Skip to main content

Full text of "Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina"

See other formats


Google 


This  is  a  digital  copy  of  a  book  that  was  prcscrvod  for  gcncrations  on  library  shclvcs  bcforc  it  was  carcfully  scannod  by  Google  as  part  of  a  projcct 

to  make  the  world's  books  discoverablc  onlinc. 

It  has  survived  long  enough  for  the  copyright  to  cxpirc  and  thc  book  to  enter  the  públic  domain.  A  públic  domain  book  is  one  that  was  never  subject 

to  copyright  or  whose  legal  copyright  term  has  expired.  Whether  a  book  is  in  the  públic  domain  may  vary  country  to  country.  Public  domain  books 

are  our  gateways  to  the  past,  representing  a  wealth  of  history,  cultuie  and  knowledge  that's  often  difficult  to  discover. 

Marks,  notations  and  other  maiginalia  present  in  the  original  volume  will  appear  in  this  flle  -  a  reminder  of  this  book's  long  journcy  from  thc 

publisher  to  a  library  and  finally  to  you. 

Usage  guidelines 

Google  is  proud  to  partner  with  libraries  to  digitizfi  públic  domain  materials  and  make  them  widely  accessible.  Public  domain  books  belong  to  thc 
públic  and  we  are  merely  their  custodians.  Nevertheless,  this  work  is  expensive,  so  in  order  to  keep  providing  this  resource,  we  have  taken  steps  to 
prcvcnt  abuse  by  commcrcial  parties,  including  placing  lechnical  rcstrictions  on  automated  querying. 
We  also  ask  that  you: 

+  Make  non-commercial  use  of  the  files  We  designed  Google  Book  Search  for  use  by  individuals,  and  we  request  that  you  use  these  files  for 
personal,  non-commercial  p  urpo  ses. 

+  Refrainfivm  automated  querying  Do  noi  send  automated  queries  of  any  sort  to  Google's  system:  If  you  are  conducting  research  on  machinc 
translation,  optical  character  recognition  or  other  areas  where  access  to  a  laige  amount  of  text  is  helpful,  please  contact  us.  We  encouragc  thc 
use  of  públic  domain  materials  for  these  purposes  and  may  be  able  to  help. 

+  Maintain  attributionTht  GoogXt  "watermark"  you  see  on  each  flle  is essential  for  informingpcoplcabout  this  projcct  and  hclping  them  find 
additional  materials  through  Google  Book  Search.  Please  do  not  remove  it. 

+  Keep  it  legal  Whatever  your  use,  remember  that  you  are  responsible  for  ensuring  that  what  you  are  doing  is  legal.  Do  not  assume  that  just 
because  we  believe  a  book  is  in  the  públic  domain  for  users  in  the  United  States,  that  the  work  is  also  in  the  públic  domain  for  users  in  other 
countiies.  Whether  a  book  is  still  in  copyright  varies  from  country  to  country,  and  we  can'l  offer  guidance  on  whether  any  speciflc  use  of 
any  speciflc  book  is  allowed.  Please  do  not  assume  that  a  book's  appearance  in  Google  Book  Search  means  it  can  be  used  in  any  manner 
anywhere  in  the  world.  Copyright  infringement  liabili^  can  be  quite  severe. 

About  Google  Book  Search 

Google's  mission  is  to  organizc  thc  world's  information  and  to  make  it  univcrsally  accessible  and  uscful.   Google  Book  Search  hclps  rcadcrs 
discover  the  world's  books  while  hclping  authors  and  publishers  rcach  ncw  audicnccs.  You  can  search  through  thc  full  icxi  of  this  book  on  thc  wcb 

at|http: //books.  google  .com/I 


r 


DICCIONARI 

UE   Lï 

LLENGUA  CATALANA. 


DICCIONARI 

DE  LA 

LLENGUA  CATALANA 

AB  LA  CORRESPONDÈNCIA  CASTELLANA  Y  LLATINA; 

D.  PERE  LABERNIA,it«A,\\,^ 

DOCTOB  EN  LLBTU3,  PIOFESOI  knotít  DE  LLlTniTlT  Y  HUNl^tTlTS,  I.IDIVIPVO  DB  L' AClDEHIJk  DB  BUHU  LLETIU 
DE  ilBCBLOnt. 

coimEtuinoT  iranriT  7  tamim 

PEB  UNA  SOCUTAT  DE  UTBÜATS,  CULTIVinoüS  DE  U  LLENGUA  CATALANA. 


BARCELONA. 
ESPASA  GERMANS,  EDITORS,  RORADOR, 


Et  propielal  delf  edilori. 


302886 


/?íf 


.•^  ^    .- 


5>^•  >  -■ 


•  •     '•  •    •  • 

•  •  •    •  •  • 

•  •    •   •      • 


•  •  •  •  • 


«         • 


• « 


•     • 


•      •      ■  •  • 


•  •  • 


•      • 


llarcelooa.— Imp.  de  Lluís  Taaso,  carrór  del  Arcb  dfl  Tcairo.  carreró  entro  'b  núm  IM  y  18-1864. 


PRÓLECH. 


Mòlts  sòn  los  esforsos  que  s*  han  fel  y  s' estan  fent  de  algun  temps  ensà  pera  tornar 
la  hermosa  llengua  catalana  al  camí  de  glòria  interrumput  sigles  enrera  per  lo  cambi  po- 
lilich  unificador  de  la  monarquia. 

Però  ^qué  es  lo  que  s' ha  fet  per  part  dels  diccionaristas? 

Estimable  es  lo  traball  dels  primers,  sobre  'I  que  basà  1  sèu  Y  autor  del  diccionari 
que  ara  millorat  reproduhím,  y  si  bè  se  is  podria  culpar  de  no  haver  passejat  prou  las 
obras  dels  nostres  bons  escriptors,  ab  tot  no  'ns  atrevim  à  acusarlos  severament,  y  atesas 
las  rahons  que  suposem  que  'ns  donarían  en  descàrrech,  mes  nos  inclinem  à  agrahirlos 
que  à  tatiarlos  son  traball . 

Posteriorment  es  tant  poch  lo  que  aquella  falta  s'  ha  subsanat,  no  militant  las  ma- 
leiias  escusas,  que  ja  *s  pót  dir  sens  empatx,  qu'  es  res  lo  que  s'  ha  avansat  en  aquest 
concepte,  y  si  mòlt  pel  camí  del  vulgarisme  ó  barbarisme.  Així  ho  han  de  regonéixer  for- 
sosament  los  qui  havent  fet  un  estudi  de  las  numerosas  é  inapreciables  crónicas  y  altres 
obras  catalanas,  ha  tingut  que  apuntar  per  centenars  y  millers  las  veus  no  compresas  en 
los  mes  moderns  diccionaris,  ó  defectuosament  escrilas  y  apreciadas. 

No  es  mes  lo  que  en  la  part  gramatical ,  especialment  en  la  ortogràfica  s*.ha  gua- 
nyat ab  la  publicació  de  nous  diccionaris.  Cada  autor  ha  adoptat  un  criteri  diferent,  for- 
mat com  depresa  y  per  sortir  del  pas,  fallant  de  pròpia  autoritat  y  ab  seny  y  estudi  no 
sempre  lloables,  sobre  punts  delicadissims  que  volen  sér  tractats  mes  despay  ó  ab  mes 
mirament  é  il-lustracció. 

Per  la  nütre  part,  associantnos  en  aquest  punt  de  tota  voluntat,  y  convensuts  de 
son  cabal  assert,  al  modo  de  pensar  del  nostre  bon  amich  é  il•lustrat  literat  D.  Antoni 
de  Bofarull ,  à  qui  tant  deuhen  la  historia  y  las  lletras  catalanas,  havem  adoptat  de  tot  en 
tot  la  reforma  que  proposa  en  sa  bella  obreta,  ara  poch  publicada  baix  lo  modest  títol 
de  Estudiós,  sistema  gramatical  y  crestomatia  de  la  lengtta  catalanay  de  la  que  'ns  permi- 
tim  extractar  las  segOents  reglas  de  prosòdia  y  ortografia: 


Rkglà  i.— £d  tot  diftODgo  en  t  devant  ó  detràs,  s'em- 

.    plearà  la  y  grega;  v.  g.  ay,  lley,  oy,  vuyt. 

Excepcions:  1.*  Las  vens  acabadas  ab  ^,  v.  g.  puig, 
vaig;  2.*  quant  es  sílaba  final  de  noms  brens  ó  qne 
tenen  l'accent  en  la  penúltima  ab  intermediació 
de  nna  consonant  ans  del  la,  y.  g.  rúhia,  livia. 

RiGLÀ  II. — La  t  quant  no  forma  díftongo  es  llarga 
generalment,  sobre  tot  en  las  terminacions  en  (a 
dels  verbs;  aiií  es  qne  en  est  cas  no  tè  necesitat 
de  accent,  v.  g.  hawa,  prenia^  ^ndria^  ortografia, 
senyoria, 

Rbgul  III. — Los  noms  regulars  terminats  ab  lo  dif- 
tongo  ta,  deuran  portar  accent  en  la  penúltima  sí- 
laba, quant  esta  y  la  última  estén  intermediadas 
de  consonant;  així  s' escriurà  ràbia,  livia,  Eussébia, 

RiOLJL  lY. — 5tdm,  sidu,  del  verb  sér,  y  altres  veus 
semblants  ab  que  's  descompon  lo  diftongo,  s' ac- 
centuaran en  la  vocal  sobre  que  carrega  V  accent. 

RiOLi  y. — També  s' accentuaré  la  sílaba  anterior  al 
diftongo,  en  las  paraulas  terminadas  en  qualsevol 
dels  en  ta,  ua,  uo,  v.  g.  ànsia,  néeta,  continuü,  con- 
tinuo. 


Rbglà  Y1. — Ademés  dels  casos  de  que  tractan  las 
reglas  y  excepcions  anteriors,  je  marcaren  ab  ac- 
cent agut  '  totas  las  veus  que  1  necessiten  segons 
lo  sistema  de  la  llengua  castellana. 

Excepcions:  1.^  Pera  evitar  confusió  en  las  veus  bo- 
mónimas  se  distingiren  ab  accent  agut,  preferint 
lo  verb  al  nom,  est  al  pronom,  est  al  adverbi* y  est 
é  la  conjuncció,  v.  g.  donat  (verb),  donat  (substan- 
tiu), vàs  (verb),  vas  (substantiu). 

t.*  Las  veus  semihomónimas,  ó  sia  las  que  's  di- 
ferencian  ab  lo  sonido  de  una  vocal,  portaren  Tac- 
cent  grave  ^  sobre  la  vocal  muda  ó  tancada;  v.  g. 
Déu  (lo  Sèr  snpremo)  y  deu  (numeral),  sòu  (verb), 
sou  (moneda),  mòn  (l' univers)  mon  (prenom). 

8.*  En  concurrència  dels  dos  accents  sobre  una  ma- 
teixa vocal  se  marcaré  V  agut  ab  preferència  al 
grave,  v.  g  bóta  (verb),  requireix  accent  grave  per 
diferenciarse  de  bota  (calsat)  y  també  accent  agut 
per  distingirse  com  verb  de  bota  que  en  castellà 's 
diu  cubà,  però  dels  tres  significats  sols  tindré  ac- 
cent en  lo  primer  y  est  accent  seré  ï  agut  y  nó  1 
grave. 


ORTOGRAFIA 

ixs  y  valor*  dLe  las  lletras. 


Servirà  de  guia  pera  no  confóndrer  la  6  ab  la  v, 
r  etimologia  llatina,  sempre  que  no  la  contradiga 
r  us  constant;  així  s' escriuré  béurer,  henehir,  batejar, 
per  provenir  de  bibere,  benedicere,  baptisare-,  y  véu- 
rer,  viurer  y  teu,  de  videre,  vivere  y  vox. 

Excepcions:  1.'  L'  us  vól  que  s'escriga  saber,  ca- 
brer, sabia,  cabia,  sabré,  cabré,  sap,  cap,  sàpia  y  cd]^. 

t,^  Portaren  v  los  pretèrits  imperfets  de  la  pri- 
mera conjugació  y  Is  temps  del  verb  auxiliar  haver, 
v.  g.  amava,  portava,  cantava,  haver,  havia,  havent, 

No's  dobla  en  cap  cas,  per  fort  qne  sia  son  sonido. 


.  La  millor  guia  per  saber  son  us,  tant  en  principi 
com  en  mitj  de  dicció,  es  V  origen  llatí  de  la  paraula. 

En  final  de  dicció  no  s*  escriuré  sens  anar  seguida 
de  h,  exceptuat  àdhuc. 

Quant  es  forta  's  dobla. 


Queda  suprimida  del  tot. 


Sols  es  permesa  en  final  de  dicció,  quant  bi  queda 
per  baberBB  suprimit  la  vocal  que  seguia;  v.  g.  record 
per  recordo;  lo  que  no  's  consent  sinó  en  poesia. 


Per  fort  que  sia  é  vollas  son  sonido  no  's  dobla 
may. 


Tant  en  principi  com  en  mitj  de  dicció  s  regirà 
son  us  per  Y  etimologia  llatina. 

En  final  de  dicció  s'  usaré  atenent  à  las  reglas  se- 
güents: 

1.*  Pera  espresar  lo  sonido  úetxóch  castellana 
s'escriuré  t^,  si  es  que  ja  no  n'hi  havia;  de  manera 
que '8  posaré  i  en  lo  signo  quant  no  es  en  lo  sonido; 
V.  g.  puig,  maig,  roig. 

2.*  Quant  la  i  ha  de  estar  en  lo  sonido  y  Y  escrit, 
se  posaré  txòj,  segons  si  Us  derivats  ó  composts  de 
la  paraula  ho  requereixen;  així  de  esquitx  s*  escriurà 
esquitxar  y  de  mitj,  mitja  y  mitjobrir, 

8.*  May  s'  usaré  per  fer  lo  sonido  final  de  arh, 
ecli,  ich,  och,  uch. 


Se  posaré  en  principi  de  dicció  qoant  tinga  é  ó  /"  la 
paraula  llatina  de  la  qual  deriva  v.  g.  home  de  homo, 
hermós  de  formosus,  y  en  mitj  deia  dicció  la  conser- 
varen los  composts  de  simples  que  la  tenen:  v.  g. 
pn^om,  prohibir,  exheredar,  cokerm^ 

En  los  temps  de  verbs,  quant  hi  ha  tres  vocals,  dos 
de  ellas  formant  diftongo,  's  posaré  h  ans  de  ell, 
V.  g.  vfheu,venheu. 

Quant  lo  diftoi^  es  ab  y,  no  's  posarà  la  h;  v.  g. 
duya,  queyan,  reyan. 

Se  posaré  la  h  en  aquellas  veus  qne  per  costum 
6*  han  escrit  ab  eiía,  aobre  lat  ai  las  llalinas  dè  que 


derívan  tenen  en  lo  mateii  lloeh  nna  altra  Detra»  de 
mioera  que  poga  ser  tal  volta  la  h  una  equivalent  de 
aBÜgoa  inflexió  ja  desaparegnda,  v.  g.  prohiMme^pro- 
xnMim;  acrehedor,  creditor;  provehir^  pravedere;  pro- 
ffàir,  procedere;  introdueir,  introducere, — ^Per  costum 
se  éki  etUüuhiry  rtstituhiry's  posaran  ab  A,  mol- 
\2a  tenninacíons  de  verbs  en  ir  y  partícips  en  t(. 

Se  snprímirà  la  A  en  las  derivacions  de  las  paran* 
las  Uatinas  en  eh^  com  charüag,  caritat^  y  las  que  'Is 
antichs  escrígperen  ab  ih,  com  Cathalunya^  tkema, 
ctitkóHek, 

Tejasla  G, 


Quant  sona  com  doble  se  soparan  ona  y  altra  ab  un 
gnió  pera  impedir  qoe  soni  oom  k  U,  v.  g.  il•luminar, 
rjTfMeiKisstsi. 


S*  escriurà  m  y  no  n  ans  de  fr,  /"  y  p,  v.  g.  emb<h 
Ikk,  imfawúa,  impromadó. 

Xay  se  doblarà,  sinó  que  quant  lo  exíjesca  '1  soni- 
do  s  posarà  ans  de  ella  una  n,  v.  g.  inmensy  inmacu" 
kda,  timtiiiífal,  inmóvil. 


Es  la  í  de  k  Uengoa  castellana. 


S' escriurà  p  en  lo  final  de  las  paraulas  derivadas 
de  las  llatinas  que  portan  phòp  sola;  aixi  's  posarà 
Jotep,  y  no  Jotepk^  y  cap  de  copiíl. 


S^  escriuran  ab  ^  y  no  ab  e  las  sllabas  qua  qiU  de 
aqneUas  paraulas  que  tenen  sas  corresponents  llati- 
nas també  ab  q,  v.  g.  ^Z,  çtumí,  quom,  qüesHó,  fre- 
finf ,  de  quaHsy  quanín,  quando,  qüestió,  frequens. 


Qoant  sona  fort  en  mitj  de  dicció»  *s  dobla,  sempre 
q&t  00  estientremiy  de  vocals,  v.  g.  correu,  conrear, 


Se  dobla  sols  quant  es  fort  son  sonido  en  mitj  de 
dicció  y  entre  vocals,  v.  g.  plassa,  missa,  massa. 


Se  posarà  obehiot  à  son  sonido  en  tot  final  de 
dicció. 

Ademés:  1/ En  los  adjectius  de  cantitat  tantj 
quant, 

S."  En  r  adverbi  quant  derivat  del  qnando^ 
Uatf. 

3/  En  tots  los  partícips  de  present  ygerun- 
dis,  com  amant,  rient,  venint. 

Per  consegüent,  s' escriuran  sense  (  final  los  ad- 
verbis comparatius  tan  y  quan  derivats  de  las  vens 
llatinas  tam  y  quam. 

Yejas  la  B. 


Te  '1  sonido  de  xeix:  1.'  En  principi  de  dicció. 

2.*"  En  mitj  y  fi  de  dicció,  quant  aaguei](i|ip 
consonant  v.  g.  panxa,  gronxa,  xinxa,  pÉnxa.      ^ 

3.''  Quant  li  preceheix  una  t;  v.  g.  gm/s;  ex^p^ 
tuat  en  las  veus  fixar,  prolixo,  mixto,  Sixto  y  algunas 
altres  de  origen  estranger  en  que  tè  U  sonido  de  ef. 

Sona  com  à  es,  sempre  que  segueix  à  qualsevol  de 
las  vocals  menos  la  t,  v.  g.  examen,  fuxió. . 

Precehida  de  t  tindrà  1  mateix  valor  yforsaque 
la  eh  castellana,  tant  en  mitj  com  en  fi  de  dieeió, 
V.  g'  caputxí,  empatx. 


S' emplearà  en  los  diftongos  de  a^^  ey,  oy,  tijf, 
com  ayre,  reyna,  almoyna,  cuyii•i  y  en  la  conjuncció 
copulativa;  però  may  com  equvalenl  d||.«dverbi  hi. 


Se  usa  en  principi  de  dicció  quant  sona  oom  s  snao, 
V.  g.  zero,  zel. 

També  en  mitj  de  dicció  per  marcar  igual  sonido 
després  de  consonant,  v.  g.  douzeUa,  dotze,  tretu, 
bronzo. 


I  article  y  pronom  personal  perden  sa  vocal  mar- 
'^aot  en  son  llocb  un  apóstrofo  sempre  que  'Is  segueix 
vocal  òk,  Y  encara  que  'Is  precebeixi  una  vocal, 
V.  g.  r  home,  rimperi,  f  estima,  t' esUma,  s*  estiman, 
n  r  imperi,  ieya  f  homs,  si  m'  esHma. 

Qoant  segueixen  à  una  paraula  acabada  ab  vocal 
T  van  seguits  de  una  altra  que  oomensa  ab  conso- 
aaat,  s*  escriurà  devant  de  ells  V  apóstrofo,  com  la 
d^a  7  véu,  tu  'm^kiras,)o  *f  dkré. 

Tà  també  devant  V  apóstrofo  dels  articles  en 
ploral. 

Igualment  las  veus  me,  te,  se,  h,  Um,  y  '\s  adver* 
bis  n  y  ne,  quant  venent  després  de  una  paraula  aca- 
iMKla  ab  loal,  v.  g.  h  que  *m  dius,  lo  que  '(  daré,  lo 
f«rdó  a  penja. 

Lo  genitíu  y  datin  del  pronom  masculí  lo,  s*  es- 


criurà sempre  del,  al  y  delsf  als,  jamay  de  1,  d  7, 
de  7«,  ú  Is. 

Per  la  mateixa  rahó  no  s*  escriurà  may  de  lo,  à  me- 
nos que  sia  neutre,  com  de  lo  bo  del  mon,  pus  no 
consent  la  llengua  que  's  diga  la  sensibilitat  de  los 
cors,  lo  guardià  de  los  caputxins. 

Los  pronoms  s*afí\aràn  formant  sinaleCa,  però 
sens  marcar  lo  apóstrofo,  quant  segueixen  à  un  verb 
acabat  en  vocal,  v.  g.  dónam;  dondm  y  axf  mateix 
en  donaunos,  libraulo,  diheuho,  porUsrhi,  perdondls. 

Després  del  infinitiu  s'  escriuran  sens  omissió  de 
vocal,  V.  g.  ométrerlos,  matarms,  y  no  ometrer'ls,d(h 
narns,  matar  m,  y  menos  om$trels,  ionam,  matam. 

De,  proposició  de  genitiu,  ja  vaja  devant  del  pro- 
nom ell  6  de  qualsevol  nom  que  comensi  ab  e,  s*  es- 
criurà sempre  separat,  v.  g.  de  ell,  de  emblema». 


DE  LAS  ABREVIATURAS  QUE  S'  USAN  EN  AQUEST  DICCIONARI. 


Las  II  índican  diversa  accepció  de  la  paraula  definida,  ó  de  la  frase,  expressió  elc.  que  las  aotecedt 
Los  vocables,  frases  eic.  escrits  en  versaletas  sens  la  correspondència,  s'  han  de  buscar  en  lo  mal 

article  que  expressan,  per  exemple,  ABADEJO.  bagàllí:  y  1  número  que  las  acompanya  iodica  la  accep 

à  que  's  remet. 


adj 

Adjectiu. 

m.  y  f.  . 

.    Masculí  y  femení. 

adv 

Adverbi. 

m.  adv.  . 

.    Modo  adverbial. 

adv.  1.  .  . 

Adverbi  de  lloch. 

mar.   .  . 

.    Yeu  de  la  marineria. 

adv.  m. .  . 

Adverbi  de  modo. 

mat..  .  . 

Yeu  de  matemàticas. 

adv.  t.  .  . 

Adverbi  de  temps. 

med.   .  . 

.    Yeu  de  medicina. 

agr 

Veu  de  agricultura. 

met..  .  . 

.    Metàfora. 

•Ig 

Teu  de  àlgebra. 

mil. .  .  . 

Yeu  de  milícia. 

aab.  .  . 

Ambiguo. 

min..  .  . 

.    Yeu  de  mineralogia. 

anat.  .  .  . 

Yeu  de  anatomia. 

mús.  .  . 

Yeu  de  música. 

ant.  .  .  . 

Antiquat. 

n.  g.  .  . 

.    Nom  propi. 

aril 

Yeu  de  aritmètica. 

naut.  .  . 

.    Yeu  de  nàutica. 

arq 

Veu  de  arquitectura. 

ópt. .  .  . 

.    Yeu  de  òptica. 

art 

Veu  de  artUlería. 

orat.   .  . 

.    Yeu  de  la  oratòria. 

astrol..  .  . 

Yeu  de  astrologia. 

ortog. .  . 

.    Yeu  de  la  ortografia. 

astron.  .  . 

Yeu  de  astronomia. 

p.  p.   .  . 

.    Particíp  de  present. 

aum.  .  .  . 

Aumentatium. 

p.  And.  . 

.    Provincial  de  Andalucía. 

bot 

Yeu  de  botànica. 

p.  Ar. .  . 

.    Provincial  de  Aragó. 

oir 

Ten  de  eirurgia. 

p.  Ast.  . 

.    Provincial  de  Asturias. 

com.   .  .  . 

Yea  de  còrners. 

p.  Extr. . 

.    Provincial  de  Extremadura. 

cooj.  .  .  . 

Go^joiiooió. 

p.  Gal.   . 

.    Provincial  de  Galicia. 

cron.  .  .  . 

Ten  de  cronologia. 

p.  Mur.  . 

.    Provincial  de  Múrcia. 

d..  .  .  .  . 

BimÍDuUii. 

p.  Nav.  . 

.    Provincial  de  Navarra. 

dial 

Yeu  dialèctica. 

pint.   .  . 

.    Yeu  de  pintura. 

esc 

Yeu  de  escultura. 

pi.    ... 

.    Plural. 

esg 

Yeu  de  esgrima. 

poét.  .  . 

.    Yeu  de  poètica. 

expr.  .  .  . 

Expressió. 

p.p.  .  . 

.    Partícip  de  pretèrit. 

f 

Substantiu  femení. 

p.  u.  .  . 

.    Poch  usat. 

fam 

Yeu  familiar. 

prep.  .  . 

.    Preposició. 

farm.  .  .  . 

Yeu  de  farmàcia. 

prep.  con 

j.    Preposició  conjunctiva. 

fil.  ó  filos. 

Yeu  de  filosofia. 

pron.  .  . 

.    Pronom. 

fis.  ó  fisic. 

Yeu  de  física. 

pros.  .  . 

Yeu  de  prosòdia. 

for 

Yeu  forense. 

quim. .  . 

.    Yeu  de  química. 

fort 

Yeu  de  fortificació. 

ref.  .  .  . 

.    Refrà. 

fr 

Frase. 

ret.  .  .  . 

.    Yeu  de  retòrica. 

geog.  .  .  . 

Yeu  de  geografia. 

sup..  .  . 

.    Superlatiu. 

geom. .  .  . 

Yeu  de  geometria. 

teol..  .  . 

.    Yeu  de  teologia. 

gram. .  .  . 

Yeu  de  gramàtica. 

ter.  .  .  . 

.    Yeu  ó  frase  peculiar  de  una 

de 

inter.  .  .  . 

Interjecció. 

quatre  provincias. 

iron.   .  .  . 

Ironia. 

V.  a.   .  . 

. '  Yerb  actiu. 

irreg.  ó  ir. 

Irregular. 

V.  imp.  . 

.    Yerb  impersonal.  ^ 

jurisp.    .  . 

Yeu  de  jurisprudència. 

V.  n.   .  . 

.    Yerb  neutre. 

loc 

Locució. 

V.  r..  .  . 

.    Yerb  recíproch. 

log.     .  .  . 

Yeu  de  lògica. 

vulg.  .  . 

.    Yulgar. 

m 

Substantiu  masculí. 

DE  LAS  ABREVIATÜRAS  QLE  S  LSAN  EN  AQUEST  DICCIONARI. 


Las  I  indícan  diversa  accepció  de  la  paraula  definida,  ó  de  la  frase,  expressió  etc.  qae  las  antecedeh 

Los  vocables,  frases  etc.  escrits  en  versaletas  sens  la  correspondència,  s'  han  de  bascar  en  lomttei 

article  que  expressan,  y  '1  número  que  las  acompanya  indica  la  accepció  à  que  's  remet,  per  eiMiph 

AISSaOBISAS.  V.  a.  ATUUULt.  S.  qne  ee  com  si  digués:  ATERRORI8AR.  v.  a.  Vide  ATEUbim  e 

la  segona  de  sas  accepcions  6  significacions. 


■dj.  . 

adv.  . 
adv.  U. 
adv.  m. 
adv.  t. 


agr.    . 

*lg.  . 
amb.  . 
anat.  . 
ani.  . 
arit.  . 
arq.  . 
art.  . 
astroi. . 
astron. 
aum.  . 
bot.    . 


CIT. 


com. 
cooj. 
cron. 


dial. 
esc. 
esg. 
expr. 
f.   . 


fam.  .  .  . 
farm.  .  .  . 
fil.  ó  filos. 
ffs.  6  TIsic. 
for.  .  .  . 
fort.  .  . 
fr 


geog.  . 
geom. 
gram.  .    . 
inter.  .    .    . 
iroo.   .     .    . 
írreg.    6    ir. 
jarísp.     .    . 

ivC. 

log.     .      .     . 


m. 


Adjectiu. 
Adverbi. 

Adverbi  de  iloch. 
Adverbi  de  modo. 
AdveTl)i  de  temps. 
Teu  de  agricultura. 
Yeu  de  àlgebra. 
Ambíguo. 
Veu  de  anatomia. 
Antiquat. 
Ten  de  aritmètica. 
Veu  de  arquitectura. 
Ten  de  artilleria. 
Teu  de  astrologia. 
Teu  de  astronomia. 
Anmentatíu. 
Veu  de  botànica. 
Teu  de  cirurgia. 
Teu  de  còrners. 
GoBJuncció. 
Teu  de  cronologia. 
Diminutiu. 
Teu  de  dialèctica. 
Teu  de  escultura. 
Teu  de  esgrima. 
Expressió. 
Substantiu  femení. 
Teu  familiar. 
Teu  de  farmàcia. 
Teu  de  filosofia. 
Teu  de  física. 
Teu  forense. 
Ten  de  fortificació. 
Frase. 

Teu  de  geografia. 
Teu  de  geometria. 
Teu  de  gramàtica. 
Interjecció. 
Ironia. 
Irregular. 

Teu  de  jurisprudència. 
Locució 
Teu  de  lògica. 
Snbstnntin  masculí 


m.  yí. 
m.  adv. 
mar.  . 
mat.  . 
med.  . 
met.  . 
mil.     . 


mm.  . 

mús.  . 

n.  p.  . 

nàut.  . 

ópt.  . 

orat.  . 
ortog. . 

a.  . 


P- 

p.  And.  . 

p.  Ar.  .  . 

p.  Ast.  . 

p.  Extr.  . 

p.  Gal.  . 

p.  Mur.  . 

p.  Nav.  . 

pint.    .  . 

pi..     .  . 

poét.  .  . 

p.  p.   . 

p.  u.    .  . 


prep.  .  . 
prep.  conj. 

prou.  .  . 

pros.  .  . 

quím.   .  . 

ref.     .  . 

ret.     .  . 

sup.     .  . 

leol.    .  . 

ler.,    .  . 


V.  a.  . 
V.  imp. 
V.  n.  . 
V.  r.  . 
vnlg.  . 


Masculí  y  femení. 

Modo  adverbial. 

Teu  de  la  marineria. 

Teu  de  matemàticas. 

Teu  de  medicina. 

Metàfora. 

Teu  de  milícia. 

Teu  de  mineralogia. 

Teu  de  música 

Nom  propi. 

Teu  de  nàutica. 

Teu  de  òptica. 

Ten  de  oratòria. 

Teu  de  ortografia. 

Partícip  de  present. 

Provincià  de  Andalucia. 

Provincià  de  Aragó. 

Provincià  de  Astúrias. 

Provincià  de  Extremadura. 

Provincià  de  Galícia. 

Provincià  de  Múrcia. 

Provincià  de  Navarra. 

Teu  de  pintura. 

Plural. 

Teu  de  poètica. 

partícip  de  pretèrit. 

Poch  usat 

Preposició. 

Preposició  conjunctiva. 

Pronom. 

Teu  de  prosòdia. 

Teu  de  química 

Refrà. 

Ten  de  retòrica. 

Superlatiu. 

Teu  de  teologia. 

Teu  ó  frase  peculiar  de  una  ( 

las  quatre  provincias. 
Terb   actiu. 
Terb  impersonal. 
Terb  neutre. 
Terb  recíproch. 
Vulgar. 


derivan  lenen  en  lo  mateix  lloch  nna  altra  llelra,  de 
manera  qne  puga  sér  tal  volta  la  h  una  equivalent  de 
anUgna  inflexió  ja  desapareguda,  v.  g.  prohisme,  pro^ 
MNMi;  aorthidor,  creditor;  primehir,  provedere;  pr<H 
cMr,praeedir$;introduhirf  introdueere. — Per  costum 
86  dirà  MloltiAir,  restituhir  y's  posaran  ab  k  mòUas 
tarminaeions  de  verbs  en  t'r  y  partícips  en  i(. 

Se  aiiprimirà  la  h  en  las  derivacions  de  las  parau- 
las  llatinas  en  eh,  com  eharitaSf  earitat,  y  las  que  'Is 
antieltf  escrígneren  ab  th,  com  Cathaiwiay  thema, 

Tejas  la  G. 


Qnant  sona  com  doble  se  soparan  una  y  altra  ab 
nu  gnó  pera  impedir  que  soni  com  à  U,  v.  g.  i7-/iifiit- 
Mr,  «mU-kHtürim, 


W  eaerinrà  m  y  no  n  ans  de  6  y  p,  v.  g.  mho^ 
íUk^mpromtúció. 

■ayae  doblarà,  sinó  que  quant  lo  exijesca  '1  soni- 
do  'i  posarà  ans  de  ella  una  »,  v.  g.  iwnem,  inmium- 
(mI«i  iMitiiittot,  inmótil. 


la  i  de  la  llengua  castellana. 


S' escriurà  p  en  lo  final  de  las  paraulas  derivadas 
de  las  llatinas  que  portan  ph  òp  sola;  aixi  's  posarà 
/OMp,  y  no  Jotephy  y  cap  de  eaput. 


S*  eserinràn  ab  ^  y  no  ab  e  las  sfl-labas  qua,  qüe  de 
aqnellas  paraulas  que  tenen  sas  corresponents  Uati- 
au  també  ab  ç,  v.  g.  qual,  quant,  quan,  q§e$tió, 
freq90iU,úequaHt,  quaníus,  quando,  qüestió,  freqüent. 


Scds  se  dobla  quant  sona  fort  en  mitj  de  dicció, 
estant  entremitj  de  vocals,  v.  g.  correu,  eonr^r^roha. 


Se  dobla  sols  quant  es  fort  sòn  sonido  en  mitj  de 
dicció  y  entre  vocals,  v.  g.  plassa,  missa,  massa. 


Se  posarà  obehíntà  sòn  sonido  en  tot  final  de 
dicció. 

Ademés:l.rBn  los  adjectius  de  canlitat  tantj 
quant. 

t."  En  r  adverbi  quant  derivat  del  quando, 
llali. 

8.'  En  tots  los  partícips  de  present  y  gerundis, 
com  amant,  rient,  venint. 

Per  consegüent,  s'  escriuran  sense  ( final  los  ad- 
verbis comparatius  tan  y  quan  derivats  de  las  veus 
llatinas  tom  y  quam. 


Yejas  la  B. 


Te  *1  sonido  de  xeix:  1/En    principi  de  dicció. 

2."  En  mitj  y  fi  de  dicció,  quant  segueix  à  una 
consonant,  v.  g.  panxa,  gronxa,  xinxa,  punxa. 

3.r  Quant  li  precebeix  una  i,  v.  g.  guix;  exeptuaot 
las  veus  fixar,  prolixo,  mixto,  Sixto  y  algunas  al- 
tres de  origen  estranger  en  que  té  '1  sonido  de  es. 

Sona  com  à  es,  sempre  que  segueix  à  qualsevol  de 
las  vocals  ménos  la  t,  v.  g.  examen,  fuxió. 

Precehida  de  t  tindrà  '1  mateix  valor  y  forsa  que 
la  eh  castellana,  tant  en  mitj  com  en  fi  de  dicció, 
V.  g.  caputxí,  empatx. 


S*  emplearà  en  los  dlftongos  de  ay,  eg,  og,  ug, 
com  agre,  regna,  almogna,  eugna,  y  en  la  conjunoció 
copulativa  g;  però  may  com  equivalent  del  adverbi  hi. 


S' usa  en  principi  de  dicció  quant  sona  com  s 
suau,  V.  g.  zero,  zel. 

També  en  mitj  de  dicció  pera  marcar  igual  sonido 
després  de  consonant,  v.  g.  donzella,  dotze,  tretze, 
bronzo. 


V  article  y  pronom  personal  mascub'ns,  perden  sa 
vooal  marcant  en  sòn  llocb  un  apóstrofo  sempre  que 
Is  aegfteix  vocal  ó  A,  y  encara  que  'Is  precehesca  una 
focal,  ▼.  g.  V  home,  T  imperi,  V  estíma,  f  estima,  s* 
if líaMMiy  ft  r  imperi,  degà  V  home^  si  m' estima. 

Qoant  segueixen  à  una  paraula  acabada  ab  vocal 
y  van  sifuits  de  una  altra  que  comensa  ab  consooant, 
s' esoriurà  devant  de  ells  V  apóstrofo,  com  la  dona  '/ 
fM,  fK '»  miras,jo  't  diré. 

Tà  també  devant  Y  apóstrofo  dels  articles  en 
plural. 

Igualment  las  veus  me,  te^  se,  lo,  los,  y  'Is  adverbis 
en  y  M,  quant  vénen  després  de  una  paraula  acaba- 
da ab  vocal,  v.  g.  lo  que  'm  dit»,  lo  que  't  daré,  lo  cor- 
dà *mpm^a. 

Lofenitíu  y  datin  del  pronom  masculí  lo,  s*  es- 


criurà sempre  del,  al  y  dels,  als,  jamay  de  '/,  d  */, 
de  %  d  *ls. 

Per  la  mateixa  rabó  no  s'  escriurà  may  de  lo,k 
ménos  que  sia  neutre,  com  de  lo  bo  del  mon,  pues  no 
consent  la  llengua  que  s  diga  la  sensilnlitat  de  los 
cors,  lo  guardià  de  los  caputxins. 

Los  pronoms  s*  afixaràn  formant  sinalefa,  però 
sens  marcar  ï  apóstrofo,  quant  segueixen  à  un  verb 
acabat  en  vocal,  v.  g.  dónam;  dondm  y  així  mateix 
en  donaunos,  libraulo,  diheuho,  portarhi,  perdondls. 

Després  del  infinitiu  s'  escriuran  sens  omissió  de 
vocal,  V.  g.  ométrerlos,  matarme,  y  no  ométrer  *ls,do•' 
nar'ns,  matar'm,  y  ménos  ométrels,  donam,  matam. 

De,  proposició  de  genitiu,  ja  vaja  devant  del  pro- 
nom ell  6  de  qualsevol  nom  que  comense  ab  e,  s'  es- 
criurà sempre  separat,  v.  g.  de  ell,  de  emblemas. 


DICCIONARI 


OB   LA 


LLENGUA  CÀTM.ANA 

•  •     • « 

•  -•    •• 

AB  LA  COKVa^ÈlKSClk  CASTELUM  T  IXiTINA^:      . 


•  - » 


■^•'  •^^*.**  •*  •  *»  m^»^  ^  ^j^*  *>%/V**.rf•,^^^>*  *^/*  •    v^^..*.A^,^^^^/"^<•^**Ay•«^/»/•^^A.^^^  /V/W^^>•y*.^/ 


•        * 


Cl 


A.  Primera  lletra  de  las  vayt  nuDdinaU  abans  del 
crísiianisme  y  de  las  set  dominicals,  pera  senyalar 
io>  dias  de  la  semmana,  segons  lo  càlcul  cronoló- 
fricb;  primera  de  nostras  cinch  vocals  y  abecedari 
com  també  dels  de  la  major  part  de  las  llengaasco- 
oegiidas.  En  la  eliópica,  segons  Landalfo,  es  la  13. 
Se  proonncia  ab  sols  obrir  la  boca  y  despedir  lo  alé, 
y  assó  ab  tanta  facilitat,  que  fins  los  muts  la  pro- 
DQDciao  clara  y  dislinctament.  La  seva  pronunciació 
en  grech  es  alpha,  en  bebreu  aleph,  en  aràbicb  alt- 
^ho  6  elif,  en  siríacb  y  en  caldaicb  olaph.  Hermóge- 
nes  la  califica  de  element  magestuos  y  clar;  però 
Cicero  en  lo  llibre  del  Orador  la  nota  de  littera  in- 
.<vnii$sima,  y  vulgarment  se  diu  la  lletra  del  ase. 

Los  aaticbs  expositors  de  la  Biblia  la  solian  posar 
00  lo  text^  y  significaba  apile,  que  vol  dir  commina- 
nt, y  axí  anteposada  à  una  profecia,  denotava  que 
b  profecia  era  solament  comminatòria.  Los  grechs 
ia  eoDsideravan  com  de  mal  auguri  en  los  sacrificis, 
y  ^os  sacerdots  comensavan  ab  ella  las  amenassas  y 
malediccions,  que  llansavan  en  nom  dels  Deus. 

Entre  Is  egípcies  se  creu  que  representava  à 
Ibi.s  aacell  mòlt  celebrat  entre  ells,  perquè  devora- 
>^las  serps  y  altres  insectes,  que  deixavan  las 
iaundacions  del  Kilo. 

Presentada  en  una  targeta  per  los  jutges  romans, 
era  senyal  de  absolució,  per  lo  que  Gícero  també  la 
aoomeoa  litura  sahtaris,  lletra  saludable. 

Presentada  en  la  mateitt  forma  per  cada  vocal 
qoe  se  oposava  à  las  novas  lleys  proposadas  en  los 
comicis,  significava  mliquo;  só  es,  que's  quede  com 
estava.  En  la  filiació  dels  soldats  romans  distingia 
als  (jue  no  teoian  la  edat  de  la  pubertat.  En  lo  ma- 

TOMO  I. 


teix  poble  era  numeral  y  valia  500,  y  ab  una  ralle- 
ta  sobre  5,000,  y  entre  los  grecbs  1.  En  las  xifras, 
medallas,  fastos  y  annals  Ms  romans  Àulus:  Aulo, 
AA.  Au^uslalis:  Pertanyen!  al  emperador.  Augus- 
ta: Dona,  mare  y  germana  M  emperador.  AJi. 
Apud  agrum:  En  lo  camp.  A  A  JU  Aurum,  ar- 
gentum,  as:  Or,  plata,  metilL  tBÉtí  Abmpos:  Fill 
del  besnét.  A.A J.JII.  Apui  9§nm1mm  mtmumen- 
íi:  En  lo  camp  Uocb  del  monuMiii  JLA.V.  Ambo, 
aUerve:  Los  dos  ó  bu  dels  dos.  A•A•^X•  Anno  ab 
urbe  condila:  Any  de  la  fundació  de  Roma.  A.B.  Alia 
bona:  Altres  bens.  Artium  bacallaureus:  Batxiller  en 
arts.  ABS.  Absolulus.  Absolt.  A.B.V.  A  bona  viro: 
Per  un  bon  varó.  AB.V.G.  Ab  urbe  condita:  De  la 
fundació  de  Roma.  AG.  Aclto:  Acció.  A.G.  Acta  cau- 
sa: Conclosa  la  causa.  Alivs  civis:  altre  ciutadà. 
AGG.  Acteptat :  Accepta.  AGIN.  Aclionemi  Acció. 
AGON.  Actiones:  accions.  A  J).  Anno  Domini:  Any 
del  Senyor.  A  die:  Desdel  dia.  Artium  doctor:  Doctor 
en  arts.  AD^F.  Ad  finem:  Fins  al  fi.  ADI.  Adjutor: 
Ajudador.  ADI.P.  Adjutor  provincics  vel  popuU:  Aju- 
dador  de  la  provincià,  ó  del  poble.  A.DJP.  Ante 
diem  pridie:  un  dia  abans.  ADP.  Adoptivus:  Adop- 
tiu. AED.  Mdes:  Casas.  AED.  GUR.  JBdilis  cu- 
rulis:  Edil  curul.  ÀED.  PL.  JEdilis  plebis :  Edil 
de  la  plebe.  ACL.  JSHus  ó  Elia:  Elio  ó  Elia. 
AER.  Mrarius:  Erari.  AEQ.  igualis:  Igual.  AEQ.P. 
Mquestris  persona:  Persona  eqüestre.  A.F.  Aulifilius, 
Fill  de  Aulo.  AG.  Agrippa:  Agripa.  Àger:  Camp. 
Agit:  Fa.  A.K.  AnU  Kalendas.  Abans  de  las  calen- 
das.  A.L.  Alia  lex:  Altra  lley.  AM.  Amicus:  Amicb. 
A.1II.  Anno  mundi:  Any  del  mon.  Artium  magister: 
Mestre  en  arts.  AM.  N.  Amicus  nosUr:  Amich  nos- 


i 


DICCIONARI 


tre.  AMaP.  Amabilis  persana:  Amable  persona.  Ami- 
eu8  pnncipiSf  Amich  del  príncep.  A.  N.  Ante  noctemi 
Abans  de  la  nit.  ANN.  Annis  vel  annos.. Anys.  ANT.- 
Ante:  En  presencia,  abans.  AN.T.G.  Ante  termiíTHïn' 
eonstitutum:  Abans  del  terme  preGxàt.  A•ty$'Alii 
omnes:  Tots  los  altres.  AP.  Apud:  Çd.pïhisencia. 
APP.  Appius,  ó  Appia:  Appio,  ó^A'pfúaT.•  A•P.Q. 
Aulii  Publii  Qüincti:  De  Anlo  Poblio  ^aiçto.*  A.P.R.G. 
Anno  post  Romam  conditam:  Apy  jS^Vès  de  la  fun- 
dació de  Roma.  ARP.  ^ranr^ósutt:  Erigí  una  ara  ó 
altar.  AT.  Autem:  Mès.'•.A•'HSa•  A  tergo:  Per  de- 
tràs.  AU.  Aueus:  Anco.  ^i^GT.  y  AÜGTOR.  Aucto- 
rUas:  Autoritat..  AUI7#Au^u4(u«:  Emperador.  Augus- 
toíu:  Pertaavent^l>  emperador.  Augur:  Angarador. 
AVCtGmJS(M(^J^  plures  Augusti:  Dos  ó  mes  empera- 
dors«  XijÚmAurelius:  Aureli.  Aurum:  Or.  A.X.  Amis 
de6em:*Íod  anys.  Algunas  vegadas  significava  la  fa- 
mília Nàsica,  com  AR.  la  de  César,  A8.  la  de  Lenas. 
Posada  cap  per  avall  en  las  monedas,  significava 
que  eran  de  Argos. 

Àlganas  de  las  precedents  abreviaturas  à  vegadas 
se  troban  ab  lletras  minúscnlas. 

En  los  anticbs  manuscrits  particularment  de  Ca- 
talunya: A  óAr.  Arnaldus:  Arnau.  Abbs.  ab  una  ra- 
lleta  que  travessa  'Is  dos  pals  de  las  bb  abbas: 
Abat.  Ag^  ager:  Camp.  Kg^'agri:  Del  camp.  Aia.  ani- 
ma. La  anima.  Al  ab  un  travesser  en  lo  pal  de  la 
\  alterà  alia:  Altre  ó  altra.  Afi,  ante:  abans.  Aq<" 
aqua:  Aygua.  at,  au  au"  autem:  Mès,  y. 

Entre  nosaltres  es  abreviatura  de  alteas,  y  en 
las  votacions  senyal  de  aprobació.  Duplicada  es  abre- 
viatura de  ALTiiAS  y  de  Autors:  y  en  la  medicina  y 
farmàcia  vol  dir  ana. 

A.G.  En  la  cronologia  anys  de  Cristo.  A•E.G.  Era 
cristiana.  A^U*  Any  de  la  fandació  de  Roma. 

ADD.  En  medicina  y  farmàcia  Afegescas. 


A.  Per  sí  sola  forma  una  paraula  ab  diversas  re- 
lacions, i.  A.  littera.  Serveix  per  la  composició  de 
mòlts  verbs  y  altras  parts  de  la  oració  que  's  for- 
man  de  noms  substantius  y  adjectius ,  com  de  fi 
AFINAR,  de  barato  abaratir.  |I  Preposició  de  datiu  y 
acusatiu  en  noms  propris,  com  À  Jesús  À  Pere,  y 
unida  ab  la  1  del  article  lo,  com  al  pare,  als  fills. 
A.  En  llatí  no  tè,  ni  ha  de  menester  correspondèn- 
cia. II  Marcant  ó  expressant  la  conformitat  y  exacti- 
tut.  A,  segun.  Ad  ,  in.  Ballar,  cantar  à  compàs:  In 
nnmerum  ludere.  Al  so  de  la  flauta:  Ad  modum  ti- 
bicinis.  II  Partícula  comparativa,  segons  I'  estil  ó 
modo.  A,  como.  Instar,  ad,  in,  y  també  ablatiu  ab- 
solut ó  adverbi,  com  caball  k  manera  de  una  mon- 
tanya:  Equus  instar  montis.  A  manera  de  feras:  Ad, 
in  morem,  morè  ferarum,  ferociter,  ferinè.  ||  Deno- 
tant situació,  com  k  la  dreta  de  Deu  pare,  los  bal- 
cons donan  al  jardí.  A.  Ad.  apud.  ||  Denotant  lo 
termini  ó  plasso,  com  a  la  cullita  pagarem.  A,  por. 
Ad .  súper.  [|  Senyalant  la  proximitat  del  lloch  en 
que  s'  executa  alguna  acció.  Jmlo^  ú.  Ad,  prope. 


apud,  circa,jnxta,  com  assentarse  à  la  porta:  Se- 
dere  ad  januam.  Al  foch:  Apud  focum.  Però  deno- 
tant lo  lloch  absolutament,  Ad,  ó  sub,  com  lo  ma- 
'  taren  a  las  faldas  de  Monjuich:  Ad  radices  montis,  ó 
sub  montem  Jovis  occísus  fuit.  ||  Senyalant  la  dis- 
tancia y  temps,  A.  Ad,  v.  gr.  T  encontrí  k  5  millas 
de  Roma:  Ad  quintum  urbís  milliaríum,  vel  ad  quín- 
tum,  ó  quinto  ab  urbé  lapide  illum  offendi.  A  estàs 
horas  ja  no'n  queda  un:  Ad,  sub  hoc  tempus,  vel  hoc 
tempore  omnes  desiderantur.  A  bona  hora  vens: 
Per  tempus  advenis.  ||  Prop  de,  número,  quantitat, 
com  k  la  ralla  de  quatre  mil  homes,  de  dos  À  tres 
pams.  A.  Circiter,  ferè,  propè,  circumcirca,  fer- 
mè.  [j  Denotant  lo  preu  determinat.  A,  por.  Pro,  re- 
gularment suplida,  V.  g.  A  deu  sous  la  cana:  De- 
cem,  ó  pro  decem  solidis  ulna.  ||  Quant  significa 
fins,  interval-lo  de  temps  ó  espay.  A.  Ad,  in,  usque, 
adusque  y  tenus  posposada  al  ablatiu  de  singular  ó 
algenitiu  de  plural,  com  de  sis  k  set.  Ab,  ex  hora 
sexta  ad  septimam.  De  cap  k  peus:  A  vertice  ad  ta- 
lòs imos.  II  Pera,  profit  ó  dany.  A.,  Ad,  in,  pro,  ex, 
com  k  mon  favor:  Ad  me,  à,  ex,  pro  me.  [|  Algunas 
vegadas  expressa  1  motiu  ó  fi  de  la  acció,  com  sòn 
exceptats  legums,  ó  altres  vitualles  que  sian  meses 
k  provisió  de  nans,  é  tota  fusta  apta  k  fer  veixells. 
A.  Ad.  II  Altras  vegadas  equival  à  contra,  com  a 
ells  que  son  pochs  y  cobarts.  A.  In,  contra,  adver- 
sàs,  adversum.  ||  Expressa  la  conexió,  é  inconexió, 
com  k  propòsit  de  axó,  k  diferencia  de  allò.  A  Ad.  || 
A  vegadas  regeix  lo  verb  com  si  fos  un  nom  subs- 
tantiu, com  la  necessitat  obliga  A  ser  imporlú,  anem 
k  traballar.  A.  Ad.  ||  També  indica  referència,  mo- 
viment ó  direcció,  com  k  lley  de  Castella:  girauvos 
à  mi,  que  jo  'm  giraré  k  vosaltres:  aspirar  À  un 
mateix  empleo.  A.  Ad ,  in.  Sempre  que  indica  con- 
versió ó  mutació  de  sér,  en  llatí  es  preferida  la  pre- 
posició in,  V.  g.  Troya  fou  redubida  a  cendra  :  Ver- 
sa est  in  cíneres  Troja.  |j  Se  pren  per  lo  mateix  que 
envers,  com  girarse  1  panell  k  llevant,  péndrer  lo 
camí  k  la  dreta.  A,  húcia.  In,  versus,  adversús.  ||  Ab 
infinitiu  en  principi  de  frase  es  lo  mateix  que  sí  con- 
dicional, com  k  dir  veritat  hi  ha  molta  diferencia: 
À  tenir  jo  menos  esperit  m' haurian  sorprès.  A.  Si.  || 
Expressa  la  distribució  ó  compte  proporcional,  com 
À  cinch  per  cent,  À  perdiu  per  barba.  A.  Pro.  ||  S' 
usa,  encara  que  ab  impropietat,  en  lloch  de  en,  com 
degan  estar  (las  robas)  plomadas  À  un  cap.  En.  In. 
II  Antiguament  s'  usaba  per  lo  mateix  que  ab,  com 
lo  senyor  rey  declara  é  À  cautela  otorga  perpetual- 
ment;  en  aquest  sentit  se  llegeix  en  la  introducció 
al  códich  de  las  anliguas  lleys  y  ordenansas  raaríli- 
mas  y  mercantils:  déu  senyor  de  nau  fér  À  merca- 
der, é  A  mariner,  é  k  pelegrí  ó  k  altre  home  que 
vaja  en  la  nau.  Con,  Cum.  IJ  També  lasolian  usar  en 
lloch  de  la  preposició  de  ó  que,  a\í  diu  Fernando  II 
en  las  Constitucions  de  Catalunya  llib.  ix.  tit.  xiii. 
cap.  Lu.  haja  À  satisfer  los  danys;  y  lo  devot  Pele- 
grí: tinch  k  dir.  De,  \\  Algunas  vegadas  anleposada 
al  temps  equivalia  à  per  com  en  la  següent  locució 


CATALÀ. 


ABA 


3 


ques  troba  en  lo  llibre  del  Coosolat:  Si  algun  senyor 
de  nan  6  de  leny  tendra  ab  sí  algnn  servicial  à 
temps  sabut.  Por,  Ad.  ||  Veu  que  serveix  pera  cri- 
dar ó  avisar  à  algú.  Hola,  Hens.  H  ant.  interj.  de 
dolor  ó  de  pena.  at.  ||  interj.  del  qui  troba  à  allre 
en  malefici,  com  i  pervers!  A.  At.  [|  Últimament  ser- 
veix pera  modificar  una  infinitat  de  expressions  ad- 
verbials, com  k  peu  ferm,  k  las  foscas,  i  las  mil 
maravellas,  k  primera  vista,  i  dreta  lley,  y  axí  de 
allras  que*s  trobaran  en  los  articles  à  que  corres- 
poDen. 

rlxDaEE  LA  k  PBi  LA  B.  fr.  Se  diu  del  cpv  pren 
aoa  cosa  per  altra,  6  en  sentit  contrari  al  que  se  li 
déa  donar.  E$a  es  la  derecha,  y  ddbalecon  la  zurda;  ó 
m  es  la  derecha  y  la  toreida  la  del  candil.  Inversum 
slultorom  consilium. 

A.  A.  A.  Veu  confusa  dels  muts.  A.  A.  A.  A.  A.  A. 

AARON.  Summo  Sacerdot  de  la  Uey  antigua,  fill 
de  Amran.  Aaron.  Aaron.  y  Certa  planta,  baeba  db 

UEON. 

AAROfUTAS.  m.  pi.  Descendents  de  Aaron. 
Àoronitas.  Aaronitae,  arum. 

AB,  Preposició  que  s'  usa  pera  explicar  lo  modo. 
Cm.  Cimi,  ex,  in,  regularment  suplidas,  v.  g.  Ab 
resignació:  iEquo  animo.  Ab  gran  temor:  Magno 
com  meto.  Ab  afició:  Ex  animo.  Yíurer  ab  tota  mag- 
lificencia:  Celebrítate  in  màxima  vivere.  També  's 
converteix  en  adverbi,  com  ab  mòlt  esmero:  Màxi- 
ma diügentià,  diligentissimè.  []  Denotani  lo  medi. 
C(m.  Per,  ó  ablatiu  absolut,  v.  g.  Ab  lo  favorable  si- 
leoci  de  la  nit  y  claredat  de  la  lluna:  Tàcit»  per 
amica  silentia  lunas.  Ab  lo  so  de  la  lira  y  dulsura  de 
son  cant:  Sonotestudiniset  preceblanda.  ||  Expres- 
sant apariencia,  manya  ó  pretext.  Con,  hajo,  so.  Per, 
sob,  6  ablatiu  absolut,  v.  g.  Ab  lo  pretext:  Specie, 
sQb  specie.  Ab  la  escusa  de  una  embaixada:  Per 
eaosam  legationis.  Ab  lo  ben  entès  de  que:  Cum  eo 
nt,  carn  eo  ne,  ea  sub  conditione.  []  Denotant  V  ins- 
troment.  Con.  Cum,  suplida,  v.  g.  Pulit  ab  la  pedra 
tosca:  Pnmice  expolitum.  Qa&n^  1'  instrument  no 
£i  son  ofici  passa  à  ser  ablatiu  de  modo.  [|  Signifi- 
cant unió,  ó  companyia.  Con.  Cum,  unà  cum,  simnl 
cnm,  pariter  cum,  ab  cosas  animadas,  ab  inani- 
madas  sols  cum,  y  se  posposa  als  pronoms  perso- 
nals. V.  g.  Morir  ab  las  armas  en  las  mans:  In  armis 
oecambere.  Aquell  pelegrí  fou  soterrat  ab  lo  bordó: 
lUe  peregrinns  cum  baculo  sepultus  fuit. 

u  ixó.  m.  adv.  Per  las  rabons  ditas.  Por  tanto. 
Proptereà,  quapropter,  quare,  idcircò. 

íb  Ml.  Ablatiu  de  singular  del  pronom  jo.  Conmigo. 
Mecom. 

ABQCB,  m.  adv.  ab  tal  qub. 

Al  SI.  Ablatiu  del  singular  y  plural  del  pronom 
SI.  Consigo.  Secum. 

Ai  TAL.  m.  adv.  Solamente,  tan  solo.  Modò. 

AI  TAL  QCB.  m.  adv.  Ab  la  condició.  Con  tal  que, 
coh  que,  como.  Si,  modò,  dummodò.  ||  De  manera,  de 
n<TU,  ie  modo  que.  Dummodò,  adeò  ut,  ita  ut,  sic 
At,  cum  èo  nt,  cum  eo  ne. 


AB  TOT.  m.  adv.  No  obstant.  Con  todo.  Tamen,  ni* 
bilominus. 

AB  TOT  Axó.  m.  adv.  ó 

AB  TOT  ço.  m.  adv.  ant.  y 

AB  TOT  T  AB  ixó.  m.  adv.  Con  todo^  con  todo  eso, 
con  todo  y  con  eso,  sin  embargo,  no  obstante.  Tamen, 
attamen,  nibilominus,  nihilosecius,  verumtamen. 

AB  TOT  QüB.  m.  adv.  ant.  ab  tot  axó. 

AB  TU.  Ablatiu  del  singular  del  pronom  tu.  Contí- 
go.  Tecnm. 

ABAGH.  m.  ant.  Alguns  prenen  aquest  nom  per 
ABiTicíTicA,  altres  sols  per  la  nokbba  ó  taula  pitagó- 
ríca.  [|  La  part  superior  y  plana  que  corona  '1  capi- 
tell de  una  columna.  Es  quadrat  en  los  ordres  tosca, 
dóricb  y  jónich,  y  en  lo  corinti  y  compost  se  forma 
de  quatre  líneas  curvas  vers  lo  centro  trencantae 
sos  anguls  pocb  ants  de  la  extremitat.  Abaeo.  Aba- 
cus.  II  ó  ABACOT.  Adorno  que'ls  reys  de  Inglaterra  's 
posaban  al  cap.  0  Bastó  que  usaba  '1  principal  deia 
templaris,  y  tenia  en  lo  puny  grabada  la  creu  de 
la  orde.  ||  Taula  coberta  de  terra  sobre  la  que  'Is 
geómetras  trassaban  sas  figuras.  Aboco.  Abacus. 

ABAGIAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  abat  yà  U 
abadia.  Abacial  abadengo,  Abbatialis. 

ABADA.  f.  La  femella  del  rinoceront.  Abada. 
Rbinoceros  faemina. 

ABADEJO.  m.  bacallà. 

ABADENGHy  A.  adj.  ABAGIAL. 

ABADERNAR.  v.  a.  nàut.  Subjectar  ab  bader- 
nas.  Abademar,  bademar.  Tauúatís  funiculis,  rüden- 
tem  fulcire. 

ABADESSA,  f.  Prelada  de  certs  convents  de 
monjas.  Abadesa.  Autistes,  itis,  antiata,  abbatissa, «. 

ABADÍA.  f.  Dignitat,  iglesia,  districte,  renda 
del  abat.  Abadia.  Abbatia,  é,  antistitínm,  ii,  D  ^• 
Casa  del  rector.  Abadia  Parocbi  domus.  0  consisto- 
BiAL.  La  que  era  tatxada  à  valor  de  66  florins. 

ABADIAL.  adj.  ABAGIAL. 

ABADIAT.  m.  Districte  del  abat.  Abadia,  y  aba^ 
diado  p.  Ar.  Abbatis  ditio,  Abbatia,  se. 

ABADIR.  f.  La  pedra  que  en  llocb  de  Júpiter  do- 
nà Obs  à  Saturno.  Abadir.  Abbadir,  iris.  ||  Espècie 
de  pedra  de  que  feyan  los  anticbs  sos  ídols,  y  à  k 
que  s'  atribubian  virtuts  maravellosas. 

ABAIX.  adv.  11.  BAIX. 

ABAIXADOR,  m.  Qui  abaixa  los  panyos.  finuK- 
dor.  Panni  toosor. 

ANABALSABAIXADOBS.  fr.  mOt.  fàm.  tor.  ANAB  AL 
BAIX. 

ABAIXADURA.  f.  TOlfBDls. 
ABAIXAMENT,  m.  baixa.  1. 1|  La  acció  y  efec- 
te de  abaixar.  Tunda,  tundidura.  Panni  tonsio.  ||  ant. 

DAVALLAMBNT.  ||  aut.  ABATIMENT. 

ABAIXAR.  V.  a.  Tóndrer  lo  pel  del  pafio  é  igua- 
larlo  ab  las  estísoras.  Tundir.  Tondeo,  es.  g  Afluixar, 
disminubír  algunas  cosas  immaterials,  com  lo  dolor, 
lo  fret,  la  febra.  Bajar^  declinar^  ceder,  afqjar.  Mi- 
nuo,  remitto,  decedo,  is,  declino,  relaxo,  as.  ||  Dis- 
minubír lo  gruix  ó  altura  del  camí,  fusta  y  semblant. 


í 


x\BA 


DICCIONARI 


ABA 


Bajar,  rebajar,  Immiouo,  is,  delibo,  as.  []  Inclinar 
envers  terra  alguna  cosa,  com  lo  cap,  lo  llibre.  Ba- 
jar,  inclinar.  Demilto,  inflecto,  is,  inclino,  as.  ||  Dís- 
mínahir  la  estimació  ó  valor,  com  de  la  moneda.  Ba- 
jar.  Minno,  diminno,  is,  minoris,  viliús,  aliqnid  ses- 
timare.  D  Disminuhir  lo  preu.  Bo/Vir,  abaratar,  De- 
pretio,  as,  pretinm  remittere,  laxaré,  temperaré; 
minoris  vendere;  de  pretio  minnere.  ||  Rednbir  lo  sou 
6  salari.  Bajar,  rebajar,  acorlar,  reducir,  Minno,  res- 
cindo,  is. 

ABAIXAR8E.  V.  r.  Inclinarse  envers  terra.  Ba- 
júfse,  inclinarse.  Deflecto,  demitto,  devergo,  is.  ||  In- 
clioarse  fins  à  terra  ó  descansar  en  algana  part.  Ba- 
júrse,  inclinarse.  Procumbo,  recumbo,  cooquinisco, 
is.  II  Inclinar  lo  cos  pera  passar  per  sota  de  alga- 
na cosa.  BajarsCy  encarvarse,  agacharse.  Sese  ear- 
vare ,  incnrvare,  inflectere.  ||  Arrapirse  per  no  ser 
vist.  Aovillarse,  agazaparse ,  acurrucarse,  y  agar- 
barse,  s*  din  comnnm^t  de  las  Uebras.  Delitesco, 
conqnioisco,  is.  ||  Hamiliarse.  Doblar  las  rodillas ,  ba- 
jarse,  abatirse.  Sese  snbmittere,  snbjicere.  ||  Dismi- 
nahirse  un  tot,  com  an  mont  de  blat,  los  diners.  Ba- 
jüff  menguar,  mermar.  Declino,  deintegro,  as.  ||  Min- 
var las  aygoas.  Vaciar,  mermar,  menguar,  descrecer. 
Attanao,  as,  decresco,  imminao,  decedo,  is.  [j  Min- 
var los  ríos  ó  brassos  de  mar  fins  qae  's  pugan  passar  à 
gual  ó  vado.  Avadarse.  Amnem,  mare  vadosum  fie- 
rí,  reddí,  esse.  [j  Desinflarse.  Deshincharse.  Detumeo, 
68,  detomesco,  is,  tumorem  evanescere. 

ABAIXATi  DA.  p.  p.  Tundido.  Tonsns.  []  Baja- 
do.  Demíssns,  abjectus. 
ABALANSAMEUT.  m.  bàlans. 
ABALANSAB.  V.  a.  Impel-lir.  Abalanzar,  ím- 
peler,  empujar.  Impeüo,  adigo,  is,  agito,  as.  |j  Móu- 
rer,  índahír.  Persuadir.  Instigo,  stimalo,  as,  adda- 
co,  is. 

ABALA1V8AR8E.  V.  r.  Acométrer  à  algú  tirant- 
seli  sobre.  Abalanzarse.  Aliqnem  iovadere,  impete- 
re,  in  aliquem  irraere,  pnecipitem  ferrí,  impetmn 
fecere.  |]  Inclinarse,  determinarse.  Abalanzarse.  Ad- 
dnci,  ferri,  propendere. 

ABALGAR.  m.  Espècie  de  purgant  mòlt  actiu. 
Abalgar.  Catharticos,  i. 

ABALIENAGIÓ.  f.  Entre  'Is  romans,  enagena- 
dó  dels  béns  que  possebian  en  Itàlia,  ifra/tenarton. 
Abalienatio,  nis. 
ABALIKNAR,  v.  a.  bnàgbnar. 
ABALLIMENT.  m.  ant.  Desitg,  capritxo,  Anto- 

jo.  Libido,  inis,  efiTrasnata  cupiditas. 

ABALLAR.  V.  a.  ant.   Vestir.  Indno,  vestio,  is. 

ABALLAT,  DA.  p.  p.  ant.  VesUdo.  Indutos. 

ABAIXIR.  V.  n.  ant.  abbllir. 

ABANDEREJAR.  V.  a.  oàut.  Provehir  nna  nan 
dels  documenta  competents  k  autoríssar  sa  bande- 
ra. ÀkmderMT.  Auctoro,  as. 

ABABDÓ.  m.  ant.  ABiíiDoirAifBirr. 

ABAllBOlf  ADAMBNT.  adv.  m.  Ab  abandono. 
Akmdonadamenie.  Perditè. 

ABANDOVfAMBNT.  m.  ABAiriNMIO. 


ABABIDONAR.  V.  a.  Deixar,  desamparar  alguna 
cosa,  no  ferne  cas.  Abandonar.  Derelinquo,  desino, 
descisco,  expono,  is;  derelictuí,  pro  dereliclo  habe- 
re.  0  Dir  fàsticbs,  ó  paranlas  afronlosas.  Denostar, 
baldonar,  ajar,  abrasar,  levantar  la  paUtilla,  poner 
de  lodo,  echar  las  temporalidades.  Noto,  dedecoro, 
impropero,  exprobo,  as,  convicior,  aris;  turpitudi- 
nis  nota,  conlumelíis  quempiam  aíficere;  probris 
aliquem  dehonestare,  appetere,  convitiis  prosciode- 
re.  II  Deixar  enterament  al  cuidado  de  altre  alguna 
cosa.  Abandofiar,  confiar,  cometer,  Gommitto,   relin- 
quo,  desero,  is.  ||  Véndrer  per  menos  preu  del  re- 
gular. Vender,  hacer  barato.  Vilissimè  vendere;  mi- 
nimo  pretio  mercedem  distrahere.  |j  for.  Renunciar, 
deixar  la  possessió  de  alguna  herència.  Abandonar. 
Desero,  is. 

ABANDONAR8E.  v.  r.  Descuydarse  de  sí,  de 
las  obligacions  ó  .interessos.  Abandonarse.  Sui  cu- 
ram  effundere;  deserere  se;  otio  se  involvere,  diflue- 
re;  segniliae  setradere.  ||  Entregarse  enterament  ais 
afectes  del  animo,  com  à  la  alegria,  al  dolor,  à  la 
compassió.  Abandonarse,   entregarse.  Animi  affecti- 
bus  jacére,  indulgére,  se  tradere.  [|  Entregarse  à 
una  vida  en  que  s  pert  la  estimació.  Abatidonarse, 
envilecerse,  abatirse.  Plebesco,  revilesco,  is,  depri- 
mí. II  Pérdrer  V  animo,  rendirse  en  las  adversitats. 
Abandonarse,  abatirse.  Relangueo,  es,  se  demittere; 
animo  deficere,  cadere.  ||  Entregarse  à  la  discreció 
de  altres.  Abandonarse.  Alieno  arbitrio  se  demittere; 
in  arbitri um  alicujns  cedere. 

ABANDONAT,  DA.  p.  p.  Desamparat.  Aban- 
donada. Derelictus,  desertus.  ||  Afrontat  ab  paraulas 
picants.  Abandonada,  denastado.  I  Improperatns.  |j 
adj.  Vil.  Abandonada.  Abjectus,  vilis,  projectitins.  || 
Moltíssim  barato.  A  huevo,  de  tres  al  cnarto.  Yüissi- 
mè,  vilissimo  pretio  aBStimatum.  ||  bxpósit. 

DONA  ABANDONADA.  Putuela,  ramerilla.  Meretrícula, 
a;,  scortillum,  i. 

ABANDONO,  m.  La  acció  y  efecte  de  abando- 
nar 7  abandonarse.  Abandono,  abandonamiento,  des- 
omparo.  Destitutio,dere]ictio,  onis,  derelictus,  us. 
0  for.  La  acció  y  efecte  de  abandonar.  Abandimo.  Ab- 
dieatio,  cessió,  nis. 
ABABfILLO.  m.  ant.  vbntall. 
ABANINO.  m.  (ruarnició  de  glassa  ó  altra  tela 
que  usaban  las  donas  en  la  escotadura  del  gipó,  ó 
penjada  al  coll.  Abanino.  Torquis  linteus. 

ABANNAGIÓ.  f.  ant.  Desterro  de  un  any,  à  que 
condemnaban  al  qui  habia  comes  un  homicidi  invo- 
luntari. Abannacion.  Per  anni  spatium  exiliura. 
ABANO.  m.  ant.  vano. 

ABANS.  m.  ant.  avantatge.  ||  prep.  conj.  Deno- 
ta anteríorítat  de  Uoch  ó  temps,  com  los  majors  van 
ABANS  quels  menors,  abans  de  eixir  lo  sol.  Antes. 
Ante,  prius,  prae,  priusquam,  anteqnam.  ||  adv.  t. 
Denota  preferència  en  las  eleccions.,  com  abans  mo- 
rir que  pecar.  Antes,  primera.  Príús,  potius,  citius, 
antea,  imò,  qninimò.  I  En  temps  passat.  Antes.  An- 
te, modó,  superioríbus  temporíbns,  menoría  snpe- 


ABA 


CATALÀ. 


ABA 


riorí.  Ij  Antígaament.  Àntes,  anliguameule,  en  otro 
\impo.  Olím,  qaondam,  anliquitus.  ||  Parlant  del 
temps  també  s' usa  com  adjectiu  per  lo  mateix  qne 
ürrEciDSNT,  ó  ÀNTEEiOR,  com  lo  dia  abans.  Antes, 
iDtecedens,  príor,  anterior,  anlecessns. 

UAirs  BÉ.  conj.  advers.  Al  contrari.  Antes,  antes 

Mra,  alc<mtrario,  Imò,  qninimò,  vice  versa,  contra, 

éeoDtrarío,  é  diverso,  qainpotins. 
üAüs  DE  DIA.  m.  adv.  Antes  del  dia\  ó  al  amanecer. 

iote  lacem,  antelació,  antelucolò. 
Í1A5S  DB  TOT.  m.  adv.  Primerament,  principal- 

meot.  AnU  todo  ó  ante  todas  cosas.  Anlò,  anper  om- 

iua,primum  maxímè,  praesertim. 

DE  ABA5S.  m.  adv.  fam.  Be  temps  anterior.  De  an- 
ttt,  Aotea. 

us  cosAS  DB  ABANS.  Los  cosüs  de  antes.  Saperiora, 
onuD,  priores  res. 

MOLT  TEMPS  ABANS.  m.  adv.  Mucho  antes  ó  mucho 
úenpo  antes.  Longè,  multo  ante. 

pocBs  DiAS  ABANS.  Pocos  dios  antes.  Paacos  ante 
dies,  pancis  ante  diebus. 

ABANTARSE.  V.  r.  ant.  vanAglobíarse. 

ABANZ.  prep.  ant.  abans.  ||  adv.  11.  ant.  avant. 

ABARATIR,  v.  a.  y  n.  Abaixar  lo  prea.  Bajar, 
tharatar,  Depretio,  as;  pretium  remíttere,  laxaré; 
miooris  vendere;  depretio  minuere. 

ABARATIRSE.  V.  r.  Abaratarse,  Pretium  immi- 
tan;  minoris  vendi. 

ABARGA.  f.  Calsat  rústicb  de  cuyro.  Aharca. 
Però,  onis.  0  sint.  soch. 

ABARGADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  abarca.  Abar- 
t9Íor,  Comprehensor,  complectens. 

ABARCIADURA.  f.  ant.  y 

ABARGABIENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  abar- 
ear.  Abarcaduraf  abareamiento.  Complexió,  compre- 
heosio,  nis. 

ABARGAR.  V.  a.  Cenyir,  circuhír  ab  los  brassos 
6  ab  las  mans.  Abarcar^  abrazar.  Complexo,  circum- 
do, as,  complector,  amplector,  eris,  comprebendo, 
is.  g  met.  Enclóorer.  Abarcar,  abrazar,  cmtener, 
cmprendtr,  incluir,  alcanzar,  Contineo,  es,  inclado, 
capio,  is.  S  met.  Encarregarse  à  un  mateix  temps  de 
mòltas  cosas,  Abarcafy  abrazar.  Multa  simul  amplec- 
ti,  aggredi,  moliri,  suscipere.  ||  met.  agavbllar. 
i  met.  Enténdrer  en  móltas  materias.  Abarear, 
«6ra;ar.  Percalleo,  es,  percallesco,  is. 

ABARGAT,  DA.  p.  p.  Abarcado.  Amplexus.  || 
idj.  Calsat  ab  abarcas.  Abarcado.  Peronatus. 

ABAROlf  AT.  adj.  S*  aplica  al  timó  assegurat  ab 
barons.  Asegurado  con  mrones,  Navis  clavns  funibus 
monitos,  fultus. 

ABARTIGULAGIÓ.  f.  anat.  Articulació  viciada 
de  algun  os.  Abarticulacion.  Abarticulatio,  nis. 

ABARRAGANABÜSNT.  m.p.  u.  àhangebambnt. 

ABARRAGANAR^.  V.  r.  abandonaese,  aman- 

CIIAESB. 

ABARRAGANAT,  DA.  p.  p.  AVANCEBAT.  ||  adj. 
^.  AIAJDMRI AT. 

V.  a.  Mot.  Equilibrar  la  càrrega 


de  la  nau,  umplint  ab  fardos  petits  tots  los  vuyts. 
Abarrotar.  lotervacantía  navis  spatia  omninò  com- 
plectere.  ||  nàut.  Carregar  una  nau  aprofítan  fins  los 
llocbs  mes  reduhits  de  sa  bodega  y  cambra.  Abarrch- 
tar.  Navím  omninò  implere. 

ABA8AGAMENT.  m    fam.  agavellament. 

ABASAGAR-v.  a.  fòm.  agavellar. 

ABA8AGAT.  p.  p.  fam.  agavellat. 

ABASSAMENT.  m.  ant.  abaixament. 

ABASSAR.  V.  a.  ant.  abaixar. 

ABASSATf  DA.  p.  p.  ant.  abaixat. 

ABA88Ó.  m.  ant.  Turonet,  collet.  Colína»  Collis, 
clivus. 

ABAST.  m.  La  provisió  necessària  particular- 
ment de  víurers.  Abasto,  abastecimiento,  Annona,  se, 
commeatus,  us,  provisió  onis,  penus  i,  oris  vel  us.  || 
La  acció  de  abastar.  Abastecimiento.  Annonarum  sup- 
peditatio,  provisió. 

DONAR  l'  abast.  fr.  ABASTAR.  2.  D  fr.  met.  Despat- 
xar ab  desembres  y  promptitud  algun  negoci.  Dar 
expediente.  Negotia  expediré,  facíliter  absolvere,  con- 
ficere. 

NO  poder  donar  l'  abast.  fr.  met.  No  poder  algú 
desempenyar  ó  donar  curs  als  mòlts  negocis  que  té. 
Estar  ó  ver  se  ahogado,  no  poder  dar  curso  ó  vado.  Ne- 
gotiis  priemi,  grava tum,  oppressum  esse. 

ABASTANT,  adv.  m.  ant.  bastant. 

ABASTAR.  V.  a.  Haber  lo  que  està  en  paratge 
alt  ó  distant.  Alcanzar^  coger,  Attingo,  is;  manu  ap- 
prebendere.  Q  Subministrar  lo  sustento  à  una  ciu- 
tat ó  exèrcit.  Abastecer,  baslimMar,  dar  el  abasto, 
Annonam,  commeatus,  copiam  pararé,  suppeditare, 
praebere  ||  n.  bastar. 

ABASTAT,  DA.  p.  p.  Abastecido^  bastimentado, 
Suppeditatus. 

ABASTONEJADOB,  RA.  m.  y  f .  Lo  qui  abas- 
toneja.  Apaleador,  Fustiarius,  ii. 

ABASTONEJADURA.  f.  ant.  La  acció  y  efecte 
de  abastonejar.  Apa!eamiento,  paliza,  Fusluaríum, 
ii,  fostigalío,  nis. 

Abastonejar.  v.  a.  Donar  bastonadas.  Apa- 
lear.  Alicui  fustem  impingere. 

ABASTONEJAT,  DA.  p.  p.  Apakado,  Faste 
percussus,  c«esus. 

ABAT.  m.  Prelat  de  monastir.  Abad.  Arcbiman- 
drita,  caïnobíarcha,  ae,  abbas,  atis.  ||  Dignitat  en 
algunas  catedrals.  Abad.  Abbas,  atis.  ||  Dignitat  en 
algunas  col-legiatas.  Abad.  Abbas,  atis,  collegiatae 
praefectus,  autistes,  prossul. 

abat  benehit.  Lo  qui  en  lo  seu  territori  tè  juris- 
dicció casi  episcopal.  Abad  bendito.  Quasi  episcopa- 
li  jure  gaudens  abbas. 

ABAT  MiTRAT.  Lo  qui  on  cortas  funcions  usa  de  in- 
signias  episcopals.  Abad  mitrado,  Mitratus  coBno- 
biarcha,  abbas. 

ABATANAR.  v.  a.  Bàtrer,  copejar  lo  paoyo  en 
lo  batan  pera  tràurerli  V  oli,  y  enfortirio.  Abatanar^ 
batanar.  Pannum  laneum  batuere,  tundere,  contui- 
dere,  stipare.  0  met.  forn.  Pegar  à  algú.  Batamar, 


6 


ABA 


iundir.  Oedo,  tando,  is,  verbero,  as. 

ABATANAT,  DA.  p.  p.  Ahatanado,  batanado. 

Sil  pa  tos. 

ABATIMEBIT.  m.  La  acció  y  efecte  de  abàtrer 
ò  desiruhir,  Abalimiento.  Excidium,  i,  eversio,  de- 
tarbaiío,  onis,  decussus,  ns.  ||  Falta  de  forsas  cor- 
porals. Abalimiento,  postracion.  Langnor,  oris,  synte- 
\iSy  is,  defectus,  ns,  virium    dejectio.  ||  Desprecí, 
vilesa.  Abalimiento,  Abjectio,  depressió,  onis.  ||  Bai- 
xesa de  condició  ó  estat.  Abalimiento»  Abjectio,  onis, 
ígDobilitas,  atis.  ||  met.  Gobardía,  falta  de  animo  ó 


de  esperit'.  Abalimiento.  Animi  defectio,  demissio, 
dejectio,  laxitas,  frontis  infirmitas.  ||  Entre  merca- 
ders cessació  y  descrèdit  per  no*poder  satisfer  als 
acrehedors.  Quiebray  bancarrota.  Greditorum  fran- 
datio;  commercii  ob  inopiam  dissolatio;  coacla  ra- 
Uonis  mensaria  rennntiatio.  ||  nónt.  La  acció  de  bai- 
xar alguna  cosa  de  paratge  alt.  Abalimiento.  Demis- 
sio, depressió,  nis.  ||  nànt.  Separació  de  la  naa  de 
son  verdader  rambo  per  efecte  del  qae  abat.  Abati- 
miitUo.  A  recta  via  declina tio. 

ABAtrer. V.  a.  Tirarà  terra.  Abatir^  derribar, 
d$mokr^  derruir.  Deturbo,  protnrbo,  as,  prosterno, 
everto,  convello,  is,  demolior,  iris.  ||  Humiliar,  aco- 
bardír,    fer  abaixar    la  supèrbia.  Abatir,  domar ^ 
hoUarf  refrenar,  bajar  los  humos.  Animnm,  vires  re- 
prímere,  submittere,  frangere,  superbos  constrin- 
gere,  calcaré,   debellare.  ||  ant.    vèncer.  ||  màuié- 
TUE.  II  Entre  comptadors  tranrer  lo  que  queda  lí- 
qoit  de  una  partida,  rebaixats  los  gastos.  Rebajar^ 
rebotir.  Prorata  parte  summam  diminuendo  extrahe- 
re.  II  Humiliarse.  Abaihte,  bajarse,  doblar  las  rodi- 
Heu.  Sese  subdere,  submittere,  subjícere.  ||  Humi- 
liarse en  extremo.  Anonadarse.  Se  supra  modum  de- 
mittere,  dejicere.  |j  Parar  lo  mercader  sos  negocis 
perdent  lo  crèdit  per  no  satisfer  als  acrebedors.  || 
Quebrar^  fallir y  hacerqviebraó  bancarrota.  Greditori- 
bos  decoquere;  turbare  rationes  mensarias;  rationes 
reountiare;  cedere  foro.  Quant  bo  fa  maliciosament 
per  defraudar  als  acrehedors.  Alzarse.  Greditores 
fraudare.  ||  naút.  Baixar  alguna  cosa  de  paratge  alt, 
com  ABATasR  la  vela.  Abatir.  Submitto,  is.  ||  nàut. 
Descompóndrer  qualsevol  cosa  pera  reduhirla  à  me- 
nor altura  ó  volum.  Abatir.  Detras,  is.  ||  nàut.  De- 
cantar, inclinar  mès  ó  menos  lo  que  està  vertical,  ó 
fins  posarbo  enterament  ajagut.  Abatir.  Inclino,  as. 
I  Fer  girar  un  objecte  envers  la  part  que's  consi- 
dera menos  ventaljosa,  com  abatrer  la  proa.  També 
s'usa  com  recíproch.  Abatir.  Revolvo,  is.  ||  nàut.  Se- 
pararse  una  nau  vers  sotavent  del  rumbo  que  fà, 
per  causa  del  impuls  de  la  mar  ó  la  corrent.  Abatir. 
A  recta  via  deQectere;  devio,  as. 
AEATRE8.  vulg.  Contracció  de  abatrerse. 
ABATUDAMENT.  adv.  m.  Ab  abatiment.  Aba- 
tidamenti.  Abjecte,  demíssò. 

ABATmr,  DA.  p  p.  Abatido.  Eversus,  deturba- 
tos,  disjectus.  0  adj.  Menyspreat,  vil.  Abatido.  Gon- 
temptas,  vilis,  projectitius  ||  vbxsut.  ||  Pobre,  mise- 
rable. AbatidOy  arrastrado.MiaeVy  infortunatus.  0  Dit 


DICCIONARI  ABE 

del  mercader,  que  ha  fel  bancarrota.   Fallida  o^• 
brado.  Aliem  tens,  raUonis  mensari»  decoclor    dL 

ABAYSAR.  V.  a.  ant.  íbatx&k. 
ABATSAT,  OA.  p.  p.  abaixat, 

^"^'^Vi!?'.''*' *''''^*"®  comanment  de  ordes 
menors  y  ab  bibits  cnrU  à  la  romana.   Abaté  Qe 

nens  decurlala.  non  talari  veste  indatus   ai^„.  r 
acomoden  lo  llalí.  Abbas,  atis.         °°*°^•  -^'«""s  •• 

ABCÈ8.  m.  Tumor  preternatnral  qae  conté  no*- 
lerma6.1  Ua  cosa  rednhible  à  ella  ab  diversitat^t 
formas.  Ab$eeso.  Abscesus,  ns,  vomicà  s 

^/^'^«f•  '•.  ^  «ctó  y  efecte  de  abdicar 
Abdteaeton.  Abdicatio,  onis.  ««'i^r. 

ABDICAR.  V.  a.  Renunciar  las  diirnitats  n»rii 
cnlarmentsoberanas  comla  corona.  1'  imperi  T 
dmr.  Abdico,  rennntio,  as,  demitto,  is.  í|  FcTr  Cedir 
yolanlariament  lo  dret  6  domini.  AbdJl  renúítr 
tratpasar.  Abdico,  as,  cedo,  is.  "'«"ciar, 

ABDICAT,  DA.  p.  p.  Abdièado.  Abdicatus 
ABDICATIVAMENT.  ady.  Ab  exclusió  é'abdi- 

cació.  Àbitcatttamenu.  Nnlla  habita  ratione 
ABDÓBnm-.  m.  anat.  Cavitat  y  tela  que  sosté 

las  tnpas.  Bajovtentre.  los  facultaüoa  dinhen.  Abdo- 

mn  de  la  regió  6  cavitat  y  Peri  oneo  de  la  tela,  Ab- 

domen,  inis,  peritoneum,  i. 

ABDÓ8.  adj.  ant.  y 

ABD0808.adj.  pi.  ant.  Los  dos,  un  y  altre 

Ambos  d  dos,  el  mo  y  el  otro.  Vierqne,  ambo    unus 
etalter.  ' 

ABDUGAR.  m.  alducar. 


ABDUGCIÓ.  f.  Anat.  Separació,  la  acció  de  apar- 
tar. Abduecion.  Abductio. 

ABDUCTOR,  adj.  Anat.  S'  aplica  als  muscles 
que  serveixen  pera  móurer  envers  fora  alguns  mem- 
bres, però  especialment  al  quart  muscle  dels  ulls 
quels  retira  al  costat  pera  mirar  ab  desdeny.  Abduc- 
tor. Abductor. 

ABDUY.  adj.  ant.  y 

ABDUY8.  adj.  pi.  ant.  abdos. 

ABECÉ.  m.  ABECEDARI. 

ESTAR  EN  l'  ABECÉ.  f.  mct.  Estar  tot  just  en  los 
principis  de  alguna  cosa.  Estar  en  el  abecé,  6  en  el 
cristus.  In  primis  artíum  rudimentís  versari. 

NO  SABER  L*  ABECÉ.  f.  mct.  Sér  mòlt  ignorant.  No 
saber  el  cristus,  ó  el  abecé,  la  cartilla,  ó  la  ú,  ni  la  b. 
Nec  litterarum  rudimenta  tenere;  omnino  stipitem 
rudem,  ignarum  esse.  ' 

CARTA  PARTIDA  PER  A.  B.  c.  for.  Duplicat  Separat,  del 
pergamí  que  contenia  las  dos  copias  de  una  mateixa 
escriptura  escritas  de  costat  y  separadas  per  las  lle- 
tras  del  abecedari  per  hont  quedavan  relailadas  pera 
servir  de  comprobació  à  modo  dels  actuals  talons  en 
lo  comers,  etc. 

ABECEDARI,  m.  Las  Detras  de  cada  llengua  po- 
sadas  per  son  orde.  Abecedario,  alfabeta^  abteé.  Al- 


ÀBE 


CATALÀ. 


ABE 


pkabetom,  elementomm  syllabus,  elenichos,  i,  ín- 
dex, icis,  syntagma,  atis.  ||  Los  primers  elements  de 
alçaoa  ciència  ó  art.  Abec^ario,  alfabeto,  abecé.  Pri- 
ma artiam  elemenla,  rodimenta. 

ABECEROLAS.  BECEROLAS. 

ABEDULL.  Arbre  que  creix  fins  la  altnra  de 
iftDta  pens,  es  semblant  al  xòp,  la  escorxa  va  mn- 
diDt  de  color  conforme  al  temps  que  tè,  puix  en  las 
nmas  novas  es  bermellenca,  en  las  majors  blanqui- 
nosa, en  las  vellas  tota  acrivellada,  y  serveix  per 
(«oyir  de  un  grocb  pojat:  las  fuUas  alternadas  y 
semblants  à  las  del  xòp,  encara  que  mes  petitas,  y 
df  DO  vert  obscur,  de  gust  amarcb  y  un  pocb  olo- 
rosas:  las  flors  semblants  à  las  de  la  noguera,  '1 
frojt  sobre  la  mateixa  rama,  y  arriba  à  ser  de  mes 
de  aoa  polsada  de  llarcb  y  de  cincb  líneas  de  gros; 
es  vert,  cilíndricb,  compost  de  mòltas  pellofelas  se- 
paradas  com  en  tres  grills,  agafats  à  una  arrel  co- 
DDoa,  que  ocupa  1  centro  del  fruyt:  entre  cada  pe- 
llofa hi  ba  una  llavor  ab  dos  aletas  membranosas. 
Est  arbre  dona  per  medi  de  la  incisió  feta  en  la  pri- 
maTera  una  aygua  dolsa  y  agradable,  que  s' aplica 
per  mney  al  mal  de  orina,  al  poagre  y  à  la  tisis;  y 
serveix  també  pera  traurer  las  pigas,  hermosejar  la 
cara.  La  seva  fusta  que  es  moltestiraganyosa,  ser- 
veix pera  Uigarne  altras,  pera  fer  paners,  canas- 
tras,  etc.  Una  espècie  de  bolet  que  's  fà  en  aquest 
arbre  es  admirable  pera  las  morenas.  Abedul  y  bi- 
iviro,  y  semida  p.  Gal.  Betula. 
ABEGOT.  m.  ant.  borinot  2. 
ABEILAR.  m.  ant.  abillar. 
ABELHHEBíT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de  abe- 
lir  6  adornar.  Adorno^  omalo,  Exornatio,  illuslratio, 
0DÍ5,  oroamentum,  deornamentum,  i,  decus,  oris, 
collQs,  ornatus,  us. 

ABEUR.  v.  n.  ant.  Adornar,  bermosejar.  Ber- 
■w/ir,  adornar.  Decoro,  deformo,  exorno,  as,  ex- 
colo,  is. 

ABELIT,  DA.  p.  p.  Uermoseado,  adornada,  De- 
coralas,  decorus,  exornatus. 

ABELUi.  f.  Insecte  ab  ajas,  fins  à  quatre  lineas 
de  llarch,  que  viu  en  unió  ab  altres  indívíduos  de  sa 
mateixa  espècie,  y  fabrica  la  mel  y  la  cera  de  una 
substància  que  recull  de  las  flors  dels  vegetals.  Abe- 
j«.  Apis,  apes.  is,  mellissa,a;.  (|  Astron.Gonstel-lació 
meridional  de  quatre  estrellas  de  quinta  roagnitut, 
qne  s  troba  en  la  via  làctea.  Abrja.  Apis  austraiis.  || 
Herba  espècie  de  satirió  de  dos  fullas,  la  cama  de 
OD  pam  y  mitg  de  alta,  la  flor  blanca  y  mòlt  olorosa, 
la  arrel  en  forma  de  dos  cabessas  semblants  als  tes- 
Ueulsde  un  gos;  es  mncilaginosa,  anodina  y  ana- 
léptica,  y  s'usa  en  la  esterilitat  y  cambras  de  sanch. 
ConpanoH  de  perro.  En  Burgos  Jacinta  blanca  del 
toto. 

kttllk  BORDA.  BURINÓT  2. 

nCH  DE  ABELLA,  aut.  FIBLÓ. 

iPIXTitSE,  AMONTONARSE   LAS  ABELLAS    aÜ.    ENTORN 

ML  iccB  ó  ARNB.  Arreboz^rsc,  arracimarse,  Conglo- 
Dwari,  coac«rvarí. 


LA  ACCIÓ  DE  ENTRAR  T  EIXIR  DEL  ARNA.    TftO.   Fre- 

qnens  apum  in  alvearium  ingressus,  item  egressus. 

SEMBLA  PICAT  DE  ABELLAS.  ludica  qUO  bu  CSlà  mòlt 

gras.  Bstd  que  hiende.  Prae  pinguedine  fere  disrum- 
pilur. 

ABELLAR.  m.  Paratge  abontbi  ba  cria  de  abe- 
Uas.  Colmenar.  Alveare,  is,  alvearium,  i.  ||  ant.  ar- 
na 2. 

ABELLERy  A.  adj.  Pertanyent  à  las  abellas. 
Abejuna.  Apianus. 

ABELLEROL.  m.  Aucell  fins  à  tres  polsadas  de 
llarcb,  las  alas  de  un  vert  y  blau  mòlt  bonicb,  lo  pit 
grocb,  las  aurellas  cubertas  de  plomas  negras,  la 
part  inferior  del  cap,  coll  y  espatlla  de  un  grocb 
castany,  la  cua  verda  y  blava,  las  camas  curtas,  lo 
becb  corb,  fort  y  triangular:  en  la  pari  inferior  tè 
una  ralla  negra  y  dos  clapas  blavas,  una  sobre  al- 
tra, los  ulls  petits,  y  es  molt  contrari  de  las  abellas. 
Abejaruco.  Merops,  opis,  apiastra,  s. 

ABELLEROLA.  f.  ant.  abbllerol. 

ABELLETA.  f.  dim.  de  abella.  Abejuela,  ahttjillaf 
ica,  ira.  Apicula,  apecula,  as. 

ABELLIMENT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
abellir.  Adorno^  omato.  Exornatio,  illustratio,  ois, 
ornamentum,  decoramentum,  i,  cultus,  ornatus,  us. 

ABELLIR.  V.  a.  ant.  Adornar,  bermosejar.  ^m- 
bellecer,  hermosear,  adornar.  Orno,  decoro,  deformo, 
exorno,  as,  excolo,  is.  |  ant.  Fer  goig.  Agradar,  pa- 
recer  blen,  Placeo,  arrideo,  es. 

ABELLIT,  DA.  p.  p.  Embellecido,  hermoseado.  De- 
corus, decoratus,  ornatus. 

ABELLOL.  m.  ant.  y. 

ABELLOLA.  f.  ant.  abelleroll. 

ABELLOT,  m.  ter.  borinot.  2. 

ABENO.  m.  ant.  ébano. 

ABERGOGH.  m.  Lo  fruyt  del  abercoquer,  es  ca- 
si rodó,  de  una  à  dos  polsadas  de  llarcb,  de  un  grocb 
clar  ó  blancb,  y  à  vegadas  part  encarnat,  dintre  tè 
un  pinyol  que  enclou  una  ametlla.  Albaricoquey  al- 
bericoquCf  albercoque.  p.  Mur.  Armeniacum,i,  arme- 
niaca,  a;,  armeniacum  malum,  prunum. 

ABERCOcn  de  domIs.  Lo  del  pinyol  dols.  Damasco. 
Damascenum,  i. 

ABERCOQUER.  m.  Arbre  de  fallas  en  figura  de 
cor  y  de  un  vert  pujat.  Albaricoque,  albaricoquero, 
Armeníaca,  x,  tuber,  eris,  armeniacum,  i,  arme- 
niaca  malus,  prunus. 

ABERRACIÓ,  f.  ant.  Moviment  aparent  de  las 
estrellas  fixas,  de!  mitg  dia  al  nort,  y  al  contrari. 
Aberracion,  Aberratío,  nis.  ||  f.  med.  Lo  traspàs  de 
certs  fluides,  à  un  ordre  de  vasos  que  no  li  sòn  pro- 
pis, com  quant  la  sanch  passa  als  vasos  blanchs. 
Aberracion,  Aberratio,  nis. 

ABE8CUYTAT.  adj.  Semblant  al  bcscuyt.  Abiz- 
cochado.  Biscocti  formam  referens. 

ABE8TIAT,  DA.  adj.  Grosser,  qui  tè  costums 
de  bèstia.  Abrutado,  zamacuco,  barbazorro.  Stultus, 
stólidus,  belluinus,  bellualis. 

ABESTRÚ8.  m.  AVÉSTRi;s. 


8 


ÀBI 


DICCIONARI 


ÀBL 


ABET.  m.  Espècie  de  pi,  n'  hi  ha  do  varias  qaali- 
tats,  quals  arbres  qnant  sòo  joves,  deslii-lan  la  tre- 
mentina:  creix  en  las  montanyas  altas,  llochs  pedre- 
goses, frets  y  desabrigats.  La  sòva  fasta  es  preferida 
pera  fer  inslmments  músichs  de  corda.  Abeto^pina- 
bete,  Abies,  elis,  sapinus,  i,  elate,  es,  abies  pectina- 
ta,  picea. 

ABETERNO.  loc.  purament  llatina,  que  tè  algun 
us  en  estil  familiar  entre  gentinstruhída,  y  significa: 
desde  la  eternitat.  Abeterno,  Ab  aeterno. 

ABEURADOR,  m.  Lo  qui  abeura.  Abrevador, 
Aquator,  irrigator,  madefactor^  oris.  ||  Pica  ó  vas 
ahont  hi  ha  aygua  pera  béurer  lo  bestiar.  Abrevade- 
ro,  abrevador,  aguadero,  pilon.  Aquàrium,  hydreum, 
i,  hydreuma,  alis,  piscina,  a;.  ||  Paratge  ahont  acu- 
dau  à  béurer  los  aucells  de  camp.  Bebedero,  Aquà- 
rium, ií.  0  Instrument  ó  vas  per  las  gallinas,  co- 
loms y  aucells  de  gàbia.  Bebedero,  Aquàrium,  vascu- 
lum,  i,  alveas  aviarius. 

ABEUBADA.  f.  y 

ABEURAMENT.  m.  La  acció  de  abeurar.  La  ac- 
eion  de  abrevar,  Adaqnatio,  nis.  ||  ant.  La  acció  de 
rogtr.  Biego.  Aquatio,  rigatio,  irrígatio,  nis. 

ABEURAR.  V.  a.  Donar  béurer  al  bestiar.  Abre- 
MT.  Adaquo,  as,  aquor,aris;  potum,  aquatum,  ada- 
qnatum  ducere;  ad  aquam  adpellere  animalia.  ||  ant. 
rbgíle.  II  met.  ant.  imbuhir.  ||  met.  ant.  empapar,  re- 

VÜLLAR. 

ABEURAT,  DA.  p.  p.  Abrevado.  Adaquatas. 
ABEURATGE.  m.  ant.  rentaduras.  ||  m.  Tota 
beguda  medicamentosa  que  's  dóna  als  animals,  y 
familiarment  qualsevol  beguda  de  ingredients  des- 
agradables. Brebaje,  Potio,  nis. 
ABEYLAR.  m.  ant  abellar.  ||  m.  ant.  arna.  2. 
ABIAIXAR.  V.  a.  Tallar,  partir  à  biaix,  de  tra- 
vés. Sesgar.  Transversè,  oblíquè,  in  transvcrsum 
scindere,  secare.  ||  Tòrcer,  acomodar  una  cosa  de 
través.  Sesgar.  Oblíquo,  as;  ex,  de  transverso,  in,  per 
transversnm  verlere,  inclinaré,  aptare. 
ABIAIXAT,  DA.  p.  p.  Sesgado.  Obliqua  tus. 
ABILITAR  y  sos  derivats,  habilitar. 
ABILLAMENT,  m.  ant.  Yestídura.  adorno. 
ABILLAR.  V.  a.  ant.  Vestir,  adornar. 
ABILLAT,  DA.  p.  p.  ant.  Vestit,  adornat. 
ABINIGIO.  loc.  composta  de  dos  veus  liatínas, 
qne  s'  usa  ea  ï  estil  familiar  per  lo  mateix  que: 
de.sdel  principi.  Abinkio.  Ab  integro,  ab  inilio.  || 
Dcjíde  temps  mòlt  antich.  Desde  minj  autiguo^  abini- 
eio.  Longo  post  tcmpore. 

ABINTE8TAT.  loc.  derivada  del  llatí,  la  qual  s' 
usa  com  modo  adverbial  por  significar:  sens  fer  tes- 
tament. Abinteslato,  Ab  intestalo.  ||  Procehiment  ju- 
dicial sobre  la  herència  y  adjudicació  de  béns  del  qui 
mor  sens  testar.  Ab  inteslatíf.  Ab  intestato  actio,  lis. 
ABts.  m.  ant.  abisme. 

ABI8AL.  adj.  ant  abismal,  ||  saber  abisal  ;  saber 
profunda, 

ABI8AR.  V.  a.  ant.  abismar.  ||  v.  n.  ant.  Enfon- 
sarse.  Hvndirse,  Ruo,  corruo,  is. 


ABI8AT,  DA.  p.  p.  ABISMAT. 

ABISMAL,  adj.  Pertanyent  al  abisme.  Abismal. 
Ad  abyssum  pertinens.  j|  S' aplica  à  cada  clan  que 
a travessa  de  part  à  part  en  la  Uansa  del  cotxe.  Abis- 
mal Glavus  curri  temonem  connectens. 

ABISMAR.  V.  a.  Abàtrer,  confóndrer.  Abismar, 
abatir,  confundir.  Detrndo,  deprimo,  is. 

ABISMARSE.  V.  n.  Precipitarse,  càurer  en  un 
abisme.  Abismarse,  Detrudi. 

ABISMAT,  DA.  p.  p.  Abismado.  Detrusus,  de- 
pressus. 

ABISME,  m.  Profunditat  sens  terme  conegut. 
Abismo.  Profandum,  i,  Abyssus,  i.  ||  met.  Infern. 
Abismo.  Gehenna,a^,  abyssus,  infernum,  bàrathrum, 
i,  inferi,  tàrtara,  orum.  ||  Lloch ahont  los  atenienses 
esp^naban  ó  precípitaban  als  reos.  Abismo,  Bàra- 
thrum ,  i.  11  Precipici.  Precipicio  ,  abismo,  Abyssus  , 
abruptum,  i.  jj  adj.  met.  Immens,  incomprehensible. 
Abismo,  Immensus. 

ABISStNS.  m.  pi.  Naturals  de  Abissinía  regne 
de  Etiòpia  en  Àfrica.  Abisioniosj  abisinios.  Abyssini, 
oruín. 

ABIT.  m.  HÀBIT. 

ABITAMENT.  m.  ant.  y 

ABITATGE..m.  ant.  habitació. 

ABJEGGIÓ.  f .  Abatiment,  humiliació.  Abatimien- 
to,  abyeccion.  Abjectio,  dejectio,  demissío,  depres- 
sió, nis. 

ABJEGTAT,  DA.  adj.  Menyspreat.  JffMospr^cf'a- 
do.  Abjectus,  contemptus,  neglectus. 

ABJURAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  abjurar. 
Abjuracion,  Abjura tio,  nis. 

ABJURAR.  II  V.  n.  Negar  ab  jurament.  Abjurar. 
Abjuro,  as. 

ABJURAR  DE  LEVI  ó  DE  vEHEMENTi  fr.  Abjurar  algú 
Terror  contra  la  fé  ó  bonàs  costums  de  que  había  es- 
tat notat  ab  leves  ó  vehements  indicis.  Abjurar  de 
levió  de  vehcmenti.  Abjuraré  de  levi  aut  vehementi. 

ABJURAT,  DA.  p.  p.  Abjurado.  Abjuratus. 

ABLACIÓ.  f  med.  Intermitència  de  la  febra. 
Ablacion.  Ablalio,  nis.  jj  La  acció  y  efecte  de  llevar,  y 
particularment  la  operació  per  medi  de  la  qual  se  su- 
primeix una  part  qualsevol  del  cos,  sia  un  membre 
ó  part  de  ell,  un  tumor,  etc.  Ablacion.  Ablatio,  nis. 

ABLAGTAGIÓ.  f.  med.  Desmamament.  Abhcta- 
cion,  deslele.  Ablactalio,  nis. 

ABLANIDOR,  RA.  m.  y  f.  Lo  qui  ablaneix. 
Ablandador.  MoUificator,  emoïliens. 

ABLANIDURA.  f.  ant.  y 

ABLANIMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  abla- 
nir.  Ablandamienfn.  Mollitndo,  mollificatio,  nis,  mo- 
llimentum,i. 

ABLANIR.  V.  a.  Posar  bla,  tou,  flonjo,  i 6/a»Mfflr, 
muUir.  Mollifico,  as,  eniollio,  solvo,  is.  jj  met.  Apla- 
car, assossegar.  Abíandar,  mitigar,  iemplar,  suavi- 
zar.  Lenio,  frango,  niollio,  is,  sedo,  mitigo,  as.  || 
met.  Móurer  à  compassió  Ablandar,  enternecer,  em- 
bhndecer.  Remulceo,  es  animum  conmiseratione  con- 
movere,  inflecterc.  ||  Entendrir,  laxar,  suavisar. 


ABO 


CATALÀ. 


ABO 


9 


iMcMíar,  mo^fcar.  Lenio,  emoUio,  is,  mollifico,  as. 

laOt.  A1L4NULSB.  S. 

àBLAíOMBE.  V.  r  Estovarse,  posarse  bla. 
Ahhfidarmy  imbhméttene.  Mítesco,  madeseo,  remo- 
Uesco,  is,  86  ad  leniíatem  dare.  ||  Snavisarse  '1  rí- 
fN-dd  tM&iw.  Ahiandat,  ablandars€y  úMr,  céier^ 
tmflane,  MiMco,  imminno,  is,  in  serenim  verlí; 
frjgss  mitesoere,  miUgari,  modnin  habere.  ||  Fosarse 
al^oa  cosa  tendra  ó  blana  ab  la  rosada.  BihHtecerf 
nlknkeir,  relknUeene,  Lenteo,  es,  leritesco,  is. 

ABLANIT,  DA.  p.  p.  Ablaniado.  MoUitos. 

AKJUflYlÜ^  VA»  adtí.  ant.  Lo  que  tè  virtut  de 
abianir.  MolificaUvo.  Emolliens. 

AMiAiWifti,  T.  a.  ant.  vitupciaí. 

AMLA8MAT9  DA.  p.  p.  VITUFBlàT. 

ABLATIU.  m.  gram.  Últim  eas  de  la  declínació. 
ikkím.  ÀbtatívMt,  sextm  casos. 

àMJíTn  ABSOLUT*  ginm.  V  ablativ  que  no 
«tregtly  oi  ragfà.  àbktimo  ahioluto.  Ablativna  ab- 
Mlotos. 

f.  Desterro  à  que  on  pare  podia 
àimfili,  sefonslas  anlifo»  lle^s  to* 
oaoas.  Ahktaeiim.  Ablegatio,  dis. 

ABLUGiÓw  f.  Lafatorí,  reotament  del  baptisme, 
yéüs del  sacerdot  en  la  missa.  Abludon.  Ablatio, 
lis.  I  Lo  tí  y  aygua  ab  que  '1  sacerdot  porífioa  ï 
cilser,  7  's  roota  'Is  dits  després  de  eossilmir. 
àUuion.  Ablatio,  nis. 

àatOBtkACÈÒé  f.  on  la  nlstiea,  entera  7  formal 
rtMDeia  de  la  pròpia  TolUatat.  Almegacim,  Abdega-* 

w,  Btt. 

JúUfBMkMm  V.  a.  ReoUDeiar  énteravient  la  pro- 
fÍÈ  Yolaotat.  AkfUBgar,  Abnego,  as. 

Ty  VA.  p.  p.  Abne§ado,  Abnegatus. 
\  ffl.  ant    Fatoitat.  AbobamientOy 
Maypíd•s,  umiera,  Stoititia,  s,  sinpiditas,  atis,  stu•' 
pe&ctfo,  nia. 

AMOmAMm  ▼.  a.  aat.  Fór  tornar  bobo,  entorpir, 
torbar  T  eDlaaimeotà  algd.  Akobar,  mtafpeeer,  en^ 
umkuf.  faCKno,  as,  stnpefacio,  is,  stapidom,  bar- 
dm  aliqnem  rvídere. 

MOBABflB*  V.  a.  ant.  Eafoaürse,  toraarse  xim*** 
ple.  Abobaru,  Stnpefio,  is. 

ABOBAT,  BA.  p.  p.  Abobado.  EtopeUlietlis•  || 

adj.  IMBADÀLIT. 

ABOCADBB,  A»  ».  y  f .  Lo  qui  aboea.  Bwascl•- 
èor,  ftrudor.  InfasoTr  is,  efléodeos,  entis.  H  Lo  llooh 
tet  s' i^sea.  FtrMd^ro.  CoUavíaria,  omm,  eoDo- 
w,  si,  oBnsiarimn,  h  |  inctniàció. 

ABOGACIÓ.  f.  ant.  7 

ABOCAlBtarf  •  m.  La  acció  de  abocar.  Ahoca- 
mm^  SMMMKúai•  BvacmMí^y  egesiM,  ínfàsio,  tran»» 
Mo,  nif. 

ABOCAB»  v.a.  Ajmitar  dos  eyaas,  boca  à  boca 
fir  ^énrlo  éanmà  altn.  Etiàfòemf  traugúr.  In-' 
iBgi^  laiDilMlò,  fhurio,  is.  H  yfnjdM  tígana  eosa 
posant  cap  per  avíül  lo  fne  baoiilé,  eodl  la  tí  ds-Ü 
Wtella,bl•fiMMÍa4alaolla.  Mof,.  vitiiar.  KvMdo, 
as,  elondo,  defoiAa^  m  »ioaiB  toòMr  Wter^adbr . 

vmo  I. 


Largior,  iris,  effündo,  profando,  is.  ||  Fér  céorer  boca 
à  terra.  Schar  de  bruces,  de  hocicos.  fem.  Míltere 
pronom.  ||  Trabocar,  girar  boca  à  terra  algona  co- 
sa,  com  lo  vas  al  escodeller.  Paner  boca  abajo.  lA- 
clino,  as,  inverto,  voIvo,  is.  ||  Reclamar  ó  ferse  ve- 
nir k)  tribunal  superior  algons  aotos  comensats  en 
r  inferior.  At>ocar,  abocar,  Causam  advocaré,  voea- 
re,  transferre.  |!  Acercar  aignna  cosa  al  paratge 
ahont  ha  de  obrar,  7  així  's  dio,  abocar  la  artilleria, 
la  tropa,  etc.  Abocar,  Appropínquo,  as,  addaco,  is, 
admoveo,  es.  ||  Gastar  mòlts  diners  ab  lo  fi  de  conse- 
goir  alguna  cosa.  Verter,  d^raníar.  Prodigo,  is,  pro- 
fosè  impendere,  expendere. 

ABOGARSE.  V.  r.  Inclinar  la  part  superior  del 
cos.  Abalanzarse.  Prosto,  as,  procumbo,  d^ecto,  de- 
vergo^  is,  proclÍDor,  aris,  preuo  corpore  esae,  deci- 
dere.  II  Amotinai^,  acudir  dé  cop  mòlta  gent  à  al- 
gana  part.  A§(Hfarse,  Confino^  is.  |f  aut.  AcOHftraiR. 

ABOOAT,  BA.  p.  p.  ^mòroMido.  Iflfveraes.  {  VO" 
dado,  eehado,  £ffosns.  H  Boca  à  terra.  Bekaéo  de  ènn 
ces.  ProDus.  ||  Capgirat.  Tr^^neade.  ProÉas^  inver- 
sos, t  Gastat  ab  prOfdsió.  Vertidú,  derrmMd^.  Frofo- 
su».  H  Amottdat.  A§olpado.  Gatervatim  coagregatus, 

ABOGDfARé  V.  a.  arq.  Fér  au  arch  aboeintt. 
Ab&einar.  Arcom  dévarieatadl  strueré. 

ABOGiNAT^DA.  adj.  arq.  Se  dio  del  arch  qaa 
per  QB  eostat  e»  major  que  per  Faltre.  Aboeinado* 
I^ivaricaloaav0O9« 

ABOFBIBiiUltf  V.  a.  BOfitÉua. 

ABOFETEJATyDA.  p.  p.  BOFBTBJAT. 

ABOLKaò.  f  ha  acció  7  efecte  de  aboür.  iMt- 
cion,  ahtogadon,  derogaeion^  révoeacum.  AboHtio,  a»- 
aulatio,  extinctio,  nis. 

ABOLIDOR9  RA.  m.  7  f.  Lo  qú  aboleix.  AboH^ 
ior,  ahrogador,  Aboiitor,  abrogator. 

ABOLIM»  V.  a.  Anul-lar,  invalidar  alguaa  eosa^ 
oom  lley,  privilegi,  ud.  Anular ^  berrar^  defo§air^ 
ahrogof.  Abdico,  antiquo,  as,  deleo,  ea,  v^lo,  rea- 
cindo,  is. 

ABCMLiaMB*  V.  r.  Férdrer  F  us  ó  BMmoría  de 
algona  cosa.  Abolirse^  Abotori,  oblivísci. 

ABCHJnr.  p.  p.  AboHde.  Abolitaa,  detetaa.  |  ad|. 
Beeusado.  lasuetoa. 

ABCMi&ATy  BA.  adj.  Arrufat.  Abolladoy  aiscAn- 
gadOé  Complicattts. 

ABCKL-LIIU  7  sos  derirats.  aboliu. 

ABOiXMiír  m.  ant.  Genealogia  deia  autepassata. 
AbolengOy  abolorio,  ascendència.  Avi,  orom,  atirpa, 
is,  progenies,  ei,  genealogia,  prosapía, ». 

ÜUBIML•OTAA•  V.  a.  ALBOBOTAV. 

ABOaüNABLE.  adj.  Digne  del  major  aborrí- 
roent.  Abominable^  exeerable^  deüeMle.  Aboanaitn- 
:  dos,  execrandus,  avaisawiw,  abottEinaliilia,^  delea-' 
tabilis. 

ABnaNABaJBBBBNT.  adr. ».  AhraboDlinwM. 
AlnmhiahlmeníU.  ilbaMoanter,  abofflioaadtai  li 
meduBi. 

MBÈOmmKué.  l  U  aeoiò  y  efeute  é$  sMkA^' 
oap.  AéofRúiosMit,  éUKOfUfBaa.  AboiBÉMMH),  cMfOraüa, 

3 


10 


ABO 


DICCIONARI 


ABO 


nis,  execramentam,  i.  ||  Cosa  abominable.  Afromina- 
cUm.  Abominalio,  nís,  abomínaium,  i. 

ABOMINADOR9  A.  m.  y  f.  Lo  qui  abomina. 
Ahominadary  detestadar.  Execrans,  antis,  execrator, 
abominator,  is. 

ABOMINAR.  V.  a.  Tenir  gran  aborriment.  Abo- 
minar,  detestar^  execrar.  Abomino,  as,  abominor,  de- 
testor,  execror,  aris.  ||  àfear.  2. 

ABOMINAT,  DA.  p.  p.  Abominado.  Abominatas, 
execratüs. 

ABONADOR,  RA.  m.  y  f.  Lo  qai  abona,  espe- 
cialment la  fiansa.  Abonador,  Fidejussor,  is. 

ABONAMENT,  m.  ABONO. 

ABONAN8A.  f.  ant.  BOIflNSA  DE  TEMPS. 

ABONAN8AR.  v.  n.  y 

ABONANSARSE.  V.  r.  Serena rse  1  temps, 
calmar  la  tempestat.  Abananzar,  abimanzarse,  des- 
pejane  el  cielo;  calmar  el  tiempo;  templarse,  mitigar- 
se,  echarse,  adormectrsty  obrir  el  tiempo,  Sedari,  mi- 
tescere,  pacari  coelum;  sudnm  ac  serennm  adesse, 
apparere;  claram  tempestatem  adesse. 

ABONAN8AT,  DA.  p.  p.  Calmada,  Sedatos. 

ABONAR.  V.  a.  Acreditar  de  bo.  Abonar,  apro- 
bar,  Rrobo,  as;  dare  solertem  alíqnem.  p,  afirmar  2. 
II  Fer  fiansa.  Abonar,  afianzar,  Satisdo,  as,  ad,  pro- 
mitto,  is,  praedem,  fidejussorem  se  dare,  spondere, 
constitnere.  ||  Entre  comerciants  admétreren  comp- 
te alguna  partida.  Abonar,  Acceplum  referre.  ||  Ado- 
bar las  terras,  posarhi  fems.  Abonar,  estereolar,  be- 
neficiar. Agram  stercorare. 

ABONARSE.  V.  r.  Anticipar  nna  cantitat  pera 
tenir  ab  menos  preu  algana  cosa  ó  dret.  Abonarse, 
Pecnniam,  pretinm    representaré.  ||  ant.    Dit    del 

temps.  ABONAIfSARSE. 

ALTRE  VINDRÀ  QUE   M'  ABONARÀ,  rcf.    AdVCrtciX   qOC 

mòltas  cosas  se  tenen  per  mòlt  dolen tas  fins  qne  se  n 
experimentan  de  pitjors.  Malo  vendrà  que  bueno  me 
hard.  Improbitas  maloram  bonornm  lans  est.  Me  ma- 
las  excipiet  pro  quo  bon  us  ipse  videbor. 

ABONAT,  DA.  p.  ip,  Abonado,  Probatns.  ||adj. 
Dit  del  testimoni  apte.  Abonado,  Idonens,  fidedig- 
nos,  D  Dit  del  bome  de  qui's  pot  fiar  per  sòn  cabal  y 
crèdit.  Abonado.  Nota;  probitatis  vir,  pecuniosus,  di- 
ves, probus.  II  Dit  del  subjecte  subscrit  à  obras  pe- 
riódicas,  6  que  ba  pagat  alguna  cantitat  adelantada 
pera  concórrer  à  alguna  diversió  pública,  ó  disfrutar 
de  algana  comoditat.  Abonado.  Qui  pecuniam  repre- 
sentavit  ad  perfrnendum  commoda.  |j  iron.  Se  diu 
del  subjecte  à  qui  se'l  considera  disposat  à  dir  ó  fér 
alguna  cosa.  Gomunment  se  pren  en  mala  part.  Abo- 
nadó,  ProroplDs,  aptus,  idoneus,  natus. 

ABONO.  m.  La  acció  y  efecte  de  abonar  y  abo- 
narse» Abono,  abommienlo,  Probatio,  nis.  ||  Admissió 
y  assento  de  partides  de  compte,  y  també  'i  recibo. 
AboHo,  Acoepts  pecunias  relatio,  prsBStila  cautio.  || 
Document  que  justifica  la  conducta  de  algú.  Abono^ 
ctrtifícacion.  \\  Litterae  fidem  facientes,  testimonium, 
ií.  II  Lo  paper  en  que  consta  baverse  cobrat  algana 
COM.  Bteibo,  abono.  Chirographus,  ohírographum,  i, 


pecunía)  cautio.  ||  Responsabilitat,  fiansa.  Abono, 
fianza  Fidejussio,  cautio,  satísdatio,  nis,  satisdatum, 
i.  II  Lo  dret  ó  recibo  de  la  cantitat  anticipada  del  qui 
s' abona  pera  alguna  diversió  pública.  Abono.  Pecu- 
niae  representa tio.  ||  adob  4. 

ABONYEGADURA.  f.  Bony  que  resulta  de  un 
cop  en  las  pessas  de  metall.  Abolladura.  Contusió, 
nis.  0  Lo  bony  fét  en  las  mateixas  pessas  per  adorno. 
Abolladura.  Bnlla,  ae. 

ABONYEGAR.  V.  a.  Malmétrer  las  pessas  de  me- 
tall fent  bonys  en  ellas.  AboUar,  Contundo,  is.  ||  Es- 
tampir,  ferlos  per  adorno.  Abollar,  abollonar.  Ballis 
ornaré,  in  bullis  elaboraré. 

ABONYEGAT,  DA.  p.  p.  Abollado,  GODlusos. 

ABORDABLE.  adj.  Gapàs  de  abordar  y  de  sér 
abordat.  Abordable,  Irruendi  capax. 

ABORDADOR,  RA.  m.  y  f.  Lo  qui  aborda  la 
naa.  Abordador,  In  adversariam  oavem  írruena.  || 
Lo  qui  acomet  ab  ímpetu.  Agresor,  arremetedor,  Ag- 
gressor,  invaaor,  ris. 

abórdàl,  abórdals.  Imperatiu  del  verb  abordar, 
lo  quals*  usa  com  à  interjecció  pera  abissar  als  gos- 
sos. ChuchOf  zuzo.  Ad  canes  excitandos  vox. 

ABORDABIENT.  m.  ant.  abordatge. 

ABORDAR.  V.  n.  Naut.  Arrimarseuna  embarca- 
ció à  altra,  ja  sia  per  descuyt,  ó  pera  comunicarse 
amistosament,  ó  pera  acométrerse.  Abordar,  Navem 
navi  applicare,  committere,  admovere;  congredior, 
eris.  II  Arribar  la  nau  à  terra.  Abordar,  Navim  terrs, 
ó  ad  terram  appellere,  applicare,  navim  oris  adlabi. 
II V.  a.  Acométrer  ab  ímpetu.  Acometer,  In  alíquero 
irruere,  impetum  facere.  ||  Abissar,  incitar  al  gós, 
pera  que  embestesca.  Azuzar.  Ganem  stimulare,  in- 
citaré, instigaré,  irritaré.  |[  fam.  Topar  un  eotxe  ó 
carro  ab  altre.  Abordar,  Currum  currucongredi.  ||  v. 
n.  met.  Comensar,  empéndrer.  Abordar,  Aggredior. 

ABORDAT,  DA.  p.  p.  Abordado.  Accessus. 

ABORDATGE,  m.  naut.  La  acció  de  abordar. 
Abordaje,  Navium  congressio,  commissio. 

ADORNAR,  v.  a.  ter.  abordar.  ||  acométrer. 

ABORRIBLE.  adj.  Detestable,  digne  de  aborri- 
ment. Aborreàble,  Delestabilis,  odibilis,  aversandus, 
execrabilis. 

ABORRÉIXER.  V.  a.  ant.  aborrir. 

ABORRIGIÓ.  f.  aborriment. 

ABORRIDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  aborreix.  Abor- 
recedor,  Ossor,  ris,  qui  odio  babet. 

ABORRIMENT.  m.  Odi,  mala  voluntat.  Odio, 
aversion,  aborrecimiento,  Invidia,  a),  odium,  ii,  abo- 
minatío,  detesta  tio,  nis. 

ABORRIR.  V.  a.  Tenir  odi,  aversió.  Aborreeer, 
odiar,  detestar.  Abhorreo,  es,  odi,  isti,aversor,  aris, 
refugio,  is,  odio  babere,  persequi  ||  abirrir.  1 .  t, 

FER  ABORRIR  l'  OFICI.  fr.  mct.  fam.  Desistir  algú 
de  la  obra  comensada  si  la  hi  van  esbrinant,  y  així 
*s  diu:  encara  'm  faran  aborrru  Y  ofici.  Aborreeer 
los  huevos.  Rem  caram  odisse. 

ABORRIT,  DA.  p.  p.  Aborreeido,  detestado,  Abo- 
minataSy  invisiis.  I  aiQ.  MiNTSPftiAT. 


ABR 


CATALÀ. 


ABR 


11 


ABORT.  m.  qastàmint. 
ABORTABIENT.  m.  GiSTAMBNT.  [|  met.  Cosaex- 
iraordioaria.  Àbarto,  portenío,  Monstram,  porten- 

tUD,  í. 

ABORTAR.  V.  a.  Gastarse,  mal  parir.  Malparir, 
y  aboriar  se  dia  partícolarmenl  de  las  beslias.  Abor- 
üo,  is,  aborlior,  iris,  aborto,  as,  aborior,  eris,  ó 
iris,  abortam  Cacere.  ||  met.  Se  dia  de  tot  alló  que's 
fa  6  produbeix  sèos  la  degada  perfecció.  Abortar. 
Abortia,  is,  malè  prodacere. 

Fia  AioETài.  ír.  Haeer  aboriar,  Abortam  partom 
abjgere,  ioferre. 

ABORTAT,  DA.  p.  p.  Abartado.  Abortüs. 

ABORTIU,  VA.  adj.  Nat  fora  de  temps.  Aborti- 
ro,  y  aborton  s'  aplica  al  aaimal  qoadrúpedo.  Abor- 
tivus,  abortas.  D  Lo  qoe  tè  virtnt  pera  fér  abortar. 
Ahortko.  Abortivas. 

ABOTINAT,  DA.  adj.  en  forma  de  botí.  Aboti- 
uíio.  Ocreatos,  cotbarnatas. 

ABOTZORNAR.  v.  a.  met.  Avergonyir,  fér  tor- 
oar  las  galtas  bermellas  ab  accions  ó  paraulas  inja- 
ríosas.  Abochornar,  Aiiqaem  pangere,  rnbore  sa- 
ffaodere. 

ABOTXORNAT,  DA.  p.  p.  Aboehomado.  Rubo- 
re  soffasns. 

ABOCRAR.  V.  a.  ant.  abeurar. 

ABOURAT,  BA.  p.  p.  ant.  abburAt. 

ABRAHOBf AR.  V.  a.  fam.  Cenyir  y  apretar  ab 
ioibrahons.  AbrakoMr.  Arctias  complecti,  arctis 
complexibas  premeré. 

ABRAHONARBE.  V.  r.  fam.  Agarrarse  los  que's 
barallan.  Abrahanarse.  Petere  se  lacertis  ad  trictis, 
coogredi,  manas  conserere. 

ABRAHONATy  DA.  p.  p.  Abrahomdo,  Lacertis 
complexos. 

ABRAMCAR.  V.  a.  aot.  ARRAHONAR. 
ARRANCAT,  DA,  p.  p.  abrabonat. 

ABRÀB.  m.  La  acció  y  efecte  de  abrassar  y 
abrassarse  Ahrazo^  abrazamiiHto,  Amplexas,  com- 
{üexas,  circamplexasy  us. 

ooeuBSB  l'  tLTUf  ABBAS.  ÍT.  Despcdirse.  Darse  el 
*iiimo  abrazo,  iEternum,  sapremam,  postremum  va- 
ie  dícere. 

ABRABADÍMIMU  adj.  sap.  Moltíssim  abrasat. 
^^úMÜsmo.  Perostas. 

ABRASADOR,  RA.  m.  y  f.  Loqui  abrasa.  A6ra- 
M^ar.  Utor,  inoensor,  is.  ||  ant.  incbndiabi.  ||  adj. 
Uque  abrasa.  Abra$ador.  Urens.  ||  poet.  Dit  del  focb 
i&óli  actiu.  Ahratador,  devorador.  Rapidus,  vorax. 

ABRABAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  abra- 
sar y  abrasarse.  Abrcuamiento,  incendio,  £xustio,  de- 
iU^aUo,  conílagratio,  incensio,  combustió,  nis,  in- 
ceodíam,  ii. 

ABRASAR.  V.  a.  Reduhir  à  hràSà.  Abrasar,  que- 
»«r,  reducir  à  brasa,  Incendo,  exuro,  comburo,  is, 
deflagro,  concremo,  as.  Ijant   malbabatar.  ||  ant. 

mifiOHTR,  MALTRACTAR  ||  CBBMAB.  3.  ||  met.  SCCBr  lo 

wl  6  '1  fret  las  plantas.  Abrasar,  arrebatar,  agostar. 
ÏMicco,  torrido,  as,  exuro,  retorresco»  is. 


ABRASARSE.  V.  r.  Cremarse.  Abrasarse.  £xn- 
ri,  concremari,  incendi,  ardere,exardescere.  0  Sen- 
tir ab  vehemència  alguna  passió.  Abraseam.  Aliquo 
affectu  vehementiús  ardere,  flagrare,  aestuare,  rapi. 
II  Pérdrer  lo  vigor  las  plantas,  enmostigarse  per 
causa  del  fret  ó  rigor  del  sol.  Abrasarse,  agostarse, 
arrebatarse,  quemarse,  secarse.  Torreo,  es,  torresco, 
exaresco,  is. 

ABRASARSB  DB  CALOR.  f.  Achicharrars$,asars»,  As- 
tate  candere,  adnri,  premi. 

ABBASARSB  DB  BNVBJA.  f.  Cometse,  àbrasatse  de  en- 
vidia.  Invidià  flagrare. 

ABRASARSE  DB  FEBRA.  ArdeT  de  caleutura.  Ardere 
febri. 

ABRASARSB  DB  SET.  f.  Apalambrarse,  seeairse  de  ted. 
Yehemenli  siti  laboraré,  siti  arere. 

ABRASARSB  VIO  Ó  DB  VIU  EN  VIU.  fr.  SCUtir  UU   CBIoT 

extremat.  Abrasarse  vivo.  Summocaloreadurí.  0  fr. 
mel.  Estar  sumament  agitat  de  alguna  passió.  Abra^ 
sarse  vivo,  Vehementiús  aliquo  affectu  ardere. 

ABRASAT,  DA.  p.  p.  Cremat.  Abrasado.  Ustos, 
combnstus,  deustus,  perustus,  incendio  afflatus.  || 
Sech  per  causa  del  sol  ó  fret.  Abrasado.  Retorridus. 

ABRASILAT,  DA.  adj.  De  color  de  brasil.  Aòrií- 
silado,  Brasiiium  colorem  referens. 

ABRASSADA.  f.  abbàS. 

ABRASSADERA.  f.  Lligada  que  subjecta  alguna 
cosa  com  lo  canó  ab  lo  cep  de  las  armas  de  focb. 
Abrazadera.  Fibula,  se,  compago,  inis. 

ABRASSADETA.  f.  d.  Abraeijo,  Amplexns,  us. 

ABRASSADOR,  RA.  m.  y  f.  Lo  quiabraasa. 
Abrazador.  Amplectens,  complectens. 

ABRASSAMENT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
abrassar.  Abrazamiento.  Amplexus,  complexus,  os. 

ABRASSAR.  V.  a.  Cenyir  ab  los  brassos.  Abra- 
zar.  Amplector,  complector,  eris,  amplexor,  aris.  || 
met.  Rodejar,  cenyir.  Abrazar.  Circumdo,  as,  cin- 
go,  is.  H  Rébrer  bè,  ab  gust  y  sens  la  menor  repug- 
nància. Abrazar.  Toto  animo  aliquid  amplectí.  j|  Se- 
guir un  consell,  opinió  ó  partit.  Abrazar.  Conditio- 
nem,  consilium  amplecti,  sequi,  profíteri,  accipere. 
11  met.  Contenir,  enolóurer.  Aèro^^or,  abairear,  Con- 
tineo,  es,  includo,  capio,  is.  ||  Empéndrer,  encarre- 
garse,  y  en  aquest  sentit  se  diu:  abbassabuu  negoci, 
una  empresa.  Abrazar.  Aggredior,  eris,  suscipio,  is. 

QUI  MÒLT  ABBASSA  POCH   BSTBENT.  rcf.  SiguifiCE  qUO 

I  qui  empren  mòlts  negocis  à  un  mateix  temps  co- 
rn unment  no  pót  desempenyarlos  bè.  Qaitn  rniÈcko 
abarca  poco  aprieta.  Pluribus  intentus  minor  est  ad 
síngula  sensus.  Qui  duos  sequitur  lepores  neatram 
capit.  Diíficile  est  continere  quod  caperenon  possis. 

II  ant.  Embrazar  el  escudo, 
ABRASSARSE.  v.  r.  Douarse  abrassos.  Abra- 

zarse,  Rrachia  nectere. 

ABRASSAT,  DA.  p.  p.  Abrazado.  Amplexus, 
circumdatus. 

ABRE.  m.  ABBBB. 

ABREBIT.  m.  Sincopa  de  ALABBEZfT. 
ABRENUNGIAR.  V.  a.  ant.  Detestar.  Detestar, 


12 


ABR 


DICaONARI 


ABR 


«Monir,  oiomifiaf.  Detostor,  exeeror,  abominor, 


^BRBUIBMIIAT,  DA-  p.  p.  ant.  Dikstaio.  Exe- 
oïttoa. 

ABaEMUNGlO.  Paraula  llatina  que  s'  usa  en  V 
oalil  femílíar,  y  significa  deteslacié  de  alguna  coaa. 
Àkrenumo,  Alicnjos  rei  detealatio  odi,  odio  mihi  est. 

ABRE8SAR.  V.  a.  ter.  bbbssír. 

JlBEBTOBIAR.  V.  a.  nàut.  Trincar  la  artille- 
ria contra  '1  costat ,  de  modo  qae  'Is  canons  qno- 
dea  en  lo  sentit  de  la  longítad  de  la  nan.  Ahreto^ 
nar.  Tormenta  bellica  adversús  navis  longitudinem 
obArmare. 

ABEEUJAR.  V.  a.  ant.  àbrbvur. 

ABBBiriAClÓ.  f.  Compendi,  redacció.  Àbrmfia- 
eian.  Compendínm,  breviarinm,  ii,  epítome,  es,  sy- 
nopsís,  18,  epilogas,  i.  ||  Modo  de  parlar  breu.  Abre- 
vimon,  ídooitúmo,  eoneisim.  Breviloqnentia  as,  bre- 
víloqninm,  ii.  H  Lapronanciaciódennasil-lababrea. 
ilòfmooott.  Correptio,  nis,  brevitas,  tís. 

ABREVIADOR,  RA.  m.  y  f.  Lo  qoi  abrevia. 
ÀhntMàor,  eompendiador.  Breviator,  is,  qni  in  com- 
peadían  radigU.  ||  Lo  ministre  del  papa  qne  despat- 
xa los  breas.  Abrmador.  Notarios  abbreviator. 

ABREVIADURA.  f.  Supressió  de  Uetras  en  las 
paraules.  Abreviatura,  Nota,  ae,  compendium,  ii.  0 
Cada  lletra  inicial  que  significa  una  veu,  com  J.  N. 
R.  I  JesBS  de  Nasaret  rey  de  juheus;  S.  P.  Q.  R.  Lo 
senat  y  poble  romà.  Siglài.  Sigla,  onrai. 

ApuviADU^iA.  f.  L*empleo  del  abreviador. 
AktmaèuHa.  Abbreviatoris  munus. 

ABRETIAR.  V.  a.  Bedubir  à  menos  algun  es- 
crit. Ahreviar,  úompendiar,  reeafntutar.  Brevío,  ab- 
brevío,  as,  perstringo,  k,  in  compendium  redigere. 
I)  Suprimir  Uetras,  escrínrer  abreviat.  Bserihir  en 
akri^riaiurü.  In  compendium  scribere.  ||  Proauflcíar 
las  sil-labas  breus.  Abreviar,  Brevío,  curto,  arcto, 
as,  eopripio,  rapio,  is.  ||  Cnytar,  fér  depresa  alguna 
ceaa.  Akrmor,  aeekrar,  activar^  avivar,  ofresurar, 
Gelero,  accelero,  festino,  as. 

AIPM'IIIAT^  DA>  p.  p.  Abreviado.  Breviatus. 

ABRiaADAJRBiTk  adv.  m.  aot.  Impetuosa- 
meat,  furiosament,  impetuosamenle  ^  fnriosametUe. 
Yiolenter,  forenter,  excussè. 

ABRpBAT,  DA.  adj.  ant.  Prompte,  velós,  dili- 
gent» PumtOf  veloz,  düi^inu,  activo.  Yelox,  impiger, 
celer. 

AMHIOWAROE.  v.  r^  Fèrse  bríbó.  Abribonarge. 
Olío,  calliditati  se  dare. 

^mCBU  Dl.  Lo  que'ns  defensa  del  fret.  Abrigo, 
Aprícatio,  nis,  apricitas,  atis,  fatus,  us,  munimen, 
inis,  fomentnm,  i.  ||  Amparo,  patrociní.  Aòrt^o,  ar- 
rima» Patrocinium,  praesidium,  ii,  receptus,  us.  || 
Llocb  abrigat  y  resguardat  del  vent  y  del  fret.  Abri^ 
go,  akrigadero^  ahrigado,  abrigano.  Apricns  locus, 
apricitas,  atis.  ||  Lloch  de  refugi  en  algun  perill  ó 
dany.  Asilo,  guarida.  Asylum,  reCngíum,  perfngium, 
confugium,  ii.  j^  La  aagrat  ahoot  sa  refugian  los  d^ 
linqSaat«*  \^h^  sagxado.  Ara,  ap,  ai|rlaai,  i,  aox. 


cis,  portus,  us,  praeses  locoa.  ||  Cova  de  teras.  Gua- 
rida, albergue.  Speluoca,  lalebra,  e,  reeesaiiay  os. 

ARRIfiALL.  m.  ÀBBieH.  S. 

ABRIGALLS,  m.  p.  La  roba  del  llit.  Bopa  d§  la 
eama.  Stragulum,  i. 

ABRIOAUENT.  m.  ant.  abbicv. 

ABRIGAR,  v.  a.  Resguardar  del  fret.  Abrigar. 
Apricor,  aris,  aprico,  as,  foveo,  es,  reficio,  tego,  is. 
II  Ocultar,  tapar.  Cv^rir.  Supertego,  prastexo,  ope- 
rio,  is.  II  Afavorir,  protegir.  Abrigar,  patrocinar,  «k- 
itTtar.  Subvenio,  socourro,  protego,  is,  fovee,  es, 
auxilior,  patrocinor,  aris;  auxilio,  praesidio  esse.  || 

ant.  TBACTAB. 

ABRICbkBSE.  v.  r.  Arrop0r$e,  abrigoTH.  Aprieer, 
I  aris.  II  Acotxarse  en  lo  llit.  Arreb^arn,  ahorujarsa. 
Stragnlis  sese  obtegere.  H  Péndrer  lo  sol.  Tomar  el 
sol,  ponerse  al  sol,  abrigarse.  Apricum  solem  capta- 
ré, ad  solem  apricari,  solis  apricatione  se  reficere. 
ABRIGAT,  DA.  p.  p.  Abrigado.  Tectus,  protec- 

tUS.  IJABRICB   9. 

ABRIL.  m.  Lo  quart  mes  del  any.  AbriJÍ.  Apri- 

]k%,  is. 

BIf  ABRIL  CADA  GOTA  'n  VAL  VIL.   TCf.   BcUOta  quant 

necessarias  son  pera  las  bonàs  cullitas  las  plujaa  en 
aquest  mes.  Llíneva  para  mi  abril  y  mayo,  y  jMir»  tí 
todo  el  atio.  Agricolarum  spes  imber  apríliaet  maíL 

PBR  LO  MBS  M  ABRIL  NO  TB'N  TOtH^IS  FIL.  ref  BOSer 

nya  que  nos  déu  aileugerar  la  roba  abans  de  temps, 
üuto  cuarenta  de  mayo  no  te  gmiet  el  sayo.  Na  pr<K 
peres  arcet  qoas  frigns  ponere  vestem. 

AVRiLLANTAIMaR.  m.  Lo  qui  abnUaata.  Aòrt- 
llentador.  Gema^arum  expolitor. 

ABRILLANTAR.  V.  a.  Fér  eixir  io  briUo  à  car- 
tes pedras  preciosas.  Abrillantar.  Splendid»,  nitklo, 
as,  perpolio,  nítefacio,  is. 

ABRILLANTAT,  BA.  p.  p.  AbriUmUaio.  Pirpo- 
litus,  nitefactus. 

ABBHJLLAR.  m.  Camp  de  mòlts  abriulta.  ièro - 
jal.  Terra  tribulosa,  tribulis  consitua  ager. 

ABRIULLS.  f.  pi.  Candells,  planta  que  f&  mòlts 
tronchs  rastrers,  rodons,  peluts  y  ab  una  multitut 
de  brotets:  tò  las  ftillas  peludes,  col-locadas  en  «u 
costat,  mòltas,  juntas  y  semblants  à  las  dels  ciurons: 
las  flors  de  cinch  fuUas  grogas  ab  fruyt  compost  de 
quatre  ó  cinch  punxas  en  forma  de  ràdios  triangu- 
lars, semblant  en  algun  modo  à  la  creu  de  Malla:  la 
seva  llavor  serveix  de  contraveneno,  y  es  remey  con- 
tra '1  mal  de  pedra.  Abrqjo.  Tribulus,  i.  jj  Lo  fhiyt 
de  dita  planta.  Abrojo.  Tribuli  fructus. 

ABROGAGIÓ.  f.  ABOLICIÓ. 

ABROGABCMR.  m.  abolidob. 

ABROGAR.  V.  a.  ABOLiB. 

ABROGAT,  DA.  p.  p.  ABOLIT. 

ABRMIARSE.  V.  r.  Umplirse  de  broma  las 
naus.  Abromarse  Navès,  uredine,  carie  exedi,  ca- 
riem contrahere. 

ABROMAT^  DA.  p.  p.  Abromodo.  Uredine  con- 
fectus,  corrosufl. 

ABRÓTANO.  ra.  ter.  BOTXA. 


ASS 


CATALÀ. 


ABS 


13 


KA.  m.  y  f.  Fesat,  molest. 
Únmaiür^  molmto,  pescifo,  iohm,  j^tema.  Gravis, 
■oleslos,  ímportDDUs,  plombeDS. 

AB&UIIAB.  ▼.  a.  Oprimir  ab  mòlt  pes.  Abru- 
Mf .  Gravo,  as,  pondere  opprimere.  H  met.  Fatigar, 
molestar.  Akmmarj  moler,  rfréNlar ,  mÈrear.  Altero, 
tnagt,  is,  vexo,  as,  stomaehor,  aris,  aüquem  mo- 
lestiam  afficere. 

ABMIIIAT,  DA.  ÀkrutMdú,  Gravatos. 

UTil  AllIJMAT  »l  DBUTBt.  f.  MmIOT  IknOt  ügobiodOf 

únmadòy  ear^údú  ée  diuéús.  Obrui  fiere  alieno. 

Sit  abeümàt  àb  la  mvltitut.  fr.  Ser  ahrumaéo, 
tfokmioeon  la  ttmltitud,  Obrni  numero. 

ABBUPGIÒ.  cir.  Fractura,  separació,  rompi- 
oeot.  Akrujl•lian.  Abroptio,  nis. 

ABBVaAM.  ▼.  a.  Escalfar  ab  excés,  com  Y  ar- 
dor excessia  del  sol.  Achicharrar^  asar,  tostar.  Tor- 
r«o,  es,  uro,  is. 

AMWBABSB.  ▼.  p.  Abrasarse»  i^brer  un  calor 
eicessiu.  A^teharrane^  asarse,  tostarse.  Nimio,  ca- 
bre, ardore,  igne  adurí. 

àBBXJBATf  DA.  p.  p.  Aekicharrado.  Adustus. 

ABROTAT,  DA.  adj.  Bestiola,  rndo,  semblant  à 
1»  bestias  en  lo  modo  de  obrar.  Alnrutado.  Stultus, 
slolidiis,  stapidos. 

àlü  ■IIJHHI  Y.  r.  Transformarse  en  abcés, 
leroiinar  eo  supuració  un  tumor  inflamatori.  Alwa^ 
émm  la  pos  ooaverti. 

aPBCfefl  m.  Aicis. 

psiSE  cif  AisGÉs.  f.  Bacir$e  un  ahseeso,  Abscedo,  is 

TKni  un  Aiscis.  f.  ThwTj  padieer  un  üh$ee$e.  Abs- 
cessa,  vomíca  laboraré. 

f.  AUSIIfCU. 

▲usirrr. 
V.  r.  lusiifTAasi. 

?,  DA.  p.  p.  AÜSBNTAT. 

ABSL  prou.  m  ab  si. 

V.  a.  y 
V.  a.  aot.  Eximir  de  culpa  ó  de  pe- 
M.  iàso/r«r.  I  Cantar  las  exequias.  Solvo,  absolvo, 
is,  dedamno,  aa,  crimioe  líberare.  3  Teol.  Condonar, 
resétrer  los  pecats  en  la  confessió.  Ahseher,  remi' 
^.  k  pecettts  solvere,  absolvere,  poenitentíse  sacra- 
aealo  peccalorem  expiaré.  ||  Alsar  las  censures,  ó 
neemnníons.  Absoher.  Anathematis  vinculo  expedi- 
ré, absolvere,  ecclesiae  communioni  restituere.  || 
for.  Donar  per  llibre  al  reo  acusat  de  culpa  civil  ó 
erÍBiioal.  Ah$olver,  Absolvo.  is,  causam  dirimere. 

SÉa  FÀCIL  BN  ABSÓLDRBB.  f.  TBIOB  LA  MÍLnBOA  AMFLA. 

ABSOLT,  A.  p.  p.  AhsuellOf  remitido^  perdonaio. 
ibsoJQtus;  pceoa,  crímine  solutus. 

ABSOLTA,  f.  Deprecació  que  separada  del  reso 
i  dia  pera  'Is  difunts.  Bespmuo,  respoiisorio.  Res- 
psBiorínm,  íi,  absoKiüo,  nis,  piaculares  prodefunc- 
li9  preces.  0  La  professo  de  ecclesiàstichs,  que  van 
i  li  casa  del  difunt  à  cantar  una  absolta,  frocenon 
à  (dmàtticos,  que  van  à  la  coia  del  difunto  d  cantar 
n  mpcfno,  Clerícoram  costus  ad  defuncti  domum 
ttBn  responsorü  canendi  pergens.  fj  f.  Cada  una  de 


las  paradas  que  ft  '1  clero,  pera  cantar  los  respon- 
sos,  quant  se  porta  à  enterrar  no  cadéver.  Posa.  Ad 
piaculares  preces  defnnctia  canendas  stacio. 

ABSOLUCIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  absóldrer. 
Absolueion.  Absolutio,  remissió,  nis,  críraínts  disso- 
lutio.  II  Oració  que  è cada  noctumo  diu  en  las  mati- 
nes lo  qui  oficia.  Absolueion,  Absolutio,  nis. 

ABsoLuaó  GBNXBAL.  Apücscíó  dc  iudulgencias  y 
comunicació  de  bonàs  obras,  que  per  privüegt  do- 
nen certs  dias  del  any  alguns  ordes  religiosos  als 
fiels  que  confessats  y  contrits  estan  presents  en  sas 
iglesias  Absolueion  general,  Solemnis  indulgentia• 
rnm,  piorumque  operum  communicatio. 

ABSOLUCIÓ  SACBAMBNTAL.    LS  qUO  dÒBU   '1  COnfeSSOr 

al  penitent.  Absolueion  sacramental,  Sacramentalis 
absolutio. 

ABSOLUCIÓ  DB  LA  DiSTAifciA.  La  llibertat  que  donan 
al  reo  quant  no  hi  ha  mèrits  pera  condemnarlo.  ià- 
solueionde  la  instància.  Litis  diremptio. 

AB8m.I7T,  A.  adj.  Independent,  ab  plena  potes- 
tat. Absoluto.  Supremo  praeditus  imperio.  j|  Sens  If- 
mits,  sens  restricció  Absoluto.  Absolutus,  plenus.  I 
Filos.  Lo  que  no  tè  respecte,  ni  relació.  Àbsohto, 
Absolutus;  quod  ad  aliud  nou  refertur.  ||  gram.  La 
part  de  la  oració  que  no  regeix  ni  es  regida.  Absolu- 
to. Absolutus.  D  Qui  lè  1  geni  dominant.  jL^ofafo, 
imperioso,  Imperiosus,  arroga ns. 

ABSOLUTA,  f.  Proposició  dita  en  to  de  magis- 
teri. Absoluta,  Arrogans  dictum. 

ABSOLUTAMENT,  adv.  m.  Soberanament,  sèns 
dependència,  ab  ple  domini.  Absolulameníe:  Absolii- 
tè.  II  Enterament,  sens  limitació.  Absoluttmenle,  m- 
teramente.  Prorsus,  omninò,  admodum,  absolutèt 
funditus  ,  simpliciter ,  simplicitus.  ||  Generalmenl» 
sens  excepció.  Absolutamente.  Absolntè,  indiscrímh- 
natim,  nemine  dempto.  ||  Sens  respecte,  ni  relació 
alguna.  Absolutamente,  Absolntè. 

ABBOLUTOBX,  A.  adj.  Lo  que  absoI,  com  la 
sentencia  al  reo.  Absohtorio,  Absolutoríus. 

ABSOLVIMENT.  m.  ant.  ABSOLUCIÓ. 

ABSOBBENGIA.  f.  fisic.  La  acció  ó  acte  de  ab- 
sorbir. Absorveneia.  Absorptio,nis,  actusabsorbendi. 

ABSOEBENT.  p.  a.  y  m.  AbsorvenU.  Absorbens. 

ABSOBBiMEirr.  m.  ant.  tbbbbiioto. 

ABSOBBIB.  V.  a.  BMFAFARSB.  ||  mcd.  Atràurer, 
embéurer  los  humors.  Absorver.  Absorbeo,  es. 

ABSOEBIT,  DA.  p.  p.  Absortido.  Absorptus. 

ABSOBG16.  La  acció  y  efecte  de  absoiï)ir.  Afr- 
sorcion.  Absorlio,  nis. 

ABSOBT,  A.  adj.  Admirat.  Absorto,  pasmado, 
Stupefactus,  in  stuporem  raptus,  defixus. 

ABSTENCIÓ,  f.  La  acció  de  abstenirae.  0  Acte 
per  lo  qual  declara  un  jutge  que  no  entendrà  de  una 
causa  per  trovar  en  sa  persona  motiu  de  recusació. 
Abstencion.  Abstentio,  nis. 

ABSTBNció  DB  LLOcu.  for.  Modida  de  alta  política 
empleada  per  sustràurer  al  ofès  de  las  videncias  del 
ofensor  y  à  la  societat  del  perill  que  tindria  que  té^ 
mer  de  la  presencia  de  certs  malfactora. 


14 


AfiS 


DICCIONARI 


ABU 


ABSTENIMENT.  m.  ant.  ABSTiNftNCU. 

ABSTENIRSE.  V.  r.  Prívarse  de  alguna  cosa. 
ÀhsUnerse.  AbsÜDeo,  careo,  es,  in  re  aliqua  sibi  tem- 
peraré. II  Reprimir  las  passions.  Contenerse,  refrenar^ 
5e,  abslenersej  mortificurse^  domar  las  pasiones  Gnpi- 
dilates  fraenare,  reíraenare,  domaré,  coercere,  cohi- 
bere,  conlinere,  comprimere,  reprimere. 

ABSTERGENT.  p.  a.  Lo  que  neteja  y  purifica. 
Àhstergente.  Abstergens. 

AB8TERGIBIENT.  m.  àbstbrsió. 

AB8TERGIR.  v.  a.  fisic.  y  med.  Netejar,  aixa- 
gar.  AbsUrger.  Abstergeo,  es,  abstergo,  is. 

AB8TERGIU.  adj.  àbstbrsiu. 

ABSTER8IÓ.  f.  físic.  ymed.  Purificació.  ÀbsUr- 
cian.  Abslersio,  nis. 

AB8TER8IU,  VA.  adj.  med.  Lo  que  tè  virtut  de 
abslergir.  Abstersivo,  detersivo,  absUrgenit.  Abslersi- 
vus,  abstergens,  smegmaticus. 

ABSTINÈNCIA,  f.  Templansa,  moderació  en  T 
us  de  alguna  cosa.  AbstinjtwÀa,  Abstinenlia,  parsi- 
mònia, SB,  frugalitas,  atis.  ||  Virtut  moral  en  la  mo- 
^  deració  del  menjar  y  béurer.  Absún&icia.  Abstinen- 
tia,  ae,  sanclitas,  atis.  ||  Dieta.  Abstinència,  dieta.  Ine- 
dia,  ffi.  II  Dia  en  que  per  precepte  de  la  iglesia  no*s 
pót  menjar  carn.  Abs'inencia.  A  carnibus  abstínentia. 

ABSTINENT,  adj.  Lo  qui  s'  absté  ó  priva  de  al- 
guna (íÍsbS  Abstinente.  Abstinens,  contínens,  so- 
brius,  temperatus.  ||  Moderat  en  los  apetits  y  parti- 
cularment en  lo  de  menjar  y  béurer.  Abstinente.  Fru- 
galis,  abstinens,  continens,  sobrius. 

ABSTINENTÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Absünentmmo. 
Abstinentissimus. 

ABSTINENTMENT.  adv.  m.  Ab  abstinència. 
Abstinentemente,  Abstinenter.  |j  Ab  moderació  en  los 
apetits.  Abstinentemente,  Gastè,  integrè. 

ABSTINGUT.  DA.  p.  p.  Abstenido.  Abstentus. 

ABSTRACCIÓ,  f.  La  consideració  de  algun  atri- 
but, propietat  ó  forma  separadament  del  subjecte. 
Abstraccion.  Abstractio,  nis.  ||  Retiro  del  tracte  y  co- 
municació. Abstraccian.  Solitudo,  inis,  ab  hominum 
convictu,  conspectu,  frequenlià  recessus. 

ABSTRAGTAT,  DA.  adj.  Abslraido^  apartado. 
Abstractus. 

AB8TRAGTÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Abstractisimo. 
Abstraclissímus,  simplicissimus. 

ABSTRAGTIU,  VA.  adj.  filos.  Lo  que  tè  virtut 
de  abstràurer.  Abstraclivo,  Abslractivus. 

ABSTRACnVAniENT.  adv.  m.  Ab  ó  per  abs- 
tracció. Abstractivamente.  Abstracte. 

ABSTRÀURER.  V.  a.  Considerar  los  atributs  se- 
paradament de  la  matèria.  Abslraer,  Abstraho,  is.  || 
ïlios.  Considerar  una  propietat  ó  atribut  de  una  cosa 
sens  aténdrer  à  altras,  com  quant  en  un  cos  sola- 
ment se  considera  la  extensió  ó  la  blancura,  etc. 
Abstraer.  Abstraho,  is. 

ABSTRÀURERSE.  V.  r.  y 

ABSTRÉR8E.  V.  r.  ant.  Enagenarse  dels  objec- 
tes sensibles  entregantse  à  la  contemplació  dels  in- 
tel-Iectuals.  Abstraerse,  enagenarse.  In  contemplatio- 


ne  versari,  contemplatíone  rapi.  ||  Eximirse,  excu- 
sarse,  desen téndrerse  de  alguna  cosa.  Bsimirse,  » 
cusarse.  Se  ab  alíquo  negotio  faeiendo  relaxaré,  eú 

mere. 

ABSTRET,  A.  p.  p.  ir.  Abstraclo^  abstraido.  Ab& 
trac  tus.  II  Lo  que  significa  la  forma  ab  exclusió  de  k 
matèria.  Abstraclo.  Abstractus,  simplex.  ||  Retirat  de 
tracte  y  comunicació.  Abstraido,  Abstractus,  ab  ho- 
minum frequenlià  substractus,  solitudioi  dediius. 

EN  ABSTBBT.  m.  adv.  fílos.  Scgous  la  idea,  propie- 
tat, ó  atribut  separadament  del  subjecte.  £jt a^lra^ 
to.  In  abstracto,  simpliciter. 

ABSTRUS,  A.  adj.  Ocult,  dificil  de  entéodrer- 
se.  AbstrusOf  recondito.  Abstrusus,  abditos,  recondi- 
tus,  latens. 

ABSTRUSAMENT.  adv.  m.  OcultamtnU.  Ohs- 
curè,  occultè,  involutè,  abstrusè. 

ABSUMIRSE.  V.  r.  àsschirsb. 

ABSURDAMENT,  adv.  m.  Contra  rahó.  Absur- 
damente^  disparatadamente.  Absurdè,  insulsè,  inepte 
insipienter. 

ABSURDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Absurdisimo,  Ab- 
surdissimus. 

ABSURDITAT,  f.  ant.  y 

ABSURDO.  m.  Necedat,  tonteria,  despropòsit 
impertinència,  ridiculesa.  Absurda,  Absurdum,  i 
absnrdítas,  atis,  insipientia,  a;. 

ABSURDO,  DA.  adj.  Lo  que  repugna  à  la  rahó 
Asurdo.  Absurdus,  ineptus,  absonus. 

ABTE,  TA.  adj.  ant.  àptb. 

ABTEA.  ant.  abtbsa,  abtitct. 

ABTENIR.  V.  a.  ant.  consegüib. 

ABTESA.  f.  ant.  aptitut. 

ABU.  bot.  Espècie  de  plàtano  que  's  cria  en  lai 
Indias,  de  fruy t  glutinós  y  desabrit.  Abu.  \]  Yea  sig- 
nificativa de  pare  que  entra  al  principi  de  mòlt 
noms  propis,  igualment  àrabes. 

ABUCASTA.  f.  an.  AVUTARDA. 

ABUFETEJAR.  v.  a.  ant.  bofbtbjar. 

ABUFETEJAT,  DA.  p.  p.  bofbteiat. 

ABUGOT.  m.  burinot.  1.  2.  i|  Joch  entre  tres 
subjectes,  ha  dels  quals,  posat  en  mitj  ab  las  mam 
jontasdevant  la  boca  fà  un  ruhido  semblant  al  de 
burinot,  y  entretenint  així  als  altres  dos,  procuri 
donaries  bofetadas  y  evitarlas  de  ells.  Abejon,  Ala- 
parum  ludns. 

ABUHIR.  v.  n.ant.  abundar.  ||  sobrbixir. 

ABULIGIÓ.  f.  ant.  abolició. 

ABULIR.  V.  a.  ant.  abolir. 

ABULTADOR,  RA.  m.  y  f.  Lo  qui  abulia.  Abul 
tador.  Amplifica tor. 

AbULTAMENT.  m.  La  acciò  de  abiüUr.  AbulUi 
mienlo.  Ampiificatio,  nis. 

ABULTAR.  V.  n.  Fér  ó  teu\\\)\AVo.  Abultor.  1 
molem,  in  corpus  excrescer^»  xw^Avtgw^.  \\n.  r.  A 
menlar  lo  bulto  de  alguna  cOS.\^.  M^^^  Vlo;à|^mí 
lo,  as,  augeo,  es.  ||  roet.  Ex:3^^\^^•  4k*** 
rar,  decantar,  ponderar,  E^^•^n^^^^>^^^  ^^ 
adaugeo,  es. 


ABD 


CATALÀ. 


AGA 


1 


ABULTAT,  DA.  p.  p.  Abultado,  Àuctas,  ampli- 
ieatus.  0  adj.  Cosa  de  gran  bulto.  Ahultado.  Per- 
piDdis. 

ABUNDAMENT.  m.  Sols  s'  usa  ab  la  expressió 
idferbial,  à  major  abundaiíbnt,  que  eqaival:  à  de- 
nés.  i  mayor  abundamiento.  Insuper,  praeterea;  ad 
pleoÍDS,  ad  oberíos  strnendam,  firmàndnm.  ||  ant. 
íküdancia. 

ABUNDÀNCIA,  f.  Abundància,  copia.  Abnndan- 
tia,afflaeoüa,  copia,  s,  y  si  es  de  frnyts:  nbertas, 
fertOiUs,  feracítas,  atís,  fmctunm  magnitndo,  co- 
pií. 1  Eo  la  oratòria.  Abundància,  facundia,  afíutn- 
m.  Facaodia,  ae,  fecnnditas,  foBCunditas,  atis. 

iVAiOK  ÀBÜNDINCU.  m.  adv.  A  MAJOR  ABDIfDÀMENT. 
DB  Là  ABÜNDAlfCIA  DEL  COR  PARLA  LA  BOi'A.   lOC.  Ma- 

oüésta  qne  comnoment  se  parla  mòlt  de  lo  qne  està 
mòlt  peoetrat  Y  animo.  De  la  abundància  del  cora- 
:oi  íkohla  la  boca.  Se  va  la  boca  adonde  està  d  co^ 
roroii.  Ex  abandantia  cordis  osloqaitnr. 

U  ABUNDÀNCIA  MATA  LA  PAM.  Pef.   BODOta  qUO  '1  tC- 

nir  abandancia  de  las  cosas  es  cansa  qnen's  fiassan 
poeh  goig,  óqne  lasmiréjn  ab  indiferència.  La  abun- 
ineia  mata  à  quita  el  hambre.  Ubertas  festidinm, 
eoBtemptnm  parit. 

ABUPIDANT.  p.  a.  Lo  qne  abunda.  Abundante, 
Aboodans.  jl  adj.  Copiós.  Abundante,  copioso,  abun- 
im,  rico.  Abnndans,  afllnens,  nber,  copiosns,  fe- 
coados.  I!  Fèrtil.  Abundante,  fèrtil,  Ferax,  largns, 
abvBdans.  Hmagnipich.  3. 

ABUNDANTtsSIM,  A.  adj.  Abundantisimo, 
Uberrimos. 

ABUBfDABiTBIENT.  adv.  Ab  abundància.  Abun- 
iatemente,  Abnndè  ,  affatim  ,  copiosè ,  fertiliter, 
alseoler.  ||  Esplèndidament.  Abundantemente,  es- 
fMidamente,  magnifcavMnte.  Dapsilè,  dapsiliter, 
dipticè. 

ABUNDAR.  V.  n.  Haver  abundància.  Abundar, 
Alnuido,  as,  a(Dno,is.  0  Sér  fèrtil.  Abundar,  Ubero, 
as. 

ABUNDATyDA.  ^,^,Abundado,  Abundatus. 

ABUNDONAT,  DA.  p.  p.  ant.  abundant. 

ABUNDÓS,  A.  adj.  ant.  abundant. 

ABUNDOSAMENT,  adv.  m.  ant.  abundantment. 

ABUNYOLAB.  a.  Formar  en  figura  de  bunyol. 
Se  pen  especialment  per  fregir  los  ous  de  modo 
qie  qneden  rodons,  esponjosos  y  torrats  com  lo 
bnyol.  Abunuelar.  In  lagani  formam  componere. 

ABUBBIMENT.  m.  Desestimació,  abandono  de 
siuteix.  Aòtim'miViKo.  Sui  ipsius  tsedium,  fastidium. 

ABUBBIB.  V.  a.  Abandonar  enterament  alguna 
con,  com  los  aucells  als  ous.  Almrrir,  Aborrecer, 
f^adonar.  Desero,  relinquo,is.  ||  fam.  Exposar  di- 
ner 6  altra  cosa  pera  lograr  algun  fi.  Aburrir^  aven- 
^^nr,arriesgar.  Expono,  is,  committere  fortunse;  ca- 
nipermitcere;  dubia;  sorti  aliquid  dare.  ||  Molestar, 
CMir,  fastiguejar.  Aburrir.  Alicui,  taedium,  fasti- 
^UD,  desperationem  crearé,  molestiam  afferre,  sto- 
■aAor,  aris. 

ABDBBIBSRi  v.  r.  Deíxarse  anar,  fàstíguejarse, 


disgustarse.  Aburrirse.  Sui  ipsius  tiedio  confici,  se 
ipsnm  fastidire.  ||  abandonarsb. 

ABUBBIT,  DA.  p.  p.  Aburrido,  Desertus,  relic- 
tus. 

ABÚS.  m  Mal  us.  Abuso,  Abusio,  nis,  abusus,  us. 

ABUSADOBy  BA.  m.  y  f.  Lo  qui  abusa.  Al^o- 
dor.  Abusor,  is. 

ABUSAB.  V.  n.  Fér  mal  us.  Abusar,  Abutor,  eris. 

ABUSAT,  DA.  p.  p.  Abusado,  Abusus. 

ABUSIÓ.  f.  ABÚS. 

ABUSIU,  VA.  adj.  Lo  que's  fà  per  abús  ó  contra 
lley.  Abusivo,  Abusi vus. 

ABUSIVAMENT,  adv.  m.  Ab  abús.  Abusiva- 
mente,  Abusivè,  ex  abusu,  vitiosè,  contra  morem. 

ABUTILON.  m.  Planta  de  dos  è  cinch  peus,  la 
cama  es  dreta,  rodona,  peluda,  ramosa,  las  fullas 
en  figura  de  cor,  las  flors  semblants  à  las  del  malví, 
encara  que  grogas,  lo  frnyt  comnnment  xato  per  la 
part  superior,  y  enclou  unas  tavellas  membranosas 
ab  uns  grans  en  figura  de  ronyó;  y  es  remey  contra 
'1  mal  de  pedra.  Abutilon,  Sida,  ae,  abutilon,  nís. 

ABUTOB.  m.  Aucell  de  un  peu  de  alt,  de  color 
cendrós  obscur  ab  clapas  blancas:  tè  las  camas  y  la 
part  inferior  del  cap  verdas,  lo  coll  mòlt  Uarch  y 
dret.  Ave  toro.  Ardea  stellaris. 

ABUYBA.  f.  ant.  Mal  presagi.  Mal  agüeto: 

ABUYBAB.  V.  n.ant.  abundar.  ||  sobrrixir. 

ABZIAGH,  GA.  adj.  ant.  Funest.  Adago,  in  faus- 
ta, funesto,  lofaustus,  ominosns,  ater. 


AG. 


AGA.  f.  DAGA.  II  n.  p.  La  muller  del  pastor  Faus- 
to,  dida  de  Rómulo  y  Remo.  Aca,  Laurencia  ó  Laren- 
eia.  Accalaurentia,  ae. 

AGÀ.  adv.  11.  AQUÍ. 

AGAB.  m  ant.  acabament.  ||  igualat,  fl  ant-  bich. 

AGABABLE.  adj.  Lo  que  'spot  acabar.  Acaba- 
ble,  Periturus. 

AGABADOB.  a.  m.  y  f.  Qui  acaba  ó  conclou. 
Acabador.  Perficíens. 

AGABALAB.  V.  a.  ant.  agaudalar.  0  ant.  igua- 
lar. 

AGABALAT,  DA.  p.  p.  ACAUDALAT.  |j  adj.  ACdtt- 
dalado,  rico,  opvlento.  Pecuniosus,  nummatns,  num- 
mosus,  locuples. 

AGABALLAT,DA.adj.  Semblant  al  caball.  Aca- 
ballado.  Equo  simílis. 

AGABALLEBAB.  V.  a.  Fér  que  algú  *s  por  te  ó 
tracte  com  à  caballer.  Acaballerar.  Nobilium  mori- 
bus  aliqnem  instruere. 

AGABALLEBAT,  DA.  adj.  Qui*s  porta  com  à 
caballer.  Acaballerado.  Nobilibus,  ingenuis  moribns 
prseditus;  generosa  Índole  decoratus. 

AGABAMENT.  m.  Fi,  conclosió,  terme.  Acaòcr- 
miento,  fin.  Absolutio,  peractio,  perfectio,  nis,  finís, 
is.  II  Extrem.  Bemate,  extremo,  Extremum,  i,  finís,  is, 

AGABAB.  V.  a.  Conclóurer,  fér  arribar  alguna 
cosa  al  fi  ó  terme.  Aeahar^  finaliz4¥ry  trnnimr,  con- 


16 


AGA 


DICCIONARI 


A€A 


duir.  Termino,  as,  compleo,  es,  defínio,  is,  ad  fas- 
tigiam  adducere,  perducere.  ||  Donar  la  última  ma. 
Acabar,  perfecciomr,  dar  la  úllima  mano.  Gonficio, 
percolo,  is,  extremam  maoum  imponere;  ad  od- 
goem  castigaré;  omDÍbos,  numeris  absolvere.  ||  met. 
Lograr  lo  que's  pretén.  Conseguir,  lograr,  alcanzar, 
Obtineo,  es,  adipiscor,  eris.  ||  Consumir,  gastar  en- 
terament alguna  cosa,  com  lo  vi  de  la  bóta  etc.  ien- 
har^  apurar,  coiutimfr.  Absumo,  coaficio,  is.  ||  met. 
Angnstiar,  apurar,  consumir.  Acabar,  matar.  Ango, 
is,  alicui  moiestiam  crearé.  ||  Arruhinar  enterament. 
Acabar,  aniquilar,  exterminar,  extinguir,  extirpar. 
Extírpe,  pessimdo,  as,  fundi  tus  delere,  diruere.  D 
met.  Trànrer  utilitat  6  profit  de  alguna  cosa.  S'  usa 
ab  interrogació  ó  negació,  com  ^que'n  acabaiís  de 
veiyarte?  ó  no*n  agababís  res.  Sacar,  tener,  logra/r. 
Quid  proderit...  ||  v.  n.  Finir  ima  cosa  en  tal  ó  qual 
flgora,  cem  la  espasa  acaba  en  punta.  Acahar,  rema- 
tar, terminar.  Desino,  as,  desíno,  is.  ||  mobib.  ||  Ab  la 
preposició  de  es  auxiliar,  y  denota  bavér  fét  poch 
abans  lo  que  expressa,  com  ara  agabo  de  dinar. 
Asabar.  Nuper  facere. 

ACABA»  AB  ALGÚ.  fr.  Matarlo,  y  així  's  diu  la  Es- 
panya ACABÀ  ab  los  dos  Scípions.  Acabar,  Consumo, 
interficio,  is. 

ACABAn  N  UNA  YK&àhk.  cxp*  fam.  Manifesta  Y  en- 
fado qne  cansa  la  tardansa  de  algú  en  fér  ó  dir  al- 
guna eosa.  Acaba  ya.  Aggedum,  aggessts,  agge  por- 
ro, perfice  tàndem. 

sÉR  cosA  OE  MAT  ACABAR,  fr.  Sér  cosa  de  mòlt 
temps  ó  duració.  Ser  cosa  de  nunca  acabar.  Res  ni- 
mis  longa. 

HOHE  VALBNT  T  BOTA  DE  BON  VI,  LVEGO  s'  ACiBA.  ref. 

Denota  lo  mòlt  exposats  que  està»  à  la  mort  los  que 
renyeixen  ab  freqüència  ó  s'  arriscan  als  perills. 
Losvalientesy  el  buen  vino  presto  acaban.  Yir  pug- 
nans  vinumque  bonum  durabile  non  est. 

v'wuí  ACABAT  DB  BixiB.  Axpr.  fem.  Dcuota  la  satis- 
facció de  bavér  lograt  Y  intent  en  cosa  de  llarga 
duració.  Acahúramog,  ó  acabdramos  con  eüo.  Tàndem 
actum  perfectum  est. 

na  AGAiAB  M  UNA  VB6ADA.  cxp.  fom.  Pera  dir  en 
resumen  ó  ab  pocas  paraulas.  Para  acabar,  ó  decirlo 
dt  tma  vez.  Ut  semel  fíoiam,  ne  longum  íàciam,  ui 
panois  absol  vam. 

AGABAR8E.  v.  r.  Extingirse,  aniqnilarse.  Aca-' 
hane,  acabar.  Definio ,  evanesco,  is  ||  Rematarse. 
Acabarse,  concluirse.  Perfici,  absolvi,  finem  attiuge- 
re,  ad  finem  deveníre.  ||  Defallir,  anar  faltant  las 
forsaa.  Acabarse,  acabar,  desfalleoer.  Yiribus  desti- 
tuí. II  MORIR.  II  MATARSB. 

AfiABAX,  DA.  p.  p.  Acabada.  Conclusus.  ||  adj. 
V%rféi,  ooflsumat.  Acabado.  Perfectns,  absolutns.  H 
Vell,  destruhít.  Acabado.  Consumptos,  conféctns.  || 
Mort.  Muerto.  Exünctns. 

nsirAEMÒAT  ACAiAT.  exp.  Mòlt  vell,  flacl^sènff  fer- 
saa.  MUar  mmfi  oMbaéo,  mny  dioaida.  Morbo,  senio, 
auiataleconíectum  esee. 

ACABBB0A1U  lk«  a«  cABuaaàt. 


AGABIJ8SAT,  DAf  p.  p.  CABUSSAT. 

AGADAR.  V.  a.  ant.  aquietar. 

AGADAT,  DA.  p.  p.  aquibtat. 

ACADÈMIA,  f.  Paratge  deliciós  en  no  arrabal  de 
Atenas  abont  Plalo  y  altres  ensenyaban  la  filosofia. 
Acadèmia.  Acadèmia,  aï.  ||  La  secta  de  filosops  dei- 
xebles de  Plato.  Acadèmia.  Acadèmia,  ae.  ||  Societat 
de  literats  ó  facultatius  establerta  ab  autoritat  pú- 
blica pera  adelantar  las  cieacias  y  arts.  Acadmiúa. 
Litterarius  ludus.  ||  La  acció  de  juntarse,  y  Uoch 
abont  tenen  las  juntas  los  académicbs«  Acadèmia. 
Acadèmia,  ae.  ||  Junta  de  professors  pera  exercitarse 
en  sas  respectivas  fecultats.  Acadèmia.  Acadèmia, 
diatriba,  «è.  ||  Certamen  en  lo  qual  se  distribnheixen 
premis.  Acadèmia.  Certamen,  inis,  exeroitatio,  ais, 
ïadus,  i.  II  Entre  pintors  y  escultors  la  figura  treta 
per  modelo.  Acadèmia.  Ad  vivum  exactus  typus. 

AGADÉMlGAllElilT.  adv.  m.  Al  estil  de  acadè- 
mia. Acadèmicament.  Morè  academico. 

ACASÉmcil•  m.  lodividno  de  una  acadèmia. 
Aeaiémieo,  Academicus,  i.  Q  Filosop  quesegneixla 
secta  de  Plato.  AeaAimico.  Academicns,  i.  ||  Lo  qne 
ea  propi  de  la  Acadèmia,  com  disenrs  ACAoiaiai. 
Acadèmica.  Academicus,  i.  ||  adj.  Lo  pertanyent  à  la 
acadèmia.  Académko»  Academicus. 

AGADUISTA.  m.  ant.  agaoímkh. 

AGAFCBAT.  adj.  ter.  Atrafagat.  Àtanado.  No* 
gotiis  plenus. 

AGAJAR8E.  V.  r.  ant.  Abaíxarse,  arrnpirso. 
Agaeharse^  encogerse,  Sese  incurvare. 

ACALAR.  V.  a.  ant.  baixar,  dbvallab.  ||  anU  lli- 
gar, unir,  llassar.  Prender,  abrochar,  aíar.  Pr^en- 
do,  is,  infibulo,  as. 

ACALAT,  DA.  p.  p.  ant.  Prendido,  abroekada, 
atado.  Fibulatus,  fibulatorius. 

ACALLARSE.  v.  r.  compóndrbbsb,  convbnibsb. 

AGALOIlADtSfilM,  A«  adj.  sup.  Mu^  aealorado. 
Maximè  iaflnmmatus.  iocensus. 

AGALORAMENT.  m.  Incendi  de  cap.  Acalora- 
miento.  Ardor,  is.  |  met.  Arrebatament  de  aignna 
passió.  Acaloramiento,  àrrebatamiento,  eferpmenaia. 
Yeheroentia,  faria,  8b,  ardor,  furor,  is,  mentíe  à\k^ 
nalio.  H  La  acció  de  dit  arrebatament.  Afie^ormmn' 
to.  ímpetus,  us. 

ACALORAR,  v.  a.  Causar  ealor.  Acalorar.  Calo* 
feciOy  is,  ealore  afficere.  ||  Encéodrer  ab  Y  exercioi, 
us,  ete.  Asalorair,  encender,  enardeeer.  laflammo,  as, 
inceodo,  is.  jj  met  PTomóurer,  excitar,  donar  pres- 
sa. Acalorar,  incitar,  at>tvar,  ineiaf.  Inflaamo,  exeí* 
to,  as,  urgeo,  es,  aeeendo,  is,  petitioni  instaré. 

ACAftORMME.  V.  r.  Encéndrerse  per  oausa  de 
gran  fetiga.  Acalorarse.  Inflammari,  incendia  H  mot. 
Eaardirse  enr  la  eonversació,  disputa.  Acalormna,  ol- 
terarse,  enardeiserH,  reanimarse.  Incaleo,  èa,  iocalea- 
co,  efervesco,  is,  prmlior,  aris. 

ACAMELLAT,  DA.  adi.  SemMNH  al  cannU. 
AMmeUad».  Gameiifttts. 

ACARONAR,  v.  n.  ant.  ter.  caminab 

AGAanNAT^  IMta»  pw  f.  CAMINAT. 


ACA 


CATALÀ. 


ACA 


17 


AGABIPAHfENT.  m.  Gol-locació  de  un  exèrcit 
yl  lloch  qoe  ocapa.  Campammto,  acampamento^ 
mh.  Gastrametatío,  nís,  castra,  orum,  castrorum 
netatio. 

AGAMPAB.  V.  D.  Allotjar  UD  exèrcit  en  tendas 
òilras.  Àcúmpar,  Castrametor,  aris,  tentoria  fige- 
r«,  eastra  coostitaere,  facere,  locare. 

AGAMPARSE.  V.  r.  acampar.   Q  fam.  campar. 

ACAMPAT,  DA.  p.  p.  Acampado.  Castris  locatas 
eiereitos. 

AGANA.  f.  Arbre  frondós  de  la  isla  de  Caba,  de 
follas  pnnxagndas  y  fruyt  semblant  à  la  néspla. 
Àcana.  Acana. 

AGAHALADUBA.  f.  L'efecte  de  acanalar.  100- 
M/otfirra.  Stría, ». 

ACAiyUJUL  V.  a.  Fèr  ó  posar  algana  cosa  en 
forma  de  canal.  Acanalar,  Strio,  as,  strias  facere, 
eaoales  efGcere,  canalicnlatim  fabrefacere.  ||  Con- 
dahír  ó  fér  passar  alguna  cosa  per  canal  ó  paratge 
eslret.  Acanalar,  encanar.  Canalicnlatim,  percanales, 
per  arctam  docere. 

ACANALAT,  DA.  p.  p.  Aeanalado,  estriado.  Ca- 
uücnlatna,  stríatos.  ||  adj.  Lo  qne's  doblega  en  for- 
ma de  canal,  com  lo  sombrero.  Aeanalado,  Imbrica- 
tos.  I  Lo  qoe  pasa  per  canal  6  paratge  estret.  Aeo- 
mIoÏo.  Per  arctom  dnctnm  ||  Dit  del  vent  qne  pas- 
sa per  paratge  estret.  Bncallejonado,  Per  angiportom 
hnmissns.  |  bstrut. 
AGAFfEA.  f.  ant.  hacaitka. 
AGAlfQlf  AR.  y.  a.  Condnbír  la  aygna  per  cano- 
nada. Arc4idnsar,  Aqna  per  fistularo  adocere. 

AGANTONABtENT.  m.  Distríbnció  de  tropa 
eo  diferents  llocbs.  Acanttmamiento,  Stativa  castra, 
pnesidia,  omm.  ||  Lo  síti  ahont  està  acan tonada  la 
\npi.  AcanUmamienlo,  Stativa  castra,  prxsidía. 

AGAinONAR.  V.  a.  Distríbnhir  la  tropa  en  dife- 
rents paratges  pera  mès  comoditat.  Acantonar.  Exer- 
citom  inpr»sídíis,instativis  distribuere,  coilocare. 
AGARTONAT,  DA.  p.  p.  Aeantonado,  In  stativis 
distríbntns. 

ACANTAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  aca- 
Bjar  y  acanyarse.  Sneanijamiento,  Extenuatio,  nis, 
infirmítas,  atis,  macies,  ei. 

AGANTAR.  V.  a.  Enflaqoir,  emmalaltir  à  la  cria- 
dra  donantU  llet  dolenta  ó  poca.  Encanijar.  Extenuo, 
as.  I  Escanyar  de  fom.  Matar  de  hamhrc.  Fame  pre- 
■ere,  extingnere.  . 

AGANTARSE.  V.  r.  Posarse  las  criatnras  ma- 
gras  y  malaltas.  Bneanijarse.  iEgritndine  macresce- 
re,atteoiiarí. 

AGARTAT,  DA.  p.  p.  Sneanijado,  Extennatns, 
Bacie  confectQS. 

AGAPORAT,  DA.  adj.  Semblant  al  capó,  y  així 
'fi  diu  cara  ACAPOifADA,  la  que  te  poca  barba;  ven 
iCARoxADA,  la  que  tira  à  tiple.  Aeaponada,  Spadoni 
àailis. 

ACàPTA.  f.  capta: 

AGAPTADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  captador. 

ACAPTAR.  V.  a.  CAPTAR. 
TOMO  I. 


AGAPTAT,  DA.  p.  p.  CAPTAT. 

AGAPTE.  m.  for.  Escriptura  en  qne  s'  ba  fel  la 
investidura  delfeudoó  enfiteusis.  ||  Cens  qne's  pres- 
ta pel  fendo  ó  enfiteusis.  Aparte,  A  capite. 

ACARADAMENT.  m.  for.  la  acció  y  efecte  de 
acarar.  Careo,  Collatio,  comparatio,  nis,  anacbri- 
sis,  is. 

ACARAR,  v.  a.  Juntar  dos  cosas  pervèurersi 
confrontan.  Carear ,  confrontar ^  conferir,  acarar. 
Comparo,  as,  confero,  ers,  componc,  is.  ||  For.  Ca- 
rejar,  confrontar  unas  personas  ab  allras  pera  ave- 
riguar  alguna  veritat.  Carear,  acarar.  Testes  confer- 
re,  compararé,  coram  sistere. 

AGARARSE.  V.  r.  Juntarse  dos  ó  mes  personas 
pera  tractar  de  algun  asumpto.  Carear,  amtarse, 
canferírse.  Convenio,  is,  congredior,  eris;  se  in  unum 
locum  congregaré;  in  conspectum  venire. 

ACARAT,  DA.  p.  p.  Acarada,  confrontada.  Com- 
para tus. 

ACARCANTAR8E.  v.  r.  fam.  Bèurer  massa  ay- 
gna. Encharcarse  deagua,  aguazane.  Inaquari,  aqua 
oppleri,  turgere. 

ACARCANYAT,  DA.  p.  p.  Encharcado.  Aqua 
infartus. 

ACARENAR.  V.  a.  ant.  Cubrir,  tapar.  Cobijar. 
Cooperio,  is. 

ACARICIADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  acaricia. 
Acariciador.  Blandus,  blanditus,  benigous,  delini- 
tor,  comis. 

ACARICIAR.  V.  a.  Fèr  caricias,  tractar  ab  amor 
y  carinyo.  Acariciar ,  halagar.  Prolecto,  as,permiil- 
ceo,  es,  delinio,  is,  blancÜor,  iris;  benigne,  blandè 
aliquem  babere.  ||  Enganyar  ab  caricias.  afalagar. 

ACARICIAT,  DA.  p.  p.  Acariciado.  Permulsns. 

ACARNAN.  m.  Peix  de  mar,  de  la  forma  del  pa- 
geli,  encara  que  blancb  y  de  escatas  argentadas;  lo 
cap  gran,  lo  morro  corb,  la  gorja  estreta  y  las  dents 
menudas;  la  carn  mòlt  blanca  y  sabrosa,  conté  mòl- 
tas  sals  volàtils  y  parts  oliosas.  Diuben  que  es  bo 
pera  purificar  la  sancb  y  exitar  la  orina.  Acamano. 
Acarnus,  acarnanus,  i. 
'  ACARNI88AR8E.  V.  r.  ant.  brcarnissarsb. 

ACARNISSAT,  DA.  p.  p.  BlfCARNisSAT. 

ACARREAR.  V.  a.  Sèr  causa  ó  motiu  de  algun 
dany.  Acarrear,  atraer,  ocasionar.  Aflfero,  ers,  creo, 
as,  adduco,  is. 

ACARREAT,  DA.  p.  p.  Acairreado.  Inlatus. 

ACAs.  m.  CASUALITAT.  ||  Infortuui,  accident  im- 
previst. Acaso.  Casus,  eventus,  us,  fors,  tis.  ||  adv. 
m.  Per  casualitat.  Acaso,  casualmente.  Forsan,  forsi- 
tan,  fortassis,  fortè,  casu,  fortasse.  ||  Ab  interroga- 
ció es:  per  ventura.  Acaso,  por  ventura.  Utrum,  an 
num,  an  ne,  nou  ne. 

PER  SI  ACÀs.  m.  adv.  Por  st  aèaso.  Si  fortè. 

ACASARAT.  adj.  Mòlt  desitjós  decasarse.  S'usa 
ab  lo  verb  anar.  Llevar  el  cura  dehajo  del  hrazo.  Nup- 
tias  expetere,  nubendi  cnpiditate  ílagrare. 

ACASSAR.  v.  a.  ant.  bmpattar. 

ACASSAT,  DA.  p.  p.  bmpattat. 

4 


18 


ACÀ 


DICaONARI 


ACC 


II 


AGA88lA.f.  Arbre  ple  de  punxas,  poblat  de  flors 
blancas:  son  fniyt  es  com  los  Uavlns  y  destíl-la  la 
goma  aràbiga.  Acocúi.  Acàcia,  ae.  ||Farm.  Lo  sach 
dels  aranyons.  Acàcia.  Acàcia,  ». 

ÀGissii  FÀLSA.  Arbre,  qaals  fallas  estan  compostas 
de  altras  petitas,  de  las  qae  ixen  noas  punxas  for- 
mantDe  tres  cada  una.  Acàcia  faha  ó  falsa  acada. 
Pseudo  acàcia.  ||  La  sabstancia  extreta  del  frayt  de 
dit  arbre:  es  aa  astringeat  mòlt  eficàs.  Acada  falsa. 
Acàcia  felsa. 

▲CASSiÀ  fiosA.  Arbre  vistós  per  lo  vert  de  sas  fallas, 
y  per  sòs  hermosos  poms  de  flors  de  color  de  rosa. 
Acàcia  rosa.  Robioa  hispída. 

ÀGASsu  VBRDADBKÀ.  Substaocia  cspossa  que  portam 
de  llevant  ab  onas  bofetas:  de  la  part  exterior  es  ne- 
gra y  per  dintre  de  un  color  viu  que  tira  à  roig.  Acà- 
cia verdadera,  acada  ie  kvante.  Acàcia  vera. 

AGASSIANS.  m.  pi.  Heretges,  deixebles  de  Acas- 
si  qne  vivia  en  lo  sigle  Y.  Acadanos.  Acaciani, 
omm. 

AGA8TES.  f.  Ninfa,  mitològica  filla  de  Occéano 
y  Tétis.  Acostes.  Acastes. 

AGA8TORAT,  DA.  adj.  Se  dia  de  algunas  telas 
semblants  à  las  pells  del  castor.  Acastorado.  Gasto- 
recB  pelli  similis  tela. 

AGATABLE.  adj.  Respectable,  digne  de  acata- 
ment. Acalable,  Yenerandns. 

AGATADAMENT.  adv.  m.  Ab  acatament  ó  re- 
verencia. Acatadamente ,  reverentemente ,  respetitíh' 
samente.  Reverentèr. 

AGATADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qai  acata.  Acatank, 
Spectans,  tis. 

AGATALÉCnCH,  CA.  adj.  Dit  del  vers  qae  no 
li  falta  ni  sobra  sü-laba  algana.  Acataléctico.  Acata- 
lecticas. 

AGATABIENT.  m.  Respecte,  reverencia.  Acatar 
mUnto,  reverenda.  Reverentia,  ae,  veneratio,  nis,  bo- 
.  Dor,  is,  caltus,  respectos,  os.  [|  ant.  presencu. 

ACATAR.  V.  a.  Venerar,  bonrar,  manifestar  res- 
pecte. Acatar.  Yeneror,  aris,  bonore  afficere,  colere. 

AGATARSE.  V.  r.  ant.  Adonarse,  advertir.  Ad- 
vertir. Animadverto,  is. 

ACATAT,  DA.  p.  p.  de  acatar.  Acatado.  Galtas, 
honoratas.  [|  p.  p.  de  acatarse.  Adverlido.  Animad- 
versus. 

ACATI8TA.  f.  Festa  en  honor  de  la  Yerge, 
qae's  celebra  en  Gonstantinopla  la  nit  del  dissapte 
de  la  quarta  semana  de  qaaresma,  en  qae  ningú  pót 
sentarse  durant  los  oficis  y  demés  ceremonias  reli- 
giosas.  Acatista.  Acatistes. 

ACATO.  m.  ÀCATAMEIfT. 

AGATXAPAR8E.  v.  r.  ter.  acobardarse,  ami- 

LANARSE,  ACOQUINA  RSE. 

ACATXAPAT,  DAi  p.  p.  de  acAtxaparse. 

ACATXARSE.  V.  r.  ter.  agotxarsb. 

ACAUDALAR.  V.  a.  Jantar,  aumentar  cabal  y 
riquesas.  Acaudalar,  atesorar,  aUegar,  juntar,  aco- 
fiar,  amontonar.  Opes,  divitias,  pecunías  congerere, 
adqairere,  pararé,  compararé,  camulare.   Hmet. 


Adquirir  opinió,  aplauso,  amistat.  Aeaudalar,  a 
quirir,  granjear,  llevarse.  Nomen,  gloríam,  plaus 
sibi  compararé,  adquirere. 

ACAUDALAT,  DA.p.  p.  y  adj.  Acaudalaio,ai 
nerado.  Nummatus,  nummosus,  pecnniotfos,  loc 
pies,  aeralus  homo. 

ACÀURER.  V.  n.  ant.  esdevenir. 

ACAYGUT,  DA.  p.  p.  ESDEVINGUT. 

ACCEDIR.  V.  n.  Férse  de  la  opinió  de  algú.  A 
ceder,  asentir,  adherir,  adherirse,  conformarse,  ir  r 
alguno.  Alieni,  cum  aliquo  convenire,  ab  aliquo  se 
tire,  in  alicajas  sententiam  ire.  [|  Goncedir.  dmeeéí 
otorgar,  acceder.  Goncedo,  consentio,  is. 

ACCEDIT,  DA.  p.  p.  Accedido.  In  aHciqi»  sei 
tentíam  addíctus. 

ACCELERACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  d^  accdi 
rar.  Aceleracion,  celeridad,  p-mütud,  aeeleramiem 
Acceleratio,  festinatio,  properatio,  nis,  eeleríta 
atis. 

ACCELERAR,  v.  a.  Fér  que  una  cosa  vídj 
abans  del  temps  regular.  Acelerar,  predpitar,  antic 
par,  adelantar.  Antieipio,  precipito,  as,  rapio,  i 
agere  prematurè.  Q  Guanyar  temps  en  la  execució  < 
alguna  cosa,  feria  ab  promptitut.  Acelerar,  aviva 
activar,  apresurar,  dar  calor.  Mataró,  propero,  fei 
tino,  as.  II  Donar  ànsia  à  algú  pera  fér  algana  cos 

PUNXAR.  2. 

ACCELERAR8E.  Anticíparse.  Apresurt^rse,  A< 
celeror,  aris. 

ACCELERAT,  DA.  p.  p.  Àcelerado,  Accelera  to 

ACCENT,  m.  Lo  to  ab  que*s  pronuncia  una  si 
laba.  Acefito.  Prosòdia,  (e,  accentus,  us,  sonus,  i. 
Titlla  sobre  de  una  vocal  pera  senyalar  que  es  bn 
6  llarga.  Ac^nto.  Nota,  sb,  àpex,  icis,  acoentus,  us. 
Lo  to  ó  pronunciació  de  cada  provincià.  Aceitio.  Ci 
jasque  gentís  pronuntíatio.  ||  mús.  La  modulació  c 
la  veu.  Acento.  Yocis  modulatio.  ||  poét.  L'eco.  Acei 
to,  eco.  Ecbo,  us,  soni,  vocis  repercussió,  j)  poét.  ] 
veu  y'l  mateix  vers.  Acento,  Modus,   numerus, 
modalatío,  nis. 

ACCENT  AGUT.  gram .  Lo  que  paja  de  esquerra  à  dn 
ta,  y  denota  que  es  llarga  la  sü-laba  sobre  qne  recai 
com  cafè.  Acento  aguda,  Accentus  acutus. 

ACCENT  ciRcuMFLExo.  Lo  compost  dc  agut  y  grav 
en  esta  forma  '  y  denota  que  la  x  tè  forsa  de  c  y 
Acento  drcumflejo.  Accentus  circumflexus. 

ACCENT  GRAVE.  Lo  qoo's  forma  al  revés  del  agut, 
denota  que  Ja  síl-laba  sobre  que's  posa,  's  pronune 
fosca.  Acento  grave.  Accentus  gravis. 

CARREGAR  l'  ACCENT,  fr.  fam.  Entretcoirse  en  a 
guna  cosa  pera  feria  mòlt  reparable.  Beeargar.  Adnc 
to ,  as.  II  Repéndrer  severament.  Cargàr  la  mam 
Acarbè  in  aliquem  invebi. 

ACCENTAR.  V.  a.  ant.  ACCENTUAR. 
ACCENTAT,  DA.  p.  p.  ACCENTUAT. 

ACCENTUACIÓ,  f.  L'  as  y  col-locació  del  ac 
cent.  Acentuacion.  Accentuum,  notarum  appositío. 

ACCEBiTDAR.  V.  a.  Usar  de  aeoeoti.  àenumf 
Accentu  proprio  notaré,  proQunliare. 


ACC 


CATALÀ. 


ACC 


19 


AOCENTUAT.  p.  p.  Acenttiaio.  Accento  nota- 
los. 

ACCEPCIÓ,  f.  Lo  diferent  sígni6cat  ó  sentit  de 
las  frases  ó  paraalas  Acepcion,  Acceptio,  nis,  sensos, 
n. 

AccEKió  DB  PBRSONAs.  Incünacíó  qae*s  tè  à  nnas 
ses  qoe  à  altras  sens  atèndrer  al  mèrit.  Aeepcion, 
wfkuion  de  per$anas,  Prosopolepsia,  8B,  persona- 
runaccepUo;  ratio  habita  person®,  non  cans®. 

ACCEPTABLE,  adj.  Lo  qae*s  pót  ó  dén  accep- 
Ur.  AcepUihk.  Acceptabilis. 

ACCEPTABI.RIIIKWT.  adv.  m.  Ab  acceptació. 
itfptahlemente.  Gratè. 

ACCEPTACIÓ,  f.  Admissió  de  lo  qne's  dóna  ó 
proposa.  Aceptaeion,  admisian.  Acceptio,  acceptatio, 
lis.  I  Aprobació,  aplaoso.  Aceptaeion,  aprobacion, 
Approbatio,  nís,  plaosas,  ns  ||  for.  Admissió  de  he- 
rtocia,  donació  etc.  Aeeptadon.  Adítio,  cretio,  nis. 

4CCIFTAG1Ó  DS  fSESONAS:  ACCEPCIÓ. 

AOCEPTADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qni  accepta.  Aeep- 
iiior.  Acceptor,  is,  acceptríx,  icis. 

AOciPTADOt  DB  PBisofiAS.  Lo  qui  preforeix  nnas  à 
iltras  sens  atèndrer  al  mèrit  ni  à  la  rahó.  Aceptadar 
ét  penoMu,  Personamm  acceptor,  personamm  non 
■erítoram  ralíonem  habens,  respicíens,  cnrans. 

AOCEPTAirr.  p.  a.  Lo  qni  accepta.  Aeeptante. 
Acceptant. 

ACCEPTAR.  V.  a.  Admètrer  las  ofertas  y  encàr- 
reebs.  Aceptar,  admtir,  tomar.  Accipio,  admitto,  is, 
«eceptnm,  gratnm  habere. 

ACcipTAt  pbbsoitàs.  f.  Preferir  nnas  à  altras  sens 
tléndrer  al  mèrit.  Aceptar  personas,  Aliqnem  ante- 
íKere,  prsferre,  respicere,  alícojns  rationem,  non 
iBerítorom  habere. 

icciPTAE  rxA  LLBTmA.  f.  Encarregarso  de  pagaria. 
A^pior  mna  letra,  Nomen  syngraphnm,  campsorias 
litteras  in  se  snscipere. 

ACCEPTARIA,  f.  ant.  accbptació. 

ACCEPTE,  A.  adj.  Ben  vist,  ben  arribat,  ben 
TolgQt.  Acepto,  grato,  bien  reeibido,  Acceptus,  gratns. 

ACCÉS.  m.  ACTE  cAtifAL.  II  Entrada  fàcil  al  trac- 
te y  comunicació  de  algú.  Acctso.  Accessns,  aditns, 
tt.  I  for.  Un  deia  modos  de  adquirir  dret  à  algnna 
Msa.  Aceeso.  Jüs  ad  rem.  ||  m.  med.  Sèrie  de  fenó- 
neaos  morbosos  qne'spresentan  y  desapareixen  per 
iaterval-los,  guardant  nn  període  nnas  vegadas 
(oostant  y  altras  indeterminat.  Aceeso.  Accessus,  us. 

ACCESSIBLE,  adj.  Lloch  ahont  se  pót  arribar  ó 
pojir  dcilment.  Accesible.  Pervius,  accessibilís,  adi- 
ta bcilis.  II  Persona  afable,  tractable,  de  fàcil  accés. 
AwAèif.  Facilis,  obvins  homo.  ||  Fàcil  de  lograr. 
^tfftihle,  asequible.  Facilis,  assequibilis. 

AOGESSIÓ.  f.  Augment  de  febra.  ieceston,  aeceso. 
Aceessus,  us,  accessio,  ois,  febris  incrementum.  jj 
L>  de  terciana.  Cicion.  Febris  intermissio.  ||  for.  La 
*C€i6de  accedirà  un  tractat  Accesion.  Accessio,  nis. 

L'  Eo  la  elecció  de  Papa  's  diu,  quant  los  vots  eslàn 
^vdiis,  y  s'  uneixen  alguns  als  que  altres  han  do- 
»(.  Aceeso,  accesion.  Accessus,  us. 


ACCÈSSIT,  m.  Ven  Uatina  mòlt  usada  en  los  cas- 
sos  literarís,  pera  denotar  la  persona,  obra  ó  escrít 
que  mereix  lo  segon  lloch  entre  'Is  aspirants  al  pre- 
mi ofert.  II  Geremonia  qne's  practica  en  la  elecció 
del  papa  quant  per  ï  escrutini  no  resulta  elecció. 

ACCESSORI,  A.  adj.  Lo  que  s*  uneix  al  princi- 
pal ó  dependeix  de  ell.  Accesorio,  adherente,  acàdcH' 
tal.  Accessorius,  adba^rens. 

ACCESSORIAMEIcr.  adv.  m.  Accesoriamente. 
Accessoriè. 

ACClDEirr.  m.  Calitat  que  no  es  de  la  essència 
ó  naturalesa  de  la  cosa.  Accidente.  Accidens,  entis. 
II  Casualitat,  cas  imprevist.  Accidente,  casualidad, 
acaso,  Accidens,  entis,  fortnitus  casus.  ||  Malaltia 
que  sobrevé  repentinament.  Accidente,  ataqtte,  insuU 
to.  Subilus,  repentinus  morbns.  ||  Lo  que  dóna  con- 
vulsions. Alferecia.  Epilèpsia,  se.  ||  pi.  teol.  Color, 
olor,  sabor  y  figura  de  pa  y  vi,  que  queda  en  la 
hòstia  consagrada.  Accidentes,  espècies  sacramentales. 
Accidentia  sacramentalia.  ||  Los  que  sobrevenen  à 
la  malaltia  Sintomas,  accidentes.  Simptoma,  tis. 

PER  uif  ACciDBKT.  m.  adv.  Per  acàs.  Por  accidente^ 
por  acaso,  por  casualidad.  Casu,  forté,  fortuitò. 

TENIR -ó  SÉR  ACOMES  DB  UN  ACCIDENT,  fr.  ACCIDEN- 
TA RSB. 

ACCIDENTAL,  adj.  No  essencial.  Accidental.  Ac- 
cidentalis,  ad  rei  essentiam  non  pertinens.  ||  For- 
tuit.  Accidental,  casual,  contingente.  Fortnitus,  con- 
iingens.  ||  mús.  S'  aplica  à  la  clau  fingida.  Aect- 
dental.  Accidentalis  clavis.  ||  Teol.  glòria. 

ACCIDENTALMENT,  adv.  m.  Accidentalmente^ 
por  acaso,  por  accidente  ó  casualidad.  Forlé,  fortuitò, 
per  accidens. 

ACCIDENTARSE.  V.  r.  Si*r  acomés  de  algun 
accident.  Accidentarse.  Subito  corrípi  morbo. 

ACCIDENTAT,  DA.  adj.  Qui  pateix  algun  acci- 
dent ó  ha  quedat  ab  reliquias  de  ell.  Accidentada. 
Paralyticus.  ||  met.  Se  diu  del  terreno  quant  es  mòlt 
desigual  ó  trencat. 

ACCIDIA.  f.  ant.  FERBSA.  II  M ALAVOLBNSA. 

ACCIDIÓS,  A.  adj.  ant.  peresós.  ||  De  mala  vo- 
luntat. 

ACCIÓ.  f.  Acte,  fét,  operació.  Accion.  Faclom, 
gestnm,  i,  actio,  nis.  ||  La  impressió  del  agent  en  lo 
pacient.  Accion.  Agentis  in  patientem  opera tio,  ac- 
tio. II  Possibilitat,  facultat  de  parlar  ú  obrar.  Accion, 
facultad.  Actio,  nis,  facultas,  potestas,  atis,  virtna. 
utis.  II  Posilura,  situació  del  cos  Accion.  Corporis 
geslus,  habitos.  ||  mil.  Ataco,  combat,  batalla.  Ac- 
cion. Pugna,  pra^Iium.  ||  for.  Dret  per  demanar  en 
judici.  Accion,  derecho.  In  judicio  repetendi  jns,  ac- 
tio. II  orat.  Moviment  del  cos  y  qualsevol  part  de  ell 
pera  major  expressió  y  vivesa  dels  afectes  y  parau- 
las.  Accion.  Actio,  nis, geslus,  us.  ||  poél.  L*  asump- 
to  principal  de  un  poema.  Accion.  Actio,  nis.  ||  pint. 
ACTiTLT.  II  com  Cada  part  de  las  que  componen  lo 
fondo  de  una  companyia.  Accion.  Sors,  sortis.  ||  Lo 
moviment  descompassat  de  las  mans.  Manoteo,  ma-' 
noteado.  Manuummotus.  ||  Lo  maneig  ódesayreafec- 


20 


ACE 


DICCIONARI 


ACE 


tat.  Desgaire.  Simulata  negligenlia,  incuría,  «,  in- 
cariositas,  alís.  ||  Senyal  ó  demostració  exterior  de 
desprecí.  Desgaire,  Gestos,  os,  contemptio,  nis,  Ín- 
dex, icis.  II  Demanda  del  dany  rebot.  Accim,  Injo- 
riarom  aclío. 

ACCIÓ  DE  GRAciAs.  Las  exprossioos  de  agrahiment 
per  los  beneficis  rebots.  Accion  de  graciós.  Eocha- 
ristia,  orom,  eocharistícon,  i,  gratiarom  actio. 

ACCIÓ  DIRECTA.  Àc4non  direciü.  Recta,  legítima  ac- 
tio. II  for.  La  qoe  proceheix  de  las  paraolas  de  ona 
Uey.  Accion  direcla.  Directa,  legitima  actio. 

ACCIÓ  GENEROSA.  AccioH  nobU,  getierosa.  Liberalis 
actio. 

ACCIÓ  VIL.  Accian  vil.  Probrom,  i. 

BN  ACCIÓ.  m.  adv.  En  actitot  de  anar  à  fér  algona 
cosa.  Sn  ademaUf  en  accion.  Gom,  in  gesto. 

ESTAR  EN  ACCIÓ.  Pclear  la  tropa.  Estar  en  accion, 
Praelior,  aris,  praeliom  commíttere,  manos  consere- 
re. 

FÉR  ACCIÓ  DE  EXECUTAR  ALGUNA  COSA.  fr.  HOCCr  adc- 

man,  Simolo,  as. 

ACCIONAR.  V.  n.  ret.  Acompanyar  ab  accions 
y  tots  los  moviments  del  cos  lo  qoe's  dio,  pera  do- 
narli  mes  gràcia  y  energia.  Accionar.  Rem  gesto  ex- 
primere. 

ACCIONAT,  DA.  p.  p.  Accionado.  Yerbom,  mo- 
to, gesto  expressom.  ||  ret.  m.  Proporció  de  las  ac- 
cions ab  lo  qoe*s  dio.  Accion.  Concinna  actio,  motos 
composítos. 

ACCIONISTA,  m.  cóm.  Lo  qoi  tè  part  en  algona 
companyia.  Accionista.  Contobernalis,  consors,  qoi 
ad  simoltaneam  mercatoram  peconias  qoantitatem 
persolvit. 

ACCLAMACIÓ.  f.  ant.  ACLAMACIÓ. 

ACCOMMODAR.  V.  a.  ant.  acomodar. 

ACGORAR.  V.  a.  ant.  afligir  conooixae. 

ACCORATyDA.  p.  p.  AFLIGIT  congoixat. 

ACCORDARSE.  V.  r.  ant.  convenirse. 

ACOORDAT,  DA.  p.  p.  C0N>iNGUT. 

ACCÓRRER.  V.  n.  ant.  socórrer. 

ACCORRIMENT.  ant.  SOCORS. 

ACCUPAR.  v.  a.  ant.  ocupar. 

ACCUSAMENT.  m.  ant.  acusació. 

ACEFALI8ME.  m.  Secta  qoe  regoneixia  en  Je- 
soscrist  ona  sola  naturalesa.  Acefalismo.  Acephalis- 
mos,  i,  acephalorom  secta,  error. 

ACEFALITA.  m.  Heretge  qoe  no  admet  lo  con- 
cili Calcedonense.  Acefalita.  Acephalites,  a^,  calce- 
donense  conciliom  respoeos  baBreticos. 

ACÉFALO,  A.  adj.  Secta  sens  cap  ó  principal. 
Acéfalo.  Acepbalos.  ||  m.  Qoi  la  segoeix.  acefalita. 
II  adj.  Nom  qoe  *s  donava  als  clergoes  qoe  no  vivian 
baig  la  disciplina  ecclesiàstíca  de  algon  bisbe.  Acéfa- 
lo.  Acepbalos,  i.  ||  En  las  lleys  de  Enrich  I  de  Ingla- 
terra,  'is  pobres  qoe  no  tenint  bèos  algons,  tam- 
poch  regoneíxen  cap  à  qui  pagar  feodo  ó  tribot. 
Acé/a/o.  Acepbalos,  i.  ||  m.  pi.  Pobles  bàrbares  y  sèos 
sobjecció.  Acéfalos.  Acepbali,  orom. 

ACELL.  pron.  ant.  AQrsLL. 


ACEMETA8.  m.  pi.  Monjos  qoe  de  nit  y  de  dia 

s'ocopavan  en  cantar  alabansas  al  Senyor,  sens 
descans  ni  tregoa.  Acemetas  6  acemetes,  gente  que  no 
duerme.  Acoemetes. 

ACENDRAT,  DA.  adj.  Lo  mès  porificat.  Acen» 
drado.  Porissimos. 

ACEN8AR.  v.  a.  Donarà  cens.  Acensttar,  dat  & 
censo.  Fondom  eere  alieno  gravaré,  sob  annoo  ceoso 
tradere.  ||  Rébrer  ona  finca  acensada.  Tomar  àeenso. 
Fondom  sob  annoo  censo  accipere. 

ACEN8AT,  DA.  p.  p.  Dado  ó  tomada  à  censo. 
Traditos,  acceptos  sob  annoo  censo. 

ACER.  m.  CBR. 

ACERAR,  v.  a.  Posar  cer  à  la  punta  ó  Ull  dels 
instroments.  Acerar.  Gbalybem  ferro  addere,  admis- 
cere;  aciem,  cospidemqoe  ferri  adbibendo  cbalybem 
solidaré.  ||  Posar  en  aygoa  lo  cer  bollent.  Acerar. 
Gandentem  cbalybem  aqoa  immergere. 

ACERAT,  DA.  p.  p.  Acerado.  Gbalybe  immixtos. 

ACERBAMENT.  adv.  m.  Asprement.  Aeerto- 
mente,  asperamente.  Acerbè,  asperè.  ||  Rigorosament, 
cruelment.  Acerbamente,  cruelmenle^  rigurosamente. 
Acerbè,  severè,  severiter,  crodeliter,  saevè. 

ACERBITAT.  f.  Aspresa,  desabriment  de  las 
froytas  qoe  no  sòn  madoras.  Acerbidad.  Acerbitas, 
asperitas,  atis.  ||  Rigor,  croeltat,  severitat.  Acerbi- 
dad, severidadf  crueldad,  Acerbitas,  immaifitas,  era- 
delitas,  sxvitas,  atis,  saevilia,  se. 

ACERBO,  A.  adj.  Desapacible,  croel,  rigorós. 
Acerbo.  Acerbos,  saevos,  immanis,  crodelis. 

ACERCA.  prep.  Acerca  de,  sobre.  De  soper.  D 
adv.  t.  y  11.  cerca. 

ACERCAR.  V.  a.  acostar.  II  S'  osa  també  com 
recíprocb. 

ACÈRRIM,  A.  adj.  sop.  Mòlt  constant,  valent, 
tenàs.  AcérrimOf  acerado.  Acerrimos,  imperterritos 
fortissimus,  tenax. 

ACERRIMAMENT.  adv.  m.  Ab  mòlta  constàn- 
cia, vigor  y  tenacitat.  Acérrimamente.  Acerrimè, 
vehementer,  strenoè. 

ACERT.  m.  Soccés  felís.  Acierto.  Soccessos,  os, 
opos  rectom,  collineatom.  ||  Prodencia,  tino,  babn 
litat.  Acierto.  Solertia,  indostria,  as,  dexteritas,  atis, 
consilíom,  ii  ||  Ditxa,  for  tona,  sort,  casoalitat.  Acier- 
to. Sors,  tis,  casos,  os.  ||  Felicitat  en  lo  discórrer. 
Acierto,  felicidad.  Prodens  conjectora,  scita  cogitalio. 

ACERTADAMENT.  adv.  m.  Ab  acert.  Actrta- 
damente.  Dexterè,  solerter,  scienter. 

ACERTADÍSSIM,  A.  adj.  sop.  Acertadisimo, 
Sollertissimos. 

ACERTADOR,  RA.  m.  y  f.  Lo  qui  acer  ta  '1  que 
ha  de  soccehir  ó  *s  proposa  com  mòlt  dificíl.  Acerta- 
dor.  Solers  conjectator.  ||  Qoi  obra  ab  acert.  Acerta- 
dor.  Peritos. 

ACERTAR.  V.  a.  Obrar  ab  acert.  Acertar.  Rem 
probè  aot  recte  agere,  ralione  facere.  ||  Endevinar, 
penetrar  algona  dificoltat.  Atinar,  acertar,  Calleo,  es, 
capio,  is.  II  fam.  Trobar  lo  qoe's  busca.  Acertar.  lo- 
venio,  reperio,  is.  |1  Eixir  bè,  fér  proba.  Acertar- 


AGH 


CATALÀ. 


ACI 


21 


Prsvalesco,  is,  bene  accídere,  contíngere,  vertere. 
ji  Toear  lo  tir  ahont  s'  apunta.  Acfrtar,  dar,  aíinar, 
CúUimo,  aSy  llineo,  es,  scopam  attíngere,  feriré.  || 
Endevinar.  Àctriar,  Yera  canere,  adivinare,  enigma 
soWere,  divinata  accidere. 

on  HO  ACBRTA,  HO  KNDEYiNA.  loc.  fam.  Denota  qae 
5  empren  alguna  cosa  sens  saber  si  resultarà  bè  ó 
mal.  Si  saUj  vale,  Non  semper  feriet  qaocnmque  mi- 
Dabilor  arcus. 

AGERTAT,  DA.  p.  p.  Aeertado.  Inventns.  ||  adj. 
CabaJ,  complert,  perfet.  Aeertado,  Absolotus,  per- 
fectas. 

LO  iis  ACBETAT  FO&A.  exp.  que  aconsella  lo  que's 
deuria  fér  segons  ï  orde  de  la  prudència.  Lo  mas 
miaio  fuera.  Consultius  foret. 

AGERTAR8E.  V.  r.  Saccebir  per  casualitat. 
Aftrtarse.  Contíngo,  is.  Q  Havérbi  bona  cullita.  Acer- 
türte,  acudir.  Abundo,  as,  praevalesco,  is. 

ACBSnr,  A.  pron.  ant.  aquest. 

ACETAT,  m.  La  combinació  de^àcit  acéticb  ab 
ona  basa  salificable.  Acetato,  Acelas,  atis. 

iciTAT  DK  AMOxucB  NECTRi.  Esporít  do  miude- 
rtro,  sal  líquida,  transparent,  blanca,  un  poch  olo- 
itisa;  de  sabor  frescb,  picant,  ensucrat,  mòlt  soluble 
«laygoa  y  «n  esperit  de  vi;  's  troba  en  curta  can- 
lilat  en  la  naturalesa,  en  la  orina  corrompuda,  en 
lasiTa  de  alguns  vegetals  etc.  però  sempre  es  un 
prodncto  del  art.  Acetato  de  amoniaeo  neutró.  En  al- 
tre temps  s'  anomenaba  licor  de  minderero,  espiritu 
dtàímico  de  minderero,  licor  volàtil  de  sal  amoniaeo 
muiio,  licor  de  amoniaeo  ac^tico,  licor  de  acetato  de 
moniaeo,  sal  amoniaeo  líquida,  agua  de  amonia  oce- 
tüia,  àleali  amoniacal  acetado,  mistura'  salina  voldtilj 
9(ftato  de  amoniaeo  oleoso.  Acetas  ammoniacae  neu- 
tra, acetas  amoniacalls,  spiritus  minderedi,  spiritus 
ophtbalmicos. 

ACETAT  oB  MBicuRi.  Substaucia  quo's  presenta  en 
forma  de  escatas  petitas,  cristallinas,  blancas,  que's 
toTBao  negras  à  la  llum;  de  sabor  agre  y  metàl-lich, 
casi  insoluble  en  la  aygua  y  en  T  esperit  de  vi.  Ace^ 
ifl/o  ie  mereurio,  tierra  foliada  mereurial.  Terra  fo- 
liata  mercoríalis,  bydrargyrns  acetatus. 

AciTAT  DB  MOiFiNA.  Sal  ucutra,  blanca,  sens  olor, 
de  sabor  mòlt  amarcb,  mòltíssim  líquida;  resulta  de 
ta  icció  del  àcit  acéticb  en  la  mor&na.  Acetato  de 

^»rfma.  Acetas  morfina;. 

AOETÓS,  A.  adj.  ant.  ageb. 

AGETSERIA.  f.  ant.  Art  de  criar  aucells  de  ra- 
pinya pera  cassar  ab  ells.  Cetreria.  Accipitraria 

ars. 

AGEVAMENT.  m.  bncbvambnt. 

AGEVAR.  V.  a.  BNCBVAR. 

ACETL,  A.  pron.  ant.  aquell. 

AGH.  Pronunciació  de  la  lletra  H.  Ache,  Ha. 

AGB8.  m.  Arbre  de  vint  à  trenta  peus  de  alsaria, 
^fosta  mòlt  forta  ab  clapas  à  manera  de  ulls.  Las 
flors  500  blancas,  de  mòltas  fuUas,  ficadas  en  una 
f^ta,  col•locada  al  mitj  de  un  calis,  retallat  ordi- 
D^riameoten  ciocb  parts  iguals.  Acere,  are^.  Acer,  is. 


ACi.  adv.  11.  ant.  assi. 

AGIAVANT.  adv.  ant.  endbvant. 

AGIBADAMENT.  m.  ànt.  Malaltia  de  las  cabal* 
caduras  per  bavér  begut  mòlta  de  aygua  desprès  de 
bavér  menjat  cíbada.  Encebamiento,  acebamiento. 
Hordei  et  aquae  oppletio. 

ACIBADAR.  v.  a.  Donar  demasiada  cibada  à  las 
cabalcaduras.  Encebadar^  acebadar,  Hordeo  opplere. 

AGIBADAR8E.  V.  r.  Enmalaltirse  las  cabalca- 
duras per  bavér  menjat  demasiada  cibada,  y  begut 
demasiada  aygua.  Encebadarse  acebadarse.  Hordeo 
et  aqua  oppleri. 

AGIBADAT,  DA.  p.  p.  Encebadado,  ac^badado, 
Hordeo  et  aqua  oppletns. 

AGIDULAR.  V.  a.  med.  Fér  tornar  agre  alguna 
beguda  anyadintli  una  quantitat  de  un  àcit.  Acídu- 
lar.  Acidulum  reddere. 

ÀCIT.  m.  quim.  Tota  substància  que  combinada 
ab  oxigeno  ó  ab  altre  cos  apte,  ba  adquirit  lo  gust 
agre  y  la  propietat  de  fér  tornar  bermells  los  colors 
blans  vegetals,  y  de  formar  sals  combinantse  ab  los 
àcits  y  Us  óxits  metàl-licbs.  Acido.  Acidum,  i. 

ACiT  acbtich.  Substància  agra,  la  mes  abundant  en 
la  naturalesa.  'S  troba  en  mòlts  vegetals  y  animals. 
Acido  acético.  Acidum  acéticum.  ||  vinagre. 

ÀCIT  BBNzoicH.  Priucipi  immediat  que  existeix  en 
tots  los  bàlsams,  y  principalment  en  lo  benjni.  Addo 
benzoicOy  flores  debenjui,  Acidum  benzoicum,  flores 
benzoes. 

iciT  HiDRocilNice.  Líquit  blancb  transparent,  de 
olor  fort  de  ametUas  amargas,  de  sabor  al  principi 
frescb,  desprès  agre  y  càusticb;  mòlt  volàtil.  Exis- 
teix en  la  naturalesa  en  mòlts  vegetals;  ab  tot  lo 
preparan  completament  pera  V  us  de  la  medicina. 
Acido  hidrociànico,  ó  prúsico.  Acidum  hydrosyani- 
cum  seu  prussicum. 

ACIT  HiDROCLÓRiGH.  Sc  troba  OU  algunas  minas  de 
sal  de  Polònia  y  en  alguns  terrenos  volcànicbs,  com- 
binat ab  la  sosa,  format  de  parts  iguals  de  cloro  y 
de  bidrógeno.  Quant  es  pur  es  gasseós,  invisible,  à 
no  sér  que's  trobe  en  contacte  ab  V  ayre  atmosfé- 
rich,  qual  bumítat  absorbeix  ab  promptitud.  Acido 
hidroclórico  muriàtico,  kidromuriàtico  marina  ó  de  la 
sal  marina y  espiritu  de  sal  fumante,  Acidum  bidroclo- 
ricum,  acidum  salis,  spiritus  salis  marini,  acidum 
muriàticum  sive  marinum. 

iciT  MURIATICH  OXIGRNAT.  EUOStat  dc  gaS  OS  gTOCh 

verdós,  sabor  astringent  desagradable,  olor  sofo- 
cant,  soluble  en  una  vegada  y  mitja  son  pes  de  ay- 
gua, combina  ab  los  cossos  simples  y  forma  clóru- 
ros,  deslrubeix  mòlts  dels  colors  blaus  vegetals; 
en  estat  líquit  obra  com  à  estimulant,  concentrat, 
obra  com  los  mes  actius  àcits  minerals.  No's  troba 
en  la  naturalesa  sinó  combinat  ab  altres  cossos. 
Acido  muriàtico  oxigenada,  ócido  muriatico  deflogisti^ 
cado,  cloro,  Gblorum,  i,  chlorioa,  ae,  spiritus,  aci- 
dum salis  marini  depblogisticatum. 

ÀCIT  NÍTRICH.    AYGIA    FORT. 


22  ACL  DICCIONARI 

AciT  succÍpncH.  ÀcitblaDcb,  cristallísat  en  prismas, 
de  sabor  un  poch  agre.  Es  mòlt  soluble  en  la  aygna, 
y  forma  sals  ab  las  basas  salificables,  que  s' emplean 
pera  reaclíus.  Acido  sua^inico.  Acidnm  snccinícum. 

ACLAMACIÓ,  f.  Aplauso  general.  Àclamacion. 
Clamatio,  acclamatio,  nis,  plausns,  jubílalus,  us.  || 
La  dels  vencedors,  Àclamacion,  Ovatus,  us.  ||  Crits 
de  alegria  pública.  Àclamacion,  Jubilalio,  nis,  jubí- 
latus,  us,  jubila,  ornm. 

nR  ACLAMàció.  m.  adv.  Dit  de  las  eleccions  de 
comú  acort,  sens  votar.  Por  aclamadon.  Publico, 
commnni  consensu;  una  voce,  uno  ore. 

ACLAMAOOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  aclama.  Acla- 
mador.  Acclamator,  plaudens  plausor. 

ACLAMAR.  V.  a.  Aplaudir  ab  crits  de  alegria. 
Aclamar^  vitorear,  Acclamo,  as,  attoUo,  is,  plausum 


alicui  dare;  festinis  clamoribus  in  alicujus  laudem    ^^®"«^  "'^'í  ^^  ''efert. 


ACO 

expediré,  urbem  submovere.  ||  Desenredar,  arregltr 
un  assumpto  ó  dependència  Poner  en  Umpio,  oriflúr» 
Aüquid  absolvere,  expediré;  ad  exitum  tàndem  pro- 
ducere.  ||  Clarificaries líquits.  Aclarar,  clarificar. Eli- 

qUO,    as.  H  AVERIGUIR.  II  PBHTINAB. 

ACLARIR8E.  V.  r.  Serenarse  1  temps.  Aclm'arse, 
serenarse;  abrir  el  tiempo.  Claro,  as,  claresco,  is, 
ccelnm  sedari,  sndum  fieri,  discussis  nubibos  sere- 
nari.  ||  Assolarse  lo  que  està  tèrbol.  Aclararse,  a$<h 
larse.  Turbida  sedari,  liquescere,  llmnm  aut  Caecem 
considere,  subsidere.  compóndrerse 

JA  T*  ACLARIRÉ.  lOC.    fam.  TU  MB  LA  PAGARÍS. 

QUB  s'  ACLARESCAN.  loc.  fam  Deuota  que  algú  no 
vól  mescla rse  en  los  negocis  de  altres.  AllA  se  kt 
avengan,  ó  se  las  hayan,  óse  las  campaneen;  allà  se  k 
haya  Marta  con  sus  pollos.  Tnas  tibi  res  habeto;  ipti 


personare.  \\  Elegir  per  aclamació.  Acíanurr.  Aliqnem 
uno  ore,  honore,  sententiis  omnibus,  munere  salu- 
tare.  ||  Cridar  en  demostració  de  alegria  pública. 
Aclamar.  Jubilo,  as. 

AGLAMATy  DA.  p.  p.  Aclamada,  Acclamatus, 
y  ovalus,  ovans  en  los  triumfos. 

ACLAPARAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
aclaparar.  Debilidad,  dehilitacion.  Debilitas,  atis. 

ACLAPARAR,  v.  a.  Fér  pérdrer  las  forsas.  De- 
bilitar, desjarretar,    enervar,    desbastar,   extenuar. 
Enervo,  subnervo,  debilito,  as,  vires  frangere.  || 
Aplicat  al  esparver.  Desainar.  Debilito,  macero,  as. 

ACLAPARAR8E.  V.  r.  acorardirse. 

ACLAPARAT,  DA.  p.  p.  Debililado,  desjarretado. 
Debilitatus,  debilitate  confectus.  ||  acorardit. 

ACLARACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  aclarar. 
Aclaracion,  Explicatio,  explanatio,  illustratio,  nis. 

ACLARAR.  V.  a.  aclarul.  S. 

ACLARAT,  DA.  p.  p.  Aclarado.  Explanatus. 

ACLARIMEBíT.  m.  L'  acte  y  efecte  de  aclarir. 
Aclaracion.  Explanatio,  explicatio,  nis.  Q  La  acció  y 
efecte  de  arrancar  unas  plantas  de  entre  altras  per 
estar  mòlt  espessas.  Entresaca,  entresacadura.  Inter- 
Incatio,  nis.  ||  ant.  ssRKinTAT. 

ACLARIR.  V.  a.  Apartar  lo  que  enfosqueix.  Acla- 
rar. Tenebres,  dklWginemdepéWeve.  II  Explicar  lo  que 
no  s*  entén  bè.  Aclarar,  declarar,  ilustrar,  poner  en 
claro.  Explano,  explíco.illastro,  elucido,  as,  evolvo, 
patefacio,  is.  ||  Espargir  las  cosas  pera  que  ocupen 
mes  lloch.  Aclarar,  esparcir.  Explico,  as,  expando, 
is.  II  Tràurer  alguna  cosa  de  entre  altras  per  estar 
massa  espessas.  Entresacar,  aclarar,  despejar.  Dis- 
raro,  as,  aperlum,  patentem  aliquid  reddere  ||  Dit 
del  planter.  Acuchillar,  despejar.  Plantas  intercipere. 
II  Esporgar  los  arbres  6  ceps.  Chapodar,  escamon- 
dar.  Amputo,  abluco,  as  ramos,  palmiles  ínutiles 
computaré,  resecare.  ||  Ajustar  dispulas.  Compo- 
ner,  definir,  decidir.  Quieslionem  definiré,  solvere, 
disputatione  veritatem  límare,  díssidentes  compo- 
nere.  ||  Manar  fér  llocb.  Hacer  calle,ópkza.  Locum 


ACLARIT,  DA.  p.  p.  Aclarado.  Glaras,  explora- 
tus.  II  adj.  Esporgat.  Chapodado,  Amputatns.  ||  Ditde 
las  cosas  espessas.  Enrarecido.  Rarefactus.  ||  Dit  deU 
licors.  Aclarado,  serenado.  Sedatns,  defaecatns. 

ACLIMATACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  aclima- 
tarse.  Aclimatacion.  Ad  alienum  clima  accomodatío. 

ACLIMATAR8E.  v.  r.  Se  diu  de  las  personas  ó 
altras  cosas  que  s'  han  acostumat  à  un  nou  clima. 
Connaturalizarse,  aclimatarse.  Naturam  alicujos  rei 
sibi  facere,  alieno  climati  assuefieri. 

ACLIMATAT,  DA.  p.  p.  Aclimatado,  c^ynnatura- 
lizado.  Assuefactus. 

ACLIVILLAR8E.  V.  r.  CLlviLLARSB. 

ACLIYILLAT,  DA.  p.  p  clivillat. 

ACLOFAR8E.  V.  r.  Ajovarse,  assentarse  ab  tota 
comoditat  y  repòs.  Arrellenarse,  aclocnrse.  Tranqui- 
Uè  quiescere,  desídeo,  es. 

ACLOFAT,  DA.  p.  p.  Aclocado.  Adcubatos. 

ACLUCAR.  V.  a.  Tancar  los  ulls.  Cerrar  los  ojos. 
Oculosclaudere.  ||  met.  Morir.  Cerrar  el  ojo,  los  ojos. 
Lumina  claudere  in  seternam  noctem ;  svi  spatium 
finiré.  ||  Recullir  la  vista  per  véurer  millor.  Amusgar, 
Oculorum  aciem  contrahere. 

NO  ACLUCAR  l'  ULL  ó  'ls  ULLS.  fr.  No  dormir  gens. 
No  pegar  el  ojo.  Noctem  insomnem  ducere. 

ACLUCAR8E.  V.  r.  aclucar.  1.  ||  met.  Fér  los 
ulls  grossos.  Hacer  la  vista  gorda.  Se  non  vidisse  si- 
mularé, p  Tórcerse  *ls  fils  de  ferro  de  las  gabías. 
Tòrcer  se.  Inflecti. 

ACOBARDAR.  V.  a.  p.  U.  ACORARDIR. 

ACOBARDAR8E.  V.  r.  acorardirse. 

ACOBARDIR.  v.  a.  Infundir  temor.  Aeobardar, 
intimidar,  acorralar.  Exanimo,  as,  deterreo,  es,  per- 
terrefacio,  is ;  metum  incutere,  terrorem  iojícere, 
animum  frangere. 

ACOBARDIR8E.  V.  r.  Pérdrer  V  esperit,  ó  va- 
lor. Acobardarse,  amilanarse,  acoquinarse,  alehrarse, 
alebronarse,  estrecharse  de  animo,  abatirse,  desmayar. 
Paveo,  es,  pavesco,  is,  animis  concidere,  deficere, 
jacere,  animum  despondere. 

ACOBARDIT,  DA.  p.  p.  Acobardado,  Dejectus 
animo. 


AGO 


AGOBRAB.  V.  aot.  BBGOIUUR. 

AOQI>nL  V.    D.  ACVDIR. 

AGOUUL  V.  a.  En  lo  blasó  anir,  jantar,  combi- 
UT  k»  escuts  dearmas  ó  trofeos,  baíg  una  insígnia 
écorooa  en  senyal  de  aliansa  entre  dos  regnes  ó  fami- 
lias.  Se  pren  també  per  guarnir  de  collar  un  lleó, 
DB gos  llebrer  ó  altre  animal;  y  del  mateix  modo 
per  posar  à  las  àligas  y  cisnes  coronas  al  coll,  y  per 
rodejar  de  alguna  enra,  sarment  ó  serp  à  un  arbre, 
cTen  ó  colaoma  y  últimament  posar  en  figara  de 
aspi  de  St.  Andreu  detràs  del  escut  las  claus,  bas- 
toos,  Uansas,  esptsas,  banderas  y  altras  cosas  sem- 
Uaots.  Acotar.  Scuta  adnoare,  conjongere. 

AOÓUT.  m.  V  ordenat  de  menors  que  serveix  al 
iHar,  y  també  V  escolà,  encara  que  no  sia  ordenat. 
kHÚó.  Acolythos,  acoÚthus,  i.  fem.  ||  Lo  qui  ajnda 
i  litres.  AcólUo,  Socíos,  ü,  comes,  satelles,  itis, 
contnbernium ,  il. 

Ro  HBCBssiTAB  DB  AcóLrTÓBScoiJL.  fr.  No  nccessítar 
la  ajnda  ó  consell  de  altre.  No  neemtar  de  acóHto. 
Híiar  nn  caiahazasy  no  nece$itar  de  calabazas  para 
idiffr.  Alieno  auxilio  non  indígere. 

AOOLITAT.  m.  V  orde  de  acòlit,  que  es  lo  qnart 
éels  quatre  menors.  Aeolitado,  Acolitatos,  us.  m. 
loScideacólit,  que  es  servir  inmediat  al  altar.  i4eo- 
üicfo.  Acolitatns. 

AQOLUkDOR.  m.  nànt.  Cable  prim,  ferm  per  un 
nirem  ab  la  pinya  en  la  vigota  del  obencb,  y  ab 
r  altre  cap  se  passa  per  las  vigotas  de  la  cadena,  y 
del  obencb  dos  ó  tres  vegadas,  y  tirant  de  ell  se 
atessan  los  obeocbs.  Acollador,  Fnnis  malos  ads- 
triogeos. 

AGOLLAR.  V.  a.  nànt.  Tirar  de  un  cap  gros  ab 
akre  prim.  AcoUar,  Crassirem  radentem  alio  tena- 
inhere,  adducere. 

AOOIXEIiSA.  f  ant.  accllimbht. 

AGOIXIMENT.  m.  acullimbnt. 

AGOLUm.  y.  a.  acüllir. 

ACOlXONnu  V.  a.  fam.  acobabdir. 

AOOiXjOlflRSE•  V.  r.  fam.  agobardibse. 

AGOLLONIT,  DA.  p.  p.  AC0B4RD1T. 

AOOLOBAB.  V.  a.  ant.  Dar  hriUo,  esplendor ,  etc. 

ACOIXmAT,  DA.  adj.  colobat. 

AGOLTEIXEJAR.  v.  a.  acultbllbjar. 

AGOLTEIXEJAT,  DA.  p.  p.  accltbllejat. 

AGOMAN AR.  V.  a.  ant.  encohanab,  confiar,  bn- 

UtUGAB. 

AGOMANAT,  DA.  p.  p.  ant.  encomanat. 

AGOMENAH.  V.  a.  ant.  encomanar. 

AGOMÉB,  A.  p.  p.  Acometido,  Aggressus,  inces- 
^^os,  iovasns,  oppngnatus. 

AGOMESA.  f.  Arremesa,  embestida.  AcomeUmien- 
(9,  wmeiida.  Aggressio,  incnrsatio,  oppagnatio, 
QK,ÍQcarsns,  ímpetus,  us. 

AOOMETEDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  acomet.  Aco^ 
^feior.  Aggresor,  invasor,  impetens,  is. 

ACOamiMENT.  m.  ACOMBSA. 

AGOMÉTREB.  V.  a.  Embestir,  atacar,  Uansarse 
«bre.  AcomUr^  arremeter,enh€$tír,  cargar^arrojar- 


CATALÀ.  ACO  23 

se,  abalanzarse.  Alieni  ingraere,  alíqnem  impetere, 
invadere,  in  aliquem  ruere,  grassari,  ferri  prsecipi- 
tem.  II  Sobrevenir  de  improvís  alguna  malaltia  ó  afec- 
te violent.  Acometer,  sobrevenir,  asaltar.  Morbum, 
somnum  alieni  impetere,  snbire,  instaré,  aliquem 
intercipi  morbo.  |]  empíndesb. 

ACOMIADAR.  V.  a.  ant.  dbspbdib. 

ACOMIADAT,  DA.  p.  p.  ant.  DBSPEDIT. 

ACOMODABLE.  adj.  Lo  que's  pót  acomodar. 
Acomodable.  Accommodabilis 

ACOMODACIÓ,  f.  Composició  amistosa.  AconuH 
dacion.  Accommodatio,  nís. 

ACOMODADAMENT.  adv.  m.  Proporcionada- 
I  ment.  Acomodadamente,  Accomodè,  apte,  appositè. 
II  Ab  comoditat.  Acomodadamente,  Gommodè,  oppor- 
tnnè. 

ACOMODADÍ9SIM,  A.  adj.  snp.  Acomodadist" 
mo.  Peraccommodatns. 

ACOMODADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qni  acomoda. 
Acomodador,  Accotnmodator. 

ACOMODAMEIVT.  m.  La  acció  y  efecte  de  aco- 
modar. Acomodacion,  acomodamiento,  Accommodatio, 

nis.  n  RECONCILIACIÓ. 

ACOMODAR.  V.  a.  Ordenar,  posar  las  cosas  com 
correspon.  Acomodar,  Accommodo,  apto,  exaplo,  co- 
lloco,  as.  II  Ajastar  renyinas.  Acomodar y  compmefi 
ajustar,  Controversias,  jites  componere,  conciliaré; 
ad  concordiam  redncere,  adducere;  litem  toUere, 
redimere  ||  Casar  à  algú  ó  posarlo  en  un  empleo  ütiL 
Acomodar.  Qnemdam  in  manere ;  apnd  aliquem  co- 
l•locaré; ronneri  aliquid  addrcere.  ||  Posar  algnna  co- 
sa en  lo  llocb  convenient.  Acomodar.  Com  mode  co- 
llocare.  ||  Provebír  à  algú  de  lo  qae  necessita.  Aco- 
modar. Alieni  commoda  suppeditare.  |]  Venir  ó  sér 
del  gnst  de  algú  alguna  cosa.  Acomodar,  Aliqnid  ali- 
eni placere,  convenire,  enm  juvare.  ||  Deixar  alguna 
cosa  de  us  ó  servey,  com  un  pa.  Prestar.  Commodo, 

as. 

ACOMODARSE.  V.  r.  Lograr  acomodo.  Acomo- 
darse.  Hnnus  obtioére,  ad  mnnus  accedere,  alieni 
mnnere  se  addicere.  p  Conformarse  ab  lo  dictamen, 
ó  geni  de  altres.  Acomodarse,  conformarse.  Ad  alte- 
rius  sententiam  totum  se  fíngere ;  alieni  obsecunda- 
re.  II  ant.  Usurpar.  Aliena  bona  usurparé,  rapere, 
alieno  ianquam  proprio  uti.  ||  Tràurer  profit.  Sacar 
provecho.  Utilitatem  compararé. 

ACOMODAT,  DA.  p.  p.  Acomodada.  Accommo- 
dalus.  II  adj.  A  propòsit.  Acomodada,  apropósito,  ap~ 
to.  Accommodatns,  aptus,  commodns,  appositnSi 

COOgrUUS.  II  Rieu.  II  CASAT. 

ACOMODATICI,  A.  adj.  m.  y  f.  Loque*spót 
acomodar  à  altra  cosa.  Acomodaticio^  traslaticio, 
Translatilius. 

ACOMODO,  m.  Empleo,  destino,  conveniència. 
Acomodo.  Ministerium,  officium,  ii,  munus,  eris, 
commoditas,  atis,  convenientia,  ae . 

ACOMPANYADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  acompa- 
nya. Acompanador,  compahero,  Socius,  ii,  comes,  itis, 
stipator,  is. 


24  ACO  DICCIONARI 

AGOMPAinrAllIENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
acompanyar.  Acompammienlo.  Comitalus,  us.  ||  Co- 
mitiva per  obseqai.  Acompanamiento,  séquilo,  comiti- 
va. Proseculio,  assectatio,  stipatio,  nis.  fl  La  com- 
parsa del  lealro.  Àcompanamiento,  Scense,  persona- 
rnm  comitatas.  ||  La  composició  é  instruments  pera 
acompanyar  à  la  veu.  Àcompanamiento.  Yocem  comi- 
tantes  numeri.  [|  Lo  que*s  dóna  à  algú  per  sa  segure- 
tat y  defensa.  Àcompanamiento,  Praesidiaria  stipatio. 
II  Lo  de  un  enterro.  Pompa  fúnebre.  Pompa  funebris. 

AGOMPANYANT,  A.  p.  a.  acompantador. 

ACOMPANYAR.  V.  a.  Anar  ó  estar  en  com- 
panyia de  algú.  Acompanar,  Gomito,  as,  comitor, 
aris,  stipo,  as,  comitem  se  alicui  dare.  ||  met.  Agre- 
gar una  cosa  à  altra.  Acompanar,  Adjungo,  is.  || 
GUIAR  II  Adornar  la  figura  principal  abaltras  pera  que 
ressalto  mès.  Acompanar.  Principem  figuram  aliarum 
interpositíone  exornare,  apte  circum  ornaré.  ||  mús. 
Tocar  ó  cantar  ab  altres.  Acompanar.  Goncino,  is, 
canentis  vocem,  carmína  tibiis  aut  nervis  sociare. 
II  Sentir  los  mateixos  afectes  que  altres,  com  acom- 
panyar en  lo  sentiment.  Acompanar.  Ridentibus  adri- 
dére,  flentibas  adflére ;  consentiré  cnm  aliquo ;  se 
participem  sociare  in  affectus.  ||  ant.  afavoeie. 

JO  vos  acompanyaré  per  tot.  loc.  Denota  que  hn 
serà  company  inseparable  de  altre.  Yo  te  acompana- 
ré  siempre.  Me  assiduum  habebis  comitem,  tibi  sem- 
per  haerebo. 

AGOMPANYARSE.  V.  r.  Cantar  y  tocar  acor- 
dant los  instruments  ab  la  veu.  Acompanarse.  Car- 
mina  tibiis  aut  nervis  cantaré.  ||  Rehunírse  los  facul- 
tatius ójatges,  ó  notaris  pera  resóldrer  ab  mésacert. 
Acompanarse.  Consílii  socium  síbi  adjnngere. 

ACOMPANYAT,  DA.  p.  p.  Acompanado.  Gomi- 
tatus,  stipatas. 

MES  VAL  SOL  QUE  MAL  ACOMPANYAT,  ref.  Ensenya  que 
la  soledat  es  preferible  à  la  mala  companyia.  Mas 
mle  solo  que  mal  acompanado.  Tnrpi  consortio  pracs- 
tatsolitudo;  meliús  est  solum  esse,  quam  pravís  nti 
comítibus. 

ACOMPARACIÓ.  f.  ant.  comparació. 

ACOMPARADAMCNT.  adv.  m.  ant.  comparati- 
vament. 

ACOMPARAMENT.  m.  ant.  y 

ACOMPARAN8A.  f.  ant.  comparació. 

ACOMPARAR.  V.  a.  comparar. 

ACOMFARAT,  DA.  p.  p.  COMPARAT. 

ACOMPAS8ADAMENT.  adv.  m.  Acompasada^ 
mente,  d  compàs,  con  órden.  Ad  numerum,  ad  nor- 


ACO 


mam,  concinnè,  ad  amussim. 

ACOMPA88AR.  V.  a.  Amidar  ab  lo  compàs.  Com- 
posar. Gircino,  as,  describo,  is,  metior,  iris.  jj  met. 
Posar  las  cosas  ab  la  deguda  proporció.  Composar, 
poMr  à  compàs.  Ad  amussim  ordinare.  ||  Arreglar, 
proporcionar  las  cosas  de  modo  que  no  sobre  ni  fal- 
tc.  Composar.  Exaequo,  as,  moderor,  aris,  metior, 
iris.  II  mús.  Dividir  las  composicions  en  temps  iguals 
ab  rallas  perpendiculars  à  las  de  la  pauta.  Composar, 
Liniolis  tempus  metiri. 


ACOMPASSAR  LO  GASTO.  fr.  Gastaf  à  proporció  de  lo 
que*s  tè.  Composar  el  gasto  con  la  renta.  Pro  resomp- 
tum  facere. 

ACOMPA88AT,  DA.  p.  p.  Composada,  aeampt^ 
sado.  Ad  numerum  exactn^.  ||  adj.  Lo  que  guarda  la 
deguda  proporció.  Acompasado,  Ad  amussim  exactns. 

ACOMULAR.  v.  a.  ant.  bitcarrbgaa. 

ACONDICIONAR.  v.  n.  Donar  à  las  cosas  certa 
condició  ó  qualitat.  Acondicionar,  Constituo,  affieio, 
is. 

ACONDICIONARSE.  v.  r.  Adquirir  certa  quali- 
tat ó  condició.  Acondicionarse.  Gonstitntionem  quam- 
dam  adquirere. 

ACONDICIONAT,  DA.  adv.  p.  p.  AcmdieiaMdo. 
Consti tutus.  II  adj.  Ab  los  adverbis  bè  ó  mal,  de  bona 
ó  mala  condició.  Bien  ó  mal  aeondicionado,  BoDum 
aut  pravum. 

MAL  ACONDICIONAT.  DESFABORIT. 
ACONDUHIR.  V.  a.  ACONDUCTARSE.  2. 
ACONDUHIT,  DA,  p.  p.  acondüCTAT. 
ACONGOIXAR.  V.  a.  CONGOIXAR. 
ACONGOIXAR8E.  V.  r.  CONGOIXARSB. 

ACONGOIXAT,  DA.  p.  p.  CONGOIXAT. 

ACÓNIT.  m.  Escanya  llops,  planta  perenne  de 
dos  peus  de  alsada,  las  fullas  compostas  de  cincli 
tiras  estretas,  llustrosas,  de  un  vert  trist  en  lo  re- 
vés, mès  obscur  en  V  endret,  las  flors  blavaa  en  for- 
ma de  espiga,  la  arrel  com  la  de  un  rave  ó  nap,  ne- 
grenca per  fora  y  blanquinosa  per  dintre,  y  es  veri- 
nosa. Acmito,  núpelo,  anasarc4i,  centella,  malalobiu, 
uvaversa,  lupina.  Aconitum  napellas. 

ACONORT.  m.  coNORT. 

ACONORTAR.  V.  a.  gonsolàr. 

ACONORTAR8E.  V.  r.  Consolarse.  Mqno  animo 
ferre,  pa  li. 

ACONORTAT,  DA.  p.  p.  Resignada,  c<m$olado, 
Consolatus. 

ACON8EGUIMENT.  m.  ant.  CONSECUCIÓ. 

ACONSEGUIR.  V.  a.  Seguir  à  algú  fins  al  lloch 
en  que  's  troba.  Akanzar.  Adipiscor,  consequor,  as- 
sequor,  eris.  ||  Hàurer  ab  la  ma  lo  que  asta  en  pa- 
ratge alt  ó  distant.  Alcanzar.  Àttingo,  is.  ||  Lograr 
lo  que  's  desitja.  Alc^nzar,  conseguir,  lograr,  llegar. 
Assequor,  consequor,  adipiscor,  nanciscor,  eris,  ob- 
tineo,  es,  ad  propositum  fínem  pervenire;  votorum 
finem  altingere.  ||  Haver  viscut  en  lo  temps  de  qne*s 
parla,  Akanzar.  In  certa  tempora  incidere,  coaevum, 
coaïtaneum  esse.  ||  Igualar  à  altres  en  alguna  cosa. 
Akanzar,  conseguir,  igualar.  Coa^quo,  exaequo,  as, 
assequor,  eris.  ||  ter.  Tenir  guanyat.  Acrfiíitor,  rfiw»- 
gar.  Acquiro,  lucrifacio,  is,  mereo,  es. 

ACONSEGUIT,  DA.  p.  p.  Akanzado.  Adeplas, 
conseqntus.  ||  Endeutat.  Akanzado.  Mre  alieno  op- 
pressus,  gravatus;  in  aere  alieno  esse. 

ACONSELL.  m.  ant.  consell. 

ACONSELLABLE,  adj.  Lo  que  's  pót  aconsellar. 
Acomejobk.  Consiliabílis. 

ACONSELL  ADOR,  A.  m.  y  f.  y 

ACONSELLANT,  p.  a.  ant.  Lo  qui  aconsella. 


AGO 


CATALÀ. 


AGO 


2» 


.  Goosilktor,  coiililiaiiSy  coBsiliaríQs.  || 


AGOVfSELLAR.  V.  a.  Persuadir,  donar  consells. 
àcouejar.  Consilior,  aris,  saadeo,  es,  consiliam  dare, 
impertiri,  consolere  aliqaem,  consilio  javare. 

AGONBELLABSE.  V.  r.  Demanar,  péndrer  con- 
sell. ÀcoMejane.  Aliqnem  consolere,  consultaré,  con- 
sfliun  adhibere,  advocaré,  alicnjos  consiliam  exqoi- 
rere,  expetere,  ad  aliqnem  referre. 

QCI  SOL  S'  ACOffSKLLA,  SOL  SB  PKNEOEIX.     rcf.   EnSO- 

DTaqoe  en  negocis  de  gran  importància  debem  acon- 
sellinios  ab  altres.  Quien  d  solos  se  aconseja,  d  solos 
u  remesa  ó  desac4>nseja.  No  hay  qwen  yerre  sinó  el  que 
tu  forecer  quiere.  Tibi  solam  consulis,  dolebis  solus. 

ACONSELLAT,  DA.  p.  p.  Aconsejado,  Consilio 
idjitas. 

AGORSOLADOE,  A.  m.  y  f.  CONSOLADOR. 

AGONSOLAB.  V.  a.  CONSOLAi. 

AOONSOLABSE.  V.  r.  Redahirse,  sabjectarse 
ToioDlariament  à  fér  ó  sofrir  algona  cosa  en  qoe  bi 
itfvia  algona  repognancia.  Cotíformarse.  Sese  sob- 
fflittere,  sobjicere. 

kOOHSOLAT,  DA.  p.  p.  CONSOLAT.  ||  Conformo- 
io.  Sobj^tos. 

AC0II8O1ÍANTAR.  V.  a.  Observar  al  fi  de  cada 
fers  ona  rima  rigorosa,  ó  osar  en  la  prosa  de  con- 
soaaatsqoe  sols  convenen  en  la  poesia.  Aconsonantar, 
CoMiAioliis  aboU. 

v.  n.  ant.  sucgehir. 

m.  CONTENTO. 

AOOirTEBlTAR.  v.  a.  Satisfer,  donar  gost.  Con-- 
tflOar,  compíocer.  Delecto,  juvo,  as,  placeo,  adrideo, 
es,  satis£icio,  is,  morem  gerere  alícojus. 

AGüNTUVTARSE.  v.  r.  Qoedar  content.  Conten-^ 
i*m, quedar  contento.  Sibisofficere,  contentom  esse, 
salis  habere. 

yo  s' ACONTENTA  AB  Aixó.  loc.  Mdnifesta  qoe  algú  vól 
més  de  k)  qoe  li  correspon.  No  se  conUhta  con  eso, 
Kee  se  eo  loco  tenet. 

so'«  róT  ACONTENTA!  A  TOTS.  loc.  Dcnota  qoc  qoant 
svQ  mòlts  los  qoe  volen  ona  cosa  no's  pót  donar  à  tots. 
(N»  f^ie  conUntar  d  todos?  Ne  Jupiter  qoidem  om- 
BíbaspUcet. 

sia  M  BON  ó  MAL  ACONTENTAR,  fom.  Sér  fàcil  ó  dí- 
fitil  de  acontentarse.  Ser  de  buen  ó  mal  conlentar,  ó 
«MiflUo.  Facilem  ó  diíficilem  esse. 

AOONTENTAT,  DA.  p.  p.  Conlentado.  Gonlen- 
Ui. 

AOCMPtAE.  v.  a.  Jontar  ona  cosa  ab  gran  canti- 
Ul.  Aíopiar,  Comparo,  as,  congero,  is. 

ACQPLAB.  Arreglar  lascartas.  Acoplar^  aparear, 
Ordiao,  as.  ||  r.  acoplarse  contra  algú.  fr.  Mancomo- 
Bine  contra  ell.  Maneomunarse.  In  aliquem  coire. 

AOOQlimAR.  V.  a.  forn.  acobardir. 

AOOQUiKABflE.  V.  r.  ant.  acobardirse. 

AGOQUOIAT,  DA.  p.  p.  AGOBARDIT. 

AflMiAai  V.  a.  ant.  aflíoir,  conooixar. 

AGMAT,  DA.  p.  p.  AFIIOIT,  CONGOHUT. 

AflMWàDAlpnnr.  adv.  m.  ant.  j>E  goniS  acort. 

TOMO  I. 


AOOBDAMEIIT•  m.  ant.  ACORT. 
ACSOBDANSA.  f .  ant.  mús.  consonancu.  H  aot. 

acort.  0  ant.  regort. 

AGORDABíT.  adj.  ant.  concordant. 

ACORDAR,  v,  a.  Resóldrer  de  acort,  ó  per  ma- 
jor número  de  vots.  Acordar,  Decerno,  statoo,  cons- 
titoo,  is,  concordo,  as.  ||  ant.  Determinar  una  cosa 
abans  de  manaria.  Acordar.  Decerno,  is.  ||  pint.  Dis- 
posar los  colors,  de  modo  qne  no  ressalten  massa  oi 
qoeden  demasíat  apagats.  Acordar,  Pictoris  tonom 
inter  lucem  et  ombram  medium  dare.  ||  Avenir  los 
instruments  ó  veus  per  formar  armonía.  Acordar^ 
concordar,  Coosono,  conciono,  as,  concinno,  is;  ins- 
trumenta, voces  inter  se  aptare,  consociare.  |  ant 
CONCEDIR,  v.  a.  ant.  combinar.  B  acertar. 

AGORDAR8E.  V.  a.  ant.  GONVENIRSE.  II  RBCOR- 
DARSE. 

ACORDAT,  m.  ACORT.  4 

ACORDAT,  DA.  p.  p.  Acordada,  Decretos.  ||  adj. 
Fét  ab  acort.  Acordada,  Mataró  consilio  factom. 

ACORDE.  adj.  Conforme,  corresponent.  Acords» 
Aplus,  conveniens.  ||  De  un  mateix  dictamen.  Aeorde^ 
cow^rde.  Concors,  consentiens.  ||  mús.  Consonant. 
Acorde,  consonante,  armónico.  Consonans,  barmonio- 
sus,  concinnus,  concinnens. 

ACORDI.  V.  m.  ant.  acort. 

ACORDILLAR.  V.  a.  Tirar  à  cordill,  posar  cor- 
das  tivantas  pera  tràurer  à  linea  una  obra.  Acorde^ 
lar.  Fune  Uneam  ducere. 

ACORDOBAN AR.  V.  a.  Adobar  o«a  pell  de  mo- 
do que  semble  córdoba  ó  pell  de  cabró  no  seotbo. 
Acordobanar.  Caprioam  alutam  oemulari. 

ACORDONAR,  v.  a.  Posar  cordó,  circohir  ab 
gent.  Acordonar,  Circumdo,  vallo,  as. 

ACORRALAR.  V.  a.  ENCORRALAR. 

ACORRALAT,  DA.  p.  p.  ENCORRALAT. 

ACORREGUT,  DA.  p.  p.  Eovergooyit.  Garrido. 
Pudefaclus,  podore  suffusus.  ||  apocat. 

ACÓRRER.  V.  a.  Envergonyir.  Córrer,  Podore, 
verecundia  aíHcere,  suilundere.  ||  ant.  socórrer.  |j 
ant.  Esdevenir.  Ocurrir,  Evenio,  accido,  is. 

ACÓRRERSE.  V.  r.  Envergonyirse.  Corrern. 
Erubesco,  pudore,  rubore  aíliei,  suffundi.  H  apocar- 
se  2. 

ACORRIMEBIT.  m.  ant.  rubor,  vergonya,  goht 
FUSIÓ.  II  ant.  SUBSIDI,  socorro.  ||  abundància. 

ACORT.  m.  Ajust,  concòrdia,  conveni.  Acuerdo, 
ajuste.  Consentio,  conventio,  nis,  facturo,  coodic- 
tum,  i,  pactus,  us.  |  Resolució  de  una  corporació  à 
senat.  Acuerdo,  Decretum,  senatus  consultum.  || 
mús.  La  unió  de  sonidos  armónichs.  icor(fo.  Harmo- 
nia, aï,  concentus,  us.  ||  consell. 

DE  ACORT.  m.  adv.  y 

DE  COMÚ  ACORT.  m.  adv.  Ab  consentiment  de  tots. 
De  comun  acuerdo^  de  eomuu  consentimienlo,  acordada^ 
menu.  Unanimiter ;  uoo,  communi  conseoso  ;  Jd% 
constitoto,  sententiis  omnibos ;  nemine  discrejMmte. 

ESTAR  SN  ACORT.  k.  £&tar  do  acort.  Mor  df  aater- 
do.  Concordes  esse. 


5 


é 


26 


ACO 


DICCIONARI 


AGR 


AGOSAT,  DA.  adj.  pebfet,  llbst,  acíbat. 

ACX>8SAR.  V.  a.  Forsar,  persegair  fíos  à  posar 
en  apnro  especialment  à  las  feras.  Acosar,  estrecL•r, 
apurar,  Yexo,  agito,  as,  insector,  aris,  cnrsn  pre- 
meré. 

AG08SAT,  DA.  p.  p.  Acosado,  Agitatus. 

AGOS8EJAR.  V.  a.  Gossejar,  tirar  cossas.  Aco-- 
eearj  cocear.  Calcitro,  as. 

AG08SEJAT,  DA.  p.  p.  Acoceado.  Galcitratns. 

AGOST.  m.  ant.  y 

ACOSTAMENT,  m.  ant.  propixquitat.  ||  ic- 
cis.  1. 

ACS08TADÍ8,  SA.  adj.  Lo  qne  es  fàcil  de  acostar 
6  jnntarse  sens  elecció.  Alkgadizo,  Collectitius. 

AGOSTAR.  V.  a.  acbrcar. 

AGOSTARSE.  V.  r.  acercarse. 

ACOSTARSE  k  LA  VORA.  f.  OrUlarse,  Ad  oras  adpe- 
Mlere ;  se  litori  applícare,  appropinqoare,  accedere. 

AGOSTAT,  DA.  p.  p.  Acercado.  Accessos,  admo- 
tns,  appropinqnatus.  ||  adj.  ant.  Propinquo,  ctrcuno^ 
allegado.  Proximus,  propinqnos. 

sÉR  DELS  AcosTATS.  f.  Ser  muy  de  adeniro.  Alieni 
intimiorem,  ex  intimis  esse. 

AGOSTAG.  y 

AGOSTAS.  adv.  m.  ant.  à  coll. 

AGOSTUMAMENT.  m.  ant.  cosTüir. 

AGOSTUMAR.  V.  a.  Fér  avesar,  sér  cansa  de 
que  altre  fassa  ab  freqüència  algnna  cosa.  Acostum- 
brar,  habituar.  Assuefacio,  consuesco,  is.  |  v.  n.  Te- 
nir de  costum.  Acostumbrar.  Soleo,  es,  assnesco, 
consnesco,  is. 

AGOSTUMARSE.  v.  r.  Avesarse.  Acostumbrarse, 
habituarse,  hacerse.  Soleo,  persoleo,  es,  assuesco,  as- 
snefacio  ,  assnefio ,  is  ,  alícujas  rei  coDsueladi- 
nem  nancisci;  alieni  rei,  aiiqaa  re  consnescere. 
g  Usarse,  estilarse  algnna  cosa.  Acostumbrarsey  esti- 
larse.  Soleo,  es. 

AGOSTUmAT,  DA.  p.  p.  Acoslumbrado;  habitua- 
do.  Insnetns,  assnefactus. 

l'  ACOSTiif  at.  Ioc.  Manifesta  qne  algú  fa  '1  que  tè 
de  regla  ó  costnm.  Lo  acostumbrado.  Solitnm,  qnod 
est  de  morè. 

AGOSTUMBRADAMENT.  adv.  m.  ant.  Segons 
os  y  costnm.  Acoslumbradatnettte,  segun  costumbre, 
Hore,  ex,  de  morè,  nt  mos,  nt  moris  est,  consnetè. 

AGOTAR.  v.  a.  coTAR. 

AGOTARSE.  V.  r.  Inclinar  lo  cos.  AgoviarsCf  en- 
ecrvarse,  agacharse.  Incurvesco,  devergo,  is,  sese 
íncnrvare,  pandere,  ioflectere.  ||  arrupirse. 

AGOTAT,  DA.  p.  p.  cotat.  Í|  Inclinat.  Agoviado, 
agachadOj  encorvado,  Incurvatns. 

AGOTXAR.  v.  a.  Abrigar  ab  la  roba.  Abrigar, 
mrebujar.  Aprico,  as,  obtego,  involvo,  operio,  is. 

AGOTXARSE.  v.  r.  Abrigarse  ab  la  roba  parti- 
cularment en  lo  llit.  Arrebujarse,  aborujarse,acurrU' 
carse.  Involvi,  implicari,  stragulis  sese  obtegere.  || 

ACOTAftSE. 

AGOTXAT,  DA.  p.  p.  Arrehtjado,  aborujado.  In- 

VOlatOS.  H  ACOTAT. 


AGQUIRINT.  p.  a.  ant.  ADQunEiiT. 

AGQUIRIR.  v.  a.  ant.  adquirir. 

AGQUIRIT,  DA.  p.  p.  adquirit. 

AGQUISIGIÓ.  f.  ant.  ADQUISICIÓ. 

AGQUISIDOR,  A.  m.  y  f.  ant.  adquhidor. 

AGQUISIR.  V.  a.  ant.  adquirir. 

AGQUISIT,  DA.  p.  p.  ADQUIRIT. 

AGRE.  adj.  Agre,  aspre  en  lo  gust.  Acre,  Ac 
asper,  acerbus.  ||  met.  Aspre,  desapacible;  s*  api 
al  geni,  ó  natnral.  Acre,  dspero.  Aspera  índoles,  ac 
severum  ingenium. 

AGREADOR,  RA.  m.  y  f.  ant.  acrbhbdoi. 

AGREDlTADtssnf.  adj.  sup.  Mòlt  acredil 
Acreditadisimo.  Probatissimus. 

ACREDITAR.  Y.  a.  Assegurar,  afirmar.  Aeredi 
confirmar ,  aseverar,  certificar,  \\  Affirmo,  confim 
assevero,  as,  assero,  is,  ratum  fsicere.  ||  Calificar 
bona  algnna  persona  ó  cosa.  Acreditar.  Frobo, 
alieni  auctoritatem  deferre,  fidem  adhibere,  aliqi 
commendare.  ||  Tenir  guanyat,  ó  en  sòn  favor  al^ 
deute.  Acreditar,  devengar.  Acquiro,  lacrífacio, 
mereo,  es.  |{  algansar.  2. 

AGREDITARSE.  v.  r.  Adquirir  crèdit,  bona  o 
nió.  Acreditarse.  Auctoritatem,  bonum  nomeu  s 
compararé,  conciliaré,  facere,  pararé,  crearé,  clu 
es.  II  Donar  algú  probas  de  sas  qualitats.  Acreditar 
Alicnjns  opera  enm  prsedicare,  commendare. 

AGREDITAT,  DA.  p.  p.  Acredilado,  Probati 
commendatus.  ||  adj.  Lo  que  tè  reputació  y  créd 
Acreditado.  Nomine,  opinione  praeclarns,  auctoríi 
valens,  pollen s* 

AGREHEDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  tè  dret  à  alg 
na  cosa.  Acreedor,  Creditor,  is.  ||  met.  Mereixedi 
digne.  Acretdor,  digno,  benemérilo,  Benemeritus,  d 
nus. 

AGRIDÓFAGO,  GA.  m.  y  f.  Lo  qui  viu  de  11 
gostas.  Acridófago.  Acridophagus,  i. 

AGRIMINAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  acrín 
nar.  Acriminacion.  Griminatio,  nís. 

AGRIMINADOR.  A.  m.  y  f.  Lo  qoi  acrimií 
Acriminador.  Griminator,  accnsator,  objurgator,  i: 

AGRIMINAR.  V.  a.  Acusar  de  crim.  Acrimim 
Accuso,  vitupero,  as,  arguo ,  is,  criminor,  aris. 
Abultar,  exagerar  la  falta  ó  delicte.  Acriminar,  ag\ 
rar,  envenemr.  Acriminor,  aris,  culpam,  crimen  a 
gere,  acerbare,  acriter  objurgare,  graviorem,  pej 
rem  causam  efiicere.  ||  Afear  alguna  acció.  Yitu^ 
rar.  Vitupero,  as. 

AGRUHINAT,  DA.  p.  p.  Acriímikufo.  Grimin 
tus. 

AGRIMONIA.  f.  La  qualitat  aspra  ó  picanU  Ac 
monia,  acerbidad,  aspereza,  acritud,  Acrimonia,  ; 
acredo,  acritudo,  nis.  ||  sítira,  rigor.  ||  Yeheme 
eia,  eficàcia  en  las  paraulas.  Acrimonia,  Diceudi  v 
n  Aspresa  en  lo  tracte  ó  geni.  Amnumta,  aspere; 
Acrimonia,  ce,  acerbitas,  asperitas,  atis.- 

AGRISOLAR.  V.  a.  Purificar  los  metalls  en 
gresol.  Acrisolar,  afinar:  Igne  metalla  expectaré,  pi 
gare,  ad  purum  excoquere.  t  met  Examinar  à  íoàd 


ACT  CATALÀ. 

€wolar,  apear,  sondear,  alambicar.  Explano,  expio- 
o,  as,  argamentis  confirmaré,  investigaré,  patefa- 
ere. 

AOUSCMiARSE.  V.  r.  Acrisolarse.  Explanari,  in- 
estigarí,  perscnitarí,  ad  nllimom  apícem  deve- 
ire. 

ACBISOLAT,  DA.  p.  p.  Acrisolado,  Pargatns. 

ACHll'UT.  f.  ÀCRIVONIA. 

AGBOMÀTIGH,  CA.  adj.  S'  aplica  à  la  ullera 
[ue  presenta  *ls  objectes  distants  sens  los  colors  del 
ris.  Aeromdtieo.  Acromaticns. 

ACRONIGTE,  A.  adj.  S'  aplica  al  naixement,  y 
poiH  de  una  estrella  que  naix  y  's  pon  al  mateix 
leiips  que'l  sol.  Acronicto,  Àcronyctos. 

ACEÓ8TIGH,  CA.  adj.  La  poesia  en  qne  las  lle- 
tns  inicials  ó  finals  forman  un  mot  ó  sentencia. 
kmtko.  Acrostichis,  idis,  acrostichia,  orum. 

ACTAS.  f.  Acorts  ó  decrets  de  algnna  corporació 
òennanitat.  Aetas,  Acta,  orum.  ||  Las  dels  concilis. 
Cmme$,  aeUu.  Ganones,  num,  acta,  ornm.  ||  Rela- 
ció de  las  vidas  dels  sants,  en  especial  dels  apòstols. 
\nis  APÒSTOLS.  Llibre  sagrat  compost  per  St. 
ÜBBh,  que  conté  la  historia  dels  primers  temps  de 
k  U^a  7  progrés  del  Evangeli  baig  lo  ministeri 
éeb  Apòstols.  ACTES  dels  apòstols. 

àCTEm  m.  Acció  ò  fèt.  Acto^  hecho.  Actio,  nis, 
letos,  ns.  B  Cada  part  principal  de  un  drama.  Acto, 
jirMifa.  Actns,  ns.  ||  filos.  Las  conclusions  qne  de- 
fmuk  en  las  universitats,  col-legis  etc.  Aeto,  The- 
àupropugnatio.  |j  log.  Las  operacions  de  la  ànima, 
yaixi  's  diu  acte  del  enteniment,  acte  de  la  volun- 
m  Acio.  Actns,  us,  operatio,  nis.  ||  Escriptora  de 
mÒM,  Carta  de  venta.  Yenditionissyngrapha.  ||  auto. 

ACTE  acordat.  AUTO  ACORDAT. 

ACTE  Aci^ATORi.  for.  Lo  que  acosa.  Acto  acusato- 
r».  Actns  accusatorius. 

ACTE  CARNAL.  Cópula,  coticúbito,  occeso^  eóitOf  aeto 
f^nalótenérto,  confjreso.  Concubitns,  accessus,  us, 
ctpob,  ae. 

TEitt  ACTE  CARNAL,  fr.  Tonir  accés  V  home  ab  la 
faa.  Conoeer  camalmente,  tener  cuenta.  Goncumbo, 
^gMSCO,  coeo,  is. 

ACTE  DE  CORT.  Lds  súpUcas  dels  tres  brassos  en 
pRteran  aprobadas  pel  rey ,  ó  la  de  algú  de  ells 
lin  contradicció  dels  demés  y  ab  aprobaciò  del  mo- 
ürca,  que  comensaban :  Plau  al  senyor  Rey  6  à  la 
iifcitaí.— Aelo  de  córte.  Comitiis  actus. 

ACTE  DEFCnTlD.  AUTO  DEFLXITIU. 

ACTE  DE  INQUISICIÓ.  AUTO  DE  INQUISICIÓ. 

Acn  DE  POSSESSIÓ.  L' exorcici ,  ó  us  de  ella.  Aeto 
^foetsum.  Possessorius  actus. 

ACTE  DE  coNTRició.  Arropentiment  de  haver  ofès  à 
^sols  per  sér  ell  qui  es.  També  s' anomena  així 
^f&mula  ab  que  s*  expressa  dit  arrepentiment.  Ac* 
^^nntriàan.  Gontritionis  expressió,  actus,  us. 

ACTSDESOLTURA.  for.  Lo  cousentimont  del  jutge 
PMiioltar  ò  posar  en  llibertat  al  pres.  Aeto  de  sol- 
^  lelaxalío,  nis. 

ACn  SACRAMENTAL.  AUTO  SACRAMENTAL. 


ACT  27 

ACTES  DELS  APÒSTOLS.  Los  fèts  dols  apòstols  quo  OS- 
crigué'  sant  Lluch.  Actos  de  los  apóstoles,  Apostolorum 
actus,  apostolorum  actuum  liber. 

EN  ACTE.  m.  adv.  En  acció  de  fér  alguna  cosa.  En 
aeto,  en  ademan.  In  procinctu. 

l'  acte  MES  BO  QUE*L  SABÍ  PÒT  FÉR,   ES  CUMPLUI  LO 

SANT  VOLER.  ref.  Reprèn  als  que's  glorian  de  saber 
mòltas  arts  y  ciencias,  y  vihuen  desastradament. 
Aquel  sabé  que  se  salva,  que  el  otro  no  sabé  nada.  Ní- 
hil  inanius  qnàm  multa  scire,  et  quid  sibi  prosit  ig- 
noraré. 

TENIR  l'  acte.  fr.  En  los  estudis  püblichs  defensar 
conclusions.  Defender  aetos  ó  conclusiones,  Theses 
propugnaré,  sustinere. 

AGTITADOR,  RA.  adj.  for.  Lo  que  està  pera 
actuar.  Lo  que  estd  para  actuar,  Quod  instruendum 
est. 

AGUTAR.  V.  a.  ant.  for.  actuar.  ^ 

ACTITAT,  DA.  p.  p.  ant.  actuat. 

AGTTTUT.  f.  La  positura  ó  situació  de  qualsevol 
objecte.  'S  diu  particularment  en  la  pintura  per  la 
disposició  ó  situació  del  natural  pera  imitarlo.  Acti- 
tud; aptitud,  accion.  Habitus,  gestus,  situs,  ús. 

AGITO,  VA.  adj.  Lo  que  té  activitat.  Activo,  Ac- 
tivus,  efficax,  actualis.  0  Lo  que  obra  promptament 
com  certs  venenos.  Activo,  violento,  Efficax,  vehe- 
mens,  acer,  strenuus.  ||  Prompte,  diligent.  Activo, 
agudo,  eficaz,  listo.  Acer,  gnavns,  activus,  assidnus. 
II  gram.  Pertanyent  à  la  acció  del  verb.  Activo.  Ac- 
tivus. II  for.  Lo  for  de  algunas  personas  pera  portar 
las  causas  à  certs  tribunals  per  privilegi  de  la  cor- 
poració del  que  són  indivídnos.  Activo.  Guiqne  pro- 
prium  et  privilegiatum  fòrum. 

PER  activa  y  per  pasiva.  oxp.  fam.  De  totas  ma- 
neras.  Por  activa  y  por  pasiva,  Omnimodò,  omnimo- 
dis,  omnimodò,  omnifariam. 

privar  de  veu  activa,  fr.  Privar  del  dret  de  votar. 
Privar  de  voz  activa.  SuíTragio  alíquem  privaré. 

veu  activa,  exp.  Lo  dret  de  votar.  Voz  activa. 
Snffragii  jns.  ||  gram.  La  dels  verbs.  Voz  activa.  Ac- 
tiva vox. 

vn>A  activa.  La  en  que  se  emplean  las  forsas  cor- 
porals. Vida  activa,  Actuosa  vita. 

VERB  actiu.  gram.  Lo  que  significa  acció.  Verbo 
activo.  Activum,  accusativum  verbum. 

ACTIVAMENT,  adv.  m.  En  significació  activa. 
ActivamenU.  Activè.  [j  Ab  activitat.  Activamente.  Im- 
pigrè,  solerter. 

ACTIVAR.  V.  a.  Avivar,  excitar,  accelerar,  ins- 
tar. Activar.  Urgeo,  es,  exagito,  as,  acuo,  is. 

ACTIVAT,  DA.  p.  p.  Activada,  Incitatns. 

ACTlvissiM,  A.  adj.  sup.  Muy  activo.  DiUgen- 
tissimus,  strenuissímus. 

ACTIVITAT,  f.  Virtut  de  obrar.  Aetividad.  Yir- 
tns,  utis.  II  met.  Agudesa,  promptitut.  Aetividad, 
Yis,  is,  celeritas,  alacritas,  atis.  jj  Vivesa  en  certas 
cosas  inanimadas.  Aetividad.  Vis,'is. 

ACTOR.  m.  Gómich,  representant.  Actor.  Histrió, 
nis,  scsenicus  artífex.  ||  agent.  ||  for.  Qui  posa  una  de- 


tt 


DICaONARI 


maiida  jndicW.  Actor .  A^etot-,  pelitor,  is.  |  Company 
de  Hèrcules  coiiM  l&s  A^massoiias.  Actor.  Actor,  is. 
ACIOBÜ-Ciomedlanta.  A<^trír,  eómtea.  HistríoDÍs- 

M,  ae,  aclrix,  cis. 

ACrUACaÒ.  (.  íor .  La  acció  y  efecte  de  actuar. 
Aettuictoii.  GaüSiB  msimelio,  actio,  nís,  eíFectas, 

us. 
ACroAL•.  adj-   existent,  present.  Actual.  Prae- 

sens,  qiiod  retera  esl,  re  ipsa  extat.  ||  S' aplica  al 

CACTtll  6  »0T6  Dl  FOCH. 

ACmALISAR.  V.  a.  Redohir  à  acte.  Actualizar. 

ACnJAUTAT.  f.  Presencia,  estat  actual.  Actua- 
lidad.  Pra&sens  sUtos. 
sa  LA  ACTÜÍLIT1.T.  DU.  adv.  y 
ACrUAUtENT.  adr.  m.  Ara,  al  present.  Actual- 
mente,  en  la  actualidad.  Nunc,  in  praesenti,  in  pri- 
sen tiam,  jam. 

ACTUANT,  p.  a.  y  m.  Lo  qni  defensa  on  acte  li- 
terari. Aetuantí.  Thesinm  propngnalor. 

ACTUAm.  V.  a.  Pahir,  fér  la  digestió.  Actuar, 
ii§erir.  Coqno,  digero,  is.  J  Defensar  conclusions. 
Acltkir,  defender  aetos  ó  conelunoues.  Theses  propug- 
naré, sastinere.  ||  for.  Instrnbir  lo  procés.  Actuar. 
Caasam  instruere.  ||  Instmhir,  enterar.  Actuar,  tiu- 
trtfttr,  enterar.  Instítuo,  emdio,  is,  edooeo,  es.  U  eb- 

FLCX10N4R. 

ACTUAmi.  m.  for.  Notari  que  dóna  fó  en  los  au- 
tos. Actuario.  Actuarios,  notarius,  ii,  scriba,  as.  ||  pi. 
Entre  'is  romans  los  que  distribuhian  los  víurers  als 
soldats.  Actuarios,  Actuaríi. 

ACTUAT,  DA.  p.  p.  Actuado.  Coctns ;  propugna- 
tns;  instructns,  edoctus. 

AGTUÓ9,  SA.  adj.  ant.  ACTiü,  diligent. 

AGUGIAR.  V.  n.  Afanyarse  en  lo  trahall.  Afresu- 
rarsc.  Accelero,  festino,  as. 

ACUGIÓSt  adj.  Acudoso,  diligente,  Diligens,  solli- 
ei  tos. 

ACUDIM.  Y.  n.  Juntarse  en  un  mateix  Itoch.  Acu» 
dir,  coMurrir.  Goncnrro,  convenio,  confino,  is ;  in 
eumdem  locum  se  conferre.  ||  Fér  cap,  arribar  algú 
al  Uoch  ahont  li  convé.  Acudir.  Adsum,  adés.  ||  Anar 
en  ajuda  ó  socorro  de  algú.  Acudir.  Accurro,  is,  sup- 
petior,  aris,  suppetias  ire,  venire,  ferre.  ||  Yalerse  de 
alguna  persona.  Acudir,  recurrir,  mlene.  Adaliqnem 
confngere,  profti^re,  ab  aliquo  auxilíum  petbre.  || 
Yalerse  de  algoa  medi.  Acudir,  echar  mano.  Aliqua  re 
uti.  II  Ocórrer  de  improvís  algun  pensament  ó  espè- 
cie. SaUar,oeurrir, acudir.  Repentè,  sobilò  in  mentem 
venire.  R  Dit  de  ía  terra,  produhir,  donar  culiita. 
Acudir,  llevar  fruto,  Ferrs  froctus. 

ACUDIT,  DA.  p.  p.  Aeudido,  ||  m.  Occurrencia 
viva  y  repeniina.  Arranque.  Acutè  dictum,  factum. 

ACULABK.  V.  r.  Se  diu  dels  carruatges  que  s' 
incKaan  à  la  part  de  detràs  per  causa  del  major  pes. 
Dar  euléta.  Postrcam  parlem  cnrrns  ob  pondus  ver- 
gere.  jj  aeítebese  *l  mbecadee. 

ACULAT,  DA.  adj.  En  V  escut  de  armas  se  diu 
del  eabell  posat  sobre  sas  ancas  y  de  altras  cosas 


ACU 

semblants.  Aeulado.  In  chines  residens.  | 

TUT. 

AGALEO.  m.  poél.  FOTEO.  3. 
ACULLENSA.  f.  ant.  y 
AGULUDA.  f.  ACULLIMElfT. 

ACULUDOR,  A.  m.  y  f.  hospbdee. 

ACULUMEEUT.  m.  la  acció  y  efecte 
Acogida,  hospedaje,  acogimiento,  hospitalit 
Ulitas,  alis,  accepUo,  nis,  hospitíam,  ü. 
refugi.  Afo^,  ampare,  refugio,  asilo,  gm 
sidinm,  perfugium,  refugiom,  ii,  recepi 
receptus,  us. 

AGULLIR.  v.  a.  Admétrer  en  la  casí 
nyia.  Acoger,  albergar.  Aliqoem  sols  tedi 
excipere.  ||  met.  Amparar,  protegir.  Aco^ei 
proteger,  patrocinar,  refugiar.  Tneor,  eri; 
esse;  patrocinío  excipere.  ||  Ocultar.  Enc 
tar.  Occulto,  obumbro,  as,  oblego,  offu 
Assolir,  atrapar.  Coger,  atrapar.  Occnpo, 

ACULLIRSE.  V.  r.  Itefogiarse.  Acog. 
nar,  guareeerse,  albergarse.  Aliquò  se  re 
aliquem  confugere,  apnd  aliquem  diversai 

ACULUT,  DA.  p.  p.  Acogido,  refugia 
gado.  Hospitatus,  bospitio  receptos.  ||  Así 
pat.  Cogido.  Captos,  occopatus. 

ACULTELLElAm.  V.  a.  ant.  Pegar,  d 
vetadas.  AcuchiUar,  dar  cuekilladas.  Gladi 
re,  percotere,  petere,  feriré. 

ACULTEIXEJAR8E.  V.  r.  Donarsega 
Acuchillarse.  Digladior,  aris. 

AGUIIULAGIÓ.  f.  Amontonament.  Ae 
amontonamiento.  Comolatio,  accnmulatio, 
Imputació  de  on  crim.  Acumulacion,  acr 
Griminis  in  aliquem  derivaüo,  impntati« 
latio,  nis. 

ACUMULADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui 
Acumulador,  acriminador.  Accumulator,  ci 
objurgator,  is. 

ACUMULAR.  V.  a.  Jontar,  amontonar. 
amontonar.  Cumulo,  accumulo,  coacervo,  a 
is.  II  Imputar  un  crim.  Acumular,  impuUfír 
cargar,prohijar,  losímolo,  imputo,  as, 
crímina,  causas  in  aliquem  derivaré.  ||  A 
diners.  Atesorar,  amontonar  dinero,  Argei 
cuniam  compararé,  coacervare,  conger 
Rehunir  los  autos  pera  determinar  ab  n 
Acumular.  Adjungo,  is. 

ACUMULAT,  DA.  p.  p.  Acumulado.  Gi 

ACUMULATTVAMENT.  adv.  m.  Ab 
ment  anticipat  de  alguna  causa.  Acumutath 
prevcncion.  Praecognita  causa.  ||  for.  En  o( 
lament  ab  altres.  Acumulativamente.  Pro 
unà,  simul. 

ACUNSAR.  V.  a.  Pulir  las  pedras  preci 
limentar. 

AGUNYACIÓ.  f.  ENCUNY  2. 

AGUNYADOR,  A.  m.  y  f.  encuntadoe. 

AGUNYAR.  V.  a.  ENGUNTAR. 
ACUNTAT,   DA.   p.  p.  ENCUNYAT. 


AGD 


aiALÀ. 


ADA 


«9 


*•  m.  ast.  ifüNTUflRT. 

ACOMIAB.  V.  a.  anl.  AruifTàft. 
AGUPüBfGTUHA.  f.  cir.  La  introducció  de  las 
agnüas  en  la  pell.  Aeujntnetura,  Acopnnctnra,  se. 
ACUQUINAMENT.  m.  cOBABDÍà. 

ACUQUINAB.  V.  a.  ACOBARDIR. 

ACOQUINAT,  DA.  p.  p.  ACOBARDIT. 

ACUBSAR.  V.  a.  ESCUBSAB. 

ACüRULLAT,  DA.  adj.  Fét  6  posat  en  forma  de 

nrrall.  Awpetaio.  Cacnminatus. 

ACDS.  f.  Declaració  de  certas  cartas  ab  qne's  gna- 
Djao  alguns  tantos.  Aeuse.  Saperíornm  chartamm 
dèelaratio.  |  Frímera  persona  del  present  de  indi- 
atia  del  yerb  aensar.  Yo  acuso.  Ego  accnso. 
'  AGÜBABLE.  adj.  Lo  que  pót  y  déa  sér  acusat. 
immhle.  Accusabilis,  accnsandas. 

ACOftAaÒ-  f.  for.  La  acció  y  efecte  de  acDsar 
defiot  del  jatge.  Aeusadon.  Categoria,  ae,  catego- 
rema,  tis,  postalatio,  insimnlatio,  nís.  ||  Discars  del 
icosador.  Aeusacion,  Accnsatio,  criminalio,  nis. 

FALSA  ACUSACIÓ.  Cahmnia,  Galamnía,  ae. 

FOBJAisB  tifA  ACUSACIÓ,  f .  Imputar  à  algú  delicte 
qie  DO  ha  comes.  Calumniar,  forjar  una  aeusacion , 
imtr  falsameníe.  Calamnior,  aris,  renm,  snbdere; 
Usom  crímen  objectaré. 

ACraADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qni  acusa.  Acusador, 
iecMator,  delator,  insimulator,  criminator,  is.  D 

adj.  ACUSATOBI. 

AcrsAMB  PALS.  Lo  quí  acusa  à  un  innocent.  Ca- 
hmniador,  Syncophanta,  se,  calumniator,  is. 

ACraAMENT.  m.  ant.  acusació. 

ACU8AB.  V.  a.  Donar  part  al  superior  de  alguna 
falta.  Acusar,  Accuso,  as,  arguo,  is.  ||  Citar  à  un  reo, 
Mirar  un  crim  devant  lo  jutge.  Acusar.  Accuso, 
iosimdo,  as,  causor,  aris,  arcesso,  is.  ||  Tatxar  à 
%■  de  alguna  falla.  Acusar,  notar,  tachar,  afear, 
Titapero,  incnso,  as,  reprehendo,  redarguo,  is.  í|  En 
lojoch  del  tnti  y  alguns  altres,  manifestar  las  car- 
t»,  ab  qoe's  goanyan  certs  tantos.  Acu*ar,  Sortem 
fnéen,  declararé. 

icrsAB  FALSAMENT,  fr.  Calumniar.  Calumnior,  aris, 
ilicii,  ad  ó  in  aliqnem  mentiri. 

AccsAB  LA  coxciENciA.  fr.  Tcuir  remordiments  de 
ilgraa  eolpa  comesa.  Acusar,  argüir  la  conciencta. 
Goascientiae  stímnlis  agitari,  angi,  conscíentia  sti- 
BBlarí. 

ACTOABSE.  V.  r.  Dir  los  pecats  en  lo  sagrament 
^  la  penitencia.  Acusarse.  Noxas,  peccata  Deo  con- 
iteri,  confiessori  aperire;  poenitentiie  sacramento 
coafessiooem  expriroere. 

AGUSAT,  DA.  p.  p.  Acusada.  Accusatus. 

AGUBATIU.  m.  gram.  Lo  quart  cas  de  la  decli- 
ittció.  Acusatito.  Accusativus,  i,  quartus,  accusandi 
casos.  - 

ACD8ATORI,  A.  adj.  for.  Lo  que  acusa  y  aeri- 
iDi(ia,com  acte  acusatori,  delació  acusatòria.  Acu- 
^^0,  Aeeoaatorius. 

ACüSATOmiABlENT.  adv.  m.  Acusaul.  Acusa- 
'«namfiUf,  acvsando,  Accnsatoriè. 


AGUSTAT,  DA.  adj.  ant.  íg06TAT. 

ACÚSTICA,  f .  Art  que  tracta  del  so  y  dels  ohi- 
dos.  Acusiira.  Acústica,  ae. 

ACÚ8TICH,  CA.  adj.  lo  que  serveix  per  aumen- 
tar  lo  so.  Acústico,  Sonum  aogens 

ACUSTcmiAR.  V.  a.  ant.  acostumab. 

AGUTÀNGUL.  adj.  geom.  Se  diu  del  triàngnl 
que  consta  de  Ires  ànguls  aguts.  Acutdngulo.  Acu- 
tangulns. 

ACUTANGULAR.  adj.  geom.  S' aplica  à  la  fi- 
gura de  ànguls  aguts.  Acutangular.  Aculis  angulis 
constans. 

ACUTDAMENT.  m.  ant.  desafío.  ||  fobsa,  vio- 
lència. II  pbemuba. 
ACUTDAR.  V.  a.  ant.  desafiar.  ||  perseguir.  |I 

VIOLENTAR,   OPRIHIR. 

ACÜYDAT.  p.  p.  DESAFIAT.  II  ENEMICH.  ||  OPRIMIT. 

ACUTTAR.   V.  n.    ant.    cuttar.  ||  lntimar   la 

GUERRA. 

AGUYTAR8E.  V.  r.  ànt.  cuttarsb. 
ACUTTATy  DA.  adj.  Apresurado,  Properans. 

AD. 

AD.  prep.  Lo  mateix  que  i  com  adaqubt,  adal- 
GUN.  A.  Ad. 

ADACZA.  f.  ant.  Planta  y  gra.  meuca. 

ADAD.  m.  mit.  Lo  sol,  supremo  Dèn  dels  Assíris 
à  quí  donaren  per  muller  la  diosa  Atargatis,  entesa 
per  la  terra.  Adad.  Adadus,  i,  adad. 

ADAGI.  m.  Expressió  alegórica,  breu  y  senten- 
ciosa. Adagio,  refran,  proverbio.  Proverbíum,  ada- 
gíum,  ii,  adagio,  nís,  efOatum,  i.  ||  müs.  Un  dels 
cinch  moviments  fundamentals  de  la  música,  que 
equival  à  moderat.  Lo  mateix  nom  se  dóna  à  la 
composició,  y  així  *s  diu,  tocar  ó  cantar  un  adagi. 
Adagio.  Modus  lemperatus  in  musicis. 

ADALADAMENT.  adv.  m.  Ab  ànsia  summa. 
Precipitadamente,  desaladamente.  Prseproperè,  effnsè, 
anxiè. 

ADALARSE.  V.  r.  Córrer  furiosament,  tirarse 
ab  ànsia  sobre  alguna  persona.  Desalarse.  Prsepro- 
perè«  efifnsè  aliquem  aggredi,  ad  aliquem  accurrere, 
contendere. 

ADALAT,  DA.  p.  p.  Desalado.  Anxius. 

ANAR  adalat.  fr.  Córror,  tiràrse  sobre  algú.  Desa- 
larse.  Praeproperè,  effusè  aliquem  aggredi,  ad  ali- 
quem accurrere,  contendere. 

ADALGÚ.  pr.  ant.  A  alguno.  Ad  aliquem. 

ADALIT.  m.  ant.  Superior  en  la  milícia.  Adalid, 
caudillo,  capitan.  Dux,  cis,  duclor,  is. 

ADAMADET,  A.  m.  y  f.  d.  Adamadillo.  Mollís. 

ADAMADURA.  f.  ant.  afeminació. 

ADAMANTÍ,  na.  adj.  poét.  Lo  que  pertany  al 
diamant.  Mes  comunment  s' usa  en  sentit  metafórich 
pera  esplicar  la  duresa  de  alguna  cosa.  Adamantino, 
diamanUno.  Adamantinus,  i. 

ADAMARSEé  V.  r.  Vestir,  ferse  delicat  com 


M 


30 


ADA 


DICCIONARI 


ADE 


las  donas.  Adamarse,  afeminarse,  remtlgarse,  afeni- 
earse.  EfloBininor,  aris. 

ADAMAT,  DA.  Semblant  à  las  donas  en  sas 
propietals.  Adamado,  afeminadOy  melindroso,  amari- 
cado,  mimoso.  EffcBminatns,  delicatas. 

ADAMITAS.  m.  pi.  Nom  de  la  historia  eclesiàs- 
tica y  canònica;  certa  secta  antigaa  de  heretges, 
qne  volgueren  imitar  la  nahesa  de  Adam,  dient  qne 
8*  havia  restablert  la  innocència  original.  Sòn  in- 
ventor fou  Prodico,  segons  Teodoreto.  Los  adamitas 
eran  una  rama  dels  Basilides  y  Garprocracis;  aquesta 
heretgia  fou  renovada  à  principis  del  sigle  xv  per 
un  tal  Picardo  que  passà  de  Flandes  à  Alemanya,  y 
pretenia  tornar  al  mon  la  innocència  original,  qne 
feya  consistir  en  que  las  donas  fossen  comunas,  y 
en  la  nuhesa;  per  lo  que  compareixian  nus  en  las 
plassas  públicas,  sent  així  que'lsantichs,  segons  S. 
Epífani,  solament  se  despullaban  en  sas  juntas.  En 
algnnas  parts  se  juntaban  de  nit  y  tenian  per  divisa 
aquest  vers  llatí:  «Jura,  perjura,  secretum  prodere 
noli:»  que  vol  dir,  jura  que  no  descubríràs  lo  secret; 
despreciavan  los  vestits  que  *ls  oferian,  dihent  que 
Adam  era  sòn  fundador.  Adamitas,  Adamita*,  arum, 
adam ia ni,  orum. 

ADANISME.  m.  Lo  mateix  que  adamila  ó  secta 
de  adamitas.  Adanismo^  adamanos,  adamitas.  Ada- 
mitarum  secta. 

ADAPTABLE,  adj.  Lo  que's  pót  adaptar  ó  aco- 
modar. Adaptable f  acomodable.  Quod  adaptari,  apta- 
ri,  vel  accomodari  potest. 

ADAPTACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  adaptar. 
Adaplaàon,  Adaptatio,  accommodatio,  nis. 

ADAPTADAMENT.  adv.  m.  Acomodadament. 
Adaptadamente,  acomodadamente.  Aplè. 

ADAPTANT,  p.  a.  Lo  que  adapta.  Adaptante. 
Adaptans. 

ADAPTAR,  v.  a.  Acomodar  una  cosa  à  altra. 
Adaptar,  adecxiar,  proporcionar.  Apto,  adapto,  coap- 
to,  accommodo,  as. 

ADAPTAR8E.  v.  r.  Acomodarse  una  cosa  à  al- 
tra. Adaptarse,  Adaptari,  accommodari. 

ADAQUELL,  A.  pron.  ant.  Lo  mateix  que  à 
aquell.  A  aquel.  Ad  illum. 

ADAQUESTy  A.  pron.  ant.  A  aquest.  A  este. 
Ad  hunc. 

ADAR.  m.  Ullim  mes  del  any  dels  juheus  que 
correspon  al  febrer  y  mars.  Adnr,  Adar,  is. 

ADARGA.  f.  Escut  de  cnyro  de  figura  oval  ab 
una  nansa  pera  '1  bras  y  altra  pera  la  ma.  Adarga, 
Parma,  cetra,a).  I {  Tractat  del  blassó  ó  escuts  de 
armas.  Adarga,  Slemmatum  scientía,  ars  heràldica. 

ADARGAR.  v.  a.  ant.  Cubrir  ab  la  adarga.  Adar- 
gar.  Parma  tegere. 

ADARGAR8E.  v.  r.  Gubrirse  ab  la  adarga. 
Adargarstf  abroquelarse.  Celrà  se  muniré,  protege- 
re, tegere. 

ADAR6AT,DA.  p.  p.  Adargado.  Clypeo  munitus. 

ADARGUER.  m.  ant.  Lo  qui  feya  adargas,  ó 
las  usaba.  AdargMro,  Parmnlarius,  ii. 


ADARGUETA.  f.  d.  AdarguiUa.  ParmoJa,  se. 

ADAS8Ó.  pron.  ant.  àssó. 

ADAT.  m.  Nom  que  daban  al  sol  los  Assirís  y  fe- 
nicis, considerantlo  com  lo  primer  y  mès  excel-lent 
dels  déus.  Adat.  Adas,  is. 

ADAYGUAR.  V.  a.  ant.  àsburíe. 

ADAYGUAT,  DA.  ant.  aibubit. 

ADAXÀ.  f.  MECCi.  t. 

ADDICIÓ,  f.  Afegidnra,  anyadidara.  Adicion, 
Additio,  adjectio,  adjunctio,  nis.  ||  La  operació  de  su- 
mar. Adiciofif  sumar,  Summarum  exactío.  ||  Reparo 
que  's  posa  à  uns  comptes.  Adicion,  Nota,ae.  |  Suple- 
ment ó  notas  en  un  escrit.  Adicion,  apéndice,  adita- 
mento,  suplemento,  Adscriptio,  nis.  ||  gram.  Pleonas- 
mes, figura  per  la  que  s'  anyadeix  en  una  expressió 
paraulas  que  li  donan  mès  forsa  sens  sér  necessa- 
rías  al  sentit,  v.  gr.  Jo  ho  he  vist  ab  mòs  propis 
ulls.  Adicion,  Additio,  nis.  ||  for.  Admissió,  accepta- 
ció de  herència.  Adicion,  admision.  Additio,  nis. 

FÉR  ADDICIONS,  fr.  ADDICIONIE. 

ADDICIONADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  addiciona. 
Adicionador,  Addictor,  ascriptor,  is. 

ADDICIONAL,  adj.  S' aplica  al  article,  clàusula 
ó  expressió  que  s'  anyadeix  à  un  tractat  ó  regla- 
ment desprès  de  format.  A^^cional,  Additilius,  ad- 
dítivus. 

ADDICIONAR,  v.  a.  Fér  ó  posar  addicions.  Adt- 
donar,  anadir,  Addo,  adjungo,  ascribo,  is. 

ADDICIONAT,  DA.  p.  p.  Adicionado.  Additas. 

ADDICTE,  TA.  adj.  Inclinat,  aficionat,  dedicat. 
Adicto,  afecto.  Addictus,  pronus,  proclivis,  prona- 
tus. 

ADDIMENT,  y 

ADDITAMENT,  m.  ant.  addició. 

ADEBADAS.  adv.  ant.  debades. 

ADEFAGIA.  f.  Divinitat  del  paganisme,  protec- 
tora de  la  fartaneria.  Adefagia.  Adefagia,  a^. , 

ADEFORA.  adv.  11.  AFORA. 

ADEHALA.  f.  ant.  Lo  que  's  dóna  de  gràcia  en 
las  compras  y  vendas.  Adehala.  Additio,  nis,  addila- 
mentum,  i,  strena,  ae,  ultro  tributa  pecunia.  ||  Emo- 
luments agregats  al  sou  de  un  empleo.  Adehala,  ga- 
jes.  Emolumenta,  orum. 

ADELIT.  m.  ant.  adalit. 

ADELITARSE.  V.  r.  ant.  deleytabse. 

ADELITAT,  p.  p.  delettat. 

ADEMANT.  m.  ant.  diamant. 

ADEMÉS.  adv.  m.  A  mes  de  això,  de  allò,  fora 
de  qualsevol  cosa  de  que  *s  tracta.  Ademas,  amàs, 
fuera  de,  sobre.  Pra»tereà,  praeter,  insnper,  adhc^c, 
ad  hoc,  hoc  amplius,  proporrò. 

ADEMÉS  de  que.  m.  adv.  Ademas  que,  Adde  quod, 
quid  quod,  súper,  praelerquam  quod. 

ADENANTAR.  V.  a.  ant.  Avansar.  ||  Portar  de- 
vant. 

ADENOLOGIA.  f.  med.  Anatomia  de  las  glàn- 
dulas.  Adenologia,  Glandularum  studinm,  cogoitio, 
doctrina. 

ADEPTAR.  v.  a,  adaptar. 


ÀDH 

ADEPTAT,  DA.  p.  p.  ADAPTAT. 

ADEQUACIÓ,  f .  La  acció  y  efecte  de  adeqaar. 
Adecuacion.  Adsoquatio,  nis. 

ADEQUADAMENT,  adv.  in.  Àb  oportunitat, 
proporcionadament.  Adecuadamente,  Opportunè , 
adseqnatè,  congreanter. 

ADEQUAR.  V.  a.  Igaalar,  acomodar  una  cosa  à 
altra.  Adecuar.  iEqno,  adiequo,  as. 

ADEQUAT,  DA.  p.  p.  Adecuüdo,  Adaequatus.  || 
Acomodat,  à  propòsit  pera  alguna  cosa.  Adecuado. 
Aptus,  ídoneus,  pronatus. 

ADERE88AR.  V.  a.  ENCAMINAR,  DIRIGIR,  ||  DEDI- 
CAR. 

ADERHHENT.  m.  adherdibnt. 
ADERN.  m.  Arbre,  aladern. 

ADEBRABIAR.  V.  a.  ant    ENDERRBRIR. 

ADERRARIAT,  DA.  p.  p.  ant.  ènderrerit. 

AD^.  adv.  t.  ter.  Ara  poch  ha.  Poc^  ha,  ahora 
poco.  Nnper.  ||  ant.  luégo. 

ADÉS,  ADÉS.  Ara  mateix.  Ahora  mismo,  en  este  mo- 
mento,  ahora.  Eo  ipso  tempore,  nuperrime;  nuper 
adfflodnm.  ||  adv.  m.  ant.  poch  i  pogh. 

ARA  T  ADÉS.  m.  adV.  ARA. 
ADESAR.  V.  a.  DESAR. 

ADESENAR.  V.  a.  Fér  denas,  ajuntar  de  deu  en 
deu.  Adecenar,  In  dècades  distribuere. 

ADESENAT,  DA.  p.  p.  Adecenado.  In  dècades 
distríbatus. 

ADESTE.  adv.  11.  ant.  A  la  dreta.  A  la  derecha. 
Ad  dexteram. 

ADESTRADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  adestra. 
Adestrador.  M agister,  i,  exercitor,  is,  edocens,  entis. 

ADESTRAMEBIT.  m.  La  acció  y  efecte  de  adés- 
trar.  Adestramento,  adestramienlo.  Magisterium,  ii, 
exercitatio,  nis. 

ADEBTRAR.  V.  a.  Guiar,  encaminar.  Adeslrar. 
Doco,  manuduco,  induco,  deduco,  dirigo,  is.  ||  Ins- 
Iruhir,  eüSQü^etr,  Adestrar ,  Informo,  as,  doceo,  edo- 
ceo,  es,  instruo,  erudío,  is.  ||  ant.  amidar.  ||  domar. 

ADESTRAR8E.  v.  r.  Assatjarse,  exercitarse. 
Adestrarse,  habilitarse,  ejercitarse,  Exerceri,  se  ap- 
ta re. 

ADESTRAT,  DA.  p.  p.  Adestrado,  Exercitalus. 

ADEVERE8.  m.  adv.  DE  veras. 

ADEVINAR.  v.  a.  endevinar. 

ADEVINALLA.  f.  ant.  ENDEVINALLA. 

ADFORI.  m.  ant.  adzari. 

ADHERÈNCIA,  f.  Conexíó.  Adherència,  Gonjunc- 
tio,  nis.  II  Parentiu,  amistat.  Adherència,  conexiony 
enlace.  Necessitudo,  nis,  propinquitas,  atis. 

ADEKRENT8.  m.  pi.  Requisits  necessaris  per 
una  cosa.  Adherentes.  Instrumenta,  orum.  ||  Parents. 
Allegados,  Necessarii,  proximi,  propinqui.  ||  Ingre- 
dients. Ingredientes,  adherenles,  Adminicula,  orum. 

*.  m.  ant.  adhesió. 


V.  n.  y 

ADaERiRSE.  V.  r.  Abrassar,  seguir,  arrimar- 
se  al  parer  ó  dictamen  de  altre.  Adherir,  adherirse. 
Adhaereo,  es. 


CATALÀ.  ADJ  31 

ADHESIÓ,  f.  Consentiment  ab  la  opinió  de  altre. 
Adhesion,  Assensio,  coosentio,  adbsBsio,  nis. 

ADHIBIR.  V.  ant.  antadir. 

ADHIBIT,  DA.  p.  p.  ant.  antadit. 

ADIAR.  V.  a.  ant.  Senyalar  dia.  Aplazar.  Incer- 
tnm  tempus  condicere. 

ADIAT,  DA.  p.  p.  ant.  Aplazado,  In  certum 
tempus  condictus. 

ADIGIÓ.  f.  addició. 

ADINAMIA.  med.  Privació,  falta  de  forsas,  de- 
bilitat. Adinamia»  Adynamia,dB. 

ADINÀMIGH,  CA.  adj.  med.  Lo  que  pertany  à 
la  adinamia,  com  estat  adínàmicb,  febra  adinàmica 
etc.  Adinàmica,  Adynamícus. 

ADINERAR,  v.  a.  Acaudalar,  amontonar  diner. 
Adinerarse,  Divítias,  pecunias  congerere.  ||  Tràurer 
mès  diners  de  lo  que's  pensava  del  genero  que's 
vén.  Ve)ulerbien,  Spe  carius  vendere. 

ADINERAT,  DA.  adj.  Qui  tè  mòlt  diner.  Adi- 
nerada, acaudalada,  Nummatus,  nummosus,  pecu- 
níosus,  locuples. 

ADIN8.  adv.  11.  y 

ADINTRE.  adv.  11.  DINS. 

ADIR.  v.  a.  for.  Acceptar  la  berencia.  Adir,  Has- 
reditatem  adire. 

ADIVINADOR.  m.  Lo  qui  adivína.  Adivino,  ago^ 
rera.  Hariolus,  i,  augur,  uris. 

ADIVINAR.  v.  a.  ant.  endevinar. 

ADIVINAT,  DA.  p.  p.  ant.  endevinat. 

ADJACENT,  adj.  ACCESSORI.  ||  SITUAT.  II  Se  diu 
de  las  isias  immedíatas  à  un  continent  ó  à  altra 
principal  à  que  pertanyen.  Adyacmte.  Adjacens,  vi- 
cinus,  fínitimus. 

ADJECCIÓ.  f.  ADDICIÓ. 

ADJECTE,  A.  adj.  Anyadit,  ajustat.  Anadido, 
ajustada.  Additus. 

ADJECTIU,  m.  gram.  Lo  nom  que  explica  la 
qualitat  de  alguna  cosa.  Adjetiva,  epiteta,  adjunto. 
Adjeclivus,  i. 

ADJECTIVACIÓ,  f .  La  acció  y  efecte  de  adjec- 
tivar. Adjetivacian,  Concòrdia  verboram. 

ADJECnVAMENT.  adv.  m.  A  manera  de  ad- 
jectiu. Adjelivamente.  Adjeclivè. 

ADJECTIVAR,  v.  a.  Fér  de  substantiu  adjectiu 
y  concordarlo  ab  lo  que'l  regeix,  com  lley  de  Dèu, 
lley  divina.  Adjetivar,  Adjungo,  is,  adjectivo  ponere 
substantiva  nòmina. 

ADJECTIVAT,  DA.  p.p.  Adjelivado,  Substan- 
tiva nòmina  adjectivè  posita. 

ADJORNAR.  y  a.  ant.  aplassar. 

ADJORNAT,  DA.  p.  p.  ant.  aplassat. 

ADJUDICACIÓ,  f.  Declaració,  possessió  de  lo 
que  pertany.  Adjudicacian.  Adjudicatio,  addiclio,  nis. 

ADJUDICAR.  V.  a.  Declarar  à  algú  son  dret, 
posarlo  en  possessió.  Adjudicar,  Adjudico,  as,  addíco, 
is,  aliquid  aliquem,  ó  alicui  rei  adjudicaré,  asserere. 

ADJUDICAR8E.  V.  r.  Apropiarse,  aplicarse  à  sí 
propi  alguna  cosa;  regularment  se  diu  de  las  cosas 
immateriafò,  com  jurisdicció.  Adjudicarse,arrogarie, 


32 


ADM 


DICaONiüEU 


ADM 


atribuirse,  Capio,  toUo,  is,  8ibi  adljodicare,  arrogaré, 
assamere. 

ADJUDICAT,  DA.  p.  p.  Adjudicado.  Adjudica- 
tus.  II  adj.  Adjudicada,  AdJQdicatas. 

ADJüDICATIU,  VA.  adj.  Lo  que*s  pót  adjadi- 
car.  Adjudicütivo.  Qaod  adjadícari  potest. 

ADJDNCTT.  m.  ADJUNT. 

ADJUNGTTO,  adj.  Conjunctia.  Adjunto.  AdjuDC- 
tos. 

ADJUNT,  m.  for.  Lo  company  qae*s  dòoa  al  jat- 
ge  principal  de  alguna  causa.  Adjunto,  acompanado, 
Adscriptns  judex,  alteri  adscitus,  adjunctus.  ||  Lo 
company  que's  dóna  al  relator  y  notari  recusat. 
Acompanado,  Alteri  adscitus.  ||  ret.  Gírconstancia  de 
lloch«  temps,  etc.  Adjunto.  Adjunctum.  ||  gram.  ad- 
jectiu. II  ADDICIÓ.  II  adj.  Accessori,  unit  à  altra  cosa. 
Adjunto.  Adjnnctas. 

ADJUTOR.  m.  ADJUNT.  II  AJUDADOB. 

ADJUTORI.  m.  ant.  ajuda,  auxili. 

ADJUVA.  f.  PUNTAL. 

ADMÉS|  A.  p.  p.  Admitido,  Aumissus. 

ADMÉTRER.  V.  a.  Rcbrer,  donar  entrada  ó  au- 
diència. Admilir,  recibir,  Admitto,  excipio,  is.  Q 
Péndrer  lo  qne's  dóna,  encarregarse  de  alguna  cosa. 
Adimlir,  aceptar,  tomar,  recibir.  Excepte,  as,  accipio, 
admitto,  is.  ||  Pérmétrer  ó  sufrir,  com  V  oli  no  ad- 
met aigua.  Admitir.  Patior,  iris,  fero,  ers.  ||  Yoler, 
seguir  alguna  opinió.  Admitir,  abrazar,  deftnder, 
sostener,  seguir,  adoptar,  apoyar,  Taeor,sequor  pro- 
fiteor,  amplector,  eris,  suscipío,  is. 

ADMIGIÓ.  f.  ADMISSIÓ. 

ADftmriCUL.  m.  Lo  que  oportunament  serveix 
de -ajuda  y  apoyo.  Adminkulo.  Adminiculus,  admini- 
culum,  i. 

ADMINICULAR.  V.  a.  for.  Ajudar  ab  algunas 
cosas  à  altras  pera  donarlas  major  virtut  ó  eficàcia. 
Adminicular,  Adjuvo,  adminiculo,  as,  adminulor, 
aris. 

ADMINIGULAT,  DA.  p.  p.  Adminiculado.  Ad- 
minícnlatus. 

ADMINÍGULO.  m.  ADMINÍCUL. 

ADMINISTRAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  ad- 
ministrar. Administracion,  Administra tío,onis.  ||  Càr- 
rech  de  administrador.  Administracion,  Cura,  se, 
admínistratio,  procura tio,  gestió,  nis,  gestus,  us.  Q 
La  oficina  del  administrador.  Administracion.  Admi- 
nistratíonis  oíficina,  domus.  ||  Gobern,  direcció,  ré- 
gimen.  Admimstracion,  Administra  tio,  nis,  babenas, 
arum.  ||  dispensació. 

EN  ADMINISTRACIÓ,  mod.  adv.  S'  usa  parlant  de  la 
prebenda  ó  altra  cosa  que  poscbeix  lo  qui  no  pót  te- 
nirla  en  propietat.  En  administracion.  Sub  adminis- 
tra tione. 

BNTEAR  BN  üNA  ADMINISTRACIÓ,  f.  Péndrerla  à  són 
càrrecb.  Tomar,  entrar,  encargarse  de  vna  adminis' 
Iraeion.  Exsiipulatü  fructus  coodacere. 

ADllllBn»TRAlX>R,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  adminis- 
tra. Administrador.  AdiDÍaÍ8tralor,carator,  procura- 
tor,  úispeaaakH',  geslior,à8,  mioii»ter,«diDÍiuster,trí. 


ADMINISTRADOR  DE  PLASSAS.  ProTchidor,  lo  qui  tè  à 
son  càrrecb  provebir  de  tot  lo  necessari  especialment 
de  víurers,  als  exèrcits,  armadas,  etc.  Provtedor, 
Annonae  praefectus. 

ADMINISTRADOR  DE  ORDE.  Eu  las  miütars  io  caballer 
profés,  ques'  encarrega  del  gobern  de  la  encomenda 
que  disfruta  persona  incapàs  de  posehírla,  com  dona 
etc.  Administrador  de  órden,  Curator,  gestor,  dispen- 
sator,  oris. 

ADMINISTRAR.  V.  a.  Cuydar  bèos  de  altre. 
Administrar,  Administro,  curo,  procuro,  dispenso, 
guberno,  as,  gero,  rego,  is.  I|  Exercir  algun  minis- 
teri ó  empleo.  Administrar.  Munus  exerccre,  gerere. 

ADMINISTRAR  JUSTJCu.  fr.  Sediu  dels  jutges  qucju- 
dican  sobre  ella,  ó  fan  que  s'  executelo  que  es  just. 
Administrar  justicia.  Jura,  judicia  reddere,  ferre;  jus 
dicere,  fòrum  agere. 

ADMLMSTRAR  LOS  SAGRAMENTS,  fr.  DonarlOS  ó  COOfe- 

rirlos.  Sacramentar,  administrar  los  sacramentos.  Sa- 
cramenta  ministrare. 

ADMLMSTRAR  NEGOGS  Y  PLETS.  fr.  Administrar ,  pro- 
curar,  agenciar  un  negocio,  un  pleito.  Cansa m,  nego- 
tium  tractaré. 

ADMINI8TRATORI,  A.  adj.  for.  Lo  pertanyent 
à  la  administració  ó  al  administrador.  Admiuisirato- 
rio,  Admínistrativus. 

ADBIIRABLE.adj.  Digne  de  admiració.  Admira- 
ble. Mírandus,  mirus,  mirabilís,  admirabilis.  ||  Usat 
com  substantiu  es  lo  motet  que's  canta  al  Santíssim. 
Admirable.  Mirabilis  cantus. 

ADMIRABLEMENT,  adv.  m.  Ab  admiració. 
Admirablemente,  Mirabíliter ,  admirabiliter ,  mirè, 
miríficè,  mirum,  mirandum,  mirum  in  modum. 

ADHURABlíiSSIM.  adj.  sup.  Muy  admirable. 
Permirus,  mirificíssimus. 

ADMIRACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  admirar. 
Admiracion,  maravilla,  pasmo,  asombro,  Admiratio, 
nis,  admirabilitas,  atis,  miratus,  us.  j|  gram.  Nota 
ortogràfica  pera  expresar  sorpresa  ó  altres  afectes 
violents.  Admiracion.  Admiratíonis  nota.  |j  Maravella, 
estranyesa.  Admiracion,  maravilla,  Miratio,  admira- 
tio, nis,  admirabilitas,  atis,  admiralus,  us.  ||  Estima, 
veneració.  Admiracion.  Suspectus  us. 

sÉR  UNA  ADMiBACió.  loc.  ab  que's  pondera  la  per- 
fecció de  alguna  cosa.  Ser  una  admiracion.  Mirabile 
visu,  auditu,  dictu. 

ADMIRADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  admira.  Admi- 
rador, Mírator,  admirator,  miratrix. 

ADMIRALL.  m.  ant.  almirall. 

ADMIRANT,  p.  a.  poét.  Lo  qui  admira.  Admi- 
rante,  admirador.  Mirator,  admirator. 

AMIIRAR.  V.  a.  Causar  admiració.  Admirar, 
maramllar,  asombrar,  pasmar.  Admira  tionem  aflferre, 
movere,  facere.  D  Mirar  ab  admiració.  Admirar,  Mi- 
ror,  admiror,  aris.  ||  Respectar,  venerar.  .Admirar. 

SuspiciOjis. 

Ai^^^H^Hfty.-  V.  r.  Mirar  ab  admiració.  Admi- 
rar. a.^„^irttr«e,  tiMir(wiWttr«e.  Mim,  admiror,  demi- 


ror 


ADO 


CATALÀ. 


ADO 


33 


FEBSE  APiniAB.  fr.  Obrar,  fér  cosas  digoas  de  ad- 
miració. Captar  la  admiracion,  Admirationem  mo- 
vere. 

!fo  ES  DE  ADMiEÀB.  exp.  DeDota  que  hi  ha  rabó 
perquè  nna  cosa  sia  de  no  modo  y  no  de  altre.  No 
es  de  admirar.  Minimè  miram,  minimè  miraQdnm. 

ADMIRAT,  DA.  p.  p.  Admirado,  Admiratas.  || 
adj.  Meravellat,  sorprès  de  admiració.  Maravillado, 
admirado,  Captus  admira lione. 

ADMIRATIU,  m.  admiraoíó.  H  adj.  Lo  que  admi- 
ra ó  cansa  admiració.  Admiralko,  Miras,  admira* 
bilis. 

ADMI8IBLE.  adj.  Lo  qae's  pót  admétrer.  i4<i- 
misible.  Acceptabilis. 

ADMISSIÓ,  m.  Acceptació,  la  acció  de  admétrer. 
Admision,  Admissió,  nis.  ,1  ant.  ixTBODUCcró,  lliber- 
tat DE  EXTRiB.  H  L*  acte  de  sér  admès  en  algun  con- 
sell, comunitat,  ó  de  çomensar  à  disfrutar  de  alguna 
digoital,  empleo,  etc.  MnUroL•,  admision.  Admissió, 
receptio,  ingressío,  nis. 

ADMONICIÓ,  m.  Noticia  ,  avis.  Admonicion^ 
amonestaeion,  Admonitio,  nis,  l\  amonestació.  2.  ||  re- 

PBEXSIÓ. 

ADMONITOR.  m.  Avisador,  sols  s'  usaba  en 
alguoas  coamnitaU  religiosas.  Admonilor,  Monitor, 
ris. 

ADMONITORI.  adj.  Lo  que  serveix,  ó  es  propi 
pera  avisar.  Monilorio,  Monitorius. 

ADNATA.  f.  anat.  La  túnica  exterior  dels  ulls 
iomediata  à  la  retina.  Adnata.  Adnata  in  oculis  tú- 
nica. 

ADNOTAGIÓ.  ant.  La  acció  de  adnotar.  Anota- 
eion.  Annotatio,  ois.  ||  Nota  feta  en  algun  escrit.  No^ 
ta.  Nota,  m,  annotatio,  subscriptio,  nis. 

ADNOTADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  adnota.  Ano- 
tador, JtQoptaU^r,  annotans. 

ADNOTAR.  v.  a.  Fér  adnotacions.  Anotar.  An- 
ooto,  as.  U  Apuntar,  notar.  Anotar.  Noto,  as. 

ADOB.  m. Composició,  reparo,  remendo.  Bemien- 
do,  adobo.  Refectio,  reparatio,  nis.  ||  Amaniment  de 
las  víandas.  Adobo ^  aderezo,  condimento,  guiso.  Gon- 
ditora,  se,  condimentum,  i,  condilio,  nis.  ||  Los  in- 
gredients pera  adobar  las  pells.  Adobo.  Mixtura,  com- 
positio  peUibus  macerandis,  subigendis.  ||  agr.  Los 
fems  y  altras  miiloras  que's  fan  en  la  terra  abans  de 
sembraria.  Abono.  Fimus,  i,  laïtamen,  inis.  ||  Lo  sucb 
qoe's  fa  de  sal,  vinagre,  orenga,  alls  y  altres  ingre- 
dients pera  assahonar  las  viandas.  Adobo.  Gondi- 
meotom  moria ticum.  ||  Lo  color  que  usan  las  donas 
pera  parèixer  bè.  A/iryte.  Cerussa,  offucia,  aï,  pig- 
meotam,  purpurissum,  i.  ||  Los  ingredients  ab  que's 
dóna  llustre  y  consistència  à  las  telas.  Aderezo. 
Gommis,  is.  Q  ant.  tòva.  1. 

ADOBA.  f.  Adob.  S' usa  en  la  expressió  adver- 
bial jL  LA  ^DOBA,  y  s'  entén  de  la  carn  que  està  en 
adob.  E%  adobo,  Salsamento  condita  caro. 

ADOBAGADIBAS.  m.  Qui  las  adoba  ó  refà. 
AdobatiHüs.  Deleriorarum  sellarum  concinnator. 
ADOBAOOGIS•  m.  Lo  qui  àdoba  cocis  y  gibrells 

Twiei.        .   ... 


etc.  lanero.  Fibulis  ferreis  flctflia  connectens. 

ADOBADOR,  A*  m.  y  f.  Lo  qui  adoba.  Adoba^ 
dor,  remendador^  reparador,  Interpolator,  refeotor, 
restitutor,  is  ||  assahonadob. 

ADOBADURA.  f.  ant.  assabonament. 

ADOBAMENT,  m..  poluient. 

ADOBAMITJAS.  m.  Lo  qui  las  adoba  ó  com- 
pon. CaketerOf  renkenion  de  medias,  Tibialinm  re- 
fector. 

ADOBAR,  v.  a.  Compóndrer.  Reparar,  componer^ 
adobar,  remetidar.  Reficio,  resarcío,  is,  reconcinno, 
instauro,  as.  ||  ant.  adornar.  ||  ant.  auanib.  1. 1|  Po- 
sar las  carns  en  adob.  Adobar,  condimentar,  adere^ 
2^(zr.  Gondio,  recondio,  is.  I]  Millorar  lo  malalt,  ife- 
jorar.  Reficio,  is,  asgrotum  resarcire.  ||  Assabonar 
las  pells.  Adobar,  curtir.  Pelles  concinnare,  subíge- 
re,  macerare.  ||  fam.  Pegar.  Darpaliza,  saevtdir,  90- 
bar,  zurrar  la  badana,  la  pàmpana,  el  bdlago.  Yer- 
bero,  flagello,  as,  aliquem  contundere,  ictibUs  c®- 
dere,  atterere,  vexaré.  ||  agr.  Femarlasterras.  Adò» 
bar,  abonar,  engrasar,  beneficiar.  Lxtifico,  foecundo, 
stercoro,  as.  |]  Compóndrer,  reparar  las  teuladas. 
Trastejar.  Tecta  sarcire. 

QUI  NO  adoba  la  GOTEBA  OA  DE  FÉB  LA  CASA  ENTEBA. 

ref.  Denota  1  cuydado  ab  que*s  déu  acudir  al  remey 
dels  mals  en  sos  principis  abans  no  sian  majors. ' 
Quien  no  adoba  ó  quita  gotera  hace  su  casa  entim.  Qui 
stillicidio  nou  medetur,  totam  evertet  domum.  Le* 
viora  despicis  damna,  ea  profectò  ínsanabilia  fient: 
Pharmaca  nascenti  sunt  adbibenda  malo.  Príncipiis 
obsta,  sero  medicina  paratur,  cum  mala  per  longa» 
invaluere  moras. 

AQüi  vos  QUEDA  QüE  ADOBAR,  fr.  fam.  Havèr  rebut 
algun  dany  que  no  es  fàcil  de  remediar.  Tener  ó  lle^ 
var  qm  lamer  ó  que  rascar.  Damnum  pati,  maloaffici. 

TE.MB  LAS  AUBELLAs  À  ADOBAB.  fr.  No  aténdrcr  k  lo 
que's  diu.  Tener  los  oidos  dados  d  adobar.  Hebetiores 
aures  habere. 

ADOBARÍA.  f.  BLANQUEBÍA. 

ESTAR  EN  LA  ADOBABÍA.  fr.  Estar  CU  cura.  Tomar 
enfcrmeria.  In  valetudinariò  esse.  ||  fam.  S'  aplica 
als  mobles  de  us  comú  que  estén  en  casa  del  artf- 
fice  pera  compóodrerlos.  Estar  en  la  enfermeria.  So- 
pellectilem  refícieodam  in  opificina  esse. 

ADOBARSE.  V.  r.  Adquirir  aument  ó  perfecció. 
Mejorar,  Meliorescere,  meliorari.  Q  Dit  del  malalt. 
Adobarse.  Proficere  se,  convalescere.  ||  Dit  del  temps. 
Acomodarse,  Abonanzarse,  templarse,  mitigarse.  Se- 
dari,  mitescere.  ||  Compóndrerse,  convenírse.  Avé^^ 
nirse,  componerse,  concordar.  Gonciliari,  componi.  | 
Posarse  bè,  assegurarse  en  algun  empleo.  Asegu» 
rarse  en  algun  empleo.  Honori  inservire.  ||  cobeetga* 
SE,  esmenabse. 

ALGUNA  COSA  s' HI  ADOBARÀ,  loc.  Manifosta,  queab 
lo  temps  se  lograrà  de  algú  que  accedesca  à  lo  que 
li  repugna.  Algo  se  lograrà-,  todo  se  compondrà.  N(H 
bis  bene  habebit;  prolixa  spero. 

ADOBAT,  DA.  p.  p.  Adobada,  aderézad».  Re- 
fectus.  II  Dit  de  las  viandas.  Sazonado^  eondim^taio, 


34  ADO  PICaONÀRI 

adobada.  Gonditos,  oondítitiiu.  ||  ajustat,  aviugüt. 

ADOCTRINADOR,  A.  m.  y  f .  Lo  qai  adoctrina 
y  ensenya.  Doctrinador.  Magíster,  trí,  institotor,  is. 

ADOCmUNAR.  V.  a.  Instrnhir.  Doetrinary  adM- 
trínar,  instruir.  Doceo,  edoceo,  es,  informo,  as,  eni- 
dio,  institoo,  Is. 

ADOCTRINAT,  DA.  p.  p^  AdoeUrinado,  doetri- 

ADOJO.  adv.  m.  A^  abandancía.  Çopiosamenu, 
früfuammte, dhocade eóàtdl,  abondo, hry^py ^ff^> 
úparrilh.  Abandè,  largè,  largiler,  iiírgitús,  aW,^"^' 

ADOLcnu  Y.  a.  ant,  EifDOLaa. 

ADOLGITf  DA-  p.  p.  ENDOLCIT, 

ADOLÉDOER.  V.  n.  aot.  PaUr  algnn  mal  babi- 
tial.  Adoleur^  enfwmar.  iEgroto,  as,  langoeo,  es, 
adversa  ati  valetndine.  Q  met.  £star  subjecte  à  las 
passions.  Adoleeer.  Passionibus  afflci,  sobjíci. 

ADOLESCÈNCIA,  f.  La  edat  de  II  à  22  anys. 
d  oUseeneia.  Adolescentia,  s,  javentos,  ntís. 

ADOLESCENT,  m.  Qui  està  en  ia  adolescència. 
AdúkseeUU,  Adolescens,  javenis. 

ADOLORIR.  V.  a.  Causar  dolor.  Causar  dolor. 
Dolorem  afferre.  ||  met.  Causar  en  V  àoimo  senti- 
ment y  pena.  Doler.  Animi  aegritudine  afficere. 

ADOLORIRSE.  V.  r.  DÓLDEERSE. 

ADOLORIT,  DA.  adj.  Qui  sent  dolor.  DoloridOy 
adolorido.  Doleus,  dolorosus.  ||  Afligit,  desconsolat. 
polofido.  Dolens,  dolore  affectus.  ||  aerepentit. 

ADCMaSAR.  V.  a.  ant.  endolcir.  ||  met.  mollifi- 

CAE. 

ADOLAAT,  DA.  p.  p.  ENDOLCIT.  Q  met.  MOLLIFI- 
GAT. 

ADOLZAR.  V.  a.  ant.  endolcib  D  met.  mollifi- 

CAI. 

ADOLZAT,  DA.  p.  p.  ant.  ENDOLCIT.  ||  met.  no- 

LUFICAT. 

ADOBIAR.  V.  a.  DOKAR. 
ADOMAR8E.  V.  r.  DOMAESE. 
ADOBIAT,  DA.  p.  p.  DOMAT. 

ADOMA8CAT,  DA.  adj.  Semblant  al  domàs. 
Adamaseado.  Damasceni  serici  similis. 

ADONAR.  V.  a.  ant.  y 

ADONARSE.  V.  r.  Mirar,  advertir.  Advertir,  re- 
forar,  tiolor,  observar.  Animadverto,  deprebendo, 
is,  noto,  observo,  as,  adverto,  is.  ||  ter.  Tenir  comp- 
te, aténdrer  à  alguna  cosa.  Cuidar^  tener  cuenta  ó 
eiddado.  Animnm  intendere. 

ria  COM  QUI  NO  sen* adona.  fr.  fam.  Fér  los  ulls 
grossos,  fingir  disimuladament  que  no  s'  ba  vist 
algima  cosa.  Hacer  la  vista  gorda.  Se  non  vidisse  si- 
■iBlare. 

8BN8  ADONAissN.  m.  adv  Inadvertidament.  Inad- 
vmiidameiUe.  Inconsideratè,  imprudenter,  inscien- 
ler. 

ADONAT,  DA.  p.  p.  Adoertido.  Animadversus. 

ADONCHa.  adv.  t.  ant.  L  las  hoias. 

AIKMIÉD.  m.  Nom  que  'Is  àrabes  donan  al  sol. 

ADONI.  adj.  ADÓNIGH. 

ADOmAR.  f.  pi.  Festas  en  honor  de  Adonis,  y 


ADO 

eo  que  las  dooas  imitaban  lo  Uanto  de  Ténns  per  F 
amor  de  Adonis.  Admiias.  Adonia,  onim. 

ADÓBflCH.  m.  Yers  de  un  peu  dàctil  y  on  es- 
pondeo.  Adómeo^  adanio.  Adonicus,  i,  adonium,  ii. 
ADONIdDA.  poét.  Nom  que  donan  à  Marta, 
com  à  matador  de  Adonis.  Adamdda,  Adonidis  oc- 
cisor. 

ADONIS,  m.  mit.  Fill  de  Cinira  rey  de  Xipre, 
estimat  de  Ténns.  Adonis.  Adonis,  idis.  [|  Qualsevol 
jove  mòlt  bermós.  Adonis.  Adonis,  pulcher  puer, 
juvenis. 

FLOR  DE  ADóms.  m.  Planta  que  tè  en  la  arrel  una 
^J '^'tsa,  pocas  fullas  en  las  camas,  las  flors  de  sis 
fulletas  >'^^^^^^•  ^  cultivan  per  adorno  en  los  jar- 
dins diferents  J^Pe^íes,  que  genei^lment  se  disün- 
geixen  per  lo  color  J••^fl^"-  ineik'ona.  aaemoiie. 
Anemona  bortensis. 

ADOP.  m.  OORREOCIÓ,  ESMteu;  »B'ORKl^ 

ADOPCIÓ,  f.  U  acció  y  efecte  de  ^dopltr,  k^«V- 
eúm,  prohijamiento.  Adoptio,  coopt#tip^  nis. 
ADOPTACIÓ.  f.  ADOPCIÓ. 

ADOPTADOR,  A.  m.yf.  Lo  qui  adopta.  Adop^ 
tador,  adoptante.  Adoptator,  adoptans. 

ADOPTANT,  p.  a.  Lo  qui  adopta.  Adoptante. 
Adoptador,  ris,  adoptans,  tis. 

ADOPTAR.  V.  a.  Afillar  un  estrany.  Adoptar, 
prohijar.  Adopto,  coopto,  arrogo,  as,  in  filium  ads- 
cribere.  p  met.  Admétrer,  aprobar,  seguir  una  opi- 
nió. Adoptar.  Admitto,  is,  sequor,  eris.  p  Apropiarse 
'Is  pensaments  y  obras  ageoas.  Adoptar.  Yindico, 
as,  adscisco,  is. 

ADOPTIU,  VA.  adj.  Fill  per  adopció.  Adoptiva. 
Adoptívus,  adfiliatus,  arrogatus,  adscita  proles.  || 
ant.  POSTÍS. 

ADORABLE,  adj.  Digne  de  adoració.  Adorable. 
Adorabilis,  colendus,  venerandus,  reverenti»  dig- 
nus. 

ADORACIÓ,  f.  Cuito  exterior.  Adoradon.  Adora- 
tio,  religió,  nis,  cultus,  us.  ||  Honor,  reverencia. 
Adoracion,  reverenda ,  respeto.  Adora  tio,  nis. 

ADORADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  adora.  Adora- 
dar.  Yenerator,  adorator,  cultor,  is,  adoratrix,  icis. 

ADORAR.  V.  a.  Honrar,  reverenciar  ab  cuito 
exterior.  Adorar.  Adoro,  as,  colo,  is,  adveneror, 
aris.  n  met.  Amar  ab  extrem.  Adorar.  Adamo,  as, 
ardeo,  es,  deperío,  is,  amore  flagrare.  0  Besar  la 
ma  al  Papa  regoneixentlo  com  à  snccesor  de  Sant 
Pere.  Adorar.  Adoro,  as.  0  ant.  Fér  oració.  Onu-^ 
adorar.  Oro,  as,  deprecor,  aris. 

PASSANT  T  ADORANT,  cxp.  pcra  dcuotar  lo  pocb  que 
prodnbeix  algun  ofici  ó  empleo.  Comdo  por  servida. 
yictui  tantum  necessària  lucrari. 

ADORAT,  DA.  p.  p.  Adorado.  Adoratus. 

ADORATORI.  m.  ant.  ORATORI,  CAPELLA,  d  En  la 
Amèrica  anomenaban  així  ai  temple  dels  ídols.  Ado- 
ració. Idolorum  fonum. 

ADORMIDOR,  A.  adj.  Lo  que  causa  son  ó  ador- 
miment.  Adormeeedor.  Soporífer,  somnífer. 

ADORMIMENT.  m.  La  acció  y  eüBcte  de  ador- 


ADO 


CATALÀ. 


ADR 


35 


mk  é  adomirae.  itformeetmimio.  Sopor,  is,  aopora- 
tio.  Bis.  I  Entorpiment  de  algoD  membre  del  cos. 
Àicrmieimiento,  Torpor,  stapor,  is,  torpede,  inis,  || 
met  En  la  moral  eadariment  ea  las  calpas,  passions 
etc.  AdarmeeimieHto,  endurecimiento,  Pervícacía,  se.  || 

Biet.  ürTONTlUBüT.  II  APACIGUÀMENT. 

ADORUm.  V.  a.  Cansar  son.  Adormeeer.  Soporo, 
as,  sopio,  consopío,  is,  somninm  alieni  afferre,  con- 
eiUare,  addneere.  ||  met.  Apacignar.  Adormeur,  cal' 
mar.  Sedo,  mitigo,  as.  ||  met.  Entontir.  Sntontecer. 
lafatno,  as,  bardnm,  stnpidnm  reddere.  ||  En  la  oi- 
rargia  fér  pérdrer  la  sensibilitat  à  algun  membre  pe- 
ra qne  no  patesca  tant,  qnant  s'  ha  de  fér  alguna 
operació  violenta.  Adarmeeer^  ohtandir^  embotar.  He- 
beto,  soporo,  as. 

ADORMnsE.  V.  r.  Sér  vensnt  de  la  son.  Ador^ 

MCMTse,  dormine.  Dormio,  abdormio,  is,  soporor, 

aris.  0  Endormiscarse,  comensarse  à  dormir.  Ador^ 

neeers«,  frosjMmerse,  dormitar,  adormitarse.  Dormito, 

as,  obdormio,  obdormisco,  is,  somno  leviter  corripi. 

I  Entorpirse  algnn  membre.  Adormecersef  envararsey 

etíorpeeerse.  Stopeo,  es,  torpesco,  stnpesco,  pigres- 

co,  is.  n  met.  Obrar  ab  negligència  ó  descnyt.  Dor- 

«tfie,  eehar$e  d  dormir,  Cansae  indormire;  negligen- 

tins  agere.  {  En  matèria  de  vicis  y  deley tes  equival 

k  permanéiker  mòlt  temps  en  ells.  Adormecerse.  In 

tüssenescere. 

ADOBBIIT,  DA.  p.  p.  Dormido,  adormecido.  So- 
pitos,  soporains.  D  Entorpit.  Adormecido,  envarado, 
ligidns.  H  Entontit.  Entontecido,  Infàtnatns.  ||  Apaci- 
goat.  AdamueidOy  calmado,  Sedatns. 

MSTiRTÀi  ALS  ADOtiaTS.  Ronovar  alguna  espècie, 
(ér  memòria  pera  que  algú  fassa  lo  que  no  pensava. 
l^tifèrtar.  In  memoriam  revocaré. 

nn  ADOBHiT.  mod.  adv.  Entre  suenos,  entre  duer^ 
■iy«e2a,  medto  dormido.  Semisopitns,  dormitandus. 
I  met.  Se  diu  del  qui  ík  alguna  cosa  distret,  ó  im- 
perfecta per  Calta  de  cuidado.  Medio  dormido,  Incu- 
Hosè,  oscitlnter. 
ADOBN.  m.  ant.  adoeno. 
ADOBNADABfENT.  adv.  m.  Ab  adorno.  Ador^ 
uiammU.  Ornatè,  condecoro,  amplificà. 
ADOHNADisfilBf•  adj.  sup.  Mòlt  adornat.  Ador- 
uiisimo,  nwy  adornada,  Perornatus,  ornatíssimus. 
ADOHlfADOR,  RA.  m.  y  f.  Lo  qoi  adorna. 
iknador.  Omator,  exomator,  is. 
ADOmNAMENT.  m.  ant.  adoino. 
ADCMUf  AJU  V.  a.  Hermosejar  ab  adornes.  Ador- 
Mr,  engalanar,  atamarj  embellecer,  atilL•r,  alinar,  J 
net.  Distingir  à  algú  sas  bonàs  qualitats.  Adornar, 
ftíhir^ilustrar.  Nebilito,  orno,  exorno,  decoro,  ader- 
M)  coovennsto,  as,  excole,  expolie,  is.  ||  Hermosejar 
1*  estil  ab  tropes  y  figuras.  Adornar,  peinar,  engala-- 
*<r.  Figuro,  il•lumino,  as,  medum  dicendi  concinna- 
fe,  comptnm  reddere;  orationem  condire.  D  bon- 

UI. 

ADORN AB8E.  V.  r.  Pulírse.  Ataviane,  engala- 
^*fu,  Rxoroari,  concinnari. 
ADORNAT,  DA.  p.  p.  Adornada,  Omatus,  decora- 


tus,  excultusy  distinetus,  variegatas.  |  polit,  qaunt. 

ADORNO,  m.  Lo  que  adorna  ó  hermos^a.  Ador^' 

no,  omatOf  atamo.  Ornamentum,  i,  illustratio,  nis» 

decor,  is,  paratus,  us.  ||  Esplendor.  Esplendor.  Splen* 

dor,  is.  II  pi.  OENAMENTS. 

ADeiNos  supÉRPLuos.  GoramhainaB,  Supervacaneus, 
futilis  omatus. 

ADOR8.  m.  adv.  ant.  Al  revés  ó  espatlla  de  algu- 
na cosa.  Detrds,  al  dorso,  6  la  espalda,  A  tergo,  post 
tergum. 

ADOES  DEL  ATGUA.  loc.  aut.  A  la  wperfm,  à  la  pur 
del  agua.  Ad  tergum  aqu». 

DONAR  ADOis.  loc.  aut.  Tirarso  demunt,  pegar» 
escarmentar.  Echarse  eneima,  eeca/rmentar,  Impin- 
gere,  agredi,  tnndere. 

ADOR8AR.  V.  n.  ant.  Pesarse  al  coll  6  à  las  es* 
patllas  alguna  persona  ó  altra  cosa.  Eehane  d  eiMf- 
ta$,  Humeris,  vel  súper  bumeros  imponere. 

ADOT8ENAR.  V.  a.  Separar  per  dotsenas.  Ado^ 
cenar.  In  duodenas  distribuere. 

ADOTBENAR8E.  V.  r.  Ferse  ab  gent  baixa.  Ado- 
eenarse.  Parem  se  infimis  facere,  promiscuè  cnm  om- 
nibus  agere. 

ADQUIRENT.  p.  a.  Adqwrente,  Acquirens. 

ADQülRIDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  adquireix.  Ad- 
quiridor,  Acquirens,  consequens. 

ADQUIRIR.  V.  a.  Gonsegnir,  guanyar.  Adqmrir, 
akanzar,  granjear.  Comparo,  adparo,  paro,  as,  ao- 
quiro,  colligo,  parió,  is. 

ADQUiaia  AB  LO  CAP  DELS  DITS  ó  Al  SÒN  SDIOt.  fr. 

Adquirir  con  sus  punoe  óeonsue  pulgares.  Mereo,  es, 
mereor,  eris. 

ADQUIRIR8E.  V.  r.  Adquirirse,  granjearse.  Sibi 
conciliaré,  captaré,  assectare,  aucupare. 

ADQUIRIT,  DA.  p.  p.  Adquirida,  adquisito.  Ae- 
quisitus,  par  tus,  qussítus. 

ADQDI8IGIÓ.  f.  Guany,  logro.  Adquisidon.  Ae- 
quisitie,  adeptio.  nis.  adeptus,  us. 

ADQUI8IR.  V.  a.  ADQUIïn. 

ADQUI8IT,  DA.  p.  p.  ADQUiaiT.^ 

ADRAMANA.  f.  Drassana,  llocb  à  la  vora  del 
mar,  abont  se  fàbrican,  componen  y  oonservan  las 
embarcacions,  y  's  guarda  tot  lo  necessari  pera  ar- 
marlas  ó  equiparlas.  Arsenal,  ataroMna,  tarazana, 
astillero,  tarazanal  Navalla,  inm,  navale,  is,  arma- 
mentarium,  ii. 

ADRA8TRIA.  f.  mit.  Filla  de  Júpiter  y  de  la  Ne- 
cessitat, deesa  venjadora  de  las  maldats  adorada  en 
Ramno.  Nemesria,  Adrastria.  Adrastia,  s.  jj  Regió  y 
ciutat  de  Hissia.  Adrastria.  Adrastria,  s. 

ADRE.  adj.  ant.  destee. 

ADREDES.  adv.  m.  ant.  Adretas,  expressament. 
Adrede,  adredemente,  de  propósito,  Nominatim,  ex  in- 
dústria, datA,  deditA  operft. 

ADREITAMENT.  adv.  m.  ant.  ADRETTAMENT. 

ADRÉ8.  m.  Adorno,  atavio,  compostnra,  asseo. 
Aderezo.  Goneinnatio,  nis,  ornatus,  us.  |  Adornos 
de  donas  compost  de  diamants,  perlas  etc.  Aderezo. 
Optería,  omm,  margarítarum  contextos,  ordinata 


36  ADR  DICCIONARI 

seríes;  ioanres,  iam,  torquis,  is,  armilla,'»,  f  Los 
adoraos  del  caball.  /o^r,  adrrezo.  Phalene,  amm, 
•tragalom,  i,  equina  loríca.  J  paeuiext  de  r^sk, 

ADtts  DE  ESPASÍ,  DACi  clc.  Guamició.  Àdirtzo  éi 
Mfflito,  éaq^.  etc.  Capoli  oraalos. 

ADUSBSADOR*  m.  Espècie  de  ribot,  lo  ferro  del 
4|8al  ocapa  solament  la  milat  de  la  fosta,  y  la  altra 
BÍUt  que  sort  nn  poch,  s'  afirma  en  lo  cantó  de  la 
pessa  qoe's  riboteja,  ab  la  qnalse  logra  fér  nna  gnia 
segarà,  pera  igoalar  y  deixar  perfectament  plana  la 
soperficie.  Jvntera,  Rnocina,  x. 

FÉE  PASSAt  PEt  l'  ADftESSADOE.  fr.  met.  Fér  passar 
per-  lot  b  rigor  de  la  lley.  Echar  h  ley  ó  toda  la  ley 
à  alguno.  Sammo  jnre  com  aliqno  agere.  ||  Fér  pas- 
sar per  lots  los  exàmens  y  probas.  Posar  por  iodas 
joi  adManúi.  Cuneta  sobire  perícula. 

ADHESSAMEUT.  m.  ant.  La  acció  de  adressar. 
SndtnzomieiUo.  Correclio,  dírectio,  erectío,  nis. 

ADRESfiANA.  f.  ADÍASSA5A. 

ADSEBSAB.  V.  a.  Posar  dret  lo  que  està  tort. 
Endtrezar.  Corrígo,  dirígo,  is,  rectom  íacere,  red- 
dere;  in  directum  fleclere.  D  Posar  recte  lo  que  està 
decantat.  Mndenzaty  de$torcer,  Dístorqueo,  retor- 
queo,  es,  dirígo,  is.  g  Reformar  los  abusos,  posar 
las  cosas  en  bon  estat.  Enderezar.  Ordino^  dispono, 
tempero,  as.  B  Igualar,  allisar  la  paret  per  emblan- 
quinaria. JaL•rrar.  Gypso,  as,  paríetem  gypso  as- 
quare.  |  Llevar  à  la  fusta  lo  vici  que  ba  pres  des- 
près de  traballada.  Desalahear.  Cnrvatnrae  vitínm 
emendare.  |  Girar  la  nau  que  està  de  carena.  Adri- 
zar.  Navem  erigere,  sublevare.  ||  Alsar,  posar  dreta 
y  perpendicular  alguna  cosa.  Alzar^  levantar.  Erígo, 
is.  II  Encaminar.  !Hrigir.  Dirígo,  is.  Q  Esmenar,  cor- 
relgir.  Corregir,  enmendar,  castigar,  enderezar.  Pu- 
nio,  plecto,  is. 

ADiESSAE  UN  8EPULCIE.  fr.  Construblrlo.  Levantar, 
eregir  un  sepilcro.  Sepulchrom  excitaré,  erigere, 
íostituere. 

ADRESSARSE.  v.  r.  Posarse  dret  lo  que  està 
corb.  Endet'ezarse,  aderezarse.  Sese  erigere. 

ADBissARSE  EN  LA  SELLA.  loc.  met.  Prcpararse  pe- 
ra férse  ferm  en  alguna  opinió.  Afirmarse  en  los  es- 
iribos, 

ADRE8SAT,  DA.  p.  p.  Enderezado.  Erectus,  di- 
rectus. 

ADRETAS.  adv.  m.  Àgratcient,  aposta.  Adrede, 
espresamente,  de  propósito,  de  indústria,  de  caso  pen- 
sado.   Consulto,  cogitatò,  cogitatim,  dedità  operà, 


ADD 


sciens,  de  indústria. 

ADRETES.  ADRETAS. 

ADREYTAMENT.  adv.  m.  Rectament,  justa* 
Bient.  Mictamentejuslamente.  Recte,  justè. 

ADRÉZ.  m.  ADRÉs. 
.  ADRIÀTIGH.  m.  Lo  mar  ó  golfo  de  Venècia. 
Adriàtíco.  Adrià,  m,  adriaticum  mare.  ||  adj.  Lo  que 
pertany  à  dit  mar.  Adriàtico,  Adriatícus. 
.  ADRI8SAR.  V.  a.  naul.  Adressar  la  nau  que  es- 
tà girada  de  carena.  Adrizar,  Navem  erigere,  su- 
blevare. 


ADRIMAT,  DA.  p.  p.  Adrizado.  Erectns. 

ADROGUER,  m.  Qui  comercia  en  drogas,y  ^n 
mas.  Drogmero,  droguista,especiero,  eo»/Í(fro.Aromi 
taríus,  ii,  aromatum  propola. 

ADROGUERÍA*  f.  Botiga  de  adroguer.  Drogue 
ria,especeria,  Aromatopolium^ii,  aromatum  tabenu 

AD8ABARA.  f.  adzavaia. 

ADSAGALLADA.  f.  Llobada,  disbarat,  bestiesa 
GazafatoH,  gazapaton,  porrada,  Aslirologia,  ae,  ca- 
copbatum,  i. 

AD6EBIBLA..f.  ant.  ADZEifBLA. 

ADSEMBLAR.  adj.  ant.  ADZEiDLAt. 

ADSEMBLER.  m.  ant.  ADZEViLEa. 

ADSEROLA.  f.  Fruyt  semblant  à  la  serva.  Act- 
rola.  Mespillum,  i. 

ADSEROLER.  m.  Arbre  mitjà  ,  espinós,  floí 
blanca»  fusta  de  color  de  carn.  Aceroïo,  MespiHus,  i 

ADUANA.  f .  Casa  pública  en  la  qual  se  regis- 
tran  las  mercaderías  y  cobran  sos  drets.  AdwxM, 
Destinata  inspiciendis  mercibus,  et  exígendis  vecti- 
galibus  domus,  telonium,  ii.  £  Lo  dre^  que  pagan 
los  generós,  ó  mercaderías  en  la  Aduana.  AduoM 
Sx  mercibus  vectigal.  j|  Registrar  en  la  Aduana  '1: 
generós  y  pagar  sos  drets.  Aduanar,  Mercès  receo- 
serè,  etex  bis  vectigalia  solvere. 

ADUAR.  m.  Població  de  tendas  y  barracas, 
A^iuir.  Atlegiae,arum,  mapalía,  magalia,  omm. 

ADUGCIÓ.  f .  anat.  La  acció  de  condubír  un  mufr 
cle  à  algun.membre  envers  dintre.  Aduodon.  Addue 
tio,  nis. 

ADUGTOR.  m.  anat.  Lo  muscle  que  serveix  pei 
condahir  algun  membre  envers  dins,  per  exemple  ' 
muscle  que  conduheix  los  ulls  envers  lo  nas.  AdM 
tori  Adductor,  is. 
lADUnCER.  v.a.  ant.  snvui.  H  poetae. 

ADinLAdò.  f.  La  acció  y  efecte  de  adular.  Adm 
lacion.  Adulatio,  assentatio,  nis,  blandímentum,  i 
blanditns,  ús,  blandities,  ei,  blanditia,  as. 

ADULAI>OR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  adula.  Aduladoi 
Adulator,  assentator,  is,  colax,  acis. 

ADULAMENTS.  m.  pi.  ant.  Üdols.  ÀulUdas 
Ululatus,  us. 

ADULAR.  V.  a.  Dir  ó  fér  ab  estudi  lo  que  agrad 
à  altres.  Adu/ar,  lisonjear,  untar  los  cascos.  Adulor 
assentor,  palpor,  ans,  blandior,  irís,  aures  permul 
cére. 

ADinLAT,  DA.  p.  p.  Ad^lado,  Aduktus. 

ADÜLATORI,  A.  adj.  Lo  que  adula.  Adulatorio 
Adula toríus,  asseu tatoríus. 

ADÜLCIDURA..  f.  ant.  y     . 

ADÜLGIMEBIT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de  en 
dulcir.  Endulzadura.  Dulcoratio,  nis. 

ADULCIR.  V.  a.  ant.  endolcir. 

ADÜLGIT,  DA.  p.  p.  ant.  endolcit. 

ADULT,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  adolescència 
Adulto.  Adnltns.  ||  adolescent. 

ADÚLTER,  A.  m,  y  f.  ant.  Qui  comet  adulterí 
Adultero.  Adúlter,  mcBchus,  i. 

ADULTERACIÓ,  f.  Falsificació,  vici  de  algnni 


ADV  CATALÀ. 

coa.  ÀiulUracum.  Adalteratio,  nis,  adnlteriam,  ií. 
ADULTERADOR.  m.  Lo  qui  adultera.  Fahifica- 
kr.aditluradqir,  falsario,  Àdolterator,  corrnplor, 
i$,{alsaría8,ii. 
ADULTERANT,  p.  a.  Qoi  adultera.  AdulUranU, 
idolterans. 

ADULTERAR.  V.  a.  Comélrer  adulteri.  AduUe^ 
rff,  comeUr  adultmo.  Adultero,  moechisso,  as,  moe- 
cbor,  arís«  |]  v.  a.  oiet.  Falsificar,  coDtrafér.  Adulu- 
rar,  falsificar,  viciar,  corromper.  Adultero,  vitio,  as, 
oormnpo,  is. 
ADULTERAT,  DA.  p.  p.  ÀdulUrado.  Adultera- 

tBS. 

ADULTERL  m.  Acte  il-lfcit  de  solter  ab  casada, 
i  de  dos  casats.  Adulterio,  Adulterium,  ii,  mcechia, 
s,pellicatns,  uSf  rnoechile^is. 

adulterí,  ifA.  adj.  Pertanyent  al  adulterí. 
Aiuüeriíio,  Adolterinus.  Q  met.  Fals,  contrafet. 
ààulteriMO.  Adulter,  adulterinus,  corruptus,  >1tia- 
los. 

ADULTEantÀMENT.  adv.  Ab  adulteri.  Adulte- 
Twaunte,  Com  adulterio. 

ADAlTERO,  A.  m.  y  f.  Qui  comet  adulteri. . 
iitíiero.  Adúlter,  i,  míBcbator,  is,  alieni  matrimonii 
nbsessor.  B  Fals,  contrafet.  Adulterada,  falso.  Fal- . 
sas,  iUegitimos. 

ADUif ANSA.  m.  ant.  unió,  congbbgació,  coàli- 
06. 

ADURIR.  T.  a.ant.  Cremar.  Quemar.  Uro,  is. 

ADURIT9  DA.  p.  p.  ant.  Quemado.  Ustus. 

ADURMBNTAT,  DA.  adj.  ant.  Adormit.  Ador- 
M^,.Sopitiis. 

ADURSE.  V.  r.  ant.  Yé  del  verb  llatí  adduco,  que 
Tol  dir  goiarse.  Fmdarse.  Nitor,  eris. 

ADUST,  A.  adj.  De  geni  aspre.  Admio,  hroneo, 
irvseo.  Asper,  tetricns,  intractabilis,  diíBcilis. 

ADU8TIBLE.  adj  Lo  que  tè  disposició  ó  es  fàcil 
^cremarse.  Combustible,  adustible.  Quod  comburi 
potest,  combostioni  obnoxíus. 

ADU8TIÓ.  f.  ant.  La  acció  y  efecte  de  cremar. 
Cmhustion,  adusiion.  Combustió,  nis.  ||  med.  In- 
cendi dels  bomors  ó  de  la  sancb.  Adustion,  Adustio, 
I». 

ADU8TIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  cremar, 
ifetifo.  Quod  comburere  potest.  ||  med.  Adustivo, 
idulivus. 

ADUTZ.  ant.  Conduce,  Fert. 

ADVElVEDts.  adj.  Se  diu  per  menyspreu  de 
<Iiulsevol  foraster  que  vé  à  establirse  en  algun  pafs 
to  empleo  ú  ofici.  Advenedizo.  Exter,  extraneus. 
I  Foraster,  estranger.  Advenedizo,  estrangera.  Ad- 
^^,alienigena,  externus.  ||  ant.  Lo  gentil  ó  ma- 
taielà  qne's  convertia  à  nostra  religió.  Adve- 
*^.  Christiaos  religionis  recens  cultor,  prosely- 

ADVÓflDER.  adj.    VBXIDER.  O  AOVENEDÍS.  ||  ES- 

ADVBnuIENT.  m.  Tinguda.  Advetumiento,  w- 
*í«,  Ikgada.  Adventus,  us.  ||  Exaltació  à  alguna 


ADV  37 

dignitat.  Elevacion,  exaltacimi.  Primus  ad  supremam 
dignitatem  accessus,  prima  dígnitatis  auspicía. 

ADVENIR.  V.  n.  Venir,  succebir.  Sueeder,  oeur^ 
rir.  Accido  evenio,  is. 

ADVENT,  m.  Lo  temps  del  quart  diumenge  abans 
de  Nadal  fins  à  la  vigília.  Adviento,  Adventus,  us. 

ADVENTIGI,  A*  adj.  Lo  que  vé  per  casualitat. 
Adventicio,  Advenlitius. 

BÈNs  ADVENTicis.  Los  quo  adqucrcix  lo  fill  en  la 
pàtria  potestat.  Bienes  adventicios.  Bona  adventitia. 

ADVERAGIÓ.  f.  for.  Afirmació.  A(fvoc(iüton,  ase- 
veracion,  Asseveratio,  nis.  D  Certificació,  instrument 
en  que  s' assegura  la  veritat  de  alguna  cosa.  Certi- 
ficacion,  certificado,  Litterse  fidem  facíentes. 

ADVERAR.  V.  a.  Asseverar,  certificar,  donar 
per  certa  alguna  cosa.  Adverar,  Aífirmo,  as.  ||  naut. 

AVAgAB. 

ADVERAT,  DA.  p.  p.  Adverado,  Affirmatus. 

ADVERBI,  m.  gram.  Part  de  la  oració  que  mo- 
difica al  verb.  Adverhio,  Adverbinm,  ii. 

ADVERBIAL,  adj.  gram.  Pertanyent  al  adverbi. 
Adverbial.  Adverbialis. 

ADVERBIALMENT.  adv.  m.  A  manera  de  ad- 
verbi. Adverbialmente.  Adverbialiter. 

ADVERS,  A.  adj.  Contrari,  fatal,  desgraciat. 
Adversa,  Adversus,  infestus,  sinister.  ||  Lo  que  esté 
enfront.  Adversa.  Adversus,  oppositus. 

PART  ADVERSA,  for.  Lo  coutrarí.  Parte  adversa.  Ad- 
versa rius,  ii. 

ADVERSAMENT.  adv.  m.  Desgraciadament. 
Adversamente,  desgraciadamente,  Adversè,  contrariè, 
^inístrè,  ínfortunatè. 

ADVERSARI,  A.  adj.  Contrari,  advers.  Adver-- 
sario,  contrario,  adversa.  Adversarins,  infestus,  ad- 
versus. II  m.  Contrari,  enemich.  Adversària.  Adver- 
sarius,  ii ,  adversator,  ris. 

ADVERSATIU,  VA.  adj.  gram.  S*  aplica  à  la 
conjuncció  que  junta  cosas  oposadas  ó  contrarias, 
com  encara,  mès,  però.  Adversativa.  Adversativus. 

ADVERSITAT,  f.  Desditxa,  desgracia,  infortu- 
ni. Adversidad,  desdicha^  desgracia,  infortunia.  Ad- 
versum,  infortunium,  ii,  adversitas,  atís,  adversi, 
casos;  adversa,  orum. 

ADVERTÈNCIA,  f.  Avís.  Advertència.  Honitum, 
documentum,  i,  animadversió,  admonitio,  nis,  ad- 
monítus,  ús.  ||  Reparo,  observació.  Advertència.  Ani- 
madversió, notatio,  observatio,  nis.  ||  Premedita- 
ció, deliberació,  sagacitat.  Advertència.  Considera- 
tio,  circunspectio,  deliberatio,  nis.  ||  condició.  ||  En 
los  escrits,  nota  de  particular  atenció.  Advertència. 
Subscriptio,  animadversió,  is,  nota,  a;. 

ADVERTIDAMENT.  adv.  m.  Ab  advertència. 
Advertidamente.  Deliberatè,  prudenter,  scienter.  || 

ADRETAS. 

ADVERTIDÍSSIM .  adj.  sup.  Mòlt  expert,  capàs. 
Advertidísimo .  Yaldè  expertus,  solers. 

ADVERTIMENT,  m.  advertència. 

ADVERTIR.  V.  a.  Reparar,  observar.  Advertir, 
reparar j  echar  de  ver,  notar,  Yideo,  es,  adverto,  ani-  ^ 


38 


ADZ 


DICaONARI 


AES 


Biadverto,  circamspicio,  is,  considero,  observo,  as. 
0  Avisar,  aconsellar.  Advertir^  amonestar^  apereibir. 
Moneo,  doceo,  es,  commonefacio,  is. 

ADViaiTIT,  DA.  p.  p.  Advertido.  Animadver- 
sns.  U  adj.  Estordit,  viu,  astut.  Advertido,  amado, 
Expertns,  solers,  circamspectas,  pnidens,  exper- 
gefactos. 

DBSPBÈs  DE  ÀDVEaTiT.  Despues  de  advertido.  Ex  de- 
nnnciato. 

ÀNÀtó  BSTÀi  ADVEtTiT.  fr.  Estar  previngat,  obrar 
ab  advertència  y  precaució,  /r,  andar,  estar  sobre  el 
aviso  ó  sobre  los  estribos,  Cautum,  providum  esse, 
considera  (è  agere. 

ADVOCADA,  f.  Professió  del  advocat.  Abogaeia, 
Advocatio,  nis,  causidicina,  ae,  cansarum  patroci- 
nium. 

ADVOGACaÓ.  f.  INVOCACIÓ.  8.  Q  ant.  advocacía. 

ADVOCADA,  f.  Muller  del  advocat.  Abogada, 
Uxor  causidicí.  ||  met.  Intercessora ,  mediadora. 
Abogada.  Advocata,  ae,  deprecatríx,  icis. 

ADVOCANT,  m.  ant.  advocat. 

ADVOCAR.  V.  a.  Defensar  plets  ó  altras  causas. 
Abogar.  Advoco,  as,  causas  agere,  litem  oraré,  pe- 
roraré. 0  Parlar  à  favor  de  algú.  Abogar,  interceder^ 
Pro  aliquo  deprecari,  alieni  patrocinari. 

ADVOCAT,  DA.  p  p.  Abogada,  Advocatus.  ||  m. 
Professor  de  jurisprudència.  Abogadojurisconsulto, 
Causidicus,  advocatus,  patronus,  i,  causarnm  actor. 
II  met.  Intercessor.  Abogada,  intereesar,  medianero, 
protector,  patrona,  Advocatus,  patronus,  i,  depreca- 
tor,  protector,  is. 

ADVOCAT  DE  CAUSAS  PEBDUDAS.  fr.  mot.  Manifassor, 
lo  que*s  fica  en  lo  que  no  li  importa.  Procurador  de 
pobres.  Alienis  negotiis  se  immiscens. 

SÉK  ADVOCAT  DE  CAUSAS  PEEDUDAS.  fr.  Sc  diU  dclS 

que*s  posan  en  lo  que  no*ls  importa.  Meterse  en  la 
renta  del  escusado,  lis  alíquem  immisceri,  quae  se 
non  attingnnt. 

ADVOCAT  DE  POBRES.  Uu  advocat  peusiouat  per  lo 
Rey  pera  defensar  las  causas  dels  pobres  de  solem- 
nitat. Las  Corts  de  18t0  suprimiren  aquest  sou,  y 
desde  las  horas  quedà  à  càrrech  dels  col-legis  de 
Advocats,  y  esta  Corporació  comissiona  alguns  de 
sos  indivíduos  pera  defensar  dítas  causas.  Abogada 
de  pobres.  Ad  pauperum  lites  defendendas  advocatus. 

ADVOCAT  PATRIMONIAL.  L' advocat  dels  interessos 
de  la  corona.  Abogado  fiscal  ó  patrimonial.  Fisci  ad- 
vocatus, regiarum  cansarum  actor. 

ADVOCATORIy  A.  adj.  CONVOGATOil. 

ADZABARA.  f.  ADZ avara. 

ADZABEJA.  f.  ant.  y 

ADZABELLA.  f.  ant.  gateta,  pedra. 

ADZARI.  m.  ant.  Asaro,  planta  perenne,  de 
qual  arrel  naixen  las  fullas  en  forma  de  ronyó,  y 
del  mitj  de  aqnestas  la  cama,  que  sosté  en  sa  extre- 
mitat las  flors,  las  quals  són  de  un  color  roig  ne- 
grench,  y  tè  la  propietat  de  excitar  lo  vómit.  Asaro, 
asarabàeara,  yerba  bendita.  Asarum  enropenm,, 
■ardos  rústica. 


ADZAVABA.  f.  Planta,  que  fàun  cono  punxa- 
gut,  ab  varias  fullas  enrotlladas  nnas  sobre  altras, 
que  van  desplegantse  succesivament,  y  son  punxa- 
gudas,  acanaladas,  armadas  de  unas  punxas  en  sa 
extremitat  y  voras,  mòlt  crassas,  de  color  vert  clar, 
de  tres  à  quatre  peus  de  llargària,  plenas  de  fibras 
llargas,  fortas  y  blancas,  de  las  quals  se  fà  '1  fil  ano- 
menat pita.  Desplegadas  ja  totas  las  fullas  al  cap  de 
deu  ó  dotse  anys,  naix  del  centro  de  ellas  un  tronch 
de  vnyt  k  deu  pams  de  Ilarch,  en  la  extremitat  del 
qual  fà  unas  flors  blancas  de  unas  dos  polsadas  de 
Ilarch,  morint  en  aquell  mateix  any  la  planta.  Se 
propaga  per  medi  de  las  fullas,  que  són  un  bon  ali- 
ment del  bestiar  boví,  y  en  algunas  parts  de  Amè- 
rica n'  extrauben  un  such,  que  fermentat  es  un  li- 
cor agradable.  Pita.  Agave  Americana. 

ADEEHfBLA.  f.  Animal  de  càrrega.  Aeémila. 
Mulus,jnmentum,i. 

ADEEHfBLAR.  adj.  Lo  que  pertany  al  adzembla. 
Aeemlar,  Jumentarius. 

ADZEBnLE.  m.  ant.  adzehbla. 

ADZEMBLER.  m.  ant.  TRAGINER. 

ADZUR.  m.  ant.  Blau.  Azul,  Coeruleus. 


AE. 


AEANANT.  adv.  t.  ant.  y 

AENANT.  adv.  t.  ant.  En  avant.  En  adelanU. 
Posteà,  deinceps,  in  posterum,  posthàc. 

AÉR.  m.  ant.  Ayre.  Aire.  Aér,  is. 

AÉREO,  A.  adj.  Lo  que  pertany  al  ayre,  ó  cons- 
ta de  ell.  Aéreo.  Aérius,  aéreus,  flabilis.  ||  met.  Va. 
Aéreo,  fantdstico,  vano.  A6rius,  vanus.  H  poét.  Cosa 
mòlt  elevada,  com  torres,  xíprés  etc.A^eo.  Aereus. 

AERIFORME.  adj.  S* aplica  à  las  substancías 
en  forma  de  gas  ó  ayre  atmosférich,  sent  fluyts  di- 
ferents de  ell.  Aeriforme.  Aérisimilis. 

AEROGRAFIA.  f.  Descripció,  teoria  del  ayre. 
Aerografía.  Aeris  theoria,  descriptio. 

AEROLOGIA.  f.  Tractat  del  ayre  y  sas  propie- 
tats. Aerologia,  Aérologia,  ïïí. 

AEROmANCfA.  f.  Art  y  modo  supersticiós  de 
endevinar  per  medi  del  ayre.  Aeromancia.  Aéroman- 
tia,  ». 

AEROMÀBiTlGH.  m.  Professor  de  aeromancia. 
Aeromóntico.  Aéromanticus,  i. 

AEROMETRIA.  f.  Art  de  amidar  l' ayre.  Aero* 
metria.  Aérometria,  as. 

AERÓHIETRO.  m.  Instrument  per  amidar  T  ay- 
re. Aerómetro.  Aerometer,  tri. 

AERONAUTA.  m.  Qui  piya  pels  ayres  ab  la 
bomba  del  gas.  Aeronauta,  ASreonauta,  s,  aérem 
sulcans. 

AEROSTÀTICH,  CA.  adj.  Lo  que  fà  relació  al 

AyrQ.  Aerostéiieo,  A&rostaticus,  ad  aérem  pertinens. 

I1 1.0  qne  và  pel  ayre.  Aerostdtico.  Aerostàticus, 

«^^>rem  sulcans. 

j^jl0im^]U  V.  a.  anl.  ni^&w%,  cacxiui,  iMAoraàR. 


AFA 


AF. 


CATALÀ. 


AFABILÍMIIí,  A.  adj.  sop.  Mòlt  afable.  Afahi- 

vm,  Homaniasimos,  facillimos,  quam  obvius. 

AFàBILITAT.  f.  Dolsara,  suavitat  en  lo  tracte. 
IfMidéd^  agrado,  àSabilltas,  comitas,  urbanitasy 
tíss. 

AFABLE,  adj.  Suau,  agradable  ea  lo  tracte. 
àfAk.  Albbilis,  facilís. 

AFABLEMENT,  adv.  m.  Ab  afabilitat.  Afable- 
Mite.  iJbbUiter,  comiter. 

AFACILITAB.  V.  a.  aot.  FICILITAE. 

AFADIGADABIENT.  adv.  m.  Àb  agitació,  fati- 

9^  Htigadaminte,'  fatigosamnu.  DifJàcnlièr,  aegrè, 
Miestè. 

AFADIGADÍ88IM,  A.  adj.  süp.  Fatígadisimo. 
Tildè  lapsus. 

AFADIGABIENT.  m.  Gansanci,  fatiga.  Fatiga. 
Operositas,  atis,  fatigatío,  nis,  lassitndo,  inis. 

AFADIGAR.  v.  a.  Incomodar,  atormentar,  can- 
sar, acoogoíxar.  Fatigar.  Defatigo,  as,  rampo,  is.  || 

riUGAl. 

AFANGARSE.  v.  r.  Incomodarse,  atormentar- 
iBjCaasarse,  acongoixarse.  Fatigant.  Defatigarí, 

fam* 
AFADlfiAT^  DA.  p.  p.  Fatigada.  Defatigatas. 
AFAHEN ABIENT.  m.  ant.  La  feyna  qoe's  se- 
lyik  per  tnbailar  diàriament.  Tarea.  Pensam,  i.  || 
lo  traball  ú  €ibm  que  s'  bade  acabar  en  determinat 
mps.  Tmrea.  Pensom,  i. 

',  DA.  adj.  LO  qui  s' afanya  mòlt. 
»,  afmuuo.  Operi,  labori  intentas;  operi  ve- 
iter  iacnmbens. 

m.  ant.  afei. 

AFAITAB.  Y.  a.   AFATTAR. 
AFAITAT,  p.  p.  AFATTAT. 

AFALAGH.  m.  Demostració  de  carínyo.  Halago. 
iOeeebra,  ae,  blanditas,  us. 

u  AFALACHS.  m.  adv.  Carinyosament.  Lisonjera- 
■fiie,  eon  halagos.  Blandè,  blanditiis. 

AFALAGADOR,  m.  Lo  qui  afalaga.  Balagador. 
Mpator,  Mandiens. 

AFALAGAMENT.  m.  afalach. 

AFALAGAR,  v.  a.  I>emo8trar  amor  y  carinyo. 
il^a^,  popar,  acwridar.  Prolecto,  as,  permolceo, 
«,  palpor,  aris.  |  Àdolar.  Adular.  Adnlor,  aris. 

AFALAGAT,  DA.  p.  p.  Halagado.  Blanditas. 

AFALEGH.  m.  AFALACH. 

AFALEGADOR.  m.  afalagador. 

AFALEGAR.  V.  a.  afalagar. 

AFALEGAT,  DA.  p.  p.  afalagat. 

AFAMAR,  v.  a.  Fér  patir  fam.  Bambrear.  Fame. 
éstriagere,  eompeliere.  ||  ant.  Fér  venir  gana  de 
■eqir.  Dar  gom  de  eomer.  Edendi  amorem  excita- 
n.  I  Acreditar,  donar  fama.  Afamar.  Aliqnem  cele- 
Wait,  Ulostrare,  extollere.  ||  anl.  ucfamai,  difamar. 

AFAMAR8E.  v,  r.  Férse  famós.  Afamarse.  Sese 
<alure,  nomeo  sibi  compararé. 


AFA  39 

AFAMATy  DA.  p.  p.  Hambreado.  Fame  compnl- 
sns.  0  adj.  Famolencb.  Hambran,  Esnrio,  esnriens. 
II  Qai  tè  fam.  Hambriento.  Famelícus.  ||  met.  Ansiós, 
mòlt  desitjós  de  algnna  cosa,  com  afamat  de  virtut. 
Hambriento.  Inbians,  avidas.  ||  Acreditat.  Afamada, 
famoso.  Famosas,  celebris,  illastris.  ||  ant.  lnfamat, 

DIFAMAT. 

AFAN.  m.  AFANY. 

AFANAR.  V.  a.  afanyar.  ||  fam.  Robar  ab  astú- 
cia. Limpiar.  Emungo,  subripio,  is. 

AFANAR8E.  V.  r.  afantarse. 

AFANATyDA.  p.  p.  afanyat.  Q  Robat.  lÀmpiado. 
Sobreptus. 

AFANGAR.  V.  a.  ant.  Enfangar,  embrutar  de 
fancb.  Enlodar,  embarrar.  Luto,  as,  luto  illioire. 

AFANGAR8E.  V.  r.  ant.  Eofangarse.  Efdodarse. 
Luto  inqoinari. 

AFANGAT,  DA.  p.  p.  Enlodado.  Lutosus. 

AFANÓS,  A.  adj.  ant.  afantós. 

AFANT.  m.  aot.  y. 

AFANY.  m.  Traball  fatigós.  Afan,  Sollicitudo, 
nis,  operositas,  atis,  improbus,  labor.  ||  Ànsia,  de- 
sitg  vehement.  Afan,  ahinco,  Anxietas,  atis,  anxie- 
tudo,  cupido,  inis. 

AFANYAR,  v.  a.  Guanyar  ab  afany.  Afanar. 
Operosè  adquirere. 

AFANYAR8E.  V.  r.  Enllestirse,  traballar  de- 
pressa.  Afanarse,  despaeL•r,  menear  las  manos,  las 
munecas,  los  pulgares.  Enavo,  festino,  as,  sollicitè 
laboraré.  ||  Fatigarse  en  algun  traball  ó  diligència. 
Afanar,  afanarsey  exL•larse,  desvivirse.  Anxio,  as; 
toto  nísu,  omni  opera  inniti,  operi  vehementer  in- 
cumbere. 

AFANYAT,  DA.  p.  p.  Afanado,  Anxius,  solli- 
citus. 

AFANYÓS,  A.  adj.  Penós,  que  costa  mòlt  traball. 
AfamsOy  trabajoso.  Operosus  molestus,  valdè  gravis. 

AFAR.  m.  ant.  afer. 

AFARDELLAR.  V.  a.  Agafar  sens  orde  alguna 
cosa  flexible,  com  roba,  etc.  Arrebujar.  Confusè  co- 
lligere,  permiscere. 

AFARMAN8A.  f.  ant.  FIANSA. 

AFARMAN8AR.  V.  a.  ant.  Fér  fermansa  ó  fian- 
sa.  Salir  fiador,  fiar.  Satisdo,  as,  fidejubeo,  es,  ad- 
promitto,  is. 

AFARMANSAT,  DA.  p.  p.  ant.  afianzado.  Sa- 
tisdatus. 

AFARRAR.  V.  a.  AFERRAR. 

AFARRU8SAR8E.  V.  r.  Menjar  y  béurer  mòlt. 
Atracarse.  Cibis  oppleri,  ad  satietatem  edere. 

AFARTAMEBIT.  m.  ant.  fart. 

AFARTAPOBLE8.  adj.  S' aplica  à  certa  espècie 
de  rabím  que  tè  lo  gra  gros  y  la  pell  dura,  que  es 
bo  pera  guardarse.  LcUren. 

AFARTAR.  V.  a.  Satisfer  ó  saciar  ab  excés  lo 
apetit  de  menjar  ó  béurer.  Hartar.  Satio,  as.  ||  met. 
Satisfer  lo  gust  ó  desitj  de  qualsevol  altra  cosa.  Har- 
tar. Desideria  explere.  ||  met.  Donar  abundància  ó 
multitud  de  lo  que  expressan  los  noms  abque'sjun^ 


ÍO 


AFE 


DICCIONARI 


AFE 


ta,  com  afartar  à  algú  de  bastonadas,  de  bofetadas, 
etc.  Hartar,  Satarare,  implere,  afficere. 

AFARTAR8E.  V.  r.  Hartarse.  logargíto,  cor- 
víto,  as. 

AFARTAT,  DA.  p.  p.  Hartado.  iDgurgítatas. 

ÀFAaTAM  BÈ  Y  DiGASME  MORO.  ref.  DeDOta  que  algú 
ha  perdut  la  por  à  la  reprehensió,  y  no  fà  cas  de 
'1  qae  diran.  Tam  el  esquilon,  y  duermen  los  tordos 
al  son.  Proprium  commodum  alíenae  opinioni  pres- 
tat. 

AFATXAR.  V.  a.  Molestar,  abarrir.  Abrumary 
fastidiary  moler,  marear,  Holestiam  afferre. 

AFAVORIDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  afavoreix. 
Pavorecedor,  bienhechor.  Fautor,  adjutor,  favitor,  is, 
patronus,  i. 

AFAVORIMENT,  m.  FAVOR. 

AFAVORIR.  V.  a.  Àmparar,  ajudar,  defensar, 
protegir.  Pavorec^r,  socórrer.  Àlicui  favere,  studere, 
favorem  adhibere.  ||  Fér  algun  favor.  Pavorecer.  Mu- 
nus  gratiam  facere.  ||  Apoyar  algun  fèt,  opinió  etc. 
Pavorecer.  Patrocinor,  aris.  ||  obsequiar. 

AFAVORIT,  DA.  p.  p.  Pavorecido.  Fantus.  || 
adj.  Estimat.  Pavorecido,  favorito.  Favorabilis,  ali- 
eni gratissimus,  apud  aliquem  gratia  clartfs.  ||  ant. 

GRACIÓS. 

AFAYT.  m.  y 

AFAYTAM£NT.  m.  afett. 
'    AFAYTAR.  V.  a.  afettar. 

AFAYTAT,  DA.  p.|p  afbttat.  ||  ant.  acostumat. 
II  adj.  vulgar.  Escamnat,  xasquejat,  burlat,  enga- 
nyat. ChasqueadOy  burlado.  IIlusus. 

AFAZEIfDAT,  DA.  adj.  Atareado.  Operi  inten- 
tus,  sedulam  curam  impendens. 

AFEA.  Divinitat  gentílica  adorada  en  Creta,  etc. 
Era  la  mateixa  què  Diana.  Afea.  Aphea. 

AFEADOR.  m.  Qui  afea.  Afeador.  Delurpans, 
foedans,  antís,  fcBdator,  is. 

AFEAMENT.  m.  fealdat. 

AFEAR.  V.  a.  Fér  tornar  Uetj.  Afear.  Fwdo,  de- 
turpo,  deformo,  as.  ||  Repéndrer,  reprobar.  Afear, 
vituperar t  condenar,  tacliar.  Vitupero,  exprobro,  as, 
reprehendo,  is.  ||  Desfigurar  an  escrit  ab  adornes 
afectats.  Afear,  desfigurar.  Scriptum  calamistris 
muniré. 

AFEAT,  DA.  p  p.  Afeado,  Deturpatus. 

AFEBLIR.  V.  a.  ant.  debilitar. 

AFEBLIR8E.  V.  r.  ant.  debilitarse. 

AFEBLIT,  DA.  p.  p.  ant.  debilitat,  enflaquit. 

AFECCIÓ,  f.  Impressió  que  causa  alteració. 
Afecciou.  Affectio,  nis.  ||  afigió,  estimació. 

AFECTACIÓ,  f .  Presumpció  fastigosa  en  los  mo- 
dals, accions  y  paraulàs.  Afectacion.  Affectatio,  nis, 
jústo  laboriosior  cura;  nimis  anxiom  studium.  || 
Desmasiat  estudi  en  la  elecció  de  paraulàs.  Afecta^ 
cion.  Yerborum  captatio. 

AFECTADAMENT,  adv.  m.  AfectadamenU.  Af- 
fectatè,  affectatò. 

CAMINAR  afectadament.  Contoncarsey  cemerse.  Af- 
fectati9  motibus  incedere. 


AFEGTADOR.  m.  Lo  qui  afecta.  Afectador. 
Affectator,  is. 

AFECTAR.  V.  a.  Parlar  ú  obrar  ab  afectació. 
Afectar.  Affecto,  as,  verba  babitumque  studiosins 
exquirere.  H  Fingir,  com  afectar  ignorància.  Afectar , 
fingir,  aparentar.  Simulo,  as.  ||  Fér  impressió  una 
cosa  en  altra.  Afectar.  Commotionem  aferre.  ||  com- 

CIAR. 

AFECTAT,  DA.  p.  p.  Afectada.   Affectatus.  \ 
adj.  Presumit  en  excés.  Afectada.  Prffisomptoosos, 
praesumptor.  ||  Buscat  ab  desmasiat  estudi.  Afectada. 
Arcesitus,  exquisitior.  ||  met.  Membre  danyat,  i/ee- 
to.  Affectus,  morbosus,  obnosius. 

AFECTE,  m.  Afíció.  Afe^sto,  aficion.  Affectus,  os, 
studium,  ii.  II  Passió.  Afecto.  Affectio,  us,  affectio, 
nis.  II  med.  Dolencia,  com  afecte  de  pit.  Afecto.  Af- 
fectus, ús,  morbus,  i.  ||  pint.  Expressió,  vivesa  deia 
acció  de  una  pintura.  Afecto,  expresian.  Yis,  is,  ex- 
pressió, nis.  II  adj.  Inclinat  à  alguna  persona  ó  cosa. 
Afecto,  aficionado,  adicto,  devoto.  Amicus,  affectus, 
studiosus.  II  Subjecte  à  un  encàrrech  ú  obligació. 
Afecto.  Obnoxius,  addictus,  gravatus.  ||  filos.  Se  dia 
del  cos  à  qui  sebrevènen  estàs  ó  las  altras  qualitats, 
accidents  ó  mutacions,  y  així  's  diu  aquest  cos  està 
afecte  de  la  blancura.  Afecto.  Affectus. 

AFECTET.  dim.  de  afecte.  Amor  petit.  AfectiUo, 
aficionàlla.  Studium,  ii. 

AFECTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Afectísimo.  Affectis- 
simus,  carissimus,  dilectissimus. 

AFECTIU,  VA.  adj.  Lo  que  pertany  al  afecte  ó 
prové  de  ell.  Afectivo.  Affectu  plenus. 

AFECTUÓS,  A.  Lo  que  arrebata  ab  suavitat,  com 
la  música,  eloqüència  etc.  Afectuosa.  Giendis  afiec- 
tibus  aptus.  II  Carinyós,  amorós.  Afectuosa.  Caros, 
affectuosus,  benevolus,  amoris  plenus. 

AFECTUOSAMENT.  adj.  sup.  Afectuosapiente. 
Affectuosissimus,  peramalor. 

AFECTUOSiSSIMAMENT.  adv.  m.  Afectuosi- 
simamcnte.  Affèctè,  affectuosè,  ex  animo,  ardenti 
studío. 

AFECTUOStSSIM,  A.  adv.  m.  Afectuosísimo. 
Peramanter,  amantissímè. 

AFEGIDOR,  A.  Lo  qui  afegeix.  Anadidor.  Ad- 
ditor,  is. 

AFEGIDURA.  f.  y 

AFCGIMENT.  m.  ant.  Lo  que  s'  anyadeix  à  al- 
guna cosa.  Anadidura.  Additameotum,  i,  accessio, 
additio,  onis.  ||  Unió  de  cosas  afegidas.  Juntura. 
Junctura,commíssura,  a;,  coagmentatie,  nis.  ||  Lo 
que's  dóna  demés  en  las  compras.  Anadiduray  demús. 
Epimetrura,  i,  manlissa,  a3. 

AFEGIR.  V.  a.  Unir,  apegar  una  cosa  ab  altra. 
Anadir,j untar,  pegar,  unir.  Juogo,  superaddo,  su- 
peradjicío,  is.  ||  Aumentar.  Anadir,  aumentar,  acre- 
centar,  agregar.  Addo,  adjicio,  adjungo,  aggero,  is. 
y  Exagerar.  Anadir,  exagerar y  ponderar^  ahultar. 
Angeo,  es,  ingravo,  as,  verbis  multiplicaré.  ||  En  los 
escrits.  Anadiry  adicionar.  Subtexo,  subjicio,  ads- 

Cribo,  is.  II  GONSOLlDil. 


AF£ 


CATALÀ. 


AFI 


41 


Ansn  LLBHTA  AL  FOCH.  fr.  met.  Fomentar  los  dis- 
gustos y  discordias.  Anadir  lena,  yesea  ó  fuego  al 
Ití^o,  Oleum  camino  addere,  materiam  igní  prae- 

kré. 
AFBGIRflE.  V.  r.  Anadirse,  Àccedere,  addi,  ad- 

jící,  adjongí. 
AFEGIT,  DA.  p  p.  Anadido.  Additus,  adjunc- 

(8S,  adjectns.  ||  m.  àfkgiduea. 
AFEGITÓ,  m.  ter.  ifegidürí. 
AfKUUGABflE.  V.  r.  Afanyarse,  fér  algana 

cosa  ab  precipitació  de  modo  qae  fatigae.  Apechii- 

ftne.  Defatigari. 
AFEUn.  m.  astron.  La  major  distancia  qae  pót 

tniran  planeta  respecte  del  sol.  Afeíio.  Apheliam, 

inmma  absis. 
AFEMAR.  ▼.  a.  FEMàR. 

AínfAT,  DA.  p.  p.  FEMAT. 

AFEMm ACIÓ.  f.  L' acte  y  efecte  de  afeminar- 
se.  Àfeminacion.  Effeminatio,  nis. 

AFEMINADABfENT.  adv.  m,  Afeminadamente. 
lolliter,  delicatè,  effeminatè,  maliebriter. 

AFEBONAB.  V.  a.  Debilitar,  inclinar  à  algú  à 
iis  accions  y  geni  de  las  donas.  Afeminar,  enervar. 
Effemíno,  evíro,  mnliero,  enervo,  as. 

AFEMIlf  ARSE.  T.  r.  Vestir,  anar,  férse  delicat 
com  las  donas.  Afeminarse,  adamarse.  Mollesco,  is, 
efeminor,  aris. 

AFEMINAT,  DA.  p.  p.  Afeminadó.  Effeminatns, 
ealamitatoSfCinaedns,  pumicatQs.  ||  adj.  Gobart.  (?a- 
ISm.  Iners.  D  Moll,  viciós.  Afeminadó.  Mollis. 

AFER.  m.  QUEFER,  NEGOCI.  ||  V.  a.  FÉR. 

BOU  Dl  GRAN  AFER.  loc.  ant.  Homc  de  saposíció,  de 
calitat,  principal. 

AFÉRE8I8.  f.  gram.  Fignra  per  la  que  's  sn- 
primeíx  una  lletra  ó  síl•laba  al  principi  de  la  dicció. 
i/ifrens.  Aphaeresis. 

AFERMAMENT,  m.  ant.  Fonament,  apoyo. 
^imamento.  Stabilímentnm,  i.  ||  ant.  afirmació. 

AFERMANSAR.  V.  a.  ant.  afiansír 

AFERMANSAT,  DA.  p.  p.  AFIANSAT. 

AFERMAR.  V.  a.  AFIRMAR. 

AFERBIAT,  DA.  p.  p.  afirmat. 

AFERRADAMENT.  adv.  m.  acérrimament. 

AFERRADOR•m.  Qni  aferra.  Aferrador.  Pre- 
kenaor,  is. 

AFERRAMENT.  m.  Agafament  fort.  Aferra- 
Rnuo.  Prebensio,  nis.  ||  ant.  fermesa. 

AFERRAR,  v.  a.  Agafar  fortament.  Aferrar, 
flfarror.  Arctè  prebendere,  mann  tenere.  ||  nànt. 
Hegar  las  velas  sobre  la  yergà.  Aferrar.  Yela  con- 
Niere,  antennae  alligare.  ||  Assegurar  la  embarca- 
ció ab  las  àncoras.  Aferrar,  anclar.  Injectis  arpago- 
>íÍNi8  oavigiam  inbibere. 

AFERRARSE.  V.  r.  Agafarse  fortament.  Afer» 
nru^agarrarte.  Tenaciter  prehendi.  ||  met.  Insistir 
^  teaasment  en  sa  opinió.  Aferrarse.  Sententia; 
^citer  adbaBrere. 
AirauiAT,  DA.  p.  p.  Aferrada.  Prehensns. 
AFET.  m.  FET. 

TOMO  I. 


AFEYNAT,  DA.adj.  Atareado,  afanoso.  Anxias, 
soUicitus,  operi  vehementer  incumbens. 

AFEYT.  m.  Compostura  per  bermosejar  algana 
cosa,  y  en  especial  ingredíens  ab  que  las  donas  se 
pintan  la  cara.  Afeite,  jalbegue,  ajo.  Cernssa,  ae,  fu- 
cas,  pigmentam,  i.  ||  La  manya  en  afeytar  las  mer- 
caderías.  Aderezo.  Mangoniam,  ii. 

COMPÓPÍDRER  AR  AFEYTS  fr.  Afeitar,  jalbegar.  Faco, 
as,  expingo,  is,  pigmentis  illinire.  ||  Pulir  las  mer- 
caderías  pera  véndrerlas  mès  caras.  Aderezar,  ad- 
calar.  Mangonizo,  as. 

AFEYTAR.  V.  a.  Fér  la  barba.  Afeytar,  hacer  la 
barba,  rasurar.  Depilo,  as,  (ondeo,es,  mentnmradere. 

AFEYTARSE.  V.  r.  Pulirse.  Remilgarse.  Palcbri- 
tudinem  jactare.  ||  Férse  la  barba.  Afeitarse,  hacerse 
la  barba.  Se  tonsoribos  dare. 

DIGA  LA  MULLER  DEL  CEGO,  PERA  QUI  s'  AFETTA  DIEGO? 

ref.  vitupera  '1  desmasiat  adorno  de  las  donas  ab  lo 
Q  de  agradar  à  altres  mès  que  ais  seus  marits.  La 
mvger  del  ciego  para  quien  se  afeita.  toco  nupla  viro, 
cui  faciera  fucat?  ^ 

AFEYTAT,  DA.  p.  p.  Afeitado.  Tonsns.  ||  adj. 
Pintat,  bermosejat  ab  afeyts.  Afeitado.  Infucatus. 

AFEYTADET,  A.  adj.  d.  Afeitadilh. 

AFFAR.  m.  ant.  conversació. 

AFFA8ENDAT,  DA.  adj.  ant.  afetnat. 

AFFEGGIÓ.  f.  AFIGió. 

AFFEGAR.  V.  a.  ant.  destruhir. 

AFFERMAR.  V.  a.  ant.  afirmar. 

AFFINAMEBIT.  m.  ant.  fi. 

afí.  m.  Parent  per  afinat.  Afin.  Afíinis,  nis. 

AFIAN8AMENT.  m.  ant.  fiansa. 

AI1AN8AR.  V.  d.  Fér  fiansa.  Afianzar,  salir  por 
fiador.  Satiado,  as,  fidejubeo,  es.  {|  Assegurar  ab 
puntals,  claus  elc.  Afianzar^  asegurar,  afirmar.  Fir- 
mo, as,  fulcio,  itabiiio,  is. 

AFiANSAR  db  CALUMNIA,  fr.  Subjeclarsc  r  acusador 
à  las  probas  baix  las  penas  eslablertas  contra  'Is 
calumniadors.  Afanzar  d^  calumnia.  Sese  pericalo 
in  reum  vadem  dare. 

AFIBAILL.  m.  ant.  gafbt. 

AflBLAR.  V.  a.  ant.  Cordar  lo  vestit  ab  gafets 
ó  botons.  Abrochar.  Infibulo,  as. 

AFIBLAT,  DA.  p.  p.  Cordar  ab  gafets.  Abrocka» 
do.  InCbulalus,  uncinis  vel  bullís  praecinctus. 
AFIGAR.  V.  a.  ant.  ficar.  ||  ant.  met.  v.  r.  apli- 

CARSE. 

AFIGAT,  DA.  ant.  ficat. 

AFIGH.  m.  ant.  La  acció  de  ficar.  Fijadon.  Sis- 
tendi  actio.  ||  met.  ant.  aplicació. 

AFIGIÓ.  f.  Estimació  decidida.  Aficion,  afeccion, 
afecto.  Studium,  ii,  amor,  is,  aíTectio,  nis.  y  Incli- 
nació à  fér  alguna  cosa.  A/icion,  propension.  Pro- 
pensió, nis,  pronitas,  proclivitas,  atis.  ||  Afany,  ac- 
tivitat, diligència,  eficàcia.  Actividad,  ahinco,  eficàcia. 
Conamen,  inis,  nixus,  ús. 

AFició  LOCA.  Pasion  loca,  ciega  afdon.  Ardor,  is, 
caBCus  amor,  studium  ardens. 

MIRAR  UNA  GOSA  AR  GRAN    AFIGIÓ,  Ó    AR  UNA    AFICIÓ. 

7 


42 


AFÍ 


DiCGlüMRl 


ÀFI 


fr.  Denota  la  atenció  ab  qae's  mira  alguna  cosa  qae's 
desitja.  Schar  el  ojo,  ó  tanto  ojo  d  una  cosa.  Intentis 
oculis  aliquíd  expelere,  inhiarc. 

AFIGIONADAMENT.  adv.  m.  Ab  afició.  Àficio- 
naL•mente,  Stadiosè,  amanter,  ardenter,  ex  animo. 

AFIGIONADtssiM.  adj.  sup.  Apcionadísimo. 
Amantissímus. 

AFIGIONAMENT.  m.  ant.  afició. 

AFIGIONAR.  V.  a.  Cansar  afició,  inclinar  à  al- 
guna cosa.  Aficionar.  Alieni  rei  amorem  excitaré, 
ad  aliquid  anímum  movere,  ioflammare. 

AFIGIONAR8E.  v.  r.  Cobrar  afició  à  alguna  co- 
sa. Aficionarse.  Alicujus  amore,  desiderio,  studio, 
duci.  II  Amar  mòità  algú.  Aficionarse,  Aliquem  dili- 
gere,  adamare,  carissimum  habere. 

AFICIONAT,  DA.  p.  p.  Afcionado.  Studíosns, 
affectus,  proclivis.  ||  afecte. 

AFIGIONETA.  f.  d.  Aficioncilla,  Levicnla,  tenel,- 
la  affectio. 

AFIGIR.  V.   a.  AFEGIR. 
AFIGIT,  DA.  p.  p.  AFEGIT. 

AFFIGURAMENT.  m.  ant.  figura,  repbesen- 

TACló.  II  F1GURANSA. 

AFIGURAR.  V.  a.  Véurer  confusament  per  es- 
tar massa  distant  los  objectes.  Divisarf  vishimbrar, 
columhrar.  Prospicío,  is. 

AFIGURARSE.  v.  r.  Pensarse.  Figurarse,  ima- 
ginar,  Pu(o,  cogito,  as,  cogitatione  aliquíd  informa- 
ré, speciem  objici. 

AFIGURAT,  DA.  p.  p.  Divisodo,  vislumbrado. 
Prospeclus.  ||  Pigurado.  Cogilatus. 

AFILADissiAI.  adj.  sup.  Ajiladísimo.  Acutissi- 
mus. 

AFILADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  afila.  Afilador. 
Acuminator,  is. 

AFILADORA.  f.  La  pedra  de  afilar.  Afiladera^ 
piedra  de  afilar.  Cos,  otis. 

AFILADURA.  f.  Fil  ó  agudesa  de  algun  instru- 
ment de  (all.  Ft7o.  Acies,  ei.  ||  La  acció  y  efecte  de 
afilar.  Apladura,  Actus  acuendi. 

AFILAMENT.  m.  afiladura.  ||  Disminució,  ex- 
tenuació  de  la  cara.  Afilamento,  Attenuatio,  nis. 

AFILAR.  Y.  a.  Aprimar  lo  tall  ó  punta  dels  ins- 
truments de  cer.  Afilar,  aguzar.  Acuo,  is,  aspero, 
acumino,  as. 

AFILAR  LAS  DE.NTS.  fr.  fam.  Preveuirsc  ó  dísposarso 
pera  menjar  quant  la  vianda  està  à  punt  ó  prepara- 
da. Aguzar  los  dientes.  Cibi  aviditalem  excitaré. 

AFILAR  L*  ingb.1i.  fr.  ApücaMo  atentament  à  la  in- 
tel-iigéncia  ó  coneixement  de  alguna  cosa,  ó  pera 
eixir  de  alguna  dificultad.  Aguzar  el  ingenio.  Ingenu 
aciem  acuere,  íntendere. 

AFILAR8E.  v.  r.  Defallir,  desmayarse.  Ahilarse, 
Deficio,  is,  pru;  inedia  languescere.  ||  Aprimarse, 
enmagrirse.  \S  diu  do  la  cara  y  del  nas.  Afilarse, 
Gracilesco,  is,  facíem  attenuari. 

AFILAT,  DA.  p.  p.  Apiado,  Acutus.  ||  Magre,  y 
descolorit  de  cara.  Ahilado.  Languens,  gracilis, 
gracilentub. 


AFILERAR.  V.  a.  Posar  en  filera.  Enfilar.  Ordi* 
no,  as,  in  seriem  redigere. 
AFILERAT,  DA.  p  p.  Enflado,  Ordinatns. 
AFILIGRANAT,PA.  adj.  Fét  de  filigrana  ó  i 
manera  de  filigrana.  Afiligranado,  Delicatiore  et  ex- 
cultiore  specie  pra?ditus.  ||  met.  Delicat.  AfUigrana- 
do,  Gracilis,  delicatus. 

AFILLADOR.  m.  Qui  afilla  '1  bestiar.  Ahijador 
Subrumans. 

AFILLAMENT,  m.  ant.  Prohijamiento.  Adoplio 
nis. 

AFILLAR.  V.  a.  Adoptar  per  fill  à  un  estrany 
Prohijar,  adoptar.  Adopto,  as,  aliquem  sibi  icrfiliun 
adscribere.  ||  Entregar  lo  fill  à  la  potestat  del  pan 
adoptiu.  Emancipar.  Alieni  filinm  in  adoptionen 
emanciparé.  ||  Posar  lo  bestiar  ab  sa  mareó  ab  altrü 
pera  criarlo.  Ahijar.  Subrumo,  as.  ||  met.  Atribu- 
bir.  Ahijar y  acumular,  imputar.  Imputo,  as,  altri- 
buo,  is. 

AFILLAR8E.  V.  r.  Péndrer  per  fill  à  qui  ho  ej 
de  altre.  Adoptar, prohijar.  Adopto,  as,  aliquem  sib 
in  filium  adscribere. 

AFILLAT,  DA.  p.  p.  Prohijado,  ahijado.  Adop- 
talns,  in  filium  adscriptns.  ||  m.  y  f.  fillol. 

AFINACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  afinar.  Afina- 
ció», afinamiento,  afinadura,  Politura.  a».  p  mús.  Har- 
monia do  veus  ó  instruments.  Afinacion,  armonia. 
Yocum,  sonorum,  concòrdia,  harmonia,  ic,  lempe- 
ratio,  nis. 

AFINADOR,  m.  Lo  qui  afina.  Afinador,  Perpoli- 
tor,  oris.  II  mús.  Instrument  de  una  clau  ó  de  un 
martellet,  ab  que  s'  afinan  aignns  instruments  de 
corda,  com  lo  piano,  salleri,  arpa.  Afinador,  templa- 
dór,  llave,  martillo.  Clavis  qua  cilhara;  cordas  ten- 
dunturaut  laxantur.  ||  Instrument  pera  obrir  y  tan- 
car las  bocas  de  las  flautas  del  orga,  à  fi  de  retardar 
ó  accelerar  sas  vibracions,  fins  à  posarlas  perfecta- 
ment sonoras :  sa  figlira  al  donar  una  volta  entera 
es  de  dos  conos  perfets,  un  en  la  part  superior,  y  al- 
tre en  la  inferior  de  una  pessa  que'ls  uneix.  Afinador. 
Organorum  in  harmoniam  revocator.  ||  Lo  qui  afina 
'Is  pesos  y  mesuras.  Afinador,  potador,  potero.  .£qui- 
librator,  oris,  pondera,  mensuras  ad  justum  redi- 
gens.  [|  Lo  qui  purifica  'Is  metalls.  Afinador.  Metalla 
ad  purum  excoquens. 

AFINAR.  V.  a.  Donar  à  una  cosa  la  perfecció  de 
que  es  capàs.  Afinar,  pulir,  acicalar,  perfeccionar. 
Absolvo,  perpolio,  is,  ad  unguem  castigaré.  ||  mús. 
Trempar  los  instruments  músíchs.  Afinar.  Ad  har- 
moniam aplaro,  temperaré.  ||  mús.  Cantar,  sonar  ab 
afinació.  Afinar.  Vocem  organi  tonoaptare;  in  nume- 
rum  canere.  ||  Igualar  las  cubertas  dels  llibres.  Afi- 
nar. Librorum  tegumenta  scquè  eminentia  facere.  \\ 
Posar  las  balansas  al  fi.  Abalanzar,  halancear,  enfie- 
lar.  Lances  a?quare,  librare,  ad  libram  perpendere. 
II  Examinar  y  marcar  los  pesos  y  mesuras.  Afinar, 
potar.  Pondera,  mensurasque  ad  trutinam  revocaré, 
compararé.  ||  Purificar  los  metalls  en  logresol.  Afi- 
nar. Metalla  ad  purum  oxcoquere.  ||  morir. 


AFL 

AmVAT,  DA.  p.  p.  Afinado.  Polittts. 

AFINITAT,  f.  ParentÍQ  miiluo  que  prové  de  la 
cópola  eolre  V  home  y  parents  de  la  muller,  y  al 
cootrarí.  Afinidad,  AffiDÍtas,  alis.  ||  Analogia,  sem- 
biaosa.  Afinidad.  AíTinitas,  alis.  ||  quím.  La  forsa  ab 
que  s'  atraahen  y  uneixen  las  partícalas  dels  cos- 
«os.  Afnidad.  Affinilas,  atis. 

AFIRMACIÓ,  f.  La  acció  y  efecle  de  afirmar. 
àjimacion,  axevnacionj  afirmativa.  Asserlio,  asseve- 
ralio,  dís. 

AFIRMADABIET.  adv.  m.  ant.  fermament. 

AFIRMAR.  V.  a.  Donar  per  certa  alguna  cosa. 
ijírmar,  asevtrar,  asegurar^  certificar.  Assevero,  aíïir- 
DO,  as,  assero,  ajo,  is.  ||  Posar  ó  fér  ferm.  Afirmar. 
Firmo,  stabilio,  falcio,  is. 

AFIRMARSE.  V.  r.  Mantenirse  ferm  en  lo  que 
s  ha  dit  ó  fét.  Afirmarse,  ratificarse,  confirmarse, 
muinene.  Confirmo,  assevero,  as.  ||  Sostenir  ab  te- 
nacitat alguna  opinió.  Porfiar,  insistir,  aferrarse. 
Seoteoti^  teoaciter  adbaerere,  insistiré.  ||  Descan- 
sar ma  cosa  sobre  altra.  Afirmant,  apoyarsef  estri- 
itfr,  eargar.  Nitor,  inoitor,  eris. 

AFIRMAT,  DA.  p.  p.  Afirmado.  Aflirmatus. 

AFIRMATIÜi  VA.  adj.  Lo  que  afirma.  Afirma- 
(tro.  isserens,  asseverans,  affirmans,  affirmativus. 

AFIRRIATIVAMENT.  adv.  m.Afirmativamente. 
Useveranter,  aifirmanter,  affirmatè,  asseveratè. 

AFTTX.  v.  a.  ant.  y  ter.  3.*  persona  de  indica- 
tia  del  verb  afegir. 

AFLAGAR.  v.  a.  ant.  afluixar. 

AFLAMAR.  v.  a.  ant.  inflamar. 

AFLAMARSE.  v.  r.  arrasarse  las  plantas.  [| 
ter.  Dit  del  pa.  surtarsb. 

AFLAMAT,  DA.  p.  p.  INFLAMAT.  ||  arrasat.  II 

SCITAT. 

AFLAQUIMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de  afla- 
<|iirse.  EnflaquecimieHto,  Attennatio,  extenua tio,  de- 
bOitalio,  nís. 

AFLAQUIR.  v.  a.  Fér  tornar  flachà  algi'i.  Enfla- 
furtr,  enmagrectr.  Debilito,  enervo,  extenuo,  as. 

AFLAQUIRSE.  v.  r.  Posarse  magre.  Enflaque- 
w,  nflaquecerse,  enmagrecer,  traspiUarse.  Macesco, 
u^esco,  macresco,  is. 

AFLAQUrr,  DA.  p.  p.  Enflaquecido.  Extenuatus. 

AFLAYRAR.  v.  a.  Olorar,  ensumar.  Busmear. 
Odontu,  investigaré,  olfacio,  is.  ||  met.  Sutjar,  in- 
<IQirir.  Busmear.  Gausas  investigaré.  j|  v.  n.  Llansar 
Hd  olor  alguna  cosa,  especialment  la  carn.  Busmear, 
íctleo,  es. 

AFLATRAT,  DA.  p.  p.  Busmeado.  Cautè  inves- 

%ltQS. 

AFLATRE.  m.  Mal  olor  que  despedeix  la  carn. 

».  Foetor,  is. 
ARJGCIÓ.  f.  Fena,  pesar .'A//icaoR,  afligimiento, 
\,my  afilictio,  ais,  dolur,  is  |  ant.  infortuni. 

K  Afllic- 

.Aflic- 


CATALÀ.  AFO  i» 

AFLIGIDtsIM.  adj.  sup.  AfHgidisimo.  Valdè 
afllictus. 

AFLIGIDAMENT.  adv.  m.  Ab  aflicció.  AfUgi- 
damente.  Afllic(i>,  dolenter. 

AFLIGIMENT.  m.  aflicció. 

AFLIGIR.  V.  a.  Causar  aflicció.  Afligir,  Afilígo. 
is,  molestiam  afíerre. 

AFLIGIRSE.  V.  r.  Afiigirse,  angustiarse,  iEgres- 
co,  is,  angi  animo. 

AFLIGIT,  DA.  p.  p.  Afiigido,  y  afiicto,  sols  s' 
usa  en  poesia.  Afllictus.  ||  adj.  Qui  pateix  aflic- 
ció. Afligido.  Affliclus,  aïrnmnosus,  mcerore  confec- 
tus. 

AFLUÈNCIA,  f.  Abundància  de  expressions. 
Afluència,  facundia,  copia.  Copia,  aflluentia,  sd,  uber- 
tas  in  dicendo.  ||  arundancia,  concurs. 

AFLUENT,  adj.  Lo  qui  abunda  en  expressions. 
Afluente,  facundo,  elocuente,  capioso.  Afiluens,  elo- 
quens. 

AFLUIXAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  aflui- 
xar y  afluixarse.  Afiojamiento,  Laxatio,  relaxatio,  re- 
missió, nis. 

AFLUIXADURA.  m.  ant.  aflcixambnt. 

AFLUIXAR.  V.  a.  Soltar  lo  que  està  estret,  ó  ti- 
bant. Aflojar,  desencalear.  Laxo,  relaxo,  as,  remitto, 
is.  II  V.  n.  Pérdrer  la  forsa  alguna  cosa,  com  lo  vent, 
etc.  Aflojar,  ceder,  blandear.  Remitto,  retendo,  de- 
mitto,  is  II  met.  Disminuhirse,  entibiarse  *1  fervor 
ab  que  s'  bavia  emprés  alguna  cosa.  Aflojar.  Defer- 
veo,  es,  remitto,  tepesco,  is  ||  mel.  aliviar. 

AFLUIXARSE.  v.  r.  Afiojarse.  Laxarí,  remitti. 
II  fam.  llufarse. 

AFLUIXAT,  DA.  p.  p.  Afiojado.  Laxatus,  remis- 
sus. 

AFOGAR.  V.  n.  ant.  Yíurer,  habitar  en  algun 
Uocb.  Residir,  morar,  habitar.  Colo,  is,  habito,  as. 

AFOGAT,  DA.  p.  p.  Eabitado.  üabitatus. 

AFOGAR.  V.  a.  ant.  y  sos  derivats,  ofegar.  || 

APRETAR. 

AFOLLAMENT.  m.  ant.  gastament,  malpart.  || 
raldadura. 

AFOLLAR.  V.  a.  ant.  trepitjar.  ||  ant.  malmétrer. 
maltractar,  danyar,  li  ant.  oprimir.  ||  espatllar  al- 
gun memrre.  II  ter.Tràurer  los  aucells  del  niu.  Sacar 
el  nido.  Capere  aves  ex  nido.  [|  faltar.  ||  Lastimar. 

AFOLLAR8E.  V.  r.  ant.  malparir.  ||  ant.  tor- 
NARSE  roig.  II  Fruslrarse  una  pretensió.  Anublarse, 
traspintarse.  Evanesco,  is. 

AFOLLAT,  DA.  adj.  ant.  esgarrat. 

AFONAR.  va.  enfonsar. 

AFONDAR.  V.  a.  ENFONSAR. 

AFON8AR.  V.  a.  enfonsar. 

AFONSARSE.  V.  r.  ENFONSARSE. 

AFORA.  adv.  1.  Fuera,  afuera.  Foras. 

AFORA  DE.  prep.  Fuera  de,  excepto  Cilrà,  exlrà. 

AFORADOR.  m.  Qui  afora.  A  [orador.  Yini  do- 
liorum  metator,  mercium  sestimator. 

AFORAMENT.  m.  Fixació  del  preu  de  las  mer- 
caderias.  Aforo,  aforamiento.  Yenalinm  jestimalio. 


u 


AFR 


DICCIONARI 


A6A 


statatam  annoDSB  venalis  pretium.  ||  Begoneixement 
y  avaluació  de  lo  que  paga  dret.  Aforo,  aforamiento. 
Emphiteusis,  is,  mercium  ad  imponenda  vectigalia 
computalio,  recogoitio. 

AFORAR.  V.  a.  Fixar  lo  preu  à  las  mercaderías. 
Tasar,  paner  precio  ó  tosa.  Taxo,  as,  mercís  pretium 
indicere.  ||  Regooéixer  las  mercaderías  pera  tixar  los 
drets  que  han  de  pagar.  Aforar.  Mercès  ad  exigenda 
vectigalia  metiri,  melari. 

AFOHAT,  DA.  p   p.  AforadOy  tasado,  Taxatus. 

AFORI8MA.  f.  Aporisma,  tumor  qne's  forma  à 
las  béstias  per  la  relaxació  ó  ruptura  de  alguna  ar- 
tèria. Aforisma.  Àneurisma,  ac. 

AFORISME,  m  Sentència,  axioma.  Aforismo. 
Aphorismus,  i. 

AFORÍSTIGH.  adj.  Escrit  ab  aforismes  ó  lo  que 
pertany  à  ells.  Afarislico.  Aphorismis  scriptus,  ad 
aphorismos  pertinens. 

AFORNAR.  V.  a.  ant.  enforxíe. 

AFORRADOR.  m.  estàlvudor. 

AFORRAR•v.  a.  estalviar.  ||  forear.  ant.  alen- 

TAR,  confortar. 

AFORRO.  m.  FORRO. 

AFORTUNADAMENT,  adv.  m.  Ab  sort  ó  fortu- 
na. Afortunadamenkf  felizmente,  Fortunatè,  fortuna- 
tim,  feliciler. 

AFORTUNAT,  DA.  p.  p.  Pelis,  ditxós.  Aforiv^ 
nadó,  dichosOy  venluroso.  Fortunatus,  pròsper,  felix. 

AFOS8AR.  V.  a.  ant.  Fér  fossos.  Ahrir,  hacer 
fosos.  Fosso,  as,  fodio,  is. 

AF08SAT,  DA.  p.  p.  Posado.  Fossus. 

AFOYLAR.  V.  a.  ant.  afollar. 

AFRANGAR.  V.  a.  ant.  enfranq]lie.  ||  ant.  alen- 
tir, confortar. 

AFRANGH.  m.  Nom  que  solian  donar  los  àrabes 
à  Fransa,  Navarra  y  Catalunya. 

AFRANGAT.  p.  p.  ant.  enfranquit.  ||  ant.  aler- 
tat, confortat. 

AFRANGESAR8E.  V.  r.  Férse  als  costums  y 
modas  de  Fransa.  Afrancesarse.  Gallos  aemnlari,  mo- 
rè gallorum  agere.  ||  Inclinarse  al  partit  francès. 
Afrancesarse.  Ratíoníbus  gallorum  sectari. 

AFRANCESAT,  DA.  adj.  Imitador  de  modas 
francesas.  A/'r(f »iresado.  Gallorum  nímiostudio  imita- 
tor,  in  gallicum  morem  compositus.  U  Afecte  al  par- 
tit francès.  Afrancesado.  Gallorum  partium  adharere, 
studere,  causam  gallorum  sectalor. 

AFRANQUIT,  DA.  p.  p.  BNFRANQUIT. 

AFREBOLIR.  V.  a.  ant.  enflaqiir. 

AFRENAR.  V.  a.  ant.  refrenar. 

AFRENELLAR.  V.  a.  ant.  naut«  Lligar  los  rems 
quant  no's  boga.  FreniUar,  afreniUar.  Remos  frena- 
ré, exhibere,  obligando  suspendere.  ||  Amarrar  las 
naus  una  ab  altre. 

AFRENELLAT,  DA.  p.  p.  AfreniUado.  Lígatus. 

AFRETAR.  V.  a.  Fregar  las  embarcacions  per 
tràurer  la  broma  ó  corch.  Afretar.  Naves  conver- 
rere. 

AFRETAT,  DA.  p.  p.  Afretado,  Gonversns. 


AFRETURAR.  V.  n.  NECESSITAR. 

AFREULIR.  V.  a.  ant.  y 

AFREVOLIR.  V.  a.  ant.  rnflaquir,  debilitar. 

AFREULIT,  DA.  p.  p.  ant.  y 

AFREVOLTT,    DA.  p.   p.  ant.  BNVLAQVIT,  DSI 

litat. 

ÀFRICA,  f.  Una  de  las  parts  del  mon.  Afriea.  I 
bia,  Àfrica,  ae. 

AFRICÀ,  NA.  adj.  Lo  natura]  y  pertanyent 
Àfrica.  Africano.  Afrícanus  libicus. 

AFRISONAT,  DA.  adj.  Semblant  al  caball  fris 
Afrisonado.  Phrisia^  equo  similis. 

AFRODISIAS.  f.  pi.  Festas  en  honor  de  Yénn 
Afrodíta  ó  Marina.  Afrodisias.  Afrodísi,  ae. 

AFRODITA.  f .  Un  dels  noms  que's  do  na  à  Y 
nus  suposant  que  nasqué  de  la  sancb  de  la  feric 
que  Júpiter  féu  à  Saturno  barreijada  ab  la  escnií 
del  mar.  Afrodita.  Afros,*dis. 

AFRONT,  m.  y 

AFRONTA,  f.  ant.  Deshonor,  descrèdit,  injúri 
Afrenia.  Contumelia,  ignomínia,  ae,  opprobrínm, 
II  Nota  de  pena  afrontosa.  Afrenta,  infàmia.  Infami 
ignominia,  se,  dedecus,  oris. 

AFROBÍTACIÓ.  f.  CONFRONTACIÓ. 

AFRONTADOR.  m.  Qui  afronta.  Afrentadc 
Conlumeliosus. 

AFRONTANT,  adj.  CONFRONTANT. 

AFRONTAR.  V.  a.  Causar  afront.  Af rentar.  S 
gíllo,  indecoro,  as,  aliquem  contumeliis,  injuria  ai 
cere.  ||  confrontar. 

AFRONTARSE.  V.  r.  Envergonyirse.  Afrenlar 
correrse.  Erubesco,  is,  rnbore  suffundí.  ||  confro 

TARSE. 

AFRONTAT,  DA.  p.  p.  Afrentado,  Dedecoratv 
contumeliis  oppletus. 

AFRONTÓS,  A.  adj.  Loque  causa  afront.  Afn 
toso.  ígnominiosus,  contumeliosns  probrosas. 

AFRONTOSAMENT.  adv.  m.  Ab  afront.  Afn 
tosametUe,  ignominiosamente.  Contumeliosè,  indecoi 

AFTA.  f.  med.  La  llaga  que's  fà  en  la  súper 
cie  interior  de  la  boca.  Afta.  Aphta,  se. 

AG. 

AGÀ.  OGcialdel  exèrcit  tnrch.  Af^d.  Praefect 
castrensis  inter  turcos. 

AGABELLAR,  ysos  derivats  AGAVELLAR. 

AGAFADA,  f.  Lo  conjunt  de  personas  que 
agafan  de  una  vegada.  Redada.  Plurium  captura. 
Lo  conjunt  dels  animals  que  s' agafan  de  una  veg 
da  en  lo  filat.  Redada.  Animalium  uno  rectis  jac 
captura,  caplus,  us. 

AGAFADERO.  AGAFADOR. 

AGAFADts,  A.  adj.  APBGADÍs,  contagiós,  IIIC 

MANADÍS. 

AGAFADOR,  m.  Qui  agafa.  Tomador.  Capiei 
tis,  captor,  is.  ||  Lo  gos  que  agafa  bè  la  presa.  Tom 
dor,  Pncdam  facilè  capiens  canis.  0  Espècie  de  e< 
xinet  ó  drap  ab  que  'Is  sastres  y  plaoxadoraa  89 


AGA 


CATALÀ. 


AGA 


45 


fan  la  plancha.  Fano  de  plancha.  ||  La  part  per  ahont 
s' agafa  alguna  cosa.  Asidero,  agafadero,  Manabrium, 
ii,  ansa,  se,  capalus,  i.  ||  met.  Ocasió  ó  pretext.  Asi- 
dero.  Ansa,  ae,  occasio,  nis,  praetextum,  i. 

AGAFAMENT.  La  acció  de  agafar.  Aiimitiüo, 
Prehensio,  comprehensío,  nis. 

AGAFAR.  V.  a.  Péndrer  ab  la  ma.  Coger^  asir, 
apanar.  Capio,  apprehendo,  is,  prehenso,  as.  ||  àco- 

MÉTRER,  SOBREVENIR.  0  ADMÉTRER,  PÉNDRER.  ||  APEGAR. 

y  Emportarsen  lo  qoe*s  troba  de  pasada,  com  lo  riu 
AGAFÀ  tot  lo  que  troba.  Coger.  Rapio,  corripio,  is.  || 
Aprofitar  la  ocasió  ó  temps.    Coger,  aproveckar, 
Tempus,  occasionem  arripere,  cansam  sumere.  [j 

ATRAPAR,    ASSOLIR.  ||  GASSAR,    PESCAR.  ||  ConSCguir,  y 

així  's  diu  procura  agafar  un  empleo.  Coger,  lograr, 
akanzar,  llevar, pescar.  Obtioeo,  es,  adipiscor,  eris, 
capio,  is.  II  Contràurer  una  malaltia,  vici,  mal  gust 
elc.  Coger,  lomar,  contraer.  Contraho,  coocipio,  ca- 
pio, is.  II  Assegurar  una  cosa  ab  altra  per  los  ex- 
trems, com  los  matalassos  ab  lollensol.  Coger.  Capio, 
is,  obfírmo,  as.  ||  Dirigirse  ó  encamínarse,  com  aga- 
PAÍ  é  la  dreta.  Tomar.  Iter  intendere,  carpere  viam. 
i  Imitar,  com  agafar  altre  mótodo,  l' estil  de  €íce- 
ro.  Coger,  tomar.  Imitor,  aris,  amplector,  eris.  ||  In- 
sistir fortament  en  alguna  cosa.  Smpennrse,  encas- 
ifiketarse,  encastillarse,  tomar  el  freno  con  los  dientes. 
Fraenum  mordere,  obstinatè  aliquid  agere,  inaliquid 
insistere.  U  Ocupar  certa  distància  física  ó  moral- 
ment, com  la  cortina  tot  lo  balcó.  Coger,  extenderse, 
llegar,  abrasur,  alcanzar.  Impleo,  es,  aequor,  aris, 
complector,  eris.  ||  Péndrer  à  algú.  Coger,  agarrar, 
prender,  agazapar.  Apprehendo,  capio,  is,  manus 
aliquí,  in  aliquem  ínjicere.  ||  Percibír,  cobrar,  com 
AGAFAftlas  pessetas.  Coger,  tomar.  Tollo,  capio,  is.  || 
Comensar  à  sentir  los  efectes  de  algunas  cosas,  com 
dolor,  calor.  etc.  Coger,  tomar.  Percipio,  aílicio,  is. 
y  ARRELAR  LAS  PLjjiTAS.  ||  Determioarsc  à  la  acció 
que  signífican  los  verbs  ab  que's  junta,  y  així  's  diu: 
agjlfà  y  se  s'anà.  Coger.  Rem  deliberatam  illicò  per- 
ficere.  1]  Posarse  à  fér  lo  que  denota  V  instrument 
ab  qve's  junta,  com  agafar  la  ploma,  posarse  à  es- 
críurer,  agafar  lo  llibre,  posarse  à  estudiar.  Tomar, 
Cappio,  sumo,  is. 

AG4FALA.  loc.  fam.  Pera  burlarse  del  qui  tè  algu- 
na esperansa  sens  fonament.  Atatela  al  dedo.  Sibi- 
met  habeat. 

AGAFARLA.  loc.  losistir  tenasmont  eo  alguna  cosa. 
Dar,  daria.  Insistere,  tenaciter  adhierere. 

QCANTNB  PASSAN  FAN  DE  BON  AGAFAR.  PCf.  QUO  aCOU- 

selia  aprofitar  las  ocasions.  Al  buen  dia  úbrele  la  puer- 
la,  ó  mételo  en  casa.  Cuando  te  dieren  el  buen  dado, 
éehale  la  mano.  Cuando  te  dieren  la  vaquilla,  acude 
con  la  soguilla.  Tempus  et  occasionem  arripe. 

ACLAFABSE.  v.  r.  Renyir  à  cops.  A»irse,  enzar- 
zane,  agarrarti,  venir  d  las  manos.  Congredior, 
eris,  contendo,  is,  conserere  manus  cum  aliqno.  || 
Apoderarse,  com  soagafan  à  tot  lo  que  troba  n.  Lle- 
vúTMe,  *ipodirarse,eeharmanode.  Aliqua  reuti.  ||  Em- 
boücarse,  eagioxarse,  com  la  llana  en  loseabarsers, 


etc.  Asirse,  enredarse.  Implicari,  intrincari,  haïrere. 
II  Unirse  dos  cosas  nalartlment.  Pegarse.  Adhxreo, 
es,  cohajresco,  is.  |  Yàldrerse  de  algun  pretext,  pén- 
drer ocasió.  Asirse,  agarrarse,  valerse,  tomar  pié. 
Occasionem,  crines,  ansam  arripere.  ||  Sostenirse 
de  alguna  cosa  ablas  mans  pera  no  caurer.  Agarrar- 
se, asirse,  coger.  Apprehendo,  is,  manu  capere.  || 
Apegarse  las  viandas  per  falta  de  such.  Pegarse. 
Glutínari.  ||  Dit  del  mal.  encohanarse.  |i  Enredarse 
la  parra,  eura,  etc.  en  los  arbres.  Enlazarse,  abra- 
zarse,  trepar.  Implico,  as,  haereo,  es,  scando,  is. 

agafat  per  aqdi  que  no  cauràs,  ref.  que  s' apli- 
ca familiarment  al  qui's  vol  disculpar  de  una  cosa 
al  parèixer  sens  rahó.  Limpiate  que  estàs  de  huevo. 
Nec  lutior  haïc  via;  praílextnm  sanè. 

AGAFA80PA8.  Pesat  en  fér  las  cosas.  Pelmazo, 
posma.  Cunctator,is,  plumbeus,  i,hebes  etis.  ||  des- 
manyotat. 
AGAFAT,  DA.  p.  p.  Asido.  Prehensus. 
AGAFATÓ8,  A.  adj.  apegadís,  agafadís. 
AGAIG  PORGH.  exp.  vulgar  pera  despedir  à 
algú.  Ile  acd,  coche  allà.  Apagè,  spnrcè. 

AGALIGH,  CA.  adj.  S*  aplica  al  àcit  de  galas. 
Agàlico.  Galileus. 

AGAPA.  f.  Veu  grega  que  significa  amor.  Àpat  pía- 
dós  que  feyan  los  primers  cristians  à  la  tarde  en  las 
Iglesias  en  conmemoració  del  últim  que  féu  Jesu- 
crist  ab  sos  deixebles.  Agapa.  Agas,  pis. 

AGAPETAS.  f.  Amadas,  en  grech.  Verges  que 
sens  fér  vots  se  consagraban  en  los  primers  temps 
de  la  Iglesia  al  servey  dels  eclesiàstichs;  despues 
degeneraren  basta  '1  punt  de  admétreren  sas  casas 
tota  clase  de  homens.  í|  Gertas  donas  que  formant 
sectas  en  lo  sigle  iv,  buscaban  lo  còrners  carnal  dels 
jóvens  persuadíntlos  que  res  tenia  de  impur.  Aga- 
petas. 

AGARBERAR.  v.  a.  Apilai*  lasgarbas.  Hacmar. 
Fascículos  in  struem  componere. 

AGARBERAT,  DA.  p.  p.  Hacinado.  Congestus, 
coacervatus. 

AGARBONAR.  v.  a.  Abrabonar.  Agarrafar.  La- 
certis  aliquem  nodare. 

AGARBONARSE.  V.  r.  Abrahonarse,agafarse  Is 
que's  barallan.  Agarrafarse.  Lacertis  mutuò  com- 
plecti. 

AGARICH.  m.  Bolet  blanch,  excrescencia  sem- 
blant als  bolets  que's  fa  en  lo  tronch  de  alguns  ar- 
bres. Agario.  Bolelus  agaricus,  bolelus,  laricis. 
AGARRANT.  adj.  agarrat.  2.3. 
AGARRAR.  V.  r.  agafar. 
AGARRARSE.  v.  a.  agafarse. 
AGARRAT,  DA.  p.  p.  agafat,  (j  adj.  S' aplica à 
la  persona  mòlt  avara.  Agarrado.  Sordidus,  avarus. 
II  S'  aplica  també  al  subjecte  que  ab  freqüència  y 
descaro  admet  tot  lo  que  li  ofereixen.  Tomajm,  to- 
mon.  Facilis  acceptor.  ||  Se  diu  de  la  persona  robus- 
ta y  de  baixa  estatura,  nehecho.  Lacertosus. 

AGABROFAR9E.  v.  r.  Garagolarse  las  fullas 
dels  arbres.  Bncarrtijafse.  ImpHcarí,  hitncari. 


I 


ífl 


AGE 


DICCIONARI 


AGI 


AGARROFAT,  DA.  p.  p.  Encwrucado,  Impli- 
catus. 

AGARROTAR.  V.  a.  Lligar  mòlt  estret.  Àgarro^ 
tar,  amarrar,  Constríngo,  is. 

AGAR8A.  f.  GARSA. 

AGA8AJADOR,  A.  m.  y  f .  Lo  qui  agasaja. 
Àgasajador,  Oíficiosüs,  perhnmanns,  i,  comis,  is. 

AGASAJAR.  V.  a.  Tractar  ab  agasajo,  carioyo, 
urbanitat.  Agasajar.  Urbanè,  comiter  excipere. 

AGA8AJO.  m.  Tracte  carinyós  y  cortès.  Agasa- 
jo,  Aiïabiiitas,  comitas,  nrbanitas,  atis.  j]  Lorefresch 
de  la  tarde.  Agasajo.  Vespertina  refrígeratio,  propi- 
natío. 

ÀGATA.  f.  Nom  de  dona.  Agueda.  Agatha,  x.  \\ 
Pedra  preciosa,  mòlt  dura  y  de  diferents  colors. 
Àgata.  Achates,  leacachates,  ae. 

AGATt.  m.  Arbre  de  nnas  cinch  ca  nas  de  alt, 
sis  peus  de  circumferència,  ramósper  lo  mitgy  per 
la  cima,  y  la  arrel  es  febrífaga.  Agati.  Arbor  agati. 

AGAVELLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  agavella.  Jlfo- 
napolista.  Monopolia  exercens. 

AGAVELLAMENT.  m.  Potestat  de  véndrer  lo 
genero  un  sol.  Monopolio.  Monopolium,  íi. 

AGAVELLAR.  V.  a.  Arreplegar  sens  deixar  res. 
Arrebafíar.  Corrado,  is.  ||  Comprar  mòlt  genero  pera 
estancarlo,  y  véndrerlo  mès  car.  Atravesar  losgéne-- 
ros.  Mercès  carius  vendendas  compararé.  ||  Fér  ga- 
vellas  de  blat.  Agavillar,  Segetes  in  manipules  nec- 
tere. 

AGAVELLAR8E.  V  r.  Amontonarse,  ajuntarse 
sens  orde.  AgavUlarse.  Tnrmatim  congregari. 

AGAVELLAT,  DA.  p.  p.  Arrebahado,  Corrasus. 
II  adj.  Dit  del  genero  ó  mercaderías.  Atravesado, 
Gomparatns  ut  carius  vendatur. 

AGAYTAR.  v.  a.  ant.  agüattar. 

AGAYTAT,  DA.  p.  p.  aguaytat. 

AGÉ,  NA.  adj.  Lo  que  es  de  altres.  Ajeiio,  Alie- 
nas.  II  Divers.  Ajeno,  diversa,  Diversus,  alius.  ||  met. 
Impropi,  no  corresponent.  Ajeno,  impròpia,  Indeco- 
rns,  improprius. 

AGEGANTAT,  DA.  adj.  De  estatura  extraordi- 
nària. Agigantada,  Giganleus.  ||  met.  excel-lent, 
extraordinari. 

AGENCIA,  f.  Diligència  en  los  negocis.  Agencia. 
Sollicitudo,  inis,  procuratio,  nis.  ||  OGci  del  agent. 
Agencia,  Negotiorum  cura. 

AGÉXCIA  FISCAL.  Lo  càrrcch  de  agent  fiscal.  Agen^ 
eia  fscal.  Fiscalium  causa rnm  cura. 

AGENCIAR.  V.  a.  Fér  diligencias  pera  lograr 
alguna  cosa.  Agenciar.  Sollicitè,  procuro,  as.  ||  Gua- 
nyar ab  indústria.  Agenciar.  Sollicitè  procuraré, 
acquirere. 

AGENCIAT,  DA.  p.  p.  Agenciado,  Acquisitus, 
sollicitatus. 

AGENGIBLE.  m.  gengibre. 

AGENOLLAMENT.  m.  V  acte  de  agenollarse. 
ArradillamientOy  arrodiUadnra.  Genuflexió,  nis. 

AGENOLLARSE.  V.  r.  Posarse  de  genolls  en 
terra.  Arrodillarse,  hincarse  de  rodillas,  Approno,  as. 


genua  submittere,  flectere. 

AGENOLLAT,  DA.  p.  p.  Arrodillodo,  Genibni 
flexis,  nixus  genibus. 

AGENT.  adj.  Lo  que  produbeix  algun  efecte 
Agenle.  Agens.  ||  Qui  cuyda  negocis  de  altres.  Agente 
Procurator,  is,  negotiorum  actor. 

AGENT  FISCAL.  Qui  ajuda  al  fiscal.  Agente  fiscal 
Físci  subprocurator.  ||  adj.  ant.  Actiu ,  diligent 
Agente.  Agens,  sollicitus. 

AGENTS  DE  GAMBI.  com.  S' auomeuan  própiamen 
las  personas  qae  fan  de  corredors  de  cambi  sens  au 
toritat  llegítima.  Agentesde  cambio.  Permutationna 
illegitimus  negotiator. 

AGENZAMENT.  m.  ant.  adorno,  cohpostüra 

ARREGLO. 

AGENZAR.  V.  a.  ant.  adornar. 
AGENZAT,  DA.  p.  p.  ADORNAT. 

AGERMANABLE.  adj.  Lo  que  pót  agermanarse 
Eermanabk.  Fraternus. 

AGERMANAMENT,  m.  ant.  GERMANDAT,  com- 
panyia. 

AGERMANAR.  V.  a.  tnir,  uniformar,  ajuntar 
Eermanar.  Conformo,  coaequo,  copulo,  as.  ||aRl 

MANCOMUNAR. 

AGERMANARSE.  v.  r.  Férse  germans  místi- 

cament.  Hermanarse,  Consocio,  as,  conjungo,  is.  jj 

ant.  MANCOMUNARSE. 

AGERMANAT,  DA.  p.  p.  Hermanado.  Gonso 
ciatns. 

AGEROLA.  f.  ter.  Certa  classe  de  bolet  hà  per 
menjar. 

AGi.  m.  Salsa  americana.  Agi,  Agi. 

AGIBÍLIBUS.  m.  fam.  Indústria,  manya  per 
procurar  la  pròpia  conveniència.  També  s'  aplica  \ 
la  persona  que  tè  esta  habilitat.  Agibilibus.  Dext» 
ritas,  atis,  solertia,  indústria,  ai, 

AGIBILLAR.  v.  a.  compóndrer. 

AGIBILLAT,  DA.  p.  p.  COMPOST. 

ÀGIL.  adj.  Lleuger,  prompte.  Àgil,  expedita 
Promptus,  strenuus,  agilis. 

AGILtssiM,  A.adj.  sup.  Agilísima.  Strenuisimns 

AGILITAR.  V.  a.  Donar  agilitat.  Agilitar.  Ex- 
pedio,  is,  facilem  reddere. 

AGILITAT,  p.  p.  Agilitado,  Expeditus.  ||  f.  Lleu 
geresa,  expedició.  Agilidad.  Agilitas,  celeritas,  atis 
solertia,  n;.  ||  Un  dels  cua t re  dots  ó  excel-léncias  de 
cos  g\ov\ò%.' Agilidad.  Agilitas,  atis. 

AGILMENT.  adv.  m.  Agilmente.  Agiliter,  celeri 
ter,  expeditè. 

AGIONITAS.  pi.  Secta  del  sigle  vii  que  prete- 
nian  que  M  matrimoni  y  la  castedat  eran  sugestioni 
del  esperit  maligne,  y  així  's  donà  van  sens  fré  à  totj 
classe  de  abominacions.  Agionitas.  Agionila^s. 

AGIOTATGE.  m.  Cambi  del  paper  moneda  ei 
diner  efectiu  ó  al  revés.  Agiotaje.  Agio,  nis. 

AGIOTI8TA.  m.  Qui  s'  emplea  en  Y  agiotatge 
Agiotista,  agiotador.  Signataepecnniaeaut  tabulis  ios 
criptae  permutatur. 

AGIRTE8.  m.  pi.  Sacerdots  de  Cibeles  que  en- 


•k 


AGN  CATALÀ. 

treteoian  al  poble  ab  contorcions  y  extravagancias. 
I  mel.  XAiaAiRB. 

AGITABLE.  Lo  que  p6t  agilarse.  Àgitable.  Agi- 
Ubilis. 

AGITACIÓ,  f.  Moviment.  Agitacion,  conmocion. 
igitalio,  ois,  motos,  qs.  ||  Perlurbació.  Agitacion. 
igitatk),  a^stuatio,  nis,  volatatos,  us. 

AGITADAMENT.  adv.  m.  Ab  agitació.  Agitada- 
Wíli,  jEslQOsè. 

AGITANAT,  DA.  adj.  Semblant  als  gitanos. 
ijitaudo.  Erranti  ^gyptio  simiiis. 

AGITAR.  V.  a.  Mónrer  ab  prestesa  ó  violència. 
ijitar.  Agito,  peragito,  concito,  as.  |j  Pertorbar, 
coomóarer.  Agitar.  Coomoveo,  es,  exagito,  as. 

AGITARSE-v.  r.  Agitarse.  Commoveri,coocitari. 

AGITAT,  DA.  p.  p.  Agitado.  Agitatos,  com- 
Dolns. 

AGLÀ.  f.  Froyt  de  la  alsina,  coscoll,  y  roore. 
ttllota.  Balaoos,  i,  glans,  dis.  |j  Capseta,  dita  així 
per  la  forma,  pera  posar  cosas  aromàtícas.  BeUota. 
Odoriferom  pocolam.  ||  La  extremitat  del  membre 
viríl  coberta  ab  lo  prepuci.  Balano.  Glans,  dis. 

DO?(it  C5  AGLÀ  PERA  F^R  CAGAR  UN  ROURE.    fp.  fam. 

Fér  no  petit  benefici  ab  la  esperansa  de  gran  recom- 
pensa. Meter  aguja  y  sacar  reja,  Piieom  donat  ut 
palliom  recipiat.  Pro  bonis  glomí. 

ACOANAT,  DA.  adj.  Eo  forma  de  aglà.  Abelló- 
iUo.  Ad  glandis  similitodíoem  factos. 

AGLATZ.  m.  ant.  aguatt. 

ASMENTm  m.  ant.  aument. 

AGNACIÓ.  f.  Paren  tia  de  part  de  pare.  Agnacion, 
Agnalio,  ois. 

ÍG5AC1Ó  FINGIDA,    for.  y 

iGXició  ARTIFICIOSA,  for.  La  qoe's  considera  pera 
ia  SQccessió  dels  béns  vinclats  qoe  demanan  des- 
cendència de  varó,  en  la  qoe  si  s'  interromp,  he- 
reta 1  varó  de  la  femella  mès  pròxima.  Agnacion 
(irúfàosa.  Agnatio  ficta. 

AG5ACIÓ  RiGUROSA.  for.  La  descendència  per  línea 
de  varó  oo  interrompoda.  Agnacion  rigurosa.  Agnatio 
propria. 

AGNALS.  m.  Festas  romanas  en  temps  del  es- 
quilar. Agnalfs.  Agnalia,  orom. 

AGNAT,  DA.  m.  Parent  qoe  prové  per  part  de 
pare.  Agnado.  Agnatos,  os. 

AGNATIGI,  A.  adj.  for.  Pertanyent  à  la  agna- 
ció  ó  agoat.  Agnaticio.  Agnatitios. 

AGNEL.  m.  ant.  anyell. 

AGNÈS.  f.  Nom  de  dona.  Inés,  Agnès,  elis. 

AGBflCIÓ.  f.  poét.  Regoneixement  de  ona  ó  mès 
persooas  eo  los  dramas,  de  lo  qoe  resolta  modansa 
de  fortona.  Agnicion,  reconocimiento.  Agnitio,  nis, 
^Mgoorisis,  is. 

AGNINA.  f.  Pell  de  anyell.  Corderina,  Agnina 

penis. 

AGüOGAST.  f.  GATILLO  CASTO. 

AGnoiTAS.  m.  pi.  Sectaris  del  sigle  iv,  qoe 
Preteoiao  qoe  Dèo  no  posseheix  lo  coneixement  de 
^t  sioo  gradoalmeat.  ||  Sectaris  del  sigle  vi,  qoe 


AGO  47 

pretenian  qoe  Jesocristh^^  ignorat  algonas  cosas, 
fonda ntse  en  lo  passatge  #èla  Escriptora  qoe  1  fill 
del  home  ignorava  'i  dia  del  jodici.  Agnoitas, 

AGNOMINAGIÓ.  f.  paronomàsia. 

AGNU8.  m.  y 

PASTA  DE  ÀGNis.  Relíqola  de  cera  benehida  per  lo 
Papa  ab  la  figura  de  un  be,  y  també  1  reliqaiari  qoe 
la  sosté.  Agnus  Dei.  Agnos  Dei. 

AGOBIAR.  V.  a.  AGOVIAR. 

AGOLAR.  V.  a.  ant.  engullir. 

AGOLEJAR.  V.  a.  ant.  igualar. 

AGOLPAR.  V.  a.  med.  Formar  las  aygoas  al 
temps  dels  dolors  del  part.  Agolpar,  Conglomeror, 
aris. 

AGONA.  m.  Lo  sacrifícador  qoe  en  las  festas 
agonals  preguntava  ants  de  immolar  la  víctima: 
lAgo-ne?  esto  es:  ^Obr?  Se  l' anomenava  ademés,  rey 
de  las  cosas  sagradas.  Agona,  Agos,  nis. 

AGONALS.  m.  pi.  Festas  dels  romans  en  honor 
de  Jano  ó  de  Agoni.  Agonales.  Agia,  orom,  agona- 
lia,  ium. 

AGONI.  m.  Deo  dels  negocis  Agonio.  Agonios,  ii. 

AGONIA,  f.  Congoixa  del  moribondo.  Agonia, 
Agonia,  <c,  postrema  anímam  agentis  locla,  spiran- 
lis  ultimum  díscrimen.  |{  Ànsia,  desitg  vehement. 
Agonia,  Cupido,  iois.  |{  Gran  pena.  Agonia,  Angor, 
is,  animi  cruciatus. 

ACrONIANTS.  m.  pi.  Dèos  que  s' invocavan  en 
r  acte  de  comensar  algona  gran  empresa. 

AGONI8ANT.  m.  Agonizante,  moribundo.  Mo- 
riens,  moribundus.  |1  Religiós  de  la  orde  de  sant  Ca- 
mil-lo. Agonizante.  Morienlium  adhortator. 

AGONISANTS.  m.  pi.  Religió  fundada  per  sant 
Camil-lo  de  Lelis.  Agonizantes.  Horientium  adhor- 
tatorom  ordo. 

AGONI8AR.  V.  n.  Patir  la  agonia  de  la  mort. 
Agonizar,  estar  agonizando,  en  la  agonia,  Animam 
agere,  trahere,  in  y'üsd  lucta  versari.  ||  ajudar  k  au 
morir. 

AGONÍSTIGA.  f.  Art  dels  combats  dels  atletas. 
Agonistica.  Agoníslica,  se. 

AGONÍSTIGH,  A.  adj.  Lo  qoe  pertany  à  la  ago- 
níslica. Af/on/süVo.  Agonisticus.  ||  Nom  qoe  donà  1 
heretge  Donalo  als  qoe  enviava  à  predicar  als  llochs 
vehins.  Agonistico.  Agonislicus. 

AGORAMENT.  m.  Art  dels  dgorers.  Agoreria, 
Arospicina,  o". 

AGORER,  A.  m.  y  f.  Qoi  professa  los  anguris. 
Agorero.  Augur,  is,  auguratrix,  icis. 

AGORERÍA.  f.  auguri. 

AGOSADAMENT.  adv.  ro.  ant.  atrevidament. 

AGOSAR.  V.  n.  ant.  atrevirsb.  []  m.  ant.  atre- 
viment. 

AGOSATy  DA.  adj.  ant.  atrevit. 

AGOST.  m.  Octau  mès  del  any.  Agosto,  Angos- 
tos, i,  sextilis,  is.  II  La  temporada  en  qoe's  fa  la  co- 
llita dels  grans.  Agosto,  Messis,  is. 

CADA  COSA  A  SON  TEMPS  COH  LAS  FlOi 

Ensenya  qoe  las  cosas  oportonas 


■ïïT^ 


48 


ÀGB 


DICCIONARI 


AGR 


bles  y  profitosas.  Cada  Wff  d  su  tiempo  y  los  nabos 
en  adviento.  Omne  temlMHVnm  placet.  Omnia  tem- 
pns  habent. 

AG08TEJAD0R.  m.  ant.  Lloch  ahont  pastarà 
'1  bestiar  en  l' estiu.  Àgostadero.  iEstiva  pascaa. 

AGOSTEJAR.  v.  n.  Pasturar  lo  bestiar  pels 
rostolls  eo  lo  mès  de  agost.  Agostar.  Segetnm  exu- 
vias  pascere.  ||  Pasar  V  estiu  en  alguna  part.  Agos- 
tar y  pasar  el  eslio  en  alguna  parte.  iEstivo,  as. 

AG08TENGH,  CA.  adj.  Nat  en  agost.  Agostizo. 
Debiiis,  gracilis,  augusto  natus. 

AGOTABLE.  adj.  Lo  que*s  pót  agotar.  Agotahle, 
Quod  exbauriri  potesl. 

AGOTAIUENT.  m.  La  acció  y  acte  de  agotar. 
Agotamiento,  agotadura,  Exhaustio,  nis. 

AGOTAR.  V.  a.  Tràurer,  apurar  un  licor  fins  la 
úllima  gota.  Agotar,  Exhaurio,  is,  epoto,  as.  ||  met. 
Consumir  qualsevol  cosa.  Agotar^  apurar.  Consumo, 
is,  fínem  alieni  facere.  ||  malbaratar.  ||  met.  Dit  del 
íngeni  y  altras  cosas  immaterials,  emplear  totas  las 
suas  forsas.  Agotar.  Ingenium,  mentem  totis  viri- 
bus  intendere. 

AGOTAT,  DA.  p.  p.  Agotado,  Exhaustus. 

AGOT8IL.  m.  AGcsiL.  II  ant.  batlle.  ||  ant.  ge- 
neral DB  EXÈRCIT. 

AGOVIAR.  V.  a.  Fatigar,  oprimir.  Agoviar.  Op- 
primo,  obruo,  is,  aggravo,  as. 

ACrOVIAT,  DA.  p.  p.  Agoviado.  Oppressus,  gra- 
vatus. 

ACvOYTAR.  V.  n.  aguaytar. 

AGRA.  f.  Espècie  de  fusta  mòlt  olorosa  de  la  is- 
la  de  Aynant.  Agra.  Lignum  agra. 

AGRACIAR.  V.  a.  Donar  gràcia,  garbo,  mèrit  à 
alguna  cosa.  Agraciar,  Alicui  venustatem  pàrere, 
conciliaré.  ||  Fér  mercè.  Agraciar.  Gratificor,  aris, 
beneficio  aíücere. 

AGRACIAT,  DA.   adj.  Agraciada.  Yenastus.  jj 
p.  p.  Agraciada.  Gratificatus.  ||  v.  a.  ant.  Donar  las 
gracias.  ser  agraciat  de  algij.  ant.  Haverii  donat 
lasgracias. 

AGRADABILtSSIM,  A.  adj.  sup.  Agradabili- 
simo.  Gralíssimus. 

AGRADABLE,  adj.  Lo  que  agrada.  Agradable. 
Gratus,  jucundus,  placidus.  ||  afable. 

AGRADABLEMENT,  adv.  m .  De  un  modo  agra- 
dable. Agradablemenle.  Gratè,  jucnndè. 

AGRADAN8A.  f.  ant.  agrado. 

AGRADAR,  v.  n.  Complàurer.  Agradar,  conten^ 
íflr,  conip^arer.  Placeo,  arri deo,  es,  libet,  lubet.  || 
Saber  hò.  Agradar y  gustar,  saber  bien.  Placeo,  es, 
sapio,  is,  gustui  jucundum  esse.  ||  Sér  alguna  cosa 
de  la  aprobació  de  algú.  Agradar,  gustar,  senlar,  so- 
nar bien.  Placeo,  es,  delecto,  as.  ||  Voler,  desitjar, 
com  si  fas  un  favor  m*  agrada  que  me'n  fassan  un 
altra.  Gustar.  Cupio,  is,  exopto,  as,  mihi  placet. 

k  Ml  m'  agrada;  lo  que  m'  aguada,  u'  agrada;  m' 
agrada  perquè  m'  agrada,  loc.  fam.  Denota  elegirse 
una  cosa  per  gust  sèos  cuydar  de  la  rahó.  Lo  que 
me  stktna  me  suem.  Òptima  qu»  placent. 


NO  m'  agrada.  Modo  de  parlar  que  s' aplica  al  qui 
diu  alguna  cosa  que  disgusta  à  altre,  pensant  qae^s 
diu  ab  segona  intenció.  Bien  reza  però  mal  ofrece. 
Yerba  factis  non  conveniunt. 

LO  QUE  NO  AGRADA  k  LA  VISTA  Ó  ALS  ULLS  IfO  AGRA- 
DA À  LA  BOCA.  ref.  Denota  que  las  cosas  que  depen- 
deixen  de  la  elecció  han  de  venir  à  gust.  Sià  la  vista 
no  me  agrada,  no  me  aconsejes  nada.  Qood  nec  oca- 
lus,  nec  experíentia  probat  frustra  suades. 

si  h'  agrada,  no  m'  agrada.  Cucut,  joch  de  cartas 
en  que  s'en  duna  una  é  cada  jugador,  y  1  qui  tè  ma 
sinó  li  acomoda  la  cambia  ab  la  que  tè  '1  del  sea 
costat;  lo  que'n  tè  una  de  bona  diu  estich  content  y  *s 
queda  ab  ella;  lo  que  tè  un  rey  diu:  cucut  y  noesli 
obligat  à  cambiar,  y  últimament  pert  loqai  tè  la 
carta  mes  baixa.  Malcontento,  euco.  Lndns  sic  díctus. 

SI  NO  LI  AGRADA  QUE  HO  DEIXE.  81  NO  LI  AGRADA  QUB'S 

PASSEJE.  exp.  Sens  aténdrer  à  la  voluntat  ó  aproba- 
ció de  altre,  convinga  ó  no  convinga  en  la  cosa. 
Que  quiera,  que  no  quiera.  Yelit,  nolit;  libenter  vel 
invitè. 

SI  Na  t'  agrada  no  t'  di  GASES.  loc.  met.  Sí  oo 
t'  acomoda  no  hò  prengas.  Si  no  te  parece  hien  déja- 
lo.  Si  non  placet  respue. 

SI  NO  t'  agrada  no  li  fassas  albabda.  ref.  al 
sant  que  no  tlngas  devoció  no  li  fassas  oració. 

AGRADAR8E.  V.  r.  Complàurerse  mútuament. 
Agradxirse,  complacerse.  Gratum  aliquid  vel  jacaa- 
dum  esse.  Q  Enamorarse  de  las  prendas  ó  boaas 
qualitats  de  algú.  Prendarse.  Alíquo  capi,  allici. 

AGRADAT,  DA.  p.  p.  Agradado.  Placítos.  0 
adj.  prendado.  Captus,  allectus. 

AGRADATGE.  m.  ant.  agrado. 

AGRADIR.  V.  n.  ant.  agrahia. 

AGRADIT.  p.  p.  ant.  agrahit. 

AGRADO,  m.  Aprobació,  satisfacció.  Agrado. 
Yolunlas,  atis,  beneplacitum,  i,  approbatio,  nis.  | 
afabilitat. 

AGRADÓS,  A.  adj.  agradable. 

mal  agradós.  Desapacíble  en  lo  tracte.  Aspero^ 
seco,  desabrido,  brusco.  Asper,  durus. 

AGRAHIDÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Muy  agradecido^ 
agradecidisimo.  Gratissimus. 

AGRAHIMENT.  m.  Agradecimiento,  Gratia,  te, 
gratitudo,  nis. 

AGRAHIR.  V.  n.  Regonéixer  los  beneficíis.  Agra- 
decer,  reconoctr.  Refero,  ers,  acceptum  ferre,  graiias 
babere.  ||  Pagar  los  beneficis.  Agradecer,  regraciar. 
Gratiain  referre.  ||  Donar  las  gracias.  Agradecer,  dar 
gracias.  Gratias  agere.  ||  Premiar  un  servey  6  acció 
distingida.  Remunerar,  recompensar,  ^a/ardonar.  Re- 
munero, as,  remuneror  aris. 

AGRAHIT,  DA.  &di.Agradecido.  Gra  tus,  beoe- 
ficii  memor. 

mal  agrahit.  dbsageabit. 

AGRAM.  m.  gram. 

AGRAM0NTES08.  m.  Parcialitat  de  Navarra. 
Agramonteses. 

AGRAMENT,  adv.  AGEKMENT. 


CATALÀ. 


AGR 


AGIANALL.  m.  BlfGlANALL. 

AGBANAULAR.  v.  a.  bngranallír. 

AGRAVfALLAT.  p.  p.  bng&anàllat. 

AGAAlfAR.  V.  a.  engrí^nallar.  ||  ter.  escombrar. 

AGRANDIR*  v.  a.  engrandir. 

AGIAHI,  A.  adj.  Cosa  del  camp,  com  lley  agrà- 
ria, i^ario.  Agrarias,  agralis.  J  ra.  for.  Certa  pres- 
tació de  la  quinta  ó  sexta  part  dels  fruy ts.  ||  cens. 

AGaAs.  m.  Rahim  vert.  Àgróz,  Acerba,  imma- 
lon  Qva.  g  Sach  del  rahim  vert.  Agrdz.  Ompha- 
diin,  ii,  acrementam,  i. 

ítsda  de  agrís.  Agrdz,  agua  de  agróz,  agrazada, 
Saecbaro,  et  ompbacío  coofecta  aqna. 

n  agrís.  m.  adv.  Abans  de  temps.  En  agrdz, 
IniBitarè,  prsmatnrè. 

miLANT  AL  agrís.  Agroctno,  Omphacins,  ompha- 
dsos. 

A6BA8SAR.  V.  n.  Saber  à  agràs  Agrazar,  Om- 
pbaeiom  sapere. 

AGHASfiERA.  f.  Yas  en  qne's  gaarda  'I  such 
deigràs.  Agracera.  Omphacinm  vasculam.  ||  Parra, 
Ifniytdela  qaal  no  madnra.  Agracera,  Labrusca, 

AGRA8SIR.  V.  n.  aot.  agrahir. 
AGRA8SOT.  m.  ter.  gotim. 
AQMATCXEN.  adv.  adretas. 

AGRAVAGlÓ.f.  AGRAVAUENT. 

ACHIAVADAMENT.  adv.  ant.  Con  gravitmen, 
Gravalè,  gravè,  gravatiro. 

AGBAVADOR,  A.  m.  y  f,  Agravador.  Aggra- 
^os,  gra  vans. 

AGRAVAMENT.  m.  La  acció  de  agravar  y 
3?ra>írse.  Agravamienlo.  Grava tio,  nis,  gravamen, 
inis.  J  Acriminacid  en  las  censuras  eclesiàslicas. 
.tjríramiVn/o.  Acrimioatio,  nis. 

AGRAVANT.  p.  a.  Agravante,  agravatorio.  Gra- 
^^^1  aggravans. 

AGRAVAR.  v.  a.  Oprimir,  causar  perjudici, 
ijrtfrar,  agoviar,  cargar  las  bulas.  Gravo,  aggravo, 
ÍDgravo,  as,  opprimo,  premo,  is,  praegravo,  as.  || 
Aoiaeolar  la  gravedat.  Agravar.  Aggravo,  as,  gra- 
>iorero  reddere.  B  Exagerar  la  deformitat  ó  delicte. 
Ayrottff,  acriminar,  abuUar,  envenenar.  Criminor, 
>ris,  cülpam,  crimen  angere,  exageraré,  acriter, 
#r«are;  graviorem,  pejorem  causam  eflicere.  || 

WCTXTAR. 

AGRAVARSE.  v.  r.  FÍrse  nna  cosa  mès  pesada 
y  molesta.  Agravarse.  Gravesco,  ingravesco,  is. 

AGRAVAT,  DA.  p.  p.  Agravado.  Aggravatus. 

AGRAVATORI,  A.  adj.  ant.  for.  gravatori. 

AGRAVI.  m.  Obra  ó  paraula  ofensiva.  Agravio, 
|oJ«na,  contnmelia,  noxa,  aï,  convicium,  probrnm, 
Noüensio,  nis.  ||  Perjudici  en  los  interessos  ó  drets. 
^fofto.  Damnam,  nocumentnm,  i. 

.  AGRAVIADOR,  A.  m.  y  f.  Agraviador.  Injurias 

'llator. 

AGEAVIAR.  v.  a.  Fér  agravis.  Agraviar,  Inju- 
^^  inferre,  facere,  injurià  afficere,  tedere,  viola- 
w»  injnriosiufl  acciperey  tractaré. 

TOMO  I. 


AGR 


49 


SI  TENS  À  ALGÚ  AGRAMAT  NO  VAJAS  MAT  OESCUTDAT. 

ref.  Denota  que  '1  qui  fa  iy|raTÍs,  déu  anar  previngui 
per  que  no  V  atrapen  may  descnydat.  Qiiien  siembra 
abrojos  no  ande  descalzo.  Qui  tribulos  serit,  ne  pede 
nndus  eat. 

AGRAVIARSE.  V.  r.  Enfada rse  per  alguna  obra 
ó  paraula.  Agraviarse,  ofenderse,  picarse,  resenlirse, 
formalizarse.  Se  injurià  affcctum  profiteri,  iniquo 
animo  aliquid  ferre.  ||MaImétrerse  alguna  part  del 
cos.  Lesiarse,  Lasdi. 

AGRE.  m.  Lo  such  àcitde  algunas  fruytas  ó  her- 
bas.  AgriOy  agrura,  Acerbus,  acidus  snccus.  ||  adj. 
Aspre  al  gust.  A^rt'o,  dcido,  acerbo,  Acerbus,  acidus, 
asper,  acer.  ||  met.  Camí,  terreno  dolent.  Agrio^dspe' 
ro,  escabrosOy  fragoso,  serrino,  salvage.  Asper,  ar- 
duus.  II  met.  Desapacible  en  lo  tracte.  Agrio,  acre, 
dspero,  bronco,  brusco,  desabrido.  Durus,  asper,  im- 
manis.  ||  met.  Se  diu  del  estil  quant  es  dissonant. 
Duro,  Dorns.  ||  afigió.  ||  Dit  del  metall  pocb  flexible. 
Agrio.  Difficilis.  ||  pínt.  De  mal  gust  en  lo  color  ó  di- 
buix. Agrio,  lojucundò  pictum. 

AGRES.  pi.  Lo  conjunt  de  arbres  que  fan  lo  fruyt 
agre.  Agrios.  Arbores  acidulos  fruclus  ferentes. 

FBRSE  AGRE.  fr.  Expüca  la  repugnància  de  executar 
ó  empéndrer  alguna  cosa  noconsideranlla  útil  ó  gus- 
tosa. Hacerse  de  mal,  cuesta  arriba,  Ingratum  esse. 

FÉR  TORNAR  AGRE.  fp.  Fér  que  alguna  cosa  prenga 
un  sabor  desapacible  mès  ó  menos  semblant  al  vina- 
gre. Avinagrar,  agriar,  acedar.  Acerbo,  as,  acidum 
eflicere. 

PUNTA  DE  AGRE.  fr.  Lo  quc  lè  un  pocb  de  agror. 
Agrillo,  rabaniUo,  punta,  Acidulus,  subacidus,  i. 

TORNARSE  AGRE.  fr.  Posarsc  àcida  ó  agre  alguna 
cosa.  Agriarse,  acedarse.  Acesco,  is.  ||  Dit  de  las  con- 
servas  y  confiluras.  Agriarse,  rehervirse,  fermentarse, 
revenirse,  Acesco,  fermenlesco,  is,  fermento,  as.  I| 
Dit  dels  licors.  Torcerse,  revenirse,  avinagrarse,  agrar^ 
se,  acedarse.  Acesco,  coacesco,  is,  in  acetum  decli- 
naré. II  Dit  del  llevat.  Ahilarse.  Acesco,  is. 

AGREABLE.  adj.  AGRADABLE. 

AGREDOLS,  adj.  Lo  que  tè  una  mescla  de  agre 
y  dols.  Agriduke,  Dulcacidus,  i,  ex  acerbo  el  suavi 
mixlus. 

AGREGACIÓ,  f.  Conjunt  de  cosas.  Agregacion, 
Aggregatio,  adscriptio,  adjunclio,  nis.  |j  quím.  Pro- 
pensió que  tenen  à  unirselas  mol-léculas  integrants 
dels  cossos,  y  à  conservar  esta  unió.  Agregacion,  co- 
hesion.  Coho^sio,  onis.  ||  Destino,  col-locació  en  algun 
cos  ú  oficina  sens  plassa  efectiva.  Agregacion,  Coop- 
tatio,  nis. 

AGREGAR.  V.  a.  Unir  unas  cosas  ú  altras.  Agre- 
gar.  Aggrego,  as,  adjungo,  jungo,  is.  jj  Destinar  à 
alguna  persona  à  una  corporació  ü  oficina.  Agregar, 
incorporar,  Corporo,  coaplo,  as. 

AGREGAR8E.  V.  r.  Agregarse.  Se  alicui  ordioi 
adoptaré,  societati  adjungi. 

AGREGAT,  DA.  p.  p.  Agregado.  Aggregatus.  || 
m.  Conjunt  de  cosas.  Agregado,  Cumulus,  aggrega- 
lum,  i.  II  quim.  Parlfculas  (homogéneas  que  ab  sa 

8 


50 


AGR 


DICCIONARI 


AGR 


reomó  íormaD  ua  cos  mès  volamioós.  Agregada, 
Aggregatam,  i.  [|  Terc^4$^  bordo. 

▲GUBGAT  DB  DisBAiuTB.  CoojuDt  do  bUs.  Halodedis- 
paraíes.  Copia,  ae,  multítudo,  nis,  acerbos  ioaptia- 
rum. 

▲GàsoAT  DK  BOIGS.  GoDJQnt  de  ells.  Qavilla  de  locos. 
^eUraotíam  multi todo,  caterva. 

AGREJAR-  V.  D.  Tenir  ana  pantà  de  agre.  Ser 
agrillo,  («ner  pufUa  (ie  (í^n'o.  Acricalam  esse.  ||  aspee- 

JAE. 

AQMELUim  f.  Herba  indígena,  que's  troba  en  los 
prats  y  *s  cultiva  en  hortas  y  jardins,  de  flor  blan- 
ca,  gust  agre;  que  serveix  pera  guisar,  y  de  la  cual 
ae  trau  la  sal  del  mataix  nom ;  en  medicina  s'  em- 
plea  com  à  debililant.  kctdtraj  acetosa,  Acetosa,  bò, 
lapathium,  ü,  lapathum,  i,  acotaria  rumex. 

AGULLA  BOBDA.  f.  Planta  perenne,  de  arrel  grossa, 
ooloT  pardo  per  la  part  de  fora,  groga  matizada  de 
venas  un  poch  rojas,  y  que  creix  en  llochs  bomits: 
s'  emplea  en  medicina  contra  las  malaltias  briano- 
sas  y  la  ronya.  Bomaza,  Rumex,  icis. 

AGBELLAS  DE  WDiA.  Yinagrosüy  actdera  de  Indias. 
Acetaria  indica. 

AOItELLETAS-f.  d.  Planta  perenne  ab  fullas  de 
figura  de  cor,  y  que  tè  un  gust  agre  semblant  al  de 
la  agrella.  Aleluya,  acederilla,  acetosilla^  ojàliL•. 
Oxalis,  idis,  acetorum  trifoliam,  acidula,  ae. 

AGIÜSBIENT.adv.  m.  Ab  aspresa  ó  rigor.  Agria- 
menle.  Acerbè,  acre,  asperè. 

AGREMINT.  m.  ant.  serradubas. 

AGRES.  m.  ant.  lngbés.  ||  adjacent. 

AGRESSIÓ,  f.  ant.  acomesa,  ataco. 

AGRESSOR,  A.  m.  y  f .  Lo  qui  acomet  à  altre 
injustament  pera  ferirlo  ó  matarlo.  Agresor.  Aggres- 
sor,  invasor,  is.  ||  homicida. 

AGREST,  adj.  Lo  que  produheix  Ip  camp  sens 
cultivario.A^rextó,  silvestrey  salvaje,  y  borde  que  sols 
s' aplica  als  arbres.  Agrius,  agrestis.  y  met.  S' apli- 
ca al  subjecte  que  tè  modals  grossers.  Agreste,  rús- 
tko,  braviOf  montaraz.  Basticus,  agrestis,  innrbanus. 
II  Lo  traballador  y  demé^  pertanyent  al  camp.  Rús- 
tko,  campeHno,  agreste,  Rusticus,  campestris.  ||  ant. 
Llocb  inbabitat.  IriL•litado.  Desert  us. 

AGRCT,  A.  adj.  d.  Un  poch  agre.  Agrillo,  agrete, 
Acidulus,  subacidulns. 

AGREüGER.  V.  a.  ant.  y 

AGREUJAR.  V.  a.  ant.  agraviab. 

AGREUJAT,  DA.  p.  p.  ant.  agraviat. 

AGREVIAR.  V.  a.  ant.  agraviab. 

AGRIAR.  V.  a.  met.  Disgustar  mòlt.  Agriar, 
exasperar,  encmar.  Irrito,  exaspero,  as,  commoveo, 
es. 

AG^GULTOfl.  m.  Qui  cultiva  la  terra.  Agricul- 
tor, lahrador.  Agrícola,  a;,  agricultor,  arator,  is.  || 
fQui  escriu  ó  ensenya  la  agricultura.  Agricultor,  agró- 
nomo.  Agronomus,  i,  agricultor,  is. 

AGRICULTURA,  f.  L' traball  deia  terra.  Agri- 
cultura, (e,  agrícolatio,  nis.  ||  L'  art  que  ensenya  '1 
cultiu  de  la  terra.  Agricultura,  Agricultura,  ac,  ar{> 


agrària.  ||  Lo  que  pertany  à  la  agricultura.  Agrario, 
agreste.  Agricolaris,  is. 

AGRlDUljaURA.  f .  Nom  pera  significar  la  qua- 
litat de  agre  y  dols.  Agridulmra,  Sapor  dulcacidus. 

AGRIELLES.  f.  ter.  AGRELLA. 

AGRIFOLÍ.  m.  Arbre  silvestre  que  tot  1*  any  tè 
fullas,  las  quals  son  espinosas,  caragoladas,  de  un 
ver t  fosch  mòlt  llustrós,  de  fruytcolorat  y  agreab 
la  pell  groguenca  de  la  qual  se  fk  vescb:  en  medici- 
na s' emplea  contra  certs  casos  de  gota  y  renmatis- 
me  cróoich.  Acebo,  agrifólio,  AgrifoUum,  ii,  agrífo- 
lia,  se. 

AGRIMENSOR,  m.  Lo  qui  tè  per  ofici  medir  las 
terras.  Apeador,  agrimensor.  Agrimensor,  is. 

AGRIMONIA.  f.  S*  anomena  així  en  memòria 
del  rey  Eupator:  es  una  planta  perenne,  indígena, 
ramosa,  de  quatre  pams  de  alsària,  aspra  al  (acto, 
f ollas  llargas  y  partidas  de  un  groch  bermós:  s'  em- 
plea j^r  adobar  las  pells,  y  en  medicina  s*  usa  com 
un  lleuger  astringent.  Agrimonia.  Agrímonia  eupa- 
toria,  berba  agrimonia. 

AGRIÓ.  m.  Call,  durícia  que's  forma  en  la  part  su- 
perior y  posterior  del  segon  os  de  la  sofraja  dels 
animals.  Agrion,  Mallo,  nis,  callositas  suffragilis. 

AGRIPALMA.  f.  Ma  de  santa  Maria,  planta  pe- 
renne de  Espanya,  de  tresà  quatre  peus  de  alsada, 
las  fullas  dividídas  en  tres  flors  purpúreas,  la  llavor 
angulosa,  la  arrel  fibrosa:  es  remey  pel  mal  de 
cor.  Agripalma,  cardíaca.  Leonatus  cardíaca. 

AGRIR.  V.  a.  ant.  Fér  tornar  agre  alguna  cosa. 
Agriar,  accdar,  poner  úgrio.  Acerbo,  as,  acidum  red- 
dere.  ||  ant.  met.  criar.  ||  Irritar  algun  mal.  Irritar. 
Malum  refricare,  renovaré. 

AGRIRSE.  V.  r.  ant.  tornarse  agre.  ||  met. 
Agravarse  las  Uagas.  Agriarse,  enconarse,  irritarse. 
Exulcero,  as  recrudesco,  is. 

AGRIT,  DA.  p.  p.  ant.  Acedado,  avinagrado. 
Acerbatus.  ||  Exasperat.  Exasperado,  agriado,  Exas- 
peratus. 

AGRÓ.  m.  Aucell.  garsa. 

AGRONOMIA,  f.  La  teoria  de  la  agricultura. 
Agronomia.  Agronomia,  a;. 

AGRONXADOR.  m.  gronxador. 

AGRONXAR»  v.  a.  gronxar. 

AGROPAR*  V.  a.  ant.  nuar.  ||  reunir,  ajuntar  y 

ARREPLEGAR. 

AGROPARSE.  V.  r.  Rehunirse  en  grupos.  Jun- 
tarse.  Gongregari. 

AGROPS.  m.  p.  ant.  grop,  nu. 

AGROR.  f.  Lo  gust  agre  de  alguna  cosa.  Acedia, 
agrura.  Acrimonia,  acerbitas,  atis,  acor,  is. 

AGRORETA.  f.  d.  Agrete,  agrillo.  Subacidulns. 
II  En  lo  tracte  y  respostas.  Sequete,  acedia,  acrtmo- 
nia,  aspereza.  Aciditas,  atis,  acor,  is. 

AGROS,  A.  adj.  Aspre  al  gust.  Aceioso.  AceVosus. 

AGRUPAR.  V.  a.  ant.  nuar.  H  anV,  ^e\ïx\e,  ah- 
bepleglar. 

AC^RURA.  f.  ant.  AoaoR.  U  ïoe^^  ^  k^^r^sa  en  \o 
tracte.  Acedia,  Acerbitas,  aUs.  ||  U^  ^%\^'^^i;t^^ 


A6U 


CATALÀ. 


AGl) 


51 


\anM  à  k  boca  per  bo  haverse  fét  bè  la  digestió. 
Crmiisa,  a§rwra  is  estómago.  Oiiremia,  ae. 

àO^MíULTEm  JLrbre  de  ladías,  espècie  de  llorer 
de  yíbI  y  eíack  à  treaU  peos  de  alsària.  Aguacate. 
igoicate,  es.  ||  Lo  frayt  de  aqaesl  arbre  que  es 
eoB  ona  pera  y  mòlt  agradable.  Aguacate.  Pomam 
agiacate. 

AGUABfENT.  m.  aot.  La  acció  de  fér  agoda  la 
pula  é  Ull  dealgnoa  arma.  Aguzamiento,  aguzaàu- 
rs.  Exacatio,  ais.  |  aot.  Suülesa  del  fil  en  los  ios- 
Inuneots  de  tall.  Agydtza,  Acamen,  inis. 

AGUABiT.  m.  Fortalesa  d  vigor  pera  resistir. 
AfumU.  Robar,  oris,  fortitodo,  íois,  vigor,  is.  ||  So- 
frineot,  toleriúacia.  AgwmU,  Constantia ,  patien- 

AiGI)[AliTAB.y.a.  Sostenir.  Agwaduf,  mantenefy 
Msifltfr,  suitentar.  Sustento,  as,  sustineo,  es,  fero, 
ors.  iFatir,  sofrir,  i^vonlar,  9u/Wr,  tolerar,  Sus- 
teoto,  U^lero,  as,  sustineo,  es.  Q  Resistir  las  fütigas. 
ifunior,  raiitir,  Sapero,  as,resisto,  is.  ||  No  impe- 
dir loqiie'sdéo  y's  pót.  l^iMMlar,  fermitir^sufrir^ 
tfttcrsr.  ToUero,  as,  permítto,  eoasentio,  is.  Q  Sab- 
fisür,  CODI  lo  capot  agoàiitaea  tot  V  ivern.  Durar, 
taro,  as. 

icCiívTÀa  LOJOCB.  fr.  joch. 

AGÜAUTARSE.  V.  r.  Teoirse  ó  assegararse  per 
Meànrer.  ÀguantarH,  èostenerse.  Sastínerí,  susten- 
tin. I  Perseverar  en  algun  llocb,  estat  ó  resolució, 
intfnsrw.  Persevero,  as,  persisto,  is.  ||  reprimiese, 

CttVTBüiaSK.  I  iNàl  FOIT. 

A6CAJiTÀ»sB  COM  Ull  SOLDAT  viLL.  fr.  Estar  ferm  en 
a  resolució.  Tenerse  ú  los  eUnes.  Nil  de  voluntate 
remittere.  |  Ajodarse  mòlt  pera  no  decaurer  de  sòn 
otit  Ti»erse  à  los  elvus.  Sua  summo  studio,  maai- 
bis  pedibosqoe  tueri. 

AOHANTABLE.  adj.  Lo  que's  pót  aguantar. 
SifortaUe.  Tolerabilis,  íèrendus. 

AGUANTAT.  S' usa  com  interjecció  de  aquesta 
lusera:  mal  aguantat!  y  denota  que  algú  es  indigne 
de  lú  que  disfruta.  Que  itf<ttma.^Quam  indignusl 

A6ÜAB.  V.  a.  aot.  AriLiA.  0  met.  avivar,  isti- 
iriiR. 

AGUABUAB*  y.  a.  BSFIRAR. 

AfiCARAAR  LA  sivA.  fr.  Estar  esperant  la  ocasió  de 
%ir  sóB  intent.  BsUtr  al  husmo.  Inquirere,  inves- 
lipre,  occasiooem  arrípere. 

AGlUfiTAMOiT.  m.  hiséru,  oncssió,  ahgís- 

TU. 

AGOATT.  m.  La  acció  de  observar  de  un  llocb 
co  que  un  nopuga  sér  vist.  Aseeho.  Speculatio,  ob- 
Kníatio,  nís,  speculamen,  ínis.  y  ant.  guarda,  iiuu, 
cnHDo.  I  anU  Emboscada.  ABechanzafCehda.  Insi- 
die,annn.  0  Aspecto,  presencia.  Conspectus,  os. 

UTu  AL  AGOATT.  fr.  Estar  en  observació.  Estar 
d  <■  art.  Speeularí,  attentè  spectare,  atteotís  ocu- 
Síobeervére. 

UTu  Kf  AfiCATT.  fr.  Estar  en  emboscada.  Estar 
^  ÓAoeeeAo,  ó  e»  emboscada.  UtanÉttlÉB•Peul- 
t^.iii&sidíb 


ACHJATTADCMI.  m.  Lo  qui  aguayta.  Aeedtador^ 
aeechon,  Speculator,  obsemiCor,  rimator,  fs.  I  mira- 
dor. 

AGUATTARIENT.  m.  ant.  AGVATT. 

AOUAYTAB.  V.  n.  Observar  ab  atenció,  procii- 
rant  no  sér  vist.  Aeeckar,  alisbar,  avisorar,  haeer  la 
acechona.  Speeulor,  aris,  observo,  exploro,  as,  insi- 
deo,  es.  Q  Parar  llassos  à  algú.  Armar  lazo,  trampa, 
íwieadilla.  Insidias,  moliri. 

AOüAYfAR  LA  OCASIÓ,  fr.  A6UARDAR  LA  SEVA. 
QUIAGVATTA  PER  LO  FORAT  VÉU  SON  MAL  FAT.  TCf.  Ad- 

verteix  què'ls  curiosos  solen  obir  ó  véurer  cosas  de 
que'is  resulta  pesar  y  disgust.  Quien  aeeeka  por  o^ 
jero  ve  su  duelo.  Experta  est  linguas  auris  iniqna  ma- 
tas. Per  rímam  inspicíens  quotíes  tua  probra  vide- 
bis? 

AOUATTATy  DA.  p.  p.  Aeeehado.  Specnlatus. 

AGUDAMENT,  adv.  m.  Agudamente,  ingeniosa^ 
menu,  svtibnente.  Subtiliter,  acutè.  fl  Vivament,  sen- 
siblement. Vivamente.  Acutè,  vebementer. 

AGUI»»A.  f.  Sutilesa  del  tall  ó  punta  en  los 
instruments  de  cer.  Agudeza.  Acumen,  inis,  acies, 
ei.  II  Perspicàcia,  vivesa  en  V  ingeni,  obido  y  vista. 
Agudeza.  Solertia,  perspicàcia,  »,  perspicacitas, 
alis.  U  Astúcia,  sagacitat.  Agudeza.  Tecbna,  astutia, 
ee,  caliiditas,  alis.  ||  Acudit,  ditxo  agut.  Agudeza,  ar^ 
ranque.  Festivitas,  tenuitas,  atis,  acutè  dictum.J] 

ACRIMOMA. 

AGüDiflfilRi,  A.  adj.  sup.  Agudisino.  Acutis- 
simns. 

AGUDISSmARKNT.  adv.  sup.  Agudísimamen' 
te.  Peractttè,  acutissimè. 

AGüElUUTy  DA.  v.  Expert,  dextre  en  la  guer- 
ra. Aguerrido,  Bellicosus,  i,  belligerator,  is,  beUi 
expertus. 

ÀGUILA,  f.  ílma. 

ACHULEGIA.  f.  Planta  perenne,  que  creix  6ns  k 
tres  peus,  dreta  y  ramosa:  las  fullas  de  un  vert  obs- 
cur per  la  part  superior,  y  grogueneas  pel  revés: 
las  flors  mòltas  y  coastan  de  cincb  faDas  celoradas, 
blavas ,  moradas  ó  blancas.  Àqmlefia.  Aquílegia 
vulgaris. 

AGUBJENCH,  GA.  adj.  Pertanyeit  al  àliga, 
Aguileno,  Aquilinus. 

AGUILÓ.  ALIGOT.  I  ant.  tramonianr. 

AGUnnr ARIENT.  Senya  que's  h  tancant  dissi- 
muladament qualsevol  dels  ulls.  Gvinadafgumédura, 
Nictalio,  nis,  nictus,  us. 

AGUINYAR.  V.  a.  Apuntar  lo  tir  de  canó,  ftetxa 
ó  altra  arma  à  alguna  part .  Asestar,  apmitar,  Collineo, 
coUimo,  as,  intendere,  ictum.  ||  guintar.  |  Fixar  bi 
vista,  ó  posaria  en  algun  ubjecte  ab  atenció  y  coy- 
dado.  Pijar  la  vista.  Oculos  figere,  attentè  ínspicere. 

AGULLA,  f.  Barreta  per  lo  comú  de  fli  de  llautó, 
y  à  vegadas  de  plata  ú  or  ab  on  petit  capsiró,  que 
serveix  pera  assegurar  la  roba  y  per  altres  oooe,  y 
se'n  diu  agulla  de  cap.  AllUer.  Acienla,  spíoa,  m.  || 
La  que  tè  pinta  y  un  ull  per  abont  se  pasM  1  fil  ó 
seda,  y  serveix  pera  cusir  ó  brodar.  Aguja.  Acns,  ós 


S2 


À6U 


DICCIONARI 


À6U 


II  L*  assenyalador  en  los  rellotges  de  sol.  Aguja, 
gnomon,  mostrador,  puntero.  Sciathera^  «t,  horaríus 
Índex.  ||  burxà.  2.  i|  1/ assenyalador  en  los  rellotges 
de  corda.  ManeciUa,  saeta,  saetilla.  Gnomon,  is.  || 
BütixuLA..  II  Peix  semblant  à  la  anguila,  de  morro 
Uarch  y  prim,  y  color  vert.  Àguja,  espeton,  picudo, 
Marinus  acas.  ||  piràmide.  ||  Pilar  que  sosté  alguna 
part  principal  de  un  edifici.  Machon.  ^Edificii  ful- 
crum.  II  cosTELLis  II  La  pua  tendra  de  un  arbre  la 
qual  serveix  pera  empellar.  Puü,  Surculas,  i.  ||  f. 
Céquia  petiu  que  desaygua  ó  rega  las  terras  baixas 
y  porta  la  aygua  à  allras  céquias grans.  Bijutla,  Exi- 
guum  incile.  ||  Canal. 

AGiLLi  BORRàSSERA.  AGULLA  SAQVERA. 

AGULLA  DE  AMORTALLAR  SOGRAS.  La  dC  CUSir  mÒlt 

grossa.  Agujadeverdugado.  Màxima  acus. 

AGULLA  DE  CUSIR  S0LA8.  Espccic  de  puuxó  quo  usau 
los  espardenyers,  tè  un  foral,  dit  cos,  prop  de  la 
punta.  Aguja  de  alpargalero  ó  de  coser  suelas.  Acus 
ad  solas  canabinas  suendas. 

AGULLA  DE  ENLLARDAR.  La  que  serveix  pera  ficar 
tallets  de  cansalada  en  la  carn  dels  aucells  ó  en  al- 
tras  viandas  que  se  han  de  ruslir.  Mechera.  Yerucu- 
lum,  i. 

AGULLA  DE  ESPARTER.  La  que  usa  aquest  oficial  pe- 
ra cusir  estoras,  sàrrias  etc.  Aguja  espartera  6  de 
calicata.  Acus  quadrata. 

AGULLA  DE  FÉRFiLOJA.  lostrumeut  Semblant  à  la 
Uansadora  de  teixidor,  però  sens  lo  vuyl  en  que's  po- 
sa '1  canó,  del  qual  se  serveixen  las  donas  per  fér 
filats  y  allras  cosas.  Lanzadera.  Radins,  ii. 

AGULLA  DE  FÉR  MITJA.  La  quo  serveíx  pera  fér  mit- 
jas  y  altres  cosas  semblants.  Aguja  de  hacer  media, 
Acicula  tibialíbus  texendis. 

AGULLA  DE  GANXO.  La  dc  fil  de  ferro  en  forma  de 
forquela,  y  serveíx  pera  assegurar  lo  pentinat  de  las 
donas.  Horquilla.  Acus  furcilata  ad  comam  firman- 
dam. 

AGULU  DE  LA  MARE  DE  DÈu.  La  de  cap  mès  petita  que 
las  altres.  Alfiler  de  toca  de  monja,  Acicula  parva. 

AGULLA  DE  MAREJAR,  aut.  BRÜIXULA. 

AGULLA  DE  MATALASSER.  La  llarga  y  grossa  de  que*s 
serveixen  aquestos  oficials.  Aguja  de  ensalmar,  Acus 
clílellis  et  culcilris  assuendis. 

AGULLA  DE  MOLA.  RODET. 

AGULLA  DE  MONTO.  La  que  portan  las  donas  en  ell, 
de  vidre,  fusta,  or  ó  plata,  ab  una  boleta  del  ma- 
teix en  cada  exlrem.  Aguja.  Acus  crinalis. 

AGULLA  DE  NAVEGAR.  BRIÍIXULA. 

AGULLi  DE  PASTOR.  Píutura  de  Yénus,  bech  de  ci- 
gonya ó  de  grua,  planta  indígena  ramosa  que  fa  1 
fruit  en  unas  lavelielas  eslriadas  y  en  forma  de 
becb;  las  fullas  vcrdosas  y  bermellencas  per  las  bo- 
ras;  serveixen  cuylas  pera  curar  Uagas.  Pico  de  ei- 
ffuenaf  aguja  de  pastor.  Robertianum,  i,  ciconium,  i, 
anquineum  geranium  veneris  scandix. 

AGULLA  DE  PICAR.  La  que  tè  'i  cap  de  vidre.  Alfi- 
ler de  picar  ó  c<m  cahecilla  de  vidrio.  Acicula  sic  dicta. 

AGULLA  SAQUERA.  AGULLA  DE  MATALASSER. 


BUSCAR  UNA  AGULLA  EN  UN  PALLER,  ref.  DeOCta  la 

dificultat  de  conseguír  una  cosa  qoantse  preseotao 
mòlts  inconvenients.  Quitar  cruces  de  un  pajar.  Bus- 
car un  vestido  negro  en  Salamanca.  A  Marica  por  Bo- 
vena.  Inventu  difficillima  qusBrere.  Ab  asino  laaam 
quairere. 

cos  DE  AGULLA.  Lo  forat  per  ahont  s' enfila.  Ojo, 
Oculus,  i,  foraraen  acus. 

FÉR  PASSAR  PBR  UN  COS  DE  AGULLA,  fr.  mCl.  Féf  pa- 
tir fam.  Matar  de  hamhre.  Fame  extinguere. 

ENFILAR  LA  AGULLA,  fr.  Passar  pcI  COS  de  ella 
la  seda  ó  fil.  EneWar  la  aguja.  Acum  lino  trajicere, 
instruere. 

JUGAR  AGULLA,  fr.  FÉR  MITJA.  [|  CÜSIR. 

POSAR  FIL  A  LA  AGULLA,  fr.  Scrvcix  pcr  íncitar  à 
algú  à  que  emprenga  algun  tr  ball.  Poner  manos  à 
la  obra.  Manus  operi  admovere. 

PUNXADA  DE  AGULLA  DE  CUSlR.  AgujOUZa.  ICtUS  BCUS. 

AGULLAS.  f.  pi.  Lo  regalo  que  solen  fér  los  passat- 
gers à  las  criadas  dels  hostals  quant  se  despedeixen 
de  ellas.  Alfileres.  Pecuniíe  munusculum.  ||  Joch  de 
noys  que  consisteix  en  posar  cada  hu  una  agulla  de 
cap  en  terra  ó  sobre  alguna  taula,  procurant  en- 
creuharla  ab  la  del  contrari,  movent  la  seva  ab  la 
ungla  del  dit  gros  cada  vegada  que  li  toca,  y  '1  qui 
primer  encreuha  guanya.  Alfileres.  Acicnlarnm  lados 
puerilis.  II  En  los  telers,  que  usan  la  màquina  à  la 
Jacquart  anomenan  aguUas  à  certas  barretas  de  fer- 
ro unas  ab  ull  y  allras  ab  ganxo,  que  serveixen  pera 
mostrejar  las  robas  de  seda.  Agujas.  Acus,  us. 

AGULLAS  DE  PLOM.  Rarretas  de  plom  que  serveixen 
pera  assegurar  la  seda  en  los  telers  de  robas  mos- 
trejadas.  Agujas  de  plomo.  Acus  plumbeae. 

PER  AGULLAS.  fr.  S'  usa  ab  la  frase  donar  ó  dema- 
nar, y  denola  la  quantitat  que's  senyala  à  las  pro- 
mesas  ócasadas  per  sos  adornes.  Para  alfileres, 
Matronarum  cultuí  desiguala  pecunia.  ||  agullas.  1. 

AGULLADA.  f.  Raslóab  una  punta  de  ferro  pera 
guiar  als  bous.  Aguijada,  aijada,  aguijon,  Stimulns, 
aculens,  spiculum,  i.  ||  rastell. 

AGULLASSA.  f.  aum.  Aguijon.  Grandís  acus. 

AGULLAT.  AGULLA.  7. 

AGULLER,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  fa  ó  vén  agullas. 
Agujero.  Acuarius,  acicularius,  ii.  ||  La  porció  de  fil 
ó  seda  que  s' enfila  cada  vegada  en  la  agulla.  Hehra, 
Fibra,  cC,  filum,  i.  ||  ant.  canó  per  possar  agullas. 

AGULLETA.  f.  d.  Agujim,  agujilla.  Acicula,  ce. 

AGULLETER.  m.  ant.  aguller. 

AGULLÓ,  m.  La  punxa  de  la  aguUada  ó  tota  ella. 

AGULLADA.  ||  FIBLÓ.  ||  met.  ESTÍMUL. 

CALSiGAR  l'  agulló,  fr.  mct.  ant.  Obstinarse  eo 
resistir  à  la  forsa  superior.  Dar  ó  tirar  coets  contra 
el  aguijon.  Grabrones  irritaré;  adversus  stimulum 
calcilrare. 

AGULLONADA.  f.  Cop  de  agulló.  Aguijonazo. 
Stimuli  ictus. 

AGULLONADOR.  m.  Lo  qui  agullona  6  estimu- 
la. Aguijador,  aguijoneador.  StimulaXot,  Va. 

AGULLONA8.  f.  pi.  ant.  Roba  ft^coXò,  que  ve- 


AGU 


CATALÀ. 


nia  de  Alep.  Ag^a,  Gossypina  tela  sie  díota. 

AGULLONAR.  V. a.  y 

AGULLOBIEIAR.  V.  a.  Pnoxar  ab  1'  agolló. 
Aguijonear,  Stimulo,  as,  pango,  compnngo,  is.  || 
meL  Instigar  à  algó  perafér  alguna  cosa.  Aguijonear. 
locito,  irrito,  concito,  as.  ||  v.  n.  met.  Gomensar  & 
córrer  per  no  cas  imprevist  ó  ab  mòlta  diligència. 
Apretar  los  talones.  Sabilò  ant  velociter  cnrrere. 

AGULLONEJAT,  DA.  p.  p.  Aguijoneado.  Sti- 
mnlatns. 

AGULLONET.  m.  d.  Aguijoncillo,  Acnlatas. 

AGULLÓS,  A.adj.  fís.  quim.  Lo  que  està  com- 
post de  parts  semblants  à  las  agollas,  per  exemple 
r  antimoni.  Agujoso.  Obeloides, 

AGUR.  m.  ant.  àugqu.  I  àugurídor. 

AGU8IL.  m.  Ministre  inferior  de  jasticia.  Algua^ 
ni,  esbirro,  eorchete.  Accensas,  i,  lictor,  is,  satelles, 
itís.  H  met.  fam.  Senyal.  Senal.  Signnm,  i,interpres, 
etis. 

A6Ü8IL  DE  ÀTGVÀ.  nànt.  Qm  tè  à  son  càrrech  la 
provisió  deaygna.  Alguadl  In  navibos  aqnsD  provi- 
sor. 

AOUSiL  Nt  MOflCAS.  Espocio  do  aranya  qne  sols  s' 
ocapa  en  agafar  moscas.  Alguacil  de  moscas.  Àva- 
neoins,  i. 

AGCSU  MSCUTDÀT,  LLiDilSGADA  MBRCAT.  rof.  DonO- 

ta  '\s  desordres  qoe  provenen  dels  descayts  de  mi- 
nistres de  jnsticia.  Alguacil  deseuidado,  ladrones  cada 
mertado.  Deses  accensor  latronum  fanlor. 

AGUSILAT.  m.  y 

AGUSILATGE.  m.  Lo  càrrech  de  agnsil.  Al- 
gitanlazgo.  Satellitis  mnnns. 

AGUSTÍ,  m.  p.  Agwtin,  Augostinns,  i. 

AGUSriNO,  NA.  adj.  Lo  religiós  y  religiosa  de 
sant  Agnslf.  Agmtino,  Agugtiniano.  Angastíníanns. 
1  adj.  Lo  qne  pertany  à  sant  Agustí  y  à  sa  religió. 
Agustiniano.  Angnstinianns. 

AGUT.  p.  p.  BiGCT.  n  Tall  ó  punta  afilada.  Agudo, 
Acntos,  aeumioatus.  ||  met.  Snbtil,  perspic^s.  Agudo, 
Argotas,  scitns,  perspicax.  ||  Graciós.  Agudo,  gra- 
cioío.  Festivns,  lepidas,  facetus.  ||  Fort,  vehement, 
qnant  se  parla  del  dolor.  Agudo,  penetranie;  vehemen- 
te,  cntely  acerbo.  Vehemens,  acntns,  acerbns.  p  met. 
Dit  dels  sentits,  prompte  en  sas  operacions.  Agudo, 
Acerrímns.  0  Dit  del  accent.  Agudo.  Acntns.  ||  m. 
Clan  petit.  Clavo  pequeno.  Clavns  parvns.  ||  Dit  de  la 
veo  y  del  só  penetrant.  Agudo.  Acntus. 

Acrr  COM  UNA  PUNTA  DE  ORINAL,  loc.  fam.  Ab  qne 
irònicament  se  nota  al  qae  es  rudo.  Agudo  comopun" 
ta  de  eolekon.  Tardas,  i,  hebes,  etis. 

SÉa  MOLT  AGUT  PEU  NOTAR  LAS  FALTAS  DELS  ALTRES. 

fr.  Ser  un  Unce  para  las  faltas  agenas,  Nasnm  rhtno- 
eerontis  habere. 

AO^il•ANGUL.  adj.  geom.  acutangdl. 
AGUTznu  m,  ant.  aousil. 
AGirró.  m.  agulló.  [|  fibló. 
AGUZAB.  V.  a.  ant.  afilar. 
^***'*^'f  Ua.  p.  p.  Aguzado.  Acntns. 


AHO 


AH. 


S3 


AH.  int  de  dolor  equivalent  à  at.  Ah.  Ah,  hem, 
vah.  II  Denotant  alegria.  Ah,  oh,  bueno.  Evax.  ||  De- 
notant indignació,  com  ah  murri.  Ah,  oh.  Oh,  hem. 
(I  De  animar  ó  cridar,  com  ah  minyons.  Ah,  hea. 
Heus,  hau, ah. 

AB,  AH,  AH.  int.  qne  expressa  la  rissa.  Bi,  hi,  hi; 
ah,  ah,  ah.  Hi,  hi,  hi. 

AHÍ.  adv.  t.  En  lo  dia  antecedent  al  en  qne's  parla. 
Ayer.  Heri,  nudins  hesterna.  [|  Poch  temps  ha.  Ayer. 
Nuper. 

AHÍ  k  LA  NIT.  Ayer  noche.  Snperiori,  hesterna 
nocte. 

AHÍ  AL  VESPRE.  Ayer  por  la  tarde.  Hesterna  die, 
tempore  vespertino. 

AHÍ  AL  MATÍ.  Ayer  por  la  mariana.  Hestemo  mane. 

ANTES  DE  AHÍ.  m.  adv.  Dos  dias  abans  del  present. 
Ante  ayer,  antes  de  ayer.  Nuper,  non  mnlto  abhino 
tempore. 

ANTEs  DB  AHÍ  k  LA  NIT.  Ante  noche.  Duabus  abhino 
noctibus. 

DE  AHÍ  À  AVUT.  m.  adv.  Pondera  la  brevedat  en 
qne  ha  succehit  alguna  cosa.  De  ayer  acú,  de  ayer  d 
hoy.  Nnperrimè,'  recentissimè. 

DE  AHÍ  ENSA.  m.  adv.  Desde  ayer.  A  die  esterno. 

NO  ANTBs  DE  AHÍ  8IN0  l'  ALTRE.  Tres  díss  abaus 
del  present.  Ante  ante  ayer.  Tribus  abhinc  diebus. 

NO  ANTES  DE  AHÍ  k  LA  NIT  SINO  l'  ALTRE.  Ante     OntS 

anoche.  Tribus  abhinc  noctibus. 

AHIGAR.  V.  n.  ahinar. 

AHINA.  f.  ter.  etna. 

AHINADA.  f.  Ranill,  la  ven  del  caball.  Relincho, 
relinchido.  Hinnitus,  fremitus,  ús. 

AHINAMENT.  m.  La  accíó  y  efecte  de  ahinar. 
RelincL•.  Innitus,  us. 

AHINANT.  adv.  m.  Relinchando.  Hinnibunder. 
II  p.  a.  Qui  ahina.  Reliikehante.  Hinniens. 

AHINAR.  V.  a.  Raníllar,  cridar  lo  caball.  Relin- 
char,  Hinnilito,  as,  hínaio,  fremo,  is. 

AHIR.  adv.  f.  ahí. 

AHIRAR.  V.  n.  airarse. 

AHI88A.  nàut.  Crit  que  serveix  per  avisar  als 
que  alsan  algun  pes  pera  que  tiren  tols  à  un  temps. 
Saloma.  Nàutica  opera  canendi  acta. 

ahissador  de  gossos.  Lo  qui  incita  als  gossos  à 
que  embcstescan  à  algú.  Azuzador.  Incilator,  is. 

AHI8SAR.  V.  a.  Tirar  ó  pujar  algun    pes    Jzar. 

Solvo,  is,  levo,  as.  ||  Incitar,  provocar,  instigar,  in- 

duhír  à  algií  à  que  fassa  alguna  cosa.  Instigar,  ínrt- 

tar,  provocar.  Stimulo,  as,  moveo,  es,  ímpello,  is. 

n  abordar  al  gos. 

AHOGO.  m.  Traball,  apuro,  aflicció.  Ahogo. 
Praessura,  a;,  angor,  is. 

AHON.  adv.  II.  y 

AHONT.  adv.  11.  S'  usa  ab  verbs  de  moviment. 
A  donde,  dimde,  Qoò.  ||  Ab  verbs  de  qnietnt.  Donde, 
en  donde.  Ubi. 


54 


AIS 


DICCIONARI 


AIX 


AHONT  BON  i?  cxp.  adv.  que  significa  ahont  va? 
Dónde,  d  donde  vóí  Dóndi  hmo?  Qaò  tendis? 

A.HONT  SE  vuLLA.  fr.  Donde,  adonde^  doquiera,  Qao- 
ottmqne,  qoovís. 

ABONf  VAJA9  BVLS  Tvus  II HAJA.  ref.  Deoota  1  bo 
que  es  tenir  amichs  6  coneguts  en  totas  parts.  Donde 
vmfoSf  de  los  tm^  hc^as.  Qaocomqne  advenias,  noti 
vel  sanguine  juncti  sint,  aliqni  possint  hic  nt  adesse 
tibi. 

DE  AHONT.  De  donde.  Undè.  ||  m.  adv.  Per  loqml. 
Por  lo  ami.  Ex  què. 

Dft  AioNT  BONA?  exp.  fem.  DenotB  la  estranyesa 
qne  cansa  la  vingnda  inesperada  de  algú.  De  dónde 
bweMilt  fué  aires  iraen  d  f .  por  acut  Undè  venisti? 
undè  te  habemns? 

BB  AiONT  NO  NI  Bà  NON  f(n  lAjAR.  rof.  Donota  que 
'1  pobre  no  pót  donar  gran  cosa.  De  costal  vacio  nunca 
bwm  hodifo.  De  panpere  saccolo  expectes  lúhil.  || 
Dels  dolents  do's  pót  esperar  obra  bona.  De  rabe  de 
prnreo  nunca  buen  tiroie.  De  rmn  pano  nunea  buen 
sayo.  De  nuíla  mata  nunca  buena  zarza.  Qai  semel 
scurra,  nnmqaam  paterfamilias.  À  mortuo  non  ex- 
pectes sermonem,  nec  avaro  gratiam. 

BNVBBS  AIONT.  m.  «dv.  Hdda  donde,  Qoorsúm. 

PBB  AIONT.  m.  adv.  Por  donde.  Qoà.  0  exp.  Equi- 
val à  PER  QUINA  RAHÓ,  PKBQLÉ  CAUSA  Ó  MOTIU.  POT  qué 

razon,  Qna  de  cansa. 

AHONTAR.  V.  a.  ant.  afrontar. 

AHUGAR.  V.  a.  ant  espantar.  ||  Fér  fugir  ab 
crits.  Ojear.  Abigo,  is.  []  udolar. 

AHUGH.  m.  ant.  alarit.  U  udol. 

AHUIR.  m.  ant.  auguri. 

AHUIRAT.  adj.  DiTXÓs. 

AtfVR.  expr.  pera  despedirse.  Adios,  agur,  Yale. 

AHURT.  m.  ant.  bravata. 

AHYNA.  f.  ETNA. 

AYNAR,  y  sos  derivats,  ahinar. 

AHYR.  ABÍ. 

AHYS8AR,  y  SOS  derivats,  àhissar. 


AI. 


AIAENT.  p.  ant.  Adjacent. 

AIDAR.  V.  a.  ant.  ajudar. 

AIDAT.  p.  p.  ant.  ajudat. 

AIGLA.  f.  ant.  àliga. 

AIGNiXET.  m.  ant.  anyellet. 

AIR.  m.  ant.  odi,  ira. 

AIRABI^E.  adj.  Pertanyent  à  la  ira.  Irascible, 
Irascihilis.  ||  adj.  S' aplica  à  la  facultat  del  home 
que  r  inclina  à  vèncer  las  dificultats  que  s'  oposan 
à  la  consecució  de  algun  fi.  Irascible.  Irascibilis. 

AlIUkRSE.  V.  r.  Enfadarse,  indignarse.  Airarse, 
tomar  ira,  encolerizarse.  Irascor,  eris. 

AI8E.  f.  ant.   COMODITAT,  ESPAT  Ó  LLOCI.  |  TBtPSy 

oportunitat. 

AnLADAMENT.  adv.  m.  Ài$M<mmk,  Segre* 
gatim. 


AB8LA1U  v.  a.  Redejar  algtin  Heofa  de  aygia  per 
totas  parts.  Aislar,  Aqua  interclndere.  |t  met  Deixar 
sol  un  edifici.  Aislar,  Insnlam  inatmerey  iosals 
instar  ciogere. 

^fïiAR<?F«  V.  r.  Aislarsef  haeerse  isla,  Insulo,  as. 

AIflLAT,  DA.  p.  p.  Aislado.  Insulatus.  }  adj. 
Rodeja  ten  algun  lloch  ó  perill  de  abont  no*s  pól  ré- 
brer  auxili.  Aislado.  Obsessus,  interclnsns.  j|  Dit  del 
edifici  separat  dels  altres.  Aislado,  Insulars. 

viuRER  aislat.  fr.  met.  Yíurer  retirat  dd  traete 
de  la  gent.  KtmV  mlado,  rstrmdo.  YiverB  retrosus, 
seéoctns. 

AIUDAIU  V.  a.  AIBDAA. 

AIX.  m.  Veu  dels  ooys  ab  que  stgnifieao  algin 
dolor  lleuger.  ?iijni.  Poeromm  vox  popolan  de- 
raonstrans. 

AIXA.  f.  Eyna  de  fuster  per  desbastar  fusta. 
A2!uela.  Ascia,  dolabra,  se ,  dolatoriím,  ii.  i!  ant. 

DESTRAL. 

MESTRE  DE  AIXA.  Lo  qoi  traballa  en  las  fàbríeas  de 
nans.  Carpintero  de  ribera.  Faber  navalis,  davalis 
materiarius. 

PASSAR  PBR  AIXA.  fr.  Desbastar  la  fusta  «b  la  aixa. 
Aiolar.  Exascio,  as,  ascia  poliré. 

AIXADA,  f.  agr.  Instrument  pera  cavar  la  lerra, 
y  consisteix  en  una  planxa  de  ferro  plana  y  xata  ab 
un  mànech  de  fusta  de  uns  cincb  pams  de  Uarch. 
Azadaf  ajada.  Ligo,  nis. 

AIXADA  DE  GALLó.  La  quo  01 UHB  part  tè  fonna  de 
aixada  y  en  la  altra  de  escòda.  Azadon  ie  peto,  Hinc 
lato,  hinc  aculo  ferro  praefixus  ligo. 

AIXADADA.  f .  Cop  de  aixada.  Azadonadú,  «mh 
donazo,  azadada.  Ligonis  ictus. 

AIXADAGAT,  DA.  adj.  ASSBDAGAT. 

AIXADELL  m.  y 

AIXADELLA.  f.  ter.  Instrument  per  aixarodar 
6  birbar  lo  blat.  Escardillo,  sacho,  almoeafre,  esemr-^ 
dadera.  Maleola,  ae,  sarculum,  i. 

AIXADETA.  f.  d.  Azadilla,  azadiea,  Levis  ügo. 

AIXADÒ.  m.  d.  ter.  Azadondllo,  Levis  Kgo.  I 

AIXADA  DE  GALLÓ. 

AIXALAVAR.  V.  a.  ter.  Passar  per  aygna;  re* 
gularment  se  diu  de  la  roba  quant  surt  de  la  iMVgadt 
Enjíiagar.  Abstergo,  abluo,  is. 

AIXALOGH.  m.  xaloch. 

AIXAM.  m.  Copia  de  abellas  que  surten  del  anuí 
ab  una  mare  per  cercar  altra  habitació.  Bi^amkrs* 
Examen,  inis,  apum  soboles,  pulli.  ||  Multitol  de 
personas  ó  cosas.  Enjambre.  Copia,  oe,  examen,  mid-- 
tltudo,  inis.  II  Lo  de  abellas  apinyat  en  una  rama. 
Enjambre.  Apum  uva,  apiaria,  pensiüs  uva. 

AIXAMANARSE.  V.  r.  Apilarse  las  abellas. 
Arracimarse.  Coacervari. 

AlXAMBlUiR.  V.  n.  Formar  aixams  las  abellas. 
Jabardear,  enjambrar.  Examino,  as,  apea  examina 
procreare. 

AIXAMENAR.  V.  a.  Agafar  los  aixanks  perduU. 
Enjambrar,  Examina  divagantia  congregaré,  alvea- 
ribus  cogere.  ||  Tràurer  de  las  arnas  mòlt  pobladas 


ÀIX 


CATALÀ. 


AIX 


S5 


tm  é  mèè  aixins.  Snjamhrar.  Ex  alveario  examina 
exlrahere. 

l.  V.  a.  8TJAVI8ÀB. 

,DA.  adj.  Hnmit  y  no  del  tot 
mullat.  Üento.  Hnmidus,  madidas. 

AIXAMPLiüMB.  m.  Qoi  aixampla.  Ensancha- 
Í9r.  Amplificator,  is. 

AIXABIPXJkllIENT.  m.  La  acció  de  aixamplar 
y  aixamplarae.  Bmanche,  Laxamentam,  i,  diiatio, 
exteasio,  ínít. 

AIZAMPIAB.  V.  a.  Dilatar,  exténdrer  algana 
cosa.  BnsoMhttr.  Laxo,  as,  extendo,  is.  [|  amplificae. 
g  Dit  de  Us  camas.  aixancaiiab. 

AIZJJMPUiRSE•  V.  r.  Ensancharse,  Laxarí, 
dilataríy  ampliari.  ||  Escamparse  alguna  cosa,  apar- 
tarae  Is  que  estan  jants  pera  ocnpar  major  espay. 
Ahrim.  Laiari,  explieari. 

jUTAMPIAB.  m.  pi  La  part  de  roba  sobrant 
eo  las  coetoras.  Bnsan^,  Laxamentnm,  i,  laxatio, 
ois.  II  mel.  Extensió,  dilatació.  Ensanehe.  Extensió, 
explícatío,  amplificatio,  nis. 

ooNAA  AixàMPLAS.  fr.  Dar  massa  llibertat.  Dar 
numKkif  dar  cu^rda,  Nimiam  vel  nimis  alicui  con- 
cedere,  indolgere. 

AfXAMPUkT,  DA.  p.  p.  Ensanchado.  SxpassDS. 

AXXANGARRAB.  v.  a.  y 

AIXAlfGABRARSE.  V.  r.  Separar  la  nna  cama 
del  altra.  Bsparraneane,  Crnra  divaricari. 

àixANCAiEAisE  k  CABÀLL.  fr.  Ahwcajarse,  Deductis 
coxis  eqno  insidere. 

AIXANGARRAT,  DA.  p.  p.  Esparrancado.  Di- 
^ricatas. 

AXXANGITER.  m.  Corretja  ó  altra  cosa  pera 
subjectar  lo  camatimó  de  la  arada  al  jon.  Cayunda, 
barsen.  Lornm  jngí. 

AIXAPLUGAR8E.  V.  r.  sotaplcjabsb  . 

AJXAMAQAUs,  m.  xabagall. 

AF^^*^^^^-'-^^-  V.  a.  XABAGALLAB. 

AMXAMAQALLATf  DA.  p.  p.  XAEAGALLAT. 

ADKASGOLADORy  A.  m.  y  f.  Lo  qui  aixarcola. 
Bmardador,  Sartor,  sarritor,  is.  ||  aixadell. 

AIXABCOLAMENT.  m.  Obra  de  aixarcolar. 
Euaria^  escardadura,  sachadura,  Sartara,  sarrita- 

ra,  s. 

AIXABGOIéAR.  V.  a.  Entrecavar  los  sembrats 
per  trànrer  la  herba.  Eseardar,  eseardillar^  saehar, 
Sarrío,  eraoco,  is. 

AIXABGOLAT.  DA.  p.  p.  Escardado^  escardi- 
Utbdo.  Roncatns. 

ÀIXABDOR.  m.  Escalfor  gran.  Ardor.  Ardor,  is. 

AIXARMENTADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qai  arre- 
plega 'Is  sarments  podats.  Sarmentador.  Sarmen- 
lorem  collector. 

AIZABüENTAR.  v.  a.  Recnllir  los  sarments 
podats.  5<afm«ii(ar.  Patata  sarmenta  oolligere. 

LA  Aoaió  M  ARABiíENTAB.  Sarmentera.  Patatornm 
sannentomm  collectio. 

AIXAMIIBIITAT,  DA.  p.  p.  Sarmentado.  A  sar- 
«P•dfliis  ager. 


AIXAROLAR.  v.  a.  Envernissar  ab  xarol.  C&a* 
roïar,  dar  charol,  Gnmmi  glatin83  illinire. 

AIXAROUIT.  DA.  p.  p.  Charolado.  Gnmmi  ili- 
nitus. 

AIXAROP.  m.  Beguda  medicinal,  en  que  'I  prin- 
cipal ingredient  es  lo  sacre  clarificat.  Jarahe,  jaro^ 
pe.  Ecligma,  ae,  syropns,  i,  serapion,  is.  ||  met.  Tra- 
goamarch,  beguda  fastigosa.  Jarope.  lojocunda  potio. 

AixAROP  DE  pímpol.  Yí.  Aguü  de  ctpas.  Yinum,  i. 

AIXAROPAMÈNT.  m.  L'  us  excessiu  de  aixa«- 
rops.  Jaropeo.  Syrupi  usus  nimis  frequens. 

AIXAROPAR.  V.  n.  Donar,  receptar  aixarop. 
Jarabear^jaropearjaropar^  jarapotear.  p.  Ar.  y  And. 
Syrupum  prsbere.  ||  met.  Donar  en  forma  de  aixa* 
rop  qualsevol  altre  licor.  Jaropear.  Aliquem  potare. 

AIXAROPAR8E.  V.  r.  Péndrer  aixarops.  Jara- 
bearse,  jaropearse.  Syrupís  frequenter  uti. 

AIXAROPAT,  DA.  p.  p.  Jarabeado,  jaropeado^ 
jarapoteado. 

AIXARPALLAR8E.  V.  r.  aixancarbabse. 
AIXARRAHIT,  DA.  adj.  Aixut,  sèns  substàn- 
cia. Sequero,  insipido.  Hirsutus,  siccus. 
AIXART.  m.  Empelt.  Ingeria.  Scutula,  ae. 
AIXARTELL.  AIXAPELL. 
AIXARTEEXAR.  aixabgolab. 
AIXATABLE.  dbixatable. 

AIXATAR.  V.  a.  DEIXATAB. 

AIXAUGAR.  V.  a.  nàut.  Tirar  la  embarcació  ab 
algana  corda.  Bemolcar^  sirgar,  Remuico,  as.  Q  ant. 

DESPATXAR,  VÈNDBEB. 

AIXAU8.  m.  pi.  Lo  premi  que  dóna  als  que  fon 
pujar  la  dita  en  los  encants  qui's  queda  la  pessa. 
Prometido.  Licitatae  pecuniaB  praemium,  mereas. 

AIXECAMENT,  m.  La  acció  de  aixecar  ó  aixe- 
carse.  AlzamieiUo.  Alevamentum,  i,  levatio,  nis.  || 
Sedició,  sublevació.  LevanUamieiUo,  Mublevadon.  Re- 
bellium,  ii,  rebellio,  nis. 

AIXECAMENT  DE  VEDA.  La  acció  do  UovBr  la  prohi- 
bició de  cassar  à  cert  temps.  D€$aeato.  Rescissió, 
ablatio  interdicti  venaadi. 

AIXECAR.  V.  a.  ALSAB. 

AIXECAR9E»  v.  r.  alsabse. 

AIXEDRÉ8.  m.  Joch  que's  compon  de  diferentas 
pessas,  la  meytat  blancas  y  la  altre  meytat  negras, 
que  són  dos  reys,  dos  reynas,  quatre  alfils,  quatre 
torres,  y  setse  pehons.  Se  jaga  entre  dos  en  una 
tauleta  quadrada  dividida  en  xeíxanta  quatre  case- 
tas  iguals  blancas  y  negras.  Ajedrez,  Latrnnculo- 
rum  ludus. 

AIXELLA,  f.  La  part  inferior  del  muscle,  tiihaeo. 
Ala,  axilla, ». 

PORTA B  SOTA  LA  AIXELLA,  fr.  Sobofcat,  Sofaroí- 
no,  as. 

AIXELLERÓ.  m.  Fessa  quadrada  de  tela  sota  la 
aixella  per  refors,  y  donar  joch  à  la  mànega.  Cuor- 
drado.  Subucularum  quadrata  fascia. 

AIXERIRSE.  v.  r.  Aliviarse  algú  del  ensopiment 
que  ha  patit.  Dtspejaru^  $ereMru.  E  torpore  emer- 
gere,  meliusculè  valere. 


86 


AIX 


DICaONAW 


AIX 


>  DAi  adj.  YiUy  estardit.  DespabUado, 
Alacer. 

AIXERRI.  m.  Fem  de  bestiar  llanut  y  cabria. 
Sirkf  sirria,  Sterciis  ovile  vel  caprinam. 

AIXERRIS.  m.  pi.  ani.  fems. 

AIXETA,  f.  Canó  ab  uo  mascle  pera  tràarer  li- 
4iuit8  ab  comoditat.  CaniUay  espita,  IJave,  y  gela.  p. 
Ar.  Fistala,  a;,  sípbaDculus,  i.  ||  d.  de  aixa.  Azuela, 
Dolabella,  ae.  ||  La  qae's  posa  en  las  fonts.  Grifon, 
Uave.  Fontis  fístola. 

A  RAJG  DÍS  AIXETA,  m.  adv.  ADOJO. 

POSAR  AIXETA,  ff.  Espítüf,  Epístomiam  copas  affin- 
i;ere.  Q  Yéndcer  lo  vi  à  la  menada.  Yender  al  ramo, 
Ramo  ante  portam  pendente  vinam  venandare. 

AIXETAB.  V.  a.  DEIXATAR. 
AIXÍ  BÈ.  fr.  AIXÍ  COM  6  COM  SI. 

Aixt.  adv.  m.  De  aquesta  manera,  isi',  de  este 
modo.  Ita,  sic.  ||  adv.  afír.  com  es  ó  no  es  així.  Asi. 
Sic,  ita.  II  De  inter.  ó  increp.  Àsif  Siccine?  ||  de  de- 
8ilj,  com  AIXÍ  's  reventàs.  Ojalú,  asi,  Utinam.  [| 
Conj.  causal.  Asi.  Itaque,  proinde.  ||  Ab  la  partícula 
com  postposada  en  las  comparacions  val,  dec  mateix 
MODO  QUE.  Ast.  Quemadmodum,  proinde.  Q  Posat  lo 
com  en  lo  segon  membre,  com  així  uns  com  altres. 
Asi,  tanto.  Tom,  vel  et  cum.  ||  Denota  aprobació  de 
alguna  cosa,  com  així  m*  agrada.  Asi.  Ita,  sic. 

AIXÍ,  AIXÍ,  mod.  adv.  Mitjanament.  Asi,  asi.  Modicè 
mediocritès. 

.    AIXÍ  COM  AIXÍ.  conj.  afirm.  De  tots  modos.  Ast  co- 
mo  asi.  Nihil  ominus. 

AIXÍ  MATEIX,  mod.  adv.  Ast  mtsmo.  Ita,  pariter, 
ilidem. 

AIXÍ  QUE.  conj.  causal.  Ast  que,  de  suerte  que,  por 
lo  cual,  Itaque,  qua  de  causa.  ||  adv.  t.  Inmediata- 
ment.  Lnego  que,  asi  que,  Ut,  ubi,  cumprimum. 

AIXÍ  QDB  AIXÍ.  AIXÍ  COM  AIXÍ. 

ES  AIXÍ.  mod.  adv.  A  enténdrer.  Adviértase,  Ani- 
madvertendum  est. 

Aixis.  adv.  AIXÍ. 

AIXÓ.  pron.  dem.  Esto,  Uoc,  id,  ístud. 

Aixó  ES  ALTRE,  ó  ALTRA  GOSA,  cxpr.  fam.  Dcnota 
la  inconexíó  de  alguna  cosa  ab  la  qae  's  tracta.  Eso 
'e$  otro,  ú  oira  cosa,  harina  de  otro  costal,  ese  es  otro 
cantar.  Aliud  díversum  est;  extra  chorum  canis. 

Aixó  ES  Aixó.  loc.  fam.  Eso  mismo,  eso  es  eso,  Id 
ipsum. 

AIXÒ  ni  HA  Y  BON  PES.  lOC.    fam.  NO  HI  HA  MES  CERA 
•  DB  LA  QCB  CREMA. 

AIXÓ  PER  AIXÓ.  mod.  adv.  Puntualment.  Lo  mismo, 
mismisimo,  elporello,pintiparado.  Ipsissimum.  ||  Per 
la  mateixa  rahó.  Por  eso,  por  eso  mismo^  por  lo  tnis- 
mo.  Qua  proptèr,  proptereà. 

AIXÓ  QUE.  loc.  Eso  que.  Et. 

DE  QUI  ES  AIXÓ?  DB  AQUELL  QUE  NO  BO  VEU.  ref.  ludí- 

ca  'Is  perjudicis  à  que  comunment  està  subjecte  '1 
qui  abandona  sas  cosas  al  cuydado  de  altre.  Hacien- 
da,  tu  dueno  te  vea;  donde  no  està  su  dueno  ahi  està  su 
4uelo,  Gurator  dominus  melior  fit  semper  agrorum. 
Ovium  nullus  usus  si  pastor  absit. 


EN  AIXÓ.  m.  adv.  Hentres.  En  tanto,  mientras.  In 
terea,  interim. 

EN  AIXÓ  ESTAM?  loc.  ab  quo  estranyàm  que  algú  ig 
nore  alguna  cosa.  De  estàs  tenemos'^  Adeo  negligentei 
vivis? 

PER  AIXÓ.  expr.  ab  que  's  conclou  un  escrit  ó  con 
versació,  referinlse  à  lo  que  s*  ha  dit.  Por  tanto 
Ündè,  ex  quo. 

Qué  TENIM  AB  AIXÓ?  loc.  Donota  que  res  s'infereii 
de  alguna  cosa.  Qué  tenemos  ó  adelantamos  coti  eso' 
Quid  tum?  quid  tum  inde? 

AIXOBRIR.  V.  a.  ter.  aixorbir. 

AIXOL  DE  DOS  CAPS.  m.  Ferramenta  d< 
dos  fullas  una  de  aixa  y  la  altra  destral.  Alcotana 
Ascia. 

AIXOLLAR.  V.  a.  ant.  xcllab. 

AIXONAR.  V.  a.  Arrancar  los  pàmpols  de  1; 
vinya  que  està  massa  ufanosa.  Despampanar,  Pam- 
pino,  as,  pampinos  amputaré.  ||  Esfullar  los  arbres 
úeshojar.  Frondo,  as,  folia  decerpere.  jj  Cullir  oli- 
vas,  agafant  las  brancas  ab  lo  puny  y  tirant  pe 
avall.  Ordenar,  Oleas  ex  arbore  decerpere. 

AIXORBAR.  V.  a.  ant.  Espantar,  azorar,  asom- 
hrar.  Terrefico,  as,  terreo,  es,  slupefacio,  is. 

AIXORBIDURA.  f.  La  acció  de  aixorbir.  Desaco 
Uadura.  Pulveratio,  ablaqueatio,  nis. 

AIXORBIR.  V.  a.  Maencar,  descalsar  los  cep 
cavant.  Alumbrar,  girpear,  y  desacollar.  p.  Rioja 
Ablaqueo,  es,  circumfodio,  is,  excedíco,  as. 

AIXORGA.  f.  Argolla  de  or  ó  plata  que  per  ador 
no  portan  las  moras  al  coll  del  bras  y  de  la  cama 
Ajorca.  Armilla,  ac. 

AIXORDAR.  V.  a.  Posar  sordera.  Ensordecer 
Exsurdo,  as,  aures  hebetare. 

AIXORDAR8E.  V.  r.  Ensordecer,  Obsurdesco 
exsurdesco,  is,  aures  bebetari. 

AIXORDAT,  DA.  p.  p.  Ensordecido.  Exsnrdatuí 
audítus  hebetalns. 

AIXOVAR,  m.  ant.  Mobles  ó  alhajas.  Ajuar.  Sa 
pellex,  ctilis.  ||  ant.  dot.  ||  for.  La  cantitat  que  '1  ma 
rit  que  no  es  bereu  dóna  à  sa  muller  si  esta  es  pu- 
billa. 

FÉR  lo  aixovar,  fr.  Prevenir  la  roba  per  la  criatu- 
ra que  ha  de  nàixer.  Hacer  ó  preparar  la  canastilla 
Jam  jam  nascituris  panniculos  pararé. 

AIXUGADOR.  m.  Risde  gran  ab  un  enreixat  d( 
cordill  pera  aixugar  roba  al  foch.  Enjugador.  Sicca- 
torius  lectulus. 

AIXUGAMÀ.  m.  Toalla,  paiio  de  manos.  Manti- 
le,  mantele,  is,  mantelium,  ii,  mapa,  oi.  ||  Lo  que': 
dóna  à  las  criadas  per  aixugar  los  plats.  Alhero.  De- 
tergendis  patines  pannus. 

AIXUGAR.  V.  a.  Tràurer  la  humitat.  Enjugar, 

Secio,  exsiccoi  as.  ||  Assecar  la  humitat  ó  suhoi 

que  despedeix  un  cos.  Enjugar,  limpiar.  Mundo,  as, 

tergeo,  es,  detergo,  is.  ||  assecar.  ||  agotar  lo  licor. 

II  dessubstangiar. 

tant  com  ne  PLOU  LO  VENT  n'  AixuGA.  ref.  Donots 
que  tant  com  se  guanya  's  gasta.  Comido  por  servi- 


ÀJU 


CATALÀ. 


AJU 


57 


dfi.Biaif  ftío.  Tanto  ganado  tanto  conàdo.  Gilò  nata 
à\ò  pereont. 

AEroGABSE.  V.  r.  Enjugarse.  Abstergi,  muD- 
flUrí.  I  Assecarse  *ls  rius,  fonts,  etc.  Secarse.  Ares- 
oe,  is,  eiorí. 

uitGkj  QCB  8ÜA8.  loc.  met.  iroD.  Deoota  que  algú 
1»  traiNülat  poch  y  aparenta  estar  mòlt  cansat.  Ar- 
réf^que  sudas,  Maltam  sanè  insndasti. 

AIXUGAT,  DA.  p.  p.  Enjugado,  secado.  Abster- 
SQS,  exsiccatus. 

AIXULLAR.  V.  a.  ant.  xcllar. 
AUIIRMAR.  V.  a.  ant.  nàut.  R::var'por  debajo. 
Subremigo,  as. 

AIXirr,  A.  adj.  Enjuto^  seeo,  Síccus,  síccatas.  || 
met.  Home  pocb  carínyós  y  de  pocas  paraulas.  SecOy 
ésftro,  ietabrído,  Hirsalus,  asper.  ||  m.  Sequedat  en 
Vi  terra  per  falta  de  pluja.  Sèquia,  seca,  sequedad, 
Siecilas,  atis,  ploviarom  penúria. 

f.  4IXVT,  SEQUEDAT.  Q  DESSABEIMENT. 


AJ. 


AJAGUT,  DA.  p.  p.  Bchado,  tsndido.  Projeclus. 
\  Dit  del  blat  per  causa  de  la  pluja,  elc  Eiicamado, 
S^eles  pro  gravitate  inclinataci  depressse. 

AJAB.  V.  D.  ant.  ABASTAR.  1. 

AJASSARSE.  V.  r.  fam.  Tirarse  sobre '1  llit. 
Mane  à  la  larga,  tenderse.  Se  prosternere.  Ajau- 
rerse  1  bestiar  en  lo  lloch  abont  descansa.  Snca^ 
9ant.  In  cubile  decumbere. 

AJA8SAT,  DA.  p.  p.  Echodo,  tendido,  Proster- 
Bltos. 

AJÀURER.  V.  a.  Abaixar  fins  à  exténdrer  en 
iem  k)  que  estava  dret.  Tender,  Extendo,  is. 

AJÀUREBSE.  V.  r.  Echarse,  tenderse^  recostarse. 
Prosleroere,  sternere  se,  bumí  procnmbere.  ||  Po- 
arse  d\  llit.  Aeostarse,  Cubo,  decubo,  as;  y  si  es  per 
caiua  de  malaltia  eneamarse,  ponerse  en  cama,  De- 
eaobo,  cabo,  as.  ||  loclinarse  'Is  blats  per  causa  de 
]iloj«.  Kekarse  las  panes,  encamarse.  Segetes,  incli- 
nrí,  deprimí. 

üictEasBHi.  fr.  met.  fam.  Rendirse  al  traball, 
etrrega,  etc.  Dar  con  la  carga  en  lierra  ó  enel  suelo; 
9aiitíar  ecn  la  carga,  rendirse  à  la  carga.  Oneri  suc- 
cuabere.  ]  met.  íam.  Subjectarse  à  la  voluntat  de 
altre,  fasar  por  ello,  Conditionem  accipere. 

AJOCA.  f.  JOQCBE. 

AJOGABIENT.  m.  La  acció  de  ajocarse  'Is  au- 
ccUs.  ieeogimienío.  Assessio,  nis. 

AI0GAB8E.  V.  r.  acotahsb.  ||  Anàrsen  à  dormir 
^  aooells.  Beeogerse,  Aviarium  ad  dormiendum  pe- 
tere. 

AI06AMAT.  enjogassat. 

AiONJOli.  m.  ALEGRIA,  PLANTA. 

AIOINAR.  v.  a.  ant.  apussab. 

AiODA.  f.  Aguda,  socorro,  favor.  Auxilium,  ii, 
jiYameo,  inls.  ||  Lo  que  serveix  per  ajudar.  Ayuda, 
^nilittffl,  ii.  0  Servicial.  Ayuday  lavativa.  Clyster, 
^}  cljsteríum,  ii.  Q  ant.  xeringa.  ||  Bufeta  per  do- 

TOMO  1. 


nar  servicials  per  medi  de  un  canonet.  Mangueta. 
Clysterium,  ii,  clyster,  is. 

ajl'oa  de  cambra.  Criat  pel  servey  inmediat  de 
sòn  amo.  Ayuda  de  cémara.  Gosmeta,  se,  cubicula- 
rius,  ii. 

AJUDA  DE  CAMBRA  DEL  REY.  Lo  críat  pera  vestirlo  y 
altres  ministeris.  Ayuda  de  cúmara  del  Rey,  Regís 
cubicularius. 

AJUDA  DE  ORATORI.  Clerguo  quo  en  los  oratoris  de 
la  casa  real  fà  de  sagristà.  Ayuda  de  oratòria,  Domus 
augustos  sacrorom  custos. 

AJiDA  DE  COST.  Socorro  en  diner.  Ayuda  de  costa. 
Mercedula,  a;,  juvamen,  inis. 

AB  LA  AJUDA  DELS  vEHiNs.  loc.  fam.  Ab  lo  auxiüdo 
altres.  Con  la  ayuda  de  vecinos.  Aliis  adjuvantibus, 
alieno  auxilio. 

AB  LA  AJUDA  DE  DEU.  loc.  fam.  Cofi  la  oyuda  de 
Dios.  Deo  auspice,  faventibus  superis. 

NO  HA  MENESTER  AJUDAS.  fr.  No  kamcnester  aeólitos. 
Alieno  non  eget  auxilio,  sibi  sufficít. 

AJUDADOB,  A.  adj.  Ayudador,  Adjutor,  admi- 
niculator,  oris. 

AJUDANT,  p.  a.  Ayudanie,  Adjuvans.  ||  mil.  m. 
Empleo  militar  ab  diferent  grau  y  títol,  los  quals 
cuydan  de  distribubir  las  ordes  y  disciplinar  la  tro- 
pa. Ayudante.  Prsfecti  legatus,  vicarius.  ||  Lo  dels 
mestres  de  estudi.  Pasante,  repetidor.  Proscholus, 
ante  scholanus,  hypodidascalus,  i. 

AJUDANT  DEU.  AB  LA  AJUDA  DE  DEU. 

AJUDAR.  V.  a.  Donar  ajuda  ó  auxili.  Ayudar. 
Aliquem  juvare,  alicui  adesse. 

AJUDAR  k  BK  MORIR.  fr.  AuxilíBr  al  moribnndo. 
Ayudar  d  bien  morir,  agonizar,  Morienti  opem  saln- 
tarem  ferre,  morientem  adhortari. 

AJUDAR  À  MISSA.  fr.  Sorvir  y  respóndreral  Sacer- 
dot en  lo  sacriGci  de  la  misa.  Ayudar  d  la  misa.  Sa- 
cra operanti  minislrare. 

1  QUI  MUDA  DEU  LI  AJUDA.  ref.  Acousolla  que  quant 
una  cosa  no  ix  bè  's  deuben  mudar  los  medis.  A 
quien  muda  Dios  le  ayuda,  Effugi  malum,  inveni  bo- 
num.  Tu  nova  suíBcias  ubi  nihil  prsesentia  possunt. 

k  QUI  no't  pút  ajudar,  no  vullas  tos  mals  comuni- 
car, ref.  que  ensenya  que  no  devem  comunicar  nos- 
tras  desgracias  al  qui  no  s'  ba  de  compadeixer  de 
ellas  ni  remediarlas.  L•lorar  à  boca  cerrada,  y  no 
dar  cuenta  à  quien  no  se  le  da  nada,  Non  lachrymare 
juvat  qua  nulla  levamina  quxris. 

AVIAT  ES  DIT,  MALALT  DEU    t'  AJUT.    lOC.    fam.    DO- 

clara  la  facilitat  que  bí  ba  en  ..consellar  à  altres  la 
paciència  ó  medis  mòlt  difícils  pera  liiurarse  de  al- 
gun dany,  del  que  està  segur  lo  qui  aconsella.  El 
sano  al  doliente  so  regla  le  mete,  Cuua  valemus,  rec- 
ta consilia  aïgrotis  damus. 

AJUDARSE.  v.  r.  Servirse  mútuament,  Ayudar^ 
se.  Promiscuam  operam  dare  [|  Posaries v  ^h  pera 
sòD  intent.  Ayudarse,  Sibi  consulere,  opeui  ferre. 

II  ant.  VALERSE. 

DEU  DIU  AJUDAT    Y    T   AJUDARÉ.  lOC.    ACOUSOlla    que 

empleém  lois  los  medjs  possibles  pera  lograrun  ob- 


38  ÀJU  DICCIONARI 

jecte,  sèDs  esperar  que  Deu  fassa  miracles.  A  Dios 
rogando  y  con  el  mazo  dando.  Ora  el  labora. 

AJUDAT,  DA.  p.  p.  Ayudado.  Adjulus. 

AJUGAS8AT,  DA.  aàyJugueton,  retozon.  Las- 
civus,  jocularis  homo. 

AJUNTAMENT,  m.  La  corporació  que  està  en- 
carregada del  gobero  civil  de  un  poble.  Ayuntamien- 
to,  Senalus,  conventus,  us,  consilium,    ii.  ||  ant. 

JUNTURA.  II  ACTE  CARNAL. 

AJUNTAR.  V.  a.  juntar.  ||  Encaixar  las  fustas 
entre  sí.  Acoplar,  ensamblar,  ajuntar.  Copulo,  as, 
conjungo,  is. 

AJUNTARSE.  V.  r.  juntarse. 

AJUNTAT,  DA.  p.  p.  Acoplado,  Gonjanctus. 

AJUNYIR.  V.  a  ant.  juntar. 

AJUPIR.  V.  a.  Obligar  à  fér  lo  que  repugnava. 
Domar,  Subjício,  is. 

AJUPIR8E.  V.  r.  AGOTARSE,  ABAIXARSE. 

AJUPIT,  DA.  p.  p.  AgachadOf  agazapado,  acur- 
rueado,  Incurvatus. 

AJUST,  m.  Conveni,  concert.  Ajtiste,  ajustamien- 
to.  Pactum,  i,  paclio,  conventio,  nis.  U  ant.  junta, 

CONGRÉS.  11  JUSTAMENT. 

MES  VAL  UN  DOLENT  AJUST  QUE'l  MILLOR  PLET.  ref. 

Ensenya  que's  deuben  evitar  los  plets,  encara  que 
sia  ab  alguna  pèrdua,  pels  gastos  que  portan.  Mas 
vale  mala  avenencia  que  buena  sentencia,  Yincere 
quam  causam,  prasstat  damnosa  pacisci.  Pax  vel  in- 
justo  ulilíor  quam  justissimum  bellum. 

AJUSTADAMENT,  adv.  m.  Conforme  al  ajust. 
Ajustadamente,  exactamente,  £x  aequo. 

AJUSTADÍS,  sa.  adj.  arreplcgadís. 

AJUSTAMENT,  m.  ant.  ajust.  ||  ant.  acte  car- 
nal. 

AJUSTAMENT  DE  FRUTTS.  aut.  GARBERA. 

AJUSTAR.  V.  a.  Convenir  en  lo  preu  de  alguna 
cosa.  Ajustar,  concertar,  Pretium  pacisci,  de  prelio 
coDvenire.  ||  mel.  Fér  algun  contracte.  Ajustar,  con" 
tratar,  concertar,  pactar.  Pacto,  as,  convenio,  is. 
met.  Afegir.  Anadir,  Addo,  adjungo,  is.  ||  juntar. 
met.  Igualar  una  cosa  ab  altra,  fér  venir.  Ajustar. 
Kem  rei  aeqnare,  aptare.  ||  met.  Concordar  als  ene- 
mistats. Ajustar,  poner  en  paz.  Componc,  is,  pacifi- 
co, reconcilio,  as.  ||  Venir  la  roba  apretada.  Ajustar, 
Yestem  corpus  constringere.  ||  Fér  càurer  bè  al  cos 
lo  vestit.  Ajustat.  Yestem  corpori  aptare.  ||  Girar  la 
porta  envers  abont  se  tanca.  Entomar,  voher,  ença- 
jar.  Yerso,  as,  verto,  is,  portam  ad  limen  conver- 
tere.  ||  Tancar  la  porta  ó  la  finestra,  sens  girar  la 
clau  ó  posar  los  baldons.  Smparejar,  Claudere.  Q 
Ajustar  bè  ó  mal  loque's  tanca  ó  uneix.  Tener  buen 
ó  mal  ajuste.  Bene  aut  malè  compaginari. 

AJUSTAR  LO  COMPTE,  fr.  Ó 

ajustar  la  GOLiLLA.  fr.  Reduhir  à  algú  ab  repre- 
hensions  ó  càsticbs  à  que  obre  bè.  Ajustar  la  golilk, 
Animadverto,  is,  ad  meiiorem  frugem  redigere. 

JA  T*  AJUSTARÉ  'l  COMPTE,  exp.  de  amcuassa.  Ya 
gjfUtíBtemo^.euentas',  óyote  ajustaré  las  cutntas,  Poe- 
i  iabif;  aoa  imponito»  abibis. 


ALA 

AJUSTARSE.  V.  r.  Fér  algun  ajust.  Ajustarse, 
De  re  aliqua  convenire.  ||  Convenirse  ab  lo  salari  de 
algun  traball  ó  servey.  Jgualarse,  convenirse,  ponerse 
de  acuerdo.  De  slipendio  convenire.  ||  Fér  companyia 
per  alguna  empresa  ó  negoci.  Jgualarse.  Foederariy 
secollígare.  ||  ant.  juntarse,  unirse. 

AJUSTAT,  DA.  p.  p.  Ajustado.  Pactatus,  con  ven- 

tus.  [j  adj.  Recte, just, com  conciéncia,  etc.  ajustada. 

Ajustado,  justo,  recto,  exacto,  Inleger,  rectus»  jnstus. 

II  Unit  Ajustado.  Aptus,  connexus,  inter  se  coha^- 

rens.  ||  Convingut.  Mancomunada,  Foederatus. 

tocar  ó  cantar  ajustat,  fr.  Observar  bè  *ï  com- 
pàs y  una  perfecta  igualtat  del  moviment  en  la  exe- 
cució de  la  música.  Tocar,  cantar  ajustado.  Ad  nu- 
merum  ludere. 

AJUSTICIAR.  V.  a.  Castigar  à  un  reo  ab  pena 
de  mort.  Ajusticiar,  Capitis  supplicio  afficere. 

AJUSTICIAT,  DA.  p.  p.  Ajusticiado.  Capi  te 
multatus. 

AJUTAR.  V.  a.  ant.  ajudar. 

AJUT  JAR.  V.  a.  ant.  adjudicar. 


AL. 


AL.  Preposició  de  datiu  y  acusatiu.  Al,  [|  Partícu- 
la que  denota  '1  temps  determinat,  com  al  punt 
del  mítj  dia.  Al,  Cum,  quando,  quo  tempore.  Q  De- 
nota 1  modo  particular  de  fér  alguna  cosa,  com 
pintar  al  oli.  Al.  Hoc,  vel  illo  modo. 

ALA.  f.  Part  del  cos  dels  aucellsy  altres  insectes 
qne'ls  serveix  pera  volar.  Ala.  Ala,  penna,  piona,  se. 
II  Orde  de  persones  ó  cosas  posadas  en  líoea  recta. 
Eilera,  fila,  ala.  Ordo,  inis,  series,  ei.  p  Cos  de  tro- 
pa al  costat  del  exèrcit.  Ala.  Cornu,  u,ala,  x.  ||  fort. 
Ala,  fianço,  lado.  Lalus,  eris.  ||  La  part  de  un  edifici 
que  surt  en  fora  per  un  de  sos  costats.  Ala.  Ala,  ae, 
pteroo,  i.  II  La  part  superior  y  mes  ampla  de  la 
orella.  Ala.  Ala,  (b.  ||  La  del  sombrero.  Ala,  falda. 
Ala,  íe.  II  Declivi  de  una  montanya.  Ladera.  Clivus, 
i,  declivia  montis.  Q  La  del  peix.  Aleta,  Pinna,  ala, 
ae.  II  La  part  de  la  teulada  que  ix  en  fora  de  las  pa- 
rets. Aleró,  alar,  rafe.  Suggranda,  x.  Q  En  los  mo- 
lins de  farina,  la  pala  del  rodet  ahont  pega  laaygua. 
Alabe,  Pinna,  <e.  ||  Planta  de  fullas  ovaladas,  de  na 
peu  de  llargària  las  inferiors,  y  mes  petitas  las  su- 
periors, flors  grans  y  grogas  y  la  arrel  medicinal. 
Ala,  Helenium,  ii,  hínula,  íe.  ||  halla. 

ala,  ala.  int.  fam.  que  s'  usa  pera  donar  animo. 
Ea,  vamos.  Hea,  age. 

ALA  de  mosca.  fr.  Engany  de  qne  usan  los  fulleros 
en  lo  jocbde  cartas.  Ala  de  mosca.  Aleatoris  fraus. 

ALA  SAGUEBA.  aut.  La  ala  última  del  cos  de  batalla 
ó  rerasaga.  Retaguardia,  Postrema  acies. 

COP  DE  ALA.  Aletazo,  X\x,  jactatus. 

EN  AU.  mod.  adv.  ab  que  s'  explica  la  disposició 
de  estar  algunas  cosas  en  línea  recta.  En  fUa,  In  li- 
nea  recta,  ex  ordine. 

ESTAR  TACAT  DEL  AU.  fr.  SÉR  DE  U  OLU. 

ALÀS.  f.  pi.  Favor,  protecció.  Alàs.  Tutela,  ae,  pa- 


ALA 


CATALÀ. 


ALA 


r>9 


irociníam,  ii.  \]  Libertat  pera  fér  roal.  Alàs.  Soper- 
\3Xày  aadàcia,  se,  animi  elatio.  ||  poét.  La  lleugeresa 
y  ?«locitat  de  algaoa  cosa,  com  del  pensament, 
Teat,  fama,  etc.  Aks.  Gogitationis,  cnpiditatis,  ven- 
tós celeritas,  velocitas.  ||  nàat.  Yelaspetítas  accés- 
sórías  de  las  grans  pera  arreplegar  mes  vent.  Ahs. 
Ala,  9!,  parvam  velam  majori  snperpositum.  Q  anat. 
varias  parts  carnosas  semblants  à  las  alas,  y  així  *s 
dia:  ALis  del  cor  etc.  Alas,  Aariculse,  arum.  ||  En  la 
botànica  V  àagal  qne  forma  la  fulla  ó  la  cua  de  ella 
ab  la  rama.  Alas.  Ala,  a;.  K  Los  llabis  del  peix  con- 
xa.  Alas.  Ala,  ae.  ||  En  alguns  telers  unas  barretas 
ópaletasque  pegan  en  los  fusos  y  1s  fan  rodar. 
Alas.  Ala,  x.  ||  met  atreviment. 

BATiMEXTDE  AUS.  AleUo,  aletada^  saeudimiento  de 
alas.  Plausus  pennarum. 

CAirtBfe  LAS  ALAS  DEL  coH.  fr.  Descoufíar,  acobar- 
dirse  en  las  adversitats.  Abalirse,caerse  las  alas  del 
corazon.  Postratnm  jacere;  íe  abjectum  sentiré. 

CATGCT  DE  ALAS.  ALABAIX. 

D0X4B  AUS.  fr.  Animar,  regularment  pera  fér  mal. 
Dar  alas.  Nimia  indulgentia  animum  alieni  facere, 
vires  addere. 

csTvi  AB  us  AUS  ALSADiS  DE  ALGÚ.  fr.  aut.  Estar 
ple  de  desitj  per  saber  lo  qne  '1  tal  pensa  fér  ó  per 
Tenre  la  realisació  de  son  pensament.  No  perder  de 
risia.  Prx  oculis  semper  habere. 

FKB  CAUBER  US  ALAS.  fr.  Fér  pérdrcr  la  confiansa, 
desanimar.  Cortar  ó  quebrar  las  alas.  Animós,  cona- 
tos  rephmere,  frangere. 

FÉB  círBEB  us  alas  DEL  COB.  fr.  Móurer  à  compas- 
sió. Qiukrar  las  alas  del  corazon.  Miserationem,  mi- 
serícordiam  excitaré. 

píndiib  aus.  fr.  Péndrerse  massa  llibertat  ab  la 
confiansa  de  no  sér  castigat.  Cobrar  alas.  Nimia  ín- 
dnlgeotia,  licentias  agere. 

TALLu  us  ALAS.  fr.  Impedir  los  progressos  ó  in- 
leots  de  algú.  Cortar  los  vuelos,  quebrar  ó  cortar  las 
«las.  Exanimare. 

FEB  SA  BCIN'A  LI  NASQÜEBEH    ALAS  k  LA  FORMIGA,  rcf. 

Qae  ensenya  que  la  elevació  extraordinària  ocasiona 
à  mòlts  sa  mina.  Da  Dios  alas  d  la  hormiga  para  mo- 
rir mss  aina.  Ut  pereat  formica  volat.  Supèrbia  Lu- 
fàXxT  in  Tàrtara  Jactus. 

TU5CiT  DE  ALAS.  Alxquebrado.  Alis  confractus. 

ALÀ.  m.  Veu  aràbiga.  Dèn.  Dios^  ald.  Deus,  i.  Q 
Gos  de  presa,  casta  de  la  unió  del  mastí  ab  lo  carií. 
Alano.  MolossQS,  i.  ||  ala5s. 

ALABADÍSSSIM,  A.  adj  snp.  Alabadisimo.  Lau- 
datissimos. 

ALABADOB,  A.  m.  y  f.  Alabador.  Laudator,  is. 

ALABAEC.  adj .  Dit  del  sombrero  que  tè  las  alas 
caygadas.  Alkaido.  Demissis  alis.  ||  met.  Qui  ba  cay- 
got  del  estat  de  opulència.  Alkaido.  Abjectns,  f rac- 
lo,  demisso  animo.  Q  met.  Flacb,  dèbil  de  forsas. 
Ahemio.  Gracilis. 

ALABANDINA.  f.  manga!>(ESA. 

ALABANSA.  f.  Alahanza,  elogio,  encomio,  EIo- 
Situn,  ii,  laus,  dis,  commendalio  nis. 


ALABAR,  v.  a.  Dir  bè  de  algú.  Alabar,  elogiar. 
Lando,  celebro,  as,  laudibus  efferre. 

C4DA  OLLEB  ALABA  SAS  OLLAS.  rcf.  Quc  dòua  à  entéo- 
drer  que  tots  alabàm  las  nostras  cosas  encara  qne 
no  bo  merescan.  Cada  ollero  alaba  su  puchero;  cada 
buhonero  alaba  sus  agujas]  cada  ollero  su  olla  alaba, 
y  mas  si  la  tiene  quebrada.  Te  ipsnm  laudas.  Sua  quis* 
que  probat.  Laudat  venales  qui  vuit  extrudere  mer- 
cès. 

LI  ALABO  'l  gust.  cxp.  Alabo  su  gusto.  Quod  opla- 
beris  laudo.  ||  iron.  Nota  'I  mal  gust  ó  elecció  que  s' 
ba  tingut  en  alguna  cosa.  Alabo  el  gusto.  Egregiam 
verò  landem  refers;  egregiè  profectò. 

COM  ELL  VISCA  NO    FALTABÀ   QUI   L*    ALABE.  fr,  ÍrOn. 

Ab  qne  's  moteja  als  que  acostuman  ponderar  las 
cosas  propias.  Como  él  viva  no  faltarà  quien  le  alahe. 
Si  memo  laudet,  se  ipsum,  dum  vita  suppetat,  ultro 
laudabit. 

QUE  NO  TENS  NINGÚ  QUE  t'  AUBE?  ALABAT  BUCH. 

ALABABSE.  V.  r.  Alabarse.  Gloriari,  semet  lau- 
dare. 

te'n  POTS  BEN  ALABAB.  exp.  fam.  iron.  Moteja  als 
que  s'  alaban  de  cosas  frívolas.  Aldbate  polla  que  hat 
puesto  un  hutvo  y  ese  kuero.  Dum  magno  te  hiatu  lau* 
das,  extricas  nihil.  Yerè  laudandus  ob  egregium  fiíc- 

tum. 

AUBABSEDE  LO  qxte's  déuavebgontib.  ÍT.Bacergala 
del  sanbenito.  Sese  de  ignomínia  jactare. 

ALABABDA.  f.  Arma  à  modo  de  llansa  ab  una 
cntxilla  atravessada  en  forma  de  creu  ab  una  punta 
aguda  y  altra  com  mitja  lluna.  AlabarL•.  Bipennis 
basta. 

COP  DE  AUBABDA.  Alahardüzo.  Hastie  ictus. 

ALABABDEB.  m.  Soldat  ab  alabarda.  Alabarde- 
ro.  Hastatus  miles. 

ALABABDEB8.  m.  pi.  Sílogismes  inútils.  Ah- 
barderos.  ïnoliles  sillogismi. 

ALABA8TBE.  m.  Pedra  de  guix  per  lo  comú 
blanca,  poch  dura,  transparent  y  trencadissa.  Ala^ 
bastro.  Alabastrum,  i,  alabastrites,  e,  alabaster,  trí. 

AUBASTRE  oBiENTAL.  Pedra  callissa,  un  poch  trans- 
parent, mes  dura  que*l  marbre,  blanca  ó  de  dife- 
rents colors.  Alabastro  oriental.  Alabastrites  orienta- 

lis. 

ALABASTBÍ,  na.  adj.  poét.  Lo  que  es  ó  sem- 
bla alabastre.  Alabastrino.  Ex  alabastro. 

ALABASTBINA.  f.  Làmina  de  alabastre  mòlt 
transparent  de  qne  s'  usa  en  las  claraboyas  dels 
temples  y  en  las  vidrieras.  Alabastrina.  Lapis  specu- 
laris. 

ALABAT,  DA.  p.  p.  Alabado.  Landatus  Q  m.  Lo 
motet  que's  canta  en  alabansa  del  Santíssim  Sagra- 
ment. Alabado.  In  laudem  Sacrosanctae  Eucharistias 

versus. 

AL4BAT  SIA  DEU.  cxp.  Fiar  à  la  divina  Providència 
lo  èxit  de  alguna  cosa  ó  'I  desagravi  de  alguna  injú- 
ria. Dejarlo  d  Dios.  Deo  aliquid  committere,  soli  Dec 
honor  et  glòria. 

ALABBENT.  m.  L*  oficial  del  molí  de  paper  que 


60 


ALA 


DICCIONARI 


ALB 


assístei..  .  la  tina  ab  la  forma,  y  fa  'Is  falls.  Laurente, 
sacador.  Miníster  papyrum  in  pistrino  eíGciens. 

ALACAYET.  m.  d.  Lacayuelo.  Poerpedis  eqnns. 

ALAGAYGUT.  alabaix. 

ALAGAYO.  m.  Criat  de  llibrea.  Lacayo,  Servns, 
famalas,  i.  ||  Criat  de  à  pea.  Lacayo,  Pedis  equus,  i. 

ALAGRAN.  m.  ant   Peix.  bscóepora. 

ALADA.  f.  Formiga  ab  alas.  Alada  y  alaica  p. 
Ar.  Formica  alata. 

ALADAR.  m.  ant.  polsera. 

ALADERN.  m.  Arbust  de  nns  deu  peus  de  altu- 
ra, de  fuUas  petitas  aovadas  y  llustrosas,  flors  peti- 
tas  y  blanqninosas.  La  decocció  de  sa  fusta  s'  usa 
pera  disminuhir  la  sancb.  Mesto.  Alaternus,  i. 

ALADRE.  m.  aiada. 

ALAFAYA.  f.  Roba  fabricada  en  València,  anti- 
guament  de  cotó  y  vny  lo  tafetà.  Anafaya,  Tela  seri- 
ca. 

ALAGAR.  y.  a.  atrIurer. 

ALAMARA.  f.  Cordó  ab  que  se  assegura  la  ca- 
pa, manten,  armussa  etc.  Fiador.  Offendix,  icis,  pa- 
ílíi  fibnla.  II  Los  traus  de  trensilla.  Alamar^  presilla. 
Ansttla,  ad,  patagium,  ii,  occellus,  i.  ||  La  presilla 
que  subjecta  la  xarretera.  Alamar,  Ansula,  se,  pata- 
gium,  ü. 

ALAMBt.  m.  Vas  pera  destil-lar  los  líquits. 
Alambiqüej  alquitara,  Cucurbita,se,ambix,  icis,  des- 
tillatorium  vas.  ||  med.  Herba  qne  produheix  una  go- 
ma medicinal.  Dragante.  Dragantum,  i. 

PASSAR  PER  TOTS  LOS  ALAMBiNs.  fr.  Estar  bcu  pro- 
vat  y  examinat.  Pasar  por  todas  las  aduanas,  ó  por 
Uu  picas  de  Plandes,  Cuneta  subire  perícula,  exactío- 
ri  trutina  expendi. 

ALAMBIGAR.  V.  a.  y 

ALAMBINAR.  V.  a.  Destil-lar  los  licors  ab  V 
alambí.  A^mòtcar,  alquitarar.  Destil•lo,  as  |1  met. 
Examinar,  apurar.  Alambicar,  acrisolar^  apear,  son- 
dear,  Subtilius  rem  prospicere,  acutè  perpendere. 

ALAMBINAT,  DA.  p.  p.  Alambicado,  Destillatus. 

ALAMBOR.  m.  ant.  contraparet. 

ALAMBRÍ.  m.  ant.  alambí. 

ALAMERA.  f.  ter.  Passeig  de  arbres.  Alameda, 
arholeda.  Arboretum,  i. 

ALAMIRÉ.  m.  mús.  Signe  de  la  música  que 
consta  de  una  lletra  que  es  i  y  de  tres  veus  que 
son  LA,  Mi,  RE.  Alamiré.  Signum  musícum. 

ALANAGAR.  v.  n.  ant.  relliscar. 

ALANGEJAR.  v.  n.  ant.  Ferir  ab  llansa.  Alan-- 
cear.  Hasta  feriré,  lancea  transfodere. 

ALANQUIN8.  m.  pi.  Tela  de  cotó  estreta,  forta 
y  de  color  groguench.  Mahanes.  Gossypina  tela  sic 
dicta. 

ALANS.  m.  pi.  Pobles  d'  Escitia  descendents 
dels  Getas.  Alanos.  Alani,  orum. 

ALAPIDAR ó  ALLAPIDAR.  V.  a.  ant.  Apedrear, 

ALARB.  m.  Bàrbaro.  AlarbCj  àrabe.  Àrabs,  abis. 

ALARDE.  m.  Vanaglòria,  fantasia.  Alarde.  Os- 
tentatio,  jactatio,  nis.  ||  Revista  fle  soldats.  Bemta, 
ahrde^  rettena.  Nilitum  recensió. 


FÉR  ALARDE.  fr.  Vauagloríarse.  Haeer  alardiyjúe^ 
tarse,  pavonear.  Sese  jactare,  verbis  jaclare  gloriam. 

ALARGUAR.  V.  a.  ant.  aujaraar. 

ALARIT,  m.  Crit  llastimós.  Alarido.  Quiritatio, 
vociferatio,  ejulatio,  nis. 

ALARMA,  f.  mil.  Acometíment  de  improvís. 
Alarma.  Subita  in  hostes  irruptio,  repentinus  ictus, 
incursus.  ||  Senyal  ó  avís  pera  un  ataco.  Alarma, 
Classicum,  i,  ad  arma.  ||  Consternació.  Alarma,  Pa- 
vor,  is,  traditio,  nis,  inopinatum  cassum. 

CRIDAR  ALARMA,  fr.  Al  arma,  al  arma.  Ad  arma 
clamaré. 

tocar  alarma,  fr.  Tocar  ó  rebato,  Classicum  cane* 
re. 

ALARMAR,  v.  r.  Incitar  à  péndrer  las  armas. 
Alarmar.  Ab  arma  excitaré,  conclamare.  ||  Commóa- 
rer,  consternar.  Alarmar,  Terrorem  íncutere,  injí- 
cere. 

ALARMARSE.  Consternarse  sens  motiu.  Alar- 
marse.  Arma  consternari,  conmoveri. 

ALARAIAT,  DA.  p.  p.  Alarmada.  Consternatds. 

ALASTOR.  m.  mit.  Un  dels  quatre  cabails  del 
carro  de  Pluton.  Alastor.  Alastor,  is. 

ALAT,  DA.  adj.  Qui  tè  alas.  Alado,  a%ero  poét. 
Pennatus,  pinnatus,  pinnifer,  y  alipes  qui  tò  alas 
com  Mercuri.  ||  adv.  ant.  Al  costat.  Al  lado.  Ad  la- 
tus,  à  latere. 

ALATRENGAT.  m.  alabaix. 

ALATXA.  f.  Peix,  espècie  de  sardina.  Alacha. 
Scombrus,  scomber,  bri. 

ALA  VÉS,  SA.  adj.  Natural  de  la  província  de 
Ala  va.  Alaves.  Alavensis. 

ALBA.  f.  Vestidura  blanca  devall  de  la  oasulla  ò 
dalmàtica  pera  celebrar  los  oficis  divins.  Alba,  Alba, 
se.  n  Arbre  que  creix  en  pocb  temps  y  resisteix  mòlt 
al  aygua.  Alamo.  Populus,  i.  ||  La  primera  claror 
del  dia.  Alba,  Aurora,  ae,  diluculum,  i,  prima  Inx. 

alba  NEGRA.  f.  Arbre  que  tè  las  fullas  rodonas 
romboïdals,  lo  tronch  dret  y  la  escorxa  rasposa. 
Chopo^  àlamú  negro.  Populus  nigra. 

al  trencar  del  alba.  Al  amanecer,  al  rayar,  al 
reir  del  alba.  Astrís  cadentibus,  albente  cobIo,  albes- 
centè  aurora,  die. 

k  PUNTA  DE  ..  'A.  m.  adv.  A  la  primera  alborada. 
Primo  diluculu,  prima  iuce,  summomanè 

APLNTAR  la  ALBA.  fr.  Alborear,  asomar  el  alba,  Di- 
luculo,  as,  lucesco,  is. 

PERSELA  ALBA  fr.  aut.  Amauccer,  \\  Apuntaria  alba. 

ALBAGORA.  f.  ant.  figa  flor. 

ALBADA,  f.  Camarellas,  musica  feta  abans  de 
dia.  Alborada,  albada.  Antelucana  amasiornm  sym- 
pbonia.  ||  poét.  Genero  de  poesia  que's  cantava  à  la 
matinada  narrant  la  felicitat  de  una  nit  ditxosa. 
Albada.  ||  ant.  aubada. 

ALBADIVA.  ant.  alcda. 

ALBADIVER.  ant.  ALUDERy  tal  vegada  bunqubr. 

ALBAHINA.  f.  Falta  de  vent.  Calma.  Cessatis 
ventis.  II  En  lo  mar.  Calma,  Tranqnillo  maris. 

ALBALÀ.  m.  ant.  alíaií. 


ALB 


CATALÀ. 


ALB 


61 


ALBANIIMENY.  m.  ani.  Joch  de  devant  en  la 
corcoya.  Avantren.  Pars  anterior  falcrí  tonnenli. 

ALBABIÉS,  SA.  adj.  Natoral  de  Albània.  Alba^ 
fià,  Albaoensis,  is,  albanns,  i. 

ALBARÀ,  m.  Debítori.  Vale,  albald.  Caatio,  nis, 
chTrograpbnm,  i,  syngrapba,  ae.  ||  En  las  aduanas 
paper  dit  gaia.  Guia.  Syngrapbam,  i.  ||  iegibo.  || 
aat.  mvís. 

ALBARAlfER.  m.  Lo  qai  cnida  de  cobrar  drets 
reab.  Tablajero.  Telonaríus,  ii. 

ALBARDA.  f.  L'  aparell  principal  de  las  béstias 
éecàrrega.  Albarda.  Clitella,  sagma,  8b.  ||  met.  Xa- 
Ua  de  cansalada.  Albarda.  Saillas  penicnias. 

AUiïDA  GiLuxEEA.  f.  Espécie  de  albarda  plana. 
kïkgria  galUnera,  Clitella  planior. 

iUàiDA  soBiB  ALBAAOà.  fr.  Repetició  viciosa.  Al- 
bvdaso^  albarda.  Batología,  ae,  inepta  verborum 
repetitio. 

ALBAHdA.  m.  ant.  nimi.  ||  ant.  gorrero.  || 

aot.  rOMBDIANT. 

ALBARDABíEJAR.  Y.  a.  ant.  trlhanejab.   || 

aot.  COaBEJAB.  0  BEPBBSENTAB  COMÉDIAS. 

ALBARDANERIA.  f.  ant.  TBCnANEBIA.  ||  BEPRE- 
SnTACiò  l»E  COMÉDIAS. 

ALBARDAR.  V  a.  Posar  albarda  à  las  cabalca- 
dBras.  Bnalbardar,  albardar.  Clilellas  iiuponere.  |I 
iBgaoyar  ab  carícias.  Engaitar,  engatmary  eneantu- 
nr,  ngatar.  Prolecto,  as,  delado,  allicio,  is.  ||  met. 
muiDAB. 

AUAROAB  AL  BBVÍS.  fr.  Soccebir  contrari  lo  que  s* 
aperan  favorable.  Volverse  la  albarda  d  la  barriga, 
trufintane.  Spe  falli,  decipi;  rem  contra  evenire. 

CÜTDAM  QCE   NO  ALBARDEM   AL    BEVÉS.    OXpr.   fam. 

PkfK  d  Dioi  qne  òrgano  sea,  y  que  no  se  nos  vuelva 
tieiMDM.  Optatis  adversa  eveniant,  ni  faxit'Deuç. 

ALBARDEJAR.  v.  a.  ant.  albardenejab. 

ALBARDER.  m.  Lo  qui  fa  albardas.  Albardero. 
Cütellaríos,  ii. 

ALBARDERIA.  f  L'  oflci  de  albarder.  Albarde- 
rif.  Ars  clitellaria.  ||  Lo  llocb  ó  carrer  aLoot  se  fan 
6  veaen  albardas.  Albardería.  Yicus,  locus  clitella- 
nuB. 

ALBABDETA.  dim.  de  albarda.  Albardilla.  Cli- 
te!hila,s. 

ALBABDÓ.  m.  Espècie  de  albarda.  Albardon. 
Sella,». 

ALBABDONET.  dim.  de  albardó.  Albardoncillo, 
SeUala,». 

ALBABEDA.  f.  Lloch  plantat  de  albas.  Alame- 
^  fopnIetDm,  i. 

ALBAT.  m.  Noy  ó  noya  morta  abans  de  tenir  us 
^rthó.  Pdrvulo.  Parvolus,  i,  infans,  lis. 

ALBAT08A.  f.  Embarcació  petita  y  cuberta. 
iftttora.  Emphracta  navis. 

ALBEGA.  f.  ALBENCH. 

ALBEDBIU.  m.  alvbdbiu. 

AtBELLÓ.  m.  ant.  clavagceba.  ||  La  céquia  pera 
f^ygoar  algoo  camp  de  ayguamolls.  ArboUon^  ti^ 
y^Kmiisaríum,  ii. 


ALBENGH.  m.  La  part  entre  la  fusta  y  la  pell 
dels  arbres.  Albura,  albonio,  Albornum,  i.  P  Arbre, 
espécie  de  roure.  Codeso^  bome,  Liburnum,  i. 

ALBER  BLANCH,  ro.  Alamo  Blanco.  Populus  i. 

ALBERGH.  m.  ABRICH  2.  ||  CASA.  II  DBETDE.  ||  AU- 

tígua  prestació. 

ALBERGOGH.  m.  ABERCOCH. 
ALBERCOQUER,  m.  abercoqüeb. 
ALBERGA,  f.  albergo. 
ALBERGADOR.  m.  ant.  albebgueb. 
ALBEBGAR.  V.  a.  AcuiLiB.  ||  v.  n.  Aposentarse. 
Bospedarse,  alojarse.  Hospítor,  aris. 
ALBERGARIA,  f.  ant.  hostal,  posada,  albebch. 
ALBEBGAT.  p.  p.  ACi'LLiT. 
ALBEBGE.  m.  PRÉSSECU. 
ALBERGENER.  m.  y 
ALBERGER.  m.  PRESSEGUER. 

ALBEBGÍNIA.  f.  Fruyt  de  la  alberginiera.  i?e- 
rengena.  Melongena,  ae,  malum  amatorium. 

COP  DE  ALBERGÍNIA.  Bereugenazo.  MelongenaB  ictus. 

ALBERGINIERA,  f.  Planta  anyal  fins  à  dos  peus 
de  alta,  fullas  grans,  ovaladas,  verdas  quasi  cuber- 
tas  de  un  polvet  blancb,  las  brancas  y  punxo  ple  de 
punxas;  las  flors  grans  y  moradas,  lo  fruyt  regular- 
ment morat  en  figura  de  oa  mes  ó  menos  llarcb. 
Berengena.  Melongena,  ae,  malum  amatorium;  po- 
mum  insanum. 

ALBEBGUEB.  Qai  dóna  acullíment.  Albergador. 
Hospes,  itis,  qui  hospitio  excipit.  ||  Cert  empleo  en 
algunas  catedrals.  Alberguero.  Hospítator,  is. 

ALBEBGUEBIA.  f.  ALBERGARIA. 

ALBEBNUZ.  m.  ant.  Capa  de  pluja.  Albomoz. 
Pennula,£B. 
ALBEYLAN.  m.  ant.  y 

ALBEYLÓ.m.  CLAVAGCEBA. 

ALBIGENSE.  adj.  Lo  natural  y  pertanyent  à  Al- 
bi, ciutat  de  Fransa.  Albigense,  Albigensis.  ||  m.  He- 
retge de  una  secta  que  aparegué  en  Albí  à  principis 
del  sigle  xiii.  Impugnava  '1  sagrament  y  cuito  exte- 
rior de  la  iglesia;  posava  un  Deu  infinitament  bo, 
y  altre  dolent,  y  que  Jesu-Christ  era  fill  del  bo  y  '1 
diable  del  dolent.  Albigense.  Albigensis. 

ALBIR.  m.  ant.  àrbitre,  judici,  pabeb. 

ALBIRAR,  v.a.  ant.  abbitbab.  ||  v.  n.ant.  ovibar. 

ALBIRE.  m.  ant.  y 

ALBIRI,  m.  ant.  àrbitre,  judici,  pareb. 

ALBI8.  Veu  purament  llatina,  que  sols  s'  usa  ab 
la  frase,  quedarse  in  albis,  y  significa  frustrarse  la 
esperansa.  QueL•rse  in  albis,  en  blanco,en  asperges, 
Spedeludi. 

ALBITANA.  f.  nàut.  Pasta  que  assegura  la  roda 
ab  la  quilla.  Albitana,  contrabranque,  contraroda. 
Navis  trabes  obfírmant  lígnum. 

ALBIXERA.  f.  ant.  Regalo  per  una  bona  nova. 
Albricias.  Strenae,  arum,  evangelia,  oruro.  ||  ant. 
Bona  nova.  Bwna  nueva.  Faustum  nuntium.  ||  ant. 

AUliGlAS. 

f.  Figuera  de  Egipte.  Sicomoro.  Sy- 


62 


ALB 


DICCIONARÍ 


ALC 


ALBOB.  f.  ant.  Blancura.  Albor,  alhura.  Candor, 
oris,  albedo,  nis.  ||  poél.  Alba,  aarora.  Albor.  Auro- 
ra, ae,  dilacalam,  i.  ||  Espècie  de  peix  de  riu.  Albur- 
no,  hreca.  Albnrnas,  i. 

ALBORADA.  f.  ant.  alba  del  dia. 

ALBOROSARSE.  V.  r.  Regositjarse ,  alegrarse 
en  extrem.  Alborozarse.  Exhílarari,  exullari  gau- 
dio. 

ALB0R08AT,  DA.  p.  p.  Alborozado.  Exhila- 
ratns. 

ALBOROT.  m.  Bullici ,  rumor.  Alboroto.  Con- 
vicium,  ii.  llMolí.  Alboroto,  tumuUo,  motin.  Tur- 
baroentum,  tumnllns,  i ,  seditio,  nis. 

ALBOROTADAMENT.  adv.  m.  Alborotadamente, 
Tnrbatè,  turbulenter. 

ALBOROTADET ,  A.  adj.  d.  Alborotadito,  Tnr- 
bulentus. 

ALBOROTADÍS,  sa.  adj.  Lo  qui  per  pocb  motiu 
8*  alborota.  Alborotadizo.  Turbulentns. 

ALBOROTADOR ,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  alborota. 
Alborotador.  Seditiosus  ,  turbulentus ,  i,  seditionis 
anctor. 

ALBOROTAMENT.  m.  alborot. 

ALBOROTAPOBLE8.  m.  Alborotador.  Alboro- 
tapueblos.  Tnrbulenfus ,  sedítíosns ,  i. 

ALBOROTAR.  V.  a.  .Alterar  la  tranquilitat. 
Alborotar.  Perturbo ,  obturbo ,  as ,  tumultuor ,  aris. 

ALBOBOTAR  LO  BARRI.  fr.  Alborotor  la  cúlle.  yícinia 
tarbare ,  commovere. 

ALBOROTAR  LO  GALLINER,  fr.  mot.  Alborotar  una 
companyia  ó  concurrència.  Alborotar  elcortijo,  el 
palomar ,  el  rancho.  Consociationem  cooturbare , 
motos  excitaré. 

ALBOROTARSE.  v.  r.  Eofadarse  mòlt.  Alboro- 
tarse ,  alterarse.  Perfurbari ,  vehementer  commo- 

verí.  II  AMOTINARSE. 

ALBOROTAT ,  DA.  adj.  Qui  per  pocb  motiu  s' 
alborota.  Alborotado,  alborotadizo,  Turbulentus.  || 
Qui  per  massa  vivesa  obra  sens  reflexió.  Alborota- 
dOy  atolondrado.  Tumnltuosus,  turbulentus. 

ALBRÍGIAS.  f.  pi.  Las  estrenas  que's  donan  al 
que  porta  una  bona  nova.  Albricias,  Strenae ,  arum, 
evangelia ,  orum. 

ALBRÍGIAS,  MARE,  QUE  PRBGONAN    A  MON    PARE.    ref. 

que  s'  aplica  als  que  s'  alegran  de  aquellas  cosas 
que  deurian  entristirlos.  Albricias,  Tnadre,  qmprego- 
nan  à  mipadre.  Damnato  palre  strenas  petit. 

ALBRÍGIAS,  PARE,  QUE^L  BISBE  ES    XAXTRE.  ref.  que's 

diu  dels  que  demanao  estrenas  per  cosas  que  no  ho 
mereixen.  Albricias,  padre,  que  el  obispo  es  chantre. 
Pro  re  notissima  strenas  àmbit. 

ALBRÍciAs,  PARE,  QUE  JA  PÒDAN.  rcf.  ab  quo  algú  's 
burla  dels  que  inconsideradament  donan  per  segur 
lo  logro  de  alguna  cosa  aules  de  temps.  Albricias, 
padre,  que  ya  podan.  Strenas  incertis  àdhuc  fructi- 
bus  optat. 

GUANYAR  LAS  ALBRÍGIAS.  fr.  Sér  lo  primer  en  donar 
alguna  bona  notícia.  Ganar  las  albricias.  Strenas  lu- 
cra ri. 


ALBÜDECA.  f  ant.  Meló  dessaborít.  Badea,  al- 

budec^.  Melopepo,  nis.  0  ant.  síndria. 

ALBUFERA,  f.  Estany  qne's  fà  del  mar.  Albufe- 
ra,  estero,  albina  de  marisma.  iCstuariam,  ii,  lacos 
ex  marinis  aquis. 

ALBÚRMA.  f.  ant.  Espècie  de  barra]  pera  posar 
vi.  TowL  Lagena,  ie. 

ALGABALA.  f.  Cert  tribut  sobre  1  valor  de  las 
cosas  mobles,  immobles  y  semimobles  cada  vegada 
que's  venen  ó  càmbian.  Alcahala.  Ex  re  veodita  aa( 
permutata  vectigal. 

ALGABOR.  m.  ant.  Embut  ó  campana  de  forn  ó 
xemeneya.  Alcabor.  Fumarii  spiraculum. 

ALGABOT.  m.  arcabot. 

ALGABOTERIA.  f.  aroabOTERü. 

ALGÀGER.  m.  ant.  alcíssar. 

ALGADiÓ  ALKADIR.  m.  Dignitat  entre  Is 
àrabes.  Alcadí.  Proetor  judex  apud  turcos. 

ALGAIGH.  adj.  Pertanyent  al  poeta  Alceo.  Al- 
caico,  Alcaicus. 

ALGALDADA.  f.  La  acció  imprudent  ó  inconsi- 
derada  de  algun  alcalde.  Alcaldada.  Judicis  temeré 
factum,  temerarium  consilium.  I)  met  fam.  Qualsevol 
acció  feta  afectant  autoritat  que  dóna  motiu  à  rísa. 
AkaldaL•.  Auctoritatis  affectatione  jussnm. 

ALGALDE.  m.  Jutge.  Alcalde,  juez.  Judex,  icis. 

ALCàLDE  DE  BARRI.  Qui  eu  las  poblacíons  grans 
cuyda  de  un  sol  barri.  Alcalde  de  barrio.  Judex  pe- 
daneus. 

ALCALDE  DE  GASA  T  CORT.  Jutgo  logat  dels  que  com- 
ponen la  sala  dita  de  alcaldes,  quinta  del  consell  de 
Castella.  Alcalde  de  casa  y  corte,  de  rastro,  Regiasdo- 
mus,  curiffi  judex,  praBpositus. 

ALCALDE  DEL  CRÍMEN.  Jutgo  togat  que  hi  ha  en  las 
cancillerias  de  Valladolid  y  Granada  y  en  algnoas 
audiéncias.  Alcalde  del  crimen.  Criminum  judex, 
pr<elor  capitalis. 

ALCALDE  DE  LA  SAGA.  Jutgo  encarregat  de  vetllar 
que  no  s  exlragan  del  regne  las  cosas  prohibidas 
per  las  lleys.  Alcalde  de  sacas.  Judex,  cui  cara  est 
ne  res  é  regno  asportentur. 

ALCALDE  MAJOR.  Julgo  do  lletras.  Alcalde  mayor, 
Litteratus  judex,  prieturis  urbanis  assessor. 

ALCALDE  ORDINARI.  BATLLE. 

TENIR  LO  PARE  ALCALDE,  fr.  Coutar  eu  qualsevol  sol- 
licitut  ab  un  protector  decidit.  Tener  el  padre  alcalde, 
Judícemamicum,  autcognatum  habere. 

ALGALDESSA.  f.  La  muller  del  alcalde.  Alcal* 
desa.  Judicis  uxor. 

ALGALDIA.  f.  L' ofíci  de  alcalde.  Alcaldia,  Ju- 
dicis munus.  II  Territori  de  sa  jurisdicció.  Alcaldia, 
Dictio,  nis. 

ALGALt.  m.  qaím.  Nom  genérich  que*s  dóna  à 
diferents  substancias  que  tenen  un  gust  a^re  y 
càuslich,  y  lè  la  propietat  de  combinarse  fàcilment 
ab  los  àcits,  y  formar  sals.  Alcalí.  Sal  alcalinum. 

ALCALÍ  volÏtil.  Lo  quo  's  volatisa  fàcilment  per 
medi  del  calor,  y  tè  un  olor  mòlt  fort  y  estimulant. 
Alcalí  volàtil.  Sal  alcalinum  volatile. 


ALG 


CATALÀ. 


AL£ 


63 


AbCili  >TCKTAL.  POTAIX. 

ALGALtMETRO•m.Instrament  pera  determinar 
U  riquesa  dels  àlcalis.  Alcalimetro.  Alcalimeler,  tri. 
ALCANB.  m.  La  diferencia  del  càrrech  à  la  data 
en  los  comptes.  Alcunc^.  Sabdactio,  nis,  reliqua  de- 
lútisamma.  II  Capacitat,  talent.  A'catice.  Ingeninm, 
ü.  II L'  acte  de  alcansar  à  algú.  Akance,  Assecutio, 
coosecatio,  nis.  |[  La  distància  à  qne  arriba  alguna 
cosa.  Akancf,  Jactas,  us,  projectio,  nis. 

ALCAFfSAR.  V.  a.  Aconseguir  à  algú.  Akanzar. 
Asseqoor,  conseqaor,  eris.  ||  Acreditar,  restar  à  fa- 
TOT  de  algú  alguna  quantitat.  Alcanzar.  Credítorem 
ei  sapputatione  manere;  subductis  rationibus  pecu- 
Bía  superaré.  j|  Haver  viscut  en  temps  de  altres  ó 
del  que*s  parla.  Alcanzar.  Coaevum  esse;  in  baec  vel 
illa  tempora  incidere.  ||  Enténdrer,  saber.  Akanzafy 
fnttrat,  comprehender.  Comprehendo,  intellígo,  ca- 
pio,  is,  calleo.  es.  ||  Lograr  alguna  pretensió.  Alcan- 
zar. Obtineo,  es,  evinco,  is,  impetro,  as.  ||  Arribar 
fias  à  alguna  part  ab  la  ma  ó  ab  la  vista  etc.  A/can- 
ifT.  Attingo,  is. 

àLCAnsAm  rocH  ó  no  alcansar  mbs.  fr.  Tenir  poca 
capacitat.  AleansúrsiU  poco  à  alguno  ó  no  alcanzar- 
Wf  nos.  Miniis  mentis  acie  pollere. 

«Cl  CANSA,  ALCANtA.  ref.  Deuota  la  eficàcia  que  te- 
seo  las  oracions  ó  súplicas  repetidas  pera  lograr  lo 
qod'd  demana.  Amen^  aminalcielo  llega.  Pobre  impor- 
tmo  doea  mendrugo.  Iterats  preces  coclum  tangunt. 
hilsate,  et  aperietur  vobis. 

9n  Hi!^06  PROCURA,  alcaxsa  MILLOR,  ref.  que  de- 
nota quant  perjudicial  es  lo  importunar  massa. 
Qwfli  ntew»  procura  aleanza  mas  bien,  Concupita 
saepe  minimè  importunus  oblinet. 

ALGANSAT,  DA.  p.p.  Akanzado,  Assequutns, 
inpetratos.  0  Pobre,  endeutat.  Alc^tnzado.  iEre alie- 
no oppressus. 

ALCÀNTARA.  f.  Caixa  aboni  se  recull  lo  vellut 
al  temps  de  traballarlo.  Akúntara,  Theca,  capsa,  ae. 
I  Orde  militar.  Akúntara,  Alcantarensis  ordo.  || 
Ciotat  de  Espanya  en  Extremadura.  Alcdntara,  Al- 
eantara,  s,  Norba,  cacsarea,  Trajani  pons. 

ALGASAVÀ.  m.  ter.  Certa  clase  de  aucell  de 
estaoy. 
ALCARÀVIA.  f.  y 

ALGARIGÓVIA.  f.  Planta  perenne  de  la  alsària 
de  dos  peus,  fuUas  mòlt  primas,  la  arrel  llarga  y 
medicinal.  Alcaravta.  Carum,  carenm,  i,  carvis,  is. 

ALCARXOFA.  f.  carxofa. 

ALGARXOFERA.  f.  carxofbra. 

ALCA8BAR.  m.  nàut.  L'  espay  entre  Y  arbre 
major  y  la  entrada  à  la  cambra.  Akdzar.  Stepas,  ae. 
li  Fortalesa.  A^cdzar.  Castrum,  i,  arx,  cis.  ||poét. 
Maa  real.  Ak4zar,  Regia  arx. 

ALCAVOT,  m.  arcabot. 

ALCATDIAT.  m.  L'  ofici  de  Alcayt.  Alcaidk, 
Arcis  aut  carceris  custodis  officíum. 

ALGATT.  m.  ant.  alcalde.  Q  Qui  tè  à  sòn  càr- 
rech la  guarda  de  un  castell.  Akcúde,  Arcis  custos. 

ALGE.  m.  GRANBÉSTIA. 


ALGEA.  f.  Malví  bort.  MalvavÍ9C0  silvestre.  Al- 
ceas,  8B. 

ALGOBA.  f.  Pessa  pera  dormir.  Akoba.  Cnbicu- 
lum,  i,  zeta,  x. 

ALGOBETA.  f.  d.  Alcobilla,  akobita.  Zetecnla, 
zothecula,  <e. 

ALGOFOLL.  m.  Esperit  de  vi.  Alcohol,  Alcobol 
indeclinable.  ||  Pedra  mineral  negra  y  resplandent 
que's  divideix  en  fullas.  Akohol^anlimonio.  Stibium,  ^ 
ii,istimmi,  indeclinable. 

ALGOFOLL  ADOR.  m.  Qui  alcofolla.  Akohola- 
dor.  Qui  stibio  fucat. 

ALGOFOLLAR.  v.  a.  ant.  Pintar  ab  alcófoll.  A{- 
coholar.  Stibio  fucare,linire.  ||  qulm.  Ex tràurer  l' es- 
perit de  algun  licor.  Akoholar,  Licoris  spiritum  ex- 
traere.  ||  Reduhir  à  pols  menudfssima  alguna  matèria 
sòlida.  Akoholar,  akoholizar.  Ads  piritum  reducere. 

ALGOFOLLAT.  p.  p.  Akoholado,  Stibio  fucatus, 
linilus. 

ALGOFOLLERA.  m.  Lo  vas  de  posar  V  alcófoll. 
Akoholera.  Yasculum  stíbii. 

ALGOLL.  ant.  m.  alcófoll. 

ALGORÀ.  m.  Lo  llibre  de  la  lley  de  Maboma.  Al- 
eorón.  Alcoranus,  i. 

ALGORANI8TA.  m.  Doctor,  exposítor  del  alco-> 
rà.  Akoranista,  Mahometicac  legís  doctor. 

ALGÚ,  NA.  algú. 

ALGUN,  A.  ant.  algú. 

ALGUBETA.  f.  ant  Part  dels  edificis  principals 
de  la  baixa  edat,  que  seria  lloch  abovedat  y  segur. 

ALDAVANT.  ant.  dbvant. 

ALDEA.  f.  Poble  de  la  jurisdicció  de  altre  major. 
Aldea.  Pagus,  vicus,  oppidulum,  i. 

ALDEA,  NA.  m.  y  f.  Lo  natural  ó  lo  pertanyent 
à  la  aldea.  Aldeano,  aldeaniego,  Paganos,  rusticus,  i. 

ALDEHETA.  f.  d.  Aldehuela,  aldehilla,  aldeorro, 
aldeorrio.  Parvus  vicus. 

ALDEMENYS.  adv.  ant.  almenys. 

ALDEVANT.  adv.  1.  DBVANT. 

ALDUGAR.  m.  Seda  basta  que's  trau  del  capell, 
que  forman  dos  ò  mes  cuchs  junts.  Aducar,  Sericum 
inferins. 

ALDUF.  m.  ant.  gati^fol.  ||  ant.  pandbro. 

ALDUFER,  A.  m.  y  f.  ant.  Tocador  de  pandero. 
Àdufero,  Tympanistra,  ae. 

ALDUFRABAL.  m.  ant.  pandbro. 

ALÉ.  m.  Respiració.  AlieiHo,  ólilo,  vaho.  Anima, 
ae,  spirítns,  i,  halitus,  us.  ||  Lo  fatigat  ó  cansat.  Ae- 
8\ieUo.  Spiritus,  anbelitus,  us,  crebra  aspiratio. 

BÉOBER  de  un  ALÉ.  fr.  BÉURBR  DE  CNA  TIRADA. 

ALEAGIÓ.  f.  Metalls  units  entre  sí  per  medi  de 
la  fusió.  Aleacion.  Commixtío  metallornjn. 

ALEGT.  f.  Una  de  las  fnrías  veneradas  pels  pa- 
gans com  à  diosas  venjadoras  dels  crimens.  Alecto, 

ALEGAR.  V.  a.  AL-LEGAR. 
ALEGORLA.  f.  AL-LBGORIA. 

ALEGRA,  f.  Instruments  dels  facultatius  pera 
descnbrir  1'  os  en  las  feridas  del  cap.  Legra^  Seal- 
pra  lunata. 


64  AL£  DlGGiOISÀIU 

ALEGRADOR.  m.  Paper  retort  per  atiar  la  Ham. 
Alegrador.  Excitando  lumíni  tortilís  chartula,  pa- 
pyrus  iotortus.  ||  Se  diu  del  home  plaga  y  que  fà 
ríurer.  Alegrador,  Exhilarans.     . 

ALEGRAMENT,  m.  ant.  ALBGau.  ||  adv.  m. 
Alegremente,  Laetè,  hilariter,  alacríter. 

ALEGRANSA.  f.  aot.  alegria. 

ALEGRAR,  v.  a.  Causar  alegria.  Alegrar,  Hila- 
ro,  exbílaro,  IxtlGco,  as.  ||  Avivar,  hermosejar,  dar 
nou  esplendor  à  las  cosas  inanímadas.  Alegrar.  For- 
mosum,  nitídum  reddere. 

ALEGRAR  LAS  LLLus.  fr.  mot.  Atiarlas.  Alegrar, 
avivar,  Gonlorlo,  intorto  papyro  lucernas  excitaré. 

ALEGRAR8E.  V  r.  Seatir,  rébrer  alegria.  A/e- 
grarse  Gaudco,  renideo,  es,  lietor,  aris.  ||  aot.  gau- 
dir. 

ALEGRARSE  DELS  PRIVILEGIS.  Gozar  los  prívUegios, 
Uti  privilegiis. 

ALEGRAT,  DA.  p.  p.  Alegrado.  LaBlatus. 

ALEGRATJE.  m.  ant.  y 

ALEGRE,  adj.  Content.  Alegre ,  gozoso.  La; tus, 
alacris,  hilaris.  ||  Joyós,  divertit.  Alegre,  divertido^ 
correntonjovial,jotmo,  Festus,  lascibandus,  genia- 
lis.  II  Dit  de  las  cosas  inanimadas,  com  dia,  noticia 
ALEGRE.  Alegre,  faiisto,  feliz,  placmtero.  Faustus, 
ketifícaos.  ||  Color  viu  y  agradable  à  la  vista.  Alegre, 
Gratus,  alacris.  ||  m.  ant.  alegria. 

ALEGRE  DB  CASCOS,  exp.  Quí  (è  poch  enteniment. 
Alegre  de  cascos,  Inconsultè  hilaris. 

AB  AQUELL  ALEGRE,  fr  Goo  aUgría, 

DONARSE  ALEGRE,  cxpr.  aut.  AUgrarsc,  regodjarse 
y  estar  alegre. 

ESTAR  ALEGRE,  fr.  Estar  un  poch  borratxo.  Ale- 
grarse,  estar  calamocano.  Vine  laBti tia  gestire,  semi 
ebrium  esse. 

GASTAR  ALEGREMENT,  fr.  GASTAR. 

ALEGRET,  dim.  Alegrete.  Hilarus,  i. 

ALEGRIA,  f.  Goig,  con  ten  lo.  Alegria,  jubilo, 
placer,  Lu^litia,  «c,  hilaritas,  atis,  gaudium,  ii.  || 
Regosilj  mòlt  gran.  Alborozo.  Jubiium,  i,  exullatio, 
nis.  II  Planta  de  brancas  y  fullas  peludas,  flor  blan- 
ca, y  quatre  llavors  grogas  ab  una  capseta.  Alegria, 
ajonjoli.  Sesama,  a;,  sesamum,  i. 

ALEGRIA  AMAGADA,  CANDELA  APAGADA,    ref.    Que  CU- 

senya  que'ls  gustos  són  menors  quant  no's  comuni- 
can.  Alegria  secreta,  candela  muerta,  Frigidum  sine 
socio  gaudium. 

ALEGRIA  pÍBLicA.  Fostas  públicas.  Alcgrias^  regod- 
jos  públicos.  Ludi,  spectacula,  orum. 

ALEGRÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Alegrisimo,  La^tis- 
slmus. 

ALEGRO,  m.  mús.  Un  dels  moviments  funda- 
mentals,  y  equival  à  viu.  Alegro.  Hodus  celerior  et 
hilarior. 

ALEGROYs.  m.  pi.  fam.  Alegria  boija  estraordi- 
nària  y  bulliciosa.  Tenir  losalegroís.  Estar  boig  de 
alegria.  Estar  loco  de  alegria  ó  de  contenta,  Nimio 
gandio  aífici. 

ALEIX.  m.  Nom  de  home.  Aléjo,  Alexius,  ii. 


ÀLE 

ALEJAR.  V.  n.  Móurer  las  alas.  Alear.  Alàs  ag 
tare. 

ALELAR8E.  v.  r.  Tornarse  lelo.  Alelarse.  H 
bescere. 

ALELÍ.  m.  poet.  V10Í.A. 

ALELUYA.  f  Alabau  al  Senyor.  Aleluya,  alah 
al  Senor,  Alleluya.||Lo  temps  de  pascua  floríd 
Aleluya.  Pascba;  festum,  tempus.  ||  alegria,  goig. 
Planta  LÚJu LA.  II  trébol  herba. 

ALELUYA,   ALELUYA,  QUI    NO  MATA    POECH    NO  MIN 

xuLLA.  ref.  fam.  pera  donar  à  enléndrer  que  coma 
ment  no  's  fan  favors  à  qui  no  'Is  pòt  recompensi 
Barrabao  Jabilla,  quien  no  mata  puerco  no  come  me 
cilla,  Non  nisi  qui  rependere  potest,  munera  danti 
TOCAR  k  ALELUYA.  fr.  pera  manifestar  la  satisfaci 
de  haverse  conclòs  lo  que  durava  mòlt  mes  del  i 
guiar.  Te-Deum,  Jam  tàndem  perficitur. 

COBRAR  ALELUYA.  lOC.  BOt.  CANTAR  ALBLÜTA. 

ALEMANDA.  f.  Ball  figurat  entre  dos  personal 
Alemanda,  alemana.  Germànica  saltatio. 

ALEMANY,  adj.  Natural  y  pertanyent  à  Alem 
nya.  Aleman.  Germanus,  germanicus,  aliemanas. 

ALEMANYA,  f.  Imperi,  país  extens  de  Earof 
Alemania,  Germania,  Allemania,  Germania,  ®. 

ALEMANYA8.  f.  pi.  Certa  roba.  Akmaneti 
Tela  germànica. 

ALENA.  f.  Instrument  pera  cusir  sabatas.  Lm 
Subula,  X. 

PUNXAGUT  GOM  LA  ALENA.  Alcsnodo.  Subularis,  ac 
tus. 

ALENADA,  f.  La  respiració  que  despedeix 
una  vegada.  Vaharada,  Exhalalio,  emissió,  nis,  I 
litus,  ús. 

ALENAR.  V.  n.  Despedir  ï  alé.  Bespirar,  oli 
tar,  vahear,  vahar.  Respiro,  anhelo,  as,  halitas  am 
tere. 

ALENDADOR,  A.  m.  y  f.  Asmdtic4f,  Anbelos, 

ALENDAR.  V.  n.  Alenar  ab  violència.  Bisolh 
Spíro,  respiro,  anhelo,  as.  ||  m.  ant.  alé,  respirar 
forta. 

ALENEGABLE.  adj.  ant.  RBLLISQDENT. 
ALENEGAMENT.  m.  ant.  reluscada. 
ALENEGAR8E.  v.  r.  ant.  relliscar. 
ALENS.  m.  ant.  y 
ALENT.  m.  ant.  alé. 

ALENTADAMENT.  adv.  m.  AlentadamenU. ' 
rililer. 

ALENTAR.  V.  a.  Animar,  donar  coratge.  Ak 
tar,  animar.  Exsuscito,  roboro,  animo,  as.  ||  Esfon 
al  qui  esta  acobardit.  Alentar,  Jacenlem  excitaré. 

ALENTARSE.  V.  r.  Cobrar  animo.  Alenlat 
Stimulari,  excitari,  ioflammari. 

ALENTAT,  DA.  p.  p.  Akntado,  Roboratos,  ot 
fírmalus.  ||  adj.  Yalènt.  Alentado,  esforzado,  valietu 
Animosus,  impavidus,  strenuus. 

ALENTORN.  adv.  11.  ant.  entorn. 

ALEP.  m.  La  roda  de  molí  de  farina  abont  pè 
la  aygua.  Rodezno,  rodete,  Molncrum,  i,  moletri 
trochlea.  [|  Ciutat  de  Siría.  Alepo.  Beroe,  es. 


ÀLF 


CATALÀ. 


ALP 


6S 


m.  Roba  UÍM  de  seda  ó  de  llana  mòlt  fina. 
Ikfà.  Tela  beroéosu.  |I  Lo  nataral,  y  lo  qne  per- 
tany k  la  cÍQtat  de  Alepo.  Alepino.  Beroénsis. 

AUBATA*  f.  Avís  qae  's  dònan  las  centinellas  de 
ni  Alerta.  Heas  vide,  vigila.  Q  adv.  m.  Ab  vígílan- 
dl.  Akrta.  Yigílaoter,  adsis  animo,  adeste  animis. 

ASàftjisTAiALBBTA.  fr.  Estof  alerta^  sokre  el  aviso, 
tnerkktrbaiobre  el  hombro.  Ocolis  et  animo  adés- 
se. 

AXiu  ALiiTÀ.  expr.  de  amenassa.  GudrL•le  de^ 
éísNo.  Cave  ne  fexis. 

OL  ALUTà.  fr.  ISTAA   ALBBTA. 

ALEETAR.  V.  a.  ant.  Excitar  à  posar  atenció. 
àfmkir,  akrtar,  Animam  ad  attentionem  movere, 
eidlire. 

ALEni A.  f.  ÀLBicà. 

àUSBK ATf  DA.  adj.  Ponxagat  à  manera  de  ale- 
H.  àktMio.  AcQtas. 

ALET.  m.  Entre  'Is  comerciants  síodich,  comis- 
MMt.  indico.  Syndlcos,  i.  ||  Procurador  ó  notari 
fisal,  qae  espera  bi  baja  unaplassa  vacant.  Aspi- 
mte  iifmcuradof  ó  escribano.  Notarii,  mnneris 
oadidalas. 

Qon  àLBT.  exp.  Denota  qae  algú  es  mòlt  sagàs. 
ímpàjaro,  hravo  sacriitan;  buena  brasa ^  linda  cana 
kfi$ear,  Sibi  caatus,  provldus,  valdè  sagax. 

ALETA.  f.  d.  Aleta,  aletilla.  Allala,  axilla,  pen- 
Mb,  c.  1  La  membrana  ab  qae  'Is  peixos  s'  ajudan 
indar.  Akta.  Ala,  pinna,  pínnnla.  ||  f.  Pessa  qae 
ÍMiia  la  codema  posterior  6  última  de  popa,  y  và 
iMda  à  la  extremitat  dels  joas.  Aleta, 

rÉi  u  ALBTA.  fr.  Móarer  las  alas  ab  freqüència. 
iklMr,  cernerse  Uu  aves.  Alas  frequenter  quatere, 
eoBcatere,  jactare.  ||  met.  Bascar  ocasions  de  poder 
Mstnr  afecte  à  la  persona  que  s  pretén.  Haeer  la 
ndi.  Qoiboslibet  ati  consiliis  ad  focminum  capi- 
lUB  adipiscendam. 

ALETAR.  V.  a.  ant.  alletar. 

ALETAS.  f.  pi.  Part  de  las  teclas  de  cert  ínstru- 
■Mt  mósícb  anomenat  espineta.  Aktas  de  la  espi- 
eu. Fidicaiaris  organi,  plectorum  pinnulsc. 

ALEVAR.  V.  a.  blbvar. 

ALEVÓS,  A.  adj.  Qui  obra  ab  alevosia.  Alevoso, 
SicariBS,  ii,  traditor,  proditor,  oris.  ||  Dit  de  la  acció 
^fkcit.  Alevoso.  Perfidus. 

ALEV08ABIENT.  adv.  m.  Alevosamente.  Perfídè. 

ALEVOSIA.  f.  Trabició,  infidelitat.  Alevosia. 
Mitio,  nis. 

ALEZAR.  V.  a.  ant.  deixar,  renunciar. 

ALFArAGA.  f .  y 

ALFAREGA.  f.  ALFÀBREGA. 

ALFARET.  m.  abecedari. 

ALPARÉTIGAMENT.  adv.  m.  Per  orde  alfabé- 
^  Àlfab^ticamente.  Ordine  alpbabetico. 

ALPARÉT1GH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  al- 
bbel  Alfabético.  Alpbabeticus. 

ALfArreGA.  f.  Planta  annnal,  de  fuUas  menú- 
*«dean  vert  bermós  y  mòlt  fragant.  Albahaea, 
^^UtfB.  Oeymum,  ocimam,  i. 

TOMO  U 


alfJLbbega  borda.  Albahaca  sakaje,  silvestre.  Aci- 
nus,  i,  ocimastrom,  i. 

alfíbbega  cbespada.  Albahaca  risada.  Ooimum 
basilicom. 

ALFAGH.  m.  Bancb  de  arena.  Alfaque.  Syrtis,  is. 

ALFALS,  m.  pi.  Planta  de  més  de  un  peu  de 
altura;  sas  flors  de  cíncb  fullas.  Es  saludable  y  fresca 
per  las  cabalcaduras.  Alfalfa,  alfalfe.  Medica,  m.  || 
ant.  Certa  classe  de  roba. 

ALFALSAR.  m.  Llocb  sembrat  de  alfals.  Alfat- 
faly  alfalfar.  Medica  consitus  ager . 

ALFANET.  m.  Aucell  de  rapinya,  espècie  de 
falcó,  blanquinós  clapat  de  pardo.  Alfaneque.  Alpba- 
nas,  i,  lanarius  falco. 

ALFANGE.  m.  Sabre  ample,  curt  y  corb.  Al  fan- 
je,  Acinaces,  is. 

COP  DE  ALFANJE.  Alfanjazo.  Acinacis  ictus. 

ALFANGET.  m.  d.  Alfanjete.  Parvas  acinaces. 

ALFANÍ.  m.  ant.  alfentigh. 

ALFANJAs.  m.  aum.  Alfanjajo,  alfanjon.  Gran- 
dis  acinaces. 

ALFAQUt.  m.  Entre  *ls  musulmans  lo  doctor  de 
la  lley.  Alfaqui.  Legis  interpres. 

ALFARDA.  f.  ant.  Espècie  de  tribut  que's  paga 
per  dret  de  ayguas.  A //arda.  Yectigal  pro  irrigan- 
dis  agris. 

ALFARDER.  m.  ant.  Qui  cobra  *1  dret  de  alCar- 
da.  Alfardero.  Coactor  vectigalis  pro  irrigandis agris. 

ALFARDÓ.  m.  voundebí^. 

ALFENYIGH.  m.  Pasta  de  sucre  amassada  ab 
oli  de  ametUas  dolsas.  Alfenique.  Penidia,  m.  Q  met. 
Lo  delicat  de  complexió.  Alfenique.  Delicatulus,  i. 

ALFERES,  m.  Pròpiament  1'  oficial  militar  que 
porta  la  bandera,  però  ja  's  dóna  aquest  nom  à  qual- 
sevol subtinent.  Alférez.  Signifer,  i,   vexillarius,  ii. 

ALFIL.  f.  Pessa  en  lo  joch  del  aixedrés,  que  imi- 
ta al  elefant.  Alf,l.  Elepbas  in  latrunculorum  ludo. 

ALFLAVIA.  ant.  Byna  pera  posar  licors.  Espe- 
de  de  vasija.  Seria,  m. 

ALFOLRES.  f.  ant.  fenigbech• 

ALFONDEGH.  m.  ant.  Payol.  Alfoli,  alondiga, 
pósito.  Publicum  borreum,  granarium.  ||  Llotja  de 
mercaders.  Lonja  de  mercaderes.  Mercatorum  porli- 
cus.  II  m.  Sitja.  1. 

ALFONS,  m.  Nom  de  persona.  Alfonso.  Alpbon- 
sus,  i. 

ALFONSi,  NA.  adj.  Lo  pertanyent  à  Alfonso. 
Alfonsino.  Alphonsinus. 

ALFORRI.  m.  bcfobbi. 

ALFORDÓ.  m.  ter.  volandeba. 

ALFORJA,  f.  Sacb  unit  pels  caps  y  obert  pel 
mitj  pera  igualar  lo  pes;  comunment  s'  usa  en 
plural.  Alforja.  Pera,  mantica,  ae. 

TIBABHO  TOT  1  LA  ALFORJA,  fr.  TIRÍBSEBO  k  US  ES- 
PATLLAS. 

TRAURER  LOS  PEUS  DE  LA  ALFORJA.  loC.  mOt.  PérdrCr 

tota  consideració  ó  respecte.  Desmandarse. 

ALFORJER.  m.  Qai  fa  ó  ven  alforjas.  Alforjero 
Perarum  opifex  seu  venditor. 


66 


ALH 


DICCIONARI 


AU 


AUFOUETA.  f.  d.  Aïforjita,  alforjilla,  alfor- 
juela.  Manticula,  se. 

ALFORRAR.  V.  a.  ant.  Donar  llibertat  al  esclau. 
Àhorrar,  y  manumitir,  for.  Emancipo,  as,  manii- 
mitto,  is,  manicípiam  circumvertere. 

ALFORRERy  A.  adj.  V  esclau  que  ba  lograt 
llibertat.  Horro.  Manumissns  servus. 

ALFÓS.  m.  ter.  Certa  classe  de  peix. 

ALGA.  f.  Herba  que  's  cria  entre  la  aygtia,  tao 
lleugera  que  la  aygua  la  arranca  y  queda  nadant. 
Ova,  alga.  Alga,  ulva,  vulga,  as. 

ALOAlia.  f.  Licor  espès  y  olorós  que  cria  1 
gat  de  Algàlia  en  una  bossa  sota  la  cua.  Algalia.  Al- 
galia,  se.  ||  cirurg.  Instrument  de  metall,  vuyt,  que 
8*  introduheix  en  lo  conducte  de  la  orina  pera  fa- 
cilitaria. Algalia,  ^nea,  8b,  aenea  fístula  orinam 
efflnere  valens. 

ALGARAVIA.  Llengua  aràbiga.  Algaraòia.  Ara- 
bica  lingua.  Q  Escriptura  ó  paraulas  que  no  s' ente- 
nen. Algaràbia,  Res  difficilisintellectu.  ||  met.  Crits» 
confusió  dels  que  parlan  tots  en  un  temps,  ó  pro. 
nunciació  atropellada  y  confusa  de  un  sol.  Algara- 
hia.  Tumultuarius  clamor. 

Àlgebra,  f.  Part  de  las  matemàticas,  que  con- 
sidera la  quantitat  del  modo  mès  general,  y  la  re- 
presenta ab  lletras.  Àlgebra.  Àlgebra,  a;. 

ALGEBRAIGH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  àl- 
gebra. Algehraico.  Algebraicus. 

ALGEBRI8TA.  m.  Professor  de  àlgebra.  Alge- 
hrista.  Àlgebra^  peritus. 

ALGEP8.  m.  ant.  guix. 

ALGER.  m.  ciutat  en  Àfrica.  Argel  Algerium, 
Argerium,  ii. 

ALGERÍ,  na.  adj.  Natural  de  Alger.  Argelina, 
Algerinus. 

ALGIHET.  m.  Guerra  santa  dels  àrabes  contra 
cristians.  Algihed, 

ALGORFA.  f.  GOLFA. 

ALGOT8IL.  m.  ant.  y. 

ALGOT8IR.  m.  ant.  agusil. 

ALGÚ|  NA.  nom  indef.  Alguno,  alguien.  Àliquís, 
quispiam,  ullus,  nonnullus. 

àiat  ALTRE.  Otro.  Alius  quidam. 

81  ALGÚ.  si  alguno.  Siquis,  si  aliquis,  si  uUus. 

ALGUA8IL.  m.  ant.  y 

ALGUATZIR.  m.  ant.  aglsil. 

ALGUIRANDO.  m.  guilanoo. 

ALGUNy  A.  nom  indef.  algú.  ||  adj.  Anteposat  al 
substantiu,  Algun;  y  si  'i  substantiu  se  li  anteposa 
6  's  calla,  Alguno,  Aliquis. 

ALGUN  TEMPS,  y 

ALGUNA  HORA.  m.  adv.  En  otro  tiempOy  un  tiempo 
fué  ó  hubo.  Olim,  quondam. 

ALGUNA  VEGADA,  m.  adv.  Alguna  ve2.  Interdum, 
interduatim,  quandoque. 

ALGUTSIL.  m.  y 

ALGülBIR.  m.  AGUSIL. 

ALHAJA.  f.  Joya,  moble  ó  adorno  preciós.  Al- 
haja,  Snpellex,  ctilis. 


80NA  ALHAJA.  exp.  irou.  S' apHca  à  aquell  que  es 
astut  ó  través.  Buena  alhaja.  Yafer,  versutus  homo. 

ALHAJA  QUE  TÉ  BOCA,  NINGÚ  LA  TOCA.  rcf.  ab  qUB  'S 

dóna  à  enténdrer  que  tots  fugen  de  lo  que  porta 
gasto.  Alhaja  que  tiene  boca  ninguno  la  toca.  Qaod 
sumptus  secum  affert  inlactum  manet. 

ALHAJAR.  V.  a.  Guarnir  ab  alhajas.  Alhajar. 
Supellectilibus  ornaré,  instruere.  ||  met.  Enriquir, 
adornar,  ó  donar  major  llustre  y  esplendor.  Bnjo^ar^ 
Gemmas  includere.  ||  Provebir  de  mobles.  Moblar. 
Domum  supellectilibus  ornaré,  ulensilibus  iostruere. 
ALHAJAT,  DA.  p.  p.  Alhajado,  Supellectilibus 
omatus. 

ALHAJETA.  f.  d.  Alhajita,  alhajilla,  alhajuek. 
Tenuis  supellex. 
ALHENYA.  f.  ant.  Olivella. 
ALIAGrA.  m.  Malaltia  de  la  melsa  que  fk  tor- 
nar mòlt  groch.  Ictericia,  aliacàn,  Icterus,  i.  ||  Qoi 
pateix  de  aquest  mal.  Itericiado^  ietérico.  Ictericns, 
aurigineus. 

ALIAN8A.  f.  Pacte,  societat  entre  'Is  prínceps 
de  diferents  estats  pera  defensarse  mútuament  dels 
enemichs.  Alianzay  confederacions  liga,  FoBdus,  eris, 
societas,  atis.  0  Parentiu.  Alianza^  parentesco^  co- 
nexion,  Necessitndo,  nis,  propinquitas,  aflloitas, 
atis. 

ALiAria.  f.  Herba  de  olor  de  alls,  fullas  en  fi- 
gura de  cor,  flors  petitas  y  blancas,  lo  fruyt  ona 
tavelleta  plena  de  llavors  mòlt  petitas.  Aliaria,  Alia- 
ria, 03. 

ALIAR8E.  v.  r.  Unirse  'Is  prínceps  de  difereoU 
estats  pera  defensarse  dels  enemichs.  A/torif ,  fo/í- 
garse,  confederarse.  Consociari,  foedus  inire.  ||  Umrse, 
col-ligarse  ab  altre.  Aliarse,  mancomunarse.  Sooíari. 
Àlias.  adv.  llatí.  De  altra  manera,  per  altre 
nom.  Àlias, 

ALlATy  DA.  p.  p.  Aliado.  Consociatus,  conf(B- 
deratus. 

ALlGAGABt.  m.  Planta  ramosa  de  un  peu  de 

elevació,  las  fullas  tenen  la  figura  de  un  cor  y  las 

flors  de  una  roda.  Alquequenje,  Pbysalís  alkakenge. 

ALlGANTi,  NA.  adj.  Natural  de  Alicant.  Alican- 

tino,  lUicianus. 

ALIGATA8.  f.  Mordassetas  ab  punta  pera  fér  ca- 
deneta  de  rosari,  etc.  Alic^Us,  Forfíoula;,  arum,  par- 
v»,  forcípes. 

ALIGORN.  m.  Animal  fabulós  com  un  caballet, 
ab  un  corn  al  mitj  del  front.  Los  natnralistas  solen 
dar  aquest  nom  al  Rinoceront,  ünicomio,  tnonoeerote. 
Unicornis,  is,  monoceros,  rhinoceros,  otis. 

ALIDADA.  geom.  Regle  que  gira  en  lo  centro 
de  un  instrument  que  serveix  pera  medir  los  àn- 
guls.  Alid<ida,  Regula  versatilís  ad  angulus  metien- 
dos. 
ALIENAR.  V.  a.  bnagenar. 
ALlENOy  A.  adj.  ant.  agé. 
AUER.  m.  ant.  Soldat  de  mar.  Alier,  Navis 
miles. 
ALIFAFA.  m.  Tumor  en  las  camas  de  las  ca* 


AU 


CATALÀ. 


AU 


67 


bafea^aras.  AHfàfe.  Aqaosas  in  jomentomro  cruri- 
tetaiBor. 

iuCUk.  f.  Aacell  de  rapinya,  de  bèch  fort,  aga- 
ik  fista,  y  vola  mòlt  alt.  Es  lo  rey  dels  aacells. 
ifaiíf .  íqoila,  m,  joris,  regia  avis,  ales.  ||  Insígnia 
de  la  legió  romana.  Aguilà.  Aqnila,  se.  ||  Moneda  de 
or  6B  temps  dels  reys  calóUchs,  qoc  valia  dea  rals 
depUta.  Apdla,  Anrens  nammus.  ||  astr.  Gonstel- 
hcÏ6  boreal  de  vint  y  ana  estrellas,  de  las  qaals  las 
tres  més  notables  s'  anomenan  las  (res  marias. 
ifiiCa.  Aqnila,  m. 

kUGk  BOiDA.  AgmUuhOf  àguila  bíistarda.  Degener 
aqaila. 

iuGi  ?ifCADOEi.  Àliga  marina  que  comnnment  se 
troba  en  la  mar  alta.  Aguilà  pescadora.  Aqaila,  x. 

kUGk  REiL.  La  major  de  totas.  tè  '1  bèch  mòlt 
grosy  blavench,  los  alls  grossos  y  fondos.  Àguila 
rfd adorada,  Aqaila  falva,  falco  chrysaetas. 

iUGA  CàDDAL,  BSTOtBIfTi,  MBLIOXA,  CARPBTBai.  Dí- 

feréncias  de  la  espècie. 

Bs  DXA  iuGA.  loc.  mot.  Sér  mòlt  destre.  Es  una 
àfdla.  Màxima  perítia  pollet. 

sBüiB  l'  íliga.  fr.  Sér  algú  mòlt  destre  en  la  co- 
sa de  qna  's  parla.  Cortarlas  ó  matarlas  en  el  aire; 
njerlas  al  welo.  Sese  fiacilè  expediré. 

▼iCBUIl  MÀ8  QVB  UNA  ALI6A    loC.     VCT  ÏÏMS  qu^  Un 

Ió».  Acito  visa  poUere. 

ALIGOT,  m.  Lo  fill  del  àliga.  Aguilucho.  Aqaili- 
BS8,  aqaiie  pullos. 

AUCtüBTA.  d.  de  àliga.  Aguilucho,  aguileja,  Pa- 
Ois  aqoilinas. 

ÍMIAWA.  f.  ant.  aléjama. 

AIJMAwjAg,  f.  pi.  LLiMiaiAS. 

AUMENT.  m.  Tot  lo  qae  alimenta.  Alimento. 
Aliaieotom,  i,  alimonia,  s.  ||  La  matèria  de  alganas 
^osas  ioanimadas,  com  la  llenya  respecte  del  foch. 
W*"fo,  alimento.  Pabulam,  i.  ||  Lo  qae  fomenta  al- 
gia  aleete  ó  passió.  Pàhulo,  cebo,  alimento.  Fomen- 
tan,  i,  fomentatio,  nis. 

u  MM  AU]iB!fTrÀ  BON  BNTBNivnrr.  ref.  Altres 
^oen:  lo  box  aumbüt  fa  torüab  jove  i  la  gent. 
ref.  Deoota  qae  'I  bon  aliment  fà  recobrar  las  for- 
«3  perdüdas,  y  en  certa  manera  allarga  la  vida. 
Ctra  iM  dientes  haee  à  los  muertos  vitnentes.  Os  abs- 
l^deatibos  cadavere  tarpias. 

AUIB5TS.  m.  pi.  La  pensió  qae  's  senyala  per  la 
■aaateacióde  algú.  Alimsntos,  asistencias.  Alimenta, 
orom,  alímoniae,  aram. 

AUMBliTADOB.  m.  Qai alimenta.  Alimentador. 
Autor,  is. 

AUBtENTAR.  V.  a.  Criar,  donar  aliment.  Ali- 
■««•r,  «ií(rir.  Snstento,  as,  alo,  is.  ||  Mantenir.  AU- 

■«í«f.  Sasteoto,  as,  foveo,  es,  alo,  nalrio,  is.  j| 

SenpUr  aliments  à  algú.  Alimentar.  Alo,  is,  ad  vi- 

l^o  necessària  prxbere.  ||  Donar  vigor,  fomentar 

Fçr  nedí  del  calor  nataral.  Alimentar,  fomentar,  nu- 

tnr.  FooieoCo,  as,  foveo,  es,  vires  addere.  d  Aplicar 

■itéria  à  algaoas  cosas  inanimadas  com  llenya  al 

Ibeh.  4/íniMfar,  eehar^  nntrir.  Alo,  is,  vires  addere, 


fovore.  H  Fomentar  algan  afecte,  ó  passió.  FomenioTy 
alimentar,  cehar,  atizar.  Colo,  is,  stimulo,  as. 

AUMEBITARI,  A.  adj.  for.  Sabjecte  à  qai  sa 
senyalan  aliments.  Alimentario,  alimentista,  Alimen* 
tarius. 

LLBY  ALIMENTÀRIA.  La  qoo  obliga  als  fills  à  donar 
aliments  als  pares.  Ley  alimentaria.  Alimentaria  lex. 

ALIMENTABSE.  V.  r.  Menjar.  Alimentarse,  nu^ 
trirse.  Cresco,  alesco,  is. 

ALiM EfCTARSB  DEL  ATRB.  fr.  Tooir  vanas  esperansas. 
Mantenerse  del  aire,  Inani  spe,  aat  blanditiis  animam 
pascere.  |  Menjar  pocb.  Sustentarse  del  aire.  Tennis- 
simo  cibo  ali. 

ALHHENTAT/DA.  p.  p.  Alimentada.  Alitns. 

ALI1IIENTI8TA.  m.  aumbntari. 

ALIOLI.  m.  Composició  de  alls  picats  y  oli  bea 
debatat.  Ajiaceite.  Ex  oleo  alliatam. 

ALIQUOTA.  adj.  S'  aplica  à  cada  ana  de  las 
parts  contingadas  en  un  tot  cert  número  de  vega- 
das,  com  lo  4  respecte  de  8,  per  estar  contingat  en 
ell  dos  vegadas.  Alieuota,  AÚqoota. 

ALIRÓ.  m.  Ala  plomada.  Alon.  Ala  implomis. 

ALts,  A.  adj.  S*  aplica  al  pa  sens  llevat.  Cenee- 
no,  ócimo.  Acymns. 

ALISAR.  V.  n.  ant.  Y  sos  derivats,  bblliscab.  | 
V.  a.  allisar. 

ALI8GARA.  for.  Pena  imposada  pels  Usatjes  al 
detentor  ú  ofensor  de  algan  caballer,  y  consistia  en 
donar  voltas  ab  los  pens  descalsos  y  en  terra  difor- 
me  per  tot  I'  entorn  del  castell  del  senyor  ofès  ó  pa- 
sejarse  à  arbitri  del  julje  per  las  10  propietats  in- 
mediatas.  Aliscara.  Aliscar,  is. 

ALISMA.  f.  bot.  Planta  de  dos  pens  de  alsària, 
fnllas  en  figara  de  ferro  de  llansa,  flors  petitas  de 
color  blancb  grognench.  Alisma.  Alisma,  m. 

ALIURA.  f.  ant.  ASPi. 

ALIURAR.  V.  a.  ant.  aspiab. 

AUVIADtSSIM,  A.  adj.  sap.  Aliviaditima.  Yal- 
dè  levatas. 

ALlVlADOR.'m.  Qai  alivia.  Aliviador,  Levator,  is. 

ALIVIAR.  V.  a.  Alleagerar  de  càrrega  ó  pes. 
Aliviar,  aligerar.  Levo,  exonero,  as.  ||  met.  Socórrer, 
donar  alivio.  Aliviar,  relevar.  Levo,  snblevo,  as.  J 
Hiitigar,  saavisar.  Aliviar,  mitigar, nutvisar.  Al-levo, 
as,  lenio,  is.  ||  Consolar  en  las  penas  ó  afliccioas. 
Aliviar,  consolar.  Consolor,  aris,  solatiam  prmbere. 
II  met.  fam.  pillar,  robar. 

ALIVIAT,  DA.  p.  p.  Aliviado,  mejorado,  Leva- 
tas. II  adj  S*  asa  ab  los  verbs  trobarse,  senti rse. 
Aliviado,  mejorado,  Levatas. 

ALIVIO.  m.  Disminació  de  malaltia.  Alivio^  mejo» 
ria.  Medella,  ae,  allevamentum,  i.  |j  Aaxili.  Alivio, 
ausilio,  Aaxiliam,  ii.  ||  Descans,  desahogo,  consol. 
Alivio.  Levamen,  inis,  solatiam,  ii.  j|  bevet,  bshbna. 

ALIZARI.  m.  GRANSA. 

ALIARÀ,  f.  ant.  butrach. 

ALlAM^^Aat.  Jnnta  de  moros.  Aljama.  Maa- 
rorom  Ofli|^^^||P9a 
ma.  Joi 


t   T 


dels  jnbeoB.  AÍjama,  aka^ 


68 


ALL 


DICCIONARI 


AlL 


AUONOLÍ.  m.  ant.  albgría.  Planta. 

ALJUB.  m  ant.  gisterní.  ||  Esperó  pera  que  la 
corrent  no  perjadiqae  en  las  voras  dels  ríns.  Pa- 
rapeto, reparo,  estribo.  FuUnra,  m,  fandamentnm,  i. 

ALXÜBA.  f.  Vestidura  morisca  sens  mànegas 
com  nn  sach.  Aljuba,  Arabica  sine  manicís  tònica. 

ALIÜVAR.  m.  ant.  aixovar. 

ALL.  m.  Planta  ab  anacabessa  sota  terra,  dividi- 
da en  diferents  grans.  Ajo,  Alliam,  ii,  scorodon,  ii. 
I  Cada  un  dels  seus  grans.  Dienle.  Allinm. 

ALLTENDRB.  Ajete.  Tcuerum  allium. 

ALLS  DB  BRUIXA.  Lo  bort,  dc  fuUas  planas,  color 
entre  negre  y  purpúreo.  Ajo  de  cukhra,  Roseum, 
YÍneale,  sylvestre  allinm. 

CABESSA  DE  ALLS.  Cabeza  de  ajoe.  Allii  caput,  bul- 
bus,*  pomnm. 

COM  UN  ALL.  exp.  S'  usa  ab  la  frase:  bstab  sà  com 
UN  ALL.  Como  un  ajo,  Yalidus. 

GOB  DE  AU.  Corazm  de  ajo,  machuelo.  Interior  aUií 
pars. 

FORCH  DE  ALLS.  Èistra,  hoTca  de  ajos,  Alliomm  res- 
tis. 

SALSA  DB  ALLS.  AjeU.  Alltamentum,  moretnm,  i. 

TANT  PUT  UN  ALL  COM  CENT  CABBSSA8.  CXpr.  fam. 

Que  explica  la  resolució  de  pérdrer  alguna  cosa  mès 
en  qualsevol  matèria  ab  V  animo  de  conseguir  algun 
fí.  Presó  por  mil,  presó  por  mil  y  qwnientos ;  presó 
por  unOy  presó  por  ciento,  Ob  centum  libeat  plecti,  si 
plector  ob  unum. 

ALLÀ.  adv.  11.  Allà,  Ulic,  illuc,  eo  loco.  ||  Sobre, 
poch  mès  ó  menos,  com  vinga  allí  à  las  vnyt.  So- 
bre, d  cosa.  Plus  minusve.  ||  En  lo  antich,  com  allí 
en  temps  dels  godos.  Allà.  Olim. 

ALLÀ  SB  las  huan.  Tcf.  Quc's  compougan.  Allà  se 
las  hayan,  ó  se  las  avengan,  ó  se  las  campaneen.  Ipsi. 
viderint,  tuas  tibi  res  habeto,  iquíd  ad  me? 

vBTHO  allí.  De  aquella  manera.  Asi  asi.  Mediocri- 
ler,  modicè. 

ALLADA.  f.  ant.  alioli.  I|  Picada,  salsa  de  alls, 
pa  y  sal.  AjaL•.  Alliatnm,  i. 

ALLANAR.  v.  a.  ant.  Y  sos  derivats,  aplanab. 

ALLANGUIRSE.  v.  r.  bslunguiiísb. 

ALLAN8EJAR.  v.  a.  ant.  llansbjab. 

ALLAR.  Lloch  sembrat  de  alls.  Ajar,  Alliis  con- 
situs  ager. 

ALLARGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  allarga.  Alarga- 
dor.  Extensor,  is. 

ALLARGH.  m.  y 

ALLARGAMENT,  m.  La  acció  de  allargar. 
Alargamiento.  Pretensió,  productio,  nis. 

ALLARGAR.  Y.  a.  Exténdrer,  fér  mès  llarga 
alguna  cosa.  Alargar,  Protendo,  produco,  is.  ||  En 
las  armas  de  focb,  arribar  lo  tir  à  certa  distancia. 
Alargar,  alcanzar,  llegar.  Pertingo,  attingo,  is.  || 
Aumentar  lo  número  ó  quantitat  senyalada,  com  lo 
salari,  la  racció.  Alargar,  aumentar,  Augeo,  adau- 
geo,  es.  II  Cedir  lo  que's  tè  ó  possebeix,  com  un  em- 
pleo,  arrendament  etc.  Alargar,  eeder.  Cedo,  is.  || 
Donar  una  cosa  distant  à  qui  la  demana.  Alargar. 


Prsbeo,  es,  porrígo,  is.  ||  Yíurer,  com  aqnest  malalt 
no  pót  ALLARGAR  mòlt.  Alargar,  durar,  tirar.  Yivo, 
Í8,  ducere  vitam,  sevum  prodncere.  ||  Fér  durar,  en- 
tretenirse  en  la  execució  de  alguna  cosa.  Alargar, 
endurar, prolongar,  dilatar.  Dilato,  as,  produco,  pro- 
traho,  is.  ||  Suspéndrer  per  algun  temps  la  execució 
de  alguna  cosa.  Alargar,  diferir,  alongar,  dilatar,  re- 
tardar. Prorogo,  procrastino,  as,  praesens  in  tempas 
omittere.  ||  soltar  ,    afluixar,  jj  ter.   manllevar,  jj 

DURAR,  subsistir. 

alurgar  lo  pas.  fr.  Anar  mès  depressa.  Alargar  el 
poso.  Propero,  as,  citius  progredi. 

ALURGAR  los  CORDONS  DE  LA  BOSSA.    fr.    DOOar  di- 

ners.  Alargar,  soltar  la  bolsa.  Pecuniam  dare. 

ALL  AEG  AR  LO  viouRi  ó  LA  VIDA.  fr.  Alargar  el  Vita- 
licio. Provivo,  is,  astatem  ampliaré. 

ALLARGAR  POCH.  fr.  mct.  Tcuir  poca  capacitat. 
Alcanzdrsele  poco,  no  akanzdrsele  mas.  Nihil  aat  pa- 
rum  videt;  minus  mentis  acie  pollet. 

k  tot  allargar,  exp.  A  todo  r^entar  ó  tirar.  Súm- 
mum, ad,  ut  súmmum. 

NO  allargar  mes.  fr.  allargar  POCH. 

NO  allargar  mès  lo  bbas  que  la  mínbga.  fr  pro- 
verbial. No  gastar,  ni  sol-licitar  mès  de  lo  que  cor- 
respon al  estat  de  cada  qual.  No  estirar  la  piema 
mas  de  lo  que  alcanza  la  manta;  estender  la  piema 
hasla  donde  Uegue  la  sabana.  Suo  se  pede  metirí; 
majores  nido  pennas  ne  extendito  cautus. 

ALLARGAR8E.  V.  r.  Alargarse,  prolongarse. 
Longisco,  is,  dilator,  aris.  |j  Allunyarse^  desviarse. 
Alargarse,  alejarse.  Longius  dígredi ,  progredi.  | 
Estirarse.  Alargarse,  estirarse.  Latesco,  is.  ||  fugib. 
P  Fér  durar  lo  discurs,  la  conversació  etc.  Alargar- 
se, estenderse.  Longius  dícendo  provebi.  |  Dit  dels 
dias  y  nits.  cbéixeb. 

AIJLÀ8.  m.  aum.  Ajazo.  Allium  grande. 

ALLARGH8.  m.  pi.  y 

ALLARGAS.  f.  pi.  Largas,  tregwu.  Morae,  dila- 
tiones,  inducise. 

DONAB  ALLABGAS.  fr.  Diferir  un  negoci.  Dar  largas. 
Moras  nectere,  rem  prorogare. 

ALLARGAT,  DA.  p.  p.  Alargado.  Productus. 

ALLAUJAR.  V.  a.  ALLBUGBBAB. 

AL•LEGACIÓ,  f.  Cita  pera  autorisar  lo  que  dí- 
hém.  Alegadon,  cita,  autoridad,  testimonio.  Testímo- 
nium,  ii,  auctoritas,  atis,  probatío,  nis.  ||  Exposició 
del  dret  de  cada  bú,  y  V  escrit  que*l  conté.  Alega- 
don, alegato,  rèplica.  Allegatio,  nis. 

AL-LEGAR.  V.  a.  ConGrmar  alguna  cosa  ab 
algun  fèt,  autoritat  ó  testimoni.  Alegar,  dtar,  pro- 
dudr,  acotar.  Testes  producere,  auctores,  citaré, 
allegare;  y  en  fèt  de  historia,  annalinm  memoriam 
replicaré  ||  Probar  los  advocats  lo  dret  que  defèn- 
san.  Alegar,  abogar.  Defendo,  is,  jus  proferre,  ex 
jure  agere. 

AL-LBGAR  FALSAMENT,  fr.  Akgar  cn  falso.  Falsis 
auctoritatibus  uti,  quidpiam  falsi  prodncere. 

AL-LEGARSE.  v.  r.  Alegarse.  Agi  ex  jure,  alle- 
gari. 


ALL 


CATALÀ. 


ALL 


69 


AlrLEGAT,  DA.  p.  p.  Alegado,  Allegatas  ||  m. 

U-UfiàCló,  EXPOSICIÓ. 

AL-U9GORIA.  f.  Continaació  de  metéforas  anà- 
hgis  eolre  sí.  Akgoria.  Allegoría,  ae,  plurínin  ver- 
bonun  coDtíoaaU  metaphora. 

AL-LEGÓRIGABIENT.  adv.  m.  En  sentit  al-le- 
góríeb.  Alegórkamente,  Allegoricè. 

AL-LECÍÓBIGH,  CA.  adj.  Lo  qne  conté  al-lego- 
ríi.  Alegórieo.  Allegoricus,  translalivas,  translati- 
tías. 

AL-LEGOBiaAR.  V.  a.  Interpretar  en  sentit 
al-legórích.  Alegorizar,  Allegoricè  interpretari , 
mhk  samere. 

AL-LElf.  adv.  ant.  adbmès. 

AL-LENEGÓS,  SA.  adj.  LLisciDÍs. 

AL-LEBITAB.  V.  a.  ant.  albntàr. 

ALUER.  m.  Qnl  ven  ó  es  aficionat  als  alls.  Ajero. 
kM  Tendí tor,  vel  CDpidns. 

ALLET.  dim.  de  all.  Ajete.  Tenemm  allium. 

ALLETAMENT,  m.  La  acció  de  donar  mamar, 
inamar  la  criatura.  Lactància.  Lactatas,  us,  lacta- 
tio,  nis. 

ALLETAB.  v.  a.  ant.  doüar  mímàr. 

AIXEDGERAMENT.  m.  La  acció  de  alleugerar. 
tígtraminUo.  Levatio,  allevatio,  nis.  ||  La  acció  de 
tearregarlo  pes  sobrant  de  la  nao.  aUjo,  Exone- 
ntio,  nis.  I  arq.  La  acció  .de  desaparedar  portals, 
faestras  etc.  Aligeramiento.  Exoneratio,  nis. 

ALLEDC&EBAR.  Y.  a.  Disminnhir  lo  pes  de  al- 
ipn  eoaa.  Aügerar^  aUriar.  AUevo,  as,  onos  mi- 
MMre.  I  mel.  Moderar  las  penas,  pesars.  Aligerar, 
tBcmr^  lempïar.  Mitigo,  as,  lenio,  is.  Q  Llevar  car- 
neh  de  algana  nan.  AUjar,  aligerar,  alimar.  Ponde- 
leiavem  levare.  y  luviia  lo  treball. 

ALLEVGEBAT,  DA.  p.  p.  Aligeradú,  alinado. 
UfitBs,  leoitos. 

ALLEUJAMENT,  m.  aubcgbrahbxt. 

ALLEUJAB.  V.  a.  allecgerar.  |!  allojar. 

ALLEVAR*  V.  a.  Acosar  falsa  y  maliciosament  k 
ilpí.  Cahamiar^  imputar,  ackatar^  impouer,  ahijar, 
•onMíitr.  Calamnior,  aris. 

ALLEVATyDA.  p.  p.  CahoNM^.Caliimnialas. 

m.  aoL  Auno. 
V.  a.  ant  autiab,  allbügebír 
itet  AUeojerar  la  nao  foragitant  part  de  svo  car- 
leck.  Alijar.  ExoBerare. 

àUÍ  adv.  11.  Eb  aqueO  lloch.  Allí.  Ibi.  üUc,  il- 
Ml.  I  Lo  outeíx  que  i  las  ioras,  ts  aquell  pnrr. 
fttwpci.  Taoc.  ibi. 
•c  iLü«  m.  adv.  De  cUi.  niioc,  íode,  iadidem 
*t  ALLÍ  lA  K  VE5IM.  ff*.  Qoe  desota  que  ona  cosa 
^^*^n  Bòlt  en  Terilica»e.   Dmit  aUi  ka  ét  rmir. 
^^  veitiuiB  est. 
m  AUi.  m.  adv.  Por  M.  lUàc,  eà. 
ULí  ATA5T.  idv.  X.Deaihem  UelamU.  lade,  po^t- 


gacion.  Alligatio,  nis.  ||  arit.  Operació  qne  ensenya 
la  porció,  en  que  deuben  mesclarse  las  cosas  pera 
darlas  lo  valor  que's  desitja.  A/t^octon.  Alligationís 
regula. 

ALLIGAR.  v.  a.  Obligar.  Aligar.  Obligo,  as,  co- 
go,is. 

ALLIGAT^  DA.  p.  p.  Aligado,  Oblígatns. 

ALLIMÀRIA8.  f.  pi.  LLIUINÀRIAS. 

ALLIOLI,  m.  ALLIOLI. 

ALLI8ADOR.  m.  Qui  allisa.  Alisador.  Politor,  is. 
II  Instrument  per  allisar.  Alisador,  Politor,  is. 

ALLI8ADURA.  f.  ALLISAMENT. 

ALLI8ADURA8.  f.  pi.  Las  parts  menndas  que 
quedan  de  la  pedra  ó  altres  cosas  que  s' allisan.  Ali- 
saduras.  Segmen,  nis,  assulo;,  arum. 

ALLISAMENT.  m.  La  acció  de  allisar.  Alisadtl•' 
ra.  Politio,  nis,  polítura,  m. 

ALLISAR.  v.  a.  Posar  llisa  alguna  cosa.  AlUar, 

Levigo,  delevo,  as.  ||  Posar  las  parets  llísas  pera  pín- 

tarlas  ó  emblanquinarlas.  Enrasar,  Plano,  tcquo,  as. 

D  Esgrunar  alguna  cosa  ab  altra.  Protar,  Altero,  is. 

ALUSGAR.  V.  a.  LLISCAR. 

ALLISTADOR.  m.  Qui  fà  V  allistament.  Aliita- 
dor,  Catalogum  confícíens. 

ALLISTAMENT.  m.  Llista.  Aliitamimto,  li$ia. 
Catalogus,  i,  census,  us. 

ALLISTAR.  V.  a.  Escríurer  los  noms  en  una  llis- 
ta. Alistar,  Adscribo,  is,  censeo,  es.  ||  bmpadro.nar. 

Q  MATRICULAR. 

ALLISTARSE.  v.  r.  Donar  lo  nom  pera  qnel  po- 
sen en  llista.  AVmtaru.  Dare  nomen. 

ALLISTAT,  DA.  p.  p.  AlUtado.  Conscríptos. 

ALLITARSE.  V.  r.  ajacrrr.se,  t. 

ALLÒ.  pr.  dem.  Aquella.  Illnd. 

ALLÒ  PER  ALLÓ.  fr.  mct.  ídem  par  idem,  ídem  per 
idem. 

DE  ALLÓ  MES.  fr.  Mucho.  Multum. 

ALLOGARSE.  v.  r.  ant.  Tomarse  lloca  la  galli- 
,  na.  LLOCA. 

AL•LOCUCIÓ,  f.  Plàtica  ó  díscors  de  paraula. 
Aloeurion.  Allocntio,  oratio,  nis. 

AUJOGAR.  V.  a.  llogar. 

ALLOJAR,  7  sos  derivats,  allotiai. 

ALIjOMADOBL  m.  Qoí  alloma.  DetlamúdiUT.  De- 
lombalor,  is. 

ALUOMAOURA.  f.  La  acció  de  allomar  y  allo- 
marse.  Dntomadura.  Lumbífragínm,  ií,  elombatío, 
nis. 

ALLOMAR.  V.  a.  Trencar  ó  maltracUr  los 
lloms.  Detiomúr.  Delombo,  elombo,  praerlonbo,  as. 

ALLOMARSE.  v.  r.  üf$lomarte,  éerremgarm.  De- 
lumbarí. 

ALLOMAT,  DA«  p.  p.  Dfümmkmdo^  éerrea^^du. 
Delnmatoi.  elombts,  delombü. 

ALLOKGAR,  V  sos  derivats,  allargar. 

ALLOTJAMENT.  ■.  Llorb  per  allotjar  j  alloi- 
pTse.  Ahjúmi^mio,  Mospítiem,  diwfMrÍMi,  fi.  [ 
Uocb  eatre  coberta  j  esberla  ea  1m  harcM.  Alojc- 
w^nlo.  Loauqno  aavigiDlíaiB  oenolr  f'ussli  wmm^nr. 


70 


ALM 


DICCIONARI 


ALM 


ALLOTJAR.  V.  a.  Donar  habitació  als  soldats. 
Alàjat,  Milites  in  hospítio  col•locaré. 

ALLOTJASSE.  V.  r.  Büscarse  habitació  *ls  sol- 
dats. Alojarse.  Hospitor,  aris. 

AL-LUGINAGIÓ.  f.  Encegament.  Alucinamienlo, 
aludnacion.  Allncinatio,  nis. 

AL-LUCINADAMEIVT.  adv.  m.  Alucinadamente. 
Confasè,  pertarbalè. 

AL-LUGINAMENT.  m.  al-lücinació. 

AL-LUGINAR.  V.  n.  Enganyar,  pertorbar  la  ra- 
hó.  Alttcinar,  ofuscar,  deslumbrar,  entusiasmar.  Cor- 
rompo, perverto,acceodo,  is. 

AL-LUGINARSE.  v.  r.  Alucinarse,  encapricharse. 
AUucinor,  aris,  suas  sententiae  lenaciter  adhaïrere. 

AL-LUGINAT,  DA.p.  p.  Alwdnado.  Àllncinatus. 

AL-LUDIR.  V.  n.  Fér  relació  una  cosa  à  altra  ó 
tenirla  entre  sí.  Aludir,  Allodo,  is,  refero,  ers,  sen- 
snm  alio  referre. 

AL-LUM.  m.  aldm. 

AL-LUMBRAMENT.  m.  part. 

AL-LUMENAR.  v.  a.  il-lvminar. 

AL-LUMENATS.  m.  pi.  Heretges  que  en  lo  si- 
gle  Xyil  tenían  per  inútil  lo  baptisme,  dejani  y  eu- 
caristia. Alumbrados,  Illnminati,  oram. 

ALLUNAT,  DA.  adj,  ant.  llünatich. 

ALLUNYAMENT,  m.  Apartament.  Alejamiento, 
apartamiento.  Amandatio,  amotio,  elongatío,  nis.  || 

AISLAMBNT.  ||  ESTRANTAMBNT. 

ALLUNYAR,  v.  a.  Apartar  lluny.  Alejar,  detraer. 
Elongo,  ablego,  as,  proculpellere.  ||  Expel-lir,  tràu- 
rer  alguna  persona  ó  cosa  de  algun  lloch.  Alejar, 
Amovcre,  semovere  longius. 

ALLUNYAR8E.  V.  r.  Alejarse.  Díscedere. 

ALLUNY\RSE  DEL  PROPÒSIT,  fr.  Aparlarse  ó  desviar- 
se  del  assumpte.  Desviarse  del  propósilo.  Ab  argu- 
mento digredi,  à  proposi  to  aberrare. 

AL-LU8IÓ.  f.  Connexió,  respecte,  relació.  Alu^ 
«iofi,  relacion,  referència,  respecto.  Respectus,  us, 
allnsio,  relatio,  nis. 

AL-LU8IU,  VA.  adj.  Loqueal-ludeix.  Alusivo, 
Allusivus,  relativus,  i,  allndens,  enlis. 

ALMADRABA.  f.  Filat  pera  pescar  la  tunyina. 
Almadraba,  Thynnorum  reté.  |f  Pesca  de  tunyina. 
Almadraba.  Thynnorum  piscatio,  piscatns.  ||  Lo  pa- 
ratge ahonl  se  pescan.  Almadraba.  Piscaria,se.  ||  Qui 
s'  ocupa  en  dita  pesca.  Almadrabero.  Thynnorum 
piscator. 

ALMAIXIA.  f.  Coberta  de  negre  que  's  posan 
los  orientals  antes  que  la  sabata  ó  xinel-la  pera  cu- 
brirlo  peu.  Almajia,  peal.  Udo,  pedole. 

ALMAJANEGH.  m.  Màquina  de  guerra  que 
servia  pera  tirar  pedras.  Mandron,  Ballista,  íb,  ma- 
china  bellíca  ad  saxa  jacienda. 

ALMANAGH.  m.  pronóstich. 

ALMANGO.  adv.  A  lo  menos,  al  menos,  por  lo 
menos.  Minimum,  ad,  ui  minimum. 

ALMANGONAR.  v.  a.  enmargrar. 

ALMANGRA.  f.  Mescla  de  alnmina  y  altras  ter- 
ras  ab  óxido  roig  de  ferro.  Almagre,  almagra,  alma- 


zarron,  Ochra,  rubrica,  as.  ||  Terreno  abundant  de 
almangra.  Almagral.  Rubricosus  ager. 

ALMANGRAR.  v.a.  Pintar  de  almangra.  Alma-- 
grar,  Rubro  inGcere. 

ALMANGRENA.  f.  ant.  ALMANGRA. 
ALMARRAIXA.  f.  MORRATXA. 

ALMARTEGH.  m.  Mescla  de  plom,  terra  y  cou- 
re que  despedeíx  de  sí  la  plata.  Almartaga^  litargi' 
rio.  Littargirius,  ii,  argentis  spuma. 

ALMÀSTEGH.  m.  MASTECH. 

ALMEDROT.  m.  ant.  almodrogh. 

ALMÉN08.  adv.  m.  y 

ALMENYS,  adv.  m.  il  LO  ménos. 

ALME8GAT.  f.  EBRRA  FLATERA. 

ALMESGH.  m.  Droga  olorosa  de  la  sanch  prest 
que  tè  junt  al  llombrígol  cert  animal  de  las  lodlas, 
semblant  al  cervo.  Almizcle,  Moschus,  nenseus,  i. 

ADOBAR  AB  ALMESGH.  Almizclar.  Moscho  ínodoraAy 
afilaré,  perfundere.' 

ALMESQUERA.  f.  Yas  de  olors.  PebeterOj  perfu- 
mador.  Morotecium,  ii.  ||  Espècie  de  rata  de  aygoi 
que  despedeix  olor  de.almesch.  Almizclera,  Mns  a- 
bethícus. 

ALMESQUt.  m.  Espècie  de  jacinto  mès  petit 
que*l  comú:  tè  las  flors  de  un  blau  clar  y  despedeix 
olor  de  almesch.  Almizelena,  Hyacínthns  moschi 
odorem  refferens. 

ALMET.  m.  CASCO. 

ALMÍBAR.  m.  Sucre  cuyt  ab  aygua  fins  à  cert 
punt  de  consistència.  Almibar.  Liquatum  saccbanim. 
II  Dols  de  fruytas  en  conserva.  Almibar.  Salga- 
mum,  i. 

ALMIRALLAT.  m.  Tribunal  de  marina.  Almi- 
rantazgo.  Maritimum  tribunal.  ||  Lo  dret  que's  paga 
al  almirall.  Almirantazgo.  Yectigal  marítimo  prs- 
tori  exsolvendum.  ||  Terme  ahont  s'  exten  la  jurb- 
dicció  del  almirall.  Almirantazgo.  PrsBtoris  inariti- 
mi  ditio. 

ALMO,  A.  adj.  poét.  Lo  que  cria  ó  alimenta.  Al- 
mo.  Almus.  ||  met.  poét.  Venerable,  benéfich.  Almo, 
Almus. 

ALMODROGH.  m.  ant.  Salsa  de  oli,  alls,  for- 
matge y  altras  cosas.  Almodrote.  Moretum,  i. 

ALMOIXERIF.  m.  Qui  cuyda  de  cobrar  Y  al- 
moixerifat.  Almojarife.  Porlilor,  is. 

ALMOIXERIFAT.  m.  Dret  que  pagan  los  gene- 
rós de  entrada  y  surtida  del  regne.  Almojarifazgo^ 
almojarifadgo.  Portoriuro,  ii. 

ALMORSAR.  m.  y  v.  n.  esmorsar. 

ALMOSTA.  f.  La  porció  que  cap  en  las  dos  mans 
junlas.  Almuerza.  Quod  manus  in  cavum  formatas 
capiunt. 

ALMOYNA.  f.  Lo  que's  dóna  al  pobre.  Limotm, 
caridad.  Eleemosyna,aí. 

LA  ALMOTNA  QUANT  U  FARÀS,  NO  MIRES  k  QUI  LA  FAS. 

ref.  Ensenya  que  1  bè  's  déu  fér  sèns  miras  par- 
ticulars Haz  bien,  y  no  mires  d  quim.  Etiam  ignotis 
prodesse  memento.  Omni  petenti  te  indiffereiiter 
tribue. 


ÀLO 


CATALÀ. 


m.  Qai  distríbuheix  lasalmoyDas. 
Imotuero.  Eleemosynarias,  ií,  eleemosyn»  largi- 
ú(md»iu  pnefeetor.  I  Qui  las  recull.  Limosnero,  de-- 
mnàaicr,  cuatar,  Stípis  corrogator.  ||  Qai  fa  al- 
BOjQi  per  carilat.  Limosnero,  In,  erga  egenos  beoe- 

fiCItt.  II  FtàftB  Dl  ALFORJA. 

AlÜnJDi.  m.  PÒSIT. 

ALMUGADEN.  m.  Capità  de  almogàvers  Aímo^ 
(üten,  Dnx. 

ALIIUGAVER  6  AUiOGAvia.  m.  Soldat  del  cos- 
sos qae  feyan  correrias  en  las  terras  dels  eoemichs. 
Àlmofàrar,  almogàrabe,  Excursor  miles.  ||  Home  del 
canp  que  formava  partidas  ab  altres  y  feya  cor- 
reràs en  las  lerras  dels  enemichs.  Almogdrabe, 
Igresüs  excQOSor. 

AKMOGAVERIA.  f.  La  tropa  dels  almogàvers. 
Àlmogateria.  Kxcarsoram  turma.  ||  L'  exercici  dels 
itnngavers.  Almogaveria.  Gorsorum  munos. 

AlMÜMAm  f.  ARMUSSA. 

ALinnr.  m.  Mesura  de  grans  que  compren  la 
dolseoa  part  de  una  fanega.  Almud,  celemin,  Medim- 
BQs,  i,  modios,  ü. 

AlHA.  f  ant.  Mida  belga  un  poch  menor  que  la 
■ítjtcaDa.  Ana.  Minor,  belgicaulna. 

AUfO.  m.  viBiv. 

ALÓ.  m.  La  ala  plomada.  Alón.  Implumis  ala. 

ALOGADAMENT.  adv.  m.  Sens  judici.  Alocada- 
Mtíe,  Teoierè. 

ALOGAB.  V.  a.  Fér  pérdrer  lo  judici.  Dementar. 
Deneatem  reddere. 

ALOGASSE.  v.  r.  Pérdrer  lo  judici.  Dementarse, 
losaaire. 

'  ALOGAT,  DA.  adj.  Qui  tè  algunas  cosas  de  loco. 
ií««Io.  Judicio  praeceps. 

ALOGOdÓ.  f.  AI.-LOCUCIÓ. 

ALOMAL.  adj.  for.  Béns  llibres  exempts  de  tot 
graTàmeo.  Alodiúl.  Allodialis,  is. 

AL<M>IABI.  adj.  for.  Senyor  directe.  SeTwr  dt- 
ntio.  Dominus  directus. 

ALOES.  CBVER. 

ALO^M.  m.  pi.  Heretges  que  neganla  existència 
del  verb  y  la  divinitat  de  J.  G.  Alogis. 

ALOHEB.  m.  masover.  ||  Senyor  de  alou.  Enfi- 
Inca.  Saphiteuta,  ae. 

ALOiGlf AR.  y.  a.  ant.  allunyar. 

AbOlA.  f.  ant.  Beguda  de  aygna,  mel  y  espé^ 
nes.Afoy'a.  Aqoa  mulsa. 

AUMÀNDIA.  f.  Adevinació  per  medi  de  la  sal. 

ALOMENOft.  adv.  A  lo  meno$,por  lomeMS,  cuanr- 
^  >Mioi.  Mínimum,  ut,  minimum,  saltem. 

ALONGACIÓ.f.  ant.  prolongació. 

ALONGAIIEBIT.  m.  ant.  dilació. 
ALOMGAE.  v.  a.  ant.  prolongar.  |i  bastar. 
AIMGER.  ant.  dilació. 
AIONTAR.  V.  a.  ant.  auüntar. 

ALonxaÀ.  f.  Espècie  de  tinya  que  fà  càurer  lo 
asileu.  Alopeeia,  pehna^  ^ladera,  Alopetía,  m. 

AlOBB.  adv.  t.  ant.  àlasboras- ||  endbvant! 

AffDl! 


ALS  71 

ALOSA.  f.  Aucell  petit,  pardo  ab  collar  negre. 
Alondra,  Gassila,  alauda,  aï. 

ALOTJARy  y  sos  derivats,  allotjar. 

ALOU.  m.  Heretat  sens  gravàmen.  Alodio.  Allo- 
dium,  ii. 

ALPU8TOST.  m.  adv.  ant.  Lo  mas  presto,  cuanto 
antes,  Quaotocitius. 

ALQUERIA.  f.  Gasa  de  camp.  Alfueria,  qmnta. 
Yilia,  ae,  rus,  uris. 

alquímia,  f.  Art  abque'screya  transformar  los 
metalls  en  or.  Alquímia,  Alchimia/ae.  I|  Metall  de  co- 
lor de  or.  Alquímia.  JEs  quodqumque  coloris  aurei. 

ALQUÍMIGAMENT.  adv.  m.  Segons  reglas  de 
alquímia.  AlquimícamenU.  Zhemicé. 

ALQUimiCH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  al- 
químia. Alquímico.  Alchemicus. 

ALQUIMISTA,  m.  Profesor  de  alquímia.  Alqui^ 
mísla.  Ghemicus,  i. 

ALQUITRÀ.  m.  Gomposició  de  pega,  seu  grassa, 
resina  y  oli.  Alquilrún,  Nigra  naphta.  ||  tragícanta. 

ALQUITRANAR.  V.  a.  Untar  ab  alquitrà.  A/- 
quitranar.  Naphta  linire. 

ALQUITRANAT,  DA.  p.  p.  Alquítranado,  Napbta 
linilum.  I  m.  nàut.  Encerat  ab  alquitrà,  ab  lo  qual 
se  tapa  '1  bitó  pera  que  no  hi  entre  la  aygua.  Alqui^ 
tranado.  Bitumine  illinita  tela  ad  navis  valvam  ope- 
riendam. 

ALRE.  adj.  ant.  altre. 

Séa  AUE  DE  ALGÚ.  lOC.  aot.   SÜCCEHIRLI  ALGUNA  NO* 

vetat. 

ALS.  prep.  de  acusatiu  y  datiu.  Gontracció  de  i 
LOS.  A  los,  H  ant.  Res,  ninguna  cosa.  Nada,  Nihil.  || 
m.  adv.  ant.  Diversament.  De  otra  manera.  Aliter, 
alioquin. 

AL  FAHANT.  Hocíendo  otra  cosa,  Àliud  faciens. 

AL8A.  f.  Tros  de  solaque's  posa  en  la  forma,  pe- 
ra que  la  sabata  isca  més  alta.  Alza,  Goriam  forma 
superpositam  ad  calceos  dilataodos.  ||  Entre  estam- 
pers  lo  que's  posa  sobre  '1  timpà  pera  que  isca  bò 
la  impressió.  Aka,  Fragmentum  supra  tympanam 
positum.  II  Una  part  de  la  frasqueta  que  posan  aga- 
foda  al  timpà  pera  qae  s'  estampen  las  Uetras  cn- 
carnadas.  Alza.  ||  pi.  En  las  fundicions  planxetas  de 
llautó  que  usan  en  lo  motllo  pera  donar  més  ó  mé- 
nos  cos  à  la  lletra.  Alzas.  Lamella;  quarum  auxilio 
literae  minores  vel  majores  evadunl. 

QUI  S'  ALSA  DEMATÍ  PIXA  Y  CAGA  ALLÀ  AHONT  VOL.  loC. 

fam.  Denota  que  pera  lograr  algun  fi  debém  sér  mòlt 
diligents.  Quien  madruga  halla  la  pújara  en  el  nido, 
y  quíen  se  duerme  hàllale  vaeío;  quien  la  cogujada  ha 
de  matar  muy  de  manana  se  ha  de  levantar,  A  quien 
madruga  Díos  le aguda.  Diligentia  comparat  divitias. 

ALSAGOLL.  m.  COLLBT  Dl  CAPELLÀ. 

ALSADA.  f.  ALSÀRiA.  II  for.  Apel•lació.  Aixada, 
Appellatio,  nis. 

DIR  À  LA  ALSADA  DE  UN  CAMPANAR,  fr.  Dir  mÒltS  OprÓ- 

bis  à  algú.  Decír  de  una  hasta  dento,  ó  el  nombre  de 
las  pascuas,  Omni  in  aliquem  maledicto  congerero. 

FÉR  ALSADA.fr.    ALSAR.  7. 


n 


ALS 


DICaOxNÀRI 


ALT 


AUADURA.  f.  ant.  y 

AL§ABIENT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de  alsar. 
Alzamiento,  elevanon,  kvantamienlo,  Erectio,  eleva- 
tio,  DÍ8.  II  Aixecament  de  veda.  Desacoio.  Prohibitio- 
nis  recissio.  |  ant.  tEBEL-Lió,  sedició.  ||  ant.  desllic- 

EAMINT. 

ALSAPEU.  m.  Llassera  pera  agafar  aucells.  On- 
c^era»  Decipula,  ae. 

AL8APREM.  m.  Perpal,  barra  ó  palanca.  Alza" 
prima,  palanca.  Yectis,  is.  ||  met.  empenyo. 

ALSAPREMAR.  V.  a.  Aixecar  ab  alsaprem.  Al- 
zaprimar.  Yecte  snblevare. 

ALSAPREMATy  DA.  p.  p.  Ahaprimado.  Yecte 
sublatus. 

ALSAR.  V.  a.  Aixecar  de  terra.  Alzar,  levantar, 
Extollo,  is.  II  Posar  una  cosa  en  llech  mès  alt  del 
qae  ocupava.  Alzar,  levantary  sublimar.  Elevo,  as, 
in  sublime  toUere.  |j  Posar  dreta  alguna  cosa  que 
estava  ajeguda.  Ahar,  enhestar,  levantar.  Erigo, 
surrigo,  is.  ||  Aixecar  una  cosa  en  alt,  com  la  hòs- 
tia, lo  càlser  en  la  missa.  Alzar,  levantar,  elevar. 
Elevo,  as.  ||  Espantar,  ó  alborotar  lacassa  pera  des- 
cobriria. Alzar^  levantar,  mover,  volar.  Avis  volatum 
incitaré.  ||  Dit  dels  animals  que  no  volan.  Levantar 
la  eaza.  Feras  in  venatione  commovere.  ||  imp.  Es- 
culiir  un  per  un  los  fulls  estampats  pera  formar  un 
volúmen.  Al'zar.  Typís  mandata  folia  ordinare.  |1 
DESAR.  II  Abàtrerse  maliciosament  los  mercaders  pe- 
ra defraudar  als  acreedors.  Alzarse.  Creditores  frau- 
dare.  |]  escapsar,  en  lo  joch  de  cartas.  ||  Aixecar  al- 
guna part  del  cos  que  estava  inclinada.  Levantar, 
alzar.  Erígo,  is.  ||  met.  Ajudar  al  caygut  ó  desval- 
gut. Levantar.  Levo,  as.  jj  Parlant  dels  edificis,  fer- 
los.  Alzar.  i£difico,  as.  |j  Parlant  de  la  excomuníó, 
desterro,  arrest  etc.  Tràurer  ditas  cosas.  Alzar,  le- 
vantar, remitir,  absolver.  A  censuris  absol vere,  pCD- 
nam  levare.  ||  Sustentar.  Sustentar.  Levo,  as,  susti- 
neo,  es.  jj  Llevar,  imputar,  atribuhír  falsament  al- 
guna cosa  à  algú.  Calumniar.  Galumnior,  aris.  |j  Au- 
mentar  la  dita  ó  preu  de  alguna  cosa.  Pujar.  Ali- 
quid  licitari  sub  basta m. 

ALSAR  LA.S  MANS  AL  GEL.  fr.  Suplicar  à  Dcu.  Uvau- 
tar  las  manos  alcielo.  Manus  diis  vel  ad  deos  tende- 
re,  ad  coelum  levare,  palmas  ad  sidera  tendere. 

ALSÀR  LA  VEU.  fr.  Parlar  fort.  Alzar,  la^antar,  suhir 
la  voz.  Yocem  intendere,  tollere.  ||  Parlar  abarrogàn- 
cia.  Alzar  el  gallo.  Yocem  exiollere,  superjbia  efferri. 

ALSAR  POLS,  ó  POLSAGUERA.  fr.  Levautor  polvo,  ó 
polvoreda.  Pulverem  excitaré.  ||  met.  Móurer  dissen- 
sions. Levantar  polvoreda.  Rixas  movere,  turbas  ex- 
citaré. 

ALSAR  VELAS.  fr.  Férse  à  la  vela.  Alzar  velas,  ha- 
cerse  à  la  vela.  Yenlis  vela  dare. 

NO  PODER  ALSAR  LO  CAP.  fr.  No  podcr  fér  fortuna. 
No  poder  medrar,  no  poder  cuhrirle  pelo.  Minimè  pro- 
fícere,  procedere,  progredi,  haudquaquam  progres- 
8um  facere. 

AL8ÀRIA.  f.  Alzada,  altura,  elevacton.  Altítudo, 
inis,  subrectum,  i. 


AL8AR8E.  V.  r.  Posarse  dret.  LetMmtone,  alzar" 
se.  Erigo,  surgo,  exsnrgo,  is.  |  Llevarse  del  UiL  le- 
vantarse,  alzarse.  E  somoo,  é  lecto,  ex  stratis  corri- 
perè,  surgere.  ||  Convaléixer  de  algooa  malaltia. 
Uvanlarse,  salir,  escapar.  Ex  morbo  convalescere, 
recreari.  ||  Rebel-larse  contra  del  prfocep,  armar 
alguna  revolució.  Sublevarse,  levantarn,  alzarse,  re- 
helarse.  Rebello,  as,  à  república  deficere.  ||  Lograr 
fortuna  'Is  miserables.  Levantarse.  Ad  opes  emerge- 
re.  II  Móurerse  un  poch  qui  està  assentat  pera  tràu- 
rer lo  de  sota.  Solidiarse.  Parum  se  allevare.  0  I>it 
dels  caballs  que  en  lo  galop  s' alsan  de  devant.  Al- 
far.  Equum  currentem  iounodícè  anticòs  pedes  ar- 
rigere.  ||  Dit  del  temps  quant  se  millora.  Serenane. 
Sedari. 

ALSARSE  DE  puNTETAs.  f.  Posarsc  dret  sobre  Is 
dits  dels  peus.  Empinarse,  ponerse  de  punUllas.  Se  in 
digitos  erigere.  ||  En  los  quadrúpedos  alsarse  de  las 
potas  de  devant.  Empinarse,  y  encabritarse,  enarmo- 
narse,  gambetear,  s' aplican  al  caball.  Pectos  arríge- 
re,  erectis  manibus  gressus  glomerare. 

ALSARSE  LA  RORA.  fr.  ARREMANGA RSE . 

ALSARSE  AR  ALGUNA  COSA.  fr.  Apoderarso  de  ella  ab 
injusticia.  Levantarse  con  alguna  cosa.  Rem  usurparé. 

ALSARSE  À  LAS  ESTRELUS  Ó  ALS  NÚVOLS,    fr.    EUSU- 

perbirse.  Levantarse  d  las  estrellas  ód  las  nubes.  Sn- 
perbire. 

ALsÀMNOS  Y  ANAUHi.  oxp.  S' Rplica  als  que  persua- 
deixen lo  que  ells  no  fan.  No  entra  en  misa  la  con- 
pana,  y  d  todos  llama.  Convocat  ad  templum  ooo* 
nullorum  consilíum  certeros,  ut  campanae. 

NO  PODER  ALSARSE.  f f.  NO  PODER  ALSAR  LO  CAP. 

ALSAT,  DA.  p.  p.  Alzado.  Levatus. 

ALSENA.  f.  OLIVELLA. 

ALSINA,  f.  Arbre  de  fusta  mòlt  forta  y  ullada, 
que  produheix  las  aglans.  Endna.  Quercus,  us. 

ALSINA  SURERA.  La  quo  produheix  lo  suro.  Àlear^ 
noque.  Suber  eris. 

ALSINAR.  m.  Lloch  plantat  de  alsinas.  Bndnar, 
endnal.  JSsculetum,  quercetum,  i. 

ALSOTAR.  m.  ter.  Cert  auceli  de  rapinya. 

ALSUNARI.  m.  ant.  assahonador.  ' 

ALT.  m.  Auvio,  consol,  gontento.  \\  Altura,  alto. 
Cacumen,  culmen,  inis,  proceritas,  atis.  ||  mús.  La 
veu  ó  instrument  per  signes  aguts.  Alto.  Acnta  vox. 
Q  mús.  Qualsevol  veu  sobre  '1  baix.  Alto.  Elatior 
vox.  II  Cada  pis  de  un  edifici.  Alto,piso,  cuarto.  Coo- 
signatio,  nis,  tabulatum,  i.  ||  adj.  Gran  en  estatura. 
Alto.  Altus,  procerus.  ||  Paratge  elevat,  y  lo  que  hi  ha 
en  ell.  Alto,  elevado,  encumbrado.  Altus,  sublimis.  j| 
S'  aplica  à  las  festas  movibles  que  venen  mès  tart 
uns  anys  que  altres.  Alto.  Serius.  ||  met.  Superior 
magnífich,  excel-lent.  Alto.  Excellens,  eximius.  U 
met.  Subjecte,  y  erapleo  de  mòlta  dignitat.  Alto  pró- 
cer,  magnate.  Excelsus  excellens.  ||  met.  Difícil  de 
compéndrer  ó  executar.A/(o,  drduo,  difícil.  Ardoas, 
diíficilis.  II  Dit  del  preu.  car.  Q  Dit  dels  rius.  Giosos. 
I  ALTRE.  II  ant.  adv.  11.  y  ter.  dalt.  0  adv.  m.  Alto, 
en  alta  voz.  Elata  voce. 


ALT 


CATALÀ. 


ALT 


73 


kix  T  rUcK.  Lan^úruto.  Tennis  procerosque  vir. 

un  T  BAIXOS.  Desigualtat  en  lo  terreoo.  Altiba^ 
jm^  úUu  9  èo^.  Terr»  inasqnalitas,  solom  inaeqaa- 
k  I  nel.  Mndansa,  varietat  eo  los  saccessos.  AUi- 
y^^vkmtadm.  Yícissitadines,  oam. 

UT  É  B  IX.  loc.  ant.  Poco  ó  mueL•. 

ciaxB  UB  ALT  i  BAU.  fr.  Dar  abajo,  Pnecipitem 
fBm. 

n  ALTA  HiB.  m.  adv.  Sn  alta  mar.  In  medio,  in 
alto  mi 

riiuB  ALT.  íir.  met.  Parlar  ab  llibertat  y  confian- 
n.  Btklar  alio,  Andacter,  confídenter  loqoi. 

vàsSAB  TEM  ALT.  fr.  No  advBrtir.  Pasarn,  irse  por 
é».  PiBtereo,   íngío,  is.  ||  Dissimular.  Poiar  por 
tbo,  k&eer  h  vista  gorda.  Tolero,  as,  conniveo,  es.  || 
ObíIít,  do  fer  menció.  Posar,  ec^ir  por  alto,  en  blan- 
c9,mcliro.  Pnetermitto,  is,  alíqnid  silentio  prete- 
riie. 
iBB  UT.  fr.  A  mas  tardar.  Ad  snmmnm. 
FKiB,  TiBAB  rtB  ALT.  fr.  mot.  Exagerar,  ponde- 
rar. Ukar  por  mayor,  por  arrobas^  por  quintales, 
Sapra  modwn  extoUere,  exageraré.  ||  Preténdrer  al- 
pí oosas  saperíors  k  sos  mèrits.  Picar  mas  alto  ó 

amf  a/to.  Alta  petere. 
TiicBiBPBB  ALT.  fr.  Conseçuir,  lograr,  sacar  por 

iào.  Prster  communem  ordioem  gratiam  adipisci. 
ALTA.  f.  mil.  Nota  en  la  que  consta  la  presencia 

de  aigBo  individno,  qne  s'  bavia  donat  dé  baixa. 

i/to.  Sebednla,  qna  constat  militem  absentem  aut 

iavalidun  ad  oioicia  redire.  ||  En  los  bospitals  la  orde 

qae's  dòoa  ai  convaleixent  pera  qne  isca  de  la  enfer- 

mería.  Alta,  Yaledictom  in  nosocomio  aegris,  cum 

sansoot. 
ALTAMENT,  adv.  m.  Alta,  perfecta,  exeeUnte^ 

MUe.  Pnestanter,  elatè.  ||  SxceUamente,  eleva4lamen'' 

it,  Sobümiter,  excelsè,  altè. 

ALTANER.  adj.  Snperbiós.  Altanero,  altivo.  Su- 
perbes, elatos,  arrogans. 
ALTANERIA.  f.  Altivesa,  orgull.  Altaneria,  al- 

tirt:.kmaú  elatio,  arrogantia.  ||  Cassà  que 's  fà  ab 

íaicoQS  ó  àncells  de  rapinya  que  volan  mòlt  alt.  Al- 

imerk,  Aocupii  genus. 
ALTAR.  m.  Mesa  llarga  ab  una  pedra  quadrada 

ea  miij  pera  dir  missa,  y  també  1  retaule.  Altar, 

«ra.  Aliaré,  is,  ara,  s.  ||  v.  n.  ant.  altbrar.  0  v.  a. 

aot  AGUDAB,  ACONTBIfTAB. 

íltaimajob.  Lo  principal  dècada  iglésia.  Altar 
Myor.  Ara  prínceps,  altare  primarium. 

UTAi  poBTÀTiL.  Lo  quo  fàcUment  se  pót  transpor- 
tar y  guarnir  en  qualsevol  part.  Altar  portàtil,  Yer- 
Aüle,eiplicatile  altare. 

UTu  pBiviLEGUT.  Altar  priviUgiado.  Altare  pri- 
vüesiatam. 

nVABT  DB  ALTAB.  aut.  PÍLIT. 

DUriIAB  UH  ALTAB  PEBA  PABABNE  ÜM  ALTBB.  fr.  RO- 

praialsqne  per  motiu  particular  aplican  à  un  sub- 
i^te  lo  qne  pertany  à  altre.  Quitar  de  un  santó  para 
PM<r(»  otro:  dueampamrf/^gj^por  eomponer 
otT$,  Aliis  eripínntf  qnoA 

TOMO  1. 


isrjiyH^  por 


B0SB6AB  Lts  4LTABS.  fr.  HaceT  el  santarron,  Sanc- 
timoniam  simularé. 

ALTARER.  m.  Qui  forma  y  cuyda  altars.  ifUi- 
nro,  Altaris  structor. 

ALTARET.  m.  d.  Altarieo,  altarillo,  altarüo. 
Parvom  altare. 

ALTÀRIA.  f.  alsíbia. 

ALTARSE.  V.  r.  ant.  xnamobabsb.  0  vaiia6lo- 

BIABSB. 

ALTERABLE,  adj.  Lo  que  pót  alterarse.  Altera^ 
ble,  Alterabilis,  mutabilis.  |j  Qui  fàcilment  s'  altera 
ab  la  còlera.  Alterable.  Ira;  obnoxíus. 

ALTERACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  alterar  ó 
alterarse.  Alteracion,  Alteratio,  mutatiò,  nis.  0  Des- 
Irempameat  del  pols.  Alteracion,  Pulsus  commotio, 
perturbatio.  ||  Moviment  de  alguna  passió.  Alteracion, 
Animi  perturbatio,  sestus.  ||  Alborot,  motí.  Altera^ 
cion,  alboroto,  tumulto.  Publicus  motus.  ||Mudansa, 
vicissítut.  Mudansa,  vidsitud,  Yicissitudo,  inis.  || 
ant.  SET. 

ALTERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  altera.  Alterador, 
Corruptor,  is. 

ALTERAMENT.  m.  ALTBBACló. 

ALTERAR.  V.  a.  Causar  novedat,  mudar  de  es- 
tat las  cosas.  Alterar,  innovar,  mudar.  Operturbo, 
novo,  as.  ||  Gommóurer,  enfadar.  Alterar,  inquietar. 
Irrito,  as,  stomacbum  movere.  ||  Gorrómprer.  Alte- 
rar. Yitio,  as,  corrumpo,  is.  ||  Convertir  una  cosa  en 
altra.  Alterar,  Muto,  as,  converto,  is.  ||  ant.  Causar 
set.  Catllar  sed.  Sitim  movere. 

ALTERARSE.  V.  r.  Acalorarse,  alterarse.  Sto- 
machor,  aris,  aestuari. 

ALTERAT,  DA.  p.  p.  Alterada,  Commotus.  ||  adj. 

ALBOROTAT.  ||  iSSBDBGAT. 

ALTERGAGIÓ.  f.  Renyina,  disputa.  Altercamn, 
altereado.  Controvèrsia,  m,  contentío,  nis. 

ALTERGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  alterca.  Alter- 
cador,  Altercator,  is. 

ALTERCANT,  p.  a.  ALTERGADOR. 

ALTERCAR,  v.  a.  Disputar  ab  tenacitat.  Alter- 
car, por  fiar.  Alterco,  as,  contendo,is.  ||  pledejar. 
ALTERCAT,  DA.  p.  p.  Altereado,  Altercatus.  || 

m.  INCIDENT.  II  ALTERCACIÓ. 

ALTERNACIÓ.  f.  ALTERNlTlVA. 
ALTERNADAMENT.adv.  m.  ALTERNATIVAMENT- 

ALTERNAR.  V.  a.  Variar  successivament  las  ac- 
cions ó  paraulas.  Alternar.  Alterno,  as.  ||  Succebirse 
repetidas  vegadas  una  cosa  à  altra.  Alternar,  Alter- 
nis vicibus  evenire.  ||  geom.  Compararse  antecedents 
y  conseqüents  entre  sí.  Alternar,  Antecedentia  et 
conseqnentia  inter  se  conferre.  ||  Dir  ó  fér  una  per- 
sona desprès  de  altra  una  mateixa  co^  per  torn. 
Alternar.  Alterno,  as. 

ALTERNA8.  f.  pi.  bot.  Se  diu  de  las  fullas  qne 
estan  à  un  costat  y  altre  de  la  planta.  Altemas,  Al- 
terna folia. 

ALTERNAT,  DA.  p.  p.  Altemado.  Altematns. 

ALTERNATIU,  VA.  adj.  Lo  que*s  ft  ab  altema- 
ció.  Alternativo,  Alternus. 

11 


74 


ALT 


DICCIONARI 


ALU 


Al•TCRMATIVA•  Variació  suQoessiva.  Alienta- 
Üva,  altemacion.  Alteroatio,  ois.  ||  La  opció  entre 
d08  cosas.  Alternativa.  AUernaUo,  nis. 

ALTERNATIVAMENT,  adv.  m.  Alternativa- 
mtnUf  altemadamente.  Àllernatim,  vicissim. 

ALTER  NOS.  m.  Títol  que's  daba  ai  vírey.  Alter 
nos.  Alter  dos. 

ALTESA.  U  ELEVACIÓ ,  ALsiaiÀ.  J  Tractament 
qae*8  dóna  als  fils  del  príocep  y  altras  personas  de 
gran  dignitat.  Alteza,  Gelsitndo,  iois.  ||  Grandesa  de 
animo.  Elevaciou ,  grandeza  de  únimo.  GeUitas , 
atis. 

ALTET,  A.  adj.  d.  Altillo.  Snbaltus. 

ALTILOQÜENT.  adj.  poét.  Lo  qui  parla  ab  estil 
elevat.  Altilocuente,  Altisonus. 

ALTIMETRIA.  m.  Part  de  la  geometria  que  en- 
senya à  medir  las  alturas.  Altimetria,  Altimetria,  bò. 

ALTIBORA.  f.  Herba  semblant  al  donsell:  ni  ba 
de  bUnqninosa,  de  groga  y  de  bermella.  Artemisa, 
artemisia,  Artemisia,  sb. 

ALTISME.  m.  anl.  y 

altíssim,  m.  Dèu.  Dios,  cielOf  altisimo.  Altis- 
simos,  i.  II  adj.  sup.  Altisimo,  Altissimus. 

ALTISSIMUS.  m.  Fórmtda  ab  que  terminavan 
los  pediments,  encara  desprès  que  ja  no  s'escrivian 
en  Uatí;  com  si  digués:  Allís.simus  dirigat;  y  's  con- 
tinuà usant  basta  la  publicació  del  Reglament  pro- 
visional. Altissimüs.  Altissimus. 

ALTISSONANT.  adj.  Se  diu  del  estil  elevat, 
pompós,  y  de  qui  1'  usa.  Altisunantef  altisono.  Alti- 
sonus, nubes  et  inania  captans. 

ALTITUT.  f.  ALSARU. 

ALTIU,  VA.  adj.  altambr. 

ALTTVAMÈNT.  adv.  m.  süpbrbu>saiibnt. 

ALTIVESA.  í.  ALTANEAU. 

ALTO.  m.  La  detenció  de  las  tropas.  Alto.  Mansió, 
nis.  II  La  veu  abque's  mana.  i/(o.  Sistite  milites.  || 
Yeu .ab  ques  suspèn  qualsevol  cosa.  Alto.  Sat est, 
sistite. 

DB  ALTO  BORDO.  m.  adv.  S*  aplica  al  subjecte  noble 
ó  de  mòlta  consideració  en  la  república.  Principal. 
liluslris. 

FÉR  ALTO.  fr.  Hacer  alto.  Sistere,  stare. 

ALTRAMENT.  ALTREMBNT. 

ALTRE,  A.  adj.  La  persona  ó  cosa  diferent  de  la 
qne's  parla.  Otro.  Alius,  alter.  ||  Yeu  que  denota  la 
semblansa,  com  es  un  altre  Alexandre.  Otro,  se- 
gundo.  ídem  ac  alter.  ||  Restant.  Otro,  restante.  Re- 
liqaos,  cffiter.  ||  adv.  m.  anl.  altrbmbnt. 

altre  que  tal.  loc.  fam.  £xplica  la  repetició  ó 
semblansa  de  dos  cosas.  Otro  que  tal.  Iterum  atque 
iterom,  idem  ac,  alter  ac. 

ALTRE  tant.  exp.  adv.  Lo  mateix.  Otro  tanio. 
faniomdem,  taniidem,  eodem. 

altre  tant  mès.  m.  adv.  Al  doble.  Otro  tanto  mas. 
Duplo  pluris,  bis  tantumdem. 

aquesta  es  altra.  exp.  Denota  '1  despropòsit  ó 
URpertinénoia.  Bsa  es  otra.  Simiie  quidem,  iterum 
atque  iterum. 


PER  ALTRA  PART.  exp.  Do  altra  manera.  Por  ó  de 
oira  parte.  Aliunde. 

VETBN   AQDI   UflA  ALTRA,   ó    VeTEN-AQUI  UNA    ALTEA 

QUE  NO  HA  FILAT  d' Avur.  exp.  Manifesta  queloqne's 
diu  es  un  nou  despropòsit  ò  impertinència.  E$a  es 
otra.  Simiie  quidem. 

ALTREMENT.  adv.  m.  Diversament.  De  otro 
modo  ó  manera.  Aliler,  alíoqnin.  ||  Per  altra  part. 
Por  otra  parte,  ademús.  PrsBterea. 

ALTRESt.  adv.  m.  Ademés  de  aíxó,  així  mateix. 
Otrosi.  Insuper,  item,  itidem.  ||  m.  for.  Cada  petició 
de  un  escrit  desprès  de  la  principal.  Ofrosi.  Altera 
petitio. 

ALTRETAL.  adv.  ant.  SEMBLANTMENT,  IGUALMENT. 

ALTRI.  adj.  ant.  y 

ALTRIO.  adj.  ant.  y 

ALTRUY.  adj.  ant.  De  altre.  De  otro.  Alteríns. 

ALTURA,  f.  alsíria.  ||  Punta  ó  cimadeanamon- 
tanya.  Altura.  Supercilium,  ii,  calmen,  inis.  I  qním. 
Una  de  las  tres  dimensions  del  cos  sólit.  Altura.  Cor- 
poris ^altitudo.  II  La  regió  del  ayre  considerada  ab 
alguna  distància  deia  terra.  A/tura.  iCtfaer,  is. 

ALTURA  DE  LA  VISTA.  La  línea  de  la  vista  qoe  baixa 
perpendicularment  al  pla  geométrich.  Altura  deia 
vista.  Visús  altitudo. 

ALTURA  DEL  POL.  L'  arch  del  meridià  entre  V  bo- 
risont  de  algun  Uoch  y  '1  pol  del  sèu  emisferi.  Al- 
tura del  polo.  Altitudo  poli. 

ALTURA  DE  L'N  ASTRE.  L*  arcb  dol  círcol  voTtical 
entre  V  astre  y  V  borisont.  Altura  és  wi  asm. 
Altitudo  astri. 

ALTURA  MERiDiANA.  La  altura  màxima  que  tò  qoal- 
sevol  astre,  quant  se  troba  en  lo  meridià,  iters 
m»ridiana.  Astri  cujuslibel  altitudo  merídiaBa. 

PÉNORER  LA  ALTURA  DEL  POL.   fr.  Midarld.  70IMf /« 

altura  del  polo.  Poli  altitudínem  metiri. 

ALTURAS.  f.  pi.  CEL. 

ALUGINAR  y  sos  derivats,  al-lucinae. 

ALUDA.  f.  Pell  adobada,  suau  y  prima,  regular- 
ment pera  fèr  guants.  Baldés.  Macerata  aluta,  pellis. 
11  Guant  de  espart  pera  netejar  los  caballs.  Apor- 
(tl/a,  lua,  Sparlea  scopula. 

ALÚM.  m.  Pedra  mineral  que  resolta  de  la  mes- 
cla de  àcít  sulfuricb  ab  alumina;  es  medicinal,  im- 
pedeix los  incendis,  y  fixa  'Is  colors  pera  tenyir  las 
telas.  Alumbre^  alun.  Alumen,  inis. 

AL1JM  CATÍ.  Confecció  de  la  cendra  de  la  aosa 
liquidada  al  foch.  Alumbre  calino.  Alnmen  oaUmmi. 

ali3m  de  gos.  Lo  sèu  excrement.  Canina.  Caninnm 
stercus. 

ALÚM  DE  PLOMA.  Lo  quc's  troba  en  fils.  Altim^  és 
pluma.  Amiantus,  i. 

ALÚM  DE  ROCA.  Lo  que's  troba  naturalment  en 
cristalls  semblants  à  las  rocas.  Alumlm  é$  roca. 
Alumen  rupeum. 

ALUMAYRE.  m.  Qui  arreplega  V  alom  de  gos. 
Caninero.  Canini  stercoris  col•lector. 

ALUMAR.  V.  a.  Tenyir  abaltim.  Alumkrar.  Ainni- 
no,  as,  aluffline  soluto  immergv|6•  i|  anU  iUiDhiicar. 


AMk 


CATALÀ. 


AMA 


75 


ALüMEIf  Am.  V.  a.  AUiirit. 
ALÜMEBA.  f.  Míoa  de  aJóm.  Àlumbrera.  Alnmi- 
■is  fodina. 

ALÚIUNA.  f.  Terra  mès  6  méDOS  blanca  sens 
gast  delermínat;  s'  endureix  tant  ab  lo  focb  qne 
p6t  servir  de  pedra  foguera:  s*  usa  pera  fér  porce- 
Ibaa  y  pera  purificar  algnnaa  subslàncias.  AÏiífiítiia. 
Alamina,  ae. 

ALUmO.  m.  DIIXBBLB. 

ALDHÓAi  adj.  ísO  que  tè  alúm.  Àhminaso,  Aln- 


ALOMAMm  T.  a.  ant.  alluntab. 

ALUnÓ.  f.  Referència.  Almon,  Allusio,  relatio, 

ú. 

ALimu,  VA.  adj.  Lo  que  aludeix.  Almwo. 
AUndens. 

ALVEDUU.  m.  YolunUt  llibre.  Albeério,  Libe- 
ral arbitríum.  I  Voluntat  gobernada  per  lo  capritxo. 
AMrió,  Libido,  inia. 

àLVEOm  m.  MABB.  5. 

ALTÉOLO»  m.  anat.  L'encaix  de  las  dents. 
Àltéolo.  AlfeolnSy  i. 

ALVïïtL  tD.  ant.  ALVBDBID. 


AM. 


AM.  m.  EAW.  II  f.   AHIHA.  D  To  MBO.  AttlO. 
AMA.  f.  MESTBESSA,  SBlfTO&A. 

iii  BB  CLAts.  La  que  està  encarregada  de  la  eco- 
BOfflia  de  una  casa.  Ama  de  Uaves.  Rei  domesttcflB 
dispeosatríx. 

AWABflitWBlMy  A.  adj.  sup.  Amabilismo.  Aroa- 
bOissimus. 

AMAinf.tMlltAlllEWT.  adv.  m.  sup.  AmaUU" 
sitMmente.  Amabilíssimè. 

AMABtUTAT.  f.  La  qualitat  que  fà  amable. 
ÀwaMidMd,  Amabilitas,  atis. 

ABBAnt.y^  adj.  Digne  de  sér  amat.  Amahk. 
iflnbilís,  diiigendus. 

AMAMf.HMBWT.  adv.  m.  Ab  amor.  Amabít- 
Batí.  Amabiliter,  amanter. 

AMAGA.  f.  Llit  que  usan  los  indians  penjàntlo 
en  los  artHvs.  Amaea.  Lectum  pendulum. 

ABIAGH.  m.  Substància  estiraganyosa,  groga  y 
SBaiga,que*8  troba  én  alguns  canons  de  las  brescas. 
imago,  Asperam  mel. 

AMADEU,  m.  Nom  de  bome.  Amadeo,  Ama-^ 
dws,  i. 

AMADfssni,  A.  adj.  sup.  Amadisimo.  GarissH 
itnSjdilectissimus. 

AMADOH,  A.  m.  y  f.  Qui  ama.  Amador,  amante. 
inator,  amans.  g  ant.  AMAficEBAT.  ||  Entregat  al 
>nor  desordenat  de  las  donas.  Mugeriego,  M uliero- 
^,  oulíeraríus. 

AMADRüf  AM.  V.  a.  Unir  los  animals  ab  la  cor- 
^tja  dita  madrina.  Amadrinar.  Jnmenta  babenis 
▼racíre. 

'•  n.  ant.  bnsetctaiisa. 


AMAESTAAR.  v.  a  ant.  ensectab. 

ARIAGAGREÜS.  Qui  guarda  mòlt  lo  diner.  Ala 
el  gato.  Pecunía;  tenax. 

AMAGADAMENT.  adv.  m.  Oeultam^te,  éseon- 
didamente,  d  eseondidas,  d  hurtadilhs.  Clam,  furtim, 
abdítè. 

AMAGADET,  A.  adj.  d.  Bscondidílïo.  Latitans. 

BE  AHAGADET.  m.  adv.  A  escondidUlos .  Furtim. 

AMAGADiSSIMy  A.  adj.  sup.  Bscondidisimo. 
Abditissimiís. 

AMAGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  amaga.  Ocntiador. 
Celator,  occultator,  is. 

AMAGAMALLAS.  m.  amagacbeus. 

AMAOAMENT.  m.  La  acció  de  amagar.  Bscon*' 
dimiento,  ocuHacion.  Occultatio,  abstructio,  nis.  ( 

ant.  AWAGATALL. 

AMAGAR,  v.  a.  Ocultar,  esconder.  Abscondo, 
abdo,  is.  U  Contenir,  com  això  amaga  mòltas  dificul- 
tats. Esconder,  eneerrar.  Occulto,  as,  ioclodo,  is. 

AMAGARSE.  V.  r.  Esconderse,  ocuharse,  Lateo, 
es,  latesco,  is.  ||  acobabdiese.  ||  Gaardarse,  com  no 
me*n  amago  de  dirho.  Guardaríe.  Caveo,  es. 

AMAGABSB  DETRÍS  DE  VH  CAirTÓ.    ÚOT  trOgCOnton,    6 

trascantonada.  Se  angulis  tegere. 

NO  AMAGABSE  FBB    ALTBE.  NO    CCdir.    iVb   jnMJaf  lü 

oreja.  Non  superarí. 

AMAGAT,  DA.  p.  p.  Bscondido,  oculto,  Occul- 
tus,  abditus,  ignotus. 

DE  AMAGAT,  m.  adv.  y 

DE  AMAGADA,  m.  Sdv.  aot.  AMAGADAMENT. 

ANAB  DE  AMAGAT,  fr.  Obrar  ocultameut.  Andar  d 
somhra  de  tejado,  ódlo  somorgujo.  Clanculumagere. 

AMAGATALL,  m.  y 

AMAGATAT.  m.  ant.  Racó,  llocb  ocult  pera 
amagar.  Escondedero,  escondido,  esemdrijo.  Latibu- 
lum,  i. 

AMAGATEAR.  V.  a.  ant.  y 

AMAGATEJAR.  V.  a.  ant.  amagab. 

DE  amagatons  t  de  amagatotis.  m.  adv.  amagada-»- 

MENT. 

AMAGRIMERT.  m.  enmagbiment. 

AMAGRIR.  V.  a.  ENMAGBIB. 

AMAGRIR8E.  V.  r.  enmagribse. 

AMALARIcai.  m.  Nom  de  bome.  Amalarico, 
Amalarícus,  i. 

AMALEGITAS.  m.  pi.  Pobles  de  Idumea.  Ama- 
leciías.  Amalecitm,  arum. 

AMALGAMA,  f.  Mescla  del  argentviu  ab  quai<^ 
sevol  metall  ménos  ab  lo  ferro.  Amalgama.  Ex  by- 
drargyro  et  metallis  commixlio. 

AMALGAMAGIÓ.  f.  qufm.  La  acció  y  efecte  de 
amalgamar.  Amalgamacion.  Amalgamatio,  nis,  me- 
tallomm  hydrargyri  ope  liqua (io. 

AMALGAMAR.  Mesclar  argentviu  ab  los  me- 
talls pera  feries  mès  dúctils.  Amalgamar.  letalla 
bydrargyro  dnctilia  facere.  [|  met.  Mesclar  vérias 
cosas.  Amalgamar,  Commisceo,  es. 

AMALGAMAT,  A.  p.  p.  Amalgamoéo,  Hydnr^ 
gyro  commixtus. 


16 


AMA 


DICCIONARI 


AMÀ 


AMALGABfEPnr.  m.  Mescla  de  vàrias  cosas. 
Mtzela.  Commixtio,  nis.  ||  avílgamagió. 

ABIANAR.V.  a.  MBIfiR. 

AIUANASSAR.  V.  a.  AilllfAS84R. 

AMANGEBADA.  f.  Amistaosada.  Manceba,  con- 
cubina, mam^a.  Concubina,  se. 

AMANGEBAMENT.m.  Tracte  ü-lícit  y  habi- 
toal  entre  home  y  dooa.  AmancebamienU),  barraga- 
nería^eoncubinato,  amistad,  contubemio»  Pellicatos, 
us. 

ABtANGEBARSE.  V.  r.  Tenir  tracte  il-Ucit  ha- 
bitual homey  dona.  Amancebarse,   amigarsej  abar^ 
raganarse,  Libidinor,  aris,  peliicis  amore  capi.  Q 
met.  Aficionarse  à  alguna  cosa.  Amaneebarse»  Alicui 
(^ri  totum  setradere. 

AMANGEBAT,  DA.  p.  p.  Amanoebado.  Pellici- 
bos  captus. 

AMANÈnOBR.  V.  D.  Apuntar  lo  dia.  Amanecer, 
a$amar  el  alba,  alborear,  abrir,  romper  el  dia,  Luces- 
00,  is,  illuceo,  es.  ||  Bfanifestarse  de  nou.  Amaneeer, 
Appareo,  es.  H  Arribar  à  algun  lloch  al  apuntar  lo 
dia.  Amaneeer.  Prima  luce  adesse.  J  met.  Comensar 
à  manifestar  alguna  cosa,  com  la  rabó,  prudència 
etc.  Amaneeer,  Elucesco,  is. 
.  AMANERAT,  DA.  adj.  Qui  obra  ab  uniformi- 
tat. Gomunmenl  s'  aplica  als  professors  de  bellas 
lurts,  y  de  sas  obras.  Amanerado,  Adfectator,  is. 

AMANE8GUT|  DA.  p.  p.  Amaneoido,  Apparítus. 

ABIANIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  amaneix  la  vianda. 
Sazonador.  Conditor,  is. 

AMANUMENT.  m.  La  composició  6  salsa  per  as- 
aabonar  la  vianda.  Guiso,  aderezo,  condimento,  Gon- 
ditura,  ae,  condimentum,  i.  ||  ant.  Aparell,  prepara- 
tiu. Apresio,  Apparatus,  us.  I  V  oli,  vinagre  y  sal 
que's  posa  à  las  viandas.  Aceiies,  Condimenta,  orum. 

AMANIR.  V.  a.  Aparellar,  preparar  alguna  cosa. 
Afrontar,  aparejar,  aperdbir,  preparar.  Prasparo,  as, 
oonstituo,  is.  II  Preparar  la  vianda  en  estat  de  poder- 
.se  menjar.  Aderezar,  condimentar,  sazonar,  Condio, 
is. 

AMANIR8E.  v.  r.  Disposarse  alguna  persona  per 
algun  fi.  Aprestarse,  aparejane,  apMane,  Preparo, 
as,  provideo,  es. 

AMANIT^  DA.  p.  p.  Preparat.  Apairejado.  Para- 
tus.  II  Assahonat.  Sazanado,  Conditus. 
AMANLLEUTAR.  V.  a.  afiansab. 
AMANOLLAR.  v.  a.  ter.  Fér  manats.  Amam^ar, 
Fascicnlos  conficere,  in  foscioulos  congerere. 

ABIANÓS,  A.  adj.  Manual,  cómoio.  Actnaríus, 
commodus,  facilis. 

AMANSA,  f.  AMANCnADA. 

ABIANSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  amanseix  las 
bèstias.  Amansador.  Paoator,  is.  H  Miligadar,  Mitiga- 
ior,  delenitor,  is. 

AMANSADURA.  f.  ant.  y 
AMANSAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  amansar. 
Amansamienlo,  Mitigatio,  nis.  ||  Jft^aeton.  Lenimen- 
tomi  i,  levamen,  inis. 

AMANSAR.  V.  a.  Fér  pérdrer  la  féreM  aU  «•!- 


mals.  Amansar,  domesticar,  domenar,  domar.  Cicnro, 
as,  mansnefacio,  is.  ||  met.  Sossegar,  apaciguar. 
Amansar,  mitigar,  calmar,  aplacar.  Mitigo,  sedo,  as. 

AMANSAT,  DA.  p.  p.  Amanitado,  Mansuefactus, 
placatus. 

AMANSIR.  V.  a.  Amansar,  desembravecer.  Man- 
suesco,  mansuefacio,  is. 

AMANSIT,  DA.  p.  p.  AMANSAT. 

AMANT.  p.  a.  Qaí  ama.  Amante.  Amans,  ama- 
tor.  II  n.  p.  de  home.  Amando.  Amandus.  |j  nàut.  De- 
nominació general  de  tota  corda  grossa,  que  asse- 
gurada per  un  extrem  en  lo  cap  del  arbre,  verga, 
etc.  y  provehida  en  V  altre  de  un  aparell,  serveix 
pera  sostenir  grans  esforsos.  Amante.  Restis  fír- 
mior. 

AMANTA.  adv.  Mueho.  Multum. 

AMANTAR.  v.  a.  y  sos  derivats,  snitantar. 

AMANTINAR.  V.  a.  nàut.  Sustentar  y  arrimar 
la  verga  ab  las  amantinas.  Amantillar,  Funibus  an- 
tennam  ad  malum  astringere. 

AMANTINAS.  f.  pi.  Caps  ó  cordas  pera  fér  es- 
tar plans  los  penons.  Amantillos.  Anqnina,  se. 

AMANTÍSSIM,  A.  adj.  snp.  Amantisimo.  Aman- 
tissimus. 

AMANTS,  m.pl.  nàut.  Caps  grossos  pera  ficar 
y  tràurer  de  la  nau  la  llanxa  y  altras  cosas  pesantas. 
Amantes,  Mascal»,  arum. 

AMANUENSE.  m.  Escrivent.  Amanuense.  Ama- 

nuensis,  is. 

AMANYAGADOR,  A.  m.  y  f.  Afalagador.  Aca- 
rimdor.  Blandus,  i,  delinitor,  is. 

AMANTA6AMENT.  m.  afalach. 

AMANYAGAR.  V.  a.  Afalagar.  Popar,  OMridar, 
Expalpo,  as,  blanditias  admovere.  |j  Enganyar  ab 
afala<Às.  Encantusar,  emgaitar,  engatusar.  Blandior, 
iris. 

AMAR.  V.  a.  Tenir  afíció  y  voluntat  à  algú.  Amar, 
amartélar.  Amo,  as,  diligo,  is.  ||  Desitjar,  apeléi- 
xer,  com  lasplantas  aman  lo  sol.  Amar.  Cupio,  is. 

Qüi  BÒ  AMA,  Bà  castiga,  rcf.  Eusenya  que  1  ver- 
dader  carinyo  consisteix  en  corretgir  al  amich  enca- 
ra que  à  aquest  li  sàpia  mal.  Quien  bien  U  quiere,  te 
hard  llorar:  quien  te  dia  la  kiel  te  dard  la  miel.  Me- 
liora  sunt  vulnera  diligentis,  qnam  fraudulenta  os- 
cula  odientis.  Quos  diligo,  corrigo. 

Qm  là  AMA  BE  OBBHEix.  rcf.  Explica  que'l  carinyo 
6  amistat  facilita  à  qui  1  professa  tots  los  medis  de 
complàurer  y  donar  gust.  Quien  bien  ama  bien  obedece. 
Amore  citiús,  quam  ímperio  súbdites  agas. 

QUI  BÈ  AMA  TART  OLviOA.  fr.  Deuota  quc  r  amor 
verdader  no  s' immuta  ab  las  coaUngéncias.  Quien 
bien  quiere  tarde  okfida,  Yerus  amor  nunquam  obli- 
viscitur. 

QUI  no  T*  AMA,  BUtLANT  TB  DBSVAMA.  rcf.   COUtra  laS 

burlas  queparanen  injúrias.  Quien  no  te  ama,  bur- 
lando  U  difama.  Conviciat  jocans  qui  non  apertè 
aoMt. 
AMARADOR.  m.  Qui  amara  lo  cànem.  Snriador. 

Immergens. 


AMA 


CATALÀ. 


AMA 


71 


.  m.  La  acció  de  amarar  la  cals 
.  Vaceratio,  ois. 

f.  Planta  que  té  la  cama  verda  y 
.•pnda,  la  flor  de  la  cima  de  la  figura  de  ud  moch 
iipD.  Àmaranto,  moco  depavo.  Amaranthus,  i.  || 
iJPrta  diu  també  tomaní  ó  cap  d'  ase.  Amaranto, 
lp*Mo,  ymimalda.  Lavandala,  ee,  arabíca  sta^chas. 
I.  AMARAR.  V.  a.  Penetrar  lo  líqait  algan  cos 
:^.  Calar^  empapar.  Penetro,  permeo,  as.  ||  Posar 
y  Ui  etc.  en  aygna.  Enriar^  macerar,  cocer. 
iffl  etc.  macerare,  aqua  sabigere.  y  Tirar  ay- 
à  la  cals  pera  fóndrerla,  y  poder  usar  de  ella. 
,  ako§ar.  Calcem  aqua  macerare. 

V.  r.  Empaparse  la  aygua  en  la 
Im  ó  en  algan  edifici.  Amararse.  iEdificiam,  ter- 
UB  aqiiam  permeare.  |  iiTBJAa  lo  vi.  ||  Mnllarse. 
AatrarM.  Aqna  permeari. 
f&tàMkMXT.  Fét  ona  sopa  de  aygua  ó  estar  mòlt 
t.  Becho  una  9opa  de  agua,  Aqua  snramò  madi- 
esse.  II  Estar  tot  amarat,  xop. 
AMARCTI.  adj.  Lo  que  tè  uo  gust.mòlt  desapa- 
cMeqne  excita  vòmit.  AmargosOy  amargo.  Acerbus, 
mm,  amarulentus,  asper.  B  met.  Dolorós  ó  pe- 
íé.  Amargo.  Acerbos,  gravis.  H  m.  AMiaGüià. 

OAicu  COM  df  PiL.  ír.  MolUssim  amarch.  Amargo 
MMaMf  taerai,  tomo  «na  kiil,  Fellens. 

AIIARGH8.  m.  pi.  farm.  Confecció  de  ingre- 
iats  loarchs.  Amargot,  Ex  amaris  ooníiectam  me- 
fieiBentam.  |j  Dolsos  ab  mescla  de  ametllas  amar- 
fLimargoi.  Aaurís  amygdalis  condila  dulcia. 

AMARGALL.  m.  Herba  de  fulla  estreta  semblant 
ibdeljnll,  que  produbeix  una  espiga  prima  sens 
p.  TüUico,  Lolium,  ü. 

AMARGAMENT•  adv.  m.  Ab  amargura.  Amar- 
l••ttiiaU,  amargamente.  Amaré.  ||  met.  Ab  pena  y 
Aàò,  Amargamentt,  Acerbè,  amaré. 
AHAROANT.  adj.  amar». 
AMARGAR.  V.  n.  Tenir  lo  gust  amarcb  alguna 
MH,  com  lo  fel,  donsell  etc.  AvMrgar.  Amaresco,  is, 
iRinun  esse.  ||  v.  a.  Fér  tornar  amarch.  Amargar. 
ànnim  reddere.  0  met.   Causar  pena  ó  aflicció, 
iwryar.  Dolorem  aflèrre.  ||  Oféndrer  ab  obras  ó  pa- 
nibs.  Amargar.  Laedo,  is. 
AMARGAT,  DA.  p.  p.  Amargada.  Amareíactus. 
AMARGOR,  m.  Sabor  ó  gust  amarch.  Amar- 
l^iOmargura,  amargo.  Amaritas,  atis,  amaritudo, 
iw.  I  met.  Anguslia  ó  pena.  Anuwgor,  amargura. 
ikBSDr,Í8. 
AMARGORETA.  f.  d.  imar^t7/o.  Subamanis. 
AMARGÓS,  adj.  ant.  amarch. 
AMARCKMAIIENT.  adv.  m.  ant.  amíigambnt. 
ARARGOTEIAR.  v.  n.  íspruai. 
AMARGUESA,  f.  ant.  amargor. 
ARARGüET,  A.adj.  d.  Amarguillo.  Subamarus. 
ARARGUiSSIM,  A.  adj.  sup.  Mòlt  amarch. 
^^'ffdiimo.  Taldè  amarus. 

ttARGUiSSniAlIENT.  adv.  m.  sup.  Amar- 
F^iiintató.  YaUè  aaarè.. ..   uf  M^W^*^ 
AMàRGORA.  f.  AHAMil».. 


•  i 


AMARINAR.  V.  a.  tripular.  ||  ter.  amansir. 

AMARRA,  f.  nàut.  Cap  ab  que  s '  amarra  la  nau 
à  terra  ó  ab  la  àncora.  Amarra,  Rudens,  entis.  || 
Corretja  que's  posa  al  caball  pera  que  no  alse  '1  cap. 
Amarra.  A  freeoo  ad  peclus  corrigia. 

AMARRADERO.  m.  La  argolla  ó  altre  instru- 
ment ahont  s'  amarra  alguna  cosa.  Amarradero.  Ad 
ligandum  deserviens  postis.  ||  Lloch  ahont  s '  amarra 
la  nau,  ó  à  propòsit  pera  amarraria.  Amwrradero. 
Locus  alligandis  navíbus  aptus. 

AMARRAR.  V.  a.  Lligar  ab  cordas,  oadenas  etc. 
Amarrar.  Adjugo,  is,  aliigo,  as.  ||  nàut.  Assegurar 
una  nau  ab  cordas,  cadenas  etc.»  escorar.  Amarrar. 
Navès  ad  terram  deligare.  ||  Assegurar  la  nau  ab  las 
àncoras.  Aferrar,  anclar.  Injectis  harpagonibus  na- 
vigium  inhibere. 

AMARRAT,  DA.  p.  p.  Amarrado,  Ligatus. 

AMARTELLAR.  V.  a.  ant.  Copejar  ab  martell. 
AmartiUar,  martiUar.  Malleo  contundere.  |j  Posar  al- 
guna arma  à  punt  pera  dispararia.  AmartUiar.  Sclop- 
petum  ad  explosionem  pararé.  ||  met.  ant.  atormin- 

TAR. 

AMASAT.  m.  ant.  masover. 

ABIASSADET.  m.  d.  Ama$adito.  Tantister  sti- 
patus. 

AMASSADOR.  m.  Qui  amassa.  Amaiadar.  Pis- 
tor,  oris. 

AMASSADURA.  f.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
amassar.  Amasadura.  Pistura,  ae. 

AMA8SAMENT.    m.   ant.     AMONTOIfAMSNT.  II  La 

acció  de  unir  ójuntar.  Amasamiento.  Copnlatío,  con- 
junctio,  nis. 

ABIASSAR.  V.  a.  PASTAR.  0-ant.  amontonar.  || 
met.  Disposar  las  cosas  pera  lograr  algun  fi.  Ama- 
$ar.  Excoquo,  is. 

AMASSON A.  f.  Guerrera  de  la  antiguitat.  Ama- 
zona. Amazooides,  dnm.  p  Dona  alta,  de  animo  va- 
ronii.  Amazona,  marimacho.  Amazon,  inis,  amazonís, 
idis. 

ABIAS80NAR.  V.  a.  Pitjar  ab  lo  massó.  Apiso- 
nar.  Pavicula  compri mere. 

AMASSONATy  DA.  p.  p.  Apisonado.  Pavicula 
compressus. 

AMAT,  DA.  p.  p.  Amado.  Amatus. 

AMATAR.  V.  a.  ant.  cuttar. 

AMATENT,  A.  adj.  Yelós,  lleuger.  Pronto.  Cita- 
tus,  festinus,  incitus.  ||  adv.  m.  À  punt. 

DE  AMATENT,  m.  adv.  AfreturadamenU.  Citatim. 

AMATINADAMENT.  adv.  m.  Ab  anticipació. 
Anticipadamente.  Tempore  antecapto. 

AMATINAR8E.  v.  r.  Anticiparse  à  fér  alguna 
cosa.  Madrugar,  Prscipitari,  anteverti. 

AMATISTA.  m  Espècie  de  pedra  foguera  que 
tira  à  color  de  viola  brillant:  se  emplea  en  anells  y 
altres  adornos.  Amatisia.  Amethystus,  i. 

AMATISTA  ORIENTAL.  Ssfir  violat.  Amaüsta  oríeníal. 
Amethystus,  saphyrus,  i. 

AMATORI,  A.  adj.  Lo  que  excita  ó  pertany  al 
amor.  Amatorio,  Amatorius. 


% 


AMB 


DICCIONARI 


AMD 


AMAVBÓTIGH.  adj.  Pertanyent  à  la  gota  serè- 
M.  Amaurótico,  Amauroticus. 

AMAYNAB.  v.  a.  Plegar  las  velas  pera  queia 
embarcació  vaja  niès  pansada.  Amainar.  Sedare  vela. 
Ilmet.  Apacigaarse,  mitigarse,  templarse  *l  rigor 
de  alguna  cosa.  Calmar,  amainar ,  aflojar,  eeder.  Mi- 
tigo, placo,  as. 

ABIAYNADAT,  DA.  adj.  Qni  tè  fills.  CiSiT.  || 
Fét,  sabjecte.  ajiansàt. 

AMBÀ.  m.  ENVÀ.  1. 

AMBAB.  m.  AMBRE. 

AMBARILLA.  f.  Llavor  com  la  de  cànem,  mo- 
rena, ab  an  punt  blanch.  Son  olor  es  agradable  y 
semblant  al  almescb.  Serveix  pera  perfamar.  im- 
bmilla,  Bamia  moschata. 

AMBICIÓ,  f.  Passió  desordenada  de  consegnir 
foma,  bonras  ó  dignitats.  Ambioion.  Ambitio,  nis, 
«rngo,  inis.  H  cobdícií. 

AMBICIONAR.  V.  n.  Desitjar  ab  ambició.  Am- 
bteianar.  Ambio,  is. 

AMBICIONAT,  DA.p.  p.  Amhicionado,  Ambitas. 

AMBICIÓS,  A.  adj.  Qui  tè  ambició.  Ambidoso, 
Ambitiosns,  avaras.  ||  Qni  desitja  ab  ànsia  alguna 
eosa  Ifcitament.  Amlneioso.  Gnpidus. 

AMBICIOSAMEBIT.  adv.  m.  AmhiciosamenU. 
Ambitiosè. 

AMBIDEXTRE.  adj.  Qui  usa  igualment  de  las 
dos  mans.  Ambidextro.  ^Equimanas. 

AMBIENT,  m.  L  '  ayre  suau  que  circubeix  los 
cossos.  Ambiente.  Ambiens,  entis,  aura,  ae,  aér,  is. 

AMBIGU,  m.  Ven  francesa  que  significa  *\  con- 
vit de  viandas  fredas  y  calentas  abque  's  cubreix  de 
una  vegada  la  taula.  Ambigu.  Convivinm,  epnlum,  i. 

AMBIGUAMENT,  adv.  m.  Ambiguamente.  Am- 
biformiler,  perplexè. 

AMBIGÜITAT,  f.  Dubte,  confusió,  incertitut. 
Ambigüedad,  Ambigunm,  i,  ambiguitas,  atis,  in  ver- 
bis  captio. 

AMBIGUO.  adj.  Lo  que  tè  ambigüitat.  Ambigua» 
Ambifarius.  ||  gram.  Dit  del  nom  que  indistincta- 
ment  s '  usa  masculí  y  femení.  Ambigua,  Ambiguum 
genus. 

AMBILIAT8.  m.  p.  Pobles  de  Lamballe  en  Bre- 
tanya. AmbiliaUs.  Ambilíates,  ium. 

ÀMBIT.  m.  Aixample  ó  circumferència  de  algun 
espay  ó  llocb.  AmHío.  Ambitns,  oirouitus,  us. 

AMBITRAGAR.  V.  a.  fàm.  embolicar. 

AMBLADOB.  m.  Cabalcadura  de  bon  pas,  sens 
aaocejar.  Caballeria  de  paso^  de  andadura,  ó  de  am- 
bladuray  ó  de  poso  llana,  ó  de  partante.  Tolutator,  is. 

AMBLADUBA.  f.  Pas  seguit.  Paso  de  andadu- 
ra,  portante,  Tolutarís,  is,  gradarius,  ii,  prsepes 
gressus. 

AMBLANT.  p.  a.  Anant  à  pas  seguit.  A  paeo  de 
andadura,  d  paeo  llana.  Aptns,  commodus,  equornm 
gressus. 

AMBLAB.  V.  n.  Caminar  la  cabalcadura  à  bon 
^8  sens  sacoejar.  Caminar,  é  andar  las  caballerlas  à 
poso  de  andadura.  Tolutor,  aris. 


AMBLIOPIA.  f.  mel.  Escnrsament  de  la  vista. 
Ambliopia,  Ambliopia.  se. 

AMBO.  m.  En  lo  joch  de  loteria  la  sort  de  dos  nú- 
meros ab  que's  guanya.  Ambo.  Duorum  numeromm 
sors. 

AMBOCH.  m.  En  lo  joch  de  mesa  la  acció  de 
passar  la  bola  per  dins  de  la  anella.  Émboque.  Trans- 
missió, nis.  II  Pas  de  cualsevol  cosa  per  paratge  es- 
tret. Emboque.  Trajectio,  nis. 

AMBBE.  m.  Betum  groch  y  transparent,  lleugers 
tan  dur  que  traballat  y  pulit  s'  emplea  en  collars  7 
altres  adornes;  si  's  frega  's  fà  eléctrich,  y  quant  se 
crema  despedeix  un  olor  aroma tich.  Ambar.  Elec- 
trum,  lectrum,  ambarum,  i. 

Ambre  gris.  Substància  sòlida  de  color  cendrós,  sal- 
picada  de  capas  blancas  y  grisas,que*s  troba  nadani 
en  lo  mar  de  la  iodia,  y  per  sa  mòlta  fragància  s 
emplea  en  perfums  y  altras  cosas.  Ambar  gris.  Am- 
bar, aris,  electrum,  ambarum,  i. 

ambre  GROCH.  Sólit,  trcucadís,  unas  vegadas  trans- 
parent, altras  fosch  y  no  fà  olor.  Succino,  àmbar  ama- 
filla.  Succinum,  electrum,  i,  ambra  lutea. 

AMBBETA.  f.  d.  Ambariio.  Ambreta,  se.  ||  Peti- 
ta flor  que  tè  olor  de  ambre.  Ambarilla.  Gyanus  odo- 
ratus.  II  Lo  que  pertany  al  ambre.  Ambarino.  Succi- 
neus,  ambarinus. 

AMBBOLLAB  y  SOS  derivats,  embrolui. 

AMBBÓ9.  n.  p.  Ambrosia.  Ambrosius,  ii. 

AMBB09IA.  f.  mit.  Aliment  dels  Dens.  Ambro- 
sia, Ambrosia,  ae.  ||  Qualsevol  vianda  ó  beguda  d( 
gust  suau  y  delicat.  Ambrosia.  Gratus,  snavis,  dul- 
cis  cibus,  potos.  H  Planta  de  la  altura  de  un  peu,  lai 
camas  partidas,  blancas  y  peludas.  Ambrosia,  arte- 
misa.  Marítima  ambrosia.  Q  Altra  planta  groga,  càli- 
da y  medicinal.  Ambrosia,  bien  granada.  Botrys,  is.  || 
med.  Purga  mòlt  suau.  Ambrosia.  Ambrosia,  x.  | 
pk  Festas  que'ls  Jonios  celebravan  à  Bacó  en  lo  me^ 
de  janer.  Ambrosias.  Ambrosias,  arum. 

AMBBO81A.  adj.  Lo  que  pertany  à  Ambrós.  Am- 
brosiano.  Ambrosianus.  [|  Religiós  de  la  orde  de  San 
Ambrós;  Ambrosiano.  Ambrosianus. 

AMBB08IANA.  f.  Orde  de  religiosas  fundada 
perCatalina  Morigia  en  T  any  1450.  Ambrosiana 
Ambrosíana,  se. 

AMBBUNAL.  m.  iMBORNiL. 

AMBULANT,  adj.  Passejant.  Ambulante.  Ambu- 
lans,  vagandi  cupidus.  [|  Dit  de  algunas  cosas  ina 
nimadas  que  sembla  que^s  mogan.  Ambulante.  Am- 
bnlans. 

AMBULAB.  V.  n.  poét.  Passejarse.  Ambular.  Am 
bnlo,  as. 

AMBULATOBI.  adj.  Mòlt  amich  de  passejar 
Ambulatorio,  ambulativo,  ambulante.  Ambulatoríum 

AMBÜT.  m.  EMBUT. 

AMD08.  ant.  y 

AMD080S.  ant.  y 

AMDUE8.  ant.  y 

AMDUIX.  ant.  y 

AMDUY.  adj.  pi.  ant.  Ambos,  ambas,  los  doi 


AME 


CATALÀ. 


ifs  te,  mmboi  à  ios,  Ambo,  uterque. 

AMEBEU.  m.  Pea  de  vers  de  oioch  síl-labas, 
\»  dos  primeras  y  úllimallargas,  la  tercera  y  qaar- 
U  breus.  Amebeo,  Amsbeus  pes.  ||  adj.  Alternatiu, 
I  aplica  al  vers  y  Iley  que*s  guarda  en  las  églogas, 
y  es  que  eaaiaot  alternativament,  lo  segon  diga  vers 
jeoQcert  igual  ò  superior  al  primer.  Amebeo.  Ama;- 
beofflcarmeB. 

m.  AMETLLAR. 

r.  m.  Yeu  bebrea  que  en  lo  credo  vol  dir  així 
ES,  ealo  pare  nostre  y  altres  oracions  així  sia.  Amen. 
▲nen. 

ahii  ai  OEü.  inter.  Pera  manifestar  lo  gran  desitj 
6  ànsia  de  Jo  que*s  diu.  Amen,  ojalà,  ónUs  hoy  que 
ímísm.  Ulinam. 

lòLTs  AHEirs  AEiiBAN  AL  CEL.  ref.  Denota  la  eficà- 
cia és  las  oracions  repetidas.  Amen,  amen  al  cielo 
ttiyi:  muckoi  ame»es  al  cielo  llegan,  Iteratx  *preces 
eiíwm  taogunt. 

AMENAR.  V.  a.  ant.  menar. 

AMEIfASSA.  f.  Acció  ò  paraulas  de  fér  mal  à 
i\(^.  Amenaza.  Mina,  «;,  minatio,  minitatio,  nis. 

AIIENA8SADOR9  A.  m.  y  f.  Qui  amenassa. 
Àmoíazador,  amenazante,  Minax,  acis,  minans,  tis. 

AMEN AMAMENT.  m.  ant.  amenassa. 

AMEIfA8§ABIT•  adv.  Amenazando,  Minaciter, 
nioiubiüter,  minanter. 

AMENAMAIL  V.  a.  Manifestar  ab  accions  ó  pa- 
r»üasque*s  vól  fér  mal  à  algú.  Amenazar,  Mino,  in- 
leoto,as,  minitor,  aris.  I  Estar  en  pròxim  perill  ó 
eoaUagéncia  de  succebir  alguna  cosa.  Amenazar, 
Ifluaiseo,  es. 

AicràssAi  T  50  PEGAR.  Joch  de  minyons,  en  que*s 
foo  accions  de  pegar  y  pert  lo  que  pega.  Amenazar 
^wi»,  Ludus  in  quo  ictus  minatur,  sed  nou  im- 
peütar. 

AIIENA86AT,  DA.  p.  p.  Amenazado.  Mina- 

tOi. 
lÉS  SON  LOS  AMRNASSATS  QUI  'lS    NAFRATS.    TCf.  MèS 

fidi es amenassar  que  pegar.  los  amenazados  comen 
fcn:  «m  mas  los  amenazados  que  los  acuchilíados. 
Factlè  minantur  multi,  parcius  exequuntur  minas . 

AUEVflSAR•v.  a.  Férameno.  Amenizar.  Amse- 
Bom  reddere.  |  Dit  de  un  discurs,  adornarlo.  Ameni- 
:«r.  Exomo,  as. 

A1IENÍ88I1I.  adv.  sup.  Amenüimo.  Amaenis- 
simns. 

AMEBüTAT.  f.  La  hermosura  y  recreo  de  la 
primavera.  Amenidad,  Am^nitas,  atis.  ||  La  varietat, 
oroaioygala  dels  discursos.  AmeniL•d,  Orationis 
clegantia,  venustas,  orna  tus. 
AMENLA.  f.  ant.  ambtlla. 
AMENO.  adj.  Frondós,  hermós,  deleytable  à  la 
^ta.  ineno.  Amaenus.  ||  Dit  del  discurs  ó  escrit  que 
recrea.  Ameno,  Ornata,  venusta  oratio. 

•AMbear*  V.  a.  Posar  aygna  al  vi.  Merar,  bau- 

^^ümo,  amerar,  Yinum  aqua  diluere.  ||  amarar. 

L        ^Ht&MUkm  L  Una  de  las  parts  del  mon.  Amèrica. 


AMP  79 

AMERICÀ,  NA.  adj.  y 

AMEBIGH•  adj.  ant.  Lo  pertanyent  k  la  Amèri- 
ca. Americano,  Americanus.  ||  m.  Natural  de  Amè- 
rica. Americano,  Americanus,  i. 

AMES.  adv.  m.  Ademès.  Amos.  Prosterea. 

AMESURAT.  adj.  ant.  mesurat,  t, 

AME8URADAMENT.     adv.     ant.    mbsdrada- 

MBNT. 

AMETLLA,  f.  La  llavor  que's  troba  dins  lo 
fruyt  del  ametller  cuberla  de  una  pell  do  color  de 
canyella.  La  mateixa  llavor  ab  la  clafolla,  y  la  lla- 
vor del  pinyol  de  qualsevol  fruyta.  Almendra,  Amyg- 
dala,  se,  amygdalum,  i,  nux  graíca.  |j  La  que  es  cu- 
berta  ó  ensucrada.  PeMilla.  Saccbaro  oblitum 
amygdalum.  ||  En  las  arracadas  lo  diamant  que  tè  la 
figura  de  la  ametlla.  Almendra.  Adamas,  anlis, 
amygdalie  fíguram  referens  margarita. 

AMETLLAR.  m.  Terreno  plantat  de  ametllers. 
AlmendraL  Amygdaletum,  i. 

AMETLLA8SA.  f.  aum.  Almendron.  Amygdalus 
major. 

AMETLLAT,  DA.  adj.  Lo  semblant  à  la  amet- 
lla. Almendrado.  Amygdalatus.  ||  m.  Pasta  feta  de 
farina,  mel,  sucre  y  ametllas.  Almendrado.  Ex  fari- 
na, saccbaro,  amygdalisque  confecta  massa. 

AMETLLER,  m.  Arbre  de  fullas  de  color  vert, 
primas  y  estretas,  lo  fruyt  ovalat,  de  una  polsada 
de  Ilarch,  cubert  de  una  pell  verda,  y  sota  una  cla- 
folla plena  de  porós  que  conté  la  llavor  dins.  Almen- 
drOy  almendraL  Amygdalus,  i. 

AMETLLER  ooRT.  Allozo.  Amygdalus  sylvestris. 

FLORIR  l'  ametller,  fr.  met.  fam.  Posar  cabells 
blancbs.  Encanecer.  Canesco,  is. . 

AMETLLETA.  f.  d.  Almendrica,  almendrilla. 
Parvum  amygdalum.  ||  Llima  de  manyà  que  remata 
en  figura  de  ametlla.  Almendrilla.  In  amygdals  for- 
mam  desinens  lima. 

AMETLLÓ,  m.  Ametlla  ienúra.Almendrueo,alkl•' 
za.  Acerba  amygdala. 

AMÉTRER.  V.  a.  admétrer.  ||  posar. 

AMFALONIR.  V.  n.  ant.  enüjarsb. 

AMFESTIJAR.  V.  a.  ant.  fastiqcejar. 

AMFIBI,  adj.  Animal  que  viu  en  la  terra  y  en 
la  aygua.  Anfbio.  Anfibius. 

AMFIBOLOGIA.  f .  Paraula  ó  frase  que  tè  dos  ó 
mòs  sentits.  Antologia,  Amphíbolia,  ampbibologia, 
«.  I  ret.  Figura  de  paraula  ó  de  sentència  que  tè 
diferents  sentits.  Equivoco,  anfibologia.  Atanaclassis, 
is,  ampbibolia,  aò. 

AMFIBOLÓGIGAMENT.  adv.  m.  Anfibológiea' 
mente.  Amfibologicè. 

AMFIBOLÓGIGHy  CA.  adj.  Lo  que  tè  diferents 
sentits.  Anfihológico.  Ampbibolus,  ampbibologicus. 

AMFIBRAGH.  m.  Peu  de  vers  llatí  de  tres  síl- 
labas,  la  segona  llarga  y  las  altras  breus.  Anfíbraeo. 
Amphibracus,  i. 

AMFIMAGRO.  m.  Peu  de  vers  llatí  de  ma  síU 
laba  breu  entre  dosllargas.  Anfimaero,  Ampbimaceri 
cri,  ampbimacrus,  i, 


80 


AMI 


DICCIONARI 


AMI 


AMFITEATRO.  m.  Edifici  rodó  ú  ovalat  ab  gra- 
das  al  entorn  pera  véurer  alguna  fonció  pública. 
AnfUeatro,  Amphitheatrnm,  i. 

AMIANTO.  m.  Mineral  de  color  regularment 
blanch,  brnt,  llenger,  trencadís,  fibrós,  y  resisteix 
al  foch.  Àmianto.  Amiantbns,  ambestnm,  asbestos,  i. 

AMIGAR.  V.  a.  ant.  ferse  amighs. 

AMIGH,  GA.  m.  y  f.  Qoi  té  amistat.  Amigo,  ami- 
ga. Amicas,  i,  amica,  8e.  ||  Aficionat  ó  inclinat  à  al- 
gona  cosa.  Amigo,  Propensos ,  pronos. 

ÀMicn  DE  Goa.  Lo  verdader.  Amigo  inUmo,  cordial, 
delalma.  Intimns. 

AMiCH  DB  coNFiANSi.  ConfidetiU ,  amígo  deconfianza. 
Consiliorom  alicajos ,  secretorum  comes. 

AMICH  DE  LA  FORTUNA.  Amigo  dc  lü  taza  de  vino, 
Amicitiam  vocans  ad  calcolos. 

AHicH  DE  BEifTUfAS  ó  RAHONS.  Pendencicro,  quime- 
mia.BíxosQs ,  contentiosas,  i,  rixator,  oris,  in  rixas 
proclivis. 

AL  AMJCH  PRÓBAL  PlIMER,  ANS  QÜE  l'  HAJAS  MENES- 
TER, ref.  Denota  que  nons  debém  fiar  massa  dels 
que's  venen  per  amichs.  No  eches  la  gaia  e»  tu  cama, 
ónola  acocées  despues  de  echada.  Caulè  accipito  hos- 
pitem,  cautius  expellito. 

AL  AMICB  T  AL  CARALL   NO  CANSAL.    DeUOta  qUO  UO 

convé  molestar  als  amichs.  Al  amigo  y  al  caballo  no 
apretallo.  Nec  amicum  nec  eqnum  premas. 

AMICHS  FINS  ALS  0€HS ,  k  LA  BOSSA  NO    m'   HI   TOCHS. 

Bien  te  quiero,  bien  te  quiero,  mas  no  te  dog  mi  dinero. 
Te  bene ,  te  mullum ,  te  summe  díligo,  fanstè  nibil 
tamen  ex  nummis  do  tibi ,  fanste ,  meis. 

AMICH  RECONCILIAT  ,  ENEMICH  DOBLAT,  ref.  AdVCrtoix 

que  no  debém  fiar  mòlt  del  enemich  ab  qui  havem 
tornat  en  pau.  Amigo  recondliado ,  enemigo  dohlado. 
Gratia  malorum  tam  infida  est  qnam  ipsi. 

AMICH  Y  TRASTO  QUE  NO  SERVEU,  AL  CARRER.  Bl  ami- 
go que  no  presta ,  y  el  cuchillo  que  no  carta ,.  que  se 
pierdan  poco  importa,  Amicitia  utiütate  comparata 
non  vera  amicitia  est. 

COM  MES  AMICHS  MBS  CLARS.  rcf.  Dcuota  quo  la  for- 
malitat en  los  contractes  assegura  més  la  amistat. 
Mientras  mas  amigos  mas  claros  :  entre  dos  amigos,  un 
notarío  y  dos  Ustigos,  Mútua  fides  fovet  amicitias. 

DE  AMICHS  pocHS  Y  BONS.  loc.  Amigo  de  uno,  y  ene- 
migo de  ninguno.  Ne  multis  sis  amicus. 

ENTRE  AMICHS  Y  SOLDATS  CUMPUMBNTS  SÓN  EXCUSATS. 

ref.  Entre  amigos  y  soldados  cumplimientos  son  excu- 
sados,  Inter  amícos  omnia  communía  sunt. 

ESTAR  BB  AB  SOS  AMICHS.  fr.  fam.  Estar  gras  y  bo. 
Estar  de  buen  ano,  Nitere,  pinguem,  nitidum  esse. 

FÉR  ÀMicus  ALS  ENEMISTATS,  loc.  Recoucíüar  als 
que  eran  enemichs.  Reconciliar,  ajustar,  amistar, 
Amico,  as ,  in  gratiam  reducere. 

FERSE  AMICHS.  Hoccrse  amigos ,  amistarse ,  reconci- 
liarse ,  volver  en  amistad,  Gum  aliquo  in  gratiam  re- 
dire. 

LO  vks  AMICH  LA  pèga.  éxpr.  Ensenya  la  precau- 
ció ,  ó  que  convé  no  confiar  massa  en  tots  los  que's 
venen  per  amichs,  per  quant  molts  ab  capa  de  amis- 


tat són  uns  verdaders  traïdors.  Bl  mayor  amigc 
pega ;  quien  menos  piensas  te  hizo  el  tiro ;  de  anUg 
amigo,  de  compadre  ú  compadre  sangre  en  el  ojo,  1 
fidem  fallat ,  quem  sumnum  credis  amicum. 

LOS  AMICHS    SE    CONEIXEN  EN  LA  DESGRACIA.  loC. 

amigo  le  prueba  el  peligro,  Periculum  amicum  prob 

MÈS    VAL   UN  BON  AMICH  QUE   CENT  PARENTS,  fr.  I 

vale  un  amigo  que  pariente  ni  primo.  Amicitia  pi 
pinquítali  pra^stat. 

NO  HI  HA  AMICH  SÈSS  DINER  EN  LO  BOLSICH.  ref.   I 

nota  que  aquell  que  no  tè  tots  1'  abandonan.  No  h 
amigo  ni  L•rmano  si  no  hay  dinero  en  mano,  Temp< 
si  foerint  nubila  solus  eris. 

NO  VULLASMAL  ALS  AMICHS  QUE  SÓN  DE  TOS  ENEMIC! 

ref.  No  quieras  mal  al  amigo,  porque  lo  es  de  tu  ti 
migo,  Minimè  contemnendus  amicus  inimicorum. 

TANT  AMICHS  GOM  ANTEs.  loc.  fam.  ab  quo  algú  n 
nifesla  à  altre  serli  indiferent  li  concedesca  ó  no  i 
guna  cosa.  Tan  amigos  como  antes.  Salva  amicit 
fide. 

AMIDA  ó  OMiT.  m.  Divinitat  principal  del  Ja| 
Amida,  Amida. 

AMIDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  amida, Medidar,  i 
títor,  mensurator,  mensor,  is. 

AMIDAR.  V.  a.  Examinar  la  extensió  de  aigu 
cosa  ab  lo  pam  ,  ca  na  etc.  Medir,  Mensuro,  as ,  m 
tior,  iris.  II  Proporcionar,  comparar  alguna  cosa  i 
material  ab  altra,  com  las  forsas  etc.  Medir,  Comp 
ro,  as. 

AMIDAT,  DA.  p.  p.  Medido,  Mensns. 

VENIR  AMIDAT,  fr.  Yeulr  just ,  cabal.  Venir  dplat 
renglon ,  piniiparado,  Congruere ,  aptissimè  cadeí 

TENUi  AMIDAT  DB  PAM  EN  PAM.  fr.  APAMAT. 
AMIDO.  m.   MIDÓ. 

AMIDONAR.  V.  a.  RNMIDONAR. 
AMIDONER.  m.  midonbr. 

AMIGA.  f.  AMANGBBADA. 

AMIGABLE,  adj.  Lo  que  toca  ó  pertany  à 
amistat.  Amistoso  ,  amigable  ,  amigo,  Amicabilis,  s 
ciabilis.  II  met.  Lo  que  tè  unió  ó  conformitat  ab  alt 
cosa.  Amigable,  concorde.  Gonveniens ,  concors. 

AMIGABLEMENT,  adv.  m.  Amigablemeni 
Amicè,  amiciter. 

AMIGAMENT.  m.  ant.  amanckbamsnt. 

AMIGAR.  V.  a.  ant.  Fér  à  dos  personas  amiga 
Hacer  amigos.  Adhospito,  as.  ||  ant.  fbrsb  amichs. 

AMIGAT,  DA.  p.  p.  ant.  amangebat. 

AMIGATXO.  m.  aum.  fam.  y 

AMIGOT.  m.  aum.  Amigote,  Amicíssimos. 

AMIGUET,  A.  m.  y  f.  d.  Amiguillo,  amiguií 
Amiculus.,  i. 

AMIGUisSIM  ,  A.  adj.  sup.  Amiguisimo,  Am 
cissimus ,  i. 

AMILANAR.  V.  a.  Acobardi r.  Ami7(iiiar,  aCurdr 
Timorem  injicere  ,  incutere ,  terreo,  es. 

AMILANAT,  DA.  p.  p.  Acobardit.  Amilanad 
aturdido,  Perturbatus. 

AMIL8.  Les  amè.  Amavi  illos.  ||  m.  adv.  A  müloí 
A  mejor.  Ad  melius. 


AMO 


CATALÀ. 


AMO 


81 


▼.  a.  ant.  agotai,  []  mirvàe. 
AMDL  m.  BM». 

f.  ant.  ALiANSÀ.  Q  ant.  amistat. 
V.  r.  Amaneeharse  amUtanzar- 


n^emigrm.  Scortor ,  ans. 


DA.  p.  p.  Amawehaio,  Gondi- 


*•  f.  Afecte  reef proch  entre  dos  ó  mès 
penoaas.  Amutad.  Amicítia,  se,  femiliaritas,  atis.  '|| 
AiiiKaBAiiKiT.  I  ant.  Maber,  servey,  favor.  Merced, 
fmtr,  mmMUtd.  Gratia,  6B,  favor,  is. 

AiHTAT  ram  uiTsais,  110  DuaA  PBRQUB  NO  N*BS.  ref. 
iMtinl  jK»r  interéi,  no  dura  ftorque  no  lo  e$.  Ni  sem- 
^íenreatoUa  fugit  amicitia. 

ril  URA  AMISTAT,  fr.  BB8AK  LA  MA. 

U  AMISTAT  BIf  UNA  PART  T  'lS  INTEEESSOS  BN  ALTRB. 

AmIb  y  razcn  snttenta  ó  conserva  amiitad.  Mntaa 
fdn  fovet  amicítias. 

TsiHAt  BR  AMISTAT,  fr.  Férso  amichs  los  qne  ba- 
kui  renyit.  Ami$tarse  ,  reconciliarse.  In  gratiam  re- 
vertere,  eom  aliquo  in  gratiam  redire.  ||  Reconci- 
br  als  qiie  eran  enemichs.  Reconciliar,  componer, 
tfttitm.  Amico,  as,  in  gratiam  reducere. 

TtuicAi  LA  AMISTAT,  fr.  Uom^cr  la  anUstad.  Neces- 
litntfioem  scindere. 

AMm'AYAR•  V.  a.  ant.  tornar  en  amistat. 

AMISTÓS,  A.  adj.  Lo  qne  toca  ó  pertany  à  la 
aaisut, contracte ó correspondència  amistosa.  Amis- 
(«0.  Amicns. 

AlüSroSAMENT.  adv.m.  Amistogamenteyafee- 
ttmmtnU.  Amicè. 

AMnnO0t88IllIAMEirr.  adv.  m.  snp.  AmistO' 
làMMMaKe,  afeetuosimnamente,  Stndiosissiroè,  ami- 
eissimè. 

Àurr.  m.  Tela  de  nna  vara  en  qnadro  ab  nna 
crfQ  al  mitj,  qne  '1  sacerdot  se  posa  al  cap,  de  allí 
btiu  al  coll  y  se'l  cenyeix  per  la  cintnra  qnant  se 
refesleix  pera  dir  missa.  Amito.  Amictos,  ns,  ambo- 
lagiom,  ii. 

ABÜTJANAR.  v.  a.  Ignalar  ó  repartir  algnna 
e<isa  en  dos  parts  ignais.  Promediar.  In  medias  par- 
tes  dividere. 

AüMONITAfl.  f.  pi.  Petrificacions  originadas  de 
fertas  conxas.  Ammonitas,  Ammonitae,  aram. 

AMHORZABIENT.  m.  ant.  Amortiguamiento. 
liligaUo,  modera tio,  nis. 

AUlfOBZAR.  V.  a.  ant.  y  derivats,  apagar. 
iiomcüAR. 

Ama.  m.  y 

AmnÓ.  f.  Planta  de  dos  pens  de  altnra,  las  fa- 
Ilas  semblants  al  fonoll  y  V  olor  al  de  la  orenga,  las 
flors  petitas  en  forma  de  parasso),  la  llavor  menada, 
eoRveu,  estríada  y  aromàtica,  es  medicinal.  Aímos, 

MÚ.Amia,  ae,  amninnm,  ii. 
AínmriTA.  f.  Perdó  general,  dvit  de  injürías, 

qw  decreta  on  Soberà.  Ammtia.  Amnistia,  ae,  in- 

ioriímm  oblivio. 
AüO.  m.  Lo  cap  ó  senyor  de  at 

i&flia.  Amo,  dueno.  Heras,  i.  ||  Senyor 

TOMO  I. 


de  algnna  cosa.  Amo,  seL•r.  Dominós,  i.  Q  Qni  tè  ona 
casa  llogada  à  altres.  Casera,  amo.  Dominns,  i.  ||  ant. 
Qui  està  encarregat  de  la  criansa  é  instracci6  de  al- 
gan  minyó.  Ayo,  pedagoga.  Pappas,  ae,  pedagogos,  i. 

AMO  QUE  TÀ  MOSSUS  T  NO  'lS  véU  's  FA  PORRB  T  NO  s' 

BO  CREU.  ref.  Denota  qne  no's  déo  abandonar  al  coy- 
dado  de  altres  las  cosas  própias.  Hacienda,  tu  dueno 
te  vea:  el  pié  del  dueno,  estiércol  para  la  heredad :  d 
donde  no  està  el  dueno  ahiestd  su  duela.  Dominós  pla- 
rimam  vídet  in  rebos  sais. 

FÉRSE  AMO.  met.  Apropiarse  lo  de  altres.  Hacerse 
duma,  senor.  Potior,  iris. 

GiRARSB  CONTRA  l'  AMO.  fr.  met.  fam.  Ensnperbir- 
se.  Levantarse,  alzarsedmayores,  Saperbios  seeffer- 
re. 

l\mo  fí  'l  mosso,  t  *l  MOSSO  fJL  l'amo.  loc.  Denota 
qoe  '1  bon  tracte  en  los  amos  y  criats  fà  qoe  's  dis- 
simulen algnnas  faltas  entre  ells.  Ruin  senoreria 
ruin  servidor.  Yilis  beros  ,  vilem  solet  edoxisse  mi- 
nistram. 

MÈS  val  séR  AMO  QUB  CRIAT.  fr.  Mas  vals  ser  arriero, 
que  borrico,  Jabere  prsestat  qoam  obedire. 

NI  AMO  PER  FOBSA,  NI  MOSSO  PER  FORSA.  lOC.  RopreO 

als  qoe  fan  las  cosas  de  mala  gana.  Reniego  del  tfr- 
bol  que  d  palos  ha  de  dar  el  {ruta,  Qaos  vis  semper 
bene  agere  cogit,  odi. 

NO  séa  AMO  DE  FÉR  ALGUNA  COSA.  No  tenir  llibertat. 
iVo  ser  dueno  de  alguna  casa.  Goropotem  sai  non 
esse. 

NOSTRE  AMO.  Pcr  antonomàsía  l'  sagrament  del 
ALTAR.  II  nàut.  Contramaestre.  Proreta,  ae. 

posARSE  EN  AMO.  Obligarsc  à  servir  à  algú.  Asentar 
con  amo.  Pacta  mercede,  alicajos  famala  tai  adscribi. 

QUI  k    DOS  AMOS  VOL  SERVIR  À  UN  ó  ALTRB  HA  DE  FÉR 

FALTA.  ref.  Ensenya  que  no's  poden  desempenyar  bè 
mòltas  cosas  en  on  mateix  temps.  Quien  d  muchos 
amos  sirve,  d  alguna  ó  d  una  y  atro  ha  de  hacer  falta. 
Nemo  potest  daobns  dominis  serviré. 

SÉR  AMO  DEL  AUCA,  Ó  DELS  DAUS,  Ó  DEL  TRULL.  fr. 

Tenir  mòlt  maneig  en  algona  cosaó  en  alganas  per- 
sonas.  Ser  el  dueno  del  cuchilla,  del  hato,  de  los  cubos, 
etc.  Maltom  aoctoritate  valere. 

AMODORRIRSE.  v.  r.  Ensopirse.  Amadorrarse. 
Somno  consopirí. 

AMODORRIT,  DA.  p.  p.  Amodorrada,  amador^ 
rido.  Consopitus. 

AMOHINAOOR.  m.  Qui  amohioa.  Molesto,  so- 
bon.  Molestus. 

AMOHINAR.  V.  a.  Enfadar,  enujar.  Amahinar, 
pudrir.  Irrito,  as,  slomachor,  aris.  ||  Consumir.  Ata- 
fagar.  Stupefacio,  is. 

AMOHINAR8E.  V.  r.  Gansarse  mòlt  ab  la  ave- 
riguació  de  algnna  cosa  Devanarse  los  sesos,romper' 
se  las  cascos.  Intensa  meditatione  defatígari. 

AMOHINAT,  DA.  p.  p.  Amohinada,  Irritatus. 

AMOHINO.  m.  Enfado,  molèstia.  Nàusea ,  as, 
fastidíum,  tacdium,  ii. 

AMOILLERARSEà  V.  r.  ant.  casarsb  l'  home* 

AMOHILLERATi  DA,  p.  p.  ant.  casat. 

12 


Si 


AMO 


DICCIONARI 


AMO 


. 


AMOIXAR.  Amansir,  afalagar  passant  la  ma 
per  sobre.  Papar,  Blandior,  iris,  allicio,  is. 

AMOLAR.  y.  a.  Fér  venir  à  la  rahó.  Amoldar. 
Ad  bonam  fmgem  adducere. 

AMOLLAR.  V.  a.  Deixar  anar  poch  à  poch  la 
corda  6  altra  cosa  qae's  té  subjecta.  Alargar^  afiojar. 
Laxo,  relaxo,  as.  |  Deixar  enterament  lo  qne's  tè 
apretat  6  pres.  Sohar.  Dissolvo,  dímitto,  is.  ||  En  al- 
gans  jochs  de  cartas  deixar  anar  la  jagada  podentla 
matar.  Amollar,  Gedo,  is.  ||  Pérdrer  lo  rigor,  ó  dis- 
minnbir  la  forsa  algonas  cosas,  com  la  malaltia,  la 
aygaa  etc.  Ceder,  aflojar^  menguary  moderarse.  Re- 
mitto,  restringo,  is.  |  fam.  met.  donài. 

AM<MJLIMEViT.  m.  i•LAHiMEirr. 

AMOLLIR.  V.  a.  Ablanir.  Ablandar,  enmallecer^ 
reknueer.  Matoro,  mollifico,  as.  |  ant.  Estovar  los 
matalassos,  coixins  etc.  MtUHr,  Lectam  quam  mollis- 
flimè  stemere. 

ABfOLLIT  I  DA.  p.  p.  Ablandado,  ewnolleeido, 
Matarà  tos. 

AMOLLONAR.  V.  a.  ter.  MOLLOffiB. 

AMOMO.  m.  GiNGiBU. 

AMONEDAR.  v.  g.  Redohir  à  moneda  algun  me- 
tall. Ammudar^  manedar^  manedear.  Monetam  excn- 
dere. 

AMONESTACIÓ,  f.  Avís,   advertència.  Amo- 
tustacion,  admonicion,  adverUnda.  Admonitio,  nis.  Q 
La  publicació  del  matrimoni  ó  dels  ordenandos  en  la 
missa  major  de  un  dia  festiu.  Amonestacion,  procla- 
ma, Nuptiarum  ant  sacrorum  ordinum  pubÚcatío. 

TIIIAR  LAS  AMONESTACIONS,  fr.  AMONESTAI. 

AMONESTADOR.  m.  Qui  avisa.  AmonestadoTy 
aémonitor.  Admonitor,  is. 

AMONESTAR.  V.  a.  Publicaries  amonestacions 
en  la  missa  major.  Amonestar,  cobrar  las  amo- 
mstacioneSf  ó  proclamar,  echar  las  proclamas.  Nuptias 
ia  ecclesia  denuntiare.  |  Avisar.  Amonestar,  amar. 
Moneo,  commoneo,  es,  commonefacio,  is. 

AMONESTAT,  DA.  p.  p.  Amonestado.  Monitus. 

AMONIAGH.  m.  Lo  mès  dèbil  dels  alcalís;  se 
trau  dels  vegetals  y  snbstàncias  animals.  Amoniaco. 
Ammoniacum,  i.  j]  Goma  com  Uagrimas,  de  ungroch 
rogencb  per  1'  exterior,  y  per  V  interior  blancb,  de 
gust  amarcb  y  olor  desagradable.  Amoniaco.  Ammo- 
niacum, i.  II  Goma  semblant  al  encens.  Armoniaeo, 
anumiaco,  Ammoniacum,  i. 

AMONT.  adv.  11.  ant.  amunt. 

AMONTANAR.  V.  a.  ant.  y 

AMONTANTAR.  v.  a.  ant.  amontonàr. 

AMONTONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  amontona. 
Amontonador.  Accumulator,  is. 

AMONTONABIENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
amontonàr.  Amontonamiento.  Cumulatio,  coacervalio, 
aggeratio,  nis.  ||  met.  Lo  conjunt  de  varias  espècies 
y  veus  sens  orde  ni  elecció.  Amontonamiento.  Ter- 
borum  conglomeratio. 

AMONTONÀR.  V.  9.  Jontaró  posar  unas  cosas 
fobre  altras  sens  orde  ni  concert.  Acumular,  eumu- 
lar,  amontonàr.  Gumulo,  as,  aggero,  is.  ||  met.  Mes- 


clar y  juntar  varias  espècies,  com  amontonàr  ideí 
conceptes.  Amontonàr.  Coacervo,  as. 

AMONTONAR8E.  V.  r.  Refaunirse  la  gent.  Agi 
parse,  Cumulor,  aris. 

AMONTONAT,  DA.  p.  p.  Amontanado.  GumuL 
tus. 

AMOR.  m.  Afecte  ó  inclinació  à  alguna  persoi 
ó  cosa.  Amor,  ley,  vohintad,  Animus,  i,  venns,  eri 
Q  Suavitat,  blandura,  com  lo  pare  castiga  als  fills  < 
AMOt.  Amar.  Suavitas,  atis.  ||  La  persona  amad 
Amor,  amores,  mis  amares.  Delicise,  aram,  amor,  is. 
Agrado,  afabilitat.  Amor,  agrado,  afMUdad.  Aflab 
litas,  comitas,  atis. 

AMOE  AB  AMOE  SE  PAGA.  ref.  pora  denotar  la  mul 
correspondència  en  qualsevol  cosa  favorable  ó  ai 
versa.  Amar  can  amor  se  paga.  Si  vis  amari,  ama. 

AMOE  DE  GBNDEE,  BUGADA  SENS  GENDEA.  ref.  DeUO 

la  tíbiesa  y  poca  duració  de  la  amistat  entre  sogres 
gendres.  Amistad  de  gema,  sol  en  úwiemo.  Suspec 
et  brevis  generi  amicitia. 

AMOE  DE  GOS.  Lo  sousual.  Amor  Uucwo,  Amor  lib 
dinosus. 

AMOE  DE  HOETBLÀ.  m.  Planta  de  dos  peosdealtnr 
ab  la  cama  quadrada,  plena  de  punxas,  las  full 
estretas,  col-locadas  de  vuyt  en  vnyt  ab  pnnxas  p 
demunt,  las  flors  petitas  y  grogas.  Amor  de  horUk 
no.  Aspergula,  ae,  aperíne,  es. 

AMOE  DE  MONJA  T    PET  DIT  FEAEE  TOT  ES  ATRB.  rel 

Denota  que  semblant  amor  tan  prest  se  posa  com  1 
lleva.  Amor  de  monjas  fuego  de  estapas.  Amor,  n( 
amor. 

RO  HI  HA  AMOE  COM  LO  DE  LA  MAEE.  loC.  DettOtE  qi 

Tamor  dels  pares  es  lo  mès  verdader  y  segar.  Am< 
depadre  que  todo  lo  demés  es  aire.  Nibil  paten 
amore  constantius,  solidiàs. 

AMOE  DE  FAEE  TOT  LO  DEM^S  ES  AYEE.  rcf.  AdvertO 

qne  sols  l' amor  dels  pares  es  segur.  Amor  de  pad 
que  todo  lo  demds  es  aire,  Nihil  paterno  amore  soL 
dius. 

AMOE  DE   SENTOE  ATGUA  EN  CISTELLA,  ref.  DeOOta 

pocb  segur  que  es  dit  amor.  Amor  de  Smor  o^imi  < 
cesto.  Brevis  est  magni  fortuna  favoris. 

AMOE,  PENAS  T  DINEES  NO  PODEN  BSTAE  SBGEBTS.  Tt 

Denota  que  aquestas  cosas  no  poden  dissimuiars* 
Amares ,  dolores  y  dineros  no  pueden  estar  eneMerto 
Amor  et  divitia;  celari  neqneunt. 

AMOE  PLATÓNicH.  Lo  puramcut  ideal.  Amor  plaU. 
nico.  Amor  platonicus. 

AMOE  PEOPi.  Lo  desordenat  ab  que  ha  's  mira  à 
mateix.  Amorpropio.  Sui  amplexi,  efiraenatos  «no 

AMOE  TGEAVEDAT  NO  PASfAN  PEEUNFOEAT.  rof.  ÏH 

nota  que  V  amor  atropella  tots  los  respectes.  Ami 
ni  eata  linaje,  ni  fé,  ni  pleitohamenaie.  Cnpidiais  en 
mena  porri  folio  víncta  est. 

DE  MIL  AMOEs.  loc.  Dc  mòlt  bona  gana.  De  mil  am( 
res.  Libentissimè. 

EN  AMOE  T  COMPANYA,  loc.  fam.  Ett  amístat  y  con 
panyia.  Bn  amor  g  campana.  Unanimi  consensn. 

LAS  SOPAS  Y  AMOES  LOS  PEOIEES  SÓN  UM  MILLOES.  FC 


AMO 


CATALÀ. 


AMP 


83 


He  Im  ijrw  y  lat  eoto  U»  eniradas,  Sopas  y  amo-- 
res  los  primeras  los  mtjores,  Amoram  et  ludorum 
e^iestríiim  ioiUa  plm  ardorís  habeot. 

PAflSAH  U»  AMOiS  T  QUEDAN  L06  DOLORS,  ref.  DeOOta 

qve  1  i  dels  amors  sol  sér  amarch  y  trist.  Yann 
im  Mioref ,  y  fu4a%  los  dolores.  Extrema  gaudia  Inc- 
twoceapat. 

fil  AMoi.  loe.  fam.  Per  atenció,  mirament  ó  res- 
fetkt.  Por  amor,  por  eoMsa^  por  razon.  Cansa,  gratia. 

fm  A«ot  ME  DÉo.  loc.  Ab  qne's  demana  encarida- 
Mil  algooa  cosa.  Por  amor  de  Dtos.  Propter  Denm. 
I  Sèfis  interès.  Por -amor  de  Dios,  Propter  amorem 
Itei.  I  Sens  recompensa  de  algnn  traball.  Por  amor 
à  tíos.  Amore  Dei. 

na  Awm  vel  ioü  lupa  'l  llop  lo  íoc.  ref.  Ense- 
lya  ^'Is  afalechs  mès  se  fan  per  interès  qae  per 
iMf.  Meaea  la  eola  el  can,  no  por  ti  $%no  por  el  pan, 
SefMs  blandiUaram  ntilitas,  qnam  amor. 

«n  tí  AHOis  TÒ  DOLois.  ref.  Denota  qne  1*  amor 
sol  anar  acompanyat.de  penas.  Quien  tiene  amor  tiene 
ftm,  Qmm  adama  d  la  doneella,  el  alma  trae  en  pena. 
àflMrangit  animom. 

iteB  6  Amrtn»  ai  mòlt  amoe  ó  agiado.  Acfmt- 
lir  ò  fioèír  aèiertoi  los  brazos  ó  con  los  hrazos  ahier^ 
lii.8opiiiÍ8  manibas  exeipere. 

AMOBRAmílR.  V.  r.  ant.  bnmalaltiise. 

AHCMOIBJi  ó  voidüjI.  f.  Herba  rastrera,  de  flor 
poeh  vistosa,  però  de  molla  olor.  Minonetas^  reseda 
•Wiw.  Reseda  edorffera. 

V.  n.  ant.  afalasar. 
m.  d.  Amorcillo.  Levis  amor. 

f.  pi.  Senyas  pera  manifestar  í 
Mor.  Ammieones,  Anatorü  gestos. 

àMOSLÓBj  A.  adj.  Carínyós,  amable.  Amorosa. 
ÍB««olv8,  Maodos,  amabilis.  ||  Parlant  de  cosas  ma- 
tinals, bla,  suao,  pastós,  fàcil  de  traballarse.  Amo^ 
rm.  Handas,  snavis.  |  Dit  del  temps  templat,  y 
útí  'sdhi:  tarde  amorosa.  Amoroso,  Umplado,  apaci* 
Nr,  Mando.  Macidos,  lenis. 

SÉR  amorós  COM  UNA  ARGBLAGA.  fr.  pera  denotar 
fM  Ma  persona  es  aspra  y  desapacible  en  sòo  trac- 
te y  paranlas.  Ser  como  unas  ortigas.  Asper»,  pan- 
gMitis,  nrentis  natnrae  esse. 

AIKMUMAIIENT.  adv.  m  Amorosamente. 
Aattier,  amatoriè,  amicè. 

AMOBOSIR.  V.  a.  amollis. 

àÈOOnOBtasiMj  A.  adj.  snp.  Amorosisimo. 
AoalnUssimas. 

AMOBOStssiMAMEBiT.  adv.  snp.  Amorosisi- 
amenu.  Amabilíssimè. 

AMOROraTAT.  f.  docilitat,  dolsura. 

AMOHBÀGIA.  f.  hamorrAgia. 

AMOBRAR.  V.  n.  Fèr  inclinar  lo  cap  à  terra. 
iMrrar.  Capat  snbmittere.  ||  Fèr  càarer  de  morros. 
Aèociíuir.  In  voltam,  in  os  procambere.  ||  Acercar 
ilgona  cosa  de  pantà  al  objecte  ó  paratge  ahont  ba 
^  (èrar,  com  la  pistola  als  pits,  la  atxa  à  la  paret. 
Aisesr.  Appropinqoo,  as,  addaco,  is.  ||  També  s' asa 
«•«  redprocb. 


AMORRAT,  DA.  p.  p.  Amorrado.  Pronos. 

AMORRIAR8E.  v.  r.  Rehunirse'l  bestiar  de 
llana  à  la  sombra.  Acarrarse.  Oves  ad  nmbras  cap- 
tandas  nniri. 

AMORSAR.  V.  n.  esmorsar. 

AMORTAIXAR.  y.  a.  ENMORTALLAR.  ||  AMOR- 
TIR. 

AMORTAR.  V.  a.ant.  y 

AMORTIR.  V.  a.  Esmortabir,  mitigar.  Amortí- 
guar.  Semianimem  rellnqaere,  reddere. 

AMORTI8AGIÓ.  f .  y 

AMORTI8AHIENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
amortisar.  Amortizacion,  Possessionam  à  saecolari- 
bas  ad  ecciesiam  translatío. 

AMORTISAR.  v.  a.  Passar  los  béns  à  qui  no  'Is 
pót  enagenar.  Amorlizar.  Possessiones  à  sascalari- 
bus  ad  ecciesiam  transferre,  extra  commerciam  po- 
nere.  ||  Dit  dels  ceosals  etc.  llabir,  redimir  lo  capi- 
tal. Amorlizar,  redimir,  quilar.  Redimo,  is. 

AMORTI8AT,  DA.  p.  p.  Amortizado. 

AMORTITZAR.  V.  a.  amortisar. 

AMOSGARSE.  V.  r.  fam.  Enfadarse.  Amostazar- 
se,  amoscarse.  Excandesco,  is. 

AMOfiSAR.  V.  a.  y  sos  derivats,  amvssar. 

AMOSTRAR.  V.  a.  y  sos  derivats,  mostrar. 

AMOTAR8E.  V.  r.  Formar  mota  las  plantas. 
AmacoUarse.  In  manipalos  crescere. 

AMOITNADAMENT.  adv.  m.  AmoUnadamenU, 
sediciosamente,  tumultuosamenu.  Tamaltaosè,  tamal- 
taaríè. 

AMOTINADORy  A.  m.  y  f.  Qai  amotina.  Amo~ 
tinador.  Tumultaosas»  facciosas,  i. 

AMOTINAMENT,  m.  La  acció  de  amotinarse, 
y*l  mateix  motí.  Amotinamiento.  Sedltio,  tonal- 
toatio,  nis,  motas,  as. 

AMOTINAR.  V.  a.  Alborotar  on  regne,  poble,  re- 
pública ó  exèrcit  contra  sòn  superior.  Amotinar.  Tu- 
multo,  as,  tumultom  concitare.  |)  Torbar,  alborotar 
las  passions.  Amotinar,  alborotar.  Torbo,  pertorbo, 
as. 

AMOTINARSE.  V.  r.  Rebel-larse  contra  Is  su- 
periors. Amotinarse,  rehelarse,  sublevarss.  Tomoltnor, 
aris.  II  Amontonarse  la  gent  en  algun  paratge.  Agol^ 
parse,  remolinarse.  Confino,  is,  conglobor,  aris. 

AMOTINAT,  DA.  p.  p.  Amotinado.  Tomultnatos. 

AMOTLLAR.  V.  a.  Fèr  guarnicions  en  la  pinto- 
ra. Amoldar.  Ad  typum  conformaré. 

AMOVIBILITAT.   f.  Amovibilidad.  Amovílítas* 

AMOVIBLE.  adj.  Lo  que  *s  pót  separar  de  algun 
Uocb;  antiguament  se  deya  dels  empleos,  ara  del 
benefici  eclesiàsticb,  que  es  col-latiu.  Admovible, 
amovible  ó  adnütum.  Ad  nutum,  ad  arbitríam  amo- 
vile  beneficium  ecclesiasticum. 

AMPARA.  f.  Detenció  de  alguna  obra.  Embargo. 
iBdificationis  mora,  inbibitio.  ||  Segrest,  embarg. 
Embargo,  y  ampara,  p.  Ar.  Sequestratio,  nis. 

ABIPARADOR.  m.  Amparador.  Defensor,  pro- 
tector,  is. 
igM^MiAR*  V.  a.  Protegir,  defensar,  recniltr  à 


►I 


,  , 


' 


84  AMP 

algú.  Xmparary  proteger,  favarecer.  Protego,  is, 
tueor,  eris.  0  Impediria  prossecució,  de  alguoa  obra. 
Embargar.  Impedio,  praepedio,  is.  ||  Segrestar  ó  em- 
bargar los  béns  mobles.  Embargar^  y  amparar.  p. 
Ar.  Sequestro,  as. 

AMPARARSE.  V.  r.  Ampararse.  Sese  taeri.  || 
Aprovecharse,  valerse.  Ere  aliqua  fruclom  capere. 

AMPARATy  DA.  p.  p.  Amparado,  Protectos. 

AMPARO.  m.  Favor  ó  prolecció.  Amparo.  Pa- 
trocÍDÍam,  íi.  D  Qualsevol  abrich  ó  defensa.  Amparo, 
asilo,  refugio.  Tutela,  aï,  pro^sidinm,  ii,  propngna- 
culum,  i.  II  La, persona  que  favoreix  ó  protegeix. 
AmparOf  protector,  amparador.  Defensor,  is. 

AMPIT  Ó  ABITPIT.  m.  Barana  de  paret.  An- 
tepecho.  Lorica,  maceria,  ae. 

AMPLA.  f.  y 

AMPLADA,  f.  AMPLARIA. 

AMPLAMENT,  adv.  m.  àmpliament.  2.  ||  abun- 
dantment. 

AMPLARIA.  f.  Anehura,  ancho.  Latiludo,  am- 
plitudo,  inís.  II  En  las  telas.  Anchura.  Latitudo,  inis. 

AMPLÀ8,  SA.  adj.  anm.  Mòlt  ample.  Anckisimo. 
Amplissimus. 

AMPLEy  A.  adj.  Lo  que  tè  dimensió  contraposa- 
da à  la  llargària.  AneAo.  Latns,  amplns.  [|  Extés,  di- 
latat, balder,  folgat.  Holgado,  hornaguero.  Laxns.  || 
ro.  amplJLria. 

AMPLEGURTy  A.  adj.  Mès  ample  que  Uarch. 
Anchicorto,  Latitndine,  quam  longítudlne  major. 

AMPLE8A.  f.  amplíria. 

AMPLIACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  ampliar. 
Ampli ficacion,  ampliadon.  Ampliatio,  nis. 

AMPLIADOR.  m.  Ampliador,  amplificador.  Am- 
plificalor,  is. 

ÀMPLIAMENT,  m.  ant.  ampliació.  ||  adv.  mod. 
Ampliamente,  extensamente.  Ample,  ampliter,  latè. 

AMPLIAR,  v.  a.  Engrandir,  anmentar,  extén- 
drer.  Ampliar,  dilatar,  extender.  Amplio,  dUato,  as. 

AMPLIATy  DA.  p.  p.  Ampliado.  Ampliatns,  di- 
lata tus. 

AMPUATIU.  adj.  Lo  que  tè  virtut  de  ampliar. 
Ampliativo,  Qnod  ampliaré  valet. 

AMPLIFIGAGIÓ.  f.  AMPLIACIÓ.  ||  ret.  La  exor- 
nació  del  discurs,  ab  que  V  orador  fà  profunda  im- 
pressió al  animo  dels  oyents.  Amplificacion,  Ampli- 
fícatio,  nis. 

AMPLIFIGADABIENT.  adv.  m.  Amplificada- 
mente.  Amplificè. 

AMPLIFIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  amplifica. 
Amplificador.  Amplificator,  is. 

AMPLinCAR.  V.  a.  AMPUAR.  |]  r.  Exténdrer  un 
discurs.  Amplificar.  Amplifico,  dilato,  as,  augeo,  es. 

AMPLIFICAT,  DA.  p.  p.  Amplificado,  Amplifi- 
catus. 

AMPLÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Lo  que  tè  mòlta  am- 
plàrin.  Anchisimo,  Amplissimus.  []  Dit  de  las  cosas 
immaterials,  com  facultats  amplissimas.  AmpUsimo. 
Amplissimus. 

AMPUTOT.  f.  Extensió,  dilatació.   Amplitud. 


DICCIONARI  AMÜ 

Amplitudo,  inis,  vastilas,  atis.  ||  ant.  ampuma. 

AMPLOYA.  f.  fam.  sardina. 

AMPLURA.  f.  ant.  amplíria. 

AMPOLLA,  f.  Vas  de  vidre  ó  cristall  de  co 
llarch  y  estret,  la  panxa  ampla  y  rodona.  Ampolh 
redoma,  Ampulla,  se.  ||  met.  butllofa. 

AMPOLLETA.  f.  d.  Ampolleta,  ampollica,  ampo 
llita.  Parva  ampulla.  jj  Rellotge  de  arena,  dit  així  pe 
estar  compost  de  dos  ampolletas.  Ampolleta.  Clej; 
sydra,  ae.||La  que  serveix  per  posar  la  crisma 
Crismera  oliera.  Sacri  chrismatis  pixis.  K  La  de  ay 
gua  de  olor.  Pomo,  Odorarium  vas. 

AMPÓ8IT.  m.  EMPÓsiT. 

AMPRAMENT.  m.  ant.  bmbarch. 

AMPRAR.  V.  a.  Emmanllevar.  Pedir  ó  toma 
prestado,  y  amprar.  p.  Ar.  Creditnm,  vel  mutoui 
rogare.  ||  Amparar.  Protego,  is.  ||  ant.  Aprofitarsc 
Aprovecharse,  valerse.  E  re  aliqua  fructnm  capere 

AMPRAT,  DA.  p.  p.  Amprado.  Mutuatus. 

AMPRE.  adv.  ter.  y  1.  ant.  vespre. 

AMPRIU8.  m.  pi.  Terra  erma  y  comuna  de  al 
gun  poble.  Baldio.  Incultus  ager.  ||  ter.  Racó  ahoi 
se  solen  tirar  las  escombrarias.  Bagwrero.  Loeu 
stercoreus. 

AMPUTACIÓ,  cir.  La  operació  de  tallar  alga 
membre.  Amputacion.  Amputatio,  ois. 

AMPUTAR.  V.  a.  Tallar  ó  separar  del  Cot  algoi 
membre.  Amputar.  Amputo,  as. 

AMPUTAT,  DA.  p.  p.  Amputada.  Ampatatus. 

AMUGRONAR.  V.  a.  p£r  colgats. 

AMULATATy  DA.  adj.  De  color  mulato.  Amula 
tado.  Snbniger. 

AMULET.  Remey  supersticiós,  preservatiu  d 
vàrias  malaltias.  Amuleto.  Amuletum,  i. 

AMUNIÓ.  f.  Número  gran  y  exceeaiii  de  tigon 
cosa.  Multitud.  Turba,  ae,  multitudo,  nis. 

AMUBIT.  adv.  11.  Dalt,  demunt,  la  part  alta.  Ar 

riba.  Sursum,  versus.  ||  met.  Lloch  prehemioeot  qa 

ocupa  algú  respecte  de  altre.  Arriba,  Soperiori  loec 

0  En  los  escrits,  ans,  antecedentment.  Arriba.  Sopn 

EN  AMUNT.  mod.  adv.  Pera  significar  aornenl  d 
preu,  número  ó  temps,  com  de  las  deu  kn  amuni 
Arriba.  Supra. 

DB  AMUNT  avall.  loc.  Dc  arriba  abajo,  de  fiés  i 
cabeza,  desde  el  principio  hasta  el  fin.  Susqoe  deqoc 
à  capite  ad  calcem. 

FÉRHO  ANAR  TOT  DB  AMUNT  AVALL.  fr.   lOVertíf  COfl 

fusament  Y  orde  de  las  cosas.  Trastornar.  Turbo,  ai 

PER  AMUNT.  m.  adv.  AVANT. 

AMUNTONAR.  V.  a.  y  sos  derivats,  amontonai 

AMURA.  f.  nàut.  Quadra  de  proa.  Mida  de  1 
nau  en  lo  punt  que  determina  la  quarta  part  de  1 
eslora  y  de  sa  major  llargària  per  la  part  de  for 
contant  desde  la  proa.  Amura.  Alvei  navis  dimensió 
g  nàut.  Corda  entre  cada  puny  de  la  major  y  tri 
quet.  Amura.  E  velis  pendens  funis. 

AMURADA.  f.  nàut.  Costats  interiors  de  la  nau 
Amurada.  Interior  navis  latus. 

AMURAR.  V.  a.  Tirar  per  la  amara  y  porUr  V 


ANA 


CATALÀ. 


ANA 


85 


pooy  eovers  proa,  ahont  està  assegurada  la  amara, 
laanr.  Yeli  fanem  ad  proram  adducere. 

àMXmCAm  f.  MOICA. 

AmnuUAB.  ÀiANDONARSB.  |  Baíxar  ó  inclinar  lo 
ap.  Àm&rrar,  Capot  snbmittere. 

AMUmRIABSE.  V.  r.  Se  dia  del  bestiar  qaant 
i!  esUa  se  reooeix  à  la  sombra  pera  regaardarse  del 
sal.  icarrorse.  Oves  ad  ambras  captandas  aniri.  || 
Fér  lo  murri,  do  responent  é  lo  qae's  dia.  Amorrar, 
Obttulesco,  is. 

AIIII8AR.  V.  a.  DITKRTIR. 

AMmABSE.  V.  r.  ant.  DfVBaTiRSB. 
A1IU88ABIE1IT.  m.  Sensació  aspra  y  desagra- 
dable qoe  caosan  en  las  dents  los  àcits.  Dentera. 
Beitiani  stapor,  hebetodo.  ||  La  acció  de  anarsen  lo 
il  dds  iaslraments  de  tall  ó  de  pantà.  Bmbotadura, 
mktamkmto,  Hebetatio,  obtosio,  nis. 

AürasAB.  T.  a.  Caasar  V  àcit  ana  sensació 
upn  y  desagradable  à  la  dentadara.  Acedar,  dar 
ietíera^  alargar  los  éimies.  Stapore  dentes  afficere, 
iealesbebetare.  |  Fér  pérdrer  lo  fil  als  instraments 
detall.  Swibolar.  Hebeto,  as. 

àMmBAMSEm  V.  r.  Eogroixirse  '1  fil  dels  ins- 
Wnne&ts  per  bayér  tallat  algana  cosa  aspra.  Embo- 
itfK.  Obtaodo,  is.  I  Tenir  dentera.  Acedar,  dar  dm» 
trra.  HebescOy  is. 

àMXfXAMm  V.   a.  AMOIXAR. 

AN. 
AH.  BB.  aot.  AJCT. 

ARA.  f.  Xifra  ab  qae  *ls  metges  significan  pes  ó 
qBiBtitat  igual.  Ana.  Ana,  e.  J  Mida  de  mitja  cana  à 
{Mea  diferència.  Ana.  Minoralna.  ||  Lo  planeta  vínus. 

ARABAFTmiE.  m.  Heretgia  dels  anabaptis- 
tas.  iMàap(aiiiio.  Anabaptismos,  i. 

ANABAFnflTA.  m.  Heretge  qae  pretea  qae 
bo's  deakea  batejar  las  criataras  fins  qae  tingan  as 
de  ribé.  AMobapHsta.  Anabaptista,  se. 

AKABBOQVnSME.  m.  med.  Operació  de  ttn  na 
qae's  fi  ft  las  pestanyas,  qaant  ofenen  à  la  vista. 
iukroqmsmo.  Anabrocbísmas,  i. 

ANAGABDt,  NA.  Compost  ab  anacart.  Anaeur- 
dÍRo.  Anacardio  oonfectas. 

ANAGAMIINA.  f.  Confecció  de  anacart,  la  qae 
diiWo  tè  la  Tirtot  de  restitahir  la  vista.  Anacardina. 
loaeardi  confectio. 

AMACART.  m.  y 

ANAGiüiTI.  m.  Arbre  gran  de  la  índia,  la  pell 
^drosR  y  obscora,  las  fallas  en  forma  de  cany 
pia,  k»  fmyt  eo  figara  de  cor,  blancb,  ab  ona  closca 
!  dJDs  QDa  llavor  de  igaal  figara;  s'  asa  en  la  me- 
^aa.  Amttcisrdo.  Anacardiam,  ii. 

AXACaO.  m.  ÀHBCH.  • 

ANAGOSirrA•  m.  Qai  via  retirat  del  mon  en- 

^tàla  virtot  y  penitència.  Anacoreta.  Anacbo- 

feta,«. 

^AGOBÉnCH,  CA.  adj.  Lo  qae  pertany  al 
'lucoreta.  AnaeoriHeo.  Ad  anacboretam  pertinens. 


ANACREÓNTIGH,  CA.  adj.  Yers  ó  poesia  à 
imitació  dels  de  Anacreont.  Anacreóntico,  Anacreon- 
ticas. 

ANACRONISME,  m.  Confasió  en  Y  orde  dels 
fets.  Anaeronismo.  In  temporis  compotatione  error. 

ANADA.  f.  Acte  de  anar  de  an  paesto  à  altre. 
Ida.  Profectío,  nis.  ||  descart.  ^  En  lo  joch  de  villar 
la  sartida  de  la  bola  del  qae  jaga  fora  de  la  mesa. 
IL•.  Globali  exitas.  ||  La  acció  y  efecte  de  anar.  Ida. 
Profectio,  nis. 

anada  t  vinguda,  loc.  La  acció  de  anar  y  venir. 
Ida  y  venida,  Obversalio,  nis. 

BN  DOS  ANADAS  T  viNGUDAs.  loc.  fam.  Ab  mòlt  poch 
temps.  En  dos  idas  y  venidas.  Qaambrevissímè. 

LA  ANADA  DEL  BON  METGE.  loC.  LA  ANADA  DEL  FUM. 

LA  ANADA  DEL  FUM.  loc.  fsm.  Donota  '1  dositg  do 
qae  no  torne  '1  qai  se'n  ysí.  Laida  del  humo,  del  ea¥- 
tivo,  Abeas  et  namqaam  redeas. 

NO  DEIXAR  LA  ANADA  PER  LA  TORNADA,  fr.    DOnOta  la 

eficàcia  ab  qae's  pretén  algana  cosa.  No  dar  ó  no 
dejar  la  iL•  por  la  venida.  Ultrò  citroqae  comeat. 

Anada.  f.  jlnech. 

ANADEJAR.  v.  n.  Caminar  com  Y  ànecb.  Ano- 
dear.  Anatis  moi'e  incedere. 

ANADÍ.  f.  d.  Lo  poll  del  ànech.  Anadino^  anadon- 
eillo.  Anaticala,  se,  anatis  pallas.  D  L' ànecb  novell. 
Anadon.  Anas,  atis. 

ANADIPL088IS.  f.  ret.  repetició. 

ANADÓ.  m.  ant.  sortidor.  ||  m.  Ànech  jove.  Ana- 
dondllo.  Pallas. 

ANADOR.  m.  ant.  andador. 

ANADURA.  f.  ant.  anada. 

ANAFIL.  m.  Instrament  músich  semblant  à  ana 
trompeta  recta.  AnafiL  Panica  taba,  fístala,  ae. 

ANAFILER.  m.  Qai  toca  Y  anafil.  Anaflero. 
Tibicen,  tabicen,  inis. 

AnAjtora.  f.  ret.  repetició.  ||  Nom  qae  donan 
los  astrólechs  à  la  segona  casa  de  sos  pronóstichSy 
en  orde  als  bèns  immobles.  Anàfora.  Anaphora,  m. 

ANAFÓRIGH,  CA.  adj.  med.  Qai  trau  espessor 
de  sanch  en  los  espatos.  Anafórico.  Anaphoricas. 

ANAGALL8.  f.  Espècie  de  corretjola.  Anagdlidi. 
Anagallis,  idis.  ||  Planta  de  tres  peas,  ramosa,  po- 
blada de  fullas  estretas,  y  flors  grans  de  un  hermós 
color  blau.  Azulejo.  Gentaurea  cyanas. 

ANAGN08T.  m.  ant.  llegidor. 

ANAGOGE.  f.  y 

ANAGOGIA.  f.  Exposició  de  la  Bíblia  pera  ex- 
plicar las  exceWéncias  de  la  glòria.  Anagogia,  0$^- 
goge,  Anagogia,  ai,  anagoge,  es. 

ANAGÓGIGABiENT.  adv.  En  sentit  mfstich. 
Anagógkamente.  Anagogicè,  anagogicas. 

ANAGÓGIGH.  adj.  Pertanyent  à  la  anagogia. 
Anagógico, 

ANAGRAMMA.  f.  Transposició  de  Uetras  ó 
senténcias,  com  Roma  per  dir  Amor.  Anagrama. 
Anagramma,  tis. 

ANAGRA1IIMATI8TA.  m.  Qui  fà  anagrammas. 
Anagramathador,  Anagrammatum  scriptor. 


86 


KM 


DICCIONARI 


ANA 


ANAGRAMMATISAR.  V.  n.  Fér  anagrammas. 
Ànagramatizar,  Anagrammata  fíngere. 
ANAGUA8.  f.  ENiGUÀS. 

ANAL.  m.   ANNAL. 

ANALÉGTIGHy  CA.  adj.  med.  Lo  mateix  qae 
restaurador,  ó  que  restituheix  las  forsas  al  malalt. 
Amléctico,  analéptico,  lastaarativus.  ||  pi.  ant.  Es- 
claus que  feyan  de  refectorers.  Amléctieos.  Aualec- 
tes,  as. 

ANALI8AR.  V.  a.  Fér  anàlisis.  Analizar.  Exami- 
no, as,  discutio,  is. 

ANÀLISIS,  f.  Resolució  ó  separació  de  las  parts 
de  un  tot  fins  à  conèixer  sos  principis  ó  elements. 
AnúlisU.  Resolutio,  nis,  analysis,  is.  |  mat.  L'  art 
de  resóldrer  los  problemas  per  la  àlgebra.  Anàlisis. 
Analysis,  is.  ||  Examen  de  alguna  obra  ó  escrit. 
Afiélisis.  Analysis,  is. 

ANALISTA,  m.  annalista.  ||  m.  mat.  Professor 
de  geometria  algebraica.  Amlisla.  Analysta,  se. 

ANALÍTIGA.  f.  Art  de  resóldrer  las  cosas  en  sos 
principis.  Analiiica.  Ars  aoalytica. 

ANALÍTIGAMENT.  adv.  mod.  AnaliUeamenU. 
Analyticè,  per  analysim. 

ANALincHy  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  anà- 
lisis. AnaUtico.  Analyticns. 

ANÀLOGH9  CrA.  adj.  Anúlogo,  analògica.  Ana- 
logicus. 

ANALOGIA,  f.  Proporció,  relació,  conveniència 
de  una  cosa  ab  altra.  Analogia.  Analogia,  ae.  ||  La 
primera  part  de  la  gramàtica  que  tracta  del  origen 
de  las  parts  de  la  oració  ab  sas  propietats  y  acci- 
dents. Analogia.  Analogia,  ae. 

ANALÓGIGAmENT.  adv.  m.  Analógicamente. 
Analogícè. 

ANALÓGIC3I,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 

analogia.  Analógico,  Analogicus. 

ANALOGISME.  m.  Comparació  de  relacions. 
Analogismo,  Analogismus,  i. 

ANAMENT.  m.  anada. 

ANANA.  f.  Planta  de  las  Indias,  las  fnllas  de  la 
qual  cubreix  la  cama,  la  flor  violada,  'I  frnyt  com 
una  pinya,  encarnat,  que  passa  desprès  à  grocb. 
Anana.  Ananas,  atis. 

ANANT.  p.  a.  Andando.  Ambulans. 

ANANTAR.  V.  a  ant.  procbhir. 

ANAP.  m.  ant.  Copa,  vaso  para  beher.  Patera, 
pbiala,  so. 

ANAPESTO.  m.  Peu  de  vers  llatí  de  dos  síl- 
labas  breus  y  una  llarga.  Anapeslo.  Anapaestus,  i. 

ANAPLERÓTIGH.  adj.  med.  Se  diu  del  remey 
que  fà  que  '1  Uoch  de  una  ferida  s'  umpla  de  carn. 
Anapleurótico.  Anapleuroticus. 

ANAR.  V.  n.  Mónrerse  de  un  lloch  à  altre,  /r, 
andar,  caminar.  Ambulo,  deambulo,  as,  iogredior, 
eris.  II  Apostar,  com  va  una  pesseta,  /r.  Pignore 
certare,  conlendere.  ||  Consistir,  depenjar,  y  sols  s* 
usa  en  las  terceras  personas.  ír,  consistir,  estar  en, 
dependir  de.  Consisto,  is,  istum  est.  |j  Importar,  in- 
teressar, com:  res  mi  va  en  això.  !r,  importar,  inUrt- 


sar.  Inlerest.  jj  Córrer  per  tants  anys,  com  va  per 
nou  anys.  /r.  Permeo,  ambulo,  as.  ||  Diferenclarse, 
com,  lo  que  va  de  pare  à  fill.  Ir,  distar.  Disto,  as, 
differo,  ers.  jj  Dirigirse  un  camí  à  tal  part,  com 
aquesta  carretera  va  à  Madrit.  /r,  llevar,  Dnco,  is.  || 
En  lo  joch  de  cartas  fér  joch,  ó  entrar.  Ir,  entrar, 
jugar.  Ago,  ludo,  is.  ||  Obrar,  procehir.  Ir,  portarse, 
proceder.  Ago,  is,  bene  vel  malè  se  gerere.  ||  Conju- 
garse  un  verb  per  altre.  Ir.  Inflecto,  is.  H  Yéndrerse 
las  cosas  à  tal  preu.  Ir,  valer,  pasar,  estar,  estimo, 
as,  aestimatíonem  mercès  babere.  0  Significant  1* 
estat  de  alguna  cosa ;  com  va  'I  mon  al  revés,  tot  va 
mal.  Ir,  andar,  estar.  Evenio,  accido,  is.  J  Mónrerse 
actualment  lo  rellotge  y  altras  màquinas  que  tenen 
sòn  moviment.  Ir,  andar.  Ambulo,  as.  ||  Junt  ab  lo  mo- 
do;  com  de  puntetas,  à  peu  descals,  à  caball,  à  fos- 
cas,  à  quatre  grapas,  à  sos  vicis,  à  pen  coix.  h,  ffH- 
dar.  Ambulo,  as,  vado,  is.  ||  Junt  ab  los  gemodis  de 
altres  verbs  denota  la  acció  y  actual  execució  de 
ells,  com  ANAE  corrent.  Ir,  andar  eorriendo,  córrer. 
Curro,  percurro,  is.  Q  Junt  ab  la  partícula  a,  ab, 
per,,  de,  en,  y  alguns  noms  pren  la  significació  de 
ells,  com  ANAR  à  passeig.  Ir,  andar  d  paseo,  pasear. 
Ambulo,  deambulo,  as.  ||  Ab  la  preposició  contra, 
denota  perseguir,  ó  çér  de  contrari  parer.  Ir.  fnsto, 
as.  II  Ab  la  preposició,  fora  de,  significa  acció  con- 
traria al  verb,  com^^t  fora  de  camí.  Ir,  Eo,  is.  | 
Junt  ab  algun  infin^B  disposarse  per  la  acció  del 
verb  ab  que's  junts^v.  Prasparo,  as. 

ANAR,  DIR  ó  PARLA^iBR  ALGÚ.  fr.  Tirar  llatinadas  ó 

iténdrer  que  's  paria  per  al- 
ir.  rifar  d  ventana  stíiakda. 
Aliquem  signanter  notaré. 

ANAR  A  CEGAS.  fr.  Sòus  vóQrersebi.  Andar  rief«- 
mente.  Caecutio,  is.  Q  met.  Sens  coneixement  dí  refle- 
xió. A  ciegas.  Caecè. 

ANAR  i  DIR.  fr.  Explica  que  8*  està  à  punt  de  dir 
alguna  cosa.  Tener  en  la  punta  óenel  pico  de  la  Ien- 
gua.  Labra  inter  et  dentes  latere. 

ANAR  k  LA  QUE  SALTA.  fr.  Aprofitar  la  ocasió  quant 
se  presenta.  Andar  6  la  que  salta,  hrihonear.  Ad  ni- 
hil  intentum  esse. 

ANAR  À  LA  SAGA.  fr.  Observar  à  algú  la  passos  y 
accions.  Andar  d  las  vueltas,  ir  ó  andar  d  las  akan" 
ces.  Alicojns  motus  observaré;  vias  alícajos  insequi. 

ANAR  k  LAS  PALPBNTA8.  Prosseguir  ab  incertitnt 
buscant  los  medis  pera  acertar.  Aniar  é  tientas,  à 
ciegas.  Incerlnm  esse. 

ANAR  ALGUNA  COSA  k   U  GREGA,  k  Lk  XAMtKlGA,  k 

TRES  QUARTS  DE  QuiNSB.  fr.  Sèus  Orde  ni  concert.  ír 
alguna  cosa  fuera  de  trastes,  6  d  trompa  y  túiega.  Te- 
meré, ioconsultò,  inordinatè  agi. 

ANAR  ALGUNA  COSA  MÒLT  ESCASSA,  lir.  Havémebí 
poch.  Andar  algum  C4>sa  fmiy  tirada.  Raram  inventu, 
cariorem  esse  rem. 

ANAR  k  PARTIR,  fr.  Auap  OB  alguu  negoci  à  pèrdua 
ú  à  ganància  ab  altres.  Irdla  parU,  ir  de  euartillo. 
Sortem  cum  alio  aabire. 
I     ANàR  AB  írueb.  ff.  Rot.  Joch  de  «mm. 


indirectas,  donant  à' 
gnn  subjecte  partici 


ANÀ 


CATALÀ. 


ANA 


87 


M&I  MASfQUSllNT.  ft.  ANAft  ?Bft  LAS  BBANGA8. 

isa  CALurr  ó  roar  algun  migoci.  ír.  Tractarse  ab 
aeüfilal.  Buüir.  Bes  raptim  gerere,  agere.  U  Tenir 
rnÓBal  apetit  à  la  generació.  Andar  ó  estar  en  ze- 
ÍK,«tv  oúíeRtey  apeteeer  el  eoito.  Sabó,  as,  calulio, 

» 

Asa  coaBiirr.  fr.  Fér  las  cosas  depressa.  Andar 
mmfk.  Geleríter  agere. 

iSàà  M  ASSÍ  T  DB   ALLÍ,   DE   UNA  PAKT  i  ALTBA.   ír. 

Inapr,  ^agamondejar.  Andar  de  acú  para  alld,  ó  de 
memUà,  ó  aiidar  vagando.  Hac,  illuc  cursi- 


fin. 


m  cuBT,  ó  DB  LLABCH.  fr.  Anar  ab  casaca,  ó 
lílít  tadar.  /r  de  corto,  ó  eon  hdbitos.  Talarem  ves- 
IM  BBt  sagimi  indaere. 

AiAB  M  DALT  i  BAIX.  fr.  Gàarcr  de  dalt  à  baix. 
9m§kajo,  Praecipitem  ferrí. 

iBAB  DB  TOBT.  ft,  Gírarsc  envers  an  costat  algana 
mm  qm^'9  BBOO.  Ladearse^  toreerse,  Detorqaeo,  es.  || 
Nt  èA  ^ae  està  borratxo.  Estar  hecho  una  equis, 
Ürielale  laboraré. 

ABU  dbtbís  vb  kusú,  fr.  Segoírlo  ahont  va.  Ir  al 
féé.  iUqiieiii  instanter  assequi.  I  Bascarlo  ab  dili- 
gèacía  pera  péndrerlo  ó  per  altre  fi.  Andar,  ir  tros 

dpno.  iBseqai,  perseqni. 
AiiB  dbtbís  DB  ALGUNA  COSA.  fr.  Fór  las  díllgén- 

dttpera  lograrla.  Andar  por  alguna  cosa.  Sollícito, 

My^pnero,  is.  |  Pretéoderla  ab  eficàcia  é  instància. 

it^,  6  ir  Iràs  alguna  cosa.  Sollicito,  as. 
Aiu  BNDBVANT.  fr.  Avansar,  fér  algun  nou  pro- 

^Aiekmtar,  Augeo,  adaageo,  es.  Q  No  detenirse 

eibfBB  s'  està  féntó  tractant.  Ir  adelante.  Prai- 

lítbOjis. 

MABGBOS.  fr.  Dit  del  riu,  anar  mòlt  crescut.  ír 
díú,  trtàdo,  Flomem  intomescere,  excrescere. 

jLfàiBi  FBBDUT.  fr.  Donota  que  en  alguna  matèria 
s  obra  sèas  k»  coneixements  ó  notícias  necessàrias. 
héaktamu^  andar  ú  tientas.  Praetento,  as. 

ÜTAIU  TOT.  fr.  POSAB  LA  OLLA  GRAN  DINTRE  LA 
UCi. 

AKARBO  i  MB.  exp.  pera  denotar  que  algú  estava 
à  pont  de  dir  lo  que  diu  altre.  Estar  d  punto  de  de- 
(ïïk,  Jam  jam  aliquis  cuipiam  dicendum  esse. 

AIARU  k  L•L&t  *LS  FEUS,  LAS   MANS,  CtC.    NO    OStar 

fiiet.  ínUirle  d  uno  los  pies  etc.  Vago,  circumcurso, 
is,  discBrro,  is. 

iXàt  UBST.  Andar  listo.  Feslino,  as,  satago,  is, 
%eotia  oti. 

üUR  auNT  DB  osGAS.  fr.  met.  Estar  mòlt  distant 
^lo  qne's  diu,  's  fa,  6  *s  vol  donar  à  enténdrer.  Ir 
^  ó  fttty  léjos  ó  errado,  A  senten  tia  aberrare. 

xNii  LO  COR,  LO  POLS.  Móurorse  violentament.  Latir 
^eororoR,  el  pulso.  Polso,  palpito,  as. 

iiui  MILLOR  ó  PER  MILLOR.  Millorarso  en  la  salut. 
^/0rar,  alzar,  canvakcer,  Melius  se  habere. 

Axa  PAS8AXT.  fr.  Mantenirse  en  un  mateix  estat 
de  salat  ó  conveniéncias.  Ir  pasando.  Qnalicumque 
forlnoà  viUm  agere. 

AXii  PBR  ALT.  fr.  En  lo  joob  de  vlUar  saltaria  bola 


fora  de  la  mesa.  Ir  por  alto,  Globolum  extra  arem 
protundi.  ||  No  advertir  6  no  enténdrer  alguna  cosa. 
IrH  por  alto.  Ex  captu  rem  eíTugere. 

ANAR  SOBRE  ALGUNA  GOSA.    ff.  ScgUir   algUU    UCgOCi 

sens  pérdrerlo  de  vista.  Ir  sobre  alguna  cosa.  Nego- 
tium  diligentíus  procuraré. 

ANAR  SOL  COM  UNA  ÓLIVA,    6  COM  UN  MUSSOL,  ó  ANAR 

FÉT  UN  MUSSOL.  AnL•r  como  un  duende^  ó  solo  como  el 
espdrrago.  Lemures,  larvas  aemulari,  imitarí. 

ANAR  TOT  DEIXAT.  Anar  mal  endressat.  Andar  desa- 
linadOf  desaseado.  Neglecto  vestís  cultu  incedere. 

ANAR  TOTS  À  UNA.  ff.  Obrar  de  concert  en  alguna 
cosa.  Andar  d  una,  Unà  incedere. 

ANAR  TOT  XANO  xANo.  ff.  Caminar  poch  à  poch. 
Andar  paso  d  paso.  Pedetentim  ambulare. 

ANEM.  loc.  fam.  VamoSf  vaya.  Eja. 

ANEUHO  k  ENTÉNDRBB.  fr.  Deoota  quc  no's  pót  con- 
ciliar la  contradicció  de  algunas  cosas.  Ajustadme 
esas  medidas.  Has  lites,  si  vales,  componito. 

À  TOT  ANAR.  exp.  A  tota  pressa.  A  mas  andar.  Ci- 
tissimè. 

DEIXAR  ANAR.  fr.  No  fér  cas  de  alguna  cosa,  orni- 
tirla.  Dejar  córrer.  Dissimulo,  as,  omitto,  is.  Q  Dei- 
xar càurer  à  terra  alguna  cosa.  Dejar  caer.  Dimitto, 
is.  II  Soltar  lo  que*s  tè  detingut.  Soltar.  Dissolvo,  is. 
II  met.  Deixar  càurer  alguna  paraula  dissimulada- 
ment en  la  conversa.  Dejarse  decir.  Inconsultò  loqui. 
Q  En  lo  jocb  de  cartas  no  matar  la  basa  podentla 
matar.  Soltar  la  baza.  Ghartam  lusoriam  vincenti 
submittere. 

oEixARSE  ANAB.  fr.  fam.  Explica  que  alguna  perso- 
na và  tota  sens  garbo,  mal  endressada.  Caerse  d  pe- 
dazoSj  irse  ó  caerse  cada  cuarto  por  su  lado,  dejarse, 
Negligenter  se  gerere.  ||  Precipílarse  de  algun  Uoch. 
Dejarse  caer,  echarse,  arrojarse,  precipitarse.  Sese  im- 
millere,  se  praecipitare. )  Baixar  de  un  arbre,  ó  cor- 
da avall,  etc.  Descolgarse,  dejarse  caer.  Se  demittere, 
delabi. 

DEIXAT  ANAR.  loc.  Equivaleut  à  desgayrat.  Desma- 
zalado,  desmadejado.  Languidus,  iners.  Us. 

DÍGASMB  AB  QUI  VAS,  T  'T  DIRÉ  QUI  SERÀS.   fr.  QUO  iu- 

dica  lo  que  pót  la  forsa  de  las  costums  en  los  com- 
panys. Dime  con  quien  andas,  te  diré  quien  eres.  Dic 
mihi  quos  sequeris,  quissit  tibi,  Pontice,  dicam. 

NO  ANAR  GAYRE.  No  tardar  mòlt  en  succehir  algu- 
na cosa.  No  tardar  mucho,  no  pasar  mucho  tiempo. 
Non  diutins  morare. 

NO  ANIRÀS  À  ROMA  PER   LA   PENITENCIA.    DeUOta    qUO 

algú  serà  castigat  severament.  No  irús  à  pagaria  en 
el  otro  mundo.  Non  abibís  impune. 

PER  AHONT  ANIRÀS  FARÀS  COM   VEURÀS,    ref.    DeUOta 

que  qualsevol  déa  acomodarse  al  estil  del  pafs  abont 
se  troba.  Por  donde  fueres,  haz  como  vieres :  d  do  vas, 
como  vieres  asi  haz.  Gum  fueris  Romàs  romano  vivíto 
morè. 

QUANT  TOT  VAJA  MAL  Ó  MALAMENT,  fr.  fam.  Cuando 

todo  corra  turhio.  Si  maximò  fortuna  obstet.  Ut  rea 
malè  cedan^ 
QUB  IS  J^^^Sv^NT?  exp.  met.  fam.  ab  que  a' 


88 


ANÀ 


DIGCIONAIU 


ÀNG 


excusa  algú  que  li  donan  massa  pressa.  Espuntada 
de  piearo,  Illicò  fieri  non  potest. 

SEGONS  GOM  ANIRÀ.  fr.  DcDota  que  havem  de  espe- 
rar T  èxit  de  aignna  cosa  pera  arreglar  nostra  con- 
docta.  Conforme  diere  el  dado.  Pront  sors  tulerit. 

sÈNS  COM  VA  NI  GOM  COSTA.  fr.  Sèos  preparació,  à 
bnlU).  À  seeas  y  sin  llover:  d  tofUas  y  d  locas.  Teme- 
ré et  iDConsullò* 

sÈNS  ANAELi  NI  vBNiRLi.  cxpr.  pera  donar  à  entén- 
drer  qae  à  algú  no  U  importa  res  allò  deque's  trac- 
ta. Sin  irle  nivenirk.  Qain  saa  intersit. 

TOT  VA  GOM  DIU  VOL.  fr.  iron.  Denota  que  las  cosas 
van  malament.  Todo  va  amo  Dio$  es  servido,  ó  d  la 
huena  de  Dios,  Deo  volente. 

VA  JA  UNA  GOSA  PER  ALTRA.  loc.  Denota  qoc  una  co- 
sa 's  recompensa  ab  altra  de  igaal  estimació  poch 
mès  ó  ménos.  Yaya  imo  por  otro.  Hoc  unum  alio 
compensetar. 

VAJA  JO  CALENT   T  R1GA  U  GENT.    FOf.    S'  apHca  al 

que  prefereix  sòn  gust  à  lo  qne  poden  dir.  Ande  yo 
calientey  riase  la  gente,  Propriam  commodam  opi- 
nioni  prsestat. 

VA  MON  RBSTO,  TOT  HI  VA.  lOC.  ENVIDAR  5. 

ANAR  COM  ó  DE  PASTORBLU.  cxp.  tcr.  Caminar  à 
saltets.  Andardecemidillo.  Corpus  adlatos  motitare. 

ANARSElf.  V.  r.  Separarse  de  algon  lloch.  Irse. 
Abeo,  is,  vestigiam  movere.  ||  Estarse  morint.  Irse, 
Animam  agere.  Q  Yessarse  poch  à  poch  lo  líquit,  y 
també  s' aplica  al  vas  qne'l  conté;  y  així  's  diu:  se  *n 
va'1  vi,  la  bota  etc.  Irse,  Redando,  as,  deflao,  su- 
perfluo,  is.  II  En  lo  joch  de  cartas,  descartarse.  Irse 
de  las  cartas,  descartarse,  Inatiles  pagellas  rejicere, 
deponere.  ||  Parlant  de  la  roba  s'  hi  sol  anyadir  à 
trossos,  y  vol  férse  vella,  ó  esgarrarse.  Irse.  Dirnm- 
po,  is.  II  DESISTIR.  II  Dit  de  las  snbstàncias  espiri  tuo- 

Sas.  EVAPORARSE,  EXHALARSE. 

ANAESEN  AB  LA  CUA  ENTRE  US  GAMAS.  fr.  Tenir  Xas- 

co,  ó  anarsen  avergonyit  de  algana  part.  Irse,  ó  sa- 
lir  rúbano  entre  piemas.  Demissis  auribns  abire. 

ANARSEN  AB  NOSTRE  SENTOR,  fr.  Jfortf,  tTSC  al  cielo. 

Expiro,  as,  desino,  is,  morior,  eris. 

ANARSEN  TOT  i  RODAR.  fr.  ANAR  LO  CARRO  PEL  PE- 
DRBGAL. 

VBSTBN  1  PASSEJAR,  y 

VESTEX  EN  NOM  DB  DÈu.  loc.  met.  fam.  Manifesta 
'1  desagrado  ó  desaprobació  de  lo  qae  algú  proposa, 
diuófà.  ituia  dpasear  ód  paseo,  Abi  hinc,  abi 
modò. 

ANABGÓnCH.  adj.  NARCÓTIGH. 

ANARQUIA,  f.  V  estat  ó  regne  séns  cap  pera 
gobernarlo.  Anarquia.  Anarchia,8e. 

ANÀRQUIGH.  adj.  Lo  qae  pertany  à  la  anar- 
quia. AnArquko.  Anarchicus. 

ANA8ARCA.  f.  med.  Acumulació  de  la  serositat 
en  lo  teixit  celular,  que  es  una  espècie  de  hídropes- 
sia.  Anasarca.  Anassarcha,  ae. 

ANA8GOT.  f.  ESCOT. 

ANA8TÀ8IA.  f.  ARTEMISSA.  ||  RESURRECCIÓ. 

ANASTOMÀTICH.  adj.  med.  Remey  eficàs  pe- 


ra dilatar  los  vasos,  y  fér  que  circal 
Anastomdtko,  anastomótieo.  Anastomatíi 

ANA8TOM08I8.  f.  med.  Dilatació 
Anastomosis.  Anastomosis,  is. 

ANÀSTROFE.  f.  gram.  Inversió 
séns  necessitat.  Anústrofe.  Anastrophe. 

ANAT.  p.  p.  Andado,  ido.  Itns.  ||  paí 

ANATA.  f.  Espècie  de  tint  roig  qn 
Indias  orientals.  Atola,  dnata.  Anata,  ae 

ANATEMA,  f.  Excomunió.  Anatei 
nion,  anatematismo.  Anathema,  atis,  < 
nis.  H  met.  exeoració,  maledicció. 

ANATEMATISAR.  V.  a.  Fulmina 
Analematizar,  excomulgar.  Anathematizi 

CRAR,  MALBHIR. 

ANATEMATISAT.  p.  p.  y  adj.  Ai 
Anathema  tizatus. 

ANATEMATISME.  m.  anathema. 

ANATISTA.  m.  Oficial  que  té  à  son 
llibres  y  despaig  de  la  mitja  anyada  ei 
romana.  Analista.  Rationes  et  acta  dimi 
ferens  scriba. 

ANATOGISAIE.  m.  Usura  de  la  ma 
Anatodsmo.  Anatocismus. 

ANATOMIA,  f.  Dissecció  de  las  { 
humà  pera  examinar  V  ofici  de  cada  u 
curar  ab  acert.  Anatomia ,  ctúeecton.  An 
tomica,  se.  ||  Ciència  que  tracta  de  las 
del  cos  humà  y  del  animal  pera  saber  s 
tuació,  lligament,  oficis,  etc.  Anatomia 
ars.  Ilpint.  La  organisació,  tamany,  fo 
síció  de  tots  los  membres  del  anima 
Corporis  structura,  compago. 

fÀr  ANATOMIA,  fr.  ANATOMISAR.  ||  mCt. 

examinar  per  parts  alguna  cosa .  Am 
anatomia.  Examino,  as,  discutio,  is. 

ANATÓMIGAMENT.  adv.  m.  Cot 
reglas  de  anatomia.  Anatómicamente.  Ai 

ANATÓMIGH,  CA.  adj.  Lo  pertany 
tomia.  Anatómico.  Anatomicus. 

ANATÓMIGH.  m.  Professor  de  ana 
tòmico,  anatomista,  Anatomista,  a;. 

ANATOMISAR.  V.  a.  Executar  1 
Anatomizar,  disecar.  Inseco,  as.  ||  pic 
exactament  en  las  estatuas  los  ossos, 
Anatomatizar.  Ossa  etc.  articulatim  < 
examinar,  analisar. 

ANATOMISAT,  DA.  p.  p.  Anaton 
ca  tus. 

ANATOMISTA.  m.  anatómich. 

ANATRÓ.  m.  Escuma  del  vidre.  A 
spuma. 

ANAURISMA.  m.  ANBURISMA. 

ANAVINGA.  f.  Arbre  de  Malabar  s 
tè  1  such  sudorífich,  y  '1  bany  de  las  ft 
es  contra  '1  dolor  de  articulacions.  Amt 
anavinga. 

ANGH.  adv.  ant.  may.  ||  anl.  amàs.J 

CARA  MES.  II  TAMBÉ. 


ANC 


CATALÀ. 


AND 


89 


MMCàm  f.  La  part  posterior  del  cos  entre  la  cui- 
11  y  la 'cintura.  Nalga^  asentaderas,  posas,  Pyga,  ic, 
duis,  nates,  is.  ||  Eo  estil  jocós  y  en  los  irracio- 
Bib.  A9ta.  Coxa,  ae. 

àSA  i  LAS  A5CA8.  So  dio  dol  qoo  va  à  caball  so- 
krehis  aocas.  À  ancas,  ó  sobre  las  ancas.  Súper  co- 
vtm  equitare. 

línia  L4S  Aücis.  ír.  ter.  Pegar  surras.  Zurrar. 
Terbero,  flageilo,  as. 

50  !>i7aia  AüCAS.  No  consentir  las  cabalcadoras 
fttls  pajen  à  caball  à  las  ancas.  iVo  sufrir  ancas. 
Coiis incideotem  noo  pati. 

nsàisa  DE  A5CÍS  EN  LA  pÀEET.  fr.  foQ).  Maotenírse 
iBRtmeot  eo  sa  opinió  ó  dictamen.  Ponerse  de  pies 
akfared.  Sentencia)  tenaciter  adha^rere. 

ANCALSAR.  v.  a.  ant.  auinsab. 

ARGEÀy  NA.  adj.  La  persona  que  tè  mòlts  anys. 
AwàtnOy  tiejoy  anoso.  Senex,  is.  ||  En  las  ordes  milí- 
ttfs  qualsevol  delsfreiles  mès  anticbs  de  sòn  respec- 
tis convent.  Awiano,  Antiquior,  dignior. 

AlfCIÀML  m.  ENCiiM. 

AKCIANAMENT.  adv.  ant.  antigcament. 

AHdANIA.  f.  ant.  y 

AlfCIAlVITAT.  f.  Edat  avansada,  vellesa.  Ancia- 
«M,  re/e^.  AnnositaSy  atis,  senectus,  utis.  |Jant. 

ANCIANS•  m.  pi.  Nom  que  *ls  juheos  dona  van 
llispersooas  mès  considerables.  Ancianos,  Senes 
meràbíles.  D  Entre  Galvinísfas  cert  número  dels 
■èsobstioats  é  imposats  en  la  secta,  los  quals  com- 
fiMosasjantas.  Anciafios.  Calvínistarum  senatores 
ANCOR.  adv.  ant.  encara. 
ÀNCORA,  f.  Instrument  de  ferro  abdos  llenguas 
coala  punta  del  ham,  que  tirat  al  mar  ab  la  gu- 
mertdeté  las  embarcacions,  y  las  deslliura  del  ím- 
petadds  vents.  Ancla,  àncora,  Küchorsi,a:. 

Í5G0U  DE  LA  ESPERANSA.  La  quc  cs  mòlt  grau,  di- 
ta així  per  sér  de  major  seguretat  y  T  últim  recurs 
qoe  qaeda.  Àncora  de  la  esperansa.  Sacra  anchora  una 
saintisspes.  0  met.  L' apoyo  ó  allò  ab  que*s  confia. 
iKi)ra  de  la  esperanza.  Ancbora,  x,  auxilium,  ii, 
spes,  ei. 

iL$iÈ  íncoeas.  fr.  nàut.  Levar  óncoras,  desa  fer- 
wr,  zarpar,  Anchoras  levare,  é  portu  vellere. 

BTAi  AL  íncoea.  Eslar  la  nau  assegurada  ab  ella. 
fsterf»  anclas^  ó  sobre  las  anclas  ó  las  àncoras.  Ad 
aicboras,  in  anchoris  stare. 

FEBIAE  LES  ÍNCOBES.  loC.  ant.  ALSAR  ÀNCORAS. 

TiRàR  iNCORAS.  Anchr,  ancorar,  echar  las  anclas,  ó 
nc(tra$fdar  fondj.  Ancboras  jacere  ad  detinendam 
uvim. 

ANCORATGE,  m.  La  acció  de  tirar  las  àncoras 
almar.  Anclaje,  ancoraje.  Anchorae  jactus.  |]  Lo  dret 
qoe's  paga  en  los  ports  pera  donar  fons.  Anclaje,  an- 
«ra/e.  Anchorarium  tributum. 

ANCORGA.  En  la  pintura  y  física  es  lo  color 
Sroch,  obscur  al  oli,  y  clar  al  temple,  artificial  de 
SQÍiprím  y  tinta  de  galda.  Ancoren.  Fallida  terra 
pictora  composi  ta. 

TOMO  1. 


ANCORDA.  f.  La  de  van  t  corda  ó  corda  retorsu- 
da  de  la  ballesta. 

ANGORERIA.  f.  Oficina  abont  se  fan  àncoras. 
Ancoreria.  Anchoraria  oíficina. 

ANCORER.  m.  Qui  fà  àncoras.  Àncorero,  Ancbo- 
rarum  artifex. 

ANGORETA.  f.  d.  y 

ANCORO,  m.  d.  Anclote.  Parva  anchora. 

ANCUL8.  m.  pi.  Déus  dels  esclaus.  Aneulos.  An- 
culari,  orum. 

ANCU8A.  f.  Herba,  llengua  bovina. 

ANDA.  interj.  de  enfado  y  reprensió.  Anda.  Abi 
in  malam  crucem.  ||  f.  ant.  andas  ó  andbs. 

ANDADOR.  m.  Criat  de  las  confrarias  pera  avi- 
sar als  germans  los  exercicis  à  que  deuben  con- 
córrer. Munidor,  mullidor,  llamador.  Gonfraternita- 
tis  munitor. 

ANDABOBA.  f.  Trampa,  y  fulleria  en  alguns 
jochs  de  cartas.  Andaboba.  Lusoria  fraus. 

ANDALÚS,  m.  Natural  y  pertanyent  à  la  Anda- 
lusia. Afifía/ur.  Boeticus,  i. 

ANDALU8ADA.  f.  Fót  de  andalús.  Andaluzada. 
Factum  boetorum  morè. 

ANDANA,  f.  Rengla.  Andana.  Rerum  series,  ordo. 

ANDANADA,  f.  mar.  Descàrrega  de  tota  la  arti- 
lleria que's  troba  en  lo  costat  de  un  bucb.  Andinada. 
Navis  tormentorum  bellicorum  explosió. 

ANDANT.  m.  mús.  Graciós,  un  dels  cíncb  mo- 
viments fundamentals  de  la  música.  Andante.  Festi- 
nus  coDcentus. 

ANDAR.  V.  a.  ant.  anar. 

ANDAS.  f.   pi.    ANDES. 

ANDERRI8.  m.  pi.   ter.  cuuàstecus. 

ANDES.  f.  pi.  LLITERA,  BATART.  ||  aut.  LUT  DB 
MORTS    II  ant.    PEANTA. 

ANDIRA.  f.  Arbre  de  Amèrica  de  quaranta  à  cin- 
quanta peus  de  alsada,  las  fullas  semblants  à  las  de 
la  noguera,  las  flors  pelitas,  lu  fruit  ovalat,  de  dos 
polsadas  de  llarch,  y  conté  una  ametlla  mòlt  amarga 
y  venenosa.  Pan^elin.  Piso,  nis,  andíra  racemosa. 

ANDORRÀ,  m.  Pobre,  vagamundo.  Guitarront 
guiton,  iuno.  Vagus,  i. 

Féa  l'  andorka.  fr.  Fér  lo  desentès  quant  no's  vol 
convenir  en  lo  que's  proposa  y  demana.  Hacerse  me- 
mo.  Bardum  se  facere. 

ANDRAIX.  m.  Drapot.  Andrajo,  Scruta,  orum, 
lacinia,a). 

ANDRESSAMENT.  m.  a.  àüressament. 

ANDRESSAR.  V.  a.  auressar.  ||  endressar.  3. 

ANDREU,  m.  Nom  de  home.  Andrés.  Andreas,a;. 

ANDRIANA.  f.  ant.  Espècie  de  mantellina  que 
usa  van  las  donas.  Andriam.  Araplior  chlamys. 

ANDRINO.  m.  ter.  cascabellito. 

ANDROGÉNIAS.  f.  pi.  Feslas  que  celebravan 
en  Alenas  en  honor  de  Androgeo.  Androgenias.  In 
honorem  Androgei  festa. 

ANDRÓGINO.  m.  Qui  es  juntament  mascle  y  fe- 
mella. Ikrmafrodita,  andrógino.  Androgynus,  her- 
maphroditus,   i. 

i'ò 


90 


ANE 


DICCIONARI 


ANF 


:{#}>,  I  J<  I 


^A*  f.  D.  p.  Anèromeda,  Androme- 
des,  s.  II  ast.  GonsteMació  septentrional  que  tè  59 
eslrellas.  Andrómeda.  Andromeda,  ae. 

ANDRÒMINA,  f.  Trapasseria,  enredo  ab  que's 
pretén  al-Iacinar.  Andròmina^  tramoya,  Fallacia,  a), 
fraos,  dís.  ||  adj.  Al-lacinador,  ambrolla.  Trapadsta, 
írapacero.  Fallax,  fallaciarom  machinator. 

ANDBONA.  f.  Carreró  estret  pera  rébrer  llum. 
Calkjon.  Angusta  via. 

ANDROS8AGE8.  f.  pi.  Planta  que  fa  las  fulias 
al  arrant  de  terra,  y  del  mitj  ixen  los  brots  ab  sas 
fiïllas  y  flors  blancas;  la  llavor  bermella  y  triangu- 
lar. Androsaces.  Androsace  vulgaris. 

ANDURAIR.  V.  a.  ant.  andubir. 

ANDURINA.  f.  mar.  Cap  de  dos  brassas  ab  que 
B*  atraca  y  cenyeix  la  vela  del  arbre.  Andurina,  Ru- 
dens,  tis. 

ANDURRIALS.  m.  pi.  Paratges  extraviats,  in- 
durriales.  In  via,  avia,  loca. 

ANÈCDOTA,  f.  Notícia,  novedat,  ocurrència  ig- 
oorada  antes.  Anècdota,  Nova,  recens  noti  tia. 

ÀNECSI.  m.  Aucell  de  aygua  de  un  peu  de  altu- 
ra, camas  rojas  y  curtas,  los  dits  units  ab  una  mem- 
brana, '1  bécb  à  manera  de  espàtula,  convéxo  sobre 
la  punta,  1  cos  clapat  de  blancb,  negre  y  blau.  Ana- 
de.  Anas,  atis. 

àNAE  COM  LOS  Inechs.  fr.  Caminar  remenanse  com 
fen  los  estevats.  Anadear.  Anatis  morè  incedere. 

ímbcq  novell.  Anadon.  Anas,  atis. 

Inecb  petit.  Anadeja.  Anaticula,  se. 

FÉB  l'  ímech.  fr.  Morir  boquejant.  Boquear,  mo- 
ftr,  espirar.  Expiro,  as,  falo  fungi.  ||  Ofegarse.  ine- 
gane,  ahogarse,  Submergis,  fluctibus  obrni. 

POLL  DEL  ínegh.  Aftadifio.  Anatis  puUus,  anaticu- 
la,  se. 

AnEDA.  ant.  ànech. 

ANEGAR.  V.  a.  ant.  dissihular.  |  ofegar.  ||  inun- 

DiR.  II  ANUfAR. 

ANEGARSE.  v.  r.  Ofegarse  ab  aygua.  Anegarse, 
gumergirse.  Submergi. 

,  ANEGAT,  DA.  p.  p.  Anegado.  Snbmersus. 

ANEGUET.  m.  d.  Anadon.  Anas,  atis. 

ANEL.  m.  ant.  y 

•  ANELL.  m.  Círcul  petit  de  metall  ó  altra  matè- 
ria preciosa  per  adorno  dels  dits.  Aniüo,  sortija.  An- 
nnltts,  i.  II  arq.  La  forma  do  anell  ab  que  termina  la 
part  superior  de  la  columna.  CoUarino,  Annulus  co- 
íumnaris.  ||  virolla.  Q  anyell. 

AL  ANELL.  m.  adv.  anell  de  saltar. 

ANELL  ASTBONÓMicn.  loc.  CírcuI  dc  motall  graduat, 
que  mostra  ab  sa  alidada  la  altura  dels  astres  y  ser- 
veix pera  medir  las  li neas  accessibles  é inaccessibles 
de  la  terra.  Anillo  astronómico.  Annulus  astrooomi- 
cus. 

ANELL  DE  PESCADOR  ó  DEL  PAPA.  cxp.  Anell  pera  sage- 
Har  los  breus.  Anillo  de  pescador.  Piscatoris  annulus. 

ANELL  DE  SALTAR,  loc.  Jocb  de  Doys  posats  en  dos 
fileras,  un  dels  quals  amaga  entre  'Is  de  sa  part  una 
prenda,  y  si  un  altre  del  partit  contrari  endevina  qui 


h  tè,  no's  mou  ningú;  però  si  erra,  V  últim  de  la 
fila  del  que  la  amaga  fà  un  salt  endevant,  tenint  tot 
això  de  avantatge:  se  procebeix  així  alternativament, 
y  guanya  la  fila  que  arriba  primer  al  Uoch  senyalat. 
Salta  tú  y  ddmela  tú.  Puerorum  ludus  à  modo  luden- 
di  síc  dic  tus. 

ANELL  EN  LO  DIT  HONRA  SÈNS  PROFIT.    TCf.  Advorteix 

que  no's  déu  emplear  lo  diner  en  lo  que  solament 
serveix  de  fausto  ó  vanitat.  Anillo  en  el  dedo  honra 
sin  provecho.  Titulus  sine  re. 

ESTAR  BÈ   COK  FA  LA   PEDRA    EN  L'ANEU.    aut.  \'EN1R 

COH  l'  anell  al  dit. 

VENIR  GOM  l'  anell  AL  DIT.  fr.  fam.  Significa  que 
una  cosa  s'  ha  dit  ó  fót  ab  oportunitat.  Yenir  comò 
anillo  al  dedo,  ó  como  pedrada  en  ojo  de  boticario, 
Tam  opportunum  ut  nihil  magis. 

ANELLS,  m.  pi.  £n  los  insectes,  cuchs  y  altres 
animals  las  parts  en  que  tenen  dividit  lo  cos  y  que 
representan  uns  anells.  Anillos.  Annulus,  segmen- 
tum,  i. 

ANELLA,  f.  Círcul  de  ferro  ab  una  espiga  pera 
clavarlo.  Armella.  Armilla,  a;,  acurminatus  annu- 
lus. II  La  que  serveix  pera  tocar  las  portas.  Aldaba. 
Pessulus,  i.  Q  La  de  las  cortinas.  Sortija.  Annulus. 
i.  II  La  malla  de  la  cadena.  Eslabon.  Fibula,  a3,  annu- 
lus, i.  II  La  que's  posa  per  ansa  en  los  caps  de  las 
caixas  ó  bahuls.  Aldabon.  Ansa,  oi,  annulus,  i.  ||  La 
que's  fica  à  la  paret  pera  lligar  los  ca  balls  etc.  Ar- 
rendador. Ferreus  jumentis  alligandis  annulus. 

COP  DE  ANELlA.  loc.  Aldaboda^  aldabazo,  Gravior 
pessuli,  ictus. 

TRUCAR  A  la  PORTA  AB  LA  ANELLA.  Aldabcar.  PcSSUli 

ictus  ilerare,  repetere. 

ANELLÀS.  m.  aum.  Sortijon.  Annulus  grandíor. 

ANELLASSA.  f.  aum.  AlL•bon.  Pessulus  gran- 
díor. 

ANELLET.  m.  d.  Anillejo,anilUco.  Annulus,  i. 

ANELLETA.  f.  d.  Aldabilla.  Annulus,  i.  ||  La 
que's  porta  per  adorno  en  las  orellas.  Zarcillo,  urci- 
llo.  Inauris,  is.  ||  En  los  telers  ullets  de  vidre.  Gafe- 
(«s.  Fibula,  se. 

ANEQUET.  m.  d.  Ànech  jove.  Anadoncillo,  Anas 
júnior. 

ÀNET.  m.  Anech. 

ANET.  m.  Uerba  olorosa  medicinal  semblant  al 
fonoll,  son  olor  excita  '1  vòmit.  Eneldo.  Gravcolens 
anelhum. 

ANETIR.  V.  a.  ant.  afegir,  antadir. 

ANEURIsmA.  f.  cír.  Tumor  qne*s  forma  per  la 
relaxació  ó  fractura  de  la  artèria.  Aneurisma,  Aneu- 
risma,  alis. 

ANFALONIRSE.  V.    r.  ant.  bnfalo.mrse.bnl- 

JARSE. 

ANFIATR08A.  f.  anat.  amfiatrosa.  Certa  arti- 
culació duptusa,  perquè  no  tè  moviment  manifest. 
An/(a(rosa.  Amphiatrosa,ae. 

ANFIBRAGH.  m.  poét.  AHFniRACH. 

anfuhagre.  m.  poét.  AMFraACRo. 
ASiFIPROSTlLS.  m.  pi.  AMFiPiOSTiLs.  Temples 


ANG 


CATALÀ. 


ANG 


91 


éeis  anücliSy  que  tenian  quatre  colamnas  devant,  y 
qoatre  detràs.  ÀnfiprostUos,  Amphiprostilos,  i. 

ANUPTERA.  f.  AMriPTBEi.  Serp  ab  alas.  Ànfip- 
(era.  Amphiptera,  ae. 

ANFISBENA.  f.  AMFiSBEüA.  Espécie  de  serp  de 
imérícasèos  alls,  ab  la  pell  llisa,  clapada  de  en- 
earoat  y  groch.  ÀnfUbena,  AmphísbaBDa,  Coecilia,  ae. 

ANFISGIS.  m.  pi.  AMFiscis.  Pobles  en  la  Zona 
tòrrida.  Anfsciog.  Àmphiscí,  orum. 

ANFITEATRO.  m.    AMFITEATRO. 

ANFLAQUIR.  V.  n.  amflaqdib.  aflaquie. 

ÀHFORA.  f.  ant.  ÀMFORA.  Cert  canti.  Anfora, 
imphora,  ae.  |  Certa  mesura  de  líqníts  qae  usavan 
los  romans  y  contenia  8  congis,  ó  dos  urnas.  Anfora, 
aúirantal.  Amphora,  ae.  ||Las  mesaras  majors  de 
cons  liqaidas  qae  asan  los  venecians.  Anfora.  Am- 
|èora,  ae. 

AllGANEIXS.  m.  pi.  ter.  arganills. 

ANGARILLAS.  f.  pi.  Sella  pera  anar  las  donas 
tb  comoditat  en  las  cabalcaduras.  Jamugas,  Mulie- 
bre  ephippiam. 

ÀNGEL.  m.  Esperit  celeste  criat  per  Dèa  pera 
sÒQ  ministeri.  Àngel,  Angelus,  i.  Q  Peix  xalo  sero- 
bUot  à  la  rajada.  Àngel,  lija,  melgacho,  pinlarroja, 
Sqaatíoa,  scbalina,  m.  ||  met.  Noy  petit.  Angelito,  an- 
fti  lofans,  tis.  Q  Figura  de  noy  que  posan  en  los 
relaales.  Angelote.  Grandior  angeli  imago.  ||  n.  pro- 
pidehome.  Àngel.  Angelus,  i. 

íkgel  de  la  guarda.  Lo  qae  Dèu  (è  senyalat  à  ca- 
da persona  per  la  sua  custodia.  Àngel  de  la  guarda  ó 
éMgd  autodio.  Angelus  custos.  p  met.  Lo  protector 
de  algú  en  sas  pretensions.  Àngel  de  la  guarda,  AH- 
•    cnjos  patronus. 

ixGKL  MAL.  Lo  diable  ó  dimoni.  Àngel  rmlo  ó  de  ú- 
vàki.  Diabolus,  i,  doemon,  onis. 

CmAR   COM    UN  ÀNGEL  Ó  TENIR  VEU   DE    ÀNGEL.  fr. 

fam.  Denota  la  habilitat  y  dulsura  ab  que  canta  al- 
giua  persona.  Cantar  como  un  àngel.  Dulcissimè can- 
taré. 

u  CN  ÀNGEL.  Expressió  pera  denotar  la  innocèn- 
cia ó  bon  geni  de  algú.  Es  un  àngel.  Leni  natura  ho- 
mo.  I  fr.  fam.  Expressa  la  hermosura  de  una  perso- 
oa.  E$  un  àngel  ó  como  un  àngel.  Aspectu  polcber- 
rimas. 

ÍKGEL  EO  6  DE  LLUM.  Lo  qui  no  prevarícà.  Àngel 
hnoó  de  luz.  Bonus  angelus. 

Ikgbl  BUFADOR.  loc.  Se  diu  del  que  tè  grans  gal- 
tas.  ingelon  de  retahlo,  carrillos  de  monja  hoba,  Obe- 
nSjObesitate  turgens. 

ÀNGELA,  f.  Nom  de  dona.  Àngela.  Àngela,  ab.  || 
Sspécie  de  interjecció  afirmativa.  Eso  mismo,  eso  es 
*üo,  brca^.  Optimè. 

ANGElAs.  m.  aam.  Angebte.  Angelus  major. 

Angelet,  m.  d.  S' aplica  als  noys  per  sa  in- 
Qocéncia.  Angelico,  angelito.  Puellus  innocens. 

ANGELEIB.  m.  pi.  PUNTATJB  CORONAT. 

Angèlica,  f.  planta  dels  Pirineus,  las  fuUas 
^ialladas  y  espíuosas,  la  arrel  grossa,  molsuda  y  en 
^IPira  de  fos,  grisa  y  arrugada  per  fora  y  blanqui- 


nosa per  dintre.  Ajonjera,  aljonjera,  ajot^e,  angéUca, 
earlina,  cardo  aijonjero.  Gbamaleon  albus,  tíscosus 
carduus.  Q  Purga  de  berbas  cordials  y  mannà  clari- 
ficat. Angèlica.  Angèlica  potio.  ||  La  llissó  que's  can- 
ta '1  dissapte  sant  pera  benebir  lo  ciri  pasqual.  An^ 
gélica,  Lectío  in  benedictione  cerei  can  tari  solita. 

ANGÉucA  AECANGÉucA.  f.  Plduta  que's  diferència 
de  la  angèlica,  en  que  la  fuUeta  superior  de  sa  fulla 
està  dividida  en  poUagons.  Angèlica  arcangéUca.  An- 
gelka  arcbangelica. 

ANGÈLICA  CARLINA.  Planta.  CARLOfA. 
ANGELICAL,  adj.  ANGÉLIGH. 

ANGELICALMENT.  adv.  m.  Ab  candor  é  in- 
nocència. Angelicalmente.  Candidè,  puré. 

ANGÉLICA8.  f.  pi.  Religíosas  de  una  orde  fun- 
dada en  Itàlia  per  Lluisa  Toselle.  Angélicas,  guaita- 
linas.  Angèlica,  goastallina  monialis. 

ANGÉLICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  àngel. 
Angelical,  angéUco.  Angelicus. 

ANGELINA,  m.  Arbre  de  Malabar  que  arriba 
fins  à  setse  peus  de  gros;  sas  fallas  son  mitígants. 
Angelina.  Angelina,  ae. 

ANGELITA8.  m.  pi.  Heretges  que  segaian  à  Sa- 
beu. Angelitas.  Angelitae,  arum. 

ANGELOLATRIA.  f.  Cultoque's  dóna  als  àngels. 
Angelolatría.  Angelolatria,  ae. 

ANGELOT,  m.  Certa  goma  de  color  grocb  y 
gust  amarch  que  destil-la  un  arbre  de  Etbiopia. 
Sarcocola,  azarote.  Sarcocolla,  íb.  ||  La  figura  de  noy 
que's  posa  en  los  retaules.  Angelote.  Grandior  ange- 
li imago.  []  Moneda  de  or  anlígua  que  tenia  una  fi- 
gura de  donzella  ab  una  corona  en  la  ma.  Aftgelote^ 
vicloriata.  yictoriatum,  i. 

ANGEO.  m.  Drap  de  estopa  ó  lli  grosser.  Angeo. 
Tela  stnpea. 

ANGERONAL8.  f.  pi.  Festas  que  *s  celebravan 
en  honor  de  Angerona  diosa  del  silenci.  Angeronalei. 
Angeronalia,  inm. 

ANGETENAR.  m.  astr.  Nom  de  nou  eslrellas 
de  Leridano,  y  de  una  de  la  balena.  Angetenmr.  Stel- 
la  sic  dicta. 

ANGHIVE.  m.  Arbre  de  la  isla  de  Madagascar; 
la  cocció  de  sas  arrels  disminuheix  la  infiamació  de 
orina,  y  es  remey  contra  '1  mal  de  pedra.  Angkive. 
Arbor  sic  dicta. 

ANGINA,  f.  Escanéncia.  Angina,  àkogtàjo.  Angi- 
na, X. 

ANGIOLOGIA.  f .  anat.  Descripció  de  las  venas, 
artérias,  nervis  y  vasos  linfàtichs.  Angiologia.  Aa- 
geilogia,  x. 

ANGIOSPERIUA.  m.  bot.  Nom  de  las  plantas 
que  contenen  la  llavor  en  dos  tels  difícils  de  separar- 
se  de  la  ametlla.  Anaiosperma,  Angiosperma,  as. 

ANGIOSPERMATICH.  adj.  bot.  Lo  que  pertany 
à  la  angiosperma.  Angiospermdtico.  Angiosperma- 
ticus. 

ANGIOTOMIA.  f.  anat.  Dissecció  dels  vasos. 
Angiotomia.  Angiotomia,  ae. 

ANGIR.  V.  a,  ant,  cercar. 


n 


ANG 


DICCIOiNARl 


ANI 


ANGLANTINA.  f.  Planta.  BNGLANTiifA. 

ANGLATERRA,  f.  iNGLiTERRA. 

ANGLE.  m.  aot.  àngdl. 

ANGLÈS,  adj.  iNGLKd. 

ANGLICÀ,  NA.  adj.  Natural  ó  pertanyent  à  In- 
glaterra.  Ànglicano,  Anglícanas. 

ANGLICISME,  m.  Paraula  ó  frase  inglesa  usada 
60  altra  llengua.  Anglicismo.  Anglícismus,  i. 

ANGLO-AMERICÀ.  adj.  Lo  natural  y  perta- 
nyent als  Estats-Units  de  la  Amèrica  septentrional. 
Anglo-americano,  Anglo-americanus. 

ANGLOTAHIR.  V.  a.  ant.  BNGLUTiB. 

ANGOISSAR.  V.  a.  ant.  y  sos  derivats,  congoixàr. 

ANGOIXA,  f.  ant.  angi^stià,  congoixí. 

Angoixar,  v.  a.  ant.  angustiar,  congoixàr. 

augoixós.  adj.  ant.  angustiós,  congoixós. 

ANCOLÀM.  m.  Arbre  sempre  vert,  de  cent  peus 
de  alt,  que's  troba  en  Malabar;  las  flors  forman  una 
diadema,  '1  fruyt  es  com  una  cirera:  y  díuben  que 
la  arrel  feta  polvos  es  un  contraverí  eficàs.  Angolam, 
Arborsic  dicta. 

ANGONAL.  m.  La  part  superior  del  cos  ahont  se 
jantan  las  cuixas  ab  lo  ventre.  Ingle,  Inguen,inis. 

ANGRANALL.  m.  ENGRANALL. 

ANGRELADAS.  f.  pi.  En  lo  blasó,  la  creu,  bro- 
daduras  y  bandas  que  tenen  sas  dents  mòlt  petitas, 
7  *ls  costats  rodons  per  la  part  inferior  ab  las  pun- 
tas  enfora.  Angreladas.  Denticulatae,  aram. 

ANGÚ.  ter.  Festas  que's  fan  à  las  criaturas  de  teta. 

ANGUANYASSAS.  adv.  m.  Poch  temps  ha.  Poco 
Uempo  ha,  Nuper. 

ANGUARINA.  f.  Espècie  de  casaca  ab  las  mà- 
negas  penjant  que  arriba  fins  à  las  cuixas.  Angua^ 
rina,  Hungarica  chlamys. 

ANGUILA,  f.  Peix  mòlt  llisquent  semblant  à  la 
serp.  Anguila.  Anguilla,  sb.  ||  nàut.  Cada  una  de  las 
dos  fustas  Uargas  inclinadas  en  la  vora  del  mar,  per 
las  quals  se  fà  lliscar  la  nau  quant  se  tira  al  aygua. 
Anguila,  Geminae  et  declíves  trabes  ad  naves  in 
aquam  decudendas.  Q  ter.  vit  db  bou. 

BSCAPARSB  COM  LA  ANGUILA,  fr.  fam.  S'  aplica  als 
astuts  que  ab  sas  trapasserias  s'escapan  de  tot. 
Bicurrirse  como  anguila,  Anguilla  est,  elabitur. 

ANGUILERA.  f.  Eyna  ahont  posan  las  anguilas. 
Anguikra,  Anguillarium  canistrum. 

ANGUILETA.  f.  d.  Anguilica,  Parva  anguilla. 

ANGÜIXAR.  ant.  gonooixar. 

ÀNGUL.  m.  La  inclinació  de  dos  líneas que's  j un- 
tan  en  un  mateix  punt.  Angulo.  Angulus,  i. 

Ingul  agut.  Lo  menor  que  un  recte.  Angulo  agu- 
do.  Angulus  acutus. 

Ingul  curvilíneo.  Lo  de  dos  líneas  curvas.  Angulo 
eurvilineo.  Angulus  curvilineus. 

ínGul  de  reflexió.  Lo  que's  forma  per  la  superfí- 
cie plana  en  que  cau,  per  exemple,  un  raig  de  llum, 
Íf  la  línea  que  va  desde  '1  mateix  pla  als  ulls.  Angu- 
0  de  reflexion.  Angulus  reflexus. 

Ingul  entbant.  fort.  Aquell  en  que  la  punta  mira 
envers  la  plassa.  Angulo  entranie,  Angulus  recedens. 


▲NGUL  ESPÉRicn.  Lo  quc's  forma  en  la  superfície  de 
la  esfera,  en  lo  concurs  de  dos  circumferéneias  de 
dos  círculs  màxims  que's  tallan.  Angulo  esfèrica, 
Angulus  sphxricus. 

ÍNGUL  MixTiLÍNEo.  Lo,  de  una  línea  recta  y  altra 
curva.  Angulo  mixtilineo,  Mixtilineus  angulus. 

ÀNGUL  MORT.  fort.  ANGüL  ENTRANT. 

Ingul  oblíquo.  Lo  major  que  un  recte.  Angulo 
oblicuo.  Angulus  obliquus. 

ÀNGUL  obti^s.  Lo  que  passa  dels  90  graus.  Angulo 
obtuso.  Angulus  obtusus. 

ÀNGUL  PLi.  La  concurrència  de  dos  plans  en  una 
línea.  Angulo  plano.  Angulus  planus. 

ÀNGUL  RECTiLÍNEO.  Lo  dc  dos  líneas  rectas.  Angulo 
rectilineo.  Angulus  rectilineus. 

ÀNGUL  RECTE.  Lo  CU  que  uua  de  sas  líneas  es  vertical 
y  la  altra  horizontal.  Angulo  recto.  Angulus  rectus. 

ÀNGUL  SOLIDO.  Lo  quc's  fà  per  mès  de  dos  ànguls 
plans  que  no  estan  en  una  mateixa  superfície  plana, 
y  concorren  en  un  mateix  punt.  Angulo  solido.  Angu- 
lus solidus. 

ÀNGUL  DEL  ULL.  Buat.  Lo  cxtrcm  ahont  s'  uneixen 
las  pestanyas.  Angulo  del  ojo.  Ocnli  angulus. 

ANGULAR,  adj.  Lo  que  pertany  al  àngul  ó  tè  sa 
figura.  Angular,  Angularius. 

ANGULARMENT.  adv.  m.  En  forma  ó  figura  de 
àngul.  Angularmente,  Angulatim. 

ANGULEMA.  f.  Drap  de  estopa  dit  així  per  la 
ciutat  de  dit  nom.  Angukma.  Tela  engolismensis. 

ANGULÓSy  A.  adj.  Lo  que  tè  ànguls.  Anguloso. 
Angulosus. 

ANGÚNIA,  f.  Gongoixa,  aflicció  del  esperit.  Con- 
goja,  angustia.  Anxietas,  atis,  angor,  is.  ||  apuro. 

ANGUNIAR.  V.  a.  Fatigar,  afligir.  Acongojar^ 
angustiar.  Ango,  aílligo,  is. 

ANGUNIARSE.  V.  r.  Patir  congoixa.  Acongojar- 
se,  angustiarse,  Angi. 

ANGUNIAT,  DA.  p.  p.  Acongojado,  angustiado. 
Afllíctus. 

ANGUNIÓS,  A.  adj.  Qui  pateix  angúsiia.  Con- 
gojosOy  angustiado.  Angustus,  pusillis,  parvns  ani- 
mus.  II  Lo  que  causa  angustia.  Congojoso.  Anxius. 

ANGÚ8TIA.  f.  Congoja,  angustia,  Angor,  oris, 
anxietas,  atis. 

ANGUSTIAR.  V.  a.  Causar  aflicció  de  animo  ó 
de  esperit.  Angustiar.  Ango,  is. 

ANGUSTIARSE.  V.  r.  Acongojarse.  Aífligí,  an- 
gore  aíflci. 

ANGUSTIAT,  DA.  p.  p.  Angustiado,  Miserè 
sollicitus,  anxius. 

ANGUSTURAS.  f.  Escorxa  de  cert  arbre  que'ls 
naturalistas  distingeixen  en  verdaderas  y  falsas.  La 
verdadera  es  febrífuga,  y  la  falsa  un  rerí  violentís- 
sim.  Angosturas,  Cuspariíe,  arum. 

ANGUYAR.  V.  a.  ant.  congoixar. 

ANHELAR,  v.  n.  Desitjar  ab  ànsia.  Anhelar, 
Anhelo,  inbio,  as. 

ANHILARSE.  V.  r.  AKlOüILÀRSB. 

ANIBLE.  m.  Espècie  de  sotana  ab  mànegas. 


aní 


CATALÀ. 


ANI 


93 


oberta  perdevaot,  qae  forma  part  del  vestit  orien- 
taL  ÀmbU.  Aoníbs,  bilis. 

ARILLAMENT.  m.  AHlNADA. 

ANILLAR.  V.  0.  AHINAR. 

ÀlüMA.  f.  Principi  interior  del  moviment  ó  de 

Us  operacions  de  tot  cos  vivent.  Alma,  ànima.  Ani- 

na,»,  aoimas,i.  ,','  Tros  rodó  de  fosta,  os  etc.  sobre 

qoe's  forman  los  botons  Hormilla.  Astri olori  globali 

forma,  g  En  lo  violí  y  altres  instruments  de  pont, 

pessa  de  fas  la  qae's  posa  entre  las  dos  ta  pas  pera 

fiM'tificar  lo  so.  Alma.  Ligneam  sos  ten  ta  cul  om.  || 

rel  Se  preo  per  tota  la  persona,  y  així  's  diu:  no  hi 

hiQo  ÀMMA  en  tot  lo  carrer,  etc.  Alma,  Homo,  inis. 

jEo  los  negocis  lo  mès  essencial  de  ells.  Alma. 

AiIbui,  ae.  II  Eq  una  devisa,  la  lletra  que  acompanya 

hfi^ra.  Alma.  Lemma,  atis.  ||  met.  Lo  que  dóna 

esperit,  vigor  y  forsa  à  alguna  cosa,  com  V  amor  à 

la  pàtria  es  la  iifiMA  del  estat.  Alma,  Yis,  is,  virtus, 

Qtis.  I  met.  La  substància,  ó  '1  principal  en  qual- 

«vol  eosa,  y  així  's  diu:  anem  al  animà  del  negoci. 

íHm.  Summa,  as,  ca  put,  itis.  Q  enteniment.  ||  met. 

la  eonciéocia,  y  així  del  que  obra  mal  se  diu  que  no 

tè  írha.  Alma.  Conscientia,  ae.  ||  Lo  vnyt  de  un  canó 

de  artilleria.  Anima.  Bellici  tormenti  spiramentum, 

eoDcava.  J  Lo  que's  posa  dins  de  alguna  cosa  pera 

maotenirla  ó  sostenirla.  Alma.   Interins  fulcimen- 

lan.  II  Yivesa,  esperit,  forsa,  expressió,  etc.  y  així 

sdin:  la  imatge,  '1  discurs  tè  mòlta  ànima.  Yís,  is, 

vivaciüs,  atis,  acumen,  inis.  ||  Fantasma,  papo  pera 

lerporà  las  crialnras.  Coco,  Larva,  nenia,  ae.  ||  Se 

diacomanment  de  la  del  purgatori.  Anima,  alma, 

Aoima, «. 

iimu  Dl  CABALL.  oxpr.  fam.  Se  diu  de  la  persona 
qoe  sens  escrúpol  comet  maldats.  Alma  de  caballo, 
^Dats  andacix  homo. 
iinMi  w  CAGAFERRO.  loc.  fam.  y 
i^nu  M  CANTI.  expr.  fam.  Se  diu  de  la  persona 
mòlt  oéeia  ó  toota.  Alma  de  céníaro,  Stultus,  stupi- 
dos,  sloiidus. 

i.tiiii  EN  PENA.  La  que  pateix  en  lo  purgatori. 
ilmanpena,  Umbra,  a;,  spectrum,  i.  |j  met.  Trist, 
nelancólich.  Alma  en  pena,  Hominom  frequentia 
ÍDgiens. 

í^niA  FBIDA.  La  persona  de  poch  esperit.  Ave  fria^ 
orf  roura.  Stolidus  homo. 

iniA  MiA.  exp.  de  carinyo.  Alma  mia,  mi  alma, 
Aoioia  mea,  mel  meum. 

àüilSELI  À  ALGÚ  LA  ÀNIMA  DBTRÀS  DE  ALGUNA   COSA. 

fr.  met.  Denota  la  forsa  ab  que  alguna  cosa  atrau  à 
3lgú.  Üevar  à  uno  alguna  cosa  tros  si  el  alma.  Alieu- 
jos  rei  vehementissimo  desiderio  capi. 

auNCAR  LA  ÀNIMA.  fr.  met.  Matarlo  ó  férli  mòlt 
oal.  Se  diu  ordinàriament  amenassant.  Sacar  el  al- 
<u,  d  corazon,  las  entranas,  ó  las  tripas  d  alguno. 
Lacero,  trucido,  as. 

iuiMt  À  TOCA!  À  LA  àniMa.  fr.  Sonlír  vivament 
''gttna  cosa.  Tocarle  d  uno  en  el  dlma,  ó  tocar  al  alma 
o'^una  eosa.  Gravissimèdolere. 

cuvAtsiUÀifBfA*  fr.  fam.  Menjar  ó  benrer  algu- 


na cosa.  Echarsealgo  al  coleto  ó  d  cuestas.  Manducare 
aut  bibere. 

DONAR  ÀNIMA.  fr.  Donar  vivesa,  esperit  y  gràcia 
particularment  al  llenguatge,  dar  alma.  "Vigoro,  as. 

NO  GOSAR  DIR  QÜE  LA  ÀNIMA  SIA    SEVA.    fr.  NO    gOSar 

parlar  ni  en  bè  ni  en  mal.  l^o  chistar,  no  desplegar 
los  làbios.  Ne  mosílare  qnídem. 

SENTIR  EN  LA  ÀNIMA.  fr.  Tenir  gran  sentiment  ó  do- 
lor de  alguna  cosa.  Sentir  de  muerte,  d  par  de  muerte, 
d  par  del  alma  ó  en  el  alma.  Maximè  dolere. 

DONAR  LA  ÀNIMA  À  DÈü.  Espirar,  morir,  rendir  ó 
dar  el  alma  d  Dios.  Extremum  spiritum  edere, 
reddere,animum  agere,  exhalaré,  expiraré. 

ESTAR  COM  LA  ÀNIMA  de'n  garibat.  fr.  So  díudcl  quo 
no  pren  partit  en  alguna  cosa.  Estar  como  el  alma  de 
Garibay,  Ad  nihil  intentnm  esse. 

PENJàR  LA  ÀNIMA  À  ALGÚ.  fr.  fam.  Poudera  la  mòlta 
gana  de  menjar.  Clarearse  de  hambre.  Fame  labo- 
raré. 

PBSARLi  À  ALGÚ  KN  Li  ÀNIMA.  fV.  fam.  Sentir  viva- 
ment algun  mal  succés  ó  contratemps.  Pesarle  d  uno 
ó  sentirlo  en  el  alma.  Gravissimè  commoveri. 

poRTARSEN  EN  COS  T  ÀNIMA.  fr.  mct.  Portarscn  al- 
guna cosa  enterament.  Llevarse  en  cuerpo  y  en  alma, 
Penitus  eripere. 

SENTIR  EN  LA  ÀNIMA.  fr.  Touir  mòlt  sentiment  de 
alguna  cosa.  Sentir  en  el  alma,  tocar  en  la  lumbre,  ó 
en  la  nina  de  los  ojos,  Gravissimè  dolere,  commoveri. 

TENIR  LA  ÀNIMA  DB  UN  FIL.  fr.  PENJAR  LA  ÀNIMA  À 
ALGÚ. 

TENIR  Ó  ESTAR  LA  ÀNIMA  ENTRE  LAS  DENTS.     fr.  mOt. 

Tenir  mòlta  por,  ó  estar  en  gran  perill.  Estar  con, 
ó  tener  el  alma  entre  los  dientes.  In  extremo  periculo 
versari. 

ÜNA  ÀNIMA  SOLA  NO  CANTA  NI   PLORA.    ref.  AdvCrteíX 

que  un  de  sol  sens  ajuda  de  altres  no  serveix  de  res. 
Una  ànima  sola  ni  canta  ni  Hora.  Solus  sine  alterius 
auxilio  in  qoacumque  re  parum  valet. 

ÀNiMAS.  Lo  toch  de  las  campanas  que  tocan  à  cer- 
tas  horas  de  la  nit,  avisant  als  fiels  pera  que  preguen 
per  las  ànimas  del  purgatori.  Animas.  Sub  noctem 
pro  defnnctis  preces,  orationes. 

ÀNIMAS  BENEYTAs.  intepj.  qoo  exprcssa  '1  gran 
desitj  de  alguna  cosa.  Animas  y  Dios:  Dios  lo  oiga  y 
elpecado  sea  sordo.  Utinam  faxit  Deus. 

ANIMACIÓ,  f.  L'  acte  de  animarse  ó  infundirse 
la  ànima  en  lo  cos.  Animaàon.  Anímatio,  nis. 

ANIMADOR,  RA.  m.  y  f.  Qui  anima.  Anima" 
dor,  Animalor,  is. 

ANIMADVERSIÓ,  f.  Advertència,  nota,  reparo. 
Animadversion,  Animadversió,  nis. 

ANIMAL,  m.  Gos  que  tè  sentit  y  moviment.  Am^ 
mal.  Animal,  is.  U  Comunment  s'  entén  per  los  ir- 
racionals. Animal,  bèstia,  brulo.  Bèstia,  üb,  rationis 
expers  animal.  ||  adj.  Dit  del  home  mòlt  ignorant. 
Animal,  bruto,  bèstia.  Stupidus,  plumbeus.  |  adj.  Lo 
que  pertany  al  cos  animat  y  sensitiu.  Animal,  Ani•^ 
malis. 

ANIMAL  ÀBStfCH.  aUt.  INSBCÍB. 


»4 


ÀNI 


DICCIONARI 


ANI 


ANIlfiLLBEUT.  BÉSTU  BRUTA. 
ANIMAL  DR  CARBETA.  CXp.  y 

ANIMAL  DB  QUATRE  POTAS.  expr.  mot.  Sumament 
incapàs.  Tonto  de  cuatro  suelas.  Terque  quaterqae 
bardus. 

ANIMAL  DB  LLOGUER,  exp.  La  cabalcadora  que 
llogan.  Alquilon.  Locutitium,  merítorium  animal. 

ANIMAL  ENCUBERTAT.  ant.  RINOCERONT. 

TOT   ANIMAL    SAB  DEIXAR    LO    LLOCH  AHONT  NO    PÓT 

CAMPAR,  ref.  Aconsella  abandonar  i'  empenyo  que  'ns 
perjudica.  Quien  tiene  tienda  y  no  vende,  iiecio  es  si  la 
sosiiene.  Qui  nihilum  vendit,  pateat  licet  usque  ta- 
berna.  Prolínus  banc  clausam  si  sapit  ille  velit. 

ANIMALÀS.  m.  anm.  Ànimalazo ,  anirMUon, 
animalote.  Magnum  animal.  Q  met.  Home  mòlt  igno- 
rant ó  lonto.  Animalazo.  Plumbeus,  rudis. 

ANIMALET.  m.  dim.  y 

ANIBIALÓ.  m.  d.  Animalejoy  animalito.  Bestio- 
la, 8B. 

ANIMALOT.  m.  Animal  de  mala  figura  que  no 
tò  Dom  conegut.  Ànimalucho.  Anonomastos,  i,  bes- 
tiola, as.  II  vulg.  L*  bome  sumament  ignorant.  Ant; 
malucho.  Plumbeus,  i,  rudis,  is. 

ANIMAR.  V.  a.  Infundir  la  ànima  en  lo  cos, 
donar  vida.  Animar.  Animo,  as.  |!  Donar  animo,  va- 
lor, coratge.  Animar.  Exsuscito,  agito,  as,  confirma- 
tionem  efficere.  ||  Donar  vigor  y  energia  à  las  cosas 
inanimadas.  Animar,  Yitam  ac  veluti  spíritum  dare. 
I  Entre  pintors  y  escultors  donar  vivacitat  y  expres- 
sió à  las  fíguras.  Animar,  Animam  addere.  |  mús. 
Sonar  ab  primor  un  instrument.  Animar.  Inspiro, 
animo,  as. 

ANIMAR8E.  v.  r.  Cobrar  animo,  esfors.  Ani- 
marse^  cobrar  dntmo,  valor.  Respiro,  as,  resipisco,  is. 

ANIMAT,  DA.  p.  p.  Animado.  Animo  robora- 
tns. 

ÀmME.  m.  Certa  rehina  treta  per  incisió  de  un 
arbre  de  indias  semblant  al  garrofer:  es  de  olor 
mòlt  suau  y  de  color  de  encens.  Amme,  goma  ànima, 
Resinae  anime. 

ÀNiMB  coPAL  ó  ORIENTAL.  Rohina  mòlt  dura,  trans- 
parent, de  color  de  lopaci  clar,  que  flubeix  de  una 
planta,  espècie  de  roldó,  y  serveix  per  la  duresa  y 
brillantor  del  barnís.  Anime  eopal  ú  oriental.  Orien- 
talis  seu  copalis  anime . 

ANIMER.  m.  Qui  demana  caritat  per  sufragi  de 
las  ànimas.  ànimero.  Ad  defunctorum  suíTragia  elee- 
mosynarum  colfiiector. 

ANIMETA.  f.  PALIA. 

ANIMBTAS   SAIfTAS.   ÀNIMAS   BBNBTTAS. 

LA  ANIMETA.  exp.  pera  avisar  à  algú  obro  ab  con- 
cióncia.  Conciencia,  Religiosè  faci  to. 

Bfta  UN  ANIMETA.  fr.  ÍNIMA  FBBDA. 

ÀBíIMO.  m.  Esfors,  coratge.  Animo,  valor,  eora- 
2on,  brio.  Cordis  virtus,  spiritus.  ||  Voluntat,  inten- 
ció. Animo.  Animus,  propositum,  i,  consiltum,  ii.  ( 

ATBNCIÓ,  PENSAMENT. 

ABAIXAR  l'  ÍNIVO.    fr.  ABAIXAI  LO  GAP. 

ínoio  i  u  fabinosa•  fr.  lun.  ter.  Ab  que  8*  «tonta 


à  la  execució  de  una  cosa  difícil.  Animo  à  las  gachas, 
Euge,  maclc  animo. 

bon  JInimo.  int.  Pera  animar,  ^ti^  ónimo.  Hacte 
animi  vel  animo. 

COBRAR  ANIMO.  fr.  ANIHAESE. 

DECAüRER  DEL  ANIMO  DB  ALGÚ.  fr.  Pérdrcr  la  esti- 
mació. Perder  eleoncepto,  Existimationem  apud  ali- 
qnem  deperdero. 

DONAR  ÀMIMO.  fr.  ANIMAR. 

EXPLAYARSE   L*  ANIMO.  fr.    BXPLATABSB  'l  COR. 

FÉR  P^RDRER  Ó  LLEVAR  l'  ANIMO.  fr.  met.  DESANOf AB- 

PÉRDRER  l'  ANIMO.  Acobardirso.  Estrecharse  de  àm- 
mo.  Animum  deprimere. 

FÉa  ANIMO.  fr.  y 

TENIR  ÀNiMO.  fr.  Formar  intenció  de  fér  alguna 
cosa.  nacer  ónimo.  In  animo,  in  mente  habere. 

ANIMÓS,  A.  adj.  Coratjós,  esforsat,  valent,  iiit- 
moso,  vaUroso,  esforzado,  Animosus,  erectus,  stre- 
nuns. 

ANIMOSAMEBIT.  adv.  mod.  AnimosamenU,  Aní- 
mosò,  fortiter,  strenuè. 

ANIMOSiSSIM,  A.  adj.  sup.  Animosisimo,  Stre- 
nuissimns. 

ANIMOSiSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Animo- 
sisimamente.  Animosissiraè,  strenuissimè. 

ANIMOSITAT,  f.  Valor,  atreviment.  Ammosí- 
dady  ardimiento,  valor.  Animi  vis,  virtus,  audàcia. 

ANIQUILABLE.  adj.  Fàcil  de  aniqnilarse.  Am- 
quilabk.  Extinguibilis,  destructibilís. 

ANIQUILACIÓ,  f.  Destrucció.  Aniquilacion,  ant- 
qwlamiento,  Extinctio,  destructio,  nis. 

ANIQUILADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  aniquila.  iiM- 
quilador,  exterminador.  Destructor,  is. 

ABIIQUILAMEBIT.  m.  Aniquilació. 

ANIQUILAR.  V.  a.  Redubir  à  no  res.  Aniquilar, 
exterminar.  Ad  nibilum  redigere.  ||  Arrubinar  ente- 
rament. Aniquilar,  Funditus  evertere. 

ANIQUILARSE.  V.  r.  Pérdrer  lo  sèr  alguna  cosa. 
Aniqnilarse.  Funditus  eradicari,  everti,  deléri. 

anís.  m.  hatafaluga.  ||  Confits  de  la  llavor  de  la 
malafaluga  ensucrada.  Anis,  grajea.  Saccbaro  incrus* 
tata  minuta  grana. 

ANÍS  BSTBELUT.  Arbust  de  la  Xina  y  del  Japó,  que 
fa  un  boll  à  modo  de  estrella  ab  set  raigs,  cada  qual 
ab  sa  llavor  de  gust  y  olor  semblant  al  anís,  y  ser- 
veix pera  preparar  mòlts  licors  deliciosos.  Anis  de  la 
China,  ó  estrellado  de  las  Indias.  Radíana,  ae. 

ARRIBAB  als  ANISSOS,  fr.  ÀBBIBAR  i  MISSAS  i>ITAS. 

ANISSAT.  adj.  Compost  ó  adobat  ab  anís.  Am- 
iodo,  Aniso  confectum. 

ANISSET.  m.  dim.  Anisillo.  Anicetum,  i. 

ANIVELLAR.  V.  a.  Tirar  lo  nivell  pera  examinar 
8i  està  à  nivell  un  pla.  Nivelar,  Per  libro,  libro,  as,  per- 
pendiculum  exigere.  ||  Posar  un  plà  en  posició  bori- 
zontal  justa.  Nivelar,  Mquo,  as,  adamussim  planum 
reddere.  ||  Posar  en  equilibri  ó  igualtat  qualsevol 
cosa  material.  Nivelar,  Ad  libellam  ducere,  adamas- 
8im  dirigere. 

ANIVERAARI.  m.  V  ofioi  que  's  oetebra  «o  ia- 


ANO 


CATALÀ. 


ANS 


95 


íragi  de  algun  difunt  lo  dia  que  cumple  V  any  de  la 
sua  mort,  y  per  extensió  en  qualsevol  altre  dia.  Ani- 
ftrsario.  Anniversarium,  ií. 

ANJUP.  ra.  ALJCP. 

ANLA8SAR.  v.  a.  ant.  enllíss&b. 

ANLLA.  adv.  11.  enllí. 

ANMANSIR.  V.  a.  ant.  bmmustigír. 

ANMUNIÓ.  f.  ant.  sobou. 

ANNA.  f.  mit.  Diosa  que  presidia  als  anys.  Anna. 
Anna,  a.  [[  Petit  animal  del  Perú,  '1  fetor  del  qual 
infesta  'Is  llocbs  ahont  passa  las  nits.  Anna,  Anna,  ae. 

ANNAL.  m.  ant.  anyal. 

ANNALISTA.  m.  Lo  qui  escriu  annals.  Analista, 
Annalium  scriptor. 

ANNALS,  m.  pi.  La  historia  que  conté  'Is  fets  de 
cada  any  separadament.  Anales.  Annales,  ium,  an- 
nalium monu  menta. 

ANNATA.  f.  La  renda,  fruyt  ó  emoluments  que 
produheix  qualsevol  benefici  ó  empleo.  Anata.  Anna- 
ta,  s. 

ANNEDOTAS.  m.  pi.  Divinitats  dels  Caidòus, 
imaginadas  segons  la  idea  que  bavian  format  dels 
àngels  bons  y  mals.  Annedotas.  Annedolíc,  arum. 

ABiNÉXO,  A.  adj.  Lo  que  va  unit  ab  altre  cosa. 
Anejo,  Annexus. 

ANNOBLIMENT.  m.  ennobliment. 

ANNOBUR.  V.  a.  ENNOBLIR. 

ANNOMINACIÓ.  f.  ret.  Figura  que  consisteix 
en  alterar  alguna  lletra  ó  síl-!aba  en  principi  ó  mitj 
de  una  dicció  repetida.  Paronomasiaj  agnominacion, 
anominacion.  Paronomasia,  a3. 

ANNONA.  f.  Entre  'is  romans  diosa  de  la  abun- 
dància. Annona.  Annona,  ae. 

ANNOTAGIÓ.  f.  La  acció  de  anotar.  Anolacion, 
Annotalio,  nis.  ||  Nota  en  V  escrit.  Anolacion.  Anfio- 
tatio,  nis. 

ANNOTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  posa  notas.  Ano- 
tador.  Annolator,  is. 

ANNOTAR.  V.  a.  Posar  nolas.  Anotar.  Annolo, 

as.  I  NOTAR,  SENYALAR. 

ANNUAL.  adj.  Loquesuccebeix  cada  any.  Anual, 
(httto,  anal.  Annuus,  annualis. 

ANNÜAL•ITAT.  f.  La  propietat  de  sér  annual. 
Anualidad.  Annualis  rei  condilio,  status.  |{  La  renda 
de  nn  any.  Anualidad.  Anni  redilus. 

ANNÜALMENT.  adv.  t.  Cada  any.  Anualmente. 
Singiilis  annis. 

ANNDlilR.  V.  a.  ant.  Otorgar.  Consentin,  con- 

ceJo,  is. 
ANNUO,  A-  adj.  ANNUAL. 
ANO.  m.  cir.  Foral  del  cul.  Ano,  seso,  Anus,  i, 

podcx,  icis. 

ANODÍ,  NA.  adj.  cir.  y  mcd.  Se  diu  del  medica- 
ment que  suavisa  y  tempera  'Is  dolors.  També  s* 
usa  substanlivat.  Anodino.  Anodinus. 

ANODINAR.  V.  a.  cir.  y  med.  Aplicar  remeys 
anodins.  Anodinar.  Anodino,  as. 

ANOLIEJAR.  V.  a.  ant.  y  sos  derivats,  pletar, 

ANOMALIA,  f.  gram.  La  irregularitat  de  alguns 


noms  y  verbs.  Anomalia,  irregularidad.  Anomalia, 
ac.  II  astr.  La  irregularitat  aparent  en  los  moviments 
dels  planelas.  Anomalia.  Anomalia,  x.  ||  med.  Irre- 
gularitat en  las  fibras  ó  en  lo  pols.  Anomaha,  Ano- 
malia, ae.  II  En  la  bisloria  natural,  monstruositat. 
Anomalia.  Anomalia,  ac. 

ANÓMALO.  adj.  gram.  Se  diu  del  nom  ó  verb 
irregular..  Anómalo,  Anomalus. 

ANOMENADA,  f.  Nom,  fama.  Benombre,  nom- 
bradia.  Fama,  ae,  nomen,  inis. 

ANOMENADAMENT.  adv.  m.  Expressament. 
Espccialmente,  nombraL•mente.  Speciatim.  |j  Per  sòn 
nom.  NombraL•mente,  Nòmina tim. 

ANOMENADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  anomena  6 
elegeix.  Nombrador.  Elector,  is. 

ANOMENAR.  V.  a.  Designar  à  algú  per  sòn  nom . 
Nombrar,  Yoco,  appello,  as.  ||  Posar  nom.  Poner 
nambre.  Alicui  nomen  imponere.  ||  Elegir  à  algú  per 
alguna  cosa.  Nombrar,  Nomino,  as.  ||  Fér  menció 
particular  de  alguna  cosa.  Nombrar.  Nomino,  as. 

ANOME.NAR  UEREU.  fr.  Coustitubirlo  ó  férlo.  Nom-' 
brar  heredero.  Hicredem  nuncupare,  insliíuere. 

NO  ME  l'  angme.nes.  cxpp.  Dcnola  la  repugnància 
de  que  s'  anomena  al  subjecte  que  s'  aborreix.  No 
me  le  nombres.  Nec  nominetur. 

ANOMENABSE.  V.  r.  Dirseuna  cosa  1  sèu  nom. 
Numbrarse,  llamarse.  Nominari. 

ANOMENAT,  DA.  p.  p.  Nombrado,  Nominatus. 

ANOMEÜS.  m.  pi.  Arrians  purs,  que  soslenian 
que  I  Fill  de  Dèu  no  era  semblant  al  Pare.  Anameos, 
anomianosy  anomos.  Anomei,  orum. 

ANÒNIM,  A.  adj.  Sens  nom,  sens  firma,  com 
escrit,  caria  anònima.  Anònimo.  Anonymus. 

ANOTÉRIGH,  CA.  adj.  med.  Lo  que  serveix 
pera  curar  la  boca  del  cor.  Anolérico,  Anotéricus. 

ANOVELLAR.  V.  a.  NOTICIAR. 

ANPIT.  m.  ANTEPIT. 

ANPOQUIR.  V.  a.  ant.  Disminuhir.  Apocar,  mi- 
norar.  Minuo,  diminuo,  is. 

ANQUETA.  f.  dim.  de  anca.  Anqueta,  anquUla. 
Parva  clunis. 

ANQUISSEGH.  m.  Caball  magre  de  ancas.  An- 
quiseco,  Clune  gracilis. 

ANRAVIRONAR.  v.  a.  ant.  bodejar,  ciRCuniB. 

ANRERA.  adv.  11.  Atràs.  A  tcrgo,  retrò. 

ANRIQUEHIR.  v.  a.  ant.  enriquir. 

ANS-  adv.  t.  Abans.  Anles.  Imò,  quinimò,  prius. 

ans  bk.  adv.  Anles  bien.  Imò,  quinimò. 

ANSA.  f.  Part  que  surt  dels  cossos  ahont  hi  ha 
forat  pera  poder  agafaries  ab  comoditat,  ficant  en  ell 
la  ma.  Asa.  Ansa,  x.  I!  met.  Ocasió,  pretext.  Asa, 
pié.  Ansa,  aj,  occasio,  nis. 

ANSA  del  coll.  Cada  un  dels  dos  cossos  que  van 
del  pit  al  muscle.  Clavícula,  asilla.  Clavicula,  ae. 

POSARSE  EN  ANSAS  Ó  FÉa  AXSAS  DE  GERRA.  fr.  ApOyEF 

las  mans  en  la  cintura,  doblegant  los  brassosen  for- 
ma de  ansas.  Ponerse  en  jarras,  ò  enjarra.  Brachio 
ansas  formaré,  j]  Estufarsc,  cusoperbirse.  Ponerse 
en  asos.  Ansatum  incedere. 


96 


ANT 


DICCIONARI 


ANT 


ANSA.  adv.  ENSA. 

AN8ANGONAR.  V.  a.  ant.  ENSiNGRENTiR. 

ANSAT.  m.  ter.  tupí. 

ANSeAtigh,  ca.  adj.  Dit  de  las  ciutats  llibres 
y  reooídas  mútuament  pel  còrners.  Amedlico,  an- 
siàtico,  Anseaticae  civitates  fcBderatas. 

ANSELM.  0.  p.  Amelmo.  Anselmus,  i. 

ANSETA.  f.  d.  Àsilla.  Ansula,  se. 

ÀNSIA.  f.  GoDgoixa  que  causa  inquietut  ó  movi- 
ment violent.  Ànsia.  Angor,  is,  anxietas,  atis.  ||  De- 
sitg  vehement.  Ànsia,  anhelo.  Cupido,  inis,  aviditas, 
atis. 

DONARSB  ÀxsiA.  fr.  AFANTABSB.  ||  Ingeniarso.  Me- 
nearse,  bandearse,  Sibi  sapere,  damnum  declinaré. 

ESTAR  AB  ÀNSU  ó  PASSAR  ÀNSIA.  fr.  EstüT  COU  CUtda- 

dado,  tener  ó  posar  cuidado .  Sollicitudine,  cura  an- 
gi,  premí. 

ANSIAM.  m.  ENSiAM. 

ANSIAR.  V.  a.  Desitjar  ab  ànsia.  Ànsiar.  Ambio, 
is. 

ÀNSIAS.  f.  pi.  Basqueig,  ganas  de  vomitar.  Bas- 
cos, arcadaSy  vómitos.  Nàusea,  x, 

ANSIETAT,  f.  ÀNSIA. 

ANSIÓS,  A.  adj.  Qui  tè  ànsia  ó  desitg  vehement 
de  alguna  cosa.  Ansioso,  Anxius,  sitiens.  ||Lo  que 
està  acompanyat  de  grans  congoixas.  Ansioso,  An- 
xietate  plenum. 

ANSIOSAMENT,  adv.  m.  Ansiosomente,  Gupidè, 
avidè,  aviditer. 

ANSUMAR.  V.  a.  ENSUMAR. 

ANTA.  f  Quadrúpede  com  un  mulat;  té  '1  cap 
gros  y  Uargarut  ab  una  espècie  de  trompa,  que  ar- 
ronsa y  allarga  quant  vol,  y  en  la  extremitat  los 
nassos;  los  ulls  petits,  orcllas  semblants  à  las  del 
porch,la  cua  curta,  quatre  unglas  en  las  potas  de 
devant  y  tres  en  las  de  detràs;  lo  pel  curt,  espès  y 
negrench.  DonlOy  búfolo.  Alt'ea,  is,  terreca,  a3.  |  La 
pell  de  dit  animal  adobada.  Ante,  Bubulínum  co- 
rínm. 

LO  QUE  TÈ  COLOR  DE  ANTA.  Anteodo,  Subpalidus. 

ANTABAHIR.  v.  a.  ant.  entibiarse. 

ANTAGOBnSTA.  m.  ÉmuI,  qui  s'  oposa  ó  con- 
tradeix  à  altre.  Antagonista.  Adversarius,  ii,  aemu- 
lus,  i.  II  anat.  Qualsevol  dels  muscles  que  tenen  ofici 
contrari  à  altre.  Antagonista.  Antagonisticus  mus- 
culus. 

ANTANAGLASSIS.  f.  ret.  equívoch. 

ANTANY,  adv.  t.  L'  any  pròxim  passat,  y  per 
extensió  qualsevol  dels  anys  passats.  Antano.  Supe- 
riore  anno. 

PENSiR  BN  LAS  NEUS  DE  ANTANY,  SI  CAUrIn  ENGUANY. 

fr.  met.  Se  reprèn  à  algú  que  no  esta  en  lo  que 
diu.  Pensar  en,  ó  mirarà  las  musaranas.  Mente  di- 
vagari,  peregrinari. 

QUANT  ES  JA  VINGUT  LO  DANY,  ES    EN  VA    PARLAR    DE 

ANTANY,  ref.  Denota  que  alguna  cosa  s'  ha  fet  pas- 
sada la  ocasió,  ó  quant  ja  no*s  necessita.  Despties  de 
vendimiar,  cvévanos',  al  asno  muerto  la  cthoda  al  robo. 
Post  bellum,  au.\ilium.  Peracta  via,  viaticum  quseris. 


ANTANYANA.  f.  Dona  mòlt  vella.  Antanona, 
Femina  valde  senex. 

ANTANYASSAS.  adv.  t.  Mòlt  temps  ha.  Mucho 
tiempo  ha,  antanazo.  Multo  abhinc  tempore. 

ANTAR.  V.  a.  Adelantar,  posar  adtlante.  Anleve- 
nio,  is. 

ANTÀRGTIGH.  adj.  S'  aplica  al  pol  oposat  al 
àrclich,  y  à  lot  lo  que  pertany  à  aquell.  Antàrtico. 
Antarcticus,  australis  polus. 

ANTARES.  m.  Nom  que  donan  los  astrónomos 
al  cor  del  escorpí.  Anlares.  Scorpionis  cor. 

ANTEBRÀS.  m.  La  part  anterior  del  bras  desde 
'1  pols  fíos  al  indret  del  colse.  Antebrazo.  Pars  bra- 
chii  anterior. 

ANTEGAMARILLA.  f.  Pessa  de  palàcío  im- 
mediatament abans  de* arribar  à  la  antecambra  del 
rey.  Antecomarilla.  Yestibulum  ante  regis  cubicn- 
lum. 

ANTECAMBRA.  f.  Pessa  abans  de  la  sala  prin- 
cipal. Antecàmara.  Proca^ton,  i.  ||  Pessa  abans  del 
dormitori  principal.  Anlithalamus,  i. 

ANTEGANT.  m.  LNViTAToai. 

ANTEGAPELLA.  f.  Pessa  inmediala  à  la  cape- 
lla. Àntecapilla.  Anterior  capella;  adítus. 

ANTEGEDÉNGIA.  f.  Antecedencia,  procedència. 
Primatus,  us. 

ANTECEDENT,  adj.  Lo  que  va  antes.  Anteceden- 
te,  Antecedens.  ||  m.  log.  La  primera  proposició  del 
entimema.  Aniecedenle.  Antecedens,  prima  enlhyme- 
matis  proposi lio.  ||  geom.  y  arit.  Lo  primer  terme 
de  una  rahó  que*s  compara  ab  lo  segon,  dit  conse- 
güent. Antecedente.  Antecedens,  tis.  ||  gram.  Lo  nom 
ó  pronom  que  regeix  al  relatiu.  Ànteí;edente,  Antece- 
dens, entis. 

ANTECEDENTMENT.  adv.  t.  Anteriormente, 
antecedentemente.  Ante,  prius. 

ANTECEDIR.  V.  n.  Anaró  estar  una  cosa  abans 
que  altra.  Prec^der,  anteceder.  Praïcedo,  is.  ||  Tenir 
una  persona  ó  cosa  preferència  ó  superioritat  sobre 
altra.  Preceder,  anteceder.  Anteceílo,  is. 

ANTECESSOR,  m.  Qualsevol  dels  antepassats 
respecte  de  sos  descendents.  Antecesor,  Antecessor, 
is.  II  En  los  empleos  y  dignitats  lo  que*ls  obtenian 
abans  dels  actuals.  Predecesor,  antecesor.  Praedeces- 
sor,  antecessor,  is. 

ANTECO,  A.  adj.  geog.  S'  aplica  als  que  es- 
tan baix  de  un  mateix  meridià  y  à  igual  distància  de 
un  equador.  Antecos.  Antaccus. 

ANTECOLUMNA.  f.  La  aislada  en  las  obras  ex- 
teriors. Columna  aislada,  antecolumna.  Anterior  co- 
lumna. 

ANTECOLL.  m.  Part  de  la  cota  de  malla  pera 
defensa  del  coll.  Antecuello,  Colli  tutamen. 

ANTECOR.  m.  La  pessa  que  està  abans  del  cor. 
Antecoro.  Anterior  chorus. 

ANTEDATA.  f.  Fetxa  anticipada.  Antedata.  Diei 
aule  scriptum  signatura. 

ANTEDATAR.  V.  a.  Posar  la  fetxa  anticipada. 
Antedatar.  Diem  scripto  prseponere. 


ANT 


CATALÀ. 


ANT 


97 


AirTEDILirviÀ,  NA.  adj.  Lo  de  abans  del  di- 
hiTÍ.  AniedilHviano.  Antedilavianas. 

ABfTDGIJÈSIA.  m.  Lo  porxo  devant  la  iglésia. 
iMinglisia,  Ecciesiae  porticns.  ||  En  Yiscaya  la  iglé- 
Àparroqaialdealgnns  de  sos  pobles.  Anteiglesia, 
firoehialis  ecclesia,  parochia,  aB. 

ANTELACIÓ,  f.  Preferència,  comunment  de 
teips.  ÀnUlacim.  Aniecessio,  nis. 

ANTELIS.  m.  pi.  mit.  Dèas  tutelars  que  'Is 
grcehs  coMocavan  en  las  portas  de  sas  casas.  Ante^ 
íw.  Aotelí,  crom. 

àsnOJJLm  m.  anat.  Lo  cercle  interior  de  la  ore- 
h.AnkHx.  Anielix,  icís. 

AirTEMEBIDIÀ.  adj.  Lo  que  està  abans  del 
■i^'  dia.  AnUmeridiano.  Antemeridíanns. 

ANIKMUIIAL•  m.  Segona  muralla  qtie*s  posa 
per  defensa  de  la  principal.  Antemural,  antemuro. 
Iiram  protegens  arx.  0  met.  Reparo,  defensa:  y 
úd^s  dia:  AirrEMURAL  de  la  fé.  Antemural,  Propng- 
Bicalam,  i,  antemnrale,  is. 

ANTBHfJRALLA.  f.  iNTKXCaiL. 

AHTENA.  f.  nàut.  Pal  mòlt  llarcb,  al  qual  està 
issegorada  la  vela  llatina.  Entena.  Antenna,  03.  || 
imA. 

Aitnff  AL.  m.  Ancell  marítim  del  Gap  de  Bona* 
Mpçraosa;  la  ploma  que  tè  sota  las  alas  es  mòlt 
sm^yesremey  eficàs  contra  las  indigestions  y 
l^aesa  de  la  boca  del  cor,  calentantlo  ab  sòn 
ièrieh  exterior.  Antenal.  Avis  antenalis. 

AMTEliOlf.  m.  Lo  que  antecedeix  al  nom,  com 
nat,  don.  Antenomltre.  Pncnomen,  inis. 

ANiBMtmA•  m.  adv.  Veu  llatina  admesa  en- 
tre Is  erudits,  que  vol  dir:  abans  dk  tot.  Anteom- 
■M.  Aoleomnia. 

AMTEPAMAT,  DA.  adj.  Passat,  parlant  del 
^fa,AwUpa$ado.  Anteactns. 

A1VTEPABSAT8.  m.  pi.  Avis  ó  ascendents,  in- 
í^twtfoi,  majfores.  Hajores,  um,  avi,  ornm. 

ANIJEMMÚLTtM,  A.  adj.  Lo  que  està  inmedía- 
Uoeot  abans  del  penúltim.  AnUpenúUimo,  Antepe- 
Qltittai,  penultimo  anterior. 

ANTEPILANS.  m.  Soldats  veterans  de  Roma 
^  conipoaían  un  cos  de  reserva.  Anlepilanos.  An- 
tfflMi,  oniiB. 

ANi'EFiT.  f.  Barana  que  impedeix  la  cayguda 
fcpiratfes  alts.  Antepeeho,  Lorica,  maceria,  a;. 

ANTEPOSAR.  V.  a.  Preferir.  Anteponer,  preferir, 
Utepono,  praepono,  is,  praïfero,  antefero,  ers. 

ANTEPOSABflE.  V.  r.  Anleponerse,  preferirse. 
Kerninem  prae  se  ducere. 

ANTEPOSAT,  DA.  p.  p.  Antepueslo.  Praelatus. 

ANTEQUERA,  m.  Lo  natural  de  ó  lo  pertanyent 
^àntequera,  ciutat  de  Andaluzfa.  Ankquerano.  Sin- 

S^OBS,  i. 

ANTERA.  f.  farm.  bot.  Aquella  porció  groga  que 
hrosa  tè  en  son  centro.  Antera.  Antera,  se. 

ANTERIOR,  adj.  Lo  que  preceheíx  en  lloch  y 
^ps.  Anlerior.  Antiquus,  anterior,  superior,  prior. 

ANimORiTATé  í.  Pfecedèocia  temporal  de 

TOMO  I. 


una  cosa  respecte  de  altre.  Anterioridad,  Pnecessio, 
antecessio,  nis. 

ANTERIORMENT,  adv.  II.  Anteriormnte,  kü\è^ 
prius. 

ANTES.  prop.  conj.  abans. 

ANTESALA,  f.  Lo  recibidor  immediatament 
abans  de  la  sala  principal.  Antesala,  antecómara, 
Procestrium,  ii. 

péR  ANTESAU.  Esperar  CU  ella.  Hacer  antesala.  Ex- 
peclare  in  procestrio. 

ANTESTERIES.  f.  Festas  que  's  celebravan  en 
Atenas  en  honor  de  Bacó,  y  en  que  'Is  amos  ser- 
via n  als  criats.  Antesterias.  Anlesteria,  orum. 

ANTEVIGILIA.  f .  Lodia  abans  de  la  vigília.  An- 
tevigilia,  antevispera.  Anlepervigilium,  ii. 

ANTIA.  f.  Lley  que  publicà  Antí,  per  la  qual  se 
prohibia  als  magistrats  V  admétrer  ningun  convit, 
à  no  sér  en  casas  dístingídas.  Antia.  Antia,  se..| 
Diosa  venerada  en  Anti.  Antia.  Antia,  anciatena,  tu, 

ANTIADIAFORÍSTIGH.  m.  Contrari  als  Lute- 
rans moderats.  Antiadiaforista,  Antiadiaphorista,  e* 

ANTIARTRÍTICH,  GAé  adj.  med.  Remey  con* 
tra  la  poagra.  Antiartritico,  Antiartriticus. 

ANTIASMÀTICH.  m.  Contrari  al  asma.  Antias^ 
mdtico,  Antiasmaticus,  i. 

ANTIBAQÜI.  m.  poét.  En  lo  vers  llatí  peu  de 
dos  síl-labas  breus  y  una  llarga.  Antibaquio,  Anti- 
bachius,  i. 

ANTIGATON8.  m.  pi.  Dos  llibres  de  Jnlio  César 
contra  Caton  de  lítica.  Anlicalones.  Anticatones,  um. 

ANTICH,  GUA.  adj.  Lo  que  ha  passat  mòlt 
temps.  Antiguo,  Antiquus,  avi  tus,  priscus.  ||  veu.  || 
En  los  col•legis  y  altras  comunitats,  lo  qui  fà  mòlt 
temps  qui  està.  Antiguo,  In  veterum  collegarum  or- 
dine  adscriptus. 

AB  ANTiCH.  m.  adv.  Desde  la  antiquitat.  Desde  lo 
antiguo.  Ex  antiquo. 

k  LA  ANTiGUA.  Segons  r  us  ò  costum  dels  antichs. 
A  lo  antiguo.  Antiquè,  velnslè,  absoletè. 

ANTICHS.  m.  pi.  Los  que  visqueren  en  los  si- 
gles remots,  y  1s  homes  cèlebres  de  la  antiguitat. 
Antiguos.  Yeteres,  um. 

ANTICIPACIÓ,  f.  La  acció  y  afecte  de  antici- 
par. Anticipamienlo ,  anlicipacion.  Anlecessus,  us.  | 
ret.  Figura  que  suposa  la  objecció  contrària  y  la 
solta.  Anlicipacion,  prolepsis.  Prolepsís,  is,  occupa- 
tio ,  nis.  II  Presentiment.  Anticipacion.  Antícipatio, 
nis.  II  Prevenció.  Anticipacion.  Anleversio,  anteoccu- 
patio,  nis. 

ANTICIPADA. ;f.  esg.  Ferida  feta  à  trahició.  Xn- 
ticipada.  CaHidum  vulnos. 

ANTICIPADAMENT,  adv.  t.  Anticipadamenté^ 
eon  antiripacion.  Tempore  ante  capto. 

ANTICIPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  anticipa.  Anti- 
tipador.  Anticipalor,  oris. 

ANTICIPANT,  p.  a.  ttdHMtieina  la  febra  que 
8*  adeia n ta .  An licipanU,  '^^^^^^t 

ANTICIPAR,  V.  tyjr  ^bii  abans  del 


98 


ANT 


DICCIONARI 


ANT 


ANTIGIPARSE.  v.  r.  Fér  ó  lograr  primer  lo  qne 
altre  pretenia.  Anliciparse,  ganar  por  lamano.  Prxoc- 
copari. 

ANTICIPAT,  DA.  p.  p.  Àntieipado.  Ànticipatus. 

ANTIGÓLIGH,  CA.  adj.  Contrari  à  la  eòlica. 
Anticólico,  Antiibeos,  i. 

ANTIGRIST.  m.  V  home  diabólich  qne  ha  de 
perseguir  la  Iglesia  catòlica  al  íi  del  mon.  Anticristo. 
Antichristas,  i. 

ANTIGRÍTICH.  adj.  Qui  s'  oposa  als  crílicbs. 
ÀntUriíico.  Critico  adversari  as,  opposilus,  contra- 
rius. 

ANTIGCELA.  f.    BHTicCBLà. 
.  ANTIDATA.  f.  ANTEDATà. 

ANTIDATAR.  v.  a.  antedatar. 
.  ANTIDEMONIACai.  m.  Qui  nega  haver  dimo- 
nis. Antidemoniaco,  Antidemoniacus,  i. 

ANTlDISENTÉRlGHy  CA.  adj.  Remey  contra 
ladisenteria.  Ante-disentérico.  Antedisentericus. 

ANTIDOTARI.  farm.  Tractat  de  contraverís. 
Antidotario.  Antidotarium ,  ii.  ||  Paratge  ahont  se 
guarda  '1  contraverí.  Antidotario.  Antidotorum  re- 
posi torium. 

ANTÍDOTO.  m.  Contraverí.  Antidoto,  contra  ve- 
Mno,  Antidotus,  i.  ||  met.  Preservatiu  pera  do  càurer 
en  algun  vici  ò  falta.  Antidoto^preservativo.  Cautela, 
SB,  praecautio,  nis. 

ABrnESPASMÓDlCH,  CA.  adj.  Medicament 
contra  'Is  pasmos.  Antiespasmódico,  Antiespasmo- 
dlcus. 

ANTÍFONA.  f.  Verset  que  antecedeix  als  salms. 
Antifona,  Antiphona,  se. 

ANTIFONASI.  m.  Llibre  de  cor  que  conté  las 
.antífonas  de  tot  V  any.  Antifonal,  antifonario.  An- 
típhonarius,  ii. 

ANTIFONER.  m.  Qui  entona  las  antífonas  Anti- 
fonero.  Antiphonarum  prascentor. 

ANTÍFRASIS.  í.  ret.  Figura  pera  denotar  una 
cosa  ab  la  veu  que  significa  *1  contrari.  Antifrasis. 
jkntlphrasis,  is. 

ANTIGAMENT,  m.  adv.  antiguambnt. 

ANTIGUALLA.  f.  Cosa  mòlt  antigua«  monu- 
ment de  la  antiguitat.  Antignalla,  Antiquitatis  mo- 
Dumentum. 

i  LA  ANTiGCAiXA.  fr.  A  la  ütttigua,  Príscè,  operè, 
antiquò. 

ANTIGUALLA8.  f.  pi.  Usos  ò  estils  que  s'  usa- 
van  antiguament.  Antiguallas,  Antiquus  usus. 

ANTIGUAMENT.  adv.  t.  Antiguamente,  Anti- 
què. 

ANTIGUisdlRií  A.  adj.  sup.  Antiquisimo,  Anti- 
quissimus. 

ANTlGüiSSIMAllfENTt  adv.  m.  sup.  Anliqui^ 
simamentE.  Antíquissímò. 

ANTIGUITAT,  f.  La  qualitat  de  antich.  Antigüè^ 
dad.  Anriquitas,  vetustas,  atis. 

ANTILMINTIGH,  CA.  adj.  Contrari  als  cuchs. 
YermifvgOf  antielmintico,  Yermifugus. 

ANTILOGIA.  U  Oposició  aparent  de  ua  text 


ab  altre.  AntUogia.  Sententiarum  inter  se  contradic- 
tio. 

ANTIMONI,  m.  y 

ANTIMÓNIA.  f.  ant.  Mineral  que's  troba  com- 
binat ab  altras  substàncias.  Lo  mès  comú  es  mòlt 
pesat,  mitjanament  dur,  gris  ò  ménos  clar.  Antimo- 
nio.  Stibium,  ii,  stimni,  indecl. 

ANTiMom  CRU.  Massas  sòUdas,  formadas  de  agullas 
cristallinas,  brillants,  de  un  gris  blavench,  que  tacan 
de  negre  'Is  dits  y  paper ;  posadas  al  foch  se  fonen 
fàcilment,  y  desprenen  un  gas  sulfurós ;  insolubles 
en  la  aygua,  solubles  en  F  àcit  hidro-clòrich  ab 
desprendiment  de  àcit  sulfurós.  Conté  un  poch  de 
arsénich  y  sulfuro  de  plom  y  de  ferro.  Són  us  es 
mòlt  comú  en  la  veterinària.  Sulfuro  de  antimonio, 
Sulphuretum  antimonii,  stibium ,  ii,  antimonium 
crudum. 

ANTIMONIAL.  adj.  Pertanyent  à  lo  que  es  de 
antimoni,  com  polvos  antimonials.  AntimoniaLSú" 
biatus. 

ANTIMONIAR.  v.  a.  En  las  fundicions  de  lletra 
barrejar  lo  metall  comú  de  ellas  ab  V  antimoni. 
Antimoniar.  Stibio  plumbum  miscere. 

ANTINEFRÍTIGH.  adj.  Remey  contra  1  mal  de 
pedra,  ronyons  y  eòlica  nefrítica.  Antinefriúco.  An- 
tínephriticus. 

ANTINÒMIA,  f.  Contrarietat  de  lleys  en  lo  dret 
escrit,  ò  de  dos  llochs  en  una  mateixa  lley.  Anit- 
nomia.  Antinòmia,  ae. 

ANTIPAPA.  m.  Qui  pretén  sér  papa  contra  1 
llegitim.  Antipapa.  Antipapa,  a;. 

ABiTIPAPAT.  m.  La  il-legílima  dignitat  de  an- 
tipapa. Antipapado.  Antípapatus,  us. 

ANTIPARA.  f.  ant.  Cansell,  biombo.  Antipara^ 
antepuerta.  Operculum ,  i.  ||  ant.  mitjas,  calsas  ó 
polaynas  pera  resguardar  las  camas  y  peus  sols  per 
devant.  Antipara, 

ANTIPATIA,  f.  La  Oposició  de  geni  ó  natura* 
lesa  qne  tè  un  subjecte  à  altre.  Antipatia.  Bissiden- 
tía,  antipathia,  ae. 

ANTIPÀTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  tè  antipatia. 
Antipútico,  Oppositus,  contrarius. 

ANTIPERÍ8TA8I8.  f.  Augment  de  vigor  de  una 
cosa  per  la  oposició  de  altre.  Anliperistam,  Antipe- 
rislasis,  is. 

ANTIPERI8TÀTIC3I.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
antiperístasis.  Antiperistàtico.  Ad  antiperístasim  per- 
tincns. 

antípoda,  m.  Los  habitants  de  la  terra  dia- 
metralment oposats  en  la  situació.  Antipoda.  An* 
tipodes,  dum. 

ANTIPT08IS.  f.  gram.  Figura  que  posa  un  cas 
per  altre.  Antiptosis,  Antiptosis,  idis. 

ANTIPÚTRTT.  adj.  Contra  la  putrefacció.  A«- 
tipúlrido,  Antiputridus. 

ANTIQUAR.  Calificar  de  antiquada  una  paraula 
ó  locució.  Antiquar,  Antiquo,  as. 

ANTIQUARI,  m.  Qui  fà  particular  estudi  en  8a«> 
ber  las  cesas  antiguas.  infíeuorto.  ▲ntiq•ariíiiy  ÍJ. 


ANT 


CATALÀ. 


AUTIQUATi  DA.  adj.  Antíeuado.  Tnasítatos,  ob- 
soletus. 

ABITIQÜIOR.  adj.  y. 

ANTIQUiSSIM,  A.  adj.  sup.  íntigcíssim 

ANTIQUissIMAllIENT.  adv.  m.  sup.  aktiquís- 
sufAMKfrr. 

ANTIQUITAT.  f.  antiguitat. 

ANTIQUITATS.  f.  pi.  antiguallas. 

ANTIRAHÓ.  f.  ant.  iDJúria^  injaslícia.  Sinra- 
zon.  iDJnria,  ac. 

ANTISGI8.  í.  ast.  Dos  punts  del  cel  igualment 
distants  dels  trópichs.  Aniiscios.  Antlscius,  ii. 

ABmSGORBÚTIGH.  m.  med.  Remey  contra  'i 
escorbatf.  Antiscorbútico.  Àntiscorbuticus,  i. 

ANTIsniLtTIGH.  adj.  Medicament  contra  1 
mal  venéreo.  Antisifilitico,  Antisiíiliticus. 

ANnSPODI.  m.  farm.  Confecció  que  supleix  per 
r  espodi.  Antispodio.  Antispodium,  ii. 

ANTISTROFA.  f.  gram.  Figura  que  s'  usa 
quant  s'  anteposa  ó  posposa  un  terme  respecte  de 
altre.  Antistrofa.  Antistrophe,  es. 

antítesis,  f.  ret.  Figura  ab  que  una  paraula 
ó  sentència  s'  oposa  à  altra.  Antítesis,  contraste, 
Anthiteton,  i,  antithesis,  is.  ||  alg.  Mutació  de  quan- 
titats de  aíirmativas  à  negativas.  Antítesis.  Anthite- 
sÍ5,  is.  Q  gram.  Mutació  de  una  lletra  en  altra.  An- 
tàesis.  Anthitesis,  is. 

ANTITRINITARI.  m.  Heretge  que  nega  que  hi 
haja  en  Dèa  tres  personas.  Antitrinitario.  Antitrini- 
tarius,  ií. 

ANTrVENÉREO.  adj.  ANTisiFiLÍTicn. 

ANTOIX.  m.  Lo  judici  sens  fonament.  Antojo, 
Libido,  effrasnata  cnpiditas.  ||  Gaprilxo,  desitg  vehe- 
ment  en  especial  de  las  donas  prenyadas.  Antojo. 
Malacia,  pica,  ír. 

ANTOIXADÍS.  adj  Qui  fàcilment  se  deixa  go- 
bemar  del  sèu  antoix.  Antojadizo,  Yarius,  levis,  in- 
coDstans. 

AIVTOIXAMENT.  m.  antoix. 

ANTOIXARSE.  V.  r.  Encapritxarse,  ó  tenir  gran 
desilg.  Sols  s'  usa  en  tercera  persona  del  singular 
janl  ab  lo  pronom  se  y  me,  te,  li.  Antojarse.  Animi 
ievitate  vehementer  cnpere,  appetere. 

ANTOLÍ.  n.  p.  de  home.  Antolin.  Antolinus,  i. 

ANTOLOGIA,  f.  Col-lecció  de  epigranimas.  in- 
tología.  Antologia,  s. 

ANTON.  n.  p.  de  home  y 

ANTONI,  n.  p.  de  home.  Antonio,  y  Anton  co- 
mnnment  lo  qui  pren  lo  de  sant  Anton  Abat.  Anto- 
nius,  ii.  li  La  gramàtica  de  Nebrija.  Arte,  Latina; 
grammaticíc  ars. 

SA5T  ANTON  s'  ENAMOBA  DK  UN  PORCH.  fr.  fam.  CLLS 
U  HA  QUE  DE  LLEGANYAS  s'  ENAMORAN. 

VESTEN  ANTON  QCE  *L  QUE  QUEDA  JA  'S  COMPON,  ref. 

Que  'ns  aconsella  tractarnos  bè  pera  allargar  la  vida, 
advertint  que  'is  que  sobrevihnen  fàcilment  s'  acon- 
solan,  Él  anoche  se  muriò,  ella  hoy  casarse  quiere; 
guay  de  quien  muere.  Quisque  síbi  consulat. 
ANTÒNIA.  D.  p.  de  dona.  Antònia.  Antònia,  se. 


ANÜ  99 

ANTÒNIA,  m.  Religiós  de  sant  Anton.  Antmtia- 
no,  antonino.  Antonianus,  i.  ||  adj.  Pertanyent  à  An- 
toni. Antoniano.  Antonianus. 

ANTONIETA.  f.  n.  p.  dim.  Antonita,  Afitonieta, 
Antònia,  o). 

ANTONINIADA.  f.  Títol  de  un  poema  de  Gor- 
dia.  Antoniniada.  Antonínias,  adis. 

ANTONINO.  n.  p.  Antonino.  Antoninus,  i. 

ANTONOMÀSIA,  f.  ret.  Figura  que  substitu- 
heix  un  nom  propi  per  un  apelatiu,  ó  un  apelatiu  y 
patronímich  per  propi.  Antonomàsia.  Antonomàsia, 
ai,  pronomínatio,  nis. 

ANTONOMÀSTIGAAIENT.  adv.  mod.  Per  an- 
tonomàsia. Antonomósticamente.  Antonomasticè,  per 
antonomasiam. 

ANTONOMÀSTIGH.  Lo  pertanyent  à  la  anto- 
nomàsia. Antonomústico,  Ad  antonomasiam  pertí- 
nens. 

ANTORA.  f.  Planta  contraverí  del  acónit.  Anto^ 
ra.  Aconitum  salutiferum. 

ANTORXA.  f.  Atxa  que  fa  molta  llum.  Antonha, 
Tífida,  a%  cereus,  i. 

ANTORXAT.  m.  entorxat. 

ANTORXERA.  f.  ATXERA.  |{  ter.  LLUMANERA. 

ANTOSTA.  f.  ter.  escudellsr.  ||  matnei.l. 

ANTRAGAMBIAR.  v.  n.  ant.  alternar. 

ANTRETAYAR.  V.  a.  an  t.  entretallar. 

ANTRISTAHIR.  V.  n.  ant.  entristir. 

ANTROPÓFAGO.  m  Qui  s'  alimenta  de  carn 
humana.  Antropófago.  Anthropophagus,  i. 

ANTROPOLOGIA,  f.  teol.  Modo  de  parlar  de  la 
Sagrada  Escriptora,  que  atribuheix  à  Dèu,  alls, 
mans,  etc.  com  al  home.  Antropologia.  Antropolo- 
gia, ae. 

ANTUBI.  ÍDB  PRIMER  )  m.  adv.  De  cop,  de  re- 
pent.  De  antuvion.  Subilò,  repenlè. 

ANÚBIS.  m.  Divinitat  dels  cgfpcios,  raitat  home 
y  mitat  gos,  que  empunyava  un  sistre  ó  una  palma 
en  una  ma  y  en  la  altre  un  caduceo.  Anubis. 

ANUÉNGIA.  f.  Condescendència.  Anuencia.  An-. 
nuentia,  a$. 

ANUIG.  m.  ENUIG. 

ANUJAR.  V.  a.  y  sos  derivats,  endur. 

ANUL-LABLE.  adj.  Lo  que's  pót  anul-lar.  Aiw^ 
labk.  Quod  rescindi  potest. 

ANUL-LAGIÓ.  f.  Abrogacíó.  Annlacion,  Rescis- 
sió, abolitio,  nis. 

ANUL-LADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  anuNa.  Anuln-^ 
dar.  Abrogator,  is. 

ANUL-LAMENT.  m.  ant.  am^dilament. 

ANÜL-LAR.  V.  a.  Llevar  lo  valor  à  alguna  lley, 
tractat  ó  privilegi.  Amilary  invalidar^  derogar.  Le- 
ges  etc.  relexere,  irrilas  facere.  ||  rescindir.  ||  ani- 
quilar. II  adj.  Lo  quart  dit  de  la  ma.  Anular.  An- 
nularius,  ii.  ||  Lo  que  lè  forma  de  anell.  Anular. 
Instar  annuli.  ||  astr.  Se  diu  del  eclipso  de  sol  quant 
la  sombra  cobreix  tol  lo  disoo,  deixant  al  entoïn 
sola  una  llista  de  llum  en  forma  de  anell.  Anular. 
Annularis. 


100 


ANY 


DICCIONARI 


ANY 


ANUL-LATIU,  VA.  adj.  Lo  que  lè  poder  de 
anal-Iar.  Anulativo.  Deroga lorius.  ||  rescissori. 

ANUNCI,  m.  Avís  al  públich.  Anuncio.  Nuociam, 
ü.  II  Pressagi  ópronóstich.  Anuncio,  Augurium,  prae- 
sagium,  ii,  ornen,  inis,  annantiatio,  nis. 

ANUNCIACIÓ,  f.  ANUNCI.  II  per  antonomàsia. 
Festa  en  que  's  celebra  la  embaíxada,  qae  '1  Ar- 
càngel sant  Gabriel  portà  à  la  Verge  Maria  del  mis- 
teri de  la  encarnació.  Anunciacim.  Beatao  Yirgiois 
Hari<B  nantiatio,  annuntiatio. 

ANUNCIADA,  f.  Orde  de  religiosos,  instituhida 
r  any  1231  per  set  mercaders  de  Florència.  Anun- 
ciada. Ordo  religiosus  ab  annuntiata  Virgíni  incar- 
natione  diclus.  ||  Orde  de  caballeria,  fundada  V  any 
1353.  Anunciada,  órden  de  los  lazos  del  amor.  Mili- 
taris  ordo  salntatas  ab  angelo  yirginis  nomen  conse- 
cutus.  II  Orde  de  religiosas,  fundada  per  Joana,  ma« 
ller  de  Lluis  XII.  Anunciada.  Nuntiata,  se. 

ANUNCIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  anuncia.  Atmn- 
dador,  Nuntius,  ii,  annnntíator,  is. 

ANUNCIAR.  V.  a.  Donar  la  primera  notícia. 
Anunciar.  Nuntio,  pronuntio,  as,  aflfero,  ers.  ||  Pro- 
nosticar bons  6  mals  successos.  Anunciar.  Praemons- 
tro,  as,  auguror,  aris.  ||  ivis^b. 

ANUVOLAR8E.  V.  r.  ENNUVOLAESB. 

ANVANAIR.  V.  n.  ant.  Desvanecer,  disipar,  ani- 
quilar. Dissipo,  as,  dissolvo,  is. 

ANVANCRIR.  V.  n.  ant.  desyanéixerse. 

ANVAYIR.  V.  n.  ant.  envellir. 

ANYERGONYIR.  V.  n.  ant.  emveegonyirse. 

ANVILAIR.  V.  n.  ant.  enviur. 

ANVOLTAR.  V.  a.  ant.  embolicar. 

ABíXOVA.  f.  Peixet  de  quatre  polsadas,  lo  llom 

verdós,  lo  costat  y  ventre  platejats,  mòlt  semblant 

à  la  sardineta.  Boqueron,  Glupea,  ae,  encrasicolus,  i. 

II  Dit  peix  salat.  Anchoa.  Glupea,  ae,  encrasicolus,  i. 

ANXUP.  m.  Lo  depósit  de  aygna  sobre  la  terra, 
pera  compartirse  à  diferents  parts.  Jambica,  arca 
de  agua.  Aquas  receptaculum,  castellum,  i,  lacus, 

os. 

ANY.  m.  astron.  L'  espay  de  temps  que  'Is  pla- 
netas  tardan  e\i  tornar  al  mateix  punt  de  la  eclípti- 
ca.  Aíio.  Annus,  i.  ||  Entre  'Is  que  han  admès  la  cor- 
recció Gregoriana,  1'  espay  de  365  dias,  5  horas, 
49  minuts  y  12  segons,  que's  conté  del  primer  de 
janer  fins  al  últim  de  desembre.  Ano.  Annus,  i.  || 
met.  Temps  mès  llarch  del  regular  pera  fér  alguna 
cosa;  y  així  's  diu:  tardar,  estar  un  ant.  Ano,  Annus 
i,  diuturniim  tempus. 

AM  isTRONÓMiCH.  L'  espay  que  tarda  '1  solen  tor- 
nar al  astro  de  ahont  isqué;  tò  mès  que'l  solar  lo  que 
caminan  las  cstrellas  fixas  de  occident  à  orient.  Aïio 
astronómicOy  austral  ó  sidéreo.  Aslronomicus  annus. 

ANY  BiGEST.  S'  aplica  ül  any  que  tè  366  dias ;  es 
cada  quatre  anys,  exceptuant  1'  últim  de  cada  sigle. 
També  's  diu  així  '1  dia  sobreposat  ó  anyadit  al  21 
de  Febrer.  Aho  bísieMo.  Inlercalaris,  bissexlus,  bis- 
sexlilís  annus. 

AKT  BO  niA  LA  serra  MAY   s'  APAREGA.  ref«  DÒOa  à 


enténdrer  que  V  any  que's  bo  pera  la  serra  no  ho  es 
pera  la  terra  plana.  El  ano  de  la  sierra  no  le  iraiga 
Dios  d  la  tierra.  Collis  grata  temperles  plaDorom  ioi- 
mica. 

ANT  civil.  Aquell  de  que  cada  nació  's  serveix 
pera  regular  lo  temps.  Ano  civil  ó  politico,  CivíUs  an- 
nus. 

ANT  GLiMATéaiCH.  mod.  L'  any  setè  ó  novè  de  la 
edat  de  cada  persona,  y  sos  multiplicats :  y  per  ex- 
tensió també  '1  calamitós.  Ano  dimatérico,  Glimate- 
rius  annus. 

ANY  COMÚ.  Lo  que  s'  usa  pera  las  fetxas  de  lo  que 
s'  escriu.  Ano  comun  ó  visual,  Usualis,  communís 
annus. 

ANT  CORRENT.  Lo  prescut  on  que  succeheix  lo  que's 
fà  ó  diu.  Ano  corriente.  Pnesens  annus. 

ANY  DBN  MARRAS.  fr.  l'  ANY  DE  MARIA  CASTANYA. 
ANT  DE  F16AS  FLORS  ANT  DE  PLORS.  rcf.  DeUOta  que'ls 

anys  abundants  de  figas  flors  solen  sér  estèrils  en  lo 
demés.  Ano  de  brevas  nunca  lo  veas.  Praecocis  fici 
fructus  abundans  aliorum  sterilitatem  obnuntiat, 

ANT  DE  JUBILEU,  fr.  ANT  SANT. 
ANT  DE  GRÀCIA,  y 

ANT  DEL  SENTOR.  Lo  del  naíxcmeut  de  Jesu-Ghrist. 
Ano  de  gràcia  ó  de  nuestra  salud.  Domini  N.  J.  C.  na- 
tivitatis  annus. 

ANT  DE  OVELUS  ANT  DE    ABELLAS.  TCf.  DCnOta  qUe  1' 

any  abundant  de  ovellas,  també  ho  es  de  abellas. 
Ano  de  ovejas  aTio  de  abejas,  Ovium  abundans  annus 
et  apum  erit  ferax. 

ANT  DE  TRASPÀS,  fr.  ANT  BIGEST. 

ANT  DIMINUT.  Any  que  li  faltan  mesos.  Ano  defee- 
tuoso  ó  diminuto.  Annus  deficíens. 

ANT  ECGLBSiÀsTiCH.  Lo  quegoborua  las  solemnitats 
de  la  iglesia  y  comensa  en  la  primera  dominica  de 
advent.  Ano  eclesidstico.  Ecclesiasticus  annus. 

ANT  EMERGENT.  Lo  quc's  comousa  à  contar  de  la 
fetxa  de  un  dia  qualsevol  fías  al  altre  igual  del  any 
següent.  Ano  emergente.  Emergens  annus. 

ANT  FATAL.  for.  Lo  Senyalat  ab  terme  peremptori 
pera  interposar  y  millorar  las  apeMacions  en  certas 
causas.  Aiio  fatal.  Annus  fatalis. 

ANT  NOU.  Los  primers  dias  del  any.  Ano  nueto, 
Januarii  calendas. 

ANT  NOU  VIDA  NOVA.  fr.  Dcuota  que  algú  està  re- 
solt à  millorar  la  vida.  Ano  nuevo  vida  nueva.  Ad  me- 
liorem  frugem  se  recipere. 

ANY  PLATÓMcn.  Revolució  de  36000  anys,  desprès 
de  la  qual  assegurava  la  escola  de  Plato  que'ls  pla- 
netas  recobra rian  lo  mateix  punt  de  la  primera  dis- 
posició. Ano  philónico,  Annus  platonicus. 

ANY  POLÍTICH.  fr.  ANY  CIVIL. 

A^Y  SABÀTiCH.  Lo  cn  que  de  set  en  set  deixavan 
descansar  las  terras,  segons  la  lley  de  Moysés.  Ano 
sabútico.  Annus  sabbalhicns. 

ANY  REPUBLICÀ.  Lo  que  comensa  en  Fransa  la  nit 
del  21  ai  22  de  setembre  del  any  1792,  dia  de  la 
fundació  de  la  república.  Aüo  republicano.  Gallico? 
reipublicae  fundaUoois  annus. 


ANY 


CATALÀ. 


JLBt  sàjrr.  Lo  del  jubilea  aniversal,  qne  's  celebra 
» loma  cada  vint  y  cioch  anys,  y  's  sol  concedir 
kk  demés  pobles  de  la  cristiandat.  Ano  santOy  ano 
kjMko,  Saoctus,  magai  jobilaBi  annas. 

isnr  SART  DB  s.  ikisME.  Lo  en  que  cau  en  diumen- 
ge 1  dia  del  Sant,  y  estan  concedidas  indulgéncias 
ais  qve  peregrínan  à  visitar  son  sepulcre.  Ano  santó 
kSéfUiago.  SanctusD.  Jacobí  annus. 
AST  M  no  Airr  »b  dàu  ref.  Denota  que  ï  any  que 

■m  sol  haver  mòlta  cuUita.  Ano  de  niepes,  ano  de 

ÜRMR  mo  de  keladoiy  ano  de  parvas.  B^rdinalis  biems 

ilsfiores  segeles  parat, 
ors  nasTS.    ír.  ant.  Anys  cabals.    Amí  ca•' 

AKT  DiL  FLOi.  for.  L'  any  de  dol  en  que  la  vioda 
éèa  ésser  aliraeDtadaab  los  béns  del  marit.  Aíío 

àSl  DB  MAL  TEMPS  F15S    LIS    VELLiS  POSIN    DENTS. 

iff.  Heoota  que  quant  algú  ménos  tè  se  li  oferei- 
m  nes  ocasions  de  gastar.  Poca  rapa  y  buen  talan- 
tt,  M  evitamot  al  fuego^  y  parió  la  de  nueslro  abuelo. 
Cu  sít  egestas  sumptus  accedunt. 

N  i  TEENTA  ÀNTS  NO  SABS  Y  i  QUARANTA  NO  TENS, 
IfiiTA  CN  CABÀS  T  VBSTBN  i  PLEGAR  FEMS.  rcf .    Denota 

qae  qai  à  30  anys  no  tè  seny  y  à  40  no  tè  ca- 
bal, ib  dificultat  ne  tindrà  desprès.  Quien  àtreinia 
uúme  seso  y  d  cu4xrenta  no  es  ricOy  rajadle  del  libro; 
à  MÚUe  no  eníiende,  y  d  treinla  no  sabe^  y  d  cua- 
ne  úeme^  min  v^ez  k  viene.  Qui  non  sena  sapit 
fastkstra,  octoque  peractis.  Non  babet,  iUe  albo 
nsDs  abasto  virúm. 

icEiT  AHTS  coTBTA  VERDA.  ref.  quo  uota  al  que 
fon  de  ocasió  ó  temps  executa  ó  li  sobrevé  alguna 
OM.  i  foeíii  viejo  cabezadas  nuevas:  d  la  vejez  virue- 
Ibr  é  knty  viejo  eeneerro  nuevo,  Jam  senes  juventu- 
lis  BMcaiis  Marí.  Seni  choreas.  Seni  juvenalnm 
nlyíeere. 

CARA  MA  BS  UN  ANT.  loc.  Dcuota  quo  es  mòlt  per- 
jadicial  lo  dilatar  la  execució  de  alguna  cosa.  Cada 
ékes  UM  oMOi  cada  momento  parece  un  siglo.  Quam 
)oogissimi  videntur  soles. 

CAF  DE  ANT.  fr.  Lo  dia  de  la  Gircumcisió  que  es  lo 
príaKr  de  janer.  Ano  nuevo.  Januarii  calendae.  || 
Foeeral  dit  així,  perquè  *s  celebra  '1  dia  que  fà  un 
tty  que  algú  ha  mort.  Cabo  de  ano.  Anniversarius 
dies. 

cm  ANTS  DE  GUERRA  T  NO  UN  DE  PELBA.  TCf.  ACOn- 

>Sa  qae  encara  que's  fassa  la  guerra,  's  procuren 
nilar  los  perílls  de  una  batalla.  Cien  anos  de  guer- 
%il no  mn  dia  de  batalla.  Uoius  diei  pr^Blium,  quam 
beOi  centum  annorum  noxius  est. 

GOSITAR  ANTS.  fr.  JA  TÈ  ANTS  Ó  1É  SOS  ANTS. 
CCIFURANTS.  fr.  FÉRANTS.  1.  2. 

ei  iQui  i  CENT  ANTS  TOTS  SBRÉM  CALVos.  ref.  Dcno- 
It^ae  DO  esperàm  véurer  verificat  allò  de  que's  par- 
li. Àïïtes  de  mil  anos  todos  seremos  canós.  Mille  erit 
ttteaooos  oemo  non  vertíce  canus. 

ei  CBIIT  EN  CENT  ANTS,  Ó  DB  MIL  EN  MIL  ANTS  UNA  VE- 

^^H.  ir.  Denotií  qiae  una  cosa  soccebeix  rara  vega-  ] 


ANY  101 

da.  Rara  veZy  por  jubilea.  Per  rarò,  minimè  s«pó. 

DEL  ANT  DB  LA  PICÓ.  loc.  fam.  Dc  temps  mòlt  an-* 
tich.  Del  tiempo  del  harpa.  Olim. 

DB  TRES  ANTS.  m.  adv.  Sc  diu  de  lo  que  (è  tres 
anys.  Trescmejo.  Trimos. 

DURAR  ANTS  T  PANTs.  fr.  Durar  mòlt.  Jkurar  una 
elemidad,  ser  etemo.  iEternnm,  diuturnissimum  esse. 

EIXIR  DE  MAL  ANT.  Passar  dc  misèria  à  millor  for- 
tuna. Salto  de  mal  aSio.  Ex  adversa  in  secundam 
fortunam  mutatio. 

BNTRB  ANT.  Eu  lo  discurs  dc  cU.  Entre  ano.  Intra 
annum. 

FÉR  ANTS.  fr.  Arribar  algú  en  cada  any  lo  dia  que 
correspon  al  del  sèu  naixement.  Cumplk'  anos,  Na- 
tàlia celebraré,  annum  explére.  ||  Havérhí  anys  que 
.lí& esdevingut  alguna  cosa.  Hacer  aMs.  Gompdeo,  es. 
•IJ'jOpKse  bona  vida.  Darse  buen  tiempo.  Geoio  aut  de< 
liCii^  jttdulgere. 

A  </UARANp<   ANTS  DBIXAT    DE    BANTS.   TOf.    DCUOta 

que  desdeLdíla.edat,  en  que's  va  perdent  lo  vigor, 
no  convenen'  Jós/  t>anys  pel  mòlt  que  d^bilitan. 
De  euarenta  anos^UtiiL•  no  te  mojes  la  ^rriga.  iState 
provectà  balnea  vííabifiv' 

JA  TÈ  ANTS  ó  sos  ANTjí. J{^  ^ér  vclIa  alguna  cosa. 
Ya  tiene  anicos  ó  ya  tiené  ms  ^uos.  Provectà  laborat 
aelate. 

JDGARSE  'ls  ANTS.  fr.  mot.  Jugar  sens  interès.  Ju- 
gar los  anos.  Ludum  nullo  proposito  pr^smio  exer- 
cere. 

l'  ant  de  maru  castanta.  exp.  fam.  ab  que's  des- 
précia  alguna  cosa  per  antigua,  ó  que  no's  creu.  Bn 
tiempo  de  Maria  Castana,  ó  del  Rey  que  rabió,  ó  d$^ 
ano  de  euarenta.  Ad  calendas  grascas. 

LO  MAL  ANT  ENTRA  NADANT.    ref.   DCBOta  lo  porjudi- 

cial  que  es  la  excessiva  pluja  al  principi  del  any, 
perquè  dessubstancia  la  terra.  El  mal  ano  etHra  na- 
dando.  Sterilem  ioilio  ímbres  obnuntiant  annum. 

LA  MITAT  DEL  ANT  AB  ART  T  ENGANT,  LA  ALTRA  MITAO 

AB  ENGANT  T  ART.  Tcf.  Dcuota  1  modo  de  víuroT  de 
alguns,  passant  ab  sas  trassas  y  manyas.  La  mitad 
del  ano  con  arte  y  engauo  y  la  otra  parte  cm  engano  y 
arte.  Fraus  in  bomines  dolusque  totum  domin^tur 
a;vum. 

LO  QUE  NO  ES  MON  ANT  NO  BS  MON  DANT.  ref.  EX|dÍCa 

que  no  debém  fér  cas  dels  esdeveniments  passats 
que  no  han  estat  à  nostre  cuydado.  Lo  que  no  fué  eu 
mi  ano  no  fué  en  mi  dano.  PraBterita  non  núbi  dam- 
na  nocent. 

LO  QUE    NO  SUCCEUEIX   BN  UN  ANT,    SUCGBHEIX  BN  UN 

INSTANT,  ref.  Denota  la  contingència  y  varietat  dels 
successos  humans.  Lo  que  no  acaecCj  sucede  ò  èe  hace 
en  un  ano^  acaece  en  un  rato.  Accidit  puncto,  quod 
non  conliogit  in  anno.  Multa  cadunt  inter  calicem 
supremaque  labra. 

LOS  ANTS  HI  SON.  fr.  Ddnola  l' efecte  que  la  edat 
causa  en  las  personas  decahent  la  robustesa  y  sa- 
lut. ilfMIBÍiÜP<  dias  en  balde.  Vires  deficiunteu^do- 

BON.  fr.  LA  EDAT  NO  HI  ES. 

M  BAMQMT.  ÍT.  VOJ^U  fW'  90D0- 


102 


ANY 


DICCIONARI 


ANY 


ta  la  satisfacció  que'ns  causa  algana  cosa  ó  persona 
qae  estimàm.  Quitar  mil  cana%.  Rem  gratam  summo 
quempiam  gaudio  perfundere. 

MAL  ANT.  inter.  fam.  pera  donar  fursa  à  lo  que  s' 
afirma,  y  dirho  ab  èmfasis.  Mal  ano.  Absque  dubio. 

\  MÀLVIÀTGE. 

MAL  ANT  LO  PEL.  Imprec.  fam.  ab  que's  desitja  mal 
à  algú.  Mal  ano  para  alguno,  iMalum! 

MAL  ANT  Ó  BON  ANT  CUATRB  CABEN  EN  UN  BANCH.  ref. 

Àlndeix  als  oficis  de  justícia,  qae  en  las  iglésias  te- 
nen banch  senyalat,  y  son  quatre:  alcalde,  dos  re- 
gidors y  '1  síndich  procurador.  Buen  ano  ó  mal  aiio 
euatro  caben  en  un  banco»  Sivè  sterilis,  sivè  fertilis 
sit  annos,  jusUtise  manera,  jara  et  potestates  non 
vacant. 


NO  bstAn  en  los  ants  tots  los  encants,  ref.  j^í-'  pïtr  un  any.  Cordero.  Agna,  ae,  agnus,  agnellus, 


verteix  que  no  sols  los  vells,  sino  també  los  ioy^'Ae-' 
nen  astúcias  y  manyas.  No  en  los  anos  esUinUíídos 
los  enganos.  Non  solum  senectus,  juverftutis  ^doque 
«tas  dolis  abundat. 

QUI  À  trenta  ants  no  TÈ  seny  JT/à.•^piRANTA  NO  TÉ 
CABAL  k  CINQUANTA  AL  HOSPITAL.' féí,'l)enOta   qUO  qui 

à  trenta  anys  no  tèjudix^i,*.  9b.  dificultat  lo  tindrà 
desprès  per  aumentap'sòs  interessos.  Quiendlos 
treinta  no  asesa,  no'tçv^prarà  dehesa.  Trigenarias 
commodis  et  judicio  carens  semper  pauper  erit. 

QUI  k  VINT  ANTS  NO  TB  SBNV  Y  k  TRENTA  NO  TÈ  ROBA, 
TOTA  SA  VIDA  ES  POBRE.  ref.  QUI  À  TRENTA  ANTS  ClC. 
QUI  't    PREGUNTA  QUANTS   ANYS   TENS.    CXpr.  fam.  S' 

aplica  al  que's  posa  en  lo  que  no  li  importa.  Quien  te 
mete  en  camisa  de  once  varas,  iQuid  tibi  cum  alienis 
negotiisl 

TAL  DIA  FARÀ  UN  ANT.  fr.  Denota  '1  poch  cuydado 
que  dóna  alguna  cosa.  Tal  dia  hard  un  aiio,  Nihil  re- 
fert,  nibil  interest. 

TOT  SERVEIX  Ó  FÍ  SERVET  UNA  VEGADA   EN  l'  ANT.  ref. 

Ensenya  qae  las  cosas  que's  desprecian  per  de  po- 
ca entitat,  solen  aprofitarse  alganas  ocasions.  Las 
migajas  del  fardel  d  veces  saben  bien.  Cum  cogit  ino- 
pia,  etiam  sibi  reliquia;  placeot. 

tríurer  lo  ventre  de  mal  ANT.  fr.  Saciar  la  fam. 
menjar  mès  ó  millor  de  lo  que  s'  acostuma.  Sacar 
el  vientre  de  mal  ano.  Satius  assueto  edere. 

UN  ANT  PER  ALTRE.  loc.  quc  usau  los  Uauradors  pe- 
ra denotar  que  un  any  se  sembra  la  terra  y  altre  's 
deixa  descansar.  Ano  y  vez,  Alternie  annorum  in 
agrís  vices. 

VISCA  MÒLTS  ANYS.  expr.  dc  agrabiment.  Viva  mu- 
chos  anos.  In  (eternum  vive,  >alvus  esto.  |{  expr. 
iron.  ab  que's  desprecia  alguna  cosa.  Viva  muchos 
anos.  In  a^ternam  vive. 

ABfYADA.  f.  La  cullita  de  cada  any.  Anada,  co^ 
itcha.  Adorea,  a;,  fruges,  um.  ||  Lo  discurs  ó  temps 
de  un  any.  Xnada.  Anni  tempus.  ||  Lo  temps  bo  ó 
mal  que  fà  en  V  espay  de  un  any.  Anada,  Annua 
temperies.  ||  La  renda  de  un  any.  Anatn,  Annata,  x, 

k  LA  MALA  ANYADA  DONARU  PASSADA.  TCf.  QUI  DIA  PAS- 
SA ANY  EMPENY. 

"«TU  AHTAOA.  fr.  Dret  qae*8  paga  al  ingrés  de 


qualsevol  benefici  ecclesiàstich,  pensió  ó  empleo 
cular;  y  es  la  meytat  de  són  valor  en  lo  primer  ai 
També  se  anomena  així  la  quantitat  qae's  paga  ; 
los  títols,  y  per  ï  bonorífich  de  alguns  empleo 
altras  cosas.  Media  anata,  Dimidii  anni  proven  tus 

ANYADIR.  V.  a.  Augmentar  alguna  cosa.  Ai 
dir,  Addo,  adjicio,  is.  ||  Dir  mès  de  lo  que  no  es  i 
cosa.  Anadir.  Aageo,  es,  addo,  is. 

ANYAL.  adj.  Lo  que's  fà  ó  esdevé  cada  ai 
Anual,  aTtaZ,  Annuus,  annualis. 

ANYEJAB,  V.  n.  ant.  Sér  antigua  alguna  co 
Anejarsél'fnhejecerse,  Senesco,  vetutesco,  is.  ||  Al 
rarse'•hML  cósas  ablo  transcurs  del  temps.  Ànejai 
SçiUfcSCp,  veterasco,  is. 
':•  ABhfEIX.  m.  Lo  fill  de  la  ovella  antes  de  cu 


II  met.  Manso,  dòcil  y  bumil.  Cordero,  Mitis, 
nis,  bumilis. 

ANYELL  AFILLAT.  Lo  quc  mama  de  una  ovella  c 
no  es  la  seva  mare.  Cordero  ahijado.  Agnus  snbi 
matus.  II  Lo  que  mama  de  la  seva  mare,  y  de  al 
ovella.  Cordero  endoblado.  Ubera  matris,  et  aliè 
sugens. 

ANYELL  TARDA.  Cordcro  tardio.  Chordus  agnus. 

ANYL•LL  DE  LLET.  Lo  quc  mama  y  no  pastura.  Lech 
recental,  cordero  de seceslo,  Subrnmus,  lactens  agni 

ES  UN  ANYEL  DE  PA   fr.  ES  UN  ÀNGEL. 

POSAR  À  ALGÚ  MANSO  COM  UN  ANYELL,     fr.    Reduhi 

à  la  rahó  quant  antes  estava  mòlt  obstinat.  Pont 
mas  blando  que  una  breva  ó  que  un  cordoban.  Alií 
pacatum  reddere. 

QUANT  DE  MAL  JDST  YÉ  l'     ANYELL    MAL  PROFIT   FJ 

LA  PELL.  ref.  Denota  que  'I  mal  guanyat  dura  po< 
Quien  por  codicia  viene  d  ser  rico  corre  maspeligro, 
malo  vino  el  conejo,  aldiablo  ird  el  pellejo.  Male  pa 
malè  labuntur.  Salis  onus  unde  venerat  ilkic  abi 

ANYELLAR.  V.  a.  Parir  la  oveja,  Ovem  par& 

ANYELLET.  A.  m.  d.  Corderilo,  corderilío,  A 
nellus,  i. 

ANYETAR8E.  V.  r.  ant.  Envellirse.  Anejar 
Senesco,  velatesco,  is. 

ANYINA.  f.  La  pell  del  corder  de  un  any.  Aíiti 
Si  esta  adobada.  Cordero.  Agnina  pellis.  ||  La  lla 
del  anyell.  Anino.  Agnina  la  na. 

ANYINS.  m.  pi.  Tota  mescla  de  llana.  Anin 
Yellus  agnioum. 

ANYOR.  m.  y 

ANYORAMENT.  m.  y 

ANYORANSA.  f.  Inquietut,  pesar  per  la  priv 
ció  ó  us  de  algana  cosa.  Deseo^  anhelo,  Yeheme 
cupiditas,  avíditas. 

ANYORAR.  V.  a.  Desitjar  la  companyia  dels  a 
sents,  ó  alguna  cosa  que  no's  tè.  Zchar  menos.  Des 
dero,  as. 

ANYORARSE.  V.  r.  No  trobarse  bè  en  algí 
lloch.  No  ballar  se,  Màl^f  incommodè  se  habere. 

AHONT  UI  UA  MENJAR,  Ó  MENTRES  HI  HA   MENJAR  NO 

ANYORO.  ref.  Denota  que  las  conveniéncias  fan  q\ 
algú  no  trobo  à  ménos  als  pares  dels  qoe  s*  ha  au 


APA 


CATALÀ. 


APA 


103 


pAT^X.  Buena  vida  padre  y  nuídre  olvida.  Dum  míhí 
suot  commoda,  alia  sapersunl. 

Amos.  adj.  ant.  ància.  ||  iNTicn.  ||  vell. 

Al<fZlANABiENT.  adv.  U.  ant.  àntiagumint. 

AO. 

AOMBRAR.  V.  a.  aDt.  Espantar.  Àsomhrary  ame- 
ifafAtor.  Terreo,  exterreo,  es.  |j  v.  n.  ant.  fér  som- 

BftAS. 

AmrTANADABIENT.  adv.  m.  ant.  afrontosà- 
nnrr. 

AONTAR.  V.  a.  ant.  afrontar. 

AORAH.  V.  a.  ant.  adorar. 

AORRIB.  V.  a.  ant.  aborrir. 

AORTA.  f.  La  artèria  major  del  cos  humà,  que 
naix  del  yentrícal  esquerre  del  cor.  Aorta.  Aorta,  se. 


AP. 


APA.  Tea  pera  esforsar  als  noys  quant  s*  alsan. 
Aupa.  Eja,  enge,  age. 

APACENTAR.  Portar  lo  bestiar  à  pasturar. 
Apacentar.  Pasco,  is,  pecas  abigere. 

APAGENTAR8E.  V.  r.  pasturar. 

APAGIBILisSIMy  A.  adj.  sup.  Apacibilisimo, 
▲fEabilissimus. 

APAGIBIUTAT.  f.  Suavitat  en  lo  tracte.  Apaci- 
hüiàad^  afabilidad,  Suavitas,  affabilitas,  atis.  ||  Lo 
boo  temperament,  amenitat  y  saavital  de  alguna 
cosa,  com  del  temps,  eic,  Apacibilidad.  Lenitas,  sua- 
vitas, atis. 

APAGIBLE.  adj.  Agradable,  de  bon  tempera^ 
ment.  Apacible.  Amoenus,  jucundus,  voluptuosus.  || 
Qui  es  aifabie,  dòcil  de  geni  ó  tracte.  Apacible.  Hu- 
manosy  placidus,  comis. 

APAGIBLEMENT.  adv.  m.  Apaciblemente.  Le- 
niter,  placidè,  jacundè. 

APAGIGUADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apacigua.  Apa- 
ciguador,  Pacator,  is,  pacis  conciliator. 

APACIGUAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  apa- 
ciguar.  Apaciguamiento,  Pacatio,  nis. 

APACIGUAR.  v.  a.  Pacificar.  Apaciguar,  Placo, 
concilio,  as. 

APAGIGUARSE.  V.  r.  Sossegarse.  Apaciguarse. 
Resideo,  es,  iracundiam  remittere. 

APAGIGUAT,  DA.  p.  p.  Apaciguado,   Concilia- 

tttS. 

APADAMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apadassa.  i^ 
mendan,  Yeteramentarius,  ii,  cerdo,  nis. 

APADA8SAMENT.  m.  Obra  de  apadassar.  Be- 
miendo,  Sarcimen,  inis. 

APADASSAR.  v.  a.  Posar,  cosir  padassos  à  la 
roba  dolenta.  ApeL•zar,  remendar,  aderezar,  Recon- 
ciono,  as,  detritas  Testes  interpolaré,  resarcire.  || 
met.  Corretgir,  esmenar.  Remendar,  Emendo,  as,  à 
mendis  purgaré.  l|  Acomodar  una  cosa  à  altra,  pera 
sopür  lo  que  li  falta.  Bmendar.  Sappleo,  es;  aliquid 
alieni  rei  aMuere. 


QUI  APADASSA    SÒN  TEÜÍPS     PASSA.    rcf.    ACOnSOlla    'i 

cuydado  que  debém  tenir  en  las  cosas  pera  que  du- 
ren. Remienda  ó  adoba  tu  pana,  pasara$  tu  ano.  Parcè 
paratis  utere,  ut  fruaris  diu. 

APADAS8AT,  DA.  p.  p.  Remendado,  aderezado. 
Pannosus,  pannuceatus.  ||  espallifat. 

APADRINADOR,  A.  m.  y  f.  protector. 

APADRINAR.  V.  a.  Patrocinar,  protegir,  ampa-^ 
rar.  Apadrinar,  patrocinar.  Tego,  is,  patrocinor, 

aris.  II  PADRINEJAR. 

APAGABLE.adj.  Lo  que*s  pót  apagar.  Apagàble. 
Extinguibilis. 

APAGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apaga.  Apagador* 
Extinctor,  is.  ||  Instrument  de  llauna  en  figura  cò- 
nica, que  posat  al  extrem  de  una  canya  serveix  pera 
apagar  llums.  Matacandelas.  Extinctorium,  ii.  ||  Tros 
de  esponja  mullada  pel  mateix  efecte.  Mano  de 
Judos.  Extinctorium.  ii.  Q  mús.  Trosset  de  grana 
que's  posa  en  lo  martinet  dels  pianos  etc.  pera  apa- 
gar r  eco  de  las  cordas.  Apagador.  Panniculus  ad 
sonum  tenuandum. 

APAGALLUM.  Borleta,  ò  pelussa  que  vola  de  la 
flor  del  cart  etc.  Vilano,  milano.  Pappus,  i.  Q  m.  pi* 
Herba,  espècie  de  escorsonera  de  fuUas  mès  estre- 
tas  que  la  comuna.  Barbaja.  Scorzonera  laciniata. 

APAGAMENT.  m .  L'  acte  de  apagar  ò  apagar- 
se.  Apagamiento.  Extinctio,  nis. 

APAGAR.  V.  a.  Extingir  lo  focb,  ò  la  llum. 
pagar,  matar.  Extingno,  restinguo,  is.  ||  met.  Es-* 
borrar,  destruhir.  Apagar.  Deleo,  es,  everto,  is.  D 
Aplacar,  suavisar.  Apagar.  Mollio,  is.  ||  met.  Sufocar 
alguna  cosa,  desvanéixerla.  Apagar.  Dissipo,  as.  íj 
pint.  Baixar  lo  color  que  es  massa  viu.  Apagar.  Mi- 
tigo, as.  II  pint.  Templar  la  llum  de  un  quadro.  Apa^ 
gar.  Attempero,  as.  ||  mús.  Posar  sordina  à  un  ins- 
trument. II  Apagar.  Sonum  tenuare.  ||  Dit  de  la  set, 
fam,  etc.  satisferla.  Apagar.  Sitim,  famem  solari, 
satiare.  ||  Parlant  de  la  pols,  tirarhí  aygua.  Matar  el 
poko.  Pulverem  sedare.  ||  Dit  de  la  cals.  amarar. 

APAGARSE.  v.  r.  Apagarse.  Extinguo,  is.  ||  Dis- 
minuhirse  1  fervor  de  alguna  cosa.  Apagarse.  Dissi*- 
po,  as. 

APAGAT,  DA.  p.  p.  Apagado,  muerto.  ExtinCtUS. 

APAHISSAT,  DA.  adj.  Pintdra  que  tè  '1  Hens 
mès  ample  que  alt.  Apaisado,  Plus  in  longum  qnam 
in  latum  extensa  pictura. 

APAMAR.  V.  a.  Amidarà  pams.  Medir  d  palmóài 
Palmis  mensurare,  dimetiri. 

TENIR  BEX  apamat,  fr.  met.  Tenir  perfet  coneixe- 
ment de  algun  lloch  ò  alguna  cosa.  Tenermedido  é 
palmos  ó  ó  dedos.  Locorum  peritum  esse. 

APANAR.  V.  a.  Donar  de  menjar  i  algü.  Jímife- 
ner,  sustentar.  Sustento,  as,  alo,  is. 

APANAT,  DA.  p.  p.  Mantenido.  Sustentatus. 

APANYAR.  V.  a.  ter.  adobar. 

APAPALLONAT,  DA.  f.  En  forma  de  papallo^ 
na.  Amariposado.  PapiUonis  formam  referens. 

APARAGIÓ.  f.  ant.  APARICIÓ.  ||  ant.  EPirAinA. 

APARADOR,  m.  Espècie  de  armariab  inUres 


104 


APA 


DICCIONARI 


APA 


que  lenen  los  argenters,  quinquillayres  y  altres  pe- 
ra tenir  cosas  de  mostra.  Escaparate.  Armarinm,  ií. 

D  ESCÜDELLSR. 

APARAR.  V.  a.  ant.  partir. 
APARATO.  m.  Pompa,  ostentació,  fanslo.  Apa- 
rato.  Pompa,  ae,  choragiam,  ii.  ||  Prevenció,  provi- 
sió, preparació  de  alguna  cosa.  Aparaio,  apresto, 
aparejo,  prevencion.  Apparitio,  nis,  apparatus,  us.  || 
GírcuQstància  ó  senyal  que  precebeix  à  alguna  cosa. 
A;)ara(o.  .Sígnum,  i.  II  Se  diu  de  algun  llibre  posat 
en  forma  de  catàloch  ó  diccionari.  Aparaio.  Appara- 
tus, us.  II  anat.  Lo  conjunt  de  órganos  que  concor- 
ren al  complement  de  una  funció.  Aparaio,  Appara- 
los,  us.  II  Gircunstincia  ó  senyal  que  precebeix  à 
alguna  cosa.  Xparaio,  Signum,  i,  indicium,  ii. 

iPARÀTo  iBiL.  loc.  nàut.  Lo  qn'es  fà  ab  major  nú- 
mero de  politjas  y  cordas  mès  grossas  que'i  comú. 
Aparaio  real.  Navalis  macbinae  tractoríae  fortior  ap- 
paratus. 

APARAULAR.  v.  a.  Donarse  paraula  dos  per 
algun  fét:  comunment  s'  usa  com  à  recíprocb.  Apa» 
lahrar.  De  coUoquio  conveníre,  citaré  invicem.  || 
met.  Traetar  de  paraula  algun  negoci.  Apahhrar. 
Yerbis  pacisci. 

APAR£DAR«  V.  a.  y  derivats,  pàikdar.  0  A  pedra 
y  cals.  fr.  ant.  Tapiar  con  cal  y  canto, 
APAREGUTj  DA.  p.  p.  Àpareeidó.  Apparilus. 
APARÈIXER.  T.  n.  Semblar.  Parecer.  Yideor, 
erís.  II  Presentarse  à  la  vista  impensadament.  Apa- 
ttcetj  aparecerse,  Exto,  as,  appareo,  es.  ||  Yéurer  de 
Uuny.  Avístar,  columbrar^  brujulear.  Gonspicior,  aris, 
frospicio,  is.  II  SDCCBHiR.  ||  Trobarse  lo  perdut.  Pa- 
reeer^  eomparecer^  aparecer.  Invenio,  is.  ||  Trobarse 
en  alguna  part.  Aparecer,  Adesse. 

i  ifoif  aparíixbr.  m.  adv.  Segons  mon  dictamen. 
A  mi  ver,  à  mi  pareeer,  £x  mea  senten  tia,  meo  judi- 
oio. 

li'  àPAR  MÒLT  là.  Ssid  muy  bien,  Optimè  vídetur 
mibi. 

no  d'  iPABéix,  m  M^ifos  s'  apareix,  tot  jüst  s* 
AiPARBix.  fr.  Denota  que  una  cosa  es  tan  poca,  que 
apenas  se  véu.  No  se  parece^  apenas  se  parece.  yix 
conspicitur. 

PÉR  LO  BEff  APARÈIXER,  loc.  fam.  Hauifesta  qu'es  fà 
alguna  cosa  per  respecte  à  lo  que  poden  dir,  y  no 
per  la  pròpia  inclinació  ó  geni.  Por  el  bien  parecer, 
VI  alioram  oflénsio  vitetur. 

SEGONS  APAR.  CXp.  AL  APARÈIXER. 

APARÉIXER8E  V.  r.  Presentarse  repentina- 
netit  algun  objecte.  Aparecer,  aparecerse.  Exsto,  as. 

APARELL,  m.  Preparació,  disposició  per  alguna 
cosa.  Aparejo.  Apparatio,  nis,  apparatus,  us.  ||  Los 
arreus  necessaris  pera  cabalcar  ó  carregar  algun 
animal.  Aparejo,  Stratom,  i,  apparatus,  us,  dorsua- 
lia^  orum.  ||  nàut.  L'  ormeig  de  una  nau.  Aparejo. 
Navis  armenta.  D  nàut.  Màquina  composta  de  una 
corriola  y  un  qnadernal  pera  pujar  cosas  de  mòlt 
pes.  Aparejo,  Fnnalis  macbina  traetoria.  ||  ant.  apa- 


ESTAR  EN  APARELL,  fr.  Eslar  apunt  pera  fér  algú 
cosa.  Estar  aparejado,  pronto,  dispuesto.  Promptuí 
paratum  esse. 

APARELLADOR,  A.  adj.  Qui  aparella.  Àpat 
jador.  Instructor. 

APARELLAMENT,   m.    APARATO.   fl  APARELL. 

DÉ  COMBATRE,  ant.  Aparato  de  guerra. 

APARELLAR.  V.  a.  Preparar,  prevenir,  dispoà 
lo  necessari.  Aparejar,  aprestar,  apereibir.  Pai 
príBparo,  as.  ||  Posar  los  aparells  à  las  béslias 
càrrega.  Aparejar.  Stragula  jumentis  imponere,  c 
tellà  jumenta  inslruere.  ||  nàut.  Armar  de  lot  lo  i 
cessari  una  embarcació.  Engalgar,  aparejar.  Omi 
bus  necessariis  navem  instruere.  J  pint.  Prepai 
ab  certas  capas  de  color  la  taula  ó  llens  que  s' 
de  pintar.  Aparejar.  Primis  coloribus  fabulam  incn 
tare.  ||  met.  Embrutar  abfanch.  Cubrir  de  lodo.  Lu 
as,  coBno  oblinire.  [j  met.  Oféndrer  abparaulas  iu 
riosas.  Poner  de  lodo,  Probis  onerare. 

APARELLAR  DRETER.  fr.  ant.  Apuutar.  Asestar,  pa\ 
en  bateria.  Dirigere,  intendare,  collineare. 

APARELLARSE.  V.  a.  Prepararse  pera  fér  alg 
na  cosa.  Aprestarse,  disponerse.  Se  ad  aliquid  pr»| 
rare,  alicui  accingere. 

APARELLAT,  DA.  p.  p.  Aparejado.  Pneparat 
disposi  tus. 

ESTAR  APARELLAT,  fr.  Estar  preparat.  Estar  ú 
puesto.  Praedispositum  esse. 

APARELLS,  m.  pi.  Los  arreus,  ínstrnmeAt 
cosas  necessàrias  pera  qualsevol  ofici,  maniobra  c 
Aparejos,  enseres.  Instrumenta ,  orum.  ||  pint.  I 
materials  pera  aparellar.  Aparejos,  Picturae,  tal 
Ise  apparatus. 

APAREN8A.  f.  APARI^NCIA. 

APARENSAR.  V.  a.  ant.  y  sos  derivats,  afeit 

APARENT,  adj.  Lo  que  apareix  y  no  es.  A\ 
rente,  Simulatus,  fictus.  ||  Lo  que's  manifesta  à 
vista.  Aparente.  Apparens.  ||  constant. 

APARENTAR.  V.  a.  Donarà  enténdrerlo< 
no  es.  Aparentar.  Simulo,  as,  fingo,  is.  J  y  sos  d< 

VatS.  EMPARENTAR. 

APARENTMENT,  adv.  m.  Ab  apariéncia.  Aj 
rentemente.  In  speciem. 
APARER.  V.  n.  ant.  aparèixer. 

APARES.  m.    pi.  MANIFESTACIÓ. 
APAREYLAMENT.  m.  ant.  APARATO. 

APAREYLAR.  V.  a.  ant.  aparelub. 

APARIAMENT.  La  acció  y  efecte  de  apari 
Smparejamiento,  Gopulatío,  nis. 

APARIAR.  V.  a.  Juntar,  igualar  dos  cosas  cq 
parantlas  entre  sí.  Parear.  Gomparo,  as,  conl 
ers.  j]  Triar  dos  cosas  conformes  é  iguals  posani 
de  dos  en  dos.  Parear.  Jungo,  conjungo,  is.  ||  Gt 
póndrer,  reforsar,  adobar,  com  la  medicina  ha  j 
RiAT  lo  malalt.  Componer.  Reflcio,  is.  D  Amani 
menjar.  Aderezar,  Gondio,  is.  ||  Posar  las  cosaí 
orde  y  bona  dispossició.  Enderezar,  componer.  Oi 
no,  as,  dispono,  is.  ||  Juntar  las  femallas  ablos  m 


APA 


CATALÀ. 


APE 


105 


eles.  Àparear,  aparar-j  s'  usa  com  recfproch.  In  so- 
bolem  copalarí. 

APARIARSE.  v.  r.  àvenirse. 

APARICIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de'aparéixerse. 
Aparicion,  In  speciem  visió. 

APARIÉNCIA.  f.  La  cara  exterior  de  las  cosas. 
Àparienda.  Prima  frons,  facies,  ei.  Q  fís.  aslron.  Lo 
que's  descnbreix  per  medi  de  las  observacions.  Apa- 
riencia.  Aspectns,  os.  ||  Rastre,  vestigi,  com:  no  que- 
dà APARIÉNCIA  de  llibertat.  Apariencia,  Yestigium 
ii.  B  Indici,  verossimilitut,  conjectura.  Apariencia. 
Indícium,  vestigium,  ii.  |]  sehblansa.  pi.  Mutació,  de- 
coració de  teatro.  Apariencias.  Scena)  prospectus. 

APARBAT.  adj.  Se  diu  de  certs  arbres  de  soca 
entortolligada  com  las  parras.  Aparrado.  Tortuosus, 
Viú  similis* 

APARBOQUIANAR.  V.  a.  Fér  anar  parro- 
quians à  ona  tenda.  Aparroquiar,  Emptores  addu- 
cere. 

APARROQÜIANARSE.  V.  r.  Férse  parròquia. 
Aparroquiarse.  Sese  in  parochiam  addicere. 

APARROQUIANAT,  DA.  p.  p.  Aparroquiado, 
Parochi^e  additus. 

APART.  adv.  m.  Separadament.  Aparte,  sepa- 
reulamente,  Scorsim,  separa ti.  ||  m.  En  ï  escrit, 
Aparte.  Paragraphus,  i,  scripturo)  divisió. 

APARTADAMENT.  adv.  m.  apart.  1. 

APARTADOR.  m.  Qui  aparta.  Apartador.  Se- 
parator,  is.  ||  Qui  té  per  ofici  separar  la  llana  segons 
sas  diferents  qualitats.  Apartador.  Lanarius,  ii,  la- 
nae  segregator.  ||  Qui  aparta  uns  caps  de  bestiar  de 
altres.  Apartador,  Pecudum  segregator.  ||  Lladre  de 
bestiar.  Apartador.  Abígeator,  is. 

APARTAMENT,  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
apariar  ó  apartarse.  Apartamiento,  separacion.  Dis- 
cessio,  separatio,  nis.  ||  for.  Lo  ac(o  judicial  ab  que 
alga  desisteix  y  s'  aparia  formalment  del  dret  que 
tè  deduhit.  Apartamiento.  Causo)  derelictío,  juris 
cessió.  Q  ant.  nivoRa.  ||  adv.  ant.  apart.  1.  ||  Distàn- 
cia de  llocb.  Distancia,  intérvalOy  apartamie^ito.  Dis- 
tantia,  se,  spatium  interjectum.  ||  auséncia.  {|  aver- 
sió, INDIFERÉNCU.  ||  Robo  dc  bestiar.  Apartamiento. 
Abactos,  i,  abigeatus,  us. 

APARTAR,  v.  a.  Separar,  desunir,  dividir. 
Apariar.  Separo,  segrego,  as.  ^  Llevar  alguna  cosa 
del  lloch  pera  desembarassarlo.  Apartar.  Àmoveo, 
es,  averto,  is.  0  met.  Fér  desistir  à  algú  de  alguna 
cosa.  Apartar,  apear.  Aliquem  à  sententia  retorque- 
re.  H  Separar  la  llana  bona  de  la  dolenta.  Apartar. 
Lanam  separaré.  ||  Robar  lo  bestiar.  Apartar.  Abigo, 
is.  II  aot.  Cridar  à  part.  llamar  d  parte.  Sevoco,  as, 
sednco,  is.  ||  dispedir.  ||  met.  deslliurar.  ||  distin- 
gir. Q  ant.  IMGANTAR. 

apírtat,  apartat  db  iQui  ó  DE  DEVANT.  Quita,  qu\' 
fitíe  de  ahi,  quitate  de  delanle.  Apage,  apagesis,  apa- 
g»,  te. 

APARTARSE.  V.  r.  Fér  lloch.  Quitarse,  separar- 
u.  Apage,  apagesis.  ||  Anar  fora  de  camí,  com  apar- 
TiRsi,  de  la  rabó.  Apartarse,  separarse.  Fòrum  eju- 

TOMO  I. 


rare.  ||  ant.  Fér  divorci  'Is  casats.  Separarse,  apar- 
tarse,  divorciarse.  Divortium  ex  jure  pronuntíare.  || 
Mudar  de  dictamen.  Apartarse.  A  proposito  diverti, 
de  causa  degredi. 

APARTAT,  DA.  p.  p.  Apartado.  Separatus.  || 
m.  En  los  llibres,  comensament  de  un  nou  pàrrafo. 
Apartado.  Transitío,  nis.  ||  retirat,  distant.  |i  En  los 
correus  las  cartas  que  per  encàrrech  y  paga  parti- 
cular posan  apart  pera  donarlas  prompte.  Apartado. 
Epistoloe  in  tabellariorum  officina  segregatoi  nt  ma- 
turius  suis  nominibus  tradantur.  |j  adj.  distant. 

APAS,  APAS.  ant.  A  poch  à  pocb.  Paso,  d  poso, 
Pauxillatim,  paulatim,  minuta tim. 

APASSIONADAMENT,  adv.  m.  Ab  desitg  ve- 
hement. Apasionadamente.  Perditè,  cupidè.  ||  Ab  in- 
terès ó  esperit  de  partit.  Apasionadamente.  Partium 
studio. 

apasionadíssimamenT.  adv.  m.  sup.  Apa- 
sionadisimamente.  Percupidè. 

APASSIONAR.  V.  a.  ant.  Excitar  alguna  passió. 
Apasionar.  Affectus  excitaré,  accendere. 

APASSiONARSE.v.  r.  Afícionarse  excessivament 
à  alguna  cosa  ó  persona.  Apasionarse.  Alicujus  amo- 
re  flagrare,  nímio  studio  alieni  favere.  ||  Inolinarseà 
abrassar  ab  passió  lo  partit  de  algú.  Apasionarse. 
AlicDJus  parles  sequi.  ||  perturrarse,  anguniarse. 

APASSIONAT,  DA.  adj.  Qui  obra  ab  passió. 
Apa^onado.  Animi  affectn  concitatus.  ||  enamorat.  || 
desitjós.  II  afligit. 

LO  QDI  ESTÀ  APASSIONAT  NO  VOL  SÉR  CONSOLAT.  TCf. 

Denota  que  '1  qui  està  possehit  de  alguna  passió 
no's  troba  en  estat  de  admétrer  consoLlBombre  apa^ 
sionado  no  quiere  ser  consolado.  Solatium  aeger  animo 
respuit. 

APASSIONAT    DE    MALALTIA.    loC.   dnt.    APODERAT  DB 

MALALTIA.  Atacado  de  enfermedad. 

APASTURAR.  v.  a.  Bonar  menjar  al  bestiar. 

Apacentar,  pastar.  Pasco,  depasco,  is,  pascor  eris. 

II  met.  Saciar  losdesit^s  y  passions.  Apacentar,  ce- 

bar.  Pasco,  is.  ||  met.  Donar  past  espiritual.  Apacenr^ 

tar.  Erudio,  instruo,  is. 

ÀPAT.  m.  fam.  Barenada  abundant.  Comilona, 
merendona.  Lauta  merenda. 

APATAGAJAR.  V.  a.  PATACAJAR. 

APATIA,  f.  Total  indiferència,  insensibilitat. 
Apatia.  Apatbia,  ae. 

APATIAT.  adj.  ant.  pactat,  estipulat,  capitu- 
lat. 

APATITA.  f.  Pedra  blanca,  ó  de  color  blavench, 
groguench,  rojench,  violat  ó  vert.  Apatita.  Apatita,aB. 

APAYSANARSE.  V.  r.   familiarisarse. 

APEAMENT.  m.  La  acció  de  baixar  de  caball. 
Descabalgadura.  Descensus  ab  equo. 

APEAR.  V.  a.  Baixar  à  algú  de  caball  ó  carruat- 
ge. Apear,  desmontar.  Equo,  rheda  aliquem  excipere. 
II  Averiguar  alguna  dificultat  ó  coí^a  mòlt  àrdua. 
Apear,  sondear.  Intima  rei  alicujus  penetraré.  |)  met. 
Llevar  V  empleo  à  algú.  Apear.  Digni  ta  te,  oíTicio 
spoliare.  ||  met.  dissuadir. 

45 


106 


APE 


DICCIONARI 


APE 


APEARSE.  V.  r.  Baixar  de  caball  ó  de  algan 
carruatge.  Apearse.  Ex  equodescendere. 

APEARSB  EN  ALTRA  POSADA,  fr.  met.  Pera  despedir  à 
algú  DegaDtlí  lo  que  demaoa.  A  otra  puerta,  que  esta 
no  se  ahre.  A  la  vuelta  lo  venden  tinto.  Aliam  excnto 
quercum. 

APEAT,  DA.  p.  p.  Apeado.  Ex  equo  descensus. 

APEDES8AR.  Y.  a.  APADASSAR. 

APEDEUnsME.  m.  Ignorància  de  las  llelras  ó 
ciéncias.  Apedeutismo.  Litteraram  ignorantia. 

APEDRADOR.  m.  J 

APEDREGADOR.  m.  Qui  tira  pedras.  Apedrea- 
dor.  Làpidalor,  is.  Q  Lloch  ahont  se  juntan  los  noys 
pera  apedregarse.  Apedreadero.  Lapidationis  arena. 

APEDREGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
ïïpeAregSíT.Apedregamiento,  apedreo.  Lapidatio,  nis.  || 
Espècie  de  combat  que  'Is  minyons  fan  uns  contra 
altres,  apedregantse  en  lo  camp.  Pedreo.  Pugna  la- 
pidibus  inita;  lapidatío,  nis.  ||  fér  prdradas. 

APEDREGAR.  V.  a.  Tirar  pedras.  Apedrear. 
Lapido,  as,  lapidas  jàcere.  ||  Matar  à  pedradas,  es- 
pècie de  càstich  antich.  Apedregar.  Lapidibns  obrue- 
re,  csedere.  ||  v.  n.  Càurer  pedra  ó  calamarsa  mòlt 
grossa.  Granizar^  apedrear.  Grandino,  as,  lapidibus 
plnere.  D  met.  Parlar  ab  mal  modo.  Apedrear.  Dnrò 
loqui. 

APEDREGARSE.  V.  r.  Patir  dany  ab  la  pedra 

6  calamarsa  las  produccions  del  camp.  Apedrearse. 

Grandine,  lapidibus  fructus  jacturam  pati,  contundi. 

J  Tirarse  pedras  mútuament.  Apedrearse.  Inter  se 

lapidationem  facere. 

APEDREGAT.  DA.  p.  p.  Apedreado.  Lapidatns. 

APEGADÍS.  adj.  Lo  que  s*  apega.  Pegajoso,  pe^ 
gadizo.  yiscosus,  glutinosus.  ||  Encomanadís.  Pega^ 
dizo,  eontagioso.  Gontagiosus.  ||met.  Suau,  gustós, 
atractiu,  com  tracte  apegadís.  Pegajoso.  Mellitus, 
suavis. 

APEGADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Apegadisimo.  Gon- 
jonctissimus. 

APEGADURA.  f.  La  acció  de  apegar.  Pegadura. 
GoDglutinatio,  nis. 

APEGALÓ89  A.  adj.  Pegajoso.  Viscosus.  ü  Qui 
*8  convida  ell  mateix.  Pegote.  Musca,  ae,  mensarum 
assecla. 

APEGAL0808.  planta,  amor  db  hortelí. 

APEGAMENT.  m.  Obra  de  apegar  ab  engrut. 
Apego.  Gonglutínatio,  nis.  ||  met.  apego. 

APEGAR.  V.  a.  Agafar  una  cosa  ab  altra.  Pegar. 
Colligo,  conglutino,  as,  conjungo,  is.  ||  Unir  ó  juntar 
los  marbres.  Empelechar.  Làpides  marmoreos  copu- 
laré, impingere.  H  Encomanar.  Pegar.  Gommunico, 
as,  induco,  is.  Q  soldar. 

APEGAR8E.  V.  r.  Agafarse  una  cosa  ab  altra. 

Pegarse.  Adhsereo,  es,  adha^resco,  is.  ||  Encomanarse 

algun  mal,  vici  etc.   Contagiarse^  pegarse.  Gapio,  is. 

Q  met.  Tenir  mòlta  inclinació.  Pegarse.  Impensius 

adhaerere. 

APEGAT,  DA.  p.  p.  Pegado.  Colligatus,  copu- 
latos.  II  adj.  Apassionat.  Apegado.  Addictissimns. 


APEGA.  f.  Màquina  infernal,  inventada  per  lla- 
vis, tirà  de  Esparla:  era  una  viva  imatge  de  Apega, 
muller  del  tirà.  Apega.  Apega,  ae. 

APEGO.  m.  Passió  ó  inclinació  particnlar.  Apego. 
Adbaesio,  nis,  vehemens  propensió. 

APEIXAR.  V.  a.  Tractar  ab  tot  regalo.  Begalm, 
Lautum  cibum  alicui  afferre. 

APELL.  m.  ant.  apel-lació. 

APEL-LABLE.  adj.  Lo  que  admet  apeMacié. 
Apeíahle.  Apellationem  patiens. 

APEL-LAGIÓ.  f.  L' acte  de  apel-lar.  Apélaxm. 
Apellatio,  nis.  ||  relació,  alusió. 

DESAMPARAR  LA    APEL-LACIÓ.   fr.   fOF.  NO   SegOirll. 

Desamparar  la  apelacion.   Appellationem  dessere- 
re. 

DONAR  PER  DESERTA  LA  APEL-LÍGIÓ.  fr.  foF.  Decla- 
rar lo  jutge  haver  passat  lo  temps,  en  que  V  apel- 
lant  degué  portar  la  causa  al  tribunal  superior.  Dat 
por  desierta  la  apelacion.  Appellationem  derelictam 
declararé. 

INTERPOSAR  APEL•LACIÓ,  fr.  for.  Apcl-lar  per  jutgí 
superior.  Interponer  apelacion.  Ad  superíorem  juà- 
cem  appellare,  provocaré. 

MILLORAR  LA  APEL-LACIÓ.  fr.  for.  Fuudarla  devant 
jutge  superior.  Mejorar  la  apelacion.  Ad  snperioram 
judicem  adire. 

NO  HAvÉR  ó  NO  TENIR  APEL-LACIÓ.  fr.  fam.  No  te- 
nir remey  ó  recurs  alguna  cosa.  No  haheróno  tener 
ape/octon.  Nibil  auxilii  restaré,  aliquid  irrevocabito 
esse. 

APEL-LADOR.  m.  y 

APEL-LANT.  m.  Loqui  B^elAtk.  ApelanU.  Apel- 
lator,  is. 

APEL-LAR.  V.  n.  for.  Recórrer  al  tribunal  su- 
perior pera  que  s' anul-le  la  sentencia  que 's  crea 
injusta.  Apelar.  Appello,  provoco,  as.  0  ant.  anome- 
nar. II  Cridar,  fér  venir  à  algú.  Llamar.  Yoco,  ap- 
pello, as.  n  Elegir.  Nombrar^  elegir.  Exopto,  saluto, 
as.  J  met.  Recórrer,  buscar  remey.  Apelar.  kwàr 
lium  qua;rere.  [|  Referirse  una  cosa  à  altra.  Apelúf 
una  cosa  sobre  otra.  Refero,  ers. 

APEL-LARSE.  V.  r.  anomenIrse.  [|  met.  apkxt 

LAR.  5. 

APEL-LAT,  DA.  p.  p.  Apelado.  Appellatus. 

APEL-LATTO.  adj.  gram.  Nom  que  convé  à  tots 
los  individuos  de  una  mateixa  espècie.  Apelativo^ 
comun.  Appellativum  nomen. 

APELLIDAR.  V.  a.  Anomenar  à  algú  per  sòn 

apellido  ó  nom  de  casa.  També  s' usa  com  recfproch. 

Apellidar.  Gognomine  appellare,  vocare,  nominare. 

II  Proclamar.  Apellidar,  aclamar,  proclamar.  Salntor, 

aris,  proclamo,  as. 

APELLIDO.  m.  ant.  Crit  de  convocació  del  po- 
ble, usat  en  Aragó  per  V  estil  del  Via  fora  somatent, 
de  Catalunya.  Q  cognom.  Apellido.  Cognomen,  nis. 

APENA8.  adv.  Ab  prou  traball,  ab  prou  que 
fér,  ab  dificultat.  Con  dificultad,  apenas.  -íEgrè,  diíB- 
culter.  11  Luego  que,  així  que.  Apenas.  y\x,  commo- 
duro,  statim  ac,  ut  primum.  ||  casi. 


ÀPE 


CATALÀ. 


API 


107 


m«  Adició,  suplement  è  algona  obra 
6  IncUL  Àpéndics.  Appendix,  icis. 

AFÉNDRER.  v.  fil.  CoDcebir  las  espècies  de  las 
das  sèos  afirmació  oi  negació.  Aprender,  Appre- 
kado,  is,  mente  concipere.  ||  Imaginar,  concebir 
alguna  cosa  per  la  apariéncia.  Aprmder.  Fingo,  is. 
I  Adquirir  coneixements  per  V  estadi  y  aplicació. 
iprekder.  Edisco,  is. 

APENSADAMENT.  adv.  m.  Ab  prèvia  medita- 
ció. Ik  pensado,  de  intento.  Consulto,  opinatò. 

APEN8AT,  DA.  p.  p.  ant.  pbnsatiu,  cap  figít. 

APEMXBmENT.  m.  Preparatiu.  Àpercibimien- 
k»  Pra^ventio,  nis.  0  Reqoiriment,  amonestació. 
àftnibmieHto.  Interminatío,  admonltio,  nis. 

APESGEBIR.  Y.  a.  Preparar  lo  necessari  per 
É^uuL  cosa.  Aperdbir.  Preparo,  as.  ||  Amonestar, 
aliertif.  Apercünr ,  amonestar.  Admoneo ,  es.  || 
k.  Requirir  ab  comminació  de  multa  ó  càstích. 
iftrakir.  Denontio,  as.  ||  pebgibib,  enténdbeb.  || 
Kscnaia. 

'f  DA.  p.  p.  Aperdbido.  Paratus. 
V.  a.  y  sos  derivats,  apercebib. 
AFEBIXGGIONAR.  v.   a.  y  sos  derivats,  per- 

nCOOKlB. 

APEBFÍDIA.  m.  adv.  ant.  apoífu. 

íFESHEBIR.  y.  a.  ant.  Presentar,  manifestar. 
IxàíMr.  Exhibeo,  perhibeo,  es. 

ATERILLÓS,  A.  adj.  PEEiLLÓs. 

APERimi,  VA.  adj.  med.  Medicament  ó  remey 
qiB  lleva  las  obstruccions.  Aperiiivo,  Aperitivum 
Mdicameotom, 

AFEBflONABSE.  Y.  r.  Deixarse  vèurer  ab  algú. 
i^ertOBcrse.  Gum  aliquo  colloqui.  ||  for.  Presentarse 
con  {ktrt  interessada  en  algun  negoci.  Apersonarse. 
Kegoünm  curaré. 

APcnAMENT.  adv.  m.  ant.  Clarament ,  pú- 
bUcament.  AhUrtamente,  descubiertamente.  Prognarè. 

(Sèos  reserva,  francament.  Abiertamentey  franca- 
I    mUy  sm  reserva,  Palam,  apertè. 

APEBABADAMENT.  adv.  m.  Tristement.  Ape- 
í    mdamente.  Dolenter. 

APBBARAR.  V.  a.  ant.  Causar  pesar  ó  senti- 

BKnt.  Apesadumbrar.  Molestiam  alicui  afferre. 

APEBARAB8E.  Y.  r.  Péodrer  pesar.  Apesadum" 
f     ^.Mo&rore  confici. 

AFEgARATy  DA.  p.  p.  Apesadumbrado,  pesarosa. 


APESTAR.  Y.  a.  Llansar  mòlt  mal  olor  alguna 
^.Apestar.  Fceteo,  es,  putresco,  is.  ||  met.  fam. 
^tigoejar,  enfadar.  Apestar,  Molesta m  esse.  ||  met. 
Ticiar,  corrómprer  las  costums.  Apestar.  Yitio,  as. 

APESTAT,  DA.  p.  p.  Apestado,  Fcetidus. 

KSTiiAPESTAT  DE  ALGUNA  COSA.  fr.  fam.  Havér 
i^lU abundància  de  ella.  Estar  apestado  de  alguna 
^^.  Bedundare. 

APETÉCKER.  Y.  a.  Tenir  ganas,  ó  desitjar  al- 
Smu  cosa.  Apetecer.  Appeto,  is. 

APETÈNCIA,  f.  APETIT. 

adj.    APETITÓS. 


APETnx>Ry  A.  m.  y  f.  Qui  apeteix.  Apeieoedor, 
Appetitor,  is. 

APETIR.  Y.  a.  APETÉIXEB. 

APETIT,  m.  Gana  de  menjar.  Apetito,  gana  de 
comer.  Aviditas,  atis.  ||  Desitg  vebement.  Apetito, 
Yehemens  cupiditas.  ||  met.  Lo  que  excita  1  de- 
sitg de  alguna  cosa.  Apetito,  golüria.  Cupidia,  ap- 
petentia,  se.  ||  antoix. 

APETIT  CARNAL.  Besitg  luxurlós.  Apetito  eamal, 
salacidad,  Salacitas,  atis. 

DONAR  APETIT  T  POSAR  EN  APETIT.  ExcitarlO.  BXCUar^ 

avivar  el  apetito.  Appetitum  irritaré,  edendi  cupidi- 
tatem  lacescere. 

BNCÉNDRERSE  l'  APETIT,  fr.  Excitarso  la  gelosia 
en  las  bèstias,  y  la  passió  del  amor  en  las  personas. 
Recalentarse.  Libidinem  excitari. 

TENIR  APETIT,  fr.  APETÉREE. 

REFEENAR  LOS  APETITS.  Modorar  las  passions.  Befre^ 
nar,  domar  las  pasiones.  Cupiditates  refraenare, 
comprimere. 

APETIT,  DA.  adj.  Apetecido.  Expetitns. 

APETmu.  adj.  fil.  Ques'  aplica  àla  potència 
ó  facultat  de  apetéixer.  Apetitivo.  Appetens. 

APETITÓS,  A.  adj.  Menjar  que  excita  V  apetit. 
Apetitosa.  Jucundus,  gratus.  ||  met.  Dit  de  qualsevo 
cosa  que  mou  lo  desitg.  Apetitoso,  atractiva,  Appe- 
tendus,  appetibilis.  ||  apetidor. 

APEYLAR.  v.  a.  ant.  apel-lar. 

APIADAR8E.  V.  r.  Compadéixerse.  iinodarse. 
Misereor,  eris. 

APIADAT j  DA.  p.  p.  Apiadado.  Misertos. 

APIGAT,  DA.  adj.  Se  diu  de  la  flor,  las  fulletas 
de  la  qual  rematan  ab  punta.  Apicado.  Apicatus. 

ÀPIGE.  m.  Extrem  superior,  ó  la  punta  de  qual- 
sevol cosa.  Apice.  Àpex,  icis.  ||  Lo  punt  mes  àrduo 
de  una  dificultat  ó  qüestió.  Apice.  Rei  summa.  || 
met.  La  mínima  part  de  alguna  cosa.  Apice,  pizcatilde. 
Minima,  diminuta  pars.  ||  Yirguleta  de  las  que  afe- 
geixen los  hebreus  à  sas  lletras.  Apice.  Àpex,  icis. 

ESTAR  EN  LOS  ÀPICES.  Entéudrer  ab  perfecció  una 
cosa.  Eslar  en  los  ópices  de  una  cosa.  Rem  apprimò 
nosse. 

NO  DISCREPAR  EN  UN  ÀPIGE.  No  exccdir  CU  res.  No 
exceder  en  un  àtomo.  Ne  latum  quidem  unguem  dis- 
creparé. 

APIGH.  adv.  piCH. 

APILADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apila.  Apilador. 
amontonador.  Accumulalor,  is. 

APILAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  apilar. 
Amontonamiento,  Cumulatio,  coacervatio,  congestió, 
nis. 

APILAR,  v.  a.  Posar  una  cosa  sobre  de  altras 
fent  pila  ó  munt.  Apilar,  amontonar.  Coacervo,  as, 
congero,  is.  [|  met.  Mesclar  mòKas  espècies  sens 
elecció  ni  orde.  Amontonar.  Coacervo,  as. 

APILAR8E.  v.  r.  apilotarsb. 

APILAT,  DA.  p.  p.  Amontonado.  Cumulatus. 

APILOTAMENT.  m.  Apilament,  amontonamenl. 
Ammimamiento.  Coacervatio,  nis. 


108 


APL 


DICCIONARI 


APL 


APILOTAR.  V.  a.  IPILiU.  ATIEROSSàR. 

APILOTARSE.  V.  r.  Juatarse  de  cop  mòlts  ia- 
dividuos.  Àgolparse.  GodAuo,  is.  ||  Enredarse,  férse 
pilotas  ó  terrossos.  Envedijarse.  ImpUcari,  tnrbari, 
iotricari.  |  met.  Barallarse.  Empelotarse,envedijarse, 
Rixor,  aris,  jargo,  is,  pugnis  impeti. 

APILOTAT,  DA.  p.  p.  Àgolpado.  Conflaxus.  || 
Efwedijado,  Implicatus. 

APINYAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  api- 
nyar. Apinadura,  apinamiento.  Gonglobatio,  nis. 

APINYAR,  y.  a.  JaDtar  mòlt  estretament  unas 
casas  ab  altras.  Apinar,  coser.  Arctè  congerere,  pre- 
meré. 

APüVTABSE.  V.  r.  Jantarse  las  cosas  apretant- 
86  unas  ab  altras.  Apinarse,  Gonstipari,  cobairere. 

APINYAT,  DA.  p.  p.  Apiiiado.  Gonstipatus.  || 
adj.  Lo  que  lè  figura  piramidal,  com  la  pinya.  Api- 
nadó,  Strobili  figuram  referens. 

APIRO|  A.  adj.  quím.  Lo  que  resisteix  lo  foch. 
Apiro,  Apírus. 

APIROTAT,  A.  adj.  AVOL,  dolent. 

APIS  ó  SEKAPis.  m.  Bou  al  que  tributavan  los 
egipcis  bonors  divins  per  que  s*imaginavan  que  la 
ànima  de  Ossiris  bavia  passat  al  cos  de  est  animal, 
denominat  aixi  *l  fort,  b  déa  poderós.  Apis, 

ApiT.  m.  Planta  que  creix  fins  à  la  altura  de  dos 
6  tres  peus  ,  tè  las  camas  semblants  als  carts,  però 
mès  petitas,  las  fullas  à  las  de  la  xirivia,  y  de  co- 
lor mòlt  eixit.  Apio,  Apinm,  ii. 

ÀPiT  BORT.  Lo  que  naix  sens  cultiu  y  tè  las  fullas 
semblants  à  las  de  la  cicuta.  Apio  borde,  peregil  de 
asM.  Helioselinum,  i. 

ÀPiT  cABALLiR.  Plauta  do  cama  quadrada,  las  fu- 
llas compostas  de  altras  mès  petitas,  las  flors  gro- 
gas  pel  endret  y  blancas  pel  revés.  Apio  caballar. 
Peuoedanum  silaus. 

Apit  de  atgua.  Lo  que  es  cria  en  los  ayguamolls. 
Apio  de  lagunas  ó  palustrCj  peregil  de  agua,  Paluda- 
pium,  ii.  II  Planta  de  la  isla  de  Gandia;  las  camas 
primas  y  rojencas,  y  las  flors  semblants  à  la  de  la 
ruda.  Apios,  Apium  creticum. 

ÀPiT  DE  MACEDÒNIA.  Lo  quo  es  Semblant  al  julivert 
bor  I,  la  flor  blanca  en  forma  de  rosa  y  es  mòlt  arc- 
màtich.  LevisticOy  peregil  de  Macedoma.  Tbissclinum, 
equapium,  ii. 

APITRAR.  V.  a.  Abandonar,  dir  fàstichs.  Abo- 
ckomar,  denostar.  Pndore  suffundere. 

APITRAT,  DA.  p.  p.  Denoslado.  Pudore  suffn- 
808.  U  CorridOy  confuso. 

APLAGABLE.  adj.  Lo  que  s  pót  aplacar.  Aplaca- 
ble,  Placabilis. 

APLAGADOR.  m.  Qui  aplaca.  Aplacador,  Placa- 
tor,  sedator,  is. 

APLAGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  aplacar. 
Aplacamiento.  Placalio,  mitiga t:o,  nis. 

APLACAR.  V.  a.  Suavisar,  mitigar.  Aplacar. 
Placo,  sedo,  mitigo,  as.  |j  apacigüír. 

APLAGAR8E.  V.  r.  Sosscgarse.  Aplacarse,  Iram 
reccdere. 


APLAGATy  DA.  p.  p.  Aplacado.Seú^ius. 

APLAGUT,  DA.  p.  p.  PLAGUT. 

APLAHER.  adv.  m.  APLER. 

APLANADOR.  m.  Qui  aplana.  Aplanador,  ai 
nador,  Gomplanator,  is. 

APLANADI7RA.  f.  ant.  La  acció  de  aplan 
Aplanamiento,  allanamiento.  Gomplanatio,  exffiqua 
nis. 

APLANAMENT,  m.  Obra  de  aplanar.  Aplai 
miento,  allanamiento,  Gomplanatio,  nis 

APLANAR.  V.  a.  Posar  plana  alguna  snperfíc 
Aplanar,  allanar,  Gomplano,  as.  ||  Fér  mòlt  dan 
nna  cosa  ó  altra  que  li  cau  sobre.  Hacer  torti 
aplastar,  Gomplano,  as,  in  massam  aliquid»  ami 
forma,  redigere.  ||  Tirar  à  terra,  destruir,  arru 
nar.  Arrasar,  Everto,  is.  ||  Dit  de  alguna  cosa  op 
mintla.  Alortujar,  Premendo  complanare.  jj  Dit 
fusell,  escopeta  y  arma  semblant,  posaria  en  din 
ció  pera  dispararia.  Apuntar,  Arma,  jactnm  inten< 
re.  II  ter.  planxar.  ||  ribotejar.  assarronar.  1.  ||  m 
Superar  alguna  dificultat.  Allanar,  Supero,  eno 
as.  II  met.  Apaciguar,  aquietar.  Allanar.  Placo, 
II  Facilitar  los  medis  pera  la  consecució  de  algí 
cosa.  Allanar,  Diem  sternere.  ||  met.  Aturdir,  dei: 
pasmat  à  algú.  Aplanar,  Obstupefacio,  is. 

APLANAR  LAS  COSTÜRAS  ó  LA  ESQUENA,  fr.  met.  fà 

assarronar. 

APLANAR  LO  BASTÓ.  Pegar  de  pla.  Tereiar  el  ba$ 
ó  elpalo,  Pleno  ictu  feriré. 

APLANAR8E.  v.  r.  Gàurer  à  plom  algun  edifi 
Aplomarse,  aplanarse.  Gorruo,  is.  ||  met.  Subjectai 
à  alguna  lley  ó  tracte.  Allanarse.  Sese  subdere. 

APLANAT,  DA.  p.  p.  Allanado,  aplanada,  Go 
planatus.  ||  Arrasat.  Arrasado.  Gomplanalus.  ||  pi 

APLANTILLAR.  v.  a.  Ajustar  una  cosa  à 
plantilla.  Aplantillar.  Goa^quo,  as,  ad  normam  adi 
quare. 

APLA88AMENT.  m.  Gitació  judicial,  senyah 
lo  temps  y  circunstancias.  Aplazamiento,  Yadimoi 
denuntiatio. 

APLA88AR.  V.  a.  Gitar,  convocar,  cridar  [ 
temps  y  Uoch  senyalat.  Aplacar,  acotar,  senalar  d 
Goeandi  locnm  tempusque  condicere. 

APLA88AT9  DA.  p.  p.  Aplazado.  Notatus. 

APLATAR.  v.  a.  ant.  amagar.  ||  aplanar. 

APLATAR8E.  V.  a.  ant.  AJUPIRSE,   AJOCARSB. 

APLATEJAR.  v.  r.  platejar. 

APLAUDIR.  V.  a.  Gelebrar  ab  paraulas  ó  dem< 
tracions  de  alegria.  Aplaudir,  Alicui  applaudeí 
fftvere. 

APLAUDIT,  DA.  p.  p.  Aplaudida.  Plansus. 

APLAURER.  V.  n.  ant.  plàurer. 

APLAU80.  m.  Aprobació  ó  alabansa  pública 
demostració  de  alegria.  Aplauso.  Applausus,  us. 

APLEGH.  m.  Multitud  de  gent  reunida.  Gent 
golpe  de  gente.  Hominum  magna  freqnentia,  mul 
tudo,  turba.  ||  La  confluència  de  mòltas  cosas  en  1 
mateix  llocb,  com  de  ayguas.  Acogida,  Gonflubiui 
ii.  II  Rotllo  de  gent.  Corro^  corrillo.  Girculos,  i,  tr 


APt 


CATALÀ. 


APO 


109 


yïüm,  ü.  0  Indigestió  del  ventrell.  Àsiento,  Graditas, 
aUs.  I  ant.  fiaa.  Q  bímat. 

DE  APLBCH  T  DE  FONTADA,  MÒLTA  DONA  IX  AFRONT ADA. 

Tef.  Dóna  à  enléndrer  que  mòltas  vegadas  las  devo- 
cions se  prenen  per  pretès  t  per  la  diversió  y  plaher. 
Romeria  de  cerca,  mwho  vino  y  poca  e^ra.  Ad  proprium 
peregrina  coit  carn  turba  sacallum.  Plarima  vina 
frnnnt  rara  qae  cera  liquelí. 

APLEGA,  f.  Acció  de  aplegar  la  cuUila.  Recokc- 
dmi.  Coactara,  as,  collectus,  us.  [|  La  acció  de  de- 
manar almoyna.  Demanda,  cuesta.  Eleemosyna;  cor- 
rogatio,  exactio. 

APLEGADA,  f.  APLEGA  1. 

APLEGADÍS.  adj.  Lo  qne's  junta  sens  elecció, 
sols  pera  augmentar  lo  número.  Allegadizo,  Collec- 
titius,  adventitíus.  0  Lo  que  va  junt  ab  altres  de  sa 
espècie,  y  regularment  se  diu  del  bestiar  que  pas- 
tura en  remat.  Gregal.  Gregarius,  ii. 

APLEGADOR.  m.  Qui  demana  almoyna.  De- 
mandador,  cuestor,  Stipis  poslulator.  ||  Espècie  de 
caixó  obert  de  devant  y  un  mànech  al  detràs,  que 
serveix  pera  arreplegar  las  escombrarias.  Cogedor. 
Domesticarum  sordium  excipulum.  ||  Rotllo  petit  de 
estora  que's  posa  sota  las  llàntias,  y  també  pera 
recullir  las  escombrarias.  Cogedor,  valeo.  Sordium, 
ii,  excipulum,  i.  ||  Lloch  ahont  s  arreplega  gent  de 
mòltas  nacions   Emporio.  Emporium,  ii. 

APLEGADURA.  f.  L'  acte  y  efecte  de  aplegar. 
Allegamiento.  Gollectio,  nis. 

APLEGAR.  V.  a.  ARaEPLEGAR.  II  ARRIBAR.  ||  CAP- 
TAR, CÜLLIB. 

APLEGAR8E.  V.  r.  àrreplegarse. 

APLER.  adv.  m.  Sens  soroll.  Quedo,  paso,pa$\to, 
Pedeteotim,  paulatim.  ||  ant.  Ab  cuydado,  sens  pre- 
cipitació. Qwdo,  quedito,  Sensim.  ||  Lentament,  de 
espay.  Paco  à  poco,  à  paso  sosegado^  poso  enlre  poso. 
Leotè,  otiosè. 

APLERET.  ddv.  m.  apler. 

APLETIA.  f.  med.  fàh  canina. 

APLETAR.  v.a.  Albergarse  'I  bestiar  en  algun  pa- 
ratge. Majadear,  rii6t7ar.|In  ovilía  pecusse  recipere. 

APLETAT,  DA.  p.  p.  Majadeado.  In  ovile  re- 
ceptns. 

TERRA  APLETADA.  fr.  Lloch  ahout  fau  nit  los  pas- 
tors y  bestiar.  Majada.  Ovile,  is. 

APLICABLE,  adj.  Lo  que's  pól  aplicar.  Aplicable. 
Applicabilis,  aptabilis. 

APLICACIÓ,  f.  La  acció  de  aplicar  ó  aplicarse. 
Aplkacion.  Applicatio,  nis.  ||  L'  esmero,  diligència 
y  cuydado  ab  que's  fà  alguna  cosa  y  particularment 
en  r  estudi.  Aplicacion.  Applicatio,  ad  aliquid  pro- 
pensió. II  La  acció  de  acomodar  alguna  espècie,  text 
ó  passatge.  Aplicacion.  Applicatio,  nis.  ||  Lo  destino 
de  alguna  cosa  al  us  que  déu  tenir.  Aplicacion.  Ap- 
plicatio, nis.  II  for.  ADJUDICACIÓ.  II  astron.  Lo  movi- 
ment ab  que'l  planeta  mès  velós  se  va  aproximant  al 
ménos  velós.  Aplicacion.  Motus,  quo  planeta  velocior 
ad  remissiorem  accedit. 
APLICADA,  f.  geom.  La  línea  recta  tirada  de 


un  punt  de  la  circumferència  de  una  curva  perpen- 
dicularment à  son  eix.  Aplicada,  ordenada.  Linea 
ordinatim  in  quavis  figura  applicata. 

APLICADÍ8SIM,  A.  adj.  sup.  Aplicadisimo.  Val- 
dè  applicatus. 

APLICADOR,  m.  Lo  qne's  déu  aplicar.  Aplicel•' 
dero.  Applicandus.  ||  aplicable. 

APLICAMENTS.  m.  pi.  ant.  aplicació.  1. 

APLICAR,  v.  a.  Junlar  ó  posar  una  cosa  sobre  de 
altra.  Aplicar.  Applico,  as,  adjungo,  is.  ||  met.  Apro- 
piar, acomodar  al  propòsit  de  lo  que's  tracta  algun 
pensament,  text  ó  doctrina.  Aplicar.  Accommodo,  ap- 
plico, as.  II  met.  Destinar  alguna  cosa  al  us  que  dèu 
tenir.  Aplicar.  Accommodo,  as.  ||  met.  Posar  la  aten- 
ció ó  enteniment  al  estudi  ó  à  lo  que's  fà.  Aplicar, 
Animum  inlendere.  ||  Significar;  y  així  's  diu:  aquest 
terme  's  pot  apucar  à  mòltas  cosas.  Aplicar.  Signifi- 
co, as.  II  met.  Imputar,  atríbubir.  Aplicar.  Imputo,  as, 
adscribo,  is.  ||  Imposar;  y  així  's  diu:  aplicar  un 
càslich.  Aplicar.  Impono,  infligo,  is.  ||  for.  Adjudi- 
car. Aplicar.  Adjudico,  as.  ||  Dedicar,  destinar  algú  à 
alguna  professió  etc.  Aplicar.  Aliquem  applicare, 
adjicere. 

APLICARSE.  v.  r.  Dedicarse  à  alguna  ciència  ó 
art.  Aplicarse.  Confero,  ers,  versor,  aris.  ||  Yàldrersc 
algú  de  sa  indústria.  Ingeniarse,  aplicarse,  Sibi  con- 
sulere,  providere.  ||  Posar  gran  diligència  ó  esmero, 
particularment  en  I*  estudi.  Aplicarse.  Studio  ope- 
ram  daro. 

APLICAT,  DA.  p.  p.  Aplicada.  Applicatus.  ||  adj. 
Qui  lè  aplicació.  Aplicado.  Sludiosus. 

APLOMAR.  V.  a.  Oprimir  ab  lo  mòlt  pes.  Aplomar, 
Opprimo,  is.  ||  v.  n.  arq.  Posar  à  plom.  Aplomar.  Ad 
perpendiculum  coa^quare.  ||  arq.  Examinar  si  las  pa- 
rets eslana  plom.  Aplomar.  Perpendiculo  examinaré. 

APLOMAR8E.  V.  r.  Enfonsarse,  càurer  à  plom* 
Aplomarse.  Funditús  deturbari,  corruere. 

APLOMAT,  DA.  p.  p.  Aplomado,  d  plomo.  Ad 
perpendiculum  structus.  ||  adj.  De  color  de  plom. 
Aplomado.  Plumbeus. 

APNEA.  f.  med.  Falta  de  respiració.  Apnta, 
Apnea,  aï. 

APOBRIMENT.  m.  ant.  POBRESA. 

APOBRIR.  V.  a.  ant.  y  sos  derivats.  ||  empobbir. 

APOCA.  f.  Carta  de  pago,recibo.  Finiqnito,y 
apoca.  p.  Ar.  Apocha,  a;. 

FIRMAR  ÀPOCA.  fr.  Oiorgar  carta  de  pago.  Celebro» 
auctoro,  obsigno,  as. 

APOCADAMENT.  adv.  m.  Ab  poch  esperit' 
Apocadamcnte.  Abjecte. 

APOCALÍPSIS.  m.  Llibre  canónich  de  las  reve- 
lacions que  tingué  y  escrigué  ï  evangelista  sant 
Joan.  Apocalipsis,  apocalipsi.  Apocalipsis,  is. 

APOCALÍPTICH,  ca.  adj.  Pertanyent  al  apo- 
calipsis. Apocaliptico.  Ad  apocalipsím  perlinens. 

APOCAMENT,  m.  Falta  de  esperit.  CorUdad, 
apocamiento.  Timidilas,  atis. 

APOCAR,  v.  a.  Dísminuhir,  acabar.  Apocar,  Im- 
minuo,  is. 


110 


APO 


DICaONÀRI 


àPO 


APOGABSE.  V.  r.  Hamiliarse,  tenirse  en  poch. 
Àpocarse.  Sese  abjicere.  ||  Encugirse.  Encogerse,  apo- 
carse,  PnsillaDimilate  laboraré. 

APOCAT,  DA.  p.  p.  Àpocado,  Imminntiis.  ||  adj. 
Mesqní.  Mezquino,  Sordidas.  ||  Pasilànime.  Àpocado, 
PosillaDimis. 

APOGIN.  m.  Planla  de  la  Amèrica,  la  qaal  se 
crea  fà  fugir  als  gossos.  Apocino,  berza  perrunaf  ha^ 
bas  de  peno,  yerba  de  seda,  Apocynnm,  i. 

APOGOPAR.  V.  r.  Usar  la  figura  apócope.  Apo- 
topar,  Apocope  ati. 

APÓGOPE.  f.  poét.  Fignra  que  suprimeix  la  úl- 
tima lletra  del  fi  de  dicció.  Apócope.  Apocope,  es.  || 
anat.  Amputació  de  alguna  part  del  cos.  Apócope. 
Abscissio,  nis.  ||  ret.  retinéncià. 

APÓGBIF.  adj.  Fabulós,  fingit.  Apócrifo,  Apo- 
cryphus,  auctoritate  carens. 

APÓGBIFAMENT.  adv.  m.  Ab  fonaments  falsos 
ó  incerts.  Apócrtfamente.  Incertè. 

APOGROUSnCHS.  m.  pi.  farm.  Remey  pera 
detenir  ó  escampar  los  mals  humors.  Apocróusticos. 
Apocroustici,  orum. 

APOGRISSARIS.  m.  pi.  Diàconos  diputats  per 

lospatriarcasde  la  Iglesia  per  defensaries  interessos 

II  Los  nuncis  diacas  que  'Is  papàs  enviavan  à  la  cort. 

D  En  los  monastirs  lo  qui  estava  encarregat  del 

tresor.  Apocrisarios.  Apochrissarii. 

APODAGRÍTIGH.  adj.  Se  diu  dels  remeys  que 
excitan  las  llàgrimas,  y  tantost  las  detenen.  Apoda- 
criticos,  Apodacrytis,  is. 

APODADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apoda.  Apodador. 
Derisor,  cavillator,  is. 

APODAMENT.  m.  ant.  motiu,  renom. 

APODAR.  V.  a.  Motejar.  Apodar,  motejar.  Cavi- 
llor,  jocor,  aris. 

APODAT,  DA.  p.  p.  ApoL•do,  Irrisus. 

APODERAR8E.  V.  r.  Férse  amo  de  alguna  cosa. 
Apoderarse.  Aliquid  occupare,  sui  juris  facere. 

APODERAR  EN  VELAS.  loC.  uàut.  PORSAR  VILA. 

APODERAT,  DA.  p.  p.  Apoderado.  Potitus.  D 
m.  Procurador.  Apoderado,  poder  habiente,  Procura- 
tor,  is.  II  ant.  rich,  agaudalat. 

ESTAR  APODERAT  DE  MALALTIA,  loc.  aut.  Estar  atacat 
fortment  de  alguna  malaltia.  Estar  atacada  de  enfer- 
medad.  Horbo  atTeclus. 

coNSTiTUHiR  APODERAT,  fr.  for.  Auomeuarlo  ab  totas 
las  formalitats  de  la  lley.  Constituir  apoderado.  Pro- 
curatorem  nomínare. 

APODO.  m.  ant.  apodament. 

APÓD08I8.  f.  ret.  La  última  part  del  período. 
Apódosis.  Apodosis,  is. 

APÓFA8I8.f.  ret.  Negació.  Apófasis.  Apophasis, 
is. 

APOFILITA.  f.  Mineral  en  massas,  cristallisal 
en  prismas  quadrats  y  modificats  de  diversas  ma- 
neras;  estructura  laminosa,  y  encara  que  un  poch 
dura,  es  trencadissa.  Apofilita.  Apophililes,  e. 

APÓnssis.  f.  anat.  Eminència  de  un  os.  Apófi' 
sis.  Apophyssis,  is. 


APOFTEGBIA.  f.  Sentència  brea  y  aguda.  Apo- 
tegma. Apothegma,  atis. 

APOGEO.  m.  Lo  punt  en  quejun  planeta  dista  més 
de  la  terra.  Apogeo,  Apogasum,  i.  Q  met.  Lo  grau  mès  ; 
alt  à  que  pót  arribar  alguna  cosa.  Apogeo.  Apog»Qm,í•  j 

APÓGRAFO.  m.  Màquina  pera  copiar  los  diboi-  j 
xos.  Apógrafo.  Apographum,  i.  • 

APOL-LINAR.  m.  Nom  de  home.  ApoliíMr.  Apot-  ] 
linaris,  is.  ||  adj.  Lo  que  pertany  à  Apol-lo.  ApoiimOf 
apoUnar,  Apollineus. 

APOL-LINARI8TA.  m.  Sectari  de  Apol-liur. 
ApoUnarista.  ApoUioaris  sectator. 

APOL-LINEO,  A.  adj.  poét.  Pertanyent  à  Apd- 
lo.  ApoUneo,  apolinar,  Apollineus,  apoUinarís. 

APOL-LO.  m.  mit.  Dèu  fals.  Apolo.  Pbdl)iii,L 
Apollo,  inis. 

APOLOGÉTIGH.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  apth 
lògia.  Apologético.  Apollogeticus. 

APOLOGIA,  f.  Defensa  de  alguna  persona  úobn, 
comunment  de  literatura.  Apologia,  Apollogia,*, 
defensio,  nis. 

APOLÓGIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  apólogt 
ó  fàbuia  moral.  ApoJógico.  Ad  apoUogum  pertineos* 

APOLOGISAR.  V.  n.  Fèr  apologias.  Apologiz». 
Apologíum  facere. 

APOLOGISTA.  m.  Qui  fà  alguna  apologia.  Àp9- 
logista,  apologético.  Apollogiai  auctor. 

APÓLOGO.  m.  Espècie  de  fàbuia  al•legòrica,  qoe 
conté  alguna  màxima  moral.  Apólogo,  fàbuia,  Ap<^ 
gus,  i. 

APOMAT.  adj.  Se  diu  del  escut  que  tò  unami 
extesa  y  una  bola  en  ella.  Apomado.  Manus  expansa 
bolam  ostendens. 

APOPLÉTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
apopleixia,  ó  qui  la  pateix.  Apopktico.  Apoplecticita. 

APOPLEIXIA.  f.  FCRIDURA. 

APOPONAGH.  m.  farm.  Goma  rehinosa  que's 
trau  de  una  planta  que's  cria  en  Macedònia  y  s' 
anomena  en  llatí  «Spondílíum  majus,  ó  panas  He- 
racleum»  vè  en  planxas  irregulars,  angnlosas,  Uea- 
geras,  obscuras,  fàcils  de  trencarse,  rogenca  en  soa 
exterior,  y  de  un  groch  algunas  vegadas  jaspejat 
ab  un  roig  en  sòn  interior.  Es  de  gnst  agrey  amarch. 
y  de  olor  aromàtích  fort  y  medicinal.  Opopómeo, 
opoponace.  Opoponax,  acis.  j]  Planta  rastrera,  medi- 
cinal y  vulneraria;  sas  camas  semblants  al  jonch,y 
surten  de  ellas  als  dos  costats  desde  la  arrel  à  la  d* 
ma  unas  fullas  rodonas  y  grossas  com  pessas  de 
moneda.  Opopónaco,  oponànaca,  aselepio.  Opoponas 
pastinaca,  panacea  nummularia. 

APOQUIR.  V.  a.  atxiqüa. 

APORGAR.  V.  a.  Sembrar  ó  senyalar  porcaa. 
Amelgar,  aporcar.  Jura  condere. 

APORISMA.  m.  med.  Tumor  que's  fà  per  der- 
ramament  de  sanch  entre  carn  y  pell,  quant  al  san- 
grar  s'  obre  mès  la  vena  que'l  cutis.  Aporisma.  Apo* 
risma,  atis. 

APORISMARSE.  V.  r.  Fèrse  aporisma.  Aporit* 
marse.  Aporisma  fíeri. 


APO 


CATALÀ. 


APO 


111 


APORREJAR.  V.  n.  AUconar,  pegar  pòrradas. 
També  s' usa  com  recíproch.  Àporrear.  Fuslè  per- 
CDtere. 

APORRONAR.  V.  a.  abàndoNía  2. 

APORTANT,  p.  a.  Traymdo,  Uevando,  Ferendo. 

APORTAR.  V.  D.  nàut.  Péndrer  port.  Aportar. 
Appello,  is,  ad  portam  accedere.  ||  portàe. 

APORTAR8E.  V.  r.  POBTÍRSE.  ||  TEAGTARSB,  VEN- 
TÍLABSI. 

AP08AR.  V.  a.  ant.  Aplicar  una  cosa  à  altra, 
Aphtar,  componer,  Applico,  adjango,  is.  ||  àgümulíe, 

DfPüTàR.  d  y.  a.  IMPOSAR. 

APOSCEBtA.  f.  med.  Pas  ràpit  dels  hamors  de 
ona  part  del  cos  à  altra.  Àposcema,  Apocemifias,atis. 

AP08EMA.  farm.  ant.  Confecció  medicinal  de 
herbas  y  altras  drogas.  Apodmay  pocema^  apocema. 
Àpozema,  atis. 

APOSENTADOR,  A.  m.  y.  f.  Qui  aposenta. 
Aposentador.  Diyersoriornm  designator.  ||  Qui  en  las 
jornadas  qne  fan  las  personas  reals  s'  adelanta  à 
disposar  Y  allotjament.  Aposentador  de  camino.  Regii 
hospitíi  designator.  ||  ant.  Lo  qui  destinava  1  camp 
qne  havia  de  ocupar  V  exèrcit.  Aposentador,  Gastro- 
rom  metator. 

APOSKVTADOR  DE  GASA  T  CORT.  Yocal  de  la  junta  de 
aposentos  que  tenia  vot  en  tot  lo  pertanyent  à  ells. 
Apountadcr  de  casa  y  corte.  Unns  é  congressu  de  re- 
gió hospitio. 

AFOSINTADOR  MAJOR    DE  GASA  T  GORT.    LO    presidCUt 

de  la  junta  de  aposentos.  Aposentador  mayor  de  casa 
y  eorU.  Congressni  de  regió  hospitio  prxfectus. 

AFO^MTABOR  MAJOR  DE  palIgio.  Lo  qni  cuida  de  la 
separació  de  quartos  y  oficinas.  Aposentador  mayor 
depalado.  Regiae  domns  partinm  designator. 

APOSENTAMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de  apo- 
senfar  y  aposentarse.  Aposentamiento,  hospedage. 
Hospitinm,  ii.  ||  ant.  aposbnto. 

AP08ENTAR.  V.  a.  Bonar  casa  y  habitació  à 
qui  va  de  camí.  Aposentar,  Hospitium  designaré, 
consti  tuere. 

APOSENTARffi.  v.  r.  Allotjarse.  üospedarse, 
dojane^  aposentarse,  Hospitium  snmere.  |]  Establirse 
ea  alguna  part  com  à  cap  de  família.  Poner  casa, 
aposentarse.  Hospitium  snmere. 

APOSENTATy  DA.  p.  p.  ^osentado.  Hospitio 
exceptus. 
APOSENTET.  m.  dim.  Aposentillo.  Gnbicnlnm,  i. 
APOSENTO.  m.  Qualsevol  quarto  ó  sala  de  una 
casa.  Aposento.  Cella ,|  se,  cubicnlnm,  i.  [|  Posada. 
Bospedaje,  aposento,  Hospitium,  diversorium,  ii.  || 
En  los  teatros  qualsevol  pessa  petita  de  ahont  se 
véu  la  representació.  Aposento.  Scenoï,  theatri  cu- 
biculum. 

AP0SK5T0  DE  GORT.  Habitació  dels  ministres  y  criats 
de  la  casa  real  en  la  cort.  Aposento  de  corte.  In  urbe 
regia  ministris  et  regiis  familiis  destinata  domus. 

APOnció.  f.  gram.  Figura  per  la  qual  se  po- 
san  dos  6  mès  substantius  continuats  sens  conjunc- 
dó,  peitioe  pManyen  à  una  mateixa  cosa,  com 


Barcelona  delícias  de  Catalnnya.  Aposicion.  Appo- 
sitiò,  nis. 

APOSIÓPEStS.  f.  ret.  reticència. 

APÒSIT,  m.  med.  Remey  que  s' aplica  exterior- 
ment. Apósito.  Appositnm,  i. 

APOSPASMA.  f.  med.  Descontinuació  de  las 
parts  orgànicas.  Apospasma.  Apospasma,  x. 

APOSSESSIONAR.  V.  a.  POSSESSIONAR. 

APOSTA,  adv.  m.  Adretas.  Adredes,  de  intento , 
d  posta.  Consulto.  [|  f.  posta.  1. 

APOSTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  una  posta. 
Apostador.  Pignoribus  certalor. 

APOSTAR.  V.  n.  Jugarse  alguna  quantitat  lod 
que  disputa n  sobre  si  es  ó  no  alguna  cosa.  Apostar. 
Sponsionem  facere.  ||  Sitnar  una  ó  mès  personas  ó 
cabalcaduras  en  un  lloch  determinat.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Apostar,  Certo  loco  spectatores  exis- 
tere. 

àpostIrselas.  fr.  fam.  Competir  ab  altre  en  al^ 
guna  cosa.  Apostàrselas.  iEmulatione  contendere. 

APOSTASIA.  f.  Negació  de  la  fé  de  Jesucrist, 
rebuda  y  professada  en  lo  baptisme.  Apostasia. 
Apostasia,  aï,  é  vera  religione  defectio.  |1  La  deserció 
pública  del  institut  ó  religió  que  algú  professava. 
Apostasia,  Ab  instiluto  vel  religione  accepta  defec- 
tio. 

APOSTAT,  DA.  p.  p.  Apostada,  Sponsione  cer- 
talQs. 

APÓSTATA.  m.  Qai  comet  lo  crim  de  apostasia. 
Apóstata,  Apostata,  ae. 

APOSTATAR.  v.  a.  Negar  ó  aparlarse  de  la  fó 
de  Jesucrist,  rebuda  en  lo  baptisme.  Apostatar. 
Aposta  to,  as,  à  vera  fide  deficere.  [|  Abandonar  al- 
gun indívídno  lo  institut  que  ha  professat.  Apostatar, 
Ab  institnto  deficere. 

APOSTÀTIGH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la 
apostasia.  Apostútico,  Ad  apostasiam  pertinens. 

APOSTERMA.  f.  ant.  ^osterma. 

APOSTIL-LA.  f.  Nota  breu  al  marge  dels  escrits. 
Apostilla,  Nota,  ae. 

APOSTIL-LAR.  V.  n.Posarapostíl-las.  Postular. 
Notis  inscribere. 

APÒSTOL,  m.  Cada  un  dels  dotse  principals 
deixebles  de  Jesucrist,  als  quals  envià  à  predicar  lo 
evangeli  per  tot  lo  mon,  per  antonomàsia  sant  Pau. 
Apòstol,  Apostolas,  i.  ||  Embaixador,  enviat.  Apòstol, 
enviadOf  embajador,  Legalus,  i. 

sÉR  CN  BON  apòstol,  fr.  mct.  fam.  Denota  que  al- 
gú es  mòlt  astut  ó  vellaco.  Ser  buena  hipoteca,  Òue- 
íw,  brava,  linda  caria  de  pescar,  Versipelleç,  valdè 
sagacem  esse. 

apòstols,  m.  pi.  fam.  dimissorias.  []  carta  crkpsn- 
GiÀL.  II  for.  Testimoni  de  apelació.  Carías  de  apeld-' 
cion.  Apostoli,  oram. 

APOSTOLAT,  m.  Ofici  de  apòstol  Apóstolado. 
Apostolatns,  us.  ||  La  congregació  dels  apòstols  ó  lo 
col•legi  apostólich.  Apostolado.  Apostolorum,  apos- 
tolicum  collegium.  II  Las  imatges  dels  apòstols. 
Apostolado,  Apostolorum  imagíiies. 


.  ♦ 


118 


APR 


DICCIONARI 


APR 


APOSTOLIGAL.  adj.  apostóligh. 
APOSTÓLIGülMENT.  adv.  m.  De    un  modo 
apostólich.  Aposlolicamente,  Apostolicè. 

APOSTÓLlGHi  CA.  adj.  Lo  qae  pertany  als 
apòstols  ó  al  papa.  Àpostólico,  Apostolícos.  Q  m.  pi. 
Heretges  que  volgueren  imitar  als  apòstols.  Aposto^ 
licos,  Apostolici,  orum. 

i  LA  APOSTÒLICA.  Sèns  aparato,  ab  ménos  comodi- 
tat y  companyia  de  la  que  correspon.!  la  Ujera, 
Expedito  agmÍDe. 

AP08TOLIN8.  m.  pi.  Religiosos  que  comensa- 
ren  en  Nilan  lo  sigle  XIY.  Apostolinos.  Apostolini, 
orum. 

APÓ6TROFE.  f.  ret.  Figura,  quant  T  orador 
dirigeix  la  paraula  à  alguna  cosa  animada  ò  inani- 
mada, present  ó  ausent.  Apóstrofe.  Apostrophe,  es. 
APÓ8TROFO.  m.  Yírgula  ò  coma  en  la  part  su- 
perior de  una  consonant  pera  suprimir  una  vocal. 
Apóstrofo,  Apostrophus,  i,  synalephae  nota. 

APOTÀcnCA.  f.  Secta  que  ensenya,  que  '1  re- 
nunciar las  riquesas  era  de  precepte.  Apotàclica. 
Apotactica,  8b. 

APOTECARI,  m.  Qui  prepara  ò  ven  las  medici- 
nas.  BotkariOf  apoticario,  Pharmacopola,  se,  medi- 
camentarius,  ii. 

APOTEGARIA.  f.  La  botiga  del  apotecari.  Boii- 
ca,  Pharmacopolium,  ii. 

APOTEGARIESSA-  f.  MuUer  del  apotecari.  Mu- 
ger  del  bolicario.  Bolicarii  uxor. 

APOTEGMA,  m.  Sentència  breu  y  aguda.  Apo^ 
Ugma.  Apothegma,  atis. 
APOTENTAT.  àdj.  Rich.  Poderoso,  Opulentus. 
AP0TE08A.  f.  y 

APOTEOSIS,  f.  Geremònia  supersticiosa,  ab  que 
^Is  pagans  posavan  à  sos  béroes  y  emperadors  en 
lo  número  dels  Déus.  Deificacion,  apoteosis,  Apotheo- 
sis,  is. 

APÓTOME.  m.  alg.  La  diferència  dels  números 
incommensurables,  que  's  suman  pera  compòndrer 
los  binomis,  trinomis  etc.  Apótome,  Apolome,  es.  || 
mús.  Part  que  queda  de  un  to,  quant  se  trau  lo  se- 
mitò  major.  Apótome.  Apotomia,  as. 

APOYAR.  V.  a.  Afavorir,  ajudar.  Apoyar,  Adju- 
vo,  as,  patrocinor,  aris,  opem  ferre.  ||  Confirmar  al- 
guna opinió  ò  doctrina  ab  rahons  ó  ab  la  autoritat 
de  altres.  Apoyar,  Confirmo,  as.  ||  apuntalab. 

APOYARSE.  v.  r.  Servirse  de  algun  apoyo.  Apo- 
yarse.  Patrocinio  alicujus  inniti.  ||  estbibab.  ||  ret. 

FUNDARSB. 

APOYAT,  DA.  p.  p.  Apoyado,  Protectus,  confír- 
matus,  fnltus. 

APOTATURA.  mús.  Nota  de  mitj  punt  pera 
suavisar  lo  trànsit  de  un  punt  à  altre.  Poyatura, 
apoyaturaí  Musicalis  nota  sonum  gratiorem  reddiens* 

APOTO.  m.  Lo  que  serveix  pera  sostenir  alguna 
cosa.  Apoyo,  Sustentaculum,  fqlcimentum,i.  ||  met. 
Favor  ò  protecció.  Apoyo.  Patrocinium,  auxilium,  ii. 

APPARIGI.  m.  EPIFANIA. 

APREAR.  v.  a.  y  808  derivats.  APtieui. 


APREGI.  m.  La  estimació  que's  fà  de  las  perso- 
nas  ò  cosas.  Aprecio,  iEstimatio,  commendatio,  nis. 

APRECIABLE,  adj.  Lo  que  's  digne  de  apreci. 
Apreciable .  JSstimabilis. 

APREGIAGIÓ.  f.  Avaluació.  Valuacion,  taza- 
Jlstimatio,  nis. 

APREGIADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Apreciadisimo. 
^stimabílissimus. 

APREGIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  aprecia.  Apreci»- 
dor,  iEstimator,  is. 

APREGIAMENT.  m.  APBECI. 

APRECIAR.  V.  a.  Avaluar.  Apreciar,  tasar.  i£s- 
timo,  taxo,  as.  [|  Califícar,  estimar.  Apreciar,  Com- 
mendo,  estimo,  as. 

APRECIAT,  DA.  p.  p.  Apremado,  ifistimatns. 

APRECIATIU,  VA.  adj.  Lo  pertanyent  al  apre- 
ci. Aprecialivo,  Ad  aistimationem  pertinens* 

APREGONAR.  V.  a.  PBEGONAB. 

APREGONIMENT.  m.  Congostde  riu  entre  dos 
montanyas.  Hocino.  Angustiae,  arum. 

APREGONIRSE.  V.  r.  Esfrènyerse  1  riu,  ó  pas- 
sar per  paratges  estrets  y  fondos.  Ahocinarse.  Per 
praerupta  viarum  transcurrere. 

APREGONIT,  DA.  p.  p.  Ahocinado.  Angustns. 

APREHÉNDRER.  V.  n.  Imaginar.  Imaginary 
aprehender.  Imaginor,  aris.  ||  fil.  Concebir  las  espè- 
cies de  las  cosas  sèns  fèr  judici  de  ellas.  Aprehender. 
Apprehendo,  is,  menfc  concipere. 

APREHENSIÓ.  f.  La  acció  de  aprehéndrer. 
Aprehension.  Apprehensio,  nis.  ||  Lo  fals  concepte 
que  ^s  forma  en  la  imaginació.  Aprehension.  Appre- 
hensio, nis.  II  La  primera  operació  del  enteniment 
ab  que's  percebeixen  las  ideas  per  medi  dels  sentits. 
Aprehension,  Idea,  x,  perceptio,  nis.  Q  embabch,  se- 
grest. II  f.  En  la  fisiologia  la  acció  y  efecte  de  agafar 
los  aliments  ab  las  dents  incisivas.  Aprehension. 
Aprebensio,  nis. 

APREHENSIU.  adj.  Se  diu  de  la  persona  que  ab 
poch  fonament  concebeix  ideas  de  temor  ó  recel. 
Aprehensivo,  Perterritus,  imaginationi  obnoxius.  ||  Lo  • 
que  pertany  à  la  facultat  de  aprehéndrer.  Aprehen- 
sivo. Phantasio)  proprius. 

APREMI.  m.  La  acció  y  efecte  de  apremiar. 
Apremio,  Coactio,  compulsió,  nis.  ||  for.  Manament 
del  jutge  que  obliga  à  cumplir  alguna  cosa.  Apremio, 
compulsion.  Compulsió,  nis. 

APREMIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apremia.  Apre- 
miador.  Oppressor,  insertator,  is. 

APREMIADDRA.  f.  ant.  apbemi. 
.  APREMIAR.  V.  a.  Obligar,  compel-lir.  Apre^ 
miar,  compekr,  Cogo,  compello,  is. 

APREMIAT,  DA.  p.  p.  Apremiado,  Compulsus, 
coactus. 
APRENEDOR.  m.  ant.  y 
APRENENT,  A.  m.  y  f.  Qui  aprèn  algun  art  ú 
ofici.  Aprendiz,  Novitius,  ii,  tirunculus,  i,  tiro,  nis. 

APRENENT  DE  PORTUGAL  QUE  ENCARA  NO  SAB  COSIB,  T 

JA  VOL  TALLAR,  rcf.  DeuotR  quc  mòlts  no  saben  fér  lo 
fàcil,  y  veden  íér  lo  dificil.  Aprtndiz  de  Pi)m§ei,  no 


APR 


CATALÀ. 


APR 


113 


iobe  coser^  y  qume  cortar,  Sliolus  Minervam  se  jac- 
tat. 

APRENENTATGE,  m.  L'  acle  y  temps  qne  s' 
emplea  en  apéndrer  algao  ofici  ó  art.  Aprendizaje, 
Tirociniam,  ii. 

EX  TOT  S*  HA  DE    PAGAR  l'  APBRXENTATGE.  ff.  DCDO- 

la  que  'Is  traballs  y  contratemps  fan  prudents  als 
homes.  Potros  cayendo  y  mozos  pcrdiendo,  van  asesan- 
do.  Laboríbns  docemur. 

APRÈS.  adv.  ordinal.  Detràs,  en  seguida  de  al- 
gú. En  pos  ó  despues.  Posi,  ponè.  ||  A  mès  de  això.  A 
mas  de  eso.  Praelereà.  ||  prep.  desprès.  ||  prep.  Cerca, 
Ad,  circa,  juta.  ||  p.  p.  Aprendido.  ||  adj.  instrueix. 

APRÈS  fort  POCH.  m.  adv.  Desprès  de  mòlt  poch 
temps.  Dtspím  de  muy  poco.  Paacissímnm  post  tem- 
pus. 

EN  AmÈs.  m.  adv.  A  demés.  Ademús,  Prsetereà, 
praBter. 

APRE80NAR.  V.  a.  y  sos  derivats,  empresonar. 

APRESSA,  adv.  m.  depressa. 

APRES8ADAMENT.  adv.  m.  ant.  apresscrada- 
ment. 

APRE8SADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apressa.  Apre- 
sadcT.  Apprehensor,  is.  ||  Lladre  de  mar.  Pirata, 
apresador.  Pirata,  ae,  pncdo,  nis. 

APRESSAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  apres- 
sar. Apresamiento,  Captura,  a;. 

APRESSAR,  v.  a.  Fér  presa.  Apresar,  Vi  appre- 
beodere.  ||  Robar  una  embarcació  'Is  piratas.  Apre- 
MT.  Pnedor,  aris,  piraticam  exercóre.  [I  v.  a.  apres- 
scaAR. 

APRESSAT,  DA.  p.  p.  Apresado,  Prffidatns,  vi 
appreheosos.  ||  apressurat,  cuttat. 

APRESSURADAMEBIT.  adv.  m.  Apresurada- 
menley  presurosamenU,  Properè,  festinanter.  ||  Ab 
precipílació  y  confusió.  Apresuradamente,  Turbatè. 

APRESSURAaÓ.  f.  y 

APRESSURAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
apressarar,  ó  apressurarse.  Apresuracion.  Propera- 
tio,  festioatio,  nis. 

APRESSURAR.  V.  a.  Donar  pressa.  Apresurar, 
aeelerar.  Propero,  insto,  praecipito,  as. 

APRESSURAR  LO  PAS.  Caminar  mès  depressa.  Apre- 
tar^  adelaníar  el  poso.  Propero,  as.  També  s'  usa 
com  reciprocb. 

B9ICARA.  SÓN  k  ROMA  'lS  QUE  M'  APRESSURAN.  lOC.  De- 

nota  que  algú  no  vol  surtir  del  pas  regular.  Nadie 
nos  sigue  el  aleanee.  Lento  procede. 

APRESSURAT,  DA.  p.  p.  Apresurado.  Praícipi- 
tatus.  II  adj.  Qui  va,  ó  fa  lascosas  depressa.  Apresu- 
Toào,  acelerado,  presuroso,  Príeproperus,  festinus, 
properans. 

APRESTAR.  V.  a.  APARELLAR,  PREPARAR. 

APRETADA.  f.  La  acció  y  efecte  de  apretar. 
Apreion,  Pressura,  aï,  pressus,  us,  oppressio,  nis. 

APRETADAMENT.  adv.  m.  Estretament.  Apre- 
tadamenU,  estrechamenU.  Arctè,  strictè,  compres- 
nm. 

AFRETAJDERO.  m.  Apretador,  cenyidor.  Apre-- 

I. 


tador,  cenidar,  Cinctorium,  ii.  jj  Cordó  delsombrero. 
CinixUo.  Resticula,  ce. 

APRETADET.  m.  d.  Apretadillo,  Tantisper  as- 
trictus. 

APRETADÍS.  adj.  Flonjo,  bla,  que  fàcilment  se 
comprimeix.  Apretadizo,  Quod  facilò  constringitur. 

APRETADÍssim,  A.  adj.  Mòlt  apretat.  Apreior 
disimo.  Strictissimus. 

APRETADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apreta.  Apretador, 
Priemens,  constringens.  jj  Instrument  pera  apretar. 
Apretador,  Adstrictorium  instrumentum. 

APRETADURA.  f.  y 

APRETAMENT.  m.  APRETADA. 

APRETADORA.  f.  Cinta,  corda  ó  corretja  pera 
apretar.  Apretadera.  Astrictorius  funis. 

APRETADORS.  m.  pi.  Dos  muscles  dintre  dels 
forats  del  nas.  Apretadores,  Musculi  adstríctores  ia 
naribus. 

APRETAR.  v.  a.  Estrènyer,  comprimir.  Aprí' 
tar,  Arcto,  denso,  as.  jj  met.  Estar  prop  de  conse- 
guir  à  algú  que's  persegueix.  Apretar,  acosar,  estre^ 
char.  Vexo,  agito,  as.  ||  met.  Afligir,  angustiar. 
Apretar,  Ango,  is.  ||  Obrar  alguna  cosa  ab  mòlta 
in  tensió  ó  activitat,  així  quant  fa  mòlt  fret  se  dia 
qne  apreta.  Apretar.  Intensius,  agere.  ||  Instar  ab 
eficàcia.  Apretar.  Insto,  as.  |]  Picar  al  caball  pera 
que  corra.  Apretnr,  Incito,  as.  ||  exprémer.  ||  oruoae. 

APRETAR  À  CÓRRER,  f.  fam.  Posarse  à  córrer.  Apre- 
tar  ó  echar  d  carrer,  Cursum  contendere. 

APRETAR  LA  MA.  Castigar  ab  rigor.  Apretar  la  ma- 
no. Acrius  animadvertere. 

APRETAR  LO  PAS.  fr.  Caminar  mès  depressa.  Apre^ 
tar  el  poso,  apretar  ó  picar  de  «o/eto.fGradum  acce- 
leraré. 

APRETAR  LAS  ESTOPADAs.  fr.  Estréuyer  à  algú  en  al- 
guna disputa  ó  argument.  Apretarle  d  uno  las  clatti^ 
jos.  Argumentis  urgere. 

NO  m'  APRETEU,   que  DIBÉ  LO  QUB  NO  VOLDREU,  fr.  DO* 

nota  que  algú  dirà  las  faltas  de  altre  si  V  apura  mòlt. 
No  me  apreleisy  que  diré  lo  que  oir  no  quereis.  Tuis  te 
depingere  coloribus  me  vis. 
APRETAT,  DA.  p.  p.  Apretodo,  Afilictus. 

ESTAR  APBETAT  ó  VÉURERSE  MÒLT  APRETAT.  Estar  60 

gran  perill.  Estar  muy  apretado,  ver  las  orejas  al 
lobo.  In  summo  discrimine  versari.  ||  Estar  ab  mòlta 
escassesa.  Estar  en  apuro,  Inopia  laboraré. 

APRETO.  m.  Conflicte,  apuro.  Aprieto,  estrechez, 
apretura.  Angustia,  03,  discrimen,  inis,  angor,  is.  || 
Moviment  vehement  del  ventre.  Apreton.  Alvi  reden- 
d(£  Ímpetus. 

ESTAR  EN  APRETO.  fr.  ESTAR  APRETAT. 

POSAR  EN  APRETO  À  ALGÚ.  fr.  mot.  Posail»  60  apu- 
ro.  Apretar  las  empulgueras.  Aliquem  constriogere. 

APRETO.  m.  y 

APRETURA.  f.  La  opressió  que  pateix  algú  per 
la  excessiva  concurrència  de  gent.  Apretadura,  aprte- 
tOy  apreton,  estrechez.  Oppressio,  nis. 

APRUMADÍSSIM,  A.  adj.  Adelgazadisimo.  Exte- 
nua tissimus. 

16 


114 


APR 


.     DICCIONARI 


APT 


APRIMADOR,  A.  m.  y  f.  Qai  aprima.  Adelga- 
zador.  Atlennaos,  extenuans. 
APRIMADURA.  f.  7 

APRIMAMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de  apri- 
DQar.  Adelgazümiento.  Extennatio,  nis.  ||  disminució. 

APRIBIAR.  V.  a.  Redahir  à  ménos  lo  gruix  de 
alguna  cosa.  Adelgazar.  Atteouo,  tenno,  as.  Q  met. 
Discórrer  ab  sulilesa.  Adelgazar.  Subtilius  dissere- 
re.  0  met.  Apurar.  Perquiro,  is.  Q  RETRiNXAt. 

APfiíMÀR  LA  plomí.  ff.  met.  Avivar  i'  ingeni.  Agu^ 
zar  el  ingerUo,  logenii  aciem  exacuere,  iolendere. 

APRIMARSE.  V.  r.  Enmagrirse,  euflaquirse. 
Adelgazarse,  enllaquecerse.  Gracilesco,  is. 

APRIMATi  DA.  p.  p.  Adelgazado,  Gracilís,  ex- 
tenuatus. 

APRIBOR.  V.  a.  ant.  aprbmiàr. 

APRÍSIA.  f.  aot.  EXQUESTA.  0  pl.  Notas  ó  apunta- 
cions  que  prenian  aotiguament  los  notaris  en  papers 
solts  pera  esténdrer  y  protocolisar  desprès  las  es- 
crípturas,  à  qual  fi  tenian  termini  limitat.  Aprisias. 
Aprísias. 

APROAR.  V.  a.  nàut.  Tirar  lo  barco  la  proa  en- 
vers altra  part.  Aproar.  Proram  advertere,  dirigere. 

APROBAGIÓ.  f.  La  acció  de  aprobar.  Aproba^ 
cm.  Probatio,  approbatlo,  nis. 

APROBADÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Aprobadisimo. 
Probatissimus. 

APROBADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  aproba.  Aproba- 
ior,  aprobanU.  Probator,  approbator,  is. 

APROBAR.  v»  a.  Calificar  ó  donar  per  bo.  Apro- 
kar.  Probo,  approbo,  as,  albnm  calculum  adjicere. 

I  PROBAR.  II  CONFIRMAR. 

APROBAT,  DA.  p.  p.  Aprobado,  Approbatus. 

APROFANAR.  V.  a.  y  sos  derivats,  profanar. 

APROFITABLE,  adj.  Lo  que's  pót  aprofitar. 
ÀproMckable.  Quod  prodesse  potest. 

APROFITADAMENT.  adv.  m.  Útilment.  Apro- 
veehadamente.  Utiliter. 

APROFITADORy  A.  m.  y  f.  Qui  aprofita.  Apro- 
vtekadofy  apr<meehante,  vividor.  Proficiens.  jj  adj. 
Qui  aprofita  lo  que  altres  desprecian.  Aprovechadar. 
Parcus,  inanibus  snmptíbus  parcens. 

APROFITAMENT,  m.  Utilitat,  profit.  Adelan- 
UnHÚento.  Gommodum,  quicstum,  i.  |  Progrés.  Apro- 
veehamientOf  progreso.  Progressus,  profectus,  us. 

APROFITAR,  v.  a.  Sér  útil.  AproveoMr.  Pro- 
snm,  des,  proficio,  is,  utilitatem  afferre.  ||  Emplear 
útilment  alguna  cosa,  com  la  terra,  temps.  Aprove- 
ekar.  Ulilitèr  rem  collocare.  Q  Adelantar  en  la  vir- 
tut, estudis,  etc.  Aprovechar,  aprovecharse.  In  virlu- 
te,  etc.  progressus  facere.  ||  Aplicar  à  altre  destino 
loque  ja«BO  pót  servir  pel  sèu  propi,  com  loforro 
de  uo  vestit,  etc.  Apravechar.  Utiliter  rem  collocare, 
ea  uti.  D  isTALviAi.  [|  for.  adjudicar. 

APROFTTAR  LA  OCASIÓ,  fr.  No  dcixal•la  pérdrer  quant 
se  presenta.  Yalerse  de  la  ocasian;  no  perder,  no  dese~ 
ehar  npto.  Occasionem  arripere;  tempore,  opportu- 
nilale  fruí. 

APROFITAR8E.  v.  r.  Tréurer  utilitat  de  alguna 


cosa.  Aprovecharse,  utilizarse.  E  re  aliqua  fructum 
capere. 

APROFITAT,  DA.  p.  p.  Aproveehado.  Provec- 
tus. 

APROHI8MAR.  V.  a.  y  sos  derivats,  aproximar. 

APROMPTAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
apromptar.  Aprontarmento.  Pra^paratio,  nis. 

APROMPTAR.  V.  a.  Prevenir,  disposar  ab 
promptilut.  Aprontar.  Praeparo,  as,  provideo,  es. 

APROMPTAT,  DA.  p.  p.  Aprontado.  Praepara- 
tus. 

APROPIACIÓ,  f.  La  acció  de  apropiar  ó  apro- 
piarse  alguna  cosa.  Apropiaàon.  Proprietatis,  do- 
minii  nsus. 

APROPIADAMENT,  adv.  m.  Ab  propietat. 
Apropiadamente.  Appositè. 

APROPIADtssiM,  A.  adj.  sup.  Apropiàdisimo. 
Aptissimus,  coDgruentissimus. 

APROPIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apropia.  Apro- 
piador.  Accommodator,  is,  dominii  dispensator. 

APROPIAR.  V.  a.  Fèr  à  algú  amo  de  alguna  co- 
sa. Apropiar.  Rem  alicui  adjudicaré.  ||  Aplicar  à  cada 
cosa  lo  que  li  es  propi  ó  convenient.  Apropiar.  Ac- 
commodo,  as.  ||  met.  Acomodar  ab  propietat  las  cir- 
cunstàncias  ó  moralitat  de  un  succés  al  cas  de  que's 
tracta.  Apropiar,  acomodar.  Apto,  proprio,  as.  |  im- 
putar. II  Fér  una  cosa  semblant  à  altra.  Asemejar. 
Assimilo,  as,  rem  rei  similem  facere. 

APROPIAR8E.  V.  r.  Péndrer  per  sf,  férse  amo 
de  alguna  cosa.  Apropiant,  Aliquid  sibí  vindicaré. 
II  Los  mèrits  de  altre.  Apropiarse.  Bespeculari  lau- 
dem  alicujus. 

APROPIAT,  DA.  p.  p.  Apropiada,  Adjudicatus, 
arrogatus.  Q  adj.  A  propòsit.  Apropiada.  Aptüs,  ac- 
commodatus. 

APROPINGAMENT.  m.  PROPINQOTAT. 

APROPINGAR.  V.  a.  y  sos  derivats,  ant.  acrrcar. 
APROPORGIONADAMENT.  adv.  m.   PROPOR- 
CIONADAMENT. 

APROPÓSIT.  m.  ant.  propòsit,  fl  mod.  adv. 
A  propósito,  al  intento.  E  re  nata,  ad  rem. 

APROPIRAR.  V.  a.  APROPIAR. 

APROXIMACIÓ,  f.  Gercania.  Aproximadon.  Ac- 
cessns,  us.  ||  arit.  y  alg.  Proximitat  que*s  busca  é  una 
quantitat  que  no's  pót  trobar  justa.  Aproximadon.  Ap- 
proximatio,  nis.  ||  En  las  rifas  y  loterias  la  sort  que 
guanya  1  número  pròxim  al  premiat.  Aproximaeion, 
Sors  numeri  proximi  ad  numerum  sortitum. 

APROXIMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  aproxima. 
Aproximador.  Appropinquator,  is. 

APROXIMAR.  V.  a.  Arrimar,  acercar.  ipro^'- 
mar.  Tambó  s'  usa  com  recíproch.  Accedo,  is,  ap- 
propinquo,  approximo,  as. 

APROXIMAT,  DA.  p.  p.  Aproximada.  Appro- 
pinquatus. 

APRÓXI8.  f.  bot.  Planta  que  comunica  foch  à 
alguna  distància.  Apróxis.  Aproxis,  idis. 

APTAMENT.  adv.  m.  Acomodadament.  Apta- 
meM.  Apte,  idoneè,  apposilè. 


APÜ 


CATALÀ. 


APÜ 


115 


AFTAT.  adj.  7 

APTE.  adj.  Hàiul,  k  propòsit  pera  fér  alguna  co- 
A  Apto,  idóneo,  ú  propósito.  Aptus,  appositus,  ido- 

Me.  f  MSPOSAT. 

APTÍ9811I,  A.  adj.  sap.  Àptisimo,  Aptíssimus. 

APTISBUIAflIiaiT•  adv.  m.  ÀpUsimamente.  Ap- 
lisfioè. 

AKlliUl'.  f.  Safíciéncia,  habilitat  pera  fér  algu- 
ttoosa.  Aptitud.  Habilitas,  atis,  aptiludo,  iois.  || 

|ílt.  AGTITCT. 

AFCGONABSE.  v.  r.  Garregarse  las  plantas  de 
^.  CMbrir$e  de  pulgon.  Brachis  oppleri. 

APÜL,  A.  adj.  Lo  oataral  y  pertanyent  à  la  Apú- 
hipulo.  Apulns. 

APOLETA.  f.  Lley  que  publicà  Apuleyo.  Apule- 
fi.Apiilejalex. 

APULITJAR.  V.  a.  IIBOTEJAB. 

APDliT.  adv.  m.  i  punt. 

AFUHTA.  m.  adv.  i  punta. 

APüUTAGIÓ.  f.  Nota  per  escrit.  Apunte,  apunta- 
M,  apitntamiento.  Nota,  s,  signum,  i.  ||  mús.  La 
pvtHra  exacta  de  las  notas  y  punts  de  solfa;  també 
l'a•omeiiaii  així  las  mateixas  notas.  Apuntücion, 

MB)  Se. 

AFUIVTADAMENT.adv.m.  ant.  distinctambnt. 

AFUNTADAS.  f.  pi.  En  lo  blasó  dos  ó  mès  cosas 
fv's  toean  per  la  punta.  Apuntadas.  Sese  extremo 
■crooe  attiogens. 

AFUllTADORy  A.  m.  y  f.  Qui  apunta.  Apunta- 
àr.  iBQOtator,  is.  |  m.  En  las  comedias,  lo  qui  està 
ieitioat  pera  dir  lo  que  han  de  recitar  los  actors. 
kjnliador,  eontueta.  Monitor,  is.  ||  En  las  catedrals 
k  qii  nota  las  faltas  del  cor.  Pitancero,  Absentium 
iichofoannotator.  ||  Qui  porta  '1  compte  dels  tantos 
Mlojocb.  Tanteador,  Galculos  in  ludo  numerans.  || 
Teo  del  apuntador  del  teatro.  Apunte,  Praelegentis 
ii  iWtro  Yox. 

APDNTALADOR.  m.  Qui  apuntala  las  minas 
pwaqiie  00  s'  esllabissen.  Entibador,  Fodinas,  cuni- 
eoios  folciens. 

APUHTALAMEBIT.  m.  La  acció  de  apuntalar. 
àfuntaUimiento,  Fulcimentum,  i. 

APüUTALAR.  V.  a.  Posar  puntals,  pilastras, 
ite.  Apuntalar.  Adminiculo,  as,  fulcio,  is.  ||  Sosté- 
nr  ib  puntals  ó  fustas  las  parts  bonàs  de  un  edifici 
IRiürar  à  terra  las  que  amenassan  ruhina.  Apear. 
Mtí&cü  partem  8tabilem,dum  alíae  diruuntur,  fulci- 
ra.  |En  las  minas.  Entibar,  apuntalar,  Suffulcio,  is. 

APUNTALAR8E.  v.  r.  met.  Prevenirse  de  la 
iroiecció  y  tot  lo  necessari  pera  *\  bon  èxit  de  al- 
Sm  empresa.  Pertrecharse.  Munió,  fulcio,  is. 

APUNTALAT,  DA.  p.  p.  Apuntalada,  apeado, 

ItitBS. 

lUi  apuntalat,  fr.  Obrar  ab  fonament  y  prudén- 
01.  Caminar  con  pies  de  plomo,  d  paso  de  buey.  Con- 
nltò,  cautè,  prudenter  agere. 

APDNTABIENT.  m.  apuntació.  ||  for.  Be|i 
fc  UI  procés.  Apuntamiento.  Summarium,  ii•J 

AFUNTAB.  T.  a.  Dirigir  lo  tir  à  na 


minant.  Apuntar,  asestar.  GoUímo,  as,  coUineo,  es, 
arma  jactum  intendere.  ||  Gomensar  à  manífes- 
tarse  alguna  cosa ,  com  lo  dia ,  etc.  Apuntar, 
asomar,  amanecer.  Appareo,  es,  incipio,  is.  Q  Insi* 
nuar  ó  indicar.  Apuntar.  Indico,  as.  ||  Fér  notas 
en  r  escrit  pera  trobar  ab  facilitat  alguna  cosa. 
Apuntar.  Noto,  as,  subscribo,  is.  Q  Posar  en  ï  escrit 
compendiosament  alguna  cosa.  Apuntar.  Adscribo, 
is,  in  codicem  referre.  |  En  las  catedrals  y  altraa 
Iglesias  que  tenen  las  horas  canónicas,  notar  la 
falta  de  assistència  dels  indivíduos.  Apuntar,  Noto, 
as.  II  Tocar  lleugerament  alguna  espècie.  Apuntar. 
Rem  leviter  atlingere.  ||  Gol-locar  alguna  cosa  ab 
claus  ó  tatxas  sens  acabaries  de  clavar.  Apuntar. 
Leviter  affigere.  0  En  alguns  jochs  de  cartas  com  lo 
canet,  banca,  etc.  posar  sobre  la  carta  la  quantitat 
que's  vol  jugar.  Apuntar.  Pecuniam  sorti  objicere.  0 
En  las  pessas  de  panyo  y  altras  robas  plegarlas  y 
posarlas  lo  sello.  Apuntar.  Pannos  plicare.  ||  En  las 
comédias  llegir  ï  apuntador  lo  que  representan 
ó  han  de  recitar.  Apuntar.  Suggero,  praelego,  is.  || , 
Entre  bugaderas  juntar  ab  alguns  punts  las  peesas 
de  roba.  Apuntar.  Lintea  leviter  inter  se  connectere. 
II  ter.  apuntalar.  Q  amenassab.  ||  embastar.  ||  Giau- 
sular,  posar  la  puntuació  en  T  escrit.  Puntuar.  Scrip- 
turam  dispungere,  apicibus  vel  interpunctis  scrípta 
notaré.  ||  ant.  Punxar  lleugerament.  .Putu^.  Mucro- 
ne  feriré. 

APUNTAR8E.  v.  r.  C0NTAAPUNTAE8B 1. 1|  Gomcn- 
sar  à  fórse  agre  1  vi.  Bepuntarse^  apuníarse.  Aces- 
co,  is. 

APUNTAT,  DA.  p.  p.  Apuntado,  Notatns. 

APUNYALAR.  V.  a.  y 

APUNYALLEJAR.  V.  a.  Dar  punaladai.  Pugio- 
nibus  impetere,  sicam  .in  corpus  defigere. 

APUNYE6ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apunyega. 
Apuneteador,  Pugillis,  is. 

APUNYEGAR.  V.  a.  Pegar  punyadas.  Apuüear, 
apunetear,  y  apunadar.p.  Arag.  Pugnis  impetere, 
percutere. 

APUNYEGARSE.  v.  r.  Apunearse,  apmetearse, 
darse  de  punadas.  Pugnis  sese  mutuo  cedere,  pugi- 
llari. 

APUNYEGAT,  DA.  p.  p.  Apuneteodo.  PugiUatus. 

APURADAMENT.  adv.  Justament.  ApuroL•- 
mente,  precisamente,  cabalmente.  Opportunò. 

APURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  apura.  Apurador. 
Gonsumptor,  is.  ||  Indagador.  Escudrinador,  indaga- 
dor.  Perscrutalor,  is. 

APURAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  apurar. 
Apuramiento.  Exsiccatio,  nis. 

APURAR.  V.  a.  Purificar  alguna  matèria,  com 
or,  etc.  Apurar,  purificar.  Expurgo,  as.  ||  Averiguar 
radicalment  alguna  cosa.  Apurar,  aquilatar.  Perqui- 
ro,  is.  II  Gonsumir,  agotar.  Apurar.  Obduco,  consu- 
mo, is.  ||  Enfadar  ó  férpórdrer  la  paciència.  Apurar» 
£xacerbo,  as. 

URARSE.  V.  r.  Afligirse.  Apurarse,  acongo^ 
Tristor,  aris,  ango,  is. 


116  AQU 

APURAT,  DA.  p.  p.  Apurado.  Irrítatas.  ||  Àpre- 
tat,  faltat  de  caadal.  Apurado,  Inops. 

TBOBiESE  6   VÉUBEKSE    APUBAT  Ó   MÒLT   APUBAT.  fr. 

No  trobar  recurs.   Ver$e  ó  kallarse  apurado  ó  en 
apuro.    Nescire  quò  se  vertat. 

APURO.  m.  Apreto,  perill.  Apuro,  aprieto:  Ad- 
gostisB,  arnm.  |  Aflicció.  Apuro.  kngor,  is,  afilictio, 
nia.  g  Escassesa,  necessitat.  Apuro.  loopia,  se,  rei 
funiUaris  aDg;astia. 


AQ. 


AQUADRILLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  aqoadriila. 
Acuadrillador,  Factiosus,  i. 

AQUADRILLAR.  V.  a.  Jantar  qaadrillas  y  ma- 
narlas.  Aeuadrillar.  Gatervas  congerere,  ducere. 

AQUADRILLAT,  DA.  p.  p.  AcuadriUado.  Ga- 
tenratim  dactus. 

AQÜADUCTE.  m.  y 

AQUADUGTO.  m.  Ganonada  pera  condahirla 
aygna.  Acueducto,  Aqua^dactos,  os. 

AQUANITA.  f.  Secta  de  heretges  deixebles  de 
llanes.  Acuanita,  Aqaanita,  a;. 

AQUARI,  m.  Signe  del  zodíach.  Acuario,  Am- 
pbora,  ®,  aqnarius,  ii. 

AQuAria.  f.  Secta  de  heretges  del  sigle  lu, 
que  en  lo  sacrifici  de  la  missa  oferian  aygna  en  Uoch 
de  vi.  Acuaria.  Aquaria,  o;. 

AQUARTELABIENT.  m.  Accló  y  efecte  de 
aqnartelar.  Acuartelamiento. 

AQUARTIXAR.  V.  a.  Posar  las  tropas  en  qnar- 
tels.  També  s'  nsa  com  recíproch.  Acuartelar.  Go- 
pias  in  stativa  locare.  ||  Carregar  las  velas  de  nna 
nan  que  va  à  la  bolina.  Acuarular,  Vela  cogere. 

AQUARTELAT,  DA.  p.  p.  Acuarklado,  In  sta- 
tiva locatns.  II  Se  din  del  escnt  dividit  en  quartels. 
Acuartelado.  In  angulos  secta  tessera. 

AQUÀTIGH,  CA.  adj.  ||  pi.  Heretges  que  adop- 
tant lo  sistema  íÚosófich  de  Tales  sostenian  que  la  ay- 
gna era  un  principi  coetern  ab  Dèu  y  causa  primera 
de  tots  los  sers. 

AQUÀTIL.  adj.  Lo  que  pertany  al  aygna,  y  en 
particular  lo  que  viu  en  ella.  AcuútH,  acuàtico,  Aqua- 
tions,  aqnarius. 

AQUEDAR.  V.  n.  aqcietabsb. 

AQUEFERATy  DA.  adj.  Qui  tò  mòltas  ocupa- 
cions. Atareado.  Pluribus  addictus,  incumbens,  in- 
tentus. 

AQUEDíi  A.  pren.  demostratiu.  Denota  Y  ob- 
jecte igualment  distant  del  que  parla  y  del  qui  es- 
colta. Ese.  Is,  ipse. 

AQÜEIX9A.  pron.  demostratiu  de  la  persona 
ó  cosa  que  està  mes  distant  respecte  de  altra.  Aquel. 
lUe. 

AQUEN.  adv.  11.  De  la  part  de  aquí.  Aquende,  Gis, 
citra. 

ÀQÍJeo.  adj.  Lo  que  es  de  aygua,  ó  tè  sa  natu- 
ralesa. Acueo.  Aqnarius,  aqnalis. 

AQUEST,  A.  pron.  demostratia  y 


DICCIONARI 


AQC 


AQUET.  pron.  demostratiu.  Senyala  V  objecte 
que  està  mèsprop  del  qui  parla,  qné  del  qui  escolta. 
B$te,  aque^te.  Hic. 

SI  DE  AQCESTA  ESCAPO  MAT  PUS.  ref.  Expressa  que 
si  algú  se  lliura  del  perill  en  que  està,  anirà  ab  mòlt 
cnydado.  Si  de  esta  escapo  y  no  muero,  nunea  mat 
bodas  al  cielo.  Si  Dios  de  esta  me  escapa,  nunca  me  »- 
brirú  tal  capa.  Post  hac  incolnmem  fotis  sdo,  fore 
me,  hoc  nunc  si  devito  malum. 

aquí.  adv.  11.  En  aquest  lloch.  Aquí.  Hle.  |]A 
aquest  lloch.  Acd,  aqui.  Huc.  0  En  assó,  com:  aqoí 
està  r  engany.  Aqui,  ahi,  eneso,en  esta.  Hic.  0  A.  po- 
ca distancia,  com:  aquí  à  dos  horas.  Ahi.  |  Istío. 
adv.  t.  AEA.  II  exp.  pera  advertir  qne  vaja  algú  at 
lloch  ahont  se  troba  1  qui  crida.  Aeú.  Hic,  hac.  | 

k  LAS  HOBAS. 

AQUÍ,  AQUÍ.  exp.  pera  donar  animo.  Aqui,  apd.  H, 
age,  agite.  ||  A  un  mateix  lloch  precisament  Afd, 
aqui,  aqui  mismo.  Hic,  hic. 

AQUÍ  MATEIX.  Eu  coutiuent,  al  instant.  Ahora^  ofd 
mismo,  Nunc,  nunc,  ipsum. 

AQUÍ  ES  LO  Bò.  loc.  fam.  pera  fér  parar  la  ateneu 
Aqui  es,  ó  fué  ello.  Hic  major  rernm  scena. 

AQUÍ  ESTÀ  LA  DIFICULTAT,  fr.  Aquf  OS  lo  càs.  EmM 
el  diablo.  Hoc  opus,  hic  labor  est. 

AQUÍ  FOU  TROTA.  exp.  mot.  quo  fà  relació  à  algni 
cosa  notable  succehida  en  aquell  lloch.  Afuí  fà 
Troya.  Hic  campus  ubi  Troja  fuit. 

AQUÍ  T  ALLÍ.  m.  adv.  Pera  denotar  indetennimdi*- 
ment  diferents  llochs.  Acà  y  alld.  Huc,  iUnc,  oltrò, 
citroque. 

DE  AQUÍ.  m.  adv.  De  assó,  com  de  aquí  li  v6  la 
sort.  De  aquí,  de  esto.  Hinc,  ex  hoc. 

DE  AQUÍ  AL  DEVANT.  m.  adv.  Dcsdo  aquosta  hora 
en  devant.  De  aqui,  dehoy  en  adelante.  Jam,  inde. 

DE  AQUÍ  PEE  Auí.  m.  adv.  De  una  part  à  altra.  De 
aqui  para  allí.  Hinc,  inde,  huc,  illuc. 

FUIG  DE  AQUÍ  ó  IX  DE  AQUÍ.  loc.  ab  quo's  despodeíx 
à  algú.  Quita,  quitaU  de  ahi,  ó  de  delante.  Te  hioc 
aufer,  apage  te,  abí,  discede. 

NO  LI  VE  DE  AQUI.  loc.  No  depcudeix  de  això.  1^ 
pende  de  ahi  el  arado.  Nou  in  eo  consistit  res. 

PER  AQUÍ.  m.  adv.  A  poca  diferència,  com  erao 
cent  cinquanta  per  aquí.  Poco  mas  ó  menos-,  por  ahi, 
por  ahi.  Plus  minusve. 

PER  AQUÍ  ó  PER  LA  PORTA.  fr.  Denota  ó  que  algú  ha 
de  cumplir  alguna  cosa  ó  s'ha  de  despóndrer  de  ella. 
Errar  ó  quitar  el  hanco.  Aut  opus  fac,  aut  abi. 

VET  AQUÍ.  loc.  Pera  senyalar  algun  objecta.  CaHi^ 
ahi,  vete  ahi.  En  ecce. 

vÉTEL  AQUÍ.  Expressió  demostrativa  de  algun  ob- 
jecte. Uétele,  hétela.  En  illam,  ecce  illam. 

viNA  AQUÍ.  exp.  pera  persuadir  ó  fér  enténdrer  la 
rahó  ab  que*s  funda  alguna  cosa.  Ven  acú,  oye,  escu- 
cha.  Heus,  ausculta. 

aquiescència,  f.  for.  y 

AQUIETAAIENT.  m.  Quietud.  Quies,  elis.  ||  Ibf. 
Consentiment.  Aquiescència.  Aquiescentiai  m,  asseo- 
sns,  na. 


1 


AM 


CATALÀ. 


ARA 


117 


AQUIETAR.  V.  a.  Aplacar,  apaciguar.  També 
s*  usa  com  recíproch.  Àquietar,  sosegar,  tranquili- 
tar.  Sedo,  as. 

AQÜIETARSE.  v.  r.  coNTonMARSE. 

AQUIETAT,  DA.  p.  p.  Aqnietado,  Sedatus. 

AQnETAUvos.  cxp.  Sossegauvos.  Envaineusled.  Po- 
De  farorem. 

AQUILATAR.  V.  a.  Graduar  los  quilats.  Aquila- 
tar.  Justo  pretio  aBStimare. 

AQUILÉGIA.  f.  Flauta  que  creix  fins  à  dos  peus, 
tè  las  íullas  Uargas  y  estretas,  las  flors  que|naixen  en 
la  extremitat  de  las  brancas  sòn  petitas,  blancas  y 
eoc^roadas,  y  forman  ramellets  espessos  y  entera- 
ment plans,  üfi/enrama,  aquilea,  Achilea,  millefo- 
lia,  se. 

AQUni,  NA.   adj.  poét.  AGUILENCH. 

AQCJÍLIA.  f.  Lley  feta  à  instàncias  de  Aquíiio, 
que  privava  matar  als  esclaus  y  animals  de  altres. 
Aquilia,  Aquilia  lex. 

AQUILONAR.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  tramon- 
tana.  Aquilonar,  aquilonal.  Aquilonalis,  borealís. 

AQUmiNARI.  m.  Yas  portàtil,  en  que'ls  gentils 
porCavan  la  aygua  llustra],  y  en  que  à  vegadas  se 
reoUvaa  abans  de  entrar  al  temple.  Aquiminario, 
Aquimlnarinm  vas. 

AQUINAL8.  m.  pi.  Las  xinel-las  dels  orientals. 
Aquinal.  Crepida. 

AQUITAnigh,  ca.  adj.  Lo  pertanyent  à  Aquí- 
tanía.  Aquitúnico,  Aquitanus. 

AQUÓS,  A.  adj.  Lo  que  tè  molta  aygua.  Actwso, 
Acuosns. 

AQUOSITAT.  f.  La  qualitat  de  aygualit.  Acmsi- 
dad.  Aqashumlditas. 


AB. 


ARA.  f.  La  pedra  consagrada  sobre  la  qual  lo  sa- 
cerdot estén  los  corporals  pera  dir  missa.  Ara,  Ara, 
ae.  0  Una  de  las  setse  constel-lacions  australs.  Ara, 
Ara,  a;.  ||  Pròpiament  era  un  altar  en  forma  quadra- 
da, en  lo  qual  oferian  sacriücis  als  Déus.  Ara,  Ara,  8B. 
íl  adv.  Denota  '1  temps  actual,  lo  pròxim  passat  ó 
veníder,  com  ara  ho  entench,  ara  han  arribat,  ara 
cobrarem.  Ahora,  Nunc  modò,  nunc  ipsum.  ||  conj. 
distributiva.  Denota  que  algunas  cosas  diferents  se 
coflforman  en  alguna  cosa,  com:  ara  tingan  poch, 
ARA  tingan  mòlt  los  avaros  sempre  són  pobres.  Aho^ 
ra,  ya.  Seu,  vel,  sive. 

A&A,  AJiA.  loc.  Denota  1  temps  pròxim  passat. 
Àhora,  ahora;  ahora  mismo,  en  este  momento,  Nuper 
admodam,  nuperrimè,  nunc  ipsum. 

A&A,  ARANS  ARA.  loc.  Pcr  momcuts.  De  un  momento 
à  olro,  por  momentos.  Continuo. 

ARA  B£.  loc.  concessiva.  Ahora  bien,  esto  supuesto 
ó  sentado.  Hoc  suppositum. 

AAA  MATEIX,  loc.  Dcnota  '1  tomps  pròxim  passat  6 
venider.  Ahora  rnimo,  Nunc,  moz,  jam  jam. 

AEA  'm  Bum,  ARA  NO  'm  BE8ETS.  loc.  fam.  pera 
expressar  brttcoBstància  de  aJgona  persona.  oeBde 


que  vi  d  mi  tia  mtiero  de  aeedia,  y  desde  qxi^  no  la  veo 
mucro  de  deseo,  Saepe  frui  fasticQum,  carere  deside- 
rium  parit. 

ARA  PER  ARA.  loC.  PER  ARA. 

ARA  pocn  UA.  loc.  y 

ARA  TOT  JUST.  loc.  No  ha  mòlt  temps.  Poco  ha, 
ahora  mismo.  Mox. 

ARA  PUS.  loc.  conti  nua  tiva.  Ahora  pu€$,  Nunc  igi- 
tur. 

ARA  VA  JA.  loc.  ARABÈ. 

ARA  Y  ADÉS.  loc.  pcra  cxprcssar  alguna  alternaciò. 
Ahora.  Nunc,  modò. 

PER  ARA.  loc.  Per  lo  temps  present.  Por  ahora. 
Pro  nunc,  ut  nunc  est. 

PROP  ARA.  loc.  POCn  HA. 

SI  NO  ES  ARA  SERA.    UNA  ALTRA    HORA  Ò  VEGADA.    lOC. 

Denota  que  lo  que  no  's  logra  en  una  ocasió  's  sòl 
conseguir  en  altra.  Si  no  es  en  esta  barqueta  serà  en 
la  que  se  fleta,  Decepit  hacc,  altera  sors  favebil. 

ÀRABE.  m.  ARÀRicn. 

ARABESGH.  adj.  aràbich.  ||  m.  pint.  Adorno  de 
fullas  fcstonadas.  Arabesco.  Foliorum  ornatus. 

ARÀBICH,  GA.  m.  y  f.  La  natural  deia  Aràbia. 
Arabe.  Àrabs,  bis.  ||  adj.  Lo  que  pertany  à  la  Arà- 
bia ò  als  aràbichs.  Aràbigoy  arabesco,  Arabicus. 

ESTAR  EN  ARÀDlCn.  fr.  ESTAR  EN  GRECH. 

ARADA.  f.  y 
ARADRA.  f.   y 

ARADRE.  m.  Instrument  pera  llaurar  las  ter- 
ras.  Arado.  Aratrum,  i. 

ARAB8ANA.  ant.  arassana,  adrbssana,  adras- 
sana',  drassana  -draciana,  darsanale,  tarassana, 

TERSANA. 

ARAGE.  m.  Cultiu  y  traball  de  la  terra.  Arada, 
agricultura,  Agriculatio,  nis. 

ARAGÓ.  m.  Regne  de  Espanya  vehí  de  Catalu- 
nya. Aragón,  Aragonia,  íd. 

ARAGONÈS,  A.  m.  y  f.  Lo  natural  y  pertanyent 
à  Aragó.  Aragonès.  Aragonius,  ii,  aragonensis.  is. 
II  met.  Tossut.  Cerrada  como  pié  demukto.  Con  tu- 
max,  acis. 

ARAGONITA.  f.  Pedra  mineral  de  color  gris 
verdós,  ògris  de  perla,  en  lo  mitj  mòllas  vegadas 
violat  y  vert,  y  es  mòlt  trencadissa.  Prengué  '1  nom 
del  Aragó  ahont  se  trobà  la  primera  vegada.  Aragó- 
nita.  Aragonila,  ai. 

ARAM.  m.  Metall  de  que*s  fan  las  calderas,  pae- 
Has,  xocolateras,  etc.  Alambre,  JEs,  aïris.  ||  Eynas 
de  aquest  metall  que  serveixen  pera  las  cuynas.  Ba- 
teria de  cocina.  Cypria  utensilia. 

ARAMBLADOR.  m.  sobreqdilla. 

ARANGEL.  m.  Reglament  públich  de  drets  y 
preus.  Arancel.  Yectigaliura  el  venalium  rerum  aes- 
timatio.  II  Se  pren  ;iambé  pel  preu,  regla,  norma, 
etc.  Arancel.  Norma,  regula,  ae. 

ARANYA,  f.  Insecte  petit  ab  vuyt  peus,  vuyt 

ulls  en  la  part  anterior  del  cap:  forma  ab  la  baba 

una  tela  mòlt  saifl.  Aram,  Aranea,  se,  aranens,  ei. 

D  Peix,  que  apea|0  arriba  à  un  peu  de  Uarch,  lo 


118 


ARB 


DICaONARI 


ARB 


llom  groch  fosch,  los  costats  y  ventre  platejats,  cla- 
pat de  rallas  transversals  pardas,  la  barra  inferior 
que  es  mòlt  mès  llarga  que  la  superior  puja  en  for- 
ma de  arch  à  juntarse  ab  ella,  las  alas  del  llom  y 
del  ventre  son  quasi  tant  llargas  com  lo  cos,  y  en  lo 
cap  ne  tè  una  altra  de  petita  en  forma  de  vano.  Ara- 
na,  pejearana.  Araneus,  i.  ||  Salamó  ó  candelero  de 
mòlts  brochs.  Aram.  Multiplex,  multifídum  candela- 
brom.  I  nàut.  Fust  ab  mòlts  forats  per  ahont  passan 
cordas  primas  y  lot  fà  semblansa  de  aranya,  y  ser- 
veix pera  que  no  se  envolique  la  vela  ab  los  caps 
que  guarneixen  V  arbre  de  la  nau.  Aram.  Multífore 
navis  lignum.  Q  f.  tarantinà.  ||  pi.  Aranuela,  planta, 
Nigella  damasena. 

À  LA  ARÀivTA.  loc.  fam.  A  estira  cabells.  A  la  reha- 
tina,  Raptim  é  manibus  auferre,  certatim  arripere. 

LAS  ARANTAS  PER  FILAR  T  l'  HOME  PER  TRABALLAR. 
ref.  LO  HIUTAR  k  LA  GUERRA  T  L  PAGÈS  k    LA  TERRA. 

ARANYETA.  f.  d.  Aranuela.  Araneola,  sa,  ara- 
neolus,  i. 

ARANYÓ.  m.  Lo  fruyt  del  aranyoner.  Endrina, 
aranon,  Nigrum  prunum. 

ARANYONER.  m.  Espécie  de  prunera  borda  ab 
mòltas  espinas  en  las  ramas,  lo  fruyt  petit,  rodó, 
negre  blau  y  mòlt  aspre.  Endrino,' aranon.  Prunus,  i. 

ARAQUIDNA.  f.  Planta  de  Amèrica,  peluda,  de 
quatre  fullas  y  flor  groga.  Araquidna,  Aracbidnoides 
americana. 

ARAR.  V.  a.  ant.  llaurar. 

ARAU.  m.  ant.  rey  de  armas. 

ARAUT.  m.  ant.  pregoner.  Q  ant  correu.  |j  m. 

HERALT. 

ARBERGAR.  V.  a.  ALBERGAR. 

ARBITRABLE.  adj.  Lo  que  dependeix  del  àrbi- 
tre de  cada  bu.  ArMtrabU.  Arbitralis. 
ARBITRADOR.  m.  ÀRBITRE.  1. 

ARBITRAGIÓ.  f.  ant.  La  acció  ó  facultat  de  ar- 
bitrar. Arbitraje.  Arbitratus,  us,  arbitrarium,  ii. 

ARBITRAL,  adj.  arbitrari. 

ARBITRAAIENT.  m.  for.  Sentència  arbitrària, 
y  també  la  acció  y  efecte  de  donaria.  ArbitramentOy 
arbitramienk).  Arbitrium,  ii,  arbitratus,  us. 

ARBITRAR.  V.  a.  for.  Judicar,  determinar  com 
àrbitre.  Arbitrar.  Arbitror,  aris,  arbitro  judicaré.  || 
ant.  CONSIDERAR.  II  Procehir  llibrement.  Arbitrar. 
Arbitrio  suo  decernere,  agere.  ||  Donar,  proposar 
medis  ó  arbitris.  Arbitrar.  Arbitro,  as,  opportuna, 
media  excogitare. 

ARBITRARI,  adj.  Lo  que  dependeix  del  àrbitre. 
Arbitraria.  Arbitrarius,  arbitrabilis.  ||  Lo  que  per- 
tany als  jutges  àrbitres  ó  à  sos  judicis.  Arbitraria. 
Arbitrarius,  ii. 

ARBITRAMENT.  adv.  m.  Al  arbitri  ó  voluntat. 
Arbitrariamente,  Arbitrariò. 

ARBITRAT,  DA.  p.  p.  Arbitrada.  Arbitratus. 

ARBITRATIC.  adj.  arbitrari. 

ARBITRATORI,  A.  adj.  for.  ant.  Lo  que  per- 
tany als  àrbitres  ó  dependeix  de  adl.  Arbitratario 

-  -         -      .•  • 

1,11.  ^ 


ÀRBITRE,  m.  Lo  jutge  en  qui  's  comprometen 
las  parts  pera  decidir  sas  respectivas  pretensions. 
Arbitro,  arbitrador.  Arbitrator,  is,  arbiter  jndex.  || 
Qui  pót  obrar  sens  dependència  de  altre.  Arbitro.  Sui 
juris  vir.  ||  arbitri,  alvedriu.  ||  Art,  medi  pera  con- 
seguir  algun  fí.  Arbitrio.  Via,  se,  consilium,  ii.  Q  pi. 
arbitris. 

àrbitre  arbitrador  t  amigable  gomponbdor.  fr.  for. 
Arbitro,  arbitrador,  y  amigable  componedor,  Arbiter, 
tri,  transactor,  is. 

k  àrbitre,  fr.  A  voluntat.  Ajuicio^  al  arbitrio.  Ad 
arbitrium. 

sÉR  ÀRBITRE,  fr.  Sér  amo  absolut.  Ser  arbitro. 
Súmmum  arbitrum  esse. 

ARBITRI,  m.  Facultat  y  poder  de  delerminarse 
à  una  cosa  mès  que  à  altra.  Arbitrio,  Arbitrium,  ii. 
arbitratus,  us.  Q  Medi  extraordinari  pera  lograr  al- 
gun fi.  Arbitrio,  recurso.  Via,  aB,  consilinm,  ii.  J  Lo 
judici  ó  sentència  del  àrbitre.  Arbitrio,  Arbitrium, 
ii.  Ij  La  escriptura  de  comprométrerse  las  parts  en 
jutges  àrbitres.  Arbitrio.  Be  judice  arbitro  eUgeodo 
pactum. 

ARBITRIS,  m.  pi.  Los  drets  qae  ab  fiïenltat 
competent  exigeixen  en  alguns  pobles  pera  taUaCsr 
sos  càrrecbs  ó  cubrir  sos  gastos.  Ar6t(rto.  Ex  mer- 
cibus  vectigal. 

ARBITRISTA.  m.  Qui  discorre  y  proposa  arbi- 
tris que  li  pareixen  útils  al  estat.  Arbitri$ta.  Consi- 
liorum  reipublic»  sua  sententia  utilium  artífex. 

Arbitro,  m.  àrbitre. 

ARBOLADURA.  f.  naut.  Lo  conjunt  de  arbres 
de  la  nau.  Arboladura,  Halorum  congeries. 
ARBOLAM.  m.  ant.  hortalissa. 
ARBOLAR.  V.  a.  enarbolar. 

ARBOLARI.  m.  HERBOLARI. 

ARBOLEDA.  f .  Lloch  poblat  de  arbres.  Arboleda. 
Arboretum,  arbustum,  i. 

ARBOLISTA.  m.  ant.  Qui  tè  per  ofici  cuydar 
del  cultiu  dels  arbres.  Arbolista.  Arborator,  is. 

ARBORAR.  V.  a.  ENARBOLAR.  ||  BUt.  MONTAR, 
AlMAR. 

ARBOREDA.  f.  ARBOLEDA. 

ARBOREJAR.  V.  a.  Créixer  los  arbres.  Arbole- 
eer,  crecer  los  órboles.  Arboresco,  is. 

ARBORIBONSOS.  m.  pi.  Sacerdots  del  Japó, 
errants  y  vagamundos.  Arbaribonsos.  Japonisc  sacer- 
dotes  errantes. 

ARBÓS.  m.  Arbusto  de  pell  dura  y  aspra,  las  ra- 
mas rojencas,  las  fullas  com  las  del  llorer  y  '1  fruyt 
com  las  maduixas.  Madrono,  y  albedro.  p.  Ast.  Jfo- 
dronero.  p.  Mur.  Arbutus,  arbütum,  i. 

ARBOSSAL.  m.  Lloch  plantat  de  arbossos.  ifa- 
dronal.  Arbulis  consitus  ager. 

ARROSSER,  m.  ARBÓS. 

ARBOSSET.  m.  d.  Arbós  petit.  Madronuelo.  Ar- 
butus, i. 

ARBRAS.  m.  aum.  Arbolazo.  Arbor  magna. 

ARBRAT,  DA.  adj.  Terreno  de  jpéLts  arbres. 
Arbokda.  Arboribos  conaitos  locos,  Mboretam,  i. 


ARB 


CATALÀ. 


ARC 


119 


ABBRE.  m.  Planta  qnes  distingeix  de  las  de- 
més persa  corpulència,  comnnment  ab  una  sola  soca 
llenjosa,  com  també  las  ramas.  Àrbol.  Troncus,  i, 
arbor,  arbos,  oris.  p  Qualsevol  dels  pals  elevats  de 
nna  nau  eo  que's  coMocan  las  velas.  Arbol,  mastilf 
palo.  Malus,  i.  ||  En  algunas  màquinas  lo  pal  dret  que 
serveix  de  eix  per  lo  moviment  circular,  com  en  lo 
rodet  del  molí  del  oli,  ó  en  la  cinia,  etc.  Àrbol.  Aixis, 
is.  J  Lo  cos  de  la  camisa  sons  mànegas  ni  coll.  Ar- 
hoL  Sine  manicis  subucula.  |]  Lo  espigó  ó  troncb  de 
la  atzabara.  Pitaco,  piton,  Surculus  americaníB  ar- 
busculae.  0  £n  lo  molí  de  farina,  pessa  de  fusta  en 
part  rodona  y  en  part  quadrada,  en  la  que  engravà 
1  collferro  de  la  mola.  ArboL  Molarius  axis. 

AABis  BLAifCH.  m.  Alba,  dlamo  blanco,  Populus, 
i.  II  ter.  SAUEB. 

ÀIBIB  10.   m.    ABERE  DE  MENJAB. 

ÀMMU  DE   BONA  ClSTi    PREN  UN  PAM  T  'n  PAGA  QUA- 

TiE.  ref.  Ensenya  que  1  arbre  de  bona  casta  ocupa 
poeh  terrenoy  dóna  mòlta  utilitat.  Arbol  de  buenna" 
tio  toma  un  palmó  y  paga  cinco.  Exíguam  tellurem 
•eeopat  arbor  òptima,  et  magnas  affer  ulilitates. 

AIÜB  DE  CONSANGUINITAT,  Ó  GENEÀLÓGICU.  La  des- 
cripció figurada  en  forma  de  arbre,  en  que's  demos- 
tra la  ascendència  ó  descendència  de  alguna  famí- 
Ka.  ÀfM  gewalógieo  ó  de  costados,  Progeníes,  ei, 
stirps,  pis,  generis  familiar  descriptio,  stemma. 

4B1BX  Dl  DIANA.  quim.  Amalgama  de  plata,  ar- 
genlTÍo  y  aygua  fort,  que  posat  dintre  del  aygua  's 
véu  formar  y  créixer  la  figura  de  un  arbret.  Arbol 
di  Diana.  Díanas  arbor. 

ABBBE  DOLS.  Lo  que  sols  SO  fà  en  terra  fluixa,  com 
la  figuera,  y  's  diu  així  perquè  pareix  xuparla  dol- 
sament. 

ABBBB  DE  MABU.  Lo  Semblant  al  pi,  y  en  la  fulla  al 
garrofer.  Arbol  de  Maria,  Indica  arbor  dicta  de  Maria. 

ÀBBRB  DB  MENJAB  ó  DOLS.  Lo  quo  fà  '1  fruy t  bo  pera 
menjar.  Arbol  de  buen  frulo,  FeUx  arbor. 

AaBBI  DB  MITJANA,  uàut.  MITJANA. 

ABBBB  DEL  AMOB.  Arbre  de  uns  dos  peus  de  alt,  que 
al  principi  de  la  primavera  's  vesteix  de  mòltas  y 
hermosas  flors  de  color  carmesí  y  de  fullas  en  figura 
de  cor.  Ciclamor^  Arbol  del  amor.  Gharitoblepharon, 
i,  cereis  siliquastrum. 

ABBBB  DEL  PARADÍS.   GATILLO  GASTO. 

ABBBE  DB  LA  CIÈNCIA.  Arbre  del  paradís,  lo  fruyt 
del  qual  estava  prohibit  à  Adam.  Arbol  de  la  ciència. 
Arbor  scientias. 

ABBBE  DB  LA  PLATA.  Lo  do  fulUs  eu  forma  de  Han- 
sa,  cubertas  pel  revés  de  pols  brillant  que  las  fà 
parèixer  platejadas,  flors  blancas  y  de  olor  agrada- 
ble. Arbol  de  la  plata,  Ela^gnus  angustifolius. 

ABBBE  DE  LA  VIDA.  Lo  quo  tè  las  ramas  planas  y 
plobladas  de  fullas  mòlt  menudas ;  las  flors  naixen 
en  la  extremitat  de  las  fullas;  lo  fruyt  es  una  pi- 
nyeta  armada  de  puas.  Arbol  de  la  vtVía.Occiden talis 
thuya. 

AiiBE  rBVTTEB.  Lo  quc  fà  fruyt.  Frutal,  àrbol  /ru- 
i•l.  Foonitf  i. 


ARBRE  MESTRE,  nàut.  Lo  quo  està  al  milj  de  la 
nau.  Arbol  d  palo  magor,  Allior  et  medius  malus. 

ARBRE  MONiAT.  m.  Herba  de  olor  fort  que  excita  1 
vòmit ;  las  fullas  són  semblants  à  las  del  gaúllo 
casta  y  à  las  dels  créixens.A  nagiris.  Anagyris,  idis. 

ARBRE  POLL.  ALBA,  POLL. 

ARBRE  POMIFEB.  aut.   ARBRE  PRtJTTEB. 

À  ARBRE  SEGH.  uàut.  Sèus  velas.  A  palo  seco.  Go- 
llectis  velis. 

ARBRB  SOVINT  TRASPLANTAT  NO  CRIA  ARRELS,  ref.  RC- 

pren  als  que  no's  mantenen  constants  en  lo  que  em- 
prenen. Piedra  movediza  moho  no  la  cobija,  Saxum 
volutum  non  obducitur  musco. 

ARRiMARSB  A  BON  ARBRE.  fr.  Yalerso  de  bons  empe- 
nyos  ó  de  bon  protector.  Agarrarse  d  buena$  aldabas. 
Validis  auxiliis  niti. 

DE  DOLENT  ARBRB  NO  ESPERES  BON  FRUTT.  ref.  Eu- 

senya  que  de  gent  de  mala  qualitat  no's.poden  espe- 
rar obras  ni  accions  nobles.  De  rabo  depuerco  nunca 
buen  virote;  de  mala  berengena  nunca  buena  calabaza. 
Mali  corvi,  malum  ovum. 

DE  XIQUET  SE  CBIA  l'  ARBRB  DRET.  FCf.  AL  ENFOBNAB 
SE  FAN  LOS  PANS,  etC. 

EN  ARBRE  CAIGUT  TOTHOM  HI  FÍ  LLENYA,  ref.  DÒUa  à 

enléndrer  lo  despreci  que's  fà  comunment  de  aquell 
à  qui  ba  estat  contrària  la  sort,  y  la  utilitat  que  al- 
guns trauhen  de  la  sua  desgràcia.  Del  drbol  ca  do 
todos  hacen  íe/ia,  d  moro  muerlo  gran  lanzada,  hoja 
caida  todo  el  mundo  la  pisa.  Miser  vel  ignavissimo 
cuique  ludibrio  est. 

MÈs  VAL  l'  arbre  QUE  LAS  FLORS.  loc.  Dcnota  quo 
debèm  fér  més  cas  del  principal  que  del  accessori. 
Mas  vale  el  drbol  que  sus  flores.  Floribus  ipsa  suis 
quxvis  prsestantior  arbos. 

RENEGO  DEL   ARBRE  QUE    NO   DONA  FRUTT^SENO  k  BAS- 

TONADAS.  ref.  Reprèn  als  que  per  sa  indocilitat  no 
obran  bé  sinó  per  forsa.  Reniego  del  drbol  que  d 
palos  ha  de  dar  el  fruto.  Quos  vis  semper  bene  agere 
cogit,  odi. 

SI  l'  ARBRE  GRAN  BRINGAB  VOLDRÀS,  ANTES  QUE*L 
BRINQUES  LO  TRENCARÀS,  rcf.  AL  ENFORNAB  SE  FAN  LOS 
PANS   GEPERUTS. 

ARBRET.  m.  d.  ArboliUo,  arbolejo.  Arbuscula, 

X. 

ARBRO.  m.  d.  Arbolejo.  Arbuscula,  va.  ||  càm- 
fora. 

ARBU8TO.  m.  Planta  llenyosa  que  per  lo  dèbil 
de  sòn  Ironch  y  ramas  no  arriba  à  sér  arbre.  Aròtw- 
to.  Frutex,  icis. 

ARGA.  f.  ant.  caixa.  ||  En  los  forns  de  vidre  1 
forn  petit  ahont  se  dóna  cert  grau  de  calor  à  las 
pessas  traballadas.  Arca.  Vasis  vitreis  calore  te- 
pidandis  fornax. 

ARCA  DE  ANISTANSA.    y 

Arca  de  la  confederació  ó  de  la  alianza.  Aquella 
en  que  per  orde  de  Dèu  se  tancà  Noé  y  la  seva  fa- 
mília ab  los  animals,  aucells,  elc.  Arca  de  Noé  6  del 
dilum.  Noaci,  diluvií  arca. 
-IBCA  PBL  nmiiBNT.  La  en  que'a  goardavan  las 


ISO 


ARC 


DICCIONARI 


ARC 


tanlasde  la  lley,  lo  mannà,  y  la  vara  deAaron.  Arca 
del  testamento.  Testamenti  arca. 

ARCÀ.  m.  Misteri,  secret.  Arcano,  Arcannm,  i. 

ARGABISBE.  m.  arquebisbe. 

ARGABOT,  A.  m.  y  f.  La  persona  que  contracta 
ó  encabreix  als  qae  tenen  tractes  lascius  ó  il-lícits, 
6  'Is  admet  en  sa  casa.  Correvediley  alcahuele,  Leno, 
dís,  amicarins,  ii.  ||  met.  fam.  La  persona  ó  cosa  que 
serveix  pera  encubrir  lo  que's  vol  ocultar.  Alcahuele. 
Occnltator,  is.  ||  Espècie  de  cistell  ab  tapa  qae  ser- 
veix per  anar  à  comprar  y  portar  certas  cosas  de  us 
comú.  Escusaharaja.  Ganistrum  operculo  munitnm. 

SI  NO  HI  HÀGUiS  ÀBGABOTAS  NO  HI  DAUBU  PDTAS.  rcf. 

Denota  que  si  bo  hi  hagués  qui  protegís  als  dolents 
no  n'  hi  hauria  tants.  No  hay  ladron  sin  encubridar. 
Furi  cuique  suus,  condat  qui  furta,  receptor. 

ARGABOTÀ8,  8A.  m.  y  f.  aum.  Altahuetofij  al- 
cahuetona,  Magnus  leno. 

ARGABOTEJAR.  V.  a.  y  n.  Fér  V  ofici  de  arca- 
bot.  Alcahuetear,  Lenocinor,  aris. 

ARGABOTERIA.  f.  V  acte  de]  fér  de  arcabot. 
Alcahneteria.  Lenocinium,  ii.  ||  met.  fam.  Encubri- 
ment  de  qualsevol  cosa.  Alcahueleria.  Occultatio, 
nis.  II  Patrocini  que's  dóna  à  algú  perquè  íassa  mal. 
Akahueteria.  Ab  mala  favor. 

ARGABÚS.  m.  Arma  de  foch,  espècie  de  esco- 
peta. Areahuz,  Catapulta,  ac. 

ARGABtís  PEDRENTAL.  Lo  que  serveíx  pera  tirar  pe- 
dras.  Arcabuz pedrera.  Bellicum  tormentum  minus. 

ARGABU88ADA.  f.  Lo  tir  del  arcabús  y  la  feri- 
da que  fa.  Arcahuzazo.  Catapulta)  jactus,ictus. 

ARGABU88EJAR.  V.  a.  Tirar  arcabussadas. 
Areabw^ar.  Catapultam  explodere.  H  Passar  per  las 
armas.  Arcabucear,  Morè  militarí  mortc  multaré. 

ARGABUS8ER.m.  ant.  Lo  soldat  que  usaba  del 
arcabús.  Arcabucero.  Catapultarius  miles.  ||  Qui  fà 
arcabussos.  Arcabucero.  Catapultarius  faber. 

ARGABU88ERIA.  f.  Mnítifut  de  arcabassos. 
Arcabuceria.  Gatapultarum  congeries.  ||  Lo  conjunt  de 
tiros  disparats  ab  los  arcabussos.  Arcahuceria,  Cata- 
pultarum  jactns.  ||  Fébrica  de  arcabussos.  Arcabuce- 
r{a.  Gatapultarum  oilicina. 

ARGADA.  f.  Arch.  Arco,  Arcus,  us.  ||  Lo  conjunt 
y  orde;de  archs  especialment  en  los  ponts.  Arcada. 


Arcuatio,  nis. 
Pontis  arcus. 


I  Cada  un  de'ls  archs  de  un  pont.  Ojo, 
Lo  conjant  de  las  costellas  de  la  filo- 
sa,  ó  la  caseta  de  ella.  Rocadero.  Golus,  rhombus,  i. 

ArgADE.  adj.  Lo  natural  y  '1  pertanyent  à  Ar- 
càdia.  Arcade.  Arcadius.  ||  Indivíduo  de  una  acadè- 
mia de  bonàs  lletras  en  Roma.  Arcade.  Arcas,  adis. 

ARGAHUME.  m.  Expressió  ó  frase  antiquada. 
Artaismo.  Archaismas,  i. 

ARgAngel.  m.  Esperit  benaventurat  de  gerar- 
quia  entre  los  àngels  y  principats.  Arcàngel.  Ar- 
changelus,  i. 

ARgAnGELA.  n.  p.  de  dona.  Arcdngela.  Ar- 
changela, ». 

ARGANGÉUGA.  f.  planta.  CAIUNA. 

ARfiAR.  V.  a.  Fór  archa.  Arqu/mr.  Arcno,  conrt» 


ir- 


as.  II  Estovar  lo  pel  y  llana.  Arcar,  arquear.  LaoaiD 
contundere. 

ARGA88A.  f.  aum.  ArcaZy  arcon.  Arca  grandis. 

ARCAT,  DA.  p.  p.  Arqueado,  Arcuatus. 

ARGELLAUT.  m.  ant.  Instrument  músich  de  na 
cos  regular,  lo  mànech  ample,  lo  qual  se  divideix 
ab  certa  proporció,  quedant  la  part  inferior  pera  las 
cordas  primas,  y  en  V  extrem  de  la  superior,  qos 
s*  estén  y  dilata  altre  tant  mès,  se  posan  los  bor- 
dons. Archilaud.  Magna  cithara. 

ARGH.  m.  geom.  Una  porció  de  curva,  com  per 
exemple  de  círcul,  etc.  Arco.  Arcus,  us.  0  Arma  da 
ferro,  fusta  ó  altra  matèria  elàstica,  que  (^rimida 
en  los  extrems  per  una  corda  ó  bordó  forma  partda 
un  círcul,  y  serveix  regularment  pera  tirar  fletm.  . 
Arco.  Nervus,  is,  arcus,  us.  |]  arq.  Secció  formada  ^ 
ab  una  curva  en  un  sólit  pla.  Arco.  Fomíx,  icb,  ir- 
cus,  us.  II  En  lo  bressol,  lo  vímet  ó  altra  cosa  eal-; 
gura  de  arch,  à  fi  de  que  los  abrigalls  no  toqiHrl 
cara  de  las  criaturas.  Arco.  Timen  arcuatom,  9fÍB 
canina. 

ARCH  AGUT.  Lo  que  forma  un  àngul  corvílíneo 
la  clau.  Arco  agudo.  Arcus acntus. 

ARCH  ALSAT  DE  PUNT.  Aquell  eu  que  can  en  bll*  J 
tura  lo  major  semidiàmetro  de  mitja  elipse.  Arw  \h  ^ 
mntado  depunto.  Arcus  acuminatus. 

ARCH  APUNTAT.  Lo  quc  cousta  de  dos  porcions  da 
círcul  que  forma  àngul  en  la  clau.  Arco  apwtíaio. 
Arcus  acuminatus. 

ARGH  DE  MiTj  PUNT.  Lo  que  consta  de  un  semiefr- 
cul  enter.  Arco  de  medio  punto.  Semicircolaris  ar- 
cus. 

AECH  DE  PUNTA  DE  AMÈTUA.  Lo  quc's  va  formaot  de 
modo,  que  quasi  apareix  línea  recta.  Arco  adiHtelaio. 
Arcus  valdè  protensus. 

ARGH  DE  ST.  MARTÍ.  Lo  arch  de  diferents  cidorsqoe 
s'  apareix  en  los  núvols  ab  lo  reflexo  del  sol.  ln$9 
arco  iris.  Goelestis  arcus. 

ARGH  DIRECTIU,  astrou.  Lo  equiuoccial,  cantingoty 

entre  dos  círculs  de  posició.  Arco  directivo.  Directi- 

vus  arcus. 
ARGH  TORAL.  Un  dcls  quatrc  en  que  descansa  V 

mitja  taronja.  Arco  toral.  Toralis  arcus. 

ARGH  PROPORCIONAL.  Lo  scmblaut  à  altre.  Areoffo^ 
poYcional.  Arcus  similis. 

ARGH  SEHi-DiuRNO.  astrou.  Lo  que  descriu  V  astre 
desde  1'  horizont  fins  al  meridià  superior.  Areoie^ 
midiumo.  Semidiurnus  arcus. 

ARGH  sEMi-NOGTURNO.  astrou.  Lo  CU  que  r  astre 
corre  desde  ï  horizont  fins  al  meridià  inferior.  Arco 
seminocturno.  Seminocturnus  arcus. 

ARCH  SEMPRE  ARMAT,  Ó  FLUIX  Ó  TRENCAT,    fcf.  DÒlM 

à  enténdrer  que  així  com  1'  arch  [que  està  sempre 
tibant  ó  's  romp  ó  pert  la  forsa,  així  las  cosas  ior 
mànas  no  poden  mantenirse  mòlt  temps  en  un  estat 
violent.  Arco  siempre  armado,  ó  flojo  ó  quebrado.  Ci- 
to rumpes  arcus,  semper  si  tensum  habueris. 

ARCH  TRiUMFAL.  La  arcada  magnífica,  adornada  de 
estàtuas,  etc,  en  los  paratges  públichs  en  iionorda 


ARD 


CATALÀ. 


ARE 


121 


mcedor,  6  en  celebritat  de  algun  succés  memora- 
ble. Areo  triunfal.  Tríamphalis  arcus. 
iiMAi ó  PàRAii:?!  Atce.  fr.  Prepararlo  pera  lirar. 

imar,  bregar,  fiechar  el  arco,  Arcam  íntendere, 

pinre. 

DTU  L*  àlCH  T  LÀ  PAEBT.  m.  adv.  E!>fTEB  LA  ES- 
PASA etc. 

ABGEPESTRE.  m.  ARXIPESTBE. 

ARGIAam.  for.  Dret  que  tenia  '1  senyor  feudal 
pera  obligar  à  qualsevol  dona  de  remensa  à  sér  di- 
da de  sos  fills  ab  paga  ó  sense  paga  y  volent'ho  ó  no 
Eòo  marit.  }J  Lo  que  exigia'l  senyor  à  sòn  vasall  en 
bcas  de  inceodiarse  alguna  casa  rural  per  culpa  de 
est.  ArHa.  Arcína. 

AlGINAL.  m.  ter.  Certa  classe  de  eixàrcia  ó  en- 
giny pera  pescar. 

AIGOVA.  f.  ant.  ALCOBA. 
.       AIGT.  adj.  ant.  Apretat,   estret.   Comprimido, 
\  Arttns. 

ABCTAGIÓ.  f.  BESTBicr.10. 
i       AlCTÉnCH,  CA.  adj.  Qui  pateix  dolor  en  las 
irticolacioos,  y  'Is  mateixos  dolors.  Arlético,  Arte- 
ticos. 

AIDASINAS.  f.  pi.  La  seda  mès  fina  que  ve  de 
Nrsia.  Ardasinas.  Persicum  sericum  superi  us. 

AlDEATi,  NA.  adj.  PerUnyent  à  la  ciutat  de 
Aldea.  Ardeate,  ardeatino.  Ardeatinus. 

AlDENTi  A.  adj.  Lo  que  crema  mòlt.  Ardiente, 
Igneos.  g  met.  Actiu,  fervorós,  eficks,  Ardiente^vehe- 
■«íi,  fervorosa.  Fervens,  ardens. 

AlDEBmA.  f.  nàut.  Reverberació  à  manera  de 
lUDa,  que  resulta  de  la  repercussió  de  las  onas  agi- 
Mispelsveots.  Ardentia  ó  ardencia.  Ex  agitatione 
fiactnam  maris  nocte  exorta  claritas. 

AlDENTtssiM,  A.  adj.  sup.  Arientísimo.  Ar- 
dealissimus. 

AMBWTtfWlMAMFWT,  adv.  m.  Ardentimul•' 
MKr.  Ardentissimè. 

AMDENTMENT•  adv.  m.  Ab  ardor.  Ardiente- 
*^.  Ardenter.  ||  Ab  gran  desilg.  ArdimUmente. 
SilieDter,flagranter.  ||  Apassionadamenti  ab  extrem. 
àféieHtemtHU.  Efiactim,  eíBctè. 

ARDER.  V.  n.  ant.  Fer  flam,  estar  encesa  alguna 
ce».  Arder.  Flagro,  as,  ardeo,  es.  0  met.  Estar  en 
BOTJment  vebament  las  passions.  Ardir.  Ardeo,  es, 
vehementer  commoveri.  Q  abdib. 

ABDIACA.  m.  Lo  primer  dels  diàcas.  Yuy  es 
^KBitat  en  las  catedrals.  ArceüoM.   Arcbidiaco- 

B8S,Í. 
SÉB  FBTIT  PBB  IBDIACA.    fr.    fam.    SÉB   PETIT    PEB 

ten. 

ABDIAGONAT»  m.  La  dignitat  y  jurisdicció  del 
irdiaca.  Arcedianato,  Archidiaconatus,  us. 

AaDIDABiENT.  adv.  m.  ant.  Ab  animo,  ab  co- 
Titje.  DenodadamenU.  Strenuè,  intrepidè. 

▲BDIDE8A.  f.  ant.  y 

▲BDIESA.  f.  ant.  ABDIXEXT. 

AmDüXON.  m.  ant.  pcxgant. 

OI.  ABDiB.  II  pi.  Empresas. 

TOMO  I. 


IIAVEB  ÀEDIHEXT  SOBEE  ABDIHENT.  loC.  BUt.   Crcixer 

lo  valor. 

ARDIR.  ni.  ant.  Coratge,  valor.  Denuedo,  ardi- 
miento.  Yirlus,  ulis,  strenuilas,  alis.  ||  v.  n.  àtbe- 
VIBSE.  II  abdeb. 

ARDIT,  DA.  adj.  Atrevit,  animós,  arriscat.  Oso- 
rfo,  denodado,  intrépido.  Intrepidus,  animosus.  ||  ant. 
Ingeniós.  Yivo,  Acer.  j|  m.  La  moneda  de  ménos  va- 
lor de  Catalunya.  Ardite.  Obole  similis  nummus.  0 
Estratagema,  astúcia.  Ardid,  ar(«.  Machina,  solertia, 
aï  II  DESiTG,  voluntat.  ||  Haver,  rébrer  6  tenir  abdit. 
Tenir  notícia  ó  coneixement. 

NO  VAL,  NO  SE  me'n  dòna  UN  ÀBDiT.  fr.  Beuota  '1 
poch  valor  ó  despreci  de  alguna  cosa.  No  vale  ó  no 
se  estima  en  un  ardite,  ó  no  se  me  ia  un  ardite,  un  ble* 
do  ó  un  pitó,  Teruntii  non  facie.  si  tens  un  abdit  per 
VIL,  matabiiibabas  i  MIL.  rcf.  Abque's  nota  al  que 
desprecia  las  cosas  per  sér  de  pocti  valor.  Quien  hace 
la  miaja  vil,  nunca  las  llega  à  mil.  Qui  numma  con- 
temnit  non  ad  majora  veníat. 

ARDOR.  m.  Calor  gran.  Ardor.  Ardor,  is,  ni- 
mius  calor.  ||  met.  Esfors,  activitat,  eficàcia.  Ardor, 
anhelo.  Ardor,  is,  animositas,  atis.  ||  Passió  vehe- 
ment. Ardor,  Yehemens  passió.  D  Incentiu  de  la  ira. 
Ardor,  Irs  fax.  ||  bigob.  ||  Lo  punt  mès  empenyat  de 
un  combat  ó  disputa.  Ardor,  vivo.  Ardor,  is. 

ABDOB  DE  SANcn.  La  alteració  violenta  de  ella.  En" 
cendimiento.  Ardor,  is. 

ÀRDUAMENT.  adv.  m.  Ab  gran  dificultat,  pe- 
rillosament. Arduamente,  DiíBcuIter,  ègroD. 

ARDUtssiM,  A.  adj.  sup.  Arduisimo,  Perar- 
duus. 

ARDUITAT.  f.  Dificultat  gran.  Arduidad.  Gravis 

diífiCUltaS.  II  IMPORTÀNCIA. 

ARDUO,  A.  adj.  y 

ARDUÓ8,  A.  adj.  Difícil,  penós.  Ardu<>,  Ar- 
dnus. 

ÀREA.  f.  geom.  L'  cspay  que  compren  una  figu- 
ra plana.  Àrea,  Àrea,  as.  ||  L'  espay  de  terra  que 
ocupa  un  edifici.  Àrea.  Àrea,  ae.  Q  astroo.  Corona  de 
llum  que's  forma  al  entorn  del  sol  y  dols  astres. 
Ar$a.  Àrea,  corona,  ae. 

AREGHy  GA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  arada  ó 
cosa  de  llaurar.  Labradoresco,  Ad  agriculturam  per- 
tinens. 

ARENA.  f.  Sorra,  conjunt  de  parts  de  la  pedra 
reduhida  à  gra  nets  mès  ó  ménos  grossos.  Arena. 
Arena,  as.  Q  Lo  pols  ó  Ilimaduras  que*s  tira  sobre  1 
escrit  pera  secarlo.  Arenilla,  polvos.  Arenula,  aï.  || 
Lloch  ahont  se  tenia  la  lluyta.  Areïui.  Arena,  ay.  [ 
La  de  or  que's  troba  en  alguns  rius.  Pepita,  Auri  na- 
tivi  frustum. 

ABENAS.  f.  pi.  Pedretas  que's  fan  en  la  bufo  y  sur- 
ten ab  los   orins.    Arenas.   Lapilii,  orum.  ||  ari- 

MAL. 

BDiFicAB  soBBE  ABENA.  fr.  met.  EdificBr  per  poca 
Edificar  sobre  arena,  Faciiè  labentia  cons- 

u  ABENA.  fr.  mot.  Sér  de  poca  segu- 

17 


122  ARE  DICCIONARI 

relat  lo  qiie's  dclermina.  Escribir  en  la  arena.  \n  ven- 
to scribere. 

MENJAR  ARENi  ANS  QUE  COMETRE!  VILESA,  ref.  ACOH- 

sella  que  no  s'  ha  de  obrar  contra  la  virtat,  per  mès 
que  aprete  la  necessitat.  Comer  arenu  untes  que  hacer 
vileza.  Prius  mori,  quam  malè  agere. 

SEMBRAR  EN  Li  ARENA.  fr.  Traballar  en  va.  Sembrar 
en  la  arena,  coger  agua  en  cesto  ó  en  harnero,  echar 
lanzasenelmar,  azotarelaire,  Lalerem  lavare,  in 
aére  piscari. 

VOLER  CONTAR  LAS  ARENAS  DEL  MAR.  fr.  Pondera 

la  gran  dificultat  de  alguna  cosa.  Querer  contar  las 
istrellas.  Coelam  digíto  attingére. 

ARENAL,  m.  Terreno  ahont  hi  ha  mòlta  arena. 
Arenal,  Sabnletam,  i,  arenarios  locus.  [|  platja. 

ARENAR.  m.  ant.  Polsera  de  cabells.  Aladar. 
Girca  tenípora  desínens  capillus.  ||  areneea. 

ARENGÀ8.  m.  anm.  Arencon,  Grandís  halex. 

ARENGH.  m.  Peixet  estret  de  cos,  vert,  blanch 
y  platejat.  Arenque.  Halex,  ecis. 

àrengh  vdmat.  Lo  secat  al  fam.  Arenque  curado. 
Arengos  famo  arefactas. 

ÀRENCH  SALAT.  ARENGADA. 

ARENER.  m.  Qaí  ven  arena.  Arenero.  Arennia; 
venditor. 

ARENERA.  f.  Sorrera,  polsera.  Salvadera.  Pal- 
viscülaria  theca,  pyxidala,  m, 

ARENETA.  f.  d.  Arenica,  Arennla,  a3. 

ARENGA,  f.  Al-locació  à  una  comunitat  ó  per- 
8onas  de  respecte.  Arenga,  Oratio,  praefatio,  nís.  || 
iron.  Enrahonament  afectat  pera  enganyar.  Arenga. 
Affectata,  sabdola  oratio. 

ARENGADA,  f.  Peix  comnnment  de  quatre  ó 
8Í8  polsadas  de  Uarch  y  una  de  ample,  *l  llom  bla- 
vench,  lo  demés  platejat,  lo  cap  gran  y  punxagnt, 
las  aletas  cendrosas.  Sardina,  Sardina,  sarcjinia,  ®. 

ESTAR  GOM  LAS  ARBN6ADAS  EN  LO  BARRIL,    fr.  Estar 

mòlt  apretats  en  alguna  part  per  lo  mòlt  concurs  de 
gent.  Estar  como  sardina  en  banasta,  ó  camo  piojos  en 
costura,  Nimia  angustia  premi,  comprimí. 

MÈS  VAL  SÉR  GAP  DE   ARENGADA  QÜB  CUA  OB  PAGBLL. 

ref.  Denota  que  val  mès  sér  primer  de  una  corporació 
eocara  que  petita,  qae  l' últim  de  una  major.  Mat 
vale  ser  eabeza  de  raton,  que  cola  de  leon^  Caputmagis 
in  tenui  re,  quam  nltimum  in  majoríbus  esse  prss- 
tat. 

ARENGADERy  A.  m.  y  f.  Qai  ven  ó  tracta  ab 
arengadas.  Sardinero,  Sardinarum  venditor,  negotia- 
tor.  II  Lo  que  pertany  à  las  arengadas.  Sardinero,  Ad 
sardinam  pertínens. 

f.  d.  Sardineta,  Parva  sardinia. 


AUG 


ARENGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  arengas.  Aren- 
§aior,  Orator,  is. 

ARENGAR,  v.  a.  Dir  en  públich  una  arenga  ó 
discurs.  Arengar,  Concionor,  aris,  orationem  habe- 
re.  II  ant.  arrbgur.  1. 

ARENGUER,  A.  m.  y  f.  Qai  ven  arenchs.  Aren-- 
gwro.  nalecum  vendilor. 

ARENÍS.  m.  Arenal. 


ARENI8GH,  CA.  adj.  Lo  que  tè  mescla  de  are- 
na. Arenisco,  arenoso,  Arenosus. 

ARENÓ8.  adj.  Lo  que  tè  mòlta  arena.  Arenoso. 
Arenosus.  J  Lo  que  consta  de  la  naturalesa  y  quali- 
tats de  la  arena.  Arenoso^  arenàceo.  Arenaceus. 

ARENY.  m.  ARENcn. 

ARENYÓ.  m.  ARANYÓ. 

AREÓMETRO.  m.  Instrument  pera  medir  las 
densitats  y  pesos  dels  líquits.  Areómetro.  Aérome- 
trum,  i. 

AREOPAGITA.  m.  Qaa  Isevol  dels  jutjes  de 
Areópago,  Areopagita.  Areopagita,  areopagites,  aï. 

AREÓPAGO.  m.  Tribanal  superior  en  Atenas. 
Areópago.  Areopagas,  i. 

AREOTEGTÓNIGA.  f.  for.  Tractat  de  la  arqui- 
tectura militar  que  mira  'Is  atacos  y  combats.  Are(h 
tectònica,  Areotectonica)  aï. 

ARER.  m.  ter.  y 

ARERA.  m.  Garbell  mès  gran  que'l  regular,  que 
serveix  pera  porgar  lo  blat  en  la  era.  Arel  Cri- 
brum,  i. 

ARESTA,  f.  La  punta  prima  ab  qae  remata  1 
boll  de  algans  grans.  Aresta,  raspa.  Arista,  ae.  |j  arq. 
Lfnea  recta  que  divideix  per  lo  mi(j  los  ànguls  en- 
trants y  surtints.  Arista,  Arista,  a;.  H  ant.  espina. 

y  Lo  fonament  del  nas.  Base,  Grepido,  inis,  spina, 
05.  II  astron.  Nom  de  una  estrella  fixa.  Arista,  espiga 
de  la  Virgen.  Stella  arista. 

ARE8TÓS,  A.  adj.  Lo  que  tè  arestas.  Aristoso, 
aristado.  Aristatus. 

ARETAMENT  Ó  HERETAMENT.  m.  ant.  Es- 
tabliment de  comers  colonial,  factoria,  colònia  mer- 
cantil. Factoria,  establecimiento  colonial,  Mensa  mer- 
catoria,  negotiatoria. 

ARCTt,  NA.  adj.  Lo  natural  y  lo  pertanyent  à 
la  ciutat  de  Arezo.  Aretino.  Aretinus,  i. 

ARGA.  f.  Màquina  6  modo  de  grua  pera  pujar 
pes.  Es  un  cilindro  fixo  en  alguna  part,  de  tai  modo 
que  fentlo  rodar  dos  ó  mès  homes  ab  uns  travessers 
sobre  són  eix,  se  li  ra  caragolant  una  corda,  que  per 
nn  cap  està  agafada  ab  ell,  y  per  V  altre  ab  lo  pes 
qne  ha  de  móurer.  Cabrestante,  argüe,  argana,  Trac- 
toria  machina,  ergata,  ae.  ||  Fruyta  de  Àfrica,  del 
tamany  de  una  oliva,  de  la  qual  se  trau  oli.  Arga, 
Fhictns  sic  dictns. 

AROADELLS.  m.  pi.  ter.  Angarillas  de  fusta, 
espart  6  altra  matèria  ab  sas  divisions,  que's  posan 
sobre  las  béstias  pera  portar  cantis  de  aygua,  etc. 
àguaderas.  Aquàrium  ferculum,  vectabulum. 

ARGAMASSA,  f.  Mescla  de  cals  y  arena  que 
usan  los  mestres  de  casas  en  las  obras  de  sòn  ofici. 
Argamassa,  Arenatum  delotamentum. 

SEMBLAR  argamassa,  fr.  Scr  alguna  cosa  mòlt  es- 
pessa. Ser  una  argamasa,  Nimis  spisum  esse. 

vtK  LA  ARGAMASSA.  Afgamasar,  Areno,  asj  calcem, 
aqua  sabuloque  conglutinare. 

ARGANEL.  m.  nàut.  Part  de  la  popa  que  ser- 
veix pera  penjar  una  àncora.  Gamete.  Trabs,  is. 

AROANELL.  m.  naut.  Anella  que  's  posa  al  cap 


ARG 


CATAU. 


ARG 


123 


de  li  àocora  per  lligarli  una  corda.  Arganeo,  Gras- 
sior  annalas.  [  ÀDelleta  de  metall  que  entra  en  la 
coostracció  del  astrolabi.  Arganel.  JEreus  circulus, 
qao  artrolabium  instrnitur. 

AUGELAGA.  f.  Planta  de  ramas  cubertas  de 
paoxas  com  agallas,  las  fullas  són  mòlt  petílas,  las 
flors  de  un  groch  hermós,  y  '1  fruyt  en  una  tavelle- 
ta.  Aliaga,  argoma,  Genista,  a). 

ARGELAGAR.  m.  Lloch  abont  bi  ba  mòltas  ar- 
gelagas.  Aliagar,  argomal,  Genistis  consítus  ager. 

ABGELAGA8SA.  f.  aLum.Argamon.  Genista  ma- 
or. 

ARGELt,  NA.  adj.  Natural  y  '1  pertanyent  à  Al- 
ger. Argelino,  Algerinensis, 

ARGEN8.  m.  La  setsena  part  de  una  onsa.  Adar- 
me.  Dimidia  dragma. 

ARGENT,  m.  ant.  diner.  ||  En  lo  blasó  color 
blancb  de  plata.  Argen,  In  steramatibus  argenteus 

C4)l0r.  d  PLATA. 

ARGENTADA.  f.  ant.  Espècie  de  afeyt  que  usa- 
van  las  donas.  Argentada,  Fuci  muliebris  genus. 

ARGENTADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  Qui  argenta. 
Argentador.  Argenti  colorem  conferens. 

ARGEBITAR.  V.  a.  puTEJAi.  ||  Guarnir  alguna 
cosa  ab  plata.  Argentar.  Argento  ornaré.  ||  poét. 
Donar  color  semblant  al  de  la  plata.  Argentar,  Ar- 
genti colorem  conferre. 

ARGENTAT,  DA.  p.  p.  De  color  de  plata.  Ar- 
gentado.  Deargentatus. 

ARGENTVIU.  m.  Metall  de  culor  blancb,  mòlt 
pesat,  y  's  manté  naturalment  flúyt.  Mercurio,  aro^ 
gue.  Hidrargirns,  i,  vívum  argentum. 

s£&  un  ABGENTviv.  fr.  Sér  mòlt  viu  y  esturdK. 
Ser  un  azogue,  una  chispa,  Irreqníetum  esse. 

ARGENTER,  m.  Qui  traballa  la  plata.  Platéro. 
Aurarius,  annularíns,  íi. 

ARGENTERIA,  f.  Carrer  ahont  tenen  las  boti- 
gas  los  argenters  ó  V  obrador  ahont  traballan.  Plal^- 
tia.  Argentaria,  a;.  ||  V  art  y  ofici  de  argenter.  Pla- 
teria.  Aurificís  ars.  ||  ant.  plata  obeada. 

argentí,  na.  adj.  Dit  de  lo  que  tè  so  de  plata. 
Argentino.  Argentinus.  |  poét.  De  color  de  plata. 
PlateadOy  argentino,  argenteado.  Deargentatus. 

ARGENTINA,  f.  Planta  perenne  de  Espanya,  de 
fulla  dividida  en  cínch  grífols  com  tascons,  búncas 
pel  revés,  verdas  per  Y  endret,  y  la  flor  es  groga. 
Argentina.  Potentilla  argentea. 

ARGENTÓS,  A.  adj.  ant.  Lo  que  es  de  plata  6 
tè  mescla  de  ella.  Argentoso.  Argentosns. 

ARGEP8.  m.  ter.  guií.  ||  ter.  algeps. 

ARGILA,  f.  Alumína  mesclada  naturalment  ab 
altras  terras  que  li  donan  un  color  grocb,  roig,  etc. 
S' usa  pera  fabricar  teulas  y  tota  espècie  de  terris- 
sa. Arcilla,  argilla.  Argilla,  ae. 

ARGlLER•m.  Llocb  ahont  hi  ha  argila.  Lugar 
de  arcilla.  Argilletnm,  i. 

ARGILÓS,  A.  adj.  Lo  que  conté  argila  ó  es 
emblant  à  ella.  Arcilloso.  Argíllosus. 

ARGO.  f.AIGOB. 


ARGOLLA,  f.  Anella  gran  y  ampla.  Argoüa 
Ferreus  annulus.  U  Joch  ab  una  argolla  clavada  en 
terra  ab  una  punxa,  de  modo  que  puga  rodar  fàcil- 
ment, y  's  fan  passar  per  dintre  nnas  bolas  de  fusta 
ab  una  pala  del  mateix.  Argolla ,  aro,  Ludus  quo  glo- 
buli  per  annuli  ferrei  medium  transmittendi  impel- 
luotur.  II  Càstich  públich,  en  qne*s  posa  à  la  ver- 
gonya à  alguns  delinqu  ents  ab  una  argolla  al  coll. 
Argolla.  Boia,  aï. 

ARGOLLA8SA.  f.  aum.  Argollon,  Grandls  an- 
nulus. 

ARGOLLETA.  f.  d.  Argollica,  Annnius  parvus. 

ARGONAUTA.  m.  mit.  Nom  que*s  dóna  als 
guerreres  de  la  nau  Argos  per  la  conquista  del  ve* 
lló  de  or.  Argonauta.  Argonaula,  a;. 

ARGONÀUTIGA.  f.  Títol  de  un  poema  de  Ya- 
leri  Flaco  sobre  la  expedició  dels  argonautas.  Argo^ 
nàutica.  Argonautica,  orum. 

ÀRG08.  m.  Nom  de  la  nau  dels  argonautas.  Ar^ 
gos.  Argo,  us.  [j  Una  de  las  setse  conslel-lacions 
australs  Argos^  argonave,  Argonavis,  is.  jj  Fill  de 
Apis  rey  de  la  ciutat  del  mateix  nora  en  Grècia. 
Argos.  Argos,  i.  jj  mit.  Yigilanl,  guardià  de  cen  nlb 
ó  mès,  que  diuhen  posà  Juno  à  Ió  convertida  en  va- 
ca. Argos.  Argus,  i.  jj  Ciutat  del  Peloponeso,  de  Te- 
sàlia,  y  de  Epiro.  Argos.  Argos,  i.  |  Nom  de  una  con* 
xa  marina  per  aparèixer  en  ella  mòlts  ulls.  Argos, 
Argos,  i.  II  met.  Hàbil,  prompte,  que  véu,  endevina 
y  descubreix  mòlt.  Argos.  Alter  argus. 

ESTAR,  sÉa  ó  víuRBR  FÉT  UN  ÀRGOs.  fr.  Dcuota  la 
suma  vigilància  de  algú.  Estar ,  ser,  vivir  hecho  tm 
Argos.  Sollicitum,  vígilantem  esse. 

ARGÚCIA,  f.  Sofisteria,  sutilesa  inútil.  5o/Ct(e- 
ria,  argúcia.  Argutia,  a;. 

ÀRGUEN8.  m.  pi.  Espècie  de  argadells.  Arga^ 
nas.  Arcuatumvectabulum. 

POETAE  AEGUENS.  fr.  met.  fam.  portar  ó  fér  maiito 
'is  accblls. 

ARGÜENT.  m.  Qui  argüeix.  Arguyenle.  Disputa- 
tator,  is. 

ARGÜIR.  V.  n.  Disputar,  impugnar  la  opinió  de 
altre.  Argüir.  Arguraentor,  aris,  arguo,  is,  argu- 
mentis aliquid  probare.  ||  Donar  indici  ó  mostra  de 
alguna  cosa,  com  la  vivesa  dels  ulls  argüeix  la  dol 
mgem.  ArgiUr^prohar.  Indico,  manifesto^  as.  ||  ant. 

lEPÉNDRBR. 

ARGÜIRSE.  V.  r.  Inferirse.  Argüirse.  Deduci, 
inferri. 

ARGULL.  m.  ORGULL. 

ARGULLÓ8,  A.  adj.  ant.  AGur,  ingeniós.  ||  or- 
gullós. 

ARGULLOSAMENT.  avd.  m.  ant.   agudament, 

INGINIOSAMENT. 

ARGUMENT,  m.  Rabó  ú  objecció  segons  las  re- 
gles deia  lògica.  Argumento.  Argumentum,  i,  argu- 
mentatio,  nís.  ||  L*  assumpte  ó  matèria  de  alguna 
obra.  Argumento.  Peristasis,  is,  argumentum,  i.  || 
Lo  resumen  del  poema  ó  cant  que  's  sól  posar  al 
principi  de  ell.  Argumento»  Periocha,  s,  argumens 


•  è 


.,-^_.   j^mv,.  Ariminensis,is 


"-    ^-  -   --       -     '  -■     -    -■  "■  AWHrenCA.    f.    Ari  de   contar.  iriímííÍM 

Ui. -.".-•:  .-  :•.ajamtii^.n•  CA.  ajj.  ^^  perlanv  à  h 


•*-■*-■-   •-••••   -    "«^  .._     ,^-    -.    ,.-^-.:.:•rV"*"^"«^«•  II  Professo: 

"^*^  -  ri>-!«..%      Capell.  3 
-^3^?;.^.-'^^^",*^'^  '''  Alexandria,  qn. 
í^  -  ■ .  i  •  ''     •     •    •       •  —  :    ■    '     "     ••.:..;.:.'  •■'""•*""-''  "'«eh  rigorós.  ir«. 


JUIGC-Kí-VT  4^^.        »   ...  -        -  -       ^  -  -  ■  ;     ■  -  ^a  ea  ^  enecia,  etc.  es  lo  milj 


Tia--     i-i-í 


AmGniÈxT.vcca^  x.  -  -     .-■■'■  -■■  -  ■       a^JSTx^ta.  =.  amstocmtich.  í. 


■:      .  -^  -*  •  ^Jí<f«m«í,.  Morè  aristo- 


I  I       ^K   »^IF•..__->  ■■■  '" 


:     .... .. ..-  •/,  ,:..  ..f  "*'o«^™iicos.  (I  Parlida- 

. .;  :  .- -  -'•  •   ■^'■•'3.  ^rwíócrair,.  Arislo- 


;.. '  •.:;:..  V  .  :        AM>-TX»OIOaL4ciA.  f.  G.bern  eomposíde 


j.x  .:  ^  :•  :: 


AaL\D\£L^.  f  ;.  ^^   ri  i.--..-   i-         AMSrTODEllOCaÀTlCAlliarr. adv.  m  irií- 


ARIDAMEVT.  -.    .-.  ii".  -il^iM.  *  !:>X-nl:c:>.  *  ^nsigae 

ARIDESA,  f  V  '      AUSTOL.  =:.  «I  U  poDta  inferior  de  la  llan 

ABIDITAT.  í  ^r.  .  i^::-i.:  cran  d-  !>   terra.     si.  r  <■'*■.  rr^::  v  Conta*,  i. 

an-ersas  espècies, 
•  y  díuheo  tè  la 
'/ww.  Aristolochia, 

qae  perlany  al 

usur'i-'/.  ui-jj-'p  Aríslotí!.  Arííí.•f'' iV.'.  Ari<iolelicus 

AaiCS.  ïíi  í/»  priífi  r  ..i;.']»-  iJ-1  y/rihcli,  que  cor-  ,  ARXSTÓTIL.  13.  Nom  de  un  famós   filosoo  an- 

fí-'j;;..  ;il  ff»'    '' '  ;■.'.      *.ri'•'  Ari-,  Mi-.  !  ijch.  Ari»'- r''.>\  Arisiolelos.  is.  "  aslron.  CJana  de 

Any»;rA.Í  «I   'I-    m  Àri^to.  Oiiii'iHumU.  :\;.  I  la  Ilunií.  qiie  preníTue  1  nom  de  dil  filosòp   Aritò^ 

Anii^TAHr,  A.  i-ij  l*'-i  '.'iiiví-fil  ;il  .'iiifíl•.•.  Arim-  i  t^ks.  Aiislotele>.  is. 

Tl'/  A.ir';./Mi:  ARITJOLS.  m.  Eupa  espinosa.   ZanapaniUa, 

riMM.tll'i:.  S'  ' 'I '»|i  l'U  I  lli  iiii.i  lii/r.i  \\itifç''i  f[iif;   re* 

rtl'il  r.fi  ;i)i  riMil  |ii'   •  Ji  lli    fi  llu  I  r,|,il  i•ii  fonilil    flfï     UH 

íJili•lí'  nMillfi.  lli-  iiliniil  |iinii/fiii-  I  nom.  ArifU'.  Ca- 

IhiIm'.  i.  ilíii  ■■.  i•li-:^  rilIlKllii  liifii  liilM. 

A llir, li,  fVA.  íi(l)   .'iiwiiM'iiil  lli  r;i|i  dt;]  Iw.  Àrie- 

fi  tlii        Al  illt  í  llll.a 


lilin     Alil'lillll•l 


Aspfia  «milax. 

ARITMÈTICA.  T.  arismética. 

ARITMÉTICH,  CA.  adj.  arisméticd. 

ARJAN.  III.  nàui.  Basló  ab  que's  goberna  *1  rimo 
dl»,  l;i  nan.  Caha.  .Mímica,  iv, 

arlequí,  ni.  Graciós  en  las  companyías  it 
volalíns.  Arlequin,  Alapísla,  a;. 


ÀBM 


CkThLk. 


f.  Paraula  ó  aeció  de  arlequí. 
.  AlapistaD  factam  sive  dictam. 
cmfET.  m.  d.  Arleqüinillo.  Mimus,  i. 
m.  ant.  akcibot. 

f.  ant.  DioPEBU.  II  ant.  aecabote- 


Os 


m.  ant.  dropo,  beibó. 
f.  Tot  genero  de  instrument  pera  ofèn- 
^1  coDlrari,  y  pera  defensarse.  Arma,  Arma, 
«,£ri5. 0  ant.  animí. 
^4jiA,  AL  ÀUf A.  exp.  Pera  prevenir  à  las  tropas 
Ptngan  las  armas.  Al  armaj  al  arma,  à  las 
Ad  arma. 

ILAXCA.  La  que  no  es  de  foch,  com  lo  punyal, 
ma  blanca,  Mrea  arma. 
Jà  DEFENSIVA.  La  que  serveix  pera  guardarse 
^sferidas  que  pót  fér  l' enemich,  com  1'  escut. 
defensiva,  Tegentia,  tuentia  arma. 
DE  FOCH.  La  que*s  carrega  ab  pólvora,  com 
Wjslola,  elc.  Arma  de  fuego,  Ignea,  ignifera,  igni- 
a  arma. 

FALSA.  L'  acometiment  fingit  pera  enganyar 
eoemichs.  Arma  falsa.  Fallax  bellí  signum. 
OFENSIVA.  La  que  es  à  propòsit  pera  ferir, 
espasa,  escopeta.  Arma  ofensiva,  Impugnantia, 
ntia,  ictom  inferentia  arma. 
^iHA  TiBADissA.  Lo  que's  tira,  com  la  fletxa,  adart, 
•*c.  Amar  arrojadiza.  Arma  projecti  tia. 

A  ABBIE8I  loC.  ant.  AL  ARMA. 

*-^Aa  ÀB  AftMBS.  ant,  Juego  de  armas,  vestir  armas. 

AMMks,  f.  p.  Las  tropas  ó  exèrcit  de  alguna  polén- 

^.  ifiMj.  Copi®,  arum,  agmina,  um.  ||  Los  medis 

P^ra  coosegnir  alguna  cosa,  com  jo  no  tinch  mès 

^M^S  qUe  la  rabò.  Armas,  Yia,  s,  facultas,  atis.  || 

Las  íosfgnias  de  que  usan  los  nobles  en  sos  escuts 

pera  distingí rse  uns  de  altres,  y  també  *8  diu  així  *\ 

vateix  escut,  y  los  de  regnes,  provincias,  etc.  Àr- 

ímu.  Familic  teasera,  gentililia  signa.  ||  Las  que  s' 

Havan  antiguament,  com  morrió,  peto,  espaUlera^ 

fk.  Armas,  Arma,  orum. 

àiHAS  FALSAS.  Las  quo  són  contra  las  reglas  del 

hsó.  Armas  falsas.  Adulterina  insígnia. 
u  us  AiMAB  EN  LAS  MANS.  loc.  A  puut  pera  fér  la 

IKrra.  Cor  las  armas  en  la  mano.  In  armis,  armis 

Mitroctum. 
Diixa  us  AtMAs.  fr.  Retirarse  del  servey  de  la 

ailicia.  També  s*  usa  quant  estant  la  tropa  sobre 

itt  irmas  las  arrima  pera  descansar.  Dejar  las  ar^ 

au.  Arma  deponere. 
mscansab  sobre  las  armas.  mil.  Apoyar  lo  fusell 

n  terra  al  costat  del  peu  dret.  Descansar  sobre  las 

'"Ml.  Armis  incumbere,  inniti. 
W9AR  ABMAS  AL  ENEMICH.  fr.  mct.  Douar  medis  à 

«Itreeo  perjudici  del  mateix  que  'Is  dóna.  Dar  or- 

*«  conira  si.  Alieni  arma  in  propriam    pernicien 

mu  AMMàs  EN  cuBEATA.  loodf^^^Wnrse  *l8 
'e  li  nan  pera  combàlrer.  liiCMlV  y^  Pr cb- 

P>«lio  ad  pugnam.     _^        1 


ARM  128 

DONAUB  1  Lifl  AiMAs.  fr.  Fèrse  militar  Darse  d  las 
armas.  Ddre  nomen  militia}. 

ENTRBGAR  LAS  ARMAS.  fr.  met.  ABAIXAR  CÀLSAS. 

ESTAR  SOBRE  LAS  ARUAS.  fr.  Eslar  la  tropa  previn- 
guda pera  lo  que  pól  esdevenir.  Efitar  sobre  las  ar^ 
mas.  In  armis  esse,  stare. 

FÉR  ABMAS.  Pelcap.  Bacev  armas.  Prupüari. 

FÉRSB  i  us  ARMAS.  Acostumarsc  à  són  exercici, 
Hacerse  d  las  armas.  Arma  exercere.  j|  Acostumarse 
y  acomodarse  à  lo  que  obliga  la  necessitat.  Hacerse 
d  las  armas.  Aliquorum  mores  sequi. 

FESTA  DE  ARMAS.  Joch  dc  armas.  Fiesta  de  armas, 
Trojanus  armorum  ludus. 

FET  DE  ARMAS.  Uassauya  militar.  Becho  de  armas. 
Res  bello  gesta,  bellica  facinora. 

JUGAR  LAS  ARMAS.  Esgrimír  pera  exercitarse.  Jugar 
las  armas.  Armorum  usus  in  ludo  exercere. 

LAS  ARMAS  Y  DINERS  SI  NO  's  SABEN  MANEJAR  NO  VALBN 

RES.  ref.  Ensenya  que  si  no  se'n  fà  bon  us  són  per- 
judicials. Armas  y  dineros  buenasmanos  quieren,  Doc- 
tas  arma  manns,  doclasque  pecunia  poscit. 

MEDiR  LAS  ARMAS.  mil.  Pclear.  Ife^ír  las  armas, 
Gontendere  ferro. 

PASSAR  PER  us  ARMAS.  Fuscllar  à  algú.  Pasar  por 
las  armas,  arcabucear.  Aliquem  capi  te  damnatum 
catapultarum  supplicio  aílicere. 

PÉNDRER  LAS  ARMAS  CONTRA  DE  ALGÚ.  fr.  DCClaràr- 

seli  contrari,  y  férli  guerra  com  à  enemicb.  Tomar 
las  armas  contra  uno.  Contra  aliquem  arma  sumere. 

PRESENTAR  LAS  ARMAS.  mil.  Fèr  ab  ellas  los  bonors 
deguts  als  superiors  de  sargento  en  amunt.  Presentar, 
tomar  las  armas.  Militares  bonores  armis  tribuere. 

RENDIR  LAS  ARMAS.  fr.  Fèr  la  infanteria  'Is  bonors 
militars  al  Santíssim  Sagrament,  posant  à  terra '1 
genoll  dret  y  *1  fusell  inclinat  Üns  à  terra.  Rendir 
las  armas.  Armas  submiltere  honoris  causa.  |j  En- 
tregar  los  vensuts  las  armas  al  vencedor.  Rendir  las 
armas.  Yictori  cedere. 

VENIR  A  us  ARMÀS.  fr.  Renyir,  pelear.  Llegar  d  loi 
armas  ó  d  las  manos.  Pugno,  dimico,  as,  manus 
conserere. 

VETLLAR  us  ARMAS.  fr.  Guardarlas  fent  cenlinella 
tota  la  nit,  lo  qui  havia  de  sér  armat  caballer. 
Velar  las  armas.  Ante  arma  excubare. 

ARMADA,  f.  ant.  bxéiícit.  ||  Conjunt  de  tropas 
marílimas.  Armada.  Classis,  is,  navalis  exercitus. 

ARMADOR,  in .  Capi  la  de  una  nau  armada  en  guer- 
ra. Armador.  Navis  instructor.  ||  Corsari.  Armador^ 
corsario.  Pirata,  a?.  ||  Qui  allista  mariners  pera  pescar 
balenasy  bacallà. ArmíKÍor.Naviculatorum  instructor. 

ARMADURA,  f.  Las  pessas  de  ferro,  etc.  que 
veslian  antiguament  los  miiilars.  Armadura,  Arma- 
tura,  vd,  armamenta,  orum. 

ARMALÀ.  f.  Planta,  gamanà. 

ARMAMENT,  m.  Preparatiu  de  guerra.  Arma-^ 
mento.  Bellicusapparatus.  Q  Títol  de  un  comte  que  s 
acostumava  obriren  los  llibres  de  comers,  carregant 
los  gas  los,  com  sous  dels  mariners,  compra  de  víures, 
elç.  ArtmiwwKo, Navium  ralionis  expens»  suppulati. 


126 


ABM 


DIGGIONÀfil 


ARM 


ABMAR.  V.  a.  Donar  las  armas  à  algú.  També 
8'  usa  com  recíproch.  Armar,  Armo,  as,  armis  ios- 
truere.  ||  Aparellar  un  bastiment  pera  fór  guerra. 
Armar,  Navem  proelio  pararé.  ||  Provebír  à  algú 
del  necessari  pera  alguna  empresa.  Armar,  Neces- 
sariis  rebus  aÜquem  instrnere.  ||  Disposar,  combo- 
yar ,  formar  alguna  cosa,  com  auiae  un  ball, 
j)let,  brega,  etc.  També  s*  usa  com  recíprocb. 
Armar,  Molior,  iris.  ||  Juntar  las  parts  de  una 
màquina  ó  compóndrerla.  Armar.  Ordino,  as.  || 
Fér  créurer  mentidas,  entabanar  de  cap.  Armaria 
con  qneso,  cargar  de  cabeza,  embomr,  Insídias  alícui 
tendere.  ||  Encurlar,  posar  las  cartasde  certa  manera 
pera  poder  fér  trampas  y  guanyar.  Armaria.  Frau- 
dibus  et  dolis  ludo  uti.  ||  adornar.  Q  Posar  llassos  ó 
trampas  pera  fér  cassera  ó  pesca.  Armar,  Laqueos 
aptare.  ||  Fér  trabícions,  valerse  de  alguna  treta  pera 
enganyar  à  algú.  Armar.  Inierverto,  is.  ||  Posar  à 
punt  alguna  cosa  pera  usar  de  ella,  com  V  arcb,  la 
ballesta,  etc.  Armar,  Paro,  as.  ||  Commóurer,  animar. 
Armar.  Gommoveo,  es,  suscito,  as. 

ARMAR  CARAUER.  fr.  Ycstir  lo  Rcy  à  un  caballer  ó 
à  altre  las  armas,  practicant  certas  ceremonias. 
Armar  d  alguno  Caballero,  Equitem  inauguraré,  novo 
equiti  bladium  cingere. 

ARMAR  uABiAS.  loc.  uàut.  Enverçar  gavias, 

ARMAR  DE  PUNTA  EN  BLANCH,  fr.  Armar  de  cap  à 
peus.  Armar  de  punta  en  blanco,  Perarmo,  as,  à  ca- 
pite  ad  calcem  armis  tegere. 

ARMARI,  m.  Gaíxó  de  fusta  ab  sos  manyells 
pera  posar  roba  y  altras  cosas.  Armario.  Armarium, 
reposi torium,  ii.  ||  Yuyl  en  la  paret  ab  manyells  y 
portas  com  una  finestra  pera  guardar  las  cosas. 
Alacena,  Rísus,  i.  H  llibreria. 

ARMARIET.  m.  d.  Armario  pequeno,  Armarium 
parvulum. 

ARMARINTO.  f.  Planta,  '1  fruyt  de  la  qual 
bullit  serveix  pera  tenyir  los  cabells  de  groch  dau- 
rat. Armarinto.  Chachrys,  os. 

ARMARSE.  V.  r.  Aparellarse  pera  la  guerra. 
Armarse,  Se  ad  bellum  pararé. 

ARMAT,  DA.  p.  p.  Armado,  Armatus.  0  Los  que 
fan  de  soldats  romans  en  la  professo  de  la  semana 
santa.  Armado,  Armatus  homo.  ||  apercibit,  apare- 
llat. II  estafer.  [|  Entabanat  de  cap.  Levantado  de 
cascos,  Spe  inani  suggestus. 

armat  DB  punta  en  BLANCH,  y 

armat  de  tots  punts.  fr.  Armat  de  cap  à  peus. 
Armado  de  punía  en  blanco,  Gastrametatus,  perar- 
matus. 

ARMATOA.  m.  ant.  Ingeni  ab  que  s' armavan 
las  ballestas.  Armatoste,  empulgueras,  Ballistae  nervi 
extrema. 

ARMAT08TA.  f.  Màquina  ó  moble  grosser  y 
pesat,  que  serveix  roès  de  embràs,  que  de  profit. 
Armatoste.  Ingens  et  inutilis  moles. 

ARMEIG.  m.  Lo  conjunt  de  pessas  que  forman 
alguna  cosa.  Armas,  armazon,  armadura,  Fnnda- 
mentum,  i. 


ARMEJAR.  v.  a.  ant.  y  derivats,  pblbab 
ARMELI.  m.  ant.  y 
ARMELIN.  m.  ant.  arminto. 

ARMELLA.  f.  ANBLLA.  1. 

ARMELLETA.  f.  d.  Armelluela,  Parvns  a 
ARMENI,  m.  y 

ARMÉNIGH.  m.  Natural  de  Armènia,  ] 
Àsia.  Armenio.  Armenius,  il. 

ARMER.  m.  Qui  fà  armas.  Armero.  £tui 
is,  armorum  faber.  ||  Qui  cuyda  de  las  armas 
ro,  Armorum  custos.  ||  Espècie  de  perxa  en  1 
sos  de  guàrdia  pera  col-locar  los  fusells  ab  i 
ció.  Armsro.  Glalhrum,  i. 

ARMER  MAJOR.  Oficíal  quc  guarda  las  armas 
armeria  real.  Armero  mayor,  Regii  armentar: 
fectus. 

ARMERIA,  f.  Llocb  ahont  se  guardan  lai 
per  curiositat  ó  per  ostentació.  Armeria,  Ai 
rium,  ii.  II  L'  art  de  fabricar  armas.  Armer 
arma  fabricandi.  ||  La  ciència  heràldica.  Arme 
clarandi  et  ordinandi  gentilitia  stemmata  a 

ARMES.  f.  pi.  ARMAS. 
armí.  m.  ARMINTO. 

ARMÍFER,  A.  m.  y  f.  poèt.  Qui  porta 
Armíferoj  armigero,  Armiger,  i. 

ARMILLA,  f .  Pessa  de  roba  que's  porta  a 
al  cos  de  vall  la  casaca,  etc.  Almilla.  Snbnc 
thorax,  acis.  ||  ant.  anelu.  ||  brassalbt. 

ARMILLAR.  adj.  S'  aplica  à  la  esfera  ce 
de  círculs,  que  representan  los  princípaL 
consideran  en  lo  cel.  Armilar.  Armillaris  spl 

ARMILÚ8TRIA.  f.  Festa  dels  romans 
qual  sacrifica  van  armas  al  so  de  trompetas. 
lustria,  Armilustrium,  ii. 

ARMINI.  n.  p.  Heretge  calvinista,  oposat 
calvinista  dit  Gomaro.  Arminto.  Arminins,  ii 

ABMINTO. 

ARMINTATy  DA.  adj.  Lo  que  pertany 
minyó.  Armilíado,  Ad  vellusponticum  perÜiM 

ARHOIVTO.  m.  Espècie  de  mustela  de 
deu  polsadas  de  llarga,  de  color  blanch,  m 
cua  que  tè  'I  cap  negre,  y  es  quasi  tant  Úarj 
tot  lo  cos.  Armino.  Ponticus  mus.  ||  La  pell 
animal.  Armino,  Pontíci  muris  pellis.  ||  En  lo 
figura  à  manera  de  mosquetas  negras,  qat 
camp  blanch  imítan  las  pells  y  cuas  dels  ar 
verdaders.  Armino,  Ordo  velleris  pontici. 

ARMINYÓ8,  A.  adj.  armintat. 

ARMIPOTENT,  A.  adj.  poèt.  Valent,  g 
Armipotenle.  Armipotens. 

ARMISTICI,  m.  Suspensió  de  armas.  Art 
Inducííc,  arum. 

ARMOLL.  m.  Planta  inculta  de  la  altun 
païm,  las  fullas  triangulars,  relalladas  6  un 
per  sa  vora,  y  las  flors  mòlt  pelitas  y  verAs 
planta;  naixen  apinyadas  en  ï  extrem  de  k 
En  vàrias  parts  las  cultivan  y  se  las  menja 
gada,  armuelle,  olino,  Ghrysolachantuí,  i 
plex,  icis. 


ARO 


ABHONI.  m.  y 

ARMONIA.  f.  y  sos  derivats,  hulmonu. 

ABMONIAGH.  f.  àmoniích. 

ARMOBIAL.  m.  lodice  de  armas  de  noblesa. 
Àrmorial,  Geolílitíomm  insigniam  index. 

ARBfUSSA.  f.  Espècie  de  esclavíoa  que  porlan 
los  ecclesiàstichs  demunt  del  sobrepellís.  Muceta.  Hu- 
merale  amicolam. 

ARNA.  f.  Tinya,  cuch  qoe  rosega  la  roba.  Poli- 
Ua,  Tinea,  blathea, ».  Q  Bach  de  abellas.  Colmna^  y 
ama  p.  Ar.  Yas,  asis,  alveos,  i.  Q  met.  Lo  que  me- 
■oscaba  ó  destniheix  insensiblement  alguna  cosa. 
FoHlla.  Qaod  sensím  nocet. 

sÉR  CN  A&Ni.  fr.  met.  Se  dia  del  qae  es  mòlt  as- 
tot,  via.  Ser  muy  redomado,  Yersutum  esse. 

TftiniER  us  lENÀS.  fr.  Desapolillarse.  Tineam  de- 
pellere. 

ABNAMENT.  m.  TíiCTÀDUai. 

ABNAR8E.  v.  r.  met.  Deterioràrse  la  roba  y  al- 
tre genero.  Àpolillarse,  Corrompo,  is,  deteriorem 
fierí. 

ARlf  AS.  f.  Planta  perenne  de  un  peo  à  peu  y 
mitj  de  alsada,  fuUas  enteras  y  flors  grans,  blavas  y 
en  sòo  centro  grogas.  Se  cultiva  per  adorno  en  los 
jardins.  Amelo.  Amellos,  i. 

ARNAT,  DA. p.  p.  ÀpoliUado,  Gorruptus.  j]  adj. 
met.  Carn.  Picat  de  verola.  Tiroknto.  Papulis  nota- 
tos. 

ARNAU.  n.  p.  de  home.  Àrnaldo,  Àrnaldus,  i.  Q 
VameL  Daniel,  is.  j]  Nom  de  família.  Arnau.  Arnal- 
dos,  í. 

ARNER.  m.  ter.  aocell.  botiguer. 

ARNERA.  f.  mil.  Teixit  de  vímets,  ramas,  etc. 
eo  figora  de  cilindro  de  cinch  à  sis  peus  de  alt  y 
qoatre  de  ample,  '1  qual  ple  de  terra  serveix  pera 
defensarse  del  fochdel  enemích.  Ceston.  Yiminei  lo- 
nes terra  oppleti  corbes. 

ARNERADA.  f.  Lo  conjunt  de  arneras  col-lo- 
eadas  en  disposició  de  defensar  als  que  manejan  la 
artiUeria.  Ceitonada,  Gorbibus  terra  factis  instructa 
monitio. 

ARNÉS.  m.  Conjunt  de  armas  de  cer,  defensivas, 
qoe's  vestian  ab  corretjas  y  sivellas  los  antichs.  Ar- 
fUs,  Anna  (ora,  as.  ||  met.  cirDAL.  bens. 

àKxta  DB  FOGtER.  f .  Certa  bossa  brodada  que  solian 
portar  los  caballers  penjada  del  cinter. 

BLiscHCiR  DEL  àrués.  loc.  Goutar  valentias  falsas. 
tíúswar  del  arnés.  Blaterari,  virtotem  verbis  non 
fictis  ostentaré. 

ARNE8ES.  m.  pi.  ant.  Materials  de  guerra.  || 
Tren  de  hatir, 

ARNETA.  f.  d.  met.  TnrTETA.  ||  f .  d.  Petit  boch 
de  abellas.  Colmenita.  Alveare  minos. 

ArnIGA.  f.  Tabaco  de  montanya,  talpica,  herba 
capital.  Tahaco  de  montana,  dmica,  Arnica,  a;. 

ARO.  m.  Planta  de  la  altora  de  on  peu  y  mitj, 
las  fàllas  naixen  de  la  arrel  en  figura  de  sageta,  y 
del  mitj  de  ellassort  ona  cama  ab  las  flors  en  sòn 
eitrem.  ArOf  Kato.  DracQptiam,  ii. 


CATALÀ.  ARQ  127 

AROL.  m.  En  los  jardins  lo  compartiment  ó  part 

de  terra  posada  en  quadro.  Cuadro.  Àrea,  areola,  ae. 

AROMA.  f.  Flor  del  aromer.  Aroma,  Aroma,  tis. 

II  AROHATICnS. 

AROMATARI.  m.  ant.  apotecari. 

AROmAtich,  CA.  adj.  Lo  que  fà  fragància,  y 
conté  oli  volàtil.  Aromaiico,  Aroma tarius,  aromati- 
cus,  myrinus. 

AaoMATicHs.  m.  pi.  ant.  Drogas  olorosas.  Aroma, 
Aroma,  tis. 

AROMATIGITAT.  f.  Qualitat  aromàtica.  Aro- 
maticidad.  Aroma tí cus  odor. 

AROMATIZAGIÓ.  f.  La  acció  de  aromatizar. 
Aromalhacion,  Odoratio,  nis,  aromatum  profusió. 

AROMATIZAR.  V.  a.  Comunicar  fragància  à  al- 
guna cosa.  Aromatizar,  Odoro,  as,  aromatibus  pro- 
fundere. 

AROMER.  m.  Arbre  de  vint  peus  de  alsària,  las 
brancas  cubertas  de  espinas,  y  las  fullas  compostas 
de  altras  petitas;  las  flors,  que  són  unas  boletas  gro- 
gas de  mitja  polsada  de  diàmetre,  despedeixen  on 
olor  fort  y  agradable.  Aromo,  Aromàtica  arbor. 

ARON.  m.  Arca  en  que  'Is  jubéus  guardan  los 
llibres  sagrats.  Aron.  Aron,  is. 

ARONDETA.  f.  ant.  orbnbtà. 

ARPA.  f.  HARPA.  II  Las  arpas  dels  animals.  Zarpa, 
Manus  adunca.  ||  met.  fam.  ma. 

ciuRSR  k  LAS  ARPAS.  fr.  mct.  fam.  Càurer  en  po- 
der de  algú.  Caer  en  las  manos.  In  jus  alterius  ve- 
nire. 

GENT  DBL  ARPA.  fr.  fam.  TÍNYETA. 

posARU  k  ALGÚ  LA  ARPA  SOBRE.  fr.  mct.  Xarparlo. 
Prender,  echar  mano.  Alicui  manum  injicere. 

TOCAR  LA  ARPA.  fr.  met.  fam.  robar. 

ARPAGH,  GA.  adj.  asprb. 

ARPADA.  f.  Esgarrapada.  Arpadura,  arano,  r(w- 
guiío^  garfada.  Unguium  vulnus. 

ARPANA.  f.  naut.  Gronxament  de  la  nàu.  ir- 
fada.  Navis  à  puppi  in  proram  nutatio. 

ARPAR.  V.  a.  Péndrer  ab  violència.  Agarrar, 
Manu  capere.  ||  Esgarrapar.  Arpar ,  aranar.  Dila- 
nio,  as,  unguibus  laceraré. 

ARPEGI.  ro.  mús.  Sacudíment  del  arquet  pas- 
sant per  las  cordas.  Arpegio,  arcada.  Concutio,  nis* 

ARPELLAS.  f.  pi.  ARPI  AS.  II  GARFIS. 

ARPER,  A.  m.  f.  Qui  toca  la  arpa.  Arpista.  Sam- 
bocos,  sabucus.  i. 

ARPIAS.  f.  pi.  Fanga.  Laya.  Pastinum,  i.  0  Ao- 
cells  que  fingiren  los  poetas,  monstruosos,  cruels  y 
bruts,  ab  la  cara  de  donzella,  y  '1  demés  de  aocell 
de  rapinya.  Arpia.  Harpya,  íb.  ||  rampí. 

ARPILLERA.  f.  XiRPALLBRA. 

ARPIÓ.  m.  ARPO. 

ARPISTA.  m.  ARPER.  II  met.  tintità. 

ARPO.  m.  Instrument  ab  un  mànech  de  fosta,  y 
al  extrem  un  ferro  de  tres  puntas,  la  del  mitj  pera 
ferir,  y  las  altras  dos  enganxadas  pera  agarrar  la 
pesca  ó  presa.  Arpon,  fisga.  Harpago,  nis. 

ARQUEBHNBAT.  m.  La  digoiut  del  arqoebiflbé 


128 


ARR 


DICaONARI 


ARR 


y  '1  districte  de  sa  jarisdicció.  Àrzohispado,  Archie- 
píscopatas,  us. 

ARQUEBISBE,  m.  Prelat  ecclesiàstich,  princi- 
pal de  nna  província  ó  regne.  Arzobispo,  metròpoli- 
tano.  Archiepíscopas,  i. 

ARQUEJADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  arqueja.  Àr- 
queador.  Arcaator,  is. 

ARQUEJAR.  V.  a.  Formar  eo  figura  de  arch. 
Arquear.  Arcuo,  as.  ||  Amidar  la  capacitat  de  las  em- 
barcacions. Àrquear,  Navis  alveum  dimetiri. 

ARQUER,  m.  Qui  tira  fletxas.  Fleehero,  Sagitta- 
rius,  ii,  arcitenens,  entís. 

ARQUERA.  f.  ant.  bspitllbrí. 

ARQUET,  m.  Verga  prima  y  corba  en  un  de  sos 
extrems,  en  los  quals  s'asseguran  las  cordas  pera 
tocar  lo  violí,  etc.  Arco,  Polsabulum,  plectrum,  i.  || 
Pera  las  albardas.  Barra.  Glitellarius  arcus. 

COP  DE  ARQUET,  fr.  ARPBGI. 

ARQUETA,  f.  d.  Arqueta,  arquilla,  Arcula,  ffi. 

ARQUETEGLIN.  m.  ant.  rbfbtonbr. 

ARQUETG.  m.  En  lo  ram  de  hisenda  recort  dels 
caudals  extstenls  en  caixa,  examinant  antes  aten- 
tament sòn  balans.  Arqueo,  arqueaje.  Gazophilacii 
recensió.  Q  Mida  de  la  capacitat  de  una  nau.  Ar^ueo. 
Alvei  navium  dimensió.  ||  La  acció  y  efecte  de  ar- 
quejar.  Arqueo.  Arcuatío,  nis. 

ARQUIEPI8CX>PAL.  adj.  Lo  que  pertany  al 
arquebisbe.  Arzohispal,  arquiepiscopal.  Arcbiepisco- 
palis. 

ARQUILLA.  f.  d.  Eseritorio,  papelera,  Scrinium, 
carthophylacíum,  ii. 

ARQUIMESA.  f.  Espécie  de  escriptori  de  las  se- 
cretarias.  Arquimesa,  Ghartarum  theca. 

ARQUITECTE,  m.  y 

ARQUITEGTO.  m.  Mestre  pera  fér  edificis,  ir- 
quitecto.  Architeclus,  i. 

ARQUITEGTÓNIGHy  CA.  adj.  Lo  que  pertany 
à  la  arquitectura.  Arquitectónico.  Architectonicus. 

ARQUITECTURA,  f.  L'  art  de  construhir  edifi- 
cis. Arquitectura.  Archítectura,  archi tectònica,  «. 

ARQUITRAU.  m.  La  part  de  la  cornisa,  la  qual 
descansa  inmediatament  sobre  '1  capitell  de  la  co- 
lumna. Arquitrabe.  Goronae  pars  inferior. 

ARRABAL.  m.  Població  ó  barri  mòlt  prop  de  la 
ciutat  ó  vila  populosa,  y  també  V  extrem  de  algun 
poble  gran.  Arrabal.  Suburbium,  ii. 

ARRABALER,  A.  adj.  Qui  viu  en  V  arrabal. 
Arrabalero,  Suburbanus. 

ARRABASSAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  arra- 
bassar. Roza,  Fricatio,  rossio,  nis. 

ARRABASSAR,  v.  a.  Arrancar  las  matas  de  un 
terreno  pera  cultivarlo.  Rozar,  Expurgo,  runco,  as. 
II  Arrancar  los  seps  de  una  vinya.  Descepar,  Yites 
extirparé,  evellere.  ||  Arrancar  de  soca  y  arrel  los  ar- 
bres de  algun  terreno.  Descepar.  Extirpo,  as,  everlo, 
Í8.  II  Arrancar  las  matas  de  soca  y  arreí.  Desmaiar , 
descuajar,  Stirpo,  eradico,  as.  ||  Arrancar  alguna 
cosa  ab  violència,  com  un  clau,  una  dent.  Sacar ^  ar- 
rmm,  Aofero,  en.  |  Obligar  i  donar,  con:  li  ns 


ARRiBisAR  lo  diucr.  Sacar,  Extorqueo,  es,  exigo,  is. 
II  Péndrer  una  cosa  ab  violència.  Arrehatar.  Bapto, 
as,  rapio,  is.  |  met.  Tràurer,  com:  ARRABAiAAla  àni- 
ma del  COS.  Sacar,  arrancar,  quitar.  Aufero,  en, 
eripio,  is.  Q  Obligar  à  algú  à  dir  lo  que  tè  ocult.  Sth 
car,  Occulta  elicere,  exprimere.  ||  ter.  abtigíi.  | 
nàut.  Passar  navegant  mes  enllà  de  alguna  embar- 
cació ó  altre  punt  en  que  bi  ha  alguna  dificultat.  Èt- 
basar.  Navigando  praetergredi. 

ARRABASSAT,  DA.  p.  p.  Descepado,  rozúdo, 
Eradicatus. 

ARRABATAR.  V.  a.  ant.  Derribar,  Demo,  is, 
ere.  Q  ant.  Dar  rebato. 

ARRABIAR.  V.  a.  EÀBUR. 

ARRABIAT,  DA.  adj.  enríbiat,  ribiós. 

ARRACADA,  f.  Cada  un  dels  dos  penjants  qae 
las  donas  porlan  en  las  orellas  per  adorno.  Arraca- 
da,  pendiente.  Inauris,  is.  ||  pi.  met.  fam.  Fills  petits. 
Pequenuelos,  hijitos.  Filioli,  orum. 

ARRACADETA.  f.  d.  Arracadilla.  Parva  inauris. 

ARRACONAMENT,  m.  Retiro.  Becogimiento.  Re- 
cessus,  us. 

ARRACONAR,  v.  a.  Posar  alguna  cosa  en  un 
racó.  Arrinconar.  In  angulum  aliquid  conjicere.  | 
Arrimar  ó  deixar  alguna  cosa  per  inútil.  Arrimar, 
arrumbar.  Depono,  derelinquo,  is.  ||  Arrimar  una  co- 
sa à  altra  pera  mantenirse.  Arrimar.  Applico,  as, 
admoveo,  es.  ||  Privar  à  algú  del  empleo,  confiansa  ó 
favor  que  gosava.  Arrinconar.  Amoveo,  es,  negligo, 
is.  II  ter.  RETIRAR.  II  Xafar  à  algú  en  la  conversació. 
Arrambar.  Verbis  superaré. 

ARRACONARSE.  v.  r.  Posarse  en  un  racó.  Ar- 
rinconarse.  Abstrudi.  ||  Arrimarse.  Arrimarse.  Incnm- 
bo,  is,  innitor,  eris.  ||  met.  Retirarse  del  tracte  de  U 
gent.  Arrinconarse.  Ab  hominum  societate  recedere. 

ARRACONAT,  DA.  p.  p.  Arrinconado.  Abstru- 
sus. 

ARRAHONAR.  v.  a.  ant.  y  derivats.  MfRiHoifiE. 

ARRAIX.  m.  Capità  de  nau  morisca.  Arraez. 
Mauricoï  navis  praefectus,  dux. 

ARRALAR.  V.  a.  ARREL iR. 

ARRAJARSE.  V.  r.  Llansarse  ó  tirarse  ab  ímpe- 
tu. Arrojarse.  Sese  immiltere. 

ARRAMANGAR.  V.  a.  ARREMANGAR. 

ARRAMBAR.  V.  a.  Arrimar  una  nau  à  altra. 
Abordar.  Navím  navi  applicare.  ||  arrimar. 

ARRAMBAT,  DA.  p.  p.  Abordada.  Adpulsus. 

ARRAMBATGE.  m.  La  acció  de  arrambar. 
Àlordaje.  Navium  congressio. 

ARRAMIMENT.  m.  ant.  L'  acció  de  desafiar  6 
emplassar.  Emplazamiento.  Gitalio,  diei  indictio. 

ARRAMIR.  V.  a.  ant.  arremir. 

ARRAMBLAB.  ▼.  a.  met.  Emportàrsenho  tot 
ab  violència.  ArramUar.  Cuneta  verrere. 

ARRAMBLAT,  DA.  p.  p.  Arramblaio,  Versns. 

ARRAN.  m.  adv.  Per  la  arrel  ó  jnot  à  ella. 
A  raiz,  cercen  ó  d  cercen,  Radicitus,  à  stirpe. 

ARRAN,  ARRAN.  m.  ad.  Taut  juut  à  aitra  cosa  que 
no  paga  oalurer  ree.  À  raitz.  Ad  radioem.  |  Se  diu  de 


ARR 


CATALÀ. 


ARR 


129 


HI  eosa  plena  que  no  n'  hi  cap  més.  Hasta  el  tope, 
tf  nmmnm  osqne. 

àMMANAWLm  V.  a.  Tallar  ó  trencar  ona  cosa  à  la 
■a  de  la  terra.  Cariar  de  raiZy  à  cercen,  à  rapa  («r- 
m.  Extirparé,  radicilus  eraere. 

ABRANGADA.  f.  arq.  Naixement  del  arch  for- 
llt  sobre  pilastras,  elc.  Àrranque,  movimiento  de  ar^ 
«.  Foroicis  initium.  B  Embestida  al  principi  de  la 
nrrera.  Àrranque.  Prímns  ad  currendum  impetas.  || 
1IIA5CÍMEXT.  II  Surlida  violenta  de  alguna  part. 
imntada.  Exítos  violentos.  Q  oànt.  Sortida  preci- 
fitida.  Roga^  arraneaL•,  salida.  Pra^ceps  profec- 
tio. 

ABRANGADOR,  A.  m.  y  í.  Qaí  arranca.  Arran" 
ttior,  Avoltior,  exlirpator,  is. 

ARRANGAGAIXAL8.  m.  Lo  qoi  íà  dit  ofici.  Sa- 
mmloi,  dentisla.  Dentiom  extortor,  avulsor. 

ARRANGADURA.  f .  y 

ARRANGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  ar- 
nacar.  Àrranque.  Eradicatio,  avalsio,  nis.  ||  Dit  dels 
cikells.  Meiodura.  Depilatlo,  nis. 

ARRANCAR.  V.  a.  Trànrer  de  arrel  una  cosa 
fieestà  plantada.  Arrancar.  Eradico,  extirpo,  as.  || 
■et.  Tranrer  del  pit  las  reumas  ó  gargalls.  Arrancar. 
bereo,  as.  |  Tràurer  ab  violència  alguna  cosa  de 
alguna  part,  com  un  clau,  caixal,  etc.  Arrancar. 
Iroo,  refigio,  is.  ||  met.  Póndrer  ab  violència.  Arran- 
Mr.  Anfero,  ers,  corripio,  is.  ||  Apartar  à  algú  de 
lio  propòsit.  Sacar^  arrancar.  A  seutentía  deducere. 
I  CoBseguir  ab  manya  que  algú  diga  alguna  cosa. 
àrroMiar^  sacar,  Astu  occulla  exprimere,  elicere.  || 
RaiiASSAi.  1.  Ó  Conseguir  una  cosa  à  forsa  de  ins- 
tticias  é  impertinéncias.  Arrancar^  sacar.  Exlor- 
qaeo,  es,  eripio,  is.  ||  Eixir  de  una  part  pera  anar 
i  altra.  Partir,  galir,  arrancar.  Exeo,  abeo,  is.  ||  Co- 
meosar,  principiar  los  archs  ó  voltas.  Arrancar^ 
morer.  Fomícis  fundamenta  ponere.  ||  met.  Tràurer 
del  enteniment.  Sacar,  Invenio,  fíngo,  is.  J  aot.  Des- 
lirektr. 

uaiacia  i  cóiaEE  ó  u  gàiebri.  fr.  Posarse  à  cór- 
rer ab  violència.  Echar,  apretar,  arrancar  d  córrer. 
fe  pedibos  credere,  cursum  capere. 

AUixcAE  DB  SOGA  ó  DB  SOCA  T  ABREL.  fr.  Tràurer 
bs  planlas,  brolla  y  malesas  pera  poder  cultivar  la 
Ivra.  DcsmaUVy  dctcuajar,  arrancar  de  cuajo,  Eradi- 
ee,as. 

ABBAKCAB  LO  BULL.  fr.  Gomeusar  à  bullir.  Levantar 
dhtrvor,  Efervescere,  infervescere. 

MBANCAB  LO  PLOB.  fr.  Gomeusar  à  plorar.  SolUWf 
tmper  el  llamto.  Lachrymas  solvere. 

ARRANGARRE.  v.  r.  Establirse  en  algun  lloch, 
adqoírint  en  ell  lo  necessari  pera  passar  bè.  Prospe- 
r»f  arraigar.  Opes  augere. 

ARRAMGAT,  DA.  p.  p.  Arrmcado.  Avulsus.  n 
m.  Qní  ab  8òn  traball  ha  lograt  una  fortuoa  regu- 
hr.  Àffwglúdúy  acomodado.  Locuples,  etis. 

ARRAlfCATS.  adj.  pi.  En  lo  blasó,  arbres  y 
ihilaB  que  descubreixen  las  arrels,  y  *l8  membres 
dab  ammals  qne  aemblan  arraneats.  Arrancados.  In 


stemmatibus  arbores,  et  animantium  membra  tam- 
quam  avnlsa. 

ARRANGH.  m.  La  acció  de  arrancar.  Arranqw. 
Eradicatio,  nis.  ||  Rauixa,  ímpetu  de  còlera,  irrati- 
que.  ímpetus,  aestus,  us. 

ARRANJAR.  V.  a.  APARELLAR,  GOMPÓNDBBB. 

ARRAN JARSE.  V.  r.  fam.  Saberse  gobernar  pe- 
ra víurer.  Bandearse.  Sibi  sapere,  consulere. 

ARRAPAMENT.  m.  La  acció  de  retallar  los  ca- 
bells. Rapadura,  rasura.  Tonsura,  rasura,  m, 

ARRAPAR.  V.  a.  Péndrer  ab  violència.  Arreha» 
tar,  rapar,  arrapar.  Rapio,  is,  quidpíam  alieni  vel 
ab  aliquo  furari,  rapere.  ||  Pelar  ab  la  navaja.  M&» 
par.  Depilo,  as,  barbam  radere. 

ARRAPARRE.  v.  r.  Agaforse.  Agarrom.  Ap- 
prehendo,  is.  ||  esgarraparsb. 

ARRAPAT,  DA.  p.  p.  Bapado.  Depíiatiis.  || 
Agarrado.  Apprehensus. 

ARRAPÓ8,  A.  adj.  S'  aplica  al  mos  qoe's  posa 
als  caballs  de  boca  dura.  Aspiro ^  duro.  Lupa- 
tum,  i. 

ARRA8.  m.  Drap.  tapicbria. 

ARRASADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  arrasa.  Allanador. 
Gomplanator,  is.  ||  rasadoba. 

ARRA8ADURA.  y 

ARRA8ABIENT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
arrasar.  Allanamiento.  Gomplanatio,  subjectio,  nis. 

I  Lo  de  las  mesnras.  Basadura.  Hostorio  adffiquaa- 
di  actio. 

ARRASAR.  V.  a.  Aplanaria  superfície  de  alguna 
cosa.  Arrasar,  allanar.  £xa)quo,  complano,  as.  || 
Arruinar,  assolar,  algun  edifici.  Arrasar,  Everto,  di- 
ruo,  is.  II  Llevar  lo  curull  à  las  mesuras.  Descolmar. 
Mensunu  cumulum  demere. 

ARRASARSE.  V.  r.  Serenarse,  desíérse  'is  nú- 
vols.  Arrasarse.  Nubes  evanescere. 

ARRASAT,  DA.  p.  p.  Arrasado.  ExaBquatus, 
complanalus.  ||  Umplir  alguna  cosa  fins  à  la  vora. 
Arrasar.  Impleo,  es. 

ARRASTRADAMENT.  adv.  m.  Ab  traballs  y 
misérias.  Arrasiradamenie.  Pessimò,  perversè. 

ARRASTRADURA.  f.  La  acció  y  efecte  de  ar* 
rastrar.  Arrastramiento.  Raptatio,  reptatío,  nis. 

ARRASTRAR.  v.  a.  Arrossegar,  portar  per  ter- 
ra alguna  cosa  tirantla  de  un  cap.  Arrasirar.  Traho, 
is,  rapto,  as.  ||  met.  Atràurer  à  la  voluntat  ó  dicta- 
men de  altre.  Arrasirar,  arrebatar.  Ad  suam  senlen- 
tiam  adducore.  Q  En  alguns  jochs  de  cartas  surtir 
pertrnmfo.  Arrastrar.  Eà  cbarta  in  ludo  uti,  cui 
omnes  pareant.  ||  En  la  moral,  gobernarnos  las  pas- 
sions. Arrastrar.  Passiones  aliquem  absorbere. 

ARRASTRAT,  DA.  p.  p.  Arrastrado.  Rapta  tus. 

II  m.  Eargant,  infame,  pervers.  MakadOf  pertcrso. 
Nefarius,  ii,  sceleratus,  i.  |j  adj.  Penós.  Arrastrado, 
iErumnosus. 

AKAR  ARRASTRAT  Ó  GOM  Ull  ABBASTBAT.  fr.  YÍOrer 

en  mòlta  pobresa,  traballar  mòlt  y  no  poder  medrar. 
Andar  arraslrando.  Adversa  fortunA  premi. 
VÍURER  ARRASTRAT.  exp.  La  vidd  pcuosa  ó  qne's 

18 


130 


ARR 


DICCIÜNARI 


ARR 


passa  ab  traballs  y  disgusts.  Vida  arrastraL•  ó  de 
perros,  iErumnosa  vita. 

ARRASTRE.  m.  En  alguns  jochs  de  cartas  la  ac- 
ció de  arrasirar.  Arrastre.  Gharta;  emissió,  cui  la- 
sores  pareant.  ||  En  las  universitats  ï  acte  de  ar- 
rastrar  bayetas  en  classe  de  pretendents.  Arrastre. 
Syrmatis  in  scholís  nsus. 

ARRAULLIR.V.  n.  Parlant  de  algunas  béstias 
erissar  las  orellas,  tirarlas  al  detràs  en  acció  de  vo- 
ler mossegar,  tirar  cossas  ó  embestir.  Amusgar, 
Morsos  jnmenta  demissis  auriculis  minari. 

ARRAULLIRSE.  V.  r.  Arronsarse.  Eneogerse, 
acurruearse,  Sesecontrahere,  coartaré.  ||  agobirdie- 

81. 

ARRAULLIT,  DA.  p.  p.  Encogido,  acurrueado. 
Animo  demissus. 

ARRAVAL.  m.  arübàl. 

ARRAYGADURA.  f.  La  acció  y  efecte  de  criar 
arrels  las  plantas  y  arbres.  Badicacion,  Radicatio,  nis. 

ARRAYGAR.  v.  n.  ant.  y  derivats,  aebblir. 

ARRAYGO.  m.  Béns  arrels  ó  immobles.  Arraigo, 
Pnediorum  possessió. 

ARRRAMENT.  m.  ant.  abebü.  ||  Forniment.  Ar- 
madura. Armamenta,  omm. 

ARREAR.  V.  a.  ADOBNÀB,  ATÀVIiR. 

ARREARAE.  V.  r.  Provehirse  de  lo  necessari  per 
là  manutenció.  Proveer,  componerse.  Provideo,  es.  fl 

AlRilfUESE. 

ARREAT,  DA.  p.  p.  DispuestOf  aparejado.  Dispo- 

situs. 

ABBBAT  DE  fEBiE.  loc.  But.  A  puut  de  fcrír  ó  do 
escometre.  Armado  de  todas  armas.  Arma  inductus. 

ARREBA8SADA.  f.  La  acció  de  arrabassar  la 
^erra.  Deseuajo.  Eradicatio,  nis. 

ARREBASSAR.  v.  a.  y  derivats,  aeeabassar. 

ARREBATADA.  f.  Sols  s'  usa  en  la  frase:  togab 
LA  AEEEBATADA.  Tocar  &  rebato.  Ad  arma  conclamare. 

ARREBATADAMENT.  adv.  m.  Precipitada- 
ment, sens  consideració.  Arrebatadamente,  atrope-- 
üadamente.  Temeré,  inconsultò. 

ARREBATADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  arrebata.  Ar^ 
rehatador.  Raptor,  is. 

ARREBATAMENT.  m.  La  acció  de  arrebatar. 
Arrebatamiento,  Direptio,  nis.  D  Suspensió  dels  sen- 
tits, particularment  en  la  mística.  Èxtasis,  arroba^ 
miento.  Èxtasis,  is,  animi  à  sensibus  alienatio.  || 
Furor,  ímpetu  de  una  passió  violenta.  Arrebalamien-- 
to,  acaloramiento.  Furor,  is,  vehemens  animi  com- 
motio.  II  ant.  eobo.  ||  admieació,  pàsme. 

ARREBATAR.  v.  a.  Péndrer  ab  violència  alguna 
cosa.  Arrebatar,  Arrípio,  is,  raptim  capere.  ||  Atràu- 
rer,  suspéndrer  Y  animo  ó  sentits,  com  fà  la  elo- 
qüència, música,  hermosura,  etc.  Arrebatar,  Traho, 
is,  mentem  arripere.  Q  bobar. 

ARREBATAR8E.  V.  r.  Elevarse  en  esperit. 
Arrobarse,  arrebatarse.  In  extasim  rapi.  0  Enfuris- 
niarse,  deiiarse  llevar  de  una  passió.  Arrebatarse. 
Furore,  furorearripi.  ||  Admirarse,  pasmarse.  Arro- 
lantf  asombrarse.  Admiratione  rapí. 


ARREBATAT,  DA.  p.  p.  Extasiat.  Arrobado, 
arrebatado.  In  extasim  raptus.  |)  Precipitat,  impe- 
tuós. Arrebatado.  Rapidus,  praeceps.  Q  Dit  del  home 
inconsiderat  y  precipitat  en  sas  accions.  Arrebatado, 
Inconsnltus,  consiliis  praeceps. 

ARREBOL.  m.  Bermelló  que  apareix  en  los  nú- 
vols al  eixir  ó  póndrerse  *1  sol.  Arrebol,  Rubeus  co- 
lor. II  ant.  Color  encarnat.  Arrebol.  Purpuríssum,  i. 

ARREBÓS.m.  EMBós. 

ARREB08SAMENT.  m.  Embós  de  las  donas  pe- 
ra no  sér  conegudas.  Rebujo.  Oris  obductio. 

ARREBOSSADOR,  A.  m.  y  f.  Instrument  pera 
arrebosar.  Plana.  Tralla,  ae. 

ARREB088ADURA.  f.  La  acció  y  efecte  de  es- 
campar lo  morter  perla  peíTei.Bevoque.  Dealbatio,  nis. 

ARREBOSSAR.  V.  a.  Exténdrer  ó  escampar  lo 
morter  en  la  cara  de  la  paret.  Revocar,  jaharrar.  pa- 
rietes  dealbare,  poliré.  ||  Donar  dos  ca  pas  pera  pin- 
tar al  fresch.  Entunicar.  Duplici  crasla  instruere, 
secundo  incrustaré. 

ARREBOSSARSE.  V.  f.  abbemanoaese.  |  Tapar- 
se  la  cara  ab  la  capa  etc.  Embozarse,  revolverse.  Fa- 
ciem  velaré,  pallio  obtegere. 

ARREBOSSAT,  DA.  p.  p.  Bevocodo.  Dealbatus. 
II  Embozado.  Pallio  velatus. 

ARREGONAR.  V.  a.  ABEACONAE. 

ARREDOLAR.  V.  n.  BODOUE. 

ARREGLADAMENT.  adv.  m.  Ab  arreglo.  Ar- 
regladamente,moderadafnente.  Amnssim.  |j  Conforme, 
segons.  Arregladamente.  Ad  normam. 

ARREGLADtssiM,  A.  adj.  sup.  Arregladisimo, 
Moderatissimus. 

ARREGLADtsSIMAMENT.  adv.  sup.  Arregla- 
disimamente.  Moderatissimè. 

ARREGLAMEBIT.  m.  La  instrucció  per  escrit 
pera  la  direcció  ó  gobern  de  alguna  cosa.  Beglamen-' 
to,  regla.  Ordo,  inis,  disposi tio,  nis. 

ARREGLAR.  V.  a.  Posar  cada  cosa  ahont  li  to- 
ca. Arreglar,  Ad  normam  aliquid  dirigere.  ||  Confor- 
mar las  accions  à  la  regla.  Eeglar.  Ad  normam  age- 
re.  D  En  las  fundicions  de  lletra,  donar  al  motllo 
per  medi  de  las  alsas  la  proporció  que  demana  1 
cos  de  la  lletra.  Arreglar.  Ordino,  as.  ||  Subjectar. 
Arreglar.  In  ordinem  cogere,  reducere. 

ABBEGLAE  SAS  GOSAS.  fr.  Fér  testament.  Arreglar 
sus  casas,  hacer  testamento.  Testor,  aris,  testamentum 
conscribere. 

ARREGLARSE.  V.  r.  Seguiria  regla,  Ileyó  cos- 
tum. Arreglar  se,  conformarse,  acomodarse.  Ad  nor- 
mam se  conformaré.  ||  Moderarse,  reduhirse,  refor- 
marse.  Arreglarse,  reformarse,  templarte.  Se  conti- 
nere.  ||  Compóndrerse,  donarse  ànsia.  Componerse, 
bandearse.  Sibi  provídere. 

ARREGLAT,  DA.  p.  p.  Arreglada,  regkdo.  Or- 
dinatus. 

ARREGLO,  m.  Regla,  orde.  Arreglo.  Ntmia, «, 
ordo,  inis. 

AB  ARREGLO,  m.  adv.  Scgous  regla.  Co»  arreglo. 
Ad  normam,  ad  prescríptum. 


AfiR 


CATALÀ. 


ARR 


131 


f.  La  part  íofíma  dels  arbres  y  plantas 
soterrada,  per  ahoot  se'ls  comunica  la  substància 
vegetativa.  Baiz.  Radix,  icis.  ||  La  part  inferior  de 
qualsevol  cosa,  majorment  si  esta  sota  terra.  Raiz, 
Radií,  icis,  bassis,  is.  ||  Lo  principi  ú  origen  dequal- 
sevol  cosa.  Maiz,  Fundamentum,  i. 

AARBL  Dl  BOIG.  mct.  Lo  geni  inconstant.  Vena  de 
loco.  Animi,  mentis  ínconstantia,  furor,  oris. 

AKJiEL  DECAixAL.  Rüig oti.  üeuiis  molaris  radíx. 

Dl  íeksl.  m.  adv.  Enterament.  De  raiz,  Eradi- 
citàs. 

AEftELs.  f.  pi.  Las  fíbras  que  à  manera  de  fils  te- 
nen alguns  arbres  y  plantas.  Barbas.  Fibrse,  arum. 

POSAK  AftEELS.  fr.  ABAELARSE. 

ARBELADAMENT.  adv.  m.  Ab  fírmesa  ó  per- 
manència. Arraigadamente.  Firmiter. 

ARRELAMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de  arre- 
lar. Arraigadura.  Radicum  emissió. 

ARRELASSA.f.  aum.  Raigon,  Grandis  radix. 

ARRELAR,  v.  n.  Posar  arrels  los  arbres  y  plan- 
tas. També  s'  usa  com  recíproch.  Arraigar,  enapar, 
eckar  raices,  Slirpesco,  is,  radices  emillere,  agere. 
I  Afiaosar  ab  bens  immobles  la  responsabilitat.  Ar- 
raigar.  Praedibus  judicium  firmaré. 

ARRELARSE.  v.  r.  Adquirir  algú  béns  immo- 
bles en  lo  paratge  ahont  s'  ba  establert.  Arraigar^ 
Si.  Sedem,  domicilium  collocare.  ||  met.  Péndrer 
peu,  afirmarse  algun  us,  virtut,  vici  ó  costum.  Ar- 
raigane.  Díutnrno  usu  aliquid  firmari.  ||  Estar  una 
cosa  introduhida  de  mòlt  temps.  Arraigarse,  Diutur- 
no  osn  slatutum  esse. 

ARRELAT,  DA.  p.  p.  Arraigado.  Slabilitus,  fir- 
matos,  radica  tus.  ||  adj.  S'  aplica  al  que  tè  posses- 
sions. Arraigado.  Praediis  fungens. 

ARRELETA.  f.  d.  Raiciüa,  raiceja.  Parva  radix. 

ARREMA.  adv.  Ab  extravio  6  fora  de  regla, 
i  trasmano.  Procul  binch. 

ARREBIANGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
arremangar  ó  arremangarse.  Arremango,  Yestis  su- 
blevatio. 

ARREMANGAR,  v.  a.  Doblegar  ó  tirar  las  mà- 
negas  per  amunt.  Arremangar,  remangar,  Manicas 
sobtus  volvere. 

ARREMANGARSE.  V.  r.  Doblegar  ó  tirar  per 
amunt  la  part  inferior  del  vestit  talar,  fér  falda. 
Arregazarse,  enfaldarse,  arremangarse.  Laciniam  le- 
vare,  loUere.  Q  Lo  vestit  sota  la  aixella.  Sobarcar. 
Testem  sub  axillam  sublevare.  ||  met.  Empéndrer 
de  fort  y  de  ferm  ó  ab  empenyo  alguna  cosa.  Arre- 
vumgarse.  Rem  acriter  aggredi. 

ARREMANGAT,  DA.  p.  p.  Arremangado,  Su- 
blatns,  volntns,  succinctus. 

ARREMANGO,  m.  Amenassa,  senyal  exterior 
de  voler  ferir ó  pegar.  Amago,  ademan.  Mina,  aï,  mi- 
DÍtatio,  nis. 

rtk  À1EE3UNG0S.  fr.  Fér  ademan  6  acció  de  pegar. 
Amagar.  Minor,  ans. 

ARBEMATAR.  Y.  a.  y  derivats,  rewatae. 

I,  A.  p.  p.  Arremetido.  Invasns.  |  f. 


Embestída.  Arremetida^  arremetimiento.  Irruptio,  in* 
vasío,  nis  |{  corbegcda. 

ARREMESA.  f.  Embestida.  ArremetiL•,  Irrup- 
tio, incursió,  invasió,  nis. 

ARREMETIDOR.  m.  Qui  arremet.  Arremetedor, 
Aggressor,  is. 

ARREMETIMENT.  m.  ABEEMESA. 

ARREMÉTRER.  v.  a.  Acométrer  ab  ímpetu  y 
fúria.  Arremeter,  Irruo,  invado,  is.  ||  Llansarse  à 
péndrer  alguna  cosa.  Arremeter,  Arriplo,  is.  ||  in- 

QUIETAB,  PaOVOCAB. 

ARREMIR.  V.  a.  ant.  ahenassar,  desafiab.  || 

ABREMÉTBEB. 

ARRENCAR.  V.  a.  y  derivats,  abbancab. 
ARRENDABLE.  adj.  Loque's  pót  arrendar.  Ar- 

rendable,   Gonduclitius. 

ARRENDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  dóna  en  arren- 
dament. ArrendaderOj  arrendador,  Locator,  is.  ||  ae- 

BENDABLE.  ||  ABBEXDATABI. 

ARRENDADORET.  m.  d.  fam.  Arrendadorcillo, 
Conductor,  is. 

ABBENDADORET,    MENJAB    EN  PLATA    T  M0EIE  EN  GEI- 

LLET.  ref.  Se  diu  perquè  'Is  arrendadors  solen  gas- 
tar massa,  y  al  passar  comptes  són  alcansats,  y  ve- 
nen à  parar  à  la  presó.  ArrendadorcilloSf  comer  con 
plata  y  morir  en  grillos,  Yescere  in  argento,  in  vin- 
clis  moriere,  redemptor. 

ARRENDAMENT,  m.  La  acció  de  arrendar  y  '1 
preu  que  produbeix  la  cosa  arrendada.  Arrendamien* 
to,  arriendo,  Locatio,  conductio,  nis,  redemptura,  8B 
iocationis  pretium. 

ARRENDAR.  V.  a.  Douar  per  un  temps  deter- 
minat una  finca  pel  preu  convingut.  Arrendar. 
Loco,  eloco,  as.  ||  Péndrer  en  arrendament.  Arren- 
dar. Redimo,  conduco,  is.  Q  Dit  de  las  herbas.  Alen- 
guar.  De  pascuis  convenire.  ||  bedivie,  bescatae. 

NO  U  ABBENDO  LA  GANANCIA  CXp.  fam.  DCUOta  qUB 

algli  esta  en  perill,  ó  exposat  al  càstich  que  mereix. 
No  le  arriendo  la  ganancia.  Nihil  invideo. 
ARRENDAT,  DA.  p.  p.  Arrendado,  Locatus.  || 

ant.    BBNDIB.  1. 

ARRENDATARI,  A.  adj.  Qui  pren  en  arrenda- 
ment. ArrendatariOy  arrendador.  Conductor,  is. 

ARRENDIR.  v.  a.  y  derivats,  bendib. 

ARRENGLAR.  V.  a.  y  derivats,  abbeglab. 

ARREPAPARSE.  V.  r.  Exténdrerse  en  lo  sí- 
tial,  asentarse  ab  mòlta  comoditat  y  repòs.  Rella- 
narse,  repanligarse,  recakarse.  Leniter,  oscitanter  de- 
sidére. 

ARREPAPAT,  DA.  p.  p.  Arrellanado,  arrepapu- 
do.  Commodisimè  sessus. 

ARREPAR.  V.  a.  ABBAPAB. 

ARREPEL.  m.  adv.  Contra  la  direcció  natural 
del  pel.  A  contrapelo,  pelo  arriba,  à  pospelo,  Adverso 
piló.  II -met.  Ab  repugnància.  Cvesta  arriba,  drepelo. 
Adversus,  repugnans,  animus. 

ARREPENTIDA8.  f.  pi.  Se  diu  de  las  donas 
que  havent  viscut  mal  se  retiran  à  viurer  en  clau- 
sura en  una  ordre  de  St.  Agustí,  fundada  en  lo  9t- 


Ui  A&R 

gle  XiY.  ÀfrepaMm^  eofidat.  Ad  booam  fragem 
recepUe  ícemínoe. 

AmmEnsmOAMSE,  t.  r.  auipapaub. 

AKREPENTmENT.  m.  Pesar  de  haver  fét  una 
COM,  regolarment  mala.  irrepaUtmíeMfo,  nutam^i. 
tonitentia,  s,  metamelos,  i. 

ABBEPENTnflE»  V.  r.  Tenir  seDÜment  de  ha- 
ver fét  alguoa  ooaa.  Ampemine.  Dolére,  poBoitere, 
pígare.         

AEBEPEIITIT,  DA*  p.  p.  Àmpmtido.  Pqbdí- 

tens. 

ABmEPLEGH.  m.  Yiatge  de  devoció  à  alguna 
hermíta.  Bomeria.  Devota,  sacra  peregríoatio.  H  La 
acció  y  efecte  de  arreplegar.  Cojeéura,  Collectio, 
nia.  II  HoBt,  pila,  agregat  de  m^tas  cosas  de  nna 
mateixa  ó  diferent  espècie,  posadas  en  un  Uoch  con- 
foaament.  M<mton.  Cnmnlns,  acervos,  i.  ||  Concnr- 
róncia,  rehaníó  de  personas.  Gentio.  Hominnm  con- 
fosa multitndo.  ||  fiea.  ||  iacoicada.  t. 

ARREPLEGADts,  SA.  adj.  Lo  qni  8*  arreplega 
aèns  elecció,  y  sols  pera  augmentar  lo  numero,  i/íe- 
gadiíú.  GoUectitius. 

ARBEPLEGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  arreplega. 
Aüegadwr,  Cdlector,  is.  0  Captador,  Ikinandador^ 
eueiior,  Petitor,  postolator,  is.  ||  ter.  tiiàs. 

AiRIPLIOADOt  Dl  SAGÓ  T  KSCAMPADOE  DB  FAUNA.  rcf. 

Se  reprèn  al  que  cuyda  mòlt  de  lo  que  val  poch,  y 
descuyda  lo  que  val  mòlt.  Allegador  ie  eeniza  y 
dirramadar  4e  harina.  In  minímis  diligens,  in  mag- 
DÍ8  negligeos. 

ARREPLEGAR.  V.  a.  Rébrer  en  sí  alguna  cosa, 
y  així  's  diu :  la  mar  tot  ho  arebplega.  BtíXfger,  Ab- 
serbeo,  es,  recipio,  is.  |  Juntar  cosas  separadas, 
reoullir.  JutUar,  reeoger.  Congrego,  as,  relego,  is.  | 
Recobrar  lo  que  s'  havia  deixat  algú  en  algun  lloch. 
Becoger,  Recupero,  as,  recolligo,  is.  ||  Anar  juntant 
poch  à  poch  y  guardant  especialment  los  diners. 
Beeoger^  alUgar.  Sensim  rocolligere,  in  futurum  re- 
ponerc.  I|  Recullir  los  fruyts  de  la  (erra,  com  vi, 
blat,  oli  vas,  etc.  Coger,  reeoger,  Fructus  decerpere, 
colligere.  Q  Recullir  y  desar  lo  que  està  disfters  ó  es- 
barriat;  y  així  's  diu :  abaeflega  la  plata,  'Is  pa- 
pers, elc.  Becoger,  alzar.  In  custodiam  recipere.  || 
Donar  acnilíment  à  algú.  Becoger,  acoger,  Recipio, 
Is.  D  Posar  en  algun  retiro  ó  casa  de  beneficència  als 
desamparats,  etc.  Beeoger.  Recipio,  is.  (  Suspéndrer 
)o  curs  de  alguna  cosa  pera  esmenaria  ó  que  no 
tioga  efecte.  Becoger.  Usum  ioterdicere,  ad  tempus 
defendere.  I!  Apuntar  notfcias  ó  espècies  de  varis 
autors.  Becoger.  Colligo,  is.  ||  Tancar  à  algú  per  boig. 
Becoger.  Insanura  in  custodiam  redigere.  |j  Eo  alguns 
jochs  do  carlas,  recullir  la  basa.  Asentar  la  haza. 
Pagellarnm  sortem  singulam  colligere.  ||  plegar.  || 
Dit  de  la  gent  que's  recull  pel  servey  del  Rey.  Be* 
fftffar,  engawehar»  Milites  conscribere. 

AaREPLEGUBlINOS  T  ANAUHI.    lOO.    LO  PAnÓ    ABAHTA, 

etc. 
ARREPLEGARSE.  V.  r.  Rehunlrse.  /wKarie, 
CoéOf  is,  ae  oongregari.  {j  loatarae  de  eop 


DICaONARI  ABB 

ea  algun  paratge  mòltaa  personas.  Agdparm,  Con* 
floo,  is. 

ARREPLECbkT,  DA.  BeeogUià,  jwUMdo.  Congre- 
gatos,  relegatns. 

ARRERA.  adv.  m.  Atréi.  Ponè,  à  tergo.  ||  prep. 

nSBREBA. 

01  PAÏT  DBAiiBiA.  ÍT.  DelHis,en  anséocit.  DeUrée, 
d  espaldae.  Aliquo  absento. 
ARRES.  m.  ant.  aiibcs. 
ARRE8ADURA.  f.  AIBASADUIA. 
ARRE8AR.  V.  a.  ABBASAE.  I  ant.  abibaa. 

V.   r.  AIEEAISE. 

m.  En  lo  civil  detenció  en  la  casa  de 
cadahu.  Arresto,  Custodia,».  |  Entre  militars,  presó, 
frútofi,  arre$to.  Custodia,  e,  in  vinculis  detentio. 

ARRESTAR.  V.  a.  Posar  en  arrest.  Arre$tar.  In 
vinculis  detinere.  Q  v.  r.  Atrevirse,  etc.  Arretl«rsf. 
Audeo,  es. 

ARRESTAT,  DA.  Arrestado.  In  vinculis  deten- 
tns. 

ARRESTELLADA.  f.  Restellera.  Itm^ro.  Cunu- 
Ins,  i. 

ARRESTALUUU  v.  a.  Apilar,  iracfr  wi  rimero, 
apilar.  Cumulo,  as. 

ARREU.  m.  ant.  Lo  que  serveix  pera  la  hermo- 
aura  y  pel  millor  parèixer  de  alguna  persona  ó 
ooaa.  AdomOy  alavio,  mreo,  Ornatus,  cultus,  us.  || 
ter.  AEADA.  Q  adv.  m.  Sens  deixar  res.  Seguido  y  ar- 
reo.  fam.  Continuo.  ||  adv.  t.  Luego,  Ergo,  igítur.  | 
Indistinctament.  Indistintamenle,  Indistinctè.  [|  Suc- 
cesivament,  etc.  com  un  dia  per  altre  y  dos  aibbu. 
Arreo,  de  cada  dia.  Continuo,  quotidie. 

i  TOT  AREBU  Ó  PEE  TOT  ARREU.   m.  udv.  Ahont   80 

vulla.  Por  do  quiera,  donde  qwera^  do  gui^a,  Dbi- 
cumque,  ubilibet. 

UNA  PER  ALTRA  T  DOS  ARREU.  fr.  UiM  por  otra  y  dos 
al  golpe  ó  vez.  Unum  post  aliud  et  duo  simul. 

ARREUS,  m.  pi.  Tot  r  arroeigó  aparells  necessaris 
pera  fèr  alguna  cosa.  Arreos,  aparejos,  Consectaria, 
orum.  D  Vestits,  adornos,  etc.  Arreos.  Ornatus,  us, 
instrumenta,  orum. 

nortAR  LOS  AREUS.  fr.  Subministrar  pera  fér  alguna 
cosa.  Dar  r^acfo.  Necessària  suministrare. 

ARRI.  Veu  pera  fér  caminar  las  cabalgadnras. 
Arre,  Eja,  age.  ||  cabalcadura.  j|  Expressió  que  ser- 
veix pera  suspéndrer  ó  detenir  à  algú  en  ío  pas  ó 
discurs.  Alto  ahi.  Síste  gradum,  vocem.  ||  exp.  fam. 
ab  que*s  mana  à  altres  que  se'n  vajan  de  alguna 
port.  Alto  de  ahi  ó  alto  de  aqui.  Eamus  hi  ne,  age. 

DIR  tant  prompte  ARRI  COM  xo.  loc.  No  sér  conse- 
qüent en  lo  que's  diu.  De^r  unas  veces  resto,  otras 
ballesta.  Temeré,  incongruenter  loqui. 

ARRIÀ, NA.  adj.  Qui  segueix  los  errors  de  Arrio 
y  lo  que  pertany  A  sa  secta.  Arriano,  Arianns. 

ARRIALLAHAENT.  m.  ant.  Rialla  descompassa- 
da.  Bisada,  careajada,  Cachinnus,  i. 

ARRIALLAT,  DA.  m.  y  f.  ant.  Rialler.  Atstimo. 
Ad  risum  pronus,  caehinno,  onis. 

n.  La  secta  y  heretgít  de  Ar- 


ABft 


CàXtíÀ. 


éM 


199 


Iglà  del  sigle  IV.  Arriankmo.  Àrtíaiiismas. 
AMm  V.  a.  Fér  camioar  à  las  cabalcaduraa. 
Ilímolo,  as,  jameota  ad  carsom  agitaré.  I 
úiarlas  velas  6  iNiDderas.  Arriar.  Navis 
JUa  sobmittere.  ||  nàat.  Allargar,  afluixar 
U  6  cap  que  està  tíesso.  Arriar»  Relaxo,  as, 

Í8. 

4T,  DA.  p.  p.  Arriadó.  Stimiilatiis,  velis 

9. 

ATA.  í.  ÈlL•TL•. 

BADA.  f .  y 

BAMEBrT.  m.  V  acte  de  arribar  algú  à 
letermioat.  Lkgada,  arribo,  Adveoios,  us. 
la  oaa  al  port.  Arribada,  arribaje,  Navis 

.  I  nOPlNQnTAT. 

BA&.  V.  D.  Eotrar  la  nau  al  port.  irrt6ar, 
àppelio,  is,  portam  tenere.  ||  Eotrar  à  qnal* 
alge  lo  qai  vé  de  altre.  Arribar.  Adveoio, 
to,  as.  11  Refagiarse  la  oaa  per  algun  perill 
twnt  no's  dirigia.  Arrikw.  Ad  portnm  ap- 
ïoufagere.  ||  aànt.  Inclioar  lo  cap  ó  proa  de 
ivers  ahont  va  *1  vent  al  navegar.  Arribar, 
vertere.  |  Bastar^  durar;  y  així  's  diu:  lo 
)  AiEiBiRA  pera  pagar  tots  los  deutes- 
femrar.  Devenio,  pervenio,  is.  ||  Durar  fins 
determinat,  com:  aquest  malalt  farà  prou  si 
diumenge.  Uegar,  alargar.  Duro,  as,  per* 
.  I  Enténdrer,  compéndrer.  Aleanaar,  lo- 
«qui,  comprebendere.  ||  Venir  lo  temps  de 
ír,  6  fér  alguna  cosa.  Llegar,  Yenio,  accedo, 
Wgair  lo  que's  pretén.  Llegar,  alcangar.  Ad 
xítos  provehi.  D  Allargar  fins  à  certa  distànc- 
ia cosa,  com  la  vista,  1  tir.  Akanzar,  At- 
ií Importar,  costar  alguna  cosa  à  cert  preu. 
Mr.  Valeo,  es,  a^timor,  aris.  U  Yerifícarse 
de  iér  ó  fér  alguna  cosa  per  tom  ó  tanda. 
iMeedo,  is.  ||  Tocar  alguna  cosa  à  cert  ter- 
la  capa  li  iBaiBi  als  talons.  Llegar,  alcanzar. 
,  is.  II  Junt  ab  altres  verbs  pren  la  significa- 
la,  com  si  ho  àeeibà  à  saber.  Llegar,  U  Anar 
part  per  alguna  diligència.  Lkgarse,  Aoce- 
I  Téurer  lo  fi  de  lo  que  s  desitja.  Arribar^ 
Bpotem  fíeri.  ||  sobievexui. 

M  i  TD  PEE  TU.  fr.  AERIBAE  PKt  ENLLÀ. 

a  AL  CAP.  fr.  Llegar  ú  las  malas,  Manus  con- 

M  liÒLT  MAL.  fr.  y 

iU  MÒLT  PBB  exllí.  fr.  Estar  lo  malalt  en 
rill.  Llegar  al  cabo  ó  d  Uu  pvertas  de  la 
lorti  proximè  devenire. 
M  lla  eklla.  ír.  Arribar  algun  negoci  al 
>reto.  Llegar  d  las  dagas.  In  arcto  rem  esse. 
me  'is  qiaes  baralian,  dihentse  paraulas 
if^  Hegar  d  tú  por  tú,  Arrojémelas  y  arrojé- 
lefficiosò,  nimis  familiariter  agere. 

A  lOCH  EIfLLi.  fr.  ABEIBAB  i  POCI. 

M  nuMEB.  fr.  Acudir  abans  que'ls 
niraoió.  GoMor  la  palmatoria  è 


AlBIBAA  T  MÓLUBEB.  lOC.  fem.  y 

ABBiBAi  T  ENGBANAB.  loc.  mct.  ExpUca  la  brcvedat 
ab  que*s  logra  alguna  cosa.  Llegar  y  besar  el  samto. 
Brevi  rem  confícere. 

IfO  ABBIBAa  i  LA  SOLA  DE  LA  SABATA  Ó  DEL  PEU.  fr. 

met.  Denota  la  excessiva  diferència  que  hi  ba  de  una 
persona  à  altra.  No  llegar  al  zancajo  ó  dia  mela  de 
su  sapato.  Longè  inferiorem  alteri  esse. 

IfO  ABBIBAB  i  nies  Ó  UÈS  ENLLÍ.  fr.  AEBÍBAE  k  POCH. 

81  abeiba,  no  abbiba,  ó  si  abbiba  no  basta.  expr. 
Denota  que  una  cosa  es  tant  escassa,  que  apenas 
basta  pera  lo  que  ba  de  servir,  ^t  alcat^za  no  llega. 
JSgrè  suíBcit. 

ARRIBARSE.  V.  r.  Anar  à  alguna  part  oo  mòU 
distant.  Üegarse.  Accedo,  is. 

ARRIBAT,  DA.  p.  p.  Llegado.  Adventus. 

BEN  ABBiBAT  suu.  cxp.  Ab  quc's  dosi^B  U  felte 
arribada  de  algú.  Bienvenido  seas,  Gaudeo  adventnm 
tuum,  mihi  carns  reditus  tuus. 

ARRIBO,  m.  ABBIBADA. 

ARRIERET,  A.  m.  y  f.  d.  Arrierito,  Agaso,  nis. 

ARRIERIA.  f.  L*  ofici  de  arriero.  Tracin.  Sub- 
vectio,  nis. 

ARRIERO.  m.  Qui  mena  carruatges  grans,  com 
sòn  galeras,  carabàs,  etc.  Amero.  Agaso,  nis. 

ARRIGOL.  m.  ant.  tip. 

ARRIOOLAR8E.  v.  r.  ant.  atipabsb. 

ARRIMADERA.  f.  L*  adorno  de  tela  ó  esl4H*a 
fina  que's  posava  en  las  parets  dels  estradoa,  desde 
terra  fins  à  uns  sis  pams.  Vuy  se  fk  de  pintura. 
Frisos,  y  arrimadillo,  pr.  ParieUbus  aflixa  storea. 

ARRIMADÍS.  m.  AGAFADÍs.  II  Lo  que  es  pera 
arrímarse  à  alguna  part.  Arrimadizo,  Admoveodam. 

i.  I  met.  60BBEB0. 

ARRIMADURA.  f .  y 

ARRURAMENT.  m.  La  acció  de  arrimar.  Arri^ 
madura,  Admolio,  nis. 

ARRIMAR.  V.  a.  Aproximar  una  cosa  à  altra. 
Arrimar,  aoercar.  Applico,  as,  admoveo,  es.  ||  abba- 

CONAB.  t.  8.  4.  jj  ESIBEBAB. 

arrímarse.  V.  r.  Apoyarse.  Arrimarse.  In- 
cumbo,  is,  innitor,  eris.  i|  met.  Ref ogiarse  al  amparo 
y  protecció  de  algú.  Arrimarse.  Alicujus  patrocinio 
adbaerere.  ||  Acostarse.  Acerearse.  Adsum,ades,  pro- 
pinquo,  as.  ||  Aproximarse  al  coneixement  de  alguna 
cosa.  Acerearse,  Accedo,  is.  ||  Abrassar,  seguir  lo 
dictamen  de  altre.  Arrimarse.  Alicujus  sententiie 
adbffirere. 

ARRIMAT,  DA.  p.  p.  Arrimada,  Accessus. 

ABBiMAT  i  LA  SEVA.  loc.  Pertiuàs  CU  SOU  dictàmco. 
Temdtieo,  eerrado  como  pié  de  muleto,  Propositi,  sua) 
sententie  tenax. 

ARRIMO.  La  acció  de  arrimar,  ó  arrimarse. 
Arrimo.  Accessio,  appropinquatio,  nis.  ||  Lo  favor, 
amparo  ó  protecció  dels  poderosos.  Arrimo,  béeialo. 
Presidinm,  ii,  baculus,  i,  favor,  is. 
•UUUUÓ.  m.  ter.  Certa  classe  de  selvatgina. 
^AR.  V.  n.  ant.  abbibae. 

^ABOBNT•fdv.  m.  àjf  fKÚL  Àma* 


131 


ARR 


DIGQONARI 


ARR 


gadamente.  Periculosè.  []  Atrevidament.  Àrriscadíl•' 
menle,  Audacter,  temeré. 

ARRISGADtmiMy  A.  adj.  sop.  Armcadisimo. 
Audacissimns. 

ARRI8GAMENT.  m.  àerisch. 

ARRISCAR.  V.  a.  Posar  en  perill  algnna  cosa. 
També  s*  asa  com  recíproch.  Arriesgar,  aventurar. 
Pericalo  commiltere. 

ARRI8GAR8E.  V.  r.  Itrbvirse. 

QUI  NO  s'  ARRISCA  NO  piscA.  ref.  Advcrteíx  que 
mòltas  vegadas  es  necessari  exposarse  à  algun  perill 
pera  conseguir  alguna  cosa.  Quien  no  se  aventura  no 
posa  la  mar:  al  osado  h  fortuna  le  dú  la  mano.  Auda- 
ces fortuna  juvat. 

ARRISGATy  DA.  p.  p.  Arriesgado,  Gommissns. 
II  adj.  Atrevit.  Osado,  arriscado,  Impavidus,  audax. 

ARRISGH.  m.  Exposició  perillosa.  Riesgo,  Alea, 
ae,  periculum,  i,  discrimen,  inis.  ||  atreviment. 

ARRISSAR,  nàut.  Plegar,  baixar  las  velas.  Arri- 
zar.  Yela  religare.  ||  Assegurar  ab  cordas  alguna 
cosa  pera  resistir  al  balans  de  la  nau.  Arrizar,  trin- 
ear,  alotar.  Funibus,  firmaré.  ||  Lligar  los  rems. 
Afrenillar,  Remos  inbibere,  religare.  [|  nàut.  Prolon- 
gar la  artilleria  de  proa  à  popa,  arrimanüa  à  las 
amuradas  pera  tancar  las  portas,  y  fér  llocb.  Arrizar. 
Ad  navis  la  tus  tormenta  bellica  accomroodare.  || 
Posar  y  assegurar  lo  bol  en  la  nau.  Arrizar.  Lem- 
bum  navi  religare. 

ARRISSAT,  DA.  p.  p.  Arrizado.  Religatus. 

ARRITJOLS.  m.  pi.  ter.  aritjols. 

ARROBA.  f.  Pes  de  26  lliuras  de  12  unsas  cada 
una.  Arroba.  Yiginli  sex  librarum  pondus. 

contar  pre  arroras.  fr.  met.  Ponderar  mòlt.  Echar 
por  arrobas.  Supra  modnm  augere. 

LO  MAL  VE  i  ARRORAS  Y  SE'n  VA  i  UNSAS.  rcf.  DCUOta 

que'ls  mals  venen  de  prompte  y  se'n  van  ab  mòlt 
espay.  El  mal  entra  ú  brazadas^  g  seva  d pulgadas: 
los  males  entran  por  arrobasy  y  salen  por  aL•rmes. 
Lentè  admodum  infirmitas  recedit,  cum  initio  supra 
modum  ingravescat. 

ARROGAR.  V.  a.  ant.  Fér  trossos.  Despedazar, 
haeer  pedazos.  Lacero,  lanio,  as. 

ARROGINATy  DA.  adj.  Semblant  al  rocí.  Arro- 
dnado.  Manno  simílis. 

ARRODILLAR.  v.  a.  y  derivats,  agbnouar. 

ARRODONIMENT,  m.  La  acció  de  arrodonir. 
Midondeamiento.  Rotunda tio,  nis. 

ARRODONIR,  v.  a.  Posar  rodona  alguna  cosa. 
També  s'  usa  com  recíprocb.  Bedondear.  Rotundo, 
torno,  as. 

ARRODONIRSE.  V.  r.  Limitar  los  gastos  segons 
la  renda.  Redondearse,  recojerse,  cenirse,  Sumptus 
díminuere,  corrigere.  j|  met.  Descarregarse  de  sos 
cnydados,  deutes  ó  dependéncias.  Redondearse.  A 
curis,  vel  negotíis  se  omninò  liberare. 

ARRODONIT,  DA.  p.  p.  Redondeado.  Rotundatus. 

ARROGAGIÓ.  f.  La  acció  de  arrogar  y  arrogar- 
se.  Arrogacion.  Arrogalio,  nis.  ||for.  Afillament. 
ATTogacMn^  odopeum.  Adoptio,  nis. 


ARROGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  s'  arroga  ó  apit>> 
pia  alguna  cosa.  Arrogador.  Arrogator,  is,  fiU 
assumens. 

ARROGÀNCIA,  f.  Orgull,  insoleocía,  supèrbia. 
Arrogància,  altaneria.  Supèrbia,  insolentía,  ae.  | 
Garbo,  bisarría.  Arrogància,  bizarria.  Yenustas, 
atis,  elegantia,  s. 

ARROGANT,  adj.  Orgullós,  insolent.  Arrogank, 
altanero.  Elatus,  superbus.  [j  Valent,  briós.  Arr^» 
gante.  Slrenuus,  fortis.  ||  Galant.  Arrogante,  gaUat' 
do.  Yenustus,  elegans. 

ARROGANTÀ8.  adj.  aum.  Arrogantazo.  Admo- 
dum arrogans,  strenuus. 

ARROGANTÍSSIM.  A.  adj.sup.  Arrogantiàm, 
Yaldè  elegans. 

ARROGANTMENT.  adv.  m.  Ab  arrogància.  At' 
rogantemente.  Arroganter. 

ARROGAR.  V.  a.  Atribuir,  apropiar  algunas  co- 
sas  inmaterials,  com  íistcultats,  jurisdicció.  S'on 
com  recíproch.  Arrogarse.  Sibi  arrogaré,  assumere. 

ARROGAT,  DA.  p.  p.  Arrogado.  Arroga  tos. 

ARRAJADAMENT.  adv.  m.  ant.  àrruixadaiert. 

ARROJADts,  SA.  adj.  Tiradís,  llansadis.  Arrih 
jadizo.  Issilis. 

ARROJAMENT.  m.  ant.  arrisch. 

ARROJAR.  V.  a.  ant.  Llansar,  tirar,  etjegar. 
Arrojar.  Jacio,  conjicio,  emitto,  is. 

ARROJARSE.  V.  r.  Abalansarse,  tirarse  ab  ím- 
petu,  Arrojarse.  Sese  immittere.  ||  Obrlrse  ci^mf, 
ferse  fér  lloch  per  forsa.  Arrojarse.  Prorumpo,  is.  | 
met.  Arriscarse,  atrevirse  imprudentment.  ArrojarM. 
Praecipilanter  audere. 

ARROJATyDA.  p.  p.  Arrojado.  Immissus.  ||adj. 
arrüixat. 

ARROMANSAR.  V.  a.  ant.  Posar  en  romans  lo 
qne  està  escrit  en  altra  llengua.  Romancear,  romoh 
zar.  In  vernaculam  linguam  vertere. 

ARROMANSAT,  DA.  p.  p.  Romaneeodo.  In  ver- 
naculam linguam  versus. 

ARRONSAMENT.  m.  La  acció  de  retirarsey 
apretarse  entre  sí  las  parts  de  un  cos  elàsiich.  CoR- 
traccion,  encogimiento,  Contractiuncula,  »,  contrac- 
tio,  nis.  II  anat.  La  acció  de  retirarse  'Is  nerviw 
Contracdony  crispadwra.  Tètanus,  i,  nervonun  eOB* 
traclio.  *. 

ARRONSAR.  V.  a.  Retirar  comprimint.  I?fie%i4l| 
Goarcto,  as,  cootraho,  is.  ||  nàut.  Alsarse  la  inii,f  . 
pujar  las  àncoras  à  las  mesas  de  guarnició.  Atro»-. 
zar.  Levare  aochoras. 

ARRONSARSE.  v.  r.  Encullirse.  Encogerse,  g 
acurrucarse  si  es  en  lo  llit.  Sese  contrahere.  ||  fem. 

MORm. 

ARRONSAT,  DA.  p.  p.  Eneogido,  aotrrueado. 
Contractus. 

ARRONYONAT,  DA.  adj.  En  forma  de  ronyó. 
Arrinonado.  Renis  formam  referens. 

ARROP.  m.  Lo  most  bullit  fins  à  adquirir  la  con- 
sistència del  aixarop,  y  's  solen  courer  ab  ell  algu- 
nas fruytas,  com  talladas  de  meló,  pomas,  etc.  Boè, 


ARR 


CATALÀ. 


ARS 


135 


arrope,  Sapa,  se.  H  Lo  de  moras.  Diamoron,  arrope 
di  moras.  Syrapas  ex  moram  succo,  diamoron,  is. 

ARROPADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  arropa.  Ar- 
ropador.  Stragalis  tegens. 

ARROPABIENT.  m.  La  acció  de  arropar.  ir- 
ropamiento,  Gontectio,  dís. 

ARROPAR.  V.  a.  Abrigar  ab  roba.  Arropar.  Ves- 
Ubns,  stragolis  fovere.  ||  Posar  arrop  à  alguna  cosa. 
Arropar.  Sapa  coudire. 

ARROPAT,  DA.  p.  p.  Arropado.  Yeste  iovola- 
tos. 

ARROPERA.  f.  Yas  pera  tenir  arrop.  Arropera, 
Hostarium,  ü, 

ARRÓ6.  m.  Gra  com  lo  del  blat,  però  blanch,  y 
de  mòlt  aliment.  Lo  mateix  nom  tè  la  planta.  Arroz. 
Oryza,  ae. 

AaiÓS,  CATAIINA,  QUE  U  CAIN  EMBAFA,  ref.  GUEMIMI 
TülL,  etc. 

AlBÓS  ren  T  PEBROT  VOLEN  LO  VI  BEN  FOBT.  ref.  DO- 

nota  1  bè  que  s' assenta  '1  vi  en  ditas  cosas.  El  ar- 
raz  elpezy  elpepino,  nacen  con  agua  y  mueren  con 
tina,  Sorte  pares,  cncumis  ni  mirum  piscís,  oriza, 
in  cressantar,  agnis,  interuntque  mero. 

ARROS8AL.  m.  Camp  sembrat  de  arròs.  Arro- 
zal.  Oryza  consitus  ager. 

ARROSSEGAR.  V.  a.  Portar  per  terra  alguna 
persona  ó  cosa  tirant  de  ella.  Arrastrar.  Rapto,  as.  || 
mel.  Portàrsen  tras  sí,  ó  fér  que  altre  sia  de  sòn 
parer.  Arrastrar.  Ad  suam  sententiam  adducere.  Q 
Tarlamadejar,  embrassarse  en  las  paraulas.  Mozar^ 
$e.  Balbutío,  is,  lingua  kesitare.  [|  Caminar  arras- 
trant  los  peus.  Arrastrar  los  pies.  Instar  seniorum 
pedes  trahere. 

ARROMEGARSE.  V.  r.  Anar  per  terra  à  rosse- 
gons  ó  com  los  rèptils.  Arrastrarse.  Serpo,  is,  rep- 
to, as. 

ARROSSEGAT,  DA.  p.  p.  Arrastrado.  Raptatus. 

ARROSSER,  m.  Qui  cultiva  ó  ven  arròs.  Arroce- 
ro.  Oryzae  venditor  aut  cnltor.  0  Aficionat  à  menjar 
arròs.  Arroeero.  Oryzse  edends  cupidus,  avidus.  Q 

AEBOSSAL. 

ARROSTIR.  v.  a.  ant.  eostir. 

ARRÜFADURA.  f.  nàut.  Corvadurade  la  proa  y 
pya  envers  amunt.  Arrufadura.  Prominens  navium 
e•Hvexitas. 

ARRIIFAIIENT.  m.  ant.  EtissAMENT.  ||  enüig. 

ÈMMmkwan  de  nas.  Lo  senyal  de  repugnància  ò 
fisgosl  qne's  fà  ab  lo  nas.  Befunfunadura,  refunfuno, 
Oannitio,  nis. 

ARRUFAR.  V.  a.  Fér  arrugas  à  la  roba,  crespar- 
la.  Aleekmgar.  Plico,  as.  ||  nàut.  Arquejar.  Arrufar. 
Corvo,  as. 

AUCFAi  LO  NA8.  ff.  mot.  Mostrar  desdeny  ò  re- 
pugnància. Tòrcer  las  narkes,  ó  el  gesto.  Naribus 
reouere,  apud  se  mussare. 

ARRUFARSE.  ▼.  r.  ant.  EEISSAESB.  0  ENEADB- 
UESl. 

ARRUFAT,  '.DA.  p.  p.  EIISSAT.  J  eneadeeat. 

t  lo  doUeoh  ò  ptodà  de  b  pell,  ò 


roba  que  està  mal  plegada.  Ruga,  arruga.  Ruga,  as. 
II  Las  que  fà  1  vestit  per  estar  mal  cosit.  FueUes. 
Plíca,  aï,  sinus,  us.  ||  cbespaduea. 

ARRUGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  arru- 
gar y  arrugarse.  Arrugamiento.  Corrugatio,  nis. 

ARRUGAR.  V.  a.  Fér  arrugas.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Rugar^  arrugar.  Rugo,  corrugo.  as. 
II  crespar. 

ARRUGARSE.  V.  r.  fam.  Morir.  Arrugarse. 
Obeo,  is. 

ARRUGAT,  DA.  p.  p.  Rugoso,  arrugado.  Ruga* 
tus. 

ARRUHINAR.  V.  a.  Espatllar,  assolar  algun 
edifici.  Arruinar.  Diruo,  corruo,  is.  ||  Destruhir,  mal- 
métrer  la  gent  de  guerra  los  edificis  y  tot  lo  que 
troba  en  lo  camp  enemich.  Talar,  arruinar.  Tas- 
to,, depopulor,  aris.  ||  Causar  gran  dany  ò  perjudici 
en  qualsevol  línea ,  y  sobre  tot  en  matèria  de  hisen- 
da ó  interessos.  Arruinar,  Efiligo,  everto,  is.  ||  met. 
Llansar  à  pérdrer  à  algú.  Echar  por  puertas,  arrul•' 
nar.  Perdo,  everto,  is. 

ARRUHINARSE.  V.  r.  Halmétrer  la  pròpia  hi- 
senda. Perderse,  arruinarse.  Ruere,  pessum  ire. 

ARRUIXADAMENT.  adv.  m.  Yalerosament, 
atrevidament.  Arrojadamente.  Temeré,  andacter. 

ARRUIXADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  arruixa.  RociO' 

dor.  Aspergens,  entis.  ||m.  Lo  dels  surtidors.  Girún-^ 

duia.  Ad  aquas  in  altum  projicíendas  instrumentum. 

II  Instrument  que  serveix  pera  arruixar.  Roeiador. 

Aspersorium,  íi. 

ARRUIXAMENT.  m.  La  acciò  de  arruixar.  Ho- 
dada.  Roratio,  nis. 

ARRUIXAR.  V.  a.  Mullar  alguna  cosa  de  modo 
que  la  aygua  cayga  espargida.  Rodar.  Roro,  irroro, 
as.  II  Salpícar  abun  glop  de  aygua  alguna  cosa,  com 
la  roba  que  s'  ha  de  planxar.  Espurriar.  Inspergo, 
conspergo,  is.  ||  ant.  llansae. 

ARRUIXAT,  DA.  p.  p.  lioaa(io.«Aspersus.  ||  adj. 
Atrevit,  intrépit.  Arrojado.  Temerarius,  audax. 

ARRUPIR8E.  V.  r.  Retirar  las  parts  del  cos  en- 
vers sòn  centro.  Encoger$e,  acurrucarse.  Sese  incur- 
vare,  comprimere. 

ARRUPIT,  DA.  p.  p.  Encogido,  acurrucado, 
Compressus,  coarctatus. 

ARRU8Ó.  m.  ter.  faeinetas. 

ARS.  m.  Arbre  mòlt  espinós  ;  fà  las  flors  en  ra- 
mellets,  compostas  de  cinch  fulletas  blancas;  lo  fruyt 
bermell  ab  la  molsa  blanca,  entre  dolsa  y  aspra.  Jfo- 
juelo,  cambron,  camhronero.  Cratoius,  i.  ||  La  fruyta 
del  ars.  cireeetas  de  pastor. 

ARS  RUNCH.    m.  ARS.  f. 

ARS  negre.  m.  L'ars  que  fa  '1  fruyt  negre. 

ARSENAL,  m.    ADRESSANA. 

ARSENIGAL.  adj.  quím.  Pertanyent  al  arsénit. 
Arsenical.  Ad  arsenicum  pertinens. 

ARSÉNIGH.m.  y 

ARSÉNIT.  m.  Mineral  mòlt  càustich,  matxinas 
violen  las;  ni  ha  de  blanch,  que  sòl  sér  transparent, 
de  groch  y  de  roig.  Arsémeo,  rtjaigar.  Arseníoiini,  i, 


136 


ART 


DICaONÀRI 


ART 


m.  aot.  iixipéLACH. 

ARSÓ.  m.  La  fusta  de  devant  ó  la  de  detràs  ea 
la  sella  de  cabalcar.  Arzon.  Astraba,  a;,  arcalus,  i. 
H  pi.  Eo  los  telers  de  mitjas  dos  pessas  laterals  una 
à  cada  costat  del  teler,  que  estàu  alravessadas  ab  la 
prempsa.  Arzanes.  In  tibialium  textrino  enm  prselo 
duo  transversa  tigna. 

ARSURA.  f.  ant.  aedor. 

ART.  m.  y  f.  Gol-lécció  de  preceptes  ó  reglas  pe- 
ra fér  bè  alguna  cosa.  Arte,  Disciplina,  as,  ars,  tis.  || 
Fer  antonobàsia,  lo  llibre  de  las  reglas  de  la  gramà- 
tica llatina,  que  compongué  Antoni  deMebrija.  Arte. 
latina;  grammatica)  ars.  ||  met.  Indústria,  manya. 
Arte.  Teohna,  aslntia,  ae.  ||  Astúcia,  artifici,  engany. 
ArUfido,  arle,  Fabricalio,  nis.  ||  Filat  de  pescar.  Red, 
Tendicnla,  ae,  retis,  is.  ||  Estament,  ofici.  Afte.  Ars, 
tb.  H  Delicadesa,  primor.  Arte.  Indústria,  x. 

ART  llIGELICÀL    Ó    DIABÓLIGH.    Art    SUpCrsticíÓS  de 

apéndrer  lo  que's  vól  per  medi  de  un  àngel  ó  mal 
esperit.  Arte  angelic^il  ó  diabòlica.  Ars  angèlica. 

ABT  DE  ENDEVINAR.  MÀGICA. 
ART  DE  LA  TERRA,  y 

ART  DE  PAGÈS.  Lahratizay  agricultura.  Agricultura, 
n,  mratio,  nis. 

ART  DE  SANT  ANSELM.  Art  de  curar  las  Uagas  sols 
ab  tocar  las  venas;  es  una  superstició  inventada  per 
Anselm  de  Parma,  y  no  per  sant  Anselm,  com  han 
volgut  alguns.  Arte  d^iS,  Anselmo.  Anselmí  ars. 

ART  IB  SANT  PAU.  ART  NOTÒRIA. 

ART  LLIBERAL.  Lo  quo  pertany  mòs  al  ingeni  que  à 
hs  forsas  corporals,  com  la  poesia,  música  etc.  Arte 
HberaL  Liberalis  ars. 

ART  MÍQIGA.  mIoIGA. 

ART  mecInich.  Lo  que  necessita  mès  las  forsas  dd 
cos  que  del  ingeni,  com  la  fusteria,  ferreria,  etc. 
Arte  mecénico.  Mecbanicnm  opiflcium. 

ART  MILITAR.  MILÍCIA. 

ART  NOTÒRIA.  Preparaciò  supersticiosa  de  dejunis, 
confessions,  comunions  y  oracions  ab  que  falsament 
8*  afirma  poder  arribar  à  tots  los  coneixements  à 
que  arribà  Salomon.  Arte  notòria.  Notòria  ars. 

ART  MON  COR.  loc.  S*  abrasa  mon  eor.  Arde  m  co- 
raztm.  Ardet  cor  meum. 

CADA  HU  DE  SON  ART.  loC.  DONAR  l'  ART  i  QUI    L*  HA. 

DE  ART.  m.  adv.  ant.  de  manera. 

DE  MAL  ART.  loc.  En  mal  estat  ó  disposició.  De  mal 
efte.  Mgro  corpore. 

donar  l'  art  k  QUI  l'  ha.  ref.  Advertir  que  qui 
entén  las  oosas  las  ha  de  fér.  El  que,  6  quien  las  sabé 
las  tone,  lamisadigalaeleura.  Tractenlfabrilia  fabri. 

LO  GRAN  ART.  loc.  Per  autonomasia  y  podria  dírse 
mòlt  bè  per  ironia  la  crysopeya.  La  gran  arts.  Cry- 
sopeja,  aB. 

MAL  PÓT  JUDICAR  DEL  ART  QUI  Slf  ELLA  NO  Ht  TÒ  PART. 
ref.  QUE  SAR  LO  GAT  DE  PÉR  GULLBRAS. 

NO  ES  ART  DE  PANE  QU^RENDO.  loC.  QUI  TÒ  QUI  VÉU- 
IBR  LO  CUL  AB  LAS  QUATRE  TÉMP0RA8. 

!fo  8ÍR  ó  NO  TiNiR  ART  NI  PART.  fr.  No  teilir  íoterés 
en  algoM  nttéria  d  esttr  wtef•mMleicUid•  ella. 


No  ser  ó  no  tener  arte  ni  parte.  NuUa  tenus  interesse. 

PÉR  ART  DEL   ENCANTAMENT.    lOC.    fòm.   SèUS   Saber 

com  ni  com  no;  per  medis  ocults  y  extraordinaris. 
Por  arte  de  hirli  birloque.  Occuitè,  pncter  spem!. 

PER  ART  DEL  DIABLE,  cxp.  Per  medi  que  pareix 
fora  del  orde  natural.  Por  arte  del  diablo.  Praeter 
naturae  ordinem,  ope  diabolí. 

QUI  TÈ  ART  VA  k  QUALSEVOL  PART.  ref.  Euseuya 
quant  útil  es  tenir  un  ofici  pera  guanyarse  la  vida. 
Ql•lien  tiene  arte  va  por  toda  parte.  Arte  sua  faber  in 
pretio  habetur. 

TIRAR  l'  art.  Pescar  ab  ell.  Tender  las  redes.  Retia 
jacere,  tendere.  ||  fr.  met.  Fér  totas  las  diügéncias 
pera  conseguir  algun  fi.  Eehar  la  red.  Retia  mittere, 
tendere. 

ARTS.  f.  pi.  Lo  curs  cumplert  de  filosofia.  Artés. 
Artés,  ium,  logicae,  physic»,  metaphisicx  ars. 

BONÀS  Ò  BELLAS  ARTS.  ART  LLIBERAL. 

ARTEGH.  m.  ant.  àrter. 

ARTEFAGTO.  m.  Obra,  manufactura.  Artefacto. 
Fabrile  opus. 

^ARTELL,  m.  ant.  Garra,  ungla  afilada,  com  en 
los  animals  de  rapinya.  Garra.  Adunca  nngnis. 

ARTEMEGA.  f.  y  ' 

ARTEMISSA.  f.  y 

ARTEROSSIA.  f.  Herba,  altimira. 

ARTEMON.  m.  nànt.  La  vela  gran  de  la  galera. 
Artemon.  Artemon,  is. 

ARTER.  m.  ant.  Manyós,  astut.  Artero.  Callídns, 
versutus.  ||  Mentider. F7i^/r)i050,/a/a2;.  Dolosus,  vafer. 

ARTiR,  ARTER,  PERÒ  MAL  CABALLER.  ref.  Reprèn  als 
que's  valen  de  astúcias  para  enganyar  à  altres,  ir- 
tero^  artero,  però  mal  Caballero.  Dolosus  quídem  in- 
gènua non  Índole  fre  tus. 

ARTÈRIA,  f.  anat.  Conducte  que  rep  la  sanch 
del  cor,  y  la  porta  à  totas  las  parts  del  cos,  à  dife- 
rència de  la  vena,  que  ho  fà  tot  al  contrari.  Artèria. 
Artèria,  ae.  ||  anat.  articulació.  1. 

ASPRA  artÍèria.  L'  órgano  de  la  respiració.  Aspera 
artèria  ó  traquiarteria,  caria  delpulmon.  Aspera  artè- 
ria, animae  ducendsB  tnbulus,  canaliculus. 

ARTÈRIA,  f.  ART,  ASTI^CIA. 

ARTERIAL,  adj.  anat.  artbriòs. 

ARTERIETA.  f.  d.  Arteriola.  Arteriola,  ae,  leffa 
artèria. 

ARTERlóSy  A.  adj.  Pertanyent  à  la  artèria 
Arterioso.  Arleriacus,  arterialis. 

ARTESÀ,  NA.  adj.  Qui  exercita  algun  art  mee&- 
nich.  Artesano.  Artifex,  icis,  faber,  bri. 

ARTET.  m.  d.  Artecillo.  Minor  ars. 

ARTÉTIGA.  f.  Lo  mal  de  gota  en  las  mans.  Xr- 
tética,  gotaartéticü.  Chiragra,  as. 

ARTÉnCH,  CA.  adj.  Qui  pateix  en  las  articu- 
lacions, y  'Is  remeys  pera  curarlas.  irí^ítco,  arU- 
trico.  Arthriticus. 

ARTIAGA.  m.  ARDIACA. 

ÀRTICH,  CA.  adj.  Se  diu  del  pol  septentrional, 

dels  mars  y  regions  oeroanas  à  ell.  Artko.  Arcticns. 

ARXMRJU  f.  Ptrt  ea  qiA  'a  solen  dividir  loa  es- 


ART 


CATALÀ. 


ART 


lt7 


crits.  Artituh.  Articalns,  I,  sectio   nis.  ||  En  los 

imaarís  qoalsevol  vea  ó  accepció  qoe's  defineix 

iprt.  ArtkMlOy  acepeian.  Gaput,  itis,  verboram  ac- 

flftio. }  gram.  Parlíciíla  que  denota  1  genero  dels 

■■9,  y  s6n:  lo,  la  en  siogalar,  y  los,  las  en  plural. 

JMmb.  Artícolos,  i.  |  En  las  capi tolacions  ó  trac- 

Mi  de  paa  cada  condició.  Articulo ,  pacto,  condidon, 

ABderís  capat,  pactnm.  ||  Generós  de  còrners.  Gé~ 

M,  mrticulo.  Ment,  cis.  ||  for.  Excepció  prèvia  de 

■  pledejant  pera  estorbar  lo  curs  de  la  causa  prin- 

ipil.  Articulo,  Exceptio,  nis.  Q  Cada  pregunta  de  las 

Beforman  un  interrogatori.  Articulo.  Qnsstio,  nis. 

I  anat.  AaricuLAció. 

AíncLB  DB  rÉ.  Veritat  que's  déu  créurer  com  re- 
etada  per  Déu,  y  proposada  com  tal  per  la  Iglésia. 
^TtkMlo  de  fé,  ChrístianaB  fidei  caput,  articnlus. 
AtTicLE  DB  ti  MOBT.  Los  úllims  momeuts  de  la  vi- 
k  Articulo  de  la  muerte.  Suprema  vitas  hora. 
fOtiAB  ABTicLB.  fr.  for.  Introduhir  en  un  plet  una 
fMlió  incident.  Formar  articulo.  Incidentem  qusas- 
%mm  in  causis  inchoare. 
fttfliB  ABTiCLB  DB  UNA  cosi.  fr.  Contradírla.  Por^ 
«r  ó  kaeer  articulo  de  alguna  cosa.  Contradico,  is, 
iiFcdiOicaltatem  excitaré. 
m  iiTiCLES.  fr.  Por  articulo$.  Articulatim. 
AKTICDLAGIÓ.  f.  Cada  junta  ó  joch  dels  dits  y 
iiiltres  membres.  Artieulaeion.  Junctura,  ae,  arti- 
nkneotnm,  i.  |  Pronunciació  clara  y  distincta  de 
IvpiraDlaa.  Artieulaeion.  Yocum  expressió,  pro- 
MMíitio. 

AmcOLADAMENT.  adv.  m.  Ab  pronunciació 
dm  y  distincta.  Artieuladamente.  Dístinctè,  articu- 
kúm. 

AITICULAB.  V.  a.  Pronunciar  lasparaulas  cla- 
n  y  distiBctament.  ArUcular.  Articulo,  as,  verba 
fmnare.  |  for.  Posar  en  terme  de  proba  las  respostas 
éds  testimonis.  Articular,  Qusstiones  in  causis  ad 
testes  interrogandosproponere.  ||  altebcir.  ||  adj.Lo 
^  pertany  à  las  articulacions,  com  dolor  àkticulib, 
fle.  Articular.  Artícularius,  articularis  morbus. 
AmCüLAT,  Du.  p.  p.  Articulado.  Articula  tus. 
AITÍFICE.  m.  Qui  exerceix  algun  art.  Ariifice. 
hber,  brif  artifex,  icis.  |  àütor,  inventob.  ||  met. 
Qii  tè  art  pera  conseguir  lo  que  intenta.  Artifu.  Ca- 

AUIFIGI.  m.  L' art  ó  primor  ab  que  està  feta 
ilgua  cosa.  Artifieio,  arte.  Artificinm,  ii,  ars,  artís. 
|Í8tóeia,  dissimulo,  manya.  Mama,  artifido.  Calli- 
Au,  atis,  artificium,  ii. 

AITIFICIAL•  adj.  Lo  que*s  fà  per  art  ó  indús- 
trií.  Artificial.  Artíficialis. 

AmnCIAUtlENT•  adv.    m.    ABTlPICIOSAMEIfT. 

AITIFICIÓ8,  A.  adj.  Prímorós,  fét  ab  artifici. 
àffiffWío.  Artificiosus,  affabrè  fiactus.  ||  Manyós,  as- 
tvt.  Artifcioso.  Callidns,  versutns,  technosus. 

AirmcíOBAlIENT.  adv.  Ab  artifici.  Artifim- 
MMtfr,  artipeialmente.  Artificiosè, 

AMnncioslasni,  a.  adj.  mf. 
Mlkkmmmas. 

I. 


ARTIGA.  f.  La  terra  herma  després  do  arrabas- 
sada, y  treta  pera  poderla  llaurar.  Artiga,  arompi- 
do,  noval.  Novale,  is. 

TEÍURER  ARTIGAS,  fr.  y. 

ARTIGAR.  V.  a.  Tràurer  V  herm,  y  preparar 
la  terra  pera  poderla  llaurar.  Artigar,  romper,  pani-- 
ficar.  Novale  proscindere. 

ARTIGLE.  m.  AancLB. 

ARTILLAR.  V.  a.  Armar  de  artilleria.  Artillar. 
Tormentis  beliicis  instruere. 

ARTILLER,  m.  Qui  professa  per  principis  teó- 
richs  la  facultat  de  la  artilleria.  Artillero.  Machina- 
ria;arteínstruclus.  ||  Lo  soldat  que  serveix  à  la  ar- 
tilleria. Artillero.  Tormentis  beliicis  administrandís 
adscriptas,  ignifer  míles.  ||  Lo  que  serveix  al  canó  à 
diferència  del  que  serveix  al  obús  que's  diu  bombar- 
der. Artillero.  Tormentis  longioribus  adscriptus  mí- 
les. Q  BOMBARDER. 

ARTILLER  DE  MAE.  Classc  CU  la  maríuB  à  la  que  s' 
ascendeix  desde  mariner.  Artillero  de  marina.  Na? a- 
lis  ignifer. 

LO  BOlf  ARTILLER  MORT  AL  PEU  DBL  CABÓ.  lOC.  LO  BOU 
SOLDAT  MAT  RECULA. 

ARTILLERIA,  f.  L'art  de  fabricar  las  armas  ma- 
jors, màquinas  y  demés  aparells  de  guerra.  Artille- 
ria.  Tormentaria  ars.  ||  Tot  genero  de  màquínas  de 
guerra,  com  canons,  morters,  etc.  Artilleria.  Bel- 
licns  apparatus.  D  Lo  cos  militar  destinat  à  aquest 
servey.  Artilleria.  Militum  legió  qu»  bellica  tormen- 
ta  curat. 

ARTILLERIA  DB  MOBTANTA.  La  dc  mcuor  calibro, 
que's  pót  portar  sobre  las  cabalcaduras.  Artilleria  de 
campana^  de  batalla,  ó  de  montana.  Tractu  leviora 
tormeota. 

ARTILLERIA  GROSSA.  La  major,  que  s'emplea  contra 
las  fortalesas.  Artilleria  de  sitio  ó  gruesa.  Sedentà- 
ria tormenta  bellica. 

ARTILLERIA  VOLANT.  La  sorvida  per  artillers  mun- 
tats. Artilleria  de  d  càballo  ó  lijera.  Equitum  tormen- 
ta bellica. 

APEAR  LA  ARTILLERIA,  fr.  aut.  DB9M0NTAB  LA  ARTH 
LLBRIA. 

APUNTAB  TOTA  LA  ARTILLERIA,   fp.   qUO    adomés  dcl 

sentit  natural  denota  fér  tot  Tesfors  possible  pera 
conseguir  alguna  cosa.  Poner,  asettar  toda  la  arti-- 
lleria.  Armis  viribusque  coutendere;  omni  ope  at- 
que  opera  eniti. 

CLAVAR  Li  ARTILLERIA.  Posar  per  Tobído  ó  polvorí  un 
ferro  que  la  inutilise.  Clavar  la  artilleria.  Bellica 
tormenta  configere,  clavis  obstruere. 

DESCARREGAR  LA  ARTILLERIA,  fr.  Dispararia.  Dei^ 
cargar  la  artilleria.  Tormenta  bellica  dísploderCy 
exculere. 

DESMONTAB  LA  ARTILLERIA,  fr.  TràurerU  de  la  cu- 
renya,  ó  afust.  Desmontar  la  artilleria.  Tormenta 
bellica  carris  deponere. 

ENCABALCAR,  MONTAR  LA  ARTILLERIA,    fr.   Col-loCBrla 

sobre  la  curenya.  Kncabalgar,  montar  la  artilleria. 
Tormenta  carns  impooere.  |  Gol-locaria  pera  usar 

49 


138 


ÀRX 


DICCIONARI 


AS 


d'ella.  Montar  la  artilleria.  Bellíca  tormenta  ad 
usum  praeparare. 

jtGAR  LA  ARTILLERIA,  fp.  tJsar  do  ella.  Jugar  la 
artilleria,  Tormenta  bellica  in  hostem  explicaré. 

ARTIMANYA•  f.  Artifici  ó  astúcia  pera  enga- 
nyar. Artimana,  Techna,  ae,  dolns,  i. 

ARTIMÓ.  m.  nàut.  Vela  llatina  ó  triangular  qne 
's  col-locava  en  lo  pal  mès  pròxim  à  la  popa  ó  timó. 
Àrtimon,  \\  bort.  Vela  mòlt  gran  qne  's  posava  en 
la  entena  de  la  galera,  quant  lo  vent  era  poch  y  'i 
temps  bo. 

ARTisA.  m.  ant.  artbsí. 

ARTISAT,  DA.  adj.  Conforme  à  las  reglas  del 
art.  Artizado.  Ad  artis  regolas  exactas. 

ARTISTA,  m.  Qaí  exerceix  algnn  art.  Artista. 
Hechanicns,  i,  artifex,  icis.  ||  Notaris  públichs  de  la 
ciutat,  y  notaris  reals,  apotecaris,  cerers,  cirurgians, 
botiguers  y  adroguers.  Artista.  Artifex,  icis.  ||  Qui 
estudia  arts.  Artista.  Liberalinm  artium  studiosns. 

ARTI8TAMENT.  adv.  m.  ant.  àrtificiosambnt. 

ARTIT.  adj.  ant.  diugent. 

ARTITUT.  f.  ant.  estretò. 

ARTÓFILA8.  m.  pi.  bootbs. 

ARTOLATRO.  m.  Adorador  de  Pa.  Artolatro. 
Panis  venerator. 

ARTOLITB.  m.  Certa  pedra  de  la  naturalesa  de 
la  esponja,  y  semblant  à  un  pa  rodó.  Artolitos.  Ar- 
tholitos,  i. 

ARTRÍTIGH.  adj.  IRTéTICH. 

ARTRÓDIA.  f.anat.  Articulació  en  un  os  que  reb 
en  sa  cavitat  lo  cap  de  altra.  Artrodia,  Artrodia,  ae. 

ARTURO^m.  astron.  Estrella  fixa  de  primera 
magnitut  deia  constel-laciò  del  Bootes.  Arturo,  Ar- 
turus,  i. 

ARUGA.  f.  Insecte  mòlt  nociu  que  s'  engendra 
de  las  fullas  verdas.  També  s'  aplica  à  altres  insec- 
tes. Oruga.  iBrnca.  campa,  ae,  bytelus,  i. 

▲EUGA  DE  PI.  Cuca  roja,  un  poch  vellosa,  que  en  V 
ivern  se  guareix  del  fret  en  los  pins  en  unas  telas 
mòlt  sutils,  que  fà  à  manera  de  taranyinas.  Oruga 
dejpino.  PiniaBruca. 

ARUNDINÀGEAS.  adj.  bot.  S'  aplica  à  las  plan- 
tas  que  tenen  forma  de  canya.  Arundinàeeas.  Arnn- 
dinaceffi. 

ARÚ8PICE.  m«  àgorer. 

ARVENSE.  adj.  bot.  Pertanyent  al  camp.  Af- 
vense.  Arvalis. 

ARVELLAS.  f.  ant.  VBS8AS. 

ARXEA.  f.  Nom  que  'Is  químichs  donan  al  foch 
que  imaginan  haver  en  lo  centro  de  la  terra  pera 
eóurer  los  metalls  y  minerals,  y  pera  sér  com  un 
principi  de  vida  en  los  vegetals.  Archea,  vuleano,  al- 
ma  del  mundo.  Yulcanus,  i. 

ARXER-  m.  ant.  Soldat  de  la  guàrdia  principal 
de  la  casa  de  Borgonya,  que  portà  à  Castella  1'  empe- 
rador Carlos  y  's  reformà  en  la  entrada  de  Felip  Y. 
Archero.  Corpoiis  cuslo. 

ARXER  DE  LA  CUTXILLA.  m.  ARXER. 

AXMXn»  m.  esonlt.  Omam•ots  composts  de  filets 


revestits  de  fullas  dispostas  regularment  de  tres  e 
tres.  Archetes. 

ARXIGOMFRARIA.  f.  Societat  de  personas  pia 
dosas,  que's  reuneixen  per  algunas  devocions.  Ar- 
chicofradia.  Archiconfraternitas,  atis. 

ARXIGÓNSUL.  m.  Lo  president  de  la  acadèmia 
de  la  Crusca  en  Florència.  Archieónsul.  Archiconsai 
is. 

ARXIDUGAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  arxidosk 
Archiducal.  Archiducalis. 

ARXIDUGAT.  m.  La  dignitat  y  territori  del  a^ 
xiduch.  Archiducado.  Archiducatus,  us. 

ARXIDUCH.  m.  En  sòn  origen  fon  lo  duch  j» 
vestit  demés  autoritat  quels  altres.  Yuy  dignitaldi 
Soberà  de  Àustria,  y  títol  de  tots  sos  fills.  Arckiàh 
que.  Archidux,  ucis. 

ARXIDUQ€E8A.  f.  La  muller,  filla  y  germu 
del  arxíduch.  Archiduquesa.  Archiducissa,  ce. 

ARXnXAÚT.  m.  mús.  arcellaút. 

ARXIOTA.  f.  Arbre  de  nova  Espanya,  ncrnihitat 
al  taronger,  y  las  fullas  à  las  de  olm ;  los  froyts  téi 
uns  grans  com  de  matafaluga  que  senreixeo  pot 
tenyir  de  bermell  1'  estam,  seda,  cotó,  etc.  Qnil 
es  en  pasta  tira  à  color  de  taronja.  Archiote,  An^iih 
les,  e. 

ARXIPÉLACH.  m.  Part  del  mar  poblada  de 
islas.  Per  antonomàsia  ï  Egeu  en  lo  MeditentBL 
Archipiélago.  Archipelagus,  i. 

ARXIPESTRAT.  m.  La  dignitat  de  arxípesln 
y  '1  territori  de  sa  jurisdicció.  Archiprestazgo^  mnh 
prestazgo.  Archipresbyteratus,  us. 

ARXIPE8TRE.  m.  Lo  principal  dels  preberM. 
Es  dignitat.  Arcipreste.  Archipresbyter,  i. 

ARXITRAU.  m.    ÀRQUITRAU. 

ARXIU.  m.  Lloch  ahont  se  gnardan  separada- 
ment y  ab  seguretat  papers  y  documents  de  mòlta 
importància.  Archivo.  Tabularium,  chartophylatím, 
ii.  II  met.  La  persona  à  la  qual  se  confia  lo  mès  ra- 
servat.  Archivo.  Scrinarius,  ii. 

ARXIVAR.  V.  a.  Posar  alguna  cosa  en  rarxií 
pera  guardaria.  Archivar.  In  tabnlarío  servaré. 

ARXIVAT,  DA.  p.  p.  Arehivado.  In  tabidaríore- 
conditus. 

ARXIVER,  m.  y 

ARXIVI8TA.  m.  Qui  tè  à  sòn  càrrech  algú  m* 
xiu.  Archivero,  archivista.  Tabnlarío  pr»poeitOB| 
scripturae  magister. 

ARXOTA.  f.  ARXIOTA. 

ARYTME.  m.  med.  Desfalliment  del  pds.  Ari^ 
mo,  Arytmus,  i. 


AS. 


AS.  prep.  ant.  a.  ||En  lo  joch  de  cartas,  lafri* 
mera  ó  la  de  un  sol  punt  de  cada  coll.  As.  HodH) 
adis.  II  ter.  Joch  burro.  ||  La  primera  moneda  de ms- 
tall  que  fengueren  los  Romans  per  disposició  de  ül• 
ma.  Al  principi  fou  de  coure  del  pes  de  una  lliwrtfdc 
figura  quadrada,  sens  encuny,  fins  à  pnp  4i  lil 


ASC 


CATALÀ. 


ASC 


13» 


uys  que  varínt  de  pes  y  forma,  restà  imaginària 
com  las  Uioras  catalanas,  però  sempre  ab  lo  valor 
èl!  ansas.  ia.  As,  assís.  ||  Lo  total  de  la  heréocia* 
if.  Quid  solidnm.  ||  Dèa  dds  pobles  septentrionals. 
àt.  As,  assís. 

wx  TOT  noBi  me  SIS  ó  is.  fr.  fam.  S' aplica  al  qae 
ai  tot  troba  fallas  ó  qne  dir.  En  todo  tiene  qve  deeir, 
Idsi  qnod  ipse  bcít  nibil  rectnm  patat. 

TÉi  isos.  fr.  met.  Eiiir  mal  algana  cosa,  ó  no  lo- 
grar  lo  què's  pretén.  Eehar  azar,  Adversam  sortem 
pvieUtarí. 

L*  AS  DE  Otos  no'l  jugan  bobos.  rof.  Adverteix  que 
pn  qualsevol  cosa,  per  fàcil  que  parega,  es  neces- 
aríteoir  intel•ligència.  Ag  de  oros  no  lojwgan  bo» 
\m.  Tractent  fabrília  fabrí. 

AflAFATA.  f.  SAFATA. 

ASAFÉTIDA.  f.  €k)ma  padenta,  de  olor  de  all, 
k  eok>r  roig,  y  es  remey  contra  F  estérích.  Asafé^ 
ik.  Assaiètida,  as,  stercns,  diaboli. 

AflAJAB.  V.  a.  ASSAJIB. 

ASALS.  m.  adv.  ant.  A  escayre.  OblkwmenU. 
ObKqaè,  oblíqnum. 

AsARO.  m.  Planta,  de  qnal  arrel  naixen  las  fa- 
hs  co  figura  de  ronyó,  y  de  entremitj  la  cama  que 
Nsté  en  sa  extremitat  las  flors  de  color  roig  que  lira 
iaegre:  tè  la  propietat  de  excitar  lo  vòmit.  Azaror' 
Ünro,  ditfro.  Asarom,  i,  nardns  rastica. 

ASBACHBlf  AB.  v.  a.  ant.  Hltj  cóurer.  Salcoekar^ 
mmkar,  Male  aliqoid  coquere,  semicoctum  relin- 
qiere. 

AfflAGEIf ATyDA.  p.  p.  Salcochado,  Semicoctns. 

AiBALAHIR.  V.  n.  ant.  Pasmarse.  Yiriam,  me- 
tes, sens&s  facnltate  defici. 

A8BERGINIA.  f.  ter.  albergínia. 
Sojbnar,  akocAornar.  Rubore  soffundere. 

AflBRONCAR.  V.  a.  Dir  paraolas  picants  à  algú. 

AMABftANTAR.  V.  a.  ant.  Consternar,  Cons- 
terno, as. 

AflCALOmTA.  adj.  Lo  nataral,  y  lo  pertanyent 
iAscaloo,  clatat  de  Palestina.  AscaUmiOy  ascabnita. 
iscikmites,  ae. 

A8GALUNIA.  f.  y 

ASGALUFfTA.  f.  Seba  qae's  gaarda  per  llavor. 
àKàhwa.  Ascalonía,  as,  ascaloniom,  ii. 

ASGABIPAR.  V.  a.  ESCAMPAB. 

A8GÀRIDE8.  f.  pi.  Guchs  rodons  qae's  fan  en 
bs  plaotas,  y  també  en  lo  badell  recte  de  la  perso- 
n.  Afcúridas.  Ascarides,  um. 

AflOENDÈNCIA.  f.  La  série  dels  pares  y  avis  de 
«Re  descendeix  cada  bú.  Ascendència,  Majornm  fami- 
fia,  series,  sanguis,  genus. 

ASCENDENT,  A.  adj.  Lo  pare  ó  avi  de  que  des- 
ceadeix  algú.  Ascendxente.  Hajores.  ||  m.  Predomini, 
Miorítat  sobre  de  algú.  Ascendiente.  Imperiam,  ii, 
JB,  aris.  1  Prestigi,  valiment.  Ascendiente,  Pnestí- 
ini,  ii.  I  Astre  que  's  deixa  véarer  sobre  ï  bori- 
natal  temps  de  nàixer  algú.  iM||^||||yk>rosco- 
|M,  i,  sidera  natalitia.  ||  p.  a.  Amf^^^^mAibas, 

nua  MÒLT  ASCBüMDi I.  f r.  sÉB  riV  t^ 


ASGÉNDRER.  V.  a.  ant.  ENGÉlfDBBB. 
ASCENS,  m.  Adelantament,  ó  promoció  à  major 
dignitat.  Ascenso,  Ascensos,  us.  |  gens.  ||  comsbnti* 

MENT,  IPBOiAClÓ. 

ASCENSAMENT.  m.  ant.  gens. 

ASCENSAR.  V.  a.  Donar  ó  póndrer  à  cens.  Car» 
gar  censOy  acensuar.  Fondum  censo  onerare,  adstrin- 
gere. 

ASCENSAT,  DA.  p.  p.  Acensuado,  Fcsnerata  pe- 
cunia  gravatus. 

ASCENSIÓ,  f.  La  acció  de  pujar  alt.  Ascetuton* 
Ascensus,  us.  ||  Per  antonomàsia  la  de  Jesucrist  al 
cel  y  la  festivitat  anyal  en  que's  celebra  aquest  mis- 
teri. AscensioH,  Dominí  nostri  Jesuchristi  in  coelum 
ascencío.  Sacer  Christi  ascensionis  dies.  ||  asscicpgió. 

AscENció  OBLIQUA,  sstr.  L'arcb  del  equador,  desde'l 
primer  punt  del  àries  fins  al  en  que  naix  ab  Tastre  en 
la  esfera  obliqua.  Ascenciouoblicua.  Oblicua  ascensió. 

ASCBNció  BEGTA.  astr.  Lo  matcix  arcb  desde  dit 
punt  fins  que  naix  en  la  esfera  recta.  Ascension  recta. 
Recta  ascensió. 

ASCENSIONAL.  adj.  astron.  Lo  pertanyent  à  la 
ascensió.  A^icndonal,  Ascensionalis. 

ASCETA,  m.  Qui's  dedica  à  la  perfecció  cristiana. 
Asceta.  Asceta,  d&, 

ASCÉTiCHy  CA.  adj.  S ' aplica  als  que's  dedican  & 
la  pràctica  y  exercici  de  la  perfecció  cristiana,  y  als 
llibres  y  escriptors  que*n  tractan.  Ascéiico,  Asceticns. 

ASCITAS.  m.  pi.  Heretges  que  veneravan  en  sas 
iglésias  un  bot  inflat.  Asútas,  tücodrogitas,  Ascodro- 
gitse,  ascitsD,  arum. 

ASCLAR.  V.  a.  ter.  y  sos  derivats,  estellab. 

ASCLEPIADEA.  f.  Planta  de  brancas  llargas,  y 
fullas  semblants  à  las  de  la  eura,  però  mès  estretas; 
es  contra  veneno.  AsclepiaL•,  asclepios,  ascUpiadas^ 
hister.  Hirondinaria,  se,  asclepias,  adis. 

ASCLEPIADÉU.  m.  Vers  llatí  de  un  peu  espon- 
déu,  dos  coriambos,  y  un  pirriquí,  ó  de  un  espon- 
déu,  un  dàctil  ab  cesura  y  Is  dos  últims  dàctils. 
Aselepiddeo,  Asclepiadseum  carmen. 

ASCLÓ.  m.  Aucell.  BOTIGCEB. 

ASCÓ.  m.  Sollevament  ó  moviment  impetuós  de 
ventrell  que  provoca  '1  vòmit.  Ascó,  arcada,  nàusea. 
Nàusea,  a^,  fastidium,  ii.  ||  met.  Disgnst  fastigós  qne 
cansa  '1  mal  olor  ó  qualsevol  cosa.  Ascó,  fastidio,ndw^ 
sea.  Nàusea,  se,  fastidium,  ii.  ||  ant.  bot,  ventositat. 

FÉB  ASGO.  fr.  met.  Fér  fàstich,  ó  sér  indecent  ò 
despreciable.  Hacer  ascos,  ser  un  osco,  Nihil  sano  vi- 
líus,  abjectius. 

FéR  Ascos.  fr.  fam.  Excitar  lo  vòmit.  Provocar  à 
vomito.  Yomitum,  vomitiones  evocaré,  provocaré. 

FÉB  AScos  DE  ALGUNA  GOSA.  fr.  mcl.  DespreciaHa.  Hor 
cer  ascos  de  alguna  cosa,  Aliquid  fastidire,  naoseare. 

TENIR  Ascos.  fr.  Asqucar,  Nauseo,  as,  fastidio,  is. 

ASCÓ.  m.  Bancb  ab  respalllera,  bastant  ample  y 
capàs  pera  tres  ò  quatre  pelsonas.  Escaiio,  Scam- 
num,  subsellium,  ii. 

ASCÓLIAS.  f.  pi.  Festas  abquels  Àticbs  cclebra- 
van  à  Bacó:  consistian  en  pujar  sobre  un  bot  ple  de 


140 


ASE 


DICCIONARI 


ASE 


vent,  7  rellisoant  divertían  al  poble*  àmòoUoí,  Asoo- 
Ua,  oram. 

A8GOBIÉTRER.  Y.  a.  ACOMÉma. 

A8GONA.  f.  ant.  Espècie  de  llansa  carta  que  's 
llensava  à  voltas  contra  ï  enemich.  Chuzú,  Spicalas. 
I  mwTKBA.  Varietat  de  eixa  espècie  de  llansa. 

A8CX>BIDIR8E.  V.  r.  amàgarsi. 

ASGRIPTIGI.  adj.  Destinat,  agregat.  Adscriplkio, 
▲dscríptins. 

ABDELANAGAR.  Y.  n.  ant.  aEUiscia. 

A8E.  m.  Animal  de  quatre  potas,  de  quatre  à 
oinch  peus  de  alt,  las  orellas  mòlt  llargas,  y  mòlt 
anfert.  Asno,  burro.  Asinns,  i.  ||  met.  Tonto,  neci.  A»- 
110,  burro,  borrico.  Stolidos,  stnpidns.  ||  Instrument 
de  quatre  pals,  units  ab  altres  mès  petits  en  lo  milj 
pera  estafar  la  roba  del  llit  y  escalfaria.  TwmbUlay 
bmro.  Lignea  compages  ad   lectum  calefaciendom. 

ÀSB  AB  OA  HO  lOGiA  TOT.  rof.  Bcuota  quo  '1  qui  tè 
diners  logra  '1  que  yóI  per  tonto  que  sia.  Atno  con 
oro  aloànzalo  íodo,  Pecnni®  obediunt  omnia.  Cuneta 
consequitor  aumm. 

ASB  CAEUEGiT  Dl  LLKTIAS.  fr.  limKO. 

A8B  Dl  ARCÍDIA  CAIRBGATDI  01  T  MEHJA  PALU.  rcf. 

Jlepren  als  que  són  richs  y  's  tractan  ab  misèria. 
Àino  de  Areadia  lleno  de  oro,  y  eome  paja.  Onustns 
auro  paleam  edit  asinus.  Inutiles  avaro  dÍYÍti». 

ASI  Dl  INDIAS.  AUCOilf. 

A8I  Dl  MÒLTS,  LO  LLOP  8I*L  MKCJA.  TOf.  BISTIAl  Dl 

■ÒLT8  etc. 

A8I  Dl'lC  MOIÀ,  Dl  QDANTAS  YÍU  8*  UIAMORA.  rof.  De- 

nota  la  facilitat  dels  que  s'  enamoran  de  totas  bs 
donas  que  veuben.  Amor  trompetero,  euantas  veo  fan- 
tai  f «tero.  Moltivolos  multas  fallere  gaudet  amans. 

ASI  Dl  TOTS  QUATRB  QUAET06  6  POTAS.  fr.  Mòlt  ÍgDO- 

rant.  ToiUo  detree  ó  de  cuatro  tuelas.  Summe  stoli* 
dus. 

A8I  Dl  TEAf  f.  BtJllO  Dl  TRAGÍ. 

ASI  BÜGAS8IE.  Lo  dostiuat  pera  la  cria.  GaraSion. 
Admissarius  asinus. 

ASE  MAGRB  PLB  Dl  MOSGAS.  loc.  Dcuota  quo  al  pobro 
y  miserable  tots  se  li  atreveixen,  y  procuran  redu- 
hir  à  major  misèria.  Bl  perroflaco  todo  esjnügas,  De- 
pascunt  asínum  mnscarum  millia  macram. 

A8B  MOHÍ  ó  MÒLT  DOLENT,  ó  MÒLT  pí.  ref.  Deoota  quo 
1m  cabalcaduras  de  aquesta  classe  ó  són  mòlt  bonàs 
ó  mòlt  dolentas.  Aiito  fnohino  6  muy  mm,  ó  muy  fino. 
Fessimus  est  quadrupes  vel  praestanlíssimns,  bin- 
ous. 

ASI  QUI  INTRA  EN  HERETAT  AOBNA,  BIXIli  CARREGAT 

Dl  LUNTA.  ref.  Denota  que  '1  qui  entra  en  paratge 
prohibit  8*  exposa  a  rèbrer  algun  dany.  Amo  queeu- 
Ira  en  deheta  agena,  volverd  eargado  de  kiia,  Alienam 
metis  messem,  malè  mulcatus  abibis. 

A8i  OVi'm  port,  t  no  gaball  qüi'minderrocb.  ref. 
Ensenya  que  es  millor  conlentarseab  un  estament 
mitjà  que  aspirar  al  perill  dels  grans  empleos.  Mas 
fuiero  asno  que  me  lleve,  que  cnballo  que  me  derrueque 
ó  derrengue.  Oportet  agrum  imbecilliorem  essequam 
i^eolam. 


A8I  EANCH.  Allumat.  Asno  eojo,  derrengado.  De- 
lumbatus  asinus. 

ASE  salvatgb.  Espècie  de  ase  pardo  ab  clapas 
blancas  y  negras.  Asno  sahaje.  Onager,  i. 

AL  ASI  RUCH  ARRiEBO  BOIG.  ref.  Significa  que  pera 
'Is  que  ab  capa  de  ton  tos  no  fan  lo  que  deuhen,  lo 
millor  remey  es  lo  càsticb.  Al  asno  lerdo  arriero  (o- 
eo,  Rationibus  obsistentem  fnstís  corrígat. 

AL  ASE    T  MAL4  MULLER   BiSTONADAS  Ó  HAN  DE  fttt. 

ref.  Denota  quel  càsticb  corretgeix  los  vicis  fins  de 
aquells  que  careixen  de  rahó.  Bl  loco  por  la  pena  es 
cuerdo.  Halo  accepto  stultus  sapit. 

EN  MARMER  T  EN  SALON  COM  MÈS  VA  MKS  ASK8  SÓN. 
ref.  JERUSALBM,  JERUSALEM,  COM,  OtC. 

BÈ  POTS  XIULAR  81   l'  ASE  NO  VOL  BÀURBR.  fr.  De  pOCh 

serveix  manar  ó  repéndrer  à  qui  no'n  fà  cas.  La  ei- 
toia  es  por  demas,  cuando  el  moUnero  es  sordo,  Surdo 
quid  fabulam  narras  ? 

BRAMS  DE  ASE  NO  PUJAN  AL  GEL,   Ó  'l  GEL  NO*LS    OU. 

loc.  fam .  Denota  que  no's  déu  fér  cas  de  qui  parla 
8èns  rahó.  A  palabras  locas  orejas  sordas:  oracúm  de 
perro  no  va  al  delo.  Non  bene  coelestes  impía  dextra 
colit.  Peccatores  Deus  non  exaudil. 

ciuRER  DEL  ASB.  fr.  fam.  Conèixer  Y  error  en  que 
s' insistia.  Caer  de  su  asno  ó  de  su  burro  ó  de  su  bor- 
rioo,  Errorem  suum  agnoscere. 

Dl  AHONT  VINGUÉ    l'  ASB,    VINDRÀ  LA  ALBARDA.   rof. 

Denota  que  ab  lo  principal  ve  comunment  V  acces- 
sori. Do  inno  el  asno,  vendrà  h  albarda,  Prscípua 
rerum  semper  accidentia  concinnantur. 

DBIXAM  CiURER  DBL  ASE,  T  AJUDARMB  HAS.   loC.   De- 

nota  que  'Is  favors  s'  han  de  fèr  quant  se  neces- 
sitan.  Déjame  caer  y  ayudarme  has:  cuando  el  hierro 
estd  eneendido,  entónces  ha  de  ser  batido,  Gum  ab  asino 
delapsus  fuero,  mi  porrigito  manum. 

FIRMA  l'  ase  AHONT  TON  AMO  VÓL.  rcf.  DCUOta  1 

mòlt  que*8  fà  estimar  Y  inferior  que  obeheix  pun- 
tualment. Haz  lo  que  tu  amo  te  manda,  y  sentarúste 
con  él  d  la  mesa.  Obedientia  amicum  ex  hero  fa- 
cit. 

LA    CULPA  DBL  ASE  DONARLA    i    LA    ALRARDA.     rcf. 

S*  aplica  à  las  personas  que  per  disculpar  sos  defec- 
tes los  atribuheixen  à  altres  que  no  hi  tenen  part. 
La  eulpa  del  asno  eeharla  d  la  albarL•.  Propria  in 
alios  críroina  conferre. 

l'  ase  FÍ  un  COMPTE,  T  'l  TRAGINER  Ó  QUI  L*  ALBAR- 
DA, N'  pi  UN  ALTRE.  Denota  que  las  disposicions  d  els 
súbdits  no  tenen  efecte  sens  la  volunlal  dels  su- 
periors, ünopiensa  elbayo,y  otroel  que  loensilla. 
Aliter  dominus,  longè  alia  subdilus  cogitat. 

L*  ASE  PER  FAM  MENJA  l'  agram.  rcf.  Deoota  que 
quant  la  necessitat  apreta  no*s  repara  en  delicadeses* 
A  buena  hambre  no  kay  pan  duro,  m  falía  saUa  d 
ninguno:  cuando  no  tengo  solomo  de  todo  eomo.  Opti- 
mum  condimentum  fames.  Bona  ofla  post  panem. 

MAT  FORA  TANT  PERDUT  l' ASE.  lOC.  fam.  DBL  MAL  LO 

MÉNOS. 

PERA  TÚs'hA  tret  L*  ASB   DEL  ESTABLE.  lOC.  irÓO. 

prOY.  PIRA  TÚ  aÓH  LOB  GUANTS,  ITO. 


ASE 


GÀTAIA. 


ASP 


141 


TOT  ASM  hobí  ó  Mòlt  dolent  ó  mòlt  ri.  ref.  Que's 
pren  en  sentit  literal.  Àsno  mohinOf  ó  muy  ruin  ó  muy 
fmo.  Pessimos  est  quadrnpes,  vel  prestantíssimus 
hionas. 

MÒLTS  ASES  HI  Hi  ÀLMEBCàT  QüE  S   ÀSSEMBLAN.  loC. 

S'  Dsa  à  iDanera  de  comparació  pera  disculpar  à 
subjecte  determinat.  Hay  un  diablo  que  se  parect  a 
otro,  ó  hay  mudios  diablos  que  se  parecen  unos  à  otros. 
Plarima  qojdem  inler  se  simillima  sunt. 

!fO  BAVÉB  VIST  MAT  ASES  VOLAR.  fr.  fam.  Nota  la 
ialta  de  coneixement  en  las  cosas  comunas.  No 
yòtr  aido  campanas.  Nec  omnibus  noia  nosse;  aures 
peregrinari. 

PEE  PEGAR  AL  ASE  PEGAR  À  LA  ALBAHDA.  ref.  Que 

s' aplica  als  que  tot  ho  confonen  sèns  saber  lo  que's 
fan.  Por  dar  en  el  asno  dar  en  la  albarda.  Longe 
scopo  aberrare. 

quant  l'  ASE  S  HAURI  MORT  DE  RIALLAS.  fr.  fam. 
LA   SIMMANA  DELS  TRES  DIJOCS. 

QUE  SAB  l'  ASE  QÜE  COSA  ES  SAFRÀ,  SI  MAT  HA  ESTAT 

AMOGüEB.  ref.  Reprèn  al  que  vol  donar  sòn  vot  en 
Biatéria  qoe  no  entén.  El  ciego  no  distinfjuc  de  colo- 
res. C£cns  na  tus  non  judicat  de  coloribns. 

QÜI  DIU  MAL  DEL  ASE  AQUELL  LO  COMPRA,  ref.  DenOta 

que  algú  desprécia  afectadament  alguna  cosa  pera 
dissimular  lo  desitj  que  tè  de  ella.  Quien  dice  mal  de 
la  pera  «se  la  lleva:  quien  desalaba  la  cosa  ese  la  C4)m~ 
pra.  Quod  saepe  vituperas,  tàndem  proprium  fa- 
cies. 

QUI    NO    PÓT    BAVÉRLAS  AB    l'    ASE    LAS    HAU    AB   LA 

ALBARDA.  ref.  Qüe  s' aplica  à  las  personas  que  quant 
no's  poden  venjar  dels  qui'ls  han  fél  mal,  se  venjan 
en  cosas  se  vas.  Quien  no  puede  dar  en  el  asno  dà  en 
la  albarda,  Laedere  alium  qui  non  valet  obtrectans 
gandet. 

SEGons  l'  ase  la  albarda.  ref.  Denota  que'l  port  y 
tracte  pera  no  fèrse  reparables  s'  han  de  conformar 
ab  la  qualitat  y  dignitat  del  subjecte.  A  cMco  paja- 
rillo,  chico  nidillo:  à  cada  ollaza  su  coberteraza.  Par 
paribus  referas.  Modus  est  pulcherriraa  virtus. 

SÈNS  DIR  ASE  M  BÈSTIA,  loc.  fam.  Sèus  demanar 
llicència,  sèns  dir  paraula.  Sin  decir  oste  nimostCy 
ó  cho  niarre.  Sine  venia,  hospite  insalutato. 

sÉB  UN  ASÉ.  fr.  Se  diu  de  las  personas  que  són  en 
extrem  tontas,  ó  fan  alguna  neccdat.  Ser  un  burro, 
Stupidus,  clitellarins  homo. 

TRACBER  L'  ASE  DEL  COS.  fr.  TRAÏÏRBR  LA  LLANA. 
DEL  CLATELL. 

TROS  DE  ASE.  cxp.  DeDota  la  incapacitat  ó  necedal 
de  algú.  Fedazo  de  alcornoque,  de  animal,  de  bruto, 
de  bèstia.  Stolidus,  stupidus. 

A8ENADA.  f.  Bestiesa,  tonteria.  Machada,  bur- 
rada, asnada,  Stultitia,  ae. 

A8ENAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  ase.  Àsnal, 
AsinÍDUs,  asinarius. 

ASENÀ8.  m.  aum.  Asnazo,  Grandior  asinus.  || 
Lo  mòlt  neci  ó  tonto.  Asnazo.  Stolidissimus. 

ASENET.  m.  d.  y 

Asn*.  m.  d*  Asnillo,  Asellas,  asellulus,  i. 


A8FIGIA-  f.  med.  Privació  repentina  de  polsos, 
forsas,  respiració  y  moviment,  de  modo  que  es  I* 
últim  grau  de  síncope.  Asfixia,  Asphyxia,  m. 

ASFOLLAR.  v.  a.  AFOLLAR. 
ASEMBLA.  m.  ADZEMBLA. 

ASFOR8AR.  v.  a.  Cobrar  forsas  lo  malalt.  Alear, 
ir  aleando.  Respiro,  as,  sa  ni  ta  tem  recuperaré. 

ASGORDAB.  V.  a.  ant.  mirar. 

ÀSIA.  f.  Pedra  pareguda  ala  tosca.  Aúa.  Àsia, 
ai. 

ASiAtigh.  adj.  assiItigh. 

ASIGATS.  m.  ant.  Esperó  de  una  sola  punta 
de  ferro,  y  en  ella  una  rodaixa  à  distancia  propor- 
cionada pera  que  no  danye  al  caball.  AcicaU,  Cal- 
car, aris. 

ASIENTO.  m.  ASSENTO. 

ASILE.  m.  ant.  assilo. 

A8ÉURER.  V.  n.  ant.  séurer. 

ASLLOMAR.  V.  a.  ter.  allomab. 

ASMA.  f.  Malaltia  de  pit  que  embarassa  la  res- 
piració. Asma.  Asthma,  as,  spirandi  difficultas. 

ASMÀTIGH,  CA.  adj.  Qui  pateix  asma  ó  lo  que 
pertany  à  aquesta  malaltia.  Asmdlico,  Asthmaticus, 
dyspnoicus. 

ASMENT.  m.  ESMENT. 

A8MOLAR.  V.  n.  y  derivats,  esmolar. 

A8NA.  f.  ant.  burra. 

ASNET.  m.  d.  ant.  aset. 

ASOLA8.  m.  adv.  k  soLAS. 

ASOLDAR.  V.  a.  ant.  assalariar. 

A80LRE.  V.  a.  ant.  absóldrer. 

ASPA.  f .  Creu  en  figura  de  una  X,  com  la  en  que 
fon  martirisat  sant  Andreu.  Aspa.  Decussis,  is.  || 
arq.  Fustas  que  serveixen  pera  umplir  un  vuyt. 
Aspas.  Tigna,  orum.  ||  En  los  molins  de  vent  alas 
grans,  forradas  de  drap  que's  posan  en  1'  arbre,  y 
reben  lo  vent  pera  fér  rodar  la  mola.  Aspas.  In  axe 
roolitrino  vela. 

ASPA  DE  SANT  ANDREU.  La  crcu  quc  posavau  als 
juheus  reconciliats.  Aspa  de  san  Andrés.  Decussata 
crux  rubra.  ||  En  lo  blasó,  figura  de  una  aspa  ó  crea 
de  sant  Andreu  que  ocupa  '1  ters  del  escut.  Aspa 
de  san  Andrés,  cruz  de  Bor  gom,  ò  borgonota.  In 
stemmatibus  decussata  crux. 

ASP  ALAT.  m.  Arbre  y  fusta  oliosa,  las  virtuts 
de  la  qual  substituheixen  à  las  del  cever.  Aspalato, 
Aspalathus,  i,  spina  candida. 

ASPARGATA.  f.  ant.  espardenya. 

A8PÀRREGH.  m.  espArrech. 

ASPARREGUERA.  f.  ESPARREGUERA. 

A8PASSAGAR.  v.  n.  ant.  Precuentar,  menudear. 
Freqüento,  as. 

ASPATXAMENT.  m.  ant.  y 

ASPEATXAMENT.  m.  ant.  Desembràs.  Des- 
pacho.  Expeditio,  nis. 

ASPECTE,  m.  Lo  que'ls  objectes  presentan  à  la 

vista.  Aspecto,  semblante.  Facies,  ei.  ||  La  cara  de  las 

personas.  Aspeclo,  semblante,  Frons,  tís,  vultus,  ns. 

Q  La  situació  que  tenen  en  lo  zódiach  unas  estrellas 


14t 


ASP 


respecte  de  altras.  Aspecto,  Aspectus,  us,  facies,  ei. 

TBNiB  BON  ó  MAL  ispEGTE.  fr.  met.  TcDÍr  UDB  cosa 
bon  ó  mal  estat  ó  disposició.  Tener  butn  ó  mal  aspec^ 
to.  fiem  apte  vel  perperam  instructam  esse. 

A8PERA1IIENT.  adv.  m.  asprement. 

ASPEREDAT.  f .  y 

A8PERE8A.  f.  ISPRESA. 

A8PERGES.  Veu  parament  llatina  que  significa 
rnixament,  ó  aspersió.  Asperges,  aspersion,  Aspersio, 
nis.  d  L'  instrament  ab  que  s'  espargeix  la  aygua 
beneyta.  Bisopo,  aspersorio,  Aspersorínm,  ii,  asper- 
gillnm,  i.  II  met.  dispersió. 

QÜEDARSE  k  ÀSPERGBS.  fP.  fam.  QÜEDARSE   EN  ALBIS. 

ASPERGIR.  V.  a.  Arrnixar  de  modo  qae  la  ay- 
gua cayga  à  gotas  escampadas.  Rociar.  Roro,  irro- 
ro,  as. 

ASPERIT.  m.  ant.  esperit.  ||  pi.  esperits  vitals. 

A8PERITAT.  f.  ant.  aspresa. 

À8PERO,  A.  adj.  ASPRE. 

ASPERSIÓ.  f.  La  acció  de  aspergir.  Aspersion, 
rodadura,  Aspergo,  ginis,  eiïusio,  nis.  ||  ant.  Derra- 
mament  de  sanch.  Efusion  ó  derramamiento.  Eccbeu- 
ma,  atis,  effQsio,  nis. 

ASPERSORI.  m.  ASPERGSS.  2. 
ASPÉRULA.  f.  GRANZA  BORDA. 

ASPI.  m.  Instrument  pera  formar'  rams  ó  ma- 
deizas  de  fil:  forma  una  creu  per  la  part  superior  y 
altra  per  la  inferior  en  direcció  atravessada  à  la 
primera.  Aspa,  Decussis,  is. 

sÉR  UN  ASPi  SENSE  BBOGAS.  fr.  fam.  Sórínútü  pera 
tot.  Bste  nuestro  kijo  don  Lope  ni  es  miel  ni  hiel,  ni 
vinagre  ni  arrope,  Prorsns  inutilem  esse. 

ASPIA.  m.  Espu.  II  ant.  aspi. 

ASPIAR.  Formar  rams  ó  madeixas  en  Y  aspi. 
Àipar,  Fila  in  decussi  convolvere. 

ASPIATy  DA.  p.  p.  Aspado.  In  decussis  convo- 
lotus. 

ASPIERA.  f.  ESPITLLERA. 

ASPIRACIÓ,  f.  La  acció  y  acte  de  aspirar.  As- 
piracion.  Aspiramen,  inis,  aspiratio,  nis.  ||  gram.  La 
íorsa  ab  que's  pronuncian  algunas  vocals,  com  en  la 
HB  de  cohet.  Aspiracion,  Aspiratio,  nis.  ||  mús.  L' 
espay  menor  que  la  pausa,  en  quant  se  dóna  lloch  à 
la  respiració.  Aspiracion,  Intervallum,  i,  spiritus,  us. 

ASPIRANT,  p.  a.  Aspirante,  Spirans. 

ASPIRAR.  V.  a.  Atràurer  ï  ayre  exterior  intro- 
dubintlo  en  los  pulmons.  Aspirar,  Aspiro,  respiro,as. 
[  Preténdrer  ó  desitjar  ab  ànsia.  Aspirar,  Affecto, 
as,  appeto,  is.  ||  gram.  Pronunciar  las  vocals  ab  mès 
íorsa  de  la  regalar  per  medi  de  la  h  com  en  proce- 
heix.  Aspirar,  Yocem  aspiraré.  ||  Notar  las  vocals  ab 
aspiració.  Aspirar,  Inspiro,  as. 

ASPIRAT,  DA.  p.  p.  Aspirado,  Aspiralus. 

AsPIT.  m.  Espècie  de  vívora  de  un  peu  de  llar- 
gària, de  color  de  coure  ab  una  barruga  sobre  la  ex- 
tremitat del  nas.  Aspid,  Aspis,  idis. 

ASPITLLERA.  f.  ESPITLLERA. 

ASPLENI.  m.  bot.  Planta,  falsia. 
^RDDU  V.  a.  ant.  ibpayobdu. 


DICCIONARI  ASQ 

ASPRA.  f.  Lopaló  cunpque  sosté  'Is  arbr 
seps  etc.  Eodrigon,  Rídica,  ae,  pedamen,  inis,  scif 
nis. 

LO  temps  de  posar  aspras.  JLodrigazon,  Pedation 
pedandi  tempus. 

POSAR  ASPRAS.  fr.  Bodrigar.  Palo,  pedo,  as,  vii 
statuminare. 

ASPRAR.  V.  a.  ENASPRAR. 

ASPRE.  adj.  Lo  que  es  desapacible  al  tacto  ] 
tenir  desigual  la  superfície,  com  la  tela  grossera, 
fusta  no  brunyida,  etc.  Aspero.  Scaber,  asper.  ||  T< 
reno  desigual  pera  caminar  per  ell.  Aspero,  escah 
so,  Pncruptus,  import  un  us.  0  met.  Desapacible 
gust,  com  la  fruyta  pocb  madura.  Aeedo,  dspt 
Acerbus,  immitis.  ||  Desapacible  al  ohido.  Brou 
dspero,  ingrato.  Asper,  injucundus.  ||  Lo  que  es  c( 
trarí  à  la  suavitat  y  afabilitat  de  geni,  com  ten 
ASPRE,  paraulas  àspras.  Aspero,  severo.  Injucund 
austerus,  severus.  ||  terrible.  ||  ant.  Los  antíchs  ( 
navan  aquest  nom  à  la  moneda  nova  que  no  s'  ba 
gastat  ab  V  us.  Aspro,  Aspero,  aspre,  Nummus  \ 
per.  II  Altra  moneda  del  temps  de  Justinià,  y  al 
de  Turquia  que  equival  à  quatre  maravedissos 
mitj.  Aspro,  úspero,  aspre,  Nummus  asper.  jj  RÍcr 

ASPREDAT.  f.  ant.  y 

ASPREJAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  asprej 
Asper eamiento,  Asperare. 

ASPREJAR.  v.  a.  Tenir  alguna  cosa  1  gust  i 
pre.  Asperear,  Acerbi  saporis  esse. 

ASPREBiENT.  adv.  Ab  aspresa.  Asperamen 
Asperè,  asperiter. 

ASPRER.  m.  ASPRA. 

ASPRESA.  f.  La  qualitat  de  aspre.  Aspereta,  i 
perura.  Asperitudo,  inis,  scabies,  ei.  ||  Desigualt 
del  terreno.  Aspereza.  Asperítas,  loci  iniquitas.  || 
lo  tracte  y  costums.  Aspereza,  Acerbitas,  atis.  ||  m 
Se  diu  de  las  cosas  desapacibles  al  gust  ó  al  ohii 
del  estil  desigual,  etc.  Aspereza.  Asperítas,  aceri 
tas,  austeritas,  atis. 

ASPRESA  de  vida.  loc.  Rígop,  austerítat.  Aspert 
de  vida,  Austeritas,  severitas. 

ASPRETy  A.  adj.  d.  Ün  pocb  aspre.  Asperii 
Snbasper. 

ASPRETAT.  f.  ASPRESA. 

ASPRtsSIM,  A.  adj.  sup.  Asperisimo,  aspérrií 
Asperrimus,  perasper. 

ASPRÍSSIMAMENT.  adv.  m.  Asperisimamen 
Asperrimt>,  acerbissimè. 

ASPROR,  f.  ASPRESA.  n  La  rígidesa  que  deixa 
mola  al  ferro.  Aspereza.  Asperitas,  atis. 

ASPRORETA.  f.  d.  Lo  gustet  pocb  aspre  ó  agi 
Asperilïo,  aspereze.  Snbasper,  austerulus,  i.  ||  En 
vi.  BabaniUo.  Acrímonia,  «t,  acerbitas,  atis. 

ASQUERÓS,  A.  adj.  Lo  que  causa  asco.  Asqt 
roso.  Fastidiosus,  nauseabundus. 

ASQUERÓS  vos  HAVÉÜ  TORNAT?  PUES  DE  AQUEST    Gl 

SADO  JA  n'  haveu  menjat,  ref.  Contra  aquells,  q 
millorant  de  fortuna,  desprecian  lo  que  apreciav 
eo  piyor  estat.  À»fmo9o  o$  hàkis  lomorfoT  jMiei 


ÀSS 


CATALÀ. 


ASS 


143 


iomisteisde  eseguisado.  Qaas  olim  edisti,  quid  nunc 

ita  respüis  escàs? 

ASQUEBOSAMENT.  adv.  m.  Forçament,  is- 
querosameJíU.  Sordidè,  immundè,  sqaalidè. 

ASQUEROSisSIM,  A.  adj.  sap.  Asquerosisimo. 
Sordidissiínus. 

ASQUEROSITAT.  f.  Brutícia  qne  causa  ascos. 
Aíquerosidad.  Squalor,  is. 

ASaÀ-  adv.  1.  ÀQoi. 

Assi  HORA.  À  aqueixa  hora.  A  esa  hara.  Illud  hor». 

AMABANONAR.  V.  a.  Ablaoir  alguna  cosa. 
Aiovísar,  sohar.  Mitigo,  as. 

A88ABENBAR  y 

ASaABENTAB.  V.  a.  ant.  Fér  saber,  noticiar. 
loeerso&er,  noticiar,  NunUo,  as. 

AflSABIRIR.  V.  a.  ant.  suivisiE. 

AflSABORAR.  V.  a.  ant.  assaboeui. 

AMABORIDOR.  m.  assahonador.  2. 

/Iffff^iyr^i^imffwnwT-  m.  ant.  sabor.  ||  Assahona- 

meol  de  las  viaadas.  Condimento,  Gondimentum,  i. 

ASSABORIR.  V.  a.  assahonar.  1. 1|  Tastar.  Ca- 

ter,  profHW^  gustar.  Delibo,  gusto,  as.  ||  v.  n.  sabó- 

IKiARSI. 

ASSABORIT,  DA.  p.  p.  ÀSSAHONAT. 

ASSAdAMENT.  m.  ant.  sacietat. 

ASSACIAR.  V.  a.  Satisfer  la  gana  de  menjar. 
També  s*  usa  com  recíproch.  lactar.  Saturo,  satio, 
satullo,  as.  ||  met.  Satisfer  lo  desítj  del  animo.  5'a- 
etar.  Animum,  cupiditatem  explere. 

ASSACIAT,  DA.  p.  p.  SadadOy  harto,  satisfecho. 
Satiatos. 

ASSADOLLAR.  V.  a.  y  derivats,  assaciar. 

ASSAFATE.  m.  ant.  safata. 

ASSAG.  m.  ant.  rnsaio. 

ASSAGiXLAR.  V.  a.  sellar. 

ASSAGETADOR,  A.  m.  y  f.  Qni|assageta.  Asat" 
teador.  Sagittarius,  ii. 

AS8AGETAR.  V.  a.  y 

A8SAGETEJAR.  V.  a.  Disparar  sagetas.  Àsae- 
tear.  Acontizo,  as,  sagittis  petere. 

ASSAGETEJAT,  DA.  p.  p.  Àsaeteado,  Aconti- 
xatas,  sagittis  petitus. 

ASSAHONADOR.  m.  Qui  assabona  las  pells. 
turradoTy  curtidar.  Goriorum,  pellium  subactor,  co- 
riaríns,  ii.  Q  Qui  assabona  las  viandas.  Guisandero, 
Coquos,  i. 

ASSABONAMENT.  m.  Lo  gust  de  las  viandas 
aAsahonadas.  Sazan,  sabor,  sainete,  Succus,  i,  sapor, 
is,  gustos,  us.  II  Lo  de  las  pells.  Zurra,  adobo  de 
jMles.  Maceratio,  nis.  |j  met.  sahó. 

ASSAHONAR.  v.  a.  Donar  à  la  vianda  lo  punt 
de  gust  que  li  correspon.  Sazonar,  condimentar,  dar 
sabor,  Condio,  is,  sapidè  condire.  ||  Posar  las  cosas 
al  pnot  y  maduresa  que  deuhen  tenir,  com  lo  sol 
ASSABONA  ^Is  fruyts.  iSazonar,  madurar,  Matnro,  as, 
mataré  disponere.  ||  Oprimir  sovint  alguna  cosa  pera- 
qoe  s'ablanesca  ó  amoUe.  Sobar,  amasar,  Macero,  as. 
II  Adobar  las  pells  rascantlas  lo  pel.  Zurrar^  cwrtír. 
Coria,  peUes  maeerare,  iK>lire«  I  ant.  kaurà».  5, 


ASSAHONAR  COM  w  POP.  fr.  Douar  mòlts  cops  à  al- 
gú. Zurrar,  Verbero,  flagel•lo,  as. 

ASSAHONAR8E.  v.  r.  Madurarse  y  posarse  en 
sabó  alguna  cosa.  Sazonarse.  Maturesco,  is,  perfec- 
tionis  statum  attingere. 

ÀSSAHONAT,  DA.  p.  p.  Sazonado.  Gondilus. 
II  ZurradOy  curtido,  Maceralus.  Q  met.  Cultivado,  Ex- 
cultus. 

ASSAIG,  m.  Examen,  regoneixement,  proba. 
Ensayo.  Proiusio,  probatio,  nis,  periculum,  i. 

ASSAILER.  v.  a.  ant.  Acomótrer.  Salir  al  en- 
cuentro.  Obviam  alicui  procedere. 

A8SAJADOR,  A.  m.  y  f.  ter.  Qui  fa  la  proba  de 
alguna  cosa.  Ensayador,  Examina tor,  is.  ||  Qui  ins- 
truheix.  Ensayador.  Instructor,  is,  edocens,  tis. 

ASSAJAMENT.  m.  ant.  ensaig. 

ASSAJAR.  V.  a.    fiNSAJAR.  II  INTENTAR,  aut.  SON' 

drjar. 

A8SALANTAR.  V.  a.  ant.  imbuhib. 

ASSALARIAR.  V.  a.  Senyalar  salari  ó  sou  à  al- 
gú. Asalariar,  Mercede,  prelio  conducere. 

ASSALARIAT,  DA.  p.  p.  Asalariado.  Mercede 
conductus.  II  adj.  Assenyalat,  determinat,  com  lloch 
ASSALARIAT.  Senalado.  Sígnalus. 

ASSALT,  m.  Acomesa  impetuosa  pera  entrar  en 
una  plassa  ó  fortalesa  à  forsa  de  armas.  Asalto.  Ir- 
ruptio,  oppugnatio,  aggressio,  nis.  ||  En  la  esgrima, 
acomesa  assegurant  à  un  temps  lo  peu  dret  y  la  es- 
pasa. Asa/ío.  Improvissus  et  vehemens  ensisjactus. 
II  met.  Acomesa  vehement  y  repentioa  de  algunas 
cosas  inanimadas,  com  passions,  maiaitias,  etc.  | 
Asallo,  Invasió,  nis,  Ímpetus,  us. 

ASSALT  HOM.  exp.  aut.  Bomhre  de  prendas,  bella 
hombre.  Idoneus,  aptus  bomo. 

DE  ASSALT,  adv.  1.  Dc  improvís,  repentinament. 
De  repente.  Subilò,  extemplò. 

DONAR  ASSALT,  fr.  ASSALTAR. 

ASSALTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  assalta.  Asalto- 
dor,  Oppugnator,  incursator,  is. 

ASSALTAMENT.  adv.  m.  ant.  bellament. 

ASSALTAR.  V.  a.  Donar  V  assalt  à  algana  plassa 
ó  fortalesa.  Asaltar,  Oppugno,  expugno,  as.  ||  Sor- 
péndrer,  acométrer  à  algú  de  improvís,  com  fan 
los  lladres  en  los  camins.  Asaltar.  Subitò  irruere, 
irrumpere.  U  met.  Esdevenir  de  prompte  alguna  co- 
sa ó  accident.  Asaltar,  Invado,  corripio,  is. 

ASSALTARSE.  V.  r.  ant.  Enamorarse  de  alguna 
cosa.  Prendarse,  Amore  capi. 

ASSALTAT,  DA.  p.  p.  Asaltado,  Oppugnatus. 

ASSAMBLEA.  f.  Junta,  congrés.  Asamblea,  Gon- 
venlus,  coetus,  us.  ||  Tribunal  dels  grans  priorats 
del  orde  de  sant  Joan.  Asamblea.  Goncilium,  ii,  se- 
natus,  us.  ||  Tocb  de  caixa  ó  timbal  militar  pera  avi-^ 
sar  la  tropa.  Asamblea.  Classicum,  ei. 

ASSAMORRAR.  V.  a.  Matar  é  despedassar  lo 
llop  ó  altra  fera  la  presa  que  agafa,  sacudintla  de  u 
costat  à  altre.  Zamarrear.  Dentibus  incb  iade  oon- 
cutere. 

ASSANRARSE.  V.  r.  loformarse,  insiraili•i•ü 


144 


ASS 


DICCIONARI 


ASS 


alguna  cosa.  Cerctorarsey  enterarse.  Cerciorem  fieri, 
certisso,  as. 

A8SANEAT,  DA.  p.  p.  Enterado,  penetrado,  Cer- 
cioratas. 

A8SAPUDENTA.  f.  àssàfbtida. 

A8SARIR8E.  V.  r.  Moderar,  templaró  cessar 
del  tol  r  enuig,  enfado  ó  senyals  de  furor  ó  altra 
passió,  especialment  en  lo  semblant  de  la  cara.  Bs- 
turdirse,  serenarse,  despejarse.  Sereno,  as. 

AS8ARIT,  DA.  adj.  asturdit. 

À8SARO.  m.  Planta,  àsaro. 

AS8ARRONAR.  V.  a.  Pegar  à  algú.  Zurrar,  Um- 
dir  dpalos.  Flagel•lo,  verbero,  as.  ||  Desgavellar,  des- 
arreglar  lo  vestit  que's  porta.  Enfardelar.  Consarci- 
Do,  as. 

A88ARRONAT,  DA.  p.  p.  Apakado,  Fustiga- 

tus.  II  MALENDRESSAT. 

assassí,   m.  ASSESSINO. 

ASSATG.  m.  -ant.  ensàig. 

ASSATIAR.  V.  a.  siTiAR.  D  ant.  situar,  assen- 
tar. 

ASSATJAR.  V.  a.  y  derivats,  ensajar. 

ASSATS.  adv.  ant.  Suficientment.  Baslante,  bas- 
tantemente.  satis,  sat.  \\Muy.  Maximè.  ||  m.  ant.  en- 

8A1G. 

ASSAU.  adv.  ant.  bastant. 

ASSAYAR.  V.  a.  ensajar. 

ASSEADAMENT.  adv.  m.  Curiosament.  Àseada- 
mente,  Concinnè. 

ASSEAR.  V.  a.  Adornar,  compóndrer  ab  curio- 
sitat ;  també  s'  usa  com  recíproch.  Asear.  Excolo, 
per  colo,  is. 

ASSEAT,  DA.  p.  p.  Aseado,  Perpolitus.  ||  adj. 
Pnlit,  curiós.  Aseado,  Nitidus,  elegans.  ||  Fét  ab  pri- 
mor. Aseado.  Scitè  elabora  tus. 

ASSECADOR,  m.  Lloch  abont  se  posa  alguna 
cosa  à  secar.  Secadero.  Locus  ad  atiquid  siccandum 
aptas. 

ASSECAR.  V.  a.  Extràurer  ó  fér  que  s'  exbale  la 
humitat  de  algun  cos  per  medi  del  ayre  ó  calor. 
Secar,  Sicco,  as,  torreo,  es.  ||  Gastar  ó  consumir  la 
sabó  ó  sucb  substanciós  de  alguna  cosa.  Secar,  Ex- 
8ÍCC0,  desicco,  adsicco,  as. 

ASSECARSE.  V.  r.  Pérdrer  los  arbres  y  plantas 
lo  vigor,  aufana,  y  verdor  per  causa  del  calor  ó  fret. 
Secarse,  Aresco,  exaresco,  intereo,  is.  ||  Aixugarse 
alguna  cosa.  Secarse,  enjugarse.  Areo,  Adareo,  es.  || 
ASSBDEGARSE.  jj  Quedar  impedit  ï  us  de  algun  mem- 
bre. Baldarse,  Membrorum  usu  privari. 

ASSECAT,  DA.  p.  p.  Secado.  Síccatns. 

ASSEDAR.  V.  a.  Afinar  lo  cànem  en  lo  rastell. 
À»edar,  Cannabim  suàvem  reddere,  perpolire. 

ASSEDEGARSE.  V.  r.  Patir  mòlta  set.  Apalam^ 
brarse,  Síü  ardére. 

ASSEDEGAT,  DA.  adj.  Qui  tè  mòlta  set.  Sedien- 
to.  Sitíbundus. 

ASSEGURACIÓ.  f.  Contracte  pera  assegurar  en 
lo  oomers  los  perills  del  mar.  Seguro,  aseguraeion, 
Gtotio,  Qif . 


ASSEGURADAMENT.  adv.  m.  Sèns  dopte.  Se- 
guramente.  Certè,  securè. 

ASSEGURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  assegara.  Ase- 
gurador.  Vas,  adis,  sponsor,  is. 

ASSEGURAMEBiT.  m.  y 

ASSEGURANSA.  f.  La  acció  de  assegurar.  Ase* 
gvramietUo.  Cautio,  nis,  fides,  ei.  |  sbgubbtat. 

ASSEGURANT,  p.  a.  ASSEGURADOR. 

ASSEGURAR,  v.  a.  Donar  fírmesa  ó  seguretat  i 
alguna  cosa  pera  conservaria,  òpera  que's mantioga 
en  sòn  llocb.  Asegurar.  Firmo,  as,  constabüío,  com- 
munió,  is.  |j  Respóndrer  del  perill  dels  generós  et 
lo  comers  de  mar.  Asegurar,  Yador,  aris,  sponsio- 
nem  prelii  solvendí  facere,  si  res  pereat.  |  Posar 
alguna  cosa  en  un  paratge  segur,  com  las  persoois 
en  la  presó.  Asegurar.  In  vincula  conjicere.  II  Afir- 
mar la  certesa  de  alguna  cosa.  Asegurar,  afirmar. 
Assevero,  as,  pro  certo  confirmaré,  jj  Preservar  de 
algun  dany  ó  perill.  Asegurar,  Defendo,  is.  [  Donar 
fíansa.  Asegurar.  Pra;dem  dare.  ||  prométrer. 

QUI  ASSEGURA  DURA.  ref.  Deuota  que  '1  qni  emprea 
ab  coneixement  algun  negoci  sortirà  bè  de  ell.  Qmn 
hien  ata  bien  desata.  Àrdua  aggressus,  ipse  sibí  ei- 
tricandi  inveniet  viam. 

ASSEGURARSE.  V.  r.  Posarse  en  cobro.  Aiegw- 
rarse.  Sese  tutum  pra^stare. 

ASSEGURARSE  DE  ALGÚ.  fr.  AgafaHo.  Coger,  pnnétr, 
Prehendo,  capio,  is.  ||  Fér  à  algú  del  sèn  partit. 
Atraer,  arrastrar.  Ad  soam  sententiam  adducere.  | 
Enterarse  de  alguna  cosa.  Enterarse,  Calleo,  es. 

ASSEGURAT,  DA.  p.  p.  Asegurado.  Constabi' 
litus. 

ASSEGUT,  p.  p.  de  asséurer.  Sentado.  SessBS. 

ASSELLAR.  V.  a.  SAGBLLAR. 

ASSEM.  adv.  1.  ant.  aquí. 
ASSEMBLAR.  V.  a.  ant.  semrlar. 
ASSENAT,  DA.  adj.  Qui  tè  mòlt  seny.  Setuio^ 
asesado.  Cordatus,  sensalus,  maturus. 
ASSEN8AR.  V.  a.  y  derivats,  asgbnsar. 

ASSENTADA,  f.  SESSIÓ.  ||  VEGADA. 
DE  UNA  ASSENTADA,  loc.    DB  UNA  VEGADA. 

ASSENTADAMENT.  adv.  m.  Ab  cordurt.  Jw" 
àosamente,  cuerdamente.  Consulto,  prudenter. 

ASSENTADOR.  adj..  annotador.  ||  Lo  qui  assen- 
ta ó  col-loca  alguna  cosa.  Asentador,  Collocador. 

ASSENTAMENT,  m.  La  acció  do  assentarse. 
Asentamiento.  Sedes,  is.  ||  for.  La  possessió  que  dòoa 
'1  jutge  al  demanador  dels  béns  del  contrari  per 
no  respóndrer  aquest  à  la  demanda.  Asentamiento, 
Bonorum  ex  judicis  sententià  possessió. 

DB  ASSENT.  m.  adv.  ant.  De  espay.  De  espacio.  Pau- 
latim. 

ASSENTAR.  V.  a.  Posar  à  algú  en  la  cadira, 
banch  ó  altre  sití.  S'  usa  com  recíproch.  Asentar^ 
sentar.  Sedeo,  es.  ||  Presuposar  alguna  cosa  pera 
obrar  ab  seguretat.  Asentar,  sentar,  Pono,  statoi^ 
is.  II  Afirmar,  donar  per  certa  alguna  cosa. 
a/irmdr.  Affirmo,  assevero,  as,  ratnm  habere» 
tar,  posar  per  escrit,  Aientar.  Seriplo 


ÀSS 


CATALÀ. 


ASS 


146 


1 


Fosar,  col•locar  algQDa  cosa  de  manera  qne's  man- 
tioga  ferma.  Asentar.  Firmo,  as.  ||  Fér  algun  conveni 
ó  Iracle.  Asentar,  Pacíscor  eris,  foedns  inire.  ||  for. 
Posar  en  possessió  dels  bons  del  contrari  per  no 
respóodrer  aqnest  à  la  demanda.  Asentar,  In  pos- 
sessiooem  ex  judicis  sententia  mitti.  ||  domiciliarsb. 
I  Eotre  sastres  aplanar  las  costuras.  Sentar,  Sutu- 
ras  complanare.  jj  En  la  esgrima  deixar  la  espasa 
eo  terra,  desistir.  Asentar,  In  ludo  gladiatorio  de- 
sbtere,  ensem  humi  deponere. 

ÀSSDiTAR  LO  REAL,  LO  CAM?,  ctc.  fr.  Acampar  las 
tropas.  Acampar  el  ^ército,  ó  las  tropas,  asentar  los 
reiàes,  ó  el  campo.  Castra  ponere. 

ASSENTAR  LA  FUSTA.  fr.   BNGRAHBLUB. 
ASSENTAR  SAS  GOSAS.  fr.  ARREGLAR. 

A88ENTAR8E.  V.  r.  Dit  del  menjar  ó  béurer, 
T^rerbo  bè  '1  venlrell.  Sentar  la  comida  ó  bebida: 
ohrazar  el  estómago  la  comida  ó  bebida.  Stomachum 
cibi,  potionis  tenacem  esse.  ||  arq.  Solidarse  l' edi- 
fici ab  lo  pes  dels  mateixos  materials.  Asentarse,  ha- 
eer  ostento,  Sobsideo,  es.  ||  Allistarse  en  alguna  con- 
gregació, etc.  Asentarse,  alistarse,  Adscribi,  dare 
nomeo.  |  Dit  dels  licors,  assolarsb.  0  met.  Posar 
judici.  Beportarse,  moderarse,  Moderari,  contineri.  Q 
llogabsb.  B  Péndrer  possessió  de  algun  empleo.  To- 
mar posesúm.  Possessionem  sumere.  ||  Dit  de  la 
ferradura,  Uastimar  la  pota  per  estar  massa  apretada 
ab  ella.  Asentarse,  Soléam  ferream  pedem  opprime- 
re. 

ASSENTAisB  AL  u.rr.  loc.  IncorporarsB  en  la  cama. 
Pectore  tenos  in  lectose  erigere. 

assbntarsb  bè  alguna  cosa.  fr.  met.  Agradar,  sér 
eooforme  al  gust  ó  dictamen.  Sentar  bien  una  cosa, 
Beoèaccípere.  arridere.  ||  Escàurer,  convenir  bè  una 
cosa  ab  altra,  com  lo  vestit,  etc.  Asentar.  Aplari. 

NO  ASSBNTARSB  BÈ   'l  MENJAR  Ó  BÉURER.  loC.  NO  ho- 

(er  bien  la  digestion,  no  asentarse  en  el  estómago  al- 
fuM  cosa,  Stomachum  gravaré,  cibum  segrò  coque- 
re. 

ASSENTAT,  DA.  p.  p.  Sentado,  asentado.  Ses- 
sos.  I  adj.  met.  Judiciós,  prudent.  Sentado,  sesudo, 
amada,  Matarus,  quietus.  ||  persuadit. 

ni  BER  ASSENTAT  QUE  ESTIOAS,  QUE  NO  POTS  CÀUEBR 

lODKAS.  ref.  fam.  no  digas  de  aquesta  atgua,  etc. 

ASSENTIMENT,  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
eoQsentir.  Asenso,  consentimiento,  Assensio,  nis,  as- 
se&sns,  ns.  ||  LLicéNCiA. 

ASSENTIR,  v.  n.  Convenir  ab  lo  judici  ó  dictà- 
meo  de  altre.  Asentir,  Assentior,  iris. 

ASSENTISTA.  m.  Qui  fa  algun  contracte  ab  lo 
reyóab  lo  públích  pera  laprovissió  de  algun  exèr- 
cit, etc.  Asentisto.  Publicanus,  biarcbus,  i, 

ASSENTIT,  DA.  p.  p.  Asentido,  Assensus. 

ASSENTO,  m.  Siti,  cosa  pera  sentarse,  com  ca- 
dira, etc.  Asiento,  Subsellium,  ii,  sedes,  dis.  ||  Con- 
tracte 6  conveni.  Asiento.  Paclio,  nis.  ||  Prudència, 
aeoy.  AiimUo,  cordura,  madurez.  Prudentia,  ae,  sana 
iDens.  ||Lo  Uochquetè  cada  hn  en  un  tribunal  ó 
jBBta.  iiKiilo.  Locns,  i,  sedes,  is.  |  Lo  Uoch  ahont 

TOMO  I. 


està  situada  alguna  cosa.  Asiento,  Situs,  us,  locus,  i. 
II  En  los  edificis  la  unió  dels  materials  causada  pel 
pes  de  ells  mateixos  de  lo  que  resulta  major  so- 
lidesa. Asiento.  Consolidi tas,  atís.  ||  pbudéncia,  cob- 
DURA.  D  En  las  índias  lo  territori  y  població  de  las 
minas.  Asiento,  Fodinarum  terminatio,  regió.  Q  La 
part  del  fre  que  entra  en  la  boca  del  caball.  Asiento. 
Equí  mandíbula.  |j  domicili.  ||ant.  allotjament. 

BSTAB,  FÉR  Ó  QUEDABSB   DE   ASSENTO,  fr.   EstabllrSe 

en  algun  poble  ó  paratge.  Estar,  ó  quedarse  de  asie^ 
to,  hacer  asiento,  Domicilium,  sedem  in  aliquo  loco 
fígere,  coUocare. 

ASSENYALADAMENT,  adv.  m.  Principalment 
Senaladamente.  Consignatè,  praesertím.  ||  ant.  Mòlt 
bè.  Excelentemente,  esclarecUamenti,  Praeclarè,  spleo- 
didè. 

ASSENYALADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  assenyala. 
Senalador.  Signa tor,  is.  jj  Barreta  de  ferro  que  ab 
sa  sombra  's  coneixen  las  boras  en  los  rellotges  de 
sol.  Mostrador,  aguja,  gnomon.  Gnomon,  onís,  ho- 
rarum  index.  ||  La  que  senyala  las  boras  en  los  re- 
llotges de  corda.  Aguja,  manecilla,  saeta.  Index,  icís. 

ASSENTALADOR  DE  PA.  lustrumcut  dc  ferro  pera  as- 
senyalar lo  pa  abans  de  posarlo  al  forn.  Artera.  Si- 
gillum  ad  panes  obsignandos. 

ASSENYALAMENT,  m.  La  acció  de  assenyalar. 
Senalamiento.  Assignatio,  designatio,  nis. 

ASSENYALAR.  V.  a.  Posar  marca  ó  senyal  à 
alguna  cosa  pera  coneixeria.  Senalar,  Signo,  as,  rem 
signo  notaré.  |  rubricar.  ||  Determinar,  fixar,  com 
ASSENYALAR  lo  dia,  mcs,  any,  etc.  Senalar,  Signo, 
destino,  as,  eligo,  is.  ||  Fér  alguna  ferida  ó  senyal  en 
lo  COS.  Senalar,  Yulnere  signaré.  [  Mostrar,  manifes- 
tar alguna  cosa  entre  altras.  Senalar,  Signo,  desig- 
no, as.  II  Fér  senyal  pera  donar  alguna  notícia;  y 
així  's  diu:  Monjuich  assenyala  un  barco  de  guer- 
ra. Senalar.  Signum  dare.  Q  Dir  determinadament 
alguna  cosa.  Senalar,  Assigno,  noto,  as.  Q  Amenas- 
sar,  designar  ab  los  ulls,  dit,  etc.  Senalar.  Indico, 
as.  II  Apuntar  los  lantos  en  alguns  jochs  de  cartas. 
Senalar,  apuntar.  Noto,  as. 

ASSENYALARSE.  v.  r.  Distingirse,  singularí- 
sarse  especialment  en  matèria  de  reputació,  crèdit 
ú  honor.  Senalarse,  distinguirse,  singularizarse.  Emi- 
neo,  es,  excello,  is,  primas  ferre. 

ASSENYALAT,  DA.  p.  p.  Senalado,  Signatus, 
designatus.  ||  adj.  Il-lustre.  Senalado,  insigne,  distin- 
guido.  Clams,  eximius.  ||  Notable.  Notable,  Notata 
dignns. 

ASSENYAT,  adj.  ant.  Entenimentat.  Sesudo.  Ma- 
turus,  cordatus. 

ASSEQUIBLE,  adj.  Lo  que's  pót  consegnir.  Ase- 
quible,  Impetrabilis,  quod  assequi  potest. 

ASSER.  m.  GEB. 
ASSERAR.  V.  a.  AGERAB. 

ASSERGIÓ.  f.  Afirmació.  Asercion,  aserto,  Assé« 
veratio,  nis. 

ASSERENABIENT.  m.  La  a#ció  de  asseranarse. 
Seremdad.  Ser^nnm,  sadum,  i. 

SO 


us 


ASS 


DICCIONAW 


ASS 


ASSERENAR,  v.  a.  Posar  clara  y  serena,  tran- 
qnilisar  alguna  cosa,  com  lo  temps,  la  mar,  etc. 
Serenar,  Sereoo,  as.  ||  Posar  la  aygna  à  la  serena. 
Serenar,  Yesperlino  vapori  aquam  exponere.  ||  Apa- 
cigaar,  assossegar  disturbis  y  avalots.  Serenar,  cal- 
mar. Sedo,  placo,  as.  ||  met.  Templar,  moderar  V 
enuig.  S'  usa  com  à  recíproch.  Serenar.  Frontem, 
vultum  serenare. 

ASSERENARSE.  Y.  r.  Abonansarse  1  temps. 
Serenarse,  Sereno,  as.  ||  met.  Cessar  la  agitació  de 
las  passions.  Serenane.  Vultum  placidum  aut  sere- 
num  reddere. 

ASSERENAT,  DA.  p.  p.  Serenado.  Serenatus. 

ASSERIR.  Y.  a.  aut.  y  derivats,  ifiuur,  assbvb- 

ftAR.  Q  B8TURDIB8C. 

ASSERT.  m.  fílos.  Afirmació.  Aserto.  Assertum,  i. 

ASSERTIU,  IVA.  adj.  AFiRMiTiv. 

ASSERTIVAMENT.  adv.  m.  afibmitivahent. 

ASSERTORI,  A.  adj.  Afirmatiu;  s'  aplica  al  ju- 
rament. Asertorio.  Assertorium,  ii. 

ASSESSt.  m.  ant.  assessino. 

ASSESSINABIENT.  m.  ant.  ASSISSINIT. 

ASSESSINAR.  Y.  a.  Matar  alevosament.  Asesi- 
Mr.  Abneco,  as,  ex  insidiis  interficere. 

ASSESSINAT,  DA.  p.  p.  Asesinado.  Abnecatus. 
0  m.  Mort  aloYosa,  V  acte  de  férla.  Asesinalo.  Illata 
per  scelus  csdes. 

ASSESSINO.  m.  Qui  mata  alevosament.  Asesino. 
Sícarius,  ii,  ínterfector,  is.  ||  met.  Dit  de  la  persona 
mòlt  cruel.  Traidor,  alevoso.  Proditor,  is,  sicarius,  ii. 

ASSESSOR,  m.  Qui  dóna  consell  à  altre.  Asesor. 
Gonciliator,  suasor,  is.  ||  Advocat  ab  qui  s'  acom- 
panya 1  jutge  llech  pera  determinar  y  sentenciar 
en  las  cosas  de  justícia.  Asesor.  Assessor,  is,  qui  ju- 
ris dicendi  causà  judici  assidet. 

ASSESSORARSE.  V.  r.  Péndrer  assessor  lo  jutge 
llech  pera  provehir  judicialment.  Aiesorarse.  Asses- 
sorem in  consilium  adhibere. 

ASSESSORAT,  DA.  p.  p.  Asesorodo.  Assessor  in 
consilium  adhibitus. 

ASSESSORIA,  f.  Lo  càrrech  de  assessor.  Aseso- 
ria.A8sessnra,ae,  assessoris  munus.  Q  Loestipendió 
drets  del  assessor.  Asesoria.  Assessoris  salarium, 
mercès. 

ASSESSORIAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  Itn  asses- 
soria. Asesorial,  Assessorius. 

ASSESTAR.  v.  a.  ant.  y  derivats,  apuntjlb.  1. 

ASSETGE.  m.  ant.  BLOQuno. 

A88ETIAR.  V.  a.  y  derivats.  sniAt.  Q  v.  n.  ant* 

ACAMPÀE. 

ASSETJAR.  Y.  D.  ant.  y  derivats,  asskntar.  1.  C 
ant.  SITU». 

AS8ÉURER.  Y.  a.  Posar  à  algú  en  alguna  cadi- 
ra, banch  ó  altre  siti.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Sentar,  asentar.  Sedeo,  es.  ||  ant.  Deixar,  col•locar 
alguna  cosa.  Colocar,  deponer,  poner. 

ASSEVEGA.  f.  Pedra  mineral  negra,  llustrosa 
7  dócíl,  y  cada  una  de  las  joyas  fetas  do  dita  pedra. 


ASSEVERACIÓ,  f.  La  acció  de  asseverar.  Ast- 
veracton,  afirmacion.  Assevera (io,  aíBrmatío,  nis. 

ASSEVERADAMENT.  adv.  m.  Afirmativament. 
Aseveradamente.  Àífirmatè,  asseveranter. 

ASSEVERAR.  V.  a.  Assegurar,  afirmar  lo  que's 
diu.  Aseverar.  Assevero,  firmo,  confirmo,  as. 

ASSt.  adv.  1.  AQüí.  Q  Ara.  Ahora,  aqui.  Nnnc. 

ÀSSIA.  f.  Una  de  las  parts  del  mon.  Àsia,  Àsia,  c. 

ASSIARGA.  m.  Magistrat  de  la  Assia  menor,  que 
presidia  als  jochs  que's  tenian  en  honor  dels  Dens  6 
dels  emperadors.  Asiarca.  Asiarcha,  as. 

ASSIÀTIGH,  CA.  adj.  Natural  de  la  Assia  ó  lo 
pertanyent  à  ella.  Asiàtico,  asiano.  Asíaticus,  asia- 
nus.  II  Dit  del  estil  que  ab  mòltas  paraulas  explica 
pochs  conceptes.  Asidtico.  Asiaticus. 

A8SIDENT.  m.  ant.  assessob.  ||  ASSisTsirr. 

ASSIDEU.  m.  Secta  de  jnheus  que  tenia  per  ne- 
cessàrias  las  obras  de  supererogació:  aquestos  eran 
los  predecessors  dels  fariseus.  Asideo.  Assidaeos,  i. 

assíduament,  adv.  m.  risQUBifTiiiirT. 

ASSIDUIT.  adj.  ant.  contíwuo,  fibquint. 

ASSIDUITAMENT.  adv.  m.  ant.  raBQÚBimiKfT. 

assiduïtat,  f.  FaiQUÉNCiA. 

ASSIEMA.  f.  Pedra  esponjosa  y  Ueugera,  àla 
manera  de  la  tosca ;  per  dintre  tè  com  unas  venas 
grogas,  y  per  fora  com  una  espècie  de  farina  gro- 
guenca que  consum  la  carn  supèrflua.  Asiema.  Sar- 
cophagus,  i. 

ASSIENTO.  m.  ASSENTO. 

ASSIGNABLE.  adj.  Asignàbk.  Quod  assígnarí 
licet,  potest. 

ASSIGNACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  asignar. 
Asignacion.  Assignatio,  attributio,  nis. 

ASSIGNAR.  V.  a.  Indicar,  assenyalar,  destinar. 
Asignar,  destinar.  Assigno,  as,  adscribo,  attribuo, 

is.  II  ANOMENAR. 

ASSIGNAT,  DA.  p.  p.  Asignado.  Adscriptns. 

ASSIGNATURA,  f.  En  algunas  universitats  la 
matèria  ó  tractat  que  déu  explicar  cada  any  lo  càte- 
dra tich  à  sos  deixebles.  Asignatura,  Doctrina,  se, 
argumentum,  i. 

ASSILO.  m.  Lloch  de  refugi  pels  delinqüents. 
Asilo.  Ara,  ae,  asylum,  i,  refugium,  ii.  0  met.  Ampa- 
ro,  protecció,  favor.  Asilo.  PrsBsidium,  patrociniam, 
11. 

ASSIRIO.  m.  Natural  de  la  Assíría  regoe  de  As- 
sia. Asirio.  Assyrins. 

ASSISTAR.  V.  a.  ant.  apuntab.  1. 

ASSISTÈNCIA,  f.  Ajuda,  auxili.  Asistema.  Au- 
xilium,  ii,  favor,  is.  ||  Presència  en  algun  lloch  ó  fun- 
ció. Asistencia.  Praesentia,  sd.  \\  faequíncu.  ||  La  re- 
compensa ó  estipendi  que's  dóna  per  assistir  perso- 
nalment. Asistencia.  Emolumentnm,  i. 

ASSISTÈNCIA  OB  sBviíXA.  Emplco  quo  correspon  al 
de  corregidor.  Asistencia  de  S^lla.  Hispalensis  pre- 
fectura. 

AssisTÉNciAS.  f.  pi.  Alimcuts  que  's  senyalan  à  al- 
gú. Asistencias.  YictAs  quotidiani  largitio. 

ASOSTENT.  m.  Qd  aBsistaix.  ÀnttmU.  Amar 


ASS 


GàTALÀ. 


ASS 


147 


laoffimBaeM.  |  Hiil.  Lo  soldat  que  està  destioat  à 
lerrir  i  algan  oficial.  ÀsistetUe.  Famalas,  i.  ||  Qaal- 
se?oi  dels  dos  bisbes  qae  ajadan  al  consagraot  eo  la 
coosagració  de  altre.  Asistente,  Alterias  consecratio- 
DÍ  mioistrans  episcopas.  ||  isssssoa.  ||  Lo  corregidor 
eo  Sevilla.  AsistenU.  Pnefectas,  i.  ||  Lo  religiós  ano- 
neoat  pera  assistir  al  general  ea  lo  gobern  de  sòd 
orde.  ÀMteiUe.  Geoerali  prsefecto  assistens. 

jUMUri'lM.  V.  a.  Estar  preseot.  Asistir,  Àdsum, 
ides,  astOy  as.  ||  Concórrer  à  alguna  part.  Asistir. 
Freqnens  adesse.  0  Acompanyar  à  algú  en  algun  aote 
póbücb.  AMtir,  Comitor,  aris.  ||  Ajudar,  socórrer, 
afrrorir.  Asistir.  Adjuvo,  as.  Q  Parlant  dels  malalts, 
eoydarlos.  Asistir^  servir.  JBgroto  assidere.  ||  Servir 
interinament  à  algú.  Asistir.  Alteri  us  vicarinm  esse. 
I  Donar  assistóncias  ó  aliments.  Asistir,  alimentar. 
ik),  is. 
ASnanr,  DA.  p.  p.  Asistido,  Protectus. 
AflSmADOR.  m.  Qui  assitia.  Sitiador.  Obsidia- 
tor,  is. 

A88ITIAMENT.  m.  ant.  sm.  5. 

àSSmARm  Y.  a.  Cercar  alguna  plassa  ó  fortale- 
a  pera  apoderarse  de  ella.  Sitiar.  Obsideo,  circum- 
adeo,  es. 

AflSniAT,  DA.  p.  p.  Sitiado.  Obsessus. 

ABStüHER.  V.  n.  ant.  séüibr.  I|  matii, 

AflBÒ.  pron.  Bso,  esto.  Hoc,  id. 

Dissó.  m.  adv.  bntbetant. 

AHOGAR.  Y.  a.  nànt.  Apretar  bè  una  corda, 
imir.  Constríngo,  is. 

ABBOGIABLE.  adj.  Lo  qui  naturalment  es  incli- 
utà  la  societat,  ó  tè  disposició  pera  ella.  Smable. 
Soeiabilis,  societatis  amans.  0  benigne,  cobtés. 

ASSOCIACIÓ,  f.  y 

AaMdAMENT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
aasociarse.  Asociaàcn.  Consociatio,  nis,  societas, 
atis. 

AflSOCIAB.  Y.  a.  Admétrer  à  algú  en  alguna 
eoopanyia.  Asoeiar.  Adscribo,  ascisco,  is.  Q  Juntar 
IBI  cosa  à  altra.  Asodar.  Socio,  as.  ||  Péndrer  per 
eonpaoy.  Asoàin'.  Socium  síbi  adjungere. 

AaraciARSE.  Y.  r.  Juntarse  ab  algú  per  algun 
efecte,  com  los  comerciants  per  sos  negocis.  Asodar- 
«.  Consocior,  aris,  socio,  consocio,  as, 

ASSOCIAT,  DA.  p.  p.  Asociado.  Consociatus.  Q 

S.  COVANT. 

AS80LADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  assola.  Asolador. 
Tastator,  eversor,  is. 

A8SOLADURA.  f .  y 

ASBOLAMENT.  m.  DESOLiCló.  1. 

ASSOLAR.  Y.  a.  Tirarà  terra  alguna  cosa,  arra- 
nrit.  També  s' usa  com  recíproch.  Asolar^  arrasar. 
^opnlor,  aris,  vasto,  as,  everto,  is.  jj  dbtbbmínab, 
ib6lmeb. 

A8S0LAR8E.  Y.  r.  Aclarirse  'Is  liquits,  baixant 
biolBtge  al  fondo.  Asolarse,  sereMrse.  Subsideo,  es, 
Mksidio,  is.  I  met.  convenibse. 

m.adY.  aot.  soument.  i  k  solàs. 


IIA»MfeÉ|fMo• 


EYersos. 


ASSOUIAB.  Y.  a.  aot.  soldab. 

ASSOLDEJAR.  Y.  a.  Allistar,  pendrer  soldats  k 
sou,  reclutar.  Redutar.  Legíones  supplere. 

ASSOLDEJAT.  adj.  Allistat,  reclutat. 

ASSOLEADOR.  m.  Lloch  à  propòsit  pera  pén- 
drer lo  sol.  Solana,  solcar y  abrigano,  earasol.  Apri- 
cus  locus. 

A8SOLEGAR.  Y.  a.  y 

A8SOLEJAR.  Y.  a.  y 

A8SOLEYAR.  Y.  a.  Tenir  al  sol  alguna  cosa. 

Asolear,  insolar.  Insolo,  as.  ||  y.  r.  Péndrer  lo  sol  en 

algun  rassér.  Asolearse,  tomar  el  sol.  Solem  captaré. 

g  Posarse  moreno  de  anar  pel  sol.  Solearse,  inso-' 

learse,  Solé  colorari. 

A8SOLEYAT,  DA.  p.  p.  Sokodo.  Insolatus. 

A8SOLIAR.  v.  a.  ant.  Desamparar,  deixar  sol, 
abandonar.  Desamparar.  Deserere,  recedere,  abire. 

ASSOLIAT.  adj.  aot.  Sol,  desemparat,  sense. 
Solo,  sin.  Deslitutus,  desertus,  sine. 

A8SOLIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  alcansa  ó  atrapa  à 
altre.  Alcanzador.  Oppressor,  is. 

ASSOLIMENT,  m.  Obra  de  assolir.  Alcance,  al- 
canzamiento.  Assecutio,  consecutio,  nis. 

ASSOLIR.  Y.  a.  Aconseguir.  Alcanzar,  Conse- 
qoor,  assequor,  eris.  ||  Atrapar  descuydat.  Coger^ 
sorprender.  Excipio,  is,  occupo,  as.  ||  Apoderarse  de 
una  cosa  antes  que  arribe  al  fí  à  que's  destinava. 
Interceptar.  Intercípio,  is. 

ASSOLIT,  DA.  p.  p.  Atrapat  en  algun  engany  ó 
delicte.  Cogido.  Deprensus.  Q  Sorprès.  Sorprenidi' 
do,  asaltado.  Occupatus. 

ASSOMAR.  Y.  n.  Apuntar,  comensar  à  deixarse 
véurer  alguna  cosa.  Asomar.  Appareo,  es.  ||  Tràurer 
ó  mostrar  alguna  cosa,  com  assomab  lo  cap  à  la  fines- 
tra. Asomar.  Ostendo,  patefacio,  is.  ||  ant.  pbotouab. 

ASSOMAT,  DA.  p.  p.  Asomado.  Apparitus. 

ASSOMBRAR.  Y.  a.  Fér  sombra.  Asombrar^ 
Obumbro,  ioumbro,  as.  ||  Atemorisar,  espantar. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Asombrar.  Terreo, 
extérreo,  es.  ||  met.  Causar  admiració.  També  s'usa 
com  recíproch.  Asomhrar.  Stupefacio,  is. 

ASSOMBRAT,  DA.  p.  p.  Asambrado^  pasmado. 
Stupefactus. 

ASSONÀNGIA.  f.  mús.  La  correspondència  de 
un  so  ab  altre.  Asonanda.  Concentns,  us.  ||  En  la 
poesia  castellana  y  catalana  la  conformitat  de  uns 
assonants  ab  altres,  isonanoa.  Yocum  concòrdia, 
similiter  desinens. 

AS80NANT.  adj.  Lo  que  fà  un  mateix  so  ab  altra 
cosa.  Asmante.  Sono  conformis.  |  La  final  del  vers 
que  tè  las  mateixas  vocals,  però  diferents  conso- 
nants, que  la  final  de  altre  ab  qui  ha  de  concertar. 
Asonante.  Adsooa  vox.  ||  belació,  cobbespondéncia. 

ASSONANTAR.  v.  n.  poét.  Mesclar  versos  asso- 
nants entre  consonants,  lo  que's  tè  per  un  defecte. 
Asonantar.  Adsonantes  versus  negligenter  conso- 
nantibus  inserere. 

ASSONANTAT,  DA.  p.  p.  Asmintado.  Adsona- 
tus. 


148 


ASS 


DICCIONARI 


AflSOlf  AR.  T.  a.  Corresp^ndrerao  las  Anals  dels 
tarsos.  Àscnar.  idsono,  as.  |  v.  n.  ant.  Fér  son. 
Àiarmeeir,  Soporo,  as. 

ASSOPimUL  T.  a.  ant.  süanusia. 

AflNM>RTAT,  DA.  adj.  AfOlTmiAT. 

A880RTIDOR,  A.  m.  y  f.  Qoi  assorteix.  Frooee- 
éor.  Previsor,  is. 

ASflORTmENT.  m.  Provisió.  Swrtido,  «tirtt- 
mknto,  pretendon.  Apparatns,  us.  0  Conjunt  de  mà- 
qpiinas  pera  algun  fi.  Juego.  Ordo,  inis,  series,  ei. 

A80ORTIR.  V.  a.  Provehir  ó  donar  à  algú  lo  ne- 
cessari. Swrtir,  Neoessaria  suppeditare. 

A880RTIR8E.  V.  r.  Provehirse  de  lo  neoessarí. 
SurUne.  Necessària  sibi  compararé. 

ASSORTIT,  DA.  p.  p.  Swrtido.  Provisus.  |  iikw- 
imn(o,  gwimeeido.  Ornatus.  |  m.  pi.  Tarias  espècies. 
SmrUios.  Apparatus,  us. 

ASSOSSEGADAMENT,  adv.  m.  Soiegaiamme. 
Fkcidè,  tranquillè. 

ASSOSSEGAMENT.  m.  ant.  soasBOO. 

ASSOSSEGAR.  Y.  a.  Apaciguar.  També  s"  usa 
eom  recíprocb.  Soagar^  tranqwiUzar,  aqmtar.  De- 
flagro,  sedo,  plaoo,  as.  [|  y.  n.  Reposar,  descansar. 
Dmtmtar,  riposar,  Quiesco,  is,  sedor,  aris. 

ASSOSSEGAT,  DA.  p.  p.  Soagaio.  Placatus.  || 
Qui  es  naturalment  judiciós  y  quiet.  Sotegaéo^  np<H 
Mifo.  Quietus,  tranquillus.  |  Dit  del  pols.  Sentiio^ 
9Megado,  firme.  Quietus,  placidus. 

ASSOT.  m.  Instrument  pera  assotar.  Àzole,  Fla- 
gellnm,  flagrum,  i.  ||  Cop  donat  ab  V  assot.  AzoU. 
Terber,  eris.  |  met.  Calamitat,  aflicció,  càstichgran, 
y  la  persona  6  cosa  que'i  causa.  Àzote.  Pcena,»,  ca- 
lamitas,  atis,  clades,  is.  |  ^.  Càsticb  ignominids, 
que  s*  executa  públicament  en  los  delinqüents,  do- 
aantlos  lo  botxí  ab  la  penca  cops  en  la  esquena,  àzo- 
let .  Flagellorum  supplicium. 

ASSOTADA.  í.  ASSOT.  t. 

ASSOTADts.  m.  Qui  mereix  assots.  ÀzoUtdizo. 
Terbero,  onis. 

ASSOTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  assota.  Azotaimr. 
Terberator,  is. 

ASSOTAGOSSOS.  m.  Qui  cuyda  de  íér  eixir  los 
gossos  de  la  iglésia.  Ftntro.  Hastigopborus,  i,  ca- 
■um  expuJsor. 

ASSOTAMENT.  m.  La  acció  de  assotar.  Àto^el•' 
witnlo,  Yerberatio,  nis. 

ASSOTAlf  AR.  V.  a.  arq.  Fér  soterranis.  5o(o- 
Mf,  atotoMT,  Instar  celi»  subterrane»  concamerare. 

ASSOTAR.  T.  a.  Pegar  assots  à  algú.  També  s' 
usa  com  recíprocb.  ii^íof .  Terbero,  flagello,  as.  || 
met.  Donar  cops  k  manera  de  assots,  com  la  aygua 
i  las  rocas,  lo  vent  &  las  parets,  etc.  Àsotar.  Diver- 
bero,  as,  lambo,  is. 

ASSOTAT,  DA.  p.  p.  àzoUido.  Yerbentus. 

ASSOTELLAR.  V.  a.  ant.  SUBTILISAI. 

ASSüBTO.  m.  Dia  ó  tarde  de  vacació  que's  dóaa 
als  estudians.  íumIo.  Otium,  ii,  otii  dies. 
ASsmnsMADAMENTt  adv.  B.  ant.  aofvncà- 


AST 

Y.  a.  Péndrer,  portarsen.  Tomar. 
Assumo,  is. 

ASSUBORSE.  V.  r.  Arrogarse.  inimtrstf.  Sibi  as- 
sumere,  vindicaré. 

ASSUMIT,  DA.  p.  p.  At^mUo.  Assumptns. 

ASSiniMADABIENT.  adv.  m.  ant.  bxtediída- 
nirT. 

ASSUMPCIÓ,  f.  V  acte  de  sér  pnjada  Maria 
santíssima  en  lo  Gel  per  misteri  de  Àngels,  y  la  festa 
que  per  aquest  motiu  celebra  la  Iglésia  lo  dia  quin- 
le  de  Agost,  i^uacton.  BeataB  Mari»  virginis  in  cce- 
lum  assumptio,  assumptionis  festum. 

ASSUMPT,  A.  p.  p.  ASSUMIT.  0  m.  ASSUMPTO. 
ASSUBIPTA.  f.  ASSUMPCIÓ. 

ASSUBIPTE.  m.  y 

ASSUMPTO.m.  La  matèria  de  que*s  tracta. 
Aímto,  Matèria, »,  argumentum,  scopus,  i.  ||  negoci. 

DOiiAE  ASSUMPTO.  fr.  Donar  motiu  ú  ocasió.  Dar 
ottfiKo.  Ansam,  occasionem  praebere.  ||  Donar  lo  punt 
ó  argument  pera  tractar  de  alguna  cosa.  Dar  aswnto. 
Materiam  dicendl  prsbere. 

DBSBMPKNTAi  l'  ASSUMPTO.  fr.  ProbaHo  completa- 
ment. DmrnfmirtlamMo.  Rem  absolvere,  conficere. 

DBSFLOXAE  ALGUN  ASSUMPTO  ó  MATÉEU.  fr.  Trac- 
taria superficialment.  Desforar  algun  asunto  6  ma- 
teria.  Rem  summis  labris  degustaré. 

DoaMii  soBEB  ALGUN  ASSUMPTO.  fr.  mot.  Péudrer 
temps  pera  resóldrer  millor  sobre  ell.  Dormir  sobreal- 
gunnegodoóamito.  Negoliumperpendendumdiíferre. 

TOCAE  DB   PEOP   ALGUN   ASSUMPTO.    fr.    mOt.    TCUÍr 

coneixement  pràcticb  de  ell.  Tocar  de  eerea  algun 
anmto.  Rem  callere,  propriàs  ad  rem  accedere. 

ASSUSTADts,  SA.  adj.  S' aplica  al  que  fàcil- 
ment s'  assusta.  Asustadizo.  Meticulosns,  timidus. 

ASSU8TAR.  V.  a.  Donar  ó  causar  susto.  També 
s' usa  com  recíprocb.  Asustar,  Terreo,  es,  pavorem 
incutere. 

ASSUSTAT,  DA.  p.  p.  Asustado.  Territus. 

ASSUT.  m.  Paret  que  travessa  '1  riu  per  con- 
dubir  la  aygua  per  las  céquias.  Azud,  Aqus  derivand 
objectum  vallum.  ||  M&quina  pera  tràurer  la  aygua 
dels  rius  y  regar  los  camps.  Azuda.  Aquaría  rota, 
atlia,  8D,  tolleno,  is,  baustrum,  i. 

AST.  m.  Rurxa  abont  enfilan  la  carn  pera  rostir- 
ia. A$ador.  Obelus,  i,  veru,  u.  ||  Peix.  agulla  1. 

QUI  EODA  ó  MBNA  l'  AST  no'n  TAST.  ref .  Advorleix 
que  'is  afortunats,  sens  traball  logran  lo  fruyt  de 
las  fatigas  de  altres.  Uno  Uvanta  la  eaza  y  otro  la 
mata,  Sic  vos  non  vobis. 

ASTA.  f.  BASTA. 

ASTAFERM.  m.  BSTAFBEM. 

ASTAlfUGAT,  DA.  adj.  aleoeotàT. 

ASTELLA.  f.  BSTBLLA. 

ASTELLAR.  V.  a.  bstbllae. 

ASTERGOL.  m.  ant.  fbmpta. 

ASTERISGO.  m.  Estrelleta  que  serveix  de  notaó 
remissióen  los  llibres.  Atímico.  Asteríscus,.i.  |  Certa 
planta  en  figura  de  estrella.  Ailenieo.  Astériscus,  i. 

■1.  csNSTUruaió.  |  Seujilò  sota 


AST 


ab  que  en  la  aelfptica  y  horízont  del  globo  se  senya- 
bo  las  IC  eoosiel-laoions  del  zódiach.  Asteritmo. 
Asterísmos,  i. 

ASmSTm  m.  d.  de  ast.  Asadoreillo.  Parvam  veru. 

ASTFOB.  m.  arq.  díu.  |J  bsgudbller. 

ASnrtm  Yea  de  pastor.  Aqui,  Híc.  ||  arq.  fuserol. 

A8TIL.  m.  HiSTA. 

ASmomA.  f.  POUCIA. 

ASTOR.  m.  ADcell,  espècie  de  esparver,  de  color 
negre  clar,  la  panxa  blanca  ab  clapas  negras,  la 
eaa  ceodrosa  clapada  de  blanch,  las  camas  grogas 
y'ibech  oegre;  es  mòlt  enemich  dels  coloms.  Azor, 
gavilau.  Accipíter,  Iris. 

ASTX>RABIENT.  m.  Sobressalt.  Azoramiento, 
Pavor,  terror,  is. 

AHTTORAR.  V.  a.  Esparverar,  sobressaltar.  Tam- 
bé s*  usa  com  recíproch.  Azorar,  Perterreo,  es,  pr» 
neta  festinare. 

AflTORAT,  DA.  p.  p.  Azorado,  Perterritas. 

ASTrOTG.  m.  estoig. 

ASraÀGALO.  arq.  fuserol.  ||  art.  Cordó  qne's 
posa  per  adorno  en  lo  canó  à  distància  de  mítj  peu 
de  la  boea.  Astrúgalo.  Astragalos,  i,  tormenli  beUici 
toralns. 

ABTBE.  m.  Cos  lluminós  del  cel,  com  sol,  llana, 
estrella,  elc.  Astro,  Astrnm,  i.  ||  met.  ant.  estrv- 
LU  1. 

ASTREA.  f.  mit.  Diossa  de  la  justícia.  Astrea, 
Astraea, ». 

AnHENOMIA.  f.  ant.  ASTROifOMU. 

ABTUNGENT.  adj.  S' aplica  als  aliments  ó  re- 
meys  qae  restrenyen,  com  las  servas.  Astringente, 
ttttrietívo,  Astringens. 

ASraCLABI.  m.  mat.  Instrument  de  metall  en 
forma  de  esfera  sobre  un  pla:  sòn  us  principal  es 
pera  observar  los  navegants  la  altura  del  polo  y  dels 
astres.  Astrolabio,  Astrolabium,  ii. 

ASTRÓLECH.  m.  Qui  professa  la  astrologia* 
Astrólogo.  Astrologus,  i,  astrologia  peritus.  ||  met. 

ASTUT. 

8ÉI  üN  Boif  ASTBÓLBCH.  fr.  met.  fam.  séb  un  bon 

APÒSTOL. 

ASTROLOGAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  astro- 
logia. Astrológieo.  Astrologicus. 

ABrTROLOGIA.  f.  Ciència  que  tracta  dels  astres. 
Astrologia.  Astrologia,  ae. 

ABTROLÓGIGH,  CA.  adj.  astbologal. 

ABTROLOMIA.  f.  ant.  y 

ASTRONOBOA.  f.  Ciència  que  tracta  de  la  gran- 
dària, dimensió  y  moviment  dels  cossos  celestes. 
Astronomia.  Astronomia,  s.  Q  aristología. 

ASTRONÓMIGAIIIENT.  adv.  m.  Segons  los 
principis  y  reglas  dels  astrònomes.  Aslronómieamenu, 
Ratione  astronòmica. 

ASTRONÓMIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
astronomia.  Astronómico,  Astronomicus. 

ABrTRÓNOMO.  m.  Professor  de  astronomia. 
AflrÓRomo.  Aslronomus,  i. 

A8TRUGH,  CA.  adj.  ant.  AFORTUNAT,  DITXÓS. 


CATALÀ.  ATA  U» 

ASTÚCIA,  f.  Manya,  sagacitat.  Astma,  ardid. 
Astutia,  ae,  astus,  us.  ||  bstrÀtagbka. 

A8TUGIÓ8,  A.  adj.  ASTUT.  ||  ter.  bsgrupulós, 
fastigós. 

ASTUGIOSAMENT.  adv.  m.  astutambnt. 

A8TURDIR8E.  V.  r.  y  derivats,  esturdirsb. 

ASTURIÀ,  m.  Natural  de  Astúrias,  principat  de 
Espanya.  Asturiano.  Asturicus,  i. 

ASTURIÓ.  m.  Peix.  esturió. 

ASTUT,  A.  adj.  Sagàs.  Astuto.  Astutus,  callidua. 

sÉR  MÒLT  astut.  fr.  Pilarse  de  fmo,  Yaldè  calli- 
dum,  versutum  esse. 

ASTUTAMENT.  adv.  m.  Ab  astúcia.  Astutanm- 
te.  Caliidè.  ||fraudulentmbnt. 

ASTUTtSSIM,  A.  adj.  sup.  Astutisimo.  Callidisi* 
mus. 

ASUAVAR.  V.  a.  ant.  sua  visar. 

ASUBTILLAR.  Y.  a.  ant.  subtilisab. 

ASUGAGH.  m.  Carreró  que  no  passa.  Callejuela 
sin  salida.  Sine  aditu  angiportus.- 

ASUNTE.  m.  assumpte. 

ASUSAUJAR.  V.  n.  ant.  assossegar. 


AT. 


ATABAL.  m.  ant.  tabal. 

ATABALAR.  V.  a.  Cansar  lo  cap.  AioUmdrar^ 
aturdir^  atronar.  Lympho,  as. 

ATABALAT,  DA.  p.  p.  Atolondrado,  Attonitus. 

ATACADOR.  m.  Qui  ataca.  Atacador.  Pugna- 
tor,  is.  II  Instrument  pera  atacar  las  pessas  de  arti- 
lleria. Alacador,  Ligneus  tormentis  bellicis  stipandis 
asserculus.  ||  Instrument  ab  que  s'  ataca  la  pólvora 
en  las  barrinadas.  Atacadera,  Asserculus,  i.  ||  En  la 
artilleria  de  mar,  corda  grossa  y  forta  ab  un  tros 
de  fusta  al  extrem.  Atacador,  Instrumentum  ex  fune 
turmentis  bellicis  stipandis. 

ATAGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  atacar. 
Atacadura,  atacamiento.  Strictura,  ae. 

ATACAR.  V.  a.  Apretar  lo  taco  en  la  escopeta  ó 
altra  arma.  Atacar,  fgnifera  arma  stipare.  ||  Embes- 
tir,  acométrer.  Atacar.  Oppogno,  as,  aggredior,  ens. 
Apretar  à  altre  en  algun  argument.  Atacar,  Insto, 
as,  nrgeo,  es. 

ATACAT,  DA.  p.  p.  Atacado,  Oppugnatus,  ag- 
gressus. 

ATAGH.  m.  y 

ATACO.  m.  La  acció  de  atacar,  envestir,  acomé- 
trer una  plassa  ó  exèrcit.  Ataque.  Oppugnatio,  oon- 
flictatio,  nis.  ||  Lo  vall  que  fan  los  sitiadors.  Vallado. 
Loricula,  ae.  ||  met.  Acometíment  de  algun  accident 
repentí,  com  feridura,  etc.  Ataque.  Morbi  irruptio. 

ATAGONADOR.  m.  Sabater  que  adoba  '\  calsat 
vell.  Zapatero  de  viejoy  remendon,  Cerdo,  nis,  sutor, 
is.  (I  met.  Qui  pega.  Zurradar.  Castigator,  verbera- 
tor,  is. 

ATAGONAMENT.  m.  ant.  Remendo.  Bemiendo. 
Sarcimeo,  inis.  ||  taco  t. 

ATAGONAR.  V.  a.  Remeodar  las  sabatas.  Bemen- 


160 


ATA 


DICaONARI 


AT£ 


rfor.  Reparo,  as.  |  met.  fem.  Pegar.  Zwrrair^  tuidit. 
Flagel•lo,  verbero,  as.  ||  Atiparà  algú,  afartarlo.  Tam- 
bé s' usa  com  recíproch.  MUnaTy  atTaoaT,  Cibo  op- 
plere. 

ATAGONAT,  DA.  p.  p.  JUmmdaio,  Reparatos. 
S  met.  Zurrado,  Yerberatns.  ||  apadassàt. 

ATAFETANAT,  DA.  adj.  Semblant  al  tafetà. 
Atafetanadc.  SericaB  tel»  similis. 

ATAHUT.  m.  Bahul  ó  caixa  de  morts.  Ataud,  Lo- 
colos,  feretriim,  i,  sandapila,  e. 

ATALAYA.  f.  Lloch  pera  atalayar.  Vigia,  atala- 
ya.  Specala,  aB,  specalatoriam,  ii.  ||  m.  Qoi  atalaya. 
Vigia,  atalaya,  atalayador.  Excobitor,  speculator,  is. 

ATALAYAOOR,  A.  adj.  Qai  atalaya.  Vigia,  ata- 
Uiya,  atalayador,  Speculator,  excubitor,  is.  ||  ant.Qoi 
observa  las  accions  de  altres.  Bspia,  atisbador.  Spe- 
culator, scrutator,  is. 

ATALAYAMENT.  m.  La  acció  de  atalayar.  ito- 
lúyamiento,  Speculatio,  nis. 

ATALAYAR.  V.  a.  Mirar  desde  mi  pnesto  alt  la 
mar  ó  la  campanya  pera  donar  avís  de  lo  qne  's  des- 
cobreix. També  s'  usa  com  recíproch.  Atalayar,  £x- 
cubo,  as,  specolor,  aris.  ||  ant.  met.  Observar  las 
accions  de  altres.  Bspiar,  atalayar,  atisbar.  Observo, 
investigo,  as. 

ATALAYETA.  f.  d.  Àtalayuela.  Specala,  8B. 

ATALENTAR-  V.  n.  ant.  Agradar.  Àtakuoar, 
agradar,  Placeo,  arrideo,  es. 

ATALLADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  Qoiatalla.  Àlaja- 
ifíf.  Interceptor,  is.  Q  ant.  Esfia,  esplorador.  Gatas- 
eopns,  explorator. 

ATALLARfENT.  m.  ant.  drbssbea.  |J  m.  ant. 
Medi  pera  terminar  algun  plet  ó  desavenéncia.  Cor- 
t$,  ajusu,  Pactum,  i,  pactio,  conventio,  nis. 

ATALLANT.  m.  adv.  ant.  pee  la  dressbea. 

ATALLAR.  v.  a.  ant.  Detenir,  aturar  à  algú  ei- 
xintli  al  encontre.  Cortar,  atajar,  Breviori  itinere 
alieni  obviam  ire.  ||  ant.  Anar  per  la  dressera  pera 
abreviar  camí.  /r,  atajar,  echar  par  el  atajo,  Brevio- 
re  itinere  ire.  ||  Detenir  lo  curs  de  alguna  cosa.  Ata- 
jar. Goerceo,  es,  intercludo,  is.  ||  ant.  Transigir, 
terminar  un  pletó  desavenéncia.  Cortar,  atajar,  fer- 
wdnar.  Lites  redimere.  Q  ant.  atalaiar. 

ATALLS.  m.  pi.  ant.  pler. 

ATAUBOR.  m.  ant.  Màquina  pera  pujar  cosas 
de  mòlt  pes.  Grua,  Trochlea,  ae,  tractoria  machina. 

I  TABAL. 

ATANALLAR.  V.  a.  y  derivats,  atbnalub. 

ATAnAsia.  í.  Entre  estampers,  caràcter  de 
Uetra.  Atanatia.  Typographici  caracteres  athanasia 
dicti.  I  Herba  alta  de  un  peu  semblant  à  la  orenga; 
en  la  címa  forma  una  copa  ab  certas  flors  qoe*s  con- 
servan  mòlt  temps  ab  sòn  vigor.  Yerba  de  santa  Ma- 
ria, atanasia,  Tanacetum,  i. 

ATANÀsiA  MABiNA.  Herba  de  un  peu  de  altura,  las 
fullas  en  figura  de  Uansa,  las  flors  grogas,  y  tota 
ella  cuberta  de  una  borra  mòlt  semblant  al  cotó. 
Algodonesa,  Athanasia  marítima. 

AXANa.  ffl.  aat.  AnauxAGié. 


ATANSAR.  V.  a.  y  derivats,  agostab. 

ATANYENT.  adj.  PBBTANTBNT. 

ATAnyER.  V.  n.  Tocar,  pertànyer.  Perteneeer, 
tocar,  Attioeo,  perUoeo,  es.  ||  v.  a.  Cumplir  las  pro- 
mesas.  Cumplir,  Fidem  servaré,  pra)stare. 

ATAPAHIR.  V.  a.  Apretar  mòlt  alguna  cosa  pe- 
ra que  no  qnede  tova.  Tupir.  Stipo,  constipo,  as.. 

ATAPAHTTi  DA.  p.  p.  Tupido,  Stipatus. 

ATAPAR.  V.  a.  y  derivats,  tapab. 

ATAPIAR.  V.  a.  y  derivats,  tapiab. 

ATAPIR.  V.  a.  y  derivats,  atapahib. 

ATAQUEBIRA8.  f.  Lloacions  à  Déu  que  usavan 
los  àrabes  ans  de  entrar  en  batalla.  Ataquebiras. 

ATAQUINARSE.  V.  r.  atipabse. 

ATARABITAR.  V.  a.  ter.  Alborotar,  Perturbo,as. 

ATARANTAT,  DA.  p.  p.  Qui  per  demasiada 
vivesa  obra  precipitadament  y  sèos  reflexió.  Trone- 
ra,  tolondron,  alborotado,  Turbulentas.  |  atübdit.  |j 
Picat  de  la  taràntula.  Atarantado.  Stellione,  taran- 
tulalassus. 

ATARRAYA.  f.  Filat  circular  pera  agafar  peix 
petit.  Atarraya,  Reté  circularé. 

ATARRAYAR.  V.  a.  Pescar  ab  la  atarraya. 
Atarrayar,  Reté  circulari  piscare. 

ATART.  adv.  t.  ant.  No  mòlt  sovint,  de  quant 
en  quant.  De  tarde  en  tarde.  Interdum. 

ATASGARIENT.  m.  La  acció  de  atascarse.  Atas- 
camiento,  HflBsitatío,  nis. 

ATASGAR.  V.  a.  Encallar.  Atascar.  In  trícas  con- 
jicere.  |  met.  Posar  embaràs  en  alguna  dependència 
ó  negoci.  Atascar,  Obsto,  as,  ímpedio,  is. 

ATASCARSE.  V.  r.  Encallarse.  Atascarse.  Sese 
in  trícas  coojicere,  in  luto  haerere.  ||  met.  Embaràs- 
sarse,  no  poder  prosseguir  en  alguna  dificultat  ó 
negoci.  Atascarse,  Haereo,  es. 

ATATXONAR.  V.  a.  Clavar  los  cofres  ó  bahuls  ab 
tatxas  de  llautó,  etc.  Tachonar,  clavetear,  Umbilicatis 
clavis  ornaré,  muniré.  ||  met.  Umpiir  alguna  cosa 
apretant  lo  que  's  fica  en  ella,  com  atatxonabU  roba 
en  un  bahul.  Embutir,  Insero,  introduco,  iogero,  is. 

ATAURIGH.  m.  arq.  Obra  de  guix  ab  que  'is 
moros  adornavan  los  edificis.  Ataurique,  In  o^dibus 
ornatos  é  gypso. 

ATAYAlf  AT,  DA.  adj.  Se  diu  del  caball  blanch 
de  ancas  y  de  coll.  Atamnado,  Equus  clunibus  co- 
lloque  albus. 

ATAVIAUENT.  m.  ant.  atavio. 

ATAVIAR.  V.  a.  Gompóndrer,  assear,  adornar. 
També  s' usa  com  recíproch.  Atamar.  Exorno,  ador- 
no, as. 

ATAVIAT,  DA.  p.  p.  Ataviado.  Ornatus. 

ATAVIO.  m.  y 

ATA  VIU.  m.  L' adorno  y  compostura  de  la  per- 
sona. Atavio.  Ornatus,  cultus,  us. 

ATEIRADAMENT.  adv.  m.  ant.  ABBBGLADA- 
MEIfT,  OBDENADAMBICT. 

ATEIRAMENT.  m.  ant.  obdb,  bbgu. 
ATEISME,  m.  Secta  dels  ateistas.  Ateismo.  A\r 
beiamas,  i. 


ATE 


CATALÀ. 


ATE 


151 


ATEI8TA.  m.  y 

ATEtsncH.  adj.  ant.  Qui  nega  la  existència  de 
Dèa.  Ateista,  Athens. 

ATELANA8.  f.  pi.  ant.  Nom  de  una  espècie  de 
comédias  antígaas.  Entre  romans  eran  unas  pessas 
eómicas  y  satíricas  mòlt  llicenciosas.  AUlanas.  Fa- 
Iml»  atelans. 

ATEMORI8ABIENT.  m.  ant.  Mòlt  temor.  Ater-' 
ramiento.  Terror,  pavor,  is. 

ATEMOBISAR.  Y.  a.  Infandir,  cansar  temor. 
També  s'  usa  com  recfproch.  Atemarizar,  Terreo, 
es,  perterrefacio,  is.  ||  àttjrdir.  ||  àmenassíb.  1. 

ATEMORISAT,  DA.  p.  p.  Atemorizado,  Perter- 
refactas. 

ATEMPERACió.  f.  La  acció  y  efecte  de  atem- 
perar.  Atemperadm.  Temperatio,  nis. 

ATEBIPERADAMENT.  adv.  m.  ant.  Ab  tem- 
plansa.  Templadamente,  Temperatè. 

ATEMPERANT.  p.  a.  Lo  qne  atempera.  Atempt' 
ranU.  Temperans. 

ATEMPERAR.  V.  a.  Rednhir  algana  cosa  à  sòn 
temperament.  També  s'  asa  com  recíprocb.  A(em- 
ferar.  Tempero,  as.  ||  Moderar,  ablanir,  templar, 
acomodar  una  cosa  à  altra.  Atemperar.  Mitigo,  tem- 
pero, as. 

ATEMPORALAT,  DA.  adj.  nàut.  Tent  qne 
bufà  moltíssim  faríós.  AUmparalado,  Tempestno- 
sns. 

ATEMPTAR.  V.  a.  ant.  y  derivats,  intexth, 

PBOJECTAB,  ASSAJAR. 

ATENALLAR.  Y.  a.  Arrancar  à  nn  reo  trossos 
de  carn  ab  unas  estenallas  bullentas.  Atenacear,  ate- 
wzoT.  Forcipibos  aliqnem  dilaniare. 

ATENALLAT,  DA.  p.  p.  Aienaceaio.  Gandente 
forcipe  vellicatns. 

ATENCIÓ,  f.  La  acció  de  aténdrer.  Atemm,  At- 
teotio,  intentio,  nis.  Q  Urbanitat,  respecte,  obsequi, 
iteiieúm.  Urbanitas,  comitas,  atis.  ||  Consideració, 
atendéncía,  mirament.  Aitnjoion,  Urbanitas,  comitas, 
atis. 

B!C  ATDcaó.  m.  adv.  En  aiemon^  teniendo  presenti. 
Habiteratione. 
ATENDAR.  V.  n.  y 

ATENDAR8E.  Y.  r.  ant.  Acamparse  la  tropa  en 
las  tendas  de  campanya.  Acamparse.  Castra  locare. 
ATENDATy  DA.  p.  p.  Acampada.  Incastris  collo- 
catns. 
ATENDEMENT.  m.  ant.  y 
atendéncía.  f.  ATENCIÓ.  2.  3. 
ATENDIBLE.  adj.  Digne  de  sèr  atès.  Atendible. 
Attentione  dignnm. 
ATENDIMENT.  m.  ant.  atenqó. 
ATÉNDRER.  V.  n.  Estar  ab  cuydado  y  atenció. 
AUnder.  Attendo,  intendo,  is.  Q  Tenir  consideració  à 
algana  cosa,  com:  atéicdrer  als  mèrits  y  no  à  la  per- 
sona. Atender,  Alieni  rei  consalere.  ||  Mirar  per  alga- 
na cosa,  ó  caydar  de  ella.  Atender.  Rationem  habere. 
I Y.  a.  ant.  espirar,  p  Goardar,  complir,  mante- 
nirse.  Àtenorse.  Senro,  aa.  jj  Donar  Uoch  ò  tregoàa. 


Bar  treguas.  Indacias  facere,  pascísci.  ||  algansar. 
II  ant.  Eixir  al  encontre. 

ATENEA.  f.  mil.  Nom  de  Minerva,  diossa  de  las 
ciéocias;  y  també  de  la  festa  que  feyan  en  bonor  de 
ella.  Atenea.  Atenea,  ae. 

ATENEBIT.  m.  adv.  Considerant.  En  atencion,  en 
consideradon.  Habita  rei  ratione. 

ATENÉO.  m.  Espècie  de  amfiteatre  qne  hibaYÍa 
en  Yàrias  parts,  com  en  Roma,  Alènas,  etc.  pera 
exertitar  las  arts  lliberals,  declamar,  etc.  kteneo. 
Atbenaenm,  i. 

ATENIEN8E.  adj.  Natural  y  pertanyent  à  la  re- 
pública y  cintat  de  Aténas.  AtenieTise.  Atbeniensis. 

ATENIRSE.  Y.  r.  Adherírse  à  lo  qne's  tè  per  mòs 
segur.  Alenerse,  Maximè  aliquid  probare. 

ATENT,  A.  adj.  Qui  tè  posada  ó  fixa  la  atenció 
en  alguna  cosa.  Atento,  Attentns,  intentus.  ||  Cortés, 
urbà.  AtentOf  comedido.  Urbanus,  comis. 

ATENTADAMENT.  adv.  m.  y 

ATENTAMENT,  adv.  m.  Ab  cuydado  y  atenció. 
Atentamenu.  Attentè,  intentè.  ||  Ab  urbanitat  ó  cor- 
tesia. Atentamente,  Urbanè,  comiter.  |  for.  Contra  V 
orde  y  forma  del  dret.  Atentadamente,  Contra  juris 
etjudicii  ordinem. 

ATENTAR.  V.  a.  Maquinar,  projectar  ó  comé- 
trer  algun  delicte.  Atenlar.  Facinus  intentaré. 

ATENTAT,  DA.    p.   p.    Atentado.   Intentatos. 
Q  m.  Crim,  delicle.  Atentado.    Ausum,  i,  scelus, 
eris.  D  Intent   sens   to  ni  so.  Intentana.  Consíliom 
audax. 

ATENTATORI,  A.  adj.  ant.  Injust,  violent. 
Atentatorio.  Ausam  adferens. 

ATENTI  POTENTI.  m.  adv.  Ab  abundància,  à 
discreció,  com  menjar  atenti  potinti.  A  tente  bonete, 
Usque  ad  extremum. 

ATENTÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Atentisimo.  Studio- 
sissimus. 

ATENTÍ88IMAMENT.  adj.  sup.  Atenthimtl•- 
mente,  Accuratissimè. 

ATENTO.  m.  adv.  ab  tento. 

ATENUAR.  V.  a.  y  derivats,  disminuhui. 

ATÈNYER.  Y.  a.  ATANTER.  |j  V.   n.    aut.  ARRIBAB. 

0  ter.  aconseguir. 

ATEOPOLÍTICH,  CA.  adj.  maquiívelista. 

ATERCIANAT,  DA.  adj.  S' aplica  al  que  tè  ter- 
cianas;  y  també  's  diu  del  bumor,  color,  etc.  que  las 
indica.  Atercianado.  Febri  tertiana  affectus. 

ATERMENADOR.  m.  Qui  posa  fitas  à  las  ter- 
ras.  Amojonador.  Terminator,  finitor,  is. 

ATERMENAMENT.  f.  La  acció  y  efecte  de 
atermenar.  Amojonamiento.  Terminatio,  nis. 

ATERMENAR.  V.  a.  Posar  fitas  à  las  terras. 
Amojonar.  Termines  figere,  constítuere. 

ATERRAMENT,  m.  La  acció  de  aterrar.  Ater^ 
ramiento.  Prosternatio,  nis. 

ATERRAR.  V.  a.  Tirar  à  terra.  Asolar.  Populor, 
depopulor,  aris.  Q  Causar  terror.  També  s'  usa  com 
recíprocb.  Aterrar^  aterrorizar.  Perterreo,  es,  perter- 
rebciOy  is.  |  Sntre  jolota  aproximarM  i  terra.  i(9f- 


162  ATI  DICCIONARI 

rar.  Ad  lerram  accedere,  appellere.  D  ibàtebb,  hu- 

MILLia.  II  ASSOMBRÀR. 

ATERRAT,  DA.  p.  p.   Aierrado,  aterrorizado, 
Terrilus.  l|  adj.  nàüt.  Se  diu  de  tot  objecte  inmediat 
à  la  terra.  Aierrado.  Proximus  lerrae. 
ATERRIT,  DA.  adj.  ant.  ÀTBaaAT.  1. 
ATERRORI8AR.  V.  a.  atebbar.  2. 
ATERR08SAR.  v.  a.  Fér  terrossos  de  una  matè- 
ria solta.  Conglobar,  alerromr.  In  glebas  congerere. 

ATERR08SARSE.  v.  r.  Férse  terrosos.  Aterro- 
narse.  In  glebas  se  congerere.  ||  Apilotarse,  's  diu 
del  arròs,  etc.  Aterronarse.  In  grumus  congerere. 

ATERR088AT,  DA.  p.  p.  AUrronado.  In  glebas 
congestus.  ||  adj.  S'  aplica  als  camps,  etc.  Terregoso. 
Globosus. 

ATER8AR.  V.  a.  abbbglab. 

ATÉ8,  A.  p.  p.  de  aténdrer.  Aíendido.  Gonside- 
ratus.  II  m.  adv.  en  atenció. 

ATESAR.  V.  a.  nànt.  Posar  tibants  los  capsó  ve- 
las  de  la  nau.  Atesar.  Navium  rudentes  extendere. 

ATE80RAR.  v.  a.  Arreplegar  y  guardar  rique- 
sas.  AUsorar.  Tbesaurizo,  as,  divitias  accumulare. 
II  met.  Reunir  mòltas  qualitats,  gràcias  ó  perfec- 
cions. AUsorar.  Multa  animí  bona  in  se  congerere. 

ATESTAGIÓ.  f.  Testificacíó.  Atestacion.  Testi- 
moninm,  ii. 

ATESTAR.  V.  a.  for.  Certificar,  testificar.  Ates- 
tar. Testifico,  as. 

ATESTAT,  DA.  p.  p.  Atestado.  Testificatus.  || 
adj.  Ple.  Atestado.  Plenus.  ||  m.  pi.  Los  instruments 
aaténtichs  que  fan  fé  de  alguna  cosa.  Testimomales, 
atestados.  Probatoria,  a3. 

ATHLETA.  m.  atleta. 

ATHLÉTIGH,  CA.  adj.  itlétich. 

ATIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  atia.  Atizador.  Exci- 
tator,  is.  II  Instrument  pera  atiar.  Atizador ,  atiza- 
dero.  Fòrceps,  ipis. 

ATIAMENT.  m.  Obra  de  atiar.  Atizamiento.  Ig- 
nisexcitatio. 

ATIAR.  V.  a.  Arrimar  los  tions  al  foch  pera  que 
no  s'  apaguen.  Alizar.  Ignem  suscitaré,  excitaré.  | 
Moear  lo  ble,  llum,  etc.  Atizar^  avivar.  Mungo^  is.  j 
met.  Fomentar  las  passions  ó  afectes.  Atizar^  revol- 
v«r  el  Qjo^  el  caldo.  Animi  motus  excitaré.  j|  met. 


ATL 

Atticismns,  i.  D  Moda  de  parlar  por  y  concís,  iítoí- 
mo.  Concisa  oratio. 

ATIGURGA.  f.  arq.  Columna  quadrada  del  orde 
àtich.  Aticurga.  Atticnrges,  e. 

ATINADAMENT.  adv.  m.  Ab  discreció.  Atm' 
damente.  Prudenter. 

ATINAR.  V.  a.  Pensar,  recordarse  de  algiu 
cosa.  Atinar,  acertar,  dar  en  el  hkmeo.  Scopum  attis- 
gere. 


INBTAl,   mCITAB. 

ATIAT,  DA.p.  p.  Alizado.  Excita  tus. 

ÀTIGAMENT.  adv.  m.  A  la  manera  dels  àtichs. 
AtkameHte.  Atticè. 

PABUE  ítigament.  loc.  Parlar  concisament.  Hablar 
atkamente.  Atticizare. 

ÀTICH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  Atenas.  Atico. 
Atticus,  atheniensis.  ||  S'  aplica  al  estil,  que  ab  po- 
cas  paraulas  diu  mòlts  conceptes.  Atico,  Atticus.  |j 
ant.  Se  prenia  per  un  testimoni  incorruptible.  Atico, 
Atticus.  II  m.  Cos  de  arquitectura  que's  col-loca  per 
adorno  sobre  la  cornisa  de  un  edifici.  Atico.  Atticnr- 
ges, se. 

ATIGlsniE.  m.  Gust,  elegància  y  finura  ab 
qae's  pro&nnciaYa  1  greçh  en  ÀIMiaf .  àtioiim. 


met.  Endevinar  per  congectnras.  iltiMr. 
Praevideo,  es. 
ATINAT^  DA.  p.  p.  Atinado.  PrsBvisus. 

ATINGAR.    V.  a.   BOBRAR. 

ATINGANS.  m.  pi.  Sectaris  que  no  volian  todr 
à  ningú  per  por  de  contaminarse.  Atinganos.  Attii» 
gani,  orum. 

ATINGUT,  DA.  p.  p.  de  atenirse.  Atetúdo,  Ad- 
barans. 

ATÍNIA.  f.  Lley  feta  per  Atinio  que  confirmi  li 
que  la  de  las  dotse  taulas  havia  ordenat  ab  motia  éi 
la  prescripció  de  las  cosas  robadas.  Atifda.  Attiflií 
lex. 

ATIPAR,  v.  a.  Satisfer  de  menjar  :  També  i 
usa  com  recíproch.  Saciar.  Saturo,  satio,  as. 

ATTPLAR.  Alsar  lo  to  del  instrument.  Aüpltír, 
Acutum  resonare. 

ATIPLARSE.  v.  r.  Posar  la  veu  de  típie.  àSr 
plarse.  Acutiorem  sonum  reddere. 

ATTPLAT,  DA.  p.  p.  Atiplado,  tipUsonanU.  Àei- 
tus. 

ATIRÍZIA.  f.  ant.  ICTBRÍCIA. 

ATIRIZIARSE.  v.  r.  ant.  ictbriciarsb. 

ATISAR.  v.  a.  ter.  Observar  ab  cuydado.  Atisk0• 
Scrutor,  rimor,  aris.  ||  atalatar. 

ATJEGAR.  v.  a.  y  derivats,  btjbgab. 

ATLÀNTIGH.  m.  S'  aplica  à  la  part  de  mir 
que  banya  la  Mauritània.  Atldntico.  Atlantícos,  i. 
S'  aplica  à  un  orde  de  arquitectura  en  que  en  Uoch 
de  columnas  se  posan  estàtuas  de  personas.  Atiétr 
tico.  Atlànticus,  i. 

ATLÀNTIDA.  f .  Isla  fabulosa  que  Plató  supost* 
va  envers  V  estret  de  Gibraltar.  Atldntida.  Atüoti' 
da,  ae.  ||  pi.  ConsteMació  en  que  eslàn  las  estrelliii 
que  fingiren  los  poetas  sér  fillas  de  Atlas.  AtlàntÜA, 
Allantides,  e,  plejades,  um.  ||  Nom  de  las  islas  dd 
arxipélach  índicb,  ahont  los  poetas  col-locavan  ki 
camps  eliseus.  Atlàntidas,  atolones.  Atlaotides,  mn. 

ATLANTS,  m.  pi.  arq.  Estàtnas  de  homes  qni 
en  llocb  de  columnas  sostenen  lo  arxitraa.  AtkmUi. 
Atlanles,  telamones,  um.  [j  atlas.  t. 

ATLAS.  m.  Col-lecció  de  mapas  enquadernats. 
Atlas.  Geographicus  atlas.  ||  anat.  Nom  de  la  extre- 
ma vèrtebra  del  coll  que  manté  y  dóna  moviment  al 
cap.  Atlas.  Atlas,  sa.  \\  Montanya  de  Àfrica.  Atlas, 
Atlas,  antis.  ||  Nom  de  un  Rey  de  Mauritània,  astró- 
nomo  mòlt  sabi,  de  qni  fingiren  los  poetas  que  soe* 
tenia  'I  cel  sobre  sas  espatllas.  Atlas.  Atlas,  anli^i^ 
II  ATLETA.  II  Tela  de  seda  de  Indias.  41 
serica. 

ATLEQAR.  Y.  a.  uuOAa.  m 


ATO 

ATLETA,  m.  Los  valents  qae  peleavao  à  pa- 
oyadas.  Atleta,  luchador.  Púgil,  is,athleta,  aï.  ||  Fi- 
siologia, r  home  qae  (è  1  sistema  mnscnlar  mòlt 
desarrollat.  Atleta.  Àth]eta,a;. 

ATLÉTIGH,  CA.  adj.  Lo  qae  pertany  al  atleta. 
Atlètica,  Athleticas,  pagilatorias. 

ATMOSFERA,  f.  fis.  Floyt  subtil  y  elàstich  que 
rodeja  un  cos  per  totas  parts,  y  participa  de  sos  mo- 
viments. Atmosfera.  Atmosphaera,  se,  coelum,  i.  || 
La  massa  del  ayre  ab  los  vapors,  exhalacions  y  de- 
més, que  rodeja  1  globo  de  la  terra  fins  à  ona  altura 
considerable.  Atmosfera.  Atmosphsera,  ae.  ||  met.  Lo 
espay  ahont  s'  ex  ten  la  virtut  de  qaalsevol  cos ;  y 
així  's  dia  :  iTMóspsai  elèctrica,  etc.  Atmósfira.  At- 
mosphdBra,  x. 

ATMOSFERA  DEL  SOL,  LLUNi  T  PLINETÀS.  LO  floy  t  SUb* 

til  qoe  s  suposa  al  entorn  de  ells.  Atmosfera  de' 
to/,  luna  y  planetas.  Solis  aut  planetaram  atmos- 

ptera. 

▲TMÓSFBiA  TEiRBSTRB.  Uoió  ó  mescla  do  las  snbs- 

téncias  capassas  de  conservar  Y  estat  aeriforme  al 
gran  actual  de  temperatura  en  que  vivim.  Atmosfe- 
ra terrestre.  Terrestris  atmosphaera. 

ATBI08FÉRIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
atmosfera.  Atmosférko.  Atmosphsericus. 

ATOBA.  f.  TOVA.  1. 

ATOLONDHAAIENT.  m.  L' acte  de  atolondrar. 
Aturdtmteiito ,  atolondramiento.  Gonsternatio ,  nis, 
lympbalus,  us. 

ATOLONDRAR.  v.  a.  Pertorbar los  sentits.  Tam- 
bé s'  Dsa  com  recíproch.  ifurdir,  atolondrar^  per- 
íMrbar.  Lympho,  consterno,  as. 

ATOLONDRAT,  DA.  p.  p.  Atolondrodo.  Cons- 
terna tus.  II  adj.  A TARANT AT. 

ATOLONS.  m.  pi.  ATLAifTmis. 

ATOmSAT.  m.  Qui  segueix  ó  defensa  1  sistema 
dels  àtomos.  Atomista.  Atomorum  sectator. 

ATOUtSTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  als  ato- 
mistas.  Atomistico.  Atomorum  sententia;  congrnus. 

ÀTOMO.  m.  Lo  més  petit  cos  que  's  suposa  in- 
divisible. Atomo,  Atomus,  corpusculum,  i.  ||  met. 
Part  mòlt  petita  de  qualsevol  cosa.  Atomo,  Minutis- 
sima  res.  ||  m.  pi.  Las  particuletas  que's  percebeixen 
en  lo  raig  del  sol  que  entra  en  alguna  pessa.  Atomos, 
Atomas,  i. 

FINS  UN  ítomo.  loc.  fam.  En  la  cosa  mès  mínima  ó 
petita,  en  ona  monada.  En  un  útamo.  In  minimo. 

ATONEGAR.  V.  a.  Posar  la  primera  capa  de  ter- 
ra. Recalcar.  Recalco,  as. 

ATÓNIGH,  CA.  adj.  med.  Lo  que  es  capàs  de 
tràarer  un  accés.  Atónico.  Atonicus. 

ATOvriR.  V.  n.  ant.  y  derivats,  aturdir,  espan- 
tar. 

ATÓNTT,  A.  adj.  Pasmat  ó  espantat  de  algun 
obfecte  ó  succés  extrany.  Pasmado,  atómto,  Stupe- 
kciüs. 

ATOBITAR.  V.  a.  nàut.  Posar  un  cop  de  mar  en 
certa  posició  y  moviments  la  nau.  Atontar,  Navem 
Aoctaatim  exponere.  intontie. 

TOMO  I. 


CATALÀ.  ATR  163 

ATONTAT,  DA.  p.  p.  nàut.  AUmtado.  Eluctua- 
tim  reliclus. 

ATONTIMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  atontir. 
Atontimiento.  Obstupefactio,  nis. 

ATONTIR.  V.  a.  y  derivats,  entontir. 

ATONYAT,  DA.  adj.  Apretat.  Compacto,  apreta- 
do.  Arctus. 

ATORAR.  V.  a.  nàut.  abarrotar. 

ATORAR8E.  V.  r.  nàut.  Parlant  dels  caps,  de- 
tenirse,  no  poder  passar  per  ahont  deurian,  ja  per 
sér  massa  grossos,  ja  per  altra  causa.  Atorarse,  atra- 
gantarse.  Híereo,  es. 

ATORDIR.  V.  a.  y  derivats,  aturdir. 

ATORGAR.  V.  a.  y  derivats,  otorgar. 

ATORMENTADAMENT.  adv.  m.  Ab  torment. 
Atormentadamente.  Anxié. 

ATORMENTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  atormenta. 
Atormentador.  Cruciator,  is. 

ATORMENTAR.  V.  a.  Afligir  y  molestar  corpo- 
ralment  à  algú.  Atormentar.  Excarniflco,  as,  torqueo, 
es.  II  mel.  Molestar,  enfadar,  afligir  à  algú.  Ator- 
mentar, apurar.  Crucio,  stimulo,  as,  animam  agita- 
ré. II  Donar  torment  pera  fér  confessar  la  veritat. 
Dar  tormento.  Reum  in  equuleo  torquere.  0  nàut.  Fér 
una  forta  impressió  en  la  nau  la  violència  de  las 
onadas,  la  forsa  del  vent,  lo  pes  de  la  arboladura  y 
tot  lo  que  pót  influhir.  Atormentar.  Agito,  as. 

ATORMENTARSE.  V.  r.  Apesararse.  Atormen- 
tarse.  Animo  laboraré.  ||  Donarse  mal  temps.  Ator-- 
mentarse.  Excruciari. 

ATORMENTAT,  DA.  p.  p.  Atormentado,  Cru- 

ciatus. 

ATOROSAT,  DA.  adj.  ant.  atorsonat. 

ATORROLLAR.  V.  a.  Gonfundir  à  algú.  Atur-' 
rullar,  aturdir,  confundir,  Perturbo,  as,  confundo, 

is. 

ATORROLLAT,  DA.  p.  p.  Aturmllado.  Pertur- 
batns. 

AT0R80NAR8E.  V.  r.  Partir  torsó  las  cabalca- 
duras.  Atoroionarse.  Torminibus  laboraré. 

ATORSONAT,  DA.  adj.  S' aplica  à  las  cabalca*- 
dnras  que  pateixen  torsó.  Atorozonado.  Torminibu 
affectus. 

ATORT.  m.  adv.  ant.  per  forsa.  ||  1  tort. 

ATORTORAR.  V.  a;  nàut.  Trincar  ab  tortonfl. 
Tortorar,  atortorar.  Navis  latera  ftutbus  eiroum  re- 
tortis  roborare. 

ATRABILA.  f.  ATRABILIS. 

ATRABILIAR.  adj.  y 

ATRABILIARI.  adj.  y 

ATRABILIÓ8,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  atra- 
bilís.  A(ra6t7mrto,  atrabilioso.  Ad  àtram  bilem  per- 
tinens. 

ATRABILIS.  f.  Còlera  negra.  Atrahilis  Àtra  bi- 
lis. 

ATRACA.  Yeu  nàut.  ab  que  's  designa  la  acció 
de  atracar,  ajustar  un  tauló  ó  altra  pessa  de  cons- 
trucció ab  altras.  Atracar.  Apprehende. 

ATRAGABLE.  adj .  abordablb  . 

21 


154 


ATR 


DIGQOMRI 


ATR 


ATRACADA,  f.  nküi.  Acte  de  atracar.  Atracada . 
Navis  appolsio. 

BONi  ATtACADi.  nàat.  La  qael  patró  dirigeix  ab 
tal  aceri  que  la  embarcació  qaeda  parada  y  situada 
conveaieDtment  en  lo  punt  à  que  dèria  atracar.  Bue- 
%a  atracada,  Congrnos  appolsos. 

MALA  ATRACADA,  oàut.  La  que*s  fa  sens  dítas  cir- 
cnnstàncias.  Mala  atracada.  Infelix  appnlsns. 

ATRAGADERO.  m.  Paratge  ahont  sens  perill 
poden  atracarse  las  embarcacions  menors.  Atraca- 
diro.  Statio,  nis. 

ATRACAR,  y.  a.  nànt.  Arrimar  las  embarca- 
cions à  terra  ó  unas  à  altras.  Atracar.  Nayim  appe- 
llere.  ||  Arrimar  nn  objecte  à  altre.  També  s'  nsa 
com  recíproch.  Atracar.  Bem  rei  accedere.  ||  Apre- 
tar  ona  cosa  contra  altra.  Atracar.  Comprímo,  is, 
arcto,  as.  0  Aproximarse,  però  sons  arribar  à  tocarse 
'is  objectes.  Atracar.  Accedo,  is.  I  ant.  trossai. 

ATRACARSE.  Y.  r.  Atiparse  bè.  Atracarse^  afí- 
harrane.  Cibo  potaqne  opplerí. 

ATRACAT,  DA.  p.  p.  Atracada.  Appolsos. 

ATRACXaÓ.  f.  La  atracció  y  efecte  de  atràorer. 
Àíraccion.  Attractio,  nis.  0  ATtAcriu.  S. 

ATRACCIÓ  NiwTOifiANA.  La  qoc's  vorífica  sols  en  las 
grans  massas,  en  rahó  de  aqoestas  mateixas,  y  del 
qoadrat  de  las  distàncias.  Atracdon  neutaniana  ó  pla^ 
nctaria.  Atractio  newtoniana. 

ATRACTIU,  TA.  adj.  Lo  qoe  atrao  ó  tò  la  vir- 
M  de  atràorer.  Atractiva.  lUecebrosos,  attractoríos. 
I  m.  Gràcia  en  la  cara,  paraolas,  etc.  Atractko.  Ule- 
eebr»,  arom. 

ATRAFAGAR.  V.  n.  y 

ATRAFAOAR8E.  V.  r.  Fatigarse,  afanarse. 
Atrafagar^  atareane.  Defatigarí. 

ATRAFAGAT,  DA.  adj.  Aqoeferat.  Atareado. 
Defatígatos. 

ATRAGANTARSE.  V.  r.  ant.  BififüOARSB. 

ATRAIRER.  Y.  a.  ant.  atríurer. 

ATRAPAR.  Y.  a.  Agarrar  al  qoe  foig.  Cogtr, 
aUrapar.  Fogientem  apprehendere.  ||  Assolir,  acon- 
segoir.  Alcanzar.  Conseqoor,  asseqoor,  eris.  ||  Sor- 
péiidrer,8obreYeoir  repentinament  algnna  cosa,  com: 
Y  atrapí  la  nit,  1'  atrapí  en  lo  fort  ó  ab  mentida. 
CogiT,  Aliqoem  prebendere.  I|  Enganyar.  Cager.  Fa- 
Ut,  is.  I  nàot.  Poear  ó  passar  las  trapas  à  las  Yelas. 
ifriajMir.  Provisionales  fones  Yelis  aptare. 

ATRAPAR  AB  LOS  PIXATS  AL  YINTRB.  fr.  fam.  y 

atrapar  i  u  BNGBSA.  fr.  Sorpéodrcr  de  promp- 
te à  algú  en  algon  delicte,  etc.  sens  podérsebo  pen- 
sar. Coger  demana»  d  boca,  eoger  Uu manoienlanul•- 
10»  In  fragranti. 

ATRAPAR  DBSGüTikAT  ó  DBSPRiYiifooT.  fr.  Impensa- 
dament, de  repent.  Coger  de  rebato^  de  manos  d  boca. 
Repentè,  sobitò. 

ATRAPAR  LA  LLUNA.  fr.  Dorar  mòlt  la  execocíó  de 
algona  cosa.  Coger  la  noehe.  Nocte,  hora,  tempesta- 
te  capi. 

ATRAPAR  SOTA.  ft*.  CogiT  d$k^o,  Sobtop  insidias 
oapere* 


ATRAPARSE.  Y.  r.  Caorer  à  la  trampa.  Afrom- 
parse.  Laqoeo  ímplicari. 

ATRAPAflSAR.  Y.  a.  Fér  algona  cosa  depressa, 
íscabè  ó  mal,  férla  de  qoalsevol  manera.  Atrabancar^ 
frangoUar.  Opos  acceleraré. 

ATRAPAT,  DA.  p.  p.  Atrapada,  eogido.  Appre- 

bensos. 

ATRÀ8.  m.  L'efecte  de  atrassary  atrassarse. 
Atrano,  Retardatio,  nis;  solotionis  reditos,  dílatio, 
egestas.  0  nàot.  Lo  pont  de  sitoació  de  la  nao  ó  dis- 
tància qoe  aqoesta  1  soposa  mès  atrassat  ab  res- 
pecte al  rombo  qoe  ha  obtiogot  per  la  observació 
dels  astres.  Atraio.  Retardatio,  nis.  \  adv.  1.  Denota 
la  part  posterior  de  algona  cosa.  Atrds,  Posterganea 
pars.  H  Se  dio  per  qoalsevol  cosa  passada.  Atré». 
Gessim.  |  exp.  fam.  Serveix  pera  fér  retrocedir  à 
algú.  AtfOi.  Retrò,  retrorsòm. 

atrís  de.  m.  adv.  y 

atrísqitb.  m.  adv.  Ademés;  així  *s  dio:  atrís  de 
venir  tart  encara  reganya.  Tras.  Post,  deinde. 

DB  PART  dbatrAs.  fr.  Per  derrera,  à  trahició.  A  es-- 
païda»  fmeltas,  A  tergo.  Q  En  aoséncia  de  algú.  A  es- 
paldas.  Ad  posteriora. 

PÍR  TORüAR  atrís.  fr.  Rebàtrcr.  Bechazar^  kacer 
volver  atrds.  Propolso,  as,  redigo,  is. 

QUBDARSB  MOLT  ATRÍS.  fr.  Qoe  à  mès  del  sentit 
recte  significa  estar  distant  de  la  consecoció  de  al- 
gona cosa.  Estar  muy  léjos.  Longios,  longissimè 
abessè. 

TORNAR  atrís.  fr.  Rotrocedir  en  lo  camí  fét.  Desan- 
dar.  Per  eamdem  redire  viam. 

TORNAR  LA  PARAULA  ATRÍS.  fr.  Dcsdirso  dc  lo  pac- 
tat.  Volterse  atrús,  volver  atrds,  desdedrse,  retrac- 
tarse.  Dictis  non  stare,  fídem  prodere. 

ATRA8SADOR.  m.  trassador. 

ATRA8SAHIENT.  m.  L' acció  y  efecte  deatras- 
sar  y  atrassarse.  Atraso.  Ronorom  amissío. 

ATRAMAR.  V.  a.  Retardar.  Atrasar.  Prseeo,  es. 

I  ant.Proporctonar.  Apto,coapto,as.  D  Empenyarse. 
També  s'  osa  com  recíproch.  Atrasar.  Ms  alienom 
contrahere.  ||  ant.  ocasionar,  causar.  D  trassar. 

ATRASSAR  LO  RELOTGE.  fr.  Fér  córror  atràs  V  as- 
senyalador.  Atrasar  elreloj.  Retardo,  as. 

ATRASSARSE.  Y.  r.  Qoedarse  en  derrera.  Atra- 
sarse.  Retardaré. 

ATRASSAT,  DA.  p.  p.  Atrasado.  Retardatos.  || 
adj.  Endeotat,  empenyat.  Atrasado.  JRrt  alieno  op- 
pressos. 

ANAR  ATRASSAT.  fr.  Estar  empenyat  ó  anar  à  mé- 
nos.  Andar  ó  estar  alcanzado,  andar  d  tresménos  cuar- 
tillo  ó  de  capa  cnida,  Inopia  laboraré. 

ATRASSOS.  m.  pi.  Endarreriatges,  rendas  qoe 
deixaren  de  pagarseal  temps  senyalat.  Atrasos.  Re- 
ditos, vectígalia  constitnto  die  non  solota. 

ATRÀüRER.  v.  a.  Fér  segoir  algona  cosa  com 
r  iman  al  cer,  etc.  Atraer,  tirar.  Attraho,  traho,  is. 

II  Goanyarse  la  volontat  de  algú.  Atraer.  Allicio, 
proUicio,  ascisco,  is.  |  apaugar. 

ATRAVEMA-f.  lànt  Yea ab  qoe's dosígM la 


ATR 


CATALÀ. 


acció  de  atravessar  com:  perns  de  àteívsssí.  Atra- 
viesa,  Traosversio,  ois. 

ATRAVESSADOR.  m.  TRAVBSSBR.  II  BMBlBlS,  IM- 
PEDIMENT. 

ATRAVESSABIENT.  met.  conbxió. 

ATRAVESSAR.  Y.  a.  Posar  una  fusta  ó  altra  co- 
sa de  una  part  à  altra.  Atravesar,  Transversum  po- 
oere,  ioterjicere.  ||  Passar  de  part  à  part  lo  cos  ó 
algun  membre  ab  la  espasa,  la  jaygaa  pels  porós, 
etc.  Atravesar.  Transverbero,  as,  transfodio,  is.  jj 
Fa^ar  de  una  part  à  altra,  com:  atra vessa a  la  car- 
rera, etc.  Atravtsar,  cruzar.  Transmeo,  as,  transeo, 
is.  I  En  lo  joch  posar  travessas  à  mès  de  lo  que's  po- 
sa al  fondo.  Atravesar,  Extra  ludi  sortem  sponsione 
eertare.  jj  Encreabar  una  cosa.  Atravesar,  cruzar. 
Becosso,  as.  Q  nàut.  Posar  en  fatxa,  situar  la  nau  ab 
lo  costat  perpendicular  ó  transversal  à  la  direcció  de 
la  mar  ó  vent.  Atravesar,  poner  d  la  capa,  Transver- 
nm  teoere  navim.  [  Llaurar  segona  vegada  la  terra. 
BÒMT.  Repastino,  as,  campnm  iterare.  ||  hílmiràr, 
nxFÉXDRBR.  y  Dit  dels  generós,  agàvellar. 

ATRAVESSARSE.  v.  r.  Posarse  de  per  mitj  al- 
gun destorb.  Atravesarse,  Interjicio,  is.  [|  Intercedir, 
posarse  de  per  mitj.  Atravesarse.  Intercedo,  is.  ||  met. 
Interrómprer  la  conversació.  Atravesarse.  Sermonem 
interpel•laré.  ||  Encontrarse  ab  algú,  renyir  ab  ell. 
Atravesarse,  Rixor,  aris,  contendo,  is.  ||  Entrevenir, 
ocórrer  algana  cosa  que  impedeix  lo  curs  de  altra. 
Atravesarse.  Intervenio,  is.  ||  En  los  jochs  de  interès 
se  dia  de  la  quantitat  que  s'  ha  perdut  ó  guanyat. 
Atravesarse.  Alicujns  summae  jacturam  in  ludo  fíeri. 
I  nàut.  En  las  maniobras  situarsela  nau  ab  són  cos- 
tat perpendicularment  à  una  direcció  qualsevol. 
Atravesarse.  Na  vern  ad  perpendicnlum  aptari.  ||  nàut. 
Féndrer  lo  vent  una  direcció  pròximament  perpendi- 
cular à  altra  dada.  Atravesarse.  Yeotum  propè  per- 
pendicnlarem  directionem  accipere. 

ATRAVESSARSE  LI  k  ALGÚ  UN  NüS  AL  COLL.  fr.  mCt.  No 

poder  parlar  de  susto,  pena  ó  vergonya.  Atravesdr- 
sek  d  uno  tm  nudo  en  h  garganta.  Yocem  feucibns 
baerere. 

ATRAVES6AT,  DA.  p.  p.  Atravesado.  Transver- 
sus.  Q  adj.  Qui  no  mira  dret.  Atravesado,  Strabo 
ois.  I  Mal  intencionat.  Atravesado,  Malignus,  versu- 
tos.  1  L'  animal  que  prové  de  vàrias  caslas.  Atrave- 
sado. Hybridus ;  hybrida,  se. 

ATRA VESSAT  EN  UNA  CARALGADURA.  loC.   AjagUt  SObrO 

la  càrrega  de  ella.  Atravesado  en  una  caballeria.  In 
jomento  distentus. 

ATRAUMENT.  m.  ant.  atracció. 

ATRATMEBiT.  m.  Lo  que  alràu  ó  lè  virtut  de 
atraorer.  Atractiva,  Atlrabendi  eíBcax.  ||  Atractiu, 
al-Ücient  que  afalaga.  Atractiva,  lUecebrae,  arum. 

ATRE,  A.  adj.  ALTRE. 
ATREBALLAR.  V.  a  ant.  atrirular. 
ATRESORAR.  V.  a.  y  derivats,  atesorar. 
ATRE8SAT,  DA.  adj.  Diestro,  adiestrado,   Ins- 
treetos,  exercitus. 
ATREOSI.  Gonj.  ant.  for.  À  mès  de  aixó^ademés. 


ATR  158 

Otrosiy  ademas,  demas  de  esto,  Insnper,  prsterea, 
item.  II  m.  for.  Cada  una  de  las  peticions  desprès  de 
la  principal.  Otro  si.  Altera  petitio.  ||  Juntament. 
Juntamente.  Junctim. 

ATRET,  A.  p.  p.  ant.  de  atràurer.  Atraido.  Trac- 
tus. 

ATRETAL.  adv.  ALTRETANT. 
ATREVÉS.  m.  adv.  DE  TRAVÉS. 

ATREVESSAR.  V.  a.  y  derivats,  atratbisar. 
ATREVIDAMENT.  adv.  m.  Ab  atreviment.  Atr^ 
vidamenle,  osadaments,  Audacler.  ||  témer ariament. 

P  LLIRREMBNT. 

ATREVIDÀS,  SA.  adj.  aum.  atrevidíssoi. 
ATREVIDET,  A.  adj.  d.  Atrevidillo,  Aliqnanta- 
lum  audax. 

ATREVIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Atrevidisimo.  Au- 
dacissimns. 

ATREVIMEBIT.  m.  La  acció  y  efecte  de  atrevir- 
se.  Atrevimiento,  osadia,  audàcia.  Audàcia,  ib.  ||  co- 
ratge. II  TEMERITAT.  ||  DESCARO. 

DONAR  ATREVIMENT,  fr.  ANIMAR,  t, 

ATREVIRSE.  V.  r.  Arriscarse,  determínarse  à 
fer  alguna  cosa.  Atreverse.  Audeo,  es. 

ATREVIT,  DA.  p.  p.  Atrevida.  Ausus.  [|  adj.  In- 
solent, descarat,  desvergonyit.  Atrevida,  Audax.  || 

ANIMÓS.  II  TEMERARI. 

ATRIBA.  f.  Instrument  de  fér  esclops.  Atriba. 
Atriba,  se. 

ATRIBUCIÓ,  f.  La  acció  de  atribubir.  Atrihmon. 
Attributio,  nis. 

ATRIBUHIR.  V.  a.  Aplicar,  assignar  alguna  co- 
sa à  algú.  S'  usa  com  recíproch.  Atribuir,  aplicar. 
Tribuo,  attribuo.  ||  Kcumuhr,  Atribuir,  aehaear,  aeth' 
mular,  Transfero,  ers,  duco,  is.  ||  concedir. 

ATRIBUHIT,  DA.  p.  p.  Atribuido.  Assígnatns. 

ATRIBULADOR,  A.  adj.  Lo  que  atribuïa.  Tri- 
bulante,  Tribnlans. 

ATRIBULAR.  V.  a.  Afligir.  S'  usa  com  recl- 
procb.  Atributar,  Contribulo,  as,  ango,  is.  ||  Pertur- 
bar  r  animo.  Amotinar,  turbar,  Turbo,  perturbo,  as. 

ATRIBULARSE.  V.  r.  AMOTINARSB. 

ATRIBULAT,  DA.  p.  ^.Atribulado,  Gontribola- 

tUS.  II  adj.  ATARANTAT. 

ATRIBUT,  m.  teol.  Qualsevol  de  las  perfeccions 
própias  de  la  essència  de  Dèn,  com  omnipoténcia, 
misericòrdia,  etc.  Atributo,  Attributum,  i, attributio, 
nis.  II  Símbol  ó  senyal  que  denota  '1  caràcter  y  ofici 
de  las  fíguras,  com  la  palma  de  la  victòria,  '1  lliri 
de  la  puresa  etc.  Atributo,  Signum,  i,  insigne,  is. 

ATRIGIÓ.  f.  teol.  Dolor  de  bavérofés  à  Dèu  pels 
danys  que  's  segueixen.  Atricion,  Attritio,  nis. 

ATRINXERAMENT.  m.  Trinxera,  fosso,  esta- 
cada ó  cristall  de  terra  ó  brossa  pera  defensar  lo  cos 
del  soldat  dels  tirs  del  enemich.  Trinckera,  atrinche^ 
ramiento.  Vallum,  i,  agger,  is. 

ATRINXERAR.  V.  a.  Fér  trinxeras.  Atrineherar, 
Yalio,  as,  vallo  cingere. 

ATRINXERARSE.  v.  a.  Fortificarse  ab  trinxe- 
ras, etc.  Atrineherarse^  barrearsi,  Yallo  se  muniré. 


156  ATft  DlGGIONARi 

ATRINXERAT,  DA.  p.  p.  Atrinekerado,  Yalla- 
los. 

ATRI8SAR.  V.  a.  ant.  Redahir  à  pols.  Pulveri- 
zar,  reducir  d  polvo,  Palvcro,  as,  in  pulverem  verle- 

re. 

ATRIT,  A.adj.  Qui  tè  atrició.  Atrito,  Attritas.  || 

ant.  BXTBNUAT,  ABATUT. 

ATRTVENSA.  m.  ant.  ATRKVnfENT. 
ATROBAR.  V.  a.  TBOBAB. 

ATROCtasm,  A.  adj.  snp.  Àtrocisimo.  Atrocis- 
aimns. 

ATROCITAT,  f.  Graeltat  gran.  Atrocidad.  Atro- 
cítas,  atis. 

ATROMPETATy  DA.  adj.  Dit  del  trabnch  ó  al- 
tra arma  de  foch  que  ,tè  la  boca  en  fígara  de  trom- 
peta. Ahocardado.  In  tabffi  formam  ore  compositas. 

ATRONADOR,  A.  m.  y  f .  tabalot. 

ATRONADURA.  f.  Fenella,  obertura  que  solen 
tenir  algunas  pessas  pel  cop  que  dóna  V  arbre  al 
tallarlo.  Air(madura,  Fissura,  a;,  físsus,  us. 

ATRONAR.  V.  a.  Alborotar  ab  crits.  Alronar, 
aiolondrar.  Consterno,  as,  stupefacio,  is.  ||  Fér  gran 
mhído  à  manera  de  tró.  Atronar,  Tono  as,  strepo, 
is. 

ATRONAR8E.  v.  r.  Atnrdirse  ab  lo  ruhido  dels 
trons.  Se  diu  dels  cuchs  de  seda,  dels  polls  abans 
de  surtír  del  ou  y  de  altras  crias  que  moren  obint 
tronar.  Atronar,  Tonitruum  fragore  perlerrefieri. 

ATRONAT,  DA.  p.  p.  Atronado.  Consternatus. 

I  adj.  ATABAJfTAT. 

ATRONERAR.  V.  a.  Obrir,  fér  troneras.  Atrone- 
rar.  Ostiola  bellicis  tormentis  excutiendis  efficere. 

ATROPAR.  V.  a.  Juntar  tropas  sens  orde.  Tam- 
bé s'  usa  com  recfproch.  Atropar,  Turbas  cogere. 

ATROPELLADAMENT.  adv.  m.  Precipitada- 
ment, ab  desorde  y  confusió*  Atropelladamente.  Rap- 
tim,  turbatè. 

ATROPELLADORy  A.  m.  y  f.  Qui  atropella. 
Atropellador.  Gonculcator,  is. 

ATROPELLAMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de 
atropellar.  AtropellamientOy  tropelia.  Goncolcatio,  nis. 

ATROPELLAR.  V  a.  Passar  atropelladament 
per  demunt  de  algú.  Atropellar,  Conculco,  pessum- 
do,  as.  II  Despreciar,  no  fér  cas  de  lleys,  ni  respec- 
tes, ni  de  la  rabó.  Atropellar,  Leges,  jura  proterere. 
I  Injuriar,  maltractar  de  paraula  à  algú  sens  donarli 
lloch  de  disculpa.  Se  diu  comunment  dels  superiors 
respecte  dels  inferiors.  Atropellar.  lojuriis,  probris 
aliquem  vexaré. 

ATROPELUBHO  TOT.  fr.  Despreciarbo  tot  ab  arro- 
gància. Atropellar  por  todo.  Omnia  posthabere,  nibil 
pensi  babere. 

ATROPELLAR8E.  V.  r.  Apressurarse  massa  en 
las  obras  ó  paraulas.  Atropellarse.  Properantius  age- 
re,  dicere. 

ATROPELLAT,  DA.  p.  p.  Atropellado.  Concul- 
calus.  ;|  adj.  Precipitat  en  dir  ú  obrar.  Atropellado. 
In  dicendo  aut  agendo  pro^ceps. 

ATRÓB.  adj.  Fèr,  cruel.  Atraz.  Ferox,  immams. 


ATÜ 

I  Enorme,  grave.  A(ror.  Atrox.  jj  Mòlt  gran.  Atroz. 
Supra  modum  grandis. 

ATR08ITAT.  f.  ATBOCITAT. 

ATR08MENT.  adv.  m.  Atrozmente,  Atrociter. 

ATROSSABIEBIT.  m.  Obra  de  atrossar.  Sofaldo, 
Yestis  snblevatio. 

ATROSSAR.  V.  a.  Alsar  la  roba.  També  s*  usa 
com  recíprocb.  Sofaldar,  Succingo,  is,  vestem  exto- 
llere,  allevare.  ||  nàut.  tbossab. 

ATROSSAT,  DA.  p.  p.  Sofaldado,  Succinctus. 

ATROTINAR.  V.  a.  y  derivats,  abandonab.  2. 

ATSABEJA.  f.  ant.  gateta. 

ATSAGAYA.  f.  Llansa  ó  dart  petit.  Azagaya. 
Hasta,  s,  telum,  i. 

ATSAGAYADA.  f.  Gop  ó  ferida  de  la  atsagaya. 
Azagayada,  Aclidis  ictus. 

AT8AR.  m.  Desgràcia  impensada.  Asar.  Inopi- 
natum  malum.  ||  casualitat. 

ATSARENA.  f.  ant.  Vestidura  llarga  y  rodona 
de  que  usa  van  las  donas.  Cielada.  Cyclas,  adls. 

AT8EGALLADA.  f.  DISBABAT. 

ATSEGAR.  V.  a.  BTJBGAB. 

ATSEGAYA.  f.  ATSAGATA. 

ATTANYENT.  p.  a.  ant.  PEBTANTBNT. 

ATTEMPTAR.  V.  a.  ant.  intentab,  bnsatjab. 

ATTÉNDRER.  V.  a.  y  derivats,  aténdbeb. 

ATTENEDOR,  A.  adj.  atenddlb. 

ATTENTAR.  V.  n.  y  derivats,  atentab. 

ATTRIDAR.  V.  a.  y  derivats,  matab.  Q  abatbbb. 

ATUFADAMENT.  adv.  m.  Atufadamente,  enojo- 
samente.  Iratè,  iracnndè. 

ATUFARSE.  v.  r.  Enfadarse  y  ressentirse  de  al- 
gana  cosa.  Atufarse^  amoscarse,  repuntarse,  picarse, 
Aliqua  re  offeodi. 

ATUFAT,  DA.  p.  p.  Atufado,  pkado.  Aliqua  re 
offensus. 

ATUIR.  v.  a.  ant.  matab. 

ATUNYAT,  DA.  adj.  ATorcTAT. 

ATURADA,  f.  ESTACIÓ,  detenció,  pabada. 

ATURADETA.  f.  d.  Paradeta,  paradilla.  Parva 
mora. 

ATURADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  ó  lo  que  atura. 
Detenedm',  Cunctator,  is. 

ATURALL,  m.  Instrument  pera  aturar.  Detene- 
dor,  Cunctator,  is. 

ATURAMENT,  m.  tobpesa. 

ATURANSA.  f.  ant.    detenció,  jj  alto. 

ATURAR.  V.  a.  Detenir,  contenir,  suspéndrer 
lo  curs  de  alguna  cosa.  Delener,  parar.  Detineo,  es. 

Q  GLASSAR. 

ATURARSE.  v.  r.  Detenersey  pararse ,  parar. 
Cunctor,  moror,  aris.  jj  ant.  avebgontibse.  ||  bete- 
NiRSE.  I  Faltar  la  memòria.  Atnrarite,  Deficere  me- 
mòria. I  Reservarse,  detenirse  alguna  cosa.  Que- 
darse,  Retineo,  es,  sibi  assumere. 

QUI  k  quabanta  no  s*  atüba  t  à  cinquanta  no  en- 
DBviNA,  À  seixanta  desatlna.  ref.  Denota  que  1  qui 
no  tí'  judici  à  quaranta  anys  de  edat,  y  à  cinquanta 
no  preveu  las  coaas»  en  k  vellesa  obrarà  errada- 


ATX 


CATALÀ. 


AÜC 


157 


ment.  Quien  d  tmarenta  no  atura  y  d  cincuenta  no  adi^ 
vina,  d  sesenta  desatina,  Qai  octona  post  lastra  non 
sapity  nonoqae  peraclo  noo  providet,  decimo  tàndem 
insanit. 

ATUBAT,  DA.  p.  p.  Parado,  detmido,  Detentas. 
I  adj.  Apocat.  Encogido,  apocado.  Tardus,  iners. 

ATURBANTAR.  V.  a.  Dàat.  Lligar  à  sòo  respec- 
tin pal  uo  cap  qualsevol  que  de  ell  penja,  per  mès 
avall  de  la  encapilladura.  Aturbantar.  Funem  ad  pro- 
priam  malum  vincire.  [|  nàut.  Amarrar  un  puntal 
per  sòo  extrem  al  pal  que  déu  sostenir.  Aturbantar. 
Fulcrnm  extremo  ad  proprium  malum  allígare. 

ATURDIMEBiT.   m.  Perlurbació  dels  sentits. 
Aturdimienlo,  Perturbatio,  nis.  ||  cobardià,  temor. 
(rrao  admiració.  PastnOf  aturdimiento.  Stupor,  is. 
Falta  de  expedició.  Torpeza^  desmana.  Hebetudo,  nis. 

ATURDIR.  v.  a.  Perturbar  los  sentits.  També 
s*  usa  com  recíproch.  Alronar,  aturdir,  atolondrar. 
Pertorbo,  as.  ||  Causar  gran  admiració.  Pasmar, 
tímrdir.  Consterno,  as. 

ATORDIT,  DA.  p.  p.  Aturdido,  atarantado.  Stn- 
pefaictns.  |  adj.  Espantat,  acobardit.  Amilanado,  aco- 
quimado.  Terri  tns. 

ATURRÜLLAR.  v.  a.  Gonfóodrer,  deixar  sens 
paraula.  Aturrullar,  Perturbo,  as,  confundo,  is. 

ATURRCLLATjDA.  p.  p.  Aturrullado.  Confusus. 

ATUTIA.  f.  Oxido  de  zinch  de  color  gris  cen- 
drós, que*s  troba  agafat  à  la  part  superior  dels 
forns,  ahont  s*  ha  fos  lo  coure  ab  la  calamina  pera 
fer  llautó:  s'  usa  per  remey  en  alguns  mals  dels 
ulls.  Atutta.  Tulhia,  a^,  cadmia  medicinalis. 

ATXA.  f.  Candela  mòlt  gruixuda  de  cera,  qua- 
drada, ab  quatre  blens.  Ilacha.  Fax,  cis,  cereum  fn- 
nerale.  Q  ant.  destral. 

ATXA  DEVENT.  L^í  dc  cspart  y  pega.  Hacha  de  vien- 
tOy  hachon,  Malleolus  sparteus  píce  oblitus. 

ATXAGÓS,  A.  adj.  Qui  pateix  algun  atxaque. 
Ackaco$o.  Yaletudinarius. 

ATXADA.  f.  Cop  de  atxa.  Bachazo,  Facis  ictus. 

ATXAQUE.  m.  Malaltia  habitual.  Achaqut,  Affec- 
ta  valetudo.  ||  escusa,  pretext. 

ATXARI.  m.  Herba,  asaro. 

ATXA8SA.  f.  aum.  Hanhon.  Faxgrandíor. 

ATZERA.  f.  Lo  peu  pera  tenir  las  atxas.  Hache- 
ro.  Candelabrum,  i. 

ATXERO.  m.  mil.  Cada  hu  dels  soldats  destinats 
à  obrir  pas  en  las  marws,  pera  lo  qual  portan  pa- 
las,  destrals,  elc.  Gastador,  hachero.  Sternendis  viis 
destinatus  miles. 

ATXETA.  f.  d.  Hacheía,  hachuda.  Fax  minor. 

ATXIQUIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  alxíqueix.  Achi- 
cador,  Imminuens,  tis. 

ATXIQUnHJRA.  f.  La  acció  y  efecte  de  atxi- 
quir.  Achicadura,  Imminutio,  nis. 

ATXIQUIR  Ó  AmQUIR.  v.  a.  Reduhir  à  me- 
nos  lo  lamany  de  alguna  cosa.  Achicar,  Imminuo, 
is,  decnrto,  as. 

ATXIQUIR8E.  V.  r.  Tornarse  petit.  Menguar, 
ie$ereeer,  Decresco,  is. 


ATZABEJA.  f.  àtsabbja. 
ATZAR.  m.  ÀTSiR. 
ATZARENA.  f.  ATS  ARENA. 
ATZEGALLADA.  f.  DISBARAT. 
ATZEGAR.  V.  a.  ETJEGAR. 
ATZEGAYA.  f.  atsacata. 
ATZEMBLA.  f.   ADSEMBLA. 

ATZEROLA.  f .  Fruy t  del  atzeroler.  Acerola.  Mes- 
pillum,  i. 

ATZEROLER.  m.  Arbre,  tè  las  fullas  retalladas, 
las  flors  blancas  y  en  forma  de  rahims,  la  fruyta  com 
una  serva  ab  un  gust  agre-dols.  La  fusta  es  de  color 
de  carn  y  en  algun  temps  mòlt  apreciada  per  mobles. 
Ac^olo.  Mespillus,  i. 


AU. 


AU.  m.  ant.  aücbll.  ||  Veu  de  carreter  pera  inci- 
tar als  animals,  issa.  Jau.  Eia,  age. 

AU  AU.  Veus  que  s'  usan  pera  significar  Y  aplanso 
ruidós.  /au,  jau,  Acclamatio,  seu  plausus  tumnl- 
tuarius. 

AUBAGH,  GA.adj.  Lo  que  impedeix  lo  pas  à  la 
llum.  Opaco,  Opacus.  ||  Obscur,  fosch,  ombrívol. 
Opaco.  Obscurus,  opacus.  ||  mel.  trist. 

AUBÀ.  f.  ter.  Magrana  de  pinyol. 

AUBADA.  ant.  albada. 

AUBARGINIA.  f.  ALBERGÍNIA. 

AUBELLÓ.  m.  Desaygnadero  dels  estanys,  pa- 
tis, etc.  Arbollon,  tijera.  Aquamm  emissarium. 
AUBRIGOGH.  m.  ter.  abercogh. 
AUGA.f.  ant.  oca.  rodolí. 

FÉR  TOTS  LOS  PaPBRS  DEL   AUCA.  fr.  ExpUca    U    íSk- 

constància  de  algun  subjecte  ó  facilitat  de  trànrerlo 
à  qualsevol  dictamen.  Irse  con  el  viento  que  corre] 
moverse  à  todos  vientos.  Viclrices  partes  sequi. 

sÉR  l'  amo  DEL  AUCA.  fr.  Sér  lo  principal  en  algun 
negoci.  Ser  el  amo  ó  dueno  de  la  batia,  Potiorem  in 
aliqua  re  esse. 

AUGELADOR.  m.  ant.  y 

AUGELEGADOR.  m.  ant.  Qui  per  diversió  ó  ne- 
cessitat cassa  animals  volàtils.  Cazador  de  aw$.  Au- 
ceps,  upis. 

AUGELL.  m.  Animal  volàtil.  Ave,  pójaro.  Avis, 
is,  ales,  itis.  ||  met.  Astut,  dissimulat.  Pújàro,  redo- 
mado.  Callídus,  versutus,  i. 

AUGELL  AFOLLADOR.  Lo  quc  cstà  pcr  saltar  del  nin. 
Volanton.  Jam  volatui  aptus,  proximus  passer. 

AUGELL  DE  ATGUA.  Sc  diu  del  quc  rcgularmcut  tè 
1  bèch  ó  las  potas  en  forma  de  cullera,  com  T 
ànech,  oca,  etc.  Ave  aquútií  ó  dt  cu^hara.  Avis  aqua* . 
lis,  fluminea. 

AUGELL  DE   BOSCH.  AUGELL  SALVATGE. 

AUGELL  DE  GANT.  Lo  quc  ab  lo  sèu  caut  dóna  au- 
guris, com  lo  corb,  cucala,  etc.  Ave  de  agüero.  Avis 
canora,  oscen,  inis. 

AUGELL  DEL  PARADÍS.  Es  dc  mitj  pcu  do  alsàría, 
groch,  lo  pit  blau,  las  alas  negras,  y  la  panxa  cen- 
drosa;  baix  las  alas  li  naixen  una  porció  de  plomas 


168 


AUG 


DICCIONARI 


AÜD 


mòlt  prímas  y  1  doble  més  llargas  qne  sòn  cos.  Ave 
del  paraiso^  pdjaro  del  sol,  manucodiaia.  Paradysia- 
ca  avis. 

AÜCELL  DE  JÍIT.  ACCBLl    NOCTURNO. 

AucELL  DE  PASSA.  Lo  qui  cíi  ccrl  temps  del  any 
mada  de  regió,  com  la  oreneta,  tort,  etc.  Ave  de  pa-- 
$0.  Vaga,  hospita  avís. 

AUCELL  DE  RiPiFnTA.  Lo  qae*s  manté  de  altres  au- 
celis  y  animals  que  cassa,  com  l' esparver,  àliga, 
etc.  Ave  de  rapina  ó  rapiega.  Rapax  avis. 

AUGELL  DE  RECLAM.  RECLAM. 

AUCELL  NOCTURNO.  Lo  qoe  sols  vola  de  nit,  com  la 
oliva,  etc.  Ave  nocturna.  Nocturna  avis. 

AUCELL  SALVATGE.  Lo  que  no  's  domestica  y  fuig 
de  poblat.  Ave  silvestre  ó  brava.  Silvestris  avis. 

AUCELL  PASSAT  NO  ES  ENGABIAT,  rcf.  y 

AUCBLL  VELL  NO  ENTRA  EN  gXbia.  rcf.  Dcuota  que 
es  difícil  enganyar  als  que  tenen  experiència.  Pdjaro 
viejo  no  entra  enjaula;  óperro  viejo  no  hay  tus  tus  ó 
nmcu  cuz  cuz,  Seni  verba  dare  diflBcilè  est. 

JA  HA  FUGIT    l'  AUCELL  DEL  NIU    Ó    DE  LA    GÀBIA.  fr. 

met.  Explica  que  algú  ha  fugit  del  paratge  ahont  se 
pensavan  trobarlo.  Salto  el  pdjaro  del  nido,  volo  el 
golondrino.  Omnis  spes  amissa  est. 

MÈS  VAL  SÉB  AÜCELL    DE  BOSCH    QUE   DE   gIbIA.    rcf. 

Ensenya  que  1  qui  tem  si^r  castigat  per  algun  de- 
licte mès  li  val  escaparse.  El  buey  suelto  bien  se 
lame;  mas  vale  salto  de  mata  que  ruego  d$  buenos.  Cnm 
llceat  fagere,  ne  quaïras  lilem. 

MÈS   VAL  UN  AUCBLL  EN  LA  MA  QUE  CENT  Ó  QUE   UNA 

ÍL16A  VOLANT,  rcf.  Denota  que  no  aventurem  lo  bè  ó 
coDveDiéncia  que  gosem  per  la  esperansa  do  altre 
que  se'ns  figara  major.  Por  el  alabado  dejé  el  conoci- 
dOf  y  vime  arrepentído.  Umbram  procorpore  cap  ta  vi. 

NO  S'  HA  DE  DEIXAR  DE  SEMBRAR  PER  POR  DELS 

AUGBus.  ref.  Denota  que  las  cosas  útils  y  necessà- 
rias  no  *8  deahen  deixar  de  fér  perquè  hi  ha  ja  perill 
6  dificultat.  Por  miedo  de  gorriones  no  se  dejan  de 
tembrar  Mnamones.  Propter  pericula  aspera  et  dilü- 
cilia  no  deserenda. 

AUGiXLADA.  f.  moixonada. 

AUGELLET.m.  d.  Pajarillo,  avecilla,  Parva  avis. 

ADGELLBT  NO  FASSA8  NÍU  PROP  DE  FRARE,  FORN  NI  RIU. 

ref.  Denota  '1  perill  de  un  vehí  poderós.  M'  cabé  rio, 
ni  en  lugar  de  seTwrio  no  hagas  tu  nido;  cabé  senor  ni 
cabé  igreja  no  pongas  teja.  Periculosa  cum  potente 
vicinitas. 

m'  ho  HA  DIT  l'  aucellet.  fr.  loc  Ab  que  s'obliga 
als  noys  à  confessar  lo  que  han  fót  suposant  que  ja 
*8  sab.  Me  lo  ha  dicho  el  escardillo.  Fatére,  scio 
qoid  feceris. 

AUGELLOT.  m.  Aucell  gros  que  no  se  li  sab  lo 
nom.  Pajarruco,  avechucho.  Ignotus  passer. 

AUCERDA.  f.  alfals. 

AUGIDERE.  V.  a.  ant.  y 

AUGIR.  V.  a.  ant.  y 

AUGIURE.  V.  a.  ant.  matar. 

AUCTÉNTIGH.  adj.  auténtich. 

AUCTORITlAm.  V.  a.  y  derivats.  íütorisab. 


AUDÀGIA.  f.  atreviment. 

AUDAGIÓS,  A.  adj.  ant.  audís. 

AUDAGI08AMENT.  adv.  m.  ant.  atebvidament. 

AUDÀ8.  adj.  Atrevit.  Audaz,  osado,  Audax,  aa- 
dens. 

AUDIANA.  f.  Nom  de  la  secta  del  beretje  Audià, 
lo  qual  ensenyava  que  las  tenebras,  aygna  y  foch 
no  havian  tingut  principi.  Audiana.  Audiana,  ae. 

AUDIBLE,  adj.  ohiblb. 

AÜDIGIÓ.  f.  ant.  y 

AUDIÉNGIA.  f.  L'  acte  de  obir  àalgú.  Audiència. 
Auditio,  nis.  ||  Tribunal  de  jutge  existent  en  cada 
capital  de  província  ó  regoe.  En  lo  civil  tò  mènos 
facultats  que  las  xancillerias.  Audiència,  Senalus, 
us.  II  Lloch  pera  las  juntas  de  dit  tribunal.  Audiendü' 
Jnridici  conventus.  ||  Los  ministres  anomenats  per 
un  jutge  superior  pera  la  averigoació  de  algona 
causa.  Audiència.  Judíces  delega ti.  ||  Lo  districte  ó 
jurisdicció  en  que  coneix  la  aodiéncia  ó  tríbonal. 
Audiència.  Conventus,  jndicii  terrítorínm.  ||  Lloch 
destinat  pera  donar  audiència,  iuüenm.  Àndito- 
rium,  ii. 

audiència  ecclesiIstiga.  Lo  tribunal  de  algun 
jutge  ecclesiàstich.  Audiència  ecktiústíea,  Gnríaeecle- 
síastica. 

AUDIÈNCIA  pretorial.  Eo  Ibs  fndías  la  que  no  està 
subordinada  al  virey  pera  certas  causas.  Audiència 
pretorial.  Praïtoria  cúria. 

DONAR  audiència,  fr.  Admétrcr  lo  rey  ó  'Is  minis- 
tres als  que  tenen  negocis  pendeivts,  y  enterarse 
de  las  rahons  ab  ques*  apoyan.  Dar  audiència.  Aures 
dare,  pr<Tbere. 

TEMR  AUDIÈNCIA,  fr.  Véuror  y  determinar  los  plets. 
Hacer  audiència.  Causas  definiré. 

AUDIEN8A.  f.  ant.  audiència. 

AUDITIU,  IVA.  adj.  Lo  que  pertany  al  ohido. 
AudilivOj  anditorio.  Quod  ad  auditum  pertinet.  ||  Lo 
que  tè  virtut  pera  ohir.  Auditiva.  Facullatem  au- 
diendi  habens. 

AUDITOR,  m.  ant.  otbnt. 

auditor  de  guehra.  Jutge  lletrat  que  entén  en  las 
causas  de  for  militar  en  primera  instància.  Auditor 
de  guerra.  Mili taris  judex. 

auditor  de  la  nl'nciatura.  Assessor  del  nunci 
apostólicb  en  Espanya,  anomenat  pel  papa.  Au- 
ditor  de  la  nunciatura.  Delegatus  in  causis  ecclesias- 
ticis  judex. 

AUDITOR  de  marina.  Lletrat  que  entén  en  las  cau- 
sas del  for  de  mar  en  primera  instància.  Auditor  de 
marina.  Causarum  ad  rem  marítimam  attinentium 
judex. 

auditor  de  rota  ó  de  la  rota.  Un  dels  dotse  pre- 
lats que  en  lo  tribunal  romà,  anomenat  Rota,  tè 
jurisdicció  per  las  apel•lacions  de.  las  causas  ec- 
clesiàslicns  de  tots  los  dominis  catÓlichs.  Auditor  de 
rota  ò  de  la  rota.  Sacrae  Rota;  romana;  jodex. 

AUDITORI,  m.  Concurs  de  oyents.  Auditario. 
Auditorium  ,  ii,  concio,  nis.  ||  audiència.  6.  ||  adj. 
ant.  auditiu. 


AÜLL 


CATALÀ. 


AÜR 


159 


AUDITORIA,  f.  Empleo  de  auditor.  Auditoria^ 
auditorato.  Jadícis  aoditoris  munns. 

AUGE.  m.  £levació  gran  en  dignitat  ó  fortuna. 
Auge.  Soblimitas,  atis.  ||  astron.  Lo  punt  superior 
exceotrich  ó  epiciclich  dels  planetas,  y  1  mès  apar- 
tat de  la  terra.  Auge.  Epiciclus,  i. 

AUGOL.  m.  ant.  àüment,  paosPEBiTiT,  riquesa. 

AUGBIENTAR.  V.  a.  y  derív.  acmbntar. 

AUGUB.  m.  AGOtBR. 

AUGURAGIÓ.  f.  Endevinació  pel  vol  dels  au- 
eells.  Auguramn.  Aaguratio,  nis. 

AUGURADCML  m.  Qui  endevina  pels  auguris. 
Agarero,  aguradar,  Augnr,  ris. 

AUGURAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  auguri  ó  als 
f  iimdnrri  AugwnU.  Augnralis. 

ADGURAMENT.  m.  ant.  Atccai. 

AUGURAR,  v.  a.  Endevinar  ó  pronosticar  lo 
«devenidor  |»er  la  vana  observació  de  algunas  cosas 
foe  BkigiB  iafiíao  poden  tenir  en  allò.  Agorar.  Au- 
gura, as,  eooflpieory  ma.  I  m.  ant.  auguri. 

ASOTOATy  DA»  p.  p.  Agarado.  Anguratus. 

AUCKJBI.  m.  Endevinació  supersticiosa  que  feyan 
los  geotfls  pd  cant,  volada  y  altres  senyals  dels 
ancells.  AgüerOf  anguraeion.  Auspicium,  ii,  augura- 
UOy  nis. 

AUGUST,  A.  adj.   Lo  que  mereix  veneració  per 
sa  dignitat,  exceMéncia,  etc.  Augusto.  Auguslus.  || 
Pertanyent  à  Augusto.  Augusto.  Augustus.  ||  Sobre 
Dom  ie  Barcelona. 

AUOURIA.  f.  Emperadora,  la  muller  del  empe- 
rador, com  també  la  mare,  filla  y  germana  del  ma- 
teix. Augusta.  Augusta, ». 

AUGU8TAL.  adj.  august.  2. 

AUGU8TALS.  m.  pi.  Capitans  establerts  per 
Augusto  pera  pelear  devantde  las  tropas.  Augusiales. 
Angustales ,  ium.  ||  Festa  en  honor  de  Augusto. 
Augustales.  Augustalia,  ium,  auguslales  Indi.  ||  Sa- 
cerdots que's  coydavan  dels  sacriGcis  fets  à  Augus- 
to. Auguslales.  Angustales  sodales.  ||  Sis  magistrals 
establerts  pera  cuydar  de  aquestos  sacrificis  en  las 
colónias.  Augustales.  Augusta  les  seviri. 

AUGUnÍ88IlI|  A.  adj.  sup.  Augustisimo.  Au- 
gnstissimus. 

AUGUSTO.  m.  Renom  de  Octavio  ó  César  primer 
emperador  romà,  y  's  donà  també  als  seus  succes- 
sors. Augusto.  Augustus,  i. 

AULA.  í.  En  las  universitats  y  casas  de  estudis 

la  pessa  pera  la  ensenyansa.  AuJa.  Aula,  se,  gym« 

nasium,  ii.  [|  ant.  Palàcio  de  algun  príncep.  Aula, 

Aula  regia.  ||  audiència.  6.  ||  ter.  Arbre,  alsina. 

AULE8A.  f.  ant.  bbluqueria.  ||  supèrbia,  trahi- 

Cló,  VILBSA. 

AULET.  m.  ter.  alsüiae. 
ÀUL•IGH.  m.  Cortesà.  Palaciego,^  dulko,  eortesíl•' 
«0.  Aulicus,  i. 

AULDf  A.  f.  ter.  ALSII«à. 
AULLADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  Qui  ullprèn.  Pas^ 
cÍMuIoTy  aojador.  Fa^cinator,  is.  ||  udoudor. 

r»  m.  tnt.  La  acció  de  nllpóndrir. 


AojOy  aojadura,  aojamiento,   Fascinatio,  nis. 

AULLAR.  v.  a.  ant.  ullpéndrer.  |{  v.  n.  ant. 
udolar. 

AüLTRE,  A.  m.  y  f.  ant.  adultero. 

AUMENT.  m.  Aumentació,  creixensa.  Aumento, 
acrecentamiento,  incremento.  Incrementum,  augmen- 
lum,  i. 

ANAR  EN  AUMENT.  fr.  Aumcutar  los  interessos.  Ir 
en  aumento.  Opes  amplificaré. 

AUMENTS.  m.  pi.  Los  progressos  en  las  convenién- 
cias  ó  empleos.  Aumentos.  In  bonis  incrementum.  Q 
Lo  que  adquireix  lo  blat,  sal,  etc.  palejantlo  ó  por- 
tantlo  de  una  part  à  altra.  Creces.  Augmentum,  in- 
crementum, i.  II  Lo  tant  mès  per  fanega  que  \  llau- 
rador torna  al  pòsit  pel  blat  que  se  li  deixà  de 
ell.  Crec£s.  Augmentum,  i,  auctorium,  ii. 

AUMENTABLE.  adj.  Lo  que's  pót  aumentar. 
Aumentable.  Quod  augerí  potest. 

AUMENTAGIÓ.  f.  ret.    gradació,  jj  aument.  || 
Pujada  del  riu  ó  del  mar.  Crecida.   Alluvio,  nis, 
torrens,  tis,  a^stus,  us. 

AUMENTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  aumenta.  Au- 
mentador.  Amplificator,  ampliator,  is. 

AUMENTANT.  p.  a.  Lo  que  aumenta.  Aumen- 
tante.  Augens. 

AUMENTAR.  v.  a.  Donar  major  extensió  à  al- 
guna cosa.  Aumentar.  Auctito,  duplico,  augmento, 
as.  II  v.  n.  y 

AUMENTARSE.  V.  r.  Multiplicar,  créixer  al- 
guna cosa.  Crecer.  Invaleo,  es,  evalesco,  is. 

AUMENTAT,  DA.  p.  p.  Aumentado.  Duplicatos. 

AUMENTATIU,  VA.  adj.  gram.  Se  dia  dels 
noms  que  aumentan  la  significació  del  primitiu. 
Aumentativo,   Incrementum  addens. 

AUNA.  f.  Yeu  derivada  del  nom  llatí  cuina.» 
Pròpiament  es  una  brassa,  si  bè  admet  alguna  varie- 
tat; pus  en  la  Bèlgica  es  poch  ménos  de  una  vara, 
y  la  francesa  tè  sis  pams.  Ana.  Ulna,  8B. 

AUNAR.  y.  a.  ant.  Congregar,  unir  per  algun  fi. 
Mancomunar,  aunar.  Congrego,  as,  conjungo,  is. 

AUNAR8E.  V.  r.  Incorporarse,  mesclarse  dos  ó 
mès  cosas  de  manera  que  fassan  un  sol  cos.  Maneo^ 
munarse^  aunarse.  Incorporo,  as. 

AUNATy  DA.  p.  p.  Confederado,  aunado.  Adnna- 
tus. 

AUNATGE.  m.  L' acció  de  amidar  ab  auna.  Anea- 
je.  Per  ulnas  mensura. 

AUNEJAR.  y.  a.  Amidar  ab  auna.  Amar,  Ülnis 
metiri. 

AUNYAR.  V.  a.  y  derivats,  unir,  juntar. 

AUR.  m.  ant.  or.  |I  ant.  Exclamació  ó  crit  de 
partida  dels  marins.  iEurra\ 

AURA.  m.  Ayre  apacible.  Awra.  Aura,  ce.  |  í. 
Espècie  de  aucell  de  Amèrica  semblant  à  la  gralla, 
alt  dos  pams;  té  1  cos  negre  ab  ayguas  verdas  y 
encarnadas,  las  alas  negras,  lo  cap  roig,  y  'Is  peus 
y  bèch  de  color  de  carn.  Es  aucell  de  rapinya,  y 
despedeiz  on  olor  inaufrible.  Aura.  Vvltor,  uriti 
aura, ». 


160 


AUR 


DIGGIONARI 


AUS 


iUBi  popuui.  Aplaoso  y  acceptació  del  poble,  iii- 
ra  popular.  Popolarís  aara. 

AUHAGANAT,  DA.  adj.  nàal.  Se  dia  del  vent 
en  cert  grau  de  forsa.  Ahuracanado.  Yerticosas. 

AURAR.  V.  a.  ant.  daürü. 

AUREJAR.  V.  a.  oiKJÀt. 

AURÈLIA,  f .  Nom  de  física  y  de  història  natu- 
ral. L' insecte,  que  desprès  de  haver  viscut  en  ï 
estat  de  oruga  pateix  sa  metamorfosis,  perdent  tot 
moviment  per  mès  ó  ménos  temps,  conforme  la  na- 
turalesa del  insecte.  CrisdUdüy  ninfa^  aurelia,  Nim- 
pha,  pupa,  aurelia,  ae. 

AUREIG.  m.  OREIG. 

AURELLA.  f.  y  derivats,  orella. 

ÀUREONÚBIERO.  m.  Lo  periodo  de  dinou  anys 
en  que  'Is  novillunis  tornan  à  sér  en  los  mateixos 
dias.  S' anomenan  així  perquè  en  los  calendaris  ro- 
mans se  senyalavan  ab  lletras  ó  números  de  or.  Au* 
reo,  número,  Aureus  numerus.  ||  Moneda  de  or  que, 
segons  Capmany,  en  V  any  1266  valia  7  sous,  y  en 
lo  sigle  xiu  lo  que  ara  V  escut  de  or.  Àureo.  Num- 
mus  aureus.  D  ^rm.  Cert  pes  que  val  I  escrúpols. 
Aureo.  Minutius  pondus.  2  astron.  cicló  llunar. 

AÜREBIETA.  f.  ORBifETi. 

AURÈOLA,  f.  LiUREOLl. 

Auriga,  f.  nàut.  vila  Iürica. 

AURICULAR,  adj.  Lo  que  pertany  al  ohido.  iu- 
rieular.  Auricnlarius,  auricnlaris.  ||  S' apUca  al  dit 
mès  petit  de  la  ma.  Ménique.  Auricnlaris. 

aurífer,  A.  acjy.  poét.  Lo  que  porta  or.  Auri" 
fifOf  aurigero.  Aurífer. 

AURÍFIGB^GA.  adj.  Entre  alqnimistas  lo  que 
imaginan  que  tè  la  virtut  de  fér  or.  Aurifko,  Au- 
rífer. 

AURIOL.  m.  Peix  regalat  del  mar  Carpaci  que  's 
cria  entre  laa  rocaa  y  's  sustenta  deherbas  que  re- 
muga. Encaro.  Scarus,  i. 

AURORA,  f.  La  primera  llum  que  's  descubreix 
en  r  orient  abans  de  eixir  lo  sol.  Los  poetas  ne  fe- 
ren una  divinitat,  donantli  un  carro,  dits  de  rosa,  y 
'Is  amors  de  Céfalo.  Awrora,  Aurora,  ae,  rosea,  s.  j| 
Beguda  feta  de  llet  de  ametllas  y  aygua  de  canyella. 
Aurora,  Ex  amygdalarum  et  cinnamomi  succo 
condita  potio.  |  poét.  Lo  principi  6  primer  temps  de 
alguna  cosa.  Aurora.  Principium,  ii,  ortus,us.  ||  Color 
que  resulta  de  la  mescla  de  blanch,  encarnat  y  blau. 
Autora,  Ex  àlbo  coeruleo  et  coccineo  mixtus  color. 

AURORA  BORiAL.  fis.  Fenómcno  lluminós  que  apareix 
algunas  vegadas  en  lo  cel  à  la  part  del  nort.  Autora 
boreal,  Borealis  aurora. 

AURORA  SUAU.  CortR  flor  que  ve  de  Holanda.  Aurora 
iuave,  Flos  aurora. 

PLORAR  LA  AURORA,  fi*,  poét.  Gàurcr  la  rosada.  Llo- 
tar  la  aurora.  Ploro,  as. 

RÓMPRER  Ó  ASSOMAR  LA  AURORA,  fr.  AL  TRENCAR  ML 
ALIA. 

AURORAS.  f .  pi.  Francesilla  que  tè  la  flor  de  co- 
lor de  taronja.  FroMuiUa  noroa/a.  Eanoaculna  afri* 


AU8ADEB,  Ó  AU8ATEB.  exp.  ant.  Claro  e$ta; 
ya  $e  vé,  Patet. 

AU8AR.  V.  a.  ATRE\'1RSI. 

AUSEL.  m.  ant.  accrll. 

AUSELAR.  V.  a.  ant.  Cazar  aves,  Aucupor,  aris. 

AUSELATRE.  m.  ant.  Cassador  de  aucells.  Ca- 
sador de  aves,  Aucupator,  is. 

AU8ÉNGIA.  f.  La  acció  y  efecte  de  ansentarse. 
Ausencia,  Absentia,  apusia,  ae.  |  Lo  temps  en  que  al- 
gú està  ausent.  Ausencia,  Absentia,  se. 

LA  AüsÉficiA  CACSA  OLViT.  rcf.  Deuota  quel  estar 
ausent  fà  olvidar  de  las  cosas.  Auseneia  enemiga  de 
amor,  Cuan  léjosde  ojos  tan  léjos  deeorazon,  Tepet  in 
remotes  benevolentia. 

TENiE  ALGÚ  BONÀS  ÓMALAS  AusÉifciAS.  fr.  Parlar  bè 
6  mal  de  ell  quant  no  està  present.  Ten^r  ó  deher  algm- 
no  buenas  ó  malas  ausencias.  De  abaente  gratus  aut, 
detractorius  sermó. 

TENIR  LAS  AUS^GIAS  T  M ALALT1A8.  fr.  Subetitohír  A 

altre  en  lo  càrrech  ó  empleo  mentres  està  ausent  6 
malalt.  Semr  ausencias  y  enfmntdaies.  Vicariam 
operam  exercére. 

AUSEBTT,  A.  adj.  Loque  no  es  present.  Ausente. 
Absens,  entis. 

NI  AUSENT  sèNS  CULPA,  NI  PRESENT  SÈNS    DISCCLPA. 

ref.  Denota  quant  difícil  es  al  ausent  contextar  als 
càrrechs  que  se  li  fan.  Ni  ausente  sin  culpa,  ni  pre- 
sente  sin  disculpa,  Praesenti  facílís,  absenti  difficilis 
excusa tio  est. 

AUSENTARSE.  V.  r.  Separarse  de  alguna  per- 
sona ó  lloch.  Ausentarse,  Discedere,  abire. 

AU8ENTAT,  DA.  p.  p.  Ausentado, 

AU8ERDA•  f.  ant.  Planta,  alfals. 

AU8ER8E.  V.  r.  ant.  atremrse. 

AU8IDOR.  m.  ant.  ohidor,  otrnt. 

AU80R.  m.  ant.  altura,  elevació. 

AU8IR.  V.  a.  ant.  ohir.  ||  matar. 

AU8tURER.  V.  a.  ant.  matar. 

AU8PIGI.  m.  Entre  gentils  endevinació  supers- 
ticiosa. AgOerOf  auspicio.  Auspici um,  ii.  ||  met.  Pro- 
tecció, favor.  Auspicio,  Tutela,  ae,  patrocinium,  ii. 

AUSTER,  A.  adj.  Retirat,  penitent.  Austero,  So- 
litarius,  austerus.  Q  rígido. 

AU8TERAMEPIT.  adv.  m.  Severament.  Austera- 
mente.  Severè. 

AUSTERITAT,  f.  Mortificació  dels  sentits,  pas- 
sions ó  rigor  del  cos.  Austeridad,  Corporis,  sensuum 
cruciatus.  ||  met.  Severitat.  Austeridad,  Severitas, 
atis. 

AU8TOR.  m.  ASTOR. 

AUSTRAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  suró  mitj 
dia.  Austral,  Australis. 

AUSTRÀSSIA.  f.  Un  dek  quatra  regnes  antichs 
de  Fransa.  Austrasia.  Austraaia,  ». 

AUSTRÍAGH,  ca.  adj.  Lo  natural  y  1  perta- 
nyent à  Àustria,  província  del  imperí  de  Alemanya, 
ittsírtoco.  Austríacus. 

AUSTRO•m•  Un  dels  quatre  vents  príncipala, 
q[iie  bota  dd  mitf  ^  iVMo,  Mtfro.  Notiia,  aoBter,  i. 


AÜT 


CATALÀ. 


AUT 


161 


iüSTio  ÀFtiCH.  Vent  garbí.  Austro  dfricOj  garhino, 

Hbinoto.  Àastro  africus,  libÍQOtns. 
AUT,  A.  adj.  ant.  alt. 

AUTÈNTICA.  Despatx  ó  certificació  que  aatorisa 
alguna  relíquia  ó  miracle.  Autèntica,  Hiracala  aut 
reliquiarum  veritatem  coafirmans  rescriptum.  ||  for. 
Qoalsevol  de  las  coostitucíons  recopiladas  per  orde 
de  Jostioià  al  fidelcódich.  Autèntica,  Rescriptum, 
i,  lei,  gi8. 

AUTENTIGAGIÓ.  f.  L'  acció  y  efecte  de  auten- 
ticar. Auteniicadon,  Litteris  publicis  coDsignata 
eomprobatio. 

AUTENTICAMEPIT.  adv.  m.  Ab  autenticitat. 
Attténticamente.  Publica  fide,  rítè. 

AUTENTICAR.  V.  a.  Legalisar,  autorisar  juridi- 
etmeiit  alguna  cosa.  Autenticur^  Publica  fíde  confir- 
■are. 

AUTENTICAT,  DA.  p.  p.  Autenticada.  Publica  fí- 
de confirma  tus. 

AÜTENTICH,  CA.  adj.  Legalísat  óque  fà  fé 
pébiica.  Autentico,  Authenticus. 

A5ÀR  AUTÉif  TicH.  fr.  fam.  Vestir  ab  mòlta  magni- 
ficència. Vestir  de  etiqueta  ó  de  uniforme.  Magnifícè 
ifcstire. 

AUTENTICITAT,  f.  La  círcunstància  que  au- 
tentica alguna  cosa.  Autenticidad,  Auctoritas,  atis. 

AUTO.  m.  Decret  judicial  donat  en  alguna  causa 
civü.  Auto.  Sententia,  x. 

AüTOÀGOBDAT.  for.  Determíoacíó  que  pren  per 
pont  geoeral  algun  consell  ó  tribunal  superior  ab 
assistéQfiia  de  totas  las  salas.  Auto  acordada,  Supre- 
mi  coDventus  judicium. 

ACTO  DEFINITIU.  Lo  que  tè  forsa  de  sentència. 
Auto  definitiva.  Ultima  definitiva  senten  tia. 

AUTO  DE  INQUISICIÓ  ó  DE  FÉ.  Lo  del  tribunal  de  la 
inquisició  en  públich,  trabent  al  catafal  als  reos  als 
quals  Uegian  sas  causas  públicament  desprès  de 
senteocíadas.  Auto  de  fé  ó  de  inquismon.  Animad- 
versió publica  in  bsreticos. 

AUTO  DE  OFICI.  Lo  que  proveheix  lo  jutge  sens  pe- 
dúsent  de  part.  Auto  de  oficio,  Decretum  ex  oíficio 
judicis. 

AUTO  DE  PROVIDÈNCIA,  for.  L' auto  intermedi quc  do- 
na '1  jutge,  manant  lo  que  déu  executarse  en  algun 
cas  iéus  perjudici  del  dret  de  las  parts,  la  qual  dis- 
posició sols  dura  fins  la  definitiva.  Auto,  Interlocutio 
decretoría  judicis. 

AUTO  DE  TCNDA.  for.  Eu  los  tríbuuals  ordinaris  de 
la  cor4  lo  que  disposa  '1  jutge,  manant  de  una  vegada 
diferents  cosas,  com  que  algú  regonega  '1  vale,  y  re- 
gonegut  se  li  notifique  que  pague,  que  no  fenlho  se  li 
reqneresca  fiansa,  y  que  no  donantla  se'l  pose  pres. 
Auto.  Judicis  decretum  plurima  mandata  continens. 

AUTO  iMTBRLOcuTORi.  íor.  Lo  quc  DO  decideix  defi- 
nitivament la  causa  ó  article.  Auto  interlocutorio.  De 
caosas  summa  noo  decernens  decretum. 

AUTO  SAGRAHIKTAL.  Drama  en  que  'Is  interlocu- 
tors 800  al-legórichs,  y  la  acció  regularment  sagra- 
da. Am•  $QioramiHtal,  Aliegoricum  drama. 

TOMO  I. 


AUTOS.  m.  pi.  Lo  procés  de  alguna  causa  ó  plet. 
Autos.  Causa,  ae,  lis,  itis,  forensia  acta. 

CONSTAR  DE  AUTOS  ó  EN  AUTOS.  fr.  £star  probada  en 
ells  alguna  cosa.  Constar  de  autos  ó  en  autos.  Actis  in 
judicio  rem  patére. 

ESTAR  EN  LOS  AUTOS.  loc.  Estar  entcrat  de  alguna 
cosa.  Estar  en  los  autos.  Rem  tenére. 

posARSE  EN  LOS  AUTOS.  fr.  A  dcmès  del  sentit  recte, 
denota  imposarse  algú  de  lo  qae  altre  refereix.  ?o- 
nerse  en  los  autos.  Rem  callere. 

AUTOCRÀCIA,  f.  Gobern  despótich.  Autocràcia. 
Autocratia,  ae. 

AUTÓCRATA.  m.  dèspota. 

AUTÓGRAFO.  m.  Qualsevol  escrit  de  ma  del 
mateix  aulor.  Autógrafo.  Autographum,  i. 

AUTÓMATA.  f.  Màquina  que  tè  en  sí  mateixa  '^ 
principi  de  sòn  moviment.  Autòmata.  Automaton,  i. 
Q  Pertanyent  à  ellas.  Autòmata.  Automatarius,  ii.  || 
Qui  las  fà.  Autómato.  Automatarius,  ii. 

AUTORy  A.  m.  y  f.  Primera  causa  de  alguna 
cosa.  Autor,  Auclor,  is.  ||  Motor  principal.  Autor. 
Auctor,  is.  II  ESCRIPTOR.  II  En  las  companyias  de  co- 
mediants qui  cuyda  del  gobern  económich  y  de  la 
distribució  de  caudals.  Autor.  Histrionum  ministra- 
tor,  praïfeclus.  ||  for.  causant. 

autor  de  nota.  Lo  qui  tè  mòlta  fama,  nom  y  esti- 
mació. Autor  de  nota  ó  de  mucha  nota.  Probatissímus 
auctor. 

AUTORIA.  f.  L'  empleo  de  autor  de  las  compa- 
nyias cómicas.  Autoria.  Histriònica  príefectura. 

AUTORI8ABLE.  adj.  Lo  que's  pót  antorisar. 
Autorizable.  Quod  auctoritate  firmari  potest. 

AUTORI8AGIÓ.  f  La  acció  y  efecte  de  autori'« 
sar.  Autorizacion.  Testificatio,  comprobatio,  nis. 

AUTORISADÍ8SIM,  A.  adj.  sop.  Mòlt  autorisat. 
Autorizadisimo.  Valdè  comprobatus. 

AUTORISADOR9  A.  m.  y  f .  Qui  autorisa.  Auto^ 
nzador.  Auctoritate  saa  aliqoid  firmans. 

AUTORI8AMENT.  m.  ant.  autorisagió. 

AUTORI8ANT.  p.    a.  AUTORISADOR. 

AUTORI8AR.  v.  a.  Donar  facultat  pera  fér  al-> 
guna  cosa.  Autorizar,  Alicui  aucloritatem  dare.  B 
Legalisar  alguna  escriptura.  Legalizar,  autorizar. 
Ex  jure  et  legibus  obsignare.  Q  Confirmar,  compro- 
bar  alguna  cosa  ab  autoritat  ó  text  de  algun  autor. 
Autorizar.  Aucloris  testimonio  comprobare.  ||  Apro- 
bar  ó  calificar  alguna  cosa.  Autorizar.  Aucloritatem 
tribaere.  [|  Acreditar  alguna  cosa,  ensalsarla.  Auto^ 
rizar.  Auctoritate  extollere. 

AUTORISAT,  DA.  p.  p.  Autorizado,  Auctoritate 
donatus. 

AUTORITAT,  f.  Lo  caràcter  ó  representació  de 
alguna  persona  calificada.  Autoridad.  Auctoritas, 
atis.  [|  Potestat,  facultat.  Autoridad,  facultad.  Potes- 
tas,  atis.  11  Crèdit  ó  fé  que's  dóna  à  alguna  cosa.  Au^ 
(ort(íad.  Auctoritas,  atis,  fides,  ei.  ||  Magestat,  apara- 
to,  fausto.  Autoridad.  Apparatus ,  [us.  ||  Text  pera 
confirmar  lo  que's  diu.  Autoridad.  Testimonium,  ii. 

AUTTREIAR.  v.  a.  ant.  ENTaiaiB. 


161 


AYA 


DICCIOXARI 


AYA 


AUTREIAR  y  AirTREGAR.  v.  a.  ant.  OTOEGiB, 

ACOEOÀB,   DOVAB,    rCUfETERB,  CO^CEDIB. 

AUTHUI'JLE.  m.  Plaota.  impebitobu. 

AUTS.  m.  pi.  lüTOS  ó  iens. 

AüTUMNAL.  adj.  Lo  qae  pertany  k  la  primave- 
ra de  ivern.  Antumnal.  Aotamnalis. 

AUTUMNE.  m.  y 

AUTDIINO.  m.  TABOOB. 

AUXE8IS.  f.  ret.  bip£bboli. 

AUXni.  m.  Socorro,  ajada.  iutt'/ío.  Aaxiliam, 
ü,  adjamentnm,  i. 

AUXILIAIX>R,  A.  m.  y  f.  Qai  auxilia.  Ausiliadcr, 
Àdjavator,  anxiliator,  is. 

AUXELIANT.  p.  a.  Qoi  auxilia.  AunlianU.  An- 
xiliaos. 

AUXILIAR,  adj.  Lo  qae  auxilia.  AusiUar.  Anxi- 
liarias,  adjotabilis.  |  bisbe  de  aüell.  [  v.  a.  Prote- 
gir, donar  anxili.  Ausiliar.  Opitulor,  anxilior,  aris, 
opem  ferre.  0  Ajadar  à  bò  morir.  Ausiíiar,  ayudar  d 
èíen  morir.  Pielatis  opem  in  agone  praestare. 

AUXILIAT,  DA.  p.  p.  Ausiliado.  Adjntos. 

AUXILIATOU,  A.  adj.  for.  S' aplica  al  despaig 
6  provisió  qne's  dóna  en  los  tribonals  superiors  à 
fi  de  que  's  cnmplan  las  providéncias  dels  inferiors. 
Auiiliatorio.  Anxiliatorios.  ||  L  S'  nsa  pera  signifi- 
car lo  despaig  de  aquesta  naturalesa.  Augiliaria. 
Auxiliaria,  8B. 

AUTAR.  V.  a.  ant.  üllab. 

AUZELET.  m.  AüCBU. 

Auznu  T.  a.  ant.  orib. 


AV. 


AVAGANT.  m.  Lo  qui.sortia  à  defendre  ab  armas 
contra  Tacusador,  la  innocència  de  la  dona  acusada. 
Campeon,  paladin. 

ATAGAR.  V.  a.  ant.  fobcejab. 

AVAL.  adv.  1.  AVALL. 

AVALAR.  V.  a.  ant.  devallab. 

AVALISAR.  V.  a.  nàut.  Marcar  ó  senyalar  ab  vali- 
sas  los  paratges  perillosos  de  un  canal,  de  la  entrada 
de  un  port,  etc.  Valizar,  avalizar.  Scopulos  indi- 
caré. 

AVALL.  adv.  1.  Abaix.  Ahajo.  Infra. 

BOCA  PEB  avall.  m.  adv.  Boca  ahajo ^  de  hruees, 
Prono,  inflexo  ore. 

GAP  AVAJX.  m.  adv.  Boda  ahajo,  Deorsúm,  in  pr»- 
ceps. 

iif  AVAU.  m.  adv.  dbvUl. 

fÉB  AVALL.  fr.  FÉB  CAMPANA. 
AVALLAR.  V.  U.   DEVALLAB. 

AVALORAT,  DA.  adj.  ant.  valent. 

AVALOT,  m.  Motí.  Motin,  tumulto,  alboroto,  Mo- 
tns,  tumultus,  us.  ||  Remo,  confusió  de  crits.  Zantr- 
bra,  griteria,  huUicio.  Gonvicinm,  ii  Q  Lo  que  resulta 
de  alegria.  Trisctty  algazara.  Multítudinis  vociferatio. 

AVALOTADAMENT.  adv.  m.  Ab  motí.  f urnuí- 
AM>«afnen(€.  Tumultuosò. 

AVALOTADBTpdL  acQ.  d.  9  apUca  al  qui  per 


poca  cosa  se  avalota.  Alharotadito,  alhorotadizo.  Tar- 
bulentns. 

AVALOTADOR,  A.  adj.  Lo  qui  incita  ó  mou  al- 
borots.  AJhoTOtador^amoúnaicr,  Seditio:$us.  £  Lo  qui 
crida  ó  baladreja  mòlt.  Alharotador,  Tociferans. 

AVALOTAR.  V.  a.  Causar,  mónrer  algun  avalot, 
perturbar  la  tranquílitat  publica.  Alborotar,  amoti- 
nar, Perturbo,  agito,  as.  I  met.  Perturbar  las  potén- 
cias  del  ànima  y  *ls  sentits.  Amotinar ,  alborotar. 
Turbo,  perturbo,  as.  B  Fér  crits  desmesurats.  Grilar, 
alborotar,  tocear.  Clamo,  vocífero,  as. 

avalotab  a  algi!.  fr.  Donarli  xasco.  Dar  rajfa,  dar 
matraea.  In  aliquem  jocarí. 

avalotab  a  hu  ab  altbi.  fr.  Féríos  introdnhir  en- 
tre ells  la  desunió.  Hiispomer. 

avalota  pobles,  m.  Amotinador,  revoltós  AlbofoU 
puehlos.  Tumultuarius,  ii.  0  b^-  Lo  de  bon  bumor 
que  sempre  mou  buUas  6  festas.  Albarota  pueblo$. 
Lssiiüs,  facetus. 

AVALOTARSC.  Y.  f.  Amotinartiy  albarotaru, 
Tumultoor,  aris.  ||  Alterarse  las  passions.  Alborotar* 
$e,  amotinarse.  Perturbo,  as. 

AVALOTAT,  DA.  p.  ^.  Alborolado,  amotinado. 
Perturbatus.  ||  atabantat. 

AVALUACIÓ,  f .  La  acció  y  efecte  de  avaluar. 
faluacion,  tasa.  Taxatiu,  nis. 

AVALUADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  avalua.  Avabia- 
dor.  ^stimator,  is. 

AVALUAR.  V.  a.  Senyalar  lo  preu  ó  valor  de  al- 
guna cosa.  Valorar y  taluar.  Taxo,  aestimo^u. 

AVALUAT,  DA.  p.  p.  Vahiado.  TauflS. 

AVANAR.  V.  a.  CODICIAB. 

AVABílA.  f.  Maltracto  ó  multa  que  Is  aduaners 
turchs  fan  pagar  als  comerciants  cristians.  Atania^ 
Avania,  se. 

AVANO.  m.  vano. 

AVAN8.  m.  avantatge.  I  com.  Anticipació  de 
paga  que  se  sól  donar  als  mariners  al  empéndrer  lo 
viatge.  Avance.  Repraesentata  pecunia.  [|  Càlcul 
aproximatiu  de  lo  que  pót  costar  la  construcció  de 
una  nau  ó  de  una  obra  bidràulica.  Aumee.  Suj^Hi- 
talio  pròxima. 

AVAN8A.  f.  ant.  de  avansar.  Con  OMlkipacíon. 

JAÜBEB  EN  LA  ivANSA. i^a^ tfiui  cosü  atiticipadamente. 

AVAN8ADA.  f.  La  acció  de  avansar.  Immee,  oco- 
metimiento,  Properantis  gradus. 

AVAN8ADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  avansa  ó  và 
endevant.  Adelantadar.  Prscurrens.  0  fam.  Qui  ar- 
replega diners  ó  fó  bossa.  Ahorradw.  Sumptibus 
parcens,  pecunias  cumulans. 

AVANSAMENT.  m.  AVANSADA. 

AVANSAR.  V.  a.  Aventatjar,  excedir.  També  s* 
usa  com  recíproch.  Adelantar,  aventajar,  superar. 
Praecello,  is.  ||  Apressurar.icf/erar,  adelantar^avail•' 
zar.  Propero,  pnematuro,  as.  ||  mil.  Acométrer,  em- 
bestir.  Avanzar,  Oppagno,  as,  invado,  is.  D  Antici- 
par, com:  AYANSAB  la  paga,  etc.  iMnifar,  aNiteifMr. 
Repraïsento,  as.  ||  Aumentar  lo  caudal.  Adelantar. 
Pecunias  augere.  |  Passar  devanl  de  algtf •  També  a' 


AVA 


CATALÀ. 


AVE 


163 


ua  com  recíproch.  itniíuar ,  odelantar,  Procedo,  is, 
progredior,  erís.  ||  adbuiita&  5. 

AVAN§AT,  DA.  p.  p.  AOBUNTAT.  1.  2.  3.  ||  adj. 
mSt  GiüixrT. 

cnrcnuÀ  ó  noFi  avansada.  Centinela  avanzada, 
Bostiam  castm  prozimò  excubans  tarma  vel  vigília. 

iSTAt  AVAifSAT.  fr.  met.  Estar  algaoa  cosa  prop  de 
kfu  perfecció.  Hallaríe  próximo  d  la  sazon  6  per- 
fum: Rem  proximè  soam  finem  attiogere. 

AVANT.  adv.  1.  Àdekmle,  delante.  Uitrà,  jam  índè. 
I  adj.  MGUBNT.  II  iot.  ab  la  qae  aprobàm  alguaa  cosa 
óiedó.  ÀdelanU.  Age,  prosequere.  jj  adv.  Lo  ma- 
lax  qne  mòlt.  Mueho,  Maltnm. 

ÜCilKll  AVANT.  fr.  ADSLAlfTAB. 

n  kqú  6  PB  ALLÍ  Ell  AVAiiT.  m.  adv.  y 
D  AVART.  m.  adv.  En  adelmUf  ó  de  aqui  ó  de  alli 
neitUaule,  de  koy  mas.  Amodò,  deinde. 

fiUIDA  AVANT.  fr.  GUAEDAR. 

om  NO  MUÀ  AVANT,  AEBBEA  CAU.  prov.  Qae  inculca 
hpreTisió.  qui  bndavant  no  mira,  enbabbe&a  cau. 

AVAUTAR.  V.  a.  ant.  avansae. 

AVANTAT.  p.  p.  aot.  avansat. 

AVANTATGE,  m.  Excés  ó  superioritat  en  alga- 
ailíoea.  Yentaja.  Praestantia,  as.  ||  La  part  ventatjo- 
aqie  eoocedeix  lo  de  major  habilitat  al  de  menor. 
fatfojVi.  Excelleos  cooditio.  ||  preferència. 

NIUI  avantatge,  f.    SOBREPUJAR. 

AVANTATJADAMEBIT.  adv.  m.  ventatjosa- 


AVANTATJAR.  V.  a.  avansar.  1 . 
AVANTATJAR8E.  V.   r.  avansarse.  2. 
AVANTATJÓS,  adj.  vbntajós. 
AVANTATJOSAMENT,  adv.  m.  ventatjosa- 

rdt. 

AVANTBrAs.  m.  ant.  Pessa  de  la  armadura  an- 
tjgoa  pera  cnbrir  ó  defensar  lo  bras  desde  '1  colse 
iva  ia  ma.  Avambrazo.  Ferrum  lacerti  tegmen. 

AVANTGcAbdia.  f.  vanguírdu. 

AVAE.  adj.  AVARO. 

AVARAMENT,  adv.  m.  Ab  avarícia.  Àvaramen-' 
^,9t$nenk»mente.  Avidò,  avaro. 

AVAEAB.  V.  a.  Tirar  al  aygua  alguna  nau  nova. 
Tívar,  hotar  d  agua.  Navim  in  mare  inducere.  i| 
^BoUar  fil  à  la  grua  pera  que  s'  alse.  Bemontar, 
Bwo,as. 

AVAREZA.  f.  ant.  y 

avarícia,  f.  Apetit  desordenat  de  adquirir  y 
{Rnlar  riquesas.  Avarícia.  Aviditas,  atis. 

AVARIGIAR.  V.  a.  ant.  codiciar. 

AVARIGIÓS.  adj.  AVARO. 

AVARIGI08AMENT.  adv.  m.  ant.  avarament. 

AVARO,  A.  adj.  Qui.tè avarícia.  Avaro,  avarienlo, 
^^'^,  avidus,  sordidus. 

^  iVARO  AHONT   TÈ  \  TRESOR  TÈ  'L    COR.    rcf.  DO- 

^1^  la  gran  afícíó  ó  apego  que  tenen  los  avaros  al 
^.  Bl  atariento  do  tiene  el  tesoro  tiene  el  enlendi- 
*^.  Ubi  est  thesaurus  tnus  ibi  est  cor  tuum. 

L'  ATARO  es  gom    lo  PORGH,  que  no   APROnTA  SlNO 

^'^  mi  HOE.  ref.  Denota  que  i'  avaro  y  1  porch 


mentres  vluben  no  aprofítan;  però  sí  desprès  de 
morts.  Del  vivo  ningun  provecho,  y  mucho  del  muerto. 
Sus  nil  in  vi  ta,  multum  post  funera  prodest. 

AVA88ALLAMENT.  m.  Vasallaje,  Servitus, 
utis. 

AVAS8ALLAR.  V.  a.  Subjectar,  rendir.  AtHMO" 
llar.  Subjício,  subdo,  is. 

AVA8SALLAT,  DA.  p.  p.  Avasallado.  Subjectus. 

AVEMARIA,  f.  Oració  ab  que  r  arcàngel  sant 
Gabriel  saludà  à  Maria  Santíssima.  Ave  Maria.  Sa- 
lutatio  angèlica.  ||  int.  JEsts. 

AL  AVE  MARIA    m.  adv.  tOr.  i  TOCH  DE  ORACIÓ. 
EN  UN  AVE  MARIA.  lOC.  EN  UN  DIR  JESÚS. 

AVEHINAMENT.  m.  ant.  aproximació.  1. 

AVEHINARSE.  V.  r.  DOMIGILURSE. 

AVEIXIGAR8E.  V.  r.  ter.  Butllofarse.  Ampollar- 
se,  avejigarse.  Ballo,  as. 

AVEIXIGAT,  DA.  p.  p.  Ampollado,  anejigado, 
Bnllatus. 

AVELAR.  V.  a.  ant.  nàut.  pbrse  JL  la  vela. 

AVELLANA,  f.  Lo  fruyt  del  avellaner.  AveUarn. 
Avellana,  a;,  corylum,  i. 

AVELLANl  BORDA.  Nochtzo.  Süvestrís  coryll  froctus. 

AVELLANADOR.  m.  Instrument  de  cer  pera  fór 
avellanats.  Avellanador.  Terebrum,  i. 

AVELLANAL.  m.  y 

AVELLANAR.  m.  Llocb  abont  hi  ba  avellaners. 
Avellanar.  Coryletum,  i.  ||  v.  a.  Entre  constructors 
de  naus,  fér  avellanats.  Avellanar.  Foramina  instar 
avellanarum  aperire. 

AVELLANATy  DA.  p.  p.  AvelUxnado.  Terebratns. 
II  m.  Forat  en  figura  de  mitja  avellana  en  las  pota 
del  barco  pera  embutir  lo  cap  del  clau  que  las  sub- 
jecta. Avellanado.  Instar  avellanarum  foramen. 

AVELLANER,  m.  Arbre  que  trau  de  la  arrel  và- 
rias  ramas  rectas,  flexibles;  las  fuUas  grans,  rodonas 
en  figura  de  cor  ;  las  flors  poch  vistosas,  lo  fruyt 
rodó  de  mitja  polsada,  la  molsa  blanca,  oliosa  y  de 
gust  agradable.  Avellana .  Gorylus,  i.  ||  Qui  ven  ave- 
llanas.  Avellanero.  Avellanarum  venditor. 

AVELLANETA.  f.  d.  Avellanica.  Parviis  oorylus. 

AVELLAR.  V.  a.  DBVALLAR. 
AVENA.  f.  CIVADA. 

AVENDRE.  V.  n.  agertar,  sugcehir,  concordar. 
AVENEDITZ.  adj.  ant.  estranger. 
AVENGUT,  DA.  p.  p.  AVINGUT. 
AVENIDOR,  m.  ant.  esdevenidor. 

AVENIMENT.m.ant.  VLNGUDA.  II  ACONTEIXEMENT. 
II  ACERT.  II  AVBNÉNCIA. 

AVENIR.  V.  a.  Ajustar,  fér  concordar  als  desa- 
vinguts. Avenir,  ajustar.  Reconcilio,  as.  ||  v.  n.  ant. 

ARRIBAR.  II  SUCCEHIR. 

NO  PODERSE  N  AVENIR,  fr.  Paréixor  que  no  pót  sèr 
que  alguna  cosa  baja  succebit.  No  poderse  persuadir. 
In  animum  inducere  non  posse. 

AVENIR8E.  V.  r.  Gonvenirse.  Avenirse,  concer- 
larse,  quedar  ó  estar  de  acuerdo  ó  de  inteligencia.  Con- 
venio,  congruo,  is.  ||  Apariarse,  fér  barmonia  una 
cosa  ab  altra.  Concertar.  Gonfero,  ers. 


IM 


AYG 


AVüT  PBB  MI,  dbmH  peb  TU.  ref .  Denota  que  las  co- 
aaa  de  aqaest  mon  sòn  tant  inconstants,  qne  qui 
avoy  es  afortunat  demà  es  desgraciat  y  al  contrari. 
Los  mazos  del  batan,  cuando  uno  se  levanta,  el  otro 
eae.  Comprimit  alterno  pannos  dum  machina  palsn. 
Mallens  hic  sursum  toUitur,  ille  cadit. 

DB  atütàdemI.  m.  adv.  Denota  que  una  cosa  succe- 
hirà  dins  breu  temps.  De  hoy  d  mariana.  Gito,  statim. 

IB  AVUT  BN  DBVàNT,  Ó  DB  AVUT  EN  BULLÍ.  m.  adV. 

De  hoy  en  adelante,  de  hoy  mas.  Jam  inde,  abhinc. 

QUI  HA  FÉT  ATUT  FABA  DEMÍ.  fr.  fam.  Deuota  '1  poch 
cnydado  ó  indiferència  ab  que's  mira  alguna  cosa. 
À^se  la  gayta  por  el  lugar,  Scilicet  id  nihil  curs  est. 

AX. 

AXABARA.  f.  ADZABABA. 

AXALSAR.  V.  a.  ant.  y  derivats,  bnsalsar. 
AXARI.  m.  ant.  ísabo. 
AXILAR.  V.  a.  ant.  dbstebbab. 
AXIL.  m.  ant.  desteero. 
AXIOMA,  m.  Sentència  ó  principi  admès  per 
tothom.  Axioma.  Principium,  ii,  axioma,  atis. 
AXUX.  m.  ant.  destebeo. 

AY. 


AYl  interj.  Dóna  à  entèndrerqueno'ns  recordem 
de  alguna  cosa  que  teniam  en  olvit,  y  convenia  re- 
cordarnos.  Ay.  Obe!  bene!  jam  jaml  j|  Interjecció  de 
dolor.  Ayl  Ueul  hey!  ahíl  ||  m.  Gemecb,  suspir,  Ay, 
Qemítus,  us. 

AB  UN  ALTEB  AT  NE  suRTiRÉM .  loc.  Ab  quc  s' anima 
à  continuar  alguna  cosa,  donant  à  entèndrer  que  ja 
fklta  poch.  Con  otro  ea  llegaremos  d  la  aldea,  Jam 
prope  finis  adesl;  labor  improbus  omnia  vincit. 

ANAB  ó  ESTAR  SEMPBE  EN  UN  AY.  fr.  Estar  algú  ab 
temor  que  li  succehesca  algun  dany.  Llevar  ó  traer 
la  soga  arrastrando,  Alicui  lethalem  arundinem  late- 
ri  hivrère. 

AYA.  f.  ant.  dida. 

AYCEL  Ó  AIGELL.  pron.  ant.  aquell. 

AYCE8T.  pron.  ant.  aquest. 

AYCi.  adv.  1.  ant.  així. 

AYGUA.  f.  Substància  on  sòn  estat  mès  comú  Qúi- 
da,  elàstica,  trasparent,  sons  olor,  color,  ni  sabor 
determinat.  Agua.  Aqua,  lympha,a3.  ||  farm.  Lo  licor 
que  s* extrau  de  las  herbas,  flors  elc.  destillantlas  ab 
aygua.  Agua,  Licor  oxherbis  elc.  distillatus.  ||  pluja. 

atgqà  abnbu.  La  refrescada  ab  neu.  Agua  denieve. 
Nivalís  aqua. 

AIGUA  k  COLL  T  PBU  AIXOT.    lOC.   fam.    AMICHS    PINS 

ALS  ocHs,  etc. 

ATGUA  AMUNT.  m.  adv.  Contra  la  corrent  de  ella. 
Agua  arriba,  Adversoflumine. 

ATGUA  ANGÈLICA.  ANGÈLICA,  t. 

ATGOA  AVALL.  m.  adv  Ab  la  corrent  de  ella.  Agua 
abajo,  SecDodo  flumine. 
ATGOA  BBHTTA.  La  que  beoeheix  lo  saoenlot,  y 


DICaONARI  AYG 

serveix  pel  os  de  la  iglésia  y  dels  fiels.  Agw  bendila. 
Lustralis  aqua. 

ATGUA  BONA  ó  PERA  BÉUREB.  AguA  bebediza^  UMm 
ò  potable,  Aqua  potabiUs. 

ATGUA  BRUTA  ó  COMPOSTA.  Lr  beguda  de  aygoBi  n* 
cre,  y  such  de  algunas  frny  tas  6  llavors,  com  la  lli- 
monada,  etc.  Aguü  compussta.  Factitia  aqua. 

ATGUA  DB  AGOST,   SAFBÍ,  MEL   T  MOST.   ref.   DeOOla  ^ 

quant  bona  es  pera  ditas  cosas  la  pluja  de  agoAc  = 
Agua  de  agosto^  azafràn,  miel  y  mosto.  Mel,  mostaa.  ^ 
atque  crocum  sextilis  parturit  imber. 

ATGUB  DE  agrís.  Bcguda  de  aygua,  sucre  y  swà 
de  agràs.  Agraz,  agrazada,  agua  de  agraz.  Sacdmiki 
et  omphacio  confecta  aqua. 

ATGUA  DE  CASTANTAS.  lOC.  fam.  mOt.  XOCoIrIR  Cll^j 

ra.  Aguade^castana.  Ghocolatum  nimià  aqnà  dilntOB. 
ATGUA  DB  GOMA.  L'  aygua  en  que   s' ha  posat  gn 
en  infusió.  Aguagoma.  Gummi  aquà  dilutum. 

ATGDA  DE  JANER  UMPLB  BOTAS  T  GRANER.  POf.  DeSlll 

que  la  pluja  de  aquest  mes  es  mòlt  bona  pera  litCJ 
vinyas  y  sembrats.  Agua  de  enero  todo  el  ano  tim 
tempero,  Imbre  madens  Janus  totum  bene  temperal;| 
annum. 

ATGUA  DE  LA  ESPLUGA.  Aygua  mineral  en  Catahii* 
ya  que  tè  las  mateixaslpropietats  que  la  ferrugiaott. 
Agua  de  la  Espluga,  ferruginosa,  Aqua  ferruginea.      ^ 

AIGUA  DB  LAPUDA.  Aygua  miucral  sulfúrea  pru^» 
de  Olesa  en  lo  principat  de  Catalunya,  dita  aixiyar  I 
lo  gran  felor  quedespedeix.  Tèlas  mateixas  pro!!!!*  jí 
tats  que  la  sulfúrea.  Agua  de  la  puda.  Aqua  piitiàl4ig 

AIGUA  DE  LA  RBTNA  DB    HUNGRIA.    LiCOf  qUO  'S  tl•llB'^ 

de  la  flor  del  romaní  destil•lanlla  ab  aygoardeiL'  ^ 
Agua  de  la  reina  de  Hungria,  Licor  ex  floríbas  rorii 
marini  stiliatitius. 

AIGUA  DEL  PAPA.  La  quo  's  dcstll-la  de  difereolR 
herbas  y  subslàncias  vegetals.  Agua  del  papa,  Yé^i 
neraria,  pontiOcis  aqua. 

AIGUA  DE  MARS  HERBA  ALS    SEMBRATS,    ref.   DeBOtl 

que  la  aygua  de  aquest  mes  es  bona  per  la  herba  } 
mal  pels  blats.  Agua  de  marzo  peor  que  meacM  A 
pano.  Pejorem  panni  macula  dat  martius  imbrem. 

AIGUA  DB   MAIt  MAL  PELS  ANIMALS.  TCf.  qUO  s'eolíi 

literalment.  Agua  de  mayo  mata  gocho  detméà* 
Anniculum  majus  porcellum  interfícit  imber. 

AIGUA  DE  MIL  PLORS.  La  que's  destil•la  de  lasbof- 
nas  de  bou.  Agua  de  mil  flores.  Mille  florum  aquí. 

AYGUA  DB  NEU.  Aquella  en  que's  converteix  la  oM 
quant  se  fon.  Agua  de  nieve.  AquaexniveliqnefacU. 
II  La  que  cau  barrejada  ab  la  neu.  Agua  de  niets, 
Aqua  pluvialis  nive  intermixta. 

AYGUA  DE  OLOR.  La  composta  ab  substàncias  aro- 
màtícas.  Agua  de  olor,  Odorata  aqua. 

AIGUA  DB  ORDI.  Bcguda  que's  fà  de  dit  gra.  Ovtiii' 
te.  Aqua  hordacea. 

AIGUA  DE  PLUJA.  La  quc  cau  dels  núvols.  Agu$k 
Uuvia.  Pluvialis  aqua. 

AYGUA  DE  sALiTBE.  Eu  ludíBS  la  que^s  refredi  ib  i 
glas  artificial  fet  ab  mòlt  HlUg^J^éemkín,  HÍA 


irata  aqua. 


AVI  CATAU. 

Qünrr  àyi.  m.  Qmnto  alntelo.  Trítavins,  ii. 

AVIA.  f.  La  mare  del  pare  ó  de  la  mare  de  algú. 
Ahw/a.  Mamma,  avia, ». 

AVIADOR,  m.  Barrina  qne  usan  los  calafats. 
imdor,  Terebra  magna. 

AVIABIENT.  m.  ant.  Partida,  mareha,  Iter,  eris, 
profèctio,  nis. 

AVIAB.  V.  a.   SOLTàE,  DB8F1TXÀE,  BNVIll.  0  V.   D. 

iBt.  posÀKSB  BN  càMÍ.  ||  ptBFÀEAR.  Q  v.  r.  Anarse*n  de 
eop  lo  IfqQÍl  de  la  part  ahont  està.  Salirse,  derra^ 
une.  Dispergo,  is.  Q  desbixiisb. 

AVIAT,  DA.  p.  p  Soltado,  suelto.  Dispersos.  || 
úf.  Prt^to,  luego,  Mox,  qaamprimum. 

CM  MBS  ÀTiAT  lULLOE.  loc.  Antes  hoy  qtte  tnaiiana. 
Qnmprímam. 

AVICIAR.  V.  a.  y  derivats,  contbiiplai.  4. 

ÀVIDAMENT.  adv.  m.  ant.  ansiós amirt. 

AVnHTAT.  f.  cooicià,  dbsitg. 

ÀVIDO.  adj.  poét.  Codíciós,  ansiós,  voràs.  Avido, 
ividos. 

AVILANIRSE.  Y.  f.  ant.  y  derivats,  abandonàb- 

B.3.  4. 

AVnJR.  V.  a.  ant.  y 

AVILIZIR.  V.  a.  ant.  y 

AVnUiNAR.  V.  a.FifViUR. 

AVOtTAR.  V.  a.  ant.  y  derivats,  bnviur.  ||  dbs- 
ninài. 

AVIHENT.  m.  Aparejo,  atavio,  PreBparatio,  nis. 

ATDIAGRAR.  v.  a.  Fér  tomar  agre.  També  s' 
HM  eon  recíprocb.  AtitMgrar.  Exacesco,  is. 

AVniAGRAT,  DA.  p.  p.  Avtnagrado.  Acetosos. 

IJXlj.  A6BB. 
AVINANTESA.  f.  OCiSió,  PROPORCIÓ,  COIfVBIflÉIf  CIA . 

AVDIAR.  V.  a.  Empapar  alguna  eyna  ab  vi,  com 
Boa  bota,  etc.  Avinar,  empapar  c-on  vtno.  Yino  ali- 
qvid  ímbaere. 

AVINENSA.  f.  Ajust,  conveni.  Avenencia.  Foo- 
dos,  erís.  U  unió,  avistat,  cordiautat. 

lis  VAL  MALA    AVl.fENSA  QÜB   BONA    SBNTÉlfCIA     ref. 

ns  VAL  m  BON  AJi»T,  etc. 
AVINENT,  A.  adj.  ant.  tbactablb,  apaciblb,  lli- 

BAL. 

sÈM.  avinbnt.  fr.  Estar  prop.  Sstar  à  mano.  Propè 


AVU 


165 


AVINENTEA.  f .  y 
AVINENTESA,  f.  ant.  y 

AVINENTESA,  f.  ant.  FACILITAT,  fl  OCASIÓ. 


AVINENTMENT.  adv.  m.  ant.  Hermosamenle, 
^Qnit$ameníe.  Festí nè,  lepídè. 

AVINGUDA,  f.  La  creixent  impetuosa  del  rin, 
ftc.  Atenida,  ereeida.  Allnvío,  innndatio,  nis. 

AVINGUT,  DA.  p.  p.  Avenido,  Concors,  ordis. 

m  ó  VAL  AVINGUTS,  loc.  Bíenó  mal  avenidos.  Corde 
etaoimo  concordes. 

AVIÓ.  m.  Aacell.  falsia.  1. 

AVIRONAR.  V.  a.  ant.  bodrjar. 

avís.  m.  Noticia.  Amo.  Notitia,  s,  nnntiam,  ii. 
I  AdverléBcia,  consell.  Àvuo,  Consiliam,  ii,  moni- 
tBR)  i.  I  ant.  DiacBiGió. 


ANAR  Ó  BSTAR  SOBRB  l'  AVÍS.  fr.  ANAR  Ó  BSTAB  ALBRTA. 
DONAR  AVÍS.  fr.  AVISAR. 

AVI8ADOR,  A.  m.  y.  f.  Qm  avisa.  Amador, 
Nnntius,  ii. 

AVISAR.  V.  a.  Donar  avís.  També  s*  nsa  com 
recíproch.  imar.  Nnnlio,  notifico,  as.  [  Advertir, 
aconsellar.  Avisar.  Moneo,  es. 

AVISAT,  DA.  p.  p.  Avisado.  Monitns.  J  adj.  Prn- 
dent,  discret.  Advertido,   avisado.  Gantns,  solers. 

UN  AVISAT  VAL  PRR  DOS.  ref.  Denota  lo  convenient 
qne  es  estar  enterat  de  algana  cosa  abans  de  em- 
péndrerla.  Hombre  prevenido  vale  por  dos.  Castillo 
aptrcebido  no  es  decebido.  Tela  minns  ferinnt,  qme 
pra)videntar. 

AVISO.  m.  ant.  atalata.  Espia.  Amzor.  Speca- 
lator.  II  ulls. 

AVISPAR.  V.  a.  Avivar  à  algú.  Despertar,  despa- 
vilar.  Alacriorem,  vigilantem  facere.  ||  plomar,  t. 
També  s   usa  com  recíprocb.  ||  fam.  pegar. 

AVISPAT,DA.adj.  y 

AVIST,  A.  adj.  ant.  Sagàs,  viu.  Despierto,  am^ 
padn.  Acutus. 

AVISTAMENT.  m.  BNTRBVISTA. 

AVISTAR.  V.  a.  Arribar  ab  la  vista  k  alguna 
part.  Avistar.  Gonspicor,  aris. 

AVIST ARSE.  v.  r.  Yéurerse  una  persona  ab  altra 
pera  tractar  algun  assumpte.  Avistarse.  Gonvenio,  is. 

AVISTAT,  DA.  p.  p.  Avistado,  Animadversus. 

AVrrUALLAR.  V.  a.  ant.  mil.  Provebir  de  viu* 
rers.  Avituallar,  proveer  de  vituallas.  Gibaria  com- 
pararé. 

AVnUALLAT,  DA.  p.  p.  Arituallado.  Gibariis 
instructus. 

AVIVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  aviva.  Avivador.  Sti- 
mulator,  is.  ||  Paper  ab  forats  que's  posa  sobre  la 
llavor  de  la  seda  pera  que  puje  1  cnquet  que  s' 
aviva.  Avivador.  Multíforís  sustinendis  bombicibus 
papyrus. 

AVIVAR.  V.  a.  Donar  vida.  ^rtrnr.  Excito,  as,  ac- 
cendo,  is.  ||  met.  Excitar.  Avivar,  agtizar.  Excito,  as. 

AVIVARSE.  v.  r.  Rébrer  vida.  Vinficarse,  avi- 
varse.  Yivesco,  is. 

AVIVAT,  DA.  p.  p.  Avivado.  Excitatus. 

AVO.  m.  arit.  Veu  que  expressa  'Is  trencats  de 
una  quantitat.  Avo.  Monadis  pars. 

AVOL.  adj.  ant.  vil,  dolent.  P  m.  tros. 

AVONGLE.  m.  oncle,  [j  sobre  avonclb.  ant.  On- 
cle en  segon  grau. 

AVORRIR.  V.  a.  ant.  aborrir. 

AVUGASTA.  f.  y 

AVUTARDA.  f.  Aucell  de  pam  y  mitj  de  llarch 
roig  ab  clapas  negras,  lo  coll  prim  y  llarch,  las 
alas  petitas  ab  algunas  plomas  blancas  y  las  demés 
negras.  Avutardo.  Tarda  avis. 

AVUTARDAT,  DA.  adj.  Semblant  a  la  avutar- 
da.  Avutardado.  Avi  tarda;  símilis. 

AVUY.  adv.  t.  Hoy.  Hodie. 

AvüT  EN  DIA.  m.  adv.  En  lo  temps  present.  Hoy  en 
dia.  Naoc. 


168 


AYG 


DICCIONARI 


ÀT6 


I8TAB  iTGUi  FINS  i  COLL.  fr.  met.  Trobarse  eo  graó 
apreto  ó  perill.  Estar  el  agua  ó  eon  el  agua  d  la  boca, 
ó  kasta  la  garganta ;  tener  la  soga  d  la  garganta.  la 
8I1IIIID0  disci-imloe  versari. 

ESTAJí  ENTas  DOS  ATGDAS.  ff.  met.  Estar  en  dobte* 
M$tar  entre  do$  aguoi  ó  perpkjo.  Aaimo  floctoarei 
animo  peodere. 

FÉR  ÀTGui  LA  BMBiRGAaó.  ff.  Eotrar  la  aygaa  per 
las  jaotas  de  la  naa.  Hacer  agua,  Navim  aqaam  ac- 
cipere. 

rÉA  atguà  ó  àtguadà.  fr.  Fér  provisió  de  aygoa  en 
las  embarcacions.  Hactr  aguada,  Aqnor,  aris. 

FÉE  ATGUAS.  fr.  met.  ANAE  AL  BAIX.  D  Gonfóndrerso, 
no  trobar  eixida  en  algana  dificultat.  Perderpié.  to- 
catio,  is.  II  met.  espantabse. 

rÉB  LA  AYGUA  TOTA  GLÀBA.  fr.  fam.  TrabaUar  en  va. 
Trabajar  en  vana,  cojer  agua  en  eesto  ó  en  hamero, 
Arare  littas ;  operam  ladere. 

FÉB  VENIB  LA  ATGUA  k  LA  BOCA.  fr.  met.  Fér  vonir 
gran  desitgde  algnoa  cosa.  Bacerse  la  boca  una  agua, 
Alicnjus  rei  capíditate  vehementins  accendi. 

FÓNOBEBSB  COM  LA  SAL  T  l'  ATGUA.  fr.  Parlant  dels 
béns  y  riqaesas  dissíparse  ab  pocb  temps.  Haeerse 
ial  y  agua.  Bona  abire,  dissiparí. 

GUAifTAB  LAS  ATGDAS.  fr.  nàut.  Adclantarso  nnas 
embarcacions  à  altras.  Ganar  Uu  aguas,  Navim  navi 
antecedere. 

GUJLbDAT  Dl  ATGUA  QUE  NO  GOBBB  T  DE  GAT  QUE  NO 

inoLA.  ref.  Denota  qae  las  personas  de  geni  pacfficb, 
quant  s'  enfadan  són  mès  temibles.  Del  agua  mansa 
ms  ükre  Dios,  que  de  la  reda  me  guardaré  yo;  gudr^ 
date  del  agua  mansa,  Gave  tibi  à  cane  mato  et  aqaa 
•íiente. 

LAS  suAs  ATGUAS  SÓN  BAixAS.  fr.  Trobarse  redahit 
en  algan  apreto.  Verse  en  las  hastas  del  toro:  tener 
mal  pkito,  ter  el  pleito  mal  parado.  Rei  pericolam 
ant  detrimeotam  agooscere. 

LLEVAR  ATGUA.  loC.  BOt.  FÉB  iTGUA,  ó  ATGUADA. 
MAL  AGUANTADA  ATGUA  QUE  BBBEU.  lOC.  DCOOla  qUO 

algú  no  es  bo  pera  res.  Que  Idstima  de  pon  habiendo 
eébadal  Yel  qaam  potat  aoo  est  digaas  aqaa.  jj  Re- 
prèn al  dropo  ó  peresós.  Beniego  de  bèstia  que  en  t'n- 
«temo  tiene  siesta,  Pigros  aversor. 

NO  DIGAS  DE  AQUESTA  ATGUA  NO  BEUBÉ  PBB  TÉUOLA 

QUE  SIA.  ref.  Denota  qae  ningú  està  llibre  de  qae  li 
aaccehesca  lo  qae  à  altre.  Nadie  diga  de  esta  agua  no 
htòeré,  Homo  sam ;  bamani  nibil  à  me  alienampato. 

NO  PODEBSEN  TBÍUBEB  LA  ATGUA  CLABA  ó  NETA.  fr. 

met.  No  poder  averigaar  enterament  algana  cosa. 
JW9  poder  sacar  en  limpio  ó  en  claro^  ó  no  poder  sustan- 
tiar,  Certiorem  fíeri  non  poste. 

NO  GUANTAB  LAGÚ  LA   ATGUA  QUE   BEU.    lOC.  QaC  à 

mès  del  sentit  recte  denota  sèr  mòlt  pocb  pagat  lo 
traball.  No  ganar  alguna  el  agua  que  bebè.  Cam  pla- 
rímam  laboravimus,  eodem  in  stata  sumas. 

NO  TBOBAB  ATGUA  EN  LA  MAB.  fr.  No  tcnir  babilitat 
pera  trobar  ó  lograr  lo  mès  fàcil.  No  hallar  agua  en  la 
wiar.  In  magna  reram  copia  indigére. 

FAaftüiÀiHà.  ca*. fm.  496 i'.mtjDiiptp^  tren- 


ca algana  cosa.  A  Dios:  oruca  le  dió.  Yale,    evanaít. 

PASSAB  PBB  ATGUA.  fr.  Rentar  llengerament  algana 
cosa.  Bacer  de  agua  ó  del  agua  alguna  cosa.  Prima 
aqnaablaere.  ||  esbandib.  Q  fr.  met.  fam.  Fér  algana 
cosa  depressa  y  malament.  Bacer  algo  de  prisa  y 
atropelladamente.  Raplim  aliqaid  agere. 

PÉNDREB  LAS  ATGUAS.  fr.  Péndrcr  las  aygaas  medi- 
cinals. Tomar  las  aguas.  Aqaas  salatiferas  potare. 

PÉNDBEB  LA  ATGUA  DE  LLUNT  ó  MOLT  ALTA.  fr.  mct. 

fam.  Comensar  la  relació  de  algana  cosa  per  las  prí- 
meras  círcanstÀncias.  Tomar  de  atrds  el  agua.  Rem 
altias  repetere. 

FOBTAB  ATGUA  AL  MAB.  fr.  mot.  Yoler  ensenyar  à 
qui  sab  mès.  Los  nedos  ensenan  d  los  sabios.  Miner- 
vam  sos  docet.  ||  fr.  met.  féb  gabitat  al  diable. 

POBTAB  Ó  FÉB  ANAB  LA  ATGUA  i  SÒN  MOLÍ.    fr.    mCU 

Qoe's  dia  del  qae  sols  mira  1  sèa  profit.  Llei>ar  e^ 
agua  d  su  molino.  Sibi  tantam  consulere. 

POSAB  ATGUA  AL  VI.  fr.  Mcrar,  aguar^  bautizar  el 
wio,  Aqaa  vinam  dilaere. 

QUI  ATGUA  ATURA  BLAT  MESUBA.  Tcf.  Énscnya  que 
convé  víarer  ab  economia  pera  conservar  la  decèn- 
cia. Quien  endurà,  Caballero  va  en  buena  mula.  Sit 
modus  argento  cupienti  vivere  digne. 

qui's  nega  no   MIBA  ab  QUCCA    ATGUA,  Ó  NO   SAB  DE 

q^ína  ATGUA  BEU.  loc.  ab  qac  's  dóna  à  enténdrer 
que  moltas  vegadas  per  desliínrarse  del  mal  present 
se'n  desitja  altre  de  major.  Sdcame  de  aquíy  degMéHa" 
me  aUi.  Erípe  me  ex  prsssenti  malo,  qoantamvis 
posteà  me  eneces. 

TIBAB  ATGUA  EN  LO  GAP.  fr.  BATtüAB. 

SEMBU  que  no  es  PBB  ATGUA  BNTEBBOLIB.  lOC.  Qiet. 

Denota  qae  algú  aparentant  sensillesa,  encobreix  la 
malícia  qae  no  era  de  pensar.  Pareee  que  no  ^(Mròta 
el  agua.  Halitiam  simnlat. 

SENS  DIB  ATGUA  vi.  fr.  mct.  fam.  qne's  dia  quant 
algú  ocasiona  algan  dany  ó  pesar  sens  prevenció. 
Sin  dedr  agua  va.  Hospite  insalatato,  ex  abrapto . 

síb  ATGUA  ALGUNA  COSA.  fr.  mct.  Sér  de  poca  sabs- 
tàncía,  de  ningan  valor  ó  apreci.  Ser  de  agua  y  lana, 
Nallias  momenti  rem  esse. 

sÉB  MÒscuB  QUE  L•L  ATGUA.  fr.  Pondcra  lo  sama- 
ment  clar  qae  es  lo  qae's  dia  ó  explica.  Ser  una  cosa 
(on  ó  mas  clara  que  el  agua,  soí^  etc.  Lace  meridiana 
clarias. 

TiBAB  ATGUA  k  LA  CABA.  fr.  Tirar  à  la  cara  de  algú 
pera  ferlo  retornar  de  algana  basca.  Echar  agua  en 
el  rostro.  Aqaalam  soffandere. 

TIBAB  ATGUA  AL  MAB.  fr.  met.  Donar  à  qai  tè  mòlt. 
Echar  agua  en  el  mar ;  llevar  Imi  al  monte,  Aqaam 
mari  addere. 

TOBNABSE  ATGUA  POLL.  fr.  mct.  Frostrarsc  las  espe- 
ransas  de  algú.  Salir  huero,  hacerse,  quedarse  alpiste^ 
volverse  agua  de  cerrajas^  volverse  el  sueno  del  perro, 
Spe  deladi. 

TBENCAB  LAS  ATGUAS.  fr.  EvacaBT  las  donas  pre- 
nyil•llas  Y  bnmorqae  circabeix  al  feto,  senyal  pròxim 
del  part.  Bomper  las  aguas  6  la  sangre.  Humoremi 
çqí  ptrtom  praxinè  idaaae  signiflctt»  eviooare. 


AYG 


CATALÀ. 


AYR 


169 


ATGUACUTT.  m.  Certa  pasta  forta,  transpa- 
rent y  apegalosa  qne's  fa  cohent  las  extremítals  de 
las  pells;  serveix  pera  pegar  mòlt  fort  algana  cosa. 
Coki.  Glutinam,  i,  gluten,  inis. 

AYGUABA.  f.  àtguàt.  ||  pint.  Lo  color  líquit 
preparat  ab  aygna  de  goma  pera  pintar  al  tremp. 
Aguada,  aguazo.  Aqoa  leviter  sabactus  color.  ||  pi. 

ter.  BXSITGCAS. 

DOXÀE  LIS  ATGUAJ)AS.  fr.  Entre  mestres  de  casas 
doear  la  última  ma  ó  bninyir  ab  an  drap  mullat  lo 
Uanqimig.  Lavar.  Gypso  parietes  poliré. 

ATGUADERy  A.  m.  y  f.  Qui  no  beu  vi.  Aguado, 
úhUmio.  Abstemius,  ii.  ||  Mestre  ó  guardià  de  fonts. 
FmUanero,  agnamn,  maestro  de  aguas.  Hidranlicns,  i, 
aquariaSjü.  0  Qui  tragina  aygna.  Aguador,  Aquator, 
is.  I  Qui  ven  aygua.  Botillero.  Gelídarum  venditor. 
I  Ud  dels  signes  celestes.  Aemrio.  Aquaríus,  ii.  |I 
ter.  Qui  cuyda  de  dístríbuhír  las  ayguas  pera  regar. 
Aeeqaiero,  y  cahectquia.  pr.  Ar.  Qui  aquae  irrigaae 
dividend»  praeest. 

ATGUADEmA.  f.  Criada  pera  portar  aygua. 
Moza  de  eantaro.  Serva  aqnam  ad  exportandam. 
AYCSUADUIT.  m.  ant.  aqübdccto. 
AYGUAFORT.  m.  V  àcit  de  nitre  tant  actiu 
que  disol  la  plata  y  altres  metalls.  Acido  nürico, 
agua  fuirte,  espiritu  del  nt(ro,  dcido  niíroso,  defíogis- 
úcado,  úàdo  azótico,  Acidum  nitricum,  nitrosnl- 
phuriciim,  i,  aqna  fortis. 

AT6UALEIX08.  m.  pi.  Las  llenyas  que'ls  rius 
y  mar  portan  per  inundacions  y  altrament.  Ah- 
rúm.  Allnvies. 

ATGUALERA.  f.  ter.  rosada. 
ATGUALIR.  V.  a.  Mesclar  aygua  ab  altra  cosa. 
i^iuir,  merar.  Aquà  miscere. 

AYGUALITyDA.  p.  p.  ant.  Aguado,  merado. 
Aquà  commíxtus. 

AYGUAMANS.  La  que  serveix  pera  rentar  las 
mans.  Aguamanos,  Lavandis  manibus  aqna.  |]  ren- 

TAHARS. 

ATGUAMEL.  f.  La  que  està  mesclada  ab  una 
porció  de  mel,  de  modo  que  no  quede  espessa. 
Agnamiel.  Melle  mulsa  aqna. 

AYGUAMOLL.  m.  Paratge  tant  abundant  de 
aygna  qne  ab  dificultat  se  pót  traballar.  Aguazal, 
Mndosns  locn9. 

AYGUAR.  v.  a.  atgualir.  ||  met.  Frustrar  las 
esperansas.  Aguar.  Gandia  perturbare.  ||  posar  AtoUA 

AL  Yl. 

ATGUARDENT.  m.  Licor  clar  com  la  aygna, 
de  olor  y  sabor  agradables;  se  trau  per  destil•lació 
de  toda  substància  vinosa  y  s' inflama  al  focb. 
Agvardiente.  Yit»  aqna. 

ATGüARDSNT  RBFiNAT.  Lo  primer  y  mès  fort  qne's 
tran  de  cada  cnyta.  Aguardiente  de  cabeza,  Purior 
aquas  vits  parts. 

AYGUARDENTER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  ó  ven 
aygoardent.  Aguardentero.  Aquae  vitse  venditor  vel 
fobricator. 

ATGUABDENTERIA.  f.  Botiga  ahont  se  ven 

TOMO  I. 


ayguardent  per  menor.  Aguar denteria.  Aqun  vi  tai 
taberna. 
AYGUAROL.  m.  ayguamoll. 
AYGUARRÀS.  m.  Oli  de  tremenlina.  Aguarrds. 
Purior  terebinthiníe  resinae  pars. 

AYGUARSE.  V.  r.  Ümplirse  de  aygna  algnn 
terreno.  Aguarse.  Aquis  opplerl. 

AYGUAT,  DA.  p.  p.  AgjioL•,  Aqnatus.  ][  m.  La 
vinguda  impetuosa  de  aygua.  Aguacero,  ckaparroiif 
turbian,  golpe,  Nimbus,  i,  aquatio,  nis. 

AYGÜERA.  f.  Pica  pera  fregar  los  plats,  eto. 
Pregadero,  fregador.  Lavacrum,  i.  |]  rentamans. 

AYGÜ£TA.  f.  d.  Aguilà,  Aqunla,  ae.  ||  met. 
Licor  que  no  lè  forsa.  Aguachirle.  Inferior  líquor. 

AYGUÓ8,  A.  adj.  Abundant  ó  que  participa  de 
la  qualitat  del  aygua.  Acuoso,  Aquosus. 

AYGUOSITAT.  f.  Qualitat  de  lo  que  abunda  en 
aygua.  Acuosidad.  AquaB  humiditas. 
AYL.  m.  ant.  all. 
AYLÉ,  NA.  adj.  ant.  aoé. 
AYLÍ.  adv.  m.  ant.  allí. 
AYLÓ.  prou.  ant.  allò. 
AYLOR.  adv.  t.  ant.  llavoras,  llavors. 
AYMIA.  loc.  ant.  Querida,  senora  mia,  vida  mia» 
Mellilla,  üò.  H  CONCUBINA. 
AYNA.  f.  ant.  etna. 

AYO,  A.  m.  y  f.  Qui  cuyda  de  la  educació  de 
algun  príncep  ó  gran  senyor.  Ayo,  Pappas,  m^  peo- 
dagogus,  i.  II  ant.  didot. 
AYOU.  m.  ter.  alioli. 

AYONOLAR.  V.  U.  ter.  AGBNOLURSB. 

AYOZ.  ant.  nàut.  Crit  ó  cant  dels  mariners  peia 
executar  à  compàs  lo  traball  de  aixecar  algun  gros 
pes.  [|  OHIO. 

AYR.  adv.  ter.  ahí. 

AYRÀ8.  m.  anm.  de  ayre.  Airazo,  airon.  Yeotns 
impetuosus. 

AYRE.  m.  Flúido  elàsticb  y  transparent  q«e 
umple  ó  constituheix  lo  que  dihém  atmosfera.  Aire. 
Aèr,  eris.  ||  vent.  j]  met.  Primor,  gràoia  y  perfeccié 
en  fér  las  cosas.  Aire.  Lepos,  oris.  ||  Garbo,  brio, 
gentilesa,  itre,  garbo,  gallardia.  Elegantia,  »,  v^ 
nustas  atis.  ||  mús.  Lo  temps  y  moviment,  qnanl  se 
canta  ó  toca.  Atre.  In  musica  modorum  mensora» 

ATRE  AGANALAT.  Lo  que  passa  per  algun  pd^ratge 
estret.  Aire  colado,  encallejonado^  acanalado.  P(^ 
arcta  transiens  aér. 

AL  BELL  ATRB.  loc.  aut.  A  flacer,  con  eomodidad. 
Placidò. 

ATRB  POPULAR.  AURA  ó  FAMA  POPULAR. 

ATRB  QUE  TALLA.  exp.  Ayre  mòlt  fret.  Ayre  que 
corta,  Liquidus  aér. 

ATRB  VITAL.  Lo  que  serveix  per  la  respiració,  itrif 
vital.  Vitalis  aér. 

ATREs  NATIUS.  Los  del  lloch  ó  país  de  que  nn  ea 
fill  ó  en  que  s'  ha  criat.  Aires  nalivos.  Cognata  aura. 

AB  ATRE.  m.  adv.  fam.  Ab  lleugeresa.  Con  aire. 
Expeditè. 

AGAFAR  AL  ATRB.  fr.  met.  iOAFAR  AL  VOL. 


S3 


no  AYR  DICCIONARI 

ASSOTAR  l'ayrb.  íf.  Traballar  en  va.  Echar  lanzas 
en  el  mar.  Aérem  verberare. 

CRÉURER  EN  l'  atrb.  ff.  Créurer  ab  mòlt  poch  fo- 
nament. Creerse  del  aire.  Rnmoribns  credere. 

DB  BON  Ó  MAL  AlRB.  lOC.  met.  OE  BON  Ó  MAL  HOMOR. 

ESTAR  Bif  l'  atrb.  ff.  No  havérse  resolt,  y  també 
estar  sens  acomodo,  servir  interinament.  Estar  en 
el  aire.  Alibi  pendere. 

pÉR  por  l'  atrb.  fr.  Tenir  por  de  qualsevol  cosa. 
Temerse  del  aire.  Ex  minimo  metuere. 

GUARDAR  los  atres.  fr.  Segoir  lo  geni  de  algú. 
Guardarle  d  alguno  el  aire,  ó  llevarle  d  alguno  el  aire. 
Ad  alicujas  arbitrium  sese  accommodare. 

l'  atrb  l'  open.  fr.  Se  diu  del  qui  es  mòlt  deli- 
cat. Ofenderee  del  aire.  Minima  quaequae  aBgrè  ferre . 

MUDAR  DB  atrb.  fr.  Que's  dia  del  que  s'  ha  posat 
malalt  en  alguna  part,  y  passa  à  altra  à  véurer  si 
li  probarà.  Mudar  aires  ó  de  airet.  Yaletudinis  causa 
coelum  mutare. 

müoarsb  'ls  atres.  fr.  met.  Mudarse  la  fortuna. 
Mudarse  el  aire.  Adversa  uti  fortunft. 

Mopi  UN  ALÉ  DB  ATRB.  fr.  DenotR  que  fà  mòlta  cal- 
ma. So  hace  ó  no  corre  un  pelo  de  aire.  Aura  doq  fiat. 

PARAR  l'  ATRB.  fr.  Calmoru,  wosegarse^  echane  el 
ake,  Yentum  sedarí. 

PARLAR  DEL  ATRB.  fr.  Dcuota  qiie  la  execució,  ó 
intel-ligéncia  de  alguna  cosa  es  quasi  impossible. 
Mtlar  de  la  mar,  pensar  en  lo  eseusado.  Difficilia  vel 
impossibilia  tentare. 

PARLAR  BN  l'  ATRB.  fp.  fam.  Parlar  sèos  fonament. 
Hablar  al  aire.  Temeré  loqui. 

PASSAR  ATBB.  fr.  Fóf  aypo  fresch.  Córrer  6  posar 
«íre.  Fio,  as. 

VIURBR  DIL  ATRI  DBL  CEL.  fr.  PASSAR  DBL  ATRB. 
PASSAR   Ó    ILIMBNTARSB   DBL   ATRB.   fp.    Confiar  ab 

vanas  esperansas.  Sustentarsey  manteneru,  alimenlarse 
dil  ake.  Inani  spe  aut  blanditiis  animum  pascer.  0 
Menjar  mòlt  poch.  Sustentarse^  aUmentarse  del  aire. 
Tenui  cibe  uti. 

PÉNDRER  l'  atrb.  fr.  Posarso  en  un  Uoch  ahont 
toca  r  ayre.  Tomar  el  aire.  Anram  captaré. 

pÉNDRBi  L08  ATRBS.  fp.  Estar  CU  alguu  paratge  ab 
V  objecte  de  recobrar  la  salut  per  la  mudansa  de 
elima,  aliments,  etc.  Tomar  aires.  Alterius  coeli  va- 
letudinís  causa  auram  captaré. 

POBTAE  BH  l'  ATiB.  fp.  Portar  alguna  cosa  sens 
que  toque  à  terra.  Üevar  en  el  aire^  en  peso,  en  tM>- 
landas.  Sustioeo,  es. 


AZÜ 

QUEDARSE  EN  L*  ATRB.  ff.  Quedorse  un  assumpto 
sens  determinar,  no  acabar  lo  comensal,  parar  la 
execució  de  alguna  cosa.  QueL•r  en  el  aire,  pararse. 
Alíbi  pendére. 

TENIR  l'  ATRB   DB  ALGÚ.  fr.  RBTIRARSB.  7. 

AYREJAR.  V.  a.  Posar  algnna  cosa  al  ayre. 
Airear.  Aura)  exponere. 

AYREJAR8E.  V.  r.  Péndrer  lo  ayre.  Airearse. 
Auram  captaré. 

AYREJAT,  DA.  p.  p.  Aireado.  kurx  expositus. 

AYREJÓS,  A.  adj.  Lloch  descubert,  llibre  de 
boyras,  bravadas,  etc.  Desavahado,  airosa.  Locns  à 
vaporibus  lliber. 

AYHET.  m.  d.  Aireeico,  airecilío,  airecito.  Aura,  x. 

AYROLA.  f.  ant.  era. 

AYRÓ8,  A.  adj.  Dit  del  temps.  Airoso,  ventosa. 
Yentosa  tempestas.  |  Lo  lloch  en  que  fà  mòlt  ayre. 
Airoso ,  ventosa.  Yentosus.  ||  met.  Garbós ,  briós. 
Airosa.  Elegans,  tis. 

AYR08AMENT.  adv.  m.  Ab  garbo  y  gallardia. 
Airosamente,  gentilmente.  Yenustè,  eleganter. 

AY8I.  adv.  m.  ant.  així. 

AYTAL.  adj.  ant.  tal.  ||  adv.  ant  com.  0  Jo,  fula- 
no.  Ya.  Ego. 

ATTAMBÉ.  conj.  ant.  Tambien.  Etiam. 

AYTANT.  adj.  TANT.  ||  ant.  altrbtant.  ||  adv.  t. 
Fins  à  tant.  Hasta  tanta.  Donec,  usque  dum. 

EN  attant.  m.  adv.  ant.  No  obstant.  Sin  embargo, 
no  obstante.  Nihilominus,  tamen. 

ATTANTBENT.  adv.  ant.  tambí. 

AYZELL.  pron.  demonstratiu.  aquell. 


A2. 


AZ.  int.  ant.  a. 

AZABARA.  ant.  adzabarí. 

AZAFATA.  f.  ant.  sapata.  ||  Criada  de  la  reyna 
que  li  serveix  los  vestits  y  alhajas  que  s*  ha  de  po- 
sar, y  'Is  recull  qaant  se  despulla.  Azafata.  Nobilis 
matrona  regina^  cubicularia. 

AZAFÉTIDA.  f.  ASAPÉTIDA. 

AZANYA.  f.  ant.  ASfiAifTA. 

AZERGOL.  m.  MINI. 

AZÓ.  adv.  demonstratiu.  ant.  assó. 

AlOR.  m.  ant.  astor. 

AZUL.  adj.  y 

AZUR.  adj.  ant.  balu. 


«»>^»^>^»M»^^^^^^<»w*«.<^^^A«'ir» 


MB 


CàTALÀ. 


»l«IIWW^i»rwj»^»»«^^»<»^MMS»»<M»»»<MWM^V»<VS<MV****'^^«»^< 


BA»  191 


ff^à^^^^ 


looa  lletra  dominical  y  de  mòlts  abecedaris, 
BOBSooant,  oona  del  etiópioh,  vigéssimadel 
u  Los  aDÜchs  llatins  li  donavan  lo  valor  de 
í  ona  ralleta  8000;  però  si  la  rallela  's  po- 

tOO.  Entre  'Is  hebreus  y  grechs  valia  t. 
ibel  qnímich  senyala  '1  mercuri.  En  mòltas 
senyalava  las  épocas.  Ab  la  lletra  pròxima 

divisa  de  afovorit  ó  primer  ministre.  En 
n  y  abans  de  algun  nom  propi  significa 
/De.  Abreviatura  usada  comunment  en  los 
els  comerciants  que  significa  Bitllet,  de  B. 
il  dels  edictes  romans  «Bonum  factum.» 
irí.  B.  D.  y  A.  B.  «Ab  eadem  noo  eadem 
te.»  Un  adulador. 

BA. 

it  pera  expresar  algun  enfado,  ó  per 

ilgnna  cosa,  y  pera  excitar  6  contenir,  com: 

anar,  ba  tu  ho  vols,  que  sia  així.  Yaya  ó 

Ymfa,  vaya,  ta,  Eja. 

.  B.  ídol  dels  assiris,  dels  fenicis  y  algun 
Is  jnheus.  Boa/.  Baalindecl. 
ITA.  m.  Qui  adorava  à  Baal.  BaaUia,  Baa- 


r.  n.  p.  Nemrod,  dit  així  per  haver 
$ran  astrónomo.  BaaUemtn.  Beelzebub. 
ITAa  m.  Qui  segueix  la  doctrina  de  Baa- 
tge  del  principi  del  sígle  IX  que  formà  una 
tícolar  de  maoiqueus.  Baanila,  Baanita,  n. 
•  f.  Humor  que  flnheix  espontàneament  de 
Baka.  Deflaa  saliva.  |  Humor  viscós  que 
M  los  caragols  y  altres  insectes.  Baha^  òa- 
tXQ.  Sputum  tenax,  saliva  deflaa.  ||  La  se- 
Mf  capolls  embolicats  y  la  mateixa  cami- 
loU.  Cadarzo,  Sericum  rude.  ||  m.met.Ho- 
Itao.  Boto.  Baba, ». 

Là  BABA  i  ALGÚ.  fr.  mct.  Admirarso  algú, 
i  gran  gust  lo  que  diu  ó  fà  la  persona  de 


sòn  afecte.  CaémU  dwMÏa  baba,  eiter  eo»  la  hooa 
alnerta,  Snspensa  ora  tenere. 

TEif IB  HAU  BABA.  fr.  mot.  Sèr  murmorador.  n- 
ner  lengwi  4e  «seorpion.  Maledicum  esse. 

BABADEBO.  m;  TroB  de  tela  que's  posa  al  pit 
de  las  criaturas  per  esriosiut  quant  menjan.  Bàbth- 
dar,  babadero,puhero.  Salivaríom,  ii.  |  Lleneu  de 
roba  que's  posan  en  los  extrems  dels  vestits  pera 
refors.  BtMiro,  Tenis  vestium  oris  interins  assQt». 

BABALÀ,  (i  LA)  m.  adv.  Ab  poch  coydado,  sèas 
mirament.  Afiieifta  talla.  Perfunctoríè,  obiter. 

BABAIXAS.  f.  pi.  Lo  que  queda  en  lo  plat  des- 
près de  haver  menjat.  Bioatnoè^.  Residu»,  relí- 
quisB,  arum,  sordes,  ium.  ||  Los  rosegalls  que  deixa 
\  bestiar  en  la  menjadora.  GraM^(mes,rizmy  jn^ím». 
Paleae  pugramenta,  excretum,  i. 

BABAHENT.  m.  Acció  de  babejar.  Bakeo.  Bali- 
V8B  emissió. 

BABAB.  V.  a.  BABBJAB. 

BÀBABA.  f.  ant.  Espècie  de  cotxe  prolongat. 
Bdbara.  Essedum  babarium. 

BABABOTA8.  (fAí)  fr.  Baeer  nm0ca$.  Illndo>  is. 

BABA8ALL.  m.  babadbbo. 

BABA88A.  f.  baba. 

BABAU.  adj.  Qui  per  qualsevol  cosa  's  queda 
abobat.  Baman,  babieca.  Stnltus,  stolidus. 

QüEDAB  fir  üic  BABAU.  fr.  Qucdarso  encantat  en 
qualsevol  cosa.  Quedar  heeho  tm  bauxan,  quidarn  d€ 
una  fkza  6  hecho  ma  pieza.  Stupidum,  hebetem, 
vecordem  remanere. 

BABEIO.  m.  L'  acte  de  babejar.  Babeo,  Flnentis 
salí  ve  emissió. 

BABEJAE.  V.  n.  Despedir  de  sí  la  baba.  Balear. 
Salivo,  as,  salivam  emittere.  |  Umplir  de  babas. 
Babosear,  Saliva  defioa  inquinare,  inficere.  0  met. 

CiUBER  LA  BABA. 

BABEJATi  DA.  p.  p.  Babeado,  babaseado,  I^ 
flua  saliva  fsedatus. 

BABEIm  f.  Confusió,  eludint  à  la  torre  de  Babel. 
Babel,  bàbilma.  Confusió,  nis. 


172 


BAG 


DIGCIONAIU 


MG 


BABEflÍA.  f.  Pessa  de  la  armadora  antigna  qae 
cabria  la  boca  y  la  barba.  Bahera.  Baccula,  ae. 

BABIA.  f.  Espècie  de  estúpides,  distracció  ó 
enagenació.  S'  asa  ab  lo  verb  bstai.  Bahia,  Mentis 
avocatio. 

BABIEGA.  m.  Ximple,  toix.  Bahieeaf  desvaido. 
Stolidas,  i,  stips,  ipis,  bardas,  i.  Q  Nom  de  nn  caball 
del  Cid.  Bàbieea.  Babieca,  sb. 

BABILLA.  f.  Pell  prima  que  aneix  la  illada  de  la 
cabaliería  ab  la  coixa.  Balnlla,  Pellicola,  aB. 

BABILONÉ8,  A.  adj.  y 

BABILOm,  A.  adj.  Natoral  de  Babilónia,  ciutat 
de  Sirià.  Babilonio.  Babylonios,  babylonieosis. 

BABILÓNIA.  f.  met.  Gonfosió.  BahUonia,  òoML 
GoDÍosio,  nis. 

BABILÓNIGH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  Babílénia. 
^aòí^to.  Babilonicos. 

BABOR.  m.  nàot.  Lo  costat  que  ve  à  la  ma  es- 
qoerra  del  qui  estant  à  popa  mira  à  proa.  Bàbor, 
Sinistrom  lalos. 

BABÓSy  A.  adj.  Qoi  despedeíx mòlta  baba.  Babo^ 
to.  Salivarioa. 

BABOSA.  f.  Cert  peix  de  mar  qoe  tè  la  esquena 
negrenca  ab  vàrias  clapas,  dit  «ixf  perqoe  despedeix 
■iMtas  babaa.  Baho§a.  Sativarii»  •. 

BABOTA.  m.  aABiBCà. 

BABOTADA^f.  Tonteria,  bestiesa,  bobada.  ^- 
heria,  hadomeria.  loeptia,  m,  absordom,  i.  D  patba- 

HTÀ,  FALÓtMlà. 

BABOYÀ8,  SA.  adj.  aom.  Toitàs.  Bohtm,  hobazo. 
StnUissimos.  ||  tàiou. 

BABUTXA.  f.  Sabata  de  noia  màii  prima.  Zopoli- 
Ua.  Símplex  cakeolqs. 

BACUmA.  /.  aot.  ^latarada,  caygoda.  BatMO- 
zo,  haquetazo.  Yiolentos  corporis  lapsn». 

B^ir-AKi^i^-  m.  ant.  Jove  eaballerqoe  bavia  fét 
sas  primeras  armasperoqoe  no  podia  posar  en  cam- 
panya cert  número  de  soldais,  y  per  analogia 
8*apUeà  desprès  al  estudiant  qoe  bavia  rebot  lo  pri- 
mer graó  en  sa  respectiva  focoltat.  ||  bachillu. 
Boòldlkr.  Bacbalao  reos. 

BACALLÀ,  m.  Abadejo,  espècie  de  peix  de  dos  à 
tres  peus  de  llarcb,  pardo  clar,  qoe's  pesca  ab 
abooidància,  especialment  en  lo  banchde  Terranova, 
de  abont  desprès  de  salat  y  secb  s' abasteíx  qoasi  à 
tota  la  Eoropa.  En  lo  còrners  se'n  coneixen  vàrias 
espècies.  Baealao,  abadejo,  merha^y  truchuela.  Onis- 
cos,  i,  morbua,  ad.  D  met.  Persona  flaca.  Bacalao, 
Macilentos,  i. 

SBMBUB  CN  BACiLil.  fr.  mct.  Estar  mòlt  flach, 
sech.  Estar  como  un  naipe  óhecho  una  pavesa.  Nimis 
gracilem  esse. 

BAGAliAL•  m.  Llocb  aboot  las  bacants,  oferian 
sacrificis  al  Dèo  Bacó.  Baeanal.  Baccbanal,  alis.  I 
Festa,  disolocíó,  borratxera  de  las  bacants.  Baeanal. 
Baccbalio,  nis.  ||  adj.  Pertanyent  à  Bacó  y  à  sas  fes- 
tas.  Baeanal.  Baccbios,  bacchanalis.  1  f.  pi.  Festas 
al  Dèo  Bacó  en  qoe  'ú  gentils  s*  eotregavan  é  la 


borratxera  y  disoloció.  Baeanales.  Bacchanalia,  iom, 
orgia,  dionisia,  aram. 

BAGANT  Ó  BAGANTA.  f.  Sacerdotissa  de  Ba- 
có. Baeante.  Menas  adis. 

BÀGARA.  f.  Herba  olorosa  de  la  qual  los  aaticbs 
feyan  goirnaldas.  Búcara.  Bacchar,  aris. 

BAGAINA.  (féb  uNÀ)fr.  Trencar  lo  son.  De«r^- 
bezar  el  sueno.  Dormitaré. 

BACH.  m.  ant.  bicadí.  ||  obch.  1. 

BACi.  m.  Gibrelleta  pera  orinar  ó  anar  de  cos. 
Badn.  Lasanom,  i,  scapbiam,  ií.  ||  ant.  bacini. 

SBBviB  DBLS  BACiNS.  loc.  ant.  Scrvir  ó  donar  ay- 
^ivamans.  Dar  aguamanil,  Aquiminariom  serviré. 

■ÀGIA.  f.  ter.  OABADAL. 

bAgiGA.  f.  Jocb  entre  dos  ó  mès  ab  tres  cartas 
cada  bo,  las  qoals  si  no  arriban  à  nou  punts  se  dia 
bàciga,  y  gaanya;  si  las  tres  són  iguals  se  diu  baci- 
got,  y  gaanya  à  la  bàciga;  y  si  són  totas  tres  de  on 
mateix  coll  se  dia  bacigoti,  y  gaanya  à  la  bàciga  y 
bacigot.  Bddga.  Lodos  bàciga. 

BAGINA.  f.  Plata  regularment  de  metall  pera  de- 
manar caritat.  Bada.  Pelvis,  is.  [|  La  que  osan  loe 
barbers  pera  remullar.  Baeia,  Pelvis  toosoria.  ||  Yas 
cóncavo  pera  rentar  los  pens.  Baciaf  bífírreno.  Pello- 
viom,  ii. 

BAGINADA.  f.  La  inmundícia  tirada  del  bad. 
Badnada.  Sordes  è  lasano  projectie.  0  La  porció  qoe 
cap  eo  un  bacf.  Badnada.  Copiosa  excrementorom 
copia  in  lasano. 

BACDfÀS.  m.  aom.  Gran  hacin.  Hagnom  lasa- 
nom. 

BAGINASSA.  f.  aom.  Gran  ftacia.  Magna  pelvis. 

BAGINER.  m.  Lo  qai  demana  caritat  ab  la  ba- 
cina.  Bacinador.  Eleemosyna)  postulator. 

BAGINET.  m.  dim.  Baemejo.  Parvus  lasanus.  J 
Pessa  de  la  armadura  antígua  que  cnbría  '1  cap  à 
manera  de  casco.  Baeinete.  Cassis,  idis,  galea,  ».  || 
Lo  soldat  qoe  portava  corassa.  Baeinete.  Gatapbarc- 
tatas  miles. 

BAGINETA.  f.  dim.  Badmea^  bacinilla.  Pan'a 
pelvis,  patella,  se. 

BAGO.  m.  Dèa  del  vi  y  de  la  borratxera,  fill  de 
Júpiter  y  Semele,  segons  Homero.  Bacó.  Bacchus,  i. 

BAGÓ.  m.  POBCB. 

SI  VOLS  TBpfia  Ull  MÈS  BO,  MATA  BACÓ.  ref.  que's 
pren  en  sentit  literal.  5t  qvieres  un  mes  bueno  mata 
eerdo.  Bonom  capis  mensem?  porcom  neca. 

BAGONADA.  f.   ter.  pobqubeia.  |]  atsbgallada. 

BAGOnAs.  m.  aom.  porcàs. 

BAGONET.  m.  d.  cotxiniula,  panabola.  P  gobbí. 

BAGONISTA.  m.  Qoi  segoeix  las  opinions  del 
cèlebre  filosop  Joan  Bacon.  Bacomta,  fiaconista,  ae. 

bAgulO.  m.  Bastó,  crossa,  gayato  que  portao 
pera  sostenirse  'Is  dèbils  y  *ls  vells.  Búculo.  Baca- 
los,  i.  n  met.  Amparo,  consol.  Bóculo.  Solatium,  ii. 
levamen,  inis. 

BAGULO  PASTOBAL.  Lb  crossB  dcls  bisbes  com  à  pas- 
tors espirítoals  del  poble  Béenh pastoral.  Episcopo- 
rum  UtuoB. 


BAD  CATAU. 

BADA.  f.  ant.  ESCOLTA,  gentiicellí.  0  Cert  tribat 
6  dret  senyoríal. 

BADADOR,  A.  m.  y  f.  Qai  no  està  atent  en  lo 
que  déa  estar.  Distntido,  Ad  aliena  animnm  díver- 
teos.  C  MiiADoa.  t. 

BADADURA.  f.  ESCLETXA.  J  CtlYELLA  DE  LA  TEEEA. 

BADAFIÓ.  m.  nàat.  Corda  pera  unir  las  bonetas 
ab  las  velas.  Badaza.  Tractoríos  fnniculus. 

BADAL•IT.  m.  ekbadaud. 

BABALL.  m.  La  acció  de  badallar.  Bostezo.  Os- 
eedo,  oscitatio,  nis.  ||  ter.  crivella,  escletxa.  ||  La 
obertara  en  la  punta  de  la  ploma  de  escríurer.  Ben- 
itémn,  raya,  obertura.  Incisió,  nis.  ]  nànt.  La  ober- 
|ara  que's  fa  entre  dos  taulas.  Costura  Foramen, 
íbís.  i  aspea. 

Fil  lADALLs  T  CEEüHETAs.  fr.  No  havér  menjat. 
Btttrsecrmeesz  estar  por  esta  cruz  de  Dios.  Impransnm 


BAG  173 

p.  p.  Hendido,  ahierto,  resqwhra- 


rii  l'  txTni  badall,  fr.  Morir.  Dar  la  última  bo- 
fwffia.  Expiro,  as,  animam  exbalare.  Q  espirar. 

LO  badall  RO  PÓT  MENTIR,  Ó   VÓL  MENJAR   ó    DORMIR, 

6  BioPEBiA  MAirnsif iR.  fr.  Bambre  ó  sueno  ó  ruindad 
ieliuno.  Somnom,  famemve  malam  vel  indolem 
frobal  oscitatio. 

BADAL•LAR.  v.  n.  Respirar,  obrir  involantaria- 
ment  \a  bocai  mès  de  lo  regular.  Bosiezar.  Oscito, 
bio,  as.  I  Tèr  dgana  cosa  ab  negligència  ó  de  mala 
gana.  Dormir,  romcar.  Negligenter  agere.  ||  Manifes- 
tar dispb'céncia  en  lo  que  s*  ou.  Bostezar,  Sermo- 
oeiD  ífflpatieater  ferre.  Q  morir. 

BADALLAR  DE  TAM.  fr.  Morirsc  dc  fam.  Jfortr  de 
kaArt.  Fame  perire. 

BADAULADOB.  m.  y 

BADAIXAIRE.  m.  Qui  badalla  sovint.  Bostsza- 
ior,  Oscitator,  is. 

BADALOT.  m.  clarabota. 

BADANAa  f.  Pell  adobada  de  ovella  ó  de  anyell. 
Mana,  A!ata,ae.  p  met.  Persona  de  poca  substàn- 
cia ó  fonament.  Badulaque.  Inanis,  is,  slupidus,i. 

TOCAA  la  BADAif a.  fr.  Maltractar  de  obra  ó  de  pa- 
nnla.  Zwrar  la  hadana,  ó  elhdlago,  menear  el  zarzo. 
Coolundo,  is. 

BADAB.  y.  a.  Dividir,  partir.  Hender,  rayar.  De- 
kisco,  partió,  dívido,  is.  ||  v.  n.  Encantarse  en  qual- 
sevol cosa  com  un  ximple.  Quedar  hecho  un  hauzan, 
òcwla  boca  abierta.  Ora  suspensa  teoere.  ||  estar 

RàDAR  LA  BOCA.  fr.  Ahrtr  la  boca.  Os  aperire. 

50  BADAR  BOCA.  fr.  No  dir  res.  No  chistar,  ó  no  des- 
fUjiar  la  boca  ó  los  labios,  coserse  la  boca,  no  decir  esta 
kra  et  mia.  Obmutesco,  is. 

BADABSE.  y.  r.  Obrírse,  crivellarse.  Benderse, 
tkirte.  Flndi. 

UDABSE  LAS  FL0B8.  ff.  ESCLATAR. 

BADASSAS.  f.  pi.  nàut.  Las  cordas  fixas  posa- 
das  de  distància  en  distància  en  la  rclinga  del  gràlil 
de  las  bonetas  ab  que  s*  uneixen  à  las  velas  pera 
aomentarlas  quant  convinga  aumenlar  sa  superfí- 
cie. Raiasas.  Tractorü  funiculi. 


BADAT,  DA. 

jado,  Fissus. 

BADAYNA.  f.  Espècie  de  enformador.  Badan$, 
escoplo  de  punta  corriente,  Scalprum  fabrile. 

BADAYBE.  m.  babau. 

BADEJO.  m.  bacallI. 

BADEBNA.  f.  nàut.  Tros  de  una  6  mès  varas  de 
Uarcb  de  trena  que's  diu  caixeta.  Serveix  pera  sub- 
jectar la  gúmera  al  virador  sempre  que's  vira  '1  ca- 
brestant.  Baderna,  Funiculus  tseniatus  rudentem 
subjiciens. 

BADERNAB.  V.  a.  nàut.  Subjectar  ab  badernas. 
Badernar.  Taeniatís  funiculis  subjicere. 

BADEBNÓ.  m.  nàut.  Gran  y  llarga  baderna. 
Bademon.  Magnus  funiculus  ex  taïnia  confectus. 

BADEYAB.  V.  n.  badallar. 

BADÍA.  f.  Entrada  de  mar  en  la  costa  per  res- 
guart  de  las  embarcacions  que  s'  abrigan  en  ella. 
Bahia.  ^Esluaríum,  ií,  sinus,  us.  ||  abadia. 

BADIAN.  m.  ANÍS  estrellat. 

BADIELLA.  f.  vidalbA.  II  cír.  Tros  de  budell  que 
va  del  Ilombrígol  del  feto  al  llit  6  despulla,  ümbligoi 
cordon  umbilical.  Ümbilicus,  i. 

BADIU.  adj.  ant.  balder. 

BADOGH.  m.  Home  de  curta  capacitat.  Bodoque. 
Stupídos,  stultus,  ineptus.  ||  babau.  ||  La  flor  del 
magraner.  Granadino,  balanstria.  Cytinus,  i. 

BADOMEBIAS.  f.  pi.  Cosas  de  poca  importàn- 
cia. Pruslerias.  Quisquilia?,  ioeptiíe,  arum. 

BADOQUEJAR.  v.  a.  badar. 

BADOQUEJAT,  DA.  p.  p.  badat. 

BADOQUERIA,  f.  Fér  lo  badoch  ó  '1  babau. 

BAF.  m.  Lo  vapor  que  exhala  alguna  cosa.  Vako, 
vapor.  Exhalatío,  nis,  tenuis  fumus.  ||  Lo  del  vi 
quant  bull.  ílumo.  JEsíus  mustulentus.  ||  tuf. 

llansar  BAF.  fr.  Exhalar  vapor  subtil  las  coiasca- 
lenlas.  Vahar.  Exhalo,  vaporo,  as. 

BAGA.  f.  ter.  La  corda  pera  lligar  las  càrregas. 
Baga,  lazo.  Nodus,  nexus,  us.  ||  anella,  círcul.  Q 
Llas  en  las  cordas.  Lazo.  Laqueus,  ei.  ||  La  llassada 
que's  fa  en  lo  fil  de  la  mitja  per  massa  retort.  Oque- 
ruela.  Fili  implicalio.  U  ant.  Corretja  ab  que  s'  em- 
bolicava la  llansa  ó  dart  pera  tiraries  ab  mès  fúria. 
Amiento.  Amenlum,  i.  |]  Lo  vuyt  del  múnech  de  las 
balansas  ó  romana  pera  regirse  sobre  la  llenguela  6 
peu.  Alcoba,  caja,  manija.  Trutinaï  axis.  ||  ter.  Plan- 
tada de  avellaners. 

BÀGARA.  f.  BAGRA. 

BAGARRO.  m.  burinot,  abella.  ||  vagahundo. 

BAGASSA,  f.  Dona  pública,  prostituta.  Ramera, 
gavasa,  gorrona,  nioza  de  fortuna.  Meretrix,  icis, 
scortum,  i. 

bagassa  barbacanera.  dona  de  fosso. 

BAGASSEJAR.  V.  n.  fam.  Freqüentar  las  ba- 
gassas.  Putanear,  putear.  Meretricor,  scorlor,  luxu- 

rior,  aris. 

BAGASSER.  m.  Qui  freqüenta  las  bagassas.  Pu- 
taneroy  putero.  Scortum,  i,  scorlator,  oris,  mere- 
tricius  bomo. 


BU. 

munttr.  Immerílai 

LOKIIT,  ÚDBPUNT 

t,  rtformane.  He 
ur  de  on  signe  à  3 
al  sigoDiD  remiíler 

3  'L  SDSTIE  i  TEU 

'  diablo  tMlto.  Od: 

AT,  DA.  p.  p.  Aaj 
EUT.  aDl.  iissiEs 
iiBiXEtsT.  loc.  ai 
ESA.  r.  Fel  ò  accit 

19,  alis.  IIHENGUI. 
t  Dl  NllKENSl•  Ó  DS 

rtM>Nro.  ObscDriía 
EflT,  m.  aDl.  BAH. 
ET.  m.  dim.  fio/cl 
iasiM,  A.  adj.  su| 
6,  m.  mú^.  iQsIrat 
irch  com  de  milja 
viríos  forats  per  i 
B  ells  los  dits  forn 
ü»  aixi  perqne  ín 
imaDa,  tíbia  música 
■rnítCd.  Succeotor, 
l»Bii\6.  fr.  mel.  I 
ONET.  m.  d.  Bají 
inta  sonum  edens 
SEUiEDi  m.  Obra 
un  del  pla  méaos  i! 
emiaentia. 
UKA.  í.  aat.  FOHDi 
tuUA.  f.  Geat 
0.  Geos  io&ma;  pic 
L,  MA,  adj.  ToDto 
,  lUülas,  plambeu: 
MADA.  f.  TODleríi 
itaiUs,  alis. 
JlAs.  m.  aam.  Toi 
Motc,  Mon.  Siull 
JOOUA.  f.  CoDlei 
twnniíto.  \iri  ioi 
JtET.  m.  dim.  Bob 
II  Lo  marit  que's  de 
nuRMo.  Uiorius  m; 
JIOT.  m.  aum.  iei 
■■T.  m.  siTiaT. 
ICA.  f.  ler.  Moxn 
Id  valor  de  ua  qa 
loneta  itala  síc  dic 
(B,  CA.  adj.  Bui] 
ui.  Bola  de  meUi 
mIl  AiJa.GlaDsplD 
la  nereaderías,  eo 
MJB.  Merciam  sarc 
le  uàxinet  ab  màot 
mD  de  anyell  pera 
lÍMl  pili.  I  Feix  d 


CATALÀ.  BAL  115 

.  de  vidre  ó  de  pedra  ab  que  jagan  los  noys.  Bala. 

iLi  EitciDiHAD*.  La  parlida  ab  dos  mílala  engan- 
33  ab  una  cadenela,  qne  al  eixir  del  canú  s'  ei- 
y  talla  'Is  arbres  de  las  naus.  Bala  enramada  ò 
adena.  Ramos  us  glòbul  as. 
iLí  BiBi.  La  que's  posa  sola  eo  la  arma  de  foch, 
a  rata.  Ferreus  globns. 

iiLi  BOJi  La  que's  posa  balleuia  6  encesa  dins  lo 
ú,  y  inflama  Is  combustibles  que  traba.  Biüa 
I.  Globus  lormentarius  candescens. 
UH  UHi  BiLA.  exp.  fam.  Ab  que's  pondera  la  pres- 
t  y  velocitat  ab  que's  Ta  alguna  cosa.  Com  mut 
I,  como  un  rayo.  Citissimè,  velocissímè. 
OP  DE  Btu.  Balaío.  Plumbm  glandis  iclDs. 
iMB  UKA  BiLA  Dl  viDBi  EN  LO  CIF.  fr.  mot.  Teoir 
h  judici.  Ser  un  cascabel.  Inauí  capíle  esse. 
lALADA  ú  BALALADA.  f.  poei.  Cansú  de  al- 
a  eslensiú  treta  regularment  de  alguna  tradició 
-avellosa  y  destinada  à  embellir  y  animar  las 
as  dels  pobles.  Balada. 

lALADt,  NA.  adj.  De  poca  snbslància,  de  pooh 
u.  Baladi.  Inanis,  vilis.  \\  ibévol. 
lALADBAYBE.  m.  ulídkeb. 
lALADRE.  m.  irbre  vennús,  de  flors  encarna- 
,  y  conserva  la  fulla  tot  1'  any.  àdelfa,  baladre. 
íum,  ii,  rhododaphoe,  es. 
lALADREJADOR,  A.  m.  J  I.  Baladibb. 
lALAOHUAR.  v.  n.  Fér  Crits  descompassats, 
ur,  baladrear.  Yocífero,  proclamo,  blatero,  as. 
lALADRAYBE,  A.  m.  y  f.  y 
lALADREB,  A.  m.  y  f.  y 
lALADRÓ,  NA.  m.  y  í.  Qoi  baladreja.  Voemgtt' 
grilon.  Rabula,  ce,  clamosns.  ||  Lo  cobarl  que's 
a  de  valent.  Baladron,  fanfarró».  Balalro,  blale- 
nia. 

lALADBONADA.  f.  Dit  ú  fét  de.baladrer.  Aobn 
lada,  fanfarronada.  Inanis  vox. 
LïNSABBÀLiDBONiDts.  fr.  BlosoitaT  itloTtét,  t^utr 
•oltTia.  Blatero,  as,  gloriam  inantler  jaciare. 
lALADBONEJAB.  v.  n.  Fér  baladronadas.  B»- 
onear.  Blatero,  as,  inaniler  jactari. 
íALAFIADOB,  A.  m.  y  f.  ESBÀUFUDOi. 
lALAIX.  m.  Htneral  de  color  roig  obscur  y  al- 
iant Iraaspareot,  que  s' estima  per  adorno  com 
[ledras  preciosas.  Balaj.  Rober  silei. 
ALAHCEGAB.  V.  n.  baunseg&b. 
lALANCElADOB,  A.  adj.  nàul.  Embarcació 
tensa  à  balancejar  múlt.  AbíUaMeador.  Nans  ad 
indnm  propensa. 
ALANCEJAMENT.  m.  BlLUfS. 
lALANCEJAB.  V.  n.  BALUSllAB. 
ALANCi.  m.  Barra  que  travessa  en  la  eslisora 
carro  ó  cotxe,  ahont  entra  la  llansa.  Balowm. 
isversam  tigillum.  ||  Lo  volant  petit  ab  que's  w- 
a  moneda,  fiofancin.  Cndendis  nnmmis  machina. 
lALANDBA.  f.  nàni.  Embarcació  de  transport 
m  arbre  y  una  vela.  Baianira,  tenan».  Tecl»- 
prodalorií  navia. 


176  BAL  DICCIONARI 

BALANDRÀM.  m.  Yestidnra  talar  à  modo  de 
capot,  qae  usan  los  ecclesiàstichs.  Balandran.  Gau- 

Sape,  is.  II  LLOBA. 

BALANDREJAR.  V.  D.  Móurer  alguna  cosa  de 
un  costat  à  altre  sens  mudar  de  siti.  També  s*  usa 
com  recíproch.  Bamholear,  bambonear,  bambakar, 
Labo,  as,  trutinor,  aris. 

BALANER.  m.  bàlíndrà. 

BALAN8.  m.  Moviment  de  un  costat  à  altre,  en 
especial  lo  de  la  nau.  Balancej  libraeion,  balancea- 
miento.  Nutatío,  fluctuatio,  nis.  ||  En  lo  comers  exa- 
men del  estat  dejsòn  cabal.  Avance,  balance,  tanteo, 
Sortis,  mercaturae  dati  et  expensi  computatio,  exa- 
men. 

BALAN8A.  f.  Lo  seté  signe  del  zodíach,  compost 
de  divuyt  estrellas .  Libra.  Astraea,  <e,  jugum,  i.  || 
Cada  un  dels  plats  còncaves  del  pes.  Balanza.  Ju- 
gum, i,  bilans,  ancis.  ||  com.  Los  estats  en  que  s' 
expressa  la  espècie,  número  .y  valor  de  las  merca- 
derias  que  entran  é  ixen  en  las  aduanas.  Balanza, 
Indices  telonii  mercibus  assignandis  parati.  ||  pi. 
Instrument  pera  pesar.  Se  compon  de  dos  plats,  ca- 
nastró  y  llengüeta  pera  posarlo  al  fí.  Balanza,  peso, 
Libra,  trutina,  se. 

cioEBR  hk  BALANSA.  fr.  lucliuarse  mès  à  una  part 
que  à  altra.  Caer  la  balanza.  Lancem  propendere. 

ESTAR  EN  BALANSA.  fr.  mct.  Prímparat,  si  cau  no 
can.  Estar  en  tanganillas,  Yacillare,  nutare. 

FÉR  duRBR  LA  BALANSA.  fr.  mct.  Fér  inclinar.  Hor- 
eer  caer  la  balanza.  Movere,  vincere. 

POSAR  EN  BALANSAS.  fr.  FÉR  TITÜBEJAR. 

BALAN8AMENT.  m.  BAL  ANS. 

BALANSAR.  V.  n.  com.  Examinar  lo  caudal.  Ho- 
cer  el  balance,  Rationes  computaré. 

BALAN8EGAR.  V.  a.  Posar  en  equilibri  las  ba- 
laosas.  Balancear,  balanzar,  equilibrar,  Libro,  as, 
aequa  lance  ponderaré. 

BALAN8E1AR.  V.  n.  Móurerse  un  cos  de  un  cos- 
tat à  altre,  especialment  la  nau.  Balancear,  fluctuar. 
Noto,  flucto,  as.  II  met.  Estar  indecís,  dubtar.  Ba- 
lancear, fluctuar,  estar  perplejo.  Hxsilo,  labo,  musso. 

ANAR  BALAN8BJANT.  fr.  mct.  vACiLAR.  Q  Estar  CU  pe- 
rill de  càurer  de  son  estat.  Andar  en  balanza  ó  en 
halanzas.  In  fortunas  discrimine  versari. 

BALAN8ERA.  f.  Cada  un  dels  dos  pals  drets 
ab  un  forat  al  milj,  abont  se  posa  la  espadella  pera 
donar  direcció  à  la  biga,  que  forma  la  prempsa  en 
lo  mdí  del  oli.  Guiaàera.  Torcularii  prseli  repagula. 

BALAN8ETA.  f.  d.  Balancica,  balandta,  Librse 
parva  lanx. 

BALAN8EYAR.  V.  a.  BALANSEJAR. 

BALAN8Ó.  m.  Plat  de  las  balansas.  Balanza,  Li- 
bre  laui. 

BALAR.  v.  n.  belar.  [|  ant.  ballar. 

BALAÚ8TRIA.  f.  Flor  de  magrana  doble.  Prò- 
piament es  la  flor  del  magraner  bort.  Balaustra,  ba- 
Umitrw,  Balanslrium,  ü. 

BALB,  A.  adj.  Entorpit  per  excés  de  (ret.  Arred" 
éú,  akfido.  Rígens,  rigidns. 


BAL 

ESTAR  BALB.  fr.  EstRf  cntorpit  r  us  dels  membrei 
per  causa  del  fret.  Arredrse,  atmrse,pamami$ 
frio.  Rigeo,  es. 

BALBOTEJAR,  v.  n.  TARTAMüDEJAE. 

BALBUCIENT,  A.  adj.  Qui  no  pronuncia  ab  ch- 
redat.  Balbuciente.  Balbus. 

BALBUTTAR.  v.  n.  ant.  taitamuoejar. 

BALGA.  f.  ter.  bo  va.  1. 

BALCÓ.  m.  La  barana  ó  antepit  de  balnstres, 
posat  en  las  fineslras  pera'surtir  sens  perill.  Baim, 
Pergula,  ae,  pòdium,  ii. 

FiRSE  ó  eixir  al  BALCÓ.  loc.  A8omarsealhakoïï,li^ 
pergulam  prodire. 

BALGONÀ8.  m.  aum.  Bakonazo.  Pòdium  Bttt  . 
jus. 

BALCONADA,  f.  y 
BALCONERA.  f .  y 

BALCONERIA.  f.  Lo  número  ó  joch  de  bakéi  1 
en  un  edifici.  Balconaje.  Pergularum  series. 

BALCONET.  m.  d.  Balconcillo,  Podiolum,  i. 

BALDA.  f.  Pessa  plana  de  ferro,  regularmeot 
una  à  dos  polsadas  de  amplària,  y  diferent  lla 
pera  assegurar  las  portas  desprès  de  tancadas. 
daba.  Serà,  aB,  repaguhim,  i.  [  ter.  Pessa  de  fi 
que  fa  córrer  la  clau  en  los  panys  pera  tancar. 
tillo.  Pessulus,  i.  ^ 

BALDADURA.  f.  Impediment  de  algun  meníb•» 
Bntorpecimiento,  pasmo.  Torpede,  inis,  torpor,  ifl.     i 

BALDALLÓ.  m.  d.  baldó. 

BALDAMENT.  int.  pera  expressar  lo  desitg  ^"^ 
que  succehesca  alguna  cosa.  Ojald,  qmera  Bim, 
gue  ó  pluguiera  ú  Dios.  Utinam.  ||  adv.  Encara  (P. 
Aunquc.  Quamvis,  etiamsi. 

BALDANA.  f.  ter.  botifarra. 

BALDAQUi.  m.  Espècie  de  dosser  6  tUim  èà 
và  sobre  '1  Santíssim  Sagrament  y  sobre  '1  cap  fl   ' 
Papa.  BalL•quino^  baldaqui.  Umbella,  ae.  ^  ,; 

BALDAR.  V.  a.  Impedir  alguna  malaltia  ò  a0Opï< 
dent  r  us  dels  membres.  S'  usa  com  recfproèkt^ 
Ba/dar.  Membrorum  usu  privaré,  membrís  capí.  | 
ter.  Pegar  mòlt.  Magullar,  sobar.  Contundo,  is. 

BALDAT,  DA.  p.  p.  Baldado.  Rigidns,  balM£ ' 

BALDEJAR.  V.  n.  Fér  ruhido  desagradïHlltt  I 
baldas.y  altras  cosas  mal  ajustadas.  Ceneerfear.St^  ' 
deo,  es,  obstrepo,  is.  ||  Fluixejar,  venir  baldc^'»^ 
guna  cosa.  Pasarse.  Laxè,  remissè  transmitll.  |fM  - 
del  vestit  ó  calsat.  Nadar.  Nimis  laxnm  eM.  iBt  i 
de  la  ferradura,  gascabellbiar.  ^ 

BALDER,  A.  adj.  Lo  que  no  ajusta  bè.  Bbi)^  *! 
homaguero.  Laxus,  amplus.  ||  ant.  alegiia. 

BALDIRI.  m,  Nom  de  home.  BaMHo.  SMdlIlh  - 
11. 

BALDÓ.  m.  Aldabilla,  ftanrüd  pesstil as.  JkMt 
£af(fon.  Opprobrium,  ií,  probrom,  i.  [|Fern>qMlÍ  ' 
per  agafador  nn  botó,  que  fentio  girar  s*  obit.  (SP  ^ 
lanilla,  pasadorcillo.  Pessutus,  i.  ||  Lo  defugia,  íStÉ  | 
algunas  parts  pastell,  assegnrat  ab  nn  clai  ééià^  ' 
nera  que  puga  voltar.  Tararilla^  aUúba.  Bfiohir,  li 
obex,  Icié.  l'tàiàSA.  1 


BAL 

BALDONAB.  v.  a.  Afrontar.  Baldomr.  Exprobro, 
as,  probris  aliqaem  appetere. 

BALOONATi  DA.  p.  p.  Baldonado,  Exprobratas 

BALOONST*  m.  d.  baldó. 

BALDUFA,  f.  Tros  de  fusta  tornejat  en  figara 
quasi  cònica  ab  un  clan  é  la  punta;  lo  fan  ballar  los 
Boys  ab  un  cordill.  PeoM,  trompo  y  galdrufa,  p.  Ar. 
Tnrbo,  inis.  []  trompitxo.  4.  |i  f.  fam.  rambbí. 

GOF DE  BALDUFA.  Lo  qoe  donao  los  noys  abella. 
Céehada.  Tarbinis  ictns. 

BALDfJFAIRE.  m.  Qoi  fà  baldofas.  Trompero. 
Tarbiaís  fabricator. 

BALEIGC.  m.  pi.  La  porció  de  grans  de  blat  eto. 
qoe  per  no  haver  quedat  prou  batut  se  separa  del 
■et  en  k  era.  Conuilo,  gransas,  robera,  Applnda, 
«,  leus,  erís. 

BALBJAB.  V.  D.  Separar  los  baleigs  del  gra. 
àhakar.  Exaeero,  as,  evanno,  is. 

BALEJAT,  BA.  p.  p.  Abaleaiò.  Exaceratus. 

BAUCHA.  f.  Lo  Ktíi^  dels  cetàceos  que  arriba  à 
créixer  fins  à  vint  canas.  Tè  1  cos  cilíndrich,  obs- 
cv,  y  prop  del  cap  dos  alelas  carnosas  y  altra  en 
la  pari  posterior  del  cos,  ab  dos  forats  sobre  1  cap 
pera  ahont  llaaaa  à  gran  distiocia  la  aygua  que  beu; 
pareti  en  la  platja,  y  cria  sos  fills  com  los  animals 
de  la  terra.  Ballena.  Balacna,  a),  cetus,  i.  |j  a^tr.  Una 
de  las  eonstel-laoions  australs.  Ballena,  Batena,  o;. 

I  ler.  BDAKILLà. 

10  nu  DE  LA  BALENA.  Ballm^io.  BslaBn®  pullus. 
m.  ant.  Barco  de  figura  de  balena, 


dbert  y  liaix  de  costat.  BoIUh^q.  Navis  balsenae  for*- 
■am  rafereos. 

BAUSTA*  f.  BOXESTi. 

BAUOABAI•AaA•  n.  Persona  de  ppcb  fouk 
aeat.  ^ai^lnque,  ckUgaravU.  laanis,  iouülis. 

f.  oàUt.  BOGA. 

V.  a.  nàut.  Lligar  boyas  pera  saber 
ah•ot  para«  las  cosas  sumergidas.  Aboyar.  Subere 
ÍMalaote  ram  aquis  lateutem  designaré. 
f.  ter.  tfoiovÀ. 
m.  Diversió,  laltant  ai)  lo  so  de  qualsevol 
mlUwm&üiò  M  eant.  Baik.  Cborea,  s,  tripudium, 
ií,  saltatjo,  dís.  P  sibau.  ||  Intermedi  de  la  segona  y 
tatara  jornada  de  las  pomédias  espanyolas,  en  que 
i  caaAam  y  ballava.  Boik.  IotermedÍ9s  chorns. 

BàU  ai  BASiois*  Ball  entre  mòlts  ab  bastons,  que 
pegui  uns  ottira^trei  form9nt  uo  a«  concertat  ai 
fs^pifl  dal  iwlroinent.  Paloteo^  paloteado.  Tripu- 
diuB  crepUantíbas  bacillís. 

tuL  BODó.  Lo  que  executa  la  gent  vulgar  regu- 
larBMQt  ab  castaoyolas.  Baile  de  boton  gordo  ó  de 
Madií  ó  4i  easeahel  ó  en  rueda»  Triviale,  tripudium, 
ckoras. 

ilEQVE  VUnai  1  PÀBAl  AQUEST  BALL?  loC.  fam.  DO- 

aata  la  iacertitut  del  fi  de  alguna  funció  desagrada- 
Me  6  perillosa.  iKn  que  vendran  ú  parar  estàs  misas? 
íQuid  tàndem  eveniet? 

via  LO  BALL  DiL  POLL.  fr.  fam.  Fríssarse,  neguite- 
^trae,  arronsant  los  muscles  y  espatllas  per  alguna 

TOMO  f. 


CATALÀ.  BAL  177 

picor  ó  per  burla.  Concomerse.  Prurio,  is,  prurigine 
ges  li  re. 

FICAR  EN  LO  BALL.  fr.  met.  Eoclóurer  à  algú  en  al* 
gan  negoci.  Meter  en  la  danza.  Alíquem  negoVio  ioi- 
plícare,  includere.  Q  Atribubir  maliciosament  algu- 
na cosa  à  qui  no  ba  tingut  part  en  ella.  Meter  en  (a 
danza.  Culpam  in  insontem  coqücerOi  in  eao)dem 
suspioiooem  vocare. 

uAvÉRHi  UN  BALL  DE  BASTONS,  fr.  met.  £iin.  EaYÓrhi 
gran  renyina,  y  regularment  garrotadas.  Haher  fa-- 
loteo,  paloteado,  moros  y  cristianos,  Fnstibui ,  mutuò 
se  petere,  congerere;  fastem  sibi  impingere. 

séa  l'avo  dbl  ball.  fr.  met.  Sér  lo  priacipal  ep 
algun  negoci.  Ser  duem  ó  senor  del  argamaniijp,  P^ 
miaum,  prmpotentem  pennlatorum  ease. 

UNA  VBOADA  POSATS  EN  LO   BALL  BALifal.  lOC.  IMt 

Denota  que  algú  està  determinat  à  seguir  l' Sfnpi^ 
nyo  ea  que  s*  ba  posat.  Fue$l0  en  el  bonm^  mfim" 
peno,  en  el  lance,  Ab  opere  incepto  nou  desiatOM 
Bobis  est  animuB. 

BALLADAiSf.  f.  pi.  Baili,  TripudiuB,  ü»  sbair 
rus,  i. 

BALLADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  balla,  i^itadoi». 
Saltalor,  is,  cboreutes,  te.  ||  Beoom,  motiu  dal  Uau- 
ger  de  geni  ó  de  pocb  seny.  ï>aMzanU,  Solars,  tia, 
levioris  judicii.  ||  m.  Os  que  juga  ab  altra  m  aigu- 
nas  conjuncturas  del  cos,  oam  eq  lo  ganoll,  masola 
y  anca.  Chueca,  Os  cnio  alio  rotaas,  coilidens. 

BALLADORET,  A.  Qi.  y  f.d.  Búlaiumlk.  fiaW 
tatricnius,  i. 

BALLAR.  V.  n.  Fér  accions  acompassadas  ab  la 
cos,  peus  y  brasos.  Danzar,  bailar.  Salto,  as,  tripu- 
dio,  is,  cborea m  exercere.  ||  Móurerse  alguaa  oest 
voltant  acceleradament,  com  la  baldufa.  Bular. 
Circumago,  is,  in  orbem,  in  gyros  agi.  |  Yeaír  nat 
cosa  mòlt  ampla.  Nadar.  Nimis  laxum  essa. 

BALLAB  EN  ALGUN  NEGOCI,  fr.  mst.  fam.  Eutreveolr 
ó  tenir  part  en  ell.  Se  diu  comunment  dd  que's  flci 
en  algun  negoci  que  no  li  toca.  Jugar,  danzar  en  ol•r 
gun  asunto.  Alieno  negotio  se  immiscere. 

BALLAB  PES  'l  CAP.  fr,  Consorvar  coufHpajíQiCDt  la 
espècie  de  algnna  cosa.  Bullir  por  la  tabtza,  QuapiT 
dam  in  mente  speciem  excitari  rei  quan  qoíi  fic- 
tam  esse  putat. 

BALLAa  SENS  OBDE  NI  GCNQBBT.  fr.  pér  alguna  eoBi 
sens  reglas,  fér  disbarats.  Desconcertar  se.  loconsida* 
ratèloqui,  agere. 

BALLAB  sEGOxNS  LO  60.  ff.  mot.  Acomodsrse  à  las 
circunstàncias.  Bcúlar  al  $on  que  se  toca.  Ad  números 
datos  saltaré. 

vi  DE  MAL  BALLAB  AB  LO  VENTBB  VUTT.  rof.  Ab  qm 

'Is  bevedors  dísculpan  la  afíció  de  béurar  à  menat. 
Seca  la  garganta  ni  grune  ni  canta.  Fecundi  calices 
quem  nou  fecére  dissertum. 

FÉR  BALLAR,  fr.  Obligar  à  algú  à  obrar  ab  aulorí-^ 
tat  y  manya.  Hacer  bailar,  Gogo,  is. 

TRÀURER  À  BALUR.  Sacar  d  danzar.  Ad  saltationem 
invitaré. 

BALLARIDA.  f.  Planta  petita   y  annual  que 

24 


178 


BALL 


DICCIONAJII 


BAL 


Creix  en  los  sembrats;  tè  las  Qors  de  quatre  fullas, 
grogas,  disposadas  en  creu,  y  per  fruyt  unas  lare- 
\\a»  planas  y  las  llavors  en  figura  de  ronyó.  Zado- 
rija,  Hypecoum,  oi. 
BALLARUGA,    f.    GALÍ.   4.  ||  ter.  molinet  de 

VENT.  II  pi.  fam.  BALL  BODÓ. 

iNAB  COM  UNA  BALLARUGA,  fr.  mct.  Deuota  portarse 
en  tot  mòlt  inquieta  y  lleugerament.  Ser  movedizo. 
Movilem  esse. 

BALLE.  m.  BATLLE. 

BALLESTA,  f.  mil.  Màquina  antígua  pera  dis- 
parar pedras  ó  sagetas  grossas.  Ballesta.  Ballista,  se. 
I  Arma  pera  disparar  fletxas.  Arco,  ballesta,  Ballista, 
m,  [|  Tros  de  fusta  elàstica,  curva,  oprimida  pels 
extrems  ab  una  corda,  que  moguda  ab  lo  peu  fà 
voltar  la  pessa  que  d'ba  de  tornejar.  Ballesta,  Scor- 
pío,  dís, ballista,  ae. 

ALLAEGAE  POCH  LA  BALLESTA,  fr.  met.  ALLARGAR 
POCH. 

ARMAR  LA  BAUESTA.  fr.  Pararia.  Armar  la  ballesta, 
Ballistam,  arcnm  adducere,  intend  ere. 

i  TIR  DE  BALLESTA,  fr.  met.  A  llarga  distància.  A 
iko  de  ballesta,  A  longè. 

GABALCAR  LA  BALLESTA.  Moutarla.  Encabolgar  la  ba- 
llesta. Ballislam  aptare,  intendere. 

NOU  DE  BALLESTA.  Os  per  armar  la  corda.  ífuez, 
Uncus,  i,  fíbula,  se,  ballistae  clavus. 

ESTAR  LA  BALLESTA   k  TRINQUER.    lOC.    aut.    Estar  à 

pont  de  disparar.  En  el  disparador, 

BALLESTADA.  f.  Tret  de  ballesta.  7tro  de  ba- 
llesta. 

BALLESTASSA.  f,  aum.  Balleston,  Grandior 
iMdlista. 

BALLESTEJAR.  V.  a.  ant.  Tirar  ab  la  ballesta. 
Ballestear,  Ballista  jaculari. 

BALLESTER,  m.  Qui  íà  ballestas.  Ballestero.  Ba- 
Uistarum  faber.  ||  Qui  tira  ab  la  ballesta.  Ballestero. 
Ballistarius,  sagittarius,  ii.  ||  en  tacla.  ant.  Allis- 
tat, inscrit  en  la  taula  de  aUistament  que  *s  posava. 
De  tabla, 

BALLESTER  80BERCH.  aut.  Ballcstcr  de  refors.  Ba- 
llestero de  refuerzo. 

BALLESTERA.  f.  Herba  del  ballester.  Planta  de 
mitja  cana  de  alta,  las  fuUas  doblas,  peladas  y  de 
no  vertmòlt  clar,  y  las  flors  encarnadas.  Aguavien- 
tos.  Pbílomi,  orum,  herba  venti.  ||  Herba  ramosa  y 
sobre  un  pam  de  alta,  fullas  semblants  à  las  del 
plantatge,  obscnras  y  rojencas,  la  cama  còncava  y 
la  flor  de  un  vert  blanch.  La  arrel  es  fibrosa  yfà  es- 
ternudar. Eléboro  blanca,  yerba  deballesteros,  Helle- 
borus,  helleborum,  i.  ||  La  tronera  pera  disparar 
fletjas.  Ballestera.  Jaculatòria  fenestella. 

BALLESTERIA.  f.  L'  art  de  usar  de  la  ballesta. 
Ballesteria.  Ars  ballislaria.  ||  Lo  carrer  ahontse  tra- 
ballan  las  ballestas.  Ballesteria,  Ballistariorum  vicus. 

BALLESTETA.  f.  d.  Ballestilla.  Ballista  minor. 

BALLIA.  f.  bat  LLI  A. 

BALLOT.  m.  Planta,  'I  manrubí  negre.  Ballote, 
Ballote.es. 


BALLUGAR.  V.  a.  y  derivats,  bellugar. 

BALMA.  f.  ant.  covA. 

LA  SANTA  BALMA.  Lloch  ahout  sauts  Magdalena  fev 
penitència.  La  cueva  de  santa  Magdalena,  Saneli^ 
Magdalena)  antrum. 

BALMARSE.  V.  f.  BSPALMARSE. 

BALMETA.  f.  d.  Cuevecita.  Speluncola,  eaitr- 
nacula,  aa, 

BALÓ.  m.  Fardo  petit  de  mercaderias.  Cabo^k^ 
leta,  Sarcinula,ae,  fasciculus,  i. 

BALONA.  f.  Lo  tros  de  panyo  ó  tela,  que  solr••    ; 
posat  en  lo  coll  cau  sobre  las  espaülas.  AcMn^ 
balona,  cuello.  Fasciola,  se,  humerale  tegameotau 

II  La  del  collet  dels  ecclesiàstichs.  Cuello.  Famk 
lintea.  ||  Plat,  que  agafat  en  la  boca  del  caodfllHl 
serveix  pera  arreplegar  la  cera  que  cao.  Armèkf 
&aíonctto.Gandelabrosuppositus  cations.  ||  Troi 
de  encerat  que's  posa  per  curiositat  sota  de 
llumanera.  Velonera,  Lychni  susteotacnlnm. 

BALONETA.  f.  d.  VaUmita,  valoniUa.  FueMlt 
ffi. 

BALONS,  m.  pi.  Espècie  de  calsotets  al  m 
Talons,  que'ls  introduhiren  eoEspaoya.  FalM%; 
bragas.  Femoralia,  orum,  braccae,  arnm.  ' 

BALOT.  m.  BALÓ.  II  aum.  Balon.  Mercionii  i^ 
sarcina,  se.  ^ 

BALS.  m.  Ball  modern  entre  dos,  agafats  abm«^ 
ma  y  1'  altra  al  cos.  Bals.  Saltationis  geons.  | 

BALSA.  f.  ant.  bassa. 

BÀLSAM,  m.  Behina  de  olor  snan  qne  flosixA 
algunas  plantas  naturalment  óper  incisió.  Bilm$,  J 
Balsamum  opobalsamum,  i.  ||  farm.  Medicameità  -  J 
substàncias  aromàticas  pera  las  feridas  y  Uapi» 
Bàlsamo,  Balsamum,  i.  Q  med.  La  saoch  mès  pvl. 
Bdhamo,  Purior  sanguinis  snccns.  0  Arbre  de  Aïl- 
bia,  de  fusta  rehinosa  y  rogenca,  ramas  UailM^ 
primas  y  de  pocas  fullas;  las  flors  petitas,  biuci^ 
y  mòlt  olorosas;  lo  fruyt  un  pinyol  cobert  deui^ 
closca  seca  y  negra,  y  conté  una  ametlla,  j  9àà^ 
llocb  à  vegadas  un  licor  semblant  à  la  mel,  anaità 
y  picant.  Bàlsamo,  Balsamum,  i,  y  qnilocalsaMBf 
i,  la  fusta;  opobalsamum,  lo  licor,  y  carpobalsaniVi 
lo  fruyt. 

bílsam  de  coPAl•ld  ó  DE  coPATVA.  Lo  qne  's  traiii 
un  arbre  del  Brasil  y  de  Gayena,  de  color  blaneàli 
mènos  pur,  y  daurat  lo  mès  pur.  Bàlsamo  éeeofMt 
ó  de  copaiva,  Balsamum  brasiliense,  copahn. 

bJLlsam  de  judea  ó  de  mega.  Rehioa  blaoqoiiQA 
de  un  arbre  de  Aràbia.  Bàlsamo  de  Judea  ó  de  JfBM. 
Amyris  opobalsamum. 

bàlsam  de  MARIA.  Rcbiua  blanca  de  nu  arbre  di 
Amèrica  semblant  al  pi  y  de  color  vert  qoaot  està 
fresch.  Bàlsamo  de  Maria,  Balsamum  Maríae. 

bàlsam  del  PERÚ.  Planta,  que  en  lloch  de  fnllis  ft 
com  unas  tabellas  de  una  molsa  mòlt  sncosa  qw 
serveix  per  als  talis  y  altras  cosas.  Bàlsamo  delperk 
ó  peruviano.  Balsamum  peruvianum. 

bàlsam  suor.  Bàlsam  pur  de  Meca.  0poból$mi9, 
Opobalsamum,  i. 


_j 


í 


BAH 


CATALÀ. 


BAN 


179 


bílsàm  cmvBESAL.  quim.  Lo  mateix  que  elixir. 
Bàlsamo  universal,  Balsamum  aniversale. 

bílsàm  db  toli).  Substància  balsàmica  de  un  arbre 
de  Amèrica  que  tèlas  mateixas  propietats  que'l  bàl- 
sam del  Perú.  Bàlsamo  de  Tolú.  Balsamum  Tolutaoum. 

BS  UN  bílsam.  Ioc.  fam.  Denota  que  algun  menjar 
ó  licor  es  mòlt  delicat  y  exceMent.  Es  un  bàlsamo, 
es  un  dmbar.  Suavis  anima,  odor. 

BALSAMAR.   V.    a.  EMBALSAMIE. 

BALSAMERA.  f.  Potet  pera  conservar  lo  bàl- 
sam. Balsamerila.  Balsaminum  vas. 

BALSÀBOCH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  bàl- 
sam ó  lè  sas  propietats.  Balsàmico,  Balsamus,  bal- 
saminos,  i. 

BALSABOLLA.  f .  y 

BAL8ABIINA.  f.  Planta  de  camas  sarmentosas, 
fnllas  partidas  en  tiras,  flors  petitas  y  fruyt  ovalat, 
iDoIsut  y  de  color  de  taronja.  Balsamilla,  balsamina, 
Homordica  balsamita. 

BALSABfiTA.  f.  Planta  que  creix  fins  la  altura 
de  dos  peos,  las  fuUas  són  llargas  y  eslretas,  re- 
talladas  menudament  en  tiras;  las  flors  petitas, 
Uancas  ó  encarnadas,  y  forman  ramellets  espessos 
y  enterament  plans.  Se  cultiva  per  adorno  en  los 
jardÍDS.  Milenrama,  milefolio,allareina.  Achilea,  a, 
miilefoliam,  íí. 

bjllsamità  menob.  Planta  de  móltas  camas,  fullas 
serradas,  alta  de  un  pam,  y  mòlt  semblant  à  la  oren- 
ga: eo  Ja  cima  forma  una  copa  à  manera  de  bombo- 
Uas  dauradas  que  s  conservan  mòlt  temps  en  són 
vigor.  Terba  de  santa  Maria,  Gostus  horlensis. 

BALSAR  ó  BAL8EJAR.  v.  n.  Ballar  lo  bals. 
BaUar.  Tripodio,  as. 

BALTABDAR.  v.  a.  ant.  esbíldib. 

BÀLTICH.  adj.  Mar  entre  laEscandinavia,  Dina- 
nnrca  y  Rússia.  Bàlúco.  Ballicus. 

BALTRAGÀ.  m.  Planta  de  la  Tartària,  de  fullas 
semblants  à  las  del  nap,  la  llavor  à  la  del  fonoll, 
encara  que  major.  Baltracan,  Planta  sic  dicta. 

BALUART.  m.  Fortificació  en  figura  triangular 
pera  defensa  de  las  murallas  en  los  ànguls  de  las 
plassas  regulars,  y  en  la  cortina  en  las  irregulars. 
Baharte,  bastion,  Munimenlum,  propugnaculum,  i. 
I  met.  Amparo,  defensa.  Baluarte.  Pra^sidium,  ii, 
protectio,  nis. 

BALUERNA,  f.  S' aplica  à  las  cosas  de  mès  en- 
Tolom  que  servey.  Armatoste,  Ingens  et  inutilis  mo- 
les. I  Dit  de  la  persona  que's  presenta  devanl  de  un 
altra,  y  li  fà  nosa.  Sombrajo.  Yaga  umbra. 

BALU8TRADA.  f.  Renglera  de  balustres.  Ba- 
Imutrada,  Glathrorum  series. 

BALUSTRAT,  DA.  adj.  Format  de  balustres. 
Balausirado,  balaustral.  Glatbris  inslructus. 

BALU8TRE.  m.  Espècie  de  columneta  de  ferro 
6  fusta  traballada  pera  formar  las  baranas,  balcons 
y  altres  adornes.  Balauslre,  Clalhrus,  clalhrum,  i. 

BALUSTRET.  m.  dim.  Balaustrillo.  Glathrum 
parvam. 

BAUBALINA.  f.  Tela  pintada  que  representa  la 


part  superior  de  una  mutació  de  teatro.  Bambalina, 
Theatri  leclum. 

BABIBALEJAR.  V.  n.  y 

BAMBOLEJAR.  V.  n.  baiandbejab.  ||  met.  Es- 
tar una  cosa  poch  ferma  ó  segura.  Bambokar,  Nuto, 
vacillo,  as.  |{  titebejar. 

BAMBOLLAR.  V.  n.  y  derivats,  bombollàb. 

BAMBI.  ro.  Arbre  deia  Xina,  de  qual  escorxa 
segona,  picada  com  lo  drap,  se  trau  un  paper  tant  fi, 
que  mòlts  europeos  crehuen  sér  paper  de  seda.  Bam- 
bú, bambuc.  Arbor  sic  dicta.  ||  Gerta  canya  de  las 
Indías  orientals  tant  grossa,  que  's  fan  barras  pera 
llileras,  y  vasos  que  conservan  mòlt  fresca  la  ay- 
gua.  Bambuc,  Arundo  sic  dicta. 

BABIBUÉ8.  f.  Teixit  de  Assia.  Bambués.  Textum 
sic  díclum. 

BAMTIA.  f.  Planta  alta  com  la  malva,  fullas  com 
las  de  la  parra,  flors  petitas  y  grogas,  las  llavors 
rodonas.  Los  egípcies  lacultívan  y  menjan.  Bamtia, 
Bamtía,  x. 

BAN.  m.  CBIDI,  MULTÀ,  BDICTE.  O  pi.  VEDATS.  ||  aut. 

Guerra  entre  plebeus  ó  gent  à  qui  no  era  lícit  guer- 
rejar. Bando,  \\  Dret  ó  tribut  antich. 

pàgab  lo  ban.  fr.  Incórrer  en  la  pena  establerta 
per  ell.  Pagar  la  pena,  mulla,  etc.  Poenam  luere. 

SOTS  BAM.  m.  adv.  ant.  baix  pena. 

BANA8TA.  f.  CANASTBA. 

BANASTER,  A.  m.  y  f.  ant.  cistelleb. 

BANCA.  f.  Banquet,  assento  de  fusta  sens  res- 
patller.  Banca,  Sedile,  is^  scamnum  expers  dorsi.  | 
Escambell  ab  que  las  bugaderas  preservan  los  peus 
de  la  humitat.  Banca.  Fullonium,  ii.  ||  Jocb  de  car- 
tas,  en  que  un  dels  jugadors  las  porta,  y  los  de- 
més casan  ó  apuntan  contra  ell  las  cartas  que  gira. 
Las  que  cahuen  à  la  dreta  las  guanya  '1  banquer,  y 
las  de  la  esquerra  los  que  casan.  Banca.  Pharaonis 
ludus.  I  Lo  diner  que's  posa  en  cada  carta.  Banca. 
Fiscus  lusoríus.  |]  nàut.  Cànua  de  una  sola  pessa, 
usada  en  las  islas  Filipinas  pel  transport  de  pas- 
satgers. Banca,  Gymba,  se. 

GAUBEB  de  la  BANCA.  fr.  Péidrer  la  dona  1  dret  de 
la  herència  paterna  per  haver  sobrevingut  varó. 
Caer  de  la  banca.  Fceminam  jus  hxreditatis  amittere. 

FÉB  CAUEBB  DE  LA  BANCA.  fr.  DEIBANCAB. 

BANGADA.  f.  arq.  Biga  que  trabada  ab  altra 
servia  de  adorno  y  fermesa  en  la  arquitectura  an- 
tfgua.  Alfarda.  Trabs,  bis.  ||  Llala  de  fusta  de  cinch 
dits  de  gruix  y  set  de  ample,  que  regularment  ser- 
veix pera  travessers  de  portas  y  fineslras.  Alfajia, 
alfarjia.  Lignum,  i.  |j  En  las  vinyas,  olivars  etc.  V 
espay  de  terra  entre  tira  y  lira.  Almanta,  enlrelino. 
Inter  vilum  ordines,  areola  olivelorum  etc.  ínter- 
jecla  via.  |{  Entre  abaixadors  lo  taulell  cubert  ab  un 
matalasset  ó  coixí  sobre  del  qualcol-locan  lo  panyo 
pera  abaixarlo.  Bancada.  Scamnum  ubi  ponitur  pan- 
nus  tonüendus.  ||  naut.  Tauló  doble  y  ample  que 
passa  de  costat  à  costat  de  las  petitas  embarcacions, 
y  serveix  de  siti  als  qui  reman.  Banco  remero,  Trans- 
trum,  i. 


180  BAN 

BANCAL.  m.  Feixa  ó  tros  de  terra  quadrílonga, 

determinat  pera  llegums  ó  arbres.  Bancal.  Àrea,  as. 

II  gàpsada-  2. 0  Drap  pera  tapar  los  banchs  y  altres 

asos.  Bancal.  Stragalam,  i,  sedis  opèrimentam.  j|  ter. 

BiKGiDi.  3.  [|  dàVàntàl  naat.  liifCH  de  àrení. 

BANGALER.  m.  Qui  teixeix  bancals.  Sancakro, 
Stragulorum  textor. 

BANCARROTA.  V  acte  de  abàfrerse  'i  mer- 
cader ó  banquers  publichs.  Bancarrota,  quiebra.  Gre- 
ditorum  fraudatío. 

BANGÀ8.  m.  aum.  Bancazo,  bancaza,  Scamnum 
majos,  i,  sedile,  is.  Q  Tauló  gruixut  ab  camas  ó  pet- 
g9s,subre  '1  qual  traballan  los  artistas.  Banco.  Opifí- 
einm,  ii,  scamnum,  i.  Q  Lo  en  que  'is  ferrers  tenen 
la  enclusa  petita  per  adobar  claus.  Macho,  haneo. 
Ferrarium  scamnum,  abacus  ferrarius.  ||  Entre  ser- 
radors lo  caball  de  fusta  sobre  '1  qnal  serran.  Burro, 
Machina  lignis  serrandis.  |j  Siti  dels  galeots  en  las 
embarcacions  de  rems. Panco.  Transtrum  Jugum,i.  || 
En  las  prempsas  aquella  pessa  sobre  la  qual  se  posa 
lo  que  s*  ba  de  prempsar.  Mescla,  Scamoum  praeli.  || 
Lo  qde  lè  respatUera.  Escano,  banco  de  respaldar  ó 
de  respaldo.  Scamnum  reclinatori um.  ||  La  casa  pú- 
blica en  que*s  posa  '1  diner  ab  seguretat  de  premi. 
Banco.  Argentaria  mensa,  fòrum,  i. 

B4NCH  DE  ARENA.  niar.  Pftratge  ple  de  arena  en  que 
00  bi  ba  prou  aygua  pera  navegar.  Banco  de  arena, 
bancal.  Dorsdtt,  i,  syrtis,  is. 

BANCH  J)E  LA  PACIÈNCIA.  Lo  dols  oRvíos  y  fragatas 
dè  guerra  situat  derant  lo  pal  de  messana.  Banco  de 
la  paciència.  Scamnum  ante  puppis  malum. 

BANCH  DB  Li  PiGRÍGiA.  Banquet  sens  respatUera, 
abont  los  mestres  fan  sentar  los  noys  per  penitèn- 
cia. Càncana.  Pigrorum  scamnum. 

BiNCB  DE  LAS  MENTiDAS.  Llocb  en  que's  rebuneix 
geút  ociosa  pera  conversar  inútilment.  Mentidero. 
■alè  tériatis  freqnens  locus. 

BANGB  l^BTUT  ó  PBTiAT.  aut.  Arma  de  siti.  Banco 
pinjado. 

BANcas  DEL  lEB.  Part  abont  estaa  iligadas  las  bri- 
das.  Ccmas  del  freno. 

ALGí}  SÉÜ  BN  AQUEIX  BANCH  QUE  k   SÍ  NO  APROFITA,  T 

i  ALTRE  fi  DANT.  ref.  S*  aplica  als  que  ocupan  aigua 
puesto  ó  gosan  de  favors  sens  fruyt  propi,  y  ab  per- 
judici de  altres.  Alguno  està  en  el  escano  que  d  si  no 
aprotecha,  y  d  otro  hace  dano.  Sibi  nou  prodest,  al- 
teri nocet. 

ESTAR  BN  LO  RANCH  0E  LA  PACIÈNCIA,  fr.  met.  EStar 

sufrint  alguna  molèstia.  Estar  en  el  banco  de  la  por- 
denda.  Patienter  ferre,  lollerare. 

QCBDARSB  EN   LO  BA.XCH  DELS  ASES.  fr.    Se   diu    dels 

Doys  de  estudi  qne's  quedan  en  los  últims  assentes. 
Quedarse  en  el  banco  de  los  burros.  In  infímis  subse- 
llis  esse. 

BAIVDA.  f.  Cinta  ampla  qne*s  porta  per  insígnia 
de  alguna  orde  ó  grau  militar.  Banda,  Fascia,  sí, 
balteus,  i.  ||  Costat.  Lado,  banL•.  Latus,  eris.  ||  Pa- 
ratge. Paraje,  lugar.  Locus,  i,  plaga,  ce.  |  Partit. 
Parte,  bando.  Pars,    tis,  facllo,  nis.  |j  blas.  Faixa 


DICaONARI  BAN 

que  traspassa  diagonalment  lo  blasó.  Banda.  Fascia 

SCUti.  II  aol.  AU  DE  EXÈRCIT. 

DEIXAR  ó  ANAR  À  LA  BANDA  ALGCNA  COSA.  Separaria, 

deixaria  apar.  Separar,  dejar  d  un  lado.  Pra^sens  in 
tempus  omittatus. 

DE  BANDA  À  BANDA  Ó  DE  UNA  BANDA  k  LA  ALTRA.  lOC. 

De  banda  d  banda,  de  parte  d  parte.  Transversús, 
transversum. 

BANDADA,  f.  Ramat,  vol  de  ancells.  Bandada. 
Avitium,  ii. 

BANDÀRRIA.  f.  dàut.  Mall  pera  clavar  los 
perns  y  clans  grossos.  BanL•rria.  Ferreus  malleus 
navalis. 

BANDEIG.  m.  ant.  y 

BANDEJABIENT.  m.  ant.  desterro.  ||  aban- 
dono. 

BAIVDEJAR.  T.  a.  ant.  desterrar.  ||  pregonar. 
II  ant.  abandonar.  ||  ant.  despullar. 

BANDEJAT,  DA.  p.  p.  ant.  desterrat. 

BANDERA,  f.  Pessa  de  tafetà  ab  un  escut  de 
las  armas  del  regne  ó  del  cos  à  qne  pertany,  asse- 
gurada en  una  basta  ó  Uansa.  Bandera,  pendon. 
Yexilium,  i.  ||  Insígnia  semblant  à  la  dita,  regular- 
ment mès  alta,  la  qual  s'  usa  en  las  professons. 
Estandarte,  pendon.  Vexillam,  i.  ||  nàut.  Insígnia  e& 
qne's  posan  las  armas  de  la  nació  à  que  pertany. 
Bandera.  Signum,  vexillum,  i.  D  La  partida  de  tropa 
destinada  pera  reclutar.  Bandera  de  recluta.  Parva 
manas  militibus  conscribendis.  ||  mil.  Tocb  particu- 
lar pera  anar  à  péndrer  las  banderas.  Bandera,  Sig- 
num tympano  editum.  Q  adj.  Rodayre.  Andarieqo, 
azotaçalles.  Ambulatorias.  ||  com.  Dret  de  recÀrrech 
sobre  'Is  generós  estrangers  que  entran  en  la  adna- 
oa.  Bandera.  Yectigal  mercibus  aliarnm  nationiim 
impositum. 

bandera  blanca.  La  que  s' enarbola  en  seoyal  de 
pau.  Bandera  de  paz.  Pacis  vexillnm. 

i  BàNDERA  OBERTA,  expr.  Ab  tota  llibertat.  A  ban- 
deras desplegadas,  Liberrímò. 

alsar  bandera,  fr.  Férse  cap  de  nu  partit.  Levanr 
tar  bandera^  hacerse  cabeza  de  bando.  Factioni,  sedi- 
tioni  praeesse. 

ASSEGURAR  LA  BANDERA,  fr.  nàut.  Tirar  una  cano- 
nada ab  bala  al  temps  de  desplegaria,  per  sér  contra 
'1  dret  de  gents  disparar  ab  bala  sèos  la  pròpia 
bandera.  Asegurar  la  bandera.  Tormenti  jactn  ve- 
xillnm ostendere. 

BAIXAR  BANDERA,  fr.  iDclinarla  al  enemicb  en  sen- 
yal de  rendició.  Bajar  bandera.  Hosti  vexilla  submit- 
tere. 

bítrer  BANDERA,  fr.  Inclinaria  à  algú  en  senyal 
de  reverència.  Batir  bandera.  Honoris  causa  signa 
demitlere. 

EIXIR  AB  BANDERAS  DESPLEGADAS.  fr.    Honor  que*S 

concedeix  als  vensuts  de  la  plassa  qne  s*  entrega. 
Salir  con  banderas  desplegadas.  Milites,  arce  tradita, 
explicatis  signis  excedere. 

ENARBOLAR  LA  BANDERA,  fr.  Alsarla.  Enarbolor  la 
bandera,  Vexillmii  erigere. 


MN 


CATALÀ. 


BAN 


181 


iwni  liNBCU.  fr.  fem.  S6r  de  la  opinió  de  un 
illre.  Sfpdr  hanéem.  AlieUjiu  partibns  fevere. 

lARDEMlK).  m.  V  alferes  destinat  pera  por- 
iffií  bandera.  Abandirado.  Sígnifer,  i,  vexillarins,  ii. 

lANDEBEJAR.  V.  n.  Rodar,  vagar.  Bigardear, 
MNmrr.  Dí?agor,  aris. 
BAIIDERER.  m.  ant.  bíicderado. 
lANDESETA.  f.  d.  Banderilla,  TexiUolom,  i.  || 

KUTALL.  I  SÀTCDEEOLà.  t. 

liüBUETA  tt  cmpiifAfe.  PAinsLL.  [|  mct.  Persona 
Éemtaat.  Teleta,  Yolabílis. 

rh  DB  liHDVMTi.  fr.  met.  fam.  Sér  portador  de 
«fis.  Chismmr.  Snsarrationes  deferre. 

■AmUEULLA*  f.  La  bandereta  qne's  posa  en 
te  torres,  y  la  qne'ls  toreros  elàtan  als  toros. 
mierilla.  Telnm,  i. 

NBiE  U5DB1ILLA8  Àis  TOBos.  Bcmdmllear,  TaUros 
küs  agitaré. 

TiiiB  BANMULLis  i  iLGü.  fr.  met.  Dirli  paranlas 
pleiBts.  foner  wta  banderilla  d  alpmo.  Scommalè 
pugire,  laeeseere. 

làNIlEULLER.  m.  Lo  torer  qae  clava  las 
klBderilks.  Banderillero.  Taorornm  spículis  later- 


UHDESOLA.  f.  Bandereta  ab  qae*s  marcan  las 
Mncías  en  los  acampamenls.  Banderola,  VexíUam, 
íiienDarís  pinulla.  ||  La  qne's  posa  en  las  imatges 
deJattrist  ressnscltat,  sant  Joan  Baptista  y  altres 
9mk. Èmderola,  Brevís  fescia,breve  vexillnm.  | 
làno  de  tafetà  qne's  lliga  sota '  1  ferro  de  las 
llBMS.  Banderola.  Seríca  fasciola.  ||  gíllíbdet. 

■MDETA.  f.  d.  Bandita.  Balteolüs,  i. 

lARMNflXA•  f.  Tros  de  tela  qne's  posa  com 
tají  6  cortina  en  los  prestatges  de  las  botigas  de 
roba.  Cortinilla.  Parvnm  velom. 

■ARDIT,  DA.  adj.  BAffDOLEB. 

IAhmL.  m.  Edicte  publicat  solemnement.  Ban- 
h  Edictnm,  i.  ||  La  solemnitat  de  aqnest  acte. 
M».  Edíclí  promnlgatio.  [|  Facció,  partit,  parcia- 
^Bmdo.  Faetío,  nis,  partes,  inm.  ||  abt.  bolquer. 

miMB  E9  B\.'a>OLS.  Aqaadrillar.  Banderizar,  aban- 
Usar,  Factiones  excitaré. 

ittuciB  VK  BiüDOL.  loc.  ^càof  vh  bondo,  Edictnm 
tioBre,  promulgaré. 

ÜUDOLA•  f.  Instrnment  mósich  de  qnatre  cor- 
^corb  C4>m  lo  llahnt.  Bandola,  Lyra,  cithara,  oc. 

MkmOLEtAMm  v.  n.  Bübar,  saltear,  Expilo,  as, 
fnedor,  aris. 

■AllDOLER,  A.  m.  y  f.  Lladre  de  camí  real. 
Mmd&r,  bandolero,  bandido.  Latro,  nis,  grassator, 
s.  I  TAUMCímo.  I  Proscrit.  Proscrita,  bandido.  Pros- 
irípCns. 

BANDOLERA,  f.  Banda  de  cnyro  de  ahont  penja 
i  kreerola  del  soldat  de  caball.  Bandolera.  Baltens, 
i.  I  La  del  gnàrdia  de  corps  ab  galó  de  plata.  Ban- 
iAm.  Corporis  custodis  balteus.  ||  Plassa  de  goar- 
I  de  eorps.  Bandolera.  Corporis  costodis  nomen. 
BAHDOLÍ.  m.  Espècie  de  gultarró.  BandoUn. 
alys,  ídí«. 


BANDOLMA.  f.  VAGilIVNOERll. 

BANDONAnEMTé  in.  ant.  abíndono. 

BANDONAR.  V.  a.  ant.  abàndoníb. 

BANDOIVER.  m.  ant.  pbndonista. 

BAND08ITAT.  f.  ant.  bínool.  2. 

BANDUFELL.  ter.  baldó. 

BANDÚHRIA.  f.  Instrument  musích  de  quatre 
ó  clncb  cordas,  ab  la  caixa  en  figura  de  mitja  cara- 
bassa y  mànech  com  la  guitarra.  'S  sona  ab  una 
püa  debranílla,  canya  ó  cosa  equivalent,  j^amficma. 
Pandura,  lyra,  cithara,  se. 

BAÜEANS.  m.  Certs  idólatras  de  la  índia,  que 
no  menjan  carn  de  cap  animal;  temen  sumament 
lo  tracte  ab  los  que  professan  altra  religió  ó  secta; 
rompen  los  vasos  en  qae  han  begut,  y  mòltas  altras 
supersticions.  Banemos.  Baneani,  orum,  baneanes, 
inm. 

BANOO.  m.  Espècie  de  cànem,  las  fullas  del 
qual  fuman  y  mastegan  los  juheus.  Bango.  Bangns,  i. 

BANOYA*  f.  FLASSADA. 

BANOTER.  m.  FLàssADEB. 

BANQUER,  m.  Qui  pren  diners  en  una  part  y 
dóna  en  altra,  girant  la  lletra  per  cert  interès. 
Cambista,  banquero.  Men^rius,  nummularius,  ii.  I 
En  lo  joch  de  la  banca  qui  porta  1  Joch.  Banquero. 
Cbartarum  mensarius. 

BANQUET,  f.  d.  BanqidUo.  Scamnellum,  I.  ] 
Convit  espléndit.  Banquete.  Dapes,  um,  convivium, 
ii.  I  Espècie  de  abrassadera  prop  del  extrem  del 
pany,  pera  ahont  passa  y  's  subjecta  '1  baldó.  ?tco- 
lete.  Ferrea  compagnla.     \ 

BANQUETA,  f.  Tamburet,  assento  petit  de  tres 
peus  de  qne  usan  los  menestrals.  Banqueta,  Tripus, 
odis.  II  arq.  Basa  llarga  sobre  la  qne's  fnnda  1*  edi- 
fici. Embazamento.  iCdíflcii  bassis.  Q  fort.  Esgrahó 
arrimat  à  una  fortificació  al  peu  del  parapeto,  sobre 
1  qual  disparao  los  soldats,  abaixantse  desprès 
pera  carregar  à  cubert.  Banqueta.  Poditim,  ii.  ||  ter. 

BETLLADOB. 

ftANQUETEJAR.  V.  a.  y  n.  Donar  Convits  ó  fre- 
qüentarlos.  Banquetear,  Convivor,  opnlor,  aris. 

BABfY.  m.  La  acció  y  efecte  de  banyar  ó  banyar- 
se.  Baiio,  Lavatio,  balneatío,  nis.  ||  Las  ayguas  pera 
banyarse  y  '1  siti  ahont  estan.  Baiio.  Balnes,  ther- 
mae,  amm.  ||  Tas  ó  pica  ahont  se  prenen  banys. 
Bano.  Baptísterium,  ii,  lavacrum,  i.  ||  pint.  Capa  de 
color  que*s  dóna  sobre  altra,  pera  qne  ressalte  mè^. 
Bano.  Illumioatio,  nis.  ||  Masmorra  ó  espècie  de  pati 
ab  quartets,  ahont  los  moros  tancavan  als  esclaus 
de  rescat.  Baiio,  Ergaslulum,  i.  ||  qním.  Calor  tem- 
perat per  interposició  de  alguna  matória  entre  *1 
foch  y  lo  qne's  calenta,  com:  bant  de  arena.  Baiio. 
Temperatus  calor.  |j  La  crosta  ó  capa  de  sucre  ab 
que's  cobreixen  los  bescuyts,  etc.  També  's  diu  de 
la  cera  y  altras  cosas.  Bano.  íncrnstatío,  nis,  illi- 
oimentum,  i. 

BAif  r  DB  ^^^^4ÈítBt^^  ^^  ^^^  aquesta  ser- 
veix de  medi  pltm^  ^  lo  calor  del  íoch.  Bano 
d9  Maria.  Mitm  V 


188 


BAN 


DICaONÀRI 


BAR 


_  TENIR  NO  MÈ8  QUI  ÜN  BANY.    loC.   TODÍr  ana   DOCiÓ 

mòlt  saperfícial.  rmr  una  ligera  tintura.  A  limíne 
aliquid  salatare. 

pÉNDREa  BANYS.  fr.  Bamrse,  tomar  bafioSf  darse 
hams.  Lavo,  as. 

BANYA.  Excrescéncia  prolongada,  y  regular- 
ment corba,  que  tenen  alguns  animals  en  lo  cap. 
Cuerno,  hastüy  madera  del  aire.  Cornu,  u.  ||  Cada  una 
de  las  dos  pnntas  que  tenen  sobre  1  cap  alguns 
insectes,  com  lo  caragol,  papallona,  etc.  Cuemo, 
antenas.  Cornu,  u.  ||  fam.  Bony  de  resultas  de  algun 
cop  en  lo  cap.  Tolondron,  hurujoUy  hollo^  chichon. 
Tuber,  is. 

BANYA  DEGABBA.  Planta  dccama  vuyda,  fullas  cen- 
drosas  per  sota,  que  naixen  de  tres  en  tres,  Qor 
blanca  y  una  tabelleta  en  forma  de  banya  de  cabra. 
Alholva.  Siliqua,  silicia,  «,   f(£num  gnccum. 

BANYA  DB  CERYO.  Herba  semblant  à  las  banyas  del 
cervo.  Cuemo  de  ciervo.  Coronopus,  odis. 

ABATRER  k  ALGÚ  LAS  BANYAS.  fr.  met.  Reprimir  la 
supórbia  de  algú.  Bajar  los  brios.  Alicujus  auda- 
ciam,  cornua  frangere. 

APUNTAR  LAS  BANYAS.  fr.  Comensar  à  sortir.  Apilo- 
nar.  Cornua  erumpere. 

j)B  detrís  al  REY  u  FAN  BANYAS.  ref.  Ropren  als 
que  en  anséncía  judican  mal  de  las  accions  agenas. 
Gente  loca,  comeis  de  mi  raho  y  no  de  mi  boca.  Absen- 
tis vitam  rodens. 

FÉR  PORTAR  BANYAS.  fr.  fam.  Faltar  la  muller  à  la 
fidelitat  conjugal.  Ponerlos  cuernos^encornudar.  Mob- 
chimonium  marilo  pararé,  addere  cornua   maritis. 

FICAR  la  banya.  fr.  fam.  Afírmarse  en  alguna  cosa 
y  perseverar  en  ella  ab  obstinació.  Encajàrsele  d 
uno  en  la  cabeza.  Animo  tenaciter  adbíBrere. 

AHONT  FICA  ó  CLAVA  LA  BANYA  NO  HI  HA  QUI  LA  TRAGA. 

fr.  íam.  Denota  que  algú  es  mòlt  obstinat.  Clavar  un 
clavo  con  la  cabeza.  Animo  tenaciter  adbaeret. 

TOT  ES  HU  PORTAR  BANYAS  Ó  FERNE  DU.  ref.  met. 

iron.  Denota  no  es  igual  manar  ú  obehír.  Mas  vale 
con  mal  asno  contender,  que  lena  à  cuestas  traer.  Ju- 
bere  pra^stat  quam  obedire. 

BABiYADA.  f.  Cop  de  banya.  Comada,  amurco. 
Cornu  ictns. 

BANYADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  banyer.  ||  Qui  ba- 
nya. Banador.  Lavator,  is.  ||  ant.  Lloch  fangós  en 
que's  rebolcan  los  porchs  senglars.  Banadero,  bana, 
baniL  Limosus,  cícnosus  lacus. 

BANYAMENT.  m.  ant.  bany.  1. 

BANYAR.  V  a.  ant.  mullar.  {|  Donar  banys. 
També  s'  usa  com  recíprocb.  Banar.  Abluo,  is,  bal- 
neo,  as.  ||  Tocar  la  aygua  alguna  cosa  com:  lo  riu 
BANYA  las  murallas.  Baiiar.  Alluo,  is.  Q  ter.  nadar.  1. 

BANYARSE  EN  AYGUA  ROS.  fr.  met.  Tenir  gran  com- 
placéncia.  Banarse  enagua  rosada.  Summe  delectari. 

BANYAT,  DA.  p.  p.  Banado,  Lavatus. 

BANYER,  A.  m.  y  f.  L'  amo  dels  banys  ó  que 
cuida  de  ells.  Banero.  Balneator,  is,  tbermarius,  ii. 

BANYET.  m.  d.  Banuelo.  Balneolum,  i. 

BANYETA.  f.  d    Cntmecico,  cuemecito,  Cornicu- 


lum,  i.  II  fam.  Nomqioe'sdòna  aldimooi.  PoitUo, 
uta.  Cacodaemon,  is.  |]  pi.  Las  que  tenen  alguns 
sectes  en  la  part  interior  del  cap.  Antena.  Anteno^e^ 
arum.  (|  Quant  apunta  ó  comensa  à  surtir.  Pite^m. 
Novum  cornu. 

BANYISTA,  m.  Qui  pren  banys.  I^anúea.  Baloeo 
utens. 

BANYOLÍ.  m.  La  ànima  de  la  banya.  Ourm, 
cuemo.  Cornullum,  i. 

BANYUT,  DA.  adj.  Qui  porta  banyas.  CorwUo. 
Cornutns.  jj  met.  Lo  marit  qual  muller  falta  à  la  fi- 
delitat conjugal.  Cornudoj  cuclillo.  Cormca,  s. 

BAO.  m.  nàut.  Biga  que  sosté  '1  pont  de  un  vai- 
xell. Bao.  Pons  falsus.  ||  Cada  una  de  las  blgas  groa- 
sas  sobre  las  quals  descansa  la  cuberta  principal é 
sostre  de  la  bodega.  Bao.  Trabs  crassior. 

BAPTISMAL.  adj.  Lo  que  pertany^al  baptíaae, 
Bautismal  Baptismalis. 

BAPTISME,  m.  Lo  primer  dels  sagraments  da 
la  iglésia,  ab  lo  qual  rebem  lo  sèr  de  gràcia  y  01- 
ràcter  de  cristians.  Bautismo.  Baptismus,  i,  baptia- 
ma,  atis,  sacrum  regeneratíonis  lavacrum.  I  Garti- 
fícació  en  que  consta  bavér  estat  batejat  algú.  H 
de  bautismo,  Baptismns,  baptismatis  testifícatio,  laa» 
timonium. 
BAPTISTA,  n.  p.  Bautista.  Baptista,  m. 
BAPTISTE.  m.  baptismc. 
BAPTISTERI,  m.  Llocb  abont  està  la  pila  é» 
baptisme .  Baptisterio,  bautisterio.  Baptisteriíui,  n. 
BAQUETA,  f.  Burxa  pera  atacar  la  escopeta,  hr 
sell,  etc.  Baqueta.  Yirga,  ae.  pi.  Las  manetas  pam 
tocar  lo  tabal.  Baquetas,  pa(t7/os.  Bacilli,  onua.| 
Càstich  militar  ab  corretjas  6  vergas,  corrent  lo  ia- 
linquent  nu  entre  dos  filas  de  soldats.  BaqfuMu 
Fnstigatio,  verberalio,  nis. 

HAN/iR  i  baqueta,  fr.  mct.  fam.  Manar  despòtica- 
ment.  Mandar  à  ó  à  la  baqueta.  Absolatissimè  iopa- 
rare. 

PASSAR  PER  LAS  BAQUETAS.  fr.  Castígaf  ab  eUaa. 
Posar  por  las  baquetas,  baquetear.  Militem  yvpi 
cíEdere. 

TRACTAR  À  BAQUETA,  fr.  fam.  Tractaf  ab  vilipendi  6 
ab  rigor.  Trat/ir  d  baqueta.  Superbè,  absolatè  Uio- 
tare,  habere. 

BAQUI.  m.  En  lo  vers  llatí  peu  de  una  síl-labi 
breu  y  dos  llargas.  Baquio.  Bacchius,  ii. 

BAQUIANA.  f.  Nom  que  donan  en  Panamà  à  la 
mula  feta  al  traball.  Baquiana.  Baquiana,  ae. 
BÀQUIGH,  CA.  adj.  baganal. 
BAQUILIDI.  m.  Vers  que  consta  de  on  dime- 
tro  hipercataléctich.  Baquilidio.  Bacchilidium  me- 
trum. 

BAQUIONITAS.  m.  pi.  Filosops  que  professa- 
van  despreciar  tot  lo  del  mon,  ménos  algun  vas  peit 
béurer;  y  un  de  ells,  vehent  que  altre  bebia  ab  lo 
palmell  de  la  ma,  llansà  '1  vas  pera  fér  lo  malrài 
y  quedar  ab  aquell  cuydado  ménos.  Baquiomln, 
Bacchionita},  arum. 
BAR  Ó  BARÀ.  m.  ant.  Fals,  traydor.  Es  anto- 


BAR 


CATALÀ. 


Domàsia  del  comte  Bara.  Traïdor,  pérfído.  Perfidus, 
i,  proditor,  is. 

BARAFUSTAR.  v.  a.  ant.  Donar  bastonadas, 
garrotadas.  Apalear,  Faste  caedere. 

BARALLA,  f.  Biiiaypendencia,  Rixa^  Sij  jargiam, 
ii.  Q  pi.  RahoDS,  dispatas.  Brega,  Rixoi,  aram,  con- 
teotio,  ois. 

BARÀLLAS  DE  MARIT  DE  LA  TAüU  AL  LUT.  ref.  DenOU 

qae  las  barallas  entre  marit  y  muller  daran  poch. 
De  baldon  de  marido  nunca  zaherido.  Nec  nxori  con- 
Jogis  convicia  noceot. 

BARALLADOR.  m.  ant.  Pendenciero,  quimerista. 
Rixator,  is. 

BARAIXAR.  Y.  a.  ter.  rentar.  ||  v.  r.  Remr. 
Jargo,  as,  rixor,  aris.  ||  Tenir  rahons.  Contender,  es- 
tarapelarse,  Gontendo,  is,  jargor,  aris. 

BARALLUGA.  ter.  ballaruga.  ||  ter.  baldufa. 

BARANA,  f.  Sèrie  de  balustres  regularment  per 
las  escalas  y  balcons.  Baranda,  barandilla,  Peribo- 
los,  i,  loríca,  s.  II  La  fàbrica  de  rajolas  ó  pedras 
fins  à  la  altara  del  pit  pera  preservar  de  càarer  de 
llochs  alts,  com  lo  terrat,  etc.  Aniepecho,  pretiL  Ma- 
eería,  loríca,  ae.  [1  La  dels  ponts.  Acitara,  anlepecho, 
fuarialago.  Loríca,  sb,  falcimentum  saxeam. 

BARANDAT.  m.  ter.  envà.  1. 

BARAIVETA.  f.  d.  Barandilla.  Peribolas,  i. 

BARANGAY.  m.  Espècie  de  barco  de  rems  usat 
pels  iadios.  Barangay,  Actuaria  navis. 

BARAHGO.  m.  Oficial  dels  grechs  en  lo  baix  im- 
perí, y  era  '1  qui  guardava  las  claus  de  las  portas 
de  la  cort.  Bwrango,  Baraogns,  i,  protector,  is. 

BARAR.  V.  a.  AVARAR,  VARAR. 

BARAT.  m.  varat.  ||  ant.  barata.  ||  ant.  trampa, 
INGANT, falsedat.  ||  adj.  barato. 

BARATA,  f.  Gambi.  Barata,  trueque,  cambio, 
perïïMta  y  cambalache  en  cosas  de  poch  valor.  Per- 
mutatio,  nis,  mobatra,  se. 

BARATABLE.  adj.  Lo  que's  pót  baratar.  Troca- 
hU,  cambiable,  Permutabilis,  commutabílis. 

BARATADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  baratas.  Barar- 
tador.  Permotator,  is.  jj  anl.  Estafa,  trampós.  Em- 
hoidor,  trampista,  falso.  Fallax,  dolosas. 

BARATAR.  V.  a.  Gambiar.  Traçar,  permutar, 
eambiar  y  cambalachear,  camaL•cL•r,  quant  es  en  co- 
sas de  poch  valor.  Mato,  permuto,  commuto,  as.  || 
Fér  trampas.  Baratar,  trampear.  Fallo,  is,  subdole 
cum  aliquoagere. 

BARATAT,  DA.  p.  p.  Trocado,  cambiado,  Per- 
mnlatos. 

BARATEJAR.  v.  a.  malbaratar. 

BARATER.  m.  ant.  baratador. 

BARATERA.  f.  PUTA,  ramera. 

BARATERIA.  f.  ant.  engart,  falsedat.  ||  So- 
born  del  jutge  que  reb  preu  pera  donar  una  sentèn- 
cia falsa.  Baraüria,  cohecho,  soborno,  Gorruptio,  nis. 

I  com.  Tota  pèrdua  causada  voluntàriament  en 
barcos  ó  generós  pel  patró.  Baralma.  Dolosa  amis- 
8Ío  à  navis  praefecto  iUata. 

m.  Qui  cobra  1  barato  é  eetrenas 


BAR  183 

en  lo  joch.  Baratero,  Qui  à  superantibus  in  ludo 
mercem  exigit. 

BARATET,  A.  adj.  d.  Baratillo,  Parvi  pretii. 

BARATILLO.  m.  Gonjont  de  mobles  de  poch  va- 
lor. Baratillo.  Res  vilissimí  pretii. 

BARATtSSIM,  A.  adj.  suip.  Bar atisimo,  Yilis- 
simus. 

BARATO,  m.  Las  estrenas  que*s  donan  en  lo 
joch  al  que  cuyda  que  no's  fassan  trampas.  Barato. 
ID  ludo superantís  mercès.  |j  adj.  Lo  que's  compra  ó 
ven  per  poch  preu.  Barato,  Vilis,  parvi  pretii.  [|  Fà- 
cil de  executar,  poch  gravós.  Barato.  Facilis.  ||  adv. 
m.  Per  poch  preu.  Barato,  Parvo,  viliter,  vili  pretio. 

A  barato,  adv.  m.  En  cambi.  A  trueque.  In  com- 
mutationem. 

À  ron  barato,  m.  adv.  Lleugerament.  Lijeramente, 
Leviter. 

DONAR  DE  barato,  fr.  fam.  Concedir  sens  precisió 
alguna  cosa,  ó  per  no  sèr  del  cas  ó  perquè  no  em- 
barassa al  fi  principal  que's  pretén.  Dar  de  barato. 
Gratis,  gratuitò  concedere. 

FÉR  barato,  fr.  Véndrer  à  preu  baix.  Bacer  ó  ven- 
der  barato.  Parvo  pretio  vendere,  minimò  mercem 
distrahere. 

IX)  BARATO  ES  CAR.  loc.  Dcuota  quc  lo  quc  costa 
poch  val  poch.  Lo  barato  [es  c<iro;  lo  min  y  malo  de 
valde  es  caro;  Quien  se  viste  de  mal  pano,  dos  veces  se 
viste  al  ano.  Merx  ultronea  putet. 

NO  HI  HA  COSA  MES  BARATA  QUE  LA  QUE's  COMPRA.  lOC. 

Denota  que  à  vegadas  los  regalos  costan  mès  que  lo 
que's  compra.  No  hay  cosa  mas  barata  que  la  que  se 
compra,  Empta,plerumque  vilíúsquam  dona  ta  cons- 
tant. 

BÀRATRO.  m.  poèt.  infern. 

BARATURA.  f.  Lo  preu  baix.  Baratarà,  Yilitas, 
atis. 

BARAUNDA.  f.  Gonfusió,  tropell.  Trdpuk,  bulli" 
cio,  Gonfusió,  nis,  garrulorum  circnlus. 

BARAYAR.  V.  a.  RENTAR. 

BARB.  m.  Peix  de  riu,  espinós,  ab  una  espècie 
de  barba  en  cada  part  de  la  mandíbula  inferior. 
Barbo,  Mystus,  barbus,  i.  ||  pi.  Granets  que  surten 
en  la  barba.  Barros,  Vari,  orum. 

BARBA.  f.  La  part  de  la  cara  sota  la  boca.  Bar- 
ba, Meotum,  i.  ||  Lo  pel  que  naix  en  ella.  Barba.  Bar- 
ba, ae.  ||  La  metxa  de  pel  de  la  barba  del  bestiar 
cabriu.  Barba.  Mentum,  i.  ||  Lo  qui  en  los  teatres  re- 
presenta '1  paper  ó  caràcter  de  vell.  Barba,  Senex,i8. 

BARRA  DB  AARON.  Planta  Semblant  à  la  dragonària^ 
la  arrel  blanca,  y  cuyta  es  comestible.  Barba  de  Àa-- 
ron,  Dracontium,  ii. 

LA  BARBA  BANYADA  PREN  l'  AIXUTA.  lOC.    mCt.  Àlaba 

la  venta tja  de  sèr  deligent.  barba  remullada,  etc. 

BARBA  db  cabra.  Planta  de  unas  branquetas  y  fullas 
com  las  del  castanyer,  fior  blanca,  vistosa  y  de  bon 
olor.  Barba  de  cabra.  Barba  caprina.  |  Altra  espècie, 
de  fullas  ovaladas  y  flor  groga,  arrel  blanca  y  de 
bon  gust.  Barba  eabruna,  barbaUa,  barhériea,  San- 
dix,  icis,  tragopogon,  onis. 


184 


BAR 


DICCIONARI 


BÀR 


Billi  j>S  GALL.  BAEliLLERA.  4. 

BiEBA  DE  GITANO,  exp.  Ab  qiie*s  moleja  al  qui  (è 
mòlta  barba  y  mal  composta.  Barbas  de  samarra.  Hir- 
sala  barba. 

BABBAS  HONftADAS.  loc.  Home  hoorat.  Elhombre 
honrada.  Homo  probas,  venera ndos. 

BABBA  DE  jtpiTER.  Plaota  de  la  qoal  ni  ha  mòlta^ 
espècies ;  la  arrel  grossa,  de  ella  surten  mòlts llachs 
ó  brots,  qae  cobren  la  terra  à  manera  de  globo. 
Barba  dt  Júpiter  ó  de  Jove.  Barba  jovis.  |  hibbi  pqfr 

TIBA. 

BAIBA  BEMULLiOÀ   B6    IDTJ   AFBTTADA.    ref.  litersL 

Barba  remojada^  medio  rapada,  Dimidio  dom  nad- 
nit,  barba  est  jam  paste  tesecta. 

BARBA  BOJA.  Espécie  de  ancellet  qne  te  1  pit  roig. 
Ptchi-^olorado  pitirojo, 

posAB  BABBA.  fr.  Eixir  lo  pel  en  ella.  Bàrbar,  Pa*- 
besco,  is. 

TBEMouB  LA  BAftià.  ff.  Témer,  espantarse,  estar 
en  recel.  Temblar  la  barba,  Exitam  pertimescere. 

BARBA  siLVAüA.  Espécie  dc  pUoter.  Barba  siltana. 
Barba  silvana. 

COM  MBS  POCAS  BARBA6  MÒS  POCA  VBBGOHTA.  rei.  De* 

nota  qne  la  poca  edat  fà  al  home  atrevit.  A  poca  bar- 
ba poca  vergUenza.  Imberbis  javenis  audatiài  comes. 
DIR  i  LAS  BARBAS.  fr.  Dir  alguna  cosa  à  algú  ea  sa 
presència.  Dedr  à  la  barba^  enlatódsus  barbas,  Co* 
ram,  in  os. 

FÉR  BARB4.  Cr.  FÉR  COS  PRJESBXT. 
FÉR  LA  BABBA.  fr.  AFEITAR«  1. 

FÉB  LA  BARBA  E5  AUCT.  fr.  met.  Portarse*o  lo  nego^ 
çi^  empleo,  etc.  qne  nn  altre  pretenia.  Birlar  d  algu^ 
no,  Alíqnid  pncter  spem  seu  occaltè  pra^ripere. 

FBRSE  LA  BABBA  DE  OR.  ff.  mot.  Fcrse  üòit  ríeh. 
Hacerse  de  oro,  Ditesco,  is. 

MENTIR  PER  LA  BABBA.  loC.  ant.  MENTIR  DESGARAfii* 
i9NT. 

NiGRB  DE  BARBA.  Borbinegro,  Barbaniger. 

PIB  BABBA.  m.  adv.  Denota  que  de  allò  qae's  parla 
o'  bi  ha  un  per  cada  hu.  Por  barba^  por  cabeza,  por 
persona.  Yiritim»  per  singola  capità. 

ptnfTii  u  BABBA.  fr.  ant.  Apuntar  $1  bozo.  Fnbeaco, 
is. 

QIUNT  VIJAB  la  BABBA  BE  TOS  VEBÍ  PELAR,  POSA  LA 

TUA  À  UMUiLAR.  ref.  Deqota  que  debém  escarmen- 
tar en  lo  que  saccebeix  à  altres.  Cwmda  la  barba  de 
tu  veci$ío  viere9  pelar ^  echa  la  tuga  m  remojo  óér^ 
mojar.  Tua  res  ^gitur.  cum  proRÍmos  ardet  paries. 

QUI  2M>  GtJAROA,  MAT  ílsa  BABBA.  ref.  Denota  qne 
peia  prosperar  se  déa  víurer  ab  economia.  QMe$í 
guarda,  halla,  y  quien  cria,  íMta.  ^ra  sibi  servans, 
qnoties  opvs  inveoU  »t%;  Qçu  p^CHdes  pascU,  qaoà 
sibi  gidctet  habe^^ 

ffiMiB  POCAS  BABeAs,  fr.  Teoír  poea  experiència, 
dtet  6  caràclM*.  Tener  p^ca»  barbas.  Javeoam,  in«Xf- 
periíMiesse. 

'  TV»  VM  f  AM  BB  B4RU.  f r.  «el.  Sèr  WB  ooia  nòU 
saJMa  per  nàtt  ^Bliipe.  Tmm  4mU§i  ètfhi.  Jw 
sennisse. 


BABBABLANCBL  m.  Qui  la  lè  blanca.  Barbica- 
no,  barbiblanco.  Barbacaous,  albns,  albescens. 

BARBACANA,  f.  Fortifiicaciò  aotígna  devant  de 
la  muralla  per  defensa  dels  fossos.  Barbacana,  falsa- 
braga,  Tabnlare,  ^-allnm  arcendis  telis.  |i  La  paret 
ab  que  solen  voltar  las  plassas  de  algunas  iglesias. 
Barbacana.  Par>'um  septum,  inferior  murns.  [  La  ala 
de  la  teulada  que  surt  fora  la  paret.  Aleró,  alar,ala, 
socarren,  Projectura,  suggranda,  ae.  |  La  teoladetaó 
empostíssat  sobre  las  finestras  pera  defensarlas  de 
la  aygua.  Sobradillo,  Parvum  tabnlatnm,  parva  coo* 
tignatio. 

BABBADA.  f.  La  part  inferior  de  las  barras  ei 

las  cabalcaduras.  Barbada.  Inferior  maxilU  in  equis. 

I  Peix  sens  escata  de  Vi  ^^  llarch,  cap  gran  y  llis, 

y  de  carn  blanca  y  gustosa,  que  s  pesca  en  las  costis 

de  Galícia.  Barbada,  Gadus  mediterraneus. 

BARBATORT,  adj.  Qui  tè  1  pel  de  la  barba 
mòlt  fort.  Barbitaheno.  Barba  asper,  rígidos.* 

BARBATRCSCH.  adj.  Bonich,  ben  paregut. 
Barbilucio.  Decorus,  formosus,  pulcber.  |  Afeytat  de 
poch.  BarbihicL•,  Becens  tonsns. 

BARBAGRÍ8«  adj.  Barbirurio,  ^nobarbse,  ntfoB. 

BARBALLERA.  f.  SoU  barba.  Papeda.pépo^p^ 
padilla,  gorja,  Obessnm  guttur.  (j  La  dels  eaÚls. 
Barbada,  Inferior  maxilla.  |  La  dels  porcks  6  toci- 
nw,  CoguUada f  barbada,  papada.  QUadifai,  c 
glandium  ii.  Q  La  dels  galls.  Barbas.  Qàtii  pafcit.  | 
Gadeoeia  à  corretja  que's  posa  baix  lasberras  6  bar- 
ba pera  subjectar  alguna  cosa.  Barbada.  Calennla, 
33.  Q  Cada  una  de  las  dos  vemigas  liargis  y  ovaladas 
que  tenen  algunas  cabràs  gota  la  barba,  las  qtals 
són  indici  de  bona  casta.  Marmlla,  Yerueoia,  m. 

BARBALLÓ.  m.  tar.  ESPÍfiOL. 

BARBABfEQH.  adj.  Qui  tò  barba  elara.  Barbi- 
lampino.  Barbipüus,  barbatulus. 

BARBAPUNYEBiT.  adj.  ant.  Qui  comensa  k  po- 
s%r  barba.  Barbiponieais,  Yesticeps,  ipis,  barbatu- 
lus, i. 

BÀRBAR.  V.  n.  ant.  Apuntar,  posar  barba.  Bàr- 
bar. Pubesco,  is,  pubem  emittere.  ||  Fèr  sulír  bar<^ 
bas.  Bàrbar,  Aücui  barbam  iogerere. 

BÀRBARA,  n.  p.  de  dona.  Bàrbara.  Barberà,  a?. 
tog.  Modo  de  la  primera  figura  del  silogisoie,  que 
consisteix  en  que  las  tres  proposicions  siao  oBÀver- 
«als  afirmativas.  ^arbora.  Bàrbara. 

SANTA  BABBARA.  uàut.  Lo  lloch  aboflt  segMTda  la 
pòlvpra  en  las  embarcacions.  SaHlabérèara.  Polve- 
ris  pi  ris  apotheca. 

NO  PENSAR  EN  SAZ<(TA  BAMM^  SlMO  QUAKT  TBOMA.  lef. 

Bepren  als  ingrats  qu^  rebpt  lo  beoeéici  %  oUidan 
de  qui  lo  ha  fét.  Bo^or  al  Saulo basta  posar  el  tnmco, 
d  fio  pasado,  el  saiUo  çlvidado,  Precibos  fèrvens; 
oblentisírigidas. 

BARBARADÉXiS•  f.  Yici  do  h  eraoié  quant  sa 
<»escian  paraulas  estrang^ras.  Barbarakjis,  Barba- 
ralexis,  is,  barbarianue,  I 

BÀRBARABIENT.  ady.  «.  kb  b»rh^9im,  i  le 
meiMWBdele  Uckaroe.  MirkíMraïïmts.  iuteiè.  lÀb 


BÀR 


CATALÀ. 


BAR 


185 


frkarameHte,  Barbarè.  [|  Cruelment, 
mmanè,  cradeliter. 
«  f.  Graeltat.  Barbàrie.  Sevitia,  s, 
ant.  BAiBAftisME.  II  Totas  las  nacions 
Srechs  y  romans.  Barbaria.  Barba- 

L.  f.  BVEBEaiA. 

H,  CA.  adj.  bíebaro. 
lÉu  f.  Moneda  qoe  'Is  Yiscomtes  de 
encunyar  lo  sígle  xiu.  Barbarina. 


m.  yici  contra  la  pnresa  del 
barismo,  Barbarísmas,  i.  |  poét.  La 
baros.  Barbarismo.  Barbaromm  co- 

TAT.  f.  Feresa,  crueltat.  Barbari- 
ts,  ferocitas,  atis.  Q  Excés,  infinitat, 
habitat  de  llibres.  Barbaridad,  infini- 
s,  atis.  D  Disbarat,  necedat.  Barbari- 
ictum,  factom.  D  Temeritat,  arrisch. 
dacia,  ae,  temeritas,  atis. 
AiTAT.  loc.  fam.  Es  un  excés.  Se  diu 
nrer,  etc.  Fs  una  atroddad.  Súmmum, 
ira  modum. 

y  A»  adj.  De  país  mòlt  remot,  y  entre 
UB  tots  los  que  no  eran  de  sa  nació. 
inis.  0  Los  naturals  de  Frigia  y  Berbe- 
Barbarus.  |  Fèr,  cruel.  Bórbaro,  Bar- 
■BS,  ferox.  I  Temerari.  Bàrbara.  Bar- 
rios. 11  CrTOSser,  rústich.  Budo,  bdrba- 
msticus,  inurbanus.  ||  Propi  dels  bàr- 
arbàría.  Bàrbaro,  barbúrico.  Barbarus, 
Sxeel-lent  en  sa  Ifnea;  y  així  's  diu:  cu- 
rrmnde,  abundante.  Permagnus,  copio- 

íG.  adj.  Barbirojo,  barbaroja,  JEúo- 

ros. 

16.  adj.  Qui  tè  la  barba  de  un  bermell 

*  de  or.  Barbimbio.  Barbarutilus,  ru- 

A.  f.  aum.  Barbaza.  Barba  grandis. 
DA.  adj.  Qui  tè  pels  en  la  barba.  Bar- 
h€rbMdo.  Barbatus,  barbíger.  ||  De  llar- 
bmio.  Barbatos. 

r.  En  sòn  estat  TÍríl.  Bombre  barbadO' 
0. 1  met.  De  caràcter  ó  tasson.  Barba- 
>po8iti  tenax. 

ím  m.  B9FIG0L. 

JU  ▼.  a.  AFETTAB.  |  Arribar  ab  la  bar- 
ih.  Barbear.  Aliqaò  menti  pertíngere. 
nis  Qui  tè  ofici  de  aíeytar.  Barbero. 
fm  que  dins  la  aygoa  sembla  de  color 
le  ella  es  vert  ab  tacas  de  color  de  ta- 
leoa  y  '1  ventre  platejat.  Lamfuga.  Ar- 

QCI  50  SIA  sovo- 

rs  y  poch  seny 
do  Ml  ean- 
os. 


BARBER4•  f.  La  dona  del  barber.  Barberà.  Ton- 
soris  uxor.  ||  ant.  babbea. 

BARBERET.  m.  d.  Barberillo,  barberito.  Jnve- 
nis,  scítulus  tonsor. 

BARBERIA,  f .  La  botiga  y  ofici  del  barber.  Bar- 
beria. Tonstrina,  »,  tonsorium,  ii.  p  En  los  convents 
la  pessa  destinada  pera  afeitar.  Barberia.  Tonstrina, 
ae.  II  bbbbbbia. 

BARBEROT.  m.  Mal  barber.  Barberote.  Rudis 
toosor. 

BARBETA,  f.  d.  BarbiUa,  barbita.  Barbula,  as. 
II  Lo  ruído  qooiïn  las  dents  donant  copa  à  la  barba. 
Catearukta.  Dentium  concrepatio.  ||  f.  oàut.  Tros 
de  filàatica  pera  amarrar  algun  efecte  do  poca  con- 
sideració. Barbeta.  Stríctorius  funls. 

k  babbeta.  m.  adv.  fort.  Sens  tronaràs  ni  mar- 
lets.  A  barbeta.  Aperto  corpore  superius.  ||  nàut.  Se 
diu  pera  denotar  qoe  'a  sulrfecta  nna  embarcació 
ab  dos  àncoras  y  sos  oaUes  eorrospooents,  quedant 
en  disposició  de  girar  y  presentar  la  proa  al  cor- 
rent del  vent.  A  barbeta.  Diapositio  navis,  qua  fici- 
lius  vertatur. 

FÉa  LA  BABBETA.  fr.  Pegar  ab  la  ma  sota  la  barba 
pera  fér  petar  las  dents.  Haeer  la  easoarukta,  Facere 
ut  dentes  concrepentur.  , 

TocAB  LA  BABBETA.  fr.  Afalagar,  fér  festas  tocant 
la  barba.  Posar  la  tnano  por  el  cerro.  Blandiri. 

BARBETAR.  V.  a.  nàut.  Amarrar  ab  barbetas. 
Barbetar.  Fnnicnlis  obfirmare. 

BARBIBERMELL.  adj.  Qui  te  bermell  lo  pel  de 
la  barba.  Barbirqjo,  barbimbio.  Mento  ruber. 

BARBOLL.  m.  Qui  parla  precipitada  y  confusa- 
ment. Barbullen.  Garrulus,  i. 

BARBOLLAR.  V.  n.  Parlar  precipitada  y  con- 
fosament.  Barbullar.  Garrio,  is. 

BARBOLLATRE.  m.  bobbolutbe. 

BARBÓ8,  A.  adj.  Ple  de  barbs.  Barboso.  Taris 
distinctum  os. 

BARBOTEJAR.  V.  n.  Parlar  entre  dents.  Bar- 
botar,  hablar  entre  dientes.  Musso,  mussito,  as. 

BARBOTEJAT,  DA.  p.  p.  Barbotado.  Mussi- 
tatns. 

BARBREB.  m.  ant.  bebebebes. 

BARBüJA.  f.  La  bombolla  que's  forma  oo  la  sn- 
perficie  dels  licors,  ó  per  fermentació  natural,  ó  per 
focb  aplicat  exteriorment.  Borbollon,  borboton.  Bu- 
11a,  s. 

BARBULL,  m.  ant.    babboll.  0  tbífíci,   hovi- 

VEÜT. 

BARBUT,  DA.  adj.  Qui  tè  mòlta  barba.  BarMo. 
Barbatos;  promissa,  spissa  barba. 

À  DO!f&  BABBÜDA  DE  LLOfT  LA  SALUDA,  ref.  ACOOSClla 

fugir  de  ella  per  sér  de  mala  condició.  A  la  muger 
barbuda  de  lejos  la  saluda.  Barbats  molíerí  oe  vale 
dicas. 

BARCA.  f.  Pròpiament  es  embarcació  petílaySèos 
quilla;  però  també  s'  exten  à  las  dels  pescadors  y 
altras  qoo  trallcan  per  las  costas  del  mar  y  pels 
ríos.  Bona,  Gymba,  seapha,  ae.  |  La  qoe  Hmm  pe- 

25 


186 


BAR 


DICCIONARI 


BAR 


i 


ra  travessar  los  rius.  Barca,  potlon,  PoQto,  ois.  j  La 
del  pilot.  Barca  de  piloto.  NaTÍsactaana.  í  De  pesca- 
dor. Barca  de  pesea4ar.  Navícula,  x.  J  met.  L'  os 
del  pit  dels  aacells.  CahalUte.  ío  aTinm  peclore  fas- 
tígÍDiD.  i  pi.  Nom  qoe  dooan  los  tintorers  à  iinas 
pessas  de  fosta  semblants  à  ona  barca,  eo  qoe  te- 
nyeixen seda  y  fil,  ^-alentse  de  certas  canyas  pera 
tenyir  y  pera  l' igoal  dels  tints.  Barcas.  Ad  filom 
tiogendom  annameotom.  Q  de  cieu.  Barco  ée  cruz. 

BiicA  DE  BOü  YE5T.  fr.  met.  Diligeot.  Aetito,  Ibi- 
piger. 

BAiCÀ  DB  CiXTA.  Embafcacíó  petita  de  rems,  fsli 
de  caoyas  y  aèos  qoilla:  la  osao  eo  la  índia  oríen- 
taL  Parao.  Arandinea  ratis. 

BAICA  K  PAHESCiX.  aot.  FAXISCAL. 

BAicA  fàiàba  50  GCA5T1 NOLÍTS.  ref.  Dooa  à  eo- 
teodrer  que  *ls  que  TÍidieo  odosament,  oo  medrao. 
Badajo  de  campaMúf  si  farect  mo  §tma;  akdamdo  gama 
lahacena,  que  no  parada.  HiUi  Baró  locrom  oi  mare 
traosvebat  allert. 

BO!f  TEüT  T  bàbca  ifOVA.  ref.  Deoota  1  desitg  qoe 
BO  toroe  1  qoi  se'o  va.  La  idadel  cuerr^.  Àbeas,  et 
oomquam  redeas;  abi  ooo  reditoros. 

BfiABCAiSB  EX  lAtCA  DB  CAUTA.  fr.  met.  Empéodrer 
eosa  qoe  probablemeot  oo  pót  sortir  bè.  Bwiarearse 
com  poco  6  na  bizeccL•.  Qoidquam  temeré  aggredi, 
adoríri. 

LA  BAECA  PEL  EAEQCEE  T  LA  TEEEA  PEL  MASOVBE.  ref. 
LO  PAGÈS  A  LA  TEIEA  T  l'  SOLDAT  A  LA  GCUEA. 

LA  TEÜTUEA  DB  LA  BAECA  ES  SB^Cr  JOTE  TEABALLàft  T 

i  LA  YELLESA  CEEMAE.  ref.  Se  dio  dels  que  sempre 
hao  estat  desgraciats.  La  moeedad  trabajada  y  la  te- 
jtz  quemada.  Miseris  tota  vi  ta  iofoosta. 

QUI  BAECA  HA  ML  PASSAE  AB  JOE.^ADA  KO   HA   DB  OBH- 

TAE.  ref.  Explica  la  cootiogéocia  de  atrassarse  eo  k 
joroada  quant  hi  ha  barca  que  passar.  Qiúen  barca 
ka  de  posar  no  cuente  jornada.  Incerta  navigatio. 

TBiuiEt  LA  BARCA  A  TEEEA.  fr.  Surtir  ayrós  de  al- 
gon  càrrech,  negoci  ó  difícoltat.  Sacar  la  capa  6  su 
capa.  Aplè  sese  extricare. 

BARGAOA.  f.  Lo  càrrech  qoe  condoheix  ona 
barca.  Barcada.  Yectara,  s.  ||  Lo  viatge  de  la  barca 
qoe  passa  on  riu.  Barcada.  Floviatilis  oavigatio. 

BABGA8SA.  f.  aom.  Barcaza,  harcon,  barcote. 
Cymba  grandior.  ||  Barca  qoe  tè  la  proa  rodona  ab 
no  gran  pal  al  milj  y  ooa  sola  vela.  Barcolongo,  bar- 
eolargo.  Óblooga  scapha. 

BARGATGE.  ro.  Lo  dret  de  barca.  Barcaje.  Nao- 
loro,  i. 

BARCEIXA.  f.  ler.  Mesara  de  grans  qoe  en  Ma- 
llorca conté  6  almots:  en  Valencià  4  celemins:  y 
aqoesta  es  la  qoe  s'  usa  en  algonas  parts  de  Cata- 
looya.  Barquilla,  barcella,  barchiUa,  Mensorae  genos 
capiens  doos  modios. 

BARGELLÉ8.  m.  Espècie  de  moneda  descone- 
guda. BarcelUs.  Moneta  sic  dicta. 

BARGELOlfÉS,  A.  adj.  y 

barceloní,  na.  adj.  Natoral  de  ó  pertaoyent 
i  Barcelona,  capital  del  príodpat  de  CaUtaiya.  Bar» 


celonts,  barcelonense.    Barcioooeiksis. 

BARGINA.  f  ter.  lÀBBGA. 

BARCO.  m.  \om  comú  de  las  embarcacions,  en- 
cara qoe  pròpiament  es  embarcació  petita  ab  quilla. 
Barco.  Cjrmba,  scapha,  x,  lembos,  scalmos,  i. 

BARCAS.  m.  aom.  Barcote.  Grandior   oavis. 

BARDAGO.  m.  nàoL  Espècie  de  cap  ferrat  de 
coyro.  Bardago.  Fonis  corio  vestitos. 

BARDAOC,  A.  m.  yf.  Pmto,  sodamiía.  SodomiU, 
£,  catamitos.  i. 

BARDANA.m.  Herba  de  arrel  grossa,  y  mèsde 
m  peo  de  llarga,  oegreoca  per  fora  y  blanca  per 
dins:  lo  gosi  qoasi  dols.  las  follas  amplas,  liargas, 
pooxagodas  y  pelodas;  las  flors  de  color  de  pórpora 
y  naixen  en  onas  capsetas  de  raòlUs  eseatas,  termi- 
nadas  cada  ona  en  on  ganxo.  Lampazo,  hardema. 
Lapa,  persolata,  ae,  verbascom,  i. 

BARDEaANITAS.  m.  pi.  Heretges  del  sigk  n 
qoe  segoiren  à  Bardesano,  qoe  à  mès  de  sér  Taleo- 
tinià,  afegí  qoe  las  accions  dels  homes  depeodeixea 
dels  fets.  Bardesanitas,  Bardesanitx,  bardeaiankis, 
arom. 

BARDISSA,  f.  Clos  ó  cobert  de  esbarsers  ócosa 
semblaot.  Barda,  bardal.  Seps,  sepes,  is,  aepta, 
orom. 

fíe  baedissas.  fr.  Bordar,  Tepribus  BUmin,  cod- 
tegere. 

BARDISSETA.  f.  d.  BardiUa.  TerbiBen  WBànas. 

BARDO.  m.  Nom  qsels  aotichs  donana  al  qoe 
feya  ó  caotava  versos  en  alabansa  dels  héraes.  Bor- 
do. Bardos,  i. 

BAREJAR.  V.  a.  ant.  tAQiJBiAB. 

BARELAS.  f.  pi.  Nom  qoe  eo  lo  Jap6  'a  dòoa  als 
monastirs  dels  bonzos.  Barelas.  Boaiiorom  mooas- 
teria. 

BARENA.  f.  y 

BARENAR.  m.  La  menjada  de  la  tarde  entre  di- 
nar y  sopar.  Merienda.  Merenda,  a?,  antecaeniom,  ii. 
fi  V.  a.  Menjar  algona  cosa  entre  dinar  j  sopar.  Me- 
rendar.  Pro  merediano  cibo  oli,  merendam  somere. 

BARFOL.  f.  aot.  Tela  basta  que  venia  de  las  ri- 
beras  del  Gàmbia.  Barfol.  Tela  sic  dicta. 

BARGALLÓ.  m.  Palma  borda.  Palmito,  marga- 
Uon.  Hamílis  chameropt.  |  Arrel  de  palma.  Bmíz  de 
palma.  Palmae  radix. 

BARGANT,  A.  adj.  Dolent,  fraodolent.  Jnkw, 
pkaro,  belilre,  bellaco,  berganU.  Improbos,  proter- 
vos,  neqoam.  ||  Astot,  sagàs.  Bellaeo^  iaimaio.  Galli- 
dos,  sagax.  |  Brètol,  oial  criat  y  viciós.  Pillo, picaro, 
ribaldo,  galopin,  bribon.  Pelax,  neqnam,  nngator, 
dissolotns. 

BARGANTADA.  f.  Picardia.  Neqoitia,  as,  sce- 
los,  eris. 

BARGANTÀS,SA.  m.  y  f.  aom.  y 

BARGANTASSÀS,  SA.  m.  y  f.  Piearonazo^  ber- 
ganton.  Vaferrimos,  neqoissímos,  i. 

BARGANTCIAR.  v.  a.  Portar  vida  de  bargant, 
víorer  Uiceocioeament.  Pieardmr,  bribonear,  Aarafo- 
Near.  PeTgraseor,  aría,  la^BÍler  «§«•• 


BAB 


GATAU. 


BAR 


187 


ÈSnEHtAm  f.  Deshonestedat.  Deshonesti- 
Hm.  Impadicítia,  m,  tarpitndo,  inis.  ||  Do- 
«Ddnléacia,  astúcia.  Bellaqueria,  picardia, 
rersQtia,  s,  pravitas,  atis. 

Ufri.  m.  BltGlNTi. 

ím  m.  ter.  espadídoea. 

MAR.  Y.  D.  ter.  BSPADAl. 

í.  Saqaei,  sarró.  Barjuleta.  Mantica, 


T.  m.  iDstroment  de  férro  en  figura  de 
t,  que  osan  los  fdsters  pera  assegnrar  la 
traballan.  Barrilete.  Ferram  lígna  dolanda 
os. 

QUIBARLOQUI.  m.  Xarrayre  qne  ren- 
gle 7  r  estafa  ab  algnoas  cosas  qae  ven. 
I,  walta  en  baneos,  birlibirloque.  Circolalor, 
Qqí  paria  mòlt  y  ab  poca  formalitat.  Ba^ 
nlos,  i,  nugator,  is. 

fJkm  f.  nàat.  Corda  ab  qne  per  popa  y  proa 
y  subjeclan  dos  embarcacions.  Barloa, 
dietns. 

HVENT.  m.  nàat.  La  part  de  ahont  ve  '1 
ipecte  à  nn  punt  ó  Uocb  determinat.  Bar- 
Umra,  en  paratges  de  vents  constants.  Pla- 
reotns  spirat.  |f  Lo  que  respecte  de  altra 
nès  pròxim  al  origen  del  vent.  Barhoento. 
nto  propior  sitos. 

LO  BiiLOVERT.  fr.  oàut.  Adolantar  ó  pro- 
Mtre  '1  vent.  Mur  el  barlovento,  Adver- 
nn  soperare.  I  met.  Tenir  mès  fortnna 
Influir  el  beú'lovenío.  Aliqaem  fortuna  sa- 
i|M  fortunatiorem  esse. 
LO  ii•LOVEifT.  fr.  nàut.  No  poder  adelan- 
iressar.  Ferder  tl  harlownto.  Adverso  ven- 

IB  6  DISPUTAR  LO  BAELOVENT.  fr.  oàut.  Ma- 

8  ó  mès  nans  en  competència  pera  coMo- 
la  k  barlovent  de  altra  6  altras.  Begatear 
fi  harlovento.  Secundum  ventnm  navem 


HlmTEJAR.  V.  n.  nàat.  Bordejar  pera 
ibre  1  vent.  Barloventear.  Adverso  vento 
tore. 

r.  n.  p.  de  kome.  Bamabé,  Bama- 


OITA.  m.  Clergue  regolar  de  la  congre- 
ant  Pau,  que  fandà  Anton  Maria  Zacarias 
I  ab  k)  fi  de  servir  en  las  missions,  y  's 
mabitas  per  la  iglésia  de  sant  Barnaben 
iomaHía,  bernahita.  Bamabita,  te.  ||  Altres 
qw  comensaren  en  Milan  lo  sigle  xiv. 
,  y  etpostolinos  perquè  professavan  imitar 
s.  Apostolini,  orum. 
lIX»  m.  ant.  valoa,  espebit,  cobatgb. 
Vb  m.  Betum  clar,  compost  de  ayguas  es- 
f  gomas  pera  donar  llustre.  Barmz»Qmr 
iBiluoossns  licor.  ||  Bany  que'*' 
era  ferlos  surtir  llustre. 
Jíbíüo.  i  Licor  compost  de 


oli  que  barrejat  ab  polvos  de  fum  de  pega  resulta  la 
Unta  pera  estampar.  Bamiz.  Atrementum,  i. 

BARNIBSAR.  V.  a.  EMBABICISSAB. 

BARÓ.  m.  Títol  entre  Yiscomte  y  Gentilbome. 
Baron,  Baró,  nis.  ||  nàut.  Tros  de  corda  grossa  ab 
que  asseguran  lo  timó.  Baron.  Funis  fragmenta  ad 
navis  clavuffl  fulciendum. 

BABOBfs.  m.  pi.  nàut.  Són  uns  caps  grossos  de 
corda,  formats  en  las  argollas  de  la  cinta  de  la  mà- 
nega, peraqne  la  nau  no  cayga  mès  del  necessari 
quant  dóna  de  quilla.  Barloa.  Funes  sic  dicti. 

BAROGO.  m.  log.  Lo  quart  modo  de  la  segona 
figura  del  sig-logisme,  que  consta  de  una  universal 
afirmativa  y  dos  particulars  negativas.  Aoro^-  Ba- 
roco. 

BABÓMETRO.  m.  Instrument  compost  de  un 
tubo  de  vidre  ó  cristall,  ab  argenviu,  per  medi  del 
qual  se  coneix  la  pesades  de  la  atmosfera,  y  's  me- 
deix  la  altura  de  las  montanyas ;  déu  tenir  trenta 
polsades  de  Uarch  ópocb  ménos.  Mòlts  determinan  lo 
temps  medi  à  27  polsades  y  mitja.  La  proporció  que 
déu  tenir  la  botelleta  inferior  ab  lo  tabo  es  la  de  II 
à  1.  Generalment  està  averiguat  que  V  argentvin 
baixa  una  línea  per  11  toesas  de  altura.  Barómetro^ 
baroseopio.  Barometrum,  i. 

BAROMETZ.  m.  Planta  de  la  Tartària,  espècie 
de  falguera  de  cosa  de  tres  peus  de  alta,  semblant 
à  un  be  en  los  peus  orelles  y  cap,  fora  las  banyes. 
Cordero  de  escitiOj  barometz.  Scitbicus  agnus. 

BARONA.  f.  ant.  y 

BARONESA.  f .  La  muller  del  baró  ó  la  que  pos- 
seheix  una  baronia.  Baronesa.  Baronis  uxor,  baro- 
oatu  fmens  mulier. 

BARONIA,  f.  Possessió  y  dignitat  del  baró  ó  ba- 
rooeea,  y  es  un  grau  mès  qne  simple  caballer.  Ba^ 
ronia.  Baronatus,  us,  baronia, «. 

BARONIL.  adj.  Lo  que  pertany  al  baró.  Baronil. 
Ad  baronem  pertinens. 

BAROfriVOL.  adj.  VABONÍVOL. 
BAROHdhFOLMENT.   adv.  VABONILMENT. 

BAR08ANEM0.  m.  Instrument  ó  màquina  pera 
pesar  V  ayre.  Barosanemo.  Barosanemum,  i. 

BAR08CS0PI.  m.  Instrument  qne  indica  las  di- 
ferències del  pes  del  ayre  sens  medirlas.  BaroBco- 
jno.  Baroscopium,  ii. 

BARQüEJAR.  V.  a.  ant.  Traginar  alguna  cosa 
en  una  barca.  Barquear.  Cymba  aliquid  vebere. 

BARQUER,  A.  m.  y  f.  Qai  goberna  una  barca. 
Barquera.  Navicniarius,  ii,  naviculator,  is. 

BARQÜÈT.  m.  d.  Barquichuelo,  barquillo,  bar- 
quete.  Lembulus,  lembunculus,  i. 

BARQUETA,  f.  d.  Barqueta,  barqtUlla.  Cymba, 
as,  linter,  trís. 

BARQUnXA.  f.  Peix  que*s  cria  dintre  de  una 
conxa  mès  ampla  que  llarga,  blavenca  ó  negra,  pocb 
llastrosa  y  ab  nnas  rallas  petites.  Almeja,  tellina. 
Mytulns,  musculus,  i.  ||  Naveta,  vas  en  forma  de 

rea  pera  posar  los  encens.  Naveta,  naveeilla. 
, «.  II  Espècie  de  vas  pera  béorer  en  forma 


188 


BAR 


DICCIONARI 


BAR 


de  gróodola.    Barquillo.  Cymbiam,  ii. 
BARQUITXÓ.  m.  d.  bar(^€ET. 
BARRA.  f.  Tros  de  fusta  ó  de  metall  prolongat. 
Barra,  palanca,  Yectis,  sades,  is.  ||  La  de  fasta  pera 
refermar  una  porta  tancada.  Tranca,  barra,  toma- 
puerta.  Serà,  au.  ||  Tros  de  or,  plata  ó  de  altre  metall 
en  brut  ó  sèos  traballar.  Barra,  riel.  Yirga,  ae.  ||  Las 
mateixas  matérias  quant  estén  en  pasta  y  figura  cir- 
cular, però  en  castellà  sols  s'  aplica  à  la  plata,  à 
distincció  de  la  de  or  que  anomenan.  Tejo,  Strigilis, 
is;  y  la  de  coure,  plom  y  estany.  Galúpago.  Rudis 
metalli  massa.  ||  L'  os  en  que  estan  encastadas  las 
dents  y  caixals.  Quijada,  mandíbula,  carrilkra,  quir 
jar.  Maxilla,  mandíbula,  se.  Joch  en  ques  tira  una 
barra  de  ferro  ó  cosa  equivalent  lo  mès  lluny  que's 
pót,  y  de  modo  que  cayga  de  punta.  Barra.  Yectis 
ludus.  Q  En  lo  blasó  cada  llista  que  divideix  Y  escut 
de  dalt  à  baix.  Barra,  baslon,  Baculus,  i,  radius,  ii, 
scutum  secantes  fasciae  in  gentilitiis.  ||  La  via  ó  vió 
que  fà  defectuosos  alguns  teixits.  Barra.  Variata  tae- 
nia.  II  En  las  tabonas  una  pessa,  que  moguda  del 
raig  del  Uanternó,   lira  la  canaleta  per  medi  de  un 
cordill  quant  ja  se'n  bavia  tornat  à  sòn  lloch  per  sòn 
oaateíx  pes.  Barra.  Yectis  in  pistrino  canaliculam 
trabens.  ||  Lloch  abont  se  ven  la  cassa,  etc.  Alcnn- 
dara,  Pertica  palus  transversè  posi  ta.  ||  La  de  tor- 
rons. Barra.  Frustulum  ex  saccbaro  amygdalisque 
confectum.  ||  pi.  Ea  lo  joch  de  la  argolla  lo  front  de 
ella,  senyalat  ab  unas  rallas  en  forma  de  bar  ras. 
Barras.  Armillaris  meta;  annuli,  frons.  ||  En  lo  joch 
deia  mesa  un  ferro  en  forma  de  arch.  Barras.  Ar- 
culatum  trudicularis  arrae  ferrum.  ||  Eo  las  armas  de 
foch,  com  fusell,  etc.  lo  desparador  Galillo,  patilla, 
perrillo.  Clavis  forcipís  retinaculum,  canis  rostrum. 
II  Eo  la  orga  uns  llistons  de  fusta,que  divideixen  las 
canals  dels  registres.  Barras.  Asserculus,  i.  |1  Bançh 
de  arena  ó  pedra  en  la  entrada  de  algun  riu  ó  port. 
Barra.  Brevia,  orum,  syrtis,  is.  ||  nàut.  Uns  pals 
com  de  dos  brassas  de  llarch  que  entrao  per  uns 
forats  del  cabrestant  6  arga  pera  virar  ó  donar  volta 
quant  s'  alsa  mòlt  pes.  Barras.  Longurii,  orum.  || 
Dret  que's  pagava  pera  passar  per  algun  pas  estret 
que  impedia  una  barra  travessada,  no  podentse  pas- 
sar per  altra  part,  y  equival  à  punlatge.  Barra,  pa^ 
saje.  Yectigal  à  transeuntibus  solvendum. 

ÀLSiE  LAS  BA.KEAS.  fr.  Posar  la  arma  de  foch  en  lo 
punt  pera  tirar.  Calar  el  can,  amartillar.  Sclopetum 
ad  explosionem  pararé. 

DE  BARRA  k  BARRA.  m.  adv.  Enterament,  de  extrem 
à  extrem,  com  mentir  de  barra  à  barrà.  De  barra  à 
barra.  A  principio  usque  ad  fínem,  à  vertice  ad  ta- 
lòs imos. 

DEIXAR    i  ALGí;  Ó   QUEDARSE    AB  LAS  BARBAS   ALTAS. 

fr.  met,  No  poder  parlar  en  la  ocasió  que  deuria. 
Aporrar.  Hsreo,  es,  obmutesco,  is.  |  Quedar  desay- 
rat  en  algun  empenyo  ó  pretensió.  Quedarse  con  las 
manos  en  la  cabeza;  soplarse  las  unas.  Spe  deludi. 

ESTAR  EN  BARRAS.  fr.  Eu  lo  joch  dc  la  argolla  tro- 
barse  algun  jugador  pròxim  à  embocar  la  bola  en  la 


argolla.  Estar  en  barras.  In  promptn  esse  ad  infe- 
rendum  globum  per  armillam.  H  met.  Tenir  alguna 
pretensió  à  bon  punt  ó  estat.  Estar  en  barras.  Nego- 
tium,  rem  ex  voto  habere. 

JUGAR  ó  TIRAR  k  LA  BARRA.  fr.  Excrcitar  lo  joch  de 
barra.  Jugar,  tirar  la  barra.  Ferrea  vecti  ludere, 
ferreum  longnrium  conjicere. 

MAL  DE  BARRAS.  Mal  de  quijodas,  Maxillaris  infír- 
mitas. 

NO  PODER  TIRAR  MÈS  LA  BARRA.  fr.  luet.  No  quedar 
esperansa  de  consegnir  la  pretensió.  No  poder  tirar 
mas  la  barra.  Pra^peditum  baerere. 

PASSAR  BARRA.  fr.  Esborrar  algun  escrit,  passant 
ralla.  Testar,  tachar  y  barrear.  p.  Ar.  Deleo,  es, 
oblittero,  as. 

PENJAR  LAS  BARRAS    AL   SOSTRE.    lOC.    fam.  Morírse 

de  fam.  Estar  ú  diente  como  haca  de  bulero.  Fame 
premi. 

QEEDAR  ÀB  LAS  BARRAS  ALTAS.  fr.  met.  QUEDAR  AB  LA 
BOCA  OBERTA. 

SBNTARSE  LAS  BARRAS.  fr.  Coustrénycrse  las  man- 
díbulas  de  tal  modo,  que  quedan  las  dents  tant 
apretadas  que  no's  poden  obrir:  malaltia  tan  grave, 
que  quasi  sempre  es  mortal  quant  se  manifesta  à 
conseqüència  de  una  ferida.  Afectarse  de  trismo^ 
tener  trismo.  Trismo  laboraré. 

TENIR  BONA  BARRA.  fr.  met.  Sér  mòlt  menjador. 
Tener  buena  tijera  ó  buen  diente,  Épulonem  esse. 

TIRAR  BARRA.  fr.  mct.  fam.  Determinarse  y  erope- 
nyarse  en  fér  ò  consegnir  alguna  cosa.  Tirar  la 
barra.  Consilium  de  re  aliqua  animosè  capere. 

TIRAR  LA  BARRA  MÒLT  LLUNT.  fr.  Aveutatjar  CU  al- 
guna matèria.  Tirar  muy  léjos  la  barrar  In  aliqua  rs 
antecellere.  prxstare. 

BARRARÀS,  m.  Se  pren  pel  diable,  ó  per 
una  persona  mòlt  travessa,  aludint  à  Barrabàs  in- 
signe malfactor.  Barrabàs,  Barabbas,  a;. 

BARRACA,  f.  Habitació  petita  y  rústica.  Bar- 
raça,  cabana.  Fugurium  ii,  magalia,  ium.  ||  Las  que 
ocupan  las  venedoras  en  la  plassa.  Garabito,  Oli- 
toria  in  macello  taberna,  statio  lignea  elevata.  |j  La 
dels  carrers  ahont  se  ven  menjar  pels  pobres  y 
gent  de  tràfech.  Tabanco,  Yulgaris  caupona,  pupina. 
II  ant.  CORRAL  DE  PORCHS.  |  Tortuga  militar  que  for- 
maban  los  soldats,  posant  los  escuts  sobre  'Is  caps 
à  fi  de  impedir  las  feridas.  Tortuga  militar.  Testudo, 
inis. 

BARRAGARSE.  V.  r.  nàut.  Formar  barracasen 
la  platja  y  abrigarse  en  ellas  després  del  naufragi. 
Barracarse.  Tuguria  struere. 

BARRAGÓ.  m.  Espècie  de  pessa  de  artilleria 
antígua  curta  y  de  mòlt  calibre.  Barraco,  barraqui- 
llo.  Tormentnm  bellicum  modi  majoris.  ||  En  Yalén- 
eia  anomenan  així  al  sobredent.  ||  barraqdkta. 

BARRADA,  f.  Gop  de  barra  Trancazo.  Yectis 
ictus. 

BARRAGAM.  m.  Tela  de  pel  de  cabra,  en  que 
no  travessa  la  plnja;  ni  ha  de  diversas  espècies. 
Barragan.  Pannus  é  caprinis  pilis  contextus.  y  Altra 


BAR 


GÀTÀIA. 


BAR 


189 


wfiàt  de  roba  de  llana,  poch  mès  de  aoa  vara  de 
m^  j  de  nrís  eolon.  Barragm.  Textom  silici- 

lABRAGANA.  f.  CONCCBUU. 

lAlSAGABIET.  m.  Daat.  £d  la  intel•ligència 
mani  la  ülüma  pessa  alta  de  enllàs  qae  compon 
li  eoderna.  Entre  constrnctors  un  revés  curt  pera 
Miplelar  k  eoderna  fins  à  la  regala;  y  entre  altres 
n  tros  de  fuita  que  s' afegeix  al  extrem  dels  revés- 
Mnalgaina  embarcacions  menors.  BarraganeU, 
■l•i  Éfostmra  y  urnieion,  pr.  Yizc.  Pertic<e  nàutics 
I»  toperior,   vel  trabes  adscititia;. 

làBEAI»  m.  Fiasco,  ampolla  capàs  de  una 
iriba.  Barraly  redoma.  Doiium,  ü,  cadus,  i.  ||  Por- 
tiion  tapada  pera  traginar  líquits.  Barral.  Cupa,  ae. 

lABRALER,  A.  m.  y  f.  ter.  Qui  beu  mòlt  vi. 
CiU.  Bibax,  icis,  nimios  potator. 

lABRALET.  m.  d.  BoUlleta,  redomica.  Lage- 

BAHBALÓ.  m.  Espècie  de  carretell  que  fa  la 
IHrta  part  de  ona  carrega.  Barril,  tonel.  Gadus, 
ÉÉun,  ü. 

làlULI5S-BAltlLÓ!fS.  JOCh.  DESCAUlEGAft  BOTS. 

BAIBALONER.  m.  Qui  íà  barralons.  Barrilero- 
Bibonim  opifex.  ||  Qui  porta  1  vi  ab  barralons. 
ímkro.  CEnopola,  ac,  vinarius,  ii. 

BAIRALONET.  m.  d.  Barrilejo,  barrilete.  Do- 
Uui,i. 

lAIRANGH.  m.  Excavació  profunda  que  fan 
tai  corrents  de  las  aygoas.  Barranco.  Limus  pro- 
Mis. 

B4BBANGÓ8,  A.  adj.  Ple  de  barrancbs.  Bar- 
rmu».  Cavis  abundans. 

EllBAQUET.  m  d.  BARaicó. 

■AUAQüETA.  f.  d.  BarraquUla.  Tuguriolnm, 
tqgnríoBCBlaniy  i. 

8AMAB.  V.  a.  Tancar,  fortificar  ab  barreres. 
í»rw.  Vallo  muniré.  |j  Assegurar  ab  barras  los 
Ualsycosas  semblants.  Barrelear.  Sudibus  fir- 
■re.  I  Borrar  r  escrit  passant  una  ralla  per  sobre. 
IvTMT.  Transverso  calamo  oblitterare. 

IAERA88A.  f.  aum.  Barron,  barreron.  Yeclis 
pudís. 

lAlRAT,  DA.  adj.  Se  diu  dels  panyos  mal  lei- 
úl>^  trauben  llistas  que  desdiuhen  de  lo  demés. 
hnido,  Yariatus,  variegatus.  jj  En  lo  blasó  s'  apli- 
Q  i  la  pessa  del  escut,  sobre  la  qual  se  posan  bar- 
^iarrado.  Clathratum,  i.  ||  p.  p.  Barrado,  harrt- 
M».  Lignis  munitus. 

bAbreghs.  m.  ant.  Pillatge.  PiUaje,  saco,  PrjC- 
taio,  direptio;  expílatio,  nis.  ||  m.  ant.  y 

B4EKEJA.  f.  MESCLA.  D  La  irregular  y  extrava- 
fMt  de  menjars.  Comistrajo.  Obsoniorum  exòtica 
Cfliiúxtio. 

làMBEJADOR.  m.  Qui  barreja.  Mezclador. 
Iieeos,  permixtor,  is.  ||  En  lo  joch  de  cartas.  Ba- 
f^U»,  Ghartarum  subagitator. 

lASBEJAMENT.  m.  mescla. 

BAIEMAB»  v.  a.  mesclar,  fl  En  lo  joch  de  las 


cartas.  Barajar.  Ghartas,  lusorias  pagellas  commis- 
cere.  ||  ant.  Introduhir  lo  desordre  y  la  confusió. 

II  AS80LA.R. 

BARHEJABSE.  v.  r.  Mesclarse  alguna  cosa, 
com  llinatges,  colors,  etc.  Mezclarse,  Immisceri. 

BARREJAT,  DA.  p.  p.  MESCLAT. 

BABBELL  m.  ant.  BàREA.  3. 

BARRELLA.  f.  Planta  rastrera,  ramosa  y  ro- 
genca: tè  las  fullas  petitas,  crassas  y  punxagudas, 
y  las  flors  mòlt  petitas.  Per  medi  del  foch  destil-la 
on  licor  que's  petrifica,  tè  1  mateix  nom  y  serveix 
pera  fér  vidre,  sabó  y  altres  usos.  Barrilla.  Soda, 
parietaria,  oi,  herba  vitraria. 

BiRRELU  BORDA.  Planta  que's  diatingeíx  de  la  co- 
muna en  estar  plena  de  pnnxas  fortas.  Barrilla 
borda,  Salsola  tragus. 

BABRELLADA.  f.  Munt  ó  pila  de  barrella. 
Mottton  de  barrilla.  Sodae  copia.  Q  met.  Resolució 
indeliberada  y  prompta.  Besolucion  indeliberada, 
Actio  indeliberata. 

FLOCARU  BARRBLLADA.  fr.  mot.  fam.  Rosóldror 
prompte  y  sens  temor  algun  assumpte.  Decidir  sia 
reparar  ó  tropezar  en  barras.  Rem  cito  et  audacter 
decernere. 

BARRELLAR.  m.  Gamp  de  barrella,  y  també  '1 
Uoch  ahont  se  crema.  Barrilar.  Soda  consitus  ager, 
vel  ubi  crema  tur. 

BABBERA.  f.  La  barana  de  fusta  del  toril  y 
semblants  pera  impedir  lo  pas.  Barrera.  Glaustra, 
orum.  II  Parapeto  de  defensa.  Barrera,  Repagulum, 
septum,  i,  muoiroen,  inis.  ||  La  barra  ó  barras  que 
detenen  als  passatgers  en  los  ponts  y  camins  pera 
que  paguen  lo  dret.  Barrera.  Glathra  orum.  H  La 
ciutat  ó  terreno  que  serveix  de  límit  ó  frontera. 
Barrera.  Terminus,  i,  limen,  inis.  ||  En  la  moral 
reparo,  obstacle.  Barrera.  Obex,  icis,  obstaculum,  i. 
II  Barra  pera  impedir  lo  pas  en  los  carrers.  Barrera. 
Septum  transversum. 

BABBET.  m.  sombrero.  ||  En  lo  blasó  senyal  de 
dignitat  ecclesiàstica.  Sombrero.  Petasus  purpureus. 
II  met.  L*  home  cap  de  casa.  Sombrero.  Yir  familiar 
rector. 

BARRET  DÉ  CAPELLÀ.  BONETO. 

BARRET  DE  LA  XIME.XEYA.  L  'extrom  de  Ir  xuieneya 
de  teula  ó  rajola  que  forma  àngul.  Caballete.  Angu- 
lalum  camini  fastigium. 

BARRET  DE  QUATRE  CORNS.  aut.  BONETO. 

BARRET  DE  RiALLAs.  Home  do  poch  foDameut.  Cas- 
caciruelas,  petate.  Ineptus  homo. 

BARRET  DE  TEULA.  Lo  dels  capelldos  CU  dita  forma. 
Sombrero  de  cunal  ó  de  leja,  Ganaliculatus  galems. 

BARRET  DE  TRES  Picus  ó  coRMs.  Lo  que  cstà  CU  fi- 
gura triangular.  Sombrero  de  tres  picos.  Triangularis 
galerus. 

AHONT  Hi  HA  BARRETS,  NO  HI  CAMPAN  CAPUCHAS. 

Denota  que  ahont  hi  ha  superiors  callan  los  infe- 
riors. Juego  mayor  quita  menor.  Ubi  sunt  majores, 
tacent  minores. 
AMAR  BARRET  EN  MÍ.  fr.  Siguifica  prostaT  à  algú 


t90 


BAR 


DICCIONARI 


BAR 


obsequis  y  homenatges  poch  corresponents.  Besar 
la'eaihreaj  hacerse  chiquito.  Fasces  submitere. 

dígàsu  barret  DÍGiSLi  soMBRERO.  ref.  Reprèn  al8 
qoè  busca n  diferències  en  las  cosas  que  substancial- 
ment  no  las  tenen;  y  als  que  ab  impertinència  re- 
peteixen una  mateixa  cosa  ab  diferents  paranlas. 
OUvo  y  aceiluno  todo  es  uno:  cual  mas  cual  menos, 
tada  ía  lana  es  pelos.  ídem  per  idem.  Nil  olese  distat, 
8i  res  spectetur  oliva. 

riGARSB  \  BARRET  FINS  k  LAS  ORELLAS.  fr.  Calar  el 
i&mbrero,  Galerum  omninò  immiltere. 

LUVARSE  'l  barret,  loc.  Tràurersel  del  cap  en 
senyal  de  cortesia  y  respele.  Quitarse  el  sombrero. 
Capat  nndare,  aperire. 

H*   HI    HA   PER  tirar   LO  BARRET  AL  FOCH.    fr.    met. 

Estar  pera  desistir  de  alguna  cosa  si  V  incomodan 
mòlt.  Hay  para  aborrecer  los  hnevos,  ó  para  echar 
rayoSf  ó  para  patear  el  gorro,  ó  para  echar  el  hatillo 
(UnUir,  Rem  caram  odisse. 

XAFAJí  LO  BARRET,  fr.  Impedir  la  execució  de  al- 
guna cosa.  Cortarle  à  uno  los  pósos,  ó  el  revesino. 
Alicui  obstare,  obsistere. 

BARBETA,  f.  d.  Barreta,  barrila.  Obex,  icis  || 
La  de  la  cortina.  Varilla,  Ferrea  virga  oblonga.  || 
lira  ab  que's  cubreix  interiorment  la  costura  de  la 
sabata.  Barreta,  Goriacea  fascia.  ||  En  lo  teler  de 
brodar  cada  un  dels  dos  llistons  de  fusta  més  grossos 
eH  los  quals  s' assegura  la  tela  que  s' ha  de  brodar. 
Banzo,  Tigillum  ad  linteum  acu  pingeudum.  ||  En  lo 
mateix  teler  cada  un  dels  dos  travesers  ab  diferents 
fòMils  pera  estirarlo  ó  afluixario  posantbi  unas  cla- 
viUriU  Barras.  Ta^nias  leviores  ad  acu  pingeudum 
a^ta^.  II  pi.  Lo  mal  de  assentarse  las  barras  en  las 
criaturas.  Trismo,  y  mal  de  quijadas  en  las  Antillas. 
Trísmus,  i. 

BAttIÜSTADA.  f.  Gorretada.  Aperto  capite  sa- 
lulatio. 

FÉR  BARRBTADA.  fr.  LLEVARSB   'l  BARRET. 

BARRETCR.  m.  sombrbrbr. 

baRreter  de  agulla,  ant.  Qui  fà  gorras.  Gorrero. 
Pileorum  opifex. 

BARRETET.  m.  d.  Sombrerxio.  Pileolum,  pileo- 
lus,  i.  0  pi.  Herba,  orella  de  monjo. 

BAMttTnVA.  f.  GORRA. 

BARRI.  m.  Una  de  las  parts  en  que  's  subdivi- 
deixen las  ciutats  ó  pobles  grans.  Barrio.  Vicinia,  íb, 
vicus,  angiportum,  i.  ||  Clos  de  casa.  Cerca.  Septum, 
seiH^mentum,  i.  y  areabal. 

BSTAR  Ó  ANARSB'N  AL  ALTRE  BARRI.  fr.  met.  HO- 
Rlt. 

TW  LI  ES  BARRI.  loc.  fam.  Denota  que  algú  ix  de 
caíta'ab  lo  vestit  mès  usual.  Va  de  barrio,  ó  vestido 
dé  harrio.  Yeste  simplici  indbtus. 

BARRIGUERA.  f.  Corretja  ó  corda  à  modo  de 
cingla  que  las  mulas  de  carro  portan  en  la  panxa 
pera  sostenir  los  aparells.  Barrigwra.  Ventralis  cor- 
rigia. 

BARRIL,  m.  Carretell  de  diferents  tamanys. 
BOfrilf  tcnel  Caduir,  i,  doliom,  ii.  ||  Lo  que  servdix 


pera  portar  galeta  en  las  embarcacions.  Bizcochero. 
Buccellato,  plenum  dolium. 

DESCARREGAR  BARRILS,  fr.  Joch  entre  quatre,  aga- 
fantse  dos  per  la  cintura,  estant  capiculals,  y  asse- 
guraiit  alternativament  los  peus  en  terra,  donant 
voltas  mútuament  sobre  las  espatllas  dels  altres  dos, 
que  estan  de  mans  y  genolls  en  terra.  Quebranta  hue- 
sos.  Ludus  sic  dictns. 

ESTAR  COM  LAS  SARDIKAS  EN  LO  BARRIL,  fv,  ARENGADA. 

BARRILET.  m.  d.  Barrilejo,  barrilito.  Doliolum, 
i.  II  nàut.  Figura  de  barril  petit  en  alguns  caps,  y 
serveix  de  nus  pera  que  no  passen  de  aquell  paratge 
en  que  denhen  quedar  ferms.  Barrilete.  Globulus,  i. 

BARRILL.  m.  barril. 

BARRINA,  f.  Instrument  de  ferro  acerat  ab  un 
caragol  ó  rosca  à  la  punta  pera  foradar  la  fusta,  y 
al  cap  un  mànech  encreuhat.  Lidio  atribuheix  à  Dé- 
dalo,  y  altres  als  Galos  la  invenció  de  la  barrina. 
Barrena.  Terebra,  as,  terebrum,  i.  ||  Barra  de  ferro 
ab  un  tall  al  extrem  pera  foradar  las  rocas  que  s' 
han  de  volar  ab  pólvora.  Barrena.  Terebra,  ae,  tere- 
brum, i.  II  meU  Mania,  caprilxo.  Mania,  tema.  Obs- 
tinatio,  nis. 

ANAR  CARREGAT  DE  BARRINAS  ESPUNTADAS.  fr.  met. 
PORTAR  LOS  PAPERS  MULLATS. 

BARRINADA.f  Lo  forat  que  fà  la  barrina.  Bar- 
reno.  Terebratio,  nis,  terebratus,  us,  terebramen, 
inis. 

BARRINAMENT.  m.  La  acció  de  barrinar.  Bar- 
rena. Terebratio,  nis,  terebratus,  us. 

BARRINAR,  v.  a.  Foradar  ab  la  barrina.  Barre- 
nar.  Terebro,  as,  perfodio,  is,  terebra  perforaré.  || 
Discórrer  profundament.  Maquinar.  Molior,  commo- 
iior,  iris. 

BARRINAR  LO  CASCO  DEL  CAP  AB  LO  TBBPi.  lOC.  TrC- 

panar.  Craneum  trepano  terebrare. 

BARRINAR  UNA  NAU.  loc.  Foradaria  pera  que  entre  la 
aygua  y  s*  enfonse.  Barrenar,  dar  barreno  ó  una 
nave.  Navem  sumergendam  perforaré. 

BARRIN A8SA.  f.  aum.  Barreno.  Terebrum  gran- 
dius. 

BARRINAT,  DA.  p.  p.  Barrenado.  Terebratus. 

BARRINAYRE.  m.  Noy  que  serveix  las  barrinas 
als  traballadors.  Barrenero.  Minister  terebris  buc 
illuc  asportandis. 

BARRINETA.  f.  d.  Barreniea,  barrenilla.  Tere- 
bella,  ae,  terebellnm,  i. 

BARRO.  m.  ter.  barb.  2.  ||  Fancb  de  argila. 
Barro.  Limus,  i. 

BARRO.  m.  Cada  un  dels  travessers  de  la  es- 
cala de  gat.  Bambo.  Scalae  tignum. 

BARRÓ8,  A.  adj.  ter.  barbós. 

BARROT,  m.  Pal  de  fusta  travessat  sobre  taulas 
pera  assegurarlas.  Barrote.  Transversum  lignum.  || 
En  la  marina  llistó  de  fusta  dè  diferents  dimensions 
proporcionadas  als  mòlts  objectes  que  s'  aplica  à 
bordo.  Barrote.  Tigillum,  i. 

BARROTAR.  V.  a.  EMBARROTAR.  ||  y 

BARROTARSE.  v.  r.  En  lo  joch  de  malilla,  solo 


SÀS 


CATALÀ. 


BAS 


191 


j  tígaas  aJlres  deixar  de  jagar  la  malilla  pera  fér 
waJtra  basa.  Pasarse.  Omitto,  prffitermitto,  is. 

BAUOTATi  DA.  p.  p    Pasado.  Pr»termissus. 

Bàuaii.  m.  d.  nànt.  Bofrotin.  Parvam  tigi- 
bit 

BABSUFBT.  m.  Noy  entremaliat.  ZarandiUoy  ar- 
liüjo,  taltabardaUi,  Ardelio,  nis. 
BARAUHER,  A.  m.  y  f.  Matosser,  qui  traballa 
tOKameot.  Ckapwero,  sambarrendon.  Radis  artífex. 
liàiiuriT. 

KABRUNTAB.  Y.  D.  Prevéorer,  conjectarar. 
kmmkar,  Coojecto,  as,  soboleo,  es,  prsesagio,  is.  || 
hhuuk.  2. 

BABRU8GA.  f.  ter.  rapà. 

BAMA.  f.   7 

i/^«Mgn-  m.  ESBiïsu.  I  pi.  BàRDissos.  II  Mata 
é  rams  escayrats  ,  flexibles ,  inclÍDats  envers 
tolt  y  gaaroits  de  ponxas  ganxosas;  las  flors  blan- 
(Mde  figara  de  rosa,  lo  fruyt  nnas  bayas  de  mòlts 
9Met8  agafats  à  una  despulla  comuna.  Zarza.  La- 
ii,c,  rabns,  i. 

BAH8ERAR.  m.  Llocb  de  esbarsers.  Zarzal.  Da- 
aeUnn,  robetam,  i. 

BAST.  m.  Armadora  antigna  de  ferro  ó  cnyro 
pe  cübría  1  pit,  costats  y  ancas  del  caball.  Barda, 
Urica,«. 

iUTOMEO.  n.  p.  de  bome.  Bartolomé,  Bar- 
Httknsiis,  «i. 

BàiraiJB.  m.  pi.  ant.  Albajas,  negocis,  cabó- 
riii.  iirlii/os.  Negotia,  ornm. 

BAnx.  m.  ant.  bau.  t. 

BàBDLLCK  m.  confusió 

BABUTELAR.  v.  a.  ant.  passar  FARiifA. 
BABOTELZ.  m.  ant.  cedís. 
BAS.  projp.  ant.  baix. 

BASA.  f.  aHf.  Assento,  siti  en  que  està  inmedía- 
tUDeat  ia  columna  ó  estàtna,  y  qne  descansan  en 
liH^tal  qnant  n*  hi  ba.  Base,  basa,  Bassis,  is  || 
bH  So  las  figaras  planas  la  línea  sobre  qne  des- 
cmsao  las  demés  de  la  figura.  Base.  Spira,  subjecta, 
B,  bassis,  is.  (|  met.  Principi  ó  fonament.  Base,  basa. 
Maeipiam,  ii,  fundamentum,  i.  |  En  lo  joch  de  car- 
te  iü  de  cada  jugada.  Baza.  Singuke  Insionis 
m.  I  anat.  La  part  superior  del  cos  que  es  mès 

Bifliy  oposada  à  sa  punta;  la  part  posterior  del 

iBiyiatQ  qne  es  la  mès  pròxima  à  las  vértebras  de 

h  opatlla.  Base.  Bassis ,  is.  fl  bot.  Part  inferior 

i  €81  de  la  fulla.  Nadmiento,  base.  Pediculus,  petio- 

h*  i.  II  En  las  petxinas,  tortngas  y  peixos  semblants 

^«iQscadesota.  Base.  Inferior  condia. 

AUDLEGAB  Ó  CULUB  LA  BASA.  fr.  BeCUlÜT  laS  CBr- 

^  de  cada  jugada.  Àsentar  la  baza.  Pagellarum  sin- 
^hasortem  colligere. 

HOUB  AMAB  LA  BàSA.  fr.  DeixBr  passar  la  jugada, 
Mat  natar.  SoUar  la  baza.  Chartarum  lusionem 
submitlere. 


Nau,  MGA  6  PBTiTA  iM^^^ítal.  Dit  del  bome 
Mé  de  poch  alotaa.  £Íf      ^ppehtoB,  ru- 


SENTABA  LA  BASA  ó  AQUESTA  BASA.  m.  adv.  SupOSat, 

sentat  lo  principi.  Sentada  la  baza  ó  esta  baza.  His 
positis,  boc  posíto. 

BASALTE.  m.  y 

BASALTO.  m.  Marbre  de  color  y  duresa  del  fer- 
ro. Basalto.  Basaltes,  se. 

BASAMENT,  m.  arq.  Qualsevol  cosa  qne  està 
sota  la  columna.  Basamento.  Golumuffi  subjecta. 

BASAR.  m.  ant.  pató. 

BASARDA,  f.  fam.  poe. 

BASCA.  f.  Desmay.  Desmayo.  Deliquium,  ii,  ani- 
mi defectio,  languor,  is.  Q  Ànsia  de  vomitar.  Aseos. 
Nàusea,  »,  fastidíum,  ii.  ||  Gran  desitg  de  fér  algu- 
na cosa.  Ànsia,  anhelo,  Yehemens  cupiditas,  aviditas. 

BELLA  BASCA  'm  fà.  loc.  irou.  No  m  dóna  cap 
cuydado.  Corran  las  cosas  como  corrieren.  Quomodo- 
cumque  res  eveniat. 

CACRER  EN  BASCA.  fr.  Desmayarsc.  Dar  d  alguno  un 
desmayo.  Langueo,  es,  languesco,  is. 

DONARSE  BASCA.  DONARSB  ÍNSIA.  2. 

DONAR  BASCA  ALGUNA  COSA.  fr.  Douar  àusia,  inquie- 
tud y  cuydado.  Causar  cuidados,  penas,  etc.  Angere. 

JA  M  vÉ  BASCA  DE  pENSARHí.  loc  Dòua  à  eutéudrer 
la  pena  que  s' ba  de  passar  fins  à  terminar  algun 
negoci.  MmL•  pena  me  da  solo  elpensarlo  Difficulta- 
tís  praenotione  angor. 

NO  MORIRÀ  DE  CAP  BASCA.  fr.  fam.  NO  P08ARSB*N  CAP 
PEDRA  AL  FETGE. 

BASGOLL.    m.  BBSCOLL. 

BASCSOLLA.  m.  V  home  rústich.  Agreste,  risti- 
eo,  patan,  zafi  o.  Ruslicus,  i,  agrestis,  is. 

BASGOIXADA.  f.  bescollada. 

BASGOLLÀS.  m.  aum.  bescollIs. 

BASGOLLEJAR.  v.  a.  y  derivats,  bbsgolleiar. 

BASGÓS,  A.  adj.  met.  actiu,  soL-LÍcrr. 

BASGOSTELLA.  f.  bescuttella. 

BASE.  m.  mat.  basa.  2. 

BASILEA,  f.  Ciutat  capital  de  Suissa.  Basilea, 
Basilea,  ae.  ||  Filla  de  nurano  y  Titea  à  qui  'Is  po- 
bles oferian  sacrificis  à  so  de  tabals.  Basilea,  Basi- 
lea, sd.  II  mit.  Diossa  dels  pobles  atlànticbs;  que  al- 
guns diuben  sér  Amilca  y  la  Diossa  celeste  dels  Car- 
taginesos. Basilea.  Basilea,  as.  ||  Entre  gítanoe  la  for- 
ca de  ajusticiar.  Basilea,  horca.  Patíbvlnm,  i. 

BASILENDA.  f.  Festa  que  's  ceUbravaen  honor 
de  Yénus.  Basilenda,  Basilenda,  as. 

BASILEU.  adj.  Dit  del  animal  que  mort  natu- 
ralment, y  de  sa  carn.  Mortesino.  Morticinus. 

BASni.  n.  p.  de  home.  Basilio,  Basílius,  ii.  g 
adj.  Qui  segueix  la  regla  de  sant  Basilí.  Basilio.  Bas- 
silianus. 

BAStUGA.  f.  En  són  origen,  palau  ó  casa  real. 
Yny  iglésia  sumptuosa,  com  la  de  sant  Pere  en  Bo- 
ma,  la  de  sant  Ignasi  en  Pamplona,  etc.  Basiüòa. 
Basílica, «.  ||  anat.  Vena  que  s'  uneix  s^b  lacefàlioa, 
formant  la  mitjana.  Basilica.  Basílica,  as. 

BASBLIGARX.  m.  Qui  assisteix  al  Papa  en  la 
mitra.  BasiHcario.  Pontificis  miss»  mioíatiànB. 

BAsnjfioy.  m.  laan.  Uo^ienl  «rnupnal  de  oli, 


192 


BAS 


DICaONARI 


BAS 


pega  grega  y  cera  groga.  Basilieon,  basalicon,  un- 
^nto  amarillo.  Tetrapharmacom,  basilicum,  i. 

BA8ILIÓ8.  m.  ant.  Bisiusco. 

BASILI8A.  f.  Nom  ab  que  honravan  à  Yénns  los 
Tarentios.  Basilisa.  Basílísa,  ae. 

BA8ILI8CH.  m.  Animal  fabulós  del  que  's  dia 
que  mata  ab  la  vista.  Basilisco,  Basiliscus,  i.  [|  Eu 
la  filosofia  hermètica  es  la  pedra  que  mata:  so  es, 
fixa  4  mercuri,  y  'I  fà  immoble;  com  lo  basilisco  à 
qui  mata:  y  aquesta  notícia  es  (an  verdadera  com 
ell.  Basilisco.  Basiliscus,  i.  ||  En  la  artilleria  antígua 
canó  que  tirava  bala  de  160  lliuras.  Basilisco.  Basi- 
liscus, i.  II  ast.  Estrella  fixa  en  la  constel-lació  del 
lleó.  Basilisco,  corazon  del  leon.  Basiliscus,  i.  ||  Lo 
que  dóna  molèstia,  Basilisco.  Basiliscus,  i. 

BA8QUEJAR.  V.  n.  Tenir  bascas.  Basquear, 
Nauseo,  as.  j|  Manifestar  impaciència  pera  fér  algu- 
na cosa.  Anhelar,  ansiar.  Anhelo,  as,  anxielate  la- 
boraré. 

BA8QUEJAR8E.  V.  r.  Donarse  ànsia,  engi- 
oyarse  pera  evitar  algun  dany  ó  perill.  Componerse, 
menearse,  bandearse.  Sibi  sapere,  damnum  declinaré. 

BA8QUETG.  m.  Neguit,  desfici  que  s'  experi- 
menta en  lo  ventrell  quant  se  tenen  ganas  de  vomi- 
tar. Bascas,  ansias.  Nàusea,  ae,  fastídium,  ii. 

BA8QUINYA.  f.  Fàldellí. 

BASSA.  f.  Secreta,  comuna.  Necesaria,  letrina, 
privada,  lugar  comun.  Lalrina,  forica,  cloaca,  íb.  || 
Toll,  estany  ahont  se  recullen  las  ayguas  quant 
plou,  pera  béurer  y  altres  usos.  Balsa.  Stagnum,  i, 
slagoans  aqua.  ||  En  los  molins  del  oli,  estany  ahont 
van  à  pararjo  solatge  y  desperdicis.  Balsa.  Stagnum, 
lacus,  i.  II  En  los  molins  de  farina,  estany  per  recu- 
llir  laaygua  quant  es  poca.  Cubo.  Lacus,  «stagnum, 
i.  II  Sot,  clot  de  aygua  en  los  carrers  quant  plou  per 
la  desigualtat  del  terreno.  Charco.  Lacuna  stagnans 
aqua.  ||  La  que's  forma  de  las  ayguas  pluvials  ó  vin- 
gudas  de  rius,  en  que's  renta  la  roba,  s'  abeura  1 
bestiar,  etc.  Lanajo.  Lacuna,  ae.  ||  La  que  queda  en 
los  camps  desprès  de  haver  plogut  ó  havèrse  inun- 
dat de  altre  modo.  Lagunajo.  Parva  lacuna.  ||  vivei. 

BASSA  DBGLAS.  Aquella  en  que  's  recull  aygua  pe- 
ra converiirM  en  glas.  Charca  poza.  Stagnum  aquis 
congelandis  itaeum. 

BscüBA  BASSAS.  Pocero,  retreíerOf  privadero.  Fori- 
carius,  ii. 

ESTAR  GOM  UNA  BASSA  d' OLI.  fr.  Estar  Bü  suma 
quietud  algun  poble  ó  família.  Estar  como  una  balsa 
de  aceite.  Placidè  conversari,  convivere.  ||  Dit  del 
mar  quant  està  en  calma.  Bstar  la  mar  en  leche,  ó 
en  calma  ó  en  bonanza.  Mare  tranquillum  esse. 

BASSADA.  f.  BASSAL.  II  met.  faerigofareago. 

BASSAL,  m.  Bassa  de  aygua  detinguda.  Lago^ 
regajo,  charco.  Lacus,  us,  lacuna,  se.  ||  Xopoll,  mu- 
llader. Begajal.  Lacus,  i.  ||  Siti  llotós  ab  alguna  ma- 
lesa. Balsar,  charco,  lago.  Lacuna,  ae. 

BASSALET.  m.  d.  Glot  petit  de  aygua,  fotja. 
Ckarquillo.  Lacuna  minor. 

r.  m.  ant.  baixua.  ||  adv.  m.  baoa- 


MBXT.  II  arq.  La  basa  ó  pedestal  de  ia  columna.  Ba- 
samento.  Columnae  subjecta. 

BASSAR.  V.  a.  ant.  baixab.  ||  bassal.  2. 

BÀS8EGA.  f.  bIciga. 

BASSETA,  f.  Bassa  petita.  Balsilla.  Lacusculus, 
i.  II  Cadireta  per  anar  de  cos  lascríaturas.  CarreUm. 
Latrina,  as. 

CAVAR  DE  BASSETA,  fr.  agT.  AIXORBIR. 

BASSEYA.  f.  y 

B ASSETJA,  f.  FONA. 

BASSETJADA.  f.  F0NAD4. 

BASSIVA.  adj.  S' aplica  à  la  ovella  que  per  mólt 
vella  se  la  destina  à  la  carniceria.  Oveja  cotral.  Ovis 
vetula. 

BASSÓ,  NA.  m.  y  f.  bessó. 

BASSULL.  m.  abeduu. 

BAST.  m.  Espècie  de  albarda  curta,  embotida 
de  llana  la  part  que  toca  à  la  esquena  de  la  bèstia. 
Basto,  baste,basta.  Glitella,  sd.  ||  adj.  met.  ant.  Op^ 
lento. 

ANIMAL  DB  BAST.  Animal  de  càrrega.  Acémila.  Jo- 
mentum  sarcinarium. 

BAST,  A.  adj.  Grosser,  de  qualitat  inferior- 
Basto,  tosco,  grosero.  Rudis,  impolitus.  ||  met.  Ho- 
me rústich  ó  insuls.  Basto,  grosero,  Rusticus,  inur- 
banus. 

BASTA.  f.  Lo  punt  llarch  ab  que  s'  iguala  la 
roba  pera  cosirla  bè.  Basta,  paso,  hilvan.  Laxior  su- 
tura. II  Los  punts  que*s  fàn  de  distància  en  distància 
en  los  matalassos  pera  que  no  s'  amontone  la  llana. 
Basta.  Sutura  culcitrae  superaptata.  ||  bastant,  t.  0 
pi.  Cert  teixit  que  ve  de  Assia.  Bastos.  Textnm  ex 
Àsia. 

FÉRBASTAS.    fr.  EMBASTAR. 
BASTADAMENT.  adv.  m.  BASTANT. 

BASTAIX.  m.  Qui  's  guanya  la  vida  portant  pes 
à  coll.  Ganapan,  palanquin,  faquin,  esportillero,  bas- 
taje.  Bajulus,  gerulus,  i,  congero,  nis.  |)  Lo  permó- 
dol  en  figura  de  persona  que's  posa  en  lo  principi 
dels  archs,  coiumnas  ó  arxi  traus  en  acció  de  soste- 
nirlas.  Atlante,  agoviada.  Atlas,  antis. 

BASTAIXAR.  V.  a.  ant.  Portar  càrrega  Is  bas- 
taixos.  Trasportar,  traginar  al  hombro.  Bajolo,  as. 

BASTAMENT,  m.  ant.  Provisió  pera  la  manu- 
tenció de  una  plassa  ó  exèrcit.  Bastimento.  Annona, 
se,  commeatus,  us.  Q  ant.  sdficiéncu.  abündíncia. 

BASTAMEBiTAR.  V.  a.  ant.  abastar.  2. 

BASTANT,  adj.  Bastante.  Sufficiens.  ||  adv.  m.  y 

BASTANTAMENT.  adv.  m.  bastantment. 

BASTANTtSSIM,  A.  adj.  sup.  Bastantüimo. 
Sufficientissimus,  amplissimus. 

BASTANTissiMAMENT.  adv.  m.  sup.  Bas- 
tantisimamente,  Sati8|  cumulatim. 

BASTANTMENT.  adv.  m.  Prou,  suficientment. 
També  serveix  pera  contenir  à  algú  ó  per  posar  pau 
entre  *ls  que  renyeixen.  Bastante,  bastantemente,  x«- 
fdentemente,  basta.  Satis,  abundè,  affatim,  siste. 

BASTAR.  V.  a.  ant.  abastar.  2.  |  n.  Sér  sufi- 
cient, haver  n'hi  proa.  Üegar,  akanzur^  cumpür.  Sof- 


BUS 


CATALÀ. 


BAS 


193 


I 


1 


fieio, »,  sappedilo,  as,  sat,  absnde  esse,  ||  aní.  so- 
UÀE.  II  ter.  Espsrgtr  los  arbres. 

BASTARDA,  adj.  Dit  de  la  lletra  carsiva.  Bas- 
tardilla,  bastarda.  Obliqua  líltera,  carsivus  littera- 
rnm  character.  0  Certa  pessa  de  artilleria.  Bastarda. 
Tormenti  bellici  geoos.  ||  aàat.  La  vela  major  llatina 
eD  los  bacbs  de  aquest  aparell.  Bastarda,  Yelam 
■tximom. 

BASTAHBCJAB.  V.  n.  Degeaerar  algona  cosa 
de  sòo  origen.  Battardear.  Desciseo,  deflecto,  is.  Q 
mei.  Degenerar  en  las  obras  y  costums.  Bastardearm 
DegMero,  as. 

BA8TARDEJAT,  BA.  p.  p.  Bastardeado.  De- 
gtMratas. 

BAST ABDERIA.  í.  y 

BABTABDIA.  f.  Qualitat  de  bastart.  BasUtr- 
dia,  Dogeneratio,  nis.  1  met.  Dit  ó  fét  que  degenera 
del  eslat  ó  obligació.  Batíardda,  Factum  vel  dietum 
indecens. 

BA0TABT,  DA.  adij.  Lo  que  degenera  de  sòo 
QffgeA  é  Datoralesa.  Bastarda,  Desciscens,  degene- 
rans,  adolterinus.  |j  Dit  del  caràcter  de  lletra  cor- 
sim.  3a»tardo.  Obliqaus  litierapum  character.  j|  ant. 
B4ST.  i  Boar.  1.  li  nàut.  Veia  mi»lt  gran  que's  posava 
en  r  enteoa  de  k  galera  quant  era  bo  1  temps  y  íe- 
yapoch^NMit. 

BASTAT,  DA.  p.  p.  abàSTíT. 

BASTAT,  m.  bastaix. 

BASmu  m.Qaí  (k  basts.  Bastero.  Clitellariíis, 

m.  Espècie  de  cotxe  que  nsavan 

ítiaséamas  romanas.  Bastema,  Baster- 


na. ». 


n.  p.  íam.  y 

BASnANET.  m.  d.  Sebastià. 

BABTIDA.  t  Tablado  per  alsarlos  edificis. 

iamio.  Tabulatum,  i.  ||  Màquina  de  la  milícia  antígoa 

ealomia  ée  torres  ab  sas  rodas,  en  que 'Is  soldats 

se  posavan  à  cubert  albàtrer  las  muralles.  Bastida. 

Ptuteus,  i,  vinea,  e.  j|  ant.  edifici.  ||  Banch  ó  sitial 

pera  posar  eo  alt  las  botas  del  vi.  Combo.  Fnlmenta, 

c,  soppositum  rfulorum.  ||  En  los  molins  fariners 

espoetissat  ahont  descansen  los  sachs;  y  també  una 

porció  de  sachs  posats  los  uns   sobre  dels  altres. 

Ulé9éi.  Tebnlalum,  i.  ||  Parapeto^  trinckera.  Yallom 

armada. 

BASTBOB.  m.  Obra  comunraent  qnadrilonga, 
formada  de  quatre  llistons  de  fnsta  pera  assegurar 
lis  lelM  que  s'  han  de  pintar  y  brodar,  pera  armar 
ninen»  y  altres  usos.  Bastidor,  Gancelli  vitro,  vel 
teh,  yéí  linteo  iostmcti.  jj  Lo  que  figura  las  escenas 
en  lo  teatro.  Bastiior,  Anlaenm,  i,  lignearum  regnla- 
ruieompages. 

•MrriLLAT,  DA«  adj.  En  lo  blasó  's  diu  de  la 

pessa  que  tè  'Is  marlets  envers  baix.  BastiUado,  Tnr- 

rilras  tetígiatns. 

BMtniíO.  m.  lASTo.  t, 

BAtfllMENT.  m.  Dos  muntants  ab  travesser 

dalt  j  Wk,  «test  e'  encaixa  la  perta,  fineelra,  «te. 

TOMO  I. 


Marco,  Anla^,  janua)  ora,  margo,inis,  poslis,  is.  ||  Lo 
de  las  vidrieres.  Bastidor,  Gancelli  vitro  instructi.  |j 

EDIFICI.  1.  II  FORTIFICACIÓ.  ||  ABAST.  1.  ||  oàut.  VAIXBUU 

BASTINA.  adj.  que  s'aplica  à  la  carn  de  animal 
ó  peix  dura  y  estiragaoyosa.  Came  correosa,  ObdiH 
rata  caro. 

BASTIÓ.  m.  fort.  Espècie  de  trinchera  ó  baloarl 
avansai.  Bastion,  Saxens  vel  terrens  agger  proni' 
nens. 

BASTIR.  V.  a.  y  derivats,  bdificae.  |j  ant.  vobti- 

FICAR.  II  eot.  ARMAR,   FBOMOIIBEB,  BlHfAaAjrTAB. 

BASTO.  m.  Lo  coll  de  cartes  en  que  hi  ha  pintats 

bastons.  Basto,  palo.  lo  pagellis  bacilloram  íaniMa, 
manipulus.  ||  L'  as  de  dit  coll.  Basto,  palo.  In  page- 
llis  bacilium.  Q  Qualsevol  carta  de  dit  ooU.  Batio, 
jNilo.  Bacillorom  manipulus. 

BASTOS  SÓN  TRUMFOs.  ciipr.  met.  fam.  Denota  ha- 
vérbi  garrotades.  Apalear,  apmrrsmr,  andwr  $1  folo. 
Fustigo,  as,  fustes  congerere. 

CAGAR  LO  BASTO.  loc.  met.  fam.  8IGAB  lA  BBBBà  80* 
TA  DBLS  PBUS. 

BASTÓ.  m.  Tros  de  fusta  llarch  y  rodó,  disfOBat 
iaixí  per  diferents  usos.  Palo,  haston.  Postís,  is.JI 
JHangala,  canya  ó  jonch  de  Indias  pera  poMar  enh 
ima.  Palo,  ba$tot^,  bmgala,  Bacitkim,  Mcrmn,  i,-sciH 
ipio,  nis.  II  Lo  que  porta  '1  oego  per  gnia.  Tiento,  kà 
<viem  prxtentandam  palos.  ||  En  Y  art  ^  la  6eda4o 
irodó  en  que  's  recvll  la  pessa  urdida  pern  passaria 
al  plegador.  BaMom,  ínvolncniíB,  mabilioos,  i.  j|  met. 
Moodo.  Baston,  Auctoritas,  atis. 

BASTÓ  AGUAT.  AGDLLA  DE  KfLLAlDJffi. 

BASTÓ  Ai3GUBAt.  Lo  60  figurs  de  crea  ^ne  «sa?m 
dos  agerers  pera  éi^rídir  lo  cel  à  €  ée  observarie. 
Baston  augural.  Lituiis  aognralis. 

REGNAR  LO  BASTÓ.  fr.  faflu.  Hiivérbi  ba^tenadas.  Aii- 
dar  el  palo.  ïtestibns  verberare. 

VaSTBIX  VK  BASTÓ  T  SBMBLARÀ   Vtt  BiBÓ.  f^,  Bcnett 

quant  ajudan  los  adornos  pera  parèixer  i)è,  ó  pera 
dissimilar  la  feaklat.  AfeHa  nn  cepo,iipafec€rà  ma»* 
cebo :  baza  compuesta  à  la  blm»a  dmuesta :  eomponmií 
cepillo,  parnerd  bomllo.  Ometo  pulohrton  oulta  in 
aspectum  cadant.  Formoenm  refefet  etípee  beiè  lo»- 
isas  ephebom. 
BASTOMAB.  V.  n.  ant.  ili6i«h». 
BASTONADA,  f .  Cop  de  baslé.  Péh,  èol•loMiTü, 
\bostonada.  Bactlli,  fustis  ictrn. 

BASTONADA  DE  CEGO.  La  que'•s  #òna  ab  ittiüa  y  aèns 
mirar  ahont  se  pega.  P4XÍo  de  ciego.  Yehemens  fostie 
ictus. 
FéaiJN  FAwr  ó  sAtaóim  bastoradís.  fr.  BAOTeRVMt» 
BASTONAGA.  f .  ter.  fastanag^. 
BASTONEJAR.  V.  a.  Pegar  ab  bastó.  Àpakmr^ 
dar  de  palos,  twndir,  sobar,  AKcni  f  ustem  impiogere, 
aliqnem  fuste  percntere.  ||  Bemenarlo  vi  ab  un  bee^ 
tó  pera  desfer  lo  tel  ó  coagulació  de  la  superficie. 
Dar  baston,  bastonear,  Longurio  vinum  agitaré. 
BASTONEJAT^  DA.  p.  p.  Apaleado.  FoetigatOS. 
BASTONER,  m.  ant.  Oficial  inferior  de  juatleia. 
Àlguml  de  vara,  y  tmfun  ó  fwffuero.  p.  Ar.  Appa- 

2G 


194 


B\T 


DICCIONARI 


BAT 


rilor,  víator,  is.  ||  Qui  porta  1  bastó  de  la  justícia. 
Corregidor.  Prstor,  is.  ||  Qoi  guarda  *i  bastó  de  una 
confraria  y  '1  porta  en  las  professons.  Bastonera.  Cla- 
yarius,  ii.  ||  Mestre  de  dansas.  Bastonero,  alcalde, 
Ghoragns,  i,  salta tionis  magíster,  cboreae  dux. 

BASTONET.  m.  d.  Palillo,  bastoncillOf  bastoncito, 
Bacillas,  i. 

HAY^RHI  BiLL  DB  BiSTONBTS.  fcf.  HiVIÈRHI  BiLL  DB 
BASTONS. 

BA8TONOT.  m.  Bastó  petit  y  mal  format.  Pali- 
troque,  palitoque.  Parva  rudi  sqae  sades. 

BASTRAGH.  f.  ant.  bbstrbta. 

BASCNYO,  A.  adj.  bisonto. 

BAT.  m.  EMBiT. 

DB  BAT  k  BAT.  m.  adv.  Sc  diu  de  las  portas  quant 
estan  enterament  obertas.  De  par  en  par,  Expansis 
januis,  patentíbus  foris.  ||  Moneda  de  Alemanya  que 
val  dos  quartes.  Bat,  Bat. 

BATA.  f.  Gota,  roba  talar  ab  mànegas.  Bata, 
Ghlamys,  ydis.  Q  Espècie  de  capa  ab  cua  ó  róssech, 
que  usa  van  las  senyoras  per  anar  de  visita  y  à  las 
funcions.  Bata.  Palla  apud  mulíeres.  ||  Espècie  de 
cotó  que*s  cria  al  entorn  de  una  fruyta  de  Orient. 
bA.  Tomentum  xylinum.  ||  En  las  índias  los  re- 
brecbs  de  la  seda.  Bata.  Bombycis  lana.  ||  m.  Port  de 
Sarmàcia  assiàtica.  Bata.  Bata, ». 

BATAFALUA.  f.  ant.  matafaluga. 

BATAFEYLA.  f .  batallola.  ||  Arrel  que's  cria  en 
la  Etiòpia.  Balafe,  Bapa  africana,  aethíopicum  rapum. 

BATAFIÓ.  m.  nàut.  Cap  prim  y  curt,  fèt  ferm 
efl[  la  relinga  del  grati!  de  la  vela,  y  ab  lo  qual  s' 
aferra  aquesta  à  la  seva  enlena.  Bata/iol,  matafiol, 
matafion.  Funiculus  quo  velum  antennse  alligatur. 

BATAFIOLAR.  V  a.  nàut.  afbbbar.  2. 

BATAHALUA.  f.  matafaluga. 

BATALL.  m.  Tros  de  ferro  en  forma  de  porra, 
ifiansat  en  lo  centro  de  la  campana  pera  feria  sonar. 
BadajOy  lengua.  Gymbali,  tinlinnabuli,  noi»  lingua, 
malleus.  ||  Os  pera  fer  sonar  las  esquellas.  Badajo, 
kngua.  Tintinnabuli  lingua. 

BATALLA.  L  mil.  Pelea,  combat  de  tropas  ó 
naus.  Batalla.  Pugna,  ae,  praïlium,  ii,  conflictus,  us. 
I  m.  Antigument  lo  centro  del  exèrcit,  ordenat 
entre  la  vaogolrdia  y  retaguàrdia.  Batalla,  centro ^ 
etierpo  de  batalla,  Exercitàs  centrum,  media  acies.  || 
L' exèrcit  en  ple  y  las  divisions  grans  que  de  ell  se 
fiByan  antignament,  de  ahont  prové  '1  nom  de  bata- 
lla. Cuerpo  de  ejército,  batalla,  Exercitus,  us,  acies, 
ei.  II  met.  Alteració  de  las  passions,  oposició  de 
p^nsaments.  Batalla.  Animi  commotio  agitatio,  inte- 
rior pugna.  Q  ant.  batalló.  Q  ant.  dbsafio.  ||  ant. 
GDBtA.  II  pint.  Lo  cuadro  que  representa  una  bata- 
lla ó  acció  de  guerra.  Batalla.  Gonflictus  in  tabula 
depictus,  tabula  ubi  spectatur  praBlium. 

BATALLA  CAMPAL.  La  quo^s  dòna  entre  dos  exèrcits 
ab  totas  sas  forsas.  Batalla  campal.  Totis  utrinque 
viribus  commissa  pugna. 

BATALLA  CUDADAMA.  ant.  QüBBBA  CIVIL. 

ABBBAB  PB  BATALLA,  fr.  iot.  Àpa^ormfprepmwne^ 


disponerse  para  el  desafio.  Ad  duellum  se  praeparare. 

BATALLA  JUDICATA.  ant.  DESAFIO  LBGAL. 

BATALLA  RETAL.  ant.  Aquella  en  que  '1  soldat  gua- 
nyava tot  lo  que  percassava.  Batalla  real. 

PARAR  BATALLA,  aut.   PRESENTAR  BATALLA. 

BATALLAS  FETAS.  aut.  Eu  Ordre  de  combat  las  naus. 

BATALLAS  ARRANJADAs.  aut.  Eu  ordo  de  batalla. 

BATALLA  DE  TARONJEs.  aut.  Fcsta,  joch  ó  simulacre 
en  que  'Is  combatents  se  batian  ab  taronjes. 

DONAR  LA  BATALLA,  fr.  Pelear,  combàtrer.  Dar,  tra-^ 
var  la  batalla,  venir  à  las  manos,  combatir,  batirse. 
Pugno,  as,  cooílígo,  is,  dexteras,  manus,  bostibus 
vel  cum  bostibus  conserere,  committere. 

EN  BATALL4.  m.  ddv.  Escampada  la  tropa,  ab  poch 
fondo.  En  batalla.  Acíe,  in  aciem. 

GUANYAR  LA  BATALLA,  fr.  mil.  Véncor  al  enemich. 
Ganar  la  batalla.  Yictoriam  ab  hoste  reportaré. 

LUURAR  BATALLA,  fr.  Presentar  ó  donar  la  batalla. 
Lt^rar  batalla.  Gopias  in  aciem  producere. 

PÉRDRER  LA  BATALLA,  fr.  mil.  Abandouar  forso- 
sament  lo  camp  ahont  se  dona  la  batalla.  Perder  la 
batalla.  Amittere  prselium. 

PRBSBNTAR  LA  BATALLA,  fr.  Posarso  dovant  del  ene- 
mich y  desafiarlo.  Presentar  la  batalla.  Hostem  ad 
pugna m  provocaré,  pugna m  hosti  offerre. 

BATALLADA.  f.  Gop  de  batall.  Badajada.  Gam- 
panae  ictus,  pulsatio. 

BATALLADOR,  A.  m.  y  f.  y 

BATALLANT,  A.  m.  yf.  ant.  Qui  combat.  Com- 
batiente,  batallador,  lidiador,  Pugnator,  bellator,  cer- 
tator,  is. 

BATALLAR,  v.  a.  Pelear.  Baiaüar,  eombatir,  pe^ 
lear.  Pugno,  pra^Iio,  as,  armis  contendere.  ||  v.  n. 
met.  Disputar.  Pugnar,  batallar,  porfiar.  Disputo, 
discepto,  as. 

BATALLARC8GH,  CA.  adj.  ant.  Pertanyent  à 
la  batalla.  Bélico.  Bellicns. 

BATALLAS.  m.  aum.  Badajazo.  Grandis  cam- 
pansB  lingua. 

BATALLERÓS,  A.  adj.  ant.  BBL-LICÓS. 

batallí  VOL.  adj.  ant.  batall  aibsch. 

BATALLER,  A.  m.  y  f.  batallador. 

BATALLET.  m.  d.  Badajuelo.  Minor  campana; 
lingua. 

BATALLÓ,  m.  mil.  Gos  de  infanteria  de  '700  ho- 
mes. Batallon.  Agmen,  inis,  phalanx,  angis,  acies, 
ei.  B  ant.  Esquadró  de  caballeria.  Bscvadron.  Acies, 
ei,  turma, ». 

BATALLOLA.  f.  nàut.  Gada  una  de  las  dos  fus- 
tas  que  s*  assegnran  en  los  candeleros  dels  costats 
de  la  nau  per  la  part  exterior  en  que's  fan  las  em- 
palletadas.  Batayola^  batallola,  Travecula  in  navis 
lateribus  suffulta.  |  Ferro  que  hi  ha  en  las  galeras 
pera  alsar  la  cnberta.  Batallola,  Ferrnm  ad  navis 
tenctum  sublevandum. 

BATAMENT.  m.  ant.  batan.  [|  m.  ant.  batimbiit. 

BATAN.  m.  Noch,  màquina  de  massas  de  fusta 
pera  abianir  las  pells  y  apretar  los  panyos.  La  pri- 
mera opeitciò  del  hal•ii  ••  deaengreixar,  la  aeioot 


BAT 


ifntiir  6  eofoiür  y  la  tercera  rentar.  Batan.  Fullo- 
M,  £,  íoHoahim,  calcatoríam,  ii.  0  met.  Pallissa. 
Tada,  paliza,  aporreo,  aporreamiento,  Fostígatio, 
ftrcoiiOy  Dl's. 

BATAlf  AR,  V.  a.  ABATiNAl. 

BATANER.  m.  Qui  cayda  del  batan  ó  traballa  en 
d  Jtdtanero.  Fallo,  nis. 

BATARELIm  m.  Batíment,  batent,  y  així*s  diu: 
ebir  al  bataikli  del  sol.  Besistero.  Solís  reverbera- 
60,  repercussió. 

BATATA.  f.  PiTÀTÀ. 

BÀTAVO.  adj.  Natural  de  BatÀvia,  vuy  Holan- 
à  Bútaro.  Batavos. 

BATAYA.  f.  BiTiLU. 

BATAYAIL  v.  n.  batalui. 

BATATLLA.  f.  batalu. 

BATGOLL.  m.  brscoll. 

BATOOLLADA.  f.  ant.  bescouada. 

BATEA.  f.  Nan  rectàng^Ia  ó  qaadrilonga,  los 
osUts  de  la  qual,  popa,  fondos  y  proa  son  soperfi- 
des  plaoas.  Batea.  Navicola,  as. 

BATEDOR,  A.  m.  y  f.  Qní  bat  lo  blat.  Trillador, 
Trítor,  occattor,  is.  ||  picador.  [|  Qui  vergasseja  la 
bu.  Arqueador,  Concnssor,  is.  H  Qoi  bat  pegant  à 
litre.  CtutigadüT.  Castigator,  verberator,  is. 

BATEGAR,  v  a.  bítber,  colfciar. 

BATEIG,  m.  Administració  del  baptisme.  Bavti- 
:«,  àtiro.  Baptismes,  i. 

BATEIADOR,  A.  m.  y  f.  Qni  bateja.  Bautizan- 
U.  Itptixaos,  antis. 

BATEJAR.  V.  a.  Administrar  lo  sagrament  del 
hptisaie.  Bautízar.  Baptizo,  as,  aqna  saiutarí  lus- 
Inre,  sacro  perfundere  lavacro.  ||  met.  Trànrer  nn 
rcBOB  àalgona  persona  ó  cosa.  Bautizar,  Fictum 
BODeo  iaponere.  ji  met.  Posar  aygoa  al  vi.  Bauti- 
ar,Mfrfr.  yinnm  dilnere,  vinnmaquacommisceré. 
OCaliícar  una  cosa  de  bona  ó  mala.  CaMnizar, 
Mw,  as.  n  V.  r.  Bantizane.  Baptizarí. 

BATEJAT,  DA.  p.  p.  Bauúzado.  Baptizatns.  || 

B.  ClISTli. 

BATELL.  m.  ant.  Bot,  llanxa.  BaUl,  hote.  Lín- 
McbIos,  lembanculus,  i,  rates,  is.  I  batabell. 
BATENT,  m.  Part  del  bastiment  de  la  Gnestra  ó 
pBli  contra  la  que  bat  al  tancarse.  Batiente.  yalv«T, 
WiOstii  trabes.  arrectaríns.  Q  Solà,  part  ahont 
iNBBòlt  lo  sol.  Solana  Solàrium,  ii,  locus  apricns. 
llHIellde  sol.  Bnutero.  Solís  aestus.  Q  mús  En 
bciífes  llistó  de  fusta  forrat  de  grana  per  la  part 
■isrior,  en  lo  qual  baten  los  martinets  quant  se  to- 
na iM  teelas.  Batiente.  Fascía  lignea  ubi  pinnniae  fi- 
Marís  organi  pulsant.  ||  p.  a.  Lo  que  bat.  Batien- 
iLCiBeiitíens. 

f.  Conjunt  de  pessas  de  artilleria  dis- 

r.  Matèria.  Tormentorum  series, 

Lo  lioch  en  que  s  col-loca 

plassa  ó  fortíGcació.  Ba- 

ingSestns.  II  ant.  La  ac- 

Ito.  Gonquassatio,  con- 

^ecanoosdecada 


CATALÀ.  BAT  iU 

cuberta  de  nau.  Bateria,  Series,  ei.  ||  La  bretxa  que 
obre  la  bateria.  Bateria.  Muri  díruptio.  ||  met.  Qual- 
sevol cosa  que  fa  gran  impressió  en  V  animo.  Baté-- 
fia,  Perlurbalio,  nis,  motus,  us.  ||  Los  arguments  ó 
multitut  de  empenyos  pera  que  algú  fassalo  que  se 
li  demana.  Bateria.  Ambitus,  us,  solicitudo,  inis, 
instanles  preces.  Q  combat.  [|  Lo  toch  de  tabal.  2V>f tie. 
Timpanorum  sonitus,  strepitus. 
BATESTERI.  m.  baptistbbi. 

BATEU.  m.  BATELL. 

BAIXAR.  V.  a.  ant.  batejar. 

BATIDOR.  m  Soldat  que  và  de  descuberta.  Ba- 
tidor.  Explorator,  procursator,  precursor,  is.  || 
Guàrdia  de  corps  que  và  devant  del  cotxe  de  alguna 
persona  real.  Batidor,  Praocurrens  scurra.  ||  Lo  sol- 
dat de  caball  que  và  devant  del  general.  Batidor, 
Antecessor,  is.  |  nàut.  Cordeta  que  portan  las  velas 
dels  falutxos  desde  la  pena  al  puny  de  la  escota,  dins 
de  una  beyna  de  tela  pera  que  li  servesca  de  relinga. 
Batidor.  Nervus,  i.  |  En  la  montería,  qui  íà  alsar  la 
cassa.  Batidor,  Ferarum  agitator. 

BATIDOR  DE  EMPEDRAT.  Yagamundo.  AzotacalkSy  ee- 
rero,  callejero,  Commeator,  is. 
ULLA.  m. 


f 


BATIFULLER. 

BATIFULLAR.  v.  a.  Traballar  los  metalls.  Batir 
hoja,  Cudo,  is,  metalla  percutere. 

BATirULLEJAR.  v.  a.  y  derivats,  batipclur. 

BATIFULLER.  m.  Qui  fà  panys  de  or  ó  plata 
pera  daurar  ó  platejar,  batentho  en  una  enclusa, 
üns  deixarbo  tant  prim  com  un  paper;  desprès  se 
posa  en  un  llibre  quadrat  y  *s  và  aprimant  una  mul- 
titut de  vegada s.  Batidor  de  oro  ó  plata ^  hatikoja. 
Bractearius,  ii,  bracteator,  malleator,  is.  |  Qui  bat 
qualsevol  metall,  reduhíntloà  planxas  com  la  llauna. 
Batihoja.  Cujusque  metalli  bractealor. 

BATIHENT.  m.  ant.  bata?!.  1. 1|  abatiment.  6.  || 
Lo  copejament  del  aygua  quant  cau  de  alt.  Batide^ 
rOj  golpeo.  Concussio,  nis.  Q  batb.nt.  2.  ||  La  acció  de 
rebàtrer.  Bebatimiento,  Repulsió,  nis,   illissus,  ns. 

batiment  DE  alas.  Aleteo,  aletada,  sacudimiento  de 
atas,  Pennarum  jactatus,  alarum  agitatio,  stridor. 

BàTiMENT  DE  coB.  Laiido,  palpitacion.  Cordis  pnlsa- 
tio,  palpitatio.  II  pint.  esbatimeht. 

BATiMEXT  DB  LLA!«A.  La  Bcció  do  Tcrgassejarla.  Ba- 
queteoj  bergveo  de  lanas.  Lan»  excossio,  percussió. 

BATIMEMT  DE  MANS.  PICAMENT  DB  MANS. 

BATiMBNT  DE  POLS.  Batimiento,  latido  del  putso.  Per- 
cussus  venarum. 

BATIPORT.  ro.  En  lo  taulell  de  las  botígas  la 
pessa  ab  golfos  que  s'  alsa  y  baixa  pera  entrar  y  ei- 
xir. Trampa.  Yersatile  ostiolum  in  nundinariis  men- 
sis.  II  La  mampara  ó  mitja  porta  en  quadro  del  car- 
rer pera  preservar  del  ayre,  aygua,  etc.  sens  que 
impedesca  la  llum.  Compuerta,  guardapuerta.  Cata- 
racta, cataractes,  a*.  jj  art.  Porta  de  trooera  que  de- 
fensa dels  tirs  contraris  la  pessa  de  la  bateria,  y  s' 
obre  pera  dispararia.  Mandilete.  Plnteus,  ei.  ||  Cada 
una  de  las  pessas  que  forman  lo  cantó  baix  y  alt  de 
las  portas  de  las  baterias,  y  1  mateix  caoló.  Bati- 


19S 


BAT 


DICaONARI 


BAT 


forte,  hattpoHa.  Yalvatae  fores.  ||  Pany  de  cop.  Cer- 
raiura  degolpe.  Pessalas  elasticns.  P  Trapa  dels  sub- 
terranis Trampa.  Seadothyran,  i. 

BATUTA,  m.  BAPTISTA.  II  Tela  mòlt  blanca  y  fina 
de  Flandes.  Bati$iti,  y  olan.  p.  And.  5nbtile  lintenm. 

BATMIÏ.  m.  iàPTiSTA. 

BATLE.  m.  ler.  y 

BATLLE,  m.  Jaige  ordinari  en  certs  pobles  de 
Catalunya,  València  y  Mallorca,  y  antígoament  de 
Senyoria  en  la  corona  de  Aragé.  Akalée,  hmk,  Ja- 
dex,  icis,  prsBtor,  is. 

BiTILB  BB  ATGÜAS.  AT6UADEB.  6. 

BATLLB  BB  MOSGAS.  m.  AGUSIL  DE  MOSCAS. 

BATLLB  GBNEBAL.  m.  Minístrc  snperíor  del  real  pa- 
trínonl.  Baik  general,  fíegií  fisc!  pnefeotos. 

BATLLB  Di  oïTAiios.  Lo  superior  qoe  s'  elegeixen 
las  gitanos.  Conde.  Dux,  ocis,  capat,  itis. 

BATLLB  LOCAL.  AqucU  qoe  en  algnns  territoris  en- 
tema  en  prínsera  instància  sobre  rendas  reals.  Bail$ 
heal.  Magistratas  (Isci  litibas  jndicandis. 

^QUé  NO  HI  HA  BATLLB  BIf  AQUEST    LLOCH?    loC.  DO- 

neta  la  mòlta  coofnsió  qoe  hi  ha  en  algana  part. 
l,Qué  es  esta  Babihnia?  ^Qaid  haec  confusió? 

•asAE  BATLLE,  fr.  Séf  mòlt  familiar  de  algana  part, 
(fisposar  abayre  y  tó  de  satisfacció  y  aatorilat. 
Trinchar.  De  re  aliqaa  tamquam  jadícem  decernere. 

BATfXBMA.  f.  La  mnller  del  batlle.  Akaléesa, 
Frmtons  axor. 

BATLLET.  m.  d.  Bailedto.  Praetoriolos,  i. 

BAlUilA.  f.  Ofici  de  alcalde  y  '1  territori  de  sa 
jurisdicció.  Aleatdía.  Frsetara,  o,  jodicls  manas, 
dHio. 

BATLLIU.  m.  Gaballer  profés  de  la  orde  de  sant 
Joan  qoe  tè  comanda.  Bailio.  Commendatarías,  ii. 
commendator,  is. 

BATOLOOIA.  f.  Repetició  inútil  y  molesta  com: 
eserin  mòlt,  nnòlt  eseria.  Batehgia.  Bathologia,  », 
inanis  repetitio. 

BATOLLA.  f.  lastroment  compost  de  dos  bas- 
tons units  per  medi  de  ana  corda  ab  lo  qnal  se  des- 
grana '1  blat  à  cops.  Magal.  Lígnnm  daobns  contex- 
tUBs  braohtis,  qno  tritioam  oonteritiir. 

BATOLLAR.  V.  a.  Bítrbk.  3. 

BATmAGOMISllAQüIA.  f .  Goerra  de  granotas 
y  ratas.  BatraeMÚgmaqma.  Batrachomysnaohia,  o. 

BÀTBER.  V.  a.  Pegar  ona  cosa  contra  altra,  com 
kiBMrcoatra  lasmarallas.  Botir,  azotar,  Qaatio, 
concutio,  is,  verbero,  as.  ||  Desgranar  lo  blat,  lle- 
gnms,  etc.  ab  trill  ó  batollas,  etc.  Trillar.  Tritnro, 
as,  tero,  attero,  is.  jj  dbixatar.  ||  Fér  ciiorer  ab  una 
perxa  4  frnyt  de  alguns  arbres.  Yarear  y  hatojar.  p. 
Arborum  fructus  pertica  excutere.  ||  met.  pe6ae.  I 
Entre  perayres,  basters,  matalassers,  vergassejarla 
llana  ó  pel.  Arquear,  haiir,  haquetear.  Lanam  eon- 
tnndere,  molire.  ||  Vèncer.  Vèncer^  halir.  Yinco,  is, 
supero,  as.  B  Arroinar,  assolar.  Botir.  Diruo,  everto, 
is.  II  Móurerse  violentament  alguna  part  interior  del 
animal,  com  lo  oor»  lo  pols,  ete.  Latir^  pukar^  pal^ 
pUor.  tiliOiy  palpilo,  li.  I  Bóirer  algnuiMit  all 


violència,  com  los  rems,  las  alas,  eto.  Baiir,  Agito, 
as.  I  Tocar  lo  sol  ó  vent  de  ple  à  ple  en  algana  pari. 
Botir.  Diverbero,as,percutio,is.  ||  EEBJÍTBEa.  ||  Entre 
xocolaters  aplanar  las  rajolas  de  la  xocolale.  Estu^ 
dery  allanar.  Gocholati  lateroulos  complanare.  J  Acu- 
nyar  ó  encuynar,  com:  tbatrer  moneda.»  Actiiar. 
Gudere.  ||  ant.  Quehrar^  hacer  bancarrota. 

AL  BÍTBEB  en  LO   TBMPS  Dl  BÍTBEB.  m.  adv.  POT  la 

trillo.  Tritur»  tempore. 

AL  BÍTBEB,  8IN0   AQUEST   L*    ALTEE.    rof.  DOnOta  Ui 

:  impossibilitat  de  verificarse  alguna  cosa.  Cwndo  un- 
gan  Um  nazareno$.  Ad  calendas  gnecas. 

BÍTBEB  LA  GOSTEBA.  loC.  aut.  Bolir  lo  OOStO. 
BÍTBEB  DE  BEMS.  lOC.  aot.  ABMAB  LOS  BBHS,  B0«AB. 
II  fig.  FUGIB. 
QUI  NO  BAT  AL  JULIOL  NO  BAT  QUANT  VÓL.  rOf.  DenOta 

que  dit  mes  es  lo  temps  de  bàtrer.  En  agosto  trUla 
el  perezozo.  Tondít  inars  fruges  aogusto  mense  co- 
lonus. 

BÀTREBSE.  V.  r.  baballíbsb.  [|  oom.  abítbbbsb• 

BAT8AGADA.  f.  ter.  xífacb. 

BATUDA,  f.  Lo  blat  que  s'  estén  oada  erada. 
farva.  Messís,  is,  cumulus  ad  tríturara  congestua.  H 
La  acció  de  bàtrer.  TrillaàwrOy  trillof.  Tritura,  m^ 
tríturatio,  nis.  |  La  dels  arbres.  Vareo^  vonaje.  Ar^ 
borum  pértica  exoussio.  g  Art  pera  pescar,  compost 
de  tres  filats  de  mallas  diferents,  però  de  la  mateixa 
amplàría  y  llargària.  Batuda,  soltOy  brejOj  trasmallo. 
Yerrieiüam,  i.  |  Monteria  de  oassa  major  pera  alsarla 
y  que  vaja  als  llocbs  ahont  la  esperan  los  cassadora. 
Botido,  Yenatio,  ais,  venatn8,us.  ||  pi.  Filat  traves- 
ser pera  pescar.  Red  barredera.  Reté,  is.  0  Bret  de 
la  trentena  part  dels  fruyts. 

ALSAB  LA  BATUDA,  fr.  Rocullir  la  erada.  Desempat-' 
vor.  Trituratas  messes  colligere,  coaeervare. 

BSTÉNDBBB  ó  PABAB  u  BATUDA,  fr.  EscamparUí  por 
la  era.  Emparrar,  aparvor.  Messem  ad  trítoram  ap- 
tare,  spargere. 

BATUSSA,  f.  Renyina.  Escaramuzo,  pendtneia, 
sarracina,  zurribanda,  manmorena,  pelotero,  refriego, 
reeacuentro,  y  redopelo  si  es  de  noys.  Rixa,  as.  ||  fam. 
Càstich,  reprefaensió  forta.  Zurra,  solfto,  felpa.  Ver- 
beratio,  flagellatio,  punitio,  nis.  ||  pi.  batalu. 

BATUSSAB.  v.  a.  BÍTBEB.  t. 

BATUS8AT,  DA.  p.  p.  BATUT.  1. 

BATUT,  DA.  p.  p.  Batido,  trillado.  Trituratns, 
trítus.  I  Ferit.  Berido.  Yerberatus,  percussns,  pnl- 
satus.  D  Yensut.  Batido.  Superatus.  ||  Se  diu  del  ca- 
mí mòlt  trepitjat  ó  freqüentat.  Trillado.  Trita,  mili- 
taris,  regia  via.  ||  adj.  Molt  de  ossos,  cansat  en  ex- 
trem. Molido,  majado,  machacado.  Molitus.  n  m.  ant. 
Gorra  de  cop.  Chichonera,  frentero,  frontero,  Culcite- 
Ua  puerorum  fronti  pratcincta. 

BATXELLEJAB.  v.  n.  batxillebbjab. 

BATXELLEB.m.  batxillbi. 

BATJUSIXERAT.  m.  BATXIUEBAT. 

BATXKIJ.EBEJAB.  v.  0.  batxillbbbiab. 
BATOLLEB.  b.  Qui  reb  lo  primer  graó  de  al- 
gana fincsltat.  tflsWiff.  BMealaresa,  ei,  haealaïm, 


BàV 


CMÈdÀ. 


BK 


1»7 


bachillarías,  ü.  |  Qai  parla  mòlt  y  fora  de  propésít. 
BtuihiUm•jpieotera,  Garruliis,  dicacalus,  i,  loqoax, 
aci8. 1  Qai  vól  averigoar  lo  que  no  i'  importa.  Cu* 
TÍ090.  Indagator,  scrutator,  is. 

BATXnULERiuik  m.  aau.  Ma4tkHlerazo,  Dioax, 
aeia. 

BATZtLLBAAT.m.  Lo  gran  de  batxiller.  Baehir- 
ÍUrato.  Baccalearatus,  us,  prima  academíae  laurea. 

BATZfLLEREJAH.  V.  a.  Parlar  mòlt  y  fora  de 
tenpe.  BoMíknar.  Garrio,  is,  Ualero,  as,  multa 
et  inaoia  loqui. 

BATXnXEaJtET.  m.  d.  BachillenjQ,  bachiUeriüo. 
Germlas,  i. 

SATZHXEaiA.  f .  Parleria  inpetuosa.  Machüle^ 
ria,  foeuaeidad.  Garrnlitas,  atis. 

BAXZBGABA.  f.  Gopferi.  Gatpoíi^y  hataeazo. 
Tieleatas  iolas. 

i  batugisas.  m.  adv.  fam.  Sèae  reflexió,  orde  bí 
coQoert.  Aé  de  írompm,  &  trompa  y  takga.  Idcoqh 
poaiiè,  insperatè. 

BAU.  m.  naut.  bío.  |  adj.  ialb. 

BATO-  m.  BAiuL. 

BAUPRÉ8.  m.  nàut.  Pal  ajagut  que  sart  de  la 
prea.  Bmuprés.  Inflexus  prors  inoitena  malua. 

BAfWADOB.  m.  aot.  nàTDoa. 

BABSIA.  f.  ant.  Trahició.  Peloniay  traieiony  bml•- 
eia.  Proditio,  ois,  perfidía,  ae. 

BAVAB.  V.  n.  y  derivats,  babbjar. 

bAvABO,  A.  adj.  Lo  natural  y  lo  pertaayeot  à 
lamra»  proviocia  de  Alemanya.  Bévaro,  Bava  rus* 

BA VASAIX  Ó  BA VASSALL,  m.  ter.  bàbàDBBO. 

BAVBGH.  m.  ant.  xàbbatre.  ||  tonto. 

BATA.  m.  Fruyt  de  algunas  plantas.  Baya.  Po- 
BMUi,  i.  11  GÍBtat  marítima  del  regnede  Nàpols,  üaya. 
Bai»,  aram. 

BATA,  NA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  ciutat  de 
Bija.  Joyeno.  Baianus. 

BATABT.  m.  Instrument  format  de  tres  ó  quatre 
pels  eo  qoadro  sobre  dos  barras  ilargas  qne  surten 
i  eada  cap,  y  serveix  pera  portar  à  brassos  mate- 
rials per  edificis  y  altras  cosas.  Angarillas,  andae, 
Àoeera,  «,  gestatorium,  ii,  tabalatum,  i.  ||  Lo  del 
tabernacle  pera  portar  imatges.  Àndas.  Tensa,  ae. 
firaeiilam.  i. 

BA¥EBOLA.  f.  ant.  àbbllirol.  ||  burinot.  1. 

BAYETA.  f.  Drap  fluix  de  llana,  regularment  de 
cana  de  aroplària.  Bayeta.  Textnm  laneum  cirra- 
I,  laoeus  pannus  cirratus.  R  pi.  Se  pren  per  lo  dol 
y  draps  dels  tnmbols.  Bayetas,  htos.  Panni  lúgubres. 

rLuix  COM  Li  BATBTA.  fr.  Deuots  sér  una  persona 
BiòU  fàcil  é  inconstant.  Yeleta.  Imbecíllís. 

BATETÓ.  m.  La  bayeta  mès  basta  y  estreta. 
Bayttony  boqum,  Textum  laneum  cirratum  et  rude. 

BAYLE.  m.   BATLLE. 

BAYLET.  m.  Noy  que  serveix  als  pagesos  pera 
portar  recados  als  mossos  del  camp  etc.  iíoekil  y  en 
algonas  parts  motril.  Operarioram  famulos. 

BAYLm.  v.  n.  bbgib,  GeBiEN4E. 

BAVNA•i  VBBià. 


BAYBAR.  v.  a.  bantab. 

BAYNOTS,  m.  pi.  betnots. 

BAYONCTA.  f.  Espècie  de  daga  ab  lo  màneob 
vuyt  pera  asseguraria  à  la  boca  del  fusell.  Se  dii^ 
així  per  havérse  inventat  en  Bayona  de  Fransa.  B(lr^^ 
yoneta,  Sicca,  ». 

BATONETA  CAuoA.  Se  diu  do  la  bayonetit  assega-^ 
rada  en  la  boca  del  fusell.  Bmfoneta  oalada.  Sicca 
sclopeto  aplata. 

CALAR  LA  BAYOFftTA.  fr.  mU.  Propararse  pera  aoo- 
métrer  ab  la  bayoneta  calada.  Entrar  4  la  boi^oa^ío. 
Sioca  congredi. 

BAYONETADA.  f.  Cop  de  bayoneta.  B<iyoiK(a-^ 
zo,  Sicc^B  iclus. 

BAYS.  m.  ant.  bès,  raró. 

BAYSABIBNT.  m.  ant.  petoueixíMIIIT. 

BAYSAB.  v.  a.  ant.  besab. 

BAYTLLE.  m.  batlle. 

BARAGH.  m.  Cotó  filat,  mòlt  fi  que  ve  de  Jeru- 
salem. Barachy  algodau  de  Jerutale»,  iergselynAariw 
gossipinum. 

BAIAT,  m.  Espècie  de  cotó  que  ve  de  Leyda  per 
via  de  Marsella.  Bazat,  Gossypini  geaus* 


BE.  ter.  m.  bel.  ||  antrll.  ||  be  iiagei(<íii  ^  «ma 
MAGENCBS.  Cert  us  ó  dret  del  senyor  de  la  OQia  do- 
nada à  cens. 

traurbr  lo  be  fr.  bsgapsar  lo  be.  ||  met.  lam<,  Trch 
bar  algú  un  medi  ocult  de  fér  cabal  ó  ferse  rich. 
Bwíontrar  ó  kallar  lapiéèra  filo9ofai  tapidem  filoaQ^ 
ficum  inveníre. 

BÈ.  f.  Nom  que  té  la  lletra  B.  Bé.  B  líttera.  [|  m. 
Lo  que  fa  la  felicitat  de  algú.  Bien,  Booom,  i.  ||  V 
objecte  que'ns  inclina  al  amor.  Bkn,  Bonum,  i.  I 
Utilitat,  benefici.  Bien.  Gommodom,  bonun,  i,  be<t 
neficium,  ii,  utiiitas,  atis. 

BE.  adv  m.  Beetameat,  ab  acert,  Biei».  Beelè, 
probè,  probíter.  ||  Degudament.  Deíndamentéy  hten, 
Bitè,  utdecet,  ut  par  est.  ||  Felisment.  Fd^i^m•ítfe, 
hien,  Felicitòr  ||  Mòlt,  y  així  's  diu:  estudiar,  menji^ 
BÉ.  Bien,  mv4>ho,  grandemente,  Multúm,  mnltoperò, 
magne.  ||  Còmodament,  com:  ja  esiioh  aà.  .iim. 
Commodè.  ||  Oportunament,  com:  veniu  bè.  Opartwui' 
mentey  bien,  Opportnnò,  apte,  per  tenpus.  t  Bastant, 
com:  BÀ  ho  dóna  à  enténdrer.  BieUf  kastamte.  Satis, 
sanè.  II  De  bon  gust,  com:  en  tal  casa  menjan  bè. 
Grandementey  bien.  Bene.  ||  Ja,  com:  bè  fa  preu.  Fa, 
bien.  Jam.  H  Serveix  pera  concedir  ó  aprobar  lo  que 
altre  diu.  Bien,  Quidem,  etiam,  utique.  ||  interj.  de 
despreci  ab  que's  dóna  à  enténdrer  que  no's  fa  cas  ó 
nos  creu  lo  que  diuhen.  Bien^  ya^  Yah.  I  interj.  de 
enuig  ó  amenassa.  JKm,  bien  09(0.  Bene,  sal  est.  I 
De  bona  gana,  com:  jo  bè  bo  faria,  però  temo.  Bími, 
de  buena  gom,  Libenter,  oltrò.  j|  Desprès  denepació 
denota  apenas,  com:  no  bè  'm  vegerea,  qaani  vinge** 
renà  abse^fuianae.  Àpmum^  na  6in,  «i  fus,  kefe  que 
Yix,  statim,  m».  K  imn*  irq».  MM^^Balm.  |  Im4 


198 


BE 


DICaONARI 


BE 


ab  lo  verb  aia,  li  aamenta  la  afirmació,  com:  bè  es 
veritat.  Bien.  Sanè,  profeclò,  certè.  ||  Anteposada  als 
verbs  ab  que*s  joota,  lo  mateix  qae  certament,  com: 
ell  BÈ  bo  dia.  Bien,  mrtamenU,  segwramente.  Certè, 
eoim  veròy  eqnidem. 

BÈ,  BÒ.  int.  Denota  amenassa.  Bien,  bien^ya,  ya, 
Jam,  jam.  ||  Denota  que  à  algú  li  serà  perjudicial  lo 
no  voler  seguir  lo  consell  que  se  li  dóna,  com:  bè,  bè 
ell  se'n  penedirà.  Bien,  bien.  Bene  est,  bene  habet. 

bè  cinta  HAKTi  DBSPBBS    OB  FABTA.  fr.  tor.  QUC  ab 

k)  ventrell  ple  's  fan  miilor  las  cosas. 

BE  ó  MAL  ó  MiUMENT.  Dc  qualsevol  maera.  Bien 
6  mal.  Bene  ant  malè,  qnoqumqne  modo  ro  habeat, 
jare,  an  injuria,  qnidqnid  eveniat. 

BÈ  TEMPRàT.  loC.  ant.   AIXBBIT,  DE  BOIf  HUMOB. 

BÈ  ó  xóLT  BÈ  LI  ESTÀ  loc.  Deuota  quc  algú  tè  me- 
rescut lo  que  pateix.  Bien  empleado,  le  estd  muy  hien, 
Meritó,  jure  illí  accídit. 

BÈ  ó  HÓLT  BÈ  VA.  loc.  irou.  Ceusora  la  disposició 
qne'ns  sembla  desproporcionada.  Buena  va  la  danza. 
Heu  qnam  bene  geruntur  omnia. 

BÈ  QUE,  ó  À  BÈ  QüB.  m.  adv.  Encara  qae.  Avnquey 
hien  que.  Quamvis,  etíamsi 

ABONT  VAS  BÈ?  AHONT  MÈS  NE  s£.  TCf.  DCUOta  que 

'1  medi  mès  segur  per  aamentar  lo  caudal  es  fér 
bon  us  dels  diners.  Dinero  llama  dinero.  Pecunia  pe- 
cuniam  parit. 

AL  BÈ  BU3GABL0  T  AL  MAL  BSPBBABLO.  ref  qne  S'  CUteU 

en  són  sentit  literal.  Al  hien  buscallo  y  almalesperallo. 
Qoaere  bonum,  fortisque  malnm  operiare  futurnm. 

ANAB  BÈ.  fr.  Denota  que  algun  negoci  prossegueix 
favorablement.  A  buen  viento  va  la  parva,  andar  de 
ganawias.  Prosperè  agi. 

ANAB  PER  BÈ.  fr.  Trobarse  millor  lo  malalt.  Ir  bien, 
mejorar.  Yaleo,  es,  melioresco,  is,  melius,  se  habere. 
•  ABA  BÈ.  m.  adv.  Lo  mateix,  snposat  assó.  Ahora 
Ven,  esto  nipuesto.  Agedum,  age  verè,  boc  posito. 

DE  BÈ  À  BÈ.  m.  adv.  Amistosament,  de  bonàs  en 
^  h^nM.  De  bien  dbien,  amigablemente.  Grato  animo, 
libenter,  amicè. 

BE  FÈR  BÈ  MAL  NE  PBBvÈ.  rcf.  Dòua  à  cuténdrcr  la 
gran  ingratitnt  dels  homes  qne  ordinàriament  pagan 
los  beneficis  ab  malas  obrasy  danys.  Haz  bieny 
gudrdate.  Beneficia  ingratitndine  pensantur. 

ES  BÈ.  fr.  Bssazon,  esjusto.  Justum  est. 

ES  üN  BÈ  DE  DÈu.  fr.  fam.  Denota  abundància  de 
alguna  cosa.  Bs  una  bendicion.  Largè,  copiosè. 

ESTAR  BÈ.  fr.  Tenir  són  menester.  Estar  bien.  Af- 
floere  commodis,  divitiis,  rebns  familiaribus  nti.  || 
Tenir  amistat  ab  algú.  Estar  bien  can  alguno.  Optimò 
sibi  cum  aliquo  convenire,  concordissimè  cum  aliquo 
se  habere. 

ESTAB  MASSA  BÈ.  loc.  fam.  Douota  que  algú  abusa 
del  bè  que  tè,  convertintlo  en  dany  propi.  El  6ten  U 
hace  maL  Bona  in  contrarium  vertit. 

FÉB  BÈ.  fr.  Afavorir.  Hacer  bien,  Aücoi  bene  face- 
re,  bene  de  aliquo  mereri. 

FÈE  BÈ  ALB  DiFCNTB.  ff.  Bocef  las  AonfOf,  exequioi, 
lmir§let.  Jotta  facerey  aolnra,  peragere. 


FÈS  BÈ  Y  NO  FASSAS  MAL,  QUE  ALTBB  C0S4  NO*T  CAL. 

ref.  Anar  à  bon  fi,  que  Dèu  ajudarà.  Al  hombreino- 
centè  Dios  endereza  la  simiente.  Simplicítas  justorum 
dirigit  eos.  Qui  ambulat  simpliciter,  salvuserit. 

Fés  BÈ  Y  NO  MIRES  k  QUI.  rcf  Euseuya  que  *1  bè  s' 
ha  de  fér  sens  fi  particular.  Haz  bien,  y  no  cates  ó  no 
mires  à  quien.  Omni  petenti  indiferenter  tribue. 

LO  BÈ  LI  vB  PER  UNA  CANAL.  cxp.  fam.  Poudera  la 
felicitat  de  algú,  que  treu  profit  fins  de  las  cosas  de 
que  semblava  impossible.  Laperra  le  parirà  lechones. 
Omnia  ei  feliciter  cadunt. 

LO   BÈ  ó  'l  mal    la  SàLUT   1  LA   CABA  *L  TBAÜ.  ref. 

Dóna  à  enténdrer  queia  cara  denota  la  salut.  El  bien 
ó  el  mal  d  la  cara  sale.  In  frontibus  animi  indicia 
pnelenguntur. 

LO  FÈR  BÈ  MAT  SE  PBiT.  loc.  Hocer  bien  nunea  se 
fierde:  siembra  beneficiós  para  recoger  fruto  de  bwnos 
oficiós.  Metere  fractum  ot  possis,  beneficium  serè. 
Qu»  bene  to  fiícies,  sempér  bene  facta  manebont. 

MÉS  AVUI  SE  8AP  LO  MAL  QUE  'l  BÉ.  fr.  Dóua  à  en- 
téndrer que  mès  aviat  se  saben  las  cosas  malas  que 
las  bonàs.  El  bien  swna  y  el  mal  vuela.  Mali  fama  ad- 
volat  cito. 

MÉS  BÈ.  expr.  adverbial  de  preferència,  lo  mateix 
que  abans.  Mas  bien,  àntes.  Imó,  potius,  citius. 

MÒLT  BÈ.  m.  adv.  Fnmcamenk,  muy  bien.  Optimè, 
mirificè. 

NO  'S  CONEIX  LO  BÈ  FINS  QUE  ES  PERDUT.^IOC.  Bl  bitn 

no  es  conoddo  hasta  que  es  perdido.  Tunc  deniqne  bo- 
na novímus  cum  amisimus  virtutem.  Incolumeim 
odimus,  sublatam  ex  oculis  quaerimns. 

PER  BÈ.  m.  adv.  Ab  bona  intenció.  Por  bien.  Inge- 
nuè,  recte. 

QUANT  TE  viNGA  BÈ.'  m.  adv.  Cuondo  te  venga  bien. 
Tum  cum  erit  commodum. 

QUI  BÈ  *T  farí  ó  se  n'  anirI  ó  se't  moribí.  fr.  Deno- 
ta  lo  poch  que  solen  durar  los  bens  de  aquest  mon, 
y  que  'Is  desgraciats  perden  prompte  à  qui  *ls  fà  bè. 
Quien  bien  te  hard,  ó  se  te  irà,  ó  setè  morirà.  lofausta 
miseri  sors;  benefactorem  ab  sentem  ant  mortuum 
lugebis. 

QUI  BÈ  fa  bè  troba.  IoC.  LO  FÉR  BÈ  MAY  SE  PEBT. 

QUI  ESTÀ  BÈ  QUE  NO*s  M06A.  rcf.  coutra  qualsevol 
mudansa  que*s  proposa  à  algú,  si  ell  creu  que  no  li 
convé,  respecte  del  estat  en  que's  troba.  Bien  estd 
san  Pedró  en  Boma.  Marta,  si  bien  estàs,  no  te  muda^ 
rds.  Praesentem  fortnnam  boni  consule. 

qui't  vol  mal  te  farà  RÍURER,  Y  QUIBÈ  't  FARÀ  PLO- 
RAR, ref.  Denota  la  utilitat  de  la  correcció  que  co- 
miinment  la  dóna  qui  estima.  Quien  bien  te  quiere  te 
hard  llorar,  y  quien  mal  reir:  quien  te  dió  la  hirl  te 
dard  te  miel.  Meliora  sunt  vulnera  diligentis,  qnam 
fraudulenta  oscula  odientis.  Qui  te  flere  facit,  te  sa- 
né  diligit  ipse. 

SEMPRE   ó  EN   TOT  TEMPS   VE  BÈ.  lOC.  DCUOta  que  lo 

útil  sempre  ve  bè,  encara  que  vinga  tart.  Buenas  son 
mangas  despues  de  paseuas.  M unera  quse  dantur  qoo- 
cumque  tempore  prosnnt. 
TBMRtTOf  LOMftUBDÉv.fr.  TeBÍT  eo  casi  tolaslas 


BEA 


CATALÀ. 


ooDveniéDcias.  Mitar  su  casa  como  una  colmena.  Bo- 
noram  glomi . 

T  BB.  Expresió  pera  iotrodubirse  à  preguntar  al- 
gOM  cosa*  T  bien.  Quid  igilur,  quid  ita. 

BEABÀ.  m.  Silabario.  Syllabarium,  ii. 

BEARNÉS,  A.  adj.  Lo  natural  de  y  lo  pertanyent 
à  Eearn  província  de  Fransa.  Beamés,  fiearnis,  bear- 
neiisis. 

BEA8SÉS.  L  ter.  maletí. 

BEAT.  m.  BEATO. 

ciiGLAs  DB  GAT,  T  CARA  DE  BEAT.  ref.  Repreu  als 
bipóeritas.  Oms  de  gato  y  cüra  de  bealo.  Qui  curiós 
simulant,  et  bacchanalia  vivunt.  Pietatis  facies,  fe- 
Tina  índoles, 

BEATA.  f.  Dona  que  ab  hàbit  religiós  viu  en  la 
eUasora  ab  regla  ó  sens  ella.  Beata,  Pia,  religiosa 
foemiíia.  ||  Dona  que  viu  retirada  en  sa  casa,  ocu- 
pantse  eo  obras  de  virtut.  Beata,  Pia  kernina.  y  Dit 
irònicament  de  la  dona  que  afecta  devoció.  Beata, 
katona,  gazmana,  gazuiímera.  Pietatis,  probitatis  si- 
Bolalrix. 

BEATA  PAEiif  ERA  ó  FALSA.  Expresió  contra  las  do- 
oas  que  afectan  virtut  y  faltan  à  las  sevas  obliga- 
cions. Beata  con  devocion  las  tocas  hajas  y  el  rabo  la^ 
inm,  IntQS  nero  foris  Gato. 

BEATA  81  l'  amor  nom  DESBARATA.  lOC.  fam.  MONJA 
DB  8A1IT  AGUSTÍ. 

BEATERI.  m.  Comunitat  de  beatas.  Beaterio 
Piarmn  fceminarum  sodalitium,  domus. 

BEATERIA.  f.  La  acció  de  afectar  virtut.  Beate^ 
ria,gazmoneriay  gazmonada.  Simula  ta  vir  tus,  pieta- 
tis simulats  facies,  frons. 

BEATET,  A.  m.  y  f.  d.  Beatito,  Beatulus. 

BEATinCAGIÓ.  f.  La  acció  de  beatificar.  Bea» 
üfeadon,  Beatifícatio,  nis,  in  beatorum  numero  ads- 
críptio. 

BEATÍFIGAMENT.  adv.  m.  teol.  Ab  visió  bea- 
tifica. BeaUficamenle,  Beatificà. 

beatífic  AH.  V.  a.  Declarar  lo  Papa  qne  algú 
gosa  de  Déu,  y  se  li  pot  donar  cuito.  Beatificar,  In 
beatos  referre,  adscribere,  in  beatorum  numero  col- 
locare,  beatorum  honores  alicuidecernere. 

BEATIFICAT,  DA.  p.  p.  Beatificado,  Beatus,  in 
numero  beatorum  reia  tus. 

BEATÍFIGH,  ca.  adj.  teol.  Lo  que  fà  benaven- 
larat.  Beatifico,  Beatificus. 

BEATILLA.  f .  Espècie  de  (ela  fina  y  clara.  Bea- 
fíAa.  Tela  lintea  tenui  filocontexta. 

BEATÍ88IMy  A.adj.  sop.  Beatisimo.  Beatissimus. 
II  Tractament  que's  dona  al  Papa.  Beatisimo.  Beatis- 
simos. 

BEATITUT.  f.  Tractament  que's  dóna  al  sumo 
FoDtífice.  Beatitud,  Beatitudo,  inis.  y  benaventuraii- 

BA.  I  HIPOCRESIA. 

BEATO,  A.  adj.  Felís,  ditxós.  Beata,  Fèlix, 
beatus.  II  Lo  sirvent  de  Dèu  beatificat  pel  summo 
PDoUfice.  Beato,  Fèlix,  beatus.  jj  Qui  s'  exercita  en 
obras  de  virtut.  Beato.  Pius,  religiosus.  ||  Qui  afecta 
éofwA,  MealOf  btaUm^  gasnimo.  Simakte  virtiitis 


BEC  199 

ostentator,  pietatis  larvam  induens.  ||  Qui  porta  hà- 
bit de  religiós  sens  regla  fixa,  ni  víurer  en  comuni- 
tat, y  també  qui  viu  retirat.  Beato,  Pius,  religiosus. 

BEATtJTXO.  m.  iroo.  hipòcrita. 

BEAUMONTÉS.  m.  Eo  los  partits  que  hi  hagué 
antíguameot  en  Navarra,  qui  seguia  lo  delcondesta- 
ble  D.  Lluís  de  Beaumoo,  cap  principal  de  aquesta 
facció.  Beaumontés.  Bellomootanus,  i. 

BEAU808.  m.  pi.  Los  habitants  de  Beausa,  pro- 
víncia de  Fransa.  Beausos,  YadicasJes,  ium. 

BEBEDis,  SA.  adj.  Bo  pera  béurer.  Bebedizo^ 
bebedero,  joolable,  Polabilis. 

BEBfiBOR,  A.  m.  y  f.  Qui  beu  mòlt,  Bebedor. 
Potator,  poior,  is,  bibax,  acis. 

BEBED0RÀ8.  m.  aum.  Qui  beu  ab  excés.  Bebe- 
dor, beberron,  Mullibibus,  i. 

BEBENDA.  f.  Lo  gust  dels  licors.  Sabor,  boca, 
embocadura.  Sa  por,  is. 

BEBENT.  m.  BEBENDA.  II  p.  a.  Bebiente.  Bibens. 

BEBÍ.  m.  Tela  de  cotó  que  's  fabrica  en  Alepo. 
Bebi.  Tela  gossypina  ex  Alepo. 

BEBOTEJAR.  v.  a.  fam.  Béurer  sovint.  Bebor^ 
rotear,  Potíto,  as,  frequenter  bibere. 

BEBOTEJAT,  DA.  p.  p.  BeberroUado,  ?oiUiiQB. 

BECA.  f.  Insígnia,  faixa  de  pany o  que  usan  los 
col•legials  sobre  de  la  cota  ó  mantó,  encreuhada  pel 
pit  y  penjant  per  las  espatllas.  Beca.  Trabea,  ae.  || 
Plassa  de  col•legial.  Beca,  GollegaB  dignitas,  munus. 

BECABUNGA.  f.  Planta  indígena  que  à  mès  de 
la  propietat  pectoral  tè  la  antiescorbútica.  Verònica^ 
becabunga.  Verònica,  beccabunga,  sb, 

BECADA,  f.  Aucell  de  passada,  menor  que  la 
perdiu,  pardo,  ab  picbs  lleona ts,  negres  y  blanchs, 
bermellenchs  per  sobre  y  mès  clars  per  sota ;  '1  bòch 
llarch  y  la  carn  mòlt  gustosa.  Becada,  chochaperdií^ 
pitorra,  gallina  sorda,  Rusticuia,  ae,  gallinago,  iaia, 
rústica  perdix.  li  ter.  La  inclinació  del  cap  envers  lo 
pit  quant  algú  's  và  adormint.  Cabezada,  Dormitan- 
tis  nutatio,  nutamen.  f.  Lo  menjar  que  'Is  auceila.  ^ 
vells  portan  als  del  niu  pera  criaries.  Cebo  de  pdja^ 
ro.  Esca,  se. 

BECADA  MARINA.  Aucell  dc  color  uu  poch  mès  par- 
do que'l  de  la  Uebra,  camas  Uargas,  bèch  mòlt  prim 
y  un  poch  encorvat.  Zazapito,  chochaperdiz  marina. 
Rusticuia  marina. 

BAIXAR  LA  BECADA.  ÍT.  Rébrcr  socorro,  particular- 
ment si  es  repetidas  vegadas.  També  s'  usa  ab  lo 
verb.  ESPERAR.  Venir  el  cuervo,  Alimoniam  accipere. 

BECADELL.  m.  Aucell  mòlt  semblant  à  la  beca- 
da, però  mès  petit.  Àgachadiza,  chochin,  y  becardon, 
p.  Ar.  Perdici  similis  avis. 

BECAR.  V.  n.  ter.  Inclinar  lo  cap  envers  lo  pit 
qui  s'  adorm.  Cabecear,  dar  cabezadas,  Gaput  inflec- 
tere,  somno  gravari. 

BECARIA,  f.  ant.  carpíisseria. 

BECARRADA.   f.  picada. 

BECAYNA.  f.  BACAINA. 

BECAYRE.  m.  ant.  mús.  bbquadeo. 

BEGEROLA8.  í.  pL  GAITA.  t. 


•■ 


Dicaoiuüu 


BBL 


II.  En  los  imens  éw  pessas  iDès  llargas 
qee  amplas,  de  la  matna  naturalesa  qne  la  banya, 
y  acempanya  la  boca  pera  agafar  lo  menjar  y  demés 
usos.  Pico.  Rostrum,  í.  |  met.  La  extremitat  de  al- 
gVMs  cosas,  com  de  la  capa,  mantellina,  ete.  Heo, 
Rostrom,  i,  àpex,  ieis.  0  hò  broch  dels  gerros,  por- 
ros etc.  fico,  Rofftrum,  i.  fl  mei.  La  boca  del  bome. 
Pieo.  Os,  oris,  baoca,  «b.  I  locn. 

«fecH  k  ftÈoB.  m.  adv.  ant.  caeí  i  oiti. 

BBCH  DE  AüVGfl.  fnstromeat  de  cinirgia,  dit  així  per 
la  figura.  Pico  de  ànode.  Instrimentnm  cbirargicom 
anatis  os  refereos. 

IriNm  M  GMMrrA  6di«rüa.  Instrameot  de  brogia, 
dit  així  per  la  figura.  Htède  §rtiUa,  itraMa.  Strom^ 

bOiOflS,  i.  II  AOVLLAS  MK  ?ÀBVOft. 

BàcH  DB  PàRDiL.  Instrumeut  de  «írargía,  ÚH  aix 
p0r  la  figura.  Pico  •de  gmrion.  Chirargicom  iiistra- 
menlam  passeris  rostram  referens. 

lÉet  toBooB  ó  roll.  Qai  ab  iacílital  se  denta  en- 
gafvyar,  6  drà  le  ^foe  bavia  de  tenir  reservat.  Pico 
amarillo,  boquimueUe,  laeantas,  inexpertns,  nmplex. 

«ÉMtBa  bo*eftocB  hi.  bécr.  fr.  met.  Sér  perspíeàs 
y  difícil  de  enganyar.  Temr  toknUlos  ófitrroM», 
na  (ür  d»  pioo  mnariHo.  EamnoMB  naris  esee. 

«tO^  HR  BiOH.  fr.  nck^k. 

«0  fWiiR«0VdMkoR.  fr.  I9a  lenir  shie  nengRR.  IVb 
tiMr  nm  i^  ímfM  4  jndo.  Molta  com  ttínarís 

trltmAs  i/n  no  «'ni oAiaor lo «teev  «R.  ifccR, 
étfim  só'DVL  RftOB  ntoc&T  loc.  mel.4am.  DeaotR  que 
algú  tè  experiénoia  pera  «o  deixarse  enganyRr.  Ith 
m  mmno^ikdo.  iPimnae qvíeB^  eon  h  Mketn 
(««Mim?  Ms  ne  bardi? 

iNNiTiüu  *L  BÉGR.  loc.  ttel.  BmkBf  algtttta  eem  i 
d|gA*tRtfteq>lícada,^ae  Tes  H  ceste  de  eirtóndrer. 
MT  d  ni/emo  «hm  ornà  bm  mamaéti,  Pra9|)aratan 
iViÉ«fliesi«iAibere.  |  MmAiL•iHABnstAt. 

Mwmni  DRL  RÉoR.  fr.  net.  fetm.  Fér  dir  ab  RMRya 
^ài%é'lo  que  w  vctfa.  i^Rsor  el  dfnw  «fe  peeado,  As- 
ttflia  Rlíqirid  ab  nliqne  ektorqnere. 

BECO.  m.  FONDISTA. 

WJNLMl.^.  R.  ant.  lABAxuR. 

VKBlRi.  m.  Espècie  de  cotó  que  to  de  LlefRRt. 
RMWRVl.  OossipíRQm,  4. 

BEDELIÓ.  m.  Goma-rebina  de  ocAer  •gris,  de  RR 
tM  'regeoch  'nAts  -6  ménos  Iransparent,  tiaMRt 
dOnfpRCla;  de  rr  'dlor  de  ním  mès  6  Riénos  percep* 
tíble,  de  Ra^R*  >RmH  mòH  Rmarcb.  Bedélio,  9edcA[H> 
nRÉi  4. 

BEDOLL  Ó  BEDULL.  m.  •AiROOtt.. 

MOMAnM*.  m.  pi.  Iies  àrabes  seclariB  4e  àR. 
RmMmm.  Redoínl,  oriim. 

BEELFEGOR.  tdol  dels  Madiafnita  y  'laalritta. 
Beelfegor.  Reeiphegcn*,  is.  ||  nkro. 

BEELZEBUB.  m.  Dèo  dels  FiUsIeRs  y  ftlumg 
dels  dimonis.  Belcebú.  Reeliebob. 

ni8|  hidibriRm,  íi. 


vÉa  MVA  ó  BBPAS.  tr,  Rnrlarse.  Mofar,  eetemmer, 
befar.  Irrideo,  es,  illado,  is. 
BEFABERiL  m.  y 

BefamI.  m.  Lo  tercer  signe  de  la  móaiea.  Be-' 
fami.  Tertiom  mosíc»  signnm. 

V.  a.   FÉa  BBPAS. 
▼.  r.  ■OFAISB. 

BEGUDA,  f.  Qualsevol  licor  pera  bénrer.  99\nia, 
patio,  nís,  potQs,  os.  II  L'  aliment  qoe  solen  pén- 
drer  los  traballadors  de  la  terra  entre  V  esmoraar 
y  '1  dinar.  ÈocMdillo  y  b^da.  p.  Ar.  Anteprandinm 
refrígeriam.  ||  met.  Mala  notloia.  Tr&goy  jarope. 
Amaràs  calix,  haostas. 

BEGUt,  NA.  m.  y  f.  Secta  berética,  qRe  entre 
altres  errors  assegnmYR  q«e  en  aquesta  vida  se 
podia  arribarà  tal  perisocié,  qne  s'  obtingvésla 
impecabilitaty  sens  obligació  de  obebir  é  oíngà. 
Aptregoé  en  lo  sigle  tn  y  la  condemnà  Clement  Y, 
B^mn.  RegRÍRRs,  i.  |  Nom  derivat  de  Lambert  Re- 
gne qae  en  IW  ffandà  nna  oomonittt  de  donas 
retíradas  sens  ningnn  vot  solemne,  y  són  lo  DMteix 
qne  beatas.  Beguma.  Regoina,  te. 

BíBMJT,BA.  p.  p.  Behido,  RibiRiS. 

BRU  RBOIIT.  m.  BOttATXO. 

BEHIR.  V.  n.  ant.  obbhir. 

«BnaOA.  f.  ter.  bopa. 

BEL.  m.  La  ven  de  las  ovellas,  cabras  y  b»líar 
semblant.  BaUdo.  Balatns,  us,  bee.  OTfÍBdi,  to 
prim,  clar  y  violent  de  la  campana.  Jïniiyintfti.  ào»- 
tvssonos. 

wmLAm  n.  p.  fam.  ée  dRM.  AoM,  mkela,  RRxa* 
betba,  ae. 

BEUUIABQRJÍ.  m.  Trepant  aè  Rn  mànooli  en 
figora  de  semicf ronl,  ab  nna  empmyadnra  en  t{iie  s' 
apoya  en  lo  pit.  Jtfèí^.  Arooato  manabría  terebra. 

BELADOR,  A.  m.  y  f.  Qai  bela.  Balante,  Ra* 
lans,  tis. 

BELAR.  V.  n.  Fér  bels.  Mir.  Ralo,  w;  y  qnail 
en  ab  freqüència.  BMmr.  Ralito,  as. 
.  f,  ant.  y 

f.  ant.  bbllbsa. 

BELETA.  n.  p.  fem.  de  dooa.  ImMüm,  beliUm. 
BKzabetha,  as,  IsabellRla,  as. 

BÉLGICH,  CA.  adj.  Natoral  de  M^oa.  Belge^. 
Retgions,  belga. 

BELIAAL.  m.  ídol  dels  Hünivítaa  ó  fiidónis.  Ja- 
lieA.  Bellia,  as,  beliial. 

BELITRALLA.  f.  ant.  Gonjunt  de  pobres.  iPoòre- 
terÜL.  Mendioor«neopía,paQpero  moliitndo.  ||Gon- 
JBBt  de  piensoa.  Picaresca.  Improborum,  nebalo* 
nnm  coetns. 

■BJnuRRfBKTfe  adv.  m.  Jtokít^ando,  ean  «un- 
éigaea.  Mendicítar. 

BELTTRARIA.  f.  ant.  Mendicitat.  Gailofa,  men* 
digaez.  Mendicitas,  «tis. 

BBUTBE.  m.  Yil,  dolent.  Belitre,  fmboH,  fdoaro. 
Balatro,  nis,  improbos,  i,'bomo  tressis.  I  ant.  Pobre, 
vagamudo,  que  deaaaa  caritat  aona  neeeasitat.  Qa* 
UaAM4iMlMk  éÉiffw.  Rtoidirw  niiinwMliM  «. 


BELL 


CATALÀ. 


BEN 


201 


V.  n.  aat.  Demanar  caritat  los 
vagamuodos.  Gallofar,  pordiosear,  Mendícato  viverOi 
sorbillo  victitare. 

BELL,  A.  adj.  Hermós,  boDÍch,  primorós.  Bello, 
Bellus,  pulcher,  venastus.  ||  Bó,  apte,  à  propòsit.  Be- 
Uú.  Aplus,  idoneas,  commodos.  ||  Excel•lent,  com: 
BEU.  enteniment.  Bello,  Prsestans,  eximíus,  praecla- 
ras.  I  Mòlt  ò  gran  en  sa  línea  com,  un  bell  tros, 
ona  BBLLi  estona.  Bello,  Magnus,  multus.  ||  Agrada- 
ble. Beilo,  agradable,  elegante,  Goncinnus,  venustas. 
I  S*  usa  pera  donar  mès  forsa  à  la  expressió  sin- 
golarisant  la  cosa,  com:  estar  à  lasBixi  vora,  al  bell 
cantó,  etc.  Mismisimo.  Ipsemet.  ||  Net,  pur,  clar, 
eom:  aygua  bbllí.  Limpio.  Purus.  ||  iron.  com:  bell 
estafa.  Bello,  bueno.  Pessimus. 

BBLL  ACUDIT,  expr.  írou.  Linda  grada,  que  gracial 
Qoambellèl 

i  BBLL  ULL.  m.  adv.  A  bulto,  sons  pesar,  mesurar 
Ai  contar.  A  o/o,  d  buUo.  Nullo  pondero,  nnlla  men- 
sura,  prudent!  aestimatione. 

àLBBLL  DEVAiiT.  m.  adv.  PrenU  por  frenU,  d  la 
witma  frente.  Ex  ad  verso,  é  regione. 

HBTBXBÓ  POSAB  EN  BELL.  fr.  aut.  Posareu  clar.  Poner 
m  Hmpio  6  en  claro,  Apertum  perspicuum  reddere. 

pn  SL  BELUL  CAEA.  m.  adv.  Por  su  bella  cara,  Im- 
meritò. 

BIUAOABIENT.  adv.  m.  Picaramente,  bellaca- 
fnmüe.  Sabdolè,  nequiter. 

BBL•LAQO,  CA.  adj.  Dolent,  pícaro:  s'  aplica 
à  ías  personas  y  à  las  cosas.  Bellaco.  Pellax,  pravus, 
fersalQs.  \  Bellaco,  Astutus,  callidus. 

BELLACÒ,  NA.  m.  y  f.  aum.  Bellacon,  bellacoiul•• 
zo,  Improbissímus,  pessimus,  nequissimus. 

BELLADONA.  f.  Herba  ab  que  las  damas  italià- 
nas  se  pinta  van  la  cara.  Sas  tavellas  són  venenosas. 
BeUad^na,  belladama,  Belladona,  se,  solanum  le- 
thale. 

BELLAMENT,  adv.  m.  Perfectament  en  sa  línea. 
Bdíamente.  Bello,  pulchrè,  egregiè. 

BELLAQUERIA.  f.  Dolenteria.  Bellaquería,  be^ 
Hjuada.  Yersutia,  vafritia,  se.  ||  Astúcia,  sagacitat. 
BeUaqueria,  Yersutia,  soler  tia,  se. 

rt%  BBLLAQUBEUs.  fr.  Belloquear,  pkardear.  Fia- 
gitiosè,  snbdolè  agere,  vivere. 

BELLAQUET.  m.  dim.  de  bellaco.  Mellaeuelo. 
Mers,  astutus. 

BELLCAIRE,  f.  Vila  en  Fransa  ahont  se  fà  la  fira 
de  santa  Magdalena.  Belcaire.  Bellicadrum,  i.  ||  En 
Barcelona  fira  de  roba  vella  que*s  fà  tots  los  dias  en 
lo  passeig  Nou,  ò  de  S.  Juan.  BaraUllo,  Locus  nbi 
scrata  venalia  fiunt. 
i.  f.  ant.  y 

f.  Hermosura.  Belleza,  y  beldad.  Sols 
se  dia  de  las  donas  pera  ponderar  sa  hermosura. 
Polcbritudo,  inis,  venustas,  atis,  lepos,  oris.  ||  Pri- 
mor, elegància.  Belleza,  Elegantia,  ae,  pulchritudo, 
inis.  I  Abundància.  AbunL•ncia,  bendicion.  Copia,  se, 
largitas,  atis,  abundantia,  se.  ||  Adorno.  Omato,  be- 
Uera.  LepoSyOris,  nitor,  is,  ornamentum,  i. 

TOKO  I. 


DIR  BELLESAs.  ff.  met.  Parlar  ab  gràcia.  Decir  6«- 
llezas,  Goncinnè  loqui. 

BEL-LIGÓ8,  A.  adj.  L'  amant  de  la  guerra.  Be- 
lieoso,  guerreroy  marcial,  fiellicosns,  belliger,  pugnax. 

BELLÍSSIIMI,  A.  adj.  sup.  BelUsimo,  Pulcherri- 
mus,  venustissimus,  elegantissimus. 

BELLissiMAMENT.adv.  m.  Perfectíssimament 
en  sa  linea.  BelUsimamente,  divinamente,  grandemen- 
te.  Pnicherrimè,  perbellè,  divinitús. 

BELLOR.  f.  ant.  BELLESA. 

BELLOTA.f.  ter.  aglà.  1.  2. 

BBLLOTA   MARINA  Ò  DE  MAR.    COUXa  qUO  tè    dluS  UU 

peix,  espècie  de  ós  tia  de  mar.  Bellota  marina,  bala- 
no,  folada.  Glans  marina. 

PLEGAR,  EECULLIR  BELLOTAS.  Bellotcar,  rCCOgCT  bclUh' 

tos,  Glandes  colligere. 

BELLOTER.  m.  ant.  Arbre  que  fà  beliotas.  #0- 
llotero,  glandifero.  Quercus,  us,  glandifer,  i,  arbor 
glandifera.  ||  m.  ant.  Qui  cull  ò  tracta  en  beliotas. 
Bellotero,  Glandarius,  ii.  ||  Lo  temps  decullirlas.  Be- 
llotero,  Glandium  seges,  tempus.  ||  L'  alsinar  en  qae 
s'  engreixan  los  porcbs.  Bellotero.  Quercetum,  i. 

BELLUGADISSA,  f.  Multítut  que's  mou  à  nn 
mateix  temps.  Hormiguero,  hervidero,  EbuUitio,  nis, 
aeslus,  us,  atfiuentia,  «e. 

BELLUGADORi  A.  m.  y  f.  bíllugubt.  1. 

BELLUGAR.  V.  n.  Posar  en  moviment  alguna 
cosa,  y  mès  pròpiament  la  multitut  de  gent  ó  ani- 
mals. També  s'  usa  com  recíprocb.  Bormiguear,  bu- 
llir,  rebüllir,  remecerse.  Formíco,  as,  scateo,  cieo, 
es. 

BELLUGO,  f.  BELLUGADISSA.  ||  ter.  BBLLCGUBT.    !• 

II  Peix  bermell  ab  clapas  negras  que  vola  per  algun 
espay.  Milano,  Milvius,  ii,  milvus,  i,  milvago,  inis. 

BELLUGUET.  m.  Se  diu  de  la  persona  inquieta 
ò  revoltosa.  Bulle  bulle,  argadiHo,zarandillo,  ardiUa, 
Ardelio,  nis,  irrequietus,  i,  negotiosus  bomo.  ||  Las 
ametUas  de  la  arracada,  ditas  així  per  causa  del  mo- 
viment. Almendra,  perilla,  Adamas  amygdali  figuram 
referens. 

BELLULL.  adv.  ant.  A  uD,  à  discreció  de  algú. 
A  ojo,  Alicujus  arbitrio. 

BÉLUA.  f.  ant.  BÈSTIA. 

BÉM.  adv.  Lo  mateix  que  bí  mb:  Bien  me.  Benò 
mihi. 

BEMOLL,  m.  Tercera  propietat  de  la  música, 
quant  comensa  per  la  clan  de  re  fa  ut,  y  es  una  mit- 
ja veu  entre  1  punt  à  que  s' aplica,  y  ï  antecedent: 
se  diu  així  perquè  sona  mès  suau.  BemoL  B  moUe. 
II  mús.  Una  b  que  denota  que  la  veu  déu  baixar  mítj 
punt.  Bemol,  B  moUe. 

BEMOLLAR.  V.  n.  mús.  Fér  bemolls.  Abemo- 
lar,  Yocem  semítono  demissam  edere. 

BEMOLLAT,  DA.  adj.  Lo  que  tè  bemolls.  Bemo^ 
lado.  Multiplicata.  B  molii  constans. 

BEN.  adv.  m.  Que  s'  anteposa  al  adjectiu  y  li 
dóna  forsa  de  superlatiu,  com:  bbn  sabi.  Bien,  muy, 
Maximè,  valdè,  admodum,  apprimè,  longè.  U  Lo  ma- 
teix que  BÈ  com:  BEN  segur  etc.  Bien.  yaldè,perquam 

Í7 


m 


BEN 


DICCIONARI 


BEN 


BEN  AFORTUNAT,  DA.  adj.  Ditxós,  fclís,  aforlunat. 
Bienavenlurado,  afortunado,  Forlunalus,  felix. 
BEN  BÈ.  adv.  m.  Muy  bien.  Optimè,  egregiè. 
B£N  FÉT.  loc.  ab  la  qaal  s'  aproba  alguna  cosa. 
Sien  hecho,  bravo^  escelenU,  Pulchrè,  beoè,  recte. 

BEN  DAJA.  iot.  que  expressa  desílj  de  algun  bon 
9uccés.  Bien  haya,  feliz^  dickoso,  Felix. 

BIINA.  f.  VENA.. 

BENA  DE  FEREo.  ant.  La  llauna  de  las  rodas  dels 
carruatges.  Calce,  calzo,  Conlus,  i. 
BENAURAT,  DA-  adj.  ant.  benayentubat. 
QJBNAUYEANSA.  ant.  benayieansa. 
QSNAVIIÏNIR•  m.  aul.  bè,  utilitat. 
BENAVENTURADAM^Orr.  adv.  m.  y 

«f»iAVENTURO«A]lf£NT.  adv.  m.  Ab  felicitat. 
Bienaventuradamenle,  felizmente,  dicho^amenU.  Felíci-* 
tàf ,  fauQlò,  íortunatè. 

9í;naví;nturan8A.  f.  U  glòria  del  cel.  tíe- 
navmtüranaa,  Beatitudo,  inis,  glòria,  se.  j]  Felicitat, 
prosperitat.  Felicidady  dicha,  [ortuna^  biemventuran^ 
%(u  Eelicitas,  atis,  fortuna,  se,  res  secunda.  J  pi.  Las 
vuyt,  felicitats  que  manifestà  Cristo  als  seus  deixe- 
Vli^*  Bitnftxeniwanzas,  Beatitudo,  inis. 

«ENAVRUrrUHATy  DA.  adj.  Qui  gosa  de  Dèa 
en  lo  cel.  Bienaventurado,  Beatus,  coslestis.  Q  Afortu- 
nat, ditxós»  felis.  lA^nawntwrado^  afortunado,  ventur 
9Q$o,  Fortunatu3,  felix.  ||  iron.  Massa  senzill,  ximple. 
BifmveüburadOf  bandito»  Simplex. 

BPHAVSNTUmdM,  A.  adj.  ant.  bknavbiitueat. 

BSNAViRANSA.  f.  ant.  bbnavbktubaasa. 

BENA  VIRAT,  DA.  adj.  ant.  y 

BISiAYVBiTURATy  DA.  adj.  ant.  BBfAVSNXURAT. 

9ENGiI..f.  Planta  que's  fà  entre  'Is  blats,  de  fuUas 
petitas  y  tendras,  mòlt  gustosas  pera  menjar  com 
Msiam.  Colleja,  Siivestris  lactuca. 

BraiDAR.  ¥.  a.  «At.  BNVENAft. 

BKNEDlGGIÓii  f.  La  acció  y  efecte  de  benehir. 
Büí^cion.  Benedictio,  nis,  benedictum,  i.  ||  Acla- 
■laciò  festiva.  Bendicion,  Acclamatio,  nis,  plausuSfUs, 

DONAB  LA  BENBDicaó.  fr.  Beuetiir  ó  desitjar  tot  bè 
k  algú.  Mchar  la  bendicion.  Benedico,  is,  fausta  pre- 
cari. II  met.  Abandonar  algun  negoci.  ScL•r  la  bendir 
cim.  Yaledico,  desero,  is. 

■8  UNA  BBNEDicaó  DE  DÈü.  ff.  Poudera  la  abundàn- 
cia de  alguna  cosa.  Es  una  bendicion,  Faustè,  abun- 
dà, feliciter. 

PBüTT  DE  uaBDiGció.  Fill  de  llegítim  matrimonL 
l¥tt(o  de  bendicion,  Filius  legitimus. 

DENEDIOTA.  f.  Herba.  Valeriana,  j]  farm.  Con*- 
fecció  de  herbas  y  arrels  purgants  mesclada  ab  mel. 
Benedicia,  Benedicta,  ai.  ||  Nocturno  del  reso  en  ala- 
bansa  de  la  Mare  de  Dèu.  Benedicta.  Benedicta,  ae. 

BENEDICTÍ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  al  orde 
de  sant  Benet.  Benedictino.  Benedíctinus. 

BENEDICTINA,  f.  Orde  de  sant  Benet;  es  anti- 
qnísima  y  està  dividida  en  mòltas  congregacions. 
Benedictina.  Sancli  Benedictí,  benedictinus  ordo.  || 
Monja  de  St.  Benet.  Benedictina»  Ordinis  benedic- 
tini  monialis. 


BENEFACTOR,  A.  adj.  Qui  fà  bè.  Bieníécchor, 
benéfico.  Benefactor,  beneücus  homo. 

BENEFICÈNCIA,  f.  La  virtut  de  fér  bè.  Benefi- 
cència. Beoiücentia,  se.  ||  Liberalilat.  Liberalidad^  be- 
neficència, largueza,  Largitas,  liberalitas,  atis. 

BENEFICENTiSBM.  A,  adj.  sup.  Benefifienli^k- 
mo.  Beoefícenlissimus. 

BENÉFICH,  GA.  adj.  benefactor. 

BENEFICI,  m.  Favor,  mercó.  Beneficio,  Bene^ 
cium,  li,  benefactum,  meritum,  i.  D  Lo  b^  que's  reb. 
Beneficio,  Benefactum,  i,  beneficium,  ii.  ||  Adob  de 
las  terras  y  plantas.  Beneficio.  Cultura,  as.  [|  Profit^ 
utilitat.  Beneficio.  Fructus,  us,  utilitas,  atis,  commo- 
dam,  i.  II  Adquisició  de  empleos  per  medi  de  diner. 
Beneficio,  Muous  pecunia  obtentum.  Q  Cessió  de  crè- 
dits per  ménos  de  sòn  valor.  Beneficio.  Sors,  cea^us 
venditio  minori  pretío.  ||  Dret  de  algú  per  Uey  ó  prir 
vilegi.  Beneficio,  Benefícium,  ií,  jus  lege  vel  privile- 
gio datum.  II  La  entrada  ó  producte  de  alguna  fun- 
ció à  favor  de  algú.  Beneficio,  Beneücium,  ii.  |1  Deitat 
que  adoraren  los  pagans.  Demócrito  oo  regoneixia 
altre  deitat  que  '1  benefici,  y  la  pena  ó  traball.  Be- 
neficio, Beneficium,  ii.  ||  Lo  dia  de  funció  drao^lica 
mès  personal,  y  lo  que  produeix,  que  's  coocedeij^ 
per  torn  als  cantors,  actors,  maquiíustas,  etc.  Benefi- 
cio, Benefícium,  ii.  ||  cohpdls;  lo  de  las  ordes  mili- 
tars que  per  són  petitíssim  valor  s'  arrívà  à  «oir  é 
incorporar.  Se  deya  compuls  per  que  pera  serviria's 
compel-üa  als  religiosus.  Beneficio,  Beqefioiom,  ii. 

BBNEFiGi  CURAT.  Lo  quo  posscbeixeu  los  rectors,  6 
Is  que  tenen  cura  de  ànimas.  Bet^eficie  curadOy  cw- 
rodo,  Parochi  beneficium. 

BENBFiGi  ECGLBsiisTicH.  Càrrech  ú  ofici  en  la  igló- 
sia,  que's  confereix  canònicament,  y  s  diu  simple 
perquè  no  tò  obligació  de  cuydar  de  las  ànimas  à 
diferència  del  curat  ó  rector.  Bemfhio  ecle^iéistico. 
Ecclesiasticum  benefícium. 

BBNEFiGi  DE  CESSIÓ,  com.  Dret  dels  acrehedors  so- 
bre 'Is  bens  del  que  ha  quebrat.  Beneficio  (ia  eenoi», 
Cessionis  beneficium. 

BBMEFiGi  DE  INVENTARI,  for.  Heréucia  6  aoceptació 
de  ella  ab  benefíci  de  inventari:  de  bmkIo  que  no  s 
pót  obligar  al  hereu  à  pagar  mès  dMtes  de  lo  que 
permet  la  herència.  Beneficio  de  mvcníorío.  l•laeiredi- 
tatis  aditio,jure  debita  supra  eam  ooii  eihibeadi. 

benefici  de  patbonat.  Benefíci  que  '1  dèna  algun 
particular  per  dret  de  patronat.  Benefoio  dej^irana- 
to»  Beneficium  juris  patronatus. 

i  BENBFici.  m.  adv.  i  favob. 

BENBTICOAIHUly  A.  m.  y  t  Qoi  beüefícla.  Ke- 
neficiador.  Benefactor,  is. 

BENEFICIAL,  m.  Pertanyent  al  beftefíeiec- 
clesiàstich.  BieneficiaL  Beaefioi^iqs,  ii. 

BBiBPiQlAB•  v.  a.  Fèr  bè.  Beneficiar,  Benefa-* 
eio,  is.  II  Millorar  una  cosa,  férla  fructificar.  Benefir^ 
dar.  Colo,  excolo,  is.  ||  Yèndrer  e»  benefici  ó  à  profit. 
Vender  d  buen  prem.  Gommodò,  utililer  vendere. 

BENEFICIARI^  A-  m.  y  f.  Usufructuari.  Bemf- 
dario.  BenefioiariíiB,  ii. 


BEN 


CATALÀ. 


BEN 


203 


BENEFfGIAT,  DA.  p.  p.  Beneficia<io.  Excnitas. 
{  m.  Qai  obté  benefici  ecclesiàslich.  Beneficiado, 
Beneíiciaríus,  ii. 

BENEFICIÓS,  A.  adj.  Ütil,  profitós.  Beneficioso, 
frovechoso.  FroctaosDS,  commodas,  utilis. 

BENEHIA.  y.  a.  Consagrar,  dedicar  algnnas 
cosas  al  cuito  de  la  íglcsia  y  militat  dels  fíels  ab 
vàrias  oracions  y  ceremónias:  aixf  's  dia:  BENEHiala 
aygmyiina  iglésia,  un  altar,  etc.  Bendecir.  Benedico, 
is,  consecro,  as.  y  Donar  la  benedicció  'Is  pares  als 
flils  desitjantios  bè.  Bendecir,  echar  la  bendicion.  Fi- 
liis  faasta  precari,  bene  precari.  |  Parlant  dels 
camps,  armas,  babderas,  nans,  etc.  dir  sobre  aqnes- 
tas  cosas  certas  oracions  y  ceremónias.  Bendmr, 
Benedico,  is,  beneprecor,  aris.  [|  Alabar,  glorificar, 
donar  gràcias  à  Dèn  pels  beneficis  rebnts.  Bende^ 
ctr.  Lando,  as,  benedíco,  is,  gralias  agere.  ||  Alabar 
à  las  personas  à  qni  's  desitja  algnn  bè,  com:  be- 
HEHiR  al  Rey,  als  pares,  etc.  Bendecir,  Beneprecari. 
I  Assistir  Dèn  à  las  criaturas,  com:  Dèn  nos  be- 
ifXHEscí  à  tots.  Bendecir.  Felices  facere,  ab  optatum 
eiítnm  perdncere,  nobis  Deum  propitinm  esse. 

BENEHIT,  DA.  p.  p.  Bendecido,  bendUo.  Bene- 
dtclos.  II  adj.  Consagrat.  Bendito.  Consecratns,  be- 
nedictiis. 

BfiNCBIÉRIT,  A.  adj.  Digne  de  algnna  cosa. 
Benméntn,  Benemeritns,  merens. 

BENEltANT.  adj.  ant.  Afortunat,  ditjós.  Bienhíl•• 
dadüf  afortunada .  ||  rich. 

BENEPlAciT.  m.  Aprobació.  Beneplàcito,  Be- 
neplacitum,  i,  consensus,  us.  ||  Permís.  Beneplàcito. 
Venia,  ffi. 

i  VOSTRES  BENEPLAgITS  É  HONOR  APARELLAT,   fr.  ant. 

Soy  de  F.  atenio  y  seguro  servidor,  Toluntaten  obse- 
qoens. 

AB  bexeplícit.  m.  adv.  Ab  permís  de  algú.  Con 
benepldcito.  Cnm  venia. 

BENESTANT,  adj.  ant.  y 

BENESTANZ.  adj.  ant.  Qni  se  la  passa  bè.  Aco- 
modada, acaudalado,  opulenta,  Locnples,  dives. 

BENESTAR,  m.  comoditat,  conveniència. 

BENET.  n.  p.  de  home.  Benito.  Benedíctus,  i. 

BENEUYRATy  DA.  adj.  ant.  benaventurat. 

BENEVENIR.  m.  ant.  bè,  utiutat. 

BENÈVOL,  A.  adj.  Qui  vól  bè.  Benèvola.  Bene- 
Tolus. 

BENEVOLÈNCIA,  f.  y 

BENEVOLENSA.  f.  ant.  Afecte,  amor,  bona  vo- 
luntat. Benevolència.  Bene  volen  tia,  ae,  amor,  is,  stu- 
dínm,  ii. 

BENEVOLENTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Mòlt  benè- 
vol. Benovolentisimo,  Benevolentissimns. 

BENEYT,  A.  p.  p.  BENEHIT.  [|  adj.  fiENA>'ENTURAT. 

[j  m.  ximple.  Babo,  sandia^  madorro.  Simplex,  icis, 
stoUdus. 

BENEIT  DEL  CABÀS.  ScnzIll,  de  pocb  alcans,  innocenU 
Bendito  ,  bienaventurado.  Candidus  ,  simplex.  d  De 
geni  apocat  qne*s  presta  fàcilment  à  tot  quant  se 
vól  fér  de  ell.  Jtum  lona,  Pasillanimis,  parvi,  animi. 


BENEYTERIA.  f.  Senzillesa  mòlt  gran.  Sencillez^ 
Simplicitas,  atis. 

BENEYTtssiHl,  A.  adj.  sup.  SenKíIlíssim.  My 
sencillo,  senciUisimo,  Símplicissimus . 

BENFER.  V.  a.  ant.  beneficiar. 

BENFET.  m.  ant.  benefici. 

BENGALA,  f.  Regne  en  las  Indias.  Bengala, 
Gangetica  tellus,  bengale  regnum.  ||  Golfo  de  dit 
nom.  Bengala.  Sinus  gangeticus. 

BENIFET.  ro.  ant.  favor,  benefici,  prosperitat. 

BENITEYT,  A.  adj.  ant.  Afavorit.  Favortddo, 
Protectus,  fautns. 

BENlGN^MEltT.  adv.  m.  Ab  agrado.  BenigMh' 
mente.  Benigne,  comitèr,  humanitüs. 

BENIGNE,  A.  adj.  Afeble,  agradable.  Bmtifko. 
Benignes,  comis.  ||?iadós.  Benigno,  propicio,  plado^ 
so.  Humanus,  pins,  lenis.  ||  Trempat,  suau,  apàci- 
ble.  Benigno,  Benignus,  gralus,  beneficus.  B  mel. 

BENEYT  del  CABÀS. 

BENIGNtSSIM,  A.  adj.  sup.  Benigni^mo.  Be- 
nignissimus. 

BENIGNÍSSIMAMCNT.  adv.  sup.  Benignisima- 
mente.  Benignissimè,  perhnmaniter. 

BENIGNITAT,  f.  Afabilitat,  agrado.  Benignidad. 
Benignilas,  comilas,  atis.  ||  Pietat,  humanitat,  con- 
descendència. Benignidad,  Benignitas,  humanitas, 
atis.  II  met.  Suavitat,  temperament  de  la  estació. 
Benignidad,    Benignitas,  suavitas,  atis,  temperies, 

ei. 

BENINGANI.  f.  Fruyta  que  's  troba  en  la  badia 
de  sant  Agnsti,  y  es  de  la  magnitut  dé  una  llimona, 
roja  per  fora  y  mòlt  estomacal.  Beninganio.  Benin- 
ganius,  ii. 

BENTVOLENSA.  f.  ant.  BENEVOLÈNCIA. 

benjamí,  n.  p.  de  home.  Benjamin.  Benjamí- 
nus,  i.  II  met.  Lo  fill  ó  persona  mès  amada,  per 
alnsió  à  Benjamí  fíU  de  Jacob  y  de  Baqnel.  Benja- 
min, Benjaminus,  i. 

sér  lo  benjamí  de  ALGí^.  fr.  Sér  preferit  en  la  es- 
timació. Ser  el  ojo  derecho,  el  benjamin,  el  oislo.  Om- 
nium  carissimum  alieni  esse. 

BENJÜHI.  m.  Goma  pudenta,  asafétida*  que  's 
creu  destil-larse  del  lasserpici.  Benjuí,  asafétiL•. 
Làser,  is.  []  Espècie  de  goma  ó  resina  excel-lentque 
vé  de  las  Indias  orientals,  de  la  qual  diu  Terreros 
havèr  n'hi  tres  espècies  totas  diferents  de  la  asafétida. 
Menjui,  benjui,  Benzuinum,  i. 

BENPABLAT,  DA.  adj.  Qui  parla  cortesament. 
Bienhablado.  ürbanus,  comis. 

BENS.  m.  pi.  Hisenda,  patrimoni,  riquesas.  Con- 
veniencias,  bienes,  haberes.  Copia,  üh,  bona,  commoda, 
orum,  res,  ei. 

BÉNS  ADVENTIGIS.  Los  quo  adquiroix  lo  fill  en  la 
pàtria  potestat.  Peculio,  bienes  (ídventicios.  Peculium, 
ii,  bona  adventitia. 

BÉNS  CASTRENSES   Ó  QUASI    CASTRENSES.   LOS   que  S* 

adquireixen  per  la  milícia  ó  la  toga.  Bienes  castren- 
ses  ó  caü  castrenseg.  Bona  castrensiai  anl  quasi  cas- 
trenna,  easiraue  pecaÜniD. 


204 


BEN 


DICCIONARI 


BER 


BÉNS  DB  FORTUNA.  Bieties  de  fortufuiy  ó  temporales 
Fortaita  bona. 

BÈFTSDBL  couú.  Los  qae  pertanyen  à  un  poble.  Bienes 
concejiles.  Reipublicae  proventns,  poblicaD  possessió- 
nes. 

BÈifs  DEL  piscH.  Los  qoe  pertanyen  al  Rey.  Bienes 
delfisco.  Ad  fiscnm  spectantia  bona. 

BÈrrs  RSPiaiTUALS.  Los  que  pertanyen  à  la  salat  de 
la  ànima.  Bienes  espirituales.  Bona  spiritualía,  sn- 
pernataralia. 

BÉNS  FORALS,  for.  Los  que,  retenint  lo  senyor  lo 
domini  directe,  concedeix  ab  ells  V  útil  à  altre,  pa- 
gantli  algana  pensió  annaal.  Bienes  forenses.  Foren- 
sia  bona. 

f  BBNS  GiNàNGiALS.  for.  Los  adquiríts  durant  lo  ma- 
trimoni Bienes  gananciales.  Bona  in  matrimonioparta. 

BÉNS  AGUTS  T  PEE  HAVER.  for.  Los  adquirits  y  'Is 
que  's  poden  adquirir.  Bienes  habidos  y  por  h(ü>er. 
Adqoisita  et  adqnirenda  bona. 

BÈNS  IMMOBLES,  for.  Las  fíncas.  Bienes  immuehles, 
hienes  raices,  bienes  sedientes,  hienes  siUos,  ósitos. 
Stabilia  bona,  immobilia,  res,  ei. 

BÈNS  LUBRES.  for.  Los  que  no  estan  vinclats.  Bie- 
nes lihres,  Immunia,  libera  bona. 

BÈNS  MOBLES,  for.  Los  adomos  de  casa.  Bienes 
muehles,  Mobilia  bona,  sapellectilia,  ium,  mobiles, 
moventes  res. 

BÀNS  MOSTBBNGHS.  Los  quo  per  no  tenir  amo  co- 
negut, s'  aplican  al  príncep.  Bienes  mostrencos.  Ya- 
cantia  bona. 

BBNSMOVBNTS.  aut.  BÈNS  MOBLES. 
BÀNSPARAFERNALSÓ  PARAFRBNALS.  LOS  que  pOrtala 

dona  al  matrimoni  fora  del  dot.  Bienes  parafemales 
óparafrenales,  Parafernalia  bona. 

BÈNSPROFECTiGis.  for.  Los  que  adquireix  lo  fill  en 
la  pàtria  potestat  ab  los  de  sòn  pare,  ó  que  li  venen 
pel  sèu  respecte.  Bienes  profecticios.  Profeclitia 
bona,  peculinm,  ii.  D  Los  que  podia  retenir  y  gosar 
à  part  la  dona  à  diferència  del  dot  y  béns  parafer- 
nals.  Bienes  profecticios,  Receptitia  bona. 

BENS  SBHENTS.  aut.  BÈNS  INMOBLES. 

BBNS  VACANTS,  aut.  Biencs  vacantes, 

BÈNS  DB  BBBBLLBS  T  ENEMicHS.  aut.  Gcrt  dret  físcal. 

AB  BENS  T  PERSONA,  expr.  fam.  Pera  significar  qoe 
algú  concorre  ab  sos  béns  y  persona  per  algana  co- 
sa. Con  mi  real  y  mi  pala.  Rata  parte  et  labore. 

BEN8TANT.  adj.  benestant. 

BENVINGUDA,  f.  La  enhorabona  que's  dóna  al 
que  arriba  ab  felicitat.  Bienvenida,  parabien.  De  ad- 
ventu  gratulatio,  fanstus  adventus,  accessus. 

BENVINGUT,  DA.  adj.  Qui  arriba  felisment 
ahont  se  desitjava.  Bienvenido.  Feliciter  adveníens. 

BENVI8T,  A.  adj.  Qai  té  bona  fama.  Bienvislo, 
hienquislo,  bienconceptuado,  bienopinado.  Omnibus  ac- 
ceptus,  gratus.  probalus. 

BENVOLÉNCXA.  f.  ant.  BENEVOLÈNCIA. 

BENVOLENT,  m.  Qui  vól  bè.  Bienqueriente,  Be- 
nevolns,  benevolens. 

BENVCMXBiaA.  f.  ant.  benevolència. 


BENVOLER.  m.  Amor,  carinyo,  afecte.  Bie^U' 
rer,  Dilectio,  nis,  benevolentia,  se.  D  v.  a.  Voler  bè. 
Apreciar,  bienquerer,  ^Estimo,  as,  diligo,  is. 

BENVOLGUT,  DA.  adj.  y 

BENYVOLT,  A.  adj  ant.  Apreciat,  estimat  de 
tots.  Biinquisto,  hienqueridoj  hien  amado,  Omnibns 
carus,  acceptus. 

BEQUADRO.  m.  Accident  de  la  música  que  ft 
natural  lo  punt  que  era  bemoll  ó  sostingut.  Beatcén 
Bequadrum,  i. 

BEQUINOT.  m.  ant.  Naranjo,  hobo,  simpkm, 
Plumbeus,  ei,  stupidus,  i. 

BERA.  Pretèrit  imperfet.  ant.  Rebia.  Bedhia,  Be- 
cipiebat. 

BERBENA.  f.  Herba  medicinal  comnnmeDt  dl 
una  sola  cama  quadrangular,  las  fnlias  de  dos  m 
dos  à  trets  encontrat^,  las  flors  de  un  blau  purpém 
al  extrem,  ab  quatre  llavors  Uargarudas,  foroMl 
una  panolla  de  espiga s.  Yerbena.  Peristereon,  ei,  be^ 
bena,  a3,  sagmen,  inis. 

BERBERÍ,  NA.  adj.  BERBEBISCH. 

BERBERIA.  f.  Costa  de  Àfrica.  Berheria.  Barblr 
ria,  ie. 

BERBERÍS.  m.  Espècie  de  esbarser;  lo  fmyt  séi 
uns  grans  semblants  als  de  la  magrana,  y  'I  sachM 
eficàs  contra  las  febras  ardents  del  mateix  ooa. 
Àgracejo,  berber  is  ^  arlo,  y  berber  o  ó  berber  os.  p.  ir. 
Oxiacanlha  Galeni,  berberis,  is.  ||  Lo  fruyt  deelL 
Agracejina.  Berberis  fructus.  ||  Confecció  feta  ddl 
fruyt  del  berberis.  Bérbero^  berberis.  Confectio  ber- 
beris fructus. 

BERBERISGH,  CA.  adj.  Nataral  de  y  lo  (pi 
pertany  à  Borberia.  Berberisco^  berberi.  BarbarisoiBi 
barbaricus. 

BERBITZ.  f.ant.  OVELLA. 

BÉRBOL.  m.  vÈRBOL. 

BERBOLÓ8.  adj.  ant.  verbolós. 

BERGANCi.  m.  Pessa  de  cristall,  marfil,  plata, 
etc.  que's  fà  rosegar  à  las  criaturas  quant  ban  de 
posar  la  dentadura.  ChupadorySolvito.  GrepitacaliUB, 
i,  crepundia,  orum. 

BERENA,  f.  BABENA. 

BERENADA.  f.  BARÈNADA. 

BERENAR,  m.  y  v.  n.  barenab. 

BERGAMOTA.  f.  Espècie  de  pera  rodona,  de 
pell  aspra,  però  de  excel-lent  qualitat.  BergamtM* 
Pirum  bergomium.  \]  La  perera  que  las  fà.  Bergm»' 
U.  Bergomia  arbor.  (|  Tabaco,  pomada  y  altras  cosís 
incorporadas  ab  algunas  golas  del  snch  ó  essència 
debergamola.  Bergamola.  Succo  bergomio  condiUua 
perfusum. 

BERGANT,  A.  m.  y  f .  bargant. 

BERGANT ADA.  f.  piLLiDA,  picardia. 

bergantí,  m.  Nau  de  dos  arbres  y  vela  qw* 
drada.  Berganlin.  Mioparo,  nis,  viburna,  ae. 

BERGANTINET.  m.  d.  Bergantinejo.  PhasíllB- 
lis,  i. 

BERGÍNIA.  f.  ALBERGÍNIA. 
BERGINIERA.  f.  ALBERGÜIIIBA. 


BER 


CATALÀ. 


BES 


205 


m.  y 


BEBITJ»,  m.  Pedra  preciosa  transparent,  de  nn 
vert  baix.  Benlo,  BeryUos,  i,  hiacynthizon,  entis, 
acroides,  is. 

BERIUÀ.  m.  Sectari  de  Berilo  bisbe  de  Bosra  en 
Arébia;  deya  qae  Gristo  no  bavia  tingat  sòr  de  al- 
gnna  sabstància  personal,  fins  qae  vingué  al  mon 
y  que  no  tenia  divinitat,  sinó  en  quant  lo  pare  habi- 
tava eo  ell,  aniquilant  la  personalitat  del  fill.  Ningú 
1  pogaé  convèncer  sinó  Orfgenes  que  li  feu  confes- 
sar la  fé;  encara  que  sembla  no  deixà  del  tot  la  he- 
retgia, puix  en  un  concili  que  hi  hagué  cent  anys 
desprès,  se  troban  alguns  canons  contra  ella.  Beri- 
hemo,  Beryllianus. 

BEBILIANA.  f.  Secta  de  Berilo  y  lo  pertanyent 
àella.  Beriliana.  Berylliana,  ae. 

BEHLA.  f.  ESBERLA. 

BERLINA.  f.  CoLxe  de  dos  assentes,  dit  així  per 
qae  vingué  de  Berlin.  Berlina,  Rheda,  «5. 

BERJAULA.  f.  TONTA,   XIMPLA,  BABAHUA,  PAVANA. 

LINGA.  f.  nàut.  PERXA. 


BERBIELL.  m.  Roig  mòlt  encès.  Rojo,  hermejo,  Pu- 
nicus,  i,  rubeus,  ei.  |]  Dit  dels  ulls  encesos  per  causa 
del  vi.  Emcandilado,  encamizado.  Oculis  scintillatus. 

BERMELL  CLAR.  Lo  quc  uo  cs  mòlt  pujat.  Rosillo, 
Sobroíos,  snbflavns. 

pi!iTAR  Dl  BERMELL.  loc.  Emhtrmejat,  embermejeeer. 
EabefaciOy  is,  rubrum  reddere. 

Tot.<ViRss  BERMELL.  fr.  Manifestar  la  vergonya  ab 
agoesl  color  en  la  cara.  Embermejecerse.  Erubesco, 
is,  verecnndia  suffundi. 

BEBBIELLEJAR.  v.  n.  Tirar  à  bermell,  ó  roa- 
nifeslarlo  alguna  cosa.  Bermejear,  rojear.  Rubeo,  es, 
robesco,  is. 

BKBMEI.ï.ENCH,  CA.  adj.  Lo  que  tira  à  ber- 
mell.  Mermejino,  rojizo.  Subrubeus,  subrubens. 

BERMELLÓ.  f.  Rojor,  color  vermell.  Bermejura, 
Rabedo,  iois,  color  rubeus.  ||  m.  Pedra  mineral,  ber- 
mella  y  pesada,  ab  vetas  de  argenlviu;  n'  hi  ha  arli- 
fcial  de  sofre  y  argent  viu.  Bermell&n,  minio,  azarcon. 
lioíam,  ii,  sinnabaris,  is,  rubriceta,  sa,  cinnabari. 

XÓ8,  A.  adj.  BBRMBLLENCH. 


BERNADET.  m.  teixidor.  2.  ||  Peix  de  mar  sem- 
blant à  una  aranya.  Centrina.  Centrina,  íd. 

BERNARDA.  n.  p.  de  dona.  Bemarda,  Bernar- 
da,s. 

BERNARDÍ.  n.  p.  de  home.  Bernardino.  Bernar- 
dinos,  i. 

BERNARDO,  A.  m.  y  f.  Religiós  ó  religiosa  de 
la  orde  de  sant  Bernat,  tíernardo.  Bernardus,  i,  Ber- 
narda,  ít. 

BERNAT,  n.  p.  de  home.  Bemardo.  Bernardus, 
i.  ,1  Barra  de  ferro  enganxada  en  la  paret  pera  pun- 
talar  la  porta,  y  pera  assegurar  las  taulas  per  sota. 
iarrote.  Ferrea  vectis.  ||  ter.  balda.  1. 

REMAT  BERHíTÀ.  Peix,  quc  busca  una  petxina  6 
closca  vnyda,  proporcionada  à  sa  magnitut,  s'  apo- 
seota  en  ella,  y  quant  ja  no  hi  cap,  ne  busca  altra 
■ajor,  y  aizl  và  de  closca  ea  closca  segona  li  con- 


vé. Bemardo  ermitano,  escita,  Escilla,  ae,  cancellus, 
i,  y  cilletum,  i  la  closca  ahont  se  recull. 

BERNAT,  BERNAT,    ENDEVINA   QÜI  t'  HA    PEGAT.    JOCh 

de  noys  en  que  tenen  tapat  de  ulls  al  que  para  y  'Is 
altres  apartats;  và  un,  li  pega  un  cop  y  se*n  torna, 
desprès  và  1  que  para  y  si  endevina  qui  li  ha  donat 
lo  cop  para  aquest  en  lloch  sèu.  Adivina  quien  te  dió 
que  la  mano  te  cartó,  Profer,  casce  puer,  qui  te  per* 
cusserit,  ea. 

BERNAT  PESCATRE.  Aucell  com  dc  sct  polsadas  de 
llarch,  lo  bèch  angulós,  llarch,  dret,  punxagut,  la 
llengua  molsuda,  'Is  peus  bermells,  la  cua  blava 
y  1  ventre  pardo  Ileonat.  Guardaria.  Alcedo  hispida. 
II  Tarambana,  de  poch  judici  y  formalitat.  Tararira, 
chorlito,  tarambana f  chisgaravis.  Judicio  pracceps. 

BERNAT  PUDENT.  lusecte  ab  dos  ordes  de  alas,  las 
superiors  mès  curtas  que'l  cos,  color  cendrós  en  la 
part  anterior,  y  de  coure  en  la  posterior:  li  agrada 
'1  blat;  y  la  farina  del  gra  que  rosega,  no  fermen- 
ta. Calapatillo,  Cimex,  icis. 

BERNIA.  f.  Burell,  roba  basta  de  llana.  Bemia, 
Hibernica  endromís.  ||  La  capa  de  dita  roba.  Bemia. 
Endromís,  idis,  lacerna,  x. 

BEROL.  m.  VEROL. 

BEROLAR.  V.  n.  verolar. 

BERREGANT.  m.  ant.  barragam. 

BERRIT.  m.  Bram  del  brau  y  altres  animals. 
Berrido,  Mugitus,  us. 

BERRUGA,  f.  Duresa  que's  fà  com  un  gra  regu- 
larment en  las  mans  ó  en  la  cara.  Verruga,  berruga, 
Yerruca,  mymenia,  ac,  achne,  es.  ||  Girasol  major 
que  cura  las  berrugas.  Verrucaria,  eliotropio,  gira- 
sol  mayor.  Verrucaria,  ae. 

BERRUGASSA.  f.  aum.  Yerrugata,  Yerruca  ma- 
jor. 

BERRÜGÓS,  A.  adj.  Qui  tè  berrugas.  Yerrúgo- 
so,  aherrugado,  Yerrucosus. 

BERRUGUETA.  f.  dim.  Verrugita,  verrugüla. 
Yerruca  minor,  acrotimium,  ii,  verrucula,  ap.  || 
Trampa  que  fan  los  fullersen  lojoch  de  cartas. 
PullerOy  berrequeta,  verrugueta.  Aleatòria  fraus. 

BERRU8CA.  f.  ter.  rapa. 

BERSEGÚ.  m.  y 

BERSEBÚ.  m.  BEELZEBUB. 

BERTA.  f.  Blonda  de  una  quarta  de  ampla  que 
usan  las  senyoras  unida  al  escot  de  la  part  superior 
del  vestit  y  cau  sobre  'I  pit  y  espatllas  en  tota  sa 
circunferéncia.  Berta.  Fornia  sic  dicta 
I  BERTROL.  m.  Espècie  de  cove  ab  un  filat  en  la 
part  estreta,  de  modo  que  entrant  lo  peix  en  las 
mallas,  ja  no  pót  surtír.  GarJito,  buitron^  nasa.  Nasa, 
ae.  II  met.  trampa. 

CAURER  AL  BERTROL.  fr.  mct.  fam.  Càurer  en  algon 
engany.  Caer  en  el  garlito.  Illecebris  capi,  volnpta- 
tíbns  decipi,  teneri. 

BÈ8.  m.  y 

BESADA,  f.  Pató,  r  acte  de  besar.  Beso.  Osca- 
lum,  i,  bascium,  suavium,  ii.  ||  àbbdull.  1  ant.  Lla- 
bí  mòlt  abultat.  Bezo.  Labrum  promineDS.  |  Lo  de 


wss 


DIGGtONàRI 


oJEiS 


agrahiment.  Buz.  Osenlam,  i.  ]  m.  pi.  bèhs. 

BESADOÜ,  A.  m.  y  f.  Qaí  besa.  Besador.  Kxos- 
ihilator,  osralttor)  is.  ||  Qui  es  mòlt  amieh  de  besar. 
BesMdor,  betueador.  Saavio,  nia. 

BESAMAN8»  m.  Celebritat  eit  qoe's  concorre  à 
besar  las  mans  al  Rey  y  personas  reals.  BesamoMS. 
M^ica  manasregíae  oscalati.  ||  Modo  de  saladar  cor- 
ióa  aportant  la  ma  dnsta  à  la  boca  y  apartantla  una 
ó  mès  vegadas.  Besamanos.  Ad  os  admola  mano  sa- 
ktatío. 

BBSAMBNT.  m.  ant.  MS. 

IICSAN.  m.  ant.  bisaiit. 

iKlANT.  f.  ant.  Moneda  antígna  de  or  de  24 
qMiata,  qne  fou  fabricada  per  los  emperadors  de  Bi- 
eancio,  vay  Gonstantinopla.  En  sòn  valor  varia  mòlt. 
En  los  sigiea  xin  y  xiv  valia  tres  sous  cnatre  diners 
barcelonesos.  Besan,  bmante.  Bisantina  moneta.  H 
Altra  moneda  de  plata,  que  circulava  en  València, 
en  temps  de  Jaume  11;  valia  t  vintidosos  y  16  ms. 
BètmU.  Valentina  moneta. 

SBSAR.  V.  a.  Tocar  ab  los  llabis  alguna  cosa  en 
senyal  de  amor  ó  reverència.  Besftr,  Osculor,  deos- 
culor,  aris,  oscula  fígere,  imprimere.  ||  Qaant  es  re- 
petidament. Besucar,  Perbasio,  as.  0  met.  Dit  de  las 
cosas  inanimadas  que's  tocan  ab  altras.  Besar.  Sese 
attíngere,  pertingere. 

BBSAB   LOS  PBUS  ó  LAS  TREPrüJADAS.  fr.  mot.  BesOUT 

!•  (Urra  què  ocro  pisn,  Alterios  vestígía  revereri, 
oseulis  signaré. 

BB8AB  LO  BàGELL.  Scuyal  dc  Bcatament  qne  's  feya 
al  rébrer  carta  de  algun  rey  ó  príncep.  Besar  eheUo, 

k  BESAB.  m.  adv.  nàut.  Fins  à  tocarse.  A  besar, 
Qsquednmcoeant. 

BESARSE.  V.  r.  Besarse.  Se  invicem  osculari.  || 
Ensopegar  de  cop  una  peraoaa  ab  altra.  Besarse.  Co- 
llido,  concorro,  is. 

M5BAT,  DA.  Besadó,  Osculatus.  ||  Dit  de  la  part 
del  pa  que  per  bavérse  tocat  ab  altre  queda  poch 
cuyt.  Suegra,  Extrema  libi. 

BESAVI,  A.  m.  y  f.  Pare  6  mare  del  avi  ó  àvia; 
es  lo  tercer  grau  de  pa  rentin  directe.  Bisabnelo,  se- 
cundo abuelo,  bisahuela,  segunda  abuela.  Atavus, 
proavns,  i,  proa  via,  a;. 

BBSGAntBRA.  f.  necbssJIbia. 

BESCANTAR.  V.  a.  Desacreditar,  úenigrar,  d»- 
fàmar,  raherir.  Obscuro,  as,  differo,  ers,  allcnjns 
famam  imminnere. 

BEÉKlARiE.  V.  r.  jllbbbgabse. 

BttOARSt.  t.  BBBOAlfSf. 

■E0OQ1I..  m.  La  part  posterior  del  coll.  Pescue- 
zo,  eerviZf  eerviguillo,  pestorejo.  Gollnm,  i,  cervix, 
Ma,  sincipnt,  ipítis. 

BEMOULADA.  f.  Cop  al  bescoll.  Peseozon,  pes- 
eozada,  pestorejon,  Alapa,  a>,  colapbns,  i. 

BESGCHJJks.  m.  aum.  Gran  bescoll.  Gran  pes- 
eMMa.  Genrix  torosa. 

WBBOOíUmBàMm  V.  a.  Bar  pmozimes.  Gervícem 
perMlIlftf• 


BESGOLLUT,  DA.  adj.  Qui  tè  mòlt  groS  lo  bes- 
coll. Peseozndo.  GoUo  torosus. 

BESGOMPTARBE.  v.  r.  Equirocarse  en  lo  con- 
tar. Errar  la  cuenta.  In  sapputalionibus  erraré.  ||  En- 
ganyarse,  eqnivocarse  ab  alguna  altra  cosa.  Énga- 
narse,  eqmvotarse.  in  aliqna  re  erraré,  labi,  falli, 
decipi. 
teSCXniI^AT,  DA.  p.  p.  Srrado.  Erratus. 
BEBOOM^TE.  m.  Equivocació  en  lo  contar,  f  ra- 
bàtuaUa^  yerro  d$  cmnta.  Galculi,  computationis, 
aappntationis  error.  I  met.  equivocació.  Q  Lo  que's 
fà  maliciosament  en  un  compte.  Gabarro.  Supputa- 
tionis  vitium,  fraus,  dolns. 

BESGUYT.  m.  Pasta  de  farina,  ous  y  sucre.  Biz- 
eoeko.  Dulciarius  panis.  ||  p1m?ol.  B  galeta.  H  adj. 
besguttat. 

BE8GUYTADA.  f.  Sopa  de  bescuyts  ab  llet.  Biz- 
eoehada.  Laclea  oífa  ex  dnlciario  pane. 

BESGUYTAM.  f.  Provisió  de  bescuyt.  Pan  tica. 
Biscocti  panis  copia. 

BESGUTTAR.  V.  a.  Recóurer  lo  pa  pera  que  's 
pnga  conservar  millor.  Bizcochar.  Panem  biscoquere, 
iterum,  denuò  coquere. 

flnSBGUYTAT,  DA.  p.  p.  Bxztochodo.  Biscoctus. 
BEBGUYTELLA.  f.  Espècie  de  rosquilla  de  dos 
ovals  units  quasi  en  forma  de  ulleras.  Bizcotela. 
Dnlciarii  crustuli  species. 

BESGUYTER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  ó  ven  bescuyts. 
Bizeockero.  Bnccellorum  pistor,  venditor.  ||  m.  Eyna 
que  serveix  pera  posar  bescuyts.  Bizeockero.  Bnc- 
cellorum plenum  dolíum. 

BBBGÜTTET.  m.  dim.  Bizcoehito,  Dulciaría 
crustula. 

BE8ET.  m.  d.  Besico,  besito.  Basiolum,  suavio* 
lum,  i. 

BESETS  DE  MONJA.  f.  tcr.  FANALS. 

BBBNET,  A.  m.  y  f.  Fill  ó  filla  del  nèt  ó  néta. 
Biznieto.  Pronepos,  otis,  proneptis,  is. 

BESNETOLty  NA.  m.  y  f.  Fill  del  besnét  ó  besné- 
ta. Tartaranieto,  chosno.  Trinepos,  otis,  tríneptís,  is< 

BEnfEULA.  f.  Herba  ramosa,  las  camas  vuydas 
y  peludas,  fnllas  llargas  en  figura  de  llengua  de  gos; 
la  Qor  de  una  pessa  en  forma  de  embut,  y  la  arrel 
negra  per  fora  y  blanca  per  dintre;  entra  en  la  com- 
posició de  las  pfndolas  contra  la  tós  maligna.  Ct- 
noglosa,  lengua  canina,  6  de  perro.  Gynoglossum, 
cynoglossus,  i,sublabinm,  ii. 

BESOTEJAR.  V.  a.  Fér  freqüents  besos.  Besu- 
fvear,  besucar.  Perbasío,  as,  crebra  dare  snaviola. 

BE88AGH.  m.  Alforjas  de  cuyro.  Bizazas,  biazasy 
bisazas.  Búlgar,  arum,  coritus,  i. 

BEMÒy  NA.  ro.  y  f.  Lo  germà  ó  germana  de  un 
mateix  part.  MellizOy  gemelo.  Gemellus,  bígnus,  i. 

BE8800If  A.  f.  ant.  ubgéncia,  nbcessitat. 

BESSOGNAR.  V.  n.  ant.  necessitab. 

BE880ONÓ8,  A.  m.  y  f.  ant.  meiiesterós,  píbcbs- 

SITAT. 

m.  ant.  mbnestbb,  necessitat. 
f.  Fart  de  dos  germans.  Helligos, 


BES 


GÀTAXA. 


BBT 


m 


^eme/üs.  Gemelli,  oram. 

BESTART.  m.  AVCTAKDA. 

BÈSTIA,  f.  Àoimal  irracional,  majorment  de 
quatre  potas.  Bèstia^  bnUo.  Bèstia,  ai,  pecus,  udis, 
1>ratam,  i.  U  meU  Persona  rada.  Bèstia,  bruto,  Bar- 
dos,  ineptus. 

lisTU  ÀSsianPiLiDA.  Se  dia  de  la  persona  contra- 
ieu y  doleata.  Eomlfre  senalado.  NatoriC  vitio  sig^ 
natiu. 

M  BÉSXU  ASSKVTiUJDAk  L1U1U  NOS,  SOMINK,  fr.  met. 

forn.  ab  qne's  denota  que  Is  contrafets  acostuman 
i  8ér  dolents,  y  que  no  *ns  debém  fiar  de  elk.  De 
húakrt  semlaio  librano^  Smor.  Ab  bomine  signato 
liberaoos,  donoine. 

lisTU  uuTA.  SomaiKent  incapàs,  tonto.  Beitia 
ktíOf  zapOy  9ahaÍK  StoUdiasimQs,  beUoatas;  mori* 
bos,  natura  darus. 

lÉszML  Ds  oiuiGJU  ia  que  serveix  pera  portaria. 
Utíia  ie  carga,  besUag^.  Sarcínarium  jumentum. 

riftTOftiUEBisTiA.  fr.  met.  Férque  algú  procebes- 
«  o<Hii  à  bèstia,  Avilanar,  Yilem,  abjectum  reddere. 

wai  wàsiu.   SmiracUmal,  meiio  bruto,  Semibe* 

Oa  AMBCASSÀ  T  NO  PBQ4  HE  BÈSTIA  's  QUBDA.  reÍT. 

ab  què's  doU  hIs  que  amenasaan  y  no  teoen  valor 
|Bn  oecmtar.  Q^ien  amaga  ^  no  dd^  miedo  ha^ 
QoiiqiÚE  wiltft  ninana  qod  ferit,  ille  timet. 

QO  BisTU.fi  A  BOMA,  BÈSTIA  TOBNA.  ref.  que  indi-t 
«^  qwB  qv  69  mòlt  tonto  per  mòlt  que  faasa  no's 
pél  av^par.  Fmími  à  palacio,  [ui  be$iia  ^  vqIví  asno. 
SMm  tl  ÍBde  r«ddít;  stoltn»  qui  migrat  Atbaanaa• 

WH  lABÉBTLà  QüB  fAS*  loO.  faJBà.  SJSNS  DIE  ASB  HI 
lÉjTlÀ. 

viiBE»  mm  üHA  bAstu.  fr.  Yíurer  algú  com  si  es** 
tjguéi  desülahit  de  rabó  y  sens  ningun  fré.  Vivtr 
mm  «M  fmtia.  Ferino  ritu,  belluino  morè,  in  feri- 
MB  nsodvm,  YÍvere. 

BESTIAL•.  adj.  Irracional.  Bestial,  bnUtU,  eiikúfk^ 
k,  Beslíiriíis,  belluinos. 

mnmtkt  Jernili,  A.  adj.  aup.  Mòlt  bósiia,  tOBlo 
cle.  Mvg  utúpido.  Yaldè  belluinus. 

HBPIlAlJSMIiABIENT.  adv.  m.  JB5|M|mMitm*^ 
Müe.  StoBdissimè. 

BEflinAIJTAT.  f.  Brutalitat,  acoi6  brutaL  B»» 
Miàd,  hrttUiliéM,  üktfidez.  Stupiditas,  atís,  stu- 


for,  oris,  yecordia,  m. 
ttt,  ímmaBita»,  atis. 


I  Ferocitat.  Bestialidad,  Feri^ 
I  Pecat  cofttra  la  naturalesa. 
BttíiaHdad.  Com  bellua  ooitus. 

BesnALBIEFlT.  adv.  m.  A  manera  de  bèstia. 
BettíahuenU.  Belluino,  ferino  ritu,  morè,  modo;  be* 
Hmomn  in  modum. 

BEfimÀB!.  m.  Se  diu  de  las  bèstias  de  càrrega 
i»FUa;e.  Jumentornmsarcinariorumagmen.  ||  Bestiar 
de  pastura.  Ganaderia,  Pecus,  dis,  pecuària,  orum. 

BESTIAR,  m.  Tot  genero  de  animals  que's  crian 
pel  servey  y  utilitat  del  bome.  Ganado.  Pecndum 
copia.  [|  met.  fam.  S*  aplica  à  las  personas.  Ganado. 
^plL•ú^  iniSy  ^ns,  tis. 

Bianai  lori.  toimb  «oetmo.  Armentum,  i. 


bestiar  cabriu  ó  cabrijH.  Ganado  cabrio.  Caprínum, 
caprigenum  pecus. 

bbstur  db  cbrdà.  Toeinos,  ganado  de  eerda.  Porei, 
orum,  sues,  uum. 

BESTIAR  OB  LLAiCAi.  Goiiadú  lanar,  Ov^a,  ium,  p^ 
ous,  oris. 

BESTIAR  GROS.  Lo  qus's  compou  de  capa  majora^ 
com  bous,  mulas,  eugaa,  etc.  Ganado  oayor•  Af'* 
mentum,  i. 

BESTIAR  MENUT.  Lo  quc's  compon  de  caps  mauutSi: 
com  ovelLas,  cabràs  etc.  Ganado  inenor.  Pecus,  oris. 
II  Las  crias  de  aquest  bestiar.  Ganado  meniudià^  F^ 
cus,  oris. 

BESTIAR  HERí.  S' apHca  al  que  passa  de  una  payrt 
à  altra.  Ganado  merino,  trashumaute.  Bieriauot  pecus. 

BESTIAR  DE  MÒLTS,  LO  LLOP  Sb'l   MBIUA.   TOf.  DenoU 

que  lo  que  està  à  càrrecb  de  mòlta,  ningú  ba 
cuyda.  Astw  de  muchos,  bhs^  k  cotnen,  MulUtuda 
imperatorum  Gariam  perdidit;  multorum  curiB  tr^ 
dita  res,  ab  omoibus  dereiiota. 

BBSXXAmA.  f.  aum.  Be/itiaza^  ieslioi^  XagM 
bellua,  iagens  bèstia. 

BE8XXSJA9.  V.  a.  Fér  la  boig.  Bobeair,  bqnMf. 

BESTIESA,  f.  Bogeria,  tonleria.  Neeedod,  bobirion 
Stultilia,  a^,fatuitas,atis,  slultum  factum  vel  diclom. 

DIR  ó  FÍB  BESTiESAs.  «xp.  «et.  fam.  Necewf^  dmr 
necedadei,  bobear.  Cfifuclia,  desipio,  ia, 

BESTIETA.  m.  d.  Bistiatueia^  Beaüola,  a>»  aiúr 
maloolum,  i. 

BESTió.  m.  ait.  BJiAUJarT. 

BESTIOLA,  f.  d.  y 
BESTIOLBTA.  f.  d.  BRRTIBTA. 
BESTIOTA.  m.  y  f.  BBSTlASSà* 
BESTRÀ.UBJBR•  v.  a.  y 

BESTRER.  v.  a.  an(.  Pa|^r  par  endavant.  AadV 
dpar,  adelautar.  Anticipo,  repra^santo,  as.  J  nRet. 
Introduhirse  en  la  conversació  importunasàanU 
Meter  m  cuchaitada.  Seae  confabulationi  intrudere, 
immiseeret.  I  met.  SupUr  lo  que  altre  déu  pagax  ak^ 
lo  dret  de  reintegrarse.  Boitar.  Pro  ali<S  aalve»  le- 
petendi  jure,  solvere.  ||  mial.  PftftAR. 

BBSiFRBT,  A.  p.  p.  AntidfMb,  «íbZtffUarfi. 
AnticipatasL  ||  m.  RJBRàRO,  ampaba. 

BESTRETA,  f.  ihuro  odilantaioi.  AAtiowUí» 
pecunia». 

BESTROL.  m.  ter.  Enginy  pera  paaaaf . 

RBSTüAR.  Bft.  ant.  luuAwr. 

BiEBIJGH.  m.  BBBUGO. 

RBSueABA,  f.  HeBfadai  ds  bea^ias.  Bem^iftàít^ 
SparoruDR  convivivm. 

BESVGÀfi.  m.  a Vi.  Bemg^sot.  Sparusi  bm^m*. 

«BSOGO,  m.  Peix  de  mar  mòU  g«slAs » da  un 
peu  de  llatcb,  oomprimit,  lo  Ikm  Uaa  clar  J 1 
ventre  bkMBoh:  tà  ona  clapa  lagia  junt  à  b»  ganyM• 
Besugo.  Sparus  cantabricus. 

BESUGUBR.  n.  HaDÉ  pera  pesaai  bHMN>  9^ 
gvtgmro.  Ad  sparos  pisoandoa  bavus^ 

BETA.  f.  ant.  vbva. 


S08 


BEU 


DIGGIüNARI 


BET 


BETAYAR.  v.  a.  ant.  batallar. 
BETEL.  f.  Planta  de  Assía  que  s'  abrassa  ab  los 
arbres  com  la  parra;  las  follas  coloradas,  lo  fmyt 
retort.  Afirma  la  dentadura,  desvaneix  las  ventosi- 
tats,  es  estomacal  ytrau  lo  md  olor  de  la  boca. 
Beteló  betle.  Betele,  is.  ||  Monument  que  s'  erigia,  ó 
consagrava  en  memòria  de  algnn  benefici,  y  vól  dir 
habitació  de  Dèa,  com  en  memòria  del  benefici  que 
se  li  debia.  BeUl.  Bethel,  bethyles.  ||  Una  ciutat  de 
Samària.  Betel.  Betbel. 

BETH.  m.  Nom  qne  donan  los  indis  à  sos  llibres 
sagrats,  y  sols  lo  diuhen  en  plural.  Betk  6  hed.  Beth. 

BETHA.  f.  Pronunciació  de  la  B  del  abecedari 
hebreu.  Betha,  beth.  Beta,  ». 

BETLEmTA.  m.  Beligiós  de  la  orde  de  Bethle- 
mitas,  als  quals  en  1'  any  1157  se'ls  concedí  un 
establiment  en  Cambridge  de  Inglaterra:  sòn  hàbit 
era  semblant  als  dels  germans  penitents  ab  una 
estrella  encarnada  ab  5  raigs  en  lo  centro  de  un 
escut  blau  pera  significar  la  estrella  que  s' apare- 
gué als  Reys  Magos,  lo  que  donà  '1  nom  als  Betle- 
mitas.  Betlemta.  Belhlehemita,  se.  ||  pi.  Beligiosos 
hospitahris  de  las  Indias  occidentals.  Innocéncio  XI 
los  permeté  íér  vots:  avans  havian  format  una  con 
gregadò  secular  de  la  tercera  orde  de  sant  Francesch, 
fundada  pel  germà  Pere  Beancour,  natural  de  la 
isla  de  Tenerife;  també  hi  havia  monjas  hospitalàrias 
Betlemitas.  Betkmitas.  Betlemita,  sb. 

BETIflliTIGH,  CA.  àdj.  Gosa  de  Betlem.  Betle^ 
mitico,  Bethlehemicus,  betlehemiticus. 

BETBAMITA•  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à  Bet- 
sames  ciutat  de  Galilea.  Betsamita,  Bethsamita,  ». 

BÉTIGA.  f .  Nom  que's  donava  à  la  Andalusia  de 
Espanya,  y  conserva  sòn  us  en  la  història,  poesia  y 
estil  snblime.  BéUea,  Batica,  ». 

BÉncR,  CA.  adj.  Natural  de  y  lò  pertanyent  à 
la  Bética.  Béüeo.  Baeticus. 

BETIB.  m.  Arbre  alt  y  gruixut  de  las  islas 
Filipinas,  y  es  à  propòsit  pera  quiilas.  Betú,  Betis,  is. 

BETÒNIGA.  f.  Planta  que  tè  la  cama  de  un  peu 
de  altura^  subtil,  quadrada  y  plena  de  nusos,  de 
ahont  naixen  íullas  Uargas,  y  en  la  extremitat  de 
ella  una  espiga  de  flors  apretadas,  moradas  y  alguna 
vegada  blancas  ab  quatre  llavors  llargarudas.  Betó- 
mea,  gariofiUa,  Botonica,  cerratula,  sb,  cesthros, 
pesycothropbon,  i. 

BETUM,  m.  Matèria  de  diferent  color,  crassa  y 
untosa  que's  troba  en  alguns  llachs,  y  es  inflama- 
ble oom  lo  sofre.  Bííwií,  Bitumen,  inis.  (Compost 
de  oals,  sofre,  seu  y  altres  ingredients  pera  unir 
oanonàdas  y  altras  eosas.  Belum.  Bitumen,  inis. 

mnm  me  poch.  Lo  compost  de  pega  grega,  cera, 
encens  mascle  y  polvos  de  pedra  pera  pegar  algun 
tros  de  estàtua  bè.  Betim  ds  fwigo.  Incrustamentum 
gypseum. 
'  BEtOHntAB.  V.  a.  ant.  naiTDiuft• 

BBTÜMINÓB,  A.  adj.  Lo  que  tò  ò  participa  de 
betum.  Mwii•iioio.  Bituminosus. 

IIBàBiA  f.  U  «orler  6  pb•iarfBiB'•  t|rt 


en  las  junluras  de  las  pedras  pera  nnírl 
Ex  calce  aut  gypso  gluten. 

BEURADOR.  m.  abbuiadoe. 

BEURATGE,  m.  ant.  rguda. 

BÉURER.  V.  a.  Eogullirse  algun  liec 
la  beguda  es  xocolata,  té,  cafè,  purga,  1 
qualsevol  refresch,  se  diu  péndrer.  Tom 
bibo,  is,  potionem  abdncere,  sumere  pi 
concentrar,  retallar,  doblegar  alguna  < 
roba  de  un  vestit  quant  s' estreny,  fmfti 
to,  as,  contraho,  stringo,  is. 

BÉUIBR  i  GALET.  loc.  y 

BÉUKBR  i  LA  BBGÀLADA.  loc.  Béuror  dcí: 
de  alt  lo  licor.  B$herdgalete  ó  d  ekort 
vinum,  etc.  ex  epistomio  afloentem  ore 
Gréurer  fàcilment  las  notfcias.  Beher  del 
Yulgi  rumoribus  facilò  credere. 

BÉUEBB  i  LA  SALUT  DB  ALGÚ.  lOC.  Bfinim 

9alud  de  alguna.  Alicui  propinaré,  pocnl 
invitaré. 

*  bíubbr  amobbat,  ò  boca  pbbavall.  lo 
bruees.  Pronum  de  fonte  bibere,  labra  fon^ 
BÉURER  i  morro.   loc.  Béurer  xuclat 
Mamar.  Aquam,  vinum  sugere. 

BÉURER  mòlt  T  ANAR  DRET  NO  FÒT  SÉB. 

nassa  als  que  per  medis  illícits  volen  féi 
poch  temps.  Quien  en  un  ano  quiere  ser  ri 
le  ahorean.  Qui  nimium  appetit  omnia  ai 
bíubbr  t  bufar  no  pòt  sér.  ref.  Deno 
poden  lograr  à  un  temps  oosas  incompatil 
y  sorher,  no  puede  junto  ser.  Wo  se  pum 
andar  d  la  proeesUm.  Muchas  ajos  enunn 
los  maja  un  majadero.  Non  potest  simul  i( 
nou  esse.  Nemo  in  'duobus  locis  simul  i 

BÉUBER  T  TORNARHI.  fr.  QuC  CxpliCR  i'  61 

que's  fà  una  cosa  descansant  y  fent  paus 
oarhi  ab  esfors.  iQué  hemos  de  Auoer? 
tomar  d  beber.  Proposito  instandnm. 

DESGANSAR  T  TORNAR  i  BÉURER.    fr.  UMlt 

porfia  y  tenacitat  ab  que  se  sosté  algm 
en  que  apar  se  cedeix,  y  's  torna  ab  i 
Descansar  y  toríiar  d  beber.  Major  post  ott 
DONAR  BÉUBER.  fr.  Dar  de  beber.  PotOM 
poculum  alicui  ministrare. 

DONARU  BÉUBER  AB  UN  ESCLOP  Ò  AB  URi 

GAT.  fr.  met.  fam.  bell  mal  s'en  pí. 

MIRAU  LO  QUE  BÉGH  T  NO  LA  SÉT  QUE  PAÍ 

Denota  qne  algú  atén  als  efectes  sèns  n 
causas.  Mirais  lo  que  bebo  y  no  la  sed  que  k 
notaris»  censor,  factorum  causas  praeterís  i 

BÉURER8E.  V.  r.  Empaparse  de  aygi 
ber.  Ebibo,  combíbo,  sugo,  is, 

BÉURER8EHO.  exp.  fam.  Gréurer  alj 
Tragdrselo.  Aliquid  credere. 

BEURm.  m.  ter.  beurada. 

BEUTAL.  f.  ant.  Bellesa. 

BEVEDOR,  m.  BEBEDOB. 

BEVENDÀ.  f.  ant.  PURGA.  [|  ant.  begub 
.  m.  Ctabemador  del  pafs  6  eiutat 


BIB 


CATALÀ. 


BIG 


209 


k  Turquia.  Beff.  Gubernator,  is,  prsefectus,  i. 
BETL.  m.  aot.  BELL. 

BEYLEA.  f.  aot.  BBLLBSi. 

BEYNOT.  m.  BBTNA.  II  ant.  escbibínia.  ||  bstoig. 

BETEÀM.  m.  Entre  lurchs  festa  solemne.  Bey- 
fM.  Festam,  i,  dies  solemnis. 

■EYHE.  m.  copi. 

BEIANT.  m.  Moneda  de  plata  qae  en  1376  valia 
IsoQsy  (,  y  eo  1813, 8 sons.  Besante.  Biiancíam,  íi. 

BEIOAB.  m.  Pedra  preciosa  qne*s  troba  en  lo 
mlre  de  alguns  animals,  com  ana  ceba,  es  de 
üereiils  colors  y  fignras,  y  remey  excel-lent  con- 
to ?erí  y  altres  mals.  N*  hi  ha  de  oriental,  oc- 
•isotal,  germànica,  mineral  y  artificial;  la  oriental 
«k  mès  estimada.  Bezoar,  hezar,  Bezoarius  lapís, 
h|B  beiahar.  ||  qaím.  Compost  de  mantega,  antimo- 
aj esperit  de  nitre  en  lo  bany  de  arena,  y  fét  pol- 
IN  es  tant  diaforétich  que  fà  suar  com  lo  mateix 
laoar.  Bezoar,  kezoórdico,  Bezoardicnm  medícamen. 

moÀRDIGH.  m.  Medicament  que  conté  pol- 
iu de  bezoar.  Bezoérdieo,  Bezoarium  medicamen.  || 
if.  Tot  lo  que  pertany  à  la  pedra  bezoar.  Bezodrdi- 
».  8eioardicns. 

WBBOLAm  m.  Cert  peix  semblant  al  moll.  Bezola. 


m.  ant.  y 

m.  Obliqaitat  de  una  cosa  en  lo  tall,  si- 
BÍéó  moviment.  Sesgo.  Obliquitas,  atis,  obversa 
■Tfitio.  I  met.  Medi,  terme  que's  pren  en  las  pen- 
Umm  doblosas.  Sesgo,  corte.  Via,ae,  medium,  ii.  0 
UqsBfà  la  paret  pera  que  's  pngan  obrir  las  por- 
r,  feyzüy  akyza.  Obliqua  januae  ant  fe- 
seetio.  B  Medi  terme  pera  fér  alguna  cosa. 
hg9f€orte.  Yia,»,  ratio,  nis,  modus,  i. 
iaiix.  m.  adv.  Obliquament,  al  través.  ÀlsesgOy 
mfmttlí,  $e$gadamefite.  Obliquè,  transversè. 
WUúMBOltASm  f.  pi.  Espècie  de  telas  de  Indias 
hki  de  esoorxas  de  plantas.  Biambonas.  Lintea  sic 

to. 

■UIGO.  m.  Així  's  diu  en  Constantinopla  V  In- 
Ml•lt  de  víarers.  Biarco.  Prasfectus  annonae. 

WUMQmA,  f.  Ocupació  del  biarco.  Biarquía. 
IMetura,  biarcbía, ». 

■AMA.  f.  Espècie  de  tela  crua  que  'Is  holan- 
toportandel  llevant.  Biasa,  Lintemum  sic  dictum. 

■OEMO.  m.  Tela  de  Galícia  dita  així  del  Uoch 
I  tot  està.  Bilfero.  Lintei  genus. 

BBEBBA.  f.  Una  de  las  diosas  dels  convits.  Bihe- 
M.  Kbesia,  ae. 

HBDf  AT.  m.  polivíbu. 

■ÍBIXA.  f.  Col-lecció  dels  llibres  canónichs  del 
^y  ooQ  testament.  Biblia,  sagrada  eseritura^  letras 
^^fiidas.  Bíblia, »,  oodicessacrí,  sacrae  paginse,  sa- 
cn  icríptora. 

riBUGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  bíblia. 
i||to.Bíbto0. 

1. 


BIBLIOGRAFIA,  f.  Descripció,  coneixement  de 
llibres,  de  sas  edicions,  elc.  particularment  dels  ma- 
nuscrits antichs.  Bibliografia.  Bibliographia,  ae. 

BIBLIOGRÀFIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à 
la  bibliografia.  Bibliogràfica,  Bíbliographicus. 

BIBLIÓGRAFO.m.  Qui  posseheix  up  gran  conei- 
xement de  la  bibliografia.^t&/to^ra/b.Bibliographus,  i. 

BIBLIOMANIA.  f.  Afany,  ànsia  de  tenir  llibres. 
Bibliomanía,  Bibliomania,  ae. 

BIBUOMANIÀTIGH,  CA.  adj.  Possehit  de  la 
bibliomania.  Bibliomanidtico,  Bíbliomaniaticus. 

BIBUÓFILO,  A.  m.  y  f.  Qui  ama  'is  llibres. 
Bibliófilo,  Bibliophilus. 

BIBLIÓTAFO,  A.  m.  y  f.  Qui  tè  llibres  raros 
y  curiosos,  y  no  Ms  comunica  à  ningú ;  se  li  dóna  dit 
nom  perquè  es  com  una  sepultura  de  llibres.  Biblió' 
tafo.  Bibliotaphus. 

BIBLIOTECA,  f.  Gran  llibreria.  Biblioteca, Bihúo- 
theca,  libraria,  ae,  athenica,  orum.  ||  La  obra  qoe 
compren  la  llista  ó  catalogo  de  escriptors,  sas  obras 
y  professions.  Biblioteca.  Bíbliotheca,  libraria,  ae. 

BiBUOTECi  OB  BiBuoTEGis.  íudico  ó  catàlogoon  que 
's  posan  las  bibliotecas  que  s'  han  escrit  ó  'Is  au- 
tors de  ellas.  Biblioteca.  Bibliothecarum  bibliotheca, 
Índex,  icis,  repertorium,  ii. 

BIBLIOTECARI,  m.  Qui  cuyda  de  ona  bibliote- 
ca. Biblioiecario.  Bibliotbecarios,  ii,  bibliothecae  prae- 
fectus.  II  adj.  Lo  que  pertany  à  la  biblioteca.  Biblio- 
tecario.  Bibliotecalís.  [|  També  s*  aplica  al  que  escriu 
catàlogos  de  llibres.  Bibliotecario.  Qui  operam  dat 
catalogis  librorum  conscribendis. 

BIBLI8TA8.  m.  pi.  Certs  heretges,  que  deyan 
que  sols  la  bíblia  era  la  regla  de  fé,  despreciant  la 
tradició  apostòlica  y  'Is  concilis.  Biblistas.  Biblistae, 
haeretici  solis  bibliis  inhacrentes. 

BICORN.  adj.  poét.  De  dos  corns.  Bicome,  Bicor- 
nis,  biceps. 

BICORNI.  m.  Una  conxa  marina.  Bieamio,  Con- 
cha  sic  dicta. 

BIC08A.  f.  Gosa  de  poca  entitat  ó  despreciable. 
Bieoca.  Nihili,  parví  pretii  res.  Q  Fortificació  petita  y 
de  poca  defensa.  Bieoca.  Monitiuncula,  ae. 

BID£PIT.  adj.  De  dos  dents  ó  punts.  Bidente.  Bi- 
dons. 

BIENNAL,  adj.  Gosa  de  dos  anys.  Bienal,  Bien- 
nalis,  biennis. 

BIENNI,  m.  Temps  de  dos  anys.  Bienio.  Bienninm, 
ii.  II  Ciutat  de  la  isla  de  Gandia.  Bieno.  Bíennus,  i. 

BIFI,  A.  adj.  Se  diu  del  que  tè  '1  llabi  gros.  Befo, 
Labio,  nis. 

BIGA.  f.  Fusta  llarga  y  grossa,  regularment  pera 
formar  los  sostres  en  los  edificis.  Viga,  Trabs,  bis, 
lignum,  i,  columen,  inis.  ||  En  lo  molí  del  oli,  fusta 
quadrada  mòlt  llarga,  y  grossa  que  apreta  is  es- 
partins  pera  exprimir  ï  oli  de  la  pasta.  Viga,  Tig* 
num,  docus,  i,  ^jhptf  oris,  praelum,i. 

BIGA  DB  LA  WÉf/JLmtnkDk. 

BiGà  TBAvp^p^^ne*8  posa  de  través,  figa 


210 


BI6 


DICCIONARI 


BIL 


CONTAR  LAS  BiGAS.  fr.  mct.  fam.  Tractar  de  anas 
cosas  y  atéodrer  à  altras.  Mirar  al  cielo  ó  al  techo, 
mirar  ó  contar  las  vigas.  Spectare  lacnoar. 

BIGADA.  f.  BiGiTA. 

BIGAL.  m.  ter.  espinada. 

bígam.  m.  GoDJunt  de  bígas.  Yigwria.  Trabiam 

series. 

BIGÀmiA.  f.  Segon  matrimoni  que  contrau  lo 
marit  ó  malier  qae  sobrevia  al  altre.  Bigàmia.  Bigà- 
mia, as.  D  L'  estat  de  nn  casat  ab  dos  donas  à  un 
mateix  temps  ó  de  la  dona  ab  dos  homes.  Bigàmia^ 
Bigàmia,  digamia,  se. 

BtGAMO.  m.  Casat  ab  dos  donas  à  un  mateix 
temps  ó  ab  viuda,  6  dos  vegadas  ab  soltera.  Bigamo. 
Bigamus,  digamus,  i. 

BIGARRAR.  V.  a.  Posar  à  una  cosa  diferents 
colors  ó  senyals  sens  orde  ni  concert.  Alngarrar,  De- 
pingo,  is,  variego,  as. 

BIGARRAT,  DA.  p.  p.  AügarradOy  bigarrado, 
gayado,  Yariegatns. 

BIGART.  adj.  Nom  injuriós  qne's  dóna  al  reli- 
giós entremeliat.  Bigardo^  begardo.  Bígardus,  pro- 
tervos,  procax. 

BIGA8SA.  f.  aom.  Vigaza.  Major  traps. 

BIOAT.  m.  Llom  de  las  cabalcadoras.  Palomilla. 
SpinaB  promineptia  in  eqnis. 

BIGATA.  f.  Moneda  de  plata  dels  romans.  Biga- 
tüy  bigada.  Bigatos,  i. 

BIGEST.  m.  bixist. 

BIGOI8.  f.  Ninfa  de  Etrúria  qu»  escrigué  dels 
Uams.  Bigois,  Nympha  sic  dicta. 

BIGÓNdA.  f.  Certa  mesura  de  líquits  usada  en 
Yenécia.  Bigonda,  Mensura  sic  dicta. 

BIOÓRNIA.  f.  Enclosa  petita  sobre  de  un  banch 
pera  adobar  las  ferraduras  y  clans.  Bigomia.  Incus» 

udis. 

BlGORBflETA.  f.  d.  Bigorwta.  Parva  incus. 

BIGOT.  m.  ant.  bigoti. 

BIGOTA.  f.  Corriola  sens  politxa  ó  roda  ab  forats 
il  mitj.  ViQOta.  Plana  foraminibns  trocblea. 

BIGOTAs.  m.  aum.  Bigotato.  Grandis  mystax. 

BlGOTERf  A.adj.  ter.  deixat.  ||  Sens  compassió. 

MAEE  BiooTBiA.  tcr.  La  quc  tracta  als  sens  fills 
sèos  ternura  ni  compassió  à  vaqueta.  Mala  madre. 
Prava  genitrix. 

BIGOTERA.  f.  Tros  de  panyo  ó  cosa  semblant 
que  subjecta  Is  bigotis.  Bigotera.  Fasciola  ad  redi- 
geodos  mystaces.  0  met.  fam.  La  llista  de  cnyro,  que 
se  sól  posar  junt  à  la  sola  en  las  botas  ó  sabatas  de 
roba.  BigoUra,  Coriacia  fasciola.  Q  En  las  berlinas  lo 
mitj  assiento  que's  posa  devant  la  testera.  Bigotera, 
U  esseda  scamnillos.  ||  Cert  adorno  de  cintas  que 
Qsivan  las  donas  en  lo  pit.  Bigotera,  Ornatus  mulie- 
bris  genus. 

TBNiE  BONÀS  BI60TERAS.  fr.  fam.  Sér  hermosa  una 
dona.  Ser  bien  pareciL•,  tener  buenas  bigoteras.  Pul- 
clira,  decora  focie,  ore  venusto,  pollere. 

BIGOTI,  m.  y 

BlOOm.  m.  pi.  JLopel  que  surt  eo  lo  Mi  de 


dalt.  Bigote,  Mystax,  acis,  labri  snperioris  pili.  ||  lla- 
Bi.  II  En  la  imprenta  adorno  compost  de  dos  ralletas 
en  figura  de  bigotis.  Vigote.  Mystax  topograpbicus. 

BIGOTI  RBBANxiNAT.  Btgote  ú  la  femandtna.  Sobre- 
tus,  intortus  mystax. 

GAURBB  DB  BIGOTIS,  fr.  fam.  Càorcr  boca  per  avall. 
Dar  de  hocicos,  caer  de  bruces,  besar  el  siie/o,  kodear» 
Pronum  cadere. 

cuvAR  PBLS  BIGOTIS,  fr.  mct.  Dir  en  presència 
de  algú  lo  que  no  voldria  ohír.  Decir  en  la  barba,  ó 
en  las  barbas,  ó  en  sus  barbas ;  echar  d  ó  en  la  cara^ 
echar  ó  deeir  en  sus  hocicos,  Palam,  coram,  in  os  ex- 
probare. 

HOME  DE  BIGOTIS,  loc.  fam.  Valent,  grave.  Hombre  is 
bigote,  ó  bigotes.  Yir  gravis,  fortis. 

LLEPARSE*N  LOS  BIGOTIS,  oxpr.  mct.  fam.  Trobar 
mòlt  gust  en  alguna  cosa.  Chuparse  losdedos.  Delec- 
tor,  oblector,  aris. 

NO  seeí  pels  seus  BIGOTIS,  exp.  met.  fam.  ab 
que  's  prevé  à  algú,  que  no  lograrà  lo  que  intenta 
ó  pretén.  No  te  verds  en  ese  espejo.  Frustra  laboras, 
oleum  et  operam  perdis.  ||  Dit  en  alabansa  de  alguna 
dona,  que  no  serà  per  qui  's  proposa,  ja  la  denune 
per  ell,  ó  bè  sia  per  conversació.  Nosepeinapara  él, 
Haud  illi  adservari. 

PASSARSB   LA    LLENGUA  PELS  BIGOTIS,   fr.  met.  fam. 

Lleparse  'Is  llabis.  Belamerse.  Ligurio,  is,  regusto, 
as,  in  os  lambere. 

PEGAR  DE  BIGOTIS,  fr.    CiURBa   DB  BIQOTIS. 

TENIR  k  FLOR  DE  BicoTis.  fr.  met.  fam.  Teoír  mòlt 
prop.  Tener  delante,  Coram,  palam,  proximè  habere, 
jam  jamque  adesse. 

TENIR  BIGOTIS,  fr.  met.  fem.  Mantenirse  ferm,  te- 
nir constància.  Tener  bigotes.  Constantia  et  firtitudi- 
ne  pollere.  ||  Sér  mòlt  valent  y  animós.  Tener  pelot 
en  el  corazon,  Magno  robore  valere. 

TENIR  ó  VOLER  BIGOTIS,  fr.  mot.  Tcuir  gran  dificul- 
tat, ó  sér  mòlt  entrincada  alguna  cosa.  Tener  unas 
ó  pelos.  Intrincatam,  inextricabiiem  esse,  ambagibns 
circnmveniri. 

BIGOTB.  m.  pi.  ter.  bigotis. 

BIGUETA.  f.  d.  Vigeta.  Trabecula,  trabicula,  as, 
tigillum,  i. 

BIJAü.  f.  Planta  de  Amèrica  que  tè  las  ramas 
semblants  à  las  del  plàtano,  forma  uns  brots  ab  unas 
fullas  mòlt  amplas  en  lo  mitj  y  al  encontorn,  los  in- 
dis cubren  las  casas  ab  ellas,  y  *1  cap  quant  plou. 
Bijan.  Planta  sic  dicta. 

BOLA.  f.  ant.  BILIS. 

BnXARly  A.  adj.  Pertanyent  é  la  bilis.  Biliarió. 
Biliarius. 

BILIGONORREA.  f.  Malaltia  dels  ronyons.  Bè 
ligonorrea,  gonorrea.  Biligonorreba,  as. 

BIUMBI.  m.  Un  arbre  de  vuy  t  à  deu  peus  de  alt, 
que's  cultiva  en  los  jardins  de  Malabar  ydòoa  fruyt 
tot  r  any.  Bilimbi,  Malus  indica  fructu  pentagono. 

BILIÓS,  A.  adj.  Colérich.  Bilioso,  Biliosns. 

BILIS.  m.  Còlera^  friíu.  Bilis,  is,  cbolera,  m. 

Bnx.  m.  Ten  inglesa  que  signifioa  te  sMrteixfiíM 


filR 


CATALÀ. 


BIS 


ill 


projecte,  petició,  etc.  BiU.  Consiliam,  ii,  ÍDStila- 
tQin,  i. 

BILLAR,  m.  viLLAi. 

BILLONALLA.  f.  ant.  monbdí  de  vblló. 

BIHBALOT.  m.  Jogaina  de  criataras.  Traveja, 
jugvete  Ladi  instrumentum. 

nMEMBBE.  adj.  ret.  Dit  del  període  que  cons- 
ti de  dos  parts  ó  membres.  Bimembre.  Bimem- 
brís. 

BIBIB8TRE.  adj.  Lo  qae  dura  dos  mesos.  Bi- 
matre.  Bimestrís. 

Buf  ARI.  m.  arít.  Número  qae  consta  de  dos  noi- 
tols.  Binària.  Bioarías,  íi.  ||  mús.  Compàs  que  cons- 
ti de  dos  moviments  iguals.  Binario.  Bínarias,  ii. 

BUfATERA.  f.  nàat.  Gap  prim  y  cnrt  pera  sub- 
jectar la  vela  ó  cap  à  fi  de  qae  no  penje.  Binatera. 
FBoicalns  qao  velam  aatfanis  firma tur. 

Bnvoia.  m.  arít.  Quantitat  de  dos  membres  units 
pd  senyal   mès  ó  ménos.   Binomio.  Binobíum,  ii. 

BUfSICA.  f.  med.  Lesió,  dany  del  enteniment  ó 
fantasia,  com  lo  qne  resulta  de  una  mossegada  de 
n  gos  rabíó9.  Binsiea,  Binsica,  ae. 

BDITAMBArA.  m.  Planta  del  Orient,  que's  diu 
diindaen  sals  purgants.  Bintamharú.  Planta  sic  dicta. 

BKMIRAFIA.  f.  Història  de  vidas  particulars. 
Biogrcfía.  Biographia,  ae. 

BTOGRÀFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  biogra- 
fia. Bi^frúfeo.  Biograpbicus. 

nÓGRAFO.  m.  Escriptor  de  biografía.  Biógra- 
ff.  Bíographas,  i. 

BtOMBO.  m.  Espècie  de  mampara  de  bastiment 
m  8*  obre  y  tanca  ab  frontissas,  y  sól  servir  pera 
w divisió  en  alguna  sala,  Biombo.  ümbella,  ae. 

BIÓT.  m.  ter.  bassa.  5. 

RVARTIT.  m.  poèt.  Partit  en  dos  trossos.  Bi- 
jvúio.  Bipartitus. 

BIQUINIIL•  m.  astr.  Cert  aspecte  dels  astres. 
^fwk^L  Biqaintilis,  is. 

BIRADOR.  m.  nàut.  Qui  bira.  Virador,  Qai  na- 
vern  alio  dirigit,  funís  tractorius  nauticus. 

BmÀBI.  m.  vieím. 

RIRAR.  v.  a.  nàut.  Dirigir  la  nau.  Yirar.  Navem 
ddieclere,  aliè  dirígere. 

URBADOR.  m.  ter.  àixaicolador. 

▼.  a.  AIXARCOLAR. 

m.  Joch  de  sort  en  que's  posa  '1  diner 
nbre  ana  de  sas  casetas,  y  s'  executa  trahent  de 
ma  bossa  bolas  ó  biilets  ab  número  y  figuras  pro- 
porcionadas  à  las  casetas  que  hi  ha  en  la  taula  del 
}oeli.  Biribis,  bisbis.  Ludus  aleae  sic  dictns. 

BnUL.  m.  ter.  anyell. 

BIRLAR.  V.  a.  Matar  ab  un  cop  de  escopeta,  fona 
d  altre  instrument.  Birlar.  Proslerno,  dejicio,  is.  || 
Lograr  V  empleo  que  altre  pretenia.  Birlar,  Praeri- 

PÍO,  is.  I  fam.  TROMPAR. 

BIRLOTXO.  m.  Carruatge  obert  de  quatre  rodas. 
Bisrloeho,  Bbeda,  ae. 

BOUXJET»  m.  Pessa  petita  de  fusta,  qne  tè 
evu  i^b  y  remata  en  punta,  y  en  la  part 


oposada  un  maneguet  pera  feria  ballar  ab  dos  dits. 
En  una  cara  tè  una  S,  que  guanya  un  tanto  si  's 
queda  cap  pera  amunt,  quant  se  deixa  de  ballar;  en 
la  altra  una  P,  qne  vol  dir  posa  altre  tant;  en  la  al- 
tra una  D,  que  ni  guanya  ni  pert,  y  en  la  altra  una 
T  qne  ho  guanya  tot.  Perinola.  Lusorium  verticillum, 
quadratus  trochulus,  maou  rotabilis.  Q  Lo  joch  que 
s'  executa  ab  ell.  Perinola.  Perinola,  ae. 

BIROLLA.  f.  Cercolet  de  metall  que*s  posa  al  cap 
dels  bastons,  ganivets,  etc.  peraque  no  's  gasten. 
Birola^casquillo,  Contus,i,  ferreuscirculus,annulus. 

BIROTINA.  f.  Seda  de  llevant  de  la  qual  en  Ams- 
terdam se'n  fà  un  gran  comers.  Birotina.  Tela  serica 
sic  dicta. 

BIRRETA.  f.  Solideu  de  Cardenal.  Birreta,  Ga- 
lantica,  «ne,  pileus,  i. 

BIRRETINS.  m.  pi.  Nom  de  certs  religiosos, 
que  desprès  s  anomenaren  humiliats.  Birretino$. 
Birretini,  orum. 

BIRULÉ.  m.  ant.  Lo  rotllo  que  forma  la  mitja 
caragolantse  sobre  1  genoll.  Barulé,  Globulos,  i. 

BIS.  m.  ant.  Peix  semblant  à  la  tunyina.  Biia. 
Bisa,  ae.  |{  alatxa.  ||  skns  fi.  Caragol  mòit  curt  que 
serveix  pera  engranar  ab  las  rodas  de  un  moviment 
yferlo  anar  mòlt  despay.  Bistin  fin,  Torcolarís  cla- 
vus  sic  dictus. 

BISAnCIO.  m.  BIZANT. 

BISANTÍ,  na.  adj.  Natural  de,  ó  pertanyent  à 
Bisàncio,  vuy  Constantinopla,  capital  de  Turqoia. 
Bizantino.  Byzantynus. 

BISARRAMENT.  adv.  m.  Bonícament,  elegant- 
men.  BizarramenU.  Elegantèr,  lepidè,  venustè.  | 
Excel-lentment.  BizarramenU.  Egregiè,  insigoitèr, 
oplímè.  II  CURIOSAMENT.  Q  Yalentment.  Bizurramtnte. 
Fortilèr,  generosè,  strenuè.  ||  Sumptuosameot,  ab 
fausto  y  vana  ostentació.  BizarramenU,  Magnifico. 

BISARRIA.  f.  Garbo,  gallardia.  Bizarria,  Splen- 
dor,  is.  II  Valentia.  Valor^  bizarria.  Generositas, 
magnanimitas,  animositas,  atis.  ||  Generositat,  mag- 
nificència, lluiment.  Bizarria,  Splendor,  is,  genero- 
sitap,  atis,  animi  magnitudo.  jj  Fausto,  vana  ostenta- 
ció. Bizarria,  Fastus,  as,  fastaositas,  atis,  tamida 
osten  talió. 

BISARRtssm,  A.  adj.  sap.  Bizarrinmo.  Splen- 
didissímus,  magnificentissimus. 

BI8ARRO,  A.  adj.  Qui  tò  bisarria.  Bizarro,  Egre- 
gius,  insignis,  praeclarus.  ||  hbrmós,  galurt. 
BI8AT.  m.  ant.  Aucell.  sacre. 
BISBAL,  adj.  Cosa  de  bisbe.  Episcopal,  obi$pal, 
Episcopalis. 

BISBAT,  m. Dignitat, territori  ó  diòcesis  del  Bisbe. 
ObispadOjdiócem,  Epi$copatus,us,  episcopi  dioBcesís. 
BISBE.  m.  Prelat  superior  de  alguna  diòcesis, 
encarregat  del  past  espiritual,  y  gobern  de  la  iglésia 
en  sòn  districte.  Ohispo.  Episcopus,  i,  pontífex,  ícis> 
autistes,  itis.  ||  Peix  fabulós,  que's  fingí  sér  semblant 
à  un  bisbe.  OMspo.  Ad  episcopi  formam  fictus  piscis. 
D  Botifarra  qne's  fà  del  ventre  del  porch.  Obiipo 
obispillo,  mareon,  Faliscus,  i,  grandis  botella». 


I 


212 


BIS 


DICCIONARI 


BIX 


BISBB  àitxiliàe  ódb  anbll.  y 

BisBB  DK  grIcií.  aot.  L'  anomenat  pera  ajudar  al 
bisbe  propietari.  Ohispo  ausiliar  de  anillOj  ó  de  titulo. 
Episcopas  auxiliaris,  aat  in  partibas. 

FÉR  BISBE.  fr.  Deixar  à  algú  sens  diners.  PeL•r, 
descanonar^  qwdarse  d  espadas.  Peconia  exaere,  exo- 
neraré, spoliare.  y  Estafar,  trànrer  los  béns  ab  en- 
gany. Pelar,  Admntilo,  as,bonis  spoliare,  emangere. 
II  Ocórrer  à  dos  à  nn  temps  nnà  mateixa  cosa  y  així 
's  din:  BiVBM  fét  xm  bisb». 

LO  MÈs  TONTO  Bs  BÓ  PER  BISBE.  loc.  fam.  Donota  la 
manya  ó  astúcia  ab  qne  algú  fà  sòn  fét,  afectant  ig- 
norància, descayt  ó  indiferència.  El  que  menos  corre, 
vuela.  Magis  saBpe  simniantis  qaiétem  efficax  est 
labor.  Qaem  credis  Davnm,  OBdipns  est. 

sÉR  PETIT  PER  BISBB.  fr  met.  Tenir  algú  pocb  mè- 
rit, ó  no  sér  à  propòsit  pel  empleo  que  possèbeix 
ó  pretén.  Tener  malos  dedos  para  organista,  ser  muy 
òoòo  para  akalde;  ser  chieo  pdjaro  para  tan  grande 
jaula.  Tneptus  muneri  capiendo,  impar  rei  gerend». 

BISBEJAR.  V.  n.  fam.  Desitjar  lo  bisbat  y  afec- 
tar r  ayre  y  modals  de  bisbe.  Bpiscopizar.  Episco- 
patum  ambire,  episcopi  mores  gerere. 

BISBÍS.  m.  BiRiBís. 

BISGUTELA.  f.  Herba  petita  que  fà  una  ó  mès 
camas  pelosas  primas,  de  un  peu  de  altura,  ab  po- 
cas  fullas,  estretas  per  baix,  de  un  vert  pujat  y  quasi 
onejadas  per  las  voras,  mòlt  aspres  y  pelosas.  Las 
flors  sòn  grogas  y  '1  fruyt  consta  de  vaguetas  rodo- 
nas  y  xafedas  que*s  reuneixen  per  una  vora  y  for- 
ma n  com  unas  ulleras.  Dobkscüdo,  anteojo,  Biscu- 
tella  dedyma. 

BI8EGA.  f.  BlTSBGi. 

BI8EXT.  adj.  bixbst. 

BI8LLAURAR.  v.  a.  Llaurar  los  sembrats  al 
través  pera  arrancar  las  arrels  de  las  malas  berbas. 
Arrejaear,  Liró,  arrico,  as. 

BISMUT.  m.  min.  Metall  de  un  color  platejat  un 
pocb  roig  que  presenta  en  sa  superfície  à  vegadas 
nnas  aygnas  rojas  ò  blavas.  Bismuto.  Bísmutum^J. 

BI8NAOA.  f.  Planta  de  dos  ò  tres  peus  de  altu- 
ra, las  fullas  partidas  menudament,  las  flors  petitas 
y  blancas  en  forma  de  parassol,  y  dels  punxons  se  'n 
fan  escuradents.  Biznaga.  Oreoselinum,  i. 

BISÓ.  m.  Bou  salvatge.  Segons  Oudin  es  un  ani- 
mal salvatge  de  crin  mòlt  llarga,  nn  corn  en  mítj 
del  front,  y  en  lo  demés  semblant  al  cervo.  Bizonte, 
Bisons,  ontis. 

BISSONYO.  m.  Aprenent,  principiant,  de  pocb 
coneixement  en  algun  art  ú  ofici.  Bizono,  bozaí. 
Tiro,  nis. 

BISSA.  f.  Moneda  y  pes  de  las  Indias.  Bisa  ó  Hza. 
Bisa,  ae. 

BISSAGH.  m.  ant.  bbssích. 

BI880.  m.  ant.  Peix.  bis. 

BÍSTIA.  f.  bèstia. 

BI8TORT,  A.  adj.  bbtort. 

BinORTA.  f.  Herba  de  arrel  retorta,  de  abont 
preogoé  'I  nom;  la  flor  pnrpdrea,  laa  faUas  Ofaladaa 


y  de  un  vert  obscur,  las  camas  senzillas  y  la  arrel 
astringent.  N*  hi  ha  de  mòltas  espècies.  Bistarta. 
Bístorta,  serpentaría,  se,  bulapathum,  i. 

bisturí,  m.  Instrument  de  cirurgia  pera  tallaré 
fèr  incisions.  Bisturi,  besturin,  Novacula  incnrva. 

BITÀGULA.  f.  nàut.  La  caixa  en  que*s  porta  la 
brúixula.  Bitd^ora,  Pyxis,  idis. 

BITAS.  f.  pi.  nàut.  Dos  fostas  ab  que  s*  asse- 
gura la  corda  de  la  àncora  aferrada.  Bitas.  Trabes, 
tigna  quibus  anchorsB  fune  firmantur,  inniluntur.  jj 
nàut.  Dos  fustas  qnadradas,  rectas  y  grossas  que 
pujan  verticalment  sobre  las  costellas  de  la  nau  fíos 
la  meytat  del  puntal  del  entrepont  y  de  la  bateria 
en  las  fragatas,  y  en  ellas  s*  afirman  los  caps  de  las 
àncoras,  quant  se  fondeja.  Bitas.  Tigna,  quibus  an- 
chorarii  funes  innituntur. 

BITLLA,  f.  Tros  de  fusta  de  un  pam  de  llarch, 
tornejat  en  rodó  ab  la  basa  més  ampla  pera  tenirse 
dret.  Bolo,  birla.  Bacillus,  i,  lusorius  trunculns.  || 
met.  Lo  campanar  que  remata  en  punta.  7orre. 
Campanaria  turris.  ||  pi.  Joch  en  qne's  plantan  sis  ó 
més  bitlias  en  tres  fileras.  Se  tira  de  certa  distància 
ab  una  ò  més,  y  's  guanyan  quant  se  fan  càurer  que- 
dantne  una  dre|a.  Bolos.  Trunculorum  ludus.  ||  Lo 
petit,  ab  que  jugao  los  minyons  de  poca  edat.  Chi- 
rinola.  Trunculorum  ludus. 

SÉURBR  i  L4  BITLLA,  f.  met.  ESTAR  BN  LO  CANDBLBBO. 

BITLLAR.  V.  a.  Entre  carboners  ficar  al  ull  de 
la  pila  la  llenya  que  han  de  calarhi  foch. 

BITLLET,  m.  Paper  pera  comunicarse  flimilíar- 
ment.  Billete,  esquela.  Scheda,  ae,  ceras,  aram.  ||  Lo 
paper  que  entregan  en  las  rifas  ab  número  y  condi- 
cions. Billete.  Schedula,  m. 

BITLLO,  BITLLO.  m.  adv.  Denota  la  acció  de 
pagar  en  seguida.  A  toca  teja.  Protinus,  siatim,  mox, 
absque  mora. 

BTTLLOT.  m.  Lo  rey  de  bitlias.  Diez  de  boloSy  y 
euatro  en  lo  dels  noys.  Primus  lusorius  Iruncnlus. 

BITÓ.  m.  nàut.  Porta  pera  entrar  lo  càrrech  en 
la  nau.  Escotilla.  Navís  val  va. 

BITOR  m.  Aucell  de  llengua  mòlt  llarga,  dit  rey 
de  las  gaatllas,  perquè  las  guia.  Bitor,  rascon,  rey 
de  las  codomices.  Glollis,  idis. 

BITSEGA.  f.  Instrument  de  boix  de  cosa  de  un 
pam  de  llarch,  de  que  's  serveixen  los  sabaters  pera 
allisar  y  polir  la  vora  de  la  sola  de  la  sabata.  Bisa^ 
gra,  brunidor.  Buxea,  vertebra. 

BITXER.  m.  ant.  botador. 

BITXO.  m.  Qualsevol  insecte.  Bicho.  Insectum, 
i.  n  met.  La  persona  de  figura  ridícula.  Vicho.  For- 
ma, facie  ridiculus.  ||  Pebrotet  llargarut  y  picant. 
Pimienta,  guindilla.  Capsicum,  i. 

M4L  bitxo.  Través,  entremaliat.  Mal  vicho.  Impro- 
bum  ca  put. 

BtVARO.  m.  ant.  y 

BtVERO.  m.  ant  oàstob. 

BÍVORA.  f.  vívoRà. 

BIXEST,  m.  ant.  Any  de  866  dias,  que  vé  de 
quatre  en  qoatrt  anys,  à  exoepoió  del  últim  de  cada 


8Là 


r 


m  ivh;  js'iMBMi  aíxf  po^rn  César  manàqne's 

W   emús  dos  fegadas  lo  dia  tl  de  febrer,  ab  lo  fi  de 

I    cioplir  las  5  horas,  19  minats  y  algans  segons, 

I    foe  Urda  *1  sòl  en  donar  la  volta,  ademés  del  365 

£as  del  any  coma.  Bisiesto.  Bissexlas,  bíssexlilís, 

Bferealaríos  annos.  |  Dit  dia  en  Y  any  bixest.  Bi- 

mto,  iíUertahr.  Bíssextos,  íntercalaris  dies. 


BIm 


HA•adj.  Ton,  snàa  al  tacte.  Blando.  Hollis, 
iBTÍs,  blandos.  ||  Dit  del  pa  tou  fét  de  poch  temps, 
limo,  hUtnio,  MoUis,  tener,  recens.  ||  Pastós.  Pas- 
m,  kkatio,  Saayis,  tener,  mollis.  ||  Dit  del  temps 
iMfds  saia,  apacible.  Templado,  hlando.  Placídas, 
iMiperatns.  I  Ploíx,  pocb  apte  peMraball.  Blando, 
f^.  Laocos ,  íners.  ||  ant.  Benigne  de  condició. 
Émi».  Maosnetas,  eomis,  natura  facilis. 

■JÜIA.  f.  Arbre.  Arce  faho,  Campestris  acer. 

WiAUffai.  m.  ant.  cruixidell.  H  m.  Qai  tracta 
•  Mai.  Trigmero.  Framenlaríus,  ii,  frnmentator, 
íi.  II L' agavallador  de  blat.  rn^ti«ro.  Trilici  accn- 
lÉÍator.  II  adj.  Lo  qae*s  cria  ó  fà  entre  '1  blat.  7rt- 
IMf*.  Inter  sata  natas. 

■AHi  ü.  adj.  ter.  blí. 

■AHAUEirr.  adv.  m.  BlandawunU.  Mollitèr, 
l«ierè,blandè. 

WLÈMCAm  f •  Moneda  de  velló  qae  valia  mitj  ma- 
meis,  y  per  temps  tingaé  diferents  valors.  Blan- 
M.  Miiea,  e,  semiternnciaa,  ii. 

adj.   CiTfDKÀL. 

m.  Tros  blanquinós  de  algnna  cosa, 
pdidara,  espay  ó  clapa  de  terra  sens  plantas.  blan- 
fúd,  klmfumno,  maneha  blanca,  Macala  alba  ste- 
teftnnmreíerens. 

■LMCAHIA.  f.  Conjunt  de  roba  blanca.  Manté- 
yk.  Mapparom  copia. 

MJmdks,  8A.  adj.  Mòlt  blancb.  Jíuy  blanco, 
GuMiidiasímas. 

BLAMGATXO.  m.  Lo  que  tira  à  blancb.  Blan- 
ftumo,  hlaneazo,  hlanquizco.    Albidus,  subcandi- 


CATALÀ. 


BLA 


213 


■JÜfCH,  CA.  adj.  Lo  color  mès  clar  que  con- 
àüEíi  en  la  sorna  reflexió  de  la  llum.  Blanco.  Albus 
Mbr,  albiscolor,  candidns.  ||  En  los  escrits  lo  vnyt 
^*8  deixa  pera  umplir  desprès  ó  1  que  *1  temps  ba 
CNSQmil.  Laguna,  blanco.  Lacnna,  «  I  Qualsevol 
fiyt  6  intermedi.  Blanco,  Intervallnm,  i.  Q  Entre 
Mampers.  FtAic.  I.  ||  També  la  primera  forma 
^'sposa  en  la  prempsa  pera  imprimir  lo  full,  ó  la 
CV4  de  ell  que  primerament  s' imprimeix.  Blanco, 
hem  qoap  excuditur,  prímum  exemplar  in  opere 
typographico.  ||  nàot.  Se  diu  dels  caps,  etc.  que  no 
ciÜD  enquitranats.  Blanco.  Àlbum  rudentis  extre- 
■nn.  I  Home  de  bè.  Blanco.  Honoratos,  probus, 
inbitos.  I  Senyal  fixo  ahont  s'  apunta  '1  tir.  Blan- 
••»  tòo.  Scopns,  i,  meta,  s.  |  Fi  n  objecte  dels  de- 
■^  6  aedoM.  ^^tail^piNmi  i,  limes,  itis. 

la  lecke.  Lacteus. 


BLANC!  COM  uiTA  TOPÀ  DE  NEU.  Bkmo  como  el  ampo 
de  la  nieve.  Niveus,  nivalis. 

BLANCH  DE  BAIBA.  BABBABLANCH. 

BLANCH  DE  CAP  ò  DE  CABELLS.  Cano,  Gapilecauus, 
capulcanum. 

BUNCH  DE  LLET.  Tela  mòlt  blanca  y  fina.  Contray^ 
eotray,  mories,  de  mories,  Contracica  tela. 

BLANCH   DE  OU.  CLABA. 

DEixAB  EN  BLANCH,  fr.  Frustrar  las  esperansas  de 
algú.  Dejar  d  uno  en  blanco,  Spe  aliquem  frustraré, 
pneterire,  praelermittere. 

LO  BLANCH  AL  COSTAT  DEL  NEOBB  BESSALTA  MÈS.  fr. 

fam.  Cuanto  mas  bajan  las  sombras,  mas  suben  loe 
resplandores:  lo  blanco  lucc  mas  junto  d  lo  negro. 
Àlbum  ex  nigri  contentione  magis  emicat. 

NO  DISTINGia  LO  BLANCH  DEL  NB6EE.  fr.  Sér  UU  ig- 

norant.  No  distinguir  de  colorts  ó  lo  blanco  de  lo  ne- 
gro.  Oroníno  inscium  esse:  vera  à  falsis,  rectum  à 
curvo  non  internoscere. 

QUEDA BSE  EN  BLANCH,  fr.  No  consoguír  lo  que*8 
desitjava.  Quedarse  alpiste  ó  en  blaneo.  Spe  deludi, 
fraudari,  frustrari. 

TANT  SE  me'n  DÒ.NA  BLANCH  COM  NEGBE.  OXp.  mot. 

Explica  la  indiferència  ab  que*s  mira  alguna  cosa. 
No  me  dú  frio  nt  calentura:  tanto  seme  dd  por  lo  que 
vd  como  por  lo  que  viene.  iQaid  ad  me? 

TIBAB  i  BLANCH,  fr.  BLANQÜEJAB. 
TIBAB  AL  BLANCH,  fr.  TIBAB  i  SENYAL. 

TOCAB  AL  BLANCH,  fr.  mot.  EndoviuBr.  Dar  en  el 
blanco,  en  el  hito,  Metam  tangere,  scopum  attingere. 

TOBNABSE  MÈS  BLANCH  QUE  UN  PAPKB.  fr.  fam.  Ma- 
nifestar dit  color  en  la  cara  per  algun  susto  ó  sor- 
presa. Ponerse  mas  blanco  que  el  papel,  ponerse  ama^ 
rillo.  Pallore  affici,  suffundi,  pallorem  contrahere. 

BLANCH  CRÜ.  m.  BLANQUET. 
BLANCOR,  f.  BLANCUBA. 

BLANGÓ8,  A.  adj.  ant.  blanquinós. 
BLANGURA.  f.  La  qualitat  de  blancb.  Blaneura, 
Albedo,  albitodo,  inís,  albio,  nis,  albor,  oris. 

LA  BUNCUBA  MIL  FALTA8  DISSIMULA,  rof  DeUOtaqUO 

It  blaneura  en  las  donas  tapa  algunas  faltas.  La 
blaneura  mil  tachas  disimula.  Mille  tegit  candor  mn- 
liebrí  in  corpore  mendas. 

BLANDEJADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  blandeja. 
Bamboleantf.  Vacillans. 

BLANDEJAR.  v.  a.  ant.  blandib.  ||  balandujae. 

BLATVDÍGIA.f  ant.  ADULACIÓ  ||  blanuia. 

BLANDIMEirr.  m.  viBBACló. 

BLANDIR.  V.  a.  Móurer,  fér  tremolar  la  llansa  ó 
espasa  ab  moviment  trèmol.  Blandir,  vibrar^  ò/ur- 
dear.  Vibro,  agito,  as,  torqueo,  es. 

BLANDÓ.  m.  Atxa  gran  de  cera  ab  un  sol  blé« 
Blandon,  ambleo.  Cereus,  i,  fix,  acis,  tsda,  ». 

BLAFfET.  m.  d.  Blandillo,  blandito.  Liquidíoscu- 
lus,  blandulus,  i. 

BLAlftSBIBI,  A.  adj.  sup.  Blamdümo»  Lenissi- 
mus. 

BLAlfOR.  f.  BLAlfülA. 

BLAlfQüAlR.  V.  a.  ant.  BOLAiiQoni. 


214 


BLA 


DICCIONARI 


ALA 


BLANQUEIG,  m.  La  acció  y  efecte  de  blanqne- 
jar.  Blanqueo,  blanqueadura;  y  hlanquidon,  hlangwd•• 
tníento,  albarinoj  dealhaeion  se  diu  dels  metalls  ayans 
de  encanyarlos  Deaibatio,  nis. 

BLANQUEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  blanqaeja  ó 
emblanqaÍDa.  Blanqueador,  De  albator,  is^  albaríus,ii. 

BLANQUEJADURA.  f.  y 

BLANQUEJAMENT.  m.  BUNQUKIG. 

BLANQUEJAR.  V.  a.  Fér  tornar  blanch.  Blan- 
fuear.  Aibo,  dealbo,  as,  candefacio,  is,  albom  ali- 
quid  reddere.  Q  v.  n.  Mostrar  alguna  cosa  sa  blancu^ 
ra.  Blanquear.  Candido,  as,  albeo,  es,  canesco,  is.  || 
Tirar  à  blancb.  Blanquear,  tirar  d  blaneo.  Albico,  as. 

t  BMBLANQCINAR. 

BLANQUEJAT,  DA.p.  p.  Blanqueado,  Dealbatus. 

BLANQUER.  m.  Qni  adoba  las  pells.  Curtidor^ 
íwrador  y  blanquero,  p.  Ar.  Goriarius,  ü,  coriarins 
aubactor. 

BLANQUERIA.  f.  Maniobra  del  blanquer.  CurH" 
dtifta,  curiiiura,  Gorii  politío.  ||  La  oficina  del  blan- 
quer. Curtiduriaf  teneria,  Goriacea  oíBcina.  ||  Carrer 
ó  barri  dels  blanquers.  Curtiduria,  tenería.  Goriario- 
rum  vicus,  calKs. 

BLANQUE8A.  f.  ant.  blaiccura. 

BLANQUET,  A.  adj.  Blanquillo.  Gandidolus,  al* 
bidus,  snbaltns.  D  m.  Plom  reduhil  pels  vapors  del 
vinagre  à  una  substància  semblant  al  guix  però  bla- 
venca,  y  mès  suau  al  tacto.  Albayalde,  eenuacalde, 
pUmo.  Gerusa,  ae,  psymyphium,  ii.  fl  Afeyt  que  usan 
las  donas  pera  semblar  blancas.  Blanquete.  Fucns,  i. 

BLANQUETA.  f.  Teixit  bast  de  llana  que  sól 
usarse  pera  frísas  y  escarpes  de  quilla  y  roda. 
Blanqueta,  Textum  laneum. 

BLANQUt,NA.adj.  ter.  S' aplica  al  moltó.  Blan- 
co. Albus,  candidus. 

BLANQUnxA.  f.  Moneda  de  Harruecos,  que  val 
cosa  de  cínch  quartes.  Blanquitta,  Asses  duo  cum 
quadrante. 

BLANQUILLO.  adj.  S*  aplicà  al  soldat.  Blan- 
qwllo,  Albídulus  miles. 

BLANQUIMENT.  m.  ant.  BMBLiNQüonsNT.  ||  lo 
blanqueig  del  metall  avans  de  encunyarlo  Blanqui- 
eúm.  blanqueacim,  hlanquedmimto,  Dealbatio,  nis. 

BLANQUINÓS,  A.  adj  Lo  que  tira  à  blanch* 
Blanquecino,  blanquizcOf  blanqtdnoso.  Albidus,  su- 
balbus. 

BLANQUIR.  V.  a.  KtfBLiNQUIR.  D  BLIIIQUBJAB. 

BLANQUÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Blanquisimo.  Can- 
didlssímus,  albissimus. 

BLANQUIT,DA•p.  p.  ant.  biíblanqüit. 

BLANURA.  f.  Blanor,  qualitat  de  blà.  Blandura. 
MoUimentum,  i,  teneritas,  atis.  ||  Suavitat,  afabili- 
tat,  agrado.  Blandura,  Blanditía,  ae,  blandimentum» 
i.  D  Delicadesa,  deleyte.  Blandura.  Delectamentum, 
\  mollities,  ei,  volnptas,  atis.  J  Templansa  del  temps 
humit.  Blandura.  Suavitas,  atis,  temperies,  ei.  H  La 
que  causa  la  rosada.  Beknte,  Lentor,  is. 

BLA8FEMABLE.  adj.  BXBCBàBLE. 

BLAflFEllAïiOB,  A.  m.  y  f.  AianaM. 


BLASirniAMIENT.  adv.  m.  Ab  blasfèmia  ó  eie- 
cració.  Con  eseeracion,  Execrabilitèr. 

BLASFEMANT,  p.  a.  Lo  qui  blasfema.  Blasfe- 
fnanu.  Blasphemans. 

BLASFEIUAR.  V.  n.  Dir  paraulas  injuriosas  cou- 
tra  Dèn  ó  'Is  sants.  Blasfemar,  votar,  botar.  Blasphe- 
mo,  as,  Numen  sacrílegiis  violaré,  contumelias  oro 
scelesto  in  Deum  effandere.  ||  Malehir,  vituperar. 
Blasfemar.  Vitupero ,  as,  maledíco,  is ,  iroprecor, 
aris. 

BLASFEMAT,  DA.  p.  p.  Blosfemado.  Blasphe- 
matus. 

BLASFEMENT.  m.  ant.  y 

BLASFÈMIA,  f.  Paraula  injnriosa  contra  Déu 
ó  'Is  sants  Blasfèmia,  Blaspbematio,  nis,  dictum  Nn- 
mini  contumeliosum,  in  Numen  sacrilegum  verbum. 
II  Injúria,  oprobi  contra  la  reputació  de  algú.  ir/oa- 
femia,  infàmia.  Blasphemia,»  j|  Paraula  injuriosaà 
alguna  persona.  Blasfèmia.  Gonvicium,  ii. 

BLASFEMO,  A.  adj.  Lo  que  conté  blasfèmia. 
Blasfemo,  blasfemador  Blasphemus,  i,  blaspbemator, 
is,  divini  Naminis  obtrectator. 

BLASI.  n.  p.  de  home.  ant.  blat. 

BLASMAR.  V.  a.  ant.  blísfbmab.  |f  Repéndrer. 
Increpar,  oprobiar.  Increpo,  as. 

BLASME,  m.  ant.  y 

BLASMOR.  m.  ant.  vitupebi,  nota,  tatxa. 

DONAE  blasme  ó  DoiTAB  QBAN  BUSHB.  fr.  But.  Repén- 
drer gravement  ó  fortament.  Afear.  Vituperaré. 

BLASÓ.  m.  Art  de  explicar  los  escuts  de  armas. 
Blason.  Tesseras,  scutarí»,  tesseraríi,  seuli  ars, 
scientia  heràldica.  |  Figura,  senyal,  pessa  que  entra 
en  r  escut.  Blason.  Insigne,  is,  gentilitinm,  ii.  | 
met.  Honor,  glòria.  Blason.  Honor,  is,  glòria,  «.  || 
Armas  de  llinatge.  Blason.  Icon  scutaria. 

BLASONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui's  jacta  ó  vanaglò- 
ria. Blasonador,  jactancioso.  Oallo,  nis,  salacon,  is. 

BLASONAMENT.  m.  ant.  /agtIxcia. 

BLASONANT.  p  a.  Qui  blasona.  Blasonante. 
lactator,  is,  jactans. 

BLASONAR.  V.  n.  Disposar  T  escut  de  armas. 
Blasonar.  Scutum  disponere,  designaré.  0  Jactarse, 
vanagloriarse.  Blasonar.  Glorior,  aris,  sese  prsBco- 
niis  jactare,  sua  ipsius  praeconia  canere. 

BLASTEMAR.  V.  n.  ant.  blasfemab. 

BLASTAMAMENT.  m.  ant.  BLASPÉmA.  ||  male- 
dicció. 

BLASTOMAR.  V.  n.  ant.  blasfemab.  jj  malehie. 

BLA8T0MAT.  p.  p.  de  blastomab. 

BLAT.  m.  Herba  qne's  cultiva  generalment  en 
Europa,  y  fà  una  espiga  plena  de  grans  continguts 
en  dos  bolls  ó  pellofetas,  són  durs  y  forts  y  de  color 
de  or  quant  estén  madurs.  Serveixent  pel  principal 
aliment  de  la  persona,  rednhits  à  farina  de  que  's  fà  '1 
pa.  Trigo.  Tritícum,  frumentam,i,  ceres,  eris.  ||  pi. 
Los  sembrats.  Sembrados,  trigos,  panes.  Sata,  oram. 

BLAT  BUNCAL.  BUt.  y 

blat  gandul.  Lo  de  millor  qualitat.  Candeal,  can^ 
üol,  trigo  IteM».  SU%o,  inis,  fàr,  ans,  olyra, ». 


BLA 


CATALÀ. 


BLE 


21S 


BLAT  ccTT.  Lo  qae*s  menja  cnyt.  Prangollo.  Ex 
trítico  puImeDlam. 

BL&T  DB  BQKA  LLONi.  loc.  met.  Subjecl6  senzili  y 
ftcil  de  ser  enganyat.  Buen  JuaUy  Juan  de  buena  al^ 
ma.  Hamo  simplex  íncaatus.  ||  Apocat,  que  fàcil- 
nenl  se  presta  à  tot  qaant  pót  fér  ell.  Jiuiii  Lanas. 
nurfiaoimi,  pnsülanimis. 

BLAT   BOST.    TlATGCKEA.  2. 

BLAT  Bi  MOBO.  Dit  eu  algonas  parts  moresch  y  en 
•ims  panís,  encara  que  aquell  es  ona  llavor  mòlt 
difereat;  fa  ona  canya  regularment  de  ona  cana  ó 
■è«  de  alta,  ab  nusos  de  ahont  surten  unas  fullas 
]Urgas,querematanen  pnntas.  Fà  unas  panollas, 
cabertas  de  grans  rodons  del  tamany  de  cíurons, 
fimameol  de  color  de  palla  y  se'n  fà  pa  en  algunas 
yirto  deBcpanya.  Jfoú,  Irt^o  de  indias^  zara.  Mil- 
fioD  indicom.  zara,  s. 

BAT  DBL  OIABLB.  BLAT  BOBT. 

iUT  ES  HBABA.  loc.  Pom'iui.  Messes  virentes,  sa- 

tl,MWB. 

VAT  POST.  Lo  que  tè  la  aresta  negra.  Arisprieto, 
^nffmrU,  Nigrís  arisUs  instroctom  triticom. 

UAT  HASGARÓ.  tCr.  BLAT  OBB. 

BUT  nsTAL•L.  Lo  mesclat  de  xeiia  y  ségol.  Jrt^o, 
mtífm.  Triücnm  secale. 

BUT  5IGBB    ant.  FAJOL. 

KAKBB.  Lo  que  tè  'Is  grans  plens  de  una  pols 
negra  ea  Ibch  de  farina,  rbon,  alhéna^  Rubigo,  inis, 
Irilicuai. 
BiK  é  BOJAL.  Lo  que  tè  'is  grans  rojencbs. 
ftabens  tríticum. 

MAT  BÉooL.  Blat  de  ona  espiga  estreta  y  mès  Uar- 
p  qae  la  comana,  gra  mès  petit  y  color  cendrós. 
teino.  Seeale,  is. 

lUTfDftT  DBL  SÉGOL.  Gra  dc  la  fígora  de  on  esparó 
iMpíL  ab  Irts  estrías  longitudinals,  groguencb  de 
dÍBs  y  pardo  ó  violat  de  fora,  de  sabor  agre  un  pocb 
tegradable.  Conie^neío,  eenieno  a^miculado.  Scle- 
rotiom  ela  vos,  clavus  secalinus. 

BUT  TosBLL.  Lo  quo  00  tè  espigas.  Chamorro, 
irvtarnm  expers  tríticum. 

AJAiansB  'l  blat.  fr.  Inclinarse  las  espigas  fins 
i  terra.  Bneanuirse,  eckane  los  panes.  Segetes  depri- 
■i,  progravilate  ant  violentia  inclinarí. 

BO  JMGAS  BLAT  QUB  NO  SIA  AL  SACH  T  ENCARA  BEN  LLl- 

UT.  ref.  que  adverteix  qoe  no  bi  ba  seguretat  en 
Ik  cosas  per  mòlta  confiansa  qoe  s  tinga.  De  la  mano 
ík  koea  se  pierde  la  sopa;  no  digas  oliva  que  no  sea 
L  inier  oa  etoffam;  inter  manum  et  manum. 
TOT  LO  BLAT  BN  HEBBA.  fr.  Tenir  lo  cap  vert 
époch  seny.  Estar  harrenado  de  cascos.  Mentis  inops, 
tíinaibos  nibil  mentís  est. 

TOUUBSI  OBB  LO  BLAT.  fi*.  Tomarse  pols  negre. 
iUcmlarsf,  atizanarse.  Rubigine  corripí,  corrompi. 

BLAU,  VA.  adj.  Lo  que  es  de  color  semblant  al 
W  cel  quant  esta  seré.  N'  bi  ba  de  vàrias  espi^cies 
K^Ms  ea  mès  ó  mónos  pujat.  Azul  y  cerúUo  quant 
f  Bfüca  É  las  aygoaa  del  mar,  rius  ò  estanys.  Ca;* 

I»  «FMmB.  II  oet.  mit.  bbybjós.  1I 


m.  Lo  verdanch  ó  senyal  de  dit  color  qoe  resolta  de 
algun  cop  ó  contusió.  Cardenal,  ramalaao,  Yibex, 
icis,  livor,  oris,  insignita,  orom.  ||  adj.  met.  fam. 

ter.  MENTIDES. 

BLAU  DEL  CEL.  Lo  mès  clar.  Azul  celeste.  Ga^ruleos, 
caísius,  cyaneus  color. 

BLAO  DE  AMPOLLA,  y 

blau  turquí.  Lo  foscb  ó  mòlt  eixit.  Azul  tvtrqtdp  à 
turquesado.  Subcu^ruleos,  csruleos,  gravis. 

BLAUHET.  m.  Planta  de  la  altora  de  tres  peus, 
raniosa,  ab  las  fullas  blancas  y  groguencas  pel  re- 
vés, plenas  de  puntas:  las  flors  blancas,  lo  fruyt  ona 
tavellela  quasi  rodona  y  plana,  que  cayguda  queda 
en  sòn  lloch  ona  espina,  la  qual  així  com  lo  froyt 
va  madorant  s'  allarga  y  endureix.  Se  creo  qoe  sos 
pol  vos  serveixen  contra  las  mossegadas  dels  gossos 
rabiosos.  Aliso,  espina  de  perro,  dona.  Gynacantba, 
03,  cyanus,  i,  spinosum  alissom.  ||  adj  Un  pocb 
blau.  Algo  cerúleo  ó  azul.  Sobca^roleos,  sobcserolus, 

[|  ter.  INDI,  ANYIL. 

BLAVEJAR.  v.  o.  Tirar  à  blau.  Azulear.  Gisra^ 
leum  apparere,  cairuleo  infíci  colore. 

BLAVENGHy  CA.  adj  Lo  que  tira  à  blau.  Azti^ 
lado,  azulino,  garzOy  azuleneo.  Parlant  dels  objectes 
de  història  natural.  Cieruleus,  subcoiroleus. 

BLA  VET.  m.  BLAUHET.  2. 

BLAVOR,  f.  La  qualitat  de  blau.  Azul.  Cseru- 
leom,  i. 

BLAVURA.  f.  ant.  blav. 

BLAY.  n.  p.  de  bome.  Blas.  Blasios,  ii. 

BLÉ.  m.  Mecha  de  cotó  pera  fér  llom.  Torcida^ 
mecha.  Ellycbnium,  ii,  mergulus,  i.  ||  ant.  broch  pb 

LLUMENERA. 

BLEDA.  f.  Planta  de  bort/de  fullas  amplas,  gros- 
sas,  llísas,  sucosas  y  acanaladas,  però  de  mòlt  poca 
substància.  Arelga.  Bela,  eR.  ||  m.  met.  Tonto.  Papa- 
moscas,  papanataSf  papahuevos,  ave  zonsa,  Hebes, 
etis,  bardus,  i. 

PLANTAM  LA   BLEDA  AL  CLATELL.    CXp.  mOt.    DCUOta 

la  resistència  que  fà  algú  en  créurer  alguna  cosa. 
Me  la  claven  en  la  frente.  Greda  t  judaeus  Apella. 

BLEDARAVE.  f.  REMOLATXA. 

BLEIRAR.  v.  n.  panteixar. 

BLENGA8.  f.  pi.  Las  banyetas  qoe  apuntan  al 
ciervo  y  altres  animals.  Cercetas.  Erumpentia  cor- 
niculacervi,  elc. 

BLENERA*  f.  Lo  canonet  ó  canelela  abont  se  po- 
sa r  ble  pera  fér  llum.  Mechero.  Myxos  myxus,  i, 
lucernuí  rostrum,  rostellum.  ||  Herba  medicinal,  de 
arrels  perpendiculars,  blanquinosas,  la  cama  dura 
y  cilíndrica,  de  cincb  à  sis  peos  de  alta,  y  coberta 
com  tota  la  planta  de  una  borra  blanca  ó  cendrosa 
iiiòit  alapabida.  Gordolobo,  verbasco,  candelaria.  Yer- 
bnscum,  i,  pbloraos,  i,  pblomis,  idis. 

BLERBIAR.  V.  a.  ant.  BLASFEMAR.  D  VITUPEBAB. 

BLET.  m.  Espècie  de  creixen  bort,  blancby  ber- 
mell:  es  mòlt  insípit.  Bledo,  Blittos,  blittum,  i. 

BLETS  DB  PAUT.  MOBBLU  ROQUBRA. 

IfO  SBMB'lf  DÒRA  UNBLBT.  CXp.  mOt,  NO  Se  Qlfl'B  dÒ- 


216 


BO 


DIGGIONÀBl 


BO 


res.  No  semeda  un  b^ledOy  un  pitó  ó  un  clavo,  Ni- 
hili  facio,  habeo  pulo. 

BLIDAR.  V.  a.  y  derivats,  olvidíe. 

BLINDA,  f.  mil.  Gonjaot  de  ramas,  arbres  ó 
troochs  uoils  qds  ab  altres  pera  cubrirse  del  foch 
enemich.  Blinda.  Yallum,  i. 

BLINDAR.  V.  a.  Construir  blindatge.  Blmdar, 
Gonfagiam  ex  trabíbos  adversos  missitia  tormeDUria 
confiscere. 

BLINDATJE.  m.  mil.  Resgaart  format  de  bigas, 
taulons  ó  ramas  disposadas  en  pla  inclinat  pera  de- 
fensarse  de  las  bombas,  granadas,  etc.  Blindage. 
Confngiam  ex  trabibus  adversos  missitia  tormen- 
taría. 

BLimiI.  m.  PRiNGiPiiirr,  apibnbnt,  novici. 

BLO.  Nom  contret  de  àb  y  lo.  Con  el.  Gom  illo. 

BLONDA,  f.  Espècie  de  pontas  de  seda.  Blonda. 
Beticolata  taenia,  vitta,  se.  i  La  estreta.  Blondina. 
ÀDgostior  taenia  reticolata. 

BLOQUEJAR.  V.  a.  Sitiar  ona  plassa.  Bloquear, 
Obsido,  is,  obsideo,  es,  circomclodo,  circomclao- 
do,  is. 

BLOQUEIG,  m.  Lo  siti  qoe  's  posa  à  tir  de  canó 
en  una  plassa  pera  qoe  no  bi  entre  res.  Bhqueo. 
Obsidio,  nis,  obsidíom,  ii. 


BO. 


BÓ,  NA.  adj.  Lo  qoe  tè  bondat.  Bueno,  Bonus, 
probus.  II  Senzill,  de  bon  natural.  Bueno.  Bonos, 
símplex,  sinceros.  ||  Ulil,  à  propòsit  per  alguna  co- 
sa. BuenOf  apto,  Aptus,  idooeos,  utilis.  ||  Goslós, 
agradable,  divertit.  Bueno.  Jocondos,  gratos.  ||  Lo 
que  no  s'  ba  malmès.  Bueno.  Non  inotilis,  non  des- 
picabilis,  mediocris.  I  Salodable.  Sano,  hueno,  salu- 
dable. Sanos,  salotaris.  ||  Útil,  convenient,  com:  es 
Bó  pasejar,  escríorer.  Bueno.  GoBveniens.  ||  Àb  salot. 
Sano,  bueno.  Yalens,  bene  va  Iens.  ||  Gran,  mòlt,  com: 
BON  rato,  BON  tros.  Bueno,  ^en.Magnos.  ||  Finalment 
aquest  adjectio  tè  sentits  lan  diversos  y  conformes 
àla  natoralesa  dels  sobstantios,  qoe'ls  pòtcalificar 
à  tots;  com:  bon  soldat,  bon  lladre,  bona  gana,  boni 
fé,  BONA  boca,  BONA  casa,  etc.  ||  adv.  de  m.  Bastant. 
Bueno,  bastante.  Sat,  satis,  sofficit.  ||  interj.  pera 
aprobar  algona  cosa,  y  proferida  irònicament  pera 
reprobarla.  Bueno.  Obtimè,  qoidem.  ||  Lo  mès  vio  y 
fort  de  ona  acció,  '1  pont  principal  de  ona  fonciò. 
Calor,  fuga.  Yehementia,  ae,  ardor,  oris,  vis,  is. 

iBONAS.  m.  adv.  Volontariament.  A  buenasyde 
grado.  Spontè,  oltrò,  libenter. 

ABONT  BONA.  cxp.  fam.  A  donde  va?  donde  bueno? 
fue  aires  traen  d  V.  por  aed*(  Unde  te  habemos?-  on- 
de  venis?  qoo  vadis? 

ANAB  JL  LA  BONA  DE  DÈu.  fr.  Goofiar  vanament.  Al 
eitricoUy  al  relorlérOy  àmal  traer,  Nimis  fidocialitèr 
Be  gerere. 

ANAB  BÒ.  fr.  Anar  pròsperament.  Ir  bueno  ó  bten, 
tfr  ú  buen  vienU)  la  parva.  Prosperè  9gí,  aliquid  benò 
lehabera. 


ABBÍM AT  ALS  BONS   T  SBBÍS  UN  DB  BLL6.  ref.    DOOOta 

que  ab  la  freqüència  s'  aprenen  las  costoms.  Anda 
con  viejo  y  te  dard  buen  consejo.  Gom  sanció,  sanctos 
eris. 

AIXÒ  VA  BÒ.  fr.  Denota  segoir  ona  cosa  prosperant. 
Eso  va  bien.  Res  bene  se  habet. 

BÒ  BÒ  VÒL  DIB  BOIG.  loC.  fam.  MASSA  BÓ  VÒL  DIR  ASSB. 

BONA  NIT  Y  BONA  HORA.  loc.  pera  dcspexlírse  à  la  nit 
y  salutació  familiar  quant  en  la  nit  se  troba  ò'sdes- 
pedeix  de  algú.  Buenas  noches.  Placidam  tibi  noctem 
precor.  ||  met.  Dóna  à  enténdrer  que  no*s  pòt  evitar 
ja  naturalment  algona  desgràcia.  A  Dios,  volo.  Heo, 
proh  evanoit;  noUa  est  redemptío. 

BUN4S  LLBTRAS.  pi.  La  gramàtica,  retòrica,  poesia, 
història  y  anligoitats  ò  vària  erodiciò.  Buenas  letras, 
bellas  letras,  humanidades,  letras  humanas.  Disciplina; 
arum,  humaniores  litterse. 

BONÀS  TARDBS.  m.  adv.  pera  saludar  à  la  tarde. 
Buenas  tardes.  Fausta  vobis  serà. 

DB  BÒ.  exp.  fam.  De  veras.  Quidem,  mehercolè, 
serio.  II  De  ferm.  De  firme.  Firmitèr.  0  loc.  Ab  tota 
veritat.  Con  toda  verdad,d  fe  mia.  Meberculè,  veris- 
simè. 

DB  BONÀS  BN  BONÀS.  m.  adv.  Sòus  ropugnància.  De 
buenas  d  buenas,  de  bueno  d  bueno,  buenamente,  d 
buenas.  Spontè,  libenter,  grato  animo. 

DB  BONÀS  ò  DB  MALAs.  m.  adv.  Quieras  ó  no  quieras. 
mal  que  te  pese.  Yelís,  nolis. 

DE  BONÀS  SB  'n  donan.  fr.  Gompetif  ab  altre,  igua- 
larlo  en  alguna  prenda,  habilitat,  etc.  Medir  lanzas. 
iEquipararí.  ||  S'  usa  quant  los  que  traclan  alguna 
cosa  són  igualment  destres  y  astuts.  Entre  bobos  an- 
da eljuego.  Par  pari  refertur. 

DONAR  ALGUNA  COSA  DE  BÒ.  fr.  PonderB  *1  desitj 
vehement  de  lograr  ò  de  que  succehesca  alguna  co- 
sa. Dar  algo  bueno,  ó  un  brazo,  ó  una  mano,  ó  un  de- 
do.  Quid  pia  m  vel  pretiosum  dare. 

DONAR  BÒ  DE  BÍORBB.  fr.  GausBr  gBDas  de  ríurer. 
Eaeer  reir,  escitar  risa.  Bisum  movere. 

ENCARA  BÒ.  fr.  ex.  fam.  Aun  fortuna,  Mínimum  ex 
malis. 

ESTAB  AL  BÓ.  Estar  en  lo  punt  de  alguna  cosa.  Es- 
tar en  lo  vivo.  In  medio  esse. 

BSTiGAN  BONS.  cxpr.  de  despído.  Pdsenlo  bien, 
queden  Vdes.  con  Dios.  Gonservare  digneris. 

FÉR  BÓ.  fr.  Tenir  bona  disposició,  simetria  ó  ador- 
no. Parecer  km.  Bellè  apparere. 

FÉR  BONA  ALGUNA  COSA.  fr.  met.  Eiximc  respon- 
sable. Haeer  buena  alguna  c-osa,  abonaria,  córrer  por 
mano  ó  cuenta  de  uno,  Probo,  as,  pro  aliquo  respon- 

dere. 

LO  BÓ  ES  QUE.  exp.  fam.  Lo  bueno  ó  el  caso  ó  lo  mas 
particular,  estrano  ó  notable  es  que.  Quodmirum  est, 
quinimò,  quin  potiús. 

LO  QUE  BS  BO  PEL  FBTGB  ES  MAL  PBB  LA  MBLSA. 

ref  Denota  que  no  tot  lo  que's  pót  aplicar  à  unas 
cosas  se  pót  aplicar  à  altras.  Lo  que  es  bueno  para  el 
higado  es  malo  para  el  bazo;  con  lo  que  Sancha  sana, 
Maria  Mf  màU;  lo  fm  mm  Im  boca,  M/erma  fai  Mm, 


BO 


CATALÀ. 


BOC 


217 


Nen  omnibas  onioia  prosant;  quaò  ahis  grata,  aliis 
iojacanda. 

LOS  BONS  se'n  \kS   Y  'lS  DOLENS  SE  QDEDAN.  loC.  LOS 

kuenos  se  van  y  las  ruines  quedan.  Morts  opttiDa  rapit, 
deteriora  reliaquit. 

massa  bò  vol  Dia  ass.  ref.  Denota  que  no's  pót  de- 
mostrar massa  bondat  als  que'n  poden  abusar.  Ha- 
eeos  mel  ^  coTiieros  han  las  maseas,  Familiaris  domi- 
OM  servum  efiücii  superbufii. 

MÉS  BO.  adj.  comp.  Mejor.  Meli<»r. 

MBS  VAL  POCH  T  BÓ  QUB  MÒLT  Y  DOLENT,  fr.  met.  MoS 

v#JeR  dos  bocados  de  vaea,  qm  siele  de  batata,  Parum 
booi  pra^tat  qoam  moltum  pravi« 

NO  DEiXABLo  BÓ  PELS  GOSSOS,  fr.  Levautarle  d  uno 
la  palelillay  paner le  de  lodo,  echar  las  Umporali- 
dades,  poner  banderillas.  Probris  et  convíciis  aliquem 
presciodere,  obruere. 

NO  ES  BÓ  siNo  PBRA  MBNJAE.  loc.  No  ser  bueiw  sine 
para  si,  iDtus  »tbi  eanere. 

NO  SÉft    BÓ    PiaA   PÓNDMH  NI  PERA    COVAA.   fr.  met. 

Sór  ioiitèl  pop  tol.  No  ser  para  silla  ni  para  albarda, 
Omoinò  íneptum,  vel  ad  nibii  aptara  esse. 

NO  TENIR  LA  BONA.  fr.  met.  No  estar  de  bon  iHimor. 
Ko  eslar  con  sus  alfUereSy  noeslar  gràcia  en  ema,  estar 
mal  lemplada  la  guitarra,  no  estar  la  Magdalena  para 
kafetanes.  Noa  isetum  esse;  fastídio  aí&ei,  tiaud  affa- 
bileoQk  esse. 

PBOAR6BU  BB  BÒ    A  MILLOR,  fr.    faiU.    S'    USa  q\19tki 

los  que  tractan  alguna  cosa  sòa  igualmenl  destres  y 
astute.  Mnt^e  bobos  onda  el  juego;  ú  cual  mejor.  So- 
lers  uterque  lusor  neutruu  fallit. 

SALVARSE  ò  LLIURARSE  DE  DNA  Y  BONA.  Sotílfdel  bar- 

rameo.  £vadis  emergere,  discFimen  evadere,  scopu- 
los  praïtervehere. 

sia  BÓ  PERA  LLANéARk  fr.  Solo  cs  btteno  para  ser 
echado  a  la  calle.  Nibil  valet  ni  si  ad  ignem. 

sÉR  BÓ  PERA  TOT.  fr.  Ser  bueno  para  todo,  ser  para 
silla  y  albarda,  ser  de  inonte  y  ribera.  DextroB»  pe- 
dem  in  calceo,  sinistrum  in  pelvi  habere. 

^éa  MASSA  BÓ.  fr.  Ser  ab  excés  pacífích,  eondes- 
sendent,  sufert  etc.  Ser  demasiado  bueno.  Optimum, 
pacatissíraum  esse. 

TANT  BÓ  VOL  DIR  BCRRO.   loC.    MASSA    BÒ  VOL  DIR  ASB. 

TANT  DE  BÓ.  m.  adv.  Ojald.  Utinam,  dii  facerent. 

TEMR  LA  BONA.  fr.  met.  Estar  de  humor.  Estar 
grada  en  casa;  estar  dechunga,  dechirinolayde  buena, 
i^  gaita;  pisar  baena  yerba.  Leetissimam,  hilarissi- 
anHD  esse. 

TOT  LO  BÓ  COSTA.  loc.  Denota  que  las  cosas  bonas 
costa B  mòlt  trabail.  Nunea  mueho  costà  poco.  Gons- 
titít  exíguo  nunquam  res  magna  labore. 

VA  DB  BÓ?  Va  de  weras?  Ita  ne?  ad  popnlum  phale- 
ras? 

BON.  adj.  Terminació  de  bo  quant  preceheix  al 
substantiu  masculí;  com  bon  dia.  fiuen.  Bonus. 

BONANiT  GREsoL.  loc.  fam.  Que  ba  desaparegut 
repenCtaament  alguaa  cosa  bona.  Buenas  noches  euar- 
ta. 

wm  nu.  StifÉ,  alevpt^ü?»»!!!.  Bitm  ÍNi..Janin- 

MOTO  I. 


dus,  gralus  dies.  ||  Salutació  del  demati.  Buenosdias. 
Salve,  adsit  tibi  Deus,  precor  tibi  faustum  diem. 

BON   HOME,    PERÒ  DB  AQUÍ  NO  PASSA.  exp.    fam.  BUià 

hombre  pera  mal  sastre,  Candidus,  sed  iaeptu^. 

DE  BONAs  k  PRiMBRAs.  m.  adv.  SèD«  repBro,  preci- 
pitadament. Sin  mas  ni  mas;  é  seeas  i^  sin  Uover.  Te- 
merè^,  inconsullò. 

PBR  BONA  ORDENACIÓ,  loc.  ant.  CoDtraposat  à  lo  de 
pura  necessitat.  Por  busna  ordenacion, 

QUANT  ES  BONA  MAT  YÉ  SOLA.  ref.  Ensenya  qB«  als 
homes  regularment  no'ls  vé  una  desgi^àoia  sola.  Bien 
vengas  mal,  si  vienès  solo.  Felicem  hoc  mak>  me,  aisi 
alia  succedant. 

BOATO.  m.  Ostentació  exterior.  Boato.  Pompa, 
(B,  ostenlatio,  nis,  apparalus,  us. 

BOBADA.  f.  y 

BOBAN8A»  f.  a»t.  BQBBRIA.  I  VANAG&ÓBiA,  VAK^- 
TAT. 

BOBABíZif  adj.  Miï,  BMO.  U  VANAOL0RIÒ8. 

BOBANabüfCNT»  aév.  B1.  ant.  VANAGbORIOSAr* 
MENT. 

BODANKABSE.  V.  r.  aiU.  VÀNAGLORtAttSE. 

BOBBJANT*  m.  adv,  Fenl  lo  bobo.  Bobeando, 
tontaments,  imulsataenle.  Stultè,  insipienlèr,  ineolsò* 

BOBEJAR.  V.  n.  Fér  lo  boig^  dir  tooteriaa^ 
Bobear.  tneptio,  oesipio,  is,  insipientèp  agere.  || 
Gastar  lo  temps  en  cosas  va«»as  é  ioútils.  Bobear, 
l^eaj-pro^  is,  vaR«9  temfHis  S»llere. 

BOBERIA.  f.  Necedad,  tonteria.  Bobefi&^hobaàtk. 
StaUitM,  a&f  fatuiia«,  ati^,  ineptiie,  artiw. 

BOBO,  Aw  adj.  Qui  té  pocb  enlenimeni.  Boho. 
Faluus,  stultus,  insipiens.  ||  Graeiós.  &racioso,  bobo, 
Minyus,  i. 

BNG4NYA  BOBOS.  lo€.  Se  dil•l  do  qualsevol  cosa^  que 
lenènt  mòlta  apariéncia,  es  de  poca  substància  ó  va- 
lor. Ciega  yertws,  engana  bobos.  I«anis  pompa. 

QUANT  LO  BOBO  VÀ  k\  MERCAT  LO  MBRCAT  ESTÀ  ACA- 
BAT, ref.  Adverteix  que  es  convervient  fér  las  cosaa 
en  temps  oportú.  Cuando  el  necioes  acordada,  el  mer^ 
cado  es  ya  pasada.  Serò  sapiunt  pbryges. 

LO  ROBO   TOT  UO  SAB   FÈE   FINS  AL  TEMS  DE  MENBSTBR. 

ref.  Tado  el  bobo  sabé  hacer  hasta  que  se  ha  menester, 
Omnia  in  opus  sint  agis. 

BOBÓ.  m.  Dokos  que*s  dosaB  à  las  eriatavas. 
Chochos.  Cupedia),  arum,  dulciati»,  orum. 

BOBOYA.  f.  BABOYA. 

BOGA.  f.  Part  de  la  cara  de  la  persona  y  de 
tots  los  animals  per  abont  se  menja  y  *s  das- 
pedeix  la  veu  etc.  Boca.  Os,  oris,  bucca,.  sò.  ||  En- 
trada de  algunas  cosas,  com:  la  boca  del  fora,  de  ca- 
nó, de  carrer,  ete.  Boca.  Os,  oris,  adilus,  us.  \\  Ober- 
tura, forat,  com  boca  de  terra.  Boca.  Chasma,  at*8, 
híatus,  us.  II  met.  llòs.  ||  Bebeada,  gust  deJs  licors. 
Boca.  Sapor,  oris.  ||  met.  La  persona  ó  animal àiqu^^ 
's  dóna  menjar.  [Boca.  Edens,  comedens,  Us.  ||  En 
los  rius-  la  part  per  aboni  enlran  en  la  nar.  Boca, 
desembocadura.  FUiminis  ostium.  !|  En  lo  jocli  de  la 
argolla,  la  part  dei  anelly  fua  té  la»  b«rrao  p«r 
ahoot  ha  de  entrar  la  bolt.  BBca^Os^MÍ•i 


218 


BOC 


DICCIONARI 


BOC 


BOCà  AMAEGà  Ó  QCE  MWSSk  FEL,  NO  PÓT  BSCUFIE  MEL. 

ref.  Denota  qae  cada  hii  parla  de  las  cosas  segons 
fo  profit  ó  dany  que  ha  tret  de  ellas.  Boca  cm  duelo 
no  diee  hueno,  Qnísqae  judicat  proat  est  affectns;  ab 
ira  to,  verbam  ne  expectes  bonnm. 

BOCA  DE  CALAIX,  ó  DR  DRACH  ó   DB  RAB.  lOC.  faiD.  La 

que  es  mòlt  gran.  Boca  de  espuerta,  ó  de  costal.  Fl- 
lulum,  patens,  diductnm  os. 

BOGA  DE  CANDBURO.  loc.  Lo  cauonet  ó  candeleta 
ahont  se  posa  1  blé  pera  fér  llum.  Mechero.  Myxos, 
myxus,  i,  IncernaB  rostrum. 

BOCA  DBFocH.  Arma  que's  carrega  ab  pólvora.  Boca, 
arma  de  fuego,  Tgneum  bellicum  tormentum,  arma 
ignifera. 

BOCA  DB  GAiG.  Qui  parla  ab  tanta  blannra  que  ape- 
nas  s*  entén,  ó  que  quant  parla  salpica  ab  la  saliva. 
Boca  de  gachas.  Ore  blandus,  hnmidns. 

BOGADB  iNFBRN.  Dit  del  quí  blasfema  y  diu  mòltas 
malediccions.  Boca,  lengua  infernal,  carretiro,  Exi- 
tialis  lingna.  [  met.  Paratge  de  ahont  ix  mòlt  foch  6 
calor.  Boca  de  inpemo.  Inferni  hiatus. 

iocA  FORTA,  ó  DUR  DB  BOCA.  Sc  diu  del  caball  que 
té  certa  duresa  en  ella,  de  modo  que  la  embocadura 
DO  li  fà  Tefecte  corresponent.  Boca  dura,  hoquiduro, 
dwro  de  boca,  Ore  durus. 

BOCA  DBL  BOT.  La  garra  per  abont  s' nmple  ó  vuy- 
da.  Piizgo,  boca  de  pellejo.  Amicinum,  i. 

BOCA  DBL  COR  Ó    DBL  VBlfTRBLL.    BOCa  dcl  estómogo. 

Stomachi  faux. 

BOCADB  PINTÓ.  La  petita  y  agraciada.  Boqmta, 
boquilla.  Buccula,  »,  osculum,  osciilum,  i. 

BOCA  DB  TABAL.  BALADRER. 

BOCA  MUDA,  MAT  FOU  ABATUDA,  rcf.  Dcclara  la  ven- 
tatja  y  bons  efectes  que  produheix  lo  callar  y  'is 
mals  resultats  del  parlar  sens  necessitat.  Al  bnen 
callar  lo  llaman  Sancho;  en  boca  cerrada  no  enira  mos- 
ca. Tacere  prasslat  philosophia  quam  loqui;  sapiens 
est  qui  tacere  novit;  nulli  tacuisse  nocet:  nocet  esse 
locutum. 

BOCA  PER  AMUNT.  m.  adv.  Boc4i  arriba,  Supinus, 
resupinns,  recto,  erecto  ore. 

BOCA  PER  AVALL.  m.  adv.  Boca  abajo.  Yerso,  in  ver- 
so ore,  deorsum. 

BOCA  Qnn  NO  PARLA  dèd  NO  LA  óu.  rcf.  Deuola  que 
no's  remedia  la  necessitat  oculta.  Boca  gue  no  habla 
Dios  no  la  oye.  El  que  no  Hora  no  mama.  Tacilur- 
num  os,  Deos  non  facit  audientes;  petite  et  accipie- 
tis. 

BOCA  QUE  VOLS,  COR  QUE  DBSITJA8.  fr.  Abundant- 
ment. Quequieres  6oca.  Affluentèr,  affatim.  y  A  me- 
dida  de  són  gust.  A  que  quieres  boca,  d  pedir  de  bo- 
ca. Ex  animi  senten  tia,  peroptatò. 

BOGA  TBRROSA.  BOCA  PER  AVALL. 
BOCA  TOVA.    ter.  BOCA  DE  GAIG. 

À  BOCA  DE  CANÓ.  m.  adv.  De  mòlt  prop.  A  boca  de 
cànon  ó  dejarro,  Proximè,  cominús. 

i  BOCA  DB  FOSGH  ó  DE  NIT.  m.  adv.  Al  anocheccT  ó 
à  boca  de  noche,  Yesperè,  subvespemm,  subnoctem. 

k  BOGA  HMU.  m.  adT.  7 


AB  TOTA  LA  BOCA.  m.  adv.  Ab  tota  clareda 
llena,  abiertamente.  Apertè,  sine  ambagibiu 
tundo,  pleniori. 

AB  UN  PAM  DE  BOCA.  m.  adv.  Adalat,  ab  gr 
ó  afany.  Desalado,  con  tanta  boca,  Anxins. 

k  DEMANAR  DB  BOCA.  fr.  BOCA  QDB  VOLS.  etC 
ANAR  AB  LA  BOCA  BADADA,  fr.  ANAB  ADAUT.  |' 

ant.  Desitjar  sumament  alguna  cosa.  Beber 
tos  por  alguna  cosa,  abrir  tanta  boca,  echar 
ó  un  palmó  de  lengna,  Yehementissimè  cupei 
mo  conatu  petere,  ambire,  sitire. 

ANAR  BN  BOGA  DB  TOTHOM,    fr.   DeuOta  Sér  1 

blica  y  sabuda  alguna  cosa.  Ser  publico.  Ne 
notum  esse. 

BADAR  LA  BOCA.  fr.  Abrir  la  boca,  Ricium  d 
os  aperire. 

CALLAR  LA  BOCA.  fr.  mct.  No  dir  res.  Call 
ca,  Musso,  as,  ne  hiscere  quidem. 

CÀURER  BOCA  AVALL.  fr.  CiURER  DE  MORBÓS. 
CRÉIXER  LA  SAUVA  BN  LA  BOCA.  fr.  met.  TrO 

gust  en  alguna  cosa.  Hacerse  agua  ó  una  ag\ 
ca,  Appetitum  excitari. 

cusiBSE  LA  BOCA.  fr.  mot.  No  respóndrer 
Coserse  la  boca,  no  abrir  la  boca,  no  decir  <it 
mia.  Silere,  obmutescere. 

DELICAT  ó  FLmx  DB  BOGA.  Sc  diu  del  caball 
tenir  alts  y  tallants  los  assientos,  té  poch  i 
ells  y  no  pót  sufrir  lo  mos.  Bocablanèa,  bof 
blando  de  boca,  Ore  tener. 

LA  BOCA  NO  VÓL  NOVAS.  fr.  LO  VENTRE  NO  MBA 

DE  BOGA.  m.  adv.  ab  que's  moteja  al  bb 
que  no  fi  més  que  enrahonar.  De  boca,  ie 
mal  del  milano,  las  alas  quebradas  y  el  pico  $m 
bis,  non  factis,  ore  tenus.  ||  de  paraula. 

DE  BOCA  BN  BOCA.  loc.  quo  deoota  que  una 
s' escampa  ;dihentla  uns  à  altres.  De  boca 
Uno  alii  dicente. 

DEIXARLO  AB  LA  PARAULA  k  LA  BOCA.  fr.    mel 

seo  sens  voler  escoltar  à  qui  enrahona.  De^ 
la  palabra  en  la  boca.  Loquentem  discessu  in 
pere. 

DIR  AB  MITJA  BOCA.  fr.  fam.  Oferir  alguna  c 
per  cumpliment.  Decir  alguna  cosa  con  la  ha 
gastar  pastilla4  de  boca,  Yerbo  tenus  aliquid 
tere. 

DIR  ALGÚ  TOT  LO  QUE  LI  VÉ  À  LA  BOCA.  fr.  fai 

lar  mòlt  y  sens  consideració.  Irse  de  boca,  i 
alguno  la  boca,  ó  decir  uno  cuanto  se  k  viene  é 
despotricur.  Inaniter  et  inconsíderatè  loqui, 
II  Parlar  fort,  jurant  y  perjurant,  enfadat,  aè 
drer  à  lo  que  diu.  Bchar  de  la  oseta,  ó  por  U 
via,  Blatero,  vocifero,  as ;  immoderatè,  pr 
loqui. 

DIR  DE  AQUELLA  BOGA.  fr.  fam.  ab  que's  po 
mal  que  algú  diu.  Echar  de,  ó  por  aqu$lla  ks 
perbè,  insolenter  loqaí ;  injarias,  flOBVÍtiMí 

EN  BOCA  TANCADA  NO  HI 
BOCA  MUDA,  etC. 
BHLABOGABBfc 


BOC 


CATALÀ. 


BOC 


219 


nf.  Encomana  la  reserva  y  pradéncia  eo  lo  parlar. 
Mm1ah0eméeléi$crHoloqvei$fúblicoes9eereto,  Pra- 
deatí  seeretam  commíUere  tatam  est.  Prudenler 
taeitos  qaod  scit  nescire  videtor. ' 

■scALFAasE  01  BOCI.  fr.  met.  Proferir  paranlas  des- 
eompassadas.  Calmténele  d  uno  la  boca  ó  la  lengua, 
Inscí,  effreoate  loqní. 

i5T4a  AB  Lk  aocA  oasaTA  ó  BADADA,  fr.  met.  Qae- 
dtf  admirat  de  alguna  cosa.  Estar  ó  qvedarse  eon  la 
kmm  Merta.  Stnltè  mirari,  stnpefectum  esse,  inten- 
laore  aspicere. 
ria  aoGAS.  fr.  y 

Rasa  aocADAS  db  alguna  cosa.  fr.  met.  Jactarse, 
ahAarse.  Eckar  hoeaiMias.  Sese  tnmidè  jactare ;  de 
m  i^ormias  prasdícare.  |  Contar  valentias  falsas. 
del  amfy,  Blatero,  as,  verbis  inanibas  vir- 
jactare ;  verbis,  non  factis  virtntem  ostentaré. 
I  Fér  alarde,  jactarse  de  noblesa.  Eehar  bocanadas, 
wàmr  Mtnyrepar  la  6oea.  Genns  et  proavos  inepte 
jKtare. 

lUTAa  ó  TaiüBBa  db  la  boca.  fr.  Anticiparse  à  lo 
fm  altre  volia  dir.  Coger  la  palabra  de  la  hoca.  Alte- 
rias  aennonem  occnpare. 

BEsmAE  na  boca  db  ALTaB.  fr.  fam.  Dir  lo  que  al- 
tre ba  saggerít.  Bahlarporboea  de  ganno.  Ad  nntnm 
allerías  loqni. 

LàiocAvijocB.  loc.  met.  fem.  Denota  qne  en  lo 
jaeli  a*  ha  de  passar  pel  qne  s*  ba  dit ,  encara 
que  sàeoatra  un  mateix.  La  boca  haceeljuego  Ver- 
JÍaljfBal  homioes ;  standom  verbis. 
u  aocà  u  18  hisuba.  loc.  met.  fem.  Denota  qae's 
à  algú  tot  lo  qoe  demana.  La  boca  k  es  me- 
Qnidqiiid  velle,  aot  optaré  se  dixerit,  obtinebit. 
Ltapua  AB  LA  BOCA  T  MossBGAB  AB  LA  cüA.  ref.  De- 
ia flilaedat  dels  qne's  demostran  amicbs,  y  's 
eom  à  eiiemichs.  Halagar  con  la  boca,  y  mor- 
àfMi  la  eoUt,  Praesens  landat,  absens  falsos  ami- 
mdetrahit. 

luviasBHo  Dl  LA  BOCA.  fr.  mct.  fem.  Privarse  algú 
éelttcosas  precises  per  donarlas  à  altre.  Quitúr- 
wkiefm  hocm  óéesu  comer.  Necessariis  spontè  pri- 
aliis  desit,  vel  necessària  sibi  detrahere. 
BAiiAa  BOCA.  fr.  Callar  qoant  sembla  precís  ex- 
la  queixa  ó  dictamen.  No  desplegar  la  boca  ó 
ImkiUmj  mo  úhrir  la  boca.  Ne  biscere  quidem. 

m  woL  AQüBSTA  BOCA  ES  MEVA.  fr.  mct.  No  dir  pa- 
leta. Jfd  demr  eita  boca  es  mia.  Ne  biscere  qnidem, 
iU  matire. 

aiBIB  VXA  COSA  AB  TOTA  LA  BOCA.  fr.  fam.  D»  AB 
■HA  BOCA. 

LA  BOCA  ALGUNA  COSA.  fr.  met.  Callaria, 
mw  cosa  de  nao,  ó  de  la  boca  de  uno.  Circa 
lifaid  obmoteseere. 

aarosAasaBEi  la  boca.  fr.  met.  No  parlar  de  algú 

éde  alguna  cosa.  So  towuur  en  la  boca.  Nallam  de  re 

ai^oa  mentionem  facere. 

aa  Tcma  hbs  qub  una  boca.  loc.  fam.  Dóna  à  en- 

qseBo'a  pót  dir  tot  de  nna  vegada.  No  soy 

ïú  oalear  addis? 


NO  TBNiB  PBOu  BOCA.  fr.  mct.  Denota  qoe  s*  alaba 
mòlt  algana  cosa.  Hacerse  bocas  ó  lenguas,  Laadiboa 
exquisitis  extoUere,  exqoisitissimis  verbis  aliqoid 
laudare. 

NO  TENIR  UN  NO  BN  LA  BOCA.  fr.  mOt.  fem.  NO  SABEB 
DIR  QUE  NO. 

PUNXEN  BOCA.  cxp.  ab.  que's  prevé  *i  silenci.  Pua- 
to  en  boca,  chiton.  Síle,  tace. 

QUBDARSB  AB  LA  BOCA  BADADA  Ü  OBERTA,  fr.  fam.  QUC- 

darse  suspès  sens  poder  parlar  qoant  deoria.  Apor^ 
rar.  Haereo,  es,  obmotesco,  is. 

QUE  NO  TENS  BOCA?  cxp.  qoc  ropreo  al  qne  no  paria 
qoant  déo.  Bstús  mudo?  tienes  lengua?  Non  vis  loqoit 
es  ne  motos? 

RENTARSB    U   BOCA    6L0PEJANT.    fr.    EnjuagOT,    OB 

abluere,  colloere,  porgaré. 

TAPAR  LA  BOCA.  fr.  mct.  Fér  calfer,  convèncer.  Ta- 
par, e«frar  la  boca,  Alicoi  silentíom  imponere,  indi- 
cere ;  aliqoem  ad  silentinm  adigere.  Q  Redobir  à 
algú  à  qoe  segoesca  sòn  parer  dissimolant  lo  qoe 
tenia  en  contra.  Ganar  la  boca,  Alicojos  consensnm, 
silentiumqiie  captaré.  ||  Sobornar.  Tapar  la  boca^eiH 
bomar,  c^hechar.  Peconia  lingoam  adstríngere,  lar- 
gitionibos  corrompere,  largior,  iris. 

TE!viR  SEMPRE  k  LA  BOGA  .fr.  mct.  fsm.  Repctír  ab 
freqüència  algooa  paraola.  No  caérsele  de  la  boea^ 
tratr  siempre  en  la  boca,  Aliqoid  sxpíos  incolcare. 

TENIR  SEMPRE  ALGUNA  COSA  EN  LA  BOCA.  fr.  Parlar  dC 

algona  cosa  ab  freqüència.  No  caérsele  de  la  boca. 
Ídem  saepè  repetere. 

VENIR  k  LA  BOCA  ó  AL  PENSAMENT,  fr.  mct.  Ofcrírse 
algonas  espècies  y  paraolas  pera  proferirlas  regu- 
larment en  defensa  de  altre.  Venirse  ú  la  boca,  Inter 
loqoendom  aliqoit  occorrere. 

TORNAR   k   LA  BOCA  'l  MENJAR  Ó  BÉURER.    fr.   Scntir 

mal  gost  per  no  havèrse  assentat  bè  en  lo  ventrell. 

Repetir,  venirse  d  la  boca.  Cibom  malè  acceptum  emc- 

tare;  corropti  cibi  saporem  in  os  venire,  ascendere. 

tríurer  sanch  per  la  boca.  fr.  met.  fam.  escupib 

SANCH. 

sÉR  LA  boca  mesura,  fr.  met.  No  tenir  mida  en  lo 
péndrer  ó  demanar.  A  medidadel  deseo,  AfiQoenter. 

vent  de  boca.  exp.  met.  Se  dio  del  qoe  promet 
mòlt  y  compleix  pocb.  De  boca,  pastillas  de  boca, 
Largè  promittere,  nihilqoe  pnestare. 

BOGAAMPLE.  adj.  BoquiancL•.  Ore  patolos. 

BOCABADAT,  DA.  m.  y  f.  Qoi  tè  la  boca  mòlt 
gran.  Boquiabierto.  Hiens  ore.  ||  avaro. 

BOGABARRA.  f.  Forat  qoadrat  en  lo  cap  del 
cabrestant  y  en  lo  tambor  del  molinet,  ahont  s' in- 
trodüheix  la  barra  pera  girar  aqoeslas  màqoinas* 
Bocabarra,  Foramen  qoadratum  coi  vectis  aptatnr 
ad  circumvolvendum  prasdictas  machinas. 

BOGADA.  f.  ant.  cop,  bufetada.  ||  mossegada. 

BOGADILLO.  m.  Trompeteta  de  metall,  ampla 
per  la  basa  y  en  disminució  fins  à  la  ponta,  la  qoal 
es  corva.  Los  vidriers,  argenters  y  altres  la  osan  pe- 
ra soldar,  apiicanüa  à  la  llom  de  una  candela,  llume- 
nera, etc.  bufent  suaument  y  fonent  ai&i  'Is  ingre- 


2ao 


BOC 


DIGGIONAKI 


BOC 


dienU  de  la  soldadura.  SapleU.  Tabos,  i.  {  Caocoet 
de  la  pifMi  ó  del  eígarro.  BoqwiUa,  oemuto.  Tubus,  i. 
II  La  pessa  de  meUU  que  s'  aplica  à  la  boca  en  los 
iostraments  de  música.  Boquilla,  Tibia,  le. 

■OGADUR.  iD.  S'  aplica  al  caball  que  seo  pocb 
lo  fré.  Boquiduro.  Ore  durus,  asper;  fraeno  iodocilis. 

•OGAENDiliS•  adj.  Qui  té  la  boca  fonda.  Boqui- 
hundido,  hoquistimido.  Depresso  ore  bomo. 

BOGAESTBCT,  A.  m.  y  f.  Boquiangosto,  Ore 
angosto,  ore  aogostud,  aogusti  oris. 

BOCAFRESGH.  m.  Se  diu  del  caball  que  té  la 
boca  salivosa,  y  es  obedient  al  £ré.  Beqwfrasco.  Ore 
salivofio,  ore  mollis. 

BOGAGRÓ8.  Se  diu  del  caball  de  boca  partida  y 
eapayosa.  BofuihendUo,  Ore  diducto  equus. 

BOCAMOLL,  A.  adj.  Fàcil  en  dir  lo  que  deuria 
eallar.  Boqmrolo,  korcaehon,  bkmdo  de  bocüf  boqui- 
mudle.  Loquax,  garrulus,  ii4gua  promptus,  facilís. 
-II  met.  Qui  fàcilment  se  deixa  enganyar.  BoquirtéiOy 
hoqmmueUe,  noüar.  Incaulus,  inexperlus,  foeiiis 
deeipi.  H  Dit  del  caragol  que  té  la  boca  de  la  closca 
molla.  Boquimuelie.  Limax  ore  mollis. 

BOGANEGBC.  m.  Se  diu  del  caball  que  té  la 
boca  negra.  S*  aplica  també  à  una  espècie  de  oara- 
§ol.  BoqmMgr9,  Níger  ore. 

•OGABAN-ai.  Tela  mòlt  fina,  espècie  de  bocasf. 
BoeturM.  Liabetta  t^Oum  à  lullone  subacimn  ao 
tíncUim. 

MMUUHA.  í.  •ADOQüBBIà. 

BOGARÓ.  m.  boquieó. 

»OGAB»AM>  m.  «OCASÍ. 

•BOGARBXIG4T,  B A.  adj.  Se  dia  del  que  fmn- 
seixó  doMegala  ^yíeca.  Boquifruneido.  Compressis 
labris  bomo. 

BOCASECH,  CA.  m.  y  /.  Se  diu  del  que  té  la 
boca  seca.  Boqvmco.  Siccus  ore,  íaucibus.  ||  Se  diu 
del  caball  que  noee  saboreja  ab  lo  fré.  Boquiuco.  Sicr 
cos  ore,  siccís  Caucibus. 

OBCABt,  m.  Tela  gruixuda,  basta  y  eogomada. 
Bocaei,  hocaeinj  esterlin,  Byssus  colore  infecta. 

Bfttiiflgil  f  aum.  Beeaza  DiducU]m,patulumos. 

BOGAVTfBBÓS,  A.  adj  boca  m,  AVàix. 

BOGAIORT,  A.  m.  y  f.  Se  diu  del  que  té  la  bo- 
ca iorta.  Boquituirto,  boqwtorddo.  Intorto  ore. 

BOGELL.  m.  arq.  Motilura  en  forma  de  mitja 
canya.  Boeel.  Canalis,  is,  canaliculus,  i,  stría,  e.  | 
nibot  pera  ferlos  en  la  fusta.  Bocel  Runcína,  ae.  || 
nànt.  Gorriola  de  fusta  perahont  passan  los  derivells. 
Afotoit.  Trochlea  nàutica. 

BOGELLAB.  v.  a.  Formar  cnnnletas  ab  lo  bocell. 
Boctlar.  Slrio,  as»  in  canalis  formam,  in  convexam 
lineam  cïelare.  ||  m.  Espècie  de  caldera  de  cóurer. 
Bocellar.  Lebes,  elis. 

BOGEIXÀB.  m.  aon.  BoceUm.  Magnus  astraga- 
Itis. 

BOCEU^T.  m.  d.  BoceUte,  Parvus  a.<)lraga1us. 

BOGH.  m.  Lo  mascle  de  las  cabràs.  Baie,  cabrm, 
wfitho  de  cabrio,  Dircns,  i.  ||  En  lo  regne  de  Yaléncia 
.y  Ms  catalans  fronlerisioe.  iadom,  baiao. 


BOGt.  m.  La  porció  de  menjar  que  cab  de  o« 
vegada  en  la  boca.  Boeaio,  B«oedla, «?,  Mas,  1 1 
Tros  de  qualsevol  cosa.  Ptdazo.  Frustuium,  i.  |  Ti 
rada  6  distància  de  nn  lloch  à  altre.  TramOy  triem 
Intervallum,  i,  tractus,  as.  jj  Lo  tros  gruixut  y  em 
qne's  talla  de  alguna  cosa  com  de  on  cabiró.  Zoqm 
te.  Stipes,  itis,  ligni  fragmentum  |j  aosseó  de  Fà. 

BOCÍ  DB  PA.  loc.  met.  Lo  sustento  qne*s  necesala 
y  aixi  'sdiu:  tenir  un  bocí  dbpa.  Ptdazo  dejM 
Díurnus  victns. 

AB  LO  bocí  a  la  boca.  m.  adv.  Pocb  desprès  de  Ib 
vér  menjat.  Con  el  boeado  en  la  boca.  À  prandío,  m 
comestione  finita. 

À  MiGAs  T  À  BOCINS,  m.  adv.  A  pedazo$f  ó  en  fek^ 
^os,por  pedazos.  Frostatim,  interciaè,  minolaÉ|j 
ruslillatim.  ^^ 

BOCÍ  MAL  ASSENTAT.  Bocodo  mal  digetido,  Htlè  ii^ 
gestos  cibus. 

CAR  ES  LO  BOCÍ  QUE  À  DN  HOM  L  BSCAÜfA.  !«(. 

ta  que  paga  bè   1  gust  del  menjar  aquell  àqa 
mal.  lAmor^o  es  el  boeado  que  mueko  cuesCo. 
e  basta  quisque  escam  petit. 

CONTABLl  À  algú'ls  BOCINS  M  Là  BiCA.  fr.  fUi. 

servarli  lo  que  menja,  donaptli  à  enténdrer. 

los  boeados.  Prandentem  nimia  ooriositate  umrii 

vertere;  quantum  quis  edat  observaré. 

FBEBE  BOCINS  DB  ALGUNA  GOSA.  ff.  JAGTABSL 
HENJAB  Ó  PÉNDBEB  ALOUN   MCÍ.   fr.    ÍUH.  ^^90^ 

boeado,  Aliqníd  cibi  sumere.  >- 

NO   TENIB  UN  BOCÍ  DB  FA  FCB  P08AESB  k  U  BÍ6k4| 

met.  Estar  mòU  pobre.  No  Uner  qm  llegar  é  k 
no  lenerparaun  boeado,  no  tener  tros  qw par&r^ 
bre  que  Dios  le  llueva.  Extrema  egealale, 
inopia  laboraré,  premi. 

BOGDVA.  f.  Instrument  müsicb  de  banya  éiM 
tall  y  corvo.  Bodna.  Taba,  boccína,  se.  |  EspédM 
trompeta  de  llauna  pera  parlar  de  lluny.  Boém^m 
ba  stenterophonea.  jj  ossa  menor.  "* 

BOGIBABA.  f.  ter.  bofetaua,  bbvís. 

BOCIN  ALLÀ.  f.  MBfCDALL,  BESÍDUO, 

BOGINAR.  V.  a.  Tocar  la  bocina. 

cino,  as. 

BOGINEJAR.  V.  a.  Fér  bocins.  Haeer 
bocadillos  Trucidare  minutatim. 

BOGINER.  m.  Lo  qui  toca  la  boetna. 
Buccinator,  is. 

BOGINET.  m.  d.  Bocadillo.  Bucoella,  a.  jj 
set.  Pedacito.  Frustuium,  i. 

BODA.  f.  Casament.  Boda,  easamiento,  fl•fti' 
arura.  ||  La  festa  6  convit  en  celebritat  del  cut*^ 
Boda,  Noptialeconvivinm,  epnlon;  nnplialas  if^ 

BODA  DESIGUAL  ó  SECRETA.  La  que's  celebm  li' 
aparato.  Bodorrio,  bodijo.  Dispares  nuplie 

i  BODAS  ME  coNviDAs.  exp.  mot.  fan.  DenròHktfl 
gana.  De  mil  amores.  Lihentissimè,  quam  libeBS* 
mè,  ranas  ad  aqnaro  provocas. 

A  L\  BODA  DEL  FILLOL  QUI  NO  T*  HI  CONVIDA  99  l^t 

vóL.  ref.  Denota  que  ningú  déu  anar  à  fandotli 
I  sent  convidat,  especialment  ai  en  ellas 


BÜF 


CÀTiU. 


BOH 


%Íl 


bea.  À  boda  y  à  bautizado  no  vayas  sin  ser  Uamado. 
Sil  (hala mi  fa^dus,  sínt  vel  luslralia  fesla, 
Xoo  iDvitalus  pro  vidus  ipse  fiige. 

AQÜBL•L  QUE   %  LAS    BODAS  \'k,    NCVI  ük    DL    SF.MBI  AR. 

r«f.  Denota  que  cada  bú  dóu  acoinod.irse  ;tis  usos  y 
e>UJs  del  paísabont  se  troba  Por  úmtde  fin>res,  haz 
ft,iH-.  í-*>r<'jí,  Dum  íoeris  Ronia>.  roma  no  vi  vi  lo  luore. 

w>3As  heíls.  Nom  de  una  con  I  ribucií'xjuo's  pagava 
iBüguaiuent  pera  alèudrer  als  gaslos  dels  reys.  tío- 
lUr  rrnieí.  Vectígal  ad  regalíum  nuptiarum  sumplus. 

»  tals  bodas.  tjlls  cocàs.  rcf.  DenoUt  que  1  qni 
Tà  mal  i;QÍa\  no  pót  esperar  teuirbon  íi.  De  talcs  bo- 
iu  Tales  costras.  NuUum  initia  prava  fauslura  finem 
danl. 

or  LAS  BOOASQUI  MÉNOSMENJAES  LA  NLVIA.  ref.  LO 
l£S  XAL  CALSAT  ES  LO  SABATER. 

LA  VICOA     PLORA   ï  ALTRES  GANTAN    EX  U   BODA .  ref. 

Beoola  Ins  vicissitats  de  la  vida  humana.  La  viuda 
flfra  y  olrus  canl•in  en  la  boda,  Totam  misconl  vilum 
Wor  el  j;;audiuiD. 

LO  f^n:  NO  vÉ  'l  aik  de  las  bodas,  no  v^.  à  totas 
imaí:.  ref.  Denola  que  lo  (|ue  promelon  los  sogres 
flDO*»  caaiplei.x  avans  de  efectuarse  la  boda,  ab 
ifirallaí  se  cobra.  Lo  que  no  rienf  a  la  hoda,  no 
nwú  loHa  hora.  fiiupliarum  roagnilica  promissa 
eieftfl  s^epè  careol. 

»  11  HA    CAP    BODA  POBRE,    NI  CAP  MORT  BIGA.  rof. 

BODEGA»  f.  SelLer,  lloch  pera  posar  vi.  node.fja. 
riuria  cella,  apotheca,  -jt,  \ini  promptuaríum.  \\ 
KM.  L  espay  sota  la  cuberta.  Bodegr,  Navis  al  veus 
si:»  tabulalo.  ||  Eu  los  patris  de  mar  la  pessa  ó  [tes- 
s•tque  serveixen  de  magaL<eDi  als  mercaders.  Jio- 
^-ja.  Merciíim  apotbeca. 

UDEGÓ.  m.  Taverna  aboni  se  guisa  y  servei- 
H9  viaiiijas  ordinarias.  Bodegon,  figon.  Popinn,  ra- 
\}ïi.  taberna,  a;.  ||  oiel.  Casa  de  mòKs  entrants  y 
é3Jé*s.  Àduana.  Domus  ubi  bominuai  concursus 
írequíHJS  versa  ri  solel. 

BODECiONES.  A.  m.  y  f.  Qui  té  bodegó.  Bode- 
^.vro.  Caupo,  nis.  |{  Qui  Is  freqüenta.  Dodegoncro. 
(JDt•ooaruni  f  requen  ta  lor. 

BODEGONET.  m.  d.  Bodegoncillo.  Parv:)  can- 
ina. 

BQDEGDCa,  A.  va.  y  f.  anl.  Qui  cuyda  de  la 
tftsirga.  Bodetjwro,  Cellarius,  ii.  cellio,  nis. 

aoiNCGüETA.  f.  d.  Bodiguilla.  Cella,  cellula,  x, 

BOiEDMÈMlAS»  f.  pl.  Cerlas  feslas  que  \s  cele- 
invr'D  f  Q  Atenas:  en  qnanl  al  sèu  origen  y  fi  s 
í^repa.  fít>edremiax.  Bocdremia»,  arum. 

BQEDBEMIÓ.  m.  Mèscumplert.  so  es  de  trenta 
ija^:  era  'I  tercer  del  any  entre  'Is  atenien«es,  y 
rwresponia  al  fi  del  nostre  més  de  Agost  y  prin- 
ft?i*  ce  Setembre.  Hoedremion.  Inter  Alhenienses 
kríiu*  anat  nieosi.<i. 

BOESJES.  f.  pl.  Conxas  que  .serveixen  de  mone- 
í:  rnlre  'Is  negres  de  la  baixa  Eliopiü.  Unexjcs. 
(Mxhat  sic  diclae. 

'.  m.  anl.  y 


BOFETADA.  f.  Cop  a  la  cara  ab  lo  palmell  de 
la  mn.  Bofetada,  hofeton.  Cervica,  alapa,  ee,  cola- 
phns,  i.  II  mel.  Desayre.  Bofelada,  horhonio.  í)es- 
pectio,  ludilicatio,  nis,  repulsa,  ie. 

BOFETADASSA.  f.  aum.  Gran  hofetnn.  Sala- 
pilla.  u>. 

BOFETADETA.f.d.  fínfeionnUo,  Levis  salapilla. 

BOFETEJADOB,  A.  m.  y  f.  Qni  dona  bofeladas. 
Ahttfeteadur.  Alapis  ca;dens,  perculiens. 

BOFETEJAMENT.  m.  La  acció  de  bofelcjar. 
Ahofelramifiito.  Colapbiz.ilio,  nis. 

BOFETEJAR.  v.  a.  I»egar  bofetadas.  Abofetear^ 
dar  de  bofeladas,  Colapbizo,  as,  alapis  percutere, 
cuídere. 

BOFETEJAT.  DA.  p.  p.  Abofet^ndo,  Depalmalus. 

BÓFIA.  f.  BOMBOLLA,  BUTLLOFA.  ||  GÓFIA. 

BOGA.  f.  EUM'ba  de  (fue  's  fa  '1  sitial  de  las  cadi- 

ras.  Ei\ea,  eapadam.  Angustifolia,  orum,  lypha,  x. 

II  Peix  de  un  pam,  escalós,  ulls  grans  y  pocases- 

pinas  Boga,  njo  de  huey.  Humbra,  a\  ïioops.  ||  La 

acció  de  boj^ar  6  remar.  Boga.  Remigatio,  nis. 

lioGA  ARRANCADA,  luet.  La  que's  fà  ab  la  major 
forsa  y  precipitació,  servinlse  ;'i  un  temps  de  tols 
los  rems.  Boga  arrancada.  Yebeoienlior  remigatio. 

B04ÍA  LLARGA.  loc.  naul.  La  que  s  faextenenl  mòlt 
los  rems  ()era  donar  impuls  a  )a  embarcació.  Boga 
larga.  Kemis  lalius  jactalis  remigatio. 

ANAR  ó  ESTAR  F..V  BOGA.  fr.  mel.  Estar  en  us  ó  sér 
mòlt  corrent.  Ealar  en  boga  ò  en  auge.  In  honore 
es.se;  nomine,  fama,  celebrilale  gaudere,  frui. 

EMBOLICAR  ó  ENREDAR  LA  BOGA.  fr.  Posar  euredos  ó 
dilicullats  en  una  cosa  mòlt  clara.  Mekr  eftred4)8  dok' 
de  no  Inshay.  Utnbram  in  solem  mítlere. 

BOGADA.  f.  Remada.  Bngada.  Remorum  Ímpe- 
tus, vis. 

BOGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  boga.  Bngador,  boga, 
remero,  y  hoganíe.  poct.  Remex,  igis,  remigans,  tis. 

BOGAL.  adj.  fràncu,  generós. 

BOGAR.  V.  n.  naut.  Remar.  Bogar,  remar.  Re- 
migo.  as,  remis  na\em  agere,  incitaré.  ||  la  campana, 
repicar,  tocar. 

BOGARMITAS.  m.  pi.  DOGOMILIS. 

BOGATIRADA.  adj.  anl.  Acció  y  efecte  de  bo- 
gar, cop  de  rem.  ||  bogada.  roga  arrancada,  boga.  3. 

BOGAVANT.  m.  Lo  primer  remer  de  cada 
baricli  en  la  galera.  Bogavantc.  Primi  quique  remi- 
ges  li  Kspí'cie  de  llagosta  de  mar,  n)òlt  coneguda  en 
las  cosias  de  Andaluzia.  Bogavanle.  Locuslac  ma- 
rina' genus. 

BOGOBIILI8.  m.  pl.  Ceris  berelges  del  sigle 
XII:  ensenya  van  que  Dèu  era  corpóreo  y  que  1'  Àn- 
gel mal  bavia  criat  lo  mon.  y  altres  errors.  Bogomi- 
lina  Rogomilii,  boogomilii,  orum. 

BOGUETA.  f.  d.  sardinrta. 

BOHÈMIA,  NA.  adj.  Natural  de  Robémia.  Ab 
aquest  nom  s'  entenia  mòlta  gent  dolenta.  Bohemio. 
Uohemianus.  Ij  Espècie  de  roba  que  s'  usava  antí- 
guament  en  Espanya  en  forma  de  fi^i^fii^i.  Momio, 
Boemiciuja  palliupi.  ||  W<M(0. 


%n 


BOI 


DICaONARI 


BOi 


[.  m.  rOlMIGURR. 

BOHIGA.  f.  Terra  novament  rompuda  pera 
sembraria.  Artiga,  Novale,  is. 

BOIG,  JA.  m.  y  f.  Qui  ha  perdut  lo  seny.  Loco. 
Bemens,  lis,  insanus,  i,  vecors,  dís.  ||  met.  Impru- 
dent. Loco,  imprudente.  Delirus,  i,  inscius,  ii,  ins- 
ciens,  imprudens,  lis.  ||  Furiós,  frenélich.  Loc/),  fu- 
rioso,  Maniosus,  furiosus,  insanus,  i.  ||  Llunàlich. 
Loco,  lunótico.  Cerilus,  corriluhis,  i.  ||  Aixalabral. 
LocOy  calavera,  taramham,  Judicii  pra^ceps.  ||  adj. 
met.  Abundant,  exorbitant,  com:  cuUita  boja.  Loco, 
überrímus. 

1  BOIG  T  A  CABALLER  TOT  Li  bstí  bè.  ref.  Acousella 
que's  procure  adquirir  bona  opinió  perquè  ab  ella  's 
dissimula  millor  algun  defecte.  Bvem  fama,  hurto 
encubre.  Qui  bene  audil,  ei  nibil  impulatur  mali. 

agregat  DB  BOIGS.  Gonjuut  de  ells.  Gavilla,  mana- 
da, hato,  atajo,  Yesanorum  multitudo,  ca3tus,  con- 
ventus. 

Boio  COMUNA  cistella,  exp.  fam.  S'  usa  pera  no- 
tar al  que  es  extremat  en  algun  defecte  ó  vici.  loco 
dielaoo  pasado  ó  de  remate  ó  de  atar,  Furiosus,  fa- 
nalicus,  insanabilis,  furiosè  agens. 

BOIG  ES  Qüi  NO  SAP  PERA  SÍ.  fr.  Deuota  que  's  fa  un 
loco  aquell  que  no  usa  de  la  ciència  en  bè  de  sí  ma- 
teix. Loco  es  quien  para  si  no  es  cuerdo.  Amens  qui 
sibimetipsi  non  sapit. 

BOIGS  AB  BOIGS  s'  AVENEN,  fr.  fam.  IHos  los  cHa  y 
ellos  sejuntan.  Sui  quisqne  similes  socios  quaïrit. 

BOIG  T  RICH   BASTÓ    SOBREOAURAT.  ref.    DeUOta  OS- 

tentar  lo  que  no  's  tè.  üfano,  sin  sustaneia.  Ovis  est 
anreo  vellere  lecta. 

BURLÍDVOSDEL  boig  en  casa  T  's  burlarà  DE  vos  EN 

LA  PLASSA.  ref.  Significa  que  si's  dóna  ocasió  al  indis- 
cret de  burlarse  en  llochs  secrets,  se  burlarà  també 
quant  no's  vulla  en  paratges  públichs.  Burldos  con  el 
loco  en  casa,  burlarà  con  vos  en  la  plazu,  Lude  domi 
stultum,  is  media  te  ludet  in  urbe. 

k  LA  BOJA.  m.  adv.  y 

DB  BOIG.  m.adv.  y 

DE  BOIG  EN  BOIG.  m.  adv.  Sèns  orde  ni  concert,  ó 
sens  mirar  res.  A  tontas  y  d  locas,  d  la  loqmsc^.  Te- 
meré et  inconsultò,  sine  sensu;  per  ludum  et  ne- 
gligentiam. 

DEixARLO ESTAR  PER  BOIG.  fr.  No  porfiar  ab  tossuts, 
deixaries  ab  sa  creéncia.  Dejarlos  freir  en  su  aceile, 
Tenax  maneat. 

DÈD  NOS  GUARDB  DE  BOIGS  EN  LLOGH  ESTRET,  ref.  De- 

nota  que  *s  deuhen  evitar  disputas  ab  personas  de 
geni  violent  é  inconsiderat.  Al  loco  y  al  aire  darle 
eaUe.  Gum  imprudentibus  nolí  contendere,  dementi 
viro  lata  via. 

BMBBSTiR  DE  BOIG.  fr.  Acométrer  alguna  empresa 
sèns  reflexió,  ni  prudència.  Acometer  àdegas,  Stulté 
aliquid  aggredi. 

íestJLs  boig?  exp.  fam.  S' usa  pera  retrànrer  à 
algii  de  algun  disbarat  que  va  à  fér.  íEsIós  en  tu  ca- 
misa ó  entu  juido?  te  has  vuelto  loco?  has  perdido  el 
jukio'f  Scis  quid  agis?  iusanis?  es  ne  sanus? 


FÉB  BOJBiiis.  fr.  y 

FÉR  LO  BOIO.  fr.  BOJBJAR. 

FÉR  TORNAR  BOIG.  fr.  Prívar  del  judici  à  algú.  Enlo- 
quecer.  Demenlo,  infatuo,  as.  f|  met.  Confóndrer  ab 
la  diversitat  de  ideas.  Volver  d  uno  loco,  desatentar. 
Quempiam  ad  insaniam  redigere:  mentem  turbare, 
perturbare.  (|  Impacientar.  Bacer  volver  loco.  Ad  in- 
saniam adígere. 

n'  hi  ha  PERA  TORNARSE  BOIG.  fr.  fam.  Enfiídam 
mòlt,  irritarse.  Uay  para  volverse  loco  ó  paratchat 
el  hntillo  al  mar.  Vehementer  irasci,  indignarí. 

QUI  ES  BOIG  QUANT  NEIX  MAT  NB  GUAREIX,  ref.  y 
QUI  ES  BOIG  À  NATURA  MAT  NE  CURA.  TCf.  DeOCtaqüe 

ab  dificultat  s'  olvidan  las  costums  de  la  primen 
edat.  Lo  que  se  aprende  en  la  ama  siempre  dura;  k 
que  en  la  lechese  mama,  en  la  mortaja  se  derram; 
genio  y  figura  hasta  la  sepultura;  quien  de  lontraH- 
ferma,  tarde  sana.  Quo  semel  est  imbuïa  recensstt^ 
vabit  odorem  testa  diu;  durat  quod  à  crepondüi 
edicitur. 

SAB  MÈS  UN  BOIG  EN  SA  CASA,  QUE  UN  SABÍ  EN  LA  HU 

ALTRES,  ref.  Ensenya  que  dels  negocis  propis  mèi 
sab  aquell  à  qui  li  pertanyen,  per  pocb  que  enteih 
ga,  que'i  qui  mirantlos  de  lluny  s*  introdaheixi 
judicaries  sèns  coneixement.  Massahe  el  loco  en  m 
casa  que  el  cuerdo  en  la  agena.  Aliena  dirigere  dilBeí- 
le  est:  plura  domí  stolidus  callet  quam  meote  sa- 
gaci. 

SI  IS  BOIG  que'l  lliguen,  loc.  fam.  Denota  qoeal- 
gií  no  es  digne  de  compassió  si  insisteix  en  lo  qK 
sap  que  no  li  convé.  Quien  es  cornudo  y  lo  coiuúiittf 
que  sea  cornudo  para  siempre, 
Conjugis  infidíe  palitur  qui  probra   libenter, 
Debet  in  a;ternum  lalia  probra  pati. 

TORNARSE  BOIG.  fr.  fam.  Pèrdrer  1*  entenimeoL 
Enloquec^r,  volverse  loco,  volvérsele  d  uno  el  juim» 
Insauio,  is,  menle  privari,  amenlía  corripi,  amea- 
tem  fíeri.  |{  Manifestar  mòlta  alegria.  Volverse  loeoà 
contento.  Exullare  gaudio,  loititià  perfundí;  nimio 
aífici  gaudio,  ardere  líetitia.  ||  Estimar  mòlt  algui» 
cosa,  entrelenirse  ab  ella.  Andar  loco  por  algwat^ 
sa,  estar  loco  con  alguna  cosa.  Perditè  aliquid  amire, 
deperire,  eíDiclim  ardere,  flagrare. 

un  BOIG  NB  FÀ  CKNT.  ref.  Dcnota  V  influxo  delDil 
exemple  en  los  companys.  Un  loco  ócada  loco  ki* 
ciento.  Tumultuosa  unius  voce  sedíiio  conflatur. 

BOU  PER  BOJA  viNGAN  DINERS,  ref.  Deuota  quant  su- 
pleixen las  riqnesas  en  lo  matrimoni.  Diosmeiéntr 
riVío  rico,  si  quiera  sea  borrico.  Dummodò  sit  dif« 
barbarus  ille  placet. 

BOIX.    m.  Arbre  de  fulla  com  la  deia  martai 

moll  lluslrosa  y  sempre  verda,  flor  verdosa,  *1  fmyt 

com  un  ciuró,  y  la  fusta  mòlt  forta.  Boj,  Buxnio,i• 

II  Tros  de  la  mateixa  fusta  en  forma  de  orella  8obi9 

'1  qual  se  cusen  las  sabatas.  Boj.  Buxeom  tígilll•• 

II  La  pala  de  la  cotilla.  Boj.  Buxum,  i. 

ROIG  MASCLE.  MURTRA. 

BOIXEDA.  f.  Llocb  de  mòlts  boixos.  A»fMit,lr ' 

jeda,  Buxetum,  i.  j 


BOL 


CATALÀ. 


BOL 


223 


m.  Tros  de  boi\  lornejat  pera  fér  pun- 
las,  randas,  etc.  PaUUo,  bolillo,  mnjadernelo,  Bacil- 
tos  pro  retibos  texendis. 

BOIXETA.  f.  BiTSBGA.  II  Pom  de  olors.  Beíhta. 
Odorarium  vas. 
BOJAMENT,  m.  adv.  y 
BOJAUIIENT.  m.  adv.  Furiosament,  ab  locura. 
I/M  íM^Hte,  loHiomenie.  Faluè,  slolidò,  slullè,  sloli- 
dam  io  modum.  [|  Nocíament,  imprudentment.  Lwa- 
■íW*-,  imprudt^ntemenle.  Morè,  imprudcnlèr,  insi- 
pieoler.  [j  £xces>ivameDt.  Bxcmvamente,  locamente. 
Immoderatò,  oiiuiiim. 

BOJARRÓ.  lü.  soDOMiTA.  II  met.  fam.  Panxa;   y 
mi  's  diu:    uiuplir  lo  bojarbó.  Paiidorga,  barlola, 
UuL  Ai%us,  i,  veoler,  Iris,  ||  estrofa,  tüno. 
BOJAHRONA.  f.  BOJBRIA. 
iBfiR  LA  BOJÀRRONA.  fr.  Estar  enfadat,  de  mal  hu- 
■or.  Eslnr  incomtHlado,  Pravo  humore  premí. 
BOJARHONI8ME.  m.  sODOini. 
BOJÀS,  SA.  adj.  aum.  trobà. 
BOJEJANT.  p.  a.  Fénlbojerias  pera  diverlirse. 
L•(^9túh4lo^  simpleaudo.  Desipiens.  ||  m.  adv.  Jocosa^ 
jni'uuatf/tUy  por  fiesía,  ca  chanza,  por  juego,    por 
ücfrài)h,  Ii(ugatoriè,  jocosè,  jocaliler. 

kUKJANT  GOM  LA.S  ciUTURAS.  exp.  fam.  Belozaiido, 
Uàci^è,  pelulaoler,  petuiò. 

BOJEJAR.  V.  n.  Fer  ó  dir  bojerias.  Lotfuear.  De- 
a^,  íosaDÍo,  is,  nugor,  aris,  ineptio,  is,  slultè  age- 
it.  jBiet.  Teoir  massa  alegria,  buila  y  alborol,  fui- 
pTirfó  divertia Ise.  Lo^u^ar.  Immoderatè,  inlem- 
pcTifiier  gaudere;  jocis  et  ridiculls  eludere. 

BOJ£IULA.  f.  Malaltia  que  priva  del  us  de  la 
nkf.  L'Cura.  Amentia,  insania,  u;,  insanitas,  atis. 
.  Disbarat,  despropòsit.  Locura,  desaliuo,  Stullitía, 
£, sUiïiè  factuui,  absurdum,i.  ||  Fatuitat,  ximplesa. 
Ljtira,  necedad,  fa(uidad,  boberia,  Fatuitas,  stolidi- 
Uí,  atis,  stuitilia,  vecordia,  m.  ||  Extravagància. 
L..ird,  eslracayancia.  Moria,  a;.  ||  Mania.  Locura, 
*eiii42.  Furor,  is,  insania,  u).  ||  Casa  dels  boigs. 
C4M  df  Umos,  Domus  dementibus  curandis. 
BOJET,  A*  adj.  d.  Loqaillo.  Impos  mentis. 
BOJIA.  f.  aot.  MOiXA. 

BO JIOT.  to.  MONA,  MIGO. 

BÒJir.  m.  Carril  per  abont  volta  T  animal  en  la 
Alia.  taboua,  etc.  Anden,  lendd.  Círcularís  antliu5 
àoiita,  ambulacrum.  I)  Ruedo  de  la  xemeneya. 
CíApann,  vuelo.  Campana,  u;.  ||  En  los  arbres  pompa 
vU  extensió  de  ramas  y  fullas  envers  la  seva  cir- 
cuiíereocia.  Pompa,  Arborum  foliorum  largue  laté- 
\dSi  diffii>ío.  y  ter.  Volta;  y  així  s  diu:  donar  dos 
iiiiXyà  la  lligacama.  Vuelta,  SliOpba,a\ 

BOJOT.  m.  PLAGA.  3.  4.  ||  adj  Hampallut,  qui  té 
ideaa  extravagants.  Veuúlico,  luuúiiro.  Lunaticus, 
lauríbus  aífectibus  obnoxius. 

BOL.  m.  BOLiJLMLM.  II  La  acció  de  tirar  lo  úlal 
j^Tà  pescar,  y  la  pesca  que  s  trau.  Lancc.  Helis 

jKlOS.  j  VOL. 

BOLA.  f.  Cos  esférich.  Bola.  Globus,  globulus,  i. 
i  U  de  manlegay  sagí,  etc.  Pella.  Globus,  conglo- 


batnm  abdomen  suillum.  ||  La  de  pomada  feta  de 
simples  odorílichs.  Pomo,  poma.  Odorarius  globus. 
II  Por  donar  los  vols.  Uaba,  Suffragiis  designandis 
globus.  II  La  sort  de  fér  algú  totas  las  basas  en  al- 
guns jochs  de  oartas.  Bola.  Ludi  sortis  universos 
victorià.  I|  met.  Mentida.  Bola,  mentirà.  Mendacium, 
ii.  II  pi.  De  neu.  Arbre  petit,  espècie  de  viburno, 
semblant  al  saúch.  Sauquillo,  acer  menor,  Opulus,  i. 
DONAR  LA  BOLA.  fr.  Llansar  unas  pilotetas  de  vidre 
molt,  verí  ó  agullas  pera  matar  los  gossos,  gats, 
ratas,  etc.  Dar,  cchar  zarazas.  OfTam  medicatam 
edendam  canibus  projicere.  ||  met.  Despedir  ab  des- 
deny algú  à  altre  de  sa  casa,  tracte  ó  amistad.  Dat 
í/íwíiWífl,v.  Malèdejicere,  dimittere.  ||  Tràureràalgú 
del  empleo.  Echar,  despedir,  apear  a  vno  del  empleo. 
Dignitate,  munere,  oíiicio  aliquem  privaré;  é  grada 
dejicere.  ||  matar. 

RODAR  la  bola.   fr.  ANAR  k  SANT   TRüTÍ. 

BOLADA.  f.  arq.  volada.  ||  Cop  de  bola.  Bolada, 
bolazo.  Globi  ictus. 

BOLADO.  m.  Pa  de  sucre  rosat.  Bolado^  eip<m^ 
jado^  pilon,  azucarillo,  pan  de  azúcar.  Saccbari  far- 
vus. 

BOLADOB.  m.  Papalló,  flor  de  la  herba  caoa 
y  altras  plantas.  Vilano,  milano.  Pappus,  i,  volatica 
lanugo. 

BOLANDERA.  f.  Anella  de  ferro  que  và  solta 
entre  la  clavilla  y  la  roda  del  carruatge.  Estornija, 
alfardon,  volandera,  arandela.  Ferreus  annulus. 

BOLARMÉNIGH.  m.  y 

BOLARMINI.  m.  Terra  roja  y  apegalosa.  Bo- 
larmcuiro,  boloarménico.  Armenius  bolus. 

BOLATÍ.  m.  VOLATÍ. 

BOLBA.  f.  Borrelló  de  neu.  Copo.  C(rlestis  aqu» 
spuma,  tloccus,  vellus.  ||  pi.  Los  pelets  ó  altra  brutí- 
cia que  s  troba  en  los  licors,  y  que  poch  à  poch  se 
va  assolant  ó  alonant.  Znrrapa.  Floccus,  pilus,  sedi- 
menluni,  i,  íia;v,  cis. 

BOLBETA.  í.  Zurrapilla.  Fa^x,  a^cis,  flocculus,  i. 

BOLCADA,  f.  Roba  de  las  criaturas  de  bolquer. 
Enrollura,  manlillas,  empanadara,  paíiales.  Infan- 
tium  in  pannís  involucrum.  ||  volcada. 

BOLGADOR.  m.  ant.  Lloch  en  que  's  revolcan 
los  animals.  Revolcadero.  Yolulabrum,  i. 

BOLGALL.  m.  ter.  bolquer. 

BOLGAMENT.  m.  REvoLGAMENT.  ||  La  acció  de 
bolcar  las  criaturas.  Envolicamiento.  lufantium  pan- 
nicolorum  obductio. 

BOLGAR.  V.  a.  y  n.  Posar  los  bolquers  à  las 
crialuias.  Enipanar,  envolver.  Pannis  infantem  in- 
volvere,  fasciis  volvere.  ||  volcar. 

BOLGARSE.  v.  r.  volcarse,  revolcarse. 

BOLEA.  r.  Pal  ab  una  argolla  al  milj,  que  s' 
assegura  en  la  punta  de  la  llansa  del  cotxe  pera 
lligar  los  tirants  de  las  mulas  de  devant.  Bolea, 
Tignum  annulo  íerreo  instructum.  |  volesa. 

BOLEJAR.  V.  n.  Jugar  à  las  bolas.  Bolear.  Glo- 
bulis  ludere.  ||  £n  lo  joch  de  mesa  ó  villar  jugar 
sens  interès.  Bolear,  Globulis  sioe  pignore  lodere. 


fil 


wt. 


Diecau^ARi 


BOL 


BOLEMCh  m.  Éall  espanyol  en  orde  de  segai- 
^as.  Bolero,  Saltatio,  nis.  ||  Qni  té  per  ofici  ballar- 
lo.  Bokro,  Saitator,  oris.  I  fam.  merda. 

BOLÈBAm  f.  YOLESA. 

VOLET.  m.  Rovelló,  frayla  que  prodaheix  la 
USttà  de  d)  en  temps  de  mòlta  hnmitat.  Boleto,  hon- 
fò,  ma,  bejin.  Fnngns,  boletas,  i.  Q  Lo  de  la  soca 
dels  arbres  qne  serveix  pera  fér  esca.  ÈKnrzo, 


Fongus,  1. 

PllBgUS,  i. 


I  Lo  qoe's  cria  prop  dels  pins.  Mzealo. 
Lo  que  naix  al  pen  dels  arbres.  Agórko, 
Agarícum,  i.  [  Gremallotdellam.  ÜToco.  Fnogas,  i. 
iOLKT  OB  BOü.  Bolet  qoo  no  es.bó  pera  menjar,  perd 
Ü'  i^ra  altres  menesters. 
iMUfFA.  f.  d.  BoHUa.  Sphffirala,  s.  ||  bütllstí. 
MunrÒd,  A.  adj.  Boktoso.  FnngosQS. 
WúL•Enx»,  f.  pi.  ter.  Enginy  pera  pescar.  || 

iOLITX. 

BOU.  m.  (er.  Bótrr. 
flOEiAiVA.  f.  ter.  vkfkttònk. 
rii  iOLUNA.  fr.  Trànrer  alas  la  papaOona.  JüMir 
I»  maripoaa,  FapiKMem  pennescere,  pennas 
ire. 
BÓLIGA.  m.  Flica,  pòlissa,  tronya.  Gazapo,  éo- 
mnmy  enk.  Versulnif,  callidiQS,  sagax.  ||  met.  cala- 

ftlA. 

BOLICH.  m.  BMBOUCH. 

MOtlLLA.    f.    d.    BOtETA.  II  BOLILLO.  ||  BALETA.  || 

AMa  de  fancfr,  qne  serveix  pera  tirar  en  la  ballesta. 
Bodoque.  GMvlas  fictiNs  ballfstarias. 

BOLILLO.  m.  Ferro  de  nn  fòrch  de  alt  en  front 
ddk  barra  en  lo  jooh  de  mesa.  BoKlïo,  Ferrea  co- 
Inmella,  meta,  as. 

BOLINA.  f.  Baido,  bulla.  Bkido,  algazarü,  To- 
ArdRns,  ns.  g  nànC.  La  corda  ab  qrte's  tira  desde  la 
vora  del  barlovent  de  la  vela  pera  qne  hf  entre  1 
ftúX  sens  conmònrerhi  fortament.  Bolina,  fmàs  ad 
Wntns  tamnltum  impedien(him.  ||  nànt.  De  revés. 

GAF8  DE  REVÉS. 

MLiNA  LtAROA  ò  fRANCA.  loc.  nAnt.  La  posició  de 
bottia  en  qne  las  velas  reben  librement  lo  vent  sens 
emimóurerlas  fortament.  Bolina  aneha,  abierta,  frrnih 
ea,  Quiedam  posiíio  fuais  sic  dicti. 

iotiNA  DE  ooLFo.  loc.  nànt.  La  llarga  de  qne  s' 
nsa  regularment  en  vents  contraris  pera  atrassar 
quant  ménos  se  puga  '1  viatge.  Bodna  ée  golfo,  Fu- 
flis  lòngns  ad  navem  impeliendam  deserviens,  ven- 
UbOB  contraríis. 

ANAR  i  LA  BOLINA.  fr.  uàut.  Rébrer  lo  vent  &t 
eostit.  Andar  ú  holha,  d  or}ú.  Oblíqnare  sinus  in 
vmttim,  obliqnis  velis  agi,  uti,  transverso  vento 
navigare. 

ANAR  DE  BOtiNA.  fr.  Fér  bullas  y  gatzaras  ab  malas 
tnlancioos.  Chocarrem',  Scnrram  agere,  scnrriliter 
]oeari. 

NAVEGAR  EN  BONA  BOUNA,  ò  À  BOLINA  LLARGA,  Ò  I» 
BOLUfA   Y   OVSA,  Ò  NtR  BOUNA  T  BEUNGA.    fr.    Uàut. 

lAnplirse  las  veias  de  vent,  navegar  favorable,  fior- 
Mfordfroftita  dtínhc^aéiB^Mtíia^  oNerAr.  Carbassa 
uuiiray  munir  •uivigiffji• 


BOLlifò'.  m.  ant.  BBUGiT. 

BÒLlT.  m.  Tros  de  fusta  arrodonit,  de  un  forch 
de  llargària,  ab  punta  en  cada  extrem  pera  ferlo 
saltar,  pegant  en  ell  ab  un  altre  anomenat  cana. 
Tala,  Calderón,  pitó  y  estornija.  p.  Ar.  ülrlnque  cus- 
pidatus  palus,  paxillus.  ||  Lo  que's  posa  pera  asse- 
gurar la  corda  en  las  pertadoras.  Yiretillo,  boton, 
paHtroqw.  Clavus,  i.  ||  joch  de  cana  y  BÓtrr. 

BOLfra.  m.  Boleta  petita  abont  se  procnran 
ariitnar  las  allras.  Traina,  boliehey  bolin  y  mingo.  p. 
Ar.  Globulus,  i.  I  Filat  pera  pescar  lo  peix  menut. 
Boliche.  Spissa  retis. 

iMLLm  m.  La  pelloHa  ab  aresta  que  cubreix  lo  gra 
dfel  blat,  ete.  Coícabillo,  atsearilla,  foUculo.  Gluma, 
ffi,  folicutam,  i.  I  Fanet  de  pasta  fina.  Bollo,  Dulcia- 
rius  panis.  g  Bony  ó  clot  en  las  pessas  de  metall. 
Abolladura,  bolladura.  Btrila,  se.  ||  Bolas  dtB  filassa 
qne  quedh  dtsls  panyo^.  Bttmllon,  Globus,  glomus, 
i.  g  Pelussa  que  stkrt  dels  telera.  Tomo,  Telarum 
tomentum. 

8iR  TOT  BOLL.  fr.  Benota  ^r  alguna  cosa  índtil  ò 
sffpérfiua.  Set  todo  paja,  Merse  nngs,  verba  inania. 

BOtXAtf.  La  dret  que  pagan  las  cartas  de  jugar. 
Bolla.  Yectigal  chartis  hasoríis  impositum.  ||  Sello 
de  pfbmò  deceraqoe's  posava  en  Ibs  teixits  de 
Catalunya  pera  conèixer  de  quina  fàbrica  eran. 
Boila.  Sigillum,  i.  |>|  Lo  dret  que's  pagava  pera  vén- 
drer  dita  roba.  Hi  ba  opinions  qae*s  posà  als  últims 
&e\  sigle  xin  pera  ocórrer  als  immensos  gastos  qne 
ocasionava  la  dHIensa  dM  pafs  contra  'ís  píratas  y 
fraudulentas  entradas  ée  teixits  de  ITana,  seda,  cotó 
y  fil.  Pou  abolit  per  Garlos  III  à  solicitnt  de  Cata- 
Imiya.  Bolla.  Vectígal  ex  textilibos.  |  Tribunal  ú 
oficina  del  mateix  dret.  Bolla.  Tribunal  sic  dictum. 

meit.  Mentida,  palranya.  Mentim.  Vendacium,  ii. 

met.  Lo  senyal  de  merda  qne  sòl  quedar  en  las  ca- 
misas.  Palontinoi,  Excrenedtftía  in  subncula  macula. 

BOtXABOB  Ó  BOLLAimE.  m.  Lo  qni  posava 
'Is  sellos  en  los  teixits.  Boihdor,  marchamero.  Her- 
cium  notator,  signator. 

BOLLAR.  V.  a.  airt.  Ftwar  nn  sello  de  plom  als 
teixits  pera  conèixer  de  quina  ftbrica  eran.  BoUar, 
Sigillo,  as. 

BOLLAMHtNI.  m.  ttíi.  veLAüfiNr. 

BOLLAT,  BA.  p.  p.  BoUado.  Signa  tus. 

BOIJLJSTA.  f.  La  targeta  qoe's  dbna  als  soldats 
pera  allotjarse.  Boktà,  èoMn.  Chirograpbnm  militis 

bOSpHiO.  II  TARGETA.  ||  BOTLLSfA. 

DONAi  BOLLBTA.  fr.  Bospodir  à  algú.  Dar  despido. 
Mmittere. 

BOLLETt.  m.  BOtLLBTl. 

BBL•LIGIÒ.  f.  ant.  büil. 

BOLLO.  m.  BOLL.  I  Arroga  esfèrica  en  las  guar- 
nicions dels  vestits  de  las  senyoras,  en  las  de  las 
cortinas,  etc.  Bollo,  Ornatns,  plicatura  sphxríca 
mulierum  vesfibns  exomandis. 

BOLLÓ.  m.  ter.  boll.  1.  Q  bescambba. 

BOLA.  m.  Tap  de  insta  peta  safareigs,  dstenns, 
\  BuyVy  6iB'•  JiBML  €btflmnttuDi  i 


BOM 


CATALÀ. 


BON 


825 


BOLONI.  adj.  ftpdo,  ignorant,  (onto.  Bolonio. 
Inscíus,  ineptus,  stipes,  ligDani)  stnltus. 

sÉR  IN  BOLONI.  fp.  Tenir  pochs  coneixements.  Ser 
un  necio.  Stultam  esse. 

BOLÓNIA.  f.  y 

BOLOinrA.  f.  Ciatat  en  ItMia.  Bolonia,  Pelsfnt, 
ae,  bononia,  a).  |  Capital  del  Bolonyéd  en  Picardia. 
Bolma,  Gesoriacvm,  i.  ||  Ciutat  de  fteardia,  de 
Hongria,  de  Mfssia.  Bolonia.  Bononia,  ús, 

BOLONYÈS,  A.  adj.  Co^a  de  Bolónia.  Bolol^. 
Bononiensis. 

BOLQUER,  m.  Pessa  quadrada  de  tela  pera  em- 
bolicar las  eriataras  de  mamella.  Panal,  mattttUa, 
paíio.  Pannas,  i,  infantiam  involocram.  ||  pi.  met. 
La  infància,  1s  principis  de  criansa  y  naixement. 
Desde  ó  en  las  fajas,  A  cnnabulis,  in  cnnabnlis,  à 
tenerís  nngoiculis. 

BOLQüErAs.  m.  aam.  Panalon.  Patrons  per- 
grandís. 

BOLQUEACT.  nf.  d.  Panalico,  Pannículus,  i. 

BOLQUIM.  m.  BOLQUER. 

BOLSA.  f.  BOSSA. 

BOLSIGH.  m.  BCTXACi,  BÜTXICÓ. 

Qül   TÉ  QÜATEE   T  6A.STA  CINCH  NO  TÉ   DE  VENEStEt 

BOLsrcH.  ref.  Ensenya  qne  qni  gasta  mès  de  lo  qae 
té,  no  li  resta  que  gaardar.  Quien  Hene  cuafro  y  gasta 
cinco,  no  ha  menester  bolsico.  Qui  plasqaam  habet 
absnmit,  marsnpio  non  eget. 
BOf.80.  m.  BUTXACA,  BtrrxÀCó. 

BOLUM.  m.    EN  VOLUM. 

BOMBA.  f.  Bola  de  ferro  rvyda  que  »'  ample  de 
pólvora  pem  carregar  los  morters  de  artilleria. 
Bomba,  Igniaria,  ignifera  bolís,  glans.  H  Màquina 
pera  tràurer  aygua  de  las  nans,  pons  y  altres  pa- 
ratges fondos.  Bomba,  Anllia,  ae,  hydranlicam  hafis- 
tram.  ||  Espècie  de  pala  còncava  pera  desaygaar  los 
bareos  en  los  rias.  Bomba.  Organam  tnbalatatt 
quo  aqaa  ex  navibos  exbauritar.  Q  mar.  vInega, 
HETÉORO.  H  En  saraas  y  concarréncias.  Copia,  bom- 
ba. Rhytmas,  i,  reciprocans,  tis.  ||  vanagiórtAj^A'V•* 
FARRONABA.  ||  BOLA.  6.  j|  La  qoe  servsix  pera  apagar 
k)  foch.  Matafwgo,  bomba,  Extingnendis  incendiïs 
itïstramentam.  ||  Espècie  de  fanal  rodó  de  paper  qae 
'»  posa  en  los  carrers  per  las  festas.  Parol.  Pharns, 
i.  II  fam.  WET. 

BOMBA  DE   OAS.   lOC.  fam.  OlOBO  AEBOSTVriCH. 

k  PROBA  DE  BOMBA.  tt.  adT.  HòH  fort.  A  prueba  At 
btymba,  d  maza  de  etcoplo,  d  ley,  d  saHsfaccion,  Abso* 
latè,  perfecte.  ||  Dit  dels  edificis  que  poden  resistir 
lo  cop  y  explossió  de  las  bombas.  A  prueba  de  bomba, 
Firmiter  instractam. 

BOMBAMENT.  m.  ant.  vaivaolóri^,  FANVABie- 

NADA. 

BOMBARDA.  f.  Pessa  de  artilleria  antígua,  car- 
ta, de  gran  calibre  y  boca  mòlt  ampla.  Bombe^rda^ 
Bombarda,  se.  ||  Embarcació  pera  tirar  bombas. 
Bomharda.  Bombarda,  a;,  ignifera  navis.  ||  fem.  fet. 

BOMBARBEfCI.  m.  BOMBEIG. 

BDimABDEIiUI'.  y.  a.  yd^ritat».  Bonmitv. 

TOMO  I. 


BOMBARDER,  m.  Soldat  qae  para  y  dispara  lai) 
bombardas  y  bombas.  Bombardero.  Ignearam  glati^ 
dium  jaclator. 

BOMBARS^RA.  f;  BOMBAEDA. 

BOMBAY,  m.  Import  dels  frayts  conduhits  deaM 
Filipinas.  Bombay,  Fmetiiam  ex  itmà»  PMMpfklis 
deportatorum  Talor* 

BOMMMlrf  lÉ.  &É  a«oió  (fe  MHèljtfr.  JMMr- 
deo,  bombeo.  Ignearam  glandiam  jactas. 

BOMMUrARé  V.  Bé  mspat^r  Momba^  JMNlMf , 
bombardear.  Igniferas  gland06  íttHBitteré)  JaelAAM^ 
bombardís  oppagoare;:  <>lli3  igtfiériis  ai^bM  htífe^ 
tere. 

BOMBE^AT^DA.  p,  p.  Botàba/tdeado,  Dotebai^lé 
oppagnatas. 

BOMBETA,  f .  Globo  p¥ii  àé  tidre  pera  féi"  RoiH ; 
Bombeta.  Lychtri  globalas  Viti'eas. 

BOMBO.  m.  Tabal  tMi  gvoti  pe^  àéotepirttyM* 
en  la  música.  Btmbo,  Tympantttíl,  i. 

BOMBCHXA.  f.  E^cie  de  cttitipentéUi  ffÈjt 
ayre  forma  en  la  n-fgtOi  majoMeiit  cfaaM  phrÜ'wF^ 
buja,  ampolla,  étmpaMtí,  Btílla,  Hi.  |I  BüTLLOMf:  f 
met.  Fallaraca,  afectació  en  Y  estil.  BMbàM^  Hlfn- 
chazon.  Tomtídns,  faasttfs  dp[)Mtà^,  ithnof,  !is,  M^* 
miditas,  atis.  [|  met.  Butttoi>'A. 

BOMBCfiLlAll.  V.  ú.  Pét  hcmfMhÉ  tà  aygfika. 
Burbujear,  firtfllo,  ais. 

W^mttÚLLAÈÉE.  t.  r.  ÈtittòtmB, 
BOMBOlLAfllM.  f.  itttíà:  itrtlWkm, 
BOMBOLLAT,  DA.  p.  p.  butllofat 
BOMBOLLEtAR.  V.  H,  hxAY&,  íét  16&iiMM  la 
aygaa.  B&rbollàr,  Eballio,  is. 

IKIMttOLLEJAT^  bA.  p.  p.  Étí>Hhmdo,  BbM^ 
tus. 

BOMBOLLETA.  f.  d.  BUTLLOFB^i:. 
BOMBOSt.  m.  Tela  de  cotó,  qne  ré>^Mfflftnt 
serveix  pera  forros.  N*  W  ba  dte  vàriíí  e^MíBS, 
mès  ó  ménos  fltftis.   Btmbitíi,  Bofàbaci,  fuH&Í(,  #d8- 
sypina,  xylina  tt\H. 

B0NAG08A.  adv.  m.  Mèlt.  AbundeíMíet,  itMko^ 
d  manta,  buen  rato.  AÍDueDlèr,  affatiflr,  ciopMisè, 
abandantet. 

BOlVAM.  f.  ant.  Bondat,  supclfiofrcn,  Valoff  tsAA 
y  moral.  Bondad,  Bonitas. 

BOiVAMEPrr.  adv.  ít.  ÈúeúamMe,  eÈjMHúUtbel•' 
mente.  Sua  sponfe,  libenter,  altrò.  J  Aml9to^\fflfnt. 
Amistosamente.  Amicè,  faittíïiafrifer.  [Ittcilrtiíilt, 
sens  fatiga.  Buenaniente:  Facilè,  fàcili  ifégoficí,  atü^ 
que  labore.  ||  DEGUDjtMENt,  tLEofriMAMEiit.  |  ^É^: 

BONANBA.  f,  Bonr  tenïps  en  fa  mar.  BonètnÜ^f 
Calma,  Malaçia, «,  tranqmllhars,  a-tis,  trafilqaifttitf, 
velivolum  mare.  ||  mel.  Prosperitat.  Bútianzff,  Wff- 
citas,  prosperitas,  atis. 
BONÀS,  SA.  m.  y  f.  aoTh.  y 
BOlVATXAs,  SA.  m.  y  f.  aam.  y 
BONATX6, NA.  m.  y  f.  auiíí.  y 

BONATXOT,  A.  m.  y  f.  aam.  PaiíífitA,  de  Itoh 
natural.  Bonazò,  bokaclifon,  btjfnàckif,  ftKilMlbs,  inuN!^, 

30 


iU 


BON 


DICCIONARI 


BON 


BONAVENTURA,  n.  p.  de  home  Buenaventura. 
Bonaveotara,  aB.  ||  í.  Ditxa,  bona  sort.  Buenaventura. 
Felicitas,  atis,  fortuna,  ae. 

BONAYRE.  adj.  ant.  bonàs.  Q  mansuetut,  BEmc- 

NCTAT. 

.  BSTAE  DE  BONÀTRE.  fr.  met.  Estar  de  bon  hamor. 
Estar  de  huen  humor,  Lepídè,  festivè  se  habere. 

BONDADA88A.  f.  aum.  Grande  hondad.  Magna 
bonilas. 

BONDADÓS,  A.  adj.  De  geni  afable.  Bondadosa. 
Saavis,  comis.  ||  lliberal. 

BONDAT,  f.  Qaalítat  qne  constitubeix  bona 
algana  cosa.  Bondad.  Bonítas,  líberalitas,  probitas, 
atis.  II  Docilitat,  suavitat  de  geni.  Bondad.  Comilas, 
benignitasjenítas^atis.  Q  Virtut  moral  que'ns  inclina 
àfér  bò  à  altres.  Bondad.  Bonilas,  atis,  misericòrdia, 
ffi.  II  Senzillesa,  falta  de  reserva;  y  així  's  diu:  la  seva 
massa  bondat  li  causa  aquestos  perjudicis.  Bondad. 
Simplicitas  atis.  ||  fílos.  La  conformitat  de  un  acte 
ab.la  facta  rahó.  Bondad.  Conformitas  actíonis  cum 
n|t|mr  D  filos.  Lo  predicat  ó  atribut,  que  té  tot  ent 
6  cosa  criada  com  à  tal.  Bondad.  Bonitas,  atis. 
.  BONDAT  SUMA.  Atribut  de  la  divinitat,  ja  sia  com 
qualitat  del  sèr  de  Dòu,  ó  com  efecte  de  sa  miseri- 
còrdia. Bondat  suma.  Summa  bonitas. 

lUs  VAL  BONDAT  QUI  DINERS,  ref .  Acousella  que  per 
contràurer  matrimoni,  's  déu  mirar  mès  la  bondat 
del  subjecte,  que  las  riquesas.  Por  codicia  de  fhrin 
no  te  cases  con  ruin.  Noli  propter  opes  uxorem  ducere 
vilem. 

TBNIE  TANTA  BONDAT  COM  LAS  CABliS  LLANA.  ref. 

Denota  tenir  mòlt  poca  bondat,  sér  mòlt  dolent. 
Pedró  y  cudndo  seràs  bueno?  Cuando  las  ranas  tengan 
pelo.  Níbil  bonitatis  habere,  bonitate  carere. 

BONÉ.  f.  ant.  y 

BONEA.  f .  ant.  y 

BONESA.  f.  ant.  bondat. 

BONET,  A.  adj.  Bonito^  bonico.  Bellulus. 

BONET.  m.  ant.  gorra.  ||  boneto. 

BONBTA.   f.  MALETA. 

BONETAS.  f.  pi.  nàut.  Trossos  de  velas  que  s' 
afegeixen  per  la  part  inferior  à  la  vela  major  y  al 
Irinquet.  Bonetas.  Yelum  addititium.  ||  Trossos  de  or, 
plata.  Boneta.  Àurum,  argentum,  i. 

BONETET.  m.  d.  Bonetillo.  Pileolum,  pileolus,  i. 

BONETO.  m.  Sombreret  de  cartró,  ab  quatre 
bècbs,  cubert  de  panyo  ó  de  seda  que  usan  los  ca- 
pellans en  las  funcions  ecclesiàsticas.  Bonete.  Pileus, 
pilenm,  galerus,  galerum,  i.  ||  met.  Lo  clergue  se- 
cular; y  així  's  diu:  N.  es  lo  millor  boneto  del  bisbat. 
Bonete.  Inter  seculares  clericus  sapientior.  ||  fort. 
Tenassa  dobla  ó  cua  de  oreneta.  Bonete.  Saxeum 
munimentum. 

BONIGH.  CA.  adj.  Hermós,  graciós,  pulit.  Boni- 
(0,  lindOf  mono.  Bellulus,  bellatulus,  polilulus,  ve- 
nnstulus.  ||  Primorós.  Primor oso.  Speciosus.  Q  Net; 
aixi  's  diu:  tenir  la  llengua  bonica.  Limpio.  Purus, 
mundus,  purgatus.  Q  adv.  Bè,  galantment.  Bonitat 
boniuuMnU^  UndamenU.  Ballè,  pulchrè,  vennstè.  y 


iron.  Mal.  Malamente.  Male.  [|  pi.  Adomos  de  lasdo- 
nas.  Alinos.  Ornatus,  us. 

ANAR,  EIXIR,  ESTAR  AB  TOTS  LOS  B0NICH8.  fr.  DeiOia 

que  las  donas  estan  ab  tots  los  adornes  posàbles. 
/r,  estar y  salir  con  todos  sus  alfileres,  ó  de  mtítf 
cinco  alfileres  ó  de  mar  d  mar.  Ornatissimè,  bíbi 
compte  prodire. 

posARSE  BONicH.  fr.  Atildarse,  oitnorse,  engalaimm 
aderezarse.  Sese  exornare,  pararé,  expolire. 

BONIGIÓ.  f.  ant.  brugit. 

BONICO,  A.  adj.  BONIGH. 

BONIGOT,  A.  adj.  y 

BONIGOY,  A.  adj.  BONIQUÈT.  ||  pi.  BONICH.  I. 

ANAR  k  LAS  BONiGOTAS.  fr.  mct.  Péudrer  las  om 
ab  comoditat  y  sens  gran  empenyo.  Andar  àlask- 
mcas.  Res  commodè  tractaré,  parvo  conatusnsci|Mi 

jüGAR  i  LAS  BONicoTAs.  fr.  Jugar  per  mer  entrali* 
niment  ó  sens  cap  interès.  Jugar  d  lae  bomeas.  Sm . 
emolumento  ludere.  [j  Entretenirse  ab  la  pilota  tte 
deixaria  tocar  à  terra.  Jugar  d  las  banicas.  Püilh  . 
dere. 

BONIFIGAR.  V.  a.  ant.  Abonar  alguna  qmSf 
tat.  Bonificar^  abonar  en  cuentas.  Acceptnm  rafHit. 
II  Millorar  una  cosa,  feria  útil.  Abonar,  bonifiear.kp' 
^um,  aptius  aliquid  reddere,  efficere.  B  Femarkilflí- 
ras.  Estercolar,  abonar,  bonificar,  Agros  foBCOndUlb 
stercorare. 

BONIFICAT,  DA.  p.  p.  Bonificado.  Melioitl» 

BONIMENT.  m.  ant.  Buido,  estruendo.  StrepiM^ 
us,  fragor,  is. 

BONIQUESA.  f.  BELLESA. 

BONIQUÈT,  A.  adj.  d.  Bonitico,  bomtíOiKkh 
mosulus,  bellulus,  venustulus. 

BONIR.  V.  n.  ant.  brugie. 

BONÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Bonisimo.  Optimiis. 

BONITO  Ó  bonítol,  m.  Peix  semblanl  4  il 
tunyina,  de  carn  magra  y  macissa.  Banito^ 
Amia,  se. 

BONOBílENSE.  adj.  Natural  de  Bonónia. 
niense.  Bononiensis. 

BONTAT.  f .  BONDAT. 

BONY.  m.  Excrescéncia  en  la  pell.  Tvmeffbàh 
chichon.  Tumor,  is,  tuber,  eris.  y  Lo  que's  ft  f/^ 
adorno  en  las  pessas  de  metall.  Bollo,  Bulla, ».  It^ 
ditas  pessas  lo  que  resulta  de  un  cop  que  do's  Up* 
adorno.  Abolladura.  Contusió,  nis.  ||  Inflor  eok# 
de  resullas  de  algun  cop.  Tolondro^  tolondraiíf  éMt* 
jon,  bollo.  Tumor  ex  contnsione.  ||  Lo  bolto,  flMR^ 
gep  ó  desigualtat  de  alguna  cosa.  Ptkm,  iesipiiM 
Aculum  tuberculnm. 

BONYAGUER,  A.  adj.  Desmanyat,  poca  titfM» 
Chapucero.  Budis  impolitus  artifex.  |  adj.  Loqsetf^ 
fét  tosca  y  gros  seramente.  Chapucero.  Bude  inpA* 
tum  opes. 

BONYÀ8.  m.  aum.  Bubon,  burujon,  Magnw  ^ 
mor,  bubo,  nis.  < 

BONYEGAR.  V.  a.  y  derivats,  abontegaí. 

BONYEGUT,  DA.  adj.  Loque  té  difereoto  boa]!* 
AboÜado,  lleno  de  cerros,  TnbercaloaliSy  laberalaii 


BOB 


BONTET.  m.  d.  TumoreillOy  hultillo,  btirujonciUo. 
Tobercnlus,  i.  ímpolitia,  ae. 

BONYIGO.  m.Embolich,maIa  feyna.  ChapuceHa, 

BONZO.  m.  Sacerdot  del  Japó,  de  la  Xina  y  allras 
parts  del  Orient.  Bonzo,  Bonzus,  i. 

BOOTE8.  m.  astron.  Uq  dels  sigoes  celestes.  Boo^ 
tes.  Bootes,  is.  ||  Guardia  de  las  ossas.  Bootes.  Arc- 
tophylax,  acis. 

BOQUEJAR.  V.  D.  Obriria  boca.  Boqutar.  Os  di- 
dacere,  aperire.  ||  Espirar  lo  moribundo.  Boquear, 
Expiro,  as.  ||  Fér  bobas  ó  bossas  algnna  pessa  de 
roba.  Boquear. 

BOQUEJAT,  DA.  p.  p.  Espirado^  boqneado.  Ex- 
piratns. 

BOQUERA.  f.  Portell  ó  boca  per  ahont  surt  la 
aygna  pera  regar.  Boquera.  Incile,  is.  ||Xa  obertura 
que's  fà  eo  las  heretats  tancadas  pera  la  entrada  del 
bestiar.  Boquera.  Ostium,  ii. 

BOQUERÓ.  m.  Obertura  gran.  Boqueron,  Grande 
ostium.  II  Peix,  espècie  de  anxova.  Sàbalo,  boqueron. 
Chnpea,  ae. 

BOQUETA.  f.  d.  Boquita.  Buccula,  aB. 

BOQDINA.  f.  Pell  de  boch.  Piel  cabruna,  Pellis 
hircina. 

BOQUITJA.  f.  Llaga  en  la  boca  pel  calor  de  la 
llet.  übrera.  AphtbdB,  arum,  oscedo,  inis. 

BORBOLL.  m.  Mentida.  Trapaza,  trapaceria, 
enredo.  Mendacium,  ii,  stropba,  fallacia,  ».  ||  Em- 
bolicb,  confusió.  Enredo,  embrollo.  Rerum  perturba- 
tio,  ífflplícatio.  II  Abundància  de  paraulas  atrope- 
liadas.  BorboUon.  Yerborum  Ímpetus,  abundantia. 

BORBOLLA YRE.  m.  Mentider,  enganyador. 
Trapacisla,  trapacero,  trapalon,  em6ro//on. -Dolosus, 
fraudnlentus,  i,  syncophanta,  ae.  ||  fam.  pbonóstich. 
8. 0  Qui  parla  atropelladament.  Borbollon,  borboton, 
AÍOuens  verbis,  impetuosè  loquens. 

BORBOLLAR,  v.  a.  y 

BORBOLLEJAR.  V.  a.  Enganyar  ab  astucias. 
Trapacear,  trapazar,  Fraudibus  agere,  dolis  uti.  || 
parlar  atropelladament,  volentho  dir  tot  de  una  ve- 
gada. Bablar  à  borbotones.  Yerba  glomerare. 

BORBOLLAT,  DA.  p.   p.  y 

BORBOLLEJAT,  DA.  p.  p.  Embrollado,  Frau- 
datus. 

BORGEGUi.  m.  Galsat  fins  à  la  meytat  de  la 
cama,  espècie  de  mitja  bota  que  usavan  los  soldats 
romans y  comediants  de  tragédias.  Borcegui.  Caliga, 
s,  cothurnus,  i. 

BORGEGUINER.  m.  Qui  fà  y  ven  borceguins. 
Borceguinero.  Gothurnarius,  cabgarius,  ii,  cothur- 
norum  opifex,  venditor. 

BORGEGUINERIA.  f.  Paratge,  oficina,  botiga 
de  borceguins.  Borceguineria.  Cothurnorum  oíficina, 
apotheca. 

BORGH.  m.  ant.  burcr. 

BORDA.  f.  ant.  Part  del  mas  separada  de  ell  y  sa 
meytat  apoca  diferència.  lfasta.yilla,ie.  ||  nàut.vELA. 

BORDAY.  m.  ter.  Mullader,  xopell  de  aygua. 
Ckarco.  Stagoans  aqua. 


CATALÀ.  BOR  Í27 

BORDEGAs,  sa.  m.  y  f.  bort.  fill.  Q  Minyó  6 
minyona  de  poca  edat.  Bapa^t,  rapaza,  tapavétlo, 
Puer,  i,  adolescens,  tis,  puella,  pnellula,  se. 

BORDEJAR.  V.  n.  Degenerar  dels  sèus.  Bastaf-- 
dear,  degenerar.  Descisco,  is,  degenero,  as.  [  mel. 
Degenerar  en  las  obras  y  costums.  Bastardear.  De- 
genero, as,  descisco,  is.  Q  nàut.  Donar  bordo  à  la 
embarcació.  Bordear,  barloventear^  ganar  barloven^ 
to.  Adverso  vento  obsistere,  navém  in  gyros  ducere, 

II  NAVEGAR  DE  B0LIN4. 

BORDELL,  m.  Gasa  pública  de  donas  mundanas. 
Burdelf  lupanar,  putaismo,  putanismo.  Lnstram,  proa- 
tibulum,  i,  lupanar,  aris. 

^coM  ó  QUIN  BORDELL?  exp.  fam.  que's  junta  à  me- 
nut à  las  expresions  de  impaciència  ó  de  admiració; 
iCàmo!  iqué  diantre?  icòmo  diabloifí  ^Qno  pactor 
^quid  rei  est? 

vÈSTEN  AL  BORDELL,  loc.  fam.  pera  despedir  à  algú 
ab  despreci,  ó  que  no  's  vól  aténdrer  à  lo  que  dia  6 
demana.  Vete  al  rollo.  In  malam  crucem,  in  infameni 
cippum  abi. 

BORDENGH,  CA.  adj.  Lo  mateix  que  forà'dè 
temps.  Puera  de  tiempo.  Extra  tempus.  ||  met.  Falsifi- 
cat, adulterat.  Paho,  adulterado.  Falsus,  simulatus. 

BORDER.  m.  ant.  L'amo,  '1  possessor  ó  '1  masover 
de  la  borda.  Colono,  masadero.  Golonus,  vilUcüs,  I. 

BORDISSOT.  adj.  S*  aplica  à  una  espècie  de  figa. 
Burjasolas,  burjacetas.  Ficus  sic  dictus. 

BORDO.  m.  Gostat  exterior  de  la  nau  y  també 
tota  ella.  Bordo.  Exterius  navis  latus.  ||  Volta  de  là 
nau  sobre  'i  costat  pera  guanyar  lo  vent.  Bordo.  Na- 
vis in  latus  gyrus.  ||  met.  Passeig  freqüent.  ^or<io. 
Frequens  deambulatío. 

ANAR  k  BORDO.  fr.  Embarcarse.  Ir  d  bordo.  In  na- 
vem  conscendere. 

DONAR  BORDOS.  fr.  uàut.  BORDEJAR.  3. 

DONAR  UN  BORDO.  fr.  DONAR  UN  TOM. 

DONAR  UN  BORDO  EN  VELA  T  ALTRE  EN  FATXA.  fr.  Po- 

sar  las  gabias  en  fatxa  quant  no  's  pót  voltejar  vi- 
rant, y  deixarse  à  disposició  de  la  marea,  timó  à  la 
banda.  Dar  un  bordo  en  vela  y  otro  en  facha.  Navim 
arbilrío  ventis  tradere. 

JA  VINDRÀS   A  BORDO   À    MENJAR    GALETA.    loC.    met. 

fam.  Amenassa  à  algú  que  no  deixarà  de  pagar  io 
mal  que  ba  fét.  Ta  vendràs  al  pagadero.  Non  abibis 
impune. 

BORDÓ.  m.  Bastó  de  pelegrí  ab  una  punta  de 
ferro  y  en  V  altre  cap  una  carabasseta  ó  altre  ador- 
no. Bordon.  Guneatus  baculus.  Q  Los  que  portan  los 
capiscols  en  lo  cor  y  professons.  Cetro.  Sceptrum, 
i.  II  arq.  Gordó  del  fuserol  en  la  columna,  rondino- 
toro.  Astragali  modulus.  ||  En  los  instruments  mú- 
sichs  la  corda  mès  grossa.  Bordon.  Grassior  chorda* 
nete,  es.  ||  ant.  bstogh.  |j  poét.  Lo  vers  trencat  que's 
repeteix  al  fi  de  cada  cobla.  Bordon.  Hemísticbium, 
ii.  II  En  lo  tambor  aquella  corda  de  tripa  que  li  posan 
y  que  en  part  es  causa  de  la  armonia.  Bordon.  Fides 
gravè  sonans.  ||  Lo  jocb  de  la  orga  que  fà  '1  baix  y  tè 
'Is  canons  ó  flautas  majors.  Bordon,  Tuborom  soni 


m 


ItOR 


DIOCIOMARl 


BOR 


(r^vioris  or4a.  |j  pi.  nàat.  Los  màstils  que  serTeixen 
P0n^  las  cabria»,  fordon.  Mali,  orom.  ||  Anna  fran- 
cesa dejs  sigles  %iii  y  uv,  consistent  en  nn  bastó  cart 
coronat  de  ona  espècie  de  coltell  y  ab  on  forat  en  la 
guaspa  pera  clavar  en  ell  certas  punlas  movibles 
ona  's  ivwàü  à  vegadas  al  mítj  de  aigunas  corassas 
fiPtlgqas.  Bordjimt 

9^^U»^  TG^ftAÇàSSií  VIDA  ftKGALJLOl.   TCf.    ab  qQC  's 

r^reA  als  vagamondos  que  pretenen  viurer  sens 
traballar.  Bordon  y  calabazay  vida  kolgada,  Bacnlum 
Qi  fi^curbita  erronum  insUDu^nta. 

lUL  9IAM  'h  tOmU  ffim  DIUMÀL  BX  SÒN   BORDÓ.  rcf. 

S'  aplica  als  que  diaben  mal  de  saa  própias  cosas. 
Mf^  hay(^  el  Romfro  que  díce  mal  de  tu  bordoh.  Ar- 
t^m  vituperas  toam,  ^qnid  laudabis,  stolte? 

PLÀKTAH  LO  BOBDÓ  BN  ALGUN  UOGH.    fr.  mct.    fam. 

Bomiciliarse  en  ell.  Smtar  el  real,  Sedem  locare, 
ijlfmicilinm  fígere,  constitaere. 

TANTBJAR  ALGUNA  GOSÀ  AB  LO  BOEDÓ  ó  BASTÓ.  Bordo- 

fiewr.  Bacnlo  iter  praetentare. 

BORDONER.  m.  Qui  porta  bordó  en  las  funcions 
9llclMÍàstiç9|.  Cttrero.Qm  palüoetsceptro  ministrat 
í|i  aceris. 

BOmDOlS^»  m.  d.  Bordoncit0.  Bacnlus,  i. 

SPUDOY.  m.  BORDAT. 

BORSAI*.  adj.  Lo  pertanyent  al  vent  Bóreas,  6  à 
1%  part  del  septentrió.  Boreal.  Boreos,  borealis, 
aqtdlonaris. 

9ÓREA8.  m.  vent  fret  y  secb  que  vè  del  sep- 
l^nlf  ió.  Bòreas.  Boreas, «. 

BOWQiSm  m.  BUEGàs. 

aORGIT*  m.  BRUGiT. 

BORGONYÓ,  NA.  adj.  Natural  de  Borgonya  ó 
pertanyent  à  ella.  Bargonm.  Burgundio,  nis,  bur- 
gnndi,  orum. 

k  LA  BOBGONTONA.  03.  adv.  Al  cstíl  d0  Borgouya. 
A  la  borgonota,  M(u*e  burgondiorum. 

pOROPldrOTA-  f-  Armadura  del  cap  sens  vise- 
rfu  BwgonotQ.  Cassis,  idis. 

BOm*  m.  ant.  marfil. 

BQRIA.  f.  Forn  do  seda,  fil,  etc.  de  que  penjan 
varis  fils  en  forma  de  una  campaneta.  Barla,  Àpex, 
ipia.  II  Insígnia  que  'Is  doctors  y  mestres  de  uni- 
versitat portan  sobre  '1  boneto.  Borla,  Doclorum 
^iire^,  insígnia,  jj  V  acte  de  passa rse  doctor.  Doc- 
toramiento.  Doctoris  inaugura tio. 

pï^mi^R  LA  BORLA.  fr.  Pasaarse  doctor,  rébrer  lo 
gçau  d§  doctor.  Tomar  la  borla.  Doctoris  laurea  in- 
çúgniri,  decorari. 

gOIflLAsmV•  f .  aam.  Boflon,  Balla,  i^,  grandis 

ap^i^. 

POIULI^TA.  f.  d.  Borlüa,  horlilla.  Levis  àpex.  || 
Flochde  seda.  Madrono.  Arl^ati  formam  referens 
floccus. 

BORM .  m.  Malaltij^  que  pateixen  los  caballs;  sos 
síntomas  són  tràurer  un  bumor  viscós  pel  nàs,  y 
la  inflamació  de  las  gianduias  en  la  gargamella. 
dfuermo.  Crassior  equí  pítuita,  destillatio. 

BORN.  m.  Plasaa  de  mercat.  Mo'cado,  bome.  Fo- 


rom,  mercatorium,  emporium,  ii,  mercatus,  us. 
ant.  CAMÍ.  II  Lo  cap  de  la  llansa  ab  que  s  ajustava, 
en  las  compras.  Borrn.  Guspis,  extremitas  bastar.  || 
Entre  gitanos  la  forca  abont  s'  ajustician  los  delin- 
qüents. Bome.  Patibulum,  i,  crux,  ois.  j|  Espècie  de 
arbre  semblant  al  roure.  Bome.  Liburnum,  i.  ||  Es- 
pècie de  greix  que  surt  en  los  filats  de  pescar.  Mu- 
gre,  grasa.  Pinguedo,  nis.  ||  ter.  panna. 

BORN,  A.  m.  y  f.  y 

BORNADA.  f.  Volta,  passeig.  Paseo.  Deambula- 
tio,  nis. 

BORNALS.  pi.  nàut.  EMBORNALS. 

BORNAR.  V.  n.  ant.  y 

BORNEJAR.  V.  n.  Donar  voUas,  torns.  Bornear, 
voltear,  dar  vueltas.  Intorqueo,  es,  flecto,  verto,  is. 
II  Tórser,  n^óurer  de  costat  alguna  cosa.  Bornear. 
Inflecto,  is,  incurro,  as. 

BORNI,  A.  m.  y  f.  Faltat  de  nn  ull.  Tuerto,  Co- 
des, itis,  íuscus,  i. 

FÉR  BORNI.  fr.  Entortar.  Alíquem  altero  oculo  pri- 
varé; aliquem  luscare. 

BORNÍ.  m.  Espècie  de  falcó  de  vista  mòlt  pers- 
picàs,  lo  cos  cendrós,  y  1  cap,  pit,  extrems  de  las 
alas  y  las  potas  de  groch  foscb;  viu  en  los  estanys 
y  fà  1  niu  à  la  vora  del  aygua.  Borni.  Falco,  acci- 
piter  seruginosus. 

BORONA.  f.  Llavor  semblant  al  moresch.  Boro- 
na,  Milinm,  ii. 

BORRA.  f.  La  part  mès  curta  y  basta  de  la  lla- 
na. Borra.  Tomentum,  i.  jj  Tonadís  que's  fà  per  sota 
del  llit  y  altres  mobles  per  falta  de  curiositat.  Tamo, 
borra,  pelosilla,  Tomentum,  i.  ||  Pèl  de  cabra  pera 
omplir  pilotas,  coixins,  etc.  Borra.  Tomentum,  i.  || 
Pèl  ques  trau  del  panyo  ab  las  estisoras.  Tundúno, 
borra.  Tomentum,  i.  ||  La  que's  trau  del  panyo  ab  los 
palmassos.  Curesca.  Tomentum,  i.  ||  moix.  ||  Espècie 
de  vestidura  que  portan  losfatuos,  ximples,  etc.  Bor- 
ra, Yestis  sic  dicta.  j|  inlerj.  pera  explicar  la  admi- 
ració ó  disgust  que  cansa  alguna  cosa.  Fuego,  chis- 
pa$,sopla.  Heu!  papael  ||  met.  Paraula  inútil.  Témú' 
nos  sin  substància.  Supèrflua,  inutilia  verba . 

AFARTAR  DE  BORRA.  fr.  fam.  Douar  cops,  pegar. 
Tundirdgolpes,  sobaryCargar  de  /ena.  Fustigo,  as, 
fuslibus  caedere. 

DRETDB  BORRA.fr.  Tribut  de  un  cap  de  bestiar, 
per  cada  500.  Borra,  Yectigal  ex  pecndum  capite. 

FÉR  BORRA  DB  BOU.  fr.  mct  fam.  Precipitarse  en 
fèr  alguna  cosa  sens  alinar  si  eixirà  ben  ó  mal  feta. 
4traòa2icar,  obrar  à  loc(i$,  Opus  temeré  urgere,  ac- 
celeraré. 

TENIR  MÒLTA  BORRA.  fr.  mot.  fam.  Estar  carregat 
de  espècies  vanas  y  disbaratadas.  Ser  un  cajon  de 
sastre.  Multiplici  et  inordinata  rerum  varielale  re- 
fertum  esse. 

BORRADOR.  m.  Escrit  ab  correccions  pera  po- 
sar en  net.    Borrador,  borron.  Prima  scripli  forma. 
II  com.  Apunlacions  de  comptes  pera  posaries  en 
lo  llibre  major.  Borrador.  Commentarius,  ii,  adver- 
sària, orum.  n  ESBORBADOR.  ||  MINUTA. 


BOR 


CATALÀ. 


BOft 


219 


L.  f .  La  acoíó  y  efecte  de  borrar 
no  escrit.  Tachon,  lettaduraj  borron,  ntyüj  oancekh' 
cion,  eoMiladura.  Lioea  deletilís,  oblitteratio,  nis. 

BOERAn.  m.  Sal  nentre  qae  's  troba  en  vàrias 
foots  y  estanys  especialment  en  las  Indias  orien- 
tals. Ks  medicinal  y  s'  emplea  pera  soldar  los  me- 
talls y  altres  asos.  Atincar,  borraj\  y  borra  quant 
està  purificada.  Chrysocolla,  b,  accesis,  is. 

BORBAJA.  f.  ant.  borratxa. 

BORRALL,  m.  Gens,  mica.  Kada.  Nihil. 

no  EfTTÉNDRSRHl  BORRALL,  fr.  NO  ENTÉNDRBRHI  RBS. 

BORRALLÓ.  m.  Pilotet  de  llana  separat  del  ve- 
Hó.  Vedija,  vellon,  guedeja.  Laneus  víllus,  floccns.  || 
Cada  porció  de  neu  que  cau  separada  quant  neva. 
Copo.  Coelestis  aquaB  spuma,  floccus,  vellns. 

BORRALLONET.  m.  d.  Copillo.  Flocculus,  i. 

BORRALLUT,  DA.  adj.  Lo  que  tè  mòlt  pél  ó 
borra.  Vedijoso,  vedijudo,  telloso,  velltkdo.  Yillosus, 
püosus,  birsutus. 

BORRAmENT.  m.  BORRADÜRA. 

BORRANGrO!   adj.  interj.  de  admiració  ó  es- 
tranyesa. Diantre,  locol  Heusl 
BORRAR.  v.  a.  ant.  bsborrar. 
BORRÀS,  f.  pi.  y 

BORRÀS,  m.  Teixit  bast  de  estopa.  Malúcuenda, 
raz€igOf  canamazOy  estopon.  Ex  rudi  stnpa  cannabina 
tela,  Btupeum  linteum,  crassior  tela  stupea. 

i  MAL  borrIs.  m.  adv.  De  qualsevol  modo,  sens 
reflexió  ei  mirament.  A  ó  de  trompon,  d  topa  toloil•• 
dre,  a!  estrUote,  Incomposilè,  inordinalè. 

BORRASGA.  f.  Tor menta  del  mar.  Borrasea^ 
Prooella,  se,  tempestas,  atis.  H  Tempestat  de  la  ter- 
ra. Borrasca,  Turbo,  inis.  ||  met.  Perill,  contradic- 
ció. Riago,  borrasca,  peligro.  Periculum,  i,  diiscri- 
men,  inis.  |j  met.  bentina,  barallas. 

BORRA8CÓ8,  A.  adj.  Lo  que  causa  borrasca. 
Tempe$tuoso,  borrascoso,  proceloso.  Procellosus,  tur- 
bulentus,  tempestuosus.  ||  Lo  que  està  exposat  à  las 
borrasoas.  Borrascogo.  Procellis  obnoxius.  ||  adj.  Des- 
graciat, se  diu  del  temps  y  altras  cosas  inanimadas. 
Calamitoso.  Calamitosus. 

BORRASQUER,  A.  m.  y  f.  Bribó,  de  la  vida 
ayrada.  Borrasquero.  Petulans,  anlis.  ||  Divertit, 
luxuriós.  Borrasquero.  Licentiosus,  impudicus. 

BORRASSÀ,  f.  borràs. 

BORRATXA,  f.  Planta  de  un  peu  y  mitj  de  al- 
tura, cama  cilíndrica  y  ramosa,  flor  blava  y  medici- 
nal. Borraja,  buglosa.  Buglossa,  ae,  buglossus,  i,  bo- 
rago,  inis,  enphrosynum,  i.  ||fam.  Bota,  gat  pera 
posar  vi.  Borracha,  boia.  Utriculus,  i,  úter.  Iris. 

BORRATXADA.  f.  Necedat,  disbarat  gran. 
Borrachada,  borrachera.  Absurdum,  i,  stultitia,  in- 
sania,  a^,  deliramentum,  i.  ||  Multítut.  Barbaridad, 
maquina,  mundo,  sin  número.  Summa  quantitas, 
muititudo,  inis,  copia,  se. 

BORATXEJAR.  v.  n.  Emborratxarse  ab  fre- 
qüència. Borrachear.  Pergraecor,  aris,  vino  operam, 
dare,  assidnò  potare. 

BORRATXERA.  L  y 


BOBRATXINA.  f.  V  efecte  de  endwrraiUarsei 
F  estat  de  una  persona  borratxa.  Bmhnagwz^  bon- 
rachera,  borrachez.  Ebrietas.atis,  temuleutlay  crà- 
pula, vinolentia,  ae. 

BORRATXiSSIM,  A.  adj.  sup.  Qui  està  mòlt  ple; 
de  vi.  Borrachisimo.  Ebriosissimus. 

BORRATXO.  A.  adj.  Qui  està  pres  del  vi.  Bbrio^ 
borracho,  imbriagado,  tumuknto.  Ebri>us,  ebriosus; 
vino  temulentus,  obrutus.  ||  Lo  qui  's  deixa  vèncer 
de  una  passió  y  especialment  de  la  ira.  Borraohp. 
Ira  accensus.  ||  met.  Algunas  fmy  tas  y  flor  del  coibf 
del  vi.  Borracho.  Yiolacens. 

BORRATXO  COM  UNA  SOPA.  loc.  fam.  Estar  hecho  tfi 
ce$to,  Yíno  opprími,  urgere;  vino  gravem  etse. 

AL  BORRATXO  FI  NO  LI  BASTA   LA   ATGUA  NI  'l  VI.    rel* 

Denota  que'l  que  està  borratxo  per  haver  begut  mòU 
vi,  desprès  ha  de  béurer  mòlta  aygua.  Al  borrack^ 
fino  ni  el  agua  ba$ta  ni  el  vino.  Ebriosus  nec  vÍQO< 
nec  multa  satiatur  aqua. 

ESTÀS  BORRATXO?  fr.  fam.  estís  Boia? 

BORRATXO,  NA.  adj.  aum.  de  borratxo.  Qqt  s' 
emborratxa  ab  freqüència.  Ebrio,  vinoknto^  dlfuinUí 
de  iabernay  zaque.  Ebrius,  ebriosus,  vinosus. 

BORRATXONÀS,  SA.  adj.  aum.  de  borratxó«< 
Borro/ohonazo ,  borrachisimo ,  borraokofL  SluaiDò 
ebrius,  temulentissimus. 

BORRATXONET,  A.  adj.  d.  Borroekwlo,  Ebdo» 
lus. 

BORRAYN A.  f.  ter.  borratxa. 

BORREGH,  GA.  m.  y  f.  L'  anyell  de  un  à  dò« 
anys.  Borrego,  borró,  borrega.  Agnus,  i,  agna,  a«  || 
met.  Qui  tarda  à  confessarse  un  any.  Cadanego,  eo» 
daííal.  Semel  in  anno  peccata  confítens. 

BORRECH  DE  DOS  ANTS.  Andosco.  Bimus,  bimulns,  ij 

BORREGADA•f.  Remat  de  borrechs.  Borregaia? 
Agnorum  grex. 

BORREGO,  m.  Panellet  rodó  de  la  flor  de  la  fa- 
rina Molíeu,  bodigo.  Delioatus,  moUicnlUs  pams,  li- 
bum,  i. 

BORREGüETy  A.  m.  y  f.  d.  de  borrec]i.  Borre- 
guillo.  Agniculus,  agnellus,  i. 

BORRELLÓ.  m.  BORRALLÓ. 

BORRELLUT,  DA.  adj.  raspós. 

BORRBNA.  f.  L'  enllassament  del  fust  ó  arsóeii 
las  sellas,  y  'Is  cuixinets  que  s  posan  devant  y  de^ 
tràs  de  la  cuixa.  Borren.  Anterior  et  posterior  onlci- 
tra,  ephippí  culcítula. 

BORRICO.  m.  ter.  Ase.  Borrico.  Asiais,  i.  ||  Ig- 
norant, tonto.  Borrico.  Goams,  i,  sttpes,  itis. 

BOàRIGA.  f.  La  bagueta  que's  là  en  lo  fi]  ma»; 
sa  retort.  Oqueruekt.  Fili  implica tio. 

BORRILLOL.  m.  y 

BORRBM.  m.  ter.  y 

BORRIS8Ó  Ó  BORRISSOL.  m.  La  bOrra  sbtíl 
que'straudedemunt  delpanyo.  Flojel.  Lanugo,  inis, 
H  La  borra  de  algunas  fruytas.  Pelusa,  vello,  Lanu- 
go, inis.  II  La  dels  aucells  abans  de  tri^rer  ploma. 
Plojel.  Lanugo,  inis.  jf  La  borra  de  sola  dels  tcl^rs, 
Ui4s  y  altres  mobles,  fam»^  borra,  pekí4Uík  Sitis, 


390 


BOS 


DICaONÀBI 


BQS 


1S|  tonnentam,  i,  sordes,  dis.  ||  ter  herba,  mürrons. 
II  Tros  de  sombrero  ó  cosa  equivalent,  que  'Is  fer- 
rers y  aJgUDs  altres  se  posan  sobre  'Is  peus  pera 
resguart  de  las  espurnas  de  foch.  Angorra,  Galigala 
ad  pedes  ab  igne  servandos. 

BORRÓ.  m.  Topo,  taca  ó  gota  de  tinta  qne  cau 
en  lo  paper.  Borron,  y  pastor  lo  dels  cartipassos  dels 
noys.  Litura,  ae,  atramentaria  macula.  ||  Entre  es- 
tampers  lo  defecte  que  ocasiona  la  mòlta  tinta  ó  sa 
espessura.Pojíe/.  Ex  nimio  atramento  vitium.  ||  bor- 
BADOR.  II  Nom  que  alguns  autors  donan  per  modèstia 
à  sos  escrits.  Borron,  Gommentarius,  ii,  adversària, 
orom.  II  Lo  brot  que  apunta  en  los  arbres  y  en  los 
ceps.  Yema,  boton,  germen.  Alabastrus,  i,  gemma,  sd. 
II  Lo  pél  que  té  '1  panyo  en  V  endret.  Lanilla,  Yi- 
llns,  i.  II  met.  Acció  indigna  6  que  perjudica  la  repu- 
tació. Borron.  Probrum,  i,  dedecus,  oris.  ||  met. 
Qualsevol  imperfecció  que  afea.  Borron.  Yitium,  íi, 
labes,  is. 

BORROMBORI.  m.  ter.  rebombori. 

BORRONAR.  V.  a.  Fér  rasgos,  rallas  y  fíguras 
pera  passar  temps.  Borrajear,  Liberiore  calamo  ani- 
mi gratia  scriptitare.  ||  v.  n.  Tràurer  borró  'Is  ar- 
bres y  Is  ceps.  Abotonar.  Gemmo,  protubero,  as. 

BORRONÀ8.  m.  aam.  Borronazo,  Magna  macula. 

SORRONAT,  DA.  p.  p.  Puesto  en  borron,  Deli- 
nealns,  adumbratus. 

BORRONE JAR.  V.  a .  BORRONAR. 

BORRONET.  m.  d.  Borroncillo.  Parva  macula, 
labecula,  ae. 

BORRÓS,  A.  adj.  Ple  de  borràs.  Razagado,  esto- 
poso.  Stuparius,  villosus. 

LLETRA  BORROSA.  La  quc  HO  tó  fíus  los  pcrfíls.  Letra 
borrosa.  Deformes  characteres. 

BORRUGA.  f.  y  derivats,  berruga. 

BORRUGAT.  m.  Peix  anomenat  així  per  sòn  co- 
lor obscur.  Sombra.  Umbra,  ae. 

BORRUT,  DA.  adj.  borrós. 

BORSA.  f.  ant.  bossa. 

BORT,  DA.  m.  y  f.  Fill  que's  té  fora  de  matri- 
moni. Borexdno,  bastardo,  cunero,  Nothus,  i,  spurias, 
ii,  spuria  proles.  ||  met.  Felís,  ditxós,  afortunat.  Di- 
ehoso,  hijo  de  la  fortuna.  Filius  gallinae  alba;.  Q  adj. 
Bast,  fals,  no  fi.  Ordinario,  basto,  tosco,  Rudis,  impo- 
litas.  II  V  arbre  qne  naix  sens  plantarlo.  Borde,  sil- 
vestre. Silvester,  agrestis. 

BORT  BORDEJA  Y  MARS  MARSEJA.  ref.  y 

BORT  T  MULA  CADA  DlA  SB'n  PENSA   UNA,  ó  'l  DIA  QUI 

NO  LA  Fi,  LA  GUARDA  PERA  l'  endbmI.  ref.  Deuota  '1 
poch  qne's  pót  fiar  de  la  gent  ruina.  Bl  hijo  borde  y 
la  mula  cada  dia  se  mudan.  Yile  genus,  vilia  facinora. 
BOS.  m.  Espècie  de  morrallas  de  espart,  corda, 
etc.  que  impedeixen  als  animals  lo  mossegar.  Bozal, 
hadal.  Fiscella,  se,  fiscelliis,  i.  |i  Lo  que  s  posa  als 
gossos  pera  que  no  mosseguen.  Frenillo,  bozal.  Pasto- 
mis,  epístomis,  idís.  ||  Tauleta  ab  garfis  6  altra  cosa 
equivalent  que*s  posa  en  lo  morro  dels  animals  pe- 
ra que  no  pugan  mamar.  Bozal.  Pastomis,  epistomis, 
ídi8,  II  Lo  que's  posa  à  las  foras  pera  que  no  malme- 


tan  los  cunills.  Prisuelo.  Yiberris  imposilum  fne- 
num.  II  La  cuberla  clara  de  espart  ó  altra  matèria 
pera  tapar  la  boca  dels  bucbs  de  abellas.  Hatijo.  Ye- 
lamen,  tegumen,  inis.  ||  Pél  moíxi.  Bozo.  Pubes,  is, 
lanugo,  inis. 

POSAR  LO  BOS.  fr.  Embozar,  Fiscellam  jumentorum 
ori  apponere. 

BOSCÀ,  NA.  adj.  Gosa  de  bosch.  Silvestre.  Sil- 
vestris,  agrestis. 

BOSGALL.  m.  Branca  de  llenya,  gruixuda,  talla- 
da à  propòsit  pera  '1  foch.  Tuero.  Ad  ignem  paratum 
lignum,  sudes. 

BOSGALLADA.  f.  Gop  de  boscall  ó  bastó.  Trau- 
cazo,  estacazOy  garrotazo.  Yectis  iclos. 

BOSGALLÀS.  m.  aum.  Trashoguero.VLàgndi  sudes. 

BOSGALLET.  m.  d.  Pequem  tuero,  lenecito.  Par- 
va sudes. 

BOSGAM.  m.  boscatge. 

BOSGAR.  V.  a.  ant.  Gonstruhír  embarcacions. 
Construir  embarcaciones.  Navès  construere. 

BOSGAROL,  A.  adj.  BOSCÀ. 

BOSGATER.  m.  llentater. 

BOSGATGE.  m.  Gonjunt  de  arbres  espessos. 
Bosmje.  Silva,  ae,  nemas,  oris.  ||  pint.  País  de  ar- 
bres, espessuray  animals.  Boscaje.hep'icUk  arborum 
animaliumque  silva. 

BOSGH.  m.  Terreno  incult,  poblat  de  arbres  y 
brossa.  Bosque.  Silva,  ae,  lucns,  i,  nemus,  otïs,  sal- 
tus,  us.  II  La  part  del  hort  ó  jardí  poblada  de  arbres 
per  recreo  y  no  per  fruyl.  Bosquete.  Silva,  se,  arti- 
fícialis  lucus. 

BOSCH  CREMAT  ó  TORRAT.  Aqucll  à  quc  s'  ha  pegat 
foch.  Chamicera.  Residua  combusti  nemoris  pars. 

BOSCH  ESPÈS.  Lo  que  esta  mòlt  poblat  de  arbres  y 
rabolls.  Maleza.  Opacus  lucus,  atrum  nemus. 

BOSCH  PERA  TALLAR.  Sc  dju  aqucll  co  que  'Is  arbres 
se  poden  tallar  pera  aprofitarse  de  la  fusta  y  llenya. 
Talar.  Ad  seclionem  aptus  lucus. 

REDUHiR  k  BOSGH.  fr.  Gouvertirhi  algun  terreno. 
Embosquecer.  In  lucum  evadere. 

sÉR  UN  BOSCH.  fr.  met.  Se  diu  de  una  cosa  mòlt 
espessa  y  confusa.  Ser  un  bosque.  Lucum  esse. 

BOSGÓS,  A.  adj.  Lloch  mòlt  poblat  de  boschs. 
Nemoroso.  Nemorosus. 

BOSGÚRIA.  f.  BOSGATGE. 

BÓSFORO.  m.  Ganal  perahont  un  mar  se  comu- 
nica ab  altre.  Bósforo.  Bosphoru&,  i. 

BOSONYA.  f.  ant.  bellesa. 

BOSQUEIG.  m.  Dibuix  ó  primera  ma  de  una 
pintura.  Embozo,  bosquejo.  Adumbratio,  delíneatio, 
nís.  D  Qualsevol  obra  material  sèos  conclóurer.  Bos- 
quejo. Rude,  informe,  imperfectum  opus.  ||  Escrit  ü 
obra  del  ingení  sens  perfeccionar.  Bosquejo.  Impoli- 
ta,  adumbrata  res. 

ESTAB  EN  BOSQUEIG  ó  BosQUEJAT.  fr.  Estar  uua  obra 
sens  conclóurer.  Estar  en  bosquejo.  Opus  adumbra- 
tum,  non  expolitum  esse. 

BOSQDEJADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  dibuixador. 

BOSQUEJAMENT.  m.  ant.  bosqueig. 


BOS 


CATALÀ. 


BOS 


251 


B08QUEJAR.  V.  a.  Dibuixar  nna  imatge  sens 
difínir  los  contorns.  Bosquejar,  Delineo,  as,  imagi- 
nem adnmbrare.  ||  Ferse  bosch.  Hacerse  hosque  ó 
selva.  Silvesco,  is.  ||  met.  embastar. 

B08QUEJAT,  DA.  p.  p.  Bosquejado,  Delineatos. 

B08QUER0L,  A.  adj.  boscà. 

BOSQUET.  m.  d.  Bosquecillo,  Lncolus,  i. 

B08QUINA.  f.  BOSGÀTGE. 

BOSSA.  f.  Saqnet  de  cuyro  ó  altra  matèria  pera 
portar  los  diners.  Boka,  bolso,  Gramena,  sb,  marsa- 
piam,  ii.  H  La  de  seda  feta  de  pnnt  en  forma  de  al- 
forjas.  BolsillOf  hokiUico.  Grnmena,  a;.  ||  La  de  em- 
bolicar los  cabells.  Bolsa.  Bulga,  x.  Q  com.  llotja. 
I  Túnica  que  conté  'Is  testículs.  Escroto ,  bolsa. 
Scrotnm,  i.  ||  Las  armgas  que  fà  '1  vestit  mal  tallat, 
6  qae  no  cau  bè.  Bolsa,  fuelle,  bache.  Rugata  vestis, 
plica.  ruga,  ad.  ||  Espècie  de  cartera  de  cartró  cuber- 
ta  de  tela  pera  guardar  los  corporals.  Bolsa.  Follis, 
is.  (i  La  de  posar  las  navajas.  Navajero^  estuche.  No- 
vacularum  capsa.  ||  La  en  que  descansa  la  extremi- 
tat de  la  creu  y  barra  del  tàlam  en  las  professons. 
Carmj.  Snstentaculum,  i.  |  Reixat  de  cordas  en  lo 
sol  del  carro  pera  posar  lo  fato.  Bolsa.  Saccus  spar- 
teus,  retícula  tus,  plaastrorum  parti  interiori  apta- 
tus.  II  Lo  com  de  las  alforjas.  Jaqne.  Manticae  qoaevis 
pars.  I  La  que's  posa  en  la  cua  dels  caballs  pera  pre- 
servaria del  fanch.  Codon.  Sacculus,  i.  ||  Espècie  de 
glàndalas  que  té  '1  castor  junt  als  testículs,  y  con- 
tenen nn  such  medicinal  mòlt  apreciable.  Castorec,  ó 
eastoreos,  Castoreum,  i,  castorea,  orum.  [|  Espècie 
de  sach  forrat  ab  pells  per  abrich  als  peus.  Bolsa, 
folgo.  Bulga,  ae.  j  En  las  minas  de  or  la  part  ahont 
se  troba  '1  metall  mès  pur.  Bolsa.  Parior  metalli 
veta.  J*íera  portar  la  bandera.  Portaband^a.  Vexillo 
portando  balteum.  ||  Cada  una  de  las  que  serveixen 
pera  posar  las  pistolas  en  la  sella.  Pistolera.  Saccus 
brevibus  catapultis  in  epbippio  aptatus.  ||  La  de  cuy- 
ro per  las  cartas.  BaUja,  Vidnius  tabellarius.  ||  La 
que  serveix  pera  tapar  alguna  cosa.  Mangmta,  funda. 
Theca,  se.  ||  La  que  sosté  la  carrabina  pendent  de  la 
sella,  apoyantse  en  ella  per  la  boca.  Porlacarabina. 
Goríacea  scloppeto  gestando  ex  epbippio  pendens 
càpsula.  II  La  que  sosté  la  llansa  6  bandera  del  ca- 
baller.  Cuja.  Goriaceus  scapus.  [|  Lo  tros  de  tela 
que's  posa  à  las  criataras  pera  embrutarse.  Cukro. 
Paonos,  i,  linteum,  i.  ||  nànt.  Lo  tros  de  corda  ab 
que  s'  aguanta  altre  que  s'  amarra.  Boza,  bosa.  Fu- 
nis,  is.  Q  En  lo  centro  de  lasfonas,  bassetjas,  ó  man- 
dró  espècie  de  Uata  ó  trena  ahont  s'  assegura  la 
pedra.  Caja,  honda.  Funda,  sb.  ||  La  que  serveix  en 
las  iglèsias  pera  donar  las  distribucions.  Barjuleta. 
Pera,  mantica,  se.  D  Gaudal,  quantitat  considerable 
de  diners.  Bolsillo.  Divitias,  arum.  ||  ridícul.  3. 

BOSSA  DE  FERRO.  Se  diu  del  miserable  y  del  ava- 
ro. Bolsa  de  hierro.  Avarus,  míser. 

BOSSA  FORADADA.  MA  FORADADA. 

BOSSA  sàNs  DINERS  DÍGASLi  cuTRO.  ref.  Deuota  ^1 
poch  apreci  de  lo  que  no  serveix  pera  '1  fi  à  que  està 
destinat.  BoUa  m  dinerOy  üómala  ó  digaia  mtroi 


candil  sin  metha  i,que  aprovecha?  Miles  inermis  ^quid 
juval?absque  fomite  flammam  excitas. 

k  LA  BOSSA  DBL  JUGADOR  NO  CAL  ESTRENTEDOR,  ó  COR- 
RE SENS  ATURADOR,  ref.  Denota  que'ls  jugadors  una 
vegada  perden,  altra  guanya n  y  may  prosperan. 
El  que  pone  aljuego  sus  dineros,  no  ha  de  hacefeuèiUa 
de  ellos.  Pecuniarum  lusoris  nuUa  securitas. 

CASTIGAR  EN  LA  BOSSA.  fr.  Imposar  alguna  pena  pe- 
cuniària. Castigar  en  la  bolsa.  Pecunia  mulctare. 

CONTAR  ó  CONSULTAR  AB  LA  BOSSA.  fr.  met.  fam.  Bm- 
minar  algú  sos  havers  ó  caudal  pera  alguna  empresa. 
Cansultar  con  el  bolsillo.  Facultates  perpendere,  cru- 
menam  consulere. 

ESPOLSAR  LA  BOSSA.  fr.  fam.  ESPOLSAR   Li  BUTXACA. 

FÉR  BOSSA.  fr.  met.  Arreplegar  diners  y  guardar- 
los.  Hacer  bolsillo.  Opes  congerere. 

FÉR  BossAs  LO  VESTIT,  fr.  Fér  arrugas  ó  plechs. 
Bolsear.  Yestem  in  rugas  et  plicas  contrahi. 

NO  FIGARSEN  RES  k  LA  BOSSA.  fr.  met.  NO  FIGARSIN 
RES   k  LA  BUTXACA. 

QUI  GOIIPRA  T  MENT  EN  SA  BOSSA  HO  SENT.  ref.  CODtra 

los  que  ostentan  haver  pagat  barato,  lo  que  han  pa- 
gat car.  El  que  compra  y  miente,  sú  bolsa  lo  siente» 
Damno  suo  mentitnr  emptor. 

TENIR  BOSSA  Ó  BONA  BOSSA  ó  BEN  FERRADA    LI  BOSSA. 

fr.  met.  Tenir  mòlts  diners.  Tener  talego,  tener  Jker- 
rada  la  bolsa.  Pecuniis  affluere,  abundaré. 

TRÀURER  LA  BOSSA.  fr.  ALLARGAR  LOS  CORDONS  DE  LA 
BOSSA. 

TRÀURER  T  NO  POSAR,  TIRA  LA  BOSSA  k   BODAE.  rof. 

Denota  que  per  mòlt  que's  tinga  si  hi  ha  eixidas  y  ào 
hi  ha  entradas,  vè  que  s'acaba.  Quien  no  pone  f 
siempre  saca,  suelo  halla,  Addere  qui  numquam  sem- 
per  depromere  curat,  otius  ad  finem  perveniet  íHé 
reis. 

UNA  BOSSA  SOLAMENT  TÉ  LA  GASA  QUE    HI  HA    ARGENT. 

ref.  Denota  que  quant  uns  mateixos  caudals  se  dis- 
tribuheixen  per  mòltas  mans  luego  s'acaban.  Xn  la 
casa  que  hay  dinero  dibe  haber  solo  un  cajero.  Uoios 
família;  unicum  caput. 

BOSSAL.  adj.  S' aplica  regularment  al  cautiu  pres 
poch  temps  ha.  Reciencautivo,  Novilíus  servus. 

B08SANAYA.  f.  Moneda  antígua  de  Aragó  en 
temps  de  don  Jaume  I.  Bosanaya.  Bosanaya,  as. 

B08SAR.  V.  a.  nàut.  Subjectar  ab  bossas.  Àbo^ 
zar.  Funíbus  subjicere. 

BOSSASSA.  f.  anm.  Bolson.  Magna  crumena. 

BOSSER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  hossdLS.. Bolsero.Cm- 
menarum  faber,  sartor.  ||  En  alguns  monastirs  lo 
qui  fà  de  majordom.  Cillerero.  Mínísler,  tri,  dispen- 
salor,  pr£ebitor,  is.  ||  En  comunitats  seculars  lodis- 
tribuhidor  dels  ploms.  Distribuidor  de  plomos.  Minis- 
terdístributionumchoralium.  ||  En  algunas  catedrals 
qui  apunta  las  faltas  al  cor.  Pitanzero.  Absentium  ia 
choro  annonator.  ||  caixer.  S. 

BOS8ERIA.  f.  OOcí  de  fér  bossas,  la  fàbrica  de 
elias  y  botiga  ahont  se  venen.  Bolseria.  Grumenaram 
fabrica,  opificina.  U  Gonjunt  de  bossas.  Bokeríth 
CrumeDamm  seríea.  |]  Entre  mçDjoa  la  casa  ó  habita- 


23i 


BOT 


DICCIONARI 


BOT 


ció  del  bosser.  Bolseria,  Dispensatorís  domus. 

BOSSETA.  f.  d.  BOSSICH.  II  GÀUNDATNl. 

BO80ICSH.  m.  d.  Bolsita,  Gnimena  parva. 

BOMINADA.  f.  BOFBTADA,  BBVÉS. 

BOT.  m.  Peli  adobada  pera  traginar  licors.  Cnerüj 
pHhjo,  y  boto  p.  Ar.  Úter,  tris,  pelils,  is.  ||  Acció 
violenta  ab  que's  demostra  algun  sentiment.  Sep^lh, 
Motiu  exacerbationis  signnm.  I  Lo  salt  que  £à  la  pi- 
lota ò  qualsevol  cos  elàstioh  quant càaA  terra.  Botes 
?ikB  saltQs.  I  nàot.  Uanxeta  pera  entrar  y  sortir  de 
bordo.  Boté,  Línter,  trís.  H  Salt,  brinco.  Salto,  brin^ 
co.  Siibsaltatio,  nis,  saltns,  ns.  |  Cop  de  llansa,  pi- 
ca, martell,  espasa  y  de  qualsevol  arma  que  té  mA- 
nech.  Boté.  Ictas,  us.  [\  ant.  pot.  |j  fam.  Figa  de  flor 
abans  de  ben  madurar.  Breva,  Grossus,  i.  í  Lo  que 
es  de  pell  de  bou.  Odrina.  Bovinus  úter. 

MT  PBTiT.  nàat.  Senni,  boteqw».  Scapha,  cymba- 
la,  ffi. 

A  lor  T  TOLü.  m.  adv.  Dit  quant  se  pega  A  la  pi- 
lota apenas  toca  à  terra  sens  donarii  temps  de  bo* 
tar.  À  botivolio.  Pil»  propè  solum  percussió. 

i  BOffS  T  i  BllRALS.   m.  adv.  i  SAKALÀDAS. 

MSGABEiOAB  BOTS.  Joch  entre  quatre  noys  de  mo* ' 
do  que  dos  se  posan  de  genolls  y  mans  en  terra  ca* 
piculats  sostenint  à  altres  dos  que  s'  agafiïn  capíeu- 
lat»  també  y  donan  voltas  sobre  'Is  de  terra  quedant 
de  invers  modo;  proseguínt  així  fins  que  cauhen  que 
ll«v«rs  paran  y  passanà  sostenir  als  dos  que  estavan 
en  terra.  Zaina^aina.  Ludus  sic  dictus. 

rÉa  LO  BOT.  fr.  Formar  los  gestos  qoe  preceheixen^ 
als  plors  de  las  eriatoras.  Hacer  pmhiros.  Os  ÍDpl<^ 
laUis  modum  conformaré;  vagitus  edere. 

rÉE  UN  BOT.  fr.  met.  Irrítarse.  Saltar,  gaUar  tm 
dtk)y  màkàtijarsen  Yehementer  irasci  exacerbor,  aris, 
prsB  ira  accendi. 

iNBLàRSB  GOM  UN  BOT.  fr.  UmplÜTse  do  vent.  Bmbo- 
ii^si,  ahotagarse.  Inflor,  aris. 

BivBjRAB  LO  BOT.  fr.  BAOt.  quc  cxplíca  '1  souti- 
BMot  ó  enfado  algun  temps  detingut.  Volar  la  mwa» 
Iram  diuturnam  explodere. 

TBiíiB  LO  BOT.  fr.  fàm.  Se  dia  dels  noys  quant  s' 
enujan  y  ploran.  Btíarheeho  uh  botija,  Pr»  ira  tnr- 
gídum  esse. 

BÓTA.  f.  Eyna  de  fusta  ab  cèrcols  pera  guardar 
licors.  Cuitf,  pipa,  bota,  tonel,  barrica,  wmja,  Gup- 
pa,  se.  II  ant.  llànxbta.  bot.  ||  mel.  La  persona  mÀH 
grossa.  Ctito,  oafíkigord4t»yrecaqmny  nchoncko.  Yen- 

irOSOS.  I  ÜLT.  5. 

i  posabsb  6  TouiABSB  GOM  UNÀ  BOTÀ.  fr.  mot.  fam. 
Toroane  mòlt  gras.  BmbasUcersiy  $ttar  hicho  im  60- 
1^.  Turgi4am  esse,  pingnescere,  obesum  esse. 
.  BOTA.  f.  Galsat  de  cayro  ó  altra  matèria  qoe 
enbreÍK  lo  peu  y  part  de  k  cama.  Bota.  Ocrea,  ae.  | 
Lo  éebleeb  per  adorno  en  Y  extrem  de  las  BiAnegas. 
Vuelta,  y  bota  p.  Ar.  Pendan»  manica  plicata. 

isiAB  AB  LAS  BOTJkS  P06ADAS.  fr.  mot.  Kslar  A  punt 
de  eaipiadrer  alga»  viatge.  Bstar  con  la$  botas  fue»- 
fat,  iMMr  k$  etpmUu  oabadas.  Ad  ilar  laciiaidam 
]paBatB%  piomf  tM|a  aaa^  i&pnKWttte  taan. 


GUABIflB  US  BOTAS  ALS  VESTITS,   fr.  OfUir.   Flmbtl 

omare,  circumdaré. 
posARSE  BOTAS.  fr.  BnubotorM.  Ocreas  cingere. 

POSARSE  LAS  BOTAS  AL  BBVÉS.  fr.  PélVDBBE  LO  lAB 
PEI  LAS  FÜLUS. 

BOTADA.  f.  Fusta  per  las  bòtas.  Duelot.  Dolíarií 
Ubula.  II  BòTAM.  II  Lo  vi  que  cab  en  una  bóta.  i«to. 
Yioi  quantitas  dolium  replentis. 

BOTADOR.  m.  nàut.  Perxa  llarga  ab  ui  fem  k 
punta  y  ganxo  en  nn  de  sos  extrems,  qoe  eo  In 
embarcacions  menors  serveix  pera  atracar  y  de»* 
traçar.  Bichero,  botador.  Contus,  i.  1  adj.  qie  i 
aplica  al  saltador.  Saltador.  Saltator. 

BOTAFOGH.  m.  art.  Pal  ab  la  metxa  encesa  tt 
la  punta  pera  pegar  focb  al  canó.  Lanzafuege,  Mb- 
fuego.  Ad  tormenta  bellica  accendenda  ignifer  ba* 
gurins.  II  Bronqninós.  Bu$ea  rwidos.  Rixator,  1% 
jnrgiosus,  i. 

BOTALÓ.  m.  nAnt.  Pal  pera  posar  à  las  ?q1v  f 
altres  usos.  Botalon.  Tignum,  L 

BÒTAM  Y  BOTÀMEN.  m.  Mnltítut  debòlM 
regularment  pera  provehír  las  embarcacions,  tifh 
ria,  botàmetí,  tontüria,  dolaje.  Gupparum  copia. 

BOTANA.  f .  Pessa  rodona  de  fusta  pera  adohr 
los  forats  dels  bots  ó  bòtas.  Botana.  Utris  comanaï 
sura,  sarcimen.  Q  Forat  que  fAn  en  la  roba  ks  g0f 
piras  de  foch.  Chispazo.  Scintiilae  ictus.  I  Brodil 
las  bòtas.  Brocal.  Colium,  i. 

BOTANER.  m.  Instrument  de  boters  ab  qo»!!^ 
san  las  botapas  en  los  bots  y  bòtas.  Botamer^  itl• 
trnmentum  quo  sarcimen  utribos  aptator. 

BOTÀNICA,  f.  Ciència  que  tracU  de  la  lalfl» 
lesa  y  propietats  de  las  plantas.  BotémuM.  Botanio^ 
»,  berbaria  arsu  *  • 

BOTÀFUCH.  m.  Professor  de  botànica.  BeUmà^ 
botoHtita.  Botanicus,  í,  berbarina,  ii,  herbari» 
peritus.  II  adj.  Lo  que  pertany  A  la  botànica. 
nUo.  Herbarins. 

BOTANOUÀNCULA.  f.  Supersticiosa  adiviaaal 
per  medi  de  berbas.  Botanonumcia.  Botanomanüi^ 

BOTAR.  V.  n.  Saltar  la  pilota  6  qualsevol 
elàstich  que  cAn  à  terra.  Botar y  saltar.  Salio» 
subsilio,  is.  I  V.  a.  Fèr  forsa  y  tràurer  alguna M 
del  Uoch  en  que  està.  ÀrrojoTy  botar.  Extrado,  ii- 1 
Tirar  la  nau  al  mar  la  primera  vegada.  Yarart  àfin 
Navem  in  aquam  deducere.  ||  nàut.  Gobemar  k  iM 
pera  dirigir  la  proa  al  Uoob  qoe  s  vól.  Botar,  IMf 
dirigere.  H  Enujarse,  enfadarse  ab  senyala  de  idv 
plorar.  Eacer  puckmtos  ó  ptieAaroi.  Os  in  plotf üri 
modum  conformaré,  y  Tnssar.  Borfiar,  üàiliaflR 
Ittsistere  contumaciter. 

BOTARüT,  DtA.  adj.  En  figura  de  bola,  9^ 
Begordete,  rechoneho.  Erevis  cpassusqaa  boma» 

BOTAT,  DA.  p.  p.  Sattado.  Reaultoa. 

BOTAVANT.  m.  nàut.  Perxa  llarga  abisaalil 
en  r  extrem  ab  que  'la  mariners  se  defanflaa/Mt 
abordatge.  Botavanta.  Bipanni  aA  arcaadoa 
iastrnctus  longnrius.  ||.  Passa  dataBToaBOiMl  jii 
OB  larma  dala  pak  dallfQalv4*  Wa  1 


BOT 


CATALÀ. 


BOT 


S3S 


pera  ígaalar  lo  casco  dels  caballs,  etc.  Pujabante. 
Scaber,  scalprnm,  i. 

m  PER  UN  BOTAVANT.  cxp.  faiD.  quo  manifesta  la 
repugnància  en  cedir  à  alguna  cosa.  Ni  por  un  cristo, 
ni  por  esas  ni  por  esotras,  Neqaaquam,  neatiqaam, 
miníme  gentínm. 

QUE  SR*N  VA  JA  TOT  AL  BOTAVANT.  exp.  fam.   Dcnota 

1  poch  caydado  qne  li  dóna,  al  qui  res  li  costa,  de 
qae*s  gaste  mòlt  en  alguna  funció.  Arda  Bayona. 
Sumptas  nihil  moror;  nulli  parco  sumptui. 

sÉR  UN  BOTAVANT.  fp.  fam.  Séf  entremaliat.  Ser  un 
üablo,  Irrequietum  esse. 

BOTELLA,  f.  Vas  de  vidre  ó  cristall  de  coll 
estret.  Botella.  Lagena,  ae,  oénophornm,i.  ||  Lo  licor 
que  conté.  Botella.  Liquoris  mensura  lagenam  exae- 
qnans.  ||  La  de  terra.  Alcarraza.  Fictilis  urceus.  D 
ter.  Barralonet  en  que*s  posa  un  galet  en  la  panxa 
pera  béurer.  Barrilejo,  eunete,  cubeto,  Gadas,  i.  1| 
ter.  lOTET. 

BOTXLLETA.  f.  d.  y 

BOTELLÓ.  m.  d.  Botellita.  Parva  lagena,  lage- 
nnla,  se. 

BOTER.  m.  Qui  fà  bots  de  pell.  Botero.  Utrarius, 
ii.  II  Qui  fà  bótas  de  fusta  pera  posar  licor.  Cubero, 
tonelero,  barriUrOf  earralero,  Doliarias,  ii,  cadorum 
artifex. 

BOTERA.  f.  ter.  gatonera.  ||  La  dona  del  boter. 
Botera,  Doliaríí  uxor. 

BOTERIA.  f.  V  art  de  fér  bótas.  Toneleria,  Do- 
liaría  ars. 

BOTET.  m.  Gat,  cnyro  cusit  per  un  costat  y 
empegat  per  dins,  de  figura  cònica,  ab  un  brocb 
de  fosta  ó  de  banya  en  lo  coll  pera  béurer  ab  como- 
ditat. Botilloj  bota,  borracha.  Utrículus,  i.  ||  reclam. 

TOCAR  LO  botbt.  fr.  mct.  fam.  Indagar  lo  modo  de 
pensar  ó  ï  estat  en  que's  troba  algú.  Tentar  la  ropa 
d  alguna.  Aliquem  callidè  exploraré. 

BOTETA.  f.  d.  Cubeta,  cubetilla.  Cúpula,  se,  do- 
liolnm,  i.  H  La  que  serveix  pera  transportar  aren- 
gadas.  Pipote,  barril,  casco.  Doliolam,  i. 

botí.  m.  Galsat  que  cubreix  la  empenya  del  peu 
y  part  de  la  cama  ó  tota  ella.  Botin.  Ocrea,  as.  || 
mÜ.  La  presa  que  fan  los  soldats  alsenemichs.  Botin. 
MannbiíB,  exubiac,  arum,  prseda,  ae. 

BOTIGAIX.  m.  ant.  y 

BOnCAIXADA.  f.  ant.  bofetada. 

BOTIFARRA,  m.  Budell  ple  de  carn  6  altra 
▼íanda.  Mordlla,  butifarra.  Botnlus,  i,  tomacina,  se, 
tomacalnm,  i. 

FÉR  BOTIFARRAS  DE  LA  SANCH  DB  ALGÚ.  fr.  RENTARSB 
àM  LA  SANCH  DB  ALGÚ. 

BOTIFARRER.  m.  Espècie  de  aspi  que  serveix 
pera  penjar  las  bolifarras.  Moreillero.  Quxdam  de- 
cussis  species  ad  botulos  pendendos. 

BOTIFARRETA.  f.  d.  Botifarra  prima.  Taran-- 
gana.  Exilis  botulus. 

BOTIFLER,  A.  m.  y  f.  Qui  tè  las  galtas  mòlt 
grossas.  Carrillos  de  monja  boba,  ó  de  trompetero, 
InflatiB  baccde.  jj  Motiu  dels  partidaris  de  Felip  V. 

TOMO  I. 


BOTIGA,  f.  La  entrada  ahont  traballan  los  me- 
nestrals, ó  venen  los  mercaders.  Tienda  y  botiga,  p. 
Taberoa,  a;.  ||  La  del  apotecari.  Botica.  Pbarmaco* 
políum,  ii.  D  La  del  barber,  barberia.  ||  La  del  lli- 
breter. LLIBRERIA.  ||  ant.  MAGATSEH.  ||  La  dcl  boter 
de  pells.  Odreria.  Utricularia  officina.  ||  La  del  cerer. 
CERERIA.  II  La  de   cervesa.  Cerveceria.    Cervisíaria 
laberna.  ||  De  cisteller.  Cestería.  Cislaria  officina.  I 
De  manyà.  Cerrajeria.  Ferraria  laberna.  ||  De  fuster. 
Carpinteria.  Materiaria  fabrica,  tignaria  officina.  | 
De  argenter,  obrador.  ||  De  passamaner.  Pasamane" 
ria,  cordoneria.  Tasniarum  officina.  ||  De  pells.  Pe- 
llejeria,  pelleteria.  Coriaria  officina.  ||  De  pentiner' 
Peinería.  Taberna  ubi  pectines  venduntur.  jj  De  per- 
ruquer. Peluquería.  Cinoflaris  officina.  J  De  rellotger. 
Relojería.  Officina  in  qua  horologia  fabricantur  sea 
reficiunlur.  ||  De  roba.  Roperia.  Vestiarium,  ii.  ||  De 
sastre.  Sastreria.  Promercalium  vestium  officina.  0 
De  sombrerer.  Sombrereria.  Pilearia  taberna.  ||  De 
trastos  y  robas  usadas.  Prenderia.  Scrularium,  ii.  | 
De  oUer.  Alfareria.  Figlina,  ae.  I  De  telas.  Lenceria. 
Líntearia  taberna. 

DE  LA  SEVA  BOTIGA,  loc.  mct.  fam.  Síguifica  que  ea 
propi  ú  original  lo  que  algú  conta  ó  refereix.  De  m 
propio  ingenio.  Ex  proprio  mar  te. 

OBEIR,   PLANTAR,    PARAR    BOTIGA,    fr.    POíWf,    obrif 

tienda.  Mercaturam  facere. 

PLEGAR  ó  TANCAR  LA  BOTIGA,  fr.  Quiíar,  ttlzar,  eer^ 
rar  la  botiga.  Tabernam  claudere. 

BOTIGOT.  m.  culàra. 

BOTIGUER,  m.  Qui  té  botiga  oberta  ó  ven  gé*- 
neros  per  menor.  Tendero,  botigturo.  Tabernarias, 
ii.  11  Lo  de  pany  os.  Panero.  Pannorum  venditor.  ] 
De  telas.  Lencero.  Líntearius,  ii,  linteo,  nis.  ||  Auceil 
deunas  quatre  polsadas  de  llarch  ab  lo  bècb  negre, 
prim  y  llarch,  los  dos  dits  externs  dels  peus,  que 
són  encarnats,  units  ab  una  membrana.  Per  lo  llom 
es  girassolat  de  blau,  vert  y  negre  ab  una  hermosa 
ralla  en  lo  mitj;  pel  ventre  y  costats  del  coll  y 
del  bècb  es  encarnat.  Habita  en  las  voras  del  mar  y 
de  rius.  Se  li  dóna  aqueix  nom  perque's  creu  qne 
posantlo  en  las  botigas  de  panyos  fà  fugir  las  arnas. 
Pdjaro  polilla,  martin  perico,  martin  peseador,  Alce-» 
do,  alcyoo,  nis. 

BOTIGUER  DB  TALL.  Lo  dc  Tobas  que  ven  à  la  me« 
nuda.  Tendero.  Tabernarius,  ii. 

BOTIGüETA.  f.  d.  Tiendecilla^püesto,  botiguitla^ 
Tabernula,  ac. 

BOTIJA.  f.  Vas  de  terrissa  rodó,  coll  curt  y 
estret.  Botija.  Lagena,  ae.  |  Mesura  de  líquits  usada 
en  las  Àméricas  espanyolas;  pesa  2  arrobas  12  llia- 
ras  y  8  unsas.  Botija.  Quaedam  liqnidorum  roensara 
sic  di^.  II  La  de  fusta.  Colodra.  Ligneum  vas. 

BOnJASSA.  f.  aam.  Botijon.  Lagena  major^ 
fídelia,  ae. 

BOTIJER.  m.  Qui  fà  botíjas.  Botijero.  Lagena- 
rnm  faber. 

BOTIJETA.  f.  d.  BotijUlüf  boújeta,  Lagancolai 
ffi,  parva  lagena. 

81 


S34 


BOT 


DICCIONARI 


BOU 


BOTIL  Ó  BOTIRÓ*  m.  Home  petit  y  gros.  Be- 
eoquin,  botijon,  repoUudo,  cachigardeie,  morcon,  reia- 
co,  rechoncho,  tapon  de  cuha,  Brevís  obesusque  homo. 
11  Enginy  pera  pescar. 

BOTILLA.  f.  anl.  botí.  2. 

BOTILLER.  m.  Qui  fà  y  ven  begndas  en  bolellas. 
Botillero^  boliUer.  Gelidarnm  potíonam  conditor, 
vendilor. 

BOTILLERIA.  f.  La  botiga  ó  casa  en  qne's  ven 
varietat  de  begadas.  BoHlleria.  Aqnaram  mulsarum 
apotheca,  officina. 

BOTlNFLATy  DA.  adj.  ter.  Mès  que  inflat.  Aho- 
targado,  Tumens. 

BOTINER.  m.  Qui  fà  botins.  Boíinero,  Ocrearum 
opifex.  n  mil.  Qui  s'  encarrega  del  botí.  Botinero. 
Prsedíc  costos. 

BOTINET.  m.  d.  Botinico,  botinillo.  Parva  ocrea. 
I  mil.  Boiinico,  botiniUo.  Parva  pra;da. 

BOTIQUt.  m.  Caixó  ó  armari  provisional  de  me- 
dicinas.  Botiquin,  Medicamentornm  capsa. 

BOTJA.  f.  Mata  que  té  las  fuUas  mòlt  primas  y 
blaoquinosas,  las  camas  tendras  y  fà  un  olor  mòlt 
suau.  S*  usa  per  remey  contra  'Is  cuchs.  Abrótano, 
h€ja,  lombriguera,  Artemisia,  ae^abrotonum^i.  ||  ant. 
Lo  capull  que  fà  1  cuch  de  seda.  CapuUo.  Bombycis 
follículus. 

BOTJi  BLANCA.  Planta  ramosa,  de  dos  peus  de  al- 
sària:  té  las  fuUas  blanquinosas  y  las  flors  grogas. 
Albaida,  Ànlhyllis  cythisoides. 

BOTJAR.  m.  ter.  Terreno  incult  ple  de  matas  y 
malesas.  Matorral,  Dumetum,  i. 

BOTJET.  m.  Lo  forat  ó  vuyt  de  la  paret  entre  biga 
y  biga  quant  8*  assenta  la  fusta.  Tabica,  Metopa,  os. 

BOTO.  m.  Flastoma.  Voto.  Blaspbemia,  se. 

BOTÓ.  m.  Pessa  de  fusta  rodona  y  cuberta  de 
roba,  ó  boleta  de  altra  matèria  que's  passa  pels 
traus  pera  subjectar  los  dos  costats  de  un  vestit  ó  de 
altra  cosa  que's  vól  unir.  Boton,  Pra^clavium,  ii, 
globulus  adstrictorius.  ||  Lo  nús  ó  borró  dels  arbres 
y  plantas.  ÀboUoriy  boton,  grumo,  yema.  Gemma,  ffi, 
ealyx,  icis,  folliculus,  i.  ||  Boleta  de  ferro  en  la  punta 
de  la  espasa  pera  no  ferir.  Boton.  Lamina,  ae,  glo- 
bulus, i.  II  Poncella,  la  flor  abans  de  badarse.  Ca- 
fuUOy  càíiz,  boton.  Calyx,  icis.  ||  En  lo  centro  de  las 
rodas  dels  carruatges  la  pessa  grossa  abont  encaixan 
los  raigs.  Cubo.  Rotae  modiolus.  [j  Part  generativa 
del  animal.  Testiculo.  Testiculus,  i.  ||  ant.  Gra  en  la 
cara.  Pústula.  Pnstula,  se.  ||  pi.  ant.  bou.  I. 

BOTÓ  DB  FOCH.  Gauterí  ab  un  ferro  bullent  que  re- 
mata en  figura  de  botó.  Cauterio,  boton  de  fuego, 
Ganterium,  ii. 

COBDAR  LOS  BOTONS,  fr.  BOTOIIAB. 

DESCOBDAB  LOS  BOTONS,  fr.  DESBOTOIIAB.         ^ 

IfO  LLBVAB  VALENT  DB  ÜNBOTÓ.  lOC.    aut.  NO    qUítaf 

ni  tan  siquiera  una  punta  de  alfler.  Nihil  substrahere. 

BOTONADA.  f.  Joch  de  botons  en  una  pessa  de 
roba.  Botonada,  botonadura.  Globulorum  numerus, 
ordo,  series. 

BOTONADOR.  m.  Inatrumeot  de  ferro  pera 


cordar  los  botons  en  la  roba  estreta.  Abotonador. 
Implicandis  aretae  vestis  globulis  ferrum. 

BOTONAMENT.  m.  La  acció  de  botonarse.  Abro- 
chamienlo.  Infíbulacio,  nis. 

BOTONAR.  V.  a.  Cordar  lo  vestit  ab  botons.  Abo- 
tonar,  abrochar.  Globulis  vestem  cingere,  ocellis  suis 
globulos  inserere.  ||  v.  n.  Tràurer  ulls  los  arbres  y 
plantas.  Abotonar.  Arbores  gemmare,  in  gemmas  tur- 
gere.  ||  nàut.  Unir  una  boneta  à  sa  vela,  ó  una  pessa 
à  altra  per  medi  de  una  flassada  ó  botó.  Abotonar. 
lUaqueo,  as. 

BOTONAT,  DA.  p.  p.  Abotonado.  Globulis  im- 
plicatus,  constrictus.  Q  Lo  que  trau  botons.  Se  diu 
dels  arbres  y  plantas.  Abotonado.  Gemmatus,  ger- 
minans. 

BOTONER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  botons.  Botonero. 
Glavorum,  globulorum  opifex,  factrix.  ||f.  ter.  trau. 

BOTONET.  m.  d.  Botoneito,  botoncico.  Adstricto- 
rius globulus.  II  pi.  Lo  que  serveix  de  llavor  en  las 
flors  artificials.  Semilla.  Semen,  ínís. 

BOTORNON8.  m.  pi.  Tumor  que's  fà  entre  la 
orella  y  coll.  PdpuJa,  papera,  lamparon,  parótida. 
Struma,  panucella,  se,  cherades,  adenes,  nm. 

BOTOY.  m.  BORDAT. 

B01XA.  f.  Bola  pera  jugar.  Bocha,  Lígneus  glo- 
bulus. D  Arruga  que  fà  '1  vestit  quant  no  ajusta  bè 
al  COS.  Fuelle,  buche  y  bocha.  p.  Mur.  Sinus,  us,  nm- 
bo,  nis.  Q  pi.  Espècie  de  escombreta  de  fíl  de  aram, 
que  usan  los  argenters  pera  netejar  y  bronyir  las 
pessas  sobredauradas.  Gratas,  loauratis  vasís  per- 
poliendis  instrumentum. 

COP  DB  BOTXA.  Bochazo.  Globnli  ictns. 

jocH  DE  BOTXAS.  Lo  quo's  juga  entre  dos  ó  mès 
personas  ab  unas  bolas  mitjanas,  las  quals  se  pro- 
curan  arrimar  à  una  de  petita  anomenada  bolitj,  y 
guanya  '1  qui  las  hi  fà  quedar  mès  prop.  Juego  de 
las  bochas.  Globulorum  ludus. 

BOTXAR.  V.  a.  y  derivats,  embotxar. 

botxí.  m.  BUTxi. 

BOTXORN.  m.  Afront.  Afrenta,  boehomo.  Expro- 
batio,  nis,  dedecus,  oris.  ||  Calor  que  prové  de  cal- 
ma ó  foch.  Boehomo.  j£stus,  us.  [|  Ayre  calent  en  T 
estiu.  Boehomo.  Yulturnus,  i. 

BOTZIGüt.  m.  BORRISSOL. 

BOTZINA,  f.  ant.  BOCiNA. 

BOTZINAR  Y  BOTZINEJAR.  V.  n.  RONDINAR. 

BOU.  m.  Toro  capat  y  domesticat  pera  llaurar, 
tirar  lo  carro  etc.  Buey.  Bos,  bovis.  |j  Lo  novell  y  no 
domat.  Novillo.  Juvencus,  i.  ||  Barca  de  pescar  ab  V 
art;  també  's  diu  parelu  per  sér  dos  las  que's  ne- 
cesitan  pera  manejar  dit  art,  del  qual  tiran  apare- 
lladas.  Pareja.  Navis  piscatoría.  0  fam.  pallissa,  cop. 

BOU  DE  CABESTBE.  Lo  vcrdadcr,  lligat  per  sas  ban- 
ya» à  fi  de  gobernarlo  y  tirar  detràs  de  ell  à  la  cas- 
sa;  ó  '1  fingit  de  cèrcols  y  tela  en  que  sól  ocultarse 
*1  cassador.  Buey  de  cabestriUo.  Venatorius  bos. 

BOU  DB  CORPUS.  Tilol  quo's  dóna  als  que  en  alguns 
paratges  van  devant  de  las  professons  de  corpus  fent 
boberías  pera  fér  rinrer.  Tarasea^  gomia.  MaDducos,  i. 


BOÜ 


CATALÀ. 


BOT 


285 


BOU  BNGEBixAT.  Cebon.  Sagíoalas  bos. 

BOU  E8QUELLKB.  BOU  MElfEB. 

BOU  FIBÉSTBCH  6  SALVATGE.  TOBO. 

BOÜ  MALICIÓS.  Lo  que  es  astat  y  taymat.  Marrajo. 
Calüdos  bos. 

BOU  MABÍ.  Peix  gros  de  mar  semblant  à  la  vadella. 
Bue}f  marinOy  vaca  marina,  foca,  Marínas  vitulos, 
phoca,  ae,  box,  ocis. 

BOU  MENEB.  Lo  que  serveix  de  guia  als  altres.  Ca^ 
bestrOf  mansOf  foca,  Sectarius  bos. 

BOU  PBBA  CASSAB  PEBOius.  Lo  flogit  pora  cassarpor- 
dias.  Boezuelo,  buey  de  caza.  Bocalas  aucupatorios. 

BOU  VELL  PEBA  LA  MATAITSA.  Cottal.  YetuluS  bOS. 
^Al•lOBT    AlflBis    BOU  QUE  IfO   LUCBES?  ref.    DOOOta 

que  en  totas  las  cosas  hi  ha  dificultats  é  inconve- 
nients. í,Dónde  irà  el  buey  que  no  avet  Qaocumqoe  te 
vertas,  idem  tibi  erit  sensus,  eadem  acerbitas. 

AL  BOU  MATHÓ  U  FA  POCH  l'  AGULLÓ.    TCf.  DeOOta  lo 

poch  que  serveixen  los  estímuls  als  peresosos.  i' 
buey  haron  poco  le  presta  el  aguijon.  Segnis  et  tardus 
parom  stimulis  agitatur. 

al  bou  vell  UtDkL  DE  ATBB  T  DEIXABÍ  LA  PELL.  ref. 

Denota  que*ls  homes  vells  mudant  de  clima  y  ali- 
ments exposan  la  sua  salut  y  vida.  Al  buey  viejornú- 
dale  el  pesebrt  y  dejard  el  pellejo.  Senibus  cibi  etcoe* 
li  mntatio  pericnlosa. 

AKABBi  TOT,  BOUS  T  ESQUELUs.  fr.  Dcuota  la  roso- 
Inció  de  fer  alguna  cosa  encara  que  sia  ab  risch  y 
pèrdua.  Roein  y  manzanas,  ó  aun  que  se  aventuren  ro^ 
cin  y  manzanas,  Quidquit  eveníat. 

BOC  SOLT  SE  LLEPA  COM  vÓL.  ref.  Deuota  quant 
apreciable  es  la  llibertat.  El  buey  sueho  bien  se  lame, 
fioü  bene  pro  toto  libertas  venditur  auro.  « 

BOU  VELL  LLAUBA  DBET.  rcf.  Dcuota  quo  la  prÀctica 
ensenya;  y  s'  aplica  als  que  guiats  per  sa  intel-li- 
géncia  y  pràctica  manejan  bè  sos  asumptos,  encàr- 
rechs  etc.  Buey  viejo  surco  derecho.  Res  suas  experti 
rectius  curat. 

BOU  T  ABBÓs.  fr.  met.  Dóna  à  enténdrerla  magni- 
ficència de  algun  convit.  Arroz  y  gallo  muerto.  Lau- 
tum  convivium. 

coBBAL  DE  BOUS.  Boycra,  boyeriza.  Bovíle,  is. 

DOXAB  BOU.  fr.  met.  fam.  Pegar.  Bordonear,  Baculo 
percutere,  contendere. 

JA  ES  DUB  LO  BOU  AL  AST.  rcf.  Dcuota  quo  à  algú  se 
li  ha  pas^t  lo  temps  ó  edat  proporcionada  pera 
apéndrer.  Ta  està  duro  el  aleacer  para  zamponas] 
viejo  es  Pedró  para  cabrero;  tiene  ya  dura  la  mòllera, 
Flnxerunt  opportuna  tempora. 

LO  BOU  PEE  LA  BANYA  T  l'  HOME  PEB  LA  PABAULA. 

ref.  Declara  lo  lligat  que  esta  l' home  pera  cumplir 
la  paraula,  com  las  banyas  unidas  al  bou.  Al  buey 
por  el  euerno  y  al  Iwmbre  por  la  palabra,  Verba  li- 
gant  homines  taurorum  cornua  nervi,  vel  funes. 

LO  BOU  TIBA  LA  ARADA,  MÈS  NO  DE  GANA.  rcf.    Donota 

que*l  traball  repugna.  El  buey  traba  el  arado,  mas  no 
de  su  grado,  Molestus,  tamen  suscípíendus  labor. 

MàS  CAGA  UN  BOU  QUE  GENT  OBBNETAS.  lOC.  fom.  DO- 

nota  que  mès  profit  se  trau  de  una  cosa  gran  que  de 


móltas  petitas.  Mas  caga  un  buey  que  cien  gohndri» 
nas.  Plus  decies  hirundine  bos  caçat  unus. 

NO  vÉUBEB  UN  BOU  k  TBES  PASSAS.  fr.  Sér  mólt  curi 
de  vista.  No  ver  siete  sobre  un  asno,  Oculos  cah'garet 
aportis  oculis  nou  videre. 

PABLÍ  'l  BOU  T  DIGUÉ  MU.    TOf .  S'  Bplíca   als  tODtOS 

que  per  poch  que  parlen  no  dihuen  sinó  disbarats. 
Habló  el  buey  y  dijo  mu,  Stultus  stulta  loquitur. 

PASSA  BOU  PEB  BÈSTIA  GBOSSA.  fr.  mot.  Quaut  lo  de- 
fecte  ó  imperfecció  de  una  cosa  's  recompensa  ab 
la  bondat  ó  perfecció  de  altra.  Vdyase  mocha  por 
comuda.  Hoc  unum  alio  rependatur. 

pÉBDBBa  BOUS  Y  B8QUELLA8.  fr.  mct.  Pérdrcrho  tot. 
Perder  à  remate.  Omoia  amittere. 

PÉRDREB  LOS  BOLS  Y  BUSCAR  LAS  ESQUBLLAS.  rcf.  De- 

nota  lo  que  nos  enganya  1  desitg,  pues  ab  poch  fo- 
nament persuadeix  lo  logro  de  lo  que  desitjàm. 
Quien  bueyes  ha  perdido,  cencerros  oye  ó  se  le  antojan. 
Qui  amant,  ipsi  sibi  somnia  fíngunt. 
POTA  DE  BOU.  Herba,  barba  de  aaron. 

TANT  LO  PUNXAN  AL  BOU  QUE  1  LA  DEBRERIA  *g   MOU. 

ref.  Denota  1  cuydado  que  s  déu  tenir  en  no  irritar 
à  algú  encara  que  mostre  suavitat  y  mansuetut. 
Aunque  manso  tu  sabueso  no  le  muerdas  en  el  bezo.  Ca^ 
da  pajarieo  tiene  su  higadito,  Etiam  capillus  habet 
umbram  suam. 

BOUADA.  f .  Ramat  ó  multitut  de  bous.  Boyada. 
Boum  grex,  copia. 

BOUÀS.  m.  aum.  Bueyazo.  Major  bos. 

BOUET.  m.  d.  Bueyedllo,  bueyezuelo.  Minor  bos. 

BOVA.  f .  BOGA.  1.  Q  ant.  Piel  de  buey.  Bovina 
pellis. 

BOVADA.  f.  VAGADA.  Q  BOBERU,  BADOMEBUS. 

BOVATER.  m.  vegueb* 

BOVATGE.  BOVATJE.  m.  servey  que  's  feu  en 
reconeixement  de  senyorio  al  rey  al  principi  de  sòq 
reynat,  en  lo  qual  contribuhian  los  nobles,  clergues, 
y  las  ciutats  y  vilas  de  Catalunya  desde  '1  Segre 
basta  Salsas;  pagàvase  per  parell  de  bous,  caps  de 
bestiar  major  y  menor  y  pels  béns  mobles  certa 
suma  que  anà  variant  en  lo  temps.  Bovaje,  bovúUco. 
Yectigal  à  boum  jugis. 

BÓVEDA.  f.  Volta  grassa  en  los  edificis.  Bòveda. 
Fornix,  icis.  ||  sotebrani. 

FÉB  BóvEDAS.  fr.  Abovcdar,  boveL•r,  Fornico,  con- 
fornico,  concamero,  as. 

BOVER.  m.  Pastor  de  bous.  Boyero,  boyeriza. 
Bubuqua,  a^,  bubulcus,  i. 

boví,  na.  adj.  Lo  pertanyent  als  bous.  Boyal^ 
boynnoy  vacuno,  Bovillus,  bovinus,  boarius,  bucerius, 
vaccinus. 

BESTIAR  BOVÍ  zELós.  Toriondo,  GatuUcus  taurus, 
vacca. 

BOY.  ant.  n.  p.  de  home.  Boal,  Baudilio,  Bande- 
lius,  ii. 

'  BOYA.  f.  nàut.  Fusta  ó  suro  per  senyal  del  Au- 
cora  que  està  à  fons.  Boya.  Anchorae  suber,  tigi- 
llum,  anchorale  tignum. 

BOYRA.  f .  Vapor  espès  que  s' alsa  poch  de  ter- 


186 


BRA 


DICaONARI 


BKA 


rt  7  '8  desfà  ab  lo  calor  del  sol.  NUbla,  Nebqja,  ». 
0  La  que  no*s  pól  alsar  de  terra.  Nehlina,  Nebola, 
ID,  caljgo,  inis.  ||  La  qoe  s'  alsa  en  la  mar.  Bruma, 
kntmazon,  CaUgo,  inis.  ||  La  qae  en  forma  de  na- 
volet  s'  arrosega  per  las  montanyas.  Gata.  Serpens 
Debula.  II  ter.  Malaltia  que  enfosqueix  la  vista.  Nie^ 
Na.  Nebnla,  se.  ||  Lo  dany  que  la  mateixa  boyra  cau- 
sa al  blat.  Niehla.  Nebula,  «.  ||  met.  Confusió,  obs- 
curitat de  ideas.  Cargazon.  Gravedo,  inis.  jj  f.  bullà. 

VIVA  Li  BOTBi.  exp.  mot.  fam.  Denota  la  buUa, 
satisfacció  y  alegria  que  hi  sól  bavér  en  algun  con- 
curs. Ànde  la  loza.  Indulgente  gaudio. 

IQVE  HI  HA  BOTIA?  exp.  met.  fam.  que  denota  si 
està  algú  perturbat  ó  mòlt  carregat  de  cap.  í^Esidi 
ftiodOy  abrumadot  ^Lacessis?  ^opprimeris? 

BOYRAfiSA.  f.  aum.  Gran  nübla.  Magna  ne- 
bula. 

BOYRETA.  f.  d.  Nieblecilla,  Nebula,  se. 

BOYRINA.  f.  ant.  Boyra  espessa  y  baixa.  iVeò/t- 
Ma.  Nebula  dentior. 

BOYRÓ8,  A.  adj.  Gubert  de  boyra.  Nebulosa. 
Nebulosus,  nubilus.  ||  astr.  Se  diu  de  las  estrellas 
fixas  de  poca  llum.  Nebuhso.  Nebulosa^  stells. 


BBABANT.  m.  Espècie  de  tela.  Bràbante,  Lín- 
teí  genus. 

BRAGAREN8E.  adj.  Lo  natural  ó  lo  pertanyent 
à  Braga.  Bracarense.  Bracarensís. 

BRAGH.  m.  Tumor  que  conté  matèria.  Àpo$te^ 
ma,  postema.  Apostema,  atis,  vomica,  os.  |j  ant.  Gos 
de  mostra.  Perro  de  muestra,  Ganis  odorus,  vestiga- 
tor.  II  Gos  íi  del  morro  partit.  Dogo,  braeo,  Domesti- 
ous  canis  moloso  similis,  canis  simus.  |j  pi.  ant.  Cal- 
Wleto.  Calzoneillos. 

BRAGHBfAN.  m.  Sabi  antich  de  la  índia;  regu- 
larment s' anomena  en  plural.  Bracmanes,  Bracma- 
niB,  arum,  brachmanes,  um. 

BRAGA.  f.  Drap  que*s  posa  à  las  crialuras  de 
mamella  pera  netejarlas  sèos  desbolcarlas.  Metedor, 
eiikro.  Panniculus,  superpositorius,  subligar,  is.  jj 
pi.  Espècie  de  calsas  amplas  y  llargas  que  portan  los 
Persas,  Medos,  Germans  y  Sàrmatas.  Bragas.  Bracs, 
aram,  femoralía,  ium.  ||  galsotbts. 

k  QUI  NO  est!  acostumat  i  BEAOAS  LAS  GOSTUBAS  U 

FAN  LLA6AS.  rcf.  Dcuota  que  qui  no  està  fét  à  alguna 
penalitat  la  sent  mòlt  mès  que  altres.  A  quien  no  es- 
U  hecho  d  bragas,  las  cosluras  le  hacen  llagas:  asno 
fM  110  està  aeostumbrado  d  la  albarda  muerde  la  ata- 
farra.  Insuetis  grave,  vel  exiguum  est  onus. 

■üDAE  LAS  BBAGAS.  fr.  Posar  à  las  criaturas  bol- 
quers nets  sens  desbolcarlos.  Entremeter.  Mundos 
pannículos  pueris  immittere,  aptare. 

BRAGADA.  f.  Part  del  cos  del  animal  desde  Y 
angonal  fins  à  la  sofraja.  Bragada.  Fèmur,  oris. 

BRAGADORA8.  f.  BRBGADOBAS. 

BRAGAR.  V.  a.  bregar. 

BRACMÜB8A8.  m.  pi.  Home  descoydtl  y  fluix. 


Vainazas,  Juan  Lanas,  Laoguidus,  iners.  D  anm.  Cu- 
krazo.  Pannus,  i. 

BRAGAT.  m.  Se  diu  del  animal  qoe  tè  V  entre- 
cuix de  diferent  color  que  lo  demés  del  cos.  Braga- 
do.  Yersicolor  femore. 

BRAGUER.  m.  Envenadura  pels  trencats  ó  po- 
trosos.  Braguero,  ligadura,  apretadero.  Sabligacu- 
Ium,  i,  subligar,  aris,  vinctura,  se.  ||  Las  mamellas 
de  las  vacas,  cabràs  y  bestiar  semblant.  Bragadura, 
ubres.  Uber,  eris;  y  sumen,  inis  lo  de  la  truja.  || 
nàut.  Gap  gruixut  que  s'  assegura  en  la  pala  del  ti- 
mó. Braguero.  Funis  nauticus. 

BRAGUETA,  f.  Obertura  en  la  part  del  devaot 
de  las  calsas.  Bragueta,  Bracarum  anterior  pars. 

BRAHÓ.  m.  La  part  molsuda  del  bras.  Munon, 
moreiilo,  Bracbii  torns.  J  Forsa.  Brazo.  Yis,  is. 

TENIR  BON  BRAHÓ.  fr.  mot.  Tenir  mòlta  forsa.  Te- 
ner  bravos  jarretes,  ser  kombre  de  buen  jarrete,  La- 
certosus  homo. 

BRAM.  m.  La  veu  bronca  de  alguns  animals. 
Bramido,  Fremitus,  us.  jj  Lo  del  ase.  Bebuzno,  rozni- 
do,  Fremitus,  us.  ||  Lo  del  bou.  Mugido,  bramido.  Mu- 
gitus,  us.  0  Lo  del  lleó.  Bugido.  Rugitus,  us.  0  Del  òs. 
Bramido.  Cauritus,  us.  ||  Lo  del  brau,  vedell,  elefant 
y  semblants.  Berrido.  Barritus,  us.  ||  met.  Crit  ex- 
traordinari de  la  persona  quant  està  colèrica.  Brami- 
do. Yociferatio,  nis^  clamor,  oris.  |j  met.  Lo  ruido  es- 
pantós de  la  mar,  ayre  etc.  Bramido.  Stridor,  is, 
fremitus,  us. 

BRAMS    DB  ASE  NO   PUJAR  AL  CBL,  Ó  'l  CBL  NOÏS  OU. 

ref.  Denota  que  lo  que's  fà  de  mala  gana,  ó  's  de- 
mana ab  mal  modo,  regularment  no  s'  estima  ó  no's 
consegoeix.  Oraàon  de  perro  no  va  al  cielo.  Peccalo- 
res  Deus  nou  exaudit.  Nou  benò  coelestes  impia  dex- 

tra  COlit.  I  i  PARAULAS  NiClAS  OBBLLAS  SOBOAS. 

COBRBSPÓNOBBB  AL  BRAM.  fr.  Bebramúr.  Fremitoi 
respondere,  fremitum  iterare. 

FÉR  BRAMS.  fr.  Dar  bramidos.  Mugitus,  rugitus 
edere. 

BRABIA.  f.  Sols  tè  us  en  la  frase  vulgar:  córrer 
LA  BRAMA,  CÓRRER  LA  VEU.  ||  ter.  Enginy  pera  pescar. 

FÉR  LA  BRAMA.  fr.  Burlarse  de  algú.  Dar  grita.  Si- 
bilis,  contnmeliis  aliquem  vexaré. 

BRABIADORy  A.  m.  y  f.  Qui  brama.  Bramador. 
Fremens,  tis.  |  poét.  Lo  que  fà  un  ruido  semblant 
al  bram.  Bramador.  Ssviens,  strídens  ventus,  unda. 

BRAMAR.  V.  n.  Fér  brams.  Bramar.  Fremo,  is, 
fremitus  edere.  ||  met.  Plorar  mòlt  fort.  Bramar. 
Fremo,  is.  ||  met.  Se  diu  de  la  mar,  del  vent  y  altras 
cosas  que  fan  un  ruido  semblant  al  bram.  Bramar. 
Fremo,  is.  |  Fer  ruido  ó  estrèpit  fort.  Bramar.  Fre- 
mo, is. 

BRAMAB  COM  UN  TORO.  fr.  Bramar  de  coraje.  Yebe- 
menter  forere,  irasci. 

BRAMAR  l'  ase.  Bebuznar,  roznar.  Budo,  is.  I  Lo 
bou.  Jfu^tr.  Mugio,  is.  jj  Lo  lleó.  Bugir.  Rngio,  is.  Q 
Lo  vedell,  elefant  y  semblants.  Berrear.  Barrio,  is. 

TORNAR  k  BRAMAR,  fr.  Rebromar.  Fremítui  respon- 
dere; fremitum  iterare. 


UA 


CATALÀ. 


BRA 


Wl 


m.  Qui  brama  ó  crída  descom- 

fundameot.  Yoceador^  algarero.  Yociferator,  is. 

BBAMATHE.  m.  fam.  ialadier.  1. 

BIAMIT.  m.  ant.  «un. 

BBABIÓS,  A.  adj.  aot.  DESITJÓS. 

BIAlff.  m.  aot.  BSPÀSi. 

MAir  M  oiGLATiRiA.  Especie  de  ball  qne  aDtíg:iia- 
MBt  s' usava  en  Espanya.  Bran  de  ínglaterra.  Sal- 
lyiMiis  quidam  ordo. 

BIANCA.  f.  La  rama  ó  llnch  del  arbre  men- 
trisestà  en  ell.  Bama,  brazo,  fiamns,  i.  ||  La  taUada 
é  separada  del  arbre.  Bamo.  Ramas,  i.  Q  La  esqoei- 
ada  del  arbre.  Gajo,  garrancho,  y  gancho  lo  tros  que 
fneda  en  ell.  Dissectns,  discerptus  ramus.  ||  La  in- 
díuda  envers  lerra.  Àlabe.  Deorsum  flexus  ramus. 
I  DMt.  La  part  ó  divisió  que  resulta  de  una  cosa  ab 
^tpeudéncia  de  ella.  MamaL  Alicujus  rei  divisió, 
pi».  I  Lo  que  ba  de  servir  pera  plantar.  RampoUo, 
Cbbula,  talea,  s,  surculus,  i.  D  llugh.  ||  met;  La 
fmona  qne  té  sòn  origen  comú  ab  altres  del  mateix 
taneb.  Bama,  Soboles,  is,  progenies,  ei.  J  En  lo  fré 
oda  una  de  las  barretas  en  que  s'  assegura  la  bri- 
éL  CüMM.  Belínaculum,  camus,  i.  ||  La  part  separa- 
ii  de  on  tot  però  ab  dependència  de  ell.  Ramo^  par- 
k.lembrom,  i,  pars,  tis. 

MiBCA  üi^iMA.  Planta  perenne  que  té  totas  las 
fidas  radicals,  amplas,  grans  y  retalladas  per  la  vo- 
la,!  una  sola  cama  ab  flors  pocb  vistosas.  AeantOy 
^lliíkfganíe,  branca  ursina,  Acantbus,  i. 

lliiSKir  Pia   LIS   BIÀNCAS  Ó   PER  BRÀNQUBTÀS.  fr. 

Iriretenirse  en  lo  insubstancial  de  un  asumpto, 
•aitiot  lo  més  important.  Andane  por  las  ramas, 
Abiastituto  aliena  proferre,  persequi. 

nANGAL.  m.  Cada  una  de  las  dos  pedras  pi- 
eadas  ipe  forman  los  muntants  del  portal.  Janiba. 
fih, «,  postis,  is,  parastas,  adis.  ||  ter.  marxàpbu. 

nANGALL  Ó  BRANGAM.  m.  irangatgb. 

BIANGAR.  V.  a.  ant.  abrahoicar,  agafar. 

BBANGATGE.  m.  multitut  de  ramas.  Bamada^ 
fmojo,  Ab  arbore  abscissorum  ramunculorum  copia. 

ÏÏBANCSL  m.  ant.  ramat. 

ttANCÓS,  A.  adj.  BRANCUT. 

BBAIIGOTOMO.  m.  Instrument  que  *ls  cirur- 
laasiotrodubeixeo  per  la  boca  pera  ferir  impercep- 
MMMDt  la  inflamació  en  los  garrotülos.  Brancotomo. 
IMam  chirurgicum  instrumentum  sic  díctum. 

MANGUT,  DA.  adj.  Ple  de  brancas.  Brancoso. 
Ittosus. 

■BAPIDADA.  f.  Moviment  encontrat  de  un  cos 
de  10  costat  al  altre.  Tatr^n.  Fluctuatio,  nutatio,nis. 

BlANDAR.  V.  a.  GRONXAR. 
BKANDUL   V.  a.   BLANDIR. 

HKAIIDÓ.  m.  BLANDÓ. 

i&ABfiLLA.  f.  Bigotis  ó  barba  de  la  balena.  Ba- 
ttu.  Bakena,  ae.  Q  Cada  una  de  las  branilias  que 
fcnDaalos  parayguas  y  vanos.  Varillay  varillaje. 
MiBos,  Bractea. 

BiAniuA  MESTRi.  La  de  cada  costal  del  va  no  pera 
reforsarlo.  Guarda^  gma,  Exteriores  flabeüi  vírgulaï. 


BRANQDEJAR.  v.  n.  Anar  de  branca  en  bran- 
ca. Àndar  por  los  ramos.  De  ramo  in  ramum  volita- 

re.  II  ANARSEIC  PER  LAS  BRANCAS. 

BRANQUETA.  f.  d.  Bamilla,  ramita.  Parvus 
ramus.  D  Bamet.  Bamito,  Bamus  parvus,  ramulus, 
ramusculus,  i.  |  pi.  Llenya  prima  dels  esporga- 
ments  de'ls  arbres.  Fusta,  ramojo,  ramza,  desbroce. 
Bamorum  cumulns. 

BRANT.  m.  ant.  espasa,  estoch. 

BRANTLAR.  V.  a.  BRANDAR. 

BRANXET  Ó  BRANQUET.  m.  ant.  Gosset  fi. 
Perro  de  falda  ó  faldero,  branchete,  braquillo.  Simu- 
Ins,  catulus,  i. 

BRAQUILOGIA.  f .  LACONISME. 

BRA8.  m.  Membre  de  la  persona  desde  1  muscle 
fins  à  la  ma.  Brazo,  Brachinm,  ii.  Q  Cada  una  de  las 
tres  classes  de  la  societat;  só  es:  estat  ecclessiàsticb, 
noblesa  y  poble.  Clase,  brazo,  Begoi  pars,  status, 
g  La  classe  ó  grau  à  que  pertany  cada  hu  en  la  re- 
pública. Bstamento.  Gradus,  status,  us.  ||  En  la  ca- 
dira, banch,  etc,  lo  barro  que  surt  del  espatller 
pera  apoyar  lo  colse.  Brazo,  Beclinatorium,  ii,  sel- 
laB  brachia  cubitalia.  ||  met.  Forsa,  valor.  Brazo. 
yis,  is,  animi  virtus. 

BRAs  DE  CAMPANA.  La  fusta  quo  li  sorveíx  de  eix. 
Brazo  de  campana.  Campana;  axis.  |  Lo  ferro  abont 
se  lliga  la  corda  pera  tocaria.  Bigü^.  Yectis  cam- 
panse  pulsando)  deserviens. 

BRAS  DE  CREU.  Cada  una  de  las  dos  parts  del  tra- 
veser.  Brazos  de  la  cruz,  Crucis  bracbia. 

BRAS  OE  LA  RODA.  aut.  RAIG. 

BRAS  DE  ORGA.  Lo  mànocb  ó  agafador  dels  regis- 
tres. Àsidero,  Manubrium,  ii. 

BRAS  DE  MAR.  Caoal  quo  sen'  entra  terra  à  dins. 
Brazo  de  mar.  Fretum,  i. 

BRAS  DE  RIC.  Canal  que  surt  de  ell.  Brazo  de  río. 
Fluminis  brachinm;  amnis,  rivi  derivat io. 

BRAS  MILITAR  ó  DE  LA  NOBLESA.  ClaSSO   de  milícia  Ó 

noblesa.  Brazo  militar  ó  de  la  fwbleza,  Equestris  ordo. 

BRAS  SECULAR.  La  autoritat  temporal  que  exercei- 
xen los  tribunals  y  magistrals  reals.  Brazo  secular  ó 
seglar,  Potestas  temporalis;  secnlaris  anctoritas. 

AB  LOS  BRASSos  EN  CREU.  loc.  Coti  ïos  brüzos  cruza- 
dos,  Brachiis  expansis. 

AR  LOS  BRASSOS  OBERTS,  loc.  met.  Ab  agrado  y  amor. 
Abiertos  los  brazos  ó  con  los  brazos  abiertos,  Benevo- 
lè,  benigne,  placidè. 

k  BRASSOS.  m.  adv.  Ab  moKíssim  treball.  A  duros 
penaSf  à  fuerza  de  brazos,  Yirtute  et  meritis. 

DONAR  LO  BRAS.  fr.  met.  fam.  Oferirlo  pera  que  al- 
gú s'  apoye  en  ell.  Dar  el  brazo.  Drachinm  tendere 
quo  aliquis  sustineatur. 

DONAR  LOS  BRASSOS.  Abruzar.  Amplector,  eris. 

ESTARSE  ab  los  BRASSOS  ENCREUHATS.  lOC.  mOt.  BS- 
TARSE  AB  LAS  MANS  PLBGADAS. 

LLANSABSE  ALS  BRASSOS  DE    ALGÚ.    fr.   mOt.   Confiap 

un  negoci  ó  assumpte  à  la  prudència  de 
ú  los  Itrazos  de  alguno.  In  alicujus  si- 
alicujus  fídei  se  comitlere. 


t38 


BRA 


DICaONÀRI 


BRà 


LO  BRiS  AL  PIT  Y  LA    CAMA  AL  LLIT.  FCf.   ACOnSOlla  '1 

caydado  en  los  mals  deditas  parts,  y  qne  en  cada 
acció  's  deuhen  aplicar  los  medis  proporcionats  al 
fi.  La  pierna  en  el  lecho  y  el  brazo  en  el  peeho,  Lectu- 
la  crara  potant,  sananda  et  brachía  peclas. 

MOSTRAR  LO  BRAs  FORT  EN  ALGCNA  COSA.  loc.  Mani- 
festar algú  sòn  valor  y  fortalesa  en  algona  cosa.  Ma- 
nifestar vigor.  Portem  se  ostendere. 

NO  ES  DEL  NOSTRE  BRAS.  oxp.  fam.  Sér  do  altra 
classe  ó  condició.  No  es  de  nuestra  clase,  Non  est 
nostri  ordinis. 

PÉNDRER  LO  BRAS.  fr.  AcceptaHo  algú  pera  apoyar- 
se  en  ell.  Tomar  el  brazo,  Brachíum  qno  alíqnis  sas- 
tineatar  accipere. 

8ÉR  LO  BRAS  DRET  DE  ALGÚ.  fr.  mot.  Assistir  à  algú 
6  sér  lo  principal  apoyo.  Ser  su  brazo  derecho.  Prin- 
cipalis  rerum  alicnjas  minister. 

SOTA  'l  BRAS.  m.  adv.  SOTA  LA  AIXELLA. 

TENIR  LO  BRAS  LLARCH  ó  DE  GITANO,  fr.  mct.  fam. 

Contar  ab  lo  favor  y  protecció  de  alguna  persona  po- 
derosa. Tener  brazos  ó  buenas  aldabas;  agarrarse  de 
kuenas  aldabas.  In  potentis  patroni  auxilio  confidere. 

BRASA.  f.  La  llenya  ó  carbó  encès  ó  pres  del 
focb.  Brasa.  Pruna,  sb. 

donArse  brasa  ó  Insia.  fr.  Componerse,  menearsef 
bandearse.  Sibi  sapere,  damnum  declinaré. 

ESTAR  EN  BRASAS.  fr.  met.  Touír  gran  inquietut 
per  algun  cuydado  ó  recel.  Estar  en  brasas  ó  como 
en  brasas  ó  en  aseuas,  Sollicito,  anxio  animo  esse; 
sollicitudine  angi. 

EfiTAR  ENCÉS  COM  UNAS  BRASAS    ó  COM  UNA  BRASA    DE 

rocH.  fr.  met.  Denota  que  algú  té  mòlt  encès  lo  co- 
lor de  la  cara.  Estar  hecL•  unas  brasas  ó  una  ascua. 
Rubesco,  is,  ore  rubicundo  esse. 

DE  POCA  BRASA  CERTAMENT  SE  FÀ  GRAN  FOCH  T  MÒLT 
ARDENT.  I  PETITA  BRASA,  CREMA,  CtC. 

PASSAR  COM  GAT  SOBRE  BRASAS.  loc.  met.  Passar  so- 
bre alguna  cosa,  qüestió  ó  dificultat  ab  temor  ó  re- 
cel. Pasar  como  sobre  aseuas.  Auxío  animo  esse. 

PARLAR  MÈS  QUE  FETGE  EN  BRASAS.  loC.  tor.  PAR- 
LAR PERLS  CÓLSES. 

PETITA  BRASA  CREMA  UNA  CASA.    FOf.  DCUOta  que  de 

un  no  res  à  vegadas  ne  surten  grans  resultats.  Con 
pequem  brasa  se  quema  una  casa:  de  pequem  centella 
grande  hoguera.  Maximus  è  tenui  scintilla  nascitur 
ignis. 

PA96AR  PER  LAS  BRASAS.  fr.  y 

BRASEJAR.  V.  a.  Ensajornar,  milj  rostir  una 
cosa,  ó  rostiria  lleugerament.  Soasar,  perdigar,  em- 
perdigar.  Ustulo,  as,  leviter  amburere,  torrere. 

BRA8EJAT,  DA.  p.  p.  Perdigado  Ustulatus. 

BRASER,  m.  Eyna  de  metall  abont  se  posa  focb 
pera  calentarse,  y  s' anomena  també  així  junt  ab  la 
capsa.  Brasero.  Foculus,  i,  ignilabulum,  i.  ||  Pila  de 
brasas  encesas.  Hoguera.  Pyra,».  D  Lloch  abont  an- 
tíguament  cremavan  los  delinqüents.  Brasero.  Ro- 
gus,  i,  pyra,  a». 

BRASERET.m.  d.  Caíxetaforrada  ab  llauna  ab 
la  tapa  foradada  à  modo  de  reixa,  y  serveix  pera  po- 


sar focb  à  fi  de  calentarse  'Is  peus.  Rejuela,  rejiUa, 
maridilh,  braserico,  estufilla,  braserillo,  Ubrete.  Ig- 
nitabulum,  i. 

BRASERIA.  f.  BRASER,  t. 

BRASIL,  m.  Regne  de  Amèrica.  Brasil.  Brasilia, 
SB.  II  Arbre  de  fusta  pesada  y  de  color  encés,  que 
bullida  serveix  pera  tenyir  de  bermell.  Brasil,  palo 
brasil.  Brasílium  lignum.  |  Lo  color  encarnat  que  's 
treu  de  aquesta  fusta.  Brasil.  Brasilus,  brasilicus 
color,  y  alguns  rubrica,  ae.  ||  Lo  color  que  s'  extrau 
per  afeyt  de  lasdonas.  Brasil.  Purpurissum,  i. 

DE  COLOR  DE  BRASIL.  BrosUado.  BrasiÜus,  brasüicus. 

BRASILET.  m.  Fusta  mènos  sòlida  y  de  color 
mès  baix  que  '1  del  brasil.  Yé  de  las  Lslas  Antillas. 
Brasilete,  brasilillo.  Rubellum  lignum. 

BRASILL.  m.  brasil. 

BRASMOLOGIA.  f.  Ciència  que  tracta  del  floxo 
y  refloxo  del  mar.  Brasmologia.  Brasmologia,  a;. 

BRASSA.  f.  La  mida  de  sis  peus.  Braza.  Ulna, 
se,  bexapus,  i,  bracbialis  mensura.  Q  nàut.  Cap  en 
que  se  subjectan  los  extrems  de  las  vergas  de  las 
embarcacions.  Braza.  Funis  nauticus. 

BRASSADA.  f.  Moviment  violent  dels  brassos. 
Brazada,  braceaL•.  Bracbiorum  expansió,  extensió, 
elevatio.  jj  brassat. 

BRASSAL.  m.  ant.  Armadura  antfgua  del  bras. 
Brazal,  braceral,  brazalete.  Bracbiale,  is. 

BRASSALET.  m.  Manilla,  anell  que  portan  las 
donas  per  adorno  en  las  munyecas:  antíguament  lo 
solian  portar  també  'Is  homes,  com  las  donas,  y  en 
diferents  paratges,  y  de  mòltas  matérias  y  espècies. 
Brazalete.  Armilla,  ae.  patagium,  ii. 

BRASSÀS.  m.  aum.  Brazazo.  Magnnm  brachíum. 

BRASSAT.  m.  Lo  que  s' abarca  ab  los  brassos  de 
una  vegada.  Brazado,  brazada.  Ulna,  ®. 

BRASSATGE.  m.  Tot  traball  de  brassos,  y  en 
particular  lo  de  fér  la  moneda.  Brateoge,  brazage. 
Nummorum  ,  monetae  labor,  cussis.  ()  m.  Cens  de 
una  vintena  part  en  fruyts. 

BRASSEJADOR.  m.  ant.  Qui  té  boa  bras  pera 
tirar.  Bracero.  Yalidus,  fortis,  strenuus  jacnlator. 

BRASSEJAR.  V.  n.  Manejar  losbrassos.  Braeear. 
Brachía  movere,  agitaré.  |  nàut.  Tirar  de  las  bras- 
sas  per  una  ó  altra  part  pera  col-locar  las  vergas  en 
lo  pla  ó  direcció  convenient,  segons  V  àngul  qne  ha 
de  formar  ab  la  del  vent.  Braeear,  brazar.  Quosdam 
funes  nauticos  tendere  ut  virgaB  debitè  collocentur 
in  plano  ad  angulum  cum  vento  eíTormandam. 

BRASSEJAR  EN  CREUS  ó  À  DOS  PCNYs.  fr.  uàut.  Tirar 
las  brassas  de  barlovent  fins  que  las  vergas  queden 
perpendiculars  à  la  direcció  de  la  quilla.  S'  usa 
també  pera  denotar  las  posicions  de  navegar  y  cór- 
rer en  popa.  Bractar  en  cruz,  por  redondo,  d  dos  pu- 
nos.  Quosdam  funes  nauticos  usque  dum  >irgaï  per- 
perpendiculariter  maneant  ad  carinam  aptare;  se- 
cundo vento  navigare. 

BRASSER.  m.  Jornaler  de  la  terra.  Ganan,  bra- 
cero.  Conductus,  i,  fossor,  is.  ||  Qui  fa  brasset.  Bra- 
cero. Brachio  suffulcieos,  sustentans. 


BRE 


CATALÀ. 


BRE 


239 


BRA88EBA.  f.  Herba,  coloquíntipa. 
BRASfiET.  in.  d.  Brazuelo,  braciUo,  Brachío- 
lom,  i. 

FÉR  BRÀ8SET.  /r.  fam.  Donar  lo  bras  à  alguna  per- 
sona peraque  s' apoye  en  ell.  Dar  el  brazo.  Brachiam 
qnoaliquis  sastineatar  porrigere. 
BRATLAR.  V.  n.  himbjír. 
BRAU,  VA.  adj.  Ferós.  Bravo,  bravio,  feroz.  Fe- 
rox,  S£vns,  feras,  trncalentas.  ||  Gran,  bo,  excel- 
lent.  Bravo.  Insignis,  egregins,  eximins.  Q  Valent, 
edòrsat.  Bravo.  Strenaus,  forlis.  ||  Àlborotat,  enfa- 
rísmat.  Bravo,  Arrogans,  lumidns.  ||  S'  aplica  à  co- 
sas  malas  com  nna  espècie  de  aumentatiu,  com: 
BEAü  lladre,  brau  estrafalari,  etc.  Bravo.  Magnas.  U 
m.  Bou  petit  de  un  any.  Becerro.  Yilulus,  i.  ||  adv. 
m.  Bè.  BravOf  bien.  Optímè,  recte,  pulchré. 

BRAVA  COSA.  loc.  irou.  Cosa  nécia,  disbarat.  Brava 
cosa.  Stnltèdictum  aut  factum. 

EN  LLOCH  BRAU.  loc.  £o  camf  descrt.  En  camino  bra-- 

vo  ó  denerío.  In  silveslrí,  in  inculto,  in  aspero  loco. 

BRAHUET,  A.  adj.  d.  Bravito.  Trnculentulns. 

BRAULL.  m.  Planta  de  cosa  de  dos  peus  de  alsà- 

ría,  'Is  rams  semblants  als  del  morritort  bort  y  las 

flors  à  las  del  saúch.  Braba.  Braba,  ae. 

BRAVADA,  f.  Alenada,  tuf  molest  que  llansa  al- 
guna cosa.  Tufo,  tuforada,  vaharaL•,  vaharina.  Gra- 
vis hatilns. 

BRAVADA  n  FUM.  Zorrera.  Fumi  halitus. 
BBAVABA  BB  VI.  Eslocadü  de  vino.  Acer  vini  ha- 
litus. 

Fil  BtAVADA.  fr.  Eixir  de  alguna  cosa  tuf  molest. 
Vahar,  vahear,  Yaporare,  exhalaré. 

BRAVAMENT.  adv.  m.  Bè.  Bravo,  bravamenU. 
Perbellè,  optimè,  eximiè.  ,1  Cruelment.  Bravamente, 
Acríter,  ssvè.  ||  Gopiosament,  en  gran  manera.  Bra- 
vamenU,  Abnndè,  affatim,  copiosè. 

BRAVATA  Y  BRAVATADA.  f.  Amenassa  ar- 
rogant y  vana.  Bravata,  ronca,  Ferox,  atrox,  minax 
dictum.  H  Fanfarronada.  Bravata,  baladronada.  Ya- 
n»  minae.  0  pi.  Fieros.  Minae  jactat». 

BRAVATEJAR  Y  BRAVEJAR.  V.  n.  Llansar 
bravatas,  insultar  ab  menyspreu.  Bravear,  roncar, 
echar  bravatas,  fieros,  blasonar  del  amés.  Minas  effn- 
lire  vanas;  minas  jactare. 

BRAVATEJAT  Y  BRAVEJAT,  DA.  p.  p.  Bro- 
veado.  Yanis  minis  jactatus. 

BRAVEA  Y  BRAVE8A.  f.  Ferocitat,  bravura. 
Braveza,  bravura,  Ferocia,  aï,  ferocitas,  immanitas, 
atis. 

BRAVÍ86IM,  A.  adj.  sup.  Bravisimo.  Ferocissi- 
mxiSy  immanissimus.  ||  adv.  sup.  Bra/visimo.  Pulcher- 
rimè. 

BRAVissniAMENT.  adv.  m.  sup.  Bravisimo- 
menti,  Ferocissimè. 
BRAVO.  m.  adv.  BRAU. 

BRAVURA,  f.  BRAVESA. 

BRAYDAR.  V.  a.  ant.  Fér  extrems  de  dolor.  Bo- 
eer  extremos.  Yehementíoris  affectns  indicia  dare. 
BREGAR.  V.  n.  ant.  minvar. 


BREGA.  f.  Pendéncia,  debat.  Brega,  zambra, 
chacotüf  trulla,  zarracina,  trapisonda,  Bixa,  ae,  con- 
tenlío,  nis. 

armar  brega.  fr.  Causar  rahons  y  disputas.  Ar^ 
mar  pendencias,  chacotear.  Bíxam,  con tentionem  sus- 
citaré, roovere. 

MócRER  BREGA.  fr.  Divcrtirsc  ab  mòlta  gatzara, 
crits  y  riallas.  Chacotear.  Joculor,  aris. 

PLEGAR  us   CAPAS  k  BREGA    MOGUDA.  lOC.    mct.  Fér 

negoci  mentras  la  confusió  y  *1  desordre   ocupa  als 
demés.  À  río  revuelto  ganancia  de  pescadores. 

BREGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  brega  '1  cànem  ó 
lli.  Agramador.  Tunsor,  is,  cannabim  tundens,  de- 
corticans. 

BREGADORA8.  f.  pi.  Instrument  de  fusta  de 
vuyt  à  deu  pams  de  llarch,  y  al  mitj  un  cristall 
ahont  encaixa  altra  pessa  en  forma  de  canal,  empiu- 
lada  per  un  cap  y  ab  un  mànech  en  V  altre,  ab 
que*s  mou  fàcilment  pera  matxacar  lo  cànem  ó  lli. 
Agramadera,  grama,  y  agramiza.  p.  Ar.  Tunsorium 
cannabis  instrumentum. 

TENIR  BONÀS  BREGADORAS.  fr.  mct.  fam.  Mcujar  mòlt 
y  depressa.  Tener  buena  tijera,  estar  picada  la  pie^ 
dra,  atacar  bien  la  plaza.  Extra  modum  edere,  epu- 
lari. 

BREGAR.  V.  a.  Bàtrer  lo  cànem  ó  lli  pera  sepa-* 
rarlo  de  la  riscla  ó  caramuxa.  Agramar.  Cannabim 
tundere,  contundere,  macerare.  ||  Benyir,  disputar. 
Bregar.  Contendo,  is,  rixor,  aris. 

BREMAR.  V.  a.  y  derivats,  vbremab. 

BRENAR.  V.  n.  BARENAB. 
BRÉNDOLA.  f.  BARRA. 

BRENYA.  f.  ant.  Garrotxa,  lloch  montanyós  en- 
tre pedras  y  malesas.  Brena,  Prseceps,  prsruptos 
locus. 

BRENYÓ8,  A.  adj.  Ple  de  brenyas.  Brenoso.  Dn- 
mosus,  praïruptus  locus. 

BRES.  m.  BRESSOL. 

BRE8GA.  f.  Cos  esponjós  ab  distíntas  casetas  en 
que  las  abellas  fan  la  mel.  Panal  y  bresca,  p.  Ar. 
Favus,  i. 

BRESCA  sÈNs  MEL.  cxp.  Quc  à  dcmès  del  sentit  rec- 
te significa  cara  gravada  ó  picada  de  verola.  Cara 
apedreada,  empedrada,  de  rallo.  Os  variolarum  cíca- 
tricibus  notatum,  compunctum. 

BRE8GADET.  m.  d.  Lagarejo.  Fòrum,  torculum, 
calcalorium,  ii,  torcular,  aris. 

BRESGADOR.  m.  Instrument  de  ferro  pera  obrir 
las  arnas  ó  buchs  alsant  lo  tap.  Tempanador.  Fer- 
reum  instrumentum  ad  tympanum  in  alvearibns  de- 
trahendum. 

BRE8GADURA.  f.  La  acció  de  brescar  las  arnat 
ó  buchs  de  las  abellas.  Castrazon,  Castratura,  ».  || 
Lo  temps  de  brescar.  Castrazon.  Castratíonis  tem- 
pus. 

BRE8GARI.  m.  La  bresca  sens  mel  un  poch  ne- 
gra y  verda.  Escarzo.  Melle  vacuus  favus. 

BRESGAMBRILLA.  f .  Joch  en  que's  donan  tres 
cartas  à  cada  jugador,  y  la  que  queda  devall  ea 


Uh  BHE  MCC30NAIU 

trwídf*:  ^f  rM^  riM  (\nf,  «  jaçi  nen  pr^o  aitn  fiai 
MailMfM  1  mora,  y  %Wiu\h  f\m  U  a^^  pqA*>,  roft- 
toiiit  r  4t  p^r  oAt^,  i  U^4  p^r  d^n,  i  rey  p«r  qoa- 
t/»«  J  <ï»Jw(l  p^r  tfM  y  U  mVà  p^r  d//4,  Qwàl*itiío\ 
írunío  «4  ^npftrtor  k  u,Uh  \:^%  car  Ui  d«L9  altres 
ecJb.  BriuA,  ^aj(^lianjm  ia/fají  '{uídam. 

mEMAB«  v«  a.  Innttr  part  4e  Ja  i&<^I  d«l9 
hKfii4  4«  U%  aMlají,  Catlrar,  éttmeUtr^  y  t^Arzar 
lo  métn  ijü  fübrtr  Aivearía  castraré,  i;  Anar  m-dj 

mcUGAT*  m.  lAitfptrf  IJoch  ahont  «e  trepitja  ]a 
fBfttm»,  lAtfar,  V#!ndimíale  calcatoríom,  |  ható.  3 
p,  p,  h'niMlaAo.  Caíitratum  aj%f;are. 

raEMADOB,  A*  m.  y  f,  (joi  bressa.  Meeiòor^ 
mmnn,  OtnHriun,  li,  canària,  a;, 

SMElMAMe^T•  m.  La  acció  de  bressar.  Meee^ 
inra.  Mofatío,  vismatío,  ní<i. 

BüEMAS*  V,  a,  Groniar  las  criataraa  eo  lo 
brKNNoL  jVer/r.  Ciinan  agitaré. 

■■EMIET.  m,  d.  Cunilla,  r,unita,  Incunaboloïn,  i. 

BMCIM•O•  Mata  rarnoNa  com  lo  lamarít.  BrezOf 
wef.,  Kríca,  m;,  u\p.%f  ícíh. 

■HEMOIm  tn.  Kl•lp^'cie  de  caixa  estreta,  disposa- 
da de  lal  modo  qiie*H  piiga  gronxar  fàcilment.  Cuna 
yeiiranilla,  p,  de  Diirgos.  Cuna,  te,  cunabulum,  i.  | 
La  que's  penja  entro  dos  pílanets  pera  que  no  fassa 
ruido  quant  se  bressa.  Cuna  de  viento.  Pensilis  cana. 

gonAixki  àinú  iiEHDB  'l  birhsol.  fr.  roct.  Conéi- 
xerlo  dol•lde  mòlt  noy.  Conocer  à  uno  detde  la  euna. 
Ab  inrunabulisi  à  tenoro,  à  pucritia  alíqaem  cog- 
noscore. 

LO  (jllR  HE  APRKN    DBMDEL    BRB8  Ó  BBBH80L  DUBi  MÉS 

QUB  nu's  vói..  rcf.  Expressa  que  las  cosas  que  s' 
aprenen  y  costums  que  s'  adquireixen  en  la  primera 
edat  ab  dillrullat  h'  olvidan  ó  deixan.  Lo  que  $e 
aprrndf  en  k  ramt  niempre  dnra,  Qiio  semel  est  ím- 
buta  rcccMi.M  scrvabit  odorem  testa  diu. 

ro.HAR  Al.  BRBHSüL.  fr.  Eticunar,  lofantem  cunabu- 
lls  impunore. 

■RE880LADA.  f.  y 

B1IEA80LAMENT.  m.  BERSSAMRNT. 

BREHflOLAR•  V.  n.  bbessar. 

BREfifiOLERi  A.  m.  y  f.  bbessàdob. 

BREfWOLET.  m.  d.  bresset. 

BRETANYA,  f.  Província  de  Fransa.  Bretana. 
Britannia,  armorica,  n\  ||  Toia  Una  de  dita  provín- 
cia. ItirMNd.  l.inttMim  britnnicum. 

iiBAN  BRETANYA,  luglnlorra,  isla  dolOrc<^nno.  Gran 
kr#rnNii,  Intihlena,  Britannia,  Anglía,  a\  Albion,  is. 

BRETEMADAS.  f.  pi.  Kn  lo  blasó  pessas  cre* 
nelindns  quo  apareixen  ab  marlets  pi»r  dalt  y  baix 
aUernati\amenl.  Brettsada*.  Turribus  supra  deor- 
aunique  distincta  tessera. 

BRETÓ,  NA.  m.  y  f.  Qui  es  de  Bretanya.  Brttoi^ 
irito.  nÍ!(.  britannuü.  urmorícu^,  i. 

BRÈTOL,  m.  Home  si^nsoríansa.  st^ns  vergonya, 
ruAA.  fi7/i),  solhtínm^  ri^iMt».  Yafer.  frí,  vi  lis,  is. 

ria  Ia)  bb&tol.  fr.  Yagamaiklejar  ab  vida  malen- 
In^lininidAi  i^rniMr.  Divaicor»  maleferior,  aris. 


BRETOLALLA.  f.  Valtitat  d«  bréiolf.  Garilla 
ét  piilo  f .  V^  f  romm  t  ària ,  ca  te  ri) . 

BRETOLAME^IT.  a^iv.  D.  ficaraoínu.  Vafrè. 

BRETCRaCA.  f.  bzt65ICa. 

BRETXA,  f.  Obertara  qoe  fi»  la  artíIJería  en  las 
morallas.  Brerka.  Xari  mÍBa,  labe«,  slrages.  'I  La 
qoe's  Í9  eo  qnalieTol  edifici.  Bretka,  Forameo,  ínis. 
11  met.  ler.  bülla. 

bítbcb  E5  bretxa,  fr.  míJ.  Tirar  de  cop  la  arliUe- 
ría  grossa  pera  armioar  la  moralla.  Botir  en  brecha. 
Tormeotij  bellicís  mfleoía  diverberare,  coocotere.  | 
mel.  Perseguir  à  algooa  persona  fins  à  ferii  pérdrer 
sòo  valimeot.  Batir  en  hreeka.  De  gratia,  favore  alí- 
qaem dejicere. 

OBBiE  BBETXA.  fr.  mil.  Arniíoar  part  de  la  mnralla 
de  ona  plassa,  torre  ó  forl,  de  modo  que  paga  pe- 
netrar per  ella  V  enemich.  Ahrir  hrecha.  Mcenia 
partim  quatere,  diraere,  evertere.  |  met.  Persua- 
dir é  algú,  ó  ferli  mòlta  impressió  alguna  cosa.  Ahrir 
hrecha.  Aliquem  movere,  in  sententiam  trahere. 

BBIEU.  adj.  Loqae  es  de  poca  dorada.  J9rere, 
brevís,  contractus.  j|  Dit  del  estil  ó  modo  de  parlar 
concís.  Conciso,  hreve,  laeànieo.  Breviloqaentia,  ae. 
II  Compendiós.  Sucinto,  brevey  compendioio,  Gompen- 
diaríos,  correptas.  |  m.  Escrit  del  Papa  pels  reys, 
prínceps  ó  magistrats  sobre  alguns  asnmptos  pó- 
blicbs.  Breve,  Pontificium  diploma,  tabellaríam  bre- 
ve,  pontificis  epistola.  ||  mús.  Nota  que  Tal  dos  com- 
passos ó  qnatre  mínimas.  ^et^.  Mosieum  signum. 
I  gram.  La  síl-laba  segons  la  pronunciació  mès  rà- 
pida. ih*«oe.  Brevis,  correpta,  eurla.  ||  Preserva  tia 
religiós  que  s'  acostuma  portar  en  lo  eóB  ó  bras  pe- 
ra preservar  de  algun  mal.  Amuleto,  Amuletom,  i.  ü 
anat.  Nom  qae*s  dóna  à  la  maltítat  de  mascles.  Bre- 
ve,  Muscoloram  copia. 

EN  BREU.  m.  adv.  Lnego,  promptament.  En  hreve, 
dentro  de,  de  aqui  d  poco.  Breviter,  brevi  tempore, 
propedíem.  ||  En  suma,  en  pocas  paraulas.  Bn  hreve, 
en  suma.  Collectim,  paacis. 

BREUGETAT.  f.  ant.  brevbdat. 

BREÜHET,  A.  adj.  d.  Breveàto,  hreveeillo.  Per- 
brevis. 

BREUMENT,  adv.  m.  Ab  brevedat.  Brevemen- 
te,  con  brevfdad.  Protinas  breviter,  confeslim.  ||  en 
BUC.  II  Succinta,  concisament.  Brevemente,  eoncisa- 
menic,  Goncisi^,  praccisè,  laconicè.  ||  Parlant  de  la 
quantitat  de  las  síl-labas.  Brevemente,  Correptè,  bre- 
viter, rapidèi. 

BREVATGE.  m.  Beguda  de  ingredients  ingrats 
al  paladar.  Brevaje,  Ingrata,  insuavis  potio.  |  Yi  ó 
cen*eia  que  bebuen  los  mariners.  Brevaje.  Nàutica 
potio. 

BREVEDAT.  f.  Curta  extensió  ó  duració.  Breve^ 
dad,  Brevitas,  alis.  [  Concisió.  Brevedad,  concisim. 
Concisió,  contractío,  attenuatio,  nis. 

BREVIARI,  m.  Llibre  que  conté  '1  resoecle- 
siàstioh.  PioY..  Clement  VIII,  y  Irbano  TIII,  re- 
formaren lo  breviari  romi,  y  també  feren  lo  mateix 
aignns  bisbes  parlículan  en  aas  diòcesis.  Lo  breviart 


CATALÀ 


BRI 


dels  irenedioli»,  iBrnardos,  Cartuixos,  Fremos- 
Iratenses  etc.  varHt  bastant  del  comú  per  valerse 
de  !a  llibertat  que  deixà  Pio  V.  de  perseverar  en  1' 
anlich  reíK).  Breviari  anlíguamenl  significava,  lo 
Hoch  en  que  's  guardavan  los  breus  ò  compendis; 
y  de  aqui  prengué  'i  nom  que  es  lo  maleix  que 
compendi  del  ofici  diví.  Breviario.  Brevium,  ii.  || 
Entre  estampers  grau  de  lletra  raès  petita  que  la 
entredos,  y  s'  usa  comunment  pels  breviaris, 
manuals,  etc.  Breviario,  Minúscula  forma  typo- 
graphica.  |  sumari,  compendi. 

BEEViABi  MozÀRABE.  Lo  quc  usavau  los  eclesiàs- 
tíchs  de  Espan^-a  desprès  que 'is  moros  s'  apodera- 
ren de  ella.  Lo  quart  concili  Toledà  manà  à  totas 
las  Iglesias  de  Espan^n  que  usassen  de  aqueix  bre- 
viari; desprès  s'  introduhiren  alguns  defectes,  lo» 
quals  reformà  lo  cèlebre  Cardenal  Cisneros,  y  s 
usa  avuy  en  cinch  parróquias  de  Toledo:  en  la 
Capella  del  mateix  Cardenal,  y  en  Salamanca  en  la 
del  doctor  Salàbrica.  Aquest  ofici  té  raòltas  cosas 
particulars,  però  santas  y  devolas.  Breviario  mo- 
zértíhe.  Breviarium  mozarabe. 

BBSVIETAT.  f.  ant.  beevkdat. 

BREVissoi,  A.  adj.  snp.  Bretíimno.  Brevíssi- 
mus,  pcrbrevis.  perqnam  brevis. 

BftEViMIBiAllIENT.  adv.  m.  sup.  Jlrevisima- 
•ai/enü,  Percuam  breviter,  brevissiraè. 

BREVTTAT.  f.  ant.  brevedat. 

BBÉVOL,  A.  adj.  Fàcil  de  trencarse.  Endehle, 
qvebradizo,  quebrajoso.  Fragilis,  debilis,  fractur» 
obnoxins. 

BRI.  m.  Cama  de  cànem,  espart  y  cosas  sem- 
blants. Hebra.  Filum,  i.  ||  Las  fíbras  de  la  carn.  He* 
bta,  brizna.  Fibra,  offula,  ».  H  Drap  de  cànem. 
üenzo;  eénamo.  Lintenm,  i.  ||  Partícula  de  alguna 
cosa.  Pizca,  Mica,  ©.  ||  Lo  de  la  flor  del  safrà,  que 
es  lo  mateix  safrà.  Behra,  pi$tilo,  Pistillum,  i,  croci 
fílamentuQi. 

tbíübbr  los  brins  del  safrí.  fr.  Desbri^ar,  Cro- 
ci stamina  extrahere. 

BRUitey  A.  adj.  Lo  que  té  mòlts  brins.  Briz- 
no90.  Ramentis  abnndans. 

BBIÀ.  m.  Bermell  ab  llaga  ò  granets  cohents  ab 
costa  escatosa  com  lo  sagó.  Herpe,  Zoster,  eris,  her- 
pes, elis.  II  VÉBVOL. 

BBIAL.  m.  ant.  Faldillas  ricas.  Brialy  basquim. 
Muliebrís  palla,  semicinctium. 

BRIANÓ8.  A.  adj.  Cosa  de  brians.  Berpétieo. 
Herpetiens. 

BHIANT.  m.  Insecte  de  dos  líneas  de  llargària, 
quasi  rodó  y  ab  vuyl  polas.  Àrador.  Accarus,  i, 
blatta,  fe. 

BSIANTET.  m.  d.  Àraioreico,  aradorcillo.  Par- 
vus  accarus. 

BRIBA.  f.  La  vida  vagamunda.  Briba,  ptcar»- 
ca.  Otiosorum  vita,  desidia. 

1  LA  BRIBA.  ro.  adv.  Haragananentej  d  la  brUa. 
Dedesidiosè,  vagé. 

A!f  AB  i  LA  BBiBA.  fr.  Vagdmundejar.  Àndar  é  fi- 

TOMO  1. 


S41 


6rtò«,  holgazanear,  bribonear,  bribar.  Erro,  as» 
oüor,  vagor,  aris. 
BRIBALL.  m.  rapaz,  muchacho.  Puer,  pueru- 

luS.,  i.  II  BRIBÓ. 

BRIBALLA.  f.  BRIBONALLA,  CANALLA. 

BRIBAR.  v.  n.  anar  a  la  briba. 

BRIBÓ,  NA.  m.  y.  f.  Vagamundo,  dolent.  Ha- 
ragan,  briboïiy  picaro,  bellaco.  Nugttor,  is,  nebulo, 
nis,  improbus,  i. 

TORNARSE  BRIBÓ.  fr.  Abribonarse.  Otio,  calliditati 
se  Iraderc. 

BRIBONADA.  f.  Picardia.  Bribonada.  Versu- 
tia,  26,  vaframentum,  i. 

BRIBONALLA.  f.  Reunió  de  bribons.  Picares- 
ca, gazapina,  hampa,  heria,  gazapera,  Scelerato- 
rum,  improborum  ccelus. 

BRIBONÀ8,  aA.adj.  aum.  Bribwiazo.  Tene- 
brio,  nis. 

BRIBONEJAR.  V.  n.  anab  i  la  briba. 

BRIBONERIA.  f.  Vida  y  exercici  de  bribò.  Jti- 
balderia,  briboneria.  Segnities,  ei,  improbitas, 
atis. 

BRIBONESGHy  GA.  adj.  Pertanyent  à  la  briba. 
HampcKo.  Sceieralus. 

k  la  bribonesca..  m.  adv.  i  la  briba. 

BRIBOIVET.  A.  m.  y.  f.  Bribonzuelo,  pimrUlo, 
Furcifer,  vafellus. 

BRIGANT  (SAIBB  Més  que)  fr.  met.  Sér  mòlt 
sagàs  pera  sòn  profit.  Saber  mas  que  las  culebras. 
Yaldè  callidum,  sagacem  esse. 

BRIGÓ,  NA.  m.  y.  f.  ant.  bbibò. 

BRIDA.  f.  Las  corretjas  lligadas  al  fré.  Brida, 
rienda,  Habena,  íe,  lorum,  i.  U  Lo  mateix  fré.  Bri- 
da, freno.  Frenum.  i.  habena,  ».  H  met.  fré. 

AFLUIXAR  LA  BRIDA.  fr.  SoUar  úis  ríetidas,  abrif 
la  maiw.  £(|uo  babenas  laxaré,  remitlere,  dare  la- 
xas  babenas. 

JL  BRIDA  BATi'DA.  m.  adv.  À  rienda  suella,  d  todú 
córrer.  Citalo  0(iuo.  ||  met.  Ab  violència.  A  rienda 
suelta.  Perquam  celeriter.  ||  met.  Ab  tota  llibertat. 
A  rienda  suelta.  Impune,  effraenatè,  laxatis  habenis. 

JL  MITJA  BRIDA.  m.  adv.  met.  Ab  restricció.  A  fre- 
no melido.  Compressè. 

k  TOTA  BBiDA.  ni.  adv.  A  rienda  suelta.  Effrsena- 
tim. 

MENAR  PER  AA  BRIDA.  fr.  Guiar  los  anímals,  te- 
nint la  brida  en  la  mà.  Llevar  del  diestro,  por  la 
rienda.  Freno  ducere. 

POSAR  LA  BRIDA.  fr.  Embrtdar.  Freno,  as,  freno 
instruere. 

TENIR  LA  BRIDA.  fr.  uict.  Conteuir  à  algú,  impe- 
dir que  en  res  s'  excedesca.  Befrenar.  Freno,  co- 
hibere,  corrigere. 

TIRAR  LA  BBIDA.  fr.  Subjcctar  ab  ella  las  caballe- 
rias.  Tener,  tirar  las  riendas.  Babenas,  frena  pre- 
meré, temperari,  lora  continere. 

BRIDEGÚ.  m.  Cinturó  pera  portar  la  espasa. 
Birieú,  tahali ,  talabarte.  Balteus,  i,  baltea,  ormn. 
,  I     BRIDETA.  f.  d.  y. 

32 


iiS 


BRI 


DICCIONARI 


BSIDÓ*  m.  d.  Brida  petita,  Bridon.  Haliennla, 
Wif  parvrjliim  frenum. 

BSIDOlfET.  m,  d.  midó. 

BmiOA*  f.  Vrx;able  mòltaiitich,  que  significa 
poblaríó  ó  (M^lónía.  Briga,  colònia.  Colònia,  ». 

■BIOADA*  f.  mil.  Com  de  tropa  manada  per  nn 
brigader.  Brigada.  Caterva,  ae,  cohors,  ortis,  ma- 
nipulufl,  i.  II  Goojnnt  de  animals  que  serveixen  pe- 
ra portar  las  provisions  y  demés  necessari  pera  la 
tropa.  Brigada.  Jumentorum  numerus  certus  ma- 
chinÍH  el  sarcinís  exercitús  vehendis. 

BRIOADBR.  m.  mil.  Qui  mana  una  brigada. 
En  un  grau  mès  cpie  c^)ronel.  Brigadier.  Manipula- 
riuH  dux,  manipularis  ductor.  ||  Lo  qui  té  à  sòn 
ouydado'ls  animals  de  brigada.  Capataz  dehrigaL•. 
Jumentorum  pro  exercitu  sarcinariorum  prffifectus. 

■RÍOOLA.  f.  ant.  mil.  Màquina  antígoa  pera 
bAtror  las  murallaH.  Brigola.  Muris  diruendis  de- 
scrvicns  machina.  ||  dr  dubs  caixes,  ant.  Brigola  gi- 
ratòria de  dos  raixas.  Brigola.  De  do$eajas,  Bicapsa. 

BRILL.  m.  ter.  y 

BBILLADOR.  m.  Reclam,  xiulet  de  llauna, 
llautó  etc.  pera  cessar  torts,  grivas,  etc.  Reclamo, 
chiUa,  pitó,  sunpiro.  Illex,  iois,  aucupatorius  cala- 
inuH. 

T<N.Aii  1.0  BRILL  ó  BBILLADOR.  fr.  ChUlar.  Aníma- 
lium  Mlridorem  simularé,  imitari. 

BRILLABIENT.  m.  art.  brillantor. 

BRILLANT,  p.  a.  Lo  que  brilla.  BriUante,  òn- 
llador.  Minins,  (Muicans,  fulgens.  H  Resplandent, 
com  la  iMMlru  preciosa.  Besplandeciente,  hrillante, 
Gemmnns.  ||  Rellubent.  Brillanw ,  rf/iiciVarf .  Rí- 
cans,  scinlillans,  coruscans,  nitens,  collustratns, 
slollalus.  II  KxcoMent,  distingit.  Brillante.  Nobi- 
Hs.  splendidus,  eximius.  ||  lu.  Diamant  abrillan- 
tat. Brillante.  .\damas  radians.  |  Certa  estrella  de 
segona  magnitut.  Brillante,  lúcida  del  àguila, 
Atais,  is,  vultur  volans. 

BRILLANTBRA.  r.  y 

BRILLANTOR,  lu.  Re^plandor.  Brillante:,  bri- 
Ih.  Splendor«  nitor«  fulgor,  is,  scintillatío,  nis. 

BRILLAR.  V.  n.  Relluhir,  de^^pedir  raigs  de 
llum.  Btluàr,  krilhr,  resplandectr.  Emico,  obra* 
dio,  as,  enilivMH),  i$.  enítco,  es.  H  Imitar  lo  cant 
dels  auoells  ab  lo  brillador.  Beclamar.  Illice  illice- 
n\  aviuiu  >(HH\s  imitari.  ||  met,  Ut^iir  algü  per 
90S  talents,  prondas  etc.  Brillar,  Ingenío,  aut  vir« 
lule  pollen\  prA\*4lart\ 

BRILLO,  m.  brillantimi. 

BRIMA.  f.  Nimi  que  *s  dóna  à  Prosserpina.  tri« 
ma,  Briïna,  a>. 

BRIMARADA*  f.  Lo  re^plandor  ó  flama  de  la 
fiy^xna.  llamarada,  llama,  Flamnia. 

BRIN.  m.  ant.  Sag\>  del  blat,  .4/mV  httm, 
*aliNid%K  Kttrfiir,  is,  fariíue  pui^nmientum. 

BRINCABLE.  adj.  Lo  que  s  brinca«  i  mkrtm. 
Flexihilisi. 

BRINCADOR,  A.  ni.  >  f,  O^i  ^ínca^  trtiir«K 
A»r,  SAllalivr,  ori*,  ^Itatrix,  icis. 


BRINGAR.  v.  a.  Donar  bríseos  ò  aalts.  Brincar, 
saltar.  Salto,  sabsalto,  as,  salio,  subsilio,  is.  I 
DOiLEGAR.  2.  II  Dit  del  caball.  Gambetear.  Surrec- 
tis  alternis  crnribus  equum  iacidere. 

BRINGAR8E.  v.  r.  Doblegarse.  Cimbrarse.  Yi- 
brari,  concnti,  agitari,  flecti. 

BRINGAT,  DA.  p.  p.  Inclinat,  doblegat.  Incli- 
nadó.  Inclinatus. 

BRINGO.  Salt.  Salto,  hrinco,  zapateta.  Saltus, 

us.  II  MEDALLA. 

BRINDAR.  V.  a.  Oferir  alguna  cosa  voluntà- 
riament, convidar  à  algú.  Briíidar.  Offero,  ers,  in- 
vito, as.  II  Béurer  à  la  salut  de  algú.  Brindar.  Sa- 
lutaria  bibere,  alicui  propinaré.  J  met.  Excitar  lo 
apetit;  y  així  *s  diu:  lo  dia  brinda  à  passejar.  Con- 
vidar^  brindar.  Invito,  as,  allicio,  is. 

BRINDAT,  DA.  p.  p.  Brindado.  Invitatus. 

BRINDIS,  m.  La  acció  de  brindar.  Brindis. 
Propinatio,  nis. 

FÉR  UN  BRINDIS,  fr.  BRINDAR. 

BRIPfDONS.  m.  pi.  Fruyta  de  las  Indias  orien- 
tals, roja  quant  està  verda,  y  negra  quant  està 
madura:  es  mòlt  agra,  estringent,  y  serveix  pera 
tenyir.  Brindones.  Fructus  sic  dictus. 

BRINEU8.  m.  pi.  ant.  Alhajas  de  donas.  Brin^ 
guillo,  brinquifio.  Muliebre  monile.  Q  abaloeis. 

BRINQUET.  m.  d.  Saltico ,  saltillo ,  saltito. 
Subsaltus,  us. 

BRIO.  m.  Forsa,  poder.  Pujanza,  brio.  Rubor, 
oris,  vís,  is,  fortitudo,  inis.  ||  Valor,  resolució,  es- 
perit. Brio.  Animi  vis,  virtus,  vigor,  is,  magnani- 
mitas,  atis.  |  Atreviment,  supèrbia.  Brio.  Audàcia, 
supèrbia,  arrogantia,  m. 

ABAIXAR  LOS  BRios.  fr.  met.  Humiliar.  Bajar  los 
hrios.  Animós  frangere,  insolentes  spiritus  com- 
pescere. 

GOBRAR  BRIOS.  fr.  Reauímarse,  reforsarse.  Beka- 
cerse.  Roborari,  vires  acquirere. 

BRIOL.  m.  nàut.  Corda  pera  exténdrer  y  recu- 
Uir  las  velas.  BrioL  Funis  que  vela  religantur. 

BBlteflA.  f.  Planta  de  ctmas  herbàceas,  llar- 
gas,  aspras  y  que  s*  enfibm;  las  fullas  rodonas  y 
partidas  com  las  de  la  parra.  Las  flors  són  bbin- 
quinosas,  y  1  fruyt  una  tavella  rodona,  negra  ó 
blanca.  La  arrel,  que  es  farinosa,  supleix  en  algú- 
nas  parts  la  falla  del  pa  buUintla  abans  peraque 
perda  la  acrimónia.  Sweza,  anorca,  algélia,  briO" 
nia,  Bnonia  alba. 

BRIOB,  A.  adj.  Esforsat,  animós,  qui  lé  brio. 
Orgnilo»,  brioso,  Strenuus,  animosus,  viribus 
constans. 

*•  adv.  m.  Briosamenie.  Slreouè. 
f.  La  vefemaprempsada.  £M,oni/o,  c«<- 
Cü,  y  brisa,  p.  Ar.  Brisa,  «.  ^  Los  granets  de  ella. 
tírammja,  Gfanum.  u  semen.  inii^.  ^  Los  residies 
de  algunas  co^s  exprimidas.  Ba§azo,  Brisa,  c 

BRIRABAR.  a4j*  Ea  K>  blaso  $<  diu  de  Us  samàs 
deb  ilb  seigons  de  «mi  família  abònt  >'  altera  al- 
ftM  oasa.  afc|ml  ó  trabeot  del  escut  principi 


BRO  CATALÀ 

jwiMíoeiódelas  nmas  dels  llinatges.  Brisa- 
Ul  Seotí  «dflcitjtia  seclio. 
WMAB,  V,  a.  Fér  hrisuras  en  l' escul.  Brisar. 
Srnfam  ío  sectiones  distribaere. 

BànCkm  f.  ter.  BaBSCANBRILLA. 

BUSOli.  m.  Cordonet  mòlt  prim  ó  basta  sobre 
qws  forman  los  traus.  Pa$iUo,  Prolensnm  acus 
purtom.  Ij  GtrdilletmòU  prim  pei*a  pescar.  Cordel. 
Fiios  píscatorins. 

BAI8T02V8.  m.  pi.  Espècie  de  teixit  de  llana. 
tntíones,  Te\lum  sic  dictum. 

BBISURA.  f.  En  lo  blasó  addicions  invenladas 
fn  dislinguir  lo  gran  en  los  descendents  de  una 
■lei\a  casa  ò  família,  à  Q  de  conèixer  si  són  del 
9pm,  tercer  ó  quarl  fill,  exclòs  lo  primogènit  que 
fe<a  sempre  las  mateixas  de  són  pare.  Brisura. 
(BsJam  in  arte  heràldica  sculorum  addilio. 

BBITÀFIIGH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  Gran 
lrHan\a.  Britdnico.  Britannicus,  brilannus. 

BUVAVfT.  m.  VAGAMUNDO. 

BBtVIA.  f.  Horrible  figura  de  fera  que  anava 
errant  de  las  professons  de  Corpus  en  Catalunya 
JHi  ab  los  gegants  y  demés,  movent  desaforada- 
■rat  los  ulls.  Tarasca.  Lanatus  serpens. 

TLLs  DE  BRÍviA.  loc.  l'Ils  grossos  y  esparverats. 
(^újoraios.  Perterriti  oculi. 

BBHOMÀNGIA.  f.  Art  de  endevinar  pels  so- 
■DÍi.  Brizomancia.  Brizomantia,  s. 

nOGA.  f.  Espècie  de  fus  ab  una  lortera  en  que 
'bbnidadors  recullen  lo  fil.  Brocn.  Trochlea  ad 
refjsandum  filuni  in  opere  phr^gio.  D  Instrument 
ét  fer  llarcb  y  rodó  ab  que  'Is  carnicers  afina n 
b»  tallants,  ganivets,  etc.  fsfa6oii.  Acuendis  cul- 
tellis  aptatus  chalybs.  ||  beocadbllos.  J  ter.  baqi  e- 
Ti.  1. 1. 1  ter.  Vergueta  de  vescb  pera  cassar  au- 
celb.  Vareta.  Calamus,  i,  víscata  virga.  ||  Varetas 
ncreahadas  ahònt  se  sostenen  lasbrescas  en  los 
hrl»  de  abellas.  Trenca,  Canna,  sb,  tignuro,  i.  || 

MriLA  DE  rÉB  MITJA.  |  ter.  BASTONET,    TBOMQL'ET.  || 

'nn[ò.  II  Blau  rodó  de  cabota  quadrada  ab  que  h 
nbalers  assegoran  la  sola  en  la  forma,  hroca.  Cla- 
^t  i.  I  Entre  perxers  V  instrument  en  que  capde- 
hn  la  seda.  Carrete,  broca,  Urochlea,  s.  |  tala- 

noCADA.  f.  Tros  de  sarment  que's  deixa  en 
ktn^al  podar.  Pulgar,  gaela,  hrocada.  Vitis,  is* 
pXki,  icis,  surculus,  i.  J  ant.  Embestída.  Arreme- 
^.  bnpetus,  us,  irruptio,  incussio,  invasió,  nis. 
Moc^DRLLA  DE  CABALL.  Ceft  Ui  ó  dret.  BrocodeUa. 
iv  sic  dictus. 
BIOCADEIXO0.  m.  pi.  y 
SBOGADILLO.  m.  Tela  de  seda  y  or  de  infe- 
rior qualitat.  Broe4idiUot  hrocadely  hrocatel.  Tènue 
n  íerico  et  auro  textum. 

noCAL.  m.  GABBAFA.  ||  Lo  coll  ó  boca  del  pou. 
Mnral.  Puleal,  alis,  putei,  os,  margo.  H  ant.Baoca. 
I.  U  Lo  coll  de  fusta  ó  banya  en  lo  gat,  ó  bóta  de 
kéirer  vi.  Brocal  ie  koía.  j|utaí||i.  |  Espócie  de 


Itirrafií  de  vidre,  llauna, 


metall  que 


BRO  2i3 

dins  de  un  garrafó  serveix  pera  refrescar  algun  lí- 
quit.  Cantimplora,  vasija,  Lagena,  se. 

BROGALET.  m.  d.  Vasijilla,  vasijita.  Lagenu- 
la,  a;. 

BROGAR.  V.  a.  ant.  embestib.  ||  m.  ant.  En- 
euentroy  escaramuza,  Velilalio,  nis,  conflictus,  us. 

BROCAR  sobre.  Ioc.  aut.  Dansar  lo  caball  sobre 
algü,  lo  qui  \  monta.  Arremeter  el  c^ihallo,  erhar 
encima  el  caballo.  Equum  abripi,  ejicere. 

BROCÀS.  m.  Yi  adobat  ab  mel.  Hipoeras,  Aro- 
matites,  a;. 

BROCAT,  m.  Roba  de  seda  teixida  ab  or  ó  pla- 
ta. Brocado,  ghsé.  Attalica,  ae,  allalicura  textum. 
LO  SEMBLANT  AL  BROCAT.  Blüseado.  Attalicffisímiiis. 
BROGAXXLL.  m.  Teixit  de  tela  y  seda  à  mane- 
ra de  domas.  Brocalel.  Connahinum  textam.  Q  adj. 
Una  espècie  de  màrmol  mòlt  fàcil  de  pulirse.  Bro- 
eateL  Marmoris  genus. 

BROGATER.  m.  Qui  traballa  brocats.  Glasea- 
dor.  Attalicae  texior. 

BROGH.  m.  Canaleta  en  figura  de  bèch  de  au- 
celi  ó  canonel  que  tenen  los  gerros,  porrons,  etc. 
pera  bèurer  ab  facilitat.  Pico,  gallete.  Rostrum, 
collum,  i.  II  Lo  gros  pera  umplirlos.  Boca.  Os,  oris. 
II  Lo  bèch  ahónl  se  posa  M  blè  en  la  llumanera. 
Mechero.  Mixos,  mixus,  i,  lucerna;  rostrum,  roste- 
Uum.  II  En  los  salomons  y  cornucópias.  Mechero, 
hrazo.  Candelabrum,  i.  ||  Pe^sa  de  llauna  ó  altra 
matèria  qne's  posa  en  la  boca  dels  can  deleres  pera 
recullir  la  cera  ó  seu  que's  fon.  Arandela.  Circum 
tubulum  candelabri  fiabillae  excipiends  aíBxus  ca- 
tinulus.  II  BBOCADA.  1. 1|  adj.  ant.  Cosacorva,  aspre. 
Corvo,  espero.  Curvus,  asper. 

AB  LO  BROGH  GROS.  m.  adv.  Sèus  mesura  en  lo 
bèurer.  A  pico  dejarro.  Largè,  affatim,  plenis  po- 
culis. 

anJIrsen  com  lo  broch  del  canti.  fa.  met.  Patir 
un  excessiu  fluix  de  ventre.  Me  c^mo  una  canilla 
ó  de  canilla.  Ventris  profluvio  laboraré;  alvi  fluxu 
urgeri.  ||  p\rlar  à  tolla. 

NO  ESTAB  PER  BRocHs.  fr.  mct.  Estar  de  mal  humor 
ó  de  mala  disposició,  animo,  ó  inclinació  pera  fèr 
ó  concedir  alguna  cosa.  Eilar  de  mal  talante;  no 
estar  la  Magdalena  para  tafelanes.  Panim  comem, 
et  aíTabilem  esse;  apage,  abi. 

NO  FiCARSB  EX  BROCHS.  fr.  mct.  fam.  Abstenirse 
algú  de  lo  que  no  li  correspon.  No  meterse  en  dibu- 
jos  ó  en  libros  de  caballeria.  Non  se  alienis  immis- 
cere,  aliena  negotia  non  juraré.  |  Resóldrerse  sens 
reparar  en  inconvenients.  Uacer  giras  y  capirotes. 
Properè,  properatío  consilio  agere. 

BROGOLOGA8.  f.  pi.  Nom  que  donavan  los 
Grechs  als  falsos  ressucitats,  ó  als  que  imaginavan 
ressucitar  per  art  del  dimoni.  Brocolocas.  Brocolo- 

cx,  arum. 

BRÓGOLI  Ó  BRC  JULI.  m.  Espècie  de  col  de 
fullas  llargarudas  que  no  s'  apinyan,  ab  mòltas 
capsas  de  espigó,  y  tota  de  color  morat.  Bróculif 
brócoles.  C^ma,  ap.  delicatus  colliculus. 


lii 


BRO 


DICCIONAM 


IK 


•  (er.  MòvriL. 

in.  y  í.  Oui  linxia.  h/rdador, 
Ttramad•ir.  S-KKiciitariu!:.  íí.  |ilir\^iii.  nis.  acupit- 
tur,  i.'. 

BBODADCRA.  f.  La  aiviú  '<e  lirodar  y  la  ma- 
teixa oljra,  Bordadura,  bordadu.  Aruperlilií.  le^li- 
lúpírlnra,  pbnfci'um.  phrieronií'iim  (ipin.  p  los 
reixats  y  dibuixM  ques  fàn  at>  la  agull»  do  cusir 
en  las  roba»  blanca.4,  iuitanl  la:i  pDnla!<.  Cnlndo. 
Upiu  lerebralnm. 

iHOD*Din  iiE  BEiLs.  ta  i]UP  puja  mòlt  sobre  la 
tela-  Rrratttíi,  hnrdadura  dr  rralrr.  Sniiereminens 
laiwr  in  npen  plirjKio;  aru  phrygia  díslínrla  lela. 
il  Si  es  de  plaïa  ú  or.  Argeniería.  Auro,  ar^ntove 
oiupidum.  i.  En  lo  blasíi  pessa  que  rirculierx  fwrl 
del  àmbil  dftl  eícul  pel  interior.  íordodttra.  In- 
terior M'uli  circulu*. 

BRODAH.  V.  a.  Furmar  llorsòallraH  üfcaraB  ab 
fil,  llana,  plaïa,  elc.  en  la  lela.  Bordar.  Plnmo.  as, 
acupinfío,  tirtunisuo.  k.  pliryK'onia  acu  figuraré, 
deiiiTiberc. 

BRODAt  *L  Ttaii*.  fr.  Brodar  ah  pnrt  de  cade- 
neta  en  un  leler  pelil,  que  lé  figura  <ie  labal.  ab 
una  agulla  quir  te  un  ganxet  à  la  punia  nianegada 
de  niaclil  ú  us.  Bordar  A  tambor.  Ad  lympannm 
acapingure. 

uoDia  UE  iiiLs.  fr.  Fit  lo  brodat  de  manera 
que  pujo  müll  «dire  )a  tela.  Bfcnmar,  bordar  de 
TtaUt.  l>roinÍRenlÍ  figora  acupinKere. 

BRODAKU.  f.  aut.  utouAPtRA. 

BBODAT,  DA.  p.  p.  Burdadn.  Atupictns.  jj  adj. 
y  m.  lo  que  esta  Iraluillat  ab  sedàs  ó  allra  malcria 
Bemldant.  Bordad»,  bordadara,  ncamado,  reeamo. 

BHOGIB.  V.  n.  y  dcrívals.  laiGia. 

ant.  coMalTMB  ,    bhegab  , 


BHOIDA.  f-  BOTJA.  t. 

BHÓIXOLA.  r.  ant.  bala. 

BROLLA.  I.  Bo»cli  de  arbustos.  Malorral,  aea- 
ho.  Duiuetuni,  i. 

BHOLLAIKML•  ni.  lloeb  ahont  unrt  la  aygua  à 
dolls.  Btreidtro,  tija.  Fervens  Malurigo. 

BIUMXAR.  V.  n.  Belliif,'ar,  estar  en  movimeDl 
las  coaas  de  una  maleha  espt-eie.  Bervir.  Ferveo, 
scaleo,  es.  |J  Xurriar,  Buhir  la  aygua.  Chormr, 
brotar,  manar.  Hauo,  stillu,  as.  H  Eixir  la  aygua  à 
dolls  de  la  superQcic  de  la  terra.  Borbollar,  bor- 
bolloMer,  borbotar.  Scaleo,  es,  salio,  ebullio,  is.  || 
mel.  Abundar,  com:  ibollih  la  gent.  Bervir.  Abun- 
do, as. 

BROLLAT,  DA.  p.  p.  ntnido.  Eliullüus. 

BBOM.  m.  Boair.  |{  Planta,  espét'ie  de  agram. 
Bromo.  Bronius,  i. 

BBOMA.  f.  soTB*.  II  fam.  Bulla,  soroll  qup's  fà 
diverlinlse.  TremoUna.  i•liarola,tabahtilii,  sumba, 
bulla,  baíahola.  Tumiiltus,  us,  commotio,  ni».  || 
fom.Xansa.  Zumba,  chait:a.  Jom»,  i,  ludilicalio, 
nls.  II  BBi):<QctXi.  II  ler.  névol. 

lÉB  BROHA.  ír.  fam.  Diverline.  Meter  Mla,  rHn- 


Bnmomn,  tartni  neitiRí  tUt^imm  tb- 
mm'l"  edere. 

BHOBtASSA.  f.  BUin.  BUTBA^iU. 

BROMERA,  f.  BiiaEU. 

BROMETA.  (.  d.  KtnBTi.  j,  ler.  MCTOUT. 

BROBULLA.  f.  Boyra  (|Be  a'  a)sa  «■  b  ar. 
Bruna.  Caligo.  inis. 

BROMISTA,  ni.  y  f.  Amirli  de  brona».  Cbt»- 
lero,  brumixla.  Joruldtor.  \s. 

BROMÒS,  A.  adj.  MiTBús'.  I,  la  qot  le  A  (Mtíi 
brom.   Ainnrmaio , 


BRONCH,  CA.  adj.  D•'Mp•cible  al  oido.  1*lM 
ro,  itfero.  Uisonus.  discnrs.  ||  mel.  Aspre,  cmpS 
ni  BBONbH.  Àipero,  bronco,  bnueo,  eamiqtm. 
Xsy.•T,  in  trac  ta  bilis. 

BRONCOrcnuA.  f.  cir.  Operwiú  ques  íi  « 
Id  luuior  inOamatori  funut  en  lo  canó  de  la  na- 
piracrú.  firoarofnnija.  Bronroloraia.  e. 

BRONDÓ.  m.  BLAMlò. 

BRONGINA.  f.  U  principal  y  millor  dtlM 
eiúri'ias  ó  enginys  pera  pescar;  tel,lHbnim•4l 
llargària,  s'  bi  ba  arribat  à  tràurer  de  un  vol  1^ 
pani'ras  de  peiv,  cada  panera  de  I  arrolxB,  paA 
més  ò  roen\  s.  Red  ma^ar.  Najor  ret. 

BRONJÀ.  f.  Pinzell  gros  de  pel  &.  Broth:  tf 
niculiiit,  penicillus,  i. 

BRONJABBA.  f.  BDm.ArocAoN.PeDicilluBil• 

BRONJETA.  f.  Piniellet  üe  pel  mòlt  fi.  Mrkki- 
ea,  broehueta.  Penicillus,  i. 

BRONQUIAL,  adj.  Lo  que  pertany  als  bn»- 
quJos.  Bronquial.  Ad  palmonis  vaaa  pertineoB. 

BRONQUIHA.  r.  Pendencia.  fronfataa,  raà' 
lla,  lipizape,  brega.  Biui,  (e,  jurgium,  ii.  V 

BRONQDINMfA.  adj.Botafocb.  ButartUm.  1 
Bixalor,  jurgiosus,  convicioBua. 

BRONQDIOS.  m.  pi.  Loa  ^'asoa  del  pnlmt  qM 
retíeu  1'  ajrc.  Bronquial.  Pulmonaria  vasa. 

BRONTEU.  Kom  qoe'a  dóna  à  Júpiler,  y  vól  dir 
Ironadür.  Bronteo,  tonaule,  Inmwlor,  èroHloa.  im- 


.  BBCnTIDOB. 

BRONZAH.  V.  a.  y  derivats,  biomeiab. 

BRONZE,  m.  Mescla  de  diferents  melaUi,  I* 
principal  es  coure  fos  ab  eatany  ò  llautó.  Bnmci 
M»,  KTii.  i  mel.  Cosa  múll  dura.  Peder^l.  Sama 
duriííes. 

yo  Bi  BA  Bis  lao^iE  QUE  A.-iTa  osa.  rat.  Btaoll 
la  fortalesa  y  robustes  dels  anys  de  la  jnnatt* 
Xo  liay  mat  bronee  qve  aüoM  Oi 
ritieu  juvenil  is  supera 

Blía  DE  A  VT*  laoME. 
dt  ó«ii  brovce.  Robustu 

TEMB  ex  coa  DK  BBO^ 

cruel.  *r  de  bronre, 
Dumm,  inQexibilem  esi 


Brvueear.  JErto  colora 


6R0 


CATALÀ 


BRU 


148 


lONlEJAT,  DA.  p.  p.  Broneeado.  iEratus.  || 
m.  La  acció  y  efecle  de  bronzejar.  Broneeado.  iEra- 
montuin.  i. 

BBONZERIA.  f.  Conjunt  de  pe«saü  de  l)ronze. 
Bronreria.  ^^ramentum,  i. 

BBONZO.  m.  BRONZE. 

BROQUER.  m.  ant.  Escut  petit  de  fusta,  cubert 
de  anta  encarada,  ó  aluda  ab  la  vora  de  ferro  y 
una  casj^leta  de  aquest  metall  en  lo  mitj.  Broquet, 
Parma.  pelta,  cetra,  ai,  eh  peus,  í. 

BROQUEBAR.  V.  a.  nàut.  Tirar  de  las  pnntas 
ó  extrems  de  las  \ergas  envers  la  popa  per  la  part 
de  barlovent.  pera  que  *1  vent  feresca  las  velas 
per  la  cara  de  proa.  Àbroquerar.  Antenas  deprí- 
niere.  |1  v.  r.  mel.  Posarse  al  amparo  ó  abrich  de 
alguna  cosa.  Abroquelarse.  Sese  protegere.  ||  v.  r. 
Cubri^^e  ab  lo  broquer.  Abroquelarse,  Parma  se 
lergere. 

BBOQUEBAT,  DA.  p.  p.  ant.  Cubert  ab  lo 
bnxiuer.  Abrnquehdo.  Clypeo  prolectus. 

BBOQUERET.  m.  d.  BroqueliUo.  Clypeolns,  i. 

BBÓQmL.  m.  ter.  brócoli. 

BBOMA.  f.  Lo  resídno  de  la  llenya  y  fullas 
dels  arbres.  BrosQy  uroja,  Quisciuilia",  anim,  sor- 
des, ium.  Ij  Las  matas  y  arbustos  inútils  de  que 
està  ple  algun  terreno.  Maleza,  reboUar,  mato,  ma- 
rana.  bumetum,  i.  ||  La  partícula  de  qualsevol  co- 
sa que  cau  al  ull.  Mola.  Festuca,  a;.  ||  Despprdiris. 
Bampoinay  broza,  Rudus,  eris,  assula,  s*.  Q  Entre 
estampers  respall  pera  limpiar  la  lletra  de  s  mot- 
IJos.  Brosa,  eteobilla,  Scopula,  «.  ||  Us  paraulas 
inútils  del  llenguatge.  Broza,  hojarasea,  fúrrago. 
Varia;,  innliles,  nullius  momenti  res;  otiosa,  ina- 
nia  verba.  ||  En  los  licors  la  part  mès  espessa  que 
pocb  à  poch  va  assolantse.  ZvrrafM.  Pilus,  sedi- 
mentum,  i,  faex,  cis.  |  La  que  cau  dels  telers.  Tfff- 
dura.  Pereuntes  particulae.  |  Las  ramas  inútils  y 
desperdicis  dels  arbres.  Eseamondadvra.  Abscisso- 
rum  ramorum  coogeries.  |  La  que  deixa  n  las  ay- 
guas  en  las  voras  dels  rius  al  retirarse.  Pozanco, 

LaCUS,  us.  II  ESCOMMAIUS. 

réa  NIL  DE  TOTA  BROSSA,  fr.  met.  Aprofitarho  tot. 
Bacer  d  pluma  y  d  pelo,  Kihil  respnere. 

GENT  DE  TOTA  BROSSA,  loc.  Geut  sèns  dciitino  ni 
ofici.  Genie  de  toda  broza.  Tulgí  fsx. 

TRAURER  LA  BROSSA,  fr.  Deibrozar.  Sordes  pur- 
garé. 

BBOMAB.  V.  a.  Entre  estampers  netejar  ab  la 
brossa  los  motUos.  Brotar,  Uetergo,  is. 

BBOMAT.  m.  ter.  mató.  |  p.  p.  Brozúio,  De- 
Cersus. 

L.  f.  VOLVITA. 

A.  adj.  Lo  que  té  ó  cria  mòlta  bros- 
sa. Brozom.  Quisqniliis  abundans.  jj  Aplicat  als  li- 
cors. Zurrapoto,  zwrrapiento,  Faïculenlus,  impn- 
rus. 

BBOT.  m.  Branqueta  tendra.  BeUmOj  renuevo, 
brau,  tditago.  Qenma,  e,  mrculas,  i.  |  Plansò 
que  surt  de  las  arrels  dels  arbres.  PolUm,  IMRJNH 


Uo.  Surcus.  i,  propago,  ínis.  ||  Lo  inútil  en  la  soca 
0  cimals  dels  arbres.  Chupon.  Germen,  inis.  [j  Lo 
inútil  en  la  soca  dels  ceps  de  la  vin^'a.  Gerpa.  Inu- 
tile  sarmentum.  ||  Ull  dels  arbres.  Grumo.  GtMuma, 
86.  II  Lo  que  surt  de  las  arribis.  Barbado,  Surculus, 
i,  germen ,  inis.  ||  met.  Mica ,  engruna.  l*oco,  Pa- 
rum. 

BROT  ciRT.  Piton,  Arboris  gemma,  pullns. 

NO  TENIR  BROT  DE  RARÓ.  fr.  No  tenir  gens  de  rabó. 
So  tener  t/n  Atomo  de  razon.  Absque  ratione. 

PLE  DE  BROTS  6  LLicHS.  Pmpollado.  Stolouibus 
abundans. 

REMÉTRER   BROTS.  fr.  REBROTAR. 

BROTADA.  Germinacions  brotadura.  Germina- 
tus,  ús.  germinatio,  nís. 

BROTAM.  m.  Copia  de  brots.  Bamaje.  Ramu- 
lorum  copia,  multitudo. 

BROTAMENT.  m.  brota  da. 

BROTAR,  v.  n.  Tràurer  brot  los  arbres  6  plan- 
las.  Brotar,  rntallecrr,  germinar^  pimpollecer,  abo- 
tonar,  apitonar.  Gemmo,  progemino ,  germino, 
pullulo,  as,  semen  diíTundere.  ||  Los  ceps.  Aboto- 
nar.  Vites  gemuiare.  |  brollar. 

C0MENs\R  A  BROTAR,  fr.  Morer.  Erurapo,  is. 

BROTÀS.  m.  aum.  Retozazo,  pimpolhn.  Mag- 
nus  surculns. 

BROTET.  m.  Ramita,  ramito,  Ramnlns.  ramus- 
culus,  i. 

BROTO»  m.  Rebrot  de  la  col  verda.  Breton.  Cy- 
ma,  89,  atis,  brasic»  cauliculus.  ||  Brot  quant  co- 
mensa  à  surtir.  Abolhn.  Gemma,  ai. 

BROTONAR.  v.  n.  y  derivats,  brotar. 

BROTONENGH,  CA.  adj.  s*  aplica  à  las  plan- 
tes ,  esp(K*íalment  à  la  verdura  destinada  pera  fér 
brots.  Bretonero.  Germinator. 

BROTURA.  f.  brutícia. 

BROTXA,  f.  ant.  ganivet.  J  bronja. 

BBOU.  m.  CAL  DO. 

BROU  DE  PA.  La  aygua  que  's  fa  bullir  ab  pa.  5ms- 
tancia  del  pan.  Panis  elyxatura. 

BROC  BUFAT.  Caldo  de  botifarras.  Caldo  de  morci- 
Has.  Jus  botulorum. 

ES  BROU  DE  LLÍNCUAS.  fr.  fam.  Denota  que  algil 
diu  lo  que  no  pensa  execu'ar.  Es  todo  jarabe  de 
pico.  Blaterat. 

LI  HAN  DONAT  BROU  DE  llAnguas.  esp.  met.  fam. 
Se  diu  del  que  enrahona  mòlt  sèns  deixar  parlar 
als  altres.  Todo  se  lo  habla,  no  deja  meter  baza.  In- 
desinenter  loquitur. 

BROUilET.  m.  d.  llepaduv. 

BROYDA.  f.  BOTJA.  2. 

BRÚ,  NA.  adj.  Color  obscur,  com  )o  del  cn- 
nilK  llop,  etc.  Bruno.  Ater,  niger. 

BRÜGH.  m.  Mata  ramosa  semblant  al  tamarit, 
n'  hi  ha  de  mòUas  espi'»cies ,  y  quant  està  ben  flo- 
rit ,  posat  ab  oli ,  cura  las  pigas  y  tacas  de  la  ca- 
ra; sa  a)gua  destil-lada  teni|)era  'Is  ardors  de  la 
sanch  y  fluxions  dels  ulls.  Brezo,  berezo,  y  nree  p. 
Gtl.  Eríea,  le,  iilei,  icis.  {|  ant.  earsco. 


2|«  BRU  DICCIONARI 

BRUEL.  Dl.  ant.  Lo  bram  del  bou.  Mugido, 
Mugitus. 

BRUELAR.  Brnelar.  v.  n.  Bramar  lo  bon.  Mu- 
gir, Mugiré, 

BRÚFOL.adj.  Dit  del  dia  nuvolós.  Pardo,  Obs- 
curus,  nubilua.  ||  Dit  del  animal  brau.  Bravo,  Fe- 

niS.  II  m.  BtÍFALO. 

BRUGAR.  m.  ant.  brcgubra. 

BRUGEVIT.  m.  atre.  ||  ruidós,  fressar. 

BRUGIDET.  m.  Rufdo  sort  y  confús  que  ape- 
nas  se  percebeix.  Murmullo,  Murmurillum,  i. 

BRUGIR.  Y.  n.  Fér  un  niído  sort.  Zurnr,  zurn- 
bar.  Bombilo,  as,  tinnio,  is. 

BRUGIT.  m.  soroll.  ||  Reunió,  lo  so  broncb, 
desapacible  y  confús  ó  sòrl.  Zurrido;  zurrio^  zum- 
bidó,  Susurrus,  bombilus,  i.  Q  Lo  sò  confús  que 
resulta  de  parlar  mòlts  à  un  mateix  temps.  Mur* 
mullo;  susurrOy  zumbidoj  zurrio,  barbulla.  Vocife- 
ratio,  nis,  clamor,  murmur,  is,  strepitus.  us.  ||  Del 
aygua  ó  dels  arbres.  Murmurio,  Murmurillum,  i. 

FÉR  BRUGIT.  fr.  BRUGIR. 

BRUGUERA,  f.  Lloch  de  bruchs.  Brezal,  Eri- 
cetum,  i.  P  ant.  f.  Planta,  brugh. 

BRÚIDA.  m.  Espècie  de  teixit  antich.  Brúida, 
Textum  sic  dictum. 

BRUIR.  V.  D.  ant.  y  derivats,  brunzir. 

BRUIXA,  f.  Dona  que  té  '1  diable,  en  la  opinió 
del  vulgo,  y  per  aquest  medi  fà  cosas  extraordinà- 
rias.  Bruja,  hechicsra,  Venefica,  saga,  lonia,  se, 
strix,  igis.  n  Dona  vella  y  fea.  Bruja.  Deformis, 
hòrrida  mulier. 

FÉR  CÓRRER  LA  BRUIXA,  fr.  Enganyar  k  algú  so- 
lapadament.  Sonsacar,  Subdolè,  callidè  surripere. 

FORA  BRUixAS  DEL  ROTLLO,  expr.  Ab  que  's  despe- 
deix  à  algú  que  no  acomoda  en  la  companyia. 
Fuera  diablos  del  corro,  Apage,  fuge. 

SEMBLAR  UNA  BRUIXA,  fr.  met.  Anar  una  dona  mal 
vestida  y  descomposta.  Estar  hecho  un  Ada»  ó  un 
Judas,  Incomptam,  inconcinnam  esse. 

BRUIXAR.  V.  a.  y  derivats,  embruixar. 

BRUIXERIA,  f.  Superstició,  engany  de  brui- 
xas.  Brujeriay  heckizo,  Malefícium,  veneficium,  ii, 
incantatio,  nis.  ||  pi.  met.  Los  jochs  de  mans  y  al- 
Iras  patranyas  de  xarlatans.  Brujerias,  Nugs, 
arum. 

FÉR  BRVixERÍAs.  fr.  Practic^r  certas  ceremónias. 
Brujearf  hacer  brujerias,  Malefícia,  incantationes 
tractaré,  exercere. 

BRUIXETA.  f.  d.  Brujila,  Lamiola,  ffi. 

BRUIXOT,  m.  Home  supersticiós,  que  '1  vulgo 
creu  tenir  pacte  ab  lo  diable.  Brujo,  Magus,  vene- 
ficus,  maleficus,  i. 

BRÚIXULA.  f.  nàut.  Agulla  de  navegar;  flet- 
xeta  de  cer,  que  mira  al  nort  y  goberna  la  nau. 
Brújula,  agujademarear.  Acus  nàutica,  magnètica. 

BRUJÓ.  m.  ant.  burxo. 

BRÚJOLA.  f.  ant.  BRtixuLA. 

BRUIXAR.  V.  a.  ter.  esporgar. 

BRULOT.  m.  Embarcació  preparada  ab  alqui- 


BRU 

trà  pera  encéndrer  las  enemigas.  Brulote,  Navis 
incendiaria.  ||  Màquina  antígua  pera  llansar  darts 
ó  fletxas,  posant  en  ella  una  matèria  combustible, 
que  s'  encenia  al  llansarlos.  Brulote,  Catapulta  in- 
cendiaria. 

BRUBIENT,  A.  adj.  Bramant,  furiós,  brau. 
Furioso,  bramando,  bravo,  Arrogans,  tumidus. 

BRUMERA.  f.  Escuma,  matèria  lleugera  que 
s'  alsa  en  qualsevol  licor.  Espuma.  Spuroa,  ffi.  || 
La  que  llansan  per  la  boca  'Is  animals   irritats. 
EspumarajOy  espumajo.  Spuma,  se,  spumatus,  us.  || 
La  que  llansa  la  mar.  Adarce.  Indurata  maris 
spuma. 

PLE  DE  BRUMERA.  Espumoso,  espumojoso,  Spumo- 
sus,  spumabandus. 

TRÀURBR  BRUMERA  PER  LA  BOCA.  fr.  Espumajear^ 
espumar,  Spumo,  as,  spumas  agere,  ab  ore  proji- 
c^re.  n  mel.  Estar  mòlt  irritat.  Herhar  espumarajos 
de  ràbia,  ó  por  la  boca,  Pras  ira  spumare,  spumas 
fundere. 

BRUBIEROT.  m.  ter.  borinot.  1. 

BRUMIDOR.  m.  ter.  Tauleta  lligada  ab  un 
cordill,  que  moguda  ab  violència  fà  un  so  broncb. 
Bramt^ra,  Tigillum  verberato  aére  stridens. 

BRUNA.  f.  Moneda  que  segons  Capmany  en  lo 
any  1200  valia  63  sous.  Bruna,  Moneta  sic  dicta. 

BRUBIET,  A.  adj.  Negre  clar.  Bruneu.  Fuscus, 
subniger.  ||  ter.  Bolet  bo  pera  menjar.  Hongo,  Fon- 
gus  non  edulis. 

BRUNETA.  f.  Espècie  de  teixit  de  llana,  ò 
panyo  bast.  Bruneta.  Pannus  inferior,  suboiger, 
obscurus  pannus. 

BRUBIEZA.  f.  NEGROR,  FOSQUEDAD,  OBSGUBITAT. 

BRUNEZIR.  V.  n.  ant.  Enfosquirse,  cubrirse  1 
dia.  EneapotarsCy  eerrarse  $1  eielo,  Nubibns  offondí 
coelum,  obnubilo;  obscuro,  as. 

BRUNO.  n.  p.  de  bome.  Bruno,  Bmno,  nis. 

SANT  BRUNO.  FuudadoF  dels  cartuixos.  San  Jr«- 
no.  0  Lo  diner  que  posan  per  igual  los  que  menjan 
junts.  Escote,  Bollecta,  symbok,  ». 

FÉR  SANT  BRUNO.  fr.  m6t.  PagBF  la  part  que  à 
cada  hú  toca  en  lo  gasto  fót  de  comú  consenliment. 
Escotary  pagar  al  escote.  Symbolam  dare,  pro  rata 
portíone  contribuere. 

BRUNYIDtSSIMi  A.  adj.  sop.  Brvitdistfiio. 
Politissimus. 

BRUNYIDOR.  m.  Qui  s'  ocupa  en  bmnyir. 
Brunidor.  Politor,  Isvigator,  is.  ||  Instmmeot  peri 
brunyir.  l^rtmidor.  Lapis,  ferrum,  crystallum  vd 
cornu  Iffivigando  deserviens.  |j  Pessa  de  cer  ab  que 
1s  fusters  trabuen  lo  filet  à  la  ganiveta,  y  altra  ú 
que  'Is  pentiners  afilan  sas  eynas.  Aflon.  Acnen- 
dis  instrumentis  ferrnm.  ||  Eyna  dels  argenters 
pera  brunyir  la  plata  y  or.  Grata.  Instrumeotiia 
auro  argentove  laevigando  deserviens. 

BRUNYIDURA.  f .  y 

BRUBTimiENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  bru- 
nyir. Brunimiento.  Folitura,  »,  levor,  is,  leviga- 

tio,  nis.  I  PULIDESA. 


BRU 


GATAlA 


BUC 


lil 


BaUNYUL  V.  a.  Pulir,  donar  llustre  à  las  pe- 
dres, fusta  y  altres  cosas.  Bnmir,  lustrar,  tersar, 
aeicalaTj  alifar.  Laevigo,  as,  polio;  is.  ||  Los  me- 
talls. Gratar.  Perpolio,  is.  P  met.  Hermosejar  la 
cara  per  medi  de  afeyts.  Bruiiir,  Fuco,  as. 

BRUNTCML.  m.  ter.  ll»i  blac.  ||  ter.  bunyol. 

raiINUMEFIT.  m.  brunzit. 

BRCVfZIR•  V.  n.  Fér  nn  so  confús  qne  apenas 
se  percebeíx.  Zumbar,  ^çurrtr,  susurrar,  Bombilo, 
bombito,  as. 

BaUNZIT.  m.  So  confús  y  baix.  Zumho,  zum" 
kidoy  zurrido.  Snsurms,  i,  mnrmnr,  is,  bombila- 
tío,  nis. 

BRUSA.  f.  Espècie  de  camisa  que  *s  posa  sobre 
k  roba  principal  pera  preservaria,  y  à  las  criatu- 
res per  adorno.  Blusa.  Semitalaris  superposita  ves- 
tís. I  Raspall  rodó  de  cerdas  pera  limpiar  los  ca- 
balls.  Bruza.  Scopae;  arnm.  |  £n  las  fàbricas  de 
panyos,  etc.  uns  respallets  ó  escombretas  ab  que 
repassan  las  pessas  pera  inclinar  lo  pel  à  un  cos- 
tat. Bruzoi.  Scopulie,  arum. 

BBUflAR.  n.  a.  Limpiar  ab  las  bmsas,  y  tirar 
lo  pel  de  las  pessas  à  un  costat.  Biuzar,  Tergeo, 
es.  I  ant.  iBarsAR. 

BRUSCA.  í.  Tronquet.  Palillo,  astilla.  Assula, 
le.  I  La  brossa  que  cau  al  ull.  Mota.  Festuca,  ».  || 
La  de  cassar  ab  vesch.  Vareta,  palillo,  Calamus,  i, 
viscata  virga. 

BRUSCAMENT,  adv.  m.  Budamente,  dgpera- 
menti,  hnmc^mente,  Asperè,  duré,  acerbé.  |  Pre- 
l^ipítadament.  Precipitadamente,  Subitò,  repentino 
ímpetu. 

BRU8CARIA.  f.  ant.  Asperesa  de  geni.  Aspe- 
rtza^  dureza  de  genio.  Insuavitas,  acerbilas  indolis. 

BRUSGH,  CA.  adj.  bronch.  2.  ||  m.  y 

BRUSGO.  m.  ant.  Murtra  borda,  mala  de  fulla 
espinosa,  en  mitj  de  la  qual  produheix  un  fruyt 
semblant  à  las  cireras.  Brusca,  Ruscus,  i. 

BRUSENTAT,  DA.  adj.  ant.  bullent. 

BRU8I,  A.  adj.  ant.  bronch.  2. 

BRUSIDOR.  m.  Gatillo,  ferro  de  la  forma  de 
un  foguer,  ab  dents  pera  igualar  lo  vidre  que  no  ha 
quedat  igual  ab  lo  diamant.  Brugidor.  Uncínus  ,  i. 

BRUSIR.  V.  a.  Igualar  ab  lo  brusidor  las  pun- 
tas  del  vidre  que  no  ha  (aliat  bè  lo  diamant.  Bru- 
gir.  Vitreas  lamfnas  aptare,  circumsecare. 

BRUSIT.  m.  BRUGiT.  |  p.  p.  Brugido.  Uncino 
círcumsecatus. 

BRUSQUETA.  f.  d.  brossetà. 

BRUT,  A.  adj.  Lo  que  conté  substàncias  asque- 
rosas.  Sucio,  puerco,  krutOf  coehino.  Porcus,  im- 
mundus,  sordidus.  ||  met.  Tonto,  ignorant,  rudo. 
Bruto.  Stupidus,  stolidus,  bardus.  y  Llicenciés,  de 
malas  costums.  Bruto;  Heeneiow,  bestial.  Effraetius, 
dissolutus.  I  Toix,  sens  puliment.  Bruto.  Rudis, 
asper,  iropolitus.  ||  m.  Animal  irracional.  Bruto 
f>estia.  Rnitum,  i,  rationis  exora,  expers,  bellua, 
».  I  Lo  qui  es  porch  y  malendressat.  Coehino, 
puereo.  Sordidus,  immundus.  |  Bsrto. 


ANAR  BRUT  l'  assumpto.  fr.  met.  Anar  mélt  mal. 
Ir  mal.  Pessimum  statum  rem  habere. 

EN  BRUT.  m.  adv.  Sens  pulir.  En  bruto.  Impolitè. 
II  Sens  rebaixar  las  taras.  En  bruto.  Nulla  facta 
deductione,  sine  diminutione. 

PARAULAS  BRUTAS.  Paraulas  indecents.  Palakras 
torpes,  sucias.  Obsccena  verba. 

TENIR  LOS  BRUTS.  fr.  mCt.  NO  ESTAR  PEl  BROCHS. 

BRUTAL,  adj.  Lo  que  imita  al  brut,  y  s*  apli- 
ca també  al  home  dur,  torpe,  etc.  Brtttal,  bestial, 
irracional.  Bru  tus,  belluinus. 

BRUTALITAT,  f.  Impuresa.  Obscenidady  bru- 
talidad,  torpeza.  Facinus,  oris,  effrsenatio,  dissolu- 
tio,  nis.  II  La  qualitat  de  brut.  Brutalidad.  Feritas, 
atis,  belluina  condítio.  ||  Incapacitat,  rudesa.  Bru- 
talidadf  brutedad,  bestialidad,  asnada.  Stupiditas, 
stoliditas,  atis. 

BRUTALMENT,  Ó  BRUTAMENT.  adv.  m. 
A  manera  de  brut.  Brutal,  brutalmente,  bestialmen- 
te.  Ferinè,  ferociter;  morè,  ad,  in  morem  ferarum. 
II  Feament.  Brutalmente,  puercamente.  Indecorè, 
fsedè,  II  Indignament.  índignamente ,  brutalmente, 
Probrosè,  turpiter,  indecorè.  ||  Impúdicament,  /m- 
púdicamente,  obscenamente ,  torpemente,  Turpiter, 
impndicè,  impurè,  obsccenè. 

BRUTEDAT.  f.  ant.  brutalitat. 

BRUTE8A.  f.  ant.  brutícia. 

BRUTET.  m.  d.  Cochinito.  Sordidus. 

brutícia,  f.  Porqueria.  Inmundicia,  suciedad, 
bascmidad,  porqueria.  Sordes,  is,  purgamentum, 
i,  purgamen,  inis,  immundities,  ei.  ||  La  porqueria 
que  queda  en  la  roba  pel  continuo  fregar  ab  la 
carn.  Grasa.  Sordes,  ium.  [|  La  que's  trau  de  las 
cosas  que's  netejan.  Limpiadura.  Sordes,  ium.  Q 

MERDA.  II  POSTERMA.  ||  FANCU.  ||  met.  CALAMARSA. 

BRUTtSSIMAMEWT.  adv.  m.  sup.  Brutisima- 
mente.  Sordidissimè. 


BU. 


BUA.  f.  Tumoret  ab  matèria.  Bua,  buba.  Pustu- 
la,  a;.  II  pi.  Mal  venéreo.  Bubas.  Puslula  ae,  gallí- 
cus  morbus,  venerea  lues. 

BUBÓ.  m.  Tumor  gran,  ple  de  matèria.  Bubon, 
Purulentus  tumor.  ||  Tumor  mès  ó  mènos  gros  de 
certas  glàndulas.  Bubon.  Rubo,  nis. 

BUBÓNIA.  t.  Herba  medicinal  que  s*  aplica 
als  tumors  en  los  angonals.  Bubonia.  Rubonium,  ii. 

bAgarO.  m.  Vas  de  terrissa  fí  y  olorés.  Bíka- 
ro.  Hucar,  aris. 

.  BUGELLAS.  f.  pi.  Instrument  de  argenter  que 
té  à  un  cap  unas  pinsas  y  al  altre  una  paleta.  Bu- 
eelas.  ForcipulaB,  arum. 

BU<«H.  m.  Embarcació.  Buque,  nave.  Navis,  is, 
navigium,  ii.  ||  La  qualitat  y  capacitat  de  un  cos. 
Buque.  Capacitas,  atis,  spatium,  ii.  ||  Arna  de  las 
abellas.  Coímena.  Alvearium,  ii,  alveare,  is,  cas- 
tra cerea.  ||  fam.  Lo  ventre.  Baul,  buche^  arca  del 
pan,  bartola.  Alvus,  i,  venter,  triSi 


lis 


BÜP 


DICCIONARI 


BÜF 


BüCH  D8  nw.  Madre.  Alvevs,  i. 

TRAURER  DEL  BUCH.  fr.  faill.  TRÍÜRK1  DKL  BÍCH. 

i'M?LiR  LO  Bccif.  fr.  niet.  fam.  Menjar  mòlt.  Hm- 
chify  llenar  el  baul,  llenar  bien  el  buche,  Snpra 
modum  ederc. 

BVCELC.  m,  Caragol  de  cabells  qiie*9  fan  per 
adorno  las  donas.  Bucle,  rizo,  Cincinnus  annulus, 
bostrychns,  chi. 

BüGÓLIGA.  f.  Poesia  en  que  s*  introdubeixen 
à  parlar  pastors  y  geot  del  camp.  Bucólka.  Baco- 
lica,  omm.  ||  fam.  Lo  menjar.  Bucólka,  Victns,  us, 
cibüs,  i. 

BÜGÒLIGH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  égloga, 
pastors,  bons  y  à  la  pastura.  BwóHco.  Bucolicus. 

BIJDELERA8  T  BUDELLEBAS.  f.  ant.  Bu- 
dells. Tripes,  hemduUo.  Interanea,  intestina,  onm. 

BUDELL,  m.  Tripa  que  reb  y  expel•leix  1'  ali* 
ment,  y  té  diferents  noms  segons  lo  sítí  que  ocupa 
sa  diversa  magnitut  6  figura.  Intestino,  lrtp«.  In- 
testínum,  interaneum,  i. 

BüDBLL  CEGO.  Lo  quart,  6  *1  primer  dels  grossos* 
Mestino  eiego,  fntestinum  csecuro. 

BtDELL  CULAB    Ó    BEBBEB.    L*  Últim  dels  grOSSOS. 

Tripa  del  cagalar,  intestino  reeto.  AItus,  i,  intestí- 
num  rectum,  longano,  nis. 

BUDELL  DEJÚ.  Tfos  do  tHpa  que  ordinàriament  se 
troba  vuyda,  y  comensa  ahont  acaba  *1  budell  pri- 
mer. Intestino  yepnío.  fntestinum  vacuum. 

BUDELL  GiBAT.  Malaltia,  eòlica  que  embussa  1 
budell  prim  ó  tercer,  y  obliga  à  expel•lir  los  ex- 
crements per  la  boca.  Miserere,  ro/ro  6  vólvulo, 
Tolvulus,  ileus,  i,  ilei  inroluti  lethifer  morínn, 
miserere. 

Bn>ELL  FBiM.  Se  diu  de  un  que  es  mòlt  prim. 
Hila.  Lactes,  iura. 

Bi^DELL  FBiMBR.  Intestíno  iuoíeno,  Doodenum  in- 
testinum. 

BUDELL  QUART.  BUDELL  CEGO. 

BUDELL  QUINT.  Lo  que  fomcusa  ahont  acaba  lo 
quart,  y  finalisa  en  lo  cular  ó  dcrrer.  Intestino  co- 
lon.  Colon,  colum,  mononteron,  i. 

BUDELL  SAXO?rEB.  BUDELL  CULAB. 

BUDELL  TERCER.  Llarch,  prim.  lUon,  ileon,  inte$* 
ïino  terceroy  roko.  Ileon,  ei. 

GBUXT1B  ó  BONCAB  LOS  BUDELLS.   lOC.    Zw/Tír.  SU- 

surro,  bombilo,  as,  tinnio,  is. 
BUDEL•LER.  m.  tbifeb. 
BfUDELLBT.  m.  d.  Intistinit^,  Intestinulvs,  i. 
BÜBIN.  m.  Menjar  compost  de  sanch  y  allras 

cosas  à  la  paella.  Budin.  Caryca,  se. 

BUF.  m.  La  acció  y  acte  de  bufar.  Sopfo.  Pla- 
us, u<».|ant.  Ressò.  Retumho,  Beboatus,  us.  I 
PERFUM.  II  En  lo  joch  de  damas  la  acció  de  péndrer 
al  contrari  la  pessa  ab  que  déu  matar  y  no  mata. 
Soplo.  Latruncnii  collussorií  prívatio.  |  L*  ayre 
mogut  pel  acte  de  bufar.  Soph,  Spiritus,  half- 
tus.  us.  II  Avís  secret  y  cautelòs.  Soph.  Tnsusurra- 
lio,  nis.  II  De  enfado.  Biifiio,  Fretus,  iracundhe 


,•^lgnum. 


BUFA.  f.  Bossa  de  una  membrana  forta  que 
serveix  de  receptacle  à  la  orina.  Vejiga.  Vesica, 
a;.  D  Bosseta  ó  depòsit  del  fel.  Vejiga.  Vesicula,  ae. 
II  ler.  La  bossa  que  fà  la  roba.  Fuelley  bocha,  bvh 
che.  Sinus,  us,  uinbo,  nis.  ||  inlerj.  admirativa. 
iSoplal  moscasl  junt,  jum!  Heus ! 

COP  DE  BUFA.  Vejigazo.  Inílatie  vesicao  percussió, 
ictus. 

BUFADA,  f.  Buf.  ^ofi/o.  Flatus,  us.  H  Cop  de 
vent  que  passa  prompte.  Bocanada  de  viento,  pa$th 
volante,  rúfaga.  Subitus  et  vehemens  venti  flatus; 
repentinus  venti  flatus.  ||  met.  La  acció  executada 
lleugerament  ó  sens  reflexió.  Pasavolante.  Levií 
aclio. 

séa  UNA  BUFADA  DE  VEXT.  fr.  mct.  Denota  que  una 
cosa  passa  ab  mòlta  brevedat.  Ser  nube  de  verano. 
Fugacem  esse. 

BUFADETA.  f.  d.  SopHUo.  ley'is  flatus. 

BUFADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  bufa.  Soplador. 
Flans,  tis.  I  m.  bocadillo.  1. 1|  Qui  incita,  mouò 
encén  alguna  cosa.  Soplador.  Spirans,  accendens. 
y  m.  pi.  Forats  subterràneos  dels  quals  ix  coati- 
nuament  vent;  n'  hi  ha  en  Olot  y  altres  parat- 
ges. Sopladero.  Subterreum  spiraculom.  ||  m.  pi. 
ter.  y 

BUFAFOGHS.  m.  pi.  ventafochs.  I  met.  cui- 
nera. 

BUFAFORAT8.  m.  ter.  burinot. 

BUFALÍ,  na»  adj.  Lo  que  pertany  al  búfalo. 
Bufaltno,  Bubalinus. 

BÚFALO.  m.  Brúfol,  bou  salvatge.  Béfalo.  Bo- 
balus,  i,  bos  bubalus. 

BUFANDA,  f.  Espècie  de  corbata  feta  de  filojt 
de  estam  de  diferents  colors,  que  s'  acostuma  à 
posar  al  coll  en  T  ivern.  Jted.  Tienia,  ». 

BUFAR.  Y.  a.  y  n.  Expel-lir  ab  violéacia  lo 
vent  perla  boca.  Soplar.  Flo^  aflio,  suflle,  spiíe, 
as.  II  met.  Manifestar  ï  home  enfado^  imilaDt  al 
animal  que  bufa.  Bufar.  Ira  proflare.  }  Dit  del  ea- 
ball,  toro  y  altres  animals.  Bufar,  resopisr.  Fre- 
mo,  mugio,  is.  ||  ant.  Bessooar.  Betumbor,  n$oaar, 
rimbombar.  Tono,  resono^  as.  I  Eo  lo  joch  de  da- 
mas, fér  pérdrer  la  pessa  quant  lo  contrari  's  des- 
cuyda  de  matar.  Soplar.  Scrupo,  latrunee,  as.  Q 
Roncar,  fér  lo  guapo.  Blasonar  del  améSy  ethir 
plantas.  Inania  jactare.  |  burlab. 

BUFAR  k  la  obella.  fr.  mot.  Portar  uovas.  Cftif- 
mear,  soplar  al  oido.  Susurrationcs  deferre,  ^ar^ 
gere. 

BUFAB  i  àiGt  xif  L*  viL.  fr.  mct.  Codicíarti  al- 
guna cosa  ò  tenirli  enveja  per  causa  de  ella  ó  di»* 
putarli.  Èwndiar,  Invidere. 

BUFAB  LA  daxa.  fr.  met.  Lograr  uoa  coeaea 
competència  de  altres.  Guindar.  Fraeripio,  subri- 
pio^  is. 

BUFAR  LO  PBBBB.  f^.  met.  Sér  mòlt  moreno.  IH* 
ner  la  tez  mortna.  Subnigrum  vultum  habere. 

BUFAR  T  PBR  àXKiL•LL•à.  fr.  mot.  Sèr  làcil  la  «ifr- 
cució  de  alguaa  eest.  SBtarpajai  d$  «#•  alèaréa^ 


BUG 


CATALÀ 


BÜJ 


Si9 


mktur  pÀiiiia$  à  la  taratoa.  Rem  facillimam  esse. 

^FBNSAS  QUE  MO  HI  HA  MAS  QUE  BUFAE   T   PEE   AM- 

I0LLA8?  ref.  Denota  c^ae  las  cosas  àrdnas  do*8  con- 
•egneíxen  à  las  primeras  diiigéncias.  A  la  primera 
axad<mada  quereis  sacar  agua?  Multo  et  assiduo 
laboro  ros^magn®  comparanlur. 

BUFAT,  DA..  p.  p.  Eslufat,  desvanescut.  Gra- 
fMioio,  engreido.  entahecido,  entanado,  encastilla' 
iOf  ufoHo.  Supèrbia  elatns. 

BÜFATA.  f.  Ostentació,  pompa,  Boato,  pompa, 
Ofteatatio,  nis,  apparatvs,  boalus,  ns. 

BUFET.  m.  Taula  pera  estudiar  ó  escriurer. 
Bufeu.  Reposítorium,  abacus,  i.  U  La  veu  ó  soroll 
dd  animal  qué  bufa.  Bufido,  resoplido.  Fremilus, 
88,  iracundie  molus.  ||  pabaulada. 

BUFETA,  f.  d.  Vejiguilla,  vejiguela.  Yesicula, 
m,  folliculus,  i. 

BUFETA  DE  GOS.  Herba  que  cura  *ls  mals  de  la 
bufeta.  Vejiga  de  perro,  Yesicaria,  ®,  solanum  ve- 
aicarinm, 

BUFIT.  m.  BUFET.  t. 

BUFO,  A.  m.  y  f.  Graciós,  en  la  òpera  ítalía- 
na.  Bufo.  Scurra,  »,  mímus,  i.  ||  S'  aplica  à  la 
òpera  graciosa  y  à  la  veu  del  bufo.  Bufo.  Mimicum 
dimma. 

BUFÓ,  NA.  adj.  Donós,  graciós.  ííoko,  donoso; 
Ikdo,  bonito,  Perbelius,  lepidus.  ||  ant.  bupat.  || 
TBUl•li.  1  m,  Rata.  que  và  per  la  aygua  y  fa  olor  de 
almesch.  Almizclera,    roion  acuútil  ó  de  agua, 
jkqoatilis  mus. 

féb  lo  BUFÓ.  fr.  Fér  gestos.  Baeer  el  mono.  Si- 
minm  referre. 

BUFONADA,  f.    truhaneria  ,    fanfabbonada. 
I  Ostentació,  presumpció.  Pavonada,   Ostentosa 
pompa. 

BUFONAMENT.  m.  ant.  Altaneria,  orgull. 
AUoao,  deivanecimUnto.  Supèrbia,  arrogantia,  se, 
awmi  elatio.  Q  adv.  m.  Itndamfn(«.Bellè,concinnè. 

BUFONERIA.  f.  bufonada. 

BUFONE8GAMENT.  adv.  m.  ant.  divertida- 

■ISIT. 

BUFONE8GH,  CA.  adj.  ant.  Trubà.  Chocarre- 
ro.  Jocularis,  scurrilis. 

BUFONET.  A.  adj.  d.  Monito,  Perpolitus. 

BUFÓNiA.  f.  Planta,  la  flor  es  de  quatre  fullas 
j  dos  llavors  petitas.  Bufonia,  Buphonia,  se.  ||  pi. 
Festas  que  celebravan  los  atenieuses,  en  las  quals 
ae  sacrificava  un  bou  à  Júptler  Polieno.  Bufonias, 
BupbonisB,  arum. 

BUGADA,  f.  Aygua  cuyta  ab  cendra  pera  ne- 
tejar y  blanquejar  la  roba.  Colada,  lejia,  bugada. 
Lixivium,  ii,  lixivíus  cinis.  ||  Lo  conjunt  de  la  ro- 
ba ya  netejada.  Colada.  Lintea  lixivio  purgata. 

rÉB  ó  PASSAR  bugada,  fr.  y 

BUGADEJAR.  v.  a.  Netejar  la  roba  per  medi 
de  la  filtració  de  la  aygua  bullída  ab  cendra.  Co- 
lar  la  ropa.  Lixivio  lintea  abluere,  eluere.  ||  lam. 
GOicFESSABSE.  ||  fam.  ORI.XARSE  las  críaturas. 

BUQADEJAB  LO  FIL.  fr.  Posar  en  lleixiu  las  madei- 

TOMO  I. 


xas  pera  adobarlas.  Empuchar.  Convoluta  fila  in 
lixivium  immittere. 

BUGADER.  m.  ter.  cubell,  cendebb,  cossi.  Q 
Lo  qui  fà  bugadas  ó  '1  marit  de  la  bugadera.  La- 
vador.  Lavator,  is. 

BUGADERA.  f.  Dona  que  fé  bugadas.  Lavan- 
dera.  Lotrix,  icis. 

BUGADÓ.  m.  d.  Coladita.  Parva  lixivia. 

CADA  BUGADÓ  UN  ESQuiifsó.  ref.  Deuota  que  las 
cosas  van  empitjorant  ab  V  us.  Cada  eoladita  una 
rasgadita.  Yetus  absumit  omnia. 

BUGAR.  m.  ant.  abellar. 

BUGAT.  m.  ant.  bugada. 

BUGIA.  f.  ant.  MOïf  A.  1. 1  Candela  de  cera  blan- 
ca. Bujia.  Cerca  candela,  candidus  careus. 

BUGUEU  V.  a.  nàut.  Omplir  de  estopa  las  cabo- 
tas  dels  claus,  y  donar  la  última  mà  de  calafateig 
en  ellas,  en  las  fenellas  y  nusos  de  las  taulas.  Bu- 
gir.  Navium  rimulas  stupa  perfecte  restringere. 

BUGIOT  T  BUGIU.  m.  ant.  mico. 

BUGL08A.  f.  LLÉiNGUA  BOVINA. 

BUGRE.  m.  Sodomi ta.  ys* aplica  comunmeni  per 
despreci,  sens  la  idea  de  sodomia,  sols  per  bavérlo 
ohit  sens  saber  lo  que  significa.  Bugre.  Scelestus. 

BUGUER.  m.  ant.  abellab. 

BÚGULA.  f.  Planta  vulneraria;  té  la  arrel  fi- 
brosa, las  fullas  de  un  vert  llsbent  y  acanaladas, 
del  mitj  de  las  quals  ixen  dos  espècies  de  camas, 
unas  rectas,  y  altras  ajagudas;  las  flors  són  blavas, 
de  color  de  carn  ó  cendrosas,  las  llavors  quasi  ro- 
donas,  Búgula.  Buglum,  i,  bugula,  ». 

BUtCH.  m.  ter.  formiguer. 

BUiGA.  f.  Se  diu  de  la  terra  que*s  desmonta, 
traballa  y  sembra  pera  que  produhesca  de  nou. 
Arrompido,  artiga,  rompedura,  rotura,  roza.  Nova- 

lis  terra. 

tríurer  buíga.  fr.  Desmontar,  cultivar  las  ter- 
ras  bermas  pera  ferlas  produhir  de  nou.  Panifcar. 
Incultum  agrum  aratro  scidcre. 

BUINA.  f.  BUTNA. 

BUIRAGH.  m.  butragh. 

BUITRE.  m.  buttre. 

BUIXAR.  V.  a.  ant.  Ullpendrer.  Fascinar^  ao- 
jar.  Fascino,  as. 

BUIXAROLA.  f.  Mata  medicinal  semblant  al 
arbós.  S'  usa  principalment  pera  curar  los  efectes 
de  «rina.  Gaguba,  agauja.  Uva  urci. 

BUIXERA.  f.  ter.  boló. 

BUJAMEL.  m.  ter.  bugre.  Q  bellaco. 

BUJARIA.  f.  ant.  galindatna. 

BUJAR8E.  V.  r.  ant.  enfoltronirse. 

BUJARRÓ,  NA.  m.  y  f.  bugre. 

BUJARRONA.  f.  fam.  panxa. 

BUJOL.  m.  Vas  de  fusta  rodó  de  la  forma  de  la 
galleda  peró  mès  ample,  y  serveix  pera  rentar  los 
plats  y  altres  usos.  Cubeto,  cubeta.  Dolium,  ii,  al- 
vens  ligneus. 

BUJOLA.  f.  Galleda  ab  nansa  de  espart  ó  cor- 
da. Cubeta,  Lígneum  labrum. 


160 


BULL 


DICCIONARI 


BÜNY 


BÜLETO.  m.  iutlbto. 

BULINÓ.  m.  BRUGIT. 

BÜLINOT.  m.  BURiifOT.  1. 

bAlOARO,  A.  adj.  Lo  natural  y  lo  pertanyent 
à  Bulgària.  Búlgaro.  Mysins. 

BULL.  m.  La  agilació  dels  líquits  per  causa  del 
calor  extern  ó  de  la  fermentació.  Hervor,  fervor. 
Effervescencia,  ffi,  ebuUítio,  nis.  ||  Lo  ruido  y  mo- 
viment agitat  de  las  ayguas  del  mar,  etc.  semblant 
al  dels  liquits  quant  bullen.  Hervor.  Maris  eestus, 
agitatio.  D  Lo  moviment  agitat  del  tint  de  la  calde- 
ra. BuUon.  Tinctura  fervens. 

BULL  DE  LA  juvENTUT.  mct.  fam.  Delit  impetuós. 
Uervar,  fogosidad.  Ardor,  oris,  Ímpetus,  us. 

BCLL  DB  LA  SANCH.  La  alteració  per  causa  del  ca- 
lor ó  de  la  còlera.  Efervescència,  hervor  de  la  tangre. 
Sanguinis  effervescentia. 

▲BBANCAB  LO  BCLL.  fr.  Gomensar  à  bullir.  Atzar 
ó  levantar  el  hervor.  Fervere  incipere. 

FÉa  DONAR  UN  BULL.  fr,  Hervcntar.  Ferveíacio,  in- 
fcrvefacio,  is. 

BULLA.  f.  Confusió  de  crits  y  soroll,  ^^i,  al- 
gazara,  chac4)tay  broma,  Murmur,  uris,  strepitus, 
us.  II  Regositj,  alegria  acompanyada  de  crits,  ria- 
llas  y  demostracions  semblants.  Chacota,  bulla. 
Joculatio  cum  strepitn.  ||  Soroll  de  barallas  y  pen- 
déncias.  Bolita.  Yoeiferalio,  nis,  strepitus,  us.  y 

ant.  BUTLLA. 

FÉB  BULLA.  fr.  Burlarso  de  algú.  Chanctarse, 
burlarse,  chacotearf  hacer  chacola,  jugar  con  algú- 
no  al  abejon.  Ludifíco,  as,  illudo,  is,  jocor,  aris.  | 

NÓURER  BULLA. 

FER8E  BULLA.  fr.  FEBSB  JOCHS. 

MÓURER  ALGUNA  BULLA.  fr.  Excitar,  alguua  dis- 
puta. Levantar  ò  mover  iwa  cantera  ó  polvoreda. 
Gontentionem  excitaré. 

MÓURER  BULLA.  fr.  Parlar  mòlts  à  un  temps,  de 
manera  que  no  s'  entengan.  Meter  bulla,  Murmur, 
slrepilum  excitaré. 

PÉNDRER  PER  BULLA  Ó  PER  COSA  DE  BULLA.  fr.  fam. 

Echar  d  chacola,  meter  d  bulla.  Jocando  aliquid  di- 
ci,  reputare. 

PER  ó  DE  BULLA.  m.  adv.  Por  jucgo  ó  por  modo  de 
juego,  de  chanza,  de  burlas,  Jocosè,  por  jocum. 

BULLANGAJ.  Alborot,  motí.  Alboroto,asonada, 
fullona,  motin,  bullanga,  Tumullus.  us.  seditío,  nis. 

BULLANGUER,  A.  Y  BULLANGUI8TA.  m. 
y  f.  Qui  mou  alborots  ó  motins.  Vocinglero,  bulUtn- 
guero,  chisgaravis,  chiquilicuarto.  Tumultuosus, 
seditiosus. 

BULLENTf  A.  p.  a.  y  adj.  Hrrtiente  hirriente, 
Fervens. 

BULLICI,  m.  Rumor,  ruido  de  mòlta  gent.  Bu- 
//írto,  bullaje,  Murmur,  is,  rumor,  oris.  ||  Alborot, 
sedició,  Buüicio,  Tumullus,  us,  seditio,  nis. 

BULLtCIA.  f.  BULLA. 

BULLICIÓS,  A.  adj.  Inquiet.  Bullicioso.  In- 
quietus,  irrequietus.  ||  Dit  del  mar  alborotat.  Bu- 
llicioso,  Turbulentum  mare.  ||  bullanguer. 


BULL1CI08ABIENT.  m.  adv.  Bullicioíamente 

Turbulenter.  U  alegrament. 

BULLIDOR.  m.  Xuclador  en  la  mar,  riu9i 
puestos  de  mòlta  aygua.  Tragadero,  remolino  i 
agua.  Yorago,  inis. 

BULLIBIENT.  m.  Obra  de  bullir.  EbuUicm 
ebulicion,  Ebullitio,  nis. 

BULLIR.  V.  n.  Móurerse  violentament  los  li 
quits  per  causa  del  calor  extern  ó  de  la  fermenta 
ció.  Hervir,  bullir.  Ferveo,  es,  absBstuo,  as.  H  brq 
LLAR.  0  met.  No  parar  ni  estar  assosegat  en  níngu 
na  part.  Bullir,  Ferveo,  es,  vehementer  agitari.  | 
Posarse  la  mar  en  extrem  agitada,  fent  mòlt  so 
roll.  Hervir,  Agitor,  aris,  ferveo,  es.  jj  met.  Fosai 
se  la  multitut  en  moviment.  Hormiguear,  gu$i 
near,  Formico,  as,  scateo,  es.  ||  Fér  bullir  alguo 
cosa  posantla  dins  de  la  aygua  Herventar.  Fervefi 
cio,  is. 

BULLIR  LA  SANGH.  fr.  Hervtr  la  sangre.  Efervei 
sanguinem.  ||  met.  Expressa  '1  vigor  y  vivesa  í 
algun  jove.  Hervir,  bullir  la  sangre,  Spiritu,  vigc 
re  valere. 

BULLIR  LA  VIANDA  EN  LA  OLLA.  fr.  COCCT.  InferVe< 

es,  infervesco,  is. 

BULLIR  LO  VI  EN  LO  CUP.  fr.  Fermcntor,  hertit  ( 
mo9to.  Mustum  fervere. 

FÉR  BULLIR  l'  ENTENIMENT,  fr.  AbruDUir.  Abn 
mar,  sacar  de  quicio,  Inverso  ordine,  prsposterè. 

LA  SANCD  SENS  FocH  BULL.  Fcf.  Denota  que  sen 
pre  se  sent  los  danys  dels  parents.  La  sangrt  t\ 
fuego  hierve.  Qui  sint  dicit  amor  cognato  sanguií 
Juncti. 

BULLIT,  DA.  p.  p.  Hervido,  Spumatus,  aestn 
tus,  ebuUitus.  ||  m.  Carn  bullida.  Cocido.  Olla,  i 
elixa  caro. 

BULTO.  m.  Lo  tamany  de  alguna  cosa.  Buh 
Yolumen,  inis.  ||  Lo  que  per  causa  de  la  distànc 
ó  falta  de  llum  no  's  poH  ben  distingir.  Bmïlo.  Co 
pus,  moles  ininus  perspicuè  visa.  ||  La  elevació  < 
un  tumor.  Bulto,  Tumor,  is.  ||  La  imatge  de  escn 
tura.  Bulto,  Scuiptile,  is. 

k  BULTO.  m.  adv.  Per  demunt,  sens  examinar ! 
la  cosa.  A  bulto.  Gonfusè,  indistinctè.  jj  Tol  ja 
sens  contar,  pesar  ó  mesurar.  A  ojo,  de  monUm, 
monton,  Acerbatim. 

sÉR  DE  BULTO.  fr.  Sór  una  cosa  mòlt  manífesl 
Ser  de  bullo.  Rem  per  se  patere. 

BUMBUM.  m.  So  continuat,  sort  y  confús.  S 
surro,  zumhido,  run  run.  Rumor,  oris,  murmi 
uris.  U  Brugit  que  resulta  de  parlar  mòlts  à  i 
temps.  Murmurio,  murmullo,  Murmur,  uris. 

BUNA.  f.  Banó  que  fà  la  veu  baixa  en  lo  sa 
dels  gemecbs.  Boncon,  Rauca  fistula. 

BUNICH,  CA.  adj.  BONICH. 

BUNIÓ.  f.  Lo  sò  confús  de  las  abellas.  Znmbk 
zurrido,  Bombus,  i,  murmur,  is. 
BUNIR.  V.  n.  ant.  brugir. 

BUNYA.  f.  BUYNA. 

BUNYOL.  Pasta  batuda  y  fregida.  BunHelo,  i 


BOR 


CiTAU 


BUR 


t51 


rtftpah,  oJMila,  léiMé,  oreja  de  abad.  Laganuro, 

i.  I  Lo  de  biTÍü^f  OQS  y  mel.  Pestino,  pretino.  Pla- 

mia,  e. 

BüinrOLAT,  DA.  adj.  En  forma  de  bunyol. 
àkïMelúdo,  In  lagani  foruiam  confeclus. 

BUmrOLER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  ó  ven  bunyols. 
ÈmoUro.  Laganorum  factor  aut  venditor. 

més,  A.  m.  y  f.  Qui  té  buas.  Buhoso,  bubàtm- 
Ue  Teoerea  iníectus. 

tonJEDKE.  f.  Planta.  Bupleiro.  Bnpleurns,  i- 

■USAT.  m.  Roba  de  llana  ó  seda.  Burato,  La- 
M  tela,  laneom  textum. 

IDBATt.  m.  d.  Bwratillo,  Lanea  tellicula. 

nUDlA.  í.  anl.  BOMBOLLl.  1. 
mCaSGA.  f.  PAEET  SECÀ. 

■raCH.  m.  ant.  Poble.  Lugar,  pueblo.  Populus, 
L|ant.  AAKABAL.  I  Aldea  dependent  de  altra  po- 
MÏeió  prÍDcipal.  Burgo,  Burgus,  i. 

lUBEUL  Ó  BÜBEY.  m.  Castany,  roig  obscur, 
ferir/.  Burrhos.  ||  Panyo  bast  y  castany.  Burxel, 
ham  ex  soloce. 

nsGALÉS,  A.  adj.  Natural  y  cosa  de  Burgos, 
riMit  de  Castilla  la  nova.  Burgalés.  Burgensis. 

nUGEB.  f.  Capital  de  Berri  en  Ftansa.  Burgès, 
Ktirigimi,  Avaricum,  i. 

musÉS,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  ciutat 
iilarges.  Burgès,  Biturix,  icis,  bituriges,  gum.  || 
M  tBtich  que  equival  à  hisendat  ó  ciutadà  bon- 
m.  ingés,  Biturix,  igis.  |  met.  ter.  vagamundo. 
IhL  Eq  general  era  V  habitant  de  la  vila.  Burgès, 
■ini,  igis. 

mGDL  V.  a.  ter.  Dir,  esbombar.  Propahrf 
kterfkHHo,  Propalo,  as. 

momSTRE.  m.  Lo  primer  magistrat  de 
hiciíitals  de  Flandes,  Holanda  y  Alemanya.  Es 
tm  lo  gobemador,  que  dóna  las  ordes  pera  la  ad- 
Ú6  de  rendas,  y  policia  de  las  ciutats. 
r(rf.  Senator  urbanus,  consul,  is. 

mi.  m.  Instrument  de  cer  escayrat  y  punxa- 
fMpera  gravar.  Buril,  Cselum,  ceslrum,  cestron, 
iiHilptorium,  ii. 

HILADA.  f.  Cop,  rasgo  de  burí.  Burilada, 
impulsus.  Q  Porció  de  plata  que  '1  contrast 
^de  la  pessa  que  proba  si  es  de  lley.  Burilada, 
Ai|BMi  pars  celte  extracta. 

MULADOWL  m.  Qui  fà  buris,  ó  traballa  ab 
A.  hrilador,  Caeltator,  is. 

Win.A»,  V.  a.  Obrir  ó  gravar  ab  lo  burí  fí- 
PH  6  adomos.  Burilar,  Gslo,  as. 

inULATy  DA.  p.  p.  Burilado,  Cslatus. 

nnuif  A.  f.  BüLLA. 

■QinfAB.  V.  D.  BAMBOLEJAl. 

BDUMÓ.  m.  BüNiò. 

mmOT.  m.  Insecte  atiJas,  de  una  polsada 

>lnth,  cendrós  y  ab  vrfV'tBi  negras  que  re- 

itan  una  cakvwa.'jp^     ^jcnpre  brun- 

ramm»  cftrfsif  i^yssa,  ».  Q 


à  las  al- 

.i.  I 


met.  Home  massa  sufert.  Borricony  horricote.  Pa- 
tien tissimus,  in  labore  perassiduus.  ||  met.  Home 
de  poca  formalitat.  Tararira,  botarate,  Judicío 
praBceps,  exigua^  mentís  homo.  ||  met.  Joch  entre 
tres  posats  en  fila,  un  dels  quals,  posat  al  mitj  ab 
las  mans  juntas  devant  de  la  boca  fà  un  soroll 
semblant  al  del  burinot,  y  entretenint  aixi  als  al- 
tres dos,  procura  donaries  bofetadas  y  evitar  las 
de  ells.  Abejon,  Fucorum,  alaparum  ludus. 

BURINOT  CISTELLA.  BURINOT.  5. 

BURLA.  f.  Mofüy  burla,  escarnia ,  irrision,  Ir- 

risio,  nis,  ludificalus,  us.  ||  Engany.  Burla,  Sanna 

postica.  II  Xasco.  Burla.  Ludifícatio,  nis,  nasus,  us. 

II  Faula,  rondalla,  cuento  de  vellas.  Bnrleria,  con- 

seja,  Fabelia,  se. 

BURLA  AB  DANT  NO  CUVPLE  L*  ANT.  TCf.  DÓUa  à  OU- 

téndrerque  las  burlas  perjudicials  duran  poch 
temps.  Burla  con  dano  no  cumple  el  ano,  Nocentia 
scommata  cito  inveniunt  poenas. 

DE  BURLAS.  m.  adv.  De  xansa.  De  burlas,  de  bur- 
litas.  Per  jocnm,  simulatè,  fictè. 

DEIXA  LA  BURLA  QUANT  MÉS  T*  AGRADA,  ref.  DÓUB  à 

enléndrer  que  la  demasiada  continuació  de  xansas 
y  buUas  vé  à  parar  en  disgustos  y  enfadós.  A  la 
burla  dejarla  cuando  mas  agrada.  Parce  joco  tibi 
cum  summe  jocus  ipse  placebit. 

FÉR  BURLA.  fr.  BURLARSE. 

FORA  BURLAS.  exp.  Dc  bo.  De  í>eras,  Certè  quidem, 
meherculè,  extra  jocum. 

LAS  BURLAS  SE  TORNAN  Ó  PASAN  i  VERAS.  TCf.  DC- 

nota  la  discreció  ó  prudència  que  *s  déu  tenir  en- 
tre bromas  y  xansas.  peraque  no  sian  ofensivas.  A 
las  burlas  asi  vé  d  ellas,  que  no  te  salgan  d  veras, 
Sic  moderaré  jocis  ut  numquam  in  seria  migrent. 

NO  HI    HA  PITJOR  BURLA    QUE    LA    VERDADERA.    ref. 

Aconsella  que  entre  xansas  y  bromas  no  *s  descu- 
brescan  los  defectes  ó  faltas.  So  hay  peor  burla  que 
la  rerdadera.  Acriorest  jocus,  vera  qui  detegit  vitia. 

PER  BURLA.  lu.  adv.  Escamecxdamente ,  Dirisione, 
subsannatione. 

séa  LA  BURLA.  fr.  Ser  el  hazme  reir,  Facetum, 
jocularem  hominem  esse. 

TENIR  BURLAS.  fr.  Enfadarsc  prompte,  sèr  poch 
sufert.  Tener  malas  burlas,  no  consentir  eosquillas, 
lajnris  ímpatientem  esse;  aegrè  qua^iuae  ferre. 

BÜBLAOOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  burla.  Burlador, 
Derísor,  oris.  I  Vas  de  terrissa  ab  forats  ocults  pe- 
ra mullar  y  burlar  al  que  beu.  Burlador,  Pocnlum 
fallax.  I  Surtidor.  artifici  ocult  de  aygua  ab  que's 
mulla  y  burla  al  que  s' hi  acerca.  Burlador.  Machi- 
na  emittens  aquam  jocandi  gratia. 

BURLAR.  V.  a.  Frustrar.  Burlar.  Frustro,  as. 
I  Enganyar.  Burlar.  Fallo,  decipio,  illudo,  is.  | 
Despreciar.  Burlar.  Despicio,  conlemno,  is.  [  Xas- 
quejar.  Zumbar,  chasquear,  burlar,  Eludo,  is.  || 

AVERfíONTlR. 

TOT  BURLANT  BURLANT,  loc.  fam.  A  manem  de 
xansa.  Burla  burlando.  Per  jocum. 
BURLARSE.  V.  r.  Mofarse,  burlarse,  ztmktm, 


252 


BÜR 


DICCIONARI 


BUR 


fisgar,  Ludo,  illudo,  is,  ludifico,  as.  |)  Escarnir. 
Escameeer,  hurlaru.  Sublinio»  sublino,  is,  barbam 
alicui  vellere. 

lURLARSE  DEL  MORT  T  QUf  L  MSTLLA,  Ó  DE  LA  PRO- 
FESSO, fr.  mél.  No  fèr  cas  de  las  reprehensions,  ni 
de  lo  que  diran.  Tane  el  esquilon,  y  duermen  los 
tordos  al  son,  Mea  commoda  posco,  dictis  antepo- 
nenda  sunt. 

ANS  NO  *T   BURLIS  DE   ALG1;,  MIRA    BÉ   QUI  ETS   TÚ. 

ref.  Reprèn  al  qui  té  las  faltas  que  nota  en  los  al- 
tres. Rejprende  viciós  agenos  quien  està  lleno  de  ellos; 
todos  somos  hijos  de  Adan:  dése  una  vuelta  d  la  re- 
donda.  Aliorum  medicus,  et  ipse  vulneribns  scatet. 

NO  *T  BURLES   DELS  MEUS   DOLS,  QUE   QUANT   SERAn 

VELLS  LOS  TEUS  SERAN  NOUS.  ref.  Rcprcn  als  que  's 
burlan  de  las  desgràcias  agenas  que  probablement 
han  de  sufrir.  Boy  por  mi  manana  por  ti:  no  te 
alegres  de  mi  duelo,  que  cuando  el  mio  serà  viejo  el 
tuyo  serà  nuevo.  Ne  luctu  lactaré  meo,  nam  quando 
senescet  hic  meus,  invadet  tunc  tua  corda  novus. 

BURLAT,  DA.  p.  p.  PisgadOy  hurlado.  Dec«p- 
tus,  illusus. 

BURLERIA.  f.  BURLA. 

BURLE8GH9  CA.  adj.  S'  aplica  al  estil  jocós  ó 
festiu.  Jocoso,  burlescoy  festivo.  Jocosus,  facetus. 

BURLE8GABIE1IT.  adv.  m.  Burlescamente,  ò  à 
lo  burlesca  f  ó  dlo  buf  on.  Ludicrè. 

BURLETA  Y  BURLO.  m.  y  f.  Inclinat  à  bur- 
larse.  Buflon,  fisgon,  fisgador,  Sannio,  nis,  deri- 
8or,  is. 

BURLOT.  m.  Qui  es  objecte  de  la  burla.  Has- 
me  reir.  Facetus,  ridiculus  homuncio. 

BUROT.  m.  Guarda  de  portal  pera  registrar  los 
generós  que  pagan  dret.  Portalero,  Yectigalium  in 
urbis  portis  exactor. 

BURQUE.  m.  ant.  buch.  1. 

BURRA.  f.  La  femella  del  burro.  Asna,  burra^ 
borrico,  Asina,  se. 

k  LA   BURRA    QUE   ESTÍ   PRENYADA   FESLA   ANJL  BEN 

CARREGADA,  rcf.  contra  *ls  que  afeigexen  traball 
à  qui  'n  té  massa.  A  la  borrica  arrodillada  doblar- 
le  la  carga,  Impar  est  asinus  oneri,  quid  superad- 
dis  onus? 

BURRADA,  f.  Ck)lla  de  burros.  Burrada.  Abí- 

norum  grex.  ||  Necedat.  Burrada.  Stupiditas,  atis. 

y  En  lojoch  del  burro,  solo,  manilla  y  alguns  al» 

tres  jugada  contra  lley.  Benuncio,  burrada.  Colln- 

8Ío  contra  ludi  regulas. 

FÉR  BURRADA,  fr.  En  alguns  jochs  de  cartas  no 
servir  del  coll  que's  juga  tenint  carta  de  ell.  Aques- 
ta falta  té  sa  pena,  sia  per  malícia  ó  descuyt.  Be- 
nunciar.  Falsa  pagella  collusorem  fallere;  expeti- 
tam  chartam  in  ludo  reservaré,  non  exponere. 

BURRANGUl  interj.  de  estranyesa  ó  admira- 
ció. Càspita!  carambd!  zapel  Paprihui.l 

BURRÀ8.  m.  aum.  Borricon,  borricote,  burrazo. 
Asinus,  i. 

BURRET,  A.  m.  y  f.  d.  Borriquillo.  Asellus,  i, 
asella, ». 


BURRIGADA.  f.  BURRADA,  t. 

BURRIGAL.  adj.  Gosa  pertanyent  al  ase,  J\ 
menlil,  L•rrical.  Jumentarius. 

BURRIGALMENT.  m.  adv.  A  caball  de  n 
burro.  Pollinalmente,  asnalmente.  Asino  insidend 

BURRIGAM.  m.  burrada.  1. 

BURRIGO.  m.  burro.  t. 

BURRIQUET,  A.  m.  y  f.  d.  Borriquillo,  ho\ 
riquito.  Asellus,  i,  puUusasini. 

BURRO.  m.  Animal  dels  més  pacients,  serv 
cials  y  proiitosos  al  home.  Asno,  burro,  jumeni 
Asinus,  i.  II  mot.  ignorant  ó  de  poch  seny.  Asn 
burro.  Stultus,  stolidus,  asinus,  i.  y  Instrome 
pera  escalfar  llits.  ase.  8.  ||  nàul.  Cada  un  dels  d 
caps  que  serveixen  pera  manejar  la  verga  mitjai 
y  subjectar  lo  car.  Burro.  Funes  naulici  ad  art 
monem  tractandum.  ||  En  lo  torn  de  seda  la  nx 
de  fusta  denlada,  que  mou  totas  las  altres.  Bu 
ro.  Dentata  rota.  ||  Joch  de  cartas  en  que  9e*n  d 
nan  tros  à  cada  un  dels  conpanys,  sent  trunfo 
que  queda  sobre  després  de  distribuhidas:  guan; 
1  qui  fa  mès  basas.  Burro.  Chartarum  Indus. 

BURRO  CARREGAT  DE  LLETRAS.  loC.  fam.  Quí  ha  6 

tudiat  mòlt  y  no  sab  valersen,  ó  té  poch  discem 
ment.  Burro  cargado  de  letras.  Sibi  litteratus. 

BURRO  DE  CAP  i  PEUS.    loC.    MÒlt   tOUlO.    TtmIO 

capirote  ó  de  cuatro  suelas.  Hebes,  tardus,  atip 
ipis. 

BURRO  DE    CÍNIA   Ó  DE    TRAGÍ    Ó   GÜIUR.    loC.  Q 

porta  mòlt  traball.  Borricon.  Laboris  patientisa 
mus.  II  met.  Qui  no  fa  basa  en  lo  joch  del  as.  Jv 
ro.  In  quodam  chartarum  ludo  sortem  amittens. 

BURRO  EUGASSER.  ASE  EUGASSBR. 
CARREGAR  Ó  DEIXARHO  TOT  PEL  BURRO.  fr.  Biet.  i  I 
BURRA  QUE  ESTÍ  PRENYADA  CtC. 
COLLA  DE  BURROS.  BURRADA.  1. 
ES  COM  LOS  BURROS  DE  URGELL,  QUE  BN  VBHKNT  I 

CÀRREGA  JA  suAN.  rcf.  Se  diu  dels  qne's  fotigan  i 
poch  traball.  El  ruin  buey  holgando  se  detnnn 
el  perro  de  Juan  Denteja,  que  antes  que  U  één 
que  ja:  es  de  casta  de  Pedró  Tiemo,  que  se  deteosi 
lla  durmiendo.  Segnibus  etiam  exigaus  labor  gn 
vis  est. 

LO  BURRO   DEL  ARRIERO   SEMPRE    VA  DITANT.   eXj 

fam.  Nota  al  que  s'  anomena  al>ans  del  altre, 
pren  lo  primer  Uoch.  L•l  ruin  delanti.  Aliïs  se  pn 
fert  vanus. 

LO  BURRO  T  l'  IGNORANT  SÓN  FILLS   DE  CUSIHB  Ml 

MANS.  ref.  Denota  que  la  ignorància  es  mòlt  de 
prociable.  El  rústico  y  el  borrico  nacienm  ie\ 
mismo  parto.  Ignarus  jumento  similis. 

MVNADA  DE  BURROS.  BURRADA.  1. 

TROS  DE  Bi  RRO.  cxp.  fam.  met.  Se  diu  de  aqw 
que  OS  mòlt  tonto  é  ignorant.  Aorta,  tontaxo,  igm 
ranton.  Stolidus,  plumbeus,  hebes. 

BURT.  adj.  Bast.  groller.  Burdo.  Rudus  impi 

litus. 

BURXA.  f.  Instrument  pera  remenar  algni 
cosa.  Hurgon,  hurgonero,  pincho.  Ratabalam,  i.  | 


BÜS 


.  GATiU. 


BDT 


M  Io8  gnardas  en  los  portals  pera  exa- 

I  càrr^gas.  Agti^a,  pineho.  Acnlens,  sti- 

I  La  verga  de  ferro  ó  fusta  pera  atacar 

de  foch.  Baqueta.  Virga,  se. 

AHA.  f.  Cop  de  burxa,  espasa  ó  estoch. 

t,  f spmcÀon,  finchaduray  estocada.  Func- 

tra,  aB.  I  La  ferida  que  resulta  de  ella. 

Plaga, »,  vuinus,  eris. 

àS.  V.  a.  Remenar  ab  la  burxa.  Hurgar. 

t  moveo,  es,  fungo,  is.  ||  Punxar  ó  ferir 

instrument  de  punxa.  Pinehar,  Pungo, 

figere. 

4T,  DA.  p.  p.  Pinehado.  Pnnctus. 

BTA.  f.  d.  PinehoneiUo.  Rutabulum  mi- 

AFOCH.  1. 

pia  Lo)  fr.  Adular  aparentant  humilitat. 

huz,  Blanditias,  affectatam  snmmissio- 

itare. 

MXJi.  f.  y 

YKESm  f.  pi.  ant.  tinta. 

hm  .f  uuscA.  Q  tér.  Tocador  pera  senya- 

sins  als  noys.  Puntero.  Radius,  stílus,  i, 

I,  ü,  celte,  is.  y  ter.  bboca.  3.  Q  f.  agulla. 

Cà.  m.  adv.  En  demaiida.  QuaBrendo,  soU 

» 

AGAT08A8.  m.  Tago,  gandul,  desfey- 
>,  kolgazan,  zdngano.  Yagus,  ambro,  nis. 
ALA  VIDA.  m.  Se  diu  de  la  persona  mòlt 
en  procurarse  la  seva  subsistència  y  de 
ia  per  tots  los  medis  lícits.  Buseavidas. 
»,,victus  quaerendi  studiosissimus. 
Aft.  V.  a.  Cercar  ab  dilligéncia  pera  tro- 
na cosa.  Buscar,  Quaero,  is,  tento,  as. 

l  LO  FILL,  Ó  FILL  DEL  TONTO.  fr.    mct.    fam. 

&  al  últim  pera  aprofítarse  dels  desperdi- 
Itres.  Quidane  d  la  espiga.  Neglecta,  de- 
aliígere. 

;flCà  TEOBA.  ref.  Denota  que  regularment 
Sneix  lo  que's  desitja,  quant  al  efecte  's 
I  lotas  las  diiligéncias.  Quien  husc^i  halla. 
i  dat  cura  sagax  reperire  quod  optat. 
ABAHON8  Y  BUBGARUtDOS.  m. 
lós.  Burcaruidos,  pendenciero,  quimerista. 
ia,  jnrgiosus,  i. 

I,  BURGI,  BRI88A  Ó  BaiCE.  f.  ant. 
via  tan  pronunciat  de  costats  que  casi  te- 
ma de  una  bóta,  constant  de  tres  pals, 
igors  dimensions,  .^tireta.  Burcia. 

TAGA.  f.  MOCA  DE  PEIX. 

K  m.  ant.  cohet. 
IHERETA.  f.  ter.  verdüm. 
(OETA.  f.  ter.  betetó.  2. 
4Tr-  m.  badogh,  babau. 

AWATA.  f.  BOSSANATA. 

Òu  m.  Nadador  dins  la  aygua.  Buzo,  so- 
«br.  Urinator,  oris.  ||  ant.  brúixola.  ||  ant. 

pròpia  pera  combatrer  y  defendrer 
Jmaco.  Machina  bellica. 

aatCaixeta  enque^s  posa  la  al- 


moyna  que  s*  arreplega.  Cepillo,   eaja.  Arcola, 
càpsula,  8B. 

BU8TO.  m.  Estàtua  de  mitj  cos.  Busto.  Supe- 
rior corporis  dimidia  pars.  ||  En  1*  escut  de  armas 
lo  cap  de  un  home  ó  dona  sens  brassos,  y  ab  sols 
lo  que  hi  ha  desde'l  cap  fins  al  pit:  quant  es  de 
perfil  se  déu  expressar.  Busto.  Superior  hominís 
dimidia  pars.  ' 

BUTEOA.  f.  BOTIGA,  HAGATSEM,  BODEGA. 

BCTIFARRA.  f.  botifarra. 

BOTIGOY.  m.  ter.  Mesura  de  vi  que's  divideix 
en  dos  mitjareras.  Porron.  Fidelia,  as. 

BüTLETO.  m.  Breu  ó  diploma  que  dóna  *1  Pa- 
pa. Buleto.  Breve  pontificium. 

BUTLLA,  f .  Lletras  apostólicas  despatxadas  per 
la  cúria  romana:  contenen  alguna  gràcia  6  pro- 
videncia. Bula.  BuUa  apostòlica,  pontificium  di- 
ploma. II  Entre  Us  romans  una  joya  que  portavan 
al  coll  los  noys  dels  nobles.  Tarquino  '1  vell  manà 
que  'Is  fills  dels  patricis  portassen  al  coll  un  anell 
de  or  à  que  anomenaren  butlla,  y  estava  fét  en 
forma  de  cor  pera  advertiries  en  aquella  edat, 
que'ls  nobles  havian  de  sér  personas  de  valor  y 
prudència.  També  era  un  adorno  dels  que  triunfa- 
ban.  Bula.  BuUa,  ».  |j  La  taca  de  merda  que  que- 
da en  lo  pany  de  la  camisa.  Palomino.  Excremen- 
titia  in  snbucula  macula. 

butlla  de  carn.  La  en  que  '1  Papa  concedeix 
als  que  tenen  la  de  la  crusada  lo  poder  menjar 
carn  los  dias  prohibits  exceptuats  alguns.  Bula  de 
cames.  Carnium  indultum. 

BUTLLA  DE  COMPOSICIÓ.  La  quo  dóna  '1  comissari 
de  crusada  als  que  posseheixen  béns  agens  quant 
no'ls  consta  del  duenyo,  y  per  ella  's  compon  ab 
dit  cemissari.  Bula  de  composicion.  Bulla  compo- 
sitionis. 

BUTLLA  DE  DIFUNTS.  La  CU  quo  modiaut  certa  li- 
mosna  s*  aplica  indulgència  plenària  à  la  ànima  à 
favor  de  la  qual  s'  escriu.  Bula  de  difuntes.  Pro 
defuncto  indultum. 

BUTLLA  DE  LA  CENA.  La  quo's  llegoix  lo  dijous 
sant  en  presència  del  Papa  tots  los  anys:  conté 
mòltas  excomunions  contra'ls  heretges  desobe- 
dients à  la  Santa  Sede,  y  contra  *ls  que  restrenyen 
ó  perturban  la  jurisdicció  ecclesiàstica  ab  mòlts 
casos  reservats.No  està  rebuda  en  Fransa,  y  totas 
las  demés  las  examinan  abans  de  admétrerlas, 
pera  véurer  si  centenen  alguna  cosa  contra  las 
llibertats  de  la  Iglésia  gal-licana,  y  sols  ab  que*s 
diga  en  alguna  butlla  propio  motu  se  li  nega  la 
entrada  en  aquells  regnes.  En  Espanya  las  exami- 
nava ^  consell,  y  si  trobava  inconvenient  se  su- 
plicava à  la  Santa  Sede  y  quedava  sens  efecte 
quant  convenia  y  era  just.  Bula  de  la  eena.  Bulla  in 
coena  domini. 

BUTLLA  DB  LA  CRUiADA.  La  eu  quo  *1  Papa  con- 
cedeix indulgència  als  que  van  ò  donan  caritat 
per  la  guerra  contra  infiels.  Bula  de  la  erugada, 
Bulla  sant»  cruciat» 


tSi 


BUT 


DIGCIONABI 


BÜY 


BUTLLA  Dl  OB.  OrdeoaDsa  ó  reglameni  sobre  las 
cosas  del  imperi,  fét  per  Carles  lY  V  any  1S56:  se 
dia  que  fou  lo  cèlebre  jurista  Bàrtulo  qui  la  dis- 
posà: es  una  lley  fundameutal  del  imperi,  que  ar- 
regla las  funcions,  drets  y  preheminéncias  dels 
electors  etc.  L*  orijinal  existeix  en  Franfort,  y  s* 
anomena  butlla  de  or  perquè  los  emperadors  del 
'  Orient  feyan  abans  sellar  ab  un  sello  de  or  dita 
butlla,  los  dretss  de  mòlta  importància.  Gonté  80 
articles  que  foren  aprobats  per  tots  los  prínceps  del 
Imperi,  y  *s  mantenen  vny  en  dia  ab  són  vigor,  à  ex- 
cepció de  unaó  altra  cosa.  Bula  d$  oro.  Bulla  aurea. 

tbnh  butlla  db  fbbbo.  fr.  met.  ftim.  Pensar  algú 
que  tot  li  es  lícit.  Tener  Ma  para  todo.  Omnia  sibl 
licere  aliquem  reputare. 

BimXABL  m.  Col-lecció  de  butUas.  Bulario. 
Bullarium,  ii. 

BinrLLAT,  HA.  adj.  Lo  que  està  en  forma  au- 
tèntica ó  à  modo  de  butlla,  ó  lo  que  *s  conté  en  ella. 
Bulado.  Bulla  instructus. 

BüTLLAYBE.  m.  Comissionat  pera  repartir  las 
butllas.  BuUro.  Bullarum  administrator. 

l.  m.  BUTLLATBB. 


BirnxETA.  f.  Papeleta  ab  la  que  *s  permet  po- 
der entrar  algú  llibrement  en  alguna  part.  BoUta, 
eedulilla.  Singraphns,  chirograpbum,  i,  schedula, 
ffi.  H  La  papeleta  ab  que  's  dóna  algun  avís.  PapeU' 
ta.  Scbedula,  le.  ||  bolleta. 

BOTLLETt.  m.  Bitllet  de  comunió.  Cèdula  de 
eomtmion.  De  annua  conmiunione  testimonium. 

BUTLLOFA,  f.  La  pell  que  s*  eleva  plena  de 
humor  àqüeo.  Ampolla,  vejiga.  Ampulla,  s,  tuber- 
culum,  i,  intercutanea  vesicula.  |  La  del  cremat. 
Quimadwra.  Ambustum,  i,  ustio,  nis.  I  met.  fam. 
Mentida.  BolOf  grilla,  hambolla,  gasapa.  Menda- 
cium,  ii. 

BinUiOFAB.  V.  a.  Fér  butUofas  en  lo  cos. 
També  s*  usa  com  recíproch.  AnpoUar,  levantar 
ampollas.  Yersiculas  ponere,  excitaré.  J  Alsarlas 
en  la  aygua.  Burhujear.  Bullo,  as. 

BUTLLOFASSA.  f.  aum.  Butllofa  gran.  Boa- 
eAoB.  Grandior  vesicula. 

BDTLUHPAT,  DA.  p.  p.  ÀmpoUado.  Ampu- 
llatus. 

BQTLLMXTA.  m.  d.  Vejiptilla,  vejigüila  M* 
palleta.  Vesicula,  a. 

BCTN ADA.  f.  ter.  moca  db  fbix. 

Bim.  ro.  ant.  Be  colp,  à  la  una.  De  golpe,  d  la 
fftF.  Repentè,  cito. 

BimiNAR  T  BUmNEJAB.  V.  a.  y  SOS  de- 
rivats. BONDUfAB. 

BinXAGA.  f .  Saquet  en  las  casacas,  calsa^^  etc. 
BoUilL•.  Loculus,  sacculus,  i.  |  La  que  portan  las 
donas  cusida  ó  sobreposada  à  las  faldillas.  Faltri- 
qaera,  faldriquera.  Loculus,  i,  marsupíum,  ii.  | 
pi.  met.  Home  descuydat  y  fluix.  VayMzae.  Lan- 
gnidus,  iners. 

ANAB  roB^  ó  CALBNT  DB  BUTXACA,  fr.  Teulr  y  gas- 
tar mòlts  diners.  Ir  de  fuerte.  Pecuniis  abundaré. 


COM  SI  BO  TiMGuis  EN  LA  BUTXACA,  loc.  fam.  te- 
nir entera  seguretat  de  lograr  alguna  cosa.  Tener 
como  en  la  hoka.  Res  in  tuto  posila  est. 

EscuBAB  LA  BUTXACA  k  ALGÚ.  fr.  Portarseuehi 
tots  los  diners.  Mondar.  Numroos  detrahere. 

BSPOLSAB  Ó  DEIXAB  k  ALGÚ  NET   DE   BUTXACA,   fr. 

met.  fam.  Guanyarli  tots  los  diners  en  lo  joch.  Df- 
jar  d  algwM  en  bnenas  noehes.  Omnem  pecuniaro 
alicui  in  ludo  auferre. 

GBATABSB  LA  BUTXACA,  fr.  fam.  Tràurer  diners. 
Maeearse  la  faltriquera  y  se  sol  afegir  pelo  arriba. 
Crumenam  radere. 

NO  ncABSB  BBS  i  LA  BUTXACA,  loc.  fom.  Fér  al- 
guna cosa  sens  interès.  No  meteru  ó  eckarse  nada 
en  la  hoUa.  Nihil  lucrifacere. 

FAOAB  DB  SA  BUTXACA,  fr.  Pagar  alguna  cosa  ab 
lo  seus  diners.  Fagar  de  $u  hohillo.  E  suo  solvere. 

QUEDAB  EscuEAT  DE  BUTXACA,  fr.  Quedsr  sèns  di- 
ners. Quedar  limpio.  Pecunia  vacuum  remanere, 
evadere. 

SANGBAB  LA  BUTXACA,  fr.  mot.  fsm.  ImposBr  al- 
guna pena  pecuniària.  Castigar  en  la  holsa.  Pecu- 
nia multaré,  poBna  pecuniària  a£Bcere. 

TENiB  ALGÚ  i  LA  BUTXACA,  fr.  mot.  Tenir  intimi- 
tat ab  algú  pera  ferli  fér  lo  que  se  li  demana.  Te- 
nfr  de  la  oreja,  ser  dueno  del  eoehillon,  del  halo,  de 
los  cubos.  Sibi  subjectum  aliquem  habere,  veint 
aure  pressum. 

BüTXAGÓ.  m.  d.  Bolsillo.  Loculus,  i,  marsu- 
pium,  ii. 

BUTZi.  m.  Ministre  de  justícia  que  executa  las 
penas  de  mort  y  corporals.  Verdugo,  mockin,  eje- 
eutorde  lajustieia.  Tortor,  oris,  camifex,  icis.  | 
Aucell  de  rapinya  de  mitj  peu  de  alt,  cendrós  ab 
ks  alas  y  cua  negres  clapadas  de  blanch:  la  cua 
llarga  y  en  figure  de  tascó.  Alcaudon,  eaudon.  La- 
nius,  ii,  excubitor,  is,  caudata  avis.  ||  met.  Qui  es 
mòlt  cruel  y  castiga  ab  excés.  Verdugo.  Camifex, 
icis.  I  En  lo  joch  del  osset  la  part  més  plana  opo- 
sada à  la  que  diuhen  rey.  Cúlo.  Para  postica. 

LO   PENITBNT  NO  DIU  BES  T  'l  BUTXÍ  S*   ESPANTA. 

ref.  S*  aplica  als  que  s*  apuran  pels  negocis  de 
altres  mès  que  'Is  interessats.  No  suda  el  ahorea^ 
do,  y  suda  el  teatino.  Dolorem  patiens  premit,  oIR- 
cíosus  obstrepít  fautor. 

PAGANT,  AL  BUTXÍ  FAN  BOBA.  ref.  Donota  V  dret 
que  cada  hu  té  à  que  se  li  done  de  la  millor  qua- 
litat alló  que  li  costa  diners.  Por  mi  dinero  papa  le 
quiero.  Pecunia;  obediunt  omnia. 

BUTXINAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  penjar. 
Tormento  de  horea.  Camificina,  m. 

BUTXINEJAR.  V.  a.  ant.  penjab. 

BUYAL.  m.  ant.  pobat,  clababota. 

BUYDAN8A  Y  BUTDE8A.  f.  ant.  U  falta  de 
un  cos  ahont  debia  estar,  ó  la  qualitat  que  consti- 
tuheix  lo  vuyt.  Vaeuidad.  Vacuitas,  inanitas,  atis. 

BUYDAR.  V.  a.  y  derivats,  vutdab. 

BUTNA.  f.  ter.  Excrement  de  bou.  Boniga.  Bol- 
biton,  i,  bdbis  stereus,  fimíus. 


kcao.  m.  Capea  pera  portar  las  fletxas. 
«nr.  Fharetra,  e  |  Cnyro  pera  emboli- 
ocas  6  verguetas  de  vesch.  Cwro,  Co- 
Cnixí  en  que  Is  sastres  clavan  las  agu- 
8ir.  Aeerieo.  Polrilliis  acobns  affigen- 


CkJiàl.  B0f 

BUms.  m.  Voltor,  ancell  de  rapinya  de  dos 
6  tres  peus  de  alsària,  enterament  negre  y  de  vol 
pesat.  Se  alimenta  de  cadàvers,  y  viu  en  quadrilla 
ab  los  de  sa  espècie.  Buitre.  Yoltnr,  nris. 

BüTTBBBA.  f.  Barraca  pera  matar^^bnytres. 
Buitrera.  Tugariolom  venationi  vultonun  desti- 
natnm. 


m 


Gk 


DICaONÀRI 


GÀB 


^^^^^0^^^^^0*0^^^^^0^0^^^^^'^^^^*^^^^0^^m0m^^f^^*0 


G.  Es  lletra  muda,  tercera  del  abecedari  y  se- 
gona en  r  orde  de  las  consonants.  Es  numeral  y 
val  100,  però  si  abans  de  ella  *s  posa  una  X  valen 
las  dos  lletras  90 :  quant  se  troban  dos  GG  girada 
la  una  al  revés  y  una  I  en  mitj,  de  aquesta  mane- 
ra CID)  v^l  1000,  y  treta  la  primera  G  de  aquest 
modo  lD>  val  500.  La  G  eo  las  senténcias  dels  ro- 
mans significava  aGondeomo»  y  si  se  seguia  nom 
propi  Gayo.  GI.  Glaudío,  Cn,  Gneo.  Entre  juriscon- 
sultos  G.  cónsul  ó  códich.  GG.  Gonsuls:  en  noms 
propis  Gayo.  En  fastos  y  anals  GOS.  Gónsul  ó  Gon- 
sulat:  GOS.  DES.  Gónsul  designat:  GENS.  Gensor. 
Posada  en  aquesta  forma  G/c.  Gompte  corrent.  En 
las  lletras  de  cambi  G/rgo.  ab  una  ralleta  sobre 
Cuenta  y  riesgo.  Al  C/  Al  cargo  de. 


CA. 


CA.  m.  GOS.  I  exp.  fam.  Lo  mateix  que  no.  No. 
Non. 

CA  QUE  GASSA  ESQUIROLS.  Àfdero,  Sciurorum  in- 
seciator. 

GA  RABIÓS  NO  CONEIX  k  sÒN  AMO.  ref.  Aconsella 
que  no  s'  apure  al  que  està  enfadat,  perquè  com 
està  fora  de  rabó  es  mòlt  arriscat,  pus  no  coneix 
ni  respecta  à  ningú.  El  perro  con  ràbia  d  su  amo 
muerde:  el  can  con  ràbia  d  $u  dueno  vtàelve  el  ros- 
tro  ó  la  cara.  Yerba  dolor  parum  considerat. 

CANS  AB  CANS  NO  *S  MOSSEGAN  Ó  MAT  SE  MOSSEGAN. 

ref.  Denota  que  1s  de  unas  mateixas  inclinacions 
ó  costums  regularment  sempre  s'  avenen.  De  cor- 
sario  d  corsario  no  se  pierden  sinó  los  barriles.  Jur- 
gia  prsdonum  tantummodo  dolia  perdunt.  ^ 

A  CA  GROS  NO  CAL  BiRLi  QUiTxo.  ref.  Ensenya  que 
r  bome  experimentat  y  judiciós  es  mòlt  dificultós 
de  enganyar.  A  perro  viejo  nunca  cuz  cuz  ó  d  per- 
ro viejo  no  hag  tus  tus.  Astus  astu  non  capitur; 
verba  dare  seni  est  difdcile. 

COM  UN  CA  BASTONEJAT  Ó  SANAT  DE  FRESCH.  exp. 

Explica  que  algú  va  depressa  per  algun  sentiment. 


Como  perro  con  f>ejiga,  con  eeneerro,  ron  maza  6 
con  cuemo.  Yerecundia  aflectum  fugam  capere. 

CONTENT  COM  UN  CA  AB  UN  OS.  exp.  Alegre,  con- 
tent. Como  una  pascua.  Laetissimus,  valdè  hilaris. 

LO  CA  GUANTA  *L  PA.  ref.  El  can  gana  pan.  Ganis 
dignus  pabulo. 

LO  CA  QUE  BÈ  LLADRA,  BÈ  GUARDA  LA  GASA.  ref. 

Denota  que  la  severitat  dels  amos  evita  sempre  'Is 
excessos  en  la  família.  Perro  que  mucL•  ladra  bien 
guarda  la  casa.  Multa  canis  latrans  domini  bene 
limina  servat. 

MÈS  LLADRA  *L  CA  QUANT   POR   HA.  TCf.  MOS  lodra 

el  perro  cuando  ladra  de  miedo.  Ganes  timidi  vebe-. 
mentius  latrant. . 

QUI   VÓL   BE    i   BERTRAN,  VÓL  BÈ  i  SOS  CANS.    ref. 

Dóna  à  enténdrer  que  *1  qui  vól  bè  à  algú,  vól  bè 
à  totas  sas  cosas.  Quien  bien  quiere  d  Beltrany  bien 
quiere  d  su  can.  Quantum  in  mecs  of&cii  contule- 
ris,  tantum  me  à  te  baberi  putabo. 

SI  VOLS  que't  seguesca  *l  ca,  tírali  pa.  ref.  De- 
nota lo  mòlt  que  pót  V  interès.  Quieres  que  te  siga 
el  can?  daU  pan.  Rarò  beneficium  absque  utilitalis 
spe  confertur. 

GABAGALANS  Ó  GABAGAL8.  m.  pi.  Sacer- 
dots dels  sarrahius.  Cabacalas.  Sarracenorum  sa- 
cerdotes. 

GABAGET.  m.  ant.  Armadura  antfgua  del  cap. 
CapacetCy  celada,  capillo  de  hierro.  Galea,  ce. 

GABAL.  adj.  Just,  conforme  al  pes,  número  y 
mesura.  Jiwío,  exacto,  cabal,  d  plana  renglon.  Nu- 
mero, pondere,  mensura  exaclus.  ||  Cumplerl,  en- 
ter, perfet  en  sa  línea.  Cuadrado,  cabal,  completo. 
Perfeclus,  ad  unguem  exactus.  ||  Dit  de  las  perso- 
nas  de  totas  prendas.  Cabal,  cumplido.  Perpolitus, 
percomis.  ||  m.  Lo  que  correspon  à  cada  hu.  Cabal. 
Rata  portio.  ||  Béns,  hisenda  de  qualsevol  espècie. 
Medios,  caudal,  capa.  Pecnnia,  s,  bona,  orum,  fa- 
cultates,  um.  ||  La  quantitat  que  permet  lo  pare  al 
fill  y  r  amo  al  esclau.  Peculio,  pegujal.  Peculium, 
ii.  II  ant.  CAPITAL.  J  Diner  deixat  à  guany.  Cabal, 


I 


GAB  CATALÀ. 

FrcHÜnin,  ii.  |  fam.  Abundància  de  béns  ó  hisen- 
da. Sebo.  Bonorom  copia.  Q  pi.  Generós.  CauL•les, 
krcinm  copia. 
UB4L  DE  GUEtiA.  Cavdal  de  guerra.  Peculium 
castrense. 

Lsra  CABALS,  fr.  Sér  iguals.  Estar  càbales.  Pa- 
rts, «equales  esse. 
rÉi  cABiL.  fr.  rití  cas. 

NCH  CABAL,  MALA  VBNTUBA.  ref.  quo  s*  aplica  al 
que  té  pocb,  y  això  ab  traball  ó  perill.  Poca  lana  y 
mn  zarzas.  E  multis  paleis  parum  fructus  colli- 
gi;  eii^i  proventus,  iidemque  incerli. 

QiEDAB  EN  sòx  CABAL.  fr.  Quedar  en  pau,  sens 
pèrdrer  ni  guanyar.  Quedar  zafOy  e%  paz,  Immu- 
WD  pennanere. 

Qri  PAGA  LO  QCE  DÉU,    FÍ   CABAL   PEB   SÒN  REBEU. 

RÍ.  Aconsella  à  pagar  ab  promptitut  lo  agé  pera 
pu  ab  tranquilitat  de  lo  que  queda  propi.  Paga 
h  far  iebes,  sabràs  lo  que  tienes,  Solvilo  quffi  de- 
kSj  qns  sunt  tua  scíre  licebit. 

CÀBALA,  f.  SupersUcióabque'ls  jubeus  ab  ana- 
ywas  y  diversas  combinacions  de  paraulas  y  He- 
lis de  la  sagrada  escriptura  pretenen  averiguar 
M sentits  y  misteris.  Càbala.  Càbala,  cabda,  se.  || 
in.  Negociació  secreta  y  artificiosa.  Càbala.  Clan- 
tatsam  consilium,  negotium. 

GABALGADA.  f.  Presa  feta  saquejant.  Corre^ 
ikjubalgada,  presa.  Excursió,  nis.  ||  be  al.  La  en 
fK  tot  lo  que  's  percassava  al  enemicb  era  del 
fOCMBdor,  sens  bavér  de  donar  ni  *I  quint  ni  res 
llity.  Cabalgada  real.  Q  f.  Correguda  de  caballs, 
$L  pna  guanyar  algun  premi  '1  qui  arriba  pri- 
Mral  terme  senyalat.  Carrera.  Cursus  certamen. 
I  Comitiva  à  caball.  Cabalgata.  ||  Tribut  ó  dret 
Wforíil.  Derecho  de  eabaleada.  Jus  incursionis. 

CAIALCAOOR,  A.  m.  y  f.  Qui  va  à  caball. 
HMgaior.  Equitans.  ||  pujadob,  pedbís. 

UBALCAM»  DE  CETBEBiA.  Lo  sirvent  moutat  en  la 
Bn  de  cetreria.  Montero  de  eetreria.  Auceps. 

GAIALGADURA.  f.  Bèstia  de  bast  ó  sella.  Ca- 
kigtim'a,  €4tballeria.  Jumentum,  i,  quadrupes, 
itii. 

MLB5TA  CABALCADUBA.  loc.  met.  fam.  Pervers, 
fcnl  natural.  Mala  cuca,  mala  pécora.  Impro- 
tB,Dequam. 

^m^vjiAm.  y.  a.  Anar  à  caball.  Cabalgar. 
IpHo,  as.  I  Venir  ampla  ó  mal  asentada  una  pes- 
Ade  roba  6  part  de  ella.  Kentr  holgado.  Aroplus 

CABALCAT,  DA.  p.  p.  Cabalgado.  Eqnitatus. 
üAMAwgQ^  A.  m.  y  f.  La  persona  que  negocia. 
iyNMBie.  N^;otiator,  is.  I  fill  bxtebn. 
CABALET.  m.  d.  Caudalejo.  Mòdica  facultas. 
GABALBTA.  f.  mús.  Frase  curta  de  una  ca- 
periódka  y  moviment  animat  ab  que  ter- 
caai  tols  los  duos,  tercetos  y  altres  pessas 
isépera.  Cahaleta. 
CABAliSMIIf  A-adj.  sup.  Cabalisimo,  Per- 

ktMmQBf  pleDÍasímqa. 
TOm  1. 


GAB  1B7 

GABAlissiMAMEBíT.  adv.  m.  sup.  Cabalisi- 
mamente.  Perfectissimè. 

CABAliSTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
càbala.  CahaUstico.  Cabalisticus. 

CABALL.  m.  Quadrúpedo  de  potas  ab  casco, 
de  coll  y  cua  cuberta  de  crin  ó  pels  llarchs  y  abun- 
dants. Sòn  color  mès  comú  es  lo  roig;  però  n*  bí 
ba  també  de  blanchs,  negres  y  clapats  de  aquestos 
colors.  Es  animal  que  's  domestica  ab  facilitat  y 
dels  mès  útils  al  home.  Caballo.  Equus,  caballus, 
i.  II  En  lo  joch  de  aixedrés  pessa  en  figura  de  caball. 
Caballo.  Equus  in  lalrunculorum  ludo.  ||  En  lo  joch 
de  cartas  la  que  té  per  figura  un  home  à  caball. 
Caballo.  Hominis  equitantis  imago  in  foliis  lusoriis 
depicta.  ||  Banch  de  quatre  peus  ab  posts  per  de- 
munt,  que  usan  los  mestres  de  casas  en  lloch  de 
bastida.  Caballo.  Tabulatum  portatile  csmenta- 
rium  snstinens.  |{  Lo  tumor  ó  postema  que  's  fà  en 
r  angonal,  y  prové  del  mal  gàl-lich.  Caballo.  Bu- 
bo,  nis,  tumor  inguinalis.  ||  caballbt.  9.  ||  Lo  sol- 
dat de  à  caball ;  y  així  's  diu :  los  acometéren  tren- 
ta CABALLS.  Caballo.  Eques,  itis.  Q  L'  aguller  de  fil 
que  s'  encreuha  en  V  aspi  ó  en  V  urdidor  al  for« 
mar  lo  ram  ó  madeixa.  Caballo.  Transversè  con* 
volutum  filum.  ||  La  canya  ó  bastó  quels  noys  se 
posan  entre  las  camas  pera  divertirse.  Caballico, 
caballito.  Arundineus  equus.  y  Entre  estampers, 
quant  la  frasqueta  pega  contra  la  forma,  y  desor- 
dena algunas  lletras.  Caballo.  Cbaracterum  in  ty- 
pis  perlurbalio.  |{  Lo  blanch  de  la  pota  dreta  y  ma 
esquerra.  Caballo  traslrabado.  Equus  alternis  pe- 
dibus  albns.  ||  Lo  de  pel  blanch ,  gris  y  daurat 
fosch.  RoanOy  rodado.  Maculatus  equus.  |  Lo  blanch 
de  quatre  potas.  Caballo  cuadralbo.  Quatuor  pedi* 
bus  albus  equus.  [j  Lo  que  té  pels  blanchs  en  la 
cua.  Rubicaiif  rubicano.  Equus  ex  albo  fuhiis.  ||  Lo 
aficionat  à  las  mulas.  Mulero.  Miilarum  appetens 
equus.  II  Lo  que  montavan  las  damas  en  las  fun- 
cions públicas.  Palafren.  Phaleratus  equus.  Q  Lo 
de  bastos  en  lo  joch  del  truch.  Perko.  Hominis 
equitantis  imaginem  bacillo  instructam  referens 
pagella.  ||  Instrument  de  fuster  compost  de  tres 
fustas  oblfquas  en  que  's  posa  la  fusta  pera  des- 
bastarla.  Borrico,  burro.  Fulcrum  lignis  dolandii 
inserviens.  U  abmat,  cobert  de  ferro.  Armada.  Ar- 
matus.  II  ALFOBRAT,  cobert  de  cuyro  ó  tela  pera 
major  llaugeresa.  Ahorrado,  Aorro.  Epeditus.  ||  en- 
ccBERTAT.  £ru;ti6fr(ado.Straguliscoopertus.  ||  guab- 
ifiT.  Guamecido.  Ornatus,  instructus. 

CABALL  capó.  Lo  capat.  Caballo  eapon.  Cantbo- 
rius,  ii. 

cAiALL  DE  bona  BARBA.  met.  fam.  La  persona  que 
à  tot  s' acomoda.  'S  diu  comunment  en  cosas  ú% 
menjar.  Caballo  de  buena  boca.  Palatum  igna- 
rum. 

CABALL  DB  cIbbega.  Cobollo  de  cairga,  albardon, 
Sarcinarius,  dorsuarius  equus. 

uball  de  cabbbta,  Caballo  de  carreta.  Plans(ni« 
rius  equus. 

84 


t68 


GÀB 


DICCIONARI 


CAB 


CABiLL  DE  CABBOSSA.  Cahüllo  di  carTozo,  Cairu- 
carius  equus. 

CABALL  DB  coTxo.  Caballo  ie  coche.  Essedarins, 
carpentarius,  curulis  equus. 

CABALL  DB  FUSTA.  exp.  Diet.  fam.  Qualsevol  em- 
barcació. Caballo  de  palo.  Navis,  is,  ligneus  equus. 
II  Lo  potro  en  que  's  dóna  torment  als  reos.  Caha-- 
llo  de  palo.  Equuleus,  i. 

CABALL  DB  GCBBBA.  Caòallo  de  gwna,  Bellator, 
pugnator,  prseliaris  equus. 

CABALL  DE  LLiTBBA.  Caballo  de  Htera,  Lecticaríus 
equus. 

CABALL  DE  LLOGüBB.  Caòallo  de  alquiUr,  Merito- 
rius,  conductitius,  vectigalis  equus. 

CABALL  DE  MALA  MOBT.  Lo  flach,  lleig  y  do  malas 
manyas.  Gurrufero,  Deformis,  slrigosus  equus,  ca- 
ballus. 

CABALL  DE  HONTAB.  Caòallo  de  mofitaf.  Jumen- 
fum,  caballns,  equus,  i. 

CABALL  DE  POSTA.  Cahallo  de  po9ta,  Yeredus,  i. 

CABALL  DB  BEGALO  Ó  DE  MA  Ó  DE  PABAIUL  LO  que  'S 

té  reservat  per  lluhiment.  Cahallo  de  regalo,  de 
mano,  de  aldaha,  de  ostentaeioin.  Ad  pompam  equus, 
equus  delectus. 

CABALL  DB  BEMüDA.  CmMIo  de  remvda,  Recens 
equus. 

CABALL  DE  TBOTA.  Màquina  fatal  en  figura  de  ca- 
ball,  en  que  1s  Grechs  8*  introdahiren  per  astú- 
cia de  Sinon  en  Troya,  y  la  abrasaren.  Caballo  (ro- 
^ano,  Equus  trojanus. 

CABALL  DE  VALOB.  Lo  de  bona  casta.  Cahallo  eaS" 
tiso,  Nobilis,  generosus  equus. 

CABALL  EMBEPüOAT.  Lo  que  respíra  ab  dificultat. 
Cahallo  asmético.  Anhelator  equus. 

CABALL  FOGUEJAT.  Lo  que  no  té  por  al  tro  y  res- 
plandor  de  las  armas.  Caballo  fogtteado.  Equus  im- 
perterritus. 

cABALLs  FOBSATs.  Companyia  de  caballers  de 
janets  costejada  pels  nobles  de  Palma  obligats 
desde  '1  repartiment  al  feudo  de  caballerias,  y  ser- 
vian  de  guàrdias  y  escoltas  diàrias  al  rey  y  à  la 
noblesa  y  escoltavan  també  al  virey  y  demés  em- 
pleats reals.  Caballos  forzados,  Militaris  custodia 
honoris  gratia. 

CABALL  FBisó  d  DE  FBI8A.  mil.  Ciliudro  de  fusta 
ab  puas  ó  travessers  pera  impedir  lo  pas  à  la  ca- 
balleria  enemiga.  Caballo  de  frisa,  Ericius,  ii. 

CABALL  FCST.  ant.  HATZINA. 

CABALL  GUABNrr.  Lo  que  està  à  punt  de  poder- 
se  montar.  Caballo  montado,  Phaleris  instmctus 
equus. 

CABALL  LLEUGBB.  Lo  que  no  poHa  armas  defen- 
sivas,  per  lo  que  's  maneja  ab  mès  facilitat  y  lleu- 
geresa. Cahallo  lijero,  Levis  armaturae  equus. 

CABALL  MARÍ.  Cert  amfibi  semblant  al  caball  de 
terra.  Caballo  marina,  de  agua ,  de  mar ,  hipopó- 
tamo ,  hipocampo.  Hippocampus ,  hippopotamus,  i. 

CABALL  BBGüiTïfADOB.  Lo  que  tira  cossas.  Caballo 
falto.  Equus  calcitrosu^:. 


CABALL  TBOTADOB.  Lo  que  té  mal  pas.  Cahallo 
trotm.  Suc<rusator,  is. 

k  CKVXLL  DONAT  NO  LI  MIRES  LO  DENTAT.  ref.  Re- 
prèn la  impertinència  dels  que  buscan  faltas  en  las 
cosas  que'ls  regalan,  manifestant  són  genítdescon- 
contentadís.  A  cahallo  presentado  no  hay  que  mi- 
rarle  el  diente:  de  lo  ageno,  lo  que  quisiere  su  due- 
no.  Equi  donati  dentes  non  inspíciuntur,  aut  noli 
cognoacere  denlem. 

i  MATA  CABALL.  m.  adv.  Atropelladament.  A  ma- 
ta cahallo.  Praecipitanter. 

AL8AB8B  W   MANS  LO  CABALL.  fr.  SvspendfTSe  cl 

eahalh.  €niribus  equum  se  continere. 

ANAB  i  CABALL.  fr.  Iv,  ondar  d  cahallo.  Equito, 
as,  in  equum  inscendere,  equo  iler  facere,  vehi.  | 
Si  es  cama  à  sa,  cama  allà.  A  cahallo  d  horcajadat 
d  korcadillas,  y  d  escarramanckones.  p.  Ar.  Deduc- 
tis  cruribus  equo  insidere;  virilem  in  modum 
equitare.  ||  Si  es  com  las  donas.  A  asentadillai,  é 
mugeriegas.  Sedentis  morè  equitare.  U  Si  s*  hi  va 
ajagut.  Atasajado.  Equo  stratus. 

ANAB  k  FAS  cüBERT  LO  CABALL.  Cubrír  eu  part  la 
linea  del  trepitj  ó  '1  sol  de  una  pota  ab  lo  de  la  al- 
tre. Andar  oscwro  el  cahallo.  Bruta  incedendo  brac- 
chia  decusare. 

ANAE   COM    UN   CABALL  DESEMFBENAT.    fr.  Abaodo- 

narse,  entregarse  desenfrenadament  als  vicis.  Cór- 
rer tt'n  freno,  Effrenalé  agere. 

ANAB  EN  LO  CABALL  DE  SAN    FBANCESGB.    loC.    met. 

fam.  Anar  à  peu.  Ir  en  el  coche  de  san  Ptancisco  é 
de  don  Juan  Zapata  ó  con  la  cruz  de  los  calzonn. 
Pedibus. 

i  UNGLA  DE  CABALL.  fr*  A  tot  córrer.  A  tma  is 
eahallo.  Citato,  celeri  cursu. 

cuBBiB  LO  CABALL  i  LA  EGUA.  fr.  Acahallar,  Equos 
foeminan  conscendere,  cum  fcBmine  coire. 

cuBRiRSB  'l  CABALL.  fr.  CubHrse  algun  tant  lo  sol 
de  una  pota  ab  lo  de  la  altra.  Taparse  el  cahallo, 
Equum  anteriori  pede  vestigium  alterius,  calcat^. 

EMFiNABSE  *L  CABALL.  fr.  Posarsc  ^1  c«baü  sobre 
las  potas  de  detràs.  Enarholarse ,  encahritarte, 
Equum  pectus  arrigere. 

BNSBNTAB  UN  CABALL.  fr.  Adcstrarlo.  Trahajúr  un 
cahallo,  Equum  tractaré  vel  agitaré. 

ESTAR  ENTRE  LAS  POTAS  DEL  CABALL.  fr.  met.  fam. 

Estar  mòlt  abatut,  despreciat.  Estar  d  los  pies  és 
los  eahallos,  Abjectum  et  despéctum  esse. 

FÉB  ANAB  LO  CABALL  1  TOT  CÓBREB.  fr.  Fèrlo  C^T- 

rer  ab  extraordinària  violència.  Escapar  el  eahalh. 
Equum  vehementissimé  concitare. 

FEBLi  FÉB  ANCAS  AL  CABALL.  fr.  FéHo  abaíxar  en- 
cullint  las  ancas.  Derribar  el  cahallo  ó  derrihar  ku 
eaderas  al  eahallo,  Cogere  equum  ut  coxas  depri- 
mat. 

GIRAR  LO  CABALL.  fr.  Mudarlo  ó  girarlo  de  ant 
mà  à  altre.  Trocar  el  cahallo,  in  alterum  latiis 
vertere. 

MENEJAB,  MBNAB,  GOBEBNAB  Ó  POiTAB   LO  CABALI.. 

Llevar  el  cahallo,  Equum  tractaré. 


CAB 

HCAi  rx  oiiLL.  fr.  Exercitarlo,  ensenyarlo  *1 

fkidor.  Firar.  Eqnam  agitaré,  domaré,  edocere. 
WTki  ü  'l  CAF  LO  CABALL.  fr.  PoFlar  lo  cap 

drN  j  beo  posat.  Enfrenar  hien  el  caballo,  Erecto 
fimoqfof  rapite  ÍDC«dere. 

no^xiiR  DE  CABALLS.  fr.  Emcahalçar,  Equos  com- 
|rve.  pararé. 

ICMB  i  CABALL.  fr.  Montar  d  caballo.  In  eqnum 
iMiidcre,  insilire.  Q  met.  Subjugar.  Eusillary  do- 
iv,  kollar,  paner  el  pié  encima,  Juguni  ímponerc, 
dlgído,  L<,  vires  frangere. 

lii  CABALL  DE  DOS  SELLAs.  expr.  SíT  bo  pera  tot. 
Jlr  hflio  lo  munto  para  un  fregado  que  para  un 
kmtdo.  Sagax ,  solera  esse. 

m  ra  QüATBE  CABALLS.  Cuúdnga.  Quadriga,  se, 

TOTiox  CABALL  BNSOPBGA.  loc.  lodica  que  per 
■íntqoe  sia  V  home  cau  en  error  algunas  vegadas. 
Umuiiestro  la  gerra.  Quandoque  bonus  dormita- 
lít  Bomems,  sant  delicla  qnibus  ignovisse  velímus. 

niíiEB  BÈ  'l  CABALL.  fr.  i^arar  6i>r  el  caballo  ó 
tmr  el  caballo  limpio.  Equum  opporUinè  regere 
ttèperículo  e\'adat  incolumis. 

eAaAiiA»-  adj.  Lo  que  pertany  al  caball. 
tàtllvr,  caballuRO.  Equinus,  caballinus. 

CABALLAb.  m.  aum.  Caballon.  Magnus  equus. 

GABALLEB.  m.  L'  hidalgo  de  calificada  no- 
}im.  Caballero.  Eque.s,  itis.  ||  Indivíduo  del  cos 
ék  leBadors  Romans.  Caballero.  Eques,  itis.  |{ 
Miobre  *1  terraplé  de  la  plassa.  Caballero.  Ag- 
ivcditior.  II  CABALL.  8.  II  Noble  ó  ciutadà  romà. 
(Uf/ifro  romano.  Quiris,  itis.  ||  Lo  qui  munta  à 
ObiU.  Caballero^  ginete.  Eques,  itis. 

ui&UEB  AVENTL'BEB.  Lo  que  va  pel  mon  bus- 
M  iTCOtaras.  Caballero  andante,  aventurero.  Er- 
nkaadis,  fictns  eques. 

CAiàLLEB  DB  BBAGL'Ef  A.  Qui  gosa  de  aquest  pri- 
ikp  6  noblesa  per  haver  tingut  set  fills  consecu- 
iwMit  de  un  matrimoni  llegltim.  Hidalgo  de 
bugma.  Prolis  foecuDditale  nobilis,  nobilitalus. 

UliLLEBS,  CADA  QCAL  AB   SAS  MULLERS,    ref.    que 

ÍMa  que  cada  qual  se  conlente  en  sòn  estat, 
(priíatse  sols  ab  los  de  sa  esfera,  sens  preténdrer 
i^Mjor  ni  abaixarse  tampoch  à  sér  menor  de  lo 
peM  correspon.  Cada  amo  con  su  tamano:  cada 
•}•  rwm  pare  ja.  Pares  cum  paribus  comparen- 
kr.|BC  JANIT.  Los  que  muniavan  certs  cavalls 
IMili  y  lleugers  que*n  deyan  janels.  Caballero  de 
jmu.  Eques.  itis. 

CAiALLEE  SALVATJB.  Lo  justador  de  ofici,  espècie 
fc gladiador  de  la  edad  mitjana.  Caballero  salva je. 
fl^tírus  miles,  ad  ofitium  juniandi  per  diversas 
i  parles  viriliter  exercendo. 

CAIALLEE.  fr.  Posar  lo  rey  à  un  cabal ler 

,  cenyintli  la  espasa  ab  vàrias  cercmó- 

é  WÈO  Caballero.  Equostribus  armis 


•Lo que  es  mès  distingit 
U.  Generosus,  pr»s- 


CATALÀ.  CAB  25» 

tantissímus  eques.  U  Lo  qui  's  porta  com  à  caballer. 
Caballeroso.  Egregiis  animi  dotibus  instructus. . 

GABALLEREJAR.  V.  n.  Porlarse  com  un  ca- 
baller. Caballerear,  hae^rdel  c-aballero,  porlarse  ca~ 
ballerosamente.  Eqnites  imitari,  asmulari. 

GABALLERE8GH,  CA.  adj .  Lo  que  pertany  ó  es 
propi  de  caballer.  C(i6a/lcrfsco.Equester,e(iuestris. 

GABALLEBET.  m.  d.  Caballerito.  Eques  juve- 
nis.  II  Lo  jove  presumit  en  las  suas  accions.  Caba- 
llerele,  caballerito.  Àdolescentulus  eques  nimis, 
vanus  el  comptus. 

GABALLEBIA.  f.  Bt^stía  pera  anar  à  caball. 
Caballeria.  Jumeutnm,  i,  qnadrupes,  edis.  ||  Tropa 
de  à  caball.  Caballeria.  Equitatus,  us.  ||  Prehemi- 
néncia.  previlegi  del  caballer.  Caballeria.  Eques- 
Iris  honor,  dignitas,  gradus.  ||  Art  de  la  equitació. 
Caballeria.  E<iuestria  munera  ,  oflicia.  Q  Institut 
propi  dels  caballers  que  feyan  professió  de  las  ar- 
mas.  Caballeria.  Equitum  ordo,  inslitutum.  ||  ant. 
Conjunt  de  cualitals  própias  de  caballers.  Caba- 
lleria. Nobili  viro  res  digna. 

CABALLERIA  DE  TF.RRA.  Part  de  terra  de  valor  10 
sextersis  ó  sexlaris  de  blat  ó  sia  80  quarteras  de 
renta  à  rahó  de  8  cnarteras  cada  sextari  que's  do- 
nava al  caballer  militar,  y  's  judicava  bastant  pera 
tenir  caball  y  armas  aparelladas  sempre  que  se  U 
necessitàs  pera  la  defensa  del  Principat.  Caballeria 
de  tierra  fundis  equestris. 

CAOALLKRIA  DE  HONOR.  fr.  La  que  conferian  los 
richs-homens  a  sos  cal»allers.  Caballeria  de  honor 
equestris  honor. 

CABALLERIA  DE  HATNADA.  fr.  La  que  conferíau  los 
revs.  Caballeria  de  meznada. 

LO  DIA  DE  LA  CABALLERIA    DB  ALGÜ.    fr.  LO   dia  eU 

que  fou  armat  caballer.  El  dia  en  que  fue  armado 
Caballero  dies  ut  equestris  armis  instructus  fuit. 

LLEVAR  CABALLERIA  ÓLLEVARSE  CABALLERIA  DE  ALCt'. 

loc.  ant.  Ferli  ventatja  en  cosas  de  caballeria.  Aven- 
tajaren  caballeria.  Egregiis  animi  dotibus  exellere. 

pÉNDRER  CABALLEBÍA  DE  ALGÚ.  Sèr  armat  per  ell 
caballer.  Recibir  la  òrden  de  caballeria  equestris 
ponosem  accipere. 

GABALLERÍS.  m.  Lo  qui  té  à  sòn  càrrech  la 
caballerissa.  Caballerizo.  Equitarius,  hippocumus, 
superjumentarius,  equarius,  ii. 

CABALLERÍs  DEL  RET.  Lo  qui  té  V  ofici  de  anar  à 
caball  à  la  esquerra  del  cotxo  del  rey.  C-aballerizo 
del  rey,  caballerizo  del  campo.  Eques  regis  comes. 

CABALLERÍS  MAJOR  DEL  REY.  LO  qui  té  à  SÒU    CUi- 

dado  la  caballerissa  del  rey,  la  armeria  y  casa  dels 
caballers  patjes.  Caballerizo  mayor  del  rey.  Archip- 
pocomus,  i,  regis  equitio  summus  prsfectus. 

PRIMER  CABALLERÍS  DEL    RET.  LO    qui  eU    auséucia 

del  cabal lorís  major  goberna  la  caballerissa  del 
rey.  Primer  cahallnizo  del  rey.  Summo  regis  equi- 
tio pra^feclus,  proximus  admínistcr. 

CABALLERISSA.  f.  Estable,  lloch  destinat 
pera  las  caballerias.  Caballeriza.  Priesepia,  se, 
proisepium,  stabnlum,  i.  equile,  is. 


160 


CAB 


DICCIONARI 


CAB 


GABALLCROT.  m.  anm.  Lo  c^baller  tosch  y 
grosser.  Cahallerote,  Rudis  et  iinpolitus  eques. 

GABALLET.  m.  d.  CabailitOy  cahaUicOy  eaballe- 
jo,  Equulus,  equulens,  i.  ||  Bastidor  en  que  des- 
cansa la  tela  en  que  s*  ha  de  pintar.  Cahallete. 
Cantherius,  ii,  equnlus  pictorius.  ||  Entre  estampers 
molla  ó  tros  de  fusta  assegurat  ab  un  tornillo  en  la 
cama  esquerra  de  la  prempsa  pera  descansar  la 
barra.  Cahallete,  TA'phographicum  trunculum  susti- 
nens  equus.  ||  Entre  pellaires  unas  fustas  en  figura 
de  esquena  de  ase  pera  penjar  y  aixugar  la  llana. 
Caballete.  Lignum  aduncum.  ||  pontet.  |  Pessa  de 
ferro  en  la  llar  del  foch  pera  tenir  la  llenya,  sòn 
dos.  Morillo,  caballete,  Andela,  m,  lares  ium.  ||  En- 
tre teixidors  instrument  de  tres  fustas  oblfcuas,  y 
sòn  dos,  sobre  los  quals  descansa  un  cilindro  p^*ra 
plegar.  Caballete,  borrico,  Cantherius,  ii.  ||  Permó- 
dol  en  forma  de  triàngul  pera  sostenir  prestatges. 
Palomilla.  Abacus,  i.  |  fkrret  de  geerbe.  ||  Llom 
ó  crestall  en  lo  alt  de  las  parets  pera  defensa  de' 
la  aygua.  Albardilla,  caballete.  Parietis  culmen, 
tegmen,  tegumen,  tnis,  tegumenlnm,  i.  Q  bntee- 

GUARI. 

CABALLÓ.  m.  Lo  llom  de  la  terra  entre  solch 
Cabellon,  camelhn,  albardilla.  Porca,  ». 

GABALLOT.  m.  caiall  de  mala  moet. 

GABALMENT.  adv.  m.  Justa,  precisa,  cooci- 
sament.  Por  sus  càbales,  cabalmente.  Exacte,  per- 
fecte, pr»cis<^. 

GABALÓ.  m  d.  cabalet. 

GABALÓS,  A.  adj.  Acaudalat.  Acaudalado  mw- 
daloso.  Pecuniosus,  nummosus.  ||  galdal6s,  profi- 
tós, CABAL,  CMPLERT. 

GABANA  T  GABAIOTA.  f.  Caseta  rústica.  Ca- 
bana. Tugurium,  ii,  cassa,  ae,  magalia,  ium.  ||  m. 
Mosso  de  mulas  de  una  cabanya.  Cabahil.  Armen- 
tarius,  ii. 

GABANTELLAS.  f.  pi.  Solemnitat  que  cele- 
bravan  los  Hebreus  en  memòria  de  haver  habitat 
sos  majors  en  lo  desert  baix  teodas,  abans  que  en- 
trassen  en  la  terra  de  Canaan.  Fiesta  de  los  taber* 
núculos.  Scenopegia,  ae,  scenopegia,  omm. 

GABAR.  V.  a.  ACABAR. 

GABÀS.  m.  Espècie  de  cofí  de  llata  de  palma  ó 
espart,  regularment  ab  dos  ansas  à  la  vora.  Espor- 
tilloj  c4ipazo.  Cophinus,  i,  fiscella  spartea.  |  Lo 
gasto  diari.  Taleguilla  de  la  sal.  Sumptus  quotidia- 
nus.  II  met.  Abundància  con  mamarse  un  cabís  de 
indulgéncias.  Monton,  mundo,  inUnidad.  Cnmulus, 
i,  multitudo,  inis,  congeries,  ei. 

i  CABASSOS  T  i  c^bassadas.  m.  adv.  Ab  mòlta 
abundància.  A  fanegas,  ú  mantones.  Abundè,  afla- 
tim,  copíossè. 

POSAR  en  lo  cabís.  fr.  El•lcapazar,  eneapachar. 
In  sportulis  imraittere. 

TRAGINAR  ALGUNA  COSA  AB  CABASSOS.  loC.  EspOTtear. 

Sportis  sportare. 
GABASaABA.  f.  v  GABA88AT.  m.  Lo  que 

cap  ab  un  cabàs.  Capaío.  Qood  capil  cophiims. 


GABA88À8.  m.  aum.  Esporton,  Sportola,  s, 
físcus  grandior,  fiscina,  a;. 
GABA88ET.  m.  d.  Esportillo,  cenacho.  Fiscella. 

ffi.  H  CABACET. 

GABDAL.  m.  CAUDAL. 

GABDELL.  m.  capdbll. 

GABEGERA.  f.  Lo  principi  de  algun  escrit. 
Caheza,  cíibecera,  Initium,  ii,  caput,  itis  ||  La  part 
ó  lloch  mès  principal  en  que  's  juntan  vàrias  per- 
sonas.  Cabecera.  Supremus,  primus  locus,  prima 
sedes.  |  La  part  ahont  s' inclina  '1  cap  en  lo  llit. 
Caheeerm.  Cervical,  lis. 

BSTAB  i  LA  CABECERA  DE  UN  MALALT,  fr.  Assistir- 

lo.  Estar  ó  asistir  d  la  cabecera  de  algun  enfermo. 
Assiduam  aegroto  prsstare  operam. 

GABEGILLA.  c  Cap  de  rebeldes  ò  facciosos. 
Cabecilla.  Facciosorum  caput. 

GABELL.  m.  Lo  pel  del  cap.  Cabello,  pelo.  Ca- 
pillns,  capillum,  pilus,  i,  coma,  ae.  P  Lo  que  can 
sobre  del  front.  Copete.  Capron»,  arum. 

CABELL  AFEGIT  ó  POSTÍS.  Cabcllo  postízo.  Galeri- 
cum,  capillamentum,  i,  superpositi  capilli  adsciti- 
tia  coma. 

CABELL  CASTANY.  Lo  que  té  M  colof  de  castanya. 
Cabello  castano.  Capillus  fuscus,  cas'aneus. 

CABELL  GRIS.  Lo  mitj  blauch  y  mitj  negre  ó  cas- 
tany. Cabello  entreblanco  ó  entrecano.  Capillus  se- 
micadus. 

CABELL  NATURAL.  Lo  quo  uo  cs  postfs.  Pelo  pro- 
pio.  Coma,  ciesaries  natnralis. 

CABELLS   ARRUFATS  Ó   ERISSATS.    Cabcllo   eHzado, 

Horridns  capillus. 

CABELLS  BLANCHs.  Canas,  Cant,  orum. 

CABELLS  CARAGOLATS,  naturalment.  Cabello  ensúr* 
tijado,  crespo,  rizo,  Crines  intorti.  ||  Artificialment. 
Cabello  rizado,  Calamis  trata  coma. 

CABELLS  DE  ÍNGBL.  CouservB  feta  de  una  espècie 
de  carabassa,  separantla  en  fils  mòlt  prims  à  ma- 
nera de  cabells.  Cabellos  de  àngel.  Dulciarium  ex 
pomo  in  exiles  tsniolas  dissectnm.  ||  Planta.  Cala- 
haza  cidra,  Langenaria  Milgaris. 

CABELLS  DE  DETRÍS.  Los  que  'sdcixau  detràs  portant 
los  demés  tallats.  Colela,  Occipitis  coma  caudala. 

CABELLS  DESFETS.  Mclena.  Coma,  s;  cssaries,  ei. 

CABELLS  BMBULLATS.  Cabcllo  cnmaraüado.  Capi- 
llus implicatus. 

CABELLS  ENTBUNTELLATS.   Cabcllo  CTCSpO,  MXOrft- 

jttdo.  Cirratus,  crispatus  capillus. 

AFETNAR,  ROLLAR  LOS  CABELLS,  fr.  aut.  Caragoltr- 
los.  Encrespar,  rizar,  ensartijar  el  cabello.  Capi- 
llos  crisparé. 

AGAFARSE  PELS  CABELLS,  fr.  AGAFARSE.  1. 

AGAFARSE  PER  UN  CABELL,  fr.  met.  Valerse  de  al- 
gun pretext  mòlt  frívol.  Asirse.  agarrarse  de  un 
cabello.  Ansam  capere,  arripere. 

ALL1SAR  LOS  CABELLS,  fr.  Passar  lleugerament  la 
pinta  ò  cosa  equivalent  pera  deixaries  plans.  TfOf- 
peinar.  Capillum  comere,  pectine  extergere,  dis- 
criminar•. 


CAB 


GATàU 


GAB 


S«l 


ANAE  i  ESTIRÀ  CABELLS,  fp.  CÓDCorrer  à  agafar  al- 
guna cosa,  estirant  dels  cabells  al  qui  la  té  fins 
que  la  deixa.  Àndar  d  la  rebatma,  Raptim  agere, 
rapto  aliquid  capere. 

▲atANCARSE  'ls  CABELLS,  fr.  DemoBtrar  estar 
mòlt  enfadat.  Patear.  Pr»  dolore  soittin  qnatere, 
feriré,  tnndere. 

BANTAS  T  CABELLS  BLANCH8  NO  SCBTBN  PEB  ANTS. 

ref.  qae  s'  entén  en  sentit  natural.  Canas  y  cuer^ 
no  sou  de  wjez.  Cornua  non  faciunt  canitiesque 


BCFAB  CABELL,  fr.  Ceremónia  que  usan  los  noys 
pera  assegurar  que  no  faltaran  à  lo  que  hao  pac- 
tat y  eon vingut  especialment  en  las  baratas.  Peli- 
tos  ó  peliUos  d  la  mar.  Filis  ad  ventum  jactis  fidem 
firmaré. 

CABELL  Bos,  CABELL  POLLÓS.  refr.  Deuota  que  dit 
rabell  cria  polls.  So  el  eahello  rubio,  buen  piojo  ra- 
kmio.  Pes  benò  cadatus  flavo  sub  crine  latescit. 

CBiAB  CABELLS,  fr.  EMabelUcerse .  Gonio,  as,  co- 
mam  alere. 

BMBCLLAB  LOS  CABELLS,  fr.  EmbolicaHos,  desor- 
denarlos.  Despeinar,  despelotar.  Capí  I  los  distur- 
bare. 

BEISSABSE  Ó  ABRDFABSE  *LS  CABELLS,   fr.  Posarse 

drets  per  efecte  de  espant  ú  horror.  Despeluzarse, 
tspeluzaru,  espeluznarse.  Horripilo,  as. 

EscLABiB  LOS  CABELLS,  fr.  Descmbullarlos  ab  V 
escarpidò.  Esearmenar  el  pelo,  Impcicatos  capillos 
extrieare. 

FÓNDBEB  Ó  PABTia  UN  CABELL  EN  l'  AYRE.  fr.  Uiet. 

Sér  mòlt  viu,  sér  astut.  Partir  ó  hender  un  cabello 
m  el  aire  ó  por  medio,  cortar  un  pelo  en  el  aire. 
Ingenu  pollere  acumine,  aeri  gaudere  minerva; 
subtilissima  perspicere. 

110  SUBTIB  LOS  CABELLS  BLANGHS  DE  VALDE.  fr.  Ma- 

DÍf^ta  r  efecte  de  la  edat  ó  traballs  ,de  alguna 
persona.  No  se  van  los  dias  en  valde.  Vires  defi- 
einnt  eundo. 

FAiriB  U5  CABELL  AL  ATRE.  séB  MES  VIU  QUE  LA 
TLNTA. 

F06AB  CABELLS  BLANCHs.  fr.  Enconecer.  Incaneo, 
es,  albesco,  canesco,  incanesco,  is. 

BETALLAR  LO  CABELL,  fr.  Rotocarlo  ab  las  estiso- 
|as.  Atusar.  Attondeo,  es. 

BOIG  DE  CABELLS.  Lo  qui  '1  té  roig.  Pelirgo.  Fla- 
?U0  capillis. 

BOS  DE  CABELLS.  Lo  qui  '1  té  FOS.  Pelirubto,  Pilis 
flavns. 

SUBTIR  CABELLS  BLANCHS  ABANS  DE  TEMPS.  fr.  Flo^ 

Ttetr  la  almendrera.  Praemalurè  canescere. 

TALLAR  LOS  CABELLS,  fr.  Cortor  el  pelo.  Tondeo, 
es. 

TIRAR   Ó  PORTAR  PELS  CABELLS,   fr.  AplíCar  algU- 

na  autoritat  ó  sentència  que  no  ve  prou  al  cas. 
Traer  por  los  cahellos.  Testimonia  in  suani  senlen- 
tiam  arbitratu  suo  detorquere. 

GABELLADUHA.  f.  ant.  y 

CABELLERA,  f.  Lo  conjunt  de  cabells.  Cabe- 


llera. Coma,  juba,  ae,  capillomentum,  í,  cesà- 
ries, ei. 

CABELLERA  DE  LA  RETNA.  f.  Planta  perenne,  ras- 
trera,  mòlt  comuna  en  los  jardins:  té  las  fullas 
prolongodas,  rodonas  y  molsudas,  las  flors  berme- 
llas,  y  tenen  la  propietat  de  lancarse  fora  del  sol. 
Cabazur.  Planta  cabazur. 

CABELLERA  DE  BERENicE.  Nom  que  donà  r  astró- 
nomo  Conon  à  las  set  estrellas  de  prop  de  la  cua 
del  lleó  (y  que  's  dóna  encara  vuy  dia  à  esta  cons- 
tel-lació.)  fent  créurer  à  Tolomeo  Evergates  y  à  sa 
muller  Berenice  que  'Is  cabells  que  esta  s'  havia 
tallat  y  ofert  als  déus  pera  la  prosperitat  de  las  ar- 
mas  de  són  marit  y  que  poch  desprès  havian  de- 
saparagut  del  temple,  (cas  que  irrita  mólt  à  Tolo- 
meo contra  'Is  sacerdots  per  que  no  Is  havian 
guardat  millor)  havian  estat  emportats  al  cel.  Ca- 
bellera de  Berenice  capillamentum  Bereniee. 

CABELLERA  DESLLIGADA.  CABELLS  DESFETS. 

CABELLERA  EMBULLADA.  La  que  està  mal  composta 
ypentinada.  Grena. Solutacoma,  incomposití capílli. 

CABELLET.  m.  d.  Cabellejo,  cabellieo,  eabe- 
lluelo.  Capillulus,  i. 

CABELLUT,  DA.  adj.  Qui  té  V  cabell  mólt 
llarch.  També  s'  aplica  à  algunas  plantas  y  fruy- 
tas,  com  panotxas,  etc.  Melenudo,  cabelludo.  Coma- 
tus,  capillatus;  comosus,  crínitus. 

GABER.  v.  n.  cabrer. 

CABÉS.  m.  ant.  balona.  ||  coll  de  camma.  ant. 

]  ALTURA. 
QUI  NO  TÉ  SINÓ  UN  CABÉS,  MALALT   AL  DISSAPTE  ES. 

refr.  Denota  quant  bo  es  tenir  lo  necessari  pera 
viurer  bè.  Quien  no  tiene  mas  de  una  camisa,  cada 
sdbado  tiene  mal  dia;  quien  no  tiene  mas  de  una 
toca,  malos  edisantos  toma.  Interula  quicumque 
una  tantüm  utitur  a3gre  Saturni  ducit  quamlibet 
ille  diem. 

CABE88A.  f.  La  cebeta  que  fan  en  las  arrels 
vàrias  plantas,  com  lliris,  francesillas,  etc.  Cebo- 
lleta,  cebolla.  Bulbus,  i. 

CABE88ADA.  f.  Lo  cop  que  's  dóna  ab  lo  cap. 
Cabezada.  Capitis  ictus. 

DONAR  CABESSADAS.  fr.  PEGAR  CABOTADAS. 

CABE88AR.  x.  n.  Formar  cabessas  las  plantas. 
Concrear.  Concreo,  as. 

CABES8AT,  DA.  p.  p.  Concreado.  Concreatus. 

CABES8EI6  Y  CABE88EJAMENT.  m.  nàut. 
La  acció  y  efee^  de  cabessejar  la  nau.  Cabeceo. 
Nutatio,  nis. 

CABESSEJAR.  V.  n.  Móurer  lo  cap  ja  à  'I  un 
cosial  ja  à  'I  altre.  Cabecear.  Nulo,  as.  jj  naut.  Fér 
la  nau  un  moviment  de  proa à  popa  baixant  y  pujant 
alternativament  una  y  altra.  Cabecear.  Nuto,  as. 

CABESSETA.  f.  d.  Cebollita.  Bulbulus,  i. 

CABESSÓ.  m.  dim.  Petita  altura,  putxet.  Alto- 
zano.  CoIIiculus. 

CABESSUT,  DA.  adj.  ant.  tossut. 

CABESTRAR.  x.  a.  Posar  cabestre.  Cabestrar, 
eckar  eabestro.  Capistro,  as. 


262 


GAB 


DIGQONÀRI 


CAB 


GABESTRATi  DA.  p.  p.  Cabtstrado,  Capis- 
tratus. 

CABESTRE.  m.  Morrallas.  Cahestro,  cabezada, 
Capistruin,  i.  ||  ronsal. 

DESEMBOLICAa    LO   CABESTRE  DE  ENTRE    POTAS.    fP. 

Dtsencaheslrar.  Capísirum  tollere,  solvere. 

GABESTRER.  m.  Qui  fà  ó  tracta  en  cabestres. 
Cahextrero.  Capístrorum  opifex. 

GABE8TRERA.  f.  nàut.  La  unió  dels  caps  dels 
filats  pera  pescar  luuyinas,  anguilas,  etc.  Cahes- 
irera.  Conjunctio  extremorum  retium  ad  piscan- 
dum  tinnos  anguillasque.  ||  Corda  que  asseurà  las 
ansas  ú  una  distancia  oportuna  del  fondo  de  la  ay- 
gua.  Cahtiirera,  Funis  ad  sustinenda  retia  oppor- 
tunè  demerffií. 

GABE8TRERIA.  f.  Botiga  ahont  fan  y  venen 
cabestres.  Cabestreria.  Capistrorum  officina. 

CABETA.  f.  Motllura  còncava  formada  per  una 
quarta  part  de  la  circumferència.  Cabeta,  Crustasic 
dicta. 

GABILDO.  m.  Gos  de  capitulars  de  alguna 
iglésia.  Cabildo.  Coctus,  conventus,  us.  ||  Ajunta- 
ment ó  justícia  de  algun  poble.  Cabildo,  Conven- 
tus,  senatus,  us.  |{  La  junta  del  cabildo.  Cabildo. 
Conventus,  us.  Q  La  sala  ahont  se  junta.  Cabildo. 
Con  ven  tus,  us. 

CABIBIENT.  m.  Cabuda.  Cabimenlo,  cabida, 
Capacitas,  alis,  receptus,  us,  receptio;  nis.  ||  Favor, 
valimenl.  Cabida.  Gratia,  sí,  auctorilas,  atis. 

GABIRÓ.  m.  Fust  gros  que  serxeix  pera  edifici 
y  altras  cosas  .  té  16  peus  de  llarch,  9  dits  de  am- 
ple y  1  de  cantó.  Alfagia,  cabrio,  cuarton.  Trabs 
grandior. 

CABIROL.  m.  Isart,  cabra  salvatge.  Cabra 
moHlés,  gamuza,  bicerra,  rupicabra.  Rupicapra, 
caprea,  oï,  ibex,  icis. 

CABIROY.  m.  te.  Aucell  de  estany.  Pàjaro  de 
e$lanqve.  Avis  sic  dicta. 

CABISGOIm  m.  CAPiscoL. 

GABISGOLIA.  f.  CAPiscoLiA. 

GÀBIT.  m.  Cop  que  una  bola  dóna  à  altra  de 
ple  à  ple  en  lo  joch  de  la  argolla.  Cabé.  Conflictus 
glubulorum  in  ludo  trudiculari ,  allerius  in  alte- 
nim  globum  Ímpetus. 

cÀBiT  DE  PALA.  loc.  mct.  Ocasió  impensada  y 
oportuna  pera  lograr  alguna  cosa.  Cabé  de  pala  ó 
de  paleta  ò  ded  paleta.  Ansa,  ffi,  opporlunitas,  atis, 
occasío,  'nis,  fausta  sors.  ||  Llans  del  mateix  joch, 
y  es  que  entre  bola  y  bola  quede  la  distancia  de 
una  pala.  Cabé  de  pala,  ó  de  paleta.  Spatium  inter 
utriusque  globulum  palmula^  capax. 

GABLE.  m.  nàut.  amarra. 

pic\R  LO  CABLE  ó  LOS  CABLES,  fr.  uàut.  Tallarlos 
ab  la  destral.  Picar  cables.  Anchoralia  praïscidere. 

GABO.  m.  Lo  soldat  inmediatament  inferior  al 
sai'ííento,  y  es  V  últim  grau  en  la  milícia.  Cabo. 
Prxfeclus,  i,  manipuli  ductor. 

CABO  FURRIEft.  FURRIER. 

QUATRE  Y  'l  CABO.  cxp.  fam.  Deuota  que  algunas 


cosas  sols  coslan  lo  péndrerlas.  Cinco  y  la  gan 
Manu  arripe,  subrípe. 

GABORGA.  f.  ant.  cova. 

GABÓRIA.  f.  Trencacap.  Quebradero  de  cabé: 
Animum  tnrbans. 

GABOMA.  f.  CABESSÀ.  U  f.  ter.  cabota. 

GABOT.  m.  Peix  de  mar  y  de  riu:  té  1  c 
més  abultat  de  lo  que  correspon  al  sèu  cos;  1 
ulls  grossos,  hermosos  y  blanchs;  las  escatas  pi 
tejadas  que  tiran  à  blanch.  Excita  la  orina,  y  kï  l 
qui  diu  que  purifica  la  sanch.  Matajudio,  cafili 
cabezudo,  mujol.  Capito,  nis,  coepbalus,  i. 

GABOTA.  f.  La  part  superior  del  clau.  Caki. 
de  clavo.  Clavi  capnt,  buUa,  s. 

GABOTADA.  f.  Lo  cop  que  s  dóna  ab  lo  ca 
Cabezada.  Capítis  ictus. 

DONAR  Ó  PEGAR  CABOTADAS.  fp.  CABESSEJAl. 

GABOTATGE.  m.  La  navegació  que  *s  fa  p 
las  cercanias  de  la  costa  del  mar.  Cahotoje^  pil 
taje  practico,  navegacion  impròpia.  Impropria  nav 
galio. 

GABRA.  f.  Animal  quadrúpede  ab  banyas 
barbas,  femella  del  mascle  cabriu.  Cabra.  Capr 
capella,  a\  ||  Insecte  de  sís  potas,  semblant  al  pol 
s'  engendra  en  la  pell,  se  multiplica  y  agafa  md 
à  las  parts  velludas  del  cos  humà,  y  fà  mòlta  p 
cor.  Ladilla.  Ricinus  pedicularis.  |]  Estrella  de  pr 
mera  magnitut.  Cabra.  Capra,  ».  |  pi.  Las  clapi 
que  *s  fan  en  las  camas  ab  la  continuació  de  esU 
prop  del  foch.  Cabràs,  cabrillas.  Varietates  igi 
factaï. 

CABRA  CERVAL.  Animal  que  participa  de  las  pn 
pietats  de  cabra  y  de  cervo.  Cervicabra.  Gervar 
capella. 

CABRA  MONTESA.  CABIROL. 

CABRA  QUE  TÉ  BARBALLERAS.  Mormellada.  Vemu 
é  collo  pendente  prsdita  capra. 

CARREGAR  LAS  CABRÀS  A  algC.  ff.  met.  Dooar 
culpa  à  qui  no  la  té.  Echar,  cargar  lat  ea^rai 
alguno.  Culpam  in  alium  conferre;  onus  alicoi  in 
ponere. 

FÉR  CABRÀS,  fr.  mct.  Jugarse  Is  companys  qi 
pagarà  sol  lo  que  han  perdut  entre  tots.  £rjbar  a 
bras  ó  las  cabràs.  Ludi  sortem  inter  de victos  colli 
sores  ludere,  miltere. 

LA    CABRA    AVESADA    k   SALTAR,  SALTÀ    T    aALTAii 

ix^f.  Significa  que  cada  hu  obra  segons  són  orfge 
ó  natural.  La  cabra  siempre  tira  al  monte:  el  fi 
malas  manas  ha,  tarde  ó  nunca  las  perderA:  pü 
que  son  duchos  de  aiidar,  no  pueden  quedog  estM\ 
Naturam  seíjuuntur  mores. 

LA  CABRA  DE  MON  VEDÍ  TÉ  MÉS  LLET  QUE  LA  HlVi 

rof.  Reprèn  als  envejosos,  que  sempre  tenen  p( 
millor  lo  dels  altres.  I.a  gallina  de  mi  vecina  mt 
huevos  pone  que  la  mia:  la  cabra  de  mi  vecina  tiet 
mas  leche  que  la  mia.  Aliena  nobis.  nostra  pli 
aliis  placent ;  fertilior  segcs  est  alieno  semper  i 
agro. 

LA  CABRA  PER  SA  CULPA    DiUHBN  TÉ  LA  CCA  CUlTi 


GAB 


CATALÀ 


CAB 


m 


■A  m  SOS  PECATS  FOITA   *LS   GBTTOLLS  PE- 

•f.  Sj^ifica  qfue  algú  mereix  lo  que  li  haja 
nal  alguna  cosa.  Por  mts  peeaios  6  por 
fmisfeeüiaSy  fogar  algimo  tu  peeaào.  In 
impcenam. 

iriGA.  f.  La  flga  de  la  eabrafigaera. 
ffrv.  Ficus  sÜTeatrís. 

AnUADURA.  f.  anf.  La  acció  de  ca- 
C^krahigadura.  Caprificatio,  nis. 
inOAB.  V.  a.  ant.  Enfilar,  enrastrar  lo 
las  cabrafigneras  del  genero  masculí  en 
neof  peraque  fassa  *i  fruyt  bo.  Cabrahi" 
trahigar.  Caprifico,  as. 
àFIGüERA.  f.  Figuera  borda  del  géne- 
f,  *1  fruyt  de  la  qual  no  madura.  Cabra- 
-ificns,  i. 

BJA.  f.  Espècie  de  trabuch  pedrer.  Ca- 
»idarium  scloppetum. 
BIAB.  V.  n.  FÉB  CABBAS.  Q  V.  a.  nàut. 
onas  blancas  quant  comensa  à  bufar  un 
;li.  Cahrillear.  Spumo,  as. 
BUU  m.  ter.  Aucell  de  estany.  Pdjaro 
if.  Avis  sic  dicla. 

EUéAB,  f.  pi.  Set  estrellas  juntas  en  lo 
nanro.  CahrUlas  pléadas,  Pleades,  vergi- 
I. 

DL  V.  n.  Poder  contenirse  una  cosa  dins 
re  altras.  Caber.  Capio,  is,  contineri,  in- 
se.  I  Tocar,  pertànyer.  Caber,  Altineo, 
es.  I  ant.  Assistir,  estar  present,  formar 
ma  reunió,  junta,  ó  consell.  AsMr,  con- 
desse,  concurrere. 

EB.  ro.  Pastor  de  cabràs.  Cabrera,  cabre- 
rarius,  ii. 

BRANT.  m.  abga. 
BTA.  f.  d.  Cabrita,  eabrUla,  Capella,  x. 

ULLAS. 

EVI.  m.  L*  acte  y  efecte  de  cabrejar.  Ca- 
ndnlatio,  nis. 

lA*  f.  Torn,  màquina  composta  de  vigas 
ID  un  àngul  en  lo  qual  s'  assegura  una 
leni  muntar  la  artilleria  y  alsar  altres  pe- 
íc.  Tractoria  grus.  Q  f.  Entre  corders  cer- 
ta ab  quatre  canals  de  llarch  à  llarch,  en 
UB  ó  8*  ajustan  las  quatre  camas  que  *s  so- 
pera fér  la  corda.  Alcachofa,  galdpago. 


f.  CABBETA. 

V.  n.  Parir  la  cabra.  Parir  la  e<i- 
partum  edere. 
'.  m.  d.  Cabritillo.  Hcedulus,  ca- 


1. 


f.  Salts  que  fan  los  que  ballan  en- 
ha  peoa  eo  ï  ayre.  Cabriohy  eampanela. 
■t.  I  Qualsevol  bríneo  que  's  fa  ab  lleu- 
lalrMi.  Salto,  «ifi^ 

tti  ^ÉíÈÈ^KÈÈMas,  eabrio- 


j  balona. 


Cabriolé,  eépingot,  Pallium  manicatum.  ||  Espècie 
de  birlotxo.  Cabriolé.  Esseds  genus.  ||  La  part  dc- 
lantera  de  las  dilígi^ncias  y  alguns  cotxos.  Cabrio- 
lé. Essedffi  anterior  pars. 

CABRIT,  m.  Lo  fill  de  la  cabra  quant  es  petit. 
Cabrito.  Gapreolus,  bcedus,  i. 

CABRIT  DB  LLET.  Lo  qui  mama.  Choto.  Hoodulus, 
boBdus,  i. 

GABBITA.  f.  CABBITILLA. 

GABRITAR.  V.  a.  cabridab. 

CABBIU  Ó  CABRUM,  adj.  Lo  pertanyent  à 
las  cabràs.  Cabria.  Caprarius,  caprinus. 

CABBiniiLA.  f.  Pell  adobada  de  qualsevol 
animal  petit,  com  cabrit,  anyell,  etc.  Cabritilla, 
Hoedina  pellis  concinnata. 

CABRÓ.  m.  Boch.  Bode,  cabran.  Hircus,  caper, 
tra?os,  i.  II  Espècie  de  cranch  de  mar,  ab  los  ulls 
negres  y  unas  c«rdas  mòlt  fortas  en  lo  cap.  Ser- 
veix de  company  y  guia  à  la  pina.  Esquila,  cama- 
ron,  paguro.  Pagurus,  i.  ||  crestat.  J  mel.  Cornut, 
qui  consent  V  adulteri  de  sa  muller.  Cabron.  Pro- 
prii  thalami  copiam  faciens.  ||  Monstruo  imaginari 
compost  de  cabró  y  cervo.  Uicocervo.  Chimsera,  a;. 

CABROLLER.  m.  cabró.  2. 

CABRONADA,  f.  Acció  infame  que  permet  al- 
gú contra  sa  honra.  Cabronada.  Infàmia,  ignomi- 
nia,  ae,  dedecus,  oris.  ||  mel.  Incomoditat  gran. 
Cabronada.  Nimia  molèstia,  íncommodum,  i. 

CABROnAs.  m.  aum.  Cabronazo.  Magnus  hir- 
cus. 

CABRONET.  m.  d.  Cabroncillo.  üírculus,  i. 

CABRONIL.  adj.  ant.  cabbiu. 

CABRUNA.  f.  Herba,  barba  de  cabra. 

CABTELA.  f.  ant.  cautela. 

CABTELÓ8.  adj.  anh  caltelós. 

CABUDA,  f.  Capacitat  de  alguna  cosa  pera 
contenirne  altra.  Cabida,  capacidad.  Reí*eptus,  us, 
capacitas,  atis.  ]  Amistat,  valiment,  favor.  Cabida. 
Gralia,  ©,  favor,  oris.  ||  I!«tervenció. 

CABUSSA,  f.  Espècie  de  bony  ó  berruga  que  's 
fà  en  los  arbres.  Berrugon.  Thymíon,  ii. 

CABUSSADOR,  m.  ant.  Qui  nada  sota  1*  aygua. 
Buzo.  Urinator,  oris. 

CABUSSAMENT,  m.  ant.  cabussó. 

CABUSSAR.  V.  a.  Ficar  alguna  cosa  sota  Tay- 
gna.  Zabullir.  Mergo,  immorgo,  is.  ||  v.  r.  Ocul- 
tarse  de  cop  sota  la  aygua.  Zabullirse,  zambullirsCf 
zampuzarse,  chapttzarse.  Aquis  se  immergere. 

CABUSSAT,  DA.  p.  p.  Zambullido,  chapuza- 
do.  Immersus. 

CABUSSÓ,  m.  L*  acte  y  efecte  de  ficarse  sota 
la  aygua.  Zabullida,  zabullidura,  zambullida.  Im- 
mersió, submersió,  nis.  II  adj.  Aucell  semblant  à 
la  oca;  té  '1  bèch  llarch,  rodó,  dentat  y  encorval 
en  la  punta.  Mergo,  cuervo  marina,  merganzor. 
Mergus,  i. 

FÉR  U!f  CABUSSÓ,  fr.  Dar  ma  zambullida j  ó  m 
chapuz.  ürinor,  aris. 

CABUT,  DA.  p.  p.  Cabido.  Contentus, 


Ui 


GAG 


DICCIONARI 


GAD 


CAGA.  f.  fam.  Los  excrements  de  las  crialuras. 
Caca.  Al  vi  excrementum,  ventris  purgamenta.  || 
Veu  ab  que  las  criaturas  avisan  que  volen  exone- 
rar lo  ventre.  Caca.  Infanlis  vox  ventrem  exone- 
raré cupientis.  [|  Germana  de  Gaco  celebrada  per 
Díossa.  Ca4^a.  Caca,  ae. 

AMAGÀB  LA  CACA.  fr.  met.  Encubrir  algun  defec- 
te ó  vici.  Ocultar  la  caca.  Vitium,  culpam  celaré. 

GAGAREIG.  m.  L' acció  de  cacarejar.  C^tcarto. 
Singultus,  us. 

GAGAREJADOR,  A.  m.  y  f.  S'  aplica  al  gall 
ó  gallina  que  cacareja.  Caeareador.  Glocitator,  is. 
II  Qui  pondera  ó  exagera  las  accions  própias.  Ca- 
eareador. Res  suas  extollens  celebrans. 

CACAREJAR.  v.  n.  Cantar  lo  gall  ó  gallina. 
Cacarear,  cloquear,  Cucorio,  is,  cacilo,  gracilo, 
glocido,  as,  glocio,  is,  se  diu  de  la  gallina.  ||  met. 
Exagerar  las  própias  accions.  Cacarear.  Sua  exto- 
llere,  decantaré,  jactare. 

CACAREJAT,  DA.  p.  p.  Cacareado,  Decanta- 
tus,  glocitus. 

CACAU.  m.  Arbre  de  Amèrica,  de  fullas  llus- 
trosas,  Uisas,  duras  y  ovaladas:  las  flors  grogas  y 
bermellas,  y  fruyt  Uarch  de  mitj  peu  de  iguals 
colors  que  la  flor,  que  conté  de  trenta  à  cuaranta 
llavors.  Cacao,  Cacao.  ||  Lo  fruyt  com  una  atmetUa 
cnbert  de  una  espècie  de  volva  prima  y  parda:  es 
lo  principal  ingredient  de  la  xocolata.  Cmmo, 
Amygdalus  indica. 

LO  LLOCH  POBLAT  DE  CACAUS.  Cacaotal,  Ex  cacao 
abundans  ager. 

CACAHUET8.  m.  pi.  Fruyt  que's  cria  sota 
terra  en  figura  de  carabassa  vinera,  cubert  de  un 
boll  ó  pellofa  flonja  que  conté  dos  ametllas  sem- 
blants à  las  avellanas,  de  las  cuals  se*n  treu  oli,  y 
de  la  pasta  que  queda,  mesclada  ab  cacau  se'n  fà 
xocolata.  Cacauhete,  mani.  Amygalium  mani. 

CACCACH.  m.  La  veu  natural  del  ànech.  Par- 
par.  Anseris  vox. 

CACICAT.  m.  Dignitat  de  cacich.  Cackazgo. 
Loparchia,  se. 

CACICH.  m.  Senyor  de  vassalls  indis.  Cacique. 
Dinastes,  se. 

CACOFONIA,  f.  So  aspre  per  la  concurrència 
de  la  última  síl-laba  de  una  dicció  ab  la  primera 
de  la  següent.  Cacofonia,  Cacofonia,  ae,  bom»o- 
propheron,  is. 

CACOGRAFIA.  f.  Mal  modo  de  escríurer, 
cambiant  ó  partint  mal  al  fi  de  la  ratlla  alguna  veu 
ó  síl-laba.  Cacografia.  Cacographia,  ae. 

CACOPRÀGIA.  f.  Vici  dels  òrgans  que  servei- 
xen pera  la  nutrició.  Cacografia.  Cacographia,  ». 

CACOQUÍLIA.  f.  med.  Conversió  del  aliment 
en  quilo  viciat,  lo  que  causa  la  malaltia  de  caco- 
qufmia.  Cacoquilia.  Cacoquilia,  se. 

CACOQUteilA.  f.  med.  Abundància  de  mals 
humors.  Caeoquimia,  caqufjia.  Cacheccia,  caco- 
chimia,  ee. 

CACO^utMlCH•  m.  Qui  pateix  caoo<{alnia« 


Cacoquimico.  Cacochimicns,  i.  ||  met.  Melaocólich, 
trist.  Cacoquimio.  Cacochimicns,  i. 

CACOStNTETON.  m.  Figura  gramatical  vicio- 
sa en  que's  dislocan  y  trencan  las  paraulas.  Caeo- 
sinteton.  Cacosinteton. 

CAGTONITA.  í.  Pedra  mòlt  pareguda  à  la  cor- 
nària  y  que's  cregué  antiguament  un  talismant  per 
assegurar  la  victòria  al  qui  la  duya  sobre  CaeUh 
nila.  Cactbooita, ». 

CADA.  Veu  que  junt  ab  altra  paraula  la  deter- 
mina à  espècie,  indivíduo  ó  part  certa,  com:  gam 
home.  Cada.  Unusquisque. 

CADA  HU.  Cada  persona.  Cada  uno.  Quisque,  unus- 
quisque. 

CADA  HC  Al  LO  QLE  LA  PEGA.  ref.  Deuota  la  tena- 
citat que's  te  en  lo  parer  propi.  Cada  loco  con  la 
(ema,  y  cada  lobo  por  su  senda.  Aliud  noctua  sonat, 
aliud  cornix. 

CADA  nV  DEL  SÈU  NE  PÓT  FÉB  LO  QUE  VÓL.  ír.  lam. 

Denota  que  qui  es  duenyo  de  alguna  cosa  pót  dis- 
posar de  ella  sens  darne  rahó  à  ningú.  Cada  uuo 
puede  hac^r  de  su  capa  un  sayo.  Cuique  suam  in 
sagulum  fas  e^t  mutare  lacernam. 

CADA  HU  LO  QUE  SIA  SEU.  ref.  que  adverteix  que 
ningú  déu  péndrer  lo  que  no  li  toca,  ni  pérdrer  lo 
que  li  pertany  per  son  ofici.  Ai  hagas  cohecho,  ni 
pierdas  derecho.  Caveat  à  largitionibus,  non  tamen 
quae  sua  sunt,  amittat  jndex. 

CADA    PUNT  Ó  INSTANT,    Ó  A  CADA    PAS.    m.   adv.  i 

cada  inslante,  por  momentos.  Passim,  crebrò,  sa»- 
pe,  fère,  singulis  momentis. 

CADAF.  m.  ter.  Mesura  de  oli,  la  quarta  part 
de  un  quarta.  Cadaf.  Quaedam  olei  meusuni. 

CADAFA.  f.  ter.  y 

CADAFAL,  m.  catafal. 

CADALDIA.  Cada  dia.  Quotidie. 

CADAP.  m.  ter.  quarta.  2. 

CADARIAN8.  m.  pi.  Sectaris  mahometans  que 
atribuixen  al  home  la  facultat  de  obrar  libre  é  in- 
dependent ment.  Cadarianos.  CadariensdS. 

CADARN.  m.  Fluxíó  ò  destil-lació  que  cau  ex- 
cessivament del  cap  al  nas,  al  coll  ó  al  pit.  Catar^' 
ro.  Rheuma,  atis,  catarrhus,  i,  destillatio,  nis. 

còuREE  ó  còURERSE  'l  cada&n.  fr.  Fér  tornar  4 
sòn  estat  los  líquils  alterats  pel  cadaro.  Cocer  è 
cocerse  el  resfriado.  Ex  obstructione  frígoris  ad  sa- 
nitatem  restitui. 

CADARNERA.  f.  Aucell  de  tres  polsadas  de 
llarch,  la  esquena  parda,  '1  ventre  blanch,  V  en- 
contre de  las  alas  groch,  las  plomas  clapadas  de 
blanch,  lo  cap  bermell  fort.  S'  atravessa  en  lo  ca- 
nari ,  y  es  apreciable  pel  cant.  Jilguero,  colorit^ 
pintadillo,  pintacilgo.  Carduellis,  is. 

CADARNÓ8,  A.  m.  y  f.  encadaenat. 

CADAR8.  m.  Seda  grossa  y  basta.  CadarsOf 
cadarza.  Bombycina,  «b. 

CADASCÚ,  adj.  indef.  ter.  cada  ar. 

CADÀVER,  m.  Lo  cos  del  home  mort,  Caié^ 
ver.  Cadàver,  eris, 


GAD 


CATALÀ. 


CAD 


165 


1BST06  Ml  CÀDivift.  CefíizoB.  Relíqíee  amm,  ci- 
neres,  um. 

GADAVÉBIGHi  CA.  adj.  Pertanyent  al  cadà- 
ver y  lo  semblant  à  ell.  Cadavérico,  Gadavericns, 
ctdayerosas. 

CADELL,  ffl.  Lo  go8  nat  de  poch  temps,  y  U 
UI  petit  de  alguns  animals,  com  lo  lleó,  llop,  òs, 
elc.  Cackorro.  Catellns,  catnlus,  i.  ||  Pistola  de  bat- 
L.  CatkomOj  eaekorrillo  y  eadillo,  p.  Ar.  Par- 
srlopetom.  |  Entre  fn^rs  espècie  de  ribot 
pMt  fér  canals  en  la  fnsta.  Aeanalador,  avivador, 
Guiilíenlis  m  lignoefformandis  mncina.  ||  Pessa  de 
tela  ass^nrada  à  la  canal  de  la  tramnja  pera  fèr 
dinrer  lo  gra  que  s'  ha  de  móldrer,  y  senyalar 
qnot  se  para  la  mola.  Citola,  taravilla,  Pistrina- 
fiíim,  molarinm  cfepitaculnm,  motacillum,  i.  I 
ni  hÉs  tòtas  6  barrils  la  regata  ó  mossa  ahont  s* 
eocaixa  *1  cul  ó  tap,  y  en  lo  bastiment  de  finestra 
Im  posts  que  *1  forman.  Gargot.  Tabnllamm,  ligno- 
hieisio.  I  ter.  Lo  floqnet  qne  fan  alguns  ar- 
is com  avellaners  etc.  en  lloch  de  flor.  Espi^ 
§m!U,  etmdeliUa.  Jfolns,  i.  H  Madeixeta,  troquefa 
de  tl  ó  seda.  CodejOy  cadillo,  Spira  brevis.  ||  La 
unió  de  mòlts  fils  pera  fér  borlas  ó  altra  cosa  de 
pMsamaner.  Cadejo.  ^lum  inter  se  jugata  fila.  || 
Bqiécie  de  caca  de  forma  de  cigala;  però  un  poch 
més  petita,  de  color  grogaench,  y  rosega  las  ar- 
rels de  las  plantas.  Inseeto,  lombriz.  Lambricus,  i, 
adieta,  $b. 

GADELLAR.  t.  a.  Parir  la  loha,  la  perra  etc. 
GiColiis  edere.  ||  met.  Anar  donant  més  y  mès  de 
sí  alguna  cosa.  ?artr,  cundir,  dar  de  si,  Augeri, 
lücrescere. 

GADELLAT9  DA.  p.  p.  Parido.  Paritas,  edi- 
tos. 

GADELUET.  ta,  d.  CachorrillOy  eaehorrito.  Ga- 
telhis,  i. 

GADEUA.  f.  LO  conjant  de  moltas  anellas  en- 
Uasadas  laana  ab  la  altra.  Cadena,  Catena,  «.  || 
UI  0èrie  ò  continuació  de  sucx'^ssos  ó  cosas  mate- 
rials, com  una  cideicà  de  desgrécias.  Cadena.  Ca- 
Ifloa,  9|  i^es  ei,  concatenati  eyentus.  g  La  con- 
tímiació  de  montanyas.  Cadena,  cordillera.  Cate- 
na, e,  continuí  montes.  f  En  las  contradanzas  cert 
]B0TÍment  que's  forma  donantse  tres  yegadas  la 
M  ab  vàrías  posturas,  y  's  dia  cadena  simple;  y 
la  qoe*s  forma  donantse  cinch  vegadas  las  mans  se 
dhi  doble.  Cadena.  Catena  intripudiis.  ||  L*  ardit 
dtf  teler.  Vrdmbrey  cadena.  Liciam  ii,  ursus,  us. 
I  Lo  eoDJtint  de  presidaris  quant  van  à  cnmpiir  la 
pena.  Cadena.  Esgastulorum  grex  remigis  aliisve 
piMiis  damnatorum.  I  Mida  qne  usan  los  enginyers 
pera  amidar  camins.  Cadena.  Catena  viarnm  spa- 
tio  dimentiendo.  I  L'  enllàs  de  bigas  juntadas  pels 
caps.  Cadena.  Catena,  ae.  ||  La  de  or.  sogüilia. 
I  met.  Subjecció.  Cadma.  Vinculum,  i. 

iBiftNGiAa  LA  CADBNA.  fr.  for.  Godír  los  béns  à 
fiíitor  dels  acrehedors.  Renmeiar  la  cadena.  Bona 
cedere,  concedere. 

itmo  1. 


OADElf AMA.  f.  aum.  Cadenon,  Catena  gran- 
díor. 

CADENAT,  m.  PA!<nr  0. 

GADEIf  ATHE.  m.  Qui  fà  cadenas.  Eslahíma' 
dor.  Conoatenator,  is. 

GADÉIVCSIA.  f.  La  armonia  que  resulta  del  nú- 
mero y  disposició  de  las  síl-Iabas.  Cadència.  Car- 
miaum  modi.  |  müs.  Certa  conclusió  del  cant,  to- 
tas  y  oada  una  de  las  parts  de  la  pessa  dividida 
com  en  períodes.  Cadència.  Nameras,  modus,  i* 
Q  ret.  Se  diu  de  las  frases  y  períodes  sonores  y  ab 
armonia  vigorosa.  Cadeneia,  Numerus,  i.  I  La  pro- 
sa ó  parlar  afectat  ab  la  mida  del  vers.  Cadència, 
Poétici  numeri  affectatus  usus. 

PARLAR  AB  CAoéNciA.  fr.  Parlar  en  prosa  afectant 
la  mida  del  vers.  Hablar  can  cadència.  Números  et 
mensuram  in  prosa  aíTectare. 

CSADENETA.  f.  d.  Cadenillay  eadeneta.  Catenu- 
la,  ffi.  H  Entre  costureras,  traball  ab  fil  ó  seda  en 
figura  de  cadena.  Cadeneta.  Catenula,  n.  ||  La  que's 
posa  per  adorno  en  las  guarnicions.  CadenÜla. 
Tsniola  in  caten»  formam  elaborata. 

CADEEA.  f.  Costat.  Cadera.  Latus,  eris. 

os  DE  LA  GADBRA.  Cta.   COXCndix,  iCÍS. 

CADET.  m.  Lo  soldat  noble  y  distingit  que 
serveix  ab  destino  k  oficial.  Cadete.  Nobilis  mi- 
les. 

CADEYA.  f.  Mida  de  lonjítut  usada  en  Berbe^ 
ria,  equivalent  à  prop  de  tres  pams.  Codea.  Mensura 
sic  dicta. 

CADt.  m.  Entre  turchs  y  moros  jutge  de  causas 
civils.  Cadi.  Praelor,  oris,  judex,  icis. 

CADlf  T  CADINS.  m.  pi.  Drap,  groller  de 
llana.  Cadiz,  Qrossíorís  telb  genus. 

CADIHA.  f.  Siti  ab  respatllera  pera  una  per- 
sona sola.  Silla,  Sella,  ».  ||  La  en  que  pareix  la 
dona.  Puesto.  Mulieris  parturientis  sedile.  Q  bm- 

PLEO,  DIGNITAT. 

CADIRA  DE  BRAssos.  La  quo  té  respatllora  y  apoyo 
para  descansar  los  brassos.  Silla  de  hrazos.  Sedile 
aptum  ad  tergum  humerosque  reclinandos;  sella 
dorsuaria  et  brachiata. 

CADIRA  MITJANA.  La  que  es  un  poch  mès  petita  que 
las  comunas.  Silla  haja.  Sella  minor. 

CADIRA  POLTRONA  ó  DE  REPÒS.  La  dc  mès  comodí- 
tat.  Silla  poltnma.  Ampla  et  plàcida  sella. 

cADiRAs  DE  coB.  Lo  conjunt  de  ellas.  Silleria.  Se- 
llarum  ordo. 

SB  PODEN  LLOOAE  CADIRAS.  loc.  fam.  Donota  *1 
mòlt  gust  ab  que's  podria  estar  en  alguna  part  pe* 
fa  véurer  ü  ohir  alguna  cosa.  Se  puede  pagar  dt- 
fiero.  Plurimi  faciendum. 

GAimiASSA.  f.  aum.  5i7^on.  Magna  sella. 

CADIAAYHE  Y  CADIBER.  m.  Qui  fà  ó  ven 
eadiras.  Sillero.  Síllarum  opifex,  venditor. 

CADIHETA.  f.  d.  Siüiea,  sillita.  Sellula,  s, 
parva  sella.  |  Assento  que  forman  entre  dos  aga- 
faafse  de  las  quatre  mans.  Silla  de  la  reina,  !m- 
plexis  duorum  manibus  sella.  U  En  las  orgas  aque* 


m 


CAF 


DlGGlONAfil 


GAG 


lla  pari  que  té  diferents  registres  inferiors  ahònt  s* 
assenta  VorgSLnisUi.Silladelàrgano,  In  organo  sella. 

CADÍ8  Y  CADI8808.  m.  pi.  cadins. 

CADUGAMENT.  adv.  m.  Dèbilment.  Caduca- 
mente,  Languidè,  remissè,  debiliter.  ||  m.  V  estat 
de  caducb.  Caàuquez^  caducamiento,  Langaor,  is. 

CADUCAR*  Y.  n.  caduquejar. 

CADUCAa  LO  LLEGAT,  FIDEÏCOMÍS,    OtC.  fr.  for.    EX- 

tingirse  per  falta  de  bereos.  Caducar  el  Ugado^  el 
fdeicomiso,  etc.  Legatum,  baereditatem  vacuam  es* 
se,  bseredem  non  babere. 

GADUCAR8E.  V.  r.  caduqcbjàe. 

CADUCATS,  m.  pi.  for.  Béns  vacants  qne  ad- 
quireix lo  príncep  per  falta  de  bereus.  Caducados. 
Yacantia,  caduca  bona. 

CADUCEO.  m.  Vara  que  porta  Mercuri,  en  la 
que  eslàn  enroscadas  dos  serps.  Loa  poetas  fíngian 
que  tenia  grans  virtuts ,  com  la  de  resuscitar 
morts,  etc.  Era  símbol  de  la  pau,  y  à  aquest  fi  la 
usavan  los  embaixadors  grecbs  y  romans.  Caducéo, 
Gaduceum,  ei. 

CADUGH,  CA.  adj.  Decaygut  per  la  vellesa. 
Caduco.  Decrepitus,  caducus,  senio  confectus.  [ 
Poch  durable.  Perectdero,  caduco,  transitorio,  Fu- 
gax,  caducus,  fragilis.  Q  Epilépticb  ó  que  pateix 
convulsions  arrebatadas.  Caduco,  Caducus.  ||  Qui 
delira  ó  desvarieja  per  causa  de  la  mòlta  edat. 
Chocho,  lelo.  Delirus. 

EDAT  CADUCA.  Caduqucz,  Yetustas,  atis. 

CADUCITAT,  f.  for.  La  qualitat  que  constitu- 
beix  caduca  alguna  cosa.  Caducidad,  Yetustas,  ca- 
ducitas,  atis. 

CADUF  Y  GADAfOL.  m.  ter.  catiSfol. 

CADUQUEJAR.  V.  b.  Obrar  ó  parlar  sens  con- 
cert per  causa  de  la  mòlta  edat.  Caducar,  cKachear, 
estar  ó  ir  calamocano,  Senectutis  vitio,  pr»  senec- 
tute  laboraré;  debilitate  mentis  prsB  senio  labo- 
raré. 

CADUQUEJAT,  DA.  p.  p.  ChocKeado.  Mentis 
debilitate  confectus.  ^ 

CADUQUEBA.  f.  EDAT  CADUCA. 

CAEDte,  8A.  adj.  ant.  Primparat,  que  fàcil- 
ment cau.  Caedizo,  Cadivus. 

CAF.  adj.  ant.  Número  senar.  Impar,  non.  Im- 
par.  I  ciMFOtA. 

GAFÉ.  m.  Llavor  petita,  de  la  qual  mòlta  y  tor- 
rada $e*n  fà  una  beguda  que  facilita  la  digestió. 
Cafè.  Gafe.  ||  Gasa  publica  destinada  pera  conver- 
sar, divertirse,  béurer  cafè  y  altres  líquits.  Cafè. 
Taberna  cafsa.  |  L'  arbre  quel  fà.  Cafè.  Cafsa 
arborjasminumarabi-cum.  j  La  beguda  preparada 
ab  la  llavor  de  dit  arbre.  Cafè.  Potio  sicdicta. 

GAFÉ  AVEtuT.  com.  Lo  que  s'  ba  fét  assecar, 
després  de  havérse  mullat  ab  a}gua  de  mar  sia  per 
naufragi,  sia  per  qualsevol  altre  accident,  cifé, 
ateriado.  Gafé,  cafacum  jacturam  passom. 
.  CAFETAL.  m.  Llocb  de  mòlt3  arbres  que  pro- 
dubeixen  lo  cafè.  Cafetal.  Locus  arboribos  voigo 
cafè  dictis  consitus. 


CAFETER,  m.  Qui  ven  cafè.  CaftUro.  Gafsi 
venditor. 

CAFETERA,  f.  Lo  vas  ahont  se  prepara  y  ser- 
veix lo  cafè.  Cafetera.  Gucumella,  s. 

CAFFA.  f.  Gerta  tela  de  cotó  pintat  de  vàrios  co- 
lors y  diferents  dibuixos  que's  fabrica  en  las  In- 
dias  orientals,  y  *s  compra  en  Bengala.  Calfa.  Lin- 
teum  caffa. 

GÀFILA.  f.  Multitut  de  personas,  bèstias  ó  al- 
tras  cosas.  Càpla.  Turba,  caterva,  ae.  y  Reunió  de 
comerciants  ó  viatgers  que's  juntan  pera  atravesar 
ab  mès  seguretat  los  vastos  estats  del  Mogól  y  al- 
tras  comarcas  de  las  Indias.  Càfla.  Turba,  caterva, 
8D.  Q  En  los  ports  del  regne  de  Guzarate  que  ocu- 
pan  los  portuguesos  se  diu  de  las  petitas  flotas 
mercants  que  van  ó  venen  de  Surate  baix  la  escol- 
ta de  un  barco  de  guerra.  Cà^la.  Navium  multi- 
tudo. 

GAFts  6  CAFITB.  m.  Mesura  de  10  celemins 
en  Aragó  y  44  en  Yalència.  Caiz.  Bis  sex  medimna 
tritici,  corus,  i.  |  met.  mòlt. 

CAFRE.  m.  Natural  de  la  costa  de  Àfrica  en- 
vers lo  cap  de  Bona  esperansa.  Cafre.  Gafer.  ||  met. 

BÍRBABO,  CIUEL,  SALVATJE. 
GAFURNA.  f.  COFCRNA. 

CAGACAL8A8.  m.  Gobart,  pusilànim.  Cagan. 
Timidus,  meticulosus.  ||  met.  L'  home  que's  deixa 
gobernar  fàcilment.  Bragazas.  Levis,  facilis. 

CAGADA,  f.  CAGAR ADA.  Q  mct.  Acció  ridícula  ó 
de  un  èxit  infelís.  Cagada.  Rationi  absona  actio. 

CAGADET.  m.  d.  Cagadillo,  cagadito.  Putidu- 
lus,  i. 

CAGADOR,  A.  m.  y  í.  caganer. 

GAGADORA.  f.  bassà.  1 

CAGAFERRO.  m.  La  escuma  del  ferro  y  al- 
tres metalls.  Escorta,  cagafierro,  mocos  de  Herrero. 
Scoria,  se,  recrementum,  i,  dypbryges,  is,  metal- 
lorum  purgamenta.  |  met.  Lo  vil  y  despreciable. 
Escorta.  Yilis,  abjectus,  despicabilis. 

CAGALLÓ.  m.  Lo  fem  dur  que  fàn  lo  matxo, 
caball  y  altres  animals  grossos.  Cagajon.  Jumento- 
mm  excrementum.  |  Lo  de  la  cabra,  anyell  y  altre 
bestiar  petit.  Cagarruta.  Stercus,  oris,  excremen- 
tum, i,  ò  illitemus,  i,  lo  de  las  ralas. 

GAGABIENT.  m.  Obra  de  cagar.  Cagada,  exo- 
mracion  del  tientre.  Alvi  exoneratio,  extercoris 
emissió. 

CAGAMUOA  Ò  GAGAMU JA.  f .  y 

CAGAMUTZO.  m.  Espècie  de  herba  que  pur- 
ga ab  mòlta  activitat  Yerha  carmin.  Giriata  passa* 
rina. 

CAGANER,  A.  m.  y  f.  Qui  caga  mòlt  sovint. 
Cagon,  cagador.  Yentris  profluvio  laborans.  ||  met. 
Gobart.  Cagon,  eoeo.  Meticulosiis,  timidus.  |  met. 
Mesquí,  escàs.  Monoso,  w^zgwmo,  fmmguado,  agar- 
rado.  Sordidus,  parciis,  míser. 

CACUUIERIA.  f.  met.  Poqoedal,  misèria.  Mo- 
neria,  fmezqumdad.  Sòrdida  parsimònia,  parsÚDo- 
nia,  ae,  parcitas,  atis. 


GAI 


CATALÀ 


CAI 


S67 


CAGANIU.  m.  L'  aucell  que  naix  últimament 
en  la  cria.  Postrero,  Postremus,  i. 

ÇAGAB.  y.  n.  Yuydar  lo  ventre,  anar  de  cos. 
Cagar.  Caço,  as,  ventrem  exoneraré,  alvnm  solve- 
re.  I  Dels  ancells  se  diu:  tullir.  Avem  excremen- 
tnm  expellere.  Q  met.  Deslluhir,  tirar  à  pérdrer 
alguna  cosa.  Cagar,  manehar,  afear,  Gonspurco, 
fodo,  inqnino,  as. 

CA6AELA  BEN  AMARGA,  loc.  fam.  Gostar  una  cosa 
més  de  lo  que  val,  ó  exposarse  à  algun  perill.  Ya 
U  costord  la  Utrta  wn  pan.  Male,  carè  emere. 

GAGAMADA.  f.  L'  excrement  cada  vegada 
qiie*s  va  de  cos.  Cagada,  caca,  Stercus,  oris,  ex- 
erementum,  i,  ejecta,  arum. 

CAGARINA.  m.  met.CAGACALSAS.  ||  f.  pi.  Cor- 
rípias,  fluix  de  ventre.  Cagalera,  Alvi  profluvium» 
diarrhsa,  s. 

SEMBLA  QUE  TINGUI  CAGARINAS.  loC.   fam.    S*  apli- 

ea  al  que  va  mòlt  depressa.  Parec^  que  ha  comido 
easmela.  Stomachi  cruditate  laboraré  videtur. 

GAGABOT.  m.  caganer. 

GAGAUET.  m.  d.  Pequeno  cagajon.  Excre- 
Dientum  parvum. 

GAGABRO.  m.  Cagalló.  Cagajon,  Excremen- 
tnm,  i. 

CAGAT,  DA.  p.  p.  Cagado.  Cacatus.  ||  m.  ca- 
GüiKB,  mesquí. 

ES  UN  CAGAT.  loc.  fam.  Es  un  cobart.  Es  un  caga- 
do, «I  eagM,  un  gallina,  està  zurrado,  Parvi  ani- 
mi homonculus. 

CAGOBANGO.  m.  ipecacuana. 

GAGUERA.  f.  Ganas  de  anar  de  cos.  Necesidad, 
Naturae  requisitas. 

GAGUERADAB.  f.  CAG arada. 

GAGUÉBRI.  m.  caganer.  2. 

CAGUETAS.  f.  pi.  GAGARINA. 

CAHENT.  p.  a.  Lo  que  amenassa  mina.  Caden- 
U.  Decidens,  cadens,  casans. 

GAHER.  V.  n.  ant.  cIurer. 

CAHO0.  m.  La  mescla  confusa  dels  elements 
abans  de  la  creació.  Caos.  Cahos.  ||  Confusió,  des- 
orde.  Caos.  Perturbatio,  confusió,  nis. 

CAnHAGAN.  m.  Dignitat  entre  'Is  turcb.  Cai- 
wuuan.  Caimacan. 

GAnfGA  Ó  GAINZA.  f.  Arbust  que  creix  en 
abundància  en  las  Antillas,  Floridas  y  en  móltas 
provincias  del  Brasil:  es  semblant  al  gesamf,  las 
nunas  y  fullas  oposadas,  ovaladas  y  un  poch  pun- 
xagodas,  y  algunas  vegadas  quasi  obtusas,  llar- 
gas  de  una  ó  dos  polsadas;  las  flors  en  forma  de 
rahimets  mès  curts  que  las  fullas;  lo  fruyt  molsut 
y  un  poch  comprimit,  contenint  una  ametlla  llisa, 
pitrfongada,  que  no  s'  obre.  Es  diurética,  tònica, 
porgant  y  antilmínüet.  Cainea,  cainza.  Chiococ- 
oe  racemosae  radix. 

GAINÓRFIGA.  f.  Instrument  músich  de  figura 
de  arpa  gran  ab  un  teclat  paregut  al  de  un  piano. 
C^nórfiea.  Cainorphica. 
CAmu.  adj.  ant.  pbrvers,  dolbnt,  vit. 


CAIXA.  f.  Capsa  gran  mès  llarga  que  ampla, 
ab  una  tapa  plana  assegurada  ab  frontissas.  Arca. 
Arca,  capsa,  ae.  ||  En  las  tesorerias  y  casas  de  co- 
mers  la  pessa  pera  rébrer,  guardar  y  entregar  lo 
diner.  Caja.  Mensaria,  nummaria  cella.  ||  Oficina 
pública  de  correu,  ahont  concorren  las  cartas  de 
alguns  pobles  pera  distribuhírlas  à  sos  destines. 
Caja.  Tabularia  domus.  ||  tabal.  ||  En  las  armas  de 
foch  lo  cep  que  assegura  *l  canó  y  pany.  Caja. 
Compages,  is,  compago,  inis.  ||  Entre  estampers 
caixó  ab  mòltas  separacions,  ahont  se  posan  las 
Uelras  per  classes.  Caja.  Typorum  càpsula.  ||  En 
la  orga  la  part  exterior  de  fusta  pera  taparia  y 
resguardaria.  Caja.  Capsa,  se.  ||  La  paret  de  rajo- 
las  per  resguart  dels  canons  en  los  aqüeductes. 
Atarjea,  atarjia.  Latericia  càpsula  tubos  in  aquae- 
ductis  includens.  ||  En  lo  cotxo  la  part  en  que  las 
personas  van  sentadas  y  à  cubert.  Caja.  Rhedae 
alveus.  II  La  de  cuyro  que  hi  ha  en  los  cotxos  pera 
portar  fato.  Vaca.  Coriacea  capsa.  ||  La  de  morts. 
Ataúd,  caja  de  muertos.  Sandapila,  s,  feretrum,  i, 
orciniana  sponda.  ||  La  de  alguna  pessa  de  artille- 
ria. cuRENTA.  II  f.  Moneda  del  Japó  de  valor  uns 
30  maravedissos.  Caixa.  Moneta  sic  dicta. 

EN  CAIXA  OBERTA  *L  JUST  HI  PECA.  rcf.  LA  OCASIÓ 
Vk  \  LLADRE. 

sÉR  CAIXA  TANCADA,  fr.  Sc  diu  dc  las  personas  ò 
cosas  no  conegudas.  Arca  cerrada.  Occultum,  non- 
dum  exploratum  esse. 

TRÍURER   k   kLGt   A    so  DE  GAIXAS  DESTREMPADAS. 

loc.  fam.  Despedir  ab  publicitat  y  estrèpit  à  algú 
de  una  casa,  empleo  ò  encàrrech.  Echar  con  cajas 
destempladas.  Aliquem  palam  ab  ofiicio,  dígnilate 
dejicere. 

GAIXABANGH.  m.  Banch,  1'  assento  del  qual 
es  una  caixa,  com  los  de  las  iglésias  y  casas  no- 
bles. Cajahanco.  Cístellaríum  scamnum. 

GAIXAL.  m.  Cada  una  de  las  dents  últimas  que 
desmenussan  lo  menjar.  Muela.  Dens  molaris.  |j 
pi.  met.  LLIGADA.  II  Las  puntas  en  forma  de  dents 
de  serra  en  los  vestits,  rodas,  etc.  Dienle.  Dens, 
tis. 

CAixAL  DEL  SENT.  Lo  quc  surt  cn  la  edat  varonil 
en  la  extremitat  de  las  mandíbulas.  CorL•l,  muela 
deljuicio.  Dens  caninus,  ultimus  dens  molaris. 

CAIXAL  DE  VELLA.  Hcrba  rastrera,  de  fruyt  rodó 
armat  de  cinch  puas  triangulars.  Ahrojo.  Tribu- 
lus,  i. 

TENIR  cAixALS.  fr.  mct.  fam.  Sér  mòlt  difícil  una 
cosa.  Tener  unas  ó  pelos.  Admodum  difiicile,  penè 
inextricabile  esse.  ||  Sér  algú  difícil  de  sér  enga- 
nyat. Tener  colmillos.  Emunct®  naris  esse. 

CAIXALADA.  f.  La  acció  de  mossegar.  Mordis- 
eo,  mordiscan,  tarascada.  Morsus,  us.  ||  Bocí  de  pa, 
ó  porció  curta  de  altre  aliment  que  *s  pren  entre 
las  horas  del  menjar.  Bocado,  hocadillo.  Buccella, 
ffi.  B  Lo  tros  que  's  separa  de  alguna  cosa  ab  las 
dents.  Mordiscon,  mordiseo,  bocado.  Morsus,  us. 

MENJARSE   ALGUNA   COSA    AB   QUATBB    CAIXALADAS* 


M8 


GAL 


DICCIONARI 


CAL 


loc.  Menjàrsela  ab  molla  brevedal.  Comerse  em  uno 
6  dos  hocados  alguna  cosa.  Yoro,  as,  festinanter 
comedere. 

GAIXALADETA.  f .  à.Bocadito,  hocadiUo,  Bac- 
c«lla,  fiB,  bolus,  i. 

GAKALEJAH.  V.  a.  Donar  caixaladas.  Mordis- 
car.  Morsicatim  scindere;  morsico,  demorsico, 
commorsico,  as. 

GAIXALEJAT,  DA.  p.  p.  Mordiscodo.  Morsi- 
catos. 

CAULAIXA*  m.  ant.  dentista,  xaeeateb. 

GACLASSA.  f.  aum.  Cajo%.  Capsa  grandis. 

GAIXER.  m.  Qui  fa  caixas.  Cajero.  Gapsula- 
ríus,  ii.  II  Qui  té  la  caixa  de  un  tresor.  Cajero. 
Gapsarum  custos,  admioister.  |  Lo  qaí  reb  ó  dis* 
tribuheix  lo  diner  de  las  tesorerias  6  altjras  caixas 
de  giro.  Cajero.  Nummnlaríiis,  meosarius,  ii.  | 

CÍ.IX1STA. 

GAIXETA.  f.  d.  Cajita,  cajillay  arqmlla.  Càp- 
sula, s,  cadiscus,  i.  |  La  que  serveix  pera  recullir 
la  almoyna.  Cepillo,  cepo.  Arcula,  càpsula,  ». 

CACaSTA.  m.  Oficial  de  imprenta  que  ordena 
las  lletras  pera  imprimir.  Cajista.  Compositor, 
oris,  litterarum  ordinator  in  arte  typographica. 

GAIXÒ.  m.  d.  CAixBTA.  ||  ant.  Bscainoii. 

GAIXONÀS.  m.  aum.  caixassà. 

GAIZONET.  m.  d.  gaixeta. 

GAJU.  m.  Entre  encuadernadors  la  rebaba  ó 
cella  que  trauben  en  V  àngul  interior  del  llibre 
abont  encaixan  los  cartrons.  Cajo.  Angulus  in  quo 
spisíor  cbarta  nititur. 

GAL.  Contracció  de  casa  lo;  sempre  va  unit  ab 
*  ofici,  professió,  títol  ó  empleo  del  amo  que  la  ha- 
bita, com:  à  cal  batlle,  à  cal  metge.  Casa.  Do- 
mus,  us. 

GALA.  f.  Entrada  petita  que  tk  la  mar  en  la 
terra.  Cala^  emenada.  Sinus  maris.  |  Paper  cara* 
golat  y  untat  ab  sabó,  oli,  sal  ó  altres  ingredients 
pera  fér  anar  de  cambra.  Cala.  Pessus,  balanus, 
cuneolus;  i,  glans  medica.  ||  Porció  de  desfilas  pe- 
ra aixugar  las  llagas  ó  feridas.  LechiM,  clavo,  me- 
eha.  Penicillus,  i,  spongia,  «,  linea  clavi  formam 
referens.  |  Paper  rotllat  y  untat  ab  oli  pera  fér 
llum.  líedUi.  Ellychnium,  ii.  |  cir.  calaooi. 

GALAB0880.  m.  Lloch  segur  abont  se  tancan 
los  presos  per  delictes  graves.  Calahozo.  Ei^gastu- 
lum,  i. 

GALABRACÚBIA.  f.  Llocb  abont  lo  pontífice 
convocava  al  poble  pera  publicar  las  festas  y  *ls 
dias  que  hi  havia  entre  las  calendas  y  nonas.  Ca- 
lahraeuria.  Calabracuria, ». 

GALABBÉB,  A.  m.  y  f.  Katund  de  CaUibria. 
Calahrés.  Galaber,  i.  ||  adj.  Lo  pertanyent  k  Calà- 
bría.  CalaMs.  CÍüabricus,  japigius.  |  Espècie  de 
rabim,  dit  així  per  haver  vingut  de  Calàbria.  CaUh 
hrés.  Japigia  uva. 

GALABHIADA.  f.  Mescla  de  dos  ó  mès  vins 
especiaUnent  negre  y  blancb.  CaMriUa.  Tloomm 
mixtió. 


GALABROT.  m.  nàut.  Corda  prima.  CalahroU^ 
Tennis  rudens. 

GALABRUIX  Ó  GALABRUIXÒ.  m.  ter.  ca- 
lamarsa. 

GALABRUIZOFIAR.  v.  K  ter.  calamaesejai. 

GALADA.  f.  Caixa  de  rellotge  foradada  de  vàrias 
parts,  per  adorno,  ó  pera  que  senta  la  campana  de 
repetició.  Calada.  Terebratio,  nis,  opus  perfossum. 

GALADOR.  m.  Lo  qui  cala.  Calador.  Terebra- 
tor,  is.  II  cir.  Instrument  de  ferro  llarch  y  rodó 
pera  examinar  la  profunditat  de  las  feridas.  Tieii- 
(a,  calador.  SpeciÚum,  i,  specium,  ii.  |  oàoL  Fer- 
ro ab  que  '1  calafat  introduheix  la  estopa  en  las  es- 
cletxas  de  la  nau.  Calador.  Ferreum  instromen- 

tnm.  I  DRAGADOl. 

.  GALAF.  m.  Espècie  de  sàUer  de  Egipte.  Calaf. 
Salix  sgipciaca.  |  calafatament. 

GALAFAT.  m.  y 

GALAFATADOR.  m.  anL  Qui  calafateja.  Co- 
lafaUf  calafaUador.  Oppicator,  is,  navium  stipa- 
tor.  I  Betum  compost  de  pega,  seu,  rehina  y  altres 
ingredients  pera  calaüaitejar  las  naus.  JPrva.  Cera, 
s,  pix,  cis,  nauticum  ceroma,  bitumen. 

GALAPATAMENT.  m.  Obra  de  calaCatejar. 
Calafateria.  Stipatio,  oppicatio,  nis. 

GALAFATAR.  V.  a.  ant.  calafatuai. 

GALAFATOG.  m.  L*acte  de  calafatejar.  Co- 
lafateo.  Stipatio,  oppicatio,  nis. 

GALAFATEJAR.  V.  a.  Tapar  las  juntoras  de 
las  posts  de  las  naus  ab  estopa  y  una  composició 
de  cera  ó  pega,  etc.  peraque  no  entre  la  aygiia.  Ca- 
lafatear,  calafatear.  Oppico,  oppilo,  as,  bitumine 
liníre,  navem  stipare. 

GALAFATXJAT,  BA.  p.  p.  CalafaUado.  Op- 
picatus. 

BSTAE  mòlt  calafatbjat.  loc.  met.  fam.  Estar 
mòlt  atropellat  ó  £dtat  de  salut,  en  particolar  los 
vells.  Estar  kicho  tm  cascajo.  Senío  aut  infirma 
valetudine  laboraré;  senectute  perfractom,  penè 
confectum  esse. 

GALAFATERIA.  f .  Acció  y  ari  de  calaCatejar. 
Calafateria.  Rímamm  navis  stipatio. 

GALAGüALA.  f .  PlanU  del  Perú,  de  arrel  as- 
pra y  retorta,  las  fullas  inferiors  amplas  y  las  su- 
periors estretas,  la  llavor  mòlt  petita;  la  arrel  es 
mòlt  medicinal,  resolutiva  ysudorifica.  Cala^uaU. 
Calagnala,  e. 

GÜLAIT.  m.  Caixó  corredís  y  sèos  tapa  pera 
tenir  las  cosas  desadas  en  los  armaris,  tanlasyca- 
laixeras.  Co/oii,  gavela.  Loculus,  forulus,  i,  locii- 
lamenta,  orum.  |  Caixonet  ab  diWsions  de  uns  dos 
ó  tres  travessos  de  dit  de  fondo,  en  los  quals  s'  hi 
posan  las  pesadas  de  la  xocolata  peraque  prenga 
la  forma  de  r^ola.  Cajom.  Càpsula  in  variis  spatüs 
divisa. 

CALAIX  DE  sAsraa.  loc.  met.  Se  diu  del  qui  lé  en 
la  imaginació  ideas  deeordenadas  y  confusas.  Ca* 
iofli  de  soslrf.  MulUplici  et  iaordinata  renim  varia* 
tate  refertus;  PiUns  in  cunctis. 


CAL 


CATALÀ 


CAL 


S69 


Sàa  Ó  AXAMIX  L•L  GAULU.  ff.  met.  HOUB. 

GALAIXÀ8.  m.  anou  Cajon  grande.  Capsa 
grandis. 

CALAIXERA,  f.  Goardar^M  de  fusta  ab  tres 
6  quatre  calaixos  pera  tenir  la  roba  ab  comoditat. 
CÏmoda.  Yestiariuin,  ii. 

AmiiGLÀi  T  DOüAi  CALAIX11À8.  loc.  fam.  ab  que'B 
éenota  prepararse  '1  nuviatge  de  algú.  Preparar 
il  t^uar,  Noy»  nnpts  supeUectilia  prasparare. 

GALAIXBT,  GALAIXÓYGALAIXONET.  m. 
é.  Cajmkcilh.  Càpsula ,  e. 

GAIéABIAHDA.  d.  p.  de  dona.  Calamanda.  Ca- 
lamanda. 

riil,AM  ABOMÀTIGH.  m.  Canya  de  olor  que 
MÜK  eo  lo  Llbano  y  en  las  lodias.  Àcarovero ,  aco» 
r»,  eàlmm0  arcmàtieo,  Hasteorides,  is,  calamus  aro- 
mticus. 

GALABIAGH.  m.  Ihirantas ,  tela  de  llana,  pri- 
ma y  estreta  semblant  al  drogoet.  Calamaeo.  La- 
neum  textum.  ||  Planta  que  produbeix  una  cama 
semblant  à  la  del  fonoll ,  dividida  en  canonets ;  las 
Mlas  estrelas  y  de  mal  olor;  lo  such  verinós,  però 
prepant  serveix  per  alguns  remeys.  Cicuta.  Cícu. 
ta ,  «By  conium  maculatum. 

m.  ter.  y 

m.  Peix  semblant  à  la  cipia  y  sense 
eecata;  té  dos  ossos ,  un  en  figura  de  ganivet  y  al- 
tre de  ploma.  CalafMkry  calamarejo,  Lolius,  ii,  lo- 
IÍ90,  Í11ÍS9  ioliguncula,  ». 

CA&AMABflA.  f.  Pluja  que  s  glassa  en  rayre,y 
f  dia  pedra  quant  es  grossa.  Granizo.  Grando,  inis. 

CiüllE  CALAMAESA.  fr.  CALAMAlSBJAt. 

CAfiAMABliAPA.  f.  La  calamarsa  que  cau  de 
«■a  vcigada.  Gramzadm,  granizo.  Grando,  inis. 

CAI.AlIABtWIAB.  V.  n.  Càurer  calamarsa  dels 
núvols.  GraniMf,  aeatUaUar.  Grandino,  as,  gran- 
éÍBat,abal. 

CAiJmABWgJAT,  HA.  p.  p.  Granizado .  Gran- 
éÍMitas. 

GALAMÀ8.  m.  ter.  calamaes. 
GALAMEAGH.  m.  Droga.  Uno  aloet.  Lignum 
aloes. 

CALAMBÜGH.  m.  Arbre  de  Indias,  espècie  de 
adavart  de  la  Xina.  Calambueo,  Aloes  calambuco 
dieta. 

GALAMENB.  m.  Herba  de  la  cual  ni  ba  tres  es- 
péeies ;  una  de  fnilas  blanquinosas  com  his  del  al- 
ba,  y  la  flor  púrpurea;  altre  semblant  al  poliol  bori, 
y  altre  que*s  diu  gatera.  Calamento,  ealominu,  yer. 
hm  gatera.  Caiamentbom ,  i ,  calamintha ,  ae. 

€ALàlfEiiT.  m.  ant.  dbscbnso. 

GALAimf  A.  f.  Mina  abundant  de  zinc  exk  for- 
ma de  pedra ,  de  color  grogoencb  que  tira  à  roig, 
y  s*  emplea  fonentlo  en  coure  pera  convertirlo  en 
Uaotó  y  per  alguns  medicaments.  Calamina.fnedra 
eaUminar.  Cadmia ,  n. 

CALAMITAT,  f.  DesgrÀcia ,  infortuni ,  misó- 
ría.  Calamidad.  Calamitas ,  acerbitas,  atia,  tempus^ 
f  oranna,  c 


GALABIITÓ8,  A.  adj.  Infelis,  desgraciat.  Cala- 
mitoso.  iEnimnosus ,  calamitosus.  H  Lo  que  causa 
traballs  y  misérias.  Calamitoso,  Calamitosus,  du- 
ros, acerbus. 

GALAMIT08AMENT.  adv.  m.  Calamiloul•' 
mitUe,  Calamitosè,  acerbè,  miserò. 

GALAMITOSteSIM,  A.  adj.  sup.  Calamitosi' 
ttmo.  iErumnosissímus,  valdè  calamitosus. 

CÀLAMO,  CURRENTE.  m.  adv.  De  repent, 
ab  prestesa.  De  repente,  eonpre$uza,  Calamo  cur> 
rente,  subitò. 

GALANDRA  Ó  CALÀNDRIA.  f.  Aucell,  es- 
pècie de  cogullada;  però  sens  cresta  ó  monyo,  y 
un  poch  més  grossa.  Calandria,  alonéra,  calandra, 
Acredula,  alauda,  as. 

GANTAi  COM  vjfk  CALl!fDaiA.  loc.  fam.  Cantar 
mòlt  y  bé,  Cantar  eotno  una  c<ilandria,  Garrire.  || 
Descubrir  algú  tot  lo  que  sab.  Cantar,  eonfesar  de 
plano,  Omnía  planè  revelaré. 

GALANICH.  n.  p.  de  bome.  Calanico.  Calaní- 
cus. 

GALANYA.  f.  Casta,  rassa.  Galana,  índoles,  is, 
genus,  eris,  conditio,  nis. 

GALAPA*  m.  calIpat. 

CALAPÀBIDRIA.  f.  fam.  constipat. 

CALÀPAT.  m.  Gripau,  animal  verinós  sem- 
blant à  la  granota,  però  mès  gnós.  Sapo,  eseuerzo, 
bufo,  galdpago.  Bufo,  nis,  rubeta,  a.  ||  Cert  mal 
en  las  potas  de  las  bèstias  entre  la  carn  y  *1  cas- 
co. Galdpago.  Jumentorum  podagricus  tumor. 

CALAPET.  m.  de  Sapillo.  Bufo,  nis,  rubeta  ». 
I  Herba,  altimiea. 

CALAR.  V.  a.  Penetrar,  compéndrer.  Calar. 
Ferspicio,  introspicio,  is,  penetro,  as.  ||  ant.  bai- 
xar, i  ant.  GALLAE.  II  nàut.  Amaynar  las  velas. 
Amainar,  calar.  Vella  dimittere,  contrahere.  jj  fam. 
Pegar,  com:  cJLlali  una  bofetada.  Pegar,  dar,  eehar. 
Percutio,  is,  verbero,  as.  ||  m.  Lloch  abundant  de 
pedra  pera  fèr  cals.  Calar,  ealero.  Calciaria  terra. 
I  Córrer,  manar,  fluir  quiscun  Ifquít.  Calar. 
fluo  is,  ere. 

GALAR8E.  V.  r.  Menjar  ó  béurer  alguna  cosa. 
Zampar,  ecL•rse.  Yoro,  devoro,  as,  glutio,  is.  || 
fam.  Posarse  alguna  pessa  de  rob^  y  així  *s  diu: 
CALÀESE  *1  jecb,  Pwer$e.  Induo,  is.  |  Junt  ab  la 
partícula  i  devant  de  un  infinitiu  significa  comen- 
sar  la  acciè  del  verb,  com:  calaess  à  córrer,  à  riu- 
rer.  Echar,  ponerte.  Incipere.  ||  Entrar,  ficarse  k 
algun  paratge,  anar,  arrimarse,  Trasladane,  tne- 
terse,  arrimarse.  Transferre,  immitere,  applicare. 

CALARSE  k  lÀDEBE.  fr.  quo  à  mès  del  sentit  rec- 
te significa  no  cuydarse  de  alguna  cosa.  Echarse  d 
dormir.  Dormito,  as,  caram  deponere. 

GALARTÓ.  m.  ant.  canastró. 

GALATy  DA.  p.  p.  Calada.  Penetratus.  |j  Dit  de 
la  llansa.  Enrrisírada.  Hasta  in  hostem  directa.  || 
m.  Trabali  que's  fa  en  metalls,  fusta,  pedra  y  al- 
tres oosas,  taladrantlas  de  una  pari  à  altre.  Cala^ 
do.  Opus  terebratum. 


270 


CAL 


DICCIONARI 


CAL 


GALATRAVt.  adj.  de  la  orde  de  Calatrava. 
Calatravo.  Calatravensís. 

GALAU.  n.  p.  fam.  de  home.  nicolau. 

CALAVERA,  f.  Lo  conjunt  dels  ossos  del  cap 
sens  la  carn  ni  la  pell.  Calavera.  Calvapia,  s. 
craneum,  i.  ||  Lo  conjunt  dels  osos  dels  animals 
despullats  de  tota  carn.  Esqueleto,  Ossium  com- 
pagès  dempta  carne.  ||  ant.  Espècie  de  embarcació 
llarga  y  estreta  de  una  cuberta  y  ab  un  esparó  à 
la  proa.  Té  tres  arbres  ab  tres  vergas,  y  en  cada 
una  's  posa  una  vela  llatina,  Carabela,  Gelox,  ocis, 
limbus,  i,  carabis,  is.  ||  met.  Home  de  poch  seny. 
Calavera,  cahezuelaf  mala  cabeza.  Yacuum  capute 
prseceps  mente. 

GALAVERADA.  f.  Acció  de  un  home  de  poch 
judici.  Calaverada,  cabildada,  Imprudens  factum. 

FÉR  GALAVBiADAs.  fr.  Fér  cosas  de  poch  judici. 
Calaverear,  Insanio,  is,  absque  consilio  agere. 

GALAVERETA.  f.  d.  Calaverilla,  ealaverüa, 
Parvum  craneum.  ||  Diet.CaIaven7/a.Menteorbatus. 

GALAYRE.  m.  dragador. 

CALCA.  f.  Cada  un  dels  llistons  de  fusta  de 
mitja  cana  de  llargària,  queU  teixidor  mou  altern 
nativament  ab  los  peus  pera  fér  pujar  y  baixar  la 
viadora.  Cdrcola,  Suppedatum  textorium,  insililii 
ium.  II  adj.  Alguna  cosa.  Alguna.  Aliqua. 

CALCADA,  f.  ant.  trepitjada. 

CALCAR.  V.  a.  ant.  trepitjar.  ||  Passar  ó  picar 
ab  una  agulla  ó  punxo  los  perfils  del  dibuix  pera 
que  s'  estampen  en  altra  part,  estergintho  ab  una 
munyeca  de  llapis.  Calcar.  Calco,  as. 

CALCÀREO,  A.  adj.  Lo  que  té  cals  ó  participa 
de  ella.  Calcdreo.  Calcarius. 

CALCEA.  f.  Nom.  que  *ls  anlichs  Atenienses 
donaren  à  la  festa  que  feyan  à  Yulcano  *1  dia  St 
de  octubre,  pera  que  aplacés  la  voracitat  del  foch. 
Calcea.  Calcea,  s. 

CALCEDOBíIi  A.  adj.  cosa  de  la  Calcedónia. 
Calcedonio.  Chalcedonius. 

CALCEDÓNIA.  f.  Ciutat  de  Bitínia.  Calcedónia. 
Chalcedonia,  se,  chalcedon,  nis,  justiniana.  ||  àga- 
ta. 2. 

CALCEDONI8.  f.  ONIQUEL. 

CALCETA.  f.  Senyal  que's  posa  en  las  camas 
de  las  gallinas  pera  conéixerlas.  Travilla,  colza. 
Tric»,  arum. 

POSAR  CALCETA.  fr.  Notar  à  alguna  persona  per 
alguna  circunstància  ó  motiu  particular.  S*  usa 
comunment  en  mal  sentit,  Marcar,  senalar  con  el, 
dedo.  Digíto  aliquem  monstrare,  signaré. 

CALCETER.  m.  ant.  Adobamitjas.  CalceUro. 
Calciolaríus,  ii.  ||  ant.  Lo  sastre  que  adobava  ó 
feya  calsas.  CaUsetero.  Sartor,  is. 

CALCH.  m.  Lo  dibuix  que  queda  estampat  en 
un  paper,  calcantne  altre.  Calco.  Imaginis  linea- 
menta. 

CALCÍDICH.  adj.  Anomenaren  així  à  un  cenà- 
culo  ó  sala  magnífica  y  de  luxo.  CalcUico.  Chalci- 
dicus. 


CALCIGAR.  V.  a.  ant.  y  derivats,  tietitju. 

CALCILLA.  f.  CALSILLA. 

CALCINAR.  V.  a.  y  derivats,  calsinae. 

CALCITE8.  f .  Pedra  preciosa  de  color  de  cou- 
re. Calcites.  Chalcites,  s. 

CALCinDES.  m.  Mineral  de  color  deoosre 
que's  troba  en  las  minas  de  aqueix  metall  eo  Ale- 
manya: en  la  part  interior  té  certas  venas  de  n 
groch  Uustrós  y  comprèn  altre  mineral  dit  sorí; 
y  en  la  exterior  lo  que  anomenan  missi,  lo  cnal 
sobrepuja  com  lo  verdet  sobre  del  coure:  los  tres 
son  corrossius,  y  '1  calcítides  entra  en  la  oomposi- 
ció  de  la  triaca.  Calcítides.  Calcittis,  idis. 

CALCO.  m.  Pés  que  s'  usava  aotfguament  en 
Espanya,  y  del  qual  fà  menció  sant  Isídoro  ade 
ponderibus."  Calco.  Calco.  ||  Pés  grech.  Facciolati 
diu  que  era  la  desena  part  del  óbolo;  Palach  que 
tenia  dos  grans;  y  alguns  altres  que  era  una  mo- 
neda que  valia  mitj  cerari.  Calco.  Chalcus,  i.  | 
pi.  Entre  gitanos  las  sabatas.  Calcos,  calcomn, 

Calcei,  orum. 
CALCOGRAFIA,  f.  L'  art  de  grabar,  y  1* 

obrador  ahont  se  graba.  Calcografia.  Calcograp- 

hia,  se, 

CALCÓGRAFO.  m.  Grabador;  vé  del  nom 
gech  «calcos"  coure  6  aram,  y  de  agrafo"  jo  gmbo. 
Calcógrafo.  Calcographus,  i,  caelator,  is. 

cÀlcUL.  m.  Lo  computo  6  compte  que's  fà 
per  operacions  aritméticas  y  algebràicas;  hi  ha 
càlcul  diferencial  é  integral.  Càkulo.  Caleuliis,  i, 
suppntatio,  computatio,  nis.  ||  med.  Pedra  que^ 
forma  en  la  bufeta  ó  ronyons  Cdkulo.  Calcolus,  i. 

cílcül  diferencul.  Part  de  las  matemàticas, 
que  tracta  de  las  diferéncias  infinitament  petilaa 
de  las  quantitats  que  creixen  ó  disminuheixen.  C4l- 
culo  diferencial.  Diflerentialis  calculus. 

cílcül  integral.  Part  de  las  matemàticas,  qna 
ensenya  à  descubrir  las  quantitats  variables,  oo- 
negudas  sas  diferéncias  infinitament  petitas.  Cúlr 
culo  inugral.  Integralis  calculus. 

cílcül  infinitissimal.  Lo  diferencial  é  integral 
junts.  Calculo  infinitisimal.  Calculus,  supputatk 
infinitissimalis. 

CALCÜLABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  calcular. 
Calculable.  Computabilis. 

CALCULACIÓ.  f.  cílcül. 

CALCULADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  calcula.  Cakw 
lador.  Calculator,  is. 

CALCULAR.  V.  a.  Fér  càlculs.  Calcular,  kaem 
cúlculos.  Calculo,  as,  ratiocinor,  aris,  computo,  M 

CALCULAT,  DA.  p.  p.  Calculada.  Calculatvs 

GALCULATÓRIA.  f.  ant.  Art  de  calcular.  Cml 
culatoria.  Calculandi  ars. 

CALDA.  f.  La  acció  de  caldejar.  Calda.  Cande- 
factio,  nis.  ||  met.  Qualsevol  calor  que  's  sent.  C•l• 
da.  Calor  is.  ||  pi.  Banys  de  ayguas  minerals  calen- 
tas.  En  Catalunya  hi  ha  Caldas  y  Galdetas.  CoifUt 
Thersm,  arum. 

DONAR  ÜNA  CALDA.  fr.  CALDEJAR.  )  met.  EStímul•l 


*• 


GAL 

Jorario  perÉ  que  fasea  algnna  cosa.  Dar 
I  utiia  à  al§mo.  Agito,  stimnlo,  as. 
ICH.  ad|.  Gosa  de  Caldea,  vny  Galdar 
le  Babüónia.  Caliaieo,  ealdéo.  Ghaldai- 


GATALi 


\  adv.  m.  ant.  Ab  ardor.  Àrdiei^ 
deDter. 

i»  m.  TllPBlIA. 

HA.  f.  Lley  antigoa  qne  manava  ficar 
IS  dins  de  nna  caldera  plena  de  aygua 
era  probar  la  innocència  si  sortia  sens 
L  Ferventis  aqne  jndiciom,  cal- 


V.  a.  Fér  tornar  lo  ferro  bullent  ó 
focb.  Caldear.  Gandefacio,  is,  fermm 
Idere.  |  Donar  mòlt  calor  ó  focb  à  alga- 
ÜMír.  l^dècalefacere.  ||  fam.  Péndrer 
U  Tomar  ealdo  d  menudo.  Joscnlam  fre- 
are.  ||  Tenir  algona  cosa  gust  de  caldo. 
K  Jnsculum  sapere. 
lAT,  DA.  p.  p.  Caídeoifo.^Candelactus. 

)y  A.  adj.  CALDilGH. 

!•  m.  ant.  caloebó.  ||  adj.  Aficionat  al 
^0  iel  caldo.  Jnscnli  cupidus,  avidus. 
lA.  f.  Vas  de  metall,  gran  y  rodó,  ab 
0  lo  mitj  ó  mès  petitas  en  cada  part. 
dbes,  etis,  caldarinm,  ahenum,  i.  I  La 
de  aram  en  la  que  s*  arma  la  pell  de  las 
úUera.  iEnea  compago. 

M  *if  PBiB  iOTEEo.  oxp.  fam.  L' infern. 

Però  ó  Fedro  Bolero,.  Infemus,  tarta- 

flLLÀ  Ó  TBREAT  SBH?tB  TÉ  BONT  6  FORAT. 

que  la  vellesa  acarrea  ó  porta  mòlts 
kn  9iej^  $a€0  de  azares:  hombre  viejo, 
i  émlo  tmero.  Infirmat  senium  vires  ac 
ts.  Multa  senem  circumveniunt  incom- 

alubia  vella  se  *n  teoba  una  db  nova. 
íca  als  joves  de  tots  dos  sexos,  que  's 
ella  ab  lo  fi  de  beretarlos.  Con,  un  calde- 
f  compra  otro  nuevo.  Yeteris  pretio  no- 
r  abenum.  Seni  puella  nubit,  spem  bae- 
dbet. 

ALGÚ  DNA  CALDEEA  DE  ATGCÀ  BULLENTA. 

n.  Deixarlo  suspens  y  parat  ab  alguna 
impensat  6  graciós.  Eeharle  d  uno  wn 
M.  Alicujus  impotens  inesperati  fran- 

lADA.  f.  Lo  que  cab  en  una  caldera. 
Qood  caldarium  capit.  |  Lo  menjar  ó 
i  porcbs.  Calderada.  Forcis  potio. 

f.  aum.  Calderón.  Caldarium 

m.  Qui  fa  ó  tracta  ab  calderas. 

larius,  calderarius,  ii.  ||  En  los 

i  tk  focb  à  la  caldera.  Calde- 

austestans.  |  pi.  Lo  carrer 

Jtraria, «. 


CAL  m 

GALDEUaUA.  f .  Botiga  ó  barri  de  calderers. 
Caldereria.  Caldariorum  tabema. 

GALDEBETA.  f.  d.  Calderuela,  ealdero,  ealde- 
riUoy  calderita.  Caldariolnm,  i,  caldariola,  ®.  |  La 
de  tràurer  aygua.  Caldero,  ometre.  Scitula,  «nea, 
urna,  89.  |  p.  u.  calobiilla. 

▲NAE  COM  LI  galdbebta  DB  MATiifAS.  fr.  ter.  Por- 
tar novas,  batxillerejar.  Set  el  e<nreveydile^  corre- 
dor de  oreja.  Intemuntius,  ii,  rumores  ultrò  citrò- 
que  deferens;  susurronem,  lenomen  esse. 

GALDEBÍ.  m.  caldbró. 

GALDEBILLA.  f .  Caldereta  pera  portar  aygua 
beneyta  en  las  iglésias.  Calderilla,  acetre,  caldere- 
ta.  Galderiola;  s.  |  Moneda  de  velló  ressellada :  hi 
ba  pessas  de  dos,  de  quatre  y  de  vuyt  marevedis- 
sos.  CalderiUa.  iErea  moneta. 

GAUOERÒ.  m.  d.  caldereta.  ||  Los  impressors 
anomenan  així  aquesta  senyal  %  ab  que  distingei- 
xen los  pèrrafos,  ó  senyalan  los  fulls  que  van  fora 
de  la  obra  principal.  Calderón.  Typographica  nota. 
I  mús.  La  nota  ó  senyal  que  adverteix  la  suspen- 
sió dels  instruments  pera  que  '1  qui  canta  executo 
lo  que  vulga.  Calderón.  Musicalis  nota.  H  Entre 
comptistas  esta  0.  que  denota  *1  miller.  Calderón. 
Milliaria  nota. 

GALDEE<Mf  A.  f.  marmita. 

GALDBT.  m.  d.  Caldillo.  Jusculum,  i. 

GALDO.  m.  Lo  sucb  ó  aygua  en  que  s'  ha  cuyt 
ó  guisat  hi  vianda.  Caldo.  Jus,  uris.  jj  pi.  Lo  vi,  oli 
y  altres  líquits  que  *s  portan  per  mar.  Caldoi.  Li- 
quores  quibus  mercatura  exercetur. 

CALDO  MEDICAT.  Lo  do  vadella,  perdius,  granotas 
y  escorsons  junt  ab  diferents  berbas.  Caldo  altera- 
do.  Jus  medicinale. 

JL  QUI  IfO  VÓL  GA.LDO  TASSA  PLENA.  loC.   prOV.  DO- 

nota  que  'Is  superiors  deuben  tenir  caràcter,  quant 
los  inferiors  se  resisteixen  al  cumpliment  de  sas 
obligacions.  Àhi  te  duele  ahi  te  daré.  A  fortiorí  pa- 
rendum. 

GALDORa  m.  ter.  ardor. 

GALDÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  mòlt  caldo.  C^ldo- 
$0.  Jurulentus. 

GALD08ET.  adj.  dim.  Caldosito.  Jurulentus. 

GALDOT.  m.  Caldo  mal  fét,  ab  poca  curiositat 
ó  substància.  CalducL•.  Jusculum  insipidum. 

GÀLDEER.  V.  imp.  Sér  menester.  Necesitarse. 
Opus  esse.  I  Sér  alguna  cosa  com  correspon.  Ser 
conforme.  Idoneum  esse. 

GALELL.  m.  Pedreta  introduhida  per  descuyt 
en  las  rajolas  ó  teulas,  que  *s  converteix  en  cals  al 
cóurerse.  Caliehe.  Lateri  immissus  calculus.  | 

CADELL. 

GALEMBAGH.  m.  Certa  fusta  de  Indias,  espè- 
cie de  cever.  Cakmbach.  Lignum  indicum  sic  dic- 
tum. 

GALENDA.  f.  Llissó  del  Martirologi  romà,  en 
que  estan  escrits  los  fets  dels  sants  y  festas  per- 
tanyents  al  dia.  Calenda.  Martyrologii  lectio.  I  Cer- 
ta dansa  que  vsan  los  espanyols  en  Américi^•  Çotoi^ 


272  CkL  DICCIONARI 

da,  Saltatio,  nís,  saltatos,  us.  |  pi.  Primer  dia  del 
mes.  Calendas.  CalendaB,  amin.  ||  Certa  promulga- 
ció que  feyan  los  romans  en  lo  primer  dia  del  mes. 
Calendas.  Calendae,  aram.  Q  En  la  història  ecle- 
siàstica s'  anomenan  aixi  algunas  vegadas  las  con« 
feréncias  que  'Is  rectors  y  clergues  tenian  entre  si 
'1  primer  dia  del  mes.  Calendas,  Galendae,  aram. 

CAUENDAm.  V.  a.  Posar  la  fetxa  en  un  escrit. 
Datar.  Scripti  diem  designaré.  |  fér  iíenció. 

CALENDARI,  m.  Pronósticb.  Calendario,  al" 
manaque.  Calendarium,  ii.  |  met.  Cabal,  cas ;  y  aixi 
s'  diu :  no  'n  fàs  cílindaii.  No  hago  easo.  Nihil  cu- 
ro, contemno. 

GALKIfDiRI  GRBGORli  Ó  REFORMAT.  LO  qUO  ara  UM 

la  fglésia  per  disposició  del  papa  Gregori  xiii,  que 
en  r  any  1582  manà  restituhir  1*  equinocci  de  la 
primavera  al  dia  21  de  mars,  trahent  deu  dias  del 
mes  de  octubre,  que  eran  las  que  V  equinocci  s* 
havia  avansat.  Calendario  gregorioMC,  nuevo  ó  re* 
formado,  Calendarium  gregorianum. 

pAr  GALEifDARis.  fr.  que  à  mès  del  sentit  literal 
significa  disbaratar  ab  la  imaginació.  Haeer  ealen^ 
darios.  Deliraré,  ineptire. 

FÉi  üN  MATEIX  CALBNDAii.  ír.  fam.  hh  rígorosa 
igualtat,  sens  la  menor  diferència.  S'  usa  regular- 
ment ab  los  verbs  anar,  portar,  amidar.  Par  un  mis- 
mo  rasero,  Eodem  jure  omnes  censere ;  asquo  pede 
pulsare;  sequa  mensura  metiri. 

CALENDARISTA.  m.  Qui  fà  calendaris.  Ca'» 
lendarista,  Calendariorum  ordinator. 

GALENDAT,  DA.  p.  p.  Datado,  Scripti  diei 
designatuB. 

CALENDER.  m.  ant.  calendari. 

GALENDERI8.  m.  Certs  sectaris  à  manera  de 
religiosos  en  Turquia,  que  prenen  aquest  nom  de  un 
Santó  són  gefe  anomenat  Calenderi,  mòlt  penitent 
y  extravagant.  Calenderios.  Calenderii,  orum. 

CALENT,  A.  adj.  Lo  que  conté  calor.  Ca/t>iif#. 
Calidus.  II  ardent.  ||  acalorat. 

calent  de  cap.  fr.  Qui  ha  begut  mòlt  vi  y  comen- 
sa  à  sentir  los  efectes.  Cahmoeano.  Aliquantolum 
vino  madeus. 

DE  CALENT  EN  CALENT,  ffi.  adv.  Prompte.  En  eo- 
Uenti.  Statim,  protinus,  é  vestígio. 

DE  CALENT  EN  CALENT  Se  PBLAlf,  Ó  MÉNTRR8  B8  CA» 

LENT  SE  PELA.  exp.  fam.  Denota  que's  déu  aprofitar 
la  ocasió  quant  se  presenta.  El  llanto  sobre  el  difw^* 
to :  golpea  el  kierro  cuando  estd  caliente,  d  hierro  eeh 
Uente,  batir  de  recents.  Tempus  et  occasionemarri- 
pe,  occasíoni  instandura. 

TENiRHo  CALENT,  loc.  fam.  Dissimular,  portar  on 
negoci  ab  cautela.  Tener  reservada,  cdUado,  Sul^- 
sigillo,  as. 

TOT  CALENT,  exp.  fam.  pera  burlarse  del  que  té 
alguna  esperansa  sens  fonament.  Àtatela  al  dei», 
Sibimet  habeat.  |  S*  usa  pera  negar  alguna  cosa. 

PERA  Tl)  SÓN  LOS  GUANTS. 

VAJA  K)  CALEN  T  RIOA   LA  OBNT.   ref^.  S*  aplloa  al 

que  prefereix  sòn  gosi  al  ben  parèixer,  iii^  yo 


GAL 


calknt»  y  riasi  la  genu,  Frtgora  dum  vitem,  pt- 
puli  nií  sibila  curo. 

CALENTADOR.  m.  Lo  lloch  qne  en  algm» 
convents  se  destina  pera  escalfarse  'Is  relígiosas. 
Calefattorxo,  Zeta,  ae,  cubiculum  caleCactoriom.  | 
ASE.  8.  II  Instrument  en  forma  de  tabal,  qoe  ser- 
veix pera  calentar  la  roba.  Mundillo.  Rotmdai 
exsiccatorium. 

CALENTABIENT.  adv.  m.  Calientemml$,  kt' 
dienter,  callídò,  fervidè. 

CALENTAR.  v.  a.  escalfar. 

CALENTARRE.  V.  r.  BSCALFAR8I. 

CALENTEJAR.  V.  n.  Estar  un  poch  ealeat 
Estar  wi  poco  calienu.  Tepeo,  caleo,  ea. 

CALENTÍRRIM,  A.  adj.  sap.  CaUntimmo.OÈÏh 
dissimus. 

CALENT6  T  CALENIONCT.  m.  d.  Un  poch. 
calent.  Tibw,  ealentiio.  Tepens. 

CALENTOR.  f.  CALOR. 

CALENTURA.  f.  p.  U.  FIBUI. 

CALENTURETA.  f.  d.  FEBRETA. 

CALENTURON.  m.  FERRADA. 

CALEPODI.  n.  p.  de  home.  CaUpeii».  Galepe- 
dius,  is. 

CALES.  m.  mit  Fill  de  Bóreas  y  Oritis  gema 
de  Cetes,  que  morts  per  Hèrcules  foren  convertits 
en  vents.  Cales.  Calais,  dis.  ||  f.  Ciutat  y  port  de 
Fransa.  Cales.  Calesiura,  i,  Caletum,  i. 

CALÉS,  A.  adj  Natusal  de  Cales.  Cakf.  Cale- 
siensis,  caleti,  orum.  ||  m.  fam.  Quartoe,  BMieda 
Cuartos.  Numni,  orum. 

CALESA.  f.  Carruatge  obert  per  devani,  sobre 
dos  barras  y  ab  dos  rodas.  Calesa,  Pilentom,  ear- 
pentum,  i. 

CALESER.  m.  Qui  mena  usa  calesa.  CaUmn. 
Pílentarius,  ii.  |  Qui  lloga calesasóTolaiits.  CoMh 
nero.  Pilentornm  locator. 

CALESETA.  f.  d.  Calesilla.  Parvum  pilentu. 

GALESt.  m.  Volant,  carruatge  à  propóeit  pera 
passejar.  Calesin.  Pampillum,  i,  carpentnm  velo* 
cius. 

CALETA.  f.  Gala  baixa  en  la  mar.  CtUeU.  Par* 
va  statio. 

CALETRE.  m.  fam.  Seny,  tino,  disoemineat. 
Caletre.  Hens,  tís,  ratio,  nis. 

M  8ÒN  CALETRE.  m.  adv.  Do  iugení  propi.  D$ 
fropio  Marte.  Proprio  Marte,  proprio  labore. 

GALFAR.  V.  a.  ter.  escalfar. 

CALFRET.  m.  Indisposició  del  cos,  en  queà 
un  tems  se  sent  fret  y  calor  estrany.  CalofriOy  et- 
ealofriOf  calosfrias,  Febrilis  horror,  algor. 

SENTIR  CALFRETs.  fr.  Calofrtarse.  Febrili  horr»* 
re  laboraré. 

CALGUT,  DA.  p.  p.  de  càldrer.  S*  usa  regiH 
larment  ab  negació,  com:  no  ha  calciut.  iVd  hé  sido 
menester.  Non  opus  fuit. 

CALt.  m.  Metall  xino  que  s*  assembla  al  plom  y 
al  estany.  Calino.  Plumbus  símensis. 

CAUBITA.  n.  Qui  viu  en  una  cabanya  ó  bn^ 


GàL 


l;  de  aqoi  *«  digué  aant  Juan  Caiibila.  Célihita. 
GalibiU,  SP,  qui  8ub  tugnriolo  habitat. 

CUUJBAAft.  V.  a.  Regonéixer  lo  calibre  de  al- 
bala  6  arma  de  focb.  Calibrar.  Moduui,  men- 
exploraré. 

m.  Lo  vuvt  de  una  arma  de  focb  ó 
iiimftlm  de  la  boca.  Calibre,  alnm.  Bellici  tor- 
menti  diameter,  amplíludo,  capacitas.  H  Lo  diàme- 
tro  d0  la  baia.  C-alikre.  Gladdis  bellic»  diameler, 
■agaítudo,  ratio,  mensura,  modus. 

iÉm  DE  Box  ó  VAL  GALiBBB,  fr.  met.  Srr  de  bona 
ò  mala  qualitat.  Ser  de  bwn  6  mal  calibre.  Boimb 
avi  pravse  indolís  esse. 

GALIGÓ.  m,  Eapécio  de  burgos  que  vó  de  las 
liiian.  Coiitfiit.  Subtil  is  tela  indica. 

QAliOOPE.  f.  mit.  Filla  de  Otres  re|  de  Frí- 
gk,  y  de  Yéous  mare  de  Eneas.  Sòn  marit  Too  ó 
Tons  li  dedica  cultos  sagrats.  Calieope.  Calyco- 
pis,  is. 
GALICirr.  m.  Certa  lela  de  seda  que  vé  de  Ca- 
en  Orient,  de  la  qual  se  diu  qoe's  feu  lo  vel 
del  temple  de  Salomó.  Cmlifut.  Galeutiensis  tela. 

CAlillrtWlW^  A>  adj.  SUp.  CALBNTÍSSllI. 

CAUDONIy  A.  adj.  Natural  de  Cal  idònia,  ciutat 
étElólia.  £;;0ÍMlifRta.  Calydonius,  ii,  falydonis,idís. 

CAUFA.  m.  Entre  mahometans  era  ai  principi 
éè  aèB  error  lo  raateii  que  vicari  del  profeta.  Es 
arèWga,  y  significa  successor  é  hereu:  però  's 
par  io  mateix  que  summo  sacerdot  de  Maho- 
aíJ^Ja s'han  multiplicat  los  califas.  C^/i/a. 
GiJipba;  0,  Saracenorum  summus  pontifex. 

GAUFAT.  m.  La  dignitat  de  califa.  Califalú, 
Sgvieeiionuí  pontificum  dignitas. 

QAUnGAGIÓ.  f.  La  obra  de  raliflcar.  C^alifí^ 
M».  Gniara,  m,  judicium.  ii.  J  aboüo. 

^UÜJEriCADAMEliT.  adr.  m.  p.  n.  Ab  ealífi- 
eM6.  CeUiftúéamente,  Integra  censura. 

«ALIFICADÍMIII,  A.  adj  snp.  CalifiMÜmmo, 
nribalHainnis. 

«AUVWADOB,  A.  m.  y  r.  Qui  califica.  Caft> 
ifliar.  Censor,  is. 

caLiFiGAPoa  p«L  SANT  opiGi.  Teólcch  anomenat 
per  la  Inquisició,  destinat  à  censurar  los  llibres  ó 
ppDpaeieions.  Califcaàof  del  etmlo  oficio.  In  rebus 
Èàm  een.Hor. 

OAUnctAB.  V.  a.  Determinar  las  qualitats 
banas  6  malas  de  alguna  cosa.  Calificar.  Censeo,  es, 
judico,  as,  de  aliquo  judicium  ferre.  Q  Autorísar, 
eomprohar  U  habilitat  de  alguna  cosa.  Calificar. 
Csoiprobo,  confirmo,  as.  I  met.  Ennoblir,  acredi- 
tar, donar  titols  à  algí).  També  s'  usa  com  recf* 
prodi  Calificar,  Commendo,  oobilílo,  decoro,  as. 

CAUFICAT,  DA.  p.  p.  Califieado.  Frobatus. 

flAUrÓRNICH,  CA.  adj.  Cosa  de  Califòrnia. 
CaHfàmico.  Ad  Califomiam  pertinens. 

€ALiOA>  f.  ant.  Espècie  de  mitja  bola  que  usa- 
nm  loi  soldaia  romans.  Caliga.  Cotbumus,  i. 

CALIOmAnA.  f.  L' art  de  escríurer  bè  ó  for* 
MT  boM  Uitra.  CetUgrafia,  Cali^raphiat  m. 

TOVO  I, 


CATALÀ  CALL  173 

GAUaaÀnCH,  GA.  adj  Pertanyent  à  la  ca- 
ligrafia.  Caligrdfico.  Caligraphirus. 

GAIÍGRAFO.  m.  Profesor  de  caligrafia.  Cali- 
grafo.  Caligraphus,  i. 

GAIÍGULA.  f.  La  pell  que  cobreix  lo  tarso  dels 
aucells.  Caligula.  Calligulas,  a). 

GALIMA.  f.  naut.  Espècie  de  ^-apors  à  manera 
de  fum  blanquinós,  que  en  temps  de  calma  y  do 
calor  condensa  mès  ó  ménos  la  atmosfera,  Bórea, 
calima.  Caligo,  inis.  ||  Entre  pescadors  conjunt  de 
suros  enfilats  com  uns  rosaris,  y  equival  à  una  bo- 
ya.  C-aíima.  Subera  ne  sagen«B  mergantur. 

GALIBIEIII•  n.  p.  de  home.  Calimerio.  Calímc- 
ríus,  i. 

GALmÓ0,  A.  adj.  nàut.  Lo  que  està  cubert  de 
calima.  Calimoso,  Caliginosus. 

GALOnGA.  n.  p,  de  dona.  Caliniea.  Callini- 
nioa.  ffi. 

GAUBÜCH.  n.  p.  de  home.  Calinico.  Callini- 
cus,  i. 

GALIOPA.  n.  p.  de  dona.  Caliopa.  Calliopa.  o;. 

GALIOPI.  n.  p.  de  home.  Caliopio.  Calliopus,  i. 

QALIQUi.  m.  CALicó. 

GALU.  m.  càlzbb.  I  En  las  flors  lo  botó  que 
conté  'Is  brins  de  las  llavors.  Cdliz.  Acelabulum, 
i,  calyx,  icis. 

GAU8,  BAm  adj.  calcíbeo. 

GALU0AYA.  f.  Espècie  de  ([uina  de  color 
groch  de  taronja;  té  las  escorxas  planas  y  de  un 
espesor  ab  que's  distingeix  fàcilment.  Quina  anuL- 
rUla.  Cbina  flava. 

GAUSnSTAS.  f.  pi.  Festas  en  honor  de  Juno 
y  Ceres  en  las  que  hi  havia  senyalat  un  premi  pe- 
rn la  dona  mèshermosa  que's  trobés  allí.  Calis- 
t§a$,  CalisteaB,  aram. 

GALmr&AT.  n.  p.  de  home.  Calisírato.  Ca- 
llistratus. 

gAut,  DA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  donar  calor. 
CàUdo,  Calidus.  |  Caient,  Caliente,  cdlido.  Calidus. 

GAUTAT.  f.  QUALITAT. 

GAL•ITJA.  f.  Vapor  espès  à  manera  de  boyra, 
que^s  forma  en  temps  de  mòlt  calor,  y  enfosqueix 
r  ayre.  CalifM.  iEstuans  caligo. 

GALIT4Ó0,  A.  adj.  poét.  S'  aplica  al  ayre 
déus  y  opach.  Caliginoio.  CaJiginosus. 

GALIU.  m.  La  cendra  calenta  ab  algunas  bra- 
salas  de  focb  mòlt  petitas.  ècuqUqj  borrajo,  cali- 
bo.  p.  Ar.  Prunaram  residuum,  cineres  mixti  re- 
liquiis  prunarum,  cineres  calidi. 

CUYT  KN  LO  CAL•ID  Ó  ENTBB  CENDBAS.    Subcíntricio. 

Subcinericius. 

GALIUl•lET.  m.  d.  Rescoídit4).  Cineres  pranis 
commixti. 

GALL.  m.  La  durícia  que's  fà  en  alguna  part 
del  cós,  per  fregarse  ab  altra  ó  Iraballar,  ó  per 
apretar  massa  '1  calsat  ó  per  fret.  Callo.  Callum, 
calius,  i.  I  Lo  camí  estret  y  llarch  eo  mitj  de 
DHNilanyas,  parete,  etc.  Callejaií  y  ealliso  p.  Ar. 
Aagiiata  via.  I  ani,  r^unix.  H  ter.  Troe  de  ferra- 


M 


274 


GALL 


DICCIONARI 


GAL 


dura  que  cau  per  dolenta.  Callo.  Fragmentum.  i. 

D  BARRI. 

CALL  JciCH.  Barri  dels  juheus.  Juderia.  Yicusju- 
daicus. 

FERSE  CALLS.  fr.  Adcfuirír  hàbit  ó  costum  en  al- 
guna cosa,  com  en  los  trabaíls,  en  los  vicis  etc. 
Uacer,  criar,  iener  callos.  Obduresco,  occallesco,  is. 

CALLA  I  Usat  com  interjecció  significa  la  estra- 
nyesa ó  armonia  que  causa  alguna  cosa;  y  aixf  *s 
diu:  CALLA  que  es  bó.  Calla!  Papael 

CALLADA,  f.  GAYATO. 

i  LA  CALLADA,  m.  adv.  CALLADAMENT. 

LA  CALLADA  PER  REP08TA.  loc.  Dòna  à  euténdrer 
que  alguna  cosa  suc-cehírà  ó  's  descubrirà  ab  lo 
Wmps.  El  tiempo  nos  lo  diré:  la  callada  porrespuesta, 
Tempus  aperiet,  revelabit,  patefaciet;  videbimus. 

CALLADAMENT,  adv.  m.  Sens  parlar.  7drt- 
tamente.  callandico.  Clam,  secretò,  silenter,  tacitè, 
tacitò. 

CALLAMENT.  m.  ant.  silenci. 

CALLANDET.  m.  adv.  Ab  veu  baixa,  sens  fer- 
soroll.  C^llandico,  Submissft  voce. 

TOT  CALLANDET.  UI.  adv.  Ocultameut,  dissimula- 
dament, sens  fer  ruído.  Calla  calhndo.  Clam,  se- 
crelò. 

CALL  ANSA.  f.  ant.  silenci. 

CALLAR.  V.  a.  No  parlar.  Callar.  Taceo,  sileo, 
es,  obmutesco,  is.  ||  Guardar  secret.  Callar.  Sileo, 
e«.  II  Dissimular,  tenir  algú  reservat  sòn  designi. 
Callar.  Dissimulo,  as,  propositum  premeré.  Q  No 
donarse  per  entès  de  lo  que  s*  ou  ó  sab.  Callar. 
Dissimulo,  as,  silentio  aliquid  premeré.  ||  Passar 
en  silenci,  omitir  alguna  cosa  de  lo  que's  diu  ó 
tracta.  Callar,  pasar,  saltar,  dejar.  Dissimulo, 
occulto,  celo,  as,  silentio  pneterire.  ||  Tolerar,  no 
oposarse  à  algun  abús  lo  qui  pót.  Callar.  Fero,  ers^ 
patior,  eris.  ||  Parar  de  cantar  los  aucells,  grano- 
tas,  ele.  Callar.  Sileo,  es,  sistere  caotum.  g  Pres- 
tar silenci.  Callar.  Linguis  favere.  ||  poét.  Calmar 
ó  disminuhirse  '1  soroll  de  la  mar,  rius,  vent,  etc. 
Callar.  Sileo,  es,  sedor,  aris. 

CALLA  Tti  T  CALLARÉ  JO  Ó  CALLA  T  CALLARÉ.  loC. 

Denota  que  *1  que  té  defectes  no  li  convé  repéndrer 
los  dels  altres.  Cdllate  y  culkmos,  que  sendas  nos 
tenemos.  Vitia  tua  celaré  vis,  alienis  parce :  cad- 
mea  victorià. 

CALLAR  T  FÉR  LA  SEVA.  loc.  fam.  S'aplíca  al  que 
fà  sòn  negoci  ab  dissimulo.  Parece  que  C4ie  y  se 
agarra:  callar  y  obrar  por  la  tierra  y  por  la  mar. 
Sibi  consulit ;  res  suas  astutè  curat. 

FÉR  CALLAR,  fr.  Convéuc^r.  Hacer  callar.  Silen- 
tium  imponere. 

NO  FA  POCH,  QCI  CALLA  T  FÍ  SÒN  JOCH.  ref.  S*aplÍ- 

ca  al  que  en  alguna  conversació  observa  sens  par- 
lar pera  ferne  us  à  sòn  temps.  Quien  calla,  piedras 
apana.  Silentio  rem  gerit. 

QUI  CALLA,  OTORGA.  ref.  Deuota  que  en  las  cosas 
favorables,  qui  calla  consent.  Quien  calla,  atorga. 
Qui  tacet,  consentiré  videtur;  sileotiumfatentisest. 


QUI  NO  SAB  CALLAR  LO  SEU,  MAL  CALLARÍ  LO  BBt 

ALTRES,  ref.  que's  pren  en  sentit  literal.  OvienÜP 
lo  suyo,  mal  callarà  lo  ageno:  asno  Urdo,  f«  4ír4 
lo  tuyo  y  lo  ageno.  Nemotacebita'iaqui  proditMl 

QUI   NO   SAB   CALLAR,    NO   SAB   PARLAR,  ref.  DeBflll 

que  qui  enrahona  mòlt  acostuma  dir  mòlts  diaèt 
rats.  Quien  no  sabé  callar,  no  sabé  hablar.  X&om 
quisquis  nescit,  is  nescit  loqui. 

QUI  TÉ   MÈS  QUE   CALLAR,   MÈS   ENRAHONA.  rCf.  S 

pren  en  sentit  literal.  Reprende  viciós  agenos,  qm 
està  lleno  de  ellos:  buen  callar  se  pierde.  Aliorai 
medicus,  et  ipse  vulneribus  scatet. 

CALLARÍS.  m.  ant.  call  S. 

CALLAT,  DA.  p.  p.  Collado.  Tacilos.  |  dy 
Qui  guarda  *1  secret.  Reservado,  callada.  TacHn 
cautus.  II  Qui  parla  poch.  Tacitumo.  Tacitumin. 

CALLAU.  interj.  calla. 

CALLEHÉS,  A.  adj.  Cosa  de  Càller  cinlal  li 
Cerdenva.  Callerés.  Callaritanus. 

CAL-LIDITAT.  f.  ant.  astIïcia. 

CAL-LÍOPE.  f.  Musa  que  presideix  À  la  el» 
qüéncia  ó  retòrica  y  à  la  poesia  heroica,  y  signW 
ca  hermosa  veu.  Los  poetas  diuhen  que  era  M 
de  Orfeó.  Caliope.  Calliope,  es,  Calliopea,  s. 

CALLÓS,  A.  adj.  Qui  té  calls.  Callosa.  OstRl- 
tus,  callosus. 

CALLOSITAT.  f.  La  durícia  que  's  fò  «•  li 
vora  de  la  líaga  ó  ferida.  Callosidad.  Callosilas,  rfl 

CALMA.  f.  Falta  de  vent.  Calma.  Tranqdi 
tas,  atis.  II  La  suspensió  ó  cassació  de  alguaai# 
sas,  com  en  los  dolors,  negocis,  etc.  Calma»  BM 
missió,  nis,  quies,  etis.  ||  catxassa.  * 

EN  CALMA.  m.  adv.  Dit  de  la  mar  quant  fBlà  p 
cífica.  En  C4ílma,  en  leche,  navegable,  trmféb^ 
pacifico.  Yelivolum,  àlbum,  sedatum,  trtuqiUta 

CALMANT,  p.  a.  Calmani§.  Sedans.  |  mM 
que  té  la  propietat  de  mitigar.  Sedativo,  eakmM 
Miligans,  sopiens  medicamentum.  ^ 

CALMAR.  V.  n.  Posarse  la  mar  en  Ga]iBR.0Í 
mar.  Mare  adquiescere,  sedari,  tranqnilbriJt 
a.  Moderar  alguna  cosa  rigorosa,  com:  la  càm0 
CALMA  'i  dolor.  Adormecer,  eabnar,  mitigar,  fl0 
gar.  Mitigo,  placo,  as.  Q  Sossegar  los  moviMÜ 
del  animo,  la  alteració  de  las  passions,  com  M 
lera.  Apaciguar,  aplacar,  calmar,  sosegar.  Mít 
guo,  is,  iram  pessumdare.  y  Aquíetar  los  eMi' 
plors  de  algú.  Ac4tllar,  calmar,  sosegar.  Plaei^Rt 
lenio,  is.  II  Dit  del  vent,  pararse.  Bnealm^rst,  fé 
marse.  Yentum  cx)ncidere,  sedari,  remitti. 

CALMAT,  DA.  p.  p.  Calmado.  Sedat»,  |il' 
catus. 

CALMI.  m.  Tela  pintada  que  *s  fabrífi  M  !> 
estats  del  gran  Mogol.  Calmi.  Calmi. 

CALMUCH,  A.  adj.  Habitant  de  un  àwÈM 
de  Tartaria.  Calmuco.  Tartams. 

CAL06ER8.  m.  pi.  Moujos  grechs  qne  mgti 
xen  la  regla  de  sant  Basili,  y  fan  nna  Tidirf 
austera :  *1  nom  es  grech  y  signiflea  bon  teli. 
bé  hi  ha  monjas.  Calogeres.  Monachi  gneei. 


GAL  CATALÀ 

CALOIfELAN0.  m.  Mercuri  dols.  Mercurio  dul- 
ff ,  calomelanos,  panacea  mercurial,  protocloruro 
de  mercurio  sublimado.  Protochlorureluin  mercuríí 
snblimaluni,  mercurius  dulcis,  calomelani. 

GALOBINAR.  v.  a.  ant.  calumniar. 

CAIX>R.m.La  impressió  que  fan  en  los  cossos  lo 
foch  y  *1  sol.  Calor.  Calor,  vapor,  is,  ignis,  nis.a?^- 
tais,  us.  I  met.  Ardimenl,  activitat,  vivesa.  Calor. 
Ardor,  fervor,  is,  impelus,  us.  U  mel.  Lo  mí»s  fort, 
tíu  ó  empenyat  de  algun  combat  ó  disputa.  Calor. 
Ardor,  is,  vehemens  vis. 

CiLOR  NATURAL.  Lo  propí  y  necessari  pera  con- 
fter^nr  la  vida.  Calor  natural.  Yilalis,  nativus  calor. 

AB  CALOR.  m.  adv.  Ab  empenyo.  Con  calor.  Totis 
viríbus,  fervidè. 

ARRASARSE  ó  MORiRSK  DB  GALOR.  fr.  Tenir  utt  grau 
excessiu  de  calor.  Freirse  de  calor,  ^tuare. 

DONAR  CALOR.  fr.  met.  Accelerar  alguna  cosa. 
Dar  calor.  Urgeo,  es,  excito,  as,  impello,  is.  y  En 
las  blanquerias  la  operació  de  posar  al  calor  ó  àl 
foch  la  pel,  pera  que  prenga  '1  color  viu,  que  diu- 
hen  de  anta,  introdubinthi  Toli.  Dar  calor.  Pellem 
igni  aptare. 

RXTRAA  EN  CALOR.  Tomar  calor.  Galorem  acci- 
pere. 

FÉR  CALOR.  fr.  Sér  calent  lo  temps.  Bacer  calor. 
Honm  «tuare,  diem  fervere. 

GASTAR  LO  CALOR   NATURAL   EN   ALGUNA   COSA.  fr. 

mel.  fiosarenella  mès atenció  de  la  que  *s  mereix. 
GM§r  el  calor  natural  en  alguna  cosa,  Nimiam 
openm  leri  negotio  dare. 

MOURBi  Dl  CALOR.  fr.  Patime  mòlta.  Freirse  de 
eahr.  Tehementi  calore  laboraré. 

Kl  riB  CALOR  NI  PER  FRBT  NO  't  LLEVES  LA  CAPA 

m  'l  BAiiBT.  refr.  Denota  que  no  debem  deixar  las 
eceas  necessàrias,  encara  que'ns  causen  alguna 
Boiéstia.  A't  por  frio  ni  por  calura  no  dejes  tu  co- 
kfftKfft  ;  «t  en  intiemo  ein  capa,  ni  en  verano  sin 
eMbdzu.  Mias  erit,  ne  stragula  ponas. 

orsoARSE  DB  CALOR.  fr.  Estar  mòlt  fatigat  pel 
calor  et^essiu.  Àkogarse  de  calor.  Msiu  nimio  ur- 
gerí. 

PÉNDRBR  CALOR.  fr.  ENTRAR  EN  CALOR. 

FICAR  LO  CALOR.  fr.  Sér  mòlt  calent  lo  temps.  De- 
jmne  caer  el  sol.  Diem  valdè  SBStuare,  calesc;»re. 

CALÒBIGH.  m.  quím.  Gos  elemental,  iliííl  y 
antil  que  penetra  ó  abandona  'Is  porós  dels  cossos, 
dilatant  ó  contrahen^sas  parts:  n'  hi  ha  de  combi- 
nat ó  interposat  sep:ons  Testat  en  qm*  se'l  conside- 
ra en  los  cossos.  Calórico.  Porós  pei^eans  corpus. 

CALORIGITAT.  f.  Propietat  que  tenen  los  ani- 
mals y  vejetals  de  produhir  calor  espoutàneament. 
Culoricídad.  Caloris  producendi  facultas. 

GALORinCAGIÓ.  f.  La  acció  por  la  qual  se 
produbeix  lo  calor.  Calorificacion.  Actio  qiiie  calor 
producitnr. 

GALORÍFICH,  ca.  adj.  Lo  que  calenta.  Calo- 
TifM.  Calorificns. 

fU^LOHimmo.  m.  Instrument  pera  medir  lo 


CAL  Í78 

calor  específich  dels  cossos.  Calorimelro.  Calori- 
metrum. 

CALORÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  calor.  Caloroso, 
caluroso.  Ardens,  calidus. 

GALOROSAMEBiT.  adv.  m.  Ab  calor.  C-aloro- 
samente.  Ardenter,  calidè,  fervidè. 

GAL08TRE.  m.  La  primera  llet  de  la  femella 
desprès  de  haver  |arit.  Calostro.  Calostrum,  i,  co- 
lostra.  Ui. 

GALOTO.  m.  Metall  portat  de  Amèrica  dels  re- 
siduos  de  la  campana  de  un  poble  anomenat  així 
en  la  província  de  Popayaut ;  y  diuhen  que  acudia 
1  bestiar  ahont  s'  ohía  pera  lliurarse  de  las  tem- 
pestats. Lo  vulgo  li  atribuheix  vàrias  virtute,  y  '1 
mescla  ab  lo  del  batall  de  las  campanetas  anome- 
nadas  de  Caloto,  pera  tocarlas  quant  trona.  Caloto. 
Metallum  calotum  dictum. 

CALPA.  f.  ter.  Peix. 

GALQUILLA.  f.  ter.  Peix. 

GALRADA.  f.  ter.  flamarada,  incendi. 

GÀLRER.  v.  imp.  gIldrer. 

GALS.  f.  Espècie  de  pedra  que  cremada  s' es- 
ponja y  torna  blanca.  Cal.  Calx,  cis. 

CALS  AMARADA.  Cal  mucrta.  Macerata,  diluïa  calx. 

GALS  VIVA.  La  que  no  està  amarada.  Cal  viva. 
Protoxydum  calcis,  viva  calx. 

GAL8A.  f.  ter.  mitja,  y  pi.  Vestidura  de  home, 
ab  dos  camals  ó  cuixots  que  s*  uneixen  en  las  cui- 
xas.  Calzony  calzones.  Lumbare,  is,  femoralia, 
ium,  braccffi,  arum.  ||  ant.  mitjas  de  sota.  p  Entre 
gitanos,  grillons.  Calzas.  Compedes,  um.  |  plur. 

ant.  BOTINS,  POLAINAS. 

ABAIXAR  CAL8AS.  fr.  ABAI3UR  LO  CAP. 

DESFERSE  LAS  CALSAS.  fr.  Descordar  los  botons  ab 
que  se  sostenen.  Desatacarse.  Femoralium  lígulas 
laxaré,  solvere. 

PORTAR  LAS  CALSAS.  fr.  met.  Dominar  la  muller 
al  marit.  Llevar,  ponerse,  calzarse  las  bragas  ò  los 
calzones:  en  casa  de  Gonzalo  mas  puede  la  gallina 
que  el  gallo.  Priores  partes  uxorem  agere. 

posARSE  LAS  CALSAS  DE  ALGÚ.fr.  met.  Gobcruarlo, 
manarlo.  C-aharse  d  alguno.  Aliquemsibi  subdere. 

siBERSE  CORDAR  LAS  CALSAS.  fr.  Tcuir  coueixc- 
ment,  podorse  gobernar  sèns  ajuda  de  altres.  Salir 
de  mnntillas  ó  panales;  estar  criado.  Ex  ephebis 
e\cessiss(». 

GALSADA.  f.  CALSAMENT.  ||  Carretera  empedra- 
da.  Arrecife,  c^lzada.  Strata,  munita  via,  strata 
viarum. 

CALSADOR.  m.  Llenca  de  banya  ó  de  pell  pe- 
ra calsar  ab  comoditat  las  sabatas.  Calzador.  Cor- 
nea,  coriacea  assula. 

CALSAMENT.  m.  La  acció  de  calsarse.  Calza" 
dura.  Calceatus,  us. 

CALSAR.  V.  a.  Posar  à  algú  1  calsat.  Cahtn\ 
Calceo,  as,  calceos  índuere,  inducere.  ||  Arrimar 
terra  à  certas  plantas,  com  àpits,  escarolas,  etc. 
pera  que's  fasan  tendras  y  blancas.  Aporcar,  aeo- 
gomhrar.  Ablaqueo,  as,  terra  condcre,  ol>ruero.  |j 


276 


GAL 


DICCIONARI 


CAL 


Cavar  al  rededor  dols  arbres  y  arrimar  on  pocb  de 
terra  à  la  soca.  Atelillar,  rnhar,  recahar.  Aggero, 
as,  adohrno,  is.  H  Tenir  lo  pen  cerla  llargària;  y 
així  's  (llu:  CALSAR  deu  punts.  Cahar.  Certam  cal- 
Cei  longítndinem  pedem  adax|iiare.  |  Sér  lo  sabater 
de  algú;  y  així  's  diu:  fulano  calsa  mòlts  senyors. 
Calzar,  Alicujus  sutorem  esse,  alieni  opns  calca- 
rium  curaré.  |  Afegir  acer  à  la  punta  de  la  rella  y 
altras  ferramentas.  Acarar,  calzar,  Caly])e  refice- 
re.  II  Guarnir  la  part  inferior  de  alguna  cosa  ab 
una  altra  de  mès  forta  pera  que  la  soslinga  y  con- 
servem cmn;  paret,  rodas,  etc.  Calzar,  Fulcio,  mu- 
nió, is.  I  Parlant  de  armas  de  focb  aVeansar  un  de^ 
terminat  calibre.  OaUar»  Gapacen  esse%  |  BMre 
gitanos  posar  giiltons.  Calzar»  Gompedíbtts  vinci^ 
re.  J  Tranrer  los  bolquers  é  las  criaturas  y  veeür* 
los  de  curt.  Sacar  los  fiéi,  pomer  ii  rtdiméo»  tu* 
fanlulus  ab  involucris  expediré,  liberare. 

Qll  CALSA    AB  AMICH   Ò  PARtÜT,    GALSA   CAR  Y   ItBS 

DOLENT,  ref.  Denota  qw  ài  ha  mòlts  que  als  atiiiebs 
los  fan  las  cosas  mès  dolentas  y  mès  earus.  Lo 
ruÍH  me  gaste  el  amigo,  que  h  bmeno  proAto  ei  eln- 
diV/o.Mcrcesquasquemalas  uestersibi  sumat  amktis. 

OALBARMU  v.  r.  MzMfwe.  Galoeo,  as,  calcío, 
is,  sibi  calceos  induere. 

GAL8AT,  DA.  p.  p.  Cslzadó.  Galceutus.  |  m. 
Botas,  sabatas,  espardenyas,  mitjas  y  tol  lo  que 
cubreix  lo  peu  pera  sòn  resguart.  Calzado»  Crepí-> 
ffi,  calceamentum,  i ,  calceatus,  us. )  Toi  lo  que 
cubreix  y  adorna  'Is  peus  y  camas.  Calzéio,  GaV 
ceameatum,  i,  calcearaen,  inis,  calceatus,  us.  | 
Lo  religiós  que  porta  sabatas  y  mitjas,  à  diferència 
de  altres  que  no  mès  portan  espardenyas  ó  sandà- 
lias.  Cmhadú,  Calceatus,  us.  jj  Aucell  que  té  las 
potas  cubertas  de  ploma.  Caizúdo.  Avis  plumípee* 
II  Animal  que  té  las  potas  blancas  y  *1  cos  de  altre 
color.  Se  diu  regularment  dels  eaballs.  OihUo. 
Alterius  coloris  pedes  habens  animal. 

GALSAflMS.  f.  pi.  aum.  Cak(metzo9,  Laxa  fe- 
moralia. 

sÉi  UN  CALSASSAS.  loc.  Sér  mòlt  fluix  y  condes- 
cendent. Ser  tm  calzonazoi.  Inertem,  desidem  esse. 

GALBATEE.  m.  calccter. 

GÀL8BCH  T  GÀL8EB.  m.  |  ciuBl. 

GAUEB.  f.  GALSAS. 
CALSETA.  f.  CALCETA. 

CSALSETEE.  m.  GALCim. 
GAL8IGAA.  v.  a.  y  derivats.  mpiTui. 
CALSICH.  m.  V 

GALSILLA.  f.  Espècie  de  mitja  sens  peu.  M- 
ceum.  Tibiale,  is. 

GALSINA.  f.  Gals  al  punt  de  emblanquinar.  £e- 
ckaia,  Gaix  ad  dealbandum  nucerata.  ||  Mescla  de 
cals,  pedra  menuda  y  altres  materials.  Calcina. 
Rudera  calce  et  arena  commixta. 

GAL8INACIÓ.  f.  y 

CAUBlNAlfENT.  m.  U  acció  de  calsinar.  Cah 
cinacion.  Exustio,  nis. 

CALSDf AB.  V.  a.  Eedubír  é  pob  loi  melalb  ò 


pedras  per  medi  del  foch.  Cakinar.  Calcino,  m- 
mo,  concremo,  as,  in  calcem  redígere. 

GAL8INAT,  DA.  p.  p.  C^íkinado.  CalcinalUS. 

GALSnf  AYRE.  m.  Qui  fà  cals  ó  tracta  en  ella. 
Calero,  Balcarins,  ii. 

GAL8I1IEB.  m.  Bassa  pera  amarar  la  cab. 
Caiero.  Balcarius,  ii.  ||  calsinatrb. 

CALStlfERlA*  f.  La  casa  ó  lloch  aliónt  se  vea 
cals.  Caleria.  Offlcina  calcaria. 

CAIjBDíÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  mòlta  cals.  Oil• 
c&rco,  Balcarius. 

€AL8Ó.  m.  Botí  sens  sola.  Botiny  polaÍM.  Ti- 
biale sine  sol  i  is. 

CAL•lMmA.  L  Mt.  Ruínas  de  un  edifici.  &- 
combros,  Rudus,  eris. 

CÉIigQWi  m.  pi.  urrjAS.  |  calsas. 

CALBOTAft.  m.  iutxacas. 

CALBOTETC  T  GALSBn.  m.  Calsas  de  tela 
per  sola  dels  pantalons,  etc.  Calz<meilh8,  paü^lft. 
Femoralia,  ium,  subligar,  aris,  subligaculum,  i. 

GALT,  DA.  àú},  aat.  galkfit. 

MÉXTRIS  BS  GALT  8B  PELA.  ref.  OB  CALBNT  BN  CA- 
LENT SE  PELA. 

GALTBBI8AB.  V.  a.  gactbrisar. 

GALTIHET.  m.  calfret. 

GALTUU.  m.  ant.  cavtbri. 

GALUGH.  m.  ter.  Espècie  de  peix  de  mar  y 
de  riu.  Cierlo  peecaéo.  Piscis  sio  dictua. 

GALUIX.  m.  ter.  tronxo. 

GALÚMNIA.  f.  Acusació  disa  y  malicíosu.  €^ 
lumnia.  Calumnia,  s,  calumoiatio,  nis.  |  Falsa  dn 
vinitat  dels  Ateaienses.  Calvmnia,  Calumnia,  ». 

AFiANSAR  DE  CAL^MNU.  fr.  fOT.  Fér  oUígadé  I' 
acusador  de  probar  lo  que  dedubeix  cootra  ï  vu- 
sat.  À^àMzof  ie  ealwmniü.  Se  suo  periciüo  Tudeai 
dare  pro  verilAte  tfocusatioois. 

JURAR  M  CALi^MNU.  fr.  for.  Prestar  las  parts  U- 
tígans  al  principi  de  plet  Jurament  de  que  no  pr»- 
ceheixen  ni  procebirèn  de  mala  fé.  Jurar  de  eukm- 
nia,  Calumniffi  jurameutum  dicere. 

GALUlOflADOB,  A.  m.  y  f.  Qui  ealumnia. 
Calumniador,  ínficiator,  calumniator,  criminalcr, 
oris,  sycophanta,  as. 

GALIMNIAL•  udj.  CALUUNióe. 

GALmnflAB*  V.  a.  Acusar  falsament,  culptr 
al  innocent.  CafumiiMif .  Galumnior,  trín»  alicui  vel 
in  aliquem  mentiri. 

GALUBINIAT,  DA.  p.  p.  CeÀumniado.  Galum* 
niatus. 

GALUmviÓB,  A.  adj.  Lo  que  conté  caldmnía. 
Calumniosa,  Calnmniosus. 

GALUBINIOSAlIEFrr.  adv.m.  Ab  falsa  acusa- 
ció. Ca/timNiosatneii(«.Calumniosè,  per  calumniam. 

GALVA.  f.  Lo  casco  del  cap  sens  cabells,  Caha, 
cúlvicie,  calvarioy  ealvez,  y  %ahatrueno  la  que 
pren  tot  lo  cap.  Calva,  calvaria,  ae,  calvitium,  ii. 
calvities,  ei. 

CALVARI,  m.  Llocb  en  que  Jesucrist  consumi 
la  redempció.  Pròpiament  signiBea  Hodi  de  cala- 


CAM 


GATAU. 


CAfl 


vn 


ifí».  Galtarinm.  ü ,  Tit  Moni.  ||  ter. 

HA.  f.  Nom  de  onas  relígiosas  de  la 

ra  Senyora  del  calvari.  Càfrarta.  Cal- 

lialia. 

■A.  f.  aorn.  CalvMiü.  Caivitimn,  ü, 

raUiis. 

UL  V.  D.  Anar  filtaat  lo  cabell.  En- 

vesco,  is. 

üTf  DA.  p.  p.  E^eaheeido,  Capiüis 

ík.  f.  CALVA. 

.  m.  d.  Calvete,  ealviUo,  Calvolus,  ral- 

A.  f.  GALTA. 

i  Ò  GALümA.  f.  aat.  Eapócie  de 
!  que  mès  regalarment  s'  uaava  em  la 
mtjiaas.  Mkalma.  Jaculnin,  lelmn. 
■HE.  m.  Secta  de  Calvino,  que  ï  any 
eslerrada  de  Fransa  per  Y  edicte  de 
-e  'Is  mòlts  errors  del  Calvinisme  són, 
^esltua  é  reproba  sols  perquè  vól, 
er  à  mérít  ni  demèrit:  qae  dóna  als 
una  íé  que  no  poden  pMlrer,  y  ua 
I  priva  la  llibertat;  quedis  jnstos  no  po- 
1  del  pecat  original,  fór  aíngnna  obra 
m  obligats  i  feria  ni  à  guardar  los  ma- 
litres  errors  condemnats  per  la  escríp- 
B,  nnts  Pares  y  per  la Iglésia  universal, 
sn  quels  errors  de  Calvino  són  1400: 
Calvínismus,  i,  calvini  secta,  doctrina, 


L.  m.  Sectari  de  calvino  Heresiar- 
m,  Calvmiiki.  Calvinista,  ae,  calvini 


A.  adj.  sap.  Ca/vittno.  Sununè 


A.  adj.  Qui  té  tot  lo  cap  ó  part  de 
iUa.  Calvo,  Calvus. 

TOT  Ó  GOM  LO  PALMILL   DE  LA  MA.    C^h- 

tuL•kaz•,  Cucurbita  glabrior. 
CALVO.  fr.  Pérdrer  los  cabells.  J?iuMif- 
or.  Calveo,  es,  calveaco,  is. 
ant.  GALS. 

.  m.  Instrument  ordinàriament  de  pla- 
)  un  peu  pla,  y  remata  en  un  vas  en 
pna  \  vi  en  la  missa.  Céliz.  Calix, 
lélB  à  manera  de  célser.  cota,  vas. 
TCIol  dels  princeps  soberans  de  Tar- 
Shanss,  i,  scytbarum  ad  ortum  ímpe- 
Nrsia  qualsevol  senyor  de  la  cort. 

Ni. 

.  Sa  los  animals  la  part  del  cos  entre 
jeaolL  fitmtL.  Perna,  tíbia,  se,  crus, 
I  del  C4>s  de  las  Uetras  com  en  la  m, 
dUoBga  littere  pars.  ||  Lo  pal  ó  Unea 
^ptb  p^ja  ó  baixa  mès  que  '1  cos  de 
àHkntm  procidenlií,  procerítas.  \  Part 
allgy  elf>aii»i.  fMai.  AUiorom  res> 


tia.  I  Lo  cap  de  la  fona.  Jiamaí)  píema.  PiuidaB 
extremitas.  |  La  part  de  la  mitja  desde  '1  taló  fins 
al  genoll.  Cana,  Tibiale,  is.  |  La  del  botó  y  sem* 
blants.  fftúlUt,  Ansula,  ».  H  En  la  prempsa  de 
imprempta  cada  un  dels  muntants  qus  serveixen 
de  peu  y  costat  pera  assegurar  la  prempsa.  /^ma. 
Fuleram,  i.  |  In  las  plantas  lo  tronxo,  troncb  ó 
trompa.  Tallo.  Scapus,  i,  stylus  caulís.  |  En  lo  bot 
lo  coll  per  ahònt  nya.  Ptngo,  Amkinum,  i.  Q  pi. 
^  Los  miatanta  de  la  taula.  Pt/s.  Pedes,  um. 

CAMA  k  GAMA.  m.  adv.  TANT  i  TANT. 

GAMA  Assi  CAMA  ALLÍ.  m.  adv.  Ab  las  camas  se- 
paradas.  X  horeajaiai^  d  horcajaiillas.  Diductis 
cruribus. 

GAMA  Dl  iLAT.  Cma.  Culmus,  caUmus,  i. 

GAMA  Dl  nOCKEA.  aut.  GAMATOET. 

GAMAS  DB  laóQuiL  ó  DK  CÍN6CIL.  Qui  las  té  llar- 
gas  y  primas.  2anquiva»o.  Exílibus  cruribus  bomo. 

Al  LAS  GAMAS  NUAS  ó  ciCAS.  £»  pcrnetos  en  pter- 
na$,  de$nuda$  las  piemas,  Nudis  cruribus. 

AGAFA!  Fil  LA  GAMA.  Apemar.  Cmra  appreben- 
dere. 

GAlllGAlSB  LAS  CAMAS  i  COLL.  fr.  ANAl  i  PIV. 

ESTAi  L  GAMAS.  fr.  mot.  Haver  eixit  bé  de  algu- 
na disputa  6  dels  càrrecbs  que  *s  ttn,  ó  de  algun 
perill.  Sacar  kien  el  eaballo  ó  9atar  el  eahallo  liwh 
pio,  Sese  ex  redaigutione  feliciter  expediré.  |  met. 
Fér  alguna  con  difícil  y  perillosa  evitant  tot  dany. 
Sacar  hien  el  eaballo,  ó  el  eaballo  limpio.  Eém  ar- 
duam  sine  ulla  noxa  exequi. 

ESTiiAiSB  LAS  GAMAS.  fr.  fam.  Passcjarse.  Siti- 
rar^  esUnder  la$  piemas.  Deambulo,  as. 

BAvÉi  i  GAMAS.  fr.  fam.  AcoNsiaua. 

MÓOlll  VIOLUrrAMlMT    LAS  GAMAS.   loC.  POTMar, 

Properusgressus  festinare,  crura  violenter  jactare. 

sia  LA  GAMA  DEL  MAL.  fr.  fam.  Denota  que  algú 
es  la  causa  del  mal  que  suoceheix.  Ser  el  éedo  «c- 
ío.  Crimina  omnia  in  aliquem  verti,  attribui. 

TALLAi  ó  siGAi  LAS  GAMAS.  fr.  Impedir  los  medis 
pera  fér  fortuna.  De$jarretar,  corlat  loe  patot,  Co- 
natus  reprimere.  |  Debilitar  las  forsas.  Deejarre^ 
tar.  Enervo,  debilito,  as,  vires  confringere. 

TALLA!  LAS  GAMAS  Ki  LA  GoavA.  fr.  Debilitar 
mòlt.  Desjarretar.  Suffn^ino,  subnervo,  as. 

Tiifii  lONAs  GAMAS.  fr.  Sér  mòlt  caminador.  Te- 
%er  pies  6  buiMS  pies,  Perniciter  gradi,  currere. 

TVNU   UNA   GAMA  i  LA  SIPULTCIA  Ó  AL  POSSAl.  fr. 

met.  Denota  que  algú  es  tant  vell  ó  tant  malalt 
que  no  pót  tardar  à  morir.  Tener  wn  pié  en  la  se^ 
p«f(ura.  A  sepnkro  non  longè  abesse. 

TllNCAl  Ó  TlEIfGAlSE  LAS  GAMAS.  fr.  mOt.  ImpOS- 

síbilitar  ó  impossibilitarse  pera  alguna  cosa.  Car- 
tar  ó  coríarm  las  piemas.  N^gotium  impediré,  sibi 
ipsi  impediré. 

víldeeesb  de  las  GAMAS.  fr.  Escapar  corrent. 
PoHcr  pies  en  polvorosa,  tomar  las  ie  villadiega. 
Fugere,  aufugere. 

GAüAGUmT,  A.  adj.  Dit  del  que  té  U  pu  cort 
Pasicorto,  Brevioribus  gressibus  incedeis. 


Í78 


GAM 


DICCIONARI 


CAH 


CAMADA»  f.  Cop  de  cama.  Pernada,  Calcitra- 
tus,  ns.  II  ter.  bancada.  3.  ||  Pas  Ilarch.  Tranco, 
gambada.  Passus  grallatorius. 

k  CAMADAs.  m.  adv.  A  salts,  apressuradament.  A 
paso  largo,  à  traMos,  Cítalo  passu.  ||  met.  ter.  1 

TIBAS. 

GAMADRÉA.  f.  Herba.  Camadreu.  Camadreii,aB. 

GAMAFEO  Ó  GAMAFEU.  m.  Pedra  en   la 
que  's  troban  figuras  y  representacions  de  paíssos, 
y  altres  jochs  de  la  naturalesa.  Camafeo,  Prominen8« 
effigies. 

GAMAL.  m.  ant.  Grillons  de  fusta,  que  posats 
en  lo  coll  de  las  camas  impedeixen  lo  caminar  lli- 
bromont.  Cepo,  corma.  Cíppus,  i,  coropes  lignea.  || 
pi.  En  los  arbres  las  brancas  majors  que's  soparan 
inmediatament  desde  la  soca.  Brazos,  Brachium, 
ii.  II  ter.  Cuixot  de  'Is  pan talons, etc.ifu<Io,  calzon. 
Femoralia,  ium.  ||  Espècie  de  botí  ple  de  casca- 
bells.  Borcegui,  Cotbarnus,  i.  ||  ant.  botas,  grebas. 

CAMALEÓ,  m.  cama  lleó. 

CAMALDULEUSE.  f.  Orde  de  religiosos  funda- 
da en  1009  per  sant Romualdo baix  la  regla  desant 
Benet  ab  algunas  constitucions  particulars  y  bàbit 
blanch.  Son  monasteri  principal  es  lo  Mont  de  la  Co- 
rona en  TApenino.  Fon  aprobada  en  1703  per  Ale- 
xandre II.  II  adj.  Lo  pertanyent  à  dita  orde  ó  à  sos 
religiosos.  ||  m.  Religiós  que  segueix  la  orde  del 
mateix  nom.  Camalduleuse.  Camalduleusis. 

GAMALEUGA.  f.  Planta  de  fnllas  rodonas  ab 
puntas,  de  un  vert  obscur,  la  cama  roja  y  ramosa 
y  la  flor  groga.  C^imaleuea.  Cbamsleuce,  ea. 

GAMÀUGH.  m.  En  Barcelona,  Madrid  y  algu- 
nas altras  parts  lo  qui  està  regularment  en  las 
plassas  ó  altres  paratges  públichs,  ab  unas  cordas 
al  coll,  à  fi  de  que  qualsevol  puga  servirse  de  ell 
pera  trasportar  cosas  de  pes  de  una  part  à  altra, 
guanyantse  així  la  vida.  àlozo  di  cordel  6  de  eiqui- 
na,  ganapan,  faquin,  palanquin,  y  esportUlero.  p. 
And.  Bajulus,  i,  phalangarius,  ii. 

GAMALLADA.  f .  Lo  cop  que  's  reb  en  la  cama 
y  són  efecte.  Pernada.  Cruris  ictus. 

GAMALLAEGH,  GA.  adj.  Se  diu  del  qui  té 
las  camas  llargas  ó  *1  pas.  Paíilargo,  zanquÜargo. 
Longioribus  gressíbus  incedens. 

GAMALLEÓ.  m.  Animal  com  un  llangardaix, 
ulls  grans  y  fondos,  camas  llargas  y  dretas;  té 
quatre  potas  y  en  cada  una  tres  dits;  la  cua  llarga 
y  plana ,  y  s' agafa  ab  ella  '1  mateix  que  ab  las  po- 
tas ;  en  lo  cap  té  una  espècie  de  cresta  y  dos  ober 
turelas  que  li  serveixen  de  nas;  no  té  orellas.  Los 
antichs  deyan  qne's  mantenia  del  ayre;  però  al- 
guns afirman  bavérlos  trobat  vàrias  moscas  en  lo 
COS.  Sòn  moviment  es  pausat  y  grave.  Pren  dife- 
rents colors  y  1s  muda  fàcilment.  Camaleon.  Cha- 
mffileon,  is.  y  astr.  Una  de  las  dotze  constel•lacions 
australs  observadas  pels  moderns.  Camaleon.  Cha- 
msleon,  is.  ||  Planta  medicinal,  angèlica.  |  Al* 
Ira  planta  semblant,  de  arrel  morena.  (ÀimüUon. 
ChaoueleoB  niger.  • 


GAMALLEÓ  PARDO.  Animal  de  Abissínia  semblant 
al  camell  en  la  figura,  encara  que  Sejour  diu  que 
sols  en  lo  cap,  y  en  la  varietat  de  colors  al  tigre  y 
à  la  pantera.  Camaleopardo,  pardal,  camello  par- 
dal. Camellus  pardalis,  chamxlopardalis. 

GAM ALLERAS.  f.  ter.  caramellas. 

GAMALLIGA.  f.  lligacama. 

GABIALLOGH.  m.  ter.  Enginy  pera  pescar. 
Red.  Reté  sic  dicta. 

GABIALLUHENT,  A.  m.  y  f.  ter.  Nom  que  s 
dóna  als  pagesos  de  la  montanya.  Montanéi.  Mob- 
ticola,  x. 

GARf  ABIILLA.  f .  y 

GAMAMIRLA.  f.  Herba  medicinal  que  corann- 
ment  produheix  unas  camas  altas  de  dos  à  Ires 
pams,  poblada  de  unas  fullas  espessas  y  menudas. 
n'  bi  ba  de  vàrias  espècies.  Manzanilla,  camamila, 
Anthemis,  idis,  chamaBmelon,  i,  chamomilla,  ae. 

camamilla  romana.  La  que  té  las  flors  llustrosas 
que  naixen  en  lo  mes  de  juny  y  juliol,  de  olor 
agradable,  sabor  fort  y  balsàmich  que  ban  com- 
parat al  de  las  pomas  roquetas ;  s' emplea  com  i 
tònica  estomacal  y  contra  la  febra.  Manzanilla  ro- 
mana ó  noble  ó  fina  ó  de  boliea.  Anthemis  nobilis, 
chamomaelum  nobile,  chamomilla  romana. 

GAMÀNDULA.  m.  camaldulense.  S.  ||  Espècie 
de  rosari  que  usà  '1  beato  Miquel  de  Florència,  ber- 
mità  de  la  Camàndula.  Primerament  tenia  tres  de- 
nas,  y  desprès  cinch  y  fins  à  sis.  Camdniula,  Fr»- 
catoria  corona  ter  denis  globulis  constans.  J[  Belfah 
quería.  Camàndula.  Versutia,  «,  callidilas,  alis. 

TENIR  MÒLTAS  CAMANDCLAS.  fr.  irou.  Touir  mòltis 
bellaquerias.  Tener  muchas  camdnduUu  6  camkat, 
mas  eonchas  que  un  galdpago.  Calliditate,  versutia 
pollere. 

GAMANDULER,  A.  m.  y  f.  Qui  té  mòlUs  ca- 
màndulas,  hipòcrita.  Camandulero.  Versutus,  i. 

GAMANHATA.  f.  Planta  capil-lar  del  Brasil, 
que  creix  sobre  1s  mès  alts  arbres,  y  'Is  cobreix 
enterament:  es  com  un  borrissol  pardo,  y  fà  fins 
à  sis  fullas,  y  à  vegadas  una  sola  semblant  h  la 
del  romaní.  Camanhaga.  Camanhaya,  ». 

GARIAOBERT,  A.  adj.  Qui  té  las  camas  ober- 
tas.  Perniabierto.  Divaricatus. 

GARIAPÉ.  m.  CANAPÈ. 

GAMAPRIBf ,  A.  m.  y  f .  Qui  tè  las  camas  primas. 
Zanquivano.  Oblongis  gracilibnsque  cmríbushonM. 

GÀRIARA.  f.  La  pessa  ahont  lo  rey  dóna  au- 
diència, y  ahont  sols  tenen  entrada  *]s  gentils  ho- 
mes, ajudas  de  càmara  y  embaixadors.  Cdmara. 
Interior  regiae  domüs  aula.  ||  Nom  comú  als  con* 
celis  compostos  de  president  y  diputat  sens  núme- 
ro fixo.  Cúmara.  Concilinm,  collegium,  ii.  |  En  la 
anatomia  part  còncava  del  cràneo  que  và  à  parar 
al  exterior  de  la  orella.  Cdmara.  Camera,  te. 

címara  alta.  En  Ingla terra  1  concell  ó  tribunal 
superior  compost  dels  senyors,  qual  número  es 
al  arbitri  del  rey.  Cémara  alta.  Primorum  magna- 
tnm  exedra,  eoneb^e,  coU^um. 


GAH 


CATALÀ. 


GAM 


279 


CAMAAà  APOSTÒLICA.  La  60  quo's  tractan  los  nego-| 
cís  pertanyen ts  à  la  tesoreria  ó  dominis  de  la  Tglé- 
sia.  C4mara  apostòlica.  Camera  apostòlica,  ponti- 
fleianun  rationum  cúria. 

CAMABA  BAIXA.  La  quc  cstà  composta  dels  dipu- 
tats de  las  províncías,  vilas  y  pobles.  Cdmara  haja 
ò  He  hs  comunes.  Popularium  collegínm,  conci- 
liom,  convenlus. 

címaea  ihtebial.  Aquella  en  que  *s  judican  los 
negocis  dels  prínceps  del  imperi.  Cdmara  impe- 
riaL  Imperiafe  tribunal. 

clMAiA  obscüba.  Terme  de  maquinària  y  de  òp- 
tica. 'S  reduheix  comunment  k  una  caixa  de  fusta, 
en  que  hi  ha  un  canó  ab  són  vidre  lenticular;  de 
manera  que  s*  acoste,  y  s'aparie  pera  buscar  lo  fo- 
ro;  rebut  així  *1  raig  de  la  llum,  que  va  à  parar  à 
un  mirall  elevat  al  àngul  de  15  graus  sobre  1  pla 
borisontal  de  la  caixa :  de  aquí  ressaltan  los  raigs, 
formant  àngul  de  reflexió  igual  al  de  incidència 
à  iu  vidre  desllustrat  que  està  sobre  *1  mirall,  for- 
mant ab  ell  lo  mateix  àngul  que'l  pla  inferior;  y 
en  aquest  vidre  desllustrat,  que  no  déu  rébrer  al- 
tra Uiim  que  la  que  entra  per  dit  canó,  \s  pinta 
r  objecte  ab  tots  sos  colors  y  proporcions.  Cdmara 
oUeura.  Conclave  solaribus  radiis,  nisi  per  angus- 
tmnfuramenundequaqueimpervium.  ||  pI.cambbas. 
CAMAEA-GUBA.  Certa  planta  del  Brasil.  Cdmara- 
mòa.  Camara-cuba. 

CAMAMADA.  m.  Company,  amich.  Camarada. 
AmicoBy  i,  sodalis,  is,  socius,  ii,  commilito,  nis, 
contiiUiualis,  is. 

GAMABA-TINGA.  f.  Herlm,  lliga  bosch  del 
InsO.  Gamara-tinga.  Camaralinga,  a'. 

GAMAHER.  m.  Dignitat  ó  empleo;  y  aíxi  s* 
diu:  Canonge  camaree.  Camartro.  Cameraríus,  ii. 
I  Criat  de  distinció  que  serveix  ò  mana  tot  lo  per- 
tanyent à  la  cambra.  Camarero.  Cubícularius,  ii. 

axABEB  DBL  REY.  Eu  la  casa  real  de  (.astilla  se 
anomenava  així  '1  principal  de  la  càmara  del  rcy, 
ftas  qae  s' introduhí  ï  estil  y  noms  de  la  casa  de 
lorgonya,  que  prengué  '1  nom  de  sumiller  de 
corpg.  Camarero  mayor.  Regió  cubiculo  pnefectus, 
regius  rubicularins.  |  caxbrer. 
CAMARESA.  f.  cailírista.  ||  cambrera. 
GAMARERÍA.  f.  Cert  tribut  que  's  pagava  en 
tflops  del  rey  D.  Pere  à  la  càmara  real ;  y  consis- 
tia en  40  marevedissos  per  miller  dels  que  *1  rey 
pigBvaà  sos  criats.  Camareria.  Pensió  nis.  ||  L*  em- 
pleo ú  ofici  de  camarer.  Camareria.  Cubiculanim 
nÍBÍ8terium. 

CAMARIf-  m.  Pessa  detràs  del  aliar  de  algu- 
na imatge,  ahont  se  guardan  las  alhajas  y  vestits. 
Cümarin.  Sanctius  amiarium,  reconditior  cella. 

CAMARILLA,  f.  En  los  estudis  de  gramàtica 
la  pesn  ahont  se  donavan  surras.  Camarilla.  Se- 
eretlus  cubiculum. 

GAMARI8TA.  m.  Ministre  del  consell  de  la 
càmara.  Camarista.  Supremi  consilii  senator.  ||  f. 
Dama  què  serveix  à  la  reyna,  princesas  ó  iníantas. 


C^mansta.  Regin»  à  cubiculo  foBmina,  cubicularia 
omatrix. 

CAMARISTA  MAJOR.  La  dc  mès  autoritat  entre  las 
([ue  serveixen  à  la  reina,  lla  de  sér  una  grandesa 
de  Espanya  y  entre  altras  preheminéncias  té  la  de 
manar  à  totas  las  que  serveixen  en  palàcio.  Cama' 
rera  mayor.  Primària  fccmina  regin»  cubiculo 
pnc  osita. 

GAMARLENCH.  m.  En  la  casa  real  de  Aragó 
equivalia  à  camarer  de  Castilla.  Camarlengo.  Regii 
cubiculi  pnefectus.  ||  cardenal. 

CAMAROJA.  f.  II  MORELLA  ROQUERA.  Q  XICOTRA. 

CAMAROT.  m.  En  las  embarcacions  divisió  pe- 
tita pera  posar  lo  llit.  Camarote.  Cubiculum,  i. 

GAMATIMÓ.  m.  Barra  de  la  arada.  Timon. 
Temo,  nis. 

GABIATORT.  m.  Sancallòs  en  dins.  Estevaio, 
patiestevado.  Varus,  falcipedins,  loripes,  edis.  jj 
Sancallòs  en  fora.  Zambo,  patizambo,  zancajoso, 
zancajiento.  Pansus,  valgus. 

GAMAURA.  f.  Espècie  de  montera  ab  dos  pun- 
tas  que  tapa  las  orellas.  Papalina,  becoquin,  galó- 
cha.  Pileus  ansatus. 

GAmBI.  m.  Permuta.  Cambio,  irueque, permuta. 
Permutatio,  nis,  mntuum,  i.  J  Aument  ó  disminu- 
nució  del  valor  que  's  dóna  à  la  moneda  al  temps 
de  pagar  en  las  províncias  ahont  se  destina.  Com- 
bio.  FoDneraria  pecunia,  permutatio.  |  L*  interès  ó 
ganància  pera  pagar  las  llctras.  Cambio.  Fosnera- 
ria  pecunia,  permutatio.  |  L'  acte  de  péndrer  di- 
ners, obligantse  per  cert  premi  ò  interès  à  abonar- 
lo  en  la  part  que  s*  ajusta.  Cambio.  Pretii  causa 
pecunia  permutatio.  ||  Tomàs  de  lo  que  sobra  en 
una  barata.  Premio.  Ultra  sortem  mercès.  ||  Lo  dels 
presoners,  cange.  ||  Lo  de  paper  moneda  en  diners, 
y  al  revés.  Agio,  agiotaje.  Permutatio,  nis.  ||  Mu- 
dansa,  alteració,  varietat,  Cambiamiento,  mudanza. 
Mutatio,  nis,  varietas,  atis.  ||  Entre  gitanos  aman- 
CF.BAME5T.  ||  Cert  hninor  contingut  en  las  vcnaspe> 
titas  dels  animals.  Cambio.  Quidam  humor.  ||  Lo 
lloch  ó  casa  ahont  se  fan  los  cambis.  Cambio.  Fò- 
rum, i. 

GAMBI  M!m:t.  La  permuta  ó  barata  de  unas  nio- 
nedas  ab  altras  pagant  cert  intents.  Cambio  minuto. 
PecunicE  seu  monetarum  permutatio  pacto  foenore. 

k  LAS  PRIMER4S  DE  CAMBI,  loc.  met.  Al  comeusar 
algun  negoci.  A  las  primeras  de  cambio,  Penè  iii- 
cepta  re,  prima  facie. 

CAMBI  SECH.  Lo  ncgoci  quc  *s  fà  donant  diner  à 
canibi  ab  lletra  fingida  ocultant  lo  guany  ó  interès 
que  resulta  à  qui  dóna  *1  diner.  Cambio  $ero.  Fa- 
llaci  syngrapha  pecunis  permutatio. 

DAR  LO  GAMBI.  fr.  Fér  burla.  Bacer  burla,  burlar- 
se  de  alguna  cosa.  Alícui,  alíquem,  in  aliquem,  in 
aliquo  illudere;  aliquem  ludifícare,  illusione  deci- 
pere. 

DONAR  k  GAMBI.  fr.  GAMBIAB. 

E!f  GAMBI.  m.  adv.  En  cambio,  en  recompensa. 
OperK  pretio,  mercede. 


CAM 


DlCGIQNiRI 


CAM 


rÉxMBM  LO  GAMBI.  fr.  Deixar86  engaoyar  «èns 
adonàrsen.  Dejara  enganar,  iejarse  embíuuarf  de- 
jarsi  embair.  Se  irretiri  alicajus  fallaciis;  per  im- 
prudenliam  in  adversarii  laqoeoa  incídere. 

TOftNAi  LO  GAMBI.  fr.  Diet.  Traclar  à  algú  com  ell 
ha  tractat.  /  agar  can  lé  mimna  tnoneda.  Par  pari 
reíerre. 

GAHfBIABLE.  adj.  Lo  que  *8  pót  cambiar.  T-am* 
kiahU,  Permutabílís,  commutabilÍB. 

GAMBIAIlls,  8A.  adj.  mudable,  vabiablb. 

CAMBIADOB.  m.  Qoi  cambía.  CMmkiador,eaiiih 
hiante.  Permutalor,  is.  ||  ant.  goebbdob  bb  gambi. 

I  CAMBISTA. 

GABIBIADmiIA.  f.  ant.  cobbbdobu. 

CAMBIAIIElfT.  m.  ant.  gambi  7. 1  La  acció  de 
cambiar.  Camhio,  Mntnüm,  i,  permntatio,  nis. 

CAMIBIAB.  ▼.  a.  Baratar,  permutar.  Camhiar, 
Commuto,  permnto,  as. )  Variar,  alterar.  Cambiar, 
Mnto,  as.  ||  Donar  ó  péndrer  diner  à  cambi.  Carn- 
hiar,  Pecnniam  questni  dare,  aocipere;  collybo  pe- 
cuniam  accipere.  J  Mudar  una  cosa  de  una  part  à 
altra.  Mvidar,  traslaiar,  tramuiar.  Tnuisfero,  ers, 
transmuto,  as.  ||  nàut.  Girar  las  velas  de  modo  que 
las  hi  pegue  U  vent.  Cémbiar.  Dare  vela  ventis. 

GAimATi  DA.  p.  p.  Camhiai».  Permutalus. 
L.  f.  ant.  GAMBI, 
m.  Qui  pren  diners  en  un  lloch  y 
*ls  dóna  en  altre  girant  lletra  per  cert  premi  ó  in- 
terès. Csmbiita.  Mensarius,  nnmmularius,  ii. 

GAMBBA.  f.  Sala.  Àjpotentü,  eúmara,  Gubícu- 
Inm,  i,  dieta,  m.  ||  obaneb.  ||  La  sala  de  popa  en 
las  embarcacions.  Cémara,  Gubiculuro,  i,  dista, 
s.  p  L*  eiierement  de  la  persona.  Céwuira.  Yentris 
purgamtnta.  y  ant.  menjadob.  t,  ||  fato. 

ESTAB  EN  LA  GAMBBA.  fr.  ter.  ESTAB  EN  GAFBUA. 

TBABALLAB  EN  CAMBBA.  fr.  Trabellar  privadament. 
Trahajar  privééemfnte,  Privatím  agere. 

CAMmmMM.  f.  pi.  Fluix  de  ventre.  Dnfmo,  eà^ 
maroi,  diarrea.  Profluvies,  ei,  ventris  Buius. 

CAMBBAS  PE  sANCi.Fluíx  devcnlre,  ep  que  *8  trau 
sanch.  l>úfiiffrtc«.D)ssentería,ie,sanguin8tio,  nis. 

QUI  TÉ  CAMBBAS.  Cúmartento.  Foriolus,  i,  ventris 
profluvium  patiens. 

TCNiB  CAMBBAS.  fr.  fem.  /fff  ifi  Mfetc.  Ventris 
fluxu  laboraré. 

CAMBBAHmA.  f.  y 

CAMBRAT.  m.  Tela  mòlt  fina  que  pren  lo  nom 
de  la  ciutat  ahont  se  fabrica.  Cambray,  Gameracen- 
sis  byssus.  ||  Lo  que  li  sembla  ó  pertany.  Cambra- 
%iaio.  Cameraeensi  bysso  similis. 

GAMBMATÓ.  m.  Tela  semblant  al  cambray, 
però  mès  basta.  Camèrai/ím,  Cameracensis  bfssus 
crassíor. 

ÇAMnUBE.  m.  ant.  gamabbb.  ||  En  los  hospitals 
lo  qui  cuyda  de  la  cambra.  CamanrOf  eabo  ie  tala, 
Cubiculi  in  valetudinariis  pncfectus. 

GABIBRERA.  f.  La  criada  de  distinció  de  la 
casa  de  senyors.  Iknuella,  camarera.  Cubícularia 
ornalrix. 


GAMBSETA.  f.  d.  Camarilla^  tammr 
culnm,  i. 

GABUAOTA.  f.  Lloch  ó  qnarto  infe 
mals  endressos  de  la  casa.  Chiribitil.  De 
donius  pars. 

GAMBUIX.  m.  combvix. 

GAMEDBÍB.  m.  Planta  que  's  cria  ea 
pres  y  pedregoses;  fà  las  fullas  petitas y  f 
à  las  del  roure;  la  flor  bermellenca  y  ai 
Camedris,  camedrio,  Teucrion  cbamapdr)'i 

GAMEJAR.  v.  n.  Móurer  las  caHias. 
Crura  violenter  jactare,  crebrò  movere.  | 
de  pressa.  Pem$ar,  Festino,  as. 

CAMELL,  m.  Quadrúpede  del  oos  m 
ab  un  jep  en  lò  llom;  aguanta  mòh  pe 
mòlts  dias  sens  b^urer.  Camello,  Camellui 

CAMELLA.  f.  La  femella  del  camell. 
Camellus  fcBmina. 

GAMELLEB.  m.  Qui  mena  y  cuyda 
mells.  Camellero.  Camellarius,  ii. 

GAUELLET-  m.  d.  CamelUjo,  Camelln 

GABBEPITO•  m.  Planta  de  la  altura 
peu,  naix  naturalment  sens  cultiu  en  vài 
de  Espanya;  té  las  fullas  divididas  en  ti 
gons,  las  fors  petitas  y  grogas;  es  resinoi 
pedeix  un  olor  semblant  al  del  pi.  Píiii 
crium  chammpitys. 

GAMEBLENGH.  m.  camablecb. 

GAMETA.  f.  d.  Piemeeita,  Parva  1 
pessa  corva  de  la  arada  desde  '1  deu  tal  fin 
GaMpago,  cama.  Bura,  a%  buris,  is. 

GiMETAS  T  k  puGiB.  loc.  ter.  Per  denotar 
tut  ó  llestesa  en  sortejar  lo  perill,  romor 
Uadiego.  Fugam  capere. 

gAmFOBA.  f.  gínfoba. 

GABirOBAB.  v.  a.  ganfobab. 

GABirOBAT,  DA.  p.  p.  canfdbat. 

GABlt.  m.  La  terra  batuda  ó  trepi^ 
transitar  de  un  paratge  à  altre,  ramtao. ' 
«;  iter,  ineris,  trames,  itis,  actus,  us.  |  ] 
de  una  part  à  altra.  Camino,  Via,  s,  ilei 
trames,  itis.  ||  Cada  un  dels  viatges  que 
va  à  cercar  alguna  cosa,  com:  fér  un  gai 
gua.  Viaje,  camino.  Iter,  ineris.  J  Medi  ( 
CanUno,  medio,  recuno.  Via,  le,  ratiOi  q 
reter.  Camino  carreuro,  de  rmedas,  Coi 
commuois  via.  D  mil.  Cubert.  Camioú 
Operta,  loricata  via.  ||  De  ferradura  ò  I 
Camino  de  herradura,  Semíta,  m.  |  Rali 
Carretera,  ramino  rfa/.  Regia  ,  publica, 
communis  via.  ||  met.  Lo  medi  mòs  Cacil, 
segur  pera  ía  consecució  de  alguu  il.  j 
real,  rarretitro,  trillado,  Tula  via. 

camí  pe  sant  JAUME.  ^lA  LÍGTE^. 

CAMÍ  DEET.  m.  adv.  Directame^l.  Cm 

cho.  Directe. 

CAMÍ  FEBBAT.  «.  CaUÍ  40 

herradura,  Semüa, «. 

CAMÍ  üEiHBaH.  |4  can# 


GÀM 


GiTALi. 


GÀM 


181 


9 
% 
I 


11 

1 


J*s 


n^i 


th 


jaus.  Cmmm0  §eneral  ò  real.  Iqgia,  publica,  mili- 
tarà, commanis  via. 

▲NAE  CADA    QUAL    PER    SÒN    CAMÍ.    fr.  Se  diu    dels 

que  discordaD  en  las  opinions,  /r  cada  cual  por  iu 
camino.  In  varias  abire  sententias. 

ANAE  DE  CAMÍ.  fr.  Estar  de  pas  en  un  lloch  per 
arribar  à  altre.  Jr  de  viaje.  Iter  facere. 

A.NAa  FOIA  DE  CAMÍ.  fr.  mel.  Obrar  sens  método. 
/r  fuera  de  camino.  Temeré,  inconsultò  agere.  Q 
Prosseguir  ab  error.  Ir  fuera  de  camino.  A  recta 
via  aberrare,  deflectere. 

ANAA  PEL  camí  aEAL.  fr.  met.  Seguir  la  cor- 
rent ó  acostumarse  à  alguna  cosa.  Jr  por  6  con  el 
tkorrillo.  Trita  viA  pergere.  J  met.  Facilitar  la  con- 
secució de  alguna  cosa.  Ir  pitr  el  camino  real.  Yia 
\iU  pergere. 
COSA  DEL  CAMÍ.  Vial.  Yialis. 
DE  CAMÍ.  m.  adv.  Al  mateix  temps.  De  camino. 
Obiter. 

i»EsrBi  LO  CAMÍ.   ir.  Tornar  alràs   pi*l    mal-^x 
dini.  Daandar.  Yiam  repeleie. 

MTiuò  DE  TRES  CAMINS.  Lo  llocli  aliont  SO  divi- 
deiien.  Tritio.  Trivium,  ii. 

iini  AL  CAMÍ.  fr.  Eixir  al  encontre.  Salir  al  en- 
tmtro.  Obviam  alícui  ire.  ||  Parlant  de  lladres. 
Sdliear.  Expolio.  as.  ||  met.  Prevenir  la  idea  ó  in- 
leoció  de  algú.  Salir  al  camino.  Prdevenire. 

EiOnTAR    LO    CAMÍ    ÜE  LA    ESCALA  Ó  DE   LA  PORTA. 

fr.  Triorer  à  algú  de  casa.  Enseuar  la  puerta  de  la 
caíír.t  domo  exp'llere. 

Hi  CAMÍ.  fr.  CAMLNAR. 

FÉiiòxcAMÍ.  fr.  Seguir  algú'l  camí  que  em- 
pren. iriK  camino.  Proposilam  viam  facere. 

GoiiDECAMÍ.  fr.  Apartarse  del  camí  dret  dirigint- 
se  i  nn  dels  costats.  Tòrcer  el  camino.  Deaecto,is. 

MB8  YELL  ql'e'ls  CiüiLNS.  loc.  fam.  pera  dcuotar 
qoe  ona  cosa  es  mòlt  antígua.  Mas  viejo  que  la  sar- 
na, que  el  repelon  ó  que  préstame  un  cuarlo.  Chao 
aotiqniof. 

soiivÉRHi  CAMÍ  .M  CARRERA,  fr.  met.  No  couéí- 
ur  medi  pera  conseguir  alguna  cosa.  A'o  haher  me- 
us, Impossibíle  esse. 

üo  Ti.^iR  ALGUNA  COSA  CAMÍ  NI  carrera.  fr.  met.  No 
leoirorde  ni  concert.  So  tener  pies  ni  cabeza,  or- 
èts  »t  tmeterio,  Um  ni  son^  no  llevar  camino.  A  rec- 
ta via  deflectere,  aberrare. 

oiaii  ò  DONAR  UN  CAMÍ.  fr.  Fcrlo  ahont  no  n'  hi 
havia.  Momper,  abrir,  procurar  un  camino.  Yiam 
steniere.  I  met.  Facilitar  lo  medi  de  eixir  de  al- 
gDRa  dificultat;  y  així  *s  diu:  dèl  orrira  un  camí. 
Ahrir  camino.  Sternere  viam;  vitandi  periculi  cau- 
sa melioris  fortunae  rationem  moustrare.  ||  met.  Sér 
inventor  de  alguna  cosa.  Ahrir  camino.  Rei  inves- 
tigandx,  seu  stabilienda^  principem  aut  auctorem 
esse. 

pÉNDREi  LO  CAMÍ  DE  LA  PORTA.  fr.  Eixirsc  de  al- 
guna cosa.  romar,  coger  la  puerta.  Abire  domo. 

posAESB  IN  camí.   fr.   Empéudrcr  un  viatge. 
l^nerH  #«  camino.  Ym  se  committere. 

TOMO  1. 


QUANT  ÀNIllS   DR  CAMÍ  NO  VIATJIS   8ÍN8  PA    NI  VI. 

ref.  Denota  quant  convé  pera  tots  cassos  la  prevén* 
ció  ó  preparació  dels  medis  oportuns.  Quien  no 
trae  soga  de  sed  se  ahoga.  Necessària  sedulus  c*ura, 
ne  inopía)  damna  feres. 

QUI  CAMLNA  MAL  CAMÍ,  NO  FA  RON  PES  À  LA  FI.  ref. 
QUAL  LA  VIDA,  TAL  LA  MORT. 

QUI  SEMSRA  EN  CAMÍ  RAL  PERT  LO  GRA  T  PERT  LO  JOR- 
NAL, ref.  Denota  què  traballan  en  va  'Is  que  no's  va- 
len dels  medis  proporcionals  al  fi.  Quten  siembra  en 
el  camino,  cansa  los  bueyes  y  pierde  el  trigo.  In  me- 
diam  quicumque  viam  sua  semina  jactat. 
Hínc  lassare  bove.s,  perdere  farra  juvat. 

TALLAR  ó  TAPAR  LOS  CAMINS,  fr.  Embarassarlos,  fer- 
los  intransitables.  Cegar  los  conductos,  pasos,  oere- 
daSy  caminos.  Yiam  obstruere. 

TEMR  ó  NO  TENIR  UNA  COSA  CAMÍ.  ir.  met.  Sér  ó  no 
alguna  cosa  fnndada.  Llevar  ó  no  llevar  camino. 
Rem  fundamenlo  niti  vel  non. 

TORNAR  A  ALGÚ  k  CAMÍ.  fr.  mct.  Fér  enténdrer  la 
rahó  à  algú,  demostrantli  V  error  ó  dictamen  equi- 
vocat en  que  estava.  Meter  en  ó  entrar  por  camino 
ú  alguno.  Ad  meliorem  frugem  rexlucere. 

CAMINADA,  f.  Passeig  llarch  pera  fér  exercici. 
Caminada,  camina  ta.  Deambulatio,  nis. 

CAMINADOR,  m.  Lo  qui  camina  mòlt  yab 
velocitat.  Àndariego,  caminador,  andador.  Yelox» 
o(^is,  celer.  Q  m,  pi,  Cordó,  cinta  ó  corretja  cusida 
à  la  part  superior  del  justillo  de  las  crialuras,  que 
sosté  algú  ab  la  ma  pera  ensenyarlas  à  caminar* 
Andadores.  Gestandis  infantilms  aptatse  fasciolae. 
II  Lo  justillo  al  qual  se  cus  dit  cordó,  cinta  ó  cor- 
retja. Apretador.  Fascia  qua  infantes  cinguntur. 

ANAR    SENS    CAMINADORS    Ó  NO  NECESSITAR    CAMLNA- 

DORS.  fr.  met.  fain.  Denoia  que  algú  té  prou  indús- 
tria pera  manejarse  per  sí  mateix  sens  ajuda  de 
altre.  yadarsincorcL•s,sincalabazas,  comer  pan 
con  corteza.  Alieno  auxilio  non  indigere. 

CAMINAL,  m.  ter.  Carrer  ó  camí  en  los  jardins 
ó  passeigs.  Calle.  Ordo,  inis,  via,  se. 

CABIINANT.  m.  Caminante.  Yiator,  is. 

CAMINAR.  V.  n.  Anar  de  viatge  de  un  lloch  à 
altre.  Caminar,  andar.  Progredior,  eris. 

CAMINAT,  DA.  p.  p.  Caminado.  Ambulatus. 

CAMINATA.  f.  CAMINADA. 

CAMINET.  m.  d.  Caminillo,  caminito.  Yia,  as. 

CAMÍS,  m.  ant.  y 

CAMISA,  f.  ALBA.  II  f.  PesAa  de  tela  ab  coll  y 
manegas ,  que*s  posa  immediata  à  la  pell.  Ca- 
misa. Subucula,  ae.  ||  timó  de  la  arada.  ||  gamisola. 
II  Camisa  enquitranada ,  tros  de  tela  l>asta  y  usada, 
que  regularment  se  fa  de  las  velas  ó  altre  genero 
bast  empapat  en  quitrà  ó  altras  substàncias  c<)m- 
bustibles,  pera  incendiar  las  embarcacions  óplassas 
eneinigas,  y  descubrirdenit  las  maníobrasdel  ene- 
micb.  Camisa  alquitranada,  embreada,  defuego.  In- 
cendiarium  linteum. 

camisa  romana.  Part  del  vestit  de  ceremónia  dels 
reys  de  Aragó.  Camisa  romana.  Túnica. 

37 


281 


GAn 


DICCIONARI 


DEIXAE  k  ÀLGl)  SENS  CAMISA  Ó  AB  LA  CAMISA  DB  LA 

BSQUExNA.  fr.  fam.  pera  explicar  que  à  algú  li  ban 
pros  tot  lo  que  tenia.  Dejar  d  wio  sin  camisa  ó  no 
dfjarle  ni  aun  la  camisa,  Omninó  bonis  aliqnem 
spoliare,  exuere. 

DO.XAR  Ó  PÉNPRER  LA  DONA  AB  LA  CAMISA  DE  LA  ES- 
QUENA. I  oc.  Sens  dot.  Dar  ó  tomar  la  mujer  en  ca- 
misa. Indotatam  uxorem  dare,  ant  acciperc. 

EN  CAMISA,  m.  adv.  Sens  portar  res  mès.  En  -pa" 
nos  menores.  In  pannis.  ||  ant.  Lleugerament.  A  la 
Ujera.  Lèviler,  perfunctoriè. 

POSARSE  ó  FICARSE    EN  CAMISA  DE   ONZE  VARAS.  lOC. 

que  s'  aplica  al  que  's  fica  en  assumplos  que  no  V 
importan.  MeUrse  en  camisa  de  once  varas.  Alienis 
negotiis  sese  temeré  immiscere,  implicaré. 

jiGARSE  LA  CAMISA,  fr.  fam.  Expresa  la  desorde- 
nada passió  al  joch.  jugar  hasta  la  camisa,  Sorti 
vel  ipsam  tunicam  commiltere. 

NO  TENIR  MÈS  QUE  LA  CAMISA  DEL  DEMUNT.  fr.  met. 

S'  aplica  al  que  es  mòlt  pobre,  sèns  tenir  ofici  ni 
patrimoni  de  que  manlenirse.  No  Uner  tmo  mas 
que  la  capa  en  el  hombro,  Inopia,  egestate  laboraré. 
PRIMER  ES  LA  CAMISA  que'l  Gipó.  ref.  Explíca  la 
preferència  que  déu  donarse  als  parents  ó  personas 
immediatas  respecte  las  que  no  bo  sòn.  Mas  cerca 
està  la  camisa  de  la  came  que  el  jubon:  mas  cerca 
està  la  camisa  que  el  sayo:  en  tal  ano  naci,  qui 
quiero  mas  por  mi  que  por  li,  Pallio  túnica  propior» 
genu  crure,  sura  propius. 

QCEDARSE  AB  LA  CAMISA  DE  LA  BSQLBNA.  fr.  met. 

Quedarse  un  mòlt  pobre.  Quedar  sin  camisa.  Ad 
summam  paupertatem  devenire. 

víNDRERSE  LA  CAMISA,  fr.  Yéndrersebo  tot.  Vender 
hasta  la  camisa.  Omne^  facullates  vendere,  abalie- 
nare. 

GAMI8A8SA.  f.  aum.  Camisa  llarga.  Camison, 
Promissa  túnica. 

CAMISETA,  f.  d.  Camisilla,  Parva  túnica.  | 
Pessa  basta  de  cuyro,  panyo  ó  tela  pera  tapar  a  - 
guna  cosa.  Funda.  Tegumentum,  i,  theca,  e. 

GAMI8Ó.  m.  Pessa  de  tela  ab  coll  y  sèns  es- 
patllas  que  planxada  *s  posa  sobre  la  camisa.  Ca- 
misolin.  Ficta  subucula. 

GABII80L.  m.  ant.  Pessa  de  V  armadura  antí- 
gua  que  tenia  la  mànega  llarga  fins  à  la  ma.  Cami- 
sote.  Armatur»  veteris  genns. 

GABUSOLA.  f.  Camisa  fina  que's  posa  sobre  la 
interior,  y  sòl  estar  guarnida  pels  punys  y  ober- 
tura del  pit.  Camisola,  Subtilior  subucula,  ||  ter. 

ARMILLA. 

GAM laOLÓ.  m.  CAMisó. 

GAMISSA.  f.  ant.  timó  de  la  arada. 

GAMORRA.  f.  Renyina.  Zacapela,  camorra, 
surrikanda,  ehamusquina,  Rixa,  ae,  contentio,  nis. 
II  impertinència. 

QiB  TANTA  camorra?  expr.  ^quí  tanta  cotilla? 

GAMORRISTA.  m.  Qui  fàcilment  y  per  leves 
causas  arma  camorras  ó  renyinas.  Camarrista.  Ri- 
xator,  is,  contentiosus. 


GAMOaA  T  GAMOnNA.  adj.  qae  s*  aplica 
la  poma  de  olor  y  gust  mòlt  sabrds  y  que  s*  nsa  e 
la  medicina.  Camwsa.  Barticum  malum.  H  pommu 

GAMP.  m.  Aroplària  de  lerreno  dilatat  que  eil 
fora  de  població.  Campo,  Àger,  grí,  campus,  í.  | 
met.  Extensió,  àmbit,  capacitat.  Campo.  SpathiD, 
ii,  campus,  i.  ||  Los  sembrats,  arbres  y  demés  qv 
ell  produheix.  Campo.  Arva,  safa,  omro,  mrt^ 
inm.  II  En  las  robas.  fondo.  ||  Lo  siti  ó  terreno  qua 
ocupa  un  exèrcit,  y  1  mateix  exèrcit  en  disposíeil 
de  pelea.  Campo.  Siativa,  castra,  orom;  acies^eL 
II  En  lo  grabat  y  pintat  V  espay  llis  ó  que  no  tèl- 
guras.  Campo.  Àrea,  areola,  ae,  pHrus.  |  escah- 
ment.  II  adj.  Lo  que  pertany  al  camp,  com:  tem 
CAMPA.  Campesino,  campestre.  Agrestis,  campeflkr. 

CAMP  CERCAT,  DE  BATALLA.  Lo  camp  prepantpHi 
M  desafio  ó  batalla  singular.  Palenqw,  YallmB. 

CAMP  DE  BATALLA.  Lo  llocb  ahout  combateoda 
exèrcits.  Campo  de  batalla.  Martíus,  prslii,  pan 
c-ampus. 

CAMP   DE   DARRERA   CASA.    loC.    fam.  LO  CUl.  StkS 

honor,  trascorral,  tübalorio,  nalgatoriOy  tahaUnSt 
rabel.  Anus,  i,  podex,  icis,  clunes,  iom. 

CAMP  DE  LLAVRÓ.  Camp  dc  scmbradura.  CMpi 
de  labranza.  Àger,  gri. 

CAMP  TAPIAT.  Camp  tancat  ab  tàpia,  cercat,  ehi. 
II  Camp  del  torneig  ó  justa.  PaUnqui.  Yallum* 

k  CAMP  TRAVÉS,  loc.  Dcíxant  lo  camí  y  atiafu- 
sant  lo  c-amp.  A  campo  travieso.  Obliqnè,  timffH^ 
sis  viis. 

k  CAMP  OBERT.  m.  adv.  A  campo  ahierto.  àfBHi 
campo. 

i  ó  AL  CAMP  RAS.  m.  adv.  A  campo  tüh.  9t 
diu. 

ASSENTALAB  LO  CAMP.  fr.  mÍ1.   MAMCAB  LO  040.  | 

Partir  el  campo.  Locum  in  certamini  prafigeit. 

ASSENTAR  LO  CAMP.  fr.  AsentOT  el  eampo.  CM 
facere,  ponere. 

CÓRRER  LO  CAMP.  fr.  mil.  CoTter  el  cnmpè,  llC 
sionem  facere,  irrumpere. 

DEIXAR  LO  CAMP  LLIBRE,  fr.  met.  DesÍBlir  deil^M 
empenyo  en  competència  de  altres.  Dejar  H 
abiertOf  libre,  desemharazadOy  despejaéo.  Ab  ii 
to  desístere ;  rem  deserere ;  locum  aliia  dare. 

DEscuBRiR  LO  CAMP.  fr.  mil.  Regoiieixer  la 
ció  del  exèrcit  enemich.  Botir  el  campo  é  fsMfc 
descubrir  campo.  Campum  Instrare,  exploraf•.l 
met.  Averiguar  alguna  cosa.  Descubrir  CMipo  é  i 
campo.  Alicujus  animum  exploraré. 

EIXIR  AL  CAMP.  fr.  Boccrse  al  campo.  In 
tria  fugere.  I  sortir  al  camp. 

FtMAR  lo  camp.  fr.  fam.  escapabsb. 

LO  CAMP  FÈRTIL  NO  DESCANSANT  SE  TORNA 

ref.  Denota  la  necessitat  del  descans  pera  oqéÍ* 
nuar  en  lo  Iraball.  El  campo  fèrtil  no  detcansmk 
tómase  estèril:  alguna  ter  olvida  tus  iarteti  ptn 
volver  con  nueto  aliento  si  ieseas. 

Ludus  animo  debet  aliquandodari, 
Ad  cogilandum  melior  ni  redeat  libi. 


CAM 

iLEVAi  LO  CAMP.  fi*,  mil.  lecultir  ks  despuUas 
éd  enemich  veiUBty  en  lo  camp  mateix  de  la  bata- 
Ui,  y  també  llevar  las  lendas  qne  serviren  pera 
i|Hur.  Àlzar,  levantar  el  campo.  Facere  carn- 


CATALÀ. 


IÜITI5I1  LO  GAH?.  fr.  ManUner  campo.  Locum 
mlimÍDi  cuslodire. 

lüCAft  LO  CAMP.  fr.  mil.  Senyalar  lo  lloch  que 
hi  de  ocupar  un  exèrcit  ó  campament.  Marcar  el 
mípo.  Castrametari. 

fCANT    110    HI    HA    PILS  CAMPS,    KO    HI    HA  PBLS 

luff.  ref.  Denota  que  en  anys  estèrils  no's  poden 
émt  mòltaa  almoynas.  Cuanio  no  lo  dau  los  carn- 
fm,  90  lo  L•m  hs  unUos,  ó  no  han  $anto$  donde 
m  ia»  eampe».  Agrorum  sterilitas  aufert  egenis 

VftWk. 
(CUAl  LO  CAMP   P£E   ALGÚ ,    ó   QÜBDAE   AXO   DEL 

Ciip.  fr.  met.  fam.  Vèncer  à  altre  en  la  disputa  ó 
fl•lfeoyo.  Oafior  el  campo.  Yictorem,  superiorem 
cnocre. 

QCiDAi  ij  LO  GAMP.  Quodar  algú  vensut  en  de- 
afoó  batalla.  Qvtedar  en  el  campo.  In  conflictu 
itfnnbere. 

UGo^iÉixBE  LO  CAMP.  fr.  met.  Prevenir  las  difi- 
caltats  que  p6t  tenir  una  cosa  abans  de  empèn- 
àvrla.  Èeeonocer  el  campo.  Speculari,  rem  per- 
fmàtK. 

Hani  AL  CAMP.  fr.  DesaGar,  renyir.  Salir  ú  cam- 
pi §1  campo.  Ad  duellum  provocaré. 

USB  SEGUI  ó  AssBGuaAE  LO  CAMP.  Garantir  als 
CMbtents  en  las  batallas  à  camp  clos  la  llibertat 
MUorh  y  de  las  personas.  Àsegurar  el  cam/>o. 
kÍH  servaré. 

CàMPAL.  adj.  ant.  campbsí.  [|  Aplicat  à  bata- 
lli. BATALLA. 

CAMPAMENT,  m.  fixèrcit  acampat,  la  forma 
àiannparlo  y'l  lloch  que  ocupa.  Campamento, 
tmpo,  ofampamento.  Castrametatio,  nis,  stativa 
CMtra. 

CAMPANA,  f.  Pessa  de  metall  en  figura  de 
Nfi  boca  avall  ab  un  batall  que  la  fa  tocar  ó  so- 
Nr.  Cempana.  Noia,  ae,  concavum  aes;  cymbalum, 
tiitiiuiabulum,  i.  ||  Tot  lo  que  li  sembla  ,  com  lo 
hgil  dp  la  xemeneya,  'Is  vidres  pera  tapar  los  re- 
h^  de  sobremesa  y  flors  artificials.  Campana. 
Cupana, «.  |  Planta  de  Espanj'a  de  fullas  ovala- 
Éiy  de  on  peu  de  llarcb  las  inferiors,  y  mès  peti- 
iv  las  superiors,  flors  grossas  y  grogas:  la  sua 
un!  es  medicinal.  Ala.  Helenium,  ii.  |  fam.  La 
iMa  culpable  que  fan  los  estudiants  en  no  assistir 
li  classe.  iVortV/of,  corrales.  Scbol»  docessns.  || 
bala.  Jpomea  é  maravilla.  Ipomea  purpurea.  jj 
ImIí.  Mmiia.  Petunia  nyctagíni  flora.  * 
CASPANA  DE  COMUNITAT.  La  quc  scTveix  en  las 
aforacíons  religioeas  pera  convocar  à  alguns  ac- 
s.  Segnndilla.  Campanula,  se. 
CAMPANA  PBTTfA.  EtquUa.  Noia,  as,  crepitacu- 

D,  i. 

CANPAiiA  vaiNAT6RiA  ó  w  BÜ9S0.  MÀquioa  eMBun- 


GAM  283 

ment  de  fusta  en  forma  de  campana,  de  la  qual 
uaan  los  bussos  pera  mantenirse  mès  temps  dins 
la  aygua.  Campana  de  huzo.  Urinatoria  campana. 

i  so  DE  GAMPANAS.  m.  adv.  A  campana  herida 
ó  lanida,  à  toque  de  cumpanas.  Tintinnabularum 
sono. 

ASSENTAR  LA  CAMPANA,  fr.  Pòsar  en  equilibri  las 
campanas  al  temps  de  ventarlas,  de  manera  que 
queden  boca  amunt.  Sentar  la  campana.  Nolamore 
versus  ccelum  posito  delinere,  ponere. 

BÉNS   DE   CAMPANA    DÉU  LOS   DÓNA    Y  'l    DIABLE  *LS 

ESCAMPA,  ref.  S' aplica  à  aquells  que  inverteixen 
los  béns  de  la  Iglésia  en  altres  fins  dels  que  estan 
destinats.  Bienes  de  campana^  dalos  Dios,  y  el  dia^ 
hlo  los  derrama.  Dat  bona  sacra  Deus,  sed  dissipat 
omnia  dcemon. 

COP  DE  CAMPANA.  'L  loch  repetit  de  las  campanas. 
Campaneo.  Noiarum  pulsatio. 

FÉB  CAMPANA,  fr.  fam.  Faltar  algun  estudiant  à 
la  classe.  Hactr  corrales,  novillos.  Ab  schola  va- 
caré. 

JOÜ  DE  CAMPANA.  tOT.  BBAS  DE  CAMPANA. 

QUAL  LA  CAMPANA,  TAL  LA  BATALLADA.  TCf.  EUSC- 

nya  sèr  mès  ó  ménos  ruidosas  las  accions  segons 
la  qualitat  de  las  personas.  Cunl  es  la  campana,  tal 
es  la  hadajada.  Qualis  campana  est,  talem  sonitum 
edit. 

BEpicH  DE  CAMPANAS.  Repiquc  de  campanas.  Fre- 
quens  noiarum  pulsatio. 

TENIR  CAMPANA,  fr.  met.  Estar  convaleixent,  ó  no 
fèr  llit.  Andar  ó  estar  en  pié,  tener  hombre.  Lecto 
valedicere. 

VENTAR  LAS  CAMPANAS.  fr.  Tocarlas  féntlas  donar 
voltas.  Vohear  las  campanas,  ò  llevarlas  ú  pino. 
Arrectis,  rotatisipie  campanis  sonaré. 

CAMPANADA,  f.  Batallada,  1  cop  que  dóna 

1  batall  à  la  campana  y  '1  so  qúe  resulta.  Badaja- 

da,  c^impanada.  Campans  ictus,  pulsatio,  sonilus. 

n  met.  Escàndol  ó  novedat.  Campanada.  Inaolitus 

rumor,  facinus,  oris. 

CAMPANAR,  m.  La  torre  ó  paratge  ahont  se 
col-locan  las  campanas.  Campanario.  Turris,  is. 
I  Lo  de  una  sola  paret.  Espadana.  Plana,  pyrami- 
data  turris.  ||  En  lo  torn  de  seda  cada  un  dols 
dos  fusos  clavats  en  ell  k  modo  de  pilans  ahont 
s' assegura  '1  fus  de  ferro.  Frailecico,  canecillo. 
Gemini  cilindri. 

PVJÀRSRN  AL   CAPDEMtNT  DEL  CAMPANAR,    fr.   mct. 

Enfadarse  mòlt.  Subirse  d  las  bovedillas.  Vehemen- 
ler  irasci. 

CAMPANEIG.  m.  Lo  toch  repetit  de  campa- 
nas. Campaneo.  Frequens  noiarum  pulsatio. 

CAMPANEJAN.  Y.  n.  Tocar  ab  freqüència  las 
campanas.  Campanear.  Campanas  frequenter  pul- 
sare.  H  Tocar  ab  freqüència  las  campanetas  ó  cam- 
panillas.  Campanillear.  Tintinnabulum  frequentor 
pulaare. 

CAMPANER,  m.  Qui  ík  campanas,  ó  té  per 
ofici  tocarlas.  Campanero,  Campanarius,  li,  carn- 


tu 


GAM 


DICCIONARI 


CAN 


panamm  arlifex;  cymbalistes,  ».  |  camfànilla 
herba.  Q  ant.  TBRRATüfSNT.  |  Lo  qui  tenint  campa 
en  un  poble  habita  on  altre.  Q  adj.  Lo  que  ve  del 
camp.  Campesino,  campestre,  Campestris. 

CABIPANERIA.  f.  Lo  conjunt  y  so  de  mòl- 
tas  campanas.  Campaneo.  Nolarum  mullitudo  soni- 
tusque. 

CAMPANETA,  f.  d.  Campana  petita.  Campa- 
ttti/a,  campanita,  Tintinnabulum,  i.  ||  Apagador  de 
llumeneras.  CampaniUa.  Extinctorium,  ii.  ||  Mem- 
brana del  ofdo  formada  pel  quint  parell  de  nirvis, 
ta  qual  està  estesa  y  tivanta  com  la  de  un  timbal. 
Timpano,  Auris,  auditus  tympanum.  y  bombolla.  | 

GARGAMELLÓ. 

TOCH  FORT  DE  LA  CAMPANETA.  Campüntllazo,  Ye- 
hcmens  tintinnabuli  sonitus. 

GABIPAIflL.  m.  ant.  campanarí. 

GAMPANILLA.  f.  Herba  que  té  las  fullas  en 
figura  de  llansa  y  las  flors  de  campana.  Enredade- 
ra,  campanilla.  Arvensis  consolvolus.  y  La  flor  de 
dita  herba.  Campanilla.  JBnula  campana,  y  d.  cam- 
paneta, y  pi.  Las  campanetas  de  la  mt&sica  de  re- 
giment. Campanillas,  Tintinnabula,  orum. 

AB  TOTAS  LAS  CAMPANILLAS.    m.    adv.    Ab  totS-106 

requisits  y  adornos.  Cim  todas  las  eampanillas. 
Nimís  compte. 

TEMR  MÒLTAs  CAMPANILLAS.  fr.  Estar  alguna  per- 
sona mòlt  condecorada.  Tener  mwhas  campanillas. 
Numeris  omnibus  decoratum  esse. 

GAHIPANUT,  DA.  adj.  Retumbant,  remuntat. 
Hinchado,  eampanudo.  Ampullosus,  ampullaceus. 
y  met.  S' aplica  al  estil  y  paraulas  retumbants. 
Campanudo.  Tumidum,  inflatum  dicendi  genus. 

FBRLA  CAMPANUDA.  fr.  Cométrer  algun  error  cul- 
pable per  totas  sas  circunstàncias.  Hacerla  ferra- 
da. Tota  via  erraré. 

CAMPANYA,  f.  La  planura  del  camp.  Campa- 
na. Apertus,  patens  campus;  patentia  camporum 
{equora.  y  Lo  temps  de  un  any  que  la  tropa  està 
fora  dels  quartels  contra  sòs  enemichs.  Campana, 
Stativorum  tempus,  quo  sub  pellibus  copi®  agunt, 
in  castris  sunt. 

ANAR  i  CAMPANYA,  fr.  met.  Auar  à  la  guerra.  Sa- 
lir  d  campana.  Ad  bellum  gerendum  proficiscí. 

bítrer  ó  córrer  la  cahpanta.  fr.  mil.  Regonéi- 
xerla  pera  saber  V  estat  del  enemich.  Carrer  la 
campana.  Campum  exploraré. 

ESTAR  EN  CAMPANYA,  fr.  mil.  Trobarso  fora  dels 
quartels  pera  obrar  contra  V  enemich.  Estdró 
hallarse  en  campana,  in  aciem  descendere. 

CAMPAR.  V.  n.  Tenir  de  que  víurer.  Vwir. 
Vitt»  necessariis  frui.  y  Prucurar  la  manutenció, 
Buscar  la  vida.  Yictum,  vitie  necessària  qnsrere. 
II  mil.  Assentar  un  camp  en  acció  de  gnem. 
Acampar,  campar.  Castra  locare,  ponere,  castra- 
metor ,  aris.  y  Surtir  de  algun  risch  ó  perill, 
com:  CAMPAR  de  la  presó,  de  alguna  malaltit  ele. 
Escapar,  ptmersi  en  salvo,  Evido,  effogio,  ia,  ela- 
bor,  eris. 


campíbsbla.  tr.  net.  Sér  felfs  ó  afortantt.  Cmh 
par  cün  su  estrella.  Fortuno  uti  secunda. 

CAMPAROL.  adj.  Lo  que  pertany  al  camp,  j 
la  persona  que  està  sempre  en  ell.  Campesins, 
campestre.  Campensis,  campestris.  agrestís,  is.  | 
fam.  Qui  es  del  camp  de  Tarragona.  Natural  éel 
campo  de  Tarragona.  A  Tarraconensi  proviocia 
oriundus. 

CABIPAT,  DA.  p.  p.  Salvadó,  escapada.  Ew 
sus. 

CAMPEJAR.  V.  n.  Sobreixir  entre  altres  6 
aventatjarlos  en  alguna  habilitat,  art  ó  gràcia  aa* 
tural.  Campar,  campear,  sohresalir.  Antecello,pra- 
cello,  is,  prsBsto,  as,  emineo,  es.  )  mil.  Estar  em 
campanya.  Campear.  In  castris  agere,  sub  pelU- 
bus  esse. 

CAMPEJAT,  DA.  p.  p.  Sohresalido.  Precel' 
sus. 

CABIPEÓ.  m.  L'  héroe  famós  en  las  anna^ 
que's  disti ngueix  en  algunas  gloriosas  accions  «^ 
Campeon.  Eellica  laude  insignis,  egregius. 

CAMPESt,  NA.  adj.  camparol. 

GARIPESTRE.  adj.  Lo  natural  de  ó  pertanyesl 
als  camps.  Campesino.  Bacceus.  y  adj.  camparol. 

CABVET.  m.  de  Campillo,  Agellus,  i. 

CABIPETXO.  m.  Arbre  que  creix  espontànet- 
ment  en  Méjich,  de  gust  un  poch  dols,  desprès 
amarch  y  astringent,  y  de  un  olor  agradable:  ex- 
teriorment es  de  un  color  bermell  fosch,  y  conté 
una  matèria  que  serveix  pera  diferents  tints.  Cam^ 
peche.  Haematoxylum  campechianuro.  y  Fusta  se- 
parada de  dit  arbre.  Campeche.  Lignum  campe- 
chianum. 

CAMPINTA.  f.  Planura  gran  de  terra  de  llau- 
ro. Campina.  Campus,  i,  sequora  campi. 

CABfPIÓ  T  CAMPION.  m.  gampeó. 

CAMPO,  A.  adj.  Llibre,  franch.  Franco,  Lí- 
ber. 

CAMP80R.  m.  ant.  cambista. 

CAMU8A.  f.  Animal,  espècie  de  cabra  montés. 
Gamuza.  Ibex,  icis.  y  La  pell  de  dit  animal  que 
adobada  serveix  pera  mòltas  cosas,  Camuza,  gamu- 
za.  Ibícis  subacta  pellis. 

CAMUSET.  m.  d.  Gamuza.  Parvus. 

CAMVI.  m.  GAMBI. 

CAN.  adv.  ant.  quant.  \  fam.  Casa  en;  si  a* 
anomena  pel  cognom  del  amo,  com ;  à  can  Joan,  à 
CAN  Pere.  Casa.  Domus,  i. 

CANA.  f.  Mida  que  s'  usa  en  Catalunya  y  al- 
tres parts:  es  de  dos  varas  à  poca  diferència  y  va- 
ria algun  tant  en  alguns  paíssos.  Cana.  Mensnra 
duas  circiter  ulnas  continens.  y  Llistó  ó  bastó  de 
un  à  dos  pams  de  llarch  pera  jugar  à  bòlit.  Marra. 
Fnstis,  is.  y  Planta  que  fà  las  flors  grogas  y  forman 
una  espècie  de  serrellet.  Yerha  cana,  bven  varon, 
Scnecio,  nis. 

MED»  AB  LA  SEVA  CANA  ALS  ALTRES,  f.  AB  LO  8ÈU 
MAL  VÓL  CONBIXEB  LO  DELS  ALTRES. 

BABii  QVANT  NB  VAL  LA  CANA.  fr.  mel.  Estar  es- 


CAN 


GATAUL. 


CAN 


288 


Ímnnt  ei  etearmkiíto:  Iktarlo  enlaea^ 
Ivm  fecisse,  sao  perícnlo  caatnm  esse. 
.  FONDO  ó  SOTA  TERRA.  loc.  met,  pera 
ne  alguna  cosa  esta  mòlt  amagada. 
dMo/o  i»  Ikrra.  In  ima  terrarom;  in- 


La  f.  CAlfAYBEA. 

b.  f.  La  acció  de  canar  las  robas.  Va- 
UliUB  ope  mensaratío.  |  De  las  terras. 
om  terminus,  dimensió,  limes. 
uf.  Voto  farà  mezclar  aguaconvino. 

• 

XL,  m,  ter.  y 

IXA.  f.  Cetrill  del  vinagre,  oli  etc. 
Acetabulnm,  i.  oxys  idis,  acetarium 
pi.  Ampolletas  de  or,  plata,  vidre  ó 
pera  servir  lo  vi  y  aygna  quant  se 
yimagreras.  Ampulla,  e,  aqnarins,  vi- 
ihis;  urceoli,  omm. 

f.  anm.  BoUlUm.  Magnos 


f.  A.  RoMita  BoUUita.  Vr- 


ML  m.  Medidor  de  terras.  Apeadar, 
àgraríasjdímensor,  decempedator,oris. 
f.  Cavitat  prolongada  deacuberta  com 
c.  per  ahont  se  condnheix  la  aygua  ó 
le  fà  de  terra,  pedra,  fusta,  plom,  etc. 
I  regadiu,  navegació,  desguàs  y  altres 
I*  usa  en  genero  masculí  parlant  dels 
it,  com  lo  canal  de  Urgell,  lo  de  Ma- 
.  Canal.  Canalis,  is.  ||  La  llarga,  y  re- 
to llauna,  que  posada  sota  de  las  ca- 
lenlada  reb  sas  ayguas  y  las  llansa 
pvets  en  los  carrers  6  patis.  Canaltm. 
La  de  las  tenladas  y  aygua  que  cau 
'Moml,  canalera.  Collitia,  e.  |  arq.  En 
ia  de  la  bassa  per  ahont  se  precipi- 
ti rodet.  Ss^fiii.  Incile,  is,  angnstns 
is.  I  La  cavitat  que's  forma  entre  las 
iMl  quant  està  mòlt  gras.  Canal,  Ca- 
I  En  la  cama  V  os  desde  1  genoll  fins 
1  lo  bras  desde*l  coixe  fins  à  la  munve 
Tioia,  s,  radius,  ii.  |  Paratge  estret 
T  ahont  passa  la  corrent  fins  à  trobar 
lÉiia  y  mès  profondilat  pera  nave^ur, 
AL  de  la  lania,  lo  de  iahama  elc.  Ca- 
,  i.  I  Lo  recfa  pera  conduir  la  aygna  del 
fi6l,  Canaly  krazal,  y  caz  p.  Ar.  Incile, 
I  aat.  flOLca. )  En  k»  rius  lo  qae's  íà 
tre  la  pesca,  y  paga  cullirse  ab  CrcíIí- 
iaeia.  Canal.  Canalículus.  i.  f  Lo  de 
i  é  la  obertwa  fv  ahont  sort  ï  9vn. 


GANAIAT,  DA.  adj.  Lo  que  fà  canal.  Acanala- 
do,  Canaliculi  formam  referens. 

CANALERA.  f.  canal. 

GANALETA.f,  d.  Canaleja,  eanalita,  Canalicu- 
la,  se.  II  arq.  Motllura  còncava  en  lo  canóde  unaco- 
lumna.  Estfia.  Columnanimcanaliculus;  strix,  igis. 

GAlf ALLÀ.  f.  Gent  despreciable.  Canalla.  Po- 
puli  fsx,  vilis  plebs,  abjectissimse  conditionis  bo- 
mines.  H  Los  noys  petits.  Chiquillo$.  Poelli,  ornm. 

GANALLADA.  f.  picardu. 

GANALLETA  GANALLOTA  Ó  GANALLUS- 
8A.  f.  Los  noys  petits.  Chiquitillos.  Puerulí,  orum. 

GANALÒ  m.  canaleta. 

GANALOBBE.  m.  ant.  caramell.  P  CAüdale- 
RO.  t. 

GÀNAM.  m.  ciiiEM. 

GANAMAR.  m.  canemar. 

GANAMAs.  m.  Borràs,  telaque'síà  de  la  esto- 
pa del  cànem,  Canamazo,  Cannabina  tela.  jj  aum. 
Cmiamazo.  Magna  cannabis. 

GANAMBNT.  m.  ant.  caü ACiò. 

GAFIAlf A.  f.  Cartutxera  gran  de  cuyro  ab  sas 
divisions  que  cenyeix  la  cintura.  Canana,  caceri" 

na.  Bursa.  s. 

GANANEO,  A.  adj.  Cosa  de  la  t:*rradeCanaan. 
Cananeo.  Canacus  cana  nitis,  is. 

GANAFÉ.  m.  Espècie  de  sofà.  Canapè.  Bisse- 
llicum,  ii. 

GANAR.  V.  a.  Amidar  robas  ab  la  cana,  ò  vén- 
drerlas  à  canas.  Varear.  Ulna  metiri.  ||  Medir,  fi- 
tar las  terras,  heretats  ó  edificis,  senyalant  sos  lí- 
mits y  fitas.  Àpear.  Agros,  preedia  lustrare,  díme- 
tire,  limites  eís  statuere. 

GANARI,  A.  adj.  Lo  qui  es  natural  de  las  islas 
Canàrias.  Canario.  Canariensis,  canaríos.  |  m.  Au- 
cell  del  mateix  tamanyo  ffue  1  passarell,  comun- 
ment  de  color  grocb  ò  de  palla  y  clar,  de  cant 
fort  y  armoniós.  Es  natural  de  Canàrias,  de  dife- 
rents colors,  y  's  cria  en  gàbias.  Canario.  Chioris, 
idis,  canariensis  passer.  |  Espècie  de  embarcació 
petita.  Canario.  Batis,  is,  navigium,  ii.  |  interj.  de 
estranyesa.  Sopla,  canario,  fnfgo.  Pap«. 

GANÀRIA.  f.  La  femella  del  canari  aucell.  Ca- 
nària. Chioridis  fsmína.  |  pi.  Islas  en  V  Oroéano 
Atlàntich.  Canariai.  For:unat«  insube. 

CAHAR.  f.  pi.  Lo  cabell  que  de  aegre  roig  ó 
castany  se  toma  blancfa.  Canas.  Caní,  orum,  capi- 
tis  ni  ves,  canítíes,  ei. 

CAN ARTRA.  f.  Paner  gran  format  de  vimecha 
ó  llistons  petits  y  entreteixits.  Es  comonnieot  de 
fi^ra  prolongada,  y  serveix  pera  transportar  íniv- 
tas  T  altras  eoaas.  T  hi  ha  de  varis  laonnys  v  fi- 
gnras.  Bmuuta,  canasla,  eanasto.  Sporta,  r,  fid- 
eus, cophinus,  i.  I  ter.  pi.  iaficr^s. 

cuFL»  LA  ca:«astra.  fr.  £»àaaasfflr.  In  raai^ 
trum  coodcre,  immittere,  ínferre. 

portar  caüasteas.  fr.  Fer  mantó,  anar  clorhpÍM 
los  aucells.  Ewmaniarse  lo$  péjmroa,  i$t&r  tmoan- 
tadm  ó  wíanUtioi.  Mcerore  afici. 


286 


CAN 


CANASTSER.  m.  cistbller. 

GANASTRETA.  f.  d.  Canastra  petita.  Cana^fí- 
lla.  CanistelluDi,  i. 

GANA8TRÓ.  m.  Lo  bras  del  peu  de  la  creu, 
que  en  sos  extrems  assegura  'Is  cordills  ó  cade- 
netas  de  ahont  penjau  los  plats  de  las  balansas;  y 
en  la  romana  la  barra  per  ahont  corre  1  piló.  Às- 
hL  Scapus,  i.  II  Cada  meytat  de  dit  bras.  Brazo, 
Brachium,  ii. 

CANAT,  DA.  p.  p.  Vareado.  Ulnis  mensus. 

GANAVEEA.  L  Planta  medicinal  mòlt  conegu- 
da. UALVÍ. 

GANGANETA.  f.  esqubneta. 

CANCELL,  m.  Armament  de  fosta  ab  que  s' 
impedeix  la  entrada  del  ayre  y  U  registre  en  las 
iglésias  y  salas.  X  hi  ha  de  vàrias  figuras;  en  las 
iglósias  comunment  són  cuberts :  la  línea  del  de- 
vant  es  la  major;  las  dos  dels  costats  s'  uneixen 
à  la  paret  en  que  està  la  porta.  En  las  salas,  en- 
tradas,  etc.  n'  hi  ha  de  una  sola  línea,  y  's  mante- 
nen sens  unirse  à  las  parets:  se  posan  ordinària- 
ment de  la  part  de  dins  de  las  iglósias  y  salas. 
Concel.  Cancellus,  i,  cancelli,  orum.  ||  Lo  que  es 
de  vidres  pera  fér  divisió  de  una  sala.  Camm.  Vi- 
treum  cancellum. 

CANGELLACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  cance- 
llar.  Caucflacion,  eancf/ada,  canceladwra,  Ustadu- 
ra.  Inductío,  obliteratio,  cancollalio,  nis. 

CANCELLAR.  v.  a.  Anul-lar  un  instrument 
públich,  borrantio  ó  inutilisant  lo  sello.  Caneelar. 
Cancel•lo,  as,  deleo,  es,  circumduco,  is.  ||  met.  Bor- 
ra r  de  la  memòria.  Cancelar.  Oblittero,  as. 

CANCELLAT,  DA.  p.  p.  Cancelado.  Cancel•la- 
tus. 

CANCELLER,  m.  Lo  qui  en  las  universitats  té 
la  aulorilat  pontifícia  y  regia  pera  conferir  los 
graus.  Cancelario.  Cancellarius,  ii.  ||  Nom  que  's 
donava  al  mestrescola  en  algunas  iglésias.  Canet- 
Uer,  Cancellarius,  ii. 

CANCELLERAT.  m.  y 

CANCELLERIA,  f.  Tribunal  superior  de  jusli- 
eia,  ahont  à  demés  dels  plets  que  en  ell  s'  intro- 
duian,  se  coneixia  per  apeUlació  de  totas  las  cau- 
sas  dels  jutges  de  las  províncias  (jne  estàvan  dins 
de  sòn  territori,  y  privativament  de  las  de  noblesa 
y  propietats  de  patrimonis  vinclats.  De  las  suas 
executórias  no  hi  havia  apel-lació,ysols  s'admetia 
recurs  per  a^^ravi  ó  injustícia  notòria,  y  la  súplica  k> 
ttl  rey  en  grau  de  mil  cinchcentas.  En  Espanya 
n*  lli  havia  una  en  Valladolit  y  altra  en  Granada. 
Chancilleria.  Cancel•laria  »s,  supremum  tribunal. 

CÀNGBR.  m.  Signe  boreal  dA  zodíach  ahont 
arriba  i  sol  en  lo  solstici  del  estiu.  Cdnctr.  Garci- 
nus.  i,  canrer,  cri.  U  granch.  2. 

CANCERARSE.  v.  r.  Patir  càncer  en  alguna 
part  del  cos.  Cancerarse,  encaMérarse.  Cancro  la- 
boraré. 

CANCERAT,  DA.  p.  p.  CmiMraA).  Cancero  in- 
fectus. 


DlCaOMARI  CAN 

CANCERÓS,  A.  adj.  Lo  que  està  tocat  del  cúh 
cer  ó  participa  de  sa  naturalesa.  Cameeroío.  Cu- 

ceraticus. 

CANCILLER.  m.  canceller.  |  Antiguameol  U 
secretari  del  rey  que  guardava  '1  sello  real.  Caad- 
ller,  Cancellarius,  ii. 

CANCILLER  DE  LA  PURiTAT.  Qui  tenia  antíguaiBent 
lo  sello  secret  del  rey,  y  sellava  las  cartas.  Ctm- 
ller  del  sello  de  la  pwrúíad,  Cancellarius  à  secreti» 
regis. 

cANCiLLBR  DE  LAS  ÍNDUS.  Qui  té  à  SÒD  Gàrrfcb 
los  sellos  reals  pera  sellar  las  cartas  y  provisioiü 
del  rey  pertanyents  à  las  Indias.  CaneiUer  ii  /iM 
Indias.  Indi»  cancellarius. 

CANCILLER  MAJOR.  Qui  guafda  '1  sello  real  y  sell^ 
ó  fà  sellar  los  despaigs  reals.  Cantiller  may•r'' 
Cancellarius,  ii. 

CANCILLER    MAJOR    DE    CASTILLA.    Títol    honorífict^- 

del  arquebisbe  de  Toledo.  Cauciller  wiyor  ie  Cii-^ 
iilla.  Supremus  Castells  cancellarius. 

CANCnXERLA.  f.  cancelleria. 

CANDALI88A.  nàut.  Aparell  ab  oorona  que 
penja  de  cada  un  dels  dos  pals  majors  y  serveix 
pera  ficar  y  tràurer  las  emlnircacions  menors  del 
servey  del  buch  y  altres  pesos  de  consideració. 
Candaliza.  Machina  levandis  ponderibus  in  irtí. 

CANDALOBRE.  m.  ant.  candblero. 

CAVfDEAL.  adj.  candial. 

CANDELA,  f.  Pessa  rodona  de  cera,  seu  6  al- 
tra matèria  en  forma  de  vara,  ab  un  blé  pera  ler 
llum.  Vela,  candela.  Lucerna ,  candela,  s.  ||  L9 
moch  que  per  dcscuyt  penja  del  nas  sens  netejar- 
lo.  Mocarro.  Pendens  mucus.  ||  Lo  floquet  ó  espi- 
gueta  que  fàn  en  lloch  de  flor  alguns  arbres,  con 
lo  pi,  alba,  castanyer,  etc.  CandeliUa,  eipiguilU, . 
Julus,  i.  H  arq.  Lo  puntal  llarch  y  dret  que  junt  ab 
altres  serveix  pera  sostenir  los  entoldats.  Etpérr§r 
go.  Longurium,  ii,  oblongus  fustis.. 

CANDELA  DE  siu.  Vela  de  seho.  Sebacea,  sebiria 
candela. 

ACABARSE  LA  CANDELA,  fr.  met.  usada  en  IO0  en- 
cants pera  denotar  que  s'  acaba  '1  temps  de  dir 
mès;  se  medeix  per  la  duració  de  una  candela  en- 
cesa. Acabarse  la  candela  ó  candelilla.  Finem  ins- 
taré; in  e\itu  esse.  y  fam.  Se  diu  del  malalt  que 
està  pròxim  à  morir.  Acabarse  la  candela.  Animam 
agere,  in  agone  esse;  extremum  spírílum  ducere. 

GOM  UNA  CANDELA  GAF  PER  AVALL.  loC.  fom.  DJSai- 

parse  'Is  béns.  Bacerse  sal  g  agua.  Bona  dissipari. 
FÓNDRERSB  COM  UNA  CANDELA,  fp.  met.  fam.  Impa- 
cientarse  ó  negui tejarse  perquè  no  's  fà  alguna  0^ 
sa  à  gust  propi.  Qniemarse.  Nimia  soUiciludine,  ar- 
denti  desiderio  affici. 

FÓNDRERSE    LA    CANDELA,  ATXA,  ETC.  FÓndrerseftb 

excés,  fent  canal  la  cera  ó  seu.  Correrse  la  vela,  el 
kacha^  etc.  Candelam  fundi,  liquefierí. 

CANDELABRO.  m.  Candelero  ab  tres  ó  m^ 
brocbs.  Candilakro.  Candelabruni,  i. 

CANDELER,  m.  Qui  traballa  la  cera  ò  té  boti- 


/i 


CAN 


CATALÀ. 


CAN 


18? 


i 


IBipéra  iréndrerla.  Cerero.  Cerarins,  cerearias,  ii. 
I  Lo  qui  fà  6  ven  candelas  de  seu.  Yelno,  Seba- 
Maram  candelarum  opifex,  venditor. 

CüfDEL»  MAJOi.  Lo  qui  té  à  8òn  carrech  aquest 
éfici  en  la  casa  real.  Cnero  mayor.  Cereorum  prse- 

feetv. 

GAliDELERA.  f.  Festa  de  la  purificació  de  Nos- 

Iri  Senyora,  en  la  qual  se  fà  professo  solemne  ab 

emdelas  l>enebidas,  y  s' assisteix  à  la  missa  ab 

^  Cündekria,  Purificacion.  Lustrationís,  puri- 

IntioDis  Beata;  Maria;  Yirginis  festum.  ||  Herba 

■edicinal  de  arrels  perpendiculars,  blanquinosas 

Tfibrosas;  lo  tronch  dur,  cilfndricb,  alt  de  cincb 

iiispens  y  cuberl  com  tota  la  planta  de  una  borra 

y^ti  y  C(*ndrosa  mòlt  apretada.  Serveix  en  me- 

énn  com  à  emolient.  Gordoloho,  candeUiriaf  rer- 

Iiit9.  Yerbascum,  pblomos,  i,  phlomis,  idis,  pyg- 

■tis,  ilis.  I  ant.  riM. 

CANDELERÀS.  m.  aum.  Candelerazo,  Magnum 
«nMabmm. 

CAIIDELEBET.  m.  d.  CandeUrillo.  Parvum 
(•Bdebbmm. 

GANDELERIA.  f.  Casa  ó  botiga  ahont  se  tra- 
Whòven  la  cera.  Cereria,  Ceraría  taberoa.  I  Bo- 
ti^ rimt  se  venen  candelas  de  seu.  Yeleria.Se- 
htmnm  candelarum  taberna. 

CAHDCLEBO.  m.  Instrument  de  fusta,  plata  ó 
altia  natéria,  lo  qual  se  (a  de  vàrias  maneras: 
ceMta  ée  un  peu  que  li  serveix  de  basa  y  una  com 
à  tàmnà  que  en  la  part  superior  tó  un  canó  ahont 
lepM  la  candela  pera  que  's  tinga  dreta  y  segu- 
ia. (Mefmo.  Candelabrum,  i.  ||  Lo  de  mòlts  bras- 
wébroeha.  salamó.  ||  ter.  gaia  vell.  1.  |  Lo  que 
s'apüea  à  la  paret,  etc.  palvatória.  t.  y  Lo  que 
porliD  108  acòlits  en  las  funcions  de  iglésia.  Cirial 
Lfdbmebas,  candelabrum,  i.  ||  nàut.  Ferro  que  's 
pwi  à  bordo  de  la  embarcació  y  en  altras  parts 
peit  anegurar  en  ell  alguna  corda.  Si  té  una  ane- 
Hi  en  la  pari  superior,  s' anomena  candelero  de 
rily  y  si  acaba  sens  ell,  candelero  cego.  Candelero, 
tafínn  in  navis  latere  afRxum. 

wmxM  Kf  LO  CANUELEEO.  fr.  mot.  ab  que  's  deno- 
ta que  algú  està  col-locat  en  puesto,  dignitat  ó  mi- 
BMterí  de  gran  autoritat.  I^oner  ó  estar  en  el  cande- 
kn.  Hoaore,  digaítate  eminere. 

GANDELETA.  f.  d.  Candeliea,  velilla,  Parva 
mdela. 
Al  ó  w  CANDELETAS.  m.  adv.  Poudera  lo  ben  re- 
d  desitjada  que  es  una  cosa.  Como  el  agna  de 
>.  Cupidissimè. 

■ÒLTAS  CAXDELETAS  fJLn  UN  CIRI  PASQUAL,  fr.  mOt. 

im.  Benota  'I  cuydado  que  's  déu  tenir  en  losdes- 
perdícis,  perquè  continuats  acarrean  gran  dany;  ó 
eo  pérdrer  las  ganàncias  curtas,  perquè  repetidas 
fta  munt.  Mwthat  candelillat  hacm  un  ririo  pas- 
ewal:  mmkos  poeos  hacen  un  mueho:  grano  à  grano 
lh§ü  para  H  el  ano,  ó  grano  à  grano  hincha  la  ga- 
ümm  el  papo.  Flumina  oollectis  multiplieantur 
aqnis.  Mults  gutt»  implent  flnmen. 


GAVmELIES.  m.  ant.  candeler. 

CANDELLS.  m.  abriulls. 

GANM.  adj.  que  s'aplica  al  sucre  crístallisat. 
Cande,  piedra,  Saccharum  claríficatum. 

GANDIAL.  adj.  que  s*  aplica  al  blat  de  supe- 
rior qualitat.  Camdeal,  escanda,  eseandia,  Ador, 
oris. 

CÀNDIDAMENT,  adv.  m.  Senzillament ,  ab 
eandor.  Cdndidamente,  Ingenuè,  síncerè,  candidè. 

CANDIDAT,  m.  Qui  pretén  alguna  dignitat  ó 
empleo  bonorífich.  Candidato,  Candidatus,  i.  ||  ant. 
Sensillesa,  innocència.  Candidez,  c^mdor,  Sinceri- 
tas,  atis. 

CANDIDATURA,  f.  Catalogo  decandidats.  Caii- 
didatura,  Candidatorum  catélogus. 

CABIDIDEBA.  f.  Senzillesa,  innocència.  Candi- 
àez.  Sincerítas,  atis,  eandor,  is. 

CÀMSnBOj  A.  adj.  Blanch.  Càndida,  Candens, 
candidus.  ||  met.  Senzill,  sens  malícia.  Cúndido. 
Gandidus,  sincerus.  g  Ximple,  poch  advertit.  Càn- 
dida. Simplex,  ímperitus. 

CANDIEL.  m.  Menjar  delicat  que's  fà  ab  vi 
blanch,  rovells  de  ou,  8iírre  y  altras  espècies. 
Candiel.  Delicatissimum  obsonium. 

CABfDIOTy  A.  adj.  Natural  de  Gandia  ó  Creta, 
isla  del  Mediterràneo.  Candiota,  Creticus,  creten- 
sis.  I  Gerra  en  la  qual  s'  hi  posa  vi  ó  altres  licors 
pera  portarlos  de  una  part  à  altra.  Candiota,  Bo- 
linm,  ii,  cadus,  i. 

GANDIH.  V.  a.  Posar  en  conserva  ó  ab  sucre. 
Almiharar.  Sac<;haro  condire. 

CANDIR8E.  V.  r.  desxatarse,  esllanguirsb.  J 
Parlant  de  las  conservas.  Almibararse.  Condiri. 

CANDIT,  DA.  p.  p.  Candida,  Sac<*haro  condi- 
tus.  II  allanguit. 

CANDONGA.  f.  fam.  Carinyo  fingit  per  engan- 
yar. Candonga,  Doloss  blanditi»,  adulatio,  nis, 
fabula,  e. 

GANDOR.  m.  CArnNDBSA. 

GANEA  Ò  GANEBA.  f.  ant.  acanea. 

GANÉFORA.  f.  Donzella  que  portava  en  un  pa- 
neret  tot  lo  necesari  pera  Ms  sacrificis  del  gentils. 
Canéfora.  Canephora. 

CAIVEJADOR.  m.  CANADOR. 

GANEJAR.  V.  a.  GANAR. 

CANEJAT,  DA.  adj.  Lo  modo  com  queda  ar- 
rugada la  pell  del  cos  humà  especialment  la  de  las 
mans,  desprès  de  estar  bon  rato  en  aygua.  Acano- 
lado,  arrugadoj  estriado.  Canaliculalus ,  imbrica- 
ts. 

CANELA,  f.  cantella.  ||  ant.  candera. 

GANELER.  m.  ant.  candeler. 

GANELLA.  f.  ant.  aixeta.  I  ter.  cantella. 

CÀNEM.  m.  planta  annual  del  tamany  de  la  or- 
tiga, que's  cultiva  y  prepara  com  lo  lli  pera  fer 
teixits,  cordills  y  altras  cosas.  Sas  fullas  estan  ta- 
lladas  en  forma  de  dits:  las  flors  són  de  color  de 
herba;  lo  fniyt  es  rodó,  mès  petit  que'l  del  pebre, 
cubert  de  una  pell  llisa,  de  un  sabor  agradable,  y 


288 


CAN 


DICCIONARI 


CAN 


s'emplea  pera  alimentar  aocelU  y  pera  altres  usos. 
Aquesta  planta  es  cultivada  y  silvestre.  La  culti- 
vada es  la  descrita:  la  silvestre  fa  unas  canyas  sem- 
blants à  las  del  malví,  aspras  y  negras,  sas  fullas 
com  las  del  cànem  cultivat.  Cdnamo.  Cannabia,  is, 
cannabum ,  cannabns,  i.  |  Lo  net  de  la  primera 
operació  en  la  pinta.  CanaL  Pexa  canabis.  ||  Lo  de 
la  segona.  Chorron.  Depurgata  cannabis.  ||  Drap 
fét  de  cànem.  Lienzo,  cdnamo,  Cannabacer,  ori» 
cannabina  tela. 

LA  LLAVOR  DB  CÀNEM.  Caüamoti.  Caonabis  semen. 

MocHs  DE  cínem.  Los  desperdicis  de  ell.  /Vesper. 
dicios  del  cdnamo.  Residuum,  i. 

sÉR  GOM  LO  CANBM  DB  LAS  voRAS.  fr.  fam.  Se  diu 
de  lo  que  no  serveix  pera  res.  Ser  ó  valer  tanto  eo» 
mo  la  carabina  de  Ambrosia.  Ad  nihilum  deservíre* 

GANEMAL.  adj.  que  s'  aplica  à  la  terra  bona 
pera  plantar  cànem.  CaiíamaL  Ad  cannabim  pro- 
ducendam  apta  terra. 

GANEMAR.  m.  Lloch  sembrat  de  cànem.  Ca- 
namar.  Cannabi  consitus  ager. 

CANET.  m.  Cert  joch  de  cartas,  en  lo  qual  lo 
qui  las  dóna  's  queda  una  oarta,  y  reparteix  las 
demés,  pert  quant  surt  igual  à  la  seva,  y  guanya 
quant  surten  las  dels  altres.  Sacanete.  Chartarum 
ludus  sic  dictus.  ||  Llans  en  que  4  qui  porta  1  joch 
guanya  las  tres  primeras  cartas,  y  així  *8  diu:  fér 
CANET.  Ronda.  In  chartarum  ludo  primorots. 

FÉR  CANET  DE  CUL.  fr.  met.  fam.  fér  bancarrota» 

CANET  DB  TRENTA  MIL  DIMONIS.  Peloa  entre  mòlts 
ab  confusió  y  desorde.  Sarracina,  gresca,  Pugna, 
se,  conflictus,  us. 

FÉR  PETAR  LO  CANET.  fr.  fam.  met.  FÉR  FBTAR  LA 
CLACA. 

CANEYLA.  f.  CANYELLA. 

GÀBIFORA.  f.  Producte  inmediat  dels  vegetals; 
una  espècie  de  oli  volàtil  concret  que's  troba  eo 
varias  plantas,  Alcanfor,  càmfora.  Camphora,  e.  | 
Massas  ó  pans  mès  ó  ménos  voluminosos,  rodooe- 
jats,  còncaves  per  una  part,  oonvexos  per  la  altra» 
perfectament  blanchs,  transparents,  llisos,  de  olor 
fort  y  particular,  de  gust  agre  y  seguit  de  una  sen- 
sació de  fret.  Alcanfor,  refnado  ó  fwrifieado,  Cam- 
phora, a;. 

CANFOHAT,  DA.  adj.  Lo  que  conté  cànfora* 
Akanforado.  Camphoratus. 

GANGE.  m.  Cambi.  Sols  s*  usa  en  matérias  di- 
plomàticas,  parlant  de  poders,  presoners,  etc.  Can" 
ge.  Captenim  in  bello  permutatio. 

GANGEAR.  V.  a.  Fér  lo  cange.  Cangear.  In  be- 
llo captos  permutaré. 

GANGEATy  DA.  p.  p.  Cangeado.  FennulatiiB. 

GANGILÓ.  m.  ant.  CATt^FOL. 

CANGRENA.  f.  Corrupció  en  las  parts  camo- 
sas,  que  las  fà  pérdrer  la  sensació.  Gangrena.  Gen- 
grena,  »,  carnis  lethifera  tabes. 

GANGRENARSE.  V.  r.  Apoderarse  la  cangre- 
na  de  alguna  part  del  cos.  Ga^rtnarse,  Gangrena 
afllci.  laboraré. 


GANGRENAT,  DA.  p.  p.  Gangrenado.  Gan- 
grena affectus. 

GANGRENÓ8,  A.  adj.  Lo  que  té  ó  participa  de 
la  cangrena.  Gangrenoso,  cungrenoso.  Gangrena  af- 
fectus. 

GANGUE.  m.  Instrument  compost  de  dos  plan- 
xas  que  pesan  basta  200  lliuras  ab  que  ajustician  als 
malfactors  en  la  lida.  Cangue.  Instrumentum  sic 
dictum. 

caní,  na.  Lo  que  pertany  ó  té  propietats  sem- 
blants à  las  del  cà.  Canino.  Caninus,  canarius,  cy- 
nicus. 

GANÍBAL.  m.  CARiBB. 

CANÍGULA.  f.  Constel-lació  celeste.  Canícula. 
Canicula,  se.  y  Lo  temps  de  mòlt  calor,  en  que  la 
estrella  canícula  naix  y  's  pon  ab  lo  sol.  Canicula. 
Tempus  caniculare. 

GANIGULAR.  adj.  S' aplica  à  cada  dia  de  la 
canícula.  Canieular.  Si  rius,  canicula  ris. 

GABnNABfENT.  adv.  m.  Rabiosament,  com  lo 
cà.  Caninamente.  Canino  dente,  canina  rabie. 

GANIQUi.  m.  Tela  prima  de  cotó  que  vé  de  la 
índia.  Caniqui.  Subtilis  tela  indica. 

GANÓ.  m.  Instrument  Miyt,  prolongat  y  rodó 
que's  fà  de  metall  ó  altra  matèria, com:  canó  de  es- 
copeta, de  orga,  de  ullera,  etc.  Canon.  Sipbo,  si- 
phon,  on  is.  y  La  ploma  dels  auc^lls  quant  comen- 
sa  à  eixir.  Canon.  Primae,  tenniores  pluma^.  y  Lo 
del  blat  y  altras  herbas.  Cana.  Culmus,  calamus, 
i.  y  Lo  de  posar  agullas  de  cap  ó  de  cosir.  AlfUete- 
roy  canuto.  p.  Ar.  Denticulum,  spinularium.  ii, 
acicularius  tubus.  y  Lo  de  la  canya  entre  nu  y  nu. 
Canuto.  Intemodium,  ii.  y  Lo  de  canya  que*s  posa 
à  la  llansadora  dels  teixidors.  Canilla.  Fusus,  i.  p 
Lo  de  plom,  vidre  ó  terra  pera  las  canonadas  ó 
aqüeductes.  Cano,  Silanus,  mastus,  i,  calix,  icis. 
I  anat.  Lo  de  la  freixura.  Garguero ,  traquiarie- 
ria,  cana  del  fulmon,  Aspera  artèria,  y  Lo  de  la 
xemeneya.  Bumero,  cànon  de  chimenea.  Infundibu- 
lum,  infurnibulum,  i.  y  Pessa  de  artilleria.  Los  hi 
ha  de  diferents  calibres  y  pera  varis  usos,  com: 
CANÓ  de  bàtrer,  de  campanya,  etc.  Canon.  Tormen- 
tnm  bellicum. 

FÉR  CANONS,  fr.  Entre  teixidors  posar  lo  fil  en 
ells.  Encanillar,  Cannís  stamen,  sericum  glomera- 
re,  circumvolvere. 

POSAR  CANONS  LOS  AUCELLS.  Encanonor,  pelechar. 
Plumo,  as,  plumesco,  is. 

CANOA.  f.  Embarcació  que  usan  los  Indis  feta 
ifi  una  sola  pessa  en  figura  de  pastera.  Canoa.  In- 
dica navis,  cymba, ». 

CANOER.  m.  Qoi  guia  ó  goberna  la  ca  noa.  Ca 
noero.  Cymb»  gnbemator. 

CANOETA.  f.  d.  Canoeta.  Cymbula,  a?. 

CÀNON.  m.  Decisió  establerta  en  algun  concili 
sobre  1  dogma  ó  disciplina.  Cànon.  Canon,  on  is, 
decretum,  i.  J  La  part  de  la  missa  que  comensa: 
«Te  igitur»  y  acaba  ab  lo  «Pater  noster»,  y  alguns 
volen  fins  la  comunió.  Càntm.  Míss»  cànon.  |  Ca- 


CAN  CATALÀ 

tàlogo  dels  llibres  sagrats  y  auténlíchs  rebuts  per 
ÏA  Iglésia  catòlica.  Cànon,  Sacronim  librornm  cà- 
non. II  pi.  L'  estudi  ó  facultat  del  dret  canónich. 
Cé^ume$,  Canonicum  jus. 

CANONADA,  f.  Aqüeducto,  conducto  de  canons 
de  barro  ó  altra  matèria  pera  conduhir  aygua.  £n- 
ctuiado,  Hydragogia,  ae,  canalis,  incile,  is.  Q  Tir 
del  canó  de  artilleria  y  V  estrago  que  fà.  Canonazo, 
Tormenti  bellici  jactus,  emisio,  explosió.  ||  Entre 
abaixadors  via  de  diferent  color  en  lo  panyo.  Bar- 
ra, Varia  ta,  variegata  ta^nia.  ||  f.  fam.  pet. 
CANON AR.  V.  n.  POSAR  canons. 
CANONARCA.  m.  OGcial  dels  monasterís  an- 
tichs,  que  tocava  la  campana  pera  cridar  à  junta. 
Canonarca.  Canonarca. 

CANONÀ8.  m.  aum.  Canonazo.  Magnum  lor- 
Dientum  bellicum. 

CANONAT,  DA.  p.  p.  Encaiionado.  Plumatus. 
CANONEIG.  m.  L'  acte  y  efecte  de  canonejar. 
Canoneo.  Ejaculatío,  explosió,  nis. 

CANONEJAR.  V.  a.  Disparar  los  canons  de  ar- 
tilleria. Acanonfar  f  caúonear.  Bellicis  tormentis 
oppngnare,  impetere. 

GANONEJATy  DA.  p.  p.  Canoneado,  Bellicis 
tormentis  oppugnalus. 

GANOBIER,  A.  adj.  S'  aplica  à  las  llanxas  ar- 
madas  ab  canons.  Cahonero.  Tormentis  bellicis  ins^ 
tnietus.  I  m.  Qui  fà  canons  pera  teixir*  Canillero, 
Fnsomm  téxtoriorum  opifex. 

CANOIVET.  m.  d.  Canoncico,  canoncUlo.  Siphun- 
enlns,  i.  J  Los  de  canya  ó  de  vidre  pera  adornos  de 
vestit.  Canuiillo.  Yitreus  tubus,  angustior  fistula. 
CANONGE,  m.  Lo  qui  obté  alguna  canongia. 
Cünémgo.  Ganonicus,  i. 

CANONGE  DE  LA  PBSCÀTERIA.  PILLO. 

CANONGE  REGULAR.  Lo  quc  obté  canongia  en  Iglé- 
sía  regular,  com  en  la  de  Pamplona ;  y  també  'Is 
religiosos  Premostratenses  y  altres  que  viuhen  baix 
la  regla  de  sant  Agustí.  Canónigo  reglar,  Canonicus 

regnlftrís. 

QàXON^EaSA.  f.  La  dona  que  viu  en  comuni- 
tat religiosa  observant  alguna  regla,  però  sens  vots 
solemnes,  com  en  las  abadfas  de  Flandes  y  Ale- 
manya. Canonesa,  canonisa,  y  canóniga.  fam.  Ca- 
nònica, le. 

GANON6ET.  m.  d.  Canonjillo.  Parvus  canoni- 
cus. II  fam.  ter.  ximple. 

CANONGIA.  f.  La  prebenda  del  canonge.  Ca- 
nonjia,  eanonicato,  Canonicatus,  us. 

CANONICAL.  adj.  Lo  pertanyent  al  canonge. 
OnumieaL  Canonicus. 

CANÓmCABIENT.  adv.  m.  Conforme  à  la  dis- 
posició dels  sagrats  canons.  Canónicamente,  Ca- 
Donicé,  legitimé. 

CANONICAT.  m.  canongia. 

CAN^miCH,  CA.  adj.  Lo  que  està  fét  ó  arre- 
glat segons  los  sagrats  cànons;  com :  boras  cànónt- 
càSf  lliseó  CANÒNICA,  otc.  Canónico,  Canonicus.  |  S' 
aplica  als  llibres  y  epfstolas  del  cànon  de  la  sagra- 

TOMO  1. 


CAN  28» 

da  escriptura.  Canónico.  Canonicus,  authenticus.  || 

DRET  CANÓNICH. 

CANONI8ABLE.  adj.  lo  que  's  pót  canonisar 
6  es  digne  de  que  's  canonise.  Canonizable.  Proba- 
tissimae  virtutis  homo,  etc. 

CANOmSAGIÓ.  f.  L*  acte  y  efecte  de  canoni- 
sar. Canonizacion.  Apotheosis,  is,  in  sanclorum 
numerum  relat io. 

CANONISAR.  V.  a.  Declarar  solemnement  y 
posar  lo  Papa  en  la  llista  dels  sants  à  algun  beato 
6  que  ha  fét  aignns  miracles.  Canonizar.  Consecro, 
as,  in  sanctorum  numerum  adscribere.  ||  Califícar 
de  bona  ó  mala  alguna  cosa.  Canonizar,  Probo,  as. 
II  Aprobar  y  aplaudir  algun  fét.  Canonizar,  Lau- 
do,  as. 

GANONIGATy  DA.  p.  p.  Canonizado,  Conse- 
cralus. 

CANON18TA.  m.  Professor  ó  estudiant  del  dret 
canónich.  Canonista,  Canonistes,  s. 

CANONJA,  f.  ant.  Lo  forn,  pastim  ó  fleca  dels 
canonges.  Panaderia  de  los  canónigos,  Canonicorum 
panarium. 

CANOP.^  m.  Mida  del  dragó,  ó  mida  que  servia 
als  egipcios  pera  conèixer  la  magnitut  de  las  inun- 
dacions del  Niló.  Canope,  canopo.  Canopus,  i.  ||  mit. 
Estrella  que  *s  troba  en  la  part  en  que  '1  timó  de 
la  constel-lació  de  la  nau  dels  argonautas  va  à  en- 
trar en  la  aygna.  CanopOy  canope.  Canopus,  i.  ||  En- 
tre 'Is  egipcios  dèu  fals  que  segons  Plutarco  era  'I 
Pilot  de  Ossiris,  y  segons  altres  de  Menelao.  Cano- 
po.  Canope,  Boquir,  Canopus,  i. 

CANOR  Ó  CANORO,  A.  adj.  Harmoniós.  Ca- 
noro.  Canorus.  |I  S'  aplica  als  aucells  que  tenen  lo 
Cíint  suau  y  harmoniós.  Canoro.  Canorus. 

CANORAMENT.  adv.  m.  harmoniosament. 

C\NOVA.  f.  ant.  Panera  gran.  Cuévano,  Cor- 
bis, is. 

CANQUE.  f.  Certa  tela  dé  cotó  que  's  fobrica  en 
Xina.  Canque,  Sinensis  gossypina  tela. 

CAN8ACI.  m.  Fatiga,  falta  de  forsa  per  trobar- 
se  fatigat.  Cansancto.  Fatigatio,  nis,  loïiitudo,  inis, 
languor,  oris. 

CANSADAMC.Yr.  adv.  m.  Fatigosament.  Can- 

sadamente,  Molestè. 

CANSADÍSSIMi  A.  adj.  sup.  Mòlt  cansat.  Can- 
sadisimo.  Valde  defatigatus. 

C4NJ(ALADA.  f.  Li  penca  del  porch  salada,  y 
s'  aplica  espesialmant  al  greix  que  's  troba  jant  à 
la  part  interior  de  la  pell  de  dit  animal.  ToeinOf 
lardo.  Porcina,  suilla,  suina  caro. 

G4V3  VL^BEA.  m.  Qui  ven  cansalada.  Tocine- 
ro.  Allontopola,  se. 

CANSAMENT,  m.  cansaci. 

GAXiAH.  V.  a.  Causar  Cdnsaci.  C'inmr,  Fati  go» 
lefaüg),  laíso,  a^.  ||  in?t.   importunar.  ||  Fér  p^r- 
li-er  la  8u')^''in?ia  J^  la  terra  p?r  lo  mMtqne  h  a 
p.-olu'iil.  Cin>ar,  Djh^^o,  defalig3,  as. 

NO  CANSAR.  loC.  ant.  NO  PARAR. 

C/iVi.^R9E.  V.  r.  Faügarse  fénl  algana  cos* 

38 


IM 


CAN 


DICCIONARI 


CAN 


Cansarse,  Fatigari,  lassari.  y  Disgustarse  de  algoni 
cosa.  Cansarse,  Taedere,  detadaere. 

ESTAR  CANSAT  DE  ktGt  6  DE  ALGUNA  COSA.  loC.  ES- 

tarne  mòlt  disgustat.  Estar  cansado,  fastidiado, 
ahurrido,  Odisse. 

NO  CANSARSE,   Ó   NO  HI  lA  QUE  CANSARSE.  ÍT.  Uelfi 

Denota  que  no  's  lograrà  una  cosa  per  mès  medis 
que  s'  emplean.  Ao  hay  que  cansarse;  todo  es  tra- 
hajar  en  vano.  Lateres  lavare. 

QUI  CANSA  ALCANSA.  ref.  Esplica  que  's  déu  tenir 
mòlta  constància  pera  lograr  lo  que  *8  necessita. 
Pobre  importuno  saea  mendrugo ,  la  perfídia  mata 
la  caza.  Spem  importunus  extorquet. 

CANSAT,  DA.  p.  p.  Cansado.  Fatigatus.  ||  adj. 
Lo  que  ha  perdut  mòlt  de  la  celeritat  de  sòn  movi- 
ment; yaixí  's  diu:  bala  cansada.  Cansado,  Tar- 
dus,  remissus,  defessus.  ||  Qui  respira  ab  dificul- 
tat per  haver  caminat  mòlt  depresssa  ó  causa  sem- 
blant. Exhalado.  Anhelatus,  ||  Desterrat  per  havé 
servit  mòlt,  com:  lletra  cansada.  Cansado,  Obsole- 
tus.  Q  Molest.  CansadOy  pesada,  Molestus,  impor- 
tunus. 

GANSO.  f.  Composició  pera  cantarse.  Caneion, 
Carmen,  inis,  cantio,  nis,  musa,  cantilena,  e.  || 
Repetició  molesta.  Canúnela,  Crambe  repetita,  re- 
cocta.  II  ó  CHANsó.  f.  ant.  Era  una  clase  de  poesia 
que  constava  de  cinch  ó  set  estrofas  enterament 
iguals  en  nombre  y  metro,  y  s' empleava  pera  can- 
tar amors  ó  alabansas.  Canciom,  Gantio,  onis. 

TORNAR  AR  LA  MATEIXA  CANSÓ.  fr.  Repetir  ímpor- 
tunament  alguna  cosa.  Yolver  d  la  misma  caneion: 
otra  al  dicL•  Joan  de  coca:  no  ha^f  olla  m  tocino: 
toma  su  purga:  dale  bola.  Importunè  repetere. 

GANSONEJAR.  V.  n.  Anar  ab  cansons  y  batr 
xillerias.  Gastar  romanees,  tener  mucJUii  eaméndu^ 
las.  Simulata  proferre. 

GANSONEBi  A.  m.  y  f.  Qui  té  mòltas  sofiste- 
rias,  escttsas,  camàndulad,  y  s'  val  de  tergiversa- 
cions. Romancera.  Argutè,  caliidè  verbosus.  ||  m. 
Llibre  que  conté  vàrias  canaona  y  romansoa.  Can- 
eionero,  romaneero.  Carminum  liber. 

GANSONETA.  f.  d.  Caneioneiea,  eaneioneilla, 
canciondta.  Ganticula,  caotíuRcala, »,  canticulum, 
i.  I  La  que  serveix  pera  fér  dormir  à  las  criatnras. 
Arrullo.  Nenia,  «,  lallus,  lallum,  i. 

CANT.  m.  La  acció  y  efecte  de  cantar.  Comto. 
Cantus,  sonus,  accentus,  us.  ||  Poema  curi  en  estil 
beróich.  Canto,  Carmen,  inis.  ||  Cada  una  de  laa 
parts  en  que  *s  divideixen  alguns  poémas  épichs. 
Canto.  Cantus,  us.  |  ó  cbant.  Se  precisa  à  vegadaa 
com  sinònim  de  canso;  però  tenia  un  aenlit  nèa 
lat,  entrant  en  esta  clase  de  poeaias  lolaa  aquellaa 
que  eran  própias  pera  cantadas.  Comia,  Gaatícum. 

CANT  DE  0R6A  ó  FIGURAT,  mús.  Lo  que  admet  en- 
tre las  sis  veus  del  diapasaon  altras  notas,  com 
corxeras,  semicorxeras,  etc.  Canto  de  àrgamo  ó  /I* 
gurado.  Concentus,  us. 

CANT  FREQÜENT  T  MOLEST.  ÜRm.  V  Rcte  de  caotar 
ab  freqüència.  Cantieio.  Cantilatio,  nia. 


CANT  FLA  6  oaiGoaii.  Lo  que  sols  consta  de  8i8 
veus  del  diapasson.  Canto  llano,  Simplex  cantus. 

AL  CANT  DEL  GALL.  À  media  noche.  Media  nocte. 
II  A  punta  de  dia.  Al  canto  del  gallo.  Ad  galli  can- 
tus, prima  luce. 

FASSAR  LO  CANT.  fr.  Se  diu  dels  aucells  qnant 
fàn  las  passadas  de  cantar.  Trinar.  Modulor,  aris. 

CANTABLE,  adj.  Lo  que  pot  cantarse.  CanUS" 
bk,  Cantui  aptatus. 

GANTABMO.  m.  lXzaro. 

GÀNTABEO,  A.  adj.  Lo  natural  ó  pertanyent  à 
Cantàbria.  Cúntabro.  Cantabrus. 

CANTADA,  f.  Pessa  de  música  variada  de  re- 
citats, arias,  un  baix  y  mòltas  veus  ab  acompan- 
yament de  instruments.  Cantada,  cantata,  Cantile- 
na, SB. 

CAVITADETA.  f.  d.  Cantadilla.  Parva  canti- 
lena. 

GANTAOORi  A.  m.  y  f.  cantor. 

CABITAL.  m.  pedra,  còdol,  matací. 

CANTAE.  m.  Copia  posada  en  música  pera 
cantarse.  Cantor,  y  cantina  pr.  Cantus,  us,  càntic, 
nis.  II  V.  a.  Jugar  la  veu  ab  compàs  y  modulació. 
CaíUar.  Cano,  is,  canto,  as.  ||  poét.  Compóndrer  ó 
recitar  alguna  cosa.  Cantar.  Carmina  pangere, 
condere,  recitaré.  [  En  lo  joch  de  cartas  dir  lo 
punt.  Cantar.  Conditiones  in  ludo  aperire.  Q  Des- 
cubrir  un  secret.  Cantar.  Occulta  revelaré,  arca- 
num  aperire.  ||  nàut.  Dir  ó  prevenir  en  veu  alguna 
cosa.  Cantar.  Elata  vocequidquam  animadvertere. 
I  AVISAR,  REFÉNDRER.  jj  Rut.  Afavorir;  així  's  diu: 
CANTA  bè  la  fortuna  à  algú.  Cantar,  soplar,  Aliquid 
benevertere,  accidere.  |  Recilar  versos.  Cantar, 
Cano,  is.  II  S*  usa  pera  repéndrer  al  orador  que  no 
muda  de  tó.  CasUar.  Uno  spiritu,  ac  sono  vocem 
ducere. 

CANTAR  DEU  GANTAR8.  Llibre  canóuich  dels  càn- 
tichs  de  Salomó.  Cdntico  de  los  ednticos,  cantar  de 
los  cantares.  Ganticum  canticorum. 

CANTAR  T  FERFiDiAR.  ref.  coutra  1s  impertinents 
y  presumito,  que  moleatan  repetint  tot  lo  que  no 
saben  fér.  Cantar  y  porfar.  Ad  fractam  canis. 

AIXÓÓ  AQUUT  ES  ALTRE  CANTAR.  loC.  fam.  AIXÒ  SÓN 
FIOAS  DE  ALTRE  FAMBR« 

CANTAR  DE  FLA.  fr.  Rut.  Judicar.  Juzgor.  Puto, 
aa.  I  Confessar  francasient.  Cantar  de  plano,  Can- 
dídè,  ingenuè  confiteri. 

CANTAR  M  REFENT.  Coiilaf  d  libro  abtcrto.  Ex 
tempore,  repentè  canere. 

AiHJÍ  CANTA  Ó  B8TÍ   QUI  CANTA.  loC.  fam.  DeuOtR 

que  hi  ha  documents  ab  que  probar  lo  que  *s  dia. 
Carta  canta.  Teetantor  líttene. 

CÀNTABA.  f.  Peix  de  mòlt  mal  gust.  Cdntaro. 
Cantharus,  i.  |  Vaixell  à  manera  de  gerra.  Canta» 
ra,  Amphora,  ».  ||  Mesura  de  liquit  de  la  capacitat 
de  una  arroba.  CéUara.  Amphora,  m.  Vas  que  usà 
Racó  en  lo  triumfo  de  Aaia.  Cantarà,  Cantbaras,  i. 
I  nàut.  to  eaixó  del  üanch  en  la  bodega  del  gàa- 
guií.  Cdtuara.  Alveua,  i. 


CAN 


CATALÀ 


CAN 


i»l 


CANTAKANO.  m.  Teu  presa  M  ItaliÀ :  espé- 
de  de  calaixera  ó  armari  ab  mòlta  calaixos.  CantO' 
rmlf  emUarano.  Arroarínm,  ii. 

CANTARELLA,  f.  So  mooótono  y  desagrada- 
ble en  lo  cantar,  parlar,  llegir,  etc.  Tonillo,  son- 
iomete,  eantkio.  Ingrata  vocis  eontentio.  |  d.  ter. 
€AiiTBaBT.  I  Repetició  molesta  é  importuna  de  una 
maleixa  frase.  Cantinela,  Crambe  recocta. 

CANTASEB.  m.  Pedrís  ó  banch  en  la  cuyna 
pera  posar  loa  canters  de  aygna.  Zafariche,  y  cail•- 
unra  p.  Ar.  Hydriarom  urnarinm.  ||  Qui  tt  can- 
tors. ÀlfarerOy  cantartro,  Figolns,  i. 

GABITARt,  IVA.  m.  y  f.  Qni  canta  à  totas  horas 
fora  de  propòsit.  Cantarin,  cantarina.  Molestns  can- 
lator.  D  f.  La  dona  que  té  per  profesió  cantar  en  lo 
toatro.  Cantarina,  Cantatrix,  icis. 

GANTÀMIDA•  f.  Mosca  verinosa  de  color  vert, 
y  de  qualitat  acre  y  corrosiva,  que  reduhida  à  pol- 
vos  s' aplica  sobre  la  pell  pera  fér  alsar  bombollas. 
CantdridaSf  eubiUo,  Cantharis,  idis,  cantbarida,  s. 
Lo  pegat  de  dits  pol  vos,  y  la  bombolla  que  fa. 
CoMtérida.  Cantbaris,  idis.  |  pi.  Insecte  sens  alas 
de  mès  de  una  polsada  de  1  arch,  negre  y  ab  unas 
rallas transversals encarnadas.  L'oli  preparat  ab 
ell  s' aplica  com  vegígatori  à  las  caballerias.  Aba- 
dejo,  Meloe  majalis. 

GANTELL.  m.  Extremitat,  cantó,  ó  vora  de  al- 
guna cosa  majorment  si  fà  escayres.  Canto,  Extre- 
mitas,  atis,  latus,  eris.  ||  L' extrem  de  algunas  co- 
sas  que  's  poden  partir  fàcilment,  com  cantell  de 
pa,  de  formatge,  etc.  Cantero.  Extremum f rustum  rei . 
DB  CAXTBLL.  m.  adv.  De  costat.  De  canto.  Obli- 
què,  transversè. 

GAHTELLEJAE.  v.  n.  Traballar  los  cantons 
de  una  post  ó  taula.  Cantear.  Tabulae  extremitates 
elaboraré,  dolare. 

GAlfTEIXirry  DA.  adj.  Lo  que  té  canteu.  Et- 
fuinado.  Angulatns,  angularis. 

GANTENO.  m.  Peix  delicat  que  va  regularment 
entre  las  rocas.  Se  troba  entre  Gandia  y  Rodas.  Es- 
taro,  hreeho.  Scarus,  i. 

CANTEM,  m.  Vas  de  terrissa  ó  metall,  estret 
de  boca,  ample  per  la  panxa  y  estret  pel  peu, 
ab  una  nansa ;  serveix  regularment  pera  posar  ay- 
gna. Càntaro.  Amphora,  bydria,  se,  cantharus,  i. 
y  met.  Lo  licor  que  cap  en  un  canter.  Céntaro. 
Quantum  licoris  cantbarus  capit.  I  ter.  Mesura  de 
vi  de  diferent  capacitat.  Càntaro.  Ampbora,  m.  U 
Urna  en  que  's  posan  sorts  per  las  quintas  y  elec- 
cions. Se  diu  així,  perquè  antíguament  se  posa  van 
en  un  cànter.  Càntaro.  Urna,  situla,  se. 
1  cÀNTBBS.  m.  adv.  k  bots  t  i  baebals. 
BNTBAB  ó  BSTAB  BN  CÍNTEB.  fr.  Entrar  en  sort. 
Entrar  ó  estar  en  càntaro  ó  en  euerte.  In  sortem 
conjici.  II  met.  Estar  proposat  per  algun  erapleo,  ó 
pròxim  à  conseguirlo.  Estar  en  càntaro,  Muneri 
adipiscendo  proximum  esse. 

TANTÀS  VBQAIAS  vi  *L  CillTBB   i   LA   FONT  QUE  *8 

TMiicA»  é  ()UB  u  iftiTiif  n  oKixA  *ir  GOiL,  rof.  I>e« 


nota  que  qui  s'exposa  mòltas  vegadas  ix  escar 
mentat  ó  reb.  Cantarillo  que  mnehas  wc^es  va  à  la 
fuente  ó  deja  el  asa  ó  la  frente :  tantas  veces  va  el 
càntaro  à  la  fuente,  que  algunas  se  quieln'a  6  se  deja 
el  asa  ó  la  frente.  Amphora  qusò  saBpius  petit  fon- 
fta,  valdè  periclitatur.  Fontanas  quicumque  fre- 
quens  petit  urceus  undas. 

Vel  rèdit  ille  ansa  vel  rèdit  ore  minor. 

GANTERELLA.  f .  y 

CANTEBET.  m.  d.  Cantar ico,  cantarillo.  Can- 
tharuUus,  i. 

CANTERILLER.  m.  cantaber. 

CANTET.m.  d.  Cantillo,  cantico.  Catiuncula, ». 

CANTI.  m.  cJLnteb. 

CANTIGI.  m.  fam.  L*acte  de  cantar  ab  fre- 
qüència. Canticio.  Cantilatio,  nis.  y  cíntich. 

CÀNTICH.  m.  Composició  mètrica  pera  donar 
gràcias  à  Dèu.  Càntko.  Canticum,  hymnus,  i.  y 
Qualsevol  cant.  Càntico.  Occentus,  us. 

cíLntich  dels  cínticbs.  gantab  dels  cantàbs. 

CANTIL.  m.  Paratge  del  fondo  del  mar,  que 
forma  com  un  esglahó  ó  vora  tallada  mès  ó  ménos 
à  plom.  Cantil,  Syrtes,  is. 

CANTILENA.  f.  CANSO. 

CANTIRIARONS.  m.  pi.  Espècie  de  barcas  ab 
que  pescan  los  negres  de  la  costa  de  Goromandel. 
Cantimarones.  Navium  genus. 

CANTIRIPLOIIA•  f.  Eyna  de  coure,  estany, 
plata  ó  llauna  en  figura  de  garrafa  pera  refrescar 
la  aygua.  Cantimplora.  Lagena,  e.  y  Màquina  hi- 
dràulica de  un  canó  encorvat  ab  dos  brassos  desi- 
guals, que  posats  en  la  aygua  ó  licor  lo  xuchi  per 
rahó  del  pes  del  ayre  sobre  '1  mateix  licor,  y  *1 
Uansa  pel  bras  mès  llarcb.  Cantimplora.  Trúms, 
i,  sipho,  nis,  hydraula,  se.  y  Ferro  que  's  posa  en 
la  part  anterior  de  las  sellas,  etc.  Cantimplora. 
Ferrum  antiqnum  epbippii. 

FÉB  LA  cantimploba.  fr.  fam.  Fér  lo  ploricó,  pon- 
derar misèria  pera  móurer  à  compassió.  Hacer  la 
guaya.  Planctum  agere;  queri,  plangere. 

CANTINA,  f.  Celler,  subterrani,  gruta  ahont 
se  guarda  *1  vi  per  la  casa.  Cantina.  Cella,  sb,  spe- 
eus,  us.  y  Espècie  de  taberna  ó  bodegó  en  los  qua^ 
tels  dels  soldats.  Cantina.  Caupona,  m.  y  pi.  Doi 
caixons  petits  ab  sas  tapas,  units  ab  dos  corretjas 
amplas  cubertas  de  cuyro;  té  sas  divisions  pera 
portar  provisions  en  los  viatges.  Cantinas.  Càpsu- 
la, ®. 

CANTDfEE,  A.  m.  y  f.  Qui  cuyda  de  la  canti- 
na.  Cantinero.  Celi»  vinariae  prepositus;  promus, 
condus,  i. 

CANTnUET.  m.  d.  cantbbbt. 

CANTITAT.  f.  qüattitat. 

CANTÓ.  m.  L*  àngul  exterior  de  un  edifici,  üf- 
quinay  canton.  Angulus,  i,  ancon,  onis;  angnlare 
vi«e  raput.  y  Extrem,  racó,  punta  de  alguna  cos4| 
com  de  camp,  de  casa,  de  matalàs.  Çomijal,  km* 
gulus,  i. 

CANTON»  m.  ant.  cant^, 


292 


CAN 


DiCGlONARI 


CAN 


CANTONS  »EL  BxÉftciT.  ant.  FlaDchs,  costat  del 
exèrcit.  Fiances  del  ejército.  Exercitús  latera,  cor- 
nua. 

CANTONADA,  f.  auDi.  Esquifia,  esquinazo.  An- 
giilus,  i,  ancon,  onís. 

GIRAR  LA  CANTONADA,  fr.  Girar  de  camí  eixint  dff 
un  carrer  y  entrant  en  altre.  Doblar  la  esquina. 
y'm  angulam  pnetergredi. 

GANTONAT,  DA.  adj.  ant.  catrat. 

GANTONERA.  f.  Pessa  de  metall  pera  subjec- 
tar los  ànguls  de  las  pessas  de  fusta,  com  taulas, 
escriptoris,  etc.  Cantonera.  Canterius,  ii.  ||  raco- 

NERA. 

CANTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  té  per  ofici  cantar. 
Cantor,  Cantor,  modulator,  oris,  psaltes,  se.  J  Qui 
canta.  Cantor.  Cantor,  oris,  psaltes,  «. 

CANTÚRIA.  f.  Cant  de  miüsica.  Canturia,  Can- 
tus,  us.  II  Lo  modo  y  ayre  de  cantarse  las  compo- 
sicions musicals.  Canturia,  Canendi  modus,  ordo. 
II  La  capella  de  música  de  algnnas  iglésias.  Capi- 
lla  de  música.  Musicorum  cborus. 

CANUT,  DA.  adj.  Qui  es  blanch  de  cabells. 
Canoso.  Canosus.  ||  Cada  una  de  las  casetas  que  fàn 
las  abellas  en  las  bre^as.  Celdilla,  Cella,  cellula, 

se.  II  CANÓ.  I. 

CABIUZIR.  V.  n.  ant.  Tornarse  blanch  de  ca- 
bells. Encanecer,  Incanesco,  albesco,  is,  canum 
fíeri. 

CANXALÀOUA.  f.  Planta  de  Amèrica,  mòlt 
semblant  à  la  centaura  menor.  Cancha  lagua.  Plan- 
ta sic  dicta. 

CANY.  m.  ant.  canonada.  1. 

CABíYA.  f.  Planta  mòlt  coneguda  que  's  cria  en 
los  paratges  humits.  Cana.  Arundo,  inis,  canna,  le. 
U  ant.  Lo  moll  del  os.  Tuétano,  Medulla,  meduUu- 
la,  ae.  II  La  cama  del  blat,  del  moresch  y  sem- 
blants. Cana.  Culmus,  i.  Q  Espècie  de  jonch  de 
Amèrica  que  serveix  pera  bastó.  Cana,  Jnncus,  i, 
arundo,  inis.  y  La  de  la  freixura  y  del  pulmó,  ca- 
nó DE  LA  FBBixuRA.  ||  mús.  Lo  canonet  de  canya  ò 
metall,  en  que  està  la  llengüeta  del  baixo  y  altres 
instruments  de  boca.  Estrangul,  pipa,  cana,  Tube 
insufilandee  lingua.  ||  nàut.  La  part  de  la  àncora 
desde  la  creu  fins  à  la  anella.  Cana,  asta,  Ancbo- 
rse  asta.  |  nàut.  Manuella  de  fusta  ó  de  ferro  asse- 
gurada ab  un  pern  pera  girar  lo  timó.  Cana,  Cla- 
vi, timonis ,  gubernaculi  manubrium.  |  La  pari 
mes  prima,  llarga  y  rodona  del  rem.  Caüa,  Remi 
corpus.  II  Lo  tros  ó  extensió  forrada  en  las  escolas 
y  amuras  pel  extrem,  en  que  estan  fermas  en  Ica 
punys  de  las  velas.  Caüa,  Pars  manicata  funia  é 
velis  pendentis.  ||  Enlasfàbricasdecriatallóvidre, 
canó  de  ferro,  ab  V  extrem  del  qual  se  pren  la 
porció  de  pasta  necessària,  y  per  sòn  vuyt  se  bufa 
pera  donar  la  forma  corresponent  à  la  pessa  que  's 
vól  fèr.  Cana,  Tubns  ad  vasa  vitrea  conficienda.  | 
Canonet  de  palla,  fusta  ó  metall  pera  xuclar  ó  béo- 
rer  algun  licor  absorbint.  Cana.  Calamus,  i.  I  En- 
tre boters  canó  de  canya  pera  inflar  los  btU  bu- 


fant. Cana,  Tubns  ad  utres  inflandos.  ||  Entre  can- 
terers  ó  gerrers  tros  de  canya  partida  de  Ilarch  k 
llarch,  que  aplican  pera  unir  la  pessa  que  trauhen. 
Cana.  Arundinis  fmstulum  quo  fignli  utuntor.  | 
Entre  pescadors  la  que  serveix  pera  pescar,  y  co- 
munment  se  compon  de  un  cert  número  de  ellas 
Uigadas  entre  sí.  Cana  de  pescar,  vara,  y  rahiza 
la  punta  ahont  se  lliga  '1  llinyol.  Arundo  pisca- 
toria.  II  arq.  Lo  cos  de  la  columna  entre  la  basa  y'l 
capitell.  Caiia.  Columnse  scapus,  corpus.  ||  pi.  Fes- 
tas  ó  joch  de  à  caball  que  la  noblesa  acostumava 
fèr,  peleant  en  vàiias  quadrillas  ab  canyas,  de  las 
que  's  resguarda  van  ab  las  adargas.  Canas,  fiesta  ó 
juego  de  canas.  Cannis  pugnantíum  etpiestris  ludis. 

CANTA  BORDA.  CANTOTA. 

CANTA  DE  EscoMBRAS.  Espècic  dc  bruch  de  que 
se'n  fàn  escombras.  Escobilla,  aldiza.  Erix,  icis. 

CANTA  DOLSA  ó  DE  SUCRE.  Canya  sòlida,  que  ex- 
premuda  trau  un  such  de  que  se'n  fa  sucre.  Caiia 
dulce  ó  de  aiúcar,  canamie/.  Dulcis  canna. 

CANTA  PRIMA.  Canuccla,  Cannula,  s. 

ARRIAR  LA  CANTA.  fr.  uàut.  Dcixal•la  en  completa 
llibertat  pera  que  seguesca  Ms  moviments  que  li 
fà  fèr  la  pala  del  timó,  impel-Iida  pels  cops  del 
mar.  Arriar  la  cana.  Gubernaculi  manubrium  li- 
berum  relinquere. 

DRETA  LA  CANTA !  uàut.  Ycu  ab  que's  mana  al  ti- 
moner que  pos^  la  canya  del  timó  al  raitj  ó  en  la 
direcció  de  la  quilla.  Derecha  la  cana!  Gubernacu- 
lum  ad  viam. 

ESTAR  SECH,  MAGRE,  FLACH  Ó  PRIM  COM  UNA  CANTA. 

fr.  Se  diu  del  que  està  mòlt  magre.  Estar  como  un 
naipe.  Gracillimum  esse. 

QUI  TÉ  CANTAS  PÀ  FLAÜTAS.  loC.  prOV.  QUI  TÉ  TIONS 
FÀ  ESTELLAS. 

MATAR  AB  CANTAS.  fr.  Ferir  ab  canyas  punxagu- 
das  à  modo  de  sagetas.  Suplici  usat  entre  1s  mo- 
ros. Acanaverear,  Acutis  cannis  confodere,  inter- 
ficere. 

CANTADA,  f.  Cop  de  canya.  Canazo,  canave- 
razo.  Cannse,  ictus. 

CANYAFERA  Ó  CANTAFERLA.  f.  Planta 
silvestre  semblant  à  la  canya  comuna;  las  fui  las  y 
llavors  com  la  del  fonoll.  Canaheja,  cnnerín,  caiia^ 
reja,  férula.  Narthecia,  «,  narthex,  cis. 

CANYAFERAL.  adj.  Lo  pertanyent  ó  semblant 
à  la  canyafera.  Peruldeeo,  Ferulaceus. 

CANTAFtarOL.  m.  y 

CANTAFtaTOLA.  f.  Arbre  de  Amèrica,  ab  las 
fnllas  de  un  vert  mòlt  llustrós,  y  la  flor  groga  de 
olor  agradable.  Canafistola  ó  canafistula.  Cassia 
fistularis.  II  Lo  fruyt  de  dit  arbre.  Es  una  tavella 
rodona  y  forta,  de  dos  fins  à  cinch  pams:  la  molsa 
es  purgant.  Caiia fistula.  Cassia,  fistola,  ísí. 

CÀNTAM.  m.  ant.  cInem. 

CANTAMÀS.  m.  ant.  Drap  de  estopa  del  cà- 
nem. Cahamazo.  Tela  cannabina  vilior.  ||  Drap  clar 
de  cànem  sobre  que's  broda  ab  seda  ó  llana  de  co- 
lors, y  serveix  pera  sabatas,  tapets  de  taula  etc. 


CAN  GkUlL 

TaBbé  •*  iiimfinn  així  desprès  de  brodat.  Cano- 
mmzo.  GÉDnabinvm  texlum  operepbryipo  elabo- 
rando.  |  ant.  estopa. 

GAIITAIIEL•  f.  CANTI  DOLSA. 

GANTAMÓ.  m.  Llavor  de  cànem.  Canaman. 
Cannabise  semen. 

CANTAR,  m.  Lloch  plantat  de  canyas.  Cano- 
veral,  eaíiar,  canisar,  CMizal.  Anuidífer,  canne- 
tum,  amndinetam.  i. 

GANTAYERA  Ó  GAmrAXnTLA.  f.  Espècie 
de  canya  prima  qiie*s  cria  en  paratges  humits.  Ca- 
nmftra,  zwrrizo.  Silvestris  canna. 

CANYELLA,  f.  La  segona  pell  de  nn  arbre  del 
mateix  nom,  que's  fà  en  las  islas  orientals,  de  co- 
lor roig  groguench,  de  olor  y  sabor  mòlt  aroma- 
tich  y  agradable.  Canela.  Cinnamomam,  cinna- 
mnm,  i,  cassia,  «.  ||  La  part  anterior  de  la  cama 
desde'l  genoll  fins  al  peu.  Canilla,  tibia,  Radius, 
ii,  tíbia,  s.  I  anat.  L' os  desdel  colze  fins  à  la  mr. 
nyeca.  Canilla,  cúbito.  Radius,  cubitus,  i.  ||  L*  ar- 
bre que  fà  la  canyella.  Canelan,  drbol  de  la  eanela, 
Cannellifera  arbor. 

GAMTKLLA  BLANCA.  La  escorsa  del  Winter,  arbre 
de  la  Amèrica  meridional  y  de  las  Antillas;  ser- 
veix de  condiment,  y  té  una  propietat  mòlt  enèr- 
gica. En  la  Amèrica  la  emplean  contra  V  escorbu- 
ti,  y  entra  en  la  composició  de  varis  preparatius 
farmacéutichs.  Canela  blanca,  faUa  corteja  de  Win- 
ter. Winterania  canella,  canella  alba;  cortex  win- 
teranus  spnrius. 

CANTELLA  DB  CANÓ.  CANTAFÍSTOLA. 

CANYELÓ.  m.  caramel-lo.  2.  ||  fam.  L'  extrem 
dels  ramals  de  las  deixuplinas.  Cana/oN.  Flagel•li 
extrema  contorta  et  duriora. 

GÀNYEM.  m.  ant.  cànem. 

CANYER.  m.  cantar. 

CANYET.  m.  ter.  Lloch  ahont  se  llansan  las 
rossas  ó  animals  morts.  Buitrera,  muladar.  Ole- 
tnm,  i. 

vÉSTEN  AL  cantet.  fr.  mot.  fam.  ter.  ab  que's 
despedeix  à  algú  ab  mal  modo.  Vetc  al  rollo.  Abi 
in  malam  crucem. 

GANYETA.  f.  d.  Caniia,  canilla,  eantiela.  Can- 
nuela,  se. 

CANYETILLO.  m.  Fil  de  or  ó  de  plata  en  for- 
ma de  canonet.  Canutillo.  Fila  aurea  in  formam 
tubuli  ínstructa. 

GANYte.  m.  Teixit  de  canyas  y  cordill  pera 
secar  figas  y  altras  f ruytas,  y  criar  cuchs  de  seda. 
Coàtzo,  zarzo.  Arundinea  crates,  cannarum  com- 
ptgo.  I  pi.  Lo  dels  carros.  Adrale9.  Yallum  currus 
crebris  sudibus  contextum.  ||  cantota. 

CANYIULA.  adj.  Qui  està  mòlt  flach  ó  dèbil- 
Canijo,  agostizo,  desmirriado,  releco,  bacalao,  dit' 
vaido,  poquito,  hétieo,  ekupado.  Languidns,  macer* 

GANYÓ.  m.  ant.  clavagubba.  Q  ter.  gabgahe- 
iLA.  1. 1  ter.  De  paper,  paperina.  ||  Lo  que  en  la 
gayta  gallega  ó  sach  de  gemech  fa  '1  baix.  Ranca 
tistula.  I  canó. 


CAP  291 

CANYOMERy  A»  adj.  s*  aplica  à  Ita  embarca- 
cions que  nvntan  algun  canó.  Cananero.  Rellico 
tormento  armatus. 

GANYOTA,  f.  Canya  borda,  Carrizo,  canola, 
jmca,  cisca.  Carex,  icis. 

LO  lloch  ahont  se  cria.  CarrizaL  Carectum,  i. 

GANZ.  m.  ant.  cant. 

CAOBA.  f.  Arbre  gran  de  las  Indias,  de  fusta  so- 
lida y  llustrosa,  de  color  castany  mès  ó  mènos  clar. 
Serveix  pera  mobles  de  adorno  y  gust,  com  calai- 
xeras,  llits  etc.  Caoba,  caobana.  Caoba,  e,  indica 
arbor.  {{  La  mateixa  fusta.  Caoba.  Caoba,  8B. 

CAOS.  m.  Mescla  confusa  dels  elements  que  hi 
hagué  abans  de  la  creació.  Caos.  Cahos,  i,  mas- 
sa ae.  ||  Confusió,  desorde...Ciios.  Perturbatio,  con- 
fusió, nis. 

GAP.  adj.  Ningú.  Singuno,  Nullus.  ||  m.  La  part 
superior  del  cos.  Cabeza.  Caput,  sinciput,  itis.  || 
Cada  persona.  Cabeza.  Persona,  ae.  ||  Superior  en 
alguna  corporació  ó  comunitat.  Cabeza.  Caput, 
itis,  princeps,  ipis,  prseses,  idis.  y  Lo  principal  de 
alguna  societat.  6efe,  caporal,  caudillo.  Dux,  cis. 
II  Lo  principi  ó  extrem  de  alguna  cosa  respecte  de 
la  seva  llargària.  Extremo,  cabeza.  Caput,  itis.  U 
Capacitat,  talent,  disposició.  Cabeza.  Ratio,  nis, 
judicium,  ii.  II  Conducta,  enteniment,  judici.  C4i- 
beza.  Mens ,  is,  judicium ,  ii.  ||  Motllo  de  fusta 
que  usan  los  perruquers  pera  traballar  los  penti- 
nats. Fraustina.  Forma,  ».  ||  ant.  capítol.  ||  La 
planxeta  de  llauna  ó  llautó  que's  posa  al  extrem 
del  cordó,  tireta,  etc.  Herrete.  Ferreus  contus,  fer- 
reta  cuspis.  ||  V  extrem  del  carrer.  Salida,  cabo. 
Extremitas,  atis.  ||  Termini  ó  conclusió  de  alguna 
cosa.  Pin.  Finis,  is,  terminus,  i.  jj  Cada  bri  ó  cama 
del  fil  retort.  Cabo,  hebra.  Filuro,  i.  Q  nàut.  Tros 
de  corda.  Cabo.  Rudens,  tis,  funis  nauticus.  || 
geog.  Montanya  ó  terra  elevada  que  entra  en  la 
mar.  Cabo.  Promontorium,  ii.  ||  ter.  res.  ||  Lo  cim 
de  alguna  altura.  Cima,  sumidad.  Cacumen,  cul- 
men,  inis.  ||  Part  principal  de  la  taoh  quant  se 
juntan  vàrias  personas.  Cabecera.  Primus  locus, 
sedes.  ||  En  los  rams  de  fil  ó  madeixas  lo  principi. 
Cabo.  Filum,  i.  ||  prep.  Envers.  Udcia.  Yersus.  || 
pi.  nàut.  Las  parts  principals  que  forman  ï  es- 
queleto  de  un  buch,  com  són  quilla,  codaste,  roda, 
codernas  etc.  Cabeza.  Prscípua  navis  membra.  || 
nàut.  Los  extrems,  ó  la  popay  la  proa  deia  nan.  Ca- 
bezas. Capità  navis.  ||  pi.  Las  vàrias  espècies  que's 
tocan  en  un  assumpte.  Cabos.  Capità ,  membra. 

CAP  k  cap.  m.  adv.  Un  ab  altre.  De  persona  d 
persona,  de  silla  d  silla,  mano  d  mano,  cuerpo  d 
cuerpo,  uno  d  uno.  Viritie,  vir  cum  viro. 

CAP   AIXALABRAT,    ATOLONDRAT  Ó  ALBOROTAT.  Sub- 

jecte  aíxalabrat.   Tolondro,  tolondron,  fargallon. 
Turbatus,  inconsultus. 

CAP  À  MAR.  Alguns  ho  entenen  solament  per  do- 
nar vela  à  popa  estant  à  la  capa  à  fi  de  presentar 
bè  la  proa  à  la  mar.  Cabeza  d  la  mar.  Yersus  ma- 
re prora. 


191 


CAP 


raCCIONARI 


GAP 


ckf  k  Mü.TT.  m.  adT.  Bdeia  arrik•,  Snraam. 

CAF  BOIG.  Qui  obra  inconsíderadameiit.  Cüiquilu- 
tio,  alegre  de  cascos,  Ventosum  cerebniin. 

CAP  DE  ANT.  L*  ofici  quo's  Celebra  per  algun  di- 
funt lo  dia  que  fà  V  any  de  la  seva  mort.  Cahe  ée 
a»o.  Anniversarium,  ii,  annu»  eicequie.  Q  Los  pri- 
mers dias  del  any;  y  així  se  sól  dir:  cap  di  ant,  lo 
primer  dia.  Ano  nuew.  Calends  januarii. 

CAP  DE  ASE.  f.  Planta  olorosa  semblant  al  espí- 
gol ab  las  flors  blavas  en  forma  de  espiga.  Con- 
hieso,  amaranto,  for  del  amar,  moco  de  pavo.  La- 
vandula  slboDcas.  Q  iuliola. 

CAP  DE  BAifDo.  Qoi  alsa  partidas  de  gent  armada 
y  las  dirigeix.  Cabeeilla,  caheza  de  partido,  de 
hemdo,  euadrillero.  Factjonis,  dux,  princeps. 

CAP  DE  BESTIAR.  Quadrúpedo  de  la  espècie  do- 
mèstica, com  bou,  etc.  Mes,  eaheza  de  ganado,  Pe- 
cus,  udis. 

CAP  DE  BOU.  Qui  '1  tè  mòlt  gros.  Caheza  de  two, 
cabezudo.  Capito,  nis.  |  Tossut.  Cahezudo.  Perti- 
nax.  I  Peix.  jcliola.  ||  ter.  cullbbbta.  t. 

CAP  DE  BUBBo.  met.  Tonto,  ximple.  Badea,  «<ia- 
dio,  Stullus,  insanus. 

CAP  DE  CABABASSA.  met.  CAP  SENSE  CEBVELL. 

CAP  DE  CASA  ó  LLINATGE.  X  primogènit  que  he- 
reta tots  los  béns  per  lle^ítima  descendència  del 
fundador.  Cabeza  de  casa  ó  linaje,  Familie  caput. 

CAP  DE  cDifiLL.  peíx  Semblant  al  llangardaix, 
però  sens  peus,  Lagario  de  mar,  Saurus,  i,  lípa- 
ris,  is. 

CAP  DE  ESCALA.  Lo  mès  alt  de  ella.  Alto,  c4bo  de 
la  escalera,  Superius  scahe  extremum,  culmen, 
summitas. 

Ckf  DE  ESGABOLA.  expr.  fam.  Dit  delcapmòU 
poblat  de  cabells  curts  y  caragolats,  ò  de  qualse- 
vol modo  embullats.  Monte.  Hirsilnm  caput. 

CAP  DE  OVELLA  T  GABBAS  DE  LLOP.  lOC.  UNGLAS  M 
GAT  T  CARA  DE  BEAT. 

CAP  DE  ESQCADBA.  Lo  soldat  quo  eu  la  infanteria 
y  cabalierh  mana  las  esquadras.  Cabo  de  eeouadra. 
Ductor,  caput  manipuli  militum. 

CAP  DE  ESTOPA,  CAP  SENSE  CEBVELL. 

CAP  DE  FEBBO,  Herba,  la  flor  de  la  qual  es  sem- 
blant al  ferro.  Cabeza  de  ferro,  Gynoseephalea,  e. 

CAP  DE  FBABE.  Clau  de  cer  ab  punta,  en  figura  de 
barrina  ab  que  s*  engrandeixen  los  forats  en  lo  cott- 
re,  ferro,  etc,  Eecariador.  In  terebelli  formam  dia» 
positus  clavus. 

CAP  DE  CBEU.  exp.  fam.  malvinatoe. 

CAP  DE  GÜATTE8.  Ofici  munícípal  inferior  al  aota- 
batlle,  encargat  de  la  vigilincia,  que  en  un  príu- 
cipi  desempenyavan  los  nobles.  En  los  actes  de  ee- 
remónia  eran  sos  atributs  una  vara  negra  ea  los 
extrems  de  la  que  estavan  grabadas  dos  creus.  6*- 
fe  de  vigilància,  Praefectus  sic  dictus. 

CAP  DE  LA  iGLÉsiA.  Titol  quo  's  dòua  al  Papa  res- 
pecte de  la  Iglèsia  universal,  Cabetu  àe  la  IgUtia. 
Summus  pontífex. 

CAP  DEL  DIT.  La  part  macisa  (|ue  està  eu  h  pa»- 


ta  de  ell,  contrària  k  la  ungla.  Yema,  fulpejo.  Di- 
giti  extranitas  interior,  ungui  adversa. 

CAP  DEL  DOL.  Lo  parent  mès  pròxim  del  difunt, 
que  fà  *l  dol  en  V  enterro  y  reb  los  pèsams  en 
casa.  Dolorido.  Alfinis  funeris  ductor. 

CAP  DEL  NAS,  LLENGUA,  ETC.  PÍC0,  punta.  NBSÍ  ex- 

tremitas,  extrema  lingna. 

CAP  DE  MEsna.  Prohom  de  ofici.  Prohombre  de 
oficio,  Fabrilis  collegii  princeps,  moderator. 

CAP  DE  HONTANTA  ò  8EBBA.  Ls  part  mès  elevada 
de  ella.  Cabeza  de  moaie  6  sierra,  Cacumen,  inis. 

CAP  DE  MORO.  Plom  do  las  pessas  de  roba.  floma^ 
iello.  Plumbeum  sigillum.  ||  Entre  apotecaris  lo 
tap  de  un  alambí  que  usan  sens  refrigerant,  de 
modo  que  cau  la  aygua  destil-lada.  Cabeza  de  moro. 
Aqu»  stillatitic  àpex  cribrarius. 

CAP  DE  MOBT.  Lo  coujuut  dcls  OSSOS  dol  cap, 
despullats  de  la  cara  y  pell.  Calavera,  Calvarium, 
cranium,  ii,  calvaría,  ae.  Q  Entre  estampers  senyal 
que  deixa  la  lletra  posada  al  revés.  Mortaja.  Sig- 
num  typographicura  litteris  inversis  depictum. 

CAP  DE  HOTÍ.  Levantador,  Factionis  princeps. 

CAP  DE  NtvoL.  Lo  uüvol  grau  separat  dels  al- 
tres, yubada,  núbarrada,  Nimbus,  i. 

CAP  DE  PA.  Neci.  Cabeza  de  tarro,  caheza  reém* 
da,  Hebes,  stnpidus. 

CAP  DE  PARTIT.  Ciutat  ò  víIb  dc  Ib  qual  dependei- 
xen  alguns  pobles  en  lo  judicial  y  gobcmatiu.  Co- 
lera de  partida,  Crbs  princeps;  provincise  caput. 

U  CAP  DE  BANDO. 

CAP  DE  PESSONEBA.  L'  extrem  del  fusell  que  ix 
fora  de  la  roda  en  los  carruatges.  Pezon,  Axis  ex- 
tremitas. 

CAP  DE  PIT.  ESTEBNON.  H  mct.  Rampa,  costa,  pu- 
jada aspra.  Reventadero,  Cli\iis  arduus. 

CAP  DE  PROCÉS,  for.  Auto  de  ofici  del  jutge  per 
averiguar  lo  delicte  en  causas  criminals.  Cabeza 
de  proc4so,  Causn  caput. 

CAP  DE  QUADRILLA.  Eu  Ibs  quadríllas  dels  traba- 
lladors  del  camp  lo  qui  fà  de  principal.  Manijero. 
Rusticorum  operariorum  rector,  dux.  ||  cap  di 

BANDO. 

CAP  DE  BEGNE  ò  PBOVÍNCXA.  Capital,  com  es  Bar- 
celona respecte  de  Catalunya.  Capital;  cabeza  d$ 
reina  ó  de  provmcúi.  iegni  aut  provinciae  caput; 
metròpolis,  is. 

CAP  DE  TABOLA,  CAP  ALBOBOTAT. 

GAP  DE  TAL.  cxp.  fBm.  ub  quo  's  denota  V  enflBdo 
que  causa  alguna  cosa,  ò  espècie  de  amenassa. 
Vota  à  tal,  vota  d  fuien.  Proh  V^úm  fidem.  U  Excla- 
mació. Oterpo  de  iHot,  6  de  Cristo,  ó  de  mi  ó  de  tal. 
0  Deus  immortalis  I 

CAP  DE  Tivò.  nàut.  L'  extrem  superior  que  entra 
per  la  llimera  y  que  s' encasta  la  canya.  Cabeza  de 
ttNMm.  Clavi,  gubernaculi  summitas. 

CAP  ESCABELLAT,  met.  PersouE  que  té  mòltas  es- 
pècies sens  coordinació  ni  mètodo,  ò  que  no  lé 
orde  ni  concert  en  lo  que  fà.  Madeja  m  cwerda, 
Homo  non  sibi  constftns. 


CAP 


CATÍJU 


CAP 


195 


CàP  FLGIX^  CIP  8BMSE  CBEVELL. 

GAP  GASTAT,  oàul.  Lo  que  esta  on  poch  malmès 
exteriorment  per  haver  servit  mòlt.  Cabk  lavado. 
Furis  defessus. 

CAP  Gios.  Lo  de  grandària  desproporcionada.  Ca- 
hezorro,  Caput  horrendum.  [  met.  Neci,  tonto.  Ca- 
heza  de  tarro,  cahezajedoHda,  llebes,  slupidus.  || 
Cert  peix  de  10  k  €0  peus  de  llarcb,  dels  quals 
ocupa  mès  de  la  meytat  lo  cap,  en  lo  que  té  un 
conducte  per  ahont  llansa  la  aygua,  y  unas  bolas 
que  contenen  la  substància  coneguda  ab  lo  nom  de 
esperma  de  ballena,  y  en  altras  parts  de  son  cos  la 
altra  que's  coneix  ab  lo  de  ambre  gris.  Es  vi  vi  pa- 
ro; té  mamellas  y  habita  en  los  mars  mès  calents 
de  Europa.  Marsopa  6  manopla,  caekaloU,  Physe- 
ter  macrocephalus.  ||  ccLLsaiTA.  2. 

CAP  MAJoa.  m.  aot.  Gefe  superior  ó  principal. 

CAP  DB  CASA. 

CAP  NEGBE.  Aucell,  abellcrol  de  la  cua  llarga, 
mòlt  enemich  de  las  abellas.  Ahejaruco  de  la  cola 
larga.  Pams  major. 

CAP  PEB  AMUNT.  Dret  en  sòn  estat  natural.  Cabé- 
sa  arriba.  Sursum  versus. 

CAP  PEB  AVALL.  Dc  cap  à  terra.  Cabeza  abajo. 
Deorsum  versus. 

CAP  PEB  CAP.  m.  adv.  Tant  per  tant,  sens  tornas 
en  las  baratas.  Pelo  à  pelo,  taz  d  taz  sin  adeala. 
JBqua  permulalione. 

CAP  SEüSE  BABBET,  ó  SENSE  CEBVELL.  Qul  obra  de- 
sordenadament. Beloj  desconceríado,  casquivanOf 
caheza  de  chorlilo,  ó  de  pollo  ó  de  grillo.  Tamquam 
borologium  caput  aberrans. 

CAP  SENSE  DENTS.  loc.  fam.  Esdentcgat.  Muelas  de 
gallo.  Edentulus,  dentibus  minulus. 

CAP  VEBT,  CAP  SENSE  CEBVELL. 

CAPS  OB  LAS  BiTAS.  uàut.  Los  cxtréms  de  la  creu 
que  sobreíxen  per  cada  costat.  Tetas,  cabeza$  d$ 
las  bitas.  Mucrones,  um. 

CAPS  DB  BEvÉs.  uàut.  Las  escotas  de  barlovent,  y 
bis  bolinas  y  bolitxas  de  sotavent  que  no  serveixen 
en  las  posicions  de  bolina.  Cabos  de  revés.  Quidam 
funes  in  transversario  vento  non  deservientes. 

k  CAP  ó  CBEu.  Joch  de  noys  que  s'executa  tirant 
un  cuarto  al  ayre ;  y  T  un  demana  cap  ó  cara  y  T 
altre  creu.  També  s'  diu  à  torre  ó  lleó.  Castillo  6 
leou,  cara  ó  lis.  Caput  aut  navim.  ||  met.  Moltíssim 
barato.  A  huevo.  Minimo  pretio. 

i  GAP  Ó  PUNTA  Ó  TBAVESSAS.    Joch  qUC  8*  OXéCUtB 

posantse  algú  dos  agullas  de  cap  en  lo  pahnell  de 
la  ma  de  la  manera  que  li  acomoda ,  y  presentant 
la  ma  tancada  al  altre  jugador,  li  pregunta  de  qui- 
na manera  estan  posadas  las  agullas,  y  si  bo  ende- 
vina guanya,  y  sinó  pert.  Punta  con  cabeza.  Acicu- 
larum  ludus. 

ABAixAB  LO  CAP.  fr.  luclinarlo  envers  terra.  Jo- 
jar,  inclinar  la  cabeza.  Ocqninisco,  is;  caput  sub- 
mitere ,  cervicem  reponere.  |  met.  Obebir  à  lo 
que  'ns  repugnava.  Bajar  la  cabeza,  las  orejas,  Im 
jila;  besar  la  correa.  Caput  demittere,  fasces,  sub- 


mittere.  |i  met.  Estar  trist  y  pensa tiu.  Bajar  la  ca- 
beza, estar  cabizbajOf  hacer  calendarios.  Obstipo,as. 

AGAFAB  ENTBE    CAP   T   COLL.  ír.  Apcrcollar.  CollO 

apprebendere. 

AL  CAP.  m.  adv.  dbtbís,  dbspbès.  ||  Passat  mòlt 
temps.  A  largo  andar.  Tàndem. 

AL  CAP  DEL  MON.  oxpr.  À  qualsevulla  part  per 
lluny  que  estiga.  Al  ó  hasta  el  caba  del  mundo.  la 
extremo  lerrarum  orbe ;  ad  exlremas  orbis  plagas. 

AL  CAP  Y  i  LA  FI  Ó  AL  CAP  T  AL  tLTIM  Ó  AL  GAP   T 

AL  BATO.  loc.  Per  Últim,  desprès  de  tot.  Al  cabo,  6 
al  cabo  y  d  la  postre,  ó  al  cabo  de  la  jornada.  Tum, 
demum,  postremó,  denique,  tàndem. 

AL  CAP  SOM.  loc.  fam.  ab  que  algú  denota  voler 
terminar  alguna  cosa.  Hasàa  aqui  hemos  llegada, 
alto  ahi.  Rem  statuamus. 

ALSAB  LO  CAP.  fr.  Uvanlar  la  cabeza.  Caput  ex* 
toUere.  ||  met.  Péndrer  animo  lo  qui  està  abatut. 
Bespirar.  Vires  capere,  sumere.  ||  met.  Trobarse 
millor  lo  malalt.  Alzar  cabeza.  Sanitatem  recupe- 
raré. II  met.  Millorar  en  fortuna.  Alzar  ó  levantar 
cabeza.  Fortunam  instauraré. 

ANAB  CAP  BAIX.  fr.  met.  ir  cabizbajo.  Trislem, 
cogitabundum  indecere;  demisso  capite  pergere. 

ANAB  CAP  PEB  AVALL.  fr.  mct.  Tomar  à  ménos, 
anar  perdent  la  salut,  cr 'dit,  etc.  Andar  de  pié 
quebrado,  ir  cuesta  abajo  ó  de  capa  eaida.  Ad  inò- 
píam,  egestatem,  senimnas,  angustias  rei  Camilia- 
ris  devenire;  valetudine  minui. 

ANABSE  DEL  CAP.  fr.  lUet.  ANABSEN  DE  LA  MEMÓBIA. 
ANABSEN  LO  CAP,  Ó  ANABSEN  LO  CAP  A  PASSEJAB.  fr. 

met.  Desvanéixerse  lo  cap.  Desvanecerse,  irse  la  ca* 
beza,  andàrsele  d  uno  la  cabeza.  Capitis  vertigine 
aut  debililate  laboraré;  caput  lurbari. 

BALLAB  ó  ANAB  DEL  CAP.  fr.  mct.  Excitarsc  algu- 
na espècie.  Bullir  por  la  cabeza.  Aliquid  in  mentem 
excitar  i. 

CANSABSE  *L  CAP.  fr.  Fatigarso  meditant  mòlt  en 
alguna  cosa.  Ikvanarse  los  sesos.  Defatigari  intensa 
meditatione,  nimia  cura  angi. 

CABBEGABSE  DE  CAP.  fr.  fam.  POSAB  UN  CAP  COM 
TBES  QUABTANS. 

cabbbgíbsbli  'l  CAP  k  kLGt.  ÍT.  Sentir  pesadés  ó 
ensopiment  en  lo  cap.  Cargdrsele  d  alguno  la  cabé" 
za.  Caput  gravari. 

ciuBEB  DE  CAP.  fr.  DoT  de  caheza,  caer  cabeza 
abajo.  In  capat  devolvi;  inverso  capite  ruere. 

DE  CAP  i  CAP.  m.  adv.  De  part  à  part,  ó  de  ex- 
trem à  extrem.  De  barra  d  barra.  Ab  extremo  us- 
qne  ad  extremum.  ||  de  gom  i  gom. 

DB  CAP  k   PEUS  Ó  DBSDB*L  CAP  FINS  ALS  TAPLN8  6 

desde'l  CAP  FINS  k  LA  CUA.  m.  adv.  Enterament, 
desdel  principi  al  fi.  Ite  la  cabeza  hasta  los  pies  ó 
espiés  d  cabeza,  de  alto  é  bajo,  de  pe  d  pa.  k  ca- 
pite usque  ad  calcem;  à  vertice  ad  talòs  imos;  à 
summis  ad  ima. 

DB  CAP  T  DB  NOU.  m.  adv.  Desde  U  principi.  Des-^ 
de  el  principio,  de  raiz,  de  nuevo.  Ab  inilío,  à  pri-* 
ma  origino. 


196 


CAP 


DICCIONARI 


CAP 


DEMANA!  LO  CAP.  fp.  met.  Demanar  la  mori  de 
aigü.  Fedify  solieitar  la  muerte  ó  caheia  de  algwM, 
Ad  supplícium,  in  poenam,  morti,  ad  mortem  ali- 
queni  deposcere. 

DE  sÒN  CAP.  m.  adv.  fam.  De  sòn  propi  íngeni  ó 
invenció.  De  su  eosecha.  Proprio  Marte.  ||  A  sòn  àr- 
bitre, sens  segair  V  orde  regular.  De  $u  ingenio, 
Motu  proprio. 

DONAR  CAP.  fr.  met.  Donar  cnrs  à  alguna  cosa. 
Dar  vaio,  curso,  $alida.  Red  ad  exitum  perducere, 
negotia  expediré. 

DONARSE  DE  CAP  PEE  LAS  PAEETS.  fr.  met.  Estar 
sumament  irritat.  Dar  C4m  la  eabeza  en  las  paredes 
ó  por  esas  paredes,  Furere  prsBcipitem. 

BixiE  DE  SÒN  CAP.  fr.  met.  Inventar  algú  alguna 
cosa.  Inventar,  idear,  sacar  de  su  eabeza,  Aliquid 
excogitare,  fingere,  proprio  Marte  invenire.  ||  Fin- 
gir alguna  patranya.  Sa  ar,  hablar  ó  levantar  de 
su  eabeza.  Ementiri. 

EixiRNB  1  CAP.  fr.  met.  Acabar,  eixir  bè  alguna 
cosa.  Llevar  al  cabo.  Aliquid  absolvere,  conficere. 

EIXIRSE  DEL  CAP.  fr.  met.  EIXIRSE  DE  LA  MISéRIA. 

ENTAiANAR  DE  CAP.  fr.  Euvauéixer  à  algú  ab  ala- 
bansas  excessivas.  Levantar  de  cascos,  Immeritis 
laudibus  efferre. 

ESTAR  CALENT  DE  CAP.  fr.  mot.  Tenir  principi  de 
borratxera.  Estar  ó  ír  calamocano,  tener  reservada 
ò  callada,  no  estar  para  frmar,  Semiebrium  esse. 

FÉR  BULLIR  LO  CAP.  Perturbar.  Aturdir  la  eabeza. 
Caput  perturbare. 

fiín  CAP.  fr.  fam.  Arribar  à  algun  lloch  determi- 
nat. Artfdír,  dar;  ir  ó  dar,  Accurro,  tendó,  is. 

f£r  de  cap.  fr.  dirigir.  ||  ter.  Acompanyar  algu- 
na persona  de  confiansa  à  una  minyona.  Hac^r  de 
padres.  Pro  parentibus  puellam  comitare.  ||  Sér  lo 
primer.  Hacer  de  eabeza  6  cabecera,  Negotio  frees- 

se. 

f6r  LO  CAP  vil.  fr.  fam.  Estar  alerta,  vfurer  ab 
vigilància  y  cuydado.  Andar  ó  estar  alerta  6  sobre 
aviso ;  aniar,  estar,  traer  la  barba  sobre  el  hambro, 
Vigilanter  vivere,  omnia  cavere;  cautum,  provi- 
dum,  sollicitumque  esse. 

riu  t  OBRAR  de  sòn  CAP.  fr.  Obrar  per  si  ó  sens 
consell.  Hacer  por  su  eabeza.  Ex  arbitrio  agere. 

FICAR  LO  CAP  AL  co>'E  ó  i  LA  OLLA.  fr.  met.  fam. 
Obstinarse  algú  en  sòn  dictamen  e'rróneo.  Meter  la 
eabeza  en  un  puchero,  Pertinaciter  et  obstinatè 
errorem  sustinere. 

Fl'GIB  DEL  CAP.  fr.  ANABSEN  DE  LA  MBMÓBU. 

ji'gíbseho  à  cap  t  cbeu.  fr.  met.  Denota  lo  poch 
que  s' aprecia  alguna  cosa.  Echar  ú  pares  jf  d  na- 
nes, Nihili  facere. 

LLiGAB  CAPS.  fr.  met.  Combinar  las  circunstàn- 
cias  de  sòn  discurs  ó  de  qualsevol  assumpto.  Alar 
ajuntar  partes  ó  cabos.  Rem  ad  precipua  capità 
revocaré. 

LLiGAB  LO  CAP.  fr.  Peutiuar  y  lligar  los  cabells. 
Alar,  componer,  recoger  el  cabello,  Capillos  in  no- 
dum  colligere. 


MENJAB  soBBB  \  CAP  DE  vs  TiNTós.  fr.  tenir  mòl- 
ta gana,  no  sèr  llemench  ni  escrupulós  en  lo  men- 
jar. Comer  sobre  la  eabeza  de  «n  tinoso.  Lancem 
sordidam  fames  non  respicit. 

HÈS  VAL  SÉB  CAP  DE  LLIÍS  QUE  CCA  DE  AVESTBts. 
ref.  MBS  VAL  SÉB  CAP  DE  ABENGADA,  ETC. 

MÉTBEB  i  Hu  LO  CAP  ENTORN,  fr.  met.  Eutabanar- 
lo  de  cap,  poaarli  al  cap  alguna  idea  ó  projecte 
disbaratat.  Hacerle  perder  la  chaveta,  ponerle  en  el 
magin,  ponerle  en  rueL•,  Caput  perturbare. 

MÓUBEB  Ó  BBMENAB  LO  CAP    JA    i    UN    COSTAT,  JA  i 

l'altbb.  fr.  Cabuear;  menear,  morer  la  eabeza.  No- 
to, as,  caput  motare. 

NO    PODEBSB    TBÀUBEB    DEL    CAP    ALGUNA    COSA.  fr. 

met.  fam.  Pensar,  contínuament  en  alguna  cosa 
que  causa  pena.  So  poderse  quitar  de  la  eabeza,  no 
kaber  quien  quite  alguna  cosa  de  la  eabeza.  Quid- 
piam  ex  animo  exurí  non  posse. 

NO  SABEB  PEB  QUIN  CAP  COMBNSAB.    fr.    DubtBT  60 

lo  comensament  de  alguna  cosa.  Ao  saber  por  don- 
de  comenzar.  In  re  aliqua  haerere ;  aquam  in  aliqna 
causa  alicui  harere. 

NO  TENiB  CAP  NI  CENTENEB.  fr.  Estar  una  cosa 
tant  intrincada,  que  no  se  li  troba  medi  pera  po- 
saria en  clar.  Ao  tener  cabo  ni  cuerda.  Rem  ínex- 
tricabilem  esse. 

NO  TENiB  CAP  NI  PEUS.  fr.  Estar  una  cosa  mòlt 
confusa  sens  orde  ni  concert,  yo  tener  6  no  llevar 
ptVs  ni  eabeza,  Nec  caput,  nec  pedes. 

OBBIB   ó    BÓMPBEB   LO   CAP    1    ALGÚ.    fr.    Ferlí  UO 

trench  ó  ferida.  Descalabrar,  abrir  la  eabeza,  Ca- 
put fíndere,  frangere.  ||  met.  Molestar  ab  crits  ó 
instancias.  Quebrar,  ó  romper  la  eabeza  ó  los  cas- 
cos, Caput  obtundere,  importunis  contentíonibus 
atterere. 

PASSABLI  Ó  CÓBBEBLl  i  ALGt^  ALGUNA  COSA  PEL  CAP. 

fr.  met.  Oferírseli  à  la  imaginació.  Pasarle  d  algu- 
na alguna  cosa  por  la  cobeza,  ponérsele  en  la  eabe- 
za, Oecurro  is,  aliquid  in  menlem  venire,  in  ani- 
mum  aliquid  accidere. 

PELAT  ó  BAPAT  DE  CAP.  Quí  té  'Is  cabells  talUts 
mòlt  arrant.  Baido  de  eabeza,  Homo  capite  rasus. 

PEB  CAP.  fr.  Per  cada  individuo.  Por  C4ibeza.  Per 
singula  capità. 

PEB  CAP  CAP.  m.  adv.  Expressa  la  absoluta  nega- 
ció ó  impossibilitat  de  alguna  cosa.  Por  nín^tiii  ter- 
mino ò  estilo  ó  medio,  de  ningun  modo,  por  m'n^iiii 
cabo,  Minimè  nnquam,  nullatenus,  nulla  ratione» 
nullo  modo. 

pftBDBEB  LO  CAP.  fr.  met.  Morir  violentment.  Fpt- 
der  la  eabeza,  Emori.  I  Tomarse  boig.  Volveru  lo- 
co, enloquecer.  Mentis  impotensfieri. 

PEL  CAP  MÉS  BAIX.  m.  adv.  Al  mónoa.  A  lo,  per 
lo  ó  cuanda  ménos,  Minimum;  ad,  ut  mínimum,  ad 
minus. 

POBTABLA  DE  CAP.  fr.  met.  Tenir  tramada  ab  dis- 
simulo la  execució  de  alguna  cosa.  Llevaria  hecka- 
Rem  prsmeditatam  exequi. 

POSABLI  i  ALGÚ  AL  CAP  ALGUNA  COSA.  fr.  BWl.  P^ 


CAP 


UTAU. 


CAP 


Ml 


mdirlg.  Mtltr  n  }a  taktza.  Allins  animo  alíquíd 
\fat,  illa  mcDle  repoaere. 

mil  LO  CAF.  fr.  fam.  ab  qae  algií  aiwegnra  al- 
puroxa;  y  aíxi  's  diu:  posaria'l  cap, que  no  es 
ma  TM  dihen.  Pomt  la  eabeza.  Motí;  capile  meo 
]ttt*  sia  aliler  rea  fe  babeal. 

mftiisi  iL  CAP  ALGCNA  COSA.  fr.  mel.  4fimiarse 
tisúa  dictamen  perseverant  en  ell  ab  obstinació. 
bitjínelt  úvnonla  cahtza  atgma  cota.  Animo 
Imciler  ailbsrere. 

Mui  soiKE  'l  cap  ALGcnA  coeA.  fr.  Demostra  1 
nptcte  y  reverència  ab  que  's  reben  las  cédulas, 
Ic^MlTOS  reals,  etc.  Helaíóricameol  manifcsla 
Tipreci  que's  la  de  alguna  cosa.  Poiter  algana 
MM  totrt  la  tttbeza.  Snmmnin  honorem  erga  rem 
diqaani  sigoia  utendere. 

POSAK  V\  CAP  COM  Cl  TAIAL  Ú  COU  TIES  (fCABTANS. 

fr.  oel.  AHirdir,  aíolondrar.  Consterno,  as,  convi- 
lüt  raput  obtandere. 
KJAiM.Y  AL  CAP.  fr.  mel.  Denota  la  perturbaciú 

Ccansan  los  vapors  forts  de  algnna  cosa.  con) 
labaco,  etc.  ^Hbiru  d  ta  cahtza,  tahWn  tl  Au- 
■a^IacArnmita,  y  niírir  d  jtraliVar  dit  del  vi 
bo.  Sm$ns  bebelare,  caput  lorpore  gravarí. 

gii  íakata,  l  cap  se  ckata.  ref.  Aconsella  '1 
■ill  rnydado  ^e  's  déu  leoir  en  escullir  y  mudar 
bqoe's  possebeix.  QttUn  h'm  lirnt  y  mal  ticogf, 
ftrwttl^Mt  lemfia  no  ic  CNo/r.  Por  bvitar  mas 
■linUa,  urnÓM  nt  lúmpo  ritnto.  Qui  bona  cum 
!■■!,  mala  diligil,  ille  malomm.  (Jnidquid  con- 
Üpril,  on  Uc«nte  fera). 

HuaucAP.  h.  Flaqnejar  6  torbarse  'Is  scn- 
ito.  9mMȒnf.  Yerliginem  pati;  Terti^iue  labo- 
nn.  I  lòarerlo  k  una  part  y  altra  en  senyal  de 
Mpf  alguna  cosa.  Caiectar.  Abnao,  renoo,  is.  || 
WL  Depreciar  aignna  cosa.  Torrfr  (o  cabtia.  Ali- 
.  __f6i  coDlemnere. 

nnuo  Ds  GAP  DE  NAS.  fr.  mel.  Rastrejar,  pre- 
laír  ó  enléadrer  lo  qae  altre  vòl  executar.  IIu- 
Mr,  alrr,  iareula  aarir.  Redoleo,  es,  aobodo- 
>,  nr.aris. 

*  MacAPDi  da:isa.  fr.  met.  Sit  lo  principal  de 
dpe  negoci  mal  gobernat.  Cutor  fa  dama,  ter  tl 
■t  à  el  iwào  de  la  baila.  Choriplifcum  agere. 


tl  ctp  DiL  DOL.  fr.  met.  Assistir  à  algun  fune- 
nlcan  i  parent  mès  pròxim  del  difunt.  Hacrr  tl 
imk.  Jostis,  funeri  pncesse. 

a  BO    tÉ    Al    CAP   gtE   S'   HO   POSE  ALS  PEES.    lOC. 

km.  Dòu  Ji  enténdrer  que  algú  di<n  desenganyar- 

m  de  alguna  cosa.  Qat  te  lo  quiír  de  la  tabe:a,  qut 

m  éamsait.  Sic  habelo.  caulior  fial. 

_.,...  ^.u    t,    n4ni    iiA».nTerlos  eïecuÜVB- 

ssilal  urgent  de 

mbarcaciú.  PÍmt 

loras,  anchoralia 

fam.  qw  reprèn 
los  de  vaa  ma- 


leixafamilia.  Lot  hijoi  dt  Mari  Babadilla,  cada 
HM  m  JK  ticudilla.  Quot  capila,  tol  senlentin, 

tekíkJLcaf  de  LLtaaB.  fr.  mel.  Tenir  lirria  y 
observar  los  descuyls  de  algii  pera  aproQlarsen  y 
venjarse.  Tínfr  hipo  ton  algmo,  tetter  ó  tratr  ttitrt 
ojot.  Aliqnem  torvis  oculis  aspicere. 

TEsia  AL  CAP  DE  LA  LLÉ.taiA.  fr,  mel.  temb  k  LA 

PC?ITA  DE  LA  LLf.tQtiA. 

TE.V«  LO  CAP  i  TiBS   QUARTS  DE   QtlME.   ír.  mtl. 

No  tenir  seny  6  judici.  Tttur  la  tabeza  d  lat  onee- 
Kentis  ipolem  eïse.  ||  Estar  algú  distreien  cosa  que 
debia  posar  alenciú.  Pniar  oi  la»  miuaraSat.  Alia 
agere,  muscas  captaré. 

TEViHLocAPDECARAiAssA.fr.  raet.  fam.  Tenir 
pocli  seny.  TeatT  caicotdt  ralabaza,  lot  taicot  ú 
la  gihtta,  barrenadoi  lot  easroi.  Henli»  inopem, 
incunsideratum  esse. 

TEMH  LO  CAP  uÒLT  GROS.  fr.  mct.  fam.  Sér  toix. 
Trwr  et  tnttndiminilo  gnrdo,  tmbolado  ó  rudo.  Tar- 
do, oblnso  ingenio  esíie. 

TBNia  LO  CAP  PLE  DE  vEMT.  fr.  mel.  fam.  Sér  va 
y  presumit.  Tener  la  tabtza  lltua  de  aire.  [nanem 
esse;  ínaníler,  temeré  jactari. 

TEMR  PE»  'l  cap  dels  DITS.  fr.  mèl.  Saber  moll 
bé  alguna  cosa.  Tentr  tn  las  unai,  alprmlo,  d  la 
mano.  In  promptii  habere. 

TE>[a  IN  CAP  ROIG.  fr.  met.  temb  lo  cap  di  ca- 

TIRA  pel  cap  giIE  VtLLES,  Ú  QÜE  TlftE  PEL  CAP  QVK 
VILLA.  loC.  TIRAR  lARKA. 

TiRARSE  DE  CAP  i  LA  ATQCA.  fr.  met.  fum.  Empén- 
drer  atrevidamenl  aignna  cosa  perillosa  6  mAlt 
difícil.  Ethar  el  peeho  al  agaa.  In  discrímen  sese 
commitlere. 

trIubeh  CAP.  fr.  met.  Sér  a  propòsit  ó  venir  al 
cas.  I>ntr  dl  coio.  Ad  rem  facere,  esse,  perlinere. 

TBÀtRiR  DEL  CAP.  fr.  met.  Diüstiadir.  Qtiitar  dt 
la  eabtza,  roer  ò  qaiur  del  tatco.  Dissuadeo,  es; 
à  senten  tia  removere. 

TaiuREH  DE  SÓN  CAP.  fr.  mot.  Inventar  ó  idear 
algana  cosa.  Saear  de  tu  cahtza.  Proprio  Harle  in- 
venire. 

tríuber  lo  cap.  fr.  met.  fam.  Deixarse  vénrer 
en  aignna  pari,  com  en  lo  balcó,  Gneslra,  elc. 
Aiomorit,  atomar  la  rahtza.  Apparere,  sese  oslen- 
dere.  |{  Deíxarse  véurer  lo  que  bavia  estat  ocnll 
per  algun  lemps.  Sarar  la  eabtza.  Rem  primnm 
prodire,  apparere.  I  met.  Manifestar  desitj  de  al- 
guna co.sa.  .S'nrnr  ía  rnüf^a.  Aliquidappelere,  in- 
biare.  I  met.  Alrevirse  à  dir  ó  fér  alguna  cosa  'I 
qui  estava  bumillal  6  abatut.  Saciir  las  pits  dt  lat 
alforjai.  Timidilatemabjicere.audaciorem  evadere. 

TRÀtBER  Lu  CAP  del  fil.  fr.  met.  Averíguar  ab 
móltas  diligéncias  l' origen  6  causa  de  alguna  co- 
sa. Saear  la  pua  al  trompo.  Rera  difficilem  expli- 
caré, aperire. 

TRENCAR  LO  CAP.  fr.  met.  obrir  lo  cap.  1.  Q  fr* 
mel.  AMOHi:<AR. 

TRiNCAKSE  I  CAP.  ff.  mel.  Faligarse  la  ímagiu- 
39 


2M 


GAP 


DICCIONARI 


CAP 


ri6  i•ii  dil•lcórror.  Rtmperne  los  r,a9C09,  qttebrarse  la 
rabfza,  Niniín  nirn  aiiKÍ;  in  aliqun  porficieiida  re 
iiiriilí. 

i;mpi.ir  i>k  cap.  fr.  mot.  obrir  lo  cap.  2. 

l'Mpi.iR  LO  CAP  i)K  VKNT.  fr.  Hiet.  Adiilar»  onvan^i" 
xcr  í'l  algií-  Ufnarf  henchir  la  caheza  de  riento. 
Adiilarí,  aH^Mitari. 

VKMR  k  CAP.  fr.  mol.  mai)i;rar  in  tvnor. 

XAFAR  i.o  CAP.  fr.  mot.  Humiliar  la  supèrbia  de 
algii.  Ourhrantar  la  caheza,  Amlaciam  frangore, 
oaput  ooiitororOf  (|uatoro. 

CAPAt  f.  Pow<a  do  rolm  llarga  dosdo  'Is  musclos 
lliiM  als  talons,  oberta  do  dovaiil,  y  rodona  do  baix. 
Capa,  IVnnIa,  n>,  |iallium,  íi.  mantollum,  i.  ||  La 
(|no*s  posa  solnn  aítras  (*osas  pora  oubrirlas,  com, 
lo  Kuix,  oolor,  kirnis  on  las  |Hirots,  qiiadros,  otc 
Capa,  mano,  camisa,  Togumontum,  i,  crusta,  ai.  Q 
La  do  roll  s^ns  valona.  Fcrrei^uclo,  Larorna,®,  pal- 
líum,  íi.  II  La  do  or  on  las  minas.  Àlutacion,  manta. 
Al  n  ta  I  lo,  nis.  ||  l.a  do  caputxa,  dallarà:  a.  Penu  la- 
ta rhlamys  lao•rna,  ||  Dit  do  alguna  cosa  quo  s' 
oxton  sobn»  altra  com:  capa  do  torra.  Capa,  lecho^ 
tontiada,  Togumontum,  i.  ||  La  pon'iò  do  guisat  ca- 
lent quo's  posa  sobrt»  altra  |H*ra  comunícarli  1  ca- 
lor. Cama,  capa,  Cibí  condíti  crusia*  inductoo,  su- 
|H«r.«|)osita\  II  La  crosta  quo  la  composició  do  fari- 
na«  ous  Imtuts  y  sucn«  forma  on  los  pous.  llongua 
do  |H)rcb  )  allras  cosís  somblanis.  quant  so  gui- 
san.  Baréilla,  Crusta .  a\  J  Lo  liany  do  sucro  y 
amido  ab  quo's  cubroixon  los  boscuxts  y  altras|)as- 
tus.  .Ucor.M.  Satvharí  ot  amxli  crustuhim.  ||  Lo  tol 
qnoV  forma  on  la  suporticio  dols  Uquits.  .Viifii,  rr- 
la,  lama,  flor,  capa,  Spuma,  a\  liquorum  cromor. 
jl  mot.  Lo  pivtoxt  do  quo's  val  algü  pi'ra  amagar 
lo  li  do  alguna  cikwi.  Capa,  pretexto,  sacolor,  soca- 
pa,  IViOloxlum,  i,  sjhvíos.  oi.  [  L'  oncubrimont  de 
ali^una  iHtsa.  y  així  *s  diu:  capa  do  Dadrt^.  Capti, 
alcaMucte,  t>(Yultator«  ivlalor,  oris.  i  naut.  Nom 
quoN  dóna  gonoralmont  a  la  dispiv^icio  do  la  nau 
quo  tivtiautM'  ou  la  mar.  x  no  faltant  vonl.  no  va. 
\\  quotU  quasi  parada.  Aquesta  maniobra  *s  fa  per 
oonxonkMU'ia,  com  |vra^uar\lar  lo  dia  o  ahni  em- 
IvirxNJicio.  o  b^  piT  proiMsio.  i\mi  pt'r  aguantar  un 
tom|vniL  Cxipa,  Naxis  cursús  rotardatis.  ;  naul. 
lA  xola  principal  quo  xa  on  V  arbrt^  dol  mitj,  que 
os  la  ms^or.  Cap.;,  mayiT.  Volum  majus.  ^  Kn  sa 
ai\v|vio  ivuui  to  xarias  av^licacions  a  ü-nUv  x  així 
s  diu:  i  vrv  dol  limo.  do  fi^^madura.  de  quitrà, 
eïc.  quo  s<>n  tnv^^  do  draps  onqui:r!inals.  otc.  ab 
quo's  cubreixon  x  gujirvUn  do  U  intemp'rioaUnns 
ob;*vtcs.  TiJ^i,  Oi^ïx-uíum.  ob:uramon!um.  teiu- 
monfum.  i.  \  ivnv  li^-av.Sojiou^  quo  a  mi^s  dol  fio«e 
doiu  al  capi;a  do  uwa  «au  I  qui  la  carr^ca.  x  os 
K»  5  p**r  ivut  on  la  mxojTIcío  de  imN^uío*.  x  do  !• 
ivr  ^viil  o:t  *A  do  *.as  liui:as.  (^\l^^  í*¥*>-í''"*.  M«- 
ru>s'«* ;;:;*..  i  Vn'.iv  t;i:\i;*U  rs  ,ic  .ar.'|\(:us  !»^  :or^ 
*Vr  «VI.!»»  »;ï'.os  p^vísaj^^bre  dol  a^ívxi.  i^tjw.  Tor- 
i  ■,  i>  v-aïv  juna*  I x  pus , 

v\rx  v\x\sKrix>ai%i  o  ia«:\\.  La  ques  ^w^Ri  hi 


arquebisbes  pera  assistir  als  divins  oficis  y  altres 
actes  capitulars.  Capa  magna  ó  c^msistarial.  Epis- 
coporum  solemne  pallium. 

CAPA  DE  LA  ROTXA.  La  CEmísa  del  capoll.  Caàarzo. 
Bombycis  folliculi  exlerias  textum. 

CAPA  DE  COR.  La  que*s  posan  los  prebendals  pera 
assistir  en  lo  cor  als  divins  oficis.  Capa  dt  coro. 
Trabea,  so,  sacrum  pallium. 

CAPA  DEL  CEL.  met.  Lo  mateix  cel  dit  així  perquè 
cubreix  tolas  las  cosas.  Capa  del  cielo,  Coelum,  i. 

CAPA  DE  RET.  Tcla  fina  de  IH  y  cotó,  de  la  que 
s(»len  forse  sobrepellissos  los  canonges,  etc.  Capa 
de  rey,  Subtilissima  tela. 

CAPA  PLrviAL.  La  que  usan  los  prelats  y  'Is  qne 
fan  de  prosleen  las  vespres,  professonsy  altres  a(v 
los  dol  cuito  diví.  Capa  pluvial,  Pluviale,  is,  plu- 
vialo  pallium. 

AGUANTAR  LA  CAPA.  fc.  met.  fam.  Fór  de  arcabot. 
AXcauhetear,  Lenocínor,  eris. 

AGUANTARSE  k  LA  CAPA.  fr.  nàut.  SuplÍF  Ó  Pessis- 

tir  un  temporal,  mantenintse  tol  lo  possible  en  las 
posicions  de  capa,  ó  sens  girar  la  popa  al  veoL 
Aguantane  d  la  capa,  captar.  Quieta  navi  perma- 
noro. 

ANAR  DE  CAPA  CATGUDA.  fr.  met.  fam.  Anar  en  de- 
cadència en  los  béns,  fortuna  ó  salat.  Andar  ó  ir 
de  capa  caida,  A  pristina  fortuna  decidere;  adversa 
ui  i  valetudine. 

RARCO   k    LA    CAPA,  VARIXER   A  LA  HAMICA.  rcf.  ab 

que  *Is  mariners  donan  à  entóndrer  qne  posada  la 
ombairació  à  la  capa,  no  hi  ha  res  que  fér;  ni  h 
ptv^ició  y  aparells  abque  se  sosté  ofereneo  giaiii 
cuydados  quo  són  indispensables  en  altras  cirmos- 
tàncias.  Barco  d  la  capa,  marinera  en,  !a  hamaeé. 
Ouiota  navis  sí^Uicitudine  nantas  solx'et., 

DR  CAPA  T  ESPASA,  oxp.  De  coDsideracíó,  de  im- 
portància ó  entitat.  De  tomo  y  ïomo,  Magni  momeD- 
ti  pi^ndoris. 

DEFENSAR  À  CAPA  T  ESPASA,  ft.  Defeosar  i  algú  é 
alguna  ci^sa  ab  lot  empenxo  ó  osfors.  Defenierút§r 
p\\  y  tspada.  Tot  is  xiribus,  xiris  equisqne  defen- 
dore. 

Fil^t  CAPA.  posAisE  i  LA  CAPA.  fr.  uàul.  AmuTar 
lo  timó  a  la  Ivanda.  disposar  las  velas  de  modo  qne 
*1  buixM  s'  a^uaoïe  ab  la  proa  à  la  mar,  ó  preoga 
la  mar  per  la  amura.  Bactr  capa.  ponerse  ò  esperar 
d  la  capa.  Instructis  x-elis  navem  retinere. 

rri  IN  i  c&pA  VAL  TALLADA,  ff.  met.  üun.  Gmb- 
Pi^ndrer  algun  neg<vi  dificultós  preuent  on  teraie 
mo^li.  l•tir  nn  i>>r:^.  fe^j.  Rem  utrinque  malècoB- 
pi^nenp. 

üi  iRrií  \  TF^ENSiR  LA  CiPi.  fr.  dmI.  fam.  De- 
fensar la  bis:Dda  i>  dM.  Ouéricr,  iefendrr  Im  rt- 
pa.  Rem  sTsini  defenitoTY.  lueri. 

iiAxsií  i  ^  -..i?!,  fr.  mel.  fam.  Deiurfai  càmtr 
\yT.\  c^rxr  x\>  LK<^:^ris.  ftrnríkir  .'«  r«jpa.  fallio 
M*  oxjwiire. 

>i \NTCNnL<«  i  M  CAPA.  fr.  met.  Estareu  ofcoen*- 
OA^  ospmat  ccasvfirn  Kxrar  algara  cosa.  EtUr  é 


GAP 

amié  la  capa.  Tempns  rey  faciendac  observaré; 

pelaré  rei  gerends  opportnnitaleiD.  Q  nàut.  Dis- 
ptfiu*  las  velas  de  nna  embarcació,  de  manera  que 
OBÍne  mòlt  poch  6  no  gens.  Estar  ó  ponerse  6  es- 
ftnr  à  la  capa.  Vela  remittere,  cursum  retardaré. 

rA:»UAi  LI  €AFA.  ff.  met.  fam.  Eixir  de  casa 
ns  tenir  altre  objecte  que  divertirse  passejant. 
futur  la  capa.  E  domo  per  otiam  exire;  per  olinm 
teabulare. 

gri  TÉ  ciPA  DE  TOT  s'  ESCJLPA.  ref.  Denota  que 
a^U  qoe  lé  diners  ó  valiment  de  tot  s  escapa. 
tàn  tieme  capa,  de  todo  se  escapa.  Arte  sua  dives 
MBm  quisque  ambulat  orbem. 

nuí  Lk  CAPA.  loc.  met.  S'  usa  quant  s'  óu  una 
tUgeració  mòlt  gran.  Mebaja,  compadre,  y  lleva- 
tétlugalga..  Paulo,  lantisper  minue. 

THAI  LA  CAPA  AL  Toio.  fr.  met.  fam.  Aventurarse 
i  algun  dany  pera  evitarne  altre  de  major,  ó  conse- 
|iir  algun  fi.  Eehar  la  capa  al  toro.  Aleam  jàcere; 
JKtuue  se  commitere.  ||  Pérdrer  la  ver^'onya  y 
arriicarho  tot.  tehar  la  capa  al  toro.  Pudorem  di- 
■ttere;  pudoris  cancellos  praetergredi. 

níüiBS  LA5  CAPAS  NETAS.  fr.  met.  fam.  Eixir 
lèttdany  ó  pèrdua  de  algun  negoci.  Sacar  el  ca- 
MIo,  salir  hien  librado.  Feliciter,  prosperè  rem 

GAFA.  m.  Arbre  de  la  isla  de  Cuba  y  Puerto- 
lÍM,  la  fusta  del  qual  per  sa  apreciable  qualitat 
iaMcorrarse,  es  excel-lent  pera  fondos  de  bar- 
Vk  Capd.  Arbor  sic  dida. 

A.  adj.  sup.  Capacísimo.  Ca- 
os. 
GAMOTAT.  f.  L'  àmbit,  cspay  ó  extensió  de 
a^BUich.  Capacidad.  Capacilas,  atis,  amplitudo, 
I  Talent,  intel-ligéncia,  comprebensió.  Capa- 
Captns,  us,  ingcníum,  ii,  mentis  vires.  || 
èfiM  pera  alguna  cosa.  Capacidad.  Capacilas, 

lÜL 

CAFAOiA-  f.  Lo  que  cap  dins  de  la  capa.  Capa- 
fcQnod  pallinm  capit.  ||  caiotada.  ||  Cop  de  capa. 
Ufsfiò.  Pallii  ictus. 

CAPADOGI,  A.  adj.  Lo  natural  y  cos»  de  Capa- 
te.  Capadocw,  Cappadox,  ocis,  cappadocius.  ii. 

CAFADOK,  A.  m.  y  f.  Qui  te  per  ofici  lo  ca- 
fÈfCapadar^  castrador,  sanador.  Castrator,  oris. 

Ctf  ADUBA.  f.  Capament,  la  obra  de  capar. 
Cifsim'a.  Castratio,  nis.  J  Lo  sen\al  que  qu..Mla 
éaptéi  de  capat.  Capadura.  Castratio,  eviratio, 
M.|Los  mateixos  testículs  Uevats.  Capadura. 
lueti  tesUculí. 

CAPALTAST.  adv.  t.  Al  últim  Ifmps  de  la 
Me,  prop  de  la  nit.  Al  antjrhecer,  d  boca  de  ro- 
llfa  sokelarde.  Ad  sub  vesperum;  appetente  nuc- 
li^ post  solis  occasum. 
iCAPANA  6  GAFANNA.  f.  ant.  caíaxta. 
/WPAB.  V.  a.  Stnar,  tàarer  ó  ínutili^ar  Iom 
MÍEBb  al  aDÍottl,  deMp'^Nhabil  pera  la  ge- 
Caatrar.  Cmïwtf'  m» 


m  a.Aflli  ""mm 


CATALÀ.  GAP  199 

algunas  orde«  regulars  lo  senyal  del  temps  de 
aprobació  pera  distingir  als  novicis.  Caparon.  Ca- 
paro,  nis. 

GAPARRADA.  Cop  de  cap.  Cabezada,  testarà- 
da,  casquetazo,  coscorron,  mochada,  morrada,  to- 
pada, topetada.  Capiti  ictus.  Q  met.  Acció  de  pocb 
judici  ó  dessesperada.  Cabezada.  Imprudens  fac- 
tura. 

GAFARRÀS.  m.  aum.  Cap  gran  y  despropor- 
cionat. Cabezorro.  Capul  grande.  ||  met.  Se  diu  del 
bomc  de  mòlta  capacitat.  Erudito.  Sapiens,  tis. 

CAPARRÓ,  m.  de  Capet  ó  cap  petit.  Cabeztula, 
cabezilla.  Capitulum,  i.  ||  met.  Home  de  poch  ju- 
dici. Cabezuela.  Yanum,  vacuum  caput. 

CAPARRONADA.  f.  capaiiada. 

GAPARRONET.  m.  d.  GAPAiió. 

CAPARRÓS,  m.  y 

CAPARR088A.  f.  Sal  neutra,  mineral,  con- 
gregada de  una  aygua  verda  que  deslil-lan  las  mi- 
nas de  coure:  n'  hi  ha  de  blancas,  verda,  blava  y 
de  artificial,  que*s  fa  de  certa  aygua  que  té  mòlt 
de  verdet.  Caparrosa.  acije,  aceche.  Chalcanthum, 
í;  ferri  vitriolum. 

CAPARRUT,  DA.  adj.  Cappritxós,  tussut.  Ca- 
pitoso,  caprichoso,  terco,  tozudo.  Capitosus  perti- 
nax. 

CAPAR80N.  m.  La  coberta  que's  posa  al  ca- 
ball  pera  cubrir  la  sella  y  guarniments.  Capara- 
zon.  Sti-agulum,  operimentum,  i. 

CAPÀ0,  SA.  adj.  Lo  que  lé  àmbit  ò  espay  pera 
contenir  en  sí  alguna  cosa.  Capaz.  Capax.  ||  Gran, 
espayós.  Capaz.  Amplus,  spaliosus.  ||  met.  Apte, 
à  propòsit,  suficient,  Capaz.  Aptus,  iduneus,  dig- 
nus.  II  met.  Home  de  talent  é  instrucció.  Capaz, 
hóhtl,  talentoso.  Uoctus,  erudílus.  ||  Se  diu  de  al- 
gú en  orde  à  las  qualitats  que  rrqnereixen  las 
Ueys;  y  així  à  diu:  lo  l)0Íg  no  es  capís  de  fér  tes- 
tament. Capaz.  Poti'slateni,  facullatiMn  liabens. 

FÉRSE  cAPÀs  DE  ALGUNA  COSA.  fr.  Enterarseu.  Ua- 
cerse  capaz  de  alguna  cosa. '  Aem  cugno0cere,  per- 
cipere. 

CAPA8SA.  f.  aum.  Capoton.  Magnum  palliuin. 

CAPAT,  DA.  p.  p.  Castrat.  Capado,  Castratus, 

CAPATÀS.  Lo  qui  t<'  à  sòn  càrrech  cert  núme- 
ro de  gent  [xt  algun  tiaball.  Mayoral,  manijero, 
capataz.  Caput,  itis,  pnf*f<fctus,  us.  |l  Lo  qui  té  à 
sòn  carrech  lo  cultiu  y  administració  de  las  hi- 
sendas  del  cap.  Capataz.  Villicus,  i.  jj  En  las  ca- 
sas de  moneda  lo  qui  cuyda  de  rébrer  lo  metall 
marcat  y  pesat  pera  traballarllo.  Capataz.  Rei  mo- 
netària* pi-a*fectus. 

CAPBAIX,  A.  m.  y  f.  Qui  té  '1  cap  inclinat  à 
terra:  més  com  un  ment  se  diu  pensatiu,  Dielanc6- 
lich.  Cabizbajo.  Casanli.  demisso  capite.  I  Ufó- 

CUTA. 

CAPBREU.  m.  Llibre  de  capbrevacions.  Cm- 
òerno,  libro  manual.  Ci*nsualis  còdex.  ||  Lofrnyl  H- 
quit  de  un  benefici  eclesiàstich.  Cahreo.  Liquidufi 
(mclus  ex  sacerdotali  beneficio.  ||  oàut.  ant.  tou 


CTxo.  k  En 


I 


800 


CAP 


DICCIONARI 


GAP 


GAPBREVAGIÓ.  f.  La  obra  de  eapbrevar.  Car 
hrevacion,  Tribatnm,  i,  vectigal,  is. 

GAPBREVADOR.  m.  capbrever. 

CAPBREVAR.  V.  a.  Assegurar,  liquidar  y  dei* 
xar  clar  y  corrent  lo  cens  6  cosa  semblant.  Cabre' 
var,  apear,  Clientelares  fundos  censere. 

GAPBREVAT,  DA.  p.  p.  Cabrevado,  Censua- 
lis  productus. 

CAPBREVER.  m.  qui  capbreva.  Cahrevador. 
Fnndorum  clienlelarum  censor. 

GAPGIGRANY.  m.  Ancell  un  poch  mès  petit 
que  una  guatlla,  de  color  gris,  que  no*s  deté  en  lo 
continent  mès  que  los  dos  mesos  del  estiu.  Abeja- 
ruco,  MoUiceps,  is. 

GAPGIÓ.  f.  CAPTUIA. 

GAPGIONAR.  V.  a.  for.  capturar. 

GAPCIÓ9|  A-adj.  Enganyós,  artificiós.  Cap- 
cioso.  Captiosus. 

CAPDAL,  adv.  CAP  AMUNT.  I  CaudUlo,  principe, 

CAPDAL  DEL  BL'CBs.  titol  que's  dòua  al  príncep 
ó  senyor  de  Buchs,  ciutat  de  las  Landes  de  Bur- 
deos,  prop  de  Medoch. 

CAPDALAT.    anl.    PRLXCIPAT. 

GAPDANRER.  m.  lo  qui  es  cap  de  una  dansa. 

Maeziro  de  danzas,  Chorearum  prsefeclus.  |  met. 
Cap  de  una  facció  ó  pandilla.  PandUlero.  Faccioso- 
rum  caput. 

GAPDELL.  m.  Globo  ó  pilola  de  seda,  fil,  lla- 
na etc.  de\'anada.  Ovillo.  Filarium,  ii,  glomus, 
eris.  II  Lo  de  col  y  de  altras  hortalissas,  Cogollo, 
rtpoUo.  Grumus,  i,  interior  cauliculus.  ||  diiic- 

CIÓ,  GUIA. 

CAPDELL  MAJOR.  Rut.  Lo  sen^aler  ó  senescal  de 
guerra.  Senescal.  Senescal lus,  i. 

CAPDELLAR.  v.  a.  Dev-anar  lo  fil  ó  seda  en 
los  encelalls.  OviHar.  Glomero,  as.  |  contenir,  de- 
tenir, DISUADIR,FERSI'AD1R,  REPRIMIR.  |  ACAl'DILLAR. 

CAPDELLAR  GENT.  fr.  anl.  Reuuir,  arreplegar. 
JuHiar  sente.  Milites  compararé. 

GAPDBLLARSE•'v.  r.  Apinyarse.  Se  diu  de 
las  cols  y  algunas  altras  verduras.  AcogoUane, 
repoUar,  Otera  cymam  efformare. 

GAPDELLAT,  DA.  p.  p.  OtiUado.  Glomeratus. 

CAPDELLET.  m.  d.  Capdell  petit.  OtiUejo, 
Glomulus,  i. 

GAPDEMUNT.  m.  La  cima  de  alguna  cosa. 
rima.  Fastigium,  ii. 

CAPDEVALL.  m.  L'  extrem  inferior  de  algu- 
na coea.  Estremo  inferior ,  y  sima  lo  del  fondo  de 
una  concavitat.  Pars  inferior. 

GAPEIG.  m.  La  ai*ció  de  capejar  al  toro.  C«jifo. 
Ludificatio,  laurorum  elu^io. 

CAPEJAR.  V.  a.  Torejar  ab  la  capa  al  toro. 
Capear,  Taurorum  ímpelum  pallio  eludere. 

CAPEJAIX>R•  ni.  Lo  qui  fà  sorts  ab  la  capa  al 
toro.  Cúpemdor,  Taunis  pallico  eludens. 

CAPEL.  m.  Barret.  Somkrero,  Galenis,  pileus, 
pileum.  i. 

GAPELO»  m.  Lo  sombrero  hermell  que  portu 


per  insígnia  de  la  sua  dignitat  los  cardenals  de  la 
santa  iglésia  romana.  Capelo.  Plleus,  I,  cardinalum 
insignia.  jj  La  mateixa  dignitat  de  cardenal;  y  així 
*s  diu  lo  papa  ha  donat  lo  capelo.  Capelo.  Cardina- 
lita  dignitas.  ||  Cert  dret  que  antiguament  percibia 
*1  bisbe  del  estat  ecclesiàstich.  Capelo.  Stipendii 
genus,  quod  olim  episcopis  à  clericis  pendebatur. 
CAPELL,  m.  Pessa  de  tela,  que*s  posa  per 
abrich  al  cap  de  las  criatnras  desde  que  naixen. 
Capilh.  Calantica,  ffi,capidulum,  i.  ||  Vestidura  de 
tela  blanca  que*s  posa  à  las  críaturas  acabadas  de 
batejar.  Capilh.  Capidulum,  i.  ||  Tros  de  badana 
ó  córdoba  que*s  posa  à  la  punta  ]de  las  sabatas  per 
part  de  dins  pera  que  fassan  tou  y  no  dan^-en  lo 
peu.  Capillo.  Corium  calceo  interins  assutum.  | 
Remendo  en  la  punta  de  las  sabatas  per  par  àt 
fora.  Capellada.  Obstragulum,  f.  J  La  obra  que  fà 
1  cuch  de  seda  ab  sa  baba.  Capilh,  capullo.  Bom- 
bycis  folliculus.  ||  La  cucurulla  ab  que*8  tapan  los 
ulls  als  falcons  y  altres  aucells  de  cassa  pera  que 
s'  estigueu  quiets.  Capilh,  capirote.  Capidulum,  i. 
II  CAPEL.  11  Gibrella  ó  mitj  cove  que's  posa  al  re- 
vés en  los  buchs  de  las  abellas  quant  tenen  mòlta 
mel.  Capirote.  Operculum,  i.  |  capoll,  jj  ant.  prs- 
puci.  II  ant.  Lo  de  capa.  capütxo.  |  Lo  de  cardenal. 

CAPELO.  II  GORRA,  RONETS  CARSO. 

CAPELL  DE  FILAT.  Gorra  de  eixàrcia  de  punt  ó 
teixit  molt  clar  que  portavan  ajustada  al  cap  los 
almogàvers  y  altres.   Redecilla.  Reticulum. 

DEL  CAPELL  A  LAS  SARATAS.  loc.  De  piés  d  cmbesa, 
A  planta  pedis  usque  ad  verticem  capitis. 

CAPELLA,  f.  Edifici  dins  las  iglésias  ab  aliar 
y  advocació  particular.  Capilla.  Templi  cella,  sr- 
cellum.  I  Las  iglésias  petitas  que  estan,  jt  aepait- 
das,  ja  unidas  à  altras  iglésias.  Capilla.  Sacellun, 
i,  aidicula,  se.  I  Lo  cos  de  músichs  assalariats  per 
alguna  iglésia.  Capilla.  Musícorum  cbonu  sMii 
canentium.  ]  mil.  Oratori  ó  altar  que  portan  Im 
regiments  y  altres  cossos  militars  pera  dir  inian. 
Capilla.  Altare  portatile  militaribus  c<^ii8  deser- 
viens.  y  Los  altars  que  fàn  los  noys.  Altareim, 
jEdicula,  m. 

C4PBLLA  ARDENT.  Espécie  de  túmbol.  Túmuhf  /«- 
neraly  capelardente.  P}'ra  funebris,  accensís  fiícilMtB 
ardens. 

CAPELLA  MAJOR.  La  part  principal  de  la  iglésia, 
en  la  que  està  1  presbiteri  y  V  altar  major.  Capi- 
llú  Mtfyor.  Templi  sacella  princeps,  ara  màxima. 

c\PELL\  REAL.  fr.  La  que  es  de  patronat  especial 
del  rey.  8*  anomena  així  mès  comunment  la  cape- 
lla que  te  M  rey  en  sòn  palaci.  Capilla  real.  Saee- 
llum  regium. 

E5TAR  EN  CAPELLA.  Se  diu  del  reo  que  esta  en  la 
capella  de  la  presó  desde  que  se  li  notifica  la  seo- 
tencia  de  mort  pera  prepararse  à  ella.  Estar  euf* 
pilla.  Mortis  pcena  mulctatum  esse.  y  mel.  Estar 
esperant  per  moments  lo  resultat  de  alguna  pre- 
tensió ó  negoci  que  dóna  cuydado.  Estar  en  eapi* 
llú.  in  suniMio  discrimine  versarí. 


GAP  GATAU. 

P06AE  B!f  GAriLLA.  fr.  Trasltdar  lo  reo  c^dem- 
nat  i  mort  à  la  capella  de  la  presó  pera  qve  *8 
prepare  i  morir  cristianament,  fimer,  m»m  en  ca- 
ft'fto.  Gapitís  poena  mnlctatiim  in  sacellnm  inji- 
cere. 

CAPELLÀ,  m.  L'  ecclesiàstích  que  obté  alguna 
capellania.  Capellan.  Capellanus,  i.  ||  Qualsevol 
ecclesiàstichy  encara  que  no  tinga  capellania.  Ca- 
pellan, clérigo,  Sacerdos,  otis,  presbyler,  i.  |  Lo 
sacerdot  que  diu  missa  en  la  capella  ú  oratori  par- 
ticular. Capellan.  Sacerdos,  otis. 

capbllí  de  altae.  Lo  qui  canta  las  missas  en  la 
capella' real.  Capellan  de  altar,  Presbyter  in  regió 
sacello  sacra  celebrans. 

gapbllí  db  caldbrbta  ó  db  missa  db  onib.  Lo 
qui  no  ba  seguit  carrera.  Clérigo  de  misa  y  olla, 
Clericus  scientía;  hospes. 

capell!  de  cob.  Qiialsevol  dels  capellans  que 
hi  ba  en  las  catedrals  y  col-legíatas  pera  assistir 
al  cor.  Capellan  de  coro.  Sacerdos  choro  addiclus. 

capbllí  de  hokob.  Lo  qui  diu  missa  à  las  perso- 
nas  reals  en  un  oratori  privat.  Capellan  de  lumor. 
Regius  capellanus. 

CAPELLÀ  MAJoa.  Lo  cap  ó  superior  de  alguna  co- 
munitat de  capellans.  Capellan  matfor,  Sacerdotum 
prdefectus. 

capell!  majob  DEL  BEY.  Prelat  que  té  jurisdicció 
espiritual  y  ecclesiàstica  en  las  cosas  y  sitis  reals. 
La  exerceix  lo  patriarca  de  las  Indias,  y  usa  de 
aquest  títol  r  arquebisbe  de  Santiago.  Capellan 
tnaffor  del  rey.  Pra;la(us  Indiarum  patriarcbalu 
decoratus. 

capell!  majob  dels  EXÉBCiTS.  Aixf  s'anomena 
sòn  vicvri  general.  Vicaria  general,  capellan  ma- 
gor  de  los  ejércitoe  ó  castrense,  Castrensis  vicarius. 

capell!  ebal.  Lo  qui  obté  una  capellania  per 
nombranient  del  rey.  Capellan  real,  Capellanus 
regius. 

TUAB  CAPELLANS,  fr.  TIBAR  PERDIGONS. 

CAPELLABfET.  m.  d.  Capellà  jove.  CapellaM" 
lo.  Juvenis  capellanus. 

GAPCLLAlflA.  f.  Fundació  de  algun  particu- 
lar sens  intervenció  del  ordinari  ab  certa  obliga- 
ció de  missas  ó  altres  càrrechs.  Capellania,  Cape- 
llania, 8e. 

GAPELLANIU.  m.  Lo  qui  obté  alguna  capella- 
nia. Capellan.  Capellanus,  i. 

GAPELLAR.  m.  ant.  Espècie  de  capa  ab  ca- 
putxa à  la  morisca.  Capèllar,  Epitogium  arabícum. 

CAPELLAMA.  f.  aum.  Capillaza,  Magnum 
sacellum.  ||  nàut.  Tapa  de  llauna  ó  de  fusta  que 
preserva  de  humitat  las  bilacoras,  etc.  CapUlo, 
Operculum,  i. 

GAPELLEE.  m.  Qui  cuyda  de  alguna  capella 
y  de  lo  pertanyent  à  ella.  Capillero,  capiller.  Ca- 
pells custos. 

GAPELLET.  m.  ter.  gapsó. 

CAPELLETA,  f.  d.  Capillita,  eapilleja,  Mdi- 
cula,  ae. 


GAP  801 

GAPELLüf  A.  f.  Pessa  de  la  armadura  antígia 
que  cubria  la  part  superior  del  cap.  Capellina, 
Galea,  ae,  cassis,  is.  |  Lo  soldat  que  usava  de  dita 
armadura.  Cape //ma.  Miles  galeatns,  casse  instruc- 
tus. 

GAPEL-LO.  m.  capelo. 

GAPER.  m.  Lo  sacerdot  que  assisteix  al  altar 
ó  al  cor  ab  capa  pluvial.  Capero,  Sacerdos  plu- 
viali  pallio  vestitus,  indutus. 

CAPERÓ.  m.  ant.  capebutxo. 

CAPEROL.  m.  nàut.  L*  extrem  superior  de  la 
roda  en  las  embarcacions  mtnors.  Capèrol,  Carin» 
rot»  caput. 

CAPERUTXA.  f.  CAPERCTXO. 

CAPERÜTXAS  T  GAPERÜTZOT.  m.  aum. 
Caperuzon,  Cucullus  major. 

GAPERUTXET.  m.  d.  Caperueita,  caperwtilla. 
Cucullus  minor. 

GAPERirTZO.  m.  Espècie  de  boneto  que  aca- 
ba en  punta  inclinat  en  detràs.  Caperuza,  Cucu- 
llus, i,  capitium,  ii. 

GAPET.  m.  d.  Cap  petit.  Cabeeilla.  Càpitulum, 
capisellum,  i.  Q  met.  fam.  Jove  de  poch  judici.  CVi- 
hecilla,  Exigui  judicii,  inconsultusjuvwiis. 

CAPETA.  f.  d.  Capa  petita.  Capità.  Pallio- 
lum,  i. 

CAPFICAR.  V.  a.  CAPGIBAB.  g  Abàtrer,  humi- 
liar. Humiliar,  Humilio,  as. 

CAPFICAT,  DA.  adj.  Melancólich,  afligit,  trist. 
Amarrido,  amodorrado,  marrido,  MoBstus,  tristis, 
afllíctus.  II  Ensopit  per  causa  de  algun  mal.  Amo- 
dorrado, modorrado,  amodorrido,  Sopitus,  sopore 
correptus.  ||  m.  Sarment  Uarch  de  un  cep,  que  s* 
enterra  eixint  solament  lo  cap,  pera  criame  altre. 
Serpa,  mugron,  Mergus,  i,  propago,  inis,  tradux, 
ucis. 

FÉB  CAPFICATS,  fr.  Fér  passar  lo  sarment  per  sota 
terra,  de  modo  que  eixint  lo  cap  se  forme  un  nou 
cep.  Amugronar,  Demittere  vitem  in  propagines. 

CAPFLUIX,  A.  m.  y  f.  De  poch  judici.  Casqui- 
tano,  Yentosum  caput. 

CAPFOQUER8.  m.  pi.  Ferros  ó  pedras  pera 
apoyar  los  tronchs  en  las  llars  de  foch  ó  escalfa- 
panxas.  Morrillos,  Lignorum  ardentium  sustenta- 
cula. 

CAPGIRADA,  f.  GAPGiBAMBNT.  ||  met.  Efugi 
manyós  pera  deslliurarse  de  algun  apuro.  Begate, 
Effugium,  ii,  subdola  evasió. 

CAPGIRAMENT.  m.  Trabucament.  Preposte- 
racion,  tergiversacion,  Tergiversatio,  nis. 

CAPGIRAR.  V.  a.  Girar  de  alt  à  baix  alguna 
cosa.  Volver  de  arriba  abajo,  trahvear.  Sursum 
deorsum  invertere.  ||  Fér  anar  abaix  la  punta  ó 
extrem  de  alguna  cosa.  Volver  de  eaheza  ó  de  pun- 
ta, Deorsum  vertere.  U  Trastornar,  perturbar  V  or- 
de de  las  oosas.  Volver  lo  de  ahajo  arriba,  ó  lode 
arriba  abajo,  Invertere,  sursum  deorsum  permís- 
cere,  summa  ab  imo  evertere. 

GAPOíREUm  m.  GAPGUAMBNT.  ||  mct.  Varietat 


(Af 


OIOCiONABI 


GAP 


de  coias  bumaiias.  AUibajo.  HnnaiianuB  rernm 
vicisfitiido. 

iK>NAt  ó  rÉt  CÀPOiAELL  ó  TAMioiELLA.  ff.  Càurer 
de  alguo  lloch.  Dar  ahajo.  Cadere,  pnscipilari.  | 
met.  Destrairse,  acabarse  alguna  cosa.  Irse  d  jn- 
quff  ó  d  rodar,  Illabi. 

GAPIALT9  A.  adj.  Se  diu  del  arch  que  per  de- 
fora ea  eacarser^  y  per  dioa  està  à  nivell ,  ò  per 
fora  rodó,  y  per  dins  escarser,  de  modo  que  sa 
volia  fassa  pendent  dret  k  fora.  Capialzaio,  Arcus 
species. 

CLàPWiUUi•  m.  Ceri  peix  que  'é  troba  en  lo 
Paranà  riu  de  la  Amèrica  meridional.  Capibara, 
Capibara,  se. 

CAFIOULAB*  V.  a.  Posar  una  coaa  jnot  a  al- 
tra encontradament,  com  lo  cap  als  peus.  Gualdrtk' 
pear,  coHlrapear,  Ex  adverso  collocare,  locare. 

GAPIGULATy  DA.  p.  p.  GtMldrapeado,  comra- 
peado.  £x  adverso  collocatus,  localus. 

CAPIDJL  f.  CAPaLA.  1. 

GAPIGORRI8TA.  m.  L' ociós  y  vagamundo 
que  comunment  vi  de  capa  y  gorra.  Capigorron, 
eapigorriita,  Vagus,  errans.  ||  Lo  qui  té  ordes  me- 
nors, y  *é  manté  sempre  així  sons  péndrer  las  ma- 
jors. Capi§wnm,  caqigorriita,  Clericus  minoribus 
ordinibus  initiatus  ad  majores  ascendere  recusans. 

CAPILHUUU  adj.  S'aplica  als  vasos  del  cos 
que  són  mòlt  subtils  y  prims.  Capilar,  Teouissi- 
rous,  capillarís.  |  fís.  8*  aplica  als  tubos  mòlt  es- 
trets. CapiUur.  Capillarís,  capillí  instar.  ||  m.  Arbre 
about  las  Veolals  penjavan  sos  cabells  al  fér  tos 
vots.  Capilar,  Capillarís  arbor. 

GApÓLLA.  f.  Espècie  de  vel  blancb  en  forma 
de  caputxa,  que  *8  posa  al  cap  de  las  criaturas  en 
la  ceremónia  que  V  fa  acabant  de  batejarlas.  Capi- 
Uúy  rapiUa,  Capidulum  àlbum  infantium  baptisno 
desi'rviens.  |  Part  del  bàbit  dels  religiosos  de  al- 
gunas  ordes,  que  serveix  pera  cubrir  lo  cap.  Capi- 
Ha.  IkMMiclMilis  cncallus.  |  Lo  religiós  pràfés  de 
qualsevol  orde.  CmpiUa.  Relígíosum  ordinem  pro- 
fessus.  II  Lo  primer  exemplar  de  cada  full  de  la 
obra  que  •*  imprimeix.  CapiUa,  Primum  exemplar 
ex  typograpbica  oflkioa  deductun. 

■0  14  niàS  Al  LA  GAHLUL,  T  UO  ^UXAti  Al  LA 
HOaTALLA.  ref.  GBM  T  FHStaA  FINS  k  LA  SBPl  LTCIA. 

Ttiuaia  LA  CAHLLA.  fr.  DncapilUír.  Goncullum 
lollere. 

GAFnxUT,  DA.  ac^ .  eemblanl  à  la  capilla  dels 
religioeos.  r•|N7/iMl•.  In  cucolli  fomam  kutnKlus. 

GAFDIQOT•  m.  ainncoT. 

GAFOU  V.  n.  fbisb  capàs. 

GAMiÒ  T  GAMBOT.  m.  ArmusM  ab  una  ea- 
penMni  que  wm  eu  las  uaivenàtats  los  dorton  y 
inestres  pera  certa  actes  púMirb•,  Ga4a  ftH*«llat  Ip 
sòn  oeler  difsreul.  Capimfe,  ftodervm  el  magislr^ 
mm  ineigiie.  |  Le  cop  ^«e  >  dòM  hi  W  dk  del 
del  iMKj,  «poyaule  sabre  1  pelMs  y  denoNiUeaMr 
abviol^Bcia.  MipiaslP,  esfirs», 


I 


TiiuiBi  LO  CAPiBOT.  fr.  De$eapir9tar.  Pileum 
demere,  tollere. 

GAPIBOTADA.  f.  ant.  Cert  guisat  ab  berbas, 
ous,  alls  y  altres  ingredients.  Capirotada,  More- 
tum,  i,  minutal,  alis. 

GAPUCIMi•  m.  Lo  eclesiastich  que  obté  una 
capiscolia.  Chantre,  eapiseol,  iochanlrt.  Cborí  pr»- 
fectus. 

CAPISCOLIA.  f.  En  las  catedrals  y  col-legia- 
tas  dignitat  que  té  à  son  càrrecb  lo  dirigir  lo  cant 
pla  en  lo  cor.  Capiseolia,  chaníria.  Chori  pnefec- 
tura. 

CAFU8ATÀ8.  m.  aum.  Capisayon,  eapisa^a- 
zo.  Major  cucullata  penula. 

CAPIflSAYET.  m.  d.  Capisayuelo,  capisaillo, 
Cucullata  penula. 

CAPI88AYO.  m.  Vestidura  que  portan  los  bía- 
bes  y  prelats  demunt  del  roquet,  y  arriba  mès 
avall  dels  genolls,  y  ab  dos  oberturas  pera  traurer 
los  brassos.  Manuíete,  capisayo.  Túnica  ad  geftua 
demissa. 

CAPI88ET.  m.  espècie  de  travesser  usat  ea 
maquinària  que  té  la  figura  de  martell  pels  dos 
caps.  Capisele.  Transversarinn  sic  dictum. 

GAPIMOLA.  f.  Capacitat,  talent;  y  així  *s  dio: 
fulano  té  bona  capissola.  Cholla,  Sana  mens,  ma- 
turum  judícium. 

CAPISTA.  m.  MAXTBUaiSTA. 

CAPISTSELL.  m.  caieaiistell. 

CAPITÀ,  m.  Qui  mana  una  companyia  de  sol- 
dats. Capitan.  Ceuturio,  nis,  dux,  ucis.  ||  Lo  qui  ía 
de  cap  entre  lladres.  Capitan.  Grassatorum  dux, 
caput.  I  GENKEAL.  ||  Principal  entre  altres  do  són 
exercici.  CMpitan,  Prínceps.  H  Cert  peix  de  las  000- 
tas  de  Amèrica.  Capitaa,  Piscis  genus. 

capití  db  lAKiNiaA.  Eu  la  armada  qui  goberna  *i 
barro  que  porta  1  general.  Capitan  de  bandera, 
Navis  pnctoria;  pra>fectus. 

CAPITÀ  DB  BATALLÓ.  Lo  capité  quc  mana  una  de 
las  sis  company  ias  de  que  consta  un  batalló  de  ma- 
rina. Capitan  de  haiallfm,  Classariae  cohortis  dux. 

CAPITÀ  UB  CLàis.  Qui  en  las  plassas  de  armas  té 
i  sòa  càrrecb  obrír  y  tancar  los  portals  à  las  boras 
de  ordenansa.  Capiuia  de  Uam,  Portarum  urbis 
custos,  pnefectus. 

CAPITÀ  K  nuQATA.  Quí  la  mana  ab  lo  gran  de 
tinent  coronel.  C^pitaa  de  fragata.  Celocis  pne- 
fectus. 

cvHTÀ  M  «cÀaniAS  üB  ooaps.  Lo  qui  goberna  una 
de  las  tals  companyias  ab  inmediata  subjecció  al 
rey.  Capittía  de  pmdia4t  de  earps,  itegiorum  süpt- 
lomm,  seu  corporis  cusiodum  pnefectus. 

ciPiTÀ  nEL  POBT.  Lo  quí  cu\da  de  la  netedat  y 
bou  orde  del  port,  )  pren  notícia  de  las  embarca- 
cions que  eniran  ó  ixen  de  ell.  Capitan  del  pneria. 
h^rtàs  pnrfedus. 

CAPITÀ  ^E  «ài  Y  GiBUBA.  Lo  qui  mana  vaixell  de 
guimi  de  la  aranda.  Capimn  de  mar  y  f  ufirri.  Ka- 
\Í5  pneleclus. 


CJIP 


C4TALÀ 


CkP 


909 


CAPITÀ  Dl  «ESTBAifsi.  Qui  611  las  adressanaB  té  à 
sòn  càrrech  loe  aparells  y  cuydado  dels  magatiems. 
Capitan  de  maestranza,  Armamentarii  prsefefjils. 

capití  de  vaixell.  Lo  qui  mana  y  té  grau  de  fo^ 
ronel.  Capitan  de  navio,  Navis  prsefectus. 

CAPiTl  GBxXERAL.  Qui  té  '1  maudo  de  la  tropa  de 
un  exèrcit,  armada  ó  província.  Capitan  genefú* 
Imperator,  oris,  du\,  ucis. 

CAPITAdÓ.  f.  Repartiment  de  contribucions 
per  caps.  Capitacion.  Capitatio,  nis. 

CAPITAL,  m.  La  quantitat  de  diner  que  's  posa 
k  cens,  réddit  ó  ganància.  Capital,  Caput,  itis, 
census,  us.  ||  Lo  cabal  de  qualsevol  espècie  que  al- 
gú posseheix  estimat  en  diner.  Capital.  Bona,  orum, 
res,  ei.  ||  La  ciulat  que  es  cap  de  regne  ó  província. 
Capital,  Caput,  metròpolis,  is,  urbs  prínceps.  ||  adj. 
Lo  que  pertany  al  cap,  com:  ac<?ident  capital.  Ca- 
fUal.  Capítalis.  ||  Principal,  mòlt  gran,  com  ene- 
mich  CAPITAL.  Capital,  Capi  talis.  ||  S'  aplica  taml)é 
als  pecats  ó  vicis  que  són  origen  de  altres,  com  la 
supèrbia.  Capital.  Capilalis,  gravior.  ||  m.  fort.  La 
Ifnea  que  's  baixa  del  àngul  flanquejat  per  medi 
del  baluart.  Capital.  Capitalis  linea. 

GAPITALI8AR.  V.  a.  Reduhir  à  capital  V  im- 
port de  la  renda,  sou  ó  pensió  anyal,  que  queda 
redimida  entregant  dit  import.  Capitalizar.  Redi- 
tvs  in  caput  convertere.  ||  Afegir  al  capital  V  im- 
port dels  interei^sos  ja  vensuts,  y  fèr  de  totas  sas 
quantitats  un  major  capital,  que  guanye  majors  in< 
leressos.  Capitalizar.  Retibus  non  solutis  caput 
aogere. 

CAPITALISTA,  m.  Lo  duenyo  de  un  capital 
prodnc4in.  Capitalista.  Dominus  capitis,  ex  quore- 
dittts  capiuntur.  ||  Lo  qui  ab  preferència  à  altres 
n^ocis  emplea  sòn  diner  en  lo  giro  de  lletras  de 
cambi  al  interès  corrent  en  la  plassa.  Capitalista. 
Mensarius,  ii. 

CAPITALITAT,  f.  La  qualitat  de  capital.  Ca- 
pitalidad.  Capitis  condició. 

GAPITALMENT.  adv.  m.  Grave,  mortalment. 
Gravementey  mortalmenle,  capitalmente.  Capitaliter, 
lelaliter.  ||  principalment.  ||  radicalment. 

CAPITANA,  f.  La  muller  del  capità.  Capitana. 
Ceninrionis  uxor.  ||  Lo  principal  vaixell  de  una  ar- 
mada ó  esquadra.  Capitana.  Pretòria  navis. 

CAPITANÀ8.  m.  aum.  Lo  capità  mòlt  acredi- 
tat. Capitanazo.  Insignis  dux. 

CAPITANEJAR.  V.  a.  Gobernar  tropa  ó  arma- 
da, fent  r  ofici  de  capità.  Acaudillar,  capitanear. 
Exercitni  seu  classi  príeesse.  ||  Guiar  alguna  gent, 
encara  que  no  sia  tropa  ni  armada,  anant  devant 
de  ella  pera  alguna  funció  ó  festeig.  Capitanear. 
Duco,  rego,  pncco,  is. 

CAPITANEJAT,  DA.  p.  p.  Capitaneado.  Duc- 
tus. 

CAPITANET.  m.  d.  Capitancillo.  Parvi  mo- 
menti  dux. 

GAPlTABílA.  f.  L' empleo  de  capità.  Capitania. 
Militaris  pnefectura. 


capitania  general.  L'  empleo  y  llochahont  té  1 
despaig  lo  capità  general.  Capitania  general.  Im- 
peratoris  munus  seu  officina. 

CAPITELL,  m.  arq.  Lo  remat  que  corona  la 
Oohimna.  Capitell  chapitel.  Columnae  capitellum, 
epyslilium.  |1  La  part  superior  de  las  torras.  Capí- 
tol, chapitel.  Capitulum,  capitellum,  i.  ||  Banch 
prhn  y  lleuger  ^e  serveix  pera  col-locar  demunt 
lo  teler  de  brodar  y  altres  usos.  Banquillo.  Scam- 
nellum,  quo  lignea  machinaad  opusphrygium  de- 
serviens  sustinetur. 

ADORNAT  Ó  FÉT  EN  FORMA  DE  CAPITELLS.  Caprífía- 

do.  Capitellis  instructus. 

capítol,  m.  Junta  de  religiosos  ó  clergues 
regulars,  pera  elegir  prelats  y  altres  asssumptos. 
Capitulo.  Religiosorum  comitium,  concilium.  ||  En 
las  catedrals  y  col-legiatas  lo  conjunt  dels  canon- 
ges. CapitulOy  cahildo.  Collellium,  ii,  capitulum,  i. 
II  La  sala  abont  se  congregan  los  canonges  pera 
tenir  sas  Juntas.  Cabildo.  Capitulum,  i.  ||  La  ma- 
teixa junta  dels  canonges.  Cahildo.  Canonicomm 
congregatio,  coetus.  ||  En  las  ordes  militars  la  jun- 
ta dels  caballers  y  demés  vocals  de  alguna  de 
ellas ;  y  també  la  que's  celebra  pera  posar  V  hàbit 
à  algun  caballer.  Capitulo.  Equitum  militarimu 
ordinum  consensus.  ||  La  divisió  principal  de  un 
escrit  pera  mès  fàcil  intel-ligencia.  Capitulo.  Ca- 
put, itis,  capitulum,  i.  ||  Entre  religiosos  la  repre- 
hensió  que  's  dóna  à  algú  en  presencia  de  la  co- 
munitat per  alguna  falta  grave  que  ha  comès.  Ca- 
pitulo. Religiosi  coram  fra  tribus  correctio. 

CAPÍTOL  GENERAL.  Sc  diu  de  aqucll  à  que  concor- 
ren tots  los  vocals  de  una  orde  religiosa  pera  ele- 
gir sòn  general.  Capitulo  general.  Comítia  genera- 
lia,  capitulum  generale. 

CAPÍTOL  provincial.  Es  aquell  en  que  's  reunei- 
xen los  vocals  de  una  orde  religiosa  de  una  pro- 
víncia pera  elegir  lo  provincial.  Capitulo  provin- 
cial. Comitia  provincialia,  provinciale  capitulum. 

CAPÍTOLS  MATRIMONIALS.  Los  pactes,  segous  los 
que  s'  ajusta  un  matrimoni,  y  se  autorísan  ab  es- 
criptura pública.  S'  aplica  aquest  nom  à  la  matei- 
xa escriptura.  Capitulaeiones  ó  eapitulos  mairimo^ 
niales.  Pacta  matrimonialia. 

BONS  CANONGES  T  MAL  CAPÍTOL,  ref.  Deoota  sèr  al- 
guna corporació  de  opinió  diferent  de  la  que  ma* 
nifestan  per  separat.  Buenos  canónigos  y  mal  eapi- 
tulo.  Pluríum  sententia  è  particulari  ut  cumque  di- 
versa. 

GUANYAR  ó  pÉRDRER  CAPÍTOL,  fr.  met.  fam.  Con- 
seguir  ó  no  algú  lo  que  pretenia  6  disputava  entre 
mòlts.  Ganar  ó  perder  capitulo.  Feliciter  vel  adver- 
sé  alicui  sententiam  seu  consilium  cedere. 

CAPrrOLI.  m.  Edifici  magestuós  y  elevat.  Ca- 
pitolio.  Capitolium,ii. 

CAPITOLÍ,  na.  adj.  Lo  que  pertany  al  capitiv 
li.  Capitolino.  Copítolinus. 

CAPITOMA.  m.  Cap  6  capital  principal  de  al- 
guna oosB.  Capitan,  eaheeitla.  Bux  ucis. 


sot 


CAP 


DICCIONARI 


CAP 


CAPÍTULA.  f.  Lo  qoe's  resa  després  dels  salms 
y  antífonas,  en  totar  las  horas  canónicas,  mèaos 
en  las  matines.  Capitula.  Capítulum,  i. 

CANTAR  LA  CAPÍTULA.  fr.  Díf  Cantant  en  lo  cor 
los  llochs  de  la  sagrada  escriptura  pertanyents  à 
las  horas  canónicas.  Capitular,  Capitula  ad  horas 
canonicas  spectatia  canere. 

CAPITULACIÓ,  f.  concert  ó  pacte  entre  dos  6 
mès  personas  sobre  algun  negoci  comunment  gra- 
ve.  Capitulacian.  Pactio,  conventio,  nis.  ||  pi.  capí- 
tols. 6. 

CAPITULADA.  f.  La  resolució  imprudent  de 
algnn  capítol.  Cabildada.  Praeceps,  inconsideratum 
statulum,  consilium. 

CAPITULANT,  p.  a.  for.  Qui  capitula,  ó  fa 
càrechs  à  algú.  Capitulante,  Accusalor,  is. 

CAPITULAR,  m.  L'  individuo  de  alguna  co- 
munitat ah  vot  en  ella.  Capitular.  Jus  suffragii  in 
electionibus  obtinens.  ||  adj.  Lo  que  toca  ó  pertany 
al  capítol.  Capitular.  Capitularis;  ad  capitulum 
pertinens.  p  v.  a.  Pactar,  fér  algun  conveni.  Capi- 
tular. Paciscor  eris,  pactum  inire.  ||  Fér  càrrechs 
à  algú.  Capitular.  Accuso,  as;  crimina  alicui  ob- 
jicere. 

GAPITULAHI.  m.  Llibre  de  las  capítulas.  Ca- 
pitulario.  Capiturarius,  ii. 

CAPITULARBIEBrr•  adv.  m.  En  forma  de  capí- 
tol. Capitularmente.  Pleno  ccetu;  juxta  concilii  ra- 
tionem. 

CAPITULAT,  DA.  p.  p.  Capitulado.  Pactus. 

CAPITXQLA.  f.  ant.  Teixit  de  seda  que  forma 
un  cordonet  à  manera  del  burat.  Capichola.  Tex- 
tum  bomb}cinum  rudius. 

GAPITXOLAT,  DA.  adj.  ant.  Lo  que  es  sem- 
blant à  la  capitxola.  Capicholado.  Texto  bombyci- 
no  rudiori  similis. 

GAPLEUTA.  f.  ant.  fiansa. 

CAPLEUTADOR.  m.  ant.  fiador. 

CAPLEUTAR.  v.  n.  ant.  Fér  fiansa  pera  eixir 
un  reo  de  la  presó,  manlleutar. 

CAPLLETRA,  f.  ant.  lletra  majisclla. 

CAPMÀS,  m.  Cambi  ó  permuta  de  conveni  en- 
tre cosas  regularment  de  diferent  espècie,  rric^- 
que  Permutatio,  nis.  ||  Cap  de  masia.  Colono.  Colo- 
nns,  i.  II  m.  Espècie  de  ventalla  comunment  de 
cartó  que's  posa  davant  lo  foch  pera  que  no  ofenga 
lo  massa  ardor.  Ahahico  de  ckimenea.  L'mbella,  a;. 

CAPBIA8CLE8.  m.  pi.  clamístechs. 

GAPMATLL.  m.  Pessa  de  armadura  antigua  que 
cubria  y  defensava  M  cap.  Capacete.  Cassis,  galea. 
II  Teixit  de  malla  pera  cubrir  y  guardar  princi' 
palment  lo  cap.  Capacete.  Galea  ae. 

CAPÓ.  m.  L'  animal  capat,  com  lo  caball,  mat- 
xo  etc.  Capon.  Castratus.  ||  Dit  del  home.  Éunueo. 
Eunuchos,  i.  ||  Lo  pollastre  que's  capa  pera  engrei. 
xarlo  y  menjarlo  mès  tendre.  Capon,  Capo,  nis, 
capus,  i.  II  Lo  que  s*  engreiya  en  la  caponera.  Ca- 
pon de  leche.  Capo  saginatus.  Q  capirot.  2.  |  nàut. 
Cap  gros,  forrat  ab  lleneas  de  cuyro  y  filet,  qve  es- 


tà ferm  en  las  serviolas,  y  subjecta  la  àncora  per 
la  anella.  Capon,  hoza.  Rudens  major. 

càp3  de  mar.  Cert  peix  cenblant  al  moll.  Capoi 
marino.  Capo  roarinus. 

AL  QUI  TE  DÓNA  UN  CAPÓ  DÓNALI  LA  CUIXA  T  L*  ALÒ. 

ref.  D'nota  que  debém  sér  agrahits  als  que'ns  fan 
algai  bè.  A  quien  te  dd  el  capon,  dale  la  pierna  | 
el  alon.  Benefactis  gratus  respondet  animus. 

POSAR  LO  CAPÓ  AL  ÍNCORA.  fr.  Caponar.  Radeote 
majore  anchoram  subjicere. 

CUANT  FERRAVAN  LOS  CAPONS  EN  LLETDA.  exp.  faiD. 

ab  que's  dóna  à  enténdrer  la  antiguitat  de  algaoa 
cosa.  En  tiempo  de  Maricastana.  Qnondam,  olini. 

CAPOCH.  f.  Espècie  de  borra  que  s  extrau  d« 
un  arbre  del  mateix  nom;  es  mòlt  fina  y  serveit 
pera  encol.xar.  Capoc.  Tomentum,  i. 

CAPOLAMENT.  m.  Cansaci ,  desassossego  ea 
lo  cos,  que  apar  que  trenca  'Is  ossos.  Qu^òraiiUiiiiiei- 
to,  quehramiento.  Lassitudo,  inis;  corporis  attrilM. 

CAPOLAR.  V.  a.  y  derivats,  trinxar,  pigolai, 

MAGULAR. 

CAPOLL,  m.  La  obra  que  fa  1  cuch  de  la  seda 
ab  sa  baba;  es  de  la  figura  de  un  ou  de  colom, 
groch  ó  blanquinós.  Capillo,  capullo.  Bombycis  fo- 
Uiculus.  II  Lo  que  fan  dos  ó  mès  cuchs  junts.  (kal. 
Bombycis  folliculus  duplicatis  filis  contextus.  ||  Lo 
de  un  sol  cuch  v  de  la  millor  calitat.  Almenira. 
Bombycis  folliculus.  ||  Lo  que  està  obert  per  una 
punta.  Pitó.  Bombycis  folliculus  cacumine  perfora- 
to.  II  Lo  botó  de  la  rosa,  del  que  'Is  apotecaris 
trauhen  una  aygua  destil-lada  per  medicina.  Cahe- 
zuela,  capullo.  Calyx,  icis,  gemma,  ffi.  ||  Piipca. 

ENFILAR  LOS  CAPOLLS,  fr.  Enrrostrar.  Bombicinos 
foUiculos  connectere. 

CAPOLLET.  m.  d.  Capullito.  Bombycis  minor 
folliculos. 

CAPONA.  f.  Espècie  de  xarretera  que  do  té  sar 
rell.  Capona.  Militaré  insigne.  ||  clau.  11. 

CAPONADA.  f.  Pa  estovat  ab  aygua  y  amanil 
ab  sal,  oli,  vinagre  y  ceba.  Gazpacko,  Ofla  panis, 
oleo,  aceto,  sale  et  cepa  condita. 

CAPONADURA.  f.  capadura. 

CAPONAR.  V.  a.  capar.  U  Casar  la  noya  xica 
antes  que  la  gran.  Dar  capote.  Sororem  minorem, 
relicta  majore,  in  uxorem  accípere. 

CAPONAT,  DA.  p.  p.  capat. 

CAPONERA.  f.  Gàbia  ó  pollera  pera  engreixar 
los  capons.  Caponera.  Sagínarium  ii.  ||  Comunica- 
ció desde  la  plassa  à  las  obras  exteriors,  qne's  fa 
excavant  lo  foso.  Caponera.  Cripta  subterranea. 

ESTAR  POSAT  EN  LA  CAPONERA.  fr.  fam.  Estar  po- 
sat en  la  presó.  Estar  metido  en  caponera.  In  cus- 
todia delinerí. 

CAPONET.  m.  d.  Caponcillo.  Júnior  capo. 

CAPORAL,  m.  Qui  fa  de  cap  ó  principal  en  al- 
guna gent.  Caporal.  Dux,  ucis,  caput,  itis.  ||  mil. 
CARO  DE  ESQUADRA.  ||  Entre  gitanos  gallo. 

CAPOSANTO.  m.  Peix  de  mal  sabor  y  olor 
Canieula  eentrina.  Spinax,  cis,  pecten  inis. 


C4P 


QAPO^m  m.  Teslidura  en  foniia  de  capa  peré 
mès  estreta  y  ab  mànegas.  Capate»  Laceraa,  se.  H 
En  alguns  jocfas  de  cartas  la  passada  en  que  nn  deld 
jugadors  fà  totas  las  basas.  Capoie.  Totius  sortís  lu- 
cratio. 

BQNÀft  CAPOT.  fr.  met.  fam.  Deiiar  sens  menjar  à 
algú  per  bavi^r  arribat  tart.  Dar  capote.  Tardius 
adyentantem,  incoenatum  relinquere. )  En  alguns 
joehs  de  cartas  no  deixar  fér  cap  basa  als  con« 
traris.  Dar  capote.  Nullam  collusoribus  Incratoriaro 
sortem  sinere. 

GAil•llTA.  f.  Capa  poch  apreciable.  CapoUm. 
Pallium  vilins.  ||  Sombrero  de  senyora  fét  de  ta- 
ielÀ  elc.  ab  arrugas  ó  beynas.  Somhrerillo,  eapota. 
Causia,  SP,  pileus  muliebris. 

CAFOTABA.  f.  Expressió  de  cortesia,  llevaotse 
*1  capot  ó  caputxa.  Capuchada.  Capítis  apertio.  ( 
Gapada,  acatament,  inclinació  de  cap.  Capezada, 
■onoris  causa,  capitis  inflexió. 

GAPOTÀS.  m.  aum.  Capotun.  Penula  gran- 
díor. 

GAPOTEJAR.  V.  n.  Móurer  lo  cap  à  una  paK 
y  altra.  fMbecear.  Mutare  caput,  nutare. 

CAPOTET.  m.  d.  CapotUlo,  Fenula  brevior,  la- 
eernula,  £. 

GAPOmXO.  m.  y 

GAPOTON .  m.  ter.  Capot  curi  que  usavan  las 
donas.  Capoíillo,  Palliolum  muliebre,  ricinium,  ii. 

GAFPARE.  m.  Lo  cap,  brot  ó  fruyt  principal. 
Penèf».  Arborum  propago,  scapus,  i. 
*  GAPSIGOR  Y  GAPRIGORNIé  m.  Lo  desè  sig- 
ne austral  del  Zodíach,  al  qual  toca  M  solstici  de 
ivem.  Capricoruio,  Gapricornius,  ii. 

CAPRITX,  m.  y 

GAPRITXADA.  f.  y. 

GAPHITXOfe  m.  La  idea  que  forma  algú  fora  de 
las  reglas  ordinàrias,  quasi  sempre  sens  fonament 
ni  rabó  Capricho,  antojo,  gusto,  geniOf  humoraL•, 
roluHiad,  ley  del  encaje.  Ad  líbilum  sententia,  libi- 
do, inis.  II  En  las  obras  de  poesia,  música  y  pintu- 
ra lo  que  s'  executa  per  la  forsa  del  igeni,  mès 
que  per  las  reglas  del  art.  Capricho,  Luxúria ntis 
ingenu  fcetus,  res  ingenu  acumíne  efficta. 

CAPRITXÓS,  A.  m.  y  f.  Qui  obra  sens  atén- 
drer  à  altra  regla  que  1  sòu  antoix,  y  '1  segueix 
ab  terquetal.  Caprichosoy  caprUhudo,  Levis  animi 
et  sententise  tenax.  ||  adj.  Lo  que's  fà  per  capritxo. 
CapriehúBO.  Res  leviter  et  tenaciler  effecta.  H  Lo 
que  està  fét  per  capritxo.  Caprichoso.  Magna  vi  in- 
genu exactus,  elaboratus.  ||  Incostant,  axí  's  diu:  la 
fortuna  es  mòlt  capritxosa.  Caprichoso»  Inconstans, 
mobilis. 

CAPRITXOfiAMENT.  adv.  m.  Ab  capritxo. 
Caprichosamente,  Leviter  et  tenaciter. 

GAPRITXOSiSSnfy  A.  adj.  sup.  Caprickosl•- 
nmo.  Yaldè  levis  et  tenax. 

CAPRITXOSissiMABIíaifT•  adv.  m.  sup.  Ca- 
prichosisimomenie,  Quam  leviter  aC  tenaciter. 

C^APflA.  f.  Pessa  vuyda  d•  plata»  fusta,  cartró 

TOMO  l. 


tKTL•Lk  GAt  lOS 

6  altra  matèria  ab  una  tapà  solta  ò  aigaüldA  ^e 
serveix  pera  i^sar  à  dins  algttna  cada.  CHjd.  Gat^- 
sa,  se.  II  La  que  té  figura  de  tottiba.  TémbérítÍ&. 
Rotunda  arcula. 

CA?6A  ms  BLAT  DB  MOftO.  PA^OtXA. 

CAPSA  Dt  BOIX.  BHJeta.  Capsa  buxea. 

CAPSA  DB  BBA8BE.  Espécie  de  tarima  de  f^ta  àb 
nu  forat  rodó  al  mitj,  abont  s'  encaixa  *l  brasél-. 
Caja  de  krasfro.  FocuH  scabél•lum. 

CAPSA  DB  BBOCAL  ó  &ABBAPÓ.  GapsB  de  suH)  que 
serveix  pera  posar  la  ampolla  en  neu  pehsi  re* 
frescar  lo  béurer.  Corcho,  eorchera.  Vas  sube- 
reum. 

CAPSA  DB  GOLiFLOR,  BBÓQuiL^  etc.  Lo  eonjufit  dè 
ramets  antes  de  florir.  Ptlla,  Brassicàícaulicalorum 
glomus. 

CAPSA  DE  HósTiAs.  Espécié  de  potet  de  llauna  ó 
bronze  abont  se  guardan  las  bóstias  en  las  sagris^ 
tias.  BosUarió,  Hostiamm  capsala,  theca. 

CAPSA  DE  LLI.  La  cBpseta  abont  té  la  llavor.  Ba^ 
ga,  Llini  folliculus. 

CAPs\  DE  SABÓ.  La  que  serveix  pera  posat*  k>  ttb6 
pera  afeytar.  Jabonera,  Mass»  saponarÚB  ev^o- 
diendse  deserviens  càpsula. 

CAPSA  DEL  SOMBBEBO  ó  DEL  BABBÉT.  lA  ({Ue  Sef- 

veix  pera  guardar  lo  sombrero  y  preservarlo  de  la 
pols.  Sombrerera,  Pilei  tbeca,  càpsula. 

CAPSA  DB  tJLLBBAS.  Lb  de  cBrtrò  6  c^ro  en  for-^ 
ma  de  estoig,  que  serveix  pera  deaar  las  ulleraB. 
AnUojera.  Ocularis  vitri  theca. 

CAP8ADA.  f.  Entre  llibreters  los  fordillets  ab 
que  's  juntan  los  caps  dels  fulls  al  enquaderitar. 
Cabeiada.  Fumicuhis  anneetendis  voluminiun  foliis 
deserviens.  ||  Cada  divisió  que*s  fà  en  kid  hortas  ó 
terras  sembradas  de  verduras.  Tablar,  era,  haneo, 
bancal.  Hortensis  àrea. 

FÉR  GAPSADAS.  fr.  Dívidír  las  terras  en  capsadas 
ó  eras.  Tablear,  In  areas  dividere,  secat^. 

GAPSADURA.  f.  abbassADBba.  ||  Bbolla. 

CAP0AL.  m.  coixí.  |  La  part  dels  llits  aboni  se 
posan  los  coixins.  Cabecera  de  la  cama.  Lecti  sum- 
ma pars  ubi  cervicalia  locant«r.  ||  Lo  guarniment 
de  fusta  ab  qile  s' asseguren  las  campanas.  AttMl•- 
non,  cabeza,  contrapfso,  Supei^sítum  culiiied) 
àpex. )  Tronch  ó  pedra  sobre  que  s'  nssentan  las 
bòtas  pera  preservarlas  de  la  humitat.  Paino^  com* 
bo,  Siípposilam  fulcrum.  ||  Lo  travesser  del  cap  de 
amunt  y  cap  de  avall,  que  junt  ab  loa  montants 
forroan  lo  bastiment  de  las  finestras,  portas,  etc. 
Cabio,  Transversum  lignum.  ||  met.  Acusació,  càr* 
rechs.  Acusacion,  eapHulo.  Accusatio,  nis. 

BBNTiNA  DB  CAFSAL.  expr.  RenyiuB  de  marit  y 
muller.  Rina  de  almohada.  GoDJugiLlis  rixa. 

CAP8ALBRA»  f .  La  taula  ó  barana  que's  posa 
en  lo  cap  del  llit  pera  sostenir  los  coixins  ó  per 
adorno.  Cabecera,  Lecti  caput. 

GAP8ANA.  f .  Cèrcol  ó  rodella  de  simolsa,  pan- 
yo  ó  altra  roba  pera  portar  cànters  ó  altre  pes  so- 
bre! eap*  BoÍbU.  GeatícoliiSi  ceMioilliB,  eesUl* 

40 


%H 


CAP 


DICCIOXAII 


C4P 


jIU,  y  vrrdf  pwa  p^/^arbí  Ia«  <4lai*,  eaJderatt, 
elr,  ic^í^,  .S«;MÍba)ai]íi,  i. 

CAF0AB*  V,  a,  fffVtrcBiHi  al«  C4>rdofts,  trensí- 
Jlan,  é'U'.ílfrr^leari  r.larfUar,  eiharkerreUt.  f^rrefri 
(untUm  funkulÍA  aptar^f.  ^  Enlru  JlibreUrs  co•ír 
iai4  cupMíístn  úcA»  lübreU,  Cüberear.  Eitremam  to- 
Juriiíriurn  ta^níarn  aü^oere,  úrmare.  |  Cikïír  eo  los 
l'xtnerriH  d<;  lai»  fHtonM  6  ro^jai»  un  traveser  del  ma- 
Ufíi,  pí'ra  ínjbrírlo  y  reíorftarlo.  Caherfar.  Sioreae 
alíarurrive  r^ruin  ora»  Ueoíííi  aitéoere. 

CAPSAMA*  f,  aum.  6'a;on.  Capsa  grandís. 

CAPSAT,  DA*  p.  p.  íiuarMcxdft,  dateUaio. 
FerreÍM  conlÍH  aptatuí^, 

CAPSEB*  in.  Qui  fa  capHa«.  Cajero.  Capsamm 
artifííx.  I 

GAPSETA*  f.  d.  Cajila,  cajilla.  Capsoia,  x, 
cmlÏHCüHf  í.  II  liot.  Lo  yaiínti  roembraoós  6  de  closca 
y  vuyt,  dinl•l  del  qual  estan  tancadas  las  llavors. 
CàpHula,  cajilla,  raja.  Càpsula,  a;. 

CAPSIBÓ.  m.  d.  Cabezvelüj  cabeeillafCahecita. 
Capitulum,  i. 

GAPSIROT.  ni.  CAPSIGR4XT. 

GAP8Ó.  ni.  Lo  capell  que's  posa  en  lo  cap  de 
la  crialuras.  Capillo,  Capidulum,  í. 

GAP80NET.  m.  d.  Cajetin.  Càpsula,  x. 

GAPSOU*  m.  Lo  dret  del  deu  per  cent  entre 
procurador».  Irocura,  proruraduria.  Honorarium, 
U,  II  Lo  dret  queV  paga  al  senyor  del  dominí  di- 
recte, quíint  h'  enafçenan  las  possessions  donadas  à 
cens.  iaudemio.  Laudemium,  ii. 

CAPTA.  f.  La  acció  de  demanar  caritat  ó  al- 
moyiia.  Demanda,  cuesta.  Qua?slura,  a»,  mendica- 
tiü,  nis.  II  La  que  en  alguns  pobles  se  fa  '1  dia  de 
Pasiiua  pel  predicador  de  la  quaresma.  Uomazo. 
Colledio,  nis. 

CAPTADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  demana  cari- 
tat ó  fa  la  capia.  Demandador,  cuestor.  Quaístor 
eleemosynarius,  slipem  quaírens. 

CAPTAR.  V.  n.  Demanar  caritat.  Mendigar, 
pedir  limomaf  pordmear.  Emendico,  as.  ||  Alràu- 
rer  la  atenció  ó  voluntat  de  altres  ab  la  dolsura  y 
suavitat  del  tracte  ó  del  discurs.  Captar,  Capto, 
as,  allicio,  is.  ||  Procurarse  medis  que  dependei- 
xen  do  altres  pera  conseguir  algun  fi.  Mendigar. 
Emendico,  as. 

CAPTAT,  DA.  p.  p.  Mendigado.  Emendícatus. 

CAPTENER.  m.  ant.  bon  tracte,  bon  portb, 
BON  aspkc.tk.  II  V.  a.  ant.  «obkrtar.  ||  v.  r.  ant.  go- 

BKRNARSR,  P0HT4RSR  BK. 

CAPTENIR,  v.  a.  trac.tarsk  bk.  I  v.  r.  com- 

PORTARSSK,  CONntllRSR,  KSTAR  SATISFET,    MANEJARSB. 
MAI.  CAP  TENIR.  fr.  aul.  REBRI.AR8E. 

CAPTERRERA.  f.  Bardissa  que  s*  assegura  ab 
torra  ó  pedias  sobre  las  |mrels  dels  corrals,  horts 
)  heretats  p^Mn  síi  conservació.  Barda.  Pares  vir- 
gultis  tixMa. 

CAPTENENIA.  f.  ant.  constíncia,  fiembsa. 

CAPTIRI.  ni.  CAPTA.  II  In  bacina  de  captar  en 


bt^  Í2:k:ía5,  es  qmt  rtgmhrmtmt  ki  ha  li 
del  Saot  pelcnJto  del  ^aàk  üecayAi. 
Te^eeiia  ad  $lipe«    cooqnreBduB : 
eleemosyitae  patiaa. 

CAPTIU,  TA«  m.  T  f.  CArnr.  [  met.  Svkfcdra 
aJ^nna  \asÀò.  Apmiiimmio.  Animi  afecta 
«ata«. 

CAPTIVAR.  T.  a.  Fer  prcsoaers  als 
en  la  guerra,  prí^antlos  de  la  UibetiaL  S*  apfia 
mes  própianient  als  cristiaiis  fels  presoners  pdi 
turcb^.  Cautirar.  Captivo,  as;  in  captirilalea  ai- 
ducere.  ;  met.  Subjectar  las  poCéncias  àeà 
CúMÚtar.  Captiva,  as.  snbgicio,  is. 

CAPTIVARgB.  V.   r.  CAfTAm.  2.  {  ant. 

TRCRiiE. 

CAPTIVAT,  DA.  p.  p.  ConlÍMido.  In  ca^ 

ta  tem  addnctns. 
CAPTrVATGE.  m.  ant.  y 
CAPTIVERI.  m.  y 
CAPTIVITAT,  f.  EsUt  del  qüi  ha  perdii  h 

llibertat.  Cauliterio,  cautitidad,  captiridmi.  Ck^ 
tívitas,  atis. 

CAPTURA,  f.  for.  L*  acte  de  agafar  à  algv  pe 
ra  posarlo  en  la  presó.  (Uiptura.  Captura,  c 

CAPTURAR.  V.  a.  Agafar  à  algú  y  ponrioci 
la  presó.  Proceder  ú  la  captura,  pomer  em  etpMn. 
In  carcerem  immittere.  ||  Fér  pagar  la  multa  opo- 
sada al  que  ba  contravingut  à  algno  bàndol.  W- 
tar.  Multo,  as. 

CAPTURAT,  DA.  p.  p.  MuUado,  cmpttnk. 
Captus,  deprehensus. 

CAPÚ8.  in.  ant.  Caputxa  mès  llarga  qm  an- 
pla,  y  remata  en  punta  com  la  dels  caputxiík  Ct- 
puz.  Aínicuium  lúgubre. 

CAPUTXA,  f.  Entre  estampers  accent  ciitai- 
flexo.  Capucha.  Nota  accent  ús  circnmflexi.  |  Esp^ 
cie  de  mantellina  que  portan  las  donas,  mòlt  estre- 
ta, y  arriba  Gns  à  la  cintura  poch  mès  ó  ménoi 
Capucha.  Muliebris  cucullus,  ricinínm,  ii.  |  cafct- 
xo.  II  Certa  reforma  de  la  orde  de  san  Franoesch, 
fundada  en  Espanya  pel  B.  Joan  de  Guadalupe 
en  temps  de  Alexandre  VI.  Captcha,  àrdem  ii  U 
capucha.  Observantiae  regularis  orde. 

CAPUTXA8SA.  f.  aum.  Capvchon.  Cncallos 
grandis. 

CAPUTXER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  caputxas.  Ce- 
puchero.  Cucullorum  opifex. 

CAPUTXETA.  f.  d.  Capuchillo.  CncnllüS  mi- 
nor. 

caputxí.  Lo  religiós  descals  de  la  orde  de 
sant  Fi-ancescb  que  porta  barba  llarga,  V  hàbil 
pardo  obscur,  ab  capa  curta  del  mateix  saj'al  y  ini 
caputxo  punxagut  que  cau  sobre  la  esqnena,  y  8e^ 
vei\  pera  taparse  'I  cap.  Capuchino.  Capaccinas 
monacbus.  ||  Sostenidor  aboni  encaixa  '1  pícaport 
quant  s'  ajusta  la  porta,  .\ariz.  Nasi  fígnram  re- 
ferens  clavus;  pessuli  receptaculum.  Q  Lo  que  per- 
tany à  la  orde  dels  caputxins.  Capuchino.  Ad  ca- 
puccinorum  inslitulum  pertinens.  |  pi.  ter.  tola- 


OtB 

Carns  ds  onrta  bngada, 
1 7  à  popa  per  dins  en  las  [ 
JÜkm.  Areaale  arotissims 
ippiqae  collocale. 
I.  met.  Hipòcríla.  Santo  de 
nrtnlis  limuialiir;  peeudoca 
ni  FIU.  [r.  met.  Afeclar 
b  itrúfea,  ó  ia  yaia  nmg' 
Imoililatem,  animi  demisait 

k  n<x  soiTÍi  KB  rial  ibais 
expllcan  los  que  esi-amu 
B  propAsil  <te  sér  més  ranl 
1  aeafo  y  *o  mnm»,  hwko  t 
tot  de  etta  nu  txapa,  Nunr 
Arciiim  diacrímen  expel•lí 

U.  f.  Beligiosa  qae  profes 
Lxins.  Cafuekmi.  Honialií 
alnm  professa.  ||  Planta,  y  I 
I  campaneta  ó  capatio,  de 
>el  enciam.  CapucktM.   Ti 

USA.  f.  Obra  de  capatxi, 

»  mal  sentit.  Captxhinada 

I  piclum. 

lÀS.  m.  Bum.  Capnchiuan 

iw. 

OT.  m.  d.  Capuehiiíito.  O 

I.  m.  Cuberla  del  cap  mès  I 
mala  ea  punta,  y  's  ti  can 
CBfncho,  capaeka.  CuiuIIdij 
.  m.  Cap  pelit.  CaíxzMtta. 

k.  í.  SíDloma  de  debiliíal 
ÜBTenlas  malalliaa.  Caqtujii 

[B,  CA.  adj.  de  mala  cons 
mtMo.  Caquelicus. 
dj.  Lo  qutt  ti-  mòlt  preu.  A 
tat,  volgut.  Qiierido,  earo.  ( 
A  preu  alt.  Caro.  Carè.  |  ai 
anl.  ?i:s,  pbkqce.  ^  m.  nà 
iiixut  de  las  eolenas.  Car. 

iff.  fom.  Lo  que  cosla  mòlt  \ 
r«  hocado.  jUta  petisli. 
adv.  aàni.  Envers,  à  la  bai 
»dm.  Versos. 

vos  COSTI  UI.  loc.  fam.  D 
DM  cosa  costa  mès  de  lo 
•olja  curo.  Cave  plus  jns 
algú  b'  exposa  al  dany  6 
I.  Mira  que  no]  tt  tuette  U 
!  aecedere,  ceAera;  OM  n 
ém. 

TtvaBa.  fr.  (an.  Oferirse 
ete,  oomunicai^ió  ú  visita  d 


ciiau. 


CAS 


801 


lisrw  earo.  Agre  snl  copiam  hcere- 
tr.  inEciAi. 

.  cu  T  F09\H0  i  L*  nSNl,  TOT  ODEDt 

reír.  Denota  «pie  las  mulacions  acci- 
atrnbeixen  lo  sto  de  la  cosa.  Qae  vait 
w  mriba,  ací  çwda  f  titn  ot  tratqM- 
Don  motalar  sobslancia. 
La  part  anterior  del  cap.  Cara.  Fa- 
ns, us.  |  Afabilitat,  agrado.  Cara,  ten- 
s,  aspectos,  us.  ||  Fatiada  d  enfront 
».  Faehada,  tara,  fmti.  Frons,  tia. 
;ie  del  aygua.  Flor.  Superficies,  ei.  || 
la  lela,  panyo,  elc.  Ha:,  (ara.  Snper- 
'  endret  de  las  pells.  Plor.  Fars  eile- 

inl.  UtRSTU. 

A.  m.  adv.  Hanilestament,  descuber- 
■  4  cura,  if  fMiro  firme.  Facie  ad  b- 
rasíncia,  devant  de  aigd.  Cara  i  tara, 
'as,  m  prttneia.  Corara,  ex  adversa, 

MOT.  Tam.  Se  din  del  qoe  es  carallarch, 
llas  y  16  '1  nas  de  Wftn.  CorMjWt'IHIo. 

iL  rÍT  i  LA  MOU.  Tr.  fam.  xikplí,  u- 

nca  4  Dl  VEBD*  DE  OCI.  exp.  hm.  la 
descolorida  y  groga.  Cara  ée  uetlga  ó 
illidns,  pallenli  ore  homo. 
iniB.  expr.  Qne  s'aplica  al  quiespre- 
;ú  diu  nna  cosa  ;  detràs  alln.  Cara 
,  kombre  de  doi  carat.  Snbdolus,  bi- 
rins;  libica  fera,  aller  Janus. 
inu  6  DE  MosTi.  fam.  Se  din  de  aqae- 
ine  es  lletja  y  horrible  de  cara.  Cara 
noclurnum. 

;tob  ó  de  kkbs  micns  ò  de  vinagbi. 
tie  té  l'aspecte  desagradable.  Aulri- 
iepoeos  amigoi  ó  de  vinagre.  TorvuB, ' 
tns. 

3T.  La  qne  per  sas  fisonomias  sempre 
'4ira  amvehaehada.  Puerilis  aspectos. 
LsQcu.  Se  dia  del  qne  la  tk  alegra  y 
Cara  de  poKvat,  eanalegrt.  Hilariset 

KA  vEiGoNTA  ú  sÉns  vEEGONTi.  Desca- 
myit.  Caríraüío,  dínwl/acaroí.  EQroDB, 

>cns  DINERS.  Se  diu  de  la  cara  maci- 
1.  Cura  de  titmei.  Marcida,  lànguida 

RLLOTGE.  Lo  circul  ahont  estén  senya- 
lis y  sas  parts.  MvttWa.  Circolus  bo- 
rologiis. 

ais  Dics.  CASA  DE  lOTas. 
HA  nosA  püLiDA.  Cada  una  de  las  so- 
balladas  de  la  pedra.  Pateta.  Lapilli 
grati  facies,  latns. 

ADBtLA.r.  Planta  qne  creii  fins  k  la 
8  i  tres  peus;  fa  las  fullas  molsodat  y 


908 


CAR 


DIGGIONABI 


en  figora  de  Uansa,  las  flors  bermellas,  y  '1  frnyt 
semblant  al  nas  de  la  vadella.  Bearra.  Anthirrísium 
mi^us. 

CARA  OB  VAQDBTA  Ó  8ÈN8  VliOONTA  Ó  ENVERNISSA" 

»A.  Se  diu  del  home  que  no  té  vergonya,  y  no  14 
cas  de  que  li  digan  iiy úrias,  ó  V  atrapen  en  men-> 
tida  ó  en  alguna  mala  acció.  Cura  de  paqueta,  Im- 
pudens,  inverecundus  homo. 

CARA  ESTRAFETA.  Lr  que  té  (soDonüas  estranyas 
y  defectuosas.  Cmra  à  fgwra  difcttltota.  Deformis 
vultus. 

CARA  PER  CARA.  lOC.  RUt.  i  LA  CARA,  CARA  i  GAR^. 

CARA  pioada  ó  apedrega da.  Quí  la  té  mòlt  pica- 
da de  verola.  Cara  de  rallo,  apeéreada  à  emp&dror 
da,  Facies  variolarum  cicatricibus  plen^. 

k  CARA  PB  ATGUA,  i  LA  CARA  DEL  ATGUA.  m.  adv. 

À  la  superficie  é  prop  la  superfície  del  aygua.  À 
flor  óàla  fhr  del  agu^  Ad  aqan  snperfíciem. 

i  caRa  DEscviERTA.  m.  adv.  À  vista  de  tothom. 
A  cara  descubierta.  Palam,  in  conspeetu  omBÍum. 

ANAR  AB  LA  CARA  DESCUBBRTA.  fr.  met.  fam.  Anar 
sens  reparo  ni  teonor  de  res  lo  qui  obra  bè.  A»<f 
dar  con  la  cara  descubierta.  Securè,  eonidentar 
agere. 

BONA  CARA  T  DOLENTS  FETS.  ref.  ab  que  s  reprèn 
ate  bip^critas.  (kkra  de  hfiato  y  unas  dé  gato.  Qui 
Curiós  simulant,  et  baocbanalia  vivunt.  Intus  N»- 
ro,  foris  Cato.. 

ciüRBR  LA  CARA  Dl  VERGONYA-  fr.  met.  famu  VA" 
tir  mòlta  vergon)^  per  ba ver  incorregut  en  algUAR 
nota.  Coértelt  4  imo  la  cara  de  vergUenza,  Yere* 
cundia  suiffundi. 

CLAVAR   PER   LA    CARA   Ó  PELS  BIGOTIS,    fr.    mOt. 

Recovv^nir  à  algú  vituperantli  algpna  cosa.  Pqr 
en  rostro  ó  en  cara.  Exprobro,  as.  I  Dir  à  algú  sob 
defectes,  fentli  al  uialei.\  temps  memòria  de  algi^n 
benefici  que  hs^  rebut.  Echar  à  la  cara  ó  en  la  ca- 
ra, Coram  exprobrare, 

coNÉixERSELi  AB  LA  CARA.  fr.  MauifestaT  algú  ab 
la  cara  lo  que  li  e^là  passant  ò  cent  ça  sòn  inte- 
rior. Traerlo  escrita  en  la  frenu,  couoeérule  en  la 
cara.  In  vultu  apparere,  maniíestari. 

DE  CARA.  m.  adv.  Snfront,  y  així  *s  diu :  lo  vent 
vé  DE  CARA.  De  cara,  enfrenle,  Ore  advcr^o,  é  re- 
gione»  é  fronte. 

DESFER  LA  CARA  i  REVESSOS,  fr.  met.  BofetejajT 
mòlt  fort  à  algú.  Deshacer  los  hocicm,  las  narícesy 
la  cara.  Acerbè  colaphis  percutere. 

DIR  i  LA  CARA.  fr.  mot.  Parlar  devant  de  un  al- 
guna cosa  contra  ell.  Decirselo  en  su  cara.  In  coïa- 
pectuloqui. 

DiRBO  LA  CARA.  fr.  met.  Manifeslarse  en  la  cara 
algun  afecte  ó  passió.  Salir  d  la  cara,  decirselo  la 
cara,  conocérseU  en  la  cara,  Ore  oslendi. 

ENCÈS  DE  CARA.  to  qui  està  mòlt  ^rmelJl  per  «^1- 
guji  açaloiament  ó  a(;itació.  ^ncenüd/o  4fi  c^ra. 
Rubens  flammeus.  y  Qpi  n^tiMalmçot  peii,  pai^ 
roig.  ^nAendido  de  color^  difunt  líe  tabrn^k.  Ftom- 
niem»  vol^, 


BSCüPiR  i  LA  CARA  DB  ALOtt.  fr.  mot.  Burlarse  de 
algú  cara  k  cara  fentne  mòlt  despreci.  Escupir  en 
la  cara  de  alguno.  Os  alicui  sublinere. 

ESTRELLAR  k  LA  CARA.  fr.  met.  Dir  à  algú  en  sa 
presència  lo  quel  pót  oféndrer  mòlt.  Dar  entre 
ceja  y  eeja,  Mam,  apertè,  in  ore  objurgare. 

FÉR  ALTRA  CARA.  fr.  mot.  Variar  las  circunstan- 
cias  de  algun  assumpte.  JíiMiar  de  semblants  é  de 
cokr.  Aliter  se  habere. 

FÉR  BONA  CARA,  ALTRA  CARA,  MILLOR  CaRA.  fr.  met. 

Estar  algun  negoci  en  estat  en  que  fà  esperar  bon 
ó  mal  resultat,  altre  resultat  ó  millor  resultat.  Ha- 
cer  buen,  mejor  ú  otro  semblants.  Meliori,  pejori, 
vel  alio  modo  se  babere. 

FÉR  RONA  ó  MALA  CARA.  fr.  met.  Estar  de  bon  é 
mal  huBBor.  Instar  de  buen  ó  mal  gesta,  Hilarem  vel 
tristem  se  vultn  prodere. 

FÉR  CARA.  fr.  PLANTAR  CARA.  ||  mOt.  EstaT  UU  odl- 

fici  enfront  de  altre.  Hacer  fachada.  Aliquid  contra 
esse ;  é  regione  alicui  esse. 

FéR  CARA  k  DOS.  fr.  met.  fam.  Complàurer  à  dos 
oposat»,  donant  la  rabó  al  un  y  al  altre.  Com^r  é 
dos  carrillos,  Dexterà  Isvàque  assentari. 

FÉR  DOS  GARA3.  fr.  mot.  fam.  Manejarse  ab  astú- 
cia m  algun  negoci,  trahentno  utilitat  de  tots  los 
que  s'interessan  en  ell,  encara  que  estigan  en- 
contfats.  Hacer  d  dos  manos,  Utrftque  pro  dextera 
uti. 

FÉR  MALA  CARA.  fr.  Manifestar  enfado  ó  enuig  en 
lo  semblant.  Poner  gesta,  Frontem  contrahere;  su- 
bÍFasoi. 

FÉR  MALA   CARA   i   ALGUNA   COSA.  fr.   DGURT  algÚ 

senyals  de  que  no  li  agrada,  ó  mostrarse  podàco»* 
te4it  de  ella.  Hacer  gestos  d  alguna  cosa,  Gestibas 
despicerc,  contemnere. 

FÉR  PETAR  PER  LA  CARA.  fr.  CLAVAR  PER  LA  CARA. 
FÉR  VÉÜRBR  k   HU  LA  CARA  DEL  LLOP.  expr.  fam. 
ENSENTARLl  LAS  DENTS. 

FREscH  ó  LLUENT  DE  CARA.  Do  ca»  afable,  de  sa- 
na complexió.  Carilueio.  Nitidus  ore. 

GIRAR  LA  CARA.  fr.  Inclinaria  à  algun  objecte  en 
senyal  de  afíció,  y  al  contrari  desviaria  en  senyal 
de  despreci.  Voltar  la  cetra  ó  el  rostro,  Oculos  in 
aliquid  convertere,  seu  ab  aliquo  averlere. 

GRAVAT  DE  CARA.  CARA  PIGADA. 

GROS  DE  CARA.  Qui  la  téabultada.  Carigordo.  Ple- 
nusore. 

JA  'n  rk  LA  CARA.  loc.  ífou.  fam.  Ya  se  h  eanoee, 
Nullum  exhibet  signum. 

LA  c\RA  LI  DIU  ó  LI  FÀ  PROCÉS,  loc.  fam.  Expres- 
sa  la  conformitat  entre  las  paranlas  ú  obras  y  aem- 
blaat;  manifestarse  en  la  cara  algun  afecte  ó  pas- 
sió. Salir  d  la  cara,  decirselo  la  cara,  en  la  cara  se 
le  conoce.  Animi  imago  vultus  est ;  animi  motuuip 
vultus  interpree. 

LA  CARA  TLXM  niTA  QCE  'l  CCL  NO  IX  À  LA  FINES- 
TRA, ref.  ab  que  *8  volen  disculpar  los  que  propu- 
ran  aparèixer  mòlt  bò  exteriorment,  encara  qpe 
falte  lo  necessari  en  lo  que  no  se'ls  véu.  La  «ly'ar 


CAR 


CATAU. 


GAa 


•18 


fmlida,  la  eata  mcúi,  la  pvarta  harrida.  La  mujer 
d§  Aleorisa,  trapo  it  cuello  y  no  earnUa.  Sic  agit, 
affectat  qnae  foBmina  muoda  videri:  Ipsa  domns  sor- 
clet :  limina  versa  niteot. 

MALA  CARA.  Lo  díagost  ó  eDÍJulo  que  's  manifesta 
en  ella.  Boma,  ceno,  zumkelf  capote,  Torva  fa- 
eie». 

MiiAiAB  CAiA  DE  VALÍciA.  ff..  Mamfestar  malicia 
en  lo  modo  de  mirar,  if  trar  con  ira  é  con  crio,  ó  de 
iobnceja  ó  de  mal  ojo.  Aïris,  infestis  ocalis,  tyra-* 
úeo  aspectu  intneri. 

MUUE  AB  VNA  CARA  Ó  AB  CABA  DR  ESrADAT.  fr.  MB- 

alfastar  eafado  en  lo  modo  de  mirar,  iítrar  de  lado 
9  de  fnedio  lado  ó  de  èravée.  Torvis  oculis;  obliqua 
tumine  intueri. 

MUDAB  ó  MI DABBE  DB  GABA.  tjp.  Desfigararse  per 
alguna  flaalaltia  ó  accident  repentl.  Deeeneajanela 
tmtü,  Faciem  immqtari,  deformari. 

HiGBB  DE  CABA.  Qui  es  mòli  moreno.  CarvMfro. 
Oreniger. 

NaGiBABCABA.  fr.  mM.  Prosseguir  lo  comensal 
Béns  reparar  en  obstacles.  No  volver  la  cara  atrde. 
\  santeotia,  à  proposito,  à  judicio  non  reviqci;  ab 
ine^lo  aon  desistere. 

NO  iiULAB  LA  CABA  k  ALot.  Ir.  met.  Tenírlí  qui- 
mera ó  aversió,  ffo  mirar  la  cara  d  alguno,  Àlte^ 
rius  aspectum  pr»  ira  vitare,  ftigere. 

NO  TE^flB   CABA  FERA  FÍB  6  DIB  ALGUNA  COSA.  fr. 

Vo  atrevint  per  vergonya  ó  per  por.  No  tener  aura 
&  tafor  para  hacer  ó  decir  alguna  eoea,  Non  audere. 

ma  LA  SBVA  BONA  CABA.  m.  adv.  que  junt  ab  los 
verba  volbb,  pbbtéfumibr,  y  alguns  altres  equival 
à  iol•4icitar  ó  intentar  alguna  cosa  sens  mèrit  ni 
jproporció  pera  lograrla.  Por  $u  hella  cara,  por  sut 
ojos  hellidos.  Gratuitò ;  extra,  proiler  merilum. 

vlantab  cara.  fr.  Oposarse  descaradament  con- 
tra alguna  persona  ó  cosa.  Haoer  frenie,  Alicui  pa^ 
lam  obsistere. 

HJÜITAB  CABA  i   TOTHOM,  fr.  faDL   S'  apliCB  à  IdS 

don^  qua  donan  conversació  ó  festejan  à  tots  loa 
fne  'a  presentan.  Mi  hija  Antona  mo  la  deja,  otro 
1»  Urna.  Guicumque  sese  amatricem  oatendere. 

PLE  os  cara.  Gras  de  cara,  de  galtas  molsudas. 
Carilleno.  Ore  crassus. 

roBTABiio  escrxt  fsf  LA  CARA.  fr.  mct.  No  poder 
nlgd  dissimular  lo  que  li  succehei^ ,  manibstantho 
en  la  cara  ó  en  las  accions  ó  ab  altres  senyals  vi- 
BÜilea.  Traerlo  escrito  en  la  frenU.  Pree  se  ferre, 
Yultu  aliquid  praeferre. 

QU  CABA  véu,  CABA  BONRA.  ref.  Deuota  que  la 
presència  del  subjecte  hi  (à  mòlt  pera  logiiir  lo 
qiue  *s  pretén,  y  que  per  respecte  no  se  U  diu  cara 
à  cara  lo  que  se  li  diria  derrera.  Cara  d  cara  tars 
füenza  ee  cata.  Absentis  audaoi» ;  absentis  aulla 
C4lú). 

BE^TAB  LA  CARA  i  algij.  fr.  Netejaria.  Lt^vt^r  td 
eopa.  Os  ahiuere.  ||  met.  fam.  AdKkur.  Aavar  la 
eara  ó  los  eeseos,  Adulor,  assentar,  aris,  Uandior, 
iris. 


BBNTAB  LA  CABA  i  ALGUNA  Q08A.  Llimpiarla,  dO- 

narli  nou  llustre.  Lavar  la  cara  d  alguna  cota, 
Pulcbriorem,  nitidum  reddere. 

BODó  DE  CABA.  Quí  la  té  Todona.  CanredoHdo. 
Facie  orbicnlatufl,  rotundus. 

BOIG  BE  CAB4.  ENGÉ8  DE  QABA. 

8ALTAB  i  LA  GABA.  fr.  Sér  uuB  cosB  mòlt  clara, 
evident.  Saltar  d  la  cara,  Luce  meridiana  clarius 
eaae;  patere;  evidenter  apparere.  ||  fr.  EnCadarse, 
ayrarse.  Saltar  d  la  cara  ó  d  los  ojos.  In  oculis,  in 
viiltum  apparere. 

SENS  MULAB  GABA  NI  ULLS.  fr.  Desbaratadament, 
sens  orde  ni  concert.  A  tontas  y  d  L•eas,  d  diestro 
y  é  siniestro^  sia  ton  ni  son.  Stultè,  imprudenter, 
emerè.  I  sb^s  mibament  ni  besfecte.  ||  i  tobt  t  k 

TBAVÉS. 

TANT  BONA  CABA  fk   AB  UNA  MENTIDA  COM  AB  UNA 

viBiTAT.  loo.  fam.  pera  denotar  que  algú  ment  ab 

Uiuta  frescura,  que  no  s  inmuta  gens.  Tan  ^aena 

eara  kaee  eon  una  mentirà  como  con  una  verdad. 

Nec  mendatio  mutatur. 
TBNiB  CARA.  fr.  Paréixer,  semblar ;  y  així  *s  diu: 
TÉ  CARA  de  saber  la  lliss^.  Tener^  haeer  la  cara. 

Cujuslibet  rei  speciem  exbibere. 
TENIR  CARA  DB  POCA  VERGONYA,  fr.  ^uedurse  algú 

mòlt  satisfet  en  cosas  que  deurian  avergonyiria. 

Tener  eara  de  coreho.  Ore  inverecnndo  esae. 

TBNIB  UNA  CARA  COM  UN  ÀNGEL  Ó  COM  UN  SERAFÍ. 

rener  la  eara  como  una  bendicion  ó  eowío  vn  ó/agtl. 
Decora  facies. 

trJLurer  la  cara.  fr.  met.  Presentarse  c-om  à  in* 
teressat  en  algun  assumpto.  Sacax'  la  cara.  Alicu- 
jus  portes  suscipere,  tueri;  pro  aliquo  spondere. 

UMPLUl  LA  CARA  DE  DITS.  fr.  ESTAMPAR  VOS  QNCB 
DITS  EN  LA  CA  CABA. 

VÉUBEB8Q  LAS  CABÀS.  fr.  fum.  Denota  '1  desitj  de 
véurerse  un  ab  altre  pera  manifeslarli  sòn  ressen^ 
timent.  Veese  las  caras.  Aliquem  coram  arguere. 

GARABÀ.  m.  Embarcació  petita  de  un  sol  ar* 
bre  ab  vela  llatina,  usada  en  llevant.  Tartana,  ca- 
rabd.  Scapba,  »,  phasellus,  i.  ||  Espècie  de  cotxe 
ab  assientofi  als  costals.  Carabd.  Gurrús  genus. 

CARABASSA,  f.  Lo  fruyt  del  carabasscr.  Ca- 
hhaza.  Gucubirta,  s.  U  Lo  meló  vert.  Calabata. 
Viridis  melopepo.  ||  Arbre  de  Amèrica,  qne  fk  un 
fruyt  dit  cóvit,  semblant  à  la  carabassa,  encaraque 
de  diferent  figura  y  magnituU  Cahbaza.  Arbor  sic 
dicta. 

CARABASSA  OQNFiTADA.  La  confituia  secB  de  eara- 
bissa.  Calabazate.  Gucubirt®  frustra  saccbaro  coih 
dita  et  siccata. 

CARABASSA  DE  GABELL8  DE  ÍNGEL.  Espécio  de  Ciu- 

dria  que  té  la  escorxa  llisa  ab  capas  blanqninosas 
y  groguencas,  y  las  llavors  comuiment  ncgras.  La 
molsa  es  sucosa,  blanca  y  tant  fibrosa,  qaa  des- 
près de  ouyta  sembla  una  cabellera  embíüiada»  de 
la  qual  se*n  fà  la  confitura  anomenada  oabella  da 
àngel.  Cidrao§tfoiÉ,  ehiiaoagole.  CufiorUtatílnUiis. 
cABABASSà  DE  BGiPTE.  lapéqíe  dà  canhMsa  gBio 


810 


GÀR 


DICaONARI 


CAB 


y  rodona.  Mabaza  toiaima  ó  c(mfiUra.  Gncurbita 
orbicularis. 

CÀBABA8SA  DE  ivERN.  La  quo  's  fà  60  aqiiesta  es- 
tació del  any.  Calahazona,  Gucurbíta  hiemalis. 

CARABASSA  DE  VI,  VINEKA  ó  VOfATElU.  La  qUO  fOF- 

ma  com  dos  globos,  y  serveix  pera  posar  vi.  Calar 
haza  vvMLUrai  calaiaeino,  Cucurbita  vinaria;  ir- 
nea,  se. 

COM  FLOUHBIf  CARABAS8AS.  ref.  COM  AEA  PLOUHBIf 
FIGAS. 

DONAR  CARABASSA,  fr.  met.  fam.  Reprobar  à  algú 
en  los  exàmens,  y  dejectar  las  donas  als  qae  las 
demanan  per  mullers.  També  's  diu  portIrsex  ca- 
rabassa referintse  al  reprobat,  dejectat.  Dar  cala- 
bazaSy  llevar  calahazas.  Reprobare,  ri'pellere;  re- 
pulsam  pati,  sentiré. 

ENCARA  NO  ESTÍ  EN  LA  CARABASSA  T  JA  'S  TORNA 

VINAGRE,  loc.  fam.  Denota  que  's  malogra  alguna 
cosa  abans  de  temps.  Aun  no  està  en  la  calabazGy  y 
ya  se  toma  vinagre»  Yile  merum  priús  in  lestam 
quam  fundis,  acescit. 

NADAR  SENS  CABABASSAS.  fr.  met.  fam.  Denota  que 
algú  te  prou  indústria  pera  manejarse  tot  sol,  sens 
ajuda  de  altre.  Nadar  sin  calahazas,  ó  no  necesitar 
cahbazas  para  nadar.  Industrium  esse;  alieno 
auxilio  non  indigere. 

GARABAMADA.  f .  Abundància  de  carabassas. 
Abundància  de  calabazas,  Gucurbitarum  copia. 

CARABABSAR.  m.  Lloch  sembrat  de  carabas- 
sas. CarabazaL  Gucurbitis  consitus  locus;  cucur- 
bitarium,  ií. 

GARABA86AT.  m.  ant.  carabassa  confitada. 

GAHABA8SEJAR.  V.  a.  rondellejar.  H  xas- 

QDEJAR.  II  donar  CARABASSA. 

CARABASSERy  A.  nr.  y  f.  Qui  ven  carabassas. 
Calabacero.  Gucurbitarum  venditor.  ||  m.  Planta 
anyal,  rastrera,  de  fullas  grans  y  flor  groga,  lo 
fruyt  gros,  rodó,  ovalat  ó  llargarut.  Calabacera, 
calabaza.  Gucurbita,  se. 

ENFILARSE  Ó  PL'JAR    COM   i'N   CARABASSER.   GréixCr 

mòlt  alguna  cosa  en  pocb  temps.  Crecer  d  palmos, 
como  espuma.  Ultra  modum  brevi  tempore  excre- 
cere. 

PUJARSBN  AL  CARABASSER.  fr.  met.  fam.  PUJARSEN 
AL  CAMPANAR. 

GARABA88ERAL.  m.  ter.  garabaíüsar. 

GAHABAB8ETA.  f.  d.  Calabaeicaf  calabacillay 
calabacita.  Gucurbitula,  s.  ||  ter.  carabassó. 

GAHABAS8Ó.  m.  Garabasseta  petita  que  té  la 
pell  verda  y  la  molsa  blanca.  Calabaciu,  Gucurbi- 
tula, Bd, 

GUISAT  FÉT  AB  CARABA880NS.  CalabacinaU.  Edu- 
lium  cucurbitis  conditum. 

GAKABA880NET.  m.  d.  Calabacilla,  ealaba- 
dea,  Gucurbitula,  as. 

GABABA00OT.m.  Garabassa  vuyda.  Calabaza 
vana.  Vacua  cucurbita. 

GASAGALLA.  f.  Vestit  antich,  dit  així  per  ha- 
verlo  inventat  'I  empendor  del  mateix  nom:  èra 


una  espècie  de  sotana.  Caraeaüa.  Caracalla,  s. 

CARACAS,  m.  Espècie  de  cacau  mòlt  apncií- 
ble.  Caracas,  Gacao  caracanum. 

CARAGOA.  f.  Embarcació  de  rem  que  8*  ir 

en  Filipinas.  Caraeoa,  Garacoa,  a. 

CARAGOLI,  m.  Espècie  de  metall  compost  ée 
or,  plata  y  coure.  Caracoli,  Metallnm  ex  auro,  ar* 
gento  et  caldario  8Bre.  ||  Gert  adorno  de  que  utt 
en  algunas  parts  de  Amèrica,  especialment  eatis 
los  caribes.  Caracoli,  Ornamenti  genus. 

CARÀCTER,  m.  Senyal,  distintiu  de  las 
entre  sí.  Cartfctfr.  Gharacter,  is.  ||  teol.  Senyal 
ritual  ó  indeleble  que  imprimeixen  en  la  ànini 
sagraments  del  baptisme,  confirmació  y  orde.  €a^ 
rócter.  Gbaracter  is.  ||   La  honra  y  preheminéfleii 
que  donan  los  empleos  y  dignitats.  CaréeUr.M^ 
neris  dignitas,  honor.  I  Xifra,  nota  ó  lletra  dd  it 
fabet.  Caràcter.  Gbaracter,  is.  |  Gerta  qualitat  qm 
infundeix  respecte  en  qui  la  coneix.  Carétítr* 
Gbaracter,  is.  U  Qualsevol  figura  que'sfà  ah  la  ilf 
ma,  y  la  forma  de  la  lletra.  Caràcter.  Garacter,  ii^ 
forma,  aB.  ||  bot.  Sefial  natural  que  distin^Ni 
unas  plantas  de  altras.  Caràcter.  Gbaracter.  ii.  | 
Formalitat,  constància.  CaràcUr,  Uson.  Goost»- 
tia,  »,  contentio,  nis,  in  re  àrdua  conatus.  |  Id  k 
teatro  la  qualitat  per  la  qual  un  personatge  's  dii* 
tingeix  de  altre.  Caràcter.  Gbaracter,  is,  pem* 
na,  as. )  Gert  ayre,  modals  y  conjunt  de  prènte 
que's  descubreixen  en  mòlts  (senj'als  partieilH% 
y  que  distingeixen  una  cosa  de  altra;  y  en  s^té 
sentit  se  diu  del  enteniment,  del  discurs,  delflf- 
til  y  de  altras  mòltas  accions  y  objectes,  coac  li 
grandesa  de  animo  era  'i  carícter  dels  rooiiMi 
la  prudència  de  Ulisses  etc.  Caràeter.  índoles,  ii| 
alicujus  forma. 

caràcter  de  esclad.  Marca  ab  que'ls  anticbs»- 
nyalavan  y  asseguravan  à  sos  esclaus.  Carúcterk 
esclavo.  Nota,  x,  signum,  i. 

GARACTERI8AR.  V.  a.  Distingir,  8ai)iter 
una  cosa  ab  las  cualitats  que  li  són  més  prèfítfi 
Caracterizar.  Describo,  is,  adumbro,  as,  ad  vins 
exprimere.  jj  Autorisar  à  algúab  algun  emplesé 
dignitat.  Caracurizar.  Decoro,  honoro,  as,  iasf- 

nio,  is. 

GARACTERISAT,  DA.  p.  p.  Caratterisak. 
Decoratus.  jj  adj.  Distingit.  Caracterizaio.  Bonori- 
bus  insignitus,  decoratus. 

GARACTERISBIE.  ni.  bot.  Sembhinsa,  COS- 
formilat  en  las  plantas  ab  algunas  parts  del  wi 
humà.  Caràcter ismo.  Gharacterismus,  i. 

GARACTERtsnCABfENT.  adv.  m.  Seo}!- 
ladamént.    Caracteristicamente.    Expressé ,  piü- 

priè. 

CARAGTERtSTICH,  CA.  adj.  Pertanyent ^ 
caràcter.  Caracteristico.  Gbaracteristicus,  pecnüt- 
ris.  n  gram.  radical. 

CARAFEIXAT.  m.  Desfigurat,  envenat  és  » * 
ra,  ferida  la  cara.   Vendado  el  rostro,  keriéo,^'^ 
gurado,  lastimado.  Percusus. 


I 


i 


j 


CAR 


CATALÀ 


CAR 


811 


CA.  adj.  FRESCH  DB  CARA. 

GARAGACH.  01.  Espécíe  de  cotó  qae  vé  de  Es- 
mirna per  via  de  Marsella.  Caragach,  •S'myrnaeam 
gossipínum. 

CARAGIRAT,  DA.  adj.  Fals,  traydor.  JuL•s, 
apóstata.  Bifrons,  Mercnrias,  proditor,  perfidus, 
libica  fera;  modò  palliatus,  modò  togatus.  ||  m.  fa- 

SOLIT. 

CARAGOL,  m.  Insecte  petit  ab  quatre  banye- 
tas,  en  las  puntas  de  las  quals  té  \s  ulls,  y  las 
allarga  y  arronsa  com  li  convé.  'S  cria  en  parat- 
ges humits,  en  las  plantas  y  parets,  y  viu  dins  de 
ona  closca  espiral  de  la  grandària  de  nna  noa,  qne's 
forma  del  suor  glutinós  y  lluhent  que  llansa  de  sí 
r  animal,  y  té  '1  mateix  nom  que  ell.  CaracoL 
Clímax,  acis,  y  cochlea,  se,  la  closca.  Q  Conxa  uni- 
versal de  alguns  peixos:  n'  hi  ha  de  innumerables 
espècies;  y  algunas  sumament  hermosas,  precio- 
sas  y  fínas.  Caracol.  Concha,  a^,  turbinata  cochlea 
marina.  ||  Escala  seguida  en  forma  espiral,  Caracol, 
escalera  de  caracol  ó  de  ojo.  Hèlix,  icis;  versoriae, 
cochieares  scalse.  Q  En  las  prempsas  y  altras  mà- 
quinas  cilindro  ab  roscas  espirals,  que  s'  encaixan 
en  altras  que  (é  la  pessa  dita  femella ,  y  puja  y 
baixa  per  dins  de  ella  mateixa.  Husillo.  Coch- 
lea, ae.  n  arq.  Tota  labor  que's  fa  en  algun  membre 
en  fismra  de  caragol.  CaracoL  Hemiciclum,  i,  to- 
rcuma,  lis.  |1  Enlre  rellotgers  un  canó  petit  ab  sas 
canals,  en  torn  del  qual  s'  enrotlla  la  corda 
({ue  estira  la  molla,  y  està  aplicada  à  la  roda  gran 
que  fé  móurer  totas  las  demés.  CarocoL  Cochlea, 
w.  n  Certa  planta  de  Indias  que  fa  la  flor  tomejada 
com  caragol.  CaracoL  Phaseolus  indicus  cochleato 
flore.  II  Cilindro  de  ferro  ab  oscas  espirals  pera  ar- 
mar algunas  màquinas,  com  llits  etc.  ó  pera  unir 
las  pessas  de  ellas.  Tomillo,  torculado,  Torcularis 
clavus.  II  La  bagueta  ò  doblech  que  fà  la  seda, 
fil  etc.  per  estar  massa  retort.  Oqueruela.  Fili  im- 
plicatio.  n  anat.  Certa  cavitat  del  oido  en  forma  de 
caragol.  Cóclea,  earacoL  Cochlea,  a;.  P  Anella  ó 
bucle  fét  natural  ó  artificialment  en  lo  cabell.  Atzo, 
sortija,  hucle.  Cincinnus,  i.  ||  En  la  arquitectura 
naval  volta  enroscada  que  forman  los  galons  de 
las  bordas,  de  la  toldilla  y  castell.  Caracol,  voluta, 
evcluta.  Hèlix,  icis,  voluta,  ae.  ||  ter.  Xuclador,  mo- 
viment circular  de  la  aygua.  Remolifio.  Yortex, 
icis,  gurges,  itis.  ||  pi.  Encenalls  que  fan  los  fus- 
ters ribotejant.  Virulas,  acepUladuras.  Àssula,  se. 
II  m.  Revolta  que  fan  las  Ilebras  pera  enganyar  al 
gos  que  las  persegueix.  Regate.  Ictos  illusio. 
II  BO^'ER.  Caragol  verdós  y  gros.  U  ant.  campa- 
nar. 

CVKAGOL  DE  MAR.  CORN  MARÍ. 

CARAGOL,  TRAU  BANYA,  PUJA  i  LA  MONTANTA,  CARA- 
GOL BOVER,  PCJA  AL  TARONGER,  loc.  fam.  Entreteni- 
ment de  noys  pensant  que  ab  aquestas  paraulas 
los  caragols  trauhen  las  banyas  y  caminan.  Carar 
col,  caracol,  saca  los  cuemoi  al  soL  Coruua  erue, 
perge,  limax. 


CARAGOL  viNTAL.  Caragol  gros  que's  erta  en  las 
vinyas.  Caracol  de  vina.  Hèlix  pomatia. 

FÉR  CARAGOLs.fr.  Douar  voltas.Car(u;o^ar,  hacer 
caracoles.  Gyros  ducere,  in  orbes  convolvi,  circu- 
magere  sese.  ||  ter.  Móurerse  la  aygua  circular- 
ment  en  los  rius  etc.  y  xuclantse  tot  lo  que  se  li 
presenta.  Remolinar,  remolinarsej  remolinear,  Cir- 
cumvolvo,  circumago,  is;  in  vorticem  agi,  ferri. 

CARAGiHA.  f.  Caragol  de  closca  blanca.  Ca- 
racola.  Limax  cochlaea  alba. 

CARAGOLAMENT.  m.  La  acoió  y  efecte  de 
caragolar  y  caragolarse  alguna  cosa.  Enroscadura. 
Sínuatio,  involutio,  nis. 

GAROGOLAR,  V.  à.  Enrotllar,  fér  rodar  la 
vora  de  alguna  cosa  sobre  ella,  quedant  en  forma 
de  canó.  Arrollar,  rollar.  Circumplico,  as,  circom- 
volvoy  is.  II  Tórser,  donar  voltas  en  rodó  à  alguna 
cosa  flexible,  de  manera  que  quede  en  forma  de 
rosca.  Enroscar.  Si  nuo,  as,  circumfleclo,  is.  ||  Fér 
caragols  al  fil,  seda,  cabells  etc.  Ensortijar;  retor- 
tijar,  Torqueo,  es,  comam  crisparé,  in  cincinnos 
flectere.  ||  Apretar  los  caragols  de  la  prempsa  etc. 
en  la  femella.  Entomillar,  apretar  los  tomillos, 
Torculum  stringere. 

CARAGOLARSE.  V.  r.  Enrotllarse  natural- 
ment los  cabells,  lo  fil  massa  retort,  y  las  fullas 
dels  arbres  y  plantas.  Encarrujarse,  ensortijarse^ 
retortijarse,  Crispari,  implicari. 

CARACvOLÀS.  m.  aum.  Caracolazo,  Limax 
grandis. 

CARAGOLAT,  DA.  p.  p.  Arrollado,  rollado, 
Circumvolutus.  ||  Enroscada,  Sinuatus.  ||  Encarru- 
jado.  Implicatus. 

CARAGOLER,  A.  m.  y  f .  Qui  s'  ocupa  en 
buscar  y  véndrer  caragols.  Caracolero,  Cochlaea- 
nim  venditor. 

CARAGOLET.  m.  d.  Caracolito,  earacolillo, 
caracolejo.  Cochla,  s.  ||  Denominació  de  una  de  las 
qualitats  del  fondo  del  mar,  perque's  compon  de 
caragols  mòlt  petits  al  ménos  en  sa  [superfície.  Ca- 
racolillo,  Turbo,  inis. 

CARAGOLETA.  f.  d.  Caracolilla.  Alba  coch- 
laeola. 

CARAGOLÍ,  m.  Planta  semblant  à  la  monjete- 
ra,  que  s'  enfila  per  las  canyas  ó  altre  arrimo  que 
se  li  posa,  y  fà  la  flor  de  un  blanch  que  tira  à 
blau  morat,  de  bon  olor  y  en  figura  de  caragol. 
Caracolillo,  Phasellus  caracalla;  conchyliatus  flos. 
II  m.  d.  CARAGOLET.  ||  Espócio  de  fil  que's  tenyeix 
ab  lo  color  de  púrpura  que  produheixen  en  Amèrica 
unas  petxinetas  anomenadas  caragolins.  Caraeoli- 
lla.  Filum  purpurissatum. 

CARAGOLINET.  m.  ter.  OUeta  de  las  més  pe- 

titas,  Ó  TUPINET. 

CARAGUATA»  f.  Esépcie  de  cart  del  Brasil,  y 
de  alguns  altres  Uochs  de  Amèrica,  las  follas  del 
qual  ben  batudas,  rentadas,  y  fregadas  produhei- 
xen un  fil  mòlt  fi  y  fort  ab  que  *1b  indis  fàü  filats 
de  pescar.  Caraguata.  Garaguata,  m. 


311 


CAR 


DICCIONARI 


CAR 


CASUÜlTÀB•  m.  pi.  Sectaris  de  las  Indias,  en 
los  errors  y  doctrina  dels  quals  hi  ka  mòlta  varte'* 
tat,  y  segueixen  la  lletra  de  la  Escriptun.  Osrat- 
kW.  Caraini,  omm,  caraitae,  aram., 

CARArnSME.  m.  Doctrina  y  secta  dels  taraf» 
tas.  Caraitismo.  Carai tismus,  i. 

GAmALLARCH^  6A.  m.  y  f.  Qui  té  la  cara 
llarga.  Carilargo.  Oblonga  facie  iMMUo. 

GAHAMANGZA.  f.  Droga  medicinal  que  vé 
de  la  Xina.  Caramangza,  Garamangzii  fB. 

GARAMANXEL.  m.  nàut.  Tot  lo  qUe  tapa  al- 
tra cosa  pera  sòn  resguart,  però  formant  un  tnyt 
sota,  com  las  carrossas  de  las  escalas.  Carúman» 
ehel,  chupeta,  cuhiehiU,  Goncavum  tegtimentum.  || 
ter.  fam.  taierna. 

GARABIANYOLA.  f.  fam.  carabassa  virira. 

GARAMBA.  interj.  ab  que  s*  expresi^a  la  sor* 
presa  que  causa  alguna  cosa.  Zape,  caramba,  cés-^ 
pita!  Huil 

CARAMBOLA,  f.  Cop  del  joch  de  mesa  que's 
fa  ab  tres  bolas,  tirant  la  una  de  modo  que  toqu6 
à  las  altras.  Carambola,  Duorum  globuloinm  co* 
llisioex  alterinsjaculatione.  ||  Altre  cop,  quant  lifr» 
vent  tocat  una  boir  a  altra ,  va  una  de  lasdod  à  to* 
car  la  tercera.  Carambola,  Tnisio  uníus  ex  duobus 
globulis  cum  tertio.  ||  Fmyt  del  caramboler.  Ca- 
rambola. Garcise  fructus. 

CARAMBOLER.  m.  Arbre  mòlt  gran  de  Am^-^ 
rica,  que  fà  M  fruyt  de  la  magnitut  de  un  ou  de 
gallina,  un  poch  llarch,  de  color  grocb,  rallat  y 
com  dividit  en  quatre  parts.  Carambola,  Garcia,  «b. 

CARAMELA.  f.  caramella. 

CARAMELL.  m.  Tro6  de  glasqlie's  forma  en 
las  canals.  Cardmbano,  calamoco,  canelm,  cérrion. 
Stiria,  8B,  II  Lo  seu  ò  cera  que  s'  e«curre  de  las  at^ 
xas,  de  las  candelas,  etc.  Moco,  Candelce  vel  cerei 
recrementum,  ||  Lo  bocí  de  blé  mòlt  cremat  que  sòl 
formar  com  un  bolet  al  cap  détbdnt  en  los  llums, 
especialment  en  temps  de  humitat.  Moro.  Lucef•' 
nae  fungus. 

CARAMELLA,  f.  Fluviol  ab  lo  SO  de  tiple  mòlt 
agut.  CaramillOy  flautillo.  Calamus,  i,  avena,  m. 

CARAMELLAR.  v.  n.  Tocar  la  ( aramella.  TO' 
car  elcaramillo.  Fistulare  calamo,  arena  fanere. 

CARAMEL-LO.  m.  Pasta  de  sucre  clarificat 
fins  que  desprès  de  fét  adquireix  alguna  codsistéiH 
oín,Caramclo,eanelon.CrnBt9i,  »,  sacchari  massa* 

dARAMELLOT.  m.  caiavell.  t.  3. 

GARABDBNT.  adv.  m.  A  preu  alt.  Caramenti, 
otiro,  hnpensè,  magnoperè,  carè. 

CARAMIDA.  f.  ixi5. 

CARAMORENO,  A.  m.  y  f.  9*  aplica  al  qtié 
té  la  cara  mòlt  morena.  Carhefmy  Ore  fusco,  sub- 
nigro. 

GARAMOf.  m.  Figura  de  un  home  ab  escut  en 
la  ma  esquerra  y  alguna  cosa  en  la  dreta,  ab  que 
pega  a!  qtfe*s  deté  en  hi  carrera  del  joch  en  que  s' 
usa.  EÉtafermo,  Ludrica,  verBatüís  larva,  statua.  H 
met.  m.  y  f.  Lo  q«i  *8  qaeiA  parat  y  encantat.  F^- 


tafermo,  Abstractus,  suspensus  k  MMftaa  taM. 

dARAMüttA.f.  La  cany*  del  càoem  despit  de 
tro{«sejada  y  separada  de  là  fibrM.  Agramita,  mm» 
mizüy  tascó,  arisca.  Calamus  cannabinus. 

ÚARAMUSBAL.  m.  Embarcació  turca  de  trans- 
port ab  dos  pals  y  la  popa  mòlt  altorosa.  Canma- 
fdi.  Navis  qusBdam. 

GARANDA8.  m.  Arbre  de  las  Indias  en  Ben* 
gala;  las  fullas  semblants  à  las  del  arbòd;  lo  fra)l 
cem  una  poma  petita,  y  excita  V  apetit.  Carmndtt, 
Garci»,  arum. 

GAlUiifEGREy  A.  m.  y  f.  cakavore5o. 

GARANGA.  f.  t'eix  blanch  y  pla,  de  doa  ó  trs 
peus  de  llarch,  y  que  abunda  moltíseim  en  las  Aa* 
tillas.  Caranga,  Piscís  caranga. 

GARANTOlfYAh  f.  Las  carícías  que*»  fàn  à  àl• 
gú  pera  lograr  alguna  cosa.  Carantoiia^  lagoUriOy 
arrumaco,  zorroehco,  Blandimentum,  i,  blanditie, 
illecebrae,  arum. 

pÉR  CABANTOMTAS.  fr.  fam.  Carantoneàr.  Blaa* 
dior,  iris,  prolecto,  às. 

CARANYA.  f.  Resina  ó  goma  de  Indias  de  co» 
lor  de  tacamaca,  clara,  liquida,  pesada  y  oliosa. 
Carana.  Resina,  as,  guramis,  is. 

CARAl^A.  f.  Oli  de  una  nou  que  fà  un  arbrt 
del  mateix  nom  en  Àmòric^i;  la  untura  de  aquest 
oli  díuhen  que  trau  lo  dolor  del  poegre.  Carapi. 
Oleum  carapa. 

CARAPLÉ,  NA.  m.  y  f.  Gras  de  cara.  CariU^ 
no.  Ore  crasus. 

CARAàODÒ^  NA.  m.  y  f.  8'  aplica  al  qui  té  li 
cara  rodona.  Cariredondo.  Rotundo  ore. 

GARARRÜGATi  DA.  m.  y  f.  S'  aplica  al  qai 
té  la  cara  arrugada.  Carifruneido,  Comigato  ore. 

GARA8GAT,  DA.  m.  y  f.  ant.  9'  aplica  al  qai 
porta  la  cara  tapada.  Enmatcarado,  Larvatus,  per- 
sonatus. 

GÀRAMA.  f.  aum.  Caraza,  Obesa  facies.  ||  La 
de  pedra  ò  de  fusta  que's  posa  en  alguns  edificis. 
Magcaron,  Hnmani  vultus  enormis  imago.  ||  La  dt 
cartró  pera  disfressarse  ab  fisonomias  grossas}  r'l•- 
diculas.  Mascaron,  caràtula,  carantamaula,  caran» 
toïia.  Deformis  lar^a^  persona.  ||  careta,  i. 

FÉa  CAiASSAs.  f.  riu  carotas. 

GARAMÒ.m.  ter.  Enginy  pera  pescar.  Beil.  Re- 
té sic  dicta. 

CARAflSOL.  m.  Lo  síti  ó  lloch  ahont  lo  sol  dò^ 
na  de  ple.  Albtxgaio,  solana.  Solàrium,  ii,  aprn 
cuslofus. 

CARAT,  (ren  ò  UAL.)  Se  diu  del  que  té  las  fac-^ 
cfons  de  la  cara  regulars  ò  diformes.  Bien  ó  màl 
ajustado,  bien  ó  mal  encarado.  Decora  aut  deforme 
facie. 

CARATA.  f.  Bspé^  de  cever.  Carata,  Aloes 
carata. 

CARÀTULA,  f.  ant.  careta,  t. 

GARAÜ.  n.  p.  de  home.  Caravno.  Caraunus,  i. 

CARAVANA,  f.  Multitut  de  gent  que  en  Assia 
y  Àfrica  's  reuneix  pera  fér  algun  viatge  ab  majar 


CAR 


GATAU. 


scgarelat.  Cwrwm^a,  Peregrè  euDliunn  eatena, 
tgm^.  I  Cada  una  de  las  quatre  campanyas  de 
mar  que  feyan  los  cabal lers  de  Malta  per  rahó  de 
sòn  institut.  Caravana,  Navalís  equilum  militan- 
Uttm  expeditio. 

cÓREEi  LAS  CARAVANAs.  fr.  Servlr  los  caballers 
■ovicis  de  Malta  tres  anys  per  mar  contra  piratas  y 
moros,  sens  qnal  requisit  no  podian  professar.  Cór- 
rer latearavanas.  Mílitaris  ordinis  eifuites  tirones 
prima  stipendia  facere. 

GAEAVANERAS.  f.  pi.  Espi^cie  de  hostals 
mòlt  grans  ahont  posavan  los  caravaners.  Carava- 
mera9.  Peregrinis  excipiendis  hospitia. 

CSARAVANER8.  m.  Nom  qne's  dóna  als  que 
van  à  las  caravanas.  Caravaneros.  Viatorum  con- 
gregata  manus. 

GABAVANUTA.  m.  Nom  (jue's  dóna  al  barco 
y  mariners  que  portan  los  generós  de  escala  en  es- 
cala en  llevant.  Caravanista.  Navis  atque  nautae  ab 
statione  in  stationem  naviganles. 

CARA  VELA.  f.  Espècie  de  nau  rodona  en 
forma  de  galera,  ab  la  popa  quadrada.  Carahela, 
gaetia.  Dromon,  is. 

GARAVIA.  f.  Una  espècie  de  arrel  com  la  de 
la  xaravía.  Afcaravea.  Chara,  ». 

CARAY.  m.  caret. 

CABBA8SA.  f.  V  sos  derivats,  carabassa. 

GARBET.  m.  Barraca  mòlt  gran  y  comuna  que 
fàn  en  mitj  de  las  particulars  los  salvatges  de  las 
AntUlas.  Carbet.  Majus  tugurium. 

GARBÓ.  m.  Trossos  de  llenya,  que  desprès  de 
haverlos  penetrat  lo  foch,  s'  apagan  ab  terra  y 
quedan  disposats  pera  tornarseàena^ndrer.  Carhon. 
Garbo,  nis.  ||  La  brasa  desprès  de  apagada.  Carbon, 
carbó,  nis. 

CARBÓ  DE  BRANQUETA.  Lo  que's  fà  de  tronchs  y 
ramas  primas  de  alsina,  roure  y  altres  arbres. 
Carbon  decanuUUo.  Carbó  selectus. 

CARBÓ  DE  PEDRA.  Substància  mineral,  espt'cie  de 
betum  y  terra,  de  color  quasi  negre.  Carbon  de 
piedra,  Carlio  fossíiis. 

CARBÓ  DE  PINYOL  DE  OLIVA.  Lo  que's  fà  dc  aquest 
pinyol.  £rfaj.  E\  olearum  nucleis  carbó. 

CARBÓ  DE  RABASSA  ó  DE  rabassó.  Lo  que's  fà  de  Irs 
arrels  arrancadas.  Carbon  de  arranquf.  Carbó  é  ra- 
dícibusarborum. 

CARBÓ  MAL  CREMAT.  Lo  quc  no  està  ben  penetrat 
del  foch.  Tizo,  Carbó  semiustus. 

CARBÓ  PUR.  quím.  Lo  que  no  té  mescla  de  altraa 
matèrias.  Carbon,  Prior  carbonis  pars. 

CABAR  PERA  TRÉCRER  LO  CARBÓ  Dl   PEDRA.  ff.  ifOf- 

naguenr,  Fossilem  carbonem  quoarere. 

GLEBAs  DE  F^.R  CARBÓ.  Turba,  TerTcus  oespes  ex 
quo  carbó  effícitur. 

PINTAR  AB  CARBÓ  SOBRE  MÀSCARA.  fr.mct.Traballar 
enydí.  Sembrar  en  la  arena,  coger  agnaenuncestoóen 
«R  amero.  In  a9repiscari;  aren»  semina  mandare. 

TERRENO  DE  CARBÓ  DE  PEDRA.  Homagnero,  Foasilt 
carbooe  abundans  iocus. 

TOMO  I. 


CÀtt  lli 

GARBORADA.  f.  L'  excrement  dè  lasTriatu- 
ras  recentment  nadas.  Ceconio,  pez,  àfharre.  Los 

facultatius  ne  diuhen  Atrabilis,  bilis  negra  y  també 
fMconio,  Meconium,  ii.  Q  Fornada  de  carbó.  Foya. 
Carbonis  fornax. 

GARBONAR8E.  V.  r.  Se  diu  del  blat  ü  ordi 
quant  se  torna  orb.  Àtizonarse,  Aduri. 

GARBONAT,  DA.  p.  p.  Alizonado,  Adustus.  P 
adj.  Lo  que  conté  carbó.  Carbonado,  Carbonem  in- 
cludens. 

GARBONER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  ó  ven  carbó. 
Carbonera,  Carbonarius,  ü. 

GARBONERA.  f.  Lo  forn  ó  lloch  en  que's  fà  *1 
carbó.  Carbonera,  Carbonaria,  ae.  ||  Lo  lloch  desti- 
nat pera  guardar  lo  carbó  en  las  casas.  Carbone- 
ra, Carbonaria  cella.  Q  Forn  petit  en  que's  creman 
los  culots  ó  carbons  mal  penetra ts  del  foch.  Tizo- 
nera,  Carbonaria,  ae.  Q  nàut.  Vela  del  estay  major. 
Carbonaria,  Velum,  i. 

GARBONET.  m.  d.  Car&ottct7lo.  Carbunculus, 
i.  II  Carbó  menut,  terregada.  Ptcon,  cisco.  Carbó 
minutus. 

GARBÓIflGH,  GA.  adj.  Lo  que  està  format  per 
la  combinació  del  carbono  ab  T  oxigeno.  Carboni- 
co,  Carbonicus.  Q  S'  aplica  al  àcit  del  carbó  que  es 
lo  tuf  (jue  despedeix  lo  carbó  quant  se  crema.  Àci" 
do  carbònico.  Acidus  carbonicus. 

GARBONI8AGIÓ.  f .  Reducció  de  un  combus- 
tible al  estat  de  carbó.  Carbonizacion,  Carbancula- 
tio,  nis. 

GARBONI8AR.  v.  a.  quím.  Combinar  ab  lo 
carl)ono.  Carbonizar.  Cum  carbone  intimè  permis- 
cere.  ||  Reduhir  à  carbó.  Carbonizar,  Carbunculo, 
as. 

GARBONISAT,  DA.  p.  p.  Carbonizado,  Car- 
bunculatus. 

GARBONISA.  f.  terregada. 

GARBONO.  m.  quím.  carbó  pur. 

GARBUNGLE.  m.  Pedra  preciosa,  mòlt  dura, 
lluhenta  y  no  mòlt  pesant,  de  color  bermell  de  ro- 
sa ó  de  carmí.  Rubi,  carbunrlo,  carbwMo,  Carbun- 
culus, i.  II  Tumor  punxagut  y  verinós,  principal- 
ment quant  fa  matèria.  Carbunelo,  earbuneo,  hura, 
Carbunculus,  i. 

GARGANADA.  f.  La  armadura  de  ossos  del  au- 
celi,  trets  los  quartes.  Caparazon,  Avis  ossea  eom- 
pages. 

APLICARHI  LA   CARCANADA,   fr.   mOt.  fam.   POSARm 

'l  coll. 

svHAR  La  carcanada,  fr.  met.  fam.  Snhar  mòl- 
tíssim.  Sudar  el  quilo;  iudarle  à  vmoel  eopete.  In 
re  obennda  maximoperò  sndare. 

GARGANYOL.  m.  CARAGOL.  8. 

GARGATRÒB.  m.  ter.  Aucell  de  estany  que 
persegueix  à  las  gavinas  estrenyentlas  en  tal  ma- 
nera que  de  para  por  las  íà  femtar  en  l' ayre  y 
de  vol  pren  la  femta  de  la  que  s'  alimenta.  Péjaro 
de  estanque.  Quedam  avis. 

GARGAVA.  f.  ant.  BISGLOiA. 

41 


•u 


CAR 


DICCIONARI 


CAR 


m.  ant.  iiraAci. 

CABCT11.4TOB»  m.  EflCARCELLATCR. 

GAACELLBA»  in.  eicamcellee. 
CAmCBIXmiA•  f.  L'  oflcí  d«  nHcarceller.  A/- 
caydia,  ílarcifraríí  ofliciíiiri. 
GÀmCER  Y  GARCME.  in.  ant.  permó. 
CASCEAAB.  V.  a.  anl.  EifPEEHO.<^AE. 
GAAGERAT.  p.  p.  empekkomat,  peku. 
CAECHt  ni.  anl.  càeekcii.  ||  p.  p.  ant.  caree- 

(lAT. 

CARDA.  f.  InMtriinMMit  <;onipo»t  de  una  fusta 
plana,  on  lo  (jnal  h'  hi  aaiM*Kuni  un  Inm  de  vaqu<*- 
la  pli•na  de  punxan  de  íil  di*  fiMTo.  S4*rv<*íx  ptMa 
preparar  lo  cotó  6  llana  A  fl  de  que  puga  illarne  ab 
\H*i'U*M*u't,  Carda  i  peine.  Peden  inirt.  ||  La  de  ferro 
[H'irii  cardar  la  llana.  Cardenchaf  cnrdwha.  Ferreus 
INK.Ien  ad  laiiuni  carminamlaiii.  ||  1/  inHtrument  ab 
queV  trabalia  la  llana  |N*r  ter(;<*ra  vegada.  Carda 
de  rodilla,  Pm'l<'n  (|uo  lana  lertiò  curmínalur.  y 
met.  HeprehenHÍó  forta.  Carda.  ReprehenHÍo,  nÍ8. 
II  CAEDOT.  y  Maquina  de  cardar.  Carda,  Cariuiíialo^ 
ria  inachina. 

uoNAE  INA  CARDA.  ff.  uiet.  Ropi'^ndrer  fortauuMi^ 
k  rIkü»  l>nr  una  carda,  VelieinenU*r  reprehendere, 
objurgah*. 

CARDADA.  f.  La  llana  que  cali  en  una  carda. 
Cardada.  Quantum  laiiu'  |MM'ten  capit. 

GARDADOR*  A.  ni.  y  f.  ^uí  carda.  Cardttdor, 
Canninator,  íh. 
GARDADURA.  ni.  ) 

GARDAMENT.  f.  La  acció  de  cardar.  Cardadu- 
ra,  Oarmiíiatio,  nin. 

QAfllDAMOlllO.  ni.  Planta  medicinal  que  fa 
uns  gninelH  com  pinyons  de  color  de  ceiidin,  olo- 
it>imti  3  de  gust  un  |mh*Ii  picant.  (*fi rc/ainomo,  car- 
doimmo,  grana  dfl  paraiso,  Oirdamonnuu.  i. 

CARDAR.  V.  a.  Pentinar  la  llana  ò  cotó  pera 
p<HÍerlu  Ülar.  Cardar,  Carinino,  as,  petMo,  Í8.  ||  La 
primera  vegada  que  V  fa  aquella  operació.  Kmbor^ 
ficar.  Lanam  carminare.  ||  l^i  s4'gona  vegada.  Em^ 
òomir.  Lanam  iterum  cacmimiiv. 

CARDASRA»  f.  aum.  tjirtla  grussa  de  fenx». 
Caréurkn,  Magnu»  piH'teu  ferreu^. 
CARDAT,  DA.  p.  p.  Cardado,  (Uirmíluitust. 
CARDAYRE.  m.  carmr. 
QARDBNAL.  m.  IVraoim  «Hvlesíi'iittíea  de  eroi» 
nent  dignitat,  membre  del  sagrat  col-legiócoiiM>ll 
df  I  Papa  pels  im^h'í»  grax-e»  de  la  Igle«ía.  SiSn 
setanta,  >  tenen  veu  aeti\a  >  iwssiva  en  la  eUn^iò 
de  pttuttÀce.  Cardtn^L  Kee)e8Ía>  canliívili;!^.  jj  Au- 
coll  hermell  del  taiiMay  de  un  tort,  du»  eoti^r  de 
Mnch  ab  una  faixa  tteimi  tot  \oUant  del  IWH*h.  y 
»'  exten  lius  al  coll,  OnlfiM/.  Loxia  cardinalisk.  |j 

«ARDBNALAT.  n.  U  dig•íl•l  de  rardenaK 
r«rd#Mliil«,  CaMÍinalat«»«  «».  etnlimilítía  díg^ 
nií*», 

CARDKWAma,  A.  «ty.  io  f«a  i^rta»)  al 
Ctnlcnal.  C«rdra«IMf.  CMitiMdilitta. 


CARDENIL.  Bi.  aol.  CàEW?cu,. 

CARDCT,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  canias.  Cétéfr^. 
Pecfinum  opi  fe  y,  artifei. 

GARDEROLA.  f.  ant.  cadar?íera. 

GARDESGH.  m.  ter.  Anccll  de  estaoy.  téjm% 
df  r$tanqM.  Avís  sic  dicta. 

GARDET.  m,  Cart  que  *s  cria  en  los  gureU:  ai 
ha  de  aspre  que  serveix  pera  farratge  y  porgaria» 
animals,  y  ni  ha  de  suau  y  tendre  que  s  tira  à  k 
olla.  Cardillo,  cardoncillo,  (larduus.  cardulas,  sta- 
hmus,  i. 

CARDÍACA,  f.  Planta  semblant  à  la  ortiga;  ie 
la  fulla  cres|)ada,  Imrrosa  y  partida,  y  las  flora  de 
color  blanch  y  purpüreo.  Cardíaca,  Leonums  car- 
díaca. II  f.  CARDIALGIA. 

CARDÍACH,  ca.  adj.  S'aplica  à  las  raalaltiai 
del  cor  y  als  remeys  que  las  curau.  Cardimeop  cor- 
diaca,  Canliacus. 

CARDIÀLGIA.  f.  Dolor  agut  en  la  boca  del 
cor.  Cardinlgifl.  Gardiacus  morbus. 

GARDIÀLGICIIi  CA.  adj.  Lo  que  peiian>  a  la 
cardialgia.  Cardidlgico,  (^rdiacus. 
GARDINA.  f.  ter.  cadarnera. 
CARDINAIm  adj.  Principal,  fundamental.  Car- 
dinal, üirdinalis.  ||  S' aplica  als  signes  úries,  càn- 
cer, lliura  y  Capricorn  i.  Cardintil.  Cardinal  is. 
CARDO.  m.  CARDOT. 
CARDOMONO.  m.  gardamomo. 
GABpONS.  m.  pi.  Her))a  que  fa  una  cama  es- 
pinosa ,  la  fulla  llarga  y  espinosa  com  la  de  la  lle- 
tiiga,  y  una  capsa  ab  quatre  ó  cinch  pnas.  Car- 
dencha.  Dipsacus,  i. 

CARDOT.  m.  Planta  de  fulla  llarga  com  la  lle- 
tuga,  mòlt  espinosa,  y  fa  una  espiga  en  forma  de 
pin>a  plena  (le  punxas,  que  serveix  pera  frisar  los 
paiiyos.  CardenchOfCardon.  Stellatus  cnrduus.  ||  La 
espiga  del  cardot.  Capola^  carda.  Fulloniim,  i,ca^ 
men,  inis. 

I.UKH  PiAXTvTnK  cvRDOTs.  OrrdeNcJlKf/,  cardhai, 
Canluclum,  i. 

CAREIG.  m.  (Comparació  ó  confrontació.  Ca- 
rtó. (>)mpai*alio,  collatio,  nis. 

CARÉIXER.  V.  n.  Tenir  falta  de  alguna  cosa. 
Cartcer,  l>rei>,  es. 

CAREJAR.  V.  a.  Confrontar  unas  personas  ab 
allras  peni  a\eriguar  alguna  xcrilat.  Carcar.  aca- 
rar. Himiines  coram  sistere,  conferre.  ||  Coiuparir 
una  cosa  ab  altra.  Cartar^  acarar,  cotejar.  Com- 
partí, as,  conCero,  er». 
CAREJATf  DA.  p,  p.  Careado,  CiMn^karatus. 
CARENA,  f.  iMUt.  l\vs8R  de  fusta  (|ue  fmssa  de 
po|va  a  proa.  sobre  la  que  *s  funda  lt»ia  la  t*iuliar- 
cai^ió.  (^iNa.  lUirína.  a\  a»s.  erís.  Ctimptisició 
que's  fa  eu  lo  bm*h  de  la  nau.  Carenti.  .Navis  repa- 
nitit).  I  La  biga  llarfa  que  (lassa  de  un  cap  a  altre, 
>  sermx  de  IUmm  o  caballet  iiera  si^tenir  las  de- 
m^  que  k^-nuia  la  teshala.  fiaUtK  fiiri/rr«.  pMenie. 
ClixtMTUiM  ligiHinim  dímrtium. «  Lo  llom  de  terra 
entre  solch  \  soloh.  Loka,  cahalkm.  c^Mkte,  m- 


CAR 


CATALÀ 


CAR 


lis 


«10.  Forca,  lira,  9.  |  esouelito.  |  as  la 

iTILLA.  t. 

lAiENA.  fr.  y. 

NAB.  T.  a.  Decantar  lo  harco  pera  ado^ 
rtaar,  dar  d  la  handuj  ú  la  quilltij  dar  el 
I  harco.  Navem  reficiendam  invertere.  || 
I  pera  que  poga  tornar  à  servir.  Carenar. 
reparo,  carino,  as. 

NAT,  DA.  p.  p.  Carenado.  Inslanralus. 
NCIA.  f.  Privació,  falta  de  alguna  cosa. 
Carentia,  »,  privat io,  nís. 

U  f.  ant.  QUARKSVA. 

f.  Falia  ó  escass  >8  de  alguna  cosa. 
Caritas,  alts.  Q  Prou  inòll  all  por  causa 
issés.  Careitia.  Annon»  StBvitia,  caritas, 

STiÓSy  MAm  adj.  ESTÈRIL.  I  CAR. 

T,  A.  adj.  S'aplica  als  caltalls  y  cu* 
enen  un  quadrilongo  de  pel  b'anch  (s'cs 
i  llargària  del  front  y  tara,  y  quasi  en  to- 
plària.  Careta,  Equus  albicante  Cascia  in 
jlinctus. 

TA.  f.  d.  Carita,  carilla.  Vulticulus,  i.  D 
sa  comunment  de  cartró,  que  serveix  pe* 
»arse.  Múscara,  mascarilla,  careta,  card- 
sz,  penMina,  ic.  ||  Filat  mòlt  esp.*s  de  fil  de 
e  *is  abellersseposanen  la  cara  pera  bres- 
r«n7/a,   careta.  Larva  metalii  tilis  con- 

isB  LA  c.vRETA.  fc.  mct.  Dcscubcir  la  in- 
alla.  Quitarse  el  enibozo.  Consilium,  rem 
Jalam  detegere. 

lasE  LA  CARETA,  fr.  mel.  Parlar  ab  rellu- 
ir la  vergonya  pera  dir  ó  fér  alguna  cosa. 
fo  mascarilla  ó  la  múseara.  Faciem  per- 

nr.  m.  Closca  de  tortuga  de  mar  que  's 
y  desprès  serveix  pera  capsas ,  embutits, 
y,  earay.  Goacba  marina  lesludinea. 
8AR.  v.  a.  y  derivats,  carregar. 
lARÉME.  m.  com.  Document  que  sols 
ncía  de  la  carta  de  pago  en  que  aquesta  's 
h  de  present  y  en  a(|uell  de  futur  com  in- 
iiateixa  veu.  Cargaréme.  Documenlum  sic 

A.  f.  aní.  Lo  cos  de  la  columna  ó  tota 
part  que  hi  ba  desde  la  basa  al  capi'ell. 
capus,  i.  II  caries. 

ABSE.  V.  r.  Dan^arse  ó  pudrirse  algun 
irae.  Cariarï. 

[AtidE.  f.  arq.  Espècie  de  pilastra  ó  co- 
ve representa  fíguras  de  dooas  vestidas  ab 
irgas,  de  ({ue  se  servian  los  anticbs  pera 
ria  ó  cos  de  la  columna  jónica,  de  lo  que 
origen  los  capitells.  Carialide  ó  caridlides. 
!es, «. 

[ATIS.  f.  Nom  de  la  d í ossa  Diana.  Caria- 
llis,  ídís. 

ra.  Nom  de  un  xuclador  de  a}gua 


en  r  estret  de  Messina,  en  front  de  8cll-h.  Canh- 
di9.  Char^'bdís,  idis. 

CARIBB.  m.  Home  bàrbaro,  emel.  Aludeix  ala 
indis  de  la  província  de  Caribana,  queacostumanà 
tenir  semblants  propietats.  Caribe.  Ferus,i,  trux,  ois. 

GARICA.  f.  d.  CARETA.  II  Certa  pasta  composta 
de  figas.  Carica.  Ex  ficis  confecta  massa.  H  Planta 
semblant  à  la  figuera,  que  *8  cria  en  Síria.  També 
8*  anomena  aixf  '1  aèo  fruvt.  Cariea.  Carica,  s. 

CARICATURA,  f.  Retrato  ridícul  de  alguna 
persona.  Caricatura.  Ridicula  tabula,alícuju8  inuh 
go  risui  expòsita. 

carícia,  f.  Albago,  demostració  de  amistat  ó 
carinyo.  Caricia.  Blandití»,  arum;  amoris  signífi- 
catio. 

CARICIAR.  V.  a.  ACARICIAR. 
CARIGIOSAMENT.  adv.  m.  CARINTOSAMBüT. 

CARICIÒ8.  A.  adj.  carintós. 

CARIES,  m.  Dany,  putrefacció  de  algun  o« 
causada  per  algnna  matèria  corrosiva.  Caries.  Ca- 
ries, ei. 

CARINYO.  m.  Amor,  afició,  benevolència.  Ca- 
rino. Benevolentia,  blanditia,  ae,  amor,  is,  dilec< 
tio,  nis.  II  Festas  en  senyal  de  amor.  Cariüo,  ter^ 
neza^  temura.  Benevolentia,  »,  blandimentuin ,  i. 

CARINTÓS,  A.  adj.  Afectuós,  amorós.  Carino• 
90.  Blandus,  comis,  suavis. 

CARlNTOSAMEirr.  adv.  m.  Ab  carinyo.  Ca^ 
rihosamente.  Blandè,  studiosè. 

CARINYOStsSIM,  A.  adj.  sup.  Carinoiiiimo. 
Blandissimus,  studiosissimus. 

CARINYOSiSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Ab 
mòlt  carinyo,  ab  mòlt  afecte.  Cariiosisimamente, 
Blandissimè,  studiosissimè. 

CARISMA,  m.  leol.  Lo  dò  gratúit  que  Dèu  eon- 
cedeix  abundantment  à  alguna  criatura.  Carisma. 
Charísma,  atis. 

CARÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Mòlt  car  ó  de  mòlt 
alt  preu.  Cariiimo.  Carissimus.  ||  Mòlt  estimat.  Ca- 
risimo.  Carissimus. 

CARÍSSIMAMENT.  adv.  m.  Ab  mòlt  alt  preu. 
Cariiimamente.  Carissimè.  ||  Ab  mòlt  apreci.  Cari^ 
simamente.  Carissimè. 

CARÍSTIA.  f.  Festa  que  's  celebrava  à  la  diossa 
Concòrdia  pera  restablir  la  pau  entre  las  família 8. 
Caristia,  carisia.  Caristia,  a;.  j|  Insecte  poch  mèa 
gran  que  una  mosca,  ab  alas  y  quatre  peus.  Mar* 
cueMo,  lo  conta  en  la  classe  dels  aucells.  Firaus- 
íi,  caristia,  piragona,  firal.  Pyrausta,  ae. 

CARISTIA.  f.  CARESTIA. 

CARIT,  DA.  adj.  ant.  Estimat,  volgut.  Qu/eri* 
do,  caro.  Carns. 

CARITAT,  f.  Virtut  teologal  que  consisteix  en 
amar  à  Dèu  sobre  totas  las  cosas  y  al  pròxim  com 
à  nosaltres  mateixos.  Caridad.  Cbaritas,  atia, 
amor,  is.  I  Lo  que  's  dóna  als  pobres  pera  socor- 
reries. Caridad,  limosna.  EleenMB^niiserícor- 
dia,  »,  auxilium,  ii.  ||  casa  ■Jj^^^^i•  P*  de 
dona.  Cavidad.  Charitas,  iivj 


316 


CAR 


DICCIONARI 


CAR 


DBXAif AB  CARITAT,  fr.  Implorar  la  compassió  age- 
na,  ó  anar  de  porta  en  porta  à  fi  de  recullir  algnn 
socorro.  Pedir  limomay  pordiosear,  mendigar.  Sti- 
pem  emendicare,  colligere. 

FÉR  CARITAT,  fr.  Douar  algun  socorro  à  algnn  ne- 
cessitat, especialment  al  qui  la  demana,  Hacer  6 
darlimosna.  Eleemosynam  facere,  elargirí. 

FÉR  CARITAT  AL  DIABLE,  cxp.  fam.  Dcuota  la  ím- 
prudència  de  aquell  que  dóna,  fins  allò  que  à  ell 
mateix  li  farà  falta,  al  qui  no  ho  ha  de  menester. 
Dais  por  Dios  al  que  tiene  mas  que  vos.  Potent iori 
auxilinm  pncstas. 

LA  CARITAT  BEN  ORDENADA  COMENSA  PER  SÍ  MATEIX. 

ref.  Denota  que  la  pròpia  conservació  es  la  obliga- 
ció primera,  y  que  no  debóm  olvidarnos  de  nosal- 
tres pera  socórrer  als  demés.  La  caridad  hien  or- 
denada comienza  por  si  mismo,  ó  empieza  en  casa. 
Gbaritas  bene  ordinata  à  semetipso  incipit.  Tibi 
potius  quam  cuívis  sis  amícus. 

CARITATIU,  VA.  m.  y  f.  Lo  qui  exerciia  la 
caritat.  Caritatiro.  Benoficu8,ergaínopi*s  liberal  is. 

GARITATIVABIENT.  adv.  m.  Ab  caritat.  Ca- 
ritativamente.  Benevolè,  piè. 

CARITRONA.  f.  d.  ant.  careta. 

GARLÀ.  m.  £n  alguns  llochs  de  la  corona  de 
Aragó  era  un  Senyor  que  tenia  cerla  jurisdicció  y 
drets  en  algun  territori.  Carlan.  Judex  quidam 
apud  araconenses.  ||  Tot  vassall  que  tenia  '1  castell 
en  feu  de  altre  sonyor.  Carhn.  Carlan,  is. 

GARLANIA.  f.  La  dignitat  de  carià  y  '1  territo- 
ri de  sa  jurisdicció.  Carlania.  Dignilas  aut  ditio 
apud  araconenses  sic  dicta. 

CARLES,  ant.  n.  de  bome.  cArlos. 

GARLt.  m.  Gent  que  segueix  lo  partit  del  prín- 
cep Càrlos.  Carlin,  carlista.  Caroli  partium  secta- 
tor.  II  Gos  caser,  petit  de  cos.  que  té  '1  morro  xa- 
fat y  negre.  Dogo  carlin.  Domestícus  canis.  ||  car- 

LINA.  2. 

CARLINA.  f.  Planla  pt'renne  dels  Pirineus;  té 
las  fullas  relalladas  y  espinosas,  la  arrel  grossa, 
molsuda  y  en  figura  de  fus.  Picada  y  estovada  ab 
aygua  serveix  pera  fér  lo  vesch.  Ajonjera,  ajonje^ 
fo,  aljonjera,  aljonjcro,  ajonje,  angèlica,  carlina, 
cardo  pinto.  Carolina,  a;.  ||  Moneda  de  plata  que  's 
fabricà  en  temps  de  Càrlos  Y  y  valia  sis  sous  à 
poca  diferència.  Carlina,  carlin,  carrilla,  careta. 
Garolinus  nummus. 

CARUNGA.  í.  nàut.  Concavitat  feta  en  una 
pessa  sòlida,  ahont  encaixa  la  metxa  de  altra  pessa 
que  ha  de  descansar  en  ella.  Carlinga.  Trabs,  bis, 
modius,  ii. 

CÀRLOS.  n.  p.  de  home.  Càrlos.  Carolus,  i. 

CARLOTA,  n.  p.  de  dona.  Carlota.  Carola,  ». 

CARME.  m.  Orde  regular  de  religiosos  que 
ban  pres  lo  nom  de  la  montaíka  del  Carmelo.  Cér- 
men.  Carmeli,carmelitanusordo.  ||  Lo  convent  dels 
carmelitas.  Cúrmen.  Carmelitanum  coBnobium.  || 
n.  p.  de  dona.  Cdrmen.  Maria  de  monte  Carmelo. 
H  ant.  VERS. 


CARIMEUTA.  m.  y  f.  Religiós  y  religiosa  dd 
Carme.  N*  hi  ha  de  calsats  y  descalsos:  los  pri- 
mers portan  V  hàbit  negre  y  la  capa  blanca,  loa 
altres  V  hàbit  pardo  y  la  capa  també  blanca,  peri 
més  curta  y  grossera.  Carmelita,  carmelitana.  Gl^ 
melita,  dd,  carmelitanus,  i. 

CARMELITA,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  àk 
religió  del  Carme.  Carmelitana.  Carmeïitanos. 

CARMENADOR.  m.  ant.  Qui  neteja  la  lliM• 
Carmenador.  Carminator,  is. 

CARMENAOIJRA.  f.  ant.  La  acció  de  netejar 
la  llana.  Carmenadura.  Carminatio,  nis. 

CARMENAR.  v.  a.  ant.  Netejar  la  llana.  Car* 
menar.  Carmino,  as. 

CÀRMENS  Ó  CÀRMENTB.  m.  pi.  ant.  m- 
sos. 

CARMENTA.  f.  mit.  Ninfa  profetisa,  marí  ée 
Evandro,  dita  així  perquè  donava  *ls  oracles  M 
vers.  C-armenta.  Carmenta,  Arcadia,  ae,  Canm- 
tis,  is. 

CARMENTAL.  f.  Una  porta  de  Roma.  CaraMi• 
tal.  Carmentalis  porta.  ||  pi.  Festas  que  *s  celebiB- 
van  en  honra  de  la  ninfa  Carmenta.  CarmntikL• 
Carmentalia,  inm. 

CARMES.  m.  L' insecte  que  's  cria  en  la  gft- 
na,  de  qui  prengu*  1  nom  lo  color  carmesi.  Car- 
mes.  Cocci  venniculus. 

carmesí,  NA.  adj.  S'aplica  à  las  robtaéa 
seda  ó  panyo  de  color  de  púrpura  mòlt  p^jlL 
Carmesi.  Purpureus.  ||  m.  Lo  polvo  que's  6  M 
cuquet  de  la  grana.  Carmesi.  Piilvís  punHUMb 
murex,  icis,  púrpura,  ta.  ; 

carmí.  ni.  Tint  de  cotxínilla  ó  de  himài 
alum  de  roca.  Cannin.  Murex,  icis,  conchilima,  C 
II  Lo  color  eneés  semblant  al  carmí.  Carmin.  Fl^ 
pureus. 

CARMÍ  RAix.  Lo  que  's  fà  ab  guix  prim  y  cotiiií- 
lla.  Carmin  bajo.  Purpurissnm,  i. 

CARMINATIU,  VA.  adj.  farm.  bot.  Se  díi 
dels  medicaments  y  subs'àncias  que  corretjeiiai 
y  dissipan  los  flatos.  Carminativo.  Canninativai. 

CARMINI.  m.  carmí. 

CARN.  f.  La  part  molla  del  animal.  Came.  Qt- 
ro.  nis.  II I II  dels  tres  enemichs  de  la  ànima,  ^ 
inclina  à  la  sensualitat  v  à  la  lascívia.  Carv.  li- 
bidó,  inis,  concupiscenlia.  ae.  ||  Lo  menjar  qae^ 
compon  de  parts  de  animals  lerre;$tres  ó  volàlilib 
en  contraposició  de  la  que  's  compon  de  anisttk 
de  aygua  que 's  diu  peix.  Cdmr.  Caro,  ois.  |  U 
(]ne  's  ven  en  públich  pel  abast  del  comú.  CitMí 
Cibaría  caro.  ||  La  part  tova  de  ia  fniy ta  que  flrfl 
cuberta  ah  la  pell,  escorxa  ó  esclofolla.  Pulpa,Mt 
ne.  Fructuuui  pulpa. 

CARX  DE  CODOMT.  CODONYAT. 

CAUN  DE  PEL.  La  dc  cuni  11  y  altres  animaUè 
cassa  ([ue  tenen  pel.  Cnrne  de  pelo.  Pilosi  animla 
caro. 

«:ar>  nn  pit.  carn  de  poch  profit,  ref.  HfPlfi 
que  dita  carn  no  es  mòlt  profitosa.  Orm^  ie  aMét 


CAR 


CATALÀ. 


CAR 


817 


rame  sin  provecho,  Nil  pecudis  prosunt  desumpt» 
à  pectore  carnes. 

CARN  DE  PLOMA.  La  dels  aucells  qne  serveixen 
pel  regalo  del  home,  com  de  gallinas,  capons,  etc. 
Came  de  pluma,  Avium  caro. 

CARN  FA  CARN,  Y  VI  FA  SANCH.  ref.  Denota  que  la 
carn  es  lo  millor  aliment  pel  cos.  Came  came  cria, 
y  pec^s  agua  fria.  Carnem  lauta  caro,  písces  aqua 
frígida  gignit. 

CARN  FINGIDA.  TumoF  en  r  escroto,  melich  ó  en 
las  ingles,  que  conté  ayre  ó  aygua,óalguna  porció 
de  budell.  Eernxa  muscular.  Hèrnia,  ae,abductio,  nis. 

CARN  MORTA.  La  dels  animals  que  's  matan.  Car- 
niza.  Cadaverina  caro. 

CARN  MORTRCiNA.  La  dels  animals  morts  sens  vio- 
lència. Came  morlecina.  Morticina  caro. 

CARN  SALVATGE.  La  dels  animals  monlesos.  Car- 
ne  salrajina.  Ferina  caro. 

CARN  SENS  ossos.  La  que  no  té  ossos  y  es  de  part 
escuUida.  Came  mòmia,  Pulpa,  x,  torus,  i.  ||  met. 
fam.  Empleo  de  mòlta  utilitat  y  poih  traball.  Car- 
ne  sin  huesn^  bocado  sin  hueso.  Munus  oílicium  uti- 
le,  incommodi  expers. 

CARN  TRiNXADA.  La  que  's  reduheix  à  micas.  Pi- 
cadillo,  gigou,  came  picada,  Pulpamentum,  i,  mí- 
nulal,  alis. 

cvRN  viVA.  En  las  llagas  se  diu  dè  aquella  que 
encara  (jue  eslà  sens  pell,  se  conserva  sana  y  sens 
putrefacció.  Carne  viva,  came  sana.  Caro  vegela. 

CARN  T  s.vNCH.  Los  geruiaus  y  parens.  Carne  y 
sangre,  Propinqui,  consauguinei. 

i  CARN.  m.  adv.  Crit  ab  que  un  dels  dos  partits 
que  hi  hagué  en  Catalunya  animava  a!s  s;*us  pera 
acoraélrer  ab  valor.  A  ellos :  cierm  Espana.  Eia 
agite,  in  hostes  ruite. 

ENTRE  CARN  Y  PELL.  m.  adv.  En  V  interior  del 
cos,  però  prop  de  sa  superfície.  Entre  came  y  cue- 
ro.  Carnem  inter  et  cutem. 

FÉR  CARN.  fr.  Parlant  dels  animals  carnicers,  ma- 
tar. Matar,  hacer  cnrniceria,  riza.  Cíedere,  truci- 
dare.  ||  En  los  homes,  ferir  ó  maltractar  à  algú. 
Hacer  came.  Yulnus  alicui  infligere. 

MÉS  PROP  ESTA  1)E  LA  CARN  LA  CAMISA  QUE  'l  GIPÓ. 

ref.  Denota  (jue  als  parens  y  personas  acostadas 
se  'Is  déu  donar  la  preferència.  Mas  cerca  estú  la 
camisa  de  la  carne  que  el  jubon,  Aplum  qualque  lo- 
cum  teneant,  sint  prima  priora. 

NO  ES  CARN  NI  PEIX.  fr.  met.  Denota  que  alguna 
persona  es  del  lot  inútil.  Si  es  carne,  nipescado; 
Ml  frio  ni  calienle;  este  nuestro  hijo  don  Lope  ni  es 
miel,ni  hiel,  ni  vinagre,  ni  arrope.  Nec  prodest, 
nec  obesl. 

PASSARSE  ó  EscALFAiiiRSE  LA  CARN.  fr.  Fér  mala  olor 
ó  comeiisar  à  corrómprerse.  Aventarse  las  carnes. 
Feteo,  putresco. 

PLE  DE  CARNS.  Sc  diu  del  que  'n  té  mòltas.  Car- 
nudo,  cnrnoso.  abuUado  de  carnes.  Carnosus,  car- 
na  tus. 

POSAR  CARNS.  fr.  Posarse  gras.  Cobrar,  echar  ó 


tofMV cames,  embamecer,  encamfoer.  Pinguesco,  is- 

POSAR  LA  CARN  EN  LAS   MANS  DEL  LLOP.   ff.  met. 

Encarregar  los  negocis  ó  béns  à  qui  sól  pérdrerlos 
ó  destruirlos.  EncomenL•r  las  ovejas  al  lobo,  Oves 
lupo  commilere. 

POSAR  TOTA  LA  C4RN  EN    LA  OLLA.  fr.  mcl.  AveO- 

turarho  tot  de  una  vegada.  Poner  toda  la  carne  en 
el  asador.  Omnia  bona  in  sortem,  in  periculum 
commitere. 

PUJAR  LA  CARN.  fr.  CHar  carn  quant  se  va  curant 
una  llaga  ó  ferida.  Encarnar.  Carnem  accrescere. 

QUANT  LA  CARN  ES  DEL  LLOP,  PER  ELLA  MATEIXA 

SE  n'  hi  va.  refr.  Denota  que  al  qui  es  desgraciat, 
tot  li  ix  al  revés.  El  que  ha  de  morir  d  oscuras,  aun 
que  tenga  el  padre  cerero;  al  pajarillo  que  se  ka  de 
perder,  alillas  le  han  de  nacer,  Induet,  ut  pereat, 
malè  credula  avicula  pennas. 

QUI  MENJA  LA  CARN,  QUE  ROSEGUE  'lS    OSSOS.    ref. 

Deno'.a  que  las  conveniéncias  s'  han  de  gosar  ab 
sos  càrrechs  y  penalitats.  Quten  come  la  came,  que 
roa  el  hueso ;  quien  lleva  las  oblatas,  que  tana  las 
campanas.  Qui  sentit  commodum  senliat  et  iucom- 
modum. 

sÉR  CARN  Y  UNGLA.  fr.  met.  fam.  Sèr  mòltamigas 
algunas  personas.  Ser  came  y  una,  olla  y  coberlc- 
ra,  no  haber  pan  partida.  Arctissima  necessiludine 
teneri  jüngi. 

sÉR  DE  CARN  Y  OSSOS.  fr.  met.  Sentir  com  altre 
los  traballs  de  ai{uesta  vtda.  Ser  de  carne  y  huesu. 
Iníirmitatibus  corporis,  animique  affectionibus  ob- 
noxium  esse. 

SÉR  UN  TROS  DE  C\RN  RATEJADA.  fr.  IllCt.  fam.  SCV 

mòlt  tonto  é  incapas.  Ser  un  pedazo  de  alcomoque, 
de  animal,  de  bruto,  Stolidum,  stupídum,  plum- 
beum,  vecordem  esse. 

SOFREGIR  LA  CARN.  fr.  Passarla  una  mica  pel 
foch,  per  la  cassola  ó  pahella,  Perdigar.  Avem  vel 
carnes  leviter  amburere. 

TREMOLAR  LAS  CARNS.  fr.  Tcuir  gran  por  ú  horror 
de  alguna  cosa.  Temblar  las  cames.  Trepido,  as. 

TRINCHAR  COM  i  CARN  DE  RUTIFARRAS.  fr.  RENTAR- 
SE  AR  LA  SANCH  DE  ALGÚ. 

GARNADA.  f.  L'  esquer  fét  de  carn  pera  pes- 
car ó  pera  cassar  llops.  Camada.  Esca  carnea. 

CARNADURA.  f.  La  qualitat  de  la  carn  de  al- 
gú, en  quant  la  cura  de  las  feridas;  així  dihém: 
fulanó  té  bona  ó  mala  carnadura.  Encamadura. 
Carnis  natura. 

CARNAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  la  carn.  Car- 
nal. Carneus,  carnalis.  [|  Lo  temps  del  any  que  no 
es  quaresma.  Carnal.  Carnium  edendarum  tempus 
anni.  [j  met.  Luxuriós,  y  lo  que  pertany  à  la  luxú- 
ria, com;  home  carnal,  pecat  carnal.  Carnal.  Libi- 
dinosus.  II  Mundà.  Carnal,  mundano.  Terrenus.  Q 
GERMÀ,  cosí,  NEROT,  ONCLE.  ||  m.  pi.  Uua  espécie  de 
tela  enirefína  de  que  se'n  fà  mòlt  us.  Crea.  Linteí 
genus.  II  ant.  carnaval. 

GARNALATGE  Ó  GARNELATGE.  m.  U 
carn  feta  trossos  y  salada  que  serveix  pera  la  pro- 


ii$ 


ChR 


DICCIONARI 


CAR 


vissíó  de  las  embarcacions.  Camaje,  Caro  salifa  et 
fnutatim  seela  ad  asrnn  naviganthim.  ||  La  des- 
trossa gran  ó  mortaldad  qoe  resulta  en  alguna  ba- 
talla. Camaje.  Cedes,  strages,  is. 

GARNALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  CamaUsmo.  In 
veneren  maximó  pronns. 

GAHNALITAT.  f.  CoAeopFSC4'ncía,  deleyt  de 
)a  carn.  Camalidad,  Libido,  mís,  libidinosa  vo- 
luptas, 

GABNALBIERT.  m.  adv.  Ab  carnalitat.  Torpe- 
mente,  eamalmente.  Libídinosè. 

juüTARSB  CARNALMENT.  fr.  Tenir  unió  carnal.  Me- 
voherse,  tewr  rèpulm.  Gopulam  inire. 

CARNABOL.  m.  ant.  sarró. 

GABNA86A.  m.  Abundància  de  carn.  Camaza. 
Corn  pars  interior.  ||  pi.  ayguacutt. 

GARNATGE.  m.  cAR:<rALATnB. 

LLIURAR  k  CARNATGR.  k>C.  PASSAR  k  PIL  DE  ESPASA. 

CAMNER.  m.  ant.  sepultura.  ||  met.  vintrell. 

VENTRE. 

GARBiERA.  f.  Planta  perenne  que  té  las  fullas 
radicals,  an^plas  y  retalladas  de  las  voras.  ab  una 
sola  cama  mòlt  poblada  de  flors  pocti  vistoaas. 
Àcant»,  branca  ursina,  yerba  gigante.  Acanlhus,  i. 

GARI€E8TOI.TA8.  f.  pi.  Los  tres  dias  abans 
del  dimecres  de  cendra.  Carnestalenda^,  camavaL 
Bacchanalía,  ium;  geníalum  epu'arum  feri».  Q  m. 
Figura  ridícula  que  's  fa  en  los  tres  dias  de  carna- 
val, y  que  s'  arosluma  posar  en  las  finestras  ó  bal- 
cons y  *s  crema  en  V  últim  dia.  Judas,  Persona- 
tus  Judas.  Q  met.  Subjecte  ridícul  y  despreciable. 
Cascaekuflan.  Jnutilis,  inepius  homo. 

ENTERRAR  k  CARNESTOLTAS.  fr.  DivcHirse  '1  poblO 

r  últim  dia  de  carnaval,  fingint  un  enterro  en  que 
's  porta  1  Carnesloltas  à  enterrar  ò  cremar.  En  al- 
guias  parts  ixen  en  k>  dia  de  cendra  al  camp  à  di- 
vertírse  y  fér  menjadas,  ete.  Qaemar  é  Jndat.  Ei^ 
terrar  la  sardina.  Personam  ludam  eomburere. 

GARNETA.  f.  d.  Carnecúa,  eametiUay  cameci- 
ea,  Caruneula,  m.^k  la  rrasa.  d.  una  cara  bu- 
llida  à  la  brasa.  CarboniUada.  Caro  cocta  et  torre- 
facta. 

GARlflGER,  A.  m.  y  f .  Qui  talla  y  ven  carn. 
Camicfro,  cortador.  eortante.  Lanius,  carnarius, 
ii.  J  adj.  aplicat  al  animal  que  mata  à  altres  pera 
meigàrsels.  Camicero,  camivoro.  Garnivorns.  ||  Lo 
qui  menja  mòlta  carn.  Carnicero.  Carnarius,  ii.  || 
Home  cruel  y  sanguinari.  Carnicero.  Grudelis.  \ 
f.  S'  aplica  à  la  dona  luxuriosa  y  lasciva.  Camaly 
Injwriosa.  Luxuriosa,  ad  venerem  proclívis.  ||  La 
11iaraqueenCatalun\a  pesa  trenta  sis  unsas.  Itòra 
e<tmicera.  Librapondere  major.  ||  ant.  ritxí. 

GARlflCERIA.  f.  Lloch  aliont  se  ven  la  carn 
pel  abast  del  comú.  Carniceria.  Laniena ,  ae.  ma- 
cellum,  i,  fòrum  camarium.  Q  met.  Destrossa,  ma- 
tansa  de  gent.  Camieeria.  tedes,  strages,  is. 

fír  cARNicERiA.  fr.  met.  Fér  mòltas  ferídas  ó  ta- 
llar mòlta  carn  à  algú.  ïïacer  camicwia.  A liqüem 
pluríbos  vulneríbus  aftcere,  laceraré. 


cARNiriGACió.  f.  med.  Coeversió  de  un  ot,  ttoL 
en  carn.  Camificaeion.  Camificatio,  nia. 

c4rniph:arse.  v.  r.  méd.  Gonverlirse  en  earaik 
gun  os,  ele.  CamifiearBe.  In  camem  seddi. 

GARNtvORO,  A.  adj.  S'  aplict  all  ànmài 
que  s*  alimentan  de  la  carn  ema  dels  cossos  omti. 
Camiroro.  CarBÍvoms. 

GARNO.  m.  Famós  poeta  y  músicb;  fill  drJi- 
piter  y  Europa,  que  insliluhí  1s  certàmens  de  mé» 
sica  y  poesia  que  *s  tenian  pel  espay  de  Mt 
dias  en  lluna  plena  en  Esparia  y  Atenas  en  Ihhnt 
de  Apolo.  CariM.  Garnus,  i. 

GARlfON.  m.  Arma  antfgna  que  usaren  losfm» 
cesos.  Carnon.  Arma  síc  dicta. 

GARNÓ8,  A.  adj.  Lo  que  es  de  carn.  Canm$^ 
Garneus.  ||  med.  Se  diu  de  las  paris  compoMÉ 
principalmenl  de  carn.  CanoBo,  camndo.  Gtf> 
nosus.  ^ 

GARIfOT.  m.  Garn  sup?ríiua  que  's  cria  eo  alf^j 
guna  llaga.  Carnosidaà.  Garnuncula,  »,  tubsi^ 
eris.  I  Excrescéncia  que  's  fa  junt  à  las  naglasf 
causa  bas-anl  dolor,  inrro.  Paronychia,  redivia^Rl 

GARN8ALADA.  f.  cansalada. 

CARNUM.  m.  carnassa.  1. 

GARIfAs,  SA*  adj.  Brut,  asquerós.  A^iirrmi 
sucio,  hediondo.  Sordidus.  ||  ler.  rossa. 

GARIfUSSA.  f.  CARNASSA. 

GARlfUT,  DA.  adj.  Qui  té  mòlta  carn.  Carmi 
so,  carnudo.  Garnosus,  corpulentus.  I 

GARONADA.  f.  Espècie  de  canó.  Cfffoaata 
Tormenli  bellici  genns.  ^ 

GARONTE.  m.  mil.  Barquer  d?l  infern.  Cti^ 
te.  Gharon,  tis.  0 

GAROTA.  f.  Gesto  que  *s  fà  ab  la  cara,  ab  H 
qual  se  manifesta  '1  fàslich  que  'ns  fà  alguna  cM| 
ò '1  disgust  que  'ns  causa.  VfmjV.  Ges! teulat io,R^ 
gest  us,  us. 

FÉR  carotas.  fr.  Denotar  ab  las  aceions  de  II 
cara  '1  dessabrimiMit  que  'ns  causa  algun  mnqtf 
aspre,  agre,  etc.  Atargar  las  dientes  ó  ptmer  !■ 
dientes  largos.  Gíbi  acerbitatem  vulta  comeckialOT 
oslendere. 

GARP.  m.  ant.  Part  del  bras  y  1  palmell  de k 
ma.  Carpo.  Pars  inter  brachium  et  palmam. 

GARPA.  f.  Peix  que*s  cria  en  los  estaayff  T 
gorchs  y  bassas  dels  rius,  mòlt  semblant  à  la  IV 
ca.  Carpa.  Giprinus. 

GARPENTER.  m.  ant.  fuster. 

GARPETA.  f.  Cnl)erta  de  carta.  Sobrecarta,  tm 
bierla.  Epislol®  involucrum. 

GARPENTO.  m.  Garruatge  usat  pels  ronaM] 
de  ((ue  se  servian  principalment  los  patricis.  Gv 
pento.  Garpentum,  i. 

GÀRPIO.  m.  Peix  que  's  cria  en  los  estanys] 
en  las  bassas  dels  rius.  y  té  '1  cap  y  las 
més  grossas  que  la  tenca,  à  la  que  sembla 
en  lo  demés.  Carpa.  Gyprinus,  cypriïts,  ü. 

GARPÓ.  m.  La  punta  ó  extremitat  inferíori 
la  ejipinatla.  Cocsis ,  rabadilla.  Uropygium,  n 


CAft 


CATÀLi. 


CAR 


%\* 


I  Ptrlasi  dels  aucelis  V  ossel  que  'is  fú  reïufioar 
la  cua.  RahadUla,  ohispillo.  Uropygíum,  ií. 

GABPOBÀL8A1II.  m.  Fruyt  del  arbre  que  fà 
1'  opobalsam.  CarpobéhaíM.  Carpobalsamum. 

GARQUÉIXIA.  f.  bot  Espócie  de  ginesta.  Cai'- 
quejia.  Leiitiscus  carquexia. 

GABRABINA.  f.  Anna  de  foch  semblant  à  la 
escopeta,  però  un  poch  mès  curta.  Carabina,  Sclop- 
petum  brevius.  ||  rallada.  La  que  on  V  interior 
del  canó  é  cert  número  de  i-atllas.  Carabina  raya- 
da.  Brevius  scloppetum  incissuris  distinctum. 

VAL  TANT  COM  LA  CARRABINA  DEL  AMBRÓS,  y  SC  SÓl 

anyadír  carregada  de  sagó.  ioc.  fam.  Se  diu  de  las 
cosas  que  són  enterament  inútils.  Es  lo  mismo  qne 
la  carabina  de  Ambronio,  ó  vaU  tanto  como  la  ca- 
rabina de  Ambrosio.  Res  nihili  facienda. 

GARRABINADA.  f.  L'  estruendo  que  fà  1  tir 
de  la  carrabina  al  dispararia.  Carabinazo.  Sclop» 
peti  explosió,  fragor.  I  Lo  tlany  que  causa  M  tir  de 
la  carrabina.  Carabinazo,  Scioppeti  ictus. 

CARRABINER,  m.  Soldat  de  caball  de  la  bri- 
gada de  carrabiners  reals,  dilsaixí  perquè  usan  la 
carrabina.  Cara 6 ÍA^fo.  Regise  scloppetariorum  ala; 
eques.  ||  Soldat  destinat  pera  perseguir  lo  contra*- 
bando.  Carabinero,  Miles  mercium  interdictarum 
impediens.  ||  En  los  regim-.'ntst  de  caballeria  1  sol- 
dat escull ít  que  no  portava  botas  sinó  botins,  y  's 
distingia  ab  un  galonet  de  plata  ú  or  en  las  botas 
de  ki  casaca.  Carabinero.  Scloppetarius  eques.  || 
fam.  vossEi. 

GARRAGA.  Embarcació  gran  y  pesada  (jue  s* 
usava  en  la  Assia.  t'.rrrí/f a.  Pei-grandisasiananavis. 

anàrsen  à  la  carraca.  fr.  met.  fam.  morir. 

GARRALL.  m.  Massa  porosa  ó  esponjosa,  que 
forroan  las  escombiarias  de  algima  mina  benefi- 
ciada, Escorial.  Sihoria,  aï. 

GARRANGO,  GA.  adj.  S'  aplica  al  que  coixeja. 
Rencúj  rengo,  zauqueathr  y  Claudus.  ||  Yeü  alxa- 
cós  è  impedit.  Carraco.  carcümal.  Decrepitus,  va- 
letudinarius  senex. 

GARRANGOL.  m.  ant.  verdin. 

GARRANQUEJANT.  m.  adv.  Poch  4  poch  y  ab 
pena.  Han,  yian,  un  pie  tras  olro.  Pedeteotini. 
\en\l•. 

GARRANQUEJAR,  V.  n.  Anar  coixejant,  ma- 
nejanlse  de  «n  comtat  à  altre.  Renquear.  Claudi- 
co, as. 

GARRÀS.  m.  ter.  Penjoy  de  rahims.  Colga jú, 
cuelga.  Pensiles  uv».  |  Singlot  de  rahim.  Gajo, 
tvffi  scapus. 

GARRA8GA.  f.  Arbre,  espècie  de  alsina  peti- 
la;  en  sa  escorxa  's  forman  uns  grans  à  manera 
de  galas  petitas  y  dins  uns  insectes  de  que's  trau 
la  grana.  Costo  jo,  Cíirrasco,  earrasca.  lles,  icis, 
cuscultum,  ii. 

GARRASGAL.  m.  Lloch  plantat  de  carrascas. 
Coscojar,  coscojaly  oarrawal,  Ilicedim,  i. 

GARRASCAIéBT.  m.  d.   C4^rra9C4íiejé,  tíicè^ 

XVLUk,  i. 


GARRASGAMA.  f.  aum.  Carrascmi,  UeiKgran- 
dior. 

GARRASQUETA.  f.  d.  Carroiquita,  Ilex  mi- 
nor. 

GARRAT,  DA.  adj.  Rom,  sens  punta.  Romo. 
Obtusus. 

GARRAU.  m.  ter.  xarrich,  xarrach. 

GÀRREGH.  m.  La  acció  de  carregar.  Cargo, 
Oneratio,  nis.  ||  met.  L'  ofici,  empleo  ó  comissió. 
Cargo.  Munus  eris.  ||  Gobern,  direcció  ú  obligació 
de  fór  ó  cumplir  alguna  cosa.  Cargo.  Oous,  eris, 
oflicium,  ii.  II  En  los  comptes,  lo  conjut  de  parti- 
das  rebudas.  Cargo.  Accepti  ratio.  ||  Las  mercade- 
rias  que  porta  una  embarcació.  Cargamento,  c^tr- 
gazony  farga.  Navis  onus;  mercès  in  navi  vehen- 
da3.  H  La  culpa  ó  falta  de  que  s'  acusa  4  algú  en  lo 
cumpliment  de  sòn  empleo.  Cargo.  Objectam  cri- 
men. 

círrech  de  ínima  ó  db  gonciAncia.  Lo  que  la 
agrava.  Cargo  de  conciencia.  Goncienti»  aggravatio. 

CARRECH  NOU.  Lo  que's  fà  novament  à  algú.  Re- 
cargo.  Nova  críminis  objeelio. 

DBMÉTRER  k  ALGÚ  DB  SÒN  CiRaBCH.  fr.  aïll.  PTlVar 

à  algú  de  sòn  empleo  ó  degradarlo  dels  honors  y 
dignitats  que  té.  Deponer.  Dignitale,  honore  ali- 
quem  privaré. 

DEMÍTRBRS8  DE  sò!f  círrbch.  fr.  ant.  Pér  dímifl* 
sió  del  empleo.  Dimitir  el  empleo,  kacBr  dimi$ion 
del  empleo.  Dimitto,  is. 

vÉR  círrech  k  kiQt.  fr.  Reconvenirlo.  Bacer 
cargod  alguno.Kem  alieni  imputaré,  exprobrare. 

FÉRSE  càrrbcb  db  ALGUNA  COSA.  fr.  EnteraTsc  de 
ella,  compéndrerla  bè.  Sacerse  targo  ée  alguna 
cosa.  Rem  callere,  aprimè  cognoscere. 

PÉNDRER  k  SÒN  círrbch.  fr.  EfiCBrgarse  de  fèral- 
gana  cosa.  Tàmar  d  9u  cargo.  Aliqnid  exequendum 
sibi  suraere. 

GÀRREGA.  f.  La  cosa  que  pesa  sobre  de  altra. 
Carga.  Pondus,  eris.  ||  Lo  pes  regular  que  porta 
sobre  8<  V  homeó  bèstia  pera  transportarlo  de  aaa 
part  à  altra,  y  també,  V  qae  porta  au  carro  ó  em- 
barcació. Cairga.  Onus  eris,  sarcina,  ».  ||  Quanti- 
tat determinada  de  certas  casas,  com  de  Tf,  que 
són  quatre  barralons,  de  oli  trenta  quartans,  éé 
blat  etc.  C-arga.  Mensura  sarcinae  commoda.  ||  Tri*- 
bat,  gravómen.  Carga.  Tríbutum,  i,  vectigal,  alís. 
Q  La  ol)ligacíó  per  rahó  del  estat,  ofici  ó  empleo. 
Carga.  Onus,  eris,  juris  vinculmn.  ||  Porcié  de  pól- 
vora y  munició  que's  posa  en  las  armas  de  foc^. 
Carga.  Pulveris  pyrii  ac  globulorum  mcnsnra.  I 
ciaaECH. 

CÀRREGA  CERRADA.  La  descsrga  genera]  que  fà  la 
tropa.  Carga  eerrada.  Commnnis  tormentonira  be^ 
Iticorum  explosió.  J  Reprebensió  forta.  Càrga  cer*- 
roda.  Gravis,  aeris  objnrgatio. 

CÀRREGA  QtB  FLAC,  NO  PESA.  i^f.  Denota  qne  lo 
qne  vé  de  gnst  no  incomoda  per  molest  que  sia. 
Sarna  «m  gusto  no  fica.  fii  labor  ípie  levis,  gra* 
ta  est  inmi  cansa  laboris. 


S20 


CAR 


DICCIONARI 


CAR 


A  CARiKOAS.  m.  adv.  Ab  molla  abundància. 
A  cargas,  Gopiosè,  abandè,  affalim. 

IGUALAR  LA  CÀRREGA,  fp.  Repartiria  en  dos  por- 
cions de  igual  pes.  Terciar  la  carga.  Sarcinam 
utrinque  ad  aequilibrium  aptare. 

NO    PODER    PORTAR  ó   AGUANTAR    LA    CÀRREGA,   fr. 

met.  No  poder  cumplir  la  obligació  de  sòn  empleo. 
Acodillar  con  la  carga,  rendir  d  la  carga.  Oneri 
succumbere. 

PESAR  LA  CÀRREGA,  fr.  Férse  molesta  la  obligació. 
Sentarse  la  carga.  Rem  alicui  molestam  essc. 

PORTAR  LA  CÀRREGA,  fr.  mel.  Suffír  tot  lo  cuida- 
do  y  traball  de  alguna  cosa.  Llevar  la  carga.  Onns 
ferre,  pondus  suslinere. 

SACUDiRSE  LA  CÀRREGA,  fr.  mct.  Llibertarsc  de 
algun  gravàmen  de  cuydado.  Echar  la  carga  de  $i. 
Onere  se  expediré. 

sÉR  CARREGÓS,  f.  Causar  molèstia  ó  enfado.  Ser 
^sado.  Grave,  molestum  esse. 

TRÀURERSB  LA  CÀRREGA  DEL  DBMLNT.  fr.  mcl. 

Apartarse  vclunlariamenl  de  alguna  obligació.  Sol- 
tar  la  carga.  Onus  deponere,  muuus  dimittere. 

GABBEGADÍ8SIM.  A,adj.  sup.  Cargadisimo. 
Yaldé  onuslus. 

GAEHEGADOR.  m.  Lloch  de  aboni  se  carrega. 
límbarcadero,  cargadero.  locus  navibus,  plaoslris 
onerandis  deslinalus.  D  Lo  ((ui  embarca  las  suas 
mercaderias  pera  comerciar  en  Indias.  Cargador, 
Mercalor,  oris.  ||  Inslrument  de  fusta  pera  carre- 
gar los  canons  de  arlilleria.  Cargador,  Tormentis 
bellicis  pulvere  munií-ndis  tignum.  ||  Qui  's  lloga 
pera  portar  càrregas  de  una  pari  à  altra.  Carga' 
dar.  Homo  sarcinis  poriandia  conductus. 

GABBEOAIIEIIT.  m.  Los  géneros  ó  mercade- 
rias de  alguna  embarcació.  C^rgamento,  cargazon. 
Navis  onus.  ||  Lo  pes  que  se  sent  eo  alguna  part 
del  coe,  com  en  lo  cap,  en  lo  ventre  etc.  Cargazon. 
Gravedo,  inis. 

GASMEGAB.  V.  a.  Poaar  pes  sobre  1*  bome, 
nan,  etc.  Cuinar.  Onero,  as,  onus  alicui  impoue- 
re.  y  mil.  Acométrer  ab  vigor  al  enemicli.  Carg^r. 
Aggredior,  eris.  ||  Posar  la  pólvora  y  municions  en 
las  armas  de  focb.  Cargar.  Tormentum  beliicum 
pulvere  pyrio,  glandibuaque  muniré,  inslniere. 
II  Menjar  mòlt.  Cargar  mucL•  ò  dematiado.  Isque 
ad  ingluviem  epnlari.  ||  Imposar  un  gravàmen  so- 
bre las  personas  ó  cosas.  Cargar.  Yectigal,  tribu- 
tum,  officium  imponere.  ||  Fer  provisió  de  alguna 
cosa.  Cargar.  Accumulo,  as,  congero,  is.  |  met. 
Apuntar  en  lo  llibre  de  comptes  lo  que  algú  déu. 
Cargar.  Debitum  in  rationario  notaré,  alicui  ads- 
cribere.  ||  Aumentar  lo  pes  de  alguna  cosa.  Cargar. 
Onus  augere,  onus  oneri  addere.  ||  Imputar  ó  atri- 
buhir  à  altre  alguna  cosa.  Cargar,  ackaear.  Rem 
alicui  attribuere,  adscribere.  ||  En  lo  jocb  de  car^ 
las  tirarne  una  superior  à  la  jugada.  Cargar.  In 
cbartarum  ludo  pagella  pagellam  vincere.  ||  Des- 
cargar  las  vigas  en  la  paret.  Atizonar.  Trabcm  pa- 
rieti  incumbere.  |  Estribar  ó  descansar  una  cosa 


sobre  altra.  Cargar,  armar.  Innitor  eris,  aostiiie•f 
es.  II  Pérdrer  algú  sobre  si  alguna  càrrega.  6*«ffir 
Onus  suslinere,  suscipere.  ||  met.  Béurer  nauma  vi. 
Al•lomarge.  Inebriari.  H  Aumentar  lo  prea  de  alguna 
cosa.  Cargar,  encarecer.  Pretium augere.  |  Donaria 
culpa  à  algú.  Cargar,  echar  la  culpa,  Crimiuor, 

aris.  II  ARMAR.  6. 

GARREGAaSE.  V.  r.  Inclinar  tot  lo  cos  à  al- 
guna part.  CAirgarse.  lucubo  as,  incumbo,  is.  | 
com  férse  carrech  en  los  comptes  de  las  quautilals 
rebudas.  Cargarse.  In  rationibus  reddendis  num- 
morum  summam  acceptam  referre.  ||  Dit  del  ma- 
lalt, férse  la  malaltia  mès  molesta.  Agrararse. 
Gravesco,  is.  ||  Dit  de  la  atmosfera  y  del  temps  en- 
nuvolarse.  Cargarse,  encapotane,  ohscurecerse.  Nu- 
bibus  coelum  obduci. 

GARHEGAT,  DA.  p.  p.  Cargado.  Oneratus.  || 
adj.  Abundant  de  alguna  cosa,  com:  arbre  carre- 
gat de  fruyt,  bome  carregat  de  paciència,  de  pes^ 
setas,  de  polls,  etc.  Lleno,  cargado.  Plenus. 

CARREGÓS,  A.  adj.  Molest,  gra  vós.  Gravo$o, 
molesto.  Gravis,  mol^stus. 

CARREGÜETA.  f.  d.  Carguilla,  carguita.  Le- 
vissarcina. 

GARREJAUIENT.  m.  CARRETEIG. 
CARREJAR.  V.  a.  CARRETEJAR. 

SLL.  m.  Entre  corders,  rodet  que  asse- 


gurat per  medi  de  una  clavilla  à  una  creu,  volia 
per  medi  del  cordill  de  la  roda,  y  serveix  pera 
retórser  ó  formar  lo  fil,  que  s'  enganxa  ab  una  ane- 
llela  que  dit  carrell  lé  en  V  extrem.  Carrete. 
Trochlea  filis  obvolvendis. 

CARRER,  m.  V  espay  que  queda  entre  d4is 
rengleras  de  casas.  Calle.  Callis,  is,  via,  s. 

DEIXAR  À  ALGl3  EN  LO  CARRER,  fr.  mCt.    fam.  PèU- 

drerli  'Is  béns  ó  empleo  ab  que  *s  mantenia.  Dejar 
d  mno  en  la  calle.  In  summam  egestatem  redigere. 

BX  MITJ  DEL  CARRER,  m.  adv.  En  públích,  de- 
vant  de  tothom.  En  publico,  en  medio  de  la  ntlle. 
Palàm. 

rin  CARRER,  fr.  met.  Apartar  la  gent  pera  que 
fassan  llocb.  Abrir  paso,  hacer  calle.  Turbam  auio- 
vere. 

GIRAR  DE  CARRER  Ó  'l   CARRER,  fp.  Mudai'  (Ic  Caiul 

gurtint  de  un  carrer  y  entrant  en  altre.  Doblar  la 
esquina,  doblar  la  calle.  Viam  flectere. 

NECESSITAR  l'N  CARRER  DE  GENT.  fr.  inet.  Sèr  mòlt 

valent.  Üevarse  ó  hacer  huir  una  calle  de  hombres. 
Hominum  multitudinem  fugare. 

PASSEJAR  LOS  CARRERS,  fp.  Anar  contínuameut  de 
carrer  en  carrer  sens  necessitat.  CaUejear,  paja- 
rear,  azotar  las  calles,  hopear,  corretear.  Toia  ur- 
be  discurrere,  vagari. 

PÉNDRER  t  OCUPAR  TOT  LO  CARRER,  fr.  mel.  Nei*es- 
silar  mòlt  llocb  pera  passar.  Coger  las  calles.  Vias 
occupare. 

QUEDAR  AL  CARRER,  fr.  mct.  Pérdrer  lots  los  me- 
dis de  subsistència.  Quedar  ó  quedarse  en  la  calle. 
In  summam  egeatat^n  devenire. 


CAR 


CATAli. 


CAR 


311 


mil  AL  cjLBiu.fr.  met.Malmétrer  los  diners,  la 
búenda,  etc.  Tirar  ó  tirar  àla  ra//«.  Bona  dissiparé. 

Tiiciii  AL  CAiiRi.  fr.  Fér  marxar  à  algú  per 
fona  de  la  habitació  que  ocupava.  Echar  de  casa. 
Ejicere  edibus,  foras.  ||  mel.  Despatxar  à  algní  de 
la  casa  ahont  servia  ó  estava  col•locat.  Echar  d  la 
ealle^  poner  en  la  calle,  £  domo  ejicere. 

TÚ  passarís  pel  mec  carrer,  loc.  met.  S'ame- 
nassa  ab  ella  al  qui  nega  algun  favor,  donantli  à 
euléndrer  que  quant  ell  lo  necessitarà  se  li  darà 
la  mateixa  paga.  Arrieros  somos,  y  en  el  camino  nos 
entontraremos.  Fies  mihi  obvius,  proque  merito 
tibi  rependam. 

CARRERA,  f.  Camí  ral  que  va  de  una  part  à 
altra.  Carrera,  Via,  se.  ||  Los  carrers  destinats  pera 
passar  las  professons  y  altras  solemnitats  sem- 
blants, (arrera.  Via  aulaïis  ornata.  ||  Los  carrers 
Diòlt  freqüentats  pera  passar  los  reos  que  's  casti- 
gau  públicament.  Carrera  y  calles  púhlicas.  Fre- 
quentiores  y'm.  ||  mel.  La  professió  de  las  armas  y 
de  las  lletras.  Carrera.  Armorum  vel  litterarum 
professió.  ||  met.  Lo  curs  ó  duració  de  la  vida  hu- 
mana. Carrera.  Yitoi  spatium.  Q  mel.  Lo  curs  ó  ca- 
mí que  algú  segueix  en  sas  accions.  Carrera.  Vitae 
ratio,  modus.  ||  La  seguida  de  punts  escapats  en  la 
mitja.  Carrera.  Aliquot  libialum  nodi  soluti.  ||  En 
la  música  la  pujada  ó  baixada  que  fa  '1  qui  toca  ó 
canta,  pujant  ó  baixant  per  lo  comú  una  octava, 
passant  lleugerament  pels  punts  intermedis.  Tam- 
bé s' anomenan  així  las  notas  que  la  expressan. 
Cmrrera,  carrerilla.  In  musicis  vocis  aul  soni  ele- 
valío  vel  depressió  concitatior.  ||  ant.  carrer.  || 
Cada  renglera  de  escachs  en  lojoch  de  damas.  Ca- 
Ue.  Trnnculorum  semita. 

ESTAR  EX  CARRERA,  fr.  Havcr  comensat  algú  à 
servir  algun  destino  ó  professió.  Estar  en  carre- 
ra, yiam  adipiscendorum  munerum  ant  bonorum 
tenere. 

EIXIR  k  CARRERA,  fr.  Eixir  à  rébrcr  à  algú.  Sàtir 
ú  recibir,  al  encuentro.  Alicui  obviam  ire. 

SEGtIR  LA  CARRERA  DE  LAS  LLETRAS.  fr.  Aplicirse 

als  estudis.  Seguir  las  letras,  Lilteris  vacaré. 

CARRERETA.  f.  d.  Carrerilla^  carrerita.  Gar- 
sitatio,  nis. 

CARRERÓ,  m.  Lo  carrer  estret  y  escusat  per 
aboni  no  s'  hi  passa  mòlt.  Callejuela,  calUjon. 
Angiporlus,  us,  anguslus  callis.  ||  L'  estret  y  llarch 
que  forman  dos  parets.  Callejon.  Angusta  via. 

CARRERÓ  QUE  >'0  PASSA.  Lo  que  uo  U*  eixida  à  un 
altre  carrer.  Callejuela  sin  salida,  Angiporlus,  an- 
gíportum,  i. 

r£i  PASSAR  PER  UN  CARRERÓ,  fr.  Encallcjonar. 
Per  angiportum  iinmittere. 

GARRERONET.  m.  d.  Calle joncillo.  callejon- 
cito.  Angiporlus,  i. 

GARRET.  m.  d.  Carreton.  Acuma,  x.  Q  Lo  que 
serveix  pera  jugar  las  criaturas.  Cestillejo.  Cur- 
rus,  us. 

CARRETA,  f.  Espècie  de  carro  llarcb  y  estret 

TOMO  I. 


de  dos  rodas,  que  té  '1  pla  format  solament  de 
tres  ó  cinch  llalas,  ab  la  del  mitj  més  llarga  que 
serveix  de  llansa  ahont  s' enganxan  los  bous  pera 
tiraria.  Carreta^  carro.  Plausirum,  i,  currus,  us, 
curriculum,  i.  ||  Carro  petit  en  que  '1  circul  de 
las  rodas  s' assegura  sobre  unas  llalas  travesseras 
y  r  eix  en  la  del  mitj.  Canuco.  Carruca,  as. 

CARRETADA,  f.  La  càrrega  ([ue  porta  una 
carreta  ó  carro.  Carretada.  Yehes,  is.  ||  La  multi- 
lul  de  cosas  en  qualsevol  espècie.  Carretada.  Mul- 
tiludo,  inis,  rerum  copia,  congeries. 

k  CARRETADAS.  m.  adv.  Copiosameot,  ab  mòl- 
ta abundància.  A  carretadas,  d  cargas.  Copiosè, 
abundè. 

CARRETAM.  m.  Conjunt  de  carros  ó  carrelas. 
Carreteria.  Carrucarum  series,  multitudo. 

CARRETEIG.  in.  La  acció  y  efecte  de  trans- 
portar ab  carro  ó  carreta.  Acarreo,  carretaje,  àcar- 
reamientú.  Veclura,  se,  adveclio,  nis. 

GARRETXJABLE.  adj.  Lo  que  *s  pót  carrete- 
jar. Acarreadizo.  Advectandus. 

CARRETEJEDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  carrete- 
ja. Carreteador.  Advector,  is. 

CARRETEJAR.  V.  a.  Traginar  alguna  cosa  ab 
carro  ó  carreta.  Carretear,  acarrear.  Veho,  sub- 
veho,  iransveho,  is. 

CARRETEJAT,  DA.  p.  p.  CarreUado.  Yectus. 

CARRETEL-LA.  f.  Cotxo  mòlt  lleuger  cons- 
truhit  de  manera  que  's  pót  usar  tapat  ó  destapat. 
Carretela.  Pilentum,  i. 

CARRETELL.  m.  Espècie  de  bóta  petita  que 
regularment  serveix  pera  guardar  lo  vi  bo.  Barril^ 
tonel.  Doliolum,  cadus,  i. 

CARRETELLET.  m.  d.  Barrilete,  Doliolum,  i. 

CARRETER,  m.  Qui  fà  carros.  Carretiro,  car- 
pintero  de  carretas,  de  prieto,  Plaustrarius,  cnrru- 
carius,  ii.  y  Qui  mena  carro  ó  carreta.  Carretero. 
Plaustrarius,  ii,  ductor,  oris.  0  adj.  S' aplica  al  ca- 
mí públich  y  ample  pera  carros  y  coixos.  Camino 
earrttiero.  Publica  via. 

iiNEGAi  COM  u!f  CAiiBTEi.  fr.  &m.  Rendir 
mòlt.  Etkar  de  la  aseta,  jurar  tomo  un  camtero. 
Furiosè  blasphemare. 

SUAl   COM  U5   CARRETER,    fr.  fim.  Suif  COploM* 

ment,  ab  mòlta  abundància.  Sudar  d  charroe,  Co- 
piosa  sudare. 

CARRETERA,  f.  Lo  camí  públich  per  carros  y 
coixos.  Carretera,  rua,  carrera,  via.  Via  publica. 

ciRRETERA  EMPEDRADA.  Calsada,  arrtcife,  Slrata, 
munita  via,  slrata  viarum. 

.NO  DEIXES  LA  CARRETERA  PER  ANAR  PER  LA  DIES- 

SERÀ.  ref.  Ensenya  que  pera  lograr  algun  fi  debém 
sempre  preferir  los  medis  mès  regulars  y  segurs, 
encara  que  més  lentos ,  als  que  'ns  hi  poden  con- 
duhir  mès  prompte,  però  que  no  presentan  tanta 
seguretat.  Por  ningun  tempero  no  dejes  el  camino 
real  por  el  sendero.  Tramitis  haud  quoíras,  moneo, 
compendia,  cnm  te, 

Quo  pergis,  ducit  publica  trita  via. 

4S 


322 


CAR 


DICCIONARI 


CAR 


GARRETERIA.  f.  c\rhktam.  y  Ofici  de  carre- 
l<»r.  Ciirretfí'ni.  l'Iíiiistoriíi.  ars.  |{  Lo  paratge  ahont 
w»  fahrirari  los  carros  6  carretas.  Cnrreteria.  Car- 
nicannií  oílíciíia. 

CARRETETA.  f.  (I.  Cnrrelilla.  Camila,  x. 

GARRETIER.  in.  ckrrfter. 

CARRETILLA.  f.  VaAivI  í\\io  fíncés  corro  pels 
peus  íle  la  í?ent.  Carrelilln,  husrapiés.  PyrotM)liim 
propi'  soliini  serpens. 

CARRETÓ.  111.  EspiM'ie  (i(>  caíxó  petit  al)  una 
roíla  per  la  part  de  devaní  y  per  la  dí»  deln'is  dos 
nianechs  pera  feilo  córrer  1"  home;  serveix  pera 
imrlarcals.  pedra,  morter,  etc.  Carretilh.  Carru- 
lus.  i.  Ij  ï.o  ([iie  iisiri  los  polires  tnllits  per  anar  als 
paratíjes  púl•lichs  a  demanar  caritat.  Carreton. 
riostelluni.  i,  í(ra\atus,  us,  acuma,a».  [|  Lo  dels  es- 
moladors.  (jne  te  nna  roda  licada  entre  dos  harras 
ahont  portaii  la  mola,  ah  una  e>na  ah  a\pm  que 
raja  (]uant  la  necessitan.  CarreUm.  Carrulus  co'is 
vect(»rius.  ||  Lo  que  serveix  pera  ensenyar  de  ca- 
minar a  las  criat uras.  ('nrreúUiiy  carreton,  castUle- 
jo,  Infantile  vehiculum. 

GARRETONET.  ni.  d.  carret.  2. 

GARREÜ.  m.  La  pedra  picada  en  quadro  pids 
edificis.  Sillnr.  Lapis  qnadratus  vel  quadrus. 

GARREUADA.  f.  La  fahrica  feta  de  carreus  po- 
sats en  filera.  SiUeriti.  Lapidum  (luadratonun  se- 
ries, ordo. 

GARRIERA.  f.  ant.  carrera. 

GARRIL.  m.  Lo  senxal  ipie  deíxan  en  terra  las 
rodas  dels  carruatp's.  Carril,  hache,  rodada.  Òrbi- 
ta, op.  II  Caní  i  estret  en  (pie  sols  hi  ha  l' espay  just 
jH»ra  {tassar  un  carro.  Carril,  Via,  ic.  ]  ferro^:ar- 

RIL. 

GARRILLERA.  f.  Cada  una  de  las  dos  corret- 
jas  rnmuntinenl  rulHTlas  de  escatas  do  metall,  ab 
«lue  's  subjecta  '1  morrió.  Barboquejo.  Corrigloï 
squamalu'  ({uibus  galea  capiti  allif^lur. 

CARRILLO,  m.  ter.  taberxa. 

GARRIOLA.  Carrioh,  Curnilus,  i. 

CARRO.  m.  Màquina  de  fusta  sobre  dos  ro(*as 
.«iostinpnulas  |)er  un  eix  6  fust»!l  y  stTveix  pera  por- 
tar càrrega.  Carro.  Currus,  us.  plostnim,  plaus- 
trum,  i.  veha,  ir.  ||  Constel-lacíó  anomenada  ossa 
major  im^Is  astrónomos.  Carro,  osa  mayor.  Trsa 
major.  |i  Kn  los  cotxos  se  din  així  la  màquina  sens 
la  caixa.  Carro.  t:arrus  rhedarius.  ||  m.  Entre  es- 
tampers  màfpiina  sobre  la  que  fan  còrn»r  la  forma 
pera  estampar  ó  imprimir.  Carro.  Síirracum  t\po- 
^Taphicum.  |;  m.  Kn  las  màquinas  de  filar  la  part 
que  montada  sidire  rodas  se  separa  estirant  lo  fil 
y  torna  capilellanllo  en  los  rodets.  Carro.  Car  rus, 
sirracum.  i. 

c^RRO  DF  cUrec.í.  m.  Carro  de  trasport  tirat  per 
dos  ómòs  calmi lerias.  Carromato.  Cisium  onora- 
rium. 

c\RRo  pe  ovmre  c\raii.s.  Lo  que  quatre  caballs 
lo  tiran.  Cuadriífuyo.  Quadriga,  a',  quadrijugus 
currus. 


c\RRO  QiE  r.RUNY  MÒLT.  Chirritm.  SarracnliiD. 
vehiculum  ,  i,  stridens  currus. 

c\RRo  TRii :\FAL.  Lo  quo  s'  usa  mòlt  adornat  pi 
las  professons.  representacions  y  allras  feslas. 
Carro  triunfal.  Carro  triumphalis ,  vehicnlim 
triíimphale. 

Qii  'l  carro  unta,  als  sèüs  Rors  ajuda.  ref.  De- 
nota (|ue  M  (pi i  vól  lograr  alguna  cosa,  es  roene»- 
que  fassa  al/?un  regalo.  Quien  sn  carro  unta,  m 
fnieyes  ayuda.  Tarda  linit  qui  plaustra,  snos  JQ^tl 
ipse  juvencos.  Qui  causidico  donat,  suam  cansan 
aí;it. 

iNTAR  LO  CARRO.  fr.  mct.  faiu.  Regalar  ó  grati- 
ficar  à  algú  pera  consegnir  lo  que's  desitja.  Tnldr 
el  carro.  Muneribus  aliquem  deiinere. 

GARROBLA.  ant.  garrofa. 

GARROLL.  m.  ter.  gotim. 

CARRONYA,  m.  ruhí. 

CARROSSA,  f.  Espi'cie  de  cotxo  ricament  ador- 
nat (jue  regularment  se  fa  pera  las  funcions  pó- 
blicas.  Carroza.  Carruca,  a;,  currus  ornatior.  [ 
Carreta  moll  llarga  de  quatre  rodas.  Ga/fra.  Plau»- 
trum,  i.  II  ROSSA. 

CARRUATGE,  m.  Tot  genero  de  màquina  ab 
rodas,  (|ue  tirada  \)er  anima's  serveix  pera  portar 
pes.  Carruaje.  Vehiculum,  i.  ||  Conjunt  de  carros 
carretas,  cotxos,  etc.  Carrvaje.  .\dgaria,  a»,  vebi- 
culorum  copia. 

ANAR  \LriiN  carruatge  EX  DETRÀs.  Ccjar.  Rotro* 
cedí»,  is  ;  cessi m  ire. 

p\ssEJiR  AHc\RRrATGE.  loc.  Rvar.  Rhoda,  curru 
ptM-  oppidi  vias  vehi. 

QUI  ADORA  CARRUATGES.  Apcrador.  Carronim,  ve- 
hiculorum  aptator, 

CARRUTXA.  f.  Instrument  de  fusta  pera  en- 
senxar  de  caminar  à  las  criaturas.  Andaderas,  car- 
retilla,  cestillejo.  Puerorum  vehiculum. 

CARS.  m.ant.  cas.  ||  casualitat. 

CART.  m.  Planta  an>al  que  té  las  fui  las  ó  pen- 
cas  unidas  à  la  cama,  en  la  ei  ma  de  la  qual  naix 
una  e.^^pt'Tie  de  carxofa.  Cardo.  Altilis  carduus,  stro 

bilUS,  i.  H  CARDOT. 

CART,  s.iXT  ó  BBNEYT.  Planta  medicinal,  que  té 
las  brancas  rojencas  y  aspras,  la  ílor  groga,  petita 
y  de  bon  olor.  Cardo  santó  ó  bendïto.  Carduus  be- 
nedictus. 

CARTA.  f.  Paper  escrit  y  comunment  clos  ab 
hòstia  6  lacre,  abque's  comunican  los  ausents. 
Carta.  Litlera»,  arum,  epistola.  a\  1  Quadern  de 
las  llelras  del  abecedari  y  primers  rudiments  pert 
apendrer  de  llegir.  Cartilla,  silaharin.  Tabella  al- 
phabelica.  elementaria.  jj  Pessa  quadrilonga  de 
cartró  mòlt  ti  (HMa  jugar.  S'aipe,  carta.  Charta  pic- 
ta  lusoria.  pagi*lla  lusoria.  |  ant.  Testimoni  per  es- 
crit. Escritura.  Syngrapha.  cp.  syngraphus.  i,  so- 
lem n  is  .<criptura.  ||  ant.  paper. 

c\RTA  ACORDADA.  Aquolla  ab  que  un  tribunal  sn- 
IH'rior  reprèn  ó  adverteix  resenadament  algnni 
cosa  à  una  corporació  6  persona  de  caràcter.  Carfa 


GÀB  CATALÀ. 

oeardada.  Ex  superiori  tribnnali  objurgantes  liu 
lene;  superioris  senatàs  ad  inferiorem  character. 

CÀETA  AiBüiiBÀDA.  nàut.  La  que  està  trassada  en 
una  ó  mès  rosas  de  nimbos.  Carta  arrumbada  6 
fwmbiada,  Yenti  líneam  conlinens  tabula;  tabulse 
naaticaB. 

CAiTA  BLANCA.  En  lo  jooh  de  las  cartas  la  que  no 
té  figura  de  sota,  caball,  ni  rey.  Carta  blanca,  Lu- 
sona  charta  nulla  humana  imagine  pícta.  ||  Lo  ti- 
tol  ó  despaig  de  algun  empleo  quant  se  deixa  en 
blanch  lo  nom  del  agraciat  pera  umplirlo  à  favor 
de  qui  vulga.  Carta  blanca.  Litter»  sine  nomine 
expedit®.  |  La  autorisació  que  's  dóna  à  algun 
magistrat  pera  que  obre  lo  que  mire  convenient 
segons  las  circunstàncías.  Carta  blanca.  Ampla 
íacultas.  II  Cada  fulla  de  paper  sens  lletras  que's 
poea  al  principi  y  al  fí  del  llibre.  Guarda.  Ex- 
trema librorum  folia.  Q  La  caputxa  de  paper  6  altra 
co6a,  que^sposa  en  la  fílosa  pera  asegurar  lo  que's 
fila.  Mocadera,  rocador,  eapillo,  cucurrucko.  Cucul- 
los,  i. 

CABTA  ciBcuLAR.  V  escrit  concobut  en  los  ma- 
teixos termes,  que*s  dirigeix  à  mòltas  personas  de 
igual  categoria.  Carta  circular.  Encyclicai  circu- 
lares litterse. 

CABTA  ciTATÓRiA.  for.  Lo  manament  ó  paper  ab 
qae*s  cita  àalgú.  Comparendoy  c^rta  citatoria  ó  de 
empUzamiento.  In  jus  vocatio. 

CABTA  CBEDENci AL.  L*  escrit  que's  dòna  à  algun 
embaixador  ó  ministre  de  un  soberà,  à  fi  de  que'l 
reconegan  y  admetan  per  tal.  Carta  credencialy 
credenciales,  carta  de  creencia.  Fiduciarae  litterx. 

CABTA  DE  CIUTADÀ.  Carta  de  vecindad.  Liller» 
aliquém  civitate  donari  teslantes. 

CABTA  DE  COMISSIÓ,  for.  Delegació  de  una  autori- 
tat feta  per  nn  tribunal  superior  à  favor  de  un  in- 
ferior pera  obrar  en  un  cas  particular.  Carta  de 
eomision.  Delegatio  judicial  is  scripto  tradita. 

CABTA  DE  CBÉDIT.  So  diu  do  aquella  en  que's  pre- 
vé à  algú  que  done  à  altre  lo  que  necessite  à  com- 
pte del  que  la  escriu.  Carta  de  erédito.  Fiduciaris 
Utterse. 

CABTA  DECBEHENSA.  CBEDENGIAL. 

CABTA  DE  cuRVAS.  nàut.  La  de  navegar  en  que 
estan  senyaladas  las  curvas  magnéticas.  Carta 
magnètica.  Magnètica  tabula. 

CABTA  DE  DEUTE.  DEBITORI. 

CABTA  DESAFORADA.  Despaíg  en  que's  deroga  ai- 
gua excenció  ó  privilegi.  Carta  desa  forada.  Litte- 
FS  alíciíjus  immunitatis  derogatoriae. 

CABTA  DE  ESPERA.  Documeut  quel  jutgc  ó  tribu- 
nal à  qui  toca  concedeix  al  deutor  pera  que  I' 
acrehedor  no'l  puga  apreoiíar  fins  passat  lo  temps 
senyalat.  Carta  de  espera  ó  dilatòria  ó  moratòria. 
Moratoriae  littene. 

CABTA  DE  bzímbn.  Lo  despaig  de  aprobació  pera 
que  algú  paga  exercir  sòn  ofici.  Carta  de  examen. 
LittenB  de  a|iciqiiB  in  effido  probatione  fidem  fa- 
cientes. 


CAR  323 

CABTA  DE  FÉ.  APOCA. 

CABTA  DE  FELICITACIÓ.  Carta  respectuosa  en  que 
's  dóna  la  enhorabona  per  algun  succés  favorable. 
Carta  de  fUicitacion.  Litterse  gratulatoria3. 

CARTA  DE  GERMANDAT.  Lo  títol  que  dóna  '1  prelat, 
de  algun  orde  religiós  à  favor  del  que  admet  per 
germà.  Carta  de  hermandad.  Litters  quibus  inter 
sodales  adscriplitios  alicujus  ordinis  religiosi  quis 
recensetur. 

CARTA  DE  GRACIA,  for.  Se  díu  així  un  contracte 
particular  ab  que  '1  comprador  s'  obliga  à  tornar 
la  cosa  comprada  sempre  y  quant  lo  venedor  li  tor- 
ne  '1  preu.  Pacto  de  retrovendendo.  Factura  de  re 
empta  restituenda  venditori,  restituto  pretio.  ||  La 
que  concedeix  algun  fuero,  gràcia  ó  exempció. 
Carta  de  gràcia,  forera  ó  desaforaL•.  Diploma  re- 
gium. 

CARTA  DE  NATURALESA.  Lo  privilcgí  rcalabloque 
's  concedeix  à  algun  estranger  la  naturalesa  en  al- 
tres regnes  pera  que  puga  obtenir  beneücis  ec- 
clesiàstichs  y  altres  privilegis  de  que  no  podria 
gosar  com  à  estranger.  Carta  de  naturahza.  Juris 
patrii  extero  concessi  litterse  publicsB  privilegium. 

CARTA  DE  NAVEGAR,  nàut.  Mapa  en  lo  que's  des- 
criu la  mar  ó  una  part  de  ella  ah  sas  costas,  y  llocbs 
ahont  hi  ha  'Is  perills  y  banchs  de  arena.  Carta  de 
navegar.  Tabella,  charla  nàutica,  hydrographica. 

CARTA  DE  ORDE.  Sc  díu  aíxí  aquella  ab  que's  ma- 
na à  algú  que  entregui  diners  à  altre.  Carta  de 
órden,  caria  órden.  Jussoria  epistola. 

CARTA  DE  PAGO.  Instrumcnt  ab  que  consta  haver 
rebut  algú  la  canlitat  que  se  li  debia.  Carta  de  pa- 
go,  recibo  de  apoca.  Apocha,  íb. 

CARTA  DE  PÉSAME.  La  cn  quc  procuràm  consolar 
à  algé  manifestant  que'ns  condolem.  Carta  de  pé- 
same,  Nubilae,  elegiaca%  oíliciosi  doloris  litlerdc. 

CARTA  DE  POBLACIÓ.  Diploma  de  repartiment  de 
terra  als  nous  pobladors  de  algun  punt  ahont  se 
funda  un  poble.  Carta  puebla.  Diploma  quo  in  ce- 
loniam  deductisaut  adictis  agris  dívidebantur. 

CARTA  DE  PROCURACIÓ  Ó  DE  PEBSONEBU.  aut.  PODEB 
Ó  PODERS. 

CARTA  DE  RECOMENDACió.  AqucIIa  ab  quo's  reco- 
mana una  persona  à  altra  Carta  de  recomenL•cion. 
Litterse  comendatita;. 

"  CARTA  DE  REPUDI.  Acte  ó  escriptura  dé  repudi. 
Carta  de  quito,  de  quitacion,  de  repudio.  Libellum 
repudii. 

CARTA  DE  RESIDÈNCIA,  DE  SEGCRITAT  Ó  DE  PERMANÈN- 
CIA. 'L  despaig  que's  dóna  à  algú  pera  que  sia  re- 
gonegul  y  tractat  com  à  vehí  de  alguna  vila  ó 
lloch,  y  pera  poder  gosar  de  sos  fueros  y  privile- 
gis. Carta  de  vecindad.  Littene  alíquem  civitatem 
donari  testantes. 

CARTA  DE  SANITAT,  nàut.  PATENT. 

CARTA  DE  URiAS.  Carta  falsa,  traydora  ó  que  diu 
lo  contrari  de  lo  que's  pensa.  Carta  de  Urias.  Bel- 
lerophontis,  pseudocommendatit^B  litterse. 

CARTA  DE  VENDA.  Lb  escTÍplura  que's  fà  pel 


3» 


CAR 


DICCIONARI 


CAR 


notari  devint  de  dos  testimonis  pera  véndrer  al- 
guna cosa.  Carta  de  venta.  Emptionis  syngrapha. 

CAETA  DOTAL.  lA  escriptoni  en  qne  consta  tot  lo 
que  la  muller  porta  en  dot  y  alhajas.  Cofia  de  iote. 
Dotales  litters. 

CARTA  BN  PUNT  MAJOR  ó  MENOR.  nànt.  La  quo  ostà 
formada  sobre  escala  de  majors  ó  menors  dimen- 
sions. Carta  en  punto  de  mayor  6  menor,  Gharta 
majoris  ant  minoris  dimensionis. 

CARTA  FALLA  ó  FALSA.  La  qne  en  lo  joch  de  las 
cartas  no  es  tmmfo  ó  no  val  tantos.  Carta  falsa. 
Charla  alterins  à  víncente  generis  in  pagellis  lu- 
soriis. 

CARTA  FAMILIAR.  La  quo  oscrín  algnn  parent  6 
amich  à  altre.  Carta  familiar.  Litter»  familiaris. 

CARTA  GENERAL,  nàut.  La  quo  representa  nngran 
espay  de  mar.  Carta  general.  Generalis  tabnla, 
cbarta. 

CARTA  GEOGRIfICA.  MAPA. 

CARTA  LisRE.  Romato  de  comptes,  y  la  certifica- 
ció de  estar  ajustats  y  satisfet  V  alcans.  Finiquito, 
liheraciom.  Rationum  confectio  et  consolidatio. 

CARTA  MISSIVA.  La  quo  s*  envia  à  persona  ausent. 
Carta  mtftva.  Epístola  m. 

CARTA  MONiTÓRiA.  Dospaíg  OU  quo  s*.avisa  alguna 
cosa.  Carta  monitoria  ó  notiitcatoria  ó  de  atiBO.  Mo- 
nitori» liter». 

CVRTA  NEGRA.  tOT.  FIGURA.  7. 

GAITA  ORERTA.  Docrot  ó  dospaig  real  general. 
Carta  ahiirta.  Patentes,  apert»  litterse. 

CARTA-ORDE.  Dospaig  firmat  pel  ministre  de 
marina,  que*s  dóna  al  agraciat  ab  la  plassa  de 
guarda  marina.  Carta^órden.  Porti toris  diploma. 

CARTA  PARTICULAR,  uàut.  La  quo's  contrau  à  una 
extensió  determinada  de  mar  y  costas.  Carfs  jMir- 
tieular.  Particularis  cbarta  bidrographica. 

CARTA  PARTIDA  PEi  A.  B.  c.  lustrument  que  s* 
escribia  dos  vegadas  en  un  mateix  paper  ó  perga- 
mí ab  las  lletras  a.  b.  c.  en  mitj:  se  partia  *1  per- 
gamí dividint  aquestas  lletras,  corresponent  la 
meytat  de  ellas  à  cada  meytat  de  paper,  y  en  totas 
dos  meytats  quedava  escrit  del  mateix  tenor  lo 
contracte.  Carta  partida  por  a.  b.  e.  Litter»  in 
duas  partes  divisa;. 

CARTA  PASTORAL.  Discurs  ab  que'ls  prelats  ec- 
clesiàsticbs  donan  alguna  instrucció  al  clero  y  fiels 
de  la  diòcesis.  Pastoral^  carta  pastoral.  Pastorales 
littene. 

CARTA  PLiÍMRBA.  Escríplura  ab  sello  de  plom. 
Carta  plomada.  Diploma  sigillo  plumbeo  muni- 
tum. 

CARTA  RECEPTÓRU.  Despai'g  que*s  dóna  al  recep- 
tor pera  que  fossa  alguna  diligència.  Carta  rteep- 
toria.  Litters  judici  mandatario  tradit». 

CARTA  VISTA.  *S  díu  ríxí  Ib  que  toca  à  algú  en 
alguns  jocbs,  que's  pót  véurer  y  deixaria  si  no  li 
acomoda.  C^irta  vista.  Lusoria  cbarta  patens. 

CARTA  VIVA.  La  persona  que  anant  à  alguna  pari 
psté  encarrt^da  de  dir  de  paraula  lo  que  se  ii  ha- 


via de  embiar  per  escrit.  Carta  viva.  Qui  ad  ali- 
quem  mittitur  ut  num  alio  negotium  conferat, 
quod  litteris  commendare  non  expedit. 

CARTAS  APARTADAS.  Las  quo  no's  posan  à  la  llista, 
sinó  que*s  donan  per  separat.  Cartas  apartadas. 
Seorsim  in  officina  tabellaria  locutae  litterae. 

CARTAS,  DAUS,  DONAS  T  VI  FAN  f ORNAR  AL  BICB 

MESQUÍ,  ref.  Denota  quels  jocbs,  las  donas  y  '1  vi 
fan  fér  al  home  lo  que  no  li  està  decent.  Dados, 
mujeres  y  vino,  saean  al  homhre  de  tina.  DedecO- 
rant  mores  Indi,  Raccbusque  Yeousque. 

CARTAS  FORMADAS.  Las  quo  s'  envíavan  las  iglé- 
sias  en  los  primitius  sigles  del  cristianisme  pera 
conservar  la  unitat.  Ni  bavia  de  tres  espècies,  co- 
municatórias,  dimissórias  y  comendatórias.  Las 
comunicatórias  eran  las  que  donava  *1  bisbe  als 
fiels  que  eixian  de  la  seva  diòcesis  pera  que  po- 
guésen  acreditar  que  no  estavan  exclosos  de  la 
comunió  de  la  iglésia;  las  dimissórias  eran  una  es- 
pècie de  llicència  que*l  bisbe  concedia  als  eccle- 
siàstichs  pera  passar  à  altra  diòcesis,  y  las  com- 
mendatorias  eran  las  que*s  donavan  als  fiels  que 
bavian  contret  algun  mèrit  particular  ab  la  íglè^ía 
pera  qne  en  las  iglèsias  ahont  se  pressentasen  se'ls 
tingués  una  especial  consideració.  Cartas,  letras 
formadas.  Littem  format». 

k  CARTA  CABAL.  m.  adv.  Dol  tot,  à  tot  sèr,  y  així 
*s  diu:  N.  es  un  bome  de  bè  i  carta  cabal.  A  eiir- 
ta  cabal.  Omnino,  peni  tus. 

AGAFAR  Ó  PÉNDRER  LAS  CARTAS.  fr.  POSarse  algÚ 

à  enrabonar  sens  donar  tanda.  No  dejar  meter  kn 
xa,  tomar  la  taba,  moler  de  represa.  Interpellato- 
rem  in  loquendo  non  pati. 

ANARSEN  DE  LAS  CARTAS.  DescBrtarsc.  Irsi  de  las 
cartas.  Chartas  rejicere,  deponere  in  pagellarum 
Indis. 

APARTAR  LAS  CARTAS.  fr.  No  euclóurcrlas  en  las 
llistas  en  las  oficínas  del  correu.  Apartar  las  car- 
tas. Epistolas  in  officina  tabellaria  seorsim  locare, 
seponcre. 

ARMAR  ó  ENCORTAB  LAS  CARTAS.  fr.  ant.  Disposar 
las  cartas  ab  alguna  trampa  pera  guanyar  en  lo 
joch.  Armaria.  Fraudibus  et  dulis  in  pagellarum 
ludo  uti. 

ASSEGURAR  LAS  CARTAS.  fr.  Rospóudrer  las  ofici- 
nas  de  correus,  que  arribaran  ahont  van  dirigidas. 
Certifear  las  cartas.  Fidem  pubiicam  obligaré  pro 
litteris  à  tabellario  securiús  deferendis. 

CLócRER  LAS  CARTAS.  fr.  Plcgarlas  y  posarhi  bé»- 
tia  ó  lacre,  pera  que  nos  pugan  obrir.  Cmrar  la$ 
cartas.  Litteras  obsignare. 

DRscLórRER  LAS  CARTAS.  fr.  Obrirlas  trabent  lo 
sello.  Abrir  las  cartas.  Epistolas  aperire;  signum 
epistolarum  revellere. 

DONAR  LAS  CARTAS.  fr.  En  los  jochs  de  cartas  re- 
partírlas  entre  'Is  jugadors.  Dar  carias.  Pagellas 
in  cbartarum  ludis  lusoribns  distribuere. 

ENDEviNAB  C1BTA8.  Joeh  de  caftas.  Sacar  caritu. 
Quidam  pagellarum  ludus. 


CAR  CATAli. 

imàVQirBiAB  LAS  CA1TA8.  loo.  Fügutai  al  entre- 
gariastloorrev,  ópofiarhiseUodefnuMpieig.F^ii- 
quear  las  cariat.  Yehendi  litteras  prelimn  seu  mer- 
cedem  anticiparé. 

LO  HaLOft  JUGADOR  8BN8B  CARTÀ8.  ref.  quo  à  mè8 
del  sentit  recte,  s'  aplica  als  subjectes  qne  nos' 
han  ficat  en  algan  assumpto  del  que  tenen  ma- 
jor coneixement  que'ls  demés.  El  mejor  jugador 
$m  eartas.  Cor  benò  ladentem  ludis  arcere  perop« 
tai^  Qui  plus  pollet  exclnsns  manet. 

50  YÉURBRSi  CAP  CARTA.  fr.  Tenir  mal  joch.  No 
rer  carta.  Male  sortem  in  ludo  cedere. 

PÉRDRER  AB  BOifAS  CARTAS.  fr.  mot.  No  consogiiir 
alguna  pretensió  tenint  medis  y  mèrits  suficients. 
Ferdir  eon  ínunai  eartas.  Spe  non  temeré  procon- 
c«pta  decidere. 

FÉRDRBR  LA  CARTA  DE  NAVEGAR,  fr.  PÉRDRER  L*  ORB- 
VUS. 

PUJAR  LAS  CARTAS.  fr.  En  lo  joch  de  eartas,  venir 
booas.  Acndir  el  naipe.  Sortem  evenire. 

PUNTEJAR,  RUHBBJAR  EN  LA  CARTA.  fr.  néut.  ManO* 

jar  los  compasos  sobre  la  carta  de  navegar  pera 
poaarhi  '1  pnnt,  ó  ool-locar  en  dita  carta  '1  parat- 
ge en  qne's  considera  estar  la  nan,  segons  lo  re- 
sultat de  las  observacions  particulars.  Echar  ó  mar- 
car el  punto;  cartear,  compasar,  orriíniiar,  jnm- 
lear,  rumhear.  Nauticas  tabulas  attendere. 

QDIDARSE  LAS  BONÀS  CARTAS.  fr.  En  lo  jOCh  dO 

eartas  reservarse  las  bonàs  pera  lograr  mÀ ;  y 
per  extensió  prevenir  lo  risch  en  quansevol  línea. 
Ttaerte  en  buena.  Paratum  et  conslantem  esse. 

SI   ALGÚ   LLEGEIX  UNA   CARTA,  UN   POCH   LLUNT  DE 

AQUELL  t'  APARTA,  ref.  DenotR  que  debém  retirar- 
noe  un  poch  de  aquell  que  llegeix  algun  escrit. 
Ni  ojo  en  tu  carta,  ni  mano  en  el  arca.  Temperet  à 
diarlís  oculus;  manus  absít  ab  arca. 

YÉNDRER  i  CARTA  DE  GRÀCIA,  fr.  Yéndrer  alguna 
finea  ab  la  condició  de  rescataria  quant  se  puga  ó 
vulga  tomar  lo  capital.  Vender  al  quitar.  Yendere 
cum  pacto  retrovendendi. 

GARTABÓ.  m.  ant.  Clos  que  pels  extrems  de 
popa  y  proa  *s  forma  al  caramanxel  pera  que  no 
entre  la  aygua  en  lo  combés.  Cartabon.  Occlusio, 
nis.  d  Entre  fasters,  etc.  la  regla  ab  que  senyalan 
la  fusta  en  àngul  recte,  ó  à  escayre.  Cartabon. 
Norma,  se. 

GARTABOIVA.  f.  Entre  constructors  de  naus 
un  instrument  de  cinch  ó  sis  polsadas  de  ample  y 
deu  ó  dotze  de  Uarch,  circular  ó  retallat  pel 
eantó  de  fora  pera  posar  los  cartabons  à  escayre 
eo  los  taulons.  Cartabona.  Norma,  ». 

GABTAGENER,  A.  adj .  Natural  de  y  pertanyent 
É  Cartagena  de  Espanya  en  lo  regne  de  Granada. 
Cartagenero.  Garthaginensis. 

gAatama.  f.  y 

GÀRTAMO.  m.  safrí  bort. 

GAETA80A.  f.  aum.  Cartazú.  Epístola  magna. 

GABTAMO.  m.  Carta  ó  paper  que  conté  algu- 
na grave  reprehensió.  Cardizo.Objurganteslittere. 


CAR 

T.  a.  ant.  Fullejar  «■  Hflm.  Eo' 
jear,  eaiHe&r.  Librí  folla  volvere.  |  En  algmiB  joclis 
de  eartas  jugar  las  eartas  falsas  pera  tantejar  lo 
jocb.  CMMf .  Ludi  sortem  jactis  inferioribus  pa- 
gellis  tentare. 

GARTEJABOE.  ▼.  r.  Correspóndrerse  ab  ear- 
tas unas  personas  ab  altras.  Cartsarse.  Litteras  si- 
bi  invicem  mittere. 

GABTEJATy  DA.  p.  p.  Cartsado^  kojeado.  Evo- 
lutus. 

GABTELA.  f.  Entre  escultors  repeu  pera  con- 
tenir algun  pes;  y  entre  ferrers  lo  ferro  que  sosté 
Ms  balcons  que  ixen  mòlt  en  fora.  Cartela,  rtpisa, 
mensula.  Mensula  ». 

GABTELL.  m.  V  escrit  que's  posa  en  algun  pa- 
ratge púbüch  pera  anunciar  alguna  cosa.  Carul, 
rólulo.  Parapegma,  programma,  atis,  libellus,  i.  | 
Lo  paper  escrit  ab  que  un  desafia  à  altre  pera  bà- 
trerse  ab  ell.  Cartel.  Litter»  ad  duellum  provoca- 
loriae. 

CARTELL  DE  BxcoiiUNió.  La  carta  ó  despaíg  de 
excomunió  que  expedian  los  tribunals  pontificis 
per  descubriment  de  alguna  cosa  que  *s  sospitava 
haverse  robat  ú  ocultat  maliciosament.  Paulina. 
Pauiinum  anathema. 

PLANTAR  CARTELLS,  fr.  Fixar  en  llochs  públichs 
papers  infamatoris  ó  satfrichs  en  descrèdit  de  algú. 
àoner  ceduUmes,  Libeilos  famosos  publicis  loeis 
affigere.  ||  Fixar  en  llochs  públichs  los  edictes  de 
alguns  tribunals,  ó  de  excomunió  en  las  igléaias, 
^ner  cedulones.  Edicla  publicia  locis  affigere. 

GABTENEB.  V.  a.  ant.  cartbnir. 

GABTENnuv.a.  ant.  AMAR,  estimar,  apreciar. 

GABTEB.  m.  Lo  qui  porla  las  eartas  de  cor- 
reu à  las  casas  dels  subjectes  à  qui  van  dirigidas. 
Cartero.  Cbartarius,  ii.  ||  Qui  fa  eartas  para  jugar. 
NaiperOf  cartero.  Cbartarum  opifex. 

GABTEBA.  Bossa  feta  de  pell  ó  tela  pera  guar- 
dar eartas  y  altres  papers  plegats  Cartera.  Char- 
tophorum,  i.  ||  Bossa  de  córdoba  ó  de  cartró  cubert 
de  badana  pera  escrfurer  sobre  de  ella,  y  posar 
los  papers  dins.  Cartera,  carpeta.  Scrinium  ii,  sao- 
culus  cbartarius.  ||  Bossa  de  badana  ó  altra  cosa  en 
que'ls  noys  porlan,  quant  van  y  venen  de  estudi , 
los  llibres  y  papers.  Vade,  cartapaeio.  Chartopho- 
rum,  i,  sacculus  coriaceus.  ||  V  adorno  ó  tapa  que 
amaga  la  boca  de  las  butxacas  de  las  casacas  y  al- 
tras pessas  de  roba.  Cartera,  portezuela,  B^^f^' 
Portula  loculo  vestis  superposita. 

GABTE8IÀ|  NA.  adj.  Qui  segueix  lo  sistema 
de  Descartes,  ó  lo  que  li  pertany.  Cartesiana.  Car- 
tes! i  sectator,  cartesianus. 

GABTETA.  f.  d.  Cartilla  ^  eartiea,  eartita. 
Epistolium,  ii,  chartuta,  litteruía,  ». 

GABTÍLAGBL  m.  anat.  Part  del  animal  més 
dura  que  la  carn,  y  ménos  que  1*  os.  Cartilago^ 
temilla.  Cartilago,  inis. 

C^ABTILAGIlfÓSy  A.  acfj.  anat.  Lo  que  consta 
de  tendrums.  Cartilaginaso.  Cartilagioosus. 


9U 


GàB 


OICGIONARI 


GAS 


GAAinxA.  f.  Testimonial  que  *s  dètt  als 

ecclesiàstichs  pera  que  conste  que  són  ordenats. 
Cartilla.  LiUene  acceplnm  ordinem  sacrom  testan- 
tes.  I  Paper  pautat  que  's  posa  sota  del  que  s*  es- 
íTÍu  pera  escrínrer  dret.  Palsilla^  lalsare§la,  na- 
glero^  pautilla.  Regala,  línea ,  ».  I  gaita.  2. 1 
nàut.  Llibre  ó  tractat  en  qne  's  defineix  lo  nom  y 
us  de  las  pessas,  aparells  y  maniobras  de  una  nau; 
y  així  's  diu:  caitilla  marítima,  gaatulà  de  ma- 
niobra, etc.  Cartilla,  De  navigalione,  naviumqoe 
coostructione  traclatus. 

càNTAi  LA  CAiTUXA  k  ALGÚ.  fr.  fam.  RepéndroT- 
lo  dibentli  lo  que  déu  fér.  Cantarle  ó  leerle  d  algú- 
%o  la  cartilla.  Severius  aliquem  commonere;  aeri- 
ter  objui^re, 

CARTB^ÀBrn  m.  Quadern  de  paper  conumment 
pautat  y  rallat,  en  lo  que  escriuhen  los  princi- 
péanls  pera  acoatumarse  à  la  igualtat.  Cartofocio. 
Còdex  YÍrgatus  quo  tirones  litteras  equales  exara- 
re  discunt.  H  Quadern  de  paper  blanch  en  que  es- 
críubea  los  estudiants  lo  que  dician  los  catedrà- 
tichs  en  las  universitats.  Cartapaeio.  Comnenta- 
rium,  ü.  II  CAaTEaA.  8. 

GAKTOLABI.  m.  ant.  Lo  llibre  en  que  *1  nota- 
ri posa  y  guarda  per  sòn  orde  *is  registres  de  las 
escripturas  y  altres  instruments,  pera  que  en  tot 
temps  se  troben.  Protocolo.  Protocolum,  i.  ||  ant. 
Llibre  de  pergamí  en  que  estÀn  copiats  los  privile- 
gis y  escripturas  de  las  iglésias,  monastirs  y  altras 
corporacions.  Cartuíarioy  tumbo.  Privilegiorum 
commentarium.  |  ant.  for.  Lo  notari,  en  Catalu- 
nya. Cartulario.  Chartularius,  ii. 

CIASTRÓ.  m.  Fullas  de  paper  apegadas  unas  ab 
altras  ab  ayguacuyt  ò  paslelas.  Cartmíy  papeUm. 
Cbarta  pluribus  foliis  conglutinatís  compacta.  | 
Fulls  de  paper  gruixuts  y  grans.  CarUm.  Charta 
spíssior. 

GABTBOLn A.  f.  Cartró  prim  y  fi,  regular- 
ment blanch,  que  íéi  tiras,  serveix  pera  brodar, 
fér  traus  y  altras  cosas.  Cartulina.  Fasciola  cfaar- 
tacea.  |  Las  mateixas  tiras  cubertas  de  seda,  or  ó 
plata.  Cartulina.  Fasciola  serica,  aurea  vel  argen- 
tea  acupícta. 

GAATRONER.  m.  Qui  fà  cartrons.  Cartonero. 
Foliorum  conglutinatorum  opifex. 

GASTUnCA.  f.  Orde  religiós  y  mòlt  auster  que 
fundà  sant  Bruno.  Cariuja.  Cartbusianus  ordo.  | 
Honastir  de  dit  orde.  Cartmja.  Carthusianum  mo- 
nasterium. 

GAATUIZO.  m.  Lo  religiós  del  orde  de  sant 
Bmno.  Cartujo.  Cartbusianus  mooachus. 

GARTÜLARI.  m.  CAaTOLAii. 

GAmTDTZEmA.  f .  Bossa  de  cuyro  en  qne  *ls 
soldats  portan  los  cartutxos.  Cartitekera.  Militaré 
marsupium  pulverí  pyrio  globulisque  tormentariis 
defereodis. 

GARTüTXO.  m.  La  quantitat  de  pólvora  y  mu- 
nicions corresponent  à  cada  tret  de  alguna  arma 
de  focb,  eariMieada  en  paper  ó  drap  pera  oarm- 


gar  ab  facilitat.  Cartmho.  Tubulus  papyraeeus  et 
pulvere  pyrio  infartus,  scloppeto  aptas. 

GARÚNGULA.  f.  Espècie  de  camot.  Carúneala. 
Caruncula,  ab. 

GARVÉNDREE.  V.  a.  Fér  pagar  car  alguna 
cosa.  Vender  cara.  Carè  vendere. 

GARVI.  m.  Planta  perenne  de  la  altura  de  dos 
peus,  té  las  fullas  mòlt  primas  y  la  arrel  semblant 
à  la  del  gamonet.  ÀlcaravM.  Chara,  se,  careum,  i. 
11  La  llavor  de  la  planta  de  aquest  nom  que  es  pe- 
tita, llargaruda,  convexa,  acanalada  per  una  part 
y  plana  per  la  altra,  aromàtica,  diurética  y  expul- 
siva  de  ventositats.  Ca«Tt,  alcaravea.  Carei,  carvis 
semen. 

GAaZBNA.  f.  ant.  Camatge,  matansa,  destruc- 
ció, estropici.  Camieería,  estrago,  mortaniad,  ««- 
tanza.  Csdes,  estrages. 

GABXOFA.  f.  La  pinya  y  flor  de  la  carxofen. 
Es  aperitiva,  lleva  las  obstruccions,  purifica  la 
sanch  y  es  de  mòlt  sustento.  Aleaekofa^  y  aleadl 
p.  Mur.  Cinara,  «.  I  Llas  ó  floch  en  forma  de  car- 
xofa. ÀlcaehofadOy  a<«areào/aiIo.Cinar»figuramr•- 
ferens  laqueus.  jj  met.  Dit  de  la  dona  deixada,  flui- 
xa, peresosa.  Panfilay  babieca.  Lenia,  tarda,  seguis. 

CAaxoPA  BOSCANA.  La  borda  ó  silvestre.  AlcaeiU 
aleareil,  aleaudl.  Silvestris  cinara. 

GUISAT  Ó  MINJADA  VE  CAEXOFAS.    Àlcaehofodo.  Cí- 

naris  condimentum  factum. 

TOT   LO   QUE    TÉ  FORMA  DE  GAEXOFA.  Alcoel•lofado. 

Quidquid  cinarae  formam  refert. 

GAmxOTAB.  m.  Lloch  plantat  de  carxoípras. 
Alcachofal.  Cinaris,  carduis  salivis  vel  aculeatis 
censitus  locus;  carduetum,  i. 

GARXOrEE.  m.  CAEXOFEEA.  II  met.  íiam.  loa- 
aECH.  2. 

GABXOFERA.  f.  Planta  cultivada,  delaalsada 
de  tres  à  quatre  peus,  que  té  las  fullas  llargas  y 
retalladas,  de  un  vert  clar  pel  endret  y  cendrós 
pel  revés,  ab  las  pencas  amplas,  gruixudas,  aca- 
naladas  y  fibrosas.  Alcachofa,  alcachofera.  Cinara, 
le,  cactos,  i;  sativus,  aculeatus  carduus. 

T  GABXOFERAR.  m.  CAE- 


XOFAE. 

GASXOT.  m.  ter.  ebscollada. 

€AHXOTElAR.  V.  a.  ter.  besgollejae. 

GAM.  m.  Succés.  Caso.  Casus,  us.  Q  Casualitat, 
llans,  eircunstància,  ocasió,  conjuntura.  Caso,  acíl•' 
80.  Fortuna,  »,  eventus,  us.  I  Espècie  ó  assumpto 
que  *s  proposa  pera  consultar  ó  demanar  dictamen. 
Cato.  Qusstio,  nis.  jj  gram.  La  diferent  significa- 
ció dels  noms  per  medi  de  la  terminació  ó  prepo- 
sició que  Is  acompanya.  Caso.  Casus,  us,  inflexió, 
nis.  II  ant.  La  forma  ó  ayre  de  la  lletra  de  ma.  Ca- 
so. Modus,  i.  y  Entitat,  importància  ,  estimació, 
apreci.  Caso.  Pretium,  ii,  aBstimatio,  nis.  ||  Cosa, 
com:  li  ha  passat  un  cas  xocant.  Caso.  Res,  ei.  jj 
ter.  La  esqueaa  del  ganivet.  Hfcaro,  lamo.  Poètica 
cultri  pars.  ||  adj.  De  ningun  valor.  Nulo,  de  ain- 
gm  fmlar,  omo.  Casus. 


GAS 


CATALÀ. 


CA» 


Sfl 


CAS  AFRiTAT  ó  APURAT.  Lo  de  díficíl  resolacíó. 
Caso,  trcmet  agrado,  upretaio,  Grave  discrímen, 
Inbricnm  negotium. 

CAS  DE  coNCiÉNCiA.  teol.  Se  diu  de  las  accions  de 
las  personas,  consideradas  en  orde  à  sa  conciéncia. 
Caso  de  conciéncia.  Gonscientiae  casus,  res  ad  mo- 
res pertinens. 

CAS  DE  CORT.  foT.  La  caiisa  que  dén  sér  portada 
à  un  tribunal  snpremo,  ó  qne  pót  comensarse  en 
ell  prescindint  dels  inferiors.  Caso  de  corte.  Ad  cu- 
riam  snperiorem  pertinens  causa. 

CAS  DEL  DIMONI  Ó  DE  Mli  DIMONIS.  CAS  APRETAT. 

CAS  DE  MÉNOs  VALER.  La  acció  de  qne  resnlta 
méngna  6  deshonor.  Caso  de  menos  valer,  Probrum, 
i,  dedecus,  oris. 

CAS  DE  PRIVILEGI,  for.  Se  diu  respecte  del  delicte 
de  qne  déu  enténdrer  altre  jutge  distinct  del  comú. 
Caso  de  privilegio.  Casus  juris  singularis. 

CAS  DB  VENTURA.  DesgràcÍR  impensada.  A2ar, 
caso  smtfsfro.  Fatura,  i,  fatuilas,  calamitas,  atis. 

CAS  FAVORABLE,  for.  Lo  que  '1  dret  afavoreix  par- 
ticnlarraent.  Caso  favorable.  Casus,  us,  causa  pro 
qua  jus  stat,  à  qua  jus  est. 

CAS  FORTÚiT  ó  IMPENSAT.  Succés  impensat.  Caso 
fortúito,  emergència.  Inopinatus  eventus,  casus. 

CAS  QUE.  EN  CAS  QUE. 

CAS  RESERVAT.  Pccat  de  particulars  circunstàn- 
cias,  que  sols  lo  pót  absóldrer  lo  superior  ó  altre 
ab  llicència  expressa.  Caso  reservada.  Reservatus 
casos. 

i  CAS  PENSAT,  m.adv. Expressament,  de  propòsit. 
De  caso  pensada.  Scienter,  consulto,  dedíta  opera. 

ANEM  AL  CAS.  loc.  fam.  S'  usa  pera  que  deixant  à 
part  lo  accessori  's  passe  à  tractar  de  lo  principal. 
Vamos  al  caso.  Ad  rem,  ad  propositum  veDÍamu&. 

AQUÍ  ES,  Ó  ESTÀ,  Ó  AQUEST    ES    LO    CAS.    loC.  Aquf 

està  la  dificultat.  Ese  es  el  diablo.  Hoc  opus,  hic 
labor. 

AQUÍ  SERÀ  'l  cas.  loc.  fam.  que  explica  1  major 
perill  que  's  tem  ó  sospita  en  lo  que  pót  succehir. 
Aki  serà  el  diablo.  Periculum  instat,  imminet. 

Aixó  NO  ES  DEL  MÈu  CAS.  cxp.  fam.  Aixóuo  'm  to- 
ca à  mi  ó  no  es  de  la  meva  obligació.  Eso  no  es 
euentn  mta,  ó  no  es  de  mi  ineumbencia.  De  hoc 
nihil  ad  me. 

DAT  0  DONAT  CAS,  Ó  EN  CAS  QUE,  Ó  EN  CAS  DE,  ÓEN 

TAL  CAS.  m.  adv.  Suposat,  si  succeheix.  Dado  ó 
puesto  caso,  demos  caso,  supongamos,  dado  çue, 
caso  ó  en  caso  que,  demos  de  barato,  aun  cuando. 
Posi  to  quod,  esto,  sit  ila,  si  volet  usus. 

DE  GRAN  CAS.  m.  adv.  De  mòlta  consideració,  im- 
portància ó  entitat;  y  així  's  diu:  es  cosa  de  gran 
CAS.  De  tomo  y  lomo.  Magni  momenti  vel  ponderis. 

EN  ALTRE  CAS.  m.  adV.  EN  ALTRA  OCASIÓ. 

EN  CAS  DE  IGUALTAT,  VALERSE  DÉU  AL  AMICH.  lOC. 

prov.  Denota  que  V  orde  de  la  caritat  prefereix 
los  propis  als  estraa^rs.  La  caridad  bien  ordenada 
empieza  por  si  mismo,  Cseteris  paribos  amico 
foffragandum. 


IN  ffoT  CAS.  m.  adv.  Sia  lo  qoe  sia,  de  qoalsevol 
manera  qoe  sia.  En  todo  caso.  Qoidquid  sit,  in 
quocumque  eventu. 

ES  CAS  NEGAT.  loc.  fam.  Es  quasi  impracticable, 
impossible  alguna  cosa.  Es  caso  negada.  Arduum, 
propè  impossibile  est. 

ESTAR  ó  NO  AL  GAS.  fr.  fam.  Aténdrer  ó  no,  estar 
ó  no  enterat  de  lo  que's  parla.  Estar  ó  no  en  el  ca- 
so. Rem  noscere,  capere  vel  contra. 

FÉR  ó  NO  AL  CAS.  fr.  Venir  ó  no  à  propòsit  de  lo 
que's  tracta,  ó  convenir  per  algun  efecte.  Haeer 
venir  ó  no  al  caso,  ser  ó  no  del  caso.  Ad  rem  perti- 
nere,  plurimum  conferre,  prodesse. 

FÉR  ó  NO  CAS  DE  ALGUNA  COSA.  Apreciaria  ó  no. 
Hacer  ó  no  caso  ó  caudal.  Magni  facere,  eestimare, 
ducere. 

NO  FÉR  CAS  DE  RES.  fr.  DeuotB  que  tlgi  no  s*  in- 
comoda per  res,  ó  que  res  V  importa  quesuccehes- 
ca  lo  que  succehesca,  Echarlo  todo  d  palacio,  tanto 
se  le  da  por  lo  que  va  eomo  por  lo  que  viene.  Nihil 
sua  refert,  nihil  curat. 

NO  fír  cas  de  ALGt).  fr.  Desprecíarlo  enterament 
ú  olvidarse  de  ell  en  lo  que  devia  sér  atès,  Contar 
con  los  muertos  ó  entre  los  muert&s.  fn  mortuos  re- 
ferre. 

SÉR  CAS.  fr.  CONVENIR. 

NO  fós  CAS  QUE.  loc.  fam.  Denota  que*s  tem  no 
succehesca  lo  que  no  's  voldria.  No  fuese  que.  Ne 
forte. 

FÉR  LO  MATEIX  CAS.  m.  adV.  FÉR  LA  MATEIXA  RAMÒ. 

POSAR  LO  CAS.  fr.  Suposar.  Suponer,  poMr  caso, 
Dare,  ponere,  concedere. 

QUE  ES  cas!  Ó  que  ES  CAS  DE  AIXÓl  Ó  QUE  ES  GAS  DB 

ULLEBA8  SI  NO  TÉ  NAsI  Locucious  uegatívas.  No  put- 
de  ser,  de  ningun  modo,  en  ninguna  manera.  Neuti- 
quam,  minimè  gentium. 

SÉR  Ó  NO  DEL  CAS.  fr.  FÉR  Ó  NO  AL  CAS. 

SÉR  TOT  UN  CAS  ó  UN  CAS  DE  CAssos.  fr.  fam.  Sér 
un  cas  apuradfssim.  Ser  un  caso  del  diablo.  Gravis- 
simum  esse  discrimen. 

SI  PER  CAS.  m.  adv.  en  cas  que. 

VENIR  ò  NO  AL  CAS.  fr.  FÉR  Ò  NO  AL  CAS. 

VENIR  PER  UN  CAS  RODAT.  fr.  SuccebÍF  algufia  co- 
sa per  casualitat,  però  à  temps  oportú.  Venir  roiih 
do.  Optimè  aceídere. 

CASA.  f.  Edifici  per  habitarlo.  Casa.  Donnn, 
i,  vel  us,  lar,  is,  tectum,  i,  aedes,  ium.  ||  ünt  fa- 
mília ó  conjunt  de  domésticfai.  Casa.  Família,  e, 
gens,  tis,  domestici,  omm.  ||  Los  estats  y  rendas 
de  algun  senyor.  Casa.  Procemm  bona,  opes  do* 
mesticae.  |  La  descendència  ó  llinatge  del  mateix 
origen.  Casa.  Stirps,  pis,  genus,  erfs.  ||  En  lo  joch 
dels  escachs  y  damas,  cada  quadret  de  la  taula. 
Casa,  casillo.  Tessella,  se.  |)  Los  interesos  y  profit 
que  dóna  una  casa;  y  aixf  's  diu:  la  casa  *ns  man- 
té. Casa,  Redditus  domus. 

CASA  ADOiADA,  LA  MORT  DEL  HEREU.  ref.  que*S  dÍO 

perquè  *ls  que  's  fàn  casas,  solen  morir  apenas  eo- 
mensan  k  disfrotavlas.  ta  casa  hsthüf  |  ^  hurto  4 


>Sf  Cài  MCQOXAU 

tifBtiàm  \mMm  0ft0m^,  ImK^  «^írií  «ycn,  fi»- 

mm  tm$Uf0m  tiu  ^t^^  t^^n, 

mtm  (:n¥i  mwfiiU,  t%  U  ^/ira  tíds,  Allcra  TÍla 
éimum  ^ÍHi  tmmí  *í%  ytuU  UeaUn. 

i,k%k  U9,  mfU,%,  wmit%u.  \  Aifii«lla  ea  qoe  bí  lia 
fiidii  drK#>|irrn,  Ca$üét  loeoi  ó  de  inau$.  Torbo- 
ImoMi  àmimn, 

t.kfkk  u%  utmukn.  1/  if<Jffii;í  abf/nt  m;  guardao  las 
\Hm\mn  da  VBfN»r  |Hïra  dÍMmí nuhír  la  aygoa  de  ona 
riw:lo«Mi,  Cú$a  di  bimhai.  Doniuif  ubí  aMM*rvaotar 
anllir. 

i;Aff4  UK  CANr.  lA  (HfOJiirubjda  fora  de  la  població 
p«*ra  divertíme  algun  ti•nip»  del  any.  Ca$a  de  canl•- 
fM  ó  d$  rtrno ;  quinía.  Villa,  o,  pnedium  ros- 
llrum;  nuburtianuni,  i. 

v,k»k  i)K  coNTKACTAciò.  THbonal  qoe  delermioa 
'In  urnw'ïn  pi^rtanyenU  al  còrners  de  las  Indías. 
Contmtaewn,  rata  de  eontratacion.  De  indianim 
ni«icoiiÍN  senahis;  ImsíIích,  a^ 

<:4MA  i»K  DKsrKNAN  ó  UE  posAi»A.  Casa  partícolar 
alioiil  s'  admeten  alguns  hoHles  pagant  lo  que  s' 
nJUNtan.  ('dia  de  huéipedet^  Caia  de  poioda  ó  de  po- 
ladcif .  DumuN  hospitalis. 

(;ANA  UK  tlkl!,  Ò  URI.  HKNYOt  ó  Dl  ORACIÓ  Ó  DB  DEVO- 
CIÓ. '!<  temple  ó  igh^sia.  6*<ifa  de  üiot  ó  del  Senor  ó 
deorucitm,  Templum,  i,  urationís  domus. 

CASA  DR  l»OS  rORTAS  RS  MALA,  Ó  Vk  DR  MAL  GUAR- 
DAR, ref.  Ilteml.  Cata  con  do$  puertoi,  mala  ei  de 
(fuardar:  h  qne  quierat  te  haréf  mas  cata  con  doi 
doi  puertae  no  te  fguardar^,  Yix  servaré  domom, 
duplex  cui  Jaiiua.  fas  est. 

CASA  DR  LA  CIITAT  Ó  DR  LA  VILA  Ó  DEL  COMl).  CASÀ 
CONSIüTORlAL. 

CAMA  DKL  DRLMR.  U  destinada  pera  guardar  lo 
deUue.  (W«  diesmen^  ú  «iciMada.  Decumana  do- 
mus, 

CASA  DRLS  RtlRTS  ó  EXfÓSITS.  U  CRSa  pÜbUctabooi 

hM^iilldm  >  orian  als  boHs  y  altras  críaturas  de- 
sampamdas*  üiflNMi  c^sm  d#  #«|kÍiiIoi.  Erepbotro- 
phium»  ii»  hn^phiMntpheum»  i. 

UkSA  M  joai«  La  rasa  i^blitvi  aboni  se  reunei- 
\<Mi  atitiiMs  pera  junar,  ruta  d#  jn^.  Aleatòria  do- 
mus* 

CASA  »t  MlWNRI^A,  SRCA» 

«USA  Mt  eAuis.  Casa  de  llaurador,  ('«»rfi;o«  rfaio« 
Nisn  d^  kl^túmiín^  \iUa«  w. 

c^sA  M  i^Ai4\^  Lloeh  publií'b  about  se  pa|Ea«  fu- 
jhNl«rH«.  \d  »U\i^dum  dee4(cnata  domus, 

CASA  M  aauuMk  C«4-^^|n»  l^ul\l^ttl.  moua^Ur 
(\iNNi  ds  9^h$%tm.  Msüwtku  aHl<tk 

ivu  VMTA,  La  qiM  [^  la  ^^aliíat  Ms  nal»* 


hm 


fwttt.lLa 


iBòltrn.O• 

et- 


CAS 

C4km'f% 

m>.Ais.  Cm$€  fmeríe.  lauia 
M  férru  ^  jK^fTDM.  DÍTes, 
pioia  d<«M«. 

(.kak  3f/^k,  SCPTLTTEA  »CLA  MOftT. 

RAifA,  LA  Moai  au.  lEaic. 

CASA  PATEAL.  La  CM  qoe  babiU  1  cap  de  ü 
llinatge.  Ceu€  peaermm.  Geatilitia  doMBS,  patri 
pena  tes. 

CASA  PCa    CASA,   ó  M   QA&A    K5  CASA.    ID.  Sdv.  l•t 

ona  eo  altra  sens  deixaraecap.  CmIU  hUm^  emmptt 
casa,  de  casa  en  cúsm.  Ostiaüm,  domesticatia. 

CASA  MüvapAL.  La  que  es  gran  ó  rica  res|iecle  de 
altras.  Casa  ^mcipaL  Principalis  domus. 

CASA  ptsLiCA  ó  DE  FftosTiTiJCió.  La  de  las  doa» 
de  mabi  vida.  Burdel,  casa  de  pvstitmeiom.  ^ergib, 
OB,  lopaoariom,  ii,  lopanar,  is,  lostnun,  i. 

CASA  REAL.  Lo  paUo  del  rey.  Casa  reaL  Basílica, 
aola,  s,  domus  regia.  |  Las  peraonaa  reals  j  1 
conjunt  de  sos  familiars.  Casa  reoL  Begia  domis. 

CASA  SAMTA.  La  de  Jerosalém  abont  està  '1  aaat 
sepulcre  de  Jesucrist.  Casa  santa.  Sacra  domai 
hyerosolimitana. 

CASA  SOLAR.  Lh  de  noble  antigoitat.  Casa  tolari 
solariega,  y  casa  de  cabo  de  armeria  ó  casa  cakeis 
de  armeria,  p.  Nav.  Generis  capat,  primària  d»- 
mus  gentililia. 

ANAR  DE  CASA.  fr.  Anar  ab  roba  senzilla  ó  de  es- 
tar per  casa.  Estar  de  casa,  estar  ó  hallarse  de  trafi- 
llo.  Domi  familiariter,  inconditè  agere. 

k   QCI  f1  una  casa  Ó  'S  casa,  LA  BOSSA  LI  TOailA 

RASA.  ref.  Denota  que  en  ditas  ocasions  segaüa 
niòlt  diner.  A  quien  Imce  casa  ó  se  casa  la  hoüa  U 
le  queda  rasa,  Domum  asdífians,  aut  connobia  pe- 
tons crumenam  exhaurit. 

RBNEYTA    CASA  ES  AQUELLA  QUE   TÉ  OLOE   Dl  VIU 

TOTA  ELLA.  ref.  Sigulfica  que  la  antigiietat  eo  las 
casas  denota  sér  principals  ó  ricas.  Bendita  cata  es 
aquella  que  huele  d  antiguo  toda  ella.  Fèlix  illa  do- 
mus, qu»  tota  viget  antiquitate.  Cuique  soa  do- 
mus. 

BO  ES  ANAR  1  VISITAB,  PERÒ  MILLÓ   EN  CASA  ESTAR. 

ref.  que  aconsella  quant  boes  lo  retiro.  xVo  hajfcua 
mas  buena  que  estar  uno  en  su  celda, 

CADA  CASA  ES  UN  MON.  loC.  fam.  CADA  TIEBA  FÍ  Sà 
GUERRA. 

CADA  IC  EN  LA  SEVA  CASA  FA  LO  QUI  VÓL.  ref.  CAB* 
au  DEL  SEU  FA  LO  QUE  VÓL. 

CADA  lU  IX  SA  CASA,  T  DEU  IN  LA  Dl  TOTS,  ó  GABlA 
au  QUE  S*  ESTIGA  EN  SA  CASA  Ó    QUE  'S   CUTM  M    U 

SK\A  CASA.  ref.  Significa  que  convé  qoe  las  hair 
lias  vi^ican  separadas  pera  evitar  dispotas  ò  dis- 
sensions, cWii  WM  en  su  easa  y  üias  en  la  d£  tadas, 
Sit  sua  caique  domos;  Deus  adsit  obiqoe  domonni. 
Cuique  famili«  domus  saa  sil. 

CiftA  au  SAP    i  CASA   SEVA  AIOKT  S*  Bl    PIjOC.  ifL 

DenoU  qaeüda  bo  c«aei\  millor  qoe  altre  toqaa 


GAS 


CATALÀ 


CAS 


32» 


li  convé.  Cada  uno  sabé  donde  U  aprieta  el  zapaio. 
Sua  quísque  probé  noscit.  Est  nolum  bene  cuique 
pedem  quà  calceus  urit. 

CASiS  FETAS  DE  HOBAE,  LAS  VEUEÀS  ENDBREOCAR. 
ref.  QUANT  DE  MAL    JUST  VE    l'  ANTELL,    MAL  PROFIT 

farí  la  pell. 

ciuRBRLi  i  ALGí!  LA  CASA  SOBRE.  fr.  met.  fam. 
Patir  alguna  gran  opressió.  Caérsele  d  alguno  la 
casa  acuestas,  Gravissimè  opprimí. 

COM  UNA  CASA.  iD.  adv.  Mòlt  reparable  ó  notable 
de  importància  ó  consideració;  y  així  's  diu:  es  un 
filoaop  COM  UNA  CASA,  un  disbarat  com  una  casa. 
Dt  consecwnciaf  como  una  casa,  ó  como  una  loma,  ó 
de  tomo  y  lomo,  de  gran  tomo.  Magni  ponderis  vel 
momenti. 

DE  CASA.  m.  adv.  Se  diu  del  vestit  ordinari  ó 
senzill  que  s*  usa  en  casa,  com:  va  de  casa.  Casfro. 
Domesticus.  ||  Familiar  de  alguna  cosa.  Casero,  Fa- 
miliaris. 

DE  FORA  CASA  Ó  FORASTERS  VINDRJLn  QUE  DE  CASA 
*IIS  TRAÜrIn  ,  t  HOSTES   VINGUEREN  QUE  DE  CASA  *NS 

TMAGUEREN.  ref.  que  reprèn  als  que  volen  manar 
en  la  casa  dels  altres.  De  fuera  vendrà  quien  de  al•- 
$a  mo$  echarà,  Hospes  inquilinum  ejiciet,  atticus 
advena. 

DITXOSA  LA  CASA  EN  QUE  HI  HA  CORONA  RASA.  ref.  De- 

nota  que  'Is  ecclesiàstichs  solen  sèr  V  amparo  dels 
sens.  Do  no  hay  cabeza  raida ,  no  hay  eo$a  cum" 
flida.  Presidium  familias  clericus  e^se  solet. 

BixRi  DE  CASA.  fr.  Se  diu  de  la  primera  vegada 
quQ  ix  de  ella  '1  qui  no  podia  eixir  per  malaltia  ó 
altre  motiu.  Salir  de  casa,  E  domo  convalescen- 
tem  egredi. 

BN  CADA  CASA  COUHBN  FARA8,  T  EN  LA  NOSTRA  i 

CALDBRADA8.  Tet.  Deuota  que  en  totas  parts  hi  ha 
travalls  y  cada  hu  té  'Js  seus  p3r  majors.  En  cada 
casa  eueeen  hahas  y  en  la  nuestradcalderadas.  Ubí- 
que  flBrumnes  abundant,  suas  cuique  videntur  gra- 
viores. 

EN  LA  CASA  DE  *N  JUGLÍS  TOTHOM  BiLLA  'l  CONTRA- 

pis  ó  LA  CANALLA  ES  BALLADORA,  rcf.  Dauota  quo  las 
costums  de  la  família  ó  del  súbdit  solen  sér  con- 
formes à  las  dels  pares  ó  superiors.  En  la  casa  del 
gaitero  todos  son  danzantes,  ó  en  casa  del  alboguero 
todos  son  albogueros.  Talis  est  hera  ,  qual  is  pedis- 
aequa.  Sunt  tibiciníbus  plens ,  tibícinis  «ies. 

EN  LA  CASA  QUE  NO  HI  HA  PA  ,  TOTHOM  CRIDA ,  T  TO- 

TBOM  TÉ  RAHó.  rcf.  Dcuota  qu3  la  misèria  sól  oca- 
sionar disputas  ó  rinyas  en  las  famílias.  Donde  no 
kay  harina  ó  en  la  casa  donde  no  hay  harina,  todo 
csmokina.  Paupertas  rixarum  minístra,  jurgio- 
ram  radix. 

IN  LA  CASA  QUE  NO  s'  HI  RENTA,    NO  HI  HA  PA.  TCf. 

Denota  que  pera  aumentar  los  interessos  es  neces- 
sària la  activitat  en  los  que  gobernan ,  y  que  es 
mòlt  perjudicial  lo  descuyt.  Casa  renida,  casa  re* 
§ida.  Ritè  domus  regitur,  domino  objurgante  se- 
vero. 
BSTAt  i  LA  DARRSRi  GASA.  ff.  Estaf  aoiDament 

19X0  1. 


pobre.  No  tener  tras  que  pasar  6  sobre  que  Dios  le 
llueva.  In  summa  egestate  esse. 

FÉR  CASA.  fr.  Adquirir,  procurarse  interessos. 
Hacer  casa.  Bona  compararé. 

fAr  l'  home  a  casa.  Voler  manar  à  casa  ab  exa- 
geració y  gallejant.  Oler  la  casa  d  hombre.  Domini 
solummodò  virum  forte  se  ostendere. 

FERNE  UNA  COM  UNA  CASA.  fr.  Fér  alguna  mala 
feta  de  consideració.  Hacer  una  como  un  templo. 
Facinus  idque  maximum  admississe. 

LA  CASA  EN  CANTÓ  Y  LA  VINTA    EN    RACÓ.    TCf.  DC- 

nota  que  la  casa  cantonera  tè  mòltas  ventatjas,  y 
que  convé  estar  la  vinya  lluny  del  camí  peraque 
Is  que  passan  no  cullan  los  rahims.  Casa  en  conto 
y  VI  Ma  en  pago,  ó  ca  ta  en  canton  y  vina  en  rincon, 
Secretam  vitem  é  contra  pone  penates. 

LA  CASA   EN  QIE  S*  HI  TRAVALLA,  MAT  HI  FALTA  PA 

NI  PALLA.  ref.  D^Miola  que  '1  traball  proporciona  la 
sul)sisténcia  y  Ms  aumenls  de  la  casa.  Quien  tra* 
baja  medra,  ó  quien  trabaja  tiene  alhaja,  ó  la  casa 
en  que  se  trabaja  nunca  estd  sin  pany  ni  pa  ja.  Qui 
vitat  molam  vitat  et  farinam.  Quem  labor  excercet 
penes  est  pretiosa  supellex. 

LA  CASA  QUE  NO  TÉ  PAU,  MÓLTAS  NFFS  NO's  TANCA 

AB  CLAU.  ref.  Denota  que  'Is  marits  y  mullers  que 
no  viuhen  bè ,  T  un  per  V  altre  descuydan  la  casa 
y  sos  interessos.  La  casa  en  que  siempre  hay  guer- 
ra,  muchas  noches  no  se  cierra,  Conjugii  rixis  ja* 
nua  nocte  patet. 

MUDAR  DE  CASA.  fr.  DeixRT  la  en  que  se  habitava, 
y  passar  à  víurer  en  altra.  Mudar  de  casa.  k  domo 
in  domum  habitandi  causa  migraré. 

NO  CABRER  EN  TOTA  LA  CASA.  fr.  mct.  fam.  Eslar 
r  amo  mòlt  enujat  ab  tots.  No  caber  en  toda  la  ca* 
sa.  Domum  pra;  ira  turbare ,  minis  impïere. 

NO  EIXIR  DE  CASA.  fr.  Estarse  en  ella  p^r  necessi- 
tat. Guardaria  casa. borni  obnecessilatemdetineri. 

NO  TENIR  CASA  NI  ALBERCH.  fr.  fam.  Eslar  algú 
mòlt  pobre.  No  tener  cosa  ni  hogar,  ó  sobre  que 
Dios  le  llueva.  Rei  familiaris  angustiis  premí ;  e\- 
tremam  pauperlatem  pati. 

OFERIR  Ó  FRANQUEJAR  LA  CASA  À  ALGÚ.  fr.  Donarlí 

entrada  pera  freqüentaria.  Franquear,  of recer  la 
casa,  iE'Jium  adilum  facilem  alicui  concedere. 

PARAR  CASA  JL  ALGÚ.  fr.  Moblarla  peraque  piiga 
habitarhi.  Poner  la  casa  d  alguno.  Domum  alicui 
pararé. 

PARAR  CASA  i  PART.  Sepsiurse  *Is  que  vivian 
junts,  y  formar  família  diferent.  Poner  casa  dpar^ 
te.  Domicilium  disjungere. 

PARAR  ó  PLANTAR  CASA.  fr.  Péudrer  casjpera  sí, 
establirse  de  nou  com  à  cap  de  família.  Poner, 
asentar  casa.  Dommm  sadem  stabilire,  domicilium 
statuere. 

PER  SA  CASA  MIRA  POCH  LO  QUI  lUOA  Ó  MIRA  AL  JOCH. 

ref.  Denota  lo  mòlt  perjudicial  que  es  V  aficio- 
narse  massa  als  jochs.  No  tiene  d  su  eetsa  apego 
el  que  juega  ó  mira  el  juego.  Haud  aibi  sapit  qui 
ludos  inmoderatè  petit, 

41 


9S0 


GAS 


DICCIONARI 


CAS 


PLEGAR  CASA.  ff.  fam.  Mudar  de  residència  ó  do- 
micili. Arrancar  ó  levantar  la  casa.  Sedem ,  domi- 
cilium  mataré. 

QUI  GASTA  MÈS  DEL  QUE  TÉ  ,  HA  DE  ANAR  CASA  k 

LLOGUER,  ref.  Denota  que  cada  hú  no  déu  gastar 
roès  que  lo  que  li  permeten  las  suas  facultats. 
Quifh  gasta  mas  de  lo  que  gana  ,  vestirà  de  telarà- 
na,  Sumptus,  prout  facultas  patilur,  facies. 

^Quí  'fà  cuydar  de  casa  de  altre?  loc.  fam.  ab 
que  's  reprèn  à  qui  *8  cuyda  de  lo  que  no  li  toca. 
iQuién  U  dió  tela  para  este  entierro  ?  ^  Quid  tibi 
cum  hoc?  quid  ad  te? 

QUI  NO  TÉ  CASA  PER  SÍ  DE  MÒLTS  HA  DE  SÉR  VBHÍ. 

ref.  Denota  que  qui  no  té  casa  pròpia ,  ha  de  mu- 
dar mòltas  vegadas,  El  que  no  tiene  casa  de  sugo, 
vecino  es  de  todo  el  mundo.  Proprio  lare  carens,  in- 
certo  vagatur. 

QUI  TOT  HO  VÓL  ÀVERIGUAR  CASA  SEVA  HA  DE  PLE- 

AAR.  ref.  Denota  que  '1  qui  s'  entreté  mòlt  en 
averiguar  las  cosas  agenas,  descuyda  y  pert  las 
aevas.  Quien  las  cosas  mucho  apura  no  tiene  vida 
segura.  Aliena  inquírere  pericolosum. 

SÉR  LA  CASA  DE  \n  GARLANDA  Ó  DE  MALGORBRN.  fr. 

üam.  No  haverhi  orde  ni  concert  en  alguna  coea. 
Andar  manga  por  hombro.  Nullo  ordíne  regi  do- 
mum,  familiam. 

SÉR  MÒLT  DE  CASA.  fr.  Teuír  algú  mòlta  confiansa 
6  franquesa  en  alguna  casa  ò  ab  la  família.  Ser 
mug  de  casa.  Alicujus  familiae  esse  amicissimum. 

sír  tots  de  casa.  fr.  fam.  Denota  que  no  s'  han 
àt  gastar  complimenta  ab  las  personas  ab  qui  's 
té  alguna  amistat.  Ser  todos  de  casa.  Aliquo  fami- 
liar issimè  uti. 

SI  en  ta  casa  hi  entra  MÒLT  RE,  MIRA  SEMPRB  GOM 

HI  \É.  ref.  Denota  que  's  déu  tenir  cuydado  ab  los 
medis  de  adquirir.  Si  tu  casa  mueko  tiene ,  mira 
siempre  eomo  viene :  tén  kaeienda ,  g  mira  bien  de 
donde  venga.  Sinttibi  divitie,  veniant  tamem  unde 
yideto. 

SI  EN  TA  CASA  HI  HA  lONANSA,    NO   HI    SERÀ   SI  fiS 

FERMAN8A.  ret.  Deuota  que  V  eixir  Gansa  sól  per- 
turbar  la  tranquilitat  y  causar  mòlts  mals  ratos  à 
las  casas.  Si  haces  por  alguien  fanza,  no  hahrú  en 
tu  casa  honanza.  Qui  se  vadem  constituït ,  tran- 
quillitalem  avertit. 

TENIR  LA  CASA  PLENA  COM  UN  OU.  fr.  TENIR  TOT  LO 
RE  DE  DEU. 

GA8ACA.  f.  Vestidura  de  home,  que  s'  ajusta 
al  cos  sobre  la  armilla,  ab  mànegas  y  faldons  que 
arriban  al  genoll,  però  que  no  tapan  sino  la  pari 
del  detràs.  Casaca.  Chlamys,  idis,  sagum,  i. 

CASACA  DE  ARNÉS.  f.  COTA  DE  MALLA. 

GIRAR  LA  CASACA.  fr.  met.  fam.  Ferse  algú  del 
partit  contrari  al  que  seguia.  Volrer  casaca  ,  ma- 
dar  de  casarà.  Sententiam  ,  animum  mutare,  ab 
aliquo  ad  alium  deOcere. 

PASSEJAR  LA  CASACA.  fr.  met.  fam.  Divagar  sèos 
•cupaciò.  Pasear  la  casaea.  E  domo  per  otívm 
exiro. 


GASAGAflAik.  f.  aum.  Casacon.  Túnica,  sagni 
majus. 

GASAGIÓ.  f.  for.  cassació. 

CASACON.  m.  Casaca  gran  que  's  porta  sobr 
la  ordinària  pera  major  abrích.  Casacon  ,  sobreio 
do.  Mantelluin,  i. 

CASADA,  f.  La  família  de  alguna  casa.  Cas§ 
Família,  os,  domus,  us.  ||  La  muller  de  algú.  Casé 
da.  Uxor,  oris.  casa,  família. 

LA  MILLOR  CASADA  ,  ES  LA  QUE  NO  TÉ  SOGRA  N 

CUNYADA,  ref.  literal.  Aquella  es  bien  casada ,  qm 
no  tiene  suegra  ni  cwiada.  Hsec  bene  ,  cui  non  ei 
socrus  nec  fratría,  nupsit. 

CASADET,  A.  m.  y  f.  d.  Casadillo ,  easadilla 
Nuptus. 

CASADOR ,  A.  m.  y  f.  Se  diu  de  la  personi 
que  ja  té  la  edat  pera  casarse.  Casadero.  Nubilii 
connubilis. 

TENIR  LA  CASADORA,  fr.  ANAR  ACASARAT. 

CASAL.  m.  ant.  arrabal.  ||  ruch  de  arellas. 

GASAMATA.  f.  Volta  que  's  fà  en  alguna  pari 
de  la  muralla ,  ahont  se  col•loca  una  bateria  pen 
defensa  del  fosso.  Casamata,  plaza  baja.  Muralií 
clypta.  I  Pou  en  lo  terraplé  dels  baluarts  pera  ohii 
traballar  als  minadors.  Casamata.  Avertends  ca- 
lien laria^  machinationis  ch-pta.  ||  Obra  que  ix  al 
fosso  en  la  cavitat  que  fà  la  muralla  per  baii  delí 
rebellins  y  baluarts ,  ahont  se  posa  una  peasa  de 
artilleria  cuberta  pera  oféndrer  los  assalts  y  (éi 
dany  à  las  trinxeras  pròximas.  Casamata.  lau 
clypta  ad  latera  propugnaculorum. 

CASAMENT,  m.  Contracte  matrimonial  ab  lai 
degudas  ceremónias  per  la  iglésia.  Casamienla. 
Gonjugium,  connubinm  ,  ii ,  nuptus ,  us  ,  nuptis, 
arum.  ||  ant.  alrerch,  posada,  haritaciò.  ||  En  al- 
guns jochs  de  cartas  la  acció  de  posar  sobre  de  una 
carta  certa  canlitat  algun  jugador,  y  altra  igual  lo 
qui  porta  '1  joch ,  y  així  mateix  en  las  xapas.  Ca- 
samiento.  i£qualis  sors. 

AJUSTAR  ò  FÉR  CASAMENT,  fr.  Proposarlo  à  las 
parts,  y  fér  que  convingan.  Ajustar  una  boda.  Nup- 
tias  efficere,  conciliaré. 

FÈR  UN  CASAMENT  DORLE.  fr.  Casarse  pare  y  fiU 
ab  mare  y  filla,  ó  mare  y  fill ,  ab  pare  y  filla. 
Hacer  un  casamiento  doble.  Duplices  nuptias  effi- 
cere. 

LO  CASAMENT  HA  DE  SÉR  k  GUST.  loc.  fam.  Denola 
que  la  elecció  de  marit  ó  de  muller  ha  de  sér  en- 
terament líbre  y  espontànea.  Matrimonio  g  senario, 
no  quieren  fuerza  ni  brio :  el  casado  descontenia 
siempre  està  en  tormento.  Non  vi  conjngium  ,  non 
vi  stat  summa  potestas. 

NO  HI  HA  CAP  CASAMENT  PORRE,    NI   CAP  MORT  RICA. 

ref.  Denota  que  al  temps  de  celebrarse  Is  casa- 
ments, comunment  se  pondera  mès  de  lo  que  *s  tè^ 
y  *s  disminuheix  quant  arriba  1  cas  de  morir.  Hi 
boda  pobre f  ni  mortuòria  rito.  Nuptias  nummonuR 
copia,  penúria  funera  comitatur. 

MO  II  ftà  CAP  CASAMENT  SINS  FLOaS,  NI  GAF  KORT 


CAS 


CATALÀ. 


CAS 


831 


SENS  PLORS.  ref.  Denola  que  1s  casaments  se  cele- 
bran  ab  alegria,  y  que  la  tristesa  y  sentiment 
acompanyan  à  la  mort.  Ai  boda  sin  canto,  ni  mor^ 
tuorio  sin  llautó,  Nulla  carenl  canta  connubia,  fu- 
nera  planctu. 

SI  VOLDRÀS  BÉ  ACERTAR  AL  CARRER  t'  HAS  DE  CASAR. 

refr.  si  vóls  ésser  ben  casat,  etc. 

SÓN  casaments  de  dèü  nos  dó  ó  que  dèü  los  be- 
NEHEscA.  loc.  fam.  que  's  diu  dels  que  's  fan  per 
alguns  fins  particulars,  que  à  qui  roénos  convenen 
es  als  que  's  casan.  De  eslos  casamientos  que  Mart- 
farda  hace,  d  unm  pesa  y  à  oiros  place,  Gonjugíbus 
nubila,  aliis  connubia  placent. 

GA8AMENTER,  A.  m.  y  f.  Persona  que  pro- 
posa ó  ajusta  casaments.  Casamentero.  Gamostu- 
ïns,  i,  nuptiator,  is. 

GASANELLA.  f.  gala,  ballaruga. 

GA8AQUETA  Y  GA8AQUILLA.  f.  d.  Casa- 
quilla.  Exigua  chlamys. 

CASAR.  V.  n.  Contràurer  matrimoni.  Comun- 
ment  s'  usa  com  reciproch.  Casar,  Nubo,  is,  uxo- 
rem  ducere;  matrimoníum  inire;  tbalamum  as- 
cendere.  J  v.  a.  Autorisar  ab  sa  presència  '1  rector 
6  altre  sacerdot  ab  llicencia  expressa,  '1  sagra- 
ment del  matrimoni.  Casar.  Gonnubio  jungere, 
matrimoníum  illigare;  marito,  as.  |{  met.  Unir  ó 
jantar  una  cosa  ab  altra.  Casar.  Marito,  copulo, 
jogo,  as.  II  En  lo  joch  posar  lo  diner  que  s'  ha  de 
jugar,  ó  travessarlo  à  la  sort.  Meter.  Ludo,  is;  sor- 
tí exponere.  ||  met.  Disposar  algunas  cosas  de  ma- 
nera que  fassan  joch  ó  tingan  correspondència 
unas  ab  altras.  Casar.  Apto,  copulo,  as. 

casarse  ab  la  promesa  de  altre.  fr.  Soplar  la 
dama.  Sponsam  alteri  praeripere. 

estar  casat  ab  algcna  cosa.  fr.  met.  Estar  mòlt 
aficionat  ú  obstinat  ab  alguna  cosa,  com  dictamen, 
opinió,  etc.  Estar  casado.  Proprio  judicio,  suse 
sententiae  stare,  pertinaciter  adhaerere. 

lo  qui  LLINT  se'n  vJL  k  CASAR,  YÀ  ENGANYAT,  6  Vi 

i  ENGANYAR.  Tcf.  Adverteix  que  per  ac^rtar  lo  ma- 
trimoni convé  mòlt  que  's  conegan  y  tracten  los 
que  s'  han  de  casar.  Quien  lejos  va  d  casar,  ó  va 
inganadoy  ó  va  d  engahar.  Qui  petit  uxorem  patrià 
regionc  remotam, 

Failítur,  aut  ipsam  fallere,  crede,  cupit. 
^Q€É  NO  HI  HA  MÈs  QCE  CASARSE  ?  loc.  fam.  Deno- 
ta  que  pera  casarse  's  necessitan  algunas  conve- 
niéncias.  Casar,  casar,  y  el  gobiemo?  Da  mihí  qui- 
bus  connubia  prospera  fiant ,  tuncque  connu- 
bam. 

QCI  'S  VÓL  CASAR,  MÒLT    S'  HI    HA    DE    PENSAR,  ref. 

que  à  mès  del  sentit  recte  adverteix  que 'Is  assump- 
tos  de  importància  's  deuhen  premeditar  abans  de 
posarse  en  ells.  Anles  no  te  cases,  mira  lo  que  ha- 
tes.  Antequam  agas,  respice  finem.  Non  est  aput 
aras  consulendum.  Ante  vide  quid  agas,  thalami 
quam  foedera  jungas. 

SOLS    FÓS    CASARSE,  'S   CASARIA    AB   LA    FILLA    DEL 

BUTXÍ  ó  com  diuhcn  altres :  encara  qvb  Fés  h»  i'n 


bastó  VESTIT  DE  HOME.  loc.  fam.  que  denota  '1  gran 
desi  I  j  que  té  de  casarse  alguna  dona.  Sea  maridi* 
Uo,  siquiera  de  lodillo.  Modo  sit  conjux,  quicum- 
tfae  placet. 

VAL  MÈS   CASARSE  QUE  CREMARSE.  TCf.  ÀCOUSella  1 

matrimoni  com  à  reme^'  contra  la  concupiscència. 
Mas  vale  casarse^  que  abrasarse.  Melius  est  nube* 
re,  quam  uri. 

CASAT,  DA.  p.  p.  Casado.  Nuplus,  maritatus. 

CASAT  só,  QiE  m'  HI  DiHEV.  Deuota  que  alguns 
matrimonis  desprès  de  celebrats  se  troban  faltats 
de  tot  lo  que  'Is  pót  fér  felissos,  lo  que  es  cansa 
de  que  's  penedescan  los  que  així  's  casan.  Casado 
y  arrepentido:  casado  y  mal  dia,  todoenundia, 
Quemque  pigere  solet,  vix  ducta  uxore,  mari- 
tum. 

CASAT  Y  ENMAYNADAT.  exp.  fam.  que 's  diu  del 
casat  que  té  fills.  Casado  con  hijos,  padre  de  fami^ 
lia.  Paterfamilias. 

PERA  SÉR  UN  MAL  CASAT,  VAL  MÉS  QUEDARSE  FADRÍ. 

fr.  que  's  pren  en  sentit  literal.  Para  mal  casary 
mas  vale  nunca  maridar.  Nubere  quam  pravè,  sa- 
tius  sit  nubere  nunquam. 

QUI  FESTEJA  LA  CASADA,  LA  VIDA  PORTA  EMPRESTA- 

DA.  ref.  Denota  que  perilla  mòlt  la  vida  del  que 
obsequia  à  las  casadas,  perquè  es  indispensable 
que  'I  marit  procurarà  venjarse.  Quien  adama  6 
corteja  una  casada,  lleva  la  vida  emprestada.  Con- 
temnit  vitam,  nuptae  qui  vivit  amator. 

SI  VÓLS  ÉSSER  BEN  CASAT,  ciSAT  EN  Ó  PEL  VEHINAT. 

ref.  Aconsella  que  pera  contràurer  matrimoni,  es 
preferible  un  conegut  de  bonàs  circunstàncias,  en- 
cara que  pobre,  à  qualsevol  altre  per  riquesasque 
tinga.  El  hijo  de  tu  veeina,  quitale  el  moco,  y  fd- 
sale  con  tu  hija,  ó  al  hijo  de  tu  vecino  mételo  en  ca* 
sa,  y  dale  vestida.  Cognitum,  licet  pauperem,  quam 
divitem  ignotum  conjugem  praBstat. 

CASCA.  f.  Tortell  de  marsapà  y  poncem  ó  pa- 
tata banyada  y  cuberta  ab  sucre.  Casca.  Dulciaria 
in  orbem  re  voluta. 

GASCABELL.  m.  Boleta  vuvda  de  metall,  ab 
una  nanseta,  y  en  la  part  oposada  un  tall  que  re- 
mata ab  un  foradet  à  cada  cap  y  un  ferret  dins  ab 
que  sona  bellugantlo.  Cascabe),  cascabillo.  Crota- 
lum,  scabillum,  sistrum,  i.  ||  art.  Lo  remat  quasi 
en  forma  esfèrica  que  té  '1  canó  en  la  part  poste- 
rior. Cascabel,  cantera.  In  extremo  bellici  tormen- 
ti  globulus.  II  Lo  ferret  ó  granet  de  qualsevol  ma- 
tèria, que  's  posa  dins  lo  cascabell  pera  ferlo  sonar. 
Escrupulillo.  Calculus  in  crotalo  sonitum  reddens. 
II  met.  Home  de  poch  seny.  Cascabel,  cabecilla. 
Levioris  judicii  homunculus.  ||  Serp  del  Brasil  de 
quatre  à  cinch  peus  de  llarga  y  grossa  com  lo 
bras;  sòn  color  tira  à  un  roig  groguench;  los  ulls 
petits;  las  dents  llargas  y  agudas,  y  la  extremitat 
de  la  cua  blanca.  Corre  mòlt  lleugera  detràs  dels 
passatgers  los  que  la  detenen  ab  1'  olor  de  la  arrel 
viperina  que  's  posan  al  cap  dfe  un  basíò.  Casca* 
bel,  Serpens  sic  dictns. 


33t 


GAS 


DIGCIONABI 


GAS 


soNAB  LOS  CA8CAULLS.  T.  Cost^theliar,  Crotalt 
pulsare. 

TEüiE  CA8CABELLS  AL  CAP.  fr.  fam.  Sér  alborotat 
y  sens  judici.  Ser  un  eascabel,  Cerebrum  non  ha- 
bere;  inaní  capite  esse. 

riiFLtt  DE  CA8CABELLS  LO  CAP.  fr.  ÀlboFotar  à  al- 
fçà  ab  esperansas  falagaeras  peraqne  execnte  al- 
guna cosa.  Cascahelear.  Inani  spe  aliquem  accen- 
dere,  excitaré. 

GASGABELLADA.  f.  Esquellada  feta  ab  casca- 
bells.  Cascabelada,  Grotalorum  ludus. 

GA8GABELLEJAB.  v.  n.  Fér  ruido  la  ferra- 
dura per  estar  mal  clavada.  Chacolotear,  chocoliH 
tiavy  guachaj^ear,  chapear.  Crepito,  as. 

GASCABELLET.  m.  d.  CascaheliUo,  cascaheli' 
to,  Crotalum  minas. 

GA8GABELLITO.  m.  Espècie  de  pruna  petita 
y  rodona,  de  color  purpüreo  fosch,  de  gust  dols, 
y  que  s' en  trau  fàciln  ent  lo  pinyol,  fUise4theli' 
Uoj  àruela  de  dama,  Exiguum  et  orbiculatum  pru- 
num. 

GA8GADA.  f.  Salt  de  aygua  natural  ó  artifi- 
cial. Cascada,  catarata,  Pracceps  aquarum  lapsus. 
B  pint.  Los  plecbs  més  petits  de  las  robas  de  algu. 
na  pintura.  Cascada,  Plica,  a;. 

GABGADüRA.  f.  La  acció  y  efecte  de  cascar. 
CascMwra.  Quassatio,  nis.  Q  Lo  mal  dels  pits  de 
las  donas  que  crian,  procedent  de  la  llet  que  se  Is 
glassa.  Pelo,  Lactis  in  mulierum  uberibus  coagu- 
latio. 

CASCALL,  m.  Planta  medicinal,  de  fullas  llar- 
gas,  partídas  al  rededor  y  agafadas  sens  cua  à  las 
camas;  las  flors  són  semblants  à  las  rosas  y  de 
varis  colors  ab  la  llavor  negra  que  fa  venir  son. 
Adormii^rat  dormidera.  Papaver,  is. 

CASCALL  BLANCH.  Lo  quc  fà  la  flor  blanca,  y  de 
sòn  fruyt  se  trau  lo  millor  opi  per  medi  de  la  in- 
cisió. Adarmidera  blanca.  Papaver  àlbum. 

CASCALL  BOBT.  Adormidera  silvestre,  Percepbo- 
rium,  ií. 

CASCALL  coBNüT.  Lo  que  's  cria  en  los  arenals  de 
la  mar,  y  està  ple  de  un  such  groch  de  mal  olor. 
Adormida  marina,  amapola  boyuna,  Cbelidonium 
glaucium. 

sccH  DE  CASCALL,  fam.  Mcconlo,  Meconium,  ii. 

CASCAR.  V.  a.  fam.  Pegar.  Cascar,  dar,  plan- 
tar, Contundo,  is.  ||  lucrLLAa. 

CA8CARILLA.  f.  Escorxa  de  un  arbre  de  Amó- 
rica,  amarga,  aromàtica,  medicinal  y  semblant  à 
la  quina,  y  quant  se  crema  de«pedeix  un  olor  com 
lo  del  almesch.  Casearilla.  Croton  cascarilla. 

CA8CÀRRIA.  f.  Lo  íanch  que  s*  apega  al  cap 
de  avall  de  la  capa  y  vestits.  Zarpa,  cazcarria, 
zarria.  Blatea,  ee.  ||  mebda. 

CA8CARRÓ8,  A.  adj.  Lo  que  té  cascàrriàs. 
Cascarriento,  Lutosus,  blateis  inquinatus. 

CA8CAB8E.  V.  r.  fam.  Menjarse  ó  béurerse  al- 
guna cosa.  Eckarse  al  coleto  ó  acuestas,  soplar, 
samparse,  Edere,  potare.  g  B^iviLLtasB, 


I 


CASCAT,  DA.  p.  p.  Caseado.  Gontusus. 

ESTAR  CASCAT,  f.  mct.  fam.  Estar  atxacós  ó  mòlt 
faltat  de  salut.  Estar  caseado.  Adversa  uti  valetu- 
dine. 

CA8CATA.  f.  CASCADA.  1. 

CASCO.  m.  mil.  En  la  armadura  antígua  pessa 
pera  cubrir  y  defensar  lo  cap.  Casco,  Cassis,  idis. 
II  La  matèria  de  la  naturalesa  de  banya,  que  ser- 
veix de  ungla  à  las  cabalcaduras,  etc,  en  la  qual 
se*ls  clava  la  ferradura.  Casco  una,  Ungula,  m.  | 
anat.  La  closca  del  cap.  Casco,  cràneo.  Testa,  c, 
cranium,  ii.  ||  nàut.  Lo  buch  ó  capacitat  de  la  nau. 
Casco,  bnque.  Navis  alveus,  corpus.  ||  Lo  material 
de  un  edifici  sens  adornos  ni  altres  adherents. 
Casco  de  casa.  iEdium  moles.  ||  V  àmbit  ó  espay 
que  ocupa  una  població.  Casco.  Spatium,  ii,  ambi- 
tus,  us.  II  La  copa  del  sombrero,  y  en  las  gorras  la 
part  que  cubreix  lo  cap.  Casco.  Gacumen,  iois,  ga- 
lese  ora.  Q  En  lo  blasó,  '1  timbre  que's  posa  sobre 
r  escut  com  adorno  principal.  Casco.  Geotilitia 
corona.  ||  art.  Qualsevol  tros  de  bomba  ó  granada. 
Casco.  Testa,  s. 

CASCO  ACOPAT.  S' apUca  al  caball  ó  euga  quel  té 
reduhit,  com  las  mulas.  Casquimileno.  Contractis 
ut  muls  ungulis  equus. 

CASCO  AFRiso!f  AT.  Sc  diu  dcl  caball  ó  euga  quel 
té  ample.  Casquiderramado.  Latis  ungulis  equus. 

CASCO  MOLL.  S'  aplica  al  caball  que  té  'Is  cascos 
flonjos.  Casquiblando.  Inquiculis  moUis,  delica- 
tus. 

ALEGBE  DE  CASCOS,  cxpr.  fam.  De  poch  seny.  Ale- 
gre  de  cascos,  casquilucio.  Levis  mentis  bomo. 

ESTAi  ALEGRE  ó  CALENT  DE  CASCOS,  fr.  fam.  Estar 
un  poch  borratxo,  comensarse  à  perturbar  lo  cap. 
Estar  ó  ir  calamocano.  Semiebrium  esse. 

SÉR  ux  ALBOROTAT  DE  CASCOS,  fr.  fàm.  Teuír  mòlt 
poch  judici.  Tener  los  cascos  d  la  gineta  ó  Imcios, 
ó  tener  cascos  de  calabaza  ó  malos  cascos.  Cerebrum 
non  habere. 

CASCAÒCASCmt.  prou.  indefinit,  ant.  ca- 
da HU. 

CASCUNHOaA.  exp.  ant.  cada  instakt. 

CASCUT,  HA.  adj.  Se  diu  del  animal  que  té 
mòlt  casco.  Cascudo.  Ungulis  robustus. 

GASELL.  m.  En  los  molins  de  oli  cada  una  de 
las  separacions  per  medi  de  envans,  pera  que'ls  que 
hi  porlan  olivas  las  pugan  tenir  separadas  fins  que 
*s  molgan.  Atajadizo,  algorin.  Cellariolum  dea- 
rium. 

GASER,  A.  adj.  Lo  que's  fú  en  casa  ó  pertany 
à  ella.  Casero.  Casarius,  domesticus.  ||  Lo  que*s  fà 
en  las  casas  entre  personas  de  confiansa  sens  apa- 
rato  ni  cumpliments,  com:  ball  caser,  comèdia 
CASERA,  etc.  Casero.  Domesticus,  familiaris. 

CASERA,  f.  ter.  Hajordona,  dona  de  claus. 
Ama,  casera.  Casaria, ». 

GASERABIENT.  adv.  m.  Senzillament,  sòos 
etiquetas.  Caseramente.  Domestico. 


CàS 


CATALÀ 


GAS 


333 


GASERIÜ.  m.  Lo  conjunt  de  casas  de  un  poble 
ó  ciutat.  Caserio.  Domorum  congeries.  ||  Con  con- 
junt de  casas  en  lo  camp,  que  no  arriban  à  formar 
poble.  Casar.  Pagus,  i. 

CASERNA,  f.  Magatzem,  volta  feta  à  proba  de 
bomba  sota  dels  baluarts  pera  allotjar  tropas  y  al- 
tres usos.  Caserna,  Camera,  clypta,  ae. 

GASET.  m*  d.  iron.  Cas  àrduo  y  dificultós.  Ca- 
sillo.  Àrdua,  diíficilis  res. 

GASETA,  f.  d.  CasUla,  casita.  Domuncula,  ae- 
dicula,  casula,  a3.  ||  Lo  campanaret  ó  panxa  que 
fan  las  rostellas  de  las  fílosas.  RocaderOj  caslillejo, 
Colús  rombus.  ||  Cada  un  dels  quadrets  en  lo  joch 
de  damas.  Casay  casilla.  Locus,  i.  |{  Cada  una  de 
las  petitas  divisions  del  calaix  ahont  s'  hi  posa  '1 
xoGolate  sobre'i  paper  pera  bàtrerlo  y  donarli  la 
forma  de  rajola.  Casilla,  Loculus. 

GASH.  m.  Moneda  de  coure  de  Turquia:  50 
componen  un  ral  de  velló.  Cash,  Moneta  síc  dicta. 

CASI.  adv.  QUASI. 

GABILLER.  m.  En  palacio  1  mosso  destinat  à 
netejar  los  vasos  de  nit.  Casiller,  Lasani  aut  sell» 
familiariciB  mundator. 

GASILLO.  m.  ant.  mató. 

GASIMIR.  m.  Roba  mòlt  fina  de  llana  com  mitj 
panyo.  Casimira,  casimiro.  Lanea  tela  panno  te- 
nuior. 

GASINYOT.  m.  fam.  Casa  petita  y  desprecia- 
ble.  Caswha,  caseta.  Casula,  £e. 

GABIOPEA.  f.  Constel•lació  boreal,  en  que  hi 
ha,  eotre  altras,  cinch  estrellas  mòlt  brillants.  Ca- 
siapéa.  Casiopea,  se. 

GA8I8TA.  m.  caslista. 

GASLANIA.  f.  GASTELLAMA. 

GASOLÀy  NA.  adj.  gaser.  ||  Qui  està  mòlt  en 
casa  y  cuyda  del  gobern  y  economia  de  ella.  Case- 
ra. Providus,  rei  domesticie  consulens.  ||  Dit  de 
alguns  animals  feréstechs  que's  domestican,  com 
cuniils,  etc.  Casero,  domestico,  y  duendo  se  diu 
particularment  dels  coloms.  Cicuraius,  domesli- 
cns;  cicur,  is. 

GASORI.  m.  fam.  Casament  fé(  sens  judici. 
Casorio.  i£g\pli  nuplise. 

GABPA.  f.  Croslctas  com  las  mal  las  del  sagó 
qne's  fàn  arrant  dels  cabells  y  en  las  llagas  quant 
ae  curan.  Cas^^a.  Strigmentum,  i,  porrigo,  inis. 

GASPAR.  V.  a.  Netejar,  tràurer  la  caspa.  Des- 
easpar.  Porriginem  mundare. 

GA8PERA.  f.  Pinta  espessa  pera  tràurer  la  cas- 
pa. Caspera.  Spissus  peclen. 

GASPORRA.  f.  CATXAPORRA. 

CASPÓS,  A.  adj.  Cubert,  ple  de  caspa.  Caspo- 
sa. Porriginosus. 

GASQUET.  m.  Cuberta  de  roba,  etc.  pera  ta- 
par la  closca  del  cap.  Casquete.  Capitium,  ii,  cudo, 
ais.  II  Pegat  compost  de  pega  y  mòltas  herbas  ce- 
fàlicas,  que's  posa  en  lo  cap  dels  tinyosos,  y  ar- 
rancantlo  desprès  de  cert  temps  segueixen  las  ar- 
rels dels  cabellSi  y  cnran.  Casquete.  Cocupha,  m, 


birrethus,  i.  j]  Entre  argenters,  filera.  ||  mil.  cas- 
co. II  anat.  d.  de  casco.  Casquete.  Calvariola,  ae. 

CASQUET  ESFERicH.  mat.  Tota  secció  de  esfera  ta- 
llada per  un  pla.  Casquete  esférico.SphsdrsMs  sectio. 

CASQUET  DE  PLUTON.  mit.  Lo  que  li  feren  los  cí- 
clopes,  que  tenia  la  propietat  de  permétrer  à  quiU 
portava  que  vejés  los  objectes,  sens  que  pogués 
sér  vist.  Casquete  de  l•luton.  Ditis  galea. 

GASQUILLO.  m.  En  la  llansa  del  cotxo  la  pes- 
sa  ahont  s'  enganxan  las  boleas.  Casquillo.  Can- 
thus,  i. 

GASSA.  f.  La  acció  de  cassar.  Caza.  Venalura, 
a;,  venatio,  nis,  venatus,  us.  ||  Los  animals  abans 
y  desprès  de  cassats.  Caza.  Venatio,  nis.  ||  Eyna 
de  metall  que  té  un  mànech  ab  un  ganxo  al  ex- 
trem, y  serveix  pera  tràurer  oli  ó  aygua  de  las 
gerras,  etc.  Cazo.  Cacabus,  urceus,  i. 

GASSA  DE  AUGELLS.  Caza  de  aves.  Aucupium,  ii, 
aucupatio,  nis. 

GASSA  DE  COLOMS  AL  VOL.  Palomeria.  Columbarum 
aucupium. 

GASSA  MAJOR.  La  de  las  feras,  com  llops,  porcbs 
senglars,  cabirols,  etc.  Caza  mayar.  Venatio,  nis, 
venatus,  us,  ferarum  agitatio. 

GASSA  MENOR.  La  de  Ilebras,  perdius,  etc.  Caza 
menor.  Minorum  animalium  venatio. 

ABANDONAR  LA  GASSA.  fr.  nàut.  Orde  que  per  sen- 
yal sól  donar  lo  General  de  una  esquadra,  pera  que 
executen  aquesta  maniobra,  desistint  de  aquesta  di- 
ligència y  posantseral  umbo  convenient.  Abandonar, 
desamparar  la  caza.  Ab  hostili  conatu  desistere. 

ALSAR,  MÓCRER  ó  AIXECAR  LA  GASSA.  fr.  Fér  dc  ma- 
nera ({ue'ls  aucells  se  posen  à  volar  pera  tiraries  al 
vol.  Volar.  Avis  volatum  incitaré.  ||  Fér  surlir  del 
jas  ó  cau  à  la  que  no  vola  pera  mataria  ó  agafaria. 
Levantar  la  caza.  Feras  venando  agitaré,  terrere. 

ANAR  A  LA  GASSA  DE  ALGUNA  GOSA.  fr.  Sol-licitaHa 

ab  mòltas  diligéncias.  Andar  à  caza  de  alguna  cosa. 
Aucupare. 

DONAR  GASSA.  fr.  uàut.  Perscguir  una  embarcació 
à  altra.  Dar  caza.  Velis  remisque  hostili  conatu  na- 
vem  premeré,  urgere,  insequi.  l|  mil.  Perseguir  al 
enemich.  Dar  caza.  Persequor,  aggredior,  eris,  in 
hostes  irruere. 

ESPANTAR   LA   GASSA.    fr.  ALSAR  LA    GASSA.  ||  mel. 

Mal-lograrse  algun  negoci  per  havórse  anticipat 
los  medis,  ó  per  no  havérse  empleat  los  que  feyan 
al  cas.  Espantar  la  caza.  Praeposleiè  agere,  prse- 
postera  festinatione  rebus  suis  oílicere. 

FÉR  ALSAR  LA  GASSA.  ír.  ALSAR  LA  GASSA. 

LO  QUI  VULGA  BONA  GASSA,  VAJA  i  GOMPRARLA  À  LA 

PLASSA.  ref.  Denota  que  la  cassa  que's  compra  surt 
mes  barata  y  's  tria  com  vól.  El  que  quiera  buena 
caza  vaya  d  compraria  d  la  plaza.  Òptima,  quiC 
emitur,  venatio. 

posARSE  EN  GASSA.  fr.  uàut.  Maniobrar  pera  que 
una  nau  fuja  de  altra  que  la  perseguix.  Ponerse  en 
caza.  Retrorsum  fugiendo  vela  dare. 

UN  ALSA  LA  CittBA   T  ALTRA   LA  MATA.  ref.  DeOOta 


9U 


GAS 


DICCIONARI 


CAS 


que  algú  sens  treball  logra  lo  que  altres  han  pre- 
parat ab  mòllas  diligvncias.  l'no  Inanta  la  ca:a,  y 
otroja  mata,  Alius  sementem  farit,  alins  metit. 

CASSACIÓ,  f.  fur.  La  acció  de  anul•lar  algvn 
instrument  públich.  Casacion.  Abrogatio,  derogatio, 

nis.  II  TBIBUNAL  DE    CASSAGYÓ.  ||  HECl'HS  DE  CASSACIÓ. 

CASSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  cassa.  Cazador, 
Venator,  eris.  ||  Dit  dels  animals  que  per  instinct 
cassan  à  altres.  Cazador,  Venaticus.  ||  coesari.  || 
nàut.  Epiletoque's  dóna  al  barco  destinat  à  donar 
cassa  V  fer  la  descuberla.  Cazador.  batidor,  Pr»- 
datoria  navis.  ||  pi.  Soldats  de  tropa  lleugera  mòlt 
àgils,  que  són  los  mes  à  propòsit  pera  rómprer  lo 
foch,  Y  pera  lasguerrillas.  Cazador,  Milites  levisar- 
maturffi.  ||  met.Quí  guanya  à  altre  atrahentio  al  sèu 
partit.  Ca:ador.  Evocator,  is. 

CASS\DOH  DE  ALFORJA  Ó  DE  GOSdOS.   Quí  CaSSa   ab 

gossos.  Ilassos  ó  allras  trampas.  Cazadorie  alforja^ 
Qui  laqueis  vcnatur. 

cissADOR  DE  ART  T  MANTA.  *L  qui  cassa  ab  tram- 
pas, com  són  Ilassos,  espartons,  etc.  Parancero, 
chuchero,  Industrius  ^-enator. 

CASSADOR  NE  BARRACA.  Lo  que  espen  la  cassa  de 
dins  de  una  barraca.  Par«<fis/f  ro.Statuaríus  venator. 

CASSADOR  DE  FERA8.  Montero.  Venator,  is,  ferarum 
abactor. 

CASSADOR  DE  VOIXONETS  GUANT A.   FERO  VENl'DETS. 

ref.  Denota  que  *l  cassador  de  aucells  petits  no  hi 
pót  fer  ganància.  Cazador  de  pajaritos  ganarú  po^ 
ros  cwinitos.  Avicularum  auceps  parum  proficiet. 
CASSADOR  DE  VOL.  Quí  uuita  1s  aucells  volant. 
Cazador  al  rvffo.  Auceps,  qui  volantes  aves  ictu 
conficit. 

CASSADOR  T  PESCADOR,  Ó  FAY,  Ó  FRET.  Ó  CALOR.  fef. 

Denota  que  1s  cassadore  solen  patir  ditas  cosas. 
Cazador  y  pescador,  6  hambre,  ó  frio,  ó  calor»  Un- 
di^Tigi  pecorís  seu  captans,  sicque  venantes. 
Algent,  vel  sudant,  esuriesve  premií. 

LO  CVSSADOR  QCE  VÓL  CASSAR,  À  LA  CASSA  NO  AVE- 
NASSA.  ref.  LAS  LLEBRAS  NO  s'  AGAFAN  A  SO  DE  TARALS. 

CASSAliELLA.  f.  gala. 

CASSAB.  V.  a.  Busíar  y  pt^rs^mir  los  aucells 
Ó  altres  animals  de  cassa.  Oi  rar.  Veno ,  agito ,  y 
aucupo.  as,  sí  es  de  aucells.  ||  for.  Anul•lar.  Tu- 
sar,  anular,  derogar.  Casso.  as.  ||  Adquirir  ab  des- 
tresa alguna  cosa  que  no  s*  espera\'a.  Cazar.  Aum- 
por,  aris.  Ij  Preguntar  ab  manya  pera  que  algú 
confesse  lo  que  no  vól.  Cazar ^  pescar,  dar  caza.  i 
Aucupor,  aris.  [  Cauli^'ar  la  voluntat  de  algú  ab 
afalet'hs  y  enganys.  Cazar.  Capto.  as.  allicio,  is. 
[  nàut.  Tirar  las  escotas  ó  escotins  de  las  velas  ' 
pera  t|ne  queden  orientadas  ó  ben  presenladas  al 
vent  desaprès  de  amuradas.  Cazar.  hahr.  \auli-  ■ 
cum  velum  trahere.  e\lendere.  [  nàut.  donar  c\s- 
s\.  ^  nàut.  Gitar. expelir, foragitar.  Afjpfrfir.erMr, 
expeler.  Expellere.  ejicere. 

GASBAXOLA.  f.  Evna  redonade  metall,  ab  un 
mànech  llarch,  y  serveix  pera  euyiiarbi.  rMrmfn.  ■ 
Garabw.  i.  ! 


GA8SAT,  DA.  p.  p.  Cazaio,  Teoatiis,  zan^ 

tus.  II  for.  Ànulado.  Cassatns. 

CASSERA.  f.  La  cassa  entre  mòlts  pera  divt 
tirse.  Caceria.  Venatio,  nis,  venatus,  os.  ||  iiat 
Lis  DE  ploma. 

CASSETA.  f.  Cassó  petit  ab  sòn  peu ,  de  qi 
usan  los  apotecaris  pera  despatxar  certas  medk 
nas.  Caeeta.  Cacabus  pharmacus.  ||  La  que  um 
los  fusters,  etc.  pera  fóndrer  V  ayguacnyt.  Ca:\ 
Cucuma.  ffi.  ||  La  que  usan  los  argenters  pera  n 
tejar  y  blanquejar  los  metalls.  Balanztm.  Cacah 
metallis  detergendis.  |  E}iia  de  cóurer  pera  trií 
rer  y  portar  V  oli  à  las  picas  en  los  molins.  Taa 
ta,  Olearium  \'as. 

cAbsia.  f.  ACASsiA.  II  Escorxa  aromàtica  ó  ei 
pécie  de  canyella  diferent  de  la  comuna,  de  u 
clase  de  llorer  del  mateix  nom.  Casta  lenom 
Canela  de  Malabar,  Casia  lignea,  casia  dura.  |  gaj 

TANTER  DE   ÍNDIAS. 

CISSIA-FÍSTOLA.  f.  CANTA  FÍSTOLA. 

cissiA  viRGiLiANA.  Ccrta  canyella  quefà  la  cam 
quadrada ;  la  fulla  com  la  del  romaní  y  '1  fruí 
roig.  Cdsia  rirgiliana.  Cassia  virgiliana. 

CASSIDÓNIA.  í.  Fedra  preciosa  que  usarei 
los  antichs  pera  fer  vasos.  Casidtmia,  Casídouia,  a 

CASSÓ.  m.  Copa  de  metall,  en  forma  de  mi^i 
taronja ,  ab  un  mànech  de  ferro  pera  posaria  ] 
tràurerla  del  foch.  Caza.  Cacabus,  i.  |  feix.  n 

BURÓ. 

CASSOLA,  f.  Eyna  de  terrissa,  mèe  ampla  qn 
fonda  ;  serveix  pera  guisar  y  altres  usos.  Casmtk 
Cucuma ,  cocula ,  as.  ||  Lo  menjar  que  's  guisa  « 
ella  y  en  particular  lo  de  peus  de  pordi,  ous 
etc,  que  *s  fà  i  dijous  gras.  CazueU,  Laalasci- 

bus.  I  p.  U.  GALLLNER.  2. 

CASSOLA  DE  FESSA.  La  gran  en  que  s'  hi  pót  cóa- 
rer  mòlta  carn.  Cazaela  camicera.  Ampla  sovlella, 
cucuma. 

EixiRSB  DE  CASSOLA,  fr.  mct.  fam.  Prorrómprer  ei 
paraulas  injuriosas  contra  de  algú.  Deskocmnej  dbt 
pepitarse,  Convítia  in  aliquem  conjicere,  prohríi 
aliquem  petere. 

FORTAR  LA  CASSOLA    AL   FORN.    fr.    Diet.    DiríglT  ( 

sér  lo  principal  en  algun  negoci  en  que  cstreve- 
nen  mòlts.  Menear  el  ajo.  Vexo,  Iracto.  as. 

CASSOLADA.  f.  Lo  que  cab  en  la  cassola.  Os- 
zuela.  Quantum  scutella  capit. 

CASSOLASSA.  f.  aum.  Cazolon.  Graadior  nh 
cama. 

CASSOLETA.  f.  d.  Cazoleja.  cazuelilla,  ems••• 
Ulla.  ita.  eta.  Cucumella.  cucumulla.  e.  I  En  k 
pany  de  las  armas  de  foch  pessa  en  fomui  de  mitja 
canya  .  inmetliata  al  polvorí .  y  en  que  *$  po^sa  V 
enoep.  Cazoleta,  eja.  Si*ioppe«ial\Tolus.  j;  Pes«a  de 
metall  sola  de  la  guarnició  ó  puny  de  la  espasa  peni 
resguart  de  la  ma.  Cazoleta.  Ensis  capulus.  (  Ob 
rodó  que  fiícilila  'I  joch  del  genoll.  fAa^iirradb, 
rófala.  filella,  rolaía,  ip.  f  En  V  e^cut  peMs  i^ 
Ama  iecer,  qpm  >  poia  per  fon  y  cav  asbra  li 


GÀS 


y  pera  preservaria.  Cazoleta,  Umbo,  nia.  ||  Vas 
en  que  'Is  abrillantadors  posan  la  soldadura..  Ca- 
aoleta.  Vas  ubi  ferrumen  asservalur.  I  nàut.  Pessa 
de  fusla  tornejada,  qne  serveix  pera  cordar,  boto- 
nar ó  enllassar.  CazoneU.  Pessulus,  i,  fibula,  ». 

GASflOT.  m.  ant  Bragat.  |  Sobrevesta  llarga. 

GAMUflSA.  f.  fam.  fam  canina. 

GA8T,  A.  adj.  Pur,  honest,  oposat  à  la  sensua- 
litat. Casto.  Castns,  purus,  integer,  honestos.  ||  In- 
nocent CastOj  cúndiiof  puro.  Innocens,  simplex.  Q 
iHt  de  las  cosas  inanimadas  que  conservan  la  pu- 
resa ó  perfecció  corresponent.  Ca$ío,  Integer. 

GASTA.  f.  Generació,  llinatge.  Se  diu  també 
dels  irracionals.  Castaj  raza.  Seminium ,  ii ,  ge- 
■ua,  eris,  stirps,  pis.  ||  Sort  ó  qualitat  de  las  per- 
aonas  ó  cosas.  Casta,  ealana,  raza,  ralea,  Condi- 
Uo,  nis,  species,  ei. 

■ALA  CASTA.  exp.  íam.  que  s' aplica  al  maliciós 
j  de  mal  naturaL  Mala  cuca.  Homo  nequam. 

QCÍ  no  'n  vi  Dl  CASTA,  'if  vL  POCH  Ó  *If  Fi  MASSA. 
rei.  QUI  NO  ^N  VÉ  Dl  lAflSA  'n  Vk  POCH  Ó  'N  FÀ  MASSA. 

ynaE  di  gasta.  íir.  met.  llavérse  conünuai  y 
continuarse  alguna  cosa  en  los  de  alguna  comuni- 
tat ó  família,  y  sér  ja  com  una  propietat  inaepara- 
Me  de  ella.  Üevar  de  svtlo  y  prapiedad,  À  fonte, 
ab^origiiie  cadere  duci. 

CUkflZAnSHA.  f.  Certa  planta  de  las  Indiaa 
orientals.  Casta fena.  Castafena ,  as. 

GASTAMEliT.  adv.  m.  Àb  castedat.  Castamen- 
H.  Caslè,  Íntegre,  pudicè. 

CàsààMlf  àkm  adj.  S'  aplica  al  color  com  lo 
de  la  escloíòlla  de  la  castanya.  Castano.  Spadix, 
icis ;  spadicum,  i,  spadiceus,  spadicínus.  ||  Sè  diu 
del  cabal]  y  matxo  que  té  '1  color  fosch  rogench. 
Bayo,  castano.  Badius,  spadiceus  equns. 

GAtfXAHYA.  f.  La  llavor  ó  fruyt  del  castanyer, 
màU.  nutritiva  y  sabrosa,  del  tamany  de  una  nou, 
de  figura  de  cor,  y  cuberta  de  una  esclofolla  esti- 
nganyosa  y  de  color  fosch  que  tira  à  vermell.  Cas- 
Urna,  Gastanea,  »,  nux  castanea.  ||  Figueta  ó  am- 
polleta  dita  així  per  la  figura.  Castana.  Castane» 
fonnam  referens  vas.  ||  Lo  cabell  de  las  donas  lli- 
gat en  forma  quasi  rodona.  Castana,  In  castanea 
fermam  alligati  c-apilli.  ||  Cop  que  *s  dóna  al  cap 
ab  laa^mans  plegadas.  Castahetazo,  Plicatis  mani- 
nibus  ictus. 

GA8TANTA  BoiDA.  La  del  castauyor  bort.  Castana 
regoldaiuí,  silvestre,  espinosa,  Baianitis,  idis ;  sil- 
Teatrís  castanea. 

GASTANTA  DE  ATGUA.  planta  que  naix  en  las  voras 
dels  estanys  y  rius ;  té  las  fulias  com  las  del  àn- 
im, ab  puntas  en  sa  circumferència  y  la  cua  llar- 
ga, las  flors  petitas,  lo  fruyt  espinós  y  rodó  ab  una 
llavor  dins  semblant  à  una  castanya.  Castana  de 
afiMi,  ahrojo  ocudtiL  Tribu! us  aqnatícus. 

GASTANTA  Dl  MAI.  Espécie  do  petxina  rodona  y 
plena  de  punxas  com  V  erissó,  ab  la  boca  en  lo 
centro  de  la  part  inferior.  Erizo,  Echinus  marí* 
I  ài\m  espècia  de  petxina  en  figura  de  güoboy 


CATAli.  GAS  33£ 

la  part  superior  plana,  ab  sis  ordes  de  puaa  lon- 
gitudinals, y  una  berruga  en  la  basa  de  cada  una. 
Castana  marina ,  erizo  marino,  Echinus  esculen- 
tus,  echinomelra,  a$. 

castama  SECA.  La  que  s'  ha  fét  assecar  pera  que 
puga  guardarse  tot  V  any.  Castana  pilongA,  ó  api- 
lada ó  seca,  Exsicca,  indurata  castanea. 

CASTANTAS   PBa  NADAL   SABEN  BB  ,  T  'S   PABTEIXBN 

MAL.  ref.  que  's  pren  en  sentit  literal.  Castanas  por 
Nadal  saben  hien,  y  pdrlense  mal.  Castaneae  sapiunt 
natali,  vixque  secantur. 
COP  DE  CASTANYA.  Castanctozo,  Castane®  ictus. 

ESCLAFIT,  PET  Ó  BUIDO  QUE  Vk  LA  CASTANYA  BOM- 
PENT  L'  ATBE  QUANT  SE   POSA  SEXCEBA  AL  POCH.  CaS- 

ttthetazo,  Crepitus,  us. 

CASTANYADA,  f.  Menjada  de  castanyas.  Cas^ 
taíiada.  £x  castaneis  comessatio,  comestunu 

GASTANYAL  Y  GASTANYAR.  m.  Lloch  plan- 
tat de  castanyers.  Castanal,  castanar  y  caslaneda 
p.  Ast.  Castanetum,  i. 

GASTABfYER.  m.  Abre  gros  y  ramós,  de  fu- 
lias semblants  à  las  de  la  noguera,  y  £à  '1  fruyt  6 
llavor  anomenada  castanya.  Castano,  Castanea,  m. 
II  m.  y  f.  Qui  ven  castanyas.  Catíanero.  Castanea- 
rum  propola,  venditor. 

CASTANTBB  DE  ÍNDiAS.  Abrs  móltgrau  y  semblant 
al  castanyer  comú,  la  escorxa  del  qual  té  propie- 
tats tónicas  molt  enérgicas;  y  encara  que  han  vol- 
gut, que  substituhesca  à  la  quina,  numerosos  es- 
perimenls  han  probat  que  no.  pót  reemplassar  à  la 
peruviana.  Castano  de  Indias.  JSsculus,  hipocasta- 


num,  1. 

GA8TANYETA.  f.  Esclafit  que 's  fà  apretant 
lo  dit  del  mitj  ab  lo  pólzer,  y  soltantlo  ab  violèn- 
cia. Se  sól  usar  en  mòlts  balls.  Castaneia,  Digito* 
ram  crepitus.  ||  Tela  de  seda,  llana  y  fil  que  's  fa- 
brica en  Amíens.  Castaneta,  Tela  sic  dicta.  ||  ter. 
CASTANYOLA.  ||  nÀut.  Bspécio  de  ansa  de  fusta  ó  de 
ferro  que  's  clava  en  costats,  amuradas,  cubertas  ó 
al  paratge  que  convé  pera  amarrar  caps.  Casta- 
nnela.  Ansa  radentibus  alligandis.  ||  nàut.  Tros  de 
fusta  ab  un  forat  gran  en  lo  centro,  ahont  s'  asse- 
gura bè  la  corriola  de  la  amura  major.  Castanuela, 
galdpago,  postelero  de  amwra.  In  malo  ligneat  es» 
tudo. 

GASTABfYOLA.  f.  Berba  medicinal  semblant 
al  joncb;  té  la  arrel  llarga,  negra  y  olorosa,  brots 
triangulars,  y  en  cada  un  una  panotxa  de  pelitas 
espigas.  Juncia,  Cyperus,  cyperom,  i.  D  Peix  pla 
com  lo  pagell,  però  de  color  de  plom  com  la  de  las 
oranetas.  Castano,  coraeina.  Chromis,  is.  ||  pi.  Ins- 
trument de  dos  meytats  cóncavas,  de  fusta  de  no- 
guera ó  castanyer,  etc.  que,  unidas  ab  una  cinta 
ó  cordó,  tenen  la  forma  de  dos  petxinas  ó  de  una 
castanj-a,  y  serveixen  pera  acompafiar  en  alguns 
balls  espanyols.  Castanuela,  castaneta,  Crama,  tis^ 
crepitaculum,  crepitacillum,  i.  ||  Dps  testos,  qne 
posats  entre  'Is  dits,  y  fentlos  pegar  un  ab  altre 
inilan un pocb lo aode  laseaslanyolas•  ttnviai, 


336 


CAS 


DICCIONARI 


GAS 


tejoleias ,  tejuelas.  Ex  tegulís  crolalum.  ||  Toca- 
niont,  80  ó  repích  de  castanyolas.  Castaneteado. 
Gniinatibu8  eüílus  8onus. 

80NAR  k  TOCAR  LAS  CASTANTOLAS.  fr.  CastaueUar. 
Crotala,  cmmala  pulsare. 

CASTEDAT,  f.  Yírtnt  que  consisteix  en  piar- 
dnr  puresa  y  moderació  en  orde  à  la  sensualitat  ó 
deleytes  c^irnals.  Castidad,  Gastitas,  atis,  castimo- 
nia,  piidicitía,  fp, 

CASTRDAD  CONJUGAL.  La  fidelitat  que  Ms  casats 
deuhen  ^ardarse  mútuament.  Castidad  conyugal. 
Gonjugalis  castítas. 

CASTELL,  m.  Lloch  fortiflcat  ab  murallas,  ba- 
luarls,  fcKssos,  elc.  Antiguament  se  feyan  rodons, 
però  sens  flancbs  laterals  que  defensaí^sen  com  ara. 
CaMlo.  Cafitellum,  castrum,  i,  arx,  arcis.  ||  nànl. 
Cuberla  en  forma  de  castell,  tant  en  la  proa  com 
en  la  popa,  y  serveix  pera  abrich  de  la  gent.  Cas- 
tillo, Tabulatum  castelli  formam  referens;  arx, 
cis. 

c\sTKLL  DE  FOCH.  Ml•lquina  de  fusta  en  forma 
de  castell,  guarnida  de  fochs  ariificials  pera  di- 
versió en  algunas  festas  públicas.  Castillo  ó  úr- 
M  de  fuego.  Ignivoma  arbor,  castellum  pyrobola- 
rium. 

CASTELL  TEiMEXAT.  Lo  que  té  tcrmc  ó  territori 
propi  y  Alat  ó  que  *8  conegan  sos  limits  per  tradi- 
ció. Castillo  amojonado,  Castellum,  i. 

CASTELL  Ko  TERMENAT.  Lo  que  no  té  territori. 
Castillo,  Castellum,  i. 

CASTELLS  llevadíssos.  Los  que  posavan  en  las 
naus  pera  armarlas  pel  combat.  Castillos  fortú- 
tilts,  Turres  Castelli  mobili. 

FÈR  CISTELLS  EN  l'  atre.  fr.  mct.  fam.  Fér  plans 
6  projectes  sens  fonament.  Hacer  torres  de  riento  ó 
eastilhs  en  el  aire,  Vanas  spes  alere,  inani  spe 
pacisci. 

FORTIFICAR  Al  C4STELLS.  ff.  EttcastUlar,  Arce 
castell  is  communire . 

TiXciR  i  ALOí'  EX  IX  CASTELL,  fr.  Posarlo  pres 
en  ell.  Encastillar^  encerrar,  meter  en  un  Castillo. 
Aliquem  in  arcem  conjicere. 

CASTELUi.  f.  Antiguament  era  regne  de  Es- 
|ian)a.  ara  està  dividit  en  dos  provincías  ditas 
lUistella  la  Nova,  la  que  té  por  capital  Xadrit,  y 
Castella  la  Vella.  Valladolil.  Castilla,  Castella.  a>.* 

CASTEIXÀ.  m.  La  llengua  que  parlan  los  de 
Castella.  Castellana,  espaiiol,  Castellanorum  lin- 
giui.  sermó.  |,  GtÜK^rnador  de  algun  castell.  Caste^ 
llnno,  eastellan,  Castellanus,  i.  arcis  pra[^fectus.  |j 
anl.  Monil•lla  de  or  que  corregue  en  Espanya,  y  ja 
no  to  us.  Cnda  una  tenia  H  grans,  y  en  temps  dels 
re\s  catòlichs  \iilia  11  rals  vil  maravedíssi)S  de 
plata.  Castellana.  Castollanus  numnius.  [  Cna  de 
las  50  parts  on  que  s  divideix  lo  march  de  or. 
Castellana.  Bossísaurei  quinquagesima  par».  [  adj. 
Lo  natural  6  propi  de  Castella.  C•sttIkM.  Casle- 
llanus. 

i  u  asiiu4!(A,  M.  «Ar»  èXmét  OMtclk.  i 


Iac(7«íW/ana.  Castellano  morè;  ut  fert  castells 
consuetudo. 

DELS   CASTELLANS  NO  ES  BO  SIXO  LAS  GOSÀS   MTl 

fr.  ant.  Que  las  promesas  dels  castellans  oo  són 
bonas  ó  positivas  com  lo  bèstia  de  Castella.  De  C 
lilla  el  ganado,  A  Castella  bos. 

GASTELLANADA.  f.  fam.  La  acció  de  par 
mal  lo  castellà.  Castellanada,  Castellanns  bu\ 
rismus. 

GASTELLANAS.  f.  pi.  Pessas  que  servian  ] 
ra  igualar  y  justificar  las  monedas  ditas  cas 
Ilans.  Castellanas,  Castellanis  nummis  lequan 
pondus. 

GASTELLANIA.  f.  Senyorio  y  jurisdicció  i 
castellà,  que  té  lleys  particulars  y  jurisdicció 
part  pera  sòn  gobern.  Castellania,  Arcis  pnefect 
ra,  dilio,  tcrrítorium. 

GASTELLANISAR.  V.  a.  Fér  castellana  alga 
cosa  ó  que  semble  castellana;  y  així  dihém:  i 
m  perquè  s'  ban  de  castellanisar  los  noms  cat 
lans?  Castellanizar.  Castellanum  aliquid  reddeí 

CASTELLABÍISAT,  DA.  p.  p.  Castellanizai 
Facie  castellana  indutus. 

CASTELLAR,  m.  CASTELLÀ.  2. 

CASTELLATGE.  m.  Cert  dret  que*s  pagi 
al  passar  pel  territori  dels  castells.  CastiUeri 
castillaje.  Vectigal  in  transitu  per  castelli  ¥ii 
niam  persolvendum. 

CASTELLERIA.  f.  CASTELLATGE. 

CASTELLET,  m.  d.  Castillito,  eafUUejo^  MH 
lluelo,  castellete,  Parvum  castellum.  I  Plomall  <| 
's  posa  per  adorno  en  las  cabessadas  dels  cabal! 
Garzota,  Comus,  i. 

CASTETL.  m.  castell. 

CASTIAR.  V.  a.  CASTIGAR. 

CÀSTICH.  m.  La  pena  que  s' imposa  &  alj 
per  algun  delicte.  Castigo.  Poena,  e,  animadve 
sio,  castigatio,  punitio,  nis.  |j  correcció. 

cIsTicB  exemplar.  L'  cxtraonlinari  pera  mij< 
escarment.  Castigo  ejemplar,  Supplicium,  ií,  seir 
ritatis  exemplum. 

CÀSTICH  lleuger,  reprehensió. 

sÈ>s  CÀSTICH.  m.  adv.  Impune.  Impune. 

CASTIFICAR.  V.  a.  Fér  à  altre  ó  algona  ca 
casta.  Castificar.  Cast  i  fico.  as.  caslnm  efUcere. 

CASTIGACIÓ.  f.  CÀSTICH.  I  MORTIFICACIÓ. 

CASTIGADAMENT.  adv.  m.  Pura  y  coired 
ment.  Castigadamente.  Castígatè.  castè. 

CASTIGADtSSIM,  A.  adj.  sup.  Casíi§mdÍMÍm 
Castigatissimus. 

CASTIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  castiga.  Cast 
gador.  Punitor,  ultor,  is.  [  ant.  REPREaE!«soa7  coi 
rector. 

CASTIGAHENT.  m.  cístich. 

CASTIGAR.  V.  a.  Executar,  donar  alguna  pi 
na  corporal.  Castigar.  Castigo,  as.  pleclo.  puní 
is.  I  Moriificar«  afligir.  ri«li9ar,  mmiiftemr^  caJk 
hir.  Affligo,  is,  cokibco,  es.  {  Correlgir  ï  esort 
OMl^fWi  MifMif I  cpmytri  CKtipi  as^  cacnp 


CAS 


CATALÀ. 


CAT 


837 


ÏBy  emendo,  as.  ||  Entre  llapidayres  abaixar  lo  preu 
per  algun  defecte  ó  tara  que  hi  ha  en  la  pedra, 
com  en  lo  diamant  de  difícil  puliment,  de  ayguas 
obscuras,  etc.  Castigar.  Prelium  niinuere,  de  pre- 
uo delrahere.  ||  nàut.  Exercir  una  cosa  sobre  altra 
esforsos  demasíats,  ja  de  pressió,  ja  de  percussió. 
Castigar.  Nimiam  vim  supra  aliquid  exercere, 
fangi.  II  ant.  escarmentar.  ||  v.  a.  Advertir,  ser- 
monejar, amonestar.  Sermonear.  Atmoneo,  es,  ere. 

OLI  i  UN  CASTIGA,  À  CENT  AVISA.  ref.  pera  deno- 
tar, que  '1  cÀstich  de  un  es  escarment  de  mòlts. 
Otfffii  à  uno  castiga,  d  ciento  hostiga.  Multis  mina- 
tar,  qui  uní  fàcil  injuriam.  Unius  poena,  multorum 
metus. 

CASTIGAT,  DA.  p.  p.  Castigada.  Castigatus. 

CA8TIMÓNIA.  f.  ant.  castedat. 

GA8TINYA.  f.  Mineral  ó  terra  seca  que  sols  se 
troba  en  las  minas  de  ferro,  y  serveix  pera  fón- 
drer  lo  ferro  y  fecundar  las  lerras  forlas,  humi- 
das,  etc.  Castiha.  Castioa,  a). 

castís,  sa.  adj.  De  bon  origen  y  casla.  Cas- 
Itzo.  Ingènua  stirpe  salus,  nobili  gènere  ortus.  || 
Dit  del  estil  pur,  propi,  natural,  expressiu  y  cor- 
recte. Castizo.  Purus,  concinnus,  castigatus.  U  Se 
dia  dels  filis  de  una  espanyola  casada  ab  un  Indi 
ill  de  espanyol  y  de  índia.  Castizo.  Ingenuus. 

GASrtssiBf,  A.  Castisimo.  Gastissimus,  pudi- 
cissimus. 

GASTLÀ,  CATLÀ.  m.  ant.  castsllI.  t.  jj  m. 
Ha  dels  5  ó  10  caballers  que  pel  servey  de  guerra 
devian  tenir  los  vescomtes,  comdors  y  valvassors, 
y  rebian  sou  per  la  manutenció  y  la  de  sòn  caball. 
Caüan.  Catlan,  is. 

GASTLANIA.  f.  castella!<ia. 

CASTOR,  m.  Animal  quadrúpedo  y  amfibi  poch 
major  que  un  gat,  del  qual  s' ha  cregut,  no  se  sab  ab 
qoin  fonament,  que  quant  lo  persegueixen  se  talla 
uuas  bossas  que  té  plenas  de  such  medicinal,  com 
si  conegués  que  per  eilas  es  perse^il;  y  del  pel, 
comunment  pardo,  mòlt  espès  y  fi  'n  fan  sombre- 
ros:  té  tant  instinct  que  ell  mateix  se  fabrica 
la  casa,  imitant  perfectament  la  arquitectura  civil. 
CasiOTy  bibaro.  Fiber,  bri,  castor,  is.  ||  Espècie  de 
roba  que  imita  '1  pel  del  castor.  Castor.  Fibrina, 
castorea,  castorina  tela.  ||  Una  ciutat  y  comtat  de 
Inglaterra.  Castor.  Civitas  sic  dicta. 

CASTOB  T  FÓL-Lix.  Sigue  boreal,  lo  tercer  dels 
del  xodiach,  que  correspon  al  mes  de  maig.  Gemi- 
nis, Castor  y  Polux.  Geminis.  ||  llimenetas  pe  sant 

TBLM. 

CASTÓRBO.  m.  med.  Cada  una  de  las  bossas 
del  lamany  de  un  ou,  semblant  à  las  Ggas  negras 
aecas,  que  cria  'I  castor  en  los  angonals,  y  conte- 
neo  una  substància  que  s' espesseix ;  y  seca  s'  en 
Un  polvos,  y  es  mòlt  bona  pels  rodaments  de  cap, 
sofocacions,  feriduras,  pera  facilitar  la  menstrua- 
ei6y  etc.  y  diuhen  que  es  un  verí  eficàs.  Caslóreo. 
CaitoremB,  í. 

\  m.  Roba  de  lltoa  teixida  eom  la 


TOMO  1. 


estamenya,  ab  lo  pel  semblant  al  del  panyo.  Cas- 
torciüo.  Ex  stamine  villoso  tela. 

GASTRADURA.  f.  capadura. 

GASTRAMETAGIÓ.  f.  L'  art  de  acampar  un 
exèrcit  ventatjosament.  Castrametacion.  Castra- 
metatio,  nis. 

CASTRAR,  v.  a.  CAPAR. 

CASTRAT,  DA.  p.  p.  CAPIT.  ||  m.  grestat. 

CASTRENSE,  adj.  Lo  que  pertany  à  la  guerra 
ó  à  la  milfcia.  Castrense.  Castrensis. 

CÀSTULA.  f.  Faixa  ó  cenyidor  que  portavan 
antiguament  las  donas.  Càstula.  Castu!a. 

CASTULONÉS,  A.  adj.  Natural  de  Castulona. 
Castuíonense.  Castulonensís. 

CASÚ.  pron.  indef.  cadair'.  cada  cl  al. 

CASUAL,  adj.  Fortuit,  contingent  ó  que  succe- 
beix  per  casualitat.  Casual.  Fortuitus,  casualis.  U 
m.  Eventual,  s'  aplica  al  peu  del  altar,  ó  dret  de 
esola.  Casual.  Altaris  emolumonta. 

CASUALITAT,  f.  Succés  impensat.  Casualiiad. 
Evenlum,  i,  eventus,  us,  inopinatus  casus.  |j  ven- 
tira. 

CASUALMElcr.  adv.  m.  Impensadament,  sens 
premeditació.  Casualmente,  por  casualidad.  Fortè, 
fortuitò,  inopinatò,  inopinanter,  casn*. 

CASUISTA.  m.  Teólech  que  escriu  ó  à  qui  li 
consultan  casos  de  conciéncia.  Casuista.  Moralis. 
tbeologus. 

casuística,  f.  Part  de  la  teologia  moral  que 
tracta  del  casos  de  conciéncia.  Casuistica.  Casuís- 
tica, ae. 

CASULLA.  f.  Vestidura  sagrada  que'l  sacerdot 
se  posa  sobre  *ls  demés  ornaments  pera  dir  la 
missa.  Las  primeras  eran  rodonas  y  sols  ab  un  fo- 
rat pera  passarhi  '1  cap,  fins  que  Honori  IV,  ma- 
nà obrirlas  pels  costats.  En  la  primitiva  iglésia 
era  1  vestit  comú  dels  sacerdots.  Casulla.  Planeta , 
casulla,  aii.  ||  planeta.  3. 

CATABRE.  m.  nàut.  Tros  de  estay  que's  recull 
quant  se  calan  los  màstils  à  fi  de  poderlos  tibar  y 
de  que  queden  las  bi-assas  del  velalxo  y  del  jua- 
nete  libres  del  arch  de  la  cofa.  Caiabrt,  Nodus  ad 
prorse  velnm  contrabendum. 

CATACLISME,  m.  Trastorn  universal  del  globo 
terrestre.  Cataclismo.  Catallysmos,  i.  |  dilivi,  in- 

NVNDACIÓ,  HEVASSALL. 

CATACLISMES,  m.  pi.  cataratas.  !Vt!voLS. 

CATACUBIBAS.  f.  pi.  Subterrani  ahont  anti- 
guament s'  enterravan  los  morts.  Caíacumbas, 
Ccemeterinm  subterraneum. 

CATACÚMENO,  A.  m.  y  f.  catecCmeivo. 

CATADURA.  f.  fam.  Cara.  Catadura,  semblan* 
te,  cura.  Oris  espècies,  aspectus. 

CATAFAL.  m.  Lloch  de  fusta  per  estar  ab  co- 
moditat en  alguna  funció  pública.  Tabiado,  anda- 
mto.  Tabulatum  i.  ||  Loque'sfà  pera  sentenciar  ala 
reos.  Cttdalso,  Cornificina,  s,  ferale  suggestam; 
pegma.  ||  bastida.  1. 1|  Túmbol  mòlt  elevat  y  ador- 
nat pera  las  etéquias  de  prínceps  y  gnitf  ferso* 

14 


% 


I 
I  I 


1*1 


S38  CAT 

natges.  Cala  falco.  Cenotaphiam ,  ii.  ||  mel.  llit. 

GATAFÀ8IS.  f.  AFIRMACIÓ. 

GATAFÓNIGA.  f.  Part  de  la  acúslíca  que  trac- 
ta de  las  propietats  del  eco  y  de  la  resonancía.  Ca- 
tafónica.  CataphoDÍca,  a;. 

CATAGÓGIA8.  f.  pi.  Festas  que  celebravan 
los  marins  al  tornar  al  punt  de  ahont  bavian  sar- 
pat.  Catagoaias,  Catagogiie,  arum. 

GATaLa,  na.  adj.  Lo  natural  de  ó  lo  perta- 
nyent à  Catalunya.  Catalan.  Catalaunensis,  calalau- 
DUS,  lalsetanus. 

GATALAGA.  f.  ant.  cataloch. 

GATALANESGHy  GA.  adj.  ant.  catalí. 

GATALANISAR.  V.  a.  Adaptar  al  dialecte  ca- 
talà alguna  paraula  de  altre  idioma.  Catalanizar, 
Lala)!anum  aliquid  reddere. 

GATALÉGTIGH,  GA.  adj.  S'  aplica  al  vers  11a- 
ti  faltat  de  una  siUIaba  al  üliim.  Caialéctico,  Gata- 
lecticum  carmeo. 

GATALIGON.  m.  Electuari  purgatiu.  Catali- 
rDR.  Medicamenii  catharlici  genus. 

GATÀLOGH.  m.  Llista  de  personas  ó  inventa- 
ri de  algunas  cosas.  Catalogo.  Catalogus,  i. 

GATALUFA.  f.  Espècie  de  tafetà  doble.  Cala- 
hfa.  Bombycinai  tel»  genus. 

CATALUNYA,  f.  provincià  de  Espanya.  Cala- 
luia.  í.  Cataiaunia,  ae. 

GATANA.  f.  Espècie  de  alfange  xino.  Catana, 
Gladium  sic  dictum. 

GATAPELTA.  f.  lustrument  que  usaran  los 
gentils  pera  donar  torment  als  cristians:  consis- 
tia en  una  espècie  de  prempsa  composta  de  dos 
p!an\as  entre  las  quals  se  col-loca\'a  al  pacient  y 
iuego  se  r  oprimia.  Catapelta.  Catapelta,  as. 

GATAPLAmA.  m.  Medicament  à  manera  de 
pegat,  fet  de  arrels,  fullas  ó  llavors  buUidas,  pi- 
cadis  ó  moltas,  que  s*  aplica  exteriorment.  Emplas- 
lo,  cataplasma.  Cataplasma,  atis. 

CATAPULTA,  f.  Màquina  militar  ab  que  anti- 
gnament  se  tiravan  pedras  y  sagetas.  Catapulta. 
Catapulta  s. 

GATAR.  V.  n.  ant.  miiai,  examinar. 

GATARANYA.  f.  Aucell  de  nit,  semblant  à  la 
gallina  de  mar.  Cataraüa,  Cataracta,  cataractes,  a^. 

GATARATA.  f.  Tel  blancb  sobre  la  nina  del 
ull  que  impedeix  lo  vóurer.  Catarata,  Suffusio, 
albugo,  inis.  |í  Resclosa  pi'ra  detenir  la  corrent  del 
aygua  y  1  salt  que  fà  la  mateixa  aygua.  C^tarata, 
Cataracta^,  arum.  ]  Montanya  mòlt  escabrosa  per 
abont  se  precipitan  las  a\guas  del  Niló  ab  tant 
ruído,  que  fàn  sorda  la  gent  de  la  comarca.  Céta^ 
dupa,  catarata*.  Cataracta',  arum,  caladupa. 
orum, 

TiMR  CiTAaATAS.  fr.  mct.  No  t^lendrer  ò  no  co- 
nèixer bè  las  cosas  por  ignorància  ò  passió.  Ttntr 
cütaratas.  Pravè  intelligere. 

TRÀi  REI  LAS  CATiRATiS.  fr.  Trèuror  dels  ulls  lo 
tel  que  impedeix  la  vista.  Batir  las  cataratat.  Al- 
bogiMB,  aqnamam  ei  ocniis  extrabere. 


DICCIONAW  CAT 

GATARINA.  n.  p.  de  dona.  Catalina^  CoImU 
Catbarína,  ae.  ||  Lloro  menor  que'l  oomú  que 
mitj  cap  bermell.  Caialinay  eaialnica.  Psittac 
minor. 

GATARI8TA8.  m.  pi.  Maníqueos  que  s'  enti 
gavan  à  excesos  vergonsosos.  CatarUías.  Galarí 

tas. 

GATARRAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  catan 
Catarral.  Rheumaticus. 

GARTARRUBERA.  m.  Sirvent  de  à  caball  q 
ocupava  'Is  llochs,  y  seguia  1s  falcons  pera  rec 
llirlos  quant  baixavan  ab  la  presa.  Catarihet 
Aucupatorius  famulus  eques,  falconibus  pr» 
facta  excipiendis  deserviens. 

GATARRO.  m.  Fluix  6  destil-lació  que  ataca 
nas,  boca  ó  pit.  Catarro.  Cor)xa,  «,  cathi 
rus,  i. 

GATARRÓ8,  A.  adj.  Qui  pateix  catarro.  C 
tarroso,  Coryza  seu  distillatione  laborans. 

GATÀRTIGH,  GA.  adj.S*  aplica  als  medk 
ments  purgants.  Catúrtico.  Catbarticus. 

GATA8TA.  f.  ant.  Potro  formal  de  dos  fnsl 
entravessadas  pera  atormentar  als  reos  y  als  mi 
tirs.  Cdtasta.  Catasta,  ». 

GATA8TRO.  m.  Contribució  que  pagaa  nobl 
y  plebeus,  y  s*  imposa  sobre  totas  las  read 
fíxas  y  possesions.  Catastro.  Tribatnm  comaii 
súper  agros,  res  immobiles  aul  redditos  perp 
tuos  impositúm. 

CATÀSTROFE,  f.  Desenredo  de  la  tram 
enllàs  de  las  pessas  dramàticas.  Catàstrofe.  Gall 
trophae,  fabulae  exitus.  |  Desgracia  cxiraordiaài 
que  altera  V  orde  regular  de  las  cosas.  CatdfffOj 
Calamitas.  atis,  rerum  subversió. 

CATAU.  m.  Senyal  ó  part  ocalla  de  algai 

cosa.  Ostugo,  restigio.  Vestiginm.  ii.  |  amagatu 

P  Lo  Uocb  ahont  sòl  fer  cap  algú  ab  freqüéaci 

GuaridOj  nidal,  nido,  madrigMera,  Secessus,  us. 

CATECISME,  m.  Llibre  que  esplica  la  doclrií 
cristiana.  Catecismo.  Catechismus,  i. 

GATEGÚ.  m.  Substància  medicinal,  sembla 
à  la  terra,  de  color  de  canyella,  de  gust  un  poi 
amarch.  que  s  trau  per  decocció  de  un  arbre  i 
las  índias  orientals.  Cato,  tierra  japònica,  fistra 
tum  ex  mimosa  catechu.  [  Medicament  que's  ik  ( 
almesch.  ambre  y  '1  sucb  del  arbre  dit  caios  ea 
índia  oriental,  del  que's  forman  nos  granets  qi 
ser^'eixen  pera  fortificar  la  boca  del  cor.  Cmckwu 
Grana  aromàtica  ad  fovendum  stomacham  alilj 
vulgò  cachunde. 

CATECUMÉNIA.  f.  Galeria  alta  de  la  ígléi 
abont  se  coloca\'a  als  que  debian  ser  instniils  < 
la  doctrina  cristiana.  fal^itiiiCNia.  Catecamenia,  i 

CATECAaiENO,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  s'  « 
instrubint  en  la  doctrina  cristiana  pera  rébrer 
sant  baptisme.  Cateniínfo.  Catbecumeniis,  i. 

CÀTEDRA,  f.  Espècie  de  trona  ab  assiei 
ahont  explií^n  los  catedràtichs  las  ciencias  à  i 
deixebles.  €4teént.  Cathedra,  «.  |  L* 


CAT 


CATALÀ 


CAT 


839 


exercici  de  càtedra lích.  Càtedra,  Professoris  mu- 
nus.  II  La  facultat  que  ensenya  algun  catedràtich. 
Càudra,  Scientia  in  scholae  cathedra  expòsita.  I 
La  dignitat  pontifícia  ó  episcopal.  Càudra.  Pontifi- 
eia,  episcopalis  dignitas.  |  Lo  siti  6  cadira  pon- 
tifical. Càtedra.  Cathedra  pontificia. 

CÍTEDRA  del  BSPBEIT  SANT.  TEONÀ. 

clTEDRi  DE  SANT  PEEE.  La  dignitat  de  Papa  y  à 
Yfgadas  se  pren  pel  mateix  Papa.  Càtedra  de  ian 
Pedfo.  Cathedra  divi  Petri. 

roDER  POSAR  6  TENIR  CÍTEDRA.  fr.  met.  Denota  la 
perfecció  ab  que  algú  posseheix  alguna  ciència, 
art  ó  matèria.  Poder  algnno  leer  ó  poner  càtedra,  6 
leer  de  oposicion.  Rem  aprimè  callere,  in  re  aliqua 
apprimè  versatum  esse. 

CATEDRAL,  adj.  Iglésia  principal  en  la  que 
resideix  lo  prelat  ab  sòn  cabildo.  Catedral.  Cathe- 
dralis  ecclesia. 

CATEDRALITAT.  f.  La  dignitat  de  sér  cate- 
dral alguna  iglésia.  Catedralidad.  Cathedralis  ec* 
clesi®  dignitas. 

CATEDRÀTICH.  m.  Lo  qui  té  càtedra  pera 
ensenyar  alguna  facultat.  Catedràtica.  Professor, 
oris. 

CATEDRILLA.  f.  En  algunas  universitats,  es 
là.  càtedra  ménos  principal.  Catedrilla.  Inferiores 
ordinis  cathedra. 

CATEGORIA,  f .  log.  Una  de  las  classes  à  que's 
redttheixen  totas  las  cosas  y  entitats  físicas.  Pre- 
dieamento,  categoria.  Praedicamentum,  i.  ||  Caràc- 
ter ó  circnnstancias  que  fan  mòlt  apreciable  algu- 
na cosa  ó  persona.  Categoria.  Dignitas  atis. 

CATEGÒRICAMENT,  adv.  m.  Decissívament, 
afirmant  ó  negant  senzillament  alguna  cosa.  Cate- 
^àricawente.  Manifestè,  non  ambiguè. 

GATEGÓRICH,  CA.  adj.  S' aplica  al  discurs 
ó  proposició,  en  que  directament  s'  afirma  ó  nega 
alguna  cosa.  Categórico.  Categoricus,  manifestus, 
non  ambiguus. 

CATEQUI8AR.  v.  a.  Instruhir  en  la  doctrina 
cristiana  y  misleris  de  nostra  santa  fé.  Catequizar. 
Catechizo,  as;  primis  elementis  religionis  imbue- 
re.  Q  met.  Induhir  à  algú  à  fèr  ó  consentir  lo 
que  repugnava.  Catequizar.  Persuadeo,  es,  indu- 

co,  is. 

CATEQUI8AT,  DA.  p.  p.  Catequizado.  Cate- 
chixatus. 

CATEQUISME.  m.  L'  exercici  de  instruhir  en 
ta  doctrina  cristiana.  Catequismo.  Catechesis  mu- 
nus  initiandi  chrislíanaB  religionis  mysteriis.  ||  ant. 

CATECISME. 

CATEQUISTA,  m.  Lo  qui  instruheix  en  la  doc- 
trina y  misteris  de  nostra  santa  fé.  Catequista.  Qui 
doctrinsB  christianaB  elementa  tradit. 

CATERVA.  f.  Multí  tu  t  de  personas  ó  cosas  en 

algun  paratge,  y  regularment  sens  orde  ni  concert. 

Caíerfsa,  eàfila.  Cater\'a,  copia,  ae,  multitudo,  ínis. 

I  Multitut  de  cosas  que  venen  de  una  vegada.  Venr 

Uregada,  Caterva,  copia,  a^. 


CATERVARU.  m.  pi.  Gladiadors  que  comba- 
tian  en  tropas.  C^Urvarios.  Catervarii. 
CATHEDRANT  Ó  CATHREDANT.  m.  ant. 

CATEDRÀTICH. 

CATIFA,  f.  Teixit  do  llana  ó  seda  de  diferents 
colors  ab  que  's  cubreix  lo  paviment  de  las  habita* 
cions  pera  abrich  y  adorno.  Àlfombra,  alcatifa.  Ta- 
petum,  tapetium,  i. 

CATIFA  MORISCA.  Espécíe  dé  catifa  que  nsan  los 
moros.  Zofra.  Tapetum,  i. 

CATIFETA.  f.  d.  Alfomhrilla.  Parvum  tapetum. 

CATIPÓ.  m.  Espècie  de  adorno  que  *8  posa  en 
lo  cap  de  las  cabalcaduras  y  béstias  de  càrrega; 
es  regularment  de  llana  ó  estam  de  diferents  co- 
lors. Quitapon.  Jumentorum  phalerae  mobiles. 

CATIUy  VA.  m.  y  f.  Lo  presoner  en  la  guerra 
contra  *ls  inGels.  Cautivo.  Captivus.  ||  m.  ant.  cau- 

TIYERI. 

jiGAR  ALS  CATius.  fr.  FÍDgir,  jugant  los  noys, 
batalla  entre  moros  y  cristians.  Jvgar  à  moros  y 
cristianos.  Maurorum  et  christianomm  pretinm  si- 
mularé. 

CATIVAR.  V.  a.  y  derivats,  captivar. 

CATOBLEPA.  f.  Bèstia  fera  de  Etiòpia.  Cato* 
hlepa.  Catoblepa,  8B. 

CATÓLICABIENT.  adv.  m.  Conforme  à  la  doc- 
trina catòlica.  Católicamente.  Catholicè. 

CATÓLIGH,  CA.  adj.  Universal,  y  per  aquesta 
qualitat  s'  aplica  à  la  santa  Iglésia  romana.  Cató- 
lico.  Catholicus.  ||  Cert,  infal•lible,  de  fé  divina;  y 
així's  diu:  dogma  católich.  Catòlica.  Fide  cer- 
tum,  catholicum.  ||  Lo  cristià  que  confessa  à  Jesu- 
crist  per  cap  invisible  de  la  iglésia  y  al  papa  per 
cap  visible.  Católico.  Catholicus.  ||  Renom  mòlt 
antich  dels  reys  de  Espanya,  renovat  en  D.  Fer- 
nando Y.  y  D.*  Isabel  dits  per  antonomàsia  Us  reys 
CATÒLicBs.  Católico.  Catholici  cognomen,  cogno- 
mentum.  ||  Lo  que  està  sa  y  perfet.  Católiío,  Sa- 
nus,  incolumis.  ||  Lo  que  pertany  à  la  religió  ca- 
tòlica, com:  iglésia  catòlica.  Católico.  Catholicus. 

ESTAR  ó  NO  ALGÚ  CATÓLIGH.  fr.  mct.  Estar  ò  no 
algú  sa  y  de  bon  humor.  Estar  ó  no  católico.  Inte- 
gra aut  adversa  valeludine  frui. 

SÉR  ò  NO  ALGUNA  COSA  CATÒLICA,  fr.  met.  Tenir  ò 
no  las  perfeccions  que  's  requireixen.  Ser  ó  no  aí- 
guna  cosa  catòlica.  Rem  perfectam  aut  imperfec- 
tam  esse. 

CATOLICISME,  m.  La  crehéncia  de  la  iglésia 
catòlica.  Catolicismo.  Catholicae  ecclesios  fldes,  fí- 
dei  catholicse  professió.  ||  Comunitat  universal  dels 
que  viuhen  en  la  religió  catòlica.  Catolicismo.  Ca- 
tholicse  religionis  cultorum  congregatio. 

CATOLICtSSIM,  A.  adj.  sup.  Catolicisimo.  Car 
tholic«e  religionis  observantissimus. 

CATONIÀ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  à  Caton. 
Catoniano.  Catonianus. 

CATÓPTRICA.  f.  Ciència  que  tracta  de  las 
propietats  de  la  llum  reflexa.  Cataptriea»  Gatoptri- 
ca,  ffi. 


810 


CAT 


DICCIONARI 


CAU 


GATOEEE.  adj.  Se  diu  dol  numero  cardinal 
que  's  compon  de  una  desena  y  quatre  unitats.  Ca- 
toree,  Quatuordecim. 

CATORZÈ,  NA.  adj.  S'  expressa  ab  ell  lo  nú- 
mero catorze  posat  en  relació  ab  altres  números. 
Ca(orc/no.  Quartus  decimus.  ||  Aplicat  al  panyo  ex- 
pressa certa  espècie  grossera  y  ordinària.  Catorce- 
no.  Rudior  pannus. 

GATORXAü,  VA.  adj.  Cada  una  de  las  ca- 
torze parts  en  que  *s  divideix  un  tot.  Catorzavo, 
Decimaquarta  pars. 

CATRE.  m.  Llit  lleuger  pera  dormir  una  sola 
persona.  Regularment  té  4  pla  ahont  se  jau  de 
drap  fort,  y  Ms  Imrrons  de  manera  que  poden  ple- 
ga rse.  N'  hi  ha  de  vàrias  formas  ab  pilans,  de  esti- 
8ora,  etc.  Catre,  Lectulus  portatilis. 

CÀTEE  DB  BAHUL.  Cofre  ab  uns  bastidors  que  ser- 
veixen de  catre,  plegantlo  y  desplegantlo.  Cal•lco- 
fre,  Lectuli  plicatilis  genus. 

CÀTREDA.  f.  cítbdba. 

CATREDÀTICH.  m.  cítbdbItich. 

CATÚFOL.  m.  Vas  de  terrissa  que  serveix  pera 
tràurer  aygua  de  las  sfnias  y  altres  llochs.  Arcadvz, 
cangilon.  In  antliis  urceolus  qno  aqua  educitur. 

FÉ»  catCfols.  fr.  met.  Se  diu  del  vell  que  ja  té 
la  memòria  y  judici  dèbils  per  rahó  de  la  edat. 
Chofhear,  caducar,  Debilitate  mentis  pra?  senio  la- 
boraré ;  senio  deliraré. 

CATXAMARINA.  f.  nàut.  Embarcació  petita 
de  dos  pals.  rarAamarÍN  ó  racAf  marÍR.  Na  vis  genus. 

CATXAMONA.  f.  Cop  que  s  pega  h  la  galta. 
facAf (f .^Alapa,  ac.  ||  fam.  Lo  cop  suau  que  's  dóna 
per  diversió  ab  la  ma  oberta,  tocant  sols  ab  lo  dit 
polzer  y  ab  V  indice  à  las  galtas  dels  noys  que  las 
inflan  expressament.  Buckete,  Sclopus,  i. 

LA  PRIMBEA  *L  BBT  PEBDONA,  LA  SEGONA    CATXAVO- 

Ni.  fr.  fam.  Joch  de  noys  que  à  la  segona  marrada 
's  castigan  ab  una  ca*xamona.  Bckete,  Ludus  ge- 
nus. 0  refr.  Que  ensenya  que  la  segona  falta  im- 
putable sobre  una  mateixa  cosa  es  imperdonable. 
I.a  segunia  es  h  tencida,  6  à  la  segunda  ta  la  rra- 
cida.  Bis  in  errorem  labere  ímputabíüs. 

CATXAP.  m.  Cunill  novell.  Gazapo,  Cuniculus 
par>'us. 

CATXAPET.  m.  d.  GazapUh,  Cuniculus  par- 
vulus. 

CATXAPORRA.  f.  Bastó  de  quatre  ó  cínch  pams 
de  llarch.  que  en  un  extrem  fornia  una  espiVie  de 
bola  ó  cap.  V.achiporra,  Cla^Ti,  le,  fustis  capitalus. 

CATXAMA.  f.  Fleuma  ó  lentílut  en  lo  modo 
de  obrar.  Cachaza,  Tranquillitas  animi.  [  met.  La 
|>ersona  que  la  gasta,  teimazo,  pachon,  pttsma^ 
faftfh,  Tardus,  plunibe us  homo. 

CATXA88UT,  DA.  aitj.  Lo  qui  te  mòlta  cat- 
xassa.  Cackazudo,  Lenius.  Iraiiquíllus  animí. 

CATXET.  m.  (labinet  curt,  ample  y  moll  pan- 
xagul.  Cacketer^,  Pugianculus,  i. 

GATXETA.  f.  lú  cop  que  ^;t  dóna  à  la  rara  ab 
lo  puny  do».  Cackete.  Iciu:»  pugno  impadus. 


CATXETER.  m.  Qui  acaba  de  matar  al  toroe 
la  plassa  ab  lo  catxet.  Cachetero,  Taurorum  agita 
tor  cos  pugíone  trasGgens. 

CATXIDIABLE.  m.  Lo  qui  's  vesteix  de  a 
modo  ridícul,  imitant  la  figura  ab  que  sòl  pintan 
'1  diable.  Cachidiablo,  Ridiculè  personatus. 

GATXIFOLLAR.  V.  a.  fam.  tbompar. 

CATXILLAR.  V.  a.  ter.  cadellar. 

CATXO.  m.  Joch  en  que  's  juga  ab  la  meyi 
de  las  cartas,  desde  'Is  sisos  fins  als  reys,  6  i 
V  altra  meytat,  graduant  per  aquest  orde  *\  valt 
de  cada  carta,  y  aumentantse  '1  punt  segons  se  vi 
lligant  los  colls,  sent  lo  major  lo  del  sis  ó  cinch  d 
cada  un.  Se  reparteixen  las  cartas  de  una  eo  m 
fins  à  tres,  y  en  totas  se  pót  envidar;  quant  Uígi 
las  tres  de  un  coll  se  fa  catxo,  y  's  diu  catxo  nu 
jor  lo  de  tres  reys.  Cacho,  Pagellanim  ludns  qi 
sortem  ducit  qui  majorem  ejusdem  generis  nmiM 
rum  aptat. 

HAVEM  FÉT  BON  CATXO.  exp.  fam.  LA  HAVEM  PEl 
BONA. 

CATXORRILLO.  m.  Pistoleta  de  butxaca,  d 

chorrillOf  cachorro,  Sdoppetum  minimum. 

GATXUMBO.  m.  Nom  que  en  algunaspaHsd 
Amèrica  donan  à  la  closca  llenyosa  y  dura  de  al 
gunas  fnn  tas,  de  las  quals  ne  fan  x'asos,  tassa 
rosaris  y  altras  cosas.  Gachumbo,  cachumko,  Corlc 
quorunulam  fructunm. 

CATXUPi.  m.  L'  espanyol  que  passa  à  Améri 
ca  y  s'  hi  estableix.  Cachupin,  Hispanus  adveii 
apud  indos. 

CATXURRERA.  f .  Herba  que's  fà  en  los  camf 
cultivats  y  regularment  entre  *ls  sembrats;  fà 
fniyt  rodó  ab  cerdas  tiessas  que  s*  apegan  fàcil 
ment  als  vestits.  Cadillo,  Caucalis  latifolia,  lap 
pa,  w, 

CATXURRAL.  m.  Lloch  de  mòltas  catxurrerai 
CadiUar,  Àger  lapparum  ferax. 

GATXURRO.  m.  Lo  fruyt  de  la  catxurrera.  Ci 
dilfo,  Lapp«T  fructus. 

CATXUTXA.  f.  Ball  espanyol.  Cackucha.  Sal 
tationus  genus.  [  Barretina  regularment  en  figor 
de  plat  ó  giradora.  Cackncka.  Galea  calinata. 

CAU.  m.  Lloch  pera  amagarse.  Guarida,  madr 
gucra,  Rcceptaculum,  i.  [  Paratge  ahont  se  recul 
algii.  Manida.  Receptaculum.  i.  |!  Lo  lloch  abon 
se  re(*ullen  los  cervos  y  da\nas.  Vcnadcro,  Cenm 
rum  «  dama  rum  receptaculum.  {>  Lo  forat  abon 
viuhen  y  crian  los  cunills.  Madrigucra,  conejert 
coHCJaK  rirar,  rírcn),  gazapera.  Cuniculus,  i,  la 
tebra.  a\  [  Lo  foral  ahont  se  ret  i  ran  los  grills  e 
los  camps.  GriUcra,  Grilli  cavoa.  ^  La  co>•a  abon 
se  recull  la  guineu,  l•lapofcra.  Lucanar,  aris.  |  L 
lliH•h  ahont  s'  amagan  K^  llatlres.  iadroncra,  mer 
de  hdrtmes.  Latronum  nveplaculum.  latibulum.  | 
Lo  forat  ahont  se  fican  los  llanganlaixos.  LagarU 
ra.  Lacertonim  iti^ea.  ;;  U  cova  ahont  viu  V  (»] 
cria  à  sos  fills.  Ojcro.  Crsomm  lustrum.  P  Lo  lloci 
ahont  fan  lo  jas  y  viuhen  e  i  la  montanyi  1s  poitb 


CAU 


CATALÀ. 


CAU 


Sil 


senglai^s.  Porquera.  Aprornm  apra.  ||  Lo  forat  dins 
del  qiial  crian  las  ratas.  Ratonera,  Murium  cabile. 
II  Tuet.  Lo  lloch  retirat  ahont  se  junta  mòlta  gent 
de  mala  vida.  Madriguera,  nidoy  c^mejera,  conejaL 
Sceleratorura  lalebra  vel  latibulum. 

tríi'REr  del  cau.  fr.  met.  fam.  Esquivar  6  allu- 
nyar de  algun  lloch  als  que  s*  acosluman  amagar- 
se  6  refugiarse  en  ell.  Desanidar.  Pellere,  amove- 
re  k  receptaculo. 

CAUGIÓ.  f.  for.  Seguretat  que  dóna  una  perso- 
na à  altra  de  quecumplirà  lo  pactat,  promès  ó  ma- 
nat. Cauàon,  Cautio,  sponsio,  nis,  cautela,  x. 

CAUGIÓ  DE  iNDEMNiTAT.  La  que  algú  dóna  à  altre 
prometent  tràurerlo  salvo  de  alguna  obligació. 
Caucion  de  indemnidad.  Be  alterius  indomnitate 
sponsio,  fideijussio. 

CAUCió  FiDEJUssóRiA.  for.  La  caució  que  's  dóna 
ab  fiansa.  Caucion  fideymoria.  Gautio  fídejusso- 

ria. 

CArció  iriiATÓEiA.  Jurament  ab  lo  qual  promet 
t  ornar  à  la  presó  M  pobre  que  ix  de  ella  sens  fian- 
sa. Caucion  juratoria,  Jurata  fides  de  se  ipso  car- 
ceri  mfttendo. 

PRESTAR  CAUCIÓ  fr.  CAUCIONAR. 

CAÜGIONAMENT.  in.  ant.  caugió. 

GAUCIONAR.  V.  a.  Obligarse  per  altre  en  se- 
guretat de  que  farà  ó  no  farà  alguna  cosa.  Dar  ó 
prextar  caucion.  Caveo,  spondeo,  es. 

GAÜDAL.  m.  Quantitat  de  diners,  hisenda  ó 
béns.  Ceudal.  Bona,  orum,  opes,  facnitatcs,  um.  || 
Abundància  de  alguna  cosa.  Caudal.  Ubertas,  atis, 
copia,  £. 

CAÜDALÓS,  A.  adj.  S'  aplica  à  las  corrents 
dels  rius,  rieras,  etc.  que  porlan  mòlta  aygua 
Cüudaloso.  Copioii^  dives  aquarum. 

GAUDALOSAMENT.  adv.  m.  Ab  mòlta  abun- 
dància. Caudalüsamente.  Copíosè,  abundanter. 

CAUDALOSfSSIMy  A.  adj.  sup.  Caudalosisi- 
mo.  Copiosissimus. 

GAÜDATARI.  m.  L'  ecciesiàstich  doméstich 
del  bisbe  ó  arquebisbe,  destinat  à  portarli  M  rós- 
sech  de  la  capa  consistorial.  Caudatario.  Caudata- 
rius;  ii,  cauda;  portalor. 

CAULA.  f.  ter.  cucala. 

CAUQVILLA•  f.  ant.  sello. 

GAUQUILLADOR.  m.  ant.  Qui  sellava  Ms  cai- 
lons  de  mercaderias  en  la  aduana.  Clauquillador. 
signator,  oris. 

GÀUREB.  V.  n.  Anar  à  terra  alguna  cosa.  Caer. 
Cado,  is.  II  Estar  una  cosa  situada  en  tal  part,  com: 
la  Assia  cau  al  orient.  Caer.  In  hoc  vel  illo  loco  si- 
lum  esse.  fl  Anar  à  parar  alguna  cosa  à  diferent 
llocb  del  que  's  pensava.  Caer.  Divertere  ad  li- 
qüem locum.  II  Comélrer  alguna  falla.  IncurrÍTj 
eaer.  Aliquam  noxam  adinittere.  ||  Cumplirse  'I 
temps  de  algun  plasso,  pensió,  paga ,  arrenda- 
ment, etc.  Caer.  Advenire,  diem  dictum  redditi- 
bus  percipiendis.  ||  Morir.  Caer.  Cado,  is,  obire 
Borlem.  I  Pérdrer  la  prosperitat,  valiment  ó  em- 


pleo.  Caer.  Fortunam  aut  dignitatem  amíttere,  sta- 
tu  dcturbari.  ||  Tocar  ó  eixírii  à  algú  alguna  cosa 
per  sort,  com  la  loteria,  sér  soldat,  etc.  Caer.  Ser- 
iem aut  fortunam  alieu  i  evenire.  ||  Venir  alguna 
feslivilaten  cert  temps  ó  dia,  com:  Corpus  cau  sem- 
pre en  dijous.  Catr.  In  cerlum  diem  feslum  inci- 
dere.  ||  met.  Menjar,  b^urer;  així  s'diu:  hi  hacat- 
GUT  una  costella,  un  porró  de  vi.  Caer.  Edo,  bibo, 
is.  II  met.  Acabarse  alguna  cosa  ;  y  així  *s  diu :  ja 
HA  CATGUT  tot  lo  porcb,  una  bota  de  vi,  etc.  Caer, 
Consuraor,  eris. 

CAURER  RÈ  Ó  MAL  ALGUNA  COSA  AB  ALTRA.  fr.  met. 

Tenir  orde  y  proporció  ab  ella  ó  sér  convenient  y 
oportuna,  ó  tenir  tot  lo  contrari.  Caer  bien  ó  mal 
una  cosa  con  otraó  d  otra.  Unum  alteri  aptari,  con- 
venire,  vel  díssonum  esse,  non  cohaerere. 

cAuRER  DE  MADUR.  fr.  met.  Sér  algú  moltfssíro 
vell  y  decrèpit.  Caerse  de  maduro.  Pr»  longseva  «;- 
tate  defícere,  dissolvi. 

ciURER  TOT  PLEGAT,  fr.  ClURER  COM  UN  SACH. 

DEIXAR  cÀuRER.  fr.  Dcixar  de  la  ma  alguna  cosa. 
Dejar  caer.  Dimitto,  is.  ||  Deixaria  de  la  ma  à  pro- 
pòsit, afectant  sér  per  descuyt.  Hacer  caediza  al- 
guna cosa  de  la  mano.  Ex  indústria  rem  dimittere. 

DEIXAR  CÀURER  ALGUNA  ESPÈCIE  EN  LA  CONVERSA- 
CIÓ, fr.  met  fam.  Ferse  venir  bè  'I  parlar  de  al- 
gun asumpto.  Dejar  se  caer  alguna  cosa  en  la  con- 
versacion.  Consulto  et  arlificiosè  verba  facere  in- 
curiam  simulando. 

DEIXARSE  CÀURER  EN  ALGUNA  PART.  fr.  met.  fam. 

Dirigirse  à  ella.  Cargar  d  ó  sobre  alguna parle.  Ali- 
quò  petere. 

FÉR  CAURER.  fr.  Tirar  à  terra.  Derribar,  Deji- 
cio,  is. 

QUI  NO  HA  GATGÜT  ESTÍ  PER  ciuRER.  ref.  Euseuya 
que  no  's  deuhen  censurar  los  defectes  dels  al- 
tres, perquè  tots  estam  exposats  à  que  'ns  succe- 
hescan.  Quien  tiene  hijo  varon,  no  diga  d  otro  la- 
dron.  Loripedem  reclús  derideat. 

SI  CAU  ó  NO  CAU.  exp.  fam.  Se  diu  de  una  cosa 
que  està  primparada.  S'x  cae  ó  no  cae,  estar  una 
cosa  en  langanillas.  Nutanter. 

cÀURERHí.  fr.  met.  fam.  Venir  en  coneixement  de 
alguna  cosa,  compéndrerla,  y  recordarse  de  ella. 
Caer  en  ello,  Capio,  is ;  aliquid  comprebendere. 

CAUSA.  f.  Principi  que  produheix  alguna  cosa. 
Causa.  Causa,  ae.  ||  Fi ,  motiu  ó  rabó.  Causa.  Oc- 
casio,  nis,  fínis,  is.  ||  Negoci  en  que  *s  pren  interès 
ó  partit.  Causa.  Negotium,  ii.  Q  for.  Plet.  Pleite, 
causa.  Lis,  itis,  quiestio,  nis.  ||  Procés  criminal. 
Causa.  Actio  in  aliquem.  H  Pretext.  Pretesto,  cau- 
sa, color y  titulo.  Praetextus,  us.  ||  Origen  ó  principi 
de  alguna  cosa.  Causa.  Causa,  sb,  principium,  ii. 
U  ant.  COSA.  II  Lo  dret  que  's  té  à  alguna  cosa.  De^ 
recko.  Jus,  uris. 

CAUSA  ADEQUADA,  fil.  La  que  produheix  1'  efecte 
sens  la  concurrència  de  altres.  Causa  adeeuada. 
Causa  adaequata. 

CAUSA   BEN  FUNDADA  EN   DRET.    for.    CaQM  jlISla. 


Hi 


CAU 


DIGQONÀRI 


CAU 


Causa  hien  fundada  en  derecho,  Àb  jure,  pracsidiis 
instructa,  munita,  parata  causa. 

CAi'Si  CIVIL.  for.  Causa  ordinària  com  es  un 
plet,  etc.  Causa  civil.  Ordinària^  cognitionis  lis. 

CAisA  CRiMLHAL.  Procés  que  's  fà  conlra  la  perso- 
na de  algú  per  algun  delicte  ja  sent  de  ofici,  ja  à 
instància  de  part.  Causa  rrtmtiui/.  Causa,  quaes- 
tio  rei  capilalis. 

CAUSA  DE  APEL-LACió.  for.  La  quo  's  segueix  per 
havérse  apel-lat.  Causa  de  apelacion.  Provocatio- 
nis  lis,  judícium. 

CAUSA  EFICIENT,  fil.  La  quc  ab  sa  virtut  fà  ó  pro- 
duheix  algun  efecte.  Causa  eficienle  ó  efectriz.  EÍIi- 
ciens,  efoctrix  causa. 

CAUSA  EQUÍVOCA,  fil.  La  que  no  es  sola  ni  sem- 
blant al  efecte  que  produheix.  Causa  equivoca  ó  c<h 
mlante  ó  coefeieute,  ^Equivoca  causa. 

CAUSA  EXEMPLAR,  fil.  La  quB  dirigeix  en  la  acció. 
Modelo,  causa  ejemplar,  Exemplaris  causa,  illud  ad 
cujus  exemplar  aliquid  fit. 

CAUSA  FLNAL.  fil.  Lo  fi  ab  que  ó  perquè  's  fà  al- 
guna cosa.  Causa  final,  Finalis  causa,  agendi  ra- 
tio,  propositum,  i. 

CAUSA  física,  fil.  La  que  produheix  algun  efecte 
sensible.  Causa  física,  Pbysica  causa. 

GAUSA  FOEMAL.  fil.  La  mateixa  forma  que  deter- 
mina la  denominació  ó  classe  à  que  pertany  lo 
subjecte.  Causa  formal.  Forma,  le ;  formalis  cau- 
sa, quod  aliquam  denominationem  subjecto  tribuit. 

CAUSA  IMPULSIVA  ó  MOTIVA,  fil.  La  rabó  ó  motiu 
que  inclina  à  obrar;  y  així  *s  diu:  defensar  U  cau- 
sa de  Dèu,  etc.  Causa  impulsiva  ó  motiva,  Inducens 

causa. 

CAUSA  LNADEQUADA.  fil.  La  quc  produlicix  l'efec- 
te en  companyia  de  altras.  Causa  inadecuada.  Cau- 
sa inadacquata. 

Causa  LNSTiu MENTAL,  fil.  La  que  serveix  de  ins- 
trument, com  la  ploma  que  es  causa  instrumental 
del  escrit.  Causa  inslrumemlal,  Instrumen talis  cau- 
sa, instrumentum,  i. 

CAUSA  LiBRE.  Aquella  de  la  qual  dependeix  lo 
obrar  6  no.  Causa  libre.  Causa  libera. 

CAUSA  LUCRATIVA,  for.  Lo  lílol  ab  que  's  posse- 
lieix  ó  adquireix  alguna  cosa  per  donació  ó  llegat, 
à  distinció  de  la  onerosa  que  sempre  té  algun 
càrrech  ú  obligació.  Causa  lucrativa,  Lucrati^-a 
causa. 

CAiSi  MAL  FUNDADA,  for.  La  duptosa.  Causa  mal 
fundada  en  derecho,  Ancep»,  dubia,  aucipitis  juris 

causa. 

CAUSA  MATERIAL,  fil.  La  matèria  de  la  qual  se  fà 
alguna  cosa,  com  lo  ferro  de  la  clau,  etc.  Causa 
tnateriai.  Materialis  causa,  subjectum  inb»sionís, 
matèria,  ». 

CAUSA  MORAL.  fil.  La  que  produheix  algun  efecte 
reaU  però  en  cosas  purament  morals,  y  aixi  un 
aitógrafo  serà  causa  moral  dels  exemplars  que 
multiplica  per  medi  del  motllo.  Catua  moral.  Mo- 
raliscaott. 


causa  NECESSÀRIA,  fil.  La  que  aplicada  no  pót 
deixar  de  produhir  són  efecte,  com  lo  foch  que  ne- 
cessàriament ha  de  cremar,  la  ploma  moguda  per 
la  ma  no  pót  deixar  de  formar  las  Uetras.  Causa 
necesaria.  Causa  necessària. 

CAUSA  OCASIONAL,  fil.  Aquella  que  encara  que 
verdaderament  no  obre  en  la  producció  del  efecte, 
dóna  ocasió  à  la  causa  primera  pera  que  produ- 
hesca,  ó  bè  la  ocasió  solament  y  no  la  causa  direc- 
ta de  lo  que  succ^heix.  Causa  ocasional.  Occasio- 
nalis  causa ;  causa  occasionem  pra^bens. 

c\csA  ONEROSA.  La  lucraliva  ab  alguna  obliga- 
ció. Causa  onerosa.  Obligans,  onerosa  causa. 

CAUSA  PARTICULAR,  fil.  La  que  produheix  un  efec- 
te particular.  Causa  particular  ó  singular.  Particu- 
laris,  vel  singularis  causa. 

CAUSA  PER  AcciDENS.  fil.  La  que  produheix  un 
efecte  per  una  casualitat.  Causa  por  accidentes. 
Causa  per  accidens. 

CAUSA  PER  SE.  fil.  La  quo  per  naturalesa  ó  per 
pròpia  voluntat  està  destinada  à  la  producció  del 
efecte.  Causa  per  se.  Causa  per  se. 

CAUSA  PIA.  Fundació  piadosa,  aniversari  en  me- 
mòria de  algú.  Memòria,  obra  pia.  Anniversa- 
rium,  ii. 

CAUSA  PRIMERA,  fil.  La  quc  obra  ab  independèn- 
cia absoluta,  y  aquesta  es  sols  Dèu.  Causa  primna. 
Causa  prima. 

CAUSA  PRINCIPAL,  fil.  La  que  dóna  '1  moviment 
principal  al  instrument  que  obra,  y  aixi  la  ma  del 
escribent  es  causa  prlncipal  de  la  lletra  que  forma. 
Causa  principal.  Princípalis  causa. 

causa  PRÒXIMA,  fil.  Lo  fi  inmediat  que  s' intenta. 
Ca  KM  pròxima.  Causa  pròxima. 

causa  publica  ó  comuna.  La  ntilitat  ó  bè  comú. 
Causa  pública  ó  comun.  Bonum  commune,  respu- 
blica,  ae. 

CAUSA  REMOTA,  fil.  Uu  segou  fi.  Cüuiü  ffmola. 
Causa  remota. 

CAUSA  SEGONA,  fil.  La  quc  obra  ab  dependència 
de  la  primera.  Causa  segunda.  Secunda,  aecnda- 
daria,  primae  subordinata  causa. 

cAisA  UNÍVOCA,  fil.  La  que  es  semblant  à  sòn  efeo» 
te.  Cat»a  Nnirora.'  Causa  unívoca. 

AB  CAUSA  ò  AB  JUSTA  CAUSA.  m.  adv.  Ab  rabó. 
Cou  ra:on.  Jurè,  meritò. 

ACRiMiNAR  LA  CAUSA.  fr.  foT.  Agradar,  fér  mayor 
lo  delicte.  Acriminar  la  causa,  Crimen  accrescere. 

CONÈIXER  DE  UNA  CAUSA.  fr.  for.  Ser  lo  jutge  de 
ella.  Conocer  de  una  causa  ú  pleito.  Judicem  se- 
dere. 

DEcluRER  EN  LA  CAUSA.  fr.  for.  aut.  Fénlrerla. 
Perder  la  causa,  Causam  amittere,  litis  jacturuí 
pati,  causa  cadere. 

DEFENSAR  algC  LA  SUA  CAUSA.  fr.  Defeusir  aigé 
sos  drets  ó  interessos.  Defender  uno  su  causa.  Gatt* 
sam  suam  agere,  tuerí. 

DONAR  PER  CONCLOSA  LA  CAUSA.  ÍT.  No  podcr  al- 

legar  res  mès;  estar  al  cas  de  donar  la  aenlénat. 


CAU 


CATALÀ. 


CAÜ 


3iS 


Dar  por  conelusa  la  causa,  Causam  iu  judicio  ac- 
tam  pronuDtiare. 

EIXIR  i  LI  CAUSA.  fi*.  fOF.  EIXIR  k  LA  DEMANDA. 
FÉR  CAUSA  COMUNA,  ff.  MA.NCOMUNARSE. 

FORMAR  CAUSA  k  ALGí .  fr.  foF.  loslrubír  ó  formar 
procés  à  algun  criminal  ó  quesel  lé  per  tal.  llacer 
ú  formar  causa  d  alguno.  Reum  judicarej  acla  cri- 
minalia  inslruere,  formaré. 

QCANTAR  LÀ  CAUSA.  fr.  GUANYAR  LO  PLET. 
MÓCRER,  INTENTAR  CAUSA,  Ó  POSAR  EN  CAUSA  k  kL- 
Gt,  fr.  ARMAR  PLET  k  ALGIJ. 

PER  CAUSA.  m.  adv.  Per  respecte  de  alguna  cosa. 
Por  causa,  Ob,  propler  eam  rem;  alicujus  rei 
causa. 

PER  CAUSA  DE  ALGIJ.  m.  adv.  Per  sa  culpa.  Por 
eulpa  ó  causa  de  alguno.  Ejus  de  culpa. 

PBR  QUINA  CAUSA?  Per  que?  ^Por  qué?  Cur?  qua 
de  causa?  (]uare? 

PORTAR  ó  MENAR  UNA  CAUSA.  ír.  for.  I>efen8arla 
r  advocat.  Defender  una  causa,  Causam  agere,  di- 
ccre,  peroraré. 

CAUaADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  causa.  Causador, 
causa,  causanu.  Qui  in  causa  est,  ui  aliquid  fíal, 
auctor,  is. 

CAUSAL,  f.  Se  diu  de  qualsevol  ralió  ó  cosa 
impulsiva.  Causal.  Causa,  m,  rallo,  nis.  [|  adj. 
gram.  Se  diu  de  alguna  parlicula;  v.  g.  perquè. 
Causal.  Causalis. 

GACSALITAT.  f.  La  relació  de  la  causa  ab  V 
efecte.  Causalidad.  Aclio,  nis,  causalilas,  atis,  cau- 
80  cum  effectu  relatio. 

CAUSANT,  p.  a.  causador.  ||  m.  for.  La  persona 
de  qui's  deriva  à  altre  algun  dret,  y  aixi  4  pare 
es  CAUSANT  dels  drets  que  T  hereu  troba  en  la  he- 
rència. Causante.  A 1  icuj us  juris  funda tor,  auctor. 

CAUSAR.  V.  a.  Produhir  la  causa  sòn  efecte. 
Causar.  Progenero,  creo,  as,  edo,  eflicio,  is.  ||  Sér 
causa,  motiu  ú  ocasió  de  que  suc<*ehesca  alguna 
cosa.  Causar.  In  causa  esse. 

CAUSAT,  DA.  p.  p.  Causada.  Produclus.  Q  m. 
£L  Efecte.  CausaL•.  causaíum,  i,  effectus,  us. 

CAUSATIU,  VA.  adj.  Lo  que  fa  la  controvèr- 
sia y  constiluheix  1*  estat  de  la  causa.  Causaiivo, 
Cansativus. 

CAUSETA.  f.  d.  fam.  Causa  petita.  Causa  pe- 
fii€Ía,p/«t(fct//o.Causu!a,  a;.  ||  Moliu  petit.  Ocasion- 
eilla,  ocasioncita.  Causula,  ». 

CAUSÍDIGH,  ca.  adj.  for.  Lo  que  pertany  al 
seguiment  de  causas  y  plets.  Causidico.  Causidicus. 
I  V  advocat  qne  porta  las  causas  ó  plets.  Causidi- 
C0.  Causidicus,  i. 

CÀUSTIGH,  CA.  adj.  med.  Medicament  cor- 
rosiu. Càustko.  Causticus.  ||  mel.  Salírich.  Cdusti- 
eo,  tatirico.  Sat\ricus,  mordax.  ||  En  la  catóplrica 
Y  dióplrica  's  diu  del  raig  de  llum  reflexo  ó  refrao- 
to  que  s'  uneix  ab  altres  en  un  punt,  de  modo  que 
crema  en  la  matèria  que  se  li  aplica.  Cdusiico,  us- 
larw.  Causticus. 

;•  adv.  m•cACTu^AMisiT. 


GAUTQJl•f.  Precaució,  reserva.  Cauie/a.  Caute- 
la, a;,  cautio»  nis.  ||  Astúcia,  manya  pera  enganyar, 
estratagema.  Cautela.  Astutia,  a),  calliditas,  alis. 

AB  CAUTELA,  m.  adv.  CAUTELOSAMBNT. 

ABSÓLDRBR  AB  CAUTELA,  fr.  SO  diu  OU  ]o  judict 

ecclesiàstich  quant  en  lo  dubte  de  si  algú  ha  incor* 
regut  ó  no  en  la  excomunió,  se  V  absol.  Àbsolver  d 
cautela.  Ad  cautelam  absol vere. 

GAUTEXAR.  V.  a.  Recelar,  prevenir,  precau- 
cionar.  Cautelarse,  Caveo ,  es ,  vereor ,  eris.  ||  r, 
CauUlarsCy  precaverse,  Sibi  cavere,  consulere. 

GAUTELAT,  DA.  p.  p.  Cautelado.  Cautus. 

CAUTELÓS,  A.  adj.  Qui  obra  ab  cautela  ó  ma- 
lícia. Cautelosa,  taimado.  Yeterator,  versulus,  va- 
fer.  II  Prudent,  mirat  en  dir  ófér  alguna  cosa.  Catt* 
telosa.  Pnidens,  solers. 

GAUTEL08AMENT.  adv.  m.  Ab  precaució  y 
prudència.  Cautelosamente,  cautamente.  Cautè  ,sa- 
pienter.  ||  Ab  reserva,  maliciosamente.  Cautelosa- 
foente.  Cautè,  subdolè,  tectè,  vafrè. 

GAUTELOStSSIM^  A.  adj.  sup.  CauUlosinmo. 
Callidissimus. 

CAUTEL•OSisSlMAMRNT.  adv.  m.  sup.  Cau- 
telosisimamente,  Quam  cautè. 

GAUTEU.  m.  Yergueta  de  ferro  que  remata  en 
forma  de  botó,  de  la  qual  bullent  usan  los  cirur-i 
gians  pera  estroncar  la  sanch,  etc.  Cauierio,  hoton 
de  fuego.  Cauterium,  ii,  cauter,  is.  ||  La  acció  de 
cauterisar.  Cauterio,  cauter izacion.  Ustio,  adustio, 
nis.  II  La  llaga  ó  font  que's  fa  ab  lo  cauteri.  Caute- 
ria.  Cauterium,  ii.  ||  Medicament  càustich.  Caute- 
ria.  Cauterium,  ii.  ||  met.  Lo  que  corretgeix  ó  pre- 
serva, ó  tot  remey  dolorós  de  algun  mal  ^oral. 
Cauieria.  Correctio,  nis»  remedium,  ii. 

cauteri  actual.  Lo  botó  de  ferro  bullent.  Cau^ 
terio  actual.  Subitaneum,  extemporale,  ignitum 
cauterium. 

cauteri  potencial.  Lo  que's  compon  de  remeys 
mòlt  forts  y  corrosius,  ó  la  pedra  pera  cremar  la 
parlà  que  s'aplica.  (^atiferio/iorenrta/.Lapis  caus- 
ticus. 

GAUTERISACIÓ.  f.  Gautbri.  2. 

CAUTERISADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  cauterisa. 
Cauterizador,  cauterizante.  Ustor,  is. 

CAUTERISAR.  V.  a.  Foguejar  ab  lo  cauteri . 
Cauterizar,  dar  boton.  Caulerizo,  as,  cauterium  íd* 
ducere.  ||  met.  Corregir  ab  aspresa  y  rigor.  Caute- 
rizar,  Objurdo,  as,  asperè  corrigere. 

CAUTERISATi  DA.  p.  p.  Cauierizado.  Caute- 
rio  adustus. 

GAUTIU,  VA.  m.  y  f.  catiu. 

CAUTIVAR.  V.  a.  Fér  presoners  los  moros  als 
cristians.  Cautivar,  Aliquem  in  caplivitatem  ad-> 
ducere,  captivum  facere;  captivo,  as.  ||  met.  Ren  - 
dir,  subjectar.  Cautivar.  Mancipo,  as,  dominatu 
fungi.  II  met.  Rendir  las  poténcias  del  ànima,  atràu- 
rerlas.  Cautivar.  Capto,  as,  sibi  conciliaré,  audieo* 
tis  animum  agere.  ||  r.  Deixarse  arrastrar  de  lan 
passions.  Cautkarse.  Servum  fieri. 


344 


CAV 


DICCIONARI 


CAY 


GAÜTIVAT,  DA.  p.  p.  Cautivado,  Captivatus. 
GAUTIVERI.  m.  y 

GAimviTAT.  f.  L*  estat  de  presoner  ó  calin. 
Cautividad,  Captivilas,  atis. 

GAÜTO,  A.  adj.  Qui  obra  ab  precaució.  Cau(o, 
Cautns,  provisor.  ||  mit.  Déu  de  la  astúcia  y  caute- 
la. Caucio,  cauto.  Catius,  ii.  ||  adj.  ant.  ocilt,  re- 

SERVIT. 

GADTZUGH.  m.  Substància  sòlida,  inodora, 
parda,  insípida,  flexible  y  bastant  tenàs  que  s*  ex- 
trau per  incisió  de  alguns  vegetals  de  Amèrica  y 
de  las  Indias  v  té  mòlt  us  en  las  arts.  Cautchuc. 
Substanlia  sic  dicta. 

GAVÀ.  f.  CAVADi.  I  La  vena  major  del  cos,  que 
entra  en  la  cavitat  dreta  del  cor.  Cava,  Cava,  (B,  || 
ter.  GEi'TA. 

CÀVACH*  m.  Aixada  ampla.  Azadon  de  pah. 
Ligo  amplus.  ||  magall. 

GAVAOA.  f.  La  ac<rió  de  cavar  la  terra.  Cara, 
caradura,  Cavatura,  fossura,  »,  fossio,  nis.  Q  La 
mantomada  ó  scígona  qne's  fà  en  las  vinjas.  Beuda, 
Vinearum  repastinalio.  |  nàut.  Se  diu  de  la  mar 
ab  referència  als  >iiy ts  que  deixan  entre  sf  las  onar 
das.  Cara,  cavada.  Undulatio,  nis. 

GATADts,  SA.  adj.  Se  diu  de  la  arena  que's 
separa  cavant.  Cavadizo.  Excavata  arena. 

GAVADOB,  A.  m.  y  f.  Qui  cava  terra.  Cavadar. 
Fossor,  pastinator,  occator,  is. 

GATADURA.  f.  cavada.  f.  1. 

GATALGANT.  m.  CAiALCADoa. 

GAVALGAR.  V.  a.  y  derivats,  cabalcae. 

GAVALEB.  m.  caballei. 

GAVALGAR.  V.  a.  y  derivats,  gabalcar. 

GAVALIER  Ó  GATAXXER.  m.  y  deri^Uts.  ca- 
BALLER. 

GAVALDI.  m.  ant.  potro. 

GAVALOT.  m.  Moneda  francesa  del  temps  de 
Lluís  III  que  valia  €  diners .  Cavalol.  Moneta  sic  dicta. 

GAVAMENT.  m.  cavada.  1. 

GAVAR.  V.  a.  Estovar  ó  móurer  la  terra  ab  lo 
càvach  ó  aixada.  Caçar.  Ligonizo,  pastino,  as,  hu- 
mum  recludere.  D  Fér  algun  clot  cavant.  Caear, 
Excavo,  as.  |  Tràurer  la  terra  de  las  minas  de  or. 
£s(Ojif(ar.Effodio,is.  I  aixorbir.  ||  excavar.  Q  naut. 
Fér  als  taulons  la  cavitat  que  neoessilan  quant  han 
de  aplicarse  k  algun  paratje  convexo.  Acopar,  ca- 
ror.  Arcuo,  sinuo,  as.  I  ant.  ribotejar.  J  v.  n.  Anar 
algunas  cosas  pnifundisanl  y  pudrint  la  carn.  So^ 
carar,  earar.  Sinuo,  permeo,  penetro,  as.  ||  met. 
Reflexionar,  pensar  interiorment.  Carar.  Altius 
meditari. 

CAVAR  roüM)  ó  i?f  DiKS.  ff.  RNroxBiR.  |  mel  Disr 
córrer  profundament,  penetrar  mòlt.  Profundirúr^ 
profwdar,  akandar.  Percalleo,  es,  funditusper^ 
pendere. 

GAVARIOTA.  f.  Nom  de  una  secta  musulma- 
na, que  nega  que  Déu  biga  enviat  profetas.  Cavm- 
ri§Ui.  Cavarigta,  m. 

GATATy  DA»  p.  p,  «MMb.  Gif«t«i• 


GAVA¥L.  m.  ant.  caball. 

CAVERNA,  f.  Gran  cova  ó  cavitat  en  la  terra  i 
en  alguna  roca.  Carfma.  Anlrum,  i,  caverna,  ae.  | 
anat.  La  profunditat  ó  concavilat  que  fà  la  matèria 
ò  posterma  en  las  llagàs  ó  fcridas.  Caverna.  Sinus, 
us.  Q  Entre  gitanos,  casa. 

GAVERNETA.  f.  d.  Carfrnífa.  Cavernula,  ca- 
vernacula,  íc. 

GAVERNÓ8,  A.  adj.  Lo  que  tè  mòltas  caver- 
nas.  Cavernoso,  Cavernosus.  |j  med.  Se  diu  de  lai 
llagas  ó  feridas  que  tenen  cavernas.  Cavernoso,  Ca- 
vernosus. 

GAVERNOSITAT.  f.  p.  u.  Qualitat  de  caver- 
nós.  Cavernosidad.  Antri  ambitus. 

CAVIL•LACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  vavil-lar. 
Cavilacion.  Cavillatio,  nis,  cavillatns,  us.  U  Reparc 
ó  dificultat  de  poca  monta.  QuisquiUa.  Quisquilis, 
arum.  |{  sofisma. 

CAVIL'LACIONETA.  f.  d.  Cavilaeioncilla  ^ 
cavilacioAcita,  Cavillula,  ap,  cavillulum,  i. 

CAVIL-LADOR,  A.  m.  y  f.  cavíl-lós. 

GAVIL-LAR.  V.  a.  Fi\ar  la  imaginació  en  va- 
nas  subtilesas.  CavUar,  Cavillor,  aris. 

GAVIL-LÓ8,  A.  adj.  maniítich.  ||  Inquiet,  im- 
pertinent, enredador.  Caviloso.  Cavillator,  cavilla- 
bundus.  I  Dit  de  las  cosas  fetas  per  las  personas 
de  dita  condició.  Cavihso,  Subdolus,  fraudulen- 
tus. 

CAVnL-LOSAMElilT.  adv.  m.  Ab  cavil-lació  i 
engany.  Cavilosamenic,  Dolosè,  fraudulenler,  cap- 
tiosè. 

GAVIL-L08ITAT.  f.  p.  u.  cavil-lació. 

GAVILLA.  f.  Planta  semblant  al  panicart.  f«< 
rilla,  Eringium,  ii. 

CAVIRÓ.  m.  CABiRÓ. 

CAVITAT,  f .  L'  espay  vuyt  en  los  cossos.  Co- 
ridad,  Cavitas,  atis,  ca\-us,  cavum,  i. 

CAVO.  adj.  En  la  cronologia  més  de  29  dias. 
Caro.  Cavus. 

GAVORCA.  f.  ant.  cova. 

CATAFABA.  f.  Planta  indiana  que  s'  enredi 
com  la  eura.  Catfakaha.  I^ajafaba,  ae. 

GATAN.  m.  Planta  de  Indias  mòlt  bona  pen 
fluixos  de  sanch,  mal  de  caixal  elc.  Cayaii.  Herbi 
sic  dicta. 

GATAlimA.  f.  Nom  de  la  segona  dinastia  delí 
re\sde  Pèrsia.  Caifanida,  Gajanidas,  ve, 

GAVANITAS,  Y  GAT  ANS.  m.  pi.  Ceria  MCtl 
de  heretges.  Cayanos,  cayaNÍías.  Cajani,  orum. 

GATÀPIA.  f.  Certa  herba  del  Rrasill,  la  arré! 
de  la  qual  matxacada,  y  pre:>a  ab  aygua  diubei 
que  resisteix  al  verí  de  las  serps  etc.  Tay^pM 
Herlia  cajapia. 

GATCHJDA.  f.  La  acció  y  efecte  decàurer.  C•i• 
da.  Collapsio,  nis,  lapsus,  us.  g  La  llargària  de  li 
tela.  cortina,  capa  etc.  Caida,  Aulieorum  longil» 

do.  II  CtLPA. 

ANAR  DE  CATGÜDA.  fr.  met.  fam.  ANAR  Al  lAIZ.  1« 

GATCHIT,  HA»  p.  p.  CúUo.  Ctsvs.  |  adj.  acl. 


GBB  GATAIA 

Deixat,  desgairat.  Desmazalado,  desmadijado.  Lan- 
gaidus,  iners. 

GAYLAR.  V.  n.  ant.  callar. 

GATMAlf.  m.  Animal  anfibi  de  Indias,  espècie 

de  llangardaix  mòlt  semblant  al  cocodrillo,  encara 

qne  mès  petit.  Caymam'.  Lacertns  instar  crocodili. 

I  met.  Qui  afecta  prudència  per  sos  intents.  Cai- 

man,  redomado.  \eterator,  versipellis.  {|  ter.  bràs- 

SBl.  1. 

GATHENT.  m.  gitouda. 

GAYRAT.  m.  arq.  Fost  que  atravessa  diagonal- 
ment  de  una  carrera  à  altra  en  los  ànguls  entrants. 
Cuadral,  Ex  angulo  in  angulum  diagonaliter  trans- 
versa trabs.  y  pi.  Las  bigas  menors  qué  surten  del 
caballet  de  la  teulada.  Asnas.  Tigna,  orum. 

GAYRE.  m.  Cantó  ó  àngul  exterior  que  forman 
dos  superfícies.  Esquina,  Exterior  angulus.H  ant. 

QUADRO. 

EN  CATRB.  m.  adv.  EN  QUADRO. 

GATHELL•.m.  catre.  1.  ||  Perruca  postissa  que 
imita  y  supleix  pel  cabell  natural.  Cairel.  Ca- 
liendrum,  capillamentum,  i.  ||  ant.  fletxa.  ||  Es- 
pècie de  saeta  de  fusta  cremada  y  cuadrada.  Cua- 
drillo.  Hissi le  telnm  quadrom. 

GATEÓ.  m.  Rajola  quadrada.  Baldosa,  ladrillo, 
cmadrado.  Quadratus  later. 

CAIAUNT.  pron.  ind.  ant.  cada  hu. 


CE. 


:.  interj.  eu.  ||  Veu  pera  imposar  silenci,  xi- 
Tox.  n  Nom  de  la  lletra  C.  Ce.  Ce. 

CEBA.  f.  Planta  de  regadiu,  de  la  alsària  de 
d«s  ó  tres  pams,  las  fullasfistulosas,  la  cama  estu- 
fada  del  mitj,  y  remata  en  una  espècie  de  panotxa 
globosa.  La  arrel  es  una  cabessa  del  mateix  nom, 
formada  de  varis  grills  ò  capas  tendras  y  sucosas, 
de  UQ  olor  fort,  acre  y.  picant.  Cebolla.  Caepa,  s, 
oepiam,  ii,  c«pe  indecl.  ||  Ciutat  deLigúria.  Ceba. 
Cebft,  86. 

GBBA  MARINA.  Planta  silvestre  que*s  fa  en  las 
platjas  de  mar  y  en  las  montanyas;  té  las  fullas  de 
un  vert  bonich,  amplas  y  sucosas,  la  cabessa  sem- 
blant à  la  de  la  ceba  comuna,  composta  de  mòlts 
grilla  que's  divideixen  en  tres  capas  ben  distintas; 
primera  de  tels  mòlt  prims,  foiiàceos,  sechs  y 
bUuichs;  la  segona  de  grills  esposos,  molsuts,  vis- 
eoaos,  mòlt  acres  y  amarchs;  la  tercera  de  no  de- 
Hirroilats,  poch  espessos,  viscosos,  blancbs  y  mu- 
silaginosos.  La  medicina  sols  usa  dels  de  la  segona 
capa,  que  aplicats  à  la  pell  la  inílaman  mòlt  promp- 
te, y  en  allas  dosis  obran  com  los  verins  narcótichs 
acm;  es  contra  las  feriduras  passivas,  y  exerceix 
«na  influència  estimulant  mòlt  notable  en  la  secre- 
eíò  de  las  membranas  viscosas;  y  T  us  dels  pre- 
parats de  aquesta  planta  produbeixen  grans  ven- 
taijas  pera  la  curació  de  la  tisis  pulmonar.  £&- 
«íkh  uMla  albarrawi.  Squilla,  se,  scilla  mari- 


lOMO  I. 


GEC  8i6 

CEBA  sicoTRÍ.  Such  estractiu  rehínós  que*s  trau 
de  mòltas  plantas  exóticas.  Aloe  sueotrino  ò  ioco- 
trino,  acíbar.  Soccotrina,  ae,  aloe  succotrina. 

CEBAS.  Joch  de  noys  en  que  comunment  s' assen- 
tan  alguns  en  terra,  cenyint  ab  los  brassos  cada  bu 
al  del  sèu  devant,  formant  com  una  cadena  y  dos 
que  estan  drets  fent  V  un  de  amo  y  V  altre  de 
comprador  provan  alsar  al  de  devant.  Arrdneate, 
nabo,  arrdneate,  eepa,  Ludus  cepa  vulgò  dictus. 

pÉR  MENJAR  ó  ROSEGAR  CEBA.  fr.  mot.  fam.  Fér 
rabiar  ó  mortificar  à  algú.  Haeer  morder  el,  6  del 
ó  en  el  ajo  d  wio.  Alicui  molestiam  crearé. 

QUI  VEN  ó  CULTIVA  CEBAS.  CebolUro.  Caeparius,  ii. 

GEBADOR.  m.  pint.  Lo  cuadro  que  represen- 
ta vàrias  espècies  de  aucells.  Cebaeero,  Avium  pic- 
tura,  diversiorum. 

GEBALLOlfS.  m.  pi.  Cuchs  que  s'  engendran 
dels  ous  de  las  moscas  etc.  en  la  carn.  Cresa,  In- 
sectorum  semen.  ||  adv.  ant.  desprès,  k  las  ho- 

RAS. 

CEBAMA.  f.  aum  Cebollon.  Caepa  grandior. 

GEBETA.  f.  d.  Cebolkia.  Gsepula,  pallacana,  se, 
gethyum,  ii. 

GEBÓ.  m.  Tot  animal  encebat,  perquè  sia  mès 
tendre  y  gustós.  Se  diu  especialment  del  porch  y 
y  bous  de  Galícia.  Cebon.  Saginatus  vitulus,  por- 
cus  etc. 

CEBOLLAR.  m.  Lloch  plantat  de  cebas.  Cebo- 
llar.  Caepina,  ae,  c^petum,  i. 

GEBOLLÍ.  m.  Llavor  de  cebas.  Cebollino.  Cíe- 
pae  semen.  H  Planter  de  cebas.  Cebollino.  Caepi- 
na,  ffi. 

GCBOLLUTy  DA.  adj.  Se  diu  de  las  plantas  y 
flors  que  tenen  cabessa  com  las  cebas.  Cebolludo. 
Capitatffi,  caparia  plantse. 

CEBRIÀ,  n.  p.  de  home.  Cipriano,  Cebrxano, 
Cebrian.  Ciprianus,  i. 

GEGADERO.  m.  Ferro  corb,  al  que  en  los  cot- 
xes y  galeras  se  lligan  los  tirants  de  cànem  ó  cuy- 
ro  assegurats  en  la  retranga,  y  serveixen  pera  fér 
recular  lo  carruatge.  Cejadero.  Retinaculum,  i. 

GEGA.  f.  Mesquita  de  moros  en  Córdoba,  ahont 
anavan  ab  la  mateixa  reverència  qne  à  Meca.  Ceea. 
Mahometanorum  fanum  Cordubse  structum. 

ANAR  DE  CECA  EN  MECA.  fr.  mot.  fàm.  Anar  ociosa 
è  inútilment  de  una  part  à  altra.  Andarde  Ceea  en 
Meca.  Hac  illuc  vagari. 

HAVER  CORREGUT  LA  CECA  T  LA  MECA  T  LA  VALL  Dt 

ANDORRA,  fr.  met.  fam.  Sèr  algú  mòlt  experimen- 
tat y  astut.  Ser  muy  corrido.  Expertum  esse. 

GEGEAR.  V.  a.  Pronunciar  la  S  com  C.  Ceeear. 
C  pro  S  efferre,  pronuntiare.  ||  Parlar  sonant  la  S 
de  modo  que  sembla  una  espècie  de  xiulet.  Ceeear. 
Sibilando  loqui.  Q  Pronunciar  ce  ce  pera  cridar  k 
algú.  Ceeear.  Blandè  compellare. 

GEGEO.  m.  La  acció  de  ceeear.  Ceeeo.  S  et  C 
inversió.  ||  Espècie  de  xiulet  en  la  pronunciació 
de  algunas  lletras.  Ceeeo,  Sibilus  blandè  ore  eixi- 
tus. 

45 


Si6 


GED 


DIGGIONÀfil 


GE6 


[y  A.  m.  y  f.  CEGO. 

GEGINA.  f.  Carn  salada,  aixula  y  seca.  Cecina, 
Salita  indurata  caro. 

GEDAR.  V.  a.  ant.  Apaciguar,  tràurer  los  in- 
conveiiiiMits  ó  abusos.  Quiiar,  cartar,  renMver,  Pro- 
pel  lo,  rejício,  anteverto,  is. 

GEDÀS.  m.  Instrument  compost  de  un  riscle 
rodó  y  una  tela  comnnment  de  cerdas  pera  passar 
farina  ó  colar  líquits.  Cedazo.  Incerniculuni,  i, 
excussorium  cribrum.  ||  Lo  que  serveix  pera  pas- 
sar perlas,  pedras  preciosas,  etc.  QuUatera.  Dimen- 
sorium  unionum  cribrani. 

PAssii  PBL  cbdís.  fr.  Separar  ab  ell  alfarina 
del  sagó,  ó  las  partículas  de  altras  matérias,  de 
modo  que  que<len  las  grossas  sobre  la  tela  y  las 
potilas  caygan  sota.  Cerner,  Cribro,  as.  I  met.  Exa- 
minar mòlt  los  fets  de  algú.  examinar  la  concien' 
eia  de  alguho,  OcTulta  investigaré. 

véi:rrr  per  l'NA  Tl•Lk  DE  (JíuAs.  fr.  fam.  Signi- 
fica judicar  de  las  cosas  no  com  són  en  sí,  sinó  del 
modo  que  las  presenta  la  preocupació.  Ver  ó  odi- 
vinar  por  tela  de  cedazo.  Alieno,  adverso  animo  ju- 
dicaré. 

CEDAMEK,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  ó  ven  cedas- 
sos.  Cedacero.  Cribrorum  artifex,  venditor.  ||  mani- 

FASSER. 

CEDA88ERIA.  f.  Botiga,  abont  se  fan  ó  venen 
cedassos.  Cedaceria.  Cribrorum,  subcerniculorum 
taberna. 

GEIIA88ET.  m.  d.  Cedacilhy  cedaeito,  eedazue- 
lo,  Cribellum,  i,  |)arvum,  minus  incemiculum. 

GEDIBLE.  adj.  for.  Lo  que  *s  pót  cedir  ó  do- 
nar. Cesible,  Cetlibilis. 

CEimi.  V.  a.  Donar,  transferir  à  altre  alguna 
cosa«  acció  ó  dret.  Ceder.  Cedo,  concedo,  is.  |  Do- 
narse  per  vensut.  Ceder,  Cedere  alieu  i  in  aliquo, 
berbam  dare,  porrigeit».  |  v.  n.  Subjectarse.  Ce- 
der,  Alicui  se  snbjicere,  manus  dare.  ||  Resultar 
alguna  cosa  en  bè  ó  mal  de  algú.  Ceder.  In  com- 
modum  vel  íncommodum  alicujus  cedere.  |  Qm- 
cedir  alguna  cosa  que  repugnava.  Ceder,  Cedo,  is, 
voluntatem  remittore.  ||  Xenguar  lo  rigor  de  algu- 
na ca^,  cuni  lo  vent,  la  febra,  *l  fret.  .V^ii^H<ir, 
ceder,  hnjar,  mitigar,  Remitto,  imminuo,  is,  miti- 
go, as.  I  En  las  empresas,  afluixar  V  ardor  ó  em- 
penyo, ff/ur,  Cetto,  is. 

fír  cEniR.  fr.  Fòr  condesi'endir  ó  mudar  d^  dic- 
lamen  à  algú.  Blaikdear^  doblar,  Alterius  animum 
ílectere.  converlere. 

CEDIT,  DA.  p.  p.  Cedido,  Cessus. 

CEDBÍv  na.  adj.  Lo  que  es  de  cedro  6  li  per- 
tany. Cedniko,  Cedrinus.  cedreus. 

CÉDBIA.  f.  Goma  ó  licor  que  destil-Ia  'I  cedro. 
Cedria,  Cedrium,  iHHlreum,  i. 

CEDRO.  m.  Espècie  de  pi  de  las  Indias  mò\X 
alt,  frondós  y  fragant,  sempre  x-ert,  y  sa  fusta 
diuhen  que  no  's  corca  ni  pudreix.  Ceér*,  Cedms, 
i,  Ui>ii,  a*. 

LA  rtiTTA  DEL  GiMO.  Céitíde,  C«drÍ5,  idís. 


GEDEON.  m.  Vall  y  torrent  entre  Jerusalem 
r  vall  de  las  olivas.  Cedron.  Cedron  indecl. 

CÈDULA,  f.  Tros  de  paper  escrit  ó  per  escrfi 
rer,  vale  ó  paper  de  obligació.  Cèdula,  Scbedul 
8B,  chyrograpbi  caulio. 

CÈDULA  DE  PREEMLNÉNCiAs.  La  quo  *s  dòna  k  alj 
per  haver  servit  mòlts  anys  en  sòn  ofici,  consei 
vantli  1  salari,  honors  y  facultat  pera  concérrer 
ells  sempre  que  vulla.  Cèdula  de  preemineneiaM, 
muneris,  ofiiciis  pra^rogativa. 

CÈDULA    INTRODUCTÒRIA,    for.    PoticiÓ    Ó    IDeilN 

rial.  Libelo  introductor io,  Libellus,  i,  supplicatií 
nis. 

CÈDULA  REAL.  Dcspaig  del  Rey,  ab  lo  qual  i 
concedeix  alguna  gràcia,  ó  's  pren  alguna  pro? 
déncia.  Cèdula  real,  Regium  diploma. 

GEDIJLA88A.  f.  aum.  Cedulou,  Tabella  m^ 
publicè  proposita. 

GEDULATGE.  m.  Lo  dret  de  las  cédulas.  0 
dulaje.  Pro  rescriptis  excipiendis  vectigtl. 

CEDULETA.  f.  d.  Cedulilla,  Schedala,  »,  pii 
tacium,  ii. 

CEF.  m.  CEFO. 

CEFALEA.  f.  ant.  xigranta. 

CEFÀLICA.  f.  anal.  Vena  superior  del  bra 
dita  així  per  havérse  cregut  que  treya  la  sanch  d( 
cap.  Cefúlica,  Cephalica  vena. 

CEFÀLICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  ca] 
Cefúlico,  Cephaheus,  ceplialicus. 

CEFALLÒ8,  A.  adj.  balrucient. 

CEFALÓNICH,  CA.  adj.  Lo  natural  de,  y  I 
pertanyent  à  la  isla  Cefalónia.  Cefalonio,  Cepballi 
nes,  um. 

CEFEU.  f.  Gonstel-lació  celeste,  (kfeo,  Ce| 
heus,  i. 

CEFO.  m.  Espècie  de  mona  bermella,  las  ni 
mel  las  de  blau  de  cel,  la  panxa  blanca  y  laa  poll 
negras.  Cefo,  cepo,  cebo,  celfo,  ckibor,  Cephns,  i. 

CEGAIXÓS,  A.  adj.  Qui  té  habitualment  k 
ulls  carregats,  bermells  y  plorosos.  Cegajam^  m 
gato$o.  Lippus. 

CEGAMENT,  adv.  m.  Temeràriament.  Ctifi 
mente,  ú  ciegat,  alueinadameute.  Cscè,  temeré,  ii 
consultè. 

CEGAR.  V.  a.  Lle\'ar  la  vista.  Cegmr,  Gboc 
exoculo,  as:  caMrum  reddere. )  met.  Ofuscar  Y  en 
teníment  ó  la  llum  de  la  rahó  *ls  afectes  y  pti 
sions  desordenadas.  Cegar,  Mentem  caccare,  exca 
care.  ||  Tornarse  cego.  Cegar.  Ca?cutio,  is;  liuiiii 
bus.  oculis  orbari.  |  Tapar,  tancar.  Cnrar.  Intar 
c*udo,  obtrudo,  is. 

CEGAT,  DA.  p.  p.  CegaAo.  Exoculatiis. 

CEGO,  A.  m.  y  f.  Qui  no  hi  veu.  Ciefo.  €m 
COS.  i.  oculis  raplus,  lumine  cassos.  |  mel.  foam 
hit  de  alguna  passió.  Ciego.  Animo  c«cas.  |  Cot 
riola  ó  motro  sens  polilja.  fíe^o.  Cochlea,  c 

À  cRtiiS.  m.  adv.  ccgahixt. 

àSktL  i  ciGAS.  fr.  hm.  Anar  i  «Ib  clnelM.  in 
dar  ciegamenu,  C^cutio,  is. 


CEL 


GATAIA 


GEL 


817 


CEGOS  Ó  E!V  li  TEtll  DELS  CEGOS  QUI  NO  TÉ 

uk9  QTB  un  tLL  B8  RET.  loc.  fam.  Denota  que  entre 
mòlts  que  tenen  algnna  falta,  lo  qui  la  t^  un  poch 
menor  aventatja  als  altres.  En  la  tierra  de  lot  rie- 
^oi  il  tuerto  ($  rtif,  Cserorum  in  pàtria  colitur 
pro  principe  luscus.  Inter  indoctos  semidoctus  pro- 
imtnr. 

LOS  CEGOS  IfO  DISTINGEIXEN  DE  COLOIS.  fr.  CADA  HU 
DE  8ÒN  OnCI. 

■ÒLT  CEGO  ES,  Qri  NO  HI  V6v  PEt  UNA  TELA  DE  CE- 
DÍS, ref.  met.  fam.  Denota  1  poch  coneixement  6 
perspicàcia  de  qui  no  entén  las  cosas  mès  claras  y 
fàcils.  Harto  eiego  es  el  que  no  vé  jHír  tela  ie  eeda- 
so.  Qui  nil  cumque  vidot  per  cribrum ,  oecus 
abundè  est. 

QUALSEVOL  CEGO  HO  VÉU.  loc.  fam.  Denota  la  evi- 
dència de  alguna  cosa.  Em  lo  verd  un  ciego.  Vel 
c»co  perspicunm. 

sia  CEGO.  fr.  met.  No  enténdrer  bè  ó  desconèi- 
xer las  cosas  per  ignorància  ó  per  passió.  Ser  cie- 
fo,  tener  eataratas.  Mentem  excan^are,  rationem 
pnppedire. 

SOMUVA  \  CEGO  QUE  VETA,  T  S0V1AVA  'l  QUE  CtE- 

TA.  Denota  la  facilitat  ab  que  mòlts  creuben  con- 
aegnir  lo  que  volen.  Sohaba  el  eiego  que  veia,  jf 
tomaba  lo  que  queria,  Sabini  quod  voiunt  som- 
niant. 

CEGONTA.  f.  Ó  GEGONYAL.  m.  Perxa  en- 
caixada sobre  un  puntal  pera  tràurer  aygua  de  al- 
guns pous.  Cigonal,  eigüenal,  Pertica  putealis.  I 

aOONTA. 

GBGÜEDAT.  f.  Privació  de  la  vista.  Ceguedad. 
tocitas,  atis.  H  Passió  que  ofusca  la  rahó.  Cegue^ 
ied,  alueinaeion,  alucinamiento.  Mentís,  anime 
cBcitas. 

CSBOUEJAR.  V.  n.  Escursarse  la  vista.  Ceguear. 
Oseotio,  is. 

GBOUEJAT,  DA.  p.  p.  Cegueado.  Oecutatis. 

CBGUERA.  f.  Gran  defecte  ó  privació  total  de 
li  ^riata.  Oguera.  Oecitas,  atis.  U  Fal-lera,  ó  gran 
aleióà  alguna  cosa.  Mania,  tema.  Exòtica  voluntas. 

L.  f.  ant.  CEGCEDAT. 

\  A.  m.  yf.  d.  Ceguezuelo,  eieguezue- 
lo,  tfo,  f7/o,  cico,  Gseculus,  i. 

TAT.  f.  ant.  ceguedat. 
iw  m.  Arbre  de  Indias  mòlt  alt  y  coput, 
fà  nnas  tavellas  mòlt  grans,  amplas  y  plenas  de 
una  llana  de  la  que  s*  acostuman  fér  mocadors, 
matalassos  y  coixins,  però  mal  sans  per  la  dema- 
aiada  ardéncia  de  la  llana.  Són  fruyt  es  rodó  que 
'a  divideix  en  vàrias  parts  iguals.  De  ell  se  *n 
trinben  tots  los  recaptes  de  escriurer.  Ceiba,  Zey- 
Ima,  i. 


H  Xfill 


m.  L*  orbe  diàfano  que  circuheix  la  terra. 
fSsIo.  CcBlum,  i.  D  La  glòria  celestial.  Cielo,  Glò- 
ria» tt,  «Bterna  beatitudo.  ||  La  atmosfera.  AdmÓM- 
fèrm^  eíé/o.  Athmosphera,  «b.  ||  Déu  ó  sa  providén- 
tUL  Cielo,  Deus,  i,  divina  providentia.  ||  Clima; 
WA  '•  dia:  Espanta  té  bon  cbl.  Ciel<f,  elima.  Tem- 


peratura, »,  ccalum,  i.  I  La  cuberta  de  algunat^ 
ooeas;  així  *8  diu:  lo  cel  del  llit,  del  cotxo,  etc. 
Cielo,  Tectum,  i,  lectí  vel  rbeds  umbella.  y  prou. 

AQUELL. 

gel  aOGENT  i  LA  VESPRADA,  LA  FLtJA  81  N*B8  ANA- 
DA, ref.  Que  's  pren  en  sentit  literal.  Arreholes  de 
la  noche,  d  la  manana  son  soles.  Nocturnus  fulgor, 
matutínum  pronuntiat  solem. 

CEL  ROGENT  AL  DEIATf,  LA  PLUJA  lA  ES  AQUt,  ref. 

Que  *s  pren  en  sentit  literal.  Amboles  de  la  manama 
d  la  noche  son  agua.  Matutinus  fulgor ,  noctumam 
nuntiat  pluviam. 

CEL  ROGENT,  PLUJA  ó  VENT.  rof.  Que  s'  euteueu  en 
sentit  literal.  Aurora  ruhia,  ó  viento  ó  lluvia.  Yel 
ventós  aurora  vehit  rubicunda,  vel  imbres. 

AGAFAR  LO  CBL  AB  LAS  DENTS.  fr.  met.  DCUOta  '1 

gran  enfado  que  algú  ha  rebut  ab  una  cosa,  mani- 
festantho  ab  demostracions  exteriors.  Tomar  el  eie- 
lo  con  las  manos.  Ccalum,  Divos  obtreclare. 

ANARSEN  ó  PUJAR8BN  AL  CBL.  fr.  met.  Salvafse. 
/r,  volar  al  eielo.  Ad  coslum  c^nvolare.  ||  met.  Se 
diu  del  qui  ha  desperdiciat  sos  béns  ó  hisenda. 
Irse  eomo  la  sal  en  el  agua.  Alicujus  bona  dissipa- 
ri.  n  met.  Se  diu  del  qui  ha  fét  alguna  empresa  y 
s*  hi  ha  tornat  pobre.  Caerdecabeza.  Sorte  premi. 

RAnAT  oviNGUTDELCBL.fr.  PTodigiós,  exccMeut. 
Bajado ,  venido  del  eielo.  De  cqbIo  demissus ,  de- 
lapsus. 

GUANTAR  LO  GEL.  fr.  met.  Pera  denotar  que  ^s 
concedeix  ab  virtuts  y  bonàs  obras.  Ganar ,  eom' 
j^ar,  conquistar  el  eielo.  Coelum  virlutibus  compa- 
raré, assequi. 

ESGUPiR  AL  CEL.  fr.  met.  Procehir  contra  de  algú 
ab  medis  que  's  converteixen  en  dany  propi.  £V 
ctipír  al  eielo.  Temeré  aliquid  aggredi. 

ESTAR  EN  LO  CBL.  fr.  met.  fam.  Estar  libre  de  tota 
molèstia.  Estar  en  la  glòria.  Pace,  felicitate  frui. 

Ml'DAR  DE  CEL.  fr.  >UDAR  DE  CLIMA. 

PENSARSE  TOCAR  LO  CBL  AB  LO  DIT.  Se  diU  del  ho- 

me  vanitós  que  *s  créu  tenir  un  mèrit  mòlt  supe- 
rior als  altres.  Engreido  eomo  un  gallo  de  cortijo: 
pensarse  tocar  el  eielo  eon  el  dedo.  Sese  súper  alios 
inaniter  extollere. 

QUI  AL  CEL  ESCUP  i  LA  CARA  Li  CAU.  ref.  Quien  al 
eielo  escupe  en  la  cara  le  eae.  Qui  spuit  in  ccslum, 
subit  ore  cadentia  sputa. 

SEMBLAR  UN  CEL.  fr.  pera  denotar  que  algun  tem- 
ple ó  algun  altre  lloch  causa  mòlta  satisfiíooió,  per 
estar  mòlt  il•luminat  ó  adornat,  ó  per  havèrhi  una 
gran  música,  etc.  Estar  hecho  un  cielo.  Splendore 
ematu  eminere,  micare. 

Si  'l  CEL  CAU  k  TOTS  NOS  ATRAPARÀ  SOTA.  loC.  fam. 

ab  que  's  redargüeix  al  (|ui  posa  condicions  de  dup- 
tes  impertinents.  lYsieae  el  eielo  y  nos  coge  deba- 
jo  ?  Sí  el  eielo  cagera  se  eogerian  mueheu  eogujadas. 
^Quid  8i  nunc  coelum  ruat  ? 

vEMR  ó  RAixAR  DEL  CBL.  fr.  peTO  dcuotar  que  al- 
guna cosa  es  mòlt  bona.  FfRir  ó  hajar  del  cieto.  De 
ccdIo  labi,  delabi. 


9f8 


GBL 


DICaONàRI 


CEL 


*  vÉsTBif  AL  CEL.  loc.  fam.  ab  que  *8  despréeia  lo 
que  latre  din.  VéU  al  cielo ,  al  rollo ,  é  fasear, 
Apage,  abi. 

vÉüEER  LO  CEL  OBERT.  fr.  Presentarse  una  ocasió 
favorable  pera  eixir  de  algun  apuro.  Ver  el  eklo 
akierto  ó  he  ciehi  abiertos.  Inopinatam  spem  afful- 
gere. 

VOLER  PÜJIR  àL  cel  i  DESPIT  DELS  SANTS.  ÍT.  ab 

la  que  's  reprèn  à  una  persona  empenyada  en  lo- 
grar  sos  desítjs  y  sa  voluntat  justa  ó  injusta.  Quie^ 
re  mipadre  Mwnoz  (o  çim  no  quiere  Dios,  Rem  inu* 
tilem  postularé.  ||  Sér  imprudència  ,  voler  un  im- 
possible ó  lograr  lo  fi  sens  los  medis  proporcionats. 
Qaerer  eubir  al  eielo  iin  alas  ó  sin  escaUra ,  ó  dar 
Mia  punada  en  el  cielo.  Impossibilia  tentare,  altio- 
ni  te  ne  quoBseris. 

GELADA,  f.  Armadura  antfgua  del  cap.  Cela- 
du,  easeo.  Cassis  idis,  galea,  ».  ||  ant.  Emboscada. 
Celada,  Insidi»,  arum.  |  amagatall. 

fSELADABIENT.  adv.  m.  amagadament. 

GELADETA.  f.  d.  Celadilla.  Insidie,  amm. 

GELADOR.  m.  Lo  qui  vetlla  ó  cela  per  la  con- 
servació del  orde  y  bon  gobern.  Celadòr,  Curator, 
monitor,  is.  ||  En  las  congregacions  y  altres  cossos 
lo  qui  cuyda  de  que  's  cumplan  sos  estatuts.  Cela- 
dòr. Monitor,  curator,  is.  ||  En  las  escolas  lo  qui 
enyda  que  's  guarde  silenci.  Celador.  Gelater,  is. 

GELANTES.  m.  log.  Segon  modo  indirecte  del 
sil-logisme  en  primera  figura;  consta  de  una  pro- 
posició universal  afirmativa  entre  dos  negativas. 
Cekmtes.  Celantes,  is. 

GELAR.  V.  a.  Amagar,  ocultar.  Celar,  encubrir^ 
ocultar.  Tego,  is,  celo,  as.  ||  Procurar  ab  cuydado 
la  observància  de  las  Ueys ,  obligacions  ó  encàr- 
rechs.  Celar.  Vigilo,  as,  promoveo,  es.  ||  Observar 
ab  atenció  'Is  movimens  y  accions  del  qui  's  té  re- 
cel. Celar.  Observo,  as. 

GELAT ,  DA.  p.  p.  Celado.  Gelatus. 

GELDA.  f.  V  aposent  del  religiós  ó  religiosa  en 
sòn  convent.  Celda.  Cella,  ae. 

GELDETA.  f.  d.  Celdilla,  eeldita,  Cellula,  se.  || 
f.  bot.  Cada  un  dels  vuyts  que  ocupan  las  llavors 
en  las  capsas,  los  grans  en  las  tavellas,  etc.  Celdi- 
lla.  Cellula,  ». 

GELEBÈRHIM,  A.  adj.  sup.  Mòlt  cèlebre.  Ce- 
lebèrrima. Celeberriraus. 

GELEBRAGIÓ.  f.  La  acció  de  celebrar.  Cele- 
hraei4m,  Gelebratio ,  nis.  ||  Acceptació ,  aplauso. 
Aplauso,  aclamaoion,  celebracion.  Aceptatío,  accla- 
matio,  nis. 

GELEBRADÍSSIMi  A.  adj.  sup.  Mòlt  celebrat. 
Ctlebradisimo.  Geleberrimus. 

IZLEBRADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  celebra  ó 
aplaudeix.  Celebrador.  Prcsdicator,  plausor,  is. 

GELEBRANT.  p.  a.  CeUbranu.  Celebrans.  | 
m.  Lo  sacerdot  que  diu  la  missa.  Celebra^.  Rem 
divinam  faciens;  sacrum  peragens. 

GELEBRAR.  V.  a.  Akbar,  encaréixer.  Aplau- 
iirf  celebrar^  encart^^r,  Uudo,  pr«dieo,  as»  plav- 


do,  is.  I  Reverenciar,  venerar  solemne  y  pública- 
BMnt  los  misteris  de  la  Religió  y  memòria  dels 
Sants.  Celebrar.  Celebro,  concelebro,  as  ;  festum 
agere,  colere;  culta  veneratione  prosequi.  ||  Fér  so- 
lemnement y  ab  los  requisits  necessaris  alguna 
funció  ó  contracte.  Celebrar.  Ritè ,  solemniter  ce- 
lebraré. II  Dir  missa.  Decir  misa,  celebrar.  Celebro, 
as,  rem  divinam  facere,  sacrum  peragere. 

GELEBRATy  DA.  p.  p.  Celebrada,  Pnedicatus. 

GÉLEBRE.  adj.  Famós,  cèlebre.  Clams  ,  cele- 
bris. I  Festiu ,  xistós ,  que  té  agudessas  agrada- 
bles. Cèlebre.  Festivus,  lepidus,  facetus. 

GÉLEBREMENT.  adv.  m.  Ab  celebritat.  Ce- 
lebremente.  Facetè. 

GELEBRITAT.  f.  Fama,  renom  ó  aplauso.  Ce- 
lebridad.  Celebritas ,  solemnitas  ,  atís.  ||  Solemni- 
tat ab  que's  celebra  alguna  festa  ó  succés.  Apara- 
tOy  celebridady  pompa,  solemnidad,  fausto,  mo^nt/l- 
cencia,  magestad.  Apparatus,  us,  magnificentia,  a;. 

GELEBli.  m.  Mesura  de  grans ,  que  conté  la 
duodécima  part  de  una  fanega.  Celemin.  Modius, 
ii.  H  La  quantitat  que  cap  en  una  de  ellas.  Celemin. 
Modio  contenta  portio. 

GELERAGH.  f.  Herba  medicinal  de  un  pam  de 
alsària,  sens  cama,  que  produheix  la  llavor  en  las 
fullas,  y  's  cria  entre  las  rocas  y  paratges  obachs. 
Doradilla.  AspleniumceIerach,scholopendrium,  ii. 

GELERAT,  DA.  adj.  malvat. 

GELERITAT.  f.  Promptitud,  prestesa.  Celeri- 
dad.  Celeritas,  maturitas,  atis. 

GELE8TE.  adj .  Lo  pertanyent  al  cel,  ó  à  la  glò- 
ria. Celeste.  jSthereus,  supernus,  siderevs,  cosles- 
ti6.  II  De  color  de  cel.  Celeste ,  ctrúleo ,  de  color  de 
«te/o.  Caemleas,  coslestís.  ||  poét.  Lo  que  pertany 
al  cel.  Celestial,  celeste.  Supernus,  sidereus,  letbe- 
reus,  ccBlestis. 

GELE8TIAL.  adj.  celeste.  ||  met.  Agradable, 
perfecte,  deliciós.  Celestial.  Gratum,  perjudicum. 

GELESTIALMENT.  adv.  m.  Per  disposició  del 
cel.  Celestialmmte.  Divinitús.  |  Perfecta,  deliciosa, 
admirablement.  Celestialmente.  Amcenè,  gratè,  ju- 
cundè. 

GELIAGA.  f.  Vena  que  porta  la  sanefa  al  ven- 
tre inferior.  Celiaca.  Cssliaca  artèria.  ||  med.  Fluix 
de  ventre  en  que  surt  lo  quilo  junt  ab  los  escre- 
ments.  Celiaca.  Caeliacus  fluxus. 

GELIAGH,  GA.  adj.  Lo  qui  pateix  de  celiaca. 
Celiaeo.  Cseliacus. 

GELIÀBiDRIA.  f.  Herba  de  fullas  menudas  y 
arrahimadas,  la  llavor  de  la  qual  sòn  uns  grans 
rodons.  S'  emplea  en  los  guisados.  Cilantro ,  cth- 
laníro.  Cor^andrum,  i. 

CELIBAT,  m.  L*  estat  de  solter.  Celibato.  Ce- 
libatus,  us,  caelebs  vita. 

GÉLIBE.  m.  Lo  qui  no  ha  pres  estat  de  matri- 
moni. Celibato,  eélibe.  Agamus,  i,  ccelebs,  is. 

GÉLIGH.  adj.  poét.  Lo  pertanyent  al  cel.  Celi- 
co.  ifithereus,  supernus,  sidereus,  coelestis. 

GELIDtenA«  f*  Herba  que  per  qualsevol  pul 


GEN 


GATAU. 


CBN 


8i» 


qne's  trenqne  6  talle  sort  un  soch  groch  qae  amar* 
goeja.  La  flor  es  de  quatre  fullas,  rodona  y  gro- 
ga. GolondrtMj  celidania.  Chelidonia,  m ,  chelido- 
oimn,  ii. 

caEUER.  m.  ant.  cbluse. 

GELÍSTIA.  f.  La  llum  escassa  que  despedei* 
leo  las  estrellas.  Eeiplandor  de  las  e$treüas,  Side- 
reus  splendor. 

A.  pron.  ant.  aquell. 
•  f.  La  porció  de  pels  que  hi  ha  demunt 
de  la  concavitat  superior  dels  ulls  de  las  perso- 
nas.  Cija,  Supercilium,  ii.  Q  La  de  fava.  Ceja.  Hi- 
lam,  i. 

ciBHAESE  LAS  CELLAS.  fr.  Hiet.  fam.  Denota  que 
algú  estudia  mòlt.  Quemarse  las  cejas,  Enixè  ad  li* 
teras  incumbere. 

ENTiE  CELLAS.  Entrccejo.  Supercilium,  ií. 

GEL-LA.  f.  ant.  celda.  H  ant.  gambi a. 

CZLLAJUNTy  A.  adj.  Qui  té  las  cellas  unidas. 
Csjijwíto,  Contigua  habens  supercilia. 

CELLER,  m.  Puesto  pera  tenir  lo  vi.  Bodega, 
Yinaria  cella;  vini  proraptuarium.  Q  ant.  tabeina. 

GELLERER.  m.  ant.  cbllbi. 

.  m.  d.  Bodeguilla,  Yinaria  cellula. 
.  f.  d.  Cejuela.  Parvum,  minus  su- 
percilium. 

CELLUT,  DA.  adj,  ant.  Qui  arruga  1  front  en 
senyal  de  enfado.  Cenudo,  cenoso.  Turvus,  tetricus, 
volta.  I  Qui  t^  las  cellas  grans.  Cejudo.  Superci- 
liosos. 

CELOBERT,  m.  L' àmbit  6  espay  descubert  que 
's  deixa  en  lo  centro  de  alguns  edificis  pera  donar 
llnm.  En  1*  article  pati  's  dirà  la  gran  diferència 
que  hi  ha  entre  aqueslas  dos  veus.  Patio,  Iroplu- 
viom»  ii. 

CBLfilTUT.  f.  La  elevació  y  excel•lència  deal- 
gvua  cosa.  Celsitud.  Celsitudo,  inis.  ||  ant.  altesa, 

MAJESTAT. 

CZLTA.  adj.  que  s'  aplica  al  indivíduo  de  la 
Gàl-lia  céltica.  Celta,  Cella,  s. 

CZLTAS.  m.  pi.  Los  pobles  de  dita  nació. 
CelUu.  Celt»,  arum. 

CELTIBÉRIGH,  CA.  adj.  Lo  natural  de  ó  per- 
tanyent à  Celtibéria.  Cellihérico,  celtiberio,  celtibe- 
n».  Geltiber,  celtiberícus. 

CÉLTIGHy  CA.  adj.  Lo  natural  de  ó  pertanyent 
ab  Geitas.  Céltieo,  Cellicus. 

CEMBRA.  f.  Espècie  de  tambor  àrabe  usat  en 
la  milícia  de  la  baixa  edat.  Zambomòa.  Tympanum. 

CEUENTAR»  V.  a.  ant.  cimentar. 

GEHEBiTIRI•  m.  Fossar,  lo  lloch  sagrat  ahont 
B^  enterran  los  fíels.  Cementerio,  cimenterio,  Cceme- 
teriam,  sepulcretum,  i,  sepulcralis  àrea. 

GENA.  f.  ant.  Sopar.  Cena.  Coena, «.  ||  Tribut  ó 
dret  que's  pagava  en  Aragó  y  Navarra  per  la  taula 
del  rey,  equivalent  al  que  feya  Castella  anomenat 
de  Tanlar.  Cena  del  rey.  Ad  regis  mensam  tribu- 
Inm. 

csiiAS  pe  AiséNGiA.  Lo  (|ue's  pagava  encara  que1 


rey  no*8  trobés  en  los  pobles.  Cenas  de  etusticia, 
Tributum  sic  dictum. 

CENAs  DE  PRESÈNCIA.  Lo  quo's  pagava  pels  gastos 
ocasionats  pel  rey  en  sa  permanència.  Cenas  de 
presencia.  Tributum  sic  dictnm. 

CENA  DEL  SENTOR.  Lo  convít  Últim  quo  donà  Je- 
sucrist  la  nit  abans  de  la  sua  passió  als  Apòstols, 
en  la  que  instiluhí  '1  sagrament  de  la  Eucaristia. 
S*  expressa  també  ab  lo  sol  nom  de  cena.  Cena  del 
Senor.  Coena  Domini. 

MÉS  n'  ha  mort  la  cena,  QUE  NO  n'  BA  CURAT  AVI- 

CENA.  ref.  que  adverteix  que  '1  sopar  mòlt  es  en 
extrem  perjudicial  à  la  salut.  Mas  mató  la  cena  que 
curo  Avkena,  Opipara  coena  plus  nocet,  quam  me- 
dicorum  artes  sanant. 

CENACLE  Y  CENÀCULO.  m.  La  sala  en  que 
Jesucrisl  celebrà  ï  últim  sopar.  Cenúcuio.  Ccenacur 
lum,  i. 

CENADOR.  m.  ant.  menjador. 

CENAR.  V.  a.  ant.  sopar. 

GENDAL  Ó  CENDAT.  m.  Tela  de  se4a  ó  de 
fil  mòlt  prima  y  transparent.  Cendal.  Serica  aut 
byssina  tela. 

CENDERA.  f.  Filat  pera  agafar  cunills,  Uebras, 
etc.  Capillo,  Cassiculus  cuniculis,  capiendis. 

CENDRA,  f.  La  pols  que  queda  de  las  cosas 
cremadas.  Ceniza,  Cinis,  eris.  Q  pi.  Los  restos  de 
un  cadàver.  Cenizas,  Cineres,  um. 

CENDRA  CALENTA.  CALIU. 

CENDRAS  BLA  VAS.  piut.  Color  blau,  hcrmós,  espe- 
cialment pera  il-luminacions,  miniaturas  y  pintar 
al  temple.  Cenizas  azules,  Lomenlum,  i. 

CENDRAS  GARBELLADAS.  Ccuizas  garvUlodas,  Cine- 
res críbrati. 

BLA  DE  CENDRA.  PrimoT  dia  de  quaresma.  Miéro)- 
les  de  ceniza.  Feria  quarta  cinenim,  sacrorum  ci- 
nerum  dies. 

ESTAR,  GUARDAR,    TENIR   ENTRE  CENDRAS.  fr.  fam. 

Ocultar  alguna  cosa  pera  que  no's  descubresca. 
Ocultar  hajo  cenizas.  Sub  cineribus  habere. 

FÉR  CENDRA,  fr.  quc  dcuota  sèr  lo  primer  dia  de 
quaresma,  y  així  se  sol  dir:  ^quant  f£m  cendra?  Ser 
miéreoles  de  ceniza,  Feriam  quartam  cinenim  esse. 

POSAR  CENDRA,  fr.  Practicar  lo  sacerdot  en  lo  dia 
de  cendra  la  ceremónía  de  la  iglésia,  posant  cen- 
dra al  cap  dels  fiels.  Poner  ceniza.  Sacro  cinere  ca- 
put  inspergere. 

REDUHiR  k  CENDRAS.  fr.  Dostruhir  totalment  algur 
na  cosa.  Reducir  d  cenizas.  Decinerescere,  fundi- 
tús  rem  evertere. 

CENDRADA.  f.  Cendra  de  bugada.  Cernada. 
Lixivius  cinis,  cinis  ex  lixivio  remanens.  ]  £m- 
plastre  de  cendra  y  altres  medicaments  que'lis  ma- 
nescals aplican  pera  fortificar  las  parts  macadas  de 
las  cabalcaduras.  Cernada,  Cinereum  cataplasma. 

POSAR  CENDRADA.  f.  Cubrir  ab  cendrada  alguna 
cosa,  y  regularment  se  diu  quant  s' aplica  al  ven- 
tre de  las  criaturas.  Aumadar^  encernadar.  Lixivio 
cinere  cooperire. 


tSf 


I  I 


■  li 


« 


!•¥.«.  pqrífirar  I'  or.  plata  y  a1trp§ 
m^'taJU  fn  lo  Kr'•wíl.  Affndrar,  Aurnm,  argentam, 
•^'•.  í«ir>r»r^,  ÍK"''  piirifl'-arfï. 

CEIVDRAT,  DA.  [».  |i.  Affnirado.  Purifi<*alas. 

GEIVDKEJAB.  v.  n.  Maní;*4««*jar  la  r<'ndra.  Mti- 
noMf/ir  la  f^fnizn.  V/iwrt^  rnanibim  ronirprian».  y 
Tirar  h  rolor  iW  ri^nflra.  .S>r  miififntOf  r^níroío. 
Cini•n•iim  i'mí-. 

CÉNDBEK.  V.  a,  ffr.  pamh^r  fari\4. 

CENDRER.  rii.  Urn\)  \)H>*\  tW  íil,  qaeV  pr/sa  so- 
lin*  (li^  la  I  i  na  |H'ra  |MHfuir  l•ii^ada.  C^rnadno,  Co- 
lando  )i«ivioliriii*ijiii, 

CENDRERA.  f.  lUl•l-h  pnra  pomr  la  condra.  Cf' 
vimo.  Cirii•i-aríiirn,  ií. 

CENORÓÜ,  A.  adj.  Ix*  color  de  cendra.  Oní- 
rifiiln,  rfin:ono,  rnnrrrio,  rfnizo.  Cíncracpus,  ci- 
iirnmiíH.  II  CiiJMTl  dl-  cendra.  Onizoxo.  Cincrc 
cffn.HpcrNiiK. 

GENOROSA.  r.  l'Ianla  de  fiilias  .Rcniblants  a  la 
l'Uni,  |HT  iiiiH  part  vcrdas  y  pt*r  la  alira  de  color 
de  cendra.  Ceni:n.  Ciinita,  se,  ^'allinarea  cunila. 

CENEFA.  r.  IJÍNta  de  fusta  6  tela  en  la  part 
HiiiNTior  del.s  ilo.HMers,  pí'ra  adorno  y  pera  tapar  las 
Il•lirreliiM  de  las  cortinas.  Cmrfu.  lAmhm,  i,  fim- 
liria.  fascia.  ir.  ||  Llista  de  tela  (|u(*  tenen  al  niitj 
alRiinns  caslllas  de  diTerent  color  que  la  dels  cos- 
tats. Cenrfa.  FaKcia  niediíini  planelm  (N'cufMns.  || 
I.'  l'X t rem  tle  las  ndms  de  difen'nl  color.  Cenefa, 
Kímiïría.  n\  línihus,  i. 

CENEO.  r.  niet.  Diiihen  los  |)oelaH  (pie  en  sòn 
origen  ton  una  dona  anomenada  Onís.  Ceneo.  Go- 
niMis.  i.  II  Kpitelo  de  Jiipiter.  Crnro,  Ceneus,  i. 

CÉNIA.  f.  ter.  cJMv. 

GENILL.  ni.  ant.  Ilerlia  tilosa  que's  fà  en  la  ay- 
gua  eniliasHjida  pt'r  mòlt  temps.  VcrrfÍH,  ova,  nltga, 
Vlga.  le. 

GENIT.  m.  fVWT. 

GENOBI.  m.  anl.  \ion^.«{tir. 

CENOBIAL.  adj.anl.  monístic.u. 

GENOBIARGA.  m.  \i\T. 

GENOBITA.  Ml.  ant.  mo>jo. 

GENOBlTIGHt  GA.  adj.  anl.  voní>tu:h. 

GENOFÉOIAR.  f.  pi.  Feslas  dels  tattemacles, 
i|ue  ceteliran  K^  heltreus  ati  .viian  solemniíat.  (V- 
Hopfui^is.  Scenopeisia.  oruni. 

CENOTAFI.  m.  Monument  st^pulern I  en  menkW 
I  ia  do  al^un  (vn^MMiíse  il-lusln».  Cfnoutfio,  (>m>- 
laphium.  ii. 

GENRA.  r  >  deriva's,  «fm^rv. 

CENH.  m.  roniraote  en  «píeV  transfereix  to  ilo- 
mmi  UI  i  I  do  una  tinoa  a  un  leiver.  perai|ue  ponv- 
Il•lsca  I*  usde  fru>i»  quedant  lo  domini  dinvte  o 
al(«ilial  on  pintor  dol  irausforiMit.  que  en  lo  d  rol  so 
diu  onfiíouMs:  oMijcanis«'  *l  qui  aivop»a  la  e^wros»- 
sïo  »v  lra*l*'v  *  Inbutar  al  s^nxor  diroiMo  Of*rfa 
pouMi^  annual  on  ro«^«noi\onK*nldol  diMnini  dins> 
lo  >  nm>i>niponsii  do  la  ulitiiat  qno*s  ooiloix:  \  on- 
cara  i|iio  svfom»  i^adioa  4r  ijiialiiH)»  V  fiaga  4o 
onirada  wm  imdlM  <|«a«iil9ii  nMf«cl•\«  «i  cmk 


DIGCIONAm  GEN 

tracto,  DO  es  ife  essència  del  cens.  Cento.  Geu 
us.  J  Lo  dret  ü  obligació  del  qni  ha  de  pagar  p 
9Í4  de  cosa  concedida  baix  aqueixa  carrega;  y  U 
bf*  la  mateixa  pensió.  Censo.  Jus  percípiendi  ca 
nem,  cànon  annous.  |  cottracte.  |  evpamo 

HO'T. 

CENS  AS  sEífToiiïA  WRECTA,  f.  Lo  ceus  enfilóol 
quant  la  finca  que  s'  estableix  es  alodial,  y  M  r 
cedent  se  reserva  1  dret  de  usar  de  fadiga,  de 
mar  per  rahó  de  domini  y  cobrar  lluhisme  seg 
las  circunstàncias  en  los  traspassos  siicct*9si 
CVnso  cor  seiiorio  directo.  Gensus  dominii  directi 

CE.NS  AB  SENYORIA  MITJANA.  foT.  LO    qUe'S  pOSa 

alguns  paratges  de  Catalunya,  especialment 
Barcelona  quant  la  finca  ja  està  subjecta  à  on  o 
ab  senyoria  direcia,  y  es  anexo  al  mateix  qae'ic 
cedent  tinga  dret  à  usar  de  fadiga,  ó  bè  firmar 
la  escriptura  del  traspàs  y  cobrar  pari  del  Uul 
me,  lo  que  s'  explicarà  mès  extensament  en  V 
licle  sKNYORÍA.  Censo  con  senorio  mediano.  Ceni 
dominii  medii. 

<:en8  consicnatiu.  Aijueli  en  que's  reb  unaqu 
tital  per  la  qual  s'  ha  de  pagar  una  pensió  anni 
ass<*gurani  lo  capital  ab  fincas.  Censo  roast^Mlí 
Pensió  pro  pecunia  accepta. 

CENS  i>E  AYGiA.  La  pcnsió  que  pagan  en  Hadi 
los  amos  de  casa  per  la  aygua  viva.  Censo  de  a§ 
Tributum  ex  aqua. 

CENS  ENFiTÉiTicH.  Dret  de  exigir  pensió  ana 
de  aquell  à  qui  s'  ha  trasladat  lo  domini  útil  de 
guna  finca,  reservantse  *1  domini  directe.  Cé 
enfiléutico,  Jus  ex  emphiteusi. 

CENS  EN  NVA  PERCEPCIÓ,  for.  Espécie  de  cens 
fitéutich,  conegut  particularment  en  Catalun} 
aproltat  per  una  de  sas  constitucions  municipali 
al  «lue  van  anéxos  tres  drets:  lo  de  amparar  àfi 
cobrar  las  pensions,  lo  de  firmar  en  las  e8cri|i 
ras  dels  tnispassos  y  '1  de  usar  de  fadiga  al  úa 
W  de  quoilarse  la  finca  pel  preu  y  pactes  ab  i 
s'  havia  venut  à  altre.  *S  sol  usar  quant  s*  e 
bleix  una  finca,  en  la  qual  ja  hi  ha  senyor  dírc 
\  '1  número  legal  de  mitjans,  en  aquells  lerrilc 
en  que's  p^nlen  posar  tres  sen^oriasmiljanasifl 
de  la  dirtH'ta.  Empi^ró  aquest  dret  de  fadiga  8 
lo  |K>t  u>;ir  lo  piTcepWr  del  dit  cens  en  nnda  p 
ce|K*ío  quant  no  ba  esta  I  protestat  pel  últim 
n>or  mitja  de  la  finca.  Cfnso  en  nnéa  pertepei 
Consus  nudaf  porcoplionis. 

CENS  pERPETi  0.  Imposícíó  sobro  lièns  ímmok 
ab  oMipicio  do  no  piHierloe:  enai:enar  sens  cofl 
xemont  del  son) or  del  cons.  pera  usar  de  dosi 
cion<.  que  si^n:  o  quoilarso  la  finca  pel  mateix  < 
n  dona  un  aliro.  o  porcibir  la  vintena  paït 
prou  que  <o  'n  Irau.  Censo  ferpetwo,  Ceosas  p 
pot  nus. 

«fNS  «FpiniMF.  Lo  qno  *>  pót  qnilar.  CVaja 
Awi^V  .1  al  fnírar.  Expolib'lïs  census. 

CT>$  RGsrR\  ATU .  .V  jUcü  oD  quo  '<  lrmn:iíerpii 
iImiíiü  de  algma  cwa,  rrs$>T^ani^  'I  drel  de 


1 


CEN 


CiTili.. 


CEN 


tBl 


gnna  pensió  aimual.  Censo  reservativo.  Préservati- 
vus  census. 

CENS  VITALICI,  p.  ü.  VIOLAR!. 

GAMBGAR  UN  CI5S.  fr.  Iioposar  segon  cens  sobre 
de  altre.  Cargar  un  c^iso,  Funduni  censu  onerare. 

fVNDAi  CENS.  fr.  Establir  alguna  renda  bipote- 
cant  finca  ó  altres  béns.  Pwidar  un  censo,  Censum 
fundaré. 

LO  PERTANYENT  AL  CENS.  CtHsal,  y  censual  p.  Ar. 
Censnalis. 

COENHAL.  m.  Contracte  de  venda  que  s' executa 
entreveninl  per  part  del  comprador  cert  preu,  y 
per  part  del  venedor  una  pensió  annnal,  abans  del 
5  y  vuy  del  3  p.  0|0,  ab  pacte  de  retrovendició, 
que  s'  anomena  de  lluhir  ó  quitar,  donantse  c^t- 
monment  una  espècie  de  bipoteca  de  alguna  finca, 
que  responga  del  capital  y  pensions.  No  val  lo 
pacte  de  que  *s  pague  anticipadament  la  pensió, 
per  estar  prohibit  per  una  constitució  del  papa 
Fio  Y.  Censo,  y  censal  p.  Ar.  Census,  us.  ||  Lo  que 
8*  imposa  sobre  'Is  béns  del  comú.  Juro,  In  regiis 
Teetigalia  jura. 

CREAR  UN  CKNSAL.  fr.  Fundarlo.  Crear  un  censo, 
Censum  fundaré. 

LLUiiR  ó  QUITAR  UN  CENS\L.  fr.  for.  Extingirlo, 
tomar  la  meta  ó  capital  deixant  libre  la  hipoteca. 
JUit»tr  un  eenso.  Censum  i*edimere,  census  caput 
floWere. 

?É!niUR  UN  CBNSAL.  fr.  ASCENSAR. 

sÉR  UN  CENSAL.  fr.  mct.  fam.  Pondera  1  gasto 
continuat  de  alguna  cosa ;  y  així  's  diu;  un  rellot- 
ge 18  UN  CENSAL.  Ser  un  censo  6  un  censo  perpetuo. 
Qnestnosam  rem  esse. 

SI  COHPRAS  RES  1  CENSAL,  NO  'n  PAGUES  MÈS  DE  LO 

QUI  VAL.  ref.  contra  las  usuras  en  los  censals. 
Cuando  d  eenso  compraràs,  paga  lo  juslo  y  no  mas. 
Com  censum  emas,  noli  plus  justo  solvere. 

GEN8ALI8TA.  m.  Lo  qui  cobra  ó  té  à  sòn  fa- 
vor algun  censal.  Censalista,  y  censualista  p.  Ar. 
Gensnarius,  ii,  censual  is  debitor. 

GEN80E.  m.  Lo  qui  de  orde  del  tribunal  com- 
petent examina  obras  literàrias.  Censor.  Censor, 
castigator,  is.  ||  Entre  'Is  romans  magistrat  que 
vetllava  sobre  las  costums,  abusos  é  indecéncias. 
Cem$ar.  Morum  censor,  corre-ctor;  moribus  praï- 
fectus.  ]  Murmurador,  que  sindica  las  personas  ó 
sas  accions.  Censor.  Detractor,  vituperator,  is. 

CEN80RI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  al  censor. 
CatMorio.  Censorius. 

CENSURA,  f.  Judici  ó  dictamen  de  algun  es- 
crit. Censura.  Censura,  8b;  judicium,  ii.  ||  Nota, 
correorió  ó  reprobació.  Censura.  Nota,  a;,  insecta- 
tíOy  vellicatio,  reprobatio,  nis.  ||  Ofici  del  censor. 
Censura.  Censura,  ae,  censoris  munus.  ||  Pena  eccle- 
auslica  del  foro  exterior  ab  arreglo  als  cànons. 
Censura.  Censura  ecclesiastica. 

BXF08AR8I  i  LA  CENSURA,  fr.  Surtir  alguua  cosa 
on  públích.  Salir  d  la  barrera.  In  censuram  se 
QO^ji^^'^  ceiuHir»  se  coainiittere. 


CENSURABLE,  adj.  Digne  de  censura.  Censu- 
rable. Censura  dignus,  dignus  notari. 

CENSURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  censura.  Cen- 
surador. Censor,  castigator,  is.  H  Qui  en  tot  té  que 
dir.  Censurador.  Censor  importunus. 

CENSURAR.  V.  a.  Formar  judici  de  alguna 
obra.  Censurar.  Censeo,  es;  sententiam  ferre,  ju- 
dicium facere.  ||  Murmurar,  vituperar.  Censwrar. 
Vitupero,  as,  detrabo,  coarguo ,  is.  ||  Reprobar, 
corretgír,  criticar.  Censurar.  Censoria  virgula  no- 
taré. 

CENSURAT,  DA.  p.  p.  Censurada.  Judicatus. 

CENT.  m.  CENTENAR.  ||  uumcral  cardinal.  Cien- 
to.  Centum,  indec. 

CENT  EN  ROCA.  fr.  fam.  XANGUET. 

CENT  EN  ROCA  T  GUARDA  LA  ROSSA.  rcf.  Prométrer 
mòlt  y  aténdrer  poch.  A't  obra  buena,  ni  palabra 
mala :  apuntar  y  no  dar:  mandar  potros  y  dar  po- 
cos:  cacarear  y  no  poner  huevo:  gastar  pastillas  de 
boca.  Bona  verba  donaré,  et  nummos  comprintn 
re.  Magna  promittere,  et  nihil  extricare.  Hermo« 
dorns. 

DELS   CENT    LOS   NORANTA    NOU.    loC.    DCUOtE   QUe 

pochs  s'  exceptuan  de  allò  de  que  's  parla,  y  co- 
munment  s'  entén  en  mala  part.  San  Mc^lút  de 
los  vinos  agudos  treinta  vecinos  los  veinte  y  nuevé 
comudos.  Yix  unus  integer. 

CENTAURÀ.  f.  Planta  de  fullas  mòlt  verdas 
semblants  à  las  de  la  noguera.  Centaura  mayor. 
Centaura,  centaurea,  febrifuga,  as,  centaureumei, 
centaurium,  ii. 

CENTAURA  MENOR.  f.  Planta  semblant  à  la  oren- 
ga, la  fulla  com  la  ruda.  ab  unas  floretas  de  color 
de  rosa,  y  de  gust  amarcb;  ié  mòlta  estima,  y 
mès  quant  està  seca  la  sua  llavor  que  es  semblant 
à  un  gra  de  blat.  Centaura  menor ,  kiel  de  tierra. 
Limnesium,  libadium,  ii,  centaurum  minus,  chi- 
ronia,  snifrhoea,  gentiana  centaurium. 

CENTAURE  Y  CENTAURO.  m.  Mónstruo  fin- 
git pels  gentils,  mitj  home  y  mitj  caball.  Centau^ 
ro.  Centaurus,  i.  ||  Una  de  las  setze  constel-lacions 
australs.  Centauro.  Centaurus,  i.  ||  pi.  Los  pri- 
mers habitants  de  Tessàlia.  Centauros.  Centauri, 
orum. 

CENTCAMAS.  m.  Insecte  verinós,  llarch  y  es- 
tret ,  ab  mòltas  cametas  als  costats.  EscolopendrOf 
eientopiés.  Centipes,  dis,  centipeda,sclopendra,  ». 

CENTCAPS.  m.  Herba  ramosa  que  fa  unas  flo- 
retas rojas  y  serveix  pera  escombras.  Cabezuela. 
Centum  capità. 

CENTÈ,  NA.  adj.  nümeral  ordinal.  Centeno^ 
centésimo,  centenario.  Centessimus. 

CENTELLA,  f.  Espurna,  guspira.  CkUpa^  cen- 
tella. Scintilla,  ».  1  poét.  Llam.  Centella,  rayo. 
Fulmen,  inis,  scintilla,  x. 

SÉR  VIU  GOM  UNA  CENTELLA,  fr.  fam.  Sc  diu  de 
qui  té  mòlta  vivesa  ó  ingeni.  Ser  una  cendra,  ó  ví- 
00  como  urna  cendra.  Celerem,  promptum,  CEpedi- 
tum  esse. 


361 


GEN 


DICCIONARI 


GEN 


CENTELLAR.  V.  n.  centbllbjib. 

GENTELLATy  DA.  p.  p.  cnsNTELLEJAT. 

CENTBLLEJAR.  V.  n.  Guspirejar,  espurnejar. 
CentelUar,  ehispear,  centellar.  Scíntillo,  as,  fal- 
geo,  refulgeo,  es. 

CENTELLEJAT,  DA.  p.  p.  CenUlUado.  Scin- 
tillula,  aB. 

CENTENA,  f.  ant.  La  companyia  de  exèrcit 
que  's  componia  de  cent  homens.  Centena,  Centè- 
narius. 

CENTENAR,  m.  Lo  numero  de  cent  unitats. 
Centena^  centenal,  centenar.  Centenarius  numerus. 

À  CENTBNAS.  m.  adv.  ab  que  's  pondera  '1  gran 
numero  de  alguna  cosa.  A  cmtenares,  d  centenadas, 
Majorem ,  mirum  in  modum ;  ingenti  numero. 

CEVITENARI^  A.  adj.  Lo  temps  de  cent  en 
cent  anys.  Centenario,  Seculum,  i,  centum  anno- 
mm  spatium.  ||  m.  La  festa  que  's  celebrava  de 
cent  en  cent  anys.  Centenario,  centenar.  Festum 
Mitessimo  quoque  anno  celebratum;  dies  festi 
elapsis  centum  annis. 

CENTENELL.  m.  ó 

f.  Espècie  de  regla  movible 


que  usan  los  fusters,  picapedrers,  etc.  pera  fèràn- 
guls  de  totas  espècies.  Falsa  escuadra.  Norma,  gno- 
ma,  (B. 

CENTEBTER.  m.  Cert  cordonet  que  divideix  la 
madeixa  peraque  no  s'  embolique.  Cuenda.  Fidicu- 
la,  SB,  funiculus,  loramentum,  i.  ||  ant.  cbntubió. 

CENTENO.  m.  ter.  sègol. 

CEVITÉSSIM,  A.  adj.  numeral  ordinal.  Centè- 
simo.  Centessimus.  ||  Un  cent  avo,  una  part  decent. 
Centésimo.  Centessimus. 

CENTILOQUI.  m.  Títol  de  un  llibre  de  Ptolo- 
meo,  de  cent  locucions,  conversacions,  etc.  Cfiili- 
loquio.  Centiloquium,  i. 

CENTIVIELLA.  f.  Lo  soldat  que  vetlla  en  lo 
lloch  ahont  li  manan.  Centinela.  Vigíl,  is,  excubi», 
arum,  vigília,  e.  |  La  persona  que  està  de  obser- 
vació. Centinela.  Speculator,  is. 

CBNTiNBLLA  AVANSADA.  mil.  Soldat  destinat  à  ob- 
servar los  moviments  del  enemich  desde  *1  punt 
mès  distant  del  cos  del  exèrcit.  OndWla  avanza-- 
da.  Excubitor  longè  à  castris  positus. 

CBNTiNBLLA  PBBDrDA.  mil.  La  que  s*  envia  à  re- 
córrer la  campana  pera  observar  al  enemich,  que 
està  exposada  à  pérdrerse.  Centinela  perdida.  Ex- 
cubitor perículosior. 

BSTAB    DB,    ó   FÉE  CBNTIIfBLLA.  fr.  Estar  lo  SOldat 

guardant  de  fixo  algun  punt.  Hacer  6  estar  de  cen- 
tinela. Agere  stationem,  vigilias,  excubias;  inspe- 
culis  esse. 

CENTIPUCAR.  V.  a.  CBNTtPLICAB. 

CENTÓ.  m.  Obra  composta  de  mòlts  versos  ó 
passatges  y  pensaments  escuUits  de  mòlts  autors. 
Vè  del  llati,  cento,  nis,  que  pròpiament jsignifica 
capa  ó  mantó  ab  mòlts  remendos.  Centan.  Cento, 
nis.  I  Obra  de  ingeni  sèos  mètode.  Centon,  cmsOy 
farrago.  Farrago,  inis,  mala  congeríes. 


CENTORB.  m.  pi.  Pobles  de  la  Tartària,  ó  Es- 

cftia  eui'opea.  Cenlores.  Centores,  um. 

CENTPEUS,  m.  CBXTCAMAS. 

CEBITRAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  centro.  Cft- 
tral.  Centricus,  centralis. 

CENTRAT,  m.  Eo  lo  blasó  globo  imperial  dias 
de  un  ò  de  mítj  círcul  en  forma  de  cinta,  qne  pas- 
sa pel  centro  del  globo.  Centrada.  Arcuatus. 

CENTRE,  m.  CENTRO. 

CÉNTRICH,  CA.  adj.  Céntrico.  Centricus. 

CENTRÍFUGO,  A.  adj.  fís.  Lo  que  fuig  ós' 
aparta  del  centro.  Centrífuga  Gentrifogus. 

centrípeta,  f.  fís  Lo  que  busca  ó  s'  enca- 
mina al  centro.  Centrípeta.  Centrípeta,  se,  quod 
petit  centmm. 

CENTRO,  m.  Lo  punt  del  mitj  de  una  fignn 
circular,  lo  qual  dista  igualment  de  tots  los  ex- 
trems ó  punts  de  la  circumferència.  Centro,  pmio 
céntrico.  Centrum.   i.  I  Lo  fons  de  alguna  cosa. 
Centro,  profunda.  Altum,  profundum,  i,  altiludo, 
inis,  profunditas,  atis.  ||  En  las  fíguras  curvillneas 
lo  punt  ahont  se  reuneixen   los  raigs  reflexos. 
Centro,  foca.  Focus,  i.  ||  fort.  En  unbaluart  lo  puat 
de  la  gola,  en  que  coroensala  capital.  Centro.  Cen- 
trum, i.  II  En  la  esgrima  *1  punt  en  que  segons  li 
situació  y  figura  està  la  forma  del  có6.  diUrs. 
centrum,  i.  ||  En  T  àngul  recte  de  la  espasa  lo  nai- 
xement del  bras,  y  en  V  agut  y  obtús  la  muny»- 
ca.  Centro.  Centrum,  i.  H  mil.  aquella  part  del 
exèrcit  ordenat  que  està  entre  la  vanguàrdia  y  re- 
taguàrdia.   Centro,  cuerpo  de  batalla.  Media  «MS. 
exercitus  centrum.  ||  bot.  Lo  mitj  de  la  flor,  qae's 
compon  de  flósculos  units  entre  sí,  formaoluiia  I- 
gura  plana  un  poch  con  vexa.  Diseo,  eeiilro,  Dis- 
cus,  i.  II  nàut.  Sobrenom  queadquereix  la  naufis 
en  una  línea  ó  columna  de  altras  navega  preofr- 
hida  de  la  meytat  y  seguida  de  la  allra.  Cetn, 
Intermèdia  navis.  ||  En  las  figuras  polfgonas  k» 
punt  en  que's  tallan  las  diagonals.  Cenfro.  Gei- 
trum,  i.  II  met.  L*  objecte  ó  fi  que  algú  *8  propM, 
com:  lo  mando  es  lo  centro  à  que  aspira  la  airiN- 
ció.  Centra.  Scopus,  i.  ||  met.  Lo  que  està  ea  mi^' 
ó  quasi  en  mitj  de  alguna  cosa;  així  *s  dia:  lo  oii- 
TRO  de  la  ciutat  etc.  Centro.  Imbilicus,  i  |  La 
lloch  en  que  hi  ha  abundància  de  aigua  eon, 
còm :  Barcelona  es  lo  centro  del  comers.  CaUrs* 
AÍDuens,  tis,  emporium,  ii. 

CENTRO     DE   BQUILIBRI    PORSAT.    PUDI  ahOll  eStí 

col-locat  un  cos  entre  dos  moUas  que  fan  igual  et* 
fors  pera  dilatarse  en  direccions  opoaadas,  lo  etfl 
manté  V  equilibri.  Centra  de  eguilibrio  forzak. 
iEquilibrii  violenti  punctum. 

CENTRO  DE  GRAVBDAT.  Lo  puut,  per  ahont  passaat 
una  línea  vertical  divideix  lo  cob  en  dos  porcioai 
de  igual  pes.  Centro  de  gravedad.  Ponderis  puac* 
tum  medium,  centrale;  centrum,  i. 

CENTRO  DE  GRAvrTAció.  Lo  puut  en  quc  s'  eqai- 
líbran  las  forsas  de  dos  ó  mès  cossos  que  aeltti 
mútuament  entre  sí,  ja  laits  ea  w  aislema,  é  jl 


CEN  CATALÀ. 

per  efecie  de  la  gravedat.  Centro  de  gramtaeúm, 
Gravitationis  centrum. 

CK.NTEO  DEL  ESCUT.  En  1o  bUsó  '1  iiiitj  del  escot, 
que  representa  *1  cor  de  un  home  de  ahont  dima- 
na  1  valor  y  la  generositat.  Centro  del  escudo.  Te- 
ser»  gentilitae  centrum. 

CENTao  DE  EOTAaó.  Lo  puni  sobre  que^s  verifica 
la  rotació  de  un  cos  ó  sistema  de  cossos.  Centro  de 
rotoftoii.  Rotationís  centrum. 

CERTEO  DE  ü?rA  QüADEBKA.  nàut.  La  líuea  que  en 
lo  pla  de  qualsevol  de  ellas  divideix  exactament 
sa  ÍSgura  per  meytat,  en  lo  sentit  de  alt  y  baix. 
Centro  de  tma  cuaderna.  Perticae  nàutica;  perpen- 
dicular is  linea. 

CENTio  DE  voLUV.  Lo  de  solidesa  ó  de  figura 
de  tol  COS.  Centro  de  volúmen,  Yoluminis  cen- 
trum. 

CENTRO  DIVISOR.  Eutrc  relIotgers  es  lo  punt  en  lo 
pla  del  rellotge,  que  representa  1  centro  dçl  mon, 
y  serveix  pera  dividir  en  graus  la  representació  de 
un  círcul  màxim  de  la  esfera.  Centro  divisor,  Punc- 
tus  divisorius. 

CEÜTRO  VÉLICH.  uàut.  PUNT  VéLICH. 

ESTAR  EN  sòíí  CENTRO,  fr.  mct.  Trobarse  bè  y 
content  en  agun  lloch  ó  empleo.  Estar  en  su  centro, 
Lstè,  tranquillè  vita  et  munere  frui;  tranquillè 
degere,  agere. 

GENTRON8.  m.  pi.  Naturals  de  Gentray,  ciu- 
tat de  Flàndes  y  sa  comarca.  Centrones,  Cenlro- 
nes,  om. 

GENTROSGÓPIA.  f.  mat.  Tractat  del  centro. 
Centroseopia,  Centroscopia,  se. 

GENTUMVIR.  m.  Cada  un  dels  cent  y  cincb 
jutges  que  s'  elegian  en  Roma,  tres  de  cada  una  de 
las  trenta  oi Dch  tribus,  destinats  pera  las  causas  pri- 
vadas.  Centumviro.  Centumvir,  irí. 

GENTUMVIRAL.  adj.  Lo  pertanyent  als  cen- 
tamvírs  ó  à  són  empleo.  Centumviral.  Centumvira- 
lis. 

CKNTUBfVniAT.  m.  Lo  cos  ó  junta  dels  cen- 
tamvirs.  Centumvirato.  Centumviratus,  us. 

GENTÜPUGADARIENT.  adv.  m.  Ab  multi- 
plicació de  cent  vegadas.  Centuplicadamente,  Cen- 
tuplícatò,  centuplò. 

CENTUPLIGAR.  v.  a.  Aumentar  una  cosa  cent 
vegadas.  Centuplicar,  Centuplico,  as. 

ITRA  Y  CENTÚRIA,  f.  Sigle  ó  espay  de 


eent  anys.  Centúria,  siglo.  Centúria,  as,  centum 
anni,  saeculum,  i.  [|  En  la  milícia  romana  la  com- 
panyia de  cent  bomes.  Centúria,  Centúria,  m, 

CENTURIAT.  m.  Espècie  de  centurió.  Centur 
rionazgo,  Centuriatus,  us. 

CENTURIÓ,  m.  En  la  milícia  romana  M  capità 
de  una  centúria.  Centurion,  Centúrius,  ii,  centu- 
rió, nis.  II  Capità  de  las  deu  centarias  de  piquers 
de  una  legió.  Centurion,  Primipilarius,  ii,  priml* 
pilaris,  is. 

GENTIDOR.  m.  Espècie  de  faixa  pera  cenyir 
lo  COS.  Cenidor.  Zona,  s,  cingulns,  i,  prfficincto- 


GER  Í5S 

rium,  ii.  H  Qui  cenyeix.  Cenidor,  PraBcinetor,  is. 
CENTIMENT.   m.   ant.   clausura.  ||  apreta- 

MENT. 

CENYIR.  V.  a.  Rodejar  alguna  cosa  à  altra, 
com  la  faixa  al  cos.  Cenir.  Circumligo,  as,  cingo, 
evincio,  is.  J  Abreviar,  reduhir  à  mènos.  Cenir, 
Circueo,  praBcingo,  is. 

CENYIRSE.  V.  r.  Apretarse  *1  cos  ab  alguna 
corda,  faixa  etc.  Ceiiirse,  Se  cingere,  ||  Moderarse, 
reduhirse  en  losgas(os.  Cenirse.  Parciús  se  gerere, 
sumptibus  parcere. 

CENYIT,  DA.  p.  p.  Ceiiido.  Accinctus,  prae- 
cinctus,  parcus  homo. 

CEP.  m.  La  planta  que  fà  rabims.  Vtd,  cepa. 
Yitiscaput;  vinea,  uva,  ae.  jj  Trampa  de  fusta  pera 
agafar  llops,  guineus  y  altres  animals.  Cepo,  De- 
cipula,  a>.  II  Instrument  de  dos  fustas  bastant  gros- 
sas,  llarga»  y  quadradas,  ab  uns  forats  rodons  pel 
mitj  pera  tancarhi  i  coll,  ó  la  cama  del  reo.  CqNP. 
Cippus,  i.  n  Instrument  pera  devanar  seda  abans 
de  torcerla.  Cepo.  Troclea,  ».  (  La  caixa  de  la  es- 
copeta ó  fusell.  Cepo,  caja,  Compages,  is,  compago, 
inis;  lignea  catapultae. 

cep  rlanch.  Planta  perenne  indígena,  mòlt  co- 
muna en  las  bardissas  y  malesas;  se  troba  en  Mont- 
serrat, Monseny  y  en  los  prats  dels  Pirineus.  Brio- 
nia,  nuez  blanca,  Rryonia  alba. 

CEP  DE  PRESÓ.  Grillo  de  ferro  que's  posa  als  peus 
dels  presos.  Cepo,  brete,  Cippus,  i. 

CEP  DEL  íncora.  uàut.  Ccpo  dcl  ancla,  Tignnm 
cui  anchora  aíBgitur. 

CEP  PERA  cremar.  CepoTTO,  Yiteus  truncus. 

DE   BON  CEP  PLANTA  LA  VINTA,  T  DE  BONA  MARE  LA 

FILLA.  ref.  que  aconsella  elegir  per  muller  una  do- 
na virtuosa,  perquè  de  són  bon  exemple  dependeix 
la  bona  criansa  dels  fils.  De  hwna  vid  planta  la 
vina,  y  de  huena  madre  la  hija.  yirtutem  simílem 
genitrix  et  filia  gestant. 

CEPÀS.  m.  aum.  Cep  gros.  Cepon.  Grandior  vi- 
tis  caput. 

CEPELL.  m.  La  pell  del  cep.  Césped,  Corticu- 
la,  ffi. 

CÉPIA.  f.  cipiA. 

CEPTRE,  m.  cetro. 

CEQUt.  m.  Moneda  de  or,  que  usaren  los  mo- 
ros en  Espanya,  vuy  corre  en  Venècia  y  altras 
parts.  Cequi,  Aureus  nummus  africanus. 

CÉQUIA.  f.  Rech  ó  canal  de  aygua.  Àcequia, 
Corrugus,  i,  incile,  is. 

FÈR  cÉQüiAS.  fr.  Àcequiar.  Incilia  facere;  incili- 
bus  intercidere. 

PARATGE  AHONT    HI   HA  MÒLTAS  CÉQÜIAS.  Acequial. 

Incilibus  interruptus  locus. 

QUI  FÀ  ó  cuTDA  cÉQUiAS.  Accquiador,  aeequiero. 
Incilium  curator,  artifex. 

CER.  m.  Espècie  de  ferro  que  templat  adqui- 
reix mòlta  duren;  es  mòlt  trencadís  y  capàs  de 
un  bermós  poliment.  Acero.  Gbalybs ,  ibis ,  ferri 
nucleus. 


I«f 


cct 


bíf£»JíàU 


'r«4  «.-f  .r*    Hi"  '*M  4.'#  '{<»A  .44  s:^   4a  f*:.  Jéf*  «//t 

thi*    4ttft*tm  Vffi^é'A. 

í\H4Ui  In*  ri  tt'ii'iiihí 

n$n,  tíilit  mmI  i^'t  *''t   mt'9  imia.  Ora  íinyn.  fu- 
i«4«iMii  i.f.Hk.  ti .  km.  It'iiirt'uiximHH,  danlar  pa- 

«ItlMI.  Ii'fllllíll  l'oif*. 

no    IM  M4  tifcil    <.ni4    (/I  K    1.4    vil'-    i•tüVMk.  H'f.  l•lb 

iIIH•'m  ili'ftiiiii  ()iif'  lifi  110  Ic  riW'ü  lli*,  lo  «iiicH  veu  (1(í 
ii<|ii<'llii  i'>«|rriM  lli*  iini*  M  iriirlií.  Ao  /i//y  7/ir/«  r/ra 
MM/*  /'/  //Mc  fin/«*.  Nu  I  In  miiMM'  rem  <*mI  ,  iiímí  qiiain 
miImcm'  vldiMiiiM,  Niliil  l'Ml  ampliiiM,  Hii|H-a. 

frnntniíi  111111* 

i•iiNiN  ^  AMiO  (.o«i  l'M 4  i.Kiu.  fr.  IVrlo  di'iril.  Ua- 
in  flr*  ii/f/uMM  r(*ni )/  piíliiln,  TnirtahiltMii,  ad  rt'Kon- 
Ih  ailiiliiiiiii  oxHiv 

nintuM  t>N4  (i^iu.  fr.  SiM'  (lòril,  Sn  una  ena, 
r.rMMiíii,  hartiiluliMii  OHrto. 

UMMAOI•  III.  MoiuMla  nw^i  ijiio  valia  la  sÍMcna 
|»ail  ili«  mill  iliarliiim.  (Vnirio.  (loiatiiim,  íí. 

CIKNAI^MIA•  f  I  HKiHMit  roiii|uuil  do  pog»  y 
t>oia  fV» !»;»«•;  Maltha  .  ivra|ii(HSi,  a\  ||  Mos(*la  do 
ooiM  >  |iOHa  all  ipio  U  milmtorM  oiii|h^H)^ii  lo  llin^oL 
fVii»!»'.  iviojii*;.  r.oratuiii,  i. 

IIKMAIITA  Ò  OKHAMTC  ui.  f.  K!ip;yio  do 
•01 1»  xoniioM  dol  Vl'nort  ,  do  uii  otdor  itMíoiioli ,  In 
\m  \\\M\  omu»  >  do  U  ^iio\  diu«|uo  (0  ou  lo  cap 
do«  lviii\aM  oom  U*»  dol  oain^td,  (VinmIii,  t'or^is» 

t\KllAllYK;il«  CA«  A«ij.   lo  «|U0  |kmUu>  àU 

\0^ll%U    I*•>•XIK0    t.OINlMlOUS. 

Cli;ilAT%  lu    l^^|voio  do  ui^uoul  (Vui|HV!&l  do  I 
voi^  .   oli  )  aIUix^  iivjiixsliou^.   iiuMi  4|^;|IaUVí«  \ 
m\dl  «SM^i  mi  iMtipU>Uv  ( ««V.V   Co(«iiuiii«  1. »  a«^.  ■ 
lo*|wo  |s^iUu\  aUvi,  0  >  u  do  oU.   .l»v»iV,  K\ 
vKiiMs^  l'A* lu^,  %*M>ls^  m>>ii  w^iuv 

CI^H^IW  m  Kíu  do  i\>^x  iV'vi,v  Ci\"ji:unK  i, 

aV  V  ÍN4Vt^     r.Wfc*./    \  xSvAUHVA.  «k^HUnVA 

%^^l^\  \%'  ix  i^ »  \  .<v  ,;v  \ax;ji  *^  Ji'iï'A  ïWlX^rx. 
H^v  ^^    ysN^vK  V4;1^Uv  y«^\  «^  \lfi«iÍf^  a  fK  WM    . 


9s,  ftí^^jk,  sinae^.  «r 


1»*.-.  *-* 


*  ^ 


•í•*'*'.-*  :•»-•**r% jMj*, 


•jT 


CEBCA.  i.  ciTTi.  ;  ;•.  m.  Li  ^c^é^ 
tivn,  lciTr>^atío.  L•ts'.  .  L'  art  4e  tvscar. 

pf^p.  Trop-  f^rrn.  Propis,  círca.  ja\tà.  \  adT.  Fié- 
síni,  íniíD«r<iíaLaBmt.  Orr4.  Apnd ,  pn>pe.  jcm. 
in  proiíioo.  i  ACEtci. 

ixtit.k.  CLtCi.  adT.  U.  Mòlt  prop.  JÍBy  rfrr«. fftt- 
xJDif',  in  proiíiD^i. 

CEHCA,  NA.  adj.  Próiim  .  inmediat.  Imat, 
rerrawi.  Fropinquas,  pniximiis. 

CERCADOR ,  A.  adj.  Lo  qui  rodeja.  Cercmém, 
OhH<^.sor,e\pu^nator,oris.  ]  CArrAnoft.  [  Esmdría- 
yador,  investigador.  Cercador.  Scmtator,  ioresti- 
Kalor,  is. 

CERCADIT.  m.  pamdís. 

GERCANIA.  f.  Proximitat,  inmediació.  Cfrc«- 
nia.  Visririía,  a>.  Vicinilas,  atis,  annexus,  ns. 

GERCAPOUS.  m.  Ganxos  de  ferro  pera  Iràarer 
lo  qiio  cau  al8  pous.  Rehatiadera,  Ferreis  harpago- 
nibus  instructuscirculus. 

A0  4FAR  AB  LOS  CERCAPois.  fr.  Garfear,  Uncis  per- 
luslraro,  uncis  aliquíd  abripere. 

CERCAR.  V.  a.  Buscar.  Cercar.  QiuerOy  inqui- 
n»,  is.  II  Rodejar,  clóurer,  murallar.  Cercar,  cw*- 
cunvalar.  Convailo,   as,  circummunío,  is.  D  aot. 

gi  I  cKiiCA  TROBA.  rof.  Quien  busca ,  halla.  Qui 
qiiuMit,  invenit ;  labore  et  studio  desiderata  com- 
parautur. 

v^i  I  MAI.  CRRC4  PREST  LO  TROBÀ.  ref.  DcDota  qittl 
qui  provehent  lo  mal  no  V  aparta  can  en  ell.  Qme» 
mal  bmca,  prontu  lo  halla:  el  pez  que  busca  eloh 
:n<*/o«  busca  su  duelo,  Malum  qui  quaerít ,  qncrit 
sua  funora  gnarus. 

GEARGARUtDOS.  m.  Confusíoner.  Ctraier*, 
6N.<of?rNt(/o.«.  Rivator,  is,  díscordíannn  salor. 

CERCAT,  ni.  cerca,  tanca,  clos.  |  p.  p.  Jsari- 
do.  V)uti'situr. 

CERCELLA.  f.  Espècie  de  ànech:  lo  mascle  es 
nc^ro ,  U  fsiiuelUí  parda :  tenen  lo  bèch  clapat  de 
ne^sn'  >  U^rim'IK  Us  potas  bermellas,  y  las  u^ts 
iH>^r»s.  Lo  amscle  te  ademes  ana  espècie  de  h&t' 
ru^^  aI  priíKMpi  del  bech.  Xtffreta.  Rotsdits ,  idis, 
aiMs  ftts^'A. 

CERCENADOR.  m.  Qui  c^rv^oa.  OrreMdir. 
Orcum.  hieiui,  lis. 

CERCEXADTRA.  f ^  > 

CSRCSXAMEXT*  s:  Li  ^"vv  y  effïc;^ de  ccr- 

CSRCSX.4R*  ^  A  Ta  ^a:  *jt>  evivaitaU  deal- 
^*jiA  ,\•ï>*  v.-^^nxr    aV.tiV,^^.  ui^.v.  as. I 

Vasts»» aJt-   ,*   isC-TXÍ.'    .': 


GER 


CATALÀ 


CER 


3S5 


piAitiA, 


TAT,  DA.  p.  p.  Cercenado,  Ampntatos; 
modus  adhibitus  sumptui,  etc. 

GERCETA.  f.  Ancell  de  aygua  de)  tamany  de 
un  colom  ,  lo  bèch  gros  y  ample  de  la  pari  supe- 
rior, pardo  cendrós,  salpicat  de  unas  clapetas  obs- 
curas,  y  en  las  alas  una  rengla  de  plometas  blan- 
cas  y  altra  de  verdas  girassoladas.  Gavioia,  cerce- 
ta.  Fulica  ,  querquedula  ,  ae ,  c^rceris ,  is ,  fulix, 
icis. 

CERCIORAR.  V.  a.  Enterar  à  algü  de  alguna 
cosa.  Cerciorar.  Assevero,  as;  certiorem  aliquem 
alícujus  rei,  de  aliqua  re  facere. 

CERCIORARSE.  V.  r.  Enterarse  de  alguna  co- 
sa. Cerciorarse.  De  re  al i([ua  certiorem  fieri. 

CERCIORAT,  DA.  p.  p.  Cerciorado.  Securus, 
certior. 

CERCLAR.  V.  a.  encergolar. 

CERCLADOR.  m.  cercolador. 

CERCLE  Y  CERCO.  m.  a.  cèrcol.  Q  ant.  ci.os. 

TANCA. 

CÈRCOL,  m.  Pe^sa  de  fusta,  ó  ferro  ó  altra  ma- 
tèria en  figura  circular.  Aro.  Arculus,  annulus, 
circulus,  i.  II  En  las  bòtas  ,  barralons  ,  etc.  Fleje, 
arco,  aro.  Doliuracingens  circulus,  arcus.  ||  Lo  pri- 
mer en  las  bòtas.  Rumo.  Primus  in  dol  i  i  capí  te  ar- 
cus. H  Lo  segon.  Sotalugo.  Secundus  dolii  arcus 
slrictorius.  |  En  lo  botó  de  la  roda  del  carro,  man- 
GLiTo.  II  ant.  ROTLLO  ,  RODONA.  |]  aut.  cÍRGUL.  ||  ter. 

PANERA. 

CERCOLADOR.  m.  Qui  guarneix  las  bòtas  de 
cèrcols.  Arquero.  Arcuarius,  ii,  arcuum,  circulo- 
rum  artífex. 

GERCOLAMENT.  m.  ant.  engbrcolament. 

CERCOLAR.  V.  a.  ant.  excercolar. 

GERCOLAT,  DA.  p.  p.  encercolar. 

GERCOLER.  m.  cercolador. 

GERCOLET.  m.  d.  AriUo.  Arculus,  i. 

GERDA.  f.  Pel  llarch,  gruixut  y  aspre,  com  lo 
del  porch,  cuas  dels  caballs,  etc.  Seda,  cerda.  Se- 
ta ,  ffi. 

M anolls  de  cerdas.  Cerdàmen.  Setarum  manipu- 

lus,  fascis. 

CERDÀ,  NA.  adj.  Lo  natural  de  ó  pertanyent 
à  la  Cerdanya.  Cerdanio  ,  ctretano.  Geretanus.  | 
met.  Astut.  Astuto.  Sagax. 

CERDANA.  f.  Dansa  catalana.  Cerdana.  Chorea, 
se,  saltatio,  nis,  tripudiam,  ii. 

CERDANYA,  f.  Territori  de  Catalunya  en  los 
Pirineos.  Cerdana.  Ceretana,  ». 

CERDEJAR.  V.  a.  Sonar  asprement  la  corda  de 
algun  instrument.  Cerdear.  Slrido,  is. 

CERDÓS,  A.  adj.  Animal  de  cerdas.  Cerdoso, 
eerdudo.  Setosus,  hirsutus,  setiger ;  settis  obsitus, 
horrendus. 

<«EREAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  diossa  Ce- 
res, com  festas,  jochs  cereals,  etc.  Cereal.  Ce  rea- 
lia.  II  Lo  que  conté  farina.  Cereal,  farindceo,  Fari- 
Darius. 

CEREALS,  m.  pi.  En  la  antígoa  Roma  Is  edils 


que  cuydavan  de  la  provisió  del  blat.  CereaUs.  Ce- 
reales,  ium. 

CEREBELO.  m.  Cos  moUós  inmediatal  cervell 
per  la  part  mès  baixa  del  cap.  £s  de  la  forma  de 
un  globo  un  poch  aplanat ,  sis  vegadas  mès  petit 
que1  cervell;  sa  sustancia  es  un  poch  mès  sòlida. 
Cerebelo.  Cerebellum,  i. 

CEREBRAL,  adj.  S'  aplica  à  las  afeccions  que 
ocupan  ó  semblan  ocupar  primitivament  lo  cervell. 
Cerebral.  Cerebralis. 

CEREBRE.  m.  CERVELL. 

CEREMÓNIA.  f.  Acció  exterior  segons  lley,  es- 
tatut y  costum  pera  adorar  las  cosas  divinas,  y  for- 
malisar  las  profanas.  Ceremonia.  Cerimònia,  caere- 
monía,  ae,  sacrum,  i.  1|  Cumplinient  afectat.  Cere- 
monia.  Nimium,  prolixum  officiam. 

DE  CEREMÓNIA.  m.  adv.  Ab  tot  r  aparato  corres- 
ponent. De  ceremonia,  de  etiqueta.  Solemniter. 

FÉR  CEREMÓNiAs.  fr.  Causouejar.  nacer  gestos  d 
alguna  cosa.  Repudio,  as. 

GUARDAR  CEREMONIA.  fr.  Fér  lo  que  es  de  costum 
ó  estil,  especialment  en  los  tribunals  y  comuni- 
tats. Guardur  ceremonia.  Rítè  peragere. 

PER  CEREMONIA.  m.  adv.  Per  cumpliment.  De  ce- 
remonia, por  ceremonia.  Urbanilatis  causa,  gratia. 

CEREMONIAL.  m.  Llibre  ó  taula  de  ceremó- 
nias.  Ceremonial,  ritual.  Cseremonialis,  ritualís  li- 
ber.  II  adj.  Tot  lo  que  pertany  al  us  de  las  ceremó- 
nias.  Ceromonial.  Ritualís,  ca»remonialis. 

CEREMONIÀTICH,  CEREMONIER  Y  CE- 
REMONIÓ8,  A.  adj.  Qui  es  amant  de  ceremó- 
nias,  ó  decumpliments.  Ceremonioso,  ceremonidtico. 
Caere  mon  íosus,  nimíus  comís,urbanítatis  affectator. 

CEREMONIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  ceremó- 
nias.  Ceremoniosamente,  ceremonidticamente,  afec-» 
tadamente.  Cremoniosè,  affeclatè. 

CEREPOLL.  m.  cerfull. 

CERER.  m.  Qui  blanqueja  ó  ven  cera.  Cerero. 
Cerarius,  cerearius,  ii. 

CERERIA,  f.  Rotiga  de  cerer.  Cereria.  Ceraria 
taberna. 

CERES.  f.  mit.  Diossa  filla  de  Saturno  y  Opis, 
inventora  de  la  agricultura.  Ceres.  Ceres,  cris, 
Panda,  se. 

CERETA.  f.  POMADA. 

CERETt,  NA.  m.  y  f.  cerdà. 

CERFULL.  m.  Herba  semblant  al  julivert, 
aromàtica  y  de  gust  agradable.  Serveix  pera  fér 
salsas  y  altras  cosas.  N*  hi  ha  de  dos  espècies.  Pe- 
rifollo,  cerafolia.  Chserephíllon,  c»refolium,  ii. 

CERIACH.  m.  Cert  arbre.  Ceriaco.  Ceriacus,  i. 

CERÍFICH,  ca.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  cera. 
Cerifico.  Cerificus. 

CERILLA.  f.  Candeleta  prima.  Cerilla.  Candela 
minuta,  ccreolus,  i. 

CERIMÒNIA,  f.  CEREMONIA. 

CERMENYA.  f.  Pera,  la  mès  primarenca  y  pe- 
tita, que  en  alganas  parts  se  diu  mosqnerola.  tW*. 
mena,  Armeniacum,  i. 


358  GER  DIGGIONAfil 

CERMENYONEE.  m.  Arbre  que  fà  las  cerme- 
Dyas.  Cermeno,  Armcniacus,  i. 

CERBIÍGALO.  m.  Espècie  de  falcó  ab  las  polas 
grogas  y  las  plomas  de  color  de  canyella.  Cemkalo. 
Cenchris,  idís,  tinnanculiis,  i. 

CEENIDORA8.  f.  pi.  Escaletas  de  pastera.  Va- 
nllas,  Margo  lignea. 

GEElflE.  V.  a.  ant.  Passar  algana  cosa  pel 
cedàs,  purgador,  etc.  Cemer,  cribar.  Gribro,  as. 

GERNIT,  DA.  p.  p.  Cribado.  Gribratus. 

GERO.  m.  ZERO.  |  Peix  del  (amany  de  un  tort 
yolàtil.  Tordo  aeudtil.  Tnrdos,  i. 

GERMXRAEI  Y  GEROFEHER.  m.  Acòlit 
qne  porta  '1  candelero.  Ceroferario,  Gerofera- 
ríos,  ii. 

GEROMÀNdA•  f.  Endivinació  per  medi  de 
las  figuras  de  cera.  Ceromaneia.  Geromancia,  ». 

GEROT.  m.  cbhípega.  ||  CBtAT. 

GERONAR.  V.  a.  ant.  cbrcae. 

GERQUILLO.  m.  Gírcul  de  cabells  que  forma 
la  corona  dels  religiosos.  CerquiUo,  Tonsura,  coro- 
na monachorum.  ||  En  los  caballs  metxa  de  crin, 
que  cau  sobre  del  front  entre  las  orellas.  Penacho, 
eopeU,  remolino.  Equi  in  frontem  demissi  crines. 
I  Lo  viu  ó  cercolet  de  metall  sobredaurat  ó  plate- 
jat que  circuheix  las  capsas  de  tabaco  y  alguns  bo- 
tons, etc.  Cerquillo.  Girculus  metallicus  deauratus. 
I  Porció  de  cabell  pera  dissimular  la  calva.  Cer- 
qwllo,  Gomarum  circulus  adscititius. 

GERRA.  f.  p.  U.  CEEDA.  Q  sbrea. 

GERRALLER.  m.  màmtí. 

GARRALLERIA.  f.  Botiga  de  manyà.  Cerraje- 
ria.  Ferraria  taberna. 

GERRAR.  V.  a.  nàut.  Fér  girar  la  canya  del 
timó  fins  que  són  extrem  toque  ab  V  amurada  en 
una  y  altra  banda.  Cerrar  d  la  bamda  el  timon.  Te- 
monis  manubrium  undique  volvere. 

GERRAT.  m.  seeeat. 

GERRO.  m.  Porció  de  cànem  ó  lli  pentinat  y 
■et  pera  poderse  filar.  CerrOy  copo.  Girrus,  i. 

GER8.  m.  Vent  fret  que  bufa  del  nort.  Cierzo, 
Ureas,  Aquilo,  nís,  boreas,  ae. 

GERT,  A.adj.  Segur,  indubilable.  Cierto.  Ger- 
tus.  II  Indeterminat ,  com :  en  ceet  temps.  Cierto, 
Quidam.  ||  adv.  Cierto,  ciertanunte.  Certé,  profec- 
tò,  equidem. 

m  CEET.  m.  adv.  Ciertamente,  de  cierto.  Gertè. 

DBixAE  LO  CEET  PEE  LO  cfCBET.  fr.  que*s  preu.en 
sentit  literal.  Dejar  lo  cierto  por  lo  dudoso.  Gertum 
pro  dubio  imprudenter  relinquere,  umbram  pro 
corpore. 

JA  ES  BEN  CEET.  loc.  fam.  À  butn  segwro.  Indubi- 
tante,  certò  quidem. 

81  ceet;  PEE  CEET.  m.  adv.  Cierto,  por  cierto. 
Gertè,  quidem,  equidem. 

GERTA.  adv.  m.  ceetament. 

GERTÀ,  Vf A.  adj.  ant.  ceet.  |j  segué. 

CERTAMEN*  m.  Disputa  literària.  Cer0men. 
Geriamen,  inis,  quaestiones  poblkè  disccptaode. 


GER 

adv.  m.  Per  cert.  Curtamente. 


GERTAMENT. 

Gertè,  profectò. 

GERTAN8AY  GERTEBÜTAT.  í.  certesa. 

GERTER,  A.  adj.  Destre  y  segur  en  lo  tirar. 
Certero.  Dexter,  solers,  collimator,  jaculator;  ja- 
culis  certus. 

GERIESam.  adv.  certament. 

HO  CBETEs.  m.  adv.  Cierto  f  ciertamente.  Quidem, 
certè. 

DE   CBETES,   SI  PER  CBETES.  m.  adV.  POT  cicrtO,  81 

por  cierto.  Profectò. 

GERTESA.  f.  Goneixement  de  alguna  cosa.  Cer- 
teza,  certidumbre.  Gertitudo,  inis. 

GERTIFIGAGIÓ.  f.  Escrit  en  testimoni  de  al- 
gun fét.  ( ertificaeion,  certifcado.  Littere  fídem  fa- 
cientes. 

GERTIFIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  certiQca.  Cer- 
tificador. Asseverans,  tis. 

GERTlf'ICAR.  V.  a.  Afirmar,  donar  per  cert 
alguna  cosa.  Certificar.  Assevero,  certioro,  as;  pro 
certo  aliquid  asserere,  affirmare.  ||  for.  Afirmar 
alguna  cosa  ab  instrument  públich.  Certificar. 
Scripto  testimonio  fidem  facere,  asseveraré. 

GERTIFIGAT,  DA.  p.  p.  Certificada.  Asseve- 

ratUS.  II  CEETIFICACIÓ. 

GERTiriGATORI,  A.  adj.  Lo  que  certifica  ó 
serveix  pera  certificar.  Certificatorio,  fehaciente. 
Fidem  faciens. 

GERTIFIGATÓRIA.  f.  certificació. 

GERTINITAT.  f.  certesa. 

GERTtmH,  A.  adj.  sup.  Certisimo,  eiertisimo. 
Gertissimus,  valdè  ccrtus. 

GERTtsSniAMENT.  adv.  m.  sup.  Certt^ima- 
mente,  cierrisimamente.  Valdè  certè,  certissímè. 

GERTITUT.  f.  CEETESA.  ||  moral.  La  que*s  lé  de 
sér  tan  certa  una  cosa  que  judicar  lo  contrari  se- 
ria temeritat.  Evidencia  ó  certitud  moral,  Gertitudo 
moral  is. 

GERVA.  f.  La  femella  del  cervo.  Ciervet,  Gerva, 

SB.  II  SERVA. 

GERVAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  cervo.  Cer- 
val ,  cervino,  cervario.  cervuno.  Gervarius ,  cervi- 
nus. 

GERVARINA.  f.  Herba  medicinal,  espècie  de 
plantatje,  de  fuUas  diferents,  que  las  16  llargas, 
estretas,  plenas  de  caixals  y  fàn  una  espècie  de 
estrella  sobre  la  terra.  Estrellamar.  Goronopífolia, 
»,  plantago,  inis. 

GERVATELL.  m,  Gervo  novell  que  ja  no  ma- 
ma. Cervato.  Hinnulus,  i. 

GERVATELLET.  m.  d.  Gervo  petit  que  encara 
mama.  Cervatillo.  Hinnulus,  i. 

CERVELL,  m.  Massa  mòlt  tova  continguda  en 
la  cavitat  del  cràneo  del  animal.  Seso,  celebro.  Ge- 
rebrum,  i.  jj  met.  Prudència,  judici,  sabiduría. 
Seso,  celebro.  Judicium,  ii ,  mens,  tis,  ratio,  nis.  || 
met.  Imaginació,  comprehensió.  Celebro.  Compre- 
hensio,  nis,  mentis  acumen. 

CERVELL  PE  GAT.  loc.  fam.  que  s'aplica  al  que  no 


GER  CATALÀ. 

té  enteniment,  ó  usa  poch  de  ell.  Eiicaprichado, 
Cerebrosus. 

BÉURERSE  'l  CERVELL,  fi*.  Havér  perdut  1'  ente- 
niment. Tener  el  juicio  en  los  talones.  Judicio,  pru- 
dentia  destituí;  judicii  expertem  esse;  incunsultè 
agere. 

DEssiOARSE  'l  CERVELL,  fr.  fam.  Càlentarse  U 
cap  discorrent  mòlt  sobre  de  alguna  cosa.  Devanar- 
»  lossesos.  Caput  gra  vari. 

DONAR  CERVELLS  DE  MOSQLIT  i  ALGÚ.  ref.  met. 

que  explica  havérse  conciliat  1'  afecte  y  voluntat 
de  algú  pera  tot  lo  que  vól.  Dar  sesosde  mosquilo  d 
alguüo.  Ad  nutum  proprium  aliquem  trahere. 

ENTRAR  Ó  FICARSE    EN  LO    CERVELL,  fr.    fam.  met. 

Se  diu  de  un  soroll  óalborot  mòlt  violent,  que  apar 
que  penetra  dins  lo  cap.  Taladrar  la  cabeza,  Au- 
rem  perterebrare,  auditum  acutè  feriré. 

ESCALFAR  LO  CERVELL  i  ALGÚ.  fr.  Enfadurlo.  Inco- 
modar, Molèstia  aílicere,  incommodum  afferre. 

ESTAR  ALGÚ   EN    CERVELL    DE  ALGUNA    COSA.    CXpr. 

Entussonirse  en  ella.  Empenarse  en  alguna  cosa, 
Totis  viribus  incumbere. 

HAVÉR  LO  SERVELL  SEGUR.  fr.  Tcuir  bon  cap  ó en- 
teniment ferm  pera  '1  mando.  Tener  caràcter  y  ri- 
gidez  para  el  mando;  tener  entereza.  Animi  fortilu- 
dinem  habere. 

NO  ES  GOSA  DE  CUYDADO,  LO  CERVELL  s'  HI  VÉU.  ref. 

ab  que's  pondera  per  antífrasis  algun  gravíssim 
dany.  iN'o  es  nada  lo  del  ojo  y  lo  llevaba  en  la  ma" 
no;  no  es  nada  la  meada,  y  calaba  siete  colchones  y 
una  frazaL•.  Non  graviter  caput  est  Isesum;  cere- 
brum  patel  ecce. 

TOU  COM  UN  CERVELL,  fr.  Deuola  que  algun  men- 
jar cuyt  està  mòlt  tou  ó  tendre.  Tierno  como  una 
leche,  SuaviS)  moUis. 

GERVELLERA.  f.  MORRIÓ.  ||  bacinet.  ||  ant.  mò- 
llera. [  Casquet  de  cer  pera  defendre  '1  cap  del 
cabali.  Cervellera. 

GERVELLET»  m.  d.  Gos  mòlt  immediat  al  cer- 
vell per  la  part  mès  baixa  del  cap.  Cerebelo.  Cere- 
bellum,  i. 

GER  VER.  adj.  cerval. 

GERVERINA.  f.  a.  cervarina. 

GERVEROLA.  f.  Herba  ramosa  de  uns  quatre 
pams  de  alt;  té  las  fullas  llargas  y  obertas:  fa  una 
flor  de  color  de  palla :  la  usan  los  blanquers  pera 
adobar  los  cuyros.  Agrimonia,  Agrimonia,  x, 

GERYESA.  f.  Beguda  de  ordi  ó  blat,  y  de  la 
flor  de  la  herba  llúpols.  Cerveza,  Cervisia,  sabaya, 
ap,  zylhum,  zylhus,  i.  D  llúpols. 

GERVE8ER9  A.  m.  y  f.  Qui  per  ofici  fa  ó  ven 
cervesa.  Cervecero,  Cervisiarius,  ii. 

GERVE8ERIA.  f.  Fàbrica  ó  botiga  de  cervesa. 
Cervec^ria,  Cervisiaria  taberna. 

GERVO.  m.  Animal  quadrúpede  de  banyas 
ganxudas,  llisas  y  mòlt  enramadas.  Ciervo,  Cer- 
vus,  i. 

cERvo  volant.  Escarabat  pardós  ab  dos  banyas 
de  vàrias  puntas  com  los  cervos,  y  quatre  alas. 


CES  387 

ciervo  volanle,  escarabajo  comudo,  Alatus  et  cor- 
nutus  scarabseus. 

GES.  m.  Orifici  per  aliont  V  animal  expel•leix 
los  excrements.  Àno,  sieso.  Anus,  i,  podex,  icis.  || 
ant.  CUL. 

CÉSAR.  m.  Sobrenom  romà  de  la  família  Júlia. 
César.  Caesar,  aris.  ||  Nom  de  dignitat  dels  que  es- 
ta van  destinats  al  imperi.  César.  Caesar,  is. 

GESÀREO,  A.  adj.  Lo  pertanyent  al  empera- 
dor, al  imperi  ó  magestat  imperial.  Cesdreo.  Can- 
sar eus. 

GESARIÀ,  NA.  adj.  Lo  qui  seguia  'I  partit  del 
César.  Cesariano,  tosarianus. 

GESARIENSE.  adj.  Natural  de  Gesarea.  Cesa- 
riense.  GaBsarieusis. 

GESGLA.  m.  ter.  cèrcol. 

GESGLAYRE.  m.  cercolador. 

GESENÉS,  A.  adj.  Lo  natural  de,  y  perta- 
nyent à  Cesena  ciutat  de  Itàlia.  Cesenés.  Ca^senas, 
atis. 

GESINA.  f.  CECLNA. 

GESOLFAUT.  m.  Un  dels  set  signes  de  la  mú- 
sica ó  sia  primera  nota  de  la  escala.  Cesolfaut.  Mú- 
sics, musicale  sígnum. 

GESSAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  cessar  algu- 
na cosa.  Cesacion,  cesamiento.  Cessatio,  vacatio, 
nis. 

CESSACIÓ  k  DiviNis.  Pena  ecclesiàstica  per  la  qual 
se  suspenen  los  divins  oficis.  Cesacion  ú  divinis, 
Cessatio  à  divinis. 

GESSAMENT.  m.  cessació. 

GESSANT.  m.  Lo  qui  cessa  de  desempenyar 
sòn  empleo.  Cesante.  Cessans,  tis. 

GESSAR.  V.  a.  Suspéndrer  ó  acabarse ;  parar 
r  execució  de  alguna  cosa.  César.  Cesso,  as,  desi- 
no,  is.  II  Interrómprer  lo  que  s'  està  fent.  César, 
Cesso,  as,  desino,  remitto,  omitto,  abrumpo,  is.  || 
ant.  IMPEDIR. 

GESSÀRIO.  adj.  CESÀREO. 

GESSAT,  DA.  p.  p.  Acabado,  cesado,  Absolu- 
tus,  perfectus. 

GESSE.  m.  Nota  que  's  posa  en  las  llistas  dels 
que  percebeixen  un  sou  pera  que  de  allí  endevant 
cesse  la  paga.  Cese.  Non  ultra,  satis  sit. 

GESSIÓ.  f.  Renúncia  à  favor  de  altre.  Cesion, 
Cessió,  abalienatio,  transcríptio,  nis.  ||  accessió. 

CESSIÓ  DE  BENS.  for.  Reuúncia  que  fà  1  deutor 
per  no  poder  pagar  als  acrehedors  peraque  '1  jutge 
pague,  graduant  los  crèdits.  Cesion  de  bienes,  Bo- 
norum  cessió. 

FÉR  CESSIÓ  DE  BÈNS.  Ccder,  ka^^cr  cesion,  etc.  Bo- 
na sua  in  alium  transferre,  transcribere. 

GESSIONAR.  v.  a.  Transferir.  Ceder.  Cedo,  is. 

II  for.  FÉR  CESSIÓ. 

GESSIONARIj  A.  m.  y  f.  La  persona  à  favor 
de  la  (jual  se  fà  la  cessió.  Cesionario^  cesonario. 
Creditor,  oris. 

GESSIONAT,  DA.  p.  p.  Cedida.  Cessus. 

GEST.  pr.  demons.  Aquest  es.  ^stc  e^.  Dic  e$t, 


358 


CEV 


DICCIONARI 


GIC 


GESTA.  f.  CISTELLA. 

Dia  TAN  AVIAT  CESTA  COM  BALLESTA.  TCf.   No  anar 

consegüent  en  lo  que  's  diu.  Decir  unas  veces  cesta, 
y  olras  ballesta.  Temeré,  incongruenler  loqui. 

ESTAR  SI  ES  CESTA,  SI  ES  BALLESTA.  Estar  indeter- 
minat. Estar  si  son  fritas,  si  son  asadas.  Bene  vel 
malè  cedat. 

GE8TE.  f.  Cintura  de  Yénus  ahont  esta  van  con- 
tingudas  totas  las  gracias,  tots  los  desitjós  y  tots 
los  atractius.  Ceste.  Cestis,  is. 

CESURA,  f.  La  síl-laba  que  queda  al  fí  de  la 
dicció  desprès  de  format  un  peu  del  vers.  Cesura. 
Cíesura,  sr,  comma,  atis. 

GETAgeO,  A.  adj.  Se  diu  dels  peixos  grossos 
vivíparos.  S'  usa  també  com  à  substantiu.  Celàceo. 
Cetus,  celaceus. 

GETÀRIA.  f.  Estany  ahont  los  romans  criavan 
peixos  de  mar.  Cetaria.  Celaria,  a?. 

GETI8.  f.  Moneda  antígua,  petita,  q«e  corria  en 
Galícia  y  de  valor  de  la  sexta  part  de  un  marave- 
dís.  Cetis.  Moneta  sic  dicta. 

GETRA.  f.  PiTXELL. 

GETRELL.  m.  ter  y 

GETRILL.  m.  Vas  de  vidre,  llauna,  ó  de  terra 
pera  posar  V  oli.  Aceyterüj  oliera,  alcuza.  Lecy- 
thus,  guttus,  i ;  olearia  lagena,  ampulla.  |{  Lo  de 
vinagre.  Vinagrera.  Acetabulum,  i,  acetarium  vas- 
culum;  oxys,  idis.  |j  pi.  Las  ampolletas  en  que  's 
posa  oli  y  vinagre  en  la  taula.  Vinagreras.  Àmpu- 
llse,  arum. 

GETRILLADA.  f.  L'  oli  que  cab  en  un  c^trill. 
Alcuzada.  Quidquid  olei  capit  lecythus. 

GETRILLÀS.  m.  aum.  Alcuzon.  Grandis  lecy- 
thus. 

GETRILLER.  m.  Qui  fa  ó  ven  cetrills.  Alcuce- 
ro.  Lecythorum  faber,  venditor. 

GETRILLERAS.  f.  pi.  Pessa  ó  guarniment  de 
fusta,  cristall,  etc.  pera  posar  los  cetrills  del  oli  y 
vinagre.  AngarillaSf  portavinagreras.  Ampullarum 
vectabulum. 

GETRILLET.  m.  d.  Alcucilla.  Parvus,  minor 
lecythus,  olearia  lagenula. 

GETRO.  m.  Vara  de  matèria  preciosa,  insígnia 
de  emperadors  y  reys.  Cetro.  Sceptrum,  i.  ||  Lo 
regnat  de  algun  príncep.  Cetro.  Sceptnim  reg- 
num,  i,  imperium,  ii. 

GEU.  m.  SEU.  II  met.  cevo. 

GEVADOR.  m.  encevador. 

GEVAMENT.  m.  encevament. 

GEVAR.  V.  a.  ExcEVAR.  II  met.  Atràurerabpro- 
mesas  y  carícias.  Balagar.  Allicio,  is. 

GEVARSE.  V.  r.  Deixarse  vèncer  de  las  pas- 
sions. Ceharse.  A  voluptatibus  superari.  ||  Entre- 
garse  ab  mòlta  afíció  à  alguna  cosa.  Ceharse,  Toto 
animo  in  aliquid  intendere. 

GEVAT,  DA.  p.  p.  Cebado.  Allectus. 

GEVELLINA.  f.  marta  cebellina. 

GEVER.  m.  Herba  de  la  qual  se'n  fà  un  such 
aroarguíssim.  Procçheix  de  Àfrica ;  però  ja's  troba 


aclimatada  en  las  costas  meridionals  de  Espinya. 
Es  mòlt  semblant  à  la  adzavara,  però  no  soportt 
tant  lo  fret,  ni  las  suas  fullas  terminan  en  poon, 
ni  té  la  flor  à  manera  de  embut,  y  naix  més  baia 
que  M  fruyt.  ZàbiL•^  zdbita.  Aloe,  es,  agallochim, 
i.  II  Lo  such  que  's  trau  de  aquesta  planta,  iíoet. 
Aloe  succotrine. 

GEYA.  f.  CELLA. 

GEYBA.  m.  Arbre  de  Amèrica,  mòlt  alt,  copi 
y  espinós  que  fà  unas  tavellas  mòlt  grans,  amplií, 
y  plenas  de  una  borra  de  que  'n  solen  fér  moci- 
dors,  coixins,  etc.  La  fusta  es  blana  y  sòn  sachf»* 
rinós;  lo  fruyt  rodó,  dividit  en  vàrias  parts  igaail^ 
y  ple  per  la  part  inferior  y  superior.  Ceibaó^, 
Arbor  sic  dicta. 

GEYL.  pr.  ant.  aquell. 

GEYTÓ.  m.  sattó. 


Cl. 


GIA.   f.    Os  del   anca.    Cia ,   cea.  Coxeodií; 
icis. 

GIABOGA.  f.  nànt.  La  volta  en  rodó  de 
embarcació  de  rems,  remant  los  de  una  pflr(| 
ciant  los  de  1'  altre.   Ciaboga.  Remorum  iol 
tio.  II  La  acció  de  girarse  4  barco,  cambiant  itj 
sentit  oposat  la  situació  de  sa  popa  y  proa,  en 
canal  ó  paratge  estret  pera  fondejar;  ò  desprès 
haver  deixat  càurer  la  àncora.  Ciaboga.  Navb 
versió. 

FÉR  CIABOGA.  fr.  met.  Remolinarse  las  persNÜ 
pera  fugir.  Hacer  ciaboga.  Ingymm  conjaDgí,€n^  ^ 
volvi.  1 

GIAR.  V.  a.  nàut.  Tornar  lo  barco  enderroAM 
sènsgirarlo.  Ciar.  Remos  inhibere. 

GIÀTIGA  f.  med.  Malícia  que  prové  de  nit* 
mor  que*s  &ca  en  V  os  de  la  cadera.  Cía, 
Ischias,  ad  is. 

GIÀTIGH,  GA.  adj.  Qui  pateix,  y  lo  «jw 
tany  à  la  ciàtica.  CtdrtVo,  cedtieo.  Yschiaciis, 
Ihicus. 

GIBADA.  f.  CIVADA. 

GIBADER.  m.  morral. 

GIBADILLA.  f .  Herba  medicinal  senMit  à 
espuela  de  cabal ler;  té  las  fullas  de  baix 
amplas  y  mòlt  paregudas  à  las  de  la  figwfa 
nal,  las  flors  blavas,  y  las  llavors  pnlvería 
aplicadas  à  la  pell  serveixen  pera  matar  òférte•J 
gir  los  polls.  Albarraz,  yerha  piojera  6 
Staphis,  idis. 

GIBARI,  A.  adj.  que  s'  aplica  à  laslleysi 
manas  que  Iractan  del  arreglo  dels  menjars  y  Wi* 
vits  dels  pobles.  Cibario.  Cibarios. 

GIBELES.  f,  Diossa,  mare  de  tots  los  Dèos.  Ci^^ 
beles.  Mater  magna;  Cybele,  Cybebe,  es. 

GIGATEJAR.  V.  n.  Regatejar.  Regaleur, 
lear,  Sumplibus  sordidè  parcare. 

GIGATER,  A.  adj.  Mesquí,  avaro. 
cicatero,  ronoso,  rmn,  Avanis,  sordido». 


CIG 

CIGATERIA.  f.  Avarícia.  Mezquindad,  cicaU- 
ria.  Sòrdida  parsimònia,  avaritia. 

CIGATrIs.  f.  Senyal  que  queda  desprès  de  cu- 
rada  la  llaga.  Ciratriz.  Cioalrix,  icis. 

CIGATHISACIÓ.  f.  La  acció  de  cicatrisar. 
Cicalrizacion.  Vulneris  obduclio. 

CIGATRISAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  cica- 
Iris.  Cicatrizal.  Ad  cicatricem  perlinens. 

CICATRISAR.  V.  a.  Tancar  las  llagas  ó  feridas 
desprès  de  curadas.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Cicalrizar.  Cicalrico,  as,  cicatricem  obducere. 

CIGATRI8AT,  DA.  p.  p.  Cicatrizado.  Cicatri- 
catus. 

GIGATRI8ATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
cic^itrisar.  Cicatrisativo.  Cicatricandi  vírtule  po- 
Uens. 

CiCERO.  m.  Entre  estampers  cert  caràcter  de 
lletra  de  un  grau  més  que  la  de  entredós  y  un  mé- 
uos  que  la  atanàsia.  K  hi  ha  de  xich  y  de  gros. 
Lectura.  In  typographia  lectura. 

CICERONIÀ.  m.  Poble  de  Campa  nia  dit  per 
Plinio  Acadómia.   Ciceroniano.  Giceronis  vilIa.  || 
adj.  que  s'  aplica  à  lo  que  imita  à  cosa  de  Cícero, 
com  r  estil,  eloqüència  etc.  Ciceroniano.  Cicero- 
nianus. 

CIGICENA8.  f.  pi.  Nom  que  dona  van  los  grechs 
à  las  salas  magníficas  que 'Is  servian  de  menjadors. 
Cicicenas.  CicicencE,arum.  |1  Moneda  ó  medalla  gre- 
ga que  valia  dos  dracmas  y  era  mòlt  estimada  per 
la  herfflosura  del  encunv.  Cicicenas.  Moneta  sic 
dicfa. 

CtCLADA.  f.  Vestidura  llarga  y  rodona  que 
antíguament  usa  van  las  donas.  Ciclada.  Gyclas, 
adis.  H  pi.  Nou  islas  en  lo  mar  Ageu,  dit  Arxipé- 
lacb.  Cicladas.  Cyclades,  um. 

GICLAN.  m.  Lo  qui  té  solament  un  testícul.  Ci- 
clan.  Testiculo  carens. 

ciCLICH,  CA.  adj.  Circular.  Orbicular,  ciclico. 
Cyclicus. 

GICLO.  m.  GICLAN.  II  Cert  número  de  anys,  los 
quals  acabats  se  tornan  à  contar  de  nou.  Cicló.  Cy- 
clus,  i. 

CICLÓ  DECEHNOVENAL  Ó  DECEMNOVENARI,  Ó  LLUNAB. 

Curs  periódich  de  nou  anys  en  que'is  novilunis 
cabuen  en  los  mateixos  dias.  Los  romans  los  senya- 
lavan  ab  lletras  de  or.  Àureo  número,  cicló  decem* 
novenal  ó  decemnovenario.  Aureus  numerus. 

CICLÓ  PASQUAL.  Pei'iodo  de  cinch  cents  trenta  dos 
anys  solai*s,  que  resulta  de  la  multiplicació  de  ei- 
clos  llunars  de  nou  anys  y  solars  de  vint  y  vuyt. 
Cicló  pascual.  Paschualis  cyclus. 

ciCLo  SOLAR.  Número  de  28  anys,  desprès  del 
qual  torna  '1  diumenge  en  lo  mateix  dia  del  mes. 
Cicló  solar.  Solariè  cyclus. 

CICLOIDE..  f.  geom.  Línea  curva  formada,  ó 
per  un  punt  delacircunferéncia  de  un  círcul  sobre 
una  línea  recta,  ó  per  la  extremitat  superior  del 
diàmelro  circular  tirat  perpendiüularmenl  aobre 
dita  línea.  Cicloide,  CicloLs,  idis. 


CATALÀ.  GIF  S59 

CiCLOPE.  m.  Gegant  fingit  pels  poetas,  fill 
del  cel  y  de  la  terra,  ab  un  sol  ull  en  lo  front. 
Ciclope.  Cyclops,  opis. 

CICONS.  m.  pi.  Pobles  de  Tràcia  Cicones.  Ci* 
cones,  um. 

CICUTA,  f.  Planta  ab  una  branca  semblant  al 
fonoll,  ab  las  fui  las  tres  vegadas  aladas;  fuUetas 
agudas  é  incisivas;  olor  nauseàtich  y  desagrada- 
ble; '1  such  es  verinós,  y  preparat  serveix  de  re- 
meY' Cicuta,  cicutaria  yerha.  Cxcuiík,  ae,  conium 
maculatum. 

CID.  n.  p.  de  home  que  s'  aplica  à  un  héroe 
en  valor  ,  per  la  semblansa  al  antich  Ruí-Diaz 
de  Vivar  tant  cèlebre  en  la  història  de  Espanya. 
En  sòn  origen  es  veu  aràbiga  que  significa  capità. 
Cid,  cidi.  Cid,  dux,  cis.  , 

CIDÀRI8.  f.  Espècie  de  diadema  que  usaren 
los  reys  de  Armènia,  pareguda  à  la  tiara  dels  per- 
sas.  Cidaris,  Diadema  sic  dicta. 

CIDRA.  f.  Vi  fét  de  fruyta.  Cidra,  Sicera,  ». 

CIÈNCIA,  f.  Sabiduria  de  las  cosas  humanas 
ab  principis  certs  y  evidents.  N'  hi  ha  de  vàrias 
classes,  com  exactas  ò  matemàticas,  naturals  que 
miran  ó  especulan  la  naturalesa,  las  de  vàrias  fa- 
cultats que's  divideixen  en  pràcticas  y  especulati- 
vas,  infusas  y  adí|uiridas,  divinas  y  humanas  etc. 
Ciència.  Scientia,  doctrina,  diciplina,  ae. 

CIÈNCIA  CERTA.  Ciencia  cierta,  pleno  conocmien- 
lo.  Exploratè,  sciens,  et  prudens. 

CIÈNCIA    DE  SIMPLE    INTEL•LIGÈNCIA,    teol.    La  qUe 

versa  sobre  lo  que  no  es,  ni  fou,  ni  serà;  só  es, 
sobre  la  quiditat  de  las  cosas  en  1'  estat  de  mera 
possibilitat.  Ciencia  de  simple  inteligencia.  Scien- 
tia simplicia  íntelligentiaB. 

CIÈNCIA  GATA.  POESIA. 

ciÈNcÍA  MITJA.  f.  teoI.  La  ab  qne  Dèu  véu  las  co- 
sas que  han  de  succehir  C4)ndicionalment;  v.  g.  la 
ab  que  vegè  ó  conegué  la  conversió  dels  de  Tiro, 
si  haguessen  vist  los  miracles,  de  J.  C.  Ciencia  me- 
dia,  Scientia  media. 

AB  CIÈNCIA  T  PACIÈNCIA,  m.  adv.  Abcoueixement, 
permís  y  tolerància  de  algú.  A  ciencia  y  paciència, 
con  noticia  y  tolerància  de  alguna,  Sciente,  et  si- 
lente. 

DE  CERTA  CIÈNCIA.  Ab  coueixement  cert.  Con  ple* 
no  conocimiento.  Scienter. 

sÈNS  CIÈNCIA  MiA.  loc.  fam.  Sens  saberho  jo.  Sin 
mi  conocimiento.  Me  insicio  et  ignorante. 

CIENT,  A.  adj.  Qui  es  sabedor  ó  sab  alguna  co- 
sa. Ciente.  Doclus,  sciens. 

científicament,  adv.  m.  Conforme  à  las 
reglas  de  alguna  ciència.  Cientificamente.  Sapíen- 
ler,  peritè. 

CIENTÍFICH,  ca.  adj.  Cientifico.  Sapiens, 
doctus,  peritus. 

CIENTMENT.  adv.  m.  adrbtas. 

CIFONI8ME.  m.  Suplici  dels  mtichs,  que  con- 
sistia en  untar  de  mel  al  pacient  per  tot  lo  oos  nú, 
y  posarlo  al  sol  lligat  à  no  pal  pera  que  'i  pi(i«e- 


860 


CIM 


DICGONARI 


CIM 


sen  las  moscas  y  'Is  tabachs.  Cifonismo.  Suplicium 
8ic  díctum. 

CIGALA,  f.  Insecte  del  tamany  de  una  llagosta 
que  en  V  estiu  fà  un  cant  ronch  y  desapacible. 
Cigarra,  chicharra.  Acheta^  cicada,  a;. 

CANTAR  COM  UNA  CIGALA,  ff.  CANTAR  COM  UNA  CA- 
LÀNDRIA.  S. 

GIGALA88A.  f.aum.  Cigarron.  Grandiorcicada. 

GIGALETA.  f.  d.  y 

CIGALÓ,  m.  Cigarra  pequena,  Peltigonia,  ffi. 

CIGARRER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  ó  ven  cigar- 
rros.  Cigarrero,  Yenditor,  opifex  foliorum  nicotia- 
ns  convolutorum. 

CIGARRISTA.  m.  Qui  fuma  mòlt.  Cigarrista, 
cigarrero.  Multum  fumans. 

CIGARRO.  m.  Rotllet  de  fnllas  de  tabaco;  's  fà 
també  trinxat  y  embolicat  ab  paper.  Cigarro.  Ta- 
bacci  folium  convolutum.  [  L'  embolicat  ab  fullas 
de  blat  de  moro.  Pajilla,  pajita^  pajica,  Tabacci 
folium  convolutum. 

CIGBIE.  m.  ciSNE. 

GIGONY.  m.  Lo  poll  de  la  cigonya.  Cigonino. 
Ciconiuspullus. 

CIGONYA,  f.  Aucell  de  pas ,  semblant  à  la 
grua,  blanch,  ab  algunas  plomas  negras  en  las  alas, 
y  '1  coll  y  bèch  llarch.  Cigüena,  Ciconia,  crotalis- 
tria,  se.  ||  Ferro  de  la  campana,  aboni  se  lliga  la 
corda  pera  tocaria.  Cigüena.  Hastile,  is.  ||  Instru- 
ment pera  tràurer  aygua.  grua.  B.  ||  Entre  estam- 
pers  la  maneta  en  las  prempsas.  Cigüena.  Mann- 
brium  ii.  ||  met.  Burla  que  's  fà  à  algú  per  detràs 
posant  los  dits  retorts  sobre  Y  indice.  Cigüena.  Sau- 
na postíca.  II  ter.  perxa. 

CIGONYETA.  f.  d.  Cigüenuela.  Panra  ciconia. 

CIGONYÍ.  m.  ciGONT. 

CIGRÓ.  m.  ciURÓ. 

CIGÜELA.  f.  ant.  CIGALA. 

CILA.  f.  mit.  Filla  de  Laomedont  y  germana  de 
Priam,  per  qui  fou  assesínada  bavent  interpretat 
falsament  la  voluntat  dels  déus.  Cita.  Cila,  8B. 

CILIABIDRA  Y  dUÀNDRIA.  f.  cbliín- 
DRIA. 

CILICI,  m.  Sach  ó  vestidura  aspra  que  s*  usa- 
va antfguament  per  penitencia.  CHido.  Cili- 
cium,  ii.  n  Cinturon  de  cordas  ó  filferro  que's 
porta  sobre  la  carn  pera  mortificació.  CHido,  Gili- 
cium,  ii. 

CILIClA,  NA.  adj.  Lo  natural  de  Cilícia  en  la 
Assia  Menor.  CHieiano.  Cilix,  cis,  cílissa,  e. 

CILÍNDRICH.  ca.  adj.  Lo  que  té  figura  de  ch 
lindro.  CiUndiico.  Cilindricus,  cílíndralus. 

CILINDRO,  m.  geom.  Cos  sólit,  llarch  y  rodó 
en  forma  de  columna,  que  té  per  basas  dos  circuls 
paralelos.  Cilindro,  Cilíndms,  i,  mamphur,  uris. 
II  maquin.  Lo  que  en  las  maquinas  de  ^'apor  impe- 
deix que  passe  '1  vapor.  Cilindro.  Cilindrus,  i. 

CIL-LA.  f.  CEBA  VARINA. 

TO.  y 
Lq  més  alt  de  fos  mcmtanyas,  arbreeelc. 


Cima,  eumhre.  Acumen,  inis,  cima,  rp.  ||  met.  Lc 
grau  superior  à  que's  pót  arribar.  Calmo  cima. 
Súmmum,  i,  fasligium,  ii.  ||  La  part  superior  del 
morrió,  ó  V  adorno  que  s*  hi  posa.  Cimrra.  Gonns, 
àpex  galeíc.  ||  L'  extrem  en  que  està  assegurat  lo 
nyinyol  en  la  canya  de  pescar.  Rahiza.  Piscatoríc 
arundiniscuspis.  ||  bot.  Conjunt  mòltascuas  ópun- 
xons,  que  eixint  de  un  mateix  pant,  se  divideixen 
regularment  en  altres  raigs  que  portan  flors,  de 
modo  que  poden  anomenarse  umbel-Ia  irregular, 
com  en  lo  saúch.  Cima.  Cyma,  ae. 

ESTAR  FINS  k  LA  CIMA  DELS  CARELLS.  fr.  mct.  fam. 

Estar  cansat  de  sufrir  qui  no  hi  ti>  cap  obligació. 
Estar  hasta  las  cachas,  hasla  las  cejas,  hasta  el  go- 
lleu.  Diutius  ferre  non  posse  ;  stomachalum  esse. 

CIMAL.  m.  ter.  persa.  ||  remato,  címrori. 

CUMAR.  V.  a.  nàut.  Passar  lo  car  de  la  entena 
en  los  falutxos  y  demés  barcos  de  vela  llatina  de 
una  banda  à  altra  per  la  inmedíació  del  arbre  y 
per  la  cara  de  proa,  al  virar  de  bordo,  pera  que  la 
vela  quede  de  la  bona  volta.  Cimar.  Yelum  vento 
secundo  aptare. 

CHHARRON.  m.  nàut.  Nom  que*s  dóna  al  ma- 
riner indolent,  rundinayre  y  poch  amich  del  tra- 
ball.  Cimaron.  Lentus,  segnis. 

CniASSA.  m.  arq.  Motllura  en  forma  de  S, 
composta  de  dos  parts  de  círcnl,  que  la  terminan 
en  ample,  sens  fér  ànguls.  Cimacio.  Cimatinm,  ci- 
ma tion,  ii. 

CIMBELL.  m.  Cordill  que's  lliga  à  la  punta  del 
bastó  en  que's  posa  V  aucell  que  serveix  de  munta 
ó  ensa  en  la  cassa.  Cimhel.  Chorda,  x.  \\  Lo  mateix 
aucell.  Cimhel.  Avis  aucupatoria. 

CÍMBOL.  m.  CLAVICÍMBOL. 

CimBORI.  m.  arq.  Cúpula  petita  sobre  la  mit- 
ja taronja.  Cimhorio,  cimhorrio.  Tholus,  i,  testudo, 
inis.  II  met.  enteniment.  ||  met.  atzegalladà. 

CIHfBROS.  m.  pi.  Pobles  germànichs.  Cimhros. 
Cimbri,  orum. 

cmENT.  m.  Entre  boters  cert  ribot  pera  fér 
gàlsers  en  lo  cantó  de  la  fusta.  Juntera.  Rancina, 
se.  II  Fonament.  Principio  ,  cimiento.  Oementnm, 
fundamentum,  i. 

CIMENTAR.  V.  a.  Fundar  ,  fundamentar.  Cí- 
mentar.  Fundo,  as,  fundamenta  jacere.  ||  met.  As- 
sentar bè  'Is  principis  de  alguna  cosa,  com  virtut, 
ciència,  etc.  També  s*  usa  com  recfproch.  Estable» 
hlecer,  cimentar.  Stabilio,  is. 

cmEBITATy  DA.  p.  p.  Cimentada.  Fundatus. 

CIMER.  m.  ant.  plomall. 

cniERA.  f.  blas.  Adorno  sobre  la  cima  del 
elm  ó  celada,  com  un  cap  de  gos,  castell,  etc.  Ci- 
ntura. Gentilitíum  insigne. 

CUMERI,  A.  adj:  L*  habitant  de  terras  mòlt 
fredas.  Cimeria.  Cimerius. 

CnHERA.  f.  CIMERA. 
CmiNTERI.  m.  CEMK*(TERI. 

cnOTARRA.  f.  Sabre  ample  y  mòlt  encor>'at. 
Àlfange^  cimiíarra,  Harpe,  és,  acinaces,  is. 


CIN 


CATALÀ. 


CiN 


361 


CIMÓ6,  A.  adj.  bot.  Se  diu  de  las  flors  que 
presentan  la  inflorescència  en  címa.  Cimoso.  Gy- 
mos  us. 

GINABHI.  m.  Such  mòlt  bermell  que  destil-la 
un  arbre  de  Àfrica  ,  del  que  acostuman  usar  los 
pintors.  Cinabrio.  Cinnabaris,  is,  cinnabari,  ind. 

CINAMOMO.  m.  Arbre  pompós,  que  té  la  fulla 
semblant  à  la  del  ginjoler,  ab  pichs  al  rededor,  y 
la  flor  menuda  y  olorosa.  Cinamamo,  Cinnamus, 
cinnamomum,  i. 

GHfGELL.  m.  Instrument  de  ferro  que  té  la 
boca  y  lall  de  cer,  y  serveix  pera  tallar  ferro  fret 
ab  martell.  Cartafrio,  Ferri  sector.  ||  Ferro  pera 
tràurer  los  claus  que  no's  poden  arrancar  ab  las 
estenallas.  Botador,  Ad  tollendos  clavos  ferrum. 

GINCH.  numeral  cardinal.  Cinco.  Quinqué.  || 
La  carta  que  té  cinch  senyals.  Cinco,  Pagella  quin- 
qué notas  exhibens. 

PER  QCL\s  ciNCHs  SOUS.  loc.  fam.  Per  quin  motiu 
ó  rahó.  Porque  earga  de  agua  ?  Quare  ?  quid  ita? 
quamobrem? 

GINGHABTITAL.  adj.  ant.  De  cinco  anos.  Quin- 
quennis. 

GINGHGENT8.  numeral  cardinal.  Qainientos, 
Quingenli. 

dNGHEBTRAMA.  f.  Herba  que's  cria  en  los 
paratges  humits,  y  té  la  fulla  semblant  à  la  men- 
ta. Cincoenrama,  Quinquefolium ,  ii ,  pentapa^i- 
Uon,  i. 

caifCHMlWÒ,  NA.  adj.  Lo  qui  naix  al  cap  de 
cínch  mesos  de  sér  engendrat.  Cincomesino,  Quin- 
quemestris. 

dNGOGESMA.  f.  ant.  Pascua  de  Pentecostes. 
Pentecostes. 

GINOOlflNA.  f.  QUiNiNi. 

GÍNDRIA.  f.  Espècie  de  meló  que  té  la  molsa 
bermellenca  y  es  mòlt  aygualit.  Melon  de  agua^ 
zandia,  sandia.  Melopepo ,  nis.  ||  arq.  Motllo  de 
fusta  pera  formar  sobre  de  ell  los  archs  y  bóvedas. 
Cimbra,  cercho,  Lingneus  ad  fornicem  excipien- 
dum  arcus. 

dNBRIAR.  m.  Lloch  plantat  de  cindrieras. 
Sundiar.  Melopeponum  abundans  locus. 

CINDRIERA.  f.  Planla  semblant  à  la  melone- 
ra,  de  brots  quasi  igualment  estesos,  però  de  fulla 
més  petita  y  de  un  vert  mès  fosch.  Sandia,  n^ndia, 
Angnria,  se. 

CINGAR.  Y.  a.  y  derivats,  singar. 

caNGLA.  f.  Faixa  pera  asegnrar  la  albarda  ó 
sella.  Cincha.  Cingula,  «b.  ||  fam.  Banda.  Banda. 
Fftscia,  »,  balteus ,  i.  I  Beca  de  col-legial.  Beca. 
Trabea,  ae. 

caNGLADURA.  f.  La  acció  de  cinglar.  Cincha- 
dura.  Ginctura,  se.  Q  nàut.  singladura. 

CINGLAR.  V.  a.  apretar  la  sella  ó  albarda  ab 
k  cingla.  Cinckar.  Gingo,  is,  cingulA  adstríngere, 
II  Engolfarse  en  alta  mar.  EngolfarsCy  entrar  en  alta 
mar.  In  altura  provebi.  ||  nàut.  siifGLiR. 

CINGLAT ,  DA.  p.  p.  Cinchado.  Giictus. 

TOMO  I. 


ciNGLADA  DE  MAL  DE  VENTRE.  Dolor  fort  de  Ven- 
tre. Betortijon  de  tripas,  dolor  de  vientre.  Tormen, 
inis,  vermina,  um. 

CINGLE,  m.  y 

CINGLERA,  f.  Gordillera  de  rocas  espadadas. 
DespenaderOy  sierra.  Prsrupti  montes,  rupes.  || 

TIMBA. 

CINGLETA.  f'  d.  Ctnchuela.  Fasciola,  se. 

CtNGUL.  m.  Gordó  ab  una  borla  à  cada  estrém, 
ab  que  '1  sacerdot  se  cenyeix  la  alba.  Cingulo.  Gin- 
gulus,  cingulum,  i,  diazoma,  atis. 

ctNIA.  f.  Màquina  feta  de  rodas  pera  tràurer 
aygua  dels  pous.  Noria.  Antlía,  se ,  aquaria,  rota. 

CÍNIGH,  ca.  adj.  Se€ta  de  fílosops  morals,  de 
que  fou  autor  Antístenes.  Cinieo.  Cynicus. 

CINNOR.  m.  Instrument  músich  de  fusta,  de  so 
trist  y  melancólich,  que's  sonava  en  lo  temple  de 
Jerusalem.  Cinnor.  Instrumentum  sic  dictum. 

GINOCÉFALO.  m.  Animal  de  la  casta  de  mona, 
sens  cua  ,  que's  cria  en  Líbia  :  té  '1  cap  rodó ;  lo 
morro  com  lo  del  gos  carlf ;  la  cara  evberta  de  un 
pel  blanquinós ,  verda  la  esquena  y  pelat  de  las 
ancas;  es  inclinat  à  la  luxúria,  fogós  y  fort.  1>e  ell 
contan  los  poetas  mòltas  fàbnlas,  y  alguns  1'  ano- 
menaren Anubi.  Cinocéfalo.  Gynocephalus,  i.  || 
Nom  de  un  poble  fabulós,  los  habitans  del  qual  fln- 
gian  los  poetas  que  tenian  cap  de  gos  yeran  furio- 
sos. Cinocéfalo.  Gynocephalus,  i. 

CINOGLOSA.  f.  BESNEULA. 

CIN08URA.  f.  a'stron.  Gonstel-lació  boreal  tpm 
consta  de  set  estrellas.  Cinosura,  osa  menor.  GyniH 
sura,  se,  cynosuris,  idis. 

CINQUAGÉSIMA.  f.  Lo  diumenge  abans  del 
primer  de  quaresma.  Qwneuagésima.  Quinquago- 
simae  dominica. 

CINQUANTA,  adj.  numeral  cardinal.  Lo  qvé 
té  cincb  desenas.  Cineuenta.  Qainquaginta,  indee. 

CINQUANTÈ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  al  nú- 
mero cinquanta.  Quinenagenario,  cincwintino,  quiw> 
cuagésimo.  Quinquagesimus.  ||  m.  La  cinquantena 
part  de  alguna  cosa.  Ctncnanteno.  Quinquagesima 
pars.  II  f.  ant.  Gompanyia  de  60  soldats.  Cincuan- 
tena.  Quinquagesima. 

CINQUÈ,  NA.  adj.  Quinto.  Quintus. 

CINQUENAMENT.  adv.  m.  ant.  Bn  quinto  In- 
gar.  Quinto. 

CINQUILLO.  m.  Anell  de  cinch  pedras.  Cmti- 
llo.  Annulus,  i. 

CINQUIPUL.  f.  Festa  que  celebravan  los  ja- 
heus  à  Jerusalem,  à  la  que  anavan  descalsos.  (Hn* 
quipul.  Festum  sic  dictum. 

CINT,  A.  p.  p.  CENYIT. 

CINTA.  f.  Teixit  Uarch  y  estret.  Cmta.  Yitta, 
zona,  zonula,  ae.  ||  La  ab  que's  cenyeixen  la  sotana 
*ls  ecclesiàstichs.  Cenidor.  Cinctorium,  ii.  j]  La  co- 
munment  de  color  de  rosa  que  tenen  en  las  ofici- 
cinas  pera  lligar  los  plechs  de  papers.  Balduqui. 
Linea  rubra,  taenia,  se.  ||  Llenca  do^oyro  de  tres  d 
quatre  dits  de  ampla ,  ab  que  per  medi  do  una  ci- 

47 


Ml 


cm 


DICaONABI 


frih  €  eaUtmj  rcfiknMot  to  eüiUua.  CmU. 
Càmdoàmm,  ü,  astiíclornm  cógalsB  ei  corio.  | 
asrrrtA.  1  nànt.  Las  fmsUs  qoe  van  per  fon  del 
eo0tat  de  to  Daodepopa  a  proa  pera  reibrsdel  tm- 
postúiaL  CíaX«.  TraiuTersa  aaTÍs  ligaa,  trabs,  is. 
I  La  qae's  posa  al  voltaot  de  to  copa  del  aombrero 
ca  to  pari  de  fora.  Citillo,  Spira ,  restkmto ,  ae.  { 
fer.  Eo^ay  pera  pescar.  Cúila.  ftele  sie  dida. 

EfTAE  E5  CRTA.  fr.  Se  diB  de  tos  dotti  preaya- 
das.  EUsr  em  cmU.  Fnegnaaleoi.  graTÍdam,  ícetam 


B.  avm.  CmU  $rmtdi.  lagna  viUa. 
OL  Kiua.  í  coaaiTCca.  i  aot.  cuta, 
cditi:a6. 

CnrTEUA.  f.  Lo  coojiiat,  botiga  6  comers  de 
cíntas.  CimUria.  TíUamm,  taeiiianuD  eopia,  ner- 
catua. 

GDiTET ,  A.  ■.  y  f.  Corroaipiit  de  laciatel.  Jm- 
àtuo.  HyadAÜiiis,  i. 
GOfTETA.  í.  d.  CiaiilU.  Tcaioto,  ae. 
CUllU»  ■•  aat.  Floix  de  ventre  ab  nesctode 
MBch.  DÚ€Blfrw.  Dyienlena. 
GOno.  n.  p.  de  boae.  JAcnro. 
cmróu  D.  a5mó. 

L  berba.  cniTAcaA. 
f.  La  part  inferior  del  tall  del  eo», 
ahoalie  ceoveixea  los  vestits.  Ctaíara.  HcdioA 


I 


CWIliaÒ.  m.  Cinió  pera  portar  to  espasa.  7a- 
Martí,  nuwM,  uk^ii,  biriei.  CinetorívB,  para- 
iSWMiy  ii,  balte»,  i.  |  La  cinia  que  aatfgmuneBt 
níjgatovan  los  narits  k  las  doaas  easadasde  aoe,  y 
m  f*  ba  fet  coni  V  os.  Chumrm.  Castato,  m. 

ant.  cbwrL. 
^  m.  Fiu,  pedra  ab  qne  'to  romaas  narca- 
taa  tos  Bíltas  ea  los  camins  ò  indieavan  to  direc- 
tíé  dit  cada  aa.  Cifo.  Cipam,  i. 

GfnA*  f.  Feii  mòlt  scaMmt  al  catomars,  del 
i|aal  se  diíereacto  per  sér  aiès  gros,  y  no  leair 
caa.  Té  on  os  sobre  to  esqaena  qne  s*  osa  en  tor» 
màcto  y  altres  arts.  JibU.  Septo,  m. 

GDPUSB•BL  uruE. 

CiFBIMAB.  m.  ufaeeab. 

cmu.  adj.  Katoral  de  Xipre»  y  \o  pertaayent 
à  aqaesto  isto.  Ciptio,  C)prias,  cyprícat. 

gIquiA.  f.  cÈQtu. 

CnCAm  prep.  ant.  cebol. 

dSCCNSE.  adj.  Lo  pertanyent  al  droo.  CòT' 
SMse.  Circensto. 

cnuaSMOBi.  a^  pi.  ioebs  ó  espectacles  deto 
romans  en  lo  circo.  CtrcMses .  Ciroenses,  inm,  cir- 
eenses  Indi. 

GDIGEU.  adj.  Lo  pertonyent  à  to  braiia  Circe. 
Circeo.  Circeos. 

Gnux>.  m.  Entre  'to  romans  llocb  volUt  de  gra- 
das  destinat  pera  algana  fonció.  Cireo.  Circos,  i. 
I  Lo  conjunt  de  personas  qoe  assistian  en  dl.  Ctr- 
so.  ConsessBi,  as. 

m*  «at.  EàaiABià,  tolta. 


OR 

V.  a.  Rodfjar.  Cimtr.  ctrrmr,  ro- 
èemr.  Cirtameo,  sepio.  aaàbío.  is. 

,  DA.  p.  p.  Cirmiio.  Septns.  c ir- 
às. I  m.  Eàpay  de  temeoo  comfres  en 
eerta  circamferénca ;  y  to  mateiia  cirtomferra- 
cto.  Cirraúo.  Cirrnitas,  ambitns.  os.  periaie- 
tros,  i. 

GÍBCOL.  m.  geom.  Figura  plana  de  ona  soto 

línea  qne  fonna  nn  cèrcol  dit  circamfereocia.  Or- 

eulú.  Circnlos,  i.  |  Orde  de  a^^entos.  ciaco. 

CÍRCCL  VICIÓS,  lòg.  Yici  de  to  oració,  qae  $  c<^ 

quant  ona  co&a  s*  explica  per  altra  reciproca- 

nt,  y  to»  doe»  qaedan  sens  explicació.  Cfrcmlo  rt- 

ciofo.  CirCttlttS  TÍtioSBS. 

cíactLs  DE  posiaó.  Són  los  sis  mè»  grans  de  to 
esfera,  à  saber:  eqninocctol,  eclipticb,  primer  me- 
ridià, borixontal  y  'Is  dos  colaros  qne  divideixen 
lo  meridià.  Cirtulos  de  posieiam.  Positionis  cir- 
cali. 

diccLs  »K  ALTCià  6  BB  DK?aE:»ió.  Loé  paralclos 
al  borizont  ó  superior  à  ell,  y  determinan  to  al- 
tara  dels  astres;  6  soU  de  ell  y  determinan  sa  de- 
pressió. AlmieúmtúrMdos.  Circuli  borizootii  para- 
leli. 

cítccLS  WNuais.  astr.  Los  qne  sen^aton  tos  bo- 
ras;  los  principals  súa  dotze  qae  divideixen  U 
eqninocctol  en  vint  y  quatre  parts  iguals  ó  en 
quinze  graus  per  bora.  Cirmíof  horarioi.  Horarum 
circuli. 

cmcrLS  VUTIC4LS.  astr.  Los  majors  que  passan 
pel  zenit  y  nadir,  y  són  perpendiculars  al  bori- 
zont. Circulos  tertieales,  Terticales  circuli. 

CniGlILAaÓw  f.  Acció  de  circular.  Circwin- 
eúm.  Circulatio.  nis,  circuitus,  us. 

cnCüUAM•  adj.  Lo  qae  pertany  al  cfrrul.  O'r- 
emlér.  Orbicus,  orbicutotus ,  orbicutoris.  -;  f .  La 
carta  ó  avis  escrita  de  orde  superior,  donant  algu- 
na orde  6  noticto.  Circulmr.  Circularis  littera.  ^  v. 
n.  Passar  una  cosa  per  mòltes  mans,  com  la  mone- 
da. Circator.  Circulor,  aris,  per  manus  circumfer- 
ri.  i  Partont  de  to  sancb,  córrer  per  las  artérias  y 
venasy  desde  '1  cor  à  las  demés  parts  del  cos.  Cór- 
rer la  saa^.  Per  Teaas  sangainem  volvi,  circu- 
tori.  

CaUSOLAMMEMTm  adv.  m.  CkenlarmenU.  Cir- 
catotim»  ia  gyrum,  in  orbem. 

GIBGULAT,  DA.  p.  p.  Cirmlaio.  Circolatus. 

d.  CBEGOLET. 

adj.  Lo  que  e$tà  cerca  del 
polo.  Circaiipo/ar.  Circumpolaris. 

CDtGinfGIDiAB•  V.  a.  Tallar  lo  prepaci.  OV- 
cimcfVor.  D'rcumcido,  is.  [  met.  Cercenar  ó  mode- 
rar alguna  cosa.  Ctramcidor.  Reseco.  as ;  modum 
adbibere. 

GmCDllCaDAT,  DA.  p.  p.  y 

GIRGII1ICÍ8,  A.  p.  p.  irregular.  CircunàL•io, 
Circumcisas,  circuaüectus. 

GmcUüanÓ.  f.  L*  acte  de  circuncidar.  Cir- 
eanciftoa.  CimuBdsío,  nis,  çireomcisma,  «.  | 


cm  C4TALA. 

Festa  que  celebra  la  Iglésia  '1  primer  dia  del  any. 
Circunciston.  Gircumcisionís  festum. 

CIRGUNDAR.  V.  a.  kodejar. 

GIRGUNDAT,  DA.  p.  p.  rodejat. 

GIRGUNFERÉNGIA.  f.  La  línea  rurva  que 
tancada  per  lolas  parts  forma  un  círcul.  drcunfe- 
rencia.  Circumferentia,  ae,  circumductio,  circums- 
criptio,  nis. 

aRCiTNFERÉxciA  CÒNCAVA.  La  línea  del  círcul  con- 
siderada per  la  part  interior.  Circunferencia  conca" 
va,  Circumferentia  còncava.  Pars  intima  circumfe- 
rentiae. 

ciRCVN'FERÉxciA  coNVEXA.  La  mateina  conside- 
rada per  la  part  exterior.  Circunferencia  con- 
vexa,  Circumferentia  convexa ,  extima  circumfe- 
rentia. 

CIRGUNFERElfCIAL.  adj.  Lo  que  pertany  à 
la  circunferencia.  Circunferencial.  Ad  circumfe- 
rentiam  pertinens. 

GIRGUNFERENGIALBfENT.  adv.  m.  Circunr 
ferencialmente.  In  orbem,  circúm. 

dBGÜíVFLEXO.  adj.  S'  aplica  al  accent  com- 
post de  agut  y  gra  ve.  Circunflejo,  eapwha.  Circun- 
flexus. 

GIRGUNLOCUGIÓ.  f.  Rodeig  de  paraulas  pe- 
ra explicar  lo  que  podria  dirse  ab  ménos.  Pfri- 
frasis,  circunlocucion.  Gircumlocutio,  periphrasis, 
is. 

GIRGUNLOQUI.  m.  Lo  que  's  diu  ab  circun- 
locnció.  Circunioquio.  Yerborum  circuítus,  circui- 
tío,  ambages,  um. 

dRGUNSGRIT,  A.  p.  p.  Circunserito,  Gir- 
cumscriptus. 

GIRGUNSGRÍURER.  V.  a.  geom.  Descrfnrer 
una  figura  al  entorn  de  altra.  Circmscrihir,  Gir- 
cumscribo,  is.  ||  Reduhir  à  certs  límits.  Circunseri- 
hir.  Gircumscribo,  is. 

CIRGUN8PEGGIÓ.  f.  Atenció,  cordura,  pru- 
dència. Circunspeccion,  Gircumspectio,  considera- 
tio,  observatio,  nis.  ||  Severitat  y  gravedat  en  ac- 
cions y  paraulas.  Circunspec4;ion.  Gravitas,  atis, 
morum  severitas. 

CIRGÜN8PEGT  T  GIRGUN8PECTE ,  A. 
adj.  Remirat ,  prudent.  CircwMpecto.  Gautus, 
consideratus,  prudens.  ||  Serio,  grave,  respecta- 
ble. Circunspecto,  Gravis,  circumspectus,  veneran- 
dus. 

GIRGUNSTÀNGIA.  f.  Accident  de  temps,  llocb, 
modo,  etc.  unit  à  la  substància  de  algun  fét.  Ctr- 
cunstancia.  Gircumstantía,  a;,  adjuncta,  orum.  Q 
Gondició,  qualitat,  requisit.  Circunstancia,  Qnali- 

taS,  atis.  II  MENDDÉNCIA. 

EN  LAS  circunstIncias  PRESENTS,  m.  adv.  Equi- 
val à  lo  mateix  que  en  V  estat  actual  de  las  cosas. 
En  las  presentes  circunstaneias,  Rebus  sic  stanti- 
bus. 

CIRCUNSTANGIADAMENT.  adv.  m.  Ab  to- 
tas  las  circunstaneias.  Circunstaneiaiamenu,  Exac- 
te, ad  amussim. 


CIR  863 

CIRGüNSTAlfCIAR.  v.  a.  Explicar  per  me- 
nor las  circunstaneias  de  alguna  cosa.  Circunslanr 
ciar.  Exacte,  distinctè  aliquid  explicaré,  describe- 
re;  rem,  prout  est  gesta,  narraré. 

GIRGUN8TANGIAT9  DA.  p.  p.  y  adj.  Lo  que 
s'  explica  ab  totas  sas  circunstaneias.  Circunstan^ 
ciado.  Distinctè,  ad  amussim  relatus. 

GIRGUNSTAIf dOlf  AT ,  DA.  p.  p.  CIRCUNS- 

TANCIAT. 

GIRGUNSTANT  y  A.  adj.  Lo  que  esté  al  entorn 
de  altra  cosa.  Circunstante,  Gircumstans. )  pi.  Los 
que  estan  presents,  assisteixen  ó  concorren.  C^r- 
cunstantes,  Gircumstantes,  praesentes. 

GIRGUNVALAGIÓ.  f.  La  acció  de  círcunva- 
lar.  Forlificacian,  circunvalación,  Gircumvalatio, 
nis.  II  mil.  Siti,  cordó.  Cireunvalacion,  Gircuitio, 
nis. 

GIRGUirVALAR.  V.  a.  Gercar  una  ciutat,  un 
exèrcit,  etc.  Circunvalar.  Gonvallo,  as,  circummi!* 
nio,  circumvenio.  is. 

GIRGUNVALAT9DA.  p.  p.  Cireunvalado.  Gir- 
cumseptus,  vallo  septus. 

GIRGUNVEHÍ.  adj.  Pròxim,  cercà.  Ctrcun- 
veeino,  c<íntigm.  Circumvicinus,  oontignus,  proxi- 
mus. 

CIRENAICH.  adj.  Se  diu  de  una  secta  de  Filo- 
sops  fundada  per  Arístipo  en  la  divisió  deia  peri- 
patètichs.  Cirenaico,  Gyrenaicus. 

GlRElfEU.  adj.  Lo  natural  de  Girene.  Cirenea. 
Gyrenensis. 

CIRER.  m.  CIRERBE.  y  BOSCi.  8A1IG1JINT0L. 

CIRERA,  f.  Lo  fruyt  del  cirerer.  Cereza.  Gen* 
sum,  i. 

CIRERA  DE  ARBÓ8.  ModroHo,  y  alòredo  p.  Aat.  Üne» 
do,  nis,  arbutum,  i. 

CIRERA  DE  PASTOR.  Lo  fruyt  del  cirerer  bort.  A* 
pino,  majuelo,  Oxyacanthae  fructus. 

CIRERA  GARRAFAL.  Las  majors  y  de  millor  gust. 
Cereza  garrafal.  Gerasum,  i. 

CIRERA  GUINDA.  La  igual  À  las  altras  de  gust  un 
poch  agre  y  de  color  quasi  violat.  Guwda,  Gera- 
sum, i. 

CIRERAL  T  CIRERAR.  m.  Lloch  plantat  de 
cirerers.  Cerezal,  Gerastum,  cornelum,  i. 

CIRERER,  m.  Arbre  de  escorsa  dura,  llisa,  un 
poch  bermellenca ;  són  fruyt  són  las  cireras.  Cere^ 
zo.  Gerasus,  i. 

CIRERER  80RT.  Comcjo,  ccrezo  silvestre.  Gomus, 
ccrnum,  i ;  frutex  sanguineus. 

GIRERET.  m.  d.  Cerezito.  Parvus  cerasus. 

GIRERETA.  f.  d.  CereciUa,  cerecita,  Gerasum 
exiguum.  11  Aucell  de  unas  quatre  polsadas  de 
llarch,  de  color  de  cendra  en  las  alas,  blanch  de 
ventre  y  potas  rojas.  S'  entreté  jugant  entre  las 
canyas  y  jonchs.  Arandillo.  Motacilla  se. 

CIRI.  m.  Gandela  de  cera  de  un  sol  ble,  llarga 
y  grossa.  Ctrto.  Gereus,  i,  funale,  is.  ||  ler.  Gande* 
las  com  las  de  dir  missa.  Vela.  Gerea,  s^eea  can- 
dela. 


364 


CIS 


DICCIONARI 


CIS 


CIRI  PASQUAL.  Lo  que's  beneheix  lo  dissapte 
sant,  y  en  los  oficis  divins  crema  fins  al  dia  de  la 
Ascenció.  Cirio  pascual.  Cereiis  paschalis. 

MÓLTAS   CANDKLAS   FÍN   UN  CIEl  PASQUAL.  fP.  met. 

fam.  Explica  qne  mòltas  vegadas  la  repetició  de 
cosas  petitas  arriba  à  fér  una  matèria  grave.  Mu- 
ehas  eandelillas  haeen  vn  cirio  paseualf  muehos  po- 
^0$  haeen  un  mucL•.  Multa  minuta  et  congestagran- 
dem  efficiunt  molem.  Partibus  ex  minimis  magnus 
consorgit  acervus. 

suRTiR  AB  CIRIS  TRENCATS,  fr.  met.  Ab  espècies 
impertinents,  estranyas  ó  fora  del  cas.  Con  $upata 
de  cahra  ó  de  gallo;  ó  con  su  media  espada.  Collo- 
cutionem  importunis  sermonibus  interrumperé;  ab 
instituto  aliena  loqui;  prster  rem  loqui. 

GIBIAL.  m.  Candelero.  CiriaL  Lychnucbus, 
candelabrum,  i. 

cniAs.  m.  aum.  Cirio  grande,  Magnus  ce- 
reus. 

CnUDER.  m.  ant.  candeler.  1. 

dRIET.  m.d.  Ctrto  peqvteno.  Cereus  parvus. 

cmLOT.  m.  ter.  Aucell  de  estany.  Pdjaro  de  e»- 
tanque.  Avis  sic  dicta. 

CniNEÜ.  m.  Lo  qui  ajudà  à  portar  la  creu  à 
Jesucrist.  Cirineo,  Gyrineus,  i.  |  Lo  qui  ajuda  à  al- 
tre en  algun  empleo  ó  traball.  Cirineo.  Adjutor, 
oris. 

canOT.  m.  ter.  Cubert  de  ramas  pera  guardar- 
se  del  sol.  Sambraje,  sombrajo.  Umbraculum,  i. 

CIRQUE.  m.  ciRCO. 

CIRURGIA,  f.  Art  de  curar  fèridas,  llagas  y  tot 
mal  extern  de  las  personas.  Cirugia.  Chirurgia,  ». 

CIRURGIÀ,  m.  Profesor  de  cirurgia.  Cirujano, 
Chlnirgus,  i. 

CIRÚRGIGH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  ci- 
rurgia. Quirúrgico.  Cbirurgicus. 

CISALPt,  NA.  adj.  Lo  que  esta  situat  entre  Ro- 
ma y  *l8  Alpes.  Cisalpino.  Cisalpinus. 

CI8ÍXL.  m.  Espècie  de  escarpa  pera  traballar 
ab  primor  pedras,  metalls  elc.  à  picb  de  martell. 
Cincel,  Scalprum,  scalpellum,  i. 

CISELLAR.  V.  a.  Traballar,  grabar  ab  cisell 
en  pedras  ó  metalls.  Cincelar,  Casio,  as,  scal- 
po,  is. 

CISMA.  m.  Divisió  ó  separació  entre  Is  indi- 
víduos  de  algun  cos.  Cisma,  Schisma,  atis.  H  Discòr- 
dia en  alqun  poble  ó  família.  Cisma,  Discòrdia,  ae, 
dissidium,  ii,  divisió,  nis. 

CISBIÀTICH,  CA.  adj.  Rebelde  à  la  verdadera 
Iglésia.  Cismàtica.  Schismaticus.  ||  Qui  introdubeix 
la  discòrdia.  Cismdtico.  Seditíosus. 

CISMONTÀ,  NA.  adj.  Lo  que  està  situat  de 
aquesta  part  de  las  montanyas,  respecte  de  la  si- 
tuació aboni  se  considera.  Citramontano,  cismonta- 
no,  Citramontanus,  cismontanus. 

CISNE.  m.  Aucell  blanch,  de  bècb  grocb,  coll 
mòlt  llarch,  las  potas  negras  y  unidas  ab  una  pell 
ò  membrana  com  V  ànecb,  y  's  cria  en  las  ribe- 
rasdels  estanys  y  rius.  Cisne,  Cygnus,  i,  carnonis 


ales.  y  Una  de  las  vint  y  dos  constel-lacions  boreals. 
Cisne,  Olor  oris,  cygnus,  i.  ||  met  Bod  poeta  6  mí- 
sicb  excel-lent.  Cisne,  Cygnus,  i. 

CI8PADÀ,  NA.  adj.  Lo  que  està  entre  lomy 
U  riu  Pó.  Cispadano.  Cispadanus. 

CISSI.  m.  Nom  que  donaren  loe  antklis  à  on  eu^ 
ro  ab  dos  rodas.  Cisio.  Cisium,  ii. 

CISTELL,  m.  Teixit  de  vímens,  jonchs  ó  alta 
matèria,  en  figura  comunment  rodona  y  còneavi, 
que  serveix  pera  posar  fruytas  y  altras  oosas.  Cu> 
to.  Fiscos,  calatbus,  i,  corbis,  is.  |  Lo  gran.  Arfi- 
dijo,  argadillo,  Yas  vimineum. 

CISTELLA,  f.  Paner  ó  panera.  Cesta.  Cistt  oo^ 
bula,  piscina,  »,  panariolum,  i.  ||  La  de  pilla.  H* 
crino.  Corbis,  is. 

ROIG  COM  UNA  CISTELLA,  exp.  fam.  que  s'  aptiai 
al  qui  ab  sas  accions  se  porta  com  à  boig.  Lotok 
alar,  Furiosns. 

ÜMPLIR  LA  CISTELLA  PLENA.  fr.  PUJAE  LÀ  MOSCA  Afc 
IfAS. 

dSTELLADA.  f.  CISTELLAT. 

dSTELLÀS.  m.  aum.  CesUm.  Magnus  corUi. 

CISTELLASSA.  f.  aum.  Ceston.  AmpUor^gial• 
dior  corbis. 

CISTELLAT.  m.  Lo  que  cab  en  una  cialella.  \ 
Cesta,  Quod  ficus  capit. 

CISTELLER.  m.  Qui  fà  ó  ven  cistells  ó  ciile-  à 
Has.  Cestero,  Cistarius,  ii,  cistarius  artifex,  VM*  J 
ditor.  i 

CISTELLERIA,  f.  Botiga  de  cisteller.  Cmcriíf.» 


Cistario  ofiicina,  taberna. 

CISTELLET.  m.  d.  Cestillo,  eetlico.  GorWii 
corbí  cu  la,  ae. 

CISTELLETA.  f.  d.  panerit.  t. 

ctSTER.  m.  Orde  de  religiosos  fundada 
Robert  y  sant  Esteve.  Es  antiguíssima,  y  lia 
grans  homes  y  pontífices  à  la  iglésia»  títUrp 
Cisterciencis,  Roberti  ordo.  ||  Bujol  que  poaaa 
las  botas  pera  recullir  lo  vi  que  cau  de  la 
ta.  Cuhelo,  Dolium,  ii. 

CISTERCIENSE.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  wi^< 
del  Cfster.  Cisterciense,  Cisterciensis. 

CISTERNA,  f.  Espècie  de  pou  en  qiie^s 
va  la  aygua  de  la  pluja,  Algibe,  eitternM^ 
na,  a;. 

dSTERNER.  m.  Qui  cuyda  de  las 
Aljibero,  Cistemarum  curator. 

dSTERNETA.  f.  d.  y 

CISTERNÓ.  m.  d.   Cistemilla,  Par^, 
cisterna. 

GISTO.  m.  Arbusto  que  creix  fins  à  uns 
pams:  tè  las  fullas  llargas  y  aspras  del  revés,  ki-^ 
flors  grossas  y  blancas  ab  una  taca  fosca,  font- 
das  de  fullas  com  las  rosas.  Jura,  laia^  foiíoii, 
to,  Cistus,  i.  II  Arbusto  de  fullas  semblants  kk^  1 
del  llorer,  arrugadas,  verdas  y  com  reliíno6aR|  J 
las  flors  blancas.  Estepo,  ajea,  pajea,  cen^ajo^  ctr-  { 
gazo,  Cistus  laurifolia. 

dSüRA.  f.  Obertura  sutil  en  algun  ros.. risuni* 


CIT 


GàTÍLA. 


av 


ses 


Scíssura,  conscissnra,  ae.  ||  Lo  tallet  que  fa  1  san- 
grador  en  la  vena.  Ciwra,  Scissura,  ae. 

GITA.  f.  Senyal  ó  avís  del  Uoch  y  temps  pera 
véorerse  ò  parlarse  alguna  persona  ab  altra.  Cita, 
Concitio,  citatío,  conventio,  nis.  ]  Referència  à  al- 
guna lley,  autoritat,  ó  altre  instrument  pera  com- 
probar  lo  que's  diu.  Ctía.  Testimonium,  íi,  autorí* 
las,  atis. 

GITAGIÓ•  f.  La  acció  de  citar.  Emplazamimto, 
citocioií.  Denuntiatio,  conditio,  vadatio,  nis. 

CITACIÓ  DB  EEMAT.  for.  Notificació  ó  intima  al 
deutor,  de  la  venda  que's  và  à  fér  de  sos  béns. 
Citacion  de  remate.  Comperendinatio,  nis. 

CXTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  cita.  Citador.  Yo- 
cator,  convocator.  apparitor,  is. 

crTAA.  V.  a.  Avisar  à  algü  senyalantli  1  temps 
y  Uoch  pera  tractar  de  algun  assumpte.  Citar, 
Evoco,  as,  indico,  is.  ||  Referir  ó  anotar  al  marge 
de  algun  jescrit,  los  autors  ó  textos  per  comproba- 
ció  de  lo  que's  diu  ó  escriu.  Citar,  Testimonia, 
auctoritates  vel  texlus  indicaré.  ||  for.  Notificar  à 
algú  quecomparega  devant  laautorilat,  Àlegar,  ei* 
tar,  producir.  Cito,  as,  convador,  aris;  in  jus  vo- 
care,  aliquem  convenire.  ||  Anomenar  à  cada  hu 
per  són  nom,  Citar,  Singulorum  nòmina  cilare. 

CITA»  DB  EEMAT.  fr.  for.  Nolifícar  al  deutor  que 
es  execulai,  lo  remat  que's  và  à  fér  de  sos  béns. 
Citar  dt  6  para  remate,  Bonorum  proscriptionem 
indicere. 

CtTARA.  f.  Instrument  músich  semblant  à  la 
guilarra  ab  cordas  de  filferro,  y  's  toca  ab  una 
plom  de  cer.  Laud,  citarà.  Citbara,  se,  barbitos,  i. 

GITABINS.  m.  p.  Pobles  de  Sicília  prop  de  Pa* 
lerm.  Cilarims,  Citharíi,  cilbarini,  orum. 

CITARISTA.  m.  Qui  toca  la  citarà.  Citarista, 
Citharista,  »,  cilharoedus,  i. 

CITARtSTIGH,  CA.  adj.  poét.  Lo  que  pertany 
à  la  citarà.  Citaristico,  Cilbarcedicus. 

dTAT,  DA.  p.  p.  Citado,  Evocatus,  citalus,  in- 

dicttts. 

GITATOBI,  A.  adj.  for.  Lo  manament  ab  que's 
cita  àalgú.  Citatorio.  Citatoríum,  ii,  cilatorium 
rescriptum. 

dTATÓSIA.  f.  CITACIÓ. 

CafTEA.  f.  cítaba. 

CITESEA.  f.  mit.  vénüs. 

CITÉRIA.  f.  Imatge  grotesca  que's  posava  en 
Roma  en  certas  ceremónias  públicas  y  à  la  que's 
feyan  donar  resposlascomals  nostres  politxinel-las. 
Citeria,  Citeria,  le. 

CTTERIOR.  adj.  Lo  que  està  à  la  part  de  aquí 
r6^>ecte  de  lo  que  està  à  la  part  de  allà.  Citerior, 
Citerior. 

GirÓRIA.  f.  cbntacra  mbnor. 

GITO¥i3«.  m.  Vestit  de  dona  ajustat  al  oos, 
clos  pel  pit  y  ab  un  coll.  Chamerluco,  Muliebris 
torguala  veslis. 

GITRA.  f.  ant.  cítaba.  ||  Mesura  de  traurervi. 

fITXELL. 


GITRAGO.  m.  Herba,  espècie  de  niella  que  té 
*1  gust  semblant  ai  de  la  cidra.  Cidronela.  Citrago, 
citreago  inis. 

CITRABlARt,  NA.  adj.  Lo  que  està  del  mar 
en  aquesta  part.  De  esta  parte  del  mar,  de  aeddel 
mar,  citramariíM,  Gis,  citra  mare. 

CITRAlIONTÀi  NA.  adj.  CISMOICTÀ. 

crnUELL.  m.  ter.  cetbill. 

GITRELLA.  f.  ter.  canti,  cantibbt. 

ciTRIcaiy  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  poncem 
ó  taronja.  Citrieo.  Gitricus. 

GIURÓ.  m.  Planta  y  fruyt  mòlt  conegut.  Gar^ 
banzo,  Cicer,  eris. 

GTORONAR.  m.  Terreno  plantat  de  ciurons. 
Garhanzal,  Sata  ciceribus  terra. 

CIUTADÀ,  NA.  m.  y  f.  Yehí,  fill,  ó  l 'qui  viu 
en  alguna  ciutat.  Ciudadano,  Civis,  is,  urbis  inco- 
las.  II  Home  bo.  Civdadano.  Yir  frugi.  |  Qui  gosa 
'1  dret  de  ciutadà.  Ciudadano.  Givis,  is.  |  adj.  Lo 
pertanyent  à  la  ciutat  y  als  ciutadans.  Ciudadano. 
Oppidarius,  civicus,  civilis. 

CIUTADÀ  BONBAT.  Títoi  do  bouor.  Ciudadano  hon- 
rado,  Givis  bonestus:  nobilitatis  gradus  equestri 
ordíni  proximus. 

ciuTAoi  MAJOR.  Primera  clase  ó  estat  dels  habí- 
tans  de  ciutat,  que  comprenia  'Is  mès  bonrats  y 
estimats  no  exercint  art  mecànicb.  Ciudadano  ma^ 
yor.  Major  civis,  civis,  prim  i  ordinis. 

CIUTADÀ  MITJÀ.  Segon  estat  ó  classe  de  ciutadans 
com :  mercaders ,  etc.  Ciudadano  mediana.  Givis 
secundi  ordinis. 

CIUTADÀ  MENOR.  Tcrcer  estat  que  comprenia  *\a 
menestrals.  Essent  los  ciutadans  y  'Is  burgesos 
iguals  en  dret  solssediferenciavan:  I.*"  En  la  pre- 
cedéncia  dels  primers,  y  í.»  En  los  privilegis  es- 
pecials de  cada  vila  ó  ciutat,  de  manera  que  un 
burgès  de  la  vila  de  Perpinyà  portava  avantatge  à 
mòtls  ciutadans  de  mòltas  ciutats  de  Catalunya. 
Ciudadano  menor.  Minor  civis. 

GIUTADEJAR.  V.  n.  Semblarse  à  loqaees  de 
ciutat.  Ciudadear,  Civitatem  referre. 

GIUTADiXA.  f.  y 

cniTADELLA.  f.  ant.  Fortalesa  ab  baluarts 
situada  en  paratge  ventatjós  pera  subjectar  ó  de- 
fensar una  plassa.  Ciudadela.  Arx,  cis. 

GIUTADETA.  f.  d.  Ciudadilla,  Civitella,  ae. 

cniTAT.  f.  Població  gran  que  gosa  de  majors 
prebeminéncias  que  las  vilas.  Ciudad.  Civitas, 
atis,  urbs,  is,  oppidum,  i.  |  L'  ajuntament  de  ella. 
Ayuntamiento,  cuerpo  municipal,  eiudad.  Givitas, 
metròpolis,  is.  jj  Los  ciutadans.  Ciudad,  ciudadanoi. 
Cives,  ium. 

dUTEDÀ.  m.  CIUTADÀ. 

CIVADA,  f.  Planta  semblant  à  la  cugnla,  y  sòn 
gra  al  del  sègol.  Avena.  Avena,  e,  bromos,  i. 

dVADAR.  m.  Lloch  plantat  de  civada.  Avenal, 
Avena  consitus  ager. 

GIVADER.  m.  y 

OVAnmA-  f.  ant«  Morral  peni  donar  civada. 


886 


CLA 


DICCIONARI 


GLA 


etc.  à  las  cavalcaduras.  Cehadera.  Hordearía  man- 
tica. 

dVELLA.  f.  Pessa  de  metall  de  vàrias  fignras 
ab  un  pungant  al  mitj  pera  subjectar  las  corretjas, 
etc.  nebilla,  Flbula,  se.  ||  Pessa  de  fusta  de  llado- 
ner  en|[foniia  de  ferradura,  que*s  posa  al  cap  de  la 
cingla.  Anitlo.  Annullus,  i. 

GIVELLADA.  f .  y 

CXVELLAM.  m.  Abundància  de  civellas  en  las 
guarnicions.  HebiUaje,  Fibularum  series. 

CIVUXAR.  V.  a.  Cordar  ab  la  civella.  Hebillar. 
Fibulo,  as. 

GIVELLASSA.  f.  aum.  Hebillaza.  Magna  fíbula. 

dVELLAT,  DA.  p.  p.  Hehillado.  Fibulatus. 

GIVELLER.  m.  Qui  fà  ó  ven  civellas.  Hehillero, 
Fibularum  artifex,  venditor. 

GIVELLETA.  f.  d.  Hehillica,  hebillita,  hetnlU- 
ta,  hebilluela,  Par^'a  fibula. 

dVBRA.  f.  BATAET. 

CiviGU,  CA.  adj.  cictadI.  ||  doméstich.  ||  S' 
aplica  k  la  milícia  urbana,  y  à  sos  individuos. 
ürhano,  civico.  Civicus,  urbanus,  civilis. 

CIVIL.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  ciutat.  Civil. 
Civilis.  I  Sociable,  urbà,  atent.  Civil.  Urbanus,  co- 
mis.  II  for.  Lo  que  pertany  à  la  justícia  en  orde  à 
interessos  y  no  en  lo  criminal.  Civil.  Civilis. 

CIVILI8ACIÓ.  f.  L'  ac^^ió  y  efecte  de  cívilisar. 
Civilizacion.  Civilinm  morum  inductio.  ||  Política, 
urbanitat,  cultura.  Urbanidad,  cultura,  civilizacion, 
tivilidad,  sociabilidad.  Urbanitas,  comitas,  atis. 

CIVILI8AR.  V.  a.  Fér  cuit  y  sociable.  També 
8*  usa  comrecíproch.  Civilizar.  Cultum,  mitemque; 
ad  cívilem  \iUt  cultum  revocaré. 

CnriLISATy  DA.  p.  p.  Civilizado.  Cultus. 

CIVILITAT,  f.  civiLiSÀCió. 

CIVILLA.  f.  C1VKLLA. 

dVIUMENT.  adv.  m.  Ab  política,  urbanitat. 
Vrhanamente,  civilmente,  eortégmente.  Comiter,  ur- 
banè,  civiliter.  ||  for.  Conforme  al  dret  civil.  Civil•- 
menU,  Civiliter,  jure  civiti. 


CL. 


CLACA.  f.  Verbositat,  conversació  impertinent. 
Garla,  charla.  Garrulitas,  loquacitas,  atis,  gar» 
ritus,  us. 

FÉR  PETAR  LA  CLACA.  fr.  fam.  Se  diu  vulgarment 
dels  que  tenen  llarchs  enrahonaments  en  assump- 
tos  de  poch  interès.  Tender  el  pano  del  púlpi(o. 
Blatero,  arguto,  as,  blatio,  garrio,  is. 

CLACAR.  V.  n.  xarrar. 

CLADCNTÉRIAS.  f.  pi.  Festas  que*8  celebra- 
van  en  honor  de  Bacó  al  podar  las  vinyas.  Úaden- 
terias.  Cladenteriae,  amm. 

CLADE8.  m.  ter.  barbacana. 

GLAFOLL.  m.  ant.  capoll.  |]  ter.  bsclofolla. 

CLABI.  m.  ant.  for.  Queixa,  querella.  üMtan- 
eia,  ^[uerella.  Querela,  querímonia,  n,  qacallis,  us, 
delatio,  mstaotia  jndieitlis.  ||  aul.  clévmi.  |  ant. 


Primera  demanda  executiva.  Instància,  demam 
Prima  ínstantia  judicialis. 

fér  clam.  fr.  ant.  Queixarse.  Quejarse,  Qntt 
eris,  expostulo,  as. 

MENAR  clam.  fr.  Rut.  Seguir  plet.  Seguir  plet 
Litem  persequi. 

CLAMADOR,  A.  m.  y  f.  clamant. 

CI.AMAI.M  Y  GLAMALLiaiS.  m.  CLAM 
TECHS. 

CLABIAMENT.  m.  clamor,  súplica. 

CLABIANT.  m.  for.  ant.  Querelloso,  quertlka 
instantf.  Petens,  tis,  delator,  oris. 

CLAMAR.  V.  n.  Cridar  liastimosamenl  dei 
nant  favor  ó  ajuda.  Clamar,  Clamo,  as,  vocifer 
aris.  II  Dit  de  algunas  cosas  inanimadas,  com : 
terra  clama  aygua ;  1  delicte  clama  càstich.  C 
mar.  Peto,  is. 

CLAIHARSE.  V.  r.  for.  ant.  Quejarse,  quereU 
se,  paner  instància  ante  el  juez.  Peto,  is,  qncr 
eris. 

CLAMÀSTEGHS.  m.  Cadena  penjada  en 
canó  de  la  xemeneya  pera  tenir  la  caldera,  olla,  i 
al  foch.  tiares,  caramilleras.  Focarius  cremasl 

CLABIAT,  DA.  p.  p.  Clamado.  Clamatns. 

CLAMATER.  m.  for.  ant.  clamador. 

CLAMOR,  m.  Crit  gran  y  esforsat.   CUm 
Clamor,  oris,  vociferatio,  nis.  ||  Veu  llastimosa 
aflicció,  ó  passió  de  animo.  Clamor.  Ululatfo,  i 
ululatus,  us. 

CLAMOREJAR.  V.  a.  Pregar  ab  instància 
veu  llastimosa.  Clamorear.  Clamorose  precari, 
gare. 

CLAMORÓS,  A.adj.  Dit  del  rumor  llastimós 
una  multitut  de  gent.  Clamoroso.  Clamurosus. 

clandestí,  na.  adj.  Secret,  ocult.  Clanà 
tino.  Clandeslinus.  occullus. 

CLANDESTINAMENT,  adv.  m.  Ocultame 
sens  testimoni.  Clandestinamente ,  d  escondid 
Clandeslinó,  clam,  secretò. 

CLANDESTINITAT,  f.  La  qualitat  de  cland 
tí.  Clandestinidad.  Clandestini  qualitas. 

CLAP.m.  y 

CLAPA.  f.  Taca.  Mancha.  Macula,  a>.  jj  La  [ 
de  diferent  color  de  algun  cos.  Mancha.  Maci 
m,  labes,  is.  Q  clariana.  1.  En  lo  bosch  y  all 
plantatges  V  espay  de  terra  en  que  no  hi  ha  arbi 
Calra.  Pars  soli  arboribus  nuda. 

CLAPAR.  V.  a.  Pigar,  fér  clapas  en  alguna 
sa.  Manchar.  Maculo,  fcDCo,  as. 

CLAPAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Manchado.  Macu 
tus. 

CLAPER.  m.  ter.  Munt  de  llenya.  Jinada.  I 
norum  strues. 

CLAPERA.  f.  RODERA. 

CLAPIR.  V.  n.  Lladrar  de  certa  manera  'I  | 
qnant  persegueix  la  cassa.  Latir,  gahir.  Gannio, 

CLAPIT.  m.  Guinyol  interromput,  (piant  \o{ 
persegueix  la  cassa,  ò  sent  algun  dolor.  iMi 
Gannittus.  us. 


cu 


GATili. 


CLAR,  A.  adj.  Lo  que  té  claredat,  duro.  Cla- 
ms, lucidus.  II  Transparent,  ters  com  laaygoay 
cristall.  Claro.  Perlucidus,  vitreus.  |  Limpio,  par, 
desembarassat ,  com  :  veu  ,  visla  ,  pronunciació 
CLAEÀ.  Claro.  Glarus,  perspicuus.  ||  Líquit  mesclat 
ab  alguns  ingredients  que'l  fan  poch  espès.  Claro. 
Rarus,  disolulus.  ||  Eo  los  teixits  lo  que  no  té  la 
densitat  ó  espessor  convenient.  Claro.  Rarus.  I  Lo 
color  poch  carregat  de  tint.  Claro.  Rarus,  mitiga- 
tus  color.  II  Evident,  manifest.  Claro.  Planus,  dilu- 
cidus.  I  L'  espay  ó  intermedi  que  hi  ha  en  algunas 
cosas,  com  en  sembrats,  professons,  etc.  Claro. 
iDtervallum,  i.  ||  Poch  comú,  com:  los  sabis  verda- 
ders  són  clabs,  Raro;  claro,  poeo.  Rarus,  infre- 
quens.  Q  Lo  que  té  mès  intermedis  de  lo  regular. 
Claro.  Rarus.  ||  Lo  que*s  diu  ab  llibertat  ó  sens  re- 
paro. Claro.  Sinc«rus,  ingeouus.  ||  Ras,  seré,  com: 
dia  CLàA.  Desptjado,  claro.  Clarus,  serenus.  ||  Pers- 
picàs,  agut.  Despejado,  claro,  agudo.  Aculus,  pers- 
picax.  P  ant.  Esclarecido,  llustre.  Glarus,  il•lustris, 
d  Distància  que  mcdia  en  la  narració  ó  escrit* 
Claro.  Intervallum,  i.  ||  pint.  La  porció  de  llum 
que  banya  la  pintura.  Claro.  Lucidior,  clarior,  pic- 
tune  pars. 

CLií  estI.  expr.  ab  que's  dóna  à  compéndrer 
sér  certa  y  assegurada  la  cosa  que's  diu.  Claro  tità. 
Patet,  planum  est;  scilícet,  in  confesso  est. 

CLAR  T  catalI.  m.  adv.  Ab  tota  claredat,  sons 
ningun  reparo  ni  mirament.  En  Imen  ronumee.  Li- 
quidè,  planè. 

CLAE  T  OBScci.  piut.  Dibuix  que  no  té  mès  que 
un  color  en  lo  camp  en  que's  pinta.  Claro  y  oscuro. 
Tonus,  i,  adumbratio,  nis. 

i  LA  CLARA  ó  A  LAS  CLARAS.  m.  adv.  Sèus  emba- 
ràs, sens  reparo,  sens  empaig.  A  las  claras:  por  lo 
clare.  Apertò,  palàm,  in  propatulo. 

A?iEii  CLARS.  exp.  fam.  que  manifesta  I  desitg  de 
que  lo  que's  tracta  s'  explique  ab  tota  senzilles  é 
ingenuïtat.  Vamot  claros.  Sincerè,  apertè  agamus. 

CANTAR  CLAR.  fr.  Denota  la  llibertat  ab  que*8  diu 
alguna  cosa.  Cantar  claro,  decir  algwM  cosa  tan 
clara  como  el  agua,  cantarle  d  alguno  la  cartüla. 
Palàm,  apertè,  liberè  loqui;  oíficii  aliquem  admo- 
Bere. 

OR  CLAR  Ell  CLAR  m.  adv.  Manifestament,  ab  cla- 
redat. De  claro  en  claro.  Apertè. 

FBRSB  CLAR.  fr.  FBRSE  DIA. 

P06AR  EN  CLAR.  fr.  Explícar  ab  claredat.  Pomr 
en  claro.  Patefacere,  dilucidaré. 

SÍR  una  cosa  MBS  CLARA  QUE  LA  AYGUA  ó  QUE  *L 

SOL,  etc.  Ser  una  cosa  mas  clara  que  el  sol  ó  que  $1 
agua,  etc.  Rem  sole  vel  luce  clariorem  esse. 

tot  CLAR.  m.  adv.  Clarament ,  sens  fér  embuts. 
Por  lo  claro,  en  puridad,  claramente.  Apertè,  clarè, 
sincerè. 

trícree  en  clar.  fr.  met.  Dedubir  la  substància 
de  algun  discurs;  averiguar  alguna  cosa.  Sacaren 
clairo,  en  limpio.  Clarè,  nitídè,  deducere. 

CLAMA.  f.  La  matèria  blanca  y  líquida  quecir- 


cu  >  a67 

cuheix  lo  rovell  del  ou.  Claira.  Albugo,  albumen, 

inis.  II  CLARISSA. 

GLARABOYA.  f.   Finestra  alta  sèns  portas. 
Tragaluz,  claraboya.  Finestra  altior;  ||  La  que  està 
en  las  teuladas.  Bukarda.  Fenestra  prooünens.  || 
calat.  3. 

glaraboyar.  v.  a.  entretallar. 

glaraboyat ,  da.  p.  p.  bntretallat.  ii 
adj.  met.  Se  diu  de  qui's  posa  4  vestit  mòlt  fora- 
dat. Clarabagado.  Perforatus. 

CLARAMENT,  adv.  m.  Ab  claredat.  Clara- 
mente. Nitidè,  dissertè,  luculenter. 

CLAREA.  f.  Beguda  de  vi  blanch,  auere  ó  mel, 
canyella  y  altres  aromàtichs.  ^éetar,  clana.  Mul- 
sum,  i,  marina,  ». 

CLAREDAT,  f.  Efecte  de  la  llum.  Claridaà. 
Claritas,  is.  ||  Modo  de  explicarse  sèns  oonfusió. 
Claridad.  Perspicuitas,  alls.  ||  Un  dels  quatre  dota 
del  cos  gloriós.  Claridad.  Claritas,  atia.  jj  Perspi- 
càcia en  los  ulls  pera  véurer.  Claridad  de  la  vista 
ó  de  los  ojos.  Acumen,  inis,  acies,  ei.  jj  La  propietat 
de  pronunciar  clara  y  distinctament.  Claridad  de 
la  voz.  Yocis  splendor. 

CLAREJAR.  V.  n.  Comensar  à  manifesta rse 
la  llum  del  dia.  Clarear ,  elareeer.  Clareaco ,  is; 
diem ,  lucem ,  auroram  apparere ,  adventare.  | 
Traspassar  la  llum  per  algun  cos  per  massa  prim. 
Traslucir,  clarear.  Perluceo,  es,  raresoo,  ta. 

CLAREJAR  DE  FAM.  loc.fam.  Touir  mòlta  fam.  tía^ 
rear  de  hambre.  Fame  extaouari,  debilitari. 

CLAREJAT,  DA.  p.  p.  Clareado.  LocidatUB. 

CLARELL.  m.  Lo  cànem  de  segona  sort  tret  lo 
bri.  Cdnamo  inferior.  Cannabis  vilis,  inferior. 

CLARESA.  f.  ant.  glaredad. 

CLARET,  A.  adj.  d.  Clarito.  Clariusculus.  || 
Se  diu  del  vi  negre  que  es  un  poch  clar.  Clarete. 
Rubellum,  helveolum  vinum. 

CLAREYA.  f.  CLAREA. 

GLARt.  m.  Instrument  músich.  Es  un  canó  de 
metall  que  desde  la  boca  fins  al  estrem  s*  aunenta, 
y  acaba  ab  una  espècie  de  trompa.  Claria.  Tuba, 
®,  lituus,  i.  U  Qui  té  per  ofici  tocarlo.  Clarin,  eío- 
ftfifro.  Tubicen,  classicen,  inis. 

CLARÍ  DE  CAMPANYA.  lustrumont  müsich  de  me^ 
tall,  espècie  de  corneta,  però  mès  estret  y  ab  mès 
tortas.  Clarin  de  campaàa.  Lituus  castrensis. 

CLARIANA,  f.  Intermedi  desocupat.  Claro. 
Yacuus  intervallus.  ||  Entre  Is  núvols  quant  co- 
mensan  à  dividirse,  V  acte  de  donar  pas  à  la 
llum.  Claricia.  Nubium  perlucidarum  divisió. 

GLARtCLAi.  f.  CLARIANA. 

caJiRinCACIÓ.  f.  L*  acte  de  clarificar.  CUh 
rifUacion.  Clarificatio,  purgatio,  nis. 

CLARIFICAR.  V.  a.  Aclarir  alguna  cosa  llevanlli 
*ls  impediments  que  la  fàn  fosca.  Clarificar.  lUua- 
tro,  claro,  as.  y  Purificar  lo  que  té  solatge,  com  li- 
cors, sucre,  etc.  Clarificar.  Defasco,  purgo,  as;  cla- 
rum,  puriorem  reddere.  ||  iMuminar.  AUmèrar^ 
clarificar,  ilumiaar.  Ulamino,  «9. 


Ui 


cu 


DIGGÍONARI 


GLA 


GLARIFIGAT,  DA.  p.  p.  Clurifieado.  GlaratQs. 

GLARIFIGAHIJ,  va.  adj.  Lo  que  té  virtut 
de  clarificar.  Clarifieativo.  Glarificus ,  pargandi 
vim  habens. 

GLABÍFICH,  ca.  adj.  iesplandent. 

GLARllf ADA.  f.  Joch  repetit  dels  clarins  ó  al- 
guna senyal  que's  fà  tocantlos.  Clatinaia,  Litno- 
rum  sonus  frequens. 

GLARINATy  DA.  m.  y  f.  En  lo  blasó  *8  diu 
del  animal  que  porta  esquellas  ó  campanas,  com 
vacas,  moltons,  camells,  etc.  Clarinado.  Tintina- 
bulis  ornatus. 

CaLABIffET.  m.  Instrument  músich  de  vent, 
que  va  aixemplantse  proporcionalment  fins  al  ex- 
trem. Clarinete.  Buccina,  se.  ||  Qui  '1  toca.  ClarineU. 
Buccinator,  oris. 

CLARINS.  m.  pi.  Roba  mòlt  prima  y  clara. 
Clarinen,  Lineum  textum  rarum. 

GLAHIÓ.  m.  pint.  Pasta  de  guix  blanch  y  gre- 
da pera  dibuixar  en  tela  6  drap  lo  que  s*  ha  de  pin- 
tar. Claríon.  Gypsea  ei  cretosa  massa. 

GLARIR.  V.  n.  ant.  iiarLÀNDim. 

GLARISSA.  f.  Religiosa  de  Santa  Clara.  Clari- 
sa,  clara,  Ordinis  sanct»  Clars  raonialis. 

GLARisiMy  A.  adj.  sup.  Clariiimo,  Clarissi- 
mus.  II  Mòlt  il-lttstre.  Esclarecidiiimo  ,  datintM. 
Clarissimus,  nobilissimus. 

GLARÍSMMAMENT.  adv.  m.  sup.  ClarUma- 
metüe.  Clarissimè,  valdè  clarè. 

GLAHIT,  DA.  adj.  resplindint. 

CSLARITAT.  f.  CLARBDAT. 

GLARÓ.  m.  ant.  claeí. 

CLAROR,  f.  L*  efecte  que  causa  la  llum  il-lu- 
minant  algun  espay.  Betplandor,  elarUad.  Glari- 
tas,  atis. 

DONAi  CLÀioi.  fr.  Comunicar  la  llum.  Eiclarecery 
iluminar.  Il•lumino,  as;  luce  complere. 

PASSAR  LA  cLAtoi.  fr.  Yéurerso  la  claror  de  una 
part  de  un  cos  è  la  altra,  per  sér  prim.  Clarteer- 
u.  Perlncco,  es,  raresco,  is. 

PAssAiSBFf  LA  CLAioR.  fr.  Sér  una  cosa  ab  mòlt 
aparato  ò  cootra  1'  orde  y  estat  que  convé  à  cada 
cosa.  Salir  de  su  qukiOj  ó  de  nt$  quimot :  terdepa^ 
dre  y  mwf  tenor  mio.  Modum  praeterire :  extra  mo- 
rem  rapi ;  é  consoetudine  reoedere. 

CLARTAT.  f .  ant.  claredat. 

GLABCA.  f.  ant.  closca. 

CLAMA.  f.  AcissiA. 

CLA88A  fIsTOLA.  f.  ant.  CAllYA-riSTOLA. 

CI.AlitF.  f.  Número  de  personas  de  un  mateix 
estament  ú  ofici.  Clase.  Glassis ,  is ,  ordo ,  iais.  || 
Cada  divisió  de  estudiants  que  estndian  matèria 
diferent.  Clase,  Schola,  aula,  ».  ||  La  mateixa  aula 
ó  classe.  CUue,  Schola ,  aula ,  ».  ||  Orde  de  cosas 
pertanyents  k  una  mateixa  espècie  ,  com  v^etals, 
minerals,  etc.  Cla$e,  Ordo  ,  inis ,  classis ,  is ,  se- 
ries, ei. 

CLÀniCH)  CA.  adj.  Distingit ,  notable,  com: 
autor,  error  clíssici.  CIMoq.  Classieus. 


GLA8IFIGACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  classi- 
ficar. Clasilieaeion,  In  ordines  collocatio. 

CLASSIFICAR.  V.  a.  Distribnhir  en  classes. 
Clasifiear.  In  classes  dividere,  distribnere. 

CLASSIFIGATi  DA.  p.  p.  Clast/icado,  In  clas- 
ses collocatus. 

CLÀSTES  T  CLÀ8TRES.  m.  ant.  clíustro. 

CLATELL,  m.  Part  de  detràs  del  cap  y  coll  so- 
bre la  punta  de  la  espinada.  Cogote,  eolodrillo.  Oc- 
cipium,  ii,  occiput,  itis. 

clatell  de  estellas.  Ioc.  fam.  llaüut. 

GROS  DE  clatell.  EESCOLLUT. 

SÉR  NET  DE  CLATELL,  fr.  Sér  astut.  Sentir  naeer 
la  yerha;  tener  eolmillos,  Solertem,  vel  aeris  inge- 
nu esse ;  emunct»  naris  esse. 

CLATELLADA,  f.  rescollada. 

FERSEHi  i  CLATBLLADAs.  loc.  fam.  ab  que*s  deno- 
ta que  à  cops  déu  ferse  enténdrer  la  rahó  à  algú. 
Hacer  al  loco  cnerdo  con  la  pena,  Rationem  expug- 
nantibus  fustibus  est  arguendum. 

CLATELLÀS.  m.  aum.  Cerviguillo,  Magnum  oc- 
ciput. 

CLATELLEJAR.  V.  a.  Donar  cops  al  clatell. 
Dar  pescozones,  Colaphos  alucuí  impíngere,  cola- 
phis  aliquem  caedere;  occiput  alicujus  depalmare. 

CLATELLEJAT,  DA.  p.  p.  Popado.  Colaphís 
csesus. 

CLATELLET.  m.  d.  Pe$euecillo,  Parvum  occiput. 

CLATELLIlf  A.  f.  clatell. 

GLATELLUT,  DA.  adj.  S'  aplica  à  qui  té  M 
clatell  gros.  Peseozudo,  cervigudo,  Cervicosus,  co- 
Uotorosus.  II  met.  Tonto.  Necio,  estúpida,  Stupidus, 
stolidus. 

CLAU.  m.  Tros  de  ferro  prim  ab  cabota  y  pun- 
ta. Clavo.  Clavus,  i.  jj  Lo  rodó  y  de  cabota  quadra- 
da que  usan  los  sabaters.  Broca,  Clavus  quadrato 
capite.  II  ant.  clavell.  ||  Lo  que  no  té  cabota.  Sae- 
Itfi.  Decapitatus  clavus.  ||  Lo  de  civella.  pungant. 
II  cala.  8. 1  met.  Dolor  agut,  cuydado  grave  ó  pe- 
na que  dóna  congoixa.  Clavo,  Cura,  s,  angor,  oris; 
gravis  animi  dolor.  |  f.  Instrument  de  ferro  pera 
tancar  y  obrir  los  panys.  Llave,  Clavis,  is.  |  Ins- 
trument pera  caragolar  ó  descaragolar.  Llave.  Cla- 
vis, is.  II  Instrument  de  metall  pera  donar  corda  al 
rellotge.  Llave,  Clavis,  is.  ||  met.  Medi  pera  descu- 
brir  lo  ocult.  Llave,  Secreta  invesligandi  ratio, 
modus.  Q  Principi  que  facilita  M  coneixement  de 
alguna  coea.  Llave,  L•lementum,  principium,  ii.  Q 
Martellet  pera  afinar  los  instruments  músichs. 
Üave,  afnador.  Clavícula,  s.  ||  mús.  Lo  senyal 
que  *s  posa  al  principi  de  la  pauta,  que  segons  la 
ralla  en  que  està  senyala  '1  tó.  Clave.  Clavis,  is, 
toni  musici  signum,  nota.  ||  En  las  armas  de  foch. 
PANY.  Q  arq.  La  pedra  que  clou  1'  arch.  Clave.  Um- 
bílicus,  tholus,  i.  II  met.  Explicació  al  principi  de 
alguns  escrits  pera  sa  intel-ligéncia.  Clave.  Clavis, 
is.  II  CAPONA.  II  pi.  En  lo  molí  de  farina,  fustas  pera 
posar  lo  collferro  al  centro  del  arbre.  Cunas,  ela- 
vo$.  Claví,  orum.  |  m.  ter.  ullal. 


GU 


CATAUL 


GLA 


369 


aiC  Dl  L•iJL  M  IIO0C4.  Lo  que  Vé  la  caboia  sein- 
Mul  à  la  ala  de  dit  insecte.  Clato  de  ala  de  moica. 
Httarins  claTus. 

CLAU  DEL  PEC.  ant.  tLL  DE  POLL. 

CLAU  DEL  CLL.  Taca  que  's  fà  en  lo  blanch  del 
lli.  CUro  del  ojo.  Oculi  clavns. 

UAi*  DE  moscA.  Lo  que  lé  caragol,  y  serveix 
poa  anir  las  peseas  de  una  maquina  ú  pararies 
apetantse  à  las  lemelias.  TomUlo,  Ferreus  cilin- 
■ras. 

CLAU  GAüxcT.  EKorpia.  Uncus,  i,  uncinatus  cla- 


APtETAE  LO  CLAU.  fr.  met.  APIETAB  LAS  CLAVl- 


CLAVAE  tX  CLAU  i  LA  iODA  DE  LA  FOETUÏYA.  fr. 

S*  aplica  als  que  havent  arribat  à  un  alt 
jfen  de  fortuna  procuren  assegurarse  una  pro&- 
ipnlal  duradere.  Eckar  un  dato  d  la  rueda  de  la 
prfMM.  Prosperítatem,  fortunae  rotam  Ugere. 

CLAT4a  Cü  GLAU  AL  coE.  fr.  met.  Cansar  gran 
Mfceíó  6  sentiment,  datar U  ú  uno  el  eorazon- 

fafiterexalterius  srumna  commoveri,  vehemen' 
rpereellí. 
fit  S^TtAE,  6  VOLBE  r£i  EXTEAE  LO  GLAl  PEE  LA 

^BMfA.  fr.  Sér  tossut  y  tenàs  en  sòn  diclamen. 
^0mar  «a  cíaro  con  la  eaheza :  en  dando  qw  el 
fmo  raiía,  ha  de  rabiar.  Propositi  tenacem  esse. 

*  '  m  MOAt   i'5f   GLAU   EN   LA   PAEET.  fr.  DOSpullar 

■a  casa  de  tot  quant  hi  ha.  So  dejar  clavo,  ni  es- 
IM  en  la  fartd,  Omnem  domus  supellectilem,  vel 
Mmob  sobripere. 

P^w  SI  VE  *ii  D^A  UK  CLAU.  expr.  que  denota  '1 
ifnti  ò  poch  cuydado  de  alguna  cosa.  íso  im- 
:  firu  «B  e/oro :  moumeda  una  castaneta,  vn  ptfo» 
!'4i  klti§,  un  ki§o  ó  un  fepino;  ieme  da  lo  mixmo 
fméiUu  €opla$  de  Calainos  ó  de  don  Gaiferos  ó  de 

[mmfmkMda;  no  ee  me  da  nada;  nada  $e  me  da, 
.  Mmcí  &CÍO,  nihili  habeo. 

^  CKA  AL  CLAU  T  GE5T  À  LA  FEEEADUBA.  fr.  met. 

ÈL  ab  que  *s  nota  als  que  enrahonan  mòlt  y  fora 
propòsit.  riM  en  el  cl.no  y  rtfa(o  en  la  herradu- 
fti  semel  sapit,  desípit  cenlie;».  Dulce  et  ama- 
'Mto  Bobis  una  niíscet. 

_*'Cur  oovuNA  ó  MESTEA.  La  que  lanca  y  obre  tots 
pays  de  una  casa.  L•lare  maextra.  Communis 

■ 

ÍIS-  'té 

CLAU  DAUEADA.  La  dcls  gcntils  homes  del  roy  en 

M.  Llave  dorada,  Deaurata  clavis. 
aAU  VE  t.xTEADA.  La  dcls  gentils  homes  dol  rey 
exercici,  pera  tenir  entrada  en  algunas  salas 
-M  palau.  Üare  de  entrada.  Honoraria  clavis. 
ttAU  DEL  EEGNE.  Plassa  forifl  en  la  frontera.  Lla- 
\iH  rtino.  Regni  claustra,  antemurale. 
^^  Gur  DOBLE.  La  que  à  més  de  las  dents  regulars 
ifé  de  altres  pera  donar  segona  volta  al  pt*stell. 

doble.  Duplicata  clavis. 
OAC  riLSA.  La  feia  oceltament  pera  forsar  un 
r.  Üme  f%}m*  fÍ|MlÉI|lBi  laconia,  adultera 


GLAL's  DE  LA  lOLÉsiA.  Putestat  espiritual  pel  go- 
bern  y  direcció  dels  fiels.  llavei  de  la  Iglesia, 
Ecclesi»  claves. 

aquí  van  las  clafs.  loc.  mel.  Denota  que  algú 
's  desprèn  del  maneig  de  algun  negoci  sens  donar 
ninguna  rahó.  Ahi  te  quedan  las  llavm.  Rem  totam 
tibi  committo. 

GiEAE  LA  CLAU.  fr.  Tancar  ab  ella.  Echar  la  lla- 
ve.  Clavi  clandere. 

LA  GLAU  ES  LA  PAU.  rcf.  Donota  que  pera  evitar 
suspitas  y  díspotas,  y  víurer  ab  seguretat  convé 
tancar  bè.  Llave  en  cinta  hace  buena  à  .mi  y  é  mi 
vecina :  mas  vale  vuella  de  llave  que  conciencia  de 
fraile.  Si  bona  tuta  cupis,  clavibus  auge  fores. 

PÉEDEER  LA  GLAU.  lo<'.  mel.  Tcoir  corrensas.  /i^- 
se  de  vareta.  Yentris  diarrliuea,  flu\u  laboraré. 

PRESENTAR  LAS  GLAUS.  fr.  Acte  dc  summissíó  y 
obediència  al  soberà,  quant  entra  en  una  ciutat  ó 
la  conquista.  Presentar  las  llaves.  Claves  offerre, 
exhibere. 

REBLAR  LO  GLAU.  fr.  mcl.  Impugoar,  relmtrer  ab 
rahons.  Rebotar y  rechetsarj  remachar  el  clavo.  Re- 
pollo,  is. 

SOTA  ó  Dws  CLAU.  m.  adv.  Denota  que  una  cosa 
esta  ben  guardada  ó  tancada  ab  clau.  Debajo  de 
llave,  Iras  llave.  Sub  clavi. 

TENIR  LAS  CLAUS  DEL  GEL  A  LA  BUTXACA,  fr.  met. 

Tenir  la  potestat  espiritual  que  lé  la  Iglésia  pera 
absóldrer  los  pecats  y  concedir  indulgéncias.  Te- 
ner  las  llaves  del  cielo  en  el  bolsillo.  Peccata  remit- 
tendi  potestalem  habere. 

TENIR  UNA  CaSA  TANCADA  AB  GENT  GLAUS.  fr.  Estar 

eerrado  con  cien  llaves.  Cènlum  clavibus  aliquid 
obserare. 

CLAUDICACIÓ,  f.  La  obra  y  efecte  de  claudi- 
car. Claudicucion.  Claudicatio,  nis.  U  goixbsa. 

CLAUDICAB.  V.  n.  coixejar.  ||  met.  Obrar  de- 
fectuosament.  Claudicar.  Claudico,  as;  à  recta  via 
deflectere. 

CLAUDICAT,  DA.  p.  p.  coixejat.  U  Claudica-- 
do.  ClandicaUis. 

CLAUHER.  m.  Anella  pera  portar  las  claus 
regularment  ab  una  cadena.  L•lavero.  Claviger 
annulus.  ||  ant.  claveller.  ||  clavari.  [j  ant.  £n 
las  onles  militars  era  1  caballer  que  tenia  la  dig- 
nitat y  càrn^ch  de  gnardar  y  defensar  lo  castell  ó 
fort  principal.  Clavero  j  clavario.  Claviger,  i.  || 
m.  y  f.  Qui  cu\tla  de  las  claus  y  té  encarregada  la 
economia  de  la  casa.  Llavero,  amo  de  llaves.  Cla- 
varius,  ií.  • 

CLAUHET.  m.  d.  ClaveU,  clavillo,  clavilo.  Cla- 
^Tilus,  i. 

CLAUHETA.  f.  d.  Llnvecilla,  llavecita^  llave^ 
eica.  Parva  clavis. 

CLAUSTRA.  f.  ant.  claustro. 

CLAUSTRAL,  adj.  que  s'  aplicà  en  Espanya  à 
principis  del  sigle  xvi  à  alguns  religiosos  frencis- 
canos  separats^de  la  observància,  que  actualment 
perseveran  en  Itàlia.  Claustral.  Clanstrelia.  { Lo 

48 


S70 


CU 


DICaONÀRI 


GLA 


que  pertany  al  elausti*o,  y  als  individuos  que  viu- 
hen  en  ell.  Claustral,  Claustralis. 

GLAU8TRAT  Y  CLAUSTRE,  m.  ant.  CLAts- 

TRO. 

GLAUSTRET.  m.  d.  Claustrillo,  Parvum  pcris' 
tylwra.         ■• 

GLAUSTRO.  in.  Galeria  que  volia  '1  pati  prin- 
cipal de  alguna  Iglésia  ó  conveni.  Claustro»  Claus- 
truni,  peristyium,  i.  [|  En  las  universitats  la  junta 
que  's  compon  del  rector,  cat^dratichs,  doctors  y 
mestres.  Claustro,  Academicns  coetus. 

cLAtsTRo  HATERxo.  Lo  veutre  de  una  mare.  Claus- 
tro matemo,  Maternum  claustrum. 

A  CLAUSTRO  PLE.  m.  adv.  Se  diu  quant  s'  exami- 
na à  algú  en  presencia  de  tol  lo  claustro  pera  gua- 
nyar algun  any  que  no  ha  cursat.  À  claustro  p/e- 
No.  Coram,  integro  coDln  academico. 

CLAUSTRO.  m.  d.  gla  estret. 

CLÀUSULA,  f.  Període  de  perfet  sentit.  Clàu- 
sula, Clàusula,  a;,  periodus,  i.  ||  for.  En  los  tes- 
taments y  escripturas  cada  disposició  del  testa- 
dor  ó  fundador.  Clàusula.  Clàusula,  »,  conditio, 
nis. 

CLÍC8CLA  C0N8TITVTKNT.  for.  La  que  '»  posa  en 
algnnas  escripturas  constitubint  à  algú  possessor 
per  altre.  Clàusula  constUuyente.  Constituti  clàu- 
sula. 

cLÀrsüLA  gvarbntígia.  La  que  's  posa  en  algo- 
nas  escripturas  donant  facultat  als  jutges  pera 
procedir  à  la  exacció  en  forsa  de  la  mateixa  com 
si  així  s'  hagués  sentenciat  ó  transigit.  Clàusula 
guareutigia.  Clàusula  guarentigia. 

CLÀUSULA  IRRITANT,  for.  La  quc  cassa  ó  annul-la 
alguna  cosa.  Clàusula  irritante.  Clàusula  irritum 
faciens. 

GLAUSULAR.  V.  a.  Terminar  lo  periodo  ó  la 
rahó.  Clausular,  Claudo,  is. 

CLAU8ULAT,  DA.  p.  p.  Se  diu  del  estil  de 
las  clàusulas  breus.  Clausulaio,  Concisus,  stric- 
lus  dicendi  roodus. 

CLAUSULETA.  f.  d.  Chusulilla,  Brevis  perio- 
dus. 

CLAUSURA,  f.  En  los  convents  religiosos  lo 
recinto  aboni  no  poden  entrar  donas,  y  en  los  de 
religiosas  ni  homes  ni  donas.  Clausura,  Clausura, 
le.  II  La  obligació  que  tenen  las  personas  religiosas 
de  no  eixir  de  cert  recinto,  y  la  prohibició  dels 
seculars  de  no  entrar  en  ell.  Clausura,  Clausura, 
m.  II  Llocb  de  retiro.  Eneierro,  eucerramiento.  Clau- 
sura, se. 

CLAVA.  f.  Garrot  que  remata  ab  nua  porra 
plena  de  claus  ó  altras  cosas  pera  ajuda.  Aixi 
s' anomena  la  porra  de  Hèrcules.  Clains.  Cla\'a,  te, 

CLAVAGUERA.  f.  Conducte  subterrani  de  im- 
mundícia y  ayguas  corrompudas.  Albanal,  alba- 
nar,  cloaca,  akantarilla,  eaüo.  Cloaca,  »,  coUu- 
viarium,  ii.  ||  Lo  forat  que  hi  ha  en  las  parets  dels 
horts  pera  entrar  la  aygua  quant  plou.  Clavijera, 
ForaBMBy  iiis. 


GLAVAQUERA  MESTRA.  La  principal.  Cloaca  madre- 
Colluviarium,  ii. 

CLAVAGUERÓ.  m.  La  que  surt  de  las  casas 
y  s  junta  ab  la  mestra.  Atarjea,  atajía.  Angusta 
cloaca. 

CLAVAMENT.  m.  La  acció  de  clavar  alguna 
cosa,  fixació.  Euclavacion.  Infíxio,  nis. 

CLAVAR.  V.  a.  Ficar  un  clau  en  algun  cos  só- 
lit.  Clavar.  Clavum  infigere,  impingere,  inserere. 
II  Introduhir  alguna  cosa  punxaguda  en  altra,  com 
una  agulla  en  la  roba.  Uincar,  clavar.  Figo,  afligo, 
is.  II  fam.  Pegar,  com:  clavar  una  bofetada.  Enea- 
jar.  Alapam,  iclum  alicui  inferre.  ||  met.  Enga- 
nyar. Enganar.  Fallo,  decipío,  impono,  is.  ||  met. 
Repéndrer  à  algú.  Reprender,  Increpo,  as. 

CLAVARLA  k  TOTHOM,  fr.  met.  No  perdonaria  à 
à  ningú.  A'o  ahorrarse  con  nadie,  ni  con  su  paàrt: 
no  perdonar  d  Cristo.  Nulli,  nemini  parcere. 

CLAVARI.  m.  Qui  tè  en  són  poder  la  clan  dfl 
algun  lloch  de  confiansa.  Clavero.  Claviger,  i.  I 
MAJORDOM.  II  Empleo  de  clavari.  Claveria.  Clarí- 
ger,  i. 

CLAVARSE.  V.  r.  fam.  Menjarse,  ó  béurersè 
alguna  cosa.  Zamparu.  Devoro,  as,  deglutio,  is, 
I  Posarse  à  fòr  alguna  cosa,  com:  clavarse  à  cór- 
rer, à  ríurer.  Echarse  à  córrer,  d  reir.  Incipio,  is, 
ccepi,  isti. 

CLAVA8SÓ.  m.  Lo  conjunt  de  claus.  Clava:on. 
Clavorum  copia. 

CLAVATAYRE.  m.  clavetatre. 

CLAVATERIA.  f.  clavassó. 

CLAVE.  m.  Instrument  de  música,  ab  cordas 
de  filferro  y  teclas  com  lo  piano.  Clave,  c/aricor- 
dio,  Clavecymbalum,  i,  fidiculare  organum. 

CLAVEGUERA,  f.  clavaguera. 

CLAVELAR.  Y.  a.  y  derivats,  clavar. 

CLAVELL,  m.  La  flor  de  la  clavellina.  Clavel. 
Ocellus,  i,  dianlhus  caryophyllus,  betonica?  coro* 
nariic  flos.  I  La  flor  sens  esclatar  de  un  arbre  de 
Assia,  mòlt  semblant  al  llorer,  de  la  figura  do  un 
clau  petit,  rodó  ab  quatre  puntas  en  la  cabola,  de 
color  pardo,  de  olor  mòlt  aroma  tich  y  agradalile, 
y  de  gust  un  poch  picant.  Serveix  en  la  medicina 
y  com  espècia  en  los  guisats.  Clavo,  clavillo.  Ca- 
ryophyllum,  i.  ||  Lo  vell  que  s'  ha  conservat  dos 
anys  en  ï  arbre.  Madreclavo,  Caryophylliim  bi- 
num.  II  ant.  clavellina. 

CLAVELL  de  Lvdias.  FloT,  la  plaula  de  la  qual, 
dita  en  Castellà  Otona,  es  de  uns  tres  peus  y  mítj 
dealsaria,  mòlt  ramosa  y  plena  de  nusos.  Clavel 
de  Indias,  clavelon,  Ocellus  indicus. 

CLAVELL  DE  LA  XINA.  Flor  ab  cíoch  fullas,  blan- 
casper  la  part  inferior,  y  més  ó  ménos  encesas  y 
purpúreas  per  la  superior,  y  1  tot,  encara  que 
petit,  mòlt  hermós.  Clavel  de  la  China,  Sinensis 
ocellus. 

CLAVELL  DE  MAR.  MADRÍPORA. 

CLAVELL  PB  MORO.  Flor,  la  plauts  de  la  qual  pu- 
ja uns  tres  peus,  y  forma  mòlts  rams  que  tenninaii 


GLA 


CATALÀ. 


CLA 


371 


ab  la  flor  niatis^ada  de  groch  y  morat  obscur.  C/a- 
rf  /  de  moro  ó  morisco,  3lauriscus  ocellns. 

CLAVELL  DE  POM  ó  DEL  AMOE.  Esp^cíe  de  clavelli- 
na que  fà  mòlts  clavellets  en  un  pom  ab  los  capolls 
rodejats  de  mòltas  fulletas  llargas  y  estrelas  en 
forma  de  barhas.  Minutisa,  m'^nutisa,  Dianthus 
barbatus. 

GLAVELLAR.  V.  a.  y  derivats,  clavar. 

GLAVELLÀS.  m.  aum.  r/aiWon.Grandiorocel- 
lus. 

CLAVELLER.  m.  clavellüia.  ||  L*  arbre  que 
fà  'Is  clavells  de  espi^'a  y  creix  fins  à  la  altura 
de  trenta  peus.  GiroHe.  Caryophyllnm.  i. 

CLAVELLER  DE  ÀFRICA.  Planta  quc  té  una  arrel 
de  la  que  ixen  distintas  camas  de  un  peu  de 
llarch,  cnbertas,  així  com  també  las  fullas,  depels 
aspres,  j  las  flors  en  fornia  de  espiga,  encarnadas 
y  aemblants  k  las  de  la  viola.  Alboqueron.  Hespe- 
ris  africana. 

CSJiVKLUST•m.  d.  Clavellina.  Ocellus  simp!e!C. 

CLAVELLINA,  f.  Planta  de  fullas  Ibirgas,  es- 
trelas, panxagudas,  de  color  vert  fort;  la  flor  de 
diferents  colors  y  de  olor  agradable.  Clavell  clatt- 
lltM.  Betonica  coronaria.  ||  ter.  violer  doble.  || 
Entre  constructors  de  naus  la  figura  que  fà  la  re- 
bladura  dels  perns  sobre  la  anella.  ClavtHina.  Cus- 
pis  clavis  intorta.  ||  art.  Clau  de  estopa  ab  que 
's  tapa  1'  oído  de  un  canó  pera  resiguardar  la 
càrrega  contra  tot  accident.  Clavellina.  Stupeum 
clavum 

CXAVELLINADA*  f.  Abundància  de  clavells. 
MuUitud  ie  elaveles.  Ocellorum  copia. 

GLA  VER.  m.  clauhbr. 

GLAVERA.  f.  Forat  6  motllopera  formar  la  ca- 
bota dels  claus.  Clavero,  clavera.  Clavarins  typus. 
P  Instrument  de  cerraller  pera  reblar  los  claus. 
Clavera.  Ad  clavorum  cúspides  retundendas  ty- 
pus. I  Entre  calderers  instrument  de  ferro  ab  que 
forman  los  claus  de  aram  pera  compóndrer  las 
calderes.  Embut idera.  Glavarius  typus.  ||  Lo  forat 
ahont  s' inlroduheix  lo  clau  y  queda  encastada  la 
cabota.  Clavera.  Foremen  cui  clavus  aptatur. 

CLAVERA  DE  po!>iT.  Entre  clavetayre^  pessa  de 
ferro  quadrada,  de  quatre  à  cinch  pams  y  ab  va- 
ris forats  pere  fér  las  c4ibotas  als  claus  grossos,  y 
ab  un  petge  punxagut  à  cada  extrem  pera  clavaria 
en  una  fusta  encastada  en  terra.  Clavera  depuente. 
Glavarius  typus  pont  is  fíguram  referens. 

GLAVERIA.  f.  La  dignitat  de  claver.  Claveria, 
Clavigeri  dignilas. 

GLAVETA.  f.  ter.  dim.  clauheta.  f.  pi.  Pessas 
que  serveixen  pera  fixar  las  politjas  y  rodas  en 
lo  punt  del  eix  que  sia  necesi^ri  fent  una  entalla 
en  estàs  y  altre  en  V  arbre.  Clavetas.  Claves. 

GLAVETAYRE  Y  GLAVETER.  m.  Qui  fà 
claus.  ClaterOy  chapucero,  clavelero.  Clavorum  fa- 
ber. 

GLAVETEJAR.  v.  a.  Guarnir  de  claus.  Clave^ 
lear.  Cbvís  muoire,  ornaré. 


GLAVETEJATy  DA.  p.  p.  Chveíeado.  Clavis 
omatus. 

GlAviA.  Pessa  de  ferro  que  atravessa  V  eü* 
extrem  del  fusell  dels  carruatges,  pera  que  no  es- 
cape  la  roda.  Pezonera.  Extremi  axis  fulcrum,  re- 
pagalum  in  extremo  axe. 

GLAYIGÍMBOLYGLAVIGORT.  m.   CLAVE. 

GLAVICORN.  m.  Instrument  müsich  de  llautó 
y  de  vent  semblant  al  cornelí  y  de  las  dimensions 
del  figle,  consta  de  tres  pistons  y  termina  ab  una 
gran  campana  cònica  de  mòlta  obertura.  Clavi* 
corno.  Instrnmenlum  sic  dictum. 

CLAVÍCULA,  f.  med.  Cada  un  dels  dos  ossos 
del  cos  bumà,  que  ixen  de  las  espattlas  y  clou- 
ben  lo  pit  per  la  part  superior.  Clavicnla.  Claví- 
cula, ae. 

CLAVICULAR.  adj.  niet.  S'  aplica  al  mnscies 
de  las  clavículas.  Clavicular.  Clavicularis. 

CLAVIGULAT,  DA.  adj.  En  lo  blasó  la  pessa 
que  sembla  foradada,  de  modo  quese'n  véu  altra  per 
en  milj  de  ella.  Claviculado.  Claviculatus. 

CLAVIGER.  m.  Ml.  FORTKR. 

CLAVILLA,  f.  Pessa  de  fusta  ó  de  ferro  en  for- 
ma de  clau,  que  entra  per  un  forat  pera  assegurar 
alguna  cosa.  Clavija ,  espiga  ^  larugo.  Subscus, 
udís,  ligneus  clavus.  {|  Trosscl  de  ferro  ó  fusta  pu- 
lit  pera  assegurar  las  cordas  de  la  guitarra  y  al- 
tres instruments  semblants.  Clavija.  Claviculus,  i, 
instrumentorum  musicorum  pinnula.  p  En  lospen- 
jarobas  la  pessa  que  remata  en  forma  de  botó 
ahont  se  penja  la  roba.  Bolillo.  Paxilus,  i.  ||  nàut. 
TIMÓ.  II  TURMELL.  ||  Pessa  de  fusta  à  mitj  escayre, 
ab  una  ei  vel  la  de  fusta  que  serveix  pera  lligar  los 
bous  à  la  llansa  de  la  carreta.  Clavija.  Clavicula, 
2B.  H  En  los  cotxos  lo  ferro  que  s  possa  en  un  dels 
tres  forats  de  la  llansa  peraque  no  s'  iscan  las 
boleas.  Clavija.  Retinaculum,  i.  ||  nàut.  Tros  rodó 
de  ferro  ó  fusta,  que  passat  per  un  forat^  dels  ela- 
viliers,  serveix  pera  amarrar  ó  péndrer  volta  als 
caps.  Cabilla.  Filmla,  x.  ||  nàut.  Cada  un  dels  cai- 
xals  ó  pessas  de  fusta  en  forma  de  tascó,  encaixa- 
das  de  ferm  y  exteriorment  en  la  circumferència 
de  la  roda  del  timó  en  punt  corresponent  al  ex- 
trem de  cada  un  de  sos  raigs.  Cabilla.  Dens  in 
temonis  rota. 

APRETAR  A  kíÀit  LAS  CLAVILLAS.    loC.  met.    Apre- 

tarlo  ab  algun  discurs  ó  argument.  Apretar  d  al- 
guno  las  clavijas.  Aliquem  vehementer  premeré, 
urgere. 

CLAVAR  Ó  ASSEGURAR    AB  CLAVILLAS.  fr.  uàut.  £tt- 

cabillary  cabillar.  Subscudibus  firmaré. 

NO  HI  HA  PITJOR    CLAVILLA  QVE  LA    DE  LA  MATEIXA 

FUSTA.  ref.  E<piessaque  V  enemich  mès  dolent 
es  lo  qui  es  estat  amicb,  ó  del  mateix  ofici  ó  pro- 
fessió. Nohaypeor  ema  ó  astilla  que  la  del  mismo 
palo.  Fiscilibus  lignis  cuneus  non  fortior  alter, 
quam  genus  ex  illis  qui  trahit  ipse  suum.  Exsocío 
etcontubernali,  acerrimus  inimioos. 

CLAVILLAR.  V.  a.  Apmitar.«lírniit  mm  ab 


371  GLE  DICaONARI 

clavi  Has.  Enclavijar.  Subscudíbns  attexere,  rab- 
pingere.  ||  Posar  clavillas  en  la  guitarra,  6  altre 
iostrument  semblant.  Enclarijar,  Versorius  pin- 
niilis,  clavicDÜs  instrumentum  musicnm  instniere. 
<  CLAVnXAMA.  f.  aum.  nàut.  CabiUon.  Sobs- 
cos  grandíor. 

CLAVILLAT,  DA.  p.  p.  Enelatijado.  Subscu- 
díbns sabpiclus,  claviculis  fíbulatus. 

CLAVnXER.  m.  ant.  turmell.  Q  naut.  Tau- 
lonet  ple  de  forats  per  ahont  passan  las  clavillas 
pera  amarrar  los  caps.  CahiUero,  Rasiellum  nauti- 
cum  cuí  funiculi  alligantur.  ||  Qui  fà  clavillas  pe- 
ra las  naus.  CabiHero.  Snbscudum  faber. 

CLAVnXERIA.  f.  nàut.  Conjunt  de  clavillas. 
Cabilleria,  Subscudum  copia. 

GLAVILLOT.  m.  naut.  clavilla. 

CLAVIOROA.  m.  Instrument  mósich  ab  cor- 
das  com  lo  clave,  y  flautas  com  la  orga.  C/atior- 
gano,  Fidibus  et  fistulis  constans  organam. 

CLAVO.  m.  clavassó. 

CLEDA.  f.  ter.  Enreixat  de  porta  ó  finestra. 
Ver  ja,  Transenna,  se,  clathniÉi,  i . 

CLEDÓIflA.  f.  cledoxJLncia. 

CLEDOHIÀIVGIA•  f.  Endevinació  per  medi  de 
las  claus  y  de  las  paraulas.  Cleéomancia,  Cledo-* 
mantia, ». 

CLEMÉFfCIA.  f.  Virtud  que  modera  '1  rigor  de 
la  justícia.  Clemència.  Glementía,  a^,  pietas,  atia. 
f;  n.  p.  de  dona.  Clemència,  Cleroentía,  ». 

CLEMEVfT.  adj.  Qui  té  clemència.  Clemente, 
Clemens,  pius,  humanus. 

CLEMEIiTINA.  adj.  Qualsevol  de  las  constitu- 
cions de  la  col-lecció  del  dret  canónich  dit  clemen- 


tinas.  Clementina,  Clementina  ,  ».  ||  f.  pi.  Part  dej 
dret  canónicb  composta  de  las  constitucions  de 
papa  Climent  Y  y  dels  cànons  del  concili  de  Viena' 
publicats  pel  papa  Joan  XXII.  Cí^mfntf na«.  Cle- 
mentina, arum. 

CLEMEUniSSIM  ,  A.  adj.  sub.  Clementisimo. 
Glementfssimus. 

CLEMEBrrtsSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Cle- 
mentisimamente.  Clementissimè. 

GLEMENTMENT.  adv.  ra.  Misericordiosa* 
ment.  Clementemente,  Clementer. 

CLENGA.  m.  ter.  La  persona  dèbil  ó  de  poca 
salut.  Enfermizo,  délnl,  Debilis,  macilentus. 

CLENXA,  f.  La  talla  ó  divisió  del  cabell.  Cren• 
eka,  carrera,  Capillomm  discrimen. 

CLENXADOR.  m.  ant.  La  agulla  pera  partir 
los  cabells.  Partidor,  Crinale,  is. 

GLEOBIANA.  f.  Secta  que  espargia  errors 
contra  Déu  y  '1  Salvador.  Cleobiana.  Cleobia- 
na,  ffi. 

CLEOMEDE8.  f.  La  tara  36  de  la  lluna  segona 
lo  catàloch  del  P.  Ricciola.  Cleomedes,  Gleome- 
des,  is. 

CLEP8A.  f.  fam.  La  closca  del  cap.  Caicos,  Cal- 

varia. 

anl.  CLBBODI. 


CLI 

f.  Conjunt  de  personas  ecciesiàs- 
ticas  que  componen  lo  clero.  Clerecia.  Clerus,  i.  | 
Lo  número  de  ecclesiàstichs  que  assisteixen  à  al- 
guna funció  de  Iglèsia.  Clerecia.  Clerus,  i.  U  La 
tonsura  ó  privilegi  de  clergue.  Cleriealo,  Clerica- 
tus,  us. 

CLERGAs.  m.  aum.  Clerigazo.  Clericns  vene* 
randus. 

CLERGUE,  m.  Lo  que  mediant  las  ordes  me- 
nors ó  majors  està  destinat  al  servey  del  altar  y 
cuito  diví.  CUrigo.  Clericus,  i.  ||  Lo  tonsnrat.  Co- 
ronado.  Tonsura  ínítiatusclericus.  ||  ant.  sabí. 

GLERGUET.  m.  d.  Cleriguillo,  Minor  clericos. 

CLERICAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  clero ,  com: 
hàbit,  e^tat  etc.  Clerical.  Clericalis. 

CLERICALMENT.  adv.  m.  Com  correspon  al 
estat  clerical.  Clericalmente.  Clericali  modo  ,  ritu. 

CLERICAT.  m.  L'  estat  de  clergue.  Clerieato, 
clericatura.  Clericatus,  us. 

CLERIdA  Ó  CLERIGIA.  f.  GLBIBCU. 
CLÉRIGUE.  m.  CLEBcrs. 
CLERO.  m.  Cas  dels  ecclesiàstichs.  Clero,  Cle- 
rus, i.  II  CLEBECIA.  2. 

CLEBO  BEGULAB.  Lo  quc  uo  fà  Us  vots  solemoes. 
Ckro  secular,  Secularis  cleríeos. 

CLEROHIÀlfGIA.  f.  Endivinació  per  medi  dels 
daus.  Cleromancia.  Cleromanlía,  se. 

CLETA  Y  CLETXA.  f.  escletxa. 

CLt.  adj.  ant.  inclinat,  mstbat. 

CLIBANÀRIA.  f.  Nom  de  una  milícia  y  caba- 
lleria  antígua  de  Pèrsia,  tíihonaria.  Clibanarius. 

CLIGII.  m.  Sabre  tiirch  mòlt  Harch  y  corb. 
Clic.  Gladium  sic  dictum. 

CLIDA.  f.  Màquina  que  s'empleà  en  lo  antich 
pera  llensar  pedras  à  grans  distàncias.  dida.  di- 
da, 8B. 

CLIDOMÀvrciA.  f.  Adivinació  supersticiosa 
per  medi  de  las  claus.  Clidomancia,  Clidoinan* 
tia,  ». 

CLIENT,  m.  Lo  qui  està  baix  la  protecció  y  tu- 
tela de  algú.  Cliente.  Cliens,  tís,  clientulus,  i. 

CLIENTELA,  f.  La  protecció  y  amparo  de  al- 
gun poderós.  Tutela,  clientela.  Clientela,  a;.  ||  Lo 
conjunt  de  clients.  Clientela,  Clientela ,  s. 

CUENTET.  m.  d.  ClienUculo,  Clientulus,  i. 

CUM.  m.  ant.  y 

CLIMA.  m.  Espay  de  terra  comprès  entre  dos 
paralelos  de  la  equinoccial.  Clima.  Coelum,  i,  cli- 
ma, atis,  sidus,  eris.  ||  Temperament  particular  de 
cada  país.  Clima ,  cielo,  Temperamentum  ,  i ,  coeli 
temperies. 

BON  CLIMA.  Lo  que  es  sà.  C/í»i<i  bueno.  Salubre 
CQphim. 

CLIMATÉRICH,  CA.  adj.  Dit  del  any  que^s 
cK'u  supersticiosament  funest ,  per  concórrer  en 
ell  certs  números  de  set  en  set.  Climatérico.  Insa- 
lubre ccelum.  II  L'  any  63  entre  los  egipcis.  Clima- 
térico,  Androdas,  Androclas,  atis. 

KSTAB  CLiMATéBicB.  fr.  fam.  Trobarse  de  mal 


CLO 


CATALÀ. 


CLO 


Sit 


humor,  no  rébrer  bé  lo  que's  diu.  Kstar  elmatérieo. 
Malè  aflectum  ese ;  aeri ,  ingrato  aoimo  esse. 

GLIMEPIO•  f.  Certa  planta  de  cama  quadrada  y 
£nllas  com  de  plantalge.  Climeno.  Glimenum,  i. 

CLIMENT,  n.  p.  de  home.  Clemente.  Clemens, 
tis. 

GUN.  m.  CRIN.  p  Lo  conjunt  de  pels  que  serveix 
pera  fér  coixins  y  embotits.  Crin,  pelote.  Caprinus 
pilus. 

C3«tlfICA.  f.  Part  de  la  medicina  que  ensenya 
de  yisitar  los  malalts ,  y  ordenar  los  remeys  pels 
seus  mals.  Clinica,  Clinice,  es. 

GLimcsi.  m.  Metge  dedicat  à  la  observància  de 
la  malaltia  dels  que  guardan  llit.  Clinico.  Clinicus, 
i.  H  teol.  Nom  que*s  donava  als  que  rebian  lo  bap- 
tisDie  en  lo  llit  en  sa  última  malaltia.  Clinico,  Cli* 
nicus,  i. 

GLIBíOPODI.  m.  Herba  semblant  al  poliol,  po- 
blada de  grifols  plens  de  nusos,  dels  que  ixen  qua- 
tre floretas  menudas,  poch  olorosas.  Clinofodio, 
Clinopodiura,  clinopodíon,  ii. 

GLDfOYDES.  m.  anat.  Parts  interna»  del  es, 
€fi  la  cavitat  del  qual  se  conté  en  lo  cap  la  glàndula 
pituitosa.  Clinoides.  Clynoydes,  es. 

GLIO.  f.  mit.  Una  de  las  noumusas,  filla  de  Jú- 
pilar  y  Mnemosina.  Es  la  que  presideix  à  la  història 
y*s  pinta  coronada  de  llorer,  ab  una  trompeta  en 
la  ma  dreta  y  un  llibre  en  la  esquerra.  Clio.  Clio. 

GLIVELL.  m.  Obertura  llarga  y  estreta  com  en 
las  figas.  Grieia,  Sciwurty »,  hialus,  us. 

CLIVELLA,  f.  CLmULA. 

CLrVELLARSE.T.  r.  GLIVILLABSE. 

CLIVILLA.  f.  ESCLETXA.  II  La  de  la  terra  y  del 
eútís.  Grieia,  Hiatus ,  us ,  fissura  ,  rima ,  8B.  Q  La 
oliertvra  sens  crosta  que's  fà  en  lo  pa  al  cóurerse* 
JUgam,  Resecti  panís  pars. 

CLnnLLAR.  V.  a.  Estrellar,  esberlar.  Rajar, 
keniir.  Findo,  difiindo,  is. 

GLIVUiLARSE.  v.  r.  Obrirse  ,  partirse.  Res- 
quebrarse,  resquehrajarse,  Hio,  as,  findo,  is;  rimas 
agere,  ducere. 

CLTVILLAT,  JDA.  p.  p.  Resquebrajado.  Fissus. 

CLOGA.  f.  LL0C4. 

CLOGAR.  V.  n.  cloquejar. 

QXHSMf  CLOCMm  m.  La  veu  de  la  gallina  Uoca. 
ClOj  Clo,  Glocitatio,  nis,  glocientis  gallinie  gemi- 
t«.  I  Lo  que  fa  la  ampolla  de  coll  estret.  Clo,  elo, 
Glot ,  glul. 

GLOCHPID.  adj.  met.  fam.  S'  aplica  al  home 
éébil  y  de  poca  salut.  Clueeo,  Infirma ,  adversa 
Tsletudine  utens. 

CLOCyAJB.  f.  pi.  Festas  que  's  celebra  van  en 
Aténas  tols  los  anys  en  honor  de  Ceres.  Cloeyas. 
Chloeyffi,arum. 

CLCNPIA  T  CLOFOLLA.  f.  isclofolla. 

CiXMIÜT,  DA.  p.  p.  ant.  clos. 

GLOHKNIIA.  f.  Lo  fi,  acabament  ó  conclusió 
de  algun  cosa.  Conehtiieny  remou.  Fi  nis,  conclu- 
sió, DÍ0. 


CLOHIR.  V.  a.  ant.  clódrer. 

CLOCCA.  f.  ant.  Roba  de  vestir  llarga  que  aple* 
gava  finsà  terra,  vesta,  Tt'TiicA. 

GLOP.  m.  Arbre  que  té  '1  tronch  y  fui  las  blaneàs; 
la  seva  fusta  es  lleugera  y  's  conserva  mòlt  tempi 
dins  de  la  aygna  sens  corrómprerse,  las  fullas  ada 
rodonas,  punxagudas  y  dentadas,  lo  tronch  dret  y 
cílíndrich,  y  rasposa  la  escorsa.  Chopo ,  àlamo  ne- 
gra,  negrillo.  Populus  nigra. 

CLOQUEIG.  m.  La  acció  de  cloquejar.  Cloqueo. 
Glocitatio,  nis. 

CLOQUEJADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  cloqueja.  S' 
aplica  al  aucell  que  cova.  Cloqutador.  Glocitor,  is. 

CLOQUEJAR.  v.  n.  Fér  la  Uoca  cloch,  clocb. 
Cloquear,  clocar,  Glocido,  glocito,  as,  glocio,  is. 

GLOQUER.  m.  ant.  campanar. 

GLOQUERA.  f.  V  estat  de  la  Uoca.  Cloquera. 
Glocitationis  tempus. 

GLÓRIS.  f.  Flora  ,  Diossa  de  las  flors.  Cloris. 
Chloris,  idís.  ||  Nom  que'ls  amants  solen  donar  à  las 
se  vas  enamoradas.  Clóris,  Chloris,  idis. 

CLORO  Y  CLORURO.  m.  Àcit  muriàtich  que's 
troba  en  la  naturalesa  combinat  ab  altres  cósaos. 
En  estat  de  gas  es  de  un  groch  verdós,  desabor  as- 
tringent,  y  olor  sufocant;  en  estat  líquit  e^  descom- 
post pel  calórich  y  lumínich,  y  s  transforma  en  àcil 
hidro-clórich  per  la  seva  combinació  ab  V  hidró- 
geno  de  la  aygua.  Cloro ,  úcido  muriútico ,  úeido 
muridtico  oxigenado ,  defogistieado,  Aeidum  salis 
marini  deflogisticatum. 

CLORURO  de  gals.  Gos  sólit ,  blaucb  groguencb, 
gromoUut ,  de  olor  fort  de  cloro ,  de  sabor  acre  y 
desagradable;  soluble  en  part  en  aygua,  que  separa 
la  cals  y  deslruheix  los  colors  dels  vegetals.  C/o- 
ntro  de  eal,  oximuriato  de  cal,  polvos  de  Tennant, 
muriato  tobreoxigenado  de  caL  Clorurelum  calcis. 

CLORURO  DE  OR  Y  SOSA.  MURIAT  OB  OR  T  SOSA. 

CLORURO  DE  SOSA  LÍQUIT.  Es  uu  llquit  comunmeut 
sens  color ,  suau  al  lacto ,  de  olor  de  cloro,  de  sa- 
bor picant  y  salat.  Cloruro  de  sosa,  licor  de  Zaòar- 
raque,  Clororelum  sod^e  liquidum. 

CLOS.  m.  Lloch  circuit  de  paret  ó  de  altra  tan- 
ca. Cercado,  cerrado.  Seps,  is,  conseptum,  i,  bor- 
tus,  ager  septus.  ||  Lloch  circuhit  de  reixas  de  ferro, 
fusta  etc.  Celo,  varacela  ó  varaceto,  Septum  ,  sepi- 
mentum,  i.  ||  Lo  que's  fà  de  eanyas  en  los  jardins. 
Arriala ,  arriate ,  caual,  Arundineum  texlum.  jj 
Lloch  circuhit  de  bancbs  ó  altras  cosas ,  abont  s* 
executa  una  funció  pública.  Cosa.  Circus,  i,  arena, 
cavea,  se.  ||  Circuhit  de  plantas,  arbustos,  etc.  Ae- 
pajo.  Repagulum,  i.  Q  Lo  que  serveix  pera  festas. 
Tela,  Circus,  i.  ||  Lloch  pera  córrer  caballs.  Uipó- 
dromo,  Hippodromus,  i.  ||  Lo  petit.  Cerqnito,  Seps, 
is.  11  p.  p.  Cerrado,  Clausus,  septus.  ||  ant.  conclòs. 

GLOSA.  f.  resclosa. 

CLOSCA,  f.  La  pell  dura  de  algunas  fruytas, 
arbres,  etc.  Cascarà,  corleza.  Putamen,  inis,  vol- 
va, 9,  corlex,  icis.  y  La  esclofolla  de  las  ametllas, 
aous,  atc.  Cdscara,  Ttlva,  m,  palameo,  iaM.  d  La 


374 


«LO 


DICaOiNÀRI 


COA 


del  peix,  com  la  de  la  tortuga,  llangosta,  elc.  Con- 
fia. Testa  ,  s ,  testado,  inis ,  concha,  cochlea,  ae. 
II  La  del  ou.  Cdscara,  eascaron,  Ovi  putameo.  ||  La 
del  cap.  Cíuco,  crÚMo.  Testa,  cal  varia,  «e,  caDium, 
íí.  II  La  del  genoll.  cas!M)leta.  ||  La  de  la  ostra. 
hnhvíUa,  Ostres  reliqui<c  ,  quisquilis.  |  La  dels 
testàceos.  \aha.  Testaceorum  coocha. 

APEXAS  HA  EIXIT  DE  LA  CLOSCA  DEL  OU,  QCB  TOT  HO 

PORTA  EN  RENOU.  rcf.  Coutra  'Is  Doys  ò  joves  que 
tenint  poca  experiència  de  las  cosas,  volen  sem- 
blar homes  grans  y  consumats.  Àun  no  ha  salido 
del  easenroH,  y  ya  tiene  fresuMcion,  Koadumex 
pueris  excessit,  galli  jam  morè  superbit. 

cuRERT  DE  CLOSCA.  Dit  dcl  animal.  ConchuiOy  eou" 
chado.  Concbatus;  conchis  plenus. 

LO  QUI  TÉ  DOS  CLOSCAS.  Bítalvo.  Bivalvus. 

LO  QUI  TÉ    LA  CLOSCA  GR.A.X    T    GROSA.    CoSCarudo, 

Corticosus. 

SENS  cLosci.  m.  adv.  met.  k  mijt  fer,  sens  te- 
nir la  última  ma  ó  perfecció.  En  fàrfara.  Immatu- 
rè ;  nondum  ad  unguem  perfectum  castigatus. 

GLOSGAMA.  f.  aum.  Càtcaragranée.  Magnam 
putamen. 

GLOSQUEAA.  f.  ant.  Lloch  pera  posar  bescuyt 
ó  galeta  en  los  barcos.  Bizcockera,  Doliolum  pa- 
nem  bis  coctum  in  navibus  deferens. 

GLOaQUETA.  f.  d.  Catearilla^  eascarita,  Par- 
vam  putamen,  vulvula,  s. 

caxrr.  m.  Concavitat  que's  fa  en  algunas  sa* 
perficies.  Uoyo,  hoya.  Fovea  ,  »,  scrobs,  bis,  ca- 
vus,  i.  II  Fossa  ó  sepultura.  Uoya,  gepultura.  Fossa, 
sepultura,  ».  ||  Lo  que's  fa  pera  plantar  arbres. 
Gavia.  Fossa,  «^.  |  Los  sots  ó  tolls  que's  fan  quant 
plou.  Charco,  Lacuna,  ffi,  siagnum,  i.  I  Lo  que's  ià 
al  peu  de  las  plantas  ó  arbres  pera  deturar  la  ay- 
gua.  Sóeavo.  Fossa ,  fovea,  ».  ||  Lo  que  f à  algun 
animal  quant  rasca.fVera.  Fovea.  te.  )  Lo  que  fan 
los  minyons  pera  jugar.  Boche,  Scrobiculus,  i.  || 
Lo  que  fan  los  carruatges  y  caballerias  en  los  car- 
rers y  camins.  Bache.  Fossula,  ffi.  Q  En  las  minas. 
Omacho.  Foramen,  inis,  cavitas,  atis.  |  En  la  p?- 
dra  picada.  Saltadura.  Lapidis  superficiei  diruptio. 

Hk  clots.  fr.  Ahoyar.  Scrobes  fodere. 

PLB  DE  CLOTS.  Hoffoso.  Lacuuosus. 

TIRAR  AL  CLOT.  fr.  met.  fam.  matar.  ||  enterrar. 

CLOTADA.  f.  L'  espay  de  terreno  fondo.  Hon-^ 
donada.  Profunditas,  tis.  Q  La  que  està  entre  dos 
muntanyas.  Abra,  caüada.  Vallis,  convallis,  is. 

CLOTAR.  V.  a.  agric.  Fér  colgats.  Àcodar,  oer- 
ckar.  Palmites  terra;  inscrere,  terra  contegere. 

CLOTET.  m.  d.  Hoyuelo.  Scrobiculus,  i. 

CLOTXA.  f.  Joch  de  noys  que  consisteix  en  ti- 
rar alguna  moneda  en  un  clot  petit  que  fan  en 
terra.  Uoyuelo.  Scrobiculus,  ludus  pnerilis. 

GLOTXETA.  f.  Joch  de  noys  que  consisteix  en 
tirar  cada  bu  un  quarto  en  lo  clotet  que  teoen  fet 
en  terra,  y  aquell  quel  fà  anar  dins  ó  mès  prop 
guanya  la  ma  ó  comensa  à  jugar,  fent  ficar  quar- 
1 06  dins  ab  la  ungla  del  dit  pòlier,  y  aixi  goaiyi 


tants  com  n*  hi  fica.  Boche,  nnaU,  uneta.  Puerilis 
scrobiculi  ludus. 

GLÓUBER.  V.  a.  Tancar,  posar  algun  emliaràs 
qu?  impedesca  V  entrar  en  alguna  cosa.  Cercar, 
cenir,  rodear,  cerrar,  circuir,  Claudio,  sepio,  is, 
convallo,  as.  [|  ant.  conclóurer.  ||  Posar  las  dens 
las  cabalgaduras.  Cerrar,  Dentío,  is,  dentes  emit- 
tere.  |  Plegar  y  posar  hòstia  en  alguna  carta  ó  al- 
tre paper  peraque  no's  puga  llegir.  Cerrar.  Litte- 
teras  obsignare. 

CLÓURER  AL  MiTJ.  fr.  Tenir  rodejat  à  algú  pera- 
que no  s'  escape.  Entrecoger,  cerrar.  Intercipio,  is. 

GLÒURERSE.  V.  r.  Taocarse  una  cosa  per  s( 
mateixa  ó  ab  ajuda.  Cerrarse.  Occludí.  ||  Parlant 
de  llagas.  Cicatrizarse.  Cicatricari.  ||  Acabar  lo  dia 
de  ferse  fosch  Anoehecer$e.  Tenebris  circuufundi. 

GLOVA  Y  GLOVELLA.  f.  esclofolla. 

CLOVAR.  V.  a.  enfeixar.  ,  feixar. 

GLUB.  m.  Junta  ó  societat  política  y  clandestí* 
na.  Club.  Clandestinus  csetus. 

GLUGA.  f.  ter.  cunillets. 

GLÜGH.  adj.  Tancat ,  s'  aplica  als  ulls.  Cer- 
rado  ò  ciego.  Oeulis,  visu  captus  :  lumine  cassus. 
II  pi.  S'  aplica  al  ulls  poch  oberts.  Cegarritas^  cf- 
gato.  Caecus,  lusciosus ;  myops,  opis. 

FÉR  cluch.  fr.  Acabar  alguna  cosa,  morir.  Finir, 
morirse.  Hori. 

GLUFARMB.  ¥.  r.  AiOCARSB. 

GLUFIR.  V.  a.  MORIRSB. 

GLUIXAB.  V.  a.  ant.  aclucar. 

GLUnCAT.  p.  p.  CLCGH. 

GLUmR.   v.n.  CRCixiR,  xasocuar. 

GLUNI.  f.  Ciutat  y  abadia  de  St.  Benet  en  Bor- 
gonya.  C/iuii.  Cluniacum,  i. 

GLUBilAGENfiE.  adj.  Lo  pertanyent  al  mooas- 
tir  ó  congregació  de  Cluni.  Clmiiacense.  Clnnia* 
eensis. 

GLUQUENT.  m.  adv.  i  ulls  cluchs. 

CLVS•  adj.  ant.  clos. 

GLU8GA.  f.  y 

GLÜSQUET.  m.  CAPiROT. 


GO. 


GO.  f.  Herba  que's  cria  en  la  província  de  Fu- 
quien  en  la  Xina,  de  la  qual  so'n  fà  una  tela  ano* 
menada  Copon,  mòlt  apreciada  en  aquell  imperi. 
Co.  Co. 

GO.  adv.  ant.  com. 

QOA.  f.  ter.  CUA.  ||  Herba  sempre  verda  mòlt 
cx>muna  en  Amèrica  :  puja  fins  à  cinch  ó  sís  peus 
de  alsària,  y  té  la  flor  de  una  sola  fulla  en  forma 
de  campaneta.  Coa.  Coa,  :e. 

TÓLRBR   LA  COA  ALS  CARALf.S.    fr.  aut.    CoStum  dO 

menar  detràs  del  difunt  caballer  en  V  acte  de  sòn 
enterro  alguns  de  sos  caballs  desangrantse  per  la 
cua  acabada  de  tallar,  en  major  honra  y  mostra 
de  dol.  Cori§r  la  cola  d  lot  cahallos.  Scindere 
cauda. 


COA  CATALÀ 

GOAGCIÓ.  f.  Foraa  ó  violéDcia  pera  precisar 
k  algú  à  alguna  cosa.  Coaccion,  Goactio,  nis,  coac-* 

los,  08. 

GOAGTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  forsa  de  obligar. 
Coaelico,  Coactivus. 

GOADJUTOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  ajuda  à  altre. 
Coadjutor.  Coadjutor,  oris.  ||  De  un  bisbe,  bisbe  db 
A!fELL.  g  Lo  qui  en  virtut  de  butllas  pontiffcias  te*  . 
nia  la  futura  de  alguna  prebenda ,  y  la  servia  sens 
rendas  ni  emoluments.  Coadjutor.  Snecesor,  oris. 
0  Lo  jesuila  que  no  feya  professió  solemne:  1  sa- 
cerdot se  deya  espiritual  y  '1  llech  temporal.  Coad- 
jutor. Laicus  societatis,  Jesu  administer,  adjutor. 

GOADJUTORI.  m.  coadjutor.  1. 

GOADJUTÓRIA.  f.  Facultat  ó  càrrech  de  coad- 
jutor. Coadjutoria.  Successoris  in  beneGcio  mu- 
nus,  digoitas.  ||  La  facultat  que  per  bntllas  apostó- 
lícas  se  concedia  à  algú  pera  servir  dignitat  ó  pre- 
venda  ecclesiàstica  en  vida  del  propietari,  ab  dret 
de  snccehir  à  ell  desprès  de  sa  mort.  Coadjutoria. 
Àdjutoris  munus  cum  successionis  jure. 

GOADJÜVADOR.  m.  coadjutor. 

OOADJUVABIT.  adj.  Lo  qui  ajuda.  Coadyu^ 
vamUn  Adjuvans,  coadjuvans. 

COADJUVAR.  V.  a.  Contribuirà  la  consecució 
de  alguna  cosa.  Coadyuvar.  Adjnvo,  as,  opitolor, 
aris. 

GOADJüVATy  DA.  p.  p.  Coadyuvado.  Adjutns. 

GOADUlfACIÒ.  f.  Incorporació  de  una  cosa  ab 
altra.  Coadunacion,  coailtmamifnfo.idanatio,  adhe- 
sió, ois. 

GOADUIVAR.  v.  r.  Mesclar  ó  incorporar  unas 
cosas  ab  allras.  Coadunar ,  incorporar ,  mezclar. 
Aduno,  as,  immisceo,  es.  ||  ant.  aqcadrillar. 

OOADIINAR8E.  V.  r.  Inirse,  roesclarse.  Cm- 
dunarse.  Misceri,  uniri.  ||  Conformarse.  Conformat' 
u.  Consentiré,  conveniri,  conformari. 

Q0ADU1VAT4>A•  p.  p.  Coadunado.  Adunatns. 

GQÀGUL.  m.  Lo  que  causa  la  coagulació.  Cod^ 
gulOf  cuajo.  Coagulnm,  i.  ||  med.  Sanch  presa.  Coa- 
gulo, sangre  euajada.  Sanguinis  concretio,  coagu- 
latio ;  sanguís  concrelus  coagulalus. 

COAGULACIÓ,  f.  y 

COAGULAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  coa- 
gularse  ó  condensarse  alguna  cosa.  Coa§ulaeion. 
Coagnlatio,  concretio,  nis. 

OOAOI7LAR.  V.  a.  Condensar  los  líquits,  com 
la  llet,  etc.  També  s'usa  com.  recíproch  Coagular, 
euajar.  Coagulo ,  spisso ,  as ,  contraho,  is. 

COAGULAT,  DA.  p.  p.  Coagulado.  Coagula- 
tus,  pressus. 

COALICIÓ,  f.  Lliga,  unió,  aliansa.  Union,  /t- 
ga,  asociacion,  coalicion.  Coalitus,  us. 

COAPÓSTOL.  m.  Apòstol  en  companyia  de  al- 
tre. Coapóstol.  Coapostohis,  i. 

COAHDIA.  f.  GOBARDIA. 

COARRENDAIXHI•  m.  Lo  qui  junt  ab  altre 
dÒBt  4  arrendar  alguna  cosa.  Coarrendador.  Loea- 
lioDÍs  apcíus* 


COB  375 

COARREBIDAR.  V.  a.  Arrendar  en  companyia 
de  altre.  Coarrendar.  Simul,  una  cum  aliis  conda-* 
cere,  locare. 

COARREIfDAT ,  DA.  p.  p.  Coarrendado.  Lo- 
catus,  conductus. 

CO ARRENDATARI,  m.  Qui  arrenda  junt  ab 
altre.  Coarrendatario.  Conductionis  socius,  consors. 

COART.  m.  COBART. 

COARTAGIÓ.  f.  for.  Obligació  que  imposa  'i 
beneGci  ecclesiústich  deordenarse  dins  cert  temps. 
Coartacion.  Benefíciarii  actio. 

COARTAR.  V.  a.  Limitar,  restringir,  com  la 
voluntat,  jurisdicció,  etc.  Coartar.  Coarcto,  coan- 
gusto,  as. 

COARTAT,  DA.  p.  p.  Coartada.  Coarctatus.  P 
adj.  Se  diu  del  esclau  que  ba  pactat  sòn  rescat,  y 
ha  donat  part  del  diner  al  amo,  qni  ja  no  *1  pót 
vcndrer  à  ningú.  Coartado.  Servus  qui  pretii  par- 
tem  pro  libertate  persolvit. 

PROBAR  LA  COARTADA,  fr.  for.  Fér  constar  lo  pre- 
suposat  reo  bavér  estat  ansent  del  paratge  en  que 
's  cometé  '1  delicte  al  mateix  temps  y  hora  en  que 
U  fét  succebí.  Probar  la  coartada.  Innoeentiam 
reum  palefacere. 

COBALT,  m.  Metall  de  color  blanch  platejat, 
que  's  troba  comunment  en  las  minas  ab  I*'  arsé- 
nich  y  altres  metalls;  la  seva  cals  s*  emplea  pera 
fér  lo  sofre,  y  donar  lo  color  blau  als  esmalts  y  ai 
vidre.  Cobalto.  Cobaltum,  i. 

COBARDABIENT.  adv.  m.  CobardameuU,  tou 
cobardia.  Instrenuè,  timidè,  ignavè. 

COBARDIA.  f.  Falta  de  coratge.  Cobardia.  \g^ 
navia,  a>,  timíditas,  atis. 

COBART,  DA.  adj.  Qui  no  té  valor.  Menguado, 
cobarde,  gallina.  Ignavus,  imbellis. 

sÉR  COBART.  fr.  Cobardeur.  Paveo,  es;  timldum 
esse. 

COBBLA.  f.  coPLA. 

COBDICI.  m.  y 

COBDÍCIA,  f.  Apetit  desordenat  de  riquesas. 
Codicia.  Cupiditas,  aviditas,  atis.  ||  met.  Desitj  ve- 
hement de  cosas  bonàs.  Codicia.  Cura,  a^,  studium^ 
ii,  anxietas,  atis. 

LA  COBDÍCIA  MATA  LA  PA«.  ref.  quo  dcnOta  que  la 
sol-licitut  en  atesorar  porta  la  abundància,  la  eo- 
dicia  mata  el  hambre.  Faroem  fugat  solicitudo. 

LA  COBDÍCIA  ROMP  LO  SACH.  rcf.  Rcpreu  la  deroa* 
siada  sol-licitut  en  alcansar  las  cosas.  La  codicia 
rompé  el  saca.  Ruptns  hiare  solet,  stipante  cnpidi- 
ne,  saccus. 

COBmcíABLE.  adj.  Desitjable.  Coditiable,  en- 
vidiable.  Appetibilis,  desiderabilis. 

COBDICIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  cobdícia.  Cth 
diciador.  Appetens,  entis. 

COBDICIAR.  V.  a.  Desitjar  ab  ànsia  las  rique- 
sas ó  altras  cosas  bonàs.  Codiciar.  Nimiscupidè 
appetere,  expetere ;  aveo,  es. 

OOBDIdAT,  DA.  p.  p.  Codiciado,  Appetih». 

COBDICIÓS^  A.  adj.  Qui  té  cobdfeía.  CMÍí- 


376 


COB 


DICCIONARI 


COC 


ciosif.  A\idu8,  cupidus,  appelens.  ||  mel.  sol- 

LÍCIT. 

GOBDIGIOSAMEBiT.  adv.  in.  Ab  cobdícia,  ab 
ànsia.  Ansiosamente,  codiciosamente,  avaramente, 
con  codicia.  Avidè,  cupidè. 

GOBDIGIOSETy  A.  adj.  d.  Codkioíito.  Parnm 
cupiens. 

GOBDIGIOSiSSIM,  A.  adj.  sap.  C^iciogiiimo, 
Avidissímus. 

GOBEA.  f.  ant.  cobdícia. 

CX>BEITAT  Y  GOBEYTAT.  f.  ant.  cobdícia. 

GOBEITÓS,  A.  adj.  ant.v COBDICIÓS. 

GOBEJAMENT.  m.  ant.  desitj,  cobdícia.  || 

ABRICH. 

GOBEJANSA.  f.  ant.  cobdícia.  ||  inclixació, 

PASSIÓ. 

GOBEJAirr.  adv.  m.  coBDiciosAMürT. 
GOBEJAR.  V.  a.  ant.  cobdiciar,  dbsitjar. 
GOBEJÓS,  A.  adj.  ant.  cobdiciós. 
GOBERT,  A.  p   p.  CUBERT. 
GOBERTORA    T    GOBERTURA.    f.    CUBBl- 
TOBA. 

GOBÉ0,  A*  adj.  ant.  cobdiciós. 

GOBEZE8A.  f.  ant.  cobdícia. 

GOBLA.  f.  COPLA. 

GOBLAR.  Y.  a.  itüTAB. 

COBLAMm  V.  a.  Jnntar  per  orde  las  cartas  de 
vn  mateix  coll.  Ligar,  arrumflar.  Lusorias  ejns- 
dem  generis  chartas  congregaré,  copularé. 

GOBLAT,  DA.  p.  p.  J UNTAT. 

GOBLEJADOR  Y  GOBLEJAYRE.  m.  COPLIS- 

TA,  VERSISTA. 

GOBLEJAR.  V.  n.  copleiab. 

OOBLEJAT9  D^  P-  P-  coplbiat. 

GOBRAGÀLIER.  m.  cobbbcIlibb. 

GOBRAGEL.  m.  sobbecel. 

GOBRADER9  A.  adj.  S' aplica  à  lo  que  es  fà- 
cil de  cobrar.  Cohradero,  Pecunia  facilè  recupe- 
randa;  recuperalu  facilis. 

GOBRAOOR.  m.  Qni  està  encarregat  de  co- 
brar. Cobrador.  Collectarias,  ii,  coactor,  cxactor, 
oris.  II  cobbadeb.  ||  Lo  qui  està  encarregat  de  co* 
brar  en  las  carreteras  lo  dret  que  pagan  los  car- 
ruatges y  caballerias.  Portazguero.  Portitor,  oris; 
portorii  exactor.  ||  Lo  qui  cobra  '1  tribut  que  pagan 
las  mercaderias  y  remat  de  bestiar  en  sa  introduc- 
ció. Peajero,  Alabarche,  es,  pedagii  exactor.  ||  Lo 
qui  cuydava  de  cobrar  lo  dret  dit  de  la  roda  que 
pagava  '1  bestiar.  Rodera,  Pecuaríi  tributi  exac- 
tor. 

LO  mal  cobbadob  fa  mal  pagadoe.  ref.  Reprèn 
al^i  que  's  descuydan  en  lo  que  Is  importa  mòlt, 
ocasionantse  lo  no  sér  atesos,  fins  en  lo  que  1s  es 
degut.  El  mal  cobrador  hace  mal  pagador.  Vel  òp- 
tima nòmina  non  appellando  mala  fiant. 

GOBRALLIT.  m.  cobrellit.  |j  ant.  sobrscel. 

GOBRABIENT.  m.  ant.  y 

GOBRAN8A.  f.  Recol•lecció  de  lo  qot  *a  déu. 
JtoMcton,  eokuinza.  BxacUo,  níi. 


GOBRAR.  V.  a.  Recullir  la  paga  deU  deate«. 
Cobrar.  Nummos  exigere,  recipere.  ||  Recuperai 
lo  perdut.  Recuperar,  recobrar.  Recupero,  as,  re- 
cipio,  is.  II  Junt  ab  alguns  substantius,  com  afició, 
carinyo,  voluntat,  odi,  signiíica  péndrer,  posai 
ditas  cosas  à  algun  objecte.  Cobrar,  tomar.  Ano- 
re,  etc.  prosequi.  ||  Junt  ab  alguns  sulistaolius, 
adquirir;  y  així  *s  diu:  cobrar  fama,  crèdit,  eae- 
michs,  esperit,  valor,  etc.  Tomar ,  cobrar.  Acqniro, 
is.  II  ant.  cantar,  entonar.  Cantar,  v.  g.  cobiab  au- 

Ll'YA. 

GOBRAT,  DA.  p.  p.  Cobrado.  Receptus. 

GOBRATAULA.  m.  cobbetal'la. 

GOBREGÀLZER.  m.  Tros  de  tela  fina  pera  ta- 
par lo  calzer,  regularment  del  color  de  la  casuUa. 
Pano  de  eéliz.  Calicis  tegumentum,  velum. 

GOBREGEL.  m.  sobrecel. 

GOBRELLIT.  m.  Cnberla  superior  ab  que  *i 
tapa  '1  llit.  SobrecamOf  cvbieria  ó  coberíordiU 
cama,  tellina.  Stragulum,  i,  supernum  lecti  teg- 
men. 

GOBRETAÜLA.  m.  Caberta  de  badaoa  ó  de 
roba,  que  *s  posa  demunt  la  taula  per  la  seTa  Inn- 
piesa.  Tapete,  carpeta,  iobremesa.  Mensarios  tapes; 
mens»  tegmen,  tegumentum. 

GOBRIR.  V.  a.  CCRRIB. 

GOBRO.  m.  Exacció  dels  deutes.  Cobro,  f#- 
hranza.  Exactio,  nis. 

DONAR  COBRO.  fr.  Acudir  à  temps  al  remey  de  al- 
guna cosa.  Atajar.  Serpenti  malo  oceurrere. 

POSAR  ex  cobro.  fr.  Posar  alguna  cosa  en  parat- 
ge segur.  Poner  en  cobro.  Rem  in  luto  pouere,  ser- 
varé. 

posarse  en  cobro.  fr.  Refugiarse  en  paratge  se» 
gur.  Ponersi  en  cobro.  Se  in  locum  totum  reci- 
pere. 

'  GOGH.  m.  Cuyner.  Cocinero.  Coquus,  i,  condi- 
tor,  oris.  II  m.  ter.  Espècie  de  cocas  Uargas  islas 
ab  espinachs,  mató.  sucre,  tunyina  ó  altres  eoflas. 
roría.  Placenla, ».  ||  m.  tor.  Tros  de  pasta  de  borre- 
go que  's  tira  ó  reparteix  en  los  liateigs.  Bizcocko, 
Baccellalum,  i. 

sobre-coch.  m.  Cuyner  major.  Cocinero  innyor. 
Prímus  conditor. 

GOGA.  f.  Pasta  de  farina,  aplanada  y  de  vàríai 
figuras.  Torta.  Torta,  polenta,  placenla,  a*.  ||  La 
de  la  flor  de  la  farina  pastada  ab  llet  pera  rega- 
lo. Mleta.  Adoreum  molle  li  bum.  ||  La  que  hi  ka 
mantega.  Almojabana.  Laganum,  i.  ||  La  que's  con 
en  lo  forn  guarnida  de  ous  ab  esclofoUa.  Homaio. 
Ovis  ornatus  panis.  jj  La  que  s  compon  de  farina, 
mel  y  altras  espécias.  Melcocha.  Mel  coctnm.  |)  La 
que  's  fa  por  la  col-lació  de  la  vigília  de  Nadal  ab 
ametllas,  nous  v  altras  frnvtas.  yochebueno.  Pla- 
centa,  a\  ||  Navio  rodó,  ample  de  popa  y  proa, 
curt.  alt  de  bordo  y  de  mòlt  calat,  que  tenia  dos  ^ 
tres  cubertas.  Coca.  Navis,  is. 

COCA  DE  LLEVANT.  Arbre  de  Indias  que  fà  la  fulla 
mòlt  menuda,  que  xupan  los  indis  sens  tragarla,] 


coc 


CATAlA. 


COD 


377 


Uaken  que  Is  manté  y  dóna  forsa.  HayOy  coca  de 
iMmfe.  Arbor  síc  dicta. 

riisB  cüi  COCA.  fr.  met.  Xafarse.  Hacerse  lorti- 
Oi.  Omninò  obtundí. 

HȈB  k  kiat  PLA  COM  UNA  COCA.  fr.  fam.  que  de- 
iflla  tenir  subjectat  à  algú  al  judici  que  temerà- 
rinent  repugnava.  Hactr  venir  d  la  gamelta,  Adi- 
9re,€ogere. 

OOGGIÓ.  f.  La  acció  de  cóurer  ó  cóurerse  algu- 
Mcon.  Coceifm,  eocmiento,  Coctio,  nis. 
OOGEJAR.  V.  a.  y  derivats,  cossejar. 

m.  ter.  cubell.  J  Vas  de  terra.   TinajoUy 
;  euezo.  Vas  luteum. 
COaTAS.  f.  pi.  Festas  que  's  celebravan  en 
iioor  de  Prosserpina  robada  per  Pluton.  Cocitas. 
tKitx,  arum. 

j^  GOGLEÀHIA.  f.  Planta  que's  troba  en  las 

Mhljas  maritimas  de  la  Europa  septentrional ;  té  la 

pun  mès  ó  ménos  alta,  un  pocb  angulosa,  llisa  y 

"imüui,  flors  blancas  en  figura  de  corímbo  termí- 

jdifmyt  globulósde  vàrías  dimensions,  que  conté 

■sHts  grans;  pertany  à  la  família  de  las  crucife- 

4hk  Coelearia.  Cochlearia  ofiicinalís,  cochlearia 

krtensis. 

coaKAiiA  DE  ivBETi.  Plauta  que  té  las  fullas  in- 
feriors semblants  à  una  llansa  y  dentadas,  las  su- 
iviors  en  figura  de  alabarda  y  blanquinosas,  las 
7jtm$a  estesas  y  un  poch  ramosas,  las  flors  blan- 
Nk  en  forma  de  girassol,  y  las  llavors  en  unas 
|lpMUe<as  punxagudas.  Draha,  Clochearia  draba. 
BTojOCLEIG•  m.  La  ven  que  fan  alguns  aucells 
:  «HB  lo  corb ,  gralla,  etc.  Graznido,  Crocitus ,  us, 
•ncttatio,  nis. 
OMLEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  cloqueja. 
w  ArifiMilor,  gaznadar.  Crociens,  crocitans,  tis. 

OOQLEJAR.  V.  n.  Se  diu  del  cantar  de  alguns 
|S|BBeU8.  Graznar,  gaznar,  Crocio,  is,  crocito,  as. 
r.    GOGLEJAT,  OA.  p.  p.  Graznado.  Grocitatus. 
L'  OOGO.  m.  Fruyta  de  la  índia,  del  tamany  de  un 
l•lié  fliitjanser  vert :  té  dins  un  such  mòlt  frescb, 
^  i  Badar  una  molsa  blanca  que  tira  à  gust  de  ave- 
I Ibbbb.  Coco.  Palms  indica;  fructus.  I  L'arbre  que 
Mfndnheíx ,  espècie  de  palma.  Coco,  Palma  indí- 
M.  I  La  closca  interior  y  dura  del  coco  de  que's 
lip  xieras,  vasos  y  altras  cosas.  Coco.  Crusla,  s. 
i,     QOGÒ  Ó  coeu.  m.  Nom  que  donan  los  noys  al 
»^9LM9evo.  Ovnm,  i. 

GOGteOLO.  m.  Arbre  de  Indias,  que  té  la  fus- 
llkraiella,  mòlt  preciosa,  dura  y  pesanta,  de  que 
lln  llits,  taulas  y  altres  mobles  de  gust.  Coc^- 
.  irbor  Indica. 

OMUIXO.  m.  Animal  amfibi ,  de  quatre 
de  gran  corpulència,  y  semblant  al  llangar- 
Cútúdrilo.  Crooodilus,  i. 

■ovd  Espan\a ,  malaltia 
.  Pestileotia. «,  pe»- 

\lUrgarut,  par- 


do,  que  fa  Ihimà  la  nit  com  las  llumonetas.  Cucu- 
yo.  Lampyris  noclicola. 

GODEINA.  f.  quim.  Nou  principi  alcaloide  des~ 
cubert  per  H.  Robiquet  en  V  opi  y  en  1'  hidroclo- 
rat  de  morfina  comuna ,  que  conté  quasi  un  trentè 
del  sèn  pes;  es  una  substaneia  blanca  ,  cristal•lina, 
soluble  en  aygua ,  y  de  acció  mòlt  diferent  que  Ms 
demés  principis  del  opi.  Segons  M.  Babier  de 
Aniiens  la  dosis  de  un  ó  dos  grans  obra  de  un  mo- 
do  particular  en  lo  plexo  nerviós  del  gran  simpà- 
ticb,  y  es  un  reraey  excel-lent  pera  la  curació  de  las 
gastralgias  ,  ó  piectonauralgias  ,  y  també  pera  las 
afeccions  cerebrals.  Codeina.  Codeina,  aï. 

GODERN.  m.  y  derivats,  quadebn. 

GODERNA.  f.  nàut.  Una  de  las  pessas  que*s  po- 
san  en  las  proas  de  las  embarcacions  pera  major 
perfecció  del  tallamar.  Varenga,  cuademüf  orenga, 
Navis  pavimcntum. 

GODERNAL.  m.  nàut.  l'n  tros  de  fusta  quadrat 
ab  dos  ó  tres  politxas  grans,  que  serveix  pera  ar- 
bolar  la  nau.  Cnadernal.  Quadra,  quadrata  trabs. 

GODI  Y  GÓDIGH.  m.  Col-lecció  de  lleys  ó 
constitucions.  O'tdigo,  Còdex,  ícis. 

GODÍGIA.  f.  cobdícia. 

GODIGIAR.  V.  a.  coBDiciAE. 

GODIGIL.  m.  Escrit  en  que's  declara  la  última 
voluntat  pera  qnitar  ,  anyadir ,  ó  explicar  ab  mès 
claredat  lo  testament.  Codicilo,  Godicíllus,  i. 

GODIGIL-LAR.  adj.  Lo  pertanyent  al  codicil' 
Codicilar,  Codicíllaris. 

GODIGIÓS,  A.  adj.  COBDICIÓS. 

GODILLO.  m.  agr.  La  part  de  la  rama  que  ta- 
llada queda  unida  al  tronch  pel  nus.  Codillo,  Rami 
truncus.  ||  En  lo  joch  del  home  Tacte  de  pérdrer  la 
posta  U  qui  entra ,  fent  mès  l)asas  los  contraris. 
CodiUo.  Sors  amissa  in  quibusdam  chartarum  In- 
dis. II  En  las  embarcacions  cada  un  dels  extrems 
de  la  quilla.  Codillo  de  pttpa,  Carinas  extrema. 

GL'A.WAB  DE  CODILLO.  fr.  mct.  Usar  de  alguna  as- 
túcia pera  lojçrar  lo  que  altre  sol-licita.  Jugdrtela 
d  uno  de  codillo.  Callidè  subdolè  sibi  adquirere. 

GODODELL.  m.  ter.  y 

GÓDOL.  m.  Pedra.  Canto.  Lapis,  idis,  sa- 
xum,  i. 

G<»>OLADA•  f.  Cop  de  còdol,  pedrada.  Pedra- 
da, coktazo,  penazo.  Lapidis  ictus. 

GODALAR.  m.  Pedregant,  pedntgal.  Pedriscal, 
pedregat,  ca$cajar.  Saxetum,  i. 

GODOLET.  m.  d.  Piedreciía.  Parvus  lapis.  || 
met.  luiporlú,  impertinent.  Mo$ca.  MiLsca,  sí. 

FÉB  LO  coDOLET.  fr.  Fér  burla  de  algú  ,  p<*njant 
un  còdol  en  la  anella  de  la  p^irta.  Uacer  el  ladri- 
lUjo.  Ludibríura  facere. 

GODOLÓ8,  A.  adj. Pedregós.  Pedregoio,  guijar- 
reio.  Saxosus. 

GODONY.  ni.  y 

GODONYA.  f.  Fru)  la  rodona,  groga,  graoíUoHa, 
a^pra  y  de  olor  agradable.  Membrillo.  Cotoaeum, 
i,  cydoniom  uulum. 

Í9 


378 


COF 


DICCIONARI 


COG 


GODONYAR.  m.  Lloch  plantat  de  codonyers. 
Mfmbrillar.  Cotoiieís,  cydoniis  consitus  ager. 

GODOBí¥AT.  m.  Confitura  de  codony.  Carne  de 
membrillo  ,  codonaU.  Diaodonium  ,  ii,  cydonites 
c'ihns. 

GODOVfYER.  m.  L' arbre  qae  fà  codon}3.  Jíffli- 
brilUro,  membrillo.  Cotonea,  c\donia  mal  us. 

coDO.WEft  DE  EMPELT.  ZtfJNÒofl.  Malum  cítreuo). 

GCMX>VfYERAR.  m.  codomai. 

GODONYET.  m.  d.  Membrillito.  Parvuni  malum 
cydonium. 

GQDOBNAL.  m.  nàut.  coDEütAL. 

GOBJADURA*  f.  ccejàduka. 

GOEJAR.  V.  n.  ccejae. 

GOENT,  A.  adj.  picant. 

ESTAM  coent  db  ò  ab  algé.  fr.  Eslar  amargo.  In- 
▼idia  in  aliquem  duci :  acerbo  in  aliquem  esse 
animo. 

COERCIÓ,  f.  La  acció  de  refrenar  algun  desoi^ 
de.  Coercion.  Coercitio,  nis. 

COETA.  f.  d.  CUETA. 

COerÀNEO,  A.  Lo  que  es  de  una  mateixa  edat. 
Otflaneo  ,  coevo.  Coaetaneus ,  cosins. 

COETERNO,  A.  adj.  Igualment  etern.  S'aplica 
à  las  tres  divinas  personas.  Coeterno.  Costernus. 

COEVO,  A.  adj.  COETA.NEO. 

COEXUrrÉNCIA.  f.  La  existència  de  alguna 
cosa  juntament  ab  altra.  Coexistència.  Coexisteo- 
tia,  ae,  simullanea  existentia. 

COEXISTENT,  p.  a.  Lo  que  existeix  junt  ab 
altra  cosa.  Otexistente.  Goexistens. 

COEXISTIR.  V.  n.  Existir  una  cosa  junt  ab  al- 
tra. Coexistir.  Goexisto,  is;  rem  quamvis  simul  cum 
alia  existere. 

COEXISTIT,  DA.  p.  p.  Coexistido.  Coexistitus. 

COFA  Y  COFFA.  ant.  copa.  I.  ]  cófia.  Q  nàut. 
Espècie  de  tauleta  xica  que's  col-loca  dalt  dels 
arbres  majors  sobre  1s  baos ,  de  figura  de  una  D 
majúscula,  (ofa.  Mensula  navalis. 

COFAL.  m.  ant.  cófia. 

COFARSE.  V.  r.  Posarse  repantigat ,  arrepapat 
en  r  assento  ó  altra  part.  Arrellanarse ,  repanti- 
garse,  aclocarse,  recakarse.  Desideo,  es,  pandicu- 
lor,  aris;  repando  ac  resupino  corpore  sedere. 

COFAT,  DA.  p.  p.  Arrellanado.  Pandiculatus. 

COFÍ.  m.  Covenet  de  espart ,  etc.  pera  posar 
pansas,  figas,  etc.  Espuerta,  cofin.  Cophinus,  fiscus, 
i.  II  ter.  ESPORTÍ. 

CÓFIA.  f.  Espècie  de  gorra  que  abriga  *1  cap 
de  las  donas.  Escofeta,  còfia.  Calantica ,  s,  retien- 

lum,  i.  n  GANDALLA.  g  PULPA. 

POSAR  LA  CÓFIA.  fr.  Escofiar.  Caput  reticulo  ornare. 

COITERA.  f.  La  qui  fà  ó  ven  cófias.  Cofera. 
Calanticaruro  fabricatrix,  venditrix. 

GOFIETA.  f.  d.  Cofiezuela.  Parva  calantica. 

CÓFIS  Y  MOFIS.  loc.  fam.  Se  diu  del  conveni 
ó  contracte  de  personas  unidas  pera  algun  mal  fi. 
Monipodio.  Monipodium,  íi. 

Fil  CÓF18  T  Mória.  loc.  met.  Fèr  compires  y  co- 


mares. Hacer  mangas  g  cabezoms.  Arbitrío  suo  dis- 
ponere. 
COFOY ,  A.  adj.  satisfet  ,  co.xtent,  estcfat, 

ORGULLÓS,  ENVAMT. 

COFRE.  m.  Espècie  de  caixa  ó  arca  regular- 
ment en  forma  de  bóveda  \  cuberta  de  badana  ó 
vaqueta ,  que  serveix  pera  guardar  roba  ,  diners, 
etc.  Cofre.  Arca,  ae,  cameratum  scrinium.  |  Espè- 
cie de  babul.  Cofre.  Àrea,  camera,  ae,  camillom,  i. 
I  Entre  estampers  quadro  format  de  quatre  Uis^ 
tons,  que  abrassa  y  subjecta  la  pedra,  en  que*s  posa 
1  motUo  en  la  prempsa.  Cofre.  Typographicuni 
quadrum. 

cofre  REAL.  ant.  V  erari  real.  Erario ,  arcat 
reales.  iErarium,  ii. 

GOFRER.  m.  Qui  fà  ó  ven  cofres.  Cofrer:.  Ar- 
cularius,  ii. 

COFRET.  m.  d.  Cofrecillo,  cofrecito,  eofrtdec. 
Parva,  minor  arca. 

OOFURNA.  f.  Aposento  petit.  Tabu^o.  Gurgus- 
tium,  tugurium,  ii. 

COGITACIÓ.  f.  ant.  pensament. 

COGITAMENT.  m.  ant.  reflexió,  pensament, 

PENSA. 

COGITAR.  V.  a.  PENSAR,  reflexionar,  CONCEIIR. 

COGITAT,  DA.  p.  p.  ant.  pensat. 

COGNACIÓ.  f.  Parentiu  de  consanguinitat  per 
línea  femenina  entre  1s  descendents  de  un  pare 
comú.  Cognacion.  Cognatio,  nis. 

COGNAT,  DA.  m.  y  f.  Lo  parent  per  consan- 
guinitat respecte  de  altre.  Cognado.  Cognatus,  us. 

COGNIdÓ.  f.  ant.  coneixement. 

COGNOM,  m.  APELLIDO 

COGNOMENARSE.  v.  r.  anomenarse. 

COGNOMENAT,  DA.  p.  p.  ant.  anomenat. 

COCKHX.  m.  BROT, 

COGOmBRE•m.  Planta  indígena  de  Egipte, 
que's  cultiva  en  todas  las  provincias  de  Espanya; 
fà  la  rama  sucosa,  rastrera  y  mòlt  llarga,  las  fa- 
llas  rodonas  y  partidas,  las  flors  grogas ,  sent  unas 
masculinas  y  altras  femeninas,  lo  frnyt  cilíndrich 
ú  oval.  Pepino.  Cucumis,  erís.  ||  Lo  fruyt  de  dita 
planta,  que  es  de  mitj  peu  de  llarcli ,  verí  mès  ó 
mènos  clar  per  la  part  exterior,  y  blanch  en  la  in- 
terior, y  conté  llavors  ovaladas  y  punxagudas  per 
un  de  sos  extrems.  Pepino.  Cucumis,  eris. 

COP  DE  COGOMBRE.  Pcpinazo.  Cucumere  impactus 
ictus. 

QUI  HA  FÉT  LO  COGOMBRE,  QUE  'l  TRAGA  i  LA  OMUA. 

ref.  met.  fam.  I>enota  que  qui  ha  contret  una  obli- 
gació, la  deu  cumplír.  Quien  hizo  el  cohombro  qné 
lo  lleve  al  hombro:  quien  hizo  la  sorna  que  se  la  co- 
ma. Auctorem  facti,  licet  grave ,  sequatur  onus: 
qui  sibi  malum  peperit  ipse  defleat. 

COGOMBRER.  m.  Terra  plantada  de  cogom- 
bres. Pepinar,  cokombral.  Cucumeribus  consitus 
ager,  cucumerarium,  ii. 

COGOmBRET.  m.  Planta  siU-estre,  la  fulla  de 
vert  bhmquBÓc,  lo  frayt  com  un  cogombre,  però 


COI 


CATALÀ 


COI 


8*79 


més  petit,  y  per  poch  que*s  toque  la  planta  cau  lo 
madur.  CohomhriUo,  pepino  del  diabío.  Sílvestris 
eucnmis. 

COGOMBRO.  m.  cogombre. 

GÓGULA.  f.  CI^GDLA. 

GOGULLA.  f.  L'  hàbit  de  cor  que  vesteixen 
alguns  monacals.  Cogulla.  Cucullus,  i. 

GOGULLADA.  f.  Aucell  un  poch  mès  petit  que 
nua  guatlla,  de  color  terrós,  y  té  un  plomallet  en 
lo  mitj  del  cap.  Cogujada.  Alanda  cristata. 

CSOGUT,  DA.  p.  p.  GUTT.  II  PICAXT. 

CXIHA.  f.  CUA. 

COHABITACIÓ,  f.  L'  acte  de  habitar  junt  ab 
altres.  Cohahitaeion,  Cohabi  talió,  nis. 

COHABITAR.  Y.  n.  Fér  vida  conjugal  los  ca- 
sats. Cohabitar.  Cohabito,  as. 

COHABITAT,  DA.  p.  p.  Cohabitado.  Gobabi- 
tatns. 

C90HERGIÓ.  f.  COERCIÓ. 

COHERÈNCIA,  f.  Connexió  ó  relació  de  unas 
coeasab  altras.  Coherència,  Cohaerentia,  se. 

COHERENT,  adj.  Conforme,  adaptat.  Coheren- 
U.  Cohaerens. 

€X>HEREU,  VA.  m.  y  f.  Lo  qui  es  hereu  en 
eompanyia  de  altre.  Coheredero.  Cohaeres,  edis. 

COHERN.  ro.  ant.  quadern. 

CSOHET.  m.  Canó  de  paper  ó  canya,  reforsalab 
llioyol  y  atacat  de  pólvora.  Cohete.  Pyrobolus,  i. 

COHET  BORRATXO.  Lo  que  eucés  corre  serpentejant 
per  entre  peus.  Buscap\é$ ,  carretilla ,  rapapiés, 
eokeu  raslrero,  Prope  terram  excurrens  vel  serpens 
pyrobolus. 

COHET  DE  coRD\.  Lo  que  corre  per  una  corda  tra- 
vessant de  un  cap  à  altre.  Cohete  corredor.  Pyrobo- 
lus per  funem  percurrens. 

C30HETADA.  f.  Hultitut  de  cohets.  Coheteria. 
Pyrobolorum  multitudo. 

COHETER.  m.  Qui  fa  ó  ven  cohels.  Cohetero. 
Fyrobolarius,  ii. 

OOHIR.  V.  a.  ant.  fornicar.  ||  coir. 

CSOHIBIR.  V.  a.  ant.  contenir  ,  eeprimir  ,  ee- 

fflBNAR. 

COHIBIT,  DA.  p.  p.  contingut,  refrenat. 
COHONDAMENT.  adv.  m.  airosament,  ab 

ftlBBO. 

00HONE8TACIÓ.  f.  La  acció  de  cohonestar. 
Cékonistacion.  Cohonestatio ,  nis. 

COHONESTAR.  V.  a.  Donar  probas  ó  aparién- 
das  de  sér  bona  alguna  cosa.  Cohonestar.  CÒfaones- 
to^as. 

COHONE8TAT,  DA.  p.  p.  Cohonesfado.  Coho- 
aeslatus. 

COIGUAL.  adj.  teol.  S*  usa  pera  denotar  la 
igualtat  de  las  tres  divinas  personas.  Coigvtal.  Coae- 
qoalis. 

COINCIDÈNCIA,  f.  L*  acte  ó  efecte  de  coinci- 
dir. Coincidència.  Concursio,  nis. 

COINCIDENT,  p.  p.  Coincidente,  Concurrens, 
tís. 


COINCIDIR.  V.  n.  Convenir,  sér  conforme  una 
cosa  ab  altra.  Coincidir.  Quadro,  as,  convenio,  is. 

COINCIDIT,  DA.  p.  p.  Coincidido.  Quadratus, 
conventus. 

COINDICANT8.  pi.  met.  Senyals  que  concor- 
ren ab  los  síntomas  particulars.  Coindieantes.  Coin* 
dicantes. 

COINQUINACIÓ.  f.  y 

COINQUINAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
coinquinarse.  Coinquinaciony  mancha.  Coinquina- 
tio,  nis. 

COINQUINAR.  V.  a.  Molestar,  importunar,  ifo- 
ler,  reventary  machacar,  apurar,  abrumarj  manarà 
majar,  jorohar.  Coínquino,  as. 

COINQUINARSE.  V.  r.  Disfamarse,  envilirse. 
Coinquinarse.  Coinquinari. 

COINQUINAT,  DA.  p.  p.  Coinquinadú.  Coin- 
quinatus. 

COIR.  V.  n.  ant.  Tenir  accés  ab  dona.  Tener  ae- 
ce$o  d  muger.  Coeo,  is, 

COISSÓ.  f.  Sensació  que  causa  lo  que  pica.  Es- 
cozor,  pieazon,  resquemazon,  resquemo,  escocimien- 
to.  Acer  prurilus,  prurigo. 

CÓrr.  m.  CÒPULA.  2. 

COIX,  A.  adj.  La  persona  ó  animal  que  al  ca- 
minar no  asenta  igualment  los  dos  peus.  Cojo.  Clau- 
dns;  altero  pede  captus,  debilis.  |  Lo  banch  ó  tau« 
la  que  té  alguns  dels  peus  mès  curt.  Cojo.  Claupus, 
vacillans. 

NO  SÉR  COIX  NI  MANCO.  fr.  met.  Sér  expert,  intel- 
ligent.  So  ser  cojo  ni  manco.  Dexteritate ,  ingenio 
pollere. 

QUI  vi  AB  UN  COIX,  AL  CAP  DEL  ANT  ES  TANT  COIX 

COM  ELL.  ref.  al)  que  s'  esplica  quant  influxo  tenen 
las  malas  companyias  pera  pervertir  a!s  bons  y 
senzills.  Quien  con  lohos  anda  d  aullar  se  ensena: 
la  manzana  podrida  ,  pierde  d  su  compaitia :  ojos 
malos  d  quien  los  miran  pegan  su  malaiia.  Exerces 
pariter  forciae  commercia  linguas?  parvo  cumclau- 
do  tempore  claudus  eris.  Cum  perverso  perver- 
teris. 

COIXARIA.  f.  COIXERA. 

COIXEJAR.  V.  n.  No  poder  assentar  igualment 
los  peus.  Cojear.  Claudico,  as.  Q  met.  Faltar  à  la 
rectitud  en  algunas  ocasions.  Cojear.  Claudico,  as, 
à  recta  via  aberrare. 

COIXEJAT,  DA.  p.  p.  Cojeado.  Claudieatus. 

COIXERA  Y  COIXE8A.  f .  Accident  que  impe- 
deix lo  poder  anar  ab  igualtat.  Cojera.  Claudigo, 
inis,  clauditas,  atis. 

COIXET,  A.  adj.  d.  Cojuelo.  Claudus. 

COIxt.  m.  Espècie  de  sach  petit  ple  de  llana, 
cotó  ó  ploma  pera  reclinar  lo  cap  ó  sentarse.  Al- 
mohada.  Pluvinus,  toms,  i,  pulvinarium,  ii,  pul- 
vinar,  cervical,  is.  ||  Lo  de  cotxo.  Almohadon.  Pul- 
vinus.  II  Lo  de  fér  puntas.  Mundillo ,  boïo.  pr.  Ar. 
Mnndulus ,  i.  ||  Lo  que  serveix  pera  daurar.  Plu- 
fMZon.  Plumarum  copia,  cumulus.  ||  cobró. 

GoifsuLTARHO  AB  LO  COIXÍ.  fr.  fom.  mot.  Péndrerse 


%9$  COL 

Wm^  p«>ra  m<>ditar  algnn  negoci.  Camultar  carn  U 
aimr.hdda:  fhrmireis  Mbre  elh  y  tnmareit  atmerda, 
Coriitilniin  rapprp. 

GOnüVERA.  f.  La  fonda  del  coixí.  Fwnda  ¥ 
fúfütíknéA.  Pnlvinaris  fnnda  lintea. 

COrnifET.  m.  d.  Àlmokadilla,  PnlvíUiis,  i, 
parvnm  «ttran^Inm.  j|  Lo  de  posar  agnllas.  Aceri- 
ffí.  Aciarinm.  ii.  ]  Lo  que  nno  las  donas  pera  co- 
íiir.  Almfl•kadilla.  fnlvíniu  .  polyinniud  ,  i.  J  Lo 
qne*i  po»a  ivobre  la  inci.sió  de  las  sangrias.  CahezoL 
Linteotns,  linU^amentnm,  i.  ||  Lo  rfues  posa  sobre 
Ms  roÍTÍns  del  llit  pera  dormir  mès  còmodament. 
Ktn\m,  rabfzal.  ^ryam  cervical. 

COIXO.  m.  (er.  coix. 

COIXOT»  m.  CÜIYOT.  il  pi.  SAEAGÜCLL. 

GOK.  m.  Prodacte  de  la  carbonisació  de  la  nlla 
rpie  .V  emplea  en  las  màqnínas  de  vapor  ab  prefe- 
rència à  psfa,  perquè  no  conlé  sofre  ni  fa  forn,  y  per 
fomegnent  no  destmeíx  (an  prompte  las  pessas  de 
roTire.  0>k.  Carlionísatío  sic  dicta. 

GOL.  f.  Planta  comestible,  de  fnllas  amplas  y 
▼erdosas,  bastant  coneguda.  Berza,  col.  Caulis,  is, 
brassíra ,  pra^ica,  s.  ||  adj.  ant.  Alguno,  Ali- 
qnis. 

cot  BORRATxo^A  ó  lOERATJEXCA.  tcr.  BiTza.  Bras- 
síca,  «i,  cantis,  is,  crambe,  es. 

COL  DK  MOT  6  DE  ivERN.  tcr.  Breton.  C)7na,  s, 
vel  atis,  brasir^r  ranlículns. 

COL  DR  CAPDELL  Ó  CAPDELLADA  Ó  DE  SOLDAT,  ter. 

Bf pollo.  Capilata  brassica,  canlís. 

c^L  GiTAivA,  EOiTAüA,  CEESPADA.  ter.  Col  de  cún- 
taro.  Crispatus  canlis. 

r^L    VERDA  ,    ALOMA  ,    6   PRIMERENCA.  Col  rtzadü, 

llanta.  Drassira  verna. 

COL  T  IRÓf^Ll  Ó  COL  T  IRÓQUIL.  BRÓCOLI. 

r^L  T  PLOR.  Espècie  de  col  que  forma  una  capsa 
h  manera  de  flor  composta  de  diferents  brots  tots 
blanchs,  y  es  de  mòlt  bon  sabor  y  gust.  Coliflor. 
Brassica  florea. 

i  ELLAS,  COMPANY,  VOS  k  LAS  COLS  T  JO  A  LA  CARN. 

ref.  Explica  quo  algú  prefereix  à  sí  als  altres.  A 
rZ/ax,  padre,  van  d  las  berzas  y  yo  ú  la  came.  Tu 
faules  sectare,  parens,  ego  carnibus  insto. 

CAD\  DIA  Ó  SEMPRE  COLS   AMARGAN.   fr.    mct.  fam. 

Denota  que  per  bonn  y  gustosa  que  sia  alguna  co- 
sa, nb  la  continuació  enfada.  Cada  dia  olla  amarga 
fi  raldo :  cada  dia  gallina  amarga  la  cocina.  Puti- 
dus  es,  toties  si  miln  ponís  apnim;  fastidíum  gig- 
nít  nimíum  repetitn  voluplns. 

Ei^TRK  COL  Y  COL  LLKTi'íiA.  ref.  c|ue  denola  S('»r  ne- 
cessari lo  variar  algiinas  cosas  peraque  no  fasti- 
díen.  ICntrc  col  y  col  lechuga.  Caulíbus  alternes lac- 
tuca  intersíta  sidet. 

parlíIn  dr  cols,  l\  mare  'n  cuyna.  esp.  fam.  ab 
que  's  reprèn  als  (|ue  imrlaii  fora  de  propòsit.  St 
preguntan  pt}r  herzas^  mi  padre  tirne  vn  garbanzaL 
\}\\U\  lecytbo  cuni  stropliio?  Ad  rogaluin  non  res- 
pondes. 

aKMK>AR,  MBNEJAR  LAS  GULs.  fr.  mol.  fam.  Mano- 


DICaONARI  COL 

jar  algun  assumpto  ò  negoci.  Menear  el  ajo.  Àlic 
negotio  interese. 

GOLA»  f.  Ayguacuyt.  Cola.  Gluten,  inis,  glut 
num.  i. 

COLA  DE  lOCA.  La  que  basta  mullaria  ab  sali^ 
peraque  apegue,  Cofa  de  hoea.  Saliva  tanium  í 
gendum  gluten. 

COLA  OE  PEIX.  Pasta  de  pells  de  diferents  peixo 
y  la  del  ventre  semblant  à  la  ballena.  Coia  de  pe 
eado.  Ex  piscium  pelle  gluten,  ichycolla,  ae. 

COLADA,  f.  Llet  presa.  Cuajada.  Lac  concn 
tum.  pressum.  Q  nata.  1. 1|  Nom  que  's  dòoa  à  oi 
espasa  del  Cid.  y  desprès  ha  passat  à  significar  1 
mateix  que  una  bona  espasa.  Colada.  Probatns  en 
sis. 

COLADÍ8,  SA.  adj.  Lo  que  es  fàcil  de  filtrar» 
FiUradizo.  Percolabilis. 

COLADOR,  m.  Cedasset,  ò  drap  pera  colar  k 
líquits.  Colador,  coladero.  Purgator,  is,  qnaliu 
qualum,  i.  ||  Xuclador  de  aygua.  Sumidero,  Vora 
go,  ini5. 1  Forat,  abont  se  cola  la  aygua  ò  altre  Ii 
quit,  Tragadero.  Faux,  cis,  os,  oris,  v•rago,  inis 
I  Bebedor  de  vi.  ctp.  ||  collador.  t. 

OOLADORA.  f.  En  los  molins  de  oli  espècie  d 
llauna  sens  mànecb,  que  serveix  'pera  tràurer  oi 
dels  pouhets  ò  cups.  Eseullador.  Vas  olearium. 

GOLAUEFIT.  m.  La  acció  y  efecte  de  colar 
Coladura.  Purgatio,  eliquatio,  nis. 

COLAR.  V.  a.  Passar  algun  líquit  pel  cola 
dor.  Colar.  Liquo,  eliquo,  colo,  percolo,  as.  |  fam 
Bèurer  mòlt  vi,  aygua,  etc.  Colar.  Pocula  haurire 
Q  V.  n.  Passar  per  algun  Uoch  estret.  Colar.  Pei 
arctam  viam  transire.  |  m.  Lloch  plantat  de  cols, 
Berzal.  Brasiccarius  locus. 

COLAR8E.  V.  r,  fam.  Introduhirse  ocultamenl 
en  alguna  part.  Colarse.  Latenter  irrepcre. 

COLA8SA.  f.  aum.  Berzasa.  Magnus  caulis. 

COLAT,  DA.  p.  p.  Colado.  Liquatus. 

GOLCOM.  m.  Alguna  cosa.  Algo.  Aliquid. 

coLCOM  MÉS.  adv.  m.  Alguna  cosa  mès.  Algo 
m<u.  Aliquid  amplius. 

COLCOTAR.  m.  Substància  que  existeix  en  la 
naturalesa  en  gran  abundància,  forma  massas, 
mès  ò  ménos  voluminosas,  de  un  color  roig  mès  ó 
ménos  obscur  que  deixa  en  los  dits:  tó  un  olor  na 
poch  picant,  y  sabor  un  poch  ferruginòs;  absor- 
beix r  àcit  carbònich  del  ayre,  es  insoluble  en  ay- 
gua y  soluble  en  alguns  àcits.  Tritóxido  6  peròxido 
de  hierro,  oxido  rojo  de  hierro,  azafran  de  Marit 
astringente,  colcotar.  Triloxydum,  peroxydum  ferri 
rubrum;  crocus  Martis  aslringens;  colcolar,  aris. 

GÓLDRER.  v.  a.  Honrar,  celebrar  alguna  fes- 
ta. Celebrar.  Colo,  is. 

GOLENT.  p.  a.  Qui  celebra  ò  dóna  cuito.  Cele- 
hrante.  Colens. 

COLERA,  f.  HERIACOL. 

CÒLERA,  f.  Un  dels  quatre  buwors  del  cw 
humà;  s' cria  en  lo  fetge.  Bilis,  còlera.  Ira,  aï,  fu- 
ror, oris,  indignatio,  nis. 


COL 


CATALÀ. 


COL 


381 


CÒLERA  MORBO.  m.  Malaltia  epidèmica  que  entra 
ab  rampa.  Còlera  morbo,  Cholera  morbus,  i. 

AM ATNAR  LA  CÒLERA,  fr.  Sosegarla.  Amainar  la 
còlera.  Iràs  deponere. 

APLACAR  LA  CÒLERA  i  ALGÚ.  fr.  Humiliarlo  ab 
amenassas,  ctc.  Corlar  la  caheza  d  alguM,  Iràs* 
centem  lenire,  cohibere. 

CEGAR  LA  CÒLERA,  fr.  Cegar  /a  còlera,  Insanire. 

DESCARREGAR  LA  CÒLERA  CONTRA  ALGÚ.  fr.  DeSCar^ 

gar  en  alguno  la  ira,  la  còlera.  In  aliquem  stoma- 
chum  erumpere:  concepti  faroris  virus  in  aliquem 
effundere,  evomere. 

EMBORRATXARSE  DE  CÒLERA,  fr.  met.  Enfadarse 
mòlt.  Emborracharse  de  còlera ;  tomarse  de  la  ira  ò 
de  la  còlera.  Pr<B  ira  succendi,  vehementer  irasci. 

EXALTARSE  LA  CÒLERA,  fr.  Encòudrerse  la  ira. 
Exallarse  la  còlera,  la  bilis;  montar  en  còlera.  Iras- 
cor,  eris. 

FUMAR  DE  CÒLERA,  fr.  met.  Ardcr  en  còlera.  Ira- 
cundia,  furore  ardere. 

GOÚÈRIGAmENT.  adv.  m.  Ab  còlera.  Iracun- 
damente.  Furiosè,  furenter. 

COLÉRIGH,  CA.adj.  Lo  que  pertany  à  la  cò- 
lera. CoUrico.  BiliosuSjCholericus.  ||  Qui  fàcilment 
s'  enfada.  Colérico.  Iracundus,  flammatus;  ad  iram 
proclivis,  ira  perdius. 

GOLETA,  f.  d.  Bercica.   Dauliculus,  i.  ||  banya 

DE  CABRA. 

GOLETA,  NA.  adj.  Religiós  de  una  reforma  de 
la  orde  de  sant  Francesch,  feia  per  la  B.  Goleta.  Co- 
letano.  Colctanus. 

GOLETO.  m.  ant.  Vestidura  de  ante,  ab  fal- 
dons per  abrich  del  cos.  Coleto.  Colobium,  ii,  tho- 
rax,  acís. 

GOLGADÜRA.  f.  colgament. 

GOLGAFOGHS.  m.  L'  home  vagamundo  que 
oiay  se  mou  de  prop  del  foch.  Torreznero.  Otiosus 
calinse. 

GOLGAMENT.  m.  La  acció  de  colgar  ò  calsar 
plantas.  Ac^gombradura,  aporcadura.  Accumula- 
tio,  congestió,  nis. 

GOLGAR.  V.  a.  Tapar  una  cosa,  com  lo  foch 
ab  cendra,  etc.  Cubrir.  Tego,  supertego,  operio, 
oooperio,  is.  ||  agr.  Arrimar  terra  à  las  plantas, 
com  à  la  escarola,  àpits,  carts,  etc.  Acogombrar, 
üforear.  Accumule,  imporco,  as;  terra  obruere.  || 

IKTAPISSAR.  II  ant.  PÒNDRERSE  *L  SOL.  ||  ter.  ANAR  AL 
LLIT. 

GOLGAR8E.  V.  r.  ter.  Anarsen  al  llit.  Acostar- 
H.  Cubare,  in  lecto  collocari. 

GOLGAT.  m.  Lo  sarment  soterrat  pera  fér  nou 
cep.  Aeodo,  mugnm,  coL•l,  provena.  Candosoccus, 
i,  palmes,  is,  propago,  inis.  ||  La  part  soterrada. 
Codadura.  Propago,  inis.  ||  p.  p.  Cubierlo.  Tec- 
tos. 

FÉR  colgats,  fr.  Soterrar  lo  sarment  llarch  de 
nn  cep,  fentli  eixir  lo  cap  en  lo  paratge  que  ha  de 
sér  nou  cep.  Amugronar,  acodar,  arrodrigonar. 
Propago,  as,  vites  fulcire. 


GÓUGA.  f.  Dolor  fort  que  ocasiona  cursos  y 
vòmits.  Diarrea,  c•òlica.  Colicus  dolor. 

GÓUGH.  m.  Lo  dolor  que  se  sent  en  V  intes- 
tino.  Còlico,  dolor,  eòlica).  lleus,  ileos,  i,  dolor  co- 
licus. 

GOLIBIENT.  m.  ant.  culto. 

GOLIRI.  m.  Aygua  composta  de  varis  ingre- 
dients, y  cualsevol  altra  preparació  medicinal  que 
'sposa  en  contacto  dels  ulls.  Co/trio.  Gollyrium,  ii. 

COLIS.  m.  Arbre  de  Filipinas,  de  fusta  mòlt 
sòlida  y  fina  que  serveix  pera  astas  de  bandera. 
Colis.  Arbor  sic  dicta. 

GOLI8A.  f.  Màquina  sobre  la  qual  se  munta  tot 
canó  que  's  gira.  Colisa.  Tormenti  bellici  giratorii 
machina. 

GOLISEÜ.  m.  Teatro  destinat  pera  representar 
comédias,  etc.  7ea(ro,  c^liseo.  Theatrum,  i. 

G0LITX08.  m.  pi.  Herbeta  que  *s  fit  pels 
blats,  de  fullas  semblants  à  las  de  olivera,  verdas 
y  mòlt  tendras.  Collejas.  Silvestris  lactuca. 

GOL•IIAGH.  Espècie  de  manopla  ò  guant 
llarch  usat  pels  turchs ,  que  cubreix  la  ma  fins  al 
colze  y  serveix  també  pera  parar  los  cops  del  ar- 
ma blanca  dirigits  al  cap.  Coljiach.  Chiroteca  fer- 
rea  sic  dicta. 

COLL.  m.  Part  del  animal  que  uneix  lo  cap  ab 
lo  cos.  Cuello.  Collum,  jugulum,  i.  ||  Lloch  estret 
entre  dos  montanyas.  Collado.  Collis,  is.  ||  Lo  del 
brocal,  ampolla,  porró,  etc.  Cuello.  Collum,  i.  || 
De  la  cama  ò  del  peu.  Garganta  del  pié.  Pedis  tar- 
sus.  II  Lo  de  la  camisa.  Cabezon,  cuello,  y  àntes  de 
cosirlo  Tirilla.  Fascia,  orum,  collum,  i,  collaré  in- 
dusii.  II  La  boca  del  pou.  Brocal.  Puteal,  is,  pu- 
teos,  i.  II  Del  bot.  piezgo.  Amicinum,  i.  Q  Adorno 
de  pnntas  que  usan  las  donas.  Escote.  Tenuissimi 
fili  reliculum.  ||  En  lo  joch  de  cartas  cada  una  de 
las  quatre  espècies,  com  oros,  copas,  etc.  Palo, 
manjar.  Chartarum  pictarnm  ordo,  clasis.  ||  En  lo 
vestit,  com  en  la  casaca,  jupa,  etc.  Gorjal.  Yestis 
pars  collaris.  |j  espatllas. 

i  COLL  DE  matxos.  loc.  quc  junt  ab  lo  verb  por- 
tar ó  altres  significa  conduhir  càrregas  en  animals. 
A  lomo.  Súper  jumentorum  dorsus;  jumentis  sar- 
cinas  bajulantibus. 

k  COLL  T  BÉ  T  i  COLL  SARRÓ.  fr.  fam.  Sobrelas  es- 
patllas. A  cueslca.  Tergo  humeris. 

agafar  pel  coll.  fr.  Apercollar.  Collo  appre- 
hendere,  arripere. 

ALSAR  LO  COLL.  fr.  ALSAR  LO  CAP. 

ANAR  AB  LO  COLL  DRET.  fr.  mot.  Tcuir  algú  mòlta 
supèrbia  y  orgull.  Ir  con  la  cabeza  erguida.  Erecto, 
elato  capite  procedere. 

CARRÉGATHO  AL  COLL.  fr.  pera  denotar  que  algú 
deixa  algun  negoci  sens  donar  rahó  de  sòn  estat* 
Ahi  te  quedan  las  llaves.  Rem  totam  tibi  committo. 

ESTARNE  FINS  AL  COLL.  fr.  mct.  fam.  Estar  apu- 
rat,  cansat  de  sufrir  indegudament.  Estar  hasta  el 
gollete,  hasta  los  ojos.  Summe  injuriis  provocatnm, 
lacessitum  esse ;  diutius,  amplius,  ferre  ooo  posse. 


38S 


COL 


DICCIONARI 


COL 


potTAi  AL  COLL.  fr.  Diet.  MsiDteDÍr  à  algú  6  acre- 
ditar mòlt  de  ell.  Llevar  eu  komkros,  tratró  llevar 
en  las  ancas.  Sais  opibns  aliqnem  sosteolare. 

posAiHi  'l  coll.  fr.  met.  fam.  Traballar  ab  acti- 
vitat pera  lograr  alguna  cosa.  ioner,  arrimar  el 
hombro:  tomar  ú  pechos.  Conari ,  omni  conatu  in- 
cumbere:  snmma,  magna  conlentíone  negotinm 
snscipere. 

Qi  EDAisE  PEMJAT  FEL  COLL.  fr.  Quedarse  burlat 
en  los  intents  ó  pretensions.  Quedar  se  colgada  de 
la  agalla.  Spe  frandarí,  deladí. 

SALTAt  AL  COLL.  fr.  Abrassar  à  algú.  Eckarse  al 
cwello.  Amplector,  eris. 

sÉt  DE  rx  MATEIX  COLL.  fr.  Sér  de  la  matéiia 
opinió  ó  partit.  Ser  deia  pega,  ó  de  una  misma  ofi- 
sio»  ó  lobo  de  mna  maimda,  l'nins  labíi  esse. 

TA5T    LI    aACaU    VALGUT  TEEÜCAISB  'l  COLL.  loC. 

iam.  Denota  qne  algona  cosa  cansarà  gran  dany  6 
pefjldíci  à  qni  la  ba  feta.  Cantó  al  alba  la  perdií, 
mas  U  valiera  dormir,  Cacalnt  anrors  primo  snb 
lamine  perdix; 

Ast  illi  potíor  carmine  somnns  erat. 

TOTS  DOS  HI  lEÜ  DE  POSAB  LO  COLL.  loC.  fam.  De- 

nota  qoe  tant  la  maller  com  lo  marit  denhen  tra- 
ballar pera  mantenir  la  casa.  Mientras  anda  eljsl•- 
go,  ande  el  kuso,  Cnrrito,  fos^*,  domí,  campis  dom 
corrít  aratnuD. 

COL•LAm  f.  Jnnta,  aplech  de  vàrias  personas 
pera  algnn  fi,  com  de  sei'adors,  mestres  de  casas, 
etc.  Cmadrilla,  mano.  Sodalinm  tnrba,  calerva.  | 
Bennió  de  personas  dolentas  sens  orde  ni  concert. 
Gatilla,  manada,  kato.  .Nebnlomm  grex;  vilisple- 
b^nla,  tnrba.  |  Conjunt  de  béstias  de  càrrega. 
Beema.  Mandra,  s,  jumentorem  agmen.  |  Conjunt 
de  burros.  Burrada,  borrieada.  Asinorum  grei.  | 
met.  MuJtitnt  de  ignorants.  Manada,  kato  de  borri" 
cos,  eu.  Stnltorum,  dementinm  ccetus.  |  Inltitut 
de  gossos.  Ferreria.  Canura  mnitítudo,  y  si  són  de 
cassa.  Muta,  recova.  Venatoriorum  canum  mnití- 
tudo. I  nàut.  La  estopa  que  últimament  se  fica  eo 
cada  escletxa  del  barco.  Colla,  Slupa  exterior  ri- 
mis navium  apposita.  |  nàul.  Ventada  pera  fer  sor- 
tir las  embarcacions.  Colla.  Flatus  aeris. 

ESTAt  A  LA  COLLA.  fr.  uàut.  Teuirfao  tot  cumplert 
y  à  punt  pera  férse  à  la  vela.  Estar  é  la  colla.  Pa- 
rata  omnia  habere. 

COLLADA,  f.  Seguida  de  cartas  de  on  mateix 
coll  en  lo  joch.  Runfa,  rumfada.  Series,  ei.  |  aul. 
COLL.  1. 1  Forsa  que  's  fa  ab  lo  coll  pera  deglutir. 
Deglueion.  Deglutio ,  nis.  |  nàut.  Duració  de  nu 
mateix  vent  per  algun  temps.  Collada,  Diutunras 
ejosdem  venti  flatus. 

COLLAIMETA.  f.  d.  Colladito.  Parvulus  co- 
llis. 

OCMXAOOm.  m.  Caragolador,  instrument  de 
ferro  pera  caragolar  y  descaragolar.  Dfsfonnl/«- 
dor.  Instrumentum  ferrenm  distorquendo  aptuii; 
exigunm  torculum  in  orbem  dncens.  |  nàut.  Espè- 
cie de  tiua  grau,  londbda  de  baii,  qw  serreíi 


peraque  s'  escorran  y  aixngueo  ks  caps 
nats.  Artesa,  colador.  Colum  naatíciíHL 

COLLAR,  m.  Adorno  que  's  posa  al  r^U. 
gantilla,  collar,  Torqnes,  monile,  roDare.  ».  f  la 
dels  homes.  Barkieacho,  Collaré.  ».  (  Gorrcija  ab 
punxas  pera  *ls  gossos  de  ramat.  Carlmmcm.  SiltaB^ 
millus,  i.  I  Coixí  de  pell  ple  de  rlin.  qoe  portai 
los  animals  pera  llaurar,  ó  tirar  carreta.  CaUerm, 
collar.  Catulus,  millus,  i,  tomex,  ícis.  j  La  cadcH 
que  's  posa  al  coll  dels  esclaus.  CoUerm.  CamajK.  i, 
collaria,  ae,  columbar,  collaré,  is.  |  La  argolla  q« 
's  posa  als  malfactors  per  càstich.  Collar,  ealkrm^ 
argolla.  Boise,  amm,  ferreus  aDDnios.  j  mel.  La 
via  ó  faixa  de  diferent  color  que  teneo  alguns  aa- 
cells  en  lo  coll,  com  las  tórtolas.  Collar.  Torqaeflv 
is.  II  Lo  que  's  posa  sobre  la  dalmatica.  Callar.  Ca- 
llaré, is.  I  nàut.  Baga  dels  extrems  superior  e  ia- 
ferior  del  estay  major.  Collar.  Budeotis  laqaeiL 

I  V.    n.    COlLAt.  II  CARAGOLAt.  jj  fam.    LLIGAM.  AVI- 

?(iisE.  I  Unir,  juntar  dos  pessas  de  fusta  per  algu- 
na obra.  Ensamblar.  Compíngo,  coojnngo.  i»,  c«ag- 
mento ,  as.  |  Conferir  un  benefici  ecciesiàstich. 
Colar.  Beneficia  ecclesiastica  conferre.  |  anl.  fa- 
jar.  Subir.  Attollo,  is.  |  Importar,  ó  arribar  una 
quantitat  à  certa  suma.  Montar,  subir,  llegar,  la 
summam   aliqoaro   ascendere:   summam  es«e.  f 

CALSAft.  II  POSAIHI  *L   COLL. 

COLLARET,  ro.  d.  Collarico,  còllarito.  coVan^ 
jo,  gargantilla.  Parvum  collaré. 

COLLAT,  DA.  p.  p.  Collado.  Collatus.  jj  cama- 

GOLAT. 

COLLEJAR.  V.  n.  Menejar  lo  coll.  Mentar  el 
cuello.  Caput  buc  illuc  nutare.  |j  Fér  collailas  algú 
quant  engull  ab  dificultat.  Deglutir  cou  violemcia, 
Violenter  deglutiré,  y  Alsar  lo  coll.  Lerantar,  er- 
guir,  enhestar  el  cmello.  Collum  erigere. 

L.  f.  COLLAt.  4.  8. 

'.  m.  d.  Cuellecito,  illo.  Parvum  collum. 

I  Lo  que  portan  los  eeclesiàsticbs.  ÀhacmeUo, 

collarin.  Collaré,  is.  |  Altura  de  terra  que  at 

arriba  à  sér  montanya.  Coliua,  Collis,  is, 

lus,  i. 

COLLIR.  V.  a.  y  derivats,  ctllii. 

COLLO.  ro.  Botó  ó  testicul  del  animal. 
testiculo.  Testicul  us,  polimentnm,  i.  polimen. 
g  Dit  de  un  bome  cobart .  Gallina,  cagon.  Xetica- 
losus,  timídus,  ignavus. 

collo7(s  de  ca.  m.  Planta  de  fallas  amplas  y 
grossas  semblants  à  las  del  lliri,  lo  troocb  tor- 
tuós, de  un  peu  dealsària  à  poca  diferencia  y  dóna 
flors  en  lo  cim  bermellas  que  forman  una  espècie 
de  pom  :  la  arrel  t^  dos  vultos  en  forma  de  tesli- 
culs.  Cojon  de  ferro.  Orchis,  tis,  satyrinmprimnm. 

COLLON ADA.  f.  COIAIDIA. 

COLLTORT,  A.  m.  y  f.  Hipòcrita.  O'/írorfO, 
cabeza  torcida,  gazmono,  beaton.  YirtutL^.  pietatis 
símulalor. 

COL-LABORADOR,  A.  ra.  y  f.  Qui  trabalfai 
ab  altre.  Colabofador.  Colbboratòr.  is. 


COL 


CATALÀ. 


COL 


883 


GOL-LABORAR.  V.  n.  Traballar  ab  altres. 
Colahorar.  Collaboro,  as. 

COL•LABORAT,  DA.  p.  p.  Colahorado,  Golla- 
boratus. 

GOL-LAGIÓ.  f.  Refeccioneta  en  las  nits  de  de- 
juni. Colacim.  Refectio  vespertina,  serotina.  ||  L' 
acte  de  conferir  los  beneficis  ecclesiàslichs  y  graus 
en  las  universitats.  Colacion.  CoUatio,  nis.  ||  Com- 
paració, coley.  Colacion,  comparacion,  cotejo,  Co- 
llalio,  nis.  II  ant.  conferència. 

FÉR  coL-LACió.  fr.  Hocer  colacion,  Samere  colla- 
lionem,  ccenulam. 

GOL-LADOR.  m.  Qui  dóna  col•lació  de  algun 
benefici.  Colador.  Collator,  oris. 

GOL-LATERAL.  adj.  Se  diu  de  la  part  ó  ador- 
no que  està  als  costats  de  la  part  principal.  Cola- 
teral.  Collateralis,  collatensis.  ||  Lo  parent  que  no 
ho  es  en  iínea  recta.  Colateral.  Collateralis. 

GOLrLATIU,  VA.  adj.  S'  aplica  al  benefici 
ecclesíàslich  ,  y  à  tot  lo  que  no  's  pót  gosar  sens 
col-lació  canònica.  Colativo,  Collativus.  y  Lo  que 
té  virtut  de  colar  y  limpiar.  Colativo,  Collati- 
vus. 

GOL-LEGGIÓ.  f.  Conjunt  de  vàrias  cosas  de 
una  mateixa  classe,  com  de  escrits,  mapas,  meda- 
Has,  etc.  Coleccion.  CoUectio,  nis.  ||  La  obra  de 
col-lexílar.  Coleccion.  CoUectio,  nis. 

GOL-LEGTA.  f.  Aplega.  Recaudacion,  colecla- 
«on,  recaudamienlo.  Collatio,  exactio,  nis.  ||  Ora- 
ció en  la  missa.  Colecta.  Col•lecta,  ae.  ||  Reparti- 
ment de  alguna  contribució  per  un  vehinat.  Colec- 
ta. Collecta,  a»,  collalio,  nis.  ||  Lo  Uoch  ahont  se 
recauda  i  dret  en  los  portals,  etc.  Oficina  de  re- 
eaudacion.  Collectionis  ofiicina. 

GOL-LEGTAGIÓ.  f.  V  acte  de  cobrar.  Recau- 
iacion,  colectacion.  Collatio,  nis.  I  gol-lecció.  1. 

GOL-LEGTADOR.  m.  COL-LECTOR. 

GOL-LEGTAR.  V.  a.  Cobrar.  Recaudar,  colec- 
tar,  cobrar.  Colligo,  exigo,  is. 

GOL-LEGTAT,  DA.  p.  p.  Cobrada.  CoIIectus. 

GOL-LEGTIGI,  A.  adj.  Dit  del  cos  de  tropa  de 
diferents  paratges  sens  disciplina.  Coleclicio.  Co- 
llectilius. 

GOL-LEGTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
recullír  ó  reunir.  Colectivo.  Collectivus.  ||  gram. 
Nom  que  en  singular  significa  pluralitat,  com  V 
apostolat  que  significa  1s  dotze  apòstols.  Colectivo. 
Collectivus. 

GOL-LEGTIVAMENT.  adv.  m.  En  comú,  ab 
unió.  Unidamenle,  coleclivamente,  juntamenle.  Si- 
mul,  nnà,  conjunctè. 

GOL-LEGTOR.  m.  Cobrador.  Recaudador,  co- 
kctoTf  ejoctor.  Publicanus,  i,  collector,  exactor 
vectigalium.  ||  L'  ecclesiàsticb  que  reb  las  limos- 
nas  de  las  missas  pera  distribuhirlas  entre  'Is  ce- 
lebrants.  Colector.  Collector,  is. 

COL-LECTOR   DE    LA   CÀMARA    APOSTÒLICA.     LO    qui 

recauda  las  rendas ,  drets ,  etc.  pertanyents  à 
la  cúria  y  tresoreria  apostòlica.  Colector  de  la 


cdvMira   apostòlica.  Camerae  apostolicae  collector. 

COL-LECTOR  DE  ESPOLIS.  Lo  qui  està  encarregat 
de  recull ir  los  béns  que  deixan  los  bisbes,  perta- 
nyents à  la  mitra  ó  dignitat.  Colector  de  espolios. 
Spoliorum  episcopal ium  collector. 

COL-LECTOR  REAL.  La  pcrsoua  que  té  à  són  càr- 
rech  cobrar  los  drets  reals.  Tablajero.  Vectigalium 
exactor. 

GOL-LEGTORIA.  f.  Ministeri  de  recandar  al- 
gunas  rendas.  Colecturia.  CoUectoris  munus.  ||  La 
oficina  del  col•lector.  Colecturia.  CoUectoris  olïici- 
na.  II  Lo  carrech  del  col-leclor  de  las  missas,  y  '1 
paratge  destinat  pera  aquest  ofici.  Colecturia.  Co- 
llectoris  oíficina,  munus. 

GOL-LEGA.  m.  col-legial. 

GOL-LEGI.  m.  Cos  de  personas  en  una  mateixa 
casa ,  destinat  à  la  ensenyansa  ,  baix  certas  reglas 
y  superior.  Colegio.  Collegium ,  ii.  ||  La  mateixa 
casa.  Colegio.  Collegium,  ii.  |  Convent  de  regulars 
destinat  pels  estudis.  Colegio.  Collegium,  ii.  ||  Cos 
de  personas  de  una  mateixa  professió  ab  certas 
constitucions,  com  col-legi  de  advocats,  notaris, 
metges,  etc.  Colegio.  Collegium,  ii. 

coL-LEGi  APOSTÒLICS.  Lo  dels  apóstoIs.  Colegio 
apostólico.  Apòstol icum  collegium. 

coL-LEGi  SAGRAT.  La  comuuitat  dels  cardenals  de 
la  igiésia  romana.  Colegio  de  cardenales  ;  sacro  co- 
legió.  Collegium  cardinalium. 

ENTRAR  EN  LO  COL-LEGI.  fr.  Sèr  admés  en  ell. 
Entrar  en  el  colegio.  Ordini,  sodalitati  adscribi,  ad- 
numerari,  nomen  dare. 

GOL-LEGLA..  m.  COL-LEGIAL. 

COL•LEGIADA,  f.  col-legiata. 

GOL-LEGIAL ,  A.  m.  y  f.  Qui  té  plassa  en  al- 
gun col-legi.  Colegial.  Col•lega  ,  ae ,  c^llegiatus,  i. 
II  ant.  Company  de  col-legi  ò  comunitat.  Cólega. 
Oollega,  ae.  ||  adj.  Lo  pertanyent  al  col-legi.  Cole- 
gial. Collegialis. 

GOL•IjEGIALMENT.  adv.  m.  En  forma  de  col- 
legi  ó  comunitat.  Colegialmente.  Conjunctim ,  in 
collegium. 

GOL-LEGIAT.  m.  col-legial. 

COL-LEGIATA.  f.  Igiésia  que  no  tenint  bisbe  ó 
arquebisbe  's  compon  de  dignitatats  y  canonges 
seculars.  Colegiata,  iglesiay  colegial.  Col•legiala 
ecclesia. 

GOL-LEGIATURA.  f.  La  beca  ó  plassa  de  col- 
legial.  Colegiatura.  In  collegium  adscriptio. 

COL-LEGIR.  V.  a.  Inferir  una  cosa  de  altra. 
Inferir,  colegir,  deducir,  sacar,  seguirse,  conduir. 
Colligo,  deduco,  is,  infero,  ers.  ||  for.  Én  las  cau- 
sas  ó  plets  fór  un  resumen  de  lo  al-legat  per  las 
parts.  Recopilar,  resumir.  Brevio,  as,  refero,  ers, 
paucis  rem  comprehendere. 

GOL-LEGIT,  DA.  p.  p.  ínferido,  colegido,  dedur 
cido.  Deductus. 

GOL-LIGACIÓ.  f.  y 

COL-LIGAN8A.  f.  ani.  La  acció  y  efecte  de 
col-ligar.  Liga,  coligacion^  cmfeéeraeim ,  aliamzaf 


384 


COL 


DICCIONARI 


COL 


t»nion ,  coa%acf on.  Golligatio ,  confedoeratio,  nis, 
foedus,  eris.  ||  Unió  de  unas  cosas  ab  altras.  Enlacef 
coligacion,  trabaion^  eoligadura,  trabamiento.  Con- 
junctio,  copulatío,  nis,  nexus,  us. 

GOL-LIGAR8E.  Y.  r.  Unirse,  confederarse  nns 
ab  diUres.  Mancomunarse ,  coligarse,  confederarse, 
Golligo,  is,  conspiro,  as,  foedus  in  i  re,  facere. 

GOL-LIGAT,  DA.  p.  p.  Coligado,  confederado, 
mancomunado.  Colligalus. 

GOL-LIGIB.  V.  n.  col-legir. 

GOL-LIRI.  m.  coLiRi.  II  Medicament  de  cosas 
sólidas  à  manera  de  clau  fét  de  desfilas  pera  posar 
en  llagas  ó  fístolas ;  dit  així  per  la  semblansa  que 
té  ab  la  cua  (aliada  de  la  rala  que  es  lo  que  signi- 
fica aquesta  paraula  en  grech.  Colirio,  Gollirium, 
ii;  ex  solidis  conditum  medicamen. 

GOL-LI8IÓ.  f.  Fregadura  ó  acció  y  efecte  de 
toparse  un  cos  sólit  ab  altre.  Colision.  Gollisio,  con- 
flictalio,  nis,  collisus,  us. 

GOL-UTIGANT.  m.  Qui  pledeja  ab  altre.  Co^ 
litigante.  Colli tigans,  tis. 

COL-LITIGAR.  V.  n.  Pledejar  ab  altre.  CoHii- 
gar.  Litigo,  discepto,  as ;  lite  contendere ,  colliti- 
go,  as. 

GOL-LOGAGIÓ.  f.  Efecte  de  col  -locar.  Empleo, 
eolocacion ,  destino.  Officíum  ,  ii ,  collocatio ,  nis, 
munus,  eris.  ||  Situació,  Situacion,  Collocatio,  nis. 

GOL-LOGAR.  V.  a.  Posar  alguna  cosa  en  sòn 
lloch.  Col•locar.  Struo ,  is ,  col  loco,  as.  ||  Acomodar 
à  algú  en  algun  estat  ó  empleo.  Acomodar,  coloear. 
Oíficium ,  munus  alicui  conferre.  Q  Situar.  Situar, 
coloear.  Colloco,  as.  ||  Referir  ó  contar  alguna  cosa 
en  lo  número  de  altres.  Alistar,  coloear.  In  aliquid 
reponere ;  in  aliorum  numerum  vel  numero  repo- 
nere,  referre.  ||  arq.  Disposar  y  móurer  oportuna- 
ment las  pessas  de  la  arquitectura  fins  à  sentarlas 
en  sòn  degut  lloch.  Bomear.  Làpides  ordinare,  ap- 
tare. 

GOL-LOGAT,  DA.  p.  p.  Colocado.  Collocatus. 

GOL-LOGUTOR.  m.  Qui  parla  ab  un  altre.  Co^ 
lo  utor.  Collocutor,  is. 

GOL-LOQUI.  m.  Conferència  entre  dos  6  mès 
personas.  Coloquio.  Colloquium,  ii,  collocutio,  col- 
latio,  nis. 

NO  PASSAR  DE  coL-LOQCi.  fr.  fam.  Sér  no  mès  un 
enrahonament.  No  ser  mas  que  una  eonversaeion. 
Trita,  inania  verba;  verba  istuc  sunt. 

GOL-LUDIR.  V.  a.  Convenirse,  concordarse 
fraudulentment.  Coludir ,  conchabarse ,  convenirse, 
pastelear,  prevaricar.  Invicem  convenire ;  conven- 
tículaagere,  causa  cum  adversario  colludere. 

GOL-LUDIT,  DA.  p.  p.  Coludido.  Collusns. 

COL-LU8IÓ.  f.  for.  Conveni  fraudulent  y  secret 
ab  que  s'  afavoreix  k  la  part  contrària  en  un  plet. 
Colusion.  Collusio,  nis,  collusium,  ii. 

PER  coL-Lüsió.  m.  adv.  Fraudulentment.  Por  co- 
lusion, fraudulentamenU.  Collusoriè. 

QUI  fJL  ó  usa  db  col-lució.  PasuUro.  Collusor,  is, 

GOLMADAMENT.  adv.  m.  Plenameiit,  ab 


mòlta  abundància.  Colmadamente.  Cumulatè,  cumu- 
latim,  acumulalè. 

GOLMADtssiM ,  A.  adj.  sup.  Colmadisimo. 
Cumulatissimus. 

GOLMADtSSIMAMENT.  adv.  sup.  Colmadi- 
simamente.  Cumulatissímè. 

GOLMAR.  V.  a:  curullar.  J  met.  Premiar  ab 
abundància.  Colmar,  llenar  de  beneficiós.  Aliquem 
donis  accumulare. 

GOLMAT,  DA.  p.  p.  CURULLAT.  II  adj.  Colmado. 
Plenus. 

GOLMO.  m.  CURULL. 

ARRIBAR  ,    PUJAR  AL  COLMO  DB   LA  FELICITAT  ,    etc. 

loc.  Llegar  alcolmo  de  la  felicitad,  honra,  etc.  Y(>- 
torum  compotem  es  se. 
GOLEBRINA.  f.  ant.  culebrina. 

GOLOFONA.  f.  PEGA  GREGA . 

GOLOIGNA.  f.  ant.  colònia. 

GOLÓ.  m.  COLON. 

GOLOM|  A.  m.  y  f.  Aucell  doméslich  de  variar 
castas,  que's  diferencia  principalment  en  lo  color  ò 
la  grandària.  Palomo,  paloma.  Columbus,  i,  colum- 
ba,  ffi.  U  Lo  criat  en  palomar  que  surt  al  camp.  Pa- 
lomariego.  Columbario  nutritus.  ||  met.  La  persona 
de  un  geni  paclfich.  Paloma.  Columbina  indole 
praeditus.  ||  Se  pren  també  per  símbol  de  la  inno- 
cència y  senzillesa.  Paloma.  Simplicitads  siinbo- 
lus.  Q  Censtel-lació  sota  del  ca.  Palomo.  Columbus 
ccBlestís.  y  Cosa  mòlt  blanca.  Palomo.  Columha,  a*. 
II  Entre  gitanos,  llansol,  tonto. 

COLOM  BOSGATÀ  ,  DE  BOSCH  ,  FERÉSTECU  ,  ROQUER  Ó 
SALVATGE.  TUDÓ. 

COLOM  BOTAT.  Lo  blau  clar  ab  una  ralla  negra  al 
extrem  de  la  cua.  Palomo  botafogo.  Columbus  va- 
riegatus. 

COLOM  GALSAT.  t  qui  tè  las  camas  y  peus  vestits 
de  ploma.  Paloma  ealzada.  Plumipes,  dasypus  co- 
lumbus. 

COLOM  casolí.  *L  domesticat  ó  que's  cria  en  casa. 
Paloma  duende  6  casera  ó  zurita.  Columba  cicur. 

colom  coronat.  Lo  qui  té  una  porció  de  plomas 
del  cap  en  forma  de  mitj  cfrcul.  Paloma  tripolina 
ó  tropolina.  Anglicà  columba. 

COLOM  cuLiBLANCH.  Lo  que  té  la  cua  blanca  y  lo 
restant  de  qualsevol  altre  color.  Palomo  culiblanco. 
AlbsB  caud»  columba. 

COLOM  cuLiNEGRB.  %  que  té  la  cua  negra  y  lo 
demés  blanch.  Palomo  culinegro.  Nigrae  cauda;  co- 
lumba. 

COLOM  cuLiTENAT.  Lo  que  té  la  cua  de  un  color 
entre  cafè  y  canyella  y  lo  demés  tot  blanch.  Palo- 
mo eulitenado.  Burrae  caudae  columba. 

COLOM  DE  LA  TERRA.  'L  que  es  mès  gros  que'ls 
comuns.  Paloma  mestiza.  Columba  major. 

COLOM  DE  MONTo.  'L  que  té  una  espècie  de  plo- 
mallct  sobre  M  cap.  Paloma  de  mono  ó  monuda. 
Cristata,  cucullata  columba. 

COLOM  DE  ULL  GROS.  COLOM  FLAMENCD. 

GOLOM  miGOTó.  Colom  petit  de  ploma  mòlt  fina 


GOL 


GATAIA. 


COL 


88S 


y  de  color  blanquinós  ab  algunas  rallas  groguen- 
cas.  Palamo  fHacoton.  Columbns  albus  croceis  lineis 
disUnctus. 

COLOM    FLAMBNCH.    LO    Hlòll    gPGS   qUO  lé  1    hècll 

carrat  y  'Is  ulls  encarnals  ab  mès  circals  que'ls 
comuns.  Paloma  flamenca.  Bèlgica  columba. 

COLOM  GLàssAT.  Lo  quo  té  la  ploma  crespada.  Pa- 
Urna  tÍ2ada.  Crispa  ta,  bispída  columba. 

COLOM  MONGÍ.  X  que  té  algunas  plomas  del  ex- 
trem de  las  alas  y  la  cua  blancas ,  y  lo  restant  de 
altre  c^lor.  Palomo  mongin  ó  mongil.  Alis  albis  co- 
lumba. 

COLOM  PAPATATXi.  'L  quB  té  altas  las  plomas  des- 
de  *1  cap  6ns  al  pit  com  una  mantellina.  Palama  de 
toca,  Cucullata  columba. 

GOLOM  pAvo.  'L  que  té  la  cua  dreta  y  estesa  com 
un  vano.  Paloma  jalandrina  y  alguns  paloma  tri- 
folina.  Golumbus  erecta  cauda  distinctus. 

COLOM  PBOIfEB.  COLOM  CALSAT. 

COLOM  aogrER.  Espècie  de  falcó  ó  colom  boscà 
que  và  mòlt  per  las  rocas.  Roquet ,  halcon  roques, 
falomo  hravio,  Columba  sylvestris. 

COLOM  ROVELLAT.  Lo  que  té  la  ploma  de  color  de 
rovell.  Palomo  royo.  Fulba  columba. 

COLOM  XARBL-LO.  'L  tot  blaoch.  Paloma  blanca. 
Columba  alba. 

COLOMS  BMPARELLATs  ó  APARIATS.  Lo  mascle  y  fa- 
mella  que  s' uneixen  pera  la  cria.  Palomas  casadas 
ó  pareadas.  Conjanct^e,  c-opulatae  columbae. 

CASSAR  COLOMS,  fr.  Palomear.  Columbasaucupari. 

cvTDAR  COLOMS,  fr.  Palomtar.  Columbas  curaré. 

FÉR  LO  COLOM.  fr.  fam.  gitar. 

FIX8  LOS  COLOMS  TEifEN  FEL.  ref.  Dcnota  que  una 
persona  per  quieta  y  pacifica  que  sia,  s' enfada  al- 
gunas vegadas.  Cada  pajarito  tiene  su  higadito,  ó 
cada  pajarilla  liene  su  higadiÜa.  Etíam  capíllus 
habet  umbram. 

LO  PERTANTEMT  ALS  COLOMS.  Columbino.  Columbí- 

DD8. 
RONCAR  LOS  COLOMS,  fr.  MARRUGAR. 

GOLMIA.  n.  p.  de  dona.  Coloma.  Columba,  sb. 

COLOMA  SURANA.  ant.  TUDÓ. 

OOLOMAR.  m.  Lloch  destinat  pera  criar  co- 
loms. Palomar.  Columbarium,  ii.  ||  Lo  petit  de  co- 
loms casolans.  Palomera.  Parvnm  columbarium. 

MINJAR  HIHAJA  AL  COLOMAR,  QUE  COLOMS  IfO  'n  FAL- 

TARÍ.5.  fr.  «el.  Se  diu  de  la  protecció  y  foment 
que  8*  ha  de  donar  à  las  arts  ,  comers ,  elc.  Haya 
eeho  m  elpalomar,  que  ellas  vendran.  Sint  Moece- 
nates,  non  deerant  Marones. 

QUA.^T  ES  FÈT  LO  COLOMAR,  LO  GOLOM  ES  HORT.  ref. 

Significa  que  solen  morir  los  que  fan  casas  al  cap 
de  poch  temps  que  las  disfrulan.  La  casa  hecha  y 
el  huerc-o  d  la  puerta;  ó  casa  hecha,  sepultura  abier- 
ta.  Vix  perfecta  domos,  videas  adslare  ferelrum: 
longa  molirís  opera ,  quòrum  fruilione  cita  velet 
mors. 

GOLOMASSA.  f.  Lo  fèm  de  colom.  Palomina. 
Palumbere  stercns,  fimus  columbinus. 

TOMO  1 


COLOMA YRE.  m.  Aficionat  à  criar  coloms.  Pa- 
lomero.  Columbarius,  ii.  ||  Traficant  de  coloms.  Pa- 
lomero.  Columbarius,  ii. 

COLOMBO,  m.  Planta  sarmentosa  perenne  que 
creix  en  Àfrica,  y  en  las  Indias  orientals;  trau  lo 
sèu  nom  de  Colombo  ciutat  principal  de  Ceylan, 
de  ahont  la  enviavan  en  altre  temps.  Colombo.  Me- 
nispermum  palmatum. 

COLOMER,  m.  colomar. 

COLOMET.  m.  d.  Palomico,  illo,  ito.  Golum- 
bulus,  columbinus,  pullus,  i. 

COLOMETA.  f.  de  Palomiea,  illa,  ita.  Colum- 
bula,  2B. 

colomí,  m.  Lo  fill  del  colom  casolà,  que  té 
pocb  temps.  Pichon.  Columbulus,  i,  ippio,  nis,  co- 
lumbinus pullus.  P  Lo  del  colom  roquer.  Palomino 
torcaz,  pichoncito.  Culumbulus,  palumbulus,  i. 

COLOMINA.  f.  Herba  que's  fa  mòlt  entre  V  or- 
di, dita  en  algunas  parts  gallarets  y  en  altras  fu- 
mis terris.  Fumaria,  palomina,  palomilla.  Capnion, 
ii,  capnos,  i. 

COLOMI8TA.  m.  colom atre. 

COLON.  m.  MASOVER,  j]  Part.  principal  del  pe- 
rfodo.  Colon.  Colon,  i. 

COLON  PERFET,  gram.  Es  en  la  escriptura  la  pun- 
tuació de  dos  punts  en  aquesta  forma  ( : )  que  ser- 
veix pera  distingir  los  membres  de  una  oració,  de 
manera  que  'I  sentit  que  'Is  preceheix  quede  ja 
perfet,  y  lo  que  segueix  sols  serveix  pera  major 
explicació  y  claretat.  Colon  perfecta.  Colon,  i. 

COLON  iMPERFET.  gram.  En  la  escriptura  la  pun- 
tuació menor  en  esta  forma  (;)  que  serveix  pera 
senyalar  una  part  de  la  clàusula.  Colon  imperfecto. 
Colon,  i. 

COLONA,  f.  ant.  columna. 

COLÒNIA,  f.  Porció  de  gent  enviada  pel  go- 
bern  à  establirse  en  altre  país.  Colònia.  Colònia, 
íB.  I  Lo  siti  ó  paratge  abont  s'  estableix.  Colònia. 
Colònia,  a;.  U  Cinta  de  seda,  llisa  y  ampla  de  dos 
dits  poch  mès  ó  ménos.  Colònia.  Fascia,  tsBnia,  se. 
II  Ciutat,  arquebisbat y  electorat  sobre  *1  Rhin.  Co- 
lònia. Colònia  agrippina.  ||  Ciutat  de  Yestfàlia.  Co- 
lònia agripina.  Agrippinensis. 

FÉR  ó  ENVIAR  UNA  COLÒNIA,  fr.  Esiableccr  ma  eo^ 
lonia.  Colonos  deducere. 

HABITANT  EN  ALGUNA  COLÒNIA.  ColonO.  ColoUUS,  i. 

COLONIEN8E.  adj.  Lo  natural  de  ó  lo  pertan- 
yent à  la  ciutat  de  Colònia.  C-oloniense.  Colonien- 
ses,  agrippienses,  ium. 

COLOQUINTA  Y  COLOQüÍNTIDA.  f.  Plan- 
ta, espècie  de  cogombre  de  fruyt  mòlt  semblant  à 
la  cíndria,  del  tamany  de  una  pilota  petita,  mòlt 
amarch,  y  ütil  en  la  medicina.  Coloquintida,  alhan- 
dal.  Colocinthis,  idis. 

COLOR.  m.  Modificació  del  raigs  de  la  llum, 
que  segons  la  disposició  dels  cossos  los  fà  aparèixer 
blaus  ,  verts  ,  encarnats,  etc.  Color.  Color ,  is.  || 
La  impressió  que  fàn  en  los  ulls  los  raigs  de  la 
llum  que  rv»flexa  en  la  superfície  de  algun  cos.  Co- 

50 


m 


COL 


DICCIONARI 


COL 


lor.  Color,  is.  ||  En  los  vestits ,  lo  qne  no  es  negre 
ni  blanch.  Color.  Quicumque  color  modó  nec  ni- 
ger,  nec  albus.  ||  Lo  tint  que  presentan  las  plomas 
dels  aucells.  Jaldre.  Avium  color.  ||  Lo  tint  que  s' 
observa  en  los  núvols  segons  la  seva  espessor,  ó  se- 
gons com  los  toca  '1  sol.  Celaje.  Color,  is.  ||  escusa, 
PRETEXT.  II  Viso  ó  apariéncia.  Color,  Species  ,  ei, 
honestamentum,  i.  [|  En  lo  blasó  la  matèria  y  or- 
nament de  las  armerias ,  en  que  primer  hi  havia 
blanch,  roig,  blau  y  vert ;  desprès  s'  hi  afegí  '1  de 
or  y  púrpura,  y  últimament  s'  introduhiren  lo  ne- 
gre, M  de  armin  i,  etc.  Color.  Color  gentilitia  dis- 
tinguens.  ||  afett.  1.  ||  pi.  pint.  Los  materials  de 
varis  colors  preparats  pera  pintar.  Colores.  Pig- 
menta, orum. 

COLOR  ARTIFICIAL.  En  lo  tint ,  pintura  ,  etc. ,  lo 
compost  de  varis  simples.  Cohr  artificial.  Àrtifí- 
cialis  color. 

COLOR  BAIX.  Lo  fluix  ó  quo  no  ressalta.  Color  bajo. 
Debilis  color. 

COLOR  DEALMESCD.  Lo  pardo  obscur.  Color  musco. 
Hoschosus  color. 

COLOR  DE  AROMA.  Espécio  de  color  groch  qne's 
dóna  ab  la  arrel  de  la  curcuma.  Color  de  aroma. 
Aromaticus  color. 

COLOR  DE  AURORA.  'L  que  resulta  del  blau,  blanch 
y  encarnat.  Color  de  aurora.  Roseus  color. 

COLOR  DE  AYRE.  Cert  color  groch  sumament  baix 
y  delicat.  Color  de  aire.  Pallescens  color. 

COLOR  DE  CANARI.  X  groch  Semblant  à  dit  aucell. 
Color  de  canario.  Subcroccus  color. 

COLOR  DE  COURE.  *L  roig  fcrruginós.  Color  de  c^- 
bre.  Cuprinus  color. 

COLOR  DE  FocH.  V  eucamat  fosch  que  no  té  la  per- 
fet ió  del  carmesí.  Color  de  fuego.  Flammeus  color. 

COLOR  BSMORTUHiT  ó  APAGAT.  Lo  quo  no  ressalta. 
Color  amortiguado  ó  apagado.  Languescens  color. 

COLOR  FORT.  Lo  quo  uo  pert.  Color  permanente. 
Perennis  color. 

COLOR  NATURAL.  Lo  que  té  cada  objecte  conforme 
à  sa  condició  ó  naturalesa ;  y  ademés  en  las  per- 
sonas  mòlt  coloradas  se  diu  del  propi  en  contrapo- 
sició al  postís.  Color  natural  ó  propio.  Proprius, 
peculiaris  color.  ||  En  las  blanquerias  lo  de  ante. 
Color  de  ante  ó  natural.  Subpallidus  color. 

COLOR  TRENCAT  Ó  ESBLATMAT.  LO  baix  y  dèbil.  Co- 

lor  quebrado  ó  quebradizo.  Subpallidus  color. 

COLOR  VIU,  PUJAT  ó  EIXIT.  Lo  que  ressalta.  Color 
vivo,  subido.  Yividus  color. 

COLORS  PRIMITIUS.  Los  fuudamentals,  de  la  com- 
binació dels  quals  resultan  tots  los  altres,  que  se- 
gons Newton  són  1'  encarnat ,  lo  groch  ,  lo  blau,  lo 
vert,  lo  violat,  lo  de  indi,  y  1  de  taronja ;  però  '1 
P.  Lluis  Castell  jesuita  diu,  que  sols  lo  blau,  groch 
y  encarnat  bastan  pera  totas  las  combinacions  dels 
demés.  Colores  madres  ó  primitivos.  Yeri ,  prim  i 
colores, 
musch. 


Pnecipui  colores. 


Entre  tintorers  lo  blau  ,  V  encarnat ,  lo 
0  negre  y  '1  de  palla.  Colores  primitivos. 


BAIXAR  LO  COLOR.  fr.  met.  pint.  Pérdrer  sa  vive- 
sa. Caer  el  color.  Decolorari,  colorem  deficere. 

BÈ  LI  DIU  PROU  LO  COLOR.  loc.  Dòna  à  entèndrer 
que  a  algú  se  li  coneix  alguna  cosa  ab  lo  color  de 
la  cara.  Quien  no  cree  en  dolor,  crea  en  color.  Quaís- 
tibus  aegroti  nisi  credis,  crede  colori. 

COSA  DE  DOS  COLORS.  Bcrrcndo.  Bicolor. 

DE  COLOR  DE  ALBERGÍNIA.  Aberengcnodo.  Subvio- 
laceus. 

DE  COLOR  DE  ANTE.  Lo  de  color  scuiblant  al  de 
ante.  Anteado.  Subpallidus. 

DE  COLOR  DE  RRONZE.  Bronceado.  Mre'i  coloris. 

DE  COLOR  DE  BURELL.  Aburclado.  Burrus. 

DE  COLOR  DE  CAFÉ.  Tostodo ,  dc  color  de  cafè. 
Adustus. 

DE  COLOR  DE  CANYELLA.  Acanclodo,  canelüdo.  Cin- 
namomi  coloris. 

DE  COLOR  DE  CASTANYA.  CASTANY. 

DE  COLOR  DE  CASTANYA  CLAR.  Acabcllado.    Sub- 

flavus. 

DE  COLOR  DB  CENDRA.  CenicicntOy  c^ntzcsOy  ceneri- 
cio.  Cinereus^  cineraceus,  cineritius,  gílvus. 

DE  COLOR  DB  BSMERALDA.  De  color  dc  csmeraldü  ó 
de  verde  esmeralda.  Smaragdinus. 

DB  COLOR  DB  FUM.  De  color  dc  humo.  Insuasuni,  i. 

DE  COLOR  DB  GAMUSA.  Gamuzadé.  Alutaï  coloreni 
referens. 

DE  COLOR  DB  LILA.  S'  aplica  à  las  cosas  de  color 
entre  morat  y  cendrós.  De  color  de  lila.  Lileus. 

DB  COLOR  DB  LLIMO   Ó    LLIMONA.  DO  Un  grocil  VíM- 

dós.  Limonado.  Citreus,  citrinus. 

DE  COLOR  DE  MORA.  MORAT. 

DB  COLOR  DE  NÀCAR.  De  blanch  ab  un  punt  de  co- 
lor de  rosa.  ^aearado.  Roseus. 

DB  COLOR  Dl  MOQUBRA.  Nogucrodo.  Nucei  colo- 
ris. 

DE  COLOR  DB  OLIVA.  Accitcado.  Oleacei  coloris. 

DB  COLOR  DB  OR.  Dorodo.  Auratus. 

DE  COLOR  DB  PALLA.  Pajado,  pajizo,  melado.  Hel- 
vus,  pallidus. 

DB  COLOR  DB  PLATA.  PlateaL•,  argentado.  Argen- 
teus. 

DE  COLOR  DE  PLOM.  De  color  de  plomoy  plomizo. 
Plumbei  coloris. 

DE  COLOR  DE  PUN8Ó.  Se  diu  del  color  de  foch  mòlt 
viu.  De  color  de  pwízó.  Puniceus. 

DE  COLOR  DB  PÚRPURA.  Purpúrco.  Purpureus. 

DE  COLOR  DE  ROSA.  Rósco,  rosttdo.  Roseus. 

DB  COLOR  DE  ROSA  BATUDA.  Sc  diu  de  algunas  te- 
las,  en  que  V  urdit  es  de  color  de  rosa  comuna,  y 
la  trama  blanca,  ó  al  contrari.  De  color  de  rosa  ba- 
tida.  Rosea  tela. 

DE  COLOR  DE  SAFRA.  Azofranüdo.  Croccus. 

DE  COLOR  DB  SANCH.  Sanguiíico,  sanguino.  San- 
guíneus,  sanguinolenti  coloris. 

DE  COLOR  DB  TARONJA,  ^iaraujadoy  anaranjado. 
Aureus. 

DE  COLOR  DB  VERT  DB  ESPERA  ,  y  SO  SÓl  afegir 
FORRAT  DB  PAS&A    TBMPS.   loC.    fam.   qUC  se   sòl  ICS- 


COL 


CATALÀ. 


COL 


387 


p^ndrer  à  las  criaturas  quant  demaoan  alguna 
pessa  de  roba  y  no  se  Ms  vól  fér.  De  color  de  aire. 
Aérei  color  is. 

DB  COLOR  DE  VIOLA.  Violodo,  víolúceo,  Yíolaceus. 

OB  COLOR  FoscH.  Obscuro.  Surdus,  subniger. 

DISTINGIR  DB  COLORS,  fr.  mot.  Tenir  discerniment 
pera  no  confóndrer  las  cosas  y  acomodar  à  cada 
una  lo  que  li  correspon.  Diitinguirde  coloree.  Recte 
de  rebus  judicaré. 

DOiiÀR  COLOR  ó  COLORS,  fr.  Pintar.  Dar  color  ó  co- 
lores, meter  de  color,  colorar,  colorir.  Goloro,  as; 
colore  infícere. 

FÉR  BixiR  LOS  COLORS  i  LA  CARA.  fr.  Fér  tomaj* 
roig  à  algú  avergonyintlo.  Sacarle  los  colores,  6 
Moear  los  colores  d  la  cara  ó  al  rostro,  ó  ponerU  d 
eilguno  colorado,  ó  abochomarle.  Rubore  suffun- 
dere. 

rÉR  pÉRDRBR  LO  COLOR.  fr.  Disminubirlo,  ó  sér 
causa  de  que  decayga  *\  color  natural.  Robar  el 
colar,  hacer  caer  de  color,  Decoloro,  as. 

MUDAR  DB  COLOR.  fr.  Manifestar  en  la  cara  algu- 
na alteració  de  animo.  Mudar  de  color,  Colorem 
mataré. 

MUDAR  MIL  COLORS,  Ó  DE  COLOR  CADA  INSTANT,   fr. 

Denota  la  turbació  ó  temor  de  que  's  descubresca 
à  algú  lo  que  li  convé  tenir  ocult.  Un  color  se  le 
iha ,  y  otro  se  le  venia,  Non  vuUus ,  oon  color 
ídem. 

péNDRER  COLOR.  fr.  Comensar  à  madurarse  al- 
guns fniyts,  donantne  senyal  ab  lo  color  que  tenen 
quant  són  madurs.  Tomar  color,  pintar,  Matures- 
cere. 

PBNDRER  LO  COLOR.  fr.  Tenyirse,  empaparse  de 
ell  las  robas  que  's  tenyeixen.  Tomar  el  color,  Co- 
lore imbui. 

PÉRDRBR  LO  COLOR.  fr.  Descolofírse  algú.  Caer  de 
eokr.  Pallescere. 

puiAR  LO  COLOR.  fr.  Donarli  mès  vivesa  carre- 
gantlo  mès,  ó  afegintli  alguns  ingredients  pera 
que  ressalte.  Subir  el  color,  Acuere  colorem. 

80  COLOR.  m.  adv.  ab  pretext. 

TBNTIR  DB  TOTS  COLORS,  fr.  met.  fam.  BALLAR  SE- 
GONS LO  80. 

TORNARSB  DE  MIL  COLORS,  fr.  MUDAR  MIL  COLORS. 

TRA8MUDÀRSELI  k  ALGÚ  'l  COLOR.  fr.  Anàrsen  lo 
color  natural  per  algun  accident  repentí.  Demu- 
iàrsile  d  algvno  el  color,  Yultum  alicui  immutaré. 

GOLORAMENT.  m.  La  acció  de  donar  color  à 
la  pintura.  Coloracion.  Colorum  inductio. 

COLORAR.  V.  a.  Pintar  ó  donar  color  à  algu- 
na cosa.  Colorar,  colorir,  Goloro,  as,  colorem  in- 
ducere.  ||  met.  Disfrassar  alguna  cosa,  ocultant  la 
veritat.  Colorear,  pretestar,  colorir,  Praetexo,  is, 
eulpam  nomine  prsetexere ;  strumam  dibapho  te- 
gere. 

GOLORARSE.  V.  r.  posarse  algú  colorat. 

GOLQRAT,  DA.  p.  p.  Pintar  de  color.  Colora- 
do, Colore  imbutus.  ||  met.  Dissimulat  ab  alguna 
rahó  aparent.  Coloreado,  Praetextus. 


POSARSE  ALGÚ  COLORAT,  fr.  Avergonyirse.  Poner- 
se  colorado,  Rubeo,  rubesco,  is.  ||  Fér  alguna  fati- 
ga. Encenderse,  ponerse  colorado,  colorar.  Exardes- 
co,  is. 

COLORA YNA.  f.  Color  viu  que  ressalta  en  con- 
traposició de  altres.  Colorin,  angaripolc^,  garam- 
(atfUM.  Coloris  varietas;  vividus,  floridus,  vege- 
tus  color. 

COLORET.  m.  d.  AFETT.  1. 

COLORETA8.  f.  pi.  Roba  ordinària  de  varis 
colors.  Àngaripolas,  Yersicolor  infimi  generis  lin- 
teum. 

COLORIR.  V.  a.  pint.  COLORAR. 

COLORISTA,  m.  Qui  fà,  dóna  ó  ven  colors. 
Colorista.  Pigmentorum  artiíex,  venditor. 

COLORIT,  DA.  p.  p.  Colorido.  Coloratus. 

COLÓS.  m.  Estàtua  de  enorme  grandària  Colo- 
so.  Colossus,  i. 

COLOSSAL,  adj.  Pertanyent  al  colosso.  Colo- 
sal.  Colosseus,  colossicus. 

COLOSSENSE.  adj.  Natural  de  Rodas,  y  lo  que 
pertany  à  aquesta  isla.  Rodio,  colosense.  RÍiodius, 
colossensis. 

COLOSTRE.  m.  calostrb. 

COLP.  m.  COP. 

k  DRET  COLP.  loc.  ant.  De  front,  cara  à  cara  en 
lo  combat.  De  frente ,  cura  d  cara.  Facie  ad  fa- 
ciem. 

COLPA.  f.  CULPA.  II  Mixto  pera  beneficiar  la 
plata  ó  altres  metalls.  Colpa.  Ex  colendis  metallis 
mixtura. 

COLPEJAMENT.  m.  copejament. 

COLPEJAR.  V.  a.  MACAR. 

COLPEJARSE.  V.  r.  macarse. 

COLPEJAT,  DA.  p.  p.  macat. 

COLPER.  m.  ant.  prompte,  de  colp,  junt. 

k  COLPER.  loc.  ant.  De  prompte,  de  colp,  tot  ple- 
gat, à  la  una.  À  la  vez.  In  vicem. 

COLPET.  m.  d.  copet. 

COLPORRÀGIA.  f.  Fluix  de  sanch  per  la  va- 
jina.  Colporragia,  íd. 

CÓLQUICH,  CA.  adj.  Lo  natural  de  y  perta- 
nyent al  antich  regne  de  Assia  anomenat  antfgua- 
ment  Colcos  y  ara  Mengrélia.  Cólquide,  colco,  Col- 
chicus. 

CÓLQÜIDA.  f.  Planta  bulbosa,  la  flor  de  la 
qual  surt  de  la  arrel:  n'  bí  ba  de  vàrias  espècies 
y  té  diferents  noms.  Per  sér  danyosa  en  gran  ma- 
nera als  gossos  s'  anomena  mata  gossos.  Cólquida, 
cólquica,  Colchicum,  ephemerum,  i. 

COLRADURA.  f.  pint.  Vernís  que  donat  so- 
bre una  pessa  platejada  de  brunyit,  la  fà  semblar 
daurada.  Corladura,  Aurei  coloris  linimentum. 
II  Cremadura  del  sol.  Asoleamiento.  Insolatio, 
nis. 

COLRAR.  V.  a.  pint.  Donar  colradura.  Corlar,, 
eorlear,  Aureo  colore  inficere.  ||  Cremar,  fér  tor- 
nar moreno  '1  sol.  Asolear,  Insolo,  as. 

COLRARSE.  V.  r.  Tornarse  moreno  per  anar 


388 


COL 


DICCIONARI 


GOiy 


mòlt  pel  sol.  Aíolearse.  Solé  pernrí ;  solis  ardore 
offuscari.  [  subtarse.  2. 

GOLRATy  DA.  p.  p.  pint.  CorUado,  Aüreo  co- 
lore  infectus.  ||  Del  sol.  AsoUado.  Solé  perustus.  || 

SCBTAT. 

CX>LRE  Y  GÓLRER.  V.  a.  ant.  cóldrkb. 

CX>LT|  A.  p.  p.  de  cóldrer.  Celebrado,  Calius, 
honoratus. 

GOLTEL  Y  GOLTELL.  m.  y  derivats,  ganivet. 

COLTELLADA,  f.  gàntadà.  ||  ganivetada. 

GOLTELLER.  m.  dagueb. 

GOLUMBIANA.  f.  Roba  de  llana  teixida  al  en- 
cordillal ,  atafetanada.  N'  hi  ha  de  varis  colors. 
Colwnhiana.  Pannus  laneus  sic  dictos. 

GOLUBHAUET.  m.  Nom  de  nna  estrella  de 
tercera  magnitut  situada  en  la  ma  del  Serpentari. 
CohhrüfMt,  Stella  sic  dicta. 

CSOLUMBRINA.  f.  CEP  BLANCH.  ||  art.  CULE- 
BBINA. 

COLUMNA,  f.  Pilar  rodó  que  sosté  6  adorna 
algun  edifici,  tabernacle,  etc.  Columna ,  eoluna. 
Columna,  s.  ]  En  V  escrit  cada  part  en  que  esta 
dividida  una  plana  per  medi  de  un  blanch  ó  ralla 
de  dalt  à  baix.  Columua.  Columna,  m.  |  mil.  Por- 
ció de  soldats  formats  en  línea  ab  poch  front  y 
mòlt  fondo.  Columna,  eoluna.  ïn  columnam,  in  co- 
lumna speciem  instructum  agmen.  ||  met.  La  per- 
sona ó  cosa  que  ser>'eix  de  apoyo  ó  protecció.  Co- 
lumna, Praesidium,  íi,  columen,  inis.  y  La  que  es 
mès  ampla  de  la  part  del  capitell  que  de  la  basa. 
Columna  ahalaustrada,  Latior  in  capite,  quam  ba- 
se columna. 

COLUMNA  ACANALADA.  arq.  La  que  té  algunas  ra- 
Uas  en  forma  de  mitja  canya.  Coluna  acanalada, 
estriada,  Striata  columna. 

coLCMNA  AisLADA.  ar.  La  que  no  està  apoyada  al 
lloch.  Coluna  aislaiay  iuelta.  Exempta ,  insnlata, 
separata  columna. 

COLUMNA  ÀTicA.  an|.  La  que  manifesta  sas  quatre 
fatxadas.  Coluna  àlica,  cuadrada,  Àttica  columna. 

COLUMNA  BÉL-LicA.  La  quo  cslava  devant  lo  tem- 
ple de  Belona.  y  *s  tirava  envers  ella  una  fletxa 
en  senyal  de  declaració  de  guerra.  Coluna  bélica, 
Bellica  columna. 

COLUMNA  COMPOSTA,  arq.  La  que  *s  compon  del 
orde  jónich  y  corinti «  però  ab  diferència  en  lo  ca- 
pitell. Coluna  compuesla.  Composita  columna. 

COLUMNA  coBÍNTiA.  arq.  La  de  proporcions  iguals 
à  las  de  orde  jónich;  però  sòn  capitell  ó  copada  es- 
diferent.  Coluna  coriniia.  Columna  corinthia. 

COLUMNA  DÓBiCA.  arq.  La  que  consta  de  la  altura 
set  vegadas  y  mitja  de  sa  gruixària  ó  diàmetro. 
Coluna  dòrica,  Dorica  columna. 

COLUMNA  ieemítica.  La  desfigurada  de  pilastra 
que  te  en  lloch  de  capitell  un  cap  de  Uermes  ó  de 
Mercuri.  Coluna  hermètica.  Columna  hermètica. 

COLUMNA  JÓMCA.  art|.  La  que  te  la  altura  de  vuyl 
vegadas  sa  gniíxaria:  però  dc«4>rè$  se  H  dóna  mitj 
i^ruix  mès.  Coluna  jvnica,  Jonica  columna. 


COLUMNA  MiLLAB.  La  que  senj'ulava  las  mtllas  a 
los  camins.  C'Oluna  millar.  Milliariani,  íi,  millia 
re,  is. 

COLUMNA  SALOMÒNICA,  arq.  La  que  poja  eo  fonH 
espiral,  donant  algunas  voltas,  las  que  regalar- 
ment  són  sis.  Coluna  saUmàniea.  Salomoaka 
striata,  in  spiras  erecta  columna. 

COLUMNA  TOSCÀNA.  arq.  Aquella',  la  proporció  è 
la  qual  es,  que  sòn  diàmetro  en  lo  inferior  sia  fa 
séptima  part  de  sa  altura.  CoIwm  íotemna.  Tesa 
columna. 

GOLUMNAS  de  Hébgules.  Las  montanyas  que  él• 
videixen  lo  Mediterràneo  y  Occéano,  aboni  Hérca- 
les  terminà  sos  viatjes.  Coluna$  de  Héremies.  G»- 
lumns  Herculese. 

GOLUMNADA.  f.  columnata. 

QOLUMNARI,  A.  adj.  S'  aplica  à  la  mooedi 
de  plata  acunyada  en  Indias,  que  té  esciüpidas  lai 
dos  columnas,  y  la  inscripció  t plus  ultra»  y  aiii 
's  diu:  pesseta  columníbia,  etc.  Columnario.  Oh 
lumaris  nummus  argenteus. 

GOLUBINATA.  f.  La  sèrie  de  columnas  qae 
sostenen  ó  adornan  un  edifici.  Columnata.  ColiB- 
narum  ordo,  series. 

CSCM.ÜMBIETA.  f.d.  Co/aníca,  illa,  tia.  Colo- 
mella,  ae,  parva  columna. 

GOLUUPI.  m.  Corda  que  's  lliga  pels  dos 
extrems  al  sostre  ó  arbres  pera  gronxarse.  Cofan- 
pio.  Oscillum,  i. 

GOLÜRO.  m.  astron.  Cada  un  dels  dos  circuli 
màxims  de  la  esfera,  dividits  en  ànguls  rectes  peb 
dos  polos  y  que  atravessan  lo  zodiach.  Co/vro.  Ot 
luri,  orum. 

GCM•ÜSIÓ.  f.  for.  col-lusió. 

GOLXA.  f.  Cnberta  de  llit,  de  dos  pessas  de  ro- 
ba cusidas  per  las  voras,  plenas  de  llana,  colo, 
etc.  assegurat  ab  diferents  punts  ab  simetria.  Cal- 
cka.  Lecti  stragulum;  lodix,  cis. 

GQLXAR.  V.  a.  encolxab. 

GÓLXIGH*  m.  Planta  indígena  que  *s  Iroba  ea 
los  prat^  de  Europa,  y  en  mòlts  de  Espanxa;  le  la 
cabessa  mès  ó  mi^nos  grossa  y  mòlt  profunda  en 
terra,  comprimida  de  un  costat  y  convexa  del  al- 
tre, de  olor  desagradable,  de  sabor  acre  y  corro- 
siu. Cólckico,  ó  quiía  merifndas  de  otuno.  Colchi- 
cum  autumnale. 

OOMm  m.  Oubf  pera  donar  menjar  als  locínos. 
Gamella.  Rudelabrum  lígneum,  gabatha.  ae  y  jmIv. 
m.  Como.  Qaomodò.  (|  Lo  modo  ó  forma  ab  qne 
succeheix  alguna  cosa.  Como.  Tamquam,  eea, 
quomodò.  quomodooam.  >|  Comparació  de  dos  ei- 
trems  semblants  en  una  qualitat;  així  s  dia: 
blanch  COM  una  nen.  etc.  Como.  Ceu.  ac.  quasi,  at 
veint.  sícuti.  |  En  quin  estat:  y  aLxi  *s  diu:  gom  es- 
tà 1  malalt.  Couko.  Quomodò.  ]  Seguns.  conforme; 
y  aixi  sdiu:  com  tuvullas.  tVmo.  Quomodò.  sicul, 
ut.apnd.  juxta. )  Al  principi  de  interrogació  val 
perquè,  aixi  dibem:  com  no  has  vingut':^  C^nm», 
Cur.  quare.  quid  ila?  ]  Serveix  pera  explicar  lo 


COM  CATALÀ. 

modo,  y  així  *8  din :  com  ho  farem.  Como,  Utcnm- 
que.  I  Senyal  de  admiració;  així  dihem:  com  t*  has 
posat!  Como,  ola  y  esto?  Oh,  proh,  hem.  |{  Ab 
verbs  en  temps  de  sabjnnctin  equival  à  si  condi- 
cional ó  à  genindi;  així  dihém:  com  sia  així,  no 
temas.  Como,  con  tal  que,  gi,  €um,  dum,  diimmo- 
dò,  modò.  I  Desprès  de  segona  oració  es  que  de 
infinitia;  així  *8  diu :  no  veyéu  com  són  uns  mata 
moscas?  Como ,  que,  Quod.  |  adv.  quant.  ||  Pera 
que,  ó  à  fi  de  que.  Como.  Ut. 

COM  AIXÍ.  m.  adv.  Como,  que,porqu€,  Quare,  qua 
de  cansa. 

COM  ES  k%k,  T  AIXÍ  COM.  m.  adv.  Per  exemple. 
Por  ejemplo,  Exempli  causa,  gratia,  uti,  veluti,  si- 
cnt. 

COM  NO?  Perquè  no.  Como  no?  porqne  no?  Cur 
non,  quare  non,  quid  non,  quia  non. 

COM  SE  vüLLA.  loc.  Como  quiera.  Utcnmque:  quo- 
modo  libeat. 

SENS  coií  vÀ,  NI  COM  COSTA.  fr.  fam.  Sens  mirar 
res.  A  troche  moche;  d  tontas  y  d  locas;  sin  mas  ni 
$Mís;  d  ojo  de  cubero;  d  secas  y  m  Uover;  sin  mas 
aed  fit  mas  alld,  Inconsideratè,  temeré  et  incon- 
sultò. 

GOMA.  f.  Signo  de  esta  figura  (,)  pera  dividir 
las  parts  menors  del  período.  Coma,  inciso,  Yirgn- 
la,  »,  comma,  tis.  ||  ant.  Montanyela.  Loma.  Gli- 
vus,  i,  collis,  is.  II  Aucell  de  Amèrica  que  té  M  bes- 
coll  vert,  las  alas  rojas  y  la  cua  negra.  Coma. 
€omma,  atis.  ||  mús.  La  octava  ó  quasi  octava  part 
de  un  to.  Coma,  diesi.  Comma,  atis,  virgula  se, 
duesis,  is. 

SENS  FALTAR  UNA  COMA.  fr.  pcra  dcnotar  que  una 
cosa  es  enterament  perfeta.  Sin  faltar  una  coma, 
ó  punto  ni  coma,  ó  un  dpic^.  Ad  unguem,  absolulè, 
perfecte 

GOMAlf  ADtS,  SA.  adj.  encomanadís. 

GOBIANADOR.  in.  Lo  caballer  que  té  coman- 
da en  alguna  de  las  ordes  militars.  Comendador. 
Beoeficiarius  eques.  ||  Lo  prelat  en  alguns  con- 
vents de  la  Mercè  y  de  sant  Anton  Abat.  Comenda- 
dor. Coenobii  praeses.  ||  Qui  dóna  comandas.  Co- 
mendador. Beneficií,  prsemii  dator. 

GOBIANADORA.  f.  Entre  religiosas  mercenà- 
rias  la  prelada.  Comendador a.  Coenobii  prsBses. 

GOBfANAllI£NT.  m.  ant.  comandament. 

i  GOMANAMENT  DE  ALGÚ.  lOC.  aut.  i  SA  DISPOSICIÓ, 
À  8AS  ORDES,  RAlX  DE  SÓN  MANDO. 

GOBIANAR.  V.  a.  ant.  encarregar,  encoma- 
nar. 

COBIANAR8E.  v.  r.  encomanarse. 

CiOBIANATi  DA.  p.  p.  encarregat,  encoma- 
nat. 

GOMAIfDA.  f.  Dignitat  en  las  orde^  militars, 
ysòn  territori  y  rendas.  Enc^mienda,  hailiage. 
Eqüestre  beneficium;  equitis  beneficlarium,  proe- 
minm.  ||  ant.  Encàrrech.  Encomienda.  Mandatum, 
i,  comendatío  nis.  ||  defósit. 

qoMAiiDA  DEL  BUCH.  nàut.  S'  entenia  qnant  lo 


COM  889 

patró  primitiu  y  verdader,  elegit  pels  accionis- 
tas  encarregava  pera  viatje  determinat  són  Buch 
ab  totas  sas  facultats  à  altre  subjecte;  però  ab 
consentiment  de  la  major  part  dels  interessats, 
que  del  contrari  ell  quc^dava  responsable  de  qual- 
sevol perjudici.  Encomienda  del  huque.  Navis  con- 
mendatio. 

COMANDA  DELS  GENERÓS,  uàut.  Contractc  real  no- 
minat  entre  '1  propietari  de  uns  efectes  y  *1  que'ls 
reb  en  depósit,  ab  comissió  pera  portarlos  à  cert 
destino,  ja  sia  pera  consignarlos  à  altre,  ó  bè  pera 
véndrerlos,  ó  negociar  ab  ells,  mediant  algun  pre- 
mi del  benefici  que  'n  resultas  de  qualsevol  de  di- 
tas  operacions.  Encomienda  de  los  generós,  Mercium 
commendatio. 

COMANDAMENT,  m.  ant.  manament.  |  en- 

CÍRRECH,  permís,  LLICÈNCIA. 

A  comandament,  m.  adv.  Bajo  la  órden.  Subpr»- 
cepto. 

COMANDÀNCIA,  f.  Empleo  de  comandant. 
Comandància.  Prefectura,  s ;  duels  vel  prsfectí 
munus.  Q  La  província  subjecta  en  lo  militar  à 
algun  comandant.  Comandància.  Praüfectura,  s; 
prsfecti  regió,  ditio. 

COMANDANT,  m.  Oficial  que  mana  una  plas- 
sa,  un  lloch  ó  qualsevol  tropa.  Comandante.  Dux, 
cis,  prffifectus,  i.  ||  Lo  que  mana  à  altres  subal- 
terns. Comandante,  Dux,  cis,  praefectus,  i. 

COMANDANT  GENERAL.  Lo  de  UD  regne  ó  provín- 
cia. Comandante  general.  Prstor,  is,  prsfectns,  i. 

COMANDANTA.  f.  nàut.  Títol  del  navío  co- 
mandant de  una  escuadra  ó  divisió,  que  's  diu  real 
si  es  de  tres  ponts.  Comandanta.  Principalior  na- 
vis. 

COBIANDAR.  V.  a.  Manar  un  exèrcit,  plassa, 
destacament,  etc.  Mandar,  comandar,  imperar. 
Impero,  as,  praefecti,  ducis  munus  obire. 

COMANDAT,  DA.  p.  p.  Comandado.  Impera- 
tus. 

COMANDATARI.  m.  Lo  que  porta  encarrechs 
de  altre,  y  s'  obliga  à  donar  compte  de  ells.  Enco^ 
mendero.  Fideí  comissarius,  ii,  negotiator,  is.  jj  Ec- 
clesiàstich  secular  que  gosa  en  comanda  algun  be* 
nefici  regular.  Comendatario.  Regularis  beneficií 
usufrucluarius. 

COMANDATICI,  A.  adj.  S' aplica  à  la  carta  ó 
despatx  de  recomendació.  Comendatieio.  Gommen- 
datitius. 

COMARCA,  f.  Territori  de  un  poble  ab  tots  los 
seus  entorns.  Comarca.  Confinium,  ii,  regió,  nis. 

COMARCA,  NA.  adj.  Yehí.  Comarcano.  Fini- 
timus,  conterminus,  vicinus,  confinis. 

COMARE,  f.  Padrina  de  batejar.  Madrina,  ro- 
madre,  padrina.  Lustrica  mater;  commater,  tris.  p 
Amiga.  Comadre.  Amica,  vicina,  ee,  familiaris,  is. 

LAS  COMARES  ME  VOLEN  MAL,  PERQUÈ  'lS  DICH  LAS 

VERITATS,  ref.  que  denota  quant  mal  s'  acostuman 
à  sufrir  las  correccions.  Mal  me  quieren  mis  eoma^ 
dres,  porque  les  digo  las  verdades.  Yera  quod  ipse 


390 


GOM 


DICCIONARI 


GOM 


loquar,  medetestantnramícfie;  veritas  odinm  parit. 

RENYEIXEN  LAS  COMARES,  T  's  DIÜHEFf  LAS  VERITATS 

NETAS  T  GLARAS.  ref.  Sígnífica  qiie  comnnment  en 
lo  calor  de  las  disputas  se  descubreíxen  las  faltas 
ocultas.  Rinen  lus  comadres,  y  descúhrense  las  ver- 
dades.  Crímina  rixantes  inter  produDlur  amícas. 

COMBAT,  m.  Pelea  entre  personas  ó  béstias. 
Combaté,  Pugna,  ae,  praelium,  ii,  dímícatio,  nis.  Q 
Batalla  interior  del  animo  ó  de  las  passions.  Luchay 
combau.  Interior  cogilationum  pugna;  animi  cogi- 
talio,  fluctuatio.  ||  Debat ,  disputa  forta.  Debaté, 
combaté.  Gontentio,  coUuctatio,  nis. 

GOMBATENT.  p.  a.  Qui  combat.  Combatiente. 
Bellator,  prseliator,  pugnalor,  is. 

GOBIBATIDOR.  m.  Qui  combat.  Combatidor. 
Prsliator,  is. 

GOMBAtrER.  y.  n.  Pelear.  Pelear,  combatir. 
Certo,  dimico,  as,  contendo,  is;  manus  conserere. 
II  V.  a.  Àcomélrer,  embeslir.  Combatir.  Invado,  is. 
II  met.  Contradir,  impugnar.  Combatir.  Adversor, 
aris,  resisto,  is.  ||  met.  Agitar  V  animo, 'Is  afectes  y 
passions.  Combatir.  Agito,  perturbo,  as,  commo- 
yeo,  es.  ||  Disputar.  Combatir.  Decreto,  depugno, 
as,  licitor,  aris.  U  Dit  de  las  onadas  del  mar  y  dels 
vents.  Batir,  combatir.  Yerbeix),  as,  percutio,  is. 

GOBIBATUT,  DA.  p.  p.  Combatido.  Agitatus. 

COBIBCNEFIGIAT.  Lo  qui  es  beneficiat  junt 
ab  altres  de  una  mateixa  iglésia.  Combeneficiado. 
Beneficiarius. 

GOMBÉS.  m.  nàut.  L' espay  eütre  V  arbre  ma- 
jor y  4  de  trinquet  en  la  cuberta  de  la  bateria  que 
està  sota  del  castell:  alguns  constructors  lo  definei- 
xen: la  segona  cuberta  en  las  naus  de  dos  ponts. 
Combés.  Catastroma,  tis. 

COMBINABLE,  adj.  Lo  que's  pót  combinar. 
Combinable.  Gonveniens,  concors,  concordabilis. 

COMBINACIÓ,  f.  Acció  de  combinar.  Combi- 
íuicion.  Ordo,  conjunctio,  combinatio,  nis.  ||  Unió 
de  dos  cosas  en  un  mateix  subjecte.  Combinacion. 
Combinatio,  nis.  ||  Agregat  de  veusposadas  per  or- 
de alfabétich.  Combinacion.  Yerborum  ordo. 

COMBINAR.  V.  a.  Ordenar,  disposar  cosas  di- 
ferentas  entre  sí  pera  formar  un  compost,  com,  lle- 
tras,  números,  etc.  Combinar.  Ordino,  col•loco,  as, 
struo,  is.  II  Comparar.  Combinar,  cotejar,  compa- 
rar. Comparo,  as ,  confero,  ers.  ||  Formar  algun 
plan.  Combinar,  proddestino,  as;  aliquid  moliri, 
menteconcipere.  ||  Juntar  tropas  óesquadras.  Jun- 
tar,  combinar,  formar.  Socio,  as,  conjungo,  is. 

COMBINAT,  DA.  p.  p.  Combinado,  Conjunc- 
tus,  sociatus,  foBderatus. 

COMBINATORI,  A.  adj.  S'  aplica  al  art  de 
combinar  las  cosas.  Combinatorio,  Copulatorius. 

COMBOY.  m.  Escolta,  guarda  pera  portar  ab 
seguretat  alguna  cosa.  Convoy.  Praesidium,  ii.  | 
La  provisió  que's  porta.  Convoy.  Commeatus,  us. 
P  met.  fam.  acompanyament,  séquit. 

COMBOYANT.  m.  mamfasser.  ||  p.  a.  Convo- 
yante,  Custodiens. 


COMBOYAR.  y.  a.  Escoltar  un  comboy.  C» 
voyar.  Subsidior,  aris,  stipo,  as;  praesidio,  enÉl• 
diaB  esse.  ||  manifassejar. 

COBIBOYAT,  DA.  p.  p.  Comvoyado.  Stipatn 

COMBREGADOR.  m.  Lloch  ahont  s'  hi  àèm 
la  sagrada  comunió.  Comulgatorio.  Sacrs  syniiíi 
administrands  sacer  locus.  ||  En  los  conveoti  è 
monjas  la  finestreta  per  abont  se  Is  dòoa  la  cm» 
nió.  Graticula,  comulgatorio,  Fenestn,  feoeslel• 
la,  se. 

COBIBREGAR.  v.  a.  Donar  la  sagrada  comh 
nió.  Comulgar.  Sacram  Eucharistiam  aliqui 
trare,  porrigere,  exhibere.  ||  v.  n.  Féndrer  h 
grada  comunió.  Comulgar,  Eocharistiam  aoeipo^ 
c<Blesti  pane  sese  reficere;  sacram  synaxim 
re.  II  m.  Vidtico.  Sacrum  viaticuin. 

comrregar  al  malalt,  fr.  vulticai. 

comirbgàr  general  t  enterro  fer  amor  rb  ml 
loc.  fam.  Denota  la  improporció  del  fi  respecte tf 
principi  de  alguna  cosa.  0  calzadeomo  testis, t 
vestid  como  calzais;  en  cueros  y  con  sombrero,  trm 
guantes  y  canizuelo.  Aut  soccos  vesti,  aut  soocod 
congrua  vestis.  Et  strophíum  geris,  et  mani 
pileo  nudus. 

PORTAR  LO  COMRREGAR.  fr.  Llevar  el  tidtko.  9h 
crum  viaticum,  vel  sacram  Eucharistiam  ad  op»* 
lum  deferre. 

COMBREGAT,  DA.  p.  p.  Comulgaio,  SM 
synaxi  munitus,  refectus. 

COMBUSTIBLE,  adj.  Bo  pera  cremarse.  (M 
bustible,  Combustibilis. 

COMBUSTIÓ,  f.  Incendi,  crema.  Combuslkài 
Combustió,  conflagratio,  nis.  ||  Dissensió  ó  alÍMiil*^! 
Disension,  sedicion,  tumulto,  Seditío,  nis,  tnflri- 
tus,  us. 

COMDOR  Ó  COMITOR.  m.  Títol  y  digiM 
entre  vescomte  y  valvessor,  tenint  ofici  de 
del  compte,  acompanyarlo  y  administrar  }jMk 
en  són  nom  en  tot  lo  comtat  desprès  del  vescoflil•' 
Tal  títol  sols  durà  '1  temps  dels  comtes  partieitaí 
fins  ans  de  la  unió  ab  Aragó.  Comdar,  ConúV* 

COMÈDIA,  f .  Poema  dramàtich  en  qne^s  jv^ 
senta  alguna  acció  familiar  entre  persoow  pnvt- 
das,  y  's  dirigeix  à  la  correcció  de  las  co0tai.  (A- 
media.  Comoedia,  ae. 

COMÈDIA  DE  CAPA  Y  ESPASA.  AquelIa  la  acció  de b 
qual  passa  entre  personas  que  no  excedeixea  de  li 
esfera  de  nobles  y  caballers.  Comèdia  ieeüfii  i 
espada.  ComoBdia  toga  ta. 

COMÈDIA  DE  FIGURIN.  AqQella  que  lé  per  priaf**  ] 
pal  objecte  repéndrer  algun  vici  ridícul  y  exWt  • 
gant  en  un  personatge.  Comèdia  de  figwnm,  Atdf 
na  fabula. 

COMÈDIA  DE  FOLGA.  Aquella  que  té  per  princif' 
objecte  assumptos  ridículs  yjocosos.  càmeiàè 
farsa.  Mimus,  i. 

COMÈDIA  HEROICA.  Aquella  qual  acció  'ssaptfi 
passar  entre  prínceps.  Comèdia  heroica,  ínpf^ 
moedia,  <c. 


COM 


CATALÀ 


COM 


891 


RBPEESBPCTAi  LA  COMÈDIA,  fr.  met.  Portarso  ab 
dissimulació  enganyadora.  Representar  la  comèdia, 
Simulatè  se  gerere,  insidiosè  agere. 

SÉa  UNA  COMÈDIA  Ó  UN  PAS  DB   COMÈDIA,  exp.  fam. 

pera  significar  la  diversió  ó  rissa  que  cansa  alguna 
cosa.  Ser  una  comèdia  ó  un  paso  de  comèdia.  Festi- 
Bum,  scenicnm,  comicum  esse. 

OOMEDIANT,  A.  m.  y  f.  Qui  representa  en 
los  teatros  públichs  comédias  ó  tragédias.  Come^ 
diante,  eómieo,  Comicus,  i,  histrió,  nis ,  scenicus 
actor.  II  met.  Enganyador,  fingit,  sàtrapa.  Simula" 
éo,  fingida,  Simulatus.  ||  bobo. 

GOBIEDIDABIENT.  adv.  m.  Ab  moderació  y 
urbanitat.  Comedidamenle,  Comíter,  urbanè. 

CSOMEDIMENT.  m.  Lrbanitat,  moderació.  Co- 
medimiento,  cortesania,  Comitas,  humanitas,  urba- 
nitas,  atis. 

<X>MEDIR8E.  V.  r.  Arreglarse,  moderar- 
se  ,  contenirse.  Comedirse,  Se  continere ,  modera- 
ri. 

GOMEDITy  DA.  p.  p.  Moderat.  Comedido.  Mo- 
deratus.  J  En  menjar  y  béurer.  Sohrio,  templado, 
frugal,  Sobrius,  frugalis.  ||  Cortés,  atent,  ben  criat. 
ürbanOy  cortès,  Urbanus,  officiosus. 

GOBIENADOR.  m.  comanador. 

GOMENAR.  V.  a.  engomanae. 

GOBIENAT,  DA.  p.  p.  encomanat. 

GOMEBIDAGIÓ.  f.  EBCOMENDACIÓ. 

GOMENDATARI.  m.  Ecclesiàstich  secular  que 
gosa  en  comanda  algun  benefici.  Comendaiario. 
Regular  is  benefici  i  usufructuarius. 

GOBIEBIDATIÜ,  VA  Y  GOBIENDATORI,  A. 

adj.  Carta  ó  despaig  de  recomendació.  Comendati- 
eiOf  comendatorio,  Commendatitius. 

GOBIENJA.  f.  Província  y  ciutat  de  Fransa. 
Cominges,  Comenge,  Convenae,  arum. 

DIU  LO  BISBE  DB  COMENJA,  QUI  NO  TBABALLA  NO  MEN- 
JA, ref.  Denota  (pie  '1  traball  es  necessari  pera 
guanyar  lo  sustento.  En  la  tierra  de  mala  duea, 
fuien  no  trabaja  no  manduca.  Qui  vitat  molam, 
vital  et  farinam:  boves  expectant  messis  tempus: 
qui  non  laborat,  non  manducat. 

OOMENS.  m.  ant.  gombnsament. 

GOMEN8ADOR,  A.  adj.  Qui  dóna  principi  ó 
comensa  alguna  cosa.  Principiador,  Inceptor. 

GOMENRAL.  m.  Qui  habita  ó  menja  ab  altra 
persona.  Comensal,  Comensalis,  contubernalis, 
convivalis.  ||  En  algunas  catedrals  y  col-legiatas 
prebendat  immediat  al  canonge.  Bacionero,  co- 
mensaL  Portionarius,  ii,  redditum  cathedralis  aut 
collegialis  ecclesiae  participans. 

C03IEN8ALIA.  f.  En  algunas  catedrals  y  col- 
legiatas  prebenda  immediata  al  canonicat.  Radon, 
eomensalia,  Portionaria  prsebenda. 

GOMENSAMENT.  m.  y 

GOaiENSANSA.  f.  ant.  PrÍMipio.  Initium, 
principium,  exordium,  ii. 

GOMENSAR.  Y.  a.  Empezar ,  comenzar ,  dar 
printipio.  Incipío,  is,  ccepi,  isti,  ccepto,  as.  ||  v.  n. 


Empezar,  prineipiar,  tener  principio  alguna  cosa. 
Incipio,  is,  caepi,  isti. 

coMENSAB  i  DONAB  PBEU.  fr.  Ahfií  6  rompcT  el 
precio,  Mercium  pretium  statuere  ,  judicaré ,  mer- 
cibus  componere. 

COMENSAB  BÈ  Ó  EN  FOBTUNA   ALGUNA  COSA.    Entrar 

con  el  pié  derecho  ó  con  huen  pié,  Feliciter  inci- 
pere. 

COMENSAB  DE  CAP  T  DE  NOU.  fr.  fam.  Toroar  à  em- 
péndrer  una  obra  mal  acabada.  Empezar  dtnuivo. 
Rem  iterum  incipere. 

COMENSA  T  MAY  ACABA.  exp.  fam.  ab  què't  denota 
que  un  té  mòlt  que  dir,  ó  que  per  mòlt  que  diga, 
sempre  li  queda  que  dir ,  ó  que  per  demasiada- 
ment  llarch  se  fà  pesat.  Comienza  y  no  acaba.  Fi- 
nem  dicendi  non  facit. 

GOMEN8AT9  DA.  p.  p.  Comenzado,  empezado. 
CoBplus. 
GOMEBIT.  m.  ant.  comentabi.  {  bxposigió. 
GOMENTADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  comenta.  Co- 
mentador.  Interpres,  explanator,  is,  paraphras- 
tes,  m, 

GOmENTAR.  V.  a.  Explicar ,  glosar ,  aclarar 
alguna  obra  literària.  Comentar,  Explano,  as,  com- 
mentor,  aris. 

GOMENTARI.  m.  Interpretació,  explicació, 
declaració  del  sentit  de  alguna  obra  literària.  Co^ 
mentario,  comento,  Paraphrasis,  is,  dilucidatio,  nis. 
II  pi.  Hístórias  escritas  ab  brevedat ,  com  las  de 
César,  las  del  Marqués  de  St.  Felip  ,  etc.  Comenta- 
rios.  Comentari  i,  orum.  ||  llibbe  de  mbmóbia. 

GOMENTAT,  DA.  p.  p.  Comentado,  Expla- 
nalus. 
GOMERGI.  m.  comebs. 

GOMERGIABLE  Y GOMERGIAL.  adj.  S*  apli- 
ca als  generós  ab  que*s  pót  comerciar.  Comerciable. 
Mercabilis.  ||  met.  ant.  Afable  en  lo  tracte.  Socia- 
ble, comerciable,  Humanus,  comis. 

GOMERGIABTT,  A.  m.  y  f.  Qui  comercia.  Comer. 
ciante,  Negotiator,  is. 

GOMERGIAR.  v.  a.  Negociar,  traficar  com- 
prant, venent  ó  cambiant  generós.  Comerciar.  Nun- 
dinor,  aris,  mercaturam  facere.  ||  met.  Tenir  co- 
municació ó  tracte,  comunment  il-lfcit,  unas  per- 
sonas  ab  altras.  Comerciar.  Societatem ,  commer- 
cium  habere. 

GOMERGIAT,  DA.  p.  p.  Comerciado.  Nundi- 
natus. 

GOBIER8.  m.  Negociació  comprant  y  venent.  Co-» 
mercio.  Commercium,  ii.  ||  Comunicació  ó  tracte  de 
uns  ab  altres.  Comercio.  Commercium,  ii.  I  Cos  de 
comerciants.  Comercio.  Mercatorum  societas.  ||  met. 
Tracte  secret  é  il-lícit  entre  personas  de  diferent 
sexo.  Comercio.  Commercium  turpe.  ||  Joch  de  car- 
tas  entre  quatre  ó  mès  personas,  en  que*s  donan  à 
cada  hu  tres  cartas  tapadas ,  se*n  posan  à  la  taula 
quatre  destapadas,  y  guanya  '\  qui  junta  tres  de 
un  coll  superiors  à  las  dels  altres  jugadors.  Comer- 
cio. Pagellarum  Indus  quidam.  ||  Lo  paratge  més 


892 


GOM 


DICCIONARI 


GOM 


coiicorrcgul  en  los  pobles  graus.  Comercio,  Locus 
frequentissimus. 

GOMEN8AR.  V.  a.  ant.  comerciar. 

GOMÉ8,  A.  p.  p.  Cometido.  Commissas.  ||  aat. 
Encomanat,  encarregat,  conQat  à  algú.  Comelido^ 
confiado.  Gommi^us,  creditus. 

COMESTIBLE,  adj.  Lo  que's  pót  menjar.  Co^ 
mestible.  Gomestibilis.  ||  m.  pi.  Comestibles,  Cibaria, 
orum. 

COMETA,  m.  Cos  celeste  de  la  naturalesa  dels 
planetas.  Cometa,  Cometa,  ae.  |  Joch  de  cartas  dit 
en  algonas  parts  al  hn  y  al  dos:  lo  qui  té  ma  juga 
las  cartas  per  orde ,  com  as,  dos ,  tres ,  etc.  fins 
que  pert  U  orde  que  en  tal  cas  juga  '1  del  costat 
si  la  té,  y  així  se  segueixen  las  demés.  Cometa.  Pa- 
gellarum  ludus  quidam.  ||  Lo  nou  de  oros  del  ma- 
teix jocb,  y  val  per  qualsevol  carta.  Cometa,  Page- 
lla  lusoria. 

COBIETEDOR ,  A.  m.  y  f.  perprbtador.  U  Lo 
qui  encarrega  fér  alguna  cosa.  Cometedor,  Commi- 
sor,  is. 

GOBIETRE.  V.  a.  y 

COBIÉTRER.  V.  a.  Encarregar  à  algú  algun 
negoci.  Cometer,  con/tor.  Committo,  decerno,  is.  I 
Fér  algun  delicte,  etc.  Perpetrar,  cometer.  Faci  nus 
patrare. 

COBIÉTRERSE.  V.  r.  fiàrse. 

COMt.  m.  cuMÍ. 

COMIAT,  m.  DESPEDIDA. 
DAR  COMIAT,  fr.  DESPBDIR. 
PÉNDRER  COMIAT,  fr.  DESPEDIRSE. 

CÒMICAMENT,  adv.  m.  k  la  manera  dels  có- 
michs.  Cómicamente,  Comicè. 

CÓMICH,  CA.  m.  y  f.  comediant.  ||  adj.  Lo 
pertanyent  à  la  comèdia,  com:  estil  cómich,  etc.  Có- 
mico,  Comicus. 

COMICIS,  m.  pi.  Juntasdels  romans  pera  trac- 
tar los  negocis  públichs.  Comicios,  Comitium ,  ii, 
comitia,  orum. 

COMINAL.  adj.  ant.  Indiferent.  Comun,  Com- 
munis.  II  nàut.  tripulació,  y  Qui  té  part  en  la  mas- 
sa comuna.  Participe  de  la  masa  comwM,  Particeps 
ipis.  II  COMUNAL.  II  nàut.  ant.  oficial  de  mar.  ||  adj. 
ant.  acceptable. 

cominalmente.  adv.  fícilmentb. 

COMINALESA.  f.  ant.  judici  de  Irbitrbs. 

COMÍS.  m.  Pena  de  pérdrer  la  mercaderia,  'i 
qui  comercia  en  generós  prohibits,  Comiso,  Ad  ú»- 
cum  addnctio.  ||  Los  mataixos  generós  comissats. 
Comiso,  Fisco  adducts  mercès,  adducla  bona. 

COMI8SAR.  V.  a.  Declarar  lo  que  incideix  en 
la  pena  de  comís.  Dar  de  comiso ,  comisar.  Confis- 
co, as. 

COMISSARI,  m.  Qui  té  facultat  de  altre  pera 
algun  negoci.  Comisario,  Delegatus,  i. 

COMISSARI  DE  GUERRA.  Qui  passa  revisla  general 
à  la  tropa.  Comisario  de  Guerra.  Recensioni  mili- 
tum  prsefectus. 

COMISSARI  del   sant   OFICI   6  DE  LA   INQUISICIÓ.  *L 


sacerdot  que  enlen  en  los  càrrechs  de  ella.  Comi- 
sario del  santó  oficio  ó  de  la  inquisicion.  Tribunalis 
fídei  minister,  sacerdos. 

COMISSARI  GENERAL.  Antíguament  lo  qui  manava 
un  tros  de  caballeria  en  los  exèrcits.  Comisario  ge- 
neral. Legatus. 

COMISSARI  GENEivL  DE  CRUSADA.  Ecclesiàstích  que 
per  nombrament  del  Rey  y  facultat  pontifícia  té  à 
són  càrrech  los  negocis  pertanyents  à  esta  gràcia. 
Comisario  general  de  cruzada.  In  sancta;  crucials 
causis  praafectus. 

COMISSARI  GENERAL  DE  ÍNDiAS.  En  V  Orde  de  sant 
Franoesch,  religiós  encarregat  de  sas  províncias  en 
Indias.  Comisario  general  de  ïndias.  Ordinis  S. 
Francisci  apud  indos  prsefectus. 

COMISSARI   GENERAL  DE  GERUSALEM  Ó  DE    LA  TERRA 

SANTA.  Religiós  Franciscano  resident  en  la  cort  per 
nombrament  del  Rey  en  lo  tocant  als  caudals  dels 
convents  y  hospicis  dels  sants  llochs.  Camisario 
general  de  Jerusalen  ó  tierra  santa,  Ordinis  S. 
Francisci  apud  Hyerosilimam  prsefectus. 

COMISSARI  ORDENADOR.  L' inmodiat  en  autoritat  al 
intendent  de  exèrcit,  la  auséncia  del  qual  supleix. 
Comisario  ordenador,  A  qusestore  exercitus  se- 
cundus. 

COMISSARIA,  f .  y 

COMISSARIAT.  m.  Empleo  y  oficina  del  co- 
missari. Comisaria,  comisariato,  Curatoris  munus 
seu  officina. 

COMISSAT,  DA.  p.  p.  Lo  genero  que  ha  cay- 
gut  en  cx)mís.  Comisado,  comiso,  Fisco  adductai 
mercès,  y  comissionat. 

COMISSIÓ,  f.  Orde ,  encàrrech,  facultat  que 
alguna  corporació  dóna  de  paraula  ó  per  escrit  à 
altre,  pera  que  execute  ó  entenga  en  algun  as- 
sumpte. Comision.  Delegatio,  nis,  mandalum,  i. 

PECAT  DE  COMISSIÓ.  Lo  que  s*  executa  infringint 
la  lley  de  Dèu  en  algun  precepte  negatiu.  Pecado 
de  comision.  Admíssum  agendo  peccatum. 

COMISSIONAR.  V.  a.  Dar  comissió  à  algú  pera 
enténdrer  en  algun  negoci.  Comisionar.  Delego,  as, 
committo,  is. 

COMISSIONAT,  DA.  p.  p.  Comisionado.  De- 
legatus. I  La  persona  encarregada  de  algun  nego- 
ci. Comimnado,  eomisionista.  Legatarius,  ii. 

COMISSURA,  f.  anat.  Unió  del  cràneo  ab  unas 
dentetas  com  las  de  la  serra.  Comisura,  Commisu- 
ra,  ffi. 

CÓMIT.  m.  Oficial  en  las  galeras ,  encarregat 
de  las  maniobras  y  càstichs  dels  forsats.  Ct'miíre, 
Celeustes,  se,  pausarius,  portisculus,  trierarchus,  i. 

COBilTIT,  DA.  p.  p.  ant.  comissionat.  ||  des- 
tinat. 

COBilTIVA.  f.  Acompanpment.  Séquiio,  comi- 
tiva. Coinilatus,  us. 

CÒMODAMENT,  adv.  m.  Ab  comoditat.  Co- 
modamente.  Opportunè,  commodè. 

COMODANT.  m.  for.  El  que  presta  à  altre 
gratuitament  una  cosa  pungible  peraque  se  ser- 


GOM 


CATALÀ 


COM 


393 


Tesci  de  ella  fins  à  cert  temps  ó  pera  cert  us  y  li 
reditnesca  desprès.  Comodante,  Comiuodans,  tis. 

COMQDAR.  ▼.  a.  for.  Deixar  ó  prestar  gratui- 
toent  pera  cert  temps.  Comodar,  Commodare. 

GOMODAT.  m.  for.  Contracte  pel  qual  se  dóna 
éreb  algnna  cosa  ab  obligació  de  restituhirla.  Co- 
mitío,  Commodatam,  i. 

OOHODATARI.  m.  for.  Qui  pren  alhajas  ó  di- 
ien à  fiar.  Comoiatario.  Commodatarius,  ii. 

GOaiODi.  m.  Lo  que  serveix  pera  tot.  Comodin, 
Onnibas  inservíens. 

GQÜODITAT.  f.  Conveniència.  ComodiL•d. 
GoDinoditas,  atis.  |  La  bona  disposició  de  las  co- 
ns pel  us  que  s*  ba  de  fér  de  ellas.  ComodiL•d. 
Gonmoditas,  alls,  opportunum,  i.  ||  Utilitat,  inte- 
rès. CowkodUad.  Utilitas,  atis,  lucrum,  i. 

diGAi  siS  COMODITATS,  fr.  Buscar  sos  interès- 
üi,  otílitats.  Ser  anUgo  de  sus  conveniencias.  Cap- 
tat commoda. 

OÒMODO,  A.  adj.  Oportú ,  proporcionat.  Có- 
■0^.  Idoneus. 

icoMODO.  m.  adv.  que  denota  la  moderació  del 
|reo.  A  freeio  ac-omodaL•,  d  moderado  precio,  Me- 
tiocri  pretio. 

GOÜPACTE,  A.  adj.  Unit,  trabat,  apretat, 
Cmpacto.  Compactus,  pactilis. 

GOMPADÉIXERSE•  V.  r.  Tenir  llàstima,  com- 
fttsió.  Compadectríe.  Misereo,  es,  misereor,  eris, 
Mopatíor,  eris. 
GOMPADESGUT,  DA.  p.  p.  Compadecido.  Mi- 

sertQs. 
OOUPADRATGE.  m.  oompaternitat. 
OOMPAOINAGIÓ•  f.  L*  acte  y  efecte  de  com- 

pipau*.  Compaginacion.  Compago,  inis,  compa- 
res, eompactio. 
OOMPAGINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  compagi- 

■.  Ompaginador.  Compactor,  is. 
OOMPAGINAR.  V.  a.  Ordenar  cosas  que  tenen 

R^íó  6  connexió.  Compaginar.  Compagino,  as, 

^pÍDgo,  is. 
OOlff  AGINAT,  DA.  p.  p.  Compaginado,  Com- 

IK^'natus. 
GCmPANATGE.  m.  Menjar  no  calent,  à  modo 

^fiambre,  ó  cosa  pera  acompanyar  lo  pa,  segons 

i' estil  de  la  barena.  Condumio,  companaje.  Obso- 

*iiiD,  ii.  I  Gasto  ordinari.   Gasto.  Impensa,  se, 

lUiptos,  us.  I  Lo  que  desprès  de  cuyt  ó  rostit 

^wtnià  f rei.  Piambre.  Coctum  aut  assum  frigi- 


/ 


OmPANEJAR  Ó  GOMPANAJAR.    v.   n. 

Fér  companatge.  Hacer  condumto,  tomar  un  bocado. 
^pQlis  refici.  ||  Compartir,  distribuhir  alguna  cosa 
^economia.  Economizar.  Rem  dome^ticam  pru- 
^ter,  non  profusè  impendere,  administraré. 

OOüPANY.  m.  Qui  acompan>a  ó  s'  acompa- 
nya ab  altre.  Compaíiero.  Socius,  ii.  Q  Qui  esta  en 
^  mateixa  oficina,  empleo,  etc.  Companero.  Co- 
Ufga,  se.  H  CÒMPLICE.  Q  Qui  viu  en  companyia  de 
litres.  Compaiuro.  Convivens.|  En  lo  jocb  los  que 


s'  ajudan  mútuament  contra  altres.  Companero. 
Socius,  ii.  II  Lo  que  forma  joch  ó  simetria  ab  altra 
cosa.  Companero.  Compar,  is.  ||  Lo  qui  corre  una 
mateixa  sort  que  altre.  Companero.  Consors,  tis.  || 
Lo  que  s*  acostuma  usar  ó  portar  ab  sí  mateix,  com 
lo  llibre,  etc.  Companero.  Socius,  i  i ;  sodalis,  fa- 
miliaris,  is. 

ANAR  DE  COMPANYS,  fr.  Ir  en  compania.  Unà,  si- 
mul  progredi. 

COMPANYA,  f.  Família  ó  fills  petits.  FaaiJKa, 
hijos.  Familia,  se,  proles ,  is.  |j  ant.  Lo  servey. 
Gente,  servidumbre.  Familia,  s,  famuli,  orum.  || 
COMPANYIA.  II  nàut.  Lo  petit  retret  de  popa  en  las 
nans  petitas.  Camara.  Conclave,  is.  ||  ant.  nàut. 

EQUIPATGE,  TRIPULACIÓ. 

QUI  AR  COMPANYA  's  MET ,  CAGAT  SE  LLEVA.  fr. 
met.  QUI  AR  CRIATURAS  SE  FICA,  ETC.  ' 

COMPANYAR.  V.  a.  acompanyar. 

GOMPANYERA.  f.  Companera.  Socia,  ffi. 

COMPANYETA.  f.  d.  Família.  Liberi,orum. 

COMPANYIA,  f.  Societat  ó  junta  de  personas. 
Compania.  Societas,  atis.  |  Lo  marit  respecte  de  la 
muller,  y  a(|uesta  respecte  de  aquell.  Compania. 
Conjux,  gis.  U  Lo  qui  và  junt  ab  altre.  Compania. 
Socius,  ii.  II  com.  Societat  de  comerciants.  Compa- 
nia. Societas  negotiatorum.  ||  mil.  Cert  número  de 
soldats  ab  són  capità.  Compania.  Cobors,  tis.  ||  Nú- 
mero de  comediants  que  forman  un  cos  pera  re- 
presentar en  teatres  públichs.  Compania.  Hystrio- 
num  chorus. 

COMPANYIA  DE  ESPARDENYA.  La  dc  geut  rubiua 
que  desampara  quant  mès  se  necessita  la  seva 
assistència.  Compania  de  aípargata.  Infidus  co- 
mes. 

COMPANYIA  DE  jEsi^s.  Religió  fundada  per  sant 
Ignasi  de  Loyola.  Compania  de  Jesús  ó  de  nuestra 
Senora.  Ordo  socielatis  Jesu. 

COMPANYIA  DE    NOSTRA   SENYORA.    L'    Ordc  dc  reli- 

giosas  que  's  diuhen  de  la  Enscnyansa  y  trauben 
són  origen  dels  jesuitas.  Orden  de  nuestra  Senora. 
Ordo  jesuítarum  sub  titulo  B.  Yirginis  Mariae. 

COMPANYIA  DEL  PELEGRÍ,  uàut.  aut.  EQUIPATGE. 
AR  ALEGRE  COMPANYIA,  SE  SUPREIX  LA  TRISTA  VIDA. 

ref.  que  's  pren  en  sentit  literal.  Con  alegre  com- 
paniaf  se  sufre  la  triste  vida.  Comea  facundus  vehi- 
culum  est  in  via. 

COMPANYIA  PER  HONOR,  AR  IGUAL  ANS  QUE  AR  MA- 
JOR, ref.  Denota  que  la  amistat  ab  los  iguals,  es 
mès  segura  que  ab  los  majors.  La  compania  para 
honor,  antes  con  tu  igual  que  con  tu  magor ;  cada 
cual  con  sa  igual.  Majoris  numquam,  separis  esto 
comes. 

LAS  MALAS  COMPANYIAS  NO   PORTAN  RES  DE  EO.  loC. 

prov.  Aconsella  lo  mòlt  que  convé  evitar  las  malas 
companyias.  Huye  del  malo,  que  trae  L•no.  Impro- 
borum  fuge  consortium. 

MÒLTS  ME  FAN  COMPANYIA,  loc.  fam.  Donola  sér 
algú  de  la  mateixa  condició  ó  modo  de  pensar  de 
altres.  Ser  iguales.  Ejusdem  esse  conditionis. 


89i 


COM 


DICCIONARI 


GOM 


PER  coHPANTiAS.  in.  adv.  PoT  companios.  Mani- 
pulatim,  gregalim. 

GOMPANYÓ,  NA.  m.  y  f.  Companero,  compa- 
nera.  Comes,  ilís.  ||  pabió. 

QUE  HO  DIGA  MON  COMPANTÓ,    QrE    ES   TAL   COM  JO. 

ref.  Denota  que  enlre  dos  companys  lanl  moliu  de 
desconfiansa  hi  ha  en  un  com  en  altre.  Tan  bueno 
e$  Pedró  como  su  companero :  preguntadlo  d  Munoz 
qm  miente  mas  que  vos,  Quajrilo  id  à  Fabio  qui  te 
néndiator  ipse  est :  talis  est  hera  qualis  pedisequa. 

GOMPANYONA.  f.  ant.  muller. 

COMPARABLE,  adj.  Lo  que  's  p6t  ó  es  digne 
de  Gompararse.  Comparable.  Comparabilis. 

OOMPABAGIÓ  Y  COMPARANSA.  f.  L'  ac- 
te y  efecte  de  comparar.  Comparacion,  Compara- 
tio,  nis.  II  for.  ant.  comparecéncia. 

EN  comparació,  m.  adv.  En  comparacion.  Habita 
coUatione. 

COBIPARADAmENT.  adv.  mod.  comparati- 
vament. 

COMPARAR,  v.  a.  Confrontar  una  cosa  ab  al- 
tra pera  trobar  la  proporció  ó  conveniència  entre 
ellas.  Comparar,  cotejar.  Comparo,  as,  confero, 
ers.  H  V.  r.  ïgualarse  ab  altres.  Compararse  con 
oiro.  Cum  aliquo  sese  sequare. 

COMPARAT,  DA.  p.  p.  Comparada.  Collatos. 

COMPARATIU,  YA.  adj .  Lo  que  compara  ó 
serveix  pera  comparar.  Comparativo.  Comparati- 
vus.  II  gram.  La  frase  ó  adjectiu  que  relaciona  'Is 
termes  de  la  comparació.  Comparativo.  Comparati- 

VÜS. 

COMPARATIVAMENT,  adv.  m.  Ab  compa- 
ració. Comparativamenle.  Comparativè,  comparatè, 
relatè. 

COMPARE,  m.  Padrí  de  batejar  ó  confirmar. 
PadrinOy  compadre.  Patrinus,  i,  Instralis  pater.  || 
S' aplica  també  als  amichs  y  coneguts.  Compadre. 
Amicus,  i. 

DEL  PA  de  mon  compare   BON   TROS    A    MON  FILLOL. 

ref.  Denota  que  comnnment  s'  es  pródich  de  lo 
dels  altres  y  avaro  de  lo  propi.  l>el  pan  de  mi  com- 
padre, huen  6  gran  zatico  d  mi  ahijado.  Ex  alieno 
magnifícus;  de  alieno  liberalis. 

FÉR  compares  T  COMARES,  fr.  FÉR  CÓFI8  T  MÓPIS. 

COMPARECÉNCIA.  f.  for.  L*  acte  de  compa- 
rèixer devant  del  jutge.  Comparecéncia,  compari- 
eum.  Vadimoníí  obitus. 

COMPAREGUT,  DA.  p.  p.  Comparecido.  Prs- 
sentatus. 

COMPARENDO.  m.  Despaig  ó  citació  ab  que 
*1  superior  ó  jutge  mana  à  algun  súbdit  que  com- 
parega.  Es  veu  usada  en  los  tribunals.  Comparen- 
do,  Yadíraonii  jussum,  mandatum. 

COMPARÈIXER  Y  COMPARER.  V.  n.  Pre- 
sentarse  personalment  ó  per  poders.  Parecer,  com- 
parecer.  Compareo,  es.  ||  Trobarse  la  cosa  perdu- 
da. Parecer,  comparecer.  Appareo,  es.  Q  Deixarse 
Yéurer  en  alguna  part,  ó  acndir  à  ella.  Ptwecer, 
comparecer.  Adsum,  es. 


COMPARENT.p.a.  Compareeiente,  Comparens. 

COMPARET.  m.  d.  Padrinito.  Patrinus,  i.  || 
Fadrí  forro,  traballador  de  la  terra.  Bracero.  Fos- 
sor,  is. 

COMPARICIÓ.  f.  for.  comparecéncia.  ||  L*  au- 
to ab  que  1  jutge  mana  comparèixer.  Compari- 
eion.  Vadimonii  jussum. 

COMPARSA,  f.  Acompanyament  en  la  repre- 
sentació teatral.  Comparsa,  Comitatushystrionalis. 
n  Companyia  de  disfressas.  Comparsa.  Lar\'aruin 
comitatus. 

COMPART.  f.  ant.  Qui  té  part  ab  altres  en  al- 
gun negoci.  ComparU,  Socius,  ii. 

COMPARTICIÓ,  f.  REPARTICIÓ. 

COMPARTIDOR.  m.  Qui  comparteix.  Com- 
partidor.  Partitor,  is.  ||  adj.  Lo  que's  pot  compar- 
tir. Compartible.  Partibilis. 

COMPARTIMENT,  m.  Distribució  y  reparti- 
ment del  tot  en  parts  iguals.  Compartimiento. 
iEqualis  rerum  distributio. 

COMPARTIR.  V.  a.  Distribuhirun  tot  en  parts 
iguals  ó  proporcionadas.  Repartir,  compartir,  Divi- 
do,  distribuo,  is. 

COMPARTIT,  DA.  p.  p.  Repartida,  eamparti- 
do,  Dívisus. 

COMPÀS,  m.  Instrument  matemàtich  de  fusta 
ó  metall,  compost  de  dos  pessas  unidas  al  cap  ab 
un  pern,  y  s'  aixampla  ó  estreny  segons  convé. 
Compàs.  Radius,  circinus,  i.  ||  met.  Regla  Ó  inodo 
de  víurer  ó  de  obrar.  Compàs.  Regula,  se.  ||  mús. 
Temps  que  *s  gasta  en  cada  nota  ó  figura.  Compàs. 
Intervallum,  i.  ||  Lo  moviment  de  la  ma  del  que 
regeix  la  orquesta.  Compàs.  Tempus,  oris.  ||  Ralla 
perpendicular  en  las  líneas  ó  pautas  de  solfa. 
Compàs,  Linea  perpendicularis.  ||  En  la  esgrima  la 
deguda  proporció  en  los  moviments.  Compàs,  Nu- 
merus,  i. 

coMPis  DE  CALIBRES.  Lo  que  serveix  pera  amidar 
lo  calibre  de  las  pessas  de  artilleria.  Compàs  de 
calibres.  Ad  tormenti  bellici  capacitatem  metien- 
dam  circinus. 

COMPis  DE  PROPORCIÓ,  mat.  PANTÓMETRA. 

coMPis  MAJOR.  Un  dels  temps  de  la  música.  Com- 
pàs mayor.  Majus  intervallum  in  re  musica. 

COMPÀS  MENOR.  Altre  temps  de  la  musica.  Com- 
pàs menor.  Minus  in'ervallum. 

PORTAR  LO  COMPÀS,  fr.  mús.  Dirigir  una  orquesta. 
Eehar  ó  llevar  el  compàs.  Cantum  numerosque  in 
concentu  moderari.  jj  fr.  met.  Dirigir  ó  gobernar 
alguna  cosa.  Echar  el  compàs,  Dirigere,  moderari. 

tríuter  DE  COMPÀS,  loc.  met.  Tràurer  de  tino. 
Sacar  de  tino,  Mente  movere. 

COMPASSADAMENT.  adv.  m.  acompassada- 

MENT. 

COMPAS9AMENT.  m.  La  obra  de  compassar. 
Medicion,  Mensio,  nis. 
COMPASSAR.  V.  a.  acompassar. 
COBIPASSET.  m.  d.  mús.  compàs  menor. 

adj.  DiGiiB  DB  compassió. 


-     GOM  GÀTÀIA. 

omPAMIÓ.  f.  Lléstíma  de  las  desgràcias 
agenas.  Compasum,  Misericòrdia,  íb,  commísera- 
üo,  ni6. 

DIGNE  DE  COMPASSIÓ.  Qaí  merelx  sér  compade»- 
cut.  Digno  de  compasiony  compasible,  Miseraodus. 

MóiiBEisE  i  COMPASSIÓ,  fr.  MovtTH  à  companon. 
Misericòrdia  nioveri. 

OOMPAS8IIJ9  VA.  adj.  Qui  fàcilment  se  com- 
fMdei^.  CompMívo.  Misericors. 

GOMPATERNITAT.  f.  Lo  parentiu  espiritual 
que  *1  padrí  de  batejar  6  confirmar  contrau  ab  los 
pares  de  la  criatura.  Compaternidad.  Spiritualis 
OQgnatio. 

GOBIPATIBILITAT.  f.  Aptitut  de  una  cosa 
pen  unirse  ab  altra.  Compatibilidad,  Sociabilitas, 
compatibilitas,  atis. 

COMPATIBLE,  adj.  Lo  que  té  aptitut  pera 
«Micórrer  en  un  mateix  lloch  ó  en  un  mateix  sub- 
jecte. Compatible,  Sociabilis,  concílíabilis,  compa- 
libUis. 

OOMPAim.  V.  n.  Patir  junt  ab  altre.  Padecer 
Mm  elre.  Compalior,  eris. 

CXMIPATIBflE•  V.  r.  compadéixbese. 

GQMPATTTy  DA.  p.  p.  Padecidoconotro.  Com- 
pearai.  |  compadescdt. 

GQMPATRICH,  A,  Y  GORIPATRIOTA.  m. 
y  f.  Qai  es  de  una  mateixa  pàtria.  Compalricio, 
compiUnota,  Concivus,  c^nterraneus. 

GOBIPATRÓ,  NA.  m.  y  f.  Patró  juntament  ab 
altre.  Compatnmo,  campatron,  Gompatronus,  i. 

GOMPATRONAT.  m.  Dret  y  facultat  de  com- 
petró.  Compatronalo,  Compatronatus,  us. 

GOMPAYNA.  f.  COMPANYA. 

OOBIPEVUDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  compeMeix. 
lmpul»or,  Instigator,  impolsalor,  is. 

GOMPEL-LIMENT.  m.  Incitatiu,  estimul.  /m- 
puUOf  eompul$i<m,  impuUion.  Impulsió,  incitatio, 

níS.  I  COMPULSIÓ. 

GOMPEL-LIR.  V.  a.  Obligar.  Compeler.  Com- 
pello,  is.  I  Incitar.  Compeler,  Compello,  is.  ||  ant. 
NBCE8SITAE. 

CXmPEL-LIT,  DA.  p.  p.  Compelido.  Compul- 
sus. 

COMPENDI,  m.  Breu  recopilació.  EpiUme, 
compendio.  Compendium,  ii,  epitome,  es,  perio- 

cha,e. 

COMPENDIADOR.  m.  Qui  compendia.  Com- 
penàiador.  In  compendium  redigens. 

COMPENDIAR,  v.  a.  Reduhir  à  compendi. 
Compendiar,  compendizar.  Coarcto,  brevio,  as. 

COMPENDIARIAMENT.  adv.  ra.  compendio- 

0AMBIIT. 

GOBIPENDIAT,  DA.  p.  p.  C-ompendiado,  Bre- 
▼iatos. 

COMPENDIÓ8,  A.  adj.  Abreviat ,  redubit. 
Àkreviado,  eompendioio.  Compendiosns. 

COMPBNDI06AMENT.  adv.  m.  En  compen- 
di. Compeniiosamente,  compendiariamente.  Summa- 
lim,  breviter. 


COM  395 

COMPÉNDRER.  V.  a.  Enténdrer  profunda- 
ment alguna  cosa.  Penetrar,  comprender,  alcanzar. 
Comprehendo,  is.  [|  Rodejar  per  totas  parts.  Àkra^ 
zar,  comprender,  cemr,  Comprehendo,  is.  ||  v.  n. 
Contenir,  enclóurer  en  sí.  Ineluir,  comprender^ 
abrazar,  abarcar.  Conlineo,  es,  capio,  is. 

COMPENSA,  f.  COMPENSACIÓ. 

COMPENSABLE,  adj.  Lo  que  *s  pótó  es  digne 
de  compensar.  Compensable,  Compensabilis. 

COMPENSACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  oen- 
pensar.    Compensacion.  Compensatio ,  peosll•lio, 

nis.  II  PEEMI. 

COMPENSAR.  V.  n.  Ressarcir  algun  dany, 
agra  vi  ó  perjudici.  Resarcir,  compensar.  Compen- 
so, as.  II  V.  n.  Gosar  de  algun  bé  en  grau  equiva- 
lent al  dany  que  s'  ha  patit.  Compensar.  Compen- 
so, as. 

COMPENSARSE.  V.  r.  Ressarcirse  una  cosa 
ah  sa  contrària,  com  las  pérduas  ab  las  ganàncias. 
Compensarse.  Compensari.  ||  Ressarcirse  un  àat  ma- 
teix del  dany  que  altre  li  ha  ocasionat.  Compensar^ 
se,  Pensari,  compensari. 

COMPENSAT,  DA.  p.  p.  Compensada.  Com- 
pensatus. 

COMPETEDOR,  A.  m.  y  f.  competidoe. 

COMPETÈNCIA,  f.  Disputa,  conlienda.  Com- 
petència, Competenlia,  x.  ||  Incumbóncia,  perle- 
nóncia.  íncumbencia,  competència,  pertenencia.  Offl- 
cium,  ii,  munus,  eris. 

À  COMPETÈNCIA,  m.  adv.  A  competència,  àporfia. 
Certalim,  conten tiosè. 

ESTAR  EN  COMPETÈNCIA.  Pielóndrcr  una  matei- 
xa cosa  diferents.  Estar  en  competència.  Rem  certa- 
tim  ambire. 

COMPETENT,  m.  En  la  primitiva  Igléaia  *l 
calecúmeno  ja  instruhit  y  mès  adelantat  en  I06 
dogmas  de  la  religió  cristiana.  Competents,  Cathe- 
cumenus,  i.  ||  adj.  Convenient,  proporcionat,  ade- 
quat ,  bastant.  Competente,  Competens.  Q  Degut, 
llegítim,  Competente,  Competens. 

COMPETENTMENT,  adv.  m.  Proporcionada» 
adequadament.  Competenttmente,  Competenter.  | 
Llegí limament.  Legitimamente.  Jurè,  legitimè. 

COMPETICIÓ,  f.  ant.  competència. 

COMPETIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  competeix. 
Competidor,  Competens,  tis,  a^mulns,  i. 

COMPETIR.  V.  n.  Disputar  ó  aspirar  uns  y  al- 
tres ab  empenyo  à  una  mateixa  pretensió.  Compe- 
tir, Certo,  as.  ||  Pertànyer.  Competir,  corresponder, 
tocar,  pertenecer,  Pertinet,  ebat.  p  rivalisae. 

COMPETIT,  DA.  p.  p.  Competido,  Certatua, 
adjudica  tus. 

COMPILACIÓ,  f.  Col-lec<;ió  de  vàrias  notícias 
ó  matórias.  Compilacion,  Compilatio,  nis. 
.   COMPILADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  compila.  Com- 
pilador. Collector,  is. 

COMPILAR.  V.  a.  Juntar  en  un  cos  vàrias  no- 
ticias  ó  matérias.  Compilar.  Compilo,  as. 

COMPILAT,  DA.  p.  p.  CmpiUido,  GoUectus. 


396  GOM 

»  GOMPINXE.  m.  Amích,  camarada.  Compinche, 
Comes,  sodalis. 

GOBIPITAL8.  m.  pi.  Feslas  que  feyan  los  an- 
lichs  en  la  travessia  dels  camins.  Compilalicias. 
Compilaliliaï,  arum.  ||  adj.  Lo  que  pertany  à  ditas 
festas.  CampitaL  Compilalilius. 

GOMPLACÉNGIA.  f.  Condescendència.  Com- 
placencia,  condescendència,  Morigeratio,  nis.  ||  Sa- 
tisfacció, alegria,  gust.  Comp/acfnctíï.Volupla8,atÍ8. 

GOBIPLAGENT,  A.  adj.  condescendent.  ||  p. 
a.  Qüi  complau.  Complaciente.  Morigerans. 

COMPLAGUT ,  DA.  p.  p.  Complacido.  Com- 
placitus. 

GOMPLAINT  Ó  PLANT.  f.  ant.  Poesia  de 
grans  dimensions  y  de  genero  trist.  Elegia.  Ele- 
gia, se.  II  COMPLANCT. 

GOMPLANGT  Y  GOMPLANT.  f.  ant.  LA- 
MENTO. 

GOMPLANGUTy  DA.  p.  p.  plangut. 

GCntfPLÀNYEa.  V.  n.  ant.  planter.  D  Plorar 
ab  llàgriroas  y  suspirs.  Planir,  Plango,  is.  ||  con- 

DÓLDRERSE. 

GOMPLÀURER.  V.  a.  Donar  gust  ó  plaher  à 
altre.  Complacer ,  condescender.  Complaceo ,  es, 
obsequor,  eris. 

GOMPLÀURERSE.  V.  r.  Tenir  satisfacció  en 
alguna  cosa.  Complacerse ,  alegrane.  Gaudeo  ,  es, 
delector,  aris. 

GOMPLEMENT.  m.  La  última  perfecció  de  al- 
guna cosa.  Complemento.  Complementum,  i. 

GOMPLERT,  A.  adj.  Obsequiós.  Cumplido. 
Perpolitns,  percomis;  in  officíis  attentus. 

GOMPLETj  A.  adj.  Cabal ,  perfet.  Completo. 
Períectus,  absolutus. 

GOMPLETAMENT.  adv.  m.  Sens  que  falle 
res.  Completamente,  cumplidamente.  Absol utè,  ple- 
nè,  omninò. 

GOMPLETAR.  V.  a.  Fér  cumplida  y  perfecta 
alguna  cosa.  Àcabalar ,  completar.  Compleo ,  es, 
perfício,  absolvo,  is. 

GOMPLETAS.  f.  pi.  Ultima  part  del  reso  ec- 
clesiàstich.  Completas.  Completorium ,  ii. 

GOMPLETAT,  DA.  p.  p.  Completada.  Com- 
pletus. 

GOmPLETIU,  VA.  adj.  Lo  que  acaba  ó  com- 
pleta alguna  cosa.  Completivo.  Completivus. 

GOMPLETIYAMENT.  adv.  m.  Àb  perfecció. 
Completivamente.  Completivè. 

GOmPLEXIÓ.  f.  Temperament  y  graduació 
dels  humors  del  cos  humà.  Complexion.  Tempera- 
mentum ,  i.  ||  ret.  Figura  per  la  qual  mòllas  ora- 
cions comensan  y  acaban  per  una  mateixa  paraula. 
Complexion.  Complexió,  nis. 

DE  BONA  ó  MALA  COMPLEXIÓ,  loc.  Bicn  ó  mal  com- 
plexionado,  ó  ac4mplexwnado.  Bene  aut  malè  affec 
tus,  constitutus. 

GOMPLEXIONAL.  adj.  Lo  pertanyent  à  la 
complexió.  Complexional.  Ad  corporis  habitudinem 
pertinens. 


DICCIONARI  COH     - 

GOMPLEXO.  m.  Lo  oonjont  ó  qdíò  de  cosas. 
ComplexOy'complejo.  Gomplexus,  as.  |  adj.  anat.  Se 
diu  de  un  dels  catorze  muscles  del  cap  per  sòd 
moviment.  Complexa,  cruzado.  Complexus  museu- 

luS.  II  lóg.  OOMPOST. 

GOmPUGAGIÓ.  f.  Concurrència  de  cesaa  di- 
versas.  Complxcacion.  Complicatio,  oppositio,  oia» 

GOMPLIGAR.  V.  a.  Mesclar,  juntar  cosas  dü^ 
renls  entre  sf.  Complicar.  Implico ,  as ;  direna 
inter  se  miscere. 

GOMPLIGATi  DA.  p.  p.  Complicado,  Implid* 
tus. 

GÓMPUGE.  m.  Company  en  algun  delíde. 
Còmplice.  Complex,  icis. 

GOMPUGITAT.  f.  Qualitat  de  eémplioe.  Cé»< 
plicidad.  Societas,  atis. 

GOMPLIR.  V.  a.  y  derivats,  complim. 

GOMPLOT.  m.  coNSPiiACió ,  tmama  ,  nncTA  m*. 

CRETA. 

GOMPÓNDRER.  V.  a.  Formar  de  vàrias 
una ,  col-Iocantlas  ab  orde  y  modo.  Comj 
Compono ,  is.  ||  Constituhir ,  formar  aigua  oos  il•.\ 
agregat  de  vàrias  cosas  ó  personas.  Compatigr. 
flo,  as.  II  Sumar  ó  pujar  à  una  quantitat  detenú-ii 
nada.  Componer.  Constituo ,  is.  I  Fingir ,  foijant 
alguna  mentida.  Tramar,  compomr,  forjar,  Fiago^ 
is.  II  Ordenar  lo  desconcertat ,  adobar  lo  espatllat. 
Reparar,  componer ,  aderezar,  ordenar ,  ewttrWw 
Refício,  is.  Q  Destorbar  algun  dany  que 's  tem.  CSi» 
poner,  C4)rtar.  Damnum  declinaré.  |  Moderar,  te»* 
perar,  corregir,  arreglar.  Componer.  Moderor, aris. 
II  Escríurer  ó  fér  alguna  obra  de  ingeni.  CMapt- 
ner.  Excudo,  is.  ||  Entre  estampers  formar  diociaa• 
juntant  las  lletras.  Componer.  Gharacteres  arte  tj- 
pographica  disponere.  ||  Adornar.  Componer,  Dees 
ro,  as.  II  Reparar,  renovar  alguna  cosa.  Compoacr. 
Reconcinno,  as.  |  Reforsar ,  corroborar,  com:  lo  vi 
ranci  compon  lo  ventrell.  Componer,  earrobortr• 
Corroboro ,  as.  ||  Posar  pau  entre  'Is  desavinguts. 
Ajustar,  componer.  Dissidentes  conjungere.  |  AMàv. 

NIR.  n  SATISFEE,  PAGAR. 

ANÍCHO  vosaltres  Jl  COMPONDRE!.  loC.  ÀMint  i 
EXTÉ.NDRER. 

GOmPÓNDRERSE.  v.  r.  Àdornarse.  idoraar- 
9e,  componerse.  Se  ad  speciem  omare.  |  Formar  la 
tot  de  vàrias  parts ,  com :  la  segona  de  activa  *s 
COMPON  de  supòsit ,  verb  y  acusatiu  regit.  Çoaips 
nerse.  Consto  ,  as,  ||  adobarsb.  %.  |  ter.  Se  diu  de 
la  neu  quant  comensa  à  posarse  y  Uigarse.  Btlm^ 
se.  Congelasco,  is.  y  Dit  del  temps,  alsarsi.  1. 

qub's  compongan.  loc.  fam.  ÀllÀ  se  las  aviapa. 
Allà  se  las  campaneen:  alld  se  las  hayan:  allà  m  las 
avengan  :  alld  se  fos  aburujen :  alld  m  /at  oaoifa 
Marta  con  suspollos,  crie  muchos,  ó  crie  porot.  MU 
hil  mea  refert;  ipsi  viderint. 

GOMPONEDOR.  m.  Entre  estampers  iastru* 
ment  de  ferro  ó  fusta  ,  ab  un  gàlzer  od  ua  ca>re 
pera  arreglarhi  las  lletras.  C-ompanedor.  Re^h 
typographica.  ||  compositor.  ||  adornadom. 


■1 


GOM  CATALÀ. 

«ÒLTS  COMPOTfBDOBS  DESGOVPOlfBVr    11   IfiJviA.  Fcf. 

Denota  que  en  las  cosas  de  gnst  ó  de  ingeni  no 
ooové  que  mòlts  hi  entrevingan.  Mnehos  compone^ 
émtt  deteomponen  la  nma.  Multitado  imperaloram 
Cariam  perdídit. 

GOMPOlfENDA.  f.  Lo  dret  que's  ])aga  en  la 
dataria  de  Roma  per  las  bntllas  ó  llícéncias  que 
BO  tenen  tatxa  flxa.  Compmtnda,  Pro  diplomatibus 
pecunía. 

GOMPOmBLE.  adj.  Lo  qae*8  pót  compóndrer. 
Cmfcmille,  CompositUius. 

GCHHPORT.  m.  Tolerància,  sufriment,  permís» 
siü.  Proeedimiento,  eomporte,  proceder.  Opera,  acta, 
ornm,  agendi  ratio. 

GCMPORTABLE.  adj.  Snfrible.  Tolerable^ 
tmfortable,  fopcrtable,  lletadero,  sufrible,  permi- 
tihk,  Ferendus. 

GOMPOBTABtENT.  m.  Sufríroent.  Svfrimiefl•- 
to.  Tolerantia,  se.  ||  Modo  de  portarse.  Comporte. 
Agendi  ratk). 

GOMFOBTAR.  V.  a.  Permétrer.  Tolerar.  To- 
lero, as.  I  Sufrir.  Sufrir,  tolerar ,  comportar,  Fero, 
era.  I  SÀTisna,  pagar. 

r.  Tolerarse ,  permitirse. 


p.  p.  Comportado.  Tole- 
m.  y  f.  d.  Compuestito. 


00IIPORTAR8E.  V. 

Fennitti. 
GÒBIPORTAT,  DA.. 

ntos. 
OOMPOSADETy  A. 

Comptnlus. 

G0MP08AD0B,  A.  m.  y  f.  componedor. 

AMiGABLB  coiPOSADOR.  Àrbitre  en  qui's  compro- 
meten lospledejants.  Amigable  componedor.  Arbiter. 

GOBIPOBAB.  V.  a.  ant.  Carregar  contribu- 
cions. Impaner.  fmpono,  is,  irrogo,  as.  |)  Transigir, 
compóndrerse.  Transigir,  avenir  se  ^  componerse. 
Transigia ,  is.  ||  Compóndrer  una  cosa  de  parts. 
Campaner.  Compono ,  is.  ||  mct.  comprométrer.  Q 
Fér  pagar  demasiadament  alguna  cosa.  Exigir  dos 
fneios.  Plus  justo  extorquere. 

V.  r.  AVENIRSE,  COMPÓNDRERSE. 

'y  DA.  p.  p.  Impuesto.  Impositus. 

CX^ROPOmdÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  compón- 
drer. Camposieion.  Compositio,  nis.  ||  Ajust,  cou- 
Yeni.  Composicion,  Pactío,  nis.  ||  mús.  Artificiosa 
composició  de  diferents  sons.  Composicion.  Musica 
compositio.  I  Obra  del  ingeni.  Composicion.  Opus, 
eris.  I  gram.  Lo  quel  mestre  dicta  als  deixebles 
pera  tniduirho  en  la  llengua  que  aprenen.  Compo- 
sicúm^  tema.  Compositio,  nis.  ||  Reparació  de  algu- 
na eo9a  maltractada.  Compostura.  Reparatio,  nis, 
compoaüiira, ». 

CXyMMBITOB.  m.  Qui  compon,  especialment 

en  la  música.  Compositor,  componedor.  Compositor, 

is.  I  Entre  estampers  qui  arregla  las  lletras  en  la 

estampa.  Compositor.  Notas  typographycas  aptans. 

y  for.  iaBiTEB. 

COMPOST,  m.  Agregat  de  vàrias  parts.   Com- 
fmesto.  Totom  ex  partíbus  conflatum,  constans.  || 
aoDEST,  ADcaifAT.  j|  adj.  bot.  Las  flors  que  resultan 


COM  397 

de  la  unió  de  dos  ó  més  floretas  sentadas  en  lo  re- 
ceptacle, y  rodejadas  de  un  calis  comú.  Compuesto, 
Composi  tus.  II  Se  diu  de  las  fullas  lo  perfodo  de  las 
quals  sosté  dos  ó  més  floretas  distinlas  unas  de 
altras,  com  en  lo  trébol  de  prats.  Compuesta.  Com- 
posi ta.  II  quím.  Se  diu  del  cos  format  de  dos  ó  mès 
elements,  com  la  aygua  de  oxigeno  y  de  hidróge- 
no.  Compuesto.  Conflatum.  Q  farm.  Medicament  for- 
mat de  móltas  substàncias  activas.  Compuesto, 
Compositus.   II  p.  p.   Compuesto.    Composítus.  || 

COMPOSICIÓ.  5. 

GOMPOSTABtENT.  adv.  m.  Ab  compostura. 
Compuestamente.  Compositè.  ||  Ordenadament,  ab 
modèstia,  gravedat  y  modo.  Compuestamente. 
Compte. 

CS01IIP08TEL-LÀ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  à 
sant  Jaume  de  Galícia.  Compostelano.  Compostel- 
lanus. 

COMPOSTURA.  f.  Adorno.  Asfo,  compostura^ 
alitto,  adorno.  Ornatus,  us.  ||  Modèstia,  gravedad, 
circunspecció.  Cotn|)osUra.  Modèstia,  aB.  ||  compo- 
sició. 

AB  compostura.  m.  adv.  compostament. 

COMPRA,  f .  I  La  acció  y  efecte  de  comprar. 
Compra.  Emptío»  nis.  La  de  ous,  gallinas  y  altras 
cosas  pera  revéndrerlas.  Recova.  Ovorum,  alia- 
ruin({Uü  rerum  collectio.  ||  La  mateixa  cosa  com- 
prada. Compra.  Emptio,  nis. 

COMPRABLE  Y  COMPRADtS,  SA.  adj.  Lo 
que  s'  pót  comprar.  Comprable,  compradizo.  Emp- 
titius. 

COMPRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  compra.  Com- 
prador. Emplor,  is.  |  De  gallinas,  ous,  etc.  pera 
revóndrer.  Recovero.  Comparator,  is.  ||  La  persona 
destinada  pera  comprar,  particularment  en  comu- 
nitats religíosas.  Comprador.  Emptur,  is. 

LO  MAL  comprador  ME>JA  DOLENTA  VIANDA.  ref.qUC 

*s  pren  en  sentit  líteial.  El  mal  comprador  come  lo 
peor.  Malus  emptor  difilcilè  bonum  eiiit  obsonium. 

COMPRAR,  v.a.  Adquirir  per  diner  lo  domini 
de  alguna  cosa.  Comprar.  Emo,  is,  mercor,  aris, 
permuto,  as. 

compríIrsela.  fr.  fam.  Anarsen,  fugir.  Tomar  las 
de  Villadiego;  dar  la  grupa ,  poner  ó  echar  los  pies 
enpolrorosa,  volar  golondrino,  escurrirse.  Xh'ire. 

QUI  COMPRA  MBS  DEL  QUE  PÓT,  APRÈS  HO  HA  DE  VÉ!(- 

DRER  TOT.  refr.  Aconsella  que  no  fassem  mès  de  lo 
qne  'ns  permeten  nostres  havers.  Quien  compra  lo 
que  no  puede ,  vende  lo  que  le  duele.  Quisquis  emit 
quod  opum  nou  fert  mensura  suarum,  quod  non 
fert  animus  vendere  s»pe  solet. 

QUI  COMPRA    T   MENT,    E!f   SA  ROSSA  BO  SENT.    rof. 

Denota  que  la  mentida  del  comprador  sempre  re- 
dunda en  sòn  perjudici.  El  que  compra  y  mien'e, 
su  holsa  lo  sienle.  Damno  suo  menti tur  emptor. 

QUI  NO't  COXF.IX,    QUE  *T    COMPRE.  TOf.  SC  diu    dC 

aquell  que  pretén  enganxar  ab  bonàs  paraulas  à 
qui'l  coneix.  Quien  no  te  conoce,  te  compre,  óque  te 
compre,  ó  ese  te  compre.  Qui  ma'è  tç  novit,  emat. 


398 


GOM 


DICCIONARI 


COM 


OOMPRATi  DA.  p.  p.  Comprado,  Emplus.  || 
soBORNAT.  II  Joch  del  home  entre  quatre  ab  vuyt 
cartas,  y  las  vuyt  que  restan  Ons  à  quaranta  's 
compran  y  rema  tan  à  qui  mès  dona.  Comprado ^ 
compradillo.  Pagellamm  ludus  quidam. 

GOmPBEHENSIBILITAT.  f.  Possibilitat  de 
sér  las  cosas  compresas.  Comprensibilidad,  Com- 
prehendendi  vis.  Q  Lo  que  fa  las  cosas  comprehen- 
aibles.  Comprensibilidad.  Gomprehensibilitas,  alls. 

GOMPREHEN8IBLE.  adj.  Lo  que  s'  pót  com- 
péndrcr.  Comprensible.  Coroprehensíbilis. 

GOMPBEHENSIÓ.  f.  L'  acte  de  compéndrer. 
CompreHsioH.  Conceptio,  nis.  |  Facultat,  perspíca* 
eia  pera  compéndrer.  Penetraeion,  eompreMto». 
Comprebensio,  nis.  ||  gram.  Reunió  de  dos  ó  mès 
sil-labas  en  una  sola,  y  per  altre  nom  Sinéressis. 
Comprensiony  c4mtraceion.  Synsresis,  is. 

VA.  adj .   S'  aplica  à  la 


GOMP] 


>4:m.  : 


facultat  de  compéndrer  ó  enténdrer  alguna  cosa. 
Comprensiva.  Gomprehendendi  vis,  capacitas. 

GOMPREHENSOR,  A.  m.  y  f.  teol.  Lo  bena- 
verturat  que  gosa  de  la  presencia  de  Déu.  Com- 
prensor.  Beatus.  ||  Qui  compren  ó  alcansa  alguna 
cosa.  Comprensor.  Comprehendens. 

GOMPRÉS,  A.  p.  p.  ComprendidOf  eomprenso. 
Comprehensus.  ||  Contingut.  Contenido,  comprendi- 
do.  Contenlus. 

COMPRESA,  f.  med.  Trosset  de  tela  sens  voras 
y  ab  varis  doblechs  que  s*  usa  pera  cubrir  los  apò- 
sits ó  pera  aplicar  directament  à  la  part  malalta  ó 
extràurer  lo  pus  dels  tumors.  Compresa.  Apposi- 
4um  ad  comprimendum. 

GOmPRESSIBILITAT.  f.  La  propietat  de  po- 
der sér  un  cos  comprimit  ó  reduhit  à  mènos  volú- 
men  à  benefici  de  la  pressió  ó  percussió.  Com- 
preMilidad.  Comprimendi  facultas. 

G01IIPRE88IBLE.  adj.  Capàs  ó  susceptible  de 
compressió.  CompresibU.  Comprimendi  capax. 

COMPRESSIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  compri- 
mir. Compresion.  Compressió,  nis. 

COMPRÉSSIU,  VA.  adj.  Lo  qne  comprimeix. 
Compresivo.  Compri mens. 

COMPRIMIR.  V.  a.  Exprimir,  apretar,  es- 
trènyer. Comprimir.  Conprímo,  is.  ||  Reprimir, 
contenir.  Beprimir,  eamprimtr,  refrenar.  Cohibeo, 
es.  II  Obligar.  Comprimir.  Urgeo,  es,  adigo,  is. 

COMPRIMIRSE.  V.  r.  Contenirse,  refrenarse. 
C'Omprimirse.  Se  comprimere. 

COMPRIMIT,  DA.  p.  p.  Comprimida ,  com- 
presso.  Compressus.  ||  adj.  bot.  Se  diu  de  la  cama 
xafada  que  té  dos  caras  laterals  convexas,  com  en 
los  pt'sols  de  olor.  CAmprimido.  Compressus. 

COMPROBACIÓ.  f.  L*  acte  y  efecte  de  com- 
probar.  Comprobacion.  Gomprobatio,  nis. 

COMPROBAR.  V.  a.  Confirmar  alguna  cosa 
comparantla  ab  altra,  ó  acreditantla  ab  probas. 
Comprobar.  Comprobo  as. 

GOMPROBAT,  DAt  p.  p.  Cimfrobado.  Gon- 
flrmatus. 


COMPROMÈS,  A.  p.  p.  Comprometido.  Com- 
promissus.  H  m.  compromís. 

COMPROMETIMENT.  m.  COMPROMÍS,  jj  Coa- 
senliment,  la  acció  de  posar  un  assumpto  en  com- 
promís. Comprometimienlo.  Compromissio,  nis. 

COMPROMÉTRER.  V.  a.  Fér  à  algú  respon- 
sable de  algun  encàrrech.  CompromeUr,  Fidem  ali- 
cujus  obligaré.  H  Deixar  à  la  discreció  de  un  ter- 
cer la  determinació  de  una  disputa,  plet,  etc.Can- 
promeler.  Compromitto,  is. 

COMPROMÉTRERSE.  V.  r.  Arriscarse,  po- 
sarse  en  algun  compromís.  CompromeUne.  Com- 
promissum  adire. 

compromís,  m.  In  dels  tres  modos  de  elec- 
ció canònica,  quant  los  electors  donan  à  un  ò  mès 
subjectes  de  entre  ells  poder  pera  elegir.  Compro- 
miso.  Compromissum,  i.  ||  Conveni  entre  pledejants 
pera  adberirse  al  judici  de  un  àrbitre.  Compromi- 
so.  Compromissum,  i. )  Escriptura  ab  que  'Is  ple- 
dejants nombran  àrbitres.  Compromiso.  Compro- 
missum, i.  y  PERILL. 

ESTAR  ó  POSAR  EN  COMPROMÍS,  fr.  Posar  ó  cstar  en 
incertitut.  Estar  ó  poner  en  compromiso.  Incerto 
esse,  ponere. 

GOMPROMISSAR.  V.  a.   COMPROMÉTRER. 

COMPROMISSARI,  m.  V  àrbitre  que  nom- 
bran los  pledejants  pera  decidir  lo  plet.  Compro- 
misario.  Compromissarius,  ii.  I  En  las  eleccions 
canónicas  aquell  à  qui  s'  ha  fét  lo  compromís. 
Compromisario.  Compromissarius,  ii. 

COMPROMISSAT,  DA.  p.  p.  compromès.  2. 

COMPROMITENT.  m.  Lo  qui  dóna  4  dret  de 
elecció  ó  de  adjudicació  en  los  plets  al  compromis- 
sari. CompromitenU,  Compromittens,  tis. 

COMPTAR.  V.  a.  y  derivats,  contir. 

COMPTE,  m.  La  acció  y  efecte  de  contar. 
Cuenla.  Computatio,  nis,  ratiocinium,  ii.  |  Càlcul, 
C4)mputo.  CnentOt  cúlculo,  eómpulo.  Computatio, 
nis.  II  Paper  en  que  estan  escritas  las  partidasde 
alguna  suma  ó  import  de  alguna  cosa..  Cumta.  Ra-*i 
tionum  tabulsB.  ||  Milió,  deu  vegadas  ceot  mil.  iít- 
llon,  cuento.  Decies  centena  millia.  |  ant.  aonda- 

LLA,    FÍRVLA.  II  pi.  ARITHMÉTICA. 

COMPTE  DE  LA  VELLA.  X  quo  *8  fà  ab  los  dits. 
Cuenta  de  lavieja.  Perdigitos  subductio. 

COMPTE  ERRAT  QUE  NO  VAL6A.  fr.  fam.  pera  sal- 
var las  equivocacions  que  hi  poden  haver.  Cuenta 
errada  que  no  valffa.  Computus  haud  valeat  quo- 
ties  intervenit  error. 

COMPTE  T  RAHÓ  SOSTENEN  LA  AMISTAT.    FOf.  DeDOU 

que  1s  bons  comptes  fan  los  bons  amichs.  Cuenla  y 
razon  sustenta  amistad.  Mútua  fídesfovetamicitias. 

COMPTES  VELLS  lARALLAs  NOVàs.  rcf.  S*  entén  en 
sentit  literal.  A  euentas  viejas  harajas  nueras. 
Numera  inveterata  riias  pariunt. 

i  BON  COMPTE,  m.  ad V.  Segons  lo  dit  abans.  A 
la  cuenta.  Meo  judicío,  mea  sententia.  ||  En  conclu- 
sió, en  compendi.  En  cuento^  d  buena  cuenta.  Tan* 
dem,  brevitèr. 


GOM 


CATALÀ 


COM 


399 


i  coMm.  m.  adv.  En  part  del  pago  de  lo  que  's 
déu.  A  ruentOj  d  huena  ruenla.  fn  sumiuam  perso!- 
teodam.  ||  A  cérrech.  Arargo.  In  se  susripere. 

i  MON  coMm:  PBi  voM  compte:  ó  à  compte  meu. 
M.  adY.  A  mon  càrrech  y  cnydado.  Por  mi  cuenta, 
Ic«  lide. 

AL  PASSAR  COMPTIS  NOS  veukím.  ref.  Al  dar  la 
mhktamelo  rftréú.Conivenietteinptiisipse  vídebis. 

AJtSTAa  soe  COMPTES,  fr.  Examinar  las  midas 
qie  convé  péndrer  en  algun  negoci.  Ajustar  uno 
%uewenta$.  Negolinm  permalurè  perpendere. 

cinu  EN  LO  COMPTE,  ff.  fam.  Advertir  V  error 
eflqoe  s*  ha  incorregut.  Caer,  dar  en  la  cuenta.  Ad 
booam  fmgem  redigi.  ]  me(.  esmenabse. 

coMPtOMAi  UN  COMPTE,  fr.  Comparar  las  partidas 
abioa  jostíílcalius.  Pelotear.  Snmmas  summiscon- 
ferre. 

DBWAüAi  COMPTE,  h.  Pedir  cuinta.  Rationem  ab 
diquo  palere. 

DONA!  BON  Ó  MAL  COMPTE  DE  SA   PERSONA,  fr.    Cor- 

nspòndrer  bè  6  mal  à  la  confiansa  ó  encàrrechs 
fiéls.  Dar  huena  ó  mala  cuenta  de  $u  persona.  Sus- 
eepti  negotíi  rationem  reddere. 
^      DONAE  COMPTE,  fr.  üonar  noticia  ó  rahó.  Dar  cuen-- 
la.  Referre,  nuntiare. 

EN  COMPTE,  m.  adv.  En  Uoch.  En  cuenta,  en  lu- 
fcr.  Pro. 

VIfTBAl  llf  COMPTES  AR  SÍ  MATEIX,  fr.  CÀURER  EN  LO 

ooMPTE.  I  Considerar  lo  que  pas^a  en  sòn  interior 
pera  arreglarse  del  millor  modo  que  convinga. 
Entrar  en  euentan  eonsigo.  Serum  cogilare. 

■fTAB  POMA  Ó  HAVER  EIXIT   DE    COMPTE,    fr.  Havér 

mmplflrl  los  nou  mesos  la  dona  pren}ada.  Estar 
fwera  ie  cventa.  Gravídam  foaminam,  exactís  men- 
sibos,  parlnm  expectaré. 

I  K8TAB  6  ANAR  LLUNT  DE   COMPTES,  fr.    ANAR  LLUNY 

DB  Q0CA8. 

ESTAR  Ó  VENIR    1  COMPTE,  Ó  TRÀURER    COMPTE,   fr. 

.8èr  alguna  cosa  útil  ó  profitosa.  Tener  cuenta.  Pro- 
^"toue,  rem  nlílemesae. 

FÉR  COMPTI,  fr.  SUPOSAR. 

fír  COMPTES  siíNS  CONTAR  AR  l'  HOSTE.  fr.  Signi- 
fica formar  plans  sens  contar  ab  los  embarassoa  ò 
dificullala  regulars.  Hacer  castillos  en  el  aire ;  con» 
^     lar  tin  la  kuéipeda.  Vana  spe  deludi. 

fír  lo  COMPTE  i  ALGt}.  fr.  met.  lla!arIo.  Hacerle 
la  rama.  A liqüem  occidere,  ultimo  supplicio  afii- 
eere.  |  Notar  las  partidas  que  Tlian  de  compóndrer. 
líerar  la  euenia.  Rationem  ducere.  ||  despedir. 

FÉR  UM  COMPTES  DEL  GRAN  CAPITÀ  Ó  GRANS  COMPTES. 

fr.  Fér  partidas  arbílràrias  y  no  justificadas.  Hacer 
la  euenia  iel  gran  capitan.  Exorbitantium  expen- 
lamm  arbitraria  ratio. 

FÉR  6  tríürer  comptes  ALEGRES,  fr.  Tcnlr  vanas 
esperansas.  Bacer  6  formar  euentas  alegres  ó  gala- 
nat.  Vana  spepasci. 

FÉRSE  compte,  fr.  FÈRSE  CÀRRECH. 

HOME  DB  COMPTE,  loc.  Persona  de  suposició,  de  ha- 
vers. iliraitr0deHrra|f^o.Homo  qui  est  inaurtoritate. 


JA  T*  AJITSTARÉ  'l  COMPTE,  6   JA  AJUSTAREM  Ó  PA8- 

sARi^.M  COMPTES,  fr.  met.  fam.  ab  que  s' amenassa  à 
algú.  Yo  ajustaré  euentas  contigo,  ya  ajustaremos 
cuentaSy  ya  nos  veremos.  Tecum  rationes  inibo. 

liquidar  los  comptes,  fr.  Igua'ar  lo  càrrech  ab 
la  data.  Liquidar  las  euentas,  Parío,  aa;  rationes 
expediré. 

NOTRORAR  SÒN  COMPTE  6    ERRAR    LOS    COMPTES,    fr. 

met.  fam.  Tenir  un  èxit  contrari  à  lo  que  s'  espe- 
rava. Burlar  las  esperanzas.  Frustrari,  spe  decipi. 
PÉNDRER  À  algO  PER  SÒN  COMPTE,  fr.  mct.  fam.  Pén- 
drer de  tema  à  algú.  Tomaria  con  algwno.  Cum 
aliquo  rixari.  ||  Encarregarse  de  alguna  cosa.  fo- 
mar  por  su  cuenta.  In  se  recípere. 

PÉNDRER  À  COMPTE  ó  À  RON  COMPTE,  fr.  Admétrcr 
alguna  partida  en  part  de  pago.  Tomar  en  cuenta. 
In  acceptum  referre. 

PÉRDRER  LO  COMPTE,  fr.  S(T  mòlt  diffcil  Tcdubír 
à  número  alguna  cosa  per  sa  multitut.  Perder  la 
cuenta.  Computos  exccdere;  ad  computum  redigi 
non  posse. 

POSAR  EN  COMPTE,  fr.  PoucT  en  cuenta.  Rationibus 
in  fer  re. 

RÉRRRR  COMPTE,  fr.  ant.  DONAR  COMPTE. 

RÉRRER  COMPTE  pRiM.fr.  ant.  Donar  compte  estret. 
Dar  cuenta  estrecha.  Arctam  rationem  reddere. 

SAEER  SÒN  COMPTE,  fr.  SARER  SAS  COSAS. 

TENIR  COMPTE,  fr.  Atóndrcr  à  alguna  cosa,  6  te- 
nir cuvdado  de  ella.  Tener  cuenta.  Incumbere  in 
rem.  ||  Cumplir,  guardar  exactament  lo  que's  ma- 
na. Observar,  tener  cuenta.  Jossa  facei-e. 

TENiRSE  COMPTE  EN  LO  MENJAR,  fr.  Guardarse  la 
hora.  Gula^  non  indulgere. 

TENIR  SÒN  COMPTE,  fr.  Tcncr  su  cuenta.  Numerum 
nunc  sedulò  babere. 

TENTE  COMPTE,  loc.  do  amcuassa.  Cuenta  con  la 
cuenta;  cuidado  con  ello.  Rem  cura  diligenler. 

TIRAR  LO  COMPTE,  fr.  TRÀURER  COMPTES. 

TRÀURER  COMPTES,  fr.  Calcular  r  import  de  al- 
guna cosa.  Echarla  cuenta.  Rationes  computaré. 

TRÀURER  sos  COMPTES,  fr.  met.  Considerar  lo  que 
pót  resultar  à  favor  ó  en  dany  propi.  Ajustar  sus 
euentas.  Nogotium  permalurè  perpendere. 

VENIR  À  COMPTE,  fr.  S(T  Útil,  conveuieut  ó profi- 
tosa alguna  cosa.  Tener  cuenta.  Rem  protiquam  esse. 

GOMPTET.  m.  d.  Petit  compte.  Cuentecita, 
ica,  illa.  Computatiuncula ,  x. 

GOMPTISTA.  m.  Qui  sab  comptes.  Cuentista. 
Compulationis  peritus. 

COMPULSA,  f.  for.  Còpia,  traslat  de  una  es- 
criptura, etc.  fét  judicialment  y  cotejat  ab  1*  origi- 
nal. Compu/sa.Apographum,  exemplar  auctoratum. 

COMPULSAR.  V.  a.  for.  Tràurer  alguna  com- 
pulsa.   Compulsar.   Apographum    transcribere.  Q 
Obligar  à  algú  à  fér  alguna  cosa.  Compulsar.  Coni- 
pello,  is. 

COMPULSAT,  DA.  p.  p.  Compulsado.  Trans- 
criptus.  J  Obligat  à  fér  alguna  cosa.  Compulso, 
compelido.  Compulsus. 


400 


COM 


DICCIONARI 


COM 


COMPULSIÓ,  f.  for.  Apremi,  forsa  que'g  fà  à 
algú  obligantlo  à  execular  alguna  cosa.  Compuhion. 
Compulsió,  nis. 

GOBtflPULSIU,  VA.  adj.  Lo  que  te  virtut  de 
compel-lir.  Camjptti«tvo.Gi>mpellendi  virtute  pol  tens. 

G0BIPIIL80RI,  A.  adj.  for.  Se  diu  del  mana- 
ment ó  provisió  del  jutge  pera  compulsar  algun 
instrument.  Compulsorio,  De  actis  transcribendis 
jussum. 

GOMPUNGCIÓ.  f.  y 

GOMPUNGIMENT.  m.  Dolor,  sentiment  inte- 
rior deliavér  pecat.  Com))ttncíoH.Cordiscompunctio. 

GOMPUNGIRfiE.  V.  r.  Tenir  compunccíó  de 
las  culpas  comesas.  Compungirse,  Ingemiscere.  || 
ant.  Remordir  alguna  cosa  la  conciéncia.  Compvn- 
gir.  Stimulo,  as. 

GOMPUNGIT,  DA.  p.  p.  Compungido.  Dolore, 
compunctione  affectus. 

GOMPUaGAGlÓ.  f.  PUEGàCIÓ  CANÓMCà.  I  PUE- 

gàció  vulgar. 

GOMPURGAR.  V.  a.  purgar. 

OOMPURGAT,  DA.  p.  p.  purgat. 

GOBIPÚ8.  adv.  Com  mès  aviat.  Como  ó  cuanlo 
maspronto.  Quò  cittus. 

GOBIPUTACIÓ.  f.  Càlcul  ó  compte  de  temps 
que's  necessita  pera  alguna  cosa.  Computacion, 
Computatio,  nis. 

COMPUTAR.  V.  a.  Contar,  calcular  ó  exami- 
nar per  números.  Se  diu  regularment  dels  anys, 
temps  y  edats.  Computar.  Computo,  numero,  as. 

COMPUTAT,  DA.  p.  p.  Computado.  Computa- 
lus,  numerat  us. 

CÓBiPUT.  m.  La  ciència  de  computar  per  las 
estrellas  pera  la  ordenació  del  temps.  Computo. 
Calculus. 

COMTAT,  m.  Dignitat  y  domini  del  comte. 
Condado.  Comitatus,  us. 

COMTE.  m.  Títol  de  honor,  dignitat  y  dis- 
tinció. Conde.  Comes  itís.  ||  Capità  ó  superior  en- 
tre 'Is  gitanos.  Conde.  Caput,  itis.  I  Antfguament 
lo  qui  tenia  la  guarda  y  custòdia  de  un  districte 
auxiliat  de  sos  oficials  ab  jurisdicció  civil  y  crimi- 
nal, essent  lo  verdader  senyor,  per  só  com  li  esla- 
van  subjectes  lo  vescomte,  *1  còndor  y  '1  valves- 
sor  los  quals  sols  en  nom  de  ell  ad  mi  nistravan  jus- 
tícia, excepte  en  las  causas  dels  vasalls  y  sos  rús- 
ticbs,  bomens  propis  y  altres  enfíteuticaris  que  com 
à  causas  feudals  tocavan  als  senyors  ó  barons. 
Conde.  Come^,  itis. 

COMTE  DEL  REAL  PATRIMONI,  aut.  BATLLE  DEL  REAL 

PATRIMONI.  Baile  del  real  patrimonio.  Regii  físci 
pricfectus. 

COMTE8A.  f.  Dama  titular,  ó  la  muller  del 
comte.  Condesa.  Comitissa,  se. 

COMTET,  E8ETA.  diin.  de  comte.  Condesito, 
Ua.  Puor  comes,  puella  comitissa. 

COMÚ,  NA.  adj.  Lo  que  es  de  mòlts.  Comun. 
Communis.  Q  Corrent,  adinés  de  toUlom  ó  de  la 
migor  part.  Comun.  Pervalgaria.  |  Ordinari,  bast, 


despreciable,  de  inferior  condició.  Comun.  Vil  is.  I 
m.  La  gent  que  compon  una  província,  ciutat,  po- 
ble, vila,  etc.  Comun,  comunidad.  Communi  popn- 

li.  GREMI.  II  BASSA.  1.  |  UNIVERSAL.  ||  En  V  oQcÍ  diví 

*i  reso  general  destinat  pera  tots  los  sants  de  una 
mateixa  classe.  fAmun  de  los  santos.  Commune 
sanclorum.  ||  pi.  astrol.  S'anomenanaixf:  Geminis. 
Yirgo,  Sagitari  y  Piscis,  perquè  aqueixos  signes 
participan  unas  vegadas  de  las  qualitats  de  sos  an- 
tecedents, y  altras  de  sos  consegüeata.^trorpórfos, 
comunes.  Communes,  ium,  bicorporei,  orum. 

coMt)  DE  DOS.  gram.  Lo  substantiu  que  convé  als 
dos  sexos.  Comun  de  dos.  Commune  dnorum. 

COMÚ  DE  TRES.  gram.  L'  adjex'tiu  de  una  termina- 
ció, que's  pót  acomodar  al  substantiu  masculí,  fe- 
mení y  neutre.  Comun  de  tres.  Commune  trium. 

EN  COMÚ.  m.  adv.  En  eomun^  en  general.  In  com- 
muni. II  Juntament/  en  comunitat.  En  comim,  de 
comunidad.  Conjunctim,  conglobatim. 

LocoMÚNo's  prohibeix!  NINGÚ.  ref.  que's  pren 
en  sentit  literal.  Lo  comun  no  se  prokihe  d  ningun. 
Commune  nemini  prohibetur. 

PARLAR  EN  COMÚ.  fr.  Hablar  en  comim.  Indefinitè 
loqui. 

PER  LO  COMÚ.  ra.  adv.  Generalment.  Por  lo  comun. 
Communiter. 

QUI  PARLA  EN  COMÚ  NO  PilLA  AB  NINGÚ,  Ó  NO  AQRA- 

viA  i  algij.  ref.  Denota  que  ningú  's  déu  donar  per 
agraviat  de  alguna  paraula  picant  dirigida  à  mòlts. 
Quien  hahla  en  comun  no  kahla  con  ningun.  Nulli 
priva  to  nocent  verba  indefinitè  dicta. 

QUI  SERVEIX  al  COMÚ,  SERVEIX  i  NINGÚ.  ref.  Dcno- 
ta  que1s  serveys  fets  à  una  comunitat  no  aóo  rego> 
neguts.  Quien  sirve  al  comun,  sirve  d  ningwn.  Ne- 
mine  servit  qui  omnibns  conjunctim  servit. 

TENIR  ALGUNA  COSA  EN  COMÚ.  fr.  Ttncr,  gozar,  ó  pth 
seer  en  comun.  In  commune  frui,  babere,  possidere. 

viURER  EN  COMÚ.  fr.  FÉR  COMUNA. 

COMUNA,  f.  NECESSÀRIA.  II  DESPESA. 

COMUNA   DE  ESTUDIANTS   Ó  DBSPESERS.   Companvía 

de  aquestos  en  una  mateixa  casa  contribuhínt  al 
gasto  en  parts  iguals.  Comunidad.  Societas,  tis, 
oonvictus,  us. 

pta  COMUNA,  fr.  Víurer  vàrías  personas  juntasen 
una  mateixa  casa  contribuhint  al  gasto  en  parts 
iguals.  Hacer  e$cote.  Symbolum  agere. 

COMUNAL,  adj.  ant.  comú.  I  Mitjà,  ni  gran  ni 
petit.  Comunal.  Mediocris. 

COMUNALMENT  Y  COMUNAMENT,   adv. 

COMUNMENT. 

COMUNER,  A.  adj.  Lo  pertanyent  à  las  fac- 
cions de  Castilla  en  temps  del  emperador  Càrlos. 
Comunero,  Ad  Castell»  factionis  pertinens.  ||  m.  y 
f.  Lo  partidari  de  aquestas  fac4;ions.  Comunero.  Fac- 
tionum  particeps.  ||  Generalment  parlant  lo  qui 
pren  la  veu  popular  contra  del  príncep.  Comunero. 
Rebel•lis.  ||  Qui  té  part  ab  altres  en  una  hisenda. 
Comunero.  Socius,  censors. 

GOMUNIA«  f.   ant.  AJUSTyCONVENly  COMPANYIA. 


COM 


CATALÀ. 


CON 


iOl 


'.  f.  La  facallat  de  sér  co- 
Buiicablf.  CoiiNiittraèi7f4a4.Comunícabilí(as,  atis. 

GOMIllilCJJHJE.  adj.  Lo  que's  pót,  ó  es  digno 
ée  eomoiicarsa.  Comwíkahle.  Commanícabilis.  | 
feUM,  Iradable.  AoruiMe,  eomwnkahU,  tratable.  So- 
mlis. 

^  OOMUNlGACaÓ.  f.  Obra  de  comanicar  ó  de 
aanaiicane.  Cdmvaieofto».  Commnnicalio,  nis.  | 
Tracte,  corretpoodéiicía.  Comwnieaeion,  Consaelo- 
ii,ÍDÍs,  famiiiarítas,  atit.  (Tracte  il-lfcit  entre 
hiBat  y  donas.  Ctmvmieaewn.  Torpe  conimercinm. 
I  Cbíó  ,  correapoodéDcia  de  unas  cosas  ab  altras, 
iMi  de  «yres,  de  an  qoarto  ab  altre,  etc.  Comwni' 
«fÍM.  HataacommaDicatio.  |  rel.  Figura  ab  que*s 
eoanlla  als  jolges  ó  contraria  sobre  lo  qne's  déu 
feren  lo  cas  qne'a  poa.  Comwliúeúcio».  Communi- 
calío,  nis. 

covDxicàGi6  DE  raocis.  loc.  for.  Providi^neia  del 
jilge  pera  s!*r  entregals  los  antoa  6  procés  à  la  part 
fM  'Is  demana.  Ctmimieaewn  ie  froceio.  Judicia- 
liiBi  actaum  commnnicatio. 

GOmmCAH.  V.  a.  Fér  à  altre  participant  de 
lo  qae  algú  té.  Comunicar,  Gommunico ,  as.  ||  Des- 
nbrír,  manifeslar  à  altre  \o  que  algú  sab.  Comuni- 
MT.  Commanico ,  as.  ||  Conversar ,  tractar  ab  algú 
,ie  paraula  6  per  escrit.  Comfmiear.  Commonico, 
m  I  Consultar,  demanar  parer  à  altre  sobre  un 
avompto.  Comunicar,  Consilior ,  aris.  1  Fér  snber 
Incuydados ,  pensaments,  etc.  Comunicar,  Gnras 


^  GOMUNIGARSE.  v.  r.  Tractarse  de  paraula  6 
Wpircierít.  Comunieane,  Communicor,  aris.  |  Jnn- 
H  Ine  ó  estar  contígna  una  cosa  ab  altra.  Comuni- 
etne .  Conjungor,  eris. 

OOmmCAT  I  DA.  p.  p.  Comunieaio,  Gom- 
HBÍratns,  commíssns. 

OOmnflGATIUy  VA.  adj.  Apte  pera  comuni- 
car 6  comunica  rse.  Comunicativo,  Commnnicativns. 
OOHUinCATORI,  A.  adj.  Lo  que  serveix  pera 
comunicar.    Comunicalorio,    Gommunícatoríns.  || 

UtriAS  COVrXlCATÓRliS. 

OOmiNlÓ.  f.  Comunicació,  participació  de  lo 
(pKMComú.  Comwnion.  Communio,  nis.  |  La  sa- 
grada Eacarístía.  Oimunion.  Sacra  synaxis.  ||  Re- 
^iòde  la  sagrada  Encaristia.  Comunion.  Corpo- 
ri* H  sanguinis  Christi  communicatio. 

cowrxió  DELS  8A?rrs.  La  participació  dels  bens 
c^rílnals  que  gosan  los  Rels  com  k  membres  de 
n  niteix  cos.  ComuNÍon  de  la  iglesia  6  de  los  san- 
in. Sanriorum  communio. 
GOmnflB.  V.  a.  ant.  ter.  EXotcisAa,  conjur ír. 
OOHUNÍSUM,  A.  adj.  sup.  ComiMinmo.  Yal- 
dè  communis,  communi.<»imus. 

OOMOVltMIlfABICNT.  adv.  m.  Comunisima- 

mente,  Frequentissimè. 

GOMUNITy  DA.  p.  p.  exorcisat. 

COMUfflTAT.  f.  La  qualitat  que  fa  las  cosas 

romnnas.  CSomwiúlarf.  Gommunitas,  atis.  ||  Lo  comú 

de  algun  poble.  cout.  1. 1  Congregació  ó  societat 

TOMO  1. 


de  personas  que  viuhen  l»aíxunasmateíxas  reglas. 
C-omvnidnd.  Sorietas,  atis.  H  Junta  de  personas  en 
cada  poble  de  Castilla ,  que  en  temps  del  empera- 
dor Cíirlos  Y  seguia  'I  partit  de  las  comunitats.  To- 
mvnidad.  Factiosa  turma.  |  pi.  Alborots,  levanta- 
ments  dels  poble^s  de  Castilla  en  temps  del  dit  Car- 
los  V.  Comunidades,  Partes,  ium,  facüones,  um. 

GOMUNHIElfT.  adv.  m.  Ab  general  consenti- 
ment. Comunmenie.  Coromuniter,  c^mmunitus, 
vulgò.  II  De  ordinari.  Comunmeníe.  Ferè,  plerum- 
que ,  ut  primum. 

GONATO.  m.  Esfurs.  Empenn,  conato,  esfuerio, 
Conatns,  us. 

CONCA.  f.  Vas  gran  de  metall  ó  fnsla.  Cuinca. 
Concha,  as.  ||  ant.  Closca  de  tortuga  y  semblants. 
CoMha.  Cochlea,  m.  \\  La  cavitat  del  ull.  Cnencadil 
ojo,  HirquDS,  ui.  ||  La  de  fusta  pera  donar  béurer 
als  porchs.  gabadal.  ||  Espay  de  terra  gran  en 
aquesta  forma.  Cuenca.  Conchafa  terra.  ||  gibrblljl. 

CONGAGAR.  V.  a.  enmerd^r. 

CONGAGARSE.  v.  r.  escagatiarse. 

CONGAGAT,  DA.  p.  p.  enmbrdat,  escagatxat. 

CONCAMBI.  m.  gambi. 

GONGANONGE.  m.  Lo  qui  es  canonge  respecte 
de  altres  dol  mateix  cabihio.  Concanónigo,  Simul 
cum  alio  canonicus. 

GONGASSAR.  v.  a.  FERtR,  bítrer. 

GONGATEDRALITAT.  f.  La  qualitat  que  cons- 
tituheix  k  una  caledral  unida  ab  altra.  Concaiedra- 
lidad.  Concatheilralitas,  atis. 

GONGAU§A.  f.  Lo  que  obra  junt  ab  altra  cau- 
sa. C-oncausa.  Cum  alio  cansans. 

GONGAVITAT.  f.  La  part  interior  còncava  de 
algun  COS.  Concavidad.  Concavitas ,  atis.  ||  La  de 
una  bóveda.  Concavidad.  Camera,  a;,  coelnm,  i. 

CÓNGAVO,  A.  adj.  La  part  vuyda  de  algun 
cos  pel  interior  de  ell.  Cóncavo.  Cavus. 

GONGEBEMENT.  m.  ant.  concepció. 

CONCEBIBLE,  adj.  Lo  que*s  pót  concebir ,  ó 
imaginar.  ConcMhle,  Goncepti bilis. 

CONCEBIIIIENT.  m.  ant.  concepció. 

CONCEBIR  Y  CONCÉBRER.  v.  a.  Fi^rse  pren- 
yada la  famella.  CnncMr.  Genero,  as,  concipio,  is. 
II  Formar  ideas  ó  conceptes  de  alguna  cosa.  Coh- 
cehir.  Teneo,  es,  imbibo,  capio,  is.  ||  percebir.  Q 
for.  Expressar.  Concebir.  Exprimo,  is. 

CONCEBUT,  DA.  p.  p.  Concebido,  Conceptus. 

GONCEDIBLE.  adj.  Loqu'^^s  pót  concedir.  Con- 
cedible.  Concessibilis. 

GONGEDiniENT.  m.  ant.  concessió. 

CONCEDIR.  V.  a.  Donar,  olorgar.  Otorgar,  con- 
ceder.  Concedo,  is.  ||  Adherirse  al  dir  de  altre.  Con- 
cfder.  Assentior,  iris.  ||  Consentir,  permélrer.  Con- 
ceder,  ceder.  Consentio,  pcrmitio,  is. 

CONCEDIT,  DA.  p.  p.  Concedido.  Concessus. 

CONCELL.  m.  consell. 

CONGELLAR.  V.  a.  ACONSELLAR. 

CONGENT.  m.  mús.  Cant  armoníAs  de  mòltas 
veus.  Conrento,  Concentus,  us. 


iOt 


COïN 


DICCIONARI 


CON 


GONGENTRACaÓ.  f.  qafm.  La  major  densitat 
6  forsa  qne  adquireixen  certs  cossos  per  la  subs- 
tracció  de  altre  estrany  interposat  entre  sas  moU 
Jéculas.  ConeeMraeion.  Densilas,  condensitas,  atis. 
II  f .  La  acció  de  reunir  envers  nn  centro  comú , 
com  quant  se  reuneixen  los  raigs  del  sol  en  lofoco 
del  mirall  abrasador,  y  s'  aumenta  en  gran  mane- 
ra per  aquesta  operació  la  intensitat  del  calor.  Con- 
centTacion.  Gonceulralio,  onis. 

CONCENTRAR,  v.  a.  Penetrar, in troduhi runa 
cosa  ab  altra.  Concentrar,  Intima  penetraré.  ||  met. 

EECOXCBNTtAl. 

CONCENTRARSE.  V.  r.  RECONCEXTaàasB. 

CONCENTRAT,  DA.  p.  p.  aBCOXCEüTEAT. 

GONGÉNTRICH,  CA.  adj.  geom.  Se  diu  de  las 
flgaras  que  tenen  un  mateix  centro.  CoHc^afneo. 
Concentricus. 

GONGEBITRIPICICLE.  m.  Lo  compost  delcoo^ 
céntrich  y  epiciclc.  Concenlripickb,  Goncentripi- 
cyclicus,  i. 

CONCEPCIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  concebir.  Con- 
ceprion.  Conceptio,  nis.  ||  Per  antonomàsia  la  de  la 
Verge  Maria.  Conceprion.  Beata*  Mari»  Yirginis 
conceptio.  ||  La  festivitat  que  celebra  la  iglésia  ab 
aquest  títol.  Cunapcion.  Inmaculatus  Yirginis  Ma- 
ria^ conceptns. 

CONCEPCIONARIS.  m.  pi.  Orts  teólechs  de 
Paris  que  en  lo  sigle  setze  soslenian  sér  ja  de  fé 
catòlica  que  la  Verge  Maria  fou  concebuda  en  grà- 
cia. Concepcionarios.  Gonceplionarii,  orum. 

CONCEPTE,  m.  Idea  que  concebeix  ó  forma  V 

enteniment.  Concepto.  Conceplus,  us.  ||  Sentència, 

agudesa  ó  ditxo  ingeniós.  Coneepto.  Acutè  dictum. 

II  opinió  ó  judici  que's  forma  de  alguna  cosa.  Conr 

eepto.  Opinió,  nis.  ||  feto. 

i  NON  concepte,  m.  adv.  Segons  ma  opinió,  ó 
segons  lo  meu  modo  de  pensar.  A  mi  ter;  ú  mi 
modo  de  pensar.  Mea  opinioue,  senientia. 

CONCEPTEJAR.  v.  n.  Dir  freqüentment  con- 
ceptes aguls.  ConcepUar.  Acutè  dicta  fundere. 

CONCEPTET.  m.  d.  Concepte  ridícul ,  petit. 
ConceptiUo.  Parvi  momenti  cogitatio. 

CONCEPTIBLE.  adj.  concbbiilb. 

CONCEPTI8TA.  m.  Qui  diu  ó  escriu  conceptes 
ingcniosos  ó  aguts.  Conceptista.  Argutiarum  exco- 
gitator,  inventor. 

CONCEPTUAR,  v.  a.  Formar  concepte  ó  judi- 
ci. Conceptuar.  Judico,  as. 

CONCEPTUAT,  DA.  p.  p.  Coneeptuaio.  Judi- 
catus. 

CONCEPTUÓ6|  A.  adj.  Ple  de  agudesas  y  con- 
ceptes. Sentencioto,eonceptuo$o.  Ingeniosus,  acutus, 
subtiiis. 

GONCEPTUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  agudesa 
y  concepte.  Omcepíuoiamente.  Acutè,  scitè,  inge- 
niosè. 

CONCERNÉNCIA.  f.  BELACIÓ.  2.  PEBTÉXENGIA. 

OONCERBIENT.  adj.  Lo  que  pertany  à  alguna 
cosa.  ConcemienU.  Attinens. 


\ 


CONCERNIR.  V.  imp.  Tocar ,  perlAnyer.  Cm 

cernir.  Altinet,  perlinet,  ebat. 

CONCERT,  m.  Bon  orde  y  disposició  en  laa  es 
sas.  CoNcierfo.  Ordo,  dispoaitio,  nis.  |  AjnsC ,  cm- 
veni.  Coneierío.  Pactum ,  i.  |  Composició  mvsíOBl 
de  mòlts  instruments.  Concierto.  Concentns,  os.  | 
Composició  de  dos  ò  tres  vens  sobre  sòa  hm  é 
cant  pla.  Coneierío.  Cantus,  ns.  ||  Avingui,  osocer» 
dat.  Convenido.  Convenius,  us.  I  coHVim. 

DE  coüCBBT.  m.  adv.  De  comú  oonsentímeat  Ik 
coneierto ,  de  aeuerdo ,  de  wumnmwm  ,  de  e^nfmmk 
dad ,  unúnimemenu.  Uno  consensu, 

CONCERTA,  f.  GONCBST. 

OONCERTADAMENT.  adv.  m.  Ab  orde  y  c»  j 
cert.  Omeertadamenu.  Ordinalè,  compositè.         I 

CONCERTADiaSIlI,  A.  adj.  sup.  Coserrtt*- 
stmo.  Ordinal issimus. 

CONCERTADORy  A.  m.  y  f.  Qui  ooscM. 
Concertador.  Concilialor,  oris. 

co.^cEBTADoa  DE  nivusois.  Qui  té  A  sòo  càrral  ü 
lo  despaig  de  las  confirmacions  dels  reals  prívil^ 
gis.  Concertador  de  pritUegioe,  Prívilegiis  c«Bf^  , 
mandis  prsefeclus. 

CONCERTANDO.  m.  gram.  GerU  varÍKÍé  éà 
infinitiu.  Coneer tanda,  Infinitivi  conveDÍenlia.    • 

CONCERTAR.  V.  a.  Tractar  del  pren  dea 
cosa  que*s  compra.  Ajtutar ,  eoncerlmr.  De 
dísc^piare.  |  Pactar ,   tractar ,   concordar  algRi 
cosa.  S'  usa  com  à  reciproch.  P^etar^  raacerl^ 
ajustar,  concordar.  Constituo,  is.  |  Unir,  i  maflli 
als  desavinguts.  Contertar,  coneilimr,  GoneiliSr 
J  V.  n.  gram.  Convenir  do§  par-s  de  la  Ofisíl 
alguna circunstància.  Comeeriar,  tomitOTdmt.OÈ^ 
venio,  congruo,  is.  I  v.  r.  avbnusi. 

CONCERTAT,DA.  p.  p.  OmenUio.  OrdÍMlR 

CONCESSIÓ,  f.  Gràcia ,  permís ,  otorpw^t 
Concesion.  Concessió,  nis.  |  ret.  Figura  per  la  fm 
dóna  per  sentada  la  opinió  de  altre  ab  lo  fi  de  «- 
lernos  de  ella  pera  redargüirlo.  Coactfioii.GoaH»- 
sio,  nis. 

CONCESSIONARI,  m.  for.  La  persona  à  qii*^ 
fà  una  concessió.  Coniesionairio.  Donal^rius,  ü. 

CONCIÉNCIA.  f.  Ciència  y  coneixeaeol  ïn\t' 
rior  del  bé  que  debém  fér ,  ó  mal  que  debéfli  evi- 
tar. Concieneia.  Conscientia  ,  b.  |  Se  prea  per  ^ 
bona  concieneia;  y  així  s  diu:  fulano  m  té  coü-' 
ciÉN'ciA.  Concieneia.  Recta  conscientia.  |  bicb^nl. 

CONCIÉNCIA  brbónba.  tcol.  La  que  ab  ignofiaeíi 
judica  lo  verdader  per  h\%.  CoHctencie  miiM. 
Erronea  conscientia. 

DE  coNciéNciA  AVPLA.  m.  adj.  Se  diu  del  qM  tk 
poch  fonament  obra  ó  aconsella  oonira  *1  rigBrde 
las  lleys.  Aneko  de  concieneia.  Parum  religiosas. 

DE  CO.NCIBNCIA   E8TBBTA.   S*  diu   del   qUO  Cl  ■ti' 

ajustat  al  rigor  de  las  lleys.  Estrtckodie  eoarifsrií• 
In  moral ilms  arctior. 

EX  CONCIÉNCIA.  exp.  Arreglat  à  ella.  En  esarifi- 
cia,  segun  concieneia,  à  eaneieneia,  Religiosè; 
cientia  integra. 


CON  CATALÀ. 

ACüSAi  LA  cojraÉNGU.  fr.  Sentir  inlerionnenl 
remordiments.  Acusar ,  remorder ,  argüir  la  con^ 
eimcia,  Fadi  conscientía  (nrlMiri,  cruciari. 

CAiiBOAi  LA  coxciAmcia.  f.  Agravarla  ab  lo  pe- 
caU  Cargar  la  cMcienria,  Peccalum  admítlere. 

ooNSCLTAA  AB  LA  coüciÉNCiA.  ff.  mel.  Atcndrer  y 
obrar  segons  lo  que  dicta  la  conriéncia.  Ajustarsi 
COR  n  eontiateia.  Conscientiam  consulere. 

■üCAatiaAa  la  co:«ciéncia.  fr.  niet.  Recordar  à 
algú  sèn  deber  ó  sas  obligacions.  Eneargar  la  con- 
rtiMM.  Religionem  in  alieu j us  memoriam  revoca- 
ré. I  Fér  à  algú  responsable  de  alguna  cosa.  En- 
eargur  di  U  tonciincia.  Conscientiam  obligaré. 

BSCABioTAa  LA  coNciÉNCiA.  fr.  uiot.  Estar  poch 
segar  de  lo  qne  s  ha  fét.  Esearbar  la  eotwiencia, 
Conscientiam  aliqnem  mordere,  pungere. 

■STAR  TRANQUIL  DE  CONCIÉNCIA.  fr.  NO   teoír  algÜ 

res  que  li  cause  remordiments.  Estar  iranquUo  de 
cimeieneia.  Integra  conscientia  esse. 

NiTKJAa  LA  coNCiÉNCiA.  fr.  Confessarse  ó  satisfer 
altres  obligacions  de  justícia.  Itescargar  la  coMien- 
eia,  Oflicio  aatisfacere. 

NOTBüia  coNCiÉNciA.  fr.  mot.  Ser  mòlt  descuydat 
ea  lo  cumpliment  de  las  obligacions.  So  Uner  coh- 
rimcta.  Neqne  jns,  neque  aM]uum  noscere,  colere. 

ru  MA  GOHCiÉNciA.  loc.  Que  serveix  pera  asse- 
gonr  6  afirmar  la  veritat  de  alguna  coí^a.  Por  mi 
«ondenda,  d  fe  mia.  Meherclè,  medius  fidios. 

niDICA  OOXCIÉXCIA  T  VEN  VIXAGRE.  rof.  FES  LO 
QDI  JO  't  DICH  T  !Y0  mires  LO  QUE  JO  FAS. 

OOmaENCIÓft,  A.  adj.  Qui  té  bona  concién- 
dl.  Coneknzudo,  Religiosus. 

aOHGICIlGIOSABiENT.  adv.  m.  Segons  bona 
conciéncia.  Omcienzvdamenle.  Religiosè;  ex  animo. 
m.  Junta  ó  congrés  pera  tractar  de 
i.  Concilio.  Concilium,  ii.  I  Junta  ó  reunió 
llcgUÍBMi  dels  preiaU  de  la  Iglésia  catòlica  pera 
deliberar  y  decidir  sobre  las  matérias  de  dogma  y 
disciplina.  Omcilio.  Concilium ,  ii ,  svnodus,  i.  || 
La  col-lecdó  dels  decrets  de  algun  concili.  Conci- 
lio, Goncilii  decreta. 

CONCILI  clandestí.  CONCILIÀIULO. 

coxGiLi  BcuMÉNicH  ò  GENERAL.  Aquell  k  quc  assi$- 
teízeii  los  prelats  de  tots  los  estats  y  regnes  de  la 
cristiandat,  baix  la  presidència  del  summo  Pontí- 
fice  6  dels  seus  legats.  Concilio  ecuménico  ó  gene- 
rai.  Generalia,  oscumenica  synodus. 

ooffciLi  NACIONAL.  AqucU  00  qoo's  juntan  los  bis- 
bes y  arquebisbes  de  una  nació,  baix  la  presidència 
del  patriarca  ,  ó  del  primat ,  si  n'  hi  ha.  Concilio 
mwimml,  Nationalis  synodus. 

ooHCiLi  noviNaAL.  Aquell  à  que  assisteixen  los 
bisbes  de  una  província ,  presidint  lo  metropolità. 
Còncí/to  jNnovtMÍa/.  Provi ncialis  synodus. 

JUNTAR  UN  CONCILI,  fr.  Coogregarlo.  Convocar  un 
rondíto.  Concilium  convocaré,  congregaré. 

OONdlilABUB.  adj.  Lo  que's  pót  conciliar  ó 
eompóndrer.  ConeiHaWe,  Coucordabilis,  conciliatu 
hcilit. 


CON  iOS 

CX>lfCaLlABIJlN  m.  Lo  concili  qve  no  es  con- 
vocat per  autoritat  llegftíroa.  foneilidbMh,  Concí- 
liabulum,  i.  ||  La  reunió  de  gent  que  tracl^de  eie- 
cutar  alguna  cosa  mala.  Concilidbulo.  Conciliabn- 
lum,  i,  coítns  nefarius. 

GONGIUAGIÓ.  f.  I^  acció  v  efecte  de  conciliar. 
Conciliaciün.  Conciliatío ,  nis.  ||  Conveniència  ó 
semblansa  de  una  cosa  ab  altra.  Cimciliacion,  Sími- 
litudo ,  nis ,  convenientía,  se.  Q  Favor  ó  protecció 
que  algú  s'  adquireix.  Conciliacion.  Gratia,  as,  fa- 
vor, is. 

CONCILIADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  concilia. 
Conciliador,  Concilíator,  is. 

GONdUAR.  V.  n.  Cumpóndrer  los  animós  dels 
que  esta  van  oposats  entre  si.  Conciliar.  Concilior, 
aris.  II  Guanyar  los  à  ni  mos  y  benevolència;  alguna 
vegada  *s  diu  també  del  odi  y  aburriment.  Cmd- 
liar,  conciliarscy  grangearu.  Concilior,  aris.  |  Con- 
cordar proposicions  que  pait^ixian  conlràrias.  Con- 
eiliar.  Intcrpretor  ,  aris.  ||  adj.  Lo  qae  pertany  als 
concilis,  com  decisió,  decret  conciliar.  Couiliar, 
Cuiícilíaris.  j]  m.  La  persona  que  assisteix  k  un 
concili.  Conciliar.  Qui  in  concilio  suffragium  fert. 

GONCILIATi  DA.  p.  p.  Conciliado.  Conciliatus. 

CONGILIATIU,  YA.  adj.  Lo  que  concilia.  Qmr 
cilialivo.  Conciliandi  virtule  pollens. 

GONCINNITAT.  f.  Armonia  que  resulta  de  la 
col-lücació  de  las  paraulas  escuUidas ,  respecte  de 
las  Iletras  que  las  fan  mès  ó  ménos  agradables. 
Concinidad.  Concinnitas,  atis. 

CONCIÓ.  f.  ant.  sermó. 

concís,  A.  adj.  Lo  que  estïi  dit  ó  escrit  ab  eon- 
cisió.  Conciio.  Brevi  dictum.  ||  La  persona  qne  par. 
la  ab  concisió.  Conciso.  In  dicendo  brevis. 

CONGI8AMENT.  adv.  m.  Ab  concisió.  ContP- 
samente.  Concisè. 

CONCISIÓ,  f.  La  qualitat  en  V  estil  de  dir  bis 
cosas  ab  las  precisas  paraulas.  Concision.  Conci- 
sió, nis. 

CONCITACIÓ.  f.  Acció  ó  efecte  de  concitar. 
Coneitacion.  Concitatío,  nis. 

CONdTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  concita.  Cottd- 
tador.  Concitator,  oris. 

CONCITAR.  v.  a.  Instigar  à  algú  contra  altre. 
Concitar.  Concito,  agito,  as. 

CONCITAT,  DA.  p.  p.  Concitado.  Concitatus. 

CONCITATIÜ,  VA.  adj.  Lo  que  concHa.  Con- 
cita tivo.  Concitativus. 

CONCIUTADÀ,  NA.  m.  y  f.  Lo  ciutadà  respec- 
te de  altres  vehins  de  la  nuíteixa  ciutat.  Coneiwdtl•- 
dano.  Concívis. 

CONCLAMACIÓ.  f.  L'  acció  de  conclamar. 
Conclamacion.  Conclamatío,  nis. 

CONCLAMAR.  v.  n.  Cridar  ó  clamar  junta- 
ment. Conclamar,  aclamar.  Conclamo,  as. 

CONCLAVE,  m.  Junta  de  cardenals  pera  elegir 
papa,  y  lo  lloch  de  la  elecció.  Conc/si^.  Concla- 
vium,  ii,  conclave,  is. 

CONGLA VISTA.  m.  Lo  familiar  ó  criat  (|tN 


iOi 


COi\ 


DICCIONARI 


CON 


en  Ira  en  lo  conclave.  Conclacista.  Famulus  cardi- 
nalihus  minisülrans  in  conclavi. 

GONÇLOENT.  p.  a.  Cimcluyente.  0)uclu(len8, 
deiTelorius. 

CONCLÒS,  A.  p.  p.  Concluido ,  concluso.  Con- 
dusus. 

DONAE  PER  CONCLÒS,  fi*,  for.  Honar  la  rausa  per 
terminada,  y  no  havt'Tlii  ja  llocli  à  prokar  ni  al- 
letar res.  Dar  por  concíuso.  Ueni  actam  esse  pro- 
fiterí. 

GONGLÓUBER.  V.  a.  Acabar,  terminar.  Afa- 
mar, conchir ,  dar  fin.  Concludo,  Í8.  0  Determinar, 
rosúldrer  aljruna  cosa.  Conduir,  Decerno,  is.  ||  In- 
ferir ,  trànrer  alguna  conseqüi'ncia.  Cancluir.  In- 
fero,  ers.  ||  Convèncer  à  algú  ah  la  rahó,  de  ma- 
nera que  no  li  quede  que  replicar.  Conduir.  Con- 
vinco,  is.  II  for.  Posar  fi  à  las  causas.  Conduir,  Ac- 
tis  in  judicío  finem  imponerc.  P  Parlant  de  obras 
de  pintura  donarhi  la  última  ma  ,  deixant  ab  per- 
fecció totas  sas  parts.  Definir.  Absol vere,  ad  amus- 
sim  perficere. 

CONGLUENT.  p.  a.  concloent. 

GONGLUENTMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
que  conclou  ó  con  vens.  Conduyentemente.  Invinci- 
biliter,  evidenter. 

CONGLUHIR.  V.  a.  CONCLÓIRER. 

GONCLUHIT,  DA.  p.  p.  conclòs. 

s£a  cosà  coNCLcniDA.  fr.  Sor  acabada.  Ser  cosa 
conduidaf  terminada.  Conclusam,  perfecta m  rem 
esse. 

GONCLÚ8,  A.  p.  p.  conclòs. 

CONCLUSIÓ,  f.  L*  acte  y  efecte  de  conclóu- 
rer.  Condu$ion.  Conclusió,  nis.  ||  Lo  G  y  resolució 
de  alguna  cosa.  Condusion,  Conclusió,  finis,  is.  Q 
Lo  determini  sobre  alguna  matèria  que  s*  ha  ven- 
tilat. Condvsion.  Delíberala,  et  conslituta  senten- 
tÍB.  I  for.  La  terminació  dels  al•legats  jurídicament 
en  un  plet.  Condvsion.  Actorum  in  judicio  finis. 
II  Proposició  que  *s  defensa  en  las  escolas:  regu- 
larment s'  usa  en  plural.  Condusion,  Thesis,  is. 
II  La  proposició  que  's  deduheix  de  altras.  Conclth 
mn.  Conclusió,  nis.  ||  En  la  eagrima  acció  ab  la 
ma  esquerra,  prenent  la  guarnició  de  la  espasa 
del  contrari,  llevanlli,  ja  sia  per  forsa  torcentli  la 
ma,  ó  amenassantlo  ab  la  punta  de  la  espasa  al 
pit.  Condvsion.  Subjugatio,  nia.  ||  ant.  La  oració 
de  desprès  de  la  comunió  en  la  mísaa.  PosUomu- 
nion.  Postcommunio,  nis. 

DEFENSAR  CONCLUSIONS,  ff.  En  los  estudis  pú- 
blichs  sostenir  alguna  opinió  ó  doctrina,  respo- 
nent a  las  dificultats  dels  que  argumentan.  Defeil•- 
der  aeto,  eondvsiones.  Theses,  sustinere,  propug- 
naré. 

ER  coNCLcsió.  m.  adv.  En  suma,  finalment.  En 
rondusion.  Denicpie,  tàndem. 

GONCLUSIONISTA.  m.  ACTIANT. 

CONCLUSIÓ,  VA.  ailj.  Lo  que  conclou  6  ter- 
mina una  cosa,  ó  serveix  pera  conclóurerla  ó  ter- 
niinarla.  CondvsiíH),  Concludens. 


CONGO,  A.  m.  y  f.  Vell  que  no  es  casal .  Viijo, 
anciana^  solteron,  lonuptus  senex. 

CONCÓL-LEGA.  m.  Lo  qui  es  del  Dialeix  esl- 
legí  que  altre.  Concólega,  In  col•legio  socius. 

CONCOIIITAnGIA•  f.  Concurrència  de  UM 
cosa  ab  altra.  *S  súl  usar  en  lo  modo  adverbial, 
PER  CONCOMITÀNCIA.  CoMToifiifaNda.  Commiuiio,  flít; 
duarum  vel  plurium  rerum  eoncnrsua. 

CONCOBUTANT.  adj.  Lo  que  ac<Mnpanya  i 
obra  junt  ab  altra  cosa.  ConeomitanU.  GomilanSb.  ■ 

CONOORDABLE.  adj.  Lo  que  's  pút  coocwte 
ab  altra  cosa.  Coneordable.  Concordabilis.  -4 

CONGOBDABLEMENT,  CONCOBDi 
T  CONCORDADAMENT,  adv.  m.  De  OOUCMt 
Concordemcnte,  de  eomun  acuerdo,  de  eomun 
timienlOf  de  concòrdia,  Concordiler. 

CONCORDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui 
Concordador.  Pacator,  is. 

GONCORDÀNGIA.  f.  Correspondència  ò 
formi  ta  I  de  una  cosa  ab  altra.  Concordanria.  Gaa- 
formilas,  atis.  ||  gram.  Conformitat  de  una  part  di 
la  oració  ab  altra,  convenint  en  alguna  ciitni^ 
tància.  C^ncordaneia,  Concordantia,  o;.  I  mús.  U 
justa  proporció  entre  si  de  las  veus  que  aooan  ji 
tas.  Concordancia,  Concentus,  us.  ||  pi.  Indioei 
fabótich  de  totas  las  paraulas  de  la  Bíblia  ab  hi< 
citas  dels  llochs  corresponents.  Conrordancias, 
crorum  biblionim  concordantia. 

CONGORDABIT.  p.  a.  Lo  que  concorda  ab 
tra  cosa.  Concordante.  Concordans.  ||  pi.  S' 
menan  així  aquells  versos dediferenlaa  vensi 
nas,  que  tenen  un  sentit  contrari  per  rahó  de 
tras  paraulas  que  se  'Is  anyadeíxen.  Ctmewdmkk 
Yersus  sympbonici. 

CONCORDAR.  V.  a.  Conformar,  convenir  M 
cosa  ab  altra,  com  la  còpia  de  una  escriptaiaik 
r  original.  Concordar,  convenir j  com$pomdir,tm 
certar,  Convenio,  congruo,  is.  P  Concertar,  awair 
als  c|ue  estan  desavinguts.  Concordar,  toneHÍ0t 
ajustar,  Concilior,  aris.  ||  for.  Ajustar  una  caané 
plet.  Ajustar,  concordar  una  causa  ó  pleito.  LiMB 
coinponere.  U  mús.  consonar.  1. 

NO  CONCORDAR  UNA  COSA  AB  ALTRA.    loC.   fiui.  Be- 

nola  la  desproporció  é  inconseqüència  de  las  ao* 
cions.  .Vo  viene  d  son  con  la  eastaneta.  Itoc  Ba\b> 
mè  discordant. 

CONCORDARSE.  V.  r.  Avenirae,  compòodnr- 
flc.  Aeordarse,  Convenire,  componí. 

CONCORDAT,  DA.  p.  p.  Concordaic,  AptatiK 

I  m.  Traclal  ó  conveni  entre  algun  príncep  y 

la  cort  de  Roma  sobre  punts  de  disciplina  tàà^ 

síàslica.  Concordato,  concordata,  Concordatun,  i. 

CONCORDE,  adj.  Confonne,  de  un  mateix  ae» 
tit  y  parer,  rtit/ortnf,  concorde,  Goncors. 

CONCORDEMENT.  adv.  m.  De  acort.  ConcoT' 
demente.  Concorditer. 

CONCÒRDIA,  f.  Conformí  tal.  anió.  ikmfm^im 
Concòrdia,  íp.  H  Ajust  ó  conveni  entre  'Is  desa  vi» 
gut.^.  Avcnencia^  concòrdia.  Pactio,  nis.  ||  Instra* 


CON 


CATALÀ 


meni  jurídich  que  conté  lo  (racial  ó  convingut  en- 
Ire  las  parts.  Concòrdia.  Convenlio ,  nis.  ||  Pau, 
quíeint.  Ctmcordin,  Pax,  aci»,  tranquil  i  las,  al  is.  || 
mil.  Divinitat  que  *s  venera  en  Ruma.  Concòrdia. 
Concòrdia,  k. 

DE  CONCÓKDIA.  Dl.  adv.  DE  ACOBT. 

GCmoOBFÓBEO,  A.  adj.  leol.  S*  aplica  al  qui 
combrega  ab  las  degudas  disposicions,  que  diulien 
se  fi  un  mateix  cos  ab  Cristo.  Concorpóreo.  Gon- 
Mrpweiis. 

COHCOMMEOlüTf  DA.  p.  p.  Consurrido.  Fre- 
«pientatus. 

COWflOBBKWT.  p.  a.  Qui  concorre.  Concur- 
min,  Concuirens. 

OONGÓMIEM•  V.  n.  Junlar:«  en  un  mateix 
lloch  y  temps  varias  personas,  successos  ó  cosas. 
taonrir.  Frequeolor,  aris,  convenio,  is.  ||  Gon- 
tribahír  ab  alguna  quantitat.  Contribuir,  coucurrir. 
GoDcarro,  is.  y  Ajudar  à  algú.  Concvrrir.  Juvo,  as. 
I  c!mBVBiiia. 

OONGOTDE.  f.  geom.  Certa  ligura  que  in- 
ventà Nicomedes.  Coneoide,  conquide.  Concliois, 
idís. 

OONGOBT.  adj.  CONCORDE.  |  m.  coxcórdia. 

OOItCREAGIÓ.  f.  teol.  La  acció  de  criar  niòl- 
Ih  oomu  en  un  mateix  temps.  Concreacion.  Con- 
oeaüo,  ois. 

OONiaUEGIÓ.  f.  Lo  conjunt  de  mòltas  partíeu- 
kiqiie  8*  uneixen,  formant  una  massa.  Concrecion. 
ON^nentatio,  nís. 

OONGBETf  A.  adj.  lóg.  Qualsevol  objecte  con- 
siderat en  si  mateix,  ab  exclusió  de  (piant  li  pót 
<p§r  estrany  y  accessori.  Concreto.  Concretus.  || 
geom.  S*  aplini  à  algnnas  subslúncias  que  forman 
ana  musa  del  resultat  de  la  unió  de  las  partícu- 
las.  Concreto.  Concretus. 

COffCBETAR.v.a.  CiOmbinar,  concordar  algn- 
nas espècies  ab  allras.  Concretar,  contraer.  Con- 
trabo,  is.  ||  v.  n.  reciprucb.  RRDiniRSE.  livitarse. 

GOnCBETAT,  DA.  p.  p.  Concrelado.  Concilia- 
lai^  eontreetns. 

CSCMfCaiAS.  V.  a.  Criar  en  un  mateix  temps 
mòltas  cosas.  Conerear.  Concreo,  as. 

GOffCMIAT,  DA.  p.  p.  Conereado.  Concreatus. 

GOUCrat.  m.  coFicuaiNARi. 

OONCUBUf A.  f.  La  dona  que  cohabita  ab  al- 
gnn  home  com  si  fos  sòn  marit.  Manceba,  concubi- 
nmametbada.  Concubina,  ffi. 

ÜONCIIIUNARI.  Qui  té  concubina.  Concubina- 

K  Goncnbinus,  i,  concubilor,  is. 

GOnCUBmAT  Y  OONGUBINATGE.  m.  Lo 
tracte  ó  comunicació  del  home  ab  sa  concubina. 
àmaneehamiento,  eoncubinato.  Concubinatus,  us. 

CONCÚnT.  m.  Ajuntament  carnal.  Concúbito, 
fóito.  Coitiis,  us,  Coitio,  nis. 

GONCULCAGIÓ.  f.  La  acció  de  trepitjar  ab  los 
ftos  alguna  cosa.  Concnlcucion.  Conculcatio,  nis. 

GONCULGAB.  V.  a.  Trepitjar  ab  los  peus  at^ 
gasa  cosa.  Concmlcar,  Goncolco,  as. 


CON  i05 

GONGULGATy  DA.  p.  p.  Conculcado.  Calcatus, 
conculcatus. 

CONCUNYAT,  DA.  m.  y  f.  Lo  germà  ó  germa- 
na del  cunyat  ó  cunjada.  Concunado.  Leviri  aul 
gloris  frater  vel  soror. 

CONCUPISCÈNCIA,  f.  Apetit  desordenat,  con- 
trari à  la  rabó.  Concupiscència.  Cupiditas,  atis.  || 
Apetit  deshonest.  Concupiscència,  Carnís  concupis- 
centia.  I  Ambició,  avarícia.  Concupiscència.  Cupi- 
ditas, atis. 

CONCUPI8CIBLE.  adj.  Sc  diu  del  apetit  sen- 
sitiu, al  que  pertany  dcaitjar  lo  que  convé  à  la 
conservació  ó  comoditat  del  indivíduo  ó  espècie. 
Concupiscible.  Concupíscibílís. 

CONCURRÈNCIA,  f.  Reunió  de  mòltas  perso- 
nas en  algun  llocb.  Ccmcarreacia.  Concursus,  us. 
II  Ocnrn^ncia  ó  concurs  de  diferents  successos. 
Concurrència.  Rcrum  concursio,  concursus. 

CONCURRENT,  p.  a.  Coamrrenff.Concurrens, 
con  ven  iens. 

CONCURRIMENT  Y  CONCURS,  m.  GONCLR- 
R^.Ncu.  II  La  oposició  literària  que  *s  fa  en  cerlas 
pretensions.   Concurso.  Concerlatio   lilteraria.  || 
Assistència  ó  ajuda  pera  alguna  cosa.  Concurso, 
Auxílíum,  ii. 

coNciRS  de  acrehedurs.  La  cesió  de  béns  en 
mans  de  la  justícia  pera  pagar  als  acrebedors. 
Concurso  de  acreedores.  Bonorum  cessió  incredi- 
torum  gratíam. 

EN  coNci'Rs.  m.  adv.  En  concurrència,  a}uda, 
unió.  En  concurso.  In  concursa,  adjuvamine. 

CONCURSAR.  V.  a.  Manar  lo  jutge  que  's  po- 
sen en  concurs  de  acrcliedors  los  béns  del  qui  no 
paga.  Conatrsar.  Bona  in  graliam  creditorum  pu- 
blicaré. 

CONCURSAT,  DA.  p.  p.  Concursado.  In  gra- 
tiam  creditorum  publicatus. 

CONCUSSIÓ.  t.  Conmoció  violenta.  Concusion. 
Concussío,  nis.  ||  Exacció  injusta  de  diners  feta 
pel  superior.  Concifsion.  Exaclio,  nis. 

CONDAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  conde.  Com- 
dal.  Comitalensis,  comitívus. 

CONDAT.  m.  comtat. 

CONDE.  m.  COMTE. 

GONDECÈNDRER.  V.  a.   y  derivats,  condes- 

CENDIR. 

GONDEGENT.  adj.  T^onvenicnt,  corresponent. 
Condeeente.  Condecens. 

CONDECORACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  con- 
decorar. Condecoracion.  Condecorat io,  nis. 

CONDECORAR.  V.  a.  Donar  honors  ó dignitats. 
Condecorar.  Condecoro,  as. 

CONDECORAT,  DA.  p.  p.  Condeeorado.  Con- 
decoratus. 

CONDEIXEBLE.  m.  Qui  estudia  ó  ha  estudiat 
ab  altre.  Condiscipulo.  Condiscipulus,  i. 

CONDEMNA,  f.  Lo  testimoni  de  la  sentència 
pera  que  conste  '1  càsticli  (pie  *s  duna  à  algun  reo. 
Condcnn.  Dauinatiunís  sententia.  ||  La  del  reo  en 


408  CON  DICCIONARI 

auséncia  ó  rebeldia.  Encartamienlo.  Damnationis 
senientia. 

GOliDEMNABLE.  adj.  Qui  mereix  sér  con- 
demnat. Candtnahk,  Gondemnabilis. 

CONDEMNACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  con- 
demnar. Canienaeion.  Conderonatio,  nis.  I  fina, 
cisTiCH.  I  Per  antonomàsia,  la  eterna.  Condenaciofií 
etema.  iEterna  damnatio. 

sÉR  ii?f A  CON DEVXAció.  fr.  ScT  alguna  cosa  ínso- 
portable.  Sfr  una  condenaciou  ó  una  muerte.  Into- 
ierabile  esse. 

GONDEMNADOBy  A.  m.  y  f.  Qui  condemna, 
censura  ó  reproba  alguna  cosa.  Condenaior,  Uàm" 
nator,  is. 

CONDEMNAH.  V.  a.  Pronunciar  lo  jutge  la 
sentència,  imposant  al  reo  la  pena  corresponent. 
Condenar.  Condemno  as.  Q  Reprobar  alguna  doc- 
trina ú  opinió,  declarantla  perniciosa  y  mala. 
Omdenar,  Improbo,  as.  |  Desaprobar  alguna  cosa 
que  no  acomoda.  Condenar.  Improbo  as.  ||  met. 
Paredar  ó  llevar  I*  us  de  alguna  porta  ó  finestra. 
Condenar.  Obstruo,  is. 

FÉE  coNDBiiNAi.  fr.  met.  Fér  desesperar.  /n/W*- 
iidr,  irritar.  Crucio,  exacerbo,  as. 

CONDEMNARSE.  V.  r.  Incórrer  en  la  pena  eter- 
na. Condenaru.  iEternis  cruciatus  addici.  ||  Cul- 
parse  à  si  mateix.  Condenarse.  Suo  se  ore  jugniare. 

GONDEMNATi  DA.  p.  p.  Condenado,  Damna- 
tus.  II  Qui  e^tà  en  V  infern.  Condenado.  Sempiter- 
nís  cruciatibus  addictus. 

CONDEMNATORI,  A.  adj.  Se  diu  del  testi- 
moni de  la  condemna.  Omdenatorio.  Damnatorins. 

CONDEN8ABILITAT.  f.  La  qualitat  de  sér 
condensable.  Omdemahilidad.  Gondensabílitas,  atis. 

CONDENSABLE.  adj.  Lo  que 's  pót  condensar. 
Condensable.  Gondensabilis. 

CONDENSACIÓ,  f.  L*  acte  y  efecte  deconden- 
sarse  alguna  ooea.  Condensacion.  Condensatio, 
spíssitudo,  nis. 

CONDENSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  condensa. 
Condensador.  Densans.  ||  maquin.  Caixa  ahont  vi  'I 
vapor  à  la  sortida  del  cilindro  y  à  la  que's  con- 
duheix  aygua  freda  pera  condensar  dit  vapor. 
Condensador.  Macbina  condensandi  vim  habens. 

CONDENSANT,  p.  a.  Condensante.  Conden- 
sans,  densans,  spissans. 

CONDENSAR,  v.  a.  Comprimir,  aprelar,  es- 
pessir, donar  consistència  als  líquits,  y  també  à 
altres  cosas.  També  s*  usa  oom  reclproeb.  Con- 
densar. Denso,  as. 

CONDENSAT,  DA.  p.  p.  Condensada,  Densa- 
tus,  condensatus,  spissatns. 

OOVfDENSATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
condensar.  Condensativo.  Densandi  vim  habens. 

CONDESCENDÈNCIA,  f.  La  acció  V  efecte  de 
condescendir.  Condeseendeneia,  Obsequium,  ii, 
obsecundatio,  nis. 

CONDESCENDENT,  p.  a.  Condescendiente. 
Ob^ecundans. 


CON 

CONDESCENDIR.  v.  a.  Complàurer,  acomi 
darse  à  la  voluntat  de  algü.  Condescender.  Obsi 
cundo,  as,  indulgeo,  es. 

CONDESCENDIT,  DA.  p.  p.  Condestendid 
Obsecundalus. 

CONDESSA.  f.  COMTBSA. 

CONDESTABLB.  m.  Anlfgnamenl  se  de}-a  ai 
qui  obtenia  la  primera  dignitat  en  la  milfcij 
Condestable.  Princ^ps  militnm.  |  nàat.  Qni  íà  <i 
sargento  major  en  las  brigadas  de  «rlíllerit  i 
marina.  Condestable.  Centuri»  nàutica  sabpra 
fectus. 

CONDESTABUA.  f.  Carrech  ó  dignitat  de  cm 
destable.  Condestablia.  Mililum  principis  munni 

CONDEUTOR.  m.  Qui  dèu  juniab  altre  à  al 
gü  en  un  mateix  temps.  Condeudor.  Condebifor,  ii 

CONDIcaÓ.  f .  La  naturalesa  ó  estat  de  las  cost 
Condicion.  Conditio,  nis,  natura,».  |  Lley  6  pacti 
Condieiony  ealidad,  conque.  Conditio,  nis.  ||  Lo  ni 
tural  ó  geni  de  las  personas.  Condicion.  lodole 
is.  II  La  qualitat  del  naixement  6  estat  de  laspei 
sonas,  com  noble,  plebeu.  Condicion.  Conditio,  ni 
II  La  constitució  primitiva  y  fundaroental  de  i 
poble.  Condicion.  PopuH  constitntio.  |  coimmt 
ciA.  I  ant.  PBtiLL,  Bxposiaó. 

CONDICIÓ  CASVAL.  for.  La  que  no  dependeix  d 
àrbitre  del  home.  Condicion  casual.  Conditio  íò 
tuila. 

CONDICIÓ  coNGiOBirr  T  coiiviifTiLB.  for.  La  qi 
convé  al  pacte  que's  celebra  y  en  lo  qual  se  poi 
Condicion  convenible.  Conditio  convenleBs,  ce 
gruens. 

CONDICIÓ  DESCONVENIBLB  ó  INCONGIVBRT.  La  que 

oposa  à  la  naturalesa  del  contracte  ó  à  sos  fiai 
Condicion  desconvenible.  Conditio  incongma,  dú 
conveniens. 

CONDICIÓ  HONESTA.  La  que  no  s'  oposa  à  las  U 
nas  costums.  Condicion  honesta.  Conditio  deren 
honesta. 

CONDICIÓ  lüFOSSIBLE  DB  DBBT.  fof.  LU  qiW  S*    Op 

sa  à  la  honestedat  de  costums  ó  al  dret  natsi 
Condicion  imposible  de  derecho.  Conditio  ipsi  ji 

adversa. 

CONDICIÓ  IMPOSSIILB  DB  FBT.  fof.  LB  qie  DO  *8  p 

cumplir  per  aquell  àqui  s*  imposa.  Osadíctoii  m 
posible  dehecho.  Conditio  impossibilisftictí. 

CONDICIÓ  MIXTA.  for.  La  que  dependeix  en  pi 
del  àrbitre  y  en  part  del  adis.  Condieiommfzclàà 
Conditio  mixta. 

CONDICIÓ  NECESsltiA.  for.  La que  es  precin  pei 
que  valga  algun  contracte,  feiidtftoii  Mersan 
Conditio  necessària. 

CONDICIÓ  POSSIBLE,  for.  La  que  està  en  poder 
àrbitre  dels  homes.  Condicion  fosible.  Conditio  pi 
sibilis. 

CONDICIÓ  TÀcrrA  ó  CALLADA.  foF.  Ls  qvo  ença 
que  no  s*  expresso  se  sobreentén.  Camdidon  tés 
ta,  Conditio  tàcita. 

CONDICIÓ  Toan  ó  MsaonsTA.  La  que  s*  eps 


CON 

direcUnneiit  à  li  Hey.  Comiieiim  torpe,  Condiiio 
inrpis. 

Dl  coiiDiGió.  m.  adv.  De  modo,  de  manera.  De 
coniieúm,  de  tuerU,  Adeo,  ita. 

FriiFHUiaE  ó  vBiiPicARSK  LA  CONDICIÓ,  fr.  Arri- 
bar lo  cas  de  havérse  de  eiecutar  lo  que  estava 
promès  ooadicJoDalineDi.  Pwrifeone  la  amdicion. 
GoBditionem  impleri. 

OONDICKmAL.  adj.  Lo  que  lé  enclosa  alguna 
eaoiíciò.  CottdtfioMÍ.  Conditionalis. 

CSOMMCIOliALIIENT.  adv.  m.  Ab  condició. 
CmiinauiimnU.  Sub  conditione,  condítionaliter. 

V.  a.  ant.  pagtai. 
m.  aslron.  Lo  planela  noc- 
timo  qne  ix  de  dia.  Coadicumeirta.  Condiciona- 
li. 

MmaoIiAflaA.  f.  anm.  Geni  fort.  Omdi- 
I.  Indolis  acerbitas. 
OOHDIGIONAT,  DA.  adj.  condicio.nal.  ||  p.  p. 

ait.  MCTAT. 

OQimcIOl•ETA•  f.  d.  Se  pren  sempre  per 
«Mdieió  aspra.  OmikÍ€meiUa,  ita.  Morosilas,  alis. 
OONDiaif  AMENT.  adv.  m.  Ab  la  igualtat  y 
prapoccíódiguda  entre  '1  mèrit  y  '1  premi,  1  de- 
y  la  pena.  Condignamente.  Condignè. 
MaUGilBi  A.  adj.  S'  aplica  al  premi  ó 
corresponent  al  mèrit  ó  à  la  culpa.  Òmdigno. 
CimIísoiu,  ttquns. 

COimOllITAT•  f.  La  proporció  del  mèrit  ab 
lo  premi.  Condiguiiad.  Condignitas,  atÍ8. 

ommilENT.  m.  Lo  que  serveix  pera  assaho- 
lar  y  donar  bon  gust  al  menjar.  Guiio,  coadtWii- 
diL  Gondíouolnm,  i. 

V.  a.  ASSAHOMAX. 

f.  La  acció  de  dirigir  junt 
ab  altre.  CondtreMÍoii.  Condíreclio,  nis. 

CXmDR.  m.  ant.  niuAi. 

OOilDOL»  m.  y 

(XMDQliÉlf GIA.  f .  Dolor,  llàstima,  sentiment 
dA  k  penada  altres.  Xhieío.  Dolor,  is,  mocstitia,  s. 

MmÒumESflE.  V.  r.  Tenir  compassió  y 
llèstíma  de  lo  que  altre  pateix.  Condolerse,  eompo' 
deecrse,  eandoíecer.  Gondolesco,  is,  condoleo,  es. 

OOmXMiOIITp  DA.  p.  p.  Coniolido,  eondolit- 
aido.  Coomiaerttts. 

GOmMUTp  DA.  adj.  Fatigat,  capolat,  magu- 
jbt.  Moliéo,  Fessns,  lassus. 

OCMIDÒIJUEBSE•  V.  r.  ter.  condóldrbxsb. 

omiKMACIÓ.  f .  L'  acte  y  efecte  de  condonar. 
Ctmàmaeimk.  Condonatio,  nis. 

OOHDOIIADOE,  A.  m.  y  f.  Qui  condona.  Per^ 
don«dor,  perdcNuwley  eondonador.  Condonans,  re- 
MÍaaor,  is. 

CXMIDOlf Am.  V.  a.  Perdonar  alguna  pena  ó 
deute.  Comdomar.  Condono,  as. 

GOHDONATy  DA.  p.  p.  Condonado.  Condona- 


ODHDOlf  ATAU.  m.  for.  Lo  qui  junt  ab  altre 
reb  ona  donació.  Condanalarto.  Condonalarius. 


GATALiL  CON  407 

GOBfDOR.  m.  Aucell  de  tndias,  lo  mijor  dels 
volàtils,  del  qual  se  conta  que  tè  trenta  peusdesde 
r  un  cap  de  ala  finsalaltre.  Coador.  Yulturisgenus. 

GONDRET.  m.  conxkc.  y  adj.  nàut.  Entre con»- 
tmctors  de  nans,  se  diu  de  la  pesaa  ajustada  al 
paratge  que  déu  estar.  Aeopladoj  armado,  Aptatus. 
I  p.  p.  coxaEiT.  I  Bon  estat.  Buen  estado. 

BM  coNDBET.  m.  adv.  En  segur.  £ii  if^nro.  Tntò. 

GONDDGGIÓ.  f.  L*  acte  y  efecte  de  conduhir 
portar  ó  guiar  alguna  cosa.  Coninecion.  Duotus, 
us,  conductio,  nis.  |  Lo  contracte  de  arrendament. 
Coadacrúm.  Conductio  nis. 

GONDUGÉNGIA.  f.  La  acció  de  convenir  ó  de 
aér  conducent  per  alguna  cosa.  Ctoadaeeacta.  Gon- 
gruentia,  s. 

CONDUCENT.  p.  a.  condühbnt. 

OQNDUGENTtflUlI,  A.  adj.  sup.  coNDinUN- 

TÍSSIM. 

CONDUCTA.  í.  Modo  ú  orde  ab  que  cada  bu 
goberna  y  dirigeix  sa  vida  y  accions.  Coadacto. 
Vítae  ordo,  methodus.  ||  Lo  salari  que  dóna  un  po- 
ble al  metge  pera  que  assistesca  y  cuyde  dels  ma- 
lalta del  mateix  poble.  Condueia,  Honorarinm,  ii. 

CONDUCTAE.  v.  a.  Assalariar  un  metge,  apo- 
tecari, etc.  Asalariar.  Mercedem  consignaré. 

CONDUCTAESE.  V.  r.  Concertarse  ab  lo  met- 
ge, apotecari,  etc.  Asalariarse,  Mercede  conduci. 

CONDUCTAT,  DA.  p.  p.  isaíoríodo,  coactrlo- 
do.  Mercede  consignatus.  |  m.  clibnt. 

CONDUCTtEE.  m.  ant.  caMoucToa. 

CONDUCnu,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
conduhir.  Candwtivo.  Conductivus. 

OONDUCTO.  m.  Canal  ó  canonada  pera  dirigir 
las  ayguas.  Condwelo.  Aqusednctus,  us.  |  met.  La 
persona  ó  medi  per  la  qual  se  dirigeix  algun  ne- 
goci ó  pretenció.  Condmeto.  Via, ».  |  anat.  vagina. 

TAPAR  L08  coNDGCTOs.  fr.  Embussar  ab  alguna  co- 
sa '1  pas  per  ells.  Cegar  los  cwUwUoi.  Aqnarum 
duet  us  obstruerc. 

OONDUCTOE,  A.  m.  y  f.  Qui  condubeix.  Om^ 
diielor.  Ductor,  vector,  is.  |  ant.  llogateb.  |  m.  S' 
aplica  à  tot  cos  qne  té  la  propietat  de  donar  pas 
al  calórich,  al  fluyt  eléclrich,  al  galvanisme  y  al 
magnetisme.  Conditctor,  Conductor,  oris. 

GOüDUCTOa  DB  EMBAIXADOBS.  INTBODUCTOB  DB  BM- 
lAIXADORS. 

OONDÜHENT.  p.  a.  ConducenU,  Conveniens, 
congruens. 

CONDUHENTinUll,  A.  adj.  sup.  Condarealí- 
nmo.  Valdè  conveniens. 

CONDUHINT.  p.  a.  ant.  CONDVHBNT. 

CONDUHIB.  V.  a.  Transportar  alguna  cosa  de 
una  part  à  altra.  Canducir.  Adduco,  conveho,  is.  || 
Guiar  ó  encaminar.  Condtteir.  Duco,  is.  I  Dirigir 
algun  n^;oci.  Dirigir,  conducir,  ratdar,  gobernar, 
Dirigo,  is.  P  Menar.  Conductr.  Duco,  is.  ||  Ajustar  ó 
llogar  per  algun  preuo  salari.  A«a/ariar.  Mercedem, 
consignaré.  I  v.  n.  Convenir,  sér  à  propòsit  pera 
algunfi.  Coaducir.Conduco,  convenios,congruo,is. 


408 


CON 


DIGGIONAKI 


CON 


GONDUHnmB.  y.    r.  co!«DucTA•ms.   |  amr- 

TARSK. 

GONDUHIT,  DA.  p.  p.  Condvfido,  AdductUB.  || 

COKDÜCTAT. 

OONINIPLICACIÓ.  f.  ret.  La  duplicació  de  una 
mateixa  parania  en  lo  principi  de  la  mateixa  clào* 
8ula.  CoHÍu]plieaei(m.  Gondnplicalio,  nis. 

CX>NEGÜDA.  f.  COMBIXEMENT. 

À  cojvBGUDA.  m.  adv.  ab  coNEixamniT ,  i  iudigi. 

OONEOUDABUNT.  adv.  m.  Clarament.  Cmm- 
tidamente.  Apertè. 

GONEGUDtflSIM,  A.  adj.  8Dp.  Conocidisimo. 
Notisstroas. 

COWEGüDtfMlIMAMiniT.  adv.  m.  sap.  Mòlt 
clarament.  CoHOcidisimamente,  Apertissimè,  valdè 
perspicuè. 

CSONEGUT,  DA.  p.  p.  CamMidü,  Ifotos.  f  m.  y 
f.  Familiar,  mòlt  tractat.  Conocido.  Familiaris.  || 
Comi&,  sabut.  CoMcido,  Vnlgaris.  |  Distingil,  acre- 
ditat, iUlnstre.  Omocido.  Crenere,  dignilate  coos- 
pícuns.  I  f.  for.  ant.  judici.  8. 

sÉivfes  GOüiGüT  Qvt  LA  MALA  uBtBA.  fr.  fam.  ab 
que's  pondera  qae  una  persona  es  mòlt  coneguda. 
Ser  ma$  amocido  quB  la  mda  ó  taüconoeiào  eamo  la 
ruda.  Nullinon  notns. 

OOffEnaSDOm,  A.  m.  y  f.  Qui  coneix.  Ccmúce- 
^>r.  Intel! igens,  tis. 

OONECDEMENT.  m.  La  accid  y  efeota  de  co- 
nèixer. CoaocimieiUo,  Notio,  nis.  I  for.  Obra  de  ct^ 
néixer  y  judicar  nna  causa.  CoMCimieiHQ,  Notio, 
nis.  I  Document  que  firo»  *1  eapilà  de  nna  embar- 
cació de  lo  que  ha  carregat.  CoMcimiento,  fóliífa 
de  emrga.  Schedula, «.  |  iicsTaucció.  |  oiscieciò. 

Ai  G0.XEIXE1IB1IT.  m.  «dv.  Ab  instruoció  y  ciència. 
Om  Mnocímifiilo.  Scienter. 

sens  GOsvEïunicT.  m.  adv.  Sens  instrucció  y 
ciència.  ^m•onoe•m•Mlo.  Inscienler. 

VBüiB  EN  coNBixBUBNT.  fr.  Couéixcr  algUDB  con 
desprès  de  havèria  dubtada  ü  olvidada  per  algun 
temps.  Venir  en  tonocimienio.  In  agnttionem  venire. 

GOFfEIXEIfAA.  f.  coNBixBMBNT.  1.  3.  I  La  per^ 
sona  que's  té  coneguda  y  tractada.  Conocido,  Fami- 
liaris, is.  n  Notícia.  Conoeimiento,  Notilia,  le. 

TENift  MÒLTA  coNBixBNSA.  fr.  ílim.  Tractur  y  co* 
néixer  algú  mòltas  pi^rsonas.  Ser  rnay  eenocido.  Fa- 
milíarem  esse. 

GOiVEnENT.  p.  a.  Conoeienu.  InlelUgsos.  || 
ant.  Conegut.  Conocido. 

GOlfÉnOBE.  V.  a.  Enténdrer,  tenir  idea  de  al- 
guna cosa.  C4)Hocer.  Nosco,  cognosco,  is.  |  Saber, 
advertir.  Conocer.  Nosco,  is.  ||  Tenir  idea  clart  de 
la  Gsonomia  ó  figura  de  alguna  persona.  Canooer. 
Nosco,  is.  I  Tenir  tracte,  comunicació  y  amistat  ab 
algú.  Conocer.  Familiariter  cum  aliquo  versari.  | 
Presumir,  conjecturar,  com:  conbch  que  pkmri. 
Conocer.  Prsesagio,  is.  |  met.  Tenir  1'  boine  acte 
carnal  ab  alguna  dona.  Comúcer.  Cognosco,  is. 

ANTBS  QUE  CON BGAS  !f0   ALABES  NI   VlTVnaU.  ref. 

que's  pren  en  sentit  literal.  Anies  qw  eoaozeoi,  m 


alahe$f  ni  rokondas.  Ignotum  neque  laudes,  neqne 

vituperes. 

COKiiXBB  AB  LO  BLANCB  DELS  ULLS  Ó  AB  L4  CARA- 

fr.  fam.  Penetrar  la  intenció  de  algú.  Conoeérsele  d 
alguno  alguna  cosa  en  lo  hlanco  de  log  ojog.  Alicu- 
jus  mentem  seu  consilíum  cognoscere. 

DE  QUANT  ENsi  QUB*NS  coxBixÉH?  fr.  fam.  Reprèn 
la  demasiada  familiaritat  de  algú  ab  qui  s'  havia 
tingut  poch  ó  ningun  tracte.  En  que  bodegon  hemos 
eomido  juntos?  Unde  libi  mecum  tanta  familiaritas? 

D05AB  ó  DONABSE  i  €o?iiixBB.  ff.  fum.  lUnífestar 
lo  geni  ó  c-ondició.  Dar  6  darse  d  conocer,  kacer  é 
hacerse  ver.  Enotesco,  is. 

COKÈnEBSEm  V.  r.  Judicar  justament  de  s( 
mateix.  Conocerse.  Se  no8c«. 

CONéiXEBSELI.  fr.  LLCHIR  LO  FEL. 

COBTESTABLE.  m.  ant.  Cap  de  la  part  de  exèr- 
cit que's  deya  conestablia.  Ge  fe  de  condeetahHa.Su- 
premus  dnx. 

GONEflPTABLIA.  f.  ant.  Companyia  ó  partida 
de  exèrcit.  Condeetahlia.  Militum  principis  munus. 

GOVfFABULACIÓ.  f.  Conferència,  conversació 
entre  dos  ó  mès  personas.  Se  sòl  péndrvr  en  mal 
sentit.  Confabulacion.  Confabulalio,  «is,  confabu- 
latus,  us. 

'    GOlfFABlILAIIORy  A.  m.  y  f.  Qui  eonfebula. 
Confabulador.  ConfalmJator,  is. 

CONFABULAR.  V.  a.  Conferir,  tractar  dos  ó 
mès  personas.  Confabdary  conferenciar.  Confabu- 
lo, as. 

GOlfFABULARSE.  V.  r.  Convenirse  dos  ó  mès 
personas  sobre  algun  negoci  en  que  no  són  ellas 
solas  las  interesadas.  Se  sòl  pèndrer  en  mal  sentit. 
Confabulane.  Coéo,  is,  conspiro,  as. 

CSONrABULAT,  DA.  p.  p.  Confàbuledo.  Gon- 
fabulatus, 

GONFALÓ.  m.  ant.  gaicfabó,  pendó. 

GONFARREACIÓ.  f.  Modo  de  casarse  entre  Ms 
romans,  que's  feya  ab  certas  y  determinadas  pa- 
raulas  en  presència  de  deu  testimonis,  y  celebrant- 
se  un  solemne  sacrifici.  Confarreaeion.  Confarrea- 
tio,  nis. 

GONFARREAT,  DA.  m.-  y  f.  Lo  casal  de  est 
modo.  Confarreado.  Confarreatus. 

CONFECCIÓ,  f.  Medicament  de  diferentrts  subs- 
lAncias  pulverísadas  é  incorporadas  ab  aíxarop 
fins  à  tenir  consistència.  Confeccion.  Confe^'tio, 
nis.  II  ant.  conclusió. 

CONFEOCaONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  confec- 
ciona. Confeccionador.  Confectionum  concínnator. 

CONFECCIONAR,  v.  a.  Fèr  eonfpccions.  Con- 
feccionar. Confectiones  medicasconcinnare.  rtn. 

CONFECCaONATi  DA.  p.  p.  Confeccianodn, 
Confectus. 

CONFEDERACIÓ,  f.  Lliga,  Unió  entre  alguna? 
personas,  comnnment  entre  prínceps  ó  repúblicas. 
Alianzdf  confederacion.  Confsderatio,  nis,  foBdns, 
eris. 

V.  a.  y 


CON 


CATALÀ. 


CON 


i09 


GOBTFEDEHARSE.  V.  r.  Fèr  alíansa,  lliga  ó 
unió  entre  altres.  Confederar,  confederarse.  Confe- 
deraré, foeJas  inirac. 

CONFEDERAT,  DA.  p.  p.  ConfederaL•.  Con- 
faeJera'us. 

OONFEDERATIU,  VA.  adj.  Lo  (pie  confedera. 
Confederatiro.  Gonfosierans. 

CaONFEGIDOa,  A.  m.  y  f.  Qui  confegeix.  D:- 
letnador.  Syllabatim  legens. 

GONFEGIR.  V.  a.  Pronunciar  cada  lletra  de 
per  s{,  juntanl  las  consonants  ab  las  vocals  de  cada 
8(1-181x1,  pera  unir  així  totas  las  de  una  dicció.  D^- 
Itírear.  Syllabatim  dicere.  ||  examinar  ,  conéi- 
ua. 

OONFEHÉNGIA.  f.  La  acció  de  conferir  ó  trac- 
tar entre  dos  ó  mès  personas.  Conferencia,  Collat io, 
DÍ8. 1  Lo  repàs  ó  explicació  que  fan  los  conferen- 
ciants à  sos  deixebles.  Conferenria,  repaso,  paso. 
Explícatio,  nis.  Q  En  algunas  universitats  y  col•le- 
gis l' acte  ab  quc*s  reuneixen  totas  las  aulas.  Ara- 
àemia,  conferencia.  Aluronís  exercendis  ludus  lit- 
nrius.  I  En  algunas  universitats  la  llissóque's  dóna 
cada  dia.  Conferencia,  Quotidiana  lectio. 

Fét  coicperÍxcia.  fr.  Explicar  privadament  algu- 
na ciència  ó  facultat  à  algun  deixeble.  Pasar,  ha- 
ter  eanferemia,  Privalim  legere. 

CXINFEaENGIABrr.  m.  Lo  ((UÍ  fà  confen'ncia 
ò  ensenya  privadament à  algun  estudiant.  Pasante, 
Hypodídascalus,  i. 

GONIXRENGIAR.  v.  a.  Tractar,  conversar. 
Conferenciar.  Colloquor,  eris.  ||  consultar. 

CONFERENCIAT,  DA.  p.  p.  Conferenciado.  \\ 

GO^SCLTàT. 

CONFERENCIEJAR.  v.  n.  conferenciar. 

CONFERIR,  y.  a.  Comparar  una  cosa  ab  altra 
Conferir,  c^Ujar,  Comparo  as.  ||  Examinar  alguna 
cosa  junt  ab  altres.  Conferir,  Consilio,  as.  ||  Donar 
6  concedir  alguna  cosa,  com  dignitats,  etc.  Cm  fe- 
tir.  Confero,  ers,  concedo,  is.  ||  conferenciar. 

OOIÍf'ERIR8E«  Y.  r.  apersonarse. 

CONFERIT,  DA.  p.  p.  Conferido,  Collatus, 
consiliatns. 

CONFERMAR.  v.  a.  confirmar. 

CONFERMAT,  DA.  p.  p.  confirmat. 

CONFÉS,  m.  Lo  sacerdot  que  óu  la  confessió 
sagramental.  Confesor,  Confessarius,  ii,  confessor, 
oris.  I  m.  y  f.  for.  Lo  reo  que  confessa  sòn  delicte. 
Cmfeso,  eanfesante,  Confessus. 

OCMFESAAR.  v.  a.  Oir  lo  sacerdot  los  pecats 
del  qai*s  confesa.  Confesar.  Peccata  íntra  pwniten- 
tic  sacramentum  audire.  Q  Manifestar  ó  assegurar 
algú  ]o  qne  sab.  Confesar,  Confiteor,  eris,  manife»- 
lOy  as.  I  Regonéixer  ó  declarar  per  la  forsa  de  la 
nhò  lo  que  de  altre  modo  no  s'  hauria  declarat. 
Cemfiiar.  Àgnosco,  credo,  is.  d  Declarar  lo  pení- 
teot  al  confessor  en  lo  sagrament  de  la  penitència 
*ls  pecats  qne  ha  comès.  Confesar,  Peccata  inlra 
poenílentisB  sacramentum  conQteri.  Q  sobornar. 

GoanEssjLi'PB  FLÀ.  fr.  fam.  Declarar  una  cosa  ab 

TOKQ  I. 


tota  sincevitat,  sens  ocultar  res.  Confesar  de  plano. 
Planè  conQteri. 

QUI  LA  CONFESSA,  QUE  LA  PAGUE.  Fiïf.  QUI  XARRA, 
PAGA. 

CO.VF£SSAR8E.  V.  r.  confessar.  4. 

GO.VFESSAT,  DA.  p.  p.  Confesado.  Confessus. 

CONFESSIÓ,  f.  D.*c!aració  de  lo  que  a!gú  sab, 
ja  sia  voluntàriament,  japregun'at  per  altre.  Con- 
fesion.  Confessió,  nis.  Q  La  declaració  que  '1  peni- 
tent fà  de  sos  p3cats  al  confessor  en  lo  sagrament 
de  la  penitència.  Con  fesion.  Sacramentalis  confes- 
sió. II  for.  La  resposla  que  dóna  'i  reo,  ja  sia  con- 
fessant, ja  negant  lo  delicte  que  se  li  imputa.  Con- 
fesion.  Rei  in  judicium  vocali  responsum  ,  decla- 
ratio. 

CONFESSIÓ  GENERAL.  La  quc's  fà  dcls  p?ca's  de 
la  vida  ó  de  gran  part  de  ella.  Confesion  general. 
Confessió  general  is.  [|  La  fóriuu*a  ú  oració  que  té 
la  iglèsía  pai-a  prepararsv.'  Ms  fíels  à  rèbrer  alguns 
sagraments,  que  comensa:  Jo  pocador,  etc.  Confe- 
sion  general.  Confessió,  nis. 

oÍR  DE  CONFESSIÓ,  fr.  Excrcir  lo  ministeri  de  con- 
fessor. Oir  de  confesion  ó  de  penitencia.  Confessio- 
nes  audire,  excipere. 

CONFESSIONARI,  m.  Lo  Uoch  destinat  pera 
oir  las  confessions  sa.s:ra mentals.  Confesonarioy 
confesionario.  Confessarii  sacrum  tribunal.  ||  Trac- 
tat ó  discurs  p.»ra  saber  confessar  y  confessarse. 
Confesionario.  Audiendi  et  e^e-quendi  .^cramenta- 
lein  confesionem  methodus. 

CONFESSIONERA.  f.  En  alguns  convents  de 
Monjas  la  religiosa  que  té  M  cuydado  dels  ccnfes- 
sionaris,  ó  està  encarregada  de  la  clau.  Confesio- 
neray  confesionariera.  Sacri  confessarii  tribunalis 
adapertrix  monialis. 

CONFESSOR,  m.  Lo  sacerdot  que  ab  la  apro- 
bació  de  són  prçlat  ordinari  confessa  als  penitents. 
Confessor.  Con fc-tsa rius,  ii.  ||  Titol  que*s  dóna  en  la 
iglèsia  als  sants  que  no  són  màrtirs.  Confesor. 
Confessor,  oris. 

CONFESSOR   DE    MANEGA   AUPLA.    *S   ÓíU   de   aquell 

que  dóna  fàcilment  la  absolució.  Confesor  de  man- 
ga  ancha.  Confessarius  pcenitentibus  nimium  in- 
dulgons. 

EXAüiNARSR  DE  CONFESSOR,  fr.  Obtenir  del  prelat 
ordinari  la  llicència  de  confessar  precehint  exà- 
mens. Exponerse  de  con.esor.  Examen  subire  ui 
confessionibus  audiendis  idoneus  quis  declarelur. 

CONFÍ.  m.  Terme  que  divideix  las  províncias 
y  regnes,  y  senyala  sos  límits.  Confin,  lindero. 
ConGnium,  ii. 

CONFIADAMENT,  adv.  m.  Ab  confiansa  y  se- 
guretat. Confiadamenie.  Fidenier,  securè. 

CONFlADiSSIM ,  A.  adj.  sup.  Confiadisimo. 
Confidentissimus. 

CONFIADOR.  m.  Fiador  ab  altre  ó  company  en 
la  fiansa.  Confiadot.  In  Gdeijussione  socius. 

CONFIANSA.  f.  Seguretat  y  esperansa  ferma 
que's  té  en  alguna  persona  ó  cosa.  Confíanza.  Fi- 

63 


410 


CON 


DICCIONARI 


CON 


h 


ducia,  íB.  II  Animo,  aliento,  vigor.  Confianza.  Yir- 
tus,  ulis  ,  vigor ,  oris.  ||  Presumpció ,  vana  opinió 
de  si  mateix.  Confianza.  ConGdenlia,  arroganlia,  se. 

AB  coxFiAxsA  m.  adv.  Sens  reserva.  Con  confian- 
za, Ingenuè. 

DE  coNFiANSA.  m.  adv.  Se  diu  de  la  persona  en 
qui  pót  fiarse.  De  confianza.  Fidelis  ,  cui  lutò  con- 
fidi  potest. 

DONAR  coNFiANSA.  ff.  Douar  algú  esperansa  de 
que  conseguird  alguna  cosa.  Confiar,  ínspemalí- 
quem  erigere. 

EN  CONFIANSA.  m.  adv.  En  secret,  baix  sigil-!o. 
En  confianza ,  en  seccelo,  bajo  sigilo.  Sub  sigillo, 
secrclò. 

EN  LA  CONFUNSA  ESTA  'l  PERILL.  loC  prOV.  DeUO- 

no!a  que  aigunas  cosas  se  mal-iogran  per  descuy- 
darlas  à  causa  de  tenirhi  massa  conüansa.  En  la 
confianza  esld  el  peligro.  Qua3  tulíosa  videntur, 
evanescunt. 

FÉR  CONFIANSA.  fr.  y 

CONFIAR.  V.  a.  Fiar  de  algú.  Confiar,  ConGdo, 
is,  II  Esperar  ab  íirmesa  y  seguretat.  Confiar,  Con- 
fido,  is.  II  Encarregar  y  Gar  al  cuydado  de  altre  al- 
gun negoci.  Confiar.  ConGdo,  credo,  is. 

CONFIAT,  DA.  p.  p.  Confiada.  ConGsus. 

CONFIDAR.  V.  a.  CONVIDAR. 

GOBIFIDÉNCIA.  f.  coxfiansa. 

CONFIDENCIAL,  adj.  Lo  que's  fà  ó  diu  en  re- 
cíproca conGanza.  Confidencial.  Fiducialis. 

CONFIDENCIALMENT,  adv.  m.  Ab  conGan- 
sa.  Confidencialmente.  Fiducialiter. 

CONFIDENT,  m.  La  persona  de  qui's  fà  con- 
Gansa.  Confidente,  Fidus.  ||  Fidel ,  se^r ,  de  con- 
fiansa.  Confidenle,  Fidelis.  ||  Lo  que  serveix  de  es- 
pia y  porta  las  nolícias  Ú2  lo  (pie  passa  en  losene- 
michs.  Confiiente,  Specu^a'or,  explorator,  is. 

CONFIDENTtBSni,  A.  adj.  sup.  Mòlt  Gat. 
Confidentissimo.  Fidelíssimus. 

CONFIDENTBIENT.  adv.  m.  En  conGansa. 
Confidentemente.  Fidenter.  ||  Ab  Gdelital.  Confidenle- 
menle,  Fideliler. 

CONFIGURACIÓ,  f.  Disposició  de  las  parts  de 
un  cos  que  li  donan  certa  forma  ó  Ggura.  Configu- 
racion.  ConGguralio,  nis. 

CONFIGURAR-  V.  a.  Donar  certa  forma  ó  Ggu- 
ra à  alguna  cosa.  Configurar.  ConGguro,  as,  conG- 
guror,  aris. 

CONFIGURAT,  DA.  p.  p.  Configurado.  ConG- 
guratus. 

COBnrnfANT.  adj.  Lo  que  conGna  ab  altra  cosa. 
ConfinanK,  ConGnis. 

CONFINAR.  V.  n.  Estar  inmedial  à  altre  algun 
poble,  província  ó  regne.  Lindar,  confinar.  GonG- 
nem,  c^nterminum  ease.  |^v.  a.  Desterrar  à  algü, 
senyalantli  un  lloch  determinat,  del  que  no  paga 
Burtir  durant  lo  temps  del  sèu  desterro.  CònfMr. 
Relego,  deporto,  as. 

CONFINAT ,  DA.  p.  p.  Co^noào.  Relegalus. 

OONFiRMAGlò•  f.  RevalídaDid  de  alg«a  íét 


aprobat  antes.  Confirmacion.  ConGrmalio ,  nis.  || 
Proba  de  la  veritat.  Confirmacion.  GonGrmatio,  nis. 
II  Lo  segon  en  orde  dels  sagraments  de  la  iglésia. 
Confirmacion.  Sacra  conGrmatío.  ||  ret.  Aquella 
part  del  discurs  que  V  orador  presenta  pera  pro- 
bar  y  persuadir  la  seva  proposició.  Confirmacion. 
GonGrmatio,  nis. 

CONFIRMADAMENT.  adv.  ra.  Ab  ürroesa, 
seguretat  y  aprobació.  Confirmadamente.  Firmiter, 
inconcussè. 

CONFIRMADOR.  m.  y 

CONFIRMABIT.  p.  a.  Qui  conGrma.  Confirma- 
dor,  confirmante,  GonGrmans,  confírmator,  is. 

CONFIRMAR.  V.  a.  Revalidar  lo  que  estava  ja 
aprobat.  Confirmar.  GonGrmo,  as.  ||  Corroborar  la 
certesa  ó  veritat  de  alguna  cosa.  Aseverar,  confir- 
mar, comprobar,  contestar,  corroborar,  firmar.  Gon- 
Grmo, as.  II  Assegurar,  darne  à  alguna  persora  ó 
cosa  major  seguretat.  Confirmar.  Munió,  is.  ||  Ad- 
ministrar lo  sagrament  de  la  conGrmació.  Confir- 
mar. GonGrmo,  as.  ||  met.  fam.  Donar  una  bofeta- 
tada.  Confirmar.  Alapa  percutere. 

CONFIRMAR8E.  V.  r.  RatiGcarse  en  lo  dicta- 
men ú  opinió.  Ratifiearse,  confirmarse.  In  aliquo  se 
conGrmare. 

CONFIRMAT,  DA.  p.  p.  Confirmada.  GonGr- 
matus. 

CONFIRMATORI ,  A.  adj.  for.  S'  aplica  al 
auto  ó  sentència  que  conGrma  'Is  donats  antes. 
Confirmatorio.  GonGrmativus. 

CONFISCABLE.  adj.  Lo  que^s  pót  conGscar. 
Confiscuble.  GonGscabilis. 

CONFISCACIÓ,  f.  L' acte  y  efecte  de  conGscar. 
Confiscacion.  GonGscatio  nis. 

CONFISCAR.  V.  a.  Privar  de  sos  béns  à  algií, 
y  aplícarlos  al  Gsch.  Confiscar.  GonGsco,  as. 

CONFISCAT,  DA.  p.  p.  Confiscado.  GonGsra- 
tus.  II  ant.  Gastat ,  c^m:  salut  confiscada.  Perdido, 
consumido,  quebrantado,  Gonsumptus. 

CONFIT,  m.  Anís  ó  altres  grans  ensucratjs.  S' 
usa  mès  comunment  en  plural.  Confite.  Bellaría, 

Orum.  I  CONFITURA. 

CONFIT  DE  AMETLLA.  *L  qUC    té  diuS  lo  SUCTC   UUa 

ametlla.   Pehdilla.  Amygdalum    saccharo  obli- 
tum. 

CONFITS  coRDELLATS.  Se  diuheu  així  las  deixupli- 
nas.  Àzotes,  confites.  Yerber,  is. 

FÉR  CONFITS,  f.  CONFITAR. 

POT  ó  ALTRA  COSA   PERA  POSAR   CONFITS.  ConfitCfa, 

Bellariorum  vas,  capsa. 

CONFITAR.  V.  a.  Posar  viandas  ó  fruytas  en 
algun  such ,  en  que  se  solen  mesclar  berbas  ó  al- 
tres ingredients  forts,  com  vinagre,  sal,  etc.  pera 
queVconserven  y  prengan  lo  gust  de  dilas  berbas. 
Adobar,  encurtir,  Gondio ,  is.  Q  Góurer  ab  sucre 
clariGcat  las  fruytas  preparadas  pera  fér  conGtura. 
Confitar.  Liquato  saccbaro  condire.  I  met.  Guardar 
alguna  cosa  ab  recel  y  mòlt  cuydado.  GtMrdar  por 
simimm.  Quidqntn  avídiasimè  reservaré. 


CON 


CATALÀ. 


CON 


OONilTÀS*  m.  amn.  Cwfton,  Bcllarinm  roajus. 
CONFITAT,  DA.  p.  p.  Adobado.  Cúndilns. 
OONFim.  m.  y 

OONiTlUUL  m.  ant.  Qui  fà  ó  ven  confits.  Con- 
fkn,  Bellaríonim  opifex,  venditor.  ||  ADRecuER. 

QONFITEBIA.  f.  U  casa  ó  botiga  ahont  se  fan 
I  venen  confits.  (kn^Uria.  Bellariorum  oflicina.  || 
inoGnuA. 

GONFITDHA•  f.  La  frny ta  ó  altra  cosa  qne  està 
cmfitada.  Du/ce,  eonftura.  Bellaría,  orum. 

GOXmimA   DB  CAIELL  DE  AltGEL.  CARELLS  DE  Ls- 

coerriTURA  de  cararassa.  cararassa  confitada. 
aRmrRA  di  peras.  pera. 

GQXPITDRA  DE  PONCEM.  PONCElf. 
OORFITtRA  DB  CmiSERVA.  CONSERVA. 

GORFITUBERA.  f.  Eyna  en  forma  de  lassa  ab 
hpidorR,  que  serveix  pera  tràurer  à  taula  las  con- 
llaras  en  conserva.  CampoUra.  Cratera  bellariis 
ikunistrandís. 

GOBIFLICTE.  m.  Lo  mès  fort  y  renyit  de  un 
mÜNit.  Omfieto,  Súmmum  prcelii  periculum.  || 
■et.  Angúslia ,  agitació  del  animo.  Conflicto,  An- 
gRitia,  s. 

OONFLUÉNGIA.  f .  y 

OONFLUEliT.  m.  Concurrència  ó  junta  de  dos 
lÍRS.  Confluència.  Confluenlia  ,  sa.  \\  adj.  med.  S' 
i|líca  als  granets  de  la  verola  que  surten  ab  mòI- 
liabnndància.  Confluente.  Copiosus,  confluens. 

GONFLUHn.  V.  n.  Juntarse  dos  ó  mos  rius  en 
n  mateix  paratge.  Confluir.  Confluo,  is.  ||  Concór- 
Rreo  un  mateix  paratge  gent  do  diferentas  parts. 
tmfínr.  Confluo,  is. 

OOIIFONDIBIENT.  m.  ant.  confusió. 

GOifFÓlfDB£B.  V.  a.  Mesclar  unas  cosas  ab 
ahras.  Confundir.  Confundo ,  is.  ||  Equivocar,  pcr- 
tirbar ,  desordenar  alguna  cosa.  Confundir  Con- 
fudo»  is.  Q  Convèncer,  deixar  à  algú  sens  paraula. 
ilimi//ar,  confundir.  Convinco ,  is. 

COlfFÓNDRftRSE.  v.  r.  Avergonyirse.  Àver- 
fMrorif,  correrse.  Erubesco,  is.  |{  llumiliarse  ab  lo 
coneixement  de  sí  mateix.  Anonadarse,  confundirse. 
Akjicior,  eris.  [  Tnrbarsc  y  no  accrlar  en  expli- 
tatrse.  Confnndirte.  Titubo,  as. 

GONFONDITi  DA.  p.  p.  ant.  confós. 

OONrORMACIÓ.  f.  Col•locació  de  las  parts 
!>eforman  alguna  cosa.  Conformacion.  Conforma- 

OONrOHUAB.  V.  n.  Convenir,  concordar  una 
^  ab  aUra.  Conformar.  Conformo,  as.  ||  Fèrse 
Ki  persona  de  la  opinió  de  altra.  Mès  comunmcnl 
>*ua  recfproeh.  Conformar.  Convenio,  is.  I  v.  a. 
ijtttar,  concordar  una  cosa  ab  altra.  AcorL•r,  con- 
fif»ary  ajustar .  Quadro,  as. 

OOlfFORBIARSE•  V.  r.  Acomodarse  à  fér  lo 
qm  repugnava.  ResignarUf  cwíformarH^  reducirsc, 
ftmurse.  Sese  snbmittere.  H  Convenir  ab  la  opi- 
BJdde  nn  altre.  Adherirse  ,  conformant.  Adha^rco, 
es,  alicujus  opinioni  subscribere. 


iU 


GONFORBIAT,  DA.  p.  p.  Conformado.  Con 
formatus. 

CONFORME,  adj.  Igual,  proporcionat,  conve- 
nient, corresponent,  jusl,  semblant.  Conforme. 
Conformis.  ||  De  un  mateix  parer.  Conforme.  Alteri 
consentiens.  ||  adv.  m.  seions.  Confwrme ,  d  tenor, 
segun,  en  conformidcd.  Juxla,  sccundum.  ||  Ab  cor- 
respondència y  proporció.  Conforme.  Congruenter. 

CONFORMEMENT,  adv.  m.  Ab  unió  y  confor- 
mitat. Conformemente.  Unanimiter. 

CONFORMITAT,  f.  Semblansa  entre  dos  per- 
sonas.  Conformidad.  Similitudo ,  inis.  y  Igualtat, 
correspondència  de  una  cosa  ab  altra.  Conformi- 
dad. Congruenlia ,  ai.  ||  Unió ,  y  bona  correspon- 
dència entre  dos  ó  mès  personas.  Conformidad. 
Unanimitas,  atis.  ||  Simetria  y  proporció  entre  las 
parts  que  forman  un  lot.  Conformidad.  Symetria, 
a$.  II  Adhesió  al  dictamen  de  altre.  Conformidad. 
Adhiesio,  nis.  ||  Resignació,  paciència  y  sufriment 
en  las  adversitats.  Conformidad.  Palíentia,  va. 

CÓRRER  DE  DONA  CONFORMITAT,  fr.  fam.  CÓRRER  RÈ 
AR  ALGÚ. 

DE  CONFORMITAT,  m.  adv.  De  comú  acort  y  con- 
sentiment. De  conformidad.  Communi  consensu. 

EN  CONFORMITAT,  m.   adv.  CONFORMITAT.  3.  ||  Baix 

aquesta  condició,  i^n  conformidid,  en  este  supueslo, 
ha  jo  esta  con  dic  i  on.  Uoc  posi  lo. 

PÉNDRER  AR  CONFORMITAT  ALGUNA  COSA.  fr.  PÉNDRER 
AR  PACIÈNCIA  ALGUNA  CüSA. 

CONFORT,  m.  y 

CONFORTAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  con- 
fortar. Confortacion.  Roboratio  ,  nis.  ||  Consolació. 
Consolacion,  conforlacio)\ ,  consuelo.  Consolatio,  nis. 

CONFORTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  conforta. 
Confortador.  Roborator,  is. 

CONFORTANT,  p.  a.  També  s'  usa  com  à 
substantiu.  Conforlante.  Confortans. 

CONFORTAR,  v.  a.  Donar  vigor ,  esperit  y 
forsas.  Confortar.  Roboro  ,  as.  j]  Animar  ,  consolar 
al  que  esta  aQigil.  Consolar,  confortar,  alentar, 
animar.  Conforto,  as,  consolor,  aris.  |1  Avituallnr, 
rcforsar,  socórrer.  Avituallar.  (<il)aria  compararo. 

CONFORTAT,  DA.  p.  p.  Confortado.  Robora- 
tus,  conforlatus. 

CONFORTATIU,  VA.  adj.  Lo  que  tè  virtut  de 
confortar.  Confortativo.  Confortans,  roborans. 

POSAR  UN  coNFORTATiu.  fr.  Posar  alguna  cosa  con- 
fortant en  alguna  part  del  cos.  Epitimar.  Epithema 
apponere. 

CONFÓS,  A.  p.  p.  Confundido.  Confusus.  ||  Bar- 
rejat. Revuelto ,  confusa.  Commixlus ,  inordinatus. 

CONFRACCIÓ.  f.  RompimAit.  Confraccion. 
Fractura,  a;,  fraclio,  nis. 

CONFRARE,  m.  Qui  es  admès  en  alguna  con- 
fraria. Cofrade.  Sodalis,  is. 

QUI  ES  CONFRARE    PREN    CANDELA.  FCf.  DeUOta  qUO 

qui's  pica  de  lo  que's  reprèn  en  general,  dóna  indi- 
ci de  que  ell  està  comprès  en  lo  mateix.  Quien  se 
pica ,  ajos  ha  comido  ó  come.  Qui  scammata  tan- 


il2 


CON 


DICCIONARI 


CON 


qnam  io  se  directa  queritnr,  ea  meraisse  demons- 
rat. 

QUI  SIA  CONFRABB  QUB   PBBNGÀ  CANDELA,  ref.  DC- 

nota  que  qui's  crega  comprés  en  alguna  carreeh  ó 
reprehensió  que's  fa  en  general,  procure  à  cor  ret- 
jirsc  ó  descargarse.  Qttte»  se  quemare  que  sople. 
Qui  dolore  premitur,  remedium  quaerat. 

GONFRARESSA.  f.  La  dona  que  esta  alltstada 
en  alguna  confraria.  CofraL•.  Sodalis,  is. 

CONFRARIA,  f.  Gongre^ció  de  alguas  devots 
pera  exercitarse  en  obras  de  pietat  ab  la  autorisa- 
ció  competent.  Btrmandai,  cofradia.  Sodalitas, 
atis'.  II  Gremi  ó  companyia  de  gent  pera  algun  fi  der 
terminat.  Cofradia.  Societas,  atis. 

GONFRATERNITAT.  f.  Amistat  intima ,  ger- 
mandat. Hermandad,  confratemidad,  Amicitia ,  (B, 
sodalitas,  atis. 

GONFRIGACIÓ.  f.  La  acció  de  reduhir  à  pols 
una  substància  trencadissa,  maurantia  ab  los  dits; 
0  bè  exprimir  ab  las  mans  lo  such  de  una  planta. 
Con/ríracfofi.  Confricatio,  nis. 

GONFRINGIR.  V.  a.  iNFfiíNGiB.  ||  V.  a.  ant. 

TBBNCAR,  PÉa  TROSSOS. 

GONFRONTAdÓ.  f.  Lo  coteig  que's  fà  de  una 
cosa  ab  altra.  Confrontacion,  cotejo,  careo.  Collatio, 
nis.  H  Lo  límit  que  divideix  una  bereiat  de  altra. 
Lindey  lindero,  Limes,  itis.  Q  met.  Simpatia  ,  con- 
formitat natural  entre  algunas  personas  ó  cosas. 
Confrontacion.  Sympatbia,  ae. 

CONFRONTANT,  p.  a.  ConfrontanU.  Confinis, 
conterroinus. 

CONFRONTAR.  V.  a.  Cotojar  una  cosa  ab  al- 
tra. Confrontar.  Confero,  ers.  ||  Acarar  una  perso- 
na ab  altra  pera  saber  la  veritat  de  alguna  cosa. 
Confrontar,  carear,  Alterum  cum  altero  componc- 
re.  0  V.  n.  Confinar.  Àlindar,  c&nfrontar,  lindar. 
Confinem  esse.  ||  Sér  una  cosa  semblant  à  altra. 
Confrontar.  Assimilo,  as,  convenio,  is. 

CONFRONTAT,  DA.  p.  p.  Confrontada.  CoUa- 
tus,  comparatus. 

CONFUGI.  m.  befugi. 

GONFUGIR.  V.  n.  BEFDGIABSB,  BBCÓBREB. 

CONFÚS,  A.  adj.  Mesclat,  desordenat,  barre- 
jat. Confusa.  Anceps.  Q  Poch  perceptible,  difícil  de 
distingir.  Confusa.  Confusus,  obscurus.  |j  Turbat, 
lemerós.  Confusa.  Confusus. 

EN  confCs.  m.  adv.  y 

CONFUSAMENT,  adv.  ro.  Ab  confusió  y  de- 
sorde.  Confusamente,  en  confusa,  desordenadamente. 
Confnsè,  promiscuè. 

CONFUSIÓ,  f.  Desorde,  perlurbació.  Confu- 
sion.  Confusió,  nis.  |  Perplexitat,  lurbació  de  ani- 
mo. Confusion.  Inquios,  etis.  ||  Falta  de  método  en 
la  explicació.  Confusion.  Confusió,  nis.  |  Abati- 
ment, humiliació,  Confusion.  Abjectio,  nis.  ||  Ver- 
gonya, afront,  ignomínia.  Confusion.  Probrum,  i, 
dedecus,  oris. 

POSAR  CONFUSIONS,  fr.  fam.  Posar  sisanya  entre 
algunas  persooas.  Levantar  ó  armar  tm  Cürimillo, 


enredar,  enzarzar.  Inimicitias,  simultates  alionim 

fovere. 

CONFUSIONER,  A.  m.  y  f.  Qui  posa  confu- 
sions. Zizanero.  Dissidia  serens. 

CONFUSiSSm,  A.  adj.  sup.  Confusisisno.  Val- 
dè  confusus. 

CONFUTACIÓ.  f.  L'  acte  y  efecte  de  confatar. 
Canfutacion,  refutacion.  Confutalio,  nis. 

CONFUTAR.  V.  a.  Rebàtrer  la  opinió  contrà- 
ria, convencenlla  de  errada.  Refutar,  canfutar,  re- 
hatir,  comhatir.  Confuto,  as. 

CONFUTAT,  DA.  p.  p.  Con^uííKÍo.  Con futa- 

tttS. 

CONGELABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  congelar. 
Congelable.  Congelabilis. 

CONGELACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  conge. 
larse  'Is  líquits.  Congelacion.  Gongelatio,  nis. 

CONGELAR.  V.  a.  Fér  tornar  algun  líquit  com 
gel.  Congelar.  Congelo,  as. 

CONGELARSE.  V.  r.  Glassarse  algun  líquit. 
Congelarse,  Congelo,  as. 

CONGELAT ,  DA.  p.  p.  Congelada.  Congela- 
tus. 

CONGELATIU,  VA.  adj.  fís.  Lo  que  té  virtut 
de  congelar.  Congelativo.  Congelandí  vi  praeditus. 

CONGENIAL.  adj.  S'  aplica  al  que  es  del  ma- 
teix geni  que  altre.  Congenial.  Moribus  et  ingcnio 
similis. 

CONGENIAR.  V.  n.  Tenir  algú  un  mateix  geni 
que  altre.  Congeniar.  Moribus  et  ingenio  assimi- 
lari. 

CONGESTA.  f.  ter.  gelada. 

co.NGESTA  OE  NEU.  Lo  siti  cnclotat  en  que  la  neu 
apilada  pel  vent  se  conserva  per  mòlt  temps.  Yen- 
tisquero.  Locus  nivis  vorticibus  frequens,  nive  co- 
piosus. 

CONGESTIÓ,  f.  med.  Aplech  de  humors  de- 
tinguts en  alguna  part  del  cos.  Congestion.  Conges- 
tió, nis. 

CONGI.  m.  Mesura  de  cosas  líquidas  que  usa- 
van  los  romans.  Congio.  Congius,  ií.  ||  m.  Vas  gran 
en  forma  de  canti  pera  aygua,  vi,  etc.  Cangilon. 
Congius. 

CONGIARI.  m.  Dò  que  1s  emperadors  romans 
acostumavan  à  repartir  al  poble  en  certas  ocasions. 
Congiario.  Congiarium,  ii.  Q  Certa  mesura  de  lí- 
quits que  usavan  los  romans.  Congiario.  Congia- 
rium, ii. 

CONGLOBACIÓ.  f.  Unió  de  cosas  ó  parts  que 
forman  un  globo  ó  tot.  Conglobacion.  Conglolalio, 
nis.  Q  met.  Unió  y  mescla  de  afectes,  paraulas, 
etc.  Conglobacion.  Conglomeratio,  nis.  fl  ret.  Figu- 
ra que  censisleix  en  comensar  y  acabar  la  frase  ó 
sentència  ab  una  mateixa  paraula.  Conglobacion. 
Conglobatio,  nis.  ||  Amontonament  de  probas.  Con- 
glohacion.  Congeríes,  ei. 

CONGLOBAR.  v.  a.  Unir,  juntar,  amontonar, 
algunas  cosas  ó  parts.  Canglobar,  conglomerar. 
Conglobo,  circumglobo»  glomero,  as. 


CON 


CSOlfGLOBAT,  DA.  p.  p.  Conglohado.  Gonglo- 
halos,  glomeralüs. 

GOBÍGOIXA.  f.  Ànsia,  aflicció  dol  animo.  Àn- 
gustiaf  eongoja,  Angor,  is.  |{  Basca,  angunia,  des- 
may.  Congoja.  Angor ,  is.  ||  Xafogor.  Bochomo. 
MsixïSy  us.  II  Rigor,  desgnicia,  desfet,  desarreglo 
en  la  naturalesa,  inclemència  de  la  atmosfera; 
a'ixi  's  dia:  gran  congoixa  de  neus.  Inclemència 
del  eielo,  Inclemenlia,  intempèries. 

DONAB  CONGOIXA.  fr.  CONGOIXAR. 

€X>NGOIXADÍ8SIM,  A.  adj.  sup.  Corujojadi- 
$imo.  Valdè  anxius. 

CONGOIXAR.  V.  a.  Angusliar,  fatigar,  afli- 
gir. Aeongojar,  congojar,  angustiar.  Aflicto,  as, 
afligo,  ango,  is. 

GONGOIXAR8E.  v.  r.  Angnstiarse  ,  afligir- 
se.  Acongojarsey  congojarse,  angnstiarse.  Angor, 
eris. 

GONGOIXAT,  DA.  p.  p.  Acongojado,  congoja- 
io.  Afllictatas,  afflictns. 

GONGOIXÓ8,  A.  adj.  Qui  pateix  congoixa. 
Aamgojado,  angustiado,  cangojoso.  Miserè  anxius. 
I  Lo  que  causa  congoixa.  Congojoso.  Anxius. 

G0NG0IX08AMENT.  adv.  m.  Ab  congoixa 
ó  aflicció.  Congojosamente.  Anxi^,  sollicitè. 

C90NG0ST.  m.  Lo  pas  estret  entre  montanyas 
ó  rius,  ó  '1  tcrreno  estret  que  deixan  las  faldas  de 
las  montanyas  prop  dels  rius,  ó  M  Iloch  estret  per 
ahont  passan  los  rius  quant  s'  estrenyen  entre  dos 
montanyas.  Jlocino,  garganta,  hoz,  boquete,  golli- 
20.  Montinm  angustia?,  fauces. 

CONGRAGIAR8E.  V.  r.  Férse  ben  voler  de 
algú.  Congraciarse.  Alícujusgratiam  aucupari. 

GONGRATULAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de 
congratular.  CongratuJacxon.  Gralulatio,  congratu- 
latio,  nis. 

GONGRATULADOB,  A.  m.  y  f.  Qui  congra- 
tula. Congratulador.  Congratulator,  is. 

OONGRATULAR.  Y.  a.  Manifestar  à  la  perso- 
na à  qui  ha  passat  un  cas  felís,  la  satisfacció  ({ue 
un  ne  té.  S'  usa  també  com  recíproch.  Congratu- 
lar. Grator,  gratulor,  aris. 

CONGRATULAT,  DA.  p.  p.  Congralulado. 
Gralulatus,  congralulatus. 

GONGRATULATORI  j  A.  adj.  Lo  que  per- 
tany à  Ja  congra!ulacíó.  Congratulator  io.  Gralula- 
torius. 

CONGRE,  m.  Peix  de  mar  sens  esca'a,  de  la 
figura  de  la  anguila,  però  mès  corpulent  y  ple  de 
espinas.  Congrio.  Conger,  congrus,  i. 

OONGREGABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  congre- 
gar. Sociable,  congregahle.  Congregabilis. 

CONGREGACIÓ,  f.  Junta  de  vàrias  personas 
pera  tractar  de  alguna  cosa.  Congregacion.  Gon- 
grc^tio,  nis.  |  confraria.  ||  Nom  que  's  donava  an- 
tignament  à  alguns  partits  ó  bàndols.  Congrega- 
cion. Fàctic,  nis.  ||  La  reunió  de  molls  monastirs 
baix  un  mateix  superior  general.  Congregacion. 
GoogTQgatiOy  nis.  |  Lo  capítol  en  algunas  ordes  re- 


català.  con  il3 

ligiosas.  Congregacion,  capitulo.  Gapitulum,  i.  || 
En  la  cort  romana  qualsevol  de  las  junlasdels 
cardenals  y  altras  personas,  pera  despatxar  vàrio^ 


negocis,  com:  congregació  del  concili,  de  ritus' 
etc.  Congregacion.  Sodalitium,  ii.  P  Comunitat  d*, 
sacerdots  seculars  dedicats  als  exercicis  dels  m 
nislcris  ecclesiíistichs  baix  certas  constitucions 
com  la  del  Salvador,  de  San  Felip  Neri,  elc.   Con- 
gregacion. Congregalio,  nis. 

congregació  dels  fiels.  La  iglésia  catòlica  ó 
universal.  Congregac'on  de  los  peles.  Ecciesia  ca- 
tholica. 

GONGREGAGIONAL.  adj.   Lo  pertanyent  à 
congregació.  Congregacional.  Congregationalis.  | 
m.  L*  indivíduo  de  una  de  las  quatre  principals 
seclas  derivadas  del  independentisme.  Congrega- 
cional. Congregationalis. 

CONGREGANT ,  A.  m.  y  f.  Indivíduo  de  una 
congregació.  Congregante.  Sodalis,  is. 

CONGREGAR,  v.  a.  Juntar,  convocar,  reunir. 
Congregar.  Congrego,  as. 

CONGREGAR8E.  V.  r.  Reunirse,  juntarse. 
Congregarse.  Congregor,  aris. 

CONGREGAT,  DA.  p.  p.  Congregada.  Congre- 
gatus. 

CONGRENY.  m.  Instrument  de  fuster,  espècie 
de  prempsa  pera  fér  ajustar  la  fusta  encolada. 
Congriel,  cepo.  Praelura  jungendis  fustibus  deser- 
viens.  II  vaixell. 

CONGRENY  DE  MENESCAL.  POTRO.  2. 

CONGRÉS,  m.  Junta  de  vàrias  personas,  co- 
muninent  pera  deliberar  assumptos  de  gobcrn  y 
ajustar  la  pau  entre  prínceps  y  repúblicas.  Con- 
greso.  Conventus,  us.  ||  Coit  de  mascle  y  femella. 
Congreso,  coito,  còpula,  ayuntamiento  carnal,  Coi- 
tus,  us. 

CÓNGRUA.  f.  La  renda  e^clesiàslica  assenya- 
lada pel  sínodo,  pera  la  manutenció  del  ordenan- 
do.  Cóngrua.  Congrua,  ». 

CONGRUABiENT.  adv.  m.  Convenientment, 
ab  oportunitat.  Congruamenle.  Convenient er. 

CONGRUÈNCIA,  f.  Conveniència,  oportuni- 
tat. Congruència.  Congruentia,  ae. 

CONGRUENT,  adj.  Convenient,  oportú,  à  pro- 
pòsit. Congruente.  Congruus. 

CONGRUENTfssiM,  A.  adj.  sup.  Congruenli- 
simo.  Yaldè  congniens. 

CONGRUENTtSSIMAMENT.  adv.  m.  sup. 
Ab  mòlta  oporlunhat  y  conveniència.  Congruenti- 
simamenle.  Yaldè  congruenter. 

CONGRUENTMENT,  adv.  m.  congriament. 

CONGRUISME.  m.  teol.  Sistema  sobre  la  grà- 
cia eticàs,  que  defensa  que  Dèu  la  dóna  als  homes 
en  aquellas  circunslàncias  en  que  preveu  que  ohi- 
ràn  las  suas  inspiracions.  Congruismo.  Congruista- 
rum  syslema. 

CONGRUI8TA.  m.  teol.  Qui  segueix  lo  con- 
gruisme.  Congruista.  Congruista,  aj. 

CONGRUITAT.  f.   CONGRUÈNCIA. 


ili 


CON 


DICCIONARI 


CON 


GÓN6RUO,  A.  adj.  Oportú,  convenient.  Opor- 
tuno,  cóngruo,  Congraus. 

GÓNIGHyCA.  adj.  geom.  Lo  que  pertany  al  co- 
no,  com  secció,  superfície,  elc.  Cónico.  Gonicus; 
ad  conum  pertinens. 

GONIELLS.  m.  pi.  COLITXOS. 

CONILL,  m.  cUxXiLL. 

CONJECTURA,  f.  Judici  probable  de  las  cosas 
pels  senyals  que's  veuhen  ú  observan.  Conjetu- 
ra.  Conjectura,  se. 

CONJEGTDRADLE.  adj.  Lo  que's  pót  conjec- 
turar. Conjeturable,  Conjecturabilis. 

GONJECTURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  conjectu- 
ra. Conjelurador,  Conjeclurator,  is. 

GONJECTURAL.  adj.  Lo  que  està  format  en 
conjectures.  ConjeturaL  Conjecturalis. 

GONJECTURALMENT.  adv.  m.  Per  conjec- 
tura. Conjeluralínente.  Conjectatoríè,  conjectura- 
liler. 

CONJECTURAR.  V.  a.  Fér  judici  probable  per 
alguns  indicis  y  observacions.  Conjeturar.  Conjec- 
to,  as,  conjicio,  is. 

CONJECTURAT,  DA.  p.  p.  Conjeturado,  Con- 
jeclatur. 

CONJUGABLE.  adj.  Lo  que's  pót  conjugar. 
Conjugable.  Conjugabilis. 

CONJUGACIÓ,  f.  gram.  Diferent  terminació 
del  verb,  per  modos,  temps  y  personas.  Conjuga- 
cion,  Gonjugalio,  nis.  ||  anat.  Copulació  de  nirvis. 
Conjugacion.  Conjugalio,  nis. 

CONJUGAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  U  unió  en- 
tre marit  y  muller.  Maridable,  conyugal,  Conju- 
galis,  conjugialis. 

GONJUGALMENT.  adv.  m.  Ab  unió  conjugal. 
Conyugalmenle,  Conjugaliter. 

CONJUGAR.  V.  a.  gram.  Variar  un  verb  per 
modos,  temps  y  personas.  Conjugar.  Yerba  conju- 
garé, inflectere. 

CONJUGARSE.  v.  r.  ant.  casarse. 

CONJUGAT,  DA.  p.  p.  Conjugada,  Conjuga- 
tus.  II  ant.  CASAT. 

CONJUGUES,  m.  pi.  Lo  marit  y  la  muller.  Cònr 
yugeSf  consorles.  Cònjuges,  um. 

CONJUNCCIÓ.  f.  tnió.  Conjuncion.  Conjugium, 
ü.  II  gram.  Part  indeclinable  de  la  oració,  que  jun- 
ta entre  sí  las  paraulas,  ó  bè  oracions  enteras. 
Conjuncion,  Conjunctio,  nis.  ||  astron.  Concurrèn- 
cia de  dos  ó  tres  estrellas  en  un  mateix  círcul  de 
longitut.  Conjuncion,  Commixtio,  nis. 

CONJUNCCIÓ  DE  LA  LLCNA.  astrou.  Se  diu  quant  la 
lluna  esta  en  un  mateix  círcul  de  longitut  que  '1 
sol,  de  modo  que  no 'ns  envia  llum  alguna,  pus 
no  tenint  la  lluna  mès  llum  que  la  del  sol,  aquest 
astre  V  hi  comunica  per  la  part  oposada.  Conjun- 
cion de  la  luna,  Conjunclio,  nis,  novilunium,  ii. 

coNJVNCCiONS  XAGNAS.  astrou.  Las  de  Júpiter  y 
Salurno,  que  succebeixen  à  poca  diferència  de  di- 
nou anys.  Conjunciones  magnat.  Magnas  oonjoctio- 
nes. 


GONJUNCCiONS  uixiMAs.  astron.  Las  de  Júpiter  y 
Saturno,  singularment  quant  succebeixen  desprès 
de  haver  passat  vuyt  cents  ó  cerca  nou  cents  anys. 
Conjunciones  méximas.  Naxima;  conjunctiones. 

GONJUNCT,  A.  adj.  conjunt. 

CONJUNCTAMENT.  adv.  m.  conjuntament. 

CONJUNCTIU,  VA.  adj.  Lo  que  uneix  una  co- 
sa ab  altra.  Conjuntivo.  Coujunctivus. 

CONJUNCTURA.  f.  CONJUNTURA. 

CONJUNT,  A.  adj.  Unit,  contíguo.  Conjunto. 
Conjunctus.  ||  met.  Aliat,  parent,  ron/viifo,  consan- 
guineo,  Sanguine,  amicitia  junctus.  J  Mesclat,  in- 
corporat ab  cosas  diversas.  Conjunto,  Mixtus,  in- 
corporatus.  ||  m.  L'  agregat  de  vàrias  cosas.  Con- 
junio,  Complexus,  us. 

'.  adv.  m.  Unidament.  Con- 


juntamente.  Conjunctè,  conjunctim. 

CONJUNTAR.  V.  a.  JUNTAR. 

CONJUNTAT,  DA.  p.  p.  JUNTAT. 

CONJUNTtSSini,  A.  adj.  sup.  CAnijuntisimo. 
Conjunctissimus. 

CONJUNTURA,  f.  Ocasió  favorable.  Oportú- 
nidadf  coyuntura,  Opportunitas,  atis.  ||  Unió  de  un 
os  ab  altre.  Coyuntura,  Commisura,  ffi,  articulus, 
i.  II  ant.  CONJUNCCIÓ. 

CONJUR,  m.  La  acció  y  efecte  de  conjurar  los 
exorcistas.  Exorcismo,  conjuro.    Exorcismus,  i.  Q 
Imprecació  màgica  ó  supersticiosa.  Conjuro,  Magi- 
cum  carmen.  ||  Súplica  forta  que's  fa  à  algú.  Con- 
juro. Obsecratio,  obteslatio,  nis. 

CONJURACIÓ.  f.  Conspiració  premeditada 
contra  V  estat  ó  príncep.  Conjuracion,  Conjuratio, 

nis.  II  CONJUR.  II  AVALOT. 

CONJURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  conjura.  £xor- 
ctsto,  conjurador,  conjurante,  Conjurator,  is,  exor- 
cista, se. 

CONJURAMENTAR.  V.  a.  Pèndrer  lo  jura- 
ment à  altre.  Conjuramentar,  Juramento  obligaré, 
obstringere. 

GONJURAMENTAT,  DA.  p.  p.  Conjuramen- 
tado.  Juramento  obligatus. 

CONJURAR.  V.  a.  Dir  V  exorcista  las  oracions 
disposadas  per  la  Iglésia,  pera  tràurer  V  esperit 
maligne  del  cos  dels  energúmens.  Conjurar,  Exor- 
cizo,  as.  U  Demanar  alguna  cosa  ab  instància  y  ab 
alguna  espècie  de  autoritat.  Conjurar,  Obtestor, 
aris,  obsecro,  as; 

GONJURAR8E.  v.  r.  Conspirar  unintse  alguns 
contra  sòn  sobera  ó  superior.  Conjurar,  Conjuro, 
as.  II  met.  Conspirar  contra  algú  unintse  mòltas 
personas  ó  cosas  pera  férli  algun  dany  ó  pèrdrer- 
lo.  Conjurar,  Conjuro,  as. 

CONJURAT,  DA.  p.  p.  Con/urado.Conjuratus. 
II  m.  Qui  entra  y  fa  part  de  alguna  conjuració. 
Conjurado,  Conjurator,  consponsor,  is. 

GONJUTGE.  m.  ant.  matrimoni.  j|  Jutge  junt 
ab  altre  ab  una  mateixa  cansa.  Conjuez,  Judex  si- 
cum  alio. 

oamiBMORAGlÒ•  f .  Memòria  qnt'é  (k  de  al- 


CON 


CATALÀ 


CON 


il5 


guoa  cosa.  Conmemoracion.  Commemorat ío,  nís.  || 
En  r  ofici  ecclesi«ístich,  la  memòria  de  algun  Sant, 
feria,  etc.  Conmemoracion.  Commemoratio,  nis. 

coNMEMOEACió  DELS  DiFL'KTs.  Anivcrsai'i  que  ce- 
lebra la  jglésia  '1  dia  dos  de  novembre  per  las  àni- 
nias  del  purgatori.  Conmemoracion  de  los  difuntos. 
Commemoratio  omnium  fidelium  defunctorum. 

CONBIEMORAR.  V.  a.  Fér  memòria  ò  conme- 
moraciò.  Conmemorar,  Commemoro,  as,  reccnseo, 
es. 

GONMEnfORATIU,  VA.  adj.  Lo  que  repre- 
senta ò  fà  conmemoració.  Conmemoraíivo.  Com- 
memorativus.  ||  Las  senyals  ó  circunslàncias  ex- 
teriors al  acometiment  de  una  malaltia  y  totas 
las  que  han  precehil  à  la  època  en  que  s'ha  donat 
avís  al  facultatiu.  Conmemoraíivo.  6)mmemorati- 
vus. 

GOFfBIEllIORATy  DA.  p.  p.  Conmemorado. 
Commemora  tus. 

CX>N]liEN8URABLE.  adj.  Lo  que'spòl  midar 
ab  una  mateixa  mida  ò  ab  igualtat.  Conmensurable. 
Conmeosurabilis. 

GONMENSURACIÓ.  f.  La  mida  ò  proporció  de 
una  cosa  ab  altra.  Conmensuracion.  Mensura,  <e, 
mensnratio,  nis. 

GONMENSURAR.  V.  a.  Medir  ab  igualtat.  Con- 
mensurar.  Commetior,  iris. 

GONMENSURAT,  DA.  p.  p.  Conmensurado. 
Mensus. 

OONBiENSURATIU,  VA.  adj.  Lo  que  serveix 
pera  conmensurar.  Conmensurativo,  Mensuralis. 

GOHMERG!.  m.  ant.  coxers. 

GOBIMEBSABrr.  m.  ant.  comebciant. 

CONHIERSAR.  v.  a.  ant.  comerciar. 

GONHUNAGIÓ.  f.  Amenassa  del  superior  al 
súbdit  ò  al  inferior  pera  corregirlo,  ò  per  altres 
fins.  Conminacion.  Comminalio,  nis. 

COBIMINAR.  V.  a.  Amenassar  ab  pena  al  reo 
pera  que's  corregesca,  diga  la  veritat  ò  pera  altres 
fins.  Conminar.  Commínor,  aris. 

GONMINATy  DA.  p.  p.  Conminado.  Commina- 
tus. 

GOBinmíATORI,  A.  adj.  Lo  que  conté  ame- 
nassas.  Conminatorio.  Comminativus,  commina- 
bnodos. 

GOBIMI8ERAGIÓ.  f.  Compassió.  Conmisera- 
eiom,  Commiseratio,  nis. 

GONMIXTIÓ.  f.  Mescla  de  cosas  diversas.  Con- 
wústion^conmixlion.  Commixtio,nis,  commixtura,sB. 

GCMfMOGIÓ.  f.  Moviment,  perturbació  violenta 
del  animo  ó  del  cos.  Conmocion,  perturbaciony  al- 
ttraeian,  Commotio,  nis.  Levantament,rcbel-liò  de 
algun  partit,  poble,  província,  etc.  Conmocion,  tu- 
multo,  levantamiento,  movimiento.  Sedilio,  rebel- 
llo,  nis. 

OOmfOGUTi  DA.  p.  p.  Conmovido.  Commo- 
tns,  motos. 

GOmiOinTORI.  ro.  Memòria,  relació  de  notí- 
ciw  per  eserit.  Conmanitorio.  Commonitorium,  ii. 


CONMÓURER.  V.  a.  Perturbar,  inquietar.  Al" 
terar  f  conmover ,  agitar  y  perturbar.  Concito,  as, 
commoveo,  es.  ||  Móurer  de  sòn  punt  ó  centro. 
Conmover.  Sol•licito,  as.  [|  Irritar.  Irritar,  conmover- 
Exagito,  perturbo,  as,  incendo,  is. 

GONMÓURERSE.  V.  r.  Conmoverse.  Súper  ali- 
qua  re  moveri,  afOci. 

GONMOVEDOR,  A.  m.  y  f.  perturbador. 

GONMOVIMENT.  m.  ant.  coNiioció. 

GONMUNIDOR.  m.  L'  exorcisant  contra  las 
tempestats.  Exorcista.  Exorcista,  ae.  ||  Lo  lloch  des- 
tinat pera  conjurar  las  tempestats,  Lugar  para 
exorcismos.  Ad  tempeslales  conjurandas  situs. 

GONMUNIR.    V.    a.   CORROBORAR,   CONFIRMAR.  || 

Exorcisar  lo  temps.  Conjurar.  Exorcizo,  as. 
GONMUNIT,  DA.  p.  p.  Conjurado.  Exorciza- 

tus.  II  CORROBORAT. 

GONMUTA.  f.  COMMUTACIÓ. 

GONMUTABLE.adj.  Lo  quc's  pól  conmutar. 
Conmutabk.  Conmulabilis. 

GONMUTAGIÓ.  f.  Barata,  cambi.  Conmuta- 
f  íon,  trueque^  cambio,  permuta.  Commulalio,  per- 
mutatio,  nis. 

GONMUTAR.  V.  a.  Cambiar,  baratar.  Troeaffs 
conmutar,  cambiar,  permutar.  Commuto,  permuto, 
as. 

GONMUTAT,  DA.  p.  p.  Conmulado.  Commuta- 
tus. 

GONMUTATIU,  VA.  adj.  Lo  que  arregla  la 
igualtat  ò  proporció  que  déu  haver  entre  las  cosas 
quant  se  donan  unas  per  allras.  Se  diu  de  la  jus- 
tícia. Conmutativo.  Commutativus. 

GONNA.  f.  La  pell  de  la  cansalada.  Per  scm- 
blansa  's  diu  també  així  la  pell  ó  crosta  dura  de 
altras  cosas.  Corteza  de  tocino.  Suilla  cutis. 

GONNAR.  v.  a.  Causar  algun  gravàmen. 
Àgravar.  Gravo,  as.  ||  Fér  pagar  excesivamcnt  al- 
guna cosa.  Cargar  ó  apreiar  la  mano,  pelar.  Juslo 
cariús  vendere. 

GONNAT,  DA.  p.  p.  Àgravado.  Gravatus. 

GONTJATURAL.  adj.  Lo  que  es  conforme  à  la 
naturalesa  del  vivent.  Connatural.  Naturalis;  se- 
cundum  naturam. 

GONNATURALISAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecto 
de  con  natural  isarse.  C^nnaturalizacwn.  Assuefac- 
tio,  nis.  " 

GONNATURALI8AR.  V.  a.  Donarà  un  estran- 
ger los  drets  y  privilegis  de  natural.  Connaturali- 
zar.  Civitate  donaré. 

GONNATURAU8AR8E.  V.  r.  Férse  vehí  de 
alguna  part  ab  los  mateixos  privilegis  que 'Is  natu- 
rals. Connaturalizarse.  In  civitalem  conscribi.  jj 
Familiarisarse,  acostumarse  algú  à  las  cosas  à  que 
no  estava  acostumat,  com  al  traball,  al  clima,  etc. 
Naturalizarse,  connaturalizarse.  Labori,  regioni 
assuefieri,  assuescere. 

GONNATURALISAT,  DA.  p.  p.  Connaturali" 
zado.  Civitate  donatus.  ^ 

GONNATURALBIENT.  adv. m.  Dean  modo 


il6 


CON 


DICCIONARI 


CON 


prbpi  à  la  naluralcsa  de  la  cosa  de  que's  faria. 
Connaturalmente.  Naturaliter. 

GONNEXTANT.  m.  annexo. 

CX>NNEXIÓ.  f.  y 

GONNEXITAT.  f.  Enllàs  ó  relació  de  una 
cosa  ab  altra.  Conexton,  Connexió,  nis,  connexus, 
us.  II  pi.  Drets  y  cosas  annexas  à  la  principal.  Co- 
nexidades,  Connexiones,  um. 

GONlfEXIU,  VA.  adj.  Lo  que  pót  juntar  una 
cosa  ab  altra.  Conexivo,  Connexivus. 
-  OONBíEXO,  A.  adj.  Lo  que  té  enllàs  ó  connexió 
ab  altra  cosa.  Connexo.  Connexus. 

CONNIVÉNGIA.  f.  Dissimulo  en  io  superior 
de  las  infraccions  ó  transgressions  de  sos  súbdits. 
Connivencia,  Conniventia,  se.  complicitat. 

OOBINOTAGIÓ.  f.  Relació  que  indirectament 

dóna  à  conèixer  una  altra  cosa,  com:  lo  blanch 

CONNOTA  la  blancura.  Connotacion.  Connolatio,  nis. 

g  Parentíu  en  grau  remot.  ConMlacion,  Connota- 

tio,  nis. 

GONTNOTADOEi  A.  m.  y  f.  Qui  connola.  Con- 
notador.  Gonnotator,  is. 

GONNOTAR.  V.  a.  Fór  relació  una  cosa  ab  al- 
4ra.  Counotar.  Gonnoto,  as. 
,  OONNOTAT,  DA.  p.  p.  Connoíado.  Connoíatus. 

GONNOTATIU,  VA.  adj.  gram.  S'  aplica  als 
noms  primitius  ó  al  ofici  ó  cosas  que  conno^an  à 
altra  principal.  Connotativo.  Connotativus. 

GONNOVIGI,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  es  novici  ab  al- 
tre en  alguna  orde  religiosa.  Connovicio.  Connovi- 
lius,  ii. 

GONO.  m.  geom.  Figura  sòlida  que  està  contin- 
guda en  dos  superfícies,  la  una  esun  cfrculque's 
diu  bassa,  y  1'  altra  es  la  reproducció  continuada 
de  la  circunferóncia  del  círcul,  que'  yà  estrenyent 
fins  à  reduhirse  à  un  punt.  Coiio.  Gonus,  conum,  i. 

coNO  lECTB.  geom.  Se  diu  aquell  que  té  Y  eix 
perpendicular  à  la  basa.  Còno  reelo,  Rectas  conus. 

coNO  EscALENO.  gcom.  Se  diu  aixf  *1  que  té  4 
eix  inclinat.  Cano  escaleno.  Obltquus  conus. 
'  GONORT.  m.  CONSOL. 

•  GONOYDE.  f.  geom.  Cos  semblant  al  cono  que 
té  per  basa  una  elipse  en  lloch  de  círcul  perfet. 
Conoide.  Conois,  idis. 

GONQUE.  adv.  Finalment.  Enfin,  finalmenU, 
TaUdem,  denique.  / 

GONQUÉRRER.  V.  a.  ant.  CONQUISTAR. 

GONQUESTA.  f.  CONQUISTA. 

GONQUILIOLOGIA.  f.  hist.  qat.  Ciència  que 
tracta  de  las  closcas.  Conquiliologia,  Conquilioio- 
gia,  05. 

GONQUIRIDOR  t*  CONQUERIDOR,  m.  CON- 
QUISTADOR. 

GONQUIRIR  T  GONQUERnU  V.  a.  ADQUllil. 

I  CONQUISTAR. 

GONQUIST.  m.  ganAncia. 

GONQUIBTA.  f.  Adquisició  de  una  plassa,  ciu- 
4||,  etc.  feta  à  forsade  armas.  Conquista.  ExpUg- 
nóiofíàB.  g  met.  La  acció  f  electe  de  conqoMar  6 


atràurer  alguna  persona  à  sòn  paiHit,  ó  guanyar 
sa  voluntat.  Conquista.  Cap'a^.io,  nis.  ||  La  ma!ei\a 
cosa  conquistada.  Conquista,  Res  bello  quo^ila, 
parla. 

GONQUISTADORi  A.  m.  y  f.  Qui  conquista. 
Conquistador,  Expugnator,  is. 

GONQUI8TAR.  V.  a.  Adquirir  à  forsa  de  ar- 
mas alguna  plassa,  ciutat,  etc.  Conquistar,  Expug- 
no,  as.  U  met.  Guanyar  la  voluntat  de  algú  fentsel 
de  sòn  partit.  Conquistar,  Allício,  is,  cap'.o,  as. 

GONQUI8TAT,  DA.  p.  p.  Conquistado.  E\- 
pugnatus. 

GONREAR.  V.  a.  Cultivar  la  terra,  ferhi  *ls 
traballs  necessaris  pera  que  done  fruyt.  Labrar, 
cultivar^  arar.  Colo,  is. 

GOfifREATy  DA.  p.  p.  Lahrado,  cultivado,  Ara- 
tus. 

GONREGNAR.  V.  n.  Regnar  junt  ad  altre  en 
un  mateix  regne.  Conreinar.  Unà  cumalio  regnaré. 

GONRI»AR.  V.  a.  CONREAR. 

GONREU.  m.  Cuydado,  bon  estat  y  conser\'ació 
de  alguna  cosa.  Conreo,  Reneficium,  ii.  ||  Cultiu. 
Labranza,  cultivo,  labor.  Agricultura,  cultura,  a;. 

SEGON  CONREU.  Se  diu  així  la  segona  llaurada 
que  *s  dóna  à  las  terras.  Binazon,  Repastinatio, 
nis. 

GON8ABEDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  juntament 
ab  altre  sab  alguna  cosa.  Consahidor,  Gonscius, 
consciens. 

GONSABUT,  DA.  adj.  S'  aplica  à  la  persona  ó 
cosa  de  que  s'  ha  tractat  anteriorment.  Consabido. 
Ante  notus. 

GON8AGRAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  consa- 
grar. Consagracion,  Sacratio,  nis. 

GON8AGRADOR.  m.  y 

CONSAGRANT,  p.  a.  Consagrante.  Consecrans. 

GON8AGRAR.  V.  a.  Fér  sagrada  alguna  per- 
sona ó  cosa.  Consagrar,  Gonsecro,  as.  y  Posar  los 
romans  à  sos  emperadors  en  lo  número  dels  déus. 
Consagrar,  Gonsecro,  as.  ||  Pronunciar  ab  intenció 
*Í  sacerdot  las  paraulas  de  la  consagració  en  la 
missa.  Consagrar.  Gonsecro,  as.  ||  Erigir  un  monu- 
ment pera  perpetuar  lo  nom  de  alguna  persona,  ó 
succés  notable.  Consagrar,  Gonsecro,  as.  ||  Oferir, 
emplcar  lo  temps  en  alguna  cosa,  com  la  vida  al 
bède  la  pàtria.  Consagrar,  Totum  incumborc.  || 
Oferir,  dedicar  à  Dèu  alguna  persona  ó  cosa.  Con- 
sagrar, Gonsecro,  as.  ||  Destinar  alguna  expressió 
ó  paraula  pera  particular  y  determinada  significa- 
ció, com  las  paraulas  consubstancial,  transubstan- 
cial,  etc.  Consagrar,  Destino,  consecro,  as. 

GON8AGRAR8E.  V.  r.  Dedicarse  ó  entregarse 
al  servey  de  Déu.  Consagrarse,  Deo  se  vovere, 
consecrare. 

GON8AGRAT,  DA.  p.  p.  Consagrado,  Conse* 
cratus. 

GON8ANGUÍNfiO,A.  adj.  Qui  es  parent  per 
consanguinitat.  Consanguineo,  Consanguineus. 

GONSANGUnOTAT.  f.  Unió  per  parentiu  na- 


CON  CATALÀ. 

lural  de  vàrias  personas  que  descendeixen  de  un 
noateix  troncb.  Consanguinidad,  Consanguinilas, 
atis. 

GON8ECTARI.  m,  Explicació  breu  de  la  pro- 
posició que  s'  ha  demostrat,  y  en  que  's  dedu- 
heixen  algunas  conseqüéncias.  Cansectario,  eorola- 
rio.  Corollarium,  ii.  |j  Lo  que  es  consegüent  y  ac- 
ce.<>sori  à  alguna  cosa.  Conseetario,  Consectarius. 

OONfiEGUGIÓ.  f.  L'  acte  de  lograr  lo  que  *s 
pretén.  Consecucim.  Consecutio,  nis. 

CONSECUTIU,  VA.  adj.  Lo  que  immediata- 
ment se  seguiex  à  altra  cosa.  Conseeutivo,  Gonse- 
quens,  subsequens. 

GONSECUnVARIENT.  adv.  m.  Luego,  inme- 
dJatament  desprès.  ConsecutivamenU.  Continenter, 
illicò. 

GONSÉGRER.  V.  a.  ant.  coNSEGUia. 

GOBISEOÜEI^.  m.  En  los  entimemas  la  se- 
gona proposició  que  's  deduheix  del  antecedent. 
ConsecuenUy  consiguiente.  Consequens,  tis.  ||  geom. 
arít.  Lo  segon  terme  de  una  rahó  ab  que  's  compa- 
ra 'i  primer  dit  antecedent.  Conseeuente,  Conse- 
qaens,  tis.  ||  adj.  met.  Lo  que  se  segueix  en  orde 
respecte  de  alguna  cosa.  Conseeuente.  Consequens, 
adhaerens. 

Dl  ó  PBB  CONSEGÜENT,  m.  adv.  Dóna  à  enténdrer 
que  una  cosa  se  segueix  ó  deduheix  de  altra.  De 
túMÍguiente,  por  consiguiente,  consiguientemente, 
far  el  consiguiente,  por  eonsecuencia.  Consequentèr, 
proindè. 

sia  ó  ASktL  6  NO  CONSEGÜENT,  fr.  fam.  Sér  ó  no 
constant  en  ï  obrar.  Ir,  proceder  ó  no  consiguiente, 
gumriar  eonsecuencia.  Sibi  constaré,  consequentèr 
agere. 

GOlfSEGtJENTlIENT.  adv.  m.  per  conse- 
güent. 

CONSEGUntENT.  m.  ant.  consecució. 

OONBEOüIE.  V.  a.  Lograr  lo  que  's  pretén  ó 
desitja.  Lograr,  conseguir,  alcanzar.  Consequor, 
eris. 

OONSEIL•  m.  ant.  consell. 

COnSEILABIA•  f.  ant.  conselleeia. 

COlfSEILER.  m.  ant.  conseller. 

OONAELL.  m.  Parer,  dictamen  que  s'  dóna  ó 
pren  pera  fér  ó  deixar  de  fér  alguna  cosa.  Consejo. 
Consiliam,  ü.  ||  Tribunal  superior  de  diferents  mi- 
nistres ab  un  gobernador  pera  'Is  negocis  de  go- 
bem  y  administració  de  justícia.  Consejo.  Cúria, 
s.  I  La  casa  ó  paratge  ahont  se  reuneix.  Consejo. 
Cúria,  £.  I  Congrés  de  vàrias  personas.  Jwnta. 
GoBtufl,  m.  I  frudAncia.  g  teol.  pl.  Los  secrets  de 
la  divina  providència.  Juicios,  consejos.  Judicia, 
omm. 

CONSELL  gol-latbral.  Tribunal  supremo  de  Nà- 
pols, dit  així  perquè  'Is  seus  ministres  s'  assen- 
tan  al  costat  del  virrey.  Consejo  colateral.  Neapo- 
liUnoa  seoatus. 

GOHSiLLM  LAcausAOA.  'L  qui  judicava  de  las 
jatamptOB  pertaoyenla  à  la  butlla  de  la 

TOMO  I. 


CON  417 

santa  Crusada.  Yuy  està  reduhit  à  un  tribunal 
que's  diu  Comissaria.  Consejo  de  la  Cruzada. 
Sanctie  cruciata;  Iribunal. 

CONSELL  DE  ORDES.  Tribuual  superior  que  's 
compon  de  un  president  y  varis  caballers  elegits 
entre  las  ordes  militars.  Consejo  de  ordenes.  Sena- 
tus  regius  pro  ordinibus  militaribus  vel  equestri- 
bus. 

CONSELL  REAL  DE  ESPANTA  É  LNDIAS.  TribUUal  8U- 

premo  que  aconcellava  al  rey  sobre  negocis  go- 
bernatius.  Consejo  real  de  Espana  é  Indias.  Su- 
premus  senatus  regis  consiliarius. 

CONSELL  SENS  REMET,  CÍGAT  AB  ELL.  TOfr.  DeUOtR 

que  de  poch  serveix  lo  consell  sinó  và  acompan- 
yat de  remey.  Consejo  sin  remedio,  euerpo  sin  al- 
ma.  Absque  ope  consilium  nihil  est  nisi  corpus 
inane. 

CONSELLS  EVANOÉLiCBS.  Aquclls  que  dóna  1* 
Evangeli  en  general,  encara  que  no  obliguen  com 
de  precepte,  com  la  pobresa  voluntària,  castedat, 
etc.  Consejos  evangélicos.  Evangèlica  perfectio. 

DONAR  CONSELL,  fr.  ACONSELLAR. 

ENTRAR  EN  CONSELL,  fr.  Tcnir  consell  y  delibe- 
rar lo  que  s'  ha  de  íér.  Entrar  en  consejo,  consul- 
tar. Consulto,  as. 

PÉNDRER  CONSELL,  fr.  Cousultar  à  altre  lo  que  's 
déu  fér  en  algun  cas  dubtós.  Tomar  consejo,  dic- 
tdmen,  parecer,  consultar.  Consulo,  is. 

QUI  PREN  CONSELL  DE  ELL  MATEIX,  ELL  TOT  SOL  8R 
PENEDEIX,  ref.  QUI  SOL  s'  ACONSELLA,  SOL  SE  PENE- 
DEIX. 

SI  TENS  DE  PÉNDRER  CONSELL,   PREIILO    SEMPRE   DE 

HOME  VELL.  ref.  S'  entén  en  sentit  literal.  Del  viejo 
el  consejo.  A  sene  consilium. 

TIRAR  k  CONSELL.  loC.  aut.  CRIDAR  1  CONSELL. 
CABRER  AL  CONSELL.  loC.  BUt.  ASSISTIR  AL  CONSELL. 

vóL  DONAR  CONSELL,  Y  LA  CASA  LI  CAU.  ref.  Re- 
prèn als  que  donan  consells  à  altres,  y  no'ls  pre- 
nen pera  sí  mateixos.  Alcaravan  zancudo,  para  otros 
consejo,  para  ti  ningvno.  Aliis  medicus,  ipse  vul- 
neribus  scatet. 

CON8ELLADOR,  A.  m.  y  f.  ACONSELLADOR. 

CONSELLER,  m.  Qui  aconsella.  Consejero, 
consultor.  Consiliarius,  ii.  Lo  magistrat  ó  ministre 
de  algun  consell.  Consejero,  consiliario.  Senator/ 
is,  magislralus,  us.  ||  ant.  cónsul. 

CONSELLER  DE  CAPA  T  ESPASA.  X  quí  uo  es  lletrat, 
y  no  té  vot  en  los  negocis  de  justícia.  Consejero  de 
capa  y  espada.  Juris  ignarus,  imperitus  consilia- 
rius. 

CONSELLERA,  f.  La  muller  del  conseller. 
Consejero.  Senatoris  uxor. 

CONSELLERAT.  m.  ant.  CONSULAT. 

CONSELLERIA,  f.  Empleo  de  conseller.  Const' 
jeria.  Consíliarií  munus. 

CONSEMBLANT.  adj.  SEMBLANT. 

CONSEMBLANTMENT.  adv.  m.  semblant- 
ment. I  anconj.  També,')  lo  mateix.  Tambien,  lo 
mismo,  otro  tanto.  Etiam,  quoque,  ibidem. 

(Si 


418  CON 

COmENdEüT  T  GOFIBENT.  p.  a.  de  con- 
sentir. Consentiente,  Consentien». 

CONSENTIMENT.  Aprobació,  adhesió  al  pa- 
rer de  altre.  Asenso,  consentimiento.  Consentio,  nis, 
consensus,  us. 

PKE  coNSEMTiMENT.  m.  adv.  med.  Per  la  connexió 
que  las  parts  del  c^  humà  tenen  unas  ab  altres. 
Por  consentimiento.  Con  nexe. 

GON8ENTIR.  V.  a.  Permétrer.  Consentir,  Fero, 
ers.  II  V.  n.  Adherirse  al  parer  de  altres.  Consentir. 
Alicujus  opinioni  subscribere.  ||  Admétrer,  sér 
compatible.  Consentir.  Congruo.  is.  ||  Créurer,  te- 
nir per  certa  alguna  cosa.  Consentir.  Credo,  is.  || 
Badar,  esquerdar  ab  algun  cop.  Cascar.  Fundo,  is. 

GON8ENTIR8E.  V.  r.  Rébrer  un  cos  sólit  al- 
gun dany,  de  modo  que  amenasse  ruína.  Sentirse. 
Labasci,  vitium  pati. 

CONSENTIT,  DA.  p.  p.  Esquerdat,  en  perill 
de  deslruirse.  Sentido,  cascado.  Conquassatus.  ||  S' 
aplica  al  home  casat  que  consent  la  vida  llibre  y 
llicenciosa  de  la  sua  dona.  Consentido^  cabron.  Ho- 
mo  uxorius,  aquariolus,  i. 

CONSEQÜÈNCIA,  f.  lóg.  La  proposició  que's 
deduheix  de  las  dos  primeras  en  un  sil•logisme. 
Consecueneia.  Conseciuentia,  se.  ||  Fét  ó  succés  que 
resulta  de  altre.  Consecueneia.  Consequens,  tis. 

Bif  CONSEQÜÈNCIA,  m.  adv.  S'  usa  pera  denotar 
que  una  cosa  que's  fa,  ó  s'  ha  de  fér  es  conforme 
à  lo  manat  ó  acordat  anteriorment.  En  consecuen- 
eia. Consequenler. 

pEa  CONSEQÜÈNCIA,  m.  adv.  per  conseqüent. 

sÉt  ó  NO  DE  conseqüència,  fr.  Sér  ó  no  de  im- 
portància. Ser  ó  no  de  consecueneia ,  de  considera^ 
eion,  de  monta.  Nullus  vel  magni  momenti  esse. 

CONSEQÜENT,  m.  CONSEGÜENT. 

SÉR  ó  NO  CONSEQÜENT,  fr.  SÉR  Ó  NO  CONSEGÜENT. 

GONSEQÜEBITMENT.  adv.  per  CONSEQÜENT. 

CONSERGE,  m.  La  persona  que  té  à  sòn  càr- 
rech  las  claus  de  un  palàcío,  castell  ó  casa  de  al- 
gun gran  senyor.  Conserje.  Custos  domüs  regise. 

CONSERGERIA.  L'  empleo  y  habitació  del 
conserge.  Conser/eria.  Munus  custodis  domus  re- 
gí». 

CONSERVA,  f.  Espècie  de  confitura  qne's  fa 
bullint  algunas  fruylas,  sucre,  etc.  Conserva.  Sal- 
gama,  orum.  ||  nàul.  La  mútua  unió  de  mòltas  em- 
barcacions pera  auxilíarse  y  defensarse.  Conserva. 
Ilavinm  comitatus.  ||  La  que's  fa  de  trossos  mòlt 
menuts,  com  de  carabassa,  etc.  Conserva  trojeza- 
da.  Salgama  frustalim  discíssa.  |j  La  que*s  fà  de 
rahims  cuyts  ab  most  fins  à  péndrer  cert  punt. 
üvate.  Defrutum  uvis  commixtum. 

FÉR  CONSERVA,  fr.  Bullir  las  fmytas  ab  sucre  ó 
mel  fins  à  péndrer  cert  punt.  Omúrvar,  Saccbaro 
condire. 

CONSERVACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  con- 
servar. Conservacion.  Aservatio,  conaervatio,  nis. 
CONSERVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui   conser- 


DICaONABl 


CON 


Conservador.  Senrator ,  is.  |  latge  eocleattatich  ^ 
secular  pera  defensar  de  violénciaa  4  la  igMa  ^ 
als  ecclesiaslichs.  Conservador ,  juez  conservai^^, 
Judex  conservator. 

CONSERVADORIA.  f.  La  dignitat  de  jot^» 
conservador.  Conservatoria,  eomervaimia.  iuàkk 
conservatoris  munus. 

CONSERVAMENT.  m.  ant.  consbrvació. 

CONSERVAR.  V.  a.  Mantenir  alguna  eo8a,eij- 
dar  de  sa  permanència.  Conservar.  Servo,  I8.| 
Guardar,  retenir.  Conservar.  Servo,  as.  |  Parliil 
de  costums,  vicis,  virtuts,  etc.  conliDoar  eo  diü 
Observar,  conservar.  Servo,  as. 

CONSERVARSE.  V.  r.  Periiianéíxer,danril- 
guna  cosa.  Subsistir.  Subsisto,  is. 

CONSERVAT,  DA.  p.  p.  Conservadú.  Semim, 
conservalus. 

CONSETVATGE.  m.  nàut.  cosmavA.  1 

CONSERVATIU,  VA.  adj.  Lo  que  comem. 
Consercativo.  Conservans. 

CONSERVATORI ,  A.  adj.  U  cosa  que  tM 
y  conserva  à  altra.    Conservatorio.  Coosenraos.  | 
La  casa  destinada  pera  ensenyar  de  música.  Ct^ 
servatorio.  ifides  ubi  jubens  musica  emdínnlar. 

CONSERVATORIA.  f.  Autoritat ,  jorisdiceiè 
del  jutge  conservador.  Conservatoria.  Judicis  eoi- 
servaloris  facultas,  jurisdictio.  |  L'  indult  ó  llelfii 
aposlólicas  ab  que  algunas  comunitats  fào  jilgü 
conservadors.  Conservatoria.  Judicis  consenralerií 
elígendi  facultas  ex  apostolicis  litteris.  |  pi.  Ii* 
cartas  ó  lletras  dels  jutges  conservadors  dooidaià 
favor  de  las  parts  pera  conservar  sos  drets.  (^ 
servatorias.  Judicis  conservatoris  in  snbdilor^ 
favorem  litterse. 

CONSEYL.  m.  ant.  consell. 

CONSEYLAR.  V.  a.  ant.  AcoNaELLAR. 

CONSEYLER.  m.  ant.  consillib. 

CONSIDERABLE,  adj.  Digne  de  adrcotf^' 
rat.  Considerable.  Consideratione  dignat.  |&*»« 
quanliós.  Considerable.  Magnus,  ingens. 

CONSIDERABLEMENT,  adv.  m.  Ab  n^* 
en  gran  manera.  Considerablemam,  lagMp^^ 
mirum  in  modum. 

CONSIDERACIÓ,  f.  V  acte  y  efecte  de  coi^i' 
dersiT.Consideracian.  Consideratio,nÍB.  |  HinD^* 
atenció  que  té  algú.  Afirainteiifo ,  caMMfrjrJf"* 
aUncion,  respeto.  Observatío»  nis. 

CARREGAR  LA  CONSIDERACIÓ,  fr.  mOt.  leÍexÍC«tf  "^ 

atenció  alguna  cosa.  Cargar  la  ctmtidiuieim.^ 
attentè  perpendere. 

EN  CONSIDERACIÓ,  m.  adv.  En  atenció.  Ai  n*'^ 
deraeion.  Attenta  perspecla  re. 

PARAR  LA  CONSIDERACIÓ,  fr.  Aplíctrla  particilV' 
ment  à  alguna  espècie.  Parar  la  eoofúlrr•nfi• 
Attentè  consideraré. 

SENS  CONSIDERACIÓ,  m.  adv.  Sètts  reflexió,  À 
mirament.  Sin  consideracion.  Temeré  y  inconsaltè. 

SÉR  ALGUNA  COSA  Dl  GONSIMIÀGIÓ.  fr.  Séf  de  ÍB- 

porlància,  de  conseqüència.  Ser  alfwma  cosa  àtcnr- 


CON  CATALÀ. 

Btderaeian,  ie  monta,  de  importància  ^  de  peso.  Mag- 
ni  momenti  rem  esse. 

GON8IDERAGIONETA.  f.  d.  CoMideractímei- 
lla,  Consideratio,  ois. 

GON8IDERADAMEBIT.  adv.  m.  Ab  coDside- 
^  ració.  Consideradamente,  Gonsideratè,  consnltò. 

GON8IDERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  considera. 
CoKsidBrador,  eoMtderante,  Gonsiderans. )  ant.coN- 

SIOEIABLB.  1. 

CONSIDERAR.  V.  a.  Pensar ,  meditar ,  refle* 
xionar.  Considerar,  c<mtemplar.  Considero,  as,  per- 

peodO,  is.  I  REFUTAR. 

CONSIDERAT,  DA.  p.  p.  Considerado.  Gonsi- 
deratos. 

CONSIGNA,  f.  mil.  Las  ordes  que's  dònan  à  la 
ceoUnella.  Const^vm.  Specalatoribasdatajussa.  |  y 

CONSIGNACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  consig- 
nar. Consignacion.  Consígnatio,  nis.  ||  La  quantitat 
de  diner  destinada  pera  algun  efecte.  Consignacion. 
Coosignata  pecunia. 

CONSIGNADOR.  m.  com.  Qui  consigna  sas 
mercaderias  ó  embarcacions  à  disposició  de  algun 
corresponsal.  Consignador.  Qui  socio  mercès,  na- 
ves  suas  consignat,  tradit,  commiltit. 

CONSIGNAR.  V.  a.  Senyalar  ó  destinar  los  rè- 
dits de  alguna  finca  pera  algon  pago.  Consignar, 
Pecuniam  in  redditus  solutionem  destinaré,  y  for. 
Depositar  judicialment  alguna  quantitat.  Consig- 
nar. Depono,  is.  ||  com.  Enviar  las  mercaderias  à 
algun  corresponsal.  Consignar.  Socio  mercès  com- 
mittere. 

CONSIGNAT,  DA.  p.  p.  Consignado.  Gonsig- 
natus. 

CONSIGNATARI.  m.  for.  Qui  reb  en  depósit 
per  acte  judicial  lo  diner  de  que  altre  fa  consig- 
nació. Consignalario.  Fideicommissarius,  ü.  ||  for. 
V  acrehedor  que  cobra  '1  producto  de  alguna  fin- 
ca ó  prenda  en  pago  de  sòn  crèdit.  Consignatària. 
Pignorum  usufructuarius.  ||  Lo  mercader  que  reb  lo 
càrrech  que  altre  li  envia.  Consignatario.  Socius 
Ctti  mercès  committuntur. 

CONHLIARI.  m.  En  las  universitats ,  col-le- 
gis,  etc.  lo  qui  assisteix  com  à  consultor  del  su- 
perior de  ellas.  Consiliario.  Gonsiliarius,  ii.  y  con- 

SBLLBR. 

CON8IRAR.  v.  a.  ant.  gonsidbrar. 
CONSIRÓS,  A.  adj.  ant.  pensàtiu,  inquiet,  ui. 

PACIENT. 

CONSISTÈNCIA,  f.  Duració,  firmesa,  solidesa- 
Permanència,  consistència.  Gonstantia,  se,  firmitas, 
aiis. 

CONSISTENT,  p.  a.  Lo  que  té  consistència* 
CwMistente.  Firmus,  stabilis. 

CONSISTIR.  V.  n.  Estribar,  estar  fundada  una 
cosa  en  altra.  Estribar,  consistir,  depender.  Consis- 
to,  is.  y  Estar  una  cosa  composta  de  tals  ó  quals 
parts.  Consistir,  constar.  Gonsto,  as ,  contineo,  es. 

CONSISTORI,  m.  Junta  dels  emperadors  ro- 

ans.  Consistorio.  Consistorium ,  ii.  y  £n  algunaa 


CON  419 

ciutats  y  vilas  principals  de  Espanya  V  ajunta- 
ment. Òmsistorio,  cabildo.  Praetorium,  ii.  ||  Junta 
ó  consell  que  celebra  i  papa  ab  assistència  dels 
cardenals.  Consistorio.  Supremi  pontificis  consi- 
lium.  II  La  casa  ó  paratge  ahont  se  juntan  los  con- 
sistorials. Consistorio.  Gonsistorínm,  ii.  y  Qualse- 
vol junta.  Consistorio.  Gonsistoríum ,  ii.  |  Entre  1s 
calvinistas  la  junta  ó  consell  que  celebran  los  an- 
cians de  la  secta.  Consistorio.  Galvinistarum  con- 
sistorium. 

coïfsisToai  DIVÍ.  Tribunal  ó  trono  de  Dòu.  Consis- 
torio divino.  Dei  thronus. 

CONSISTORI  pÚBLicH.  Lo  quo  Celebra  *1  papa  en 
sòn  palacio  pera  consultar  los  assumptes  del  go- 
bern  de  la  iglès'a,  y  proclamar  los  bisbes  y  altres 
prelats.  Consistorio  publico.  Guria,  ae. 

CONSISTORI  SECRET  T  DE  CERBMÓNIA.    'S  dÍH  així  V 

acte  ab  que^l  papa  reb  los  prínceps  y  dóna  audièn- 
cia als  embaixadors.  (Consistorio  de  secreto  ó  de  ce- 
rimònia. Gonsistorium ,  ii. 

CONSISTORIAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  con- 
sistori. Consistorial.  Gonsistorianus.  y  S'  aplica  à 
la  dignitat  que's  proclama  en  lo  consistori  del  papa. 
Consistorial.  Gonsistorialis. 

CONSISTORIALMENT.  adv.  m.  En  consistori 
ó  pel  consistori  del  papa  y  cardenals.  Consisto- 
rialmente.  In  consistprio. 

CONSO.  m.  Se  deya  així  entre  *ls  gentils  lo  dèu 
dels  consells  secrets.  Conso.  Gonsus,  i. 

CONSOGRE,  A.  m.  y  f.  Lo  pare  ó  mare  de  dos 
personas  unidas  en  matrimoni ,  respecte  del  pare 
ó  mare  de  la  altra.  Consuegro.  Gonsocer ,  i,  conso- 
cms,  us. 

FERSE  CONSOGRE,  fr.  Goutràurer  aquest  parentiu 
pel  matrimoni  dels  respectius  fills.  Consuegrar. 
Gonsocerum,  vel  consocrum  fieri. 

CÒNSOL,  m.  CÓNSUL.  y  nàut. Qui  cuydava deia 
venda  del  vi  y  dels  quevíurers ,  y  de  sa  distribu- 
ció, pes  y  mesura.  Cónsul ,  maestro  de  raciones. 
^conomus,  i. 

CONSOL,  m.  Alivio  en  alguna  pena  ó  aflicció. 
Alivio,  consuelo,  consolacion.  Solatium ,  ii.  y  Goig, 
alegria,  plaber.  Alivio,  consuelo.  Gaudium,  ii. 

DONAR  CONSOL,  fr.  CONSOLAR. 

CONSOLABLE.  adj.  Lo  que  es  capàs  de  conso- 
lar ó  dar  alivio.  Consolable.  Gonsolabilis. 

CONSOLACIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  consolar 
y  consolarse.  Consolacion.  Gonsolatio ,  nis ,  sola- 
tium, ii. 

CONSOLADtSSlM,  A.  adj.  sup.  Consoladisimo. 
Valdè  consolatus. 

CONSOLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  consola.  Conso- 
lador.  Gonsolator,  is.  y  S'  aplica  à  las  paraulas  ó 
cosas  que  consolan.  Consolador.  Gonsolatorius. 

CONSOLAR.  V.  a.  Donar  consol,  alivio.  També 
s' usa  com  reciproch.  Consolar.  Gonsolor ,  aris.  | 
Gonfortar  ó  recrear.  Consolar.  Reparo,  as,  reficio, 
is;  animum  recrearé. 

OONSMJkTy  DA.  p.  p.  Conèolado.  Conaolatua. 


420 


CON 


DICCIONARI 


CON 


0ON8OLATORI,  A.  adj.  Lo  que  consola,  com: 
carta,  paraulas  consolatórias.  Consolatorio,  comO' 
lador,  eonsolativo.  Consolatoríns. 

GONSOUDAGIÓ.  f.  L*  acte  y  efecte  de  conso- 
lidar. Consolidacian,  Solidatio,  consolidaüo,  nis. 

GONSOUDADOR.  m.  y 

GONSOLIDAirr.  p.  a.  med.  S' aplica  als  re- 
meysqueconsolidan.  Consolidador^  eonsolidanu. 
Consolidator,  consolidans. 

GONSOLIDAR.  v.  a.  Donar  fírmesa  y  solidesa 
à  alguna  cosa.  Consolidar,  Solido  ,  as. )  Juntar  los 
trossos  de  una  cosa  trencada  de  modo  que^s  man- 
tingan  ferms.  Consolidar.  Roboro,  as.  ||  met.  Asse- 
gurar mès  y  més  alguna  cosa ,  com  la  amistat ,  la 
aliansa,  etc.  Consolidar,  Roboro,  as.  ||  for.  Reunir 
V  usdefruyt  ab  la  propietat.  S'  usa  també  com  à 
reefproch.  Consolidar,  Consolido,  as. 

CONSOLIDAT  I  DA.  p.  p.  Consolidado,  Gonso- 

lidatus. 

G0N80LIDATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
consolidar.  Consolidativo.  Quod  vim  consolidandi 

habet. 

C0N80LVA.  f.  Herba  perenne  ,  medicinal ,  de 
fullas  semblants  à  la  llengua  de  bou ,  cubertas  de 
borrissol  yaspras;  la  cama  acanalada,  la  flor  groga 
com  la  de  la  ruda,  y  la  arrel  que  es  negra  de  fora 
y  blanca  y  viscosa  de  dins  aplicada  à  las  feridas 
té  la  propietat  de  unirlas.  Consnelda ,  consolida, 
suelda.  Consolida,  8B,  xylophíton,  i.  ||  Herba  que  fà 
una  flor  semblant  à  la  espuela,  ab  la  espiga  llarga 
que  forma  à  manera  de  una  trompeta.  Consolida 
real,  Symphytum,  delphinium,  ii. 

CONSONÀNCIA,  f.  mús.  Proporció  de  dife- 
rents tons  en  un  mateix  temps.  Consonància,  Con- 
sonantia,  s.  I  poét.  Conformitat  ó  correspondència 
de  unas  consonants  ab  altras.  Consonància.  Conso- 
nantia, ».  ||  La  relació  de  algunas  cosds  entre  sí. 
Consonància.  Convenientia,  8b. 

CONSONANT,  m.  La  paraula  que  desde  la  vo- 
cal accentuada  té  las  mateixas  lletras  que  altra  ab 
que's  correspon.  Consonants.  Consonans,  tis.  |  mús. 
Lo  so  que  pót  formar  consonància  ab  altre.  Conso^ 
nante.  Consonus  concentus.  I  adj.  met.  Lo  que  té 
relació  de  igualtat  ab  altra  cosa.  Consonants.  Con- 
formis. I  La  lletra  que  no^s  pót  pronunciar  sens 
auxili  de  una  vocal.  S'  usa  també  com  à  substan- 
tiu. Consonants.  Consonus,  consonans. 

CONSONAR.  V.  n.  Donar  dos  ó  mès  instru- 
ments ó  veus  acordes  un  mateix  to.  Consonar.  Cod- 
sono,  as.  ||  poét.  Tenir  dos  paraulas  las  mateixas 
lletras  desde  la  vocal  en  que  cau  V  accent  fins  al 
fi.  Consonar.  Consono,  as.  |  Tenir  algunas  cosas 
igualtat ,  conformitat  ó  relació  entre  si.  Consonar. 
Gongruo,  convenio,  is. 

CÓNSONO,  A.  adj.  müs.  Lo  que  consona, 
està  en  armonía  ó  acorde  ab  altra  cosa.  Cóns&no. 
Consonus. 

CONSORCI,  m.  Unió  ó  companyia  dels  que 
vibuen  junts.  Consoreio.  Conaortinm,  ii.  |  La  par- 


ticipació de  una  mateixa  sort.  Consoreio.  Consor- 
tium,  ii. 

CONSORT,  adj.  com.  Lo  qui  es  company,  y 
participa  ab  altre  de  una  mateixa  sort.  ConsorU. 
Consocius  ,  ii.  B  m.  y  f.  ant.  Lo  marit  respecte  de 
la  muller  y  aquesta  respecte  del  marit.  Consork. 
Conjux,  ugis. 

OONSORTES.  pi.  m.  for.  S'  aplica  als  que  ple- 
dejan  per  una  mateixa  causa  ó  interès  fent  una 
sola  part.  Consortes.  Cònsortes,  tium. 

CONSPECTE.  m.  ant.  presència. 

CONSPÍCUO,  A.  adj.  Il-Iustre,  visible.  Cornsfi- 
euo.  Conspicuus. 

CONSPIRACIÓ,  f.  Obra  de  conspirar.  Coiupt- 
racion.  Conspiratio,  nis. 

CONSPIRAIX>R,  A.  m.  y  f.  Qui  conspíim. 
Conspirador,  consfirado,  conjurado,  Conjuratus,  i, 

conspirator,  is. 

CONSPIRAR.  V.  n.  Unirse  mòltas  personas 
contra  un  soberà  ó  gobern.  Conspirar,  Juro,  cons- 
piro, as.  II  Unirse  mòltas  personas  contra  algun 
particular.  Conspirar,  emjurarse.  In  alicujus  per- 
niciem  conspiraré.  H  Concórrer  vàrias  cosas  à  ua 
mateix  fi.  Conspirar,  coneurrir,  encaminarse,  dtri- 
girse.  Conspiro,  as. 

CONSPIRAT ,  DA.  p.  p.  Conspirado ,  conju- 
rado. Conspiratus.  ||  m.  ant.  conspirador. 

CONSTÀNCIA,  f.  Fermesa  de  animo.  Constam^- 
eia.  Constantia,  ae.  ||  Perseverància  en  las  mateixas 
cosas  indiferents  y  malas.  Constància,  Constantia, 
86.  II  Nora  de  algunas  ciutats.  Constància.  Constan- 
tia, 8B.  0  n.  p.  de  dona.  Constància,  Constantia. 

CONSTANCIENSE.  adj.  Los  habitants  ó  natu- 
rals de  Constància  ó  cosa  pertanyent  à  ella.  Cons- 
tanciense,  Constantiensis. 

CONSTANT,  adj.  Qui  té  constància.  Constants. 
Constans.  ||  Lo  que  consta  de  vàrias  parts.  Cons- 
tanu.  Constans.  J  p.  a.  Cert,  manifest.  Constanu. 
Constans. 

CONSTANT  LO  MATRIMONI,  fr.  for.  Meutrcs  duré  1 
matrimoni.  Durante  el  matrimonio,  constants  el  ««- 
trimonio.  Existente  matrimonio. 

CONSTABITINOPOLITÀ,  NA.  adj.  Natural  de 
y  lo  pertanyent  à  Constantinopla.  Constantinopolitsl•' 
no.  Constantinopolitanus,  byzantinus. 

CONSTANltesm,  A.  adj.  sup.  Mòlt  constant. 
Constantisimo.  Constantissimus. 

CONSTANTtSSIBIAllIENT.  adv.  m.  sup.  Ab 
mòlta  constància.  Constantisimamente.  Gonstantis- 
simè,  certissimè. 

CONSTANTMENT,  adv.  m.  Ab  constància. 
Constantentente.  Constanter.  ||  Ab  coneguda  certesa. 
Indubilahlemente,  constantemente,  indefecliblemenU. 
Certè. 

CONSTAR.  V.  n.  Sér  una  cosa  certa  y  manifes- 
ta. Constar,  Constat.  ||  Estar  un  tot  compost  de  sas 
parts.  Constar.  Consto,  as,  coaleo,  es. 

CONSTEL•LACIÓ,  f.  astr.  Conjunt  de  vàrias 
estrellas  fixas  à  que  s'  ba  donat  lo  nom  de  algim 


CON  CATALÀ. 

animal  ó  de  altra  cosa  pera  poderlas  significar  ab 
més  facilitat  y  orde.  Ccnstelaeion.  Constellalio,  nis. 
D  Passa  de  alguna  malaltia.  CoMtelaeion.  Regnan- 
tis  morbi  vigor. 

GOlfSTERNAGIÓ.  f.  Gran  turbació  y  aba- 
timent del  animo.  CoMtemacion.  Constematio, 
nis. 

OONSTERNAB.  V.  a.  Gonturbar  y  abótrer  Y 
animo,  é  fér  pérdrer  lo  coratge,  (onstemar.  Cons- 
terno, as. 

GONSTERNAT,  DA.  p.  p.  ConsUmado,  Cons- 
teraalns. 

OCMfmL-LAGlÓ.  f.  CONSTBL-LACIÓ. 

GONSnPAGIÓ.  f.  Contracció  dels  porós ,  que 
impedeix  la  transpiració.  Conslipacion,  eonstipado. 
Perstrictio,  constrictio,  nis.  )  ant.  med.  Restrenyi- 
ment de  ventre.  CoMiipacion,  Perstrictio,  nis. 

CXMISTIPAMENT.  m.  constipació.  1. 

<X>N8TIPAB.  V.  a.  Tancar  los  poros  impedint 
la  transpiració.  Regularment  s*  usa  com  à  recf- 
procb.  Constipar y  conttipane.  Cutis  meatus  inter- 
cludere. 

GONmPABSE.  V.  r.  ant.  med.  Restrényerse 
'1  ventre.  Coiutiparse ,  e$trenirse  el  vieníre,  Yen- 
trem  intercludi. 

GONflTIPAT,  DA.  p.  p.  Constipado.  Cutis 
meatibus  constriclns.  ||  m.  constjpació.  1. 

GOVnmTUGIÓ.  f.  La  essència  y  qualitats  de 
una  cosa,  ab  que  's  diferencia  de  las  demés.  Coiu- 
ftiiM^foii.  Essentia  cujusque  rei.  ||  Lley ,  edicte. 
Constihttion,  Constitutio,  nis.  I  La  forma  ó  sistema 
de  gobem,  ó  las  lleys  fundamentals  de  algun  es- 
tat. Constiiueion.  Polilica  reipublicae  forma.  ||  L' 
estat  actual  y  circunstàncías  de  algun  regne,  cos, 
familia,  etc.  Constitucion,  eslado,  circunstanciaSy 
«útfoctoft.  Status,  us.  II  Regla,  ordenansa,  estatut 
ó  forma  de  gobern  de  algun  cos  ó  comunitat. 
Estatutúy  constitucion.  Constitutio ,  nis.  y  En  las 
personas,  temperament  ó  complexió.  Constitucion, 
compkxion,  Constitutio,  nis.  y  for.  En  lo  dret  romà 
la  lley  que  establia  '1  príncep,  ja  fós  decret,  res- 
cripte  ú  orde.  Constitucion,  Constitutio,  nis,  cons- 
titutum,  decretum,  i. 

CONSTITUCIÓ  APOSTÒLICA.  Docisló  ó  manament  so- 
lemne del  papa  en  orde  à  algun  punt  de  dogma  ó 
disciplina.  Constitucion  apostòlica.  Apostòlica  cons« 
titutio.  I  pi.  Col•lecció  de  cànons  de  la  iglésia,  que 
alguns  havian  atribubit  als  apòstols,  però  que  en 
lo  dia  tots  convenen  que  són  apòcrifes.  Constitució- 
nes  apostólieas.  Constitutiones  apostòlic». 

CONSTITUCIÓ  OB  DOT  ó  DOTAL.  for.  Acto  pol  qual 
se  senyala  *1  dot  à  la  núvia,  oblígantse  à  satisferlo 
al  marit  en  seguida  ó  à  plassos.  Constitucion  de 
éote.  Dotis  assignatio,  designatio. 

CONSTITUCIÓ  DEL  MON.  La  sua  creació.  ConstitU' 
eion  del  mundo,  Mundi  constitutio. 

CONSTITUCIONS  DE  CATALUNYA.  Col-leCCl'ó  dO  lloyS, 

drets  y  privilegis  del  principat.  Constitueiones  ie 

Catahína.  Gatbalauni»  constitutiones.  I  ^ringens. 


CON  i21 

GONSirruGIONAL•  adj.  Loque  pertany  à  la 
constitució.  Constitucional,  Constitutionalis. 

GONSTITUCIONALIIIENT.  adv.  m.  De  un 
modo  constitucional.  Constitucionalmente,  Morè 
constitutionali. 

CONSTirUGIONARI.  m.  Se  diu  així  per  ex- 
cel-léncia  *1  qui  admet  la  constitució  ó  butlla 
«Unigenitus.  Constitucionario,  Qui  buUam  Unige- 
nitus  debita  veneratione  et  observantia  prosequi- 
tur. 

GONMTITUGIONAT,  DA.  adj.  Comprés  en  las 
constitucions.  Comprehendido  en  las  constitueiones. 
In  constitutionibus  contentus. 

GONSTITUHENT.  p.  a.  Qui  constituheix  ó  es- 
tableix alguna  cosa.  Constituifente,  constituhidor» 
Statuens.  y  for.  Lo  qui  estableix  ó  funda  al- 
gun cens,  dot,  patrimoni,  etc.  Constitugente,  Sta- 
tuens. 

GONSTITUHIDOR,  A.  m.  y  f.  constituhent. 

GONSTmJHIR.  V.  a.  En  la  física  y  moral 
formar,  compóndrer.  Constituir,  Constitno,  is.  | 
Estatuhir,  ordenar.  Estahlecer,  constituir.  Statuo, 
is.  II  Fér  que  alguna  cosa  sia  de  certa  qualitat  ó 
condició.  Constituir.  Efficío,  is.  y  Posar  ó  col-locar 
à  algú  en  alguna  dignitat  ó  empleo.  Constituhir. 
Statuo,  is.  y  Posar,  fér  consistir,  com:  la  benaven- 
turansa  's  déu  constituhik  en  lo  Summo  Bè.  Cons^ 
tituir,  Repono,  is,  loco,  as. 

CX>N8nTUHIT,  DA.  p.  p.  Constituido,  Cons- 
titutus. 

GON8TITIJT.  m.  Punt  principal  de  una  es- 
criptura pública.  Constituto,  clàusula.  Scriptum 
capnt.  y  fil.  Lo  tot  que  's  compon  dels  constitutius. 
T^,  constituto,  Totum,  ius. 

CONSTITUTIU  ,  VA.  adj.  Lo  que  constitubeix 
alguna  cosa  en  lo  sèu  sér,  de  modo  que  la  distin- 
geix de  las  allras.  Constitutivo.  Constituens,  consf 
titutivus. 

GON8TRÉNYER.  V.  a.  Obligar  à  algú  à  fér 
alguna  cosa.  Conslrenir,  compeler,  precisar,  apre^ 
miar,  Cogo,  is.  y  med.  Apretar,  oprimir.  ConstrC' 
nir,  Constringo,  comprimo,  is. 

GOIfSTRÉVIYEESE.  V.  r.  Dissimular,  repri- 
mirse.  Heprimirse,  contenerse.  Fneoo,  tempero, 

as. 

GONSTmENYIBLE.  adj.  Lo  que  's  pót  cons- 
trényer.  Constrenihle.  Constringendus. 

GONSTRENYIDAMEirr.  adv.  m.  Ab  forsa  ó 
violència.  Constrenidamente.  Constrictè. 

GONSTRENYIMENT.  m.  Forsa  ó  violència 
que  's  fà  à  algú  pera  que  execute  alguna  cosa. 
Constrenimiento,  Constrictio,  nis.  \\  aprimi. 

GONSTRENYIT,  DA  O  GON8TRET,  A.  p. 
p.  Constrenido,  compulso,  Constriclns. 

GON8TBIGGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  cons* 
trényer.  Constriccion,  Constrictio,  nis. 

GONSTRICnU,  VA  Y  GONSTRnfGENT. 
adj.  med.  Lo  que  apreta  y  deté.  Constrietivo.  Cons» 


122 


CON 


DICCIONARI 


CON 


GOfVSTBICIOR.  m.  anat.  Cada  on  dels  mus- 
cles del  nas.  Ccnstrietar,  Consirictor,  is. 

CONSTRINGIR.  V.  a.  CONSTlÉNTEl. 
GON8TRINOIT,  DA.  p.  p.  CONSTEENTIT. 

CONSTRUCCIÓ,  f.  L*  acte  y  efecte  de  constrn- 
hir.  Constrvceion.  Gonstructio,  nis.  |  gram.  La  rec- 
ta disposició  de  las  parts  de  la  oració  entre  sí. 
CoMtruccion.  Gonstructio,  nis.  ||  Traducció  de  un 
idioma  à  altre.  Traducciony  construccion.  Versió, 
nis.  II  nàut.  L'  art  de  construhir  las  embarcacions. 
CoMiruccion.  Navis  arcpiítectura.  |j  med.  Disposi- 
ció dels  membres  del. cos  humà  pera  fér  la  dissec- 
ció. Ckmstruccian.  Gonformalio,  dispositio,  nis. 

CONSTRUCTOR,  m.  nàut.  Qui  sab  y  exerceix 
r  art  de  construhir  embarcacions.  Constructor. 
Navium  artifex.  ||  Qui  edifica  y  construheix  qual- 
sevol obra.  Constructor.  Constructor,  slructor,  is. 

CONSTRUHIR.  V.  a.  Fabricar,  edificar.  Edifi- 
cary  lahrar,  construir,  fabricar.  ^Edifico,  as.  y  En 
Jas  aulas  de  gramàtica  tradubir  del  llatí  al  espa- 
nyol. Construir.  Yerto,  is.  ||  Fér,  formar.  Construir. 
Construo,  is. 

CONSTRUHIT,  DA.  p.  p.  ConstnUdo.  Cons- 
tructus,  structus. 

CONSUALS.  m.  pi.  Jocbs  y  festas  tingudas  per 
sagradas  en  honor  del  déu  Conso  ó  Neptuno,  en 
que  feyan  una  cabalcada  magnífica,  perquè  de- 
yan  que  aquest  dèu  havia  donat  lo  caball  als 
homes.  Consuales.  Consualia,  ium ,  consuales  In- 
di. 

CONSUBSTANCIAL,  adj.  teol.  S*  apHca  à  la 
santíssima  Trinitat,  pera  significar  que  las  tres 
personas  són  una  mateixa  y  única  substància, 
naturalesa  y  essència.  Consubstancial.  Consubstan- 
tialis. 

CONSUBSTANCIALITAT,  f.  teol.  Unitat, 
identitat  de  substància.  Consubstancialidad.  Con- 
substantialitas,  atis. 

CONSUBSTANCIAUIIENT.  adv.  m.  De  un 
modo  consubstancial.  Consubstancialmenle,  Con- 
substantialíter. 

CONSUETA.  m.  APUNTiDoa.  ||  Llibre  que  conté 
las  consuetuts.  C^onsueta.  Liber  consnetudinum. 

CONSUETUDINARI,  A.  m.  y  f.  teol.  for.  Se 
diu  de  la  persona  que  té  de  costum  cométrer  al- 
guna culpa.  Consuetudinario.  Gonsuetudinaríus.  y 
adj.  Lo  que  es  de  costum.  Consuetudinario.  Con- 
suetudinarius. 

CONSUETUT.  f.  Costum.  Costumhre.  Gonsuetu- 
do,  inis. 

CONSUHIT,  DA.  p.  p.  ant.  de  cusir.  cüsit. 

CÓNSUL.  m.  Un  dels  dos  magistrats  que  s'ele- 
gia n  cada  any  pera  la  suprema  autoritat  de  la  re- 
pública romana.  Consul.  Gonsul,  is. )  Un  dels  jut* 
ges  que  componen  lo  tribunal  del  còrners.  Cónsul. 
Gonsul,  is.  II  Persona  pública  que  en  las  plassasde 
còrners  té  cada  nació  pera  protegir  la  navegació 
de  són  país,  y  pera  administrar  justícia.  Cónsul. 
Gonsul,  is. 


cóxsuL  DEL  SELLO.  Antích  oficí  muntcípal.  Cà 
sui  delsello.  Consul,  is. 

cóNSüL  GENEKAL.  L'  encarregat  de  la  corresp^i 
déncía  ab  los  cónsuls  particulars.  Cónsul  gemn 
Consul,  is. 

CONSULAR,  adj.  Lo  que  pertany  al  eómi 
Consular,  Consularis.  \\  Nom  que  *s  donava  al  p- 
bernador  que  Is  romans  tenían  à  algunas  pr«vb* 
cias,  de  las  quals  en  Espanya  n*  hi  havia  tres.^» 
sular.  Consularis,  is.  y  Certs  camins  que  nam 
los  romans.  Consular.  Consnhires  via. 

CONSULARMENT.  adv.  m.  A  manera  deel» 
sui.  A  modo  de  cónsul,  consularmente.  CotuM' 
ter. 

CONSULAT.  m.  La  dignitat  de  cónsul  wà, 
y  i  temps  que  durava.  Consulado.  Consulatvi,K 
y  Lo  tribunal  del  comers  compost  de  prior  y  ell* 
suís.  Consulado.  Consulatus,  us.  |  L*  o6ci  décií- 
sul  de  alguna  potència,  y  *1  districte  que  cjouipwi 
Consulado.  Consulatus,  us.  y  Se  deya  així  enlivt 
romans  la  casa  ahont  se  juntavan  los  cónsuls.  Chi^ 
sulado.  Domus  consularis. 

CONSULTA,  f.  Conferència  entre  algnaaiyH'• 
sonas  pera  resóldrer  alguna  cosa.  Consulta.  Cmér 
lium,  ii.  y  La  pregunta  ó  proposta  que  *s  fà  Mkn 
algun  dubte.  Consulta.  Consílíum,  ii.  §  Lo  dietí- 
men  que  Ms  magistrats,  tribunals  ó  altras  eoifM- 
cions  presentan  al  rey  pera  la  seva  aprotaeü. 
Consulta.  Consilium,  ii.  y  La  que  fàn  los  emh 
llersal  rey.  Coiuu/ra.  Consilium,  ii,consultati•,Sk 

CONSULTABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  coimNv. 
Consultable.  Consultatione  dignus. 

CONSULTACIÓ.  f.  ant.  consulta. 

CONSULTAMENT.  adv.  m.  ant.  aposta,  is 

PROPÒSIT. 

CONSULTANT,  p.  a.  coNSüLToa. 

CONSULTAR.  V.  a.  Conferenciar,  traelirife 
altres  sobre  algun  negoci.  Consultar.  GodsiiIIi,í^ 
y  Demanar  parer  ó  consell  à  algú.  Consult».(f^ 
sulto,  as.  y  Presentar  los  tribunals  snpremoséil• 
tras  corporacions  algun  escrit  que  requireii^ 
aprobació  real.  Consultar.  Consulto,  as.  |DeHk» 
rar  algú  ab  sí  mateix  acerca  alguna  coei.  (3Mirf 
tar.  Consulto,  as. 

CONSULTAT,  DA.  p.  p.  Consultoio.  Conté» 
tus,  deliberatus. 

CONSULTIU,  VA.  adj.  Lo  que's  pót  y  déiicfl» 
sultar.  Consultiva.  Consultatorius. 

CONSULTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  consulta.  C^ 
tor.  Consultor,  is.  y  Lo  qui  dóna  *1  consell  ooi^*' 
tat.  Consultor.  Consultor,  is,  consiliaríus,  ii. 

CONSULTOR  DEL  SANT  OFICI.  Ministre  del  trAK** 
de  la  inquisició  pera  suplir  las  auséncias  éé^^ 
vocats  de  presos.  Consultor  del  satmo  úfm.  Tri** 
nalis  fidei  consultor. 

CONSUM,  m.  Lo  gasto  que*8  fà  dels  eatf^ 
bles  y  altres  generós.  Conswmo,  wuwneimtt  e0^ 
micion.  Expensa,  m. 

OONSUBIACÍÓ.  f.  L'aetede  evÈdémt  ^P 


cm 

iralgm  con.  Commmmimmi.  Consummatio. 
xlÍBCció,  sapressió.  Omiumaciím.  Extinc- 

MÈ/aò  DEL  màtaimoni.  *L  primer  icte  ab 

gi  '1  débít  conjugal.  Contumaeúm  del  ma- 

.  Matrimonii  consmniiiatío. 

fició  DUS  8IGLI8.  La  fi  del  mon.  Conswmo' 

M  f^(of .  Mundi  finís. 

mMADAMENT.   adv.   m.  Enterament, 

aent.  OmtuwtadamenU.  Perfecte,  absolutè. 

mUADtSSIll,  A.  adj.  sup.  CoMumadisi- 

Jnlnssimus,  perfectissimus. 

PMAUtMIMAMffnffT.    adv.   m.    sup. 

fectament.  CauumadigimamenU,  Àbsolu- 

perfectÍMÍmè. 

UMADOB,  A.  m.  y  f.  Qui  acaba  y  per- 

algana  cosa.  Ctmsumador.  Perfector,  is. 

TOIA».  V.  a.  Acabar,  perfeccionar.  Per- 

;  eoMumar,  dar  la  última  mano,  Consum- 

I  Gonsomir.  Aniquilar,  consumar,  Deleo, 

lant  del  matrimoni  pagarse  per  primera 

1  dèbit  conjugal.  Consumar.  Gonsummo. 

ir,  arminar,  llensar  à  pérdrer,  fér  malbé, 

.  Ferder,  arruinar,  echar  dperder,  maltra- 

llar.  Destruere  vastare. 

CHAT,  DA.  p.  p.  Consumado  Consum- 


mtATIU,  VA.  adj.  Lo  que  es  la  perfec- 
iplement  de  altras  cosas,  com  lo  sagrament 
carislia  que  es  lo  complement  dels  demés. 
Itvo.  Consummans,  perficiens. 
UMIDORy  A.  m.  y  f.  Qui  consum  ó  des- 
Consumidor,  Consumptor,  contritor,  is. 
miMEBlT.  m.  La  acció y  efecte  de  con- 
ansumimiento.  Consumptio,  nís. 
imnu  V.  a.  Gastar,  destruhir,  extingir. 
'.  Gonsummo,  is.  |  Molestar,  apurar,  afligir. 
'.  Àngore  afficere.  I  Parlant  del  sacerdot 
Ma  rébrer  lo  cos  y  sanch  de  nostre  Sen- 
Jiuntr.  Gorpus  et  sanguinem  Josuchristi 
suscipere. 

DUmSE.  V.  r.  Gastarse,  deslruhirse, 
e.Ccnsumirse.  Gonficio,  is.  ||  Afligirse,  apu- 
ntumirse.  Àngore,  nuBstitia  aflicí.  |  Desse- 
;h  à  poch  lo  malalt.  ExUnuaru,  consumir- 
€,  Morbo  intabescere.  |  Preferir  patir  al- 
esilat,  abans  que  demanar  algun  socorro. 
^ereo,  is. 

OMIT,  DA.  p.  p.  Contumiio.  Gonsomp- 
nctus. 

DMPGIÓ•  f.  coTfsuMiifERT.  |  med.  Lalklta 
radical.  Contuneion,  Gonsnmptio,  nís. 
ACTE.  m.  L' acte  de  tocarse  dos  cossos. 
Goolactus,  us. 

ADOR.  adj.  Lo  qoe'spót  contar.  Contadar, 
idss.  I  m.  aríl.  fl^^lJ^  Contadar,  c^m- 
mUàor.  Cyyay  ^  qui  té  T  cm- 
oilar  lo  i\mpm  ^  j  eíiídas  de 

I».  CwnHim»  «íiaibos.  | 


C4TAUL  CON  I» 

La  persona  anomenada  pel  jutge  conpetent  6  p<^r 
las  mateixas  parts  pera  liquidar  algun  compte. 
Contüàor,  Tabularius,  li. 

coNTÀOoa  DB  KxÉaciT.  Lo  qui  té  à  aòn  eirreoh  lo 
compte  y  rabó  de  lo  que  *s  gasta  en  un  exèrcit. 
CStmlodor  d<  e;^í(o.  Militaria  qwestor 

coifTADoi  Dl  FioviícGu.  *L  qui  lé  r  empleo  de  la 
administració  de  las  rendas,  y  dóna  compte  y  rabó 
de  las  contribucions  dels  pobles  y  productoa  de  las 
rendas  de  la  província  en  que  estÀ  empleat.  (Tonia- 
dor  de  pimneia.  Provincias  questor  à  rationibus. 

coNTADoa  DB  VAIXBLL.  Lo  quí  portu  '1  compte  y 
rabó  de  lo  que*8  gasta  en  ell  per  compte  del  rey. 
ContadüT  de  navio.  Navís  qusstor  à  rationibus. 

COllTiDOB  GBNBBIL  DB  LA  DISTEIIUCIÓ.  X  qUÍ   CStà 

encarregat  de  féria  de  la  real  hisenda.  Contador 
general  de  distribucion.  Regíarum  rationum  supre- 
mus  qusstor. 

CONTADOa   PRINCIPAL  DB   MARINA.  'L   qUÍ    poHa  *1 

compte  y  rabó  de  tot  lo  que*8  gasta  en  lo  ram  dè 
marina  per  lo  que  toca  al  departament  à  que  està 
destinat.  Contador  principal  de  marina.  Kei  navalis 
quaestor  primarius. 

GONTADORET.  m.  d.  Contadorteo,  illa,  ito, 
Gomputator,  is. 

OONTADORIA  Y  OONTADÜRIA.  f .  U  ofici- 
na ahont  se  porta  '1  compte  y  rahó  del  prodnolo  de 
algunas  rendas  y  de  sa  distribució.  Contaduria, 
Qusstoríum,  ii.  jj  L*  empleo  ú  ofici  de  contador. 
Contaduria.  QusBstura,  le.  |  La  casa  ó  lloch  ahont 
esta  establerta.  Contaduria,  QuiBStura,  ». 

GONTADüRtA  DB  BxÉRciT.  OficínR  ahont  SC  porta  *1 
compte  y  rahó  de  tot  lo  que  costa  V  exèrcit,  y  de- 
més gastos  de  guerra  pertanyents  à  una  província. 
Contaduria  de  ejérdto.  Exercitus  queestura. 

C05TADÜRIA  DB  PROVÍNCIA.  Oficiua  ahout  se  porta 
*1  compte  y  rahó  de  las  contribucions  y  productes 
de  las  rendas  de  la  província.  Contaduria  de  pro- 
vincià. Provincialís  qmestnra. 

CONTADURIA  GBNERAL.  Oficíns  Bubjectu  à  algun 
tribunal  de  hisenda  que  califica  *ls  comptes  dels 
diners  relatius  al  séu  ram.  Contaduria  general.  Su- 
prema rationum  cúria. 

CONTADURIA  GENERAL  DB  DISTRIBUCIÓ.   Oftcina  que 

portal  compte  ó  rabó  de  la  distríbneló  de  ta  real 
hisenda.  Omtaduria  general  de  diitrUmeion,  Bono- 
rum  regiomm  disiríbutto. 

CONTADURIA  PRINCIPAL  DB  MARINA.  Oficína  esta- 
blerta en  cada  departament  de  marina,  pera  portar 
lo  compte  y  rahó  de  lo  que  en  ella  *s  gasta  pertan- 
yent é  aquest  ram.  Contaduria  principal  de  marina. 
Rei  navilis  qiuestoríum  prínceps. 

OOIITA«.f.  Infecció  que  s'apiq^a.  Omtagio. 
Gontagíun,  ii.  1  met.  La  perversitat  que  resulta 
del  mal  exemple.  Contagio.  Corruptio,  ois. 

GONTAGIARi  v.  a.  infestar,  contaminar. 

OOfrTAOIAT,  DA.  p.p.  »PBSTAT,CMITAMniAT. 

OOlfTAGlÓf,  As  adj.  Encomanadís,  ay^plós. 
CmU/tgim.  CoolagíoMU.  |  Qu  lé  coMlagf .  Cmtel•- 


i2i 


CON 


DIGGIONAKI 


CON 


gio$o.  Lne,  contagio  iofectns.  |  mel.  Los  vicis  y 
costums  mals  que's  contrauhen  ab  lo  tracte.  ConUh 
gio$o.  Contagiosos,  corrnptus. 

OONTAMENT.  m.  ant.  Narració  de  algun  fét. 
Ctiento.  Narratio,  nis.  |  ant.  compti.  8. 

GONTAimf  ABLE.  adj.  Lo  qae*8  pót  contami- 
nar. CaiUaminabk.  Contaminabilis. 

OONTAimiACIÓ.  f.  L*  acte  y  efecte  de  con- 
taminar y  contaminarse.  Cantamiíuieúm.  Impia- 
mentnm,  i. 

QONTAMDfADOE.  A.  m.  y  f .  Qui  contamina. 
Conlamníador,  Contaminator,  is. 

OONTAlUlfAR•  V.  a.  Penetrar  la  inmnndícia 
à  algon  cos,  cansant  en  ell  tacas  y  mal  olor.  S*  usa 
també  com  reciproch.  Contaminar,  Contamino,  as. 
I  Apegar  lo  contagi.  Contaminar,  contagiar.  Conta- 
gio inficere.  |  met.  Gorrómprer,  viciar,  alterar. 
Contaminar.  Cornimpo,  is.  ||  met.  Pervertir,  cor- 
rómprer  los  costums  6  puresa  de  la  fe.  Contami- 
nar. Corrumpo,  is.  |  Parlant  de  la  lley  de  Dèu  in- 
fringiria, profanaria.  Contaminar.  Frango,  is. 

GmrrABflNAT,  DA.  p.  p.  Contaminada.  Con- 
laminalus,  macuiosus. 

CCHITANT.  m.  DINEt  C09ITAÜT. 

AL  coMTÀjiT.  m.  adv.  JL  dwei  contakt. 

CONTAR.  V.  a.  Numerar,  computar  progres- 
sivament lo  que  *s  pót  distingir  per  són  número. 
Numerar,  tontar.  Numero,  as.  ||  Tràurer  comptes 
segons  las  reglas  de  !a  aritmètica.  Contar,  caíei»- 
lar,  compntar.  Numero^  as.  ||  Referir  algun  succés 
verdader  ó  fabulós.  Contar.  Narro,  as.  |  Possar  en 
compte.  Contar.  Recenseo,  es.  |  Posar  à  algú  en  lo 
número,  classe  ú  opinió  que  li  correspon.  Contar. 
Colloco,  as,  adscribo,  is. 

CONTAft  AB  ALGUNA  PEaSON A  Ó  COSA  PBt  ALOUlf  PÍ. 

fr.  Confiar  en  ella  que  servirà  pera  conseguir  lo 
que's  desitja.  Contar  con  algmapenona  ó  coia  fOr 
ra  algun  fn.  Alicui  confidere,  credere. 

CONTAR  ó  NO  coNTAE  AB  kUit.  Fér  ó  00  fóT  memò- 
ria de  alguna  persona.  Contar  ó  no  contar  con  al- 
guna. Commemoro,  as,  vel  di>liviscor,  eris. 

coiiTAB  PBB  PBTA  ALGUfiA  COSA.  fr.  Douar  Igoal 
valor  al  desitj  ó  promesa  de  fér  alguna  cosa  si  real- 
ment s'  hagués  executat.  Contar  por  hecha  alguna 
cosa.  Factum  putare. 

k  QUI  HO  VB  k  coNTAB.  oxp.  fam.  Deuota  que  de 
algun  fét  o*  està  més  enterat  aquell  à  qui  *s  conta 
quel  mateix  que  ho  conta,  ifira  d  ^ ntVii  $$  lo  cuen- 
ta.  Cui  h»c  narras? 

QUI  NO  HI  Bs,  NO  u  ES  CONTAT,  loc.  lam.  Deuota 
que  entre  mòlts  que  tenen  interès  en  alguna  cosa, 
regularment  queda  perjudicat  qui  no  està  present. 
Quien  no  parece,  féreu.  Absentis  nulla  est  babenda 
ratio. 

GONTAR8E.  V.  r.  Referirse.  Contaru.  Dicor, 
eris,  narror,  aris. 

CONTAT,  DA.  p.  p.  Contada.  Numeratns.  I  m. 
ant.  COMPTAT,  t. 

CONTE.  m.  coKPTB.  1. 1  Composició  6B  verSi 


de  bastanta  extensió,  formant  una  espècie  de  poiv 
met  ó  noveleta.  Cmento.  Narracionis. 

CONTEMPEEAR.  v.  a.  süavisàb,  modebab. 

OONTEMPLACIÓ•  f.  L'  acte  y  efecte  de  con- 
templar. Contemplaeion.  Contemplatio  ^  nis.  |  Lo 
carioyo,  regalo  y  condescendència  excesiva  ab  que 
se  sól  tractar  à  las  criaturas.  Mimo ,  condeteenden- 
da.  Blandimentnm,  i.  |  Condescendència.  Conde$- 
eendeneia.  Obseqnentia  ,  s.  |  La  excessiva  que  té  *1 
marit  à  sa  muller.  Gwrrumina.  In  debita  uxori  con- 
niventia. 

CONTEMPLADOR ,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  con- 
templa. Contemplador.  Contemplator,  is. 

CONTEMPLAR.  V.  a.  Mirar  atentament  alguna 
cosa.  S*  usa  també  com  reciproch.  Contemplar. 
Speeto,  as.  |  Considerar  profundament  alguna  cosa. 
Contemplar.  Contemplo,  as.  |  teol.  Meditar  las  co- 
sas  d  i  vi  nas.  Meditar,  contemplar,  considerar.  Con- 
sidero, as.  I  Complàurer  ab  adulació.  Contemplar. 
Assentor,  aris.  |  Condescendir  ó  consentir  alguna» 
cosas  que,  encara  que  de  poca  importància,  poden 
sér  perjudicials.  Contemplar.  Indulgeo,  es.  |  Trac- 
tar ab  excessiu  carinyo  y  regalo ,  particularment 
à  las  criaturas.  Mimar,  contemplar.  Blandior,  iris. 

CONTEMPLARSE.  V.  r.  Regalarse  ,  cuydarse 
bè.  Megodearse.  Delector,  aris.  |  Mirarse,  observar- 
se  cuydadosament  à  sí.  mateix.  Contemplarse.  Res- 
picere  se. 

CONTEMPLAT,  DA.  p.  p.  Contemplada.  Speo- 
tatus.  II  adj.  S*  aplica  à  las  criaturas  ab  qui  s'  usa 
excesiva  condescendència.  Mimado,  contemplada • 
Palpatus.  I  Melindros,  delicat.  Mimosa.  Mollis. 

COVITEMPLATIU,  VA•adj.  Lo  que  pertany 
à  la  contemplació.  Contemplativa.  Contemplativus. 
0  Qui  medita  intensament.  Contemplativa.  Con- 
templator, is.  I  La  persona  entregada  à  la  medita- 
ció de  las  cosas  dívinas.  Contemplativa.  Rerum  di- 
vínarum  contemplator.  |  Qui  condescendeix  ab 
adulació  à  la  voluntat  de  altre.  Contemplativa.  As- 
sentator,  is. 

CONTEMPLATIVAMEirr.  adv.  m.  Ab  con- 
templació. Contemplativamente.  Contemplatim. 

CONTEMPLATORIA.  m.  ant.  obatobi. 

CON1EMPORÀNEO,  A.  adj.  Lo  que  existeix 
al  mateix  temps  q je  alguna  persona  ó  cwsl.  Con- 
temporéneo.  Centemporanens,  cosvus,  codtaneus. 

CONTEMPORI8ACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de 
contemporisar.  Contemporizacion.  Morigeratio,  nis. 

0ONTEMPORI8AMENT.    m.   contempobisa- 

ció. 

CONTEMPORISAR.  V.  n.  Acomodarse  al  gust 
ó  dictamen  de  altre,  per  respecte  ó  algun  fi  parti- 
cular. Cantemparizar,  ir  d  al  amor  del  agua,  blan- 
dear  con  otro.  Morigeror,  aris.  ||  Entretenir  la  exe- 
cució de  alguna  cosa  per  algun  fi  particular.  iHfc- 
rir,  contemporizar.  Morigero,  as,  morigeror,  aris. 

CONTENCIÓ,  f.  Competència  ,  emulació.  Can- 
tencion.  Conten tio,  nis.  |  Brega ,  disputa.  Contm- 
don,  eantienda.  Contentio,  nis,  rixa, ». 


CON 


CATALÀ. 


CON 


42S 


GQNTBlfCIÓS,  A.  adj.  Lo  que  està  en  disputa, 
iminirtoio.  Contentiosus.  ||  Lo  qui  té  costum  de 
onlradir  tol  lo  que  altres  afirman.  Contencioso,  Lí- 
igíosDs.  I  for.  S*  aplica  à  la  disputa  que  tenen  los 
jMejants  en  presència  del  jutge.  Contencioso.  Con- 
laaliosns.  |  Disputable ,  dubtós.  Conteneioso.  Con- 
toitiosas. 

OOHTKHCTOffA— F^'T-  adv.  m.  Ab  un  modo 
CMteociós.  CotUeneioiaminte.  Contentiosè. 

«MTENDA.  f.  Pelea,  disputa  ab  armas  ó  ra- 
hNs.  CofUienda,  eaiUencion,  dUputa ,  alurcado. 
CoileQUio,  ois. 

GOTIÍnDBER.  V.  n.  ant.  Pelear,  batallar. 
üHinder.  Contcndo,  is. 

ÍSTr.  m.  ant.  sbntal,  indici. 
f.  ant.  GONTixÉNCu.  II  fermesa. 
OONTENGUT,  DA.  p.  p.  ConUnidf),  compren- 
tt».  Couiprehenstts,  contentus. 

OOHTENIB.  V.  a.  Enclóurer,  tenir  dintre  de  sí 
M  cosa  à  altra.  S*  usa  també  com  à  recíproch. 
ikrtrir,  fonUner,  comprenier,  Comprebendo,  is 
(Mtiiieo,  es.  I  Detenir,  destorbar.  Reprimir,  con- 
iner,  refrevar,  cohibir,  retenir,  Contineo,  es.  ||  Re- 
irínir  ó  moderar  alguna  passió.  S'  usa  tambi*  com 
ndprocb.  Comtener.  Cohibeo,  es. 

aniTENTy  A.  adj.  Satisfet,  alegre,  gustós. 
CSulfRío.  Contentus,  Istus. 

0D5TENT  ESTICO  DE  LO  QUE  TINCH.  loC.  Dcnota  qUC 

Ii  muda nsa  que's  proposa  à  algú  no  li  os  con ve- 
areot,  atiVs  V  cslàt  en  que's  troba.  Bien  esld  San  Pe- 
in  en  Romn.  Dum  bene  sis,  noli  melíus  esse. 

ciK«TE?íT  10,  CONTEXT  TOTHOM,  rei.  Di'nota  que  al- 
gú esià  content  ab  la  si'va  sort  ó  estat.  Mi  marido  es 
tamboriUrOy  Dioi  me  lo  dió  if  asime  h  quiero,  Mihi 
^tom  sit,  licet  aliis  ingratum. 

OONTENTACaó.  f.  ant.  contento. 

OOlfTENTADts,  SA.  adj.  S'  aplica  al  qui  es 
tttil  de  acontentar.  CoaUntadizo.  Natura  facilis. 

OONTENTAa.  v.  a.  acontentar. 

GONTEliTAHSE•  V.  r.  acontentarse. 

GONTENTIÓ.  f.  CONTENCIÓ. 

CONTENliSSIM,  A.  adj.  sup.  Mòlt  alegre, 
satisfet.  Recontento,  content isimo,  Lstíssimus. 

OONTENTO.  m.  Goig,  alegria,  satisfacció.  Con- 
'^^y  eontentamienio  ,  placer ,  alegria.  Líutitia  ,  ae, 
S^Mdium,  ii. 

^TAi  roRA  DE  sí  DEcoNTEMO.  fr.  met.  fam.Eslar 
^^Ciasivament  alegre.  Volverte  ó  estar  loco  de  con- 
^*<o.  Nimio  gaudio  aflic-i,  gcslire  nimia  voluptale. 
CONTENZÓ.  r.  ant.  contenció. 
CONTERRÀNEO ,  A.  atlj.  S*  aplica  als  que 
^  naturals  de  una  maleíia  terra.  Conterrúneo. 
^vilerraneus. 

CONTESA*  f.  ant.  contenda.  ||  comtesa.  ||  plet. 

Estar  en  contesa,  fr.  ant.  No  estar  acordes,  ó 
^W  disputant.  Discordar,  contender,  Conlendo,  is, 
^•acordo,  as. 

OONTEHSA.  f.  ant.  relació,  narració  ,  ronda- 
Ua.  jj  ant.  descompte. 

TOHO  I. 


CX>NTE8TAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  contes- 
tar. Conlestacion.  Contestatio,  nis.  ||  Altercat ,  dis- 
puta. Contestacim.  Disceptatio,  altercatio,  nis. 

CONTESTAR.  V.  a.  Conformarse  'Is  testimo- 
nis en  tot  ab  la  declaració  de  altres.  Contestar. 
Gontestor,  aris.  ||  Respóndrer  à  las  preguntas  ó  es- 
crits. Contestar.  Respondeo  ,  es.  J  for.  Respóndrer 
lo  reo  à  la  demanda  del  actor.  Contestar.  Gontes- 
tor, aris,  respondeo,  es. 

CONTESTE.  adj.  S'  aplica  al  testimoni  qu'^ 
declara  lo  mateix  que  altre  sens  discrepar  en  res. 
Contesle.  Conieslificans. 

CONTEXT,  m.  Lo  teixit  de  vàrias  obras,  y  per 
extensió  V  enredo,  maranya  ó  unió  de  cosas  que 
s*  enllassan.  Conlexto.  Textns,  us.  jj  La  si^rie  del 
discurs,  narració  ó  història.  Cottffxio.  Contextus,  us. 

GONTEXTAGIÓ.  f.  CONTESTACIÓ. 

GONTEXTAR.  V.  a.  CONTESTAR. 

GONTEXTE.  adj.  conteste. 

GONTEXTURA.  f.  Combinació  respectiva  de 
las  parts  que  componen  un  tot.  Contextura.  Con- 
textus,  us.  II  met.  La  configuració  corporal  de  la 
persona.  Contextura.  Corporis  habitus. 

GONTIENDA.  f.  contenda. 

GONTÍGUAMENT.  adv.  m.  Ab  iomediació  de 
temps  ó  de  lloch.  Omtiguamente.  Conliguò. 

CONTIGÜITAT,  f.  Ininediació  de  dos  cosas. 
Contigüidad.  Contiguílas,  atis. 

CONTÍGUO,  A.  adj.  Inmcdiat.  Contigua.  Pro- 
pinquus,  vicinns,  contiguus. 

CONTINÉNCIA.  f.  Virtut  que  modera  y  refre- 
na  las  passions.  Continencia.  Continenlia,  abslinen- 
tia,  aï.  II  Vbstiiióncia  dels  deleyles  de  la  carn.  Con- 
tinencia. Continent ia ,  u^.  ||  L'  acte  de  contenir  ó 
contenii'S.i.  Continencia.  Contentio,  nis. 

coNTiNéNciA  DE  LA  CAUSA.  for.  Unitat  en  lot  ju- 
dici, que  sia  una  la  acció  principal ,  un  lo  jutge, 
unas  las  personas  quc*l  se,:;ucixen  Qns  h  donar  la 
senti'ncia.  Continencia  de  la  causa.  CausíB  ,  aclio- 
nis  complexió. 

GONTINENSA.  f.  CONTINENT.  1. 

CONTINENT,  m.  L'  ayrc  de  la  cara  ó  1'  garbo 
del  COS.  Contiiiente.  Corporis  habitus.  ||  adj.  Mode- 
rat, qui  practica  la  virtud  de  la  continencia.  Con- 
tinente.  Continens.  ||  m.  Lo  que  conté  en  sí  altra 
cosa.  Continente.  Continens.  y  goog.  Una  gran  ex- 
tensió de  terra  unida  que  '1  mar  rodeja  pert  totes 
paris  y  quií  abarca  vàries  nacions,  províncies,  etc. 
Continente,  tierra  firme.  Continens  terra. 

DE  ó  EN  coNTiNE.NT.  adv.  Luego,  al  instant.  Lue- 
go,  al  instante,  en  continente.  Continuo,  confestim. 

CONTINENTAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  conti- 
nent. Continental.  Ad  coniinentem  pertinens. 

CONTINENTÍSSIM  ,  A.  adj.  sup.  Qui  es  mòlt 
moderat.  Continentisimo.  Yaldè  continens. 

GONTINENTMENT.  adv.  m.  Moderadament, 
ab  conün^ncia  ,  ab  lemplansa.  Continentemente. 
Continenter. 

GONTINENZA.  f.  continíncia. 

m  o6 


r\ 


426 


CON 


DICCIONARI 


CON 


GONTINGÉNCIA.  f.  Accident,  ventarà,  cas 
fortuit.  Contingència.  Casns,  ns. 

CONTINGENT,  adj.  S' aplica  à  las  cosas  que 
poden  succehir,  y  deixar  de  soccehir.  Conlingenu, 
easuaL  Contingens.  1  La  part  ab  que  cada  ba  con- 
tribubeix  pera  un  mateix  fi.  ContingenU,  Contin- 
gens, tis,  symbola,  ae. 

OONTINGENTMENT.  adv.  m.  Casualment. 
C&ntingentemenU.  Contingenter. 

GOBrüNGIR.  V.  n.  ant.  scccebie,  esdeveüir. 

CONTINGUT,  DA-  adj.  contengut.  ||  adj.  Mo- 
derat. Moderado,  conlenido,  iohrio,  Continens.  || 
m.  Cosa  de  que  's  tracta  ó  parla  en  algun  escrit. 
Conlenido,  Argumentum,  i. 

.CONTIBíUACIÓu  f.  Acte  y  efecte  de  continuar. 
Conlinuacion,  Continualio ,  nis.  Q  ret.  Figura  en 
que  's  repeteixen  las  paranlas  y  perfeccionan  las 
seoléncias.  Conlúiaciii^toii.  Continuatio,  nis. 

ÀB  Li  CONTINUACIÓ,  m.  adv.  Ab  la  prossecució  de 

10  comensat.  Con  la  eontinuacion.  Assiduò. 
COBITDIUADAMENT.  adv.  m.  Seguidament. 

Seguidamente  f  contintuidameníe ,  $in  intermision. 
Continuo.  ||  De  continuo.  ConlinuadameiUe,  d  la 
continua f  continuamenu.  Continuo,  continuatè. 

CONTINUADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  continua 
una  cosa  comensada  per  altre.  Continuador.  Conti- 
nuator,  is. 

COBITtBnJABIENT.  adv.  m.  coNTmuADAiiBNT. 
t.  y  m.  ant.  continuació. 

CONTINUAR.  V.  a.  Prosseguir  lo  comensat. 
Continuar.  Prosequor,  eris.  ||  Durar,  perseverar, 
permanéixer.  Continuar.  Duro ,  as ,  permaneo, 
es.  • 

CONTINUARSE.  V.  r.  Seguir,  esténdrerse. 
Continuarse.  Protrabor,  protendor,  eris. 

CCMniNUAT,  DA.  p.  p.  CAtnlinuado.  Continua- 
tus.  II  ant.  adj.  contínuo. 

continuïtat,  f.  La  unió  natural  de  las  parts 
del  continuo  entre  s(.  Conlinuidad.  Continuitas, 
atis. 

COirriNUO,  A.  adj.  Lo  que  dura  ú  obra,  ó  's 
íà  sens  interrupció.  Continuo.  Continuus.  ||  Dit  de 
lo  que  té  unió  entre  sí.  Continuo.  Continuus.  | 
Perseverant  en  fér  alguna  cosa.  Continuo.  Assiduus. 
I  m.  Lo  tot  compost  de  parts  unidas  entre  si.  Conr 
tinuo.  Contínuum,  i.  |  Cada  un  dels  cent  soldats, 
que  antiguament  davan  una  guàrdia  contínua  al 
rey.  Continuo.  Regis  stipator. 

DE  CONTINUO,  m.  adv.  CONTLNUAOAMENT. 

CONTIRAL.  m.  ant.  igual.  |  ant.  adviisaii, 

CONTIABI,  CONTEINCANT. 

CONTORdÓ.  L  EETOECIMBNT. 

CONTORN,  m.  Terreno  ó  paratge  vehí  respec- 
te dels  que  '1  circubeixen.  Contorno.  Confinium,  ii. 

11  pint.  y  escult.  Declinació  ó  perfil  exterior  que 
termina  la  figura.  Perfil^  contomo^  CircnmlUio, 

DÍS. 

coNTOBNs  BspiBALs.  arq.  Se  diuben  així  *\b  adoi^ 
nos  que  's  fan  en  qualsevol  part  de  la 


fUràM. 


figura  espiral.  Contomog  espirales.  Spira,  ae,  sim- 
plificalio,  nis. 

EN  coNTOBN.  m.  adv.  En  la  circunferéncia.  £n 
contorno,  al  rededor.  Circúm. 

CONTORNAR.  V.  a.  TOBNAB.  |  V.  r.  BEMÓUBBl* 
SE,  BEVÓLDEEBSE. 

CONTORSIÓ,  f.  Moviment  violent  y  afectat  de 
una  persona.  Contorsion.  Contorsió,  nis.  |  tob- 

MBNT. 

COVITRA.  f.  Oposició.   Contra.  Oppositio,  nis. 

I  prep.  ab  que  's  denota  la  oposició  y  contrarietat 

de  una  cosa  àb  altra.  Contra.  Contra,  adversum. 

I  ElfFBONT. 
AL  CONTBA.  m.  adv.  AL  CONTBABI. 

EN  CONTBA.  m^  adv.  Oposadameat.  Coniraria- 
mente,  en  contra,  en  contrario.  Contrariè. 

FÉB  LA  CONTBA.  fr.  Oposarse  à  alguna  cosa.  Opo- 
nerse,  imjmgnar,  Impugno,  as,  adversor,  aris. 

OONTRABAIX.  m.  mús.  La  veu  mès  baixa 
que  *1  baix.  Contrabajo.  Músics  sonus  gravissi- 
mus.  II  Instrument  músicb  de  corda  ,  de  la  figu- 
ra de  una  viola,  però  mès  gros.  Contrabajo.  Lira 
màxima. 

CONTRABALANCEJAR.  Y.  a.  contbaposab. 

COBITRABALANSA.  f.  contbapés. 

CONTRABANDISTA,  m.  Qui  s'  exercita  en 
lo  contrabando.  Contrabandista,  matutero.  Mercium 
ínterdictarum  advector.  ||  Home  través,  entrema- 
liat. Zarandillo,  diablilh.  Ardelio,  nis. 

LO  CONTBABANDISTA  GUABDA,  MAL  PEL  CONTBABAN- 

DO.  loc.  fam.  Denota  que  mòltas  vegadas  per  estar 
mès  segurs  nos  bavem  de  valer  de  gent  dolenta. 
Quieres  hacer  del  ladron  fiel?  fiate  de  él.  Rem  tnam 
furi  tutius  asservandam  permittes. 

CONTRABANDO.  m.  Comers  de  generós  pro- 
bibits  per  las  lleys  de  cada  estat.  Contrabando. 
Mercium  Ínterdictarum  advectio.  ||  Los  mateixos 
generós  probibits.  Contrabando.  Mercès  interdictx. 
I  met.  Lo  que  es  ó  té  apariéncia  de  il-lícit,  encara 
que  no  bo  sia.  ContrabanL•,  matute.  Suspecte  vel 
fortim  actum. 

CONTRABARRERA.  f.  En  las  plassas  de  to- 
ros la  segona  barrera.  Contrabarrera.  Septum  in- 
terins. 

CONTRABATERIA.  f.  Bateria  que  's  posa  en 
oposició  de  altra.  Contxabateria.  Adversum  pro- 
pugnaculum. 

CONTRABÀTRER.  V.  a.  Tirar  contra  las  ba- 
terias  del  enemicb.  Contrabatir.  Hostilia  tormenta 
tormentis  quatere. 

CONTRABOTIR.  V.  a.  bebutib. 

CONTRABRASSA.  f.  nàuL  Cap  que  ajuda  à 
las  brassas  pera  subjectar  las  vergas  en  la  posició 
acomodada,  peraque  bis  velas  prengan  vent.  Con- 
trabraza.  Nauticus  funis. 

CONTRAGAMBI.  m.  Lo  gasto  que  sufreix  lo 
donador  de  una  lletra  pel  segon  carabi  que  causa. 
Contracamhio.  Ex  literat»  pecuni»  commutatione 
damnum. 


CON 


CATALÀ. 


CON 


427 


GONTRAGANAL.  m.  Canal  que  's  trau  del 
principal.  ContracanaL  Al  veus,  i. 

GONTRAGÀS.  m.  Cert  ungüent  hà  pels  cops. 
Ungüento.  Unguentum. 

GOBrmAGGIÓ.  f.  La  acció  de  arronsarse  'Is 
cossos  elàstichs,  quant  són  ferits  ó  impedits  per 
altres.  Coniraccion,  Contractío,  nis.  ||  La  acció  de 
arronsarse  1s  nirvis  en  lo  cos  dels  vivents.  Cm- 
iraccian,  Contractio,  nis.  U  gram.  Supressió  de  He- 
tras  y  sIUlabas  enteras  en  una  ó  mès  diccions. 
Contrafeta».  Contractio,  nis. 

GONTRAGÉDULA.  f.  for.  Cèdula  que  revo- 
ca la  anterior.  Contracédula,  Rescriptuni  dero- 
gans. 

GONTRAGIBADERA.  f.  nàut.  Yéla  que  *s  sól 
posar  demunt  de  la  del  bauprés.  Contracebadera, 
Velí  genus  in  navíbus. 

GONTRAGLAROR.  f.  La  llum  que  penetra  per 
algun  cos  diàfano,  ó  la  que  's  percebeix  de  costat 
pera  examinar  lo  llustre  ó  viso  de  alguna  roba  ó 
pintura.  Trasluz,  Transversa  lux. 

GONTRAGOR.  adv.  m.  De  mala  gana.  De  vMLla 
gana.  Gravatè,  aegrè. 

G0NTRAG08TA.  f.  La  costa  de  alguna  isla  ó 
península,  oposada  à  la  que  troban  primer  los  qui 
navegan  envers  cllas  pels  rumbos  acostumats. 
Contracosla,  Litus  litori  oppositum. 

GONTRACTA.  m.  contracte.  Q  La  escriptura 
que  conté  Ms  pactes  y  condicions  de  algun  con- 
tracte. Contrata.  Conventionis  syngrapha. 

GONTRAGTAGIÓ.  f.  Comers  y  tracte  de  gene- 
rós vendibles.  Contratacion.  Mercatura,  as,  nego- 
tiato,  nis. 

GONTRAGTAR.  V.  a.  Negociar,  fér  contractes. 
Conlraíar.  Negotior,  aris. 

GONTRAGTAT ,  DA.  p.  p.  Conlratado.  Nt'go- 
tiatus. 

GOBTrRAGTE.  m.  Pacte,  conveni  entre  parts 
de  fér  ó  donar  alguna  cosa.  Contrato.  Contractus, 
us.  II  Lo  de  véndrer  las  mercaderias  totas  juntas  ó 
de  un  plegat.  PancaL•.  Coacervatim  vendendi  con- 
ventio.  Q  Entre  gitanos,  carpciceria. 

CONTRACTE  DE  COMPRA  T  VENDA.  for.  LO  COnVCui 

entre  M  venedor  y  comprador,  ab  lo  que  s'  obliga 
'1  primer  à  entregar  la  cosa  venuda;  y  V  altre  '1 
preu  convingut  per  ella.  Conlralo  de  compra  y  ven- 
ta. Emptionis  et  venditionís  contractus. 

CONTRACTE  DE  LOCACIÓ  Y  CONDUCCIÓ,  for.  COUVO- 

ni,  pel  que  V  amo  de  una  cosa  s*  obliga  à  con- 
cedir à  altre  V  us  de  ella  pel  temps  deter- 
minat ,  mediant  cert  preu  convingut  que  ha  de 
pagar  lo  qui  la  reb.  Contrato  de  locacion  y  con- 
duccion.  Locationis  et  conductionis  contractus. 

CONTRACTE    ENFITÉÜTICH.  for.  LO  COUVCni    mÚtUO, 

pel  qual  V  amo  de  una  finca  que  's  ven  se  reserva 
*1  domini  directe ,  y  passa  la  utilitat  al  compra- 
dor, qui  no  la  pót  véndrer  sens  consentiment  del 
aenyor  directe.  Contrato  de  enfiteusis  ó  enfitéutico, 
Empbyteusis,  contractus  emphyteuticus. 


CONTRACTE  iL-LÍciT.  Lo  Celebrat  contra  las  lieys 
y  bons  costums.  Contrato  ilicito,  Contractus  illi- 
citus. 

CONTRACTE  iNNOMiNAT.  for.  Lo  que  *s  comprcu  en 
lo  nom  genérich  del  contracte,  per  no  tenir  nom 
específich  y  determinat.  Contrato  imominado.  Con- 
trac-tus  innominalus. 

CONTRACTE  LÍCIT.  {.0  que  estA  arreglat  à  las  lleys 
y  bons  costums.  Contrato  Ikito.  Contractus  licitus. 

CONTRACTE  NOMiNAT.  for.  Lo  que  à  mès  del•l•lom 
genérich  té  *1  particular,  com  lo  contracte  de  oom- 
pra  y  venda.  Contrato  nominado,  Contractus  nomi- 
natus. 

GONTRAGTÜAL.  adj.  for.  De  contracte,  que 
pertany  à  contracte  ó  conveni.  Contractual,  Quo 
ad  contractum  pertinet. 

GONTRADA.  f.  ant.  contorn,  comarca. 

GONTRADAN8A.  f.  Ball  figurat,  en  lo  cual 
ballan  mòlias  personas  à  un  temps.  Contradanza. 
Chorea,  ffi,  tripndium,  ii. 

GONTRADAN8I8TA.  m.  Quies  mòlt  aficionat 
à  las  contradansas.  Contradancista,  Choreis  dedi- 
tus,  addictus. 

GONTRADIGGIÓ.  f.  L'  acte  de  contradir  ó 
contradirse.  Contradiccion.  Repugnantia,  se.  ||  Opo- 
sició. Contradiccion,  Còntradictio,  oppositio,  nis. 

IMPORTAR  CONTRADICCIÓ,  fr.  Afirmar  una  proposi- 
ció cosas  contradictórias.  Envoher^  implicnr  con- 
tradiccion. Sibi  repugnaré,  contradicere;  in  termi- 
nis implicaré. 

GONTRADIGTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  impugna  ó 
contradiu.  Contradictor,  contradecidor,  Contradic- 
tor,  is. 

GONTRADIGTORI,  A.  adj.  Lo  que  té  contra- 
dicció ab  altra  cosa.  Contradktorio.  Contrarius, 
contradictorius. 

GONTRADIGTÓRIA.  f.  lóg.  Se  diu  així  qual- 
sevol de  dos  proposicions,  de  las  quals  la  una  afir- 
afirma  lo  que  V  altra  nega.  Contradictòria,  Propo- 
sitio  alterí  contradicens;  contradictòria,  se. 

GONTRADIGTÒRIAMENT.  adv.  m.  Ab  con- 
tradicció. Conlradictoriamente.  Contrariè,  contra- 
dictoriè. 

GONTRADIHENT.  p.  a.  C<>ntradiciente,  Con- 
tradicens. 

GONTRADimENT.  m.  ant.  contradicció. 

GONTRADIR.  V.  a.  Negar  lo  que  altre  afirma, 
óal  contrari.  S'  usa  també  com  recíproch.  Contra- 
decir.  Contradico,  is. 

GONTRADISAIMENT.  m.  ant.  contradicció. 

GONTRADI8SA.  f.  nàut.  Segona  dissa  per 
ajudar  à  la  primera,  y  assegurar  mès  la  verga. 
Contradíza,  Alter  secundus  rudens. 

GONTRADIT,  A.  p.  p.  Contradicho.  Contradic- 
tns.  II  m.  ant.  contradicció. 

GONTRAEMBOSGADA.  f.  fimboscada  que  's 
fà  contra  de  altra.  Contraemhoscada,  Insídi»  con- 
tra insidias  paratge. 
4H0OIITRAEBGARPA.  f.  fort.  Lo  declivi  del 


i28  CON 

tros  de  muralla  qn*  està  dins  lo  fosso.  Coiilr««fcar- 
pa.  Marí  intra  fossam  declivis  crepido. 
GONTRAE8GOTA.  f.  nàut.  Cap  del  gmix  de 

la  escola ,  que  s'  assegura  en  uo  dels  extrems  de 
la  vela  pei-a  subjectaria  en  los  temporals.  CoiiXra- 
escota.  Ad  fulciendum  navis  velum  funis. 

GOBrrRAEBGOTt.  m.  nàut.  Cap  que  serveix 
pera  donar  major  seguretat  als  escotins  de  las  ga- 
bias.  Omlreseotin.  Ad  regenda  vela  rudens. 

GCHiTRAESCaiPTUBA.  f.  Instrument  ab  que 
's  protesta  de  altre  anterior.  Cantraescriptwra,  Coo- 
trascriptum,  i,  antigramma,  atis. 

GOimAFAGCIÓ.  f.  ant.  cosTaiv'ENCió. 

GONTRAFAHENT  T  GOlfimAFAHEDOR. 
m.  ant.  coNnivENTOR. 

GONTRAFAIXAT,  DA.  adj.  En  lo  blasó  lo 
que  té  faixas  eontraposadas  en  los  colors  ó metalls. 
Contrafajado,  Advcrsis  íasciis  instmctBS. 

GONTBAFALLAR.  v.  a.  uimüNFAE.  |  for.  De- 
cidir lo  jutje  alguna  cosa  contra  lo  queantes  havia 
determinat.  OmtrafaUar,  Judicem  contra  qnod 
prius  decreverat  decernere,  censere. 

GONTRAFALLO.  m.  EETEU^Fo.  H  for.  Sentèn- 
cia del  jutge,  en  la  que  decideix  alguna  cosa  con- 
tra lo  que  antes  havia  determinat.  CotUrafallo, 
Lat£  sententi»  opposíta. 

OONTRAFER.  v.  a.  Escarnir,  imitar  alguna 
cosa.  Imitar,  ^ontrahacer,  remedar,  escarnefer. 
ímitor,  aris.  |  Fér  alguna  cosa  semblant  à  altra. 
Contrahacer.  Fuco,  as,  aflingo,  is.  |  ant.  coxteà- 

VENIE.' 

OONTBAFERSE.  v.  r.  Fingirse  lo  que  no  es. 
Pingirsi,  eotUrahacerse.  Simulor,  aris. 

GONTEAFET,  A.  p.  p.  Cfmtrakeeho,  Imitatus. 
I  S'  aplica  al  que  té  algun  membre  del  cos  esgar- 
rat.  Deforme,  conlrahecko.  Mirio,  nis. 

OOlfTSAFILEBA.  f.  La  filera  que  serveix  de 
defensa  óresguart  de  altra  ó  altras  fileras.  Contra- 
hiUra.  Ordinis,  linee  mnnimenlum. 

GONTRAFIUIA.  í.  for.  Inhibició  contrària  à 
la  de  la  la  firma.  Contrafrma.  Decreti  inhibitio. 

GONTRAnAMANT.  p.  a.  for.  Se  diu  de  la 
part  que  obté  inhibició  contrària  à  la  de  la  firma. 
OmtrafirmanU.  Alterius  decreti  inhibitionem  ob- 

tinens. 

GCl•liTRAmHAR.  v.  a.  for.  Guanyar  inhibi- 
ció contrària  à  la  de  la  firma.  Coi»(ra/frM«r.  Ante- 
rioris  decreti  inhibitionem  obtinere. 

GONTRAFLORÀT,  DA.  adj.  En  lo  blasó  lo 
que  té  flors  eontraposadas  en  lo  color  y  metall. 
Contraforado.  Adversis  floribus  instroctos. 

QOBfTRAFOR.  m.  Infracció  de  for.  Contrafu»- 
ro.  Primari»  legis  violatio. 

GOVITRAFORT.  m.  mil.  Fort  oposat  al  dels 
enemichs.  Contrafuerte,  Propugnaculum,  i.  |  Ea 
los  vestits  la  tela,  cotó  ó  altre  drap  que  's  posa  en- 
tre la  roba  y  '1  forro.  Entreula,  trape.  Panaus  ín- 
terpositus.  ]  Corretja  de  dos  dits  de  amplària, 
que  'd  clava  en  los  arsons  de  la  sella  pera  infflUffy^ 


DICCIONARI  CON 

las  cinglas.  CoiuraftierU,  Retinacnlam  corideesm. 
I  Llenca  de  cuyro  ab  que's  reforsan  los  calsals. 
Omtrafuerte,  Fasciola  coriacea. 

posAE  coxTEAFOETS  L•is  VESTITS,  fr.  Reforsatloi 
ab  tela,  cotó  ó  altre  drap,  col-locantlo  entremtlj  de 
la  roba  y  *1  forro.  Entreular,  Pannum  ínterpo- 

nere. 

GONTRAFORTt.  m.  fort.  conteafoet.  1. 

GONTRAF0880.  m.  fort.  Lo  fosso  segon  què's 
fà  pera  resguart  del  primer.  Refo$eto,  contra fota. 
Fossa,  fossae  objecta. 

GONTRAFUGA.  Espècie  de  fuga  en  múska 
que  preceheix  de  un  modo  oposat  al  de  una  fuga 
primitiva.  Contrafmga.  Musicalis  sonus. 

GONTRAGIRAR.  v.  a.  com.  Tornar  à  girar 
una  lletra  de  cambi  no  ingada  à  sòn  venciment, 
contra  '1  qui  V  havia  eodossada.  Buamhiar.  Mea- 
sarium  syngraphnmin  mandatorem  repellere. 

GOimtAGUÀRDIA.  f.  fort.  Obra  exterior  de 
dos  caras  que  forman  un  àngul  devant  dels  ba- 
luarts,  pera  cubrir  sas  caras  y  rébrer  al  euemich. 
Cwítragwiréia,   Additum    munimentum ,   praesi- 

dium. 

GONTRAHERBA.  f.  S'  aplica  à  tota  herba 
que  serveix  de  antídot  ó  contraverí.  Omlrajferki. 
Anlidotus,  i. 

GONTRAINDIGAlfT•  m.  med.  Síntoma  que 
destruheix  la  indicació  del  remey  que  pareixia 
convenient.  CoAtraindicante,  Indici um  indicio  con- 
trariuro. 

GONTRAINDIGAR.  V.  a.  med.  Dissuadir  la 
utilitat  de  un  remey  que  per  altra  part  pareixia 
convenient.  C(m(ratiidiV4ir.  Indicium  indicio  adver- 
sari. 

GOVITRAINDIGAT,  DA.  p.  p.  Omtraúdkado. 

Advérsatus. 

GONTCALOR.  m.  Ofici  honorífich  en  la  casa 
real,  segons  la  etiqueta  de  la  casa  de  Borgonya; 
entrevenia  en  los  comptes  y  gastos,  tenia  à  són 
càrrech  locuydar  de  las  alhajasy  mobles,  y  exer- 
cia altras  funcions.  Comtralor,  Regis  impens»  ca- 
rator.  g  En  lo  cos  de  artilleria  y  en  los  hospitals  de 
exèrcit  qui  porta  i  compte  y  rabó  dels  fondos  y 
efectes.  Omtralor.  Tabularius,  ii. 

GONTRALT.  m.  La  veu  entre  *1  tiple  y  tenor. 
Omtralto,  Ab  acuto  cantus.  |  Lo  qui  canta  ab  la 
veu  del  mateix  nom.  ContraUo.  Ab  aculo  canens 
cantor. 

GONTRAMANAMENT.  m.  conteaoede. 

GONTRAMANAR.  v.  a.  Manar  la  execució  de 
una  cosa  contraria  à  la  que  s'  havia  manat.  Coa- 
tramomdar,  Jussis  contraria  jubere. 

GONTRABIARGAR.  f.  La  segona  marca  dife- 
rent de  la  primera,  que  's  posa  en  los  fardos  y  al- 
tras cosas  à  fi  de  que  sian  mès  assenyaladas.  Coa- 
framarro.  Secunda  nota. 

GONTRAMARGAR.  v.  a.  Posar  segona  senyal 
ó  marca.  Contramartar,  Secundam  notam  impa- 
nere. 


CON 


CATALÀ. 


CON 


it9 


CX>FITRA1IIARCAT,  DA.  p.  p.  Contramarca- 
do.  Iterum  assígnalus. 

GONTRAMARGH.  m.  Lo  segon  march  que  's 
clava  en  lo  bastiment  qae  esta  fixo  en  la  paret  pe- 
ra posarhi  las  vidrieras.  Contramarco.  Secnndafe- 
nestralis  crafes. 

CSONTRAMAREA.  f.  nàut.  La  marea  que  es 
oposada  à  altra.  Conlramarea.  Mare  refluum. 

OONTRAMARXA.  f.  Retrocés  deila  marxa  co- 
mensada  Contramareha.  Retrogressns,  us.  I  mil. 
Evolució  ab  que  un  batalló  muda  de  front  ó  de 
costats.  Contramareha.  Frontis  aut  laterum  acíei 
miitalio.  H  nàut.  Lo  moviment  successiu  de  tots  los 
vaixells  de  una  Ifnea  que  maniobran  en  un  mateix 
llocb.  Contramareha.  Navinm  cursus. 

GONTRAMARXAH.  v.  n.  Retrocedir,  tornar 
atris.  Contramarchar.  Retroc«do,  retroeo,  Í9. 

GONTÍIAIIIE8TRE.  m.  nàut.  L'  oficial  subal- 
tern del  capità  ó  mestre.  Contramaeslre.  Navis  sub- 
prsfectus. 

.  OONTRAMINA.  f.  La  mina  oposada  à  la  dels 
contraris,  pera  inutilisarla.  Contramina.  Adversus 
cnniculus.  ||  Comunicació  de  dos  ó  mes  minas  pe- 
ra limpiarlas  y  tràurer  las  runas  ó  metalls.  Conr- 
tramina.  Cuniculorum  continuitas. 

GONTRAMINADOR.  m.  Qüí  contramina. 
Coníraminador.  Fossor  adversi  cuniculi. 

GOlfTBAMINAR.  V.  a.  Fér  contraminas.  Con- 
trammar.  Hostiles  cuniculos  adversis  cuniculis 
aperíre. 

GONTRAMINATi  DA.  p.  p.  Contraminado. 
Adversis  cuniculis  apertus. 

GONTRAMITJAIf  A.  f.  nàut.  Arbre  de  la  nau 
immediat  à  la  popa.  Contramesana.  Malus  puppí 
proximns. 

OOlfTRAMOTLLO.  m.  Motllo  fét  ab  altre.  Con- 
tramoïie.  Ex  typo  imago. 

GONTRARfURALLA.  f.  Muralla  baixa  pera  ma- 
jor defensa  de  la  principal.  FalBahraga,  antemuro, 
eontramuraUa,  eontramuro.  Muro  murus  adversus. 

CSONTRANATURAL.  adj.  Lo  que  s*  oposa  al 
orde  de  la  naturalesa.  Contranatural.  Naturae  con- 
trarius. 

OONTRANOVÉlfDRER.  v.  a.  ant.  no  cointtA- 

VBlflE. 

GONTRAORDE.m.  Orde  que  revoca  la  donada 
anteriorment.  Contraórden.  Jossi  priori  contraria. 

GONTRAPALANQUt.  m.  nàut.  Qualsevol  dels 
dos  caps  que  serveixen  pera  assegurar  la  verga, 
en  cas  de  fallar  algun  dels  palanqnins.  Contrapa^ 
Umquin.  Rudens  alter  antenn»  obfirmand». 

CSONTRAPÀ8.  m.  müs.  Lo  segon  pas  que  can- 
tan  uns,  cantant  altres  los  primers.  Contraposo. 
Harmoniacus  concenlus  concentui  oppositus.  |  En 
algons  Ilochs  de  Catalunya  ball  en  que  mòlts  pa- 
rells ballan  à  un  mateix  lemps  ab  diferents  passos, 
ja  à  la  dreta ,  ja  à  la  esquerra  ,  segons  lo  passatge 
de  la  música.  Contrapaso.  Saltationis  genus. 

GONTRAPA86AR.  V.  a.  En  lo  blasó  estar  dos 


figuras  de  animals  en  acció  de  passar  encontradas. 
Contrapasar.  Obviam  ire. 

CONTRAPÈS,  m.  Lo  pes  que^s  posa  à  la  part 
contrària  de  altre  pera  equilibraries.  Contrapeso. 
^quipondium ,  ii.  ||  Rarra  que  usan  los  volatins 
pera  mantenir  V  equilibri.  Contrapeso ,  ekorizo, 
tiento.  Halter ,  is.  ||  met.  Lo  que's  considera  sufi- 
cient pera  equilibrar  una  cosa  excessiva.  Contra- 
peso, ifiquílibrium,  ii. 

G0NTRAPE8AR.  v.  a.  Posar  una  cosa  contra 
de  altra.  Contrapesar.  iEquilibro,  as.  I  met.  Igua- 
lar una  cosa  ab  altra  en  valor  ó  mèrit  ó  altra  cir- 
cunslàncía.  Contrapesar.  iEquare  pretio.  P  Pesar 
una  cosa  tant  com  una  altra.  Equilibrar ,  contra" 
pesar,  equiponderar.  ^Cquare  pondere. 

CONTRAPESAT,  DA.  p.  p.  Contrapesado. 
.Cquilibi-atus. 

CONTRAPESTE.  f.  Se  diu  del  remey  ó  pre- 
servatiu contra  la  pestc.  Contrapeste.  Medicamen- 
tum  à  pesle  prseveniens. 

CONTRAPEU.  m.  Contrarietat,  contradicció. 
Oposicion,  estorho,  óòtce,  contrapié,  pihuela.  Obox, 
icis. 

GONTRAPILASTRA.  f.  arq.  Pilastra  unida  à 
la  paret.  Contrapilastra.  Parastata,  «b. 

GONTRAPORTA.  f.  La  segona  porta  gran  que 
divideix  las  demés  de  la  casa.  Contrapuerta ,  por- 
ton.  Mdium  porta  inferior. 

CONTRAPOSAR.  V.  a.  Comparar  una  cosa  ab 
altra.  Contraponer,  comparar ,  eotejar,  equiparar. 
Confero,  ers:  ||  Oposar.  Oponer,  contraponer.  Con- 
trapono,  is. 

CONTRAPOSAT,  DA.  p.  p.  Contrapuesto.  Col- 
latus. 

CONTRAPOSICIÓ,  f.  Coleig  de  cosas  contrà- 
rias.  Contraposici  n,  contrabalanza.  Collalio,  com- 
paratio,  nis.  ||  oposició. 

CONTRAPRODUENT,  adj.  Lo  que  proba  lo 
contrari  de  lo  que's  tracta.  Contraj^oducjnte.  Con- 
traproducentem. 

CONTRAPUBIT.  m.  mús.  Concordància  armo- 
niosa  de  veus  contraposadas.  Contrapunto.  Diver- 
sorum  tonorum  harmonia. 

CANTAR  DE  coNTRAPiNT.  fr.  Fér  armooia  ab  con- 
cordància de  veus  contraposadas.  Contrapuntear, 
cantar  de  contrapunto.  Tonis  diversis  concenium 
edere. 

CONTRAPUNTADAS.  f.  pi.  En  lo  blasó  las 
arroas  que  estan  punta  contra  punta.  Contrapunta- 
das.  Cuspidibus  muluò  adversis. 

CONTRAPUNTARSE.  V.  r.  Competir  un  con- 
tra altre  en  algun  empenyo.  Medir  las  armas.  Con- 
tendo,  is.  ||  Dirse  paraulas  picants.  Contrapuntear- 
te,  contrapuntarse.  Jurgor,  aris. 

CONTRAPUNTEJAR.  v.  a.  cantae  db  cox- 

TIAFUNT. 

CONTRA-PUNXÓ.  m.  Pessa  que  serveix  pera 
senyalar  sobre  Ms  metalls  ahont  s*  ha  de  foradar, 
(rfffMfe.  Inslmmenlum  aic  dictvai. 


i30  CON 

GOirmAQUERELLA.  f.  for.  Quexadel  quere- 
llat contra  '1  querellant.  Contraquerella.  Contra- 
quaBrella. 

GONTRAQUtLLA.  f.  nàut.  Pessa  que  cubreix 
toia  la  quilla  del  barco  de  popa  à  proa.  Contraqui- 
lla,  CarinsB  fulcimentum,  superior  carina. 

GONTRARECIBO.  m.  Lo  recibo  que*s  dóna  re- 
vocant altre  anterior.  Cònlrac^duia.*  Rescríptum 
contra  rescriptum. 

GONTRARÉPLIGA.  f.  Rèplica  que*s  fà  contra 
del  que  ha  replicat.  Cjntra rèplica,  Objectioni  op- 
posita  objectio. 

CONTRARESTAR,  v.  a.  Tornar  la  pilota  *i 
qui  està  en  la  banca.  Contrarestar.  Pilam  renHtte- 
re.  II  Resistir,  oposarse.  Contrarestar.  Adversor, 
aris,  resísio,  is. 

CONTRARI,  A.  adj.  Oposat ,  repugnant.  Con- 
trario, Conlraríus.  J  Danyós,  perjudicial.  Adverso, 
contrario.  Noxius.  ||  m.  Enemich.  EnemigOy  contra- 
rio, adversario,  desafecto,  Contrarius ,  ii  )  Lo  qui 
segueix  un  plet  contra  altre.  Contrario,  Competi- 
tor,  is. 

AL  CONTRAU.  iD.  adv.  De  una  manera  oposada. 
aI  contrario,  al  revés.  Contrario,  contra. 

DEL  CONTRARI,  m.  adv.  A  HO  sér  aixf ,  si  no  es 
aixi.  üe  lo  contrario,  donde  no.  Sin  rainus,  aliter. 

MÒLT  AL  CONTRARI,  m.  ddv.  De  una  manera  mòlt 
oposada.  Muy  al  contrario ,  muy  al  revés,  Longè 
aliter. 

CONTRARIAR,  v.  a.  contradir,  ofosarsb. 

CONTRARIETAT,  f .  La  oposició  que  té  una 
cosa  ab  altra.  Oposicion,  contrariedad,  Contrarietas, 
adversitas,  atis.  • 

CONTRARIETAT  DE  LLETS.    OpOSÍCiÓ  dC  lleyS  On   lo 

dret  escrit ,  ó  de  dos  llochs  de  una  mateixa  lley. 
Antinòmia.  Antinòmia,  ®. 

CONTRARIETAR.  V.  a.  ant.  contradir. 

CONTRARIÍ86I1I,  A.  adj.  sup.  ContrarUsimo. 
Yaldè  contrarius. 

CONTRARIÓ8,  A.  adj.  ant.  contrari. 

GONTRARODA.  f.  nàut.  Peesa  que  cubreix  y 
fortifica  la  roda  de  la  nau ,  guardant  la  mateixa 
figura.  Contraroda,  Contignatio,  nis. 

CONTRARONDA.  f.  Segona  ronda  pera  asse- 
gurarse  més  de  la  vigilància  dels  puestos.  Contra- 
ronda,  Excubíarum  lustratores. 

CONTRA8.  m.  pi.  mús.  Los  baixos  més  fondos 
en  algunas  orgas.  Contras.  Organi  tubae  profundio- 
ris«oni. 

CONTRASAGEL  Y  GONTRASAGELL.  m. 
ant.  contrasillo. 

CONTRA8AGELLAR.  V.  a.  ant.  y 

CONTRA8ELLAR.  v.  a.  Posar  segon  sello. 
Contrasellar,  Alterum  signum  imponere ,  iterum 
obsignare. 

CONTRA8ELLO.  m.  Segon  sello  en  una  ma- 
teixa cosa.  Contrasello.  Secundum  signum ,  alte- 
rum sigíllum. 

adj.   ant.   GONsBHBLAirr. 


DICCIONARI 


CON 

IGUAL.  II  adversari  ,  CONTRARI  Ó  RIVAL  Dl  IGUAL  VA- 
LIA. 

DONAR  PER  PAR  t  PER  CONTRASBIIBLB.   ED    lo  deSt- 

fio,  presentar  contrari  de  igual  valia.  Dar  par  ai• 
versario.  Alicui  adversarium  adhivere  pasem. 

CONTRASENYA,  f.  Senya  que's  dóna  reser- 
vada mútuament  pera  enténdrerse  entre  sf .  Contra- 
seiia.  Secreta  inler  aliquos  nota.  ||  mil.  La  senyal 
pera  conéixerse  unsab  altras,  y  la  qiie*s  dóna  à  la 
centinella  pera  no  deixar  passar  al  que  no  la  porta. 
Contrasena.  Tessera  excubíis  agnoscendis. 

CONTRAST,  m.  contradicció  ,  oposició.  ||  Ofid 
de  marcar  las  alhajas  de  or  y  plata.  Contrasu.  Li- 
bripens ,  dis.  ||  Llocb  ahont  se  marca  F  or  y  li 
plata.  Contraste.  Ofiicina  ubi  metalla  ponderantur. 
II  met.  Combat  entre  personas  ó  cosas.  Contrasüt 
contienda.  Contentio,  nis.  |  nàut.  Mutació  repen- 
tina  y  contrària  de  vent.  Contraste.  Subita  venti 
commutatio.  ||  pint.  y  escult.  Oposició  entre  '1  ca- 
ràcter de  las  figuras ,  entre  sas  parts  ó  entre  *l8 
colors.  Contraste,  Oppositio,  nis.  ||  orstaclb. 

CONTRAST  DE  CASTELLA.  La  pOrSOUa  que   té   à  8Ó0 

càrrech  lo  marcar  los  pesos  y  mesuras ,  la  plata  j 
altres  metalls.  Contraste  de  Castillat  marcador  ma- 
yor  del  reino,  Ponderibus  et  mensuris  prcBfectns. 

SENS  TOT  CONTRAST.  Sèns  cap  contradic-ció.  Sin 
contradicion  alguna,  Nulla  oppositione. 

CONTRASTAMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de 
contrastar.  Sacudimiento ,  concusion.  Agitatio,  jac- 
tatio,  nis. 

CONTRASTANT,  p.  a.  Lo  qui  resisteix.  Opwes- 
tOy  contraste.  Obsistens.  ||  orstant. 

CONTRASTAR.  V.  a.  Resistir,  oposarse  à  altre 
ab  obras  ó  ab  rahons.  Contrastar.  Obsisto  is.  | 
Exercir  V  ofici  de  contrast.  Contrastar,  Notam  inu- 
rere.  ||  Fér  tremolar  alguna  cosa.  Contrastar,  con- 
mover,  hacer  temblar,  Commoveo,  es.  ||  Tirar  per 
terra.  Derribar.  Diruo,  is.  ||  Fér  desistir.  Hacer  íí- 
tubear,  hacer  campanear,  hacer  vacilar,  Haesilatio- 
nem  movere.  ||  ant.  orstar.  ||  impedir. 

CONTRASTAT ,  DA.  p.  p.  Contrastaio.  Obs- 
titus. 

CONTRASTAT,  m.  nàut.  Cap  gros  sobre  V 
estay ,  pera  ajudar  à  sostenir  T  abre ,  tirantlo 
envers  proa.  Contraestay.  Funís  malorum  rudente 
firmans. 

CONTRATECA.  f.  Filat  de  malla  gran  que  té 
detràs  de  sf  un  altre  de  malla  mès  menulla.  7f«f- 
mallo.  Yerriculum,  i. 

GONTRATELA  DE  PESCAR.  Filat  de  mallas  amplas  y 
fortas  pera  pescar,  lo  qual  se  posa  detràs  de  altre 
de  mallas  mès  estretas,  y  de  cordill  mès  prim. 
Contramalhy  cantrawMÜadura.  Astrictioribus  ma- 
culis reté. 

CONTRATEMPS,  m.  Infortuni  ,  calamitat. 
Contratiempo.  Damnum,  i.  ||  Escalabro,  desgràcia. 
Descalahro,  revés,  plaga.  i£rurona,  x,  inforlnnium, 
11. 

OONTRATRETA.  f.  Astúcia  pera  desbaratar  é 


CON 


CATALÀ. 


CON 


i31 


inntilisar  alguna  treta  ó  engany.  Cantratreta.  Frau- 
dis  pulsio. 

GONTRATIUNXERA.  f.  for.  Trinxera  dels  si- 
tiats  contra  'Is  sitíadors.  Contratrinchera.  Agger 
munitus  obsídentibus  objecta. 

GONTRÀURER.  V.  a.  Aplicar  à  un  sentit  par- 
ticular alguna  proposició  ó  màxima  general.  Con- 
traer.  Contraho,  is.    . 

CONTRA VALLAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de 
contravallar.  Contravalaeion.  Yalli  circumductio. 

CONTRA VALLAR.  V.  a.  mil.  Formar  los  si- 
tíadors la  línea  ó  trinxera  pera  impedir  las  eixidas 
de  ella.  Contravalar,  Vallum  urbi  obtendere. 

CONTRA YENGIÓ.  f.  Transgressió  de  algun 
manament.  Transgiesion,  contraveneioiif  quihraíl•- 
tamientOf  infraceion,  Yioiatio,  transgressió,  nis. 

CONTRA VENENO.  m.  coNTaiVERÍ. 

CONTRA VENIBfT.  p.  a.  contraventor. 

CONTRAVENIR.  V.  a.  Fér  lo  contrari  ó  anar 
contra  lo  que  es!à  manat  y  disposat.  Contravenir. 
Legis  stalula  perfringere,  violaré. 

CmiTRAVENTOR,  A,  m.  y  f.  Qui  fà  lo  con- 
trari de  lo  que  està  manat  y  disposat.  Cktntraventor. 
Transgressor,  is. 

CONTRA  verí.  m.  Medicament  contra  Is  efec- 
tes del  verí.  AntidotOy  eontraveneno,  Antidotum, 
antidotus,  i. 

CONTRAVÉRSIA.  f.  CONTROVÈRSIA. 

CONTRA  VIDRIERA,  f.  Segona  vidriera  que 
serveix  pera  major  abrich.  Contravidriera,  Iterati 
cancelli  vitrei. 

CONTRAVINGUTy  DA.  p.  p.  Contravenido, 
Perfractus,  viola  tus. 

CONTRAXIFRA.  f.  La  clau  pera  enténdrer  al- 
guna xifrà.  Contracifra,  Ratio  nolas  occultas  in- 
terpretandi. 

GONTRAY.  m.  Panyo  fi  que  's  fabricava  en 
GoDtray  de  Flandes.  Contray.  Contracicus  pannus. 

OONTRAVENT.  p.  a.  Lo  qui  contrau.  Contra- 
yenle,  Gontrahens. 

CONTRAYT.  m.  ant.  contracte. 

GONTRE8CARPA.  f.  contraescarpa. 

CONTRE8GRIPTURA.  f.  y 

CONTRESCRIT.  m.  Escrit  pera  protestar  de 
altre  anterior.  Contraescriíura,  Contrascriptum,  i. 

CONTRE8TAR.  v.  a.  ant.  contrastar. 

CONTRET,  A.  p.  p.  Contraido.  Contractus.  || 
adj.  Esgarrat  de  algun  membre.  Litiado,  estropea- 
do.  Pesundatus.  |  obligat. 

CONTRIBUCIÓ,  f.  Paga  de  la  part  que's  déu 
60  una  pena,  tribut  ó  gasto  comú.  Impue»to,  con^ 
^hwion.  Contributio,  nis.  Q  Lo  mateix  tribut  que 
*8  paga.  Contribucion.  Yectigal,  is,  tributum,  i. 

contrircció  lustral;  La  que  s'  imposava  anti- 
gnament  als  comerciants.  Contribucion  lustraL 
Collatio  lustralis. 

tmick  CONTRIBUCIÓ.  Repartiment  que's  fà  respec- 
te als  béns  y  utilitats  de  cada  hu  delscontribuyents 
à  fi  de  reunir  en  una  sola  paga  lo  que  està  divi- 


dit en  vàrios  drets  y  tributs.  Uniea  eontrihueion. 
Ünica  collatio. 

CONTRIBUHENT.  p.  a.  Lo  qui  contribuheix. 
Contribuyente.  Contribuhens,  tis. 

COBTTRIBUHIDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  contri* 
buheix.  Contribuidor,  contribuyente,  contributario' 
Contribuhens,  tis. 

CONTRIBUHIR.  V.  a.  Pagar  cada  hu  la  quota 
ò  part  que  li  toca  per  alguna  imposició,  reparti- 
ment, etc.  Contribuir.  Contribuo,  is.  |  met.  Aju* 
dar,  concórrer  al  logro  de  algun  fi.  Contribuir, 
eoncurrir.  Adjuvo,  as.  1  com.  Se  diu  del  que  pa- 
teix alguna  pèrdua  ab  lo  qui  s'  abat.  Con(rt6utr. 
Aliquid  cedere  de  jure  suo. 

CONTRIBUHIT,  DA.  p.  p.  Contribuido.  Gon- 
tributus. 

GONTRIBULATy  DA.  adj.  atribolat.  1. 

CONTRICIÓ.  f.  Dolor  ó  sentiment  de  haver 
ofès  à  Déu,  sòls  per  sér  bondat  infinita.  Contricion. 
Contritio,  nis. 

CONTRINCANT,  m.  Competidor.  Contrincante. 
Competitor,  is.  ||  En  las  oposicions  lo  qui  es  de  una 
mateixa  trinca  que  altre,  pera  argüirse  mútua- 
ment. Contrineante.  In  disceptationibus  socius. 

CONTRI8TAR.  V.  a.  Afligir,  entristir.  Contritr- 
tar.  Contristo,  as. 

CONTRISTATj  DA.  p.  p.  Conlristado.  Con- 
tristatus. 

CONTRTT,  DA.  adj.  Lo  qui  té  contrició.  Contri- 
to.  Contritus,  verè  pcBnitens. 

CONTROVÈRSIA,  f.  Pendéncia,  disputa,  es- 
pecialment en  matérias  de  religió.  Ventilaeion, 
controvèrsia.  Controvèrsia,  se,  disceptatio,  nis. 

CONTROVERBISTA.  m.  Qui  escriu  ó  tracta 
sobre  punts  de  controvèrsia.  Controvertista.  Con- 
trovèrsia rum  scriptor. 

CONTROVERTIBLE.  adj.  Disputable.  Contro- 
vertible,  Disputabilis. 

CONTROVERTIR,  v.  a.  Disputar  sobre  alguna 
matèria.  S*  usa  també  com  recíproch.  Ventilar, 
controvertir.  Controversor,  aris,  discepto,  as. 

CONTROVERTIT,  DA.  p.  p.  Controvertido, 
Controversatus. 

CONTUMÀCIA,  f.  Tenacitat,  terquedat,  obsti- 
tinació  en  algun  error.  ContuvMcia.  Contumàcia, 
m.  y  for.  La  omissió  ó  tardansa  en  comparèixer  en 
un  judici,  ó  cumplir  algun  requisit  del  mateix, 
dins  lo  terme  corresponent.  Rebeldia,  contumàcia. 
Contumàcia,  ». 

CONTUMÀS.  adj.  Perfidiós^n  mantenir  algun 
error.  Contumaç.  Contumax,  ||  for.  Qui  no  vól  com 
parèixer  en  judici.  Rebelde,  contumaz.  Judicium 
detrectans. 

CONTUBIASRIENT.  adv.  m.  Ab  porfia  y  con- 
tumàcia. Tenazmente,  contumazminte,  con  eontu- 
vMcia.  Contumaciter. 

CONTUMÉLIA.  f.  Injúria,  insult,  afront  de 
paraula  dita  à  algú  à  sa  cara.  Oprobio,  contumelia. 
Gontumelia, «. 


131 


CON 


DICGIONABI 


CON 


GONTUMELIÒS,  A.  adj.  Ofensiu,  injuriós. 
Afrentoso.  coníümelioso.  Contumeliosus,  injuriosus. 

GONTUMELIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  conlu- 
mélia,de  un  modocontumeliós.  CantwneliotawiènU. 
Contumeliosè. 

GOBITUNDEBIT.  adj.  cir.  S*  aplica  al  instru- 
ment que  fa  contusions.  ContundenU,  Gontendens. 

CX>NTURBACIÓ.  f.  Inquielut,  turbació.  Con- 
turbacion.  Conturbatio,  nis. 

GONTURBAR.  V.  a.  Inquietar,  trastornar,  al- 
terar. Alterar,  conturhar,  turbar,  Conturbo,  as.  || 
met.  Conmóurer  1'  animo.  Turbar,  eonturbar,  agi" 
tar,  Perturbo,  agito,  as,  permoveo,  es. 

GONTURBAR8E.  V.  r.  Inquíetarse,  turbarse. 
AlUrarse,  eonturbarse.  Contorbor,  aris. 

GONTUBBAT,  DA.  p.  p.  Conturbado.  Contur- 
batus. 

GONTUBBATTO,  VA.  adj.  Lo  que  contnrba. 
Contvrbativo.  Conturbans. 

CX>NTA8,  A.  adj.  Cascat,  macat.  Majado,  coii- 
tuso,  maguHadOy  caseado,  Gontusus. 

CONTUSIÓ,  f.  Cascadura,  macadura.  Contusion, 
Quassalura,  se,  contusió,  nis. 

GONTUTOR.  m.  Tutor  juntament  ab  altre. 
Canlutor.  Contutor,  is. 

GONVALÉIXER.  V.  n.  Recobrarse  de  alguna 
malaltia.  Contaleccr.  Convaleo,  es.  ]  met.  Referse 
de  alguna  pèrdua,  recobrar  la  prosperitat  perduda. 
ijonvalfcer.  Vires,  prosperitatem  recuperaré. 

CONVALESCÈNCIA,  f.  La  millora  del  malalt 
fins  à  estar  enterament  rcstabiert.'  ConrfaleetHeia, 
Ad  adversa  valetudine  reoreatio.  ||  Casa  ú  hospital 
pera  convalóixer  los  malalts.  C4mvalecencia.  Noso- 
comium,  ii;  convalescentium  hospitium. 

CONVALESCENT,  p.  a.  Qui  convaleix.  Con- 
vaUcienU.  Convalescens. 

CONVALEBCUTi  DA.  p.  p.  (/mvalecido,  E  mor- 
bo  recreatus. 

CONVENCEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  con  vens. 
Convencedor.  Convincens. 

CONVÈNCER.  V.  a.  Precisar  à  altre  à  que  mu- 
de  de  dictamen  en  forsa  de  la  rabó.  També  s' usa 
com  rccíproch.  Convenctr,  Convinco,  is.  ||  Probar 
un  fèt  ó  delicte  que's  negava.  Comveneer.  Demons- 
tro,  as,  bominem  jugulare. 

COBfVENCIBLE.  adj.  Lo  que  pòl  coovéocerse. 
Convencible.  Convincí  capax. 

CONVENCIMENT,  m.  La  accíó  y  efecte  de 
convèncer.  ConvencimienlOj  conviccion,  Yictoría, », 
coactio,  nis. 

CONVENCIÓ,  if.  Conveni,  concert.  Cowention, 
eoNrfmo,  conderlo,  ajutU.  Gonventum,  i.  |  Assam- 
blea  política  de  Fransa.  Convencion,  Supremus  se- 
natus. 

CONVENCIONAL,  adj.  Lo  pactat  y  convingut. 
Convencional,  Conventionalis.  |  m.  Membre  de  la 
convenció  francesa.  ComvencuméL  Conventioiialis, 
is. 

CONVENdONALMENT.  adv.   m.  Per  con- 


venció. Conveneionalmenie.  Ex  conveulione; 
positò. 

CONVENENZA.  f.  CONVENI. 

CONVENGUT,  DA.  p.  p.  de  convenir.  CoMe- 

nido.  Conventus.  ||  ant.  concorbbgut. 

CONVENI,  m.  Ajust,  convenció.  Convenia^  cot- 
cterto,  eontsencion,  convenieneiaf  ajuste,  Gonvenlio, 
nis.  Q  Lo  que  fà  algun  príncep  ab  la  cort  deRoni. 
ConcordaU),  Pactum,  conventum,i. 

DE  CONVENI,  m.  adv.  De  concert.  AcoriadamenU. 
Ex  conventione. 

CONVENIBLE.  adj.  CONVENIENT. 
CONVENIBLEBiENT.   adv.    m.    CONYKinSNT• 
MENT. 

CONVENIÈNCIA,  f.  Ltilitat,  profit.  (^mventcA- 
eia.  Utilitas,  atis.  y  Acomodo,  proporció.  Acomodo, 
proporcion,  conveniència.  Famulatus,  us.  |  Comodi- 
tat. Conveniència.  Vits  comoditas.  ||  Conformitat 
de  una  cosaab  altra.  Conveniència,  congruència. 
Convenientia,  se.  ||  pi.  Havers,  rendas  óbèns.  Om- 
ven^encias.  Bona,  orum,  facultates,  um. 

CONVENIENT,  adj.  Útil,  profitós,  oporlü.  Con- 
veniente.  Commodus.  Q  Congruent,  conforme,  cor- 
responent, proporcionat,  decent.  Convenieme,  Coo- 
veniens,  congruens. 

CONVENIENTtsSIM,  A.  adj.  sup.  Mòlt  con- 
venient. Convenientisimo.  Yaldè  commodus ,  con- 
veniens. 

CONVENIENTtSSIMAMENT.  adv.  m.  SUp. 
De  un  modo  mòlt  convenient.  ConvenientisivMmení. 
Yaldè  commode. 

CONVENIEBmiENT.  adv.  m.  Útil  y  oportuna- 
ment. Convenien lemente.  Convenienter,  opportunè. 

CONVENIR.  V.  n.  Concordar,  s:^r  de  una  ma- 
teixa opinió  ó  dictàmeu.  Convenir.  Convenio,  is.  | 
Importar,  sér  convenient.  Convenir.  Convenio,  is. 
I  Gorrespóndrer ,  pertànyer.  Convenir.  Competo, 
is.  II  ant.  Concórrer,  acudir,  juntarse  en  aigua 
lloch.  Convenir.  Convenio  ,  is.  jj  gram.  concoedai. 

NO  coN'vé  CNA  cosà  AB  ALTEA.  fr.  fam.  Denota  la 
desproporció  ó  inconseqüència  de  las  acciona.  So 
viene  el  son  con  la  castaneta.  Haec  maximè  discor- 
dant. 

SI  uÒLT  CONVÉ.  m.  adv.  Denota  la  possibilitat  de 
alguna  cosa.  Si  d  mano  viene.  Forsan,  forsilan,  foi^ 
tasse. 

CONVENIRSE.  V.  r.  Ajuslarse,  concordarse. 
AvenirsCy  convenirse.   Paciscor,  eris,  foedere  jun- 

gi- 

CONVENSDT,  DA.  p.  p.  Conveneido.  Convic- 
tus.  Q  adj.  for.  S'  aplica  al  reo  que  està  convensat 
del  delicte,  encara  que  no  V  haja  confessat.  Cm- 
viclo.  Conviclus. 

OOlfVENT.  m.  La  casa  en  qne  viuben  en  co- 
municat los  religiosos,  ó  las  roonjas.  Convento.  Cod- 
nobium,  ii.  ||  La  mateixa  comunitat.  Coiirfiito.  Ca»- 
nobitarum  communitas.  |  ant.  conveni. 

CONVENTÀS.  m.  aiun.  Comventttzú.  Amplom 
eoMiobiuffl. 


CON 

UM VEN IKl.  m.  d.  CoMentito,  tro,  illo.  An- 

gUtiUB  CflNIobillIll. 

ouuiventIcul.  f .  y 

a>JIViMTÍCULA.TD.  ant.  Junta  il-ltcilayclan- 
teiu  de  algonaspersonas.  Convtntieulo.  Conven- 
lieiliUD,  i. 

ttMVCNl'UAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  con- 
mt.  ComtentuaL  Ad  coenobium  pertinens.  ||  m.  Lo 
nljgite  qne  viu  en  algun  convent.  Conventual.  Coe- 
wkn  sodalis.  |  En  algnnas  ordes  lo  relij^iós  predi- 
olor  de  la  Casa.  Conventual.  Conventualis  concio- 
ntor. 

QÜil VKNl II ALITAT.  f.  La  habitació  dels  re- 
%Í0M»  que  viuhen  en  un  mateix  convent.  Conven- 
Miai.  CoBDobitanun  contubernium.  ||  La  asigna- 
ttdeun  religiós  à  un  convent  determinat.  Con- 
mttaliiai.  Cnipiam  coenobio  religiós!  adscriplo. 

OM  VKlillJ ALMENT.  adv.  m.  En  comunitat. 
(imtentMalmente.  Morè  monastico. 

GQCfVEBOÉIfGIA•  f.  met.  Direcció  de  las  If- 
ms  y  dels  raigs  de  la  llum  à  un  mateix  punt. 
Cmtergencia.  Convergentia,  s. 

OOnVEEGCNT.  adj.  mat.  S*  aplica  à  las  li- 
ms  y  raigs  de  llum  que  's  van  acostant  los  uns  als 
ikm,  de  modo  qne  sí  s'  allarga  van  se  reunirian 
a  «n  mateix  punt.  Convergente.  Convergens. 

OONVERS,  A.  adj.  Convertit.  Se  diu  especial- 
Mflt  dels  moros  y  juheus  que*s  converteixen  \  la 
idigíó  catòlica.  Converso,  eonveriiL•.  Conversns. 

OON VESSA.  f.  Enrahonament  familiar.  Con- 
mrnnon.  Familiaris  sermó.  ||  Las  personas  que 
mhooan  entre  sf  familiarment.  Convenaeion.  Co- 
bqnentium  ccetus. 

eosvEisà  DB  ?ocà  süistíncià.  *S  diu  aixf  aquella 
CiqBe*8  Iraclan  asnroptos  de  poch  ó  ningun  inte- 
1^.  Hlique.  Inutilis  confabulatio. 

iuoar  de  coTCVEtSi.  fr.  Enrahonar  de  un  assump- 
ll diferent  del  que*s  tractava.  Echar  la  pldtica  d 
Hrap•rtf,  roher  la  hoja.  Sermonem  aliè  vertere, 
Meelere. 

iu?iciR  Là  coüVERSÀ.  fr.  Interrómprer  la  con- 
veni comensada.  Romper,  corlar  la  convenaeion. 
Ceptum  ab  alio  sermonem  interrumpere. 

QOflVEBMJiLE.  adj.  Tractable.  Sociable,  con- 
ftntkle.  Sociabilis. 

OOfiVERflAGIÓ•  f.  C0NVERS4.  ||  La  que\s  tédes- 
ffh  de  menjar.  Palillo,  conversacion.  Sermó  epu- 
bris. 

UllAt  CAUtEt    E!«  Là  CONVERSACIÓ    ALGUNA  ESPÉ- 

cn.  fr.  Diria  afectant  descuyt.  Dejarse  caer  alguna 
(Mceii/a  eonversacion.  Consultè  verba  facere,  in- 
^nam  simulando. 

UlÒLTA    CONVERSACIÓ   ES  CAUSA    DB    MENYSPREU. 

^•  Denota  que  lo  familiarisarse  demasiat  ab  la 
Snit,  es  la  causa  que  no's  conserva  M  respecte  de- 
^t  La  mueha  conversacion  es  causa  de  menospre" 
^.  Quotidiano  convictu  auctoritas  imminuitur;  ni. 
nia  familiaritas  contemptum  parit. 

TCNIl  ó  ■AVtl  UN  GlAN  RATO  DE  CONVERSACIÓ,    fr. 
TOMO  1. 


CATALÀ.  CON  433 

fam.  SÍM*  una  cosa  de  llarga  duració.  Aun  hay  que 
hacer  para  rato;  aun  hay  un  buen  rato.  Valde  pro- 
lixnm  ese. 

tríurer  l\  CONVERSACIÓ,  fr.  fam.  Torar  en  ella 
alguna  esp>cie.  Sacar  la  conversacion.  De  re  ali- 
qua  sermonem  excitaré. 

GOIfVEBSAR.  V.  n.  Enrahonar  familiarment 
unas  personas  ab  altras.  Conversar ,  platicar ,  de- 
pjrtir.  Colloquor,  eris. 

CONVERSIÓ,  f.  L'  acte  V  efecte  de  con verlirse. 
Conversion.  Conversió,  nis.  ||  Mutació  de  una  cosa 
en  altra.  Conversion.  Conversió,  nis.  ||  Muda n sa  de 
mala  ó  bona  vida.  Conversion.  Conversió ,  nis.  || 
rel.  Figura  que  dirigeix  lo  discurs  als  aust>nts, 
morts  y  à  las  cosas  inanimadas.  Apòstrofe,  conver- 
sion. Apastrophe ,  a».  ||  ret.  Figura  de  paraulas, 
que's  comet  quant  dos  ó  mès  clàusulas  acaban  de 
una  mateixa  manera.  Conversion.  Conversió,  nis. 
J  mil.  Lo  inovímet  que  fà  la  tropa  girantse  al  al- 
tre cos'al.  Conversion.  Agminis  à  fronle  mutatio. 
B  log.  La  mutació  de  subjecte  en  predicat  ó  al 
conli*ari.  Conversion.  Conversió  ,  nis.  ||  ant.  in- 
versió. 

CONVERSIÓ,  VA.  adj.  Lo  que  té  viriud  de 
convertir,  Conversiro.  Conversus;  vi  convertertdi 
ptifidílus. 

CONVERTEMENT.  m.  ant.  conversió. 

CONVERTIBLE,  adj.  Lo  que  pót  mudarse  y 
converlirse.  Trasniudable,  convertible.  Converti- 
bilis. 

CONVERTIlX>Ry  A.  ant.  convé rtirle. 

CONVERTimENT.  m.  ant.  conversió. 

CONVERTIR.  V.  a.  Mudar  una  cosa  en  altra. 
També  s'  usa  cova.  recíprocb.  Trasmutar,  convertir, 
irasformar.  Coiiverto,  is.  ||  Reduhír  ú  la  verdadera 
religió  ó  à  la  practica  dels  bons  costums  al  que  va 
errat.  Convertir.  Alíciuem  ad  bonam  frugem  revo- 
caré. II  Emplear  alguna  cosa  en  un  fi  diferent  del 
que  estava  destinada.  Convertir.  In  alium  usum 
converlere. 

CONVERTIT,  DA.  p.  p.  Convertida.  Conversus, 
mutalus. 

CONVEXITAT,  f.  La  elevació  de  la  superfície 
circular  de  un  cos,  més  alta  del  centro  que  de  la 
vora.  Conrexidad.  Convexitas,  atis,  convexio,  nis. 

CONVÉXO,  A.  adj.  S*  aplica  à  la  superfície  que 
té  convexitat.  Convexo.  Convexus. 

CONVICCIÓ,  f.  Prol)a  manifesta  y  evident  de 
una  veritat  negada.  Conviccion.  Persuasió,  nis. 

CONVICTE,  A.  m.  y  f.  convensit.  2. 

CONVICTOR.  m.  Qui  viu  en  algun  seminari  ó 
col-legi  sens  sér  de  la  comunitat.  Convictor.  Con- 
victor,  is. 

CONVICTORI,  A.  adj.  En  los  col-legis  de  je- 
suítas  la  habitació  ahont  vivian  los  pensionistas. 
Convictorio.  Collegiuni,  i  i. 

CONVIDADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  convida;  Con- 
vidador.  Invitator,  convitator,  is. 

CONVIDAR.  V.  a.  Pregar  à  algú  que  li  f»ssa 

56 


434 


CON 


DICCIONARI 


COP 


companyia  à  menjar  ó  à  altra  funció.  Convidar. 
Convivo,  as.  ||  mel.  Móurer,  incitar;  així  's  diu:  lo 
temps  CONVIDA  à  passejar.  Convidar,  Invito,  as. 

CONVIDAR  À  ALGiJ  À  ALGUNA  COSA.  fr.  BrindaHo  ab 
ella.  Ofrecer  d  alguno  alguna  cosa ,  convidar  d  al- 
guno  con  alguna  cosa.  Invito,  as,  offero,  ers. 

GONVIDARSE.  V.  r.  Oferirse  algú  voluntària- 
ment pera  alguna  cosa.  Convidarse.  Sese  ultrò  of- 
ferre. 

CONVIDAT,  DA.  p.  p.  Convidado.  Invitatus. 
II  m.  Lo  qui  menja  en  companyia  de  aquell  qui  V 
hà  convidat.  Convidado.  Conviva,  ae,  aepulo,  nis. 

GONVINGENT.  adj.  Lo  que  convens.  CoiivtH- 
cenU.  Convincens,  evinc^ns. 

GONVINGENTMENT.  adv.  m.  Ab  convenci- 
ment. ConvincenUmenU.  Ineluctabili  modo. 

CONVINENT.  adj.  CONVENIENT. 

GONVINENZA.  f.  CONVENI. 

CONVIT,  m.  Acció  y  efecte  de  convidar.  Con-^ 
viu.  Convivium,  ii.  ||  La  funció  à  que  es  algú  con- 
vidat. Conviu.  Convivium,  ii.  ||  Lo  sumptuós  y  es- 
pléndit.  Conviton.  Convivium  splendidum. 

LO  CONVIT  DE  BARCELONA,  expr.  ab  quc  's  nota  als 
qui  convidan  sols  per  cumpliment.  El  conviu  del 
toledano ;  bebiérades  si  hubiérades  almorzado.  Ca- 
labris  hospitis  zema  ;  Cyclopis  donum. 

CONVOGACIÓ.  f.  La  acció  de  convocar.  Üa- 
mamiento,  convocacion.  Collatio,  convocatio,  nis. 

CONVOCADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  convoca.  Con- 
vocador. Collalor,  is,  convocans,  tis. 

CONVOCAR.  V.  a.  Citar  à  mòlts  pera  que  cou- 
corran  à  un  lloch  determinat.  Convocar.  Convoco, 
congrego,  as. 

CONVOCAT ,  DA.  p.  p.  Convocada.  Convoca- 
tus. 

CONVOCATORI,  A.  adj.  Lo  que  convoca.  Con- 
vocatòria. Convocatorius. 

CONVOCATÒRIA,  f.  U  carta  ó  despaig  ab 
que  's  convoca.  CoNrocatorta.Convoeatoriae  litterae. 

CONVOY.  m.  coMiOT. 

CONVULSIÓ,  f.  Moviment,  agitació  extraordi- 
m'tria  y  alternada  de  contracció  y  estirament  de 
uirvis.  ConvulsioH.  Convulsió,  nis,  spasrous,  i. 

CONVULS,  A.  adj.  Qui  pateix  convulsió.  Coii- 
vuho.  Convulsus. 

CONVULSIU,  VA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
convulsió.  Convulsiva.  Convulsione,  spasmo  affec- 
lus. 

CONXA.  f.  La  closca  de  alguns  peixos;  com 
tortuga,  etc.  Concha.  Concha,  ae.  |  La  closca  de  la 
tortuga  que  desprès  de  beneficiada  serveix  pera 
capsas,  embuiils  y  altres  n»os.  Cwrty,  cara^.  Con- 
cba  marina  testudinea.  |  fam.  La  unió  de  alganas 
personas  que  obran  de  concert  per  algun  fi.  Can- 
chabanza.  Coitio,  conventio,  nis.  |  colxa. 

TENIR  MÒLT  AS  CON  XAS.  fr.  met.  DenoU  que  una 
persona  es  mòlt  reservada  y  astuta.  Temr  mmchms 
conckas,  ó  Uner  wuis  canckas  qu  un  galàpofo.  Ca» 
llídum  esse. 


CONXARSE.  V.  r.  Convenirse  mòltas  personas 
pera  algun  fi ,  regularment  dolent»  ConehakÈrm. 
Coeo,  is. 

CONXORXA,  f.  CONXA.  3. 

COOPERACIÓ,  f.  La  acció  de  cooperar.  Cooft- 
racion.  Cooperat io,  nis. 

COOPERADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  coopera.  Co- 
operador. Cooperator,  is. 

COOPERAR.  V.  a.  Contribtthír,  obrar  junta- 
ment ab  altres  pera  un  mateix  fi.  Cooperar.  Coope- 
ror,  aris. 

COOPERARI.  m.  cooperador. 

COOPERAT ,  DA.  p.  p.  Cooperaio.  Coopera- 
tus. 

COOPERATIU,  VA.  adj.  Lo  que  cooperi 
ó  pót  cooperar.  Cooperativa.  Cooperari  poteos,  va- 
Iens. 

C00P08IT0R.  m.  Lo  qui  concorre  ab  altre  à 
la  oposició  de  alguna  prebenda.  Coopositor,  com- 
petidor,  contrincanU.  Competitor,  oris. 

COOPTACIÓ.  f.  Provisió  de  una  plassa  ó  em- 
pleo  vacant.  Cooptacion.  Cooptatio,  nis. 

COORDINACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  coor- 
dinar. Coordinacion.  Ordinatio,  nis. 

OOORDINABIENT.  adv.  m.  Ab  coordinació. 
Coordinadamente.  Ordinalè. 

COORDINAR.  V.  a.  Posar  en  orde  y  mètode 
algunas  cosas.  Coordinar.  Ordino,  as;  in  ordínem 
redigere. 

COORDINAT,  DA.  p.  p.  Coordinada.  Ordina- 
tus. 

COP.  m.  Encontre  de  un  cos  ab  altre.  Golpe. 
Collisio,  nis.  II  Ferida,  contusió  que  resulta  de  una 
bastonada,  pedrada,  etc.  Golpe.  Yibex,  icis.  |j  In- 
fortuni, desgràcia.  Golpe,  contratiempo.  Infortu- 
nium,  ii.  II  Multitut,  abundància.  Golpe.  Copia,  m. 
II  Pasmo,  admiració,  sorpresa.  Golpe,  admiracion, 
sorpresa.  Admiratio,  nis.  y  En  las  obras  de  ingeni, 
aquella  part  que  té  mès  gràcia  y  oportunitat.  Gol- 
pe. Locus,  pars  operis  elegantior.  Q  En  lo  joch  de 
la  mesa  y  billar  la  jugada  en  que  's  guanyan  al- 
gunas rallas,  com  bitlla,  etc.  Golpe.  Iclus  in  glo- 
bulorum  ludo.  |  vegada. 

COF  de  AGULLA.  AgujOZO.  ACUS  ÍCtUS. 

COP  DE  ALA.  *L  que  dóna  ab  ella  V  aucell.  Aleta- 
zo,  ahzo.  Alae  iclus.  Q  Lo  moviment  de  las  alas 
quant  las  bat  V  aucell.  Aletada.  Alx  motus  vel  jac- 
tatus. 

COP  DE  ALETA.  'L  quc  dòna  ab  ella  *1  peix.  Ale- 
tazo.  Alae  ictus. 

cop  DE  ANELLA.  'L  que  ^  dòna  ab  ella  à  la  porta 
de  la  casa.  Aldahada.  Pessuli  ictus. 

COP  FORT  DE  ANELLA.  Aldahazo.  GnivioT  pessuli 
ictus. 

COP  DE  AMPOLLA.  MedowMzo.  Ictus  ampulla  im- 
pactus. 

COP  DE  AST.  Asúiorazo.  Ictus  veru  impactus. 

COP  DE  ATGVA.  XÍFACB. 

COP  DB  lALA  DE  TERRA.  X  que  dòna  aquesta  dís- 


COP 


CATALÀ 


COP 


Í3S 


parada  de  una  ballesta  ó  cerbalana.  Bodocazo,  Ic- 
tos  globnli  fictilis. 

COP  DE  BANYA.  Comada.  Cornuictus. 

COP  DE  BARRA  DE  LA  PORTA.   TraUCaZO,  IctUS  Veclí 

impaclus. 

COP  DE  BARRET  ó  DE  soMBRERo.  Sombrcrazo,  Gale- 
ríi  ictus. 

COP  DE  BASTÓ.  BASTONADA. 

COP  DE  BAYONBTA.  BAYONETADA. 

COP  DE  BURÍ.  Burilada.  Caelatura,  x. 

COP  DE  CABESTRE.  Jaqumazo,  Iclus  capíslro  ini- 
pactus. 

COP  DE  CAMA.  'L  moviment  violent  que  's  fà  ab 
ella.  Pernada,  Crnri«  motus. 

COP  DE  CAMPANA.  %  que  pega  1  batall  en  ella,  y 
també  '1  so  que  fà.  Campanada,  CampansB  ictus, 
sonílus.  Q  Lo  toi'h  repetit  y  continuat  de  ellas. 
Campaneo,  Grebra  campanarum  pulsatio. 

COP  DB  CANÓ.  CANONADA. 

COP  DE  cÀNTER.  Cantüzo.  AmphorsB  ictus. 

COP  DE  CANYA.  Catíazo,  Cannse  ictus< 

COP  DE  CAP.  Lo  que  's  dóna  pegant  ab  lo  cap. 
Cahezadüy  cahbazada,  easquetazo,  calamorradiaf 
cascarron,  viaraza.  Capitis  ictus.  ||  met.  fam.  De- 
terminació pocb  premeditada.  Ventolera,  PraBceps, 
inconsideralum  consilium. 

COP  DE  CARRABINA.  X  ruído  que  fà  la  carrabina 
quant  se  dispara,  y  V  estrago  que  fà  són  tir.  C-ara- 
hinazo.  Scloppeti  explosió,  fragor. 

COP  DE  civACH  ó  DE  AIXADA.  'L  quo  's  dóua  ca- 
vant.  Azadonada.  Ligonis  ictus. 

COP  DE  CÒDOL  Ó  DB  ROCH.  CodüZO.  SaXÍ  ÍCtUS. 

COP  DB  CORDILL.  Cordtlazo.  Ictus  fune  impactus. 

COP  DE  CORDÓ.  Cordonazo.  Ictus  funiculo  impac- 
tus. 

COP  DE  cossA.  'L  que  's  pega  ab  lo  peu.  Acocea- 
miento,  Calcitratus,  us. 

COP  DE  CCA.  *L  moviment  de  la  cua  dels  peixos 
y  altres  animals.  Coleadura.  Caudae  ic'.us. 

COP  DE  ci'LATA.  Culatazo.  Ictus  parte  postica 
scloppleti  ímpaclns. 

COP  DB  ccLBBRA.  Pvetinazo,  Fibulatae  zona;  ic- 
lus. 

COP  DE  CULLERA.  Cucharüzo.  Ictus  cochleare  illa- 
tus. 

coF  DB  DESTRAL.  Hachazo,  Securis  ictus. 

COP  DE  DIT  POLZE.  I*ulgarada.  Pollicis  ictus. 

COP  DE  ESCOMBRA.  Escombrazo.  Ictus  scopis  im- 
pactus. I  ESCOMBRADA. 

COP  DE  ESCUT.  Broquelazo.  Ictus  scuto  illatus. 

COP  DE  ESPARDENYA.  Alpargatazo.  Ictus  calceo 
cannabino  illatus. 

COP  DE  ESPASA.  Chínchorazo,  Ensis  ictas. 

COP  DE  ESPASA  DE  PLA.  ChtarazOf  cimbronazo. 
Plana  ensis  parte  ictus  inflictus. 

cop  DE  ESTACA.  Estacttzo.  Fustis  ictus. 

COP  DB  ESTisoRAS.  Tígerada^  tigeretada.  Forficis 
incisió,  sectio. 

co?  DB  FLETXA.  Fkchazo,  Sagitt«  ictus. 


COP  DE  FONA.  'L  tir  ab  ella.  Hondazo,  Fundse 
jactus. 

COP  DE  FORTUNA.  *L  succés  extraordinàriament 
favorable  que  logra  algú,  ab  lo  qual  aumenta  sa 
fortuna.  Golpe  de  fortuna,  Eventus  fortunatus. 

COP  DE  FUHET.  FUHBTADA. 

COP  DE  FUSELL.  Lo  que  's  dóna  ab  ell,  y  '1  tir  que 
dispara.  Fusilazo,  Scloppeti  ictus  vel  explosió. 

COP  DE  GARROT.  GARROTADA. 

COP  DE  GENOLL.  RodUlada,  rodiUazo,  Genu  per- 
cussió. 

COP  DE  GENT.  Concurréncia  de  mòltas  personas. 
Genlio,  golpe  de  gente,  Hominum  confluent ium  con- 
fusa multitudo. 

COP  DE  LLANSA.  LLANSADA. 

COP  DE  MA.  Manotad'i,  Ictus  manu  inflictus. 

COP  DB  MAR.  Onada  forta  contra  las  embarcacions 
ó  costas  del  mar.  Golpe  de  mar.  Marini  fluctus  ic- 
tus. 

COP  DE  MARTELL.  MarlUlada.  Mallei  ictus. 

COP  DE  MASSA.  Mazodü,  Clava  impactus  ictus. 

COP  DE  NiRVi  ó  viT  DE  BOU.  Corbachada .  Ictus  bu- 
balino  nervo  impactus. 

COP  DE  OLLA.  OllazO,  Olls  ictUS. 

COP  DE  PAELLA.  SarUnazo,  Ictus  sartagine  illa- 
tus. 

COP  DE  PALA.  Palazo,  Ictus  pala  impactus. 

COP  DE  PALET.  Guijarrazo,  Ictus  lapide  impac- 
tus. 

COP  DE  PÀNDERO.  Pandcrazo,  Ictus  tympano  im- 
pactus. 

COP  DE  PEDRA.  PEDRADA. 

COP  DE  PENCA.  Pencazo.  Lori  vel  flagri  verbera- 
tio,  ictus. 

COP  DE  PESCAR.  NANSA. 

COP  DE  PICA.  Picazo,  Hastilis  ictus. 

COP  DE  PICAPORTA.  COP  DE  ANELLÀ. 

COP  DE  PILOTA.  Pehtazo,  Pilse  ictus. 

COP  DE  PISTOLA.  'L  tír  de  aquesta  arma  y  la  feri- 
da que  resulta  de  ella.  Pistoletazo.  Brevis  scloppe- 
ti ictus,  vel  explosió. 

COP  DE  PLA.  Lapó.  Ictus  cnse  vel  fuste  impactus. 

COP  DB  PLANTOFA.  plal•ltufozo,  Ictus  crepída  im- 
pactus. 

COP  DB  PLOMA.  'L  rasgo  ó  lletra  adornada  que*8 
fà  sens  aixecar  la  ploma  del  paper.  Golpe  de  píu- 
mtty  plumaL•,  Lítters  ductus  elegantior. 

COP  DB  PLUJA.  xAfACH. 

COP  DE  PORRA.  Porrazo,  porrada.  Ictus  clava  il- 
latus. 
COP  DE  PORTA.  Portazo.  Forium  ictus. 
COP  DE  POST.  Tablazo.  Tabula  impactus  ictus. 

COP  DE  PUNY.  PUNTADA. 

COP  DE  RAJOLA.  Lodrillazo.  Lalerís  iclus. 
COP  DE  RELLA.  Rejazo.  Vomerís  ictus. 
COP  DE  RONSAL.  Jammxzo.  Ictus  capislm  impac- 
tus. 
COP  DE  SABATA.  Zapalazo,  Calcei  ictus. 
COP  DE  SABRE.  Süblazo.  Acinacl  ictus. 


436 


COP 


DICCIONARI 


COP 


COP  DE  SAGETA.  SoetazOf  saetada,  SagitliB  iclus. 

COP  DE  TAPÍ.  Chapinazo,  Iclus  sandalio  impactus. 

COP  DE  TABONJA.  Aaronjazo.Ictusauranlioillatus. 

COP  DE  TEULA.  Tejüzo.  Ictus  togula  impactus. 

COP  DE  TBABUCH.  Lo  tír  y  la  ferida  qne  resulta  de 
ell.  Trabucazo,  Scloppeti  íngeni  majoris  moduli 
ictus,  explosió. 

COP  DE  TBATDOE  Ó  k  TBASCANTÓ.  SOSquiu,  lusidio- 

sus  iclus. 

COP  DE  TBANCA.  aut.  COP  DE  BABBA. 

COP  DE  ULL.  Punt  de  vista  agradable.  Golpe  de 
vista,  Prospdctusgratus,  amoenus.  ||  ullada. 
COP  DE  VANO.  Abanicazo.  Ictus  flabello  impactus. 
COP  DE  VEBGA.  Vardüscazo.  YirgíE  ictus, 

COP  DE  XUBBIACAS.  XUBBIACADA. 

COP  DE  xusso.  Chuzazo.  Spiculi  ictus. 

COP  EN  BOLA.  'L  que's  dóna  à  una  bola  ab  altra, 
sens  que  rode  ni  toque  en  terra  la  que  porta  V  im- 
puls. Golpe  en  bola.  Globi  iclus  per  aerem  ducti. 

COP  EN  SECH.  Lo  que's  duna  de  ferm  à  alguna  cosa 
pera  contenir  lo  moviment  de  altra.  Sequete.  Fir- 
mus  impulsus. 

COPS  AL  BOT  ó  AL  BULTO.  exp.  fam.  ab  que  s'  ani- 
ma à  algú  pera  executar  una  cosa  regularment 
difícil.  Animo  d  las  ganchas.  Macte  animo,  euge. 

A  COP.  m.  adv.  k  forsa. 

k  COP  CALENT,  m.  adv.  met.  Luego ,  al  instant. 
'  En  caliente,  Dum  fervet  opus. 

k  COP  DE  BOIG.  ra.  adv.  Sens  reflexió.  De  carrera. 
Temeré,  inconsulló. 

Jl  COP  DE  DLNERS.  m.  adv.  Ah  abundància  de  di- 
ners. A  copia  de  dinero ,  ú  fuerza  de  dinero.  Mulla 
pecunia. 

i  COP  DE  PUNTS.  m.  adv.  met.  Depressa.  A  galó- 
pe,  de  galope,  Festinanter. 

ANAR  i  COPS  DE  PUNTS.  fr.  fam.  fiarallarse,  pe- 
ga ntse  cops  ab  los  punys.  Andar  d  puhadas ,  d  la 
morra,  al  morro,  al  pescuezo,  al  pelo,  d  mia  sobre 
la  tuyd.  Pugnis  contendere,  certare. 

APLANAR  1  COPS.  fr.  Pegar  mòlt  à  algú.  Moler. 
Tundo,  is. 

DE  COP.  m.  adv.  Tot  plegat,  de  improvls.  De  gol- 
pe, de  repente,  de  sopeton.  Repentinó,  subitó. 

DE  co?  T  VOL.  m.  adv.  Sens  reflexió  ni  meditació. 
De  golpe  y  porrazo ,  de  golpe  y  zumbido ,  de  bole  y 
voleo.  Pneci  pi  tauler,  properè. 

DE  UN  COP.  m.  adv.  De  una  sola  vegada  ,  en  uoa 
sola  acció.  De  un  golpe.  Simul. 

DE  UN  SOL  COP.  m.  adv.  De  una  sola  vegada,  sens 
aixecarse.  De  una  asentada,  ó  sentada,  Contincnter. 

DESCARREGAR  COPS.  fr.  Donar  à  algú  cops  ab  forsa 
y  violència.  Descargar  golprs.  Pugnis  ciedere. 

DESCARREGAR  LO  COP.  fr.  Douar  un  cop  à  algú. 
Descargar  el  golpe.  Ictum  infligere. 

D0NAR5E  COPS  AL  PITS.  fr.  Pegarse  ab  la  ma  ó 
puny  al  pit  en  senyal  de  sentiment  pels  pecats 
comesos.  Darse  golpes  de  pechos.  Peclus  percutere. 

ERRAR  LO  COP.  fr.  mel.  Frustrarse  V  electe  de  al- 
guna acció.  Errar  el  golpe.  Decipior,  eris. 


FÉR  JL  COPS  DE  PUNTS.  fr.  met.  Fér  depressa  al' 
guna  cosa  ,  sens  aténdrer  à  que  estigué  ben  ò  ml 
feta.  Atrabancar.  Precipitanler  aliquid  facere. 

FÉR  COP.  fr.  Fér  forsa  alguna  rabó  ó  argumeiit 
Hacer  sangre,  dar  golpe.  Intellectum  rapere. 

-^  FÉR  COPS  DE  PUNTS.  fr.  ANAR  k  COPS  DB  PUNTS. 

FÉR  ó  DONAR  COP  ALGUNA  COSA.  fr.  Caosar  sorprea 
y  admiració.  Dar  golpe  alguna  cosa.  AdmíratioiieB 
movere.  ||  Causar  novetat  ó  estranyesa.  Dar  è  hu» 
choz  alguna  cosa.  Admiratione  afficere. 

FÉT  A  COPS  DE  PUNTS.  fr.  Fét  depressa  ,  y  per  lo 
mateix  malament.  Galopeado.  Praeproperè  fadiis. 

QUI   PEGA  PRIMER  ,  PÈ6A   DOS   COPS.   ïoC.  DeOOtB  Y 

aventatge  que  reportan  los  mès  dilligents  ó  pri- 
mers en  certas  cosas.  No  hay  tal  venta  como  la  pri- 
mera. Òptima  venditio  est,  quae  se  tulit  obvúi  pri- 
mum. 

TANCA  DE  COP.  fr.  mel.  fam.  Se  diu  de  la  ralióqae 
conclou  y  no  's  pót  impugnar.  No  liene  quite ,  wo 
tiene  rèplica,  es  incontestable.  Irrefutabile  esl. 

TOT  DE  UN  COP.  m.  adv.  DE  UN  COP. 

COP.  m.  Borrolló  de  cànem  ,  llana  ,  Hi ,  seda  6 
cotó  que's  posa  en  la  filosa  pera  Glarlo.  Copo.  Glo- 
bus, i.  Q  Cada  borrolló  de  neu  que  can  quaot  oevi. 
Copo.  Coeleslis  aquae  floc^us.  ||  La  part  mès  espessa 
del  filat,  y  també  tot  lo  filat.  Copo.  Spissior  retis 
pars. 

COPA.  f.  Vas  petit ,  regularment  de  cristall  eo 
forma  de  càlzer.  Copa.  Calix,  icis.  D  Lo  ramatge  del 
arbre.  Copa.  Arboris  fasligium.  ||  La  part  vuyda 
del  sombrero  en  que  entra  U  cap.  Copa.  Pilei  su- 
perior pars.  II  Braser  que  té  la  figura  de  copa,  y  es 
de  coure,  llautó  ó  altra  matèria,  ab  dos  ansas  pera 
portarlo  de  una  part  à  altra.  Copa.  Vas  focarium. 
II  Cada  una  de  las  cartas  del  coll  que  té  pintadas 
copas.  Copa.  Quselíbel  cbarla  pic!a  ex  ordine  car- 
chesiorum. 

FER  TREMOLAR  LAS  COPAS  DELS  GENOLLS,  fr.  fam. 

Fér  por  à  algú.  Hacer  temblar  la  pajarrilla,  Pavo- 
rem  incutere. 

TREMOLAR  LAS  COPAS  DELS  GENOLLS,  fr.  fam.  MaOS- 

festar  lo  temor  ó  respecte  que's  té  à  alguna  persona 
ó  cosa.  Temblar  la  contera,  temblar  la  barba.  Tre- 
more  concuti;  contremiscor,  eris. 

GOPABLE.  adj.  ant.  culpable. 

COPAIBA.  f.  Arbre  del  Perú ,  qne  té  las  bran- 
cas  petitas ,  las  fullas  compostas  de  altras  mès  xi- 
cas ,  las  flors  blancas  en  forma  de  rahims.  Del 
tronch  se  trau  lo  bàlsem  del  mateix  nom.  Copaiba. 
Copaifera  ofiicinalis. 

GOPARRET.  m.  d.  copet. 

GOPA88A.  f.  aum.  Copaza.  Calix  grandior. 

GOPATyDA.  adj.  S'  aplica  al  arbre  que  té 
mòlt  ramatge.  Copado.  Patuïus. 

GOPEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  copeja.  Golpea- 
dor.  Percussor,  is. 

GOPEJAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  cope- 
jar. Golpeo,  golpeadura.  Percussió,  pulsatio,  nis. 

COPEJAR,  v.  a.  Donar  repetits  cops  sobre  de 


COP 

alguna  cosa,  matxacarla.  Golpear,  Qualio,  is.  ||  Do- 
nar cops  à  algü,  maltraclarlo  ab  ells.  Golpear,  sa- 
ciMÍir,  Percutio,  is,  verbero,  as.  ||  fér  suTRAcns. 

GOPEJATy  DA.  p.  p.  Golpeado,  Contusus. 

GOPiXLA.  f.  Gresol  que's  fà  de  cendras  ren- 
tadas  ú  ossos  calcinats  pera  cendrar  ó  purificar  V 
or  y  la  plata.  Copela,  Metallis  excoquendís  vas. 

GOPELLAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  copellar. 
Çopelacion.  Auri  argenlive  ad  puruin  excoclio. 

COPELLAR.  V.  a.  CENDRAR. 

COPELLAT,  DA.  p.  p.  cendrat. 

GOPER,  A.  m.  y  f.  Qui  (enia  per  ofici  servir  ab 
la  copa  àsòn  senyor.  Copero.  Pinccrna  ,  a;,  pociU 
lator,  is. 

COPER  MAJOR  DEL  RET  Ó  DE  LA  REYNA.  Quils  SerVÍa 

la  copa.  ArchicoperOy  copero  mayor  del  rey.  Pincer- 
narum  magister. 

GOPERA.  f.  Lo  lloch  ahont  se  guardan  las  co- 
pas.  Copera.  Palerarum  repositorium. 

COPERET,  A.  m.  y  f.  d.  Coperillo,  Pincernu- 
la,  SB. 

GOPERNIGÀj  NA.  adj.  Lo  que  pertany  al  cè- 
lebre astrónomo  Copérnich  ,  y  à  sòn  sistema  ,  en 
orde  al  moviment  de  la  terra  ó  inmovilitat  del  sol. 
C^pernicano.  Copernicanus.  Q  m.  Astrónomo  que 
segueix  lo  sistema  de  Copérnich.  Copemicano.  Co- 
pernicanus, i. 

COPÉRNICH.  m.  aslron.  Nom  que  en  memòria 
del  cèlebre  Nicolau  Copérnich  se  dóna  à  una  taca 
de  la  lluna,  (lopérnko,  Copernicus. 

COPET.  m.  d.  Golpecillo,  tío,  ico,  Levis  ictus. 

COPETA.  f.  d.  Copilla,  ita,  Parvus  scyphus.  | 

B6CALFETA. 

CÒPIA.  f.  Trasllat  de  algun  escrit  ó  solfa.  Co- 
jMfl.  Apographum,  i,  exemplarium,  ii.  ||  Abundàn- 
cia, multitud.  Copia.  Copia,  ae.  ||  pint.  y  escult.  La 
obra  que's  trau  exactament  de  altra.  Copia.  Scrip- 
ta,  ex  altera  expressa  imago,  effigies.  ||  gram.  La 
llista  de  noms  y  verbs  ab  los  casos  que  regeixen. 
Copia.  Nominum  verborumque  copia.  ||  Lo  sumari 
de  las  parts  que  en  las  rendas  pontificals  ó  deci- 
mals tocavan  à  cada  participant.  Copia.  Comenta- 
rium,  ii. 

CÒPIA  SIMPLE.  La  que  no  està  autorisada  per  al- 
guna persona  pública.  Copia  simple.  Apographum 
non  autenticum. 

HAvéa  cóPiA.  Haver  proporció,  Irovar  alguna  co- 
sa quant  se  necesita.  Haber,  tener  copia  ó  propor- 
eian.  Alicujus  rei  copiam  adesse. 

PER  CÒPIA.  m.  adv.  En  trasllat,  en  compendi. 
Trasuntivamente,  en  copia.  Summatim. 

COPIADOR,  A.  m.  f.  Qui  copia.  Copiante,  co- 
pista, copiador.  Libellio,  nis.  ||  com.  Lo  llibre  en 
que*s  copia  la  correspondència.  Copiador.  Negotia- 
teruro  liber  in  quo  mútua  commercia  transcribun- 

tUr.  II  PLAGIARI. 

COPIAMENT.  m.ant.  cópu.  1. 
COPIAR.  V.  a.  Transcríurer,  traslladar  algun 
escrit.  Trasladarf  copiar,  trasunlar.  Excribo,  is. 


CATALÀ.  COP  437 

Tràurer  còpia  de  alguna  obra  de  pintura  ó  escu'~ 
tura.  Copiar.  Picturam  aul  scuipturam  exscribere. 
D  Imitar  la  naturalesa  en  las  obras  de  escultura  y 
pintura.  Copiar.  Ad  vivum  exprimere.  ||  poèt.  Fér 
la  pintura  ó  descripció  de  alguna  cosa.  Copiar. 
Describo,  is.  ||  Escríurer  algú  lo  que  altre  dicta. 
Copiar.  Exscribo,  is.  ||  met.  Imitar  las  faccions  y 
costums  de  algú.  Copiar.  Aliquem  imitari.  ||  met. 

ESCARNIR. 

COPIAR  DEL  NATURAL,  piut.  ycscul.  Copiar  lo  mo- 
delo  viu,  que  es  una  persona  nua.  Copiar  del  na- 
tural. Ad  vivum  exprimere,  formas  imitari,  sequa- 

re. 

COPIAT,  DA.  p.  p.  Copiado.  Exscriptus. 

COPILAR.  V.  a.  y  derivats,  compilar. 

COPIÓS,  A.  adj.  Abundant,  números,  quan- 
tíos.  Copioso.  Copiós  us. 

C0PI08AMENT.  adv.  m.  Abundantment.  Co- 
piosamente.  Copipsè.  ||  extensament. 

C0PI08tssIM,A.adj.  sub.  Coptosistmo.  Uber- 
rimus. 

COPIOStflSIMAMENT.  adv.  m.  8up.  Copiosi- 
iimamente.  Copiosissimè. 

C0PI08ITAT.  f.  ant.  còpia,  arundància. 

COPLA.  f.  Cada  estrofa  de  una  composició  poè- 
tica, ja  sia  tercelo,  quintillas,  octavas,  etc.  y  per 
antonomàsia  la  quarteta  ab  assonància,  consonàn- 
cia ó  sens  ella.  Copia.  Rhytmus,  i.  ||  iron.  Ditxo 
aguty  picant.  Copia.  Sal,  is.  ||  colla,  quadrilla, 
pandilla.  i  ler.  Lo  cos  de  música  de  alguna  iglè- 
sia.  Capilla.  Musicorum  chorus. 

COPLA  de  art  major.  Estrofa  de  vuyt  versos  de 
dotze  sí  1-Iabas,  queconcertan  entre  sí  '1  1,  4,  5, 
y  8;  lo  2,  3,  6  y  7.  Copia  de  arte  mayor.  Rhytmus 
major. 

COPLA  real.  La  de  dos  quintillas  de  uns  mateixos 
ó  varis  consonants.  Copia  real.  Regalis  rhytmus. 

copLAS  DE  CEGO.  Las  dels  romansos  que  solen 
cantar  los  cegos,  y  comunment  las  despreciables. 
Coplas  de  esquina  ó  deciego.  Cyclicus  rhitmus. 

CANTAR,  dir  ó  FÉR  COPLAS.  Coplcar.  Coudere  rhyt- 
mos. 

COPLA8SA.  f.  aum.  Comunment  se  diu  de  las 
malas  coplas.  Coplon.  Et  triviis  cantiuncula. 

COPLEJAR.  V.  n.  Fér  coplas,  dirlas.  Coplear. 
Yersus  condere,  canere. 

COPLETA.  f.  d.  Coplilla,  ica.  Cantiuncula,  s. 
n  pi.  Las  sentenciosas  y  morals  que  cantan  los 
misionistas ,  y  *ls  congregants.  Saelilla,  saeta. 
Sententiosus  rhytmus. 

COPUSTA.  m.  Qui  fà  coplas  malas  ò  sens  poe- 
sia. CoplerOy  coplista.  Cantilenarum  conditor.  || 
Qui  ven  coplas  y  romansos.  Coplero,  coplista.  Can- 
tilenarum venditor. 

CÓPOL ,  Ó  CONOP.  m.  ant.  Barco  petit  de 
figura  de  una  copa.  Cópano.  Cuppa. 

COPOLL.  m.  BOTÓ.  2,  I. 

COPOLLET.  m.  d.  poncelleta. 

COPS*  m.  pi.  Renda  de  la  mi  i*a  de  Barcelona, 


438  COR 

y  de  alguns  particulars;  y  es  que  de  cada  quarte- 
ra  de  blat,  elc.  que  's  desembarca  'Is  ne  loca  una 
cullerada.  Cop«.  Tributum  frumentarium. 

CÒPULA,  f.  Lligadura,  unió  de  una  cosa  ab 
altra.  Còpula.  Copula,  ae.  ||  Acte  carnal.  Còpula, 
concúbitOy  acceso,  eoito,  actoò  ayunlamiento  carnal, 
congreso,  Goneubílus,  us.  ||  dial.  Lo  verb  que  uneix 
lo  predicat  ab  lo  subjecte.  Còpula.  Copula,  a3.  || 
gram.  copulatiu,  t. 

COPULAR.  V.  a.  unir. 

COPULAT,  DA.  p.  p.  UNIT. 

COPULATIU,  VA.  adj.  Lo  que  uneix  una  cosa 
ab  altra.  Copulatico.  Copulalivus.  ||  gram.  Se  diu 
de  la  conjuncció  que  junta  las  parts  de  la  oració  ú 
oracions  enteras.  Copulalivo.  Copulativus. 

COPULATIVAMENT.  adv.  m.  Juntament.  Co- 
pulatkamente.  Copulatè. 

COQUESSA.  f.  ant.  guynera. 

COQUETA,  f.  d.  Tortilla,  ica,  úo.'Parva,  tor- 
ta. II  fam.  Dona  de  poca  delicadesa,  que  té  espe- 
cial gust  y  vanitat  de  sér  a  un  temps  festejada  ó 
galant^'jada  de  mòlts,  y  no  correspóndrer  à  ningú* 
Coqueta.    Procorum  ama'rix.  ||  ter.    palmeta,   t. 

PALMETADA. 1. 

COQUETERIA,  f.  y 

COQUETISME.  m.  L'  art,  vida  y  mododc  las 
coquetas.  Coqwteria  coquelismo,  Procacis  amatri- 
cis  ars,  etc. 

COQUt,  NA.  adj.  Avaro,  miserable.  Mezqmno, 
miserable f  ronoso,  agarrado,  menguado,  aprelado, 
estrcnido.  Sordidus. 

MES  PERT  LO  coQt'í  que'l  LLIBERAL,  rcf.  Deuota  que 
'1  voler  ahorrar  causa  à  vegadas  majors  gastos. 
Piensa  el  avarientoque  gasta  por  uno,  y  gasta  por 
ciento.  Centussem  impendit,  ra'us  ass?m  impen- 
dere  gnarus. 

COQUINERIA.  f.  Avarícia,  rateria.  Mezquin- 
dady  misèria,  sordidez.  Sordes,  is. 

COR.  m.  Porció  de  carn  mòlt  sòlida,  quasi  oval 
de  la  pari  superior  y  remata  en  punta  obtusa  gi- 
rada al  costat  esquerre.  Corazon,  Cor,  dis.  ||  met. 
Coratge,  animo,  esperit.  Corazon.  Cor,  dis,  vir- 
tus,  utis.  II  Voluntad,amor,  benevolència,  com:  fill 
del  meu  cor.  C^orazon.  Benevolentia,  a;.  ||  L'  inte- 
rior de  las  cosas  inanimadas,  com  lo  cor  del  ar- 
bre. Corazon.  Medulla,  a;.  ||  Lo  centro  de  alguna 
cosa.  Corazon.  Centrum,  i,  medium,  ii.  ||  Lo  tros 
de  roba  ó  altra  cosa  que  's  talla  en  forma  de  cor. 
Corazon.  Quod  cordis  formam  refert.  ||  m.  Paratje 
ó  lloch  del  temple  ahont  se  rehuneix  lo  clero  pera 
cantar  los  oficis  divins.  Coro.  Chorus,  presbyle- 
rium,  ii.  II  Conjunt  de  ecclesiàstichs,  religiosos  ó 
religíosas  que  cantan  ó  resan  los  oficis  divins.  Ca- 
ro. Chorus,  i.  II  Lo  reso  y  cant  de  lashorascanóni- 
cas.  Coro.  Divina  oflicia.  |  Cada  una  de  las  dos 
bandas  en  que's  divideix  lo  cor  pera  can'ar  alter- 
nativament. Coro.  Chorus,  i.  ||  Número  de  perso- 
nas  que  cantan  tolas  a  una  veu.  Coro.  Cboms,  i.  j| 
Lo  conjunt  de  tres  ó  quatre  veus.  Coro.  Cboms,  i; 


DICCIONARI  COR 

cantus,  coíicentus,  us.  ||  poét.  Versos   destini^ 
pera  cantarse  ab  mòltas  vens  juntas.  Con.  Cvw 
men,  inis,  cantus,  us.  j|  dram.  Lo  cant  de  las  com 
que  tenen  connexió  ab  lo  drama,  y  que  *ls  aoticli 
soüan  posar  al  fi  de  cada  acte.  Coro.  Cbonu,  i.| 
Multilut  de  esperits  angelicals,  y  benaventurats  qv 
alaban  al  Senyor  en  lo  cel,  com  los  dels  àRgelii 
verges,  màrtirs,  etc.  Coro.  Cborus,  i.  ]  NAmerode 
personas  que's  reuneixen  pera  cantar,  fer  bron, 
etc.  Coro.  Cborus,  i.  ||  Interjecció  ab  que  s'  aBiM 
à  algú.  Animo.  Euge,  macte  animo.  |  Part.  cm- 
junc.  ant.  pi's. 

COR  FRANCB.  f.  FRA.NCH. 

COR  GRAN.  S*  aplica  à  la  persona  de  sentinifRli 
magnànims.  Gran  corazon,  magnànima.  MagnàRÍ- 
mus. 

COR  NORLE.  'S  diu  de  la  persona  magnàoini, 
ge:!erosa,  de  bonàs  intencions.  Corazon  nohk.  Ge- 
nerosus. 

COR  DE  POLLASTftE,  DE  BE  Ó  DE  GALLINA.  COtàlT, 
DéRlL. 

COR  DE  LLEÓ.  f.  VALENT,  BRAÇ. 

COR  FRET,  COR  GELAT.  fr.  adj.  FRRT,  GELAT. 

COR  OBERT.  fr.  COR  FRANCH.  |  IMPRUDENT. 

ALEGRARSE  *L  COR.  fr.  Alegrarse  el  corazon.  L©- 

tari. 

ANAR  AB  LO  COR  A  LAS  MANS.  fr.  met.  fam.  DeBOU 
la  ingenuïtat  y  bona  fé  de  algú.  Uetar  ò  Unerd 
corazon  en  las  manos.  Sine  fuco  esse. 

ANAR  AB  LO  COR  OBERT.  fr.  ANAR  AB  LO  COR  i  US 
MANS. 

ANAR  AL  COR.  fr.  CONHÓURER. 

ANAR  LO  COR.  loC.  aul.  PENETRARSE,  FERSE  CÀI- 
RECII,  F^.R  PENSAMENT  ó  RESOLUCIÓ. 

ANÀRSENHi  'l  COR.  fr.  mel.  Desiljar  ab  ànsia  il- 
guna  cosa.  Irse  tras  algo;  irsele  d  algiMO  el  ita* 
por  alguna  cosa  ò  à  alguna  cosa,  Ardentissimè  ex- 

pelere. 

ARRANCAR  LO  COR,  fr.  met.  Exagera  'Idolor.sei- 
timent  y  conmiseració  per  algun  succés  llasliBÍí• 
Arrancarse  el  alma,  el  corazon,  las  entranas.  Aoi- 
mum  dolere  aut  commiseratione  offici. 

BALLAR  LO  COR.  fr.  EstBT  mòlt  alegre.  íaikf^ 
corazon.  Loetari. 

BÀTRER  LO  COR.  loC.  AFECTARSB,  INQUIBTARSE,  80- 
BRESALTARSE. 

BRINCAR  LO  COR.  fr.  BALLAR  LO  €01. 

ciURER  LAS  ALÀS  DEL  COR.  fr.  ÀBATRÉRSB,  1^ 
TRARSE. 

CAVAR  LO  COR.  loC.  ant.  PARTIRSE  *L  COR,  T•f' 
CARSR  *L  COR. 

CLAVAR  ó  FERIR  LO  COR.  fr.  met.  Móurer  à  algs  > 
llàstima  y  compassió.  Atravesar,  clavar,  trasffi^ 
el  corazon.  Miseríc^rdiam  altius  movere. 

DE  COR.  fr.  Àb  veritat,  ab  lealtat,  en  bona  fé.  9t 
corazon.  Fidel iter,  integrè. 

DE  LA    ABINDÍNCIA    DEL  COA»  PAÏM  lA   MGA•ÍT•- 

abundAncia. 

DEL  COR  LI  N\IX  A  Mi 


■ 


COR 


CATALÀ. 


COR 


439 


àalgü alguna  cosa  de  sòn  nalural.  Salirdepelo.  Ex 
jngenio  agere. 

DIR  LO  COR  ALGUNA  COSA.  fr.  met.  Pi*onostícarla 
sens  motius  sutDcients.  Decir  ó  anunciar  algo  el 
carazon,  Presagíre  animum. 

DOBLAR  LO  COR.  loC.  aut.  DOBLAR  l'  ÍNIMO,  l'  ES- 
PERIT, LO  VALOR. 

DONAR  LO  COR.  PRESAGIAR. 
DONAR  COR.  fr.  DONAR  ÍN1M0. 
DONAR  DE  COR.  fr.  DECORAR. 

EIXIR  i  kiGÚ  DEL  COR  ALGUNA  COSA  fr.  Diet.  Fer- 
la  ò  diria  ab  tota  veritat  ó  realitat.  Salir  d  uno  al- 
guna cosa  del  coraz<m.  Ex  animo  agere,  loqui. 

ESTAR  i  COR.  loC.  aut.  HAVER  k  COR.  HAVER  EN  COR. 

EXPLATARSE  'l  COR.  fr.  met.  Desahogarse  en  las 
afliccions.  Dilatar  el  corazon.  Animum  recrearé, 
levare. 

FALTAR  LO  COR.  fr.  met.  LLEVAR  LO  COR. 

FÉR  COR.  fr.  Reparar  las  forsas  ab  aliment  ó  be- 
guda-. Restaurar  las  fuerzas.  Animum  vires  cape- 
re,  eripere.  reposar,  béurer,  animarse,  menjar.  Q 

Féa  BEGUDA. 

FÉR  LO  COR  FORT.  fr.  Esforsarse  pera  dissimular 
la  por  ó  altre  sentiment  interior,  nacer  de  tripas 
eorazan,  aparentar  serenidad.  Meium  expellere,  ani- 
mum erigere. 

Féi  MAL  AL  COR.  fr.  Congoixarse  per  alguna  cosa 
que  fa  patir,  ifar^r  daiio  al  corazon.  Doleo ,  es. 

TOCAR    AL  COR. 

FERNE  MAL  LO  COR.  fr.  luet.  Estar  ab  cuydado  y 
recel  de  alguna  cosa.  Estar  uno  en  espinas  ,  en  as- 
euas.  Curis  confíci. 

f6h  un  salt  Ó  salts  LO  COR.  fr.  BALLAR  LO  COR. 

pél•l  TRAP  TRAP  ó  TRip  TRAP  LO  COR.  fr.  Móurerse  '1 
eor  violentament.  Loitr  el  corazon,  Pulsare,  palpí- 
iare  cor. 

HAVER  COR  SOBRE  COR.  loc.  aut.  Redoblar  V  espe- 
rit, r  animo,  '1  valor.  Redoblar  el  valor,  Animum 
capere. 

HAVER  i  Hu  CORDIAL  EN  SÒN  COR.  loc.  ant.  Tenirlí 
un  cordial  carinyo.  Tenerle  un  verdadero  cartiio, 
Yerè  diligere. 

HAVER  k  COR.  fr.  ant.  desitjar. 

HAVER  en  cor.  fr.  ant.  fér  animo. 

LO  COR  m'  HO  DEYA.  fr.  eu  que  s'  acostuma  à  pror- 
rómper  quant  se  véu  que  s'  ha  veriGcat  algun  suc- 
cés deque's  tenia  algun  temor  ó  suspita.  Mt  lo  de- 
eia  el  corazon,  Animus  praesagiabat. 

LO  cot  NO  ENGANYA,  NO  MENT  Ó  NO  ES  MENTIDER. 

fr.  Denota  *1  pressentiment  que  se  sòl  tenir  dels 
succesos  futurs.  El  corazon  no  es  traidor.  Cor  saepè 
prsesagit. 

LLARCH  DE  COR.  loC.  EXPLÉNDIT. 

LLEVAR  LO  COR.  fr.  met.  Acobardir.  D'scorazo- 
nar,  amilanary  desanimar,  acobardar,  desalentar, 
Exanimo,  as. 

MAL    COR.  fr.    DOLENT,  INSENSIBLE.    Mal   COTOZOn, 

Pravtts. 

MAL  DE  COR.  fr.  met.  cuidados.  H  mal. 


MANCAB  lo  cor.  IoC.  FALTAR  LO  COR. 

NO  TEMR  COR.  fr.  Mo  tcnir  sentiments,  valor  ó 
esperit.  A'o  tener  corazon,  no  tener  alma,  Pravus 
esse. 

OBRIR  LO  COR.  fr.  CONFIARSE,  COMUNICAR,  FRANQUE- 

JARSB.  Aòrtr  el  corazon.  Conferre  consilia. 

pARTiRSE  'l  cor.  fr.  Deuota  '1  dolor  y  sentiment 
viu  que  algú  sent.  Partirse  el  corazon.  Discruciari 
animo. 

péndrer  i  HU  'l  cor.  loc.  ter.  Dóldrerse  mòlt  de 
alguna  cosa.  partirse  'l  cor. 

POSARSE  EN  COR.  fr.  PROPOSARSE,  FÉR  JLnIMO,  RESO- 
LUCIÓ. 

RESAR  ó  CANTAR  JL  CORS.  fr.  Resar  alternativa- 
ment, comensant  uns  y  responent  altres.  Rezar  d 
coros.  Alternatim,  alternis,  vicissim  dicere,  oraré, 
recitaré. 

SABÉR  PER  COR.  fr.  ant.  SABÉR  DE  COR. 

SABER  DE  COR.  fr.  Saber  de  memòria.  Saber  de 
coro,  Memoriter  tenere. 

sÉR  DUR  DE  COR.  fr.  No  teuir  sentiments.  Ser  dw* 
ro  de  corazon.  Piavnsesse. 

séR  HOME  DE  COR,  fr.  Tonir  sentiments,  valor,  es- 
perit. Ser  hombre  de  corazon,  Magni  animi  vir. 

sÉuRER  EN  LO  COR.  fr.  Dòldror  mòlt  una  cosa.  Do- 
ler  en  el  alma.  Discruciari  animo. 

SI  'l  corfós  DE  CBR,  no'l  vencbria  'l  DINER.  ref. 
Denota  que  es  difícil  que'l  home  resistesca  à  las 
tentacions  de  la  cobdícia.  Si  el  corazon  faera  de 
aeero,  no  levenciera  el  diner o.  Cor  si  ex  a^re  foret, 
superabile  non  foret  auro. 

TENIR  BON  COR.  fr.  TENIR  BON  SA.NGRO. 

TENIR  COR.  loc.  TENIR  ÍNIMO,  VALOR,    PENSAMENT, 

DBsiTj,  RESOLUCIÓ  y  també  sentiments. 

TENIR  EN  COR.  !oc.  aut.  Tenir  cor  de  alguna  cosa, 
ò  tenirla  present.  Tener  voluntad  de  alguna  cosa 
ó  tenerla  presente.  Animumque  voluntas  aliquit  ha- 
bere. 

TENIR  LO  COR  ALEGRE,  fr.  ESTAR  ALEGRE. 

TENIR  LO  COR  NAFRAT,  fr.  Estar  mòll  adolorit. 
Tener  llagado  el  corazon.  Doloritissimus  esse. 

TENIR  LO  COR  OPRIMIT.    FÉR  MAL  LO  COR. 
TENIR  LO  COR  PETIT.  fr.  COBART,  POCH,  MESQUÍ. 
TENIR  LO  COR  TRIST.  fr.    ESTAR  TRIST,  MIGRAT. 

TENIR  UN  COR  COM  UN  BRAU.  fr.  Tcuir  mòlt  corat- 
ge  y  esfors.  Tener  pelos  en  el  corazon,  Magno  robore 
valere. 

TENIR  UN  COR  DE  BRONZE,  fr.  Sér  algú  iosousible  y 
poch  compassiu.  Ser  de  bronce,  tener  un  corazon  de 
brance.  Durum  et  inflexibilem  esse. 

TENIR  UN  COR  DE  TIGRE.  fr.  met.  Sér  inhuma  y 
fer.  Tener  corazon  de  tigre,  tener  pelos  en  el  cora- 
zon. Ferum,  inmansuetum  esse. 

TOCAR  AL  COR.  fr.  ANAR  AL  COR. 

TRENCARSE  'l  COR.  fr.  Causar  à  algú  alguna  cosa 
mòlta  llàstima  y  compassió.  Quebrdrsele  d  uno  el 
corazon.  Ad  misericordiam  moveri. 

TENIR  LO  COR  EN  UN  FIL.  fr.  met.  íàm.  Agitarse 
pel  temor  de  algun  perill  ó  traball.  Estar  em  el 


440 


COR 


DICCIONARI 


COR 


alma  en  un  hilo.  In  extremo  pericnlo  esse ,  ver- 
sari. 

GORADELLA.  f.  Las  entranyes  del  animal. 
AsadurOy  corada,  corazonada,  Exta,  orum. 

GORADELLETA.  f.  d.  Asadurilla.  Parva  exta. 

GORAGRE  Y  GORAGROR.  m.  med.  Indis- 
posició del  esófago  en  que  s'  esperimenla  nna  sen- 
sació coenta  y  ardorosa  acompanyada  de  rots  àcits 
y  agres.  Acediay  acedia.  Stomachi  acrímonia. 

GORAL.  m.  Petit  arbre  que  's  cria  dins  lo  mar, 
verí  mentres  esta  sota  la  aygna,  però  's  torna  dur 
y  bermell  quant  lo  trauben  de  ella;  s' nsa  en  la 
medicina  y  serveix  també  pera  collars  y  altres 
adornos.  Coral.  Gorgonia ,  se ,  coratlum,  i.  ||  Lo 
que  pertany  al  cor.  CoraL  Choricns.  [  adj. cordial. 

GORALAR.  V.  a.  ant.  Pescar  corals,  rescarco- 
rales.  Coral ia  evellere. 

GORALER.fli.  Qui  traballa  y  tra6caen  corals. 
Coralero,  Coralii  negotiator. 

GORALET.  m.  ter.  bitxo.  3.  ||  pi.  Arbre  que  té 
las  ramas  y  fullas  cubertas  de  puas.  Agracejo,  Yul- 
garis  bemberis. 

GORALINA.  f.  Herba  contra  1s  cuchs,  que  's 
cria  en  lo  mar  enredada  ab  los  arbres  de  coral,  de 
naturalesa  calcérea  y  glutinosa.  Coralina,  Corali- 
na,  se. 

GORALMENT.  adv.  m.  ant.  cordialment. 

GORANDELL.  m.  Entre  estampers  la  regleta  ó 
llistó  que  's  posa  en  lo  motllo  de  dalt  à  baix  pera 
dividir  la  plana  en  columnas.  Corondel.  Assercu- 
lum  lypographicum  paginis  dividendis. 

GORANTA.  adj.  num.  y  derivats,  qcaranta. 

GORASOORA.  f.  Nom  de  una  embarcació  de 
las  Indias  orientals.  Coratcora,  Navis  indics  geous. 

GORASSA.  f.  Armadura  que  *s  compon  de  peto 
y  espatller,  y  's  fà  de  ferro,  cer  ò  llauna ;  antígua- 
ment  se  feya  de  corretjas  nuadas  unàs  ab  altres. 
Coraza.  Lorica,  a. 

GORASSER.  m.  Lo  soldat  de  caballeria  armat 
tb  corassa.  Coractroy  coraza,  caballo  coraza,  Lo- 
rica I  us  mi  les. 

GORA8SETA.  f.  d.  CoraciUa.  Parva  lorica. 

GORATGE.  m.  Valor,  esfors.  Valor,  corage, 
animo,  corazon.  Virlus,  utis.  |  ant.  cor.  |  int.  pere 
animar.  Antmo.  Euge,  macte  animo. 

DO>'\R  coratge,  fr.  Esforsar,  donar  animo.  Ara- 
lorar.  Vires  inducere. 

■AVÉR  coraTge.  fr.  ant.  fér  ixmo. 

BAvéR  i  CORATGE.  loc.  aut.  Estar  mvy  enojado 
por  alguna  cosa.  Irecundus,  ira  concílalos  esse. 

Pé.NDRER  CORATJE.  fr.  CORRAR  ÍNIMO,  à:«IMARSB. 

GORATJÓ8,  A.  adj.  Briós,  animós.  Yaleroio, 
ünimoso,  resolulo,  l•rioso.  ValidiL»,  fortis. 

GORATJOAAMENT.  adv.  m.  Ab  brio  y  ani- 
mo. Valerosamente,  animosamente.  Fortiter. 

GORATJUT,  DA.  adj.  ant.  coratjó6. 

GORATXA.  f.  Sach  de  coyro  que  serveix  pera 
conduhir  tabaco,  cacau  y  altres  generós  de  Amè- 
rica. CfHrArAa.  Saccus  coriacens. 


GORAYL.  m.  ant.  coral. 

GORB,  A.  adj.  Lo  que  està  en  forma  de  areh. 

Corvo,  corvado.  Curvus. 

GORB.  m.  Aucell  negre  carnfvoro,  del  tamaiiy 
de  una  gallina.  Cuervo.  Gorvus  ,  i.  ||  ant.  gep.  | 
Una  de  las  constel-lacions  australs.  Cuervo.  Gor- 
vus, i.  II  ESPINADA. 

COEE  DE  LA  ARADA.  CAMETA.  2. 

CORB  DE  LA  CAMA.  La  part  de  la  cama  oposada  al 
genoll.  Corva.  Poples,  itis. 

CORB  MARÍ.  Aucell  Semblant  al  ànech,  té  'Is  dits 
units  ab  una  membrana,  *l  bèch  llarch,  cilfndrích, 
dentat  y  encorvat  de  la  punta.  Cuerro  wuirinn, 
mergo,  merganasar,  c4)rvejon.  Mergus,  i. 

CORB  PETIT.  Cuervecillo,  icoy  ito.  Parvus  conns. 

H  CORNELLÀ,  CU CALA. 
CRIEU    CORBS  T  US  TRAURÍN  LOS  ULLS.  ref.     Explí- 

ca  lo  mal  que  corresponen  los  ingrats  als  benefi- 
cis; que  *ls  serveixen  mòltas  vegadas  pera  tomar 
mal  per  bè.  Cria  cuerios  y  te  sacaran  los  ojos.  Ale 
luporum  catulos. 

LO  CORB  DIU  NEGRA  1  LA  GARSA,  Ó  'l  CORB  DIÜ  A 

LA  GARSA,  COMARE,  VOS  SÓC  MÒLT  NEGRA.  ref.  Reprèn 
à  aquells  que  imputan  als  altres  los  mateixos  vicis 
y  defectes  que  ells  tenen.  Dijo  la  comeja  al  ener- 
vo ^  quitate  alld,  negro ,  y  el  cuervo  d  la  comeja, 
quitaos  vos  alld,  negra ;  dijo  la  sarten  d  la  caldera, 
tirate  alld  ,  culinegra.  Caldaríi  fuliginem  aspema- 
tur  sarlago. 

LO  QUE  PERTANY  AL  CORB.  Corbtno.  Ad  cofvum 
pertinens. 

NO  PÓT  SÉR  MÈS  NEGRE  \  CORR   DE   LO   QUE  HO  SÓN 

LAS  ALÀS.  ref.  Denota  que  no  hi  ba  que  témer  ma- 
jor mal  que  F  haver  ja  succehit  lo  pitjor  que  po- 
dia venir.  No  puede  ser  el  cuervo  mas  negro  que  las 
alas.  Pejore  loco  res  esse  non  possunt. 

GORRA.  f.  cuc  ALA.  g  Fusta  corba  en  la  que  s 
encaixan  los  raigs  de  la  roda  per  la  part  interior, 
la  qual  per  la  part  exterior  .v  guarneix  de  ferro. 
Pina.  Absis,  idis.  I  Motllo  de  fér  teulas.  Galdpago. 
Tegularum  forma. 

GORBALL.  m.  Peix  de  mar  de  un  pam  y  mitj 
de  March,  de  color  fosch  clapat  de  negre,  'I  cap 
curt,  las  dents  de  dalt  mòlt  mès  petitas  que  las  de 
baix  ,  y  '\  llom  negre  ab  dos  radis  ó  agullons- 
Corvina.  Seisna  umbra. 

GORBABIENT.  m.  La  part  per  aboni  alguna 
cosa  *s  dobla.  Conadura.  Curvatura,  c  |  La  part 
corba  en  los  archs  v  voltas.  Curvatura.  Cunralu- 
ra,  ie. 

GORBATA.  f.  Adorno  de  roba  fina  que  s  porta 
al  voltant  del  coll.  Corbata.  Fascia,  tffnia,  a^. 

OORBAli.  m.  Espècie  de  corbata  que  do  dóna 
mès  que  una  volta  al  coll,  ajustantse  al  delràs  ab 
civella  ó  gafets.  Corhatin.  Fascia,  n^.  focale,  is. 

CORBELLA,  f.  fals.  1. 

OORBETA.  f.  nküX.  Embarcació  lleugera  de 
Ires  arbres  y  vela  quadrada.  Corbeta.  Libnrvi- 
ca, ». 


COR 


CATALÀ  . 


COR 


4it 


GORGADURA.  f.  La  acció  y  efecte  de  corcar. 
Carcomedura.  Corrosió,  nís. 

CORCAR.  V.  a.  Rosej^ar  lo  corch  algaua  cosa. 
Carcomer,  bromar.  Exedo,  is. 

CORCAR8E.  V.  r.  l'mplirse  de  corclis  alguna 
cosa.  Carcomerse,  Carie  corrumpi.  ||  Parlant  de 
llegums  y  fniytas.  Picarse,  r.urculione  exedi.  U 
Parlant  dels  grans.  Agorgojarsey  gorgojarse.  Gur- 
gulione  cor  rodi. 

CORCAT ,  DA.  p.  p.  Carcomido.  Exessus.  || 
adj.  Parlant  dels  grans.  Gorgojado,  Gurgulione 
corrosus. 

CORCE.  f.  nàut.  ant.  Espècie  de  gorab.  Cdrabo. 
Navis  gonus. 

CORCH.  m.  Insecte  que  rosega  la  fusta  y  la 
reduheix  à  pols.  Carcomay  broma.  Cossis,  is.  ||  La 
pols  que  fa  '1  corch  en  .la  fusta  y  llegums.  Carco- 
ma.  Cossis,  is.  ||  Lo  vuyt  que  '1  corch  fa  en  lo 
Ironch  dels  arbres.  Hueco,  hueca.  Trunci  cavitas. 
y  Lo  cuch  que  's  cria  en  las  llentias,  guixas  y  al- 
tres llegums.  Mida.  Curculio,  nis.  ||  L*  insecte  que 
corca  las  dents  y  caixals.  Guijon.  Tinea,  a^.  ||  Lo 
de  la  roba.  arna.  ||  Lo  de  las  llavors  y  fruytas. 
Coco.  Tinea,  ».  ||  met.  Lo  cuydado  grave  y  conti- 
nuo que  mortifica  interiorment.  Carcoma.  Gravis 
cura.  II  La  persona  ó  cosa  que  va  gastant  la  hisen- 
da poch  à  poch.  Carcoma.  Consumptor,  is.  ||  Mot- 

KUT. 

CORCÓ.  m.  ROSECH,  NEGUIT,  CORCH.  8. 

OORCOBA.  f.  GEP. 

CORCOBAT,  DA.  adj.  geperut. 

CORDA,  f .  Conjunt  retort  de  fils  ó  brins  de  cà- 
nem, espart  ó  altra  matèria.  Cuerda,  irite.  Funis, 
iis.  II  La  que  es  mòlt  gruixuda.  Soga,  cuerL•,  ma- 
roma.  Rudens,  tis.  ||  La  de  corriola  ab  que  'Is  mes- 
tres de  casas  pujan  los  materials.  Tiro.  Trocblea, 
le.  H  La  de  viola,  guitarra  y  altres  instruments 
iDÚsichs.  Cuerda.  Lira3  chorda.  ||  La  metxa  de  cà- 
nem sens  filar  pera  pt^gar  foch  à  las  pessas  de  ar- 
tilleria. Cuerda.  Ignifera  rentis.  ||  Certa  mida  re- 
gularment de  vuyt  varas  que  serveix  pera  medir 
las  terras.  Cuerda.  Agrària  mensura.  ||  En  los  re- 
lotges  de  butxaca  una  cadeneta  agafada  per  un  ex- 
trem en  lo  cilindro  y  pel  altre  en  lo  tambor, 
que  propaga  '1  moviment  que  reb  de  la  molla. 
Cuerda.  Catenula,  ai.  jj  La  que  es  feta  de  vímens. 
Crizneja,  Yimineus  funis.  ||  La  que  es  feta  de  cor- 
dills. Torzal.  Funis  intortus.  ||  La  que  's  posa  en 
la  prempsa  quant  se  fa  vi,  pera  contenir  la  brisa. 
Briaga.  Rentis  torcularia.  Q  La  que  serveix  pera 
apretar  y  as.segurar  la  cingla  à  las  cabalcaduras. 
Latiguera',  Idtigo.  Funiculus,  i.  Q  La  que  serveix 
pera  comprimir  alguns  instruments.  Tiradera.  Ad 
conlrahendum  corrigia,  funiculus.  ||  naut.  Las  que 
en  las  embarcacions  no  tenen  nom  particular. 
Triza,  beta.  Funis,  is.  [|  nàut.  La  que  es  feta  de 
espart.  E$trenque,  estrinque.  Sparteus  rudens.  || 
nàut.  La  de  dos  ó  tres  caps.  Piola.  Nauticus  funi- 
cnlus.  I  pi.  Los  nirvis  del  cos  humà.  Cuerdoi.  Ner- 

TOMO  I. 


vi,  orum.  II  geom.  La  línea  recta  tirada  per  la  part 
interior  de  una  córl»,  y  terminada  en  dos  punts 
de  ella.  Cuerda.  Linea  recta. 

CORDA  FALSA.  mús.  La  que  no's  pót  posar  en  con- 
sonància ab  las  demés  del  instrument.  Cuerda  (al- 
$a.  Cliorda  dissonans. 

AFLUIXAR  LA  CORDA.  fr.  met.  Moderar  lo  rigor. 
Aflojar  la  cuerda,  las  riendas.  Lenius  agere. 

DONAR  MÈs  CORDA.  fr.  met.  Exasperar  al  qui  està 
enfadat.  Dar  soga.  Scommatibus  stomachatum  am- 
plius  exasperaré. 

ESTIRAR  LA  CORDA.  fr.  met.  Portar  las  cosas  ab 
demasíat  rigor.  7rafr  la  cuerL•  tirante,  apretar  la 
cuerda.  Se  verins  agere. 

LA  CORDA  SEMPRE  *S  TRENCA  PER  LA  PART  MBS  FLA- 
CA, ref.  Denota  que  *1  més  dèbil  queda  ordinària- 
ment vensuf ,  encara  que  tinga  mès  rahó  que  la 
part  contrària.  Ou«òrarsf|>or  lo  mas  delgado.  A  po- 
tentiori  vinci. 

LLIGAR  AB  coRDAS.  fr.  Eumaromar.  Funibus  11- 
gare. 

PUJAR  ALGUNA  COSA  AB  CORDA.  Guiíidar.  Funibus 
attollere,  sursum  ferre. 

PUT  k  CORDAS,  ó  'l  coll  LI  PUT  i  CORDA.  exp.  fam. 
Denota  que1s  malfactors y  facinerosos  estan  en  con- 
tinuo perill  de  sér  penjats.  Le  huele  el  pescuezo  d 
cúhamo  ó  la  garganta  d  esparto.  Funem  redolere. 

TANT  Y  TANT  SE  VÓL  ESTIRAR  LA  CORDA  QUE  VÉ  QUB*8 
TRENCA,  Ó  TANT  TIRARJlS  LA  CORDA,    QÜE's  TBENCABÍ. 

fr.  met.  Denota  que  no  es  prudent  portar  las  cosas 
fins  al  extrem.  Tanto  pica  la  piedra  en  la  raiz  del 
torvisco,  hasta  que  quebranta  el  pico.  Qui  nimis 
emungit,  sanguinem  elicit. 

TENIR  Ó  PORTAR  CORDA  DE  PENJAT,  fr.  VUlg.  DeUO- 

ta  la  fortuna  gran  que  ha  fét  algú.   Tener  soga  de 
ahorcaL•.  Gygis  habere  annulum ,  virgulam  di- 
vinam. 
TIRAR  DE  LA  CORDA.  fr.  uàut.  Halar.  Rudentes 

trahere. 

TIR4R  LA  CORDA  FINS  qüe'strenqüe.  fr.  met.  Apu- 
rar  la  paciència  de  algú.  Apretar  hasta  que  salu  la 
cuerda.  Nimium  obstringere,  premeré. 

TivAR  LAS  CORDAS.  fr.  uàut.  Posaflas  tirantas.  re- 
sar. Rudentes  distendere. 

CORDADA,  f.  Lo  conjunt  de  presos  lligats  y  en 
especial  los  que  van  à  cumpMr  en  los  presidís. 
CuerL•.  Facinerosorum  innexus. 

CORDAM.  m.  Conjunt  de  cordas.  Corderia, 
cordeleria.  Serilla ,  orum,  P  nàut.  Lo  conjunt  de 
cordas  de  una  emlwrcació.  Cordaje ,  cordeleria, 
jarcia.  Funes  nautici. 

CORDAR.  V.  a.  Ajustar  al  cos  alguna  pessa  de 
roba  per  medi  de  botons,  gafets  ó  cordó.  Abrochar, 
atacar.  Fibulis  vestem  slringere.  |1  Passar  lo  l)0tó 
en  lo  trau.  Aboíonar.  Yestis  globulos  astrictorios  ad 
retinacula  contorquere. 

CORDAT,  DA.  p.  p.  Abotonado,  abrochado,  aUh 
eado.  Globulis  cinctus. 

GORDELL.  m.  y 

B7 


4i2  COR 

GORDELLA.  f.  ant.  cordill. 

GORDELLAR.  V.  a.  EnitK)licar  la  baldufa  ab  an 
cordill  pora  feria  ballar.  Rodear,  Circumcingo,  is. 

GORDELLAT,  DA.  adj.  Entre  passamaners  s' 
aplica  a  unas  cintas  que  imitan  lo  cordill.  Cardela- 
do,  Funiculi  speci?m  referens.  ||  m.  Roba  basta  de 
llana,  quc's  diu  així  perquè  la  trama  fa  un  cordi- 
llet.  Cordillage,  Panni  lanei  genus. 

GORDER.  m.  Qui  fa  ó  ven  cordas.  Soguero,  ca- 
hestrero,  Reslio,  nis.  ]  ter.  a:<tell. 

GORDERET.  m.  d.  ter.  anyellet.  ||  f.  tor.  La 
famella  del  anyellet.  Cordtrica,  t/ía,  ila,  corderue- 
la,  Agnella,  se. 

GORDERIA.  f.  CORDAM.  1. 

GORDETA.  f.  d.  CuerdecUa,  t7/a,  ita,  cordezue- 
la,  Funiculus,  i. 

GORDIAL.  adj.  Afectuós,  de  cor.  Cordial.  Stu- 
diosus.  II  Lo  que  té  virtud  pera  confortar  lo  cor. 
Cordial,  cordiaco,  cardiaco,  Cordiacus.  ||  m.  Begu- 
da composta  de  varis  ingredients  pera  confortar 
lo  cor.  Cordial.  Cardiaca  potio. 

GORDIALtssIM ,  A.  adj.  sub.  Cordialisimo, 
Yalde  studiossus,  amicus. 

GORDIALtRSIMAMEBiT.  adv.  m.  sup.  Ab 
mòlt  afecte,  de  tot  cor.  CordialisimamenU,  Yaldè 
studiossè,  amicè. 

GORDIALTTAT.  f.  Afecle  entranyable.  Cordia- 
lidad,  Benevolentia,  s. 

GORDIALMEBIT.  adv.  m.  Afectnosament ,  de 
cor.  Afectuosamenley  cordialmenle,  Studiosè,  amicè. 

GORDIFORME.  adj.  En  figura  de  cor.  Cordi- 
forme,  arorazonado.  Gordíformis. 

GORDILL.  m.  Reunió  de  fils  retors.  Cordel,  ho- 
lautiu,  Tominx,  gis.  ||  Lo  que  fan  servir  los  mestres 
de  casas  pera  pujar  iguals  las  parets.  Tendel,  Fu- 
niculus recte  collocatus  ad  dirigendos  paríetes.  | 
Lo  que  serveix  pera  calsar  las  abarcas.  Calzadera. 
Funiculus  cannabinus  aptandis  peronibns. 

ESTAR  ALGUNA  COSA  i  CORDILL,  fr.  Estar  alguoa 
cosa  en  línea  recta,  com  los  edificis,  etc.  Estar  d 
cordel,  d  Unea,  Ad  amussim,  ad  líneam  esse,  recta 
linea  duci. 

TIRAR  k  CORDILL,  fr.  posar  algnnas  cordas  tirants 
en  linea  recta,  pera  que  isca  alineada  alguna  cosa. 
Acordelar,  Fune  lineam  ducere. 

GORDILLERA.  f.  Seguida  de  mootafias.  Cordi- 
llera,  sierra.  Perpelui  montes,  montium  continoa- 
ta  series. 

GORDILLET.  m.  d.  Cordelejo ,  cordelitOy  íco, 
illo,  Funiculus,  i. 

GORDÓ.  m.  Espècie  de  cordill,  comuniiient  de 
seda,  cotó,  estam,  etc.  Cordon.  Funiculus,  i.  I  La 
corda  ab  que's  cenyeixen  V  hàbit  los  religiosos  de 
alguns  ordes.  Cordon.  Cingulum,  i.  |  mil.  Tropa 
eol-locada  de  distància  en  distància  pera  impedir 
la  comunicació  de  un  territori  ab  altres  ó  *1  pas. 
Cordon.  Corona,  as.  jj  mil.  Lo  conjunt  de  Iropas  pera 
impedir  lo  pas  als  enemichs.  Linea.  Acies,  ei.  | 
Guarnicioneta  qne's  fa  à  la  vora  de  las  monedas 


DICCIOiNARI  COR 

pera  que  no's  pugan  falsificar.  Gr^í/Sfa,  cordoneillo' 
Nummoruin  circumducta  ca;latura.  ||  arq.  I^  que 
circuheix  una  columna.  Aslrdgalo,  Astragalus ,  i. 
D  Eo  las  pessas  de  artilleria  loque's  posa  perado^ 
no  à  distància  de  mitj  peu  de  la  boca.  Aslrdgalo* 
Astragalus,  i.  ||  La  divisa  que  portan  los  cadets  al 
muscle.  Cordones,  Ulustrium  militum  insigne.  | 
fort.  La  obra  esterior  que's  compon  de  un  baloari. 
Corona,  Opus  coronarium,  muri  projectura.  ||  arq. 

B OCELL. 

ALLARGAR  LOS  CORDONS  DE  LA  BOSSA.  fr.  uiet.  Pre- 
parar los  diners  pera  un  gasto  gran.  Alargar  la  bol" 
sa,  desatesorar.  Pecunias  paratas  habere. 

GORDOÀ.  m.  ant.  y 

GORDOBA.  m.  La  pell  de  cabra  ó  del  boch  ado- 
bada. Cordoban.  Gaprina  aluta. 

GORDOBÉ8,  A.  adj.  Lo  natural  de  y  pertao- 
yent  à  Córdoba.  Córdobes.  Cordubensis. 

GORDON.  m.  ant.  cordó. 

GORDONADA.  f.  Cop  de  cordó.  Cordonazo.  fe- 
tus funiculo  impactus. 

GORDONÀ8.  m.  aum.  Cordonazo.  Funiculus 
grandíor. 

GORDONÀ8  Ó  CORDONADA  DE  ST.  FRANCESCH.  Nom 

que  donan  los  marins  à  la  tempestat  que  general- 
ment sobrevé  alguns  dias  abans  ó  desprès  del  equi- 
noxi  de  la  tardor.  Cordonazo  de  S.  Francisco.  Au- 
tumnales  tempestas. 

GORDONERA.  f.  CORDÓ.  1. 

GORDONET.  m.  d.  Cordoneico,  ito,  illo.  Funi- 
culus tennis.  ||  En  certs  teixits,  llistas  ó  rallas  es- 
tretas  algun  tant  abultadas.  Cordoneillo,  Tel»  fila 
catenata. 

GORDOVER.  m.  carta  blanca. 

GORDURA.  f.  Prudència,  seny ,  judici.  Corda- 
ra.  Prudentia,  «. 

GOREBfE.  f.  ant.  quaresma. 

GOREO.  m.  Peu  de  vers  llatf  compost  de  dos 
sfl-labas,  la  primera  llarga  ,  la  segona  breu.  Co- 
rea. Ohoreus,  ei. 

GORESMA.  f.  ant.  quaresma. 

GORET.  m.  d.  Corillo,  Parvum  chorum. 

GORiAmbiGH,  GA.  adj.  Vers  compost  de  peus 
de  dos  sfl-labas  breus  entre  dos  llargas.  Coridmbi- 
eo,  Choriambicus. 

GORIAMBO,  m.  Peu  de  vers  llatí  ó  grech  de 
dos  sfl-labas  breus  entre  dos  llargas.  Coriamho. 
Choriambus,  i. 

GORIBANT.  m.  Sacerdot  de  Cibeles,  que  en  las 
festas  de  aquesta  diossa  balla\'a  ab  moviments  des- 
composts al  so  de  certs  instruments.  Coribante. 
Corybantes,  x. 

GORIFEU.  m.  Qui  guiava  'I  cor  en  las  tragé- 
dias  gregas  y  romanas.  Corifeo,  Coryphseus,  i.  || 
met.  Qui  es  seguit  de  altres  en  alguna  opinió,  sec- 
ta ó  partit.  Corifeo.  Cory phaeus,  i. 

GORIMORI.  m.  En  lo  Uenguatje  familiar  es  lo 
defalliment  del  que  te  gana  de  menjar,  defalli- 
ment. I  TREMOLO  DE  COl. 


COR 


CATALÀ. 


COR 


i43 


CX>RIBrn,A.  adj.  Lo  natural  y  pertanyent  à 
Corinto.  Coriníio.  Gorinlhius.  ||  Un  dels  cinch  ordes 
de  arquitectura.  Corintio.  Corinlhius  ordo. 

OORION.  m.  anat.  Membrana  exterior  de  las 
dos  que  cubreixen  lo  feto.  Corion,  Exterior  mem- 
brana, qua  fcBtus  oblegitur. 

GORISTA.  m.  Entre  *ls  regulars  lo  qui  assis- 
teix al  cor;  però  mès  pròpiament  se  dóna  aquest 
nom  als  religiosos  destinats  al  cor  desde  que  pro- 
fessan,  fins  que  s'  ordenan  sacerdots.  Corista,  Mo- 
nachus  choro  addictus.  Q  Cada  un  dels  que  cantan, 
formant  lo  cor  en  las  representacions  de  música. 
Corista.  Qui  in  fabularum  musicis  modis  decanta- 
tanim  chori  partes  agit.  ||  mús.  Instrument  de  cer 
en  forma  de  forqueta  que  fentlo  pegar  en  una  post 
per  un  dels  ganxos  y  apoyat  desprès  en  ells,  dóna 
sempre  un  to  constant,  al  que  s*  arreglan  tols  los 
instruments  de  música.  Tono.  Furcilla  cbalybea  ad 
eoncentum  fidibus  revocandis. 

GORI8TAT.  m.  Entre  'Is  regulars  lo  temps 
que  passan  los  religiosos  ó  religiosas  baix  la  di- 
recció de  un  mestre  desprès  de  haver  professat 
fins  que  s' ordenan  sacerdots.  També  té  aquest  nom 
lo  lloch  ahont  viuhen.  Jovenado.  Tempus  quo  mo- 
nachi  post  professionem  sub  magislri  direclionem 
permanent. 

GORBfULL.  m.  curull. 

GOBBHJLLAR.  V.  a.  CURULLAR. 

CORMULLAT,  DA.  p.  p.  curullat. 

CORN.  m.  Arma  que  tenen  pera  defensa  alguns 
animals.  C^mo,  Cornu,  u,  ceras  indeclinable.  | 
Lo  dels  caragols  y  papallonas.  Cuemecilloy  ito,  ico. 
Corniculum,  i.  J  Costat  de  alguna  cosa,  com:  corn 
del  altar.  Lado,  ewmo,  Latus,  erís.  ||  La  tropa  que 
cubreix  lo  centro  del  exèrcit  per  qualsevol  dels 
dos  costats.  Ala,  Cornu,  u.  p  La  punta  de  la  manta, 
matalàs,  sàrria,  etc.  Cogujon,  comijal.  Angulus,  i. 
II  L' instrument  que  tenen  los  porquers  pera  cri- 
dar y  arreplegar  los  porchs.  Cometa,  cuemo.  Su- 
bulcorum  cornu.  ||  Lo  que  tenen  los  casadors  de 
cervos  pera  cridar  la  cassa.  Cvema.  Buccina,  e, 
tuba  cornea. 

CORN  DB  la  abundància,  mil.  Cert  vas  en  figura 
de  corn  que  derrama  fruytas  y  flors,  ab  que'ls 
gentils  significavan  la  abundància.  Comucopia, 
cuerno  de  la  abundància,  Cornucopia,  sb. 

coBN  MABÍ.  Caragol  gran  de  mar  que  per  un  dels 
caps  aca'baen  punta  y  foradada  serveix  pera  tocarlo 
com  una  trompa.  Bocinal,  caracol.  Murex  tritonis. 

COBNS  DE  LA  LLUNA.  Lds  puutas  que*s  veuhen 
antes  de  la  primera  quarta,  y  desprès  de  la  segona. 
Cuemos  de  la  luna.  Luns  cornua. 

LO  QUE  t£  la  figura  DE  CORN.  Comiül,  Comeus, 
comeolus. 

POSAR  CORNS.  fr.  met.  posar  bantas. 

so  DE  CORN.  Dret  pel  qual  lo  senyor  de  algun 
castell  obligava  à  tocarlo  en  certs  casos.  Son  de  bo- 
eina.  Bnccinae  sonus. 

TOCAR  LO  COBN.  fr.  Sonarlo.  Taier  la  bocina.  Cor- 


nu canere.  ||  met.  Anàrsen  de  improvfs  de  algun 
puesto,  y  sens  despedirse.  Tomar  el  trole,  escurrir 
la  bola,  Elabor,  eris,  abeo,  is. 

GORNADA.    f.  BANYADA. 

CORNALERA.  f.  Ansa  de  la  portadora.  Brazo, 
Brachíum,  ií. 

CORNARfENTA.  f.  Los  corns  del  bou,  cervo, 
etc.  Comamenta,  comadura,  herramienta.  Cornua, 
um. 

GORNAMU8A.  f.  GAYTA.  ||  Figli,  trompa  llarga 
de  metall  ab  una  rosca  mòlt  gran  al  mitj,  ab  la 
boca,  per  ahont  Uansa  V  ayre,  mòlt  ampla.  Coma- 
musa.  Obtorta  tuba. 

GORNAMUSER.  m.  GATTBR. 

CSORNAR.  V.  a.  Tocarlo  corn.  Tocaria  bocina, 
bocinar.  Buccino,  as. 

GORNÀRIA.  t.  Pedra  preciosa  mitj  trasparent, 
de  color  comunment  de  taronja  y  mòlt  hermosa. 
Serveix  pera  gravar  sellos.  Comerina,  comiota, 
comelina.  Onix,  ychis. 

GÓRNEA.  f.  anat.  La  segona  túnica  del  ull. 
Cómea,  Cornea  túnica. 

GORNELINA.  f.  vulg.  cornària. 

GORNÉLIA.  f.  Espècie  de  corb  ab  lo  cap,  gor- 
ja, alas  y  cua  negras  y  'I  restant  cendrós  obscur. 
Comeja.  Corn  ix,  icis. 

GORNER.  m.  Arl)re  que  té  1s  tronchs  drets, 
bermells  y  llisos,  las  flors  blancas,  y  '1  fruyt,  sem- 
blant à  las  cireras,  de  color  roig  negrench.  Come^ 
jo,  corno.  Cor  nus,  i. 

GORNET.  m.  d.  Cuernecillo,  ito,  ico;  cuemezue- 
lOf  cometé,  comfruf/o.  Corniculum,  i.  ||  Petit  corn 
marí.  Caracolillo,  caracolejo,  bocinilln.  Parva  buc- 
cina. 

GORNETA.  f.  Instrument  de  boca,  dit  així  per 
la  asemblansa  ab  lo  corn.  Bocina,  cometa,  Cornu, 
u.  II  Lo  qui  toca  aquest  instrument.  Corneta,  Sym- 
phoniacns  cornicem. 

CORNETA  DE  CASSADOR.  La  que  tocan  los  cassadors 
pera  donarse  algun  avís  ó  senyal.  Cometa  de  monte. 
Yena'oria  tuba. 

CORNETA  DE  posTiLLò.  La  quc  tocau  los  poslillons 
en  algunas  parts  pera  avisar.  Cometa  de  posta. 
Yeredaria,  se. 

GORNIGER.  m.  ter.  còrner. 

GORNIGERVI.  m.  banta  de  cervo. 

GORNIER.  m.  còrner. 

GORNIFORME.  adj.  S'  aplica  al  cometa  ab 
cua  quant  aquesta  apareix  corba.  Comiforme.  Cor- 
niculatus. 

GORNI8A.  f.  Conjunt  de  vàrias  motlluras  que 
coronan  un  cos  ú  orde  de  arquitectura.  Cornisa, 
c^múza.  Corona,  se. 

GORNISETA.  f.  d.  Comisica,  ita,  illa,  Parva 

corona. 

GORNUGÓPIA.    f.    CORN  DE   LA    ABUNDÀNCIA.  || 

Adorno  que  consta  de  un  march  de  fusta  daurat  ab 
un  mirall  al  mitj  y  una  palmatòria  al  peu.  r^am»» 
copia,  Pensilis  lychnus. 


ili  COR 

GORlfUT,  DA.  adj.  Qui  Ió  banyas.  Comudo  y 
comijero  poél.  Cornulus.  ||  Marit  à  qui  la  muller 
ha  fallat  à  la  fé  conjugal.  Comudo.  Curruca,  aï. 

CORNUT  T  PAGAR  BÉÜRER,  Ó CORNUT  Y  POBRE.  lOC. 

fam.  S'  usa  quant  à  algú  desprès  de  havérli  fel  al- 
gun agra  vi  ó  causat  algun  perjudici,  encara  se  '1 
tracta  malament.  Sobre  cuernos,  penilencias;  tras 
eomudoj  apaleado,  y  mdndanle  bailar,  Laesum  mul- 
clare;  damnum  darano  addere. 

DE  CORNUT  i  BORNI.  loc.  fam.  S'  usa  pera  denotar 
lo  poch  que's  pót  escullir  entre  dos  cosas  dolenlas. 
Cual  mas,  cual  menos,  toL•  la  lana  es  pelos.  Omnis 
lana  refert  plusve  minusve  pilum. 

LO  CORNUT  ES  l'íltim  QUE  HO  8AB.  rcf.Denoía  que 
*1  qui  es  més  interessat  en  alguna  cosa  que  s'  ha 
fét,  aquest  es  V  últim  à  qui's  participa.  El  comudo 
es  el  ultimo  que  lo  sabé,  Ultimus  agnoscit  patiens 
sua  probra  maritus. 

GOROGRAFIA.  f.  Descripció  de  algun  regne, 
país  ó  província.  Corografia,  Chorographia,  a;. 

COROGHÀFIGAMENT.  adv.  m.  Segons  las 
reglas  de  corografia.  Corogró^amenU.  Chorogra- 

phicè. 

GOROFRÀFICHy  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à 
la  corografia.  Corogrófico,  Chorographicus. 

GORÓGRAFO.  m.  Qui  descriu  algun  país.  O- 
rógrafo.  Chorographus,  i. 

GOROLA.  f.  Part  principal  de  la  flor,  general- 
ment olorosa  y  de  color  viu,  que  cubreix  las  parts 
que  serveixen  pera  la  generació.  Corola,  Corolla, ». 

GOROLARI.  m.  Proposició  que  's  deduheix  de 
de  la  demostrada  anteriorment.  Corolario,  Corol- 
laríum,  ii. 

GORONA.  f.  Ornament  honorífích  que  cenyeix 
lo  cap,  y  per  diversos  respectes  correspon  à  dife- 
rentas  personas.  Corona,  Corona,  ».  ||  La  cima  del 
cap.  Corona,  coronilla,  Yertex,  icis.  ||  La  tonsura 
clerical.  Corona,  Tonsura,  se.  ||  Regne  ó  monarquia. 
Corona.  Monarchia,  03.  ||  La  tonsura  de  figura  rodo- 
na que's  fa  als  ecclesiàslichs  afeytautlos  lo  cabell 
en  senyal  de  que  estan  dedicats  al  ministeri  de  la 
iglésía.  Es  mès  ó  ménos  gran  segons  la  diferència 
dels  ordes.  Corona.  Clericalis  tonsura.  ||  La  aurèo- 
la ab  que's  coronan  los  sants.  Laureola,  corona,  dia- 
demà,  aurèola.  Beatorum  laureola.  I  Rosari  de  set 
denas.  Corona.  Rosarium,  ii.  ||  Premi,  honor,  re- 
compensa. Corona.  Praïmium,  ii.  ||  Fi,  remat  de  al- 
guna cosa.  Corona,  coronacion.  Finis,  is.  Q  astron. 
Espècie  de  metéoro ,  que  es  un  círcul  que*s  forma 
al  voltant  del  sol  ó  de  la  lluna.  Halo,  corona. 
Halo,  nis.  II  fort.  Obra  exterior  que's  compon  de 
dos  baluarts,  dos  cortinas  y  dos  mitjs  baluarts. 
Corona.  Munimenti  pars  exterior.  ||  Certa  moneda 
de  or  que  corria  ja  en  temps  del  rey  D.  Juan  segon 
de  Castella,  anomenada  així  per  tenir  gravada  una 
corona.  Ha  tingut  diferents  valors.  Corona.  Aureus 
nummus  corona  distinclus.  ||  Moneda  de  plata  que 
manà  encunyar  1).  Enrich  segon  pera  satisfer  los 
grans  empenyos  que  contragué  à  la  entrada  desòn 


DICCIONARI  COR 

regnat.  Corona.  Argenleus  nummus.  y  mel.  Doior, 
esplendor.  Corona.  Decus,  honor,  splendor,  k  / 
met.  Lo  círcul  ó  corro  de  gent  que*8  forma  al  loí- 
tant  de  algú.  Corona.  Circulos,  i,  corona,».  \vq. 
Una  de  las  parts  de  que^s  compon  la  cornisa  laqui 
esta  sota  la  cimassa  y  la  gola.  Corona.  Corooa,  8. 
Q  La  que  forma  las  banyas  al  cervo  y  altres  ani* 
mals.  Corona.  Cornua  arcuata.  j^nàui.  Cap  gros qM 
està  fixo  per  la  meytat  de  la  seva  llargària  eo  ligil• 
ganta:  té  unas  grans  corriolas  per  ahoot  pasnií 
corda  del  aparell.  Corona.  Funís  nauticos. 

CORONA  AUSTRAL.  Conslel-lació;  celeste  del  beo» 
feri  meridional.  Corona  austral.  Corona  anstnlii 

CORONA  BOREAL.  Coustel-lació  celeste  del  heni»* 
feri  septentrional.  Corona  boreal,  Borealis  corona, 
constellatio. 

CORONA  CASTRENSE,  VALAR  Ó  VALLAR.  La que*8 001- 

ce4ia  al  primer  que  entrava  en  lo  camp  enemick; 
era  de  or  y  tenia  grabadas  las  insígnias  de  laelt^ 
cada.  Corona  castrense,  valar  ó  vallar,  Castreoiís, 
vallaris  corona. 

CORONA  DE  BARÓ  ó  BARONAL.  La  de  or  que  portaa 
los  barons,  y  forma  com  un  boneto  ab  dos  filem 
de  perlas  comunas  al  voltant.  Corona  de  bar(m.hr 
ronum  corona. 

CORONA  DE  CIUTADÀ,  CÍVICA  ó  CIVIL.  La  que^sò»" 
nava  al  ciutadà  romà  que  havia  salvat  la  vida  à 
altre  en  acció  de  guerra.  Corona  civica  ó  civii  Co- 
rona civica. 

CORONA  DE  COMTE  ó  coNDAL.  La  que  es  iosisaa 
dels  comtes,  y  està  guarnida  de  divuyl  perlai 
grossas.  Corona  de  c^mde.  Comitum  corona. 

CORONA  DE  Ducn  ó  DiCAL.  La  que  està  oberta  íèai 
diademas  ab  perlas  y  pedreria  engasladas  lot  cui- 
tant y  ab  vuyt  florons  semblants  à  las  fullas  del 

àpit.  Corona  de  duque  ó  ducal.  Ducum  corona. 

CORONA  DE  FERRO.  La  quo  usavan  los  emperadort 
quant  se  corona  van  reys  dels  Llombarts.  Cotí^mU 
hierro.  Corona  ferrea. 

CORONA  DE  FLORS.  La  quo  cstà  formada  de  dífe- 
rentas  flors.  Pancarpia.  Pancarpis,  arum. 

CORONA  DE  INFANT.  La  que  en  lot  es  semblant  i 
la  del  rey,  però  no  té  diademas.  Corona  de  i»[»^i 
Regiorum  infantium  corona. 

CORONA  DEL  CASCO.  En  las  cabalcaduras  V  extrm 
de  la  pell  de  la  pota  ó  la  part  de  ella  inmcdiataí 
la  pell.  Corona  del  casco.  Pellis  ungalam  besti* 
circumdans. 

CORONA  DEL  PRÍNCEP  DE  ASTÚRIAS.  La  qUC  6»  Í8^ 

à  la  del  rey ,  sinó  que  no  té  mès  que  quatre  dia- 
demas. Corona  del  principe  de  Asturias,  Asturice*' 
sis  principis  corona. 

CORONA  DE  LLORER.  La  que's  donava  entreleixidi 
de  ramas  de  aquest  arbre  pera  premiar  al  <l^ 
havia  confirmat  la  pau  ab  los  eneniicbs.  lA^' 
Laurea,  sv. 

CORONA  DE  MARQUÉS.  La  que  lé  quatre  floroBd y 
quatre  rams  composts  cada  uu  de  tres  perlas 
Corona  de  marqués,  Marchionum  corona. 


COR 


CATALÀ. 


COR 


iiS 


CORONA  DE  RAIGS.  La  que's  posava  en  lo  cap  dels 
déus  y  en  lo  de  las  imatges  dels  prínceps  quant 
los  divinisavan.  Corona  radiatay  radial  ó  de  rayos. 
Corona  radiata. 

CORONA  DE  REv.  Herba  medicinal ,  ramosa,  té  las 
fullas  de  Ggura  de  liansa  ,  unas  ab  tres  caixals  y 
allras  enteras ,  la  cama  quasi  llenyosa  y  las  flors 
grogas  en  forma  de  corona.  Corona  de  rey  ,  melilo- 
to,  corona  real,  trébol  olorosa.  Melilotum,  i. 

CORONA  DE  VESCOMTE.  La  dc  or  guarnida  de 
quatre  perlas  grossas  ab  punlas  del  mateix  melall. 
Corona  de  vizconde.  Vicecomilum  corona. 

CORONA  IMPERIAL.  La  quc  té  mòltas  perlas  ab  vuyt 
florons  y  un  boneto  de  escarlata  en  forma  de  mi- 
tra, però  no  es  tant  llarga  y  sens  acabar  vn  punxa. 
'S  diu  així  perquè  la  usan  los  emperadors.  Corona 
imperial.  Corona  imperial  is. 

CORONA  MURAL.  La  que's  donava  al  soldat  que  es- 
calava primer  la  muralla.  Corona  mural.  Corona 
ronralis. 

CORONA   NAVAL  ,    ROSTRADA    Ó    ROSTRATA.    La  qUC^S 

donava  al  soldat  que  saltava  primer  armat  en  lo 
barco  del  enemich.  Corona  naval ,  rostrada  ó  ros- 
traïa.  Corona  navalis,  rostrata. 

CORONA  ORsiDioNAL.  La  que's  donava  al  qui  obli- 
gava à  alsar  lo  síti  de  alguna  ciutat  ó  plassa  :  era 
de  agram  cullit  en  lo  camp  dels  siliadors.  Corona 
ohsidional,  graminea.  Corona  obsidionalis,  grami- 
nea. 

CORONA  OLÍMPICA.  La  de  ramas  de  olivera  pera 
premiar  al  vencedor  en  los  jochs  olímpichs.  Corona 
olímpica.  Corona  olympica. 

CORONA  OVAL.  La  de  murta  que  portava  1  gene- 
ral en  r  acte  de  la  ovació.  Corona  oval.  Corona 
ovalis. 

CORONA  PAPAL.  La  que  esta  composta  dc  tres  co- 
ronas  que  representan  al  papa  com  à  summo  Pon- 
tífice ,  jutge  supremo  y  legislador  dels  cristians. 
Corona  papal.  PontiQcia  thíara. 

CORONA  REAL.  La  que  usan  los  reys  en  algunas 
ocasions,  es  de  or  y  pedras  preciosas.  Corona  real. 
Diadema  regium.  |1  Orde  de  caballeria,  's  creu 
fundada  per  Cario  Magno,  bè  que  mòlts  opinan  sér 
aquesta  orde  imaginaria.  Corona  ^eal.  Militaris  or- 
do  à  corona  regia  nuncupatus. 

CORONA  TRiüNFAL.  La  quc's  douava  al  general 
quant'  entrava  triunfant  en  Roma :  al  principi  era 
de  llorer ,  desprès  fou  de  or.  Corona  íriunfaL  Co- 
rona triurophalis. 

OBRIR  CORONA,  fr.  Ariasar  lo  cabell  del  milj  del 
cap  ab  estisora  6  navaja,  formant  lo  círcul  que's  diu 
corona  clerical.  Abrir  la  corona.  Yerticem  radere. 

CORONACIÓ,  f.  L'  acte  de  coronarse  algun 
soberà.  Coronacion.  CoroníE  inipositio.  ||  Lo  fi  de 
alguna  obra.  Coronacion.  Finis,  is. 

p^NDRER  CORONACIÓ,  fr.  aut.  Coronarse,  acley  ce- 
remónia  de  coronarse  ó  sér  coronat  lo  rey.  Acio  de 
la  coronacion.  Coronai  impositio,  principis  inau- 
guratio. 


CORONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  corona.  Corona- 
dor.  Ornator,  is. 

CORONAL.  adj.  anat.  S'  aplica  al  os  del  front 
y  à  lo  que  li  pertany.  Coronal.  Coronalis. 

CORONAM£NT.  m.  coronació.  ||  arqu.  L' ador- 
no que's  posa  en  la  part  superior  del  edifici ,  y  que 
li  serveix  com  de  corona.  Coronamiento ,  corona- 
mento.  Opus  coronarium.  ||  m.  nàul.  La  part  mès 
alta  de  la  popa.  Coronamiento,  Superior  puppas 
pars. 

CORONAR,  v.  a.  Posar  la  corona  en  lo  cap, 
ceremónia  que  regularment  se  fa  en  los  papàs, 
emperadors  y  reys,  quant  entran  à  regnar.  Coro- 
nar. Corono  ,  as.  ||  met.  Perfeccionar ,  completar 
alguna  cosa.  Coronar ,  dar  la  última  mano.  Com- 
pleo,  es.  II  Posar  alguna  cosa  en  la  part  superior 
de  una  fortalesa,  eminència,  etc.  Coronar,  Corono, 
as.  II  p.  us.  Umplir  un  vas  fins  à  la  vora.  Coronar, 
Craleras  coronaré.  U  Formar  copa  los  arbres.  Coro- 
nar. Cacumen  eíficere.  ||  En  lo  blasó  posar  una 
corona  sobre  las  armas.  Coronar.  Coronam  scuto 
addere.  ||  met.  Premiar ,  recompensar.  Coronar. 
Corono ,  as.  ||  En  lo  joch  de  damas  posar  un  peó 
sobre  de  altre  quant  arriba  à  sér  dama  pera  dis- 
tingirlo  dels  demés  peons.  Coronar.  Latrunculum 
lalrunculo  superimponere.  ||  met.  Tallar  la  soca 
del  arbre  en  rodó  à  fi  de  que  torne  à  brotar.  Coro- 
nar. Arboris  Iruncum  medium  secare,  amputaré. 

CORONAT,  DA.  p.  p.  Coronada,  Coronatus.  || 
m.  Moneda  antígua  del  temps  de  Sanxo  quart  de 
Castella  fins  als  reys  católichs;  los  mèsantichs  va- 
lian  cinch  maravedissos  y  1s  moderns  dos  y  mitj. 
Comado.  Nummus  corona  insignitus.  ||  Lo  clergue 
tonsurat,  ó  V  ordenat  de  menors  ordes.  Coronada, 
Clericus  tonsura  initíatus. 

FÉRLA  CORONADA  Ó  BEN  CORONADA,   fr.  fam.  Coillé- 

trer  un  gran  error  ó  férse  mòlt  mal.  Hacerla  cer- 
rada  ó  de  clavo  pasado.  In  magnuin  errorem  inci- 
dere,  vel  magnum  ictum  accipere. 

CORONAT JE.  m.  ant.  coronació.  ||  m.  ant. 
Dret  pe's  gaslos  de  la  coronació  del  prínc^jp  que  s' 
exigia  à  cada  vebí  del  regne  de  Aragó  y  comtat  de 
Barcelona.  Coronage.  Yectigal  sic  dictum. 

CORONEL,  m.  mil.  L'  oficial  que  té  à  són  càr- 
rech  lo  mando  de  un  regiment.  Coronel.  Tribunus 
mililum.  II  En  lo  blasó  ,  lo  mateix  que  corona.  Co- 
ronel. Gentilitiis  stemmatis  corona. 

CORONELA.  f.  mil.  La  muller  del  coronel.  Co- 
ronela.  Militaris  tribuni  uxor.  ||  adj.  mil.  S'  aplica 
à  la  bandera ,  companyia  y  altras  cosas  que  per- 
tanyen al  coronel.  Corontla,  Ad  tribunum  militum 
pertinens. 

CORONELIA.  f.  ant.  mil.  regiment. 

CORONELL.  m.  ant.  mil.  coronel. 

CORONETA.  f.  d.  Coronica  ,  ím,  illa.  Corol•la» 
íe.  B  La  part  superior  del  cap.  Coronica  ,  ita,  illa. 
Vèrtex,  icis. 

CORONICA.  f.  CRÒNICA. 

CORONIS,  f.  Diossa  que  veneravan  los  de  Si- 


ii6 


GOR 


DICCIONARI 


COR 


ciona  en  lo  temple  de  Minerva  perquè  no'n  tenia  de 
propi.  Coronis.  Coronis ,  idos.  ||  Ninfa  estimada  de 
Apolo  que  per  havérla  trobada  ab  un  jove  de  Tes- 
sàlia  fou  morta  ab  una  fletxa.  Coronis,  Coronis, 
idos. 

CORONISTA.  m.  cronista. 

GORONÓIDE.  f.  ant.  Se  diu  així  lo  que  es  sem- 
blant à  una  corona.  Coronóide.  Coronoides,  is. 

CORP.  m.  CORB. . 

GORPENTA.  f.  Lo  COS  de  una  persona  petita  y 
rodonxona.  CorpancL•l•l,  rorparo.Obessum  corpus. 

CORPORACIÓ,  f.  Societat,  comunicat.  Corpo- 
racion.  Corpus,  oris. 

OORPORADURA.  f.  ter.  corpulència. 

CORPORAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  cos.  Cor~ 
poral,  corpóreo,  Corporeus.  ||  m.  pi.  Lo  drap  que 
s'  exten  sobre  la  ara  pera  posarhi  la  bostia  y  '1 
càlzer  quant  se  diu  missa.  CorporaUs.  Corporal  es, 
ium,  sacra  lintea. 

CORPORALMiaNT.  adv.  m.  Ab  lo  cos.  Corpo- 
Talment.  Corporaliter. 

corporeïtat,  f.  La  qualitat  de  cos.  Corpo- 
reidad,  corporalidad.  Corporal itas,  atis. 

CORPÓREOy  A.  adj.  Lo  que  té  cos  ó  per'any  à 
ell.  Corpóreo.  Corporeus. 

CORPORIFICACIÓ.  f.  quím.  Acció  de  tornar 
los  esperits  al  sér  y  cos  que  tenían  abans  de  baver- 
los  extret.  Corporificacion.  Redintí'gratio  corporis. 

CORPORIFICAR.  V.  a.  qufm.  Fixar  y  reduhir 
los  esperits  à  cos  per  medi  de  la  c^rporificació. 
Corporificar.  In  corpus  cogere. 

CORPORIFICAT ,  DA.  p.  p.  Corporificado.  In 
corpus  coactns. 

CORPS.  m.  Ven  francesa  admesa  en  Espanya, 
pera  significar  alguns  empleos  pcrtanyenls  à  la 
persona  real.  Corps.  Corpus,  oris. 

CORPULÈNCIA,  f.  La  grandària  y  magnitud 
de  algun  cos.  Corpulència.  Corpulentia,  a;.  ||  mel. 
S'  aplica  pera  significar  V  excés  de  las  carns  que 
té  algú.  Humanidad.  Corpulentia,  iD. 

CORPULENT ,  A.  adj.  Lo  que  es  de  gran  cos. 
Corpulento.  Corporosus,  corpulentus. 

CORPUS,  m.  Veu  purament  llatina  pera  anome- 
nar lo  dia  ó  festa  anyal  del  Santíssim  Sagrament 
del  cos  de  Jesucrist.  Corpus.  Festum  corporis 
Christi. 

CORPÚ8CUL.  m.  fís.  Cos  mòlt  petit.  Corpus- 
culo.  Corpusculum,  i. 

CORPUSCULAR,  adj.  S'  aplica  al  sistema  dels 
filosops  que  admeten  per  matèria  elementar  los 
corpüsculs.  Corpuscular.  Corpuscularis. 

CORPUSCULISTA.  m.  Qui  segueix  lo  sistema 
corpuscular.  Corpusculista.  Corpuscularis  syste- 
matis  sectator. 

CORRAL,  m.  En  las  casas  ó  despoblats  lo  Ilocb 
cercat  y  descubert  que  serveix  pera  diferents  usos. 
Corral,  corraliza.  Conseptum,  i.  ||  Pati  tocant  à  la 
mateixa  casa  pera  tirarbi  las  escombrarias,  ó  pera 
desembres  de  ella.  PaCto,  muladar.  Aula ,  c.  ||  La 


casa,  pati  ó  teatro  pera  representar  las  comédiu; 
se  diu  així,  perquè  antígnament  eslava  descnbirl 
Corral.  Tbeatrum,  i.  y  Llocb  cercat  ahoot  lospi^ 
tors  recullen  lo  bestiar  pera  resguardarlo  4e  hi 
incleméncias  del  temps.  ApriseOf  redil,  parüm, 
Caula,  ».  II  La  separació  que  fàn  los  peicadffi 
pera  retirar  la  pesca  à  algun  costat  del  ría.  Cth 
ral.  Locus  piscationi  aptus.  jj  En  las  unívenitUii 
se  diu  així  '1  blancb  que  deixan  los  estodiailiti 
las  matérias  que  's  dictan  en  las  aulas,  quotn 
ouhen  lo  catedràtich.  íjaguna,  corral.  Lacnna,  8. 

CORRAL  DE  BBSTiAR.  Eneerrodero.  Gregis  cfam* 
trum. 

CORRAL  DE  CABRITS.  Chíktlal ,  chibitero.  HoriHe, 
is. 

CORRAL  DE  PORCHS.  CòcAiiifra,  Tükurda,  rkiftl• 
ro  ,  chochiquera ,  pocilga.  Rara,  m.  ||  met.  LM 
brut  y  asquerós.  Zahurda ,  pocilga.  Sordidi»  !•• 
cus. 

CORRAL  DE  VADELLS.  .Voct7/fro.  Juvenconundav* 

trum. 

TRÀURER  DEL  CORRAL,  fr.  Dcsocorralar.  Peconé 
caula  educere. 

CORRALÀS.  m.  aum.  Corralan.  Grandior  cal• 
la,  grandius  claustrum. 

CORRALET.  m.  d.  Corralillo ,  ito.  Angud 
caula. 

CORRATER.  m.  CORREDOR  DE  CAMBIS  Ó  DE  Al- 
RELLA. 

CORRECCIÓ,  f .  Reprehensió  de  algun  deM 
ó  defecte.  Correc-cion.  Monitum,  i.  ||  Esmena  ycn- 
sura  dels  errors  de  alguna  cosa.  EquivMMt 
correccion.  Correctio,  nis.  ||  ret.  Figura  que  siiWi- 
tubeix  una  paraula  pera  explicar  millor  la  preo»' 
dent.  Correccion.  Correctio,  nis.  ||  farm.  La  pr^ 
ració  del  medicament  pera  atemperar  la  activiUl 
demasiat  violenta  de  algun  simple,  esperit,  ek. 
Correccion.  Temperatio,  nis.  J  nàui.  La  acció  (b 
corregir  los  defectes  de  la  navegació  per  medi  k 
sas  reglas.  Correccion.  Correctio,  emendatio,  DÍk 

CORRECCIÓ  DE  SENTENCIA,  ret.  Figura  que  s' BS 
pera  esmenar  alguna  clàusula  que  abans  s'  btvií 
dit  ó  ponderat.  Correccion  de  sentencia.  Seateotii 
correctio. 

CORRECCIÓ  FRATERNA.  Reconveució  que  's  ft  pri* 
vadament  al  pròxim  pera  correg^rlo  de  aigua  de- 
fecte. Correccion  fraterna  ó  fraternal.  Correetií 
fraterna. 

CORRECCIÓ   GREGORIANA.    *S   diu  la  qUC  's  fèRf* 

disposició  del  papa  Gregori  XIII  V  any  1581,  pf 
la  que  's  tragueren  deu  días  al  compte  delsw 
de  octubre  de  aquell  any,  fent  que  's  contes  dial' 
lo  que  era  dia  5 ;  que  desprès  en  cada  IN  !■!* 
se  traguessen  3  dias  pera  corregir  V  error  ep»'*' 
sultava  de  haver  intercalat  cada  quatre  anys  du* 
da  bigest  un  dia  cabal  de  24  boras,  no  debcit 
anyadirse  mès  que  SS  boras,  16  minats  y  18  i^ 
gons  pera  que  1  còmput  fós  del  tol  eudc.  C^ 
reccion  gregoriana.  Correctio  gregoriana. 


j 


COR 


CATALÀ. 


COR 


i  £7 


CORRECH.  m.  ter.  xaràgall. 

CORRECTAMENT,  adv.  m.  Ab  correcció.  Cor- 
reclamente,  Castigatè. 

CORRECTE,  A.  adj.  Exacte ,  segons  re^las. 
Corrtclo.  Correctus. 

CORRECTÍ8SIM,  A.  adj.  sup.  Correctisimo, 
Yaldè  correctus. 

CORRECTtsSlMABIENT,  adv.  m.  sup.  Cor- 
rectisimamente.  Yaldè  correcte. 

CORRECTIU,  VA.  adj.  S'  aplica  als  medica- 
ments que  tenen  virtut  de  corregir,  y  s'  usa  tam- 
bé com  à  substantiu  masculí.  Correctivo.  Yim  mi- 
tigandi  babens. 

CORRECTOR,  m.  Qui  corregeix.  Corredor, 
Corrector,  is.  I  Lo  qui  estava  encarregat  pel  go- 
bern  de  confrontar  los  impresos  ab  V  original  pe- 
ra véurer  si  eslavan  conformes.  Corrector.  Correc- 
tor, is.  II  Lo  superior  ó  prelat  local  en  los  convents 
del  orde  de  sant  Francísco  de  Paula.  Corredor,. 
Ccenobitarum  minimorum  prasfectus.  ||  En  la  im- 
prenta  's  diu  així  '1  qui  està  encarre^t  de  cote- 
jar  ab  V  original  y  corregir  las  probas  dels  fulls 
que  s' imprimeixen.  Corredor.  Mendorum  castiga- 
tor. 

CORRECTORA,  f.  La  superiora  de  algun  con- 
vent de  monjas  del  orde  de  sant  Francísco  de 
Paula.  Corredora.  Monialium  minimarum  antis- 
tita. 

CORREDEBIPTOR,  A.  m.  y  f.  La  persona  que 
redimeix  junt  ab  altra.  C-orreienlor,  Cum  alio  re- 
demptor. 

CORREDISSA,  f.  Correguda  curta.  Carrera, 
corridüy  eorrerilla.  Curriculuro,  i,  cnrsus  brevis. 

CORREDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  corre  mòlt. 
Corredor.  Cursor,  is.  ||  Espècie  de  galeria  estreta 
y  llarga  que  serveix^  de  pas.  Pasadizo,  corredor. 
Pergula,  e.  |  Lo  qui  per  ofici  entrevé  en  las  com- 
pras  y  vendas.  Corredor.  Proxeneta,  s.  ||  Lo  que 
té  vàrias  pessas  ó  quartos  al  costat.  Claustro,  cru- 
jia,  tramito.  Transitus,  us.  ||  Lo  que  rodeja  tot  ó 
gran  part  de  un  edifici.  Àndito.  Pergula,  ffi.  ||  ant. 
Lo  soldat  que  entra  per  las  terras  del  enemich  y 
las  tala  y  saqueja.  Corredor.  Miles  excursor. 

COlEBOOa  DE  COLL  Ó  DE  ENCANT.  CORREDOR.  3. 
CORREDOR  Dl  ORELLA  Ó  DE  CAMEI.  'L  qui   SOl-lÍCÍta 

lletras  ó  diner  enmanllevat,  y  ajusta  'Is  cambis 
de  interessos  que  s'  ban  de  donar  y  las  seguretats 
ó  resguarts.  Corredor  de  cambios,  de  oreja.  Permu- 
tationum  negotiator. 

FÉR  DB  CORREDOR,  fr.  Entrevcuir  en  las  compras 
y  vendas  de  generós  com  à  tercer.  Trujimanear. 
Proxenetam  agere. 

CORREDORA,  f.  Lo  siti  ó  lloch  destinat  pera 
córrer  los  caballs.  Corredera.  Hippodromus,  i. 

OORREDORET.  m.  d.  CorredorciUo.  Augusta 

pergula. 

CORREDORIA.  f .  y 

CORREDURA.  f.  ant.  L'  ofici  y  diligència  del 
corredor  en  qualsevol  negoci  de  comers.  Corredtir 


ria,  corretaje.  Proxenetse  indústria.  ||  Lo  dret  ó 
estipendi  de  corredor.  C^orretaje.  Proxenet»  mer- 
cès. 

CORREGER.  m.  corretjer. 

CORREGIBLE.  adj.  Lo  que  's  pót  corregir. 
Emendahle,  corregihle.  Docilis. 

CORREGIDOR,  m.  ant.  corrector.  1.||  Ma- 
gistrat en  Espanya  que  en  algunas  parts  exerceix 
la  jurisdic<;ió  real  ab  mer  mixto  imperi,  coneix  de 
las  causas  contenciosas  y  gubernatívas'y  del  cas- 
ticb  dels  delictes.  Corregidor.  Praetor,  is. 

CORREGIDORA.  f.  La  muller  del  corregidor. 
Corregidora.  Prstoris  uxor. 

CORREGniENT.  m.  Empleo  de  corregidor. 
Corregimiento.  Pnclura,  «.  ||  Lo  territori  de  la  ju- 
risdicció del  corregidor.  Corregimiento.  Prsetoris 
ditio. 

CORREGIR.  V.  a.  Esmenar  lo  errat.  Corregir. 
Emendo,  as.  ||  Advertir,  reprèndrer.  Corregir. 
Castigo ,  as.  ||  met.  Disminuhir ,  temperar  la  ac- 
tivitat de  alguna  cosa.  Templar,  corregir.  Mitigo, 
as. 

CORREGUDA,  f.  Moviment  accelerat  del  home 
ó  bèstia  pera  trasladarse  ab  promptitut  de  un  lloch 
à  altre.  Corrida,  carrera.  Cursus,  us.  ||  ant.  Fluxió 
de  algun  humor.  Corrimiento.  Fluxio,  nis.  H  ant. 
Hostilitat  de  la  milícia  que  fà  en  país  enemich,  ta- 
lantlo  y  saquejantlo.  Correria.  Incursió,  excursió, 
nis. 

DE  coRRBGi'DA.  m.  adv.  Ab  prestesa  y  prompti- 
tut. De  corriL•.  Cursim. 

CORREGUDETA.  f.  d.  Correrillaf  correndiUa,, 
Brevis  cursus. 

CORREGUT,  DA.  p.  p.  Corrido.  Cursus.  || 
adj.  Avergonyit.   AvergonzaL• ,  corrido.  Pudore 
suffusus.  [|  Assotat  públicament.  Azotado.  Flagellis 
caesus. 

CORREIG.  m.  La  llenqueta  de  cuyro  que  ser- 
veix pera  lligar  las  sabatas.  Majuela.  Calcei  lign- 

la.  II  CORRETJA. 

desf6r  los  coRREiGs  DE  LA  SABATA,  fr.  Beslügar- 
los.  Desmajolar.  Calceorum  lignlas  solvere. 

CORREJA.  m.  ant.  corretja. 

CORREJER.  m.  ant.  corretjer. 

CORRELACIÓ,  f.  Analogia  ó  relació  recíproca 
de  dos  ó  mès  cosas.  Correlaeion.  Analogia,  sb,  re- 
latio,  nis. 

CORRELATIU j  VA.  adj.  S'  aplica  à  lo  que  té 
correlació.  Correlativo.  Analogus,  con  ven  iens. 

CORRELATIVAMENT,  adv.  m.  Ab  relació  À 
altra  cosa.  Correlativamente.  Cum  relatione  alt&- 
rius;  correlativè. 

CORRENDAS.  f.  pi.  FLUIX  DE  VENTRE. 

TENIR  CORRENDAS.  fr.  Patir  diarrea  ó  fluix  de 
ventre.  Estar  ó  andar  corrientey  tener  despeno  ò 
diarrea^  irse  de  vareta.  Diarrhaea  laboraré. 

CORRENSA.  f.  FLUIX  DB  VENTRE.  ||  FLUIX  DB 
8ANCH. 

CORRENT,  adj.  S' aplica  à  lo  que  no  té  knpe- 


ii8 


COR 


DICCIONARI 


COR 


-I 


diment  ó  embaràs  pera  sòn  us  y  efecte.  ExpeditOy 
corrienle.  Expedilus.  ||  Lo  que  esla  admès  y  aulo- 
risal  pL»l  ús  y  coslum.  Corriente.  Receptus.  ||  S' 
aplica  à  la  cosa  llesla  y  acabada.  Corrienle,  molien- 
te.  Perfeclus.  |1  Dit  del  eslil.  Flaido,  corrienle.  Fa- 
cilis.  II  Aplical  als  diferents  períodos  en  que's  di- 
videix lo  temps,  lo  que  està  passant  actualment, 
com  any  corrent,  etc.  Corriente.  Verlens.  ||  Se  diu 
de  la  moneda  de  bona  lley,  y  admesa  en  lo  comers. 
Corrienle.  Gommunis.  ||  p.  a.  Qui  corre.  Corriente. 
Currens.  ||  m.  Lo  curs  constant  de  las  cosas.  Cor- 
riente. Cursus,  us.  II  Lo  curs  dels  rius  ó  de  las 
fonts.  Corriente.  Fluxus,  us.  ||  Cert  moviment  pre- 
cipitat de  las  ayfj^uas  del  mar  en  alguna  part,  sens 
conéixerse  en  la  superfície.  Corriente.  Maris  cursus 
inferior  sub  ajquore  tran<iuillo.  ||  Lo  paratge  del 
mar,  riu  ó  riera  en  qui*  la  aygua  corre  ab  mès  ra- 
pidesa. Corriente.  Alvei  proclivior  vel  anguslior 
Iraclus.  II  adv.  m.  correntment. 

DEIXARSE  PORTAR  DE  LA  CORRENT,  fr.  met.  ConfOT- 

marse  ab  la  opinió  comuna  ,  encara  que's  conega 
que  no  es  la  mès  acerlada.  Dejame  llevar  del ,  ó  de 
la  corrienle.  Tempori  cedere,  serviré. 

pííNDRER  LA  CORRENT,  fr.  met.  Coulràurer  T  hà- 
bil de  fér  alguna  cosa.  Tomar  el  chorrillo.  Assues- 
co,  is,  assueíio,  is. 

POSAR  CORRENT,  fr.  mel.  Posar  alguna  cosa  en 
disposició  de  servir  pera  algun  objecle.  Poner  cor- 
rienle. Expedio,  is. 

posARSE  CORRENT,  fr.  mel.  Pagar  algú  lots  los 
deutes,  (juedarse  solament  ab  lo  propi.  R-'dondear- 
se.  Nòmina  sua  pedire. 

SEíiLiR  LA  CORRENT,  fr.  met.  Seguir  la  opinió  de 
la  majoria  sens  examinaria.  S'guir  la  corriente, 
irse  tras  el  chorrillo  y  ó  tras  la  corrienle.  Aliena; 
opínioni  omnimò  subscribire. 

TOT  CORRENT,  m.  adv.  Depressa ,  ab  prestesa'. 
Corriendo.  Celeriler,  cursim. 

GOBRENTMENT.  adv.  m.  Sens  dificullad  ni 
contradicció.  Corrientenienle.  Facilè. 

CÓRRER.  V.  n.  Caminar  ab  velocitat.  Córrer. 
Curro,  is.  ||  met.  Móurerse  progressixamenl  los  lí- 
quits  y  flúils.  Córrer.  Fluo,  is.  ||  Passar,  seguir  las 
cosas  sòn  curs.  Córrer,  pnelereo,  is.  ||  Dirse  ó  do- 
narse  per  notícia  alguna  cosa.  Córrer  la  voz,  cór- 
rer la  fama.  Nunlior,  aris.  ||  Cuydar  de  algun  ne- 
goci ó  fér  las  diligéncias.  Córrer,  enlender  con.  Cu- 
ro, as.  II  Apressurarse  à  fér  alguna  cosa.  Córrer. 
Propero,  as.  ||  l*assar  algun  negoci  per  ahont  li  cor- 
respon. Córrer.  Rem  ,  negotium  tractari.  ||  Es'ar 
admesa  ó  rel)uda  alguna  cosa.  Córrer.  Via  commu- 
ni  receglum  e.sse.  ||  Valer  alguna  cosa  en  1'  any  ó 
lemps  de  que's  Irada.  Pamr ,  rorrer.  Vigeo,  es.  [| 
Recórrer,  acudir  al  valimenl  ó  ajuda  de  algú.  Re- 
córrer, córrer.  Confugio,  is.  ||  l*arlanl  de  la  mone- 
da, passar,  s:'r  admesa.  Valer,  córrer.  Usilalam 
esse.  II  Parlant  del  ayre  ó  aygua.  Susurrar.  Susur- 
ro,  as.  II  ant.  acórrer.  ||  anl.  empaytar.  ||  ant.  anar 

i  PARAR. 


CÓRRER  AL    DERRERA    DE    ALGÚ.    fr.    ACOüSegl 

empaylarlo  ab  fúria  y  criïs.  Dar  tras  vno.  Pi 
quor,  eris.  ||  Perseguirlo  pera  ferli  algan  n 
dany.  Córrer  d  alguno.  Persequor ,  eris ,  insecte 

CÓRRER  Ó  NO  CÓRRER    BÉ    AB  ALGÜ.     fr.    Tenir 

bona  correspondència  ab  ell.  Gorrer  ó  no  eo 
llevarse  bien  ò  mal  con  alguna,  estar  ó  fHmer 
cuerno  con  alguno.  Bene  vel  malè  aliquero  cnn 
quo  conveni  re. 

k  coRRA  cuYTA.  m.  adv.  Atropolladament,  al 
pressa.  A  mala  caballo,  d  una  de  cahallo.  Pn» 
tanter. 

k   MÈS  CÓRRER  Ó  À  TOT  CÓRRER.  Rl.  adV.  Ab 

velocitat.  A  todo  carrer,  d  mata  cctballo,  de  est 
Veloci.ssimè. 

DEIXAR  CÓRRER  ALGUNA  COSA.  loc.  Doíxarla  e 
olvidarla,  prescindir  de  ella.  Dejarla  córrer. 
miltere,  nihil  curaré. 

DEUARSE  CÓRRER   SOBRE    ALGIÜ.  loC.    anl.  Tím 

sobre.  Echdrsele  encima.  Cadere  supra,  ve  heme 
incidere. 

Qii  MÈNos  CORRE,  VOLA.  fr.fam.  mel.  Denota 
regularment  qui  afecta  descuyt  ó  indiferénci 
alguna  cosa,  es  lo  que  la  sol•licita  ab  mès  eOci 
El  que  menos  corre,  vuela.  Magis  saepè  simuU 
quietem  etücax  est  labor. 

CORRERIA,  f.  Hostilitat  de  la  gent  de  gae 
talant  y  saquejant  lo  país  enemicb.  ExcursioHf 
reria,  incursion.  Excursió,  nis. 

GORRE9PONGIÓ.  f.  CORRESPONDÈNCIA. 

CORRESPONDÈNCIA,  f.  La  relació  de 
cosa  ab  altra.  Carreítpandencia.  Gongraentía,  a 
Conformitat,  proporció,  simetria.  Corresponden 
Symmetria,  a?.  ||  Tracte  recfproch  de  una  pers 
ai)  altra.  Correspondència.  Familiaris  consuetu 
II  Entre  comerciants  lo  tracte  que  tenen  enlr 
sobre  cosas  de  són  còrners.  Correspondència.  X< 
tialorum  mutuum  commercinm.  y  La  comunia 
per  escrit  ó  de  paraula.  Correspondència.  F^mi 
ris  consuetudo.  ||  Retribució  del  benefici  rel 
Correspondència.  Relributio  obsequií.  ||  La  obert 
per  la  qual  se  comunican  los  ayres.  C^rresponà 
eia.  Fatens  aeri  exitus. 

CORRE8PÓNDRER.  V.  a.  Fér  algun  favor 
altre  que  s'  ha  rebut.  Corresponder.  Rependo, 
II  Tocar  ó  pertànyer.  Tacar,  corresponder,  perte 
eer.  Attineo,  es.  ||  Tenir  alguna  cosa  proporck 
conformitat  ab  altra.  Corresponder.  Respondeo, 
con  ven  io.  is. 

CORRESPÓNDRER8E.  v.  r.  Comimicarsf  I 
escrit  uns  ab  altres.  Correspanderse.  Mutuis  oflic 
per  litleras  cerlare.  ||  Amarse  recíprocament.  0 
responderse.  Mutuò  se  diligere. 

CORRESPONENT,  adj.  Proporcionat,  coofc 
me,  convenient.  Correspondiente.  Conveniens.  ['  i 
Lo  qui  té  correspondència  ó  tracte  ab  altre.  r< 
respondi  nle,  corresponsal.  Mutuis  o£Qciis  per  liti 
ras  alteri  respondens. 

CORRESPONSAL,  m.  CORRBSPO.WIfT. 


COR 


GATÀLA. 


COR 


ii9 


GORRETJA.  f.  Llenca  de  cnyro  que  serveix 
pera  lligar  6  cenyir  alguna  cosa.  Correa.  Corrigia, 
se.  II  La  flexibilitat  y  extensió  de  que  es  c^pàs  al- 
guna cosa  sens  trencarse.  Corrfa.  Flexibililas,atis. 
II  La  que  tenen  los  barbers  pera  passar  en  ella  las 
navajas  y  snavisarlas.  Suavizador.  Corium  cultris 
acuendis.  ||  La  de  la  cabessada  dels  caballs  que'ls 
cinyeix  lo  bascoU.  Àhogadero,  Collaris  coriigia.  || 
La  que  penja  del  estrep,  y  V  aguanta.  Acion.  Lo- 
rum  quo  ab  ephippio  stapia  pendet.  ||  Joch  de  noys 
ab  una  corretja  rollada  ab  alguna  cosa  dins,  si  s'hi 
queda  al  tiraria,  guanya  1  qui  posa  la  prenda,  y  si 
queda  fora,  *l  qui  posa  la  corretja.  Corregüela.  Cor- 
rigiae  ludus.  ||  La  que  esta  guarnida  ab  civella. 
Prancalete.  Fibulata  corrigia.  ||  La  que  subjecta  las 
barras  del  caball.  Muserola,  Corrigia  ad  os  equi 
comprimendum.  ||  La  que  sosté  penjant  la  esque- 
lla. Castigadera.  Tintinnabuli  lorum.  ||  La  que  ser- 
veix pera  portar  lo  fusell.  Porta fusil.  Scloppeto 
post  tergum  portando  lorum.  ||  La  que  esta  entor- 
tolligada al  trompitxo  y  M  fà  ballar.  Zurriago,  Cor- 
rigia, ». 

TENIR  CORRETJA,  fr.  mct.  fam.  Snfrir  las  bromas 
ó  burlas  sens  enfadarse.  Tener  correa,  Facetíarum 
aculeos  palíenter  ferre. 

CORRETJAM.  m.  Conjunt  de  corretjas.  Cor- 
reaje.  Loramentum,  i. 

ORRETJA8SA.  fr.  aum.  Correon.  Fortius  lo- 
rum. 

GORRETJER.  m.  Qui  fà  corretjas.  Correero. 
Gorrigiarius,  ii. 

GORRETJERIA.  f.  Ofici  de  fér  corretjas.  Cor- 
reeria.  Corrigiarium  oificina. 

GORRETJETA.  f.  Corregüela ,  correhuela,  Te- 
nuis  corrigia. 

GORRETJÓ.  m.  ter.  cutrol. 

GORRETJOLA.  f.  Planta  que*s  troba  en  los 
camps  y  en  los  sembrats,  té  las  flors  blancas  de  figu- 
ra de  un  embut  y  las  fui  las  en  forma  de  dart.  Cor- 
regüelay  correhuela ,  atahaquillo.  Convolvulus  ar- 
vensis. 

GORRETJÓS,  A.  adj.  S'  aplica  à  lo  que  fàcil- 
ment se  doblega  sens  trencarse.  Correoso.  Lentus, 
flexibilis. 

GORREU.  m.  Lo  qui  té  V  ofici  de  portar  las 
cartas  de  un  lloch  à  altre.  Correo.  Tabellarius,  ii. 
B  La  casa  en  que's  reben  y  despatxan  las  cartas. 
Correo.  Litteris  excipiendis  oificina.  ||  Lo  conjunt 
de  cartas  que's  reben  y  despatxan.  Correo.  A  labe- 
llario  delata;  litterx. 

CORREU  DE  ESPARDENYA.  'L  qui  té  1'  ofici  de  por- 
lar  las  cartas  desde  una  caixa  principal  de  cor- 
reus als  pobles  que  estan  fora  la  carrera.  Balijero, 
hijuela.  Tabelarius,  ii. 

CORREU  DE  PEU.  Lo  qui  à  peu  porta  las  cartas  de 
Bn  lloch  à  altre.  Propio.  Pedis  tabellarius. 

GORRIBLE«  adj.  CORRENT. 

CORRimENT.  m.  ant.  correguda.  ||  Fluxió  de 
humor  que*8  posa  en  alguna  part  del  cos,  com  en 

TOMO  1. 


los  ulls,  en  los  caixals,  etc.  Eseurribanda ,  eorri- 
miento.  Fluxio,  nis.  ||  Malaltia  que  consisteix  en  un 
fluix  de  un  humor  acre  y  corrosiu  per  la  via  de  la 
orina.  Gonorrea.  Gonorrhaïa,  as. 
GORRIMORT.  m.  corriment.  3. 

GORRIOL.  m.  PASTOREL•LA. 

GORRIOLA.  f.  Roda  que's  mou  sobre  un  eix  ó 
clau,  y  per  sa  circunferéncia  ó  canal  passa  una 
corda  pera  pujar  cosas  de  pes.  Garrucha^  carrucha, 
Carrillo t  polea,  troclaf  monopartos.  Trochlea,  se.  || 
La  que  serveix  pera  pujar  y  baixar  las  llàntias  de 
las  iglésias.  Carreton.  Trochlea,  se. 

UNTAR  LAS  coRRiOLAs.  fr.  met.  Regalar  diners 
pera  conseguir  lo  que's  desitja.  Untar  el  carro.  Mu- 
neribus  delinere. 

GORRIOLAM.  m.  Multitut  decorriolas.  Polea- 
me.  Trochlearum  multitudo. 

GORRIOLAYGA.  f.  ter.  Àucell  de  estany.  PA- 
jaro  de  estanque.  Avis  sic  dicta. 

GORRIpiAS.  f.  pi.  Fluix  de  ventre.  Escurri- 
banda,  cagalera,  desconcierto.  Profluvium  alvi. 

GORRÓ.  m.  Cilindro  de  fusta  que  serveix  pera 
arrosegar  ab  mès  facilitat  alguna  cosa  de  mòlt  pes. 
Rodillo,  rodo,  ruejo.  Cilindrus  ligneus.  ||  Coixí  rodó 
que  agafa  de  part  à  part  del  llit.  Travesero,  lar- 
guero,  cabezal,  travesano.  Cervical  lecli  latitudi- 
nem  aequans  ||  Rodet  pera  móldrer  los  materials  en 
los  forns  de  vidre.  MMla.  Cylindrus,  i.  ||  En  las 
màquinas  de  cardar  cotó,  's  diu  així  cada  un  dels 
cilindres  de  fusta  vestits  de  cardas,  y  's  distingei- 
xen entre  sí  ab  varis  noms.  Se  diu  corró  gros  al 
que  ocupa  M  centro  de  la  màquina  y  comunica  '1 
moviment  à  tots  los  demés;  fi,  al  que  està  entre  4 
gros  y  raragolador;  esmolet,  al  que  està  à  la  part 
oposada  al  fi  derrera  del  gros;  dormidor,  al  que 
pren  lo  cotó  de  la  t?la,  y  xichs  à  tots  los  demés. 
Cilindro.  Cylindrus,  i. 

PUJAR  k  CORRÓ.  fr.  met.  Enfadarse.  Atufarse, 
amusgar,  subirsele  d  uno  el  humo,  la  mostaza  d  las 
narices.  Irascor,  eris. 

GORROBORAGIÓ.  f.  Esfors  y  vigor  que^s  dó- 
na al  que  està  desalenlal  ó  dèbil.  Cor robor acion. 
Animus,  i.  [  Apoyo  ó  confirmació  de  alguna  cosa. 
Corroboracion.  Corroboramenlum,  i. 

GORROBORANT.  p.  a.  Lo  que  corrobora.  Cof- 
roborante.  Corroborans.  [  m.  Medicament  que  té 
virtut  de  corroborar.  Corroborante.  Corroborans, 
corroboramenlum  proistans. 

GORROBORAR.  v.  a.  Aumentar  lo  vigor,  do- 
nar novas  forsas.  Corroborar.  Corroboro  as.  ||  Do- 
nar nova  forsa  à  la  rahó,  argument  ú  opinió.  Ei- 
forsar,  corroborar,  roborar.  Corroboro,  as. 

CORROBORAT,  DA.  p.  p.  Corroborada.  Cor- 
robora tus. 

GORROBORATIU,  VA.  adj.  corrororant. 

GORROHIR.  V.  a.  Maltractar  ó  consumir  algu- 
na cosa  rosegan  tia.   Corroer.  Rodeo,  corrodeo,  es. 

GORROMPEDOR,  A.  m.  y  f.  corruptor. 

GORROMPIMENT.  m.  ant.  CORRUPCIÓ. 

68 


i50  COR  DICCIONARI 

CORRÓMPIIER•  V.  n.  Alterar  ó  mudar  la  for- 
ma de  alguna  cosa.  Corrompery  contaminar,  de- 
pravar,  Vilio,  as.  ||  Falsificar  alguna  cosa.  Adulte- 
rar, rorromper,  depratmr.  Corrumpo,  is.  ||  Perver- 
tir ó  seduhír  alguna  dona,  especialment  donzella. 
Violar,  corromper,  estuprar,  Yio!o,a8.  ||  Pervertiré 
viciar  los  bons  costums  de  algú.  Pervertir,  corrom- 
p«r.  Corrumpo,  is.  ||  Sobornaraljutgeóaltra  persona 
ab  regalosóde  altra  manera.  Sohomar,  corromper, 
cohechar.  Quempiam  pecunia ,  donis  corrumpere. 

GORRÓniPREIlSC.  V.  r.  Pudrirse,  ferse  mal- 
bé. Podrirse,  corromperse,  malearse.   Putresco,  is. 

GORROMPUDAMENT.  adv.  m.  Errada,  vi- 
ciadamenl.  Corrompidamente.  Corrupte. 

CORROMPUT,  DA.  p.  p.  Corrompido,  corrup- 
to,  Yitiatus. 

G0RR08AR.  v.  n.  ant.  enfadarse,  atrarsr. 

CORROSIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  corrohir . 
Corrosion.  Corrosió,  nis. 

CORROSIU,  VA. adj .  Lo qüe corroheix ó  té  virtut 
de  corrohir.  Corrosivo,  forro«ife.Exedens,corrodens. 

CORROSÓS.  A.  adj.  ant.  enfadat,  atrat. 

CORRUPCIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  corrómprerse 
alguna  cosa.  Cornipcíon.  Cor ruptio,  nis.  ||  Alteració 
ó  vici  en  algun  llibreó  escrit.  Corrupcion,  contami- 
nacion,  depravacion.  Corruptio,  nis.  ||  Diarrea,  fiuix 
de  ventre.  ror/wpríon.Yenlris  flux  as.  ||  corri:ptela. 

GORRUPTAMENT.  m.  ant.  corrupció.  |f  adv. 

GORROMPUDAMENT. 

CORRUPTELA.  f.  corrupció.  3.  ||  Abús  intro- 
duhit  en  las  cosas  que  no  són  materials,  com  cor- 
rupció de  costums  elc.  Corruytela,  corrupcion.  Cor- 
ruplio,  nis.  ||  for.  Mal  costum  ó  abús  contra  la  lley 
ó  dret.  Corruptela.  Abusio,  nis. 

CORRUPTIBILITAT.  f.  Qualitat  per  la  qual 
un  cos  físich  està  subjecte  h  corrupció.  Corruptibi- 
lidad.  Corruptibílitas,  atis. 

CORRUPTIBLE.  adj.  Lo  que  esta  subjecte  à 
corrupció.   Corruptible.  Corruptibilis. 

CORRUPTtssiM,  A.  adj.  sup.  Corrti/)ííí/mo, 
corrompidisimo.  Yaldè  corruptus. 

CORRUPTJtsSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Cor- 
ruptísimamente,  Yaldè  corrupte. 

CORRUPTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  pera 
corrómprer.  Corruptivo.  Corruptivus,  corrumpere 
va  Iens. 

CORRUPTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  corromp.  C^trrup- 
tor,  corrompedor.  Corruptor,  is. 

CORS,  A.  adj.  Lo  natural  y  pertanyent  à  la  isla 
de  Córceg-a.   Corzo,  corsa,  Cyrneus,  cyrniacus.  || 
nàut.  CASCO.  II  m.  ant.  cos. 

Hu  sòN  CORS.  loc.  ant.  personalment. 

CORSA.  f.  ant.  escorsa. 

CORSÉ.  m.  Yeu  introduhida  del  francès.  Es 
una  espt»cie  de  cotilla.  Cors^.  Fremineus  lorax. 

CORSER.  m.  ant.  Qilwll  gros  y  lleuger  que 
servia  ih»1s  torneigs.  Corcel.  Cui-sorius  equus. 

GORSÍA.  f.  Corredor  di»  la  nau  pera  passar  de 
pn«  a  popa.  Pasamano,  crujia,   til•la.  Fori,  orum. 


COR 


CORSIER.  m.  ant.  corsbr. 

C0R80,  A.  adj.  CORS.  1.  II  m.  Animal  de  I 
classe  dels  que  remugan,  mòlt  lleuger  y  porncl 
semblant  al  cervo,  de  color  ceodrds,  ab  dm 
banyas  que  terminan  en  figura  de  foréa  y  qoa! 
sens  cua.  Corzo.  Cervus,  i. 

CORT,  A.  adj.  ant.  curt.  ||  f.  La  ciutat  ó  fil 
abont  resideix  lo  soberà.  Corte,  Guria,  ae,  ngi 
urbs.  I  Lo  conjunt  de  indivíduos  que  componen  1 
família  y  comitiva  del  rey.  Corte.  Regins  comiti 
tus.  II  CORRAL.  II  ESTABLE.  ||  Obsequí;  y  així  *s  dii 
fér  la  CORT  à  algú.  Corte.  Obsequium,  ii.  ||  tubi 
NAL.  II  f.  pi.  Junta  ó  congrés  del  tres  brassos  A 
regne,  ecclesiàsticb,  noblesa  y  poble.  Cortes.  Ot 
rix,  arum,  comitia,  orum.  ||  En  Catalunya  '1  coi 
gres  general  legislatiu  del  principat,  que  *1  n 
convocava  y  presidia  en  persona.  Cortes.  ComilN 
orum.  II  En  Navarra  la  reunió  dels  tres  estamen 
del  regne,  ecclesiàsticb,  noblesa  militar  y  *1  li 
las  repúblicas.  Cortes.  Comitia,  orum. 

CORT  CELESTIAL.  La  reuníó  dels  àngels  y  bem 
venturats  que  estan  glorificant  à  Dèu  en  lo  ce 
Corte  celestial.  Ccelestis  aula. 

CORT  DELS  SUBIRANS  Ó  DELS  SL'PERNALS.  ant.  Cd 
CELESTIAL. 

CORT  DE  PORCHS.  CORRAL  DE  PORCHS. 

coRTPLENERA.  loc.  aut.  En  plena  cort.  En  pUn 
corte.  Sol  em  nia  comitia. 

CORTS  GENERALS  DE  ArAGÓ,  DE  CATALUNYA  ,  etC.  L 

congregació  de  cada  un  dels  eslats  de  la  confede 
ració  catalana-aragonesa  en  sa  capital  respectiva 
pera  Iraclar  de  un  objecte  especial,  y  també  *8deya 
PARLAMENT.  Corlcs  gcneraUs ,  parlamento.  Comitia. 

CORTS  GENERALS  DE  LA  CORONA.  Congre^ciÓ  dt\& 

representants  dels  tres  brassos  de  la  confederació 
Catalana-aragonesa,  en  un  punt  mitjancer  que  so- 
lia ser  Monsó.  Cortes  generales  de  la  eorofua.  Gene- 
ral is  comitia. 

FÉR  LA  CORT.  fr.  Obsequiar  ó  procurar  enamorar 
à  alguoa  dona.  Uacer  la  coru,  festejar,  galantear, 
cortejar,  enamorar.  Proco,  as;  mulierem  captaré. 

GORTÀ.  m.  QUARTA. 

GORTAN.  m.  ant.  quaetí. 

GORTANA.  f.  QÜARTANA. 

GORTAR.  V.  a.  Interrómprer  una  conversació. 

Cortar.  ínterpello,  as. 

GORTAR8E.  v.  r.  Quedarse  sens  paraula  per 
causa  de  alguna  turbació.  Acortarse,  cortarse,  tm- 
barsCyOtarsey  atascarse,  empacharse,  atajarse,  «fri- 
gantarse.  HiTreo,  es. 

GORTAT,  DA.  p.  p.  Acortado,  cortado.  Anino 
fractus. 

GORTAYAR.  v.  a.  ant.  cortejar. 

GORTEIG.  m.  Acompanyament,  obsequi.  Cor- 
tejo. Obsequium,  ii.  ||  Finesa",  regalo.  Cortejo.  Da- 
num,  i.  11  Lo  qui  galanteja  à  una  dona,  y  la  dona 
galantejada.  Amante,  cortejo.  .\masiu$,  ii. 

GORTCJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  corteja.  Ctortí- 
jador,  corte jante.  Obsequens. 


cos 


CATALÀ. 


COS 


151 


CORTEJAR.  V.  a.  Obsequiar,  acompanyar  à 
altre  en  lo  que  sia  de  sòn  gust.  Cortejar,  Obse- 
quor,  eris.  ||  Galantejar  à  alguna  dona.  Galaníear, 
cortejar.  Servio,  is,  amasium  agere. 

CORTEJAT,  DA.  p.  p.  Corlejado.  Obsequiïs 
affectus. 

GORTEL.  m.  ant.  qüartel. 

CORTER.  m.  ant.  quart. 

CORTÉS,  A.  adj.  Atent,  afable.  Atento,  cortès^ 
urhano,  comedido,  cortesano,  Gomis,  urbanus. 

CORTESÀ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  cort. 
CorUsano.  Ad  regiam  aulam  pertinens.  ||  cortès. 
H  m.  Lo  qui  serveix  al  rey  en  la  cort  y  sab  los 
usos  de  ella.  Au/tco,  cortesano.  Aulicus,  i. 

CORTESANA,  f.  Se  diu  així  la  dona  pública. 
Cortesana.  Scortum,  i. 

CORTESANABIENT  Y  GORTESAMENT. 
adv.  m.  Ab  cortesia.  Cortesanamentey  cortésmente. 
Comitèr, 

GORTESANIA.  f.  Atenció,  urbanitat.  Cortesa- 
nia.  Comitas,  urbanilas,  atis. 

CORTESANÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Cortesanisi- 
mo.  Yaldè  comis. 

CORTESIA,  f.  Acció,  demonstració  de  atenció 
ó  respecte  que  té  una  persona  à  altre.  Cortesia. 
Comitas,  atis.  ||  cortesania.  Q  rarretada. 

FÉR  cortesia,  fr.  llevarse  'l  rarrbt. 

CORTESiSSmy'A.  adj.  sup.  cortesaníssim. 

CORTINA,  f.  Tela  pera  tapar  y  adornar  las  por- 
tas  finestras,  llits,  etc.  Cortina.  Lintoum,  i.  ||  fort. 
Tros  de  muralla  que  hi  ha  entre  baluarl  y  baluart. 
Cortina.  Muri  frons.  ||  met.  Lo  drap  que  cubreix  y 
oculta  alguna  cosa.  Cortina.  Yelum,  i.  ||  La  del 
sagrari  que  està  delràs  la  porta.  /'a/ta.  Velum,  i. 

POSAR  coRTiNAs.  fr.  Adomar  ab  ellas  alguna  co- 
sa. Encortinar.  Yelis  ornaré. 

TiiAR  ó  FÉR  cORRERLACORTmA.fr.  Feria  córrerper 
la  barreta  pera  tapar  ó  cubrir  alguna  cosa.  Córrer 
la  cortina.  Velum  pandere.  ||  Feria  córrer  tota  à  un 
costat  pera  descubrir  lo  que  ocultava.  Córrer,  des- 
córrer  la  cortina.  Yelum  conirahere,  conducere. 

GORTINATGE.  m.  Conjunt  de  cortinas.  Corli- 
naje.  Linteorum  ordo.  U  ant.  Pentinat  llis  ab  que 
las  donas  se  cubrian  la  meytat  del  front ,  partint 
lo  cabell  y  deixant  un  sèch  ó  clenxa  per  la  que's 
<iescubria  la  closca.  Jaqué.  Mulierum  comae  fron- 
tem  omantes. 

GORTÓ.  m.  CROSTÓ.  ||  ter.  quartbró. 

GORTONEJAR.  v.  a.  Tràurer  las  escatas  ó 
crostas  de  las  Uagas.  Escarizar.  Plagas  expurgare, 
abstergere. 

CORVO,  A.  adj.  corb. 

CORXERA,  f.  müs.  Una  de  las  set  notas  ó  fí- 
guras  musicals,  que  val  la  meytat  de  la  semínima. 
Corchea.  Nota  musices  inferior  adunca. 

GORXET.  m.  Ministre  de  justícia,  agusil.  Cor- 
chtte.  Apparitor,  is. 

GÒ8.  m.  Campanya  que's  fa  per  mar  pera  per- 
seguir als  piratas  y  embarcacions  enemigas.  Corso. 


Bellum  mari  factum  in  hostes ,  piratasve.  ||  En  al- 
gunas  festas  püblícas  la  correguda  de  personas  à 
peu  ó  à  caball  pera  guanyar  algun  premi.  Carrera, 
curso,  coso,  cosetada.  Cursus,  us ,  y  de  caballs  so- 
lament Equestris  ludus. 

ANAR  EN  còs.  fr.  Perseguir  als  piratas  y  embar- 
cacions dels  enemichs.  Àndar,  ir  d  corso,  corsear. 
Navi  privatis  sumptibus  instructa  bellum  adversus 
hostes,  seu  piratas  gerere. 

COS.  m.  Qualsevol  substància  material  y  exten- 
sa. Cuerpo.  Corpus,  oris.  |1  Lo  Ironth  del  cos  humà 
à  diferència  del  cap,  brassos,  y  camas  que's  diuhen 
extremitats.  Cuerpo.  Corpus,  oris.  ||  Cadàver.  Cuer- 
po.  Cadàver,  is.  ||  V  agregat  de  personas  que 
forman  un  poble,  república  ó  comunitat.  Cuerpo, 
corporacion.  Respublica,  ».  ||  Cert  número  de  sol- 
dats ab  sos  respectius  oficials.  Cuerpo.  Militaris 
roanipulus.  Q  La  empresa,  emblema  ó  la  figura  que 
significa  alguna  cosa.  Cuerpo.  Gentilitíum  schem- 
ma.  II  arq.  L'  agregat  de  parts  que  componen  un 
edifici  fins  à  la  cornisa.  Cuerpo.  Corpus ,  oris.  ) 
Parlant  dels  llibres,  la  obra  sens  los  índices  y  pre- 
liminars. Cuerpo.  Corpus  ,  oris.  ||  En  la  suma  de 
sant  Tomàs  la  explicació  del  article  fora  'Is  argu- 
ments. Cuerpo.  Corpus ,  oris.  ||  En  las  lleys  civils 
y  canónicas,  la  col-lecció  autèntica  de  ellas.  Cuer- 
po. Juris  ,  legum  corpus.  ||  Parlant  de  la  roba  la 
doblaria  y  espessor.  Cuerpo.  Panni  crassiludo.  || 
En  los  lí(iuils  r  espessor.  Cutrpo.  Densilas,  atis.  |j 
En  las  agullas  de  cusir,  lo  forat  pera  passar  lo  fil, 
seda,  etc.  Ojo,  hondo,  culo.  Acus  foramen.  ||  Quan- 
titat extensa  en  totas  las  dimensiones  de  ample, 
Uarch  y  profundo.  Cuerpo.  Corpus ,  oris.  ||  arq.  La 
part  de  la  columna  entre  '1  capitell  y  la  basa.  Es- 
capo, fuste,  cuerpo.  Scapus,  i.  ||  m.  Mida  de  terreno 
usada  en  Orient  que  equival  à  cosa  de  mitja  lle- 
gua. Cos.  Cos,  indecl. 

cos  DE  CAMISA.  L'  arbro  sens  mànegas  ni  coll. 
Arbol,  cuerpo.  Sine  manicis  subucula. 

cos  DE  iGLBSiA.  V  cspay  de  ella  sens  con'ar  la 
capella  major ,  ni  las  col-laterals ,  ni  '1  crusero. 
Cuerpo  de  iglesia.  Templí  spatium. 

cos  DEL  DELICTE.  La  cosa  ab  que  s'  ha  comès  lo 
delicte  ó  hi  ha  senyals  de  haverlo  comès.  Cuerpo 
del  delito  ó  de  delito.  Patrati  sceleris  notae,  signa. 

cos  LLUMINÓS.  Lo  que  despedeix  llum.  Lumhrera, 
luminar.  Luminare,  is. 

cos  PRESENT,  m.  adv.  Estant  un  cadàver  exposat 
al  públich.  De  cuerpo  presente.  Cadavere  expòsito. 

i  cos  DESCüBERT  ó  PERDUT,  m.  adv.  Sèus  res- 
guarl.  A  cuerpo  descubierto.  Absque  teguraento. 

BUSCAR  LO  COS.  fr.  Incitar  à  dispulas,  provocar  à 
renyinas.  Buscar  la  lengua.  Ad  jurgiura  provocaré. 

DESENTERRAR  COSSOS  MORTS.  fr.  met.  Murmurar  de 
algunas  personas  que  han  deixat  de  existir.  Desen- 
terrar los  muertos.  Ne  mortuis  quidem  parcere. 

DONAR  ó  FÉR  pÉNDBER  COS.  fr.  Espessir  los  líquits 
fins  al  punt  corresponent.  Dar  cuerpo ,  espessor, 
Spisso,  denso,  as. 


iS2 


COS 


DICCIONARI 


COS 


EN  COS.  m.  adv.  En  comunitat  presidida  del  qui 
fó  de  cap.  En  cuerpo ,  en  comwiidad.  Congrégatim. 

BR  cos  DE  CAMISA,  m.  adv.  Yestit  de  mítj  cos  en 
avall ,  y  de  mitj  en  amunt  ab  la  sola  camisa.  En 
euerpo  de  camisa,  Subucula  tantum  trunco  aptata. 

EN  cos  T  ínimà.  m.  adv.  met.  fam.  Enterament, 
sens  deixar  res.  En  cuerpo  y  alma.  Omninò. 

FÈE  cos  PRESENT,  fr.  Coucórrer  algú  à  alguna 
funció  ó  junta  sens  péndrerhi  part.  Haeer  cuerpo 
presente.  Praesentiam  sui  facere  urbanitatis  gratia. 

FÉR  DE  COS.  fr.  fam.  Cagar,  evacuar  lo  ventre. 
Hacer  del  cuerpo.  Yentrem  exoneraré. 

FÍR  PASSAR  PER  UN  COS  DE  AGULLA,  fr.  mot.  Limi- 
tar à  algú  *1  menjar.  Dar  d  comer  por  onzas,  por 
adarmes,  por  alambique,  Parcissimè  potestatem  ci- 
bi  facere.  Q  Tenir  à  algú  mòlt  comprimit.  Meier  en 
im  puno,  ó  enun  zapato,  Constringo,  is. 

FUGIR  ó  RETIRAR  LO  COS.  fr.  Apartarlo  pera  guar- 
darse  de  algun  cop.  Euir,  hurtar  el  cuerpo.  Corpus 
declinaré.  I  met.  Evitar  Y  entrar  eu  alguna  difi- 
cultat ó  empenyo.  Buir ,  hurtar ,  echar  el  cuerpo 
fuera,  Devito,  as.  H  Evitar  lo  tracte  ab  alguna  per- 
sona. Htttr  el  cuerpo.  Se  alicui  surripere. 

pÉNDRER  COS.  fr.  Àumeutarse  alguna  cosa.  Tomar 
cuerpo.  Àccresco,  is. 

POSAR  LA  POR  AL  COS.  fp.  fam.  Fér  tenir  por  à  algú. 
Meter  las  cabràs  en  el  corral.  Metúm  alicui  incu- 
tere, 

QUEDARSE  ALGUNA  GOSA  EN  LO  COS  Ó  EN  LA  PANXA. 

fr.  met.  fam.  Deixar  de  dir  algú  lo  que  tenia  inten- 
ció. Quedarse  con  alguna  cosa  en  el  cuerpo.  Reticere. 

SÉR  COS.  fr.  MORIR. 

GOSA.  f.  Tot  lo  que  té  entitat.  Cosa,  Res,  ei.  || 
ant.  CAUSA. 

COSA  coTADA.  Tatxada ,  tassada ,  fixa ,  medida. 
Tassada,  Taxata. 

COSA  DE.  m.  adv.  Cerca  de ,  poch  mès  ó  ménos. 
Cosa  dcy  cerca  de^  poco  mas  ó  menos.  Circiter,  ferè. 

COSA   DE   CONSIDERACIÓ  Ó   ENTITAT.  COSa  de  SUbS- 

tància  y  de  valor.  Cosa  de  consideracions  de  entidadj 
de  valor,  de  momento ,  de  peso ,  de  consecueneia. 
Magni  momenti  res. 

COSA  DEL  ALTRE  MON.  exp.  fam.  Fèt  extravagant 
que  fa  mòlt  temps  que  ha  passat.  Cosa  del  olro 
jueves.  Rarum  oblivioní  datum. 

COSA  DE  MALA  MORT.  exp.  fam.  La  mòlt  inferior  ó 
despreciable  en  sa  línea.  Cosa  de  mala  muerie. 
Contemncnda  res. 

COSA  DE  RÍURER.  cxp.  Deuota  que  alguna  cosa  fà 
ríurer.  Cosa  de  risa.  Ridiculum  sanè. 

COSA  DE  vÉURER.  exp.  Deuola  que  alguna  cosa  es 
digna  de  sér  vista.  Cosa  de  ver.  Res  visu  digna. 

COSA  DURA.  met.  Cosa  rigurosa,  insoportable. 
Cosa  dura.  Res  dura,  intolerabilis. 

COSA  FORTA  ó  FORTA  COSA.  Cosa  molesta,  difícil  y 
Iraballosa.  Puerte,  recia  cosa.  Res  àrdua,  difi&ci- 
lis. 

COSA  PRIVADA,  ES  DESITJADA.  PCf.  TOT  LO  PRIVAT  ES 
DESITJAT. 


COSA  PÚBLICA.  Lo  que  es  sabut  de  tothom.  Cosa 
pública.  Res  omnibus  nota. 

COSA  RARA.  exp.  Deuota  la  admiració  y  estra- 
nyesa que  causa  alguna  cosa.  Cosa  rara.  Res  mi- 
rabilis. 

COSA  SABUDA.  Quantitat  fixa  ,  promesa  ó  estípu- 
lada  à  dia  determinant ;  preu ,  pacte  de  obligació 
de  pagar.  Cosa  cierta ,  estipulada  ó  prometida.  Sti- 
pulata  res. 

COSAS  MOVBNTS.  aut.  BENS  MOBLES. 

C0SA8  SEHENTS.  ant.  BÉNS  DCMOBLBS. 

ABANS  DE  FÉR  UNA  COSA,  PREN  CONSELL  SI  ES  PERI- 
LLOSA, ref.  S'  entén  en  sentit  literal.  Si  una  em- 
presa es  peligrosa,  antes  consulta  la  cosa.  Aote 
quam  ages  respice  finem. 

i  FÉ  QUE  ES  PESADA  COSA  LA  PERSONA  MELINDR06A. 

ref.  Se  pren  en  sentit  literal.  Es  cierto  pesada  cosa 
la  persona  melindrosa.  Delicata  (oomina  haud  fe- 
renda  est. 
ALGUNA  COSA.  Algo.  Aliquid. 

ALGUNA  COSA  HI  HAURÍ.  lOC.  QUANT  LOS  GOSSOS 
LLADRAN,  etC. 

ANAR  UNA  COSA  PER  ALTRA.  fp.  Deuota  que  déu 
sufrir  las  incomoditats  de  un  empleo  ú  ofici  1  qui 
gosa  las  comoditats  y  profits.  Vdyase  mocha  por 
comuda ;  vdgamse  las  duras  con  ó  por  las  maduras. 
Qui  lenibus  gaudet  sustineat  aspera. 

BELLA  ó  BRAVA  COSA.  exp. .  Deuota  *l  despreci 
que's  fà  de  alguna  cosa.  Gran  cosa ,  gran  cosa  por 
cierto,  brava  c-osa.  Egregiè  quidem. 

BONA  COSA.  m.  adv.  Mòlt.  Mucho.  Plurimnm.  || 
exp.  ab  que  s'  alaba  la  gràcia  de  algú.  Regular- 
ment s*  usa  en  sentit  irónich.  Donosa  cosa.  Res 
quidem  lepida. 

CADA  COSA  VE  i  SÒN  TEMPS  GOM  LAS  FIGASEN  AGOST. 

ref.  Denota  que  las  cosas  perden  mòlt  quant 
són  fora  de  sòn  Uoch  y  temps.  Cada  cosa  en  su 
tiimpo  y  los  nabos  en  adviento.  Omnia  tempus  ba- 
bent. 

COM  VA  ó  est!  la  cosa?  loc.  fam.  pera  preguntar 
r  estat  en  que's  troba  alguna  cosa.  En  qué  altura 
nos  hallamos?  Quomodò  res  se  habet? 

DISPOSAR  SAS  COSAS.  fp.  Fér  testament  y  prepa- 
rarse  pera  morir  com  à  cristià.  Disponer  sus  cosas. 
Testamentum  facere  et  ad  cbristianè  moriendum 
prseparari. 

DONAR  UNA  COSA  MALA.  fr.  Embruixar.  Dar  algo. 
Yeneficio  afficere. 

ES  COSA  BONA.  loc.  fam.  iron.  ab  que  s' expressa 
la  irregularitat  de  algun  fèt.  Donosa  cosa  es.  Rcl- 
lum  sanè. 

ES  COSA  LLARGA,  loc.  fam.  Denota  que  hi  ha  mòlt 
que  dir  sobre  un  asumpto.  Es  cutnto  largo.  Res 
longa  est. 

ES  COSA  PER  DEMÉS.  loc.  fam.  Exprcsa  que  alguna 
cosa  's  troba  en  un  grau  superior.  Es  cosa  por  ma- 
yor.  Mírum  quidem. 

ESTAR  MÒLT  LLUNT  DE  FÉR  Ó  SUCCEEIR  ALGUNA  COSA. 

fr.  Estar  algú  en  sentit  contrari  de  féria,  ó  no  ha- 


cos 


CATALÀ. 


GOS 


iS8 


vér  ningun  senyal  de  succehir.  Eslar  léjos  de  ha^ 
cer  ó  suceder  alguna  cosa.  Procul  esse. 

GRAN  COSA.  Mòlt.  GomuDment  s'  usa  ab  negació; 
y  així  's  (iiú:  no  ha  plogut  g&an  cosa.  Mucho,  Plu- 
rimum. 

LAS  COSAS  DE  AQUEST  MON  VERDAS  T   M ADURAS  SÓN. 

ref.  Denota  la  inconstància  de  las  cosas  terrenas. 
En  este  mundo  cansado,  ni  hien  ctunplido,  ni  mal 
acabado,  Caelo  ne  fíde  sereno. 

MAT  Ó  NO  PERDA  COSA  QUE  MÈS  ME  DOLGA.  loC.  fam. 

Denota  '1  despreci  que^s  fà  de  alguna  cosa.  Alli  me 
las  den  todas,  Parvi  mea  interest. 

NO  DIR  UNA  COSA  PER  ALTRA.  íf.  fam.  Dir  la  veri- 
tat. No  decir  una  cosa  por  otra.  Falsa  pro  veris 
minimè  obténdere. 

NO  ES  COSA  Ó  NO  VAL  Ó  NO  ES  GRAN  COSA.  fr.  Expre- 

sa  que  alguna  cosa  es  de  poch  valor.  No  es  ó  no  va- 
le  cosa.  Momenti  nihil  est  in  eo.  ||  interj.  friolb- 
raI 

NO  ES  COSA  DE  RÍURER.  fr.  fam.  Dóna  à  enténdrer 
la  importància  ó  gravedal  de  alguna  cosa.  Àhi  es 
un  grano  de  anis,  no  es  cosa  de  por  aqui.  Nec  qui- 
dem  profectò  flocci  pendenda  res. 

NO  FÀ  SINO  UNA  COSA  Y  AQUESTA  MAL  FETA.  ref.  DO- 

nota  que  'Is  ociosos  quant  volen  fér  alguna  cosa, 
la  llansan  à  pérdrer  per  sa  poca  habilitat.  Arre^ 
mangóse  mi  nuera,  y  volcó  en  el  fuego  la  caldera. 
Et  manicas  col•lecta  nurus  deturbal  ahenura. 

NO  ni  HA  COM    VÍURER  PERA  VÉURER  COSAS.  e\p.  S' 

usa  pera  manifestar  la  estranyesa  de  alguna  cosa 
que  no  s'  esperava  de  alguna  persona.  Bueno  es 
vivir  para  ver.  Hoc  mihi  restabat  videndum. 

NOHi  EA  COM  VOLER  PERA  FÉR  LAS  COSAS.  ref.  Re- 
prèn als  que  no  volen  fér  lo  que  se*ls  mana,  escu- 
santse  que  no  saben  ferho.  Donde  hay  gana^  hay 
mana.  Nihil  dífficile  volenti. 

NO  HI  HA  TAL  COSA.  fr.  No  es  així.  No  hay  tales 
cameros,  no  hay  tal  cosa,  no  hay  tal  haca.  Haud 
verum  est. 

NO  ser!  cosa    QUE't  QUADRE,  FÉT  PER  UN    TRAÏDOR 

ó  LLADRE,  ref.  Ensenya  que  no  debem  protegir  al 
home  malvat.  No  abrigues  por  compasion  al  que  es 
traidor  ó  ladron.  Iniquum  factum  respue. 

PARLANT  DE  ALTRA  COSA.  fr.  fam.  S'  usa  pera  mu- 
dar de  conversa.  Dejando  una  cosa  por  otra.  Ad 
aliud  sermonem  convertendo. 

PASSAT  EN  COSA  JUDICADA,  Ó  EN  JUDICAR,  Ó  EX  AU- 
TORITAT DE  COSA  JUDiCADA.  fr.  for.  Se  diu  de  qualse- 
vol cosa  que  ja  se  suposa,  y  de  que  es  inútil  lo  trac- 
tar. Pasado  en  cosa  juzgada  ó  en  autoridad  de  cosa 
juzgada.  Res  judica  ta. 

PER   TAN  POCA   COSA,   MÈS   VAL    NO  RES.  loC.  prOV. 

que  denota  no  apreciar  una  cosa  per  sér  en  poca 
quantitat.  Por  tan  poca  salud,  mas  vale  ninguna. 
Parva  contemno. 

PER  UNA  cosa  de  NO  RES.  loc.  fam.  Per  cosa  de 
poch  moment  ó  importància.  Por  quitame  allà  esas 
pajas.  Levissima  de  causa. 

POCA  cosa.  'Sdiu  de  la  persona  dèbil  en  las  for- 


sas  del  cos  ó  del  animo.  Poquito,  poquita  cosa. 
Yaldè  exiguus. 

QUE  COSA?  loc.  fam.  Qué  dius  qué  hiba?qué  vól? 
qué  es?  Qué  cosa?  Quid  hoc  est?  ||  loc.  que's  só] 
usar  quant  se  proposa  alguna  endevinalla.  Qué  es 
cosay  cosa?  Quid  sibi  vuit?  quid  illud  esl? 

QUE  ES  UNA  COSA  COSETA?  QUE  COSA.  2. 
QUE  TANTA  COSA?  loC.  QUE  TANTA  COTILLA  1 

séii  COSA  DE  NTiGUi  NYOGUi.  fr.  Sér  de  poch  valor 
y  despreciable.  Ser  cosa  de  chicha  y  nabo.  Rem 
parvi  momenti  esse. 

SÉR  GRAN  ó  MÒLTA  COSA.  fr.  ab  que's  pondera 
mòlt  alguna  cosa.  Ser  mucho  cuento.  Rem  maximam, 
sublimem  esse. 

81   NO  VOLS  QUE's    SÍPU  LA  COSA  NO  LA  DIGA8.  ref. 

Adverteix  lo  cuydado  ab  que  havem  de  anar  en 
comunicar  nostres  secrets.  Quien  dice  su  puridady 
vende  su  libertad,  el  mejor  secreto  es  el  que  queda 
encubierto.  Quod  non  convenit  non  revelaliis. 

UNA  COSA.  Qualsevol  matèria  indeterminada  que 
's  calla  per  algun  motiu.  Una  cosa.  Aliquid.  ||  S' 
usa  pera  fér  separació  en  los  extrems  de  alguna 
matèria,  com  concedint  alguna  cosa  pera  negar  las 
demés.  Una  cosa.  Aliud. 

UNA  COSA  COM  AQUEIXA,  loc.  fam.  Aixó  mateix. 
Eso  mismo.  Id  ipsum. 

UNA  COSA  DE  NO  RES.  loc.  Una  cosa  de  mòlt  poch 
valor  y  entitat.  í/^nanadfria,  bagatela,  frusleria. 
Res  nihili. 

UNA  COSA    Ó   ALTRA    SERÀ,  Ó  RES.  loC  que   s'  USa 

quant  algú  diu  de  diferents  modos  una  cosa  ans  de 
acertarla.  Oes  buey,  ó  tortilla,  ó  sarmientos  enga•' 
villa.  Tàndem  scopum  feries, 

VÉURER  LA  COSA  MAL  PARADA,  fr.  Couéixer  lo  pe- 
rill ó  apreto  en  que^s  troba  algú,  ó  la  p?rdua  que 
sufreix  alguna  cosa.  Ver  elpleito  mal  parada.  Rei 
periculum  vel  detrimentum  agnoscere. 

G08G0LL.  m.  Espècie  de  alsina  petita,  de  fu- 
llas  espinosas:  en  la  pell  forma  uns  granets  rodons, 
bermells  y  dins  dels  quals  s'  engendran  uns  cu- 
quets,  dels  que  's  Iràu  la  grana.  Coscoja,  carras- 
cay  chaparroy  chaparra.  Ilex,  icis.  ||  Planta,  espè- 
cie de  àpit  que's  cria  en  las  montanyas,  sas  fuUas 
.se  componen  de  fulletas  partidas,  las  flors  blancas 
y  en  forma  de  girasol.  Apio  montano.  Aihamanta 
libanolis. 

G08G0NAL.  m.  Lloch  ahont  se  crian  los  cos- 
colls.  Coscojal,  coscojar.  Ilicetum,  i. 

GOSEGUIR.  V.  a.  ant.  conseguir. 

G08ERA.  f.  ant.  MATALÀS. 

GOSETA.  f.  d.  Cosilla ,  ita ,  ica.  Res  minima. 
II  met.  Lo  subjecte  delicat.  Alfeiiique.  Dèbil  is,,  deli- 
catus. 

gosí,  na.  m.  y  f.  Fill  del  germà  ó  germana 
del  pare  ó  de  la  mare.  Primo  ó  primo  hermano.  Pa- 
tnielis,  is. 

cosí  GERMÀ.  cosí.  jj  mot.  Gosa  mòlt  semblant  à  al- 
tra, ó  que  té  las  mateixas  propietats,  primo  hermih 
no.  Consimilis. 


iSi  GOS 

G08IA.  f.  ant.  cóRsià. 

GOSIMENT.  adv.  ant. ALBIR,  voluntat,  discbb- 

CIÓ,  MERCé. 

i  COSIMENT.  loC.  ant.  k  VOLUNTAT,  i  DISCRECIÓ. 

G08IR.  V.  a.  y  derivats,  cusir. 

GOSMIMETRIA.  f.  COSMOMETRIA. 

GOSMOGONIA.  f.  Ciència  ó  sistema  de  la  for- 
mació del  univers.  Cosmogmia.  Mundi  syslema; 
cosmogonia,  se. 

GOSMOGBAFIA.  f.  Descripció  del  mon.  Cos- 
mografia.  Gosmographia,  se. 

GOSMOGRÀFIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany 
à  la  cosmografia.  Cosmogrúiico.  Cosmographicus. 

GOSMÓGRAFO.  m.  Lo  profesor  ó  escriptor  de 
cosmografia.  Cosmógrafo.  Gosmographus,  i. 

G08MÓL0GH.  m.  Professor  de  cosmologia. 
Cosmóhgo,  Cosmologus,  i. 

COSMOLOGIA,  f.  Ciència  de  las  lleys  natu- 
rals, per  las  quals  se  goberna  'i  mon  físich.  Cosmo- 
logia. Cosmologia,  se. 

COSMOMETRIA.  f.  Ciència  que  tracta  de  la 
mida  del  mon  enter.  Cosmomeiria,  Cosmometria,  se. 

COSMOS,  m.  pi.  Magistrats  que  en  número  de 
deu  foren  creats  en  Creta  pera  conlrabalancejar  lo 
poder  dels  reys.  Sa  autoritat  era  parescuda  à  la 
dels  aforos  de  Esparta.  Cosmos.  Cosmos. 

CÒS8A.  f.  La  patada  que  donan  las  cabalcadu- 
ras  ab  las  potas  del  detràs,  y  per  trasla^'íó  's  diu 
també  de  las  personas.  Coz.  Calcis,  ictus.  ||  Lo  cop 
de  culata  de  las  armas  de  foch  al  temps  de  dispa- 
rarlas.  Coz,  culatazo.  Scloppeti  ictus  retrorsum. 

PAGAR  AB  UNA  còssA  AL  CUL.  fr.  mct.  Sór  desa- 
grahit,  ó  pagar  los  favors  ab  ingratíluts.  Dar  una 
coz,  dar  el  pago.  Beneficia  ingratitudine  compen- 
saré. 

PEGAR  ó  TIRAR  còssAs.  fr.  Douar  las  cabalcaduras 
patadas  ab  las  potas  del  detràs.  Acocear,  cocear. 
Calcitro,  as.  ||  met.  Resistir,  repugnar,  no  voler 
convenir  en  alguna  cosa.  Disparar  coc4s,  tirar  eo- 
eeSy  cocear.  Repugno,  as,  renuo,  is. 

COSSACH,  CA.  adj.  Habitant  de  varis  distric- 
tes de  Rússia  y  lo  pertanyent  à  ell.  Cosaco.  Quo- 
nimdam  regionum  Russiae  babitator.  U  m.  Espècie 
de  soldat  rus  de  tropa  lleugera.  Cosaco.  Russi  ve- 
iites. 

COSSALET.  m.  d.  de  cossat. 

C06SAR.  V.  a.  Fèr  cos,  posar  cos  als  vestits, 
apretar  lo  que  va  cenyit  al  cos.  Ajustar  los  vestidos 
al  cuerpo,  cehir  el  cuerpo.  Yestes  corporis  aptare. 

COSSARI.  m.  Lo  qui  mana  alguna  embarcació 
armada  en  cos.  Corsario.  Pirata,  ».  |  adj.  S' apli- 
ca à  la  mateixa  embarcació  armada  en  cos.  Corsa- 
rio, corsària.  Piraticus,  praedatarius. 

COSSÀS.  m.  aum.  cossegís. 

COSSAT.  p.  p.  de  cossAR. 

ANAR  cossat  ó  BEN  ó  MAL  COSSAT.  /f  ccnido,  lUvar 
ajuslado  el  cuerpo.  Cinctus,  vestes  corpori  apta  tus. 

COSSATGE.  m.  Disposició  del  cos.  Talü.  Cor- 
poris forma,  habitus. 


DICCIONARI  GOS 

COSSEGÀS.  m.  aum.  Corpazo ,  eorpavíchon. 
Obessum  corpus. 

COSSEJADORy  A.  m.  y  f.  Guit  ó  qui  tira  còsr 
sas.  Coceador,  falso,  ruin.  Calcitro,  nis,  calcitra- 
tor,  is. 

COSSEJAR.  V.  a.  Donar,  pegar  cóssas.  Acifreür, 
cocear.  Calcitro,  as.  ||  v.  n.  Anar  en  cos.  Corsear, 
irà  cor  so.  Piraticam  facere. 

COSSEJATyDA.  p.  p.  Coceado.  Calcitratus. 

COSSER.  m.  CORSER. 

COSSET,  m.  d.  Corpezuelo,  C4)rpecíllo,  ico,  ito. 
Corpusculum,  i.  ||  Espècie  de  gipó  sens  màoegas 
ni  faldas.  Corpezuelo,  corpino,  almilla.  Thorax,  acis. 

C08SELET.  m.  mil.  Armadura  antígua  que's 
componia  de  gola,  peto,  espatUas,  manillas  y  cela- 
das,  Coselete.  Lorica,  se. 

COST.  m.  Lo  preu  de  alguna  cosa.  Costa,  coste, 
costo.  Sumptus,  us.  Q  Traball,  fatiga.  Costa,  costo. 
Labor,  is. 

k  COST  T  cosTAS.  m.  adv.  Pel  preu  y  gasto  que 
tè  una  cosa  sens  ninguna  ganància.  A  coste  ó  d  cos- 
to  y  costas.  Sine  lucro. 

k  TOT  COST.  m.  adv.  A  tot  gasto.  A  toda  costa.  Nec 
suinplui  nec  operse  parcendo. 

COSTA.  f.  Terreno  que  fà  pendent.  Cuesta.  Cli- 
vum,  i.  B  COST.  II  La  vora  del  mar  y  la  terra  que  té 
prop.  Orilla,  costa,  marina.  Marítima  ora.  ||  ter. 
Tros  de  fusta  de  un  pam  llarch  y  dos  dits  de  am- 
ple, que  usan  los  sabaters  pera  aixamplar  las  sa- 
batas.  Costa.  Sutoris  cuneus  ad  calceos  dilatandos. 

II  ant.  COSTELLA. 

COSTA  AMUNT.  m.  adv.  Anant  pujant.  A  repecho, 
Cuesta  arriba.  Sursum  versüm.  ||  m.  adv.  Ab  re- 
pugnància. A  repelo,  cueata  arriba.  Invitüs. 

À  COSTA  DE.  m.  adv.  A  forsa  de.  A  costa  de. 
Operà. 

k  COSTAS  T  DESPESAS.  m.  adv.  fam.  Pagant  tots 
los  gastos.  A  expensas,  d  costas.  Expensis. 

ANAR  COSTA  AMUNT.  fr.  Anar  pujant  la  costa. 
Repechar,  ir  cuesta  arriba.  Sursum  per  clivum 
gradi. 

ANAR  COSTA,  COSTA,  ó  COSTA  k  COSTA.  Costejar,  se- 
guir  la  costa  marítima.  Costear.  Oram  legere. 

k  TOTA  COSTA.  m.  adv.  k  TOT  COST. 

CONDEMNAR  k  COSTAS.  fr.  for.  Fèr  pagar  tots  los 
gastos.  Conienar  d  costas.  Litis  aestimatione  mul- 
taré. 

FÉR  LA  COSTA.  fr.  Pagar  per  algú.  Hacer  la  costa. 
Pro  aliquo  solvere.  ||  Posar  los  medis  pera  que  al- 
gú conseguesca  alguna  cosa.  Hac^r  la  costa.  Pro 
aliquo  operam  impendere.  ||  met.  Mantenir  una 
^ola  persona  la  conversació,  sér  V  objecte  de  ella 
ó  de  la  murmuració  de  tots.  Hacer  el  gasto.  Collo- 
eutionis  primas  agere. 

COSTÀ.  adj.  Prop,  junt,  c«rca,  tocant.  Cabé. 
Aput,  juxta. 

COSTADA.  f.  COST,  COSTAS,  GASTOS. 

COSTAL,  m.  Saca,  ó  sach  gran.  Costal.  Sac- 

CUS,  i.  II  FEIX. 


cos 


CATALÀ. 


COS 


455 


GOflTABIER,  A.  adj.  Lo  qnc  pertany  à  la  cos- 
ta. Costanero,  litoral.  Ad  ripam  pertínens. 

COSTAR.  V.  n.  Valer ,  sór  de  cost.  Costar. 
Consto,  as.  ||  met.  Causar  alguna  cosa  cuydado, 
Iraball,  etc.  Costar.  Rem  operosam  esse. 

COSTAR  CAR.  fr.  mct.  fam.  Resultar  un  gran 
perjudici  de  la  execució  de  alguna  cosa.  Costarle 
d  two  caro,  ó  cara  alguna  cosa.  Rem  alicui  malè 
cedere. 

COSTAR  ALGUNA  COSa'l  DORLB  Ó  MÒLT  MBS  DE  LO  QUE 

VAL.  fr.  fam.  Denota  que  s'  ha  donat  per  alguna 
cosa  mès  preu  del  que  valia.  Costarle  la  torta  un 
pan.  Plusquam  justo  emere. 

LO  QUE  POCH  COSTA,  POCH  DÓL.  ref,  Deuota  que  lo 
que  costa  poch  traball  y  fatiga  s*  estima  poch. 
Bijo  sin  dolor,  madre  sin  amor.  Talis  erit  mater 
quales  perpessa  laborem. 

TANT  COSTA  DIR  SÍ  COM  NO.  ref.  Donota  que  es 
prudent  algunas  vegadas  concedir  alguna  cosa; 
així  com  altras  lo  negaria.  La  boca  que  dice  no, 
diee  si.  Negat  prudentis,  concedit  lingua  vicisim. 

VOLRIA  QUE  ATTAL  LLOCH  FÓS  NOSTRE,  BE  PAR  QUE 

POCH  VOS  COSTA.  ref.  ant.  lo  que  poch  costa,  poch 

DÓL. 

COSTAT,  m.  Cada  meylat  del  cos  del  animal 
desde  '1  peu  fins  al  cap.  Lado,  costado.  Latus,  eris. 
II  met.  La  persona  que  assisteix  ó  acompanya  à 
altra.  Lado,  apoyo.  Comes,  itis.  ||  geom.  Cada  una 
de  las  líneas  que  enclouhen  una  figura  plana,  ó 
dels  sólits  que  compienen  un  sólit.  Lado.  Latus, 
eris.  II  met.  La  part  dreta  ó  esciuerra  de  alguna 
cosa.  Lado.  Latus,  eris.  ||  Qualsevol  dels  paratges 
que  estan  al  voltant  de  un  cos.  Lado.  Latus,  eris* 
'  La  persona  que  afavoreix  y  protegeix  à  altra.  La- 
do. Patronus,  i.  ||  Lo  modo,  medi  ó  camí  que  's 
pren  per  alguna  cosa.  Lado.  Via,  as.  \\  mil.  La  part 
dreta  ó  esquerra  de  una  porció  de  tropa,  com  de 
una  columna,  un  batalló.  Fianço,  costado.  Latus, 
eris,  cornu,  u. 

costat  per  costat,  m.  adv.  Serveix  pera  expli- 
car la  immediació  de  una  cosa  respecte  de  altra, 
quant  las  dos  no  estan  separadas  sinó  per  una  pa- 
ret. Pared  en  medio.  Pariete  interjecto. 

AL  COSTAT,    m.    adv.    COSTAT   PER   COSTAT.  ||  HÒlt 

prop.  Àl  lado.  Proximè. 

ANAR  AL  COSTAT,  fr.  Anar  acompanyant  à  algú* 
Ladear,  t'r  al  lado.  A  latere  aliquem  prosequi. 

ANAR  COSTAT  PER  COSTAT,  fr.  Dcuota  la  igualtat 
de  dos  ó  mès  personas  quant  se  passejan  juntas. 
Ir  lado  d  laL•.  Parí  gressu  incedere. 

ANAR  DE  COSTAT,  fr.  Inclinarsc  à  un  costat  lo  que 
's  mou  ó  's  porta.  Ladearse.  In  latus  inclinari. 

ESTAR  DE  COSTAT,  fr.  Noestar  alguna  cosa  enfront 
del  qui  la  mira.  Estar  ladeado.  In  latus  inclina- 
tum. 

GIRAR  DE  COSTAT,  fr.  Dccanlar  envers  un  costat 
alguna  cosa.  Ladear.  In  alterum  lahis  obvertere, 
•    inclinaré. 

LO  QUE  PBRTANT  AL  COSTAT.  Lateral.  Lateralis. 


MIRAR  AL  COSTAT,  fr.  Mirar  ab  despreci  ó  dissi- 
mulo. .¥trflr  de  lado  ó  de  medio  lado.  Oblíquis  ocu- 
lis  intueri. 

NO  SABER  PER  QUIN  COSTAT  GIRARSE  DE  FETNA.  fr. 
NO  PODER  DONAR  L'  ABAST. 

posARSE  ó  GIRARSE  DE  COSTAT,  fr.  Col-locarse  en 
tal  posició,  que  1  costat  vinga  al  devant  de  la  per- 
sona ó  cosa  de  que  's  parla.  PerfUaru.  Carpus 
obliqnare. 

TIRAR  CADA  HU  PER  sÒN  COSTAT,  fr.  Auarseu  cads 
hu  per  diferenta  part.  Echar  cada  vno  por  su  parti 
ó  por  su  lado.  Unumquemque  alio  arripere  viam. 
II  met.  Estar  discordes  en  algun  dictamen.  Jr, 
echar  cada  cual  por  su  camino.  In  varías  abire  sen- 
ten tias. 

TIRAR  PER  ALTRE  cosTAT.fr. met.  Seguír  diferenta 
opinió  que  altre,  ó  deixar  la  que  un  mateix  havia 
adoptat  pora  seguirne  altra  diferent.  Echar  por 
otra  parte,  por  otro  lado.  Aliam  viam  arripere. 

COSTEJAR.  V.  a.  Fér  ó  pagar  lo  gasto.  Cos- 
tear.  Sumptum  facere,  alicui  suppedítare.  ||  Anar 
las  embarcacions  per  la  vora  de  la  costa.  Costear, 
perlongar,  ir,  andar,  navegar  costa  d  costa.  Oram 
legere,  litlus  premeré. 

GOSTELL.  m.  ant.  patírul. 

COSTELLA,  f.  Qualsevol  dels  ossos  llarchs  y 
encorvals  que  surten  de  la  espinada,  y  venen  en- 
vers lo  pit.  Costilla.  Costa,  a?.  ||  met.  La  muller. 
CostiUa.  Uxor,  is.  Q  pi.  naut.  Fustas  còrbas  que 
estroban  pels  caps  en  la  carena,  y  forman  los  cos- 
tals del  barco.  Costillas.  Cost»  navium.  ||  Se  diu 
impròpiament  de  las  espatllas.  Costillas.  Scapulse, 
arum. 

ANAR  DE  costellas.  fr.  Càuror  de  esquena.  Ir  dé 
costillas,  tomar  las  pajas  con  el  cogote,  ó  ahar  las 
pajas  con  la  caheza.  Supinum  cadere.  ||  met.  Eixir 
malament  de  alguna  empresa  superior  à  sas  pró- 
pias  forsas.  Dar  al  través.  Magno  oneri  suscopto 
succumbere. 

PEGAR  k  LAS  COSTELLAS.  fr.  DescostUlar .  Costas 
crebris  ictibus  contundere. 

COSTELLAM.  m.  Lo  conjunt  de  costellas.  Cos- 
tillar,  costillaje.  Costarum  structura. 

COSTELLETA.  f.  d.  Costillica ,  ita.  Parva 
costa. 

COSTELLUT,  DA.  m.  y  f.  S'  aplica  al  que  té 
grans  ossos  y  costellas.  Costellada.  Bene  costalus 
homo. 

COSTER,  m.  ant.  costa.  2.  ||  La  post  esgarrada 
que  queda  à  las  voras  quant  se  serra  algun  tronch 
ó  biga.  Costera,  ripia.  Tabula  lateralis  residua.  || 
adj.  S'  aplica  al  paper  tarat  que  hi  ha  en  cada  ray- 
ma,  y  à  las  mans  que  de  ell  se  forman.  Costera. 
Slruis  papyraceaï  fasciculus  extremus. 

COSTERA,  f.  ant.  nafra.  ||  coster.  I|  ant.  costa 


marítima. 

COSTEREJAR.  V.  n.  ant.  costejar. 

COSTERUT,  DA.  adj.  Lo  que  fa  costa.  Costar 
nero.  Clivosus. 


156 


COS 


DICCIONARI 


COT 


G08TETA.  m.  d.  CuesUcica,  ita,  iUa,  cuesU- 
zuelOf  costanilla.  CHmiIus,  i. 

COSTO.  m.  Arrel  medicinal  que  's  cria  en  Arà- 
bia y  en  la  índia  oriental ;  es  graixuda,  parda, 
olorosa  y  de  un  gust  acre  y  amarch.  Costo.  Costns, 
costum,  i. 

COSA  DEL  COSTO.  Cosúfio.  Ad  costum  pertinens. 

COSTÓS,  A.  adj.  Lo  que  costa  mòlt  ó  es  de 
mòlt  preu.  Cosíoso,  Lautus.  ||  met.  Traballós,  difí- 
cil. Costoso,  Operosus.  ||  Lo  que  causa  gran  dany 
ó  sentiment.  Costoso,  Damnosus. 

COSTOSAMENT.  adv.  ro.  Mòlt  car.  Costosa- 
mente,  Carè,  carius. 

COSTOSissiM,  A.  adj.  sup.  Costosisimo,  Yal- 
dè  carus. 

COSTOStssiMAMENT.  adv.  m.  sup.  Moltís- 
sim  car.  Costosisimamente.  Carissimè. 

COSTRÉNYER.  V.  a.  CONSTRÉNTER. 
COSTRENTIMENT.  m.  CONSTRENTIMBNT. 

COSTRET,  A.  p.  p.  ant.  de  coslrényer.  coss- 

TRIIfGIT. 

COSTUM,  m.  Hàbit  adquirit  de  fér  alguna  co- 
sa pera  haverla  feta  mòltas  vegadas.  Costumhre. 
Consuetudo,  inis.  ||  Pràctica  mòlt  usada  y  rebuda 
que  té  forsa  de  lley.  Costumhre,  Jus  consuetudine 
firmatum.  ||  Lo  que  per  geni  ó  pro|)ensió  's  fà  mòlt 
sovint.  Costumhre.  Institulum,  i.  ||  Us  dels  pobles, 
temps  y  nacions.  Costumhre.  Consueludo,  inis,  ri- 
tus, us.  II  pi.  Las  bonàs  ó  malas  accions  morals 
que  califican  à  cada  persona.  Costumhre.  Mores, 
um. 

COSTUM  iNMRMORiAL.  Lo  quc  per  sér  tan  anticb 
no  hi  ha  memòria  de  (|uant  và  comensar.  Costum- 
hre inmemorial.  Gonsuetudo  immemorial  is. 

LOS   COSTUMS   T  'lS  DINERS    PÍN    LOS   HOMES  CABA- 

LLERs.  ref.  Denota  que  la  riquesa  y  bons  costums 
són  los  principis  de  la  noblesa.  Costumhres  y  dine- 
ros  hacen  los  hijos  cahalleros.  Moribus  et  nummis 
claret,  quasi  sanguine,  proles. 

MAL  COSTUM.  Lo  quc  cs  oposat  à  la  bona  moral. 
Vicio,  resahio.  Yitium,  ii. 

PÉNDRER  DE  COSTUM,  fr.  Fér  ab  mòlta  freqüèn- 
cia alguna  cosa.  Tomarto  por  oficio.  Pro  morè 
agere. 

GOSTUmA  Y  COSTUMANSA.  f.  ant.  COSTUM. 
II  Dret.  Derecho.  Jus. 

OOSTUMAR.  V.  n.  acostumar. 

COSTURA,  f.  La  unió  de  dos  pessas  cusidas. 
Costura.  Sutura,  ae.  ||  Casa  ahont  s' ensenyan  à  las 
noyas  las  feynas  própiàs  de  sòn  sexo,  baix  la  di- 
recció de  una  mestra.  Escuela,  amiga.  Puellarum 
schola.  II  Senyal  que  queda  de  alguna  ferida  ó 
llaga  desprès  de  cnrada.  Cicatriz,  costuron.  Cica- 
trix,  icis. 

ANAE  i  COSTURA,  fr.  Anar  Ins  noyas  à  la  casa  de 
la  mestra  pera  apéndrcr  las  feynas  própias  de  sòn 
sexo.  Irdla  lahor,  d  la  maestra.  Paellas  schollam 
adíre. 

m.  ant.  ufm. 


COSTURERA.  f .  La  dona  qne  té  costnn  pen 
ensenyar  noyas.  Maestra,  amiga.  Lndimagisira,». 

II  CrSIDORA. 

COSTURETA.  f.  Lo  qae  està  cusil  groMen- 
ment.  Costuron.  Rudis  sutura. 

COT.  m.  CAPOT.  Q  ant.  cota. 

COTA.  f.  Roba  talar  ab  mànegas,  qne  nnaki 
homes  pera  anar  per  casa.  Bata.  Synthesis,  is.| 
Vestidura  que  portan  los  reys  de  arroas  en  ltsf«- 
cions  piiblicas.  Cota.  Heraldicus,  thorax.  |  LaqM 
portan  los  escolans.  Bata,  hrandis.  Chlamys,  ídil. 

II  QUOTA. 

COTA  DE  ARMAS.  Espécie  de  capot  ab  màoegasq• 
portavan  los  caballers  en  la  guerra  y  en  los  ll^ 
neigs  sobre  las  armas.  Cota  de  armas.  Omalosai 
pom  pam. 

COTA  DE  MALLA.  Anuadura  antígna  del  cos,  fA 
de  mallas,  filferro  ó  llautó  gruixut.  Cota,  lórifi, 
juhon  ojeteado.  Lorica,  ae. 

FÉR  COTAS  DE  MALLA  Ó   ARMAR  AB   BLLAS.  fr.  Mh 

llar.  Haro  is  contexere. 

VESTIR  AB  COTA  DE  MALLA.  Lorígado.  Loricalos. 

COTADOR.  m.  L*  animal  que  cota.  Conedif, 
acomeador.  Cornu  petens. 

COTAMALLER.  m.  Lo  qui  fà  cotas  de  niBl. 
Mallero.  í^oricarum  hamatamm  artífex. 

COTANSA.  f.  Espécie  de  tela  dita  així  deanp•' 
ble  de  aquest  nom.  Cotanza.  Rritannica  tela. 

COTAR.  V.  a.  Ferir  ab  los  corns  ó  jngtri^ 
ells.  Acornear,  cornear,  amurcar.  Cornu  pelere.| 

TATXAR,  MEDIR. 

COTAT,  DA.  p.  p.  Acornear y  comeado.  Com, 
petitus. 

COTBA.  f.  Oració  del  àrabes  per  lo  rey.  Csl^ 
Cotba,  a;. 

COTEIG.  m.  Comparació  ,  confrontació  de  ü> 
cosa  ab  altra.  Cotejo,  comparacion,  colacion,  ft^ 
gon,  paralelo.  Comparatio,  collatio,  nis. 

COTEJAR.  V.  a.  Confrontar,  compdrar  nin  ctfi 
ab  altra.  Golejar,  comparar,  parangonar,  «/«•• 
nar.  Comparo,  as,  confero,  ers. 

COTEJAT ,  DA.  p.  p.  CoUjado ,  comparat 
Comparatus,  collatus. 

COTETA.  f.  d.  Batica.  Parva  synthesis. 

COTt.  m.  Roba  de  fil  regularment  rallada,<|* 
serveix  pera  pantalons,  etc.  Coti.  Línets  distiiCl 
tela. 

COTIDIÀ,  NA.  adj.  Lo  de  cada  dia.  CitiHk^i 
Quotidianus. 

COTIDIANAMENT.  adv.  m.  Diariameot.  O 
tidianament.  Qnolidiè. 

COTILEDON.  m.  Fullas  seminals  prodnhidv 
pels  lòbuls.  Cotiledon.  Cotíledon,  is. 

COTILLA,  f.  Juslillo  de  tela  ó  seda  abbranillf 
ó  espart,  ab  que  las  donas  s'  apretan  lo  cos.  (^ 
lla.  Muliebris  thorax. 

QUE  TANTA  COTILLA?  exp.  ab  que's  demosüil 
disgust  que  causa  algú  ab  sas  íroporlunacioiis.  t^ 
tanta  geringa  ?  Qui  tanta  jeta  ?  Quid  iU  moleili' 


COT 


CATALÀ. 


COT 


457 


OOTILLAYRE.  m.  Qui  lé  V  ofici  de  fér  c^lillas. 
ColiUero,  emhallenador.  Thoracum  muliebriumopi- 
fex. 

GOTILLÓ.  m.  Espècie  de  vals  en  que  s'  execu- 
tan  vàrias  fíguras.  ColUlon.  Saltatio,  nis. 

GÓTI8  Ó  GOTITO.  f.  Diosa  del  desorde  y  la 
impuresa  entre  'Is  grechs.  Cotis  ,  Cotito,  Gotytto, 
us. 

CX>TtTEAS•  f.  pi.  Festas  en  honor  de  la  dhia 
Cótis  que's  celebravan  de  nit  ab  balls  lascius,  acom- 
panyats de  tota  clase  de  desordes.  Era  prohibit 
baix  pena  de  la  vida  revelar  lan  vergonyosos  mis- 
teris. Cotileas,  Cotita;,  aruni. 

GOTIYDE.  f.  Cavitat  del  os  ílio  que  reb  1*  os 
del  fèmur.  Cotiyde,  Gotiydes,  se. 

GOTNA.  f.  CONNÀ. 

GOTO.  m.  Lloch  ahont  se  recullen  los  pobres 
que  no  tenen  posada.  Cotarro.  Uospitium,  tugur- 
rium,  ii. 

GOTÓ.  m.  Arbre  de  alguns  tres  peus  de  alsà- 
ria,  fle  al  principi  té  las  camas  verdas,  y  berme- 
Uas  al  temps  de  florir,  las  fullas  en  figura  de  cor, 
las  flors  grogas,  y  '1  fniyt  es  una  capsa  que  conté 
de  quinze  à  vint  llavors  embolicadas  ab  una  borra 
llarga  y  blanca.  Algodon,  algodonal,  Gossypium, 
ii.  II  pi.  La  seda  ,  raspadnras  de  banya,  blens  de 
cotó  ó  altra  qualsevol  matèria  que's  posa  en  lo  tin- 
ter, peraque  s*  empapen  en  la  tinta,  y  la  ploma 
no'n  prenga  mès  que  la  necesària.  Algodones,  gro- 
pos,  cendales.  Atramentarii  tomenta. 

GOTOLINA.  f.  COTONINA. 
GOTOUU.  m.  y 

GOTOUVA.  f.  Aucell  semblant  à  la  cugullada, 
però  un  poch  mès  petit  y  sens  monyo.  Toloviüy  gu- 
lloria,  galeriia,  Galerila,  ai. 

GOTONER.  m.  Lo  qui  tracta  ab  colo.  Algodone- 
ro,  Gossypii  mercator,  vel  vendilor. 

GOTONINA.  f.  Roba  grossera  de  cotó,  teixida 
comunment  à  la  encordillada.  Colònia.  Gossypina 
tela. 

GOTORRA.  f.  Lloro  petit.  Cotorra  ,  càtaíntca, 
calalina,  cataUnica.  Parvus  psittacus.  ||  La  famella 
del  lloro  que  aprèn  y  repeteix  ab  facilitat  las  pa- 
raulas  que  sent.  Cotorrera.  Psittacus  foBmina.  ||  met. 
La  dona  mòlt  parladora.  Cotorra,  cotorrera.  Loquax, 
garrula  foBmina. 

PARLAE  MBS  QUB  UNA  GOTORRA.  fr.  ab  que's  pon- 
dera lo  mòlt  que  algú  parla.  Hahlar  mas  que  una 
urracdf  que  un  sacamuelas.  Nimis  garrulum  esse. 

GOTORRISTA.  m.  Lo  qui  no  té  ofici  y  no  fà 
altra  cosa  que  anar  de  taberna  en  taberna.  Cala- 
vino.  Yagans,  bibax. 

GOTORRO.  m.  Lo  lloch  ó  casa  ahont  cot\pór- 
ren  à  jugar  los  tahurs.  Garilo,  tahureria.  Aleato- 
rium,  ii. 

GOTURNO.  m.  Calsat  antich  à  la  heróyca,  del 
que  se  servian  los  actors  en  lastragédias.  Coiumo. 
Cothurnus,  i. 

CALSAB  LO  coTUBNo.  fr.  mot.  Usar  r  estil  subli- 

TOMO  I. 


me,  majorment  los  poelas.  Cahar  el  cotumo.  Su- 
blimi stilo  uti. 

GOTXE.  m.  COTXO. 

GOTXERA.  f.  La  muller  del  cotxero.  Cochera. 
Aurigas  uxor. 

GOTXERET.  m.d.Cocherillo,  coeherito.  Puellus 
auriga. 

GOTXERIA.  f.  Paratge  ahont  se  guardan  los 
cotxos.  Cochera.  Rhedarum  stabulum. 

GOTXERO.  m.  Lo  qui  mena  las  mulas  ò  ca- 
balls  de  un  cotxo.  Cochero.  Auriga,  ae,  rheda- 
rius,  ii. 

LO  QÜB   PERTANY  AL  COTXERO.    Cockeril.  Ad  aUfi- 

gam  pertinens. 

COTXET,  m.  d.  CochecillOy  Uo.  Currus  minor. 

GOTXINADA  Y  GOTXINERIA.  f.  Acciò  in- 
decorosa  y  grossera.  Cochineria,  cochinada.  Actio 
sòrdida,  indecora. 

GOTXINAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  inde- 
corós ,  indecent.  Indeeentemente.  Indecorè ,  inde- 
cenler. 

GOTXINILLA.  f.  Insecte  sens  alas  de  figura 
ovalada ,  forma  com  anellelas  de  color  cendrós 
fosch;  se  crian  pels  paraljes  humits,  y  quant 
los  tocan  forman  una  bola.  Cochinilla,  cucaracha. 
Forcelio,  nis.  ||  Insecte  de  Amèrica  del  tamany  de 
una  xinxa;  té  '1  cos  deprimit  y  arrugat  transver- 
salment, y  desprès  de  sech  reduhit  à  pols  serveix 
pera  donar  lo  color  de  grana  à  la  llana  y  seda.  Co- 
chinUla.  Goccus,  coccum,  i. 

GOTXINO.  A.  adj.  S'  aplica  à  la  persona  mòlt 
brúla.  Cochino.  Sordidus,  immundus. 

GOTXO.  m.  Carruatge  de  quatre  rodas,  ab  una 
caixa  ab  assentes  pera  algunas  personas.  Coche* 
Carpentum,  i.  ||  ter.  porch. 

coTxo  DE  CAMÍ.  'L  quc  servoix  pera  lligar.  Co- 
che  de  camino.  Rheda,  x. 

coTxo  DE  coLLERAS.  Lo  quc  cs  tirat  per  mulas 
guarnidas  ab  colleras.  Cocíie  de  colleras.  Rheda,  íb. 

COTXO  DE  DILIGÈNCIA.  DILIGÈNCIA. 

coTxo  DE  LLOGUER.  Lo  que's  lloga  públicament, 
Simón.  Currus  conductitius. 

COTXO  PARAT.  met.  Lo  balcó  ó  miranda  en  part 
pública,  en  que's  logra  la  diversió  sens  eixir  à  bus- 
caria. Coche  parado.  Prospectus  liber  et  gratus  in 
aïdibus. 

COTXO  Y  COTXADURA  Y  CIBADA    PERA  LA  MULA.    rcf. 

Reprèn  als  ambiciosos  que  no  's  contentan  ab  lo 
necessari  y  desitjan  cosas  supèrflua».  Conde  y  cob- 
dadura  y  cehada  para  la  mula:  abad  de  zarzuela, 
comisteis  la  olla,  pedis  la  cazuela.  Consumptis  api- 
bus  lances  petere. 

GUIAR  ó  MENAR  LO  COTXO.  fr.  Couduhir  los  ani- 
mals que'l  tiran.  Cochear.  Aurigo,  as,  aurigor,  aris. 

PARAR  LO  COTXO.  fr.  Detcuirlo  devant  de  algú  en 
senyal  de  respecte  y  cortesia.  Parar  el  coche.  Cur- 
rura  sislere. 

POSAR  ó  trIubee  COTXO.  fr.  Comensar  à  tenirne. 
Echar  coche,  Curru  angeri. 

69 


468 


COV 


DICCIONARI 


COZ 


OOTXOT.  m.  Gotxo  vell  6  de  mala  fignra.'Car- 
rieoehe,  Despicabíiis  rheda. 

GOUHENT,  A.  adj.  Lo  que  dònacoissó.  Quema- 
joto,  Pnililivas.  ||  Picant.  Picante,  Acer. 

GOURE.  m.  Metall  que  es  ménos  dúctil  que'l  or 
y  la  plata,  de  color  rojench.  Cobre,  Cuprum,  i,  ses, 
eris. 

ALSAR  LO  COURE.  fr.  Alborotar  y  avergonyir  à 
algú  à  crits.  Mover  el  alambre,  dar  grita.  Aliquem 
exsibilare. 

GOSA  DB  COURE.  Cobreuo,  Cnpreus. 

LO  QUE  TÉ    BARREJA  DE  COURE.    EMObrado.  CuprO 

mixtus. 

LO  QUE  TÉ  PART  DE  GOURE.  CobrtZO,  iSrOSUS,  COHl- 

promixtus. 

GÓURER.  V.  a.  Preparar  las  viandas  per  medi 
del  foch  ó algun  líquit  pera  qne's  pugan  menjar. 
Cocer,  Coquo,  is.  ||  Donar  per  medi  del  foch  à  al- 
gonas  cosas  com  al  pa,  rajolas,  etc.  la  consistèn- 
cia necesaria.  Cocer,  Coquo,  is.  ||  Digerir  lo  ven- 
trell  lo  menjar.  Digerir,  cocer,  Aencoctr,  Coquo,  is. 
I  Estar  cohent  alguna  cosa  líquida.  Eervxr,  cocer. 
Ferveo,  es.  Q  Donar  coissó  alguna  cosa.  Eicocer, 
marder.  Urigine  afficere.  ||  Donar  pena  ó  sentiment 
alguna  cosa.  Escoeer.  Mordeo,  es.  ||  Causar  al  pala- 
dar alguna  cosa  una  sensació  picant.  QMmar,  re- 
quemar.  Aeri  prurigine  os  afiQcere. 

GOURER.m.  Lo  qui  traballa'l  coure  Latonero, 
velonero,  Faber  asrarius. 

GÓURER8E.  V.  r.  met.  Escalfarse  desmasiat  ab 
lo  calor  excessiu  del  foch  ó  del  sol.  Aehieharrarse, 
Nimip  calore  aduri.  ||  Restituhirseà  sòn  estat  natu- 
ral los  líquits  alterats  pel  costipat.  Cocer,  cocer- 
u  elresfriado.  Ex  frigoris  obstructione  ad  sanita- 
tem  restituí. 

LO  QUB^'S  COU    PERA    Tl)    DEIXAHO  CREMAR,    ref. 

Denota  que  no  debem  fícarnos  en  lo  que  no*ns  im- 
porta. Lo  que  no  has  de  comer  [déjalo  bien  atcer;  ni 
mio  es  el  trigo,  m  mia  la  cibera,  muela  quien  ç«te- 
ra,  Suam  quisque  rem  agat. 

OOURm.  m.  Lo  coure  que  serveix  pera  la  cuy- 
na.  Cobre,  iEramentum,  i. 

COVA.  f.  Cavitat  subterrànea  formada  per  la 
naturalesa  ó  pel  art.  Cueva,  caverna ,  guarida, 
Spelunca,  se.  ||  La  que's  fà  en  las  montanyas  pera 
extraurer  alguns  minerals  ó  terras.  Homacho,  Fo- 
ramen,  inis,  cavitas,  atis. 

COVADA,  f.  Los  ous  que  V  aucell  cova  en  una 
vegada.  Empolladura,  nidada,  Ovorum  cubatio, 
pallities,  ei. 

OOVADOR.  m.  Lo  lloch  senyalat  ahont  la  ga- 
llina ó  altre  aucell  vaà  póndrer  ó  à  covar  los  ous. 
Ponedero,  niL•l,  nido,  Nidus,  i.  ||  Lo  vuyt  que's  fà 
en  las  parets  del  colomar  pera  póndrer  los  co- 
loms. Homilia,  Columbarium,  ii. 

GOVAMENT.  m.  La  cria  ó  poll  de  las  abellas. 
Empfdladura.  Apum  pullus. 

COVAR.  V.  a.  Calentar  los  aucells  los  ous  peia 
fér  eixir  los  polls.  Empollar,  Incubo,  íncnbílo,  as. 


AQUÍ  còvAÓ  aquí  est!  COVANT,  fr.  irou.  Denota 
bavérse  algú  descuydat  pera  trobar  alguna  cosa. 
Voló  elgolondrino,  útatelo  al  dedo.  Spes  omnis  ova- 
nuit. 

COVARÓ  Y  GOVAROT.  m.  V  ou  que's  posa 
en  lo  covador  pera  que  la  gallina  hi  ponga.  Pone- 
dero, nidal,  Requietam  ovum  in  nido. 

COVAT,  DA.  p.  p.  Empollado,  Incubatus. 

èOVATXA  Y  COVETA.  f.  Cova  petita.  Cova- 
eha,  cuevecica,  ita,  illa,  covezuela,  Covernula,  se. 

COVATXOLA.  f.  covATXA.  ]  Qualsevol  de  las 
secretarias  del  despaig  universal.  Covachuela,  Re- 
gia ofRcina. 

COVATXOLI8TA.  m.  Cada  un  dels  oficials  de 
las  secretarias  del  despaig  universal.  Covathuelis- 
ta.  Qui  in  oíllcina  regia  decretis  expediendis  mu- 
nere  fungitur. 

COVE.  m.  y 

COVEN.  m.  Espècie  de  cistell  gran  fét  de  vf- 
metsy  canya,  mès  ample  de  la  boca  que  del  cul, 
y  serveix  pera  posarhi  vàrias  cosas.  Cuévam^  r/s- 
Um.  Corbis,  is.  ||  Lo  que  no  té  ansas.  Macona,  Cor- 
bis ansis  carens.  ||  Lo  que  serveix  pera  posar  lo  Uf 
en  la  bugada.  Carriego.  Yiminea  cista,  corbula.  || 
m.  ant.  Espècie  de  nau  que  així  s' anomenava  en  la 
edat  mitjana,  y  que  se  semblaria  mès  ó  ménos  «í 
-un  cove.  Cuévano,  Corbis,  is. 

FERNE  ujíA  COM  UN  COVE.  fr.  met.  Comètrer  al- 
gun error  culpable  per  totas  sas  circunslancias. 
Hacerla  cerrada,  ó  de  clavo  pasado.  Tota  re  vohc- 
menter  erraré. 

LO  QUE  ESTJL  en  LO  COVE  ES  PEIX.  loC.  tor.  NO  BI  ÏÏK 
VftS  CERA  QUE  LA  QUE  CREMA. 

LO  QUI  UN  COVE  SABRJL  PÉR,    JA  PÓT  DIR  QUE  ES  CIS- 

teller.  refr.  qui  fí  un  cove,  fí  una  cistella  . 

QUI  Fi  UN  COVE,  f1  UNA  CISTELLA,  rof.  Deuota 
que  1  qui  fà  una  cosa,  *n  pót  fér  mòltas  de  altras 
de  la  mateixa  espècie.  Quien  haee  un  cesto,  hard 
eunto.  Unum  cui  texit  coUatum,  fac  texere  cen- 
tum. 

COV^NET.  m.  d.  Cove  petit.  Covanilloy  covani- 
lla.  Corbicula,  se. 

COVENIR.  V.  n.  CONVENIR. 

COVENT.  m.  ant.  convent. 
COVENTUAL.  adj.  ant.  conventual. 
COVINEN8AJAR.  V.  a.  ant.  concertar. 
COVINEN8A.  f.  ant.  conveni. 
COVDfENT.  adj.  ant.  convenient. 
COVINENTBIENT.  adv.  m.  ant.  convenien- 

MENT. 

CÓVIT.  m.  Fruyt  de  Amèrica  que  produheix  V 
arbre  dit  carabassa.  Covid.  Fructussicdictus. 

COY.  m.  Terme  adoptat  del  inglès  que  significa 
llit  de  mariner.  Coy.  Lectum,  i. 

COYARIBUGH.  Espècie  de  carabassa  de  que 
desprès  de  assecada  se  serveixen  los  negres  pera 
portar  las  provisions.  Coyambuco.  Cucurbita. 

GOYUDOR  Y  COYRIDOR.  m.  ant.  cuLLiooa. 

con  Y  OOmf.  m.  cosí. 


GRE 


CR. 


GRANGH.  m.  Peix  de  sis  ó  vuyl  polzadas  de 
llarcb  ab  vuyt  camas,  las  dos  de  devanl  majors 
que  las  demés,  cada  una  ab  dos  unglas  llargas  en 
forma  de  alicatas.  Se  crian  en  las  rieras  y  en  lo 
mar:  los  del  mar  són  mòlt  mè3  grossos  y  quasi  ro- 
dons. Uns  y  altres  són  bons  pera  menjar  y  j|àit 
siibstanciosos.  Cangrejo.  Càncer,  eris.  ||  TwÈbv 
maligne,  dur,  negrencb  que  rosega  la  carn  y  es  de 
dificilíssima  curació.  Zaratan,  càncer.  Càncer,  eris. 

I  Llaga  maligna  que's  fa  en  la  cara,  que  s*  en- 
danyaab  los  remeys.  Nolimeldngere.  Malignum 
vulnus.  II  Espècie  de  osca  que  la  lletra  de  eslampa 
té  en  la  part  inferior  pera  conèixer  si  està  ó  no  al 
revés.  Cran,  Lilterarum  crena.  ||  m.  pi.  fam.  dits. 

c&ÀNCH  DB  ATGUA  DOLSA.  Astaco.  Caucer,  eris. 

c&ANcn  PETIT.  Cangrejuelo.  Parvus  càncer. 

FÉRSB  UN  CHANCH.  fr.  Canccrarse.  Cancero,  as, 
carcÍAomate  exedi. 

COMIneo.  m.  La  closca  del  cap,  que  tapa  'i 
cervell.  Crdneo,  casco.  Tes  la,  ae. 

GRAPASS08.  m.  pi.  anl.  Monteras  que  s'  in- 
Irodubiren  V  any  1700  ab  poca  diferencia;  n'  hi 
havia  de  senzillas,  fetas  de  roba  y  altras  guarni- 
das  ab  flocbs,  tafetans  y  altres  adornos.  Cripasos. 
Pileum,  ei. 

CRÀPULA,  f.  Borratxera.  Cràpula.  Cràpula,  sb. 

GRAPULAT,  DA.adj.  ant.  Emborratxat.  Em- 
briagado.  Crapulentus. 

GRAS,  A.  adj.  Gras,  esp?s.  Craso.   Crassatus. 

II  Junt  ab  los  substantius  error,  engany,  ignoràn- 
cia, etc.  significa  indisculpable.  Craso.   Supinns. 

GRA88ABIENT.  adv.  m.  Sens  disculpa.  Crasa- 
mente.  Crasè. 

GRA8SA8.  f.  pi.  La  brutícia  que  queda  en  las 
brescas  quant  se  trau  la  cera.  Ceron.  Ceraí  faíx. 

GRASSiSSIM,  A.adj.  sup.  Crasisimo.  Crassis- 
simus. 

GRA88ITUT.  f.  Grossària.  Gordura,  crasüud. 
Crassamentum,  i. 

GRA8TAT.  m.  CRESTAT. 

GRA8TIANS.  m.  pi.  Sectaris  que  negavan  à  la 
Iglésia  '1  poder  de  excomunicar.  Crastianos.  Cras^ 
tiani. 

GRATEA.  f.  Diossa  dels  etxissers  y  encanta- 
dors, mare  de  la  famosa  Scila.  Cratea.  Cratea,  sb. 

GRATEONO.  m.  Planta,  espècie  de  blat  ne- 
gre. Crateono.  Crataegonum  vulgare. 

GRÀTER.  m.  La  boca  en  forma  de  embut  per 
ahont  respiran  los  volcans.  Cràter.  Cratera,  se, 
cràter,  eris. 

GRA  VAN.  m.  Espècie  de  conxa  que  s'  apega 
en  lo  fondo  de  las  naus,  que  han  estat  mòlt  temps 
al  mar  Cravan.  Concha,  íc. 

GREA.  f.  CARNAL.  6. 

GREABLE.  adj.  Lo  que  pót  sèr  creat.  Creable, 
Creabiiis. 


CATALÀ.  GRE  459 

GREAGIÓ.  f.  L'  acte  de  crear  Déu  lo  mon  ó  al- 
guna cosa  de  res.  Creacion.  Creatio,  nis.  I  La  nova 
erecció  de  un  empleo  ó  càrrech.  Creacion.  Creatio, 
nis.  II  Lo  nombrament  que  fa  '1  papa  de  cardenals. 
Creacion.  Ordinatio,  nis. 

CREACIÓ  DE  CENSAL.  for.  L*  acto  ab  que's  reb  un 
capital  sobre  hipotecas  determinadas,  pactant  pa- 
garse  la  pensió  permesa  per  la  lley.  Constilucion 
decenso.  Census  insti tutio. 

GREADOR.  m.  CRIADOR.  II  m.  ant.  acrbhedor. 

GREAR.  V.  a.  CRIAR.  II  Erigir,  instituir  alguna 
nova  dignitat  ó  empleo.  Crear.  Ordino,  creo,  as. 

GREAT,  DA.  p.  p.  CRUT.  ||  Creada.  Ordinatus, 
creatus. 

GREATURA.  f.  ant.  criatura. 

GREBRADURA.  f.  ant.  Ruptura.  Quebradura, 
ruptura,  rotura.  Fractura,  se. 

GREDENGER.  m.  ant.  Lo  qui  té  *1  ccydadode 
làcredenasi.Credenciero.  Abaco  pra^fectus. 

GREDENGIAL.  adj.  Lo  que  acredita.  Breden' 
cial.  Fidem  faciens.  Q  m.  pi.  carta  credencial. 

GREDEN8A.  f.  La  tauleta  del  costat  del  altar 
ahont  se  posan  las  canadellas  quant  se  celebrau 
los  oficis  divins.  Credencia,  aparador.  Reposito- 
rium,  ii.  J  Prestatje  ahont  antíguament  se  posavan 
las  botellas  de  vi  y  aygua  de  que's  feya  salva 
avans  de  béurer  lo  rey.  Credencia.  Repositorium, 
ii.  II  tinï:ll,  esgudeller.  Q  ant.  creéncia. 

GREDIBILITAT.  f.  Fonament  ó  rahó  pera  sér 
creguda  alguna  cosa.  Credibilidad.Qreú\h'úiifis,^Ms. 

GREDIBLE.  adj.  ant.  creïble. 

GREDIBLEMENT.  adv.  m.  creiblement. 

GRÉDIT.  m.  Deute  que  algú  té  à  sòn  favor. 
Crédito.  Credituní,  i.  ||  Assenso,  crehència.  Crédito. 
Fides,  ei.  ||  Abono,  apoyo,  cabuda,  valiment.  Cré- 
dito. Comprobatio,  nis.  ||  Reputació,  fam.  Crédito. 
Nomen,  inis.  ||  Llibrament  ó  aboneu  alguna 
quantitat.  Crédito.  FiduciariíB  litlerae.  ||  Lo  favor, 
poder  y  autoritat  que's  logra  ab  algú  ó  en  alpina 
cosa.  Crédito.  Gratia,  ae.  Q  com.  Confiansa  ó  entre- 
ga  de  diner  ó  genero  que's  fa  à  algú  en  virtut  de 
sa  legalitat.  Crédito.  Fides,  ei.  Q  pi.  efectes. 

donar  k  CRéDiT.  fr.  Deixar  diner  sens  altra  se- 
guretat que  *1  crèdit  de  aquell  qui  '1  reb.  Dar  ú 
Crédito.  Alicujus  fidei  comroittere  pecuniam. 

DONAR  CRÈDIT,  fr.  ACREDITAR. 
DONAR  Ó  POSAR  GRÉDIT.  fr.  CRÉüRER. 
FÉR  CRÉDIT.  fr.  FÉR  FÉ. 

GREDO.  m.  Lo  símbol  dels  apòstols,  que  conté 
'Is  principals  articles  de  nostra  santa  fé.  Credo. 
Apostolorum  symbolum. 

CREDO  DE  LA  MISSA.  L'  Ordenat  en  la  forma  que 
vuy  se  diu  pel  concili  Niceno,  afegint  alguna 
cosa  al  dels  apòstols  contra  'Is  arrians.  Credo  de 
la  misa.  Missae  symbolum. 

CADA  CREDO.  exp.  faiii.  Cada  moment,  ab  mòlta 
freqüència.  Cada  credo.  Frequentissiraè,  crebrò. 

EN  UN  CREDO.  m.  adv.  En  mòlt  breu  temps.  En 
un  credo.  Brevissimè. 


460 


GBE 


DICaONARI 


GRE 


CBÉDUL,  A.  m.  y  f.  Fàcil  en  créarer.  Orédtdo, 
ereedor,  Gredulus. 

GBEDULITAT.  f.  Facilitat  en  créarer.  Credtl•• 
lidad.  Credulitas,  atis. 

CREEN8A.  f.  CBEHÉNCU.  1. 

FÉR  CREENSA.  f.  ant.  Assegorar ,  confirmar  la 
realitat  de  lo  qne's  diu.  Asegurar  en  verdad.  Asse- 
vero, as.  II  ant.  réa  acatament,  ó  reverència. 

CREGUT,  DA.  p.  p.  Creido,  Greditus. 

I,  A.  m.  y  f.  ACREHEDOR.  ||  ant.  cu- 


BADOR,  ADMINISTRADOR. 

CREHÉNGIA.  f.  Lo  crèdit  que  's  dóna  à  algu- 
na cosa.  Creencia,  Fides,  ei.  ||  Lo  que  *s  déu  créu- 
rer  en  la  religió,  fe  y  professió  de  ella.  Creeneia. 
Fides,  ei.  Q  Opinió,  fonament  en  los  arguments 
y  raciocinis.  Creeneia.  Sententia,  s.  ||  ant.  con- 

FIANSA. 

GREHENT.  m.  cretent. 
creïble,  adj.  Lo  que  's  pót  créurer.  Creihle, 
ereedero,  Gredíbilis. 
CREIBLEMENT.  adv.  m.  probablement,  ve- 


BOSfMlLMENT. 

CREIRE.  V.  a.  ant.  gréürer. 

CREIX.  m.  ESCREIX.  II  AUMENT. 

CREIXEMENT,  m.  ant.  aument,  increment. 

I  ant.  CREIXENSA. 

CREIXENAR.  m.  Lloch  poblat  de  créixens. 
Bercera,  Locus  laveribus  ferax. 

CREIXENERA.  f.  Planta  que  's  cria  en  los  ay- 
guamolls,  es  alia  de  dos  peus,  ab  mòlts  brots  ei- 
líndrichs  y  ramosos;  las  fullas  amplas,  compostas 
de  altras  petitas,  llisas  y  de  un  vert  bermós,  y  las 
flors  blancas  y  en  forma  de  girasol.  Berra,  bene- 
ra,  herraza,  Sium  latifolium. 

CRÉIXENS,  m.  pi.  Planta  que  's  fà  en  llocbs 
de  aygua,  'Is  brots  de  un  peu  de  llarch,  las  fullas 
compostvfle  altras  en  figura  de  ferro  de  llansa; 
las  flors  petitas  y  blancas,  y  tota  ella  de  un  gust 
picant ;  y  's  menja  per  enciam.  BerroSy  maítuer- 
zOy  peregil  de  agua.  Laver,  is. 

CRélXENS  BORTS.  CREIXENERA. 

CRÉIXENS  DEL  PARÍ.  Hcrba  Originària  de  la  Ame- 
rica meridional,  de  cama  alia  sobre  de  un  peu, 
tendra,  sucosa,  fullas  en  figura  de  cor,  obtusas, 
dentadas ,  pecioladas  y  oposadas.  Té  propietats 
mòlt  cnérgícas  y  es  antiescorbútica.  Berro  del  Pa- 
rd.  Spilantus  oleracea. 

CREIXENSA.  f.  V  acte  y  efecte  de  créixer. 
Crecimienio,  Accrelio,  nis. 

CREIXENT,  m.  creixensa.  Q  En  los  rius  V  au- 
ment de  aygua  per  causa  de  las  plujas  ó  per  fón- 
drerse  la  neu.  CrecienUy  crecida.  Alluvie«,  ei.  || 
AUMENT.  II  LLEVAT.  2.  ||  Eu  lo  blasó  Id  forma  en  que 
la  lluna  té  las  puntas  giradas  en  un  escut.  Cre- 
ctentó.  Lunuls  invers».  ||  p.  a.  Crecienu,  Cres- 
cens. 

CREIXENT  DE  LA  LLUNA.  L  tcmps  que  passB  des- 
del  noviluni  al  pleniluni ,  en  lo  qual  apareix  mès 
grossa.  Crecientede  /a/una.Lunaecrescenliscornua. 


CREIXENT  DE  LA  MAR.  La  pujada  que  fà  en  algu- 
nas  costas  dos  vegadas  al  dia.  Crecienu  de  la  mar, 
flujo,  foUf  marea,  creciente,  entrante,  moníante,  eè- 
taeion.  Maris  fluxus. 

FÉR  LO  CREIXENT  LA  LLUNA.  CRÉIXER.  1, 

L.  V.  n.  Aumentarse  insensiblemeot 


en  altura  ó  extensió,  ó  en  número  los  cossos  natu- 
rals. Crecer.  Accresco ,  is.  ||  Aumentarse  alguna 
cofg^er  afegirsenhi  exteriorment ,  com  los  rius, 
eWÜDrecer.  Augesco,  is.  y  Pujar  la  aygua  de  la 
mar  dos  vegadas  al  dia.  Llenar,  crecer.  .fistaor, 
aris.  II  Allargarse,  progressar  alguna  cosa  en  sòn 
curs,  com  la  borrasca,  'i  dia,  etc.  Crecer.   Gresco, 
is.  II  Espargirse,  exléndrerse  material  ó  moral- 
ment, com  la  taca,  la  pesta,  etc.  Crecer,  cundir. 
Propagari,  proflui.  ||  Aumentarse  'I  volum  de  al- 
gunas  cosas  eslovantse,  ó  inflantse ,  com  ï  arròs, 
etc.  Crecer,  cundir.  Augesco,  is.  ||  Parlant  de  la 
lluna  descubrirse  mès  part  de  ella.  Crecer.  Gres- 
co, is,  majori  luce  fulgere.  ||  redundar.  ||  v.  a.  Fer 
crescudas  en  la  mitja.  Crecer.  Augeo,  es.  U  Au- 
menlar  lo  preu  ó  imposició  de  alguna  coMU  Au- 
mentar,  subir.  Augeo,  es.  ||  poét.  Aumentar,  afegir. 
Crecer.  Addo,  is. 

CRÉIXER  PER  AVALL.  fr.  CRÉIXER  COM  LOS  NAPS. 

FÉR  CRÉIXER  ALGUNA  COSA.  fr.  Dilataria,  donarli 
mès  àmbit  ó  extensió  de  la  que  tenia.  Dilatar,  es- 
lender.  Extendo,  is. 

CREIXIDERA.  f.  ter.  rall adora. 

CREIXIMENT.   m.   AUMENT.  ||  creixensa.  II 

EXALTACIÓ. 

CREIXIMONI.  m.  L'  aument  que  fà  1  blat 
en  lo  graner  ó  traspalantlo.  Creces.  Incrementa, 
orum. 

CREMA.  f.  La  acció  de  cremar.  Quema.  O^m- 
bustio,  nis.  I  V  incendi  de  algun  edifici,  boscb, 
etc.  Quema,  incendio.  Gonflagralio,  nis.  ||  Menjar  de 
llet,  ous,  midó  ó  farina,  sucre  y  canyella  bullit 
fins  à  cert  punt,  en  que  's  trau  del  foch  y  s' torra 
de  sobre  ab  una  planxa  de  ferro  bullent.  Crema, 
fiaon.  II  Los  dos  punts  sobre  de  una  vocal,  pera  de- 
notar que  déu  pronunciarse  ab  tot  sòn  valor.  Cre- 
ma. Dièresis  nota.  ||  En  los  enrajolats  regata,  jun- 
tura entro  rajola  y  rajola.  Degolladwra.  Junctura, 
fie.  II  pi.  xancras. 

CREMAGERA.  m.  fam.  Se  diu  del  qui  esta 
mòlt  temps  en  dir  la  missa.  Quemacera.  Sacrum 
admodum  lente  faciens. 

CREMADA,  f.  Tros  de  malesa  que  baventse 
cremat  té  la  llenya  sens  fullas  ni  pell,  y  mòlt  ne- 
gra del  foch.  Chamicera,  quemada.  Gombusti  ne- 
moris  semiambusta  ligna. 

CREBIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  crema  ó  cala 
foch.  Quemador.  Ustor,  is.  ||  Lloch  ahont  se  crema- 
van  los  sentenciats.  Quemadero.  Ustrinum,  i. 

CREMADURA.  f.  La  acció  de  cremar  ó  cre- 
marse.  Quema,  quemadura,  qwmazon.  Combustió, 
nis.  )  La  llaga  ó  senyal  que  fà  1  foch  ó  altra  cosa 
mòlt  calenta.  Quemadura.  Adustio,  nis.  Q  La  de  la^ 


GRE 


GATàU. 


GRE 


i61 


plaatas  per  causa  del  fret,  etc.  Quemadura,  Uzon. 
Exustio,  nis. 

GREBIALL  Y  GREMALLER.  m.  ter.  GRAELLA. 

CRElUAI.I.F.«g-  m.  pi.  CLAMÍ8TECHS. 

GREMALLOT.  m.  CBBMBLL. 

GHEMAHIENT.  m.  CREMA.  1.  2. 

GREBIAR.  y.  a.  Consumir  per  medi  del  focb. 
Quemar,  Comburo,  il•,  ||  Escalfar  ab  mòlta  activi- 
tat, com  lo  sol  en  lo  fort  del  estiu.  Quemar,  abra- 
sar. Exuro,  is.  II  Assecar,  enmostigar  lo  fret  ó  ca- 
lor excessiu.  Quetnar,  abrasar,  Aduro,  is.  Q  Fér  en- 
fadar mòlt  à  algú.  Quemar ,  eneender ,  enardecer, 
exasperar.  Exacerbo,  as.  ||  Parlant  de  licors,  alam- 
binar. II  V.  n.  Obrar  en  qualsevol  cosa  la  acció  del 
foch.  Arder,  Ardeo,  es.  ||  Sér  desmasiat  calenta  al- 
guna cosa.  Quemar.  Nimas  calere. 

GREMARSE.  V.  r.  Sentir  desmasiat  calor. 
Qtumarsey  abrasarse,  Exuri.  ||  Despacientarse  al- 
gú, perquè  no  's  fa  la  cosa  à  sòn  gust.  Quemarse. 
Ardenti  desiderio  premi.  ||  met.  Patir  la  forsa  de 
alguna  passió  ó  afecte.  Quetnarse.  Flagrare.  ||  fam. 
Estar  prop  de  endevinar  ó  trobar  alguna  cosa. 
QaevMrse.  Propè  attingere.  ||  Sublarse  '1  pa  quant 
se  cou.  Churruscarse,  Exuri.  ||  Dit  del  guisar  per 
falla  de  such.  Churruscarse,  asurarse,  quemarse. 
Exuri. 

GREMAT,  DA.  p.  p.  Quemado.  Ustus. 

CREMAT  SIA.  loc.  fam.  pera  assegurar  la  veritat. 
Que  me  maten,  Peream  ni. 

ESTAR  CREMAT,  fr.  met.  Estar  mòlt  enfadat.  Es- 
tar volado,  ó  dado  d  las  furias,  ó  d  Barrabds.  Exa- 
cerbalum  esse. 

GREMELL,  GREMELLÓ  Y  GREMELLOT. 
m.  Lo  moch  del  llum  desprès  de  ben  cremat.  Mo- 
co, seta,  jeia.  Lucis  fungus. 

GREBIELLt.  m.  Nom  del  palau  del  Gzar  en 
en  Moscóvia.  Cremelino,  Cremelinum,  i. 

GREMER.  m.  Certa  malaltia  de  Ungria.  Cre- 
mer,  Pannonia)  morbus. 

GREMONÉ8,  A.  adj.  Cosa  de  Cremona.  Crema- 
nés.  Cremonensis. 

GREMOR.  m.  cremadura. 

CREMOR  DE  TARTRÀ.  Crosta  blanca  que  *s  fa  en 
la  superfície  dels  licors  quant  se  purifica  '1  tartrà. 
Cremor,  cristal  ó  cremor  ídrtaro,  Cremortartari. 

GRENELLAT,  DA.  adj.  En  lo  blasó  's  diu  de 
la  muralla  que  té  marlets.  Crenelado.  Pennis  dis- 
tinctus. 

GRENüT,  DA.  adj.  Qui  té  1s  cabells  llarchs. 
Cabelludo,  crinado,  crinito,  Crinitus,  comatus. 

GRENXA.  f.  CLENXA.  II  ter.  créixens. 

GREPÓ.  m.  CARPÓ. 

GREPÚSGUL.  m.  La  claror  desde  que  apunta  '1 
dia  fins  que  ix  lo  sol,  y  desde  que  'I  sol  se  pon 
fins  à  la  nit.  Crepúsculo.  Crepusculum,  i. 

GREPUSGUli.  adj.  Lo  que  pertany  al  crepús- 
cul.  Crepusculino,  Ad  crepusculum  pertinens. 

GREPüSGULISAR.  V.  n.  Despedir  crepúsculs. 
Crepusculizar,  Crepuscula  diffundere. 


GRESGUDA.  f.  La  obra  de  créixer.  Creeimiento. 
Incrementnm,  i.  U  L'  aument  de  aygua  que  preneu 
los  rius,  etc.  per  las  plujas  ,  ctc.  Crecida,  Alluvio, 
nis.  II  f.  pi.  Los  punts  que  s'  aumenlan  en  la  mitja 
pera  aixamplarla.  Crecido.  Crescentes  fili  nexus. 

FÉR  CRESGODA.  fr.  Aumeutarse  1  preu.  Subir,  Uh 
mar  aumenio.  Pretium  augeri.  Q  créixer.  9. 

GRESGUT,  DA.  p.  p.  Crecido.  Cretus.  fj  m.  pi. 

CRESCUDAS. 

GRE80L.  m.  OEBSOL.  n  LLUM,  LLUMENERA. 

GRE8P|  A.  adj.  CARAGOL.  6.  1. 1  ter.  Capaó 
espessor  que's  fà  en  la  superfície  dels  líquits. 
Capa,  nata.  Liqnorum  cremor.  ||  En  las  viandas  la 
matèria  que  s*  endureix  en  la  superfície.  Costra. 

Gmsta,  8B.  Q  ENCRESPAMENT. 

FÉRLA  CRESPA,  fr.  FÉRLA  CORONADA. 

GRE8PADOR.  m.  Cilindro  de  ferro  sobre  del 
qual  s'  ajusta  de  llarch  à  llarch  un  altre  ferro  en 
forma  de  mitja  canya  pera  crespar  los  cabells.  Enr 
crespador,  medicaiia,  Calamistrnm,  calamister,  i. 

GRESPAR.  V.  a.  Caragolar  los  cabells ,  fér  ta- 
vellas  à  la  roba'.  Enerespar,  crespar,  rizar,  enrizar. 
Crispo,  as. 

GRE8PAT1  DA.  p.  p.  Encrespado.  Grispatus. 

GRE8PELL.  m.  Espécie  de  bunyol  mòlt  prim. 
Oreja  de  abad ,  lasana ,  albardilla.  Laganum ,  i.  || 

CARAMELL.  1. 

GRESPELLA.  f.  ter.  Espécie  de  tortell.  Rosca. 
Spirale  libum. 

GRE8PELLET.  m.  d.  Hojuela.  Laganum  tè- 
nue. 

GRESPINELL.  m.  herba  pdntbra.  ||  cevbr. 

GRE8PÓ.  m.  Espécie  de  glassa  en  que  V  urdit 
està  mès  retort  que  la  trama.  Crespon.  Rarior  tela. 
II  Tela  de  seda  rissada  à  modo  de  pelfa.  Crespon. 
Serica  tela  crispata. 

GRESSIO.  f.  ant.  créixens. 

GRE8TA.  f.  Excrescéncia  natural  de  carn  mòlt 
roja  que  '1  gall ,  etc.  tenen  sobre  '1  cap.  (Htsta. 
Crista ,  8B.  II  Lo  monyo  que  tenen  alguns  aucells, 
com  la  puput,  etc.  Cresta,  mono,  copete,  airon,  pe- 
nacho,  Crista,  se.  ||  La  part  de  la  celda  ahont  se 
col-locan  las  plomas.  Cresta.  Conus,  i.  ||  La  del  os 
de  la  canyella.  Espinilla,  canilla,  tibia,  Tibia,  se. 
I  anat.  Tota  part  que  té  semblansa  ab  la  cresta  de 
la  gallina.  Cresta,  Crista  ,  m,  ||  Mal  qne's  fà  en  las 
parts  vergonyosas  à  causa  del  coit.  Cresta.  Ficus, 
i.  II  En  las  tahonas  aquella  part  del  eix ,  que  s' 
eleva  sobre  la  mola  sotana.  Cresta.  Crista,  se. 

CRESTA  DE  GALL.  Espécie  de  sàlvia  de  fullas  un 
poch  semblants  à  la  cresta  del  gall,  la  cama  angu- 
losa ,  la  flor  bermella  y  ab  una  espécie  de  llabi. 
Gallocresta ,  ormino ,  orvalle.  Sàlvia  ,  a^ ,  hormi- 
num,  i. 

CRESTA  marina.  FONOLL  MARÍ. 

ALSAR  LA  CRESTA,  fr.  PosaHa  tiessa.  Encrestarse. 
Cristam  erigere. 

LLEPAR  LA  CRESTA,  fr.  met.  Procurar  guanyar  ab 
sumissions  y  precbs  la  voluntat  del  qui  reparteix 


i6t 


GRE 


mCGIONARI 


•  GBE 


gràcias.  Andar  ahajado.  Officiossissima  candida- 
torum  diligentia. 

LLEVAR  LA  CRESTA,  fr.  Tallaria  ó  separaria  del 
aucell.  Descrestar.  Gristam  amputaré. 

piCARSE  LAS  CRESTAS.  fr.  oiet.  fam.  Contrapan- 
tarse  y  dirse  paraalas  picants.  Darse  de  las  hastas, 
apitonarse.  VerbU  contendere. 

GRESTADOR.  m.  Instrument  acerat  pera  tallar 
las  brescas,  quant  se  crestan  las  arnas.  Castradera, 
cortadera,  tajadera,  Castratorium,  ii. 

GRESTADURA.  f.  Lo  temps  y  acció  de  crestar 
las  arnas.  Castrazon,  Mellalio,  nis. 

GRESTALL.  m.  cristall.  Q  La  porció  de  terra 
que  s'  al  sa  entre  dos  solchs.  CabalUte ,  cahallon, 
loma ,  loba ,  camellon ,  enlresurco.  Porca ,  se.  |  La 
porca  ó  porció  de  terra  que  divideix  las  eras  ó 
teulas.  AWardilla,  caballeUf  camellon.  Porca,  le.  || 
m.  La  línea  de  teulas  que  posadas  de  través  for- 
ma la  carena  ó  esquena  de  ase  de  las  teuladaa. 
Cahallete,  Tecti  cuJmen. 

GRESTALLt,  NA.  adj.  cristallí. 

CRESTAR.  v.  a.  Tallar ,  tràurer  de  las  arnas 
las  brescas  ab  la  mel ,  deiiaolhi  las  necessàrias 
pera  que  las  abellas  pugan  mantenirse  y  fobricar- 
ne  més.  Castrar,  eortar^  y  escarzar  si  es  en  lo  mes 
de  febrer.  Alvearia  castraré.  Q  ant.  capar,  castrar. 

CRESTAT.  m.  Lo  boch  ó  mascle  de  las  cabràs 
capat.  Castron,  cabron,  castrado.  Hircus,  i.  ||  met. 
fam.  C0RN13T.  II  m.  pi.  En  lo  blasó  1s  galls  que  te- 
nen la  cresta  de  diferent  esmalt  que  lo  restant. 
Crestados.  Cristati.  ||  p.  p.  Castrado,  Castralns.  || 
adj.  Lo  que  té  cresta.  Crestado,  Crislatus. 

CRESTERIA.  f.  arqui t.  Adorno  de  travall  ca- 
lat en  la  arquitectura  gòtica.  Cresteria,  Cristaria,  as. 

GRESTETA.  f.  d.  Crestita ,  illa ,  ica,  Gristu- 
la,  ffi. 

GRESnÀ,  NA.  adj.  cristià. 

GRE8TIANISME.  m.  cristianisme. 

OftESTIENTATZ.  f.  ant.  CRISTIANDAT. 

GRESTTRI.  m.  CRiSTERi. 

GRESTÓ.  m.  crestat. 

GRETEN8E.  adj.  Gosa  de  Greta.  Cretense,  cré- 
tico,  Gretensis. 

GRÉTIGH.  m.  Peu  de  vers  llatí ,  de  tres  síl- 
labas,  la  segona  breu  ,  las  altras  llargas.  Crétko, 
Greticus,  i. 

GRETLLA.  f.  ter.  escletxa. 

GREU.  f.  La  figura  de  dos  líneas ,  ó  fustas ,  ó 
pessas  de  plata,  etc.  atravessadas,  que  forman 
regularment  ànguls  rectes.  Cruz,  Grux,  cis.  Q 
Insígnia  y  senyal  del  cristià  ,  en  memòria  de  la 
en  que  morí  Je^ucrist.  Cruz.  Grux ,  cis.  jj  En  las 
ordes  militars  insígnia  de  honor,  mès  ó  ménos 
semblant  à  la  creu  regular.  Cruz,  encomienda,  ve- 
nera. Equestris  ordinís  insigne.  ||  Pessa  de  honor 
en  lo  blasó.  Cruz.  Grux,  cis.  ||  La  que'ls  bisbes 
portan  en  lo  pit.  Pectoral.  Pectorale,  is.  ||  La  que 
va  devant  en  las  professons.  Guion,  eruz,  Sígnum, 
i.  II  La  de  St.  Anton.  Tao.  Divi  Antonií  famulorum 


insigne.  ||  Lo  senyal  en  lo  pla  de  mòltas  moaiii 
dels  prínceps  cristians.  Cruz.  Obversa  dumé 
facies.  0  esgri.  La  acció  en  forma  de  creaqairi 
pelean.  Cruz.  Decussati  enses.  |  astroo.  htiü 
constel-lació  de  quatre  estrellas  en  figura  de  ent 
Cruz ,  cruc^ro.  Sidus  crucis  figuram  refereos.  |b 
punt  ó  centro  de  tota  verga  simètrica  ó  de 
iguals,  y  també  -1  de  la  vela  que  en  ella  s' 
ga.  Cruz.  Grux ,  cis.  |  nàut.  Lo  punt  eo  qM  i 
uneix  la  hasta  de  la  àncora  ab  sos  brassoi.  Cm 
AnchorcB  crux.  ||  met.  Aflicció ,  càrrega ,  tnUl 
gravàmen.  Cruz.  Grux,  cis.  |  met.  Ooctrim  y  ni 
gió  cristiana,  y  així  's  diu  que  sant  Francisct  Ift 
vier  anà  à  plantar  la  creu  entre  'is  infiels.  Om 
Grux,  cis. 

CREU  DE  CARAVACA.  La  de  quatre  brassos.  Om 
de  Caravaca.  Grux,  cnjus  lignum  reclumdno  tiw 
versa  seirant. 

CREU  DE  SANT  ANDREU.  La  atravessada  de  Ml 
Aspa  de  S,  Andrés^  cruzdeBorgoha.  DecussataoB 

CREU  GEOMÈTRICA.  Inslnunent  óplich  de  doiifr 
glas  ab  certas  graduacions ,  pera  observar  te  é 
turas  de  las  estrellas,  y  medir  qualsevol  disíàtfií 
y  elevació.  Cruz  geomètrica,  búeulo  de  J§cúb,íSf 
llestilla.  Grux  geometria. 

AIXÓ  HO  DEIXARÍ  ab  LA  CREU  ó  AB   LA   MOtTAIU. 

ref.  Denota  que  sols  la  mort  pót  desarrelara 
hàbit  ó  inclinació.  Eso  lo  apartarú  ó  acübméU 
pala  y  el  azadon.  Mos  inveleratus  sola  mortefi- 
ribit. 

DE  LA  CREU  i  LA  FETXA.  m.  adv.  Enterament, M 
principi  al  fi.  De  la  eruz  d  la  fecha.  A  capital' 
calcem. 

detrís  de  LA  CREU  ESTÀ  'l  duble.  ref.  M^ 
teix  lo  perill  de  ([ue's  vicien  las  obras  per  bifiit- 
tal  ó  hipocresia.  Detrds  de  la  eruz  estàel4iàlf 
el  rosario  en  el  cuello ,  y  el  diable  en  el  cUT^ 
Grux  in  corpore,  et  in  pectore  Satan. 

EN  CREU.  m.  adv.  En  figura  de  creu.  E*  cnt* 
In  crucis  figuram. 

ESTAR  PER  AQUESTA  CREU  DE  DÉU.  fr.  fam.  QSCdtf 

sens  diners ,  sèns  empleo  ,  etc.  Quedarse  fsf  ^ 
eruz.  Omnibus  carere. 
FÉR  CREUS.  fr.  fam.  fér  badalls  y  greuiüitas* 

FÉR  tX  CREU  T  LA  RALLA  1  ALGÚ.  fr.  DeDOtl  <|* 

volem  evitar  tot  tracte  y  correspondència  ab  ilS^ 
Hacerle  la  eruz.  Familiaritatem  deserere.  |  Akil 
donar  qualsevol  cosa.  Echar  la  bendicion,  JtS^ 
dicere. 

FÉR  LA  CREU  Ó  'l  SENTAL  DE  LA  GREU  SOBU  H  ^ 

GUNA  COSA.  fr.  Signaria.  Persigno,  as. 

FERSE  CREUS.  fr.  Dcmostrar  la  gran  adminei^ 
estranyesa  que  causa  alguna  cosa.  Haeerte  em^ 
maravitlarse,  asombrarse,  pasmarse.  Ingeoti  si0 
ratione  rapi. 

NO  TENIR  SINO  LA  CREU  DEL  FRONT.   fr.    mel.  ft^ 

Sór  summament  pobre.  \o  tener  casa  ni  hoftf* ' 
sobre  que  Dios  le  llueva:  no  tener  blanen  ni  wm••• 
Inopia  summa  laboraré. 


com  ca- 
-""  rnrnuin  los 
"";  laesiini-na.Ci';, 
''iii>>iini  urniM  coni- 
iii'Niii  lli'  lagiiarni- 
■Hfl  iiKU  crcuysi•i-vi'i- 
'  '-;i|i  lloïs  cops  del 

I.  H  r.  (tl.  VEMilS. 

'",  illa.  Panacnix. 

ciTl.  Cmr,  aientir, 

Icriu  iusenlimenl  à 

,  \i.  II  Fi<n«ar,  jndi- 

tilít    ile  alguna  cosa. 

'  ;il)  ronaini'nl,  ò  tenir 

',  npinar.  Opinor, 

sciija.  Cr«r.  Ali- 

'•>:  i.i.Rir.En.  fr. Créuròr Bèns 
-1  c  de  ligtro,  ó  Uner  buauu 

VI  i.i.  caÉnaER  rina  Qvt  no  vE- 

VI.^ESTEa  VÍ.LRSa,  i  QUINT  BO 

-.  laiu.  lii'nola  la  dlGcullal  en 
íin*  iissffturnrsen  bè.  l'rrtf 
-fiílHioi'cs. 

I  I  RKi  UI'E  HO  VAIÀ  jI  VÍCa»,  T 

."«I  V't  K  xo  uu  CHEflis.  loc.  fam. 
üi-'s  iliíi,  y  qae'B  dcgprecia  gi 
:  "I .  ifuifit  fto  lo  qvúra  ener, 
' íilns,  ni-enc, (|uid  ad  rae? 
iiiI.tkrhudvu. 

t.miBELLU. 


delare- 
i  m.  pi. 


UTALÀ.  CRI  463 

p  1'  .\om  de  alguns  doU  herel;;cs  albígenses.  Crr^ntes. 
\  ptrro,      Cnilenles. 

CREVEmA.  r.  CBEní.NCU. 

CREZÓ.  m.  anl.  Ilcmor,  oslíma  i|iic  s' adquireix 
6  Riianya  ab  alguna  arcíú  ffloriwta.  Irez.  .N'oincn, 
inis,  honor,  is.  ||  fi»,  en  l)ona  y  maia  pari. 

CUA.  f.  La  procreació  di•l.t  animals  ciiKi'nc-ral. 
Cria.  Prole»,  is.  Q  Enire  [Kislnrs  1'  aument  (\uv  ad- 
quireix lo  ramal  al>  la  nova  pi'OcnMciíl.  Cria.  In- 
crementum,  i.  H  Lo  lemps  de  la  pr<Mrrwi<'ió  dels 
animalx.  Cria.  Partus,  us.  ||  fam.  La  crialiii-a  men- 
Ires  m  cria,  y  ai\i  's  diu:  aboni  va  aiiuexla  al)  la 
CRixalcoll.  Cria.  Iiifans,  lis.  ||  ret.  Narració  rurla, 
concisa  y  oBcàs.  t'río.  Chria,  ».■.  ||  Los  polls,  etc. 

IIEKJt:iSi. 

ría  cau.  fr.  cniAR.  6. 

CRIABLE.  adj.  Lu  <|ae  fúcíliíienl  !H>  |>ól  criar. 
Cnable,  Creabilis. 

CHIAdÒ.  f.  CREACIÓ. 

CRIADA,  f.  Dona  de  servey.  Fitmiila,  criada. 

Famula,  IC.  I  CRIATIHEBA. 

CRIADETA.  f.  d.  Criaditia,  criadutla.  Ancil- 
tula,  a:. 

CRIADOR,  m.  Alribnl  pi-opi  de  ll^u  ifun  crià 
tolus  las  cosae  de  no  ro$.  friadvr.  Crt>»lor,  is.  || 
met.  i>VBNTOB,  jtiTUH.  II  (jui  p<'r  oGti  cuida  de  la 
criansa  de  alguns  animals.  Criador,  .\ulrilor,  is.  || 
mel.  Se  diu  de  alguna  persona  ó  tciia  resiHHle  de 
las  cosas  de  que  abunda,  com:  aijucsl  uoy  es  niòll 
cRiADOfl  de  polls,  elc.  Criailor,  Aliundans. 

CRIAHBA.  f.  ter.  Esp<-cie  de  bolet.  ||  vrrxt.lu. 
ler.  Bolet  bo  pura  uu-njar.  Stia.  Juugus  edulis. 

CRIAHENT.  m.  anl.  cria:(sa.  ||  crkauó. 

CRIANSA.f.  Atenció, cortesia,  urbanitat.  Crian- 
za.  Comilas,  atis.  ||  euiuació. 

DONAR  CRIANSA.  ít.  El•l'CAR. 


.  Fér 


.  que  I 


propi  y  peculiar  de  Di^u.  Criar.  Civo,  as.  ||  Engen- 
drar, produhir,  com:  aquesla  terra  cau  boim  vi- 
nyas.  Crtar.  Produco.  is.  H  ixventar.  ||  Donar  ma- 
mar als  filla  propis  ú  de  altres.  Criar.  Lacto,  as.  || 
Alimentar,  cuydaraucells  y  altres  animals.  Criar. 

AlO,   is.  U  UtSTRUHIR,    EUCCAR.  II  AtXEMAR,   FOIIEM- 

TAR.  y  Fér  cria  las  bi'stias.  /'rorrear,  tnraitar, 
crjjr,  AaMr  críti.  Procreo,  as.  |  Anyellar,  pn)du- 
bir  lo  bestiar.  Abijar.  Procreo,  as.  |  Trúurer  brots 
los  arbres  y  plantas.  Ahijar,  tchar  rtn«erot.  Uer- 
mino,  as. 
CRiARus  TOVAs.  fr.  fam.  hamírsklas  frescas. 

CRIARSE  COM  LOS  ABIfiES  HE  LA  RAMBLA.  IoL'.  CRIAT. 

t.  en  mal  seotil. 

LO  CRIAR  ENVELLEIX  Y  'l  PARIR  E^TENIIREIX.    ref. 

Denota  que  la  duna  que  cria  sól  desmillorarse,  y 
ijue  la  que  pareix  s<'  posa  de  millor  setuklant. 
El  rrtor  arruga,  y  fi  parir  alaria.  Hiigas  laclatio 
paril,  procrealio  tollil. 

CRIAT,  DA.  p.  p.  Criada.  Creatuü.  ||  adj.  i|uu 
ab  los  adverbis  bé  6  mal  se  diu  dels  que  hao  tin- 
gui bona  ó  mala  criaiisa.  Din  ò  mal  triado.  Bene 


461 


GRI 


DlGGtONAlU 


GRI 


vel  malè  inslitntiis.  J  m.  Qui  serveix  per  sòd  sala- 
ri.  Criado.  Famulus,  i. 

CRIAT  DE  VOSTÈ.  expr.  de  cortesia  ab  que  algú 
s'  ofereix  al  servey  de  altre.  Criado  de  Vd.  Mihi 
tua  jussa  capessere  fas  est. 

CRIAT  MAJOR.  aot.  GENTILHOME.  ||  Lo  qui  sefveix 
inmediat  à  sòn  amo.  Criado  de  escalera  arriba,  Fa- 
mulus  praccípuus. 

CRIAT  MENOR  ó  INFERIOR.  Lo  cuyner,  colxero,  etc. 
Criado  de  escalera  ahajo,  Famulos  iníimi  subsellii. 

ESTAR  CRIAT.  fr.  Sabefse  gobernar  sens  necessi- 
tar de  altres.  Estar  criado,  Sibi  sapere;  ex  ephebis 
excessisse. 

CRIATURA,  f.  Tota  cosa  criada.  Criatura, 
Greatura,  a;.  Q  Infant,  nat  de  poch.  Criatura,  In- 
fans,  tis.  II  Lo  felo  abans  de  nàixer,  Criatura,  Fcb- 
tus,  us.  II  mel.  L'  home  fét  però  que  té  poca  expe- 
riència, 6  no  es  bo  pera  cerlas  cosas.  Criatura, 
Puer,  i.  II  met.  Lo  qui  obra  puerilment.  Criatura, 
Puer,  i.  II  Un  respecte  de  altre  à  qui  déu  V  empleo 
6  elevació.  Hechura,  criatura,  Creatura,  ».  ||  Des- 
graciat y  així  's  diu:  iqué  has  fét  criatura  ó  cria- 
tura de  Dèul  Criatura.  Infelíx,  cis. 

cRiATUEA  DE  MAMELLA.  La  que  eucara  mama.  Ni- 
na de  teta,  Infans  laclans. 

criatura  verda,  ter.  sach  dels  gemecos. 

DE  AIXÒ  PLORA  LA  CRIATURA,  loc.  fàm.  Dòua  à  en- 
téndrer  que  algú  no  vól  una  cosa,  quant  se  mort 
per  ella.  La  gata  de  Mariramos,  Sollicitudinem  ver- 
sutè  dissimulat.  ||  no  'n  vull  no'n  vull,  donàumen 

RON  TROS. 

desde  criatura,  m.  adv.  Desde  la  primera  edat. 
Desde  nino,  Ab  incunabulis. 

ENCONAR  1  UNA  CRIATURA,  fr.  DonaHi  la  primera 
llet.  Hacer  las  entranas  d  una  criatura,  Infanti  co- 
lostrum  prffibere. 

ES  liNA  CRIATURA,  loc.  fam.  Expresa  que  algú  té 
poca  edat,  6  las  propietats  de  noy.  Es  una  criatura, 
Caret  letale.  ||  nosér  home  per  això. 

FÉR  CALLAR  LA  CRIATURA,  fr.  Eutreteuirla,  apaci- 
guarla  quant  plora.  Acallar  el  nino,  Infantis  vagí- 
tus  demulcere. 

FÉR  CRIATURAS.  fr.  fam.  FÉR  CONCEEIRÀ  LA  DONA. 
FÉR  DE  ó  i  LA  CRIATURA,  fr.  FÉR  CRIATURA  DAS. 

FÉR  DORMIR  LA  CRIATURA,  fr.  Cautarü  pera  que  li 
vinga  la  son.  Dormir  al  nino,  Puerum  sopire. 

FÉE  UNA  CRIATURA  CRISTIANA,  fr.  fam.  RATEJAR. 

PINS  LAS  CRIATURAS  HO  SABEN.  loc.  pera  repcndrer 
als  que  ignora n  ó  dubtan  lo  que  es  públich  y  noto- 
ri. Es  publico  y  notorio,  ó.anda  en  coplas,  ó  los  ni- 
nos  lo  saben,  Nemini  non  nottum. 

JA  NO  ES  TANT   CRIATURA,    Ó  NO  ES  UNA  CRIATURA. 

exp.  fam.  pera  denotar  que  algú  té  mès  e^at  de  la 
que's  judica  ó  representa.  Ya  no  es  nino,  iEtatem 
habet. 

LAS  CRIATURAS  DIUHEN  LO  QUE  ÓUBEN  6  SENTEN  1  DIR. 

ref.  Aconsella  que'ls  pares  deuhen  tenir  mòlt  cuy- 
dado  en  no  obrar  ò  parlar  mal  devant  dels  fills, 
perquè   aquestos    no   fassan  altretant   pel    mal 


exemple,  il•lan  loi  ninos en  el  talej»  hfmtfmé 

sus  padres  en  el  L•gar,  Qnse  teclis  andit,  nml 
ubique  puer. 
mirIu  quina  criatura,  exp.  fam.  lonink'ji 

SISAS. 

NO  'm   SIA  CRIATURA   Ó  TANT   CRIATURA.   lOC.  CUL 

pera  repéndrer  k  algú  que  no  proceheix  ab  It  d^ 
guda  reflexió.  No  seas  nino,  Relínque  nuoes. 

PÉRDRER  LA  CRIATURA,  fr.  MALPAEU. 

PLORAR  COM  UNA  CRIATURA,  fr.  fam.  Plorarabde- 
sespero  per  algun  sentiment.  Llorar  d  ligrima  «i- 
va,  llorar  Idgrimas  de  sangreó  camo  una  Mogiíd»' 
na.  Amaré  fíere,  graves  edere  fletus. 

QUI  AB  CRUTURAS  SE  FICA  CAGAT  NE  SURT.  ref.  Ai- 

verteix  lo  perill  de  encarregar  lo  maneig  de  bi 
cosas  à  personas  sens  pràctica  ni  reflexió,  diifi 
con  ninos  se  acuesta,  sucio  se  levanta:  ara  «m  m- 
nos  y  segaràs  cadillos,  Idoneis  negotia  crede.  |  De 
nota  la  poca  seguretat  que'sdén  tenir  en  lo  eara- 
yo  dels  noys.  Amor  de  nino,  agua  en  cestillo,  fw^ 
rorum  amor,  sulcus  in  aqua. 

SEMPRE  serIs  criatura,  loc.  fam.  ab  qne's  deno- 
ta que  algú  obra  com  à  noy.  Siempre  has  de  ser  »> 
no,  iEternus  puer. 

CRIATURADA,  f.  Acció  ó  paraula  própias  de 
noys,  y  reprensibles  en  la  edat  varonil.  Ninekf 
muchachada,  nineria,  puerilidad,  Puerílílas,  itii> 

FÉR  CRiATURADAS.  f.  Obrar  sens  reflexió  ócomi 
noy.  Alinear,  muchachear,  antnar«e.RepQeraseo,iS| 
nugas  agere. 

GRiATURERy  A.  m.  y  f.  Aficionat  à  críatoitt. 
Ninero,  Infantarius. 

GRIATURERA.  f.  La  Criada  deslinada  exclori- 
vament  al  cuydado  de  las  criaturas.  Niíiera,  em- 
ra,  Gerula,  aï. 

GRIATURETA.  f.  d.  Criaturiea,  illa,  ita,  Ii- 
fantulus,  i. 

GRIGH.  adj.  fam.  cuQui.  ||  Pobre  que  vólap•* 
rentar  lo  que  no  pót.  Quiero  y  no  puedo.  Est  voinii- 
tas,  deest  faeultas. 

CRicH  CRACH.  m.  Lo  soroll  que*s  fà  trepi^iottl- 
guna  cosa,  com  avellanas,  etc.  y  s'  exten  à  qttl- 
sevol  altre  soroll  semblant.   Trisca.  Crepitos,!». 

GRIDA-  f.  Publicació  de  alguna  cosa  en  Teo  al- 
ta, y  en  tos  paratges  públichs ,  pera  que  arriba  ^ 
notícia  de  tothom.  iYf^on.Praeconíumi  ii.  |il^' 

II  NUNCl. 

FÉR  UNA  CRIDA.  fr.  Publícar  en  veu  alta  lo  qtis 
convé  que  vinga  à  notícia  de  tothom.  frtfeHT. 
Praïconis  voce  promulgaré.  ||  fr.  met.  Publicar  !• 
que  estava  ocult,  y  devia  callarse.  'PregoMf-  Ab- 
el ita  promulgaré. 

FÉR  FÉR  UNA  CRIDA.  fr.  ab  que's  notaàalg^^ 
mòlt  xarrayre  ó  que  no  sap  guardar  secret.  Der^ 
cuarto  al  pregonero.  In  vulgus  emiltere . 

GRIDADI88A.  f.  CRITS. 

GRiDADORy  A.  m.  y  f.  cEiDATRi.  I  ant.  Acvaà- 

DOR.  II  NUNCI. 

GRIDAMENT.  m.  ant.  CElTS. 


GRI 


CATALÀ. 


CRI 


idS 


CRIDAR.  V.  a.  Avisar  ab  la  veu  ó  ab  senyals  à 
algú  pera  que  vinga.  Clamar,  dar  voces,  Yoco,  as. 

II  FÉi  UNA  caiDA.  II  Avisar  à  algú  pera  que*s  pre- 
sente  à  alguna  part.  Llamar.  Arc^sso,  is.  ||  Inspi- 
rar;  y  així  's  diu:  Dèu  lo  cridà  à  la  religió.  Lla- 
mar. Yoco,  as.  II  Convocar ;  y  així  's  diu :  CRiDAià 
capítol,  à  consell.  Llamar,  convocar.  Convoco,  as. 

y  Demanar  à  algú  pera  que  entrevinga  en  alguna 
cosa,  com:  cridar  al  metge.  Llamar.  Yoco,  as.  ||  en- 
cant ab.  3.  II  met.  Atràurer,  com :  cridar  los  hu- 
mors, etc.  Llamar.  Attraho,  is.  ||  Fér  acudir  los 
aucells  per  medi  del  reclam.  Exclamar.  Follículo 
aves  allicere.  ||  v.  n.  Fer  crits.  Gritar,  clamar,  «o- 
cear,vociferar,  dargritos.  Yocifero,  as.  ||  Parlar  ab 
veu  alia.  Levantar  la  voz,  gritar.  Yocem  eflerre.  || 
Alsar  la  veu  ab  orgull.  Levantar  el  grito.  Fremo, 
is.  I  Trucar  à  la  {Jorla.  Llamar.  Pulsare  ostium. 

QUI  MBS  CRIDA,  AQUELL  GUANYA.  loC.  fam.  ExpUCH 

la  astúcia  y  la  malícia  de  aquells  que  perquè  no 
tenen  rahó  solen  ferse  témer  ab  criïs  pera  c^nse- 
guir  lo  que  desitjan.  Fingir  ruido  por  venir  d  par- 
tiio;  el  que  mal  pUíto  tiene  d  barato  ó  d  voces  lo 
meu.  Quo  minns  rationibus  valet,  eò  magis  ratío- 
nibos  eontendit. 

CRIDAT,  DA.  p.  p.  Üamado.  Yocatus. 

CRIDAYRX,  A.  m.  y  f.  Baladrer ,  qui  fà 
crits.  Gritador,  vocingUro,  voceador,  griton.  Yoci- 
ferator,  is. 

CRIDÒRIA,  f.  ter.  gatzara,  avalot,  crits. 

GROf.  m.  Delicte  grave  ab  la  formal  intenció 
de  injuriar.  Crimen.  Crimen,  inis. 

CRIM  DB  LESA  MAJESTAT.  Lo  comés  coutra  la  perso- 
na ó  dignitat  del  rey,  ó  contra  T  Estat.  Mmen  de  lesa 
majestad.  Perduellio,  nis,  lesae  majeslatis  crimen. 

PURGARSB  DE  UN  CRIM.  fr.  Justificarse.  Crimen  dis- 
sol vere. 

GRIMINAGIÓ.  f.  ACRIMINACIÓ. 

GRimiNAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  crim.  Cri- 
minal, criminoso.  Criminalis.  ||  Delinqüent.  Crimi- 
Hoso.  Criminosus,  i. 

GRIMINALISAR.  V.  a.  for.  Fór  criminal  uii 
plet  que  era  civil.  Criminalizar.  Reddere  crimi- 
nale. 

GRIMINALISTA•  m.  Escriptor  de  matérias 
criminals,  1'  advocat  mòlt  versat  en  ellas,  y  '1  no- 
tari que  las  actua.  Criminalista.  Criïninalium  cau- 
sarum  scriplor. 

CRIMINALITAT,  f.  Qualitat  ó  cii*cunstància 
que  conslituheix  criminal  una  acció.  Criminalidad. 
Nequitia,  se. 

CRIímNALMENT.  adv.  m.  Dd  un  modo  cri- 
minal. Criminalmente,  criminosamenle.  Criminosè. 

CRIMINAR.  V.  a.  ACRIMINAR. 

CRIMINAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  acriminat. 

CRIMINÒS,  A.  adj.  criminal. 

CRmiNOSAMENT.  adv.  m.  criminalment. 

CRIN.  m.  Lo  conjunt  de  cerdas  ó  pels  aspres 
que  alguns  animals  tenen  en  lo  coll  y  en  la  cua. 
Crin,  cliny  crines,  Juba,  se,  crínes,  um. 

TQMQ  U 


GRINAL.  adj.  Lo  que  pertany  ni  erin.  Crinal. 
Crinalis. 

GRINAT,  DA.  adj.  poét.  crbnct. 

CRIO.  f.  ter.  CRIA.  I. 

CRIOLL,  m.  Lo  fill  de  europees  nat  en  Amè- 
rica. Criollo.  Pàtria  indns,  gènere  europeus. 

CRIPTA,  f.  Bóveda  ó  volta  grassa  subterranea, 
especialment  en  las  iglésias.  Cripta.  Cripta,  as. 

CRIPTOGRAFIA,  f.  Art  de  escríurer  en  xí- 
fras,  ó  de  un  modo  secret.  Criptografia.  Cryptogra* 
phia,  ae. 

CRIPTOGRÀFICAMENT.  adv.  m.  De  un  mo- 
do criptogràfích.  Criptogrdficamente.  Cryptogra- 
phicè. 

criptogràfích,  ca.  adj.  Lo  que  pertany 
à  la  criptografia.  Criptogrà/ico.  Criptographicus. 

CRIPTÓGRAFO.  m.  Qui  escriu  criptogràfica- 
menl.  Criptógrafo.  Cryptographns,  i. 

CRIPTÓNOM.  m.  Qui  posa  sòn  nom  ab  ana- 
grama. Criplóninw.  Cryplonomus,  i. 

CRISÀLIDA.  f.  L' estat  del  insecte  méntres  està 
en  lo  cogoU.  Crisdlida ,  ninfa.  Larva ,  nympha, 
pupa,  se. 

CRÍ8I8.  f.  Judici  que's  fà  de  alguna  cosa  des- 
près de  ben  examinada.  Crisis.  Censura,  se.  Q  Mu- 
tació considerable  que  fà  alguna  malaltia.  Crisl$>, 
Crisis,  is.  II  Las  circunstàncias  mès  críticas  ó  àrduas 
de  algun  negoci.  Crisis,  estado  critico.  Status  cri- 
ticus.  II  Esfors  violent  ó  involuntari.  Crisis.  Cri- 
sis, is. 

CRISMA,  m.  y  f.  Oli  y  bàlsam  barrejat  que 
consagran  los  bisbes  en  lo  dijous  Sant,  pera  ad- 
ministrar los  sagraments  del  baptisme,  conQrma- 
ció,  orde  y  extremaunció,  y  ungir  als  bisbes  quant 
los  consagran.  Crisma.  Chrisma,  tis.  ||  judici,  en- 
teniment. 

FÉR  pÉRDRER  LA  CRISMA,  fr.  fam.  Irritar,  enfadar 
mòlt.  Descrismar  ,  descristianar ,  desbautizar.  Ad 
iracundiam  concilare. 

NO  TENIR  CRISMA,  fr.  fam.  Denota  que  algú  no  té 
partida  bona.  :Vo  vale  nada  faera  de  la  crisma.  Yi- 
lis  homunculus  est.  ||  Dit  del  qui  obra  desbarata- 
dament.  Estar  faera  de  Dios,  ó  ser  hombre  de  la  vida 
airada.  Pcrdilum,  liumanis  alienum  ess3. 

PÉRDRER  Ó  LLEVARSB  LA  CRISMA,  ff.  DESCRISMAB- 
SE. 

QUI  COMPRA  CRISMA,  loc.  fam.  pera  donar  à  cn- 
téndrer  (jue  algú  té  poch  seny.  Ponerle  sal  en  la 
mòllera.  A  judicis  procul  abesl. 

TE  LLEVARÉ  LA  CRISMA,  loc.  fam.  ab  quc  amenas- 
san  los  baladrers.  Te  quitaré  ó  romperé  la  crisma. 
Cavo,  vitam  tibi  adimam. 

CRISMACIÓ.  f.  L*acte  de  imposaria  santa  cria. 
ma.  Uncion,  crismacion.  Chrismatio,  nis.  ||  ant.  Ufi. 
tura  que  feyan  aboli  à  alguns  matats.  Vntura,  cris- 
macion. Unctio,  nis. 

CRISMAL.  m.  ant.  Yas  en  que1s  monjos  porta- 
van  oli  l)enehit  pera  ungir  als  malalts.  Crisma/. 
Cbrismale,  is. 

60 


i66 


CRI 


DICaONARI 


CRI 


GRISMAR.  V.  a.  Ungir  ab  crisma.  Crismar. 
Chrismale  ungere. 

GRISMERA.  f.  Lo  vas  ó  anipolleta  en  que's 
guarda  '1  crisma.  Crismera.  Clirismarium,  ii,  chris- 
matís  pyxis. 

GRI80BERIL.  m.  Pedra  preciosa,  que  es  sols 
un  beril  palit,  y  ab  algun  color  de  or.  Crisoherilo, 
Chrysoberillus,  i. 

GRISOGOLA.  r.  Pedra  preciosa,  quadrada  y  de 
color  de  or.  Crisocola,  Cbrysocolla,  se.  ||  Soldadu- 
ra pel  or  y  alguns  altres  metalls;  la  millor  es 
verda  com  una  esmeralda,  y  la  destíl-Ia  '1  coure. 
Crisocola.  Chrysocolla,  x. 

GRI8ÓLIT.  m.  y 

GRISÓLITA.  f.  Pe^ira  preciosa ,  ménos  dura 
que1  lopaci,  diàfana  ydecolor  de  or  mesclat  devert 
ab  un  foch  maravellós.  CrisóUto,  Chrysolitus,  i. 

GRISOPEYA.  f.  Art  ab  que's  pretenia  conver- 
tir los  metalls  en  or.  Crisopeyay  piedra  filosofal. 
Chrysopeja,  a?. 

GRISOPRASI.m.  Pedra  preciosa,  espècie  de  tc- 
paci,que  encara  que  vert  tira  à  colorde  or.  Posada 
al  foí'b  se  torna  blanca.  Crisopraso.  Cbrjsoprasus,!. 

GRI8PATURA.  f.  cir.  Figura  erissada  que  pre- 
nen las  flbras,  pel  foch ,  ó  algun  humor  picaut. 
Crispalura.  Crispalura,  as. 

GRISPELL.  m.  ter.  tortell. 

GRI8SA.  f.  ant.  crisis. 

CRISTALL,  m.  fís.  y  qui  in.  Lo  cos  que's  pre- 
senta baix  de  una  forma  regular  de  mòltas  super- 
fícies planas,  com  las  sals,  metalls,  alums,  elc. 
Crislal.  Crystallus,  i.  ||  Vidre  mòlt  fi  y  transparent, 
que  resulta  de  tres  parts  de  arena  ab  una  de  sosa, 
y  una  petita  quantitat  de  cals  y  de  litarge.  Cristal. 
Crystallus,  i.  ||  Roba  de  llana,  mòlt  fina,  prempsa- 
da  y  ab  llustre,  de  que  se*n  solen  fér  mantellinas, 
comunment  las  pagesas.  Cristal.  Lanea  tela  tenuis 
ac  nítida.  ||  cristall.  2.  3.  ||  poét.  Aygua  clara. 
CriitaL  Lyinpbarum  speculum. 

cristall  de  aoca.  Espi^cie  de  pedra  foguera, 
blanca  y  transparent.  Cristal  de  roca,  cuarzo.  Crys- 
tallus montanus. 

GRI8TALLERA.  f.  Maquina  en  que  's  traballa 
'1  cristall.  Cristalera.  Hachina  ad  crystallum  perfi- 
ciendum  laborandumve. 

GRI8TALLET.  m.  d.  Cristalico,  illo,  ito.  Crys- 
tallus parvus. 

CRISTALLiy  NA.  adj.  Lo  que  es  de  cristall  ó 
li  sembla.  Cristalino.  Crystallinus.  J  Pur  ,  clar, 
transparent.  Cristalino.  Crystallinus.  ||  L'  humor 
cspt^s  que  forma  '1  globo  dels  ulls,  y  en  que  pa- 
teixen la  refracció  los  raigs  de  la  llum.  Crislaliuo. 
Crystallinus  humor.  ||  Espècie  de  mal  gàl-lich  mor- 
tal. Cristalino.  Crystallinus,  i. 

GRIgTAÍXISAGIÓ.  f.  La  aci*íó  de  cristallisar 
ó  cristallisarse.  Cristalizacion.  Congelatio,  nis. 

GRIgTALUSAR.  Y.  a.  quím.  Reduhir  à  cris- 
tall las  sals  y  altras  substancias.  S'  usa  també  com 
recíproch.  Criitalizar,  Congelo,  as. 


CRI8TALLI9AT,  DA.  p.  p.  Cristalizaèo.  Gol• 
gelatus. 

CRI8TALLOMÀNCIA.  f.  La  «iperstidé  ée 
endevinar  per  medi  dels  miralls,  fent  YéwcrM 
ells  los  objectes  que*s  volen.  CriitaUmauU.  tt 
toptromantia,  s. 

GRI8TERI.  m.  SB1VICI4L. 

GRISTIÀ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  à  li  raligü 
de  Cristo.  Cristiana,  cristiamMco.  Chrístiaoni.  |  B. 
y  f.  Qui  professa  la  religió  de  Cristo ,  que  nbéa 
lo  baptisme.  Cristiano.  Cristianas,  i.  |  ftun.  Seil 
del  vi  al  que  s*  hi  ha  tirat  aygoa.  AfMiia,  crw- 
tiano.  Yinum  aqnam  mistum.  ||  Germà,  piteÍBi 
com:  tots  som  cristia!«s.  Crtilíciío.  Frater,  pmi- 
mus.  II  fam.  Qui;  així  dihem:  no  hi  ha  cusni  ^1 
piiga  enténdrer,  aguantar,  etc.  Quim.  Qoí. 

CRlSTli   per  FORSA  NO   PLAU  i  DBU.  Tti.  GOBblll 

que  no  obran  bè  sinó  per  forsa.  Benie^o  éd  éití 
que  à  palos  ha  de  dar  el  fruto.  Qnos  via 
bene  agere  cogit,  odi.  |  S'  usa  també  pera 
drer  al  mesquí  que  fà  *ls  beneficis  de  mala 
La  sarza  da  el  fruto  apiramdo  y  el  min  /i 
iEgerrimé  suci^urrit ,  si  qnando  succorríl  amm 
cRisTii  VELL.  Qui  desceodeix  de  cristíaniièM 
me^la  coneguda  de  moro ,  juhea ,  ni  allra  nmk 
Cristiano  viejo.  Christiano  gènere  ortns. 

CRISTIANS  DE  LA   CORRETJA.  *LS  antiChs  CrístiM 

y  juheus  que  habitavan  en  la  Messopotàmia  y  Sírií^ 
'Is  quals  per  orde  superior  portavan  nna  oom^ 
llarga:  vuy  casi  tots  són  nestorians  y  jacoMNi 
Cristianos  de  la  correa.  Christíani  à  corrigia. 

CRISTIANS  DE  SANT  JOAN.  Sccta  qiie  batiJR  ull 
com  batejà  sant  Joan:  no  adoran  la  Santi 
Trinitat,  etc.  Cristianos  de  S.  Joan.  Chriatiaai 
ti  Joannis. 

COM  SÒ   CRISTll    Ó   i   Fà   DE    CRISTli.  loC.  f.  pMl 

assegurar  lo  que's  diu.  Aféódltffie  erielkm;^ 
justos  y  en  creyentes.  Meherculè ,  religiosè  ae  pa^ 

sanctè. 

NO  ESTAR  CRISTll.  fr.  fam.  NO  ESTAR  DE  FÍLB. 

NO  ESTAR  DEL  TOT  CRISTIÀ,  fr.  fam.  Tenir  priatípi 
de  borratxera.  Estar  calamocano.  Vino  teatattf 

esse. 

NO  ESTAR   Ó   NO   TROBARSB    MÒLT  CaiSTii.  fr.  &>• 

No  estar  del  tot  sa  ó  perfet.  No  estar  muy  eeíití»' 
Nou  plena  incolumitate  gaudere. 

PARLAR  CRISTIÀ,  fr.  fam.  Parlar  clar  y  en  idiafli 
que  entengan  los  que  escoltan.  üabUr  erisMf^ 
Proprio  ac  claro  uti  sermone. 

SANT  CRisTii.  Persona  de  bon  geni  ó  de  boaaí** 
dole  però  de  poca  capacitat.  Buen  howàrt ,  àifl^ 
de  Dios,  santó  varon.  Bonns  vir. 

sÉR  ó  NO  sÉR  cRisTil.  fr.  fam.  Se  din  de  hi  PO" 
neda  bona  ó  dolenta.  Ser  ó  no  ser  ie  ley.  U9^ 
mum  aut  adulterinum  esse. 

GRISTIANAMENT.  adv.  m.  Sc^ns  la  Iky^ 
Cristo.  CristianavMnU.  Chrislianè.  |  aiuMÜ^ 

MENT,  FIELMENT. 

GRISTIANAR.  Y.  a.  ant.  UTBiAa.  ^j 


GRI 


CATALÀ. 


CRO 


i67 


GEISTIABfDAT.  f.  Lo  país  que  habitan  los  cris- 
tians. Cristiandad,  Orbis  christianus.  ]  Virtut  cris- 
tiana ,  com:  home  de  mòlta  cristiandat.  Cristian- 
dad, Christiana  vírtus.  ||  Lo  gremi  6  congregació 
de  tots  los  fiels  cristians,  la  mateixa  religió  ú  ob- 
servància  de  la  lley  de  Gristo.  Cristiandad.  Natio, 
observantia  christiana. 

CRISTIANESCH,  CA.  adj.  poét.  caiSTii. 

GRI8TIANET,  A.  m.  y  f.  d.  Cristianico ,  illo, 
ito,  Debilis  christianus. 

CBISTIAlflSAR.  V.  a.  Conformar  alguna  cosa 
ab  lo  rito  cristià.  Cristianizar.  Ad  ritus  christia- 
nos  aliquit  conformaré. 

GBISTIANI8ME.  La  doctrina  y  religió  de  Jesu- 
crist.  Cristianismo,  Religió  christiana.  J  Lo  gremi 
dels  fiels  cristians.  Cristianitmo,  Christianismus,  i. 

CailSTIANtsSIM,  A.  adj.  snp.  Cristianisimo. 
Yaldè  christianus.  ||  Renom  6  epiteto  del  rey  de 
Pransa.  Cristianisimo.  Christianissimus. 

CBUnif  A.  f.  Moneda  de  Suècia  ,  feta  de  plata 
baixa  ,  y  val  uns  tres  vintidosos.  Cristina,  Cristina 
moneta.  J  n.  p.  de  dona.  Cristina,  Cristina,  s. 

GRISnu.  m.  SERVICIAL. 

CSIflrrO.  m.  Dèu  y  home  verdader ,  lo  Fill  de 
Déu  fét  home.  Cristo,  Chrisius,  i.  J  sant  cristo. 

CRIDAR  A  ALGl}  *L  CRISTO.  fr.  ENCALSAR ,  EMPATTAR 

als  lladres. 

POSAR  COM  UN  CRISTO.  fr.  fam.  P06AR  COM  UN 
LLÀTZER. 

SANT  CRISTO.  Qualsevol  imatge  de  Cristo  crucifi- 
cat. Crucifjo,  Cristo,  Christi  cruci  affixi  imago. 

CRIT.  m.  La  veu  mòlt  esforsada.  Grito,  Clamor, 
is.  II  met  Fama ,  anomenada.  í^omhradia ,  nombre. 
Momen ,  inis.  ||  pi.  Confusió  de  veus  altas  y  esfor- 
sadas.  Grüerta,  grita,  voceria,  vocingleria.  Clamor, 
is,  convicium,  ii. 

CRIT  DE  ALARMA.  L*  ab  que  s' avisa  pera  péndrer 
las  armas  en  algun  perill.  Grito  de  alarma  ,  d  las 
armas.  Ad  arma  conclamatio. 

À  carrs.  m.  adv.  En  veu  alta  y  esforsada.  A  gri- 
toSy  d  toees,  d  voz  en  grito,  Clamosè  ,  clamitanter. 

ALSAR  LO  CRiT.fr.  Alsar  la  veuab  orgull  ydesorde. 
Ahar ,  levantar  el  grito,  Yocifero  ,  as  ,  fremo,  is. 

DONAR  ó  FÉR  üN  CRIT  1  ALGl}.  fr.  Cridarlo.  Lla- 
mar,  dar  una  voz  d  alguno,  Yocare  aliquem. 

ES  UN  CRIT  DE  NO  MÓURERSE  AL  RET.  fr.  fam.  De- 
manar un  preu  excessiu  de  lo  que's  ven.  Es  un 
desuello.  Justo  carius  est. 

FÉR  CRtr.  fr.  Córrer  la  veu,  dirse  mòlt.  Sonarse, 
córrer  la'voz,  Sermonem  dissipari;  ruroorem  esse. 

FÉR  CRITS.  fr.  Esforsar  la  veu  repetidas  vegadas. 
Vocear,  dar  voces,  dar  gritos,  gritar,  Clamito  ,  vo- 
cifero,  as. 

CRITEBI.  m.  Discerniment ,  judici.  Criterio. 
Criterium,  ii. 

GrItiGA.  f.  Ron  gust,  discerniment,  y  capaci- 
tat pera  judicar  de  una  obra  ó  pera  férla.  Critica, 
criterio.  Critice,  ces.  ||  Judici  que's  fa  de  las  obras, 
segons  las  reglas  del  bon  gust.  Critica ,  crisis,  in- 


dícium,  ii.  II  Censura  maligna  y  solnpada  de  qual- 
sevol cosa.  Zaherimiento ,  critica.  Censura,  8B.  || 

for.  REFCTAGIÓ. 

GRITIGABLE•  adj.  Lo  que  pót  ó  déu  sér  criti- 
cat. Criticable.  Censuram  paliens. 
GRmCADOR,  A.  m.  y  f.  murmurador.  ||  crí- 

TICH.  1. 

CRITICAR.  V.  a.  Examinar  una  obra,  y  judicar 
segons  las  reglas  del  bon  gust.  Criticar.  Censeo, 

es.  II  MIRMCRAR. 

CRITICAT,  DA.  p.  p.  Criticado.  Censoria  vir- 
gula  notatus. 

CRÍTiuh.  m.  Qui  judica  segons  las  reglas  de  la 
crítica.  Critico,  censor.  Criticus,  i.  ||  fam.  Qui  afec- 
ta parlar  ab  cultura.  Cuito ,  critico.  Vaniloquus.  || 
critiqcbjador.  2.  I  adj.  Lo  que  pertany  à  la  crítica. 
Critico.  Criticus.  |  Judiciós,  com:  història  crítica. 
Critico,  Rectus.  Q  med.  Lo  que  pertany  à  la  crisis, 
com  síntomas,  accidents,  temps  y  mutacions  nota- 
bles. Critico.  Criticus.  ||  Se  diu  de  tota  circuns- 
tància  oportuna ,  àrdua ,  urgent ,  etc.  Critico.  Ur- 
gens,  instans  occasio. 

CRITIQUEJADOR,  A.  m.  y  f.  Censor  cruel, 
que  en  tot  té  que  dir  sens  perdonaria  roès  mínima 
falta.  Arisíarco,  criticon,  mordaz ,  critico.  Arislar- 
chus,  i.  Q  Qui  censura  las  obras  de  ingeni  à  tort  y 
à  través.  Criticastro,  zoilo.  Zoylus,  i. 

CRITIQUEJAR.  V.  a.  criticar.  ||  Abusar  de  la 
crítica,  criticar  injustament.  Critiquizar.  Mordeo, 
es.  II  Vituperar  las  accions  ó  conducta  de  algú.  Cri- 
ticar, censurar.  Noto,  admurmuro,  as. 

GRrVA.  f.  ter.  garrell. 

GRIYELAR.  V.  a.  garrellar. 

CRIVELL.  m.  ter.  clivell. 

CRIVELLÀ.  f.  CLiviLLA.  1.  2.  Q  gall.  1. 

CRIVELLARSE.  v.  r.  Radarse.  Henderse.  His- 
cere,  findi.  ||  clivillarse. 

CROAT.  m.  Moneda  de  plata  que  valia  36  ma- 
llas.  Ab  lo  temps  tingué  diversos  valors.  Cruzado. 
Cruciatus  nummus. 

CROATO.  m.  Natural  de  la  Croàcia  província 
de  Hungria.  Croato.  Croatus,  i. 

CROCA.  f.  METZINAS.  I  COCA  DE  LLEVANT. 

CROGH.  m.  Ganxo  ab  que1s  mariners  acostan 
las  barcas  unas  k  altras.  Cocle,  cloque.  Harpago 
nis.  n  Instrument  pera  armar  la  ballesta,  que  atrau 
ab  forsa  la  corda  fins  à  montarla  en  la  nou.  Gafa. 
Uncus  quo  ballistae  nervus  intenditur. 

CROGOMAGMA.  f.  fam.  Tauletas ,  bolas,  etc. 
compostas  de  goma  aràbiga,  safrà,  midó,  mirra  y 
rosas  encarnadas.  Crocomagma.  Crocomagma ,  ». 

GROGOTA.  f.  Vestidura  de  púrpuraóde  sòn  co- 
lor, que  s*  usà  antíguament.  Crocoíon.  Lacema,  ab. 

GROCUTA.  f.  Animal  de  Egipte,  y  de  Etiòpia, 
que  diuhen  s'  engendra  deia  hiena  y  del  lleó,  y  que 
té  las  mateixas  inclinacions.  Crocuta.  Crocuta,  s. 

CROERA.  f.  reixa,  enreixat. 

CROI.  adj.  ant.  dur,  rústich,  intractarliS. 

GRÓIXER.  V.  n.  cruixir. 


i68 


GRO 


DICCIONARI 


CRO 


GROLLAR.  V.  a.  Fér  tremolar.  Eslremecer.lv^ 
mefacio,  is. 

CROM.  m.  Espècie  de  melall.  Cromo.  Cromum, 
i. )  Cert  peix,  del  qual  se  dio  qae  óu  perfecta- 
ment. Cromo,  cromeg,  Gromus,  i. 

LITOGRAFIA  AL  CROM.  CROMO-LITOGRAFU. 

CROMAT,  m.  La  sal  deàcit  crómicb.  Cromalo, 
Cbroroaticus  sal. 

GROMÀTIGHi  CA.  adj.  mús.  Ln  dels  tres  ge- 
nerós del  sistema  roúsich,  que  proceheix  perdoà 
semitons  y  una  tercera  menor.  Cromdlic4),  Cbro- 
maticus.  II  m.pint.CoIorido.Cromdftco.Chroma,tÍ8• 

CRÓMIGH,  GA.  adj.  Pertanyent  al  crom.  Cró- 
mico.  Cbromicus. 

.  GROMLEK.  m.  Monument  drufdich  format  de 
pedras  verticals  col-locadas  en  una  ó  mès  fileras. 
Lo  mès  notable  es  lo  de  Carnacb.  Cramlek.  Drui- 
dici  monumentum. 

CROMO-UTOGRAFIA.  Procebiment  que  se 
segueix  pera  estampar  dibuixos  de  colors  per  medi 
dei  àcii  crómicb  ab  diferentas  bases,  usantse  co- 
munment  los  croroats  de  potassa.  Cromo-lilografia, 
lüografia  al  cromo.  Cbromica  litograpbia. 

CRONA.  f.  Moneda  usual  del  cantó  de  Bérnia. 
Corona,  croona.  Corona,  ffi. 

CRONIAS.  f.  pi.  Fes'as  qne's  fejan  à  Salurno. 
Cronias.  Festa  saturnalia. 

GRÒmCA.  f.  Història  que  observa  V  orde  dels 
temps.  Crmica,  corónica.  Cbronica,  a;. 

CRÓNICH,  GA.  adj.  Se  diu  de  la  malaltia  ba- 
bítual  ó  que  dura  mòlt  temps,  inveterado,  crónico. 
Cbronicus.  Q  Dit  de  la  malaltia,  elc.  en  que  V  bu- 
mor  té  són  moviment  regular,  ó  per  dias,  com 
quint,  setè,  ctc.  Crónico.  Cbronicus. 

CROlflGÓ.  f.  Narració  històrica  y  breu,  se- 
guint r  orde  dels  anys.  Cronicon.  Cbronicon,  i. 

GRONI8TA.  ra.  Autor  de  crónicas.  Cronista, 
Cbronicarum  scriptor. 

GRONOGRAFIA.  f.  Descripció  del  temps.  Cro- 
nografia.  Cbronographía,  va. 

GRONOGRÀFIGH,  GA.  adj.  Lo  que  pertany 
à  la  cronografia.  Cronogrdfico.  Cronographicus. 

GRONÓGRAFO.  m.  Sabi  en  ó  escriptor  de 
cronograQa  Cronógrafo.  Chroncgrapbus,  i. 

GRONOGRAMA.  f.  Unió  de  certas  paraulas 
ab  sentit,  y  que  las  lletras  numerats  que*s  troban 
•n  ellas  denotan  un  any  mil-lenari,  etc.  Cronogra- 
ma.  Cbronogralnma,  ae. 

GRONÓLEGH.  m.  cronologista. 

GRONOLOGIA.  f.  Ciència  de  las  épocas  ó  del 
temps.  Cronologia.  Cbronologia,  as. 

GRONOLÓGIGAMCNT.  adv.  m.  De  un  modo 
cronológicb.  Cronológic4imenU.  Cbronologicè. 

GRONOLÓGIGH,  GA.  adj.  Lo  que  pertany  à 
la  cronologia.  Cronològica.  Cbronologícus. 

GRONOLOGI8TA.  m.  Escriptor  ò  profesor  de 
cronologia.  CronólogOj  crofio/o(/t«fa.Cbrono]ogus,i. 

GRONÓMETRO.  m.  Mida  del  temps,  y  cert  re- 
llotge de  moviment  quasi  uniforme,  y  es  per  «ve- 


riguar  en  la  mar  la  longitut  geogràfica  del  punt  en 
que's  troba  la  nau.  Cronòmetro,  tempómetro ,  re- 
loj  de  longiludj  ó  reloj  marino.  Cbronoineter ,  i. 

GR0N08G0PI.  m.  Péndola  pera  medír  lo 
temps.  Cronoscopio.  Cbronoscopium,  ií. 

GRONÓmGH.  m.  poét.  Composició  en  vers 
en  la  que  las  primeras  lletras  de  cada  un  de  ells, 
pressas  com  numerats  forman  la  xifra  de  certa 
època.  Cronóstico.  Cbronosticus,  i. 

GROPIOT.  m.  Fruyta  de  Amèrica  la  qual  té 
una  llavor  picant,  que  mesclan  los  indis  ab  lo  ta- 
baco  de  fumar  pera  aliviar  lo  cap.  Cropiot.  Fnictus 
sic  dictus. 

GRÓQUI8.  m.  Dissenyo  senzill  de  algun  terreno 
ó  posició  militar,  fét  à  ullo  sens  reglasgeomètricas. 
Croquis.  Delineatiogeometricisregulis  non  servalis. 

GROSSA,  f.  Basló  ab  un  travesser  al  cap,  que 
serveix  pera  apoyarse  'Is  coixos.  MuUia.  Scipio, 
nis.  11  Forqueta  pera  sostenir  los  bayarts  y  taber- 
nacles. Horquilla.  Furcula,  «.  |  Xancra  pera  pas- 
sar las  rieras,  etc.  sens  muUar^e.  Zanco.  Grallac, 
arum.  Q  Gayato,  insígnia  de  la  dignitat  episcopal. 
Bdculo  pastoral,  cagada.  Lituus,  i.  ||  cama  db  fus- 
ta. I  e^ult.  Adorno  llauger  en  forma  ó  semblan- 
sa  de  la  crossa  episcopal  pera  sostenir  lo  corona- 
ment de  alguna  obra  de  escultura  ó  arquitectura. 
Ménsula  calada.  Mensnla,  OB. 

posAi  ó  PARAR  CROSSA,  fr.  fam.  Delenirse  mòlt 
temps  en  algun  llocb.  Hac^r  pié.  Diu  demorari.  |j 

ESTARLIRSR,  DOMICILIARSB. 

GROSSETA.  f.  Mossa,  pessa  de  ferro  pera  sos- 
tenir la  cassela  del  ayguacuyt.  pié.  Fulcrum,  i. 

GR08TA.  f .  Cuberla  ò  capa  exterior,  que  s' en- 
dureix sobre  de  alguna  cosa  bumida  ò  molla.  Cos- 
tra.  Crusla,  se.  ||  La  part  exterior  y  dura  del  pa, 
formatge  y  toia  cosa  blanca.  Corteza.  Cortex,  icis. 

II  La  del  pa  separantlade  la  molla.  Dcscortezadu- 
ra.  Panis  cortex  deglabratione  recisa.  |  La  capa 
dura  que  queda  en  alguns  mals  quant  se  van  curant. 
Postillay  pústula,  escara,  costra,  pvpa.  Pnstula,  se. 

II  La  que'sfà  en  las  mataduras.  ríia.  Ulceris  crusla 
in  jumentis.  ||  Lo  sol  del  pa.  Svelo.  Panis  pars  ima. 

H  BANT.  7.  Q  pi.  Llaguelas  que  la  llet  fa  surtír  à  las 
criaturas.  lactúmen.  Puerorum  laclantiumplagulo;. 

BOKA  CROSTA,  fam.  BRIBÓ. 

cuRERTDB  CROSTA.  Costroso.  locrustatus. 

séR  DE  LA  CROSTA  DE  Bux.  fr.  fam.  Sèr  mòlt 
tonto.  Ser  ctrrado  de  mòllera.  Stipilem  esse. 

UMPLiRSE  DE  CROSTAS.  fr.  Apostíllarse.  Pustules- 
co,  is. 

GROSTAM.  m.  Betum  pera  las  naus.  Zulaque, 
brea.  Bitumen,  inis. 

MÉTRER  CROSTA X  k  LANAU.fr.  aut.  EmbotumaHa. 
Embrear,  dar  zulaque  d  la  nave.  Navem  bitumine 
linire. 

GROSTETA.  f.  d.  Costrilla,  ita.  Crusiula,  as. 
II  La  que1s  grans  deixan  en  la  pell.   Lenujuela. 
Crustula,  m. 
'   CROnÒ.  m.  V  extrem  de  algunas  cosas  que*s 


GBU 


GATAIA 


CRU 


469 


|Miír  fteUnent,  com  de  pa,  formatge,  elc. 
Fractom,  aegiDenlam,  i.  |  Lo  bocí  ó  canló 
pa  i  diferencia  de  la-  llesca.  Zoqueie.  Fruslu- 
I,  i.  I  Copqae's  pega  al  cap  ab  lo  nu  del  dil 
Ae\  milj  tancat  lo  puny.  Capon.  Talitrum,  i. 

GB0810BÍST.  m.  d.  Petit  crostó  de  pa.  Cante- 
«SH.  Frustulum,  i. 

CMITAITTE.  m.  anat.  Muscle  que  ocupa  la 
ovüal  del  pols  y  alsa  la  mandíbula  infcriop.  Cro- 
Ufí$f€roiaft0.  Crotaphila,  es. 

OMITALATEA.  f.  Certa  planta.   Crotalaira, 
«NflarM.  Grololaira,  ». 
CBÓTALO.  m.  Espècie  de  tambor  que  porta- 
Hi  k»  ncerdots  de  Gibeles.  Cróialo.  Grolalum,  i. 

|«ari»BCA8CÀBBLL. 

nOTO.  m.  Attcell  de  aygua  del  taroany  del 
citae,  però  ab  las  potas  més  curlas,  de  color 
khach,  que  ab  lo  temps  degenera  en  roig.  Sota 
M  bèch  té  ona  bossa  abont  guarda  la  pesca  que 
Ipíapera  me^jàraela  desprès  ab  comoditat.  Lo 
■•do  da  obrir  aquesta  bossa  pera  donar  aliment 
alstèas  polls  ha  motivat  la  fàbula  de  que  s'  obre 
'i fil  pera  alimentaries  ab  la  sevasanch.  Pelicano, 
tfaaínMr,  cmocróíalo.  Pelicanus,  i.  Q  Aucell  de 
Asérica  semblant  al  cisne,  1  qual  se  manté  de 
KTps,  etc.  ifcafrar, pf/ícano.Onocrotalus,  i.  Q  Cert 
peix  del  mar  de  las  Indias  envers  lo  grau  15  de  la- 
titat  septentrional.  Alcatraz.  Pincis  onocrotalus. 

ClOÏre.  f.  ant.  CREU. 

CEUy  A.  adj.  Se  diu  de  la  vianda  que  no  es!à 
preparada  per  la  acció  del  foch,  y  de  la  que  no  ho 
fità  fins  al  punt  convenient.  Crudo,  Crudus.  ||  Se 
diide  algunas  cosasque  no  estan  preparadas,  ren- 
tadis  ó  tenyidas,  com  de  la  seda,  drap,  elc.  Cru- 
^.  Crodus.  0  met.  Cruel,  desapiadat.  Crudo,  Di- 
ns. |  Se  diu  del  temps  moll  fret  y  destomplal. 
Ontk.  Rigídus.  |  met.  Se  diu  dol  tumor  ó  ntatéria 
qie  10  està  prou  feta.  Crudo.  Immaturus.  ||  Crí- 
tich,  en  circunstàncias  mòlt  apuradas.  Crudo,  tn- 
ttmj^ttivo,  Intempestivè. 

iVOLTBS  SB  T1.4t  UÈS  DEL  Cai:  Ql'E  DEL  NU.  rcfr. 

Qoe  mès  caritat  ó  favor  material  se  pól  esperar 
del  dur  de  cor,  però  rich,  que  del  que  no  té  res. 
Mu  u  $aca  del  crudo  qúe  del  desnudo,  Pauper  nul- 
la  dari  potest. 

CaiDADA.  f.  CRUSiDA.  II  TRAVESSIA. 

GEUABIENT.  adv.  m.  Rígurosament.  Àspera, 
CTMiamenU,  Acerbè.  ||  cruelvent. 

GBUCIADA.  f.  Herba  medicinal,  de  fullas  en 
figura  de  ferro  de  llansa,  ab  tres  nirvis,  y  dispo- 
sadas  en  creu :  sas  flors  tíraii  a  blau  ab  dos  fullc- 
tas  en  cada  globulet.  N'  hi  ha  de  vàrias  espècies. 
Onciata,  erucianela.  Cruciata,  x, 

caUdAB.  V.  a.  ant.  y  derivats,  atormentar. 

I  aoL  cBOciri _ 

«pui  porta  la  creu  en  al- 
So,  crucero,  crucifero,  y 

W  de  ha  flors  que  te- 


nen las  ftdietasdísposadas  en  forma  de  creo.Cnirí- 
fera$.  Cmcifene,  arum. 

GRUGÍFEROS.  m.  pi.  Religiosos  do  la  orde  de 
la  santa  Creu,  fundada  en  1160.  Cruciferos.  Cru- 
cigeri,  orum. 

GRUCIFIGAGIÓ.  f.  CRUCIFIXIÓ. 

GRUGIFIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  crucifica. 
Crucificador,  Crucifigens. 

GRUGIFIGAMENT.  m.  crucifixió. 

GRUGIFIGAR.  V.  a.  Posar  ó  clavar  en  creu. 
Crucificar,  martirizar.  Crucifígo,  is.  ||  p.  n.  Morti- 
ficar las  pasions.  Mortificar,  crucificar.  Se  totum 
Christi  moricntís  in  cruce  voluntatis  mancipere. 

GRUGIFIGAT,  DA.  p.  p.  Crucificado.  Cruci  af- 
fixus. 

LO  crucificat.  Per  antonomàsia  s'  entén  Jesu- 
crist.  El  Crucificado.  Jesuschristus. 

GRUGinu,  GRUGirix,  GRUGiraa  y  gru- 

GIFIXO.  m.  SANT  CRISTO. 

GRUGIFIXIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  (ïmcificar. 

Crucifixion.  Crucifixió,  nis.  ||  met.  voiTiriCACiò. 

GRUGIFORME.  adj.  £n  forma  de  creu.  Cruci- 
forme.  Cruciformis. 

GRUDELMENT.  adv.  m.  CRUELMENT. 

GRUEL,  A.adj.  la  terminació  femenina  apenas 
se  troba.  Qui's  complau  en  fér  mal  à  altres.  Crwl. 
Crudelis.  ||  Inhumà,  qui  no's  compadeix  del  mal  ó 
de^ràcia  de  altres.  Inhumano,  cruel.  Crudelis.  Q 
FERÓs.  II  met.  Insufrible  com:  dolor,  malaltia  cecel. 
Cruel,  acerbo.  Acerbus.  ||  Sangrent,  dur,  'violent, 
com:  batalla  cruel.  Cruel.  Crudelis.  ||  Dit  del  temps 
fret,  rigurós.  Cruel.  Asper,  rigidus. 

GRUELtsSIMy  A.  adj.  sup.  Cruelisimo.  Crudc- 
lissimus. 

GRUElissIMAMENT.  adv.  in.  Crudelisima- 
menle.  Crudclissimè. 

GRUELMENT.  adv.  m.  Ab  crueltat.  Cruel- 
mente,  cruentamente.  Crudeliter. 

GRUELTAT.  f.  Inhumanitat,  fcresa  de  ànímo. 
Crueldad.  Crudelilas,  atis.  ||  Acció  cruel.  Crueldad. 
Immanitas,alis.  ||  Insensibilitat,  com:  es  una  cruel- 
tat no  donar  educació  als  fills.  Crueldad.  Crude- 
lilas, atis. 

GRUENT,  A.  adj.  Sangrent.  Cruenta,  sangrien^ 
to.  Cruentus.  ||  inoumà,  cruel. 

GRUENTAGIÓ.  f.  La  acció  de  ensangrentar. 
Crventacion.  Cruentalio,  nis. 

GRUESA.  f.  Estat  de  algunas  coifas  que  no  te- 
nen suavitat  ósahó  deguda.  Cru<lera.Cruditas,  atis. 
j  met.  Rigor,  asperesa.  Crtideza.  Cruditas,  atis. 

Indigestió.  Crudeza  de  eslómago.  Cruditas,  atis. 

GRUIXIDELL.  m.  Aucell  de  color  pardo,  un 
poch  niès  gros  (jue  una  cogullada,  y  và  mòlt  pels 
blats.  Triguero.  Trilicaria  avis. 

GRUIXIDORy  A.  adj.  Lo  que  cruix.  Rechina- 
dor.  Slridens. 

GRUIXIMENT.  m.  Cansaci,  fatiga.  Jío/fmíeiito, 
molienL•,  quehrantamiento.  Lassitudo,  inis.  [  ant. 
cruixit,  i.  3. 


i70 


CRU 


DICaO^ÀRI 


GÜA. 


GRUnnu  Y.  n.  Cansar,  capolar.  Múler,  f««- 
hramutr.  La»so,  as.  [  fer  un  soroll  agDl  alguna  co- 
sa per  la  frolacíó.  CrMJir,  rechinar,  chirriar ,  ron- 
car. Strídeo,  es.  ||  Fér  soroll  6  estrèpit  alguna  co- 
sa quant  se  trenca.  Crujir.  Frendeo,  es.  |  Petar  la 
fusia.  Ckasqwear,  Crepo,  as.  jj  Bàtrer  las  dents  ab 
celeritat  per  fret,  convulsió,  etc.  DenUlUar,  ien- 
tear,  dar  diemu  con  dimu.  Crepito,  as . 

CEUnOBSe.  v.  r.  Esquerdarse,  consentirse 
ona  paret,  etc.  Sentine.  Dehisco,  is. 

GSUIXIT•  m.  Soroll  6  estrèpit.  Estallido.  Fra- 
gor,  is.  I  Pet  que  fa  la  fusta  quant  s*  esquerda. 
tkafqméo,  erujido,  Stridor,  is.  Q  Fet  que  fàl  man- 
drò  ò  fubet.  Ckasquido.  Crepitus,  us.  |  Lo  pet  ó 
tro  que  fa  la  arma  de  foch  al  dispararia.  Estampir 
do,  renfwtta,  Responsum,  i.  I  adj.  Fatigat,  capo- 
lat. Molido,  quebrantado.  Attritus. 

CBUMITLLAm  T  CBUlIULLnL  V.  a.  y  deri- 
vats. Cltl'LLAft. 

CMnCftLm  m.  poèt.  SAüci. 

CRUPELABU;.  m.  pi.  Entre  'Is  antichs  gaulas 
eran  los  soldats  armats  de  cap  à  peus.  Crupela- 
rioM,  Catafracti  milites. 

cmURAL.  adj.  anat.  Pertanyent  à  la  cama. 
Crural.  Cmralis. 

CBüBEO.  m.  anat.  Muscle  de  la  cama  que  ab 
altres  semblants  dóna  moviment  al  peu.  Crureo. 
Cruralis,  is. 

CBUSADA.  f.  Expedició  militar  contra  'Is  in- 
fiels,  que  publicava  '1  papa,  concedint  indulgén- 
cias  als  que  hi  concorrian;  s'  hi  allislavan  volun- 
taris de  tota  la  cristiandat,  y  portavan  per  divisa 
una  creu,  cada  nació  de  diferent  color.  Lo  mateix 
nom  se  donava  à  dita  tropa.  Cruzada.  Sacra  cru- 
cis  militía.  II  La  concessió  de  indulgéncias  que  1 
papa  fà  als  reys  y  demés  que  contribuheixen  per 
fér  dita  guerra.  Cruzada.  Sacnim  diploma  bellum 
contra  infideles  gentibusconcessum.  ||  Orde  de  reli- 
giosos ó  canonges  regulars  que  portavan  una  creu 
per  dístínctíu.  Cruzada,  Cmcigerorum  ordo.  0  ^o 
tribunal  pera  'Is  assnmptos  de  dita  guerra,  etc. 
Cruzada,  Sanet®  crucial»  tribunal.  ||  La  creu  que 
dita  tropa  portava  sobre  del  vestit.  Cruzada,  Crux, 
cis. 

CRU8AMENT.  m.  naut.  La  longitut  de  las 
vergas  de  un  buch  de  creu.  Cruzdmen,  Longitudo, 
inis. 

CRUSAB.  V.  a.  EüCKEUHAR.  Q  Atra vessar  algun 
camí,  camp,  etc.  Cruzar,  Transverso  itinere  per- 
gere.  ||  nàut.  Navegar  en  tolas  direccions  per  un 
espay  determinat  pera  protegir  lo  còrners,  etc. 
Cruzar.  Speculatoriis  navibus  marià  findere.  \ 

ARMAR  CABALLER. 

CRII8AR8E.  V.  r.  Yenir  al  plegat  mòlts  nego- 
cis. Amontonarset  cruzarse,  Confluo,  is.  ||  armarse 

CABALKER. 

GRU8AT.  m.  Qui  s*  allistava  en  ks  crusadas. 
Cruzado,  Crucis  militíse  adscriplus.  Q  Lo  caballer 
que  porta  la  creu  de  alguna  orde  militar.  Cruzado. 


'  Equestris  ordinis  cruce  insignitus.  {  Lo  paratge 
I  ahont  se  crusan  dos  ó  mès  camins.  EntrmeijmdMf 
cruzada,  crucero.  Compitus,  i. 
CRU^BL.  adj.  CRUEL. 

CRÜ8ELITAT.  f.  CRUELTAT. 

caHJSELMENT•  adv.  m.  crübl]|E5T. 

CRUSER*  m.  cruciferari. 

CRUSEBO.  m.  Entre  estampers  la  part  del  p- 
per  que  divideix  los  dos  mitjos  fulls,  y  ahont  se 
ela  van  las  punturas.  Cructro.  Paginae  typograplú- 
ca  divisió.  II  En  las  iglésías  V  espay  que  fòman 
la  nau  principal  ab  altra  en  lo  punt  en  que  s"  ea- 
creuban.  Crucero.  Pronai  ala.  j|  nàut.  Determinada 
extensió  de  la  mar  ahont  crusan  las  nans  pera  k 
seguretat  del  comers  y  també  la  mateixa  operació 
y  las  naus  destinadas  à  dit  efecte.  Crucero ^  mura- 
dero.  Marítima  statio.  |  astron.  crec.  10.  |  Ferro 
que  assegura  la  escala  del  carro  al  fusell,  cnl- 
locat  perpendicularment  de  la  una  à  la  altra  pessab 
Crucero.  Currí  scalam  cum  axi  firmans  repagalmi. 

GRUSPnSE.  V.  r.  fam.  Menjarse.  Zampcraf, 
l•lharte  d  cueslas  ó  al  eoleto.  Edere.  |  ter.  Resse- 
carse  massa  lo  que  's  cou.  ChurruscarH.  Torrelio, 
is. 

.CRUSPIT,  DA.  p.  p.  Zampado.  Esns.  |  ter. 
ChurruKítdo.  Torrefactus. 

CRUZ.  adj.  ant.  cruel. 

GRUZEL*  adj.  CRUEL. 


CU. 


CUA.  f.  La  extremitat  que  en  la  part  posterior 
tenen  alguns  animals,  aucells,  peixos,  etc.  guar- 
nida de  pel,  cerda,  ploma  ó  escata.  Cola.  Caoda, 
ae.  II  Pern  ó  verga  de  la  romana.  A$tiL  Stateras 
hastile.  J  llufa,  t,  Q  La  punta  prolongada  que  's 
porta  arrossegant  en  algunas  robas  talars.  Cola, 
Yestis  cauda.  ||  La  part  posterior  de  qualsevol  co- 
sa. Ilabera.  Pars  poslica.  ||  La  cama  de  las  cebas, 
alls,  etc.  Cuello,  Scapus,  i.  ||  met.  Qualsevol  cosa 
que  penja  per  la  part  de  detràs.  Rabo.  Quidquid 
pendet  à  tergo.  ||  Lo  punxo  de  la  fruyta.  Fezon,  jm- 
zoncillOf  palo,  palillo,  Pediculus,  i.  jj  Part  final  de 
qualsevol  cosa.  Extremo,  /fn,  eaho,  Extremitas, 
alls.  II  En  lo  exèrcit,  retaguaedia.  ||  La  detenció 
en  la  última  síl•laba  que  's  canta.  C-ola.  Protrac- 
tus  accenlus.  ||  Adicioneta  à  algun  escrit  ó  negoci. 
Coleta,  Appendix,  icis.  ||  rabadà.  ||  mínbch.  Q  En- 
tre estudiants  veu  de  oprobi  en  contraposició  de 
la  de  aclamació ,  y  1  lloch  últim  de  la  classe. 
Cola,  Postergalio,  nís.  ||  Trena  de  las  donas.  rrf»- 
za,  Crinium  nodus.  ||  Lo  conjunt  y  extensió  dels 
raigs  de  llum  que  segueixen  à  un  cometa.  Cola. 
Cauda,  s.  ||  Renom  de  la  nau  que  và  detràs  de 
tolas  en  una  línea  ó  columna.  Cola.  Posterganea 
navis.  II  La  línea  que  surt  del  cos  de  la  lletra  per 
la  part  inferior.  Palo  inferior,  Litleras  prociden- 
tia. 

CUA  DE  CABALL.  lierba  dita  així  per  la  figura, 


CUA 


CATALÀ 


CÜA 


47 1 


poblada  de  tronquets  vuyts,  ab  una  espècie  de  fu- 
llas  à  manera  de  cerdas.  Seca  serveix  pera  nete- 
jar la  lletra  de  motllo,  etc.  Cola  de  eaballo,  Epbe- 
dra,  ae. 

CUA  DE  DRAGÓ.  astroD.  Nú  ó  intersecció  descen- 
dent de  la  eclíplica,  ab  las  órbitas  de  altres  plane- 
tas  que  tenen  alguna  latitnt  respecte  del  sol.  Cola 
ie  dragon.  Anstralis  nodns. 

CUA  DE  GUILLA.  CUA  DE  OUINEU.  8. 

GUA  DE  GUINEU.  Sspolsadors  fets  de  la  cua  de 
«oa  guineu.  Zarros,  Yulpís  cauda.  0  Planta  mòlt 
lendra  que  fà  un  fruyt  semblant  a  la  caa  de  la  gui- 
neu. AlopecuroSf  cola  de  zona,  Alopecurus,  i. 

CUA  DE  milí.  'S  diu  de  fa  forma  de  certas  pes- 
sas  que  *8  fican  ó  encaixan  en  altra  pera  unirlas. 
Cola  de  milano.  Subscus,  udis. 

GUA  DE  oiBNETA.  £spécie  de  fortificació  exterior, 
las  alas  de  la  qual  se  tíran  envers  la  meytat  de  la 
cortina.  Cola  de  golondrina^  homaheque.  Munitío 
anceps.  |  cua  de  milí. 

CUA  DE  poRCH.  Herba  semblant  à  la  cua  del 
porch.  Raho  de  puereo,  ervaU,  erveto,  herbera.  Peu- 
eedanum,  i,  satanaria,  ». 

GUA  DE  RATA.  f.  Se  diu  dc  la  trena  petita  de  las 
dooas.  BahitOf  rabicorto.  Tenuis  cauda.  Q  naut. 
L*  extrem  de  algun  cap  teixit  de  certa  forma  en- 
terament semblant  à  la  cua  de  la  rata.  Raho,  6 
cola  de  rata,  Muris  cauda.  ||  Herba  dita  així  per  la 
figura,  y  es  astringent.  Cola  deralon,  Muris  cauda. 

k  LA  CUA.  m.  adv.  Detràs.  A  la  cola.  Post. 

agafarlo  per  la  cua.  loc.  fam.  Manifesta  la  di- 
ficultat de  alcansar  à  algú  que  fuig  ó  corre  ab  ven- 
tatja  y  s'  extén  à  las  cosas  inmaterials  pera  insi- 
nuar la  poca  esperansa  de  lograrlas.  Asirle  por  el 
robo,  Lepore  fugíente  caudara  arripere. 

ANARSEN  AR  LA  CUA  ENTRE  LAS  CAMAS.  fr.  mCt. 

Anarsen  vensut  y  avergonyit.  Ir  ó  salir  rabo  enlre 
pierwu,  Auribus  demissis  abire. 

DONAR  ó  ENVESTIR  i  LA  CUA.  fr.  Acomélrcr  y  per- 
seguir de  prop  al  enemích  que  va  en  retirada.  Pi- 
car la  retaguardia.  Hostem  insequi. 

FÉR  RAixAR  LA  CUA  k  kLct.  fr.  met.  fam.  Humi- 
liar sòn  orgull.  Hacer  bajar  la  cola.  Superbiae  Ím- 
petus domaré. 

fír  cua.  fr.  Quedarse  derrera.  Hacer  cola,  Retrò 
manere. 

girar  cua.  fr.  girar  las  espatllas. 

LA  cua  es  lo  de  MBS  MAL  PELAR  Ó   ESCORXAR.  lOC. 

íam.  Denota  que  en  alguna  cosa  resta  mòlt  que  fér 
y  encara  lo  mès  costós.  Estar  ó  faltar  la  cola  ó  el 
rabo  por  degollar,  Necdum  finitus  Orestes. 

LLEVAR  LA  CUA.  fr.  ESCUAR. 

LLIGAR  PER  LA  CUA.  fr.  Rohiatar,  Cauda  ligare. 

NO  ES  LA  CUA  Djl  AQUEIX   PAGELL   Ó  VADELL.  lOC. 

pera  manifestar  que  lo  que  's  diu  no  es  la  verda- 
dera  cansa  de  lo  que's  tracta.  IS'o  es  esa  la  madre 
del  cordero,  Atl  all  hac  illud  est. 

POSAR  CUA.  fr.  Posar  través  ó  impediment.  Poner 
impedimento.  Obstare. 


QUI  TÉ  LA  CUA  DE  PALLA  NO  POSE  POCH  Jl  LA  FALLA. 

ref.  Denota  que  qui  té  motius  pera  sér  censurat  no 
déu  dir  mal  dels  altres.  Quien  tiene  tejado  de  vi- 
drio  no  tirépiedras  al  de  su  vecino;  quien  tiene  hijo 
taron  no  diga  d  otro  ladron.  Nosce  te  ipsnm.  Lori- 
ripedem  rectus  derideat. 

REMENAR  ó  FÉR  AxNAR  LA  CUA.  fr.  Meuejarla. 
Colear,  rabear,  menear  la  cola,  Caudam  jactare. 

TENIR  Ó  PORTAR  CUA  ALGUN  FÉT  Ó  PARAULA.  lOC. 

Tenir  conseqüéncías.  Tener  ó  traer  cola,  íngilia  ó 
eonsecueneias.  Ex  facto  aut  eventu  exitus  timeri. 

CUACURT,  A.  adj.  Qui  té  la  cua  curta.  AaH- 
earto,  Brevis  cauda. 

GUADAS.  f.  pi.  Se  diu  de  las  espigas  que  per 
no  estar  ben  batudas  quedan  en  la  arera  ó  garbell 
al  temps  de  garbellar  lo  blat.  Rabera,  Pergamenta 
orum.  II  Los  rot llets  de  blat  que  deixan  per  segar 
los  segadors.  Corrales,  Lacunae  arum. 

CüAÍAMENT.  m.  Remenament  de  cua.  Coleo, 
Caudse  agitatio. 

GUAJAR.  V.  n.  remenar  la  cua.  ||  met.  Adu- 
lar, fér  festas  los  gossos  ab  la  cua.  Hopear.  CaudA 
adulari. 

CUALL.  m.FORMATJERA.  ||  Yeutrell, pap. Cuo/ar, 
cuajarejo,  buche,  j^apo.  Ven triculus,  i,  ingluvies,eí. 

CUALLAMENT.  m.  coagulació. 

CUALLAR-  v.  a.  ant.  coagular. 

GUALLARCH,  GA.adj.  Se  diu  del  animal  que 
té  la  cua  llarga.  Rabilargo,  rabudo,  Longus  cauda. 

CUAROIG,  JA.  adj.  CUL  ROIG. 

GUATEJAR.  V.  n.  Remenar  la  cua  ab  freqüèn- 
cia. Colear,  Caudam  agitaré. 

CUB.  m.  CUP. 

CUBDIGIAR.  V.  a.  COBDICIAR. 

CUBEBA.  f.  Llavor  que's  cria  en  Java,  es  com 
lo  pebre  negre,  però  de  color  pardo,  ménos  picant 
y  aromaticb.  Cubeba,  carpo,  Piper  cubeba. 

CUBELL,  m.  Coci  ó  tina  pera  passar  bugada. 
CfUZOy  y  cueneo,  eocio.  p.  Ar.  Colum  ligneum. 

CUBELLADA.  f.  Lo  contingut  en  lo  cubell. 
Cuezada,  colada,  Colum  ligneum,  linteum  lixivia 
detersum.  ||  met.  Certa  mesura.  Cuezada,  Mensura 
sic  dicta. 

GUBERT,  A.  p.  p.  Cuhierto,  Coopertus.  Q  m. 
Lo  plat,  ganivet,  cullera,  forquilla,  etc.  ó  sols  la 
cullera,  forquilla  y  ganivet  que's  posa  à  cada  hu 
en  la  taula.  Cubierto,  Ferculum,  i.  ||  La  casa  ó  al- 
tre paratge  ab  sostre,  pera  defensarse  de  la  incle- 
mència del  temps.  Cubierto,  Locus  ab  imbre  tutus. 
g  Lloch  resguardat  de  la  pluja  ahont  se  recull  lo 
bestiar.  Tinada,  tinado,  tinador,  cobertizo.  Sub- 
grunda,  ».  ||  curerta.  ||  posada,  hospedatje.  ||  Dit 
del  cel  nuvolós.  Pardo,  nebuloso,  sombrio,  eneapo* 
tado,  Nubilus.  ||  ple.  ||  tenyit.  ||  amagat.  ||  barra- 
ca, CARANYA.  II  adj.  ENSUCRAT. 

ESTAR  k  6  soTACUSERT.  fr.  quo  adomès  dol  sentit 
recte  significa  estar  fora  de  perill.  Estar  en  salvo  ó 
ú  cubierto.  In  vado  esse. 

P08ARSE  k  cuBERT.  ír.  Precaucíonarsc  contra  i 


4-12 


CÜB 


DICCIONARI 


CÜB 


dany  que's  lem.  Ponerse  d  cubierto.  Sese  in  tulo 
col•locaré. 
SOTA  cuBBRT.  m.  adv.  Dehajo  de  cuhierlo.  Sub 

teclo. 

CUBERTA.  f.  Lo  que's  posa  sobre  de  alguna  co- 
sa pera  resguardaria  ó  per  adorno.  Cubierta,  cober- 
tura. Operculum,  i.  ||  nàut.  Cada  sostre  que  divi- 
deix las  eslàncias  de  la  nau.  Cubierta,  Tabulatuni, 
i.  I  Lo  paper  ab  que  està  closa  una  carta.  Sobrecar- 
ta,  eubiertaf  y  carpeta,  p.  Ar.  Involucrum,  i.  [|  Lo 
que's  posa  demunt  del  caball  pera  resguarl  de  la 
^lla  y  guarniments.  Gualdrapa,  caparazon.  Dor- 
sualia,  ium.  ||  L'  encerat  de  sobra  dels  coixos  pera 
resguardarlos.  Caparazon.  Stragulum,  i.  ||  En  las 
embarcacions  planas  lo  drap  que  alsan  pera  res- 
guardarse  del  sol.  Tienda.  Lentorium,  i.  ||  Lo  sos- 
tre de  la  caixa  del  cotxo.  Tejadilb.  Rhasda;  supe- 
rappositur  teclulum.  ||  ter.  sostre.  ||  La  de  la  bos- 
sa ó  coixinera.  Funda,  almohada.  Pulvinar,  is.  || 
adj.  pasTEÜcT.  ||  En  lo  blasó  's  diu  de  la  torre  que  té 
sostre.  CuhUrta.  Tectum,  i.  Q  En  los  llibres  lo  per- 
gamí ó  altra  pellab  que*s  cubreixen  los  fulls.  Cu- 
bierta,  Sytiba,  se.  ||  cubertora.  1.  ||  En  las  taulas  y 
altres  mobles.  Tapete,  carpeta.  Tapes,  elis.  ||  anl. 

GOLLA. 

cvEERTA  DE  EODBLLAS.  ant.  míl.  Uàqulna  à  ma- 
nera de  tortuga,  formada  ab  las  rodellas  pera  de- 
fensarse  de  las  armas  que  tiravan  do  la  muralla. 
Testudo,  tortuga.  Testudo,  inis. 

ABRIGAR  LAS  CUBBRTAS.  fr.   uàut.  Fèf  tOt  lo   qUO 

convé  pera  defensarlas  del  temporal,  etc.  Abrigar 
lat  cubUrtas.  Navis  tecla  prolegere. 

APUNTALAR  LAS  cuBERTAS.  fr.  nàul.  Posarhi  pun- 
tals pera  evitar  que*s  dobleguen,  y  pera  subjectar 
lo6  costats  de  la  nau  contra  *ls  temporals.  Apuntar 
ha  cubiertas.  Navis  tecla  fulcris  sustentaré. 

ENTRE  ó  SOBRE  CUBERTAS.  m.  adv.  ab  que  s' ex- 
presa  la  diferenla  situació  de  un  individuo  ú  objec- 
te, que  esta  resguardat  baix  de  alguna  cuberla,  à 
la  intempèrie  ó  al  ras.  Entre  ó  bajo  cubiertas.  Inler 
et  súper  tecla. 

OBRiRSB  LAS  CUBERTAS.  fr.  uàut.  Dcsconjuntarso 
las  pessas  que  las  forman.  Abrirse  las  cubiertas. 
Navis  tecla  findi. 

PER  LAS  CUBERTAS.  m.  adv.  pera  signiGcar  que 
algú  que  té  obligació  de  estudiar  no  estudia,  ^o 
mirar  uh  libro\  ó  por  las  culiertas.  Nec  librum  qui- 
dem  aperire. 

PRIMERA  cuBBRTA.  nàut.  Lo  pout  ínforioT  de  la 
nau,  que  està  ménos  elevat  sobre  del  aygua.  Pri- 
mera ó  principal  cubierta.  Imum  tabulatum. 

aEcóRRER  LAS  CUBERTAS.  fr.  uàut.  Compóndrer- 
las.  Recórrer  las  cubiertas.  Navis  tecta  refícere. 

RENDiRSE  LAS  CUBERTAS.  fr.  nàut.  Doblegarso, 
afonarse  las  cubertas  per  faltarhí  'Is  puntals.  Ren- 
iirse  las  cubiertas.  Navis  tecta  flecti. 

RODAR  CUBERTAS.  fr.  nàut.  quo  indica  haver  na* 
vegat  mòlt  y  en  mòlts  barcos.  Modar  cubiertas. 
Multa  navigia  perteotavísse. 


CUBERTORA.  f.  Plat  ab  un  mugró  ó  ansa  en 
lo  centro,  y  serveix  pera  tapar  las  oi  las,  etc.  Co- 
bertera.  Ollar,  is.  ||  orella  de  monjo.  ||  m^l.  arca- 
BOTA.  D  PRETEXT.  ||  cuBERTA.  1.  |{  En  las  prenipsas 
de  fér  vi,  fus'a  rodona  que  aprota  inmediataraent 
sobre  la  verema  pera  exprémeria.  Tabla.  Tabu!a 
ad  comprimendum  vindemiam. 

GUBERTORAS8A.  f.  aum.  Coberteraza,  cober- 
tera  grande.  Grandius  ollar. 

CUBERTURA.  f.  L'  acte  de  cnbrirsc  'Is  gran- 
des  de  Espanya  devant  del  rey  la  primera  vegada. 
Cobertura.  Magnatum  hispanorum  prima  apud  re- 
gem  opertio. 

CÚBICA,  f.  Roba  p^ana  de  llana,  mès  fina  que 
la  estamenya.  Cúbica.  Tènue  laneum  textnm. 

CUBIGAGIÓ.  f.  Obra  de  medir  edificis  per  toe- 
sas;  ó  sian  varas  ó  peus  al  us  de  Espanya.  Cúbica- 
cion.  Cubicalio,  nis. 

CUBIGAR.  V.  a.  Multiplicar  un  número  per  són 
quadrat.  Cubicar.  Quadro,  as. 

CÚBICHy  CA.  adj.  geom.  Lo  que  té  las  propie- 
tats del  cubo.  Cúbico.  Cubicus. 

CUBICULARI.  m.  ant.  camarbr. 

CUBILLÒ.  m.  Pessa  de  fusta  à  manera  de  bar- 
rilet,  de  que  usan  los  retorcedors  de  seda.  Cubilio. 
Trochlea  filis  sericis  obvolvendis.  ||  nàut.  Canonel 
curt  de  ferro  posat  lateralment  en  1*  escut  de  popa 
y  en  lo  caperol  de  vàrias  embarcacions  menors, 
ahont  se  fican  las  hastas  de  las  banderas  y  gallar- 
dels.  Cubilio.  Brevis  tubus. 

CUBITAL.  adj.  Lo  que  té  la  mida  del  colze  al 
extrem  de  la  ma.  Cubital.  Cubitalis. 

CÚBITO.  m.  anat.  L' os  mès  llarch  y  gruixut 
dels  dos  que  forman  lo  bras  del  colze  al  extrem  de 
la  ma.  Cúbito.  Cubilus,  i. 

CfJBLIS.  m.  TRONTELLA. 

CUBO.  m.  geom.  Lo  sólil  compost  de  sis  qua- 
dros  perfets,  y  per  consegüent  iguals  las  tres  di- 
mensions de  llarch,  ample  y  alt.  Cubo.  Cubus,  i.  |{ 
ant.  BOTÓ.  5.  II  En  los  rellotges,  tambor. 

CUBRIDOR,  A.  adj.  Lo  que  cubreix.  Cubriente. 
Operiens.  ||  m.  encubridor. 

CUBRIMENT  DE    COR.    DEFALLIMENT.    BASCA. 
CUBRIPEU.  m.  AGULLA  DE  PASTOR. 

CUBRIR.  V.  a.  Tapar.  També  s'  usa  com  recí- 
proch.  Cubrir.  Operio,  is.  ||  Ocullar  una  cosa  mani- 
festantne  ó  deixantne  véurer  altra.  Cubrir.  Celo,  as. 
i  Umplir  la  superfície  de  una  cosa,  encara  que  no 
quedecuberta  del  tot,  com:  cubrir  de  fanch,  etc* 
Cubrir.  Tego,  is.  ||  Defensar,  impedir  que  un  lloch 
sia  atacat  llibrement  pel  enemich.  Cuòrtr.  De- 
fendo,  is.  ||  arq.  Posar  la  coberta  als  edificis.  Te- 
char,  cubrir.  Tego,  is.  ||  Tapar  las  plantas  delícadas 
ab  estoras,  etc.  pera  presor^^arlav  del  fret,  etc.  Aco- 
gollar,  cubrir.  Plantaria  circumtegere.  |  Calsar, 
colgar  los  àpits,  carts,  etc.  pera  que's  tornen 
blanchs  y  tendres.  Acogombrar,  aporcar.  Aggcro, 
is.  II  Juntarse  '1  mascle  ab  la  famella  pera  fecun- 
daria. Cubrir,  tomar,  eabalgar.  F®minam  inire.  | 


CÜC 


CATALÀ. 


CüC 


473 


Dit  dels  aucells.  Fisar.  Coco,  is.  |{  Lo  gall  à  la  ga- 
llina. Gallear,  Gallum  gallínís  incubaré.  ||  Lo  bon 
à  la  vaca.  Vaquear.  Tauros  vaccas  salire.  ||  Donar 
bany  de  sucre  y  midó  als  bescuyts.  Akorzary  m- 
brir  de  alcorza.  Sacchari  et  amyli  massa  incrusta- 
ré. II  KNCuiaiR,  OCULTAR.  |  Dit  de  las  cosas  morals, 
com:  cuBRiR  de  vergonya,  etc.  Cubrir.  Pndore  suf- 
fuBdere.  ||  for.  Portar  una  resposta  ó  defensa.  Cti- 
èrtr.  Reparo,  as.  |  Donar  à  la  vianda  una  capa  de 
ous,  farina,  etc.  pera  fregiria  desprès.  Rehozar,  ar- 
rihozar,  Pulte  cíbos  immergere.  ||  En  los  comptes 
igualar  lo  cirrech  ab  la  data.  Cubrir  la  cuenta.  Ex- 
pensi  et  acceptí  sumraam  aefpiare.  ||  covar. 

GUBRIHSE.  v.  r.  Posarse  1  barret,  gorra,  etc. 
Cubrirse  Caput  operire.  ||  Defensarse  dels  tirs  ene- 
micbs  per  medi  de  algun  reparo.  Cubrirse.  Sese 
muniré.  |  Tornarse  rojas  las  pessas  de  metall  per 
la  pudor,  etc.  Tomarge.  Ferrugine  obrui.  Q  rovb- 
LLARSB.  I  Dit  del  temps,  cel,  etc.  ennuvolarse. 
Eneapotanef  y  aborregarse  si  es  ab  núvols  blanchs. 
Nubibus  obduci.  jj  Anarse  retenint  alguna  quanti- 
tat de  diner  pera  recobrar  lo  que's  té  avansat,  6 
complert.  Ctdfririe.  Pecuni»  solut»  partem  vindi- 
caré. I  com.  RBSGDARDARSB,  ASSB6URARSB.  ||  Dit  del 

cor.  Contristaru,  cubrirsele  d  uno  el  corazon.  Con- 
trislari.  ||  bntapissar.  ||  pretextar.  ||  ahparar. 

CUBRIRSB  DB  kLOt,  CBLARSB,  RBCELARSE,  AMAGARSB, 

GUAiDARSE  de  ell. 

CUCA.  f.  Insecte  petit,  y  especialment  los  fas- 
tigoses, com  aranyas,  etc.  Sabandija,  bicho,  Ani- 
malculum,  i.  |  oruoa.  |  cuch.  ||  Cert  arbre  del  Pe- 
rú, de  la  alsada  de  un  home,  de  fulla  semblant  à 
la  de  la  murtra.  Cuca^  coca,  Arbor  cuca. 

CUCA  DB  CBTCT  PEUS  Ó  DB  LA  MARE  DE  DEU.  PANA- 
ROLA. 

CUCA  DB  LLUM  Ó  DE  SANT  JOAN.  LLUERNA. 

CUCA  DBLS  POLLS.  ant.  LLÉMENA. 

CUCA  DB  SEDA.  CUCB  5. 

CUCA  HI  HA  AL  FORAT.  loC.  fam.  TIBTZB  SÓN  TRETZE. 

CUCA  LLAURADORA.  lusecto  mòlt  petit  y  quasi  ro- 
dó, de  dos  líneas  de  llarch  y  es  mòlt  perjudicial  à 
las  plantas.  Arador.  Accarus,  i.  jj  Espècie  de  talp  ó 
toixó,  que  socava  la  terra,  y  talla  las  plantas.  f ií- 
ron,  coríon,  Nitela,  s. 

CUCA  viNADERA.  lusecte  sèus  alas,  de  mès  de  una 
polzada  de  llarch,  negre,  ab  unas  rallas  transver- 
sals encamadas.  Abadejo,  corraleja.  Meloe  maja- 
lis,  proscarabsus,  ei. 

MALA  CUCA.  exp.  fam.  Maliciós,  dolent.  Mala  cu^ 
ea,  mala  bèstia,  mala  pécora.  Prolervus,  nequam. 

MORTA  LA  CUCA  MORT  LO  VERÍ.  ref.  Deuota  que 
faltant  la  causa  faltan  los  efectes.  Muerío  el  perro^ 
mueria  la  ràbia.  Sublata  causa  tollitur  effectus.  jj 
Ensenya  que  en  Ibltant  lo  motiu  del  interès,  cessa 
la  amistat,  correspondència  ó  carinyo.  Quitósele  el 
eulo  al  cesto,  y  acabósele  el  parentesco.  Dum  olla 
fervet  amicus. 

TrIuRER  la  cuca  DEL  FORAT  AB  LAS  MANS  DELS  AL- 

T1B8.  fr.  met.  Fér  executar  per  altres  allò  de  que 

TOMO  I. 


'ns  pót  resultar  dany  ó  disgust.  Sacar  el  aseua  6 
brasa  con  la  mano  del  gato  6  con  mano  agena.  Alie- 
no periculo  rem  tentare. 

GUGAFERA.  f.  ter.  Bèstia  de  bulto,  disformey 
monstruosa  que  porta n  devant  en  la  professo  de 
Corpus  pera  denotar  la  idolatria  arruinada  pel 
Santíssim  Sagrament.  Tarasea.  Manducus,  i. 

GUGALA.  f.  Espècie  de  corp  que  té  negre  '1 
cap,  coll,  alas  y  cua,  y  lo  demés  cendrós  foseh. 
Comeja.  Corn  ix,  icis. 

GUGABnrA.  f.  MAIG.  2.  ant.  CONVIT.  I  mel.  Lo 
que's  consegueig  ab  poch  traball.  Ganga ,  cucana. 
Bona  minimo  labore  parta. 

CUGARATXA.  f.  Espècie  de  escarabat  de  qua- 
tre alas,  negrench,  ab  dos  cerdas  llargasen  lo  cap, 
y  altras  dos  mès  curtas  y  grossas  en  la  cua.  Cuea- 
racha.  Blalta,  se.  ||  gotxinilla. 

GUGAHDA.  f.  BSGARAPEL-LA. 

GUGH.  m.  Nom  de  mòltas  espècies  de  insectes 
que  no  tenen  vèrtebras,  carn  i  nan  arrossegantse  y  s* 
enfílan.  Gusano.  Yermis,  is,  |  Animal  de  sanch  fo- 
ja,  sens  membres,  llarch,  cilíndrich,  dividit  per 
arrugas  ab  un  gran  número  de  anellas  per  sota  po- 
bladas  de  pels  dirigits  enderrera.  'S  erian  en  la 
terra  y  en  lo  ventre  de  las  personas.  Lombriz,  lam^ 
brija.  Lumbricus,  i.  ||  Espècie  dearuga  de  una  pol- 
zada y  mitja  de  llarch,  los  costats  peluts  ab  clapas 
blancas,  tres  desllorigadors  groguenchs  prop  del 
cap,  en  los  restants  pardos,  ab  una  ralla  rogenca 
en  la  esquena,  y  rosega  las  fullas  dels  arbres  fmy- 
ters.  Cuco,  Eruca  ex  phalena  chrysorrh^ea.  ||  Nom 
de  vàrias  espècies  de  animalets  que's  crian  en  las 
llavors  y  fruytas.  Coco,  Yermis  frugum  edax.  |  In- 
secte que's  cria  en  las  tripas  dels  aucells,  princi- 
palment de  rapinya.  Filandria.  Yermiculus  ftlan- 
dria.  II  PAPATERRA.  II  Nora  de  alguns  insectes  que 
fan  una  espècie  de  taranyina,  y  s' embolican  ab  ella. 
Aranuelo,  Larva  arbores  devastans.  ||  Nom  de  dife- 
rents insectes  petits  y  de  vàrias  formas  que  crian 
en  la  aygua  y  llochs  humits.  Gusarapo,  Yermicu- 
lus,   i.  II  CORCH.  II  ARNA.  ||  MEMBRE  VIRIL. 

CUCH  DE  LA  CARN.  SAVALL. 

cucH  DE  LA  coNciÉNCiA.  X  remordiment  de  las 
malas  obras.  Gusano  d^  la  conciencia,  Conscientifle 
vermis. 

CUCH  DE  LA  TERRA.  TARTANTA. 

CUCH  DE  SEDA.  'L  quc'  s  manté  de  fullas  de  mo- 
rera y  fà  la  seda.  Gusano  de  seda,  Bombix,  icis. 

CUCH  LLEVAT.  MORRUT. 
CUCH  LLUENT.  LLUERNA. 

CUCH  REVOLTO.  lusecle  que  s*  embolica  en  los 
pàmpols  dels  ceps  y  'Is  rosega.  Revolton,  Yolvox, 
cis. 

CUCH  SOLITARI.  SOLITARI. 

PICAT  DEL  CUCH.  loc.  Sc  diu  dc  Ihs  llavoTS  y  fruy- 
tas danyadas  pels  animalets  que  s*  hi  crian.  Co- 
coso,  Yermibus  infectus. 

QUI  TÉ  CUCHS  QUE  PELB  FULLA.  TCf.  DeUOta  qUO  DO 

debem  pèndrer  part  en  lo  que  no'ns  importa.  Al 

61 


i7i 


CÜC 


DICCIONARI 


CÜE 


/ 


çtie  U  duela  la  muela  éckela  fuera  ó  que  se  la  saque. 
Qai  dolore  prcmilur,  remediom  quadrat. 

TEMR  BONS  CUCHS,  Ó  ESTAR  AB  UNS  CUCHS.  ff.  met. 

fam.  Tenir  por.  Tener  cerole.  Melu  laboraré,  urgerí. 

GUGLEJAR.  V.  n.  y  derivats,  coclejar.  ||  Can- 
tar lo  cucut.  CucUar,  Cucullo,  as. 

GUCLILLA8.  (en)  m.  adv.  ab  que  s' explica  '1 
modo  de  doblegar  lo  cos  de  manera  que  las  ancas 
descansen  sobre  dels  talons.  Eu  cuclilla»,  Demissis 
ad  talòs  clunibus. 

GUGÓ8,  A.  adj.  Lo  que  cria  ó  abunda  de  cuchs. 
Giuaniento,  verminoso,  vermicular.  Yerminosus. 

GUGOU.  m.  Bolet  que  no  es  bo  pera  menjar  y 
sól  sér  blanch  ó  vermell  de  sobre.  Hongo.  Fungus 
non  edulis.  ||  ler.  fam.  ou. 

CVCÚm  m.  Veu  ó  cant  del  cucut.  Cucú,  Gucu- 
li  vox. 

CUCUBALA.  f.  Planta  rastrera,  que  fa  las  flors 
semblants  à  las  del  clavell,  y  la  llavor  de  la  figura 
de  un  ronyonet.  Refresca,  recupera  la  sanch  y  ser- 
veix contra  la  mossegada  del  escorpí.  Cucubala. 
Cncubalus,  i. 

CUGUCHU  m.  CUCUT. 

GUGfJBlA.  f.  Certa  terra  que  aptican  en  la  ín- 
dia pera  remey  de  mòlts  mals.  Cucuma.  Terra  me- 
rita. 

GUGÚRBITA.  f.  quím.  La  olla,  caldera  6  part 
ioferior  dels  alambins,  de  qualsevol  matèria  y  for- 
ma que  sia,  en  la  qual  se  posan  las  substàncias 
qoe's  volen  deslil-lar.  Cucúrbita,  Cucurbíta,  ae,  tri- 
chilum,  i, 

CüGURBiriNS.  m.  pi.  med.  Nom  de  certs 
cuchs  que  s'  engendran  en  las  tripas,  y  són  xa- 
tos,  blanchs  y  ovalats.  Cucurbitinos.  Cucurbitini, 
ornm. 

GUGURULLA  Ó  GUGURUTXA.  f .  Guberta  del 
Cap,  en  figura  de  cono,  que  usan  los  congre- 
gants,  etc.  Capirote,  caperwa.  Gapidulum  cacumi- 
natum.  Q  Paperina  de  cartró,  en  que  hi  hapintadas 
vàrias  figuras,  ó  guarnida  de  flochs  ridículs,  y  's 
posa  pera  càstich  en  lo  cap  de  las  donas  que  trau- 
hen  à  la  vergonya.  Coroza,  Infamis  cucullos. 

FÉR  CUCURULLA.  fr.  fam.  FÉR  CAMPANA.  ||  FÉR 
FIGA. 

POSAR  LA  CUCURULLA.  fr.  Posar  en  lo  cap  de  algú 
aquest  senyal  de  afront.  Èncorozar.  Infami  cucullo 
iostroere. 

GOGUT.  m.  Aucell  de  passada,  de  color  cen- 
drós, llustrós,  y  per  sota  blanch,  brut,  rallat  de 
pardo,  ab  la  cua  negrenca.  Díuhen  que  la  fa  mel  la 
pon  en  los  nius  de  altres  aucells,  per  sér  mòlt 
freda.  Cuclüloy  cuco  ,  cuquillo.  Cuculus,  i.  ||  Joch. 
cvNiLLETs.  [|  Joch  de  cartas  en  que  se'n  dóna  una  à 
cada  jugador,  y  comensant  lo  qui  es  ma,  si  no  està 
content,  la  cambia  ab  la  del  qui  li  segueix  y  aquest 
ab  r  altre,  etc.  fins  à  aquell  que  té  un  rey  que  diu 
cucut,  y  no  està  obligat  à  cambíarla :  V  últim  pren 
la  última  carta  del  joch,  que  en  algunas  parts  no 
li  serveix  si  es  rey;  y  descubertas  las  cartas  perl 


lo  qui  té  la  més  Itaixa.  Malconunto,  cuco,  Ludus  sic 
dictus.  II  Veu  ab  que  en  dit  joch  se  manifesta  tenir 
lo  rey.  Zape,  cuco.  Apage. 

GUDOLET.  m.  S*  usa  ab  la  frase  fér  lo  cudo- 
LBT,  y  significa  parlar  secretament  ó  à  la  orella. 
Hablar  al  oido.  Ad  alicnjus  aures  insusurrare. 

GCEJAR.  V.  n.  cuajar. 

GUENTO.  m.  Relació  de  alguna  història,  ó  ron- 
dalla pera  entretenir  à  las  criaturas.  Cuenlo,  con- 
seja.  Commentum,  i.  ||  Xisme  pera  indisposar  una 
persona  ab  altra.  Cuento,  chigmCy  chiinchorreria.  Su- 
surrus,  i.  ||  pi.  disputas. 

cuENTo  DE  vELLAs.  Notícia  quo  's  té  per  falsa. 
Alndeix  à  las  rondallas  que  las  vellas  solen  contar 
à  las  criaturas.  Cuento  de  viejas,  pajarota,  burU- 
fia,  palraviay  gallofa,  Anilis  fabula. 

AQUÍ  ESTÀ  ó  AQUEST  ES  LO  CUENTO.  fr.  fam.  En  això 
està  la  dificultat,  ó  la  substància  de  lo  que  *s  trac- 
ta. Ese  es  el  diablo  ó  el  cuento.  Hoc  opus,  hic  labor 
est.  I  Denota  1  major  perill  que/s  tem  ó  suspita 
en  lo  que  pót  succehir.  Ahi  serà  el  diablo.  Pericu- 
lum  instat. 

DBiXARSE  DE  cuBNTOs.  loc.  fam.  Omitir  rodeos, 
coDcretarse  à  la  substància  de  la  cossl.  Dejarse  ó 
quitarse  de  euentos,  ó  historias  6  rodeos.  Rem  serio 
agere. 

ES  UN  CUENTO.  loc.  Benota  que  alguna  cosa  es 
gra  ve,  difícil  de  soportar.  Recta  C4)sa  es.  Mgré  fc- 
rendum  est. 

ESTRIPAR  UN  CUENTO.  fr.  fam.  Interrómprer  lo 
discurs  ab  altra  relació  ó  pregunta  impertinent. 
Degollar  un  cuento.  Loquentem  interpel•laré. 

NO  ESTAR  PEAA  CUENT08.  fr.  fam.  Abstenírse  de 
fér  ó  dir  impertinentment  més  de  allò  que  corres- 
pon. No  meterse  en  dibujos.  Quae  ad  rem  non  fa- 
ciunt  contemnere.  |j  no  estar  pera  jochs. 

SER  MÒLT  CUENTO.  fr.  quo  s'  usa  pera  donar  à 
enténdrer  que  una  cosa  es  de  mòlta  importància. 
.Ser  mucho  cuento.  Rem  maximam  esse. 

GUERA.  f.  Aucell.  CUBRBTA.  1.  ||  GROPERA,  RA- 
BA8TA.  II  RETRANGA. 

GüERDOi  A.  adj.  Prudent,  jodiciós.  Cuerdo. 
Cordatus. 

GüERETA.  f .  Pastorel•la,  aucell  de  unas  quatre 
polsadas  de  llarch,  de  color  cendrós  y  negre ;  en 
las  alas  té  una  via  blanca  transversal  y  la  cua 
llarga  la  qual  sempre  està  en  moviment.  Aguza- 
nieve,  pizpila,  nevatilla,  motolita,  motacilay  anda- 
no,  pizpitilloj  nevereta,  pizpitaf  pajarita  de  las 
nieves.  Motacilla, ». 

CUERETA  DE  ATGUA.  CULLERETA  DE  ATGÜA. 

GUERN.  m.  ant.  quadern,  jj  Número  de  quatre, 
contant  de  quatre  en  quatre.  Cuaterario.  Quatera- 
ríus.  II  Quarta  part  de  un  full  ff  plech  de  un  full 
de  paper.  Pliego.  Philyra,  plagula  papyracea. 

GUERNAR.  V.  a.  y  derivats,  enquadernar. 

GUET.  m.  coBBT. 

GUETA.  f.  d.  Co/tto,  colilla,  rabito.  Brevís 
cauda.  ||  cukrbta. 


GUI 


CATALÀ. 


CUL 


476 


CüFIGHS.  iD.  pi.  ant.  Certa  espècie  de  caràc- 
ter que  inventaren  los  àrabes.  Cu/Uos,  Cupbici 
characteres. 

CUGAT.  n.  p.  de  home.  Cucufate.  Gucupbas, 
atis. 

GUGÚ8.  m.  ADI^LTERO.  II  CORNUT.  2. 

GUGÚGIA.  f.  ADULTBEi.  II  Dret  qae  peroivia  '1 
senyor  feudal  si  una  dona  de  remensa  era  decla- 
rada adúltera,  en  qual  cas  se  feyan  dos  parts  del 
dot  ó  béns  de  la  culpable,  una  pera  '1  senyor  y 
altre  pera  '1  marit ,  menys  de  sér  est  culpable 
també  per  sòn  consentiment.  Cugucia.  Cugucía,se. 

II  DEST  DE  CUIXA. 

GUGUL.  m.  Lo  cor  de  la  cabessa  dels  alls,  que 
fa  coip  una  trompa,  y  té  la  llavor  al  cap  demunt. 
Machuelo,  Allii  pars  interior.  ||  grill  del  ou.  ||  cu- 
cut. 

GÜGULA.  f.  Civada  borda,  la  qual  se  cria  en- 
tremitj  dels  sembra's,  als  que  es  mòlt  perjudi- 
cial :  fa  una  espiga  blanca  y  prima  ab  sis  ó  més 
grans  que  ixen  alternativament  dels  dos  costats 
del  cim  à  modo  de  espigueias,  que  contenen  dins 
de  una  pellofa  negra  una  llavor  més  xica  que  la 
del  blat.  Balluecaf  egilope,  zizaiia,  Festuca,  ».  y 

CUGUL. 1. 

GüGULL.  m.  CUCUT. 

GUGULLA.  f.  L'  hàbit  exterior  de  alguns  mon- 
jos. Cugullay  coguUa.  Cucullus,  i.  ||  ant.  caputxo. 
II  La  punta  ó  culera  de  la  manta.  Comijal.  Angu- 
lus,  i. 

CUGULLADA.  f.  Aucell  del  color  de  la  terra, 
un  poch  major  que  U  pardal,  ab  un  plomallet  ó 
monyo  en  lo  cap.  Cogujada,  cugujada,  copada,  ga- 
lerita,  Galerila,  ae. 

cuGüLLAOA  MARLNA.  Aucclls  de  uuas  set  polsadas 
de  llarch  :  té  'I  cap,  lo  llom ,  y  las  alas  negren- 
cas ;  lo  ventre  blanch ;  la  cua  clapada  de  blanch 
y  ne^re ;  la  part  inferior  del  coll  clapada  de  ne- 
gre ;  *ls  peus  vcrdosos,  y  1  bèch  llarch  y  negre. 
PkudUla.  Tringa  squata  rola. 

GUGÚS  Ó  CIGUT.  m.  CORNUT.  2.  II  ADÚLTER. 

GUICH.  m.  ter.  mosquit. 

GUIXA.  f.  La  part  del  animal  desde  la  anca 
fins  al  genoll.  Muslo,  Fèmur,  oris.  ||  La  dels  au- 
celis  y  del  bestiar  que  's  despatxa  en  la  carnice- 
ria.  Pt>ma.  Perna,  se.  ||  En  las  prempsas  cada  un 
dels  dos  monlants  pera  assegurar  tota  la  màqui- 
na. Piema,  Fulcrum,  i. 

GUIXAL.  m.  Pessa  de  la  armadura  antígua 
pera  cubrir  y  defensar  la  cuixa.  QuijoU,  Coxarum 
tegmen.  ||  Tros  de  sombrero  ó  de  pell  que  's  posan 
al  revés  sobre  la  cuixa  los  perayres  ó  cardadors 
de  llana.  Cojal.  Coxse  (e^men.  ||  cuixa.  3.  Q  pi. 

CALSAS,  SARAGÜELLS. 

GUIXERA,  f.  cuiXAL.  1. 
GUIXETA.  f.  d.  Mvslillo,  Parvum  fèmur. 
guixí.  m.  coixí. 

GUIXOT.  m.  Part  de  calsas  en  lo  qual  s'  hi 
ftca  una  cama.  Cakan ,  manga  de  calzonfs ,  miw- 


lo.   Femorale,  is.  ||  cuixal.   1.   3.  ||  ter.  pernil. 

GUL.  m.  Las  ancas  ó  part  carnosa,  que  tenen 
las  personas  desde  T  acabament  de  la  espinada 
fins  al  comensament  de  las  cuixas ;  y  encara  que 
pocas  vegadas,  se  sól  dir  també  dels  irracionals. 
CulOf  salvo  honor,  trasero.  Clunes,  ium.  ||  V  ano 
ó  forat  per  ahont  s*  expel-leix  V  excrement.  C%h, 
ano,  Anus,  i.  ||  La  part  inferior  de  las  ollas,  casso- 
las,  etc.  SuelOf  culo,  fondo,  asiento,  Imum,  i.  |  La 
extremitat  inferior  ó  posterior  de  alguna  cosa.  Cur 
lo.  Extrema,  postica  pars.  ||  Bocí  que  queda  del 
extrem  inferior  de  alguna  cosa,  com  de  ciris,  (»ii- 
delas,  etc.  Cabo.  Extremum,  i.  ||  met.  Racó,  com: 
morir  en  un  cul  de  hospital.  Rincón,  culata,  An* 
gulus,  i. 

CUL  ARRERAS.  oxpr.  fam.  Reculant.  A  recuUmes, 
reculando.  Retrògressu. 

CUL  DE  RUGADERA,  Ó  DE  PASTERA.  LaS  aUCaS   mòlt 

abultadas.  Culon,  Notis  productior. 

CUL  DE  GALLINA  Ó  DE  VELLA.  CULCUSIT. 

GUL  DE  MONA.  Qualsevol  cosa  fea  y  ridícula.  Cu- 
lo  de  mona,  FoBdum. 

CUL  GROS.  Qui  té  las  ancas  abultadas.  Nalgudo, 
Natibus  crassus. 

ANAR  CUL  ARRERAS.  fr.  fam.  Estar  empenyat. 
Estar  ó  andar  alcanzado.  £re  alieno  oppressum 
esse. 

ARA  QUE  LI  flA  VIST  LO  CUL  DIU   QUE    ES    FEMELLA. 

ref.  Denota  que  no  es  menester  mòlta  advertència 
pera  conèixer  lo  que  es  patent  y  notori.  Lo  que 
con  el  ojo  veo,  con  el  dedo  lo  adivino,  Quae  patent 
vaticinor, 

ARRIRAR  AL  CUL.  fr.  fam.  ARRIRAB  AL  SOL. 

cAuRER  DE  CUL.  fr.  Pérdrcr  V  equilibri  fins  à 
tocar  de  cul  en  terra.  Dar  de  culo  ó  de  eogote.  In 
clunes  prolabi. 

EN  LO  CUL  DEL  SACH  SE  TROBAN  LAS  ENGRUNAS. 

ref.  contra  'Is  que  dissipan  las  cosas  de  que  deu- 
hen  respóndrer.  Àl  dar  la  cuenta  me  lo  direis ;  al 
fin  se  ven  las  zurrapas,  Cum  veníat  tempus  ratio- 
nis  damna  videbis.  ||  Denota  que  al  últim  se  des- 
cubrirà  lo  que  eslava  olvidat  y  ocult.  Todo  saldrd 
en  la  colada.  Res  ante  occulta  tàndem  aperietnr. 

ENTRE  CUL  Y  CLETA   's    FICA    UNA    NETA.    rofr.   ab  . 

que  algú  ffbta  à  altre  que  li  va  prop  fentli  nosa. 
Meterse  ó  venir  entre  pies.  Alicui  obicem  esse. 

ESTAR  DE  GUL.  fr.  ESTAR  DE  ESPATLLAS. 

FÍcATno  AL  CUL.  fr.  fam.  pera  despreciar  algú  lo 
que  se  li  ofereix.  Arrópate  ó  arrehòzate  en  ello,  ó 
hien  le  puf  des  arropar  con  ello.  Tibi  solus  babeas. 

JO  so  'l  cul  del  frare.  loc.  fam.  tot  ho  paga 
'l  cul  del  frare. 

llevar  ó  trJLurer  lo  cul  k  ALGUNA  COSA.  fr.  Des- 
cular.  Extrema  rei  confringere. 

LO  CUL  DE  'n  JAUMET  QUE  NO  SAB  SÉURER  NI  ESTAR 

DRET.  ref.  pera  dir  que  algú  no  està  may  quiet. 
Estar  siempre  de  levanle.  Ardclionem  esse. 

LOS  MÉS  VALENTS  CAUHEN    DE    CUL.    ref.   Signífica 

que  lo  qui  freqüentment  s'  exposa  als  perills  flat 


476 


CUL 


DICaOMBI 


CUL 


eo  sa  destresa  ó  habilitat,  regularment  can  eo  ells. 
£l  mijof  nadador  es  del  agua.  Qui  amat  períciílam 
ÍD  íllo  peribit. 

NO  rïa  t%  ccL  DC  dia.  loc.  Ko  fér  dia  pera  res. 
No  kaeer  dia  para  nada.  Diem  breviorem  esse. 

PEL  CUL  EüTiA  LA  LLCTtA.  ref.  Deoola  que  F 
apéodrer  6  adelaotar  en  alguna  cosa  ba  de  sér  à 
costa  de  mòlt  traball.  La  leíra  eon  iangre  entra; 
no  H  alcanza  la  viciaria ,.  sin  haber  bien  peleado, 
Abique  cmore  subit  pneri  non  littera  menlem. 

QL'E  li  QL'E  VÉCEER  LO  Ci'L  Al  LAS  QÜATEE  TÍMP(H 

EAS.  ref.  contra  *ls  que  parlan  fora  del  cas  6  del 
assumpto  de  que  *s  tracta.  Que  Iímm  que  hacer  loi 
bragas  eon  la  alcabala  de  la$  kaboi ;  ó  qne  tiene 
que  ver  el  eulo  con  las  cuatro  lémporas.  Quid  spe- 
cnlo  comercíi  cum  gladío? 

(fui  LLOGA  'l  cul  NO  SÍU  QUANT  VOL.  ref.  Deuota 
la  precisió  de  estar  lo  criat  à  la  voluntat  de  són 
amo  encaraque  sia  contra  la  seva.  Qwien  sirve,  no 
es  libre.  Famuiatus  vera  servitus  est. 

QUI    MÒLT   S'  ABAIXA   *L   CUL    MOSTRA  Ò   ENSENYA. 

ref.  Denota  que  la  sumíssió  y  humilitat  no  han  de 
degenerar  en  baixesa.  Quien  mucho  se  abaja  el 
eulo  ensena,  Abjectioni  obnoxia  nimia  demíssio 
est. 

REMENAR  LO  CUL.  fr.  Móurerlo  afectada  ó  despro- 
porcionadament caminant.  Nalguear,  sontonearse. 
Nates  jaclare. 

SABER  MÉS  QUE  'l  CUL  DE  MESTRE  VIDAL.  loC.  fam. 
8ABF.R  MK8  QL'E  OLI  DE  BASSA8. 

SUAR. LO  CUL,  ó  'l  CAP  DEL  NAS.  fr.  Cosíar  mòlt 
afany  y  treball  la  consecució  de  alguna  cosa.  Xu- 
clar el  ojo,  Maximo  laboro  aliquíd  consequí. 

TENIR  LO  CUL  PELAT  DE  ANAR  PER  LAS  AULA8.    loC. 

Tenir  mòlta  expcrií^ncía  del  mon.  Haber  andado  ó 
corrido  las  siete  paríidas ;  saber  de  toda  costura. 
Tolum  orbem  percurrissc. 

TOT  no  PAGA  'L  cul  DEL  FRARE.  loC.  fam.  qUO  8* 

usa  ({uanl  à  algú  li  carregan  totas  las  moléslias 
que  deurian  repartirse  entre  altres,  ó  li  donan  lo- 
(as  las  culpas.  Que  lo  pague  el  calo  del  fraile  ,  ó 
yo  soy  el  eulo  del  fraile,  Aliorum  onera  alicui  im- 
ponere. 

GULADA.  f.  Cop  do  cul.  Culada,  Clunium  iclus. 
Q  Lo  cop  de  cul  quant  se  cau.  Culada,  Ssper  nates 
prolapsio. 

DONAR  Ó  PEGAR  UNA  CULADA.  fp.  Que  à  mÒS  del 

sentit  nnie  equival  À  cAurer  algú  de  sòn  estat, 
honra  ,  fortuna  ,  etc.  Dar  de  cabeza  ò  de  eulo.  In 
negoliis  jaoturam  patí. 

GULAR.  m.  Budell  en  quo's  deté  y  pren  figura 
1'  excrement.  Cular,  Inter  reclum  el  coecum  in- 
testinum.  Q  v.  a.  donar  la  vaca. 

CULARA.  f.  Butifarra  fe^a  del  budell  cular. 
Morcon^  ohispillo,  Bolulus  grandior. 

GULARRERAS.  adv.  k  reculons. 

GULÀ8.  m.  aum.  CuluHy  culazo,  Ampliores  du- 
nes. 

CULATA,  f.  La  part  posterior  de  la  c«ixa  del 


íoseU  y  armas  semblants.  Culata.  ScloppeU  posiica 
pars.  I  La  part  posterior  del  cotxo.  Culata.  Rhedae 
postica  pars.  |  art.  Lo  que  hi  ba  en  lo  canó  des- 
dels  munyons  ó  ansas  fins  al  fi  de  la  pessa  per 
abont  esta  mès  reforsada.  Culata.  Postica  pars.  | 
Cam.  CUL. 

CDLATADA.  f.  Cop  de  culata.  Culatazo ,  mo- 
ehazo,  eulatada.  Ictus  scloppeti  postica  parte  im- 
pactus.  I  Còssa  que  pega  la  arma  de  foch  al  dispa- 
raria. Culatazo,  coz.  Ictos  scloppeti  postica  parte 
impactus. 

CULATÓ.  m.  En  las  armas  manuals  de  foch  es 
lo  caragol  del  calibre  del  canó  que  se  li  ajusta  al 
cul  pera  sostenir  T  impuls  de  la  pólvora.  Culata. 
Yersatilis  scloppeti  clavus. 

CULATXO.  m.  Drap  que's  posa  à  la  criatura 
sota  del  bolquer.  Ctdero,  Pannus  linteum  ,  infan- 
tttlis  tergendis. 

GULGUSU.  V.  a.  Malcusir.  Ctutr,  cukoser, 
Male  sarcire. 

FÉR  CULCUSITS.  fr.  CULCUSU. 

CULEBRA.  f.  Serp.  Serpiente^  euUbra,  Goluber, 
i.  I  Corretja  pera  cenyir  lo  cos.  Pretina.  Fibulata 
zona.  I  Corretja  en  que  Ms  cassadors  portan  la  cassa 
al  coll.  Percha.  Ligula,  at.  \\  Bossa  llarga  y  estreta 
à  manera  de  corretja  ,  en  la  qual  solen  portar  los 
diners  los  que  van  de  camí.  Culebra.  Marsupium 
colubri  instar.  ||  Constel•lació  prop  del  polo  antàr- 
tich.  Culebra.  Coluber  ,  i.  ||  f.  En  las  fàbricas  de 
ayguardent  es  lo  conducte  ó  canonada  posada  dins 
de  un  safareig,  etc.  pera  ahont  passa  Tayguardent 
que  's  va  destil-lant.  Culebra.  Tubus,  i. 

GULEBRA8SA.  f.  aum.  Culebron.  Coluber  gran- 
dior. 

GULEBRETA.  f.  d.  Culebrica^  illa,  t(a.  Par- 
vus  coluber. 

GULEBRINA.  f.  art.  Pessa  mòlt  llarga  y  de 
poch  calibre  que  allarga  mòlt  lo  tir.  Culebrina,  Cu- 
lebrina,  a3. 

GULEJAR.  V.  n.  REMENAR  LO  CUL. 

GÚLEO.  m.  Pell  ó  sach  de  cuyro.  Cúleo.  Cu- 
leus,  i. 

GULERA.  f.  CUGULLA.  8. 
GULERO.  m.  CULATXO. 

GULET.  m.  d.  Culito,  Parvus  culus. 
CULINÀRIA,  f.  ant.  cuynera.  ||  guisado. 

GULIVAT,  DA.  adj.  AJUPIT,  ARRUPIT. 

GULGAR.  V.  a.  colgar. 

GULLER.  m.  ter.  cullera.  ||  cullerot. 

CULLERA,  f.  Instrument  de  fusta ,  plata ,  etc. 
ab  una  paleta  còncava  y  un  mànech  pera  póndrer 
la  vianda  del  plat  y  portaria  à  la  boca,  y  per  altres 
usos.  Cuchara,  Cochleare,  is.  ||  art.  Planxa  de  ferro 
en  figura  de  barca  ,  ab  un  mànech  de  fusta ,  pera 
introduhír  la  pólvora  en  los  canons.  Cuchara.  Fer- 
reum  cochleare. 

CULLERADA,  f.  La  porció  de  menjar  que  cap 
en  una  cullera.  Cucharada.  Cochlearium,  U.  |  far. 
Mida  de  una  cullera  que  hi  cap  quasi  mitja  unsa. 


CUL  CATALÀ 

Cmeharada.  Gochlearium ,  ü.  ]  Se  diu  de  las  pa- 
raulas  de  aquell  que  s'  introduheix  en  alguna 
conversació,  regularment  sens  necessitat.  Cucha- 
rada.  Nepta  verba.  ||  Cop  de  cullera.  Cucharazo, 
ictus  cochleare  impactus. 

i  CADA  CULLERADA  BEU.  loc.  fam.  ab  que's  noia  al 
que  beu  ab  mòlta  freqüència  méntres  menja.  Tros 
cada  pregon  azote,  Pocula  nimis  ilerare. 

DOiuE  CULLERADA,  fr.  met.  Introduhirse  inopor- 
tunament  en  la  conversació  de  altres,  ó  en  assump- 
tos  que  no  li  pertanyen.  Meter  tu  eucharada.  Inepte 
se  inlrudere. 

GULLERADETA.  f.  d.  Cucharadita,  Quod  par- 
vum  cochleare  capit. 

CULLERASSA.  f.  aum.  Cwhartm.  Cochleare 
grandius. 

GULLEREJAR.  V.  n.  Remenar  ab  la  cullera. 
Cueharetear.  Cochleare  versaré.  ||  met.  hanifas-' 

SBJAR. 

CULLEBER.  m.  Qui  fa  ó  ven  culleras.  Cucha- 
rere,  cuchareteor.  Cochlearum  artifex.  ||  Espècie  de 
randas  ó  llenca  de  fusta  ab  caixals  pera  penjar  las 
culleras.  Cucharero ,  cwharetero  de  cocina,  Coch- 
leariom  reposílorium. 

CULLERETA,  f.  d.  Cucharela ,  ica  ,  illa  ,  ila, 
Cochleare  minus.  Q  L'  embrió  6  cria  de  la  granota 
quant  surt  del  ou,  que  es  de  color  negrench,  cilín- 
drich ,  de  una  polsada  y  mitja  de  llarch  ,  y  mitja 
de  ample  per  la  part  del  cap ,  desde'l  qual  se  va 
aprimant  Gns  à  terminar  en  una  cua  punxaguda. 
hissats  uns  quinze  dias  li  naixen  dos  potas ,  y  de 
allí  à  poch  temps  altras  dos;  y  així  viu  sobre  uns 
quaranta  dias ,  fins  que  pert  la  cua ,  y  queda  una 
granota  perfecta.  No  tè  veu;  viu  contínuament  dins 
de  la  aygua ,  de  la  qual  trau  lo  cap  pera  respirar; 
es  summament  àgil  y  s'  alimenta  de  petits  insec- 
tes. Banacuajo,  girino.  Gyrinus,  i. 

CULLERETA  DE  AYGUA.  Planta  de  fullas  mòlt  par- 
tidas  ab  los  talls  de  Ires  en  tres,  ménos  las  del  cim 
que  són  senzillas  y  mòlt  estretas.  Es  tan  càustica, 
que  picada  y  aplicada  à  la  pell  excita  inflamacions. 
RanúnculOy  codeariay  rrisantemo,  Ranunculus,  i. 

CULLEROT,  m.  ler.  llossa. 

CULLETA.  f.  Cert  tribut.  Colecta.  CoUecta ,  a;. 

I  ter.  CULLITA. 
CULLIDA.  m.  CULLITA.  II  COL-LECTA. 

CULLIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  cull.  Cogedor,  coge- 
dero.  Colleclor,  is.  ||  col-legtor.  ||  adj.  Lo  que's 
pót  cullir.  CA)gedÍ2o.  Collectivus.  ||  Se  diu  de  la 
persona  que  ha  arribat  al  estat  de  casarse.  Casa- 
dero.  Nubilis.  ||  Dit  dels  fruyts.  madur.  ||  met.  vell. 
II  Arrendador  de  drets.  Asentisla,  Conductor,  is. 

CULLINT.  p.  a.  CULLIDOR.  1. 

CULLIR.  V.  a.  Arreplegar  algunas  cosas ,  com 
los  fruyts  de  la  terra  ,  etc.  Coger,  recoger.  Colligo, 
is.  II  Arranc^ir  ab  las  mans  alguna  cosa ,  com  las 
flors  ,  etc.  Coger.  Carpo,  is.  Q  Atrapar  à  algú  des- 
cuydat.  Sobrecoger ,  coger  de  manos  d  boca,  Depre- 
hendo,  is.  ||  Atrapar  à  algú  en  engany.  Pescar,  co- 


cul  477 

ger,  Capío,  is.  Q  Agafar  al  qui  fuig.  Atrapar,  De- 
prendo,  is.  jj  Recullir  ó  alsar  de  terra  alguna  cosa. 
Alzar,  coger,  levantar  del  suelo,  Extollo,  is.  ||  Con- 
vèncer ab  rahons  à  algú.  Concludo,  is.  ||  Enganyar 
ab  astúcia.  Engcmar,  coger  al  espartillo,  Irretio,  is. 
I  Agafar  cassa.  Cazar.  Venor,  aris.  Q  Cautivar  la 
voluntat  de  algú.  Cazar,  Capto ,  as.  |j  ant.  col- 
lectar.  II  m.  La  acció  de  cullir.  Cogedura,  Collec- 
tio,  nís. 

CADA  HU  cull  LO  QUE  SEMBRA,  exp.  Deuota  que'l 
premi  y  utilitat  correspon  al  servey  ó  traball.  Ckh 
mo  sembrdredes,  cogerede$,  Ut  sementem  feceris,  ita 
et  metes. 

CULLIT,  DA.p.  p.  Coçúfo.  Collectus.  ||  Atrapat, 
desprevingut.  Sorprendido,  sobreeogido,  Deprensus. 

CULLITA.  f.  Los  fruyts  que  dóna  la  terra.  Co- 
secha,  Messis,  is.  ||  La  temporada  de  cullir  ó  arre- 
plegar los  fruyts.  Cosecha ,  agosto,  Messis,  is.  ||  La 
ocupació  de  cullir  los  fruyts.  Cosecha,  Messis,  is.  jj 
met.  Multitud  de  cosas  que  no  són  fruyts ,  com: 
CULLITA  de  pussas,  etc.  Abundància,  cosecha.  Copia, 
83.  Q  La  abundància  de  cosas  inmaterials ,  com 
mèrits,  virtuts,  vicis,  etc.  Cosecha,  Messis,  is.  \  Lo 
profit  ó  fruyt  abundant  que's  trau  de  alguna  cosa. 
Vendimia,  cosecha.  Copiosus  fructus. 

CULLITA  abundant.  GíkUla,  Messis  abandans. 

i  BONA  ó  MALA  CULLITA.  m.  adv.  Pera  denotar 
que  '1  preu  de  algun  arrendament  de  terras  ó 
fruyts  ha  de  sér  lo  mateix  en  un  any  estèril ,  que 
en  un  any  abundant.  A  fruto  sano.  De  communi 
incerloque  casu  facta  conventio. 

SÉR  Ó  NO  ALGUNA  COSA  DE  LA  CULLITA  DE  ALGÚ.  fr.  ' 

fam.  Ser  ó  no  de  pròpia  invenció.  Ser  ó  no  de  su  ó 
de  pròpia  cosecha.  Ex  proprio  aut  alieno  martc; 
propria  Minerva  esse. 

CULLITÓ.  m.  ter.  cistell. 

CULnONACló.  f.  astron.  La  major  altura  de 
un  astre.  Culminacion,  Culmínatio,  nis. 

CULMINANT,  m.  astr.  Punt  del  meridià  per 
ahont  passa  un  astre.  Culminanie.  Culminans,  tis. 

CULMINAR.  V.  n.  Passar  un  astre  pel  meri- 
dià. Culminar,  Culmino  as. 

CULOT.  m.  Lo  carbó  que  fà  fum  per  no  estar 
ben  penetrat  del  foch.  Tizo.  Seraiustus  carbó. 

CULPA.  f.  falta  comesa  voluntàriament.  Palla, 
culpa,  gerro.  Noxa,  culpa,  ». 

CULPA  JURÍDICA.  foT.  Falta  de  diligéncias  que  déu 
fèr  r  encarregat  de  alguna  cosa.  Culpa  jurídica. 
Incúria,  ». 

CULPA  LATA.  Omissió  dc  aqucllas  cosas  que  ni  '1 
mès  negligent  descuydaria.  Culpa  Iaia,  Culpa  lata. 

CULPA  LEVE.  Omissió  de  aquellas  diligéncias  que 
no  descuydaria  un  home  diligent  y  exacte.  Culpa 
leve.  Levis  culpa. 

CULPA  LEvissiMA.  Omissió  quo  pót  cométrer  lo 
mès  cuydadós  fins  en  sos  propis  negocis.  Culpa  le- 
visima.  Levissima  culpa. 

CULPA  TEOLÒGICA.  Pccat.  Culpa  teològica.  Pecca- 
tum,  i. 


i18 


CUL 


DICCIONARI 


CÜL 


k  CULPA.  m.  adv.  A  causa.  À  causa.  Propter. 

I^k  QUI  donarJLs  la  culpa?  loc.  ab  que's  reprèn 
al  qai  's  queixa  de  algun  dany  y  de  que  ell  no  es 
la  c^usa.  Amansa  su  sana,  quien  par  si  mismo  se 
engana,  Desinat  irascí^propriusquom  decipit  error. 

DONAR  LA  culpa.  fr.  Atríbuhír  à  algúlafallaque's 
presum  ha  comès.  Echar  la  culpa  6  la  carga,  dar 
culpa,  culpar.  Culpo,  as. 

DONAR  LA  CULPA  k  ALTRE.  fr.  Dísculparse  algü, 
imputant  la  falla  à  altre.  Echar  la  culpa,  ó  las  ca- 
bràs d  otro,  Gulpam  in  aliquem  conferre. 

DONAR  LAS  CULPAS  k  QUI  NO  LAS  TÉ.  fr.  La  Culpa 

del  asno  echarla  d  la  albarL•]  cargarle  d  alguna 
las  cabràs.  Culpam  in  insontem  derivaré. 

no'n  tindrias  tú  la  culpa.  exp.  ab  que*s  nega  lo 
que  un  mateix  ha  de  menester  ó  que*s  véu  clara- 
ment que  no  convé  concedirho.  Guarda  Pablo,  no 
en  mis  dias.  Minimè  unquam. 

QUINA  CULPA  Té  \   CIRERER,  SI    SÒN  AMO  *T  FÍ  UN 

despler.  ref.  contra  Is  que  no  podentse  venjar  de 
aquell  de  qui  han  rebut  agravi,  's  venjan  de  qui 
no  té  la  culpa  ó  de  lascosas  inanimadas.  Qué  culpa 
tiene  la  vina,  quesu  amo  contigo  rtna?  Quid  nocen- 
ti  cum  insonte? 

QUINA  CULPA  TÉ  LA  GATA,  SI  LA  MÒ8SA  NO*S  RECATA. 

ref.  Denota  que  aquell  que  pateix  algun  dany,  ó 
perjudici  per  sa  culpa  no  té  motiu  pera  queixarse. 
Juslo-es  el  mal  que  viene,  si  le  busca  el  que  le  liene; 
el  mozo  no  ha  la  culpa,  que  la  mo2a  se  lo  busca. 
Jure  venit  damnum  cuivis  sua  damnapetenti. 

QUI  Té  LA  CULPA,  QUE  PAGCE  LA  PENA.  ref.  ES 

mòlt  just  que  qui  fa  M  mal  que  M  pague.  Quien  tal 
hace  que  talpague.  Auclor  criminis  det  pcanas. 

TANTA  CULPA  Té  QUI  MATA  LA  CABRA,  COM  QUI  LI 

Té  LA  GARRA.  ref.  Deuota  que  tant  culpables  són  los 
que  consenten  lo  mal,  com  los  que'i  fan  ó  conlri- 
bubeixen,  de  qualsevol  modo  que  sia.  Hacientes  y 
eonsencienles  merecen  la  pena  igual.  Auctor  et  as- 
sensor  poena  mulctandus  eadem. 

TENIR  ALGÚ  LA  CULPA.  tr.  Havér  douat  ocasió  à 
que  succehesca  alguna  cosa  mala.  Tener  alguno  la 
culpa.  Inculpa  esse. 

GULPABILÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Culpabilisimo. 
Maximè  culpabilis. 

GULPABUiSSIMABIENT.  adv.  m.  sup.  Cul- 
pabilisimamente.  Criminosissimè. 

CULPABILITAT,  f.  La  qualitat  de  culpable. 
Culpabilidad.  Protorvia,  a;. 

CULPABLE,  adj.  Qui  té  culpa.  Culpable.  Cul- 
pabilis. 

CULPABLEMENT,  adv.  m.  Ab  culpa.  Culpa- 
blemente,  culpadamenU.  Culpabiliter. 

CULPAR.  V.  a.  Donar  la  culpa.  Culpar,  echar 
la  culpa.  Culpo,  as.  ||  v.  r.  condbmnarsb. 

CULPAT,  DA.  p.  p.  Culpado.  Culpatus.  ||  m. 

RBO. 

CULROIG,  JA.  m.  y  f.  Aucell  un  poch  mès 
xich  que  un  pardal  y  té  la  cua  roja.  Cola  rubia. 
Cauda  rubra. 


GULTAMENT.  adv.  m.  Ab  cultura.  Eleganle- 
mente,  cullamente.  Culte.  ||  irón.  Ab  afectació.  Cul- 
tamenk.  Fucatè. 

GULTARI.  m.  Entre  'Is  romans  qui  feria  pri- 
mer la  víctima.  Cuitaria.  Cultarius,  ii. 

CULTELL.  m.  ganivet. 

CULTELLADA.  f.  ganivetada. 

GULTEHÀ.  m.  Qui  usa  del  estil  afectat  y  poch 
intel•ligible.  Culte^^ano,  cuito,  cullera.  Fucatè  lo- 
quens. 

CULTERANI8ME.  m.  La  secta  dels  cuUerans. 
Culleranismo.  Fucatè  loquenlíum  grex. 

CULTERIA.  f.  CULTURA. 

GULTIA.  f.  CULTIVA. 

CULTIL-LAGIÓ.  f.  geom.  Lo  modo  de  amidar 
per  medi  de  un  instrument  universal.  Cultilacion. 
Cultillandi  ratio. 

GULTIPARLAIL  V.  a.  Parlar  ab  afectació  ó 
massa  cultura.  Cultiparlar.  Fucalissimè  loqui. 

CULTIPARLI8TA.  m.  y  f.  Qui  parla  mòlt  y  ab 
veus  afecladas.  Cultiparlista.  Fucatè  ioquens. 

GULTriSSIMi  A.  adj.  sup.  Cuítistmo.  Cultissi- 
mus. 

CULTIU,  m.  Obra  de  cultivar  la  terra.  Cultivo, 
cultura,  labranza.  Cultura,  sd. 

CULTIVA,  f.  Lo  rastoll  llaurat  que  s'  umple  de 
herba  pera  pasturar  lo  bestiar.  Dehesa.  Pascuum,i. 

CULTIVABLE,  adj.  Lo  que's  pót cultivar.  Cul- 
tivable. Arva,  orum.  ' 

CULTIVACIÓ.  f.  CULTIU. 

CULTIVADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  cultiva.  Culti- 
vador. Cultor,  is. 

CULTIVAMENT.  m.  CULTIU. 

CULTIVANT,  p.  a.  CULTIVADOR. 

CULTIVAR.  V.  a.  Treballar  la  terra  pera  feria 
fructificar.  Cultivar,  y  culturar.  p.  Ar.  Terram  co- 
lere.  ||  Posar  los  medis  pera  mantenir  y  aumentar 
lo  coneixement,  tracte  y  amistat  abalgú.  Cultivar. 
Amicitiam  colere.  U  Ab  los  noms,  talent,  virtut, 
ciéncias,  etc.  exercí tarse  en  ellas.  Cultivar.  Colo, 

is. 

CULTIVAT,  DA.  p.  p.  Cultivada.  Cultus. 

CULTO.  adv.  m.  Ab  cultura  de  estil.  Cuito. 
Culte.  J  m.  Honor  ó  reverència  que's  tributa  à  al- 
guna persona  ó  cosa  que  la  representa.  Cuito.  Ob- 
sequium,  ii.  ||  Adoració,  ú  homenalje  que's  ren- 
deix à  la  Divinitat.  Culta.  Cultus,  us.  |  adj.  Se  diu 
del  estil  pur  y  correcte,  y  de  qui  V  usa.  Cuito. 
Excultus.  II  Dit  del  e^lil  afectat  y  de  qui  V  usa. 
Cuito.  FucatuSj  fucosus.  ||  Se  diu  del  home  ben 
inslruhit,  y  del  pafs  ahont  se  cultivan  las  ciéncias 
y  arts.  Cuito:  Cultus.  ||  Cortejà,  politich.  Cuito. 
Urbà  nus. 

cuLTO  DE  DULiA.  Houor  que's  dóna  als  àngels  y 
sants  per  las  excel-léncias  ab  que  Dèu  los  ha  do- 
tat. Culta  de  dulia.  Dulia,  ae. 

CULTO  DE  BiPERDVLiA.  X  que's  dòna  à  Maria  San- 
líssima  per  la  eminent  dignitat  de  Mare  de  Dèu. 
Culte  de  hiperdulia.  H)perdulia,  ». 


GUM 


CVLTO  DK  LATEiA.  Adoració  qae's  dóna  solament 
à  Déu  per  sa  infinita  grandesa.  Cuito  de  latria.  La- 
tria,  se. 

ciTLTO  DIVÍ  ó  DivmAL.  Lo  que's  dóna  à  Dèu  en  los 
temples  ab  oracions,  sacrificis  y  ceremónias  que 
mana  laiglésia.  Cuito  dimno.  Cul  tus  Deo  exbibitus. 

cüLTo  EXTEBN.  La  adoració  à  Dèu  y  als  Sants  ab 
sacrificis,  professons  y  altras  cosas  visibles.  Cuito 
extemo.  Exterior  cul  tus. 

CÜLTO  INDEGUT.  Süperstició  ab  que's  dóna  à  Dèu 
honor  aparent  y  fals,  com  predicar  miracles  falsos, 
etc.  Cuito  iudebido.  Vana  religió. 

ccLTO  INTERN.  Adoració  à  Dèu  en  Y  interior  de 
nostres  cors,  ab  actes  de  fé,  esperansa  y  caritat. 
Cuüo  interno.  Vera  religió. 

cuLTo  SAGRAT  ó  RELIGIÓS.  Lo  que*s  dóua  à  Dèfi  y 
als  Sants.  Cuito  sagrado  ó  religioso.  Religió,  nis. 

cuLTO  supéRPLUO.  'L  quc's  dóna  per  medi  de  co- 
sas vanas  é  inútils  6  ab  algun  fi  contrari  al  de  la 
Iglésia.  Mto  supérfluo.  Vana  religió. 

cuLTO  suKRSTiciós.  Lo  que's  dóna  de  un  modo 
indegut  ó  à  qui  no*s  déu  donar.  Cuito  superstieioso, 
Snperstitio,  nis. 

CULTURA,  f.  CULTIU.  1. 1  met.  Los  medis  pera 
aumentar  y  fomentar  alguna  cosa.  Cultivo,  cultura, 
Studinm,  ii.  ||  Hermosura,  elegància  en  V  estil, 
llenguatge,  etc.  Cultura.  Elegantia,  aB. 

GULTUHAOOR,  A.  m.  y  f.  cultivador. 

GULTURAR.  V.  a.  ant.  cultivar. 

GUMABf A.  f.  Segons  uns  la  sibil-la  Cnmea,  y 
segons  altres  dislincta.  Cumana,  Cumana,  se. 

GUMANÀ.  m.  Arbre  de  las  Indias  semblant  à 
la  morera  en  la  figura  y  fruyt,  del  qual  se  fa  una 
beguda  pera  suavisar  la  tos :  la  fusta  es  tant  dura 
que  ferintla  trau  foch  com  una  pedra  foguera.  Cu- 
mand,  Arbor  cumana. 

GUIfBÉ.  m.  Cert  ball  dels  negres  y  U  so  à  que*s 
balla.  Cumhé,  iEthiopum  saltatio. 

GUMBULÚ.  m.  Arbre  gran  de  Malabar,  la  ar- 
rel del  qual  cuyta  ab  arròs,  passa  per  febrífuga. 
Cambulú.  Arbor  cumbulu. 

GUUEA.  f.  Nom  de  la  sibil-la  de  Cumas,  ciutat 
de  Itàlia  en  Campània.  Cwnéa,  Cumea,  ee. 

CUMt.  m.  Herba  de  fullas  partidas  mòlt  menú- 
das,  la  cama  acanalada,  ab  mòlts  ramets  de  flors 
petitas,  la  llavor  ovalada,  con  vexa  de  un  costat  y 
plana  de  altre,  parda,  aromàtica,  acre,  medicinal 
y  bona  pera  salsas.  Cumino,  Cuminum,  i. 

cumí  bort.  Espècie  de  matafaluga  borda.  Cumino 
silvestre.  Cuminum  silvestre. 

CUHÍ  DE  MADRIT.  CARVÍ. 

CUBIPLEANTS.  m.  Lo  dia  en  que  algú  cnm- 
pleanys.  Cumpleanos.  Natalis. 

CUMPLERT,  A.  p.  p.  Cumplido,  Perfeclus.  || 
adj.  Abundant,  Ilarch,  ple,  com  :  vestit,  menjar 
CUMPLERT,  etc.  Cumplido,  AÍIInens,  largus.  |  Dotat 
de  totas  las  prendas  estimables.  Cumplido,  cabal. 
Cumnlatns.  J  Mòlt  atent,  cortès,  obsequiòs.  Cum^ 

plido.  OfficioSUS.  II  SATISFET,  SACIAT. 


CATALÀ.  CUH  479 

GUMPUDABtENT.  adv.  m.  Enterament.  Cum- 
plidamenie.  Cumulatim,  exacte.  ||  abundantment, 

CÒMODAMENT. 

GUBIPLIDÍ88IBI ,  A.  adj.  sup.  Cumplidisimo, 
Pienissimus. 

GUMPUDÍSSIBIAMCNT.  adv.  m.  sup.  Cum- 
plidisimamente.  Plenissimè. 

GUMPUDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  cumple.  Ctcm- 
plidor.  Executor.  ||  Plasso  ò  cosa  que  s' ha  de  cum- 
plir.  Cumplidero.  Finiendus,  finem  habilurus. 

GUBIPUMENT.  m.  Obra  de  cumplir.  Cumplt- 
mienio.  Complementum ,  i.  ||  Obsequi »  demostra- 
ció de  urbanitat.  Cumplimiento,  cumplido.  Urbani- 
tas ,  atis.  I  Oferta  per  mera  urbanitat  ò  ceremò- 
nia.  Cumplimienio.  Perfectio,  nis.  ||  complement,  jj 

ABAST,  POVISIÒ.  II  ant.  PROU,  BASTANT. 

estar  ò  anar  de  cumpliment.  fr.  Fér  ò  rèbrer 
alguna  visita  per  pura  ceremònia.  Estar  6  ir  de 
eumplimiento.  Salutationes  pro  officio  reddere. 

FÉR  cumpliment.  fr.  COMPLETAR.  ||  CUMPLIR. 
OFERIR  ALGUNA   COSA   PER  CUMPLIMENT.  fr.  Oferir 

alguna  cosa  per  ceremònia,  ab  la  confiansa  de  que 
no  serà  aceptada.  Ofrecer  alguna  cosa  por  ó  de  eum- 
plimiento. Perfunctoriè  aliquid  exequi. 

TOT  se'n  va  en  cumplimbnts.  fr.  Denota  que  algú 
fà  massa  cumpliments.  Todo  es  eumplimiento.  Om- 
nibus  se  venditat. 

GUBIPLIMENTAR.  v.  a.  Donar  la  enhorabona 
ò  fér  visita  de  cumpliment.  Cvmplimentar.  Gratu- 
lor,  aris.  ||  for.  Posar  en  execució  Us  despaigs  ú 
ordes  superiors.  Cumplimentar.  Exequor ,  eris.  || 
Saludar  à  algú.  Cumplimentar.  Saluto,  as. 

GUMPLIMENTAT,  DA.  p.  p.  Cumplimentado. 
Salutatus,  gratulatus. 

GUMPLIMENTERy  A.  adj.  Qui  fà  mòlts  cum- 
pliments. Cumplimentero.  Pulldus  oflicií  secta tor. 

GUMPLIR.  V.  a.  Executar  lo  que  es  de  obliga- 
ció. Cumplir.  Prsesto ,  as.  |  Sér  lo  temps  en  que 
termina  algun  plasso  ú  ob  igaciò.  Cumplir.  Finem 
habere.  ||  cumplir.  Q  Convenir ,  importar.  Cumplir. 
Expedit.  II  Satisfer  alguna  cosa  U  desitj  de  algú. 
Üenar,  cumplir,  satisfacer.  Expleo,  es.  ||  Corres- 
póndrer,  sér  de  obligació.  Pertenecer.  Congi^o,  is. 

TOCAR  ,  PERTInTER.  |  ACABAR  ,  CONGLÒURBR.  ||  nàut. 

Indicar  ò  donar  per  resultat  la  estima,  que  s'  ha 
arribat  à  aquell  à  qui  ^s  dirigia  la  derrota,  sens 
que  per  això  se  haja  verificat.  CumpítV.Impleo,  es. 

CUMPLIR  AB  ALGÚ.  fr.  Satisfer  la  obligació  ó 
cortesia  que  se  li  té.  Cumplir  con  alguno.  Alicui 
satisfacere. 

CUMPLIR  AB  TOTHOM,  fr.  Fér  à  cada  hu  V  obsequi 
que  li  correspon.  Cumplir  con  todos.  Omnibus  se 
officiosum  priebere. 

CUMPLIR  PER  ALTRE.  fr.  Sér)  alguua  cosa  en  nom 
de  altre.  Cumplir  por  otro.  Alteri  us  oíficia  adim- 
plere. 

CUMPLA  JO   T  'lS  DEMBS  DIOAN  LO  QUE  VULLAN.  fr. 

ter.  Significa  que  algú  queda  satisfet  en  cumplir 
sa  obligació  sens  reparar  en  miraments  ni  respec- 


480  CüN 

tes.  Cnmpla  yo  y  tiren  ellos,  Oílieium  exequar  in- 
yUís  delractoribus. 

FÉR  ALGUNA  COSA  PER  cuMPLiR.  fr.  Apareolaralgú 
qne  cnmple,  à  fí  de  que  no'l  tingan  per  ornis.  Ha- 
cer  alguna  cosa  por  cumplir.  Perfunctiorè,  non  ex 
animo  aliquid  pr^estare.  ||  correspóiydrbr. 

GUMPUT,  DA.  p.  p.  CUMPLERT. 

CÚMUL.  m.  Pila,  arrepleoh  de  mòltas  cosas. 
Cúmulo,  Cumulus,  i.  ||  Tropell  de  desgràcias.  Cú- 
mulo.  Malorum  strues.  ||  Suma  de  negocis,  traballs, 
rahons,  elc.  Cúmulo.  Gongeries,  ei. 

GUMULAR.  v.  a.  curullar. 

CüMULAUVAMENT.  adv.  m.  for.  Ab  ó  à 
prevenció.  CumulativamenU.  Gumulatira. 

GUMOLINAR.  V.  a.  y  derivats,  curullar. 

GUNA.  f.  anl.  LLIBRE  DE  ÓBITS. 
LO  QUE  S*  APRÈN  EN  LA  CUNA  TOT  TEMPS  DURA.  ref. 
ant.  HO  HA  PRES  AB  LA  CAPILLA,  elC. 

GUNDIR.  y.  n.  Exténdrerse,  escamparse  *ls  If- 
quils,  particularpient  V  oli.  Candir,  Diifando,  is. 
I  Fropagarse,  multiplicarse  alguna  cosa.  Ctmdir, 
Mnltiplicari.  H  mct.  Propagarse  las  cosas  immate- 
rials, com  los  vicis,  notícias,  etc.  Cundir,  Serpo,  is. 

GUBIDIT,  DA.  p.  p.  Cundido.  Díffusus. 

GUBTETA.  f.  for.  Espècie  de  vall  en  lo  mitj  dels 
fossos  sechs  de  las  plassas  pera  desayguarlos  de 
las  plujas.  Cuneta,  Fossicula,  se. 

CUBflLL•  m.  Animal  quadrúpede,  feréstech  y 
casolà,  regularment  pardo  cendrós,  las  polas  cu- 
bertas  de  sola  de  pel  roig,  es  mòlt  fecundo  y  soca- 
va  la  terra.  Conejo.  Cuniculus,  i.  ||  Se  diu  de  la 
carn  que's  ven  en  la  carniceria,  que  no  té  os  ni 
greix.  Came  mòmia.  Pnlpa,  s. 

GUNiLL  PORQUÍ.  Quadrúpcdo  de  uns  dos  pams  de 
llarch,  cubert  de  pels  erissals,  pardo  de  la  esque- 
na y  ri^ench  dels  costats  y  de  la  panxa,  la  cua  y 
potas  mòlt  curtas ,  las  orellas  pelitas  y  rodonas. 
Gruny  com  loporch  y  's  domestica  fàcilmenf .  Paca. 
Mus  paca. 

DONAR  ó  PÉR  cuNiLL.  En  lo  joch  de  damas  arra- 
conar, posar  al  contrari  en  estat  de  no  poder  pas- 
sar avant  ni  alràs  las  pessas  que  li  qucdan,  sens 
faltar  à  las  lleys  del  joch.  Encerrar.  Goncludo,  is. 

TRÀURER  LO  GUNILL  DEL  CAU  AB  LAS  MANS  DE  AL- 
TRE, fr.  fam.  trIurer  la  cuca  oel  forat,  ctc. 

CÜVnLLA.  f.  La  famella  del  cunill.  Coneja,  Gu- 
niculus  foBmina.  ||  met.  fam.  Dona  mòlt  fecunda. 
Coneja.  Fscunda  mulier. 

CUBIILLAR.  y.  n.  Parir  la  cnnilla.  Parir  la  co^ 
neja.  Guniculum  parere. 

GUNILlAs.  m.  aum.  Conejazo.  Grandior  cuni- 
culus. 

GUNILLER.  Lloch  destinat  pera  criar  cunills. 
Conejalf  conejar.  Cuniculorum  vivarium.  y  Qui  cas- 
aa  cunills.  CotifjVo.  Guniculorum  venator.  I  Dit  del 
gos  que  serveix  pera  cassar  cunills.  Podenco,  eane- 
jero.  Yenaticus,  i.  ||  Qui  cria  ó  tracta  en  cunills. 
Canejero.  Guniculonim  negotiator. 

GUNILLET.  m.  d.  Coneju9lo,  etmejUlo,  Uo.  Cu- 


diccionari  cür 

nicnlus  parvus.  ||  catxap.  ||  Vedella,  planta  fins  la 
altura  de  dos  ó  tres  peus,  ab  las  fui  las  molsudas  y 
en  figura  de  ferro  de  llansa  ;  las  flors  semblan  un 
cap  ab  morrió,  y  '1  fruyt  al  nas  de  una  vedella. 
Becerra.  Anthirrinium  majus.  ||  pi.  Joch  de  noys 
en  que  uns  s'  amagan  y  altre  Ms  va  à  buscar  y 
paga  aquell  à  qui  atrapa.  Escondite ,  eseondecucus, 
juego  del  quiquiriqui.  Ludicris  puerorura  occulta- 

tio.  II  GILITXOS. 

GÜN8.  ant.  mil.  Formació  triangular  de  un  cos 
de  exèrcit  ó  armada  naval  pera  escométrer  pel 
vértice  à  fi  de  rómprer  ó  dividir  al  enemich.  Ctí- 
neo.  Guneus. 

MÉTRERSE  EN  cuNSDE  BATALLA,  ant.  Posarse  la  ar- 
mada naval  ó  Y  exèrcit  en  orde  de  batalla  for- 
mant CUnS.  EN  ORDE  DE  BiTALLA. 

GUNT.  m.  Falca  de  fusta  pera  reforsar  alguna 
cosa.  Cunoj  cuna.  Guneus,  i.  ||  encuny.  ||  tascó.  || 
ant.  cuNs,  en  la  milícia. 

GUNYAR.  V.  a.  ENCUNTAR.  ||  lor.  CUINAR. 

CUNYAT,  DA.  m.  y  f.  Germà  ó  germana  del 
marit  respecte  de  la  muller,  ó  de  la* muller  res- 
pecte del  marit.  Cunado.  Levir,  i,  glos,  oris. 

GUNYER.  m.  cutner. 

GUNYOL.  m.  ler.  tascó. 

GUOGIENT.  m.  QUOCUSNT. 

GUODLIBET.  m.  y  derivats,  quodlibet. 

GUOT.  m.  Lo  cabell  del  clatell  embolicat  en 
forma  de  cua.  Coleta.  Gaudata  coma. 

GUOTA.  f.  quota. 

GUP.  m.  Espècie  de  safareig  ahont  tiran  los 
rahims  desprès  de  trepitjats  pera  que  fernienten, 
y  *s  forme  '1  vf.  Lagar.  Lacus  vinarius. 

GÜPET.  m.  d.  Lagarejo,  tinillo.  Parvus  lacus 
vinarius. 

GUPIDÓS,  A.  adj.  ant.  desitjós,  cobdiciós. 

GUPSAR.  V.  a.  fam.  Agafar.  Agazapar.  Appre- 
hendo,  is. 

GÚPULA.  f.  La  volta  en  forma  de  mitja  taronja 
en  los  edificis  grans  pera  hermosejary  donar  llum. 
Cúpula,  media  naranja,  dombo.  Tholus,  i. 

CUQUER,  A.  adj.  PORUCff. 

GUQUET.  m.  d.  Gnsanillo,  tlo,  gasarapillo,  ito. 
Yermiculus,  i. 

GUQUty  NA.  m.  y  derivats,  goqcí. 

GURA.  f.  Aplicació  dels  remeys  pera  recobrar 
la  salut.  Cura.  Guratio,  nis.  |  curació.  |  curadoria. 

I  RECTOR.  I  ant.  CUTDADO. 

GURA  DB  ÍNIMA8.  Lo  cérrecb  que  té  '1  rector  de 
cuydar  en  lo  espiritual  à  sos  feligresos.  Cura  de 
.  almas,  rectoria,  rectorado.  Parocbi  munus. 

allargar  la  cura.  fr.  que,  à  mòs  del  sentit  rec- 
te, denota  prolongar  sens  necesítat  algan  negoci 
per  pròpia  conveniència.  Alargar  la  cura  ó  la  me- 
cka.  Negotium  diferre. 

ENCARA  HI  HA  Ó  TÉ  CURA.  fr.  ENCARA  TÉ  REMET. 

NO  RAVÉR  GURA.  aut.  No  fér  cas  de  alguna  cosa. 
Eitar  8in  euidado,  no  hacer  caso.  Pavci  babere ,  si- 
ne suspicio  esse. 


CÜR 


CATALÀ. 


CUR 


i8l 


NO  TKxm  cctA.  fr.  que  à  mès  del  sentit  recte,  I 
denota  la  imposibilílal  de  algun  efecte,  en  parli- 
calar  la  esmena.  No  Uner  cura.  Prorsus  impos- 
sibile. 

posARSB  IN  CURA.  fr.  Enip6ndrer  la  curació  de  al- 
gun mal  cróních.  MeterHf  ponene  ó  entrar  en  cura. 
JSgritudinis  curationem  altius  repetere. 

TK.NU  ó  HAVER  CURA.  fr.  Poderso  curar  lo  malalt  ó 
malaltia.  Tener  cura.  Medicabilem  esse. 

CUBABLE.  adj.  Lo  que*s  pòt  curar.  Curable. 
Sanabilis. 

CmutCIÓ.  f.  Lo  modo  de  curar.  Curativa,  cn^ 
raeion^  cura.  Guratio,  nis.  ||  La  preparació  del  fil  y 
drap  pera  1  blanqueig.  Curacion.  Lintei  deajbatio. 

I  CL'RADORU. 

GURADOR.  m.  La  persona  anomenada  jjirfdi- 
camenl  pera  administrar  los  béns  y  negocis  dels 
menors  ó  del  qui  no  es  apte  pera  gobernarsels.  Cu- 
rador,  curador  ad  bona.  Curalor,  is.  ||  Qui  cura  *is 
malalts.  Sanador,  curador.  Sanator,  is. 

GURADORIA.  f.  y 

CURADRIU.  f.  ant.  Femení  del  càrrech  de  cu- 
rador. Curadora.  Cuiatrix,  icis. 

GURADURA.  f.  ant.  V  encàrrech  de  curador 
dels  menors.  Curaduria.  Tutela,  se. 

GÚRALOTODO.  m.  farm.  Cataplasme  pera  lots 
los  mals.  Sanalotodo,  panacea.  Pancbrestum  medi- 
camen.  ||  Planta  que's  té  per  un  remey  universal. 
Panacea^  panace,  todabuena,  androsemo.  Panaces, 
is.  I  met.  Lo  medi  que  s' intenta  aplicar  general- 
ment à  tot,  ó  ab  que's  creu  poderse  remediar 
qualsevol  dany.  Sdnalaiodo.  Pancbrestum  reme- 
dium. 

ci^RALOTODO  BORT.  Figuera  infernal  borda.  Higue' 
ra  loca,  estramonio.  üalura  stramonium. 

CURANDERO,  m.  Qui  fa  de  metge  sense  serbo. 
MedicastrOf  curandero,  sacapotras,  ensalmador. 
Empiricus,  i.  Q  barliquibarloqui. 

CURAR.  V.  a.  Aplicar  al  malalt  los  remeysque 
's  creuben  convenients.  Curar.  Medico,  as.  ||  Visi- 
tar y  receptar  lo  metge  al  malalt.  Curar.  Medeor, 
erís.  J  Tornar  la  salut  à  un  malalt,  .^anar,  curar. 
Curo,  as.  1  Costejar  al  malalt  lot  lo  necesari.  Cu- 
rar. Necessària  aegrotis  suppedilare.  |1  Beneficiar 
las  pessas  pel  blanqueig.  Curar.  Dealbo,  as.  | 
ant.  ccTDAR,  PROCURAR.  Q  mel.  Aliviar  las  doléncias 
ó  passions  del  animo.  Curar.  Animi  affectionibus 
mederi. )  met.  Remediar  algun  dany.  Curar.  Dam- 
no  remedium  adhibere.  Q  v.  n.  Recobrar  la  salut 
perduda.  També  s'  usa  com  recíprocb.  Sanar,  cu- 
rar. Convalesco,  is.  ||  v.  r.  cuydarse. 

CURARSB  EN  SALUT.  fr.  fam.  SA.NGRARSI   EN  SALUT. 

CURAT,  DA.  p.  p.  Sanado,  cwrado.  Percura- 
tus.  D  m.  Ecclesiàstich  que  té  encàrrecb  de  rector. 
Cura.  Parocbi  munere  fungens.  ||  rectoria,  fili- 

6BR81A. 

CURATIU,  VA.  adj.  Lo  que  serveix  pera  cu- 
rar. Curaiivo.  Curalivus. 
CURBATÓ.  m.  CURVATÓ. 

TOMO  I, 


CURGAT,  DA.  p.  p.  CORCAT.  ||  met.  Pervertit. 
Maleado,  inficionado.  Infectus. 

CURCUDELLA.  f.  ter.  CURCU llana,  estisoretà. 

CURCULLANA.  f.  estisoretà. 

CURCUMA.  f.  Arrel  semblant  al  gingebre,  del 
mateix  olor  y  un  pocb  amarga.  Curcuma.  Curcu- 
ma,  s,  cyperus  indicus. 

CURCU8IT.  m.  Costura  marcada  y  gran  que 
queda  de  una  ferida,  tumor,  etc.  Cotturon.  Rudis 
sutura.  I  cuLcusiT.  ||  costura. 

CURENYA.  f.  Carro  pera  portar  y  manejar  fà- 
cilment las  pessas  de  artilleria.  Curena.  Tormenti 
bellíci  currus 

i  CURENYA  RASA.  m.  adv.  Sèus  parapeto  ó  defen- 
sa que  cubra  la  bateria.  A  curena  rasa.  Sine  mu- 
nimine. 

POSAT  EN  LA  CURENYA.  fr.  Dít  de  la  pessa  de  ar- 
tilleria col-locada  sobre  sòn  carro.  Encurenado. 
Carro  tormentario  impositus. 

CURETA.  f.  Instrument  pera  netejar  los  pal- 
massos  ó  cardas.  Pierme.  Dipsacis  tergendis  pec- 
ten. 

CÚRIA.  f.  Tribunal  de  negocis  ecclesiasticbs. 
Cttrta,  audiència  eclesiditiea.  Ecclesiasticum  fò- 
rum. I  CORT,  TRIRUNAL  DE  JUSTÍCIA. 

ci^RU  DELS  TERS06.  Oficiua  en  lo  jutjat  ordinari , 
abont  s'  inscribian  las  obligacions  ab  clàusula 
guarentígia.  Cúria  de  los  tercios.  Tertiorum  oficina. 

CURIAL,  adj.  Lo  pertanyent  à  la ciiiia.  Curial. 
Curialis.  ||  ant.  príctich,  expert.  ||  m.  Qui  cuyda 
dels  expedients  ó  negocis  de  la  cort  romana.  Cur 
rial.  Curiae  romanx  internuntius.  Q  ant.  cortesí. 

CURIÓ.  m.  Entre  'Isantichs  romans  lo  princi- 
pal y  sacerdot  de  una  cúria.  Curion.  Curio,  nis. 

CURIÓS,  A.  adj.  Aficionat  à  saber  y  averiguar 
las  cosas  útils  ó  instructivas.  Curioso.  Sludiosus. 
II  Qui  vól  saber  lo  que  no  V  importa.  Curioso.  Cor 
riosus.  Q  Qui  s'  encanta  à  mirar  las  cosas  ab  mòlta 
curiosiíat.  ifiroR.  Curiosus.  ||  Qui  ha  pogut  juntar 
las  cosas  mès  vellas  y  eslranyas  en  orde  à  las  arts 
y  à  la  naturalesa.  Curioso.  Singularium  curiosus. 
II  Net,  asseat.  Curioso.  Mundus.  Q  L' objecte  que 
per  sa  estranyesa  mou  la  curiositat.  Curioso.  Sin- 
gularís.  I  Primorós,  e\cel-Ient.  Curioso.  Eximius. 
En  temps  dels  emperadors  romans  un  oficial  del 
imperi  destinat  à  impedir  fraus,  vendas  injostas, 
etc.  y  donar  rahó  de  lo  que  passava  en  las  provín- 
cias.  Curioso.  Curiosus. 

CURIOSABlEBiT.  adv.  m.  Ab  curiositat.  Cúria» 
samente.  Curiosè,  nitidè,  studiosè.  [  ansiosament, 

DESITJOSAMENT. 

CURIOSiSSnf,  A.  adj.  sup.  Curiosisimo.  Cu- 
riosissimns. 

CURIOStSfllBIAllIENT.  adv.  m.  sup.  Curiosi- 
simamenU.  Curiosissímè. 

CURIOSITAT,  f.  desilj  de  saber  y  averiguar 
cosas  bonàs  é  instructivas.  Curio^idad.  Curiosilas, 
alis.  B  Desilj  ó  diligència  pera  saber  y  averiguar 
cosas  novas  y  secrets  dels  altres,  Curiosidad.  Cu- 

63 


482 


CÜR 


DICCIONARI 


CÜR 


riositas,  atis.  ||  Averignacíó  de  cosas  singulars.  Cu- 
riosidad.  Síngularium  inquisitio.  ||  Cosa  di^na  de 
sér  vista  ó  sabuda.  Curiosidad,  E\imia  res.  |  Nete- 
dat. Curio$idad,  Impieza,  aseo,  Uundities,  ei,  ni- 
tor,  is. 

GÜRMULLARYGURMULLIR•V.  a.  y  deri- 
vats. CURULLAR. 

GÜRÓS,  A.  adj.  ant.  cutdadós. 
CIUROSAMENT.  adv.  m.  ant.  cutdadosàiibnt. 

CURRÉNGIA.  f.  OCURRÉNCU. 

GURRIBLE.  adj.  Dit  de  la  moneda  bona  y  re- 
bedora.  Corrienle.  Legitímus. 

GURRIGAN.  m.  Esp^^cie  de  cíxàrcia  pera  pes- 
car mòlt  usada  en  las  coslas  del  Medilerràneo.  Cur- 
rkan.  Armamenía  piscatoria  sic  dicta. 

GURRIOL.  m.  SENDERA. 

GURRIOLA.  f.  Planta,  corrstjola.  H  coreiola. 

GURRO,  A.  adj.  Qni  es  mòlt  afectat  en  lo  gust 
rigurós  de  las  modas.  CwrrulaMy  leehuguÍM,  achu- 
hdo.  Novomm  rituam  secta  or.  H  ter.  iiai<(co. 

CORRUA,  f.  ter.  colla,  rua. 

GURRUGA.  f.  Aucell  petit,  verdós,  que  canta 
mòlt  bè  y  cova  Ms  ous  del  cucut.  Curruca,  verdoso, 
Atricapilla,  curruca,  e. 

GURRUTAGO,  A.adj.  CURRO.  1.  [  PBSTBJADOa. 

GüRS.  m.  La  direcció  que  té  ó  's  dóna  à  alguna 
cosa.  Curso.  Cursus,  us.  Ó  met.  Sèrie  ó  continua- 
ció, com:  lo  CURS  del  temps.  Lapso,  Intervallnm,  i. 
I  En  las  universitats  y  col-legis  lo  temps  assenya- 
lat en  cada  any  pera  asislirà  las  aulas.  Curso,  Cur- 
sos aeademicus.  ||  Cada  facultat  que  s*  estudia  en 
las  universitats.  Curso,  Cursus,  us.  ||  Lo  temps  que 
B*  emplea  en  estudiar  alguna  facultat  en  los  estu- 
dis públicbs,  com:  los  anys  de  filosofia,  los  de 
teologia,  etc.  Curso.  Currículum,  i.  |  Col-leoció 
dels  tractats  principals  perahonts'  ensenya  algu- 
na facultat.  Cur«o. Cursus,  us.  |  Evacuació  del  ven- 
tre. Curso.  Yentris  profluvium.  ||  Lo  camí  que  fà,  ó 
*l8  carrers  per  ahont  passa  alguna  professo,  etc. 
Via,  carrera f  curso.  Iter.  )  Lo  moltó  poch  despaig 
de  las  morcaderias.  Despacko,  curso.  Yenditio,  nis. 
I  L'  us  de  la  moneda.  Curso.  Monetce  admissió.  || 
Ld  duració  y  progrés  de  las  cosas,  com  de  la  vida, 
etc.  Curso.  Perpetnitas,  atis,  spatium,  ii.  Q  Lo  modo 
de  obrar  durant  la  vida.  Tenor  de.  vida.  Yivendi  ra- 
tb,  cursus.  I  med.  Lo  camí  que  prenen  los  humors 
en  lo  cos  humà.  Curso.  Fluxus,  us.  I  Lo  moviment 
dels  astres.  Curso.  Cursus,  us.  H  L'  estat  de  las  co* 
sas,  per  rahó  de  la  positura  de  ellas,  ó  de  las  per- 
•onasde  que  dependeixen.  Curso.  Status  reram.  U 
còs. 

CURS  ANT.  m.  Qui  cursa  alguna  facultat.  Cur- 
sanu.  Frequens  aeademicus. 

CURSAR.  V.  a.  Assistir  à  la  universitat  ó  col- 
legi,  y  oir  la  explicació  de  alguna  facultat ,  estan ^ 
matriculat.  Cursar.  Academiam  freqüentaré.  I  Fre- 
qüentar algun  lloch,  ó  f^r  ab  freqüència  algonas 
cosas.  Cursar.  Freqüento,  as. 

CUMATi  DA.  p.  p.  C^naio.  FrcquenUtlia.  I 


adj.  Versat  en  alguna  cosa.  Cursado.  Expertus, 
assuefactus. 

CURSILLO.  m.  En  las  universitats,  suplements 
ó  '1  curs  ,à  que  solen  assistir  desprès  de  acabat  lo 
regular.  Se  diu  així  perquè  dura  poch  temps.  Cur- 
sillo.  Literarium  curriculum. 

CURSIU,  VA.  adj.  Caràcter  de  lletra  de  estam- 
pa que  imita  la  de  ma.  Bastarda,  cursiva.  Obliquií* 
littere. 

GURSIVAMENT.  adj.  m.  ant.  deprbssa. 

CURT,  A.  adj.  Lo  que  té  poca  extensió.  C^orto. 
Curtus.  II  Cosa  de  poca  duració.  Corlo.  Brevis.  j| 
Lo  petit  en  comparació  de  allras  cosas  de  sa  ma- 
teixa espècie.  Cor  to.  Minor,  brevior.  ||  Defectuós, 
escàs.  Corto.  Iroperfectus.  ||  La  moneda  que  no  té 
'1  degut  pes.  Feble.  Deficiens  nummus.  ||  met.  Lo 
qui  té  poch  talent  ó  instrucció.  Limilado ,  corto,  de 
pocos  alcances.  Parvi  acuminis.  Q  Apocat ,  vergo- 
nyós. Encogido,  corto,  limido.  Yerecundus.  ||  Lo  qui 
es  poch  hàbil  en  són  art  ó  facultat.  Zancarron,  cor- 
tapala.  Imperitus.  ||  Se  diu  del  oficial  poch  expe- 
dit en  lo  traball.  Corto.  Inexpertus.  |  Tivat,  com: 
tenir  la  brida  curta.  Tirante.  Tensus.  ||  adv.  m. 

ant.  IRBUVBNT. 

A  la  curta  ó  JL  la  llaiga.  m.  adv.  Expressa 
que  ab  lo  temps  ha  de  verificarse  alguna  cosa.  A 
la  carta  6  dia  larga ;  tarde  ò  temprano.  Non  nun- 
quam,  serius  aut  ciàs. 

ANAR  CURT.  fr.  Estar  faltat  de  medis.  Estar  al- 
caxízado  de  medios  ,  andar  d  tres  fnénos  cuartiUo. 
Egestate  laboraré. 

ANAR  ó  VESTIR  DB  CURT.  fr.  Anar  los  ecclesiàs- 
tichs  sens  hàbits  talars.  Ir  de  corto.  Decurtata  veste 
incedere. 

GURTACIÓ.  f.  astr.  La  diferència  que's  consi- 
dera entre  la  distància  del  centro  del  mon  de  un 
planeta  en  sa  òrbita  y  la  del  centro  del  mon  ,  al 
punt  de  la  eclíplica ,  en  que  se  suposa  estar  lo 
planeta.  Acortamiento,  curtacion.  Curtatio,  nis. 

GURTAMENT.  adv.  m.  ant.  breument.  ||  adv. 

m.  ESCASSAMENT. 

GURTÀRIA.  f.  Poca  extensió.  Cortedad,  pegvt- 
nez.  Parvitas ,  atis.  y  Falta  de  talent ,  instrucció, 
valor,  etc.  Cortedad.  Crassa  minerva.  ||  Escassi^s 
de  béns.  Cortedad.  Inopia,  s. 

ÇURTATJE.  m.  y 

CURTEDAT  Y  GURTE8A.  f.  curtJLria. 

GURTEJAR.  V.  n.  Sòr  alguna  cosa  curta  pera 
lo  que  ha  de  servir.  Ser  corto.  Brevíorum  ,  quam 
opus  est ,  esse.  |  Faltar ,  no  sér  prou  abundant. 
Escasear,  no  hastar.  Sat  non  esse;  non  suflicere. 

CURTET,  A.  adj.  Cortito.  Breviusculus. 

GURTissIM,  A.  adj.  snp.  Cor füímo.  Mini mus. 

CURUGA.  f.  curruca. 

GURUL.  adj.  que  sols  se  diu  parlant  dels  edils 
que  tenian  los  romans  y  de  las  cadiras  de  marfil 
ahont  s' assentavan.  Curul.  Curulis. 

CURULL-  m.  La  porció  de  gra,  farina,  etc.  que 
puja  sobre  la  superfície  de  la  mesura.  Colmo.  €u- 


CÜS 


CATAU 


CÜT 


m 


mulus,  i.  II  Lo  que  puja  mès  amunt  de  la  supei  Hcie 
en  los  vasos  de  gelats.  Copele,  Cacumen,  inis. )  En 
las  xemeneyas  V  extrem  que  se  sól  formar  de  dos 
ó  més  teulas  ó  rajolas  empinadas  pera  que  isca  '1 
fum  y  no  entre  la  pluja.  Caballete,  Augulatum  ca- 
mini fastigium. 

CURULLAR.  V.  a.  Umplir  la  mesura ,  vas,  eto. 
més  amunt  de  la  superfície.  Colmar.  Cumulo,  as. 

CURULLAT,  DA.  p.  p.  Colmado,  Cumulatus, 

CURUBIELLAR  Y  CURUBIULLAR.  V.  a.  y 
derivats.  cuauLLài. 

CURURIYA.  f.  Serp  del  Brasil ,  ab  dents  tan 
agudas  que  despedassa  personas  y  fieras.  Cwrwriva, 
Cururyva,  ae. 

CURVA.  f.  geom.  Se  diu  de  tota  línea  que  do 
es  recta.  Curva.  Curva,  a;.  ||  nàut.  Pessa  de  fusta 
que  per  la  part  exterior  forma  un  àngul ,  y  per  la 
interior  està  en  línea  curva ;  són  mòltas  y  servei- 
xen pera  unir  una  part  de  la  nau  ab  la  altra  per 
la  part  de  dins.  Curva.  Incunrum  tígnum. 

CURVA  Banda.  nàut.  Cada  una  de  las  que  col- 
locadas  bor ison talment  subjectan  lo  tallamar  con- 
tra la  proa  per  una  y  altra  banda.  Curva  btuaia, 
Tígnum  incurvum  curvam  dentatam  in  proram 
utrinque  oonnectens. 

CURVA  cAFUTxiNA.  uàut.  La  quo  subjecta  U  talla- 
mar à  la  roda.  Curva  capuehina.  Tignum  incurvum 
sic  dictum. 

CURVA  CORAL.  nàut.  La  que  junta  1  codaste  ab  la 
quilla.  Curva  eorale,  Coralo  tignum  incurvum. 

CURVATÒ.  m.  Curva  petita  que  té  Uoch  en 
vàrías  parts  de  la  nau.  Curvaton ,  eurvita.  Parvum 
tignum  incurvum. 

CURVATURA.,  f.  Qualsevol  separació  de  la 
direcció  recta.  Curvatura,  ctarvidad.  Curvatura,  a;. 

CURVERIA.  f.  Conjunt  de  curvas.  Cwveria, 
Curvarum  copia. 

CURVILÍNEO,  A.  adj.  geom.  Se  diu  de  la  fi- 
gura que  termina  ab  líneas  curvas.  Curvilineo. 
Curvilineus. 

CURYO,  A.  adj.  cÒRB. 

CU8CH,  CA.  adj.  ant.  peresós. 

CUSCUETA.  f.  CUERETA. 

CU8CURULLA.  f.  ter.  petxina. 

CUSCUSSÓ.  m.  ant.  parinetas.  Q  ametllat.  2. 

CUSCUSSÚ.  m.  Pasta  de  farina  y  mel  rejuida 
à  granets  rodons  que  cuyta  desprès  ab  \o  vapor 
del  aygua  calenta  *s  guisa  de  vàrias  maneras.  £s 
menjar  mòlt  usat  entre  'Is  moros.  Alcuzcuzú ,  al- 
cuzcuz.  Massa  ex  melic  farinaquo  confecla. 

CUSCUTA.  f.  Herba  parassita ,  sens  fuUas,  ab 
los  brots  prims  com  cabells  roigs ,  que  s'  agafa  y 
enreda  ab  altras  plantas,  de  las  quals  s'alimenta, 
y  fà  unas  borletas  blanquinosas  ahont  té  la  flor  de 
una  sola  fulla  ,  y  quatre  ó  cinch  llavors  morenas 
petitas  com  las  del  cascall.  Cuscuta.  Cuscnta,  m. 

cusi,  NA.  m.  y  f.  cosí. 

GUSIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  cusir.  Çotibk.  5u- 
tilií*. 


CUSICUSi.  m.  Animal  de  las  índias  del  lanMny 
de  un  gat.  Cukusi,  Felis  indicus. 

CUSIDOR.  m.  Instrument  compost  de  una  tau- 
leta ab  un  caragol  de  fusta  en  cada  cap ,  à  la  part 
superior  dels  quals  se  posa  un  travesser  foradat  à 
la  mida  dels  caragols ,  de  modo  que  'Is  manté  en 
una  situació  vertical,  y  en  mitj  de  ell  s'asseguraq 
las  cordas  pera  cusir  los  llibres.  Telar,  cosidor. 
Ad  libros  conpingendos  macbina. 

CUSIDORA.  f.  La  dona  que  s'  emplea  en  cusir 
per  altre.  Coslurera,  Sarcinatrix,  icis. 

CU8IDURA.  f.  COSTURA. 

CU8INATJE..  m.  Lo  parenliu  de  cosins.  Prt- 
mazgo.  Inter  consobrinos  consanguinilas. 

tniSIR.  V.  a.  Unir  ab  fil  y  agulla  dos  trossos  de 
roba,  cuyro,  Ilata  de  espart,  etc.  Coser.  Sarcio,  is, 
II  met.  Unir  ó  juntar  dos  cosas  de  manera  qoe  sem- 
blen cosidas.  Cosif,  Conjungo,  is. 

CU8IT,  DA.  p.  p.  Cosido,  Sarcitus.  Q  met.  Mòlt 
ple  de  cosas  de  una  mateixa  espècie.  Plagado.  líOr 

pletUS.  II  CANTADA,  COSTURA. 

ESTAR  cusiTS.  fr.  mot.  fam.  Se  diu  de  las  peiiso- 
nas  que  estan  mòlt  apreladas  en  algun  lk)cb.  EMar 
eomo  fio  jos  en  costura  ó  coma  sardinas  en  hanmta, 
Loci  angustiis  compressos  esse. 

CÚSPIDE,  f.  Lo  punt  en  que's  reuneixen  los 
cantons  de  una  piràmide.  Cúspide.  Cuspis,  idis. 

CUSSIA.  f.  nàut.  Galeria  de  la  nau  pera  passar 
de  popa  à  proa.  (raUria,  crvjia,  iUla.  Agea,  catas- 
troma,  se. 

ANAR  DE  cussiA.  fr.  mct.  Buscar  ab  cuydado  al- 
guna cosa  que's  desitja.  Irse  à  ojeo.  Requiro,  is- 

CUSSOGAS.  f.  pi.  ter.  pessigollas. 

CUSSON.  m.  ant.  picador  de  caballs. 

CU8SURA.  f.  ant.  Ccr  dret  ó  us  anticb.  Cutura. 
Jus  sic  dictum. 

CUSTODI,  m.  Qui  guarda  alguna  cosa.  Custodio. 

Custos,  odis.  II  En  la  religió  franciscana  qui  gobcr- 

na  alguna  custòdia.  Custodio,  Custodio)  prsfectus. 

I  Dit  del  Àngel  de  la  Guarda.  Custodio.  Custos, 

odis. 

CUSTÒDIA,  f.  SACR4RI.  II  La  acció  de  guardar 
alguna  cosa.  Custodia.  Custodia  ,  «.  H  Pcssa  de  or 
ó  de  altre  metall  preciós,  en  la  qual  s'  exposa  à  la 
pública  veneració  *1  Santíssim  Sagrament.  Custo- 
dia. Sacra  pyxis.  Q  La  persona  ó  escclla  que  guarda 
algun  pres.  Custodia.  Custos ,  odis.  Q  En  la  religió 
franciscana  cert  número  de  convenis  que  no  l)astan 
à  formar  província.  Custodia.  Custodia,  íe.  ||  Clau- 
sura, retiro.  Encierro,  clausura.  Recessus,  us. 

TENIR  EN  CUSTÒDIA,  fr.  Tenir  alguna  cosa  res- 
guardada.  Tener  en  custodia  ,  ó  en  cobro.  Recondi- 
tum  habere. 

CUSTUM.  m.  y 

CUSTUnSA.  f.  COSTUM. 

GUTÀNEO,  A.  adj.  Lo  que  pertany  al  cúti». 
Cutdneo,  cuticular.  Culaneus. 

CUTÍCULA.  f.  anat.  epwèrmis. 

CUTICULAR.  adj.  cctíIneo. 


i8l 


CÜY 


DICCIONARI 


CÜY 


cAm.  m.  y  f.  La  pell  sutil  qne  cnbreix  exte- 
riorment lo  cos  humà.  Cutis.  Cutis,  is. 
GUTXARÓ.  Cullera  grossa.  Cucharon,  Tndieu- 

la,  se. 

CUTXARRETA.  f.  nàut.  Cada  un  dels  dos  cut- 
xarros  superiors  de  popa ,  Ms  extrems  dels  quals 
agafan  los  caps  del  jou  principal.  Cucharreta.  As- 
serculus,  i. 

CUTXARRO.  m.  nàut.  Cunritat  que  forma  la 
figura  del  casco  de  la  nau  en  la  popa  y  en  la  proa, 
desde  la  línea  de  aygua  fins  à  la  cinta  ,  y  al  un  y 
altre  costat  de  codasle  y  roda.  Ctieharro.  Curvi- 
tas ,  atis.  I  Cada  un  dels  enllassos  que  forman 
aquesta  curvitat ,  y  dels  taulons  de  ferro ,  que  s* 
assentan  sobre  ells.  CiM^^arro.  Asserculus ,  i.  [ 

GALIMA. 

CUI'XILLOS.  m.  pi.  Afegit  ó  remendo  triangu- 
lar que  se  sól  posar  en  las  pessas  de  roba ,  major- 
ment de  las  calsas  ó  pantalons  pera  donar  mès 
amplària,  etc.  Cuekülos,  Panni  frostum  cuspidatim 
incisum. 

GUY.  (ai)  exp.  ant.  Con  el  qual,  Cum  qoo. 

GUTAT,  DA.  m.  y  f.  ant.  cunyat. 

CÜTDADO.  m.  Atenció  pera  fér  bè  alguna 
cosa.  Cuidado.  Cura,  s,  s!udium ,  ii.  ||  Dependèn- 
cia 6  negoci  à  càrrech  de  algü.  Cuidado.  Cura  ,  se. 
g  Ànsia,  sol-licitut,  diligència  ,  Cuidado.  Sollici- 
tndo,  inis.  ||  Recel ,  temor.  Cuidado.  Suspicio,  nis. 
I  yigilífccia.  0  ANGi?STiA  ,  coifGoixA.  ||  Yeu  ab  que 
8*  avisa  à  altre  que  s*  aparte  del  dany  que  li  ame- 
nassa.  Guarda ,  cuidadío.  Eus  ,  ca  ve.  Q  interj.  que 
equival  à  poch  à  poch ,  pararse.  TaU  ,  tate.  Leutè. 

CUYDADO,  ó  CUYOADO  QUE  ME  LA  PAGAtiS.  loC.  fam. 

de  amenassa.  Cuidado  me  llatno.  Ca  ve  faciaa. 

AB  cuYDADO.  m.  adv.  Ab  judici  y  reflexió.  Quedo, 
con  tiento.  Pedetentim.  ||  Ab  esmero.  Con  cuidado. 
Adamussim. 

AB  MÒLT  CUYDADO.  m.  adv.  Cou  mucho  cuidado, 
fonderosamenle.  Impensè. 

CÓBEER   AB   CUYOADO  DE    ALGUNA   COSA.    fr.    Estar 

obligat  à  respóndrer  de  ella.  Córrer  al  cuidado  de 
wüo  alguna  cosa.  Rem  alienam  cura)  esse  creditam. 

DONAE  CUYDADO.  fr.  Causar  temor  lo  mal  estat  de 
alguna  cosa.  Dar  cuidado  ó  que  jpensar.  Aliquid 
aliquem  sollicilum  lenere. 

ESTAE  DE  CUYDADO.  fr.  Estar  lo  malalt  en  perill. 
Eitar  de  cuidado  é  de  peligro.  Gravi  morbo  labo- 
raré. 

LOS  CUTDADOS  DEL  A8B  MATAN  LO  TBAGINBB.  ref. 

Denota  que  es  de  tonios  passar  cuydado  de  lo  que 
no*ls  interessa.  Cuidados  agenoe  matan  alaeno.  Ar- 
cadicum  tocquent  aliena  negotia  pectus. 

no'n  passe  ó  febda  CUYDADO.  loc.  fam.  Non  passe 
ànsia.  A'o  le  dé  cuidado  ó  pena.  Pone  curam. 

NO  't  done  ó  no'n  passes  CUYDADO.  loc.  irón.  NO 

ANlBis  i  lOMA  PBB  LA  PENITENCIA. 

PASSAB,  TÍmn  6  estab  ab  cuydado.  fr.  Estar  en 
temor  ó  recel  de  alguna  coea.  Eetar  en  cuidado. 
Sollicitiidine  urgerí. 


posAB  CUYDADO.  fr.  Fér  alguna  cosa  ab  sol-licitut 
y  atenció.  Poner  cuidado.  Curam  adbibere. 

POSAR  EN  CUYDADO.  fr.  Fér  que  algú  estiga  ab 
recel  ó  temor.  Poner  en  cuidado.  Quempiam  in  sol- 
licítudinem  adducere.  ||  alarmar.  2. 

POSAR  NOU  ó  MAJOR  CUYDADO.  fr.  AumenlaHo. 
Montar  en  cuidado.  Sol•licitud  i  nem  augere. 

tríurer  de  CUYDADO.  fr.  Donar  à  algú  una  notí- 
cia favorable  sobre  alguna  cosa  que  *1  tenia  en  re- 
cel. Sacar  de  cuidado  ò  de  pena.  Aliquem  à  sollici- 
tudine  liberare.  ||  Ajudar  à  algú  à  surtir  de  algun 
apuro.  Sacar  d  uno  de  cuidado  ó  de  un  drduo  em- 
peno.  E  periculo  edncere. 

CUTDADÓ8,  A.  adj.  Sol-lfcit,  diligent.  Cuida- 
doso.  Sedulus.  ||  Vigilant.  Vigilante,  cuidadoso.  So- 
llieitus. 

GÜYDADOSAMENT.  adv.  m.  Atenta ,  dili- 
gentment. Próvidamente,  cuidadosamente,  guarda- 

damente.  Studiosè. 
dJYDADOStflSIM,  A.  adj.  sup.  Cuidadosisi- 

mo.  Taldè  sollicitus. 

CÜYDAR.  V.  a.  Posar  cuydado  en  la  execució 
de  alguna  cosa.  Cuidar.  Curo,  as.  (  Pensar,  presu- 
mir, intentar,  com:  cuydí  matarlo.  Intentar,  creer. 
Intento,  as.  ||  Eslar  quasi  à  punt  de  verificarse  lo 
que  significa  altre  verb  ab  qui  s'acompanya.  Es- 
tar d  piqué.  Parum  abesse  quin.  ||  Guardar,  procu- 
rar. Percatar,  proveer,  guardar.  Servo,  as.  ||  Par- 
lant dels  malalts,  gobernarlos.  Cuidar.  Curam 
babere  de  eegrotis.  ||  guardar  lo  bestiar. 

k  NO  CUYDAR.  m.  adv.  IMPENSADAMENT. 

CUYDARSE.  V.  r.  Mirar  bè  per  la  pròpia  sa- 
lut. Cuidarse.  Yaletudini  indulgere,  con^ulerc. 
GUYDAT,  DA.  p.  p.  Cuidado.  Curatus. 

CUTERA.  f.  CULLERA.  I  CUIXAL.  1. 
CUTLITA.  f.  CULLITA. 

GUYNA.  f.  Pessa  de  la  casa,  destinada  pera 
guisar.  Cocina.  Culina,  ae.  ||  Vianda  cuyta.  Cocine- 
na.  Obsonium,  ii. 

COMBREGAR  EN  LA  CUYNA.  fr.  mot.  BÉURER  A  GA- 
LET. 2. 

FÉR  LA  CUYNA.  fr.  CUYNAR. 

LA  CUYNA  TANCADA  Y  'l  GAT  DINS.  ref.  qUC  S  diu 

de  las  personas  descuydadas  que  afectan  ser  ciiy- 
dadosas.  Las  llaves  en  la  cinta,  y  el  perro  en  la  co- 
eine^  Omnia  agendo  nihil  agens. 

GUTlfAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  cuynar. 
Cocedura.  Coctura,  ».  |  olla.  2. 

CÜYNAR.  V.  a.  Cóurer,  guisar  la  vianda.  Gui- 
sar, cocinar.  Coquino,  as. 

CÜYNAT,  DA.  p.  p.  Cocinado.  Coquinatus.  || 
olla.  2. 

GUTNER,  A.  m.  y  f.  Qui  té  per  ofici  cuynar. 
Coeinero.  Coquus,  i. 

CUYNETA•f.  Coemiea,  illa,ita.  Angul  us  culina. 

CÜTR.  m.  ant.  cutro. 

GUYRA86A.  f.  CORASSA. 

CUYRAM.  m.  Provisió  de  cuyros.  Coramkre. 
Còríomm  copia. 


CÜY 


CATALÀ 


GUZ 


m 


CUTRO.  m.  La  pell  que  cubreix  la  carn  dels 
animals.  Cuero,  Corium ,  ii.  ||  La  pell  de  bou  y 
semblants  adobada  y  dura  pera  solas  del  calsat, 
elc.  Cuero.  Corium,  ii.  ||  bot.  1. 

DEiXARHi  'l  curao.  fr.  met.  fam.  Morir.  Dar  la 
piel  ó  el  pellejo ;  doblar  la  servilUta.  Obire. 

DEL  crvao  's  fAn  las  tiretas.  fr.  fam.  De  lo 
principal  ix  lo  accessori.  Del  cuero  salen  las  cor- 
rea$.  Ex  bove  loramenta  fiunt. 

posAt  GVTRO  T  coRKETJAs.  fr.  fam.  Fér  alguna 
obra  6  diligència  per  algú,  y  ademés  pagar  los 
gastos.  Poner  cuero  y  eorreas ;  el  sastre  del  Cantillo 
ó  del  Campillo,  que  cosia  de  balde  y  ponia  el  hUo, 
Excubias  agere  in  naupacto. 

GUYHOL.  m.  Tros  de  córdoba  ó  badana  qve 
usan  los  terrissers  pera  allisar  la  obra  abans  de 
cóurerla.  Alpanata.  Ficlilibus  perpuliendis  aluta. 

CÜYSSOR.  m.  cuissoR. 

GUYT,  A.  p.  p.  Cocido,  Coclus.  ||  adj.  digerit. 
I  Acostumat.  Envejecido,  Expertus.  ||  ter.  Jech. 
cunillets.  1. 

ESTARHi  gutt.  fr.  mct.  fam.  Estar  mòli  versat 
en  alguna  cosa.  Estar  eurtido  ó  cocido  en  alguna 
cosa,  Yersatum  esse  in  a liquo  negotio. 

MAL  ct'TT ;  ó  mitj  cuyt,  mitj  CRU.  cxp.  Se  diu  de 
la  vianda  que  no  eslà  prou  cuyta.  Sancochado,  sal" 
cochado,  medio  cocido,  Semicoctus. 

MASSA  GUTT.  exp.  Rccocho,  rccocido.  Becoctus. 

QcA  siti  DESPRÈS  DE  cuYT.  loc.  A  qué  vindrà  à 


parar.  ^Qué  serà  en  resumidas  cuenias,  ó  en  suslan' 
cm,  ó  en  limpio,  ó  en  eonelusion ;  en  qui  vendran  d 
parar  estàs  misas?  Quid  tàndem  evenisl. 

TANT  ME  fA  Ó  TANT  SE  MB'n  DÒNA  CUTT  COM  CRU. 

exp.  fam.  tant  se  me'n  dóna  naps  com  cols. 

GUYTik.  f .  FORNADA.  Q  La  porció  de  xocolata  que 
*s  fa  regularment  en  un  jornal.  Molienda.  Molitu- 
ra,  X.  I  AílicGió,  desgracia,  misèria.  Cuita,  Mnim- 
na,  SB.  I  APURO,  perill.  Q  pressa,  ínsia. 

DE  cüTTAS.  m.  adv.  Tot  corrent.  A  toda  prisa, 
Celerrimè. 

CUYTADAMEirr.  adv.  m.  apressuradamemt. 

GUYTAMENT.  m.  pressa.  ||  desgrJIcia. 

GUTTAS.  v.  D.  Fér  las  cosas  depressa.  Darse 
priesa,  apresurarse,  despaeharse.  Propero,  as.  ] 
v.  a.  Donar  pressa.  Dar  priesa,  meter  prisa.  Insto, 
as.  [  Anticipar  la  instrucció  de  alguna  cosa.  Acele- 
rar,  Celero ,  as.  ||  empattar.  |  afligirsb.  ||  ant. 

CUYDAR. 

NINGÚ  'ns  cuita.  loc.  fam.  No  hi  ha  cap  motiu 
urgent  pera  anar  depressa.  I^adie  nos  sigue  el  al- 
eanc^,  Nemo  urget. 

GUYTAT,  DA.  adj.  apressurat.  ]  malalt.  B 

AFLIGIT. 

GOYTÓS,  A.  adj.  Lo  que  's  cou  fócílment.  Co- 
eedero,  cocedizo.  Coctibi.is.  H  cuytat. 
GUYTOSAMEirr.  adv.  m.  apressuradament, 

ANSIOSAMENT. 

Guzi  Y  cumi.  m.  cosí. 


186 


DÀB 


DICCIONARI 


DAD 


-1 


D.  Quarta  lletra  del  abecedari  y  de  las  set  do- 
minicals, tercera  de  las  consonants  y  una  de  las 
mudas.  Se  pronuncia  arrimant  la  punta  de  la  llen- 
gua à  las  dents  de  dalt  y  apartantla  de  cop.  Té  us 
com  xifra  romana  y  val  500.  £n  las  medallas  ro- 
manas  signiGca  Dècim,  nom  propi.  En  1*  abece- 
dari qufmich  denota  '1  vidriol.  Abans  de  nom  pro- 
pi significa  don  ó  donya,  ó  doctor.  Posada  així 
d/d  en  las  llelras  de  cambi  val  dias  data ;  així 
d/fba.  Dias  fctxa  y  d/v.  Dias  vista.  DD.  Abrevia- 
tura de  doctors. 

DA. 

DAALDER.  m.  Moneda  de  plata  que  *s  fabrica 
en  Uolanda,  y  val  cosa  de  set  vinlidosos.  Daalder, 
Nummus  sic  dictus. 

DABAGi.  m.  Entre  moros  lo  mateix  que  cabo 
de  esquadra.  Dabaji,  Manipuli  ductor. 

DABALL.  adV.  11.  DAVALL. 

DABANELL.  m.  ant.  debanadoras. 

DABAN8.  adv.  t.  y  11.  avans. 

DABA88ALL  Ó  DABA8SEIX.   m.   Cop  de 

pluja  forta  y  de  poca  duració.  Turbion,  aguacero, 
chaparron,  grapada,  aguaducho.  Nimbus,  i.  ||  met. 
fam.  Abundància  excessiva  de  paraulas.  Tropel, 
flujo,  ehorrelada  de  palabras,  taraviUa,  Yerbosi- 
tas,  atis. 

DABBAT.  m.  Nom  que  donan  los  mu$sulmans 
à  la  bèstia  del  apocalípsis.  DabhaU  Dabbat. 

DABES.  m.  Lo  sisè  mes  dels  deu  de  que  *ls 
habitants  de  la  isla  Formosa  componen  sòn  any. 
Dabes.  Sextus  mensis. 

DABLE.  adj.  Possible.  Pactiblef  dable,  hacede- 

TO,  PoSSibilis.  11  COMMUNICABLE. 

DABÓVIS.  f.  Tela  de  cotó,  que  's  fabrica  en 
las  Indias  orientals.  Dabóvis,  Dabovís. 

DABUH.  m.  Animal  de  Àfrica  ,  de  la  magnitut 
y  quasi  de  la  figura  del  llop  ;  però  ab  mans  y  peus 
semblants  als  de  la  persona.  Dabuk,  Dabuh. 


DACEN.  adv.  11.  ant  De  assó,  dealló,  deifrf, 
De  estOy  de  ello,  de  a^tfi.Ex  hoc,  hinc. 
DAGIÀ.  n.  p.  de  home.  Vaeiano,  Daeíiiiif,l 
DAGIANANT  Y  DAGIAVANT.  idf.  t.  II 

AQUÍ  E.l  AVANT. 

DAGlj  A.  adj.  Lo  natural  de  y  lo  pertaqeH 
à  Dàcia  província  de  Europa.  Daeio,  Dacios. 

DACIÓ.  f.  for.  DONACIÓ.  I  ant.  data. 

DAGROYDE.  f.  med.  Se  diu  de  las  úlcenu  è 
que'nraja  contínuament  matèria.  IHitmii.l•t 
croyde,  ses. 

DÀcnL.  m.  Peu  de  vers  llatí,  de  ona  sU-Ui 
llarga  y  dos  breus.  DúetUo.  Dactylus,  i.  |  Midiàb 
grechs,  que  s*  extenia  à  quatre  grans  deofdijiik 
pels  costats.  Dúctilo,  dedo.  Dactylus,  íLlpl* 
Los  primers  sacerdots  de  Cibeles.  í>deli7os,  òékír 
los  idéos,  Dactyli  idei. 

DÀGTILA.  f.  Certa  dansa  que  nsavan  loiitlt- 
tas.  DdctUa.  Dactyla,  s. 

DACrriUGII,  CA.  adj.  Lo  qne  pertany  al  dk- 
til.  Daetilico,  Daclylicus.  ||  Vers  llatí  de  selpeoSr 
los  quatre  primers  comunment  dàctils,  y  algnait 
vegadas  espondeos,  y  *ls  tres  últims  coreos.  ir- 
quiloquio,  dactUico.  Archilochus. 

DACnUOmÀNGIA  Ó  DAGTILOMÀIIGU. 
f.  Endevinació  quc's  feya  per  medi  de  an  anell 
penjat  en  una  taula  en  que  estavan  las  lletras  del 
abecedari,  endevinant  segons  ellas ,  y  *1  pant  m 
que  queya  l' anell.  Dactilomancia,  DactylomaDlií} 

ae. 

DACTILAT,  DA.  adj.  Lo  que  té  forma  de  dit. 
Daclilado,  Daclilatus. 

DACnuns.  f.  Inflamació  de  un  dit.  Dit^ 
tis,  Daclililis. 

DAGTILOGIA.  f.  L'  art  de  parlar  per  hidí- 
versas  posluras  dels  dits.  Dactilogia.  Per  digUü 
locutio. 

DACTILONÓMIA.  f.  Ciència  deciml» 
dits.  Dactilonomia,  Daetylonomía,  s. 

DADA.  f.  DATA.  g  DONADA. 


DÀL 


CATALÀ. 


DAM 


iSI 


DADAS  T  TOMADAS.  e\p.  faiD.  Contextacions  y  ré- 
plicas  entre  dos  ó  mès.  Dares  y  tomares;  dimes  y 
direles,  Altercatíones,  um. 

DADAS.  f.  pi.  Festas  que  's  celebravan  en  Ate- 
nas  pel  naíxament  de  alguns  déus  en  particular  y 
de  tots  en  general  y  en  las  que  s'  encenian  mòltas 
atxas.  Dadas.  Datx,  arum. 
*DADÉ8SIAS.  f .  pi.  Dadas, 

DÀDIVA.  f.  Lo  que's  dóna.  Dddiva,  don,  mer- 
eed,  regalo.  Donum,  i. 

DADIVÒSy  A.  adj.  Liberal,  propens  à  donar. 
Dadivoso,  Largns,  muniQcus. 

DADIVOSAMENT.  adv.  m.  Liberalment,  ge- 
nerosament. Dadivosamente,  Munifícè,  liberaliter. 

DADIVOSITAT.  f.  lliberalitat. 

DADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  dóna.  Dador.  Largitor, 
is.  I  m.  com.  TIRADOR.  4.  II  Qui  porta  lletra  ó  carta 
pera  entregarlaà  altre.  Dacíor. Cíngraphxpraebitor. 

DÀFNIGH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  al  llorer. 
Mfnko.  Dapbnicus. 

DAGA.  m.  Arma  blanca  curta  y  aguda,  de  dos 
talls  y  à  vegadas  de  quatre.  Daga.  Sica,  vò. 

DAGA.  m.  degí. 

DAGANAT.  m.  deganat. 

DAGA8SA.  f.  aum.  Dagon.  Sica  grandior. 

DAGOBERT.  n.  p.  de  bome.  Dagoherto.  Dago- 
bertus,  i. 

DAGON.  m.  ídol  dels  fenicisy  filistens.  Dagon. 
Dagon,  is. 

DAGüER.  m.  Qui  fa  tota  clase  de  ganivets. 
Cuehillero.  Cultrarius,  ii. 

DAGUERIA.  f.  Barri,  carrer  6  botiga  dels  da- 
guers.  Cuehillerií s  Gultraria  officina. 

DAGUETA.  f.  d.  Daguilla.  Sicula,  se. 

DAIXÓN8ES.  Veu  fam.  indeterminada  que  sól 
significar  aixó,fulano,  etc.  y  regularment  s'  usa 
quant  no  recorda  1*  nom  de  la  cosa  ó  no  vól  dirse. 
Eso,  esto.  Hic,  istud. 

DAIZÓNSES  T  DALLONSES,  loc.  fam.  que  sól  usarse 
contra  *ls  que  no  saben  donar  rahó  certa  de  ninguna 
cosa.  Pregonaran  no  sé  qué ,  que  fueran  d  no  sé  don- 
dif  so  pena  de  no  sé  cuanlo.  Dytirambicus  sermó. 

DAJÚ8.  prep.  davall,  dessota. 

DALA.  f.  nàut.  Canal  de  fusta  pera  llansar  à  la 
mar  la  aygua  que  trau  la  bomba.  Dala,  adala, 
Nauiicus  canalis. 

DALÉ.  m.  Ànsia,  desitj  vehement.  Anhelo.  Cu- 
pido, inis,  anxietas,  atis. 

DALERA.  f.  Certa  moneda  de  Alemanya.  Da- 
lera,  Moneta  sic  dicta.  Q  dal6. 

DALI.  interj.  pera  excitar  à  fer  alguna  cosa. 
Vamos  à  ello.  Ea,  agè.  ||  interj.  pera  excitarà  algú 
à  pegar  à  altre.  Dale.  Percute.  ||  També  s'  usa  pera 
repéndrer  ó  contenir  als  perfídiosos.  Dale.  Heusl 

DALi  QUE  DALI.  exp.  fam.  Manifesta  V  enfado 
que  causa  la  perfídia  ó  repetició  indiscreta.  Dak 
que  daky  dale  que  le  dards f  dale  hola,  otra  al  dieL• 
Juan  de  Coca,  toma  si  purga,  amuela  Simón.  Yah! 
Ne  sis  pertinax. 


DALIL.  m.  ant.  adalit. 

DALIRSE.  V.  r.  ter.  glatir. 

D  ALL.  m.  podall. 

DALLA.  f.  Ganivet  corb  de  fulla  moll  ampla 
que  remata  en  punta,  la  qual  encaixada  en  un 
mànech  serveix  pera  segar;  y  sól  sér  la  insígnia  de 
la  mort.  Guadana,  dalla.  Fsenaria  falx. 

DALLÀ.  adv.  11.  De  la  altra  part.  Del  olro  lado^ 
de  la  otra  parte.  Trans,  ultra. 

DALLADOR,  m.  Qui  dalla,  Guadanero.  gua•' 
dahil,  dallador.  Messor,  is. 

DALLAR.  V.  a.  Segar  ab  dalla.  Dallar,  segar 
con  guadana.  Falce  metere. 

DALLAYRE.  m.  dallador. 

dallí.  adv.  11.  DE  allí. 

DALLÍ  avant.  adv.  ter.  de  allí  en  avant. 

DALLO.  adv.  De  allò.  De  aquella.  Illius. 

DALLONSES.  DAIXONSES. 

DALMAT,  A.  m.  y  f.  Natural  de  Daimàoia  pro- 
víncia de  la  iMíria  en  Europa.  Da/rnam. Dàlmata,». 

DALMÀTIGA.  f.  Vestidura  sagrada  semblant 
à  la  casulla,  de  la  qual  usan  lo  diaca  y  snbdiaca 
pera  asistir  en  los  oficis  del  altar.  Dalmdtica.  Dal- 
matica,  se.  ||  La  que  usavan  los  anticbs  caballers. 
Dalmdtica.  Dalmatica,  se. 

DALMAU,  n.  p.  de  home.  Dalmacio.  Dalma- 
tius,  ii. 

DALT.  adv.  11.  Denota  la  part  alta  de  algun 

lloch.  Arriba.  Sursàm.  ||  En  los  escrits  s'usa  re- 

ferintse  à  lo  dit  abans.  Arriba,  sobre,  antts.  Supra. 

II  De  alsària.  De  alto,  de  altura,  de  alzada.  AUitu- 

do,  inis. 

DALT  DE  tot.  Eu  la  cima  de  alguna  cosa.  A  lo 
mas  alto,  cima  por  cima.  tn  cacumine,  in  vertice. 

ANAR  DE  DALT  À  ABAix.  loc.  fam.  Càurer  preci- 
pitarse.  Dar,  venir  abajo,  tenir  al  suelo.  Precipi- 
tem ferri. 

DE  DALT  i  BAIX.  m.  adv.  De  cap  à  peus  del  prin- 
cipi al  fi.  De  arriba  abafo.  A  summo  ad  imum. 

NO  TOCAR  DALT  NI  BAIX.  fr.  NO  HAVERNHI  PERA 
DENTS  ENCEVAR. 

FOSARSE  DALT.  fr.  Eu  alguus  jochs  de  carlas  do- 
nar per  perduda  la  ma.  Entrarse  ó  meterse  en  ha^ 
raja.  Lusoria  folia  deponere. 

VENIR  ALGUNA  COSA  DE  DALT.  fr.  Estar  decretada 
per  Dèu.  Venir  de  arriba  ó  de  lo  alto.  De  coelo,  à 
Deo,  supernè  descendere. 

DALTABAIX,  m.  Lo  cop  que's  dona  al  càurer 
de  lloch  alt.  Altibajo,  zaparrazo,  zaparrada,  har^ 
quinazo,  batacazo.  Yehemens  lapsus.  ||  Desgràcia 
que  sobrevé  perdent  la  fortuna.  Zaparrazo.  Casus, 
us,  fortuna,  ae. 

DONAR  UN  DALTABAIX.  loC.  fam.  DONAR  UNA  PALLI- 
SA.  n  ANAR  DE  DALT  i  BAIX. 

DALTRI.  De  altre.  De  otro.  Alterius. 

DAM.  m.  ant.  dant. 

DAMA.  f.  Dona  nobl  e,  y  de  distincció.  Dama; 
senora.  Hatrona,  ffi.  ||  Criada  de  honor  de  la  rey^ 
na,  ó  de  grans  senyoras.  Dama,  Nobilis  virgo.  | 


488 


DAM 


DICCIONARI 


DAN 


Dona  hormosa,  de  bon  cos  y  disposició.  Dama. 
Speciosa  fcsmina.  ||  Dona  galantcjada  de  algun  ho- 
me. Dama,  Amasia,  ae.  ||  En  las  comédias  la  que 
fa  'Is  papsrs  principals,  fora  la  graciosa.  Dama. 
Primarum  partiani  histrionisa»  ||  En  lo  joch  de  las 
danaas  lo  peó  ó  p  "ssa  coronada  que  pót  córrer  toia 
la  línea.  Dama.  Duella,  ffi.  ||  En  lo  joch  de  cscachs 
la  pcssa  principal  desprès  del  rey,  la  qual  se  pót 
móurer  à  totas  paris.  Dama.  Lalrunculorum  regi- 
na.  II  nàut.  Espècie  de  tascó  que  en  algunas  em- 
barcacions s' encaixa  verticalment  en  lloch  de  es- 
càlam.  Dama.  Scalmus,  i.  j|  ant.  mestressa.  U  ter. 
MASSÓ  piTJADOR.  j]  pi.  Joch  eulre  dos  en  una  fusta 
que  hi  ha  64  quadrels  ó  casetas  ab  12  pessas  cada 
jugador,  y  guanya  '1  qui  primer  las  acaba  al  con- 
trari. Dama.  Lalrunculorum  ludus. 

DAMA  Dl  CARRERA.  Nom  quo  s'  acomodan  las  do- 
nas  mundanas.  Dama  de  carrera.  Scorlum,  i. 

DAMA  DE  CORT  ó  DB  ESCAOBS.  met.  PUTA. 
DAMA  DE  HO4NOR.  DAMA.  2. 

DAMA  DB  palígio.  Lr  doDa  que  entrava  en  clase 
de  dama  à  servir  à  la  reyna  fins  al  temps  de  po- 
sarse  tapins.  Menina.  Pnella,  se,  regín»  assecla. 

DAMA  SECRETA.  La  quo's  dòDa  de  avanlatje  al  qui 
sab  jugar  ménos.  Dama  gecreta.  In  scrupulorum 
ludo  conditio  preslans. 

BELLA  DAMA.  BELLA  DONA. 

BUFAR  LA  DAMA.  fr.  Eu  lo  joch  de  damas  feria 
pérdrer  al  contrari  per  no  haver  mort  quant  de- 
via. Soplar  la  dama.  Latrunculum  tollere.  ||  mel. 
Lograr  una  cosa  en  competència  de  altres.  Gaindar, 
Subripio,  is.  Q  met.  fam.  Casarse  V  un  ab  la  pro- 
mesa de  altre.  Soplar  la  dama.  Sponsam  alteri 
prffiripere. 

CORONAR  LA  DAMA.  fr.  Posar  un  peó  sobre  altre 
quant  arriba  à  la  última  caseta  del  contrari.  Coro- 
nar, senalar  una  dama.  Scrupos  geminaré. 

f6ró  ENTRAR  DAMA.  fr.  Arribar  un  peó  à  la  últi- 
ma carrera  del  contrari.  Hacer  6  entrar  dama^  lle- 
gar d  dama.  Latrunculum  ad  extremam  liueam 
adducere. 

DAMÀS.  m.  DOMAS. 

DABIA8GENO,  A,  adj.  Lo  natural  de  y  pertan- 
yent à  Damasch.  Damasceno,  damasquino.  Damas- 
cenus. 

DAMASQUií  NA.  adj.  damascbno.  |  m.  Esp'^ 
cie  de  sabre  que  vingué  de  Damasch.  Damasquino, 
Damascenus  acinaces.  Q  Pes  de  que  se  serveixen  en 
llevant.  Damasquino.  Damasquinum  pondus. 

il  LA  DAMASQciNA.  m.  adv.  Al  ostil  de  Damasch. 
A  la  damasquina.  Damascino  morè. 

DAMA8QUILLO.  m.  Espècie  de  teixit  de  llana 
ó  seda  semblant  al  domàs.  Damasquillo.  Texlum 
damascenum. 

DAMASQUINA.  f.  Planta  anyal  de  la  altura  de 
dos  peus,  que  té  las  flors  groguèncas  y  de  mal 
olor ;  es  detersiva,  astringent,  fresca,  y  fà  retirar 
la  llet  de  las  donas.  Dawiasquina ,  damasoniot  da^ 
ma,  alitma,  Damassoniom,  ii. 


DAMARIA.  f.  Delicadesa,  ayre  desdenyés.  Me- 

lindre,  dameria.  MoUities,  ei.  [j  m.  Reparo,  escni- 
pulositat.  Dameria.  Morosior  scrupulus. 

DÀMASO.  n.  p.  de  home.  Ddmaso.  Dtma- 
sus,  i. 

DAMA88A.  f.  aum.  Dama  elegant.  Damasa.  Ve- 
nusta,  elegans  fcemina. 

DÀMIA.  m.  mit.  Ídol.  Damià,  Bona  ó  Buena. 
Damià,  se. 

DAMIÀ.  n.  p.  de  home.  Damian.  Damíanns,  i. 

DAMIANISTA.  m.  Secta  que  no  regoneixia  dis- 
tincció  de  persones  en  Déu.  Damianista.  Damianis- 
ta,  X.  II  Nom  que's  dona  en  sos  principis  í  las  re- 
ligiosas  de  santa  Clara.  Damianislas,  damianitat, 
DamíanistiB,  arum. 

DAMIERO.  m.  Aucell  qus's  troba  eo  lo  Cap  de 
Bona-Esperansa.  Dimiero.  Damierus,  i. 

DAMIETA.  f.  Espície  de  polla  de  aygua  en 
Egipte.  Djimieia.  Daraieta,  sb. 

DAMI8ELA.  f.  Nova  aixerida ,  esluíada.  Da- 
misela.  Yenusta  juvencula.  ||  Senyoreta.  Damisela. 
Yenusla  juvenis. 

DAMNABLE.  adj.  coNnEMSABLB. 

DAMNACIÓ,  f.  CONDEMNACIÓ. 

DAMNADAMENT.  adv.  m.  PeoosameDt.  Pe- 
nosamente.  ifigrò,  acerbò. 
DAMNADURA.  f.  ant.  cancel•lació. 
DAMNAR.  V.  a.  ant.  condemnar.  ||  rbprobar. 

REVOCAR,  ANUL-LAR.  ||  V.  T.  CONDEMNARSE. 

DAMNAT,  DA.  p.  p.  ant.  condemnat. 

DAMNATGE.  m.  ant.  dant. 

DAMNEJAR.  V.  a.  ant.  danyar. 

DAMNIFIGAGIÓ.  f.  L*  acte  de  causar  dauT. 
Damnilicacion  Damnifatio,  nis. 

DAMNIFIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  causa  dany. 
DamniUeador.  Perniciosus. 

DAMNIFICAR.  V.  a.  y  derivats,  danyar,  per- 
judicar. 

DAMNÓSy  A.  adj.  danyós. 

DAMONIAT.  adj.  esperitat. 

DAMONT.  prep.  ant.  damunt. 

DAMPTAR,  DAMNEJAR  Y  DAMPNIFI• 
CAR.  V.  a.  y  derivals.  damnar. 

DAMUNT,  prep.  y  adv.  11.  Sobre  de  alguoa  co- 
sa. Encima,  sobre,  de  sobre.  Supra,  súper. 

DAMUNT,  DAMUNT,  Ó  PER  DAMUNT,  m.  adv.  SUPER- 
FICIALMENT. 0  PER  ALT,  k  ULL. 

ANAR  DAMUNT  Ó  PER  DAMUNT,  fr.  SURAR. 

FÉR  ANAR  DAMUNT  DAVALL.  TrasloroRr  V  OTÚe  de 
las  cosas.  Volver  lo  de  abajo  arriba,  ó  lo  de  arribà 
abajo.  Perturbo,  as. 

DAN.  m.  ant.  dany. 

SÉR  TLNGUT  k  RETRE   LO   DANY.  fr.  aut.  Ser  rtSpW^ 

sable  d  resarctr  el  daiio.  Sese  pncdcni  dare. 

SOSTENIR  DANY  £  INTERÈS,  fr.  PAGAR  DANYS  T  PER- 
JUDICIS. 

DABTÉS,  A.  adj.  DINAMARQUés. 

DANSA.  f.  Ball  à  compàs  de  la  música.  Dans€. 
Tripudíum,  ii.  ||  Lo  número  de  dansants  en  aiguat 


DAN 


CATALÀ: 


DAR 


dansa  pública.  Dansa,  Ghorea,  se.  g  L'  art  de  dan- 
sar. Danza.  Sallandi,  ars.  ||  Poét.  Poesia  destina- 
da à  acompanyar  lo  ball  que  constava  de  den  ó 
niès  estàncias.  seguidillas. 

DANSA  DE  DONAS  É  DONZBLLAS.  Cert  ball  dels  si- 
gles mitjans.  Danza  de  matronas  y  dancellat.  Salta- 
tionis  genus. 

DANSA  DB  SANT  GüT.  Pesta  qoe  aparesqué  en  los 
sigles  mitjans.  Danza  de  S,  Guy.  Pestilenlia,  ». 

DANSA  DE  ESP  AS  AS.  La  que's  fà  ab  espasas  en  las 
mans  ab  las  quals  se  donan  cops  al  so  de  algan 
instrument;  y  fou  instituhida  per  Rómnlo.  Danza 
de  espada$.  Garpea,  se. 

DANSA  MESCLADA.  Ball  del  temps  de  D.  Pere  lY 
de  Aragó  que  tal  volta  *s  cantava  pels  mateixos 
dansants  ó  altres.  Danza,  Ghorea,  se. 

ANAR  ó  ENTRAR  EN  DANSA.  fr.  mot.  fam.  lutrodu- 
hirse  6  trobarse  en  algun  negoci.  Andar,  entrar, 
estar  ó  meterse  en  danza,  danzar.  Negotii  consor- 
tem  esse. 

FICAR  ó  POSAR  EN  DANSA.  fr.  Atribuihir  maliciosa- 
ment à  algú  cosa  en  que  nò  ha  tiagut  part.  Meter 
algwM  en  la  danza.  Gulpam  in  insontem  conjicere. 
II  Procurar  ab  manya  que  algú  entre  en  algun  ne- 
goci. Meter  en  danza.  Negotíc  quemquam  implicaré. 

SEGDiR  EN  DANSA.  fr.  Seguir  la  bulla.  Ànde  la  dan- 
za, lo,  io. 

DAN8ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  dansa.  Danzador, 
tripudianle,  Saltator,  is. 

DANSANT,  A.  m.  y  f.  Qui  dansa  en  las  pro- 
fessons  y  festas  públicas.  Danzanie,  Saltator,  is. 

DANSAR.  V.  a.  Ballar  à  compàs  ab  orde  y  mé- 
todo.  Danzar,  Ad  números  saltaré,  jj  Móurerse  al- 
guna cosa  depressa.  Danzar.  Agitari.  ||  ballar  en 

ALGUN  negoci. 

TRÍURER  k  DANSAR,  fr.  TRÀURER  k  BALLAR. 

DANSARt,  NA.  m.  y  f.  batlarí. 

DANSER.  m.  bastoner.  4. 

DANT.  p.  a.  Qui  dóna.  Dante,  dador,  Dans.  || 
m.  Cert  poeta  italià  de  mòlta  fama.  Dante,  Dans,  tis. 

DABiTA.  f.  Quadrúpedo  de  Amèrica,  de  la  gran- 
dària de  un  mulat,  cap  gros  y  llargarut,  ab  una 
espècie  de  trompa  elàstica,  y  en  sa  extremitat  los 
forats  del  nas ;  los  ulls  són  petits,  las  orellas  sem- 
blants à  las  del  porch,  lo  pel  espès,  curt  y  ne- 
grench.  Dante,  alce,  gran  bèstia,  orinac,  Alce,  al- 
ces, is. 

DABíY.  m.  Detriment ,  perjudici.  Dano.  Nocu- 
mentum,  i. 

DANT  EMERGENT,  for.  Lo  quo  té  priucipi  de  altre 
cosa,  com  en  los  contractes  lo  que  se  segueix  de  la 
detenció  del  diner.  Dano  emergente,  lucro  cesante, 
Damnum,  lucrum  cessans. 

k  DANY  DE  ALGÜ.  m.  adv.  De  són  compte.  A  dano 
de  alguno,  d  su  cuenta  y  riesgo,  Sub  illius  secn- 
ritate. 

PAGAR  DANYS  Y  PERJUDICIS,  fr.  Pagar  tots  los  danys 
y  gastos  que  ocasiona  alguna  cosa.  Pagar  danos  y 
perjuicios,  Omnia  solverc  documenta. 

TOMO  1. 


489 


QUANT  ES  VINGUT  JA  \  DANY,  ES  EN  VA  PARLAR  DR 
ANTANY,  ref.  QUANT  FOU  MORT  LO  COMBREGAREN. 

DANYABLE.  adj.  danyós. 

DANYADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  que  danya.  Dana- 
dor,  damnificador.  Damnosus. 

DANYAR.  V.  a.  Fér  ó  causar  dany.  També  s* 
usa  com  recíproch.  Danar ,  damni/icar,  Noceo,  es. 
II  Oféndrer,  incomodar,  com  la  mòlta  llum  à  la 
vista,  etc.  Molestar,  danar.  Obsto,  as.  ||  Maltractar, 
Uansar  à  pérdrer  alguna  cosa.  Danar,  Detrimen- 
tum  afferre. 

DANYAT,  DA.  p.  p.  Danado.  Laesus. 

DANYÓS  i  A.  adj.  Qui  ó  lo  que  danya.  Danoso, 
danino,  nocivo,  danable.  Damnosus,  noxius.  U  mo- 
lest. 

DANYOSAMENT.  adv.  m.  Ab  dany  ò  perill. 
Danosamente,  Damnosè,  infesto. 

DANYOSissiM,  A.  adj.  sup.  Danosisimo,  Dam- 
nosissimus. 

DAPIFER.  m.  Oficial  de  la  casa  imperial  que 
posava'ls  plats  à  taula.  Dapifero.  Qui  ad  imperia- 
lem  mensam  dapes  afferebat. 

DAQUEN.  adv.  ant.  de  aquí. 

DAQUEST.  adv.  De  aquest.  De  esto.  Ex  hoc. 

DAQUi.  adv.  de  aquí. 

DAQUÍ  AMUNT.  m.  adv.  ant.  De  ahi  arriba.  Hinch, 
sursüm  versus. 

DAQUIAVANT  Y  DAQUIENANT.  adv.  t.  DE 
AQUÍ  EN  AVANT. 

DAR.  V.  a.  DONAR. 

DARAM.  loc.  De  aram.  De  alamhre.  ExsBrse.  || 
Lo  mateix  que  me  han  de  donar.  Darme  han,  Dan- 
dum  est  raihi. 

DARASSANA.  f.  adrassana. 

DARASSANAL.  m.  ant.  aradsana,  arassana, 

DRACIANA,  TARASSANA  ó  TERSANA,  DARSANALE,  DARAS- 
SANA, drassana,  adrassana. 

DARASSANER.  m.  drassaner. 

DARDADA.  f.  Cop  de  dart.  Dardada.  Teli 
ictus. 

DARDANARI.  m.  MONOPOLISTA. 

DARDAR.  V.  n.  fam.  Rondar  mòlt  pels  car- 
rers sens  necesitat.  Biltrotear,  ruar,  eallejear,  cor- 
retear.  Vago,  as. 

DARDAYRE.  m.  Qui  darda  mòlt.  Callejero, 
biltrotero,  ruante,  azotacalles,  y  eerero,  p.  Ar.  Er- 
ro, nis. 

DARDELL.  m.  dart. 

DARDERAS.  Institució  pera  la  asisténcia  dels 
mahiltsdel  St.  Hospital.  Darderas,  Darderae,  arum. 

DARGA.  ADARGA. 

DAROGAR.  V.  a.  y  derivats,  derogar. 

DARRER,  A.  adj.  Últim  en  línea  ú  orde.  Ulti- 
mo, postrero,  postrimero,  y  postrer  8%  s'  anteposa 
al  substantiu.  Postremus. 

MALHAJA  'l  darrer,  loc.  proverb.  que  usan  los 
noys  pera  animar  à  córrer  al  que's  và  quedant  al 
últim.  Mala  sarna  le  coja  al  ultimo;  d  puto  el  pas- 
tre,  Occupel  extremum  scabies. 

63 


490  DAT 

DABBERA.  m.  fam.  cul.  |  adv.  11.  La  part  pos- 
terior de  alguna  cosa.  Tra$,  detrds,  Ponè.  |  Al  úl- 
tim, delras  de  tot.  Al  úlíimo.  Postremò.  I  prep.  que 
indica  V  orde  de  las  cosas.  Tros,  éitrús.  Pooè.  || 
ady.  m.  En  aoséncia  de  algú.  En  auseneia,  detrds. 
Absente.  |  m.  pi.  La  part  posterior  dels  vestits,  etc. 
Cuarioi  irauroi.  Postica  vestis. 

AL  DiaiBiA.  m.  adv.  dakiera. 

ANia  DAUiEiA  ó  AL  DAEEBEA.  fr.  Contínoarse, 
snccehírse  ona  cosa  à  altra  per  orde,  torn  ó  nú- 
mero. Segwru.  Sobsequi. 

ANAE  DAiiEtA  DB  kUit,  fr.  Persegoirlo,  córrerli 
detrès.  ír  ò  aniar  Ira»  de  alguno,  Perseqnor,  eris. 

ANARLi  DAiBBiA.  fr.  Fér  medis  pera  consegnir 
alguna  cosa.  /r  6  andar  troi  alguna  cosa.  Aliquid 
ambitiosè  qnsrere. 

QCBDAisB  DAiBBBA  ó  BN  DAiiBiA.  fr.  Quedarse 
detrÀs.  Bezagane.  Retrò  agere. 

DAmHERAMENT.  adv.  t.  Desprès  de  tot.  Ulti- 
mamenU,  fosteriormenU,  postreramenU.  Postremòm. 

HAMHERATGEB.  m.  pi.  ant.  bndbbibrits. 

PABEKBEWCH,  CA.  adj.  taedí. 

DARRERIA,  f.  Fi.  |  Lo  termini  de  alguna  cosa, 
y  comnnment  V  últim  període  de  la  vida  del  home. 
Pastrimeria.  Extremnm  vilae  tempas. 

dabiebias  dbl  bomb.  Mort,  judici,  infern  y  glò- 
ria. Postrimerias,  novisitnos.  Hominis  novissima. 

LO  QUB'l  BOIQ  Fi  i   LA   OAIEEEIA,  *L  SABÍ  HO  FÍ  i 

LA  FBiiiABu.  ref.  Ensenya  que  1  neci  desprès  de 
mòlts  desenganys  ha  de  executar  lo  que'l  prudent 
eiecQta  ab  previssió.  Lo  que  el  loco  hace  d  la  der^ 
Yiria,  hace  el  sabio  d  la  primeria.  Ubi  sapiens  de- 
sinit,  ibi  stultus  incipit. 

DARBANALE.  m.  ant.  drassana. 

DÀRSElf  A.  f.  La  part  resguardada  de  un  port 
pera  conservar  carenas  y  habilitar  las  embarca- 
cions. Ddrsena.  Navale,  is. 

DART.  m.  Arma  semblant  à  una  llansa  petita, 
qiie*s  tira  ab  la  ma.  Dardo,  gorguz.  Telum,  spicu- 
lum,  i. 

DA8LOT.  Veu.  ant.  galopar. 

DAMA.  adv.  11.  De  aquesta  part.  Deacd,  del  lado 
óde  la  parte  de  acd.  Cis,  citrà. 

DAT,  DA.  p.  p.  DONAT. 

DAT  T  NO  CONCEDIT,  loc.  ÜEim.  Donota  que*8  permet 
vna  proposició,  encara  que  sia  falsa,  perquè  no  fa 
al  cas.  Dado  y  no  eoneedido.  Transeat. 

DATA.  f.  Diada,  nota  del  temps  y  Uoch  en  que 

*•  firma  un  paper.  Data.  Díei  in  litteris  consígnatio. 

I  Partida  pera  descarrech  de  lo  rebut.  Daia.  Ex- 

pensi  ratio.  Q  Translació  del  joch  de  damas.  Data. 

Data. 

BSTARDE  BONA  ó  MALA  DATA.  loc.  fam.  Estar  de 
boD  ó  mal  e|lat.  Estar,  quedar,  ir  de  buena  ó  foala 
data.  Bene  vel  malè  se  habere.  ||  estar  ó  no  estar 

DB  FÍLIS. 

FosAR  BN  ó  FER  DATA.  fr.  A^^eutaruDa  partida  per 
descarrech  de  lo  rebut.  Adatar,  datar,  Expensi  ra- 
Uonem  litteris  mandare. 


DICCIONARI  DAÜ 

DATAR.  v.  r.  Posar  lo  dia  en  algnn  escrit.  Da- 
tar, poner  fecha.  Rei  scriplae  diem  designaré.  |  fo- 

SAR  EN  DATA. 

DATARI.  ro.  President  de  la  dataria.  Dataria, 
g  prodatario  si  es  un  cardenal.  Datarios,  ii. 

DATARIA,  f .  Tribunal  de  la  Cúria  romana,  que 
despatxa  las  provisions  de  beneficis  no  consisto- 
rials, las  reservas  de  pensions  sobre  ells,  las  dis- 
pensas  matrimonials,  las  de  edat  y  altras,  las  fa- 
cultats de  enagenar  béns  ecclesiàstichs,  y  las  pro- 
visions de  oficis  vendibles  de  la  noateixa  Cúria. 
Dataria.  Diarii  scriptoris,  munus  officina. 

DÀTIL.  m.  Lo  fruytde  la  palmera,  que  es  com 
una  pruna  petita  y  llargaruda,  groch,  agradable, 
y  '1  pinyol  cilfndrich  ab  un  solch  de  cap  à  cap. 
Ddtil.  Dactylus,  i.  |  Espècie  de  caragol  de  mar,  de 
Ui  figura  del  dàtil.  Ddtil.  Dactylus,  i.  |  Certa  pedra 
preciosa.  Ddtil,  belemnHa.  Dactylus,  i. 

DATILET.  m.  d.  Datiliüo.  Parvus  daclylns. 

DATIU.  m.  gram.  Lo  tercer  cas  de  la  declina- 
ció.  Dativo.  Dativus,  i,  dandi  casus. 

DATO.  m.  IHvnment,  prova.  Dato.  Documentum, 

i.  I  pi.  mat.  Quantitats  conegudas  pera  trobame 

altras  de  desconegudas.  Datos.  Not»  quantitates. 

I  Indicis  de  que's  trauhen  conseqüéncias.  Datas. 

Argumenta,  orum. 

DAU.  m.  Pessa  cúbica  de  os,  marfil,  etc.  que  en 
sas  caras  té  de  un  fins  à  sis  punts,  y  serveix  pera 
varis  jocbs  de  fortuna.  Dado.  Talus,  i.  |  Pessa  cú- 
bica de  metall,  que  serveix  de  punt  de  apoyo  pera 
mantenirse  en  equilibri  algunas  màquinas,  com  la 
porta, '1  rodet  de  la  moïSi.Tejuelo,  dado,  ràngua. 
Cnbus  ferreus.  ||  Cada  plom,  etc.abque*s  carregan 
las  armas  de  foch. I>a<2o,  posta.  Talus  ferreus.  |  Ca- 
da un  dels  cnrrons  en  que  descansan  los  brassos 
de  la  campana  y  altras  màquinas.  Palomilla.  Sr 
neus  in  machinis  cardo.  |  ant.  Pessa  de  panyo  qua- 
si quadrada  pera  formar  un  plech  en  una  obertma 
dels  faldons  de  la  casaca.  Palbald.  Lacinia  chkimy- 
di  assut».  II  La  planta  ó  part  superior  que  corona 
'1  capitell.  Ahaco.  Abacus,  i.  ||  Los  quadrets  del 
tauler  del  joch  de  las  damas,  etc.  Escaque.  Tes- 
sera,  sí.  ||  En  lo  blasó  1s  quadrets  queresullan  de 
las  divisions  del  escut,  tallat  lo  ménos  dos  vegadas. 
Dado.  Tessera-gentilitia.  ||  nàut.  Pessa  quadrada, 
regular  de  bronze,  encastada  en  una  politja  que 
gira  en  sòn  codernal  sobre  un  pern  de  ferro  pera 
resguardar  lo  forat  de  dita  politja.  Dado,  alma, 
dnima,palometa,  chapeta.  MnenscsíTdo.  |  Remendo 
quadrat  de  lona  qne's  posa  en  la  vela  pera  sòn  re- 
fors.  Dado,  sobresano,  refuerzo.  Veli  fulcimentum. 
J  pi.  En  las  robas,  mostra  de  figura  quadradas* 
Cuadros  ,  cuadrados,  escaques.  Tesselae.  ]  Maqui. 
Pessa  que  rossa  ab  Y  eix  y  va  ajustada  à  la  cadL 
reta.  Bronce.  Cubus,  i. 

DAU  FALS.  Lo  de  jugar  que  està  disposat  de  ma- 
nera, que  tenint  mès  pes  à  un  costat  que  à  altre 
quasi  sempre  cau  de  la  mateixa  cara.  Dado  faiso . 
Adulterinus  talus. 


DAV 


GÀTALi 


DAV 


i91 


CARREGAR  LOS  DAUS.  ff.  FàlsificaHos  introdahÍDt 
pium  pera  que  caygan  sempre  de  una  cara.  Cof- 
(jar  los  dndos.  Talòs  adulteraré,  corrumpere. 

cóRRERLi  BÈ  'l  DAU  k  ALGÚ.  fr.  Teoir  sort.  Tener 
suerte  favorable,  córrer  el  dado.  Fortunam  amícam 
babere. 

DETXAR  LO  DAU  k  ALGÚ.  fr.  fam.  DEIXAR  EN  LA  MA. 

elc. 

LO  DAU  ES  TIRAT.  loc.  fam.  La  cosa  està  resolta. 
El  dado  està  tirada.  Jacla  est. 

LO  MILLOR  DELS  DAUS  ES  IfO  JU6AEL06.  lOC.  qUe  de- 

nota  sér  lo  més  prudent  evitar  los  danys  y  perills. 
El  mejor  de  los  dados  ó  el  mejor  lanee  de  los  dados 
M  no  jugarlos.  Ne  temeré  Àbydum  sabnaviges. 

MUDARSE  'ls  DAUS.  f.  Mudarso  r  estat  de  las  c<h 
sas.  Mudarse  ò  trocarse  los  bolos.  Àliquid  mutari. 

SEGONS  COM  PINTE,  Ó  DONARÍ,    Ó  CANTARÀ    \  DAU. 

fr.  Conforme  al  temps  y  las  circunstàncias.  Con- 
forme diere  el  dado.  Pro  ut  sors  tulerit. 

TENIR  lo  DAU.  fr.  mOt.  TENIR  LA  PAELLA  PEL  MÀ- 
NECH. 

TENIR  MAL  DAU.  fr.  mot.  Tenir  la  fortuna  contrà- 
ria. Córrer  mal  el  dado  ó  la  suerU'^  Inimicam  sor- 
tem  experire. 

TIRAR  DAU  FALS.  fr.  met.  Enganyar.  Mr,  echar 
dado  falso.  Decipio,  is. 

VENIR  ó  DIR  BE  'l  DAU.  fr.  Afavorir  la  sort.  Tener 
la  siurte  favorable,  córrer  el  dado,  acudir  ó  dar 
bien  el  juego,  acudir  el  naipe.  Bene  vertere. 

DAUHET.  m.  d.  Dadillo,  Taxillus,  i. 

DAUmUR.  m.  Espècie  de  serp  que  entra  en  la 
composició  de  la  triaca.  Daumur.  Daumnr. 

DAURADA,  f.  ORADA. 

DAURADE3XA.  f.  Herba  medicinal,  alta  de  un 
pam,  que's  fa  entre  las  rocas  en  Uochs  obachs,  té 
las  fuUas  partidas  y  cubertas  del  revés  de  una  pe- 
lussa  pardogroguenca.  No  tè  cama  y  fa  la  llavor  en 
las  fullas.  Doradilla,  escolopendra,  Asplenium,  ii. 

DAURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  daura.  Dorador. 
Inaurator,  is. 

DAURADURA.  f.  Obra  de  daurar.  I^oradura. 
Deauratura,  ae. 

DAURAR.  V.  a.  Cubrir  de  or.  Dorar,  Deauro, 
as.  II  met.  Interpretar  favorablement  las  obras  ma- 
tas. Dorar,  Nòmina  vitiis  imponere. 

DAURAR  DE  ESTANT,  fr.  ant.  MENTIR,  FINGIR,  AMA- 
GAR Ó  DISFRASSAR  LA  VERITAT. 

DAURAT,  DA.  p.  p.  Dorado.  Deauratns.  ||  adj. 
De  color  de  or.  Dorado.  Aureus.  ||  m.  dauradura. 

DAVALL,  prep.  Sota.  Debajo,  bajo.  Sub, 
subter. 

DAVALLADA,  f.  Baixada.  Bajada,  declive,  de- 
clivio,  pendiente.  Descensus.  us. 

davallada  avall  tota  MERDA  CORRE.  TCf.  EN  BO- 
NA MAR  TOTHOM  ES  BON  MARINER. 

FÉR  DAVALLADA,  fr.  Féf  rampa  ó  baixada  algun 
terreno.  Hacer  decHvio,  venir  en  declivio.  In  decli- 
vem  vergere. 

DAVALLAMENT.  m.  La  acció  de  davallar. 


Deseendimiinto,  deseension,  deseenso,  Descensus,  us. 
y  Per  antonomàsia  *1  del  sagrat  Cos  de  Nostre  Se- 
nyor, baíxantlo  de  la  creu  real  y  figuradameot, 
Descsndimiento,  Descensus  corporis  Christi  écnn 
ce. 

DAVALLANT,  m.  fam.  Gorja.  TragaderOy  eió- 
fago.  Guttur,  is.  |  adj.  Mòlt  pendent.  Pino,  emjii- 
nado.  Prsruptus. 

FÉR  DAVALLANT,  fr.  FÉR  DAVALLADA. 

TENIR  BON  DAVALLANT»  fr.  CréuFor  ab  mòlta  íkci- 
litat.  Tener  buenos  tragaderos  ó  huenas  tragaderas, 
Statuam  faucibus  deglutiré.  |  met.  Menjar  mòlt. 
Tragar,  ser  iragon,  ser  buena  tijera,  estar  picada 
la  piedra.  Yoro,  as. 

DAVALLAR.  V.  n.  BAIXAR.  J  DESCENDU. 

DAVANT,  m.  La  part  anterior.  Prente,  delante- 
ra.  Facies,  ei.  y  adv.  11.  A  la  part  oposada.  Enfrenr 
U,  delanu,  frenu.  Ex  adverso,  contra.  1  adv.  m.  En 
presència.  Ante,  delante,  d  presencia,  d  vista.  Co- 
ram.  I  abans. 

DAVANT  DARRERA,  m.  adV.  ENTRE  PEUS. 

DAVANT  DE  MI.  Fórmula  ab  que'ls  notaris  donao 
fé  dels  instruments  que  s'  otorgan  en  sòn  poder. 
Ante  mi.  Apud  me. 

DAVANT  DIT.  loc.  pora  deuotar  que  en  los  escrita 
se  fà  referència  à  una  cosa  dita.  Arriba  dicL•.  Súr 
pra  dictum. 

DAVANT  PER  DAVANT,  m.  adv.  Do  cara,  tot  dret* 
Frente  d  frente,  porfrente.  Contra,  è  regione. 

ANAR  DAVANT,  fr.  mot.  Sér  lo  primer  en  alguna 
funció.  Ir  en  la  ó  llevar  la  delantera.  Principmn 
esse  aliquo  in  negotio.  ||  fam.  passar  davant.  8.  ' 

APARTAT  ó  ixME  DE  DAVANT,  loc.  fam.  ab  quo  's 
despedeix  à  algú,  ó  per  despreci,  ó  perquè  no  se*l 
vól  aténdrer  en  lo  que  diu  ó  demana.  Anda,  vete 
é  freir  espdrragos,  ó  d  esparragar,  ó  al  rollo  6  d 
espulgar  un  galgo.  Abi,  apage. 

EN  DAVANT,  m.  adv.  DE  AQUÍ  EN  AVANT. 

PASSAR  DAVANT,  fr.  Auticiparso  à  altre  en  algu- 
na cosa.  Coger  la  delantera;  ganar  por  la  mano. 
PrsBoccupare.  ||  Caminar  ó  córrer  més  que  altre. 
Adelantar.  Praecurro,  is.  ||  Excedir  à  altre.  Ade- 
lantarse,  aventajarse,  coger  ó  tomar  la  delantera^ 
echarle  d  alguno  la  piema  encima.  Prascellere. 

PER  DAVANT,  m.  adv.  A  la  part  anterior.  Por  de- 
lante.  Priorsum. 

POSAR  DAVANT,  fr.  mot.  Representar,  férli  véu- 
rer  à  algú  cosa  que  no  voldria.  Poner  delante.  Re- 
cordari.  y  Fér  evident  alguna  cosa,  particularment 
los  danys  é  inconvenients  que  poden  seguirse.  Po- 
ner  delante  de  los  ojos.  Ante  oculos  ponere. 

TENIR  PER  DAVANT,  fr.  met.  Tcuir  present  algu- 
na cosa,  pera  executarne  altra.  Llevar  por  delante. 
Aliud  praemeditari  ut  aliud  fungatur. 

TRÀURER  i  ALGÚ  DE  DAVANT,  loc.  fam.  Despedír- 
lo  ab  despreci.  Quitarle  de  en  medio.  Aliquem  eji- 

cere. 

DAVANTGUARDA.  fr.  vanguJIrdia. 
DAVANTAL,  m.  Tros  de  roba  que's  posan  las 


i92  DE 

donas  davant  lo  vestit  pera  embrntarlo  6  per  ador- 
no. Devantal,  delantal,  avantal.  Supparus,  i.  || 
Tros  de  roba  que  tapa  la  obertura  del  davant  de 
las  calsas,  etc.  Portanuela.  Femoralium  valva. 

DAVANTER,  A.  adj.  Lo  que  va  davant.  De- 
lanUro,  PraBvius,  praecursor. 

DAVEGADAS.  adv.  ter.  À  veoadas. 

DAVER.  m.  DEBER. 

DAVtDIGA.  f.  Secta  de  heretges  que  comensà 
r  any  1625,  predicant  mòlts  disbarats  y  errors  ja 
condemnats.  DaMiea.  Davidica,  se. 

DAVÍDIGH,  ca.  adj.  Lo  pertanyent  àDavit. 
Davidico,  Davidicus. 

DAVIU.  n.  p.  David,  David,  idis. 

DÀVOL.  adj.  VIL. 

DAVOLTAS.  ant.  i  voltàs. 

DAXNA.  f.  MEUCA.  2. 

DAY.  m.  ant.  dall,  guadanta. 

DAYNA.  f.  Espècie  de  cervo  petit,  ab  las  ba- 
nyas  ramosas,  còrbas  y  aplanadas  per  la  punta, 
la  cua  curta.  La  femella  no  té  banyas.  Gamo,  da- 
ma. Dama,  ae.  Q  Pell  del  animal.  Piel  gamuna.  Pe- 
llis  damsB. 

séa  UNA  DATifA.  fr.  fam.  ab  que  *s  pondera  la 
lleugeresa  de  algú.  Ser  una  ave.  Aura  velociorem 
esse. 

DAYNETA.  f.  d.  Gamezno,  gamito,  Pullus  da- 
mae. 

DAYR.  m.  Títol  del  soberà  espiritual  del  Japó 
'1  qui  té  dotze  donas  llegítimas ,  gran  poder  é  in- 
mensas  riquesas,  però  no  pòt  eixir  de  la  ciutat.  Ans 
reunia  també  *1  poder  temporal.  Dairo.  Dairus. 


DE. 


:.  Nom  de  la  lletra  D.  De.  De.  ||  Espècie  de 
negació,  ò  expressió  contrària  à  la  que  significa  '1 
nom  ó  verb  à  que  preceheix  en  composició,  com 
DEgenerar,  DEmórit ;  ó  que  aumenia  la  significa- 
ció, com  DEvastar,  DEVorar ;  ó  que  la  disminu- 
heíx,  com  nsmanar.  ||  prep.  de  genitiu,  quant  de- 
pendeix  del  nom  substantiu.  De,  En  Uali  no  té 
correspondència  ;  v.  g.  la  lley  de  Déu  :  Lex  Dei. 
II  prep.  de  ablatiu,  quant  dependeix  de  verb.  De. 
A,  ab,  é,  ex,  de.  ||  prep.  de  acusatiu  quant  depèn- 
deix  de  altra  preposició,  com:  fora  de  la  ciutat, 
desprès  de  tot.  De,  Extra,  citrà,  post.  ||  Denota  la 
matèria  de  que  's  fa  ó  consta  alguna  cosa,  com: 
cullera  de  plata.  De,  Ex.  ||  Denota  lo  contingut  en 
alguna  cosa,  com:  botella  de  vi.  De,  De,  ex.  ||  Tam- 
bé 's  posa  en  lloch  de  ab,  majorment  denotant  lo 
fi  de  alguna  acció,  com:  picar  de  peus,  de  intent. 
De.  Ex.  II  Indicant  la  causa  equival  à  per,  com:  los 
noys  s*  alegran  de  la  mort  del  porch.  De,  De  ex, 
prae,  ob,  propter.  ||  També  equival  à  per  en  las 
oracions  de  passiva,  com:  fou  enviat  de  part  del 
ajuntament.  De.  A,  ab,  per.  ||  Així  mateix  e^  per, 
denotant  P  exercici  actual  de  alguna  dignitat  ó 
empleo,  com:  N.  està  de  gobernador  en  Tarragona. 


DICCIONARI  DEB 

Df ,  por.  In.  II  Expressant  distància  de  temps  6  4e 
lloch  es  DESDE,  com  db  ahí  à  vuy,  ds  cap  à  peu. 
De,  desde.  A,  é,  ex.  |j  Regeix  també  V  infinitiu  n 
sentit  de  gerundi  llatí,  com:  desprès  di  sopar  es 
hora  DE  dormir.  De.  ||  S'  usa  com  conjnncciò  ccrb- 
parativa,  v.  g.  Vos  parlo  de  amich.  Como.  Qt, 
tamquam.  ||  Serveix  pera  determinar  lo  temps,CQa 
DE  dia,  DE  nit.  De.  Sub.  ||  Denota  V  assnmptods 
que  *s  tracta.  De,  De,  súper.  I  Acompanyada  de  li 
preposició  k  lo  mateix  que  entre,  com:  vindreo  m 
sis  à  set.  Entre j  de,  Inter.  ||  CoMocada  eotre  m 
adjectiu  y  sòn  substantiu  dóna  mòlta  energia  à  k 
expressió,  com:  no  dorm  lo  traydor  dk  Judas.  Dt» 
II  També  se  sòl  posar  en  lloch  de  en,  com:  fon  fe- 
rit DE  la  cama.  De,  en.  In.  ||  Nota  de  il•lació,  con: 
DE  aquí  se  segueix.  De.  Hinc,  inde,  ex.  |  Lo  mir 
teix  que  en  lo  espay,  com:  de  dos  anys  à  aqterti 
part.  De.  Intrà,  post.  |  Se  posa  en  lloch  de  pua, 
com  la  ploma  de  escríurer.  Para.  Ad.  H  Acompi- 
nyada  de  la  preposició  en  indica  la  distribució (M 
temps,  com:  de  dos  en  dos  horas.  De,  cada.  In.  | 
DEL.  II  També  modifica  una  infinitat  de  expres- 
sions; així  dihem :  db  poch  en  poch ,  db  passada, 
etc. 

DE  NO.  m.  adv.  Al  contrari,  com:  lo  superior  ha 
de  sór  humil,  de  no,  serà  despreciat.  De  no,  doiub 
no,  de  lo  contrario,  sinó.  Contra,  sin. 

DEA.  f.  ant.  poét.  DiossA. 

DEALBAGIÓ.  f.  quím.  Gambi  de  color  ü»fft 
en  blanch  per  la  acció  del  foch.  Dealbacion.  Deal- 
batio,  nis. 

DEBADAS.  adv.  ter.  ant.  i  vbgadas. 

DEBADES,  adv.  en  vi.  ||  db  franch,  gratDití- 

NENT. 

debades  tant.  exp.  irón.  Per  això  mateix.  Por 
eso  mismo.  Idcircò. 

DEBAIX.  prep.  davall. 

DEBANAR.  V.  a.  y  derivats,  devanar. 

DEBA8TAR.  V.  a.  y  derivats,  devastar. 

DEBAT.  m.  Disputa,  altercació.  Debaté,  ii$cfp- 
tacion,  Contentio,  nis.  ||  Pendència,  renyina,  pe- 
lea.  Debaté.  Pugna,  a;.  ||  Qualsevol  cosa  que  fa  im- 
pressió en  r  animo.  Debaté.  Animum  vehemenier 
exagítans. 

^QUiN  debat  y  vól  farina?  loc.  mct.  fam.S'apii- 
ca  als  que  havent  tingut  prou  temps  pera  férseíór 
una  cosa,  van  esperant  à  la  última  hora,  y  llavors 
malan  ab  pressas,  sens  donar  prou  temps  als  qw 
la  han  de  fér.  El  mozo  del  gallego  que  andaki 
todo  el  ano  descalzo,  y  en  un  dia  queria  matar  il 
zapatero.  Nunc,  dedignaris,  urgebis  denique  Ien»* 
pus. 

DEBÀTRER.  v.  n.  Altercar,  disputar.  Altff- 
car,  debalir,  disceptar.  Discepto,  as.  |  coMBiTRUf 
PELEAR.  II  Remenar  alguna  cosa  pera  que  *s  cot- 
dense  ó  mescle,  liquide  ó  disolgue.  Balir,  Diliio»il• 

DEBATRERSE.  v.  r.  bítrersb,  pblbar. 

DEBATUT,  DA.  p.  p.  Debdtido.  Disceplatitt.  |  » 
Remenat,  deixatat.  Batido.  Dilutus. 


J 


DEC 


CATALÀ. 


DEC 


493 


DEBEDOR.  m.  deutor. 

DEBER.  m.  Obligació.  Deber.  Munns,  eris. 

FÉR  sÒN  DEBER.  fr.  Gomplír  sa  obligació.  Hacer 
su  deber.  Ofiicium  explere. 

DEBÈS.  prep.  envers. 

DÈBIL.  adj.  De  poch  vigor  y  resistència.  Dè- 
bil. Debilis.  II  met.  De  poch  esperit.  J)ebil.  Imbeci- 
llas.  II  esgarrat,  mutilat,  contret.  ||  Fàcil  en 
comunicar  lo  que  sdb.  Pdcily  débxL  Facílis.  Q  deli- 
cat. 

DEBILITAGIÓ.  f.  DEBILITAT.  I  POR,  espant. 

DEBILITADiSSini,  A.  adj.  sup.  Debilitadisi- 
mo.  Yaldè  debililatus. 

DEBILITAIIIENT.  m.  DEBILITAT. 

DEBILITANT,  p.  a.  Lo  que  debilita.  DebUi- 
tanU.  Debilitans. 

DEBILITAR.  V.  a.  Disminuhir  lo  vigor  ó  forsa 
de  alguna  persona  ó  cosa.  Infirmar,  debilitar.  De- 
bilito, as.  II  Esgarrar  en  algun  membre.  Estropear, 
lisiar.  Pessundo,  as.  ||  met.  Llevar  los  béns  à  algú. 
Debilitar.  Enervo,  debilito,  as.  ||  v.  r.  Anar  per- 
dent la  forsa  ó  vigor.  Debilitarse,  fiaquear,  desgas- 
tar se. %angnesco,  is. 

DEBILITAT,  f.  Falta  de  forsa  ó  vigor.  Debili- 
dad.  Debilitas,  atis.  ||  Flaquesa  de  esperit  ó  ente- 
niment. Debilidad.  Imbecillitas,  atis.  ||  p.  p.  Debi- 
litado.  Debililatus.  ||  adj.  esgarrat.  S. 

DEBILITAT  DE  LA  NATURALESA  HUMANA.  FRAGILI- 
TAT. 

DEBILITAT  DE  VENTRELL.  Falta  dc  forsa  pera  di- 
gerir lo  menjar.  Debilidad  ó  desconsuelo  del  eilóma- 
go.  Malacia,  se. 

DÈBILMENT,  adv.  m.  Débilmente.  Debiliter. 

DÈBIT.  m.  DEUTE.  Q  Obligació  recíproca  entre 
1s  casats.  Débilo,  deuda  congugal.  Debitum  conju- 
gale.  II  p.  p.  DEGUT. 

DÈBITAMENT.  adv.  m.  degudament. 

DEBITOR,  A.  m.  y  f.  deudor. 

DEBITORI.  m.  Escriptura  de  dèbit.  Debilorio, 
vale.  Syngrapha,  ae,  cautio,  nis.  ||  auténtich. 

DEBITORI  simple.  Rccibo  ó  escriptura  privada. 
Debitorio  simple  ó  privado.  Privala  cautio. 

RECULLiR  UN  DEBITORI.  fr.  SatisfeHo.  Recoger  un 
vale.  Xomem  solutione  facta  recipere. 

DEBOIXAR.  V.  a.  y  derivats,  dibuixar. 

DEBOTAR.  V.  a.  Dansar,  botar  fora.  Arrojar, 
echar^  expeler.  Projicio,  is. 

DEBOIXAR.  V.  a.  y  derivats,  dibuxar. 

DÈCADA,  f.  Narració  de  las  ocurréncias  en  ï 
espay  de  deu  anys.  Dècada.  Decas,  ad  is. 

DCCADÈNCIA.  f.  Declinació,  principi  de  ruina. 
Decadència.  Ruina,  a;.  [|  Se  diu  de  las  cosas  morals, 
com :  la  decadència  del  imperi  ó  de  las  arts ,  etc. 
Decadència.  Rcrum  inclinalio. 

ANAR  EN  decadència,  fr.  DECAURER. 

DECÀGONO.  m.  geóm.  Figura  de  deu  ànguls 
y  deu  costals.  Decdgono.  Decagonus,  i. 

DEGAHENT.  p.  a.  Lo  que  decau.  Decadente. 
LabenS;  declinans. 


DEGAHIMENT.  m.  Debilitat ,  falta  de  forsas, 
Descaecimiento.  Languor,  is. 

DEGÀLOGH  Ó  DEGALOGO.  m.  Los  deu  ma- 
naments de  la  lley  de  Dèu.  Decdlogo.  Decalogus,  i. 

DEGAMPAR.  V.  n.  Alsar  lo  campament  la  tro- 
pa. Decampar,  levantar  el  campo  ó  los  reaks.  Cas- 
tra movere. 

DEGAMPAT ,  DA.  p.  p.  Decampado.  Semotns 
ex  castris. 

DEGANAT,  m.  DEGANAT. 

DEGANDIR.  v.  a.  DEBILITAR.  S*U8a  també  com 
recíproch. 

DEGANO.  m.  Lo  mès  antich  de  una  corporació. 
Decano.  Decanus ,  i.  Q  Lo  nombrat  pel  rey  pera 
presidir  algun  concell  ó  tribunal ,  encara  que  no 
sia  '1  mès  antich.  Decano.  Praeses,  idis. 

DEGANTAMENT.  ,'m.  Efecte  de  decantar.  La- 
deoy  torcimiento.  Inclinació,  nis.  ||  La  acció  de  abo- 
car una  eyna  poch  à  poch  pera  que  cayga  '1  líqnit 
y  quede  '1  solatge.  Decantacion,  Inclinatio,  nis.  || 
Lo  declive  ó  defecte  que  pateix  una  paret.  Torci- 
miento. Inclinatio,  nis.  Q  declivi. 

DEGANTAR.  V.  a.  Móurer  alguna  cosa  torcent- 
la  ó  inclinantla  à  algun  costat.  També  s'  usa  com 
recíproch.  Ladear,  tòrcer,  decantar.  In  latus  incli- 
naré. II  met.  Inclinar  algú  à  sòn  partit  ú  opinió. 
Llevar  y  atraer ,  Àttraho,  is.  ||  Inclinar  poch  à  poch 
alguna  eyna  pera  tràurerne  '1  licor  sens  que  cayga 
M  solalje.  Decantar.  Inclino,  as.  ||  Ponderar,  exal- 
tar, aplaudir.  Decantar.  Praedico,  as.  ||  Apartarse 
del  camí  recte.  Tòrcer ,  decantar.  Dcflecto,  is. 

DEGANTAR8E.  V.  r.  Determinarse  à  seguir 
algun  partit  ü  opinió.  Ladearse,  inclinarse,  abalan- 
zarse.  Alicujus  partessequi.  ||  Pérdrer  alguna  cosa 
la  línea  perpendicular.  Torcerse,  ladearse.  ïnlor- 
queri,  in  obliquum  ferri. 

DEGANTAT,  DA.  p.  p.  Ladeado ,  decantado. 
Inclinalus.  ||  Ponderat  per  mòlt  bo.  Decantado.  Ce- 
lebralus. 

DEGAPITAGIÓ.  f.  La  obra  de  llevar  lo  cap. 
Decapitacion.  Capitis  mullatio. 

DEGAPITAR.  v.  a.  Llevar  lo  cap.  Decapitar, 
Capite  mullaré; 

DEGASÍL-LABO.  adj.  Espècie  de  vers  de  deu 
síl-labas.  Decasilabo.  Decasillabus,  i. 

DEGÀURER.  V.  n.  Anar  à  ménos  ,  així  en  los 
béns  de  fortuna  com  en  la  salut.  Decaer ,  menguar, 
descaecery  decaer ^  t'r  en  decadència.  Sublabor,  eris. 

DEGAYGIÓ.  f.  ant.  decahiment. 

DEGAYGUDA.  f.  decadència. 

ANAR  EN  DECATOUDA.  fr.  DECiURER. 

DEGAYGUT ,  DA.  p.  p.  Decaido.  Languidus, 
dilapsus. 

DEGEBEMENTZ.  m.  ant.  engany. 

DEGÈBRER.  V.  a.  ant.  encantar. 

DEGEBUT,  DA.  p.  p.  ant.  enganyat. 

DEGELAR.  V.  aav)6..  y  deri  descubrir,  reve- 
lar, DENUNCIAR,  DELATAR. 

DEGEniViR.  m.  Entre  'Js  romans  qualsevol 


i9i 


DEC 


DICCIONARI 


DEC 


\ 


dels  deu  magistrats  superiors  que  compongueren 
las  lleys  de  las  dotze  taulas,  y  gobernaren  en  Uoch 
dels  cónsuls.  També  s'  anomenaren  així  uns  ma- 
gistrats que  servian  de  assessor,  ó  que  suplían  sas 
faltas;  y  així  mateix  hi  havia  decemvirs  militars, 
y  per  altres  negocis  parliculars ,  com  pera  gober- 
nar  una  colònia,  pera  'Is  sacrificis,  elc.  Decemviro, 
dectmvir.  Decemvir,  i.  ||  Assessor  dels  prelors.  De- 
cemviro. Propraetor,  is. 

DEGEMVIRAL.  adj.  Lo  que  pertany  als  de- 
cemvirs. DecemviraL  Deccmviralis.  ||  pi.  Las  lleys 
que  estavan  contingudas  en  dotze  tau'as,  y  al  prin- 
cipi de  el  las  tot  lo  dret  romà.  Decemvirales,  De- 
cemvirales,  ium. 

DEGEMVIRAT.  m.  La  magistratura  del  de- 
cemvir y  '1  temps  que  durava.  Dccemvirato,  De- 
cemviratus,  us. 

DEGENA  Y  DESENA,  f.  ant.  Companyia  de 
deu  homes  de  armas.  Decena.  Decas,  dis. 

DECÈNCIA,  f.  Asseo,  composlura,  adorno  cor- 
responent à  cada  cosa.  Decència.  Eleganlia  ,  íb.  || 
Recato,  honestedat ,  modèstia.  Decència,  Conduïen- 

tia,  se.  II  REVERÈNCIA,  VENERACIÓ. 

DECENDIR.  V.  a.  y  derivats,  descendir. 

DECENT,  adj.  Uonest,  just,  degut.  Decente.  De- 
ccns.  II  Corresponent,  conforme  al  estat  ó  qualitat 
de  cada  cosa.  Decente.  Consonus.  ||  Adornat  sens 
luxo  ,  però  ab  asseo  y  limpiesa.  Decente.  Cultus.  || 
Digne,  racional ,  com:  gratificació  decent.  Decente. 
Dignus.  II  Modest ,  ben  criat.  Decente.  Comis.  ||  Ben 
vist,  de  bona  reputació.  Decente.  Uonoratus.  ||  Se 
diu  de  la  persona  que  no  es  noble,  però  límpía  de 
sanch  y  ofici ,  y  de  bona  reputació.  Decente.  Inge- 
nuus,  honestus. 

sÉR  DECENT,  fr.  Estdr  bè  alguna  cosa ,  donar  ca- 
ràcter. Serdecoroso  ó  dectnte.  Decere,  decornmesse. 

DECENTtSSIM,  A.  adj.  sup.  Deeentisimo.  De- 
cenlissimus. 

DECENTMENT.  adv.  m.  Ab  decència.  Decen- 
temente.  Decenter,  decorè. 

DECEPCIÓ,  f.  ENGANY. 

DECEPTIU,  VA  Y  DECEPTORI,  A.  adj.  en- 
ganyós, CAPCIÓS. 

DECERNIR.  V.  a.  Distingir,  advertir  la  dife- 
R'ncia  entre  dos  cosas.  Discernir.  Animadverto,  is. 
II  determinar,  decretar,  provehir,  lliurar,  des- 
patxar. II  DIVISAR. 

DECÉ8.  m.  MORT. 

DECE8SIÓ.  f.  PRKGEDÉNCIA. 
DECES80R.  m.  PREDECESSOR. 

DECIDIR.  V.  a.  Determinar,  resóldrer.  Decidir. 

StatUO,  is.  II  TERMINAR,  DEFINIR. 

DECIDIR8E.  V.  r.  Determinarsc  ,  resóldrerse. 
Decidir$e.  Inire  consilium. 

DECIDIT,  DA.  p.  p.  Decidida ,  resuelto.  Slatu- 
lus.  I  adj.  Determinat ,  qui  manifesta  mòlt  empe- 
nyo per  alguna  cosa.  Resutlto,  decidido.  Animosus. 
g  Prompte,  expedit.  Resuelto.  Expedítus. 

f.  La  desena  part  de  alguna  cosa. 


Dècima.  Dècima,  8B.  J  dblmb.  ||  poét.  Estrofa  de  dei 
versos  de  vuyt  síl-labas  cada  un.  Fou  inveotadi 
pel  espanyol  Vicens  Espínel.  Dècima.  Stngbi 
denis  carminibus  constans. 

DECIMADOR,  A.  m.  y  f.  dblmbe.  i. 

DECIMAL,  adj.  Se  diu  de  cada  una  de  laiàei 
parts  igual  en  que*s  divideix  una  quantitat.  Dèci- 
ma/. Denarius.  y  Lo  que  pertany  al  delme.  DecimtL 
Decumanus,  decimalis. 

DECÍ8,  A.  p.  p.  DECIDIT. 

DECI9IÓ.  f .  Determinació  en  alguna  cosa  (M- 
tosa.  Decisioti.  Consilium  ,  ii.  |  Sentència  proDOi- 
ciada  en  las  causas  civils  y  criminals.  Decifin, 
Decisió,  nis.  ||  Lo  decret  que  dóna  4  rey  à  lasooa- 
sultas.  D*cÍ8Íon.  Regalis  decisió. 

DECISIÓ  DE  ROTA.  La  seutéucia  que  dóna  en  Roai 
'1  tribunal  de  la  sacra  rota.  Decision  de  U  rtÈti, 
SacraB  rot»  decisió. 

DECI8IONI8TA.  m.  Compilador ,  comenlaiir 
de  decisions.  Decisioni$ta.  Decisionumcommetttitff• 

DECI9IR.  V.  a.  DECIDIR. 

DECISIU,  VA.  adj.  Lo  que  decideix.  D^im», 
decisorio.  Decreorius,  definitivus. 

DECISIVABIENT.  adv.  m.  Per  decisió ,  deter* 
minadament.  Decisivamente.  Definitè. 

DECISORI,  A.  adj.  DEcisiiJ. 

DECLAMACIÓ,  f.  Discurs  oratori,  quasi  ses- 
pre  fingií,  pera  cxercitars<$  en  las  reglas  de  la  retò- 
rica. D.'clamacion.  Oratio,  nis.  ||  aplalso.  1  Sàtin^ 
discurs  vehement  y  acatorat.  Declamacian,  tmif- 
tiva.  Vciíemens  oratio.  ||  Qualsevol  oració  retório. 
D^ch'ni^ion.  Oi•a'io,  nis.  ||  Lo  to  y  accionat M 
qui  declama.  Drclamaeion.  Pronuntiatio,  nis. 

DEGLABIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  declama.  ^ 
clamador.  Declamator,  is. 

DECLAMAR.  V.  a.  Perorar ,  dir  un  discarsei 
públich,  ó  pera  exercitarse  en  las  reglas  de  la  on* 
tòria.  Declamar.  Declamo  ,  as.  |  Parlar  ab  ardor  y 
fogositat  contra  Ms  vicis.  Declamar.  Declamo,  v; 
in  aliquem  invehi. 

DECLAMATORI,  A.  adj.  Se  diu  del  estil des- 
masiat  vehement  y  retumbant  ó  afectat.  Deelau- 
torio.  Declama* or ius. 

DECLARACIÓ,  f.  Manifestació  ó  interpreiacü 
de  lo  que's  dubta  ó  ignora.  Declaracion.  Declàratio, 
nis.  II  DENUNCiAció.  ||  for.  Deposició  de  alguo  reo, 
testimoni  ó  p6rit.  Declaracion.  Testimoninm,  ü-l 
Decret  del  príncep.  Declaracion.  Declàratio,  nis.  | 

DESGUBRIMENT. 

DECLARACIÓ  DE  GUERRA.  La  accíó  dc  intimaria. 
Declaracion  de  guerra.  Belli  indíctio. 

DECLARADAMENT,  adv.  m.  Manifeslaont. 
Declaradamente,  notoriamenle.  Manifestè,  apertè, 
palam. 

DECLARADOR,  A.  m.  y  f.  lntérpretb.  |  ti^ 

TIMONI. 

DECLARAMENT.  p.  a.  dbclabació. 
DECLARANT,  p.  a.  Qui  declara.  DecUr^' 
Declarans. 


■d 


1 

4 


4 

j 


DEC 


CATALÀ 


DEC 


Í9S 


DECLARAR,  v.  a.  Interpretar ,  explicar  lo 


I  for.  Deler- 
Prestar  ju- 


ocult  ó  dubtós.  Declarar.  Declaro,  as. 
minar,  decidir.  Declarar.  Decido ,  is. 
rament  en  causa  civil  ó  criminal.  Declarar ,  depo^ 
ner,  Testor,  aris.  ||  Manifestar  1'  animo  ó  la  inten- 
ció. Declarar.  Denuntio,  as.  ||  declàeaise  à  algú. 

II  PtOCLAMAR.  II  PROTESTAR. 

DEG3LARAR8E.  V.  r.  Decidirse  per  algun 
partit.  DeclararsCy  decidirse.  Alicui  favere.  ||  fam. 
Donarse  à  conèixer  per  alguna  mala  qualitat.  De- 
clararse.  Aperio,  is.  ||  Dit  de  las  cosas  inanimadas 
deixarse  véurer,  com:  la  victorià  s'  ha  DECLARAf 
pel  rey.  Declararse.  Ad  aliqnem  inclinari. 

DECLARARSB  il  ALGÚ.  fr.  Confiarlí  algun  secret. 
Declarar  su  pecho  ó  corazan,  declararse  d  al^uno. 
Arcanum  alicui  credere.  ||  Anomenar  à  algú  per 
algun  càrrech.  Nomhrar.  Renuntiare  aliquem. 

DECLARAT,  DA.  p.  p.  Declarado.  Apertus. 

DECLARATIVA,  f.  La  facilitat  de  produhirse 
ò  explicarse  ab  claredat  y  elegància.  Declarativa. 
Facilitas  in  dicendo. 

DECLARATORI,  A.  adj.  for.  Auto  ó  clàusula 
que  declara  alguna  cosa.  Declaratorio.  Declarans, 
exponens. 

DEGLINABLE.  adj.  gram.  Lo  nom  que's  pól 
declinar.  Declinable.  Declinabilis,  variabilis. 

DECLINACIÓ.  f.  Declivi,  pendent.  Dècima- 
cion.  Declinatio,  nis.  ||  met.  decadència.  ||  gram.  La 
variació  per  casos.  Declinacion.  Declinatio,  nis.  || 
astron.  Lo  que  un  astre  s'  aparta  de  la  equinoc- 
cial  envers  algun  dels  pols.  Declinacion.  Declina- 
,lio,  nis.  II  En  V  art  de  fér  (ellotjes  de  sol  la  dife- 
rència de  algun  pla  per  estar  de  cara  à  orient  ó 
ponent.  Declinacion.  Declinatio,  nis.  ||  nàut.  Lo 
que  la  agulla  s'  aparta  de  la  direcció  al  nort.  Lo 
mateix  se  diu  de  la  nau  que  s'  aparta  de  sa  derro- 
ta. Declinacion.  Declinatio,  nis. 

NO  sarer  LAS  DECLiNACiONS.  fr.  Sèr  mòlt  igno- 
rant. No  saber  el  Cristus  ó  las  declinaciones.  Nec 
prima  mdimenta  callere. 

DECLINAR,  v.  a.  gram.  Variar  per  casos  lo 
nom,  pronom  y  particip.  Declinar.  Declino,  as.  || 
V.  n.  Inclinarse  envers  algona  part.  Declinar,  de- 
caer,  menguar.  Decresco,  is.  ||  Acabarse  ó  arribar 
al  últim,  com  lo  sol,  lo  dia.  Declinar.  Declino,  as. 

II  Decàurer  T  us  ó  exercici  de  alguna  cosa  fins  à 
tocar  en  V  extrem  contrari,  com:  la  virtut  ha  de- 
clinat en  vici.  Declinar.  Degenero  as.  ||  for.  Par- 
lant de  la  jurisdicció  no  regonéixer  per  Uegftim  lo 
jutge  del  plet  per  incompetència.  Declinar.  Alie- 
num  judicem  ejurare. 

DEGLIlfARSE.  V.  r.  gram.  Yariarse  per  sos 
casos  lo  nom,  pronom  y  particip.  Declinarse.  De- 
clinor,  aris. 

DECLINAT,  DA.  p.   p.  Dec/ínado.  Declinatus. 

DEdJNATORI.  m.  Instrument  que's  compon 

de  una  fusta  quadrada  ab  una  brúixula,  y  serveix 

pera  observar  la  declinació  de  la  paret.  DeclinatO" 

rio,  Instmmentum  quo  parietis  declinatio  notatur. 


DECLINATÒRIA,  f.  for.  Petició  en  qne's  decli- 
na '1  for,  ó  no's  regoneix  à  algú  per  jutge  Uegitim. 
Declinatòria,  Libellus  supplex  ad  judicem  alienum 
ejurandum. 

DECLIVI.m.Lopendentó  rampa  de  alguna  cosa. 
Declivio,  declive.  Proclivium,   ii,  declivitas,  atis. 

DECOCGIÓ.  f.  L'  ac(e  y  efecte  de  cóurerse  al- 
guna cosa.  Decoccion.  Decoctio,  nis.  ||  Digestió.  De^ 
coccion.  Coctio,  digestió,  nis. 

DECOLLACIÓ.  f.  DEGOLLACIÓ. 

DECONTINENT.  adv.  m.  BNcoNTiNBNT.  adv. 

m.  ENCONTINENT. 

DECORACIÓ,  f.  Adorno,  llustre.  Decoracion, 
Decoramentum,  i.  ||  Mutació  de  escena  y  són  ador- 
no en  las  representacions  teatrals.  Decoracion. 
Cboragium,  ii. 

DECORAR.  V.  a.  Adornar,  hermosejar.  Deco- 
rar.  Decoro,  as.  ||  Apéndrer  de  memòria.  Decorar, 
tomar  de  memòria,  ençomendar  d  la  memòria.  Me- 
morise  mandare.  ||  Dir  de  memòria  alguna  cosa. 
Decir  de  memòria  ó  de  coro.  Recito,  as.  ||  poét. 
Condecorar.  Condecorar,  honrar.  Honoro,  as. 
DECORAT.  DA.  p.  p.  Decorado.  Decoratus. 
DECORO. m.  Honor,  reverència.  Decoro.  Honor, 
is.  II  Circunspecció,  gravedat.Z>ecofo.Dignilas,atis. 
II  Puresa,  honestedat,  recalo.  Decoro.  Pudor,  oris.  I 
Honra,  punt,  estimació.  I>ecoro.  Honor,  is.  ||  Part  de 
arquitectura  que  ensenya  à  donar  als  edificis  1'  as- 
pecte y  propietat  corresponent.  Z)ecof o.  Decorum,  i. 
DECORÓSi  A.  adj.  Decent.  Decoroso,  honroso, 
Decorus,  honestus. 

DEC0R08AMENNT.  adv.  m.  Ab  decoro.  De- 
corosamente.  Decorè,  decenter. 
DECÓRRER.  V.  n.  ant.  FLUIR. 
DECORRIMENT.  m.  ant.  decurs. 
DECREIXENT  DE  LA  MAR.  ant.  RBFLUIX. 
DECREMENT.  m.  DISMINUCIÓ. 
DECRÈPIT,  A.  adj.  S'  aplica  à  la  edat  mòlt 
avansada,  ò  al  qui  per  sèr  vell  té  las  poténcias 
poch  claras.  Decrépito,  caduco,  carraco.  Decrepitus. 
DECREPITUT.  f.  Summa  vellesa.  Decrepitud, 
senectud.  Senium,  ii. 

DECRET,  m.  Decisió,  resolució.  Decreto.  Sen- 
tentia,  se.  ||  En  lo  dret  canònich,  la  constitució  que 
forma  *1  papa  consultant  los  cardenals.  Decreto. 
Pontifícium  decretum.  ||  Lo  llibre  del  dret  canònich 
que  recopilà  Gracia.  Decreto.  Gratiani  decretum. 
*-  DECRET  DEL  SENAT.  La  rosolució  dol  mateíx  se- 
nat. Senado  consulto.  Senatusconsultum,  i. 

DECRET  IRRITANT.  Lo  que  iuvalida  alguna  provi- 
dència anterior.  Decreto  irritante.  Decretum  ali- 
quid  irritum  faciens. 
DECRETACIÓ.  f.  ant.  decret. 
DECRETAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  las  decre* 
tals.  Decretal.  Decretalis.  ||  f.  Epístola  ab  que'l  pa- 
pa declara  algun  dubte  per  sí  sol  ó  ab  parer  dels 
cardenals.  Decretal.  Decretalis  epistola.  ||  pi.  Re- 
copilació de  las  epístolas  ò  decisions  %poatiliciaSr 
I  Decretales.  Decretales,  ium. 


496 


DED 


DICCIONARI 


DEF 


DEGRETALI8TA.  m.  Intérprete  de  las  decre- 
tats. Decrelalista.  Decretalium  interprcs. 

DECRETAR.  Y.  a.  Resóldrer,  decidir.  Decre^ 
tar.  Decerno,  conslituo,  is. 

DECRETAT,  DA.  p.  p.  Decretado.  Decretas. 

DECRETI8TA.  m.  Comentador  del  llibre  que 
en  lo  dret  canónich  s'  anomena  decrel.  Decretista, 
Gratiani  decreti  inlerpres. 

DECRETORI.  adj.  S'  aplica  al  dia  que'ls  met- 
ges assenyalan  pera  formar  judici  de  la  malaltia. 
Decretorio.  Dies  criticus. 

DECÚBIT.  m.  med.  Lo  pòsit  que  fa  algun  hu- 
mor passant  de  una  part  à  altra  del  cos.  Decúhito, 
Decubitus,  i. 

DÉCUPLO,  A.  adj.  S*  aplica  à  la  quantitat 
que  es  com  deu  vegadas  la  altra  ab  que's  compa- 
ra. Décuplo.  Decuplus. 

DECÚRIA.  f.  En  la  milícia  romana  la  esqua- 
dra de  deu  soldats  gobernada  per  un  cabo.  Decur 
ria.  Docuria,  sd,  Q  En  los  estudis  de  gramàtica  la 
classe  de  deu  estudiants  à  qui  pren  la  llissó  U  de- 
curió.  Decuria,  Decuria,  se. 

DECURIAT.  m.  Lo  grau  de  decurió  en  la  mi- 
lícia romana.  Decuriato,  Decuriatus,  us. 

DECURIÓ.  m.  Entre  'Is  romans,  lo  cabo  que 
gobernava  deu  soldats.  Decurion.  Decurio,  nis.  || 
Lo  gobcrnador  de  una  colònia  ò  municipi.  Decu- 
rion. Decurio,  nis.  ||  En  los  estudis  de  gramàtica 
1'  estudiant  que  pren  la  llissò  à  deu.  Decurion.  De- 
curió, nis.  II  DECURIAT. 

DECURS,  m.  La  continuació  del  temps.  Decur- 
$0,  discurso ,  curso.  Temperis  decursus. 

DECUYT.  m.  Such  bullit  ab  herbas  que*s  fà 
pera  béurer  y  altres  usos.  Cocimiento,  decoccion, 
Decoctum,  i. 

DEDICACIÓ,  f.  Consagració,  aplicació  de  al- 
guna cosa  al  cuito  diví.  Dedicacion.  Dedicatio,  nis. 
II  Celebritat  del  dia  en  que's  fà  memòria  de  haver- 
se  dedicat  algun  temple  ò  altar.  Dedicacion.  Dedi- 
cationis  festum.  Q  Inscripció  de  la  dedicació  de  al- 
gun temple  ó  edifici  grabada  en  una  pedra  de  ell. 
Dedicacion.  Inscriptio,  nis. 

DEDICANT,  p.  a.  Dedicante,  Dicans. 

DEDICAR.  V.  a.  Consagrar  alguna  cosa  al  cui- 
to de  Dèuó  dels  Sants.  Dedicar.  Dico,  as.  ||  Erigir 
algun  monument  en  memòria  de  algun  héroe  ó  de 
alguna  victòria.  Dedicar.  Dico,  as.  Q  Emplear,  des- 
tinar, aplicar.  També  s'  usa  com  recíproch.  Dedi-  - 
ear.  Destino  as.  Q  Dirigir ,  enviar  alguna  cosa  à 
persona  determinada.  Dedicar.  Alicui  mittere. 

DEDICAT,  DA.  p.  p.  Dedicada.  Dícatus. 

DEDICATÒRIA,  f.  Carta  que's  posa  al  prin- 
cipi de  alguna  obra  pera  dirigiria  à  qui*s  dedica. 
Dedicatòria.  Nuncupatoria  epistola. 

DEDIGNAR.  V.  a.  Desdenyar,  despreciar.  De- 
dignar,  desdenar.  Dedignor,  aris. 

DEDUCCIÓ,  f.  11-lació,  derivació.  Deduccion. 
Dedttctio,  nis.  ||  Rebaixa  de  alguna  quantitat.  De- 
duccion, di9cuen(o,  rebaja.  Dedaotio,  nia.  |  mú». 


Progressió  natural  de  sis  veus  do,  re,  mi,  fa,  sol, 
la.  Deduccion.  Musicalis  progressió. 

DEDUHIBLE.  adj.  Lo  que's  pót  deduhir.  Dedu- 
cible.  Deductibilis. 

DEDUHIR.  V.  a.  Tràurer  la  conseqüència  de 
una  cosa  per  altra.  Inferir,   deducir.  Infero,  ers.  || 
Rebaixar  alguna  partida  de  una  quantitat.  Deducir, 
rehajar.  Subduco,  is.  ||  for.  Presentar  las  parts  sas 
defensas  ò  drets.  Akgar,  deducir.  Ex  jure  agere. 

DEpUHIT,DA.  p.  p.  Deducido.  Illatus. 

DEÉ.  adj.  ant.  DEsé. 
^  DEEMBRE.  m.  desembre. 

DEEN.  adj.  ant.  dbsé. 

DEENEMENT.  adv.  ant.  En  desè  lloch.  En  dè- 
cima lugar.  Decimò. 

DEE8A.  f.  DiossA. 

DEFALCACIÓ.  f.  ant.  y 

DEFALCAMENT  Y  DEFALCH.  m.  ant.  des- 

FALCH. 

DEFALCAR.  V.  a.  DESFELCAR. 
DEFALCAT,  DA.  p.  p.  desfalcat. 
DEFALENT.  adj.  defectible. 
DEFALIMENT.  m.  ant.  falta,  culpa. 

DEFALIR.  V.  n.  DEFALLIR. 
DEFALL.  m.  FALTA,  MORT. 
DEFALLENT.  adj.  DEFECTIBLE. 

DEFALLIMEBIT.  m.  Falta  de  forsas,  de  vigor 
ó  de  animo.  Desfallecimiento,  dejamienta,  lasitvd, 
caimientOy  languidez.  Defectus,  us,  languor,  is.  || 
Basca,  desmay.  Desfallecimiento.  Deliquium,  ii.  || 
Lo  que  ve  per  falta  de  aliment.  Ahilo.  Languor, 
exanimatio,  nis.  ||  ant.  falta,  culpa,  carència. 

DEFALLINT,  adj.  ant.  defectible. 

DEFALLIR.  V.  n.  ant.  Pérdrer  V  animo.  Desfà- 
llecer.  Conflaccco,  e^.  ||  Cométrer  alguna  falta.  Fal- 
tar. Ab  olBcio  deficere.  ||  ant.  Morir.  Pallecer,  fe- 
necer.  Emorior,  iris.  Q  ant.  disminuir,  minvar.  || 
Faltar,  no  havèrhi  prou  de  alguna  cosa.  Faltar. 
Desum,  es. 

DEFALLIR8E.  V.  r.  Pèrdrer  la  salut,  lo  vigor. 
Descaecery  debilitarse,  caer  en  languidez.  Langueo, 
es,  languesco,  is. 

DEFALLIT,  DA.  p.  p.  Desfallecida.  Debilita- 
tus. 

DEFALT,  m.  ant.  falta,  defecte,  carència.  Q 
adj.  ant.  faltat. 

DEFALTAR.  V.  a.  ant.  defallir. 

DEFECCIÓ.  f.  L*  acte  de  separarse  pública- 
ment de  una  causa,  partit  ó  secta.  Defeccion.  De- 
fectio,  nis.  y  conjuració,  sublevació.  3. 

DEFECTE,  m.  Imperfecció  natural  ó  moral. 
^Defecto,  imperfeccion.  Defectus,  us,  vitium,  ii. 

DEFECTIBLE.  adj.  Lo  que  pót  faltar.  Defecti- 
ble. Defectibilis. 

DEFECTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  alguna  falta  ó 
defecte.  Defectivo.  Defectivus. 

DEFEGTUÓ6|  A.  adj.  Lo  que  es  imperfet. 
DefectuotOy  imperfecta,  tachoso,  manca,  trabajoso. 
ImperiectmB.  ^ 


DEF 

DEiXCTUOBABIEPiT•  adv,  m.  Ab  defecte. 
Dffee4voiamenU,  Imperfecte. 

DEPENDENT,  p.  a.  Defendiente,  defensar ,  de^ 
fenàedor,  Defendens. 

iviNDBNT  DE  coNCLCsiONS.  Lo  qui  defensa  en  ac- 
te públich  literari  algunas  proposicions,  y  respon 
aU  arguments  qne*8  posan  contra  ellas.  Sustenían^ 
le.  Propugnator,  defensor,  is. 

DEFENDIBLE.  adj.  Lo  qne  's  pót  ó  *s  déa  de- 
féndrer.  Defendible,  Defendibilis,  priesidio  munilns* 

DEFÉBTDBER.  V.  a.  ant.  Prohibir,  Tedar.  Pro- 
hibir,  vedar.  Veto,  as,  prohibeo,  es.  ||  defemsai. 

DEFÉNDB  FJMIE,  V.  r.  ant.  llibeabss,  bscüsabsb. 

DEFENENT,  p.  a.  ant.  defendbnt.  |  ant.  de- 

FBNDIBLB. 

DEFENIMENT.  m.  ant.  y 

DEFENSA,  f.  La  acció  de  defensar  6  defen- 
sarse.  Defema,  Defensio,  nis.  ||  Reparo,  resguart. 
Defensa^  defensiva,  Defensio,  nis.  ||  Arma  ó  instru- 
ment ab  que  algú  's  defensa  en  algun  perill.  De- 
fensa. Munimen,  inis.  y  Amparo,  protecció.  Defen^ 
sa.  Tutela,  m.  |  Qualsevol  obra  de  fortificació.  De- 
fensa, defensas.  Munimentum,  i.  |  Manifest  en  abo- 
no de  alguna  persona  ó  cosa.  Defensorio,  afolo§ia. 
Apologeticum  scriptum.  ||  ant.  piohibició. 

posiBSB  BN  DEFENSÀ,  fr.  Posarsc  en  disposició  de 
resistir  al  que  intenta  algun  mal.  Ponerse  en  defèn- 
sa,  estar  ó  ponerse  d  la  defensiva.  Sese  tueri. 

DEFENSABLE,  adj.  Lo  que's  pót  defensar. 
Defensable.  Pra^sidio  munitus. 

DEFENSAB.  V.  a.  Preservar  de  algun  dany. 
Defender.  Defendo,  is.  ||  Mantenir,  sostenir  alguna 
cosa  contra  '1  dictamen  de  altre.  Defender.  Defen- 
do, is.  I  Advocar  en  favor  de  altre.  Defender.  Pa- 
trocinor,  aris.  |  ant.  Prohibir,  vedar,  impedir. 
Defender.  Veto,  as.  I  Sostenir  la  certesa  de  alguna 
cosa.  Defender.  Rem  asserere. 

DEFEN8ABSE.  V.  r.  Preservarse  de  algun 
dany.  Defendern.  Sese  tueri. 

DEFENSAT,  DA.  p.  p.  Defendido.  Defensus. 

INEFENSIÓ.  f.  ant.  defensí. 

DEFENSIONAT,  DA  Y  DEFENSIU  VA.  adj. 
Lo  que  serveix  pera  defensar  ó  defèn  sarse.  Defenr 
si90.  Protegens. 

DEFENSIVA,  f.  Estat  del  que*s  defensa  sens 
acométrer.  Defensiva.  Priesidium,  ii. 

BSTIB  Ó  POSABSB  i  LI  DEFENSIVA,    fr.    POSarSC  CU 

estat  de  defensa  sens  voler  acométrer  al  enemich. 
MstüT  d,  6  ponerse  sobre  la  defensiva.  Defensioni  ac 
prssidio  sui  ipsius  tanlum  intentum  es.ie. 

DEFENSO,  f.  ant.  defensa. 

msnaiSOB,  A.  m.  y  f.  Qui  defensa.  Defensor. 
Defensor,  is.  |  m.  for.  La  persona  anomenada  pel 
jutge  pera  defensar  los  béns  de  un  concurs  à  ft  de 
que  defense  als  ausents.  Defensor.  Defensor,  is. 

DEFENSORI.  m.  defensa.  6. 

DEFENSOBIA.  f.  L'  exercici  ó  ministeri  de  de- 
fensor. Defensaria.  Patroni,  tutoria  munus. 

IMEFEBÉNCIA.  f.  Adhesió  al  dictamen  ó  modo 

TOMO  I. 


CATALÀ. 


DEF  497 

de  obrar  de  altre  per  respecte  ó  pér  excessiva  mo- 
deració. Deferència.  Assensio,  nis. 

DEFEBENT.  m.  astr.  Sf  lo  sistema  de  Toio- 
meo  las  curvas  que  portan  los  planetas  ab  són  epi- 
cicle.  Deferents.  Deferens,  tis.  j  anat.  Los  vasos  qne 
contenen  lo  semen  en  los  testiculs.  Deferente.  De- 
ferentia  vasa.  ||  adj.  S' aplica  al  que  s*  adhereix  al 
dictamen  de  altre  sens  voler  sostenir  lo  sèu.  Defs• 
rente.  Assenliens  alteri. 

DEFEBIB.  V.  u.  Convenir  ab  lo  dictamen  de. 
altre.  Deferir.  AÍicui  assentin. 

DEFÉSy  A.  p.  p.  ant.  de  deféndrer.  Vedada^ 
defendido,  prohibida,  Defensus. 

DEFFALT.  ant.  defalt. 

DEFFALLENT.adj.  ant.  defectiblb. 

DEFFEGTIU,  VA.  adj.  DEFECTUÓS. 

DEFFÉNDBEB.  V.  d.  DEFBNSAt. 

DEFFENEDOB,  A.  m.  y  f.  defensor. 

DEFFENENT.  p.  a.  DEFENDENT. 

DEFFENIMENT.  m.  ant.  y 

DEFFENSIÓ.  f.  DEFENSA. 

DEFFÉS,  A.  p.  p.  DEFÈS. 

DEFFET.  ant.  desfet. 

DEFFIAB  Y  DEFIAB.  V.  n.  ant.  desconfUI. 

DEFICIENT,  adj.  Defectuós,  imperfet  en  algu- 
na cosa.  Deficiente.  Imperfectus. 

DÈFICIT,  m.  Yeu  llatina  que  usan  los  comer- 
ciants pera  significar  lo  descubert  que  resulta,  com- 
parant lo  capital  existent  ab  lo  que  hi  ha  posatenla 
empresa;  y  en  la  administració  pública  la  part  que 
falta  pera  umplir  las  atencions  del  estat  reunidaa 
totaslas  sumas  deslinadasà  cubrirlas.  Défcit.  Dèfi- 
cit, n  La  notaaue  indica  dita  falt«n.  Dé/icit.  Dèficit. 

DEFINICIÓ,  f.  Explicació  clara  y  exacta  de  la 
essència  de  alguna  cosa.  Definieion.  Definitio,  nis. 
H  Decisió,  determinació.  De/Snicion.  Decisió,  nis.  0 
pi.  En  las  ordes  militars,  ménos  en  la  de  sant  Jau- 
me, U  conjunt  de  estatuts  y  ordenansas  que  ser- 
veixen pera  sòn  gobern.  Definiciones.  Constitutio- 

nes,  um. 

DEFINICIÓ  DE  COMPTES.  Lo  Fcmato  dcls  comptcs,  ó 
la  certificació  que's  dóna  peraque  conste  que  bau 
quedat  ajustats,  y  satisfet  ï  alcans  que  resultava 
de  ells.  Finiquito.  Apocba,  se. 

DEFINIDOB,  A.  m.  y  f.  Qui  defineix  ó  deter- 
mina alguna  cosa.  Definidor.  Definitor,  is.  ]  En  las 
ordes  religiosas  cada  religiós  que  ab  lo  prelat  prin- 
cipal forman  una  espècie  de  consell  anomenat  de- 
finitori pera  '1  gobern  de  la  religió,  y  resóldrer 
los  casos  mè5  àrduos.  Definidor,  Definitor,  is. 

DEFINIMET.  m.  ant.  definició.  2. 

DEFINIB.  V.  a.  Explicar  la  essència  de  alguna 
cosa.  Definir.  Definio,  is.  ||  Determinar,  resóldrer. 
Definir.  Decerno,  statuo,  is. 

DEFINIT,  DA.  p.  p.  DefiniL•.  Definitus. 

DEFINITIU,  VA.  adj.  Lo  que  decideix,  resol 
y  conclou  últimament  alguna  cosa.  S'  usa  en  lo 
forense,  y  s'  aplica  à  la  sentència  que  compren  lo» 
tot  del  plet.  Definitito.  Definilivus,  decretorius. 

64 


498  DEG 

DEilNrnVAMENT.  adv.  m.  Decisivament, 
resolutivament.  Definitivamente,   Definitè,  defíni- 

iivè. 

DEnNITORI.  m.  Lloch  destinat  pera  celebrar 
las  jnntas  de  definidors  I  eligiosos.  Definilorio.  Lo- 
cus  ad  definitorum  consessum  destinatus.  ||  La  jun- 
ta ó  cos  dels  definidors.  Depnitorio.  Definitorum 
coetus. 

DEFLUIX.  m.  Moviment  que  fa  la  lluna  apar- 
tantse  de  un  planeta  del' que  no  distava  mès  que  12 
graui  y  acostantse  cap  à  un  altre.  Dr/Iu/o.  Deflu- 
zus,  i. 

DEFLUXIÓ.  f.  ant.  fluxió. 

DEFORA,  adv.  Exteriorment  ó  per  la  part  exte- 
rior. Defuera,  por  defuera,  Foris,  forinsecüs. 

DEFORES.  m.  pi.  Los  sitis  que  rodejan  ó  cir- 
cuheixen  algun  lloch.  Àlrededoret.  Gircumjacentia 
loca. 

DEFORBIE.  adj.  Desfigurat,  imperfet,  lletg, 
.desproporcionat.  Deforme,  Deformis. 

DEFORMEMENT.  adv.  m.  Ab  imperfecció  ó 
desproporció.  Deformemenie,  Deformiter. 

DEFORMITAT,  f.  Imperfecció ,  desproporció 
en  la  fiígura.  Deformidad,  disformidad.  Deformitas, 
alis.  I  Error  grosser.  Deformidad,  Turpis  error. 

DEFRAUDAGIÒ.  f.  y 

DEFRAUDAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
defraudar.  Defraudacion,  Defraudatio,  interceptio, 
nis. 

DEFRAUDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  defrauda. 
Defraudador,  Fraudator,  is. 

DEFRAUDAR.  V.  a.  Usurpar  los  drets  de  al- 
gú. Defraudar,  Fraudo,  as.  ||  Frustrar,  deixar  sens 
efecte  alguna  cosa.  Defraudar,  Fraslror,  aris.  ] 
met.  Llevar,  privar,  estorbar.  Defraudar.  Interci- 
pío,  is. 

DEFRAUDAT,  DA.  p.  p.  Defraudada.  Frau- 
dalus. 

DEFUGI,  m.  Escusa  pera  evitar  alguna  dificul- 
tat. Efugio.  Effugium,  i. 

DEFUGIR  Y  DEFUIR.  V.  n.  fugir. 

DEFUNGGIÓ  j.  Defuncion,  muerte.  Defunctio, 
DÍ8,  obítus,  us. 

DEFUNGT  Ó  DEFUNT,  A.  adj.  DIFUNT. 

DEFUYTA.  f.  ant.  dbfugi. 

DEGÀ.  m.  Lo  mès  antich  de  una  corporació* 
Decano.  Antiquior,  is.  ||  Lo  qui  en  las  iglésias  ca- 
tedrals obté  '1  deganat.  Dean.  Decanus,  i.  ||  Eccle- 
siàstich  que  té  jurisdicció  determinada  fora  de  la 
cúria  del  bisbe.  Yicario  forense.  Yicarius  foraneus. 

DEGANAT,  m.  La  dignitat  de  degà,  y  'i  terri- 
tori ecclesiàstich  que  li  pertany.  Deanato,  deeana- 
to,  Decani  dignilas.  ||  Territori  à  que  s'  exten  la 
jurisdicció  del  degà  fora  de  la  cúria  episcopal. 
Vicariato  fordneo,  Yicariatu  foraneus. 

DEGA8T.  p.  p.  ant.  degastat. 

DEGASTAR.  v.a.ant.  mílbaratar,  destruhir. 
.     DEGEL  Y  DEGELABiENT.  m.  ant.  desgiíS. 

DEGELAR,  V.  n.  ant.  desglassar. 


DICCIONARI  DEG 

DEGENERACIÓ,  f.  Decahiment,  decliiiaa4d« 
alguna  cosa.  Degeneracion.  Depravatío,  declioilio, 
nis. 

DEGENERAR.  V.  n.  Decàurer,  pérdrer,  kh 
dir  alguna  cosa  de  sa  primera  qualitat.  De$mmf» 
Degenero,  as.  ||  met.  Decàurer  algi  de  la  boUm 
de  sos  antcpassats,  no  correspóndrer  à  sas  vxUk 
6  à  las  que  ell  mateix  tingué  en  altre  tempi.  M* 
generar j  hastardear.  Degenero,  as.  |  pint.  Daflgi- 
rarse  alguna  cosa.  Degenerar.  Degenero,  as. 

DEGENERAT,  DA.  p.  p.  Degtneroio.  DegeM- 
ratus. 

DEGLUTIDOR.  m.  Engullidor  per  ahoet  le 
degluteix  1*  aliment.  Engullidor,  deglwtíàor.  Se- 
glutitor,  is. 

DEGLUTIMENT.  m.  La  aocló  y  efecte  de» 
gullir.  Deglucion.  Deglutio,  nis. 

DEGLUTIR,  v.  n.  EnguUir,  paasarse  algoi 
cosa.  EnguUir,  tragar.  Deglutio,  is. 

DEGLUTIT,  DA.  p.  p.  Engullido,  Iragoà.^ 
glutítus. 

DECKMLAR.  v.  a.  ant.  dbgollae. 

DEGOIXAdÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  d^ 
llar.  Degollaeion ,  degüello.  Jugulatio,  decoliatií, 
nis. 

DEGOLLADERO.  m.  Lo  siti  destinat  pend^ 
gollar  los  caps  de  bestiar.  Degolladero.  Mm»* 
llum,  i. 

POSAR  Ó  PORTAR  AL  DBOOLLADERO.  ff.  Oiet.  FMTÍ 

algú  en  gravíssim  perill  de  pérdrer  la  Vidal'l 
sufrir  algun  mal  grave.  Üevar  aldegaUtiéeni^ 
degüello.  In  extremum  periculum,  discrimtt  aü- 
quem  dare. 

DEGOLLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  degolla.  Df*- 
llador,  Jugulator ,  is.  H  m.  La  part  del  aiM 
perahont  se  degolla.  Degolladero,  Jugolus,  jig•* 
lum,  i. 

DE€rOLLADURA.  f.  OEGOLLAIMA.  S. 
DEGOLLAMENT.  m.  DEGOLLACló. 

DEGOLLAR,  v.  a.  Tallar  la  gargamella  à  a^' 
gun  home  ó  animal.  Degollar.  Jogulo,  as.|0^ 
Sér  algú  sumament  molest,  pesat,  importi.  M^ 
llar.  Eneco,  as.  ||  Tràurer  massa  sanch  en  lasi^ 
grias.  Degollar.  Immodica  detractiooe  aaagiU^ 
aliquem  enervaré.  ^  ^ 

PASSAR  i  MATA  DEGOLLA,  fr.  Hatar  als  enenú^ 
desprès  de  baverlos  guanyat  alguna  plaaaa  0^ 
assalt.  Pasar  d  cuchülo,  Hasta,  gladio  jngiüare^ 

DEGOLLAT,  DA.  p.  p.  Degolladú,  Jvgu' 

DEGOSTAR.  V.  a.  ant.  devastar,  MSiai 

DEGOTAMENT.  m.  DESTIL-LACIÒ.  . 

DEGOTANT,  p.  a.  Lo  que  degota,  üétm^ 

Stillans. 

DEGOTAR,  v.  D.  Càarer  algUD  liqnit  g^ 
à  gota.  tíotear.  Stillo ,  as,  stillatim  ploere,  cai^ 


re. 


DEGOTER.  m.  ter.  y 

DEGOTÍS.  m.  GOTERA. 

DEGOYLAR.  V.  a.  DlGOLLAft. 


DEI 


CATALÀ. 


0BGRA.  Temps  del  verb  déurer,  deuria.  Dt- 
hitra,  Deberet. 

DEGRADACaÓ.  f.  L*  acte  de  degradar  solem- 
nemeDt  à  algnna  persona  dels  honors  y  privilegis 
que  tenia.  Degradacim.  Degradatio,  nis.  U  La  pri- 
vació del  gran,  honors  que  algú  tenia.  Degrada- 
eion.  Privatio,  nis.  y  pint.  La  disminució  que  en 
virtut  de  la  perspectiva  adquireix  per  medi  de  la 
distància  qualsevol  dels  cossos  que  en  ella  *s  fin- 
geixen, declinant  de  són  tamany  natural.  Degra- 
dacion,  DiminutiOy  nis. 

DEGRADACIÓ  DB  LÀ  LLUM.  pint.  Templausa  dels 
clars  en  la  pintura  en  aquellas  cosas  que  estan 
més  distants  y  apartadas.  D  gradacion  de  luíz.  Lu- 
cia temperatio. 

DBGEAOACió  DEL  coLot.  piut.  Modcració  de  tinta 
que  s'  observa  en  los  termes  que's  consideran  mès 
ò  ménos  lluny.  D:gradaeion  de  color.  Goloris  tem- 
peratio. 

DBGEADACió  EEAL  ó  ACTUAL.  La  que  s'  cxecuta  ab 
las  solemnitats  previnguda»  pel  dret  ó  pel  us  íd- 
troduhit.  Degradaeion  real  ó  actual.  Soiemnia  de- 
gradatio seu  exauguratio. 

DB61ADACIÓ  VEEBAL.  La  quc  dcolara  '1  jutge 
competent,  però  sens  arribar  à  la  execució.  1^- 
gradacion  verbal.  Yerbalis  degradatio  seu  exaugu- 
ratio. 

DEGRADAR.  V.  a.  Privar  à  algú  de  las  digni- 
tats, honras  y  privilegis  que  gosava.  Degradar. 
Degrado,  as. 

DEORADARSE.  V.  r.  Humiliarse ,  abaixar- 
se  à  lo  que  no  correspon.  Degradane.  Yüesco,  is. 

DEGRADAT,  DA.  p.  p.  D^gradaào.  Degrada- 
tns. 

DEGRADUAGIÓ.  f.  degeadació. 

DEGRE.  Temps  del  verb  déurer,  debcs.  D^hxe- 
ra.  Deberet. 

DEGÚy  NA,  adj.  NiNGl}. 

DEGUASTAR.  V.  a.  y  derivats,  desteuhib, 

MALBABATAE. 

DEOüDABfENT.  adv.  m.  Jusiament.  Debida- 
meme.  Debitè,  ut  par  est. 

DEGAS.  m.  pi.  NINGUNS. 

DEGUSTACIÓ,  f.  ant.  tast. 

DEGU8TADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  Qui  tasta. 
Caladort  frobador.  Degustalor,  is. 

DEGUSTAR.  V.  a.  ant.  tastae. 

DEGUT,  DA.  p.  p.  de  déurer.  Dehido.  Debitns. 
I  Ady.  Corresponent.  Correspondienle,  debido,  ffo- 
foreitmMiú,  Debitus.  ||  Just.  Debido,  jueto.  iEquus, 
debitw. 

NA.  adj.  ant.  desè. 
L.  f.  ant.  DiossA. 

DEHIDOR  ant.  y  DEIGIDA.  m.  S' aplica  als 
que  donaren  la  mort  à  Nostre  Senyor,  ó  contríbn- 
bireo  à  ella.  Deieida.  Jesu-€hristi  interfector.  | 

ant.  BHIAHONADOB,  XISTÓS. 

nadDI.  m.  Homicidi  de  Jesucrist  Dèu  y  home 
verdatl•r.  Ueieidi0.  Jesu-Chrísti  oeciaio. 


DEI  i9(l 

DEIDAT.  f.  DBITAT. 

DEtnCAGló.  f.  Transformació  que  causa  la 
gràcia  en  la  ànima  del  joai-vnintla  ab  Dèu.  Det/Í- 
cacion.  Deifícatio ,  nis.  J  Entre  Is  gentils  la  acció 
de  posar  en  lo  número  dels  déus  à  sos  héroes  y 
emperadors.  Deifeaeion.  Apoteosis,  is. 

DEIFIGAR.  V.  a.  Divinisar  alguna  cosa  per 
medi  de  la  participació  de  la  gràcia.  Dei/iear.  Di- 
vinitatis  participem  facere.  J  Entre  'Is  gentils  po- 
sar à  sos  héroes  y  emperadors  en  lo  número  dels 
déus.  Deifiear.  Homines  in  deorum  numerum  ada- 
cribere,  adsciscere. 

DEISME.  m.  Error  dels  que  regoneixen  única- 
ment à  Déu  com  autor  de  la  naturalesa,  y  negan  la 
revelació.  Deismo.  Deismus,  i. 

DEISTA.  m.  Sectari  del  deisme.  Deista.  Deis- 
ta,  ae. 

DEITAT.  f .  Lo  ser  ó  essència  divina.  Deidad, 
Deitas,  atis.  |  Entre  *ls  gentils  nom  que  donaren  à 
sos  falsos  déus,  y  que  usan  ara  mòlt  los  poelas. 
Deidad.  Dívinitas,  atis. 

DEIÚS.  deji^s. 

DEIVIRIL.  adj.  Qui  participa  de  dos  naturale» 
sas  divina  y  humana  com  Jesucrist.  Deiviril.  Dei- 
virilis. 

DEIXA.  f.  Donació  ó  llegat  que  algú  fé  en  aèn 
testament.  Manda.  Legalum,  i.  |  pi.  Lo  calsat,  Yea- 
tit  ó  altras  despullas  que  deixa  algú  desprès  de 
haversen  servit.  Deeechos.  Rejecta  vestis.  ||  pi.  Lo 
que  queda  en  los  plats  de  vianda  rose^^ada,  ossos, 
etc.  EscafMchos.  Ciborum  reliquiae. 

DEIXALAR.  V.  a.  ant.  descubeie. 

DEIXALAT.  adj.  ant.  dbscvbeet. 

DEIXABIENT.  m.  Negligència,  peresa.  Deja- 
miento.  Ignavia,  ae.  |  Abatiment,  falta  de  forns. 
Dejamienío.  Languor,  is. 

DEIXAR.  V.  a.  Despí'ndrerse  de  alguna  cosa, 
retirarse,  apartarse  de  ella.  Dejar.  Linquo,  is.  | 
Omitir,  no  fér.  Dejar.  Mitto,  is.  ||  Desamparar, 
abandonar.  Dejar.  Derelinquo ,  is.  I  Fór  alguna 
deixa.  Mandar,  dejar.  Lego,  as.  |  Permétrer,  no 
impedir  que  *s  fassa  alguna  cosa.  Dejar.  Stno,  is.  | 
Anomenar,  inslituhir ,  com :  deixae  hereu,  mar^ 
messor  à  algú.  Dejar.  Nnncupo,  as.  I  Cessar,  anar- 
sen,  com:  lo  dolor,  la  febre  me  ha  deixat.  Dejaf. 
Linquo,  is.  Q  Renunciar  lo  vestit,  lo  calsat,  no  vo- 
lerlo  portar  més.  Daechar  el  venido,  el  calzadú. 
Dimitto,  is.  g  Donar  à  altre  alguna  cosa  pera  usar 
de  ella  per  algun  temps,  ab  la  obligació  de  tor- 
naria à  sòn  amo.  ireslar.  Commodo,  as.  Q  Cessar, 
desistir,  no  prosseguir.  Dejar.  Desino,  is,  ceaso, 
as. 

DEIXAE  i  ALGI^  DESPULLAT,    EN  CAMISA,  FOBEE,  ¥Br 

LAT,  AB  LA  BOBA  DE  LA  ESQUE.tA.  fr.  Robar,  llovar, 
portàinenhi  à  algú  toMo  que  tenia.  D^jar  d  algimo 
en  cueroSy  en  pelota.  Omnia  alicui  auferre. 

DEIXAE  i  ALGlS  sBxs  EES.  fr.  LlcvarU  r  empleo  ó 
acomodo  que  tenia.  Dejar  A  alguiM  en  pU.  Omit 
mnnere  destitutum  relinquere. 


500 


DEI 


DICCIONARI 


DEI 


ItEIXAR  i  ALGÚ  TAPAT,  SENS  RESPOSTA,  SKNS  SABER 
QÜE  DIR,  AB  LA  PARAULA  £N  LA  BOCA.  fr.  Fèr  Callar  à 

algú,  quedant  confús,  sens  saber  que  respóudrer. 
Alarugar,  atraganíar.  Obturaré  os. 

DEIXAR  ANAR.  fr.  Soltar  lo  que's  té  en  lama,  ò 
que  eslà  en  allra  manera  detingut.  Soltar,  Demilto, 

is.  II  DEIXAR  CÓRRER. 

DEIXAR,  DEiXARSE  ANAR.  Precípílar  de  dalt  à  baix 
à  sí  ó  altra  cosa.  Dar  ahajo  c&nsigo,  con  algo.  Ab 
alto  loco  dejicere.  ||  met.  No  cuydar  de  pulírse  en 
lo  vestit.  Di^ar  caer^  soltar,  Demítto,  is. 

DEIXAR  ó  DEIXARSE  CAURER  DE  DALT  A  BAIX.  fr. 
met.  DEIXAR  Ó  DEIXARSE  ANAR. 

DEIXAR  CÓRRER,  fr.  Permótrer,  tol-lerar,  dissi- 
mular. D?jar  córrer,  Non  curaré. 

DEIXAR  DB  CONÈIXER,  fr.  Uavér  perdut  la  conei- 
xensa  de  alguna  cosa.  Dysconocer,  Notam  olim  ali- 
cujus  formam  abolitam  alícui  esse. 

DEIXAR  ENCANTAT,  PARAT.  fr.  Causar  admiració, 
pasmo,  espant  ab  algun  succés  raro.  Dfjar  paima- 
do,  paradOf  atónito.  Ad  stuporem  aliquemadígere. 

DEIXAR  ENDARRERA,  fr.  Adelanlarse,  avcntatjarse. 
J>?jar  atrds.  Post  se  aliquem  rclinquere. 

DEIXAR  ESTAR.  fr.  Abandonar  alguna  empresa, 
no  insistir  en  ella,  cessar  de  perseguir  ó  inquie- 
tar, de  exigir  alguna  cosa  de  algú.  Dejar.  Omit- 
to,  Í8. 

DEIXAR    LO    CAXINAR  PEL    CÓRRER,    fr.    Anar    dc- 

pressa,  prccipiladamcnl,  ab  violència.  Jr,  andar, 
caminar  mas  que  deposo,  Properare. 

DEIXAR  LO  CERT  PER   LO   INCERT    ó  DUPTÓS.  fr.   NO 

aproli!ar  la  ocasió  de  adquirir  algun  bè  per  las 
espL»ransas  de  altre  inès  favorable.  Dí'jar  lo  cierto 
por  lo  dudoso.  Certum  pro  dubío  imprudenler  re- 
linquere. 

DEIXAR  MOCAT.  fr.  mcl.  Xo  deixar  lograr  à  algú 
lo  que  pretenia  ó  desitjava.  D?jar  ú  buenas  noches, 
Spe  frustraré. 

DÉIXAL  CÓRRER  Ql  E  ELL  s'  ATURARÀ    Ó    *S  PARARÀ. 

exp.  Aconsella  que's  deixe  à  algú  en  sòn  empenyo 
temerari  fins  que  ell  mateix  se  dcsenganye.  Déjalo 
córrer  que  ello  se  pararà.  Sine  agal ;  tàndem  de- 
sistet. 

deixaria  de  sér  qui  só.  loc.  primer  se  perderia 
'l  meu  nom. 

KO  DEIXAR  DB.  fr.  Traclar  k  algú  de;  així  's  diu: 
de  lladre  no  l'  he  deixat.  Tralar,  Appello,  as. 

NO  DEixARRi  RES.  fr.  Deuota  r  oslrago  que  ha 
causat  alguna  cosa,  com  una  pedregada  en  las 
vinyas.  Asolarlo,  talarlo,  destruirlo,  llevdrselo  to- 
do.  Altero,  is. 

NO  DEIXAR  PARAR,  80SSEGAR  Ó  REPOSAR  UN  INSTANT. 

fr.  Cansar  mòlt  à  algú.  A'o  dejar  pmer  los  pies  en 
el  suelo,  Requíe^cere  aliquem  nonsinere. 

NO  DEIXAR  PÈRDRER  RES.  fr.  Aprofilarho,  arreple- 
garho  tol.  A'o  desechar  ripio,  Omnia  sibl  procu- 
raré. 

NO  DBIXilNI  Cir  m  COIXA  NI  PEl  GEPERUDA,  fr. 
}fQ  PIIXAR  ÏÏÈB  Rl  VUT. 


DEIXARSB  ANAR    Ó    DEIXAR8B    ANAR  EN    TEiU.  fr. 

Llansarse  à  ella.  Echarse,  arrojarse  al  tHflo,if^ 
ribarse.  Se  prosternere. 

DEIXARSE  ANAR  DE  RÍuREi.  ff.  Ríurcf  desordesi- 
dament.  Caerse  de  risa,  Solvi  rísu. 

DEIXARSE  pÉRDRER.  fr.  Se  díu  del  que  perl  toll» 
tariament  en  lo  joch  pera  complàurer  al  contrari  é 
per  altra  causa,  üacerse  perdidizo.  Jacturam  ii  l«- 
do  spontè  facero. 

DEIXARSE  VÈNCER,  fr.  Cedir  als  impulsos  de  algi- 
na  cosa.  Dcjarse  llevar,  Cedo,  is. 

DEIXARSE  vÉURER.  fr.  Comparéíxet  à  algoM 
part.  Parecer,  parecerse.  Appareo,  es. 

NO*T  DEIXARÀS  DB  CASAR  PER  AIXÒ.    eXp.   faiD.    8' 

usa  pera  denotar  que  no's  pert  la  estimació  de  algi  t 
per  fér  alguna  cosa.  A'o  perderes  por  eso  cassmtír  j 
lo,  lloc  tibi  non  oberit  quin  uxorem  duras. 

DEIXAT,  DA.  p.  p.  Díjado,  prestada,  maUh  J 
do.  Relictus.  ||  adj.  Fluix,  negligent,  qui  no  ciyà  fi 
de  sas  convenièncias.  Dejado,  Ignavus.  |  Postrat,  I 
abatut.  Postrado,  Debílitatus.  I  Malfet,  malgRDèi.  | 
D?sazonadOf  postrado,  dejado.  MalèafTectus.  |  Obiíi 
en  los  interesos.  Dejado,  delativo,  Iners. 

DEIXAT,  DEIXAT  ANAR.loc.  fam.  Caygut,  deagay- 
rat.  Desmazalado,  Lassus.  |  Dit  del  vestit  ynM 
semblants.  Caido,  Demissus. 

ANAR  TOT  DEIXAT,  fr.  Anar  tol  de^yrat.  Catm 
d  pedazos,  Negligenter  incedere. 

BEN  DEIXAT,  m.  adv.  Se  diu  de  nna  obra  priatt- 
rosa,  ben  acabada.  Delicada.  ArtiGciosos,  elcgati 

DEIXATAR.  V.  a.  Dividir,  desfer  las  parts  de 
algun  cos  per  medi  de  algun  liquit.  Desleir^  dutr 
tar.  Diluo,  dissolvo,  is. 

DEIXATAT,  DA.  p.  p.  Desleido,  desataio.  Di- 
lulus. 

DEIXEBLE,  m.  La  persona  que  aprèn  algitt 
doctrina  del  mestre,  ó  cursa  en  alguna  escola. /N^ 
cipulo.  Discipulus,  i.  II  Qui  segueix  la  opinió  deal- 
gú,  encara  que  sia  de  temps  mòlt  mòs  antich.  Oi*- 
cipulo.  Discipulus,  i.  II  pi.  mús.  Qualsevol  deb 
tons  que  venen  à  parells,  com  E,  I,  €,  8, 4  diferit- 
eia  del  1,  3,  5,  y  7.  Discipulo,  Snbalteroi  loni. 

DEIXIBLE.  adj.  anl.  Lo  que  es  digne  dedfi- 
xarse.  Cosa  dejada,  digna  de  dejarse.  Relinqui  di^ 
nus. 

DEIXIFRAR.  V.  a.  Explicar  lo  que  estava  obs- 
cur. Decifrar,  Enucleo,  es. 

DEIXO.  m.  DEIXAMENT. 

DEIXONDAR.  v.  a.  Despertar  al  qne  dort* 
Desadormecer  despabilar,  recordar,  ExpergeüMÍO» 
is.  II  v.  a.  met.  tréurer  la  llana  del  clatiix. 

DEIXONDARSE.  V.  f.  Sacudir  lo  son.  MUtf" 
dar,  despabilarse.  Expergíscor,  eris. 

DEIXONDAT,  DA.  p.  p.  Desadarmedio,  df^ 
pabilado,  recordada,  Expergefactus. 

DEIXUPLINA.  f.  La  acció  de  deixnplinarf 
deixaplinarse.  Disciplina,  Flagellatio,  nis.  |  fi* 
Los  assots  que  serveixen  pera  deíxaplinar  ydeixo- 
plinarse.  DiscipHnas.  Flagmm,  flagellirai|  i. 


DEL 


CÀTALi 


DEL 


501 


r.  m.  MlZVrLlNAT.  I. 

UUUnjniAA.  T.  a.  Assolar,  dar  deixuplina 
per  mortificació.  Di$€ÍplÍHar.  Flagel•lo,  as.  |  Ins- 
Iniàir,  ensenyar  à  algú  la  seva  professió  donanlli 
llissons.  Dueipíinan  Instnio,  enidio,  is. 

OBCKIlFLDfABflE•  V.  r.  Assotarse,  donarse 
eops  ab  ks  deixuplinas  per  mortificació.  Discipli- 
utm.  Se  flagel•laré. 

DaZÜÏUlf  AT,  DA.  p.  p.  bisciplinado,  Fla- 
fplblos.  I  m.  Lo  qui  en  los  dias  de  la  selmana 
Bola  anava  deixnplinantse  per  varis  paraljes  del 
psble,  resant  las  estacions.  Disciplinante,  discipli' 
«aio.  Sese  flagellans. 

DEJEGTAH.  V.  a.  Despreciar,  desestimar.  De- 
«rkcr.  Respno,  is.  H  Reprovar,  exclóurer.  Desè- 
cftar.  Kespno ,  is. 

',  DA9  p.  p.  Deseckaio,  Rejectus. 
L  adv.  Mòlt  aviat.  Temprano.  Praepo* 
ftrt,  natnrè. 

BuA,  liA.adj.  Lo  qui  no  lia  menjat  res.  Ayu- 
■0.  JejanDS.  ||  met.  Qui  no  té  noticia  de  alguna  co- 
sa, 6  no  la  enien.  Àjfwno.  Rem  penitus  ígnorans.  || 
Qai*g  priva  de  algun  gust  ó  diversió.  Ayuno.  Qui 
naliqaaabstinetse. 

n  vut.  m.  adv.  Sens  haver  menjat  res.  En 
•yimof.  Jejanè.  y  met.  Sens  tenir  notícia  ó  sens 
eaténdrer  alguna  cosa.  S'  usa  ab  los  verbs  estar 
7  QCTDAi.  £11  aywMi.  Rem  penitus  ignoraré. 

BBJUIIAB.  V.  n.  Abstenirse  de  menjar.  AyU" 
*«r.  icjuno,  as.  I  met.  No  bavér  entès  cosa  algu- 
Bi.  OMicrse  fn  ajfvnas.  Rem  penitus  ignora- 
ré. 

DIIÜ^U  DKSrafcS    DR    FABT    Ó  DESPRÈS   DE    HAVÉR 

nsiT.  fr.  Se  reprèn  ab  ella  à  aquells  que  aparen- 
Un  mortificació  y  viuhen  regaladamenl.  Ayunar 
^sfw$  ii  karlo.  Satiatum  jejunia  pra^dicare. 

nocDiJVNAQUi  VAL  MENJA.  ref.  Denota  que  *1 
<pii  menja  malament,  se  mortifica  tant  com  qui 
dejoDa.  Hario  ayuna  guien  mal  comt.  Qui  malè 
^^trpisalit,  jejunia  servat  abundè. 

fiBIüNGCIÓ.  f.  Disjrxcció. 

lUmCTIü,  VA.  adj.  DisjUNCTiu. 

Bejülll•  Abstinència  de  menjars  prohibits, 
^  iér  mès  que  un  menjar  en  tot  lo  dia  pera 
^Bmplír  ab  lo  precepte  ecclcsiàstich,  ó  per  devo- 
^^'AywM.  Jejunium,  ii. 

,  ^Uirin  NATURAL.  Abstinència  de  tot  menjar  y 
^Qrer  desde  las  dotze  de  la  nit  anterior.  Ayuno 
^^tiraL  Jejunium,  ii. 
ItEJUNTAMENT.  m.  DESUNIÓ. 

HEJUUTAM*  V.  a.  DESUMR,  SEPARAR. 

tüEJVHYtMEm•  m.  ant.  desunió. 
bEJmtYIR.  V.  a.  ant.  desjlntir. 
HEJtlNYlTy  DA.  p.  p.  ant.  desjuntit. 
bEJtbs.  prep.  ant.  sota. 
DEJUTJAT,  DA.  adj.  ant.  judicat. 
DELACIÓ,  f.  Acusació,  denunciació.  Delacion. 
belatio,  dís. 
DELAlfAGAB.  V.  n.anl.  relliscar. 


DELAIITEB9  A.  adj.  Lo  que  està  ò  va  al  da- 
vant. Delantero,  Anterior. 

DELANTERA.  f.  La  part  anterior  de  qualsevol 
cosa.  Delantero,  Anterior. 

DELAT,  DA.  adj.  ant.  Acriminat,  acusat.  Aeri- 
minadOf  aeusadOf  delalado,  denunciado.  Grimina- 
tus,  accusatas. 

DELATABLE.  adj.  Digne  de  sér  delatat.  D^la- 
table,  Delatíone  dignus. 

DELATADOa.  A.  m.  y  f.  delator. 

DELATANT,  p.  a.  Lo  qui  delata.  Dj^MiKe.  De- 
lator, is. 

DELATAR.  V.  a.  Acusar,  denunciar  à  alguna 
persona  al  jutge  ó  tribunal  corresponent.  Delatar, 
Nomen  alicujus  deferre;  criminor,  aris. 

DELATOR,  A.  m.  y  f.  Denunciador,  acusador. 
D'iator,  Delator,  is. 

DELATURA.  f.  ant.  delació. 

DELAY.  adv.  ant.  De  la  altra  vida.  DjI  otro 
mundo.  E  vila  alia. 

DELÉ.  m.  Desitj,  ànsia.  Anhelo.  Anxia,  »,  cu- 
pido, sollicitudo,  inis. 

DELEGTABnJgSIM,  A.  adj.  sup.  IhUitakili* 
simo,  deleilosisimo,  Valdè  delectabilis. 

DELECTABLE.  adj.  Lo  que  dóna  gust  ó  agra- 
da. Deleitahle,  deleitoso.  Delectabilis. 

DELEGTABLEMENT.  adv.  m.  Ab  deleyte. 
Díleitosamente,  deleitahlemente.  Delectabiliter. 

DELECTACIÓ,  f.  dblette. 

delectació  morosa.  La  complacència  deliberada 
en  alguns  objectes  ó  pensaments  prohibits.  Dekc- 
tacion,  morosa.  Delectatío  morosa. 

DELECTANT,  p.  a.  Lo  que  delecta.  Dzleitante, 
Delectans. 

DELECTAR.  V.  a.  Agradar,  ó  donar  mòlt  gust. 
S*  usa  també  com  recfprooh.  Deleitar,  Delecto,  as. 

DELECTAT ,  DA.  p.  p.  DMtado,  Delectatus. 

DELEGACIÓ,  f.  for.  L'  acte  y  efecte  de  dele- 
legar.  Delegacion,  Delegatio,  nis.  Q  Facultat  pera 
que  algú  cxercesca  jurisdicció  en  nom  de  altre. 
Dekgacion,  Delegatio,  nis. 

DELEGADOR.  m.  y 

DELEGANT,  p.  a.  Qui  delega.  DeUganté.  De* 
legans. 

DELEGAR.  V.  a.  for.  Donar  à  algú  la  jurisdic- 
ció que  altre  té  peraque  obre  en  sòn  nom.  Delegar, 
Delego,  fis. 

DELEGAT,  DA.  p.  p.  Delegada.  Delcgalus.  || 
m.  La  persona  en  qui  se  substituheix  alguna  juris- 


Jatge  comissionat 
egatus,  i. 


dicció.  Delegada.    Legatus ,  i.  | 
per  altre  ordinari.  Delegada.  De 

DELEYTABLE.  adj.  delectarle. 

DELEYTANSA.  f.  ant.  delette. 

DELEYTAR.  V.  a.  Donar  mòlt  gust  ó  pler. 
Tarobè  s  usa  com  recíproch.  Deleitar,  eomplaeer. 
Delecto,  as.  ^^^ 

DELEYTAT,  nàJ^^^itado.  Delectalus. 

deleViant.  fJ  iiif .  Delectans. 

DELEYTE.  m.  IÍ  Jt,  compIacéncia. 


KOS  DGL  DICCIONARI 

Camplaetneia,  deleite.  Delectatio,  nis.  d  Gusl  car- 
Dal  venéreo.  Deleite,  Yolnptas,  atís. 

DBLETTB  SENSUAL.  Lo  que's  percebcíx  pels  sen- 
tits corporals.  Deleite ,  sensual.  Corporis  voluplas. 

DELEYTÓSy  A.  adj.  dblectablb. 

DELEYTOSAMEBTT.  adv.    m.    dblbctàblb- 

MENT. 

DELEYTOStSSm ,  A.  adj.  dblbctàbilíssim, 

DELICIOSÍSSIM. 

DiXFt.  m.  Peix  de  mar,  de  cosa  de  noa  peus 
de  llarch,  negre  per  damunt,  negre  blau  dels  cos- 
tats, blanquinós  de  sola,  ab  lo  morro  prim  y  llar- 
garut,  la  boca  mòlt  gran,  las  dents  en  figura  de  ale- 
na, *ls  ulls  patits,  y  peslanyas  grossas,  la  cua  en 
figura  de  mitja  lluna;  es  lo  mès  xich  y  velós  dels 
cetàceos.  Deljtn.  Delphinus,  i.  ||  Tftol  del  primogè- 
nit del  rey  de  Fransa.  Delfin,  Delphinus,  i.  H  Espè- 
cie de  conxa  univalva.  Delfin,  col,  Delphinus,  i.  || 
Gada  una  de  las  ansas  dels  canons  de  artilleria 
pera  montarlos.  D^lfin,  Tormenti  belliciserea  ansa. 
I  Una  de  las  vint  y  dos  constel-lacions  boreals. 
Drlfin,  Delphinus,  i.  ||  Adorno  de  or,  plata  ó  bron- 
le  sobreposat  als  vasos  y  i  alguns  mobles.  Delfin, 
Delphinus,  i. 

DELFUfET.  m.  d.  Dílfinito.  Parvus  delphinus. 

DÉLFIGHy  GA.  adj.  Lo  que  pertany  à  Délfos  ó 
al  oracle  de  Apolo  en  Délfos.  Délfico.  Delpbicus. 

DELFIN A.  f.  La  muller  del  Delfí  de  Fransa. 
Dilfna,  Ddlphina,  ee.  ||  Certa  roba,  esp6cie  de  dro- 
guet.  Dflftna,  Delphina,  ffi. 

DELiTlVAT.  m.  Província  de  Fransa.  DslfiMdo. 
Deiphinatus,  us. 

DELFINÉB,  A.  adj.  Natural  del  delfinat.  Del  fi- 
nès, Deiphínas,  atis. 

DELFINOYDE8.  m.  pi.  his.  nat.  Nom  que  com- 
pren to's  los  cetàceos  que  per  sa  forma  exterior 
semblan  als  delfins.  Dslfinoides.  Delphinoides,  um. 

DELGADE8A.  f.  ant.  paiMÍRiA.  ||  met.  agudesa. 

DELGAT,  DA.  adj.  ant.  prim.  ||  agut. 

DELIA.  f.  po6t.  Sobrenom  de  Diana.  Delia,  De- 
lia, ffi.  I  pi.  Festas  en  honor  de  Apolo.  Delias,  De- 
lia, orum. 

DELIBERACIÓ,  f.  Resolució  premeditada.  De- 
liberacion.  Consilíum,  ii.  ||  Premeditació,  reflexió. 
DeliberaeiM,  Deliberatio,  nis.  ||  pabeb,  acobt. 

DELIBERADAMENT,  adv.  m.  Ab  deliberació. 
Deliberadamente,  Consulto. 

DEUBERADORy  A.  m.  y  f.  Qui  delibera.  De- 
liberador,  Deliberator,  is. 

DELIBERAR.  V.  a.  Reflexionar,  examinar,  pe- 
sar las  rahons  de  alguna  cosa  pera  feria  ó  no.  De- 
liberar, Delibero,  as.  ||  Resóldrer  ab  premeditació. 
Deliberar,  Decerno,  is.  ||  DETEBtfiüAB.  Q  Escullir, 
elegir  librement.  £<co^er,  deliberar  ^  efe^ir^Eli- 
go,  is. 

DELIBERAT,  DA.  p.  p.  Deliberada.  Delibe* 
ntus. 

DELIBERATIO,  VA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
deKberadó.  Deliberativo.  Deliberativua.  |  ret.  Se 


DEL 

diu  del  genero  que  8*  aplica  k  probar  y  penoidir. 
Deliberativa,  Deliberativus. 

DELIGADABfEFnr.  adv.  m.  Ab  delicades,  k* 
Ikadamente,  Djiicatè.  y  Agudament,  Deliedta» 
te,  agudamente.  Argutè.  ||  ebgaladavbnt. 

DELICADESA,  f.  Debilitat ,  falta  de  Ti«v  i 
consistència.  Delicadeza,  delieadez,  Sxililas ,  lüi 
II  Escrupulositat  de  gónit  que  per  res  s*  alleii. 
Delieadez,  delicadesa.  Horositas ,  atis.  |  SoiTitit, 
dolsura.  Delie-adeza,  delieadez.  Suavitas,atíi.|. 
Fluixedat,  condescendència.  Delieadeza ,  delimkk 
Segnitíes,  ei.  jj  met.  Sntilesa.  Delieetdeza.  SiMB» 
tas,  atis.  II  Finura  y  curiositat  ab  qne*8  ik  ilgH 
cosa.  Delieadeza.  Subtililas,  atis.  I  AnnHACiil 
En  lo  llenguatge  lo  mès  fi  del  idioma.  Delieúàuk 
Elegantia ,  ae.  |  dificultat  ,  pebill.  |  met  Min- 
ment,  escrupulositat ,  pundonor.  Deikaieza,  Ai- 
xietas,  atis. 

DELICADÍ8SIM ,  A.  adj.  8Up.  Delií§i\wt^ 
Delicatissimus. 

DEUCADURA.  f.  ant.  y 

DELICABIENT.  m.  ant.  obucadbba. 

DELICAT,  DA.  adj.  Suau,  bla,  aiBoróa.  Mi» 
do,  Suavis.  y  Flach  ,  dèbil.  Delieado.  TeoQÍi.|fr 
borós,  regalat.  Exqui$ito^  delicada.  Lantus.  |  M- 
cil,  exposat  à  contingèncias,  com:  punt  DiLiGAff.l^ 
finasOf  delicada.  Diflicilis.  ||  Agraciat,  ben  put' 
gut.  Delicada.  Yenustus.  |  Sutil ,  àgil ,  iafftíHh 
com:  pensament  delicat.  Delicada,  Delicatas.  |  Iri- 
morós,  ben  treballat.  Delicada.  Artificioeu.  |  fàr 
gil,  trencadís.  Delicada,  Fragílía.  |  AfeniaiL  i/r- 
minado ,  delicada,  Delicatulus.  J  Llameneh  m  li 
menjar.  Galosa,  delicada.  Cupedinarioa.  |  Tiadn. 
Tiema ,  delicada.  Tener.  |  pbiii.  |  mel.  ieiilili 
Delicada,  vidriasa,  easquillata.  Quemlus. 

LO  DELICAT  DE*?I  TEXDBB,  QÜB  PUJANT  AL  LLITBA 

ALLOVAR.  ref.  Contra  'is  massa  delicats,  6qv*i 
queixan  de  poch.  Es  de  casta  de  Pedra  rimM»  fi 
se  decostilló  durmienda,  Quam  teoer  est?  MoUi  n* 
pit  latus  ipse  cubilli. 

DELÍCIA,  f .  Gust,  recreo.  Deliciet^  ieUiíe,  f^ 
cer,  recreo.  Delitium  ,  ii.  ||  Se  dín  de  alguM 
que  causa  mòlts  gustos  à  un  temps.  DdiriBiéé' 
cias,  Delití»,  arum. 

NADAB  EX  LAS  delícias.  fr.  Disfinlanie  DMlts* 
yadar  en  las  delicias.  In  voluptalíbns  baechtri. 

DELICIARSE.  V.  r.  DELBTTABSB  DlVBaTIlB. 

DELICIÓS,  A.  adj.  Ameno,  agradable,  gtfléi. 
Delicioso,  deleitoso.  AmoBnus.  |  delicat. 

DEUCIOSAMENT.  adv.  m.  Ab  delieia.  ^'* 
ciosamentCf  deleitasamente,  Yoiuptuosè. 

DELICI09ÍS8IM ,  A.  adj.  sap.  DilitMtiite, 
Amcenissimus. 

DEUCTE.  m.  Crim,  infracció  de  la  Uey.  P^i- 
to,  Delictum,  i. 

DELICTE  NOTOBi.  for.  Lo  qae*8  comet  dan•'* 
jutge,  ó  en  públich,  ó  en  altra  fonna  ea  que'tt^ 
procehir  de  ofici  ab  dos  testimonis.  Delilia  ■elirií• 
Notorium  delictum. 


DEL 


CATALÀ. 


DEM 


503 


DELIOAE.  ?.  a.  DB8LLI6Í1. 

DEUGENTMENT.  adv.  n.  diligkmxent. 

DELINEACIÓ,  f.  Obra  de  delinear.  Mineaeiún, 
lineamientOf  delinenmiento.  Delineat io,  nis.  ||  Re- 
presentació que  >  fà  de  alguna  cosa  en  al^n  dis- 
curs, etc.  DflineacioH.  Delineatio,  nis.  ||  L'  objec- 
te delineat.  Delineacion.  Delineatio,  nis.  ||  arq.  mo- 
delo. 

DELINEADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  delinea.  Deli- 
neado*'.  Delineator,  is. 

DEUNEAMENT.  m.  delineació. 

DELINEAR,  v.  a.  Tirar  los  perfils  exteriors  de 
algun  cos.  Delinear,  Delineo ,  as.  |  mct.  Explicar 
alguna  cosa  ab  s^as  menudencias.  Delinear,  Minu- 
tatim  descriliere. 

DELINEAT,  DA.  p.  p.  Delineado,  Descriptus, 
delineatus. 

DEUNQÜENT  Y  DELINQUINT,  adj.  Qui 
delinqueix.  Delincuente,  Delicti  reus. 

DELINQUIMENT.  m.  falta,  ma:«camert. 

DELINQUIR.  V.  n.  Cométrer  un  delicte,  in- 
fringir alguna  lley  ó  precepte.  Delinquir,  Dclin- 
quo,  is,  pecco,  as. 

DELIQÜEGENT.  adj.  liqiidable. 

DELIQUI.  ni.  Defalliment,  desmay.  Deliquio, 
Deliquíum  ,  ii.  ||  Arrelmtament ,  desacort.  Àrreba- 
tamiento,  deliqvio.  Furor,  is. 

deliqci  del  sol.  rclipsb. 

DELIR.  Y.  a.  ant.  borrar,  destrvhir.  ||  m.  de- 
lit. 2. 

DEURANT.p.  a.  Qui  delira.  Delirante,  Delirans. 

DELIRAR.  V.  n.  Perturbarse  la  rahóper  causa 
de  vellesa,  debilitat  ó  malaltia.  Delirar,  Deliro, 
as.  I  mel.  Dir  ó  fer  disbarats.  Delirar,  desvariar, 
Ineptio,  nis. 

DELIRI,  ro.  Desvari,  perturlmció  de  la  rahó. 
Mirio.  Deliramentnm,  i.  |  met.  Despropòsit,  dis- 
barat. Delirto,  desvario.  Ineptía,  a?.  ||  ínsia. 

DELITi  DA.  p.  p.  ant.  borrat.  ||  ni.  Vigor,  for- 
sa,  agilitat.  Brio,  vigor,  buena  disposieion.  Vigor, 
is.  II  Gana,  desitj.  tiuslo,  placer,  Ciipidilas,  atis.  jj 
delicte,  i  adj.  Sentenciat  com  à  reo.  Ajusticiado, 
Gapilali  poena  multalus. 

DELIT ABLE.  adj.  delect\ble. 

DEUTANSA.  f.  ant.  delette. 

DEUTAR.  V.  a.  deleytar. 

DELITAR8E.  V.  r.  delettarse. 

DELITÓSi  A.  adj.  Qui  té  ganas  de  fér  alguna 
cosa.  Ganoso,  Cupidus.  y  deliciós.  ||  Qui  té  salut. 
Bien  dispuesto,  Vegelus. 

DELIT08AMENT.  adv.  m.  vigorosament. 

DEUURA.  m.  Libre,  's  diu  del  mar.  Mar  li- 
hre,  alta  mar,  Altum,  i. 

DEUURAGIÓ.  f.  y 

DELIURAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  sal- 
var à  algú  de  algun  perill.  Libramiento,  Liberatio, 
nis. 

DELIURARi  y.  a.  deslliurar,  e.ntregab,  con- 
signar. 


DBJUREf  A.  adj.  Libre,  no  coartat.  Ltèr». 
Liber.  ||  Franch,  quiti.  Libre,  korro,  Immnnis,  li- 
ber. 

DELL,  A.  Contracció  de  las  veus  de  y  ell.  Del, 
de  el,  de  ella,  Illius. 

DELLÀ.  prep.  dallà. 

DELLABON8.  adv.  t.  DESPRÈS.  Q  De  las  bona. 
Desde  enlónces.  Ex  tune  temporis. 

DELLIBERAR.  V.  a.  y  derivats.  DELuniAi.  | 

PROMÉTRER. 

DELLIBRAR.  V.  a.  y  derivats,  deslliubai. 

DELLIURAR.  V.  a.  ant.  DESLLli'RAE. 

DELLIURE.  adj.  DESLLitRE. 

DELMA.  m.  DELMB. 

DELMABLE.  adj.  Lo  que  està  subjecte  à  del- 
me.  Dezmable,  Decumanus. 

DELMADER  Y  DELMADOR,  A.  m.  y  f.  Qnl 

cnyda  de  cobrar  lo  delme.  Dezmero,  diezmaior, 
Decumanus. 

DELMAR.  y.  n.  Cobrar  lo  delme.  Ditzmar, 
dezmar,  Decumo,  as.  ||  v.  a.  met.  Castigar  decula 
deu  un.  Diezmar,  dezmar,  Decumo,  as.  |  Sepa- 
rar de  cada  deu  un.  Diezmar.  Deciroo ,  as.  | 
En  la  milícia  antfgua  romana  tràurer  per  sort  un 
soldat  de  cada  deu  pera  porlarlo  al  suplici.  Dez» 
mar,  diezmar,  Legionem  decimare.  |  Pagar  loe 
delmes.  Diezmar,  dezmar,  Decimas  sol  vera. 

DELMATORI.  m.  Territori  del  qual  ae  co- 
bra '1  delme.  Dezmatorio,  dezmeria,  DcciunaiM  dí* 
tio. 

DELME.  m.  La  part  de  fruyts  que  pagan  loi 
fiels  à  la  íglésia,  que  regularment  es  la  desena. 
Tambó  's  paga  à  alguns  seculars.  Diezma,  déema, 
Decunia,  te.  ||  La  desena  part  de  un  tot.  Dècima^ 
diezmo,  Decuma,  ao. 

COBRAR  SEGON  DELME.  fr.  REDELMAR. 

DELMER,  A.  adj.  Lo  que  pertany  al  delme. 
Dezmero,  decimal,  diezmal,  Decumanus.  |  m.  y  f. 
Qui  paga  delme.  Diezmero,  dezmero,  Decimaram 

Solutor.  U  DELMADER. 

DEMÀ.  m.  adv.  t.  Lo  dia  següent  respecte  de 
aquell  en  que  's  parla.  Manana.  Cras.  ||  met.  Lo 
lemps  venidcr  indeterminat.  Manana.  Cras.  || 
IMest,  alrnns  de  mòlt  temps.  Manana,  Cilò.  |  exp. 
ab  que  algú  nega  lo  que  se  li  demana.  Mantma, 
Blinimè. 

DEMÀ  AL  MATÍ.  Eu  lo  demalí  del  dia  que  sc^gneis 
al  present.  Manana  por  la  manana,  Posterúm  ma- 
nè. 

DEMÀ  i  LA  TARDE.  Eu  la  tardc  del  dia  següent 
respecte  de  aquella  en  que  's  parla.  Maüanapor  Im 
tarde.  Cras  vespertí  no  tempore. 

demI  AL  MiTj  DIA.  Eu  lo  mítj  del  dia  que  segueix 
à  aquell  en  que  *s  parla.  Manana  al  medio  dia.  Se- 
quenti  meridíe. 

DEMÀ  AL  VESPRE  ó  i  LA  NIT.  En  Is  Vetllada  del 
dia  següent  respecte  de  aquella  en  que  's  parla. 
Manaua  por  la  noche,  Crastina  nocte. 

DEMÀ,  DEMÀ,  Ó  JA  BO  rAAÉ  DEMÀ.    loC.   ÜROl.  ÍTÓII• 


504 


DEM 


DICCIONARI 


DEM 


contra  Is  peresosos  que  difereixen  fér  las  cosas. 
Hoy  me  iréf  era»  me  iréy  mala  casa  mantendré. 
Cras  agam. 

PEMÀ  PASSAT,  Ó  PASSAT  DEMI  Ó  DESPRÈS   DEMÍ.  m. 

adv.  Lo  dia  següent  al  de  demà.  Pasado  mariana. 
Perendiè.  ||  passat,  expr.  met.  fam.  ab  qae  algú 
denota  que  no  farà  lo  que  se  li  diu.  La  semana  del 
otro  viémes.  Ad  calendas  graicas. 

NO  PENSAR  AB  DEMÀ.  fr.  Yíurer  ab  tota  alegria  y 
satisfacció,  sens  pensar  en  lo  venider.  No  pensar 
en  manana.  Futurum  teropus  oblivioni  tradere. 

DEMAGBAR.  V.  a.  y  derivats,  aflaquir. 

DEBIAGÓGIA.  f.  Ambició  de  dominar  en  una 
sedició  popular.  Demagògia,  Demagògia,  ». 

DEMAGÓGIGHy  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
demagògia.  Demagógico.  Demagogicus. 

DEMAGOGO.  m.  Lo  cap  de  una  sedició  popu- 
lar. Demagogo,  Sedilionis  popularis  prínceps;  con. 
jurationis  ca  put. 

DEMANADA,  f.  ant.  demanda. 

DEMANADISSA.  f.  bequesta.  3. 

DEMANADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  demana,  pre- 
tendent. Pedidor,  demandadory  prelendiente,  Gandi- 
datus.  I  Pidolayre.  Pedidor,  pedigüeno,  pedigon. 
Efflagitafor,  is.  Q  captador,  y  Qui  demana  en  judi- 
ci. DemandanU.  Petitor,  is.  ||  suplicant. 

DEMANANT,  p.  a.  suplicant. 

DEMANAR,  v.  a.  Instar  à  algú  pera  que  done 
ó  fassa  alguna  cosa.  Pedir^  demandar.  Peto,  is.  I 
Pregar  que  *s  fasse  caritat  pera  socórrer  alguna 
necessitat,  ó  pera  '1  cuito  de  algun  sant.  Pedir, 
Flagito,  as.  ||  pregunta*.  ||  for.  Explicar  algú  sòn 
dret  ó  acció  davant  del  jutge.  Demandar,  poner 
una  demanda,  pedir  en  justicia.  EÍDagilo,  as.  ||  Po- 
sar preu  à  la  mercaderia.  Pedir,  Prelium  indicaré. 
II  Voler,  desitjar,  com:  lo  pagès  demana  pluja.  jPc- 
dir.  Expeto,  is.  ||  Avisar  desde  la  porta,  pera  véu- 
rerse  ab  algú  de  la  habitació.  Llamar.  Fores  pul- 
sare.  ||  Expressar  algú  sa  voluntat  de  que  altre 
comparega  à  sa  presència,  com:  ï  amo  demana  al 
criat.  Llamar.  Accerso,  is.  ||  Requirir  una  cosa  à 
altra,  com:  los  sembrats  dbmanan  pluja.  Pedir,  re- 
qnirir.  Exigo,  is.  ||  buscar,  inquirir,  preténdrbr. 
II  Proposar  als  pares  ó  parents  de  alguna  dona  V 
intent  de  que  la  concedescan  à  algú  per  esposa. 
Pedir.  Alicujus  conjugium  petere.  ||  En  alguns  jochs 
preguntar  als  miradors,  si  la  jugada  es  llegílíma 
ó  no.  Pedir.  Fidem  rogare.  ||  Cridar  à  algú.  Llamar. 
Appello,  as. 

demanar  1  ALGÚ,  Ó  PER  kiot,  6  PER  ALGUNA  CO- 
SA, fr.  Preguntarne.  Pedir,  preguntar  por  alguna, 
ó  por  alguna  cosa.  De  aliquo,  inquirere. 

DEMANAR  DEL  BEN  ESTAR  DE  ALGÚ.   fr.    PregUUlar 

per  sa  salut.  Preguntar  por  la  salud  de  alguno.  De 
salute  sciscitari. 

DEMANA  MÒLT  T  TINDRÍS  POCH.  loC.  fam.  I  edir  SO- 

krado  por  salir  con  lo  mediado.  Multa  petes,  ut 
pauca  coDsequeris. 
NO  HI  MA  MÉS  QUI  DEMANAR,  loc.  Denota  que  en 


alguna  part  hi  ha  abundància  de  tot  lo  que  'a  d^ 
sitja.  No  hay  mas  que  pedir,  Nihíl  desidenoduí 
restat. 

^Quí  DEMANA?  Preguuta  quo  *8  fa  al  qui  tnicai 
la  porta  pera  saber  qui  es.  ^ Oïttm  llama?  ifm 
va  allà?  ^Quis  pulsat  fores?  quem  qusris? 

^H  Qui  DEMANA?  Preguuta  que  *8  fà  al  qui  Imci 
un  altre  pera  saber  à  qui  busca.  ^Por  quien  pt^• 
^UH(a  ?  ^Quem  quadris? 

DEMANAT,  DA.  p.  p.  Pedido.  Postulatiu. 

DEMANDA,  f.  Petició,  súplica,  aol-licasL  M^J 
manda.  Postuiatum  ,  i.  ||  p.  u.  prbgünta.  |  Im. 
Deducció  en  judici  expressant  la  pretensió,  igii- 
vi  ó  dret.  Demanda.  Dica,  m.  ||  qubstió.  |  U({U» 

GIÓ. 

DEMANDA  OBSCURA.  ENIGMA. 

DEMANDAs  T  RESPOSTAs.  Los  aitcrcats  quo  ocorm 
en  algun  assumpto.  Demandas  y  rt»pue$ta$,  4m 
y  diretes,  Contentiones,  nm. 

coNTEXTAR  i  LA  DEMANDA,  h.  fof.  Preseotafie  fl 
judici  pera  respóndrer  à  la  pretensió  del  rdIv. 
Contestar  d  la  demanda,  Litem  coDtestari. 

FÉR  DEMANDA  i  kLct,  fr.  Demanar  eo  jotiài. 
Poner  una  demanda.  Dicam  alicui  acribeffe,  iíki 
intendere. 

EIXIR  i  LA  DEMANDA,  fr.  Defcnsat  alguna  tm^k 
posarsc  com  part  en  un  plet  al  contrari.  Salir  ik 
causa  ó  d  la  demanda,  Causam  defeosorem 
pere. 

MORIR  EN  LA  DEMANDA,  fr.  lusistir  OB  lo 

insistir  en  alguna  acció.  Morir  en  la  demmié,  fr 
ccepto  usque  ad  vitie  profusíonem  ínsistera. 

DEMANDADER,  A.  m.  y  f.  Qui  serveixilv 
monjas  pera  fér  los  recados  fora  del  conveni  ^ 
mandadero,  Monialíum  famulus. 

DEBIANDANT.  p.  a.  for.  Qui  posa  ua  ^ 
manda.  Demandante,  demandador.  Actor,  is. 

DEMANDAR.  V.  a.  DEMANAR. 

DEMARCA,  m.  Magistrat  que  tenia  aatigR- 
ment  lo  gobern  de  un  poble  ó  aldea.  Dewtamu,  9^ 
marchus,  i. 

DEBIARGAGIÓ.  f.  Línea  ó  senyal  quedividrà 
lo  terme  de  algun  trrritori.  Demarcacum.  fiuM 
designatio. 

DEMARGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  demaiCR.  Bt- 
marcador,  Finium  designator. 

DEMARCAR.  V.  a.  Senyalar  los  termei  ib  ^ 

gun  país  ó  terreno.  Demarcar.  Confinia  designire. 

II  nàut.  Senyalar  per  medi  de  la  brúixnla  la  ^ 

recció  ó  rumbo.  Demarcar,  marcar.  Noto,  desigl^ 

as. 

DEMARCAT,  DA.  p.  p.  Demarcaio,  Deouct- 
tus,  designatus. 

DEMA8IA.  f.  y  derivats,  desmasu. 

DEMAli.  m.  MATÍ.  II  adv.  t.  Al  principi  M 
matí.  las  primeras  horas  del  dia.  De  nuiiaM,ifl>' 
^prano,  Diluculò. 

LLEVARSB  DEMATÍ.  fr.  MATINBJAR. 

QUl'S  LLEVA  DEMATÍ  TÉ  TEMPS  PIRA  TOT.  fr.  fOfl* 


n 


DEM 

Denota  que  qui  es  diligent  logra  lo  que  altres  no 
poden  logra  r.  Qaien  madruga  halla  pdjaro  en  elni- 
do,  y  quien  duerme  hdllale  vacio.  Qui  cilò  surgit, 
avem  nído  capit,  ille  cubantem;  qui  dormit  va- 
cuura  reperit  ille  locum. 

DEMATINET.  m.  Lo  principi  del  matí.  Mana- 
na,  ita.  Diluculum,  i.  ||  adv.  t.  mítinbt. 

DEMÈNCIA,  f.  Bogeria,  enagenació  de  la  rahó. 
Lacura,  demència,  Dementia,  amentia,  se. 

DEMENT,  adj.  Faltat  de  judici.  Demente, 
Amens.  I  imprudent,  extravagant. 

DEMENTAR8E.  V.  r.  y  pocas  vegadas  actiu. 
Pérdrer  lo  judici.  Dementarse.  Dementem  reddi. 

DEMENTAT,  DA.  p.  p.  Dementado,  Menlecap- 
tus. 

LO  DXMBNTAT  PER  LA  PENA  ES  AVISAT,  ref.  Signi- 
fica que*!  càstich  corretgeix  los  vicis  fins  dels  boigs. 
El  loco  por  la  pena  et  everdo.  Malo  accepto  stultus 
sapit. 

DEMENTRE.  adv.  t.  ant.  mentre,  ExXTRETANt. 

DEMÉNTRES.  ant.  míntres. 

DEMENY8.  adv.  m,  deménos. 

:iXER.  V.  a.  ant.  merèixer.  Q  desme- 


bíixer. 

DEMÉBIT.  m.  Falta  de  mèrit.  Demérito,  Im- 
meritum,  i.  ||  L'  acte  y  efecte  de  desmerèixer.  De- 
mérito.  Immeritum,  i.  ||  Culpa,  delicte.  Demérito. 
Noxa,  a;. 

DEMEBITORI,  A.  adj.  Lo  que  causa  demèrit. 
Demeritorio.  Immeritorius. 

DEMÈ8.  adv.  m.  Excés  en  lo  número,  pes  ó 
mesura,  com:  n'  hi  ha  dos  demés.  Demds.  Insuper. 
Q  adv.  Ab  los  articles  lo,  la,  los,  las;  significa  lo 
restant  ó  los  restants.  Demds.  Reliquum,  csteri. 

ADEMÉs  DE  QUE.  Pera  major  abundament.  a  mas  de 
que,  Praeterquamquod.  {|  Fora  de  que,  prescindint 
de  això.  Demós  ó  ademàs  que,  Praeterquam  quod. 

DEL  DEMÉS  ó  EN  LO  DEMÉS.  m.  adv.  que's  refereix 
à  altra  cosa  de  que  s'  ha  tractat.  Por  lo  demds,  óen 
euanto  d  lo  demds.  Alioquin,  caeterúm. 

ES  PER  DEMÉS.  loC.  ES  UN  GROS. 

LAS  DEMÉS  VEGADAS.  aut.  Las  mès  de  las  vegadas- 
Las  mas  de  las  veces.  Semel  at  centies. 

PER  DEMÉS.  m.  adv.  En  va,  inútilment.  Por  de- 
mds, en  vano.  Frustrà. 

SERHi  DEMÉS  ó  PER  DEMÉS.  fr.  Sér  inútil,  supér- 
fluo.  Estar  demós.  Supervacaneum  esse,  superesse. 

DEMÉTRER.  V.  a.  Privar  à  alguna  persona 
del  empleo,  ó  degradaria  dels  honors  y  dignitats 
que  tenia.  Deponer,  apear.  Cuipíam  munusabroga- 
re.  II  Renunciar  algun  càrrech,  elc.  Renunciar,  di- 
mitir, hac^r  dimision.  Renuntio,  as. 

DEMILLAR  Y  DEMELLAR.  V.  a.  ant.  MENOS- 

CABAR. 

DEMI8SIÓ.  f.  DIMISSIÓ.  II  SUMISSIÓ. 

DEMOCRÀCIA,  f.  Gobern  popular.  Democrà- 
cia. Democratia,  se. 

DEMÒCRATA,  m.  Partidari  de  la  democràcia. 
Demòcrata.  Democrati»  assecla. 

TOMO  I. 


CATALÀ.  DEM  505 

DEMOCRÀTICAMENT,  adv.  m.  De  un  modo 
democràtich.  Demo:rdticamenle,  Populariter. 

DEMOCRÀTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à 
Id  democràcia.  Democrdiieo.  Democralicus. 

DE  MQDO.  adv.  m.  de  manera. 

DEMOLICIÓ,  f.  La  acció  ó  efecte  de  demolir. 
Demolicion.  Disturbalio,  nis. 

DEMOLIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  demoleix.  Des- 
truidor,  asolador.  Demolilor,  is. 

DEMOLIR.  V.  a.  Arruïnar,  enderrocar.  Demo- 
ler.Demolior,  iris. 

DEMOLIT,  DA.  p.  p.  Demolido.  Demolilus. 

demoníaca,  f.  Secta  de  anabaptístas,  la 
qual  ensenyava  quels  dimonis  à  la  fi  del  món  s' 
havian  de  salvar.  Demoniata.  DoBmoniaca,  se. 

DEMONÍACH,  DA.  adj.  Lo  que  s'  atribueix  ó 
pertany  al   dimoni.  Demoniaco.  DoBmoniacus.  || 

met.  ENDEM0NIAT. 

DEMONÓGRAFO.  m.  Aquell  que  ha  escrit  so- 
bre 'Is  dimonis.  Demonógrafo.  Demonographus,  i. 

DEMONOLATRIA.  f.  Adoració  dels  dimonis. 
Demonolatria.  Doemonolatria,  a;. 

DEMONOMANIA.  f.  Coneixement  cientffich 
acerca  dels  dimonis.  Demonomania.  Dosmonoma- 
nia,  as. 

DEMOSTRAR.  V.  a.  y  derivats,  demostrar. 

DEMORA,  f.  y 

DEMORAN8A.  f.  ant.  Tardansa,  dilació.  De- 
mora. Mora,  SB.  ||  nàut.  La  direcció  ó  rambo  en  ^ne 
*s  troba  ú  observa  un  objecte,  ab  relació  à  la  de 
altre  conegut.  Marcacwn,  demora.  Respectus,  us. 

DEMORAR.  V.  n.  Tardar,  detenirse  en  alguna 
part.  Demorar,  retardar.  Cunctor,  aris.  ||  nàut. 
Gorrespóndrer  un  objecte  à  un  rumbo  ó  direcció 
determinada  respecte  à  altre  lloch  ó  al  paratge 
desde  ahont  s'  observa.  Demorar.  Con  ven  lo,  is, 
respondeo,  es. 

DEMOSTRABLE,  adj.  Lo  que's  pót  demostrar. 
Demostrable.  Demonstrabilís. 

DEMOSTRABLEMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
demostrable.  Demostrahlemente.  Evidenter,  de- 
monstrabiliter. 

DEMOSTRACIÓ,  f.  Proba  de  alguna  cosa  per 
principis  certs.  Demostracion.  Demonstratio,  nis.  || 
Manifestació,  senyal,  significació.  Demostracion. 
Manifestatío,  nis.  |  Festa,  significació  de  alegria, 
regositj  ó  contento.  Exaltacion ,  demostracion. 
Exultationis  manifestatio. 

DEMOSTRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  demostra. 
Demoslrador.  Demonstrans. 

DEM08TRAN8A.  f.  ant.  DEMOSTRACIÓ. 

DEMOSTRAR.  V.  a.  Probar  alguna  cosa  per 
principis  certs  y  evidents.  Demostrar.  Demonstro, 
as.  II  Manifestar,  senyalar.  Demostrar,  Demonstro, 
as. 

DEMOSTRARSE.  V.  r.  DECLARARSE.  11  APARÉI- 
XERSE,  MANIFESTARSE. 

DEMOSTRATf  DA.  p.  p.  Demostrada.  Demoo»- 
irattts. 

65 


806  DEN  DICGIONÀIII 

DEMOSTRATIU,  VA.  adj.  Lo  que  demostra. 
Demostrativo,  Demonstrativns.  Q  ret.  Un  dels  gene- 
rós que  s'  usa  pera  fér  paneglricbs  é  invectívas,  ó 
alabar  y  vituperar.  Demostrativo,  Demonstrativus. 
II  gram.  Se  diu  del  pronom  que  senyala  ò  demos- 
tra algun  objecte,  com:  aquest,  aqueix,  aquell. 
Demostrativo,  Demonslrans. 

DEMOSTRATIVAMENT.  adv.  m.  Clara,  con- 
vincent. Demostrativamente.  Demonstrativè. 

DEMPNADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  dantador. 

DEMUNT.  adv.  11.  y  prop.  damunt.  ||  ant.  mon- 

TANY^S. 

DENA.  f.  En  lo  rosari  cada  part  que  consta  de  un 
pare  nostre  y  deu  ave  Marias.  Decenario,  diez  de 
rosario.  Decenarium,  ii.  Q  Lo  gra  mès  gros  ó  as- 
senyalat que's  posa  en  los  rosaris  pera  dividir  las 
desenas,  y  també  la  desena  dels  xichs.  Diez  de  ro- 
sario,  Sacrorum  globulorum  decas.  ||  desena. 

DENANT.  prep.  ant.  davant.  ||  abans. 

DENARI.  m.  Moneda  romana  de  plata  que  en 
Espanya  valgué  la  desena  part  de  un  maravedis  de 
plata  y  coure.  Denario.  Denarius,  ii. 

DENDE.  adv.  11.  desde. 

DENDRITA.  f.  Pedra  figurada.  Dendrites.  Den- 
drítes,  aB. 

DENDRÓFORA.  f.  Pedra  ü  objecte,  en  que's 
troba  la  figura  de  algun  arbre  ó  planta.  Dendrófo- 
ra.  Dendrophora,  sb. 

DENDRÓMETRO.  m.  Instrument  ó  màquina 
pera  medir  los  arbres.  Dendrómetro,  Dendrome- 
ter,  i. 

DENEGACIÓ,  f.  Acció  de  negar.  Denegacions 
repulsa,  Denegatio,  nis.  |  Desaprobacíó,  la  acció 
de  desdirse.  Denegacion^  retractacion,  Inficiatio, 

nis.  Q  REPUTACIÓ. 

DENEGAR.  V.  a.  No  concedir  lo  que  's  dema- 
na. Negar.  Denego,  as.  ||  for.  No  admétrer  una 
demandi.  Denf^ar.  Adorem  actione  sua  removere. 

DENEGAT,  DA.  p.  p.  Denegado,  Denegatus. 

DENEJAR.  V.  a.  ant.  netejar. 

D£NER.  m.  DIXER. 

DENGÓS,  A.  adj.  melindros. 

DENGÚ.  pron.  ant.  algú.  ||  ningü. 

DENGUE.  m.  Delicadesa  afectada,  desdeny  que 
fan  las  donas,  y  à  vegadas  de  lo  que  mès  volen. 
Dengue,  melindre,  Muliebre  faslidium. 

DENIGALS.  pi.  Ceremónias  que  's  feyan  pera 
purificar  la  família,  desprès  de  las  exéquias  de  un 
difunt.  Denicales.  Denicales  ferm. 

DENIGRACIÓ,  f.  La  acció  de  denigrar.  Deni- 
gracion,  Opprobrium,  ii. 

DENIGRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  denigra.  Zahe- 
ridor,  Exprobrator,  is. 

DENIGRAR.  V.  a.  Infamar.  Denigrar,  denegre- 
cer.  Denigro,  as. 

DENIGRATIU,  VA.  adj.  Lo  que  denigra.  De- 
nigrativo.  Probralus. 

DENIGRATIVAMENT.  adv.  m.  Ab  desdoro. 
Denigrativamente,  lodecorè. 


DEN 

DENOMENAR.  V.  a.  denomiuae. 

DENOMINACIÓ,  f.  Títol,  renom.  DeM/nm- 
cion,  Denominatio,  nis. 

DENOMINADOR,  m.  arit.  Lo  número  qneei 
los  qnebrats  expressa  las  parts  en  que  's  divideix 
un  enter.  Denominador.  Denominator,  is.  |  Qii 
anomena  cosas.  Denominador,  Nomenclàtor,  is. 

DENOMINADOR  COMÚ.  arit.  Lo  Tcsultat  de  diferesti 
denominadors  multiplicats  entre  sí.  DenomiíMkt 
comun,  Gommunis  denominator. 

DENOMINAR.  V.  a.  Anomenar  algoni  o« 
determinadament.  Denominar,  Denomino,  as.  |ll^ 
sar  algun  títol  ó  renom  à  las  personas  ó  cosas.  1^| 
nominar,  Nomen  nomini  superaddere. 

DENOMINAT,  DA.  p.  p.  Denominada, 
minatus. 

DENOMINATIÜ,  VA.  adj.  Lo  que  deDomiüÉ 
Denominativo,  Denominativus. 

DENOTACIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  denottr^ 
Denotacion.  Denotatio,  nis. 

DENOTAR.  V.  a.  Indicar ,  anunciar.  Démltf. 
Denoto,  as. 

DENOTAT,  DA.  p.  p.  Denotado.  DenotatiiS. 

DENOTATIU,  VA.  adj.  Lo  que  denota.  Vm'\ 
tativo,  Denotans. 

DENOU.  adj.  DINOU. 

DENOVÉ.  adj.  Lo  4inou  en  orde.  Déeimnm» 
Decimus  nonus. 

DENS,  A.  adj.  Espès.  Densa.  Densus.  |  ríA> 
Apanyat,  apretal.  Denso.  Densus. 

DEN8Í8SIM,  A.  adj.  Densisimo.  Densiasd» 

DENSITAT,  f.  Espessor.  Densidad.  DeosHai 
atis. 

DENT.  f.  Cos  petit,  blanch,  llis  y  mòlt  dur,» 
castat  en  la  geniva  y  en  la  major  pari  descobert: 
pròpiament  s'  entén  cada  un  dels  quatre  que  otú  ^ 
al  mitj  de  la  mandíbula,  y  serveixen  pera  pai^ 
lo  menjar.  Dienie,  Dens,  tis.  ||  uaet.  Cada  uoa  de 
las  punlas  de  vàrios  instruments  que  serveíio 
pera  tallar,  serrar,  etc.  DienU,  Dens,  tis.  |  pl.í* 
las  claus  de  ferro  la  part  del  cap  davall  que*$l£i 
dins  del  pany,  y  serveix  pera  obrir.  Dienüt^s^ 
das.  Clavis  dentes.  ||  En  las  ferraduras  ponia  re- 
torta que's  fa  als  extrems,  (alio.  EquiwB solca 
auricula. 

DENT  CANINA.   ULLAL.    1. 

DENT  CORCADA.  La  gastada  ó  podrida.  DitiMj^ 
tado ,  negui jon.  Dens  cariosus. 

DENT  DE  CA.  Planta,  las  flors  de  la  qual  sònbltf- 
cas  ó  purpúreas.  Diente  de  perro.  Canis  dens. 

DENT  DE  LLEÓ.  PIXALLIT. 

DENT  soRRE  DENT.  La  dent  que  naix  sobre  de  tl* 
tra.  Sobrediente,  Dens  supra  dentem. 

ARRANCAR  LAS  DENTS.  fr.  Esdeutegar.  Desde^ítf} 
sacar  ó  arrancar  los  dientes.  Edèn  to,  as. 

CLAVAR  LAS  DENTS.  fr.  Fícarlas  en  alguna  pirt- 
nincar  ó  clavar  el  diente,  denlellear.  Mordeo,e$i 
morsu  laceraré. 

CRUIXIR  ó  PSTAa  LAS  DEXTS.  fr.  Mkket  lis  uias 


I 


DEN 


CATALÀ. 


DEN 


B07 


contra  las  altras  per  causa  de  fret  ó  de  alguna  con- 
vulsió. Dentellear,  dar  dienU  con  diente.  Denlio,  is. 
II  Explica  la  ràbia  ó  desesperació  ab  que  's  pateix 
alguna  pena  ó  torment.  Aprelar,  rechinar,  crugir 
los  dientes.  Slrideo,  es. 

ENSENYAR  Ó  REGANTAR  LAS  DENTS.  ff.  Fér  Cara  à 

algú,  oposa rse  à  sas  ideas.  Mostrar  dientes  ó  los 
dientes  ó  el  diente.  Obsistere  minando. 

ENTRE  DENTS.  lu.  adv.  Se  diu  quant  algú  parla 
sens  deixarse  enténdrer.  Entre  dientes.  Mussitan- 
ler. 

ESCURAR  LAS  DENTS.  fr.  Netejarlas.  Mondar,  Hm- 
piar,  escarbar  los  dientes.  Dentes  purgaré. 

ESMOLAR  LAS  DENTS.  fr.  tügí.  Prepararse  pera 
menjar.  Aguzar  los  dientes.  Praesenti  cibo  accingi. 

ESMUSSAR  LAS  DENTS.  fr.  Causar  en  ellas  una  sen- 
sació desagradable,  com  fà  V  àcit  fort  de  alguna 
fruyta,  ó  altre  menjar  mòlt  agre.  Alargar  los  dien- 
tes, poner  los  dientes  largos,  dar  dentera.  Dentes 
hebetare,  stupore  afficere. 

Fi  CiURER  LAS  DENTS,  Ó  NO,  QUE  'T  CAURIAN  LAS 

DENTS.  exp.  ab  que's  nega  alguna  cosa  de  menjar, 
especialment  à  las  críaturas.  A'o,  que  se  te  caerón 
los  dientes.  Minimè,  ne  dentes  tibi  decidant. 

FÉR  ESGARRIFAR    LAS   DENTS.    ff.    CaUSar  CH  SllaS 

una  sensació  desagradable  algun  ruído,  com  quant 
s'  esquinsa  alguna  tela,  *s  rasca  algun  metall,  etc. 
Dar  dentera.  Dentes  stupore  aífícere. 

GUARNIT  DE  DENTS.  DENTAT.  1. 

LAS  DENTS  TE  scAN.  loc.  íróu.  quc  's  diu  de 
aquell,  que  bavent  traballat  poch  afecta  eslarmòU 
cansat  y  haver  traballat  mòlt.  Arrópate  que  sudas. 
Yaldè,  egregiè  insudasti. 

LLuciAR  LAS  DENTS.  fr.  mct.  Prepararsc  pera  men- 
jar. Aguzar  los  dientes.  Praesenti  cibo  accingere. 

MASTEGARHO   ENTRE    LAS    DENTS.    fr.    PrOnUUCiar 

malament,  ó  per  dificultat,  ó  per  no  voler  deixar- 
se  enténdrer.  Mascullary  mascujar,  mascar.  Inter- 
ruplè  loqui. 

NO  HAVERNEHI  PERA  DENTS  ENCERAR    ó  NO   TOCAR  i 

MITJA  DENT.  fr.  Haverhi  poch  menjar.  No  haher  pa- 
ra untar  un  diente  ;  no  llegar  d  un  diente ;  no  tener 
para  un  diente.  Cibí  inopià  laboraré. 

NO  PASSAR  DE  LAS  DENTS,  Ó  NO  ENTRAR  DE  LAS  DENTS 

EN  AVALL.  fr.  Manifesta  la  repugnància  que  's  té  à 
alguna  cosa.  lYo  entrar  de  los  dientes  adentro,  Dis- 
plicere. 

PARLAR  Ó  IJIR  ENTRE  DENTS.    fr.   ButziuCJar,  mUF- 

murar.  Hablar  entre  dientes,  musitar,  refunfmar, 
grunir.  Musso,  as. 

pÉRDRER  DENTS  T  CAixALS.  fr.  met.  Passar  mòlt 
temps  en  alguna  cosa  y  adquirir  experiència  en 
ella.  Encanecer.  Senesco,  is. 

POSAR  DENTS  ó  *L  DENTAT.  fr.  Ventar,  endentecer, 
echar  los  dientes.  Dentio,  is. 

TANT  PROP  TINCH  LAS  DENTS  QCE  NO  'm  RECORDO 
DELS  PARENTS,  Ó  DE  AMICHS  NI  PARENTS,  fcf.  DeUOta 

que  cada  hu  mira  mès  aviat  per  sí,  que  pels  al- 
tres, per  mès  acostats  que  sian.  Primero  6  anM 


son  mis  dientes  que  mis  parientes ;  mas  cerca  estan 
mis  dientes  que  mis  parientes.  Ad  nostra  commoda 
quam  ad  aliena  propensiores  sumus. 

TE  DESFARÉ  Ó  ROMPRÉ  Ó  LLEVARÉ  LAS  DENTS  Ó  LAS 

DENTS  DE  LA  BOGA.  loc.  ab  quc  s'  amenassa  algun 
cop  en  las  dents.  Te  quitaré  6  romperé  los  dientes 
6  te  haré  escupr  los  dientes.  Dentilegum  te  fa- 
ciam. 

TENIR  LA  DENT  SOBRE  DE  ALGí^.  fr.  Tcuirli  quime- 
ra ó  parlar  mal  de  ell.  Tener,  tomar  ó  traer  alguna 
entre  dientes,  tenerle  ojeriza,  tercer  hipo  con  alguno. 
Aliquem  odio  habere. 

TENIR  DNAS  DENTS  MÒLT  LLARGAS.    fr.    fam.   Tcuir 

mòlta  gana.  Estar  d  diente,  ó  estar  à  diente  como 
haca  de  hulero.  Fame  laboraré. 

TREMOLAR  LAS  DENTS.  fr.  Bàtrcr  las  unas  contra 
las  altres  per  fret  ó  temor.  Tiritar,  dar  diente  con 
diente.  Denlibus  stridere. 

VALENT  DE  DENTS.  exp.  coutra  aquell  que  's  jacta 
de  valent,  donantli  à  enténdrer  que  sols  es  bo  pe- 
ra menjar.  Valiente  por  el  diente.  Dente  et  ventre 
potens. 

DENTADA.  f.  Mossegada,  cop  de  dent.  Dente- 
llada.  Morsus,  us. 

DENTADURA,  f.  Lo  conjunt  de  dents  y  cai- 
xals  en  la  boca.  Dentadura,  herramienta.  Dentium 
series. 

DENTAL,  m.  La  fusta  ahont  s' encaixa  la  rella 
en  la  arada.  Dental.  Dentale,  is. 

DENTAR.  V.  n.  posar  las  dents. 

DENTARI.  adj.  DENTICULAR. 

DENTARRA  Y  DENTA8SA.  f.    aum.   Dent 
mès  grossa  del  regular.  Denton.  Grandior  dens.  | 
pi.  Qui  té  las  dents  desproporcionadas.  Denton, 
denludo.  Dentosus,  dentalus. 

DENTAT,  DA.  adj.  Lo  que  té  dents.  Dentado. 
Dentatus.  ||  m.  dentadura.  ||  En  lo  blasó  's  diu  de 
algunas  paris  de  ell  que  terminan  en  punta  aguda 
en  forma  de  dents.  Dentado,  endentado,  tronchado, 
partido,  danchado,  endanchado.  Denticulatus.  ||  En- 
tre mestres  de  casas  instrument  que  té  talí  per 
dos  costats,  y  serveix  pera  perfeccionar  lo  quadro, 
y  pinturas  dels  enrajolats.  Aciche.  Inslrumentum 
ffiquandis  lateribus  aptum. 

POSAR  LO  DENTAT.  fr,  POSAR  LAS  DENTS. 

DENTELÀRIA.  f.  Planta  que  fà  las  cainas  com 
de  dos  peus  de  altas,  acanaladas,  fullas  punxa- 
gudas,  las  flors  purpúreas  y  divididas  en  sis 
parts,  la  llavor  llargaruda  y  s'  emplea  contra  '1 
càncer  y  mal  de  caixal.  Velesa,  dentelaria.  Dente- 
laria,  a^. 

DENTELLAR.  V.  n.  cruixir  las  dents. 

DENTELLAT,  DA.  adj.  DENTAT.  3. 

DENTELLÓ.  m.  arq.  Motliura  en  figura  de 
dents  per  adorno  sola  la  corona  de  las  cornisas  dó- 
ricas  y  corínlias.  Denlellon,  denticulo.  Denlicu- 
lus,  i. 

DENTETA.  f.  d.  Dentezuelo,  dientecico^  illOf  í(a, 

Denticulufi,  i< 


508 


DEP 


DICCIONARI 


DEP 


FÉR  DENTETi.  ff.  Fér  vcnír  à  algú  ganas  de  pos- 
sehir  ó  menjar  alguna  cosa,  posàntlahi  à  la  vista. 
Dardentera,  Appelitum  alicui  movere. 

DENTICIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  posar  las 
dents,  y  '1  temps  en  que's  posan.  Dentkion.  Den- 

tilio,  nis. 

DENTIGULAR.  adj.  lo  que  té  figura  de  dent. 
Dentario,  dentkulur,  dentellado.  Denticulatus. 

DPNTÍFRIGH,  DA.  adj.  Lo  que  es  apropósit 
pera  nslejar  las  dents  y  conservar  sa  4  dentat. 
Dentifrico.  Dentifricüs. 

DENTISTA,  m.  Qui  té  per  ofici  arrancar  6  ne- 
tejar la  dentadura.  Dentista,  sacamuelas,  sacamo- 
lero,  Bentium  cbirurgus. 

DÉNTOL.  m.  Peix  de  mar  de  bon  gust,  un 
poch  semblant  al  besugo,  lo  cos  variat  de  colors, 
y  en  la  mandíbula  superior  dos  dents  surtidas  en 
fora  que  Ij  donan  lo  nom.  Denton,  Dentex,  icis, 
sinodus,  ontis.  [  dentarra.  2. 

DENTOTA.  f.  aum.  dentarra. 

DENTUDA.  f.  Peix  de  mar  semblant  al  déntol, 
encara  que  major.  Dentuda,  Dentex,  icis. 

DENTUT.  DA.  adj.  dbntat. 

DENÚNCIA,  f .  La  acció  y  efecte  de  denunciar. 
Denuncia,  deuuneiacion,  Denuntiatio,  nis. 

DENUNCIABLE,  adj.  Lo  que's  pót denunciar. 
Denunciable.  Quod  denuntiari  potest. 

DENUNCIACIÓ.  f.  DENiÏNCiA,  En  lo  comers  y 
navegació  exhibició  de  las  facturas  del  càrrecb 
que  un  capità  fà  en  aduanas.  Manifiesto,  denuncia- 
cion.  Denunliatio,  nis. 

DENUNCIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  denuncia 
Denunciador,  delator,  denunciante.  Delator,  is. 

DENUNCIAMENT.  m.  deniSncia. 

DENUNCIABIT.  p.  a.  DENUNCIADOR. 

DENUNCIAR.  V.  a.  Noticiar,  fér  saber.  Denun- 
ciar. Denuntio,  as.  ||  Avisar,  publicar  solemne- 
ment. Promulgar,  denunciar.  Promulgo,  as.  ||  Acu- 
sar, delatar  en  judici.  Acular,  deíamr.  In  judicium 
vocare.  [  pronosticar,  predir.  Q  intimar. 

DENUNCIAT,  DA.  p.  p.  Denunciado:  Denun- 
tialus. 

DENUNCIATORI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
denúncia.  Denunciatorio,  Accusatorius,  denuntia- 
tivus. 

DEO  GRÀCIA8.  Salutació  llatina  de  que  s*  usa 
en  alguna  part.  Deo  gracias.  Salve,  Deo  gratias. 

DEONARI8.  m.  pi.  Hereljes,  espècie  de  mani- 
qneus.  Deonartos.Deonarii, orum. 

DEPARAR.  V.  a.  Subministrar,  presentar  al- 
guna cosa  ó  persona.  Deparar,  Offero,  ers.  ||  Posar 
davant.  Deparar,  Offero,  ers. 

DEPARCIÓ.  m.  ant.  distribució,  repartiment. 

DEPARTAMENT,  m.  Districte  à  que  s'  exten 
la  jurisdicció  de  cada  Capità  general  ó  intendent 
de  marina.  Departamento.  Jurisdicció,  nis.  ||  Pessa 
pera  tenir  los  presos  incomunicats.  Aparlamiento^de-' 
partomenfo.  Gubiculumabductum.  ||  Divisió  depais 
ó  de  administració.  Departamento,  Província,  (e. 


DEPARTIDAMENT.  adv.  m.  SBPA&iDiViirr, 
distributivambnt. 
DEPARTIDOR,  A.  adj.  RBPAITIDOI. 
DEPARTIMENT.  m.  PABTiaó,  divisió.  |  skh- 

RACIÓ.  II  PARTIDA.    1.  ||   FORTÀ    QÜESTIÓ,    DISPUTÍ.  | 
ant.  DESPEDIDA. 

DEPARTIR.    V.    a.    DISTBIBUHIB,    RBPAiTn.| 
DESPARTIR.  J  SEPARAR,    DIVIDIR.  |  PAETIB.  ||  MAilil. 
y  DESISTIR. 

DEPARTlRSE.  V.  r.  IPÀBTABSB,   8EPABA1SI.  | 
DIVIDIRSE. 

DEPARTTT.  fr.  àpabtat,  separat,  dividit. 

DEPÀRTRER.  V.  a.  APARTAR,  DIVIDIB. 

DEPAUPERAR.  V.  a.  ant.  empobbib.  I  deiiu- 

TAB,  EXTENUAB. 

DEPÉIXER.  V.  a.  ant.  dbstrossjlb. 

DEPENDÈNCIA,  f.  Necessitat  de  altn  om 
pera  sér  y  existir.  Dependència.  Relatio,  ni^.  |  Si* 
bordinació,  subjecció.  Dependència.  Subjectiu,  bíi. 
Q  Negoci  ó  encàrrecb.  Dependència.  Negotinm,  iL 
Connexió,  relació  de  parentiu  ó  amistat.  Dspedul• 
eia.  Respectus,  us. 

DEPENDENT,  p.  a.  Qui  ó  lo  que  dqteodòL 
Dependiente.  Pendens,  tís.  ||  m.  Qui  serveix  óflA 
empleat  ab  subordinació.  Dependiente.  Sobdi- 
tus. 

DEPENDENTMENT.  adv.  m.  De  UD  mfík 
dependent.  Dependientemenle.  Ex  aíterius  nutu. 

DEPEBIDIR  Y  DEPENJAR.  V.  n.  Tenir  e» 
nexió  ó  relació  entre  sí,  ó  una  com  conseqüéncil 
necessària.  Z)e/)fn<i€f.  Pendeo,  es.  jj  Estar  depe&dii 
de  algun  superior,  etc.  Pender,  depender.  Pèndn» 
es.  II  També  's  diu  en  lo  moral  y  espiritual,  em 
la  eternitat  dependeix  de  un  momeni.  Depetkf^ 
pender.  Pendeo,  es.  Q  estbebab.  ||  pbnjab. 

DEPENDiB  DB  ALGÚ.  fr.  Necessitar  del  aoiBi  é 
protecció  de  ell.  Depender  de  alguna.  AJicnjusai* 
xilio  indigere. 

DEPERIR.  V.  a.  ant.  mobib.  ||  pbbíixbr.  |  pu* 

TAR,  VENIR  i  MÍNOS. 

DEPIFER.  m.  SBNESCAL. 

DEPILATORI^  A.  adj.  Lo  que  té  virtiit  de  lir 
caurer  lo  pel.  Depilatorio.  Depilatorios,  deconiaoi. 

DEPILAR.  V.  a.  Produhir  la  caiguda  dei  pel 
per  medi  de  substàncias  ó  medicaments  depilito- 
ris.  Depilar.  Depilo,  as. 

DEPLORABLE,  adj.  Digne  de  compassió,  i 
capàs  de  mónrer  à  llàstima,  ó  que  quasi  no  té  re 
mey.  Deplorable,  lamentable.  Deplorandns,  lacr^ 
mabilis. 

DEPLORABLEMENT.  adv.  m.  De  UD  moil 
deplorable.  Deplorablemente.  Miserabilitèr. 

DEPLORAMENT.  m.  LAMENTO. 

DEPLORAR.  V.  a.  Tenir  mòlt  sentiment,  Hài* 
tima  ó  compassió.  Deplorar.  Deploro,  as.  |  laib»* 

TARSB. 

DEPLORAT,  DA.  p.  p.  Deplorado.  Deploratu. 

DEPONENT.  adj.  gram.  Nom  dels  verbs  Ub* 

tins  que  deixaren  la  terminació  activa,  y  ea  la 


1 


DEP 


GÀTÀLi 


DEP 


509 


passiva  signifícan   acció.    Deponente,  Depotieos. 

DEPOPULAR.  Y.  a.  ant.  y  derivats,  despoblar. 

DEPORT,  m.  ant.  Divertiment,  recreació,  pas- 
satemps. Deporte.  Delectamentum,  i. 

FÉR  DEPORT,  fr.  ant.  DEPORTAR. 
PÉNDRER  DEPORT,  fr.  DIVBRTIRSB.  Q  DESCANSAR,  RE- 
POSAR. 

DEPORTACIÓ,  f.  Desterro  à  algnna  isla.  De- 
portaeion,  Deportatio,  nis. 

DEPORTAR.  Y.  a.  Desterrar  à  una  isla.  Pena 

que  introdubiren  los  romans,  y  '1  deportat  perdia 

\s  drets  de  ciutadà  romà.  Deportar.  Deporto,  as. 

I  ant.  ANAR  DE  CAMBRA.  ||  Y.    r.    DIVBRTIRSE.  |  DES- 
CANSAR, REPOSAR,  n  V.  a.  PÉRDRER,  PASSAR  LO  TEMPS. 

DEPOSAR.  Y.  a.  Privar  à  algú  del  empleo, 
dignitats,  etc.  Deponer,  apear,  Depono,  is.  |  Afir- 
mar, assegurar.  Deponer,  Assero,  is. )  depositar. 
I  for.  Declarar  jurídicament.  Deponer.  Profíteor, 
eris. 

DEPOSAT,  DA.  p.  p.  Depuesto.  Depositns. 

DEPOSICIÓ,  f.  Declaració  presa  ab  jurament. 
Deposicion,  Testificatio,  nis.  Q  Degradació,  privació 
de  empleo.  Deposicion,  Depositio,  nis.  B  La  acció  y 
efecte  de  depositar,  y  particularment  un  cadàver 
en  la  iglésia.  Deposicion,  Depositio,  nis.  |  expo- 
sició. 

DEPOSICIÓ  EGCLBsiJLsTicA.  Privació  perpótua  de 
ofici  y  beoefici  ab  retenció  del  privilegi  del  for  y 
del  cànon.  Deposicion  ecclesidstica.  Canònica  depo- 
BÍUo. 

DEPÓSIT.  m.  Obligació  de  tenir  guardada  la 
cosa  que*s  reb.  Depósito,  Depositum,  i.  ||  La  cosa 
depositada.  Depósito,  Depositum.  i.  |  Lo  llocb 
ahont  se  deposí  ta  alguna  cosa.  Depósito,  depósito^ 
ria,  Depositum,  i.  ||  sepultura. 

DEPÓSIT  DE  ATGUAs.  Lo  lloch  ahont  se  recullen 
pera  distribuhirlas  à  altres  punts.  Depósito  de 
aguas,  Castellum,  i. 

DEPÓSIT  GENERAL  DEL  ATRE.  En  las  orgas  cort  ca- 
nó  que  reparteix  V  ayre  als  demés.  Depósito  gene- 
ral del  aire,  Tubus  musicus. 

COMUNS  DEPÓsiTs.  Lloch  púbHcb  abont  se  deposi- 
tan  algunas  cosas.  Comunes  depósitos,  Locus  depo- 
sitorum  custos. 

DEPOSITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  deposita.  De- 
fositador.  Depositor,  is. 

DEPOSITAMENT.  m.  deposició. 

DEPOSITAR.  V.  a.  Posar  en  poder  de  algú  al- 
guna cosa,  pera  guardaria  y  respóndrer  de  ella. 
Depositar,  Depono,  is.  ||  Posar  alguna  persona  en 
lloch  ahont  puga  manifestar  llibrement  sa  volun- 
tat, trahentla  '1  jutge  del  lloch  ahont  se  temia  que 
li  fessen  violència.  Depositar.  Loco  tuto  et  libero 
deponere.  ||  Enterrar  un  cos  interinament  ab  in- 
tenció de  trasladarlo  à  altra  sepultura.  Depositar, 
In  depositum  dare  cadàver.  ||  met.  Fér  confiansa 
de  algú,  encomanarli  un  secret.  Depositar,  Alicu- 
jus  fidei  aliquid  committere.  ||  Enclóurer,  conte- 
nir. Depositar,  Gontineo,  es.  |  for.  coNSioirii. 


DEPOSITARI,  A.  m.  y  f.  Qui  reb  lo  depósit. 
Depositario.  Scuma,  aB.  ||  Qui  annualment  s*  ano- 
mena pera  cuydar  los  grans  del  payol,  portant  lo 
compte  de  entrada  y  surtida.  Depositario,  Deposi- 
tarius,  ii. 

DIPOSITARI  GENERAL.  Quc  excrcoíx  la  depositaria 
general.  Depositario  general,  Publicus  depositarius. 

DEPOSITARIA.  f.  Lo  lloch  ahont  se  fan  lo3 
depósits.  Depositaria,  Locus  depositi.  y  Empleo  de 
deposi  tari.  Depositaria,  Depositarii  munus. 

DEPOSITAT,  DA.  p.  p.  Depositado,  Depositus. 

DEPRAVACIÓ,  f .  Corrupció,  regularment  de 
costums,  doctrina ,  etc.  Depravaeion,  Depravatio, 
nis. 

DEPRAVADABfEffT.  adv.  m.  Ab  intenció 
perversa.  Depravadamente,  Depravatè,  nequiter. 

DEPRAVADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Depravadisi- 
mo,  Perversissimus. 

DEPRAVADORy  A.  m.  y  f.  Qui  deprava.  De- 
pravador,  Depravator,  is.  * 

DEPRAVAR.  v.  a.  Corrómprer,  viciar,  adu]r 
terar.  Depravar,  Depravo,  as. 

DEPRAVARSE.  Y.  r.  Abandonarse,  viciarse. 
Depravarse,  viciarse,  Yitiis  indulgere. 

DEPRAVAT,  DA.  adj.  Mòlt  viciat  en  las  cos- 
tums. Depravado,  Corruptis  moribus. 

DEPREGAGIÓ.  f.  Súplica,  petició.  DepreeaeUm, 
ruego,  Deprecatio,  nis.  ||  ret.  Figura  ab  que  V  ora- 
dor implora  4  favor  de  Dèu,  de  la  naturalesa,  etc. 
Deprecaeion.  Deprecatio,  nis. 

DEPRECATy  DA.  p.  p.  Rogado,  depreeado,  Ro- 
gatus. 

DEPRECATIÜ  9  VA  Y  DEPRECATORI ,  A. 
adj.  Lo  que  pertany  à  la  deprecació.  Depreeatorio, 
deprecativo.  Deprecatorius,  deprecativus. 

DEPREDADOR,  m.  Destruidor.  Tdlador.  De- 
praedator,  is. 

DEPREGOnr.  adv.  m.  de  present,  primorosa- 

MENT. 

DEPRÉmER.  Y.  a.  oprimir. 

DEPREMUT,  DA.  p.  p.  DEPRIMIT. 
DEPRÉS,  A.  p.  p.  y  adj.  àpr6s,  comprés,  cone- 
gut. II  adv.  t.  DESPRÈS. 

DEPRESSA.  adv.  m.  de  pressa. 

DEPRESSIÓ,  f.  Abatiment,  humiliació.  Depre- 
fúm. Depressió,  nis.  |  astron.  Arch  de  un  círcul  ver- 
tical que  amida  la  inclinació  de  una  estrella  sota 
del  horisont.  Depresion,  Depressió,  nis.  I  nàut.  In- 
clinació de  la  visual  tangent  al  horisont,  ó  1'  àn- 
gul  vertical  que  forma  ab  1'  horisontal  que  passa 
pel  ull  del  observador,  à  causa  de  la  elevació 
de  aquest  sobre  '1  nivell  de  la  mar.  Dspresion,  De- 
pressió, nis. 

DEPRESSIU,  VA.  adj.  Lo  que  deprimeix.  D> 
presivo,  Deprimens. 

DEPRESSOR,  A.  m.  y  f.  Qui  abat  y  humilia. 
Depresor,  Depressor,  oris.  ||  anat.  Muscle  ab  qne*8 
baixa  '1  cap  envera  lo  pit,  y  també  altre  que  ser- 
veix pera  taixar  los  ulls.  Difresor,  Depressor,  oris. 


510 


DER 


DICCIONAM 


DER 


DEPRIMIR,  y.  a.  Abàtrer ,  humiliar.  Ahaíiry 
deprimir.  Deprímo,  is. 

DEPRIMIT,  DA.  p.  p.  Deprimido.  Depressns. 

DEPROFÚNDI8.  Paraula  llatina  usada  pera 
denotar  lo  salm  que's  canta  als  morts.  Deprofundis. 
Deprofundis. 

CANTAR  LOS  DEPROFi^NDis  k  kLGt.  fr.  fam.  pera  díf 
que  algú  es  mort  ó  enterrat.  Cantar  el  deprofundis. 
Ad  superos  evolavisse. 

DEPROMPTE.  adv.  m.  de  prompte. 

DEPUIX.  adv.  t.  y  ord.  desprès. 

DEPUNIR.  V.  a.  ant.  castigar. 

DEPURACIÓ,  f.  La  obra  de  purificar.  Depura- 
cion,  Purificatio,  nis. 

DEPURADtSSIM.  A.  adj.  sup.  Depuradisimo. 
Defaecatisimus. 

DEPURADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  depura.  Depu- 
rador. Defaecator,  is. 

DEPURAR.  V.  a.  Purificar ,  netejar.  Depurar. 
Depuro,  defaeco,  as. 

DEPURAT,  DA.  p.  p.  Depurado.  DefsBcatus. 

DEPURATIU ,  VA.  adj.  Lo  que  serveix  pera 
depurar.  Depurativo,  depuratorio.  Depurativus. 

DEPAs.  adv.  1. 11.  yord.  desprès. 

DEPUTAR.  V.  a.  y  derivats,  diputar. 

DEPUYS  Y  DEPUYX.  adv.  t.  desprès. 

DEQUÉ.  m.  adv.  que  indica  la  matèria  de  que*s 
tracta.  De  qué.  Qua  de  re.  ||  Hisenda  ,  renda,  etc. 
De  qué.  Res  familiaris,  opes,  um. 

DEQUEN.  pron.  De  aquell.  De  aquel.  lUius. 

DEQUENT.  adv.  De  aqui.  Hinc. 

DERELINQUIR.  V.  a.  ant.  y  derivats,  deixar, 
abandonar. 

DERINGLIR.  v.  a.  ant.  y  derivats,  deixar, 

ABANDONAR. 

DERI8IÓ.  f.  Risa,  burla.  Irrision.  Derisío,  nis. 

DERIVA,  f.  nàut.  Separació  de  la  nau  de  sòn 
verdader  rumbo.  Deriva,  abatimiento,  caida  d  sota- 
viento.  Deflexio,  nis. 

DERIVACIÓ,  f.  Deducció,  descendència,  ori- 
gen. Derivacion.  Derivatio,  nis.  ||  La  acció  y  efecte 
de  tràurer  ó  separar  una  part  de  sòn  origen,  com 
laaygua  del  riu.  Dfrtvacton.  Derivatio,  nis.  ||  gram. 
Deducció  de  una  veu  respecte  de  altra  segons  la 
etimologia.  Derivacion.  Derivatio,  nis.  ||  met.  Ac- 
ció ab  que'ls  humors  passan  de  una  part  del  cos  à 
altra.  Derivacion.  Derivatio,  nis. 

DERIVAR.  Y.  n.  Tràurer  sòn  origen  ó  principi 
una  cosa  de  altra.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Derivar,  derivarse.  Exordium  capere;  deduci.  || 
Venir,  descendir  una  persona  de  certa  família  ó 
llinatge.  Derivar,  derivarse.  Nascor,  eris.  ||  De- 
duhir  una  cosa  de  altra.  Deducir,  derivar.  Deduco, 
is.  Q  Convertirse  en  us  propi  alguna  cosa  del  pú- 
blich.  Apropiarse.  In  proprium  redigere.  ||  Arribar 
à  notícia  de  algú.  Llegar.  Alicui  nuntiari.  Q  nàut. 
Separarse  la  nau  envers  sotavent  del  rumbo  à  que 
'8  dirigeix.  Derivar,  ahatir,  davalar,  decaer,  dri- 
var,  grihar,  Deflecto,  is. 


DERIVAT,  DA.  p.  p.  Derivado.  Profeclos. 

DERIVATIU,  VA.  adj.  gram.  Lo  que  g  forma  i 
deriva  de  sòn  primitiu.  Derivativo.  DerivalÍTiu,ib 
alio  deductus. 

DERLINGA.  f.  Moneda  de  Venècia  eqnivaleot 
à  3  rals  de  velló.  Derlinga.  Moneta  sic  dicta. 

DEPONDI.  m.  Pes  antich  de  mitja  cosa.  Di- 
pondio.  Depondium. 

DÉRMIS.  m.  La  pell  de  la  persona.  Dink 
Cutis,  pellis,  is. 

DERMOGÉmA.  f.  Conjunt  ó  teoria  dels  fenò- 
mens de  la  pell.  Dermogenia.  Dennogenia. 

DERMOGRAFIA.  f.  Descripció  del  cúlis.  De^ 
mografia.  Dermographia,  se. 

DERMOLOGIA-f.  Part  de  la  anatomia,  qnetrir 
ta  de  la  pell  ó  cutis.  Dermologia.  Dermologia,  s. 

DERMOTOMIA.  f.  Dissecció  del  cutis.  Dtrwh 
tomia.  Dermotomia,  sb. 

DEROGACIÓ,  f.  La  obra  de  derogar.  AhoUeiti^ 
derogacion.  Derogatio,  anullatio,  nis.  U  dism»ücií 

DEROGAR.  V.  a.  Anul-lar,  abolir  alguna  Uef 
ó  costum.  Derogar.  Derogo,  as.  |  Perjudicar  àal^t 
en  sòn  dret,  autoritat,  noblesa,  etc.  Derogar.  kBíl• 
toritatem  violaré,  derogaré.  ||  destruir,  RBroBin. 

DEROGAT,  DA.  p.  p.  Derogada.  Derogatm. 

DEROGATORI,  A.  adj.  Lo  que  deroga.  Dti•- 
gatorio.  Derogatorius. 

DERRAMADOR,  A.  m.  y  f.  Qni  derrama.  llll^ 
ramador.  Perfusor,  is. 

DERRAMAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de  éüh 
ramar.  Derramamiento.  Perfusio,  nis.  ||  Lo  desps^ 
dici  de  líquit  ó  gra  que's  llansa  al  temps  de  mtít 
rarlo,  ó  quant  se  trenca  la  eyna  que'l  conté,  ftr- 
rame,  derramo.  Diffusa  res.  ||  Dispersió,  espaifí- 
ment  de  algun  poble  ó  família.  Derramanie0f 
dispersion.  Dispertio,  nis. 

DERRAMAMENT  DE  SANCH.  Efusiofí,  clefTamaAtialt 
de  sangre.  Eccheuma,  atis. 

DERRAMAR.  V.  n.  Llansar  ó  espargir  ooMS 
líquidas  ó  menudas.  També  s'  usa  com  recíprock 
Derramar.  Eflfundo,  is.  ||  mel.  Espargir,  difandif. 
Derramar.  Difundo,  is.  Q  Dit  dels  béns  ó  hiseodi» 
gastarlos  ab  prodigalitat.  Derramar.  Profondo,  it» 

DERRAMAT,  DA.  p.  p.  Derramado.  EfosüS* 

DERRENGLIR.  V.  a.  ant.  DERELINQUIR. 

DERRER,  A.  adj.  darrer. 

DERRERAMÓNT.  adv.  m.  iSltimaminT. 

DERRERENCH,  CA.  adj.  Tardí. 

DERRERETAT.  f.  ant.  darreria. 

DERRETIBLE.  adj.  Lo  que  pót  derretirse.  Htf" 
retihle,  fusible,  fúsil,  liquidable,  licuahle,  liauf^y' 
tible.  Fusilis. 

DERRETIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  derreteix.  fli- 
didor.  Liquator,  is. 

DERRETlMEirr.  m.  Ac^ió  y  efecte  de  derf«- 
tir  ó  derretirse.  Derretimiento ,  /tcvoeiaii.  Liqot- 
tio,  nis.  n  FUNDició.  0  met.  Afecte,  amor  vehement 
Derretimiento.  Amor  vehemens. 

DERRETIR.  V.  a.  Liquidar, disóldrer peroMii 


DES 

Mobr.  tubé  s'  nsa  com  recfproch.  Derretify 
Ímmt,  Kfnt^r.  Liquefacio,  is,  liqno,  as.  |  fón- 

DIEI. 

DERBETIRSE.  V.  r.  Inflama  rse  en  amor,  óena- 
morane  ab  mòlta  facilitat.  Derretirse,  Amore  ar- 
dere,  flagrare. 

DEaBirriTy  DA.  p.  p.  Derrelido.  Liquefactus. 

DEBROBAR.  v.  a.  ant.  robar. 

DERROCA,  f.  ant.  derrota. 

iítrer  ex  derroca,  exp.  ant.  derrotar. 

OCRROGAmEBiT.  m.  La  acció  y  efecte  de  der- 
rocar. Derriho ,  destruccion ,  demolicion.  Eversio, 
peiiurbatio,  ois. 

DERROCAR.  Y.  a.  Tirar  à  terra  algun  edifici. 
IVrfocar,  derriharj  derruir,  denwler,  Diruo,  is.  || 
Precipitar  à  algú  desde  una  roca.  Derrocar,  despe- 
ur,  derrumbar.  Aliquem  é  rupe  praecipitem  age- 

re.  I  DERROTAR  ,  DESBARATAR.  ||  met.  YÉXGER.  |  Fér 

CMirer  à  algú  de  sòn  estat ,  fortuna ,  empleo ,  etc. 
knoear.  De  statu,  gradu  deturbare. 

FOITA  ES  Li  ROCA,  PUS  PORT  QÜI  LA  DERROCA,  rcfr. 

Qoe  la  forsa  vens  la  forsa.  La  fuerza  vence  d  la 
furza.  Fortior  fortiori  cedendum. 
DERROCAT,  DA.  p.  p.  Derrocada.  Eversus.  || 

tot.  DERROTAT,  DESORDENAT,  DESBARATAT. 

DERROGATIÜ,  VA.  adj.  derogatori. 

DERROCAR.  V.  a.  DEROGAR. 

DERROTA,  f.  Direcció  ó  rumbo  de  las  embar- 
cacions. Derrota ,  derrolero  ,  via ,  rumbo ,  camino, 
rata.  Cursos ,  os.  ||  Fugida  desordenada  de  un 
exèrcit  vensut.  Derrota.  Clades,  is.  ||  destrucció. 

DERROTA  composta,  nàut.  La  que  consta  de  varis 
nunbos,  ó  navegant  en  vàrias  direccions.  Derrota 
cmfmta.  Compositus  cursus. 

DoiiAR  LA  DERROTA,  fr.  uàut.  Determinar  la  di- 
recció del  viatge  ó  comissió.  Dar  la  derrota.  Cur- 
snm  prffiscribere. 

FÉi  DERROTA,  fr.  ^avcgar  d  rumbo;  hacer  derrota. 
Cnrsum  coogruentem  petere. 

DERROTAR.  V.  a.  mil.  Desbaratar ,  fér  fugir 
ordenadament  al  exèrcit  contrari.    Derrotar. 
írofligo,  as.  n  ABRüLNAR  ,  DISSIPAR.  ||  Dsstruhir,  ar- 
fïinar  à  algú  en  la  salut  ó  en  los  béns.  Derrotar. 
Mo,  is.  [  Dissipar,  llansar  à  pcrdrcr  alguna  co- 
íí.  Derrotar.  Dilapido,  as. 
DERROTAR8E.  v.  r.  nàut.  Extraviarse  una 
^(Bkrcació  de  la  derrota  à  causa  del  vent  ó  la 
corrent,  etc.  />errotarsf.i\avem  vi  ven lorum  erraré. 
DERROTAT,  DA.  p.  p.  Derrotado.  Dislurbalus. 
DERROTERO.  m.  nàut.  Llibre  que  conté  la  si- 
toció  geogràfica  dels  punts  mes  notables  de  las 
costas  y  mars  adjacents  é  intermedis,  ab  las  nolí- 
cias  nec^sàrias  pera  facilitar  y  assegurar  la  nave- 
gació. Derrolero.  Cursus  marilimus. 
DERRUHIR.  V.  a.  arruïnar,  derrocar.  2. 
DES.  Partícula  prepositiva  que  entra  en  la  com- 
posició de  mòitas  veus  ,  y  comunment  denota  ne- 
gació, com:  DEsventura ,  sens  ventura.  Des.  Dis.  || 
ant.  DESDE. 


CATALÀ.  DES  511 

DBS  QUI.  Contracció  de  desdb  iga.  De$i$  fue. 
Ex  quo. 

DE8ABILLÉ.  m.  Veu  purament  francesa,  ves- 
tidura que  usavan  las  donas ,  composta  de  faldellí 
y  mitja  bata  de  la  mateixa  roba  y  color.  Desabüié, 
Muliebris  vestis. 

DESABONAR.  V.  a.  DESAPROBAR. 

DE8ABONO.  m.  perjudici. 

DE8ABONYEGADOR,  A.  m.  y  f.  Instrument 
pera  tràurer  las  abonyegaduras  de  las  pessas  de 
metall.  Desabollador.  Arrectorium  instrumenlum. 

DESABONYEGAR.  V.  a.  Tràurer  los  bonys  de 
las  pessas  de  metall.  Desabollar.  Gontusiones  com- 
planaré. 

DESABONYEGAT ,  DA.  p.  p.  Desahollodo. 
Complanalus. 

DESABORDARSE.  V.  r.  nàut.  Separarse  una 
nau  desprès  de  abordada  ab  altra.  Desabordarse, 
desatracarse.  Se  experire,  dissol vere. 

DESABRICH.  m.  Falta  de  alguna  cosa  pera 
abrigarse.  Desabrigo.  Nuditas ,  atis.  ||  met.  desam- 

PARO. 

DESABRIGADAMENT.  adv.  m.  Sèns  abrich. 
Desabrigadamente.  Nudè. 

DESABRIGAR.  V.  a.  Tràurer  V  abrich.  També 
s'  usa  com  recíproch.  Desabrigar,  desarropar.  Nú- 
do ,  as.  II  nàut.  Tràurer  los  aparells  als  arbres. 
Desabrigar.  Malos  funibus  exuere. 

DESABRIGAT,  DA.  p.  p.  Desabrigado.  Deia- 
tus.  II  adj.  met.  desauparat.  ||  descubert.  ||  uxl- 
VESTIT.  II  nàut.  Fondejadero  exposat  als  vents  y 
cops  de  mar.  Desabrigado ,  descubiertú.  Aquiloni- 
bus  obnoxius,  apertus. 

DE8AGALORAR8E.  V.  r.  Dcsahogarse  del  ca- 
lor. Desacalorarse,  descalorarse,  desahogarse.  Refri- 
gerari. 

DESACATADAMENT.  adv.  m.  Ab  desacalo. 
Desacatddamente.  Irreverenter. 

DESACATAMENT,  m.  DESACATO. 

DESACATAR.  V.  a.  Faltar  à  la  reverència  y 
respecte  degut.  Desacatar.  Irreverenter  agere. 

DESACATAT,  DA.  p.  p.  Desacatado.  Irreve- 
renter acceptus.  ||  m.  Insolent ,  desvergonyit.  Di" 
sacatado,  desacatador.  Petulans. 

DESACATO.  m.  Falta  de  reverència  y  respecte 
degut.  Desacato ,  desacatamiento.  Petulantia ,  irre- 
verenlia,  x. 

DESACERT.  m.  Acció  y  efecte  de  desacertar. 
Desacierto,  desacuerdo.  Erratum,  i,  error,  is. 

DESACERTADAMENT.  adv.  m.  Desacertada- 
mente.  Temeré,  inconsultò. 

DESACERTAR.  V.  a.  Errar ,  obrar  sèns  acert. 
Desacertar,  no  tener  acierto.  Erro,  as. 

DESACERTAT,  DA.  p.  p.  Desacertado.  Erra- 
tus.  II  adj.  Lo  que  està  fét  sèns  acert.  Desacertado. 
Inconsultus.  ||  m.  Inconsidcrat,  qui  obra  sèns  acert. 
Demcerlado.  Inconsultus. 

DESACOMODADAIKIENT.  adv.  m.  Mòlt  inco- 
modat. Desacomodadamente.  Incòmode. 


51S 


DES 


DICaONARI 


DES 


DE8AGMIODAB.  Y.  a.  Privar  de  la  comoditat, 
fér  pérdrer  alguna  conveniència.  Desacomodar. 
Commodis  privaré.  ||  incomodar. 

DE8AGOMODAR8E.  V.  r.  Pérdrer  aignn  aco- 
modo ó  conveniència.  DesacomoL•rse,  Ministerio 
excidere. 

DE8AGOMODAT,  DA.  p.  p.  Desaeomodado. 
Commodis  privatns.  ||  adj.  Qui  no  té  medis  pera 
mantenirse  en  sòn  estat.  Desaeomodado,  Yacuus, 

OtioSUS.  I  DESEMPLEiT. 

DE8AGOMODO.  m.  Desconveniència  ,  falta  de 
comoditats.  Deiocomodamiento.  Incommoditas,  atis. 

DESAGOMPANYAMENT.  m.  La  acció  de  de- 
sacompanyar.  Desacompanamiento,  Dissociatio,  nis. 

DESAGOBfPANYAR.  V.  a.  Retràurerse  de  la 
companyia  de  algú.  Desacompanar,  dejar  solo.  Dis- 
socio, as. 

DES  ACOMPANYAT,  DA.  adj.  sol. 

DESAGOMPASSAR.  V.  a.  descompassar  ,  des- 
gavellar. 

DESAGONSELLADAMENT.  adv.  m.  Impru- 
dentment,  precipitadament.  DesaconsejaL•mentef 
desaeordadamente,  Inconsultè. 

DESAGONSELLAAIENT.  m.  DISSUASSIÓ. 

DESACONSELLAR.  V.  a.  Dissuadir.  Desacon- 
sejar,  disuadir,  quitar  de  la  eabeza,  Dehortor,  aris. 

DESACONSELLAT,  DA.  p.  p.  Desaconsejado. 
Dehorlatus.  '||  adj.  Qui  obra  capritxosament  ó  sens 
consell.  Desaconsejado,  Temerarius.    . 

DESACONTENTAR.  V.  a.  DESCONTENTAR. 

DESACOPLAR.  V.  a.  Separar  las  cosas  que  esr 
tavan  copladas.  Desacoplar,  Sejungo,  is. 

DESACORDADAMENT.  adv.  m.  Sens  acort. 
Desaeordadamente  y  indeliheradamente ,  inconsidera- 
damente.  Imprudenter. 

DESACORDADtSSIM,  A.  adj.  sup.  Desacor- 
dadisimo,  Yaldè  dissonus. 

DESACORDADAMENT.  m.  ant.  OLVIT.  ||  Dis- 

CORDÍNCIA.  Q  DISCÒRDIA. 

DESACORDANSA.  f.  ant.  discordIncia. 

DESACORDAR.  V.  n.  discordar. 

DESACORRALAR.  v.  n.  Tràurer  del  corral. 
Desaeorralar,  Pecora  é  cohorte  ducere.  ||  met.  Afti- 
mar,  tràurer  de  algun  apreto.  Desaeorralar,  E  pe- 
riculo  educere. 

DESACORT.  m.  discòrdia.  ||  discordíncia.  || 

IMPRUDéNCIA. 

DESACOSTUMADAMENT.adv.  m.  Fora  de  lo 
regular.  DesaeostumbraL•menle,  fuera  de  costumbre. 
Insolitè. 

DESACOSTUMAMENT.  m.  Desvesament.  Fal- 
ta de  costumbre,  Desuetudo,  inis. 

DESACOSTUMAR.  V.  n.  desvesar. 

DESACOSTUMARSE.  V.  r.  desvesarse. 

DESACOSTUMAT,  DA.  p.  p.  DESVESAT.  |  DB- 

SUSiT. 

DESACREDITAR.  V.  a.  Fer  pérdrer  lo  crèdit 
à  algú,  ò  disminuhir  la  estimaeiò  de  alguna  cosa. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Desacreéitarf  dei^fi" 


nar,  deslustrar^  oHureeer^  iisfamar.  Lacero,  as. 

DESACREDITAT,  DA.  p.  p.  Desaereéitaéo, 
Infamatus. 

DESADORNAR.  V.  a.  Llevar  los  adornes.  De- 
sadomar,  desalinar.  Omatu  spoliare. 

DESADORNAT,  DA.  p.  p.  DesaéonadOy  Ded^ 
coratus. 

DESAFAVORIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  desafaT»- 
reix.  Desfavorecedor,  Oblrectator,  is. 

DESAFAVORIR.  V.  a.  Deixar  de  afavorir.  D^ 
sairar,  d^sfavoreetr,  Benevolenliam  subtrahere.| 
Contradir,  oposarse.  Desfavarteer.  Oppungo,  as. 

DESAFAVORIT,  DA.  p.  p.  Desfavoreeido,  Gra- 
tia privatttS.  I  DESADORNAT. 

DESAFECCIÓ.  f.  DESAFBCTB. 

DESAFECTACIÒ.  f.  NATURALITAT.  I. 

DESAFECTE.  m.  Falta  de  afecte.  Desd/èds, 
desamor ,  descarino.  Àmoris  remissió.  |  Aversü, 
enemistat.  Errònia,  desafeeto,  desamor,  ffimtKil, 
aversion,  ojeriza,  Livor,  is.  y  adj.  Oposat,  conlrari. 
Desafeeto,  Àdversus,  infeslus. 

DESAFERBIARSE.  V.  r.  dbsocüparse. 

DESAFERRAR.  V.  a.  DESAGAFAR.  I  nàut.  Llevar 
los  caps  ab  que  està  aferrada  una  vela.  Desaferw, 
Yelum  solvere. 

DESAFEYNAT,  DA.  adj.  DESOCUPAT. 

ESTAR  DESAFBTNAT.  fr.  No  teuir  res  que  fér.  àh 
dar  ó  estar  de  vagar.  Vacaré. 

DESAFIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  desafia,  l^to- 
dor,  retador,  duelista,  Provocator,  is. 

DESAFIAMENT,  m.  desafio.  |  ant.  CaiUi 
cartell  de  desafio.  Cartel,  Ad  pugnam  vel  dneBM 
appelatio  seu  provocatio. 

DESAFIANT,  p.  a.  DESAFIADOR. 

DESAFIAR.  V.  a.  Provocar  al  combat.  Itesf|(ir, 
retar.  Ad  duellum  provocaré.  ||  Provocar  à  entm 
en  competència  sobre  cosas  que  requireixeo  forsa, 
agilitat,  destresa,  etc.  Desafiar,  Provoco,  as.  |  net. 
Competir,  oposarse  una  cosa  à  altra.  Desafiar.HS' 
no,  as.  II  ant.  Ròmprer  lo  senyor  feudal  la féyanis• 
tat  que  ab  lo  feudatari  tenia.  Desafiar,  Desafidaie. 

DESAFIAT,  DA.  p.  p.  Desafiado,  PrOYOCatns, 
lacessitus. 

DESAFiaONAR.  V.  a.  Fer  pérdrer  r  tsor  ó 
afíció.  Desaficionar,  Alieno,  as. 

DESAFICIONARSE.  V.  r.  Pérdrer  1*  amor  6 
afíciò.  Desaficwnarse,  desapasionarse,  Amorem  de 
ponere. 

DESAFICIONAT ,  DA.  p.  p.  Desafewuio, 
Amore  destitutus. 

DESAFINADAMENT.  adv.  m.  Sèns  la  perfet 
ta  entonació.  Desafinadamente,  desentonadamnUt 
desacordemente,  Díssonè. 

DESAFINAMENT.  m.  Disonància  en  las  vensi 
cordas  de  algun  instrument,  etc.  Destemple,  iesafi' 
namiento,  desentonacion,  desentono.  Dissonantia,  £• 

DESAFINAR.  V.  a.  mús.  Discordar  las  vens  6 
apartarse  'Is  instruments  del  punt  de  la  entoució. 
Desafinar,  disonar,  Dissono,  as. 


DES 


GATAÍl. 


hBH 


}ÍÍÒ 


HBMmiATy  DA.  p.  p.  l)eiafiAaio,  iesentma- 
éú.  bissonus. 

DESAFIO  Y  FESAFIU.  m.  Acció  y  efecte  de 
desafiar.  Desafio.  Duelium,  i.  ||  Provocació  en  ge- 
neral. Desafio.  Provocatio,  nis.  ||  Conbal  singular 
prohibit  per  las  lieys  divinas  y  bunianas.  Desafio. 
DaeiloiD,  i.  U  Lo  combat  que  segueix  à  la  provoca- 
ció, Desafio,  duelo.  Duelium,  i. 

DE8AFOB.  m.  Acció  violenta  contra  Iley,  cos- 
tum ó  rabó.  Dtsafuero.  Scelus ,  eris ,  iniquitas, 
llis. 

DESAFOBADAMENT.  adv.  m.  Fora  de  mida. 
Desaforadamente.  Enormiter. 

DE8AFORAR.  V.  a.  Anul•lar,  trencar  los  fors 
ó  privilegis.  Desaforar.  Privilegia  abrogare.  ||  Pri- 
var à  algú  del  for  ó  exempció  per  algun  delicte 
senjalal.  Dfsaforar.  Alicujus  jura  abrogare. 

DESAFORABSE.  V.  r.  Desvergonyirse,  propas- 
arse.  Desaforarse,  descomponerse  ^  descomedirse, 
iumandarse,  propasarse.  ModesliíB  fines  transilire. 

DE8AFORAT,  DA.  adj.  Gran  en  excés.  Des- 
^forado f  desn^edido,  excesivo,  enorme,  desmesurado. 
ImiDiois.  I  m.  y  f.  Qui  obra  sens  lley,  que  tol  ho 
t!ropella.  Desaforado,  desalinado.  Praiceps. 

DESAFORTUNAT,  DA.  adj.  Qui  no  ic  fortuna. 
Dtsafortunado.  Infortunalus. 

DfiSAGAFAlMENT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte 
de  desagafar.  Desasimiento,  despegadura.  Abalie- 
^tio,  nis. 

DE8AGAFAR.  V.  a.  Desunir,  separar  lo  aga- 
ili.  Desasir,  desprender.  Solvo,  is.  ||  desípegar. 

DE8AGAFAT,  DA.  p.  p.  Desasido.  Soiutus. 

DESAGARRAR.  v.  a.  Deixar  lo  que  estava 
agarrat.  Detagairar,  desaferrar.  Solvo,  is. 

DiEBAGARRAT ,  DA.  p.  p.  Desagarrado.  So- 

lolQS. 

DBIAGENZAR.  v.  a.  ant.  desadornar. 

DBBAGERMANAR.  v.  a.  Tràurer  la  conformi- 
lat  que  hi  ha  entre  dos  cosas,  desapariarlas.  Des- 
kirmanar.  ^qualitatem  dissolvere. 

DBBAGERMANARSE.  V.  r.  Faltar  à  la  ger- 
Bindat  ó  unió  fraternal.  Deshermanarse.  Fralres 
dissociari,  fraternilatem  violaré. 

DE8AGERMANAT,  DA.  p.  p.  Deshermanado. 
Iliasocialus. 

DESAGRAGIAR.  v.  a.  DESADoa.NAR. 

DGBAGRADABLE.  adj.  Lo  que  desagrada.  De- 
SMgradahU.  Injucundus. 

DESAGRADABLEMENT,  adv.  m.  Ab  des- 
agrado. Desagradablemente,  desapaciblemente.  In- 
jucundè,  iosuaviter. 

DESAGRADAR,  v.  a.  Disgustar,  També  s' usa 
com  recíproch.  Desagradar.  Displiceo,  es,  repug- 
no, as. 

DESAGRADAT ,  DA.  p.  p.  Desagradado.  Dis- 

plíeiifu. 

DESAGRADO,  m.  Falta  de  afabílitat.  Desagra- 
Í0.  Displicentia,  s.  I  Disgust,  descontento.  Des- 
agrado. Fastidium,  ü. 

TOMO  1. 


DESAÓRADtJAR.  v.  a.  y  denmta.  mokadar. 

DESAGRAHroABÍEBiT.  adv.  m.  Ab  ingrati- 
lut.  Desagradecidamente,  ingratamente.  lugratè. 

DESAGRAHIDÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Desagra- 
decidisimo.  Ingratissimus. 

DESAGRAHIMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
desagrahir.  Desagradecimiento.  Ingratitudo,  inis. 

DE8AGRAHIR.  v.  a.  No  correspóndrer  als  be- 
neficis. Desagradecer.  Gratiam  pro  beneficio  non 
refer  re. 

DESAGRAHIT,  DA.  p.  p.  Desagradeeido.  In- 
gratus.  II  adj.  Qui  desagraheix.  Ingrata,  desagra- 
decido.  Ingratus. 

DESAGRAVI  Y  DE8AGRAVIAMENT;  m. 
Satisfacció  del  agravi  ú  ofensa,  esagravio.  Salls- 
factio,  nis.  ||  Compensació  del  dany  causat.  Des- 
agravio.  Damni  compensatio,  reparalio. 

DESAGRAVIAR.  V.  Donar  satisfacció  del  agra- 
vi, ú  ofensa.  Desagraviar.  Injuriam  vel  ab  injuria 
vindicaré.  ||  Recompensar  lo  dany  causat.  Desagror 
viar.  Damna  rependerc,  compensafe. 

DESAGRAVIAT,  DA.  p.  p.  Desagraviodo. 
Yindicatus. 

DESAGREGAR.  V.  a.  y  derivats,  disgregar. 

DESAGRIR.  V.  a.  FcM'  pórdrer  la  agror  ó  as- 
presa.  Enduícir,  desacerbar,  suavizar.  Dulcoro,  as, 
acerbitatem  temperaré. 

DE8AGRIT,DA.  p.  p.  Desactrbado.  DulcoratüS' 

DESAHOGADAMENT.  adv.  m.  Ab  desahogo 
ó  desembaràs.  DesahogaL•mente,  Expeditè.  |  Ab 
desenvoltura  ó  insolència.  DesahagadamenU.  Pro- 
caciter. 

DESAHOGAR.  v.  a.  Aliviar  en  los  traballs  6 
afliccions.  També  s'  usa  com  recíproch.  Desakogar, 
Recreo,  as.  ||  Aliviar  1'  animo  de  alguna  passió  ó 
cuydado  que  1*  oprimeix.  Desakogar.  Animi  aegri- 
tudines  levare. 

DESAHOGAR8E.  V.  r.  DESCALORARSE.  ]  Queí- 

xarse  ab  algú  dels  resentiments  que's  tenen  al) 
ell.  Desahogarse.  Gum  aliquo  expostulare.  ||  Comu- 
nicar à  algú  las  propias  penas  y  traballs.  Desaho^ 
garse.  i£rumnas  cum  aliquo  communicare.  ||  De- 
sempenyarse,  pagar  los  deutes,  desempentaese.  1. 

II  DIVERTIRSE. 

DESAHOGAT,  DA.  p.  p.  Desahogado.  Solatus. 
[  adj.  Desvergonyit,  insolent.  Desahogado,  desca- 
rada, deslavado,  desollado,  faroton.  Procax.  ||  Se 
diu  del  puesto  desembarassat  y  expedit,  en  que  no 
hi  ha  confusió  de  gent.  Desahogado.  Expeditus.  | 
nàut.  Se  diu  del  àngul  ó  de  la  posició  en  que's  na- 
vega ab  lo  vent,  y  de  la  que  la  nau  conserva  sens 
tombar,  y  ab  desembaràs.  Desahogado.  Expeditus, 
secundus. 

DESAHOGO.  m.  Alivío  en  las  penas,  traballs 
ó  afliccions.  Desahogo,  desnhogamiento.  Levamen, 
inis.  II  Esbargiment.  Desahogo.  Recreatio,  nis.  || 
Aixample,  dilatació.  Desahogo.  Laxatio,  nis.  ||  De- 
sembaràs, llibertat,  desenvoUiíii^MÍrili•»  Lo- 
quacitas,  atis. 


Ui 


DES 


DICCIONARI 


DES 


DESAHÜNIT•  adj.  DESAVINGUT.  |  DESUNIT. 
DESAmDA.  f.  SURTIDÀ. 

DESAJUDAR.  T.  a.  Impedir,  fér  nosa  lo  que 
pót  servir  de  ajuda.  Desayudar.  Àuxilium  impedi- 
ré, obstare. 

DESAJUDAB8E.  V.  r.  Sér  negligent.  Pesayu- 
darse.  NegligentiaB  indulgere. 

DE8AJUDAT,  DA.  adj.  Negligent.  Desayuda- 
do.  Negligens,  deses. 

DESAJUNARSE.  v.  r.  desdejunarse. 

DESAJUST,  m.  Obra  de  desajustar.  Desajuste, 
Disjunctio,  nis. 

DESAJUSTAR.  V.  a.  Desigualar,  desconcertar, 
no  ajustar  una  cosa  ab  altra  ó  ab  sí  mateixa.  De- 
sajustar. Discrepo,  as. 

DESAJUSTARSE.  v.  r.  Apartarse  del  ajust  ó 
conveni.  Desajustarse ,  desconvenirsey  descompouer- 
se,  Conventionem  rescíndere. 

DESAJUSTAT,  DA.  p.  p.  Desa juslado.  Ver- 
turbatus,  disjunctus. 

DESALABANSA.  vituperi,  menyspreu. 

DES  ALABAR.  V.  a.  Vituperar,  posar  faltas  ó 
daras  à  alguna  cosa.  Desalabar.  Vitupero,  as. 

DESALABAT ,  DA.  p.  p.  Desalahado,  Vitupe- 
ratus. 

DESALAPAT,  DA.  adj.  desahogat.  2. 

DESALBARDAR.  V.  a.  Tràurer  la  albarda  à 
las  cabalcaduras.  Desalbardar,  desenalbarL•r.  Gli- 
tellas  detrabere. 

DESALBARDAT,  DA.  p.  p.  adj.  Sens  albar^ 
ta.  Desalbardado,  Glitellis  solntus. 

DESALBERGAMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de 
llevar  ó  negar  V  bospedatge.  DesL•spedamiento.  In- 
bospilalitas,  atis. 

DESALBERGAT,  DA.  adj.  Qui  no  té  bospe- 
datge. Deshospedado.  Hospilio  caren$. 

DESALENAT.  adj.  desalentat.  ||  Sens  alé. 
Sin  aliento.  Anelitús  carens. 

DESALENTAR.  V.  a.  DESANIMAR. 

DESALENTARSE.  V.  a.  desanimarse.  ||  des- 

MATARSB. 

DESALENTAT,  DA. adj.  desanimat,  desmaiat. 

DESALIENTO.  m.  Decaïment  de  animo,  falta 
de  vigor  ó  forsa.  Desaliento.  Animi  languor,  re- 
missió. 

DESALINYAR.  V.  a.  De^compóndrer,  desador- 
nar.  Desalinary  desalaviar.  Ornamenta  turbare. 

DESALINYAT.  DA.  adj.  Desalinado.  üirtusus, 
incultus. 

DESALLOTJAR.  V.  a.  Tràurer  de  algun  lloch. 
Desalojar,  Ab  bospitio  ejicere. 

DESALLOTJARSE.  v.  r.  Deixar  voluntària- 
ment r  allotjament.  Desalnjarse,  Fugere.  ||  Cedir  à 
altre  la  pròpia  casa.  Desalojarse,  Domum  alicui  ce- 
dere. 

DESALLOTJAT ,  DA.  p.  p.  Desalojado,  Sede 
demigratus.  ||  desalbergat. 

DESALT.  m.  Quimera,  malícia.  Ojeriía,  Odium, 
ii.  t  adj.  desagradable.  I  m.  descontentament. 


DESALTAR.  v.  D.  ant.  y  derivats,  disgüstíl 
I  abaixar. 

DESALTERAR.  V.  a.  ant.  Fér  passar  la  set 
Apagar f  ó  matar  la  sed.  Sítim  sedare,  explere.  | 
Apaciguar,  assossegar.  Desalterar.  Sedo,  as. 

DESAMABLE.  adj.  Indigne  de  amor.  Deum- 
ble.  Inamabilís. 

DESAMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  deixa  de  amar. 
Desamador.  Amorem  deserens. 

DESAMANGEBAR8E.  V.  r.  Deixar  V  amao- 
cebament.  Desmancebarse.  Pelliçalum  deserere. 

DESAMAR.  V.  a.  aburrie.  |  Deixar  de  amar. 
Desamarí  Amorem  oblitterare. 

DE8AMARRAR.  V.  a.  Tràurer  las  amarras. 
Desamarrar.  Vincula  solvere.  [  nàut.  Separar  bdi 
embarcació  de  altra  ó  del  lloch  ahont  eslava  aoiar- 
rada.  Desamarrar,  desatracar.  Segrego,  as. 

DESAMARRARSE.  V.  r.  Dàut.  Fallar  per 
qualsevol  causa  un  ó  tots  los  cables  ab  qoe  la  naa 
està  amarrada.  Desamarrarse.  Solvi. 

DESAMARRAT,  DA.  p.  p.  Desomarraio.  Se 
gregalus,  solutus. 

DESAMAT ,  DA.  p.  p.  Desamado.  Inamalos. 

DESAMBALAR.  V.  a.  desembalar.  ]  ant  is- 

CORCOLLAR. 

DESAMENT.  m.  Obra  de  desar  alguna  con. 
Reservacion,  reserva,  encerramiento,  esccnimmii6. 
Inclusió,  nis. 

DESAMIGH.  m.  ant.  enemich. 

DESAMISTANSAR.  V.  a.  Descoinpóndivli 
amistat  de  alguns.  També  s'  usa  com  recipnà 
Desamistar,  descompadrar.  Dissocio,  as. 

DESAMISTAT.  f.  ant.  enemistat. 

DESAMOHINAR.  V.  a.  desenujar. 

DESAMOHINO.  m.  desexfado. 

DESAMONESTAR.  V.  a.  ant.  dissuadir. 

DESAMOR,  m.  Desafecte,  mala  correspoodèi- 
cia.  Desamor.  Ingratitudo,  inis.  Q  aburrimeut,!»- 
mistat. 

DESAMORAT  ,  DA  T  DESAMORÓ6 ,  A. 
adj.  Mal  Agradós,  qui  no  té  agrado,  ó  no  '1  mani* 
festa.  Desamorado,  desamoroso.  Insuavis,  injeciui- 
dus,  amoris  expers. 

DES  AMORTALLAR.  V.  a.  Tràurer  la  Biorta- 
11a  à  un  difunt.  Desamortajar.  Ferale  involucnuD 
detrabere. 

DESAMORTALLAT,  DA.  p.  p.  Desam^U^j^ 
do,  Ferali  indusio  spoliatus. 

DESAMOTINARSE.  V.  r.  Desferse  uamolí. 
Apaciguarse,  desamotinarse,  pacx^arse.  Tumollii• 
placari. 

DESAMPALLEGARSE.    V.    r.    DESEHPAUi- 

GARSE. 

DESAMPARADAMENT.  adv.  m.  Sèos  aiB- 
paro.  Desamparadamenie.  Dereliclè. 

DESEMPAR ADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  de8aiB|l* 
ra.  Desamparador.  Derelictor,  is. 

DESAMPARAR.  V.  a.  IhàOàíMt^  B^àm 
favor  ó  amparo  à  qui  " 


BES 


GATàU. 


DES 


SI  8 


j 


r.  Desero,  is.  p  Ansentarse  de  aignn  Hoch. 
dmmpwrar.  Derelinquo,  is.  ||  Abandonar  alguna 
fortificació  ó  altra  cosa,  deixantla  sens  defensa. 
Pnmanleíar.  Excedo,  is.  y  Desistir  de  alguna  idea, 
pretensió,  etc.  Abandonar,  desamparar,  Conamíni 
renuntiare.  ||  Faltarli  à  algú  las  paraulas,  forsa, 
memòria,  etc.  Abandonar,  desamparar.  Effagio,  is. 
iDEsirciÀB.  g  nàat.  Despullar  una  nau  de.  tots 
sos  arreus  y  aparells  abandonant  lo  casco  per  inú- 
til. Ik$amparar,  Armamenta  eripere.  ||  nàut.  de- 

liUOLÀE.  0  for.  BENUNCIiR. 

DESAMPARARSE.  v.  r.  ant.  apartarse,  di- 

VIDUSE,  8EPAR4ESE. 

DEBAMPARAT,  DA.  p.  p.  Desamparado,  De- 
relictus.  D  adj.  desert. 

DESAMOBLAR.  V.  a.  Tràurer  mobles  de  al- 
guna part.  Desamueblar.  Supelleclilia  auferre. 

DE8AMOBLAT,  DA.  p.  p.  Desamoblado,  Su- 
pellectilibus  destitutus. 

DEBAMPARO.  m.  La  acció  y  efecte  de  desam- 
pQirar.  Desamparo,  dejacion,  Derelidio,  nis.  U  Falta 
de  socorro  y  protecció.  Desamparo.  Destitulio,  nis. 

DE8AMPÚ8.  adv.  i.  després. 

toESAMURAR.  y.  a.  Sollar  las  amuras  de  las 
velas.  Desamwar.  E  velis  pendentes  funes  laxaré. 

HBBANCORAR.  v.  a.  alsar  JLncoras. 

DESÀNIM AGIÓ.  f.  Falta  de  animació  en  algun 
concurs.  Frialdad,  indiferència,  desaliento.  Animi 
defectio. 

DESANIBIADAMENT.  m.  adv.  Sèns  animo. 
^nmimaiamenu,  Exanimabiliter. 

DESANIMAR,  v.  a.  Fér  pérdrer  V  animo, 
acobardir.  També  s*  usa  com  recíprocb.  Desani- 
mar,  4e$alentar,  deseorazonar.  Exanimo,  as,  ani- 
JDDm  frangere. 

DESANIMAT,  DA.  p.  p.  Desanimado.  Exani- 
matas.  |  adj.  Fer,  cruel,  inhumà.  Desalmado,  In- 
homanns.  |  mAimi at. 

DEBABfUIG.  m.  Desenfad).  Desenojo,  IraB  re- 
■nssiOy  depositio. 

DESANUJAR.  v.  a.  Fer  pérdrer  V  enuig,  des- 
eoEidar.  També  s'  usa  com  recíproch.  Dssenojar, 
iatManar,  desatufar,  Tsedium  levare;  iracundiam 
llaeare. 

DESANÜJAT,  DA.  p.  p.  Desenojado,  desatufa' 
é^,  Sedatus. 

DESANÜJÓSy  A.  adj.  Propi  pera  desanujar. 
Ikunojoso,  Iram  placandí  capax. 

MESAPACIBIUTAT.  f.  Desagrado.  Desapaci- 
Ulidai.  Asperítas,  atis. 

DE8APAGIBLE.  adj.  Desagradable ,  lo  que 
eausa  disgust.  Desapacible,  Acerbus,  imp'acidus. 

DESAPAGIBLEMENT.  adv.  m.  desagrada- 
lUHcirr. 

MBSAPAREGUTy  DA.  p.  p.  Desaparecido,  Su- 

Mytef• 

V.  n.  Ocultarse,  apartar- 

lab  prestesa.  També  s'  usa  com  recí- 

\  Diffugio,  evanesco,  is.  ||  morir. 


DESAPARELL.  m.  nàut.  Desarmanent  de  la 

nau  y  V  acte  de  desaparellarla.  Deiaparejo,  Navis 
instrumentoruro  perturbatio. 

DESAPARELLAR.  V.  a.  desapariar. 

DE8APARIAR.  V.  a.  Separar  à  una  de  las  co- 
sas  que  formavan  parell  ó  igualtat.  Desaparejar, 
desemparejar,  desparejar,  desaparear.  Dissocio,  as. 
II  Desgavellar,  desbaratar  alguna  cosa  ab  desali- 
nyo.  Desparpajar,  Perturbo,  as.  |  Desguarnir,  des- 
coropóndrer.  Descomponer,  desaparejar,  Perturbo, 
as.  II  nàut.  Tràurer  à  una  nau  los  aparells,  que- 
dant arbolats  solament  los  arbres  majors.  Desman^ 
telar,  desguamir.  Navis  instrumenta  turbare. 

DESAPARICIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  desa- 
parèixer. Desaparicion ,  desaparecimiento.  Subita 
occultatio. 

DESAPARROQUIANAR8E.  v.  r.  Deixar  de 
comprar  à  la  botiga  ahont  se  solia  anar  seguida- 
ment. Desaparroquiarse.  Yenditorem  demittere. 

DE8APARROQUIANAT,  DA.  p.  p.  Deiapar- 
roquiado,  A  tabernis  dessuelus. 

DESAPASSIONADAMENT.  adv.  m.  Sèoa 
passió.  Desapasionadamente,  Ingenuè,  apertè. 

DE8APAS8IONAR.  V.  a.  Desarreglar  la  pas- 
sió. S'  usa  comunment  com  recíproch.  Desapasio^ 
nar.  Abalieno,  as,  studium  deponere.  ||  despreocu- 
par. 

DESAPASSIONAT,  DA.  p.  p.  Desapasionado. 
Abalienatus. 

DE8APEGABLE.  adj.  Lo  que  *s  pót  desape- 
gar.  Desapegable,  Quod  degluiinari  potest. 

DESAPEGADAMENT.  adv.  m.  Ab  desapego, 
ab  desamor.  Desapegadamente.  Acerbè.  ||  dbsintr- 
ressadament. 

DESAPEGADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Desasidisi* 
mo.  Yaldè  abalienatus. 

DESAPEGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  desapega. 
Desapegador.  Deglutinator,  is. 

DESAPEGAMENT.  m.  Desunió  de  las  cosas 
que  estavan  apegadas.  Desapegadura,  Deglntína- 
tio,  nis.  II  desapego. 

DESAPEGAR.  v.  a.  Separar  las  cosas  que  es- 
tan apegadas.  Despegar,  desapegar.  Deglútino,  as. 
d  Separar  lo  que  estava  unit.  Despegar,  dtsasir, 
Divello,  is. 

DESAPEGARSE.  v.  r.  Apartarse,  despéodrer- 
se  de  alguna  cosa.  Uesprenderse,  desasirse.  Abalie- 
no, as.  II  Desafio ionarse,  no  deixarse  arrastrar  de 
algun  afecte  ó  passió.  Despegarse ,  desapegarse, 
Abalienari.  ||  esllarissarsb. 

DESAPEGAT,  DA.  p.  p.  Desapegado,  Deglutí'* 
natus.  II  adj.  desagrahit.  ||  després.  ||  Pocb  amable 
en  lo  tracte.  Despegado,  desamorado.  Asper,  inoffi- 
ciosns. 

DESAPEGO.  m.  Indiferència,  desinterès  de 
las  cosas  temporals.  Desapego,  desprendimimto, 
despegamienio,  Abalienato,  nis.  ||  desamor. 

AR  DESAPEGO.  m.  adv.  Ab  mal  agrado.  Deiapt^a- 
damente,  Asper4. 


m 


DES 


DICCIONARI 


DES 


DESAPÉNDREB.  V.  a.  Olvidar  lo  après.  Desa- 
frender.  Dedisco,  is. 

DESAPERGEBIDAMENT.  adv.  m.  Descuyda- 
dament.  Desapercibidamenle.  Improvidè. 

DESAPERGEBIMENT.  m.  Despreveoció.  De- 
^ptrcebimienlo.  Apparalus  inopia. 

DE8APERGEBIT  Y  DESAPERCEBUT,  DA. 

adj.  DESPREVINGUT. 

BE8APIADADAMENT.  adv.  m.  Sens  pietat. 
pegapiadadamenle,  Impiè. 

DESAPIADAT,  DA.  adj.  Qui  no  té  pietat. 
Desapiadado ,  inhumano,  impio^  incompasivOf  in- 
compasible.  Impíos. 

DESAPLIGAGIÓ.  f.  INAPLIGACIÓ. 

DESAPLIGADAMENT.  adv.  m.  Sens  aplica- 
ció. Desaplicadamente,  Ignavè. 

DESAPLIGAT,  DA.  adj.  Qui  no  té  aplicació. 
Desaplicado,  Instudiosus. 

DESAPODERAMENT.  m.  La  acció  de  desa- 
poderar.  Desapoderamiento,  Depositio,  nis. 

DE8APODERAR.  v.  a.  Despullar  à  algú  de  lo 
que  estava  apoderat.  Desapoderar,  desaposesionar, 
iisposeer.  A  possessione  depellere.  ||  for.  Llevar  lo 
poder  donat  ú  otorgat.  Desapoderar,  Facultalem 
alieni  revocaré.  |  defallir. 

DE8APODERAR8E.  V.  r.  DESAPROPURSK. 
DE8APODERAT,    DA.  p.  p.   DESPULLAT.  ||  DE- 
FALLIT. 

DESAPOSENTADAMENT.  adv.  m.  Desapo- 
itiUadamenU,  Privatè. 

DE8AP08ENTAMENT.  m.  La  acció  y  efecte 
de  desaposentar.  DesaposentamienWf  desalojamien' 
to.  DecessuSy  us. 

DESAPOSENTAR.  V.  n.  Anarsen  dealgun  lloch. 
I>e^alojar,  Demigro,  as.  ||  v.  a.  Tràurer  à  algú  de 
una  habitació,  privar  del  aposentament.  Desaposen- 
tar^ desalojar,  iEdibus  pellere.  jj  mil.  Fér  fugir  los 
soldats  del  llochque  ocupavan.  Desaposlar.  Pello,is. 

DESAPOSENTAT,  DA.  p.  p.  Désalojado.  De- 
pulsus,  ejeclus. 

DESAPOYAR.  v.  a.  Traurer  V  apoyo  ó  fona- 
içent  en  que  estrebava  alguna  cosa.  Desapoyar. 
Falcimentum  tollere. 

DE8APOYAT,  DA.  p.  p.  Desapoyado.  Fulci- 
mento  destitulus. 

DESAPRÈS,  A.  p.  p.  Desaprendido.  Oblitns. 

]»:SAPRETAR.  v.  a.  afluixar. 

DESAPROBAGIÓ.  f.  Obra  de  desaprobar.  De- 
taprobadon,  reprobacion.  Improbalio,  nis. 

DESAPROBAR.  v.  a.  No  aprobar ,  no  consen- 
tir en  alguna  cosa,  no  repuiarla  per  bona.  Desapro- 
bar, reprobar,  Improbo,  as,  pollicem  verlere. 

DESAPROBAT,  DA.  p.  p.  Desaprobado,  Im- 
probatus. 

DESAPROFITADAMENT.  adv.  m.  Sens  pro- 
fit. Desaprovechadamente ,  sin  provecho.  Inaniter, 
mprovidè. 

.  DESAPROFITABIEBrr.  m.  Atràs,  desperdici. 
lk»afro9€ehttmmíto.  Incuria»  m. 


DESAPROFITAR,  v.  a.  Emplear  mal  los  béns 
ú  altra  cosa.  Desaprovechar,  desperdiciar.  Malòuli. 
II  Pérdrer  lo  que  s'  havia  adelanlal.  Desaprove- 
char, Amitlo,  is. 

DESAPROFITAT,  DA.  p.  p.  Desaprovechado. 
Abusus.  II  adj.  Inútil,  peresós,  descuydal.  Desa- 
provechado. Segnis. 

DESAPROPI.  m.  Obra  de  dusapropiarse.  Desa- 
propiamientOf  desapropio.  Abdicalio,  cessió,  nis. 

DESAPRÓPIAMENT.  m.  DESAPnoPi. 

DES  APROPIAR,  v.  a.  enagenar. 

DESAPROPIARSE.  v.  r.  Renunciar  lo  domini 
ó  propietat.  Desapropiarse,  Abdico,  rcnunlio,  aba- 
lieno,  as. 

DE8APROPIAT,  DA.  p.  p.  Desapropiado. 
Abalienatus. 

DESAPUNTALAR.  v.  a.  Tràurer  los  puntals, 
en  que  estrebava  alguna  cosa.  Desapmtalar.  Ful- 
cra  tollere,  removere. 

DESAPUNTAR.  v.  a.  Descusir ,  tràurer  los 
punts.  Desapuntar.  Dissuo,  is.  ||  Desviar  la  punte- 
ria en  las  armas  de  foch.  Desapuntar,  Ab  scopo 
aberrare.  ||  Borrar  las  apuntacions.  Desapuntar. 
Nota  delere. 

DESAPUNTATy  DA.  p.  p.  Desapuntado.  Dís- 
sutus. 

DESAQUEFERAT,  DA.  adj.  desocupat. 

BSTAR  DESAQUEFERAT.  fr.  ESTAR  DESAFETNAT. 

DESAR.  V.  a.  Posar  alguna  cosa  en  lloch  segur. 
Guardar,  alzar,  condesar,  reservar.  Abdo,  is.  || 
Apartar  de  la  vista  alguna  cosa,  reservanlla.  Reti^ 
rar.  Subduco,  is.  ||  fam.  Posar  à  algú  pres.  Apri- 
sionar.  In  vincula  conjicere. 

DESARBOLABIENT.  m.  Obra  de  desarbolar. 
Desarbolo.  Navis  malorum  ejectio. 

DESARBOLAR.  v.  a.  Llevar  à  una  embarca- 
ció 'is  arbres,  ó  rómprerli  à  altre  'Is  seus  en  un 
combat.  Desarbolar.  Navis  raalos  disturbare.  || 
Rómprer  y  pérdrer  los  arbres  una  nau  mateixa  per 
temporal.  Escupir ,  desarbolar.  Kavem  malorum 
jacluram  pati. 

DESARBOLAT,  DA.  p.  p.  Desarbolado.  Malis 
nudalus. 

DESARBORAR.  v.  a.  Abàtrer.  Derribar.  Ever- 

to,  is.  II  DESARBOLAR. 

DESARET.  m.  ant.  desoeretament.  ||  anl.ROBO, 

DESPULLA. 

DESARETAR.  V.  a.  desheretar. 

DES  ARMADURA,  f.  ant.  y 

DESARMAMENT,  m.  Obra  de  desarmar  ó  de' 
sarmarse.  Desarmamiento,  desarmaduray  desarmo, 
desanne,  desarmamento.  Bcllicorum  inslrumenlo- 
rum  ex  navi  ablatio. 

DESARMAR,  v.  a.  Llevar  ó  fer  deixar  las  ar- 
mas. Desarmar.  E\hrmOj  dearmo,  as.  ||  Desguarnir 
las  pessas  de  que  's  compon  alguna  mà(iuina.  De- 
sarmar,  desmuntar,  descomponer.  Dissolvo,  is.  || 
;  Reformar,  llicenciar  las  tropas.  Desarmar.  Milites 
dímittere.  |  Frohibir  lo  portar  armas.  DtsarvMur. 


DES 


GATàU< 


DBS 


817 


Alicui  arma  inlérdicere.  ||  nàut.  Llevar  à  la  embar- 
cació la  artilleria  y  aparells.  Desarmar,  desguar- 
ntr,  desartillar.  fiayom  instrumenlis  nudare.  ||  Dis- 
parar la  ballesta,  Iràurerla  del  punt  ó  disparador. 
Desarmar.  Balistam  laxaré.  ||  mel.  Aplacar  ,  assos- 
segar la  còlera  de  algú.  Desarmar,  coriar  la  còlera. 
Sedo,  as.  ||  mel.  Llevarli  à  algú  'Is  medis  de  poder 
executar  alguna  cosa.  Desarmar ,  cortar  los  pasos. 
Obslo,  as. 

DE8ARMARSE.  V.  r.  Deixar  las  arroas.  Dejar, 
deponer  las  armas.  Deponere  arma  ;  ab  armis  dis- 
cedere. 

DESARMAT,  DA.  p.  p.  Desarmada.  Armis 
spoliatus.  II  Qui  està  sens  armas.  Inerme,  desar- 
mada. Inermis.  ||  raet.  Desprevingut.  Inerme  ,  des- 
frevenido.  Inerrais. 

DESARRAYGAR.  Y.  a.  DESAUELAft.  ||  DES- 
POSEHIt. 

DESARREB088AR.  V.  a.  Tràurer  V  embós. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Desarrebozar ,  quilar 
el  embozo.  Pallium  ab  ore  removere. 

DE8ARREGLADAMENT.  adv.  m.  Ab  desar- 
reglo.  Desarregladamente,  desregladamente.  Turba- 
tè,  raptim. 

DESARREGLAMENT.  m.  DESAREEGLO. 

DESARREGLAR.  v.  a.  Desordenar,  tràurer 
de  regla.  Desarreglar.  Turbo,  as. 

DESARREGLARSE.  Y.  r.  Desordenarse ,  ei- 
xirse  de  regla.  Desarreglar  se,  desreglarse,  Praepos- 
lerè  agere. 

DESARREGLAT,  DA.  p.  p.  Desarreglado,  des- 
reglado ,  inmoderado.  Immoderatus.  ||  Fél  contra 
regla.  Desarreglado.  Perturbatio,  confusió,  nis. 

DESARRELAMENT,  m.  Obra  de  desarrelar. 
Desarraigo,  ea;lirpacion.  Eradicatio,  extirpatio,  nis. 

DESARRELAR.  V.  a.  Arrancar  de  arrel .iDe- 
sarraigar,  descepar.  Eradico,  as.  U  met.  Extingir 
enterament  alguna  passió  ó  vici.  Desarraigar,  ex- 
tirpar. Eradico,  as.  ||  met.  Llevar  algun  mal  de  la 
república,  'Is  insectes  de  las  plantas,  etc.  Desar- 
raigar. Expurgo,  as. 

DESARRELAT,  DA.  p.  p.  Desarraigado.  Era- 
dicatus,  extirpalus. 

DESARREMANGAR.  V.  a.  Abaixar  la  falda 
que  eslava  arremangada.  També  s'  usa  com  recí- 
proch. Desenfaldar,  desarremangar.  Collectam  ves- 
lera  solvere. 

DESARRENGLAR.  V.  a.  DESARREGLAR. 

DESARRIMAR.  V.  a.  Apartar  alguna  cosa  de 
alli  aboni  estava  arrimada.  Desarrimar.  Amo- 
veo,  es. 

DESARRIMAT,  DA.  p.  p.  Desarrimado.Se- 
posi  tus. 

DESARRUGAMENT.  m.  La  obra  de  desarm- 
gar.  Desarrugadura.  Erugatio,  nis. 

DESARRUGAR.  v.  a.  Tràurer  las  arrugas  de 
la  roba,  etc.  Desarrugar.  Erugo,  as. 

DESARRUGAT,  DA.  p.  p.  Desarrugado.  ErUr 
gatos. 


DESARSE.  V.  r.  Amagarse.  Delraerse^  poMru 
en  salvo.  Sese  abdere,  recipere.  ||  retirarsb. 

DESASSABORAR.  V.  a.  DESSARORIR. 

DESASSATIAR.  V.  a.  ant.  desassitiar. 

DESASSATJAR.  v.  a.  ant.  desassitiar. 

DESASSEADAMEBIT.adv.  m.  Sens  curiositat. 
Desaseadamente.  Inculte. 

DESASSEAR.  V.  a.  Desalinyar.  Desasear,  la- 
concinno,  as. 

DESASSEAT,  DA.  p.  p.  Desoseado.  Inconciíi- 
nus. 

DESASSENYALAR.  Y.  a.  Tràurer  los  senyals. 
Quilar  las  sehales,  desmarcar.  Notam  demere. 

DESASSET.  adj.  ter.  disset. 

DESASSITIADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  obliga  al 
enemich  à  alsar  lo  siti.  Descereador.  Ab  obsidione 
liberator. 

DESASSITLAMENT.  m.  La  obra  de  alsar  lo 
siti.  Descerco.  Ab  obsidione  liberatio. 

DESASSITIAR.  Y.  a.  ALSAR  LO  SITI. 

DESASSOSSEGADAMENT.  adv.  m.  Inquié- 
tament.  DesasosegadamienU.  Inquietè. 

DESASSOSSEGAMENT.  m.  DESASSOSSEGO. 

DESASSOSEGAR.  Y.  a.  Perturbar  la  tranqoi- 
lital  ó  sossego.  Desasosegar.  Perturbo,  as. 

DESASSOSSEGAT,  DA.  p.  p.  Desasose^aio, 
Commolus.  ||  adj.  Inquiet.  Desasosegado.  Turbo* 
lenlus. 

DESASSOSSEGO,  m.  Turbació,  inquietut.  Ba. 
sasosiego.  Inquietudo,  inis. 

DESASTRADAMENT.  m.  ínfelismeut.  Desoi^ 
tradamente.  Miserrimè. 

DESASTRADiSSIMAMENT.  adj.  sup.  Desa9* 
tradisimamente.  Miserrimè. 

DESASTRAT,  DA.  adj.  Desgraciat,  desYOQta- 
ral.  Desastrado.  ^rumnosus. 

DESASTRE,  m.  Calamitat,  gran  desgràcia.  Dr 
sastre.  Infortunium,  ii. 

DESASTROSAMENT.  adv.  m .  DESASTR  ADAMBifT, 

DESASTRÜGH,  GA.  adj.  ant.  desastrat.  | 

m.  DESASTRE,  DISGUST. 

DESAT,  DA.  p.  p.  Alzado,  recogido,  'guardai»^^ 
Servalus.  ||  Llocb  retirat.  Retirado.  Reconditus. 

DESATAGAR.  v.  a.  Desfer  las  calsas.  Desata^ 
car.  Exsolvo,  is.  ||  Tràurer  los  tacos  y  càrrega  de 
la  escopeta.  Desatacar.  Gatapultam  exoneraré. 

DESAT AVIADAMENT.  adv.  m.  Descompo»- 
lament.  Desataviadamente.  Insulsè. 

DESATAVIAR.  Y.  a.  Desguarnir ,  tràurer  hm 
adornos.  Desataviar.  Ornatibus  spoliare. 

DESATAVIAT,  DA.  p.  p.  Desataviado.  Inor*^ 
natus.  II  adj.  ant.  Lo  qui  ba  perdut  lo  tino.  DeMH 
tenlado.  Mente  turbatus. 

DESATAVIO  Y  DESATAVIU.  m.  Descom-^ 
postura  del  veslit.  Desatavio ,  desalino'y  desaseo. 
Inconcinnitas,  atis. 

DESATENCIÓ,  f.  Descortesia,  falta  de  urbaai•^ 
las.  Dese<niem^  inurhaniéad.  Iqaticitas»  ati8..| 

DISTEAOCIÓ. 


618 


BES 


DICCIONARI 


DET 


DE8ATENDAR.  Y.  n.  ant.  Alsar  las  tendas  de 
nn  acampament  pera  marxar.  Levantar  el  campo  ó 
los  reales.  Castra  movere. 

DESATÉNDRER.  V.  a.  No  prestar  atenció  a  lo 
que  altre  diu  ó  fa.  Desatender.  Animum  avertere, 
aliqd  agere.  |1  No  fér  cas  de  alguna  persona  ó  cosa. 
Desatender.  Despicio,  negligo,  is. 

DEBATENT,  A.  adj.  Lo  qui  no  té  cortesia,  ur- 
banitat ó  respecte.  Desalento.  Inurbanus,  incivilís. 

I  DISGUST.  |]  DANT. 
HAVERHI  UNDESATENT.  fr.  fàm.HAVERHI  UN  DESFET- 

DE8ATENTAMENT.  adv.  m.  Ab  desatenció  ó 
descortesia.  Desatentamente.  Inurbanè»  inciviliter. 

DESATÈS,  A.  p.  p.  Desatendido.  Conteroptus. 

DESATINADA1IIE^^^.  adv.  m.  Sens  tino  ni 
eonsideració.  Desatinadamente ,  desatentadamente. 
Inconsideratè,  hnprudenter.  ||  Ab  excés.  Desatina- 
damente, Insanè,  inmoderatè,  inmodicè. 

DE8ATINAR.  Tràurer  de  tino.  Desatinar,  des- 
aientar.  Perlurbo  ,  as  ,  confundo,  is.  ||  v.  n.  Dir  ó 
fèr  desatinos.  Desatinar.  Insanio,  ineptio,  is.  ||  Pér- 
drer  lo  tino.  Desatinar,  perdrer  el  tino,  desatentar, 
desembanastar.  Titubo,  vacilo,  as. 

DE8ATINARSE.  V.  r.  Desesperarse ,  pertur- 
barse  la  rahó.  Desatinarse.  Furo,  insanio,  is. 

DESATINAT,  DA.  adj.  Desarreglat,  sens  tino. 
Desatinado ,  desatentado.  InconsuUus.  Q  Qui  obra 
8èDS  judici  ni  rabó.  Desatinado,  Insanus,  prseceps, 
▼ecors. 

DESATINO.  Despropòsit,  disbarat,  bojeria.  De- 
iütino,  loeura,  sinrazon^  desbarro.  Insania ,  se,  er- 
ror, is.  II  Falta  de  tino.  Desatino.  Turbatio,  nis.  || 
pi.  Disbarats  dels  adormits.  Desatinos,  Delirantium 
somnia. 

DESATONTIR.  V.  a.  Fér  tornar  en  sí.  També 
8^  usa  com  reclproch.  Desatantar,  desatolondrar, 
desaturdir,  Expergefacio,  is. 

DE8ATRAGAR.  Y.  a.  nàut.  Separar  un  objec- 
te de  altre.  També  s*  usa  com  recfproch.  Desatra- 
ear,  desaborL•r.  Navem  à  navi  dejungere.  ||  nàut. 
Desembarassar  un  port.  Desatracar.  Portum  rel  in- 
quere,  à  portu  discedere. 

DESATROSSARSE.  Y.  r.  desenfadarse,  desar- 

BBMENGARSE. 

DESAÜCIADAMENT.  adY.  m.  Sèns  espe- 
ransa.  Sin  esperanza ,  desaueiadamente.  Despe- 
ratè. 

DESAÜCIAR.  v.  a.  Tràurer  à  algú  tota  espe- 
ransa  de  obtenir  lo  que  desitja.  Desauciar.  A  spe 
destituere.  ||  Fér  pérdrer  enterament  la  esperansa 
de  vfurer,  desesperar  los  metges  de  la  curació  del 
malalt.  Desauciar.  iEgroto  spem  Yitae  praeripere. 

DE8AUGIAT,  DA.  p.  p.  Desauciado.  Spe  des- 
iitutus. 

DE8AURAR.  Y.  a.  ant.  Tràurer  V  or  ab  que 
estava  daurada  alguna  cosa.  Desdorar.  Inaurata 
abradere. 

DE8AURAT9 1^^  P*  P*  I>^idorado.  Aoro  illito 
detersus. 


DESAUTORISAR.  Y.  a.  Tràurer  à  algú  la  auto- 
ritat ó  poder  que  tenia.  Desautorxzar.  A  dignilate 
dojicere,  exauctoro,  as.  ||  desaprobar. 

DESAUTORISAT,  DA.  p.  p.  Dcsaulorizado. 
Auctorilate  spolialus. 

DESAUTORITAT.  m.  Falta  de  autoritat  ó  res- 
pecte. Desautoridad.  Auctoritatis  defectus. 

DESA  VANS.  m.  Rebaixa  de  una  part  del  deu- 
te. Descuenio.  Debiti  diminulio.  ||  pi.  Pèrdua  de  una 
part  y  no  del  tot.  Pérdidas.  Jactura?,  arum. 

DESAVANTATGE,  m.  Pèrdua,  detriment.  Des- 
ventaja.  Incomraodum,  i. 

DESAVANTATJADAMENT.  adv.  m.  Sèns 
ventatja.  Desaventajadamente.  Inferius,  incommo- 
dè,  iniquè. 

DESAVANTATJAT,  DA.  adj.  Inferior  ,  pocb 
ventatjós.  Desaventajado.  Incoramodus,  iniquus. 

DESAVENÉNGIA.  f.  Discòrdia,  oposició,  con- 
trarietat. Desavenencia.  Disensio,  nis,  discòrdia,  aj. 

DESA  VENIR.  Y.  a.  ant.  desunir. 

DESAVENIRSE.  Y.  r.  Discordar ,  no  convenir 
en  los  parers  ó  voluntats.  Desavenirse.  Discordaré, 
dissentiré,  disconvenire.  ||  renyir,  enemistarse. 

DESA  VENTURÓS ,  A.  adj.  ant.  desventurat. 

DESAVINENT,  adj.  Se  diu  del  Iloch  que  no  vè 
de  passada,  y  que  pera  férhi  alguna  diligència  s' 
hi  ha  de  anar  expressament,  y  per  lo  mateix  es  in- 
comodo y  molent.  Apartada.  Distans. 

DESAVINGUT,  DA.  adj.  Lo  qui  esta  discorde 
6  no  's  conforma  ab  altre.  Desavenido.  Discors. 

DESA  VISAR.  Y.  a.  Donar  avís  contrari  al  que 
s*  havia  donat.  Desavisar.  Monitum  vel  nuntium 
revocaré. 

DESAVUYT.  adj.  ler.  divutt. 

DESAVUYTÉ,  NA.  adj.  ter.  divutté. 

DESAYRE.  PENA,  incomoditat,  xasco.  Q  ant. 

FALTA,  CARÈNCIA. 

DESBALLESTAR.  V.  n.  DESATINAR. 

DESBANCAR.  Y.  a.  En  lo  joch  de  banca  es 
guanyar  al  banquer  lots  los  diners  que  posa  pera 
jugar.  Desbancar.  Omnem  ludi  sortem  adipisoí, 
lucrari.  ||  met.  Fèr  pérdrer  à  algú  la  amistat  ó  la  es- 
timació que  li.  tenia  altra  persona,  guanyant  la  pera 
si.  Desbancar.  Ab  alterius  amicitia  depellere. 

DESBANDARSE.  Y.  r.  mil.  Deixar  ó  desam- 
parar  los  soldats  las  banderas.  Desbandarse.  Milites 
à  signis  abire,  ordines  desererc. 

DESBARAT,  m.  disrarat. 

DESBARATADAMENTE.  adv.  m.  Sènsorde  ni 
concert.  Desbaratadamente ^  disparatadamentCy  dis- 
paradamente.  Praeposterè,  perturbalè,  confusè.  || 
Fora  de  rahó  y  de  propòsit.  Disparatadamente,  dir 
paradamente.  Inepte,  absurdè. 

DESBARAT AlUENT.  m.  Descomposició,  des> 
concert.  Desbaratamiento.  Perturbalio,  commotio, 
nis. 

DESRARATAMENT  DB   YBNTRB.  RepetíciÓ  mòlt  frC* 

qüent  de  cambras  ó  cursos.  Desbarate  de  viintre, 
Alyi  soltttio,  proflavhun. 


DES 


CATALÀ. 


DES 


519 


DESBARATAMENT  DE  VENTRELL.  DeSCOmpOSÍciÓ  Cpie 

s*  experimenta  en  ell  y  que  priva  de  fér  bè  la  di- 
gestió. Descomposicion  ó  desconcierlo  de  estàmago, 
Prava  stomachí  aíTectio. 

DESBARATAR,  v.  a.  Desfer,  destruhir,  ar- 
ruinar  alguna  cosa.  Desbaratar,  Diruo,  is.  ||  mil. 
Desordenar,  dcsconcerlar;  posar  en  confusió  als 
contraris.  Desbaratar.  Profligo,  as.  ||  Fér  malbé. 
Desbaratar,  malbaratar.  Dissipo,  as.  ||  Desencami- 
nar à  algü  fentio  tornar  dolent.  També  s'  usa  com 
recíproch.  Distraer,  malear.  Corrumpo,  is.  ||  Des- 
concertar, com  DESBARATAR  uu  ajust.  Desbaratar, 
Turbo,  as.  ||  v.  n.  Dir  disbarats.  Disparatar,  des- 
baratar,  disparar,  desbarrar.  Aberro,  as,  ineptio, 
is.  II  La  obra  de  desbaratar.  Desbarate,  desbarato, 
Deslruclio,  nís,  cxcidium,  ii. 

DESBARATAR8E.  V.  r.  Desenfrenarse  en  los 
costums.  Desbaratarse,  desenfrenarse.  Licentius  vi- 
vere.  ||  Dit  del  temps.  Descomponerse,  Disturbari.  || 
Apartarse  algú  de  la  seva  obigació.  Distraerse,  Ab 
officio  discedere. 

DESBARATAT,  DA.  adj.  que  s'  aplica  à  la 
persona  de  mala  vida,  conducta  ó  gobern.  Desba- 
ratado,  desconcertada.  Moribus,  corruptus,  perdi- 
tus.  II  Lo  qui  diu  ó  fa  disbarats.  Disparatado.  Im- 
pnidens;  inconsultó  agens  vel  loquens. 

DESBARRAT,  DA.  adj.  Lo  qui  no  té  barba. 
Desbarbado,  rapagon,  lampino.  Imberbis.  ||  desver- 

GONTIT. 

DESBARRAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
dislocar  las  barras.  Desquijaramiento.  Maxillamm 
decisió,  confractio. 

DESBARRAR.  V.  a.  Dislocar  las  barras  à  algú. 
Desquijarar.  Maxillas  discindere,  confringere.  || 
V.  n.  desbaratar. 

DESBARRAT,  DA.  adj.  s'  aplica  à  la  porta  ó 
altra  cosa,  à  la  qual  se  li  ba  tret  la  barra  que  im- 
pedia obriria.  Desatrancado.  Re^eratus. 

DESBA8T.  m.  La  acció  y  efecte  de  desbastar. 
Desbaste,  desbastadura.  Dedolatio,  nis. 

DESBASTAR.  v.  a.  Tràurer  las  parts  mès  bas- 
tas  ygrosseras  de  alguna  matèria  que  s'  haja  de 
pulir.  Desbastar.  Dolo,  as.  ||  Eér  pérdrer  à  algú  la 
rusticitat  y  grossería  que  té  per  la  mala  educació 
que  ha  rebut.  Desbastar,  descortezar.  Inurbani  ho- 
minis  ingenium  expolire. 

DESBASTARSE.  V.  r.  Deixar  las  costums  rús- 
tic^s.  Descortezarse.  Excoli. 

DESBASTAT,  DA.  p.   p.   Desbastado.  Politus. 

DESBATEJAR.  V.  r.  Fér  despacientar.  També 
s'  usa  com  reci^r och.  Desbaulizar,  descriminar,  des- 
crislianar.  Exacerbo,  irrito,  as. 

DESBAYNAR.  v.  a.  desen vaynar. 

DESBOBAR.  v.  a.  Tràurer  la  llana  del  clatell. 
Desasnar.  Socordiam  alicujus  execulere. 

DESBOCAMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de  des- 
bocarse.  Desbocamiento.  Impudentia,  a;,  procaci- 
tas,  alis. 

DESBOGARSE.  V.  r.  Comunment  se  diu  del 


caball  que's  posa  à  córrer  y  no  vól  obehir  al  frè. 
Desbocarse,  dispararse.  Praecipitem  currere.  ||  met. 
Prorrómprer  en  paraulas  injuriosas  y  ofensivas, 
parlar  desatinada  y  perjudicialment  sens  ningun 
respecte  à  las  lleys  de  la  rahó.  Desbocarse,  Effr»- 

natè  loqui, 

DESBOCAT,  DA.  adj.  Lo  qui  està  acostumat  à 
dir  paraulas  indecents,  ofensivas  y  desvergonyí- 
das.  Desbocada.  Maledictus,  procax. 

DESBOLCAR.  V.  a.  Tràurer  los  bolquers  à  las 
criaturas.  Desempanar,  desenvolver,  Infantium  in- 
volucra solvere. 

DESBOLCAT,  DA.  p.  p.  Desenvuelto,  desempa- 
nadó.  Involucris  solutus. 

DESBOSCAR.  V.  a.  ter.  desembosgar. 

DESBOSSAMENT.  m.  ant  bosqueig. 

DESBOSsAR.  V.  a.  ant.  bosqlejar.  ||  ter.  des- 
embossar. 

DESB08TAR.  V.  a.  ant.  aerebatae,  arrabas- 
sar, LLEVAR  DEDEVANT. 

DESBOTAR.  V.  n.  Descarregarse  '1  ventre  per 
vòmit  ó  cambra,  ó  per  las  dos  parts.  Desaguarse. 
Sordes  é  corpore  ejicere.  ||  Parlant  de  la  atmosfe- 
ra plóurer  mòlt.  Descargar  el  cUlo  ó  el  nuhlado. 
Densos  fundi  ab  letbere  nimbos. 

DESBOTONAMENT.  m.  Obra  de  desbotonar. 
Dosabotonadura,  Globulorum  solutio. 

DESBOTONAR.  V.  a.  Descordar  los  botons. 
També  s'  usa  com  recíprocb.  Desabotonar,  Vestís 
globulos  solvere. 

DESBOTONAT,  DA.  p.  p.  DesaboUmado,  deiOr 
brochado,  Globulis  destitulus. 

DESBRAGUERAT,  DA.  adj.  Ab  la  bragueta 
descordada.  Desbraguetado.  Non  honestè  braca- 

tus. 

DESBROGAR.  V.  a.  Trencar  lo  broch  de  algu- 
na eyna.  Desbrocar,  desgotellar.  Yasis  labra  dir- 
rumpere. 

DESBÜCLAR.  V.  a.  ant.  estripar,  esmocab, 

TRÀURER  LAS  TRIPAS. 

DESCABALAR.  V.  a.  Tràurer  algunas  de  las 
parts  necessàrias  pera  que  una  cosa  sia  completa  ó 
cabal.  Descabalar.  Diminuo,  is. 

DESCABALCADOR.  m.  Pedrís  que  bi  ba  prop* 
de  la  porta  de  las  casas  pera  baixar  de  caball. 
Apeadero.  Pòdium  ad  desillendum  ex  equo. 

DESCABALCAMENT.  m.  La  obra  de  desca- 
balcar.  Descabalgadura.  Ab  equo  descensus. 

DESCABALCAR.  V.  n.  Baixar  de  caball.  De»- 
cabalgar,  desmontar.  Ab  equo  desilire.  J  Tràurerà 
algú  del  empleo.  Àpear.  Depono,  is.  ||  Fér  pérdrer 
la  esperansa.  Desenganar,  quitar  la  esperanza, 
Aliquem  de  spe  dejicere. 

DESCAB  ALÇAT,  DA.  p.p.  Descabalgado,  de»- 
montado.  Equo  disultus. 

DESCABALSAR.  V.  a.  DESENCAMINAR,  CORRÓll• 
PRER,  SOBORNAR. 

DESCABALSAT,  DA.  p.  p.  DESEIfCAMmAT. 
DESGABELLADAMENT.  adv.  m.  Sèns  orde 


^1 


;^ 


520  DES 

ni  concert.  DesealeUadamente,  descahtzadamente. 
Inordinatè. 

DESGABELLAMENT.  m.  La  obra  de  descabe- 
Ilar.  Descabelladara.  Grinium  diffusío.  ||  despropò- 
sit, DISBARAT. 

DESGABELLAR.  v.  a.  Desfer  lo  cabell.  Tam- 
bé s*  usa  com  recíproch.  Dacabellary  desgrenar. 
Spargere  crines. 

DE8GABELLAT,  DA.  p.  p.  Dtscabellado,  des- 
grenado.  Passis  crinibus.  ||  adj.  Dísbaratat,  sens 
orde  ni  concert.  Deseabellado ,  disparatado,  sm 
ptVs  ni  cabeza.  Inordinatus,  temerarios. 

DE8GABES8AR.  V.  a.  ant.  escapsar. 

DE8GALABRAR.  V.  a.  Ferir  à  algú  lleugera- 
ment en  lo  cap.  També  s*  usa  com  recíprocb.  Des- 
calabrar.  Caput  haud  graviler  vulneraré.  ||  met. 
Llevar  part  de  alguna  cosa  en  lo  fisich  6  en  lo  mo- 
ral. Descalabrar.  Detraho,  is. 

DESGALABRAT,  DA.  p.  p.  Desealabrado,  Ca- 
pite  contusus.  ||  adj.  Aixalabrat,  imprudent.  Desea- 
labrado, arrojado.  Temerarius. 

EIXIR  DESCALABRÀT.  fr.  ANÍRSEN  ESCAMXAT. 

DESBALABRO.  m.  Contratemps,  infortuni, 
dany,  pèrdua.  De$calabro.  Damnum,  i. 

DESGALFAR.  V.  a.  ant.  refredar. 

DE9GAL8,  A.  adj.  Lo  qui  va  ab  los  peus  nus. 
Descalzo,  Nudipes,  .excalceatus.  discalceatus.  ||  Lo 
frare  que  profesa  anar  descals.  Descalzo.  Honachus 
exc^lceatus. 

DE8GALSADOR.  m.  Posteta  ab  un  forat  de  la 
mida  de  la  sabata  6  bota  pera  descalsarla.  Deseal- 
zador.  Ad  ocreas  detrahendas  instrumentum. 

DESGALSAMENT.  m.  descalsesa. 

DE8GAL8AR.  V.  a.  Llevar  lo  calsat.  També  s* 
usa  com  recíprocb.  Descalzar,  Excalceo,  as.  ||  met. 
Trànrer  1*  impediment  que*s  posa  pera  travar  lo 
moviment  de  alguna  roda;  ó  la  falca  que's  posa  à 
las  camas  de  una  taula  ó  altras  cosas  semblants. 
Descalzar.  Obicem  movere.  ||  Anar  gratant  la  ay- 
gna  algun  terreno.  Derrubiar,  Sensim  deterere, 
diruere.  ||  met.  tràurer  del  bèch. 

NO  DB8CAL8AR8E.  fr.  MENTIR  i  TRBNCACOLL. 

NO  SÉR  BO  PERA  DESGALSAR  i  ALGÚ.  fr.    Sorli   mòl 

inferior  eu  alguna  Labiiilat.  No  llegar  d  la  suela 
del  zapato.  Alteri  longè  inferiorem  es^. 

DESGAL8AT9  DA.  p.  p.  Descalzado,  Excal- 
ceatus. 

DE8GAL8E8A.  f.  La  acció  de  estar  descals. 
DelscaUez.  Pedium  nuditas. 

DESGAMBIAR.  V.  a.  Permular,  dar  una  cosa 
per  altra.  'S  diu  del  diner  que's  cambia  en  mone- 
das  menudas.  Trocar.  Permuto,  as. 

DESGABIBIATi  DA.  p.  p.  CambiaL•,  Gom- 
mntaius. 

DESGAMISAT,  DA.  adj.  Lo  qui  no  té  camisa. 
S*  aplica  al  bome  perdulari  ó  facinerós.  Descami- 
sado,  Miserculus,  scelestus. 

DESCANS,  m.  Quietut,  repòs.  Descanso.  Quies, 
etil.  I  Lo  que  fiMOt  ó  monimeit  otim  tlgnn  ili- 


DICCIONARI  DES 

vío  en  la  fatiga  y  en  los  cuydados.  Descanso.  \ 
latium,  ii.  II  L*  assento  sobre  que  s'  apoya  y  as 
gura  alguna  cosa.  Descanso,  fiasis,  is,  sustentar 
lum,  i.  I  L'  espay  de  temps  en  que  algú  està  s 
traballar.  Huelga,  tregua.  Ab  opere  vacatio.  ||  m 

so  DEL  CARRO.  ||  BENAVEXTVRANSA.  ||  REGLA. 

AB  TOT  DESCANS,  m.  adv.  Ab  tota  tranquilil 
sens  ningun  mal  de  cap.  A  pierna  suelta  ó  íendú 
Quietè,  placidè. 

PÉ.NDRER  DESCANS,  f.  Dcscausar.  Tomar  descan 
Rcquiesco,  is. 

DESGANSADAMENT.  adv.  m.  Sens  trabi 
sens  fatiga.  Descansadamente.  Quielè,  placidè. 

DE8GAN8ADOR.  m.  Lo  siti  ó  lloch  ahont 
descansa   ó   pót  descansar.   Descansadero.  Lw 
quicti  destinatus. 

DESGANSAR.  V.  a.  Alivíar  à  algú  en  lo  ti 
ball,  ajndarlo.  Descansar.  Levo,  as.  ||  v.  o.  Cesi 
en  lo  Iraball,  reparar  las  forsas  ab  lo  repòs  y  qu 
tut.  Descansar.  Reqniesco,  is.  ||  Tenir  algun  aíi' 
en  los  cu}dados.  Descansar.  IntermiUere  curas. 
Desahogarsc,  tenir  algun  consol  comunicant  las  ] 
nas  y  traballs  à  alguna  persona  de  confia nsa. 
usa  comunment  com  recíproch.  Descansar,  Animi 
remiltere.  ||  Reposar,  dormir.  Descansar.  Dorm 
is.  II  Estar  sens  cuydado  en  la  confíansa  dels  ofií 
ò  en  lo  favor  de  algú.  Descansar.  Fiduciam  in  a 
quo  ponere.  J  Estar  una  cosa  assentada  y  apo}a 
sobre  altra.  Descansar.  Nilor,  eris,  supersto,  as. 
Estar  la  terra  un  ò  mes  anys  sens  cultiu.  I>esca 
sar.  Agros  à  cultura  quiescore.  ||  |Estar  entern 
jàurer  en  la  tomba.  Descansar.  Jacere,  silum  es 

n  FÉR  PAUSA. 

DESCANSAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  porta  gn 
fatiga  ni  traball.  Descansado.  Minimè  open 
sus. 

ESTIGUÉ  ó  víjessen  DESCANSAT,  loc.  ab  que  alj 
assegura  à  altre  qu*s  farà  lo  que  demana.  Descat 
se  V.  Fiet,  erit,  ne  sis  sollicitus. 

DESGAPDELLAR.  V.  a.  Desfer  algun  capdel 
Desoviltar.  Glomera  evolvcre.  ||  mel.  Dir  lot  quai 
se  sab  ys'  havia  tingut  ocult.  Desembuchar,  de 
buchar.  Secreta  propalare. 

DESGAPDELLAT,  DA.  p.  p.  Desovillado.  E) 
plicalus.  II  adj.  ant.  desunit.  esbarrí\t. 

DE8GAPSAR.  V.  r.  escapsar. 

DESGARADAMENT.  adv.  m.  Ab  descan 
Descaradamente,  con  descaro,  ó  descoco,  sin  suelt 
desoUadamente,  roiamente.  Imprudenter. 

DE8GARAGOLADOR.  m.  Instrument  per 
descaragolar.  Destornillador.  Instrumentum  torcu 
lo  detorqucndo. 

DESGARAGOLAR.  v.  a.  Desfer  lo  paper,  per 
gamí,  etc.  que  estava  caragolat.  DesarroUar,  des 
enrollar.  Evolvo,  is.  ||  Desfer  los  toms  que  s*  bai 
donat  à  un  caragol  peia  Iràurerlo  ò  afluixarlo 
Deslomillar.  Clavum  cochlealum  dislorqnere. 

DESGARAGOLAT9  DA.  p.  p.  Desarrolkdo 
d$9eni$r%iUado.  Diasolatos. 


DES 


CATALÀ. 


DES 


511 


DE8GARAR8E.  V.  r.  Parlar  ú  obrar  sens  mo- 
dos  ni  vergonya.  Descararse.  Impndenter  loqui  aut 
agere. 

DESCARAT,  DA.  p.  p.  Deicarado.  Petulans.  B 
adj.  Desvergonyit,  lo  qoi  parla  ú  obra  sens  cap 
respecte  buuià.  Descarado.  Effrons,  impudens.  || 
Descubert  de  cara.  Descuhierto  de  cara  ó  de  rostro, 
Detectus  facie. 

i  LA  DESCARADA.  HI.  adv.  DESCARADAMENT. 

DESGARNADOR.  m.  Instrument  qneusan  los 
dentíslas  pera  separar  dels  caixals  ó  dents  la  carn 
de  la  geniva.  Descarnador,  Uneus  dentibus  carne 
deturbandis. 

DE8GARNADURA.  f,  La  acció  de  descarnar. 
Descamadura.  Garnis  detractio. 

DESCARNAR,  v.  a.  Apartar  ó  separar  la  carn 
del  os.  Descarnar.  Ossa  carne  nadare.  H  met.  Es- 
carbotar,  gratar  alguna  cosa.  Descarnar.  Sc2í\po,}8. 

DESCARNAT,  DA.  p.  p.  Descarnada ,  escamido. 
Carne  spoliatus. 

DESCARO,  m.  Desvergonyiment,  insolència, 
falta  de  respecte.  Descaro,  descaramiento.  Impn- 
dentia,  ae. 

DESCÀRRECH.  m.  La  acció  de  descarregar  al- 
guna cosa.  Descargo.  Exoneratio,  nis.  ||  La  data  6 
descompte  ab  que  se  satisfà  la  rebuda  de  que  algú 
hàfét  càrrech.  Descargo.  Expcnsi  ratio.  ||  Justifi- 
cació, resposta  ó  escusa  del  càrrech  que's  fa  à  algú. 
Descargo.  Grirainis  confutatio.  ||  Satisfacció  de  las 
obligacions  de  justícia  ó  que  agravan  la  concién- 
eia.  Descargo.  Ciúipeò  liberatio. 

DESCÀRREGA,  f.  L'  acte  de  disparar  la  tropa 
las  armas  de  foch.  Descarga.  Gatapultarum  ex- 
plosió. 

DESCARREGADOR,  m.  Siti  destinat  pera  des- 
carregar alguna  cosa.  Descargadero.  Locus  onerí 
deponendo.  ||  Instrument  de  ferro  unit  à  la  part  in- 
ferior de  la  baqueta,  fét  en  forma  espiral,  ab  unas 
roscas  punxagudas  pera  tràurer  los  tacos  de  las 
armas  de  foch.  Sacatrapos.  Spira  ferrea  plumbeis 
etlaneis  globulis  é  catapulta  ignea  extrahendis. 

DESCARREGAR,  v.  a.  Llevar  ó  aliviar  la  càr- 
rega. Descargar.  Exonero,  as.  ||  Tràurer  T  os  de 
la  carn  pera  deixaria  mès  útil.  Descargar.  Exosso, 
as.  II  Disparar  las  armas  de  foch.  Descargar.  Ex- 
plodo,  is.  D  Tràurer  de  qualsevol  arma  de  foch  la 
pólvora  y  municions  ab  que  estava  carregada.  Des- 
cargar. Pulverem  pyrium  ac  glandem  catapulta  ig- 
nea extrahere.  ||  Parlant  dels  núvols  plóurer  co- 
piosament.  Descargar  el  nuhlado.  Densos  fundi  ab 
sethere  nimbos. 

DESCARREGARSE.  V.  r.  Purgarse  '1  reo  dels 
càrrechs  que  se  li  fan.  Descargarse.  Objectnm  cri- 
men  repèl lere.  ||  desencarregarse. 

DESCART.  m.  Las  cartas  del  joch  que's  llan- 
san  ó  quedan  sens  repartir.  Descarte.  Pagells  sor- 
ti  inutiles.  II  La  acció  de  descartarse.  Descarte.  Pa- 
gellarum  rejectio.  ||  met.  Escusa,  efugi.  Descarte. 
Excusatio,  causatio,  nis. 

TOMO  1. 


DESCARTAR,  v.  a.  met.  Dejectar  alguna  coBa 
ó  apartaria  de  sí.  Descartar.  Rejicio,  is.  Q  descae- 

TARSE. 

DESCARTARSE.  V.  r.  Tornar  algunas  de  las 
cartas  que's  creuhen  inútils  à  la  pila  de  las  que  no 
s'  han  repartit  prenentne  altras  tantas.  Descartar», 
Inutiles  pagellas  rejicere.  ||  Anar  llansani  las  car- 
tas que's  creuhen  inútils  ó  perjudicials  pel  joch 
que's  vól  fér.  Descartarse.  Pagellas  sortí  inutiles 
demittere.  Q  Excusarse  una  persona  de  fér  alguna 
cosa.  Descartarse.  Recuso,  as,  renuo,  is. 

DESCASAMENT.  m.  La  declaració  de  nul-li- 
tat  del  matrimoni.  Descasamiento.  Matrímonii  dís- 
solutio.  I  ant.  divorci. 

DESCASAR.  v.  a.  Separar  als  que  no  estan  Ue- 
gítimament  casats  y  viuhen  com  à  tals  de  bona  ó 
mala  fé:  declarar  per  nul-lo  '1  matrimoni.  Desea- 
sar.  Matrimonium  irritnm,  nullum  declararé. 

DESCÉBRER.  V.  a.  ant.  burlar,  bngantak.  | 

DECEBRE R. 

DESCEBÜT.  DA.  p.  p.  ant.  burlat,  encantat. 

II  DECEBUT. 

DESCAUDALAT,  DA.  adj.  que  s'  aplica  al  que 
ha  perdut  los  cabals.  Descatdalado.  Opibus  orba- 
tus. 

DESCENDÈNCIA,  f.  Propagació,  successió,  lí- 
nea  continuada  y  derivada  de  una  persona,  que  es 
com  lo  principi  comú  de  tots  los  que  descendeixen 
de  ella.  Descendència.  Progenies,  ei. 

DESCENDENT,  p.  a.  Qui  descendeix.  Deseen- 
diente,  deseendente.  Genus  vel  originem  ducens. 

DESCENDIR.  V.  u.  Procehir  per  natural  pro- 
pagació de  un  mateix  principi  ó  persona  comú, 
que  es  lo  cap  de  la  família.  Descender.  Genus,  ori- 
ginem ducere.  ||  Derivarse  ó  procehir  una  cosa  de 
altra.  Descender.  Orior,  iris. 

DESCENS,  m.  Baixada.  Deseenso.  Descensus, 
us.  Q  Cayguda  de  alguna  dignitat  ó  estat  à  altre  in- 
ferior. Deseenso.  Depulsio  é  gradu  vel  dignitate. 

DESCENSIÓ.  f.  La  acció  de  baixar.  Descension. 
Descensio,  nis. 

DESCENYIR.  v.  a.  Deslligar  ó  tràurer  lo  cen- 
yidor,  faixa  ó  altra  cosa  que's  porta  al  rededor  del 
COS.  Descenir.  Discingo,  is. 

DESCENTiRSE  DE  RÍURER.  fr.  Ríurer  ab  mòlta  vio- 
lència y  excés.  Desperecerse,  destemillarse,  deseaU 
zarse,  despedazarse,  descoyuntarse  de  risa.  Risu 
solvi. 

DESCERRALLAR.  v.  a.  ant.  espantar. 

DESCINGLAR.  V.  a.  Llevar  la  cingla  à  algun 
animal.  Descinchar.  Cingulam  solvere. 

DESCLAVADOR.  m.  Instrument  de  ferro  que 
usan  los  fusters  y  manyans  pera  desclavar.  Es  un 
mànech  de  cosa  de  un  pam  de  llarch,  rodó,  ménos 
del  cap  de  avall  que  es  pla,  y  acaba  en  tall.  Z)ef- 
clavador.  Instrumentum  clavis  revellendis. 

DESCLAVAR.  v.  a.  Arrancar  los  claus  ab  que 
està  clavada  alguna  cosa.  Desclavar,  desenclavar, 
Glavos  revellere.  I  Tràurer  ó  despéndrer  algRna 

67 


622  DES 

cosa  del  clau  ò  claus  ab  que  està  asse^rada.  Des- 
clavar,  desenclavar.  Clavis  solvere.  ||  Arrancar  lo 
que  està  fixat  en  algun  lloch,  com:  desglàvàr  la 
estaca.  Deshincar.  Refigo,  is. 

DE8GLAVILLAR.  V.  a.  Tràurer  las  clavillas. 
DesencUwijar.  Collabosdelrahere. 

DESCXOFOLLAB.  Y.  a.  ter.  esclofollía. 

DESGLÓS,  A.  p.  p.  Ahierlo,  Apertus. 

1  Li  desclosa,  ant*  i  la  obscuberta. 

DESGLÓUHER.  V.  a.  Obrir  lo  que  eslava  clos. 
També  s'  usa  com  reciproch.  Abrir.  Aperio,  is. 

DESGLÓUREBSE.  V.  r.  Separar  y  exténdrer 
las  flors  las  fullas  que  tenian  recullidas  en  la  pon- 
cella.  Abrirse,  desahotonarse,  Folia  explicaré. 

DESGOBRIBIENT.  m.  descübrivbnt. 

DESCOBRIR.  V.  a.  dbscubrir. 

DE8GOCSAT,  DA.  adj.  S'  aplica  al  qui  demos- 
tra massa  descaro  y  desembaràs.  Descocado,  Impu- 
dens,  petulans. 

DE8GOLAR.  V.  a.  Deshonrar,  no  guardar  las 
fiestas.  Festa  haud  colere. 

DESGOLGAR.  V.  a.  Destapar  lo  que  eslava  col- 
gat. Descubrir,  desenterrar,  Exfodo,  is. 

DESGOLGAT,  DA.  p.  p.  Descolgado,  deseubier- 
lo,  desenterrado,  Effosus. 

DE8GOLL.  m.  V  acle  de  descoUar  la  ballesta. 
Desempulgadura.  Arcus  denudatio. 

DE8GOLLAR.  V.  a.  Tràurer  la  corda  dels  caps 
del  arch  en  la  ballesla.  Desempulgar.  Arcui  ner- 
vum  delrahere.  ||  v.  n.  Sobrepujar.  Descollar,  des- 
collarse,  Praeslo,  as. 

DESGOLORIBiENT.  m.  L'  acte  de  tornarse 
pàlida  alguna  cosa  ó  de  pérdrer  lo  color.  Descolo- 
ramiento,  Decoloratio,  nis. 

DESCOLORIR.  V.  a.  Tràurer  ó  rebaixar  lo  co- 
lor. També  s' usa  com  reciproch  per  pérdrer  lo  co- 
lor. Descolorar,  descolorir.  Decoloro,  as. 

DESCOLORIT,  DA.  adj.  S'  aplica  à  lo  que  té 
color  pàlitó  baix  en  sa  línea.  Descolorido,  Decolor. 

DESCOLXAR.  Y.  a.  nàut.  Desfer  los  cordons 
dels  caps.  Descolchar,  Funes  navium  disjungere. 

DESCOBIBREGAR.  V.  a.  ant.  escomunicar. 

DESCOMBREGAT9  A.  p.  p.  EXCOMUxMCAT. 

DESCOniEDlDAMENT.  adv.  m.  Desvergonyi- 
dament. Descomedidamente,  Procaciler ,  inurbanè. 

DESCOMEDIMENT.  m.  Desvergonyiment, 
descaro,  falta  de  respecte.  Desaguisado,  desentono, 
desmesura,  descomedimiento.  Inurbanitas,  atis. 

DESCOBIEDIRSE.  V.  r.  Faltar  al  respecte  de 
pataula  ó  de  obra.  Descomedirse,  descompasarse, 
Immoderatè,  audacter  agere. 

DESCOBIEDIT,  DA.  adj.  Desvergonyit,  inso- 
lent. Descomedido,  desmesurado.  Petulans. 

DESCOBIPADRAR.  V.  a.  ant.  Desavenir  als 
que  eran  amichs.  Descompadrar.  Amicitiam  dis- 
solvere. 

DESCOMPARTIDOR,  A.  m.  y  f.  DBSPARnnoR. 

DESCOMPARTIR.  v.  a.  DBSPARTUi. 

DESGOBIPASSAR.  V.  a.  DESBARATAR. 


DICCIONARI  DES 

DE8COBIPASSARSE.  V.  r.  OBQCOMIDIISB. 

DESCOMPASSAT,  DA.  adj.  Excessiu,  despro- 
porcionat, fora  de  lo  regular.  DescomedUiú,  iucmr 
pasado.  Immodicus. 

DEBCOMPÓNDRER.  Y.  a.  Trastornar  T  orde 
ó  composició  de  alguna  cosa.  DeseompoMr,  iaor- 
denar,  desbaratar.  Dissolvo,  is.  |  üeduhir  algan 
cos  als  principis  ó  simples  dels  quals  se  compoQ. 
Descomponer,  Ad  elementa  referre,  reducere.| 
Desguarnir,  tràurer  los  adornoa.  DesaiorMr,  iit- 
colgar,  Ornalu  spoliare,  omatom  deponere.  |  du- 

PER. 

DESCOMPÓBIDRERSE.  V.  r.  Faltar  à  la  mo- 
deració y  modèstia  deguda,  alborotarse,  eixirse 
de  las  reglas  de  la  prudència  y  bona  criansa.  Da- 
componerse,  Immodestè  agere.  |  Pérdrer  V  estat  de 
salut.  Descomponerse,  Yitiarí,  malè  affici. 

DESCOMPONIBLE.  adj.  Lo  que  pót  sér  des- 
compost. Descomponible.  Dissolubilís,  distorbabi- 
lis. 

DESCOMPOSICIÓ,  f.  L'  acte  de  descompóa- 
drer  ó  descompóndrerse.  Descomposieion,  l•lAja- 
batio,  nis. 

DESCOMPOST,  A.  p.  p.  Dueompuislo.l•ü• 
turbatus.  I  adj.  Immodest,  atrevit.  Descimfiusfo. 
Immodestus,  audax. 

DEBCOMPOSTAMENT.  adv.  m.  Ab  de^con- 
postura.  Descompusstamente.  Inconditè,^iocoiDpo- 
sité. 

DESCOMPOSTURA.  f.  Descaro,  falta  de  loo- 
déstia.  Descompostura.  Impudentia,  e.  |  Falta  de 
asseo.  Descompostura ,  desaseo,  desalino,  loco- 
ria,  m. 

DESCOMPROHIÉTRER.  V.  a.  Toroar  atrasle 
compromís,  Descomprometerse,  Díscompromittere. 
II  S'  usa  també  com  recfproch. 

DESCOMPTAR.  V.  a.  dbscontar. 

DESCOMPTE,  m.  Rebaixa ,  compensació  de 
part  del  deute.  Descuento.  Debiti  diminutio. 

VAJA  EN  DESCOMPTE  DE  MOS  PECATS,  fr.  ab  la  qial 
algú  's  dóna  consol  de  algun  mal,  desitjant  qw 
li  servesca  en  part  de  la  pena  que  mereixeo  las 
sevas  culpas.  Vaya  en  descuento  de  mU  pecaiu- 1> 
remissionem  peccatorum  haec  à  me  Dens  soicipiat. 

DESCOMUNAL,  adj.  Extraordinari,  doos- 
truós,  mòlt  diferent  de  lo  regalar  en  sa  Hoet. 
Descomunal,  enorme,  descampasado,  d/esecmMt' 
Immanis. 

DESCONCEPTDAR.  V.  a.  DESACREDITAR. 

DESCONCERT,  m.  Falta  de  concert,  desordi 
en  las  parts  de  algun  cos  ó  màquina.  Deseonàerlt* 
Rerum  perturbatio.  g  Lleugeresa,  imprudència  ea 
las  paraulas  ó  accions.  Descancierio.  Pnepostera 
agendi  ratio.  ||  Falta  de  gobern  y  economia  do- 
mèstica. Desconcierto.  Rei  domesticae  incúria.  | 
Desbaratament  de  ventre.  Desconcierto,  d/ttf^^ 
desate  de  vientre,  Yentris  profluvinm.  |  La  acciòj 
efecte  de  desconcertar  y  desconcertarse.  I^eicos- 
certadwa,  Disturbatio,'di8solutio,  nis. 


DES  GATÀLi. 

DESGONGERTADAMENT.  adv.  m.  Sens  con- 
cert. Desconcertadamente.  Inordínatè,  confosè. 

DE8GONCERTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  descon- 
cerla.  Desconcertador,  Pertorba tor. 

DESCONCERTAR.  V.  a.  Desbaratar,  pertor- 
bar r  orde  y  concert  ó  composició  de  algana  cosa. 
Desconcertar j  desordenar,  descomponer,  turbar,  per- 
vertir, Disturbo,  as. 

DE8CONCERTAR8E.  V.  r.  Desaveoirse  las 
personas  ó  cosas  que  estavan  ab  concert.  Desccn- 
certarse.  Dissideo,  es.  ||  Fér  ó  dir  las  cosas  sens  V 
orde  y  prudència  que  correspon.  Desconcertarse, 
echar  por  las  de  Pavia.  Immodestè,  inordinatèage- 
re  aut  loqui.  ||  Desbaratarse  alguna  cosa.  Descon- 
certarse.  Disturbari.  ||  Desllorigarse  algun  os.  Des- 
eoneertarsef  desvencijarse,  dislocarse.  Ossa  luxarí, 
articulos  extorquere.  ||  Debilitarse  '1  ventrell,  no 
fér  bè  la  digestió.  Desconcertar  se.  Dèbil  i  tari.  ||  Des- 
baratarseli  à  algú  las  ideas  ó  medis  de  conseguir 
algun  fi.  Desconcertarse.  Rationes  rerum  agenda- 
rum  disturbari. 

DESCONCERTAT,  DA.  adj.  desbaratat. 

DESCONEGUDAMENT.  adv.  m.  ant.  Ab  in- 
gratitut.  Desconocidamente.  Ingratè. 

DESCONEGUT,  DA.  p.  p.  Desconocido.  Incog- 
nitns.  II  adj.  desagrahit.  ||  Ignorat ,  no  conegut 
abans.  Desconocido.  Incognitns,  ignotos. 

DESCONEIXENT,  adj.  ant.  desconegut.  2. 

DESCONEIXENSA.  f.  Ingratitut.  Desamoci" 
miento.  Ingratiludo,  inis. 

DESCONÈIXER.  V.  a.  No  conservar  la  idea  de 
alguna  cosa,  haverse  olvidat  de  ella.  Desconocer 
Immemorem  esse.  ||  met.  Notar  la  visible  mudansa 
que  *s  troba  en  alguna  persona  ó  cosa.  També 
s*  usa  com  recíproch.  Desconocer.  Non  dignoscere. 
Q  No  voler  regonéixer  un  à  alguna  persona  ó  cosa 
com  à  pròpia  ó  pertanyent  à  ell.  Desconocer.  Rem 
suam  esse  negaré.  ||  Fér  lo  desentès,  afectant 
ignorància  de  alguna  cosa.  Desconocer.  Negligo, 
is. 

DESCONFIADAMENT.  adv.  m.  Ab  descon- 
fiansa.  Desconfiadamente.  Diffidenter. 

DESCONFIANSA.  f.  Falta  de  confiansa.  Des- 
confiania.  Difiidentia,  se.  jj  zelos. 

DESCONFIAR,  v.  n.  No  confiar,  tenir  poca  es- 
peransa.  Desconfiar.  Diffido,  is. 

DESCONFIAT,  DA.  p.  p.  Desconfiada.  Diffi- 
sus.  II  adj.  Qui  desconfia.  Desconfiado.  Difiidens. 

DESCONFIR.  V.  a.  ant.  derrotar,  desfer,  des- 

trubir. 

DESCONFITA  Y  DESCONFITURA.  f.  ant. 

DERROTA. 

DESCONFORMAR.  V.  n.  No  convenir  una  co- 
sa ab  altra.  Descon formar ,  discrepar,  disentir.  Dis- 
convenio,  is. 

DESCONFORME.  adj.  No  conforme.  Descon^ 
forme,  disconforme.  Dissentiens,  dissidens,  dispar, 
incongruens. 

DESGONFORMITAT.  f.  Diferència,  falta  de 


DES  528 

semblansa  de  unas  cosas  ab  altras.  Desem  formi- 
dad,  disconformidad.  Dispari  las,  atis.  ||  Oposició, 
desunió,  contrarietat  en  los  parers  ó  en  las  volun- 
tats. Desconformidad ,  disconformidad.  Dissensió, 
nís,  dissidium,  ii. 

DEBCONFORTAR.  V.  a.  y  derivats,  ant.  des- 
animar. 

DESCONJÜNTABIENT.  m.  La  acció  y  efecte 
de  desconjuntar  ó  desencaixar  los  ossos  de  sòn 
Uocb.  Descoyuntamiento,  descoyunto,  desencajamienr' 
to,  desencaje.  Luxatio,  nis,  luxatura,  s. 

DESCONJUNTAR.  v.  a.  Desencaixar  los  ossos 
de  sòn  lloch.  Descoy untar,  desvencijar,  desencajar, 
desgobemar.  Luxo,  as.  ||  Desunir,  afluixar  las  parts 
de  alguna  cosa  que  deuhen  estar  unidas.  Desven- 
cijar.  Laxo,  as,  dissolvo,  is. 

DESCONJUNTARSE.  V.  r.  Eixirse  de  sòn  en- 
caix, V  os  de  la  espatlla.  RespalL•rse.  Os  humeri 
luxari. 

DESCONJUNTAT,  DA.  p.  p.  Descoyuntado. 

Luxatus. 

DESCONOIXENSA.  f.  ant.  DESCONEiXENSA. 

DESCONORT.  m.  desconsol. 

DESCONORTARSE.  V.  r.  ant.  desconsol ARSB. 

DESCONSAGRAR.  v.  a.  PROFANAR.  1. 

DES<X>N8ENTIR.  V.  n.  No  consentir,  deixar 
de  consentir.  Desconsentir.  Non  consentiré,  dissen- 
tiré. 

DESCONSENTIT ,  DA.  p.  p.   Desconsentido. 

Dissensus. 

DESCONSOL,  m.  Aflicció,  mòlta  pena  per  fal- 
ta de  consol.  Desconsuelo,  desconsolacion.  MoeroF, 
is,  afllictio,  nis. 

DESCONSOLADAMENT,  adv.  m.  Ab  descon- 
sol. Desconsoladamente.  Moeslè. 

DESCONSOLADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  DescoH" 
soladisimo.  Moestissimus,  valdè  afilictus. 

DESCONSOLAR.  V.  a.  Privar  de  consol  à  al- 
gú, aflígirlo  de  manera  que  no  tinga  consol.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Desconsolar.  Afiligo,  is. 

DESCONSOLAT,  DA.  adj.  Lo  qui  no  té  con- 
sol. Desconsolado.  MoBstus,  solatio  carens.  ||  met. 
Lo  qui  en  sa  cara  y  discursos  dóna  mostra  de  un 
geni  melancólich,  trist  y  afligit.  Desconsolado.  As* 
pectu,  verbis  tristis.  ||  met.  S' aplica  al  ventrell  ó 
ventre  que  pateix  cert  defalliment  ó  debilitat. 
Desconsolado.  Languore  laborans. 

DESCONTAR.  V.  a.  Rebaixar  alguna  quantitat 
de  una  suma.  Descontar.  De  summa  deducere,  de- 
trahere.  ||  met.  Rebaixar  algun  poch  del  mèrit  ó 
virtuts  que  s'  atribuheixen  à  algú.  Descontar.  Mi- 
nuo,  is. 

DESCONTENT,  A.  adj.  Disgustat,  mal  con- 
tent, desagradat.  Descontento.  Displicitns.  ||  Poch 
leal,  infiel.  Descontento,  malcontento,  desleal.  Infi- 
dus. 

DEBCONTENTADts,  A.  adj.  De  mal  aconten- 
tar. Deseontenladizo.  Fastidiosus. 

desgontentahiebit.  m.  descontento. 


524 


DES 


DICCIONARI 


DBS 


DE8GONTENTAR.  V.  a.  Disgustar,  desagra- 
dar, fér  malcontent,  cansar  descontento.  Descon- 
tentar.  Díspliceo,  es. 

DE8GONTENTAT,  DA.  p.  p.  Descontintado. 
Injucondas. 

DESGONTENTÍSSIM,  A.  adj.  sap.  Desconten- 
tisimo,  Yaldè  dísplicilos. 

DESCONTENTO.  m.  Disgust,  falta  de  conten- 
to.  Descontento,  descontentamiento.  Bisplícentia,  8B, 
tsedium,  ii. 

DE8GONTINUAGIÓ.  f.  Cessació,  interrupció. 
Deseontinuacion,  interrupcion.  Intermissio,  nis. 

DESGOBnXNUAR.  V.  a.  Interrómprer  la  con- 
tinuació de  alguna  cosa.  Deseontintiar,  interrum- 
pir.  Interrumpo,  is. 

DESGONTDIÜAT,  DA.  p.  p.  Descontinuodo, 
discontinuado,  Interruptus. 

DE8GONTÍNUO,  A.  adj.  Lo  que  no  es  ó  no  e»- 
tà  continuo.  Descontinuo,  discontinuo,  Intermissus, 
interruptus. 

DE8GONVENIBLE.  adj.  Lo  que  no  es  acomo- 
dat ó  proporcionat  à  altra  cosa.  Desconvenihle.  In- 
congruens.  ||  m.  Qui  à  res  s*  avé,  posant  dificul- 
tats ahont  no  n'hi  ha.  Desconvenihle.  Morosus. 

DESGONVENIÉNGIA.  f.  Incomoditat,  perju- 
dici. Desconveniencia.  Incommodnm,  i.  ||  Diferèn- 
cia, desconformitat  de  parers  ó  voluntats.  Discon^ 
venienciüj  desconformidad,  diversidad.  Dissentio,  nis. 

DE8GONVENIENT.  adj.  INCONVENUNT. 

DE8GONVENIR.  V.  n.  No  convenir  en  las  opi- 
nions. També  s*  usa  com  recíproch.  Desconvenir, 
disconvenir.  Disconvenio,  is.  ||  No  sér  à  propòsit  ó 
proporcionada  una  cosa  ah  altra.  IHsconvenir,  dis- 
convenir,  Haud  coluerere. 

DE8GONYIDAR.  V.  a.  Revocar  lo  convit  ó  avís 
donat  pera  alguna  funció.  Desconvidar,  Nuntium 
revocaré. 

DE8GONVIDAT,  DA.  p.  p.  Desconvidado,  Àb 
invitatione  revocatus'. 

DESGON VINGUT ,  DA.  p.  p.  Desconvenido. 
Discors. 

DE8GOBDAR.  V.  a.  Tràurer  las  cordas  de  al- 
gun instrument.  Descordar,  desencordar,  Chordas 
detrahere.  ||  Tràurer  los  botons  del  trau  ahont  es- 
tan ficats.  Desahotonar,  Testis  globulos  solvere.  || 
Parlant  de  gafets,  cordons  y  altras  cosas  que  aguan- 
tan  la  roba  tràurerlos  del  lloch  que  'Is  manté  ti- 
vants.  Desahrochar,  Refibulo,  as.  |  Parlant  de  las 
calsas  ó  altra  pessa  de  roba  deiiar  anar  lo  que  la 
manté  ajustada.  Desatacar,  Ligulam  solvere.  j|  ant. 

DBSTÓRCEa. 

DE8GORDAR8E.  V.  r.  Desfer  ó  afluixar  la  ro- 
ba cordada ,  à  fi  de  desahogarse.  Desahrocharse, 
desahotonar  se,  desalforjarse,  Sese  discingere. 

DESGORDATi  DA.  p.  p.  Descordado.  Chordís 
destilutus.  Q  Desahotonado ,  desahrochado,  Refibu- 
latus. 

DESGORPORAR.  V.  a.  ant.  sílvarse,  fugik  lo 
cos. 


DE8GOR8ADOR.  m^  ant.  Qui  trau  la  esoona. 
Descortezador,  Deglabrator,  is. 

DE8GOR8ADURA.  f.  La  acció  de  tràurer  li 
escorsa.  Descortezadwra,  Deglabratio,  nis. 

DE8GOR8AR.  v.  a.  Tràurer  la  eaoorsa.  Deleo^ 
tezar,  Decortico,  as. 

DESGORT.  m.  poét.  Composició  poètica  de  me- 
tro irregular ,  introduhida  ó  calificada  pel  poeli 
Garíns  d'Apxier ,  y  s*  aplicava  à  diferents  assomp- 
tos.  PoUmetra.  Polimetra. 

f>ESGORTÉ8,  A.  adj.  Faltat  de  modos  y  corte- 
sia. Descartés,  Inurbanus. 

DE8GORTE8ABIENT.  adv.  m.  Sèns  corteúa. 
Descortesmente,  Inurbanè. 

DESGORTE8IA.  f .  Falta  de  modos,  de  atencià 
política  ó  urbanitat.  Descortesia.  Innrbanitas,  ru- 
ticitas,  atis. 

DESGOSnOURA.  f.  DBSGUSIT. 

DE8GOSIR.  v.  a.  DlSCÜSia. 

DE8G08SAR.  V.  a.  Trencar  lo  cos  de  la  agu- 
lla. Descular,  desojar.  Àcus  oculum  infringere. 

DE8G08TUM.  m.  ant.  Desús ,  falta  de  us.  De- 
suso, Desuetudo,  inis. 

DE8GOTXAR.  V.  a.  Desabrigar  à  algú  traheoV- 
li  la  roba  de  demunt.  També  s*  usa  com  recíproch. 
Desarropar,  descobijar,  desarrehujar,  Tegumentum, 
stragulum  alicui  detrahere. 

DE8GOTXAT,  DA.  p.  p.  Desarrehujado.  De- 
tectus. 

DESGRÉDIT.  m.  Pèrdua  ó  méngua  de  la  repu- 
tació. Descrédito,  desreputacion.  Infàmia,  s,  nomi- 
nis  jactura. 

AB  DESCRÈDIT,  m.  adv.  Sèns  crèdit.  Jren^iia^ 
mente.  Ignominiosè,  dedecorè. 

DESGRÉGUER.  V.  a.  ant.  dbscréuui. 

DE8GREIXEN8A.  f.  ant.  La  aoció  de  minvar. 
Descrecer.  Decresco,  is.  H  v.  a.  ant.  DisMiifimn  u- 

BAIXAR. 

DESGRÉORER.  V.  u.  Deixar  de  créurer,  m 
donar  crèdit.  Descreer,  Fidem  abnegare ,  creders 
nolle. 

DE8GRIDAR.  V.  a.  ant.  prosceíüeei.  |  anL 

DESACEBDITAE. 

DESGRmATy  DA.  adj.  ant.  peosceit.  |  mia- 

CREDITAT. 

DESGRIPGIÓ.  f .  Figura  ó  dibuix  de  alguoi  oo* 
sa ,  representantla  menudament  y  per  parts.  De»' 
cripcion,  Descriptio,  nis.  Q  Narració,  representació 
de  alguna  cosa  per  medi  de  paraulas ,  describíntla 
menudament  ab  totas  las  parts  y  circunstànciïs. 
Descripcion,  Enarratio,  nis. 

DESGRIPTIü,  VA.  adj.  Lo  que  descriu,  coo^ 
definició  descriptiva.  Descriptiva.  Describens. 

DESGRISMAR.  V.  a.  fam.  Donar  à  algú  m 
fort  cop  en  lo  cap.  Se  diu  per  alusió  à  la  part 
ahont  se  posa  *1  crisma.  Descrismar,  iesmiitanor* 
Ictum  alicui  in  caput  impingere.  y  Donar  à  aigi 
motiu  de  enfadarse  mòlt.  Descrismar,  kú  iracuo- 
diam  vehementer  provocaré. 


DES 


CATALÀ. 


DES 


52S 


DESCRIT,  A.  p.  p.  DeseriiOf  De$cripto.  Des- 
criptns. 

DESGRÍURER.  y.  a.  Dibuixar  ,  figurar  alguna 
cosa  representant  la  menudament  y  per  parts.  Des^ 
eribtr.  Describo,  is.  ||  Referir  una  cosa  per  pessas 
menudas',  representantla  ab  las  paraulas  com  si  's 
dibuixava.  Describir,  Enarro,  as.  Q  Definir  alguna 
cosa  explicant  per  menut  sas  parts  y  propietats. 
Describir.  Describo,  is. 

DESGR08TAR.  V.  a.  Tràurer  la  crosta  de  al- 
guna cosa.  Descostrar,  Gruslam  delrahere. 

DE8GR08TRARSE.  V.  r.  Càurer  la  crosta  de 
alguna  cosa.  Deicascararse.  Gruslam ,  superficiem 
rei  decidere. 

DESGUAT,  DA.  adj.  escüat. 

DE8GUBERT,  A.  p.  p.  Deseubierto,  Detectus.  || 
adj.  Usat  ab  los  verbs  anar  ,  estar  y  altres  signi- 
fica portar  lo  cap  descubert.  Descubierto.  Capite 
nudato.  y  m.  Lloch  sens  cuberta.  Descubierto,  Sub 
dio  patens.  j]  m.  dèficit. 

ESTAR  ó  QUEDAR  EN  DESCUBERT.    fr.  En  lOS  COmp- 

tes  faltar  alguna  quantitat  pera  satisfer  lo  càrrecb. 
També  's  diu  del  que  no  pót  desferse  de  alguna 
reconvenció.  Estar  ó  quedar  en  descubierto.  In  ra- 
tionum  subductione  superari. 

QUEDARSE  AL  DESCUBERT^  fr.  Quedarse  sens  abricb, 
exposat  à  la  inclemència  del  temps.  Quedarse  al 
descubierto.  Sub  dio  agere. 

DESCUBERTA.  f.  mil.  Lo  regoneixement  que 
à  certas  horas  fà  la  tropa  pera  observar  si  en  las 
inmediacions  hi  ha  enemich  ,  ó  pera  averiguar  1^ 
situació.  Descubierta.  Militaris  speculatio. 

DE9GUBERTAMENT.  adv.  m.  Clarament, 
sens  cap  empaig.  Descubiertamente  ,  al  descubierto, 
d  la  descubierta.  Aperlè,  manifeslè. 

DE8GUBRIDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  descubreix 
ó  troba  alguna  cosa  oculta  ó  no  coneguda.  Deseu- 
bridor.  Inventor,  is.  ||  Lo  qui  revela  algun  secret. 
Revelador,  deseubridor.  Revelator,  is.  ||  Lo  qui  in- 
daga y  averígua  alguna  cosa.  Deseubridor,  Inda- 
gator,  is.  II  Se  diu  per  antonomàsia  del  que  ha  des. 
cubert  terras  desconegudas.  Deseubridor.  Incogni- 
tarum  regionum  inventor.  ||  mil.  Explorador,  ba- 
tidor  del  camp.  Deseubridor.  Explora tor,  specula- 
tor,  is. 

DESGUBRIMENT.  m.  Manifestació  de  lo  que 
estava  amagat  ó  secret.  Descubrimiento.  Invenlio, 
nis.  II  Per  antonomàsia  la  invenció  de  alguna  terra 
desconeguda.  Descubrimiento.  Regionum  incogni- 
tarum  invenlio.  ||  Lo  territori  que  s*  ha  reconegut 
ó  descubert.  Descubrimiento.  Regió  inventa. 

DESGUBRIR.  v.  a.  Manifestar,  sér  patent  alguna 
cosa.  Descubrir.  Manifesto ,  as.  ||  Destapar.  Deseu- 
brir.  Delego,  is.  ||  Trobar  lo  que  estava  ignorat  ó 
amagat.  Descubrir.  Invenio,  is.  ||  Yéurer  de  lluny. 
Descubrir.  Speculor,  aris.  U  Yenir  en  coneixement 
de  alguna  cosa  que  s'  ignorava.  Descubrir.  Gog- 
nosco,  is.  II  Revelar,  manifestar  lo  que  estava  se- 
cret. Descubrir.  Revelo,  as,  delego,  is.  jj  Dominar, 


véurer  algun  siti  ó  paratje  en  V  interior  de  una 
fortificació  desde  fora  de  ella  à  menor  distància  que 
la  que  alcansa  'I  tir  de  canó.  Descubrir.  Intra  jac- 
tum  rem  esse  animadvertere. 

DE8GUBRIR8E.  V.  r.  Llevarse  '1  sombrero, 
etc.  Descubrine.  Caput  nudare. 

DESGULPAR.  v.  a.  disculpar. 

DESCURAT,  DA.  adj.  ant.  descuidat. 

DESGU8IR.  }^.  a.  Desfer  ó  trencar  los  punts  de 
las  cosas  que  estavan  cusidas.  Descoser.  Díssuo,  is. 

DE8GU8IT,  DA.  p.  p.  Descosido.  Díssutus.  Q 
m.  La  part  descusida  de  alguna  roba.  Descosedura, 
descosido.  Suturae  solutio. 

pÉGALi  PEL  DEScusiT.  loc.  ab  quc's  reprcu  la 
impertinència  del  que  diu  ó  fà  sempre  '1  mateix. 
Otra  al  dieho  Juan  de  Coca.  Recoque  crambem. 

PEGARLA  PEL  DESCUSIT.  fr.  PaHar  sens  reflexió, 
dir  tot  lo  que  vè  à  la  boca.  Hablar  d  Umtas  y  d 
locas.  Effulio,  is. 

DESGUYDADAMENT.  adv.  m.  Ab  descuyt  ó 
negligència.  Descuidadamente.  Negligenter.  ||  ant. 

INADVERTIDAMENT. 

DESGUYDAR.  V.  n.  No  posar  en  las  cosas  la 
atenció y  diligència  úegaúsLS.  Descuidar.  Negligo,  is. 

DESGUYDARSE.  v.  r.  Distràurerse  de  alguna 
cosa,  no  pensar  en  ella.  Q  mel.  Fèr  alguna  cosa  de 
que  se  segueix  vergonya  ó  ignomínia.  Descuidarse. 
Piaculum  aul  quid  viro  probo  indignum  admittere. 

DE8GUYDAT,  DA.  p.  p.  Deseuidado.  Neglec- 
tns.  n  adj.  Negligent.  Deseuidado.  Negligens.  ||  Dei- 
xat, que  cuyda  poch  de  la  compostura  en  lo  vestir. 
Deseuidado.  Incuriosè  indutus.  ||  Desprevingut,  no 
advertit.  Desprevenido ,  desapercibido,  deseuidado. 
Imparatas.  ||  Lo  qui  s'  olvida  fàcilment  de  las  co- 
sas. Olvidadizo.  Óbliviosus. 

ATRAPAR  ó  GULLiR  DESCUIDAT,  fr.  Sorprèndcr  à 
algú.  Coger  de  rebato.  Imparatum  occupare. 

DESGUYT.  m.  Omissió  ,  negligència ,  falta  de 
cuydado.  Descuido.  Negligentia ,  incúria  ,  ae.  ||  01- 
vit,  inadvertència.  Descuido.  Oblivio,  nis,  inconsi- 
derantia,  ae.  Q  Acció  desatenia  que  desdiu  de  aquell 
que  la  executa  ó  de  aquell  ab  qui  s"  executa.  Des- 
cuido. Indecora ,  inhonesta  aclio.  jj  Desllís  ,  acció 
vergonyosa.  Descuido^  desliz.  Lapsus  turpis,  desho- 
nestans. 

DE8DAURAR.  V.  a.  Tràurer  1*  or  ab  que  esta- 
va daurada  alguna  cosa.  Desdorar.  Inaurala  abra- 
dere. 

DE8DE.  prep.  que  serveix  pera  denotar  princi- 
pi de  temps  ó  lloch,  com:  desde  aquí,  desde  luego, 
DESDE  ara.  Desde.  E,  ex,  de,  ab.  ||  Desprès  de.  Des- 
de. Abhinc,  posthac,  exindè. 

DE8DEJUNAR8E.  V.  r.  Péndrer  lo  primer  ali- 
ment en  lo  matí.  Desayunarse.  Jento,  as. 

DE8DEL.  Contracció  de  desde  lo.  Desde  el.  Ab,ex. 

DE8DENTAR.  V.  a.  Llevar  las  dents.  Desdentar. 
Edento,  as, 

DE8DENTAT•  DA.  adj.  Lo  qui  ha  perdut  las 
dents.  Desdentado.  Edentatus. 


S26 


DES 


DICCIONARI 


DES 


.  DESDENY,  m.  Esquivesa,  desapego  qne  mani- 
festa algun  desayre  ó  despreci.  Desden,  Despec- 
tio,  nís. 

DESDENYAR.  V.  a.  Tractar  ab  desdeny.  Des^ 
denar.  Gontemno,  is. 

DESDENY ARSE.  X.  r.  Tenir  à  ménos  lo  fér  ó 
dir  alguna  cosa  crehentla  indecorosa.  Desdenarse, 
Dedignari. 

DESDIR.  V.  n.  Degenerar  alguna  cosa  de  sòn 
origen.  Desdecir.  Degenero,  as.  ||  No  conformarse 
una  cosa  ab  altra.  Desdecir,  Discrepo,  as. 

i  DBSDIB.  loC.  i  TBNTI  POTBNTI. 

DESDIRSE.  V.  r.  Retractarse  de  lo  dit.  Desde- 
eirse,  Palinodiam  canere. 

DESDITXA.  f.  Desgràcia,  infortuni,  infelicitat. 
Desdicha,  Infortunium,  ii.  ||  Pobresa  summa,  mi- 
sèria, necessitat.  Desdicha,  Summa  egestas. 

DIR  DBSDiTXAS  DE  ALGÚ.  fr.  Dime  mòlt  mal.  Decir 
mal  de  alguno;  cortar  de  vestir.  De  aliquo  maledi- 
cere. 

DESDITXADAMENT.  adv.  m.  Ab  desditxa. 
Desdichadamente.  Infeliciter. 

DE8DITXAT,  DA.  adj.  Desafortunat,  infelfs. 
Desdichado.  Infortunatus. 

DESDOBLEGAR.  v.  a.  Esténdrer  una  cosa  què 
estava  doblegada.  Desdoblar.  Explico,  as. 

DESDORAR.  V.  a.  Deslluhir  la  virtut,  reputa- 
ció ó  fama  de  algú.  Desdorar,  Obscuro,  decoro,  as. 

DESDORO.  m.  Tot  alló  que  deslluheix  ó  dismi- 
nuheix  la  reputació  ó  la  fama.  Desdoro,  Dede- 
cus,  oris. 

DESÈ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  ó  té  U  número 
deu.  Deceno,  décimo.  Decimus.  ||  m.  Cada  una  de 
las  deu  parts  iguals  en  que's  divideix  un  tot.  D/ct- 
ma,  diezmo.  Dècima,  decuma,  ». 

DESEGOLAGAR.  V.  a.  ant.  dbsapariae. 

DESEGONIUYR.  V.  a.  ant.  dbsamistansab. 

DESEDiriGAGIÓ.  f.  met.  mal  bxbmplb. 

DESEDIFIGAR.  V.  a.  escandalisae. 

DESEDCIDA.  f.  eixida. 

DESEIXIMENT,  m.  desbmpbnto.  ||  ant.  desa- 
fio. 0  ant.  PRIVACIÓ. 

DESEIXIRSE.  V.  r.  Desempenyar  bè  alguna 
obligació.  Desempenarse,  desempenar.  Sese  expedi- 
ré. J  DBSBMPALLBGARSB.  ||  aut.  PRIVJULSB. 

DESEMBAFAR.  v.  a.  Tràurer  lo  fàstich  que's 
tenia  al  menjar  desprès  de  haver  estat  embafat  ó 
sens  gana  Desempalagar,  Cibifastidium  depellere. 

DESEMBAFATi  DA.  p.  p.  Desempalagado, 
Fastidiolevatus. 

DESEBIBALAR.  v.  a.  Desfer  las  balas  y  tràu- 
rerne  las  mercaderias.  Desembalar,  desenfardar. 
Sarcinas  solvere,  dissolvere. 

DESEMBALAT,  DA.  p.  p.  Desemhalado,  des- 
enfardado.  Sa  re  in  is  disolutus. 

DESEMBALATGE,  m.  La  acció  de  desemba- 
lar.  Desembalaje.  Sarcíns  solutio,  dissolutio. 

DESEMBARÀ8.  m.  Expedició,  llestesa.  Des- 
embarazo.  Agilitas,  atís.  |  La  obra  de  desemlKiraa- 


sar  ó  desocupar.  Evaeuaeion,  desembarazo.  Evacua- 
tio,  nis.  D  DBSAHOGo,  ALÍvio.  ||  DILATACIÓ.  Q  Eixída, 
desahogo  en  lo  parlar  ú  obrar.  DesembarazOj  des- 
parpajOf  despejo,  soltura,  resoluciortf  desahogo,  gen- 
tileza ,  expedicion,  Expeditio ,  nis.  ||  Desvergonyi- 
ment. Desembarazo  ,  desenvoltura  ,  desvergüenzay 
aire  de  taco.  Procacitas,  libertas^  atis.  ||  desem- 

PENTO. 

DESEMBARASSADAMENT.  adv.  m.  Ab  des- 
embaràs.  Desembarazada,  sueltay  expedita,  despe- 
jadamente.  Expeditè. 

DESEMBARASSAR.  V.  a.  Llevar  los  obsta- 
cles. Desembarazar,  desembarazarse.  Expedio,  is. 
II  Desocupar.  Desembarazar ,  desocupar,  evacuar. 
Evacuo,  as.  ||  arq.  Llevar  los  adornes  inútils  de  la 
decoració,  facilitar  lo  desembaràs  de  la  casa.  Des- 
embarazar. Mdes  pervias  facere.  ||  Dit  de  la  taula 
llevar  las  estovallas,  y  demés  servey.  Desembara- 
zar, alzar.  Mantilia,  etc,  de  mensa  removere.  || 
Tràurer  de  un  port  las  naus  vuydas  pera  que  en- 
tren altras  carregadas.  Desembarazar  un  puerto. 
Yacuis  navibus  portum  solvere.  ||  També  's  diu  en 
lo  moral  en  orde  à  las  ideas,  afectes,  etc.  Desem- 
barazar.  Expediré. 

DESEMBARASSARSE.  V.  r.  Expedirse  ,  des- 
ocupa rse.  Desembarazarse.  Negotiis  sese  expediré. 
II  DfiSPÉMDRERSB.  ||  uàut.  Separarsc,  deslliurarse  de 
algun  perill.  Zafar,  desembarazarse,  rebasar.  Na- 
vem  à  periculis  expediré. 

DESEMBARASSAT,  DA.  p.  p.  Desembaraza- 
do.  Extricatus.  ||  Expedit,  prompte.  Desembaraza- 
do,  expedita.  Expeditns.  ||  preparat.  |{  Desahogat, 
libre,  sens  miraments,  ni  respecte.  Desembaraza- 
do,  despejado,  desaL•gado,  exento.  Procax,  audax. 

DESEMBARBOLLAR.  V.  a.  desembolicar. 

DESEMBARGADERO  Y  DESEMBARGA- 
DOR.  m.  Llocb  destinat  pera  desembarcar.  Des- 
embareadero.  Locus  descensioni  é  navibus  aptus. 

DESEMBARCAMENT,  m.  desembarch. 

DESEMBARCAR,  v.  a.  Tràurer  à  terra  la  càr- 
rega de  una  embarcació.  Desembarcar.  E  naví  du- 
cere.  D  v.  n.  Saltar  à  terra  lo  qui  estava  embarcat. 
Desembarcar.  E  navi  descendere.  ||  met.  Baixar  de 
un  carruatge.  Desembarcar.  E  curru  descendere. 

DESEBIBARGAT ,  DA.  p.  p.  Desembarcado- 
Eductus  è  navi. 

DESEMBARCH.  m.  L*  acte  de  alsar  Y  em- 
barcb.  Desembargo.  Sequestri  ablatío.  ||  L'  acte  de 
desembarcar  las  personas.  Desembarco.  E  navi  des- 
censio.  Q  V  acte  y  efecte  de  desembarcar  las  co- 
sas,  generós,  etc.  Desembarque.  E  navi  eductio. 

DESEMBARGAR.  v.  a.  for.  Alsar  V  embarch. 
Desembargar.  A  sequestro  liberare. 

DESEMBARGAT,  DA.  p.  p.  Desembargado. 
Ablatus  sequestro. 

DESEMBARRAR.  v.  n.  Tràurer  la  barra  ab 
que  estava  assegurada  alguna  porta.  Desatrancar. 
Repagulum  revellere. 

U  V.  a.  Desfer  los  punts  ab  que 


DES 


CATALÀ. 


DES 


521 


alguna  cosa  estava  embastada.  DesapurUarf  deshil- 
vanar,  Díssuo,  is.  ||  Parlant  de  las  pessas  de  panyo 
desfer  las  bastas  ab  que  estan  apuntadas.  Descodar, 
Pannorum  suturas  dissolvere. 

DESEMBENAR.  V.  a.  DESBNVENIR. 

DE8EMBLE.  adj.  dessemblant. 

DESEMBOCADURA,  f.  La  obertura  ó  estret, 
per  ahont  s'  ix.  Desembocadero ,  desembocadura, 
desemhoque.  Exitus,  us,  angustiae,arum.  Q  La  ober- 
tura per  ahont  desayguan  en  lo  mar  los  rius,  ca- 
nals, etc.  DesemhocaderOf  desembocadura,  desemho- 
que. Ostium,  ií. 

DESEMBOCAR.  V.  n.  Eixir  com  per  alguna 
boca  ó  estret.  Desembocar.  Angustias  loci  superaré. 
]  Entrar  ó  desayguar  en  la  mar  los  rius,  canals,  etc. 
Desembocar.  Fluvios  mare  adire. 

DESEMBOLICAMEBIT.  m.  desbmbolich. 

DE8EMBOLICAR.  \.  a.  Desplegar  lo  que  es- 
tava plegat.  Desenvolver.  Evolvo,  is.  { Desfer  los 
plecbs  de  un  paper  ab  que  estava  embolicada  una 
cosa.  Desempapelar.  Papyraceum  involucrum  sol- 
vere.  ||  Desfer  algun  embolich  de  fil,  seda ,  cor- 
dill, elc.  Desenredar,  desenmaranar.  Extrico,  as.  I 
Desfer  la  envenadura  de  alguna  part  del  cos  ahont 
se  té  mal.  Desatar,  desligar.  Ligata  solvere.  ||  Des- 
enrotllar la  roba  ab  que  algú  està  embolicat.  Des- 
arreòtfj'ar.  Operimentum depellere.  ||  met.  Posaren 
clar  lo  que  estava  confús.  Desenvolver,  desarrebu- 
jar,  desligar,  desenmaranar,  desovillar.  Explico, 
as.  g  met.  Explicar  lo  que  no  era  fàcil  de  entén- 
drer.  Aclarar.  Aperio,  is. 

DESEMBOLICARSE.  v.  r.  met.  Eixirse  un  de 
algun  negoci  en  que  estava  compromès.  Desenre- 
darse.  Se  expediré,  extricari,  explicaré  se  de  re 
aliqua.  ||  desembossarse. 

DESEMBOLIGAT,  DA.  p.  p.  Desenvuelto.  Ex- 
peditus. 

DESEMBOLICH.  m.  L' acte  de  desembplicar. 
Desenredo.  Expeditio,  nis.  ||  En  los  dramas  y  poe- 
ma épich.  SOLUCIÓ.  I. 

DESEMBOLS.  m.  La  entrega  de  alguna  parti- 
da de  diner  efectiu  y  de  contant.  Desembolso.  Pe- 
cnnis  tradítio. 

DESEMBOLT,  A.  adj.  desenvolt. 

DESEMBOLTURA.  f.  desen VOLTURA. 

DESEMBORRATXAR.  v.  a.  Curar  la  borratxe- 
ra à  algú.  També  s'  usa  com  recíproch.  Desembor- 
raehar,  desembriagar.  Ab  ebrietate  liberare. 

DESEMBORRAXAT,  DA.  p.  p.  Desembrioga- 
do.  Ab  ebrietate  líberatus. 

DESEMBÓS.  m.  L'  acte  de  tràurerse  V  embós. 
Desembozo.  Faciei  detectio. 

DESEMBOSCAR.  V.  a.  Tallar  un  bosch  ó  part 
de  ell.  Desboscar.  Silvae  caesionem  facere.  ||  met. 

DESEMBARASSAR,  DESENREDAR. 

DESEMB08CARSE.  v.  r.  Eixir  del  bosch  ó 
de  la  emboscada.  Desemboscarse.  Silvam  relinque- 
re. 

DESEMBOSSAR.  V.  a.  Tràurer  diners  de  la 


bossa.  Desembolsar.  É  marsupio  nummos  educere, 
depromere,  y  Fér  algun  desembols.  Desembolsar. 
Pecuniam  tradere.  ||  Tràurer  V  embós.  També  s* 
usa  com  reciproch.  Desembozar,  desarrebozar.  Ab 
ore  pallium  removere,  faciem  detegere.  Q  desem- 
bussar. 

DESEMBOSSAT,  DA.  p.  p.  Desemholsado.  t 
crumena  depromptus. 

DESEMBOTIMENT.  m.  evacuació. 

DESEMBOTIR.  V.  a.  y  derivats,  desinflar. 

I  ant.   EVACUAR. 

DESEMBOTXAGAR.  V.  a.  DESEMBOSSAR.  1. 
DESEMBOTXAR.  V.  a.  Tràurer  los  capolls  de 
seda  de  las  botxas.  Desembojar,  Bombycis  follicu- 
los  ex  abrotano  levare,  extrahere. 

DESEMBRÀS.  m.  Facilitat,  expedició  y  soltu- 
ra  en  parlar  ú  obrar,  Desembarazo,  desparpajo, 
despejo,  desahogo,  soltura.  Expeditio,  nis. 

AB  desembrís.  m.  adv.  Sens  perturbació  ni  em- 
paig.  DespejaL•mente.  Expedité. 

DESEMBRASSADAMENT.  adv.  m.  Sens 
destorb.  Desembarazadamenle,  despejadamente,  sin 
embarazo.  Expedité,  liberè. 

DESEMBRASSAR.  V.  a.  Tràurer  los  embras- 
sos  de  algun  lloch  deixantlo  expedit.  Desembara- 
zar.  Expedio,  is.  ||  Desocupar  alguna  casa,  quar- 
to,  elc.  Desocupar,  evacuar,  desembarazar,  despC" 
jar.  Evacuo,  as. 

DESEMBRASSARSE.  v.  r.  Apartar  un  de  sí 
lo  que  estorba  ó  incomoda  pera  conseguir  algun 
fi.  Desembarazarse.  Expediri.  ||  nàut.  zafar. 

DESEMBRASSAT,  DA.  adj.  Lo  qui  té  expe- 
dició y  soltura.  Desembarazado,  despejado,  desen- 
fadado,suelto,correntio.  Expeditus. 

DESEMBRAVIMENT.  m.  ant.  Amansament. 
Desembravecimiento.  Mansuefactio,  ciciíratio,    nis. 

DESEBIBRAVIR.  u.  a.  ant.  Amansar,  domes- 
ticar. Desembravecer,  Mansuefacio,  is. 

DESEMBRE,  m.  Lo  desè  mes  del  any  segons 
contaban  los  romans.  Ara  es  lo  dotzè  y  últim.  Dt- 
eiembre.  December,  bris. 

DESEMBRIAGAR.  v.  a.  ant.  dbsbmborratxar. 

DESEMBRIDAR.  v.  a.  y  derivats,  desenfre- 
nar. 

DESEMBROLLAR.  v.  a.  desenredar. 

DESEMBRUIXAR.  V.  a.  y  derivats,  desen- 
cantar. 

DESEMBULL.  m.  y 

DESEMBULLABIENT.  m.  ant.  L'  acte  dedes- 
embullar.  Desenredo.  Extricatio,  explicatio,  nis. 

DESEMBULLAR.  V.  a.  Desfer  T  embull.  Des- 
enmaranar, desenredar,  desencastillar,  desligar, 
Extrico,  explico,  as.  ||  Parlant  de  cabells,  seda, 
fil,  etc.  arreglar  los  caps  que  s*  ban  fét  un  mun- 
yoch.  Escarmenar,  desenredar.  Explico,  as. 

DESEMBULLAT,  DA.  p.  p.  Desenredado,  des- 
enmaranado,  escarmenado.  Extricatus. 

DESEMBUSSAR.  V.  a.  Tràurer  1*  embús  ò 
embaràs  qn6  $'  ha  posat  en  alguna  canonada,  con- 


528 


DES 


DIGGIONABI 


DBS 


ducto  6  altre  pas  estret.  Desalramparf  desatancar, 
desembarazary  deshrozar,  desemharrar,  Expurgo, 
as,  expedio,  is. 

DESEMBUSSAT,  DA.  p.  p.  DesembarazadOf 
desatancado,  Expeditus. 

DESEMBUTXAGAR.  v.  a.  desembossar.  1. 

DESEMPAGAR.  V.  a.  Tràurer  las  mercade- 
rfas  de  las  pacas.  Desempacar,  desenfardar,  E  sar- 
cina  exlrahere, 

DESEMPAGAT,  DA.  p.  p.  Desempacado,  É 
sarcinis  extraclus. 

DESEMPAIG.  m.  Desahogo,  desembaràs.  Des- 
enfado,  desahogo,  desembarazo,  despejo,  desparpa- 
jo.   Expeditio,  nis,   libertas,  procacitas,  atis.  || 

DESEMFAUAR.  V.  a.  p.  U.  DESCOMPONDRE!. 

DESEMPALLEGARSE.  V.  r.  Despéndrerse, 
llibertarse  de  alguna  cosa  molesta.  Deiasirse,  des- 
enredarsey  mosquearse,  desprenderse,'saeudirse.  Se 
expediré. 

DESEMPALLEGAT,  DA.  p.  p.  Desprendido. 
Extricatas. 

DESEMPAPERAR.  V.  a.  Tràurerli  à  alguna 
cosa  *1  paper  que  la  embolicava  ó  cubria.  Desem- 
papelar.  Papyraceum  involucrum  solvere. 

DESEMPAPERAT,  DA.  p.  p.  Desempapelado. 
Papyro  spoliatus. 

DESEMPAQUETAR.  V.  a.  Desfer  paquets. 
Desempaquetar,  É  sarcinulis  extrahere. 

DESEMPARAR.  V.  a.  y  derivats,  desímpa- 

RAR. 

DESEMPARENTAT,  DA.  adj.  Lo  qui  no  té 
parents.  Desemparenlado.  Propinquis  carens. 

DESEMPATAR.  V.  a.  Tràurer  la  igualtat  que 
hi  ha  entre  dos  cosas.  Desempatar,  iEqualitatem 
tollere. 

DESEMPATXAMENT.  m.  ant.  dbsbmpaig. 

DESEMPATXÀR.  V.  a.  Tràurer  V  embaràs 
del  ventrell.  També  s'  usa  com  recíproch.  Desemr 
pachar,  desahitar.  Cibum  indígestum  emittere.  || 
ant.  despatxar. 

DESEMPATXARSE.  V.  r.  Vèncer  la  ver- 
gonya y  cobrar  atreviment.  Desempacharse ,  desem- 
barazarse,  despejarse,  Erubescentiam  deponere. 

DESEMPATXAT,  DA.  p.  p.  Desempachado. 
Incoclo  cibo  liberatus. 

DESEMPERRAR.  V.  a.  Arrancar  ó  desarre- 
glar  las  pedras  que  forman  algun  empedrat.  Des- 
empedrar.  Elapido,  as.  ||  Freqüentar  los  carrers 
sens  necessitat.  Ruar,  rondar.  Perrepto,  as. 

DESEMPERRAT,  DA.  p.  p.  Desempedrado, 
desenlosado.  Lapidibus  disturbatus. 

DESEMPEGAR.  V.  a.  Tràurer  la  pega  de  al- 
guna cosa.  Desempegar.  Picís  illinimentum  de- 
trahere. 

DESEMPENYAMEBIT.  m.  Obra  de  desem- 
penyar.  Desempeíio.  Pignoris  redemptio. 

DESEMPENYAR.  V.  a.  Rescatar  la  penyora, 
pagant  la  quantitat  per  la  qual  estava  mponyada. 
Desempenar.  Pignns  redimere.  |  L^bértar  à  algú 


dels  deutes  ó  empenyos  qne  tenia  contrets.  També 
s'  usa  com  recfproch.  I  Desempenar,  Ab  lere  ali^ 
no  liberare.  ||  Gumplír  allò  à  qoe  s' està  obligiL 
Desempenar.  Mnnus  suum  exequi.  |  Tràurer  ayrti 
à  algú  del  empenyo  en  que  estava.  Timbes' ui 
com  recíproch.  Desempenar,  Ab  onere  velcuraili• 
quem  liberare,  expediré. 

DESEMPENTAT.  DA.  p.  p.  DesemfiMk, 
Mre  alieno  levatus. 

DESEMPENYO.  m.    DBSBMPBNTAMüfT.  |  COh 

pliment  de  la  obligació.  Desempeno.  Mnoerisidifr 
pletio.  II  Primor,  esmero,  complement  de  graadi» 
sa  y  magnificència  de  alguna coea.  Desempno.ht 
fectio,  operis  elegantia. 

DESEMPENYORAR.  V.  a.  DBSIMFBNTAl.  1. 
DESEBIPERE8AR.  V.  n.  y 

DESEMPraiEBIRSE.  V.  f.  Sacndirse  la  po^ 
sa.  Desemperezar,  desemperezarse  deperezem, 
Socordiamsegnitiem  depellere. 

DESEMPESAR.  Y.  a.  Tràurer  la  empesi  fc 
alguna  pessa  de  roba.  Desatnsar.  É  línteís  íjuft 
rem  detrahere. 

DESEMPETAR.  Y.  a.  y  derivats.  DESEUFitii. 

DESEMPIULAR.  v.  a.  Desfer  las  cosas  que» 
tan  empíuladas.  Desapiolar,desempiolar.  Aviíei- 
lis  solvere.  ||  Desunir  lo  tros  de  corda  que  eHifi 
empiulada  ab  altra.  Desempalmar,  Disjuogo,  is. 

DESEMPIULAT,  DA.  p.  p.  DeumpivlaioM 
empiulado,  desapiolado,  desempalmado.  Solntni. 

DESEMPLEAR.  V.  a.  Llevarli  à  algú  V  atfB 
que  tenia.  Desemplear,  deponer.  Munere  prifaie. 

DESEMPLEAT,  DA.  p.  p.  DesempUado.  li* 
nere  privalus,  captus. 

DESEMPOBRIR.  v.  a.  Tràurer  à  algú  de» 
seria.  Sacar  la  misèria,  poner  d  alguno  en  stM- 
Alicujus  fortunam  fovere. 

DESEMPOSSESSIONAR.  Y.  a.  DBSPOSStllL 

DESEMPOSTAR  Y  DESEBIPOflTISBAB.  IL 
a.  Arrancar  las  pots,  desfer  un  empostissat.  D*- 
entablar.  Tabulas  evellere. 

DESEMPOSTISSAT,  DA.  p.  p.  DesentMtk 
Tabulis  spoliatus. 

DESEMPOTRAR.  V.  a.  Arrancar  algaiü  em 
del  Iloch  ahont  estava  empotrada.  DesLmfStm* 
Rem  opere  csementitio  firmatam  evellere. 

DESEMPOTRAT,  DA.  p.  p.  Desemfúirtà. 
Ab  opere  c^mentitio  avulsus. 

DESEMPERSONABIENT.  m.  L*  acte  de  trài- 
rer  à  algú  de  la  presó.  DesencarceL•mienXo.  Eca^ 
cere  liberatio. 

DESEMPERSONAR.  V.  a.  Tràurer  de  la  pr»* 
só.  Desencarcelar.  É  carcere  liberare.  |  mel.  Tri^ 
rer  de  pena  ó  embaràs.  Desencarcelar,  sacar  itft 
na.  Ab  oppressione  liberare. 

DESEMPERSONAT,  DA.  p.  p.  Desencoft^ 
do.  Vinculis  liberatus. 

DESENA,  f.  La  reunió  de  deu  unitats.  OfMM. 
Decas,  adis.  ||  mús.  La  octava  de  la  tercera.  Dec^ 
na,  Sonus,  vox  denaria  musices. 


DES 


CATALÀ. 


DES 


589 


DESENAMORAR.  V.  a.  Fér  pérdrer  V  amor 
que's  tenia  à  alguna  cosa.  També  s'  usa  com  recf- 
proch.  Desenamorar,  Amoris  vim  extinguere,  de- 
lere. 

DE8ENAMORAT,  DA.  adj.  Lo^iui  no  té  amor 
ó  no  '1  mostra.  Desamorado,  Amoris  expers. 

DESENARI.  adj.  S*  aplica  al  caràcter  ó  xifra 
que  representa  la  desena.  Decenariç,  Decennalis. 

DESENGABESSAR.  V.  a.  Tràurer  del  enca- 
bessament.  Deseneabezar,  Aliquid  é  censu  delere. 

DESENGABESTRADURA..  f.  Obra  de  desen- 
cabestrar.  Desencahestríidura.  Gapistri  expeditio. 

DESENGABE8TRAR.  V.  a.  Llevar  lo  cabestre 
à  las  cabalcaduras.  Deseneahesírar,  Capistrum  de- 
trahere.  Q  Desembolicar  la  cama  del  animal,  que 
estava  enredada  ab  lo  cabestre.  Deseabestrar,  des- 
encübestrar,  Jumenti  pedem  capistro  implicatum 
expediré.  I  p.  u.  Tràurer  del  cap  alguna  espècie. 
Qiiitarf[raer  del  casco,  Dissuadeo,  es,  dehortor,  aris. 

DESENCADENAR.  V.  a.  Tràurer  la  cadena  al 
qui  està  amarrat  à  ella.  Desenecidenar.  Vincula  sol- 
vere.  1  Desfer  la  cadena.  Desencadenar,  deslabonar, 
de««n/aòonar.  Catenamdisrumpere.  |  met.Rómprer 
lo  vincle  de  las  cosas  inmaterials.  Desencadenar, 
deslahonar.  Dissolvo,  is. 

DESENCADENAT,  DA.  p.  p.  Desencadenada . 
Catenis  solutns. 

DESENCAIXAT  Y  DESENCAIXAMENT.  m. 
V  acció  y  efecte  de  desencaixar.  Deseneajamienió, 
disencaje,  desencajadura,  Luxatio,  solutio,  nis.  || 
Desconjuntament  de  ossos.  Desencajamiento,  desen- 
eaje.  Cuxatio,  nis. 

DESENCAIXAR.  V.  a.  Desunir,  tràurer  algu- 
na cosa  del  encaix.  També  s*  usa  com  recíproch. 
Deseneajarf  destrabar.  Disjungo,  is,  separo,  as.  Q 
Tràurer  de  la  caixa.  Sacar  del  arca.  Ex  arca  elicere. 
H  Tràurer  un  os  de  sòn  Uoch.  Dislocar,  deseneajar, 
descoyuntar,  Luxo,  as.  ||  Desfer  las  pessas  de  fusta 
que  estavan  unidas.  Desencajar,  desensamblar, 
Compagem  coagmentum  disolvere.  I  Arrancar  los 
golfos  ó  frontissas.  Desgoznar,  desgonzar,  Gompa- 
ges  evellere. 

DESENCAIXAT,  DA.  p.  p.  Desencajado,  Dis- 
junctus,  luxatus. 

DESENCAIXONAR.  V.  a.  Tràurer  lo  que  està 
en  caixons  ó  calaixos.  Desencajonar,  £  capsis  edn- 
cere. 

DESENCAIXONAT.  DA.  p.  p.  Deseneajonado. 
£  capsis  eductus. 

DESENCALLAR.  V.  a.  Tràurer  la  embarcació 
del  lloch  ahont  estava  encallada.  Desencallar.  Nà- 
vim  vado  aut  arenae  inhsBrentem  educere,  extra- 
bere.  y  Tràurer  un  carruatge  del  lloch  ahont  s'  ha 
encallat.  Desatascar,  £  loco  coenoso  educere,  ex- 
pediré. Q  met.  Tràurer  à  algú  de  la  dificultat  en 
que  està,  y  de  la  qual  ja  no  pót  eixir  tot  sol.  Des- 
atascar, Expedio,  is,  libero,  as. 

DESENCABIINAMENT.  m.  L*  acte  de  desen- 
caminar, ó  la  marxa  que's  fà  fora  de  camí.  Desea» 

TOMO  !. 


mino,  Iter  devium.  ||  met.  L*  acte  de  separarse  de 
lo  just.  Deseamino,  Aberratio  à  justitia. 

DESENCAMINAR.  V.  a.  Desviar  ó  fér  pérdrer 
lo  camí  à  algú.  Descaminar,  desencaminar,  k  via 
aliquemdivertere.  Q  met.Apartaràalgüdesònbon 
propòsit,  é  induhirlo  à  que  fassa  lo  que  no  es  just 
ni  li  convé.  Descaminar,  desencaminar,  Ab  officie 
aliquem  avertere. 

DESENCAMINAT,  DA.  p.  p.  Descaminado, 
desencaminado,  Dimotusàvia. 

ANiR  DESENCAMINAT.  Ir  disincaminado,  ófuerade 
razon,  k  via  veritates  erraré. 

DESENCAirrADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  desen- 
canta. Desencantador,  Incantamento  absolvens. 

DESENCANTAMENT,  m.  L'  acte  de  desen- 
cantar. Desencanto,  desencantamiento,  Incantamen- 
tí  solutio,  liberatio. 

DESENCABITAR.  V.  a.  Desfer  V  encantament, 
deslliurarne  à  algú.  Desencantar,  deshechizar,  Ab 
incantamentis  solvere,  liberare. 

DESENCANTAT,  DA.  p.  p.  Desencantado,  de^ 
hechizado,  Fascinatione  liberatus. 

ra»ENCAPOTABIENT.  m.  L*  acte  de  desen- 
capotar.  Desencapotadura,  Pallii  subreptio. 

DESENCAPOTAR.  V.  a.  Tràurer  à  algú  *1 
capot  que  portava.  Desencapotar,  Pallio  exuere. 

DESENCAPOTARSE.  V.  r.  Dit  del  cel,  etc. 
Serenarse,  desencapotar  se.  Nubes  evanescere* 

DESENCAPOTAT,  DA.  p.  p.  Desencapotado. 
Pallio  solutus. 

DESENCAPRITXAR.  r.  a.  Desimpressionar, 
dissuadir  à  aigú  de  algun  error  ó  capritxo.  També 
s'  usa  com  recíproch.  Desencaprichar,  Pervicaciam 
alicujus  vincere ,  flectere. 

DESENCAPRTTXAT,  DA.  p.  p.  Desencapri-^ 
chado,  Libidine  expeditus. 

DESENCAPüTXAA.  V.  a.  Llevar  la  caputxa 
à  algú.  Desencapillar,  quitar  la  capilla,  descaperu^ 
zar,  Cucullam  auferre. 

DESENCAPUTXAT,  DA.  p.  p.  Deseneapucha- 
do,  Gucullo  nudatus. 

DESENCARNAR.  V.  a.  DESCARNiE. 

DESENCARREGARSE.  V.  r.  Despéndrerse  de 
las  obligacions  ó  responsabilitat  de  alguna  comis- 
sió, càrrech,  etc.  cometent  à  altre  lo  que  devia 
executar  lo  qui  *1  té.  Descargarse.  Huneris,  officí 
curam  alteri  committere. 

DESENCASTA^.  V.  a.  Arrancar  lo  que  estava 
encastat.  Despegar,  Deglutino,  as. 

DESENCAUAR.  V.  a.  Fér  eixir  del  cau.  Sacar 
de  la  madriguerü.  E  cuniculo  pellere. 

DESENCEBAR.  V.  a.  Tràurer  la  pólvora  de  la 
cassoleta  de  las  armas  de  foch.  Deseebar,  In  sclop- 
petis  escam  igni  detrahere. 

DESENCODERNAR.  V.  a.  y  derivats,  desen- 
quadernar. 

DESENCOLADURA.  f.  y 

DESENCOLABIENT.  m.  Obra  de  desencolar. 
Desencoladura.  Reglutinatio,  nis. 

68 


530 


DES 


DICCIONARI 


DES 


DESENCXMAR.  Y.  a.  Separar  lo  que  estava 
agafat  ab  cola.  Desencolar.  Reglutino,  as. 

DE8ENGOLAT.  DA.  p.  p.  Desencolado.  Regln- 
tinatus. 

DfiSENGOLERISAR.  V.  a.  Aplacar  la  còlera. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Deuncolerizar.  Iram 
pacare,  sedare. 

DESENGORDAR.  V.  a.  Tràürer  las  cordas  de 
alguna  cosa.  'S  diu  comunment  dels  instruments 
músichs.  De$encordafy  descordar.  Chordas  detra- 
bere. 

DESENGORDATi  DA.  p.  p.  Dueardado.  Cbor- 
dis  solutus. 

DE8ENGORDILLAR.  V.  a.  Tràurer  los  cor- 
dills de  alguna  coea  que  està  lligada  ó  assegurada 
ab  ells.  Desencordelar.  Vincula  dissolvere. 

DE8ENGORDILLAT|  DA.  p.  p.  Desencordilla- 
do.  Vinculis  solutus. 

DE8ENGORVAR.  V.  a.  Adressar  lo  que  està 
tort  óencorvat.  Desencorvar,  Çorvatum  dírigere.  1 

DBSGUIRXAK. 

DESENGOTXAR.  V.  n.  Baixar  del  cotxo.  Apear- 
86  del  coche,  desembarcar,  E  curru  descendere. 

DESENGREUAR.  V.  a.  Desfer  la  figura  de  creu 
en  alguna  cosa.  'S  diu  principalment  de  las  mans. 
Descruzar,  desplegar,  desenclavijar  las  manos.  Cru- 
cis  figuram  disturbare. 

DESENGREUATi  DA.  adj.  Descruzado.  Quod 
crucis  formam  amisit. 

DE8ENGROSTAR.  V.  a.  DESCROSTAR. 

DESENGUGIMENT.  m.  Esperit,  desembaràs. 
DesencogimientOf  desahogo,  Expeditio,  nis. 

DE8ENGUGIR8E.  V.  r.  Eslirarse,  allargarselo 
que  antes  estava  arronsat.  Desencogerse.  Extendi, 
explicari.  ||  met.  Pérdrer  V  encugiment.  Desenes- 
gerse,  desaiarse,  desembarazarse,  desempacharse. 
Verecundiam  deponere. 

DESENGUGIT,  DA.  p.  p.  Desencogido.  Audax. 

DE8ENGÜIXINAR.  v.  a.  Tràurer  del  cuixí. 
Desenfundar,  E  sacculo  educere. 

DE8ENGUNGIR8E.  V.  r.  vulg.  DESENCUGIRSB. 

DE8ENDAYAR.  V.  n.  ant.  desdentarsb. 

DESEBíDEMONIAR.  V.  a.  Tràurer  los  dimonis. 
Desendemoniar,  desendiablar.  Dcemonia  ejicere. 

DE8ENDEUTAR.  V.  a.  Librar  de  deutes  à  al- 
gú. S'  usa  mès  comunment  com  recíproch.  Des- 
adeudar.  Mre  alieno  liberare;  alterius  debita  per- 
solvere. 

DESENDEUTAT,  DA.  p.  p.  Desadeudado.  JEre 
alieno  solutus. 

DESENDIABLAR.  V.  a.  desendemoniar. 

DE8ENDOLAR.  V.  a.  Llevar,  deixar  lo  dol  que 
*s  portava  ó  que  hi  havia  en  las  casas,  coixos,  etc. 
Desenlutar.  Fullam  seu  funeream  vestem  exuere. 

DESENDOLAT,  DA.  p.  p.  Desenlulado,  Luto 
detectus. 

DE8ENDRE8SAR.  V.  a.  Descompóndrer,  des- 
arreglar  alguna  cosa.  Desaderezar,  Pertorbo,  as.  || 

PBSBMBARASSAR. 


>m:h.  i>H/  mh; 


m.  ter.  fam.  Bocinel  de  pell 
que  s'  alsa  prop  de  las  unglas  de  las  mans,  y  can- 
sa dolor  y  fà  nosa.  Padrastro,  repek,  Redavia, 
redivia,  ae.  1  ant.  enbmich. 

DE8ENER.  m.  ant.  DBGVlló. 

DE8ENFADAR.  V.  a.  Fér  pérdrer  V  en&do. 
També  s'  usa  com  recíproch.  l^«M/ÍBdar.Sedo,ii. 

DESENFADAT,  DA.  p.  p.  Deunfadaio,  Seda- 
tus. 

DE8ENFADO.  m.  Desahogo ,  esperit,  deaes- 
baràs.  Desenfado.  Expeditio,  nis.  |  Divenié  é 
desahogo  del  animo.  Desenfado.  Animi  relaxatio. 

DESENFALDAR8E.  Y.  r.  I^esferse  ò  abiiul• 
se  las  faldas.  Desenfaldarse,  bajar  el  enfaUo,  To- 
tes aitè  cinclas  dimitlere. 

DESENFALLONIR.  v.  a.  y  derivats,  dbwioi- 

LERISAR. 

DESEVIFANGAR.  v.  a.  Netejar,  tràurer Ii 
fanoh  de  alguna  cosa.  De$mkafTar^  destnfa^m, 
Lutum  detergere.  ||  Tràurer  del  fanch.  DesaUamt 
sacar  del  lodo,  É  luto  expediré. 

DESEBIFANTGATy  DA.  p.  p.  Desembarrtk. 
Luto  detersus. 

DESENFARGELLABOENT.  m.  La  acció  de 
desenfarcellar.  Desligadura,  Dissolutio,  nis. 

DESENFARGELLAR*  V.  a.  Desfer  un  farcell, 
deslligarlo.  Desliar,  Sarcinnlas  solvere. 

DESENFARGELLAT,  DA.  p.  p.  Desií^arèU' 
do,  desliado,  Solutus. 

DESENFARDAR.  V.  a.  Obrir  y  desfer  lostv- 
dos.  Desenfardar,  desenfardelar.  Sarcinas  solme, 
reserare. 

DESENFARDAT,  DA.  p.  p.  Desenfofidí. 
Dissolutus. 

IM^ENFOLAR.  V.  a.  Despassar  lo  que  estivi 
enfilat.  També  s*  usa  com  recíproch.  DesauorUr. 
Strigam  discindere.  ||  Despassar  lo  fil  de  k  agoDi 
de  cusir.  També  s' usa  com  recíproch.  Deseút 
brar,  Filum  ex  acu  extrahere. 

DESENFILAT,  DA.  p.  p.  Desenhehraio.  Sofah 
tus. 

DE8ENFITAR.  V.  r.  Tràurer  Tenfit,  evm 
qualsevol  indigestió.  Desempacharu ,  deiaiUtr. 
Stomachum  cibi  copià  laborantem  levare. 

DE8ENFITAT,  DA.  p.  p.  Desahitaéo.  MiSM- 
tione  repara  tus. 

DE8ENFORNAR.  V.  a.  Tràurer  del  fon  h 
que  s'  hi  havia  ficat  pera  cóurerse.  Deufslmur, 
deshomar.  Ex  fornace  extrahere. 

DE8EBIFORNAT ,  DA.  p.  p.  DeseàkomiSf 
deshomado,  É  fornace  eductus. 

DE8ENFRÉ.  m.  La  acció  y  efecte  de  desenün- 
narse.  Desenfreno,  desen frenamiento,  £ffneoatio,ois. 

DESEBíFRENADAMENT.  adv.  m.  Ab  de«D- 
fré.  Desen frenadamente.  Effrsnatè. 

DE8ENFRENA1I1ENT.  m.  desekfré. 

DESENFRENAR.  V.  a.  Llevar  lo  fré  à  las  (»- 
ballerias.  Desenfrenar,  desfrenar.  Effneoo,  as,  te 
num  detrahere. 


I 


DES  CATALÀ. 

DEBElfFBElVARSE.  Y.  r.  Entregarse  desorde- 
nadament als  vicis  y  maldats.  Desen frenarse.  Effr»- 
natè  in  vitinm  ruere.  ||  Posarse  furiós,  eixirse  de 
tino.  Desen frenarse,  Fnrore  agi. 

DESEFfFRENAT,  DA.  p.  p.  Desenfrenada. 
EATraenatns.  ||  adj.  Disolnt.  Desenfrenada,  Effraena- 
tus,  effraenus. 

DESENFBEIirO.  m.  deseíifré. 

DESENFURIgMARSE.  V.  r.  Passarli  à  algú  *1 
furor.  Desen furecerse,  desatufarse,  Furorem  depo- 
nere. 

DESENFURISMAT,  DA.  p.  p.  Desenfurisfua- 
do.  PacatuB. 

DESENGABIAR.  Y.  a.  Tràurer  de  la  gàbia. 
Desenjaular.  É  cavea  educere. 

DE8ENGAFETAR.  v.  a.  Desfer  los  gafets. 
Desabrochar.  Üncinos  soWere,  refíbulare. 

DE8ENGANXADOR.  m.  Qui  desenganxa  ó 
serveix  pera  desenganxar.  Desenganchador.  Exemp- 
tor,  is. 

DESENGANXADURA.  f.  Obra  de  desengan- 
xar. Despegadura ,  desenganchadura.  Exemptio, 
nis. 

DESENGANXAR.  Y.  a.  Desagafar  una  cosa  de 
algun  ganxo.  També  s'  usa  com  recíproch.  Desen- 
ganchar.  Ab  nnco  solvere.  [|  desagafar,  desengas- 

TAR. 

DE8ENGANXAR8E.  Y.  r.  met.  Desenmara- 
nyarse.  Desenmaranarse,  desenredarse.  Explicari, 
extricari. 

DESENGANXAT,  DA.  p.  p.  Desengmehado, 

desasido ,  despegado ,  desenmaranado.  Exemptus, 
expeditus. 

DESENGANY,  m.  Coneixement  de  la  veritat 
ab  que  s' ix  del  engany  y  error  en  que  s'  estava. 
Desengaïio.  Erroris  cognitio ,  depnlsio.  Q  La  cosa 
que  desenganya.  Desengano.  Quod  errorem  revo- 
cat. II  Claredat  ó  veritat  que  's  diu  à  la  cara.  Des- 
enganOf  claridady  libertad.  Objurgatio,  nis. 

DESENGANY  ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  desenga- 
nya. Desenganador.  Erroris  depulsor. 

DESENGANYAR.  Y.  a.  Fér  conèixer  Tengany, 
advertir  V  error.  Desenganar.  Dolum  aperire.  || 
Apartar  del  error  à  qui  estava  obstinat.  Desenga- 
nar, desencasquetar,  desencastillar ,  desencalabri- 
nar^  desimpresionar,  Errorem  extorquere.  ||  Parlar 
ab  franquesa  en  lo  que  podia  haver  algun  engany. 
Desenganar.  Ingenuè  admonere. 

DESENGANYAR8E.  v.  r.  Cerciorarse,  eixir 
de  dubte.  Desenganarse.  Certiorem  fieri. 

DESENGANYAT,  DA.  p.  p.  Desenganado.  Ab 
errore  deterritus.  ||  adj.  desàlapat. 

DESENGREIXADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  desen- 
greixa.  Desengrasador.  Purga tor ,  is.  ||  Lo  lloch 
ahont  se  desengreixa.  Desengrasadero».  Locus  ubi 
pinguedo  extrahitur. 

DESENGREIXAMENT.  m.  Obra  de  desen- 
greixar.  Desengrasamiento.  Expressió,  nis. 

DESENGREIXAR.  v.  a.  ant.  Tràurer  lo  greix 


DES  531 

6  brutícia  de  alguna  cosa.  Desengrasar.  Pinguedi- 
nem  detrahere.  ||  Tràurer  lo  greix  ó  llart  à  algun 
animal.  Desainar.  Adipem  detrahere. 

DESENGRUIXAR.  Y.  a.  y  • 

DESENGROIXIR.  V.  a.  Extenuar,  oprimir. 
Desengrosar,  adelgazar.  Comminuo,  is. 

DESENGRUTAGIÓ.  f .  La  acció  de  desengm- 
tar  alguna  cosa.  Desengrudamienlo.  Deglutinatio, 
nis. 

DESENGRUTAR.  Y.  a.  ant.  Tràurer  V  engrut. 
Desengrudar.  Deglutino,  as. 

DESENLLÀS.  m.  La  acció  y  efecte  de  desen- 
llassarse  alguna  cosa.  Deslazamiento.  Nexús  soln- 
tio.  II  En  los  dramas  y  poémas  épichs  la. solució 
dels  perills  y  dificultats  que  impedian  lo  fi  de  la 
acció.  Desenredo,  desenlace,  selucion.  Càtastrophe, 
es. 

DESENLLASSAMENT.  m.  desenllJLs. 

DESENLLASSAR.  Y.  a.  Deslligar  los  llassos. 
Desenlazar,  deslazar.  Nodos  vel  nexus  solvere.  || 
met.  Separar,  distingir,  aclarar.  Desenlazar.  Ex- 
plico, as,  discerno,  is. 

DESENLLASTRAR.  Y.  a.  nàut.  Tràurer  lo 
llastre  de  las  embarcacions.  Desenlastrar.  Exsa- 
burro,  as. 

DESENLLATAR.  V.  a.  Tràurer  las  llatas  de 
algun  puesto.  Deslatar.  Tigna  extrahere. 

DESEBILLISTAR.  V.  a.  Esborrar  de  la  llista. 
Desalistar.  Nomen  ex  tabulis  delere. 

DESENLLOSAR.  Y.  a.  Desfer  V  enllosat.  Des- 
enlosar.  Pavimentum  lateríbus  seu  lapidibus  stra- 
tum  disturbare. 

DESENLLOSAT,  DA.  p.  p.  Desenlosodo.  Stra- 
to,  lapidibus  disturbatus. 

DESENLLOTAR.  V.  a.  Tràurer  lo  llot  de  algun 
puesto.  Deslamar.  Limum  detrahere. 

DESENMARANYAR.  V.  a.  Desenredar.  Des- 
enmaranar,  desmaraííar,  desenredar.  Explico,  ex- 
Irico,  as.  II  met.  Posar  en  clar  alguna  cosa  que  es- 
tava obscura  y  enredada.  Desenniaranary  desmara- 
nar.  Explico,  as. 

DESENMATZINAR.  v.  a.  Curar  à  algú  del 
mal  que  li  havian  fét  las  matzinas,  ó  llevar  à  al- 
guna cosa  sas  qualitats  venenosas.  Desemponzonar. 
Veneno  infectis  mederi. 

DESENMOTLLAR.  V.  a.  Tràurer  del  motllo 
alguna  cosa.  Sacar  del  molde.  É  typo,  é  proplas- 
maste  educere.  ||  Fér  pérdrer  à  alguna  cosa  la  fi- 
gura que  havia  pres  en  lo  motllo.  Desamoldar.  De- 
formo, as. 

DESENUIURRIARSE.  y.  r.  fam.  desenfadar- 

SE. 

DESENMURRIAT.  p.  p.  DBSEN7ADAT. 

DESENNAL.  adj.  Lo  que  compren  ó  dura  deu 
anys.  Decenal.  Decennis. 

DESENNI.  m.  L'  espay  ó  curs  de  deu  anys.  De- 
eenio.  Decennium,  ii. 

DESENOSSAR.  v.  a.  desossar. 

DESENQUADERNAR.  Y.  a.  Descusir,  desfer 


53; 


9 


DES 


DICCIONARI 


DES 


un  llibre.  Desencttademar,  AtiowderíMiT.  Compao 
tam  dissolvere. 

DESENQüniERARflE.  Y.  r.  Desenfadarse, 
desanajarse.  Desatufarse,  deseneapotaru,  Iram  de- 
ponere. 

DESEN QUIBIERAT  y  DA.  p.  p.  Desatufado, 
daamostazado.  Pacafns. 

DE8ENRAHONABLE.  adj.  Lo  que  es  ió  's  fà 
fora  de  rahó.  Irrazonahle,  desrazonahk,  Irrationa- 
bilis. 

DE8ENRAHONAT9  DA.  adj.  Qui  proceheix 
sens  rahó.  Désenrasmado.  Amens.  Q  m.  teme- 
eàei. 

DESENBAJOLAR.  v.  a.  Trànrer  ó  arrancar 
las  rajolas  de  terra.  Desenladrülar,  desladrillar, 
Lateres  é  pavimento  avellere. 

DESENREDABIENT.  m.  DBSENEBDO ,  DBSBM- 
BÜLL. 

DESENREDAB.  v.  a.  Desfer  l' enredo.  Desen- 
redar, Explico,  as.  D  met.  Posar  en  orde  y  sens 
confusió  algunas  cosas  que  estavan  désordenadas. 
Desenredar.  Ordino,  as.  ||  ant.  ablànie. 

DE8ENREDAR8E.  V.  r.  dbsbmpallegaesb. 

DESENREDO,  m.  V  acte  de  desenredar.  Des- 
enredo. Explicatio,  exlricatio,  nis. 

DE8ENRONQÜIR.  V.  a.  Tjinrer  la  ronquera. 
Desenronquecer.  Kancitatem  tollere. 

DESENROTLLAR.  V.  a.  Desplegar  lo  que  es- 
tava enrotllat.  DesarroUar,  desenroUar,  desenvol- 
ver,  desenco^er,  descoger.  Evolvo,  is. 

DESENRUNABIENT.  m.  La  brossa  que  que- 
da de  un  edifici  arruinat.  Escombro,  descomhradvr 
ras.  Rudus,  eris. 

DESENRUNAR,  v.  a.  Tréurer  la  runa  de  al- 
gun puesto  pera  deixarlo  desembarassat.  Escom- 
brar. Rnderibus  purgaré. 

DESENSAÒAR.  V.  a.  Tràurer  àel  sach.  Des- 
embaular,  vaeiar  el  saco.  Ex  sacco  extrabere. 

DESENSAGULAGIÓ.  f .  La  obra  de  desensacu- 
lar.  Desinsaculacion.  Sortis  é  sacco  expulsió. 

DESENSAGULAR.  V.  a.  Tràurer  de  la  bossa  '1 
nom  de  algú  excluhintlo  de  la  elecció.  Desinsaeu- 
lar,  discantarar.  Aliquem  é  sorte  pellere. 

DESENSELUkR.  V.  a.  Llevar  la  sella  à  algu- 
na caballeria.  Desensillar.  Epbippium  detrahere. 

DESENSENYAR.  V.  a.  ant.  Fér  olvidar  à  al- 
gú lo  que  havia  après  pera  ensenyarlo  de  nou  ab 
propietat  y  acert.  Desensenyar.  Dedoceo,  es. 

DESENSENTORIRSE.  V.  r.  desapeopuesb. 

DENSENSISAR.  V.  a.  dbsencàntae. 

DESENSORRAR.  V.  a.  nàut.  dbsbncallae. 

DESENSOTERRAR.  V.  a.  DBSBNTEEEAE. 

DESENSUPERBIRSE.  V.  r.  Deixar  la  supèr- 
bia. Desensoberbecerse,  humanarse,  humillarse.  Su- 
perbiam  deponere. 

DESENTABORNIMENT.  m.  L*  acte  y  efecte 
de  desentabornirse.  Desaturdimiento,  desatrona- 
mienlo,  desatolondramiento.  Stuporis  discussió. 

DESENTABORNIR.  V.  a.  Fér  tomar  en  sí  al 


que  està  entabornít.  També  s'  usa  com  recíproch- 
DesatoUmdrar,  desatundir,  desatronar.  Stuporem 
discutere. 

DESENTABORNTT,  DA.  adj.  Qui  ha  reco- 
brat los  sentits  que  havia  perdut  regularment  per 
causa  de  algun  cop.  Desaturdido,  desatronado. 
Stupore  refectus. 

DESENTAPISSAR.  V.  a.  Tràurer  las  tapisse- 
rias.  Descolgar,  desentoldar.  Aulea  detrahere. 

DE8ENTELAR.  V.  a.  Netejar  lo  cristall  ó 
qualsevol  altra  cosa  llustrosa  que  està  entelada. 
Iksempanar.  Abstergeo,  es. 

DESENTELARSE.  V.  r.  Anarsen  lo  tel  dels 
cristalls,  etc.  Desempanarse.  Gristallum  abstergí. 

DESENTELAT.  DA.  p.  p.  Desempanado.  Aï»- 
tersus. 

IMESENTÉNDRERSE.  V.  r.  Fingir  que  no  s' 
entén  alguna  cosa,  afectar  ignorància.  Desentender- 
se.  Ignorantiam  simularé.  ||  Prescindir  de  alguna 
cosa ,  no  péndrerhi  part.  Desentenderse.  Rem 
omittere;  negotio  valedícere. 

DESranTERRADOR.  m.  Qui  desenterra.  Des- 
enterrador.  Effossor,  is. 

DESENTERR  AHIENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
desenterrar.  Desenterrameento.  Exhumatio,  nis. 

DEfflENTERRAMORTS.  m.  Qui  murmura  dels 
difunts.  Desenterrador,  desentierramiterlos.  Mor- 
tuorum  obtreclator. 

DESENTERRAR*  V.  a.  Descubrír,  tràurer  lo 
que  està  sola  terra.  Desenterrar.  Effodo,  is.  ||  met. 
Retràurer,  fér  memòria  de  lo  olvidat  y  que  estava 
com  sepultat  en  lo  silenci.  Desenterrar.  Veterà 
scrutari,  ad  memoriam  revocaré. 

DESENTERRO,  m.  desbntereahent. 

DESENTERRAT,  DA.  Desenterrado,  Exhu- 
matus. 

DESENTÈS.  A.  p.  p   Desentendido.  Omissus.  | 

adj.  IGNORANT. 

FÉE  LO  DESENTÈS,  fr.  Deseuténdrersc  de  alguna 
cosa,  afectar  quo  no  s'  entén.  Darse  ó  hacerse  el 
desentendido,  hacerse  memo,  ó  de  nuevas,  hacer  la 
dUimulada  ó  desecha,  darse  por  desentendido.  Se 
inscium  simularé. 

DESENTEÜLAR.  V.  a.  Tràurer  las  teulas  de 
las  teuladas.  Destejar.  Tegulis  nudare. 

DESENTOLDAR.  v.  a.  Tràurer  los  toldos. 
DesentolL•r.  Velaria  tollere. 

DESENTONAGIÓ.  f.  Desproporció  en  lo  to  de 
la  veu.  Desentonacion,  desentono,  desentonamiento. 
Dissonantia,  se. 

DESENTONADAMENT.  adv.  m.  Desento- 
nant, fora  del  to  natural.  Desentonadamente.  Khsonb. 

DESENTONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  desentona. 
Desentonador.  Absonator,  is. 

DESEBiTONAMENT.  m.  desentonació. 

DESENTONAR.  V.  n.  Eixir  del  to  y  punt  que 
correspon.  També  s'  usa  com  recíproch.  Desento- 
nar, desentonarse.  Dissono,  discrepo,  as. 

DESEBITONARSE.  V.  r.  desmandabsb. 


DES 


CATALÀ. 


DES 


saa 


DE8EBITONTIR8E.  V.  r.  Eixir  algú  del  enton- 
timent  en  que  estava.  Desatontarse,  Expergefieri. 

DESENTORPIMENT.  m.  Agilitat  dels  mem- 
bres, aclariment  del  cap;  ó  de  la  rahó.  Desentorpe- 
dmiento,  Torporis  discussió. 

DE8ENTORPIR.  V.  a.  Agilitar,  instrobir,  fér 
capàs.  També  s'  usa  com  recíprocb.  Desentorpe- 
eer,  iesadormecerj  habilitar,  agilitar,  desentume- 
eer,  desentwnir,  desasnar.  Rusticitatem  dedocere. 

DESEirrORTdLLIGAR.  V.  a.  Desfer  lo  que 
estava  entortolligat.  Desenroscar,  desarrollar,  des- 
enrollar,  descoger,  Sinuatum  evolvere. 

DESENTORTOLLIGAT,  DA.  p.  p.  Desenro»- 
eado.  Evolntus. 

DESENTRANTAR.  v.  a.  Llevar  ó  arrancar  las 
entranyas  à  algú.  Desentranar,  Exentero,  evisce- 
ro,  as.  I  met.  Averiguar,  penetrar  lo  mès  dificul- 
tós de  alguna  matèria.  Desentranar,  profundizar, 
nmdear,  acrisolar.  Intima  scrutari,  disquirere.  | 

BSMOCàl.  J  AFLIGIR. 

INQBENTRANYAR8E.V.  r.  Desapropiarsealgú 
de  tot  lo  que  té  donantho  à  altre.  Desen$ranar$e, 
Bonis,  opibos  in  alterius  gratiam  exui. 

DESENTRAVESSAR.  v.  a.  Tròurer  lo  que  es- 
tava posat  al  través.  Desatrav^ar,  Transversa  tol- 
lere. 

DESENTRENAR.  V.  a.  Desfer  la  trena.  Des- 
trenzar.  r^apiliorum  nexus  dissolvere. 

DESENTRIGAR.  V.   a.  ant.  DBSEMBULLAR. 

DEBENTRI8TIR.  V.  a.  Fér  passar  la  tristesa. 
Desentristecer,  Moerorem  pellere. 

DESENTRONISAR.  V.  a.  DESTRONAR.  ||  met. 
Despullar  à  algú  de  la  autoritat  que  tenia.  Desen- 
tronizar,  Ab  auctoritate  dejicere. 

DESENTUMIR8E.  v.  r.  desinflarse. 

DE8ENVAYNAR.  V.  a.  DESENVETNAR. 

DE8ENVELAR.  V.  a.  nàut.  Tràurerli  à  la  em- 
barcació las  velas.  Desenvelejar.  Navigii  vela  de- 
trahere. 

DESEirVENAR.  V.  a.  Tràurer  las  venas  de  al- 
gun mal  ó  deslligarlas.  Desenvendar^  desvendar. 
Fascias  solvere. 

DE8ENVERGAR.  V.  a.  nàul.  Deslligar  las  ve- 
las de  las  vergas.  Desenvergar,  Yela  solvere. 

DESENVERINAMENT.  m.  La  acció  y  efecte 
de  desenverinar.  Desenvenenamiento,  Yeneni  ex- 

purgatio. 

DESENVERINAR.  V.  a.  desenmatzinàr.  ||  db- 
sENCOLERisAR.  J  met.  Mitigar  la  inflamació.  Comun- 
ment  s'  usa  com  recíprocb.  Desenconar.  Detumes- 
co,  is. 

DE8ENVESGAR.  V.  a.  y  mès  comunment  re- 
cíprocb. Desenredar  Y  aucell  del  vesch.  Desligar. 
Aviculam  visco  expediré. 

DE8ENVESGAT,  DA.  p.  p.  Desligado,  Yisoo 
expedilus. 

DE8ENVEYNAR.  V.  a.  Tràurer  de  la  veyna  la 
espasa  ó  altra  arma.  Desenvainar.  Evagino,  as. 

DESENVOLT,  A.  adj.  desinvolt.    . 


.    DE8EPARAR.  V.  a.  SEPARAR. 

DESEPARAYtt.  V.  a.  dbsapariar. 

DESERCIÓ,  f.  L'  acte  de  desertar.  Desercum, 
Desertio ,  nis.  ||  for.  Desamparo  ó  abandono  que  la 
part  que  apel-lia  fà  de  la  apel-lació  interposada. 
Desereion.  Desertio  caus®. 

DESERE.  m.  ant.  March  ó  mida  que  constava 
de  12  pams,  lo  pam  de  12  minuts  y  '1  minut  de  If 
líneas,  y  equivalia  pròximament  à  14  pams  V»  Y 
V,  dels  quals  8  componen  la  actual  eafM  de  Bar- 
celona. Desere,  Mensura  sic  dicta. 
L.  V.  a.  ant.  deixar. 

m.  Qui  deserma.  Rompedor. 


Novalis  agri  proscindens. 

DESERMAMENT.  m.  La  obra  de  desermar. 
Eompimiento,  rompido,  artiga,  Novalis  ager. 

DESERMAR.  V.  a.  Rómprer  ó  cultivar  un  ter- 
reno  erm.  Bomper ,  artigar ,  panificar,  Proscindo, 
is. 

DESERT,  m.  Lloch  despoblat  de  edificis  y  gent. 
Desierto.  Desertum,  i. )  adj.  Despoblat,  sol,  inha- 
bítat.  Desierto.  Desertus.  J  ant.  Faltat  Falto.  Ege- 
nus,  inops.  ||  erm.  ||  for.  Desamparat.  Desierto.  De- 
sertus. Q  APARTAT,  LLUNT. 

PREDICAR  EN  DESERT,  fr.  fam.  ab  que*8  dóna  k  en- 
téndrer  que'is  oyents  no  estan  dispossats ,  ans  bè 
repugnan  à  admétrer  la  doctrina  ó  consells  que 
se1s  donan.  Predicar  en  desierto.  Surdo  canere. 

DESERTAR.  V.  a.  Desamparar,  abandonar  lo 
soldat  sas  banderas.  Desertar.  Militiam  deserere.  ||, 
Fér  desert  un  lloch.  Despoblar.  Cultoribus  vacuum 
relinquere.  ||  met.  Abandonar  las  concurréncias  que 
se  solian  freqüentar.  Desertar.  Assueta  amicorum 
contubernia  vitare.  ||  met.  Separarse  de  alguna 
corporació.  Desertar.  Desero,  is. 

DESERTOR,  m.  Lo  soldat  que  desampara  sas 
banderas.  Desertor,  trdnsft^ga ,  trdsfuga ,  trdsfiigo, 
tomilUro.  Desertor,  is,  trànsfuga,  se.  ||  Fugitiu  de 
algun  art,  ciència,  partit,  etc.  Desertor.  Fugítivus, 
i,  desertor,  is. 

DESERVEY.  m.  ant.  falta.  ||  injúria. 

DESERVIR.  V.  a.  ant.  deixar.  ||  injurur. 

DESESGOAR.  V.  a.  BSCüAR. 

DESESFORSAT,  DA.  adj.  ant.  desvalgut,  t. 

DESESPER,  m.  ant.  y 

DESESPERACIÓ,  f .  Pèrdua  total  de  la  espe- 
ransa.  Desesperacion.  Desperatio,  nis.  ||  Còlera,  rà- 
bia, despit.  Desesperacion.  Ira ,  se,  ràbies ,  ei ,  fu- 
ror, is. 

ESTAR  EN  desesperació,  fr.  DESESPERAR. 

ES  UNA  DESESPERACIÓ,  loc.  donota  que  alguna 
cosa  es  insoportable.  Es  una  desesperacion.  Haud 
ferendum  est. 

DESESPERADAMENT,  adv.  m.  Ab  desespe- 
ració. Desesper adamente.  Desperatè,  desperanter. 

DESESPERÀNGIA  Y  DESESPERAN8A.  f. 
ant.  DESESPERACIÓ. 

DESESPERANSAR  Y  DESESPERAR.  Y.  n. 

Pérdrer  la  esperansa.  Desesperar,  desesperanzar. 


584 


DES 


DICCIONARI 


DES 


Despero,  as.  |  ▼.  a.  Fér  pérdrer  la  espermsi.  De^ 
iesperúr.  Spem  adimere.  |  Descoofitr  de  la  salva- 
ció. Desespcrane.  Desperari. 

DEBESPEBABSE.  v.  r.  Cànrer  en  desespera- 
ció, iotentar  matarse  ó  ferho  efectivament.  Dtfes^ 
perane.  In  desperationem  delabi;  saintis  spem  ab- 
jicere.  |  mel.  Despacientarse  mòlt.  Dnnferane. 
Graviler  irasci,  excandescere. 

DE8E8PEEAT,  DA.  p.  p.  De$e$peraio.  Bespe- 
ratos.  I  adj.  rcaiós,  riEüÉnca.  |  atievit.  |  des- 

ACCIiT. 

oiaift  DE  DESESPEiiT.  fr.  okrttr  ú  lo  éesetperado. 
Desesperalè  aeere. 

DEBEBPEEO.  m.  DESEsniACió.  f . 

ES  r5  DESESPEio.  fr.  fom.  ab  qiie*s  pondera  que 
alg;ana  cosa  es  molesta  é  insoportable.  B$  ma  ie^ 
usperaeiom.  Intolerabile  esl. 

m.  iCLAlIVEüT. 

V.  a.  Aclarir  lo  que  era  espès. 
Enrarecer.  Dísraro ,  as.  ||  Parlant  dels  liqaits.  is- 

SOLAISE. 

DEBJfaMEH.  V.  a.  ant.  Deixar  de  ser.  .Vo  icr, 
iejar  de  ser.  Xon  esse.  y  m.  ant.  La  no  existència. 
Xo  existeneia.  Existent  is  defectus. 

DEUVriMACIÓ•  f.  Lo  poch  apreci  què's  fà 
de  alguna  cosa.  Desestimació ,  desestima.  Contem- 
Ins,  os. 

DEBECmMAB.  v.  a.  No  fer  cas  ni  apreci  de 
alguna  cosa  que  ho  mereix.  Desestimar.  Spemo, 
contemno,  is. 

DESEsrrORAMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de 
tlesestorar.  Desestero.  Storeamm  ablatio. 

DESESTORAR.  V.  a.  Tràurer  las  estoras.  Df- 
sesterar.  Storeis  vel  storiis  nudare. 

DESESTOVAR.  V.  a.  Descompóndrer  ó  pitjar 
lo  que  estava  estovat.  DesmuUir.  Molliter  stratum 
disturbare. 

DESEXEGUTAR.  v.  a.  for.  ant.  Deslliurar  de 
la  execució.  Libertar  de  la  ejeeucion.  Ab  executio- 
ne  liberare. 

DESFAIXAR.  V.  a.  Tràurer  la  faixa.  Desfà jar. 
Fasciis  exuere. 

DE8FALGARIENT.  m.  desfalch. 

DEBFALGAR.  V.  a.  Tràurer  part  de  alguna  co- 
sa y  disminubirla.  Desfalcar.  Detraho ,  is.  |  Tràu- 
rer las  falcas.  Quitar  las  falcas  6  cnnas.  Cuneos 
detrahere. 

DESFALCH.  m.  La  acció  y  efecte  de  tràurer 
part  de  una  cosa  y  disminubirla.  Desfalco.  Detrac- 
tio,  diminutio,  nis. 

DESFAIxniENT.  m.  ant.  falta,  culpa. 

DESFALLIR.  V.  a.  ant.  Cométrer  alguna  culpa. 
Faltar.  Pecco,  as. 

DESFARDARSE.  V.  r.  met.  fam.  Afluixarse  ó 
descordarse  la  roba  deixantla  en  desorde  pera  de- 
sabogarse  del  calor  ó  cansament.  Desalforjarse. 
Sese  discingere. 

DEBFATXATÉS.  f.  Descaro,  descoco.  Procaci- 
tas,  atis.  n  DisPLicÉFiaA. 


msPAVORlR.  V.  a.  y  derivats.  nsAiA^raui. 

DESFER.  V.  a.  Destmbír  lo  fét.  Deshacer,  D«- 
tnio,  is.  I  Disposar  segons  lo  propi  arbitrí,  all^ 
rant  ó  mudant  lo  fèt  per  altre.  Desh^cer.  tescindi, 
retexo ,  is.  |  Deixatar.  Detkacer.  Liquo ,  as.  |  mb- 
crsB.  I  Deseompóndrer,  oom:  DisriauBaiBÉqiiin. 
DrsHMmfffr ,  desarmar.  Macbin»  oompagem  disid- 
vere.  |  Desembolicar.  Desenvolver.  Explico,  ib.  | 
DESLLKAi.  I  Derrotar.  Deskacer.  Proíligo,  is.| 
Fóndrer,  com  lo  sol  à  la  nen.  Deshaeer.  Liquo,  s, 
solvo,  is.  I  Descompóndrer  algun  tracte  ó  negocL 
Deskacer.  Rescindo,  is.  |  descoidíji.  |  ant.  Emir, 
sobrepujar.  Exeeder.  Exoedo,  is.  |  dbsplbgai.  | 
Parlant  de  civellas  tràurer  los  pungants  de  aM 
estavan  clavats,  ó deixar  anar  lo  que  eslava 
jectat  ab  ellas.  Deskekillar.  Refibnlo ,  as , 
solvere.  |  Deslligar  lo  nus,  baga  6  Ikssada  ab 
la  cinta,  veta  ó  cordó  assegurava  alguna  eon.(^] 
rfr.  Nudum  dissolvere.  ||  Tomar  à  péndrerafc; 
bu  la  cosa  que  bavia  cambiat  per  altra.  Datnttr» 
Permutationem  rescindere.  |  Desbaratar  los  iatok 
Burlar,  frustrar,  eludir.  Eludo,  is.  |  Ofuscar  loil• 
rit.  Oseureccr,  ofuscar.  Obscuro,  as.  ||  Bxn5CD.| 

DESACEEDITAB,  GASTAl,  COüSrVIE.  |  DB8F1GC1U, 
GlACIAB  ,    AFEAE.  |  MALTEACTAB.   |   LLICE!fClAi  UI 

TEOPAS.  Ó  Soltar  los  dubtes  ó  ai^uments.  Siittr, 
dfsatar.  Argumenta  solvere.  y  Parlant  de  env^ 
etc.  esmenaries.  Enmendar,  dishacer.  Emendo,  s. 
iJ  ACABAE.  I  r.  ant.  abeuiü abse. 

DESFEBLES  ME8SI0NS.  OXpr.  aut.  PAGAB  LOSGAIW» 

DEBFERSE.  V.  r.  Pérdrer  las  cosas  sa  nitsil 
consistència.  Deskacerse.  Disolvi.  |  ant.  mataM» 

I  Parlant  de  viandas  cóurerse  desmasiat  ei  Iff* 
mes  de  anàrsen  à  micas.  Deshacerse.  Prae  díRí 
coctione  solvi.  ||  Descaragolarse  'Is  bucles  ó  d»* 
gols.  Caerse.  Cincinnos  laxari.  ||  Aílaquirse,  p* 
drer  las  carns.  Deskacerse.  Macesco,  macresrOyà 

jj  Descompóndrerse.  Descomponerse.  Solvi,  difl^ 
vi.  II  Fóndrerse ,  com  la  neu  ,  la  sal  en  la  a]|R 
Deshaceru.  Liquari.  J  Tràurerse  ,  llevarse  la  nti 
ó  alguna  part  de  ella ,  com:  desfbbse  la  capi»h 
mantellina,  etc.  Quitarse.  Exuo,  is.  |  dbseipaüI* 
GABSE.  II  Rébrer  algun  cop  fort  en  lo  nas,  lUiii 
etc.  Hacerse,  deskacerse,  aplastarse  las  marites^Ht. 
Percuti,  conquassari,  naresoffensare.  |  desrirs. 

1.  2.  11  ALTBBABSE,  INVUTABSE.  ||  COXSCMIBSB,  ATlh 

GiBSE.  jl  desapabéixebsb.  ||  Dit  del  cel,  núvols,  He 
plóurer  moltfssim.  Desgajarse.  Fluviam  cofÍM^ 
delabi. 

dbsfebsb  de  uxa  cosa.  fr.  Despéndrerse ,  éut 
propiarse  de  ella  enagenantla.  Deskaarm  di  ■< 
cosa.  Alieno,  abalieno,  as. 

DESFEBSEHi.  Fér  movimeuts  estranys  y  vioM. 
Desgoznarse.  Inconditís  motibns  disturbarí » ariÀ 

II  Fér  alguna  cosa  ab  mòlt  empenyo  y  veheiMíl• 
Deskacerse,  kacerse  aüieos  ó  rajat ;  exkmkm,  èh 
pizcarse ;  quitarse  la  funda.  Enixè  eonarí , 
bere. 

DESFEBSEHI  TOT.  fr.  Desitjar  algma 


j 


DES  CATALÀ. 

ta  ànsia.  Echar  el  bo  fe  ò  los  ho  fes,  exhalarse,  finar- 
$e,  desvivirse  por  alguna  cosa,  Yehementer  cnpere, 
expetere. 

DESFERMAR.  V.  a.  Deslligar  lo  ronsal  de  al- 
guna bèstia  que  s*  havia  lligat  à  alguna  estaca, 
etc.  Soltafy  desatar,  Capistrum  solvere. 

DE8FERMAR8E.  V.  r.  Se  diu  de  las  béstias 
que  estavan  fermadas  y  han  lograt  desfer  lo  ronsal 
y  quedar  líbres.  Soltarse,  desatarse.  Solví. 

DESFERRA.  f.  Los  trossos  resultants  de  haver- 
se  desfet  ó  armi  nat  algun  edifici ,  y  que  poden 
aprofitarse.  Despojo ,  derribo.  Rudns ,  eris.  ||  Las 
sobras  ó  desperdicis  de  alguna  cosa.  Deshechos. 
Residoum,  ui  ||  sotí,  dbspulls. 

DE8FERRADURA.  f .  Lo  mal  ^ue  sobrevé  à  las 
eabalcadaras  per  haver  anat  desferradas.  Desher- 
Túéwa.  Besliarum  affectio  ex  solearum  defectione. 

DESFERRAMENT.  m.  Obra  de  desferrar  las 
cabalcaduras.  Desherramiento.  Equin»  soleae  re- 
yolsio. 

DESFERRAR.  V.  a.  Tràurer  las  ferraduras  à 
alguna  cabalcadura.  Desherrar,  Jumentis  soleas 
detrahere.  ||  Arrancar  los  ferros  de  alguna  caixa, 
porta,  etc.  Desferrar.  Ferrea  vincula  solvere.  J|  anl. 
Tràurerli  k  algú  'Is  ferros,  com  las  cadenas ,  gri- 
flons,  etc.  Desherrar.  Ferreis  vinculis  liberare. 

DESFERRAT,  DA.  p.  p.  Desherrado,  Ferra- 
mentis  destitatus.  ||  adj.  fam.  dbscàls. 

DESFET,  A.  p.   p.  Deshecho.  Disturbatus.  || 
TiASPOSTAT.  II  Dit  de  la  boniquesa ,  passat.  Ajado, 
desmejorado  ,  desfigurada  ,  deshecho.  Deterioratus, 
deformatas.  ||  m.  DEsoaDB ,  confusió.  ||  Desunit, 
DesamasadOf  deshecho.  Dissolutus.  ||  boig,  orat. 

DESFET  DE  TEMPS.  loc.  Borrasca ,  temporal  mòlt 
fort.  Borrasca,  temporal,  tormenta,  deshecha.  Hòr- 
rida tempestas,  procella,  e. 

HAVERHi  UN  DESFET,  fr.  ab  quc's  pondera  que  hi  ha 
un  gran  fivalot ,  disputa  ó  baralla.  Haber  una  de 
todos  los  diablos  ó  la  de  Dios  es-  Cristo ,  andar  la  de 
mazagalos.  Omnia  jurgiís,  tumultu  misceri. 

sÉE  DESFET,  fr.  Quedar  miserable,  arruinat. 
Quedar  arruinado.  Ad  perniciem  devenire. 

DESFETA,  f.  Un  tel  blanch  que  sól  ferse  dins 
del  ull  y  enfosqueix  la  vista.  Nube,  niebla.  Albugo, 
inís.  II  Derrota  de  un  exèrcit.  Rota,  derrota.  Exer- 
citús  clades,  profligalío.  |  astúcia,  tbeta.  ||  difuoi, 

TBRGIVERSACIÓ,  ESCUSA,  DISCULPA.  ||  APARIÉNGIA. 

desfeta  DE  TEMPS.  Tcmps  de  turbulència  ó  re- 
volta. Revuelta  de  tiempo,  tiempo  revuelto.  Procel- 
losum  tem  pus. 

DESFEYETy  A.  p.  p.  ant.  desfet. 

DESFIAR.  V.  n.  y  derivats,  desconfiar.  ||  desa- 
fiar. 

DESFICI,  m.  Inquíetut,  alteració,  falta  de  sos- 
96^0.  Desasosiego.  Anxietas,  alis,  commotio,  nis.  || 
IMPACIÈNCIA.  II  Deixament,  desdeny.  Displiceneia, 
desmadejamiento,  descaecimiento.  Languor,  is. 

81  NO  VOLS  TENIR  DESFICI,  1  TON  FILL  DÓNALl  OFICI. 

ref.  Denota  que*ls  fills  que  no  tenen  ofici  donan 


DES  53S 

mòlt  que  sentir  als  pares.  Por  no  ver  tu  sacrifteio, 
d  tu  hijo  dale  oficio.  Filium,  ne  te  perdat,  arte 
ligabis. 

DESFICIEJARSE.  V.  r.  Estar  mòlt  impacient 
é  inqniet.  Deshacerse.  Angi. 
DESFIGIÓSy  A.  adj.  impacient. 

DESFIGURACIÓ,  f.  DESFIGURAMBNT. 

DESFIGURADOR.  m.  Qui  desfigura.  Des/LgU" 
rador.  Deformator,  is. 

DESFIGURAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
desfigurar  ó  desfígurarse.  Desfiguracion,  desfigura^ 
mienlo.  Deformatio,  nis. 

DESFIGURAR.  V.  a.  Destruhir,  alterar  la  con- 
figuració de  la  cara.  També  s*  usa  com  recfproch. 
Desfigurar,  desencajarse.  Deformo,  deturpo,  as.  || 
met.  Disfrassar,  dissimular,  fér  que  no  's  veja  la 
cara,  la  intenció  ó  altra  cosa,  amaganlla  baix  la 
apariéncia  de  altra.  Desfigwra/r.  Simulo,  as.  ||  met. 
No  contar  ab  exactitut  lo  que  *8  diu,  y  contarho 
varianti  las  circunstàncias.  Desfigurarà  Rem  prs- 
posterè,  non  fideliter  narraré.  ||  met.  Ofuscar  é 
impedir  que  's  percebescan  las  formas  y  figuras 
de  las  cosas.  Desfigurar,  Obumbro,  as.  U  afear. 

DESFIGURAT,  DA.  p.  p.  Desfigurada.  Defor- 
matus.  Q  Lletg.  Desfigurado,  Deturpatus. 

DESFIGURATIU,  VA.  adj.  Lo  qne  té  virtut 
de  desfigurar.  Des  figurativa,  Deformandi  virtute 
pollens. 

DESFILA,  f.  La  acció  de  desfilar  ó  desteixir  la 
roba.  Deshiladura.  Retextus,  us.  ||  pi.  Los  fils  que 
's  van  trahent  de!s  bocins  de  tela,  que  junts  ser- 
veixen pera  curar  las  llagas  y  feridàs.  Hilas.  Dis- 
suta  fila. 

DESFILADERO.  m.  Pas  estret  per  ahont  la 
gent  de  guerra  no  pót  passar  formada,  sinó  desfent 
las  filas.  Desfiladero.  Anfractus,  us,  itineris  an- 
gustise. 

DESFILAR.  V.  a.  Tràarer  los  fils  de  la  vora  de 
alguna  roba,  desfent  lo  teixit.  Deshilar,  deshebrar, 
deshilachar ,  desfilachar.  Fila  texli  decerpere.  || 
mil.  Marxar  en  orde  y  formació  mès  reduhida  que 
la  que  s'  havia  guardat  fins  à  las  horas.  Desfilar. 
Copias  longo  agmine  incedere.  |  fam.  desmentir. 
II  Anàrsen,  desamparar  la  companyia  uns  desprès 
de  altres.  Desfilar.' Coninhernium  deserere.  ||  Eixir 
de  un  desfiladero.  Desfilar.  A  praerupto  loco  exce- 
dere.  ||  Rajar  lo  líquit  gota  à  gota  ó  com  un  fil. 
Deshilar,  destilar,  carrer  gota  d  gota,  Distillo,  roro, 

as.  y  DESENFILAR. 

DESFILAT,  DA.  p.  p.  Desfilada,  deshebrado, 
deshilachado ,-  desfilachado.  Filatim  dissolutus.  || 
Guarnició  que  queda  penjant  al  extrem  de  algunas 
robas  à  modo  de  serrell.  Cairel.  Fimbria,  ».  |  des- 

FILADEBO. 

L  LA  DESFILADA,  m.  adv.  ab  que  *8  denota  la 

marxa  de  alguna  tropa  quant  los  soldats  van  l'un 

detràs  del  altre.  À  la  deshilaL•,  Alius  post  alium. 

I  Poch,  à  poch,  un  detràs  de  altre ,  ab  dissimulo. 

A  la  deshilada,  Sigillatim. 


536 


DES 


DICCIONARI 


DES 


DESFLOBAGIÓ.  f.  dbsflorambnt.  1. 

DESFLORADA.  f.  Se  dhi  de  la  donzella  cor- 
rompuda. Desflorada.  Deflorata,  corrupta  paella. 

I^BFLOHADOR.  m.  Qui  desflora  nna  donze- 
lla. Estuprador.  Yirginis  deflorator. 

DE8FLORAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
desflorar.  Desfloraciofij  desfloramiento,  yirginis  vio- 
latio.  I  La  acció  de  trànrer  las  flors  à  nna  planta. 
Desfloramiento,  Defloratio,  nis. 

DESFLORAR.  V.  a.  Estuprar,  corrómprer  ó 
forsar  alguna  donzella.  Desforar.  Virginemeor- 
rumpere.  I  Llevar  la  flor  6  llustre  à  alguna  cosa 
com  llet)  etc.  Desflorar,  Defloro,  as. 

DESFLORIR.  Y.  n.  ant.  Pérdrer  la  flor.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Desfioreeer.  Defloro,  as, 
defloresco,  is.  y  Tràurer  la  floridnra.  També  s'  usa 
com  recfprocb.  Desenmoheeer.  ^rugine  purgaré. 

DESFLORAT,  DA.  p.  p.  Desfloreeido.  Defloratus. 

DESFOGABIENT.  m.  L*  acte  de  desfogar.  Des- 
fogui. Exhalatio,  nis. 

DESFOGAR.  V.  a.  Manifestar  ab  vehemència 
alguna  passió.  També  s*  usa  com  recíproch.  Desfo- 
gar, Iratum  aut  aliter  afféclum  animum  vehemen- 
tibus  signis  ostendere. 

DESFOGARÀ.  V.  r.  Esbravarse,  dir  algú  ab 
llibertat  sos  sentiments.  Desfogarse,  despampanar, 
de$ahogarse,  Implere  dolorenl. 

DESFOGONAR.  Y.  a.  Tràurer  ó  rómprer  los 
fogons  à  las  pessas  de  artilleria  ó  altras  armas  de 
foch.  S'  usa  mès  comunment  com  récfproch.  Des- 
fogonar.  Tormentorum  bellicorum  foculos  disrum- 
pere. 

DESFONAR.  Y.  a.  Arrancar  lo  sol  ó  cul  dels 
bahuls,  barrils,  etc.  DesfondoTy  descular,  Fundum 
disrumpere. 

DESFONAT,  DA.  p.  p.  Desfofídado,  Fundo  dis- 
ruptus. 

DESFONDRAR.  Y.  a.  ant.  Tirar  k  pico  hi  nau. 
Dar  barreno  d  la  nave,  Navem  deprimere. 

DESFORRAR.  Y.  a.  Tràurer  lo  forro  à  alguna 
cosa.  Desaforrar,  Hunimentum  interius  vesti  àu- 
ferre. 

IttSFRARAR.  Y.  a.  S*usa  mès  comunment 
com  recíproch.  sbculàrisab. 

DESFRASSAR.  Y.  a.  DISFIBSSAE. 

DESFRAUDAR.  Y.  a.  y  derivats,  dbpbaudar. 

DESFREGAT,  DA.  adj.  Desproporcionat,  fora 
de  lo  regular.  Deseomedido,  Procerus,  immodicus, 
immoderatus.  I  desarrkglat,  pelat  ,  pobrb  ,  dbs- 

PROYIST. 

DESFRENAR.  Y.  a.  y  derivats,  dbsbnfbbitàb. 
DESFRESSAR.  Y.  a.  y  derivats,  disfressar. 
DESFRUNUR.  y.  a.  y  derivats,  desarruoar, 
dbsbncrbspar,  dbsplbgae. 
DESFULLADOR,  A.  m.  y  f.  ESPULLADOR. 
DE8FULLAD0R  DE  VINTA.  DESPAMPOLADOR. 

DESFULLAMENT.  m.  espullament. 

I 

despullament  de  VINTA.  DESPAMPOLA  MENT. 
DESFULLAR.  Y.  a.  ESPULLAR. 


DESGAFAR.  V.  a.  desagapar. 

DESGAFETAR.  Y.  a.  desbngafetar. 

DESGANA,  f.  Inapeténcia  ,  falta  de  gana.  Dfi- 
gana.  Cibi  tsdium.  ||  indisposició,  t, 

DESGANARSE.  Y.  r.  Pérdrer  las  ganas  de 
menjar.  Detganarse,  Cibi  ts&dio  affici.  |  Tenir  al- 
guna indisposició.  Indisponerse,  Halè  ai&ci. 

DESGANAT,  DA.  adj.  INDISPOST. 

DESGABfTITARSE.  v.  r.  Cridar  ab  mòlta  fo^ 
sa.  Desganitarse,  desganifarse,  despepitam.  Yoci- 
fero,  as. 

DESGARRAR.  Y.  a.  Esquinsar,  despedassar. 
Desgarrar,  Dilacero,  as. 

DESGARRATADABIENT.  adv.  m.  oesatoia- 

DAMENT. 

DESGARRATAR.  Y.  a.  Desatinar,  partar  sèns 
orde  ni  concert.  Desbarrar,  desatinar,  desatarse, 
despotriear,  Insanè  loqui,  erraré. 

DESGASTAR.  Y.  a.  ant.  talar,  dbyastai, 

ASSOLAR. 

DESGASTARSE,  Y.  r.  Gastarse  ó  consnmirse 
poch  à  poch  part  de  alguna  cosa.  Desgastarse.  Pau- 
latim  minui.  |  Dit  del  oido  de  las  armas  de  foch. 
Desgranarse,  desgastarse,  Yitiari. 

DESGAVELL,  m.  dbsordb,  desconcert. 

DESGAVEIXAR.  Y.  a.  Desbaratar,  descom- 
póndrer  alguna  cosa.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Desentablar,  desconcertar,  descuademar,  desparpa- 
jar,  eonfundir,  trastornar,  Perlurbo,  as. 

DESGAVELLAT,  DA.  p.  p.  Desconcertada, 
desordenada,  Perturbatus.  ||  adj.  Alborotat,  sèns 
judici.  Destomillado,  Praeceps,  insanus,  vecors. 

DESGATRADAIRENT.  adv.  m.  Ab  desgayre. 
Desalinadaménte,  al  desgayre.  Negiigenter,  incu- 
riosè. 

DESGATRADiSSm,  A.  adj.  sup.  Desgairadi- 
simo,  Yaldè  inconcinnus. 

DESGAYRAIUENT.  m.  dbsgatre. 

DESGAYRATy  DA.  adj.  Deixat,  caygut.  Des- 
nuízalado,  desmadejado,  Languidus.  ||  Lo  que  no  té 
garbo  ó  ayre.  Desgarbado,  desairado,  desgalichado. 
Inelegans,  illepidus. 

DESGAYRE.  m.  Falta  de  ayre  y  garbo  en  lo 
maneig  del  cos  y  en  las  accions,  que  regularment 
sól  sér  afectat.  Desgaire,  desmadejamiento,  Incn- 
riosiías,  atis.  |  despreci,  dbsatbnció,  desdbnt. 

AL  dbsgatre.  m.  adv.  Ab  descuyt  afectat.  Al  des- 
gaire, Despicientis  instar. 

DESGEL.  m.  desglís. 

DESGELAR.  V.  a.  dbsglassar. 

DESGLÀS  Y  DESGLASSAMENT.  m.  La  ac- 
ció  y  efecte  de  desglassar.  Desheladura,  Glaciei 
solutio. 

DESGLASSAR.  V.  a.  Liquidar  lo  que  estava 
glassat.  També  s' usa  com  recíproch.  Deshelair. 
Glaciem  solvere,  liquefacere. 

DESGLASSAT,  DA.  p.  p.  Deshelado.  Lique- 
factus.  I  Dit  de  la  neu.  Desnevado.  Liquefactus. 

DESGLÓS.  m.  La  acció  de  desglosar.  Desglose. 


CATALÀ 


DES 

Interpretationis  deletio. 

DE8GL08AR.  V.  a.  Tràurer  la  nota  ó  glosa  à 
alguna  cosa.  Desglosar.  Rei  alicujus  inlerpretatio- 
nem  delere.  Q  Tràurer  alganas  fullas  de  una  pessa 
de  anlos.  Desglosar.  Aliqua  folia  actis  adimere. 

DESGOBERN^  m.  Desorde,  falta  de  gobern. 
Desgobierno,  Incúria,  s. 

DESGOBERNAR.  V.  a.  Gonfóndrer  lo  bon  orde 
y  gobern.  Desgohemar,  Ordinem  evertere.  U  Dislo- 
car  los  ossos.  Desgobemar,  desencajar,  descayuntar, 
Luxo,  as.  II  nàut.  Descuydarse  *1  pilot  de  dirigir 
lo  timó.  Desgohemar,  Gubernaculo  deesse. 

DE8GOBERNAT,  DA.  p.  p.  Desgobemado. 
Perturbatus,  inordinatus. 

DESGORNIR.  V.  a.  desguarnir. 

DESGRÀCIA,  f.  Lo  que  succeheix  à  algú  con- 
tra lo  que  desitjava,  s*  havia  proposat  ócreya  con- 
venirli.  Desgracia.  Infortuniam,  ii.  ||  Pèrdua  de  la 
gràcia,  favor  ó  valiment.  Desgracia,  Gratiae  aut 
benevolenliae  apud  princípem  aniissio.  |  Desabri- 
ment,  asperesa  en  dir  ó  fér  alguna  cosa.  Desgracia. 
Asperitas,  atis.  ||  Falta  de  habilitat.  Desgracia,  des- 
maiio.  Imperitia,  ae. 

ciuREa  EN  DESGRACIA,  fr.  met.  fam.  Pérdreralgú 
r  afecte  y  satisfacció  ab  que  altre  '1  tractava.  Caer 
en  desgracia.  In  alicujus  offensionem  incidere. 

FBRSE  ALGUNA  COSA  SENS  desgrIgia.  fr.  Acabarla 
com  se  desitjava  sens  ningun  destorb  ni  contra- 
temps. Hacerse  alguna  cosa  sin  desgracia.  Feliciter 
opusabsolvi. 

PER  MA  desgrícia.  loc.  fam.  Por  mi  desgracia, 
por  desdichas,  por  mi  mala  stierte,  Fato  invito,  in- 
feliciter. 

QüiNA  DESGRÀCIA  1  intorj.  Qoé  desgracia!  Quam 
infeliciter  1 

TENIR  DESGRÀCIA,  fr.  No  tenir  sort  en  lo  que  s 
intebta.  Córrer  con  desgracia,  Infortunatum  esse. 

DESGRACIADAMENT,  adv.  m.  Ab  desgrà- 
cia. J^ffs^ractadamenie.  Infortunatè. 

DESGRACIADtsSIMy  A.  adj.  sup.  Desgracia- 
èismo.  Infelicissimus. 

DESGRACIAR.  V.  a.  Mal-lograr.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Desgraciar.  Rem  perdere. 

DESGRACIARSE.  V.  r.  Pérdrer  la  gràcia,  fa- 
vor ó  amistat  de  algú.  Desgraciarse.  Amicitiam 
amittere.  ||  Ferse  malbé,  mal-lograrse  alguna  per- 
sona ó  cosa.  Desgraciarse.  Rem  ad  verso  omine  per- 
di, inutilem  fíeri. 

DESGRACIAT,  DA.  p.  p.  Desgraeiado.  Per- 
ditus.  II  adj.  desagradarle.  I  s.  y  adj.  Infelís,  mi- 
serable. Desgraeiado.  Infortunatus.  ||  adj.  descdt- 

DAT,  perdulari. 

ESTAR  desgraciat,  fr.  No  gosar  salut.  Estar  des- 
graeiado. Adversa  uti  valetudine. 

DESGRADAR.  V.  a.  y  deribats.  desagradar. 
DESGRAHIR.  V.  a.  y  deribats  desagrahir. 

DESGRANAR.  V.  a.  ESGRANAR. 

DESGRAT,  A.  adj.  ant.  descontent,  i  m.  ant. 

DESAGRADO. 

TOMO  I. 


DES 


SS7 


HAVER  DESGRATS,  fr.  DESAGRADAR. 

DESGRUNAR.  V.  a.  Desfer  alguna  cosa,  divi- 
dinlla  en  parts  petitas.  Desmenuzar.  Attero,  is. 

DESGUARNIR.  Y.  a.  Tràurer  la  guarnició  que 
servia  de  adorno  à  alguna  cosa.  Desguamecer.  Tex- 
tum,  limbum  detrahere.  ||  Llevar  la  forsa  ó  forta- 
lesa à  alguna  cosa,  com  à  una  plassa,  castell,  etc. 
Desguamecer.  Munitionem  diruere,  prsesidio  nu- 
dare.  Q  Tràurer  tot  lo  que  es  necessari  pel  us 
de  un  instrument  mecànich ,  com :  lo  mànech  al 
martell,  etc.  Desguameur.  Adminiculis  necessa- 
riis  privaré.  ||  nàut.  Desarmar,  llevar  de  la  nau 
qualsevol  aparell  que  passa  per  codernal,  corrio- 
las,  etc.  Desguarnir,  desarmar,  desaparejar,  desnur 
dar,  despasar.  Rudentes  é  machinamentis  devol- 
vere. 

DESGUARNIRSE.  v.  r.  nàut.  Obrirse  *1  buch 
pels  Irancanils,  eslropejarse,  desunirse  las  pes- 
sas  de  que  consta,  etc.  Desguamirse,  abrirse,  des^ 
guazarse,  desligarse,  desmanularse.  Disturbari. 

DESGUÀS,  m.  La  acció  y  efecte  de  desguassar. 
Desa^tf^.Aquarum  exhaurilio.  ||  Conducte  ó  canal 
que  serveix  pera  fér  marxar  las  ayguas  supórQuas 
à  fi  de  que  no  fassan  mal.  Desaguadero,  disagiU, 
emisario.  Emisarium,  ii. 
DESGUASSAR.  v.  a.  y  derivats,  desatgüar. 
DESGUSTAR.  V.  n.  y  derivats,  disgustar. 
DESHABILITAR.  V.  a.  DESILITAR. 
DESHABITAR.  V.  a.  Deixar  ó  abandonar  la 
habitació.  Deshabitar.  Domicilium  deserere,  de- 
relinquere. 

DESHABITAT,  DA.  p.  p.  Deshabitada.  Deser- 
tus.  II  adj.  Que  s*  aplica  al  lloch  ó  paratge  no  ha- 
bitat. Deshabitado.  Desertus. 

DESHABITUAR.  V.  a.  Fér  pérdrer  V  hàbit  ó 
costum.  També  s'  usa  com  recíproch.  Deshabituar, 
Desuefacio,  is.  ||  ant.  deshabitar. 

DESHABITUAT,  DA.  p.  p.  Deshabituado.  De- 
suefactus.  ||  adj.  ant.  deshabitat. 

.  m.  La  acció  y  efecte  de 


desheretar.  Desheredacion ,  desheredamiento,  exhe- 
redacion.  Exhseredatio,  nis. 

DESHERETAR.  V.  a.  Excluir  à  algú  de  la  he- 
rència. DeshereL•r,  exheredar,  ExhsBredo,  as. 

DESHERETAT,  DA.  p.  p.  Exheredado,  deshe- 
redado.  Exhaeredatus. 

DESHOMBRAR.  V.  a.  Llevar  lo  nom,  ó  1  ser. 
Quitar  el  nombre  ó  el  ser.  Nomen  aut  esse  adi- 
mere. 

DESHONEST,  A.  adj.  Impúdich,  lasciu.  Des- 
honesto,  inhonesto,  Inhonestus.  ||  Lo  que  no  es  con- 
forme à  la  rahó  y  à  las  ideas  rebudas  per  bonàs. 
Deshonesto,  inhonesto,  Indecorus. 

DESHONESTABIENT.  adv.  m.  Ab  deshones- 
tedat. DesL•nestamente,inhonestamente,lnr^\\eT,  Q 
m.  ant.  Paraula  injnriosa.  Denuesto,  Probmm,  i.  || 
deshonestedat. 

DESHONESTAR.  T.  a.  ant.  Infamar,  injuriar. 
Deshonettar,  denastar.  Ezprobro,  as. 

69 


538 


DES 


DICCIONARI 


DES 


DE8HONE8TAT,  DA.  p.  p.  Deshonestado.  Pr(h 
bris  lacessítus. 

DESHONESTEDAT,  f.  Impuresa,  lorpesa  en 
accions  ó  paraulas.  Deshonestidad ,  inhonestidad. 
Impadicitia,  ®. 

DESHONESTissm,  A.  adj.  sup.  Deshcnesti- 
simo.  Yaldè  ímpudicus. 

DESHONESTÍSSIBIABIENT.  adv.  m.  DesL•- 
nestisimamenle,  Impndicissimè. 

DESHONOR,  m.  Pèrdua  ó  disminució,  del  bon 
nom  y  estimació  en  que  s'  estava.  Deshonor.  Inho- 
neslamentum,  i.  ||  Afront,  deshonra.  Deshonor,  In- 
fàmia, rgnominia,  ae. 

DESHONORAR.  V.  a.  Degradar ,  privar  dels 
honors  y  dignitats.  Deshonorar^  degradar.  Honori- 
bus  privaré. 

DESHONRA,  f.  Descrèdit,  pèrdua  de  la  fama 
ó  estimació  de  algú.  Deshonra.  Inhonestamen- 
tum ,  i.  II  L'  afront  que  resulta  de  alguna  acció 
indigna  y  baixa.  Deshonra.  Infàmia ,  ignomi- 
nia,  a;. 

tb;vi&  per  deshonra  alguna  cosa.  fr.  Créurerla 
indecent,  pensar  que  desdiu  de  la  qualitat  y  esfera 
de  alguna  persona.  Tener  d  deshonra  alguna  cosa, 
Indecorum  existiniare. 

DESHONRABONS.  m.  Murmurador.  Deshon- 
rahuenos.  Detractor,  is.  ||  Qui  degenera  dels  seus. 
Deshonrabuenos.  Degener,  eris.  ||  Insolent.  Desue- 
llaçaràs,  descarado.  Petulans,  effrons. 

DESHONRADAMENT.  adv.  m.  Ab  deshonra. 
Deshonradamente.  Indecorè. 

DESHONRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  deshonra. 
Deshonrador.  Dedecorator,  is. 

DESHONRAR.  V.  a.  Llevar  la  honra.  Deshon- 
rar. Dedecoro,  inhoneslo,  as.  Q  Forsar  ó  conèixer 
torpement  à  una  dona  honesta.  DesL•nrar.  Hones- 
tam  foeminam  corrumpere. 

DESHONRAT í  DA.  p.  p.  Deshonrado,  Inho- 
noratus.  ||  adj.  infame. 

DESHOBíRÓS,  A•adj.  Indecorós,  poch  decent. 
Deshonroso.  Indecorus. 

DESHORA,  m.  adv.  Fora  de  temps.  À  deshora, 
d  deshoras.  ïntempestivè. 

DESHOSPEDATGE.  m.  V  acte  ó  efecte  de 
llevar  ó  negar  V  hospedatge.  Deshospedamiento.  In- 
hospital  ilas,  alis. 

DESIG.  m.  DEsiTj. 

DESIGAR.  V.  a.  ant.  desitjar. 

DESIGNACIÓ,  f.  La  acció  de  designar.  Desig- 
nacion.  Designatio,  nis.  |j  reconeixement,  visüra, 

REGISTRE. 

DESIGNADOR.  m.  Entre  'Is  romans  V  oficial 
que  senyalava  Is  assentos  en  las  ceremónias  pú- 
blicas.  Designador.  Designator,  is. 

DESIGNAR.  V.  a.  Senyalar  y  destinar  alguna 
persona  ó  cosa  pera  algun  fi  determinat.  Designar. 
Designo,  as.  ||  Pensar  ó  tenir  pensada  alguna  cosa. 
Designar.  Designo,  as. 

DESIGNE  Y  DESIGBü.  m.  Pensament,  idea, 


determinació  del  enteniment.   Deiigmo ,  iittctto, 
propósito.  Consilium,  ü. 

AB  DESIGNE.  m.  adv.  Ab  intenció.  De  propósito. 
con  dessignú),  con  tntmeto».  Exprofessò,  coosnlib. 
DESIGUAL,  adj.  Lo  que  es  major  6  menor  ({« 
altra  cosa  ab  la  qual  se  compara.  DaipuU.  Impir, 
insequalis.  jj  Excesiu,  extremat.  Deiipàl.  tnansk 
B  mòlt  dificultós,  de  gran  perill.  Desigual,  éreu. 
Dificillimus.  d  Inferior,  de  mala  qualitat.  Desigml. 
Iniquus.  II  Barrancós,  pocb  pla.  Desigual.  Aspcr, 
Invius.  g  met.  Inconstant,  vari.  Desigual^  mimi- 
dente.  Inconstans. 

DESIGUALAR,  v.  a.  Kér  una  cosa  designi  ï 
altra.  Desigualar.  Inaequalem  reddere.  |  Desap- 
riar,  desajuntar.  Desigualar,  desempmrejof.  Jtqni- 
litem  tollere. 

DESIGUAlisSIM,  A.  adj.  sup.  Desigualisim. 
Ina^qualissimus. 

DESIGUALMENT,  adv.  m.  Ab  desígoaltol. 
Desigualmente.  Inaequaliter. 

DESIGUALTAT,  f.  Excés,  defecte  de  una  cosí 
respecte  de  altra.  Desigualdad.  Inaoqualitas,  ati8.| 
La  diferència  y  distincció  que  hi  ha  de  una  perso- 
na ó  cosa  respecte  de  altra.  Desigualdad.  losequ- 
litas,  disparitas,  atis.  y  La  qualitat  que  constitnbeii 
un  cos  aspre  y  desigual.  Desigualdad.  Asperitas, 
inaequalitas ,  atis.  ||  Yarietat,  inconstància.  *Sdin 
del  temps,  del  geni,  etc.  Desigualdad.  Levitas,  atis. 
DESIGUAR.  V.  a.  ant.  desitja». 
DESIJAR.  V.  a.  y  derivats,  desitjar. 
DESIL•LUSIÓ,  f.  Falta,  pèrdua  de  la  iMosié. 
Desilusion.  Erroris  repulsió. 

DESIL-LUSIONADAMENT.  adv.  m.  Ab  de- 
silusió.  Desilusionadamente.  Inillnsè. 

DESIL•LUSIONAR.  V.  a.  Llevar  las  il-lnsiotf, 
despreocupar,  desimpressionar,  desenganyar,  des- 
encantar. Desilusionar.  Ab  ílusione  liberare.  |S' 
usa  també  com  recíproch. 

DESIL•LUSIONAT,  DA.  p.  p.  Desilusumak. 
Inillusus. 

DESIMPOSAR.  V.  a.  Separar  los  caíxistasde 
imprenta,  las  planas  de  imposició,  llevant  esta  de 
seguida  de  la  rama.  Desimponer.  Col locationem  se- 
pararé. 

DESIMPRESSIONAR.  Y.  a.  Desenganyar, 
trànrer  à  algú  del  error  en  que  estava.  S'  vsa 
també  com  recíproch.  Desimpresionar.  ErrorcB 
delere. 

DESIMPRESSIONAT,  DA.  p.  p.  Demijmt^ 
nadó.  Ex  mente  erroren  deletus. 

DESINGLINAR.  V.  a.  Adressar  lo  que  estan 
tort.  També  s'  usa  com  recíproch.  Enderezar,  dí^ 
inclinar.  In  directnm  flectere.  |  De^bitoar ,  fer 
pérdrer  alguna  inclinació.  Desinelinar,  endenstt. 
A  propensione  d'eflectere. 

DESINGORPORARSE.  V.  r.  Separarse  lo  que 
estava  unit.  Desincorporarse.  Segregari,  dissoWi. 
DESINÉNGIA.  f.  ret.  Lo  modo  de  acabar  al- 
guna clàusula.  Destnatcta.  Termioatio,  nis.  |  gram. 


DES 


CATALÀ. 


DES 


539 


lo  méio  de  acabar  de  una  paranla.  Desineneia.  Ter- 
minatio],  nis.  ||  bot.  Lo  modo  de  termioar  algun 
membre  delai  piantas.  Desineneia»  Terminatio,  nis. 
DESINFECCIÓ,  f.  Expurgació  de  un  paratge 
infectat  ó  apestat.  Desinfeccion,  Ab  infectione  pur- 
gatio. 

DESINFECTANT,  adj .  Lo  que  s'emplea  pera  la 

desinfecció.  Desinfectante.  Purificans,  expurgans. 

DESINFECTAR.  V.  a.  Tràurer  la  infecció  ó 

deslliurar  de  ella.  Desinficionar.  Ab  infectione  li- 

berare. 

DESINFECTAT,  DA.  p.  p.  Desinficionado.  Ab 
infectione  liberatus. 
DESIBíFICIONAR.  V.  a.  desinfectar. 
DESINFLAMAR.  V.  a.  Tràurer  ó  curar  la  in- 
flamació, fer  que's  resolga  lo  que  esta  inflamat.  Det- 
tnfmMfy  desentonar .  Inflammationem ,  tumorem 
resolvere. 

DESINFLAMAT ,  DA.  p.  p.  Desinflamado,  de- 
geneonado.  Detumefactus. 

DESINFLAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  de- 
sinflar ó  desinflarse.  Deshinchadura,  Detumescendi 
actio. 

DESINFLAR.  V.  a.  Fér  desaparèixer  la  inflor. 
Deskinchar,  A  tumore  liberare.  ||  met.  Fér  passar 
la  malícia.  També  s'  usa  com  reciproch.  Deshin- 
char,  Iram  sedare. 

DESINFLARSE.    V.    r.  Redubirse  la  inflor, 
abaixarse  '1  tumor  ó  bony,  reduhintse  la  part  à  la 
deguda  proporció  que  abans  tenia.  Deshincharse, 
Detumesco,  is.  ||  met.  Deixar  la  vanitat  ó  presum- 
ció.  Deshincharse.  Arrogantiam,  nimiam  confiden- 
Uam  deponere. 
DESINFLAT,  VAm^.^.  Deshinchado.  Ininflalus. 
DESINFLOR.  f.  desinflament. 
DESINGRAT,  A.  adj.  ingrat. 
DESINSACULACIÓ.  f.  La  acció  de  tràurer  de 
la  bossa  ó  del  canti  las  boletas  dels  noms  dels  que 
ban  de  exercir  los  oficis  de  justícia.  Desinsacula- 
eion,  Candidati  sorte  ducendi  expulsió. 

DESINSACULAR.  V.  a.  Tràurer  las  boletas 
dels  noms  insaculats  de  las  personas  pera  exercir 
los  oficis  de  justícia.  Desinsacular,  Nòmina  candida- 
torum,  qui  sorte  ducendi  sunt ,  ex  urna  deducere. 
DESINTERÈS,  m.  desprendiment,  indiferència 
pel  interès  ó  utilitat.  Desinterès,  Pecunis,  quses- 
tus  contemptus. 

DESINTERESSADAMENT,  adv.  m.  Ab  desin- 
tesés.  Desinteresadamente.  Gratuitò  liberaliter. 
DESINTERESSAAIENT.  m.  DESINTERÈS. 
DESINTERESSAT,  DA.  adj.  Lo  qui  obra  ab 
desprendiment  ó  sens  miras  de  interès.  Desintere- 
sado,  Divilias,  quaestam  contemnens. 
DESINTRINGAR.  Y.  a.  ant.  desembullar. 
TCSINVOLT,  A.  adj.  Lo  qui  es  líbre  y  expedit 
en  sas  accions.  Desenvuelto.  Expeditus.  Q  Deshonest 
ó  que  té  poca  modèstia  en  sòn  obrar.  Desenvuelto, 
Impudens,  procax,  immodestus. 

DESINVOLTAMENT.  adv.  m.  Ab  desinvol- 


tura.  Desenvueltamente.  Impudenter,  audaciter,  im- 
modestè. 

DESINVOLTÜRA.  f.  Desembaràs,  expedició  en 
las  accions.  Desenvoltura,  Expeditlo,  nis.  |I  Desver- 
gonyiment, desahogo,  falta  de  modèstia.  Desenvol'» 
tura.  Imprudei^tia,  immodestia,  ae. 

DESIR.  m.  ant.  y 

DESIRANZA.  f.  ant.  desitj. 

DESISTIMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  desis- 
tir ó  apartarse  de  alguna  pretensió,  empenyo,  em- 
presa ó  intent  comensal  ja  à  executar.   Desisti- 
miento,  Cessatio,nis.  ||  for.  Apartament  de  alguna 
acció  ó  demanda.  Desistimiento,  Cessatio,  nis. 

DESISTIR.  V.  a.  Apartarse  de  alguna 'empresa 
ó  intent.  Desistir.  Desistere.  ||  for.  Parlant  de  algun 
dret  es  abdicarlo  ó  abandonarlo.  Desistir,  A  jure 
vel  actione  desistere. 

DESITJ.  m.  Moviment  de  la  voluntat  per  lo 

qual  s*  apeteix  alguna  cosa.  Deseo.  Desiderium,  ií. 

II  L'  antoix  que  solen  tenir  las  donas  prenyadas. 

Afi(o;o ,  golondro.  Yehemens  appetitus  praegnan- 

tium. 

CUMPLIR   Ó   CUMPLÍRSELl   A   ALGÚ    SÒN   DESITJ.    fr. 

Conseguir  algú  lo  que  desitjava.  Cumplir  su  deseo, 
ó  cupHrsele  d  uno  su  deseo.  Rem  alicui  ex  senten- 
tia  cadere. 

TENIR  ALGUN  DESITJ.  fr.  Apctóíxer  ab  vehemèn- 
cia alguna  cosa.  'S  diu  especialment  de  las  donas 
prenyadas.  Antojdrsele.  Appeto,  is ;  in  aliquit  ve- 
hementer  ferri. 

DESITJABLE,  adj.  Lo  que  es  digne  de  sér  de- 
sitjat. Deseable,  desiderable,  apetecible.  Desíderabi- 
lis,  optabilis. 

DESITJADissm ,  A.  adj.  sup.  Deseadisimo. 
Yaldè  desideratus. 

DESITJAR.  V.  a.  Apetèixer  alguna  cosa ,  aspi- 
rar à  ella.  Desear.  Desidero  ,  as.  ||  Pretèndrer ,  in- 
tentar,  sol•licitar.  Pretender,  desear,  Sollicito,  as. 
I  Pretèndrer  ab  vivas  ànsías.  Anhelar.  Ducere 
ilia. 

DE  MASSA  QDE  HO  DESITJO  NO  HO  CRECH.   loC.  que's 

pren  en  sentit  literal.  Lo  que  mucL•  deseo  ,  no  lo 
creOf  awique  lo  veo.  Quod  cupio  ,  licet  id  videam, 
vix  credere  possum. 

DESITJAT,  DA.  p.  p.  Deseado,  Exoptatus. 

DESITJÓS,  A.  adj.  Lo  qui  desitja  alguna  cosa. 
DeseosOf  sediento,  ganoso,  Desiderans,  cn«piens. 

DESITJOSAMENT.  m.  Ab  desitj.  Ansiosa- 
mente^  ansiadamente,  Gupidè. 

DESITJOStsSlM,  A.  adj.  sup.  Deseosisimo, 
Cupidíssimus. 

DESJECTE.  adj.  ant.  malendressat. 

DESJUNGCIÓ.  f.  DiSJüNCCió. 

DESJUNCTIU,  VA.  adj.  DiSJUNCTiu. 

DES  JUNTAMENT,  m.  desunió. 

DESJUNTAR.  V.  a.  Separar,  dividir,  apartar. 
Desjmxtar.  Disjungo,  is. 

DESJUNYIMENT.  m.  La  acció  de  desjonyir 
Desuincimiento.  Jugi  exemptio. 


8i0 


DES 


DEUUIVYIR.  V.  a.  Tràurer  del  jou  las  mulas 
ó  bons.  Desuneir.  Abjungo,  is. 

DESJÜNYIT,  DA.  p.  p.  Desuncido,  Jugo  exem- 
ptas. 

DEnLAVAmENT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
rentar  aignna  cosa  per  damunt  sens  deixaria  ben 
neta.  Deslavadura,  Perfunctoria  elulio. 

DESLAVAR.  V.  a.  ant.  Rentar  superficialment. 
Deslavar,  Leviter  eluere. 

DE8LIBERAR.  V.  a.  y  derivats,  delibbrar. 

DESLIGANT.  p.  a.  deslligaoor. 

DESLIGAR.  V.  a.  deslligar. 

DESLIGUAR.  Y.  a.  ant.  deslligar. 

DE8LIURAGIÓ.  f.  ant.  deslliurament. 

DESLIUBADAMENT.  adv.m.  ant.  librembnt. 

DESLIURAIUENT.  m.  ant.  deslliurament. 

DE8LIURAR.  Y.  a.  deslliurar. 

DE8LIURAT,  DA.  adj.  resolt,  esforsat  ,  va- 
lent. 

desloar.  v.  a.  vituperar. 

DESLLEAL.  adj.  Qui  falta à  la  Ilealtat.  I>eshaL 
Infidus,  perfidus. 

DESLLEALMENT.  adv.  m.  Ab  desllealtat. 
DesUalmenU,  Infidè,  perfidè. 

DESLLEALTAT.  f.  Falta  de  Ilealtat.  Desleal- 
tad.  Perfídia,  ». 

DESLLENGUADAMENT.  adv.  m.  Ab  desver- 
gonyiment en  lo  parlar.  Desboeadamentef  desmfre'• 
nadamente,  Impudenter. 

DESLLENGUAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
desllenguarse.  Deslenguamiento ,  deshocamiento. 
Impudentia,  se. 

DESLLENGUAR.  V.  a.  Tràurer  ó  tallar  la  llen- 
gua à  algú.  Deslenguar.  Elinguo,  as.  ||  Llevar  la 
llengueta  à  algun  instrument.  Deslengüetar,  Elin- 
guo, as. 

DESLLENGUARSE.  V.  r.  desmandarse.  2. 

DESLLENGü AT  9  DA.  p.  p.  Deslenguado. 
Elinguatus ,  elinguis.  ||  adj.  met.  Desvergonyit  en 
lo  parlar.  Deslenguado,  lenguaraz ,  desbocada,  Pro- 
eax  ore. 

DESLUBERAR.  V.  a  y  derivats,  deliberar. 

DESLUGADURA.  f.  y 

DESLLIGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
dej-lligar.  Desatadura,  desligadura,  solvcion.  Solu- 
tiò,  nis. 

DESLLIGAR,  v.  a.  Desfer  ó  posar  libre  lo  que 
estava  lligat.  Desatar,  desligar,  soltar,  Solvo,  is.  || 
Absóldrer  de  las  censuras  ecclesiàsticas.  Desligar. 
k  censuris  ecclesiasticis  absolvere. 

DESLUNDAR.  V.  a.  fitar. 

DESLLÍS.  m.  ant.  lliscada,  relliscada.  ||  met. 
Cayguda  en  alguna  flaquesa.  Desliz.  Lapsus,  us. 

DESLLISAR.  V.  a.  lliscar,  relliscar. 

DESLLISSAR.  V.  n.  met.  Dir  ó  fér  alguna  cosa 
ab  descuyt  y  sens  deliberació.  Deslizar,  deslizar- 
te.  Labi,  in  errorem  incidere. 

DESLLIURADA,  f.  ant.  partbra. 

DeBUaURAMENT.  m.  V  acte  y  efecte  de 


DIGQONARI  DES 

deslliurar  à  altre  de  algun  perill.  Libramimto.  Li- 
beratio,  nis.  |  ant.  lo  part. 

DESLLIURAR.  V.  a.  Tràurer  à  algú  de  algun 
traball.  Librar,  Libero,  as.  ||  Preservar  à  algú  de 
algun  mal  ó  perill.  Librar,  libertar,  Libero,  as.  | 
Posar  à  algú  en  llibertat,  tràurerlo  de  la  esclavitut 
ó  subjecció,  libertar.  Liberto,  as.  y  Eximir  de  obli- 
gació. Libertar,  eximir  de  obligacion,  Eximo,  is. 

DESLLIURE,  A.  adj.  ant.  lirrb. 

DESLLOAR.  V.  a.  vituperar. 

DESLLOmAR.  v.  a.  allomar. 

DESLLORIGADOR,  m.  Articulació  ó  juntura 
movible  de  un  os  ab  altre.  Coyuntura,  Ossium  com- 
missura. 

TROBAR  LO  DESLLORIGADOR,  fr.  met.  Dcscubrír  al- 
gun medi  útil,  abans  ignorat,  pera  conseguir  fà- 
cilment lo  que*s  desitja.  Dar  en  la  tecla  ó  vena,  ó 
L•llar  la  vena,  Rationem,  viam  ad  aliquid  exe- 
quendum  invenire.  ||  v.  a.  desconjuntar. 

DESLLORIGADURA.  f.  y 

DESLLORIGAMENT.  m.  L'  acte  y  efecte  de 
desconjuntarse  algun  os.  Dislocacion,  dislocadura, 
dislocamiento,  Luxatio ,  nis,  luxatura,  ae. 

DESLLORIGARSE.  V.  r.  Desconjuntarse  al- 
gun os.  Desgobemarse,  desconcertar  se.  Luxari.  | 
Descompóndrerse '1  cos  ab  moviments  estranys  y 
violents.  Desgoznarse,  desgonzarse,  dislocarse,  In- 
conditis  motibus  disturbari. 

DESLLORIGAT,  DA.  p.  p.  Dislocado.  Luxatus. 

DESLLUnotSSIM,  A.  adj.  sup.  Deslucidisimo, 
Obscurissimus. 

DESLLUUHENT.  m.  Falta  de  llaiment.  Deslu^ 
cimiento,  deslustre,  Splendoris,  nitoris  defectus. 

DESLLUIR.  V.  a.  Tràurer  lo  lluimenl  à  alguna 
cosa.  Deslucir.  Obscuro,  as.  ||  met.  desacreditar. 

deslluït,  DA.  adj.  que  s*  aplica  à  las  cosas 
ja  usadas,  y  que  han  perdut  lo  llustre.  Deslueido, 
Nitore  privatus. 

DESLLUMAR.  V.  a.  ALLOMAR. 

DESLLURIGAR.  v.  a.  y  derivats,  desllorigar. 

DESLLUSTRADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Deslus- 
tradisimo,  Yaldè  obscuratus. 

DESLLU8TRAR.  V.  a.  Tràurer  lo  llustre  à  al- 
guna cosa.  Deslustrar.  Nitore  privaré.  J  mel.  des- 
acreditar. II  ENLLUERNAR. 

DESLLUSTRAT,  DA.  p.  p.  deslustrado.  Nitore 
carens. 

DESLLUSTRE.  m.  Obscuritat,  deshonor.  Des- 
lustre, deslueimiento.  Dedecus,  oris. 

DESBIADEIXAT,  DA.  adj.  embullat. 

DESMALLAR.  V.  a.  Desfer  las  mallas.  Desma- 
llar.  Loricam  disrumpere. 

DESMAMADOR.  m.  Instrument  ab  puas  que*s 
posa  en  las  mamellas  de  algunas  béslias,  especial- 
ment de  las  vacas,  à  fi  de  desmamar  los  vadeUs. 
Destetadera.  fnstrnmentum  acicnlis  ínstructnm 
ablactando  aptum. 

DESBIABIAMENT.  m.  Deslete,  desteto.  Ablac- 

tio,  Bis. 


DES 


CATALÀ. 


DES 


5il 


DE8MAMAR.  V.  a.  Apartar  la  criatura  dels 
pits  de  la  mare  ó  dida,  y  V  animalet  de  las  ma- 
mellas  de  la  mare,  à  fi  de  qae*s  mantinga  menjant 
y  no  mamant.  Destetar,  desmamar,  Ablacto,  as. 
Dit  dels  anyells.  Descorderar,  Agnos  ablactare. 
Dit  dels  cabrits.  Descabritar,  H»dos  ablactare. 
Dit  dels  vadellels.  Desbecerrar.  Yitulos  ablactare. 
g  met.  Apartar  los  fills  del  regalo  de  sa  casa  quant 
se'ls  posa  en  carrera.  Destelar.  Liberos  à  patern» 
domus  deliciis  abdncere. 

OESMAMARSE  AB  ALGUNA  COSA.  fr.  met.  quo  expli- 
ea  haver  tingut  desde  criatura  notícia  ó  us  de  al- 
guna cosa.  Deslelarse  can  alguna  cosa,  Gum  lacté 
sugere. 

DESMAMAT ,  DA.  p.  p.  Distetado,  desmanul•' 
do.  Ablactatus. 

DESmAMELLAR.  Y.  a.  Tallar  las  mamellas. 
Quitar,  cariar  las  pechos.  Ubera  amputaré. 

DESMAN.  m.  Animal  de  la  índia,  de  quasi  dos 
peus  de  alt,  té  '1  cap  petit,  las  orellas  llargas  y 
caygudas,  y  Ms  ullals  llarchs  que  li  ixen  fora  de  la 
boca.  Es  mòlt  apreciable  per  la  substància  anome- 
nada almesch  que  cria  en  una  bossseta  prop  del 
Uombrígol.  Desman.  Moschus,  i.  ||  La  acció  de  pro- 
passarse  de  paraula  ú  obra.  Desman,  exceso,  trape^ 
Ua.  Impudentia,  ae,  procacitas,  atis. 

DESMANDARSE.  V.  r.  Descomedirse,  propas- 
sarse.  Desmandarse,  desmedirsCf  descomedirse ,  pro^ 
pasarse,  adelantarse,  desafararse,  desmeswarse.  Mo- 
dum  non  servaré,  modestiae  fines  transilire.  ||  Des- 
comedirse de  paraulas.  Desbacarse,  deslenguarse, 
Effraenatè  loqui. 

DESMANDAT,  DA.  p.  p.  Desmandado,  desco- 
medido.  Procax. 

DESMANEGAMENT.  m.  Desorde,  confusió, 
desgavell.  Desarreglo.  Confusió,  nis. 

DESMANEGAR.  V.  a.  Tràurer  lo  mànech  à 
alguna  cosa.  També  s'  usa  com  recíproch.  Des- 
guamecer,  desenastar.  Manubrium  tollere. 

DESmANEGAT,  DA.  p.  p.  Desenastado,  Ma- 
nubrio  destitutus,  exarmalus.  ||  adj.  Descompost  y 
sens   orde.  Destarlalada.  Inconcinnus.  ||  desgat- 

BAT.  t 

DESMANTENIR.  V.  a.  Llevar  los  aliments. 
Quiiar  los  alimentos.  Alimenta  auferre.  ||  desampa- 

EAR,  ABANDONAR. 

DESMANYOTAT,  DA.  adj.  Aturat,  qui  no  té 
art  en  fér  las  cosas  com  si  tingués  las  mans  Uiga- 
das.  Modrego ,  desmanado,  desmanotado,  zopo, 
Hebes,  tis. 

NO  sÉR  GAP  DESMANTOTAT.  fr.  fam.  ab  que  s'  ex- 
presa  la  intel•ligència  ó  notícia  que  algú  té  de  la 
matèria  de  que's  tracta  ó  dels  assumptes  que  ma- 
neja. A'o  mondar  nisperos,  no  ser  cojo,  ni  manco. 
Non  sibi  tantum  derogaré. 

DESMARCAR.  V.  a.  Llevar  la  marca.  Desmar- 
car y  quitar  la  marca.  Notam  adimire. 

DESMARXAR.  V.  a.  Descompóndrer,  descon- 
certar. Descomponer.  A  situ,  aut  ordine  disturbare. 


DESMASIA.  f.  Excés ,  superflttitai.  DetlMuia' 
Redundantia,  ae.  ||  maldat,  delicte.  1. 

EN  DESMASIA.  m.  adv.  Desmasiadament,ab excés. 
En  demasia ,  demasiadamente ,  demasiado.  Ultra 
modum. 

DESMASIADAMENT.  adv.  m.  bn  oesmasu. 

DESMASIAT,  DA.  adj.  Excessiu.  Demasiado, 
Nimis  immodicus.  ||  adv.  m.  massa,  bn  dbsmasia. 

DESMAY.  m.  Defalliment  de  forsas,  privació 
dels  sentits.  Desmayo,  desfallecimiento  ,  deliquio. 
Delíquium,  ii.  U  m. Espècie  de sàlzer,  dit  deBabiló- 
nia,  que  té  las  brancas  mòlt  caygudas  de  manera, 
que  tots  los  brots  penjant  envers  terra.  Sauce  de 
Babilonia,  Salix  babylonius. 

DESMAYADAMENT.  adv.  m.  Ab  poch  ani- 
mo, dèbilment.  Desmayadamente,  Languidè. 

DESMAYAMENT.  m.  DESMAT. 

DESMAYAR.  V.  a.  Fér  pérdrer  Y  animo.  Des- 
mayar,  desalentar,  desanimar,  Exanimo,  as.  ||  v.  n. 
Pérdrer  1*  animo.  Desmayar.  Animo  defícere. 

DESMAYARSE.  V.  r.  Càurer  en  basca.  Des- 
mayarse,  ahilarse,  amortecerse,  Deliquium  pati. 

DESMAY AT  9  DA.  adj.  que  s'  aplica  al  color 
baix.  Desmayado,  apagada.  Color  remissus,  lan- 
guens. 

DESMAYET.  m.  d.  Desmayuelo,  ahila.  Lan- 
guor,  is. 

DESMEDRAR.  V.  n.  p.  u.  Tornar  à  ménos. 
També  s' usa  com  recíprocb.  Desmedrar, Decresco,  is. 

DESMEMBRADURA.  f .  y 

DESMEMBRAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
desmembrar.  Desmembracian,  dismembracion.  La- 
ceratio,  divisió,  nis. 

DESMEMBRAR.  V.  a.  Dividir  y  separar  los 
membres  del  cos.  Desmembrar,  Corporis  membra 
dividere,  discerpere.  ||  met.  Separar,  dividir  una 
cosa  de  altra.  S' aplica  mès  comunment  à  las  parts 
de  un  tot.  Desmembrar.  Divido,  is.  ||  Malgastar  part 
de  la  hisenda.  Menguar,  desmembrar,  Dijapido,  as. 

II  DESACORDAR.  ||  V.  U.  aut.  OLVIDAR. 

DESMEMORIARSE.  V.  r.  Olvidarse,  faltar  la 
memòria.  DesmemoriarsCf  trascardarse,  Oblivisci, 
memoriam  amiltere. 

DESMEMORIAT,  DA.  adj.  Faltat  de  memòria. 
DesmemoriadOj  olvidadizo,  Obliviosus. 

DESMENAR.  V.  a.  ESMENAR. 

DESMENJAMENT.  m.  Desgana,  falta  de  ape- 
tit. Desgana f  inapetencia,  Cibi  tsdium. 

DESMENJARSE.  V.  r.  Pérdrer  la  gana.  Desga- 
narse,  Cibi  tsdio  aflici. 

DESMENJAT,  DA.  p.  p.  Desganado.  Inappe- 
tens  cibo. 

FÉR  LO  DESMENJAT.  fr.  fam.  ab  que's  nóla  à  algú 
de  que  dissimuladament  y  ab  desdeny  pretén  al- 
guna cosa,  donant  à  entèndrer  que  no  la  vól.  La 
gala  de  mariramas,  Yersulus  sollicitationum  dissi- 
mulator. 

DESMENTIDOR ,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  desment. 
Desmenlidor,  Mendacii  exprobrator. 


Sit 


DBS 


DICaONARI 


DES 


DESMENTIMEVIT.  m.  La  acció  de  desmeotír. 
Desmentida,  Mendacü  exprobratío. 

DESMENTn.  V.  a.  Dir  à  algú  qae  ment,  con- 
vèncer de  fals  ó  incert  lo  qne  altre  ha  dit.  Desmei^ 
tir.  Mendacinm  exprobrare.  ||  met.  Desvanéixer  y 
dissimular  algnna  cosa  pera  qne  no*s  conega,  com 
los  indicis  y  las  snspitas.  Desmentir,  Fallo,  tego, 
is.  II  Procehir  alguna  persona  distínctament  de  lo 
que's  podia  esperar  de  sòn  naixement,  educació  y 
estat.  Desmentir.  Opiníonem  fallere.  ||  No  igualar 
alguna  cosa  à  lo  que  devia,  ó  no  tenir  la  justa  coo- 
mensuració.  Desmentir.  Descisco,  is. 
DESMENÜAR.  V.  a.  ant.  desmenussar. 
DESBIENUl•llR.  V.  a.  DISMINVHIR. 
DE8MENU88ABLE.  adj.  Lo  que  *8  pót  des- 
menussar.  Desmenuzahle.  Friabilis. 

DE8BIENU88ADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  des- 
menussa  y  apura  alguna  cosa.  Desmenuzador. 
Perscrutator,  enucleator,  is. 

DESMENUSSAB.  V.  a.  Desfer  alguna  cosa,  di- 
vidintla  en  parts  menudas.  Desmenuzary  despizear, 
destrizar.  Gomminuo,  is,  frio,  as.  Q  met.  Exami- 
nar alguna  cosa  per  pessas  menudas.  Desmennzar, 
analizar,  apurar.  Enucleo,  as. 

DESMEREIXEDOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  des- 
mereix  ó  es  indigne  de  alguna  cosa.  Desmerecedor. 
Indignus. 

DESMERÈIXER.  V.  a.  Ferse  indigne  de  pre- 
mi, favor  ó  alabansa.  Desmerecer.  Demereor,  eris. 
DESMERESGUTy  DA.  p.  p.  Desmerecido.  Im- 
meritus. 
DESMERXAR.  v.  a.  ant.  HUkiLiAE. 
DESMESURA,  f.  Descomediment,  inmodéstia. 
Desmesura.  Immodeslia,  se. 

DESMESURADAMENT,  adv.  m.  Ab  excés, 
sens  mida.  Desmesuradamente.  Immoderatè. 

DESBIESURATy  DA.  adj.  que  s'aplica  à  lo 
que  es  excessiu  y  major  de  lo  regular.  Desmesura' 
dOy  desmedido,  enorme,  desaforado.  Praegrandis, 
immanis. 

DESMILLORAR,  v.  a.  Fér  pérdrer  à  alguna 
cosa  sòn  llustre  y  perfecció.  Desmejorar.  Deterio- 
rem reddere. 

DESMOBLAR.  V.  a.  Tràurer  los  mobles  de 
una  habitació.  Desamohlar.  Supellectilia  tollere. 

DESMONTAR.  V.  a.  DESMUNTAR. 

DESMORAUSAR.  V.  a.  Corrómprer  ks  cos- 
tums. Desmoralizar.  Mores  corrumpere. 
DESMORALISAT,  DA.  adj.  Lo  qui  es  de  ma- 

las  costums.  Desmoralizado.  Moribus  perditis  ho- 
mo. 

DESMOTXAR.  V.  a.  y  derivats,  bsmotxar. 

DESMUNTAMENT.  m.  La  obra  de  desmun- 
tar. Desmonte.  Compacti  operis  dissolutio. 

DESMUNTAR.  V.  a.  Desfer,  desarmar  una 
màquina.  Desmontar.  Machínae  coropagem  dissol- 
vere.  ||  Parlant  de  canons  y  allras  pessas  de  arti- 
lleria trànrerlos  de  la  curenya.  Descahalgar,  desen- 
cabalgar,  desmontar.  Tormenta  bellica  depooere. 


II  Parlant  de  canons  y  altras  peaaas  de  arüUeria 
significa  també  impossibilitar  lo  tèa  us  ab  vieléi- 
cia  dels  tirs  del  enemich,  destruhinl  la  cnreo^L 
Deseahalgar.  Tormenta  bellictt  detarbare.  |  Aliii- 
xar  las  barras  de  la  escopeta,  etc.  pera  qae  no 'i 
despare.  Desmontar.  Scloppeti  clavem  fidociseo» 
mittere. 

DESMUNTAT,  DA.  p.  p.  Desmontaio.lsií' 
matus. 

DESNANSAT,  DA.  adj.  Sèo8  ansas.  Detasük 
Ansis  minutus. 

DESNASSAR.  V.  a.  Llevar  lo  nas.  Desnarifsr. 
Denaso,  as. 

DESNATURA  T  DESNATURALISAGIÓ.  L 
Privació  dels  drets  de  ciutadÀ.  Desnaiiiralizaàm, 
Proscriptio,  nis. 

DESNATURALI8AR.  T.  a.  Privar  à  algúM 
dret  de  naturalesa  y  pàtria.  També  s'  usa  com  n* 
cíproch.  Desnaturalizar.  Proscribo ,  is.  |j  v.  a. 
quím.  Fér  pérdrér  la  naturalesa  à  alguna  con. 
També  s*  usa  com  reciproch.  Desnatwralizür.  Ki- 
turam  proturbare. 

DESNATURALISARSE,  V.  r.  Pérdrer  los  sei- 
timents  de  humanitat,  ferse  cruel.  üesnaturúlL•síl• 
sSj  enerwlecerse.  SoDvum  reddi.  ||  ant.  Donaraeptr 
lliure  *1  feudatari  del  jurament  de  fidelitat  qs 
tenia  fét  à  son  senyor  natural.  DesnattwaUzant, 
Naturam  proturbare. 

DESNATURAUSAT ,  DA.  p.  p.  Desnatwnli' 
zado.  Proscriptus.  I  adj.  inhumí. 

DESNATURAR.  V.  a.  ant.  desnaturalisíi. 
També  s'  usa  com  reciproch. 

DESNIVELL,  m.  Falta  de  nivell.  Denitoeí.  De- 
clívitas,  atis. 

DESNIYELLARSE.  V.  r.  Pérdrer  lo  nivfllL 
Desnivelarse.  Inclinari,  libellam  amittere. 

DESNIVELLAT,  DA.  p.  p.  Desnivelado.  It- 
flexus. 

DESNOHELAT,  DA.  adj.  ant.  DesconjuntaL 
Deseoyuntado.  Luxatus. 

DESNOMBRAR.  V.  a.  Llevar  lo  nom.  QuiUi 
el  nombre.  Auferre,  tollere  nomen. 

DESNONAR*  V.  a.  DESCOMPROMÉTEER. 

DESNUADOR.  m.  Qui  despulla.  LesMiiadtí. 
Denudans. 

DESNÚ,  A.  adj.  NU. 

DESNUADURA.  f.  ant.  y 

DESNUAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  desfem 

nus.  Desanudadura.  Enodatio,  nis.  ||  adv.  m.  Sèoi 

impediment.  Desnudamente.  Nudò,  palam,  apertè. 

II  Desenredament  de  alguna  dificultat.  Ac/aractot, 

solucion ,  desenredo.  Explanatio  ,  extricatio,  ais. 

DESNUAR.  V.  a.  Desfer  un  nus.  Desawdsft 
desahudar.  Enodo,  as.  ||  ant.  despullar. 

DESNUDESA.  f.  L'  estat  de  nu  ó  sens  VHliL 
Dfsnudez.  Nuditas,  atis.  ||  pobresa. 

DESO.  m.  Racó  ó  lloch  retirat  y  ocult  qoe  ser* 
veix  pera  amagarhi  alguna  cosa.  Etoimiiley  cüíw- 
drijo.  Latibulum,  i. 


DES  CATALÀ. 

rciA.  f.  La  acció  y  efecte  de  de- 
sobehir.  Desobediència,  desohedecimiento,  Inobe- 
dieniia,  imparentia,  ee. 

r.  adj.  Lo  qni  no  obebeix.  Des- 


ohediente,  desmandíido.  Imparens. 

DESOBEDIENTMENT.  adv.  m.  Ab  desobe- 
diència. Desohedienlemente,  Inobseqaenter,  inobe- 
dienter. 

DESOBEHIR.  v.  a.  No  fér  algú  lo  que  li  mana 
sòn  superior.  Desobedecer,  Jussà  exuere,  dicto  non 
parere. 

DE80BLIGAR.  Y.  a.  Tràurer  à  algú  de  alguna 
obligació.  També  s'  usa  com  recíproch.  Desohligar, 
Ab  obligatione  líberare.  ||  met.  Enagenar  1'  animo 
de  algú.  Desohligar.  Alicujus  benevolentiam  de- 
mereri. 

DESOCUPACIÓ,  f.  Ociositat,  falta  de  ocupa-» 
eió.  Desocupacion.  Otium,  ii. 

DESOCUPitDAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
desocupat.  Desocupadamente,  Quietè,  expeditè. 

DESOCUPAR.  V.  a.  Desembarassar  algun  lloch. 
Desocupar,  desembarazar ,  despejar.  Evacuo,  as, 
locum  expedilum  relinquere.  ||  ter.  parir. 

DESOGUPARSE.  V.  r.  Desembarassarse  de  al- 
gun negoci  ú  ocupació.  Desocuparse.  Sese  expe- 
diré. 

DESOCUPAT,  DA.  adj.  Lo  qui  no  té  ocupació. 
DesocupadOy  holgado.  Otiosus,  vacuus. 

DESOIR.  V.  a.  Desaténdrer,  deixar  de  oir. 
Desoir.  Animum  avertere. 

DESOLACIÓ,  f.  Destrucció,  ruina  y  pèrdua  to- 
tal de  alguna  cosa.  Desolacion.  Eversio,  desolatío, 
depopulatio,  nis.  ||  met.  Aflicció,  angústia,  senti- 
ment. Desolacion.  Anxietas,  alís. 

DESOLAR.  V.  a.  Tirar  à  terra  algun  edifici. 
Desolar,  asolar,  derribar,  demoler.  Diruo,  is,  de- 
molior,  iris.  ||  Arruinar  algun  regne  ó  província, 
malmétrer  tol  lo  que  vé  al  pas.  Desolar,  asolar, 
talar,  devastar.  Yaslo,  as. 

DESOLAT,  DA.  p.  p.  Desolado,  asolado.  Deso- 
latus. 

DESOLLAR.  v.  a.  escorxar. 

DESOLRE.  V.  n.  ant.  No  dóldrerse.  No  dolerse. 
Haud  dolere.  ||  disóldrer. 

DESOMBRAR.  V.  a.  Llevar  la  sombra.  Quiiar 
la  sombra.  Umbra  privaré. 

DESONEST,  A.  adj.  desronbst. 

DESONESTAMENT.  m.  ant.  Injúria  de  pa- 
raula. Denuesto.  Convicium,  ii. 

DESONESTAR.  V.  a.  ant.  Injuriar,  infamar  de 
paraula.  Denostar.  Convicior,  aris. 

DESOlfESTAT.  f.  ant.  deshonestament.  ||  ant. 

DESHONESTEDAT. 

DESONOR.  m.  DESHONOR. 

DESONRANZA.  f.  ant.  deshoxra. 

DESOPILACIÓ.  f.  La  acció  de  desopilar.  Deso- 
pilacion.  Obstructionis  excussio. 

DESOPILAR.  V.  a.  Curar  la  opilació.  Desopi- 
lar,  Oppilationi  mederi. 


DES  Si9 

DESOPILAT,  DA.  p.  p.  Desopilado.  Opilatio- 
ne  solutus. 

DESOPILATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
curar  la  opilació.  Desopilativo.  Oppilationibus  me- 
dendi  vi  prsditus. 

DESOPINAR.  V.  a.  DESACREDITAR. 

DESORDE.  m.  Confusió,  desconcert,  falta  de 
orde.  Desórden,  desordenamiento.  Inordinatio,  per- 
turbatio,  nis.  ||  Desmasia,  excés.  Desórden.  Immo- 
deratio,  nis,  excessus,  us. 

UN  desórde  porta  un  ORDE.  ref.  ab  que  's  denota 
que  1s  gastos  supèrflues  y  prodigalitat  obligan 
desprès  à  víurer  ab  mòlta  economia.  El  mucL• 
desórden  trae  mwho  órden.  Maximus  è  nullo  ple- 
rumque  nascitur  ordo. 

DESORDENADABIEBIT.  adv.  m.  Ab  desorde, 
confusió  y  sens  regla.  DesordenadamenU.  Inordi- 
natè,  turbatè. 

DESORDENADisSIMj  A.  adj.  sup.  Desorde- 
nadisimo.  Yaldè  inordinatus. 

DESORDENAMENT.  m.  ant.  y 

DESORDENAN8A.  f.  ant.  DESORDE. 

DESORDENAR,  v.  a.  Confóndrer,  perturbar 
r  orde.  Desordenar.  Perlurbo,  as. 

DESORDENARSE.  v.  r.  Eixirse  de  regla»  ex- 
cedirse.  Desordenarse.  Modum  excedere. 

DESORDENAT,  DA.  p.  p.  Desordenado.  Inor- 
dinatus. II  adj.  Qui  fa  las  cosas  sens  orde.  Desorde- 
nado. Pravus. 

DESORELLAR.  V.  a.  Llevar  las  orellas.  Deso- 
rejar.  Aures  praecidere. 

DE80RELLAT,DA.p.p.  Desorejado.  Inauritus. 

DESORGABÜSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  desor- 
ganisa,  Desorganizador.  Disturbator,  is. 

DESORGANISAR.  v.  a.  Desordenar,  de^arre- 
glar.  Desorganizar.  Perturbo,  as. 

DESORI,  m.  Desgavell ,  desorde ,  confusió.  De 
sanquintin ,  zahgarda ,  zacapela.  Turbatio  ,  nis, 
jurgium,  ii. 

DESORMEIG.  m.  Desaparell.  Desaparejo.  Ex- 
armatio,  nis. 

LLEVAR  LO  DESORMEIG.  fr.  uàut.  DESAMARRAR. 

DESORMEJAR.  V.  a.  Llevar  los  ormeigs,  etc. 
Desaparejar.  Instrumenta  turbare. 

DESOSSAR.  V.  a.  Separar  los  ossos  de  la  carn. 
Desosar,  deshuesar.  Exosso,  as. 

DESOS8AT,  DA.  p.  p.  Desosado.  Exossatus. 

DESOU.  m.  Obra  de  desovar.  Desove.  Ovorum 
emissió. 

I^SOVAR.  v.  a.  Póndrer  los  peixos,  tortugas, 
etc.  Desovar.  Ova  edere. 

DESPACIEBfTAR.  V.  a.  IMPACIENTAR. 

DESPAGAR.  V.  a.  ant.  y  derivats,  disgustar, 

DESCONTENTAR.  ||  tcr.  T.  SORPÉNDRERSB,  SUSPÉNDRER- 
SE,  QUEDARSE  PARAT. 

DESPAIG.  m.  L'  acte  de  despatxar.  DespacL•. 
Expedilio,  nis.  ||  Lo  lloch  ahont  se  despatxan  los 
negocis.  Despacho.  Cubiculum  expediendis  negoti- 
is  destinatum.  [|  La  cèdula ,  títol  ó  comissió  qae's 


8ii 


DES 


DICCIONARI 


DES 


dóna  per  algnn  empleoó  negoci.  Despacho,  Litlerae 
expedit».  ||  Llestesa ,  desembaràs.  Desenvoltura, 
despejo,  desemharazo,  expediente.  In  negotiis  expe- 
diendis  facilitas. 

CÓRRER  LOS  DESPiíGS.  fr.  Donarlos  cars  sens  re- 
tardarlos.  Córrer  los  despachos,  Negotia  expediré. 

DESPALMAR.  V.  a.  Netejar  lo  pla  de  las  em- 
barcacions de  la  brossa  que  arreplegan  ab  la  ay- 
gna,  y  donarhi  sea.  Despalmar,  espalmar.  Naviam 
carínas  exterius  detergere,  seboque  illinire. 

DESPAMPANAR.  V.  a.  ant.  y  derivats,  des- 

PAMPOLAR. 

DESPAMPOLADOR,  A.  m.  y  f.  agr.  Lo  qui 
despampola.  Despampanador ,  deslechugador,  Pam- 
pinator,  is. 

DESPAMPOLADURA.  f .  y 

DESPAMPOLAMENT.  m.agr.  La  acció y  efecte 
de  despampolar.  Despampanadura.  Pampinatio,  nis. 

DE8PAMPOLAR.  v.  a.  agr.  Tràurer  los  pàm- 
pols als  sarments  pera  qne  fructifiquen  millor.  Des- 
pampanar,  deslechugar,  d^síec^u^tnar.  Pampino,  as. 

DESPANYAMENT.  m.  La  acció  de  despanyar. 
Descerrajadura,  Serae  avulsio. 

DE8PANYAR.  V.  a.  Arrancar  lo  pany  de  al- 
guna porta,  bahnl,  etc.  Descerrajar,  Seram  avel- 

lere. 

DESPARABIENT.  m.  disparo. 

DESPARAR.  y.  a.  Descompóndrer  lo  que  esta- 
va parat  y  arreglat.  Descomponer,  Locata  tollere.  || 

DISPARAR. 

DE8PAREN8AR.  V.  a.  DESMILLORAR,  DESFIGU- 
RAR. 

DE8PÀRER  Y  DEWARÉIXER.  V.  n.  ant. 

DESAPARÈIXER. 

DESPAREDAR.  V.  a.  Desfer  una  paret.  Detto- 
piar.  Parieles  diruere. 

DE9PARIAR.  V.  a.  desapariar. 

DESPARTIDORi  A.  m.  y  f.  Lo  qui  desparteix. 
Despartidor.  Pacis  inter  rixantes  conciliator. 

DE8PARTIR.  v.  a.  Separar  als  que's  barallan 
ó  renyeixen  ,  posar  pau  entre  ells.  Despartir,  Ri- 
xantes dispertire. 

DESPASSAR.  V.  a.  desenfilar. 

DESPATARRADA.  f.  Mudansa  de  alguns 
balls ,  que  s*  executa  aixancarrantse  ab  art.  Des- 
patarrada.  Divaricatum  tripudium. 

DESPATXAR.  V.  a.  Abreviar  y  conclóurer  al- 
gnn negoci  ó  altra  cosa.  Despaohar,  Expedio,  perfi- 
cio,  is.  II  Resóldrer,  determinar  las  causas  y  nego- 
cis. Despaehar.  Defínio,  is.  ||  Enviar,  com:  despat- 
xar un  correu  ,  un  propi.  Detpachar.  Mitto ,  is.  | 
Yéndrer  los  generós  desfentse  de  ells,  ó  cambiant- 
los  ab  altres.  Despachar,  Mercès  venundare ,  vel 
permutaré.  ||  matar.  ||  Consumir  promptamenl  al- 
guna cosa,  com  lo  diner,  los  béns.  Despabilar,  det- 
pachar hrevemente.  Geleriter  absumere.  ||  despkdir. 
4 .  g  enllestirse. 

DESPATZAR8E.  V.  f.  Desembarassarse.  Des- 
packam.  Se  expediré. 


TOT  SE  DESPATXA.  lOC.  fam.  EN  AQUEST  MON,  etC. 

DE8PAT.  adv.  m.  Poch  à  poch,  apleret.  Despa- 
eiOf  lentamente,  Paulatim,  pedetentim. 

DESPEADURA.  f.  Lo  mal  que's  fa  en  los  peus 
per  haver  caminat  mòlt.  Despeadura,  despeamiento, 
Pedum  subtrilio. 

DESPEAR8E.  V.  r.  Maltractarse  Ms  peus  per 
haver  caminat  mòlt.  Despearse.  Pedibus  ob  ni- 
mium  iter  fessis  laboraré. 

DE8PEGGIÓ.  f.  ant.  desprbci. 

DESPEGTIBLE.  adj.  ant.  despreciaele. 

DE8PEDA88ADOR,  A.  m.  y  f,  Lo  qui  despe- 
dassa.  Despedazador,  Lacerans,  discerpens. 

DE8PEDA88A1IIENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
despedassar.  Despedazamiento.  Laceratio,  nis. 

DE8PEDA88AR.  V.  a.  Fér  trossos  alguna  cosa, 
dividintla  en  parts  sens  orde  ni  concert.  Despeda- 
zar,  dilacerar.  Lacero,  as.  ||  Espatllar  la  roba  ó 
calsat.  Romper,  Detero,  is.  Q  met.  Maltractar  ,  des- 
truhir  algunas  cosas  no  materials,  com  la  ànima. 
Despedazar.  Lacero,  as. 

DESPEDASSATy  DA.  p.  p.  Despedazado,  roto. 
Laniatus.  ||  espellifat. 

ANAR  TOT  DBSPEDASSAT.  fr.  Portar  la  roba  mòlt 
dolenta.  Estar  heeho  un  Judas ,  ó  un  Adan  ó  un 
aramhel.  Vetusta  m  et  attritam  vestem  gesta  re. 

DESPEDIGIÓ.  f.  ant.  DESPEDiDA.  II  ant.  expedi- 
ció, desemrarIs. 

DESPEDIDA.  f.  La  acció  y  efecte  de  despedir- 
se.  Despedida,  despedimiento.  Abeuntís  salutatio. 

DESPEDIDAMENT.  adv.  m.  ant.  Ab  llestesa 
y  deseipbaràs.  Expeditamente,  Expeditè. 

DESPEDimEBIT.  m.  despedida.  ||  La  acció  de 
despedir  al  llogater  ó  arrendador.  Desahucio,  Gon- 
ductoris  dejectio. 

DONAR  DESPEDIMENT.  fr.  DESPEDIR.  I.  5. 

DESPEDIR.  V.  a.  Deixar  anar,  despéndrer, 
llansar  alguna  cosa ,  com  la  fletxa  ,  la  pedra,  etc. 
Despedir.  Emitto,  is.  ||  met.  Llansar  de  sí,  com:  des- 
pedir olor,  llum  ,  etc.  Despedir,  difundir,  esparcir. 
Emitto,  is.  II  met.  Apartar  de  sí  alguna  cosa  no 
material ,  com  lo  dolor,  lo  mal ,  etc.  Despedir.  Re- 
jicio,  pello,  is.  p  Tràurer  à  algú  V  empleo,  ofici  ú 
ocupació  ,  com:  despedir  al  criat ,  las  tropas ,  etc. 
Despedir.  Dimitto,  is.  ||  Intimar  al  llogater,  arren- 
dador ,  etc.  que  ha  de  deixar  la  cosa  llogada.  De- 
sahuciar.  Conductorem  dejicere.  ||  Negar  à  algú  lo 
que  demana.  Despedir,  negar,  dar  repulsa.  Recuso, 
as.  II  Dit  del  esperit,  ànima,  etc.  morir.  ||  v.  n.  ant. 

BNLLESTIRSE. 

DE8PEDIR8E.  V.  r.  Fér  alguna  expressió  do 
cortesia  ó  de  afecte  pera  separarse  una  persona  de 
altra.  Despediru.  Valedico,  is. 

DESPEDIT,  DA.  adj.  ant.  Llest  en  obrar.  Es- 
pedito.  Expeditus. 

DE8PEDREGAR.  V.  a.  Tràurer  las  pedras  de 
un  camp ,  heretat ,  etc.  Despedregar,  despedrar. 
Elapido,  as. 

DE§PEGAT|  DA.  adj.  ant.  desacreditat. 


DES 


CATALÀ. 


DES 


S45 


8ÉE  DESPEGAT.  fr.  DESACREDITAR8E. 

DESPEIT.  m.  ant.  despit. 
DE8PENADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  trau  de  pena. 
Despenador.  Poenarum  levalor. 

DESPENAR.  V.  a.  TRÀURER  DB  PENA. 

DE8PEPÍDIR.  V.  a.  GASTAR.  II  ant.  malbaratae. 
I  V.  a.  ant.  desgargar. 

DESPÉNDRER8E.  V.  r.  Baixar  ab  fúria  algn- 
na  cosa  de  dalt.  DesgajarsBf  Desprenderse.  Decido, 
Í8.  I  Desapropiarse  de  alguna  cosa.  DesprendersBf 
deshacerse,  Abalieno,  as.  ||  Apartarse,  abstràurerse. 
Desfrenderse.  Distrahi.  |{  Excusarse  de  fér  algnna 
eosa.  Escusarse,  descartarse.  Excusari. 

DESPENJAR,  y.  a.  Tràurer  algnna  cosa  del 
lloch  en  qne  està  penjada.  També  s'  usa  com  re- 
eíproch.  Descolgar.  Snspensa  deponefe. 

DE8PEN8A.  f.  DISPENSA. 

DE8PEN8ER  Y  DE8PEN8IER.  m.  ant.  DIS- 
KirSKR. 

DESPENTINAR,  v.  a.  Desfer  lo  pentinat.  Des- 
yetfiar ,  desgrenar.  Crines  turbare. 

DESPENTINAT,  DA.  p.  p.  Despeinado.  Gri- 
nibus  turbatis. 

DESPENYADERO  Y  DE8PENYADOR.  m. 
Frecípici,  lloch  alt  ple  de  rocas  y  escarpai.  Despe- 
fUidero,  derrocadero,  desgalgaderOy  precipicio.  Prae- 
eípítium,  ü. 

DE8PENYAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
despenyar  ó  despenyarse.  Despenoy  despenamienlo. 
frsBcipitatio,  nis. 

DESPENYAR.  V.  a.  Precipitar,  tirar  ó  fér  càu- 
rer  desde  algun  lloch  alt  comunment  ple  de  pe- 
dras.  També  s*  usa  com  recíproch.  Despenar,  des- 
f§lgar ,  precipitar.  Precipito  ,  as ,  praecipitem 
agere. 

DESPENYARSE.  V.  r.  met.  Entregarse  cega- 
ment als  vicis.  Despenarse,  desen frenarse.  In  vitia 
roere. 

DESPENYO.  m.  Desbaratament  de  ventre.  De$- 
feno.  Yentris  profluvium. 

DESPERADAMENT.  adv.    m.  desesperada- 

MINI. 

DESPERANZA.  f.  ant.  desesperació. 

DE8PERAR.  V.  n.  desesperar. 

DE8PERDICI.  m.  Malbaratament  dels  béns  ó 
altra  cosa.  Desperdicio.  Dilapidatio,  nis.  ||  Lo  que 
resta  de  alguna  cosa  y  no  s*  aprofita  per  no  poder- 
86  ó  per  omissió.  Sól  usarse  en  plural.  Desperdicio, 
Residnum,  i. 

DESPERDICIADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  des- 
perdicia.  Desper dictador.  Dilapidalor,  [pròfusor,  is. 

DESPERDIGIAR.  v.  a.  Malbaratar,  gastar  ó 
emplear  malament  alguna  cosa.  Desperdiciar.  Dis- 
perdo,  is. 

DESPERFILAR.  V.  a.  pint.  Sua  visar  la  dure- 
sa dels  contorns  ó  de  las  líneas  foranas  de  un  cos, 
à  fi  de  que  figure  rodó.  Desperfilar,  Lineamenta 
lenire. 

IM3SPERFILARSE.  V.  r.  Pérdrer  la  postura 

TOMO  1. 


que  té  alguna  cosa  que  estava  de  perfil.  Desperfi- 
larse.  Extrema  lineamenta  con  fundi. 

DESPERTADA,  f.  MATINADA. 

HORA  DB  DESPERTADA,  f.  i  LA  MATINADA. 

DESPERT,  A.  adj.  No  adormit.  Despierto,  dts- 
pierto.  Expergefactus.  ||  met.  Viu,  sagàs,  advertit. 
DespiertOy  despabilado.  Solers.  Q  met.  Atent,  cuy- 
dadós,  vigilant.  Despierto,  Experrectus. 

ESTAR  DESPERT,  fr.  mct.  fam.  Estar  ab  vigilància 
y  prevenció  à  fi  de  no  sér  enganyat.  Àhrir  el  ojo. 
Intento  esse  cavendae  fraudi. 

SOMIAR  DESPERT,  fr.  met.  fam.  Delirar,  desgar- 
ratar.  Sonar  despierto.  Somnio,  is. 

DESPERTADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  desperta  als 
altres.  Despertadorf  disperlador,  Expergefaciens.  || 
m.  Màquina  de  rellotge  pera  despertar  à  algú  per 
medi  del  soroll  que  fà  à  la  hora  qne  està  posat. 
Despertador,  Horarius  excilator.  ||  met.  Lo  que  dóna 
mòlt  cuydado  y  adverteix  descuyt.  Despertador, 
Cura  animum  pungens. 

DESPERTAR.  V.  a.  Fér  cessar  ó  interrómprer 
la  son.  Despertar y  dispertar,  desadormecer,  Exper- 
gefacio,  is.  ||  mel.  Desen torpír  algun  membre  ador- 
mit, com  la  cama,  *1  peu,  elc.  Desadorme^r,  Tor- 
porem  excutere.  y  met.  Excitar,  com :  despertar  la 
fam,  la  espècie,  etc.  Despertar,  dispertar.  Excito, 
as.  II  met.  Fér  que  algú  s'  pose  sobre  sf,  ó  recapa- 
cite.  Despertar,  Ab  oscitanlia,  segnitia  alterius 
animum  revocaré. 

DESPERTAR  i  QUI  DORM.  fr.  Suscitar  espécies  que 
mouhen  à  algú  à  fér  ó  dir  lo  que  no  pensava.  Des- 
pertar d  quien  duerme.  Dormien  tem  excitaré. 

DESPERTARSE.  V.  r.  Deixar  de  dormir.  Des- 
pertar, despahilarse,  recordar  del  sueno,  Experge- 
fieri.  II  met.  Ferse  algú  més  advertit  y  entès  de  lo 
que  era  abans.  Despertar,  Ingenu  oscitantíam  de- 
ponere.  ||  Conèixer  V  error  y  abandonarlo.  Desper- 
tar. Ab  errore  sol  vi.  ||  Dit  de  la  venda,  concórrer 
compradors.  Picar,  Gertatim  emptores  adesse. 

DESPÈS,  A.  p.  p.  Expendido,  Gonsumptus.  || 

m.  GASTO. 

DESPESA,  f.  ant.  COST,  gasto.  ||  Lo  que  ordinà- 
riament se  consum  pe*l  menjar  diari.  Despensa. 
Quod  in  victum  quotidianum  emitur.  ||  pensionista. 
II  CASA  DE  DESPESAS.  ||  Lo  diari  ó  la  mesada  que 
paga  'I  qui  està  en  casa  de  despesas.  Pension, 
Pensió,  nis.  ||  ant.  Provisió  de  comestibles  pera  \ 
camí.  Despensa,  vidtico.  Viaticum,  i. 

ESTAR  k  DESPESA,  fr.  Yíurcr  en  casa  particular  de 
altre  pagant  per  la  manutenció  y  cuydado  un  tant 
diari  ó  mensual.  Estar  d  pupilaje.  Alumnum  esse. 

DESPESAR.  m.  ant.  pesar. 

DESPESARI.  m.  y 

DESPESER,  A.  m.  y  f.  Qui  té  despesas.  Des- 
pensero.  Díspensator,  is. 

DESPESSEGH.  m.  ant.  desperdigiador. 

DESPESSEGA.  f.  ant.  tros,  desperdici.  2. 

DESPESSEGAR.  V.  a.  ant.  dbspbrdiciae,  de»- 
trossar. 

70 


546 


DES 


DICCIONARI 


DES 


DE8PICAR.  V.  a.  Péndrer  satisfacció  de  algan 
agravi.  Coflmnment  s*  usa  com  recíproch.  Despi- 
eafj  despicarse,  Ulciscor,  eris. 

DESPIGARSE.  V.  r.  Yenjarse  ó  péodrer  satis- 
facció de  algun  agravi.  Despieam.  Viodictam  su- 
mere,  ulcisi. 

DESPIGH.  m.  Satisfacció  que's  pren  de  algin 
agravi.  Despique,  despecho,  desabrimiento.  Injuri» 
vindicatio. 

DE8PIDO.  m..DBSFEDIDA,  DBSPBDIïnifT. 

DE8PINTAR.  v.  a.  Esborrar  lo  pintat.  També 
8*  usa  com  recíproch.  Despintar.  Pictum  radere, 
abradere. 

NO  dbspintíbseli  i  kmt  ALGUNA  COSA.  fr.  met. 
Conservar  bè  la  memòria  ó  la  espècie  de  alguna 
cosa  encara  que  la  haja  vista,  pocas  vegadas.  No 
deipintànele  d  imo  alguna  co$a.  Rei  baud  sspius 
viss  imaginem  menti  infixam  retinere. 

DESPIT,  m.  Indignació,  furor,  desesperació. 
Despecho.  Furor,  is.  ||  m.  desfici,  aflicció. 

AB  DESPIT,  m.  adv.  Despechadameníe.  Fürenter. 

i  DESPIT,  m.  adv.  À  pesar  de  algú,  contra  sòn 
gust  ó  voluntat,  i  despecho.  Alio  invito. 

DESPITAR.  V.  a.  p.  u.  neguitejar. 

DESPITARSE.  V.  r.  Indignarse,  enfurismarse, 
desesperarse.  Despecharse.  Furere,  iudignari. 

DESPITÓS,  A.  adj.  ant.  neguitós. 

D^flPLAGENT.  adj.    displicent.  U  dbsagia.- 

DABLB. 

DESPLAHENT.  p.  a.  ant.  Lo  que  desplau.  Des* 
placiente.  Displicens. 

DESPLAHENTMEBIT.  adv,  m.  Ab  disgust. 
DesplaciblemenU.  Injucundè. 

DESPLAHER.  m.  Disgust.  Desplaeer.  Displi- 
centia,  s. 

DE8PLÀURER.  V.  n.  Disgustar,  desagradar. 
Desplaeer.  Displiceo,  es. 
DE8PLAZENZA.  f.  ant.  displicéncu. 
DESPLEGH.  m.  y 

DE8PLEGADURA.  f .  La  acció  y  efecte  de  des- 
plegar. Desplegadura.  Explicatio,  nis. 

DESPLEGAR,  v.  a.  Exténdrer  ó  desplegar  lo 
que  estava  plegat  ó  doblegat.  Desplegar,  desdoblar, 
descoger.  Explico,  as. 

DESPLER.  m.  DBSPLAHEB. 

DESPLOM.  m.  Lo  defecte  de  algun  edifici  ó 
paret  per  no  estar  à  plom  ó  per  falta  de  rectitut. 
Desplomo.  A  perpendiculo  deflexio. 

DESPLOBIAR.  v.  a.  plomar.  ||  Fér  que  alguna 
paret,  edifici  ó  altra  cosa  perda  la  línea  perpendi- 
cular. Desplomar.  A  perpendiculo  arcere. 

DESPLOMARSE.  V.  r.  Pérdrer  la  línea  per- 
pendicular. Se  diu  especialment  dels  edificis.  Des- 
plomarse.  A  perpendiculo  declinaré ,  deflecli.  || 
Gàurer  à  plom  alguna  cosa  de  gran  pes.  Desplo- 
marse.  Ruo,  is. 

DESPOBLACIÓ,  f .  Falta  de  la  gent  que  pobla- 
va algun  lloch.  Despoblaem,  desp%sblo.  Óppidi  de- 
relictioy  desèrtic. 


DESPOBLADOR,  A.  m.  yf.  Loquides^ 
Despobiador.  Vasta ns. 
DESPOBLAHEBTT.  m.  DIBPMLAdó. 

Despoblar,  v.  a.  Bedohir  à  erm  6  dwrt. 
Despoblar.  Depopulor,  aría.  |  met.  DespuUar  al^s 
lloch  de  las  eosas  que  hi  ha  en  ell;  y  aixi  dita 
DESPOBLAR  uu  camp  de  arbres,  elc.  uispoMar.  hr 
polio,  as. 

DESPOBLARfflB.  v.  f.  Qoedane  algun  M 
sens  habitants.  Despoklarsi.  Oppidnm  ab  iaeilií 
deseri. 

DESPOBLAT,  m.  Desert,  erm.  HetpoUoio.  St» 
litudo,  inis. 

DESPOGAR.  V.  a:  anU  DI8M1NUUE. 

DE8PODERAR.  V.  a.  ant.  DBSPoaaBMiB. 

DESPOUS.  m.  pi.  B8P0N8ALS. 

DESPONGELLAR.  Y.  a.  ant.  DBSrUMUB. 

DESPÓNDRER8E.  V.  r.  Deixar  de  póodicrh 
gallina  y  altres  ausells  desprès  de  certa  tempoiak 
Desponerse.  Aves  infoBcundas  fierí. 

DESPOBfYAR.  V.  a.  aot.  DBSFOfiBHa,  DBK• 
LLAR. 

DESPÓNYER.  y.  a.  ant.  dbposab. 

DESP08AR.  Y.  a.  Autoriaar  k>  matriíDoai  cm 
à  pàrroco.  Desposar,  Gonnubio  ritè  jungere. 

DESPOSARSE.  Y.  f.  Gasarse.  De^potonc.  If 
trimonium  contrahere. 

DESPOSORI.  m.  La  promesa  que  home  y  ím 
*s  fàn  mútuament  de  contràurer  matrimoni.  Ait 
s'  enien  del  casament  per  paraula»  de  present.  Si 
sól  usar  en  plural.  Desposorio.  Spoiüalia,  íb^ 
nuplis,  arum. 

DESPOSSEHIlfENT.  m.  La  acció  y  efectià 
despossehir.  Desposeimienío.  PosseasioDis  printií^ 

DESPOSSESSAR.  Y.  a.  ant.  DBBPOSfiBHiR. 

DESPOSSEHIR  Y.  a.  Privar  à  algú  de  lo  fN 
possehia.  Desposwr,  desaposetUnusr,  PosaeiMi• 
aliquem  deturbare.  I  despoblar. 

DESPOSTAT.  m.  ant.  díspota. 

DÈSPOTA,  m.  Lo  soberà  ó  senyor  absohit  ^ 
goberna  sons  subjecció  à  las  lleys.  Dèspota.  Tym- 
nus,  i. 

DESPÓnCAMENT.  adv.  m.  Ab  despoüM. 
Despóticamente.  Tyrannicè. 

DESPÒnCHp  GA.  adj.  Absolut,  indepeodoli 
no  subjecte  à  las  lleys.  Despótico.  Tyrannicas;  tt* 
lli  subditus  legi.  y  Cam.  malbaratàdor,  halsaiu- 

DOR.  II  m.  HALBABATAHBNT. 

FÉR  DESPÓTIGH  DB  ALGUIfl  COSÍ.  fr.  Uïïk,  lALIà- 
RATAR,  MALGASTAA.    . 

DESPOnSBIE.  m.  Autoritat  absoluU  qae  R 
està  limitada  per  las  lleys.  DespoHsmo.  Tynaait) 

idiS.  I  PRODIGALITAT. 

DESPREAR.  V.  a.  DBSPRBCIAR. 

DESPREGI.  m.  Desestimació  ó  poch  aprecl 
Desprecio.  Ck>ntemplus,  us. 

FÉR  DBSPBBCI.  fp.  DB8PBBCIAB. 

MIRAR  AB  DBSPRBCi.  Mirar  ab  superioritat  ó  ea^ 
do  alguna  coea,  no  ferne  cas.  JCtror  sobn  komks 


DES  CATALÀ. 

ó  sohre  el  homhro.  Minacibus  vel  obliguis  ocnlis 
intoeri. 

DESPREGIABLE.  adj.  y 

DE8PREGIADÍ8,  8A.  adj.  ant.  Digne  de  des- 
preci.  Despreeiable.  Gontemnendus,  contemptibi- 
lis. 

DESPREGIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  desprecia. 
Despreciador.  Contemptor,  is. 

DESPRECIAR.  V.  a.  No  fér  apreci  ó  tenir  en 
poch  alguna  cosa.  Despreciar,  menosprmary  deses- 
timar, Contemno,  is.  Q  injuriar,  vilipeptoiar. 

NO  poderse  despreciar  res.  fr.  No  pérdrer  ni 
mal-lograr  la  ocasió.  No  perder  ó  no  desecharripio. 
Oc^asionis  pilum  arripere. 

DE8PREGIAT,  DA.  p.  p.  Despreeiado,  Con- 
temptus. 

DE8PRENDIMENT.  m.  Poch  apego,  desinte- 
rès. Desprendimiento,  Rerum  bumanarum  despeo- 
tus.  II  La  acció  de  despéndrerse  una  cosa  de  altra. 
Desprendimiento f  deskaeimiento.  Abalienatio,  nis. 

DESPREOCUPACIÓ,  f.  V  efecte  de  despre- 
ocupar. Despreoeupacion,  Prseoccupationis  expul- 
sió. 

DESPREOCUPAR.  V.  a.  Desimpressionar, 
tràurer  de  la  preocupació.  També  s'  usa  com  re- 
cíproch.  Despreocupar,  Aliquem  à  praeoccupatione 
deterrere. 

DESPREOCUPAT,  DA.  adj.  Libre  de  pre- 
ocupacions. Despreocupado,  Prsoccupàtionis  ex- 
pers. 

DESPRÉS,  A.  p.  p.  Desprendido,  Abalienatus. 

II  DESPICH,    DESPRECI. 

DESPRÈS,  adv.  t.  II.  y  ord.  que  denota  poste- 
rioritat. Despues,  Post,  postea,  deinceps.  ||  adv.  t. 
Següent,  com  un  any  desprís.  Despues,  Posterus. 

DESPREVENCIÓ.  f.  Falta  de  prevenció  ó  de 
preparació.  Despreveneion,  Imparatio,  nis. 

DESPREVINGUDAMElfT.  adv.  m.  Sens  pre- 
venció. Desprevenidamente,  desapereihidamente,  des•' 
proveidamente.  Improvisè. 

DESPREVINGUT,  DA.  adj.  Lo  qui  està  sèns 
prevenció.  DesprevenidOy  desapercibidoj  desprovis- 
to,  desproveido.  Imparatus. 

DESPROPORCIÓ,  f.  Falta  de  la  proporció  de- 
guda. Desproporcion.  Inaequalitas  ,  atis ,  incon- 
gnientia,  se. 

DESPROPORCIONADAMENT,  adv.  m.  Ab 
desproporció.  Desproporcionadamente,  Impariter, 
incongruè. 

DESPROPORCIONAR.  V.  a.  Fér  pérdrer  la 
proporció  à  algun  acosa,  tràurerla  de  regla y  mida. 
Desproporcionar.  Proportionis  expertem  reddere. 

DESPROPORCIONAT,  DA.  adj.  Lo  que  no 
guarda  las  degudas  proporcions.  Desproporcionado, 
Impar,  incongruens.  ||  Desmesurat,  excessiu.  Des^ 
medido.  Nimius,  immodicus. 

DESPROPÒSIT,  m.  Dit  ó  fèt  fora  de  llocb, 
oportunitat  y  temps.  Despropósito.  Ineptiae,  arum, 
deliramentum,  i. 


DES  5i7 

DESPROPOSITAT,  DA.  adj.  Lo  que  es  fora 
de  propòsit.  Despropositado,  Absurdus,  Inopportu- 
nus. 

DESPROVEHIR.  V.  a.  Llevar  à  algú  sas  pro- 
visions ó  lo  necessari  pera  sa  conservació.  Despro- 
veer.  Neces^ariis  privaré. 

DESPROVIST,  A.  p.  p.  irreg.  Desprovisto,  Ne- 
cessarlis  privatus.  ||  adj.  Faltat  de  lo  necessari. 
Desprovisto.  Egenus. 

DESPUES  Y  DESPUIX.  adv.  t.  y  11.  desprès. 

DESPULCELLAR.  V.  a.  ant.  desflorar. 

DESPULL,  A.  p.  p.  ant.  DESPULLAT.  II  m.  pi. 

ant.  DESPULLA.  5. 

DESPULLA,  f.  La  acció  y  efecte  de  despullar. 
Despojo,  Spoliatio,  nis.  ||  L'  empleo  vacant  per  as- 
censo  del  que  V  obtenia.  Resulta,  Munus  vel  offi'- 
cium  vacans  ex  promotione  illo  fungentis.  ||  La 
pell  que  deixa  la  serp  de  temps  en  temps.  Camisa, 
Colubri  exuvisB.  ||  anat.  llit.  2.  ||  pi.  Tot  lo  que's 
troba  abandonat  per  la  destrossa  de  un  exèrcit, 
naufragi  ó  altra  desgràcia.  Despojos,  Manubiae, 
arum.  ||  La  panxa,  cap  y  peus  del  bestiar,  y  las 
alas,  coll  y  demés  menuts  de  qualsevol  aucell. 
Despojos.  Pecudum  viscera  extremaque  membra; 
avium  exta.  ||  Las  pessas  de  roba  que  algú  deixa 
desprès  de  baversen  servit.  Desechos,  Despecta, 
rejecta  veslis.  ||  pellopas. 

DESPULLAR,  v.  a.  Llevar  ó  privar  à  algú  de 
lo  que  gosa  ó  té.  Despojar,  Spolio,  as.  ||  Llevar  ju- 
rídicament la  possessió  dels  béns  ó  habitació  que 
algú  tenia,  pera  donaria  à  són  llegítim  duenyo, 
precebint  la  corresponent  sentència.  Despojar ,  Ex 
sentenlia  judicis  aliquem  expoliare.  ||  Llevar  à  al- 
gú U  vestit  ó  roba  que  porta.  Desnudar^  despojar, 
Denudo,  as.  ||  Llevar  à  alguna  cosa  lo  que  la  cu- 
breix  y  adorna,  com:  despullar  los  altars,  etc. 
Desnudart  despojar.  Nudo,  denudo,  as. 

DESPULLARSE.  V.  r.  Llevarse  la  roba.  Des- 
pojarse,  desnudarse.  Yestibus  spoliari.  jj  met.  De- 
sensenyorirse  voluntàriament  de  alguna  cosa.  Des- 
pojarse.  Renuntio,  as. 

DESPULLAT,  DA.  adj.  Lo  qui  no  té  roba  pera 
posarse,  ó  està  mòlt  mal  vestit.  Desnudo,  Dílace- 
ratis  vestibus  indutus.  ||  Faltat  de  alguna  cosa  no 
material,  com:  despullat  de  mèrits.  Desnud;  Des- 
titutus,  nudus. 

DEIXAR  1  ALGÚ    DESPULLAT,   fp.   Péndrcrli    tOt    lo 

que  tenia.  Dejar  d  uno  en  cueros  ó  en  pelota,  Ali- 
quem bonis  omníbus  speliare. 

QUEDAR  DESPULLAT,  fp.  QUEDAR  AB  LA  CAMISA  DE 
LA  ESQUENA. 

DESPUNTADURA.  f.  Obra  de  despunlar.  Deè- 
puntadura,  Cuspidis  disruptio. 

DESPUNTAR.  V.  a.  espuntar.  ||  v.  n.  Mani- 
festar agudesa  é  ingeni.  Despuntar,  Ingenu  speci- 
men  praebere.  ||  met.  Adelantarse,  ferse  véurer. 
Despuntar.  Praesto,  as. 

DESPÚS.  adv.  t.  y  11.  desprès. 

DESPUSAHÍ  T  DESPUSAHtB.  adv.  t.  D06 


S48 


DES 


DICCIONARI 


DES 


dias  abans  del  present.  ÀnUayer^  dnU$  de  offer. 
Nudins  lertios. 

DE8PUSANIT.  adv.  t.  En  la  nit  immediata 
anterior  à  la  última  que  ha  passat.  Antenoche,  Dua- 
bus  abhinc  noctibns. 

DESPUSDEMÀ.  adv.  t.  En  lo  dia  que  vindrà 
immediatament  desprès  de  demà.  Trasmananay 
pasado  manana.  Perendiè. 

DESPUYAR.  V.  a.  DESPULLAR. 

DESPUYLAR.  V.  a.  y  derivats,  despullar. 
DE8PUYS.  adv.  t.  y  11.  ant.  desprès. 

DE8QUARTERAR.  V.  a.  ESQUARTERAR. 

DE8QUIT.  m.  La  aceió  y  efecte  de  desquitar- 
se.  Desquite,  Compensatio ,  nís.  |  met.  Desagravi, 
despich  ó  satisfacció  que  's  pren.  Desquite.  Yindio- 
ta,  86,  nltio,  nis. 

DESQUITAR.  V.  a.  Recobrar  y  reintegrarse 
de  lo  que  s*  ha  perdut.  Regularment  se  diu  del 
joch  y  s*  usa  mès  com  reciproch.  Deequitar,  Re- 
sarcio,  is.  ||  met.  Péndrer  satisfacció,  venjarse  de 
algun  disgust  ó  mala  obra  que  s*  ha  rebut  de  altre. 
Comunment  s'  usa  com  reciproch.  Desquitar.  Vin- 
dico, as. 

DESRAHONABLE.  m.  IRRAHONARLE. 
DESRAYOAR.  V.  a.  DESARRELAR. 
DESRELAR.  V.  a.  DESARRELAR. 
DESREMANGAR.  V.  a.  DESARREMANOAR. 

DESREYGAR.  V.  a.  ant.  desarreglar. 

DESROLLAR*  V.  a.  DESCARAGOLAR.  |  DESENROT- 
LLAR. 
DE8ROVELLAR   T   DE8ROVEYAR.   V.  a. 

Tràurer  lo  rovell  à  alguna  cosa.  DesKerrumhrar, 
Rubiginem  tollere. 

DE8RUGAR.  V.  a.  DESARRUGAR. 

DESsA.  adv.  11.  De  aquest  costat,  de  la  part  de 
aquí.  De  ocd,  ie  ate  lado,  Cis,  cítrà. 

DESSABOR.  m.  Disgust,  pena.  SiiMahor.  Acer- 
bitas,  atis. 

DE88ABORAR.  v.  a.  ant.  dessarordi. 

DE88ABORIMENT.  m.  Falta  de  sabor  y  gust 
en  lo  menjar.  Deiabrimiento,  desahor,  desazon,  In- 
sulsitas,  atis. 

DESSABORIR*  V.  a.  Llevar  lo  sabor  ó  gust  à 
algun  menjar.  Desazonür,  Insipidum,  insulsum 
reddere. 

DE88ABORIT,  DA.  adj.  Loque  té  poch  sabor. 
Desabrido,  Insulsus,  insipidus.  ||  ant.  Disgustat, 
indisposat.  Dtsazonado.  Male  affectus.  ||  ant.  De 
mal  geni  y  condició.  Dezàbrido,  Morosus. 

DESSABROfENT.  m.  dessarorimbnt.  |  Dis- 
gust, neguit.  Deiabrimiento t  desazon.  Taedium,  ii. 

DESSABRIR.  v.  a.  Disgustar,  exasperar  V  ani- 
mo de  algú.  Desabrir,  desazonar.  Exacerbo,  as. 

DE88ABRIT,  DA.  adj.  DBSSARORIT. 

DESÍBALAR.  V.  a.  Tràurer  la  sal  à  alguna  co- 
.  Desalar.  Salsedinem  lenire. 
DESSALT.  m.  ant.  enfado,  agra  vi,  fellonu. 
DE88ALTAR.  V.  a.  ant.  enfadar,  agravur. 

VEBtANGmAR•  v.  a.  Tràurer  massa  aanch  à 


alguna  persona  ó  animal.  També  s*  usa  com  reci- 
proch. besangrar.  Sanguinem  ad  deliquium  usque 
extrahere.  ||  Escurar  ó  desaygnar  una  bassa,  es- 
tany, etc.  Desangrar.  Exhaurio,  is.  [  Em  pobrir 
algú  gastantli  Us  béns  ínsensiblement.  Desangrar. 
In  rei  familíaris  angustias  redigere. 

DES8ARRAYGAR.  v.  a.  dbsarrelar. 

DESSECACIÓ,  f.  Obra  de  dessecar.  Desecacion, 
deseeamiento.  Exsiccatio,  siccatio,  nis. 

DESSECANT,  adj.  Lo  que  té  la  virtut  de  des- 
secar. Desecativo,  desecante.  Exsiccandi  vi  prsedi- 
tus. 

DESSECAR.  V.  a.  Tràurer  la  humitat  de  algu- 
na cosa.  Desecar.  Exsicco,  as.  ||  consumir. 

DESSECATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
dessecar.  Desecativo^  desecante.  Exsiccans,  exsic- 
candi vi  praeditus. 

DESSALTARSE.  V.  r.  ant.  enfadarsb,  agra- 

VIARSB,  BNFBLLONIRSE. 

DESSEGUIR.  V.  a.  Deixar  de  seguir.  Dejar  de 
seguir.  Dissequere. 

DESSEMBLANSA.  f.  Diferència,  diversitat. 
Desemejanza.  Dissimíliludo,  i  nis. 

DESSEÜIBI.ANT.  adj.  Diferent ,  lo  que  no  se 
sembla  à  altra  cosa  de  la  seva  espéeie.  Desemejante 
Dissimilis. 

DESSEMBLAR.  V.  n.  No  semblarse  alguna 
cosa  à  altra  de  sa  espècie.  També  s'  usa  com  reci- 
proch. Desemejar.  Dissimilem  esse. 

DESSEMBLE.  adj.  ant.  dessemblant. 

DESSEPARAR.  V.  a.  SEPARAR. 

DESSERVEY.  m.  Culpa  comesa  contra  algú  à 
qui's  té  obligació  de  servir.  Deservicio.  Culpa ,  s, 
offensio,  nis.  ||  ant.  disfavor.  |  ant.  mal  paper. 

DESSET.  adj.  DISSET. 

DESSETEN.  adj.  ant.  dissetè. 

DESSÍDIA.  f.  Peresa,  negligència,  deixamenL 
Desidia.  Desídia,  socordia,  m. 

DESSIDIÓS,  A.  adj.  Negligent ,  deixat.  Desi- 
dioso.  Desidiosus,  socors. 

DESSIRIER.  m.  ant.  dbsitj. 

DESSOBRE.  prep.  Sobre  de  alguna  cosa.  £ii- 
eima.  Supra,  súper.  U  adv.  ant.  ademès. 

PER  DESSOBRE.  adv.  Superficialment ,  sens  exa- 
men. Por  encima.  Perfunctoriè,  obiter. 

DESSOLDAR.  V.  a.  Tràurer  la  soldadura  à  al- 
guna cosa.  Desoldar.  Replumbo,  as. 

DESSONILLARSE.  V.  r.  Dcspcrlarse  V  qui 
dormia  subtilment.  Despabilarse ,  desadormecerse. 
Expergisci. 

DESSORRAR.  V.  a.  ant.  Tràurer  la  sorra  que 
serveix  de  llastre  à  las  embarcacions.  Deslastrar, 
Saburram  é  navi  extrahere. 

DESSOSSEGO.  m.  desassossego. 

DESSOTA,  adv.  11.  En  lloch  inferior  respecte 
al  superior.  Debajo.  Infra.  ||  prep.  met.  S'  usa 
pera  denotar  la  subordinació  de  un  à  altre.  Debajo. 
Sub. 

DESSOTERRAR.  V.  a.  dbsbntbrrar. 


DES 


CATALÀ. 


DBS 


Si9 


D.  Drap  pera  aixngar  lo  suor. 
IkMero,  tmlano.  Sndariíim,  ü. 

KflBUAR.  V.  a.  Aixugar  lo  suor.  S'  usa  mès 
con  recíproh.  Denídar.  Sudorem  abslergere. 

DCBSUBSTANGIAR.  V.  a.  Dessucar ,  tràurer 
k  sobstancía  é  alguna  cosa.  Desustanciar,  Enervo, 
IS,  effoBtnm  reddere.  ||  Dit  de  la  terra  cansada  de 
dooar  fmyt.  Esquilmar ,  desustanciar.  Terram  ex- 
sqgere. 

OEBBÜBSTANGIAT,  DA.  p.  p.  Desustanciado, 
fnervatus,  aridus.  J  Cansat  de  donar  fruyt.  Desus- 
kmeiado,  disipado,  Exuctus  ager. 

DC88UGAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  des- 
iDcar.  Desucacion.  Suc<!Í  extractío. 

DGSfiüGAR.  V.  a.  Traurer  lo  snch  de  alguna 
eosa.  Desjugar,  dejugar,  Exsucco,  as.  ||  Traurer  lo 
«och  de  las  fruylas,  herbas,  elc.  Deszumar.  Exsuc- 
€0,  as.  I  Traurer  la  substància,  humor  ó  virtut  de 
aigana  cosa.  Desustanciar ,  desuhstanciar.  Enervo, 
as;  effoBtum  reddere.  Q  met.  Anàrsen  portant  los 
diners  y  béns  de  algú  ab  bonàs  manyas.  Chupar, 
Alicnjus  opes  fraude  aut  dolo  consumere. 

DESSUGATy  DA.  p.  p.  Deszumado,  Exsncca- 
tos. 
'DE88Ú8.  prep.  ant.  desobre.  y  adv.  11.  ant. 

PALT. 

VENIR  DE88Ú8.  expr.  ant.  tiüakse  desobre, 

BVBESTIR. 

DE88U8DIT,  A.  adj.  ant.  sobredit. 

DESSUSPITAGIÓ.  f.  Obra  de  dessuspitar.  In- 
dagaeiom.  Indagatio,  nis. 

DESSUSPITAR.  V.  a.  Examinar,  averiguar 
pera  eixir  de  suspita.  Indagar.  Perscrutor,  aris. 

DCSTAGABIENT.  m.  mil.  Porció  de  tropa  se- 
parada del  cos  principal  del  exercit  ó  de  la  guar- 
nició de  una  plassa  pera  alguna  expedició,  guàrdia 
6  altre  fi.  Destacamento,  Militum  manus  ab  exer- 
citu  sejnncta. 

DESTACAR.  V.  a.  Elegir  ó  separar  del  cos 
principal  una  porció  de  tropa  pera  alguna  acció, 
guàrdia  ó  altre  fi.  Destacar,  Militum  manum  expe- 
ditioni  seligere. 

DESTAGONAR.  V.  a.  Llevar  lo  taco  ó  gastar 
nòU  las  sabatas  per  la  part  posterior.  Destacanar. 
Gilce  praemere. 

UBSTALONAR.  V.  a.  Doblegar  ab  alguna  tre- 
intjada  la  part  de  la  sabata  que  cubreix  lo  taló. 
Desearcanalar.  Posteriorem  calcei  par  tem  detere- 
re. 

DESTAPADURA.  f.  La  acció  de  destapar.  Des- 
tMpadwa.  Operculi  detractio. 

DESTAPAR.  V.  a.  Traurer  la  tapa  ó  tap  à  al- 
guna cosa.  Destapar,  Operculum  detrahere.  Q  met. 
Descnbrir  alguna  cosa  trahent  lo  que  la  tapava. 
TuBbé  s*  usa  com  recíproch  y  's  diu  especialment 
larlaal  de  la  cara.  Destapar,  Faciem  retegere. 

íAMENT.  adv.  m.  dbstrempa- 

f.  Desigualtat  del  temps , 


excés  de  calor,  fret  ó  humitat.  Duttmfkmsm.  In- 
tempèries ,  ei.  I  Excés  en  los  efectes  ó  en  1*  us  de 
algunas  cosas.  Destemplanza,  Imrooderatio,  nis.  | 
Alteració  en  lo  pèls  que  no  arriba  à  febra.  Destem- 
planza, Pulsus  agitatio.  ||  met.  Desorde ,  falta  de 
moderació  en  las  paraulas  ó  accions.  Destemplanza. 
Immoderatio,  nis. 

DESTEMPLAR.  V.  a.  y 

DESTEMPRAR.  v.  a.  ant.  destrbmpib. 

DESTEMTAMENT.  adv.  m.  ant.  Perturbació 
de  la  rahó,  falta  de  tino.  Desatiento,  Animi  per- 
turbatío. 

DESTEmTANMENT.  adv.  m.  ant.  Sens  tino. 
Desatentadamente,  Imprudenter,  inconsideratò. 

DESTEMTAR.  V.  n.  anst.  Pérdrer  lo  tino.  De^ 
satinar,  Aberro,  as. 

DE8TÉNDRER.  V.  a.  RccuUir  lo  que  estava 
estès.  Destender.  Distendere. 

DE8TENTAR.  V.  a.  ant.  inquietar,  opiimir. 
distraurer. 

DESTENYIR.  V.  a.  Llevar  lo  tint  à  alguna  co- 
sa, borrar  los  colors.  Destenir.  Colore  exuere,  pri- 
varé. 

DESTERMENAR.  V.  a.  ant.  EXTERMINAR.  J  ant. 
DETERMINAR.  ||  ant.  Llcvar  ó  mudar  lo  terme  ó  tér- 
mens.  Qnilar  los  lindes,  Tollere  limes. 

DESTERRAGIÓ.  f.  ant.  y 

DESTERRAMENT.  m.  ant.  DESTERRO. 

DESTERRAR,  v.  a.  Tràurer  à  algú  per  justícia 
de  algun  Iloch  ó  territori.  Desterrar,  Exilio  mulc- 
tare,  afficere.  ||  Deposar  ó  apartar  de  sí  alguna  co- 
sa, com  la  tristesa.  Desterrar,  Pello,  is. 

DESTERRAT,  DA.  p.  p.  Desterrado,  Exulatus. 

II  PRESIDARI. 

DESTERRO,  m.  Expulsió  judicial  de  una  per- 
sona de  un  iloch  ó  territori  determinat.  Destierro. 
Exilium,  ii. 

DESTERROSSAR.  v.  a.  ESTERROSSAR. 

DESTIL•LACIÓ,  f.  V  efecte  de  càurer  de  gota 
en  gota  algun  Mquii,  Destilaeion.  hesiWiaiio ,  nis. 
II  La  acció  y  efecte  de  destil-Iar.  Destilacion ,  ins- 
tilacion.  Instillatío,  nis.  ||  Fluxió  de  humor  que 
corre  de  una  part  del  cos  à  altra.  Destilacion.  Hu- 
mor is  fluxio. 

DESTIL-LADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  té  per  ofici 
destil-Iar.  Destilador,  Destillarius.  ||  Lo  Iloch  ahont 
se  de^til-la.  Destilador,  destilatorio,  Destillatorium, 
ii.  II  Instrument  pera  destil•lar.  Sól  sèr  un  morter 
gran  de  pedra  porosa  per  la  qual  passan  las  ay- 
guas.  Destilador,  destiladera.  Vas  destillationi  de* 
serviens.  ||  alamrí. 

DESTIL-LADORA.  f.  DESTIL-LADOR.  3. 

DESTIL•LAR,  v.  n.  Càurer  algun  líquit  de  gota 
en  gota.  Destilar,  Distillo,  as.  ||  v.  n.  Tràurer  per 
alambí  algun  licor  inediant  la  acció  del  foch.  Des- 
tilar, instilar,  Cacabi  dístíllatorii  ope  exprimere. 
I  Purificar  la  aygua  per  medi  del  destilador.  Des- 
tilar.  Distillo,  as. 

DESTIL-LATy  DA.  p.  p.  Destilado.  Instíllatua. 


5S0 


DES 


DICCIONARI 


DES 


DESTINACIÓ,  f.  ant.  destino. 

DESTINAR.  V.  a.  Determinar  ó  senyalar  algu- 
na cosa  pera  algun  fi  6  efecte.  Destinar.  Destino,  as. 

DESTINO,  m.  Providència  superior  que  ordena 
y  determina  las  cosas  à  sos  fins.  Destino.  Providen- 
tia,  se.  II  Fat,  sort«  Destino .  Patum  ,  i.  ||  Aplicació 
de  alguna  cosa  à  determinat  fi.  Destino ,  destina- 
don,  Destinatio,  nis.  ||  Lo  lloch  ó  empleo  que  se 
senyala  à  algú.  Destino.  Munus ,  eris,  officium  ,  ii. 

DESTINYAR.  V.  a.  ant.  Netejar  las  casas  de 
las  abellas.  Limpiar  las  colmenas,  Àlvearia  pur- 
garé. II  DBSARNAR.  També  s*  usa  com  recíproch. 

DESTIRAR.  V.  a.  p.  u.  Desfer  las  calsas.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Desatacar.  Solvo,  is.  || 
ant.  Disparar  la  artilleria.  Disparar,  hacer  fuego, 
Explodo,  is. 

DESTITUCIÓ,  f.  L'  acte  de  privar  à  algú  del 
empleo  ,  càrrech  ó  dignitat  que  tenia.  Destitueion. 
Destitutio,  nis. 

DESTITUHIR.  V.  a.  Privar  à  algú  del  empleo, 
càrrech  ó  dignitat.  Destituir,  Destituo,  is.  ||  dbsam- 

PARÀR. 

DESTÓLDRER.  V.  a.  ant.  DiSTRÀURER,  destor- 
bar, IMPEDIR. 

DESTOLRE.  V.  a.  ant.  desfer,  evitar. 

DESTORB,  m.  Obstacle,  impediment.  Etlorho. 
Obex,  icis,  impedimentum,  i. 

SENS  destorb,  m.  adv.  desembarassadament. 

DESTORBADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  destorba. 
Bttorhador,  Obstans. 

DESTORBAR.  Y.  a.  Posar  embarasses  à  la  exe- 
cució de  alguna  cosa.  Estorbar,  Obsto,  as,  impe- 
dio,  is. 

DESTÓRCER.  V.  a.  Desfer  lo  tort,  afluixant  las 
voltas  ó  donantlas  al  revés.  Destorcer,  Distorqueo, 
es.  I  Adressar  lo  que  estava  tort.  Destoreer,  Diri- 
go,  is. 

DESTORNAR.  Y.  a.  ant.  girar,  dbsviab. 

DESTORTi  A.  p.  p.  Destoreido.  Distortus. 

DESTRA,  f.  ant.  Ronsal.  Diestro,  Capistrum,  i. 

ME.NAR  EN  DESTRA,  fr.  ant.  DESTRAR. 

DESTRABAR.  v.  a.  Tràurer  las  trabas.  Des- 
trahar,  Pedicas  solvere.  Q  Desagafar  ó  separar  una 
cosa  de  altra  ab  la  qual  estava  trabada.  Destrahar, 
DÍBJungo,  is.  Q  Parlant  dels  animals,  traurerlos  las 
trabas  ó  la  pota  de  entre  las  cordas  ahont  s*  havia 
ficat.  També  s*  usa  com  recíproch.  Desmanear,  Ju- 
mentis  pedicas  solvere. 

DESTRADOR.  m.  ant.  Qui  amida.  Medidor, 
Mensor,  metitor,  is.  ||  ant.  canador,  mesurador. 

DESTRAGAR.  V.  a.  ant.  Causar  estrago.  Haeer 
estrago.  Damnificaré. 

DESTRAL,  f.  Instrument  de  ferro  que  en  la 
part  inferior  té  '1  tall,  y  en  la  superior  un  forat 
ahont  s'  encaixa  '1  mànech,  y  serveix  comunment 
pera  estellar  llenya.  Hacha,  segur,  destral.  Secu- 
ris,  is. 

DESTRALASSA.  f.  aum.  Seguron.  Grandíor 
securis. 


DESTRAIXR.  m.  mil.  Cada  un  dels  soldats  que 
hi  ha  en  cada  batalló  destinats  principalment  à  des- 
embarassar lo  pas  en  las  marxas,  pera  lo  que  por- 
tan  palas,  destrals  y  escodas  ó  magalls.  Gastador, 
haehero.  Míles  in  castris  viíssternendisdestinatus. 

sÉR  BON  DESTRALER.  fr.  fam.  Sc  diu  del  que  es 
mòlt  menjador.  Tener  buena  tijera,  estar  picada  la 
piedra.  Helluonem  esse. 

DESTRALETA.  f.  d.  Segureja,  destraleja.  Se- 
curicula,  8B. 

DESTRAMAR.  v.  a.  Tràurer  la  trama  de  la 
tela.  Destramar.  Tramam  díssolvere. 

DESTRAMENT.  adv.  m.  Ab  destresa.  Diestra- 
mente.  Dexlerè. 

DESTRAR.  V.  a.  ant.  Menar  las  cabalcaduras , 
tiradas  del  ronsal.  Llevar  del  diestro  ó  dè  diestro. 
Capistro  ducere.  ||  ant.  amidar.  ||  Anar  al  costat  del 
que  cabalca ,  à  peu  ó  à  caball.  Ir  al  diestro.  Ad 
dsxteram  alicujns  pergere. 

DESTRE,  A.  adj.  Hàbil,  expert  en  algun  art. 
Diestro.  Peritus.  ||  m.  ronsal. 

DESTRE  DE  MAR.  Expcrt  cn  cosas  de  mar.  Diestro^ 
Perito.  Peritus. 

DESTREDOR.  m.  ant.  destrador. 

DESTREMPADAMENT.  adv.  m.  Ab  destein- 
plansa.  Destempladamente.  Intemperanter. 

DESTREmPAMENT.  m.  Dissonància  de  cor- 
das en  algun  instrument  músich.  Destemple.  Chor- 
darum  dissonantia. 

DESTREMPAMENT  DE  VENTRE.  Cambras,  fluíx  de 
ventre.  Desconcierto,  despeno.  Yentris  profluvium. 

DESTREMPANSA.  f.  destemplansa. 

DESTREMPAR.  v.  a.  deixatar,  y  mús.  Dcs- 
truhir  la  concordància  y  armonia.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Destemplar.  Absona  reddere  instru- 
menta musica.  [  met.  Destruhir,  desconcertar  lo 
bon  orde  ó  concert  de  alguna  cosa.  Destemplar. 
Turbo,  dislurbo,  as.  Q  Fér  pérdrer  lo  tremp  als 
instruments  de  cer  ó  altre  metall.  També  s'  usa 
com  recíproch.   Destemplar.  Temperatura  privaré. 

DESTREMPARSE.  v.  r.  met.  y  fam.  Posarse 
de  mal  humor  lo  qui  estava  alegre  y  trempat.  Po- 
nerse  de  mal  humor.  Stomachari. 

DESTREMPAT,  DA.  adj.  ant.  Desarreglat  en 
sas  costums.  Inmoderado.  Immoderatus. 

DESTRENAR.  Y.  a.  Desfer  la  trena.  Destren- 
zar.  Cinctos  capillos  díssolvere. 

DESTRÉNYER.  Y.  a.  ant.  Precisar,  obligar 
per  forsa.  Constrt^ir,  compeler.  Coropello,  is. 

DESTRESA,  f.  Habilitat,  art,  primor  ó  propie- 
tat ab  que's  fà  alguna  cosa.  Destreza.  Dexteritas, 
atis. 

AB  DESTRESA,  m.  adv.  DvestramentP ,  expertamente. 
Expeditè. 

BESTRET,  A.  p.  p.  Constr^ido,  compelido. 
Coactus.  II  m.  ant.  districte.  ||  m.  misèria,  calami- 
tat. II  ant.  APREMI.  II  MALA  PARTIDA. 

DESTRETAMENT.  adv.  m.ant.  estretambnt. 
DESTRETT.  m.  ant.  esgassesa. 


DES  GATàU. 

DESTRICH.  m.  ant.  dant,  pétouA,  prejudici. 

DE8TRIFIGAR.  V.  a.  bnsinsstrar,  ensbntar. 

DE8TRIGAT,  DA.  adj.  ant.  detingut. 

DESTRtssiML,  A.  adj.  sap.  Dieslrisimo,  des- 
trisimo.  Perilissímus. 

DESTBOHIB.  V.  a.  DBSTauHiR. 

DESTBONAmENT.  DU.  La  acció  y  efecte  de 
destronar.  Desironamienlo.  Ejectio  é  solio. 

DE8TBONAR.  V.  a.  Deposar  ò  privar  del  reg- 
ne à  algú.  Tràurerlo  del  trono.  Destronar,  desen- 
tranizar.  Solio  aliquem  proturbare. 

DESTRÓS.  m.  y 

DESTROSSA,  f .  L'  acte  y  efecte  de  destrossar. 
Destrozo.  Slrages,  is. 

DESTROSSADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  destrossa. 
Destrozador.  Disruptor,  is. 

DESTROSSAR.  V.  a.  Fér  trossos  de  alguna 
cosa.  Destrozar.  Disrumpo,  is.  ||  Espatllar  la  roba, 
V  calsat,  elc.  Destrozar,  romper.  Lacero,  as.  || 
met.  Gastar  mòlt  sens  consideració,  fér  malbé  la 
bisenda  ó  béns.  Derroehar,  dilapidar,  destrozar, 
destruir,  abrasar,  Profundo,  is,  dilapido,  as.  ||  mil. 
Derrolar  als  enemichs  ab  mòlta  pèrdua.  Destrozar, 
profligar.  Proflígo,  as. 

DESTRUCCIÓ,  f.  L'  acte  y  efecte  de  destrubir. 
Destruceion,  destruicion,  eversion,  estrago,  Destruc- 
tio,  nis. 

MÉTEER  i  DESTRUCCIÓ.  lOC.  ant.  DESTRUOIR,  ENTRAR 
i  FOCH  T  k  SANCH. 

DESTRUCTIBILITAT.  f.  Qualitat  de  destruc- 
tible.  Deslructibilidad.  Destructibilitas,  atis. 

DESTRUCTIBLE.  adj.  Lo  que  pót  destnihirse 
ó  sér  deslruhit.  Dsstruihü.  Destnictioni  obnoxius. 

DESTRUCTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  ó 
poder  pera  destrubir.  Destruetivo,  destruelorio,  Des- 
tructivus. 

DESTRUCTIVAMENT.  m.  adv.  Ab  destruc- 
ció. Destructivamente,  Ad  excídium. 

DESTRUCTOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  destruheix. 
Destruidor,  destructor.  Destructor,  vastator,  is. 

DESTRUHIBLE.  adj.  DESTRUCTIBLE. 

DESTRUIDOR,  A.  m.  y  f.  destructor. 

DESTRUHIMENT.  m.  destrucció. 

DESTRUHIR.  V.  a.  Desfer,  arruïnar,  assolar 
alguna  cosa.  També  s'  usa  com  recíproch.  Destruir, 
Deslruo,  is.  ||  mel.  destrossar.  3.  ||  met.  Parlant 
de  arguments  ó  rahons  llevaries  la  forsa  ab  rabons 
ó  arguments  contraris.  Destruir,  Deslruo,  is.  ||  met. 
Llevar  à  algú  Ms  medis  ab  que's  mantenia,  ó  im- 
pedirli  adquírirlos.  Destruir,  Ad  inopiam  redigere. 

II  infectar.  II  GASTAR. 

DESTRUNFAR.  V.  a.  Tràurer  de  trunfo,  fér 
gastar  los  trunfos.  Destriunfar,  Gollusorem  melio- 
ris  notse  pagellis  spoliare. 

DESTRUYMENT.  m.  DESTRUCCIÓ. 

DESUETUT.  f.  Cessació  de  us.  Desuetud,  Desue- 
tudo,  inis. 
DESULLARSE.  V.  r.  ant.  enllubbnabsb. 
DESUMPLIR.  V.  a.  ant.  vutdàr. 


DES  S51 

DESUMPTE.  m.  ant.  deducció. 
DESUNIÓ,  f.  Separació  de  las  parts  que  com- 
ponen algun  tot,  ó  de  las  cosas  que  estavan  juntas 
y  unidas.  Desunion.  Disjunctio,  nis.  ||  met.  Discòr- 
dia, divisió  entre  *ls  que  estavan  ben  avinguts. 
Desunion,  discordaneia.  Dissensió,  nis,  discòr- 
dia, se. 

DESUNIR.  V.  a.  Separar  las  cosas  que  estavan 
unidas.  També  s*  usa  com  recíproch.  Desunir,  Dis- 
jungo,  is.  II  met.  Introduhir  la  discòrdia  entre  *ls 
que  estavan  ben  avinguts.  També  s'  usa  com  recí- 
proch. Desunir.  Dissidia  serere. 
DESUNIT,  DA.  p.  p.  Desunido.  Dissociatus. 
DESURDIR.  V.  a.  Desfer  lo  urdit.  Deswrdido. 
Orsum  disturbare. 

DESÚS.  m.  Falta  de  us  ó  exercisi  de  alguna 
cosa.  Desuso,  Desuetndo,  inis. 

DESUSAR.  V.  a.  y  mès  comunment  recíproch. 
Desacostumar,  pérdrer  V  us.  Desusar,  desacostum- 
brar,  Desuesco,  is. 
DESUSAT,  DA.  p.  p.  Desusado,  Desuetus. 
DESUSDIT,  A.  adj.  ant.  sobredit. 
DESVALGUT,  DA.  adj.  Desamparat,  faltat  de 
ajuda  y  socorro.  Desvalido.  Desertus,  destitutus.  jj 
Faltat  de  forsas,  de  salut.  Desmarrido.  Marcidus, 
languens. 

DESVALIMENT.  m.  Desamparo,  falta  de  aju- 
da ó  favor.  Desvalimiento,  Orbitas,  atis. 

DESVALISADOR.  m.  ant.  Lladre  de  camí  ral. 
Salteador,  Lalro,  nis. 

DESVALISAR.  V.  a.  ant.  Robar  al  caminant  lo 
que  porta.  Desbalijar,  Grassari  viatoribus. 

DESVANEIXEMEBIT.  m.  distracció.  ||  Pre- 
sumpció, vanitat  ó  supèrbia.  Desvanecimiento.  Ina- 
nis  supèrbia,  arrogantia.  ||  Perturbació  dels  sen- 
tits que  sól  sér  efecte  de  debilitat  ó  flaquesa.  Des- 
vanecimiento ,  vértigo ,  vahido,  Yertigo  ,  inis. 

DESVANÉIXER.  V.  a.  Separar  las  parts  de  al- 
guna cosa  de  modo  que  arriben  à  pérdrerse  de  vis- 
ta, com  lo  vent  separa  las  del  fum,  lo  sol  las  de  la 
boyra,  etc.  També  s' usa  com  recíproch.  Desvane- 
oer.  Dissipo,  as.  Q  distrIurer.  ||  trIurer  del  cap. 
II  met.  Desfer  ó  anul-lar  alguna  cosa,  com  lo  dub- 
te, la  suspita,  etc.  Desvanecer,  Dissipo,  as.  ||  Donar 
à  algú  motiu  de  presumpció  ó  vanitat.  Desvanecer, 
envanecer,  Superbum  reddere.  ||  burlar,  desmeic- 
tir.  U  Ensnperbkse.  Envanecerse,  desvanecerse.  Ina- 
niter  seefferre.  y  Perturbarse  'Is  sentits,  tenir  un 
rodament  de  cap.  Desvanecerse,  irsele  d  uno  la  ca- 
beza.  Yertigine  laboraré. 

DESVANESGUT ,  DA.  p.  p.  Desvanecido.  Dis- 
sipa tus.  II  adj.  Lo  qui  té  mòlta  presumpció,  vanitat 
ó  supèrbia.  Desvanecido,  envanecido.  Flatus,  ||  dis- 

T«ET. 

DESVANIMENT.  m.  DESVANEIXEMENT. 

DESVANIRSE.  V.  r.  desvaníixbrsb. 

DESVARAR.  V.  a.  nàut.  Posarse  en  moviment 
la  embarcació  que  estava  varada.  Desvarar.  Naveni 
vado  inhsrentem  rursus  fluitare. 


582 


DES 


DICCIONARI 


DET 


DESVARI.  m.  Accident  que  sobrevé  als  ma- 
lalts, ab  qae  perden  la  rabóy  deliran.  Desvario, 
deliria,  dtvaneo.  Deliratio,  nís,  deliriom,  ii.  ||  Ac- 
cident, pertorbació  de  la  rabó  ó  fantasia,  originada 
de  alguna  malaltia.  Desvario,  delirio,  devaneo.  De- 
liriom, i  i.  I  Paraula  ü  obra  sens  orde  ni  concert. 
Desvario,  desaiino.  Delirinm,  ii.  Q  met.  Cosa  que 
ix  del  orde  regalar  de  la  naturalesa.  Desvario,  fe- 
nomeno,  monstrttosidad.  Deliramentum,  i.  |  càpeit- 

XO  ,  EXTRA VAGInCIA.  |  pi.  PATIANTAS  ,  FOLLAS  ,  FÍ- 
ICLAS. 

DESVARIAR.  V.  n.  dbsvaribjar.  |  ant.  dks- 

YIAXSB. 

DESVARIEJAR.  V.  n.  Delirar,  dir  desatinos. 
Desvariar,  delirar,  devanear,  Desipio,  insanio,  is. 
I  Demanar,  proposar  6  dir  cosas  fora  de  lloch  ó 
de  rabó.  Desvariar.  Deliro,  as. 

DESVARIEJAT,  DA.  adj.  delirant. 

DE8VEDAR.  V.  a.  Alsar  ó  revocar  la  probibi- 
ció  de  alguna  cosa.  Desvedar.  Probibitionem  lollere. 

DESVEDAT,  DA.  adj.  Lo  que  no  està  probi- 
bit  babentbo  estat.  Desvedado.  Ab  interdiclo  libe- 
ratus. 

DESVELAR.  V.  a.  ant.  Llevar  lo  vel.  Tam- 
bé s'  usa  com  recfprocb.  Quiíar  el  velo,  Yelum  to- 
llere. 

DESVENAR.  V.  a.  Llevar  las  venas.  Desvenar. 
Yenas  amputaré ,  fibras  detrabere.  ||  met.  Sepa- 
rar ó  tràurer  algunas  cosas  ditas  venas,  com  los 
metalls  de  la  terra,  etc.  Desvenar.  Yenas  detra- 
bere. 

DESVEBITATJA.  f.  Lo  contrari  de  ventatja. 
Desventaja.  Deterior  conditio. 

DESVENTURA,  f.  Desgràcia,  infelicitat,  mala 
sort.  Desventura,  Infortunium,  ii. 

DESVENTURADAMElfT.  adv.  m.  Ab  desven- 
tura. Desventuradamenle,  Infortunatè. 

DESVENTURAT,  DA.  adj.  Desgraciat.  Des- 
fítnlurado,  Infortunatus,  miser. 

DESVERGENAR.  V.  a.  DESFLORAR. 
DESVERGONYA.  f.  ant.  DESVERGONTIlfENT. 

DE8VERGONYAT,  DA.  adj.  desvbrgontit. 

DESVERGONYIDAMENT,  adv.  m.  Ab  des- 
vergonyiment. Desvergonzadamente,  Impudenter. 

DESVERGOBIYIDiSSIM,  A.  adj.  sup.  Des- 
tergonzadisimo,  Impudentissimus. 

DESVERGONYIMENT,  m.  |alta  de  vergo- 
nya, atreviment,  desmasíada  llibertat.  Desvergüen- 
za,  procacidad,  petulància,  descaro,  descoco,  desue- 
llo,  descomedimiento.  Impudentia,  petulantia,  sb, 
procacilas,  atis. 

DESVERGONYIRSE.  V.  r.  Parlar  ú  obrar  ab 
desvergonyiment.  Desvergonzarse,  deseararse,  des- 
eocarse,  Impudenter  agere,  loqui. 

DESVERGONYIRSE  i  ALGií.  fr.  Pérdrerli  'I  respec- 
te. Atreverse  d  alguno.  In  aliquem  audere.  ||  Faltar 
V  inferior  al  respecte  del  superior.  Subirse  d  las 
harhas,  levantarse  d  mayores.  Audere  in  domi- 
num. 


DESVERGONYIT,  DA.  adj.  Lo  qui  parla  ú 
obra  ab  desvergonyiment.  Desvergonzado,  deseu- 
rado ,  deslavado ,  desollado  ,  procaz,  Impndeos, 
procax. 

DESVESAR.  V.  a.  Fér  pérdrer  ó  deixar  T  os  y 
costum  que  *s  tenia.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Desaeostumhrar,  deshabttuar,  k  consuetudineaver- 
tere. 

DESVESAT,  DA.  p.  p.  Desaeostumbrado.  A 
consuetudine  aversus. 

DESVESTIR.  V.  a.  També  s'usa  com  recíproch. 

DESPULLAR. 

DESVETLLADAMENT.  adv.  m.  Ab  desvet- 
llament. Desveladamente,  Vigilanter.  ||  Ab  vigilàn- 
cia y  gran  cuydado.  Desveladamente,  vigilantemen- 
te,  Yigilanter. 

DESVETLLADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Desveladi- 
simo,  Yigilantissimus,  pervigil. 

DESVETLLADOR,  A.  adj.  Lo  que  desvetlla. 
Vigilativo.  Yigil. 

DESVETLLABfENT.  m.  Falta  de  son.  Desvelo, 
desvelamienlo,  insomnio ,  pervigilio.  Pervigilatio, 
nis,  insomnium,  ii.  ||  Atenció ,  aplicació  exacta. 
Desvelo.  Yigilantia,  diligentia,  s.  y  Cuydado,  tra- 
ball.  Desvelo,  Labor,  is. 

DESVETLLAR.  V.  a.  Impedir  la  son,  no  dei- 
xar dormir.  També  s'  usa  com  recíproch.  Desve- 
lar, quitar  el  suefio,  Somnum  auferre. 

DESVETLLARSE.  V.  r.  met.  Posar  gran  cuy- 
dado y  atenció  %n  lo  que  algú  té  à  sòn  càrrecb,  ó 
desitja  fér  ó  conseguir.  Desvelarse.  Invigilo,  as, 
sollicitè  incumbere. 

DESVETLLAT,  DA.  p.  p.  Desvelada.  Yígilans. 

II  adj.  Qui  no  dorm  lo  temps  regular,  y  'I  mateix 

temps,  com:  nit  desvetllada.  Desvelada,  Insomnis. 

estar  desvetllat,  fr.  No  tenir  son  en  lo  temps 
regular  de  dormir.  Estar  desvelada.  Insomnem, 
pervigilem  esse. 

DESVIABIENT.  m.  La  acció  de  desviar  ó  des- 
viarse.  Desvia.  Deflexio,  nis. 

DESVIAR.  V.  a.  Apartar,  allunyar  de  sòn  llocb 
ó  camí  alguna  cosa.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Descarriar,  desviar,  A  vià  deflectere ;  devio,  as.  || 
met.  Dissuadir  ó  apartar  à  algú  de  la  intenció, 
propòsit  ó  dictamen  en  que  estava.  També  s'  usa 
com  recíprocb.  Desviar,  Dissuadeo,  es ;  à  proposi- 
to  deterrere.  ||  esg.  Apartar  del  punt  la  espasa  con- 
trària. Desviar,  Ictum  deflectere.  ||  Dit  dels  ulls, 
etc.  apartarlos  del  objecte  en  que  estavan  fixats. 
Desviar,  Amoveo,  es. 

DESVIARSE.  V.  r.  fér  marrada.  Q  Apartarse 
de  lo  que  dicta  la  rabó.  Desviar  se.  A  ratione  de- 
flectere. Q  Retràurerse,  apartarse  de  la  obligació. 
Desviarse.  Ab  ofiicio  recedere.  ||  degenerar. 

DESVIRAR.  V.  a.  Retallar  ab  la  falsilla  lo  que 
sobra  de  la  sola  de  la  sabata  desprès  de  cusida. 
Desvirar.  Calceos  elimare.  ||  nàut.  Donar  voltas  al 
cabrestant  en  sentit  contrari  à  las  de  virar.  Desvi- 
rar. Evolvo,  is. 


DET 


DESVIRGINAR.  V.  a.  anl.  y  derivats  des- 

FLOEÀR. 

DESVIRTUAR.  V.  a.  Llevar  la  virtut,  substàn- 
cia ó  vigor  de  alguna  cosa.  Desvirtuar.  Languesco, 
marcesco,  is. 

DE8VOLGAR.  V.  a.  DESBOLCAB. 

DESVOLER.  V.  a.  ant.  No  voler.  No  querer. 
Nolo,  is. 

DESXIFRAR.  V.  a.  Declarar,  explicar  lo  escrit 
ab  xifras.  Descifrar,  Nolas  explicaré.  |  Interpretar 
lo  obscur.  Descifrar,  Abstrusa ,  abdita  monstra, 
re. 

DESXIFRAT,  DA.  p.  p.  Descifrado.  Ennclea- 
tus. 

DETALL,  m.  Relació  circunstanciada:  Es  ter- 
me francès  introduhit  sens  necessitat.  Pormenores, 
eircunstanciasy  particularidades,  y  detalle  ó  detall. 
Singula  capità  ,  singularium  enumeratio.  ||  mil. 
Régimen  que  observan  los  oficials  pera  ordenar 
à  cada  hü  lo  que  li  toca.  Detalle,  Detall.  Regimen, 
inis. 

EN  DETALL,  m.  adv.  Hcnudament.  Por  menor y 
por  menuda,  menudamente.  Singulatim. 

DETALLAR.  V.  a.  Individttalisar,  referir  per 
pessas  menndas.  Especificar,  particularizar,  indi- 
viduar,  referir,  contar  los  pormenores,  detallar. 
Singulatim  enumeraré,  exponere. 

DETARDAR.  V.  a.  bbtardar. 

DETENCIÓ,  f.  Dilació,  tardansa.  DetencUm,  di- 
Uicion,  demora,  tardanza.  Hora,  se,  cunclatio,  nis. 

II  SUSPENSIÓ.  II  BETENCIÓ. 

DETENCIÓ  DE  HUMOBs ,  ctc.  Beòttlsa.  Staguatio, 
nis. 

DETENGUDA.  f;  DETENCIÓ. 
DETENGUT,  DA.  p.  p.  DETINGUT. 
DETENIDOR.  m.  DfiTBNTOR.  II  m.  ant.  posse- 

HIDOB. 

DETENIMENT,  m.  La  detenció  que  fa  la  nau 
en  lo  port.  Detencion,  estadia,  demora,  estarà.  Mo- 
ra, se,  mansió,  nis. 

DETENIR.  V.  a.  Suspéndrer  alguna  cosa,  im- 
pedir que  passe  endavant.  Detener.  Detineo,  es, 
moram  afferre.  ||  Agafar,  posar  pres.  Detener.  Ca- 
pio,  comprebendo,  is.  ||  Retenir,  conservar  ó  guar- 
dar. Detener.  Detineo,  es,  servo,  as. 

DETENIRSE.  V.  r.  Retardarse  ó  anarsen  pocb 
à  poch.  Detener  se.  Cunctari,  morari.  ||  met.  Fér 
suspensió,  pararse  à  considerar  alguna  cosa.  Deté- 
nerse.  Morari.  ||  Parlant  del  menjar,  medicinas  y 
altras  cosas  semblants  no  resti tuhirlas.  Retener  en 
el  estómago.  Retineo,  es. 

DETENIRSE  'l  bídree.  fr.  Rcprimirse  las  riallas. 
Comerse  la  risa.  Risum  cobibere,  tenere. 

NO  DETENÍBSELI  BES  k  ALGÚ.  fr.  NO  DETENÍBSELI 
BES  AL  VENTRELL. 

DETENTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  deté»  Detenedor. 
Retentor,  is. 

DETERIOR.  adj.  Lo  que  es  de  qualitat  infe- 
rior à  altra  cosa  de  sa  espècie.  Detmor.  Deterior. 

TOMO  1. 


CATALÀ.  DET  653 

DETERIORACIÓ,  f.  y 

DETERIORAMENT,  m.  Dany  ó  detriment  que 
reb  alguna  cosa.  Deterioracion,  deterioro,  menos- 
cabo.  Detrimentum,  i.  ||  La  acció  de  deteriòrar- 
se.  Deterioracion.  In  statum  deteriorem  deduc- 
tio. 

DETERIORAR.  V.  a.  Pitjorar,  fèr  de  pitjor 
condició  alguna  cosa.  S*  usa  mès  com  recfproch. 
Deteriorar,  menoscabar,  empeorar.  Labefacto,  as, 
deteriús  reddere. 

DETERIORAT,  DA.  p.  p.  Deteriorado.  Dete- 
rioratus. 

DETERIORO,  m.  ^ETEBIOBAGIÓ. 

DETERRIENAR.  V.  a.  y  derivats,  ant.  dbteb- 

MINAB. 

DETERMINACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  de- 
terminarse.  Determinacion.  Decisió,  nis.  ||  Disposi- 
ció, resolució.  Determinacion.  Goninitio,  definitio, 
nis.  II  Valor,  atreviment.  Determinacion.  Audàcia, 
se,  animus,  i. 

DETERMINADARIENT.  adv.  m.  Ab  deter- 
minació. Determinadamente.  Definítè.  ||  Ab  resolu- 
ció, ab  valor.  Determinadamente.  Audacter. 

DETERMINADJÍBSIM,  A.  adj.  sup.  DeUrmi- 
nadisimo.  Promptissimus. 

DETERMINANT,  p.  a.  Lo  qui  ó  lo  que  deter- 
mina. Determinante.  Determinans.  ||  m.  gram.  Lo 
verb  que  en  la  oració  determina  à  altre.  Determi- 
nante. Determinans. 

DETERMINAR.  V.  a.  Resóldrer  lo  qne  sV  ha 
de  fér  en  alguna  cosa.  També  s  usa  com  recf- 
proch. Determinar.  Decerno,  is;  consilium  capere, 
animo  intendere.  J  Distingir,  diferenciar  alguna 
cosa.  Determinar.  Discerno ,  is.  ||  Senyalar ,  fixar 
alguna  cosa  per  algun  efecte,  com:  deteeminab  dia, 
hora,  elc.  Determinar,  amenazar.  Gondico,  is.  || 
Gontràurer  alguna  cosa  à  determinada  espècie.  De- 
terminar. Determino,  as.  ||  for.  Sentenciar,  definir 
la  causa,  ó  plet.  Determinar.  Definio,  is. 

DETERMINAT,  DA.  adj.  Resolt,  atrevit.  De- 
terminada. Audax,  animosus. 

DETERMINATIU ,  VA.  adj.  Lo  que  determi- 
na ó  resol  alguna  cosa.  Determinativo.  Definiens. 

DETESTABLE,  adj.  Abominable,  digne  de 
aborriment.  Detestable.  Detestabilis. 

DETESTABLEMENT.  adv.  m.  Abominable- 
ment.  Detestablemi^.  Abominanter. 

DETESTACIÓ.^^  L'  acte  de  abominar,  aborrir 
ó  condemnar  alguna  cosa  per  dolenta.  Delestacion.. 
Detestatio,  nis. 

DETESTAR,  v.  a.  Aborrir,  abominar.  Detestar. 
Deteslor,  exsecror,  aris. 

DETINGUT,  DA.  p.  p.  Detenido.  Demoratus.* 

DETRACdÓ.  f.  La  acció  de  tràurer.  Detrac- 
cion,  deduccion,  descuento.  Detractio,  deductio,  nis. 
II  Murmuració.  Detraccion.  Detractio,  nis,  detrac- 
tus,  us. 

DETRACTADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  DBTEACTOB. 

DETRACTAR.  V.  a.  INFAMAB. 

71 


181 


OBO 


DICCIONARI 


DBD 


DETBACrOR,  A.  m.  y  f.  Infiunador.  Detrae- 
tor.  Detractor,  is. 

DETRAHIR.  Y.  a.  TRAHll. 

DETRÀ8.  m.  La  part  posterior  del  animal.  Tro- 
uro.  Nates,  clunes,  ium.  ||  adv.  11.  qne  explica  la 
part  posterior  ó  '1  revés  de  algana  cosa  ,  ó  '1  siti 
qne  ocupa  desprès  de  altra.  Detrds,  Poaò.  Q  En 
auséncia  de  aquell  de  qui's  parla.  Detrds ,  en  au- 
seneia,  d  espaldas.  Àbsente  aliquo.  J  prep.  ab  que's 
demostra  V  orde  ab  que  una  cosa  se  segueix  à  al- 
tra. Tros,  Post.  I  DE  PART  DBTRÍS. 

ÀL  ó  DE  detrís.  m.  adv.  de  pirtdbtrís. 

PER  detrís.  m.  adv.  A  trahició.  A  Iratcton,  d  e»- 
paldas  vuiltas.  Per  ínsidias. 

DETRÀURER.  V.  a.  Descontar.  Descontar,  de- 
dueir,  Tollo,  deduco,  is. 

DETRET,  A.  p.  p.  irreg.  Deseontado  ^  dedu- 
eido.  Deductufl^ 

DETRIMEIIT.  m.  Dany,  perjudici.  DetrimentOf 
menoseaho.  Detrimentum,  i. 

DETüRADÀ.  f.  Detenció ,  parada.  Alto,  deten- 
eum.  Mora,  m,  cunctatio,  nis. 

DETURAR.  V.  a.  y  derivats,  aturar. 

DEU.  adj.  numeral  que  s*  aplica  al  número  que 
conté  deu  unitats.  Diez,  Decem.  |  m.  La  xifra  que 
representa  '1  número  compost  de  deu  unitats.  Diez, 
Nota  donaria.  Q  En  algunas  locucions  desè,  com:  lo 
dia  deu.  Diez.  Decimus.  ||  ant.  deber,  deute. 

DÈU.  m.  Nom  sagrat  del  Ser  supremo ,  que  ha 
criat  lo  mon  y  *1  conserva  y  regeix  per  sa  provi- 
dència. Dios.  Deus,  i.  ||  Cada  una  de  lasfalsas  divi- 
nitats que  adoravan  los  gentils.  Dios.  Deus,  i.  J  met. 
La  cosd  amada  en  extrem.  Dios.  Deus,  idolum,  i. 

Dàu  ajudar!,  expr.  ab  que  animam  nostra  con- 
fiansa  pera  socórrer  librement  las  necessitats  del 
prohisme.  Dios  dard.  Deus  providebit. 

DEU  DEL  CEL  HO  SAB.  expr.  ab  que  s*  assegura  la 
veritat  y  certesa  de  alguna  cosa  oculta.  Dios  es  tes- 
tigo.  Testis  est  Deus. 

DÈU  DE  TOTA  PEDRA  Pi  PARET.  POf.  EuSOnya  qUO 

no  bi  ha  que  fiarse  en  la  juventud  ,  perquè  també 
mor  lo  jove  com  lo  vell.  ran  presto  va  el  cordero 
eomo  el  camero.  Tam  cito  quàm  verbex  ad  csdem 
ducitur  agnus. 

DÈu  DIU  ,  AJUDAT  T  t'  AJUDARÉ,  fr.  quc'ns  cnso- 
nya,  que  si  desitjam  alguna  cosa,  debem  emplear 
totas  nostras  forsas  pera  lograila,  sens  eixigir  que 
Déu  fassa  miracles.  A  Dios  roglíndOf  y  con  el  mazo 
dando;  Dios  y  vida  compofMn  villa;  piedra  sin  agua 
no  aguza  en  la  fragua.  Dii  solertes  adjuvant. 

DàU  DÓNA  FABAS  i  QUI  NO  TÉ  CAIXALS.  rcf.  qUO   s' 

acostuma  à  dir  quant  las  riquesas  ó  couvenióncias 
recauhen  en  algú  que  no  pót  ó  no  sab  disfrutarne. 
Da  Dios  almendras  al  que  no  tiene  muelas ;  da  Dios 
L•bas  d  quien  no  tiene  quijadas ;  da  Dios  mocos  d 
quien  no  tiene  panwlo.  Annulus  aureus  in  naribus 
suís. 

DÈU  DÓNA  'l  FRET  SEGONS  LA  ROBA.  rof.  qUO  ad- 

verleix  que  Dèu  dóna  *1  socorro  segons  la  neces- 


sitat. DÍM  iaelfriú  mmfarmB  to  rofSw  FroM^ 
que  indiget,  dat  Deus. 

DÈU  FAssA  QUE...  loo.  ab  que  s'  expUet  la  de»- 
confíansa  de  que  alguna  oosa  isca  tant  bè  comie 
pensa.  Quiera  Dios.  Utinam  I  faxit  Deus  ni. 

DÈU  HI  SIA.  expr.  ab  qne  8*  avisa  qoant  s*  eatn 
en  la  casa  de  altre.  Dios  sea  en  esta  com.  Pn'u 
hac  domo. 

DÈU  HO  SAB.  expr.  ab  qne's  vól  assegurar  algun 
cosa.  Dios  lo  sabé.  Novit  Deus. 

DEU  HO  VÓL  ,  COM  SBRÍ  ?  6  DÈU  HO  VÓL,  PACiftlIGU, 
ó  DEU  HO  f1  ell  SAB  PERQUÈ  ,    Ó  S'   HA  DE  fiSVUS 

COM  DÈU  HO  ENVIA.  loc.  fam.  ab  que  manifestamli 
resignació  en  los  traballs ,  considerantlos  com  o- 
viats  de  Dèu ,  que  ^mpre  busca  nostre  major  pit- 
fít.  Lo  que  Dios  da ,  llevarse  ha.  Quídquid  labm 
Deus  obtulerit,  ferendnm  est. 

DÈU  HO  vuLLA ,  ó  DÈU  HO  FASSÀ.  expr.  ab  qié^ 
manifiesla  *1  desitg  de  que  snccehesca  alguna  cm. 
Dios  lo  quiera;  Dios  lo  haga.  Faxit  Deus. 

DÈU  LI  DÓ  BON  DU.  OXpr.  BON  DIA. 

DÈU  LI  DÓ  BON  PART.  expr.  ab  qüel's  manifesti  i 
alguna  dona  *1  desitj  de  que  tinga  un  part  felfi. 
Dios  altmhre  d  V.  eon  hien:  Dios  dé  d  V.  felizfV' 
tOy  feliz  alumhramiento.  Adsit  tibi  Deus  ut  pàrta 
pericula  feliciter  evadas. 

DÈU  LI  PACH.  loc.  pera  donar  las  gracias  à  ilgi 
manifestantli  *1  desitg  de  que  Dèu  lo  recompeaie. 
Dios  se  lo  pague  Retribuat  tibi  Deus. 

DÈU  LI  PERDÓ.  expr.  Denota  que  no's  pretén  ati^ 
facció  del  dany  ó  injúria  rebuda.  Dios  se  loftfét 
ne.  Parcat  ei  Deus.  ||  dèu  l*  haja  perdonat. 

DÈU  LI  SIA  BONA  AJUDA.  loc.  Manifesta  1  desil 
de  que  Dèu  assistesca  à  algú.  Dios  U  asista.  Adst 
ei  Deus. 

DÈU  L*  AMPARB  ó  DÈU  Li*N  DÓ.  expr.  ab  quo's  res- 
pon al  pobre  à  qui  no*s  fà  caritat.  Dios  le  oiúti, 
Dios  le  ayude,  Dios  le  ampare,  Dios  le  socanúf  2^ 
le  provea.  Subveniat  tibi  Deus. 

DÈU  LO  BBNEHESCA  Ó  *L  FASSA  BO   Ó    UN  SANT.  lOC. 

pera  manifestar  à  algú  que  no  està  al  correitde 
lo  que*s  fà  ó  tracta.  Dios  U  hendiga.  Prohom  fsiàà 
eum  Deus. 

DÈU  LO  6UART.  oxpr.  quo  8*  usa  regularment  al 
trobarse  ab  algú  y  al  despedirsen.  Dios  paris  à 
V.  Salve. 

DÈU  L*  HAJA  PERDONAT.  expT.  ab  que*8  maniM 
*1  desitj  de  que  algun  difunt  estigué  en  !a  glóríi. 
Dios  le  haya  perdonado.  In  pace  requiescat  |  Ss* 
plica  que  no's  troba  lo  que's  busca.  Oruga  U  üò- 
Evanuit. 

DÈU  L*  HA  VINGUT  i  vÈURBR.  loc.  fsm.  pers  deooltf 
que  alguna  cosa  ha  succehit  favorable  à  quieiHyi 
en  necessitat.  Vinole  Dios  d  ver.  Feliciter  aedüt. 

DÈU  LOS  CRIA  T  ELLS   SB    JUNTAN.  ref.  DOUOta  ^ 

*ls  de  un  mateix  geni  è  inclinacioQS  se 
à  altres;  comunment  s*  aplica  als  doleols. 
cria  y  ellos  se  juntan.  Similis  simüeii  qasril;!' 
per  graculus  cim  graculo. 


DEU 


CATALÀ. 


DBU 


SS6 


rtV  LO  TÜTOA  UI  LO  CEL  Ó  IK  LÀ  8IVA  SANTA  GLÓ- 

Ui.  expr.  usada  quant  s'  anomena  algun  difunt,  y 
tb  Ja  gne's  manifesta  *1  desitj  de  que  haja  fél  un 
hea  fí.  Dios  haya ;  Dios  le  tenga  en  su  glòria.  In 
jMce  requiescat. 

Kü  LO  TuiGA  DB  SA  MA.  loc.  pera  manifestar  à 
algú  '1  desitj  de  que  Dèu  no'l  deixe.  Téngale  Dios 
àe  iu  mano,  Servet  eum  Deus. 

MEU  MANTINGA  À  HO^T  CRIAT  PER  POR  DE  ALTRE  MÈS 
MALTAT,  T  DÉU  MANTIGA  À  MON  SENTOR  PER  POR  DE  UN 
ALTRI  PITJOR,  ref.  MÉS  VAL  UN  DOLENT  CONEGUT  QUE 
m  10  PERA  CONÈIXER. 

sÉu  ME  DO  GENT  QUE  m'  entenga.  ref.  quo  ense- 
■ja  que  es  millor  tractar  ab  gent  que  entengan  lo 
^ye  dispütan.  Dios  me  dé  contienda  con  quien  me 
mUenda.  Cum  docto  certare  viro  mihi  oumína  do- 
■ent. 

Mü  Ml  GUART  DEL  HOME  DE  RE  QUE  DEL  DOLENT  JO 

■1*  N  GUARDARÉ.  Donota  que  debem  anar  ab  mòlta 
precaució  en  fíarnos  dels  que's  tenen  per  homes 
ét  bè  per  quant  nos  poden  sér  Iraídors  solapats. 
M  hieno  me  guarde  Dios  que  del  malo  me  guardaré 
y;  del  agua  mansa  me  libre  Dios,[  que  de  la  recia  ó 
ènva  ya  me  guardaré  yo ,  ó  gudrdate  del  agua 
Ufua.  Latentem  mansueto  pectore  iram  avertat 

Iteos,  prseipí  et  apertc  ipse  obsistam. 
DÉU  me'n  GUART.  oxpr.  ab  que  s'  manifesta  la 

|or  ó  desagrado  que'ns  causa  alguna  cosa.  Dios  me 

Mkre.  Avertat  Deus,  absit. 
DEU  MEU  1  expr.  que  s'  usa  com  interjecció  pera 

Àgnificar  admiració ,  estranyesa  y  sobresalt.  Dios 

mwl  Deus  meus !  bone  Deus  I 
DEU  NO  HO  PEjUfETA.  loc.  Lo  que  Díos  710  quiera, 

Absil;  nou  faxit  Deus. 

Diu  NOS  EN  FASSA  LA  GrIcIA.  expr.  DÈU  HO  VULLA. 
DEU  NOS  EN  GUART   ó   DÈU   NOS   GUART.  expr.  qUO 

pondera  '1  mal  que  seguiria  de  alguna  cosa.  Dios 
us  likre,  Avertat  Deus. 

REU  NOS  GUART  DE  ATGUA  QUE    NO   CORRE  T  DE  GAT 

QCE  NO  MioLA.  ref.  Dóna  à  enténdrer  que  las  per- 
lons  de  un  geni  aparentment  quiet  y  pacffich 
^nant  arriban  à  enfadarse  són  més  impetuosas  y 
terribles.  De  agua  mansa  me  libre  Dios,  que  de  la 
neia  ó  braça  me  guardaré  yo.  Latentem  mansueto 
pectore  iram  avertat  Deus. 

liU  NOS  GUART  DB  ROIGS  EN  LLOCH  ESTRET,  ref.  Ad- 

verteix  que  's  deuhen  evitar  disputas  ab  personas 
de  ^oi  violent  é  ioconsiderat.  Al  loco  y  al  aire 
imrle  ealle.  Lata  amenti  patet  via. 

BBU  N06  GUART  DB  POLL  REssüscnTAT.  ref.  Adver- 
keix  qfue  la  mndansa  de  fortuna  fa  ensuperbir  y 
olvidar  V  estat  bumil,  especialment  als  de  baixa 
na.  OÈondo  el  villano  està  en  el  mulo  ni  conoce  d 
Bit§  mi  al  mwndo ;  contra  peon  hecho  dama^  no  para 
fasa  M  íMa ;  vióu  el  tillano  en  bragas  de  cerrOy 
I II  fan qaa  famjwiém  el  perro  en  bragas  de  cer- 


0.  Ab  humile  evecto 


i  rÍT.  ref.  Ensenya 


que  debem  coníbmiamos  ab  lo  que  jà  està  fét,  en- 
cara que  haja  eixit  mal,  perquè  ja  no  té  remey. 
A  lo  hecho  no  huy  remedio.  Factum  sustine,  facien- 
dum  cogita. 

DÉU  NOS  GUART  DE  UN  MAL  VEHÍ  T  DB  APRBNBNT  DB 
VIOLÍ.  ref.  NO  HI  HA  MÈS  MAL  VEHÍ  QUE  UN  APRBNBNT 
DB  VIOLÍ. 

DÈU  PAGA  ó  CASTIGA  T  NO  DIU  COM.  ref.quo  fecorda 
la  justícia  y  céstich  de  Dèu  al  que  obra  mal,  confiat 
en  sa  espera  y  misericòrdia.  Dios  eonsiente  y  no  para 
siempre ;  Dios  no  se  queja,  mas  lo  suyo  no  lo  deja. 
Dii  laneos  habent  pedes. 

DEU  PÓT  MÒLT  Ó  MÈS  QUE  TOTS  LOS  DIABLES.    OXpr. 

de  que  s'  usa  pera  consolarse  en  alguna  desditxa, 
recorrent  al  gran  poder  de  Dèu,  de  qui  s' espera 
'1  remey.  Dios  es  grande.  Magnus  dominus. 

DÈU  provehirí.  expr.  ab  que  en  los  traballs  nos 
posam  baix  la  providència  de  Ma.  Jlít  padre  es 
Dios.  Deus  providebit.  ^ 

DÈU  PROVEDIEI    per   MITJAS  ,   T  NO   TBNU  CAMA8. 

refr.  pera  repéndrer  als  que  s'  alimentan  de  espe- 
ransas  sens  fér  res  de  sa  part.  Dominus  providebit, 
decia  el  cura,  y  arrastràbale  la  mula.  Spes  aérea. 

DÈU  SAB  LO  QCE  SERÀ  Ó  LO  QUE  'n  SERÍ.  lOC.  EX- 

plica  1  dubte  del  cumpliment  ó  certesa  de  lo  que 
's  promet,  ó  la  incertitut  del  èxit  de  alguna  cosa. 
Dios  dijo  lo  que  serà.  Deus  futura  novit. 

DÈU  sorre  tot.  loc.  do  que  s' usa  quant  se  dub- 
ta del  succés  de  alguna  cosa.  Dios  sobre  todo.  Deus 
súper  omnia. 

DÈU  te  cloga  la  mòllera,  ref.  dèu  lo  fassa  ío. 

DÈU  TE  GUIB  T  L*  ÀNGEL.  loC.  ANARSBN  1  LA  DB 

DÈU. 

DÈU  TÈ  LA  Dó  BONA.  fr.  ab  quo  's  dóna  à  entén- 
drer lo  dubte  ó  recel  que  's  té  de  que  no  isca  bè 
lo  que  s*  intenta.  Dtos  te  la  depare  buena.  Deus 
bene  vertat.  ||  Explica  la  contingència  que  té  algu- 
na cosa  quant  s' empren  sens  probabilitat  de  al- 
cansarla.  Dios  te  la  depare  buena.  Ut  sors  tulerit. 

DÈU  TOT  HO  véu.  loc.  quo  recorda  la  presència 
de  Dèu  en  tot  Uoch,  pera  que  obrem  conforme, 
com  que  havem  de  sér  judicats  per  qui  véu  totas 
nostras  obras.  Dios  ni  come  ni  bebè,  mas  juzga  lo 
que  vé.  Nil  Deo  absconditum. 

DÈU  vóL  LO  COR  DE  LAS  PERSONAS.  loc.  Denotaquo 
peraque  las  obras  sian  meritórias  davant  de  Dèu 
deuhen  sér  fetas  ab  bona  intenció.  Dios  mira  el  eo' 
razon.  Deus  non  vocis  sed  cordis  auditor. 

AB  LA  AJUDA  DE  DÈU.  expr.  Ab  la  voluntat  de 
Dèu.  Dios  medianU  ó  delante ;  queriendo  Dios, 
siendo  Dios  servido,  con  la  ayuda  de  Dios.  Auspice 
Deo. 

A  DÈU.  expr.  usada  pera  saludar  à  algú,  parti- 
cularment al  despedirse.  A  Dios ;  d  Dios  con  la  co- 
lorada.  Yale.  |  interj.  pera  manifestar  que  alguna 
cosa  ja  no  *s  pót  remediar.  A  Dios!  Deu! 

A  DÈU,  À  MÈS  véuBEB.  expr.  pera  despedirse  de 
algú  citantlo  pera  altra  ocasió.  A  Dios  y  veàmanoe. 
Yale. 


5S6 


DEÜ 


DICCIONARI 


DEU 


JL  DÉU  QUE  ES  TiRT.  expr.  fam.  ab  que  's  despe- 
deix  lo  qui  va  depressa.  À  Dios  que  esquilan,  Vale. 

i  DÈü  siAü.  expr.  ab  que  algú  *s  despedeix 
de  altres.  À  Dios,  queden  ustedes  con  Dios,  Yalete. 

i  DÈu  T  JL  LÀ  VENTURA,  expr.  Incertament  sens 
esperansa  de  fel  is  èxit  en  lo  que  *s  preteti.  À  Dios 
y  d  la  ventura.  Ut  sors  tulerit. 

ÀHONT  DÈU  SIA  SERVIT,  expr.  ab  que  se  significa 
algun  lloch  ó  paratge  indeterminat.  Donde  Dios  es 
servido.  Cbicumque  Deo  placuerit. 

juuDÀNT  DÈÜ.  expr.  Volen tbo  Dèu.  Dios  median- 
te,  Deo  juvante. 

ALARAT  SIA  DÈÜ.  exp.  Dcuota  entera  conformitat 
ab  la  voluntat  de  Dèu,  en  las  adversitats.  Alavo- 
luntad  de  Dios ;  sirvase  Dios  con  todo ;  dejarlo  d 
Dios ;  santas  pascuas.  Dei  voluntas  fiat. 

i  LA  RoifA  DE  DÈÜ.  expr.  Àb  tota  senzillesa.  A  la 
huena  de  Dios.  ^^pa  fide. 

ALSAR  ó  LLBVfi  DÈU.  fr.  Alsar  la  hòstia  y  '1  càl- 
zer  desprès  de  la  consagració  en  lo  sant  sacrifici 
de  la  missa.  Àlzar.  Hostiam  elevaré. 

i  QUI  MtfDA  DÈÜ  l'  ajuda.  ref.  que  aconsella  mu- 
dar de  medis  quant  los  primers  no  ixen  bè.  Quien 
se  muL•  Dios  le  ayuda.  Prudenter  mutanti  consi- 
lium  adest  Deus. 

AVIAT  ESTÀ  DIT,  MALALT  DÈU  t'  AJUT.  ref.    DeUOta 

la  facilitat  que  hi  ha  en  aconsellar  à  altres  la  pa- 
ciència y  tolerància  en  lo  mal  que  no  's  pateix,  ó 
en  persuadir  ó  posar  medis  mòlt  difícils  y  desa- 
'gradables  pera  librarse  de  algun  dany,  del  qual  lo 
qui  Ms  dóna  n'  està  segur.  El  sano  al  doliente  so 
regla  lo  mete.  Gum  valemus,  recta  consilia  aegrotis 
damus. 

AT  DEU  MEU  Ò  GRÍCIAS  k  DÈU,    LO   PARE  ES  MORT  T 

JO  SERÉ  l'  hereu.  ref.  met-  Denota  que  ï  interès 
sofoca  '1  sentiment.  El  llanto  del  heredero  es  risa 
disimulada ;  apana  suegro,  para  quien  te  herede, 
mantó  de  luío  corazon  alegre.  Congere,  stulte  se- 
nex,  hsredi  congere  nummos, 

Ut  meestos  habitus,  pectora  Iseta  gerat. 

COM  DÈU  SIA  SERVIT,  expr.  que  s*  usa  pera 
conformarse  ab  la  voluntat  divina  en  los  traballs 
y  adversitats.  Sirvase  Dios  eon  todo.  Dei  voluntas 
fiat. 

COM  DÈU  vòL.  expr.  Si  Dèu  vòl  y  ho  permet.  Co- 
fiio  Dios  es  servido,  si  Dios  es  servido,  siendo  Dios 
servido.  Deo  favente. 

DAVANT  DE  DÈU  Y  DE  TOT  LO  MON.    CXpr.    Ab    tOta 

publicitat.  Delante  de  Dios  y  de  todo  el  mundo.  Co- 
ram  Deo  et  homihibus. 

DE  DÈU  EN  AVALL.  m.  adv.  En  tot  lo  que  ha  criat. 
De  Dios  ahajo.  Infra  Deum. 

DEDicARSE  i  DÈU.  fr.  Emplearse  en  sòn  servey. 
Dedicarse  d  Dios.  Deo  se  vovere. 

DEIXA  DIR  ,  QUE    DE   DÈÜ   DIGUEREN,   rcf.    ACOUSC- 

Ila  no  fér  cas  de  las  calúmnías  è  injürías,  perquè 
lambè  fou  calumniat  é  injuriat  nostre  Senyor  à 
pe^r  de  las  sevas  virtuts.  Digan,  que  de  Dios  dije- 
ron.  Quidquid  dicant. 


DESPRÈS  DE  DÈÜ.  expr.  Significa  la  causa  natural 
entre  las  principals  que  han  produhít  algun  efec- 
te. Despues  de  Dios.  Deo  juvante  successit  reme- 
dium. 

ENCARA  DÈU  NO  ES  MORT.  loc.  fam.  Dòua  à  entén- 
drer  que  no  està  perduda  la  esperansa  de  conse- 
guir  alguna  cosa.  Aun  hay  sol  en  bardas.  Adbuc 
spes  affnlget. 

Bs  MENESTER  DÈÜ  T  AJUDA.  expr.  fam.  ab  que  *s 
pondera  la  dificultat  de  alguna  cosa  ò  que  són 
menester  mòltas  diligèncias  pera  lograrla.  Es  me- 
nester  Dios  y  ayuda,  ó  la  cruz  y  los  ciriales.  Pluri* 
bus  est  opus. 

GOSAR  DE  DÈU.  fr.  Havèr  mort  y  conseguil  la  be- 
naventuransa.  Gozar  de  Dios.  Glòria,  beatitudine 

frui. 

JO  m'  bntench  t  dèu  m'  entén.  loc.  Denota  que 
lo  que  's  diu  no  và  fora  de  rabó,  encara  que  no  *s 
puga  explicar  per  algun  motiu  ó  respecte,  y  pei 
mateix  semble  un  despropòsit.  Dios  me  entieiïde, 
Scio  quod  agam. 

LO  QUE  DÈÜ  f1,  RÈSTIAS  NO  HO  HAN  DE  JUDICAR,  fr. 

Denota  que  ningú  pót  oposarse  à  la  disposició  de 
Dèu  que  tot  ho  fà  bè.  Lo  ordenado  en  el  cielo,  {or- 
zoso  se  ha  de  eumplir  en  el  suelo.  Omne  ratum  cobIo 
terris  confiat  oportet. 

MÈS  PÓT  DÈU  QUE  'l  DIARLE  Ó  QUE  TOTS  LOS  DIA- 
BLES DEL  INFERN,  fr.  prov.  ab  que  s' anima  à  pros- 
seguir en  algun  bon  propòsit,  encara  que  's  troben 
obstacles  maliciosos.  Mas  puede  Dios  que  el  diablo. 
DoBmone  potentior  Deus. 

NO  SAB  i  DÈU  PREGAR  QUI  PER  MAR  NO  VÀ.  ref.  Ex- 

püca  que  la  vista  del  perill  mou  à  Recórrer  à  Dèu. 
Si  quieres  aprender  d  orar,  entra  en  la  mar.  i£quo- 
re  qui  toto  tumídis  jactatur  ab  undis,  Numinis 
enixè  poscere  novit  opem. 

NO  sé  QUIN  DÈU  ME  DETÉ  I  loc.  usada  com  inter- 
jecció pera  expressar  que  's  conté  i'  enfado  ó  la 
venjansa  per  algun  respecte.  Si  no  mirarà  d  Dios! 
Ni  Deus  obsisteret,  prohiberet. 

NO  SÈR  BO  PERA  DÈU  NI  PERA  \  DIABLE,  fr.  Explíca 

la  inutilitat  ó  ineptitut  de  alguna  persona  ó  cosa. 
No  servir  d  Dios  ni  al  diablo.  Nec  sibi  nec  alteri 
prodesse. 

NO  TENIR  ALTRE  DÈU,  Ó  ALTRES  DEUS  QUE  ADORAR* 

expr.  ab  que  's  denota  V  excessiu  amor,  passió  y 
carinyo  que  's  té  à  alguna  cosa.  No  haber  mas  Dios 
ni  santa  Maria  para  alguno.  Nil  sibi  carius. 

NO  TENIR  ALTRE  DÈU  QUE  SÒN  VENTRE,  fr.  Sér  mólt 

amich  de  sas  pròpias  conveniéncias,  y  en  particu- 
ticular  de  menjar  y  bcurer  ab  excés.  Servir  al 
vientre.  Quòrum  deus  venter  est;  ventri  indulgere. 

OBRAR  BÈ  T  DEIXAR  FÉR  i  DÈU.  fr.  Eusenya  que 
'1  qui  cumple  ab  sa  obligació  no  té  que  fér  cas  de 
murmuracions,  que  Dèu  farà  que  isca  bè  de  tot. 
Obrar  ó  vivir  bien,  que  Dios  es  Dios.  Pios  Dii  luen- 
tur. 

OFÉNDRER  k  DÈU.  fr.  Pçcar.  Ofender  d  Dios.  Pec-i 
00,  as. 


DEU 


CATALÀ. 


DBU 


S57 


KàÈk  6  PUiSvis  i  DÉU.  eaq»r.  usada  pera  mani- 
isMur  lo  desilg  de  que's  verífique  alguna  cosa.  Ple- 
pieà  Dios ;  pluguiese  d  Dios,  Utinam;  Dii  facíant; 
fiíitDens. 

PKK  DBü.  Fórmula  de  jurament.  Pardiezy  por 
Üím.  Per  Deum. 

posiBSE  BB  AB  DBU.  fr.  Récobrar  sa  divina  grà- 
cia. Pofterse  Inen  con  Dios.  Placare  Deum. 

QUüiT  DBU  NO  vÓL,  LOS  SANS  NO  PODEN.  ref.  Enseu- 
ya  que  quant  no*s  té  guanyada  la  voluntat  del  sub- 
gecte  que  ha  de  concedir  alguna  gràcia  no  hi  ha 
qae  refiarse  de  las  mediacions  de  amichs  ó  inter- 
cessors. Cwmdo  Dios  no  quiere ,  los  santos  no  pue- 
ia.  Contra  inexorabile  Dei  judicium  ^quis  pa- 
troDUS? 

QUANT  DBU  su  SBEviT.  oxpr.  ah  que  manifestam 
Dostra  conformitat  en  aguardar  que  Dèu  vulla  afa- 
vorímos  en  lo  que  desitjam  y  no  havem  pogut  lo- 
gnr  encara.  Cuando  Dios  sea  servido,  Cum  Deo 
placuerit. 

QUANT  DÈU  VÓL  AB  TOT  VENT  Ó  SENS  Ni) VOLS  PLOU. 

ref.  Ensenya  que  fot  obeheix  à  la  voluntat  de  Dèu, 
qni  à  vegadas  fa  produhir  certs  efectes  ah  los  me- 
dis que  hi  semblavan  mès  oposats.  Cuando  Dios 
pkiere  em  todos  aires  Uueve,  Quaeque,  volente  Deo, 
tempestas  elicit  imbrero. 

i  QUI  ciu  T  s'  ALSA  DÈU  LI  AJUDA.  rof.  Dòna  à 
eoténdrer  que*s  deuhen  dissimular  las  faltas  del 
qui  ell  mateix  s*  ha  corretgit.  Quien  yerra  y  se  en-- 
mienda  d  Dios  se  eneomienda.  Patentem  et  respis- 
centem  non  arguas. 

8B  Fi  TOT  LO  QUE  DÈU  VÓL.  ref.  quo  'us  advcrtcix 
qne  Dèu  té  part  en  tots  los  successos,  disposantlos 
ó  peimetentlos.  Bso  se  hace^  lo  que  d  Dios  aplace, 
Nil  fit  nisi  quod  Deo  placet. 

SEMBLA  *L  DEU  DB  LA  TERBA.  fr.  fam.  ab  quo  ex- 
pressa  que  algú  té  mòlta  supèrbia,  altaneria  ó  va- 
nitat, y  afecta  superioritat  ó  domini.  Tiene  mucho 
gallo.  Supra  caeteros  se  effert. 

sÉB  DE  DEU.  fr.  Significa  que  alguna  cosa  *s  creu 
disposada  per  la  Providència ,  y  per  lo  mateix, 
qne  no  pót  evitarse.  Estar  de  Dios.  Dominus  dedit. 
gi  DÈU  ES  SERVIT,  loc.  ab  que  manifestam  estar 
promptes  à  conformarnos  ab  la  voluntat  divina,  en- 
cara que  sia  contrària  à  lo  que  desitjàvam.  Siendo 
Diof  servido.  Si  Deo  placuerit. 

SI  DÉU  HO  VÓL.  loc.  de  que  usam  quant  anunciam 
que  farem  ó  succehirà  alguna  cosa,  regoneixent  la 
incertitut  de  tot  lo  de  aquest  nom.  si  Dios  quiere, 
si  DÉU  HO  VOLGUÉS,  loc.  Dcnola  '1  viu  desitg  de 
que  succehesca  alguna  cosa.  Si  quisiera  Dios.  Uti- 
nam faxint  superi. 

SI  NO  FÓS  PER  TEMENSA  Ó  TEMOR  DE  DÈU.  loC.  NO  SÉ 
QUIN  DÈU  ME  DETÉ. 

(SOLS  DÈU  PER  coherciantI  fr.  Denota  las  vicisi- 
tuts  à  que  està  exposat  lo  comers.  Cnülera  Dios 
para  mereciderl  Quam  bene  mercant 
exerceat  artem. 

TENIR  i  DÈU  DEVANT   DELS   ULLS. 


obrar  ab  reetitat  de  conciéneia,  stas  tenir  respec. 
te  als  interessos  mundans.  P<m$r  d  Diot  delanU  ié 
los  ojos.  Deum  ante  oculos  habere. 

TENTAR  L  DÈU.  fr.  Exccutar  ó  dir  algunas  cosas» 
com  si  's  volgués  fèr  experiència  de  sòn  poder. 
rentar  d  Dios.  Dei  potentiam  tentare. 

TOT  UN  DÈU.  expr;  híperbóHca  que  significa  la 
dificultat  de  alguna  cosa.  Todo  un  Dios.  Deus  ipse. 

TOT  vi  COM  DÈU  VÓL.  loc.  ab  que's  manifesta  que 
alguna  cosa  và  mòlt  mal  cuydada  y  à  la  bona  de 
Dèu.  Va  como  Dios  es  servido.  Ut  Deo  placet. 

TRACTAR  AB  DÈU.  fr.  Meditar  y  orar  à  solas  y  en  lo 
retiro  del  sèu  cor.  Tratareon  Dtos.GumDeo  versari. 

vílgali  dèu.  expr.  de  urbanitat  qne*s  [fà  al  que 
estornuda.  Dios  le  ayude.  Dominus  tecum. 

val  mès  dèu  ajudar  que  matinejar.  ref.  contra 
Is  que  confian  mès  en  sas  diligéncias  que  en  la 
ajuda  de  Dèu.  Mas  vale d  quien  Dios  ayuda  que  quien 
mucho  madruga.  Quin  Deus  adsK,  frustrà  vigilas. 

vílgam  dèu.  expr.  pera  manifestat  la  sorpresa, 
susto,  admiració  y  altres  afectes.  Vdlgame  Dios. 
Proh  Deus. 

DEUANTAL.  adj.  Cosa  de  deu  anys.  Deemal. 
Decennalis. 

DEUGA.  f.  DOGA. 

DEUME,  m.  ter.  delme. 

DEUMESÓ ,  NA.  adj.  Lo  que  es  de  deu  mesos. 
Diezmesino.  Decem  mensium. 

DEÚNGIA.  f.  Moneda  romana  que  valia  onze 
parts  de  un  as.  També  era  una  mida.  Detmeia. 
Deuncia. 

DÉURER.  V.  a.  Estar  obligat  per  paraula,  con- 
tracte ó  altra  causa  à  pagar  alguna  cosa.  Deher 
Debeo,  es.  ||  Tenir  obligació  de  fer  alguna  cosa  ó 
de  no  feria.  Deher.  Debeo,  es;  teneri  ad.  ||  Junt  ab 
algun  infinitiu  denota  la  mòlta  probabilitat  de  que 
ha  succehit,  succeheix  ó  succehirà  lo  que  significa 
'1  verb  ab  que*s  junta ;  y  així  *s  diu  quant  hi  ha 
senyals  evidents  de  pluja :  deubí  plóurer.  Deher  de. 
Eveníet  ut. 

si  i  QUI  DÉUS  NO  POTS   PAGAR,   HUMILMEMT  LI  HAS 

DE  PARLAR.  Tcf.  Dcnota  quo  quant  no  podem  pagar 
als  acrehedors  debem  donar  satisfacció  ab  humil- 
iat. Quien  no  tiene  dinero  en  holsa  ha  de  tener  miel 
en  hoea ;  mas  apaga  huena  palabra  que  caldera  de 
agua.  JEs  done  sol  vas,  flectere  memor. 

DÈU8.  m.  DÈU.  2. 

DEUTA  Y  DEUTE.  m.  Obligació  que  algú  té 
de  pagar,  satisfer  ó  reintegrar  à  altre  alguna  cosa: 
comnnment  s'  entén  de  diners.  Deuda,  déhito.  De- 
bitum,  i,  nomen,  inis.  ||  parbntiu. 

CARREGAT  DE  DEUTES,  fr.  Qui  cstà  mòlt  eudeutat. 
Cargado  de  deudas.  ^ratus. 

coNTRÀURER  DEUTES,  fr.  Emponyarse.  Contraer 
deudas;  adeudarse.  Ms  alienum  contrahere;  nòmi- 
na facere. 

CORRENT  DE  DEUTES,  fr.  Dcsemponyat.  Solvente^ 
desempenado.  Mre  alieno  solutus. 

HAVÉB  DEUTE.  ff.  GONTRÍURBB  DEt^TES. 


558 


DEV 


DICCIONARI 


DEZ 


DEüDOR,  A.  in.  y  f.  Lo  qui  déu  ó  està  obligat 
h  satisfer  algun  deate.  Deudor,  Debito,  is.  ||  ant. 
ÀCREHEDOB.  ||  UI.  Tot  lo  que  entra  en  nostre  poder. 
Ikvdor,  Debitor. 

DEVADES.  adv.  m.  Eif  va. 

DEVALL.  prep.  avall. 

DEVALLANT.  m.  fam.  Gola,  esófago.  Gaznau, 
Glnttus,  oesopbagns. 

TE5IR  BO?I  DEVALLANT.  OXpr.  fam.  FART.  3. 

DEVALLAR.  V.  n.  etc.  davallar. 

DEVANADOR ,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  devana.  De- 
vanador,  Glomerans. 

DEVANADORAS.  f.  pi.  Màqnina  feta  regalar- 
ment  de  canyas  ó  llistons,  que  dóna  vollas  al  re- 
dedor  de  un  ferro  que  la  sosté,  y  en  la  qnal  se  po- 
san  las  roadeixas  pera  devanarlas.  Devanadera,  ar- 
gadijo,  argadillo,  Rhombns,  i. 

DEVANAR.  v.  a:  Anar  llevant  lo  fil  de  las  ma- 

■i 

deixas  fent  ne  capdells.  Devanar,  Glomero,  as. 

DEVANT.*ra.  DAVANT. 

DEVANT  DE  LA  CAMBRA,  ant.  La  pessa  inmediata 
que  hi  ha  abans  de  la  sala  principal  ó  principals 
de  alguna  casa  ó  palàcio.  Antecómara,  Anterior  cu- 
biculi  aditus. 

DEVANTAL.  m.  davantal. 

DEVANTALADA.  f.  faldada. 

DEVANTBRÀS.  m.  ant.  antebràs. 

DEVANTERA.  f.  davam.  1. 

DEVASTACIÓ,  f.  Destrucció,  desolació  de  al- 
gun territori.  Devaslacion.  Vastatio,  nis. 

DEVASTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  devasta.  De- 
vnslador,  talador,  depopulador.  Yaslator,  is. 

DEVASTAR.  V.  a.  Destruhír,  desolar  algun  ter- 
ritori. Devastar,  talar.  Vasto,  devasto,  as. 

DEVENGUT,DA.p.p.  Venido,  devenido.  yenins. 

DEVERAS.  adv.  m.  En  veritat,  sériament.  De 
veras»  Serio,  verè. 

DEVERS  Y  DEVÉS.  prep.  y  adv.  m.  envers. 

]  RESPECTIVAMENT,  RELATIVAMENT. 

DEVESA,  f.  Porció  de  terra  destinada  pera 
pasturar  lo  bestiar.  Dehesa,  soto,  pasto,  pastura, 
pradoy  y  boalage  si  es  pels  bous.  Pascuum,  i. 

FÉR  DEVESAS  DE  LAS  TERRAS  COMÜNAS.    loC.  Desti- 

narlas  pera  pasturar  lo  bestiar.  Dehesar.  Agrum 
pascuis  destinaré. 

DEVi.  m.  ant.  endevinador. 

DEVIAR.  V.  n.  desviarse. 

DEVIGGIÓ.  f.  ant.  evicgió. 

DEVINADOR,  A.  m.  y  f.  endevinador. 

DEVINALL.  m.  y 

DEVINALLA.  f.  ENDEVINALLA. 
DEVINAR.    V.  a.  ENDEVINAR. 

DEVISA.  f.  Senyorio  que  tenían  en  alguns 
llochs  los  nobles  en  las  terras  heretadas  de  sos  as- 
cendents. Devisa,  Uaereditalis  genus  apud  eques- 
tri  loco  natos. 

DEVISAmENT.  adv.  m,  ant.  separadament. 

DEVISAR.  V.  a.  DivisAR.  II  V.  d.  ant.  conver- 
sar, bneahonar. 


DEVOCIÓ,  f.  Acte  religiós  ab  que's  dóna  cuito 
à  Déu,  à  Maria  Santíssima  y  als  Sants.  Dnocion.  De- 
votio,  nis.  II  Lo  fervor  y  reverència  abque's  fan  los 
actes  de  religió  y  s'  assisteix  à  ells.  Devocion.  De- 
votio,  nis,  pietas,  atis.  p  met.  Inclinació  cordial, 
afíció  especial.  Devocion.  Studium,  ii,  afectio, 
nis. 

DEVOCIONARI.  m.  Llibre  de  devocions.  De- 
vocionario.  Sacarum  precum  libellus. 

DEVOCIONETA.  f.  d.  DevocionciUa,  devocion- 
cita.  Minor  devotio. 

DEVOLUCIÓ,  f.  Restitució  de  alguna  cosa  al 
estat  que  tenia  ó  à  la  persona  que  la  possehia  pri- 
mer. Devolucion.  Resti tutio,  nis. 

DEVOLUT,  A.  adj.  Restituhit  al  estat  qne  te- 
nia ó  à  la  persona  que  ho  posehia  primer.  Devuel- 
to,  Restitutus. 

DEVOLUTA.  f.  Gol-lació  que'l  Papa  fà  de  un 
benefici  vacant  per  la  nul-litat  del  títol  ó  incapa- 
citat de  aquell  à  qui  's  donà.  Devoluta.  Collatio  be- 
neficií caduci  à  Summo  Pontifice  facta. 

DEVOLUTARI.  m.  Aquell  à  qui  's  féu  la  col- 
lació  de  un  benefici  per  dret  de  devolució.  Devo- 
lutario.  Is  cui  beneficium  caducum  devolutum  est. 

DEVOLUTIU,  adj.  for.  efecte. 

DEVORADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  devora.  Devora- 
dor, voraz.  Devorator,  is.  ||  Qui  menja  mòlt  y  de- 
pressa.  Tragon,  tragamallas,  tragaldabas,  tragan- 
ton,  voraz.  Yorax,  cis,  helluo,  nis. 

DEVORAMENT.  m.  La  acció  de  devorar.  Df- 
voramiento.  Devoratio,  nis. 

DEVORAR.  V.  a.  Tragar,  consumir.  Devorar. 
Devoro,  as.  1|  met.  Menjar  mòlt  y  depressa.  Tra- 
gar, emhocar,  emborrar,  devorar.  Yoro,  as,  helluor, 
aris. 

DEVORAT,  DA.  p.  p.  Devorado.  Yoratus. 

DEVOT,  A.  adj.  Fervorós  ,  dedicat  à  obras  de 
pietat  y  religió.  Devoto.  Devotus,  pius.  ||  S'  aplica 
à  la  imalje  ,  temple  ó  lloch  que  mou  à  devoció. 
Devoto.  Yenerationem  sibi  concilians.  ||  Afecte,  afi- 
cionat à  alguna  persona.  Devoto.  Devotus ,  obse- 
qnens.  ||  Lo  qui  promou  alguna  obra  pia  à  sas  ex- 
pensas.  Devoto.  Pii  operis  promotor. 

DEVOTAMENT.  adv.  m.  Ab  devoció.  Devota- 
mente.  Devolè. 

DEVOTtssiM,  A.  adj.  sup.  Devotisimo.  Devo- 
tissimus. 

DEVOTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Devotisi- 
mamente.  Summa  pietate. 

DEVUYT.  adj.  um.  divuyt. 

DEVUYTÉ,  NA.  adj.  num.  divuitè. 

DEXTANT.  m^  Moneda  romana  que  valia  deu 
parts  de  un  as.  Dextante.  Dextans,  tis. 

DEYL  Y  DEYLS.  pron.  ant.  De  ell,  de  ells.  De 
el,  de  ellos.  lUius,  ejus,  illorum,  eorum. 

DEYLA.  adv.  11.  ant.  de  ahont. 

DEYNAR.  V.  n.  ant.  dignarse. 

DEYNE,  A.  adj.  ant.  digne. 
NA.  adj.  ant.  desé. 


DIA 

DEZEBRE.  V.  a.  ant.  enganyar.  ||  ant.  deixai. 
DEZEMBRE.  m.  ant.  desembee. 
DEZENA.  f.  ant.  desena. 
DEZENER.  m.  ant.  decurió. 
DEZIMAOOR.  m.  ant.  delmer. 


Dl. 


DIA.  m.  L'  espay  de  temps  que  dura  la  llum 
del  sol  damunt  del  horisont.  Dia,  Dies,  ei.  ||  L'  es- 
pay de  temps  que  gasta  1  sol  ab  sòn  moviment 
diurno  desde  que  ix  de  un  meridià  fins  que  torna 
al  mateix ,  donant  una  volta  entera  a  la  terra.  'S 
divideix  en  24  horas  que  componen  las  de  llum  y 
las  de  fosca,  y  *s  diu  DiA-natural.  Dia.  Dies,  ei.  || 
Diossa  que  s'  adorava  en  Roma  y  altras  parts.  Dia, 
Dia,  íE.  II  pi.  Los  que's  concedeixen  finit  lo  terme 
del  plasso.  Coriesia,  Syngraphe  persolvendae  dies. 

DIA  ABANS.  VIGÍLIA. 

DIA  ABCucH.  Dia  infelís  ó  desgraciat.  Dia  aeiago, 
infausto.  Ater,  inauspicalus  dies.  ||  dia  de  petna. 

DIA  ARTIFICIAL.  Lo  icmps  quc  düra  '1  sol  desde 
que  naix  fins  que's  pon.  Dia  artificial.  Arlificialis 
dies. 

DIA  assenyalat  ó  diat.  Lo  destinat  ó  prefixat 
pera  fér  alguna  cosa.  Dia  diado  ó  adiado  ó  senala- 
do.  Condicta  dies.  ||  Dia  notable  per  alguna  festi- 
vitat, etc.  Dia  senalado,  notable.  Notanda  dies. 

DIA  ASTRONÓMicn.  L'  cspay  de  temps  que  tarda 
un  punt  del  erjuador  desde  que  s'  aparta  de  un 
meridià  fins  que  torna  à  ell.  Aquestos  dias  són 
iguals  entre  sí,  però  mès  curts  que'ls  naturals  qua- 
tre minuts  poch  mès  ó  raénos.  Dia  astronòmica  ó 
del  primer  móvil.  Dies  astronomicus. 

DIA  BO.  Aquell  en  que  1s  que  tenen  tercianas 
reposan  ó  no  tenen  accessió.  Dia  de  huelga.  Dies 
febrira  intermittens. 

DIA  CAPRiFicAi.  Aquell  en  que'ls  mosquits  surten 
com  eixams  de  las  figas  al  principi  de  la  canícula. 
Dia  caprifical.  Caprificalis  dies. 

DIA  CLAR  ó  alegre.  *L  dia  seré.  Dia  claro.  Serena 
dies. 

DIA  COVAT.  Aquell  en  que  no  corre  ayre  y  fa  ca- 
lor per  la  mòlta  calma.  Dia  bochomoso,  iBstuosus 
dies. 

DIA  CRÍTicH.  Aquell  del  qual  dependeix  la  deci- 
sió de  alguna  cosa.  Dia  critico.  Dies  criticus. 

DIA  DE  CAMP.  Lo  dia  dcstinat  pera  divertirse  fora 
de  la  població.  Dia  de  campo.  Dies  rusticationi  seu 
deambuiacioni  campestri  destinatus. 

DIA  DE  CAP  DE  ANY.  Lo  dia  primer  del  mes  de  ja- 
ner.  J  ia  de  ano  nuwo.  Prima  dies  anni. 

DIA  DE  CARN  ó  GRAS.  Aqucll  CU  quc  uo  es  vedat 
menjar  carn.  Dia  de  came.  Dies  quo  carnibus  ves- 
ci  iicit. 

DIA  DE  CENDRA.  'L  primer  dia  de  quaresma.  Miér- 
coles  de  ceniza,  miércoles  corvillo.  Feria  quarta  ci- 
nerum. 

DIA  DE  CORPUS.  Lo  primer  dijous  desprès  del  diu- 


CATALÀ.  DIA  589 

menge  de  la  Trinitat,  en  lo  qnal  se  celebra  la  festa 
de  la  institució  de  la  Eucaristia.  Dia  del  corpus ,  ó 
del  Senor  ó  de  Dios.  Dies  sacrosanctee  Eucharistis 
sacer. 

DIA  DE  cuhpleanys.  Lo  en  que  algú  fa  anys.  Dia 
de  cumpleanos.  Natalis  dies. 

DIA  DE  DEJUNI.  Aquell  en  que  la  Iglésia  mana  de- 
junar. Dia  de  ayvno.  Feria  esurialis. 

DIA  DE  DESCANS.  Eutrc  mcuestrals  aquell  en  que 
no  traballan  y  's  passejan.  Dia  de  huelga.  Dies  va- 
cationis. 

DIA  DE  FESTA  ó  DE  VAGAR.    LO   diuiueuge  Ó  '1  dia 

senyalat  per  la  Iglésia  en  honor  de  algun  misteri  ó 
sant  ab  obligació  de  dedicarlo  à  Dèn  ,  oir  missa  y 
no  traballar.  Dia  de  fiesta ,  ó  festivo.  Dies  festus, 
feriatus. 

DIA  DE  FEYNA,  Ó  DE  TRABALL,  ó  FEYNER  Ó  FAHENBE. 

Lo  en  que*s  pót  traballar.  Dia  de  trabajo,  de  labor, 
de  entresemana,  de  eulio.  Profestus  dies. 

DIA  DE  FOLGA.  ant.  DIA  DE  DESCANS. 

DIA  DE  GALA.  Aquell  eu  que  per  algun  motiu  de 
celebritat  la  cort  se  vesteix  de  gala.  Dia  de  gala. 
Dies  pretioso  ornatu  celebranda. 

DIA  DEL  ANELL.  Aquell  eu  quo  '1  promès  dóna  V 
anell  à  la  promesa.  Dia  de  la  joya.  Dies  quo  sponsus 
monile  ,  matrimonii  futuri  pignus  ,  sponsae  tradit. 

DIA  DEL  junici.  'L  dia  en  que  finirà  1  mon,  y  en 
lo  qual  Dèu  judicarà  als  vius  y  als  morts.  Dia  del 
juicio.  Universalis  judícii  dies.  ||  met.  Dia  de  con- 
fusió, ó  desgraciat.  Dia  aciago  ó  de  juicio.  Infausta 
dies. 

DIA  DEL  NAIXEMENT.  Aqucll  en  quo  algú  cumple 
anys.  Dia  de  anos.  Natalis  dies. 

DIA  DEL  SANT  APARIGI.  ant.  DU  DEL  REYS. 

DIA  DELS  MORTS.  Lo  de  la  conmemoració  dels  di- 
funts, que  es  V  immediat  desprès  de  tots  los  sants. 
Dia  de  los  finados.  Dies  commemoratíonis  omniom 
fídelium  defunctorum. 

DIA  DELS  RAMS.  Lo  dia  primer  de  la  setmana 
santa.  Dia  ó  domingo  de  ramos  ó  de  los  ramos.  Ra- 
morum  festum,  dies;  dominica  palmarum. 

DIA  DELS  REYS  Ó  DE  LA  EPIFANIA.    'L  dia  6    de  ja- 

ner,  en  que  la  Iglésia  celebra  la  festa  de  la  Epifa- 
nia. Dia  de  la  epifania  del  Seíior,  dia  de  la  adora- 
cion  de  los  reyes.  Dies  epiphaniaB  Domini. 

DIA  DE  NADAL.  Lo  dia  25  de  desembre  en  que  la 
Iglésia  celebra  '1  naixement  de  Jesús.  Dia  de  Na-- 
vidad.  Dies  natalis  Domini. 

DIA  DE  PEIX  ó  MAGRE.  Aqucll  eu  que  hi  ha  obli- 
gació de  abstenirse  de  menjar  carn.  Dia  de  pescado 
6  de  viemes.  Dies  quo  carnibus  vesci  non  licet. 

DIA  DE  PRECEPTE.  AqucU  CU  quc  hi  ha  obligació 
de  oir  missa,  y  no  's  pót  traballar.  Dia  de  precepto, 
dia  de  guardar.  Dies  festus  quo  operum  cessatio 
indicitur. 

DIA  DOLENT.  Aqucll  eu  que  molesta  '1  fret ,  lo 
vent,  etc.  Dia  desabrido,  Asper  dies. 

DIA  ECCLESiAsTicH.  Lo  dia  natural  que  pel  cui- 
to ecclesiàstich  en  lo  reso  y  ofici  diví  comensa 


u% 


DIA 


DICCIONARI 


DIA 


la  Iglésia  desde  la  hora  de  vespras  fíos  al  dia  se- 
güent à  la  mateixa  hora.  Dia  eeUsidslieo.  Dies  ec- 
clesiastícus. 

ou  FBaiAT.  Aquell  en  que  estan  tancats  los  tri- 
bunals, y  se  suspèn  lo  curs  de  negocis  de  justícia. 
Dia  feriado.  Feria  forensis. 

DIA  INTERCALAR.  Lo  que  s' introduheíx  cada  qua- 
tre anys  desprès  del  23  de  febrer,  y  forma  'Is  anys 
de  traspàs ,  y  resulta  de  las  sis  horas  escassas  que 
tarda  '1  sol  mès  dels  365  dias  pera  completar  sòn 
curs  annual.  Dia  intercalar.  Dies  intercalaris. 

DU  JDRÍDiCH  ó  DE  AUDiÉNCU.  Aquell  en  que's  dóna 
audiència  judicial ,  y  'Is  tribunals  despatxan  los 
negocis  de  administració  de  justícia.  Dia  de  trihu- 
naki  ó  de  audiència,  Fasti,  orum. 

DU  LECTiu.  En  las  universitats  aquell  en  que  es- 
tan obertas  lasaulas.  Diakctivo.  Dies  academicus. 

Dik  NUVOLÓS.  Aquell  en  que  la  atmosfera  està 
cuberta  de  núvols.  Dia  nublado  ó  nuhloso  y  nuho- 
BO.  Poétich  Dies  nubila. 

DU  OBRER.  ant.  DU  DB  FBTNA. 

DU  PER  ALTRE.  m.  adv.  UN  DU  PER  ALTRE. 

DIA  PER  DIA.  m.  adv.  ab  que  s'  expressa  U  dia 
fixo  en  que  alguna  cosa  's  fóu  ó  passà ;  y  aixi  di- 
hem :  això  succehi  du  per  dia  de  Corpus.  El  dia 
mismo.  Eodem  die. 

DU  PESAT.  Lo  en  que  està  mòlt  carregada  la  at- 
mosfera. Dia  pesado.  Obscura  dies. 

nu  RODÓ.  'L  dia  de  feyna  entre  dos  festas.  Dia 
quebrado.  Dies  unicus  profestus. 

DU  TAPAT,  TRIST,  FOSCH,  cüRERT.  Aqucll  en  que 
hi  ha  núvols  prims  y  no  fà  sol.  Dia  parado.  Dies 
nubilus. 

DUS  HA.  loc.  ab  que  s'  explica  que  alguna  cosa 
succehi  mòlts  dias  abans  del  temps  en  que's  refe- 
reix. Dias  ha.  Multo  ante. 

ACLARiRSE  'l  DU.  fr.  Eixir  lo  sol  desprès  de  ha- 
ver estat  núvol.  Àhrir  ó  despejarse  el  dia.  Phoebum 
post  nubila  irradiaré. 

AL  APUNTAR  LO  Dik.  m.  adv.  Al  comensar  à  dei-* 
xarse  véurer  la  llum  del  dia.  Al  amanecer,  d  pri- 
mera luz ,  al  rayar  el  dia.  Albente  ccelo  ,  prima 
luce. 

ALLAR6ARSE  ó  CRÉIXER  LO  DU.  fr.  Aumentarse  la 
duració  diària  del  sol  damunt  del  horisont,  lo  que 
succeheix  desde  21  de  desembre  fins  à  22  de  juny, 
pels  habitans  del  septentrió  y  desde  22  de  juny  fins 
à  21  de  desembre  pels  meridionals.  Crecer  el  dia. 
Diürns  lucis  spatium  augeri. 

ALTRE  DU.  expr.  ab  que  algú  's  nega  à  fér  lo 
que  se  li  demana  Manana.  Minimè. 

ANAR  k  DUS.  fr.  Variar  algú  ó  alguna  cosa  en 
en  alguns  dias,  com  lo  qui  en  un  dia  està  alegre  y 
en  altre  melancólich.  Tener  dias.  Alium  una  die, 
alium  esse  alio. 

Intes  de  du.  m.  adv.  En  lo  temps  ú  hora  im- 
mediatament desprès  de  la  qual  se  fà  de  dia.  Antes 
del  dia.  Anteluculò. 

APUNTAR  LO  DU.  fr.  Gomeusar  à  deixarse  véurer 


la  llum  del  dia.  Despuntar  el  dia,  esclarecer,  albo- 
rear.  Lucesco,  is. 

AVUT  EN  DU.  m.  adv.  En  lo  temps  present,  en 
aques(|i  època.  Hoy  diay  hoy  en  dia,  el  dia  de  hay. 
Nunc,  pressenti  tempore. 

BON  DU  ó  MÒLT  BON  DIA  TiNGA.  Salutació  familiar 
de  que  s'  usa  trobant  al  dematí  gent  coneguda. 
Buenos  dias.  Precor  tibi  faustum  diem. 

CADA  DU.  m.  adv.  En  tots  los  dias.  Todos  los 
diasy  cada  dia.  Quotidie. 

CADA  DU  NO    ES  FESTA  MAJOR  ,  ó  NO'n   PASAIf  CAJ>A 

DU,  ó  NO  ES  CADA  DU.  loc.  ab  quo's  denota  que  las 
cosas  costosas  ó  extraordinàrias  no  són  pera  repe- 
tirlas  fora  de  la  ocasió.  Agosto  y  vendimia  no  es 
cada  dia.  Non  semper  messis ,  non  est  vindemia 
semper. 

CADA  dul  tenim  UN  DU  MÈS.  loc.  ab  que  *s  ex- 
pressa r  efecte  que  causa  en  las  personas  la  edat, 
debilitant  la  robustesa ,  brio  y  salut.  No  se  van  los 
dias  en  balde.  Incassúm  non  procedunt  tempora. 

ciuRER  LO  DU.  fr.  Acostarse  à  sòn  fí.  Caer  el  dia. 
Inclinaré  diem. 

CLAREJAR  LO  DIA.  fr.  CLAREJAR.  1. 

CUBRIRSE  'l  du.  fr.  Ennuvolarse.  Encapotarse, 
cerrarse  ú  oscurecerse  el  dia.  Nubilor,  aris,  nubili- 
to,  as. 

DE  CADA  DIA.  m.  adv.  DiaH ,  ordinari,  com:  lo 
vestit  DE  CADA  DU.  Diario.  Quotidianus.  ||  Succes- 
sivament, ab  continuació,  com:  lo  nostre  pa  de  cada 
DU.  De  cada  dia.  Quotidie. 

DE  DU.  m.  adv.  Méntres  dura  la  llum  del  dia. 
De  dia.  De  die,  luce. 

DE  Dik  k  DU.  m.  adv.  de  sol  k  sol. 

DE  DIA  EN  DU.  m.  adv.  Manifesta  que  alguna  cosa 
's  và  diferint  mès  de  lo  que's  pensava.  De  dia  en 
dia.  Ex  die  in  diem.  ||  Denota  la  continuació  del 
temps  en  que  s*  espera  ó  's  và  executant  alguna 
cosa.  De  dia  en  dia.  Ex  die  in  diem. 

DEL  UN  DIA  AL  ALTRE.  m.  adv.  Expressa  la  soli. 
cítud  ab  que  s'  espera  algun  succés.  De  un  dia  à 
otrOj  de  dia  ú  dia.  Propedièm.  Q  Expressa  la  mu- 
dansa  esdevinguda  del  dia  antecedent  al  següent. 
De  un  dia  para  otro.  Ab  hesterna  ad  hodiernam 
diem. 

demí  serí  un  altre  du.  loc.  que  explica  la  vi- 
cissitul  de  las  cosas  humanas.  Manana  serà  otro 
dia.  Cras  alia  evenient. 

DONAR  LO  BON  DIA.  fr.  Saludar  à  algú  al  dematí 
desitjanli  bon  dia.  Dar  los  buenos  dias.  Salulo,  as. 

DONAR  LOS  BONS  DUS.  fr.  Saludar  ó  visitar  à  algú 
'1  dia  del  sèu  Sant,  desitjantli  felicitat.  Dar  los 
dias.  Faustum  alicui  diem  ei  sancto  sacrum  cujus 
Domine  vocalur,  deprecari. 

EIXIR  DEL  DIA.  fr.  met.  Eixir  de  algun  ahogo,  di- 
ficultat ,  etc.  pel  prompte.  Salir  del  dia.  Ex  ur- 
gentibus  negotiorum  angustiis  utcumquc  evadere. 

EN  DUS  DE  DEU.  loc.  pera  expressar  que  may  ha 
succehil  ó  's  verificarà  alguna  cosa.  £n  dias  de 
Dios.  Nunquam. 


DIA 


CATAU. 


DIA 


Ui 


BNTRE  DIA.  m.  adv.  Durant  lo  dia  r  per  aigua 
espay  de  ell.  Entre  dia,  Interdíu. 

ESCU18AESB  *L  DIA.  fr.  Auarse  disminuhint  ladi»- 
ració  diària  del  sol  damunt  del  horisont ,  lo  que 
succeheix  desde  SS  de  juny  à  tl  de  desembre  pel 
septentrió  y  desde  il  de  desembre  à  tt  de  juny 
pels  habilans  del  mitj  dia.  De$ereçer  el  Ha.  Minui 
lucis  diürns  spatium. 

BSTAR  EN  DUS  DE  PAEit.  fr.  So  díu  de  las  donas 
prenyadas  que  tenen  prop  lo  part.  Aniar  ó  etí&r 
en  dias  de  parir,  Pariuí  proximam  esse. 

FÉE  DEL  DU  fflT  T  DE  LA  NIT  DIA.  fr.  PaSSar  lo  dÍM 

en  las  ocupacions  própias  de  la  nit,  y  la  uit  en  las 
própias  del  dia ,  invertint  així  1*  orde  natural. 
Haeer  del  dia  noche,  y  de  la  noehe  dia.  Temperis 
rationem  invertere. 

FERSE  DU  à  DE  DIA.  fr.  Comousar  à  deiiarse  yéu- 
rer  la  llum  dd  dia.  Amaneeer ,  akrir  6  romper  $1 
dia.  Lucesco,  is. 

HI  HA  MBS  DUS  QUE  LLAN00NISSA8.   loC.    fam.  DO- 

nota  que  no  urgeix  lo  dir  ó  fér  alguna  cosa.  Mae 
diai  hay  que  longanizat.  Nondum  tpinium  dierom 
sol  occidit.  II  Que  reprèn  als  que  s*  apressuran 
massa  en  los  negocis  que  donan  temps.  Mae  diai 
hay  que  longanizas.  Pestina  lentè. 

LO  DU  DE  AVÜT.  m.  adV.  AVUT  EN  DIA. 

LO  DU  DEL  sÈü  SANT.  Aquell  OU  que*s  celebra  la 
festa  del  sant  del  nom  de  algú.  Su  dia.  Dies  sacer 
sancto  cujus  nomíne  aliquis  vocatur. 

LO  DU  NUVOLÓS  ENGANYA  AL  PBEESós.  rofr.  Dia  de 
nublo,  la  maüana  larga  y  el  dia  ningtmo.  Dies  nu- 
bilus  fallit  ignavum. 

nIixer  en  algun  du  t  BOEA.  fr.  met.  Significa 
que  algú  ha  eixit  ó  s'  ha  líbrat  de  un  gran  risch  ó 
perill  de  la  vida.  Naeer  en  algun  dia  ú  hora.  Diem 
verè  natalem  appellari  poese. 

NO   DIGAS  MAL    DEL  DIA   QUE   PASSAT  NO  SIA.  rofr. 

Ensenya  que  no  pòt  ferse  judici  de  las  cosas  fins 
que  s'  han  vist  del  tot.  No  digais  mal  del  aÍo  haeta 
que  sea  pasado.  Ne  cito  condemnes. 

NO  PASSAE  DIAS  PEE  ALGÚ.  fr.  No  cnvellir,  conser- 
varse  fresch.  No  paear  dias  por  imo.  Haud  senes- 
cere. 

PASSANT  DUS  T  MÈs  DUS.  loc.  Fsssant  lo  temps 
sens  defenitiva  resolució.  Yendo  y  wniendo  dias. 
Labente  tempore. 

NO  sia  NAT  i  DUS.  fr.  ant.  Haver  nascut  ans  de 
temps  ó  fora  de  temps.  Preeoz.  Precox. 

PASSEM  LO  DU  DE  AVUT  QUE  DEMÍ  DÈU  PEOVBHIEÍ. 

loc.  No  cuydar  de  V  esdevenidor,  firar  solo  d  soh 
Uf  del  dia,  Forsan  miseroa  meliora  sequentnr. 

QUI  i  GEAN  DU  's  LLITA  TOT  LO  DU  TEOTA.  fOf. 

Reprèn  als  peresosos  à  qui  la  desídia  priva  regu- 
larment lo  fruyt  que  podian  conseguír  ab  la  dili- 
gència. Quien  se  levanta  tarde ,  no  oye  misa,  %i 
eome  eame.  Qui  nimíum  dormit,  nil  facit  ille  lucri. 

QUI    DIA  PASSA  ,   ANT   EMPENY.  POf.  qUO  aCOUSeUt 

eixir  del  apuro ,  en  que  algú  's  troba ,  esperant 
què's  millorarà  la  sort.  Quim  posa  pmio ,  posa 

TOHO  1. 


mueho;  sAcame  de  aquiy  y  dejüéllame  allí.  Cras 
melius,  Luperce,  fiet. 

EALLAE  U)  DIA.  fr.  CLAEEJAE.  1. 

SANT  DIA.  Tot  lo  temps  de  un  dia.  Gomnnmenl 
s'  usa  pera  repéndrer  à  algú  de  què'l  gasta  tot 
ociosament,  sens  aplicar  part  de  ell  à  cosas  bonaa 
ó  indiferents.  Sanio  dia,  Integer  dies. 

sÉE,  SEMBLAE  UN  DIA  DE  JUDICI,  ft.  Deuota  la  gnn 
confusió,  crits,  etc.  que  hi  ha  en  algun  Uoch.  Ser^ 
pareeer  mh  dia  de  juieio.  Omnia  tumultu  misceri. 

TAL  DU  faeí  un  ANT.  loc.  pera  denotar  lo  poch 
ó  ningun  cuydado  que  causa  alguna  cosa.  Tal  dia 
harà  im  atio.  Nil  refert,  nil  ínterest,  quid  indè? 

TAPAESB  'l  du.  fr.  CUEEIESB  'l  DIA. 

TENiENB  PEE  DUS.  loc.  Havér  rebut  algun  mal  de 
mòlta  consideració,  ó  que  no's  pót  remediar  per  de 
prompte.  Tener  ó  llevar  que  lamer.  Damn^m  idque 
maximum  accidisse. 

TENIE  808  DUS.  fr.  ANAE  i  DIAS. 

TEENGAE  ó  EÓMPEBE  LO  DIA.  fr.  GomensET  à  forse 
de  dia.  Amaneeerf  alborear,  reir  el  alba ;  romper^ 
abrir,  despuntar  el  dia.  Lucesco,  is. 

TEBs  DIAS  HA.  oxp.  Tres  dias  abans  del  present. 
Anteanteayer^  trasanieayer.  Nudius  quartus. 

UN  DU  PEE  ALTEB   Ó  L*  UN  DIA  SÍ  L*  ALTEB  NO.  ffl. 

adv.  Alternant  los  dias.  ün  dia  si,  otro  no.  Alter- 
nis diebus. 

UN  DIA  PEE  ALTEB  T  DOS  AEEBU.  loC.  DOS  diaS  SÍ  J 

un  no.  Cada  tereer  dia.  Tertío  quoque  die.  |  loe. 
fsjú.  pera  expressar  que  alguna  cosa  s*  fà  m^ 
sovint  y  quasi  contínuament.  Casi  todos  los  diüt, 
Frequentissimò. 

UN  DU  QUE  ALTEB  Ó  UN  Ó  ALTEE  DIA.   loC.  ab  qiM 

8*  expressa  que  alguna  cosa  's  fà  ó  succeheix  poeb 
sovint  ó  deixant  passar  mòlts  dias.  üno  queotfé 
dia,  Aliquoties. 

VUT  DU  Ó  VUY  BN  DIA.  m.  adV.  AVUY  BN  DU. 

DIABLA  Ó  DIABLE,  m.  Carruatge  de  dos  ro- 
das,  dràcubert  y  mòlt  lleuger.  Diabla.  Currus  ve- 
lox.  Q  Màquina  que  consta  de  un  curró  de  uns  qua- 
tre pams  de  diàmetre  ysis  de  Uarch,  cubert  de 
puntas  y  ganxos  de  ferro  que  passan  entre  altres 
ganxos  clavats  en  una  barra  ó  montant  paralelo 
al  curró.  Serveix  pera  cardar  llana,  cotó,  etc.  Dic* 
bla.  Machina  sic  dicta.  ||  agr.  Instrument  pera  bà- 
trerlo  blat,  ordi,  etc.  Diabla.  Instrumentum  ad 
triticum  terendum. 

cusiE  i  LA  DIABLA.  loc.  So  diu  així  la  encuader- 
nació  en  rústica  que  consisteix  en  la  unió  per  medi 
de  una  sola  puntada  de  tots  los  plechs  de  que  *• 
compon  un  llibre.  A  la  diabla.  Perperam. 

DIABLE,  m.  Nom  general  dels  àngels  llansats 
<  al  abisme ,  y  de  cada  un  de  ells.  Diablo,  demomo, 
Diabolus,  i.  I  met.  Lo  qui  té  mal  geni ,  ó  es  mòlt 
través ,  temerari  y  atrevit.  Diablo.  Homo  aeri  Ín- 
dole, audax.  |  met.  Qui  es  mòlt  iletj.  Diablo.  Tur 
pis.  I  met.  L*  astut ,  sagàs ,  que  té  sutilesa  y  ma^ 
nya  fins  en  las  cosas  bonàs.  Diablo.  Callidus. 

DUEU^  BMGAINAT.  DIMOïn  MNCAUfAT.. 

71 


Ht 


DIA 


DICCIONARI 


DIA 


DIABLE  paiDiCADOR.  Nom  quB  's  dóna  à  la  perso- 
na que  sent  de  costums  escandalosos,  se  posa 
à  donar  à  altres  bons  consells.  Diablo  predtcoior. 
Gracchas  de  seditione  qu»rens. 

ANAR  LO  DiABUt  PROP.  fr.  fam.  Trobarse  en  gran 
aporo  ó  perill  pròxim.  Ver  las  oreja$  al  loho. 
Lnpum  auríbus  tenere ;  in  summo  discrimine  ver- 
sar i. 

ANAR  6  RODAR  LO  DIABLB   PER   CASA.    fr.   fam.  Hà- 

verhi  dissensions.  Andar  el  diablo  en  eantillana  ó 
tuelto.  Improborum  artes  nimium  grassari. 

ANÀRSEN  AL  DIABLE,  fr.  Condomnarse.  Irse  al  tn- 
femo,  Condemnari. 

BALLARHI  *L  DIABLB.  fr.  ANAR  LO  DIABLE  PER  CASA. 

DEL  DIABLE,  DE  MIL  DIABLES,  oxpr.  ab  que  s*  cxa- 
§;era  alguna  cosa  per  dolenta  ó  incòmoda.  Del  dia" 
blo,  de  los  diablos ,  de  mil  diablos,  de  todos  los  dia^ 
blos,  Nimius,  immodicus. 

DONARSE  i  TOTS  LOS  DIABLES,  fr.  Estar  siima- 
ment  irritat.  Darse  al  diablo.  Diris  se  devovere. 

ENCARA  QUE  TOT  SE'n  VAJA  AL  DIABLE.  OXp.  abque 

's  dóna  à  enténdrer  la  resolució  de  fér  alguna  cosa 
encara  que  sia  ab  perill  y  pèrdua.  Rocin  y  manza- 
na,  ó  aunque  se  aventuren  rocin  y  manzanas.  Qao- 
libet  eventu. 

ENVIAR  ò  TIRAR  AL  DIABLE,  fr.  mot.  fam.  Despo- 
dir  à  algú  per  despreci,  ó  per  no  volerlo  aténdrer 
en  lo  que  diu  ò  demana.  Enviar  al  rallo.  In  malam 
crucem  remittere.  y  Despedir  à  algú  ab  còlera. 
Echar  ú  uno  mas  alio  que  sopas  en  queso,  Mittere 
in  malam  crucem. 

HI  HA  ALGUN  DIABLE  ENTRE  MiTJ.  loC.  qUO  OXpreS- 

la  la  malícia  oculta,  embolích,  etc.  que  hi  ha  en 
ilgun  cas  ò  negoci.  Aqui  hay  mucho  diablo.  Pluri- 
mum  doli  vel  fraudis  latet. 

LO  DIABLE  QUANT  ES  VELL  SE  FÍ  HERMITÍ.  TOf.  qUO 

dóna  à  enténdrer  lo  que  regularment  succeheix 
als  homes,  que  quant  són  joves  desítjan  honors  y 
diversions,  y  solament  en  la  vellesa  's  dónan  à 
la  virtut.  De  mozo  d  palacio ,  de  viejo  d  beato, 
Regum  aulas  juvenis,  sènior  pia  templa  freqüentat. 

MBS  QUE  'l  diable,  oxp.  comp.  que  explica  1'  ex- 
cés de  alguna  cosa  ;  y  així  's  diu:  pesa  mes  que  'l 
diable.  Como  el  diablo.  Nimium. 

NO  estJL  'l  diable  pera  fér  creus.  loc.  ab  que 
ftlgú  denota  que  's  guardarà  mòlt  bè  de  fér  alguna 
cosa.  Guarda,  Pablo;  no  en  mis  dias.  Absit. 

NO  FES  LO  diable  QUE.  expr.  Denota  que  's  déu 
evitar  algun  perill  ó  contingència,  peraque  no. 
Buccehesca  algun  mal.  No  sea  el  diablo  que.  Ne 
fortè. 

PARLAR  AB  LO  DUBLB.  fr.  que  s' apHca  al  subjecte 
que  es  mòlt  astut,  y  averígua  cosas  difícils  de  sa- 
berse.  Hablar  con  el  diablo.  Versutià  poUere. 

quant  lo  diable  vi  k  RESAR,  MIRA  QUE  *T  VÒL  BN- 

BANTAR.  ref.  Reprèn  als  hipòcritas ,  y  generalment 
k  tots  los  que  ab  bonàs  aparíéncias  encubren  ma- 
las  intencions.  Cuando  el  diablo  reza  engmíafU 
quiere.  Caveto  ab  hipòcrita. 


^QUÉ  DIABLE?  Modo  de  parlar  que 'sjanti fre- 
qüentment à  las  expressions  de  impiciéncií  4 
de  admiració.  iQué  diablos?  ^oómo  iItiiUot?QM 
pacto? 

SAB  LO  DIABLE  AHONT  JAU.  loC.  ExpreSBR  qW  a)(||l 

es  mòlt  sagàs  y  advertit.  Sabé  mas  que  Merlmj  wm 
que  la  zorra.  Callidus  est. 

TOT  SE  'n  ha  anat  AL  DIABLB.  exp.  üim.  Deoolil 
mal  èxit  que  ha  tingut  alguna  «osa.  ÜevÒ9d$d 
diablo.  Periit. 

UN  DIABLE,  exp.  fam.  Manifesta  la  repugniadi 
que  tenim  à  executar  una  cosa  que  se'ns  propoM. 
ün  diablo.  Nequaquam. 

DIABLET  Y  DIABULLO.  m.  d.  diablo.  S. 

DIABLIA.  f.  Cosa  de  diables.  Diablwra.  Aodo 
faci  nus. 

DIABLO.  m.  d.  Diablillo,  Diabolus,  i.  |  Loai- 
nyò  que  vestit  de  diable  và  à  la  professo  de  Gé^ 
pus  y  altras  festas.  Diablillo.  Larvatus  diaboln 
referens.  ||  met.  Qui  es  agut  y  través.  Diablüh.^ 
lers,  irrequietus. 

DIABLOT.  m.  DIABLO.  S. 

DIABLURA.  f.  Travessura  extraordinària, at* 
ciò  temerària  exposada  à  perill  y  fora  de  rthò  é 
temps.  Diablura.  Temeré  factum. 

DIABOLIGAL.  adj.  ant.  diabòlich. 

DIABÓLIGAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  dil- 
bólich.  Diabólicamente,  diablamente.  Diabolioè.| 
Serveix  pera  aumentar  la  forsa  de  una  exprenü 
y  equival  à:  en  granmanera.  Diabólieamenle.  IbiD- 
mè. 

DIABÓLIGH,  CA.  adj.  Lo  que  es  pro(H  éà 
diable.  Diabólico.  Diabolicus.  ||  met.  fam.  Lo  o- 
cessivament  dolent,  com :  temps  diabòlich.  DieUH' 
eo.  Pessimus. 

DIACA.  m.  Ministre  ecclesiàstich  y  de  gran•' 
gon  en  dignitat,  inmediat  al  sacerdoci.  Diéeeii' 
Diaconus,  i. 

DIAGONAT.  m.  L*  orde  sagrat  inmediat  al  st 
cerdoci.  Diaconato,  diac/mado.  Diaconatus,  os. 

DIACONIA.  f .  Lo  districte  y  terme  en  que  ai- 
tíguament  estavan  divididas  las  iglèsias  pera  lia* 
corro  dels  pobres  al  cuydado  de  un  diaca;  y  tas- 
bé  la  casa  en  que  vivia.  Diaconia.  Diaconatds  lar- 
ritorium,  ditio. 

DIAGONIL.  adj.  Lo  que  pertany  al  diaca.  ^ 
eonal.  Diaconalis.  |  m.  Lo  clergue  que  en  algosai 
iglèsias  tè  la  obligació  de  cantar  V  evangeli  en  Íai 
missas  solenmes.  Evangelistero.  Glericus  evangaÜi 
recitator. 

DIAGONI86A.  f.  Bona  empleada  y  dedicaè 
al  servey  de  la  Iglésia.  tíaconisa.  Diacooissa,  «• 

DIAGRÍTIGH,  GA.  adj.  Lo  que  serveix  pert 
distingir.  Diacritico.  Díacriticus.  I  gram.  Paals 
diacrítichs.  diérisis. 

DIAGÚ8TIGA.  f.  Coneixement  dels  sons  y  f^ 
fracció.  Diacúslica.  Diacustica,  se. 

DIADA.  f.  DIA. 

ANAR  i  DIADAS  T  TENIR  8AS  DIADA8.  fr.  ANAR  i  9U^ 


DIA  CATALÀ. 

DIADEMA.  f.  Faixa  ó  cinta  blanca  qne  antf- 
guamenl  portavan  los  reys  cenyida  al  cap  per  in- 
sígnia de  sa  dignitat,  rematava  en  un  nus,  del 
qual  penjavan  los  caps  pels  muscles.  Diadema. 
Diadema,  atis.  ||  Corona.  Diadema.  Diadema,  atís. 

DIAFANITAT,  f.  Transparència.  Diafanidad. 
Pellucidilas,  atis. 

DIÀFANO,  A.  adj.  Transparent.  Diúfano,  Pel- 
lucídus. 

DIAFORÉTIGH,  CA.  adj.  méd.  S' aplica  à 
certs  medicaments  que  facilitan  lo  suor.  Diaforéti- 
co,  Díapboreticus. 

DIAFRAGMA,  m.  anat.  Membre,  part  carnós 
y  part  tendinós,  que  com  una  bóveda  flexible  se- 
para la  cavitat  del  pit  de  la  del  ventre.  Diafrag- 
ma. Diaphragma,  se, 

DIAFRAGMÀTIGH,  CA.  adj.  S'  aplica  à  tot 
lo  que  pertany  al  diafragma,  com  venas,  artérias, 
etc.  Diafragmdlieo.  Diaphragmaticus. 

DIAGNOSTICA,  f.  Coneixement  dels  síntomas 
de  las  malaltias.  Diagnostica.  Díagnostice,  es. 

DIAGNÓSTICHy  CA.  adj.  Lo  fue  pertany  à  la 
diagnostica.  Diagnostico.  Diagnosticus. 

DIAGONAL,  adj.  geom.  Lo  que  va  desde^un 
àngul  de  una  figura  rectilínea  al  àngul  oposat  per 
dins  de  la  figura.  Diagonal.  Diagonalis.  ||  pi.  En 
la  esgrima  las  líneas  que  tallan  de  àngul  à  àngul 
los  dos  quadrats,  que  s*  imaginan  ,  V  un  en  lo  pit, 
y  altre  en  la  cara.  Diagonales.  Diagonales. 

DIAGONALMENT.  adv.  m.  Ab  modo  diago- 
nal. Diagonalmente.  Diagonali  modo. 

DIAGRÀFICA.  f.  Art  de  delinear,  óla  mateixa 
delineació  ó  dibuix.   Z>ia^rd/!ca.  Diagrapbice ,  es. 

DIALATGÉ.  m.  Figura  retòrica  que  's  comet 
quant  s'emplean  mòlts  arguments  pera  probar  una 
sola  proposició  senlada  en  lo  discurs.  Dialage. 
Dialagis. 

DIALÈCTICA,  f.  Art  de  dirigir  bè  '1  racioci- 
ni. Dialèctica.  Dialèctica,  ae. 

DIALÈCTICAMENT,  adv.  m.  De  un  modo 
dialéctich.  Dialecticamente.  Dialecticè. 

DIALÈCTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
dialèctica.  Dialéctico.  Dialecticus.  ||  m.  Qui  profes- 
sa la  dialèctica.  Dialéctico.  Dialecticus,  i. 

DIALECTO.  m.  Llenguatge  que  té  ab  altre  ó 
altres  un  origen  comú  ,  encara  que  's  diferencio 
en  las  desinèncias  ó  en  altras  circunstàncias  de 
sintaxis,  pronunciació,  etc.  Dialecto.  Dialecttis,  i. 

DIALECTO  SAGRAT.  Cert  escrit  dialéctich  de  gero- 
glífichs  inventat  pera  1'  us  civil,  y  que  vingueren  à 
servir  pera  ocultar  ab  misteri  lo  que  volian  los  sa- 
cerdots egípcies.  Dialecto  sagrado.  Sacer  dialectus. 

DIALOGAL.  adj.  dialogístich. 

DIALOGIA.  f.  Figura  que  's  comet  quant  se 
juntan  mòlts  arguments  pera  un  sol  efecte.  DiaUh 
gia.  Dialogia,  se. 

DIALOGISAR.  V.  n.  Fér  diàlogos,  ó  parlar  en 
dialogo.  Dialogizar,  poner  en  dialogo,  dialogar. 
Dialogos  texere. 


DIA  56S 

DIALOGI8ME.  m.  met.  Espècie  de  prosopo- 
peya  que  's  comet  quant  algú,  sia  real  ó  fíngida- 
ment,  se  fa  preguntas  y  respostas  com  si  parlàsab 
altres.  Dialogismo.  Dialogismus,  i. 

dialogístich,  ca.  adj.  Lo  pertanyent  al 
dialogo,  ó  lo  que  està  escrit  en  dialogo.  DialogiS" 
tico.  Ad  dialogum  spectans. 

DIALOGO,  m.  Conferència  escrita  ó  de  viva 
veu  entre  dos  ó  més  personas  que  alternativament 
discorren  preguntant  y  responent.  Dialogo,  Dialo- 
gos, i. 

PARLAR  EN  DIÍLOGO.  fr.  DIALOGISAa. 

DIALOGUET.  med.  Dialoguillo,  Levis  dialo- 
gus. 

DIALTEA.  f.  Ungüent  compost  principalment 
de  la  arrel  de  malvf.  Dialtea.  DialthaBa,  se. 

DIAMANT,  m.  Pedra  mòlt  preciosa ,  brillant^ 
transparent  y  tan  sumament  dura,  que  ralla  totas 
las  altras  pedras  finas,  de  las  quals  es  la  mès  esti- 
mada. Diamante.  Adamas,  antis.  y  ant.  Certa  mà- 
quina de  guerra.  Diamante.  Tormentum  bellicum 
adamas.  ||  Se  pren  analógicament  per  cosa  dura, 
fina,  y  ferma.  Diamante.  Adamas,  antis.  ||  Instru- 
ment de  fusta  ab  una  punta  de  diamant  pera  tallar 
lo  vidre.  Diamante.  Adamas,  antis. 

DIAMANT  EN  BRUT.  Lo  que  està  sens  pulir  ó  com  is- 
qué  de  la  mina.  Diamante  bruto  ó  en  bruto,  naife, 
Adamas  rudis.  ||  Qualsevol  cosa  animada  y  sensi- 
ble, com  r  enteniment,  la  voluntat,  etc.,  quant  no 
té  U  lluiment  que  dóna  la  educació  y  la  expe- 
riència. Diamante  bruto  ó  en  bruto,  Incultum  ing»" 
nium. 

DIAMANT  MÒLT  PETIT.  Chispa.  Minusculus  adamas. 

DIAMANT  TAULA.  'L  que  està  traballat  per  la  part 
de  dalt  ab  una  superfície  plana,  y  quatre  rebaixats 
al  rodedor.  Diamante  tabla.  Adamas  planus. 

DIAMANTÀ8.  m.  aum.  Diamanton,  diamantth 
20.  Magnus  adamas. 

DIAMANTÍ,  na.  adj.  Lo  pertanyent  al  dia- 
mant, y  metafòricament  la  duresa  ó  fortalesa  de 
alguna  cosa.  Diamantino.  Adamantinus. 

DIAMANTI8TA.  m.  Lo  qui  traballa  y  engasta 
diamants  y  altras  pedras  preciosas.  Diamantista, 
Gemmariíls,  ii. 

DIAMA8TIGOSA.  f.  Festa  de  la  flagel-lació 
que  's  celebrava  en  Lacedemónia  en  honor  de  Dia- 
na y  en  la  que  eran  assotats  los  noys  sobre  V  altar 
de  la  diossa  ab  tanta  crueltat  que  mòlts  hi  morian. 
Diamastigosa.  Diamastigosa ,  ae. 

DIAMETRAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  diàme- 
tro,  com:  línea  diametral.  Diametral.  Diametrus,  i. 
II  En  la  esgrima,  línea  que  se  suposa  baixar  del 
cap  als  peus  per  U  part  anterior,  dividint  V  home 
en  dos  meytats.  Diametral^  vertical,  Yerticalis, 
diametrus. 

DIAMETRALMENT,  adv.  m.  De  extremà  ex- 
trem. Diametralmente,  Ex  diametro.  ||  dibicta- 
ment. 

DIAmeTRO.  m.  geom.  La  Hnea  recta  que  pas- 


S6i 


DIA 


DICCIONARI 


DIB 


sant  pel  centro  del  cfrcul  y  terminant  en  la  cir- 
cunferéncia,  '1  divideix  en  dos  parts  iguals.  Did^ 
metro,  Diameter,  diametros,  i.  [  calibee. 

diímbteo  apaeent.  astron.  Aquella  porció  del 
círcul  màxim ,  tirat  pel  centro  de  un  astre ,  qae 
ocupa  de  una  à  altra  part  sòn  cos.  Didmetro  apcl•- 
renU.  Apparens  diameter. 

diímeteo  veedadee.  astron.  Lo  del  mateix  cos 
esférich  del  astre,  que*s  determina  en  semidiàme*^ 
tros  de  la  terra.  iHdmeiro  verdadero,  Yerus  dia- 
meter. 

DIANA.  f.  mil.  Un  dels  tochs  de  guerra  que 
's  íà  à  punta  de  dia  pera  indicar  que  cessa  1  sant 
que  s"  havia  donat  à  fi  de  regonéixerse  durant  la 
nit.  Diana,  Militaris  sonus  antelucanus.  ||  mit.  Dios- 
sa  de  la  làbula  que  presidia  'Is  boschs.  Diana,  irts- 
tóhula.  Lucina,  Diana,  se. 

TOCAE  DIANA.  fr.  Bàtror  los  tambors  pera  donar 
à  enténdrer  la  vinguda  del  dia.  Jocor  la  diana, 
Diem.anuntiare. 

DIANTRE  Y  DIANXE.  m.  fam.  Diable.  Dian- 
tre, dianche,  Diabolus,  i. 

DIAPALMA.  f.  Emplastre  dessecant  compost 
del  decuyt  de  palma,  oli  comú  y  litargiri.  Diapal- 
ma,  Díapalma,  atis. 

DIAPA8SON.  m.  mús.  L*  inlervaUo  que  cons- 
ta de  cinch  tons,  tres  majors  y  dos  menors,  y  de 
dos  semitons  majors,  que  són  diapente  y  diatesa* 
ron.  Diapason,  Diapason,  is. 

DIAPENTE.  m.  mús.  Lo  quint  interval-lo  que 
consta  de  tres  tons  y  de  un  semitó  menor.  Es  con- 
sonància perfecta.  Diapente,  Diapente,  ind.  ||  farm. 
Compost  de  sinch  espècies  de  drogas.  Diapente, 
Diapente,  ind. 

DIAQUILON.  m.  Emplastre  que*s  fà  de  litar- 
targiri,  oli  y  mucílago  de  algunas  herbas.  Diaqui- 
lon,  Emplastrum  diachilonis. 

DIARI  I  A.  adj.  Lo  que  correspon  à  tots  los 
dias,  com :  salari  diaei,  etc.  Diario,  Quotidianus. 
II  m.  Relació  històrica  de  lo  que  ha  anat  succehint 
cada  dia  en  una  expedició,  viatge,  etc.  Diario.  Re- 
rum  persingulos  dies  gestarum  commentarium. 
D  Paper  que's  publica  cada  dia  y  conté  vàrias  no- 
tícias.  Diario,  Diarium,  ii.  ||  Lo  valor  ó  *1  gasto 
corresponent  à  lo  que  es  menester  pera  mantenir 
la  casa  en  un  dia,  y  lo  que  's  gasta  y  menja  cada 
dia.  Diario,  Quotidianus.  ||  astron.  diueno. 

DIÀRIAMENT,  adv.  t.  Cada  dia.  Diariamente, 
dia  por  dia,  Quotidiò. 

DIARI8TA.  m.  Lo  qui  compon  ó  publica  algun 
diari.  Diarista,  Diarii  scriptor  vel  editor. 

DIARREA,  f.  méd.  Fluix  de  ventre  de  varis 
humors,  però  sempre  líquits.  Diarrea.  Diarrhea, 
se,  fluxus  ventris. 

DIA8EN.  m.  méd.  Espècie  de  electuari  pur- 
gant, compost  principalment  de  las  fullas  del  se- 
net.  Diasen,  Diasen,  is. 

DIA8ÓSTIGA.  f.  Par  de  la  medicina  que  mira  à 
la  conservació  de  lasalut./>ia«ósitca.Diasostica,iB. 


DIA8PRO.  m.  Pedra  que's  cd-loca  eo  V  orde 
de  las  preciosas  majors:  se  trovan  estàtnas y co- 
lumnas  enteras  de  ella,  y  n*  hi  ha  de  Yàrios  co- 
lors. Diaipro,  didspero.  Jaspis,  idis. 

DlAsTDLLO.  m.  arq.  Espècie  de  ediici  et  qse 
las  columnas  se  col-locan  à  distància  de  trei  dia- 
metros. DidstUo.  Díastylus,  i. 

DIÀSTOLE,  m.  anat.  Un  dels  dos  moTimeilt 
sensibles  del  cor,  pel  qual  se  dilata.  Las  artérài 
tenen  també  sa  diÍstole,  que  comunment  s*  loo- 
mena  pols.  Didstole.  Diàstole,  es.  |  gram.  Fi^ 
que  sols  tè  us  en  la  poesia,  y  consisteix  en  allar- 
gar la  síl-laba  breu.  Didstole.  Diàstole,  es. 

DIAfiTRADURA.  f.  oiabluea. 

DIASTRE.  m.  diable,  jj  met.  Través,  atreTÜ, 
inquiet.  Diablo,  tratieso,  revtiaéOy  traigo,  Im- 
quietus.  0  met.  diable.  4. 

IMATE.  m.  Nau  portuguesa  de  dos  arbres  qoe 
s' emplea  en  lo  cabotatge.  DiaU.  Navis  genns. 

DIATE8ARON.  m.  mús.  L*  interval-lo  que 
consta  de  dos  tons,  major  y  menor,  y  de  un  seoiti 
major,  diausamn.  Diatesaron.  I  Triaca  composta 
de  la  arrel  de  la  aristologia,  genciana,  mirra  y  llo- 
rer. Diatesaron.  Diatesaron. 

DIATÉ6I8.  m.  La  constitució  natural  del  ho- 
me. Diatésis,  Diatbesis,  is. 

DIATÓNIGAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  dia- 
tónich,  segons  T  orde  natural  dels  sons.  DíolóuM- 
mente,  Díatonicò. 

DIATÓ.  m.  Descans  que  fà  la  veu  sobre  una  vo- 
cal apoyanlse  ab  mès  forsa  en  ella  que  en  las  de- 
més que  componen  la  mateixa  pafaula.  Di^i»»^' 
Diatonon. 

DIATÓNICH.  adj.  mús.  S*  aplica  à  no  deb 
tres  generós  del  sistema  músich  que  proceheixper 
dos  tons  y  un  semitó.  Diatónieo.  Diatonicus. 

diató.nich-ceomItich.  Se  diu  del  genero  de  ibÀt 
sica  mixto  del  diatónich  y  del  cromàtich.  Dialsm- 
co^romdtico.  Diatonico-chromaticus. 

DiATÓNiCH-€EOMÍTicH-E?iAmiióNicH.  S*  aplicaalg^ 
nero  de  música  mixto  de  tots  los  tres  del  sistesa 
músich.  Diatónieo•ermndtico•enarmónico.  DiatoBifi»* 
chromatico-enharmonicus. 

DIATRIBA.  f.  Discurs  que  versa  regulanneit 
sobre  matèrias  polémicas,  y  dirigit  per  lo  coímí> 
impugnar  ab  acrimónia  y  severitat  los  produccioai 
del  ingeni.  Diatriba.  Refutatio  vehemens. 

DIBAPTISTA.  m.  Secta  de  heretges  q» 
batejavan  dos  vegadas.  Diabaptista.  Diabaptis- 
ta,  SB. 

DIBUIX,  m.  L*  art  que  ensenya  de  dibuixar. 
Dibujo,  Arsgraphica.  ||  Laigura,  imatge,  etc.,  de- 
lineada ó  dibuixada.  Dibujo,  Graphis,  idis.  |U 
ramatge,  flors ,  etc.  de  las  puntas ,  telas  pioti- 
das,  etc.  Dibujo,  Figura,  se.  ||  Lo  paper  ó  patró  di- 
buixat conforme  al  dibuix  del  qual  se  forma  1  di 
las  puntas,  brodat,  etc.  Dibujo,  Charta  exemplarií. 
II  met.  DEscEiPCió. 

DIBDIXADOR.  m.  DIBUIXANT.  |  Espècie  de  b«i 


DIC 


CATALi. 


DIE 


S6B 


ab  sòn  manech  per  un  costat  y  rodó  pel  altre. 
Puntilla,  dibujador.  Stylus,  i. 

DIBUIXANT,  p.  a.  Qui  dibuixa.  DihujatUe, 
dibujador.  Imagines  adumbrans. 

DIBUIXAR.  V.  a.  delinear  en  la  superfície, 
imitant  de  clar  y  obscur  la  figura  de  alj;un  cos. 
Dibujar.  Imagines  adumbrare.  Q  met.  Descríarer 
ab  propietat  alguna  passió  del  animo  ó  alguna  cosa 
inanimada.  Dibujar,  Describo,  is. 

DIBUIXAT,  DA.  p.  p.  Dibujado.  Descriptus. 

DIGAGITAT.  f.  ant.  Agudesa  y  gràcia  en  ferir 
ab  paratilas :  espècie  de  mordacitat.  Dicacidad, 
Dicacítas,  atis. 

DIGA8TÉRICH,  CA.  adj.  med.  De  dos  castas. 
Dimstérico.  Dicaslericus. 

DICCIÓ,  f.  Qualsevol  de  las  parts  que  compo- 
nen la  oració  en  una  llengua.  Diccion.  Dictio,  nis. 
I  Se  diu  també  del  modo  de  parlar,  del  bon  ó  mal 
llenguatge.  Lenguage^  e$tHoy  diccion.  Lingua,  SB. 

DICCIONARI,  m.  Lo  llibre  en  forma  de  cata- 
loch  que  conté  per  orde  alfabétich  tolas  las  dic- 
cions de  una  ó  mès  llénguas,  ó  de  las  pertanyents 
à  alguna  facultat  ó  matèria  determinada,  explica- 
da regularment  en  lo  mateix  idioma.  Diccionario. 
Lexicon,  i,  dictionarium,  ii. 

DICCIONARI8TA.  m.  L'  autor  de  un  diccio- 
nari. Zíiccíowartsía,  glosògrafo,  Glossopraphus,  i. 

DICMENGE.  m.  DIUMENGE. 

DICOTOMIA,  f.  astrón.  La  dimidiació  en  que's 
véu  un  planeta  dicótomo.  Dicoiomia.  Dicholomia, 
a;. 

DICÓTOMO. adj. astron.  S' aplica  à  Yé nus,  Mer- 
curi y  la  lluna,  quant  no's  véu  mès  que  la  mey- 
tat  de  aquells  planetas,  y  de  aquest  satélit.  Dicó- 
tomo. Dichotomus. 

DICROTO.  m.  med.  Se  diu  del  pèls  desigual, 
que  bat  dos  vegadas  quasi  en  un  mateix  instant. 
Dicroto.  Dicrolos,  i. 

DICTADOR,  m.  Magistrat  supremo  entre  'Is 
antichs  romans ,  que  elegian  ó  anomenavan  los 
cónsuls  en  los  temps  perillosos  de  la  república, 
pera  manar  com  à  soberà.  Dictador.  Dicta tor,  is. 

DICTADURA,  f.  La  dignitat  del  dictador.  Dic- 
tadura.  Dictalura,  ae. 

DICTAMEN,  m.  Opinió  ó  judici  que's  forma 
sobre  alguna  cosa.  Dictamen.  Opinió ,  nis,judi- 
cium,  ii.  Q  Inspiració  ó  moviment  ab  que  avisa  la 
conciéncia.  Dictamen.  Dictamen  ,  is.  ||  ant.  dicta- 
dura. 

péndrer  dictamen,  fr.  péndrer  consell. 

DÍCTAMO  BLANCH,  m.  Herba  ramosa  que 
té  las  fuUas  semblants  à  las  del  freixe ,  las  camas 
cilíndricas ,  drelas  ,  peludas  y  de  color  rojcnch  y 
las  flors  comunment  blancas.  Sa  arrel ,  del  gruix 
de  un  dit ,  y  sa  escorxa  s'  usan  en  la  medicina. 
Dtctamo  blanco,  fresdillo.  Dictamus  albus. 

DICTAMO  CRÉTICH.  Herba  medicinal ,  es- 
pècie de  orenga ,  ab  las  fullas  de  una  espècie  de 
))Orra  blanca  per  dins,  que  conté  la  fructifícaciò. 


Serveix  de  adorno  en  los  jardins ,  y  sa  flor  fà  una 
fortor  mòlt  desagradable.  Dlctamo  crético.  Amm- 
dracuneulus,  i. 

DICTAR.  V.  a.  Pronunciar  pocb  à  poch  las  pa- 
raulas  pera  que  altre  tinga  temps  de  anar  las  es- 
cribint.  Dictar.  Dicto ,  as.  ||  met.  Inspirar  ,  sugge- 
rir. Dictar.  Suggero,  is. 

DICTAT,  DA.  p.  p.  Dictada.  Dictatus.  ||  m.  Tí* 
tol  de  dignitat,  bonor,  ó  senyoria.  Dictada.  Digni- 
tatis,  etc.  nomen.  Q  prosa. 

DICTATORI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  dig- 
nitat del  dictador.  Dictatorio.  Dictatorius. 

DICTERI.  m.  Ditxo  ó  expressió  mordàs  y  pi- 
cant que  fereix  ó  insulta.  Dicterio.  Dicterium,  ii.  | 

MÀXIMA,  SENTÈNCIA. 

DICTERIADA.  f.  Dona  pública  pertanyenta  à 
un  dicterio.  Dicteriada.  Dicleriata  femina. 

DICTERIO.  m.  Casa  de  prostitució  de  las  esta- 
blertas  per  Solon  en  Atenas.  Tenian  sa  tarifa,  esta- 
van  subjectes  à  un  reglament  y  no  's  permitia  sortir 
de  el  las  à  las  dicteriadas.  Diclerion.  Dicterion,  ii. 

DIDA.  f.  La  dona  que  cria  en  los  seus  pits  al- 
guna criatura  de  altre.  Is'adriza ,  ama  ó  ama  de 
leche,  nulriz.  Nutrix,  icis. 

DONAR  k  DIDA.  fr.  mot.  fam.  Despreciar  ,  despe- 
dir  ab  desagrado.  Dar  dimisoriat.  Male  aliquem 
dimitli^re. 

DIDÀCTICH,  CA.  adj.  Propi  de ,  ó  pertanyent 
à  la  ensenyansa.  Didàctica,  didascdlico.  Didasca- 
licus. 

DIDAL.  m.  Instrument  pera  empènyer  la  agulla 
y  defensa  del  dit  pera  cusir.  Dedal.  Digilale,  is.  || 
Lo  que  usan  los  segadors  y  altres  que  traballan  de 
mans,  pera  que  no's  fassan,  mal  als  dits.  Dedil.  Di- 
gitale  coriaceum.  ||  Lo  capell  que  corona  1'  aglà. 
(Uipullo,  cascabillo.  Glandis  capidulum.  [|  met.  Vas 
mòlt  petit.  Dedal.  Minulum  vasculum. 

DIDALERA.  f.  Planta  silvestre  que  fà  una  flor 
de  figura  de  campaneta.  Campanilla,  digital.  Gam- 
panula  silvestris. 

DIDASCÀLICH,  CA.  adj.  DIDÀCTICH. 

DIDEMARI8.  m.  ant.  Xarlatansque  escarnian 
à  las  fúrias  com  si  *s  despedassassen  pera  enganyar 
al  poble.  Didemarios.  Didemari,  orum. 

DIDOT.  m.  Lo  marit  de  la  dida.  Amo,  marido 
del  ama  de  leche.  Nutricis  maritus. 

DIE.  m.  DIA. 

DIENT.  adj.  ant.  desbocat. 

DIÈRESIS,  f.  Figura  poètica  per  la  qual  una 
sÜ-laba  s'  parteix  en  dos  en  lo  vers.  Dièresis.  Dice- 
resis,  is.  ||  Los  dos  punts  que's  posan  sobre  la  ü  pe- 
ra denotar  que's  déu  pronunciar.  Crema,  dièresis. 
Diseresis,  is. 

DIESI.  f.  mús.  Una  de  las  parts  mès  petitas  y 
senzillas  en  que's  divideix  lo  to.  Diesi.  Diesis,  is. 

DIETA.  f.  Lo  régimen  que's  fà  observar  en 
lo  menjar  y  béurer  als  malalts  y  convalescents. 
Dieta.  Di^ta,  a;.  {|  La  junta  ó  congrés  dels  estats 
del  imperi  de  Alemanya  pera  deliberar  sobre  la 


nl•l 


DIF 


DICCIONARI 


DIF 


negoois  públichs  ó  de  religió,  y  també  las  corts  de 
Polònia  y  las  asambleas  dels  estats  de  Suissa,  que 
s'  anomenan  dietas  generals.  Dieta.  Comitia, 
ornm.  ||  Lo  salari  que  guan\'a  cada  dia  un  jatge  de 
comissió,  informant,  etc.  Dieta,  Unins  diei  stipen- 
dium. 

DIETARI,  m.  Espècie  de  calendari  qne  nsan 
los  ecclesiàstichs ,  abont  esla  disposat  1  orde  y 
ritu  del  reso  y  oGci  diví  de  tot  V  any.  Analejo, 
cuaderniUo,  epacta ,  burrillo,  Rílnalis  officii  diviní 
recitandi.  ||  diari.  2. 

DIETÉnCHy  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
dieta  ó  régimen  qne's  fa  observar  als  malalts.  Die- 
tético,  DiaBtetícus. 

DIFAMAR.  V.  a.  DISFAMAR. 

DIFERÈNCIA,  f.  La  rahó  perquè  una  cosa  's 
distingeix  de  altra.  Diferencia,  Discrimen ,  inis.  D 
Varietat  entre  cosas  de  una  mateixa  espècie.  Dife- 
rencia, Disparitas ,  atis.  ||  Disputa  ,  contrarietat  ú 
oposició  de  algunas  pei'sonas  entre  si.  Diferencia. 
Díssidium ,  ii.  ||  arit.  y  geom.  L'  excés  de  una 
quantitat  respecte  de  altra.  Diferencia.  DiíTerentia, 
SB.  II  mús.  Lo  diferent  so  que's  fa  baix  un  mateix 
compàs.  Diferencia.  Soni  aut  motus  diversitas. 

DifÉRéNCiA  ASCENSioNAL.  astr.  La  que  hi  ha  entre 
la  ascensió  recta  y  oblfqqa  de  algun  astre.  Dife- 
renda  ascensional,  Ascensionalis  differentia. 

DIFERÈNCIA  DESCENSiONAL.  La  que  hi  ha  entre  la 
descensió  recta  y  obliqua  ,  contada  una  y  altra  en 
la  equinoccial.  Diferencia  dcscensional.  Dcscensio- 
nalis  differentia. 

i  DIFERÈNCIA,  m.  adv.  que  serveix  pera  explicar 
la  rahó  de  discrepància  que  hi  ha  entre  dos  cosas 
semblants  ócomparadas  entre  sí.  A  diferencia.  Cum 
hoc  díscrimine. 

A  POCA  DIFERÈNCIA,  m.  adv.  Poch  mès  ó  mènos. 
Con  poca  diferencia.  Non  multo  secus. 

HAVERHI  MÒLTA  DIFERÈNCIA  DE   UN  i  ALTRE.   loC. 

Mucho  va  de  Pedró  d  Pedró.  Est  Pylus  ante  Pylum. 

NO  FÉR  DIFERÈNCIA  ENTRE  DOS  COSAS.  fr.  No  prefe- 
rir la  una  al  altra.  No  haeer  diferencia.  Nullnm 
adhibere  delectum.  ||  No  tenir  discreció  pera  dis- 
tingir lo  mèrit  particular  de  cada  cosa.  No  distin- 
guirde  colores.  Haul  reclò  dijudicare  de  rebus. 

PARTIR  LA  DIFERÈNCIA,  fr.  Cedir  cada  hu  de  sa 
part  en  alguna  controvèrsia  ó  ajust  pera  poder 
posarse  de  acort.  Partir  la  diferencia.  Mediam  ra- 
tionem  amplecti. 

DIFERENCIAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  la  dife- 
rència de  algunas  cosas  entre  sí.  Diferencial.  Ad 
differentiam  spectans. 

DIFERENCIAR.  V.  a.  Fèr  diferència,  conèixer 
la  diversitat  y  semblansa  de  las  cosas.  Diferenciar. 
Distinguo,  is.  II  Variar,  mudar  V  us  que's  fa  de  las 
cosas.  Diferenciar.  Vario,  as. 

DIFERENGIAR8E.  V.  r.  Disti ngirse  una  cosa 
de  altra.  Diferenciarse ,  diferir.  Distíngui.  ||  Ferse 
notable  algun  subjecte  per  sas  accions  ó  qualitats. 
Diferenciarse.  Distíngui. 


DIFEREN8AR.  V.  a.  ant.  DiriRBilGiAi. 

DIFERENT,  adj.  Divers,  distint,  noparej^U 
altra  cosa.  Diferente.  Diversus,  dissimilis. 

DIFERENTÍSSIM,  A.  adj.  sap.  Difemdiàm, 
Diversissimus. 

DIFERENTMENT,  adv.  m.  De  difereota  ai- 
nera.  Diferentemente.  Aliter,  secus. 

DIFERIR,  v.  a.  Dilatar ,  retardar  6  sospèadrcr 
la  execució  de  alguna  cosa.  Diterir^  endvrér.  Dib* 
ro,  ers,  procrastino,  as. 

difícil,  adj.  Lo  que  no*8  logra  6  executa  sím 
ab  mòlt  traball.  Difieil,  órduo,  etjHiioto,  grmi. 
DifDcilis. 

DIFICILÍSSIM,  A•adj.  sup.  Dificm$Í9oM' 
íicillimus. 

difícilment,  adv.  m.  Ab  dificultat.  DifàiU 
mente,  dificultosamente.  Dilficulter. 

DIFICULTAR,  v.  a.  Posar  dificultats  à  algui 
cosa  ,  ten  iria  per  difícil.  Dt/Setilcar.  Difficilem  «li- 
mare.  ||  Fèr  difícil  alguna  cosa  ficanthi  destorbi  è 
inconvenients  que  antes  no  tenia.  Dificultar,  Dfr 
cilem  reddere. 

DIFICULTAT,  f .  Destorb ,  oposició  ó  círcoos- 
tància  que  fà  difícils  las  cosas.  Dificultat,  Difficnl* 
tas,  atis.  II  Dubte ,  argument  ó  rèplica  propoodi 
contra  alguna  opinió.  Difieultad.  Dubium,  ii. 

AR  ^Rou  DIFICULTAT.  Ab  mòlt  traball  y  molésliL 
Con  dificultat.  iEgrè. 

APRETAR  LA  DIFICULTAT,  fr.  lustar  ab  uouirgi' 
ment.  Apretar  la  difieultad.  Ad  angustias  redigert 

APURAR  LA  DIFICULTAT,  fr.  Entèudrerla,  aclaririí. 
Apear  una  difieultad ;  ponerse  de  pies  en  la  iifeú' 
tad.  Rem  apprimè  callere. 

AQUÍ  ESTÍ  la  DIFICULTAT.  loC.  AQUÍ  ES  ÓESTÍÏ 
CAS. 

ESTAR  AB  LA    MATEIXA  DIFICULTAT,   fr.  NO  quedtf 

resolta.  Quedarse  en  pié  la  difiultad.  In  eodem  hrií 
haisítare. 

POSAR  DIFICULTATS,  fr.  DIFICULTAR. 

SENS  DIFICULTAT,  m.  adv.  Sens  reparo,  sèos  ii- 
convenient.  Sin  difieultad,  sin  reparo.  Sineobice.  | 
Fàcilment.  Sin  difieultad.  NuUo  negotio. 

tríurer  de  la  dificultat,  fr.  Feria  enténdrer 
à  qui  no  podia  per  sí.  Desatascar.  Difficultate  ex- 
pediré. 

DIFICULTÓS,  A.  adj.  Difícil,  ple  de  destorbi. 
Dificultoso.  Arduus. 

DIFICULTOSAMENT,  adv.  m.  difícilie.it. 

DIFICULTOStSSm,  A.  adj.  sup.  DificuM- 
simo.  DiíÏÏcillimus. 

DIFIDACIÓ.  f.  ant.  Manifest  pera  jostifior 
una  guerra.  Difidctcion.  lodicli  belli  defensio. 

DIITDÉNCIA.  f.  Falta  de  fidelitat.  DifiAeM^- 
Infídentia,  a;.  ||  desconfiansa. 

DIFINIR.  V.  a.  definir. 

DIFORME.  adj.  DISFORME. 

DIFRACCIÓ.  f.  ópt.  Quart  modo  de  delxaRV 
vèurer  la  llum,  que  no  es  refraxió,  reflexió,  ó  dh 
recció.  Difraceion.  Diffractio,  ois. 


DIG 


CATALÀ. 


DU 


B67 


DIFTONGAR.  v.  a.  Unir  dos  vocals  formant 
en  la  pronunciació  una  sola  síl-laba.  Diptongar. 
Diphlongum  formaré. 

DirrONGAT,  DA.  adj.  Diptmgado.  Ex  diph- 
tongo  formatus. 

DIFTONGO.  m.  La  unió  de  dos  vocals  que 
sempre  's  pronuncian  en  un  sol  temps  y  forman 
una  sola  sfl-laba.  Diptongo,  Diphtongus,  i. 

DIFUGI.  m.  EPUGi. 

DIFUNDIR.  V.  a.  Exténdrer,  esbarriar.  Se  diu 
pròpiament  dels  flúits ,  y  també  s*  usa  com  re- 
cíproch.  Difundir.  Diffundo,  is.  |  Divulgar ,  publi- 
car. També  s*  usa  com  recíproch.  Difundir,  DiflFun- 
do,  is. 

DIFUNDIT,  DA.  p.  p.  Difundido.  Diffnsus. 

DIFUNT,  A.  adj.  La  persona  morta.  S'usa 
també  com  substantiu  en  las  dos  terminacions. 
Difunta.  Defunctus,  mortnus.  ||  m.  Se  pren  mòltas 
vegadas  pel  cadàver.  Difunto.  Defnnctus. 

DIFÚS,  A.  adj.  Ample,  dilatat.  Difuso,  Diffu' 
sus,  amplus.  ||  Lo  que  es  redundant  en  veus  y  ex- 
pressions. Difuso.  Nimisprolixus. 

DIFUSAMENT,  adv.  m.  Ab  difusió.  Difusa- 
menle.  DiíTusè. 

DIFUSIÓ,  f.  Prolixitat ,  ampliació  viciosa  del 
discurs.  Difusion.  DifTusío,  nis.  ||  Acció  ab  que  s' 
exten  ó  espargeix  alguna  cosa.  Difusion,  DiíTusio, 
nis. 

DIFUSIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  la  propietat  de 
difundir  ó  difundirse.  Difusivo.  DiíTusivus. 

DIGÀSTRIGH.  adj.  anat.  Se  diu  de  un  mus- 
cle doble  que  dóna  moviment  à  la  barra  inferior 
de  un  y  allre  costat.  Digdstrico.  Digastricus. 

DIGERIBLE,  adj.  Lo  que  's  pót  digerir.  Diges- 
tible,  digerible.  Digestibilis. 

DIGERIR.  V.  a.  Pahir  lo  ventrell  V  aliment, 
trilurantlo  y  desfenllo  pera  convertirlo  en  quilo  y 
nulrir  al  animal.  Digerir^  actuar.  Digero,  is;  trans- 
iniltere  cibos.  ||  met.  Sufrir  ab  paciència  alguna 
desgràcia  ú  ofensa.  Digerir.  Sustineo,  es.  ||  mel. 
Examinar  cuydadosament  alguna  cosa ,  niedilant- 
la  I  era  enléndrerla  ó  executaria.  Digerir.  Perpen- 
do,  is.  II  met.  Posar  en  orde  las  cosas.  Se  diu  en 
particular  de  las  obras  del  ingeni.  Digerir.  Dige- 
ro, is.  Q  quíra.  Cóurer  alguns  sucbs  ó  altras  maté- 
rías  per  medi  de  un  calor  semblant  al  del  ven- 
trell. Digerir.  Coquo,  is. 

NO  PODER  DIGERIR  i  AlGt  6  ALGINA  COSA.    fr.  Sér 

mòlt  repugnant.  So  poder  digerir  ú  alguno  ó  algu- 
na cosa.  iEgerrimè  ferre,  sloraachari,  aversari. 

DIGERIT,  DA.  p.  p.  Digerido.  Digestns. 

DIGEST.  m.  La  col-Iecció  de  las  decisions  del 
dret  romà.  Digesto.  Digeslum,  i.  ||  adj.  met.  exa- 
minat, MEDITAT.  II  Se  diu  dels  llibres  distribuhits 
ab  bon  orde.  Digesto.  Digestus. 

DIGE8TA.  f.  ant.  digest. 

DIGESTIÓ,  f.  La  modificació  que  reben  los 
aliments  en  lo  ventrell  pera  convertirse  en  quilo. 
Digestion.  Digestió,  nis.  |  quim.  La  lenta  fermen- 


tació que  's  causa  en  las  matérias  cruas  per  medi 
de  un  calor  artificial  semblant  al  del  ventrell,  com 
lo  dels  fems,  lo  de  la  cendra  calenta,  etc.  Diges- 
tion. Digestió,  nis. 

DIGESTIU,  VA.  adj.  Lo  que  es  bo  pera  ajudar 
à  la  digestió.  Digestiva.  Digeslivus.  ||  cír.  Medica- 
ment que  prepara  la  matèria  à  la  supuració.  Di- 
gestiva. Dígestorium  medicamentum. 

DIGITAL,  f.  DIDALBEi. 

DIGMENGE.  m.  ant.  diumenge. 

DIGNAGIÓ.  f.  Condescendència  en  lo  que  pre- 
tén ó  demana  ï  inferior,  deferència  à  afavorir  à 
algú.  Dignacion.  Dignatio,  nis. 

DIGNAMENT,  adv.  m.  De  una  manera  digna 
y  conforme  al  mèrit  de  la  cosa.  Dignamente.D'ig- 
nè. 

DIGNARSE.  V.  r.  Determinarse  à  honrar  y 
afavorir  à  algú.  Dignarse.  Dignari. 

DIGNAT,  DA.  p.  p.  Dignado.  Dignatns. 

DIGNE,  A.  adj.  Benemèrit,  acrehedor  à  al- 
guna cosa,  com  honors,  premis,  etc.  Digna.  Dig- 
nus.  II  Se  diu  per  antffrasis  del  que  mereix  alguna 
pena,  com:  digne  de  mort.  Digno.  Dignus.  ||  Cor- 
responent, proporcionat  al  mèrit  y  dignitat  de  al- 
gú. Digno.  Dignus,  congruens. 

DIGNIFICAR.  V.  a.  Fér  digne,  donar  valor  à 
algun  subjecte,  etc.  Dignificar,  condignificar.  Dig- 
num  fac^re. 

DIGNÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Dignisimo,  Dignissi- 
mus. 

DIGNÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Dignisimo^ 
mente.  Dignissimè. 

DIGNITAT,  f.  Qualitat  que  consti tuheix  digna 
alguna  cosa.  Dignidad.  Dignitas,  atis.  ||  Excel-lèn-^ 
eia,  reals.  Dignidad.  Dignitas,  atis.  ||  Càrrech  ó 
empleo  honorffich.  Dignidad.  Honor,  is.  ||  En  las 
catedrals  y  col-legiatas  qualsevol  de  las  prebendas 
de  que  es  propi  algun  ofici  honorífich  y  la  perso- 
na que  la  posseheix.  Dignidad.  Dignitas  ecclesias- 
tica.  II  Per  antonomàsia  la  del  arquebisbe  ó  bisbe. 
Dignidad.  Dignitas  episcopalis.  ||  aslr.  Se  diu  res- 
pecte dels  planetas,  quant  estan  en  certs  signes  en 
que  sembla  franquejan  algun  favor.  Dignidad,  Dig* 
nilas,  atis.  ||  met.  potència. 

dignitat  imaginària  ó  burlesca.  Archipdmpano, 
Commenlitia  dignitas. 

DIGRESSIÓ,  f.  Vici  en  la  eloqüència,  que  *9 
comet  quant  sens  necessitat  se  distrau  lo  discurs  à 
cosas  inconnexas  ab  lo  assumpto.  Es  à  vegadas 
disculpable  aquest  vici  quant  una  justa  causa  mou 
à  comètrerlo.  Digresion.  Digressió,  nis. 

DIJOUS,  m.  Lo  quint  dia  de  la  setmana.  Jue- 
ves. Dies  Jovis,  feria  quinta. 

DIJOUS  DE  LAS  COMARES.  Lo  penúltim  abans  de 
carnestoltas.  Jueves  de  comadres.  Feria  quinta  ante 
dominicam  sexagesimam. 

DIJOUS  DELS  COMPARES.  L'  auterior  al  de  las  co- 
mares. Jueves  de  campadres.  Feria  quinta  ante  do- 
minicam septuagesimam. 


568 


DIL 


DICCIONARI 


DIL 


DIJOUS  GRAS  ó  LLARDER.  L'  ínmediat  à  carnestol- 
tas.  Jueves  gordo  6  lardero.  Feria  quinta  ante  do- 
minicam  quinquagesimam. 

DIJOUS  SANT.  Lo  de  la  setmana  santa.  Jueva 
santó.  Feria  quinta  in  coena  Domini. 

DILACIÓ,  f.  Detensió,  la  acció  de  retardar  al- 
guna cosa,  la  espera  de  algun  temps  favorable, 
etc.  Dilacion,  próroga.  Cunctatio,  nis.  y  Temps  que 
*s  dóna  pera  fér  alguna  cosa,  com  pera  pagar  los 
plassos,  etc.  DilacioHy  dilatacion.  Procrastinalio, 
nis.  I  pi.  Allargas.  Largus.  Morse,  arum. 

DILAPIDAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  dilapi- 
dar. Dilafidacion.  Dilapidatio,  nis. 

DILAPIDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  dilapida.  2>í- 
lapidador,  Di\apidator,  is. 

DILAPIDAR.  V.  a.  Destruhir  ó  malgastar  los 
béns  propis.  Dilapidar,  Dilapido,  as. 

DILATABnJTAT.  f.  Qualitat  de  dilatable. 
Dilatabilidad.  Dilatabilitas,  atis. 

DILATABLE.  adj.  Lo  que  pót  dilatarse.  Dtla- 
tahU,  Dílatabilis. 

DILATACIÓ,  f.  La  acció  ó  efecte  de  dilatar. 
Dilatacion.  Dilatatio,  nis.  ||  fís.  La  alteració  que 
reb  un  cos  quant  ocupa  mès  lloch  que  V  ordinari. 
Dilatacion.  Dilatatio,  expansió,  nis.  ||  Descans,  des- 
ahogo  del  esperit,  efusió  de  cor.  DesahogOy  dilata- 
eion.  Animi  remissió. 

DILATADAMENT.  adv.  m.  Ab  dilatació.  Di- 
latadamente.  Latè,  fusè. 

DILATADtSSIMy  A.  adj.  sup.  Dilatadisimo. 
Yaldè  dilatalus. 

DILATADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  dilata  ó  ex- 
ten.  Dilatador.  Dilatator,  is.  Q  cir.  Instrument  pe- 
ra aixamplar  las  llagas  si  convé.  Dilatador.  Ad  di- 
latandas  plagas  instrumentum.  ||  pi.  anat.  Dos 
muscles  del  nas.  Dilaíadores.  Dilatatores,  um. 

DILATAR.  V.  a.  Exténdrer,  allargar  alguna  * 
cosa  de  modo  que  ocupe  mès  lloch.  Dilatar.  Dilato, 
as.  II  Diferir,  retardar  alguna  cosa.  Dilatar.  Diffe- 
ro,  ers.  ||  propagar.  ||  Aixamplar  V  animo ,  desabo- 
garse.  Dilatar.  Oblecto,  as,  animum  recrearé. 

DILATARSE.  v.  r.  Explayarse ,  exténdrerse 
ab  prolixitat  en  algun  discurs  ó  narració.  Dilatarse, 
Fusius  exponere. 

DILATAT,  DA.  p.  p.  Dilatada.  Dilatatus.  jj 
adj.  Números,  com:  família  dilatada.  Dilatada. 
Numerosus. 

DILATATIUy  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  di- 
latar. Dilatativo.  Dilatorim. 

DILATORIí  A.  adj.  for.  Lo  que  serveix  pera 
prorogar  y  exténdrer  lo  termini  judicial  de  una 
causa.  Dilatòria.  Dilatorius. 

DILECCIÓ.  f.  Amor,  voluntad  honesta.  Dilee- 
eion.  Dilectio,  uis,  diligentía,  a;. 

DILECrtSSIBf  9  A.  adj.  sup.  Dilectisimo.  Di- 
lectissimus. 

DILEMA,  m.  log.  Argument  format  de  dos  pro- 
posicions contràrias  disjunctivament,  ab  tal  artifi- 
ci, que  negada  ó  concedida  qualsevol  de  las  dos, 


queda  demostrat  lo  que  s' intenta  probar.  ihlma- 
Dilemma,  atis. 

DILIGÈNCIA,  f.  Aplicació,  activitat  y  cnydi- 
do  en  executar  alguna  cosa  Diligeiuia,  Díligeotiaf 
se.  y  Promptitud,  agilitat  y  pressa.  Düigenàa.  Gele- 
ritas,  atis.  ||  Negoci,  dependència.  DüigemM.  Ke 
gotium,  ii.  II  for.  La  execució  y  campliment  de  n 
auto,  acort  ó  decret  judicial,  sa  notificació,  etc 
Diligència.  Res  in  judicio  acta.  |  Carmalje  dehtt» 
tanta  capacitat,  que  fà  sa  jornada  ab  mòlta  prosp- 
titut,  portant  à  vàrias  personas.  Diligència.  Gelem 
cnrrus. 

evacuar  una  DiLiGÉNCU.  ff.  Finalísarla,  eiiir  de 
ella,  conclóurerla.  Evacuar  una  diligència.  Nogo- 
tium  conficere. 

FÉR  Ó  FERHI   LAS   DILIOÉNCIAS.   ff.   POSaf   tólS  1« 

medis  pera  consegnir  algun  fi.  Baeer  tus  tftl^ 
eias,  diligenciar.  Opéram,  indnstriam  adhibere. 

FÉR  uxA  DILIGÈNCIA,  ff.  Descarregaf  lo  veotre, 
fér  de  cos.  Hacer  una  diligència.  Yentrem  exone- 
raré. 

LA  DILIGÈNCIA  BS  MARE  DE  LA  BONA    VENTURA.  RÍ. 

Denota  que  qui  es  diligent  consegueix  lo  qoe  de 
altre  modo  no  conseguiria.  La  diligència  es  mAw 
de  la  huena  ventura.  Conatus  et  indústria  fortBoa- 
tos  faciunt,  diligentia  divitias  comparat.     . 

DILIGENCIAR.  V.  a.  Posar  los  medis  neceia- 
ris  pera  *1  logro  de  una  sol-licitut.  Diligenciar.  He- 
gotium  curaré ,  diligentia  divitias  comparat 

DILIGENT,  adj.  Cuydadós,  exacte  y  actiu,  iir 
ligente.D'úïgens.  ||  Prompte,  prest,  lleuger  en  obnr. 
Diligente.  Celer,  impiger. 

DILIGENTiSSnf ,  A.  adj.  sup.  Diligentism 
Diligentissimus. 

DILIGENTMENT,  adv.  m.  Ab  diligència.  ^ 
ligentemente.  Diligenter. 

DILUCIDACIÓ,  f.  Il•lustració,  claredat  y  ei- 
plicació  que*s  dóna  à  alguna  obra  de  íngeni,  pre- 
posició ó  discurs.  Dilucidacion.  Dilncidatío,  ois. 

DILUCIDADOR ,  A.  m.  y  f .  Qui  dilucidi.  ^ 
lucidador.  Dilucidator,  is. 

DILUCIDAR,  v.a.  Il•lustrar,  declarar  y  expli- 
car alguna  obra  de  ingeni,  proposició  ó  disciui 
Dilucidar.  Dilucido,  as. 

DILUCIDARI.  m.  L*  escrit  ab  qne's  dilucida 
ó  il-lustra  alguna  obra.  Dilucidario.  Comeet^ 
rium,  ii. 

DILUHENT.  adj.  Lo  que  deixata.  Dilumie.  1^ 
luens. 

DILUSIU,  VA.  adj.  IL•LUSORI. 

DILUVI,  m.  Inundació  de  la  terra  ó  de  algs» 
part  de  ella,  previnguda  de  plujas  mòlt  copiofl^ 
Diluvio.  Diluvium,  ii.  ||  Per  antonomàsia  s*  asoB^ 
na  r  universal  ab  que  Dèu  castigà  als  homes  ei 
temps  de  Noé.  Diluvio.  Diluvium,  ii.  |  met.  to 
Abundància  excessiva  de  qualsevol  coaa,  con:* 
DILUVI  de  paraulas.  Diluvio.  Gopiap  c 

DILUVIÀ,  NA.  adj.  Pertanyent  al  diluvi.  í^ 
viano.  Ad  diluvium  pertinens. 


DIM 

DILLUMS.  m.  ter.  dilluns. 

DILLUNS,  m.  Lo  segon  dia  de  la  setmana.  Lú- 
nes.  Dies  lunae,  feria  secunda. 

DIIUANAGIÓ.  f .  La  acció  de  dimanar.  Dimancl•- 
cion.  Derivatio,  nis. 

DIMANAR.  V.  n.  Provenir,  procehir  una  cosa 
de  altra.  Dimanar ^  manar.  Originem  dacere. 

DiniARS.  m.  Lo  tercer  dia  de  la  setmana. 
Martes.  Dies  Martis,  feria  terlia. 

DIMEGRE8.  m.  Lo  qnart  dia  de  la  setmana. 
Miércoles.  Dies  Mercnrii,  feria  quarta. 

DIMENSIÓ,  f.  Mida,  tamany  y  extensió  de  al- 
gun cos.  Dimension.  Dimensió ,  nis.  ||  geom.  Mi- 
da de  la  extensió  dels  cossos  per  sa  ïongitut,  la- 
titut  y  altura.  Dimension.  Dimensió,  nis.  ||  mús.  La 
mida  dels  compassos.  Dimension.  Dimensió,  nis. 

DIMENSIONAL.  adj.  Lo  pertanyent  à  alguna 
dimensió.  Dimensionat.  Ad  dimensionem  pertinens. 

DÍMETRO.  adj.  Se  diu  del  vers  que  no  té  sinó 
dos  midas,  ó  quatre  peus;  ó  bè  compost  de  dos  ver- 
sos diferents.  Dimelro.  Dimeter,  tri. 

DIMIDIAGIÓ.  f.  Dimidiacion.  Dimidatio,  nis. 

DIMIDIAR.  V.  a.  Partir,  dividir  en  meytals  al- 
guna cosa.  Dimidiar.  Dimido,  as. 

DDUINOAR.  V.  a.  ant.  dismlnuib.  i|  v.  n.  min- 

VAB. 

DIBflNUGIÓ.  f.  La  merma,  minva  ó  decrement 
de  alguna  cosa,  tan  en  lo  físich  com  en  lo  moral. 
Diminttcion,  decremento.  disminucion.  Diminulio, 
nis ,  decrementum ,  i.  ||  ret.  Figura  ab  que  s' 
aumenta  una  cosa  al  mateix  temps  que  sembla  que 
's  disminuheix.  Diminucion,  liloU.  Diminulio,  nis. 

ÀNA.R  EN  DiMiNUCió.  fr.  que's  diu  de  la  salut,  crè- 
dit y  altras  cosas  quant  se  van  perdent.  Ir  en  di- 
minucion. Diminui. 

DIMINUHITi  DA.  adj.  disminuhit. 

DIMINUT,  A.  adj.  Defectuós,  faltat  de  lo  que 
devia  tenir  pera  sòn  complement  ó  perfecció.  Dt- 
mmuto.Defectivus.  ||  Molt  petit.  Diminulo.  Minimus. 

DIMINUTIU,  VA.  adj.  gram.  S'  aplica  al  nom 
que  disminuheix  la  significació  del  primitiu.  Dimi- 
nutivo.  Diminutivus. 

DIMINUTIVAMENT.  adv.  m.  gram.  En  for- 
ma diminutiva.  Diminutivamente.  Diminutivè. 

DIMISSIÓ,  f.  Renúncia,  desapropi  de  alguna 
cosa  que's  posseheix.  Se  diu  dels  empleos  y  comís" 
sions.  Dimision.  Dimissió,  nis. 

FÉR  DIMISSIÓ,  fr.  Renunciar ,  deixar  algun  em- 
pleo ,  elc.  Haoer  dimision.  Muneri ,  etc.  renun- 
tiare.  Litterae  dimissoriae. 

DIMISSÓRIAS.  f.  pi.  Despaig  que'ls  prelats 
ecclesiàsticbs  donan  à  sos  súbdits  pera  que  lícita- 
ment pugan  rébrer  ordes  sagrats  de  altre.  Dimiso- 
rias,  reverendas.  LittersB  dimissorise. 

DONAR  DIMISSÓRIAS.  fr.  fam.  Despedir  à  algú  apar- 
tantlo  ab  desagrado.  Dar  dimisorias.  Maledimittere. 

DIMONI*  m.  DIABLE. 

DIMONI  ENCARNAT.  L'  bome  pervers  y  maligne. 
Diahlo  ó  demonio  encamado.  Nequissimus  homo. 

TOMO  ]. 


CATALÀ. 


DIN  86» 

COM  CENT  MIL  DIMONIS,  expr.  fam.  de  enuig  ó  en- 
fado, y  així  's  diu:  sí  com  cent  mil  dimonis  no  s' 
hagués  fiat  de  qui  no  devia.  Como  mil  sanlos.  Si 
non  etc. 

DONARSE  AL  DIMONI,  fr.  Estar  mòlt  irritat.  Estar 
dado  al  diablo.  Furere. 

LO  DIMONI  QUE  HO  ENTEN6A.  loc.  fam.  Sér  una  eosa 
mòlt  intrincada  ó  imperceptible.  No  lo  entenderi 
Galvan.  Inextricabile  esse. 

LO  MATEIX  DIMONI  no'n  FARIA  MÈs.  loc.  fam.  Ponde- 
ra la  gran  dissonància  que  causa  alguna  acció  ó 
expressió.  No  lo  hiciera,  ó  no  lo  dijera  ó  no  dijera 
mas  pateta.  Nec  planè  rusticus  faceret. 

possEHiT  DEL  DIMONI.  *S  diu  del  subgccte  que  té 
*ls  esperits  malignes  dins  del  cos.  Poseso.  A  dia- 
bolo  possessus. 

SÉR  UN  DIMONI  ó  'l  MATEIX  DIMONI,  fr.  fam.  ab 
que  se  significa  la  mòlta  travessura  ó  babilitat  de 
algú.  Ser  un  demonio.  Yersutum  esse. 

DIMONIAT,  DA.  adj.  endemoniat. 

DIMONIÓ.  m.  d.  Demonuelo.  Diabolns,  i.  || 
mel.  diarló.  3. 

DIMONTRE.  m.  fam.  diable. 

DINADA.  f.  Manat  de  llenya  prima  ,  com 
brucb,  etc.  pera  encén drer  lo  focb.  Pagina,  enjur 
toSf  yescasy  fogote.  Ramal ia,  ium.  dinar.  2. 

DINAMARQUÉS,  A.  adj.  Lo  natural  de  Dina- 
marca, y  lo  que  pertany  à  aquell  regne.  Dinamar- 
qués,  danès.  Danicus. 

DINÀMICA,  f.  Ciència  que  tracta  de  las  forsas 
ó  poténcias  que  donan  moviments  als  cossos.  Dinéh 
mica.  Dynamica,  ae. 

DINAR.  V.  a.  Péndrer  V  aliment  acostumat  à 
mitj  dia.  Comer.  Prandeo,  es.  ||  m.  V  aliment  que 
's  pren  al  mitj  dia.  Comida.  Prandium,  ii. 

i  QUI  HAS  DE   DONAR  DINAR,  NO  LI  PLANTIAS  L'  ES- 

MORSA R.  ref.  Denota  que  quant  comvé  fer  un  gasto 
no's  déu  economisar,  perquè  s'  bauria  de  fér  des- 
près. Quien  no  merienda  d  la  cena  lo  encomienda;  d 
quien  has  de  dar  de  cenar,  no  te  duela  darle  de  me- 
rendar.  Màxima  non  sumptam  reparat  bene  ccena 
merendam. 

UN  BON  DINAR  FÍ  DE  BON  ESPERAR,  ref.  que  anima 
à  portar  ab  paciència  'Is  traballs  à  que  ha  de  se- 
guirse  una  gran  recompensa.  Hamhre  que  espera 
hartura,  no  es  hambre.  Constitit  exigno  numquam 
res  magna  labore. 

DINASTIA,  f.  Sèrie  de  prínceps  pertanyents  à 
una  família,  ó  '1  temps  de  sa  dominació.  Dinastia, 
Regum  ex  eadem  familia  series. 

DINAT,  DA.  p.  p.  Comido.  Pransus. 

DINATS  Y  DEJUNS  NO  SÓN  TOTS  UNS.  Tcf.  AVIAT  BSTÍ 
DIT,  MALALT  DÈU  t'  AJUT. 

DINER.  m.  La  moneda  corrent.  Dinero.  Num- 
mus,  i.  II  ARDIT.  3.  II  Certa  moneda  de  plata  que 
corregué  en  temps  dels  romans.  Denario.  Dena- 
rius,  ii. 

DINER  COMPTANT  Ó  CONTANT  Ó  DE  CONTANT  Ó  EFEC- 
TIU. Diner  prompte,  efectiu  y  corrent.  Dinero  ewr 

78 


570  DIN 

tanie,  ó  de  contado  ò  en  tahla.  Numerala  pecunia. 

DINER  f1  diner.  ref.  que  ensenya,  que  1  medi 
mès  segar  de  anmentar  lo  candal  es  emplear  lo 
diner.  Dinero  llama  dinero;  cohre  gana  cohrej  qw 
no  los  hrazos  del  homhre.  Pecunia  pecuniam  pa- 
rit. 

DINER  LLiRCH.  cxp.  fam.  Abundàncía  de  diner. 
Mucho  dinero,  Nummornm  copia. 

DINERS  T  BOGBRU  N0*8  PODEN  ÀVA61R.  ref.  ExpHca 

lo  fàcil  qne  es  conèixer  qui  es  rich  y  qni  es  boig, 
pues  lo  port  y  gasto  del  priÉier  y  *  Is  desatinos  del 
segon  ho  donan  à  enténdrer  per  lo  comú.  Afnor  y 
dinero  no  jniede  estar  eneubierto,  Nummus  et  amor 
semper  se  produnt. 

DINERS  FAN  àvuT  EN  LO  MON  LO  JOCH.  refr.  Dcnota 
que  qni  té  diners,  logra  tot  lo  que  vól.  Quien  dine- 
ros  tiene,  alcanza  lo  que  quiere.  Qaidvis  nummis 
prssentibus  optat. 

i  NINGÚ  DEMANARIs   LOS  DINERS    QUE    GUARDARÀS. 

refr.  Denota  que  debem  mirar  ab  economia  y  no 
malgastar  per  no  haver  de  molestar  à  altres.  Quien 
guarL•  halla,  iEra  sibi  servans,  quoties  opus,  in- 
venit  ara. 

ARREPLEGAR  DINERS,  fr.  Juntarlos.  Juntür  dinero, 
Thesaurizo,  as. 

AIXÓ    SÓN  DINERS    SEGURS  ó    CONTATS.    exp.    met. 

Denota  sér  una  cosa  certa  y  clara.  Eso  son  habas 
eontadas.  Res  plana  est. 

BON  DINER.  Lo  del  boD  pagador.  Buen  dinero,  Pe- 
cunia facilè  solabilis. 

DE  DINERS  T  DE  BONDAT  LA  VBTTAT  DE   LA   METTAT. 

ref.  que  dóna  à  enténdrer  que  en  caudals  y  virtuts 
8Ól  eqaivocarse  la  opinió  general.  Dedinerosy  bon- 
dad  la  mitad  de  la  mitad.  Non  probitas  semper, 
non  res  est  quanta  refertur. 

DEIXAR  ó  POSAR  DINERS  L  GUANT.  fr.  Donarlo  à  in- 
terès. Dar  dinero  d  interès,  Pecuníam  fcBnerari. 

D1RNE  CENT  PER  UN  DINER.  fr.  .DIR  LO  NOM  DEL 
PORCH. 

DONAR  Ó  PÉNDRER  DINERS  i   DANT.  fr.    DonarloS    Ó 

pèndrerlos  à  usura.  Dar  ó  tomar  dinero  d  interès  ó 
d  dano,  Pecuniam  foenerari  vel  sub  foenore  mn- 
tuam  accipere. 

DONÀUME   DINERS    QUE    CONSELLS  NO    ATIPAN.  ref. 

Denota  que  qui  té  necessitat  no  s'  acontenta  ab 
consells,  sinó  que  voldria  '1  remey.  Dame  dineros 
y  no  me  dés  consejos,  Quod  peto,  da,  Cai;  non  peto 
consilium. 

BN  DINER  CONTANT  ó  EFECTIU,  m.  adv.  En  moueda 
prompta  y  corrent.  En  dinero  efectivo,  d  dinero  cotl•- 
tantey  d  dinero  seco,  al  contado,  pecuniariamente. 
Numerata  pecunia. 

FÉR  ANAR  Ó  TENIR  LOS  DINERS  i  PALADAS.  fr.  fam. 

que  pondera  la  riquesa  de  algú.  Apalear  el  dinero 
6  los  doblones.  Auri  copia  exuberare. 

FÉR  DINERS,  fr.  Procuràrscls,  venent  ó  empe- 
nyant  alguna  cosa.  Hacer  cuartos,  dineros.  Num- 
mos  indústria  compararé. 

LO  QUI  KO'S  PÍGA  AB  DINBftS,  SI  PlOA  AB  DINADA8. 


DICCIONARI  DIN 

ref.  Denota  que  no  sols  consisteix  la  recompensa 
en  diners;  sinó  en  altras  cosas  equivalents.  Lo  que 
no  va  en  lloros  va  en  quebrantos;  oro  es  lo  que  oro 
vale;  lo  que  no  va  en  lúgrimas  va  en  suspiros.  Qux 
lacrymis  desunt,  haec  tunc  suspiria  complent. 

LOS  DINERS  DELS  CAPELLANS  CANTANT  VENEN,  CAN- 
TANT se'n  van.  ref.  Denota  que  lo  que  costa  poch 
de  guanyar  se  gasta  ab  mòlta  facilitat.  Dineros  del 
sacristan  cantando  se  vienen,  cantando  se  van .  Quae 
facilè  comparantur  facilè  conficiuntur.  ||  Reprèn  à 
alguns  ecclesiàstichs  que  no  aplican  sos  béns  als 
fins  pera  queMs  destina  la  fglésia.  Bienes  de  campa- 
na,  ddlos  Dios  y  el  diablo  los  derrama.  Dat  bona 
sacra  Deus;  sed  dissipat  omnia  dcemon. 

LOS  DINERS  sempre  VENEN  BÈ.  ref.  loc.  prov.  De- 
nota quevingan  deahont  vingan  sempre  's  reben 
ab  gust.  El  dinero  bien  huele,  salga  de  donde  salie- 
re.  Lucri  bonus  odor  ex  re  qualibet. 

NO  DÉURER  UN  DINER  A  NINGÚ.  fr.  NO  DÉURBR  UN 
QUARTO  k  NINGÚ. 

NO  estí  pagat  ab  dinebs  ó  ab  cap  diner.  loc.  De- 
nota lo  apreciable  que  es  alguna  cosa  per  sas  par- 
ticulars qualitats.  Vale  d  peso  de  oro  ó  no  tiène  pre- 
do.  Om  ne  pretium  superat. 

POCHS  DINERS  POCA  MÚSICA,  ó  POCHS  SANTS  ANTONIS. 

ref.  Denota  que  no  's  fan  las  cosas  grans  à  poca 
costa.  A  poco  dinero,  poca  salud.  Exiguam  exigno 
mercaberis  aere  salutem. 

^QUÉ  TENS  MASSA  DINER?  loc.  fam.  ab  quc's  nota 
à  algú  que  fà  un  gasto  extraordinari  ó  fora  de 
temps.  ^Qné  ha  parido  la  gata?  ^Ditior  es? 

QUI  DINERS  DE  ALTRE  GUARDA,  NO  SE  'n  Vi  AL  LLIT 

SENSE  SOPAR.  rcfr.  Adverteix  quant  raro  es  mcne- 
jar  interessos  de  altre  ab  tota  puresa.  Administra- 
dor  que  administra  y  enfermo  que  enjuaga  algo  tra- 
ga,  Procurator  rei  alienae,  etiam  suse  consulit. 

QUI  DINERS  HA  DE  COBRAR,  MÒLTS  PASSOS  DA  DE  DO- 
NAR, refr.  Denota  lo  mòlt  que  costa  de  cobrar  los 
deutes.  Quien  dinero  ha  de  cobrar,  muchas  vueltas 
ha  de  dar.  Debita  ut  accipias,  crebro  repetenda 
memento. 

QUI   NO  TÉ   DINERS  EN  BOSSA,  HA    DE  TENIR   MBL  EN 

BOCA.  refr.  Denota  que  qui  déu  y  no  pót  pagar,  ha 
de  donar  satisfacció  y  bonàs  esperansas.  Quien  no 
tiene  miel  en  orza  téngala  en  la  boca.  Mellita  ver- 
ba  creditori  placant. 

QUI  TÉ  DINERS  DE  TOT  IX  BE.  rcf.  que  denota  que'l 
diner  fà  fér  mòlts  torts  als  administradors  de  jus- 
tícia. El  dinero  hace  lo  malo  ser  bueno;  todo  lo  ven^ 
ce  el  dinero;  no  hay  cerradura,  si  es  de  oro  la  gan- 
zua.  Glausum  possidetarca  jovem. 

QUI  TÉ  DINERS  PJL  SOS  AFERS,  Ú  HO    TÉ  TOT,  Ó  NO  LI 

FALTA  RES  ó  TÉ  TOT  ADRÉs.  ref.  Denota  que  *1  rich 
per  tonto  que  sia,  fàcilment  logra  lo  que  vól. 
Quien  tiene  dineros,  pinta  panderos;  asno  con  oro 
alcdnzalo  todo;  quten  dineros  y  pan  (tené,  consue- 
gra  con  quien  quiere ,  quien  tiene  argm  tiene  todo 
bien.  PecunisB  obediunt  omnia. 

8B  PODRIAN  ANAR  k  ROBAR  LOS  DINERS,  fr.   Pera  de- 


DIO  CATALÀ. 

notar  la  baratarà  de  alguna  cosa.  A  huevo.  Yili 
prelio. 

TBNiB  DINER  ó  DINERS,  ff.  Sér  fich.  Tencf  dinero, 
tener  monises.  Pecuniosnm  esse. 

TENIR  MAL  DINER.  fr.  SÓF  mal  pagadoF.  Ser  duro 
de  L•lsa.  PecnnisB  tenacem  esse. 

TOCAR  DINERS,  fr.  Cobrarlos.  Cobrar  dinero.  Pe- 
cuniam  recipere. 

TOTHOir  HI  ES  PEL  DINER.  loc.  prov.  ExpHca  la 
forsa  del  diner,  que  inQuheix  fins  en  aquells  que 
no*l  necesitan.  Pordinerohaila el  perro,  ypor  pan, 
8%  se  lo  dan,  Pecuniae  obediunt  omnia. 

UN  DINER  DE   MAL  CINCH  SOUS  DE    EMPLASTRB.  ref. 

que  reprèn  à  las  personas  delicadas,  particular- 
ment quant  demanan  un  gran  remey  pera  un  pe- 
tit mal.  À  picada  de  mosca,  pieza  ó  puma  spde  - 
bana;  poco  mal  y  bien  quejado;  picóme  una  arana 
y  atéme  una  sabana,  Levi  plagae  magnum  fomen- 
tum. 

UN  DINER  PERQUÈ  GANTE  T  UN  DINER  PERQUÈ  CALLE. 

ref.  ab  que's  reprèn  al  qui's  fà  mòlt  de  pregar  pe- 
ra comensar  alguna  cosa,  y  desprès  arriba  à  mo- 
lestar en  lo  mateix.  Ruegos  porque  cante,  ruegos 
porque  calle.  Quem  cantaré  rogas,  desistiré  dein- 
de  rogabis. 

DINERAL,  m.  Quantitat  gran  de  diner.  Dine- 
ral, dinerada,  doblonaL•,  Ingens  pecuni»  copia. 

DINEBET.  m.  d.  Dineruelo,  Nummulus,  i. 

DINERON8.  m.  pi.  Petita  quantitat  de  diner. 
Dinerillo,  Àliquanlula  pecunia. 

DINOU.  adj.  numerat  cardinal.  S'  aplica  al 
número  que  conté  una  desena  y  nou  unitats.  Diez 
y  nueve.  Decem  et  novem. 

DINOVÈ,  NA.  adj.  numeral  ordinal.  Lo  que 
completa  '1  número  de  dinou.  Décimonono,  Deci- 
mus  nonus. 

DINS  Y  DINTRE,  adv.  11.  y  t.  ab  que  s'  ex- 
plica que  una  cosa  està  enclosa  en  altra.  Dentro. 
Intús,  intrà. 

ó  DINS  6  FORA.  exp.  ab  que  à  algú  se  li  demana 
una  prompta  determinació  en  algun  assumpto  dub- 
tós. 0  dentro  ó  fuera,  ó  herrar  ó  quitar  el  baneo. 
Aut  agat,  aut  desistat. 

DIOCESÀ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  à  una  diò- 
cesis. Diocesano,  Dioecesanus.  ||  Se  diu  del  bisbe  ó 
arquebisbe  que  té  diòcesis.  Diocesano,  DicBcesa- 
nus. 

DIÒGESE  Y  DIÒCESIS.  Districte  ó  territori 
en  que  té  y  exerceix  jurisdicció  espiritual  un  pre- 
lat, com  arquebisbe,  bisbe,  elc.  iHócesiSf  diòcesi, 
Dioecesis,  is. 

DIONISSIA.  f .  Pedra  de  color  negre,  salpicada 
de  pichs  bermells.  Dionisia.  Dyonisias,  adis. 

DIOPTRA.  f.  ópt.  Cert  regle,  que  té  en  los 
dos  extrems  dos  pínulas  ab  sos  foradets  V  un  en- 
front del  altre,  pels  quals  se  dirigeixen  los  raigs 
visuals  quant  se  vól  observar  algun  objecte.  Diop' 
tra,  Dioptra,  se. 

DIÓPTRIGA.  f.  Ciència  que  demostra  las  pro- 


DIP  871 

pietats  dels  refractos  de  la  llum  y  la  formació  dels 
cristalls  òptichs.  Dióptrica,  Dioptrica,  ae. 

DIÓPTRIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
dióptrica.   Dióptrica,  Dioptricus. 

DIOSSA.  f.  DEESA. 

DIPLA.  f.  Signe  que  s*  usa  en  los  manuscrits 
pera  indicar  las  citas  de  la  sagrada  Escriptura;  vé 
à  sér  una  y  horisontal,  es  també  un  signe  de  dis- 
tincció  y  de  dupte,  Dipla,  Dipla,  se. 

DIPLOMA,  m.  Despaig,  butlla,  privilegi  ó  al- 
tre instrument  autorisat  ab  sello  y  armas  de  al- 
gun soberà,  dignitat  ó  corporasió ,  V  original  del 
qual  queda  arxivat.  Diploma.  Diploma,  atis. 

DIPLOMÀCIA,  f.  Ciència  ó  coneixement  dels 
interessos  y  relacions  de  unas  poténcias  ó  regnes 
ab  altres.  Diplomada.  Ralionis  interesso  et  nexuum 
nacionum  inter  se  seien  tia. 

DIPLOMÀTICA,  f.  Art  que  ensenya  las  reglas 
pera  conèixer  y  distingir  los  diplomas.  Diplomà- 
tica. Ars  díplomata  interpretandi. 

DIPLOBIÀTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al 
diploma,  ó  à  la  diplomàcia.  Diplomdtico,  Ad  diplo- 
mata  pertinens.  ||  S'  aplica  als  negocis  de  estat 
que's  tractan  entre  dos  ó  més  corts.  També  s'  usa 
com  substantiu  en  la  terminació  masculina.  Diplo- 
mdtico. Publica  nationum  inter  se  negotia  ge- 
rens. 

DIPSADA.  f.  Serp  de  Àfrica,  la  mossegada  de 
la  qual  causa  una  set  irremediable.  DipsaL•.  Dip- 
sas,  adis. 

DtPTICH,  CA.  m.  y  f.  Taula  ó  llibre  en  que 
s'  acostumava  en  la  primitiva  iglésia  assentar  los 
noms  dels  prelats  y  altres  benefactors  de  las  iglè- 
sias.  Dipticay  díptic^).  Diptycha,  ae. 

DIPUTACIÓ,  f.  Lo  cos  dels  diputats.  Ttiputa- 
cion.  Deputalorum  con  ven  tus.  ||  La  comis.sió  dona- 
da al  diputat.  Diputacion.  Legatio,  nis. 

DIPUTACIÓ  GENERAL  DELS  REGNES.  LO  COS  de  dipU- 

tats  de  las  ciutats  de  vot  en  corts  que  residia  en  la 
del  rey.  Diputacion  general  de  los  reinos.  Regni 
curatorum  conventus. 

DIPUTAR.  V.  a.  Senyalar  ó  elegir  alguna  per- 
sona ó  cosa  pera  us  ó  ministeri.  Diputar,  deputar. 
Deputo,  as.  ||  Destinar  ó  elegir  algun  cos  un  ó  mès 
de  sos  indivídnos  pera  quel  representen  en  algun 
acte  ó  sol  -licitut.  Diputar.  Diputo,  as. 

DIPUTAT,  m.  La  persona  nombrada  per  un 
cos  pera  representarlo.  Diputado.  Legatus,  i,  man- 
datarius,  ii. 

DIPUTAT  k  CORTS.  Lo  subgocte  dosiguat  pera  con- 
córrer à  las  corts  ab  vot  en  ellas.  Diputado  d  cor- 
tès. Procurator  comitialis. 

DIPUTAT  DEL  REGNE.  *L  rcgidor  ó  persoua  de  al- 
guna ciutat  de  vot  en  corts,  que  servia  en  la  dipo* 
tació  general  dels  regnes.  Diputado  del  reino.  Regni 
curator. 

DIPUTATS  DEL  GENERAL.  Indivíduos  que  s' embar- 
ca vau  en  la  galera  capitana,  y  represeolavan  los 
tres  estaments  deia  república,  eoclesiàstich,  noble 


572 


DIR 


DICCIONARI 


DIR 


ó  militar  y  real.  Diputados  del  geniraL  Reipublic» 
legat  i. 

DIR.  y.  a.  Expresar  un  ab  paranlas  sòn  propi 
pensament.  Deeir,  Dico,  is.  ||  Asseverar,  assegurar. 
Decir.  Assero,  is.  |]  Persuadir,  exhortar,  amones- 
tar. Deeir,  Suadeo,  es.  ||  Anomenar.  També  s*  usa 
com  recíproch.  Decir,  llamar.  Appello,  as.  Q  Con- 
formar, correspóndrer  una  cosa  ab  altra.  Decir, 
caer  bien  una  cosa  con  otra,  ó  d  otra.  Gongruo,  is. 
Suggerir  à  algú  la  espècie  que  ha  de  proferir  y  no 
la-acerta  ó  ignora.  Soplar,  Insufflo,  as.  ||  donar  dita. 

II  RECITAR.  II  m.  MÀXIMA,  SENTÈNCIA. 
AIXÒ  YÓL  DIR  POCH,  Ó  SÍ  QUE  YÓL  DIR  POCH.  lOC.  ab 

que's  pretén  minorar  lo  dany  que  ha  succehit  en 
algun  Uans  ó  disgust.  No  es  naL•;  eso  quiere  decir 
poco,  Nil  rei  esse ;  parvi  referet. 

COM  SI  m'  ho  DIGDESIS.  loC.  COM  SI  'M  DIGUI8I8 
LLÚCU. 

DiGAN  LO  QUE  vcLLAN.  loc.  fam.  ab  que  algú  des- 
precia  la  murmuració  ó  lo  que  poden  dir  de  ell. 
Digan,  que  de  Dios  dijeron,  Quidquid  dicant. 

DiRHo  TOT.  fr.  No  tenir  discreció  pera  callar  lo 
que^sdéu.  Hablarlo  todo.  Ne  tacenda  qui  dem  pne- 
termitlere. 

DIR  MBS.  fr.  Aumentar  lo  preu  que  està  posat  à 
alguna  cosa  que*s  ven  ó  s'  arrenda.  Pujar,  hacer 
puja,  Pretium  augere  in  licitalionibus. 

DIR  PER  DIR.  fr.  Parlar  sens  fonament.  Decir  por 
decir,  hablar  por  hablar,  Inania  garrire. 

DIR  PER  RÍURER.  fr.  Parlar  de  burlas.  Hablar  de 
burlas,  de  chanza,  por  juego,  por  modo  de  juego. 
Non  serio  loqui. 

DIR  QüB  NO,  ó  DE  NO.  fr.  Ncgar  alguna  cosa.  De- 
cir  de  no,  decir  nones.  Pernego,  as. 

DIR  Tú.  fr.  Tractar  de  tú,  tutejar.  Tutear.  Fami- 
liarissimè  aliquem  compellare. 

DIR  T  FÉR.  fr.  Executar  alguna  cosa  ab  mòlta 
lleugeresa  y  promptitut.  Decir  y  hacer,  Opus  vix 
prsedictum  exseqni. 

COM  QUI  NO  DIU  RES.  expr.  pera  ponderar.  Covm 
quien  no  dice  nada.  Quasi  si  nihii  diceret. 

dígasmb  ab  qui  vas  r  *t  diré  qui  serís.  ref.  En- 
senya lo  mòlt  que  influheixen  en  los  costums  las 
bonàs  ó  malas  companyias.  Dime  con  quien  andas  y 
te  diré  quien  eres.  Dic  mihi  quos  seqneris,  quis  sit 
tibi,  Pontice,  dicam. 

DiGAs  QUE  si  T  DESPRÈS  NEGA.  ref.  Sc  diu  coutra 
*ls  que  volen  dissimular  lo  que  tothom  véu,  procu- 
rant desmentir  ab  apariéncias  y  ficcions  lo  que  no's 
pót  negar.  Canas  son  que  no  lunares,  cuando  co- 
mienzan  por  los  aladares.  Canós  maxilla  ostendunt. 

JA  HO  DIU,  NO  HO  PARÍ.  loc.  fam.  ab  que's  mani- 
festa que  algú  diu  lo  que  no  ha  de  executar.^  Ser 
jarabe  de  pico.  Blatero,  as.  ||  Denota  que  es  més  fà- 
cil amenassar  que  executar.  Mas  son  los  amenaza^ 
L•s  que  los  acuehillados.  Multa  cum  minaris  extri- 
cas  nihil. 

JA  LI  dirín.  expr.  fam.  de  amenassa.  Allà  se  lo 
diran  de  misas,  Luet  tàndem. 


JO  si  PBRQUB  ho  DICH.  loc.  JO  M'  BNTINCl  T  DtQl' 
ENTÉN. 

LO  DIR  DE  LA  GENT.  La  uota  que  la  gent  pót  ponr 
en  alguna  acció.  El  decir  de  las  gentes.  Fima,  c, 
rumor,  is. 

MBS  DiHENT.  Lo  qui  ofereiz  més  preu  per  litoa 
que's  ven  ó  s*  arrenda.  Mejor  posior.  Plus  4- 
ferens. 

NO  GAL  QUE  DIGAS,  Ó  FÓT8   DUl  DBL8  ALTEB8.  IM. 

pera  denotar  que  algú  té  las  faltas  que  nota  m  ú- 
tres.  Mira  quien  habla.  Tibi  tacere  prsstat. 

NO  DIR,  Ó  NODIRHI  RES  NI  BN  BB   NI  BN  MAL.  ff.il 

contestar.  No  decir  mah  ni  bueno.  Nec  pro  nec  o» 
tra  dicere. 

NO  DIR  RES.  fr.  Callar.  No  deeir  6  no  hablar  pskr 
bra.  Conticeo,  es. 

NO  DIR  SI  NI  NO  ó  QUB  SI  NI  QUB  NO.  fr.  Callar» 
terament,  ó  no  respóndrer  al  càrrech  que*8  ft.  A 
decir  ó  no  responder  un  si  ó  un  no.  Obmutesoo,  k 

NO  DIR  UNA  COSA  PER  ALTRA.  fr.  No  faltar  à  liie- 
ritat.  No  decir  una  cosa  por  otra.  Falsa  pro 
minimè  obtrudere. 

NO  DiRHi  RES.  fr.  No  voloT  algú  explicar  sòo 
de  pensar  sobre  algun  assumpto.  No  decir  mekm 
bueno.  Sensum  non  aperire. 

NO  ES  CERT  TOT  LO  QUE'S  DIU.  loC.  que  eUSeOTlfR 

no*s  crega  tot  lo  que  se  sent  dir,  especialmeilri 
vulgo,  que  sól  parlar  sens  reflexió  ni  reparo. .% 
todo  es  vero  lo  que  suena  elpandero,  Non  omniadl• 
denda. 

NO  HI  HA  MÉS  QUB  DIR.  fr.  do  quo  8*  usa  pera  f» 
derar  lo  que  s*  alaba  ó  vitupera.  No  hay  mesp 
decir.  Nihil  supra  dici  potest. 

NO  HO  DIGA6  TAN  ALT  Ó  RIENT.  OXpr.  DB  MÈSfB- 
DAS  NB  MADURAN. 

PER  AIXÒ  NO  'T  DIRÍ  DE  NO.  lOC.  fam.  NO  'TIS* 
XARIs  DB  CASAR  PER  AIXÒ. 

PER  DIRHO  MILLOR,  loc.  pora  corrctgír  lo  q»  i* 
ha  dit,  ó  ampliant  ó  restringint  ó  aclarint  laenl• 
ciació.  Por  mejor  decir.  Ut  melius  dicam. 

QUE  VAIG  HAVER  DIT.  cxpr.  fam  que  sigaünk 
prompta  conmoció  que  ocasiona  alguna  «^ 
Tú  que  tal  dijiste.  Hoc  ubi  à  me  andivit. 

^QUÈ  VOLS  QUE  T'  HO  DIGA  CANTANT?  lOC.  ÒB'^ 

que  se  sòl  repéndrer  à  la  persona  queno^sdiü 
per  entesa  de  lo  que  se  li  diu.  ^  Lo  he  de  éeànt^' 
tado  ó  rezado  ?  ^Quod  id  modo  dicam  ? 

SENS  DIR  FESTB   ENSi  NI   FESTB  BNLLA.   lOC  ^Í- 

Sens  dir  res,  sens  avisar,  atropelladameatii^ 
justa  cansa.  Sin  mas  ac4  ni  mas  allú.  Abraptè. 

VES  DIHENT.  loc.  ab  que  s' insinua  à  algí  P 
prosseguesca  contant  alguna  cosa.  Di,  eèA^- 
Perge  far  i. 

DIRECCIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  dirigir> 
recciom.  Directio,  nis.  ||  Consell,  ensenyana  yF^ 
ceptes  ab  que  s'  encamina  à  algú  à  lo  millor.  ^ 
receion.  Consilium,  ii.  \  La  posició  recta  yi^ 
de  algun  cos,  Ifnea,  paret,  etc.  Direeciom.  Uti/^ 
do,  inis.  y  Lo  conjunt  de  personas  que 


í 


DIR 

càrrech  lo  maneig  y  gobern  de  alguna  companyia. 
També  's  dóna  aquest  nom  à  la  casa  en  que's  jnn- 
tan,  y  al  ofici  de  director  en  qualsevol  ram.  Direc- 
cion.  PrsBfectorum  conventus.  ||  Lo  càrrech  de  di- 
rector. Direccion,  Directionis  munos. 

DIRECTAMENT,  adv.  m.  Tot  dret.  Dtrecfa- 
menle,  Direclim,  directe. 

DIRECTE,  A.  adj.  Lo  que  està  dret  ó  eu  ií- 
nca  recta.  Directo,  Directus.  ||  Se  diu  dels  raigs  de 
llum,  ó  vista  dreta,  y  com  oposada  à  la  llum  re- 
flexa. Directo,  Directus.  Q  astron.  Se  diu  del  plane- 
ta méntres  se  mou  segons  T  orde  dels  signes.  Dt- 
reclo,  Directus.  ||  lóg.  Se  diu  de  un  sH-logisme 
quant  conclou  directament.  Directo,  Directus.  Q  do- 

MINI  DIRECTE.  ||  arit.  RAHÓ  DIRECTA. 

DIRECTIU ,  VA.  adj.  Lo  que  té  facultat  y  vir- 
tut de  dirigir.  Directivo.  Dirigendi  vim  habens. 

DIRECTOR,  A.  m.  y  f.  La  persona  que  té  à  són 
càrrech  la  direcció  de  alguna  cosa.  Director,  Rec- 
tor, is,  prsBfeclus,  i.  ||  Lo  president  en  las  acadé- 
mias  que  s'  han  establert  en  vàrios  regnes  y  pro- 
víncias.  Director.  Academi»  praeses.  Q  Lo  subgecte 
que  sol,  ó  acompanyat  de  altres  està  encarregat  de 
la  direcció  dels  negocis  de  alguna  companyia.  Di- 
rector. Sodalitiis  negoliis  curandis  praBÍecluí^.  |  Lo 
qui  dirigeix  la  conciéncia  de  alguna  persona.  Dt- 
rector.  A  confessionibus  minister,  confessarius,  i. 

DIRECTOR  GENERAL.  Lo  qui  té  la  dircccló  superior 
de  algun  cos  ó  de  algun  ram.  Director  general,  Prae- 
feclus. 

DIRECTORI,  m.  La  obra  que  serveix  pera  di- 
rigir en  algunas  ciénciasó  negocis,  com:  directo- 
ri espiritual.  Algunas  vegadas  s'  usa  per  instruc- 
ció pera  gobernai*se  en  algun  negoci.  Directorio, 
Praïceptorum  syntagma. 

DIREM.  m.  Moneda  damasquina  de  que  30  for- 
mavan  un  ducat  venecià  ó  florentí.  Diremo,  Di- 
rem us. 

DIREPCIÓ.  f .  ROBO. 

DIRIGIR.  V.  a.  Conduhir,  encaminar  rectament 
alguna  cosa  à  algun  terme  ó  Iloch  senyalat.  Dtrt- 
gir,  Dirigo,  is.  ||  Guiar  donant  las  senyas  de  algun 
camí.  Dirigir,  Mostraré  viam.  ||  met.  Encaminar  la 
intenció  y  las  operacions  à  determinat  fi.  També 
s'  usa  com  recíproch.  Dirigir,  Animo  intendere.  Q 
Regir,  donar  reglas  pera  '1  maneig  de  alguna  de- 
pendència ó  pretensió.  Dirigir.  Moderor,  aris.  ||  Re- 
gir la  conciéncia  de  alguna  persona.  Dirigir,  Gons- 
cientiam  dirigere.  ||  dedicar. 

DIRIGIT,  DA.  p.  p.  Dirigido.  Directus. 

DIRIMENT.  Lo  que  dirimeix.  Dirimente,  Diri- 
mens. 

DIRIMIR.  V.  a.  Desfer,  disóldrer,  desunir.  Se 
diu  regularment  de  lascosas  inmaterials,  com:  di- 
rimir lo  matrimoni.  Dirimir,  Dirimo,  is.  ||  Ajustar, 
corapóndrer  alguna  controvèrsia.  Dirimir,  Contro- 
versiis  finem  imponere. 

DIRIU.  m.  ant.  nàut.  derribada. 

DIRRETIR.  V.  a.  derritir. 


català.  DIS  578 

DI8ÀFIA.  f.  Alteració  del  sentit  del  tacto.  Di- 
safia,  Disaphia,  9B. 

DISBARAT,  m.  Fét  ó  ditxo  fora  de  rahó  ó  re- 
gla. Disparate,  dislate,  badomúi,  Stultè  dictum  ant 
factum. 

disbarat  de  temps,  desfet  de  temps. 

DIR  DISBARATS,  fr.  DESBARATAR. 

ES  UN  DISBARAT,  loc.  ab  que's  pondera  V  excés  ó 
multi tut  confusa  de  personas  ó  cosas.  Es  unjuieio. 
Est  supra  modum. 

GRAN  DISBARAT.  Gazttfaton ,  gazapaton ,  dispara- 
ton,  Astirologia,  aB. 

NO  PASSES  UN  DISBARAT,  cxp.  Serveix  pera  preve- 
nir à  algú  que  obre  ab  acert.  No  hagais  cosa  que 
hieda,  Cave  ne  malum  facias. 

DISBARAT AR.  V.  n.  Dir  ó  parlar  fora  de  rahó  y 
sèns  tino.  Disparatar,  Nogas  garrire,  ineptio,  is. 

DISBAUXA,  f.  fam.  bxgés. 

DISBAUXATy  DA.  adj.  fam.  desarrbglat. 

DISCEPTACIÓ.  f .  La  acció  y  efecte  de  discep- 
tar,  Disceptacion,  Disceptatio,  nis. 

DISCEPTAR.  V.  n.  Disputar,  argüir.  Disceptar. 
Discepto,  as. 

DISCERNIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  discerneix. 
Discemidor,  Discernitor,  is. 

DISCERNIBIENT.  m.  Judici  recte  per  medi 
del  qual  se  distingeixen  las  cosas.  Discemimiento, 
Discretio,  nis.  ||  Nombrament  judicial  ab  que  s* 
habilita  à  alguna  persona  pera  alguna  acció.  Dis- 
cemimiento, Judicialis  personae  nominatio  ad  ali- 
quid  exequendum. 

DISCERNIR.  V.  a.  Distingir  una  cosa  de  altra 
per  la  diferència  que  hi  ha  eolre  ellas.  Discernir, 
Discerno,  is.  ||  Distingir  y  compéndrer  la  diferèn- 
cia de  las  cosas  per  medi  dels  sentits.  Discernir, 
Discerno,  is.  ||  for.  Encarregar  lo  jutge  de  ofici  à 
algú  la  tutela  de  un  menor  ó  altre  càrrech.  Discer- 
nir,  Judiciali  auctoritate  negotium  committere. 

DISCIPLINA,  f.  Doctrina,  instrucció  de  alguna 
persona,  particularment  en  lo  moral.  Disciplina, 
Disciplina ,  30.  II  Regla ,  y  método  de  víurer  en  la 
milícia  y  estat  ecclesiàslich.  Disciplina,  Disciplina, 

DISCIPLINABLE.  adj.  Lo  que  es  capàs  de  dis- 
ciplina. Disciplinable.  Ad  disciplinam  aptus. 

DISCIPLINADAMENT,  adv.  m.  Ab  discipli- 
na è  instrucció.  Disciplinadamente,  Ex  disciplina. 

DISCIPLINAR.  V.  a.  Instruhir,  ensenyar  à 
algú  sa  professió.  També  s*  usa  com  recíproch. 
Disciplinar.  Instruo,  is. 

DISCIPULAT.  m.  ant.  L'  exercici  y  qualitat 
de  deixeble.  Discipulado,  Discipulatus ,  us.  ||  ant. 

DOCTRINA,  ENSENTANSA. 

DISCO.  m.  Gírcul  de  metall  ó  pedra  de  un  pam 
y  mitj  de  diàmetro ,  que  en  los  jochs  gímnàstichs 
servia  pera  exercitar  los  joves  sas  forsas  tirantio. 
Disco,  Discus,  i.  I  astron.  La  figura  circular  y  pla- 
:.  na  ab  que's  presentan  à  nostra  vista  'Is  astres.  Dím- 
co,  Discus  f  i.  P  fís,  (#0  cristall  ó  vidrç  tallat  en 


nu  DIS 

forma  rodona  pera  la  màquina  elèctrica.  Disco, 
Crystallam  in  disci  formam  apiatum. 

DtSGOLO,  A.  adj.  Alborotat,  indócily  pertur- 
hador  de  la  pau.  Diseolo.  Improbos. 

DISGOBiTINIJAGIÓ.  f.  INTEERUPCIÓ. 

DISCONTINUAR.  V.  a.  elc.  descontindar. 

DI8GONVENIÉNGIA.  f.  DISCO&dJLmcu, 

DISGONVENIR.  V.  n.  etc.  dbsconvbnib. 

DISGORDÀNGIA.  f.  Contrarietat,  diversitat, 
desconformitat  de  nnas  cosas  ab  altras.  DiscorL•n- 
eia.  Discòrdia,  as. 

DISCORDANT,  p.  a.  Lo  que  discorda.  Discor- 
dants Discordans. 

DISCORDAR.  V.  n.  Sér  oposadas,  contràriasó 
notablememt  dessemblanls  unas  cosas  de  altras; 
DO  convenir  ab  un  altre  en  sas  opinions.  Discordar, 
Discordo ,  as.  ||  mús.  No  estar  acordes  las  veus  ó 
instruments.  Discordar^  Píssono,  as. 

DISGORDE.  adj.  Desconforme  en  dictamen, 
opinió  y  judici.  Discorde,  Discors.  ||  mús.  Disso- 
nant, faltat  de  consonància.  Discorde,  Discors. 

DISCÒRDIA,  f.  Oposició  de  voluntats,  desunió 
de  ànimes  y  contrarietat  de  opinions.  Discòrdia, 
Discòrdia,  se.  U  oiscoaüÀNCU. 

posàBSE  EN  DISCÒRDIA  AB  ALGÚ.  fr.  Eucmistarse 
ab  ell.  Enconlrarse  con  alguno,  Alicui  officere. 

DISCORREGUT,  DA.  p.  p.  Discurrido,  Exco- 
gitatus. 

DISCÓRRER.  V.  a.  Inventar ,  pensar  alguna 
cosa  com  arbitri,  medi,  etc.  Discurrir,  Excogito, 
as.  II  Deduhir,  inferir.  Discurrir,  Infero,  ers.  U  v. 
n.  Parlar ,  tractar  sobre  alguna  cosa.  Discurrir, 
Sermocinor,  aris.  ]  ant.  Divagar,  córrer  per  diver- 
sas  parts.  Discurrir,  Yagor,  aris.  ||  Fluhir  ,  córrer 
lo  líquit.  Discurrir,  fiuir,  Flno,  is. 

DISCORT.adj.  DISCORDE.  ||  discòrdia. 

DISCRECIÓ,  f.  Rectitut  de  judici,  per  medi  de 
la  qual  se  distingeixen  las  cosas ,  y  's  gobernan 
las  accions.  Discrecion,  Discretio,  nis.  ||  Agudesa, 
acert  y  promplitul  en  discórrer  y  explicarse.  Dis- 
crecion, Acumen,  nis.  ||  Lo  mateix  ditxo  ó  expressió 
discreta.  Discrecion,  Argutè  dictum.  ||  Multa  impo- 
sada pel  gobern  als  que  no  pagan  las  contribu- 
cions en  lo  temps  prefixat.  Apremio,  Goactio,  nis. 

JL  DISCRECIÓ,  m.  adv.  Al  arbitri  y  voluntat  de  al- 
tre. À  discrecion.  Ad  arbitrium. 

ENTREGARSE  Ó  RENDIRSE  1  DISCRECIÓ,  fr.  mil.  En- 

tregarse  sèns  capitulació,  al  arbitri  del  vencedor. 
Darse  ó  rendirse  d  discrecion.  Yictoris  arbitrio  se 
committere. 

NAVEGAR  i  DISCRECIÓ,  fr.  uàut.  ant.  Se  deya  del 
mariner  ó  altre  allistat  de  la  nau  que  servia  en  un 
viatge  sèns  salari  determinat ,  sinó  que  per  lo  que 
són  traball  ó  habilitat  mereixia  à  judici  del  patró 
ó  del  contramestre.  Navegar  d  discrecion,  NuUa 
mercede  certa  navigare. 

DISCREPÀNCIA,  f.  Diferència,  desigualtat 
que  resulta  de  cosas  entre  sí  diferents.  Discrepam^* 
da.  Discrepantia,  »,  discrimen,  inis. 


DICCIONARI  DIS 

DISCREPAirr.  p.  a.  Lo  que  discrepa.  Diun- 

pante,  Discrepans. 
DISCREPAR.  V.  n.  Desdir  una  cosa  de  altn, 

diferenciarse.  Discrepar,  Discrepo,  as. 

DISCRET,  A.  adj.  Judiciós  ,  que  sab  diseenir 
las  cosas.  Discreto,  Recte  de  rebns  jndicaDS.  |  la^ 
niós  en  las  paraulas  y  accions.  Discreto,  Acutns.  | 
met.  Dit  dels  escrits  y  de  las  accioos.  Dúcnio. 
Ingeniosè ,  acutè  dictum  vel  faclum.  ||  quantrít 
DISCRETA.  II  m.  y  f.  En  algunas  comnnitats  la  pe^ 
sona  elegida  pera  assistir  al  superior  com  cohí- 
liari  en  lo  gobern  de  la  comunitat.  Discreto.  A  e» 
siliis  praeses. 

FÉR  LO  DISCRET,  fr.  Oslcutar  discreció.  Discre- 
tear,  Ingenium  ostentaré. 

DISCRETAMENT,  adv.  m.  Ab  discreció.  P»- 
erelamenu,  Acutè,  consideratè. 

DISCRETtsSIM,  A.  adj.  DiscreUsimo.  Prodci- 
tissimus. 

DISCULPA,  f.  La  raho  y  causa  pera  escosarse 
y  purgarse  de  alguna  culpa.  Disculpa.  Excusatio, 

nis. 
DISCULPABLE,  adj.  Lo  que  mereix  disculpa 

Disculpable,  Excusabilis. 
DISCULPABLEMENT.  adv.  m.  Ab  discuIpiL 

Disculpabletnente,  Citra  culpam. 

DISCULPADAMENT.  adv.  m.  Ab  rahò  qie 
disculpa.  Discidpablemente,  Excusalè. 

DISCULPAR.  V.  a.  Donar  rahons  ó  probas  qie 
descarreguen  de  alguna  culpa.  També  s'  usa  coR 
recíproch.  Disculpar,  justificar,  sincer  ar.Excuaú,u. 

DISCULPAT,  DA.  p.  p.  Disculpado.  PurgalQB. 

DISCURRIMENT.  m.  discurs,  raciocini. 

DISCURRIR.  V.  n.  discórrer. 

DISCURS,  m.  Facultat  racional  ab  que  s*  infe- 
reixen unas  cosas  de  altras.  Discurso,  Ratiocinandi 
facultas.  Q  L'  acte  de  la  facultat  discursiva.  Dis- 
curso. Ratiociníum ,  ii.  ||  L'  us  de  rahó.  Díscwtío. 
Rationis  usus.  ||  Reflexió ,  raciocini  sobre  alguns 
antecedents  ó  principis.  Discurso.  Ratiocinatio,  nis. 
Tractat  que  conté  vàrias  reflexions  ordenadas  sobre 
alguna  matèria ,  dirigídas  à  ensenyar  ó  persuadir. 
Discurso.  Tractatus,us,  dissertatio,  nis.  ||  Espay  de 
temps.  Discurso,  Temperis  spatium ,  tractus. . 

DISCURSAR.  V.  a.  ant.  discórrer. 

DISCURSISTA.  m.  Lo  qui  sobre  tot  fà  discur- 
sos per  cavil-lositat  y  oci.  Discursista.  Sciolus,  i. 

DISCURSIU,  VA.  adj.  Lo  qui  discorre  6  té  ca- 
pacitat pera  formar  discursos.  Discursivo.  Disser- 
tator.  Q  Pensa tiu ,  entregat  à  profundes  discursos. 
Discursivo,  Meditabundus. 

DISCUS,  A.  p.  p.  ant.  discutit.  ||  m.  ant.  dis- 
cussió. 

DISCUSSIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  discutir  al- 
guna matèria.  Discusion.  Discussió ,  nis.  jj  Exàmeo 
de  negocis,  etc.  Discusion,  Examen,  inis. 

DISCUTIR.  V.  a.  Examinar  atenta  y  particular! 
ment  alguna  matèria,  fent  investigacions  mòlt  me- 
nudassobresascircunstàncias.  l>t5cultr.Discatio,  is. 


DIS 


CATALÀ. 


DISCUTIT,  DA.  p.  p.  Discutido,  Discussus. 
DISERTj  A.  adj.  Lo  qui  parla  bè  y  ab  facilitat 
y  còpia  de  rahons.  Diserto.  Disertus.  ||  ant.  híbil, 

DESTRE,  EXPERT. 

DI8ERTAGIÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  disertar. 
Disertacion.  Dissertatio,  nis.  ||  Discurs  en  que'spro- 
posan  las  rahons  que  hi  ha  à  favor  de  alguna  opi- 
nió y  s' impugnan  las  contràrias.  Disertacitm,  hisr 
sertatio,  nis. 

DISERTAMEirr.  adv.  m.  ant.  eloqübntment. 

DISERTAR.  y.  n.  Raciocinar  ,  disputar  sobre 
alguna  matèria,  al-legant  rahons  à  favor  de  alguna 
opinió,  y  refutant  las  contràrias.  Disertar.  Disser- 
to, as. 

DISERTÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Disertisimo,  Yaldè 
dissertus. 

DISFAMACIÓ.  f .  La  acció  ó  efeete  de  disfamar. 
iHfamaciony  disfamacion.  Diffamatio,  nis. 

DISFAMADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  disfama. 
Difamadory  disfamador,  Diffamator,  is. 

DISFAMAR.  V.  a.  Desacreditar  à  algú  publi- 
cant cosas  contra  sa  bona  opinió  y  fama.  Difamar, 
disfamar.  Diffamo,  as.  ||  despreciir.  ||  En  lo  blasó 
llevar  la  cua  à  algun  animal.  Disfamar ,  desrahar, 
Caudam  delere. 

DISFAMAT,  DA.  p.  p.  Disfamado.  Diffamatns. 
J  adj.  En  lo  blasó  s'  diu  de  un  animal  sèns  cua. 
Disfamado,  desrahado.  Cauda  minutus. 

DISFAMATORI,  A.  adj.  infamatori. 

DISFAVOR.  m.  Desayre,  desatenció.  Disfavor. 
Dedignatio,  nis. 

DISFORME.  adj.  Lletg,  desproporcionat.  Dis- 
forme,  deforme.  Deformis. 

DISFRESSA,  f.  MÀSCARA.  II  Vestit  de  màscara. 
Disfraz.  Larva ,  ».  H  met.  L'  artifici  ab  que  s* 
oculta  ó  dissimula  alguna  cosa  peraque  no  sia  en- 
tesa ó  coneguda.  Disfraz.  Color,  is. 

DISFRESSAR.  V.  a.  Disfígurar  ab  alguna  cosa 
sobreposada  la  apariéncia  y  forma  exterior  de  lo 
que's  vól  ocultar.  Disfrazar.  Aliena  specie  super- 
inducta  rem  obt«gere.  ||  met.  Dissimular  ab  parau- 
les y  rahons  aparents  lo  que's  pensa,  judica  ó  sent. 
Disfrazar.  Simulo,  as.  ||  Donar  un  altre  color  ó 
semblant  à  las  cosas  peraque  aparegan  diferents 
de  lo  que  són.  Disfrazar  ,  enmascarar ,  pretestar, 
célorear.  Coloro,  as. 

DISFRESSARSE.  V.  r.  Posarse  un  vestit  de 
màscara.  Disfrazarse.  Larva  se  obtegere.  ||  Usar  de 
algun  artifici  pera  no  sér  conegut.  Disfrazarse.  Se- 
se  aliquem  mentiri. 

DISFRESSAT,  DA.  p.  p.  Disfrazado ,  trasves- 
tido.  Larvatus. 

DISFRUTAR.  v.  a.  Cullir,  lograr,  percebir  los 
productes  y  utilitats  de  alguna  cosa.  Disfrutar, 
desfrutar.  Fruor,  eris.  ||  Gosar  de  salut,  comoditat, 
regalo  ó  conveniència.  Disfrutar.  Fruor,  eris. 

DISFÚCIA.  f.  ant.  DESCONFIANSA. 

DISGREGACIÓ,  f.  La  acció  ó  efecte  de  disgre- 
gar. Disgregacion.  Segregatio,  disjunctio,  nis. 


DIS'  675 

DISGREGAR.  V.  a.  Separar,  desunir,  apartar 
lo  que  estava  unit.  Disgregar.  Segrego,  as.  ||  ópt. 
Dispergir,  separar  los  raigs  de  la  llum,  ó  las  espè- 
cies dels  obgectes  desunintlas  sobradament.  />»- 
gregar.  Disgrego,  as. 

DISGREGATIU,  VA.  adj.  Lo  que  tè  virtut  ó 
facultat  de  disgregar.  Disgregativo.  Disjundivus. 

DISGUST,  m.  Fàstich ,  tedi  que  causa  '1  men- 
jar. Fastidio,  aversiofif  hastio,  nàusea,  repugnància, 
disgusto.  Fastidium ,  taedium,  ii.  j]  Sentiment ,  pe- 
sar. Disgusto,  pesar,  desplacer.  Angor,  is. 

JL  DISGUST,  m.  adv.  Contra  la  voluntat  y  gust  de 
algú.  A  disgusto.  Mgrè. 

DISGUSTADAMEBIT.  adv.  m.  Ab  disgust. 
Disgustadamente.  Mgrè. 

DISGUSTADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Disgustadi" 
simo.  Taedio  valdè  affectus. 

DISGUSTANT,  p.  a.  Dkgustante.  Displicens. 

DISGUSTAR.  V.  a.  Llevar  lo  gust  à  las  vian- 
das.  Desazonar.  Insipidum ,  insulsnro  reddere.  || 
met.  Causar  enfado  ó  sentiment.  Disgustar,  desa" 
zcnar.  Exacerbo,  as. 

DISGUSTARSE.  V.  r.  Enfadarse  un  ab  altre, 
ó  pèrdrer  la  amistat  per  rahons  ó  contiendas.  Dt«- 
gustarse.  Offendi. 

DISGUSTAT,  DA.  p.  p.  Disgustaio.  Exacerba- 
tus.  Q  adj.  Se^diu  de  la  vianda  mal  amanida.  Desa- 
hrido,  disgustado.  Insulsus,  fatuus. 

DISGUSTET.  m.  d.  Disgustillo.  Levis  molès- 
tia. 

DISGUSTOSAMENT.  adv.  m.^ant.  dbsagra^ 

DARLEMENT. 

DISJUNCCIÓ.  f.  La  acció  ó  efecte  de  separar  ó 
desunir  las  cosas.  Disyuncion.  Disjuntio ,  nis.  || 
gram.  La  partícula  que  serveix  pera  separar  lo 
sentit  de  una  oració  ,  si  bè  qne  uneix  y  lliga  *ls 
termes  de  ella.  Disyuncion.  Disjunctío,  nis.  ||  ret. 
Figura,  quant  cada  ^oració  porta  totas  sas  parts 
necessàrias,  sèns  que  necessite  valerse  de  ninguna 
de  las  que  la  preceheíxen  ó  segueixen.  Disyuncion. 
Disjunctio,  nis. 

DISJUNCT,  A.  adj.  mús.  Cada  hu  dels  inter- 
val-los  que  no  se  segueixen  inmediatament  sinó  que 
estan  separats  per  un  altre  interval•lo.  Disyunto. 
Disjunlns. 

DISJUNCTA.  f.  mús.  La  mutació  de  veu  ab 
que's  passa  de  una  propietat  ó  deducció  à  altra. 
Disyunta.  Modus  disjunctivus  in  musicis. 

DISJUNCTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  la  qualitat 
de  separar  ó  desunir.  Disyuntivo.  Disjunctivus. 
.   DISJUNGTIVAMENT.  adv.  m.  Separadament, 
cada  cosa  de  per  sí.  Disyuntivamente.  Disjunctivè, 
disjunctim. 

DISJUNGTAR.  V.  a.  etc.  desunir. 

DISJUBÍYIR.  V.  a.-  DESJUNTIR. 

DISLOCACIÓ,  f.  La  acció  ó  efecte  de  dislocar. 
Ordinàriament  se  diu  del  ossos  quant  ixen  de  sa 
nalaral  situació.  Disloeaeion,  dislocadwra,  Luxatio, 
nis. 


m 


DIS 


DICCIONARI 


DmOQAB.  T.  a.  Trinnr  algnot  eon  de  s6n 
UoFh.  Diiteear.  Lmo,  as. 

DISLOCARSE.  V.  r.  Eixirse  de  sún  lloch  1'  oa 
de  aignn  membre ,  com  peu,  bras,  etc.  Ditlocarst, 
dttemcertarse.  Luxari. 

DuoMtinraò.  r.  y 

DIBMINIIHIHENT.  m.  diHincCIÒ. 

DISMINIHUIL  V.  a.  Rednhir  à  menor  quanti- 
tat alguaa  cosa.  També  b'  as»  com  reciproch.  Dit- 
minuír.  Hinno  ,  is.  Q  niet.  Minorar.  Sedin  de  las 
coBas  encara  qne  no  sian  malerials  6  flsicamenl 
divisibles  ,  com  la  fama ,  'I  concepte ,  elc.  També 
s'  nsa  com  reciproch.  Dijtnmtiír.  Imminno,  is.  y 
V.  n.  Minvar.  També  s'  nsa  com  reciproch.  Me%~ 
guar,  mermar,  disminuint.  DCmioni. 

DISHINUHIT,  DA.  p.  p.  ffiíminuído.  HÍDalDS. 
II  adj.  Se  dia  del  subgecte  prim  y  pelil.  Menudo. 
Hinntns,  pusillDs. 

DISMNÉSIA.  f.  Debilitat  ó  pérdaa  de  la  me- 
mòria. Dismfitiia.  Dismnejia,  ie. 

DIBNAR,  V.  a.  oms. 

DISOCBÉCIA.  r.  Fnapeléncia ,  falla  de  gana. 
DitoCTUia.  Disocrelia,  m. 

DUÓLDREB.  V.  a.  Separar ,  desnnir  las  cosas 
unidas  de  qualsevol  modo.  Disolver,  Dissolvo,  is. 
i  Veaíer  (t  interr6mprer  la  coatinnacid  de  alguna 
cosa.  Ditoher.  Dissolvo  ,  is.  ||  Deixelar ,  desfer  an 
cos  sólil  en  algun  liquil  desuninl  sas  particulas. 
Diioher.  Dissolvo,  liquefacio,  is. 

DISÓLHEB,  V.  a.  Deslligar.  Disatar.  Dissolvo, 

is.  II  DISÚLDRER. 

DISOLT,  A.  p.  p.  Diíuéllo.  Dissolutus. 

DISOLDBLE.  adj.  Lo  que's  púl  dísúldrer.  fiüo- 
Uble.  Dissolnbilis. 

DISOLDCIÓ.  f.  La  acció  6  efecte  de  dísúldrer. 
OíwIwctfM.  Dissoluiio,  nis.  ||  mel.  Relaxació  de  vida 
y  costums ,  1'  abandono  als  vicis.  Diiolucion.  Mo- 
rum  corruplio,  licentia.  ||  ret.  Figura,  que  consis- 
teix en  la  separació  de  paris.  Disolueioii.  Dissolu- 
lÍo,nis. 

DISOL•irr,  A.  adj.  Libre  ,  llíc«nciús.  Ditol«to. 
Dissol D tus. 

DISOLDTAHENT.  adv.  m.  Ab  disoluciú.  DÍk- 
lutamenlt,  life«cÍotamtiiU.  Dissolutè. 

DESOLCnu,  VA.  adj.  y  m.  Lo  que  té  virtut 
de  dísúldrer.  Diíotutivo.  Dissolalorius. 

DI80LVENT.  p.  a.  Lo  que  disol.  DisolvtnU. 
Di sol  vens. 

DISPARADOR,  m.  Qui  dispara.  Disparador. 
Displodens ,  jaculator,  is.  |  Eo  las  armas  de  focb 
es  la  pessa  sobre  qne  descansen  las  barras  quant 
estan  alsadas.  Comunmenl  s'  anomena  pum  de 
DALT.  Disparador,  desarmador,  ptnon,  prnilo.  Heli- 
naculum ,  i.  ||  En  las  ballestas  la  pessa  que  deté 
la  corda.  Disparador,  desarmador.  Ballistie  uacus. 
Q  nàut.  Petila  màquina  de  ferro  que  s'  assegura 
en  la  serviala  pera  penjar  la  àncora  quant  se  và  à 
donar  fondo,  y  exeratar  aquesta  maniobra  ab 
promptilut  y  facililal.  Disparador.  Repagulnm,  i. 


«g 

,  V.  a.  Tirar,  deaeanngw  Im  an* 
de  foch.  També  s*  ma  com  recipnieh.  Di^mr, 
deseerrajar.  Displodo,  is.  Q  Tirar  ab  algiua  mi^ 
na,  com  ballesta  ,  roandró,  etc.  Disparar,  smjtr, 
austar.  Líbro,  as. 

DISPARITAT,  f.  Dessemblansa ,  deeigntltil ) 
diferència  de  las  cosas  entre  si.  Irisparidad.  I^ip»    1 
rililas,  disparitas,  atis.  I 

DISPARO,  m.  La  acció  6  efecte  de  dispair.    I 
Disparo.  Displósio,  nis.  H  maq.  Apanilo  qnebi  ta     \ 
ea  toia  maquinària  pera  posaria  en  moviment  b  ft 
rarla.  Disparo.  Displodens. 

DISPENDI,  m.  Gasto  eicesaia.  Dupmiie.  IMs- 
pendium,  Ü. 

DI8PENDIÒS,  A.  adj.  Costós,  de  nu  gasto a- 
cessia.  Dispendúuo.  Dispendiossns. 

DISPENSA,  f.  Privil^i ,  eicepció  gracioci  it  i 
lo  ordenat  per  las  lleys  generals.  S'  usa  comú-  ! 
ment  parlant  dels  privilegis  concedits  pel  pipi 
y  'Is  bisbes.  Dispensa ,  dispmacio».  DispensiLio, 
nis.  g  L' instrument  ó  escrit  qne  conté  la  dispeu.  \ 
Dispensa.  Dispensa lion is  diploma.  Q  ubost.  |  L•idt  I 
palàcio.  Guardamangitr.  Regi»  domos  c«lU  pe*  ' 
naria. 

DISPENSABLE.  adj.  Lo  qne's  póldisp^EMr. 
Dispensable.  Qaod  immune  fieri  polest. 

DISPENSACIÒ.  f.  Fermis  pera  00  cnmpliriiH 
lley.  Dlspensacion.  Immunilas,  atis. 

DISPENSADOR,  A.  m.  y  f.  Lo  qni  digpena- 
Dispensador.  Qui  àlege  solvil.  ||  Dislribubidor, re- 
partidor. Dispensador.  Dispensator,  adminislralor, 

DISPENSAR.  V.  a.  Exceploar,  eiimir  de  algi- 
na  liey  general.  Dispensar,  k  lege  solvwe.  |  Ptr- 
métrer,  donar  lÜcéacia  pera  fallar  àalgonanUi- 
gació.  Dispensar.  Poiestatem  facere.  ]  Fianqnqv, 
douar  alguna  cosa.  Dispensar.  Indulgeo,  es.  |  ta- 

SmCLlB,  EXCUStl. 

DISPENSAT,  DA.  p.  p.  Dispensada.  Admisií- 
tralus.  [I  Desobligado,  esceplwido,  dispeiuaio.  A  [(ge 
soluius. 

DISPENSES,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  té  à  sòD  tii^ 
rech  la  dispensa  ó  rebost.  Detptnsero.  Pronus,  i- 

9  DISPENSÀ  DOB.  I. 

DI8PERGIR.  V.  a.  ESPIKGII. 

DISPERSA.  í.  DiBFEastÚ. 

DISPERS,  A.  adj.  Espargit,  sepanl  per  viritj 
parts.  Disperso,  tsparranado.  Dispersos.  |mil.  I 
iodivlduo  que  no  està  agregat  à  cap  cos.  DitfKr» 
Dispalatus,  emerílns.  9  vico. 

DISPERSAR.  V.  a.  Espargir,  separar  viri» 
paris.  També  s'  usa  com  reciproch.  Dispersar,  itt- 
parramar.  Dispergo,  is. 

DISPERSARSE.  v.  r.  Fugir  la  tropa  en  dncr 
de.  Dispersarse,  deibandarsi.  Qnisque  sno  consílio 
fugere.  ; 

DISPERSIÓ,  f.  Separació  à  direms  parU.  B»    < 
persion.  Dispersió,  nis.  | 


DIS 


CATALÀ. 


DIS 


B77 


iy  A.  m.  y  f.  Qui  té  casa  de  despe- 
M.  Mnbro.  Hospilii  magisler. 
^  MSPUGÉNGIA.  f.  Desagrado,  disgust.  DispU- 

taeia,  Di^plícentia,  se. 

MSPLIGEBIT.  adj.  Lo  que  desagrada  ó  disgus- 
ti, úisplicenu,  Displicens.  U  De  mal  humor.  Dis- 
ftíttïïte,  iesabrido,  Asper. 

USPONDEU.  m.  Peu  métrích  de  dos  espon- 
e         éeos.  Diipandeo,  Dispondosus,  ei. 

MSPÓNDRER.  V.  a.  disposar. 

mSPONENT.  p.  a.  Qui  disposa.  Disponente. 
Disponens. 
£  DISPONIBLE,  adj.  Alió  de  que's  pót  disposar. 

iispomible,  Aptum  ad  usuro. 

DÍ8P08AD0R,  A.  m.  y  f.  Qui  disposa.  Dispo- 
Milor.  Instructor,  is. 

DISPOSAR.  Y.  a.  GoMocar,  posar  las  cosas  en 
orde  y  situació  convenient.  Disponer.  Instruo,  is; 
aordíne  collorare.  ||  Deliberar,  disposar.  Dispo- 
ur,  Statuo,  is.  ||  Preparar,  prevenir.  També  s'  usa 
con  recfproch.  Dúponer,  Pneparo,  as.  ||  Obrar  li- 
kement  en  lo  destino  ó  enagenació  de  béns  per 
doiació,  venda,  etc.  Disponer.  De  bonis  slatuere. 

DISPOSAT,  DA.  p.  p.  Dispuesto.  Disposi  tus.  || 
idj.  Ben  proporcionat.  Dispuesto,  gaïlardo,  De- 
oonis. 

DISPOSICIÓ,  f.  Col•locació,  orde  de  las  cosas. 
I^tposieion,  Dísposilio ,  nis.  ||  Aptitut ,  proporció 
per  algun  fi.  Disposicion,  dispositivo.  Aptitúdo,  nis. 
I  L'estat  de  la  salut.  Disposicion,  Valetudo,  inis. 
I  ccaiüACió.  y  Gallardia,  gentilesa  en  la  persona. 
Iktfosinon.  Elegantia  ,  se.  J  Expedició  ,  maneig. 
í>tsposícum ,  espediente,  Dexteritas,  atis.  Q  poder, 
voLniTAT.  I  Deliberació,  orde,  mandalo  de  algun 
soperior.  Disposicion,  Jussum,  i.  H  ret.  Part  de  la 
retòrica,  que  consisteix  en  ordenar  las  probas  y 
argunenls.  Disposicion.  Dispositío,  nis.  ||  arq.  una 
de  las  vnyt  parts  esencials  de  un  edifici,  y  consis- 
teix eo  la  oportuna  col•locació  y  agradable  conjunt 
detotasellas  segons  la  qualitat  de  cada  una.  Dis- 
fomum.  Disposilio,  nis.  ||  La  del  cos.  Talle.  Habi- 
tin, os.  B  fil.  Preparació  da  las  causas  pera  la  pro- 
ducció de  algun  efecte.  Disposicion.  Disposilio,  nis. 

I  pint.  ACTITUT. 

i  LA  DISPOSICIÓ,  expr.  ab  que  algú  s'  ofereix  à 
altre.  À  la  disposicion.  Ad  nutum,  ad  voluntatcm. 

ESTAt  ó  TROBARSE  ES  DISPOSICIÓ,  fr.  Trobarsc  en 
estat  y  en  aptitut  per  algun  fi.  Estar  ó  hallarse  en 
disposicion.  Pnratum  esse. 

DISPOSITIU,  VA.  adj.  Lo  que  disposa  y  pre- 
para. Dispositivo.  Quod  disponit. 

mSPOSmVAMENT.  adv.  m.  Ab  orde  dispo- 
sitiu. Disposilivamenie.  Disposilè. 

DISPOST,  A.  p.  p.  Dispuesto.  Dispositus.  || 
adj.  Preparat,  disposat.  Dispuesto,  presto,  aparata 
do,  Paratu.s,  accinctus.  II  Galan, 
porcíonat.  Dispuesto,  gaïlardo.  El 

lEü  6  MAL  DISPOSAT.  Ab  cntora 
Bien  6  mal  dispuesto.  Bene  aut  malèML  \ 

TOMO  1.  I  \ 


9,  preswj  aparaia 

bea  té^MkDTO' 


DISPUTA,  f.  Controvèrsia  ó  qüestió  qae*8  ven- 
tila entre  dos  ó  mès.  Dispvta.  Dispntatío,  nis.  | 
Batalla ,  renyiria.   Disputa.  Jurgium  ,  ii.  |  Porfit 
acompanyada  de  crits  y  altercació.  Disputa,  debaté. 
Contentio,  nis. 

DE  DISPUTAS  T   DE    PLETS  ,    BEX    HAJA  QCI    ME*FC  HA 

TRET.  Ensenya  sór  ventatjós  fugir  de  plets  y  dis- 
pulas.  A  celada  de  bellaros,  mejor  es  el  hombre  por 
los  pies  que  por  las  manos.  Beat  us  ille  qui  procol 
litibus. 

NO  TENIR  üNA  DispDTA  DE  RES.  fr.  Explica  la  coh- 
formitat  de  voluntats,  y  la  pau  y  concòrdia  que 
regna  entre  'Is  que  vihuen  junts  ó  's  tractan.  Nú 
haher  entre  algunos  ó  no  haber  un  si  ni  un  no.  Sum« 
ma  pace  frui. 

SENS  DISPUTA,  m.  adv.  Sens  dificultat.  Sin  dispu" 
ta.  Absqne  controvèrsia. 

DI8PUTABLE.  adj.  Lo  quc's  pót  disputar  ó  es 
problemàtich.  Disputable.  Disputabilis. 

DISPUTAGIÓ.  f.  DISPUTA. 

DISPUTADOa,  A.  m.  y  f.  Qui  disputa  ó  té  U 
vici  de  disputar  fins  en  las  matérias  mès  evidents. 
Disputador.  Disputator,  is. 

DISPUTAR,  v.  a.  Controvertir,  defensar  una 
opinió  ó  conclusió  contra  altre.  Disputar.  Disputo, 
as.  II  Resistir  ab  forsa  defensant  alguna  cosa.  Dis^ 
putar.  Propugno,  as,  obnito,  eris.  ||  Porfiar  ab  crits 
y  altercació.  S'  usa  com  neutre  junt  ab  algunas 
partículas,  com:  de,  sobre  ,  etc.  Disputar.  Alterca- 
ri,  verbis  contcndere.  j|  Exercitarse  1s  estndiaua 
disputant.  Disputar.  Disputando  exercilari. 

DISSAPTE.  m.  Lo  selé  y  últim  dia  de  la  set- 
mana. Sdbado.  Sabbatum,  i. 

NO  HI  HA  DISSAPTE  SENSE  SÒL  ,  NI  VIUDETA  SBNSB 
DOL,  NI  DONZELLA  SENS  ASiOR,  NI  PRENYADA  SENS  DO- 
LOR, ref.  que  s'  aplica  à  qualsovol  cosa  que  suc- 
ceheix  freqüentment  en  determirmts  temps  ó  per- 
sonas.  iVt  súbado  sin  sol,  ni  moza  sin  amor;  nt  td- 
bado  sin  sol,  ni  vieja  sin  arrebol.  Sabbata  nnlla  Cft« 
rent  phcebo,  non  igne  puellae. 

DISSEGADOR.  m.  Qui  disseca.  Disector,  rftie- 
cador.  Dissecator,  is. 

DISSECAR.  V.  a.  anat.  Dividir  en  parts  artifi- 
ciosaraent  algun  animal  ó  són  cadàver  pera  exa- 
minar sa  estructura  ó  algun  vici  que  haja contret 
vivint.  Diserar.  Disseco,  as. 

DISSECCIÓ,  f.  anat.  Obra  de  dissecar.  DiseC' 
cion,  disecacion.  Diseclio,  nis. 

DISSÉnnA.  f.  Alteració  de  la  sanch.  Disemia. 
Disemia,  so. 

DISSEMINAR.  V.  a.  Sembrar,  espargir  alguna 
cosa.  Disrminar.  Dissemino,  as. 

DISSEMORREA.  Nom  donat  als  accidents  que 
resultan  de  la  supressió  del  fluix  hemorroidal.  Dt- 
semorrea.  Disemorrhea,  «e. 

DISSENSIÓ,  f.  Oposició  ó  contrarietat  de  va- 
ris subgectes  en  sas  opinions.  Disension.  Disensio, 
DÍ8.  II  Renyina  ó  altercació.  Disension,  diiccfém 
Disensio,  nis. 

74 


618 


DIS 


DICCIONARI 


DIS 


DI88ENSO.  m.  DissENTnRirr. 

DI8SENTÉBIA.  f.  Fluh  de  Yenlre  ab  cólich  y 
algnna  mescla  de  sanch.  DisenUria.  Dysenteria, ». 

DI88ENTÉRIGH,  CA.  adj.  Lo  que  es  propi 
y  pertanyent  à  la  dissentéria.  Disentérieo.  Disente- 
ricus. 

DISSENTIMENT,  m.  L*  acte  de  diissentir.  Di- 
sentimiento,  disenso,  Dissensüs,  us. 

DISSEBITIR.  y.  n.  No  avenírse  ab  lo  modo  de 
pensar  de  altre.  Disentir,  discordar.  Alicui,  ab,  cum 
aliquo  dissentiré.  J  ant.  no  consentir. 

DISSENYAR.  V.  a.  Delinear  algun  edifici  ó  figu- 
ra pera  que  servesca  de  modelo.  Disenar,  Defor- 
mo, as. 

DISSENYO,  m.  Plan,  delineació,  dibuix.  Dise- 
no,  Delíneata  imago,  synopsis,  is.  ||  pint.  Se  diu 
particularment  de  aquell  dibuix  que's  trau  sens 
colors.  Diseiio.  Levis  adumbratio.  Q  Retrato  fét  ab 
llapis,  plom,  etc.  Diseno.  Opus  rubrica,  etc.  adum- 
bratio. II  Borrador,  prospecte  de  una  obra  gran, 
que's  posa  en  petit  pera  esténdréria  desprès.  Dise- 
no, Adumbratio,  nis. 

DISSET,  adj.  Número  que  conté  una  desena  y 
set  unitats.  Diez  y  siete.  Decem  et  septem. 

DISSETÈ  I  NA.  adj.  numeral  ordinal  que  s' 
aplica  à  lo  que  completa  'I  número  de  disset.  Déd- 
mo  séptimo,  Decimus  septimus. 

DISSIDÈNCIA,  f.  La  acció  y  efecte  de  sustràn- 
rerse  de  la  obediència  deguda  al  superior.  Disiden- 
eia,  Disidentia,  se. 

DISSIDENT,  adj.  Qui  se  sustrau  de  la  obe- 
diència deguda  à  las  potestats  llegítimas.  Disiden- 
U,  Disidens. 

DISSÍL-LABO,  A.  adj.  De  dos  sil-labas.  Dt- 
Bilabo,  Díssyllabas. 

DISSimiL.  adj.  Dessemblant,  diferent.  Disimil. 
Dissimilis. 

DISSIMILITDT.  f.  Dessemblansa.  DisimUitud. 
Dissimilitudo,  inis. 

DISStmiLMENT.  adv.  m.  diferentment. 

DISSIMULACIÓ,  f.  La  acció  ó  efecte  de  dissi- 
mular. Disimulacion.  Disimulatio,  nis.  ||  disimulo. 
11  Tolerància  afectada  de  alguna  incomoditat  ó  dis- 
gust. Disimulacion,  Símulalio,  nis. 

DISSIMULADAMENT,  adv.  m.  Ab  dissimulo. 
Disimuladamente,  d  la  disimulada,  Dissimulanter. 

DISSIMULADOR,  A.  m.  y  f.  Qai  dissimula 
fingint  ó  tolerant.  Disimulador.  Díssimulator,  is. 

DISSIMULAR.  V.  a.  Encubrir  ab  astúcia  la  in- 
tenció, desenténdrerse  del  coneixement  de  alguna 
cosa.  Disimular.  Dissimulo,  as.  ||  Encubrir  algun 
efecte  del  animo,  com  la  ira  ó  algunas  altras  co- 
sas,  com  la  pobresa,  etc.  Disimuiar,  Dissimulo,  as. 
I  Tolerar,  fér  la  vista  grossa.  També  s'  usa  com  re- 
ciproch.  Disimuiar,  Tolero,  as.  Q  Disfressat,  desfi- 
gurar las  cosas,  represenlarlas  distí nctas  de  lo  que 
són.  També  s'  usa  com  recíprocb.  Disimuiar.  Infu- 
co,  as.  II  Barrejar  una  cosa  ab  altra  pera  que  no*s 
conega.  Disimuiar.  Rebus  permi.\ti8alif|iid  Ifl^ere. 


II  Permétrer,  perdonar.  Disimuiar,  Indulgeo ,  es. 

DISSIMULAT,  DA.  adj.  Lo  qui  dissimula  ó  no 
dóna  à  enténdrer  lo  que  sent,  tenintbo  per  hàbit. 
Disimulado,  Dissimulator. 

fér  lo  dissimulat,  fr.  Afectar  ignorància  ó  no 
donarse  per  entés.  Bacer  la  disimulada.  Inscitiam 
simularé. 

DISSIMULO,  m.  Art  de  encubrir  la  intenció. 
Disimulo.  Dissimulatio,  nis. 

AE  DISSIMULO,  m.  adv.  DISSIMULADAMENT. 

DISSIPABLE.  adj.  Capàs  ó  fàcil  de  dissiparse. 
Disipahle,  Dissipabilis. 

DISSIPACIÓ.  f.  Desperdici  dels  béns.  Dissipa- 
cion,  Abliguritio,  dilapidatio,  nis.  Q  Separació, 
desunió  de  las  parts  que  componian  alguna  cosa. 
Disipacion.  Segregatio,  nis.  ||  Resolució  de  alguna 
cosa  en  esperits  y  vapors.  Disipacion.  Dissipatio, 
nis.  II  DisoLució,  llibertinatge. 

DISSIPADOR,  A.  m.  y  f.  Malgastador.  Dút- 
pador^  disipado,  desperdiciador,  maniroto,  l>ecoc- 
tor,  is. 

DISSIPAR,  y.  a.  Desvanéixer  y  separar  las 
parts  que  forman  per  aglomeració  algun  cos;  y 
aixi  *8  diu:  lo  vent  dissipa  is  núvols.  Disipar. 
Dissipo ,  as.  I  Desperdiciar ,  malgastar  los  béns. 
Disipar,  Dissipo,  as.  H  En  lo  moral ,  desvanéixer- 
se,  distràurerse  V  esperit,  e\c,  Disipar,  k\oco y 
as. 

DISSIPAT,  DA.  adj.  Distret,  entregat  à  diver- 
sions. Disipado,  Luxui  deditus. 

DISStPULA.  f.  EEISSIPELA. 

DISSÓ.  m.  mús.  So  aspre,  desigual  y  sèns  con- 
sonància. Dison,  Tonus  absonus,  dissonus. 

DISSOCIACIÓ,  f.  Separació  de  cosas  unidas. 
Disoeiacion.  Dissòciatio,  disjunctio,  nis. 

DISSOCIAR.  V.  a.  Separar  una  cosa  de  altra. 
Disoeiar,  Dissocio,  as,  disjungo,  is. 

DISSONÀNCIA,  t.  So  desagradable.  Disonan' 
eia.  Dissonantia,  ».  |  mús.  La  mescla  de  dos  ó 
més  sonidos  desproporcionats  y  aspres  al  oído, 
dels  quals  se  serveix  la  música,  mesclantlos  y 
dissimulantlos  ab  las  consonàncias,  y  fentlos  fér 
aixf  un  efecte  agradable.  Disonancia.  Dissonantia, 
s.  II  met.  Falta  de  la  conformitat  ò  proporció  que 
naturalment  debian  tenir  algunas  cosas.  Disman- 
eia,  Incongrüentia, «. 

FÉR  dissoníncia.  fr.  Semblar  estranya  y  fora 
de  rahó  alguna  cosa.  Hacer  disonancia.  Repugno, 
as. 

DISSONANT,  p.  a.  Lo  que  dissona.  Disonante. 
Dissonans.  Q  adj.  met.  Loqnc  no  té  consonància  ó 
regularitat,  ó  no  es  conforme  ab  altras  cosas.  Diso- 
nOf  disonante,  Incongruens.  ||  mús.  S'  aplica  à 
aquells  tons  que  per  altre  nom  se  diaben  disso- 
nàncias  y  estan  aprobadas  pel  art.  DisonanU, 
Dissonus.  II  Indecorós.  Disonante,  Absonus. 

DISSONAR.  V.  a.  Sonar  desapaciblement,  fal- 
tar à  la  consonància  y  armonia.  Disonar,  Díssono, 
as.  II  mel.  Discrepar,  estar  Calladas  de  coofornútat 


DIS 


GATAUL 


DIS 


ST» 


algunas  cosas  entre  sí.  Disonar.  Discordo»  as.  | 
Repugnar,  aparèixer  mal  y  estranya  alguna  cosa. 
Disonar.  Repugno,  as. 

DISSUADIR.  V.  a.  Procurar  ab  rahons  apartar 
à  algú  de  sòn  intent  ó  dictamen.  Diiuadir,  Dis- 
snadeo,  es,  avoco,  as. 

DISSUASIÓ,  f.  Consell  qne  indubeix  à  mudar 
de  intent  ó  dictamen.  Disuasion,  Dissuasió,  nis.  | 
ret.  Discurs  que  exagera  'Is  inconvenients  de  al- 
guna cosa,  pera  dissuadiria.  Diiuasion.  Dehorta- 
tio,  nis. 

DISSUASIU,  VA.  adj.  Lo  que  dissuadeix  ópót 
dissuadir.  Disuasivo.  Vi  dissuadendi  prseditus. 

DISTÀNCIA,  f.  L'  espay  ó  intervai-lo  de  lloch 
6  temps  que  hi  ba  entre  dos  cosas  ó  entre  dos  fets. 
Dislaiícia,  Distantia,  ae.  ||  met.  Diferència,  dessem- 
blansa  notable  entr#unas  cosas  y  altras.  Distancia. 
Distantia,  se,  discrimen,  inis. 

DISTAVIT.  p.  a.  y  adj.  Lo  que  està  mòlt  apar- 
ta! y  remot.  Ujano,  distante.  Distans. 

DISTANTtssiM,  A.  adj.  sup.  Distantisimo. 
Yaldè  distans. 

DISTABITIIIENT.  adv.  m.  Ab  distància  ó  in- 
terval-lo  de  lloch  ó  temps.  Distantemenie,  Longè, 
procul. 

"DISTAR.  Y.  n.  Estar  apartada  una  cosa  de  altra 
<^ert  espay  de  lloch  ó  de  temps.  Distar.  Disto,  as. 
I  met.  Diferenciarse.  Distar.  Disto,  as. 

DtsnCH.  m.  poét.  Composició  llatina  de  un 
vers  bexàmetro  y  un  pentàmelro.  Distieo.  Disti- 
chum,  i. 

DISTIL-LAR.  V.  n.  DESTiL-LAt. 

DISTINCGIÓ.  f.  Obra  de  distingir.  Distineion. 
Distinctio,  nis.  ||  Diferència.  Distineion.  Discrimen, 
inis.  I  Prerrogativa,  excepció  de  preferència.  Dis- 
tineion. Dignilas,  atis.  ||  Ordo,  inis.  ||  Declaració  de 
una  proposició  que  té  dos  sentits.  Distineion.  Dis- 
tinctio, nis. 

i  DISTINCGIÓ.  m.  adv.  Explica  la  diferència  entre 
4os  cosas  que's  poden  confóndrer.  À  distineion. 
Discriminis  causa. 

FÉa  DISTINCGIÓ.  fr.  Perjudici  recte  de  las  cosas, 
«stimarlas  en  lo  que  mereixen.  Jíaeer  distineion. 
JEstimare. 

8SN8  DISTINCGIÓ.  m.  adv.  Sèos  diferència.  Sin 
distineion.  Indiscriminatím. 

DISTINGT,  A.  adj.  Lo  qne  no  es  idènticament 
lo  mateix  que  altra  cosa.  Distinto.  Alius.  ||  Dife- 
rent, de  diversa  clase  ó  qualitat.  Distinto.  Diver^ 
sns.  H  Intel-ligible,  clar,  sens  confusió.  Distinto. 
Perspicuus.  Q  separat. 

mSTINGTAMENT.  adv.  m.  Ab  distincció  ó 
claredat.  Dislinlamente.  Dilucidè.  ||  Diversament, 
de  un  modo  distmct.  Distintamente.  Aliter.  |  sepa- 
radament. 

DISTINGTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  facultat  de 
distingir.  Distintivo.  Yim  distinguendi  habens.  I 
m.  Insígnia,  divisa.  Distintivo.  Insigne,  ».  |  cà- 
fticm. 


DISTINGIBLE,  adj.  Lo  que  pól  dístingirse. 
Distinguible.  Quod  distingni  potest. 

DISTINGIR.  V.  a.  Conèixer  la  diferència  de 
las  cosas.  Distinguir.  Distinguo,  is.  P  Fèr  que  uiia 
cosa  's  difereocie  de  altra.  Distinguir.  Díscerno, 
is.  n  Separar  unas  cosas  de  altras  pera  evitar  la 
confusió.  Distinguir.  Segrego,  as.  U  Divisar,  vén- 
rer  de  llu^y  las  cosas  com  són  en  sí.  Distinguir» 
Perspicio,  is.  ||  met.  Estimar  mès  à  una  persona  ó 
cosa  que  altra.  Distinguir.  Superemíneo,  es,  prs- 
pono,  is.  II  Explicat-  una  proposició  de  dos  sentits. 
Distinguir.  Distinguo,  is. 

dístingirse.  V.  r.  Senya^arse,  lluir  entre 
altres.  Distinguirse,  senalarsef  lucir.  Praecello,  is. 

DISTINGIT,  DA.  p.  p.  Distinguido.  Dislinc- 
tus.  II  Separat  ab  punts.  Distinguido.  Interpunctua. 
I  adj.  ll-iustre,  noble,  sobresalient.  Distinguido. 
Iluslrís.  D  mil.  Lo  soldat  que  sent  noble  y  no  te- 
nint lo  necesarl  pera  mantenirse  de  cadet,  gosa 
de  algunas  distinccionsen  lo  sèu  cos,  com  són  V 
us  de  la  espasa,  la  exempció  de  las  mecànicas  dri 
quartet,  etc.  Distinguido.  Miles  gregarius. 

DISTRACCIÓ,  f.  La  acció  ó  efecte  de  distraa- 
rer.  Distraecion,  distraimiento.  Distractio,  nis.  H 
Diversió  del  pensament  ó  de  la  imaginació  en  co- 
sas diferents  de  las  que*s  tractan  ó  executan.  Dis- 
traccion.  Mentis  evagatio.  ||  Sobrada  llibertat  en  la 
vida  y  costums.  Distraccion.  Lícentia,  se.  ||  divbe- 

SIÓ,    RECREO. 

DISTRÀURER.  V.  a.  Fér  apariar  la  atenció  ó 
r  afecte  que^s  tenia  à  alguna  cosa.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Distr<ur.  Distraho,  is.  ||  Apartar  à 
algú  de  la  vida  virtuosa.  També  s'  usa  com  recí- 
proch. Distraer.  Perverto,  is.  |  Alegrar,  divertir. 
Solazar.  Oblecto,  as. 

DISTRÀURERSE.  v.  r.  Esbargir  V  ànimo. 
Distraerse.  Distrahi. 

DISTRET,  A.  p.  p.  Distraido.  Distraclus.  I 
adj.  Entregat  à  la  vida  llicenciosa.  Distraido.  Dis- 
solulus.  II  Lo  qui  no  posa  en  las  cosas  la  atenció 
quedeu.  Desatento.  Animo  distraclus  aliud agens. 
I  m.  ant.  districte. 

ESTAR  DISTRET,  fr.  No  estar  atent.  Estar  diverti" 
do,  distraido  ó  en  bahia.  Prsesenlem  abesse. 

VÍURER  DISTRET,  fr.  VÍURER  DIVERTIT. 

DISTRETAMENT,  adv.  m.  Ab  distracció.  Dis- 
traidamente.  Abstracto  animo. 

DISTRIBUCIÓ,  f.  Repartició  entre  mòlts.  Dis- 
tribucion.  Distributio,  nis.  |  Col-locació  oportuna 
de  las  cosas.  Disfrifructon.  Digestió,  nis.  jj  Reparti- 
ció entre  'Is  assistents  à  algun  acte  que  té  consig- 
nada pensió  ;  y  per  antonomàsia  la  dels  capítols 
ecclesiàslicbs.  Distribucion.  Distributio,  nis.  Q  Di- 
visió del  temps  destinant  sas  parts  à  varis  fins  y 
operacions.  Distribueion.  Temperis  distributio.  J 
ret.  Figura  quant  se  posan  en  lo  discurs  mòltas 
parts  juntas,  y  desprès  s'  hi  aplican  altras  tantas 
per  sòn  orde.  Distribueion.  Distributio,  nis. 

DiSimiBUBIIX»,  A.  n.  y  f.  (jnii  distrib«« 


589  DIT 

heíx.  Di^rUmdor^  distrilmior.    Dúlribvitor,  is. 

DISTBIBCHni.  V.  a.  Repartir  entre  mòlts. 
Dislribuir.  Distribuo,  is.  ||  Col•locar  las  cosas  per 
orde.  Distribuir.  Ordino,  as.  ||  Entre  estampers, 
desfer  los  motlles,  repartint  las  lletras  en  sas  res- 
pectivas  dasetas.  Distribuir,  Typographicas  litte- 
ras  in  capsulas  distribnere.  ||  Gastar  en  vàrias  co- 
sas. Distribuir.  Impensam  facere. 

DISTaiBUHIT,  DA.  p.  p.  Distribuido.  Distri- 
butus. 

DISTRIBUTIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut 
ó  facultat  de  distribnhir.  Distributiva.  Distributi- 
vus. 

DISTRIBUTIVAMEPIT.  adv.  m.  En  sentit 
distributiu.  Distributivamente.  Singillalim,  distri- 
butè. 

DISTRIBUTENT.  m.  y  adj.  DistribuyenU.  Dis- 
tribuens. 

DI8TRIGGIÓ.  f.  ant.  rigoe. 

DI8TRIGTAMENT.  adv.  m.  ant.  rigurosa- 

MB.NT. 

DISTRICTE,  m.  Espay  de  terreno  subjecte  à 
determinat  terme.  Distrito.  Territorium,  ii.  ||  Es- 
pay que  ocupa  y  compren  alguna  província  6  ju- 
risdicció; Distrito.  Ditio,  nis. 

DISTRIGTUAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  dis- 
tricte. Distritual.  Ad  territorium  pertinens. 

DISTURBI,  m.  Turbació  de  la  pau.  Disturbio. 
Dissidium,  ii. 

DIT,  A.  p.  p.  DicL•.  Diclus.  ||  m.  Una  de  las 
cinch  parts  prolongadas  que  naixen  del  palmell 
de  la  ma  y  de  la  planta  dels  peus.  Dedo.  Digitus, 
i.  II  Qualsevol  de  las  dotze  parts  iguals  en  que  'Is 
astrónomos  divideixen  lo  diàmetre  del  sol  ó  de  la 
lluna,  pera  la  observació  dels  eclipses.  DigitOy  de- 
do. Digilus,  i.  II  Cada  una  de  las  quaranta  vuyt 
parts  en  que  's  divideix  la  vara  castellana.  Dedo. 
Bigitus,  i,  dígitalis  mensura.  ||  gcom.  Mida  de  la 
extensió  del  gruix  de  un  dit,  ó  quatre  grans  de 
ordi  ab  respecte  à  la  amplària.  Entre  *I8  romans 
tenia  nou  llneas.  Dedo.  Digitus,  i. 

DIT  iNNULAR.  Lo  quart  de  la  ma, -anomenat  així 
perquè  s'  hi  portavan  los  anells.  Dedo  anular,  ó 
medico.  Digitus  annularis. 

DIT  DEL  MiTj.  Lo  tercer  de  la  ma,  que  es  lo  mès 
llarch  de  tots.  Dedo  del  corason,  cordial,  de  en  me- 
dio.  Bigitus  medius. 

DIT  ÍNDicB.  *L  segon  de  la  ma.  que  regularment 
serveix  pera  senyalar  alguna  cosa  extenentlo  en- 
vers la  part  que  's  vól  indicar.  Dedo  indice,  salu- 
dador  ó  mostrador.  Digitus  index. 

DIT  POLZE  ó  GROS.  Lo  pHmer  y  mès  gros  de  la 
ma  y  dels  peus.  Dedo  pulgar.  Pollex,  icis. 

DIT  xicH,  PETIT  ó  MANOVELL.  L'  Últim  y  mès  pe- 
tit de  la  ma.  Dedo  menique  ó  auricular.  Digitus  au- 
ricularis. 

DIT   T   FÉT,    Ó   TANT   AVIAT  DIT   COM    FÉT.   CXpr. 

ab  que  s*  explica  la  promptitut  ab  que  *s  fà  ó  *s 
fèu  alguna  cosa.  Diehoy  heeko.  hictam  acfactum. 


DIT 

ALSAi  u  BIT.  fr.  que  's  dia  oomper  aep]a)  |in 
significar  alguna  cosa.  Ahar  el  Mo,  BqiMo  wk 
aliquid  significaré. 

CONTAR  AR  LOS  DITS.  fr.  Fér  un  compte  anya- 
lant  la  numeració  ab  los  dits.  CemtorporíoiiMoi. 
Dígitis  computaré. 

DONAR  UN  DIT  DE  LA  MA  PRR  AUSUXi  COSA.  (f.  Ú 

que's  pondera  *1  vehement  desitj  de  lograr  algun 
cosa  ó  de  que  succehesca.  Dar  alga  hueno ,  iarm 
hrazo,  dar  vna  mano,  dar  un  dedo  de  la  mano.  Qaid- 
quam  vel  preliosum  dare. 

ESTAMPAR  LOS  ClNCH  DITS  BN  LI  CAIA  Dl  ALCtf.  ff. 

fam.  Donarli  una  bofetada.  Poner  d  tmo  los  àsm 
dedos  en  la  cara ,  llenar  la  cara  de  dedos.  Digitoi 
alicui  in  facíem  impingere. 

FÉR  ANAR  ó  MóuRER  LOS  DITS.  fr.  Dcuarse  prem 
à  executar  lo  que*s  fà  ab  los  dits.  Menear  los  p iiíy•- 
res.  Manibus  assiduis  laboraré.  |  Mónrerlos  cm 
qui  toca  las  teclas.  Teclear.  Digitis  crepitaré. 

FÉR  PETAR  LOS  DITS.  fr.  Fér  caslanyetas.  CaslmL 
tear.  Extremis  digitis  crepitaré. 

FÍCALi  'l  dit  ó  *ls  dits  i  LA  BOCA.  loc.  ab  q» 
s' assegura  que  algú  no  es  tonlo  com  se  presooíi. 
Métele  el  dedo  en  la  boca,  Quem  credis  Ditiiid, 
Oedípus  est. 

FICAR  LOS  DITS  k  LA  BOCA.  fr.  met.  Inquirír ,  mb- 
tràurer  ab  manya  à  algú  lo  que  sab.  Meter  Jotir- 
dos.  Secretiores  animi  sensus  callidè  exlorqnere. 

HAVER  DE  CAP  DB  DITS.  fr.  met.  ExpHca  '1  desi^ 
de  castigar  à  algú  ó  venjarse  de  ell.  Coger  n  In 
unas,  ó  entre  unas.  Apprehendo,  is. 

LO  DIT,  DIT.  expr.  ab  que  algú  dóna  k  entéodrer 
que's  ratifica  y  manté  en  lo  que  ha  dit.  Lo  ikh 
dicho.  Quot  scrípsí,  scripsi. 

LOS  DITS  DE  LA  m1  NO  SÓN  IGUALS,  fr.  DÒDa  k  CS- 

téndrer  que  hi  ha  diferència  en  loa  estats  y  dtf^ 
ses.  Los  dedos  de  la  mano  no  son  iguales,  Nec  pires 
digíti. 

MAMARSE  'l  DIT.  fr.  iróu.  Fér  lo  ximple  y  mani- 
festar que  no  's  compren  lo  que  no  's  vól.  Memsh 
se  el  dedo.  Stultitiam  simularé. 

NO  FALTARSBN  UN  DIT.  fr.  EstBT  mólt  prop  de  fer, 
ó  succehir  alguna  cosa.  Estar  dos  dedos  de  h*- 
cer,  etc.  Proximè  esse. 

NO  HAVERBI  UN  DIT  DE  DIFERÈNCIA,  fr.  qUe  pOOd^ 

ra  la  mòlta  semblansa  ó  igualtat  entre  las  cosís. 
A'o  discrepar  un  dedo.  Digitum  non  discreparé. 

NO  MAMARSE  \  DIT  Ó  NO  MAMARSB  'l  DIT  PBR  CUi- 

TURA.fr.  irón.  que's  diu  del  que  es  despert,  y  bo's 
deixa  enganyar.  Ao  mamarse  et  dedo.  Havd  bebè- 
tem  esse. 

NO  SABER  LOS  DITS  QtB  ,    Ó  QUANTS  DITS  TÉ  15  U 

MA.  fr.  Séralgú  mòlt  ignorant  y  tonto.  ^oukr 
cuantas  son  cinco.  Ineplum  esse. 

PICAR  LOS  DITS.  fr.  ESCAMAR. 

POSAR  LOS  DITS  i  LA  BOCA  DB  ALcti.  fr.  Incitarlo4 
provocarlo  k  que  diga  alguna  cosa  que  de  iHi* 
modo  no  diria.  Poner  en  el  disparetdor  é  o/^' 
Aliquem  ad  loquendum  provocaré. 


DIT 


CATALÀ. 


DIV 


681 


SBXTALAR  AB  LO  DIT.  fr.  Notar  à  algú  per  alguna 
circunstancia  ó  motiu  ó  pera  guardarse  de  ell. 
Seiialar  à  alguno  con  el  dedo.  Digilo  monstrare. 

SE  PENSA  TOCAR  AB  LO  DIT  AL  CEL.  expP.  fam.  SE 
PENSA  TOCAR  LO  CEL  AB  LAS  DENTS. 

SI  li'n  Diu  COM  LO  DIT,  SE'n  PBNDRÍ  COM  LA   MA  Ó 

COM  LO  BRAS.  que's  dia  de  aquells  que  per  tot  se  fi- 
can,  y  per  pocb  motiu  que  se'ls  done  '§  prenen  mès 
llibertat  de  lo  que  correspon.  Dame  donde  me  sien- 
te,  que  yo  haré  donde  me  aeueste.  Concedas  aliquid 
modo  jaro  sibi  caetera  sumet. 

TENIR  LO  DIT  AL  ULL  i  ALGÚ.  fr.  Teuírli  ràbia, 
antipatia.  Tener  hipo  con  alguno,  Alicui  infensum 
esse. 

TOCAR  AB  LO  DIT.  fr.  met.  ab  que  algú  expressa 
que  fàcilment  endevinaria  alguna  cosa  si  's  troba- 
va en  lo  cas  de  haverho  de  fér.  Adivinar  con  el  de- 
do, Digito  attingere. 

TOCAR  AB  LO  DIT  AL  CEL.  fr.  Sér  felis  en  alguna 
cosa.  Dar  con  el  dedo  en  el  cielo.  Gaelum  digito  at- 
tingere. 

tríurer  de  entre  DITS.  fr.  Fér  deixar  lo  que's 
tenia  mòlt  apretat  ab  ells.  Desengarrafar,  Digitis 
aduncis  oppressum  liberare. 

DITA.  f.  Lo  preu  que'l  comprador  posa  à  lo 
que  's  ven  y  arrenda.  Postura,  Licitatio,  nis. 

i  DITA  DE  TOTS  ,    DE  TOTHOM  ,    ETC.    m.    adv.  EX- 

pressa  que  alguna  cosa  's  té  generalment  per  cer- 
ta y  verdadera  per  assegnrarho  quasi  tots.  Segun 
pública  voz  y  fama.  Ut  omnes  dicunt. 

DONAR  DITA.  fr.  Posar  preu  lo  comprador  à  algu- 
na cosa  que*s  ven,  arrenda,  6  encanla.  Hacer  pos- 
tura, Licitari.  Q  fr.  met.  donar  cullerada. 

tríurer  de  DITA.  fr.  Oferir  mès  que  altre  per  lo 
que  s'  arrenda  ó  encanla.  Sacar  de  la  puja,  Pre- 
iium  augere.  |  Excedir,  superar.  Sacar  de  la  puja. 
Superaré. 

DITADA,  f .  La  porció  de  alguna  cosa  que  no  es 
del  tot  líquida,  com  mel,  etc.  que's  pren  ab  lo  dit. 
Dedada,  Quod  digito  colligi  potest. 

DITADA  DE  MEL.  met.  Lo  que's  fà  en  benefici  de 
altre  pera  entretenirlo  en  sa  esperansa ,  ó  pera 
consolarlo  de  lo  que  no  ha  lograt.  Dedada  de  miel, 
almendrada,  fíoreo^  lamedor.  Assentatiuncula,  se. 

DITET.  m.  d.  Dedillo ,  dedilo,  Digitulus,  i. 

DITIRÀMBIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al 
ditírambo.  Diliràmbico.  Dithyrambicus. 

DITIRAMBO.  m.  Poema  curt  que  serveix  pera 
sonar,  cantar  y  ballar  en  un  mateix  temps.  Diti- 
ramho.  Dithyranibus,  i.  ||  Himne  ple  de  entusias- 
me y  furor,  en  honor  de  Bacó.  Ditiramho,  Dithy 
rambus,  i. 

DITÓ  Y  DÍTONO.  m.  mús.  L' interval-lo  que 
consta  de  dos  tons.  Dilono.  Ditonus,  i. 

DITXA.  f.  Fortuna,  succós  felís.  Dicha.  Secun- 
da fortuna.  ||  pi.  riquesas,  honras,  plers. 

PER  DITXA.  m.  adv.  casualment. 

DITXARATXO.  m.  fam.  Ditxo  baix  ,  no  mòlt 
decent.  Dicharacho.  Scurrile  dictom. 


DITXO.  m.  Expressió.  Dieho,  Dicturo,!.  |  adaoi 
SENTÈNCIA.  I  Graciositat,  agudesa.  Chiste,  Scomim, 
atis.  II  Dicteri ,  motiu.  Apodo ,  moie,  Cognomen- 
tum,  i. 

DiTxo  AGUT  T  PICANT,  pulla,  chufíeta, Hordeus  £a- 
cetia. 

PER  DITXO  Ó  PER  DITXO  M*  BAN  DlTXO.  m.  adV.  Pef 

notícia  ó  relació  de  altre,  sens  haver  vist  la  cosa. 
De  ó  por  oidas,  Audivisse. 

DmcÓS,  A.  adj.  Felis,  afortunat.  Dichoso ,  ho- 
yante,  Fortunatus.  |  Lo  que  inclou  ó  porta  en  si  al- 
guna ditxa  ,  com:  soledat  ditxosa  en  tot.  Dichoso» 
Fortunatus.  y  Graciós,  xistós.  Decidor,  ehistoso.  Fa- 
cetus. 

DITX08AMENT.  adv.  m.  Ab  ditxa.  Dichoso- 
mente,  Auspicatò,  feliciter. 

DITXOT.  m.  fam.  ditxaratxo. 

DIUMENGE,  m.  Lo  primer  dia  de  la  setmana 
que  està  dedicat  especialment  al  Senyor  y  à  sòn 
cuito.  Domingo,  Dominica,  se. 

diumenge  de  pasqüetas.  Lo  de  la  octava  de  la 
pasqua  de  resurrecció.  Domingo  de  quasimodo^pai" 
euilla.  Dominica  in  albis. 

DiuMENGB  DE  PASSIÓ.  Lo  quiot  do  la  quaresma. 
Domingo  de  Làzaro.  Dominicd  quinta  quadrage- 
simae. 

DIUMENGE  DE  QuiNQUAGÉssiMA.  La  dominica  que 
precebeix  à  la  primera  de  quaresma.  Quincuagési" 
ma.  Dominica  quinquagesimae. 

DIUMENGE  DB  RAMS.  L'  Últim  de  la  quaresma ;  lo 
primer  dia  de  la  setmana  santa.  Dia  ó  domingo  d$ 
ramos  ó  de  los  ramos.  Dominica  palmarúm,  vel  íd 
palmis. 

DIUMENGE  DB  SEPTUAGÍ8SIMA.  La  domiuica  que  ce. 
lebra  la  Iglésia  tres  setmanas  abans  de  la  prime- 
ra de  quaresma.  Septuagésima,  Dominica  septua- 
gesimsB. 

DIUMENGE  DE  sBXAGÉssiMA.  La  domiuica  segoua  de 
las  tres  que's  contan  abans  de  la  primera  de  qua- 
resma. Sexagésima.  Dominica  sexagesimae. 

DIURÉTIGH,  CA.  adj.  med.  Aperitiu,  que  fa- 
cilita la  orina.  Diurético,  Diureticus. 

DIURNO,  A.  adj.  Lo  que  pertany  al  dia. 
Diumo,  Diurnus.  ||  astron.  S'  aplica  al  curs  que  un 
astre  fà  ab  vint  y  quatre  horas  de  llevant  à  ponent. 
Dturtio.  Diurnus.  |j  m.  Llibre  del  reso  dels  eccle- 
siàslichs  que  conté  las  horas  menors  desde  laudes 
fins  à  completas.  Diumo.  Horse  diurnae. 

DIUTURNITAT.  m.  Espay  llarguíssim  de 
temps.  DiutumiL•d,  Diuturnitas,  atis. 

DIUTURNO,  A.  adj,  Lo  que  ha  durat  ó  sub- 
sistit mòlt  temps.  Diutumo,  Diuturnus. 

DIVAGACIÓ,  f.  Obra  de  divagar.  Divagacúm. 
Yagatio,  erratio,  nis. 

DIVAGANT,  p.  a.  Lo  que  divaga.  Vagante,  va- 
gueante,  errdtico,  Yagans. 

DIVAGAR,  v.  n.  Anar  per  vàrías  parts  sens 
determinació  à  siti  ó  lloch  ó  sens  especial  deten- 
ció. Vagar,  divagar.  Yago»  erro»  as.  |  Anar  per 


ut 


DIY 


DIGGIONABI 


DIY 


despoblat  sens  trobar  camí  6  lo  qne's  busca.  Va- 
gar, dimgar,  Yago,  as.  I  met.  Discórrer  en  varie- 
tat de  espècies  sens  parar  lo  pensament  en  ningú- 
na.  Vagar,  dimgar.  Mentem  vagari.  ||  Yínrer  ociós 
sens  ofici  ni  benefici.  Vagar.  Yaquor,  aris.  [  Anar 
libre  alguna  cosa  ó  sens  V  orde  y  disposició  que 
regularment  devia  tenir.  Vagar.  Erro,  as. 

DIVAL8.  f.  pi.  Feslas  que  's  celebravan  à  la 
Diossa  Àugerona.  Divales.  Divalia ,  ium. 

DIVAN. m.  Supremo  consell  que  entre  *ïs  turcbs 
determina  *is  negocis  de  estat  y  de  justícia.  Dt- 
van.  Turcorum  supremus  senalus. 

ravÉlVDRfiS.  m.  Sisè  dia  de  la  setmana.  Vie- 
nès. Dies  veneris,  feria  sexta. 

DIVENDRES  SANT.  Lo  de  la  setmana  santa.  VUmes 
santó,  parasceve.  HebdomadsB  majoris  feria  sexta. 

DIVERBI.  m.  La  representació  ó  part  del  dra- 
BM  en  qae'is  actors  parian  uns  ab  altres.  Diverhio. 
Diverbium,  ii. 

DIVERGÈNCIA,  f.  ópt.  La  separació  ó  des- 
unió dels  raigs  de  la  llum  que  ban  snfert  la  re- 
fracció  ó  reflexió.  Divergència.  Radíorum  solis  dum 
refranguntur  disjunctio.  |  met.  Diversitat  de  opi- 
■ioos  ó  parers.  Divergència.  CoBsiliorum  discòrdia. 

DIVERGENT,  adj.  ópt.  S'  aplica  al  raig  de  la 
llum ,  que  bavent  sufert  refracció  ó  reflexió,  s' 
aparta  dels  demés.  DivergenU.  In  diversum  ¥er- 
«;ens. 

DIVERGIR.  V.  n.  Patir  divergència  *ls  raigs 
de  la  llum.  Divergir,  iivergir$e.  Divarico,  as. 

DIVERS,  A.  adj.  Lo  que  es  de  distincla  natu- 
ralesa, eq;)ècie,  número,  figura,  etc.  Diversa.  Di- 
versus.  Q  Dessemblant.  Diversa.  Diversus.  Q  pi.  Yà- 
rios,  mòlts.  Diversos.  Plures. 

DIVER8ABIENT.  adv.  m.  Àb  diversitat.  Di- 
virsamente,  Diversè. 

DrVERSIFIGAR.  V.  a.  Diferenciar,  variar. 
Diversificar.  Yario,  as. 

DIVERSIÓ.  í.  La  acció  ó  efecte  de  divertir  ó 
divertirse.  Diversion,  diverUmienlo.  Oblectatío,  nis. 
I  Entreteniment,  pasatemps.  Diversion ,  deporte. 
Animi  relaxatio.  ||  mil.  La  acció  de  cridar  ó  atràu- 
rer  al  enemich  à  una  ó  raès  parts  pera  dividir  sas 
forsas  ó  adquirir  altra  ventalja.  Diversion.  Hostium 
avocatio. 

DIVERSiSSni,  A.  adj.  sup.  Diversisimo.  Di- 
versissimus. 

DIVERSITAT,  f.  Yarietat,  desemblansa,  dife- 
rència. Diversidad.  Díversitas,  atis.  I  Multitud  de 
cosas  diferents.  Diversidad.  Copia,  ce.  ||  oposició. 

DIVERSIü,  VA.  adj.  Se  diu  del  medicament 
que's  dóna  pera  divertir  ó  apartar  los  Lumors  del 
paratge  en  que  ofenen.  Diversivo.  Diversivus. 

DIVERTIDAMENT,  adv.  m.  De  un  modo  di- 
vertit. DivertidamenU.  Lepidè. 

DIVERTIMENT,  m.  diversió.  1. 1|  Funció  ca- 
aera  de  ball,  milsica ;  entreteniment  de  mòlta  con- 
-curréncia.  Fesiin.  Privatum  lestnm. 

DIVERTIR,  v.  a.  Diatràurer.  Dwertw.  Bistft• 


ho,  is.  I  Entretenir,  recrear.  També  i  usa  com^^ 
cíprocb.  Divertir.  Oblecto,  as.  |  met.  Fér  acudir  I* 
humor  à  altra  part.  Divertir.  Deflecto,  is.  |éD 
Cridar  la  atenció  del  enemich  à  varias  parts.  J^ 
verlir.  Hoslem  distrahere. 

DIVERTIT,  DA.  adj.  Alegre,  festiu,  de  bn 
humor.  Divertida,  entretenido.  Festivus,  faceUM.  | 
DISTRET.  1. 1  Enlregatà  una  vida  llicenciosa  yé» 
ordenada.  Distraido.  Dissolulus. 

víuRER  DIVERTIT,  fr.  Tenir  amoTsque  distiaüa 
de  las  ocupacions  ordinarias.  Àndar  iivertiik 
Amori  indulgere.  H  Yíurer  distret  ab  donas,  jeeb 
ó  altres  vicis.  Andar  ó  estar  mal  divertida.  \A 
indulgere. 

Divt,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  à  Déu.  Dims. 
Divinus.  I  Lo  que  pertany  als  déus  falsos.  Divm> 
Divinus.  II  met.  Mòlt  excel-lent,  primorosíssim.ll• 
vino.  Exceilens. 

DIViCIA.  f.  ant.  RIQUESA. 

DIVIDENDO.  m.  arit.  Lo  número  que  iC  haéi 
dividir  ó  partir  en  tantas  parts  iguals  com  uniWl 
té  '1  divisor.  Dividendo.  Dividendum,  i. 

DIVIDIDOR,  A.  adj.  Lo  que's  pót  dividir,  ih 
vididera.  Divisibilis. 

DIVIDIR.  V.  a.  Partir,  separar  en  paris  algm 
cosa.  Dividir.  Divido,  is.  ||  Mediar  entre  dos  ciMI 
que  sens  això  estarian  unidas.  Dividir.  Interjaee^ 

«S.  Q  DISTRIRUHIR  ,  REPARTIR.  |  arít.  PARTIR.  |  OA 

Desunir  los  ànimos  y  voluntats,  ÍBlroduhÍDt  üi* 
córdia.  Dividir.  Disjungo,  is. 

DIVIDIRSE.  V.  r.  Separarse  de  la  compaayii» 
amistat  y  confiansa  de  algú.  Dividirse.  Dissociaiif 
sejungi. 

DIVINAL.  adj.  DIVÍ. 

DIVINAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  difl 
Divinatnente.  Diviné ,  divinilús.  ||  Admirablemiti 
ab  gran  perfecció  y  propietat.  Divinamenk.  f9 
egregiè. 

DIVINISAR.  V.  a.  Fér  divina  alguna  coRi 
atribuhirii  las  propietats  de  divina.  Los  gentils  ér 
vinisavan  als  homes,  de  lo  que  se  originà  la  id«ll- 
tría.  Dicinizar.  Divinitalem,  deitatem  tribaeie.  | 
Se  diu  per  participació  de  la  amistat  y  gràcia  éi 
Dèn.  Divinizar,  Sacro,  as. 

DIVINITAT,  f.  La  naturalesa  divina  y  eiséB- 
eia  del  ser  de  Dèu.  Divinidad.  Divinitas,  atis.  |  En 
lo  genlilisme  era  '1  ser  diví  que*ls  idólatias  atif- 
buhian  à  sos  falsos  Déus.  Divinidad,  Divinitas,  tó 
tas,  atis.  I  met.  Se  diu  de  una  cosa  excel•lent,  oa* 
ravellosa.  Divinidad.  Quam  excellentissimiUL  | 
iron.  RIDICULESA,  extravagíncia. 

Divis  ,  A.  p.  p.  dividit. 

DIVISA,  f.  Insígnia,  distinctin.  Divisa,  laét 
ne,  is. 

DIVISADAMENT  Y  DIV18AMENT.  ad?.*» 
separadament. 

DIVISAR.  V.  a.  Yéurer,  percebir  encait  fi^ 

confusament  algun  dijecte.  Diviiar.  Frospioio^i^ 

0  Dit  dels  actes  del  enteoimeiit.  DeseukvTf  esf** 


DIV 


CATALÀ 


DOB 


881 


turar,  divisar.  Conjicío,  is,  coojectnram  facere.  || 
Distingir  las  armas  de  las  famílias,  autorissar  1* 
escut  ab  algun  timbre.  iHvisar.  Insignio,  is. 

DIVISER.  m.  Hereu  de  bebetria  ó  que  pagava 
contribució.  Divisero,  devisero.  HaBres  ignobilis. 

DIVISIBILITAT,  f.  La  aptitut  y  disposició  de 
poderse  dividir  alguna  cosa.  Divisibilidad.  Divisi- 
bilitas,  atis. 

DIVISIBLE,  ad j.  Lo  qiie*s  pót  dividir.  Divisi- 
ble, Divisibilts. 

DIVISIDAMENT.  adv.  m.    aot.    separada- 

MKNT. 

DIVISIÓ,  f.  Obra  de  dividir.  Division.  Divisió, 
nis.  Q  Distribució.  Division.  Distributio.  nís.  ||  La 
part  de  un  exèrcit  que  opera  ó  marxa  separada- 
ment. iHvision,  Sejuncta  ab  acie  manus,  cohors.  || 
arit.  pABTició.  n  La  qoe's  fà  ab  dos  rallas  pera  po- 
sar la  suma  ó  qualsevol  resultat  de  una  operació 
aritmètica.  Galera,  Linea  dívisum  à  dividendo  se- 
parans.  ||  met.  Discòrdia,  desunió  dels  ànimos  y 
opinions.  Diviston.  Discòrdia,  s.  Q  lóg.  Modo  de 
conèixer  las  cosas,  pera  donar  una  idea  clara  de 
ellas.  Division.  Divisió,  nis.  Q  ortogr.  La  ralleta 
que  serveix  pera  denotar  la  partició  ó  divisió  de 
alguna  veu  al  fi  de  una  ralla,  passant  alguna  part 
de  ella  à  la  següent.  Division ,  guion.  Divísionis  sig- 
num.  I  ret.  distribució.  ||  ret.  proposició. 

DIVISIONAL.  adj.  Lo  pertanyent  à  divisió. 
Diviiional.  Ad  divisiooem  pertinens. 

DIVISIR.  V.  a.  ant.  dividir. 

DIVISIUy  VA.  adj.  Lo  que  serveix  pera  divi- 
dir. Divisivo.  Divisioni  deserviens. 

DIVISOR,  m.  arit.  Lo  número  pel  qual  s'  ba 
de  partir  altre  pera  saber  quantas  vegadas  cab  en 
aquest.  Divisor,  partidor.  Divisor. 

DIVISORI,  A.  adj.  Lo  que  serveix  pera  divi- 
dir. S'  usa  comunment  en  lo  forense.  Divisorio, 
Dividens.  ||  m.  Entre  estampers  fusta  en  que*8  col- 
loca  r  original,  assegurat  ab  lo  mordant,  pera 
anar  component.  Divisorio.  Tabula  tipograpbica 
exemplar  afilngens. 

DIVO.  m.  poct.  Renom  dels  emperadors  ro- 
mans. Divo.  Divus,  i. 

DIVORCI,  m.  Separació  de  dos  casals  en  quant 
à  la  cobabítació  y  llit.  Divorcio.  Dívortíum,  i. 

DIVORCIAR.  V.  a.  Separar  lo  jutge  ecclesiàs- 
tich  per  sa  sentència  à  dos  casats  en  quant  à  la 
cohabitació  y  llit.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Divorciar.  Divortiumexjure  pronuntiare. 

DIVORCIAT,  DA.  p.  p.  Divorciado.  Divorlio 
separalus. 

DIVULGACIÓ,  f.  Obra  de  divulgar.  Divulga- 
cion.  Divulgatio,  nis. 

DIVULGAdÍssim,  A.  adj.  sup.  Divulgadisi- 
mo.  Valdè  divulgalus. . 

DIVULGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  divulga.  Di- 
vulgador. Dívnlgans. 

DIVULGAR.  V.  a.  Publicar.  Divulgar,  Divul- 
go, as. 


DIVUL8IÓ.  f.  cir.  Separació  causada  per  una 
tensió  violenta.  Divuhion.  Divulsio.  nis. 

DIVUYT.  adj.  DÚm.  Número  compost  de  una 
desena  y  vuyt  unitats.  Díez  y  oeho,  Decem  et  octo, 
duodeviginti. 

DIVUYTÉ,  NA.  adj.  num.  ord.  Lo  que  com- 
pleta *1  número  de  divuyt.  Decimoctavo,  dieziüche" 
no.  Decimus  octavus,  duodevicessimus. 

DIX.  m.  Reparo  artificial  pera  contenir  las  ay- 
guas.  Dique.  Agger,  is.  Q  p.  p.  dit.  ||  Digui,  digué. 
Dije,  dijo,  Dixi,  dixit. 

DO. 

DO.  mús.  Primora  ven  de  la  escala  que  en  lo 
sistema  modern  substituheix  al  vt.  Do.  Hexacor- 
dii  prima  vox. 

DÒ.  m.  Dàdiva,  present,  regalo.  Don.  Donum. 
i.  II  Qualsevol  dels  béns  naturals  que  tenim  res- 
pecte de  Dèu  de  qui'ls  rebem.  Don.  Dei  munus.  || 
Gràcia  ó  habilitat  especial.  Don.  Dexterilas,  atis. 

Dó  DE  ACERT.  Lo  tÍDo  particular  en  pensar  ó  fér 
alguna  cosa.  Dondeacierio.  Prodentia,  bò. 

DÒ  DE  LLÍ6R1MA8.  Facilitat  en  plorar.  Dou  de  íd- 
grimas.  Lacrymarum  donum. 

DOBLA.  i.  Moneda  antígua  de  or  coneguda  en 
Espanya  y  principalment  en  Castella,  y  que  tinguó 
varis  valors,  lleys  y  figuras  en  diversos  temps.  ^- 
bla.  Nummus  aureus. 

DOBLA  CASTELLANA,  MORISCA,  MARROQUINA,  RALA- 
DÍ,  BLANQCILLA,  CEBTÍ,  8AM0RÍ,  BUDÍ.  DiferCDlaS  cla- 

ses  de  doblas.  Dobla  castellana,  etc.  Nummus  au- 
reus, etc. 

DOBLA  DE  DOS.  Moueda  de  or  de  pes  y  valor  de 
quaire  escuts.  Doblon  de  d  cuatro.  Nummus  aureus 
quadruplus. 

DOBLA  DE    OR    Ó  DE  QUATRE   DUROS.  Moueda   do  Or 

de  pes  y  valor  de  dos  escuts.  Doblon  de  oro.  Num- 
mus aureus  duplus,  duplio,  nis. 

DOBLA  DE  QUATRE.  Moucda  de  or  de  pes  y  valor 
de  vuyt  escuts  de  or.  Doblon  de  d  ocko.  Nummus' 
aureus  octuplus. 

DOBLA  SENZILLA.  Moueda  imaginària  de  valor  de 
seixanta  rals.  Doblon  sencillo.  Nummus  aurea  sexa* 
ginta  argenteolis  constans. 

MITJA  DOBLA  DE  QUATRE.  DOBLA  DE  DOS. 

sÉR  CURTA  LA  DOBLA.  fr.  mot.  y  fam.  ab  que's 
nota  la  poca  capacitat  de  algú.  Akanzdrsele  poco  d 
alguno;  ser  de  cortos  alcances.  Parum  ingeoio  pol- 
lere. 

DOBLADAM£NT.  adv.  m.  Al  doble.  Doblador 
mente.  Duplicatò,  dupliciter.  ||  ant.  Ab  malícia  y 
engany.  Dobladamenlef  doblemente.  Subdolò. 

DOBLADURA.  f.    DOBLEGADURA. 

DOBLAMENT.  m.  ant.  duplicació. 

DOBLAR.  V.  a.  Aumentar  alguna  cosa  altre 

tant  mès.  i>o6/ar.  Duplico,  as.  ||  doblegar,  torcei. 

II  En  los  jochs  de  bolas  com  billar,  etc.  fér  que  la 

bola  ferida  per  altras  se  mude  al  ooslat  oposat. 


581 


DOB 


DICCIONARI 


DOC 


Doblar.  Globulam  in  adversam  areie  parlem  mit- 
er6.  D  Y.  n.  Fér  V  últim  toch  ab  las  campanas. 
Doblar,  Ultimo  pulsa  cimbala  qnatere. 

DOBLARIA,  f.  Gruix.  Grueso.  Crasilies. 

DOBLAR8E.  ▼.  r.  Cedir  à  la  persuasió  ó  à  la 
forsa.  Doblarse.  Cedo,  is. 

DOBLAT,  DA.   p.  p.  Doblada.  Duplicatus.  Q 
adj.  met.  Qui  fingeix  y  dissimula,  ocultant  lo  sèu 
modo  de  pensar.  Doblada,  doble,  simuladoy  artifi- 
cioso,  solapado,  Subdolus,  lybica  fera. 

DOBLE.  adj.  Allretant  més.  Doble,  Dup!oplu- 
ris.  J  Gruixut,  de  mòlt  cos.  Doble,  Duplus.  ||  Dit 
del  subjecte  petit  y  rabassut.  Doble,  doblada,  do- 
bladillo,  Torosus.  ||  gram.  Lletra  que'n  val  dos. 
com  la  X  en  lo  llatí.  Doble,  Duplex.  ||  mús.  Se  diu 
de  una  consonància  respecte  de  altre,  quant  la 
una  es  repetida  y  tenen  un  terme  comú.  Doble, 
redoble,  Duplex.  Q  En  lo  reso  ecclesiàstich  se  diu 
de  la  festa  mès  solemne  que  la  simple  y  semido- 
ble,  y  *s  repeteixen  enteraslas'antífonas,  etc.  DO' 
bU,  Duplex.  y  Parlant  de  tercianas  la  que  no  dei- 
xa cap  dia  de  descans.  Doble.  Duplex.  Q  doblat. 
t,  II  Dit  de  la  clau,  que  té  mès  guardas  de  las 
regulars.  Doble,  Superior.  ||  m.  DOBLiau.  y  ant. 
Solapada  malícia.  Doblei,  Dolus,  simulatio. 

AL  DOBLE.  m.  adv.  Dobladameot.  Al  doble,  otro 
ianto  mas.  Duplicitèr,  in  duplum. 

cosTAB  DOBLE.  fr.  Pagar  alguna  cosa  mòlt  mès 
de  lo  que  val.  Costar  la  torta  un  pan,  Duplo  pluris 
emi. 

PA6ARLA,  Ó    PAGARLO    DOBLE.    fr.   Sufrir    Càstich 

doblat.  Pagaria  doble.  In  duplum  luere. 

DOBLEGH.  m.  La  part  que's  dobla  y  *1  sèch 
que  queda  en  lo  que's  doblega.  Doblez,  dobladura, 
Plicatura,  ae.  y  Lo  saxó  ó  tavella  en  la  roba.  Re- 
pulgo.  Replicatio,  nis.  y  inflexió,  encorvaduea.  y 

PLECH.  I  FRASE,  y  VORA  EN  LA  ROBA. 

DOBLEGABLE.  adj.  Lo  que's  pót  ó  es  fàcil 
de  doblegar.  Flexible,  doblegable.  Flexibilis. 

DOBLE6ADURA.  f.  y 

DOBLEGAMENT.  m.  p.  n.  doblech. 

DOBLEGADÍS,  8A.  adj.  Lo  que  té  proporció 
pera  doblegarse.  Doblegadizo,  cimbreno.  Flecti  ap- 
tus. 

DOBLEGAR.  V.  a.  Plegar,  tòrcer  una  cosa 
sobre  altra.  Doblar,  doblegar.  Plico,  as.  y  Yin- 
clar,  brincar.  Doblar,  cimbrar.  Lento,  as,  inflec- 
to,  is.  y  met.  Obligar,  inclinar  à  fér  lo  contrari 
de  lo  que*s  pensava  ó  intentava.  Doblar,  doblegar. 
Consilio  deflectere.  Q  Dit  del  ferro.  Acodillar,  Cur- 
vo,  as.  y  Pegar  ab  cosa  prima,  (imbrar.  Flexibili 
virga  caBdere. 

DOBLEGAT,  DA.  p.  p.  Doblado,  cimbrado, 
doblegado.  Tnflexus. 

DOBLET.  m.  En  lo  joch  de  billar  es  la  sort  que 
*s  guanya  per  dirigirse  la  bola  després  de  tocar  en 
la  taula  ó  barana  al  punt  que  s'  intenta.  Dohlete. 
In  globulorum  eburneorum  ludo  sors  qusedam. 

DOBLO.  m.  Moneda  de  or  que  ha  tingut  dife- 


rents valors  en  Espanya.  En  lo  dia  es  imaginàriíy 
val  60  rals.  Doblon.  Dnplio,  nis. 

DÒCIL.  adj.  Suau  de  condició.  DóeU.  Docilis.] 
Apte  pera  sér  ensenyat.  Dòcil.  Docibilis.  |  Dit  ée 
la  pedra,  metall,  etc.  fàcil  de  traballar.  DoiiL 
Mollis. 

DOGILÍSSIBI,  A.  adj.  sup.  DociHsimo.  Ininè 
docilis. 

DOGllissiMAllfENT.  adv.  m.  snp.DoeOiil• 
mamente,  Levissimè. 

DOCILITAT,  f .  Bona  disposició  pera  apéndm 
ó  fér  alguna  cosa.  DocilUad,  Docilitas,  atis.  |  S» 
vilat  de  geni.  Doeilidad,  Ingenu  suavitas. 

DÒCILMENT,  adv.  m.  DóeiliMnte.  Docilitat 
leniler. 

DOGITA8  Y  DOCETAS.  m.  pi.  Sectaris  U 
sigfe  II,  partidaris  de  Marció  que  sosteniaa  qv 
J.  G.  solament  havia  nascut  mort  y  ressuscitat  ci 
apariéncià.  Docitas,  doeetas,  Docit»,  orum. 

DOCTAMENT.  adv.  m.  Doctamente.  Docte. 

DOCTE,  A.  adj.  Sabi,  literato.  Doeio,  Doctv. 

DOCTtsSIMy  A.adj.  sup.  Doclisimo,  Doctifli- 
mus. 

DOCTtsSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Docíinail• 
mente,  Doctissimè. 

DOCTOR,  A.  m.  y  f .  Qui  ensenya  alguna  ei» 
eia  ó  art.  Doctor,  Magister,  tri.  y  Qui  ba  rebot» 
lemnement  en  alguna  universitat  1*  últim  y  wÈ$ 
preheminent  grau,  per  medi  del  qual  pót  enscüjV 
en  totas  parts  sobre  aquella  facultat  ó  ciéncit  A 
que's  gradua.  Doctor,  Doctor,  is;  acadèmica  ài* 
toris  laurea  insignitus.  y  Títol  que  la  Iglésia  dètt 
à  alguns  Sants  que  ab  major  profunditat  de  dodrh 
na  defensaren  nostra  santa  religió  ó  enaen^aral 
pertanyent  à  ella.  Doctor.  Ecclesiae  doctor.  |  ■ 

JB. 

SEMPRE  HI  BA  DE  HAVER  MÈS  DOCTORS  QUE  IfC/OEt 
RIS.  loC.  prOV.  SÉR  ADVOCAT  DE  CAUSA8  FEEDUBit. 

DOCTORAL,  adj.  Lo  pertanyent  al  decM** 
Doctora/.  Ad  doctorem  pertioens.  y  Canooicitqfll 
dóna  per  oposició  à  un  graduat  en  dret  caB6ÍÉl 
ó  civil  per  universitat  aprobada.  Doctoral.  GuNU* 
calus  juris  canoníci  autcivilis  doctori  conferal• 
dus.  y  Dit  del  mateix  canonge  queU  obté.  M^ 
ral.  Peculiari  doctoris  munere  fungens  caooaicak 

DOCTORAAIENT.  m.  L*  acte  y  efecte  de  à^ 
torarse.  Doctoramienlo.  Doctoris  inauguratio. 

DOCTORAR.  V.  r.  p.  u.  Donar  lo  grau  de  kt 
tor.  Doctorar.  Doctorem  inauguraré. 

DOCTORAT,  m.  Grau  de  doctor.  Doclsnk 
Doctoris  gradus . 

DOCTORET.  m.  d.  Doclorcillo,  i(o,  lodoclB» 

DOCTRINA,  f.  Ensenyansa,  instrucció.  M^ 
na.  Institutio,  nis.  y  Ciència,  erudició.  Itortrai 
Eruditio,  nis.  \  La  plàtica  que's  fà  al  poble  ^ 
cant  la  doctrina  cristiana.  Doctrina,  De  institiih 
ne  cristiana  conciuncula.  y  La  opinió  de  TOíVlf 
en  qualsevol  matèria.  Doctrina.  Doctrinai  fr| 

CATECISME. 


DOL 


CATALÀ. 


DOL 


58S 


DOCTRINA  CRISTIANA.  La  que  déu  saber  lo  cris- 
tià per  rahó  de  sa  professió.  Doctrina  erisiiana. 
Doctrina  christiana. 

NO  S'  APRÈN  LA  DOCTRINA  PARLANT  AB  LA  CATARI- 
NA.  rcf.  Qül  VÓL  PB IX  QUE's  MULLE  'l  CüL. 

DOCTRINAL,  adj.  MORAL. 

DOCTRINER.  m.  Qui  explica  la  doctrina.  Z)oe- 
trinero,  doctrinador,  Chrístianae  institulionis  ma* 
gister. 

DOCUMENT,  m.  Instrucció  ,  y  particularment 
avis  y  consell  pera  apartar  de  obrar  mal.  Docu- 
mento. Documentum,  i.  ||  Escriptura  ó  instrument 
ab  que*s  proba  ó  confirma  alguna  cosa.  Documento, 
Documentum,  i.  ||  pi.  principis,  elements. 

DOGA.  f.  Cada  una  de  las  fustas  de  quc's  com- 
ponen las  bòtas  ó  barrils.  Duela,  Doliaris  tabula. 

DOGAL.  m.  Corda  ab  un  Has  pera  lligar  las 
cabalcaduras  pel  coll ,  y  també  pera  arrastrar  ó 
penjar  als  reos.  Dogal,  Funis  collo  applicitus.  || 
ant.  cabestre.  ||  met.  Risch  ,  traball  gran.  Dogal, 
Afílictio,  nis,  angor,  is.  • 

TROBARSE  AB  LO  DOGAL  AL  COLL.  fr.  Trobarso  en 
un  gi-an  apuro.  Esiar  con  el  dogal  d  la  garganta; 
tener  el  dogal  al  cuello.  In  discrimine  versari. 

DOGMA.  m.  La  proposició  que  s*  asenta  per 
ferma,  y  com  à  principi  innegable.  Axioma,  dog- 
ma. Dogma,  alis.  ||  Veritat  revelada  per  Déu  ,  de- 
clarada y  proposada  per  la  Iglésia  pera  nostra  cre- 
éncia.  Dogma.  Dogma,  atis.  ||  Proposició  fundamen- 
tal  dels  heretges  com  principi  de  sas  erradas  sec- 
ias.  Dogma,  Dogma,  atis. 

DOGMÀTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  als 
dogmas.  Dogmàtico,  Dogmalicus.  ||  L'  autor  que 
tracta  dels  dogmas.  Dogmàtica.  Dogmaticus.  ||  Lo 
fílosop  que  persuadit  do  que  las  cosas  per  sa  na- 
turalesa són  com prehensibles  assenta  principis  que 
li  apareixen  certs.  Dogmàtico,  Dogmaticus. 

DOGMATI8AR.  v.  a.  y 

DOGMATI8TAR.  V.  a.  ant.  Ensenyar  dogmas 
falsos  y  oposats  à  nostra  catòlica  religió.  I)oyma(í- 
car.  Erroneum  dogma  disseminaré. 

DOGUER.  m.  Embarcació  gran  holandesa  de 
dos  arbres,  semblant  al  quetxe,  y  s'  emplea  en  los 
mars  del  nort  pera  pescar  T  arench.  Drogue ,  do- 
gre,  Navis,  is. 

DOJO.  (1)  m.  adv.  Ab  abundància.  A  pote ,  d 
fanegadas.  AfTatim,  copiosè. 

DOL.  m.  Dolor ,  llàstima  ,  aflicció  ó  sentiment. 
Duelo.  Dolor,  is.  |{  Demostració  de  sentiment  per 
la  mort  de  algú.  Duelo.  Luctus,  us.  ||  Lo  vestit  ne- 
gre que's  pórla  per  la  mort  de  algú.  Luto,  Fúnebre 
vestimentum.  ||  ant.  dolo. 

DEIXAR  LO  DOL.  fr.  Deixar  lo  vestit  que  ho  indica. 
Dejar  el  luto.  Fúnebre  vestimentum  deponere. 

FÉR  DOL.  fr.  Causar,  móurer  à  llàstima  ó  com- 
passió. Dar  ,  hacer  ,  poner  làstima,  Misericordiam 
concitare. 

FÉR  LO  CAP  DEL  DOL.   ff.  fit fÍ#*  i 

in  luctus.  t    .^i 

TOMO  1. 


POSAR  ó  cuBRiR  Dl  DOL.  fr.  Enlutar,  Funebri  ap- 
paratu  cooperire. 

posARSB  ó  VESTiRSE  DOL  ó  DE  DOL.  fr.  Yestirse  do 
negre  pera  deqotarlo.  Tomar  luto  ,  vestirse  de  luto. 
Lúgubres  vestes  induere. 

DÒLAR.  V.  a.  ant.  Ribolejar  ,  pulir  la  fusta  ó 
pedra.  Dòlar,  acepillar,  Leyigo,  as. 

DOLGAM.  Veu  ant.  Me  serà  dulee,  Mihi  dulco 
erit. 

DOLCESA,  f.  ant.  DOLSOB,  DOLSDRA. 

DOLCH.  m.  ant.  dolor. 
DÓLDRER.  V.  n.  Patir  dolor.  ítkr,  Doleo,  es, 
doloreaíQci.  ||  Causar  en  V  animo  sentiment,  pena 
ó  desagrado.  Doler,  Animi  aegritudine  aíficere.  | 
Saber  mal  que's  perda  ó  mal-logre  alguna  cosa. 
Sentir,  dar  làstima,  Sentio,  is.  |  Causar  dolor.  Dih 
ler.  Dolorem  afferre. 

DÓLDRER8E.  V.  r.  Queíxarse,  sentir  algun 
mal,  expressarlo.  DoUrse,  Indoleo,  es.  ||  Arrepen- 
tirse.  Dolerse,  Posnitet ,  ebat.  ||  Tenir  algú  senti- 
ment de  no  poder  fér  lo  que  desitja,  ó  de  algun 
defecte  que  no  pót  remediar.  Dolerse.  iEgrè  ferre. 

II  Tenir  llàstima  de  lo  que  altre  pateix.  Compade- 
eerse,  dolerse.  Alicujus  vicem  dolere. 

DOLÉNCIA.  f.  Indisposició,  malaltia,  atxaque. 
Dolencia.  Dolentia,  se,  morbus,  i. 

DOLENT,  A.  adj.  Faltat  de  la  bondat  corres- 
ponent. Malo.  Pravus.  ||  Perjudicial  àla  salut. 
3íaIo,  danoso.  Perniciosus,  noxius.  ||  Depravat,  vi- 
ciós, corromput.  Malo,  Perperus.  ||  Pervertit,  bri- 
vó.  Malvada,  malo.  Nequam ,  scelestus.  ||  Reo,  de- 
linqüent. Malo.  Nocens.  ||  Dit  de  la  sort ,  etc.  des- 
graciat, infelís.  Malo,  desgraciada.  Nubilus,  ater. 

II  Dit  del  vestit  vell  y  esquinsat.  Viejo,  raido,  des- 
trozado  ,  roto,  Pannosus.  Q  Espatllat ,  que  no  pót 
servir.  Malparada ,  menoscabado,  maltratado,  Per- 
ditus,  vexatus.  ||  Dit  de  la  fruyta  podrida  ó  mal- 
mesa. Dahado,  Putridus.  ||  Lo  inferior  y  de  poca 
estimació  en  sa  classe.  Ruin,  Spernendus.  ||  Peca- 
dor. Malo.  Pcccans.  ||  Dit  del  temps  destemplat. 
Desabrido,  Gravis.  ||  ter.  malalt.  |  ant.  angustiat. 

II  Dit  dL'  la  terra  equival  à  aspra  ,  desigual ,  mon- 
tanyosa.  Doblada,  Saltuosa.  H  Dit  de  la  fruyta  de 
esc!ofoIla  que  s*  ha  secat  ó  podrit  lo  de  dins. 
Vano,  Yacuus. 

FÉR  DOLENT  k   ALGÚ  DE  ALGUNA  COSA.  loC.  aut. 

Fi^rlo  dóidrer  de  ella.  Hacer  que  le  pese,  Pisuitus 
facere. 

FÉR  TORNAR  DOLENT,  fr.  Danyar  ,  malmétrer  al* 
guna  cosa.  Malear.  Perdo,  is.  ||  Pervertir  à  algú. 
Malear,  malignar,  viciar,  inficionar.  Corrumpo,  is. 

MÉS  VAL  UN  DOLENT  CONEGUT  QUE  UN  BO  PER  CO- 
NÈIXER, ref.  Aconsella  que  val  mès  tractar  ab  un 
conegut,  encara  que  tinga  alguna  falta,  que  ab  un 
desconegut  que'n  pót  tenir  móltas  mès ;  ó  que  no 
debem  aventurar  lo  que  tenim  ab  la  esperansa  de 
lo  que  se'ns  afigura  millor.  Por  el  oMado  dejé  el 
conocido,  y  vime  arrepentido.  Cognita  iaudatia  post- 
babuisse  piget. 

76 


y 


586 


DOL 


DICCIONARI 


DOM 


BEU  UkS  DOLENT  QUE  ALLÒ  QUB  LLlNSÀlf  ,  ó  QUE 

UNA  CAPA  BSQUiNSADA.  fr.  Pera  ponderar  quant  vil 
y  dolent  es  algú.  Ser  mas  min  que  su  zapato,  Pra- 
YÍssimnm  esse. 

DOLENTAMENT.  adv.  m.  MalL•dosamtníe, 
Prolervè. 

DOLENllEHIA.  f.  Picardia.  Maldad,  malieia 
picardia.  Nefas,  nequitia,  m.  Q  Bellaqueria,  astúcia. 
Malícia,  Yersutia,  a. 

DOLENTtsSIM,  A.  adj.  snp.  Pésimo,  malisi- 
mo.  Pessimus^^ 

DOLL.  m.  Wmlg  de  aygua  ó  altre  líquit  qne 
surt  ab  forsa  per  part  estreta.  Chorro,  horhollon, 
horhoton.  Saiientis  aqaae  ímpetus.  ||  Eo  alguns  ins- 
truments com  bayoneta  ,  cavacb  ,  etc.  lo  mànecb 
vuyt  del  mateix  metall,  dins  del  qual  se'n  acomoda 
altre  de  fusta.  Cuho,  Manubrinm,  ii. 

k  BELL  DOLL.  m.  adv.  Gopiosament,  ab  àbundàn* 
eia.  A  ehorros.  Copiosissimè. 

DOLLAR.  m.  Moneda  de  plata  dels  Estats  Lnits 
y  de  Inglaterra  que  equival  à  poch  mès  de  19  rals. 
Dollar,  Moneta  síc  dicta. 

DOLO.  m.  Ficció,  engany.  Dolo,  Dolus,  i.  ||  for. 
Mala  fé  en  los  contractes ,  plena  deliberació  en  los 
delictes.  Dolo,  Dolus,  i. 

DOLOR.  m.  Sensació  molesta ,  aguda  y  cruel 
de  alguna  part  del  cos,  que  altera  V  estat  natural. 
Dolor.  Dolor ,  is.  |  Sentiment ,  aflicció ,  angústia. 
Dolor.  Animi  a^gritudo.  Q  Arrepentiment.  Arrepen- 
timiento,  L•lor.  Poenitentia,  ae.  ||  mit.  Filla  del 
Erebo  y  de  la  nit.  Dolor.  Dolor ,  is.  H  Los  que  so- 
brcvenen  al  part.  Entueríos.  Tormina,  um. 

DOLOB  CÓLICH.  CÓLICII. 
DOLOB  DE  TBIPAS.  TOESÓ. 

DOLOR  SOMORT.  Lo  que  no  es  agut  y  molesta  con- 
tínuament. Dolor  sordo.  Lenis  dolor  non  intermis- 
sus. 

DOLORS  DB  PART.  Los  quo  sent  la  dona  al  temps  de 
parir.  Dolores  de  par  to.  Dolores ,  ó  puerperi  dolo- 
res. 

TENIR  DOLORS,  fr.  Estar  en  dias  de  parir.  Estar 
eon  dolores.  Parlus  doloribns  laboraré. 

DOLOR£JANT.  adj.  ant.  dolorit.  |  malaltís. 

DOLOREJAR.  V.  n.  ter.  dóldrer.  4. 

DOLORET.  m.  d.  Dolorcillo,  ito.  Levis  dolor. 

DOLORinCHy  CA.  adj.  Lo  que  causa  dolor. 
Doloroso,  dolorifieo.  Dolorificus. 

DOLORIT9  DA.  adj.  Afligit,  desconsolat.  Dolo- 
rtdo.  Dolens,  moBrens.  Q  Qui  pateix  dolor.  Dolorido. 
Dolens ,  dolorosus. 

DOLORÓS,  A.  adj.  Lo  que  mou  à  llàstima  y 
compassió.  Doloroso.  Dolorificus.  Q  Lo  que  causa 
dolor.  Doloroso,  Dolore  afiiciens. 

DOLOROSAMENT,  adv.  m.  Ab  dolor.  Doloro- 
samente.  Dolenter.  J  llastimosament. 

DOLOROSisSIMy  A.  adj.  sup.  Dolorosisimo. 
Acerbissimus. 

DOLÓSi  A.  adj.  Enganyós.  FraudulentOf  dolaso. 
Dolosus. 


DOLOSAMENT.  adv.  m.  Ab  dolo.  DolosavMiUe. 
Dolosè. 

DOLRE.  m.  ant.  dolor. 

DÓLRER.  V.  n.  etc.  dóldrer. 

DÒL8,  A.  adj.  Suau  y  agradable  al  paladar. 
Duke.  Dulcis.  D  Lo  qne  no  es  agre,  ni  amarch. 
Dulct.  Gralus.  ||  Agradable,  gustós,  apacible.  Sua- 
ve,  dulee.  Suavis.  ||  pint.  Lo  dibuix  suau  y  lo  que 
té  color  hermós.  Duke.  MoUís,  leoior.  |  ret.  Dit  del 
estil  fàcil  de  pronunciar.  Duke.  Dulcis.  ||  dúctil.  | 
Dit  del  temps  apacible.  Blando,  amoroso,  templado. 
Placidus.  II  Dit  del  menjar  que  no  té  la  sal  corres- 
ponent. SosOf  dulcey  insipido.  Fatuus.  ||  m.  dolsor. 

SÉR  MÒLT  DOLS  Ó  DOLS   COM  UN  STICRE   ó   COM   UNA 

MEL.  fr.  Pondera  la  gran  dolsor  de  alguna  cosa. 
Ser  un  almihar,  ó  duleè  eomo  un  mosto.  Sacchari 
cremor. 

DOLS  AM  ARA.  f.  dclcamara. 

DOL8AMENT.  adv.  m.  Ab  suavitat  y  dolsura- 
Melifluamente,  dulcemente.  Jucundè. 

DOLSAYNA.  f.  Instrument  de  boca  un  poch 
mès  curt  que  la  xirimía,  y  to  mès  alt.  Duhaina. 
Dulcior  tíbia.  Q  dolsor. 

ALTRA  COSA  ES  AB  DOLSATNA.  loC.  fam.  ALTRA  COSA 
ES  AB  GUITARRA. 

DOLSAYNER.  m.  Lo  tocador  de  dolsayna.  Dul- 
zainero,  Dulcioris  tibíse  fidícen. 

DOLSEJAR.  V.  n.  Tenir  lo  vi  un  punt  de  dols, 
ó  saber  al  most.  Remostarse,  remoslecerse.  Mustum 
sapere. 

DOLSiSSIM,  A.  adj.  sup.  Dukisimo.  Dulcissi- 
mus. 

DOLSOR  Y  DOLSURA.  f.  Qualitat  de  dols. 
Dulzura.  Duicedo,  inis.  ||  met.  Suavitat,  deleyie. 
Dul^ra.  Dulcitas,  atis. 

DOLSURA  DE  TEMPS.  Templaosa,  bonansa.  Blandu- 
ra  de  tiempo.  Temporis  jocunditas. 

DOMAé  f.  BEBDÓMADA.  2. 

DOMABLE,  adj.  Lo  que  's  pót  domar.  Doma- 
ble. Domabilis. 

DOMADORj  A.  m.  y  f.  Qui  doma.  Domador* 
Domitor,  is. 

DOMAMENT.  m.  ant.  La  acdó  de  domar.  De- 
madura.  Domilus,  us. 

DOMAR.  V.  a.  Subjectar,  amansar,  fér  dòcil 
algun  animal  à  forsa  de  exercici  y  ensenyansa. 
Domar.  Domo,  as.  ||  Subjectar,  dominar  à  algú. 
Sojuzgar^  domar,  sujetar,  domenar.  Coérceo,  es.  | 
met.  Reprimir  las  passions  ó  afectes.  Domar.  Libi- 
diuem  frangere. 

DOMÀS.  m.  Tela  de  seda  ó  llana  bastant  doble 
ab  dibuixos  del  mateix  color.  Damaseo.  Damasce- 
num  sericum.  jj  pi.  draps.  3. 

MiTj  domís.  Damasina.  Textum  sericum  damas- 
cenum. 

DOMAT,  DA.  p.  p.  Domada.  Domítus. 

DOMDAR.  V.  a.  ant.  domar. 

DOMENGE.  m.  ant.  y 

DOBIENJADURA.  f.  ant.  DOMINI. 


DOM 


CÀTALi. 


DON 


587 


DOBIER.  adj.  La  persona  qne  cnyda  de  algan 
ofíci  ó  encàrrech  per  setmanas.  Semanero^  hehdO" 
madario.  Hebdomadarius,  ii.  ||  curat.  2. 

DOMESTIGABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  domesti- 
car. Domeslicahle,  Mansuescendi  capax. 

DOMESTICACIÓ,  f.  Obra  de  domesli&ir.  Do- 
madura.  Domitus,  us. 

DOME8TICADOR,  A.  m.  y  f.  àmat^sador. 

DOMÉSTICAMENT.  m.  àmansambnt.  ||  adv. 
De  un  modo  domés lícb,  sens  cumpliment.  Domés- 
ticamenu,  Familiariter.  ||  Ab  economia.  Casera- 
menu,  domésticamente,  económieamenU,  i£conomi- 
cè. 

DOMESTICAR.  V.  a.  Acostumar  à  la  vista  y 
companyia  del  bome  al  animal  fer  y  salvatge.  Do- 
mesticar, domenar,  amansar,  desembravecer,  esta- 
hlar.  GicurO)  as.  ||  Suavisar  las  costums  ó  natura- 
lesa de  algú.  Domesticar,  Mansuefacio,  is. 

DOMESTICAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Domesticada. 
Cicuratus. 

DOMÉSTICH,  CA.  adj.  Propi  de  la  casa.  Ca- 
seroj  domestico,  Cicur.  ||  m.  Dit  dels  criats  y  fami- 
liars de  una  casa.  Domestico,  Domeslicus,  i. 

DOBacnj.  m.  Casa  ó  llocb  abont  s*  babita,  y 
r  acte  de  estar  establert  y  empadronat  en  alguna 
part  baix  las  condicions  que  prevé  '1  dret.  Domici- 
lio, Domicilium,  ii.  Q  Avebinat.  Aveeindado,  domi- 
ciliario,  Municeps,  ipis. 

DOMICILIARSE.  v.  r.  Establir  sa  residència 
en  algun  poble  ab  intenció  de  permanéixer  allí. 
Avecindarse,  domiciliarse,  establecern,  Domicilium 
sibi  constiluere. 

DOMICILIAT,  DA.  p.  p.  Domiciliado,  Domi- 
cilio conslilutus.  Ú  adj.  Establert  en  algun  llocb 
ab  casa  y  familia.  Domiciliado,  Municeps,  ipis. 

DOMIFICAR.  v.  a.  astr.  Dividir  lo  cel  en  12 
casas  pera  ordenar  algun  tema.  Domificar.  Ccelum 
duodecim  in  domos  partiri. 

DOMINACIÓ,  f.  Scnyoriu,  imperi  que  té  *1 
soberà  sobre  algun  regne  ó  provincià.  Domina- 
cion,  Dominium,  ii.  ||  f.  domini.  ||  Gobern.  Gobier- 
no  ,  daminacion,  Gubernatio ,  nis.  Q  Subjecció  de 
las  passions.  Dominio,  Dominatio,  nis.  ||  pi.  Lo  si- 
sè cor  de  àngels.  Dominaciones,  Angelicse  domina- 
tiones. 

DOMINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  té  domini  y  se- 
nyoriu  sobre  algun  regne  ó  província,  y  regular- 
ment quant  V  ba  conquistat  ab  las  armas.  Domi- 
nador, Dominator,  is. 

DOMINANT,  p.  a.  Qui  domina.  Dominante, 
Dominans,  tis.  y  adj.  Qui  tot  bo  vól  avassallar,  y 
y  no  pót  sufrir  que  se  '1  contradiga.  Dominante, 
Arrogans ,  tis.  ||  Lo  que  prevaleix  y  es  superior 
entre  allras  cosas  de  sòn  orde  ó  classe.  Dominante, 
Prsestans ,  tis.  ||  aslrón.  V  astre  que  domina  en 
certs  dias,  boras  y  casas  de  alguna  figura  celeste. 
Dominante.  Astrum  dominans. 

DOMINAR,  v.  a.  Tenir  subjecta  ó  adquirir  do- 
n^ni  sobre  alguna  cosa.  Dominar»  Domino,  as.  | 


met.  Reprimir,  moderar  la.^  passions.  Dominar. 
Cobibeo,  es.  I  met.  Subjectar,  rendir,  fér  tractabls 
alguna  cosa.  Domeiiar,  Subjugo,  as.  ||  v.  n.  Sobre- 
pujar  una  montanya  ó  edifici  à  altre.  Dominar,  Su- 
peremineo,  es. 

DOMINI,  m.  Poder  de  disposar  cada  bu  de  lo 
sòu.  Dominio,  Dominium,  ii.  ||  Superioritat  llegíti- 
ma  sobre  las  personas.  Dominio,  Potestas,  atis.  I 
Estat  ó  terra  que  un  soberà,  república,  etc.  té 
baix  sa  dominació.  Dominio,  Ditío,nis.  ||  sentoaiu. 

DOMINI  absolut.  Lo  quo  un  té  apbre  una  cosa 
sens  dependència  de  altre.  Damílft  absoluto,  Do- 
minium absolutum. 

DOMINI  DIRECTE.  'L  que  *s  resorva  aquell  que  bt 
donat  alguna  finca  à  cens  perpetuo  ó  enfitcusis,  ds 
modo  que  no  's  pót  enagenar  la  finca  sens  ^n 
permís.  Dominio  directa,  Dominium  directum. 

DOMINI  triL,  Lo  que  competeix  al  que  pren  una 
finca  à  cens  perpetuo  ó  enfiléusis,  y  no  la  pót  ena- 
genar sens  llicència  del  senyor  del  domini  direc- 
te. Dominio  útil,  Dominium  ulile. 

DOMINICA,  f.  En  V  estil  ecclesiàstícb  diu- 
menge. Dominica,  Dies  dominica. 

QOBDARSB  i  DOMINICA,  IN  ALBis.  fr.  Frxistràrseli  à 
algú  las  esperansas.  Quedarse  in  albis  ó  en  hlaneo, 
Inani  spe  deludi. 

DOMINICÀ,  NA.  adj.  Lo  que  pertany  al  orde 
ó  religiosos  de  sant  Domingo.  Dominicana,  Domi- 
nicanus. 

DOMINICAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  la  domi- 
nica. Dominical.  Ad  dies  dominicas  spcctans.  I 
S'  aplica  al  dret  que  'Is  feudataris  pagan  al  Senyor 
de  algun  feudo.  Dominical,  Tributum,  quod  feudi 
domino  tribuitur. 

DOMINICATURA.  f.  ant.  domini,  sentoriv. 

DOMINICO,  A.  m.  y  f.  Religiós,  ó  religiosa 
del  orde  de  sant  Domingo.  Dominico.  Dominicus. 
II  En  la  Amèrica  nom  de  certs  plà:anos.  Domini- 
cos.  Dominicani,orum.  ||  Nom  que  en  la  antigdetat 
ecclesiàstica  donavan  als  temples.  Dominicos,  Do- 
minici,  orum. 

DOMINÓ,  m.  Espècie  de  vestit  talar  que  usa- 
van  las  senyoras  en  los  balls,  però  ja  sols  s*  usa 
pera  disfressarse.  Dominó.  Dominó.  ||  Cert  joch. 
Dominó.  Dominó. 

DOMNA.  f.  ant.  sENToaA. 

DOMPDAR.  V.  a.  ant.  domar,  amansar. 

DON.  m.  Títol  qne  primerament  sols  se  donava 
als  Sants,  desprès  als  nobles  y  vuy  à  totbom. 
Don.  Dom  i  nus,  domnus,  i.  I  ant.  dant.  ||  adv.  11. 
ant.  De  donde,  Undè.  ||  ant.  donchs.  Q  de  que,  dbl 

QUAL. 

DONA.  f.  Criatura  racional  del  sexo  femení. 
Muger,  Foemina,  ae.  ||  La  muller  respecte  del  ma- 
rit. Muger,  pari^nla,  costilla,  Uxor,  is.  ||  Títol  que 
's  dóna  à  las  senyoras  nobles ,  y  per  cortesia  k 
qualsevol  altra.  Dona,  Domina,  8B.  (  senyora.  |  f. 
fam.  Entre  ecclesiàsticbs  lo  breviari.  Swfra.  9r^ 
viarium,  ii. 


588 


DON 


DICCIONARI 


DON 


i" 


DONA  DE  CLAUS,  ó  DB  GOBVEif.  Criada  encarrega* 
da  de  las  claus  y  economia  de  la  casa.  Muger  de 
gobiemo,  ama  de  llaves.  Administra,  aeconoma,  se. 

DONA  DE  F0S80.  Ramera  que  habita  en  los  fossos, 
/  barcos,  etc.  Ramera  de  muralla,  muger  de 
SummoBoiana,  se. 

DONA  DE  MON.  La  quc  procura  agradar  y  enllas- 
sar  los  homes  per  medi  del  amor  y  atractiu.  Mu- 
ger de  mundo,  coqueta.  Procorum  amans. 

DONA  DE  PUNT.  La  recalada  y  virtuosa.  Muger  de 
funto.  Matrona,  », 

DONA  DE  SA  «A8A.  Cuydadosa  y  diligent  en  las 
obligacions  de  sòn  estat.  Muger  de  $u  casa.  Domi 
sol•lícita  mulier. 

DONA  FÀCIL.  La  conegudament  fràgil.  Muger  fà- 
cil, Debilis  foemina. 

DONA  FINESTRERA  NO  FARÀ  LLARGA  TELA.    rcf.   DC- 

nota  que  la  que  passa  mòlt  temps  en  la  6nestra  ó 
balcó,  es  poch  traballadora.  Duena  que  mucho  mira 
foco  hila.  Curiosa  mulier  nihil  curat. 

DONA  HERMOSA,    6    FAVA    6    VANITOSA.   FCf.    MugCT 

hermosa,  ó  loca  ó  ftresuntuosa,  Fastus  inest  pul- 
chrffi,  vel  mens  malè  sana  puella. 

DONA  NANA  T  PATARRELLA  i  CENT  ANYS  8Er1  NO- 
VELLA, ref.  Denota  que  en  los  petits  se  dissimula 
mès  la  edat.  Oveja  chiquita  cada  ano  es  corderila, 
Parvula  cum  sit  ovis,  nonnumquam  agnella  ma- 
nebit. 

DONA   PISbLIGA,   MUNDANA,    PERDUDA,    PROSTITUTA, 

DE  MALA  VIDA,  ETC.  Ramera,  meretriz,  arrastrada, 
proceda,  mazcorra,  pelleja,  pendanga,  pencuria, 
moza  de  fortuna,  muger  pública,  mundana,  comun, 
de  re  ja,  del  partida,  de  la  viL•  airada,  de  buenfre- 
gado.  Meretrix,  icis,  scortom,  i. 

DONA  QUE  MÒLT  BADA  ACABA  TART  LA  FU8ADA.  fcf. 
DONA  FINESTRERA,  CtC. 

DONA  QUE  PARLA  EN  LLATÍ,  NO  LA  VULL  JO  PERA  MI. 

ref.  Aconsella  que  las  donas  deuhen  parlar  poch, 
y  emplear  lo  temps  en  cosas  própias  de  sòn  sexo. 
iítt^er  que  habla  latin ,  nunea  tendra  buen  fin.  Odi 
foBminas  litteratas. 

DONA  Y  TELA  NO  LA  MIRES  AB  CANDELA,  ref.  ACOD- 

selia  la  precaució  ab  que  s'  ban  de  escullír  ditas 
cosas.  La  muger  y  cibera  ó  tela  no  la  cales  à  la  can- 
dela. Lumine  frnmentum  fallit  tela  atque  pueÜa. 

k  LA  DONA  BALLAR  Y  AL  ASE  BRAMAR  LO  DIABLE  '  LS 

BO  DEGUÉ  ENSENYAR,  ref.  Indica  la  natural  inclina- 
ció de  las  donas  à  ballar,  a  la  muger  bailar ,  y  al 
asno  rebuznar ,  el  diablo  se  lo  debió  de  mostrar. 
Asinus  horrendè,  nullo  docente,  sonat,  et  foBmina 
saltat. 

i  LA  DONA  BRAVA  CORDA  LLARGA.  TCf.  ACOUSella 

que's  déu  dissimular  ab  prtkdéncía  lo  que  no  té 
prompte  remey,  esperant  ocasió  pera  corregirho  y 
castigarho.  A  la  muger  brava  dalle  la  soga  larga. 
Ad  tempus  consilium  capiam. 

i  LA  DONA  HAS  DE  JUTJAR  EN  BÍURER  Y  CAMINAR. 

ref.  Denota  lo  mal  vistas  que  estan  en  las  donas 
4itas  cosas  quant  se  fan  reparables.  En  el  andar  y 


beber  se  eonóce  la  muger.  Sit  procul  à  Dobis  velex 
et  fosmína  potrix. 

k   LA   DONA    Y   i   LA   GARSA    LO  QUE   OYGAS  S5  U 

PLASSA.  ref.  Aconsella  la  prudència  en  no  reTeiar 
los  secrets,  majorment  à  las  donas,  per  la  dificul- 
tat en  callarlos.  A  la  muger  y  d  la  picaza  lo  pt 
vieres,  ó  lo  que  oigas,  ó  lo  que  la  iirioi  en  lapkà». 
Tu  nihil  uxori  dicas,  picsve  loquaci» 
Praeter  quod  medio  dixeris  ipse  foro. 

DIUBEN  LAS  DONAS  DEL  BORN  ,   QUI  Pll  LA  BOCi  I* 

ESCALFA  *L  FORN.  Fcf.  Deuota  qoe  la  cooversMÍò 
desperta  y  exalta  las  passions.  Por  la  boea  se  es* 
lienta  el  homo,  Conversatione  incenài. 

DONAR  Ó  PÉNDRER  LA  DONA  AB  LA  CAMISA  DB  U  Sl- 

QUENA.  fr.  Donaria  ó  péndrerla  sens  dot.  Dar  é  1$- 
mar  en  camisa  d  la  muger.  Mulierem  absque  dots 
in  uxorem  dare,  aut  accipere.. 

GOSAR  UNA  DONA.  fr.  ToDÍr  acte  carnal  ab  ella. 
Gozar  ó  conocer  una  muger,  Poeminam  cogoosoere. 

LA  DONA  AR  QUB't  CASARÀS  ,    FÈS  QUE    SU  Bl  TOI 

BRAS.  ref.  Amonesta  que^l  matrimoni  entre  ígBib 
sól  sér  mès  felís.  Jltttn  con  ruin  que  asi  casm « 
Duenas ;  casa  tu  hijo  con  igual ,  y  no  diran  ü  ík 
mal;  casar  y  compadrar  cada  cual  eon  su  ignoL 
Siqua  voles  aplè  nubere,  nube  pari. 

LA  DONA  BONA  T  LLBAL  BS  UN  TRESOR  SENS  KQiL 

ref.  La  muger  buena  corona  es  del  marido.  Muliv 
diligens  corona  est  viro  suo. 

LA  DONA  BONICA  MAY  TE  FARÀ  TOENAR  IICI  ,  BUT. 

ref.  Denota  que  las  donas  bonicas  gastan  mòUf 
traballaa  poch.  Cabellos  y  cantar  no  cwmplen  ajuar, 
ó  no  es  buen  ajuar.  Non  coma  ,  noo  cantus ,  boM 
dos  censenda  puell». 

LA  DONA  DEL  ESCUDER  TÉ  GRAN  BOSSA  T  POCH  DIKBI. 

ref.  contra  1s  que  ostentan  mès  de  lo  que  poden. 
La  muger  del  escudero  gran  boUa  y  poca  disen. 
Laxiorem  sine  tinnitu  crumenam  atteatat  vanitM. 

LA  DONA  FALAGUERA  NO  FÀ  LLARGA  TELA.  ref.  DC- 

nola  que  la  que  parla  mòlt ,  traballa  poch.  La  ntr 
ger  algarera  nunca  hace  larga  tela.  Garrula  boi 
multam  pertexit  faemina  telam. 

LA  DONA  QUE  ES  BEN  CASADA  y   NO  TÉ  SOGRA  NI  Or 

NYADA.  ref.  Denota  que  comunment  lassograsy 
cunyadas  no  s'  avenen  ab  la  jove  ó  nora.  Aftiella 
es  bien  casada ,  que  no  tiene  suegra  ni  cunaia.  ftec 
bene,  cui  non  est  socrus  nec  fratría,  napsít. 

LA  DONA  QUE  ES  CASADA  ,    IN   LQ   BOSCH  ES  ALilR- 

GADA.  ref.  Denota  que  la  casada  honesta  y  recatadi 
està  segura  en  qualsevol  part.  La  muger  easaia  <» 
el  monie  es  albergada,  Yivere  casta  potest  medib  íb 
montibus  uxor. 

LA  DONA   QUE's  POSA  UNGÜENTS  i   LA   CARA ,  fllT 

LAS  DENTS.  ref.  Denota  que  las  donas  que's  pintff 
la  cara  pera  semblar  mès  guapas  fan  desaparèixer 
mès  prompte  la  hermosura  natural.  La  mM§erij\i 
camuesa  por  su  mal  se  afeytan.  Et  malnm  et  mulier 
in  sua  damna  rubent. 

LA  DONA  QUE  Vi  À  LA  LLANA,  MAT  TIlfDli  LA  TiSti 

VANA.  ref.  Adverteix  à  las  donas  la  aplicació  qM 


DOiN 


CATALÀ. 


DON 


58» 


denhen  tenir  à  las  ocupacions  doméslicas  y  pro- 
pias  de  sòn  estat.  La  muger  y  la  sardina  de  roslros 
en  la  ceniza.  Pceroinam  ad  laborem  incumbere  ma- 
ximè  dec€l. 

LA  DONA  SENS  MENESTER  NO  ESTIGA  BAIX  AL  CARRER, 
Ó  LA  DONA    PERA   SÉR    DISCRETA   HA  DE  ESTAR  SEMPRE 

RETRETA,  ref.  Denota  '1  recalo  que  deuhen  obser- 
var las  donas,  y  *h  perills  à  que  s'  exposaa  de  no 
ferho  així.  La  muger  honrada  la  piema  quebrada  y 
tn  casa;  ó  la  muger  y  la  gallina  hasla  la  casa  de  la 
vecina,  ó  por  andar  se  pierde  aina ;  ó  la  muger  y  el 
fraile  mal  parecen  en  la  calle ;  ó  la  muger  y  el  vi- 
drio  siempre  esldn  en  peligro,  Foemina  quseque  pe- 
rit et  gallina  vagando. 

NI  DONA  PROP  DE  VARONS,  NI  ESTOPA  PROP  DE  TIONS. 

ref.  que  adverteix  los  perills  que  bi  ba  en  lo  tracte 
freqüent  entre  homes  y  donas  per  la  fragilitat 
humana.  Bl  hombre  es  fuego,  la  muger  estopa ,  lle- 
ga el  diablo  y  sopla ;  la  estopa  cabé  el  mancebo,  di- 
gole  fuego;  ò  no  està  bien  el  fuego  cabé  las  estopas; 
ó  el  fuego  junto  d  la  estopa  viene  el  diablo  y  sopla. 
Ut  flamae  stupam,  juvenem  sic  foemina  adunit. 

PÉNDRBR  DONA.  fr.  Gasarse  V  home.  Tomar  mth 
§er.  Uxorem  accipere,  ducere. 

QUI  NO  SIA  BO  PER  CASAT  ,   QUE   NO   ENGANTE  i  LA 

DONA.  ref.  Contra  'Is  que  emprenen  lo  que  no  po- 
den desempenyar  ó  cumplir.  No  seais  homera,  si 
teneis  la  cabeza  de  manteca.  Sí  de  butyro  capnt  est, 
procul  effnge  furnum. 

QÜI  NO  Té  DONA  NI    BAGASSA   ELL   MATEIX  s'  APB- 

DASSA.  ref.  Denota  'Is  cuydados  y  mals  ratos  que 
ocasiona  M  caréixer  de  medis  pera  afgun  fi.  El  que 
no  tiene  buey  ni  vaca  toda  la  noehe  ara  ,y  d  la  ma- 
íía/na  no  tiene  nada.  Quisque  carens  hobus ,  per 
lotam  jugera  noctem 

Findil;  at  exorto  nil  habet  ille  die. 

SÈNS  LAS  DONAS  T    LS   VENTS   NO  HI  HÀCRIÀ  TANTS 

T0RMENT8.  ref.  Denota  que  ditascosas  causan  mòlts 
mals.  Sin  las  mugeres  y  vientos ,  no  habria  tantos 
tormentos.  FoBminae  et  aquilones  ferunt  multa  in- 
commoda  secum. 

SÉR  DONA  FETA.  fr.  Havér  arribat  la  noya  al  estat 
de  menstruar.  Ser  muger.  Yiripotentem  esse ;  ad 
pubertatem  devenisse. 

SI  LA  DONA  HO  VÓL  ,  JANOT  ,  NO'T  VAL  FÉR  LO  BORI- 
NOT, ref.  Denota  que  per  mès  diligéncías  que's  fa&- 
san  es  mòlt  difícil  apartar  dels  vicis  als  qui  són  de 
mala  inclinació  y  senyaladament  à  las  donas.  A  la 
muger  mala  poco  la  aprovecha  guarda.  Nequitiis 
proclivis  foemina  sistere  nescit. 

VOLDRIA  LA  DONA  BORRATXA  T  'l  VI  AL  BOT.  ref. 

Reprèn  als  que  voldrian  tractarse  bè  sens  gastar. 
Querria  yo  cubas  llenas  y  suegras  beodas.  Dolia  si 
vis  plena,  potest  non  ebria  socrus. 

DONACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  donar.  Dona- 
eion.  Donatio,  nis. 

DONAaó  ENTRE  VIUS.  La  que's  fa  estant  ab  salut, 
y  es  irrevocable.  Donacion  inter  vivos.  Inter  vivos 
dooatio. 


FÉR  DONACIÓ,  fr.  Donar  graciosament  k  altre  '1 
domini  que  un  té.  Donar;  hacer  donacion.  Dono,  ai. 

QUI  fJL  donació  com  en  rabassa  ,  QUE  LI  PIQUEN 
LO  CAP  AB  UNA  MASSA.  ref.  SI  DÒNAS  ANS  DE  MORIl, 
▲PidUHJUAT  PERA  8UFRIR. 

DONADA,  f.  La  passada  ó  partida  en  lo  joch  de 
cartas.  Mano^  partiL•.  Conventus  calculorum  nu- 
merus.  y  La  acció  de  repartir  las  cartas.  ifono. 
Piclarum  chartarum  distribntio. 

DONADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  dóna.  Donador, 
dador.  Largitor,  is.  ||  adj.  Lo  que  s"  ha  de  dar. 
Dadero.  Dandus. 

DONAM.  m.  fam.  Conjunt ,  agregat  de  donas. 
Mugeriego.  Poeminarum  turba. 

DoNAMENT.  m.  ant.  donació. 

DONAR.  V.  a.  Cedir  graciosament  à  altre  al- 
guna cosa,  transferir  lo  domini  de  ella.  Imitar,  dar. 
Do,  as.  II  Àcertar.  Dar,  aeertar.  Collimo,  as.  jj  Se- 
nyalar à  algú  pera  algun  destino ,  com  de  mestre, 
etc.  Dar.  Constituo ,  is.  I  Proposar  asumpto  ó  peu 
pera  alguna  cosa.  Dar.  Propono,  is.  ||  entrbgae.  | 
Conferir  algun  empleo,  etc.  Conferir,  dar.  Con- 
fero,  ers.  ||  Ordenar,  aplicar,  com:  donar  reoiqf, 
consell.  Dar.  Medeor,  eris,  ministre,  as.  ||  Conce- 
dir, convenir  en  alguna  proposició.  Dar.  Concedo, 
is.  II  Suposar,  com:  si  oòna  '1  cas ,  etc.  Dar.  Sup- 
pono,  is.  II  Comensar  à  sentir  una  cosa  físicament. 
Dar.  Advenio,  is.  I  Produbir  ,  com  la  terra  donà 
tota  espècie  de  fruyts.  Dar.  Produco,  is.  ||  Produ- 
hir,  valer,  redituar.  Dar  de  si.  Suppedito,  as.  | 
Reputar,  com:  donar  per  bo,  per  ben  empleat,  etc. 
Dar.  Habeo,  es.  ||  Pegar,  com:  donar  una  bofetada. 
Dar,  cascar.  Caedo,  is.  ||  Junt  ab  algunas  paraulas 
explica  '1  modo  com  se  transfereix  lo  domini,  com: 
D€»(AR  de  franch ,  de  present ,  de  bon  grat ,  etc. 
Dar.  Do,  as.  ||  Senyalar  lloch,  temps,  espera,  plas- 
so,  etc.  Dar.  Do,  as.  ||  Permétrer,  com:  donar  pas, 
entrada,  etc.  Dar,  franquear.  Concedo,  is.  ||  Decla- 
rar ,  regonéixer ,  calificar ,  com:  ï  han  donat  per 
innocent.  Tener,  dar,  tratar.  Judico,  pronuntio,  as. 
)  Repartir  las  cartas  als  jugadors.  Dar,  echar,  dar 
eartas,  repartir  las  cartas.  Chartas  lusorias  distri- 
buere.  ||  Mullar,  tenyir,  com:  hem  donat  la  prime- 
ra capa.  Dar.  Lino,  abluo,  is.  |  Afluixar,  com:  do- 
nar corda.  Dar.  Laxo,  as.  ||  Anunciar,  com:  donar 
la  enhorabona.  Dar.  Gratulor,  aris.  U  Junt  ab  al- 
guns noms  substantius  executar ,  practicar  sa  ac- 
ció, com:  DONAR  una  abrassada.  'S  trobaran  en  sos 
llochs.  II  Causar ,  ocasionar ,  móurer ,  com :  donab 
pena,  gust,  etc.  Dar.  Afficio,  i^  \\  Dir  de  memòria. 
Decorar,  decir  de  coro.  Recito,  a§.  ||  Suposar  com  à 
feta  ó  dita  alguna  cosa,  encara  que  no  ho  sia.  Dar, 
Suppono  ,  is.  II  V.  n.  Advertir ,  atinar.  Caer,  dar, 
Animadverto,  is.  ||  Estar  situada  alguna  cosa,  eixir 
à  tal  part,  coro:  lo  balcó  dóna  al  jardí,  jlítrar,  L•r, 
caer.  Esse,  vergere,  jacere.  |{  En  alguns  jochs  com 
de  pilota, ^etc.  declarar  los  espectadors  per  bona  ó 
mala  alguna  jugada.  Dar.  Perspectam  rem  deiian- 
tiare.  ||  Junt  ab  la  preposició  en,  empenyaraei  obft* 


590 


DON 


DICCIONARI 


DON 


tinarse  en  alguna  cosa ,  com:  la  ha  donada  en  los 
versos.  Dar.  In  aliquid  insislere.  ||  Dit  de  las  cosas 
inanimadas  perseverar,  com:  donar  en  plóurer, 
nevar,  elc.  Dar  en.  Diu  perseveraré.  ||  mel.  Incór- 
rer en  algun  error  ó  perill.  Caer,  dar.  Inonrro, 
is.  n  AcosTUMARSB.  ||  £ixir  algun  carrer  à  talpirt. 
Salir.  Duco,  is. 

DONAR  JL  DORS.  Rut.  Tirarse  ó  caure  sobre  algú, 
alacarlo  de  repent ;  pegar ,  escarmentar  à  algú. 
Echarse  eMima,  sacudtr,  escarmentar.  Supra  ejice- 
re,  abslerrere. 

DONAR  audAIncia.  fr.  Rébrer  à  algú,  escoltarlo 
una  autoritat  ó  persona  principal.  Dar  audiència. 
Audientiam  praïbere,  imperliri. 

DONARSE  ALEGRE.  Rut.  Douarse  vida  divertida. 

▲LBGRARSE ,  ESTAR  ALEGRE . 

DONAR  k  ENTÉNDRER.  fr.  ExpUcar  uua  cosa  de 
modo  que  la  puga  compéndrer  qui  no  podia.  Dar 
d  enlender.  Explano ,  as.  ||  Insinuar ,  apuntar  ab 
paraulas  ó  accions.  Dar  d  entender.  Indico,  insi- 
nuo, as. 

DONAR  AL  BLANCH,  ff.  TOCAR  AL  BLANCH. 
IK)NAR  ALGUNA  COSA  DE  BO.  ff.  DONAR  UN  DIT  DE  LA 
MA. 

DONAR  JL  QUI  TÉ  MÈs.  ff.  Reprou  als  qnesèns 
elecció  ni  discerniment  reparteixen  fins  lo  que  'Is 
fà  falta  à  qui  no  ho  ha  de  menester.  Dats  por  Dios 
al  que  tiene  mas  que  vos.  Potentiori  te  auxilium 
prsestas. 

DONAR  1  TEIXIR,  fr.  Manar  ó  fér  teixir  alguna 
tela.  Echar  tela.  Texturam  disponere. 

DONAR  i  TRIAR.  fr.  Proposar  dos  ó  mès  cosas 
pera  escullir.  Dar  d  escoger.  Alicui  oplionem  facere. 

DONAR  coïssor.  Tr.  Percebir  nna  sensació  mòlt 
desagradable  semblant  à  la  de  cremat.  Eseocer. 
Prurio,  is. 

DONAR  DE  LES  PORTES  PELS  PITS.  expr.  Rnt.  Negar 
la  entrada  à  algú,  tancarli  la  porta,  tirar  ó  rb- 
bítrer  la  porta  pels  bigotis. 

DONAR  DINERS  i  HE8SIÓ.  expr.  Rut.  Donar  pera  '1 
gasto.  Dar  dinero  para  el  gasto.  Munere. 

DONAR  DOCTRINA,  expr.  Rut.  Douar  instruccions. 
Dar  instrucciones.  Monere. 

DONAR  ENTENENT,  fr.  DONAR  i  ENTÉNDRER.  ||  Al- 

cansar  de  algú,  persuadírlo  k  que  fassa  alguna 
cosa.  Acabar  con  algunOy  recabar  de  algtmo.  Sua- 
deo,  es. 

DONAR  ó  DAR  FELLÓ.  Rl•lt.  Acométrcr  bruscament 
y  ab  crueltat.  Acometer  crudamente.  Irrumpere. 

DONAR  gatge.  rdI.  Douar  seguritat,  assegurar,  do- 
nar paraula  ó  prenda.  Dar  se^urt^lad.Securumdare. 

DONAR  guiatge,  fr.  Douar  guia  ó  pas  segur  per 
país  enemich.  Dar  salvo  conducto.  Salve  dirigiré. 

DONARBi.  fr.  Acertar  alguna  cosa,  donar  en  lo 
punt  de  la  dificultat.  Dar  en  el  chiste ,  en  el  hito. 
Scopum  attingere. 

DONAR  LEER.  fr.  RUt.  DONAR  LLOCH. 
DONAR  LES  PORTES  PELS  ULLS.  expf.  ROt.  PBOAR  ó 
vil  PBTAl  U  PO&TA  PIR  LA  CàlA  6  PIU  BMOTIS. 


I  DONARLA.  fr.  Insistir  ab  tenacitat  en  alguna  co- 
sa. Tomar,  dar.  Pertinaciter  adhxrere.  {|  Donar 
cap,  dirigirse  à  algun  paratge,  ar,  ir  d  Ddar.  Ali- 
quem  in  locum  tendere. 

DONAR  ORELLA,  fr.  ESCOLTAR,  DONAR  AUDIÈNCIA. 
DONAR  PARAULA,  aut.  LLISSENCIAR  LOS  SOLDATS. 
DONAR  Ó  DAR  PART  JL  LA  NUTT.  RDl.  PASSAR  LA  NIT, 
DORMIR,  FÉR  NIT. 

DONAR  PER  ALGÚ.  ant.Tiràrseli  sobre,  càurer  sobre 
de  ell,  atacarlo  de  ïm^royis.  Echúrsele  encima.  Subi- 
to  constringi.  ||  ant.  péndrer  i  algi)  per  sòn  compte. 

DONAR  PER  PAR  É  PER  CONTRASSBMBLE.    Dooar    per 

par  y  per  igual  à  algú  en  lo  desafio.  Dar  por  par  y 
por  igual,  ó  por  adversario.  Adversarium  dare. 

DONAR  POSTA.  Rut.  Douar  cila,  senyalar  punt  de 
reunió.  Dar  cita.  Locum  aut  diem  alicui  ad  coove- 
niendum  indicere. 

DONAR  REMS  DE  LLO.NCH.  CXpr.  Rnt.  uàut.  LLARGAR 
LOS  REMS. 

DONAR  PERA  BÉURER.  fv.  DouRr  una  petita  gratifi- 
cació per  a'gun  servey.  Propinar.  Propino,  as. 

DONAR  QUE  DIR  Ó  QUE   PARLAR,    fr.    ExCCUtaf   Una 

acció  mala  que  dóna  motiu  de  murmuració.  Dar 
que  decir  ó  que  hablar.  Dicacem  populum  in  se 
reddere. 

DONAR  QUE  ó  EN  QUE  ENTÉNDRER.  fr.  Oferir  matè- 
ria ó  motiu  de  murmuració,  dubte,  burla,  ó  ira- 
ball.  Dar  que  decir,  que  reir,  en  que  entender.  Ne- 
gotíum  alicui  exbibere.  ||  Posar  à  algú  en  cuydado 
ó  apuro.  Dar  en  que  entender  ó  en  que  roer.  Curam 
afferre. 

DONAR  QUE  MERÈIXER,  fr.  Causar  pesar.  Dar  en 
que  merecer.  Holestiam  pararé. 

DONAR  QUE  PENSAR,  ó  DISCÓRRER,  fr.  Douar  OCasió 

ó  motiu  pera  suspítar  que.  hi  ha  mès  de  lo  que  *s 
manifesta.  Dar  en  que  pensar,  ó  discurrir.  Ad  mul- 
ta cogitanda  ansam  praebere. 

DONAR  QUE  TRABALLAR.  fr.  DONAR  FEYNA. 
DONARNB  VINTINOU  i  ACABJTR  i  TRENTA.  DOUar 

cent  voltas  à  algú  ó  sér  mès  que  ell.  Dar  quince  y 
falta.  Priores  partes  alicui  concedere. 

LO  DELS  ALTRES  FÍ  DE  BON  DONAR.  CXp.  fam.  DC- 

nola  que  mòlts  són  lliberals  de  lo  que  no  Ms  costa 
res.  De  cuero  ajeno  correas  largas.  Aliena  libenter 
largimur. 

NI  DÓNA  NI  LLEVA.  loc.  fam.  Deuota  sér  una  cosa 
indiferent.  Ni  quita  itt  pone.  Nec  fert,  nec  auferL 

QUI  NO  DÓNA  LO  QUE  DÓL,  NO  ALCANSA  LO  QUE  VÓL. 

ref.  Contra  'Is  que  voldrian  que  tothom  los  fès  bè, 
y  ells  res  per  ningú.  Quien  quiere  comer  de  lo  que 
sepa,  eche  de  lo  que  duela :  quien  no  da  de  lo  que 
tiene,  no  ha  de  lo  que  quiere :  quien  quisiere  probar 
la  olla  de  su  vecino,  tenga  la  suya  sin  cobertero; 
manos  que  no  dades,  qué  buscades?  Quid  pelitis, 
quas  nulla  juvat  dare  munera,  dextrse? 

DONARSE,  V.  r.  Entregarse,  com:  donarse  à  hi 
virtut.  Darse.  Tradere  se.  ||  Entregarse,  rendirse, 
cedir  en  la  resistència  que  's  feya.  Ceder ,  darse. 
Alteri  se  permittere.  \  Esllene^arse,  ocupar  mès 


DON 


CATALÀ. 


DON 


S91 


dimensió,  regularment  la  roba.  Dar  de  $i.  Disten- 
do,  is.  II  Aplicarse  ab  afany,  com:  donarse  al  e«la- 
di.  Darse,  Tradere  se.  ||  Jndícarse,  declararse,  re- 
gonóixerse,  com:  donarse  per  satisfet.  Darse.  Se 
fateri.  ||  Considerarse  en  algun  perill  ó  pròxim  à 
ell,  com:  me  dono  per  perdut,  Darse.  Sese  judica- 
ré. II  ACOSTCMARSE.  ||  Confessar  algú  que  no  acerta- 
rà  la  endevinalla  proposada  de  algun  empenyo. 
Darse  por  vencido.  Se  victum  confiteri. 

NO  SB  MB  'n  dóna  RES.  loc.  Deoota  que  no  's  fa 
cas  de  alguna  cosa.  So  se  me  da  naday  nada  se  me 
da.  Nihíl  mea  refert. 

íqüe  se  tè  *n  dóna?  loc.  fam.  Que  t' importa? 
Quéseudàd  ti?  Quid  ad  te? 

DONA88A.  f.  aum.  Mugerona.  Matrona,  se. 

DONAT,  DA.  p.  p.  DadOj  doMdo.  Datus.  ||  n. 
p.  de  home.  Donato.  Donatus,  i.  ||  Qui  's  retira  à 
algun  convent  y  assisteix  com  à  religiós,  però 
sens  fér  professió.  Donado.  Relígiosus  famulus. 

DANYS  DONATS.  DANYS  OCASIONATS. 

DONATARI.  m.  La  persona  à  qui  *s  fà  la  do- 
nació. Donatario,  Donataríus,  ii. 

DONATISTA.  adj.  y  m.  Qui  professa  1s  errors 
de  Donato,  cismàtich  del  quart  sigle  de  la  iglésia. 
Donalista.  Donatista,  ae. 

DONATIU,  m.  Lo  regalo  voluntari  de  uu  ó  de 
mòHs.  Donalivo,  dddiva.  Donarium,  ii.  ||  Veu  mòlt 
usada  en  las  lleys  anlígaas  y  crònicas ,  y  significa 
la  hisenda  que  provenia  de  donacions  reals.  Dona- 
dio,  k  regia  donatione  profecta  haereditas.  ||  Lo 
que  per  urgència  del  regne  's  dóna  al  rey.  Dono- 
tivo.  Donum,  i. 

DONAYRE.  m.  Gràcia  y  discreció  en  lo  que  's 
diu.  DíMifltrf.  Sermonis  lepos,  sales.  ||  Gallardia, 
gentilesa,  agilitat  ayrosa  de  cos  en  lo  caminar, 
ballar,  elc.  Donaire.  Elegantia,  ae. 

DONCH8.  conj.  que  serveix  de  nota  de  qui  's 
resol  à  alguna  cosa  ó  s'  afirma  sobre  lo  que's  dis- 
corre. Pvkfs,  Ergo,  ilaque.  ||  Noladeil-lació.  Luego, 
jpves.  Ergo,  igitur.  ||  Ja  que.  Pues,  yaque,  supues- 
to  que.  Quoniam,  siquidem.  ||  Partícula  adversali- 
va,  com:  N.  es  de  aquest  parer,  donchs  jo  no. 
?uf«.  Equidem,  verura,  sed.  ||  S'  usa  pera  unir  las 
clàusulas  del  discurs  comparant  las  oracions  unas 
ab  altras.  Pws.  Quid  ergo.  ||  Usat  sol  ó  com  sepa- 
rat de  la  oració  serveix  pera  preguntar  lo  que  's 
dubta,  y  en  la  resposta  afirmativa  se  li  sòl  afegir 
un  NO  pera  mès  energia.  Pues,  pues  no.  íla  qui- 
dcm,  quid  ni?  ||  S'  usa  pera  certificar  alguna  cosa 
anleposantla  en  la  oració,  fves.  At.  ||  S'  usa  pera 
passar  en  la  oració  de  una  cosa  à  altra.  Pues.  Jam 
vcrò.  0  També  s'  usa  pera  redargüir.  lues  qué? 
Quid  ergo?  quid,  quid  enim? 

LA  DONCHS.  k  LAS  HORAS. 

81  DONcns  NO.  m.  adv.  A  no  ser  que,  d  menosque, 
Nisi,  ni. 

DONDO.  m.  ant.  follet. 

DONETA.  m.  Afeminat.  Marica,  maricon.  Effie- 
minalus. 


DONÍYOL.  m.  Home  donat  à  las  donas.  Muge- 
riego.  Mulierosus.  ||  adj.  ant.  Lo  que  pertany 
à  la  dona.  Mugeril,  mugeriego.  Muliebris,  foBmi- 
neus. 

DONÍVOUIUBNT.  adv.  m.  ant.  Mugerilmente. 
Muliebriter. 

DONNA.  f.  SENYORA. 

DONÓ8,.A.  adj.  Lo  que  té  donayre  y  gràcia. 
Donoso.  Salsus,  faceluSi 

D0N08AMENT.  adv.  m.  Ab  donayre.  Donosth 
mente.  Facelè. 

DONOSissiM,  A.  adj.  sup.  Donosisimo.  Lepi- 
dissimus. 

D0N08ITAT.  f.  Donayre,  gràcia.  Donasídad, 
donosura.  Lepiditas,  atis,  lepos,  oris. 

DONOTA.  f.  Dona  despreciable.  Mugercilla. 
Muliercula,  se. 

DONQUES.  conj.  donchs. 

DONYA.  f.  DONA,  SENYORA. 

DONZiXL.  m.  planta  de  tres  ò  quatre  peus  de 
alsària  ab  mòltas  ramas  y  fullas  ttn  poch  peludas, 
blanquinosas;  es  medicinal,  mòlt  amarga  y  ttu 
poch  aromàtica.  Àjetijo,  manzanilla  bastarda^  .||m- 
cel  p.  Mur.  Absynthium,  ii.  ||  ant.  Patge  del  lif . 
DonceL  Regis  ephebus.  ||  Caballer  de  poca  edat. 
Doncel.  Eques  ephebus. 

donzell  marí.  Planta  que  fà  lluchs  ó  brots  cu- 
berts  de  fullas  petitas,  ovaladas  y  molsudas,  las 
flors  grogas  y  mòlt  petitas  en  la  meytat  dels  brots. 
Despedeix  un  olor  agradable  y  's  creu  podero- 
sa contra  las  arnas  ó  tinyas.  Ontina.  Artemisia 
alba. 

DONZELL  PETIT.  Lo  que  es  mòlt  mès  petit  que  '1 
mascle  ò  comú,  però  ab  las  mateixas  pro[  ietats. 
Ajenjo ,  póntico.  Artemisia  pontica,  absynthium 
ponticum,  romanum. 

DONZELLA,  f.  La  dona  que  no  ha  conegut  ho- 
me. Doncella.  Yirgo,  inis.  ||  Peix  de  mar,  de  un 
pam  de  llarch,  lo  cap  agut,  lo  color  entre  groch, 
roig  y  pardo,  las  escatas  quasi  imperceptibles,  los 
ulls  petits  y  rodons,  la  cua  un  poch  obtusa,  sens 
alas  en  lo  ventre  y  las  de  las  espatlles  y  ano  s' 
uneixen  ab  la  de  la  cua.  Doncella.  Ophidion,  ii.  || 
Altre  peix  semblant  à  la  IHssa.  Doncella.  Pucella, 
se.  II  Planta  de  Amèrica,  de  una  cama  alta  de  dos 
pams,  raraosa  ab  fullas  pulidas,  que  al  tocarlas  se 
reti  ran  y  enrotllan,  fins  que  poch  à  poch  tornan  à 
sa  postura  regular;  la  flor  es  encarnada  y  hermo- 
sa.  Sensitiva,  doncella,  vergonzosa.  Mimosa,  x. 

DONZELLA  DE  NUMÍDiA.  Auccll  fi,  de  plomatge  que 
tira  à  color  de  plom,  ab  unas  plomas  que  forman 
cresta  de  polsada  y  mitja,  y  en  T  àngul  de  cada 
ull  una  llista  de  plomas  blancas,  y  las  del  coll,  que 
són  negras,  li  cauhen  sobre  '1  cap  ab  mòlta  grà- 
cia. Doncella  de  Numidia,  L•nzarina,  Scops,  pis, 
parasita,  ae. 

LA  DONZELLA  NO  s'  ENUIG,  QUE  LA  VENTURA  NO  LI 

FUIG.  ref.  Denota  que  à  la  dona  de  bé  no  li  faltarà 
Wn  acomodo.  Estése  el  trigo  en  el  oron,  que  no  fal^ 


892 


DOR 


DIGGIOMÀRI 


DOT 


tard  cúmpradar.  Vera  virtas  non  carei  premio. 

LA  DO!«iZELLA  RBCATADA  8EEÍ  MÒLT   BONA    CASADA. 

ref.  Aconsella  '1  recalo  à  las  donzellas.  La  donee^ 
lla  recatada  serà  muy  buena  casada  ;  la  doneella  y 
el  azor  las  espaldas  húcia  el  sol,  Abscondi  et  latere 
virgínem  maximè  decet. 

DONZELLA8SA.  1  La  donzella  de  mòlta  edat. 
Doncelliduena,  doncellona,  doncellueea,  doneella  ta- 
lluda.  SuperabaHa  virgo. 

LLETA.  f.  d.  Doneellica,  ita,  doneellue- 


la,  doncelleja,  Yirguncula,  s. 

DOPTANZA.  f.  ant.  dubtb. 

DORADA.  f.  Peix.  orada. 

DORADELLA.  f.  dauradella. 

DORAR.  V.  a.  y  derivats,  daurar. 

PORGA.  f.  ant.  CANTI. 

DÓRIGH,  CA.  adj.  arq.  S'  aplica  à  un  dels 
cinch  ordes  de  aquest  art,  qae  té  per  adorno  las 
metopas  y  triglifos.  Dórico,  Doricus.  ||  Dialecte  de 
la  llengua  grega  en  lo  qual  predomina  la  a.  Dóri- 
co, eólico,  Dialectus  dorica.  ||  mús.  Un  modo  serio 
y  Boau  juntant  la  gravedat  y  la  alegria.  Dórico. 
Doricus. 

IKIRMENT.  p.  a.  Qui  dorm.  Dormiente,  dur- 
miente.  Dormiens.  Q  ant.  Dit  de  la  aygua  que  cor- 
re. Muerta,  estancada.  Stagnans. 

DORMIDA.  f.  Lo  temps  que^s  dorm.  Sueno,  dor- 
miL•.  Dormitio,  nis.  ||  L*  espay  en  que  M  cuch  de 
la  seda  dorm  y  descansa,  deixant  de  menjar,  per 
tres  vogadas  abans  de  fér  los  capolls.  Dormida. 
Dormitio,  nis. 

DORMIDERA.  f.  CASCALL. 

DORMIDOR  ^  A.  m.  y  f.  Qui  dorm  mòlt.  Dor- 
midor,  dormilon,  durmienle.  Dormitor,  is.  ||  dormi- 
tori. 1. 

tenir  la  dormidora.  fr.  Adormirse  fàcilment, 
tenir  gran  passjó  de  son.  Tener  buenas  dormideras. 
Proclivem  ad  somnium  esse. 

DORMILEGA,  m.  y  f .  Acomés  de  la  son.  So- 
iblento,  sonoliento.  Dorn^itator,  is.  dormidor.  1. 

DORMIR.  V.  n.  Quedar  en  lo  repòs  natural,  dit 
somni.  Dormir.  Dormio,  is.  ||  Descuydarse  de  la 
obligació.  Dormir.  Munus  negligere.  Q  mel.  Obrar 
ab  poca  sol-licitut.  Dormir,  dormirse.  Negligen- 
tius  agere,  causae  indormire.  ||  Apaciguarse  '1  que 
estava  alterat.  Dormir.  Quiesco,  is. 

DORMIR  AB  LOS  ULLS  OBERTS  Ó  COM  LAS  LLBBRAS.  fr. 

Explica  que  algú  dorm  ab  precaució  y  cuydado 
pera  no  deixarse  sorpéndrer  ni  enganyar.  Dormir 
con  los  ojos  ahiertos.  Cautè  dormitaré. 

DORMIR  SEGUR.  OXpr.  mOt.  DESCANSAR,  NO  PA8AR 
CUTDADO,  ESTAR  TRANQUIL. 

DORMIR  SOBRE  ALGUNA  COSA.  fr.  No  determinarso 
luego  en  orde  à  ella.  Dormir  sobre  elh.  Post  som- 
nium rem  maturiús  consideraré. 

DORMITAR  Y  DORMITEJAR.  V.  n.  Estar 
mítj  adormit.  Dormitar.  Dormito,  as. 

DORMITORI,  m.  Pessa  destinada  pera  dor- 
mir. Dormitorio.  Dormitorium,  ii.  I  En  los  sigles 


primers  de  la  Iglésía  Uoch  abont  eatemna  à  lai 
personas  de  particular  virtut.  DomitiorM.  Domi* 
torium,  ii.  t  Beguda  pera  fér  dormir.  Damàits. 
Potus  somnifer. 

DORS.  m.  ant.  esquena,  daebbia. 

DOS.  adj.  num.  Número  que  consta  de  dos  bdí* 
tats.  Dos.  Duo.  ||  Unit  ab  algoo  sabstanüii  signifia 
lo  segon,  com:  à  dos  del  mes.  Dot,  segwUo.  Seeo- 
dus.  0  m.  Xifra  S  que  representa  dos  noitals.  íHm. 
Dyas,  adis.  |  La  carta  que  té  dos  aeoyils.  D$s.  U- 
soria  pagelladuobussignis  constans.  \  adv.  b«ícii. 

II  DARRERA,  ESQUENA. 

DOS  k  DOS  T  DOS  CONTRA  DOS.  m.  adv.  S'  DsaqBint 
dos  van  de  company  contra  altres  dos.  Dot  éiús. 
Duo  adversus  duos. 

DOS  CONTRA  UN  RO  BI  VULL  BIS.    loC.  JDMOIí^ 

es  prudència  retirarse  quant  las  forsas  sòb  «spe- 
riors.  Dos  contra  vno  tomarme  he  gmUo,  Fortiirí 
cedendum. 

DOS  TANTS.  m.  adv.  LO  DOBLE. 

i  DOS  PEB  TBBS.  m.  adv.  81  MÒLT  CONTÉ. 

COM  DOS  T  DOS  SÓN  QUATBB.  loc.  Deoota  li  oert^ 
sa  de  alguna  cosa.  Como  tres  y  dos  son  evuo.  Uü 
bis  tria  sunt  sex. 

DE  DOS  EN  DOS.  m.  sdv.  A  parells.  De  dos  niUy 
Bini. 

POSABSE  Ó  ABRBGLABSB  BB  DOS  BN  DOS.  íf.  AjMUVfT-    < 

se.  Se  binos  ordinare.  < 

QUANT  UN  NO  VÓL  DOS  N0*8   BABALLAN.  TOf.  DeOSil 

que  no  hi  ha  rahons  entre  dos  sí  un  de  ells  no  viL 
Cuando  uno  no  quiere  dos  no  barajan.  Solos  jv- 
gium  non  movet. 

TOTS  DOS  Ó  TOTS  DOS   JUNTS.    loC.  LOS   ÍOS,  lof  i» 

juntos.  Duo  pariter. 
DOSABiYAL.  adj.  m.  Lo  que  dura  dos  iqfs. 

Bienal.  Biennalis. 

DOSGENTS.  adj.  num.  Doseieiitoi,  dwMM' 
Ducenti. 

DÓSI8.  f.  La  porció  de  medicina  qua^s  dòBiíl 
malalt  per  una  vegada. Dòsts.HedicaepotionispoaéBi 

DOSSER.  m.  Bastidor  quadrat  y  llardi,  cabeit 
de  vellut,  domàs,  etc. ,  comunment  guarnit,  y  í 
vegadas  brodat  en  la  cenefa  que  té  al  eotoni,  y 
cortina  que  cubre  la  paret  penjant  per  detrts;  ser- 
veix pera  insígnia  de  honor  y  autoritat  posant» 
sobre  '1  siti  de  grans  personas.  DoseL  UmbelU, «. 

DOT.  m.  Lo  cabal  que  porta  la  dona  quant  preí 
estat.  Dole.  Dos,  otis.  ||  Prenda,  qualitat  aprecia- 
ble. Dote,  exceUncia.  NaturaB  dos.  jj  Lo  número  di 
tantes  que  pren  cada  qual  pera  saber  desprès  qé 
guanya  ó  pert.  Dole.  Calculoruro  numerus.  |  fi 
Las  quatre  exceMéncias  dels  benaventurats.  JMtf. 
Beatorum  dotes. 

SI   BÈ  't   VÓL   NO  't    DEIXABÍ   PEL  DOT.    loC.  ^B* 

Contra  Ms  que  fan  cas  del  interessos  y  no  de  Us 
personas.  Queredme  por  lo  que  os  quiero,  no  me  ^ 
bleis  en  dinero:  si  bien  me  quieres  bien  te  fsiero,  •* 
me  hables  en  dinero.  De  me  non  de  meis  caram  tn- 
beto. 


DRA  CATALÀ, 

DOTACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  dotar.  Dotth 
cion.  Dotatio,  nis.  ||  La  renda  perpetua  que  se  sen- 
yala pera  alf^na  fundació  ó  establiment.  Dotacien. 
Assignatio,  nis. 

DOTAL.  adj.  Lo  pertanyent  al  dot.  DotaU  Do- 
talis. 

DOTAR.  V.  a.  Donar,  senyalar  cabal  pera  pén- 
drer  estat.  Dotar.  Doto,  as.  ||  Senyalar  béns  pera 
alguna  fundació.  Dotar,  Dotem  assignaré.  0  Ador- 
nar la  naturalesa  à  algú  ab  particulars  dons  y  pre- 
rogativas.  Dotar,  Orno,  as. 

DOTAR  EN  MAL.  fr.  aut.  Péudrer  en  mal.  Tomarà 
mal,  llevar  d  mal,  Male  animadverlere. 

DOTARI.  m.  ant.  dot. 

DOTAT,  DA.  p.  p.  Dotado.  Dotatns. 

DOTZE.  adj.  num.  Doce,  Dnodecim. 

DOTZÈ,  NA.  adj.  Lo  que  cumple  '1  número 
dotze.  DocenOy  duodécimo.  Duodecimus.  ||  Qualsevol 
de  las  dotze  parts  en  que's  divideix  un  tot.  Dozavo, 
doceno,  Duodecima  rei  pars. 

DOTZEN.  ant.  DOTzé. 

DOTZENA,  f.  Conjunt  de  dotze  cosas  de  una 
mateixa  espócie.  Docena,  Duodena,  se. 


DR. 

DRAGH.  m.  Animal  fabulós  en  Ggura  de  ser- 
pent mòlt  grossa,  ab  peus  y  alas,  de  estrànja  vo- 
racitat y  feresa.  Dragon,  Draco,  nis.  J  Figura  de 
serpent  semblant  à  la  brlvia  que's  porta  davant  la 
professo  de  Corpus.  Tarasca,  gomia.  Strix,  ígis. 

DRAGIANA.  f.  ant.  drassana. 

DRACMA,  f.  La  octava  part  de  una  unsa. 
Dracma,  Drachma,  ae.  ||  Entre  Ms  grechs  y  romans 
moneda  quasi  equivalent  à  la  lliura  ó  as.  Dracma, 
Drachma,  x. 

DRAGADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  menja  mòlt.  Tra- 
gon,  traganton,  gomia,  tragaldabas.  Helluo,  nis.  Q 
ant.  XUCLADOR.  2. 

DRAGAR.  V.  a.  Passar  alguna  cosa  pel  tra^ 
gador.  Dragar,  Deglutio,  tis.  ||  Menjar  mòlt  y  de- 
pressa.  Dragar.  Yoro,  as.  |  met.  Se  diu  deia  terra 
quant  s'  obre  y  sepulta  lo  que*s  mantenia  damunt 
de  ella.  Tragar.  Absorbeo,  es. 

DRAGAT,  DA.  p.  p.  Tragado.  Yoratus. 

DRA  GE.  f.  LLASSERA. 

DRAGERINA.  f.  ant.  Gola,  glotoneria.  Trago- 
nin,  glotoneria.  Yoracitas,  alis. 

DRAGEYA.  f.  ant.  Confits  mòlt  petits  de  dife- 
rents colors.  Grajea.  Grana  saccharo  condita.  || 
ant.  SAJUMPA. 

DRAGÓ.  m.  Arbre  gran  com  una  perera,  y  mòlt 
ramós,  las  fulias  com  las  de  la  romassa  comuna, 
però  mès  curtas,  de  color  de  violeta  ab  venas  ro- 
jas; las  flors,  en  mitj  de  las  quals  hi  ha  un  filet 
que's  retors  en  Ggura  de  dragó,  són  de  color  de 
viola  abunas  líneas  rojas  transversals,  y  's  tancan 
à  la  nit,  y  del  tronch  fluhcix  una  substància  dita 
SANCH  DE  DRAGÓ.  Drago,  dragon,  Draco,  nis.  Q  Espé- 

.     TOMO    1. 


DRA  59d 

cie  de  sargantana  deunas  tres  polsadas  de  llarga» 
cendrosa  y  tota  cuberla  de  lubérculs,  y  té  una 
mossegada  mòlt  dolenta.  Alkdntara.  Lacerla,  grec- 
ko.  II  DRACH.  II  astron.  Constel-lació  envers  lo  pol 
àrtich,  ab  trenta  tres  eslrellas  en  figura  de  dragó. 
Dragon.  Draco,  nis.  ||  mil.  Soldat  que  pelea  à  peu 
y  à  caball.  Dragon.  ^Èques  draco.  ||  En  lo  blasó  la 
figura  del  dragó  terrestre,  y  déu  tenir  dos  peus 
y  la  cua  punxagada.  Dragon.  Draco,  nis. 

DRAGÓ  DE  MAR.  Peix  gros ,  ab  lo  cap  pla  y  mès 
aitiple  que  '1  restant  del  cos.  Dragon  marino.  Gal- 
lyonius  draco. 

DRAGÓ  INFERNAL.  Eu  la  Sagrada  Escriptura  *8 
diu  del  comú  enemich.  Dragon  ó  serpiente  infernal. 
Dcemon,  is. 

DRAGONA.  f.  ant.  vívora. 

DRAGONÀRIA.  f.  Herba  ab  fulias  compostas 
de  altras  dos  en  figura  de  llansa  ,  la  cama  com  de 
herba  de  dos  ó  tres  peus  de  alsaria  ,  clapada  de 
negre,  *1  fruy  cubert  de  una  fulla  en  forma  de  cn- 
curulla  de  color  verdós  per  fora  y  de  púrpura  6 
negrench  per  dins;  la  flor  put  à  carn  podrida*  JPra- 
gontea ,  taragontia  ,  taragontea  mayor,  DiíMn- 
tium,  ii.  ' 

DRAGONET.  m.  Herba  semblant  à  la  drago- 
nària  però  mès  petita.  Dragoneta,  taragontea  me- 
nor. Draconliom,  ii. 

DRAGÓNICA.  f.  DRAGON  ARI  A. 

DRAMA.  m.  Composició  poètica  en  que's  re- 
presenta una  acció  per  las  personas  que'l  poeta 
introduheix  sens  que  ell  parle  ó  nparesca.  Drama. 
Drama,  atis. 

DRAMÀTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  perlany  al 
drama.  Dramdtico.  Dramaticus. 

DRAP.  m.  Qualsevol  roba  ó  teixit.  Paiio.  Tex- 
tile,  is.  n  Qualsevol  tros  de  roba  ,•  especialment  lo 
que  serveix  pera  curar.  Pano,  trapo.  Pannus,  i.  | 
Lo  que  serveix  pera  netejar.  Bodilla.  Abstersorius 
panniculus.  ||  ant.  roba  ,  panto.  ||  Lo  de  llana  pera 
fregar  los  enrajolats.  Aljofifa.  Slrato  delergendo 
pannus.  ||  Lo  del  faristol.  Atrilera.  Libi-arii  plutei 
operi menlum.  ||  Lo  de  estopa.  Àngeo,  cerron,  mala- 
cuenda,  Stupeum  linteum.  ||  Lo  de  velas  ó  tendas  dè 
campanya.  Lona,  Crassius  linteum.  ||  pi.  Lo  con- 
junt de  ells.  Traperia,  Pannornm  congeries.  ||  Los 
domassos  y  adornes  de  iu^lésia  ó  capellas.  Colgadu- 
ras,  pahoSy  tapices.  Auleae,  arum.  ||  fam.  Qualsevol 
cosa  de^preciable  per  mòlt  vella.  Vejestorio.  Ye- 
luslale  confecla  res. 

DRAP  cRü.  Lo  que  no  està  blanquejat.  Lxenzocru- 
do  ó  no  curado,  Nondum  dealbala  tela. 

DRAP  DE  ARRAS.  Tapícería  del  nom  de  la  cíula 
ahont  se  fabrica.  Pano  de  arras.  Periííetasma,  atis. 

DRAP  DE  CÀNEM.  Cdhamo,  lienzo.  Linteum,  i. 

DRAP  DE  c\SA.  Lícuzo  cttsero.  Domesticum  lin- 
teum. 

DR\P  DE  FREGAR.  DRAP.    5. 

DRAP  DE  LLI.  Lino,  lienzo.  Sindon,  is. 

DEAP  DKPIU8.  CATIPA. 

76 


69i 


DRE 


DICCIQNABI 


DRK 


DRAP  DE  TOMBÀ  ó  DB  MOETs.  La  cuberU  negra 
que*s  posa  en  ella  pera  las  exéquías  deia  difunts. 
Pano  de  tumha  ó  de  entierro  ó  de  féretro.  Pallium, 
ii,  emorloale  stragulum. 

DRAP  DE  TRONA.  L*  ab  qne's  cubre  exteriorment, 
que  sól  sér  de  roba  bona  y  corresponent  al  dia. 
Pano  de  púlpito,  Suggestus  stragnlnm. 

DRAP  PER  AixüGAR  PLATS.  Albero,  Detergendis  ca- 
linis  pannus. 

DRAPS  DE  LLIT.  Las  cortÍDas ,  cenefas ,  y  cel  del 
llit  que  serveixen  de  abrich  y  adorno  de  ell.  Co(- 
gadura  de  cama.  Triclinare  slragulum. 

DRAPS  T  FERRO  VELL.  ter.  DRAPATRE. 

EMBOLICAR  AR   DRAPS  ALGUNA  FERIDA.  loC.  Entr&^ 

pajar,  entrapar.  Linteis  involvere. 

ENCARA  HI  HA  DRAPS  PERA  MÍNE6AS.  GXp.  De- 

nota  que  resta  mòlt  que  fér  en  alguna  cosa ,  y 
encara  lo  mès  dificultós.  Aun  U  ha  de  sudar  el  ra^ 
ho;  estar  6  faltar  el  rabopor  desollar;.  hay  pano 
de  que  eortar;  hay  sol  en  barL•s.  Multum  rerum 
deest. 

HO  SER  DRAP  DEL  sÈu  TELER.  fr.  ab  quo  's  dòna  à 
enlÉMlrer  que  alguna  cosa  no  es  de  propi  ingeni  ó 
invenció  del  qui  la  diu  ó  presenta.  No  ser  de  pro^ 
pia  óde  su  eosecha,  ó  de  propio  Marte.  Non  ex  sacco 
tuo  farina. 

POSAR  COM  UN  DRAP  MULLAT,  fr.  fam.  Maltractar  À 
algú  castigantlo  ó  reprenentlo.  Poner  eomo  nuevo 
d  alguno;  poner  de  oro  y  azul ,  ó  de  vuelta  y  media 
ó  eomo  un  trapo.  Aeri  ter  objurgare.  ||  Confóndrer, 
avergonyir  à  algú  de  manera  que  no  s'  atrevesca 
à  respóndrer.  Mtier  en  tm  puno  ó  en  un  zapata, 
Confasione  afficere. 

DRAPADA.  f.  ant.  roba. 

DRAPAYRE.  m.  Qui  arreplega  ó  compra  'Is 
draps  dolents  pera  fabricar  lo  paper.  Trapero,  Yi- 
lium  laciniaruqi  collector. 

DRAPER.  m.  ant.  Traballador  de  panyos.  Pa- 
hricanie  de  paíios,  Pannorum  íaber.  ||  ant.  botiguer 

DE  PANYOS.  II  DRAPATRE. 

DRAPERIA.  f.  ant.  Fàbrica  de  panos.  Panno- 
rum laneorum  textura. 

DRAPET.  m.  d.  Panuelo,  Línteolum,  i. 

TRÀURER  LOS  DRAPETS  AL  SOL.  fr.  Descubrir  los 
defectes  ocults.  Sacar  los  trapos  al  sol,  Menda  alie- 
na indicaré. 

DRAPOT.  m.  Lo  pedàs  de  roba  gastat  y  des- 
precíat  per  inútil.  Trapo,  guinapOf  andrajo,  calanr 
drajo.  Panniculum  delritum. 

DRASSANA,  f.  àDRASSANA. 

DRÉ8.  m.  ant.  adrés. 

DRESSAMENT.  m.  ant.  ADRESSAMBNT. 
DRE88ANA.  f.  ÀDRASSANA. 

DRESSAR.  V.  a.  Dirigir ,  encaminar.  Endere- 
zar,  Iler  roonstrare.  ||  ant.  Adressar,  posar  dret. 
Enderezar.  Rectum  retldere.  ||  arreglar  ,  compon- 

DRER.  II  ADRESSAR,  ENDRESAR,  COL-LOGAR  ,  AIXECAR, 
ARREGLAR. 

DRESSAR  LES  NOVES.  fr.  Rut.  ProposRr  la  dificul- 


tat. Prop<mer  la  dificultada  Difficoltatefli  propobere. 

II  INTERROGAR. 

DRE88AT,  DA.  Endcrezodo ,  derecho.  Rectu. 

II  adj.  DRET,  ALT. 

FUTME  DREssAT.  exp.  Rut.  Pum$  <»  dertàw. 
Reclam  viam  cepi. 

DRE88ERA.  f.  Senda  per  aboni  s*  abrevií  ca- 
mí. Atajo ,  derechera ,  derecera ,  endereura,  Yii 
recta,  jj  met.  Medi  ó  modo  pera  executar  ab  Eiès 
brevedat  una  cosa.  Atajo,  Compendiaria  negotii 
ratio. 

ANAR  PER  LA  DRESSERA.   (f,   ElegÍT  UU  modi  pe» 

surtir  ab  brevedat  de  qualsevol  dificultat  ó  mai 
pas.  Atajary  echar  por  el  atajo.  Compendio  iaire 
viam. 

DRET,  A*  adj.  Recte ,  igual ,  seguit ,  aèos  lér- 
cerse  à  un  costat  ni  altre.  Derecho,  Rectus.  |  Lo  si- 
tuat ó  que  mira  al  costat  de  la  ma  dreta.  Denek 
Dexter.  ||  ant.  just,  cabal.  |  m.  La  acció  que  té  al- 
gú à  una  persona  ó  cosa.  Derecho,  Potestas,  atis.  | 
Lo  que  dicta  la  naturalesa  ,  las  Ueys,  ó  maoan  los 
superiors.  Derecho,  Jus,  uris.  |  Imposició  qne  se 
senyala  à  las  mercaderias ,  ó  víurers,  y  à  las  per- 
sonas  ó  terras  per  contribució.  Deruho.  Yecli^. 
is.  II  Las  propinas  qne's  pagan  en  las  oficinas,  ó  als 
ministres  de  justícia  per  sòn  treball  segons  reglas 
de  tarifa.  Derecho,  Stipendium,  ü.  ||  Lo  costit  é 
cara  de  las  robas  mès  ben  teixidas  y  pulidas.  I^* 
recho,  Facies,  ei.  ||  m.adv.  Afirmat  sobre  'Is  peus. 
En  pié,  Pedibus.  jj  Envers.  Bicia,  Yersàs.  j  iot 

DRET. 

DRET  CAMÍ.  m.  adv.  Directament.  Caiiitiio,i^ 
derecho,  Yia  recta , 

DRET  CANÓNicH.  Los  cànous  dols  concilis,  lo6d^ 
crets  dels  papàs ,  y  '1  llibre  que'ls  oonté.  Dtnck 
canónico  ó  pontifido.  Jus  canooícum. 

DRET  CASUAL.  Lo  quo  té  algú  de  qne  li  perlanyiD 
las  cosas  que's  troban  en  sòn  senyoriu  no  sent  re- 
clamadas  per  qui  las  perdé.  Derecho  caduco,  ivs 
caducum  temporarium.  I  Lo  que  sobrevé  casual- 
ment al  bereu.  Derecho  casual  ó  caduco.  Jos  cado- 
csB  basredilatis  adipiscend».  ||  Lo  que  té  algun  se 
nyor  als  béns  de  un .  difunt  de  qui  no  compareix 
hereu.  Derecho  de  hients  cadwcos,  Jus  in  booi  ca- 
duca. 

DRET  CIVIL.  Lasi  lleys  que  estableix  cada  regne  ó 
república  pera  sòn  gobern,  y  '1  llibre  que  las  conté 
y  per  antonomàsia  las  dels  romans.  Dtrecho  cw^ 
ó  cesúreo,  Jus  oivile. 

DRET  corn)  ó  romí.  Las  lleys  dels  romans.  Dtrt- 
cho  civily  comun,  romano,  Jus  romanum. 

DRET  CÓNGRUO,  Ó  DE  CONGRUÈNCIA.  *L  que  Us 

lleys  donan  à  un  vehí  pera  sér  preferit  en  la  com- 
pra de  una  casa,  hisenda,  elc.  à  altre  que  no'n  sia. 
Derecho  cóngruo  ó  de  congruència,  Jus  congruom. 

DRET  DE  BARRA.  BARRA.  18. 

DRET  DE  RoscH.  Lo  quo  's  apaga  ademès  del  prea 

en  que's  ven  lo  bosch.  Boica^e.Sylvaticum  vectigal. 

DEET  DE  CALDERA.  X  de  uu  tant  per  Um  qne  pi* 


DRE  CATAU. 

ga>'an  los  tintorers  en  algunas  ciutats.  Deneho  de 
caldera,  Caldarii  vectigal. 

DRET  DB  COSTUM.  Lo  quc  tenen  aignnas  provin- 
cías  ó  ciutats  pel  us  inmemorial.  Derecho  de  co9- 
lumbre.  Jus  moribus  constitutum. 

DRET  DE  CUIXA.  Dfct  obcono  y  contra  tota  rabó, 
ab  que  Ms  senyors  violaran  la  virginitat  en  totas 
las  donzellas  de  sos  dominis  qne  's  casavan.  Tri- 
duto  de  virginidad,  Delibatio  pudicitia. 

DRET  DE  Ei<rniADi.  *L  que  pagan  certs  generós  en 
algun  port  y  aduanas.  Derecho  ó  derecL•s  de  aníro^ 
da.  Portorium,  ii. 

DRET  DE  ESTOL A.  PEU  DB  ALTAR. 

DRET  DB  GENTS.  Lo  quo  ha  introdubit  y  fét  comú 
entre  tots  los  bomes  la  necessitat  y  costum  pera 
formar  y  conservar  las  societats,  reprimir  las  vio- 
léncias  y  facilitar  lo  còrners.  Derecho  de  gentes.  Jos 
gentium. 

DRBT  DE  LAS  NAUS   PER  MlLBPrAR  DB  SALMES.  Dret 

fiscal.  Derecho  de  las  nava  por  toneladas,  Porto- 
rium, ii. 

DRET  DE  PATRONAT.  Lo  dc  poder  algú  presentar 
subjecte  bàbil  en  los  beneficis  y  capellanias  de 
qne  es  patró.  Derecho  de  patronato.  Jus  patrona- 
^us. 

DRET  DE  poRTAs.  Lo  tribut  de  entrada  en  las  ciu- 
tats, etc.  Puerta,  Portorium,  ii. 

DRET  DE  PROVISIÓ  DEL  RET  D.  FELIP,  DB  10  DB  NO- 

VBVRRE  DE  1517.  Dret  fiscal.  Derecho  de  provision 
del  rey  D.  Pelipe.  Jus  provisionís. 

DRET  DE  repressIlia.  'L  quc  teueu  los  prínceps 
de  retenir,  las  cosas  dels  enemichs  que  trobaren  en 
lo  mancament  al  temps  de  la  guerra.  Derecho  de 
represàlia.  Clarígatio.  nis. 

dret  de  vacant.  Lo  que  tenen  alguns  bisbes  ó 
prelats  en  las  rectorias,  gosant  sa  renda  per  un 
any  després  de  la  vacant,  ab  la  obligació  de  qne 
la  rectoria  qnede  assistida.  DerecL•  de  vacanu.  Sa- 
cerdotia  in  causam  caduci  lapsa. 

dret  diví.  Lo  manat,  establert  y  publicat  pel 
mateix  Dèu.  Derecho  divino,  Jus  divinum. 

DRET  ESCRIT.  La  lley  escrita  y  pnblícada,  é  dife- 
rència de  la  qne  es  per  tradició  y  costnm.  Derecho 
escríto.  Jus  scriptum. 

DRET  MUNICIPAL.  Las  llcys,  pragmàticas  y  cos- 
tums ab  que's  goberna  alguna  «intat,  província  ó 
regne.  Derecho  mwnicipal,  Jus  municipale. 

DRET  NATURAL.  Los  primers  principis  que  inspi- 
ra invariablement  la  naturalesa  sobre  *1  bè  y  mal. 
Derecho  natural.  Jus  naturale. 

DRET  PARROQUIAL.  Las  facultafs  qne  competeixen 
al  parroco  per  rahó  de  sòn  ofici.  Derecho  parro^ 
quial.  Jus  parrochiale. 

DRET  POSITIU.  Lo  establert  per  lleysdivinas  ó  hu^ 
manas.  Derecho  positivo.  Jus  positivnm. 

DRET  PRETORi.  Lo  cstablcrt  per  pretors,  que 
atenent  mès  à  la  equitat  ;natural  qne  al  rigor  de 
las  lletras,  modifica  las  lleys  civils.  Derecho  fre- 
tfífxQ.  Jos  pr»torínm« 


DRE  U% 

DRET  PÚBtiCB.  Lo  que  tracta  del  orde  general  del 
estat.  Direcho  publico.  Jus  publicnm. 

DRETS.  m.  pi.  Los  sakris,  etc.  que's  cobran  en 
vàrias  oficinas.  DerecL•s.  Slipendinm,  ii. 

DRETS  DE  MESTRAT  DB  PORTS.  fr.  ant.  DRET  DB 
ENTRADA. 

DRETS  DB  QUINT  DE  HOST  T  CAVALCADA.  Dret  fis- 

cal  aixi  anomenat.  DerecL•  de  hueste  y  cavalgada. 
Jus  dis  dictnm. 

DRETS  REALS.  Tots  los  que's  cobran  pel  fisch 
real  ó  pel  estat.  Dereeho9  reales,  Yectigales. 

1  DRET  coLP.  expr.  aili.  dbpront,  cara  k  caea, 

DRET  L  DRET. 

i  DRET  8C1ENT.  m.  adV.  ADRETAS. 

ANAR  DRET.  fr.  Procebir  ab  rectítut,  probitat,  ó 
conforme  à  la  rabó.  Obrar  conforme  d  derecho,  an- 
dar  derecho,  ó  d  derechas.  Recte  agere.  y  Anar  di- 
rectament à  una  part.  Enderezar,  dirigir,  encarni- 
narse  en  derechura  d  alguna  parte,  Dirigo,.tendo,  ia. 

ANAR  TIRANT  PEL  DRET.  fr.  ANAR  PER  LA  DRESSERA. 

DB  DRET  A  DRET.  m.  adv.  Sn  dcrcchura,  por  Ikua 
recta.  Recte.  |)  met.  dreta  vent.  2. 

DONAR  LA  DRETA.  fr.  Cedir  à  altre  en  alguM  ma- 
tèria. Dar  la  bandera.  Primas  concederç. 

ESTAR  JL  DRET.  fr.  fam.  Explica  que  alguna  per- 
sona compareix  per  sí  ó  per  sòn  procurador  en  ju- 
dici ,  y  8*  obliga  à  passar  per  lo  que  sentencio  'i 
jutge.  Es'ar  d  derecho.  Sisti  coram  judice  in  jn- 

dicio. 
ESTAR  DRET.  fr.  Estor  cn  pié.  Slare. 

rktL  DRET.  fr.  FÉR  JUSTÍCIA    ||    ANAR  PER  JUSTÍCIA. 

MIRAR  DEL  DRET  T  DEL  RBvés.  fr.  Aténdrer  mòlt, 
mirar  ab  gran  cuydado.  Dar  mucheis  vueltas.  Re* 
volvo,  is. 

NO  MIRAR  DRET.  fr.  Mirar  guerxo.  Mirar  de  través^ 
mirar  bizco.  Trans versis  ocnlis  iotueri. 

NO  PODERSE  TENIR  DRET.  fr.  Estar  moUísim  dèbil. 
No  poderse  tener.  Debilitate  summa  laboraré. 

OBRAR  CONFORME  A  DRET.  fr.  Explica  y  ordeua 
qne's  procehesca  ab  rectitul  y  justícia.  Ohrar  con- 
forme  d  derecho.  Recte  et  justè  Cacere. 

POSAR  DRET.  fr.  ADRESSAR. 

posARSB  DRET.  fr.  Adressarsc.  Enderezarse.  Rec- 
tus  stare.  D  Alsarse  qui  estava  assentat,  ajagut, 
etc.  Ponerse  en  pié.  Surgo,  is. 

SEGONS  DRET.  m.  adv.  Conforme  à  dret,  arreglat 
à  justícia.  Segvn  derecL•.  Secnndum  jus. 

TIRAR  DRET  ó  TANT  DRBT  COM  PÓT.  fr.  IVenoia  que*s 
pretén  destmhir  à  algú.  Tirar  como  d  real  de  ene- 
migo.  HoMiliter,  inimicè  petere. 

TOT  DRET.  m.  adv.  Pel  camí  recte.  Direcumen- 
te,  derechamente,  derecho,  en  derechura.  Recte,  via 
recta.  H  Sens  detenirse  en  ninguna  part.  En  de* 
rechura.  Continuo. 

USAR  DB  SÒN  DRBT.  fr.  Yalersccada  hu  de  la  accré 
qne  li  competeix,  y  també  obrar  ab  llibertad  IfcHa. 
Usar  de  su  derecho.  Uli  jure  proprio. 

DEETARieifr.  adv.  m.  Tof  mbt.  |  Dinc- 
tament,  à  las  claras.  Bertchaminii.  iireeletmmlíS% 


596 


DRO 


DICCIONARI 


DUB 


Apertè.  y  De  un  inodo  just.  DerecL•inente,  par  de- 
recho.  Jiire,  ex  aequo. 

DBETER,  A.  m.  y  f.  Qui  usa  igualment  de  las 
dos  mans.  Ambidextro,  Àmbidexler.  ||  ant.  dretà- 

MEXT.  1. 

DRETERIA.  f.  ant.  destresa. 

DHETÍSSIM.  A.  adj.  sup.  Derechisimo,  Reclis- 
simus. 

DRETURA.  f.  ant.  Reclilut.  Derechura.  Rec- 
tura,  x. 

DRETURER,  A.  adj aut.  RECTE,  JUST,  JUSTIFICAT. 

DRETURERAMENT.  adv.  m.  ant.  rectament. 

Q  justament. 

DREVER.  m.  Moneda  prussiana,  que  equival  à 
uns'?  maravedíssos  de  velló.  Drepfr.Monetasic  dicta. 

DRÍADES.  f.  pi.  Ninfas  dels  bosctis.  Driadas, 
driades.  Dryades,  dum. 

DRIEGÚLDEN.  m.  Moneda  de  Holanda,  que 
equival  à  15  ó  16  rals  de  velló.  Driegúlden.  Monela 
8ic  dicta. 

DRINGAR,  v.  n.  Ressonar  lo  metall  ferit  ó  tocat 
de  algun  modo.  Retinir,  Tinnio,  is. 

raONCH.  m.  So  que  deixa  en  los  oídos  la  cam- 
pana ó  altre  cos  sonoro.  Retinlin,  Tínnitus,  us. 

DRINGAR.  V.  n.  dringar. 

DRISSA.  f.  nàut.  Corda  ab  que  se  suspenen  ó 
íssan  las  velas  pera  disposarlas  al  vent.  Driza. 
Funis  toUendis  vel  dimitlendis  anlennís. 

DRITTEL.  m.  Moneda  de  plata  en  Prussià  que 
equival  à  poch  ménos  de  dos  rals  de  velló.  DriueL 
Moneta  sic  dicta. 

'  DROGA.  f.  Qualsevol  genero  de  espècies  de 
simples  ó  compostos  medicinals.  Droga,  Pbarma- 
cum,  i.  J  m.  met.  Pícaro,  astut  y  vagamundo. 
Ptrülan.  Petulans. 

DROGADA.  f.  ter.  bribonada. 

DROGANT,  adj.  BBLITRE,  BRIBÓ. 

DROGCJER.  m.  ADROGUER. 

DROGUERIA,  f.  adrogueria. 

DROGUET.  m.  Tela  regularment  de  llana,  ab 
llislas  de  diferents  colors,  y  sól  tenir  flors  entre 
ellas.  Drogueu.  Pannus  lino,  lanaque  texlus. 

DROLLA.  m.  DROGA.  2. 

DROMEDARI,  m.  Espècie  de  caball  lleuger 
semblant  al  camell,  de  pel  entre  grisyroig.  Drome- 
darioy  dromedaL  Dromas,  ad  is. 

DRÒMONA.  f.  Galera  gran,  forta  y  mòlt  corre- 
dora. Drómona.  Dromon,  is. 

DROPAGISME.  m.  Untura  que  's  creya  fér 
càurer  los  pels.  Dropacismo,  Dropax,  acis. 

DROPEJAR.  V.  n.  FÉR  LO  DROPO. 

DROPERIA.  f.  Peresa,  falta  de  aplicació.  J7a- 
raganeria,  L•lgazaneria,  haragania,  Inertía,  se. 

DROPO.  m.  Home  despreciable  per  sòn  mal 
comportament  y  cualitats.  IHcarOy  pillo,  dropo,  Ma- 
leferialus.  ||  Peresós,  inaplicat.  Haragan,  holga- 
tan,  Yagabundos. 

rftft  vo  DROPO.  fr.  No  fér  res,  no  voler  traballar. 
jM^üügr.  Vàtoferior,  aris. 


DRUDERIA.  f.  ant.  adulteri. 

DRUIDA,  m.  Sacerdot  del  anlichs  galos  y  cel- 
tas.  Se  dividian  en  trescategorias:  bates,  bardosy 
enbatges.  Druida,  Druida,  as. 

DRUIDIGH ,  CA.  adj.  Pertanyent  als  dnridas. 
Druidico,  Druidicus. 

DRUIDISME.  m.  Religió  del  dmidas.  Dmidu- 
mo.  Druidismus,  i. 

DRUT,  DA.  m.  y  f.  ant.  adultero. 

FÉR  DRUT.  fr.  ant.  Cometrer  adulterí.  Aiulterarf 
comeUr  adulterio,  Mcechor,  aris. 

DU. 

DUAL.  adj.  gram.  Lo  número  del  nom  ó  verb 
que  parla  precisament  de  dos.  Dual,  Duale,  is. 

DUANA.  f.  ADUANA. 

DUANER,  m.  Administrador  de  la  adoaoa. 
Aduanero,  Publicanus,  i. 

DUBITAGIÓ.  f .  ret.  Figura  que  's  comet  quaot 
1'  orador  ó  poeta  's  proposa  algun  dubte,  ó  's  pit- 
gunta  à  sí  mateix  lo  que  ha  de  dir.  Dubitacion,  iih 
L•y  dudanza,  Dubitatio.  ois.  ||  dubte. 

DUBITATIU,  VA.  adj.  gram.  Se  diu  de  las 
conjuncions  que  serveixen  pera  exposar  los  dubtes. 
Duhilalivo,  Dubitalivus.  ! 

DUBTADOR,  A.  adj.  DUBTÓS.  1. 
DUBTANT,  adj.  tembrós,  recelós.  { 

DUBTANZA.  f,  ant.  dubte.  j 

DUBTAR.  V.  n.  Estar  1*  enteniment  ab  iodete^    \ 

minació,  sens  resóldrerse.  Dudar,  Dubilo,  as.  [  v.    j 

n.  recelar,  desconfiar.  També  s'  usa  com  red-    \ 

procb. 
NO  HI  HA  QUE  DUBTAR,  loc.  Denota  que  es  certi 

alguna  cosa.  Xo  hay  que  dudar,  Dubiura  non  est. 
DUBTAT,  DA.  p.  p.  Dudado,  Dubitatus.  I  aol 

BESPECTAT.  ||  TEMUT. 

DUBTE.  m.  Indeterminació,  perplexitat.  Dt^- 
tacioüj  duda.  Dubitatio,  nis.  ||  La  qüestió  que 's  posa 
pera  ventilar  y  resóldrer.  Duda,  Dubium,  ii.  |  u- 

CEL,  SUSPITA,  DESCONFIANSA. 

DUBTE  NEGATIU.  'L  quo  DO  té  fonameut  pera  dis- 
discórrer  de  altre  modo.  Duda  negativa,  Dobiom 
temeré  babitum. 

EIXIR  DE  DUBTE.  fr.  Ccrlificarse.  Salir  dt  iaia, 
Qnaestionem  extriqare. 

ESTAR  EN  DUBTE.  fr.  DubtdT.  Eslar  en  duda,  Hc- 
reo,  es. 

ESTAR  UNA  COSA  EN  DURTE.  fr.  Sér  íncertB,  dub- 
tosa. Estar  una  cosa  en  duda.  Rem  esse  in  dubio. 

NO  ni  HA  DURTE.  loc.  Deuota  que  es  certa  algooi 
cosa.  No  hay  duda,  Nulium  dubium  est. 

NO  TÉ  DUBTE,    Ó   NO  TÉ  CAP  DUBTE.  CXp.    iYO   tíni 

duda;  no  tiene  duda  alguna.  Nihil  dnbíi  est. 

POSAR  DUBTE.  fr.  Posar  reparo  ó  dificultat  eail* 
gunacosa.  Objetar,  repíícar.  Objicio,  is. 

POSAR  EN  DUBTE,  fr.  DUBTAR. 

QUEDAR  EN  DUBTE.  fr.  Eslar  pcf  veotilajTse  algir 
na  cosa.  Quedar  en  duda,  Dubium  sobsislere. 


DÜL 


CATAU. 


DUR 


S91 


SENS  DUBTE.  m.  adv.  Certament.  Sin  dida.  Pro- 
culdubiò. 

TRÀUREE  DE  DUBTE  ó  DEL  DUBTE.  fr.  Manifestar  à 
algü  la  veritat  de  alguna  cosa.  Sacar  de  duda  ó  de 
la  duda,  ó  desatar  la  duda.  Dubium  solvere,  elu- 
cidaré. 

DUBTÓS,  A.  adj.  Qui  té  dubte.  Du(ioso.  Du- 
bius,  baesitabundus.  ||  Dit  del  objecte  de  que's  dub- 
ta. Dudoso.  Incertus.  ||  perillós,  suspitós. 

DUBTOSisSIM  ,  A.  adj.  sup.  Dudosisimo. 
Quam  dubius. 

DUCAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  duch.  Ducal. 
Ducalis. 

DUCAT.  m.  Territori  ó  estat  sobre  que  recau  lo 
títol  de  duch.  Ducado.  Ducis  ditio,  ducatus,  us.  || 
Moneda  imaginària  que  valia  375  maravedissos  dels 
actuals.  £d  1153  valia  en  Barcelona  22  sons  barce- 
lonesos.  Ducado.  Ducatus,  us. 

DUCAT  DE  BRUJAs.  Feya  22  grosos  de  Flandes  y 
valia  8  sous  6  diners  en  Barcelona.  Ducado  de  Bru- 
jas.  Ducatus. 

ducat  de  or.  Lo  que  val  1438  maravedísos  y  Vi 
de  or.  Ducado  de  oro.  Ducatus  aureus. 

DUCAT  de  plata.  Lo  que  val  362  maravedissos  y 
mitj  de  velló  y  antfguament  365.  Ducado  de  plata. 
Ducatus  argenteus. 

DUCAT  vENEcii  ó  FLORENTÍ.  Moneda  que  's  regula- 
va per  30  direms  en  Daroasch,  per  16  sous  y  6  di- 
ners en  Barcelona  y  per  22  kirats  y  tres  quartillos 
en  Alexandria.  Ducado  veneeiano  ó  fíorenlino.  Du- 
catus. 

DUCAT  DE  nIpols.  Yaüa  en  Barcelona  16  y  t7  sous, 
segons  lo  cambi.  Ducado  de  Ndpoles.  Ducatus. 

DUCH.  m.  Títol  de  honor  destinat  pera  la  no- 
blesa mès  alta:  té  diferents  privilegis  segons  los 
paísos.  Duque.  Dux,  cis.  ||  Aucell  nocturno  que  es 
de  un  peu  y  mitj  de  alt,  de  color  entre  roig  y  ne- 
gre, '1  bech  corb,  calsat  de  plomas  dretas  qu3  figu- 
ran  unasorellas.  BuL•,alucon.  Bub^,  nis. 

DÚCTIL,  adj.  Lo  que  sens  dividirse  s'  allarga, 
aixampla,  aprima  ó  's  fà  gros.  Dúctil,  dulce.  Düc- 
tilis. 

DUCTILITAT,  f.  La  qualitat  de  dúctil.  DuctiU- 
dad.  Ductibilitas,  atis. 

DUCTOR.  m.  CONDUCTOR. 

DUELL.  m.  ant.  bugada.  ||  ant.. cubell. 

DUiXLAR.  V.  a.  ant.  fér  bugada. 

DUJA.  f.  nàut.  Cada  una  de  las  voltas  de  un 
cap  ó  corda.  Aduja ,  paquele,  y  rodele  si  està  en 
forma  circular.  Spira,  ae.  ||  Cada  volta  de  la  vela 
enrotllada.  Aduja,  adujada.  Veli  convoluti  spira. 

DUJAR.  V.  a.  nàut.  Enrotllar  una  corda  ó  vela 
pera  que  ocupe  ménos  lloch.  Adujar.  Involvo,  is. 

DULA.  f.  La  colla  de  bestiar  major  que  alguns 
vehins  de  una  població  envian  à  pasturar.  Duia. 
Commune  armentum.  ||  Lo  ramat  de  porchs  de  un 
vehinat.  Veceria.  Commune  porcorum  armentum. 

DULCAMARA.  f.  Mata  que  pertany  à  la  família 
de  las  solanàceas,  encara  que  té  mòlt  poca  propie- 


tat narcótica:  té  las  camas  cilíndricas,  flexibles, 
ramosas,  del  gruix  de  una  ploma  de  escríurer,  la 
pell  verda,  y  ab  lo  temps  grisa,  '1  cor  de  un  vert 
de  oliva,  las  flors  pelitas,  blavas  y  de  mal  olor,  las 
tavellas  de  un  color  tant  viu  com  lo  coral,  y  de  gust 
mòlt  amarch.  S'  usa  contra  la  ronya,  brians,  etc. 
Dulcamara,  dulzamara,  dulciamarga,  amara-dul» 
cis.  Solanum  dulcamara. 

DULER.  m.  La  persona  que  guarda  la  duia. 
Dulero.  Armen tarius,  ii. 

DULIA.  f.  teol.  Lo  cuito  que's  dóna  als  Santo. 
Dulia.  Dulia,  aB. 

DULIMAN.  m.  Vestidura  talar  dels  turchs.  Du- 
liman.  Turcorum  talaris  veslis. 

DULL.  m.  ant.  dol. 

DULSAYNA.  f.  DOLSATNA. 

DULSIFICANT.  p.  a.  Lo  que  dulsiflca.  Dukifi' 
cante.  Dulcorans. 

DULSIFICAR.  y.  a.  Fér  dolsa  alguna  cosa. 
Dulci ficar,  endulzar,  dulzurar.  Morigero,  as.  ||  pint. 
Preparar  las  tinlas  de  modo  que  no  sian  fortas.  En- 
dulzar. Mitigo,  as.  H  quím.  Tràurer  las  parts  ^í- 
nas  à  alguns  cossos.  Du^cificar.  Edulco,  as. 

DULSIFICAT I  DA.  p.  p.  Dulsifteado.  Dulco- 
ratus. 

DULSissiMi  A.  adj.  sup.  dolsíssim. 

DULSOR  Y  DUL8URA.  f.  DOLSOE. 

DUO.  m.  mús.  La  composició  que's  canta  ó  toca 
entre  dos.  Duo.  Duo,  duarum  vocum  concentus. 

DUODÉCIM,  A.  num.  ordinal.  Duodécimo,  dwh 
deno.  Duodecimus. 

DUPLICACIÓ,  f.  Multiplicació  de  una  quanti- 
tat pel  número  de  dos.  Duplicacion.  Dnplicatio, 
nis. 

DUPLICADAMENT.  adv.  n.  DuplicaL•iiunti, 
Dupliciter.  * 

DUPLICAR,  v.a.  Féró  dir  dos  vegadas  una 
mateixa  cosa,  multiplicar  una  quantitat  per  dos. 
Duplicar.  Duplico,  as. 

DUPLICAT ,  DA.  p.  p.  Duplicado.  Duplicatus. 

DUPLICITAT,  f.  Reserva  y  falsedat.  Duplici-- 
dad.  Simulatio,  nis. 

DUPLO ,  A.  adj.  Lo  que  conté  dos  vegadas  al- 
guna quantitat.  Duplo.  Duplus. 

DUPTAR.  V.  a.  y  n.  y  derivats,  dubtar. 

DUQUENA.  f.  ant.  aduana. 

DUQUESA.  f.  La  muller  del  duch.  ó  la  que 
per  sí  poseheix  algun  títol  de  duch.  Duquesa.  Du- 
cissa,  ae. 

DUQUET.  m.  d.  Duquecito.  Parvus  dux. 

DUR,  A.  adj.  Lo  que  té  las  parts  unidas  de  tal 
modo,  que  no  muda  fàcilment  de  figura.  Duro.  Du- 
rus.  II  Insufrible,  ofensiu.  Duro.  Molestus.  ||  Vio- 
lent, cruel.  Duro.  Acerbus.  jj  Obstinat,  terch.  Duro, 
Contumax.  ||  Mal  acondicionat,  bronch  de  geni.  Du- 
ro. Asper.  i  L'  estil  aspre  y  desapacible.  Duro. 
Aspera  oralio.  ||  v.  a.  portar,  sufrir,  soportar. 

es  cosa  dura.  loc.  Difícil,  sensible,  irregular.  Ei 
cosa  dura,  recta,  fuerte.  Difficilis,  fortis  res  est. 


606 


EGO 


DICCIONARI 


EDA 


ECLIPSAR.  V.  a.  Impedir  la  llum  de  algan 
astre,  interposantse  algun  cos  entre  ell  y  nostra 
vista.  Eclipsar.  Obumbro,  as.  ||  mèt.  Disminubir 
la  fama,  elc.  y  també  s*  usa  com  recíprocb.  Eclip- 
$ar.  Alicujus  gloriam  obscnrare.  ||  Aventaljar  no- 
tablement. Eclipsar.  Prsesto,  as. 

ECLIPSAT,  DA.  p.  p.  Eclipsado.  Obscuratus, 
hebetatu^. 

ECLIPSE.  m.  La  privació  de  la  llum  de  un  as- 
tre per  la  interposició  de  un  altre.  Eclipse.  Eclip- 
sis, is,  deliquium,  ii;  ecligmatium,  ii,  y  labor, 
is,  lo  del  sol  y  de  la  lluna. 

ECIÍPSIS.  f.  ant.  ECLIPSE.  II  ant.  gram.  blíf- 
sis. 

ECLÍPTICA.  f.  Círcul  de  la  esfera  que  divi- 
deix oblíquament  al  equador,  fent  ab  ell  un  àngnl 
de  13  graus  y  milj ;  y  '1  sol  camina  sempre  per 
ell.  EcUptica.  Ediplica,  ae. 

ECLÍPTICH,  ca.  adj.  Lo  que  pertany  al  eclip- 
se 6  eclíptica.  EcUpiiai.  Eclipticus. 

ÉCLOGA.  f.  Imitació  de  las  accions  de  perso- 
nas  rüsticas  en  estil  senzill  y  suau.  Églotja,  écloga. 
Ecloga,  egloga,  ae.  Q  Si  explica  sentiment  ó  narra- 
ció mès  bè  que  acció,  's  diu  mès  pròpiament.  Jdi- 
lio.  Idylliuor,  edyllium,  i. 

ECLÓGICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
écloga.  Eclógic-o,  eglógico.  Ad  eclogàm  pertinens. 

ECLOGISTA.  m.  Escriptor  de  éciogas.  Edo- 
gista.  Eclogarius,  ii. 

ECO.  m.  La  repetició  del  so.  Eco.  Echo,  us; 
soni  vocis  repercussió.  ||  mús.  La  repetició  de  las 
últimas  síMabas  ó  paraulas  que  's  cantan  à  mitja 
veu  per  diferent  cor  de  mtísichs ,  y  en  las  orgas 
per  registre  diferent  à  propòsit  per  aquest  fi.  Eco. 
Musices  echo.  ||  ret.  Composició  en  que  's  repeteix 
la  final  de  un  vers  Ò  ab  la  qual  s'  aumenta  '1  se- 
güent. Em,  Echo,  us^  recíproca  vocis  imago.  || 
mít.  Niofa  de  ^  comitiva  de  Diana ,  que  despre- 
ciada  de  Narcís  se  retirà  à  la's  covas  y  barranchs, 
y  fou  tal  lo  sentiment,  que  's  consumí  de  modo, 
que  sos  ossos  se  convertiren  en  penyas,  y  sols  li 
ha  quedat  la  veu.  Eèo.  Echo,  us.  ||  Memòria  ó  idea 
de  una  cosa  passada.  Eco.  Memòria,  sò, 

FÉR  ECO.  fr.  met.  Sér  una  cosa  proporcionada  à 
altra.  Hacer  eco.  C!onsono,  as,  congruo,  is.  ||  Sér 
notable,  digna  de  atenció.  Hacer  eco,  causar  armo^ 
nia,  Animum  excitaré,  pulsare. 

EGOMETRIA.  f.  Ciència  que  ensenya  à  usar 
dels  ecos  en  las  salas  ó  bóvedas  de  secret,  de  mo- 
do que  parlant  en  un  angul  s*  oyga  en  V  altre 
sens  percibirse  en  lo  milj.  Ecometria.  Ars  echoi- 
ca. 

EGÓMETRO.  m.  Instrument  pera  medir  lo  to 
ó  interval-los.  Ecómetro.  Ecometrum,  i. 

ECÓNOM.  m.  ECÓNíMO. 

ECONOMAT,  m.  Empleo  de  ec<)nomo.  Econo- 
mato.  CEconomi  munus. 

ECONOMIA,  f.  Administració  de  una  casa  y 
família.  Economia.  OEconomia,  8B.  ||  Bona  diétribu- 


ció  del  temps  y  de  altras  cosas  immaterials.  Ec<h 
nomia.  OEconomia,  ae.  ||  f.  L'  orde  ab  queVenra- 
denan  diferents  fenómenos  de  la  vida  en  los  sers 
organisats  y  particularment  en  los  animals.  £(0- 
nomia.  OEconomia ,  ae.  p  esgassesa.  |  pint.  Bona 
col-locació  de  las  figuras  y  objectes  de  una  compo- 
sició. Economia.  Ordo,  recta  dispositio.  ||  Moden- 
cíó  en  los  gastos.  Economia.  Parsimònia,  s. 

ECONOMIA  POLÍTICA.  Ciénci'a  que  tracta  de  ii 
riquesa  de  las  nacions  y  cansas  de  sòo  aument 
y  disminució.  Economia  poliUca,  OEconomia  polí- 
tica. 

ECONÒMICA,  f.  Part  de  la  filosofia  moral  ^^ 
lativa  al  gobern  de  una  família.  Econòmica.  (Eco- 
nòmica, e&. 

ECONÓBUCAMENT.  adv.  m.  EconómieamnU. 
CEconomicè« 

ECONÓMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  eco- 
nomia. Económico.  OEconomicus.  jj  m.  Llibre  de 
Xenofonte  sobre  la  economia  de  una  casa  tndnliit 
per  Cícero.  Económico,  OEconomicus.  |  Qui  eoten 
en  matèria  de  economia.  Economista.  OEconomia 
polilicac  poritus.  J  Escàs,  retingut.  Económico,  «- 
serable.  Parctis. 

ECONOMI8AR.  v.  a.  Estalviar.  Economzv, 
ahorrar.  Deparco,  is. 

ECONOMISTA,  m.  Escriptor  ó  professor  de 
economia.  Economista.  OEconomise  scriptor,  peri- 
tus. 

ECÓNOMO.  m.  Administrador  de  una  cast  i 
família.  Ecónomo.  OEconomus,  i.  Q  Qui  serveix  na 
ofici  ecclesiàslich  en  lloch  del  propietari.  Ecèn»- 
1710.  OEconomus,  i. 

ÉCTASIS.  f.  poét.  Eigura  que  allarga  la  síl-íila 
breu.  Écldsis.  Ectasis;  is. 

ECTRÓPIA.  f.  méd.  Malaltia  ab  ({ue  la  pesta- 
nya inferior  se  gira  en  davall.  Ectropia.  EctfO- 
pium,  ii. 

ECÚLEO.  m.  Espècie  de  potro  en  que  s' orde- 
nava q  las  cordas  pera  donar  torment  als  màrtyrs. 
Ecúleo.  Equuleus,  ei. 

EGUMÉNICH,  CA.  adj.  Universal,  general. 
Ecuménico.  OEcumenicus. 

ED. 

EDAT.  Los  anys  que  té  cada  hü.  Eiai,  M\MSt 
alis.  II  Lo  conjunt  de  alguns  sigles.  Edai.  JSIas, 
is.  II  Època,  los  anys  que  corren  de  temps  à  temps. 
Edad,  era,  periodo.  Tempus,  oris.  ||  Cert  número 
de  anys.  Edad.  Anni,  orum.  ||  Vellesa,  com:  ja  es 
home  de  edat.  Edad.  iEtas,  alis. 

EDAT  AVANSADA.  La  que  s'  aproiiiua  à  la  vellesa. 
Edad  avanzada.  iEias  provecla. 

EDAT  CADUCA.  La  dc  la  vellesa.  Caduqutz,  M 
decrèpita,  ó  caduca.  Senium,  ii. 

EDAT  DE  COi'RE,  DE  FEBRÓ,  DK  OR,  DB  PLATÍ.  1&it< 

siGLE,  etc. 
EDAT  DE  DISCRECIÓ.  La  on  quo  8*  arribà  é  la  Ihna 


EBB 


GiTAU. 


EG6 


IH 


«^«^«««««««««««««^^^«tf^^h^WiM^^^^^^^^^^^^^V^^^^M^M^MV^V^tf^^MtfM^*^^*^*^**^ 


■  ^«i^iw^  ^  w  w  wlWi^^^^^|^  ■■i^>»<ii"i'»ii^^^^^i^^w^^^^^^^  ■  " m^^0^0^0^0^0^0*0^0t^'0tf^^^^ 


!a  lletra,  del  abecedari  y  de  las  set  do- 
Tercera  nota  de  la  gama  natural.  En  la 
Dsical  significa  «dols  y  agradablement 
t  Eo  las  teclas  del  orga  denota  *Is  tons 
i:  en  los  memorials,  cartas,  etc.  £xq9l- 
inéncia :  era  nnmeral  y  significava  250. 
osava  en  lloch  de  la  conjuncció  t;  però 
nant  la  dicció  següent  comensa  ab  i, 
lya  É  Inglaterra.  També  's  posava  en 
aó.  En  mapas  topograficos,  etc.  denota  1* 


it. 


EA. 


5rj.  de  animar,  móurer,  corretgir.  Ea, 
agè,  agedúm,  agesis,  ejà  1  obl 
.  f.  pi.  Festas  en  honor  de  Éaco.  Éacas, 

m.  mit.  Fill  de  Jüpiter  y  Enropa  que 
ícia  fou  tin^t  per  jutge  del  infern  ab 
idamanto.  Éaco.  ^Eacus,  i. 
R.  f.  Diossa  dels  antichs  Sajons.  Easter. 


IT}.  Hola  1  cuidadol  Heu ! 
DS.   m.   Bassa  de  alarbs  en  Espanya 
fins    r   any   1091.  Ehadios,  Ebadii, 

iTA.  m.  Fuster  de  fusta  preciosa.  Eha- 

li  operis  faber. 

K  m.  Fusta  negra,  llisa  y  mòlt  pesada 

del  maleix  nom  que  's  cria  en  Etiòpia  y 

.  Èbano.  Ebenus,  ebenum,  i. 

ITA8.  m.  pi.  Heretges  desprès  de  la 

erosalem,  que  no  admetian  tota  la  Es- 

L  nom  es  hebreu  y  vòl  dir  pobres.  Ebúh 

miUc,  arum. 

m.  ÉBCL. 

HIBABITAS.  m.  pi.  Certs  heretges  en 


la  secta  mahometana,  Bhrekukariuu.  Ebrebohari* 
Ub,  arum. 

EBRüHAaT.  m.  Espècie  de  religiós  mahome*- 
tà.  Shnthwt.  Ebruhartns,  i. 

EBÚdA.  f.  Lley  ab  que  *1  Iribano  Bbnci 
corretgf  las  de  las  dotze  taulas.  Ebmia.  Aucia 
lex. 

ÉBUL.  in.  Planta,  espècie  de  sahuch.  Tezgo^ 
aeUa,  Ebuliia,  ebulnm,  i. 

EBULLICIÓ,  f.  Moviment  tumultnós  de  un  lí- 
qaitó*l  desprendiment  de  uo  gas  que  fà  alsar 
bombollas,  promogut  per  anment  de  temperatura 
ó  per  disminució  de  pressió.  Ehullicum.  Ebollitio, 
nis. 


CCGE-HOMO.  m.  Imatge  llastimosa  de  Jesu- 
crist  de  Ja  manera  que  Pilal  lo  presentà  al  poble. 
Eece-homo.  Ecce-homo. 

EGGLESIASTA.  m.  Títol  que  prengné^Lutero 
quant  volgué  atacar  V  episcopat.  EeUiiasta.  Ecle- 
siasta. 

EGCXE8IA8TÉ8.  m.  Nom  grech  que  vòl  dir 
predicador.  Se  dóna  à  un  llibre  eanónich  que  es- 
crigué Salomó  al  fi  de  sa  vida  en  senyal  de  arre-^ 
pentiment.  Ecclesiastés,  Ecòlesiastes. 

EGCLESIÀSTIGAlIEBfT•  m.  adr.  A  mane- 
ra de  ecclesiàstich.  EeksiditicatMiíU,  Piè,  religio- 
sè. 

EGCLESIASnGH,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à 
la  iglésia.  Eelesidstico.  Eclesiasticus.  |  m.  Qui  per 
medi  de  ordes  sagrats  serveix  al  cuito  divi.  Eele- 
sidstico^  elérigo.  Ecclesíasticus,  clericus.  |  Llibre 
eanónich  del  vell  testament  que  segons  la  sentèn- 
cia mès  comuna ,  s*  atribuheix  à  Jesús  fill  de  Si- 
rach.  Ecleiidslieo.  Ecclesiasticus,  i. 

EGERVELLAT.  adj.  ant.  Home  sons  enteni- 
ment. InsensfUo.  Insanus. 

ECGÜES.  m.  lATOLLi. 


602 


EFE 


DICCIONARI 


EFI 


EDüCSAR.  V.  a.  Donar  educació.  Eéuear.  Edu- 
co, as. 

EDUCAT,  DA.  p.  p.  Edwado,  Edncatns. 

EDUGGIÓ.  f.  fil.  Acció  de  tràurer  una  cosa 
de  altra.  Educcion,  Edactio,  ois. 

EDUSSA.  f.  mit.  Diossa  advocada  del  menjar. 
Edusa,  Edosa,  se. 


EETAS.  m.  Rey  de  Colcos  y  pare  de  Medea. 
Eetas,  ^thas,  oeetes,  8S. 


'.  Pronunciació  catalana  de  la  lletra  F.  Efe.  Ef. 

EFÀTIDE.f.  Mantó  de  púrpura  que  'Is  guerrers 
antíguament  portavan  per  adorno.  Efdiide.  Epha- 
tides,  se. 

EETBIGÓ.  m.  En  los  gimnasis  antichs  lo  Uoch 
ahont  se  reunian  los  joves  pera  Us  exercicis.  Efe- 
bicon.  Efebicon,  is. 

EFECTE,  m.  Lo  produhit  per  altra  cosa.  Efecto, 
Effectus,  us,  effectum,  i.  ||  mús.  Una  sensació  forta 
y  anàloga  à  un  sentiment,  produhit  per  medi  dels 
sonidos  regulats  en  la  ànima  del  oyent.  Efecto, 
Effectus,  us.  II  Intent ,  idea,  fi.  Efecto,  Scopus,  i, 
finís,  is.  Q  Lo  mateix  que  pràctica ,  execució.  Efec- 
to, Opus,  eris.  ||  pi.  Béns,  particularment  de  nego- 
ciants. Bfectos,  Pignus ,  oris.  ||  Lo  que's  necessita 
pera  alguna  maniobra.  Enseres,  efectos,  Armamen- 
ta,  orum.  ||  En  lo  joch  de  billar  la  jugada  que  's  fà 
pegant  à  la  bola  en  altra  part  que  en  sòn  centro. 
Efecto,  In  globulorum  eburneum  ludo  effectus. 

BFBCTB  DBVOLCTiu.  fr.  Lo  coneixement  que  pren 
lo  jutge  superior  de  las  providéncias  del  inferior 
sense  suspéndrer  la  execució  de  estos.  Efecto  de- 
volutiv§.  Litis  provocalio  ad  superiorem  judicem 
quas  executionem  sententis  ab  inferiori  lat®  non 
suspendit. 

EFECTE  RETROACTIU.  Lo  dc  tomar  arrera.  Efecto 
retroactivo,  Retroactivus. 

EFECTE  SUSPENSIU,  for.  Lo  coucixement  que  preo 
lo  jutge  superior  de  las  providéncias  del  inferior 
suspenent  la  execució  de  estàs.  Efecto  suspensivo. 
Litis  provocatio  ad  superiorem  judicem  qusB  seu- 
tentise  inferioris  executionem  differt. 

BN  UK  SOL  EFECTE,  for.  S*  entou  quant  s' admet 
la  apelació  en  V  efecte  devolutiu.  En  un  solo  efecto. 
In  unum  finis. 

BN  LOS  DOS  BFEGTBS.  foF.  En  ambos  efectos.  In 
utrumque  fines. 

BFBCTES  PÚBLicHS.  TítoIs  de  las  obligacions  y 
deuda  de  un  Estat  y  dels  emprèstits  contractats 
pel  gobern.  Efectos  públicos.  Publica  res. 

EVACUAR  DE  BFBCTB  T  FORSAs.  fr.  Desvirtuar,  Vir- 
tule  privaré. 

BN  BFBCTB.  m.  adv.  Efectivament,  en  realitat.  En 
efecto.  Reapsè,  verè.  Q  En  conclusió.  En  efecto, 
Igítur,  tàndem. 


POSAR  EN  EFECTE,  fr.  Executar  algun  projecte. 
Poner  en  efeeto.  EfBcio,  is,  exeqaor,  eris. 

TENIR  ó  suRTiR  EFECTE,  fr.  Lograr  lo  que  8*  íd- 
tenta.  .^r(tr  efecto,  tener  efecto,  Fexo,  is,  fioen 
exsequi. 

EFECTIU,  VA.  adj.  Lo  que  arriba  à  tenir  efec- 
te. Efectivo,  Certus,  liquidus. 

EFECnVAMEBlT.  adv.  m.  Realment.  Efetii• 
vamente,  con  efecto,  de  hecho,  Eflfectivè,  reípsi. 

EFECTUACIÓ,  f.  Acció  de  tenir  efecte.  £/»- 
tuacion.  Executio,  actio,  nis. 

EFECTUADOR,  A.  m.  y  f.  Qoi  efectua.  Bjtcfl• 
tor.  Executor,  actor,  is. 

EFECTUAL.  adj.  ant.  bfbctiti. 

EFECTUALMENT.  m.  adv.  BFBCTIVAlfiRT. 

EFECTUAR.  V.  a.  Posar  per  obra.  Bealissr, 
efectuar,  ejecutar.  Ad  exitum  adducere. 

EFECTUARSE.  V.  r.  tenir  ó  surtie  efecte 

EFECTUAT,  DA.  p.  p.  Efectuada,  Effectus. 

EFEMÈRIDES,  f.  pi.  Diari ,  paper  que  cooti 
las  cosas  del  dia.  Efemèrides,  Ephemeris,  idis.| 
astron.  Llibres  dels  moviments  diaris  ,  y  aspectes 
de  planetas  y  eclipses  de  sol  y  lluna.  Efeménin. 
Astronomies  ephemerides. 

EFEMINAR.  y.  a.  AFEMINAR. 

EFERVESCÈNCIA,   f.    Rull  excessiu  de  la 
sancb.  Efervescència,  Sanguinis  effervescenlia.  | 
Rull  ab  una  espècie  de  rumor  ocasionat  per  de*- 
ferse  en  gas  un  cos  combinat  ab  altre,  com  quant 
ferm^ta  '1  most.  Efervescència.  Effervescentia,  «. 

Agitació  dels^ànimos.  Efervescència,  f error,  n- 

EFERVESCEBIT.  adj.  Lo  que  està  en  efenres- 
céncía.  Efervescente,  Effervescens. 

EFESi,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyeflti 
Efeso  ciutat  de  Àfrica.  Efesino,  Epbesinus. 

EFÉSSEOS.  (ad)  expr.  fam.  i  tres  quarts  h 

QUINZE. 

EFÉSTIAS.  f.  pi.  Festasque  *s  celebravaoeo 
honor  de  Vulcano  ,  corrent  ab  una  atxa  encesa  i 
guanyar  un  premi  que  's  donava  al  qui  sens  api- 
garla  arribava  primer  el  terme  senyalat.  EfestiA 
Efestis,  arum. 

EFICÀCIA,  f.  Activitat,  virtut,  forsa  pon 
obrar.  Eficàcia.  Eíficacia,  ». 

EFlCACissmi,  A.  adj.  snp.  £/(eac^mo.  Yaldè 
eflOicax. 

EFICACisSUHAMEBIT.  adv.  m.  sup.  Sfcsc^ 
simamente.  Yaldè  efficaciter. 

EFICÀS.  adj.  Actiu,  fervorós.  Activo,  efca:. 
Efficax,  operosus. 

EFICÀ8MENT.  adv.  m.  Ab  eficàcia.  Sfcàz- 
mente.  Nervosè,  nervosius. 

EFICIÈNCIA,  f.  Virtut ,  facultat  pera  obrtr. 
Eficiència.  Eflíicientia,  ae. 

EFICIENT,  adj.  Lo  que  produheix.  Ettienix- 
Eíïiciens,  conGciens. 

EFICTE,  A.  adj.  ant.  FiNcrr. 

efígie,  f.  Imatge,  figura.  Jmdgen,  efígie.  FW^ 
ma,  s,  imago,  inis. 


EGO 


GATALA. 


EU 


608 


EFÍMERO,  A.  adj.  Lo  qne  dura  sols  un  dia. 
Efimero.  Ephemerus.  ||  met.  Instantàneo^  de  curta 
duració.  Efimero,  pasagero.  Ephemeras. 

EFLORE8GÉNGIA.  f.  Fenómeno  que  presen- 
tan  mòllas  substàncias  sólídasque  estan  exposadas 
al  contacte  del  ayre  y  cedíntli  la  bumetat  ó  ay- 
gua  's  cubren  de  una  matèria  pulvurulenta  y  aca- 
ban  per  convertirse  en  pols.  Eflorescencia.  Efflores- 
centia,  se. 

EFLORIR.  V.  n.  ant.  florir. 

EFLUIX.  m.  med.  Sortida  ó  expulsió  del  feto, 
en  lo  primer  ó  séptim  dia  de  le  malaltia  que  ataca 
à  la  mare.  Eflujo.  Effluxum,  i. 

EFLUVI,  m.  Yapor  exalat  dels  cossos.  Efluvio. 
Effluvium,  ii,  effluentia,  s. 

EFORO.  m.  Magistrat  de  Esparta  en  t«mps  de 
Tcopompo,  establert  pera  contrapesar  lo  poder 
dels  reys.  Eforo.  Epborus,  i. 

EFOR8AR8E.  Y.  r.  ant.  bsforsarsb. 

EFUGI.  m.  Escusa ,  eixida.  Efugio,  Effugíum, 
ii,  latebra,  s. 

EFUSIÓ,  f.  Derramament  de  Ifquit  ymèsco- 
munment  de  la  sanch.  Efusion,  Effusio,  nis.  ||  Ai- 
xamplament  de  cor,  fervor,  ternura.  Efutsion,  Fer- 
vor, is. 

EG. 

EGALMENT.  adv.  m.  ant.  igualment. 

EGESTAT.  f.  ant.  pobresa,  indigéncu. 

EGEU.  m.  Dit  del  arxipMach  que  e^  part  del 
Mediterràneo  entre  Assia,  Macedònia  y  Grècia. 
£^eo,  arc^tptV/a^o.  ^geum ,  ei ,  sgon ,  is.  ||  mit. 
Rey  de  Atenas,  fíU  de  Tesseu ,  que  babentse  tirat 
al  mar  li  donà  sòn  nom ,  y  fou  adorat  per  dèu  ma- 
rí. Egeo,  Mgeus,  i. 

ÉGIDA.  mit.  L'  escut  de  Minerva  cubert  ab  la 
pell  de  la  cabra  Amaltea,  en  lo  centro  del  qual  es- 
tava '1  cap  de  Medussa  ple  de  serps.  Égida.  iEgis, 
idis.  II  met.  Tot  lo  que  cubreix  ó  serveix  de  ampa- 
ro.  Égida,  Egis,  idis. 

EGIPCI  Y  EGIPTE,  m.  Qui  es  natural  de 
Egipte.  Egipcio,  egipciano.  iEgyplius. 

egípcia,  na.  adj.  Qui  es  natural  de  y  lo  per- 
tanyent à  Egipte.  Egipciano,  egipcio.  iEgyplius, 
aBg\T)tiacus. 

EGIPCÍACH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  à  Egip- 
te. £f/ijíctaco.iEgyptiacus.  II  ra.  Medicament  de  mel, 
verdet  y  vinagre  cuyl  fins  à  la  consistència  de  un- 
güent. Egipciaco.  Egyptiacum. 

EGILETA.  f.  Pedra  preciosa  que  tira  à  negra. 
Egileta.  Egilela,  ae. 

EGIRA.  f.  crón.  Època  de!s  aràbicbs  y  maho- 
metans, y  significa  fugida  ó  eixida.  £^ira Egira,». 

ÉGLOGA.  f.  ÉCLOGA. 

EGOISME,  ra.  Cuydado  en  la  pròpia  conve- 
niència sens  atèndrer  à  la  agena.  Egoismo.  Sui 
commodi,  minimè  alieni  curatio. 

EGOISTA,  m.  Qui  sols  cuyda  de  sòn  profit  y 


conveniència.  Egoista.  Qui  ad  suum  commodum 
omnia  refer t. 

EGREFt.  f.  Cert  peix  que  tè  una  línea  negra 
desde  '1  cap  flns  à  la  cua.  Egrefin.  Jecorinus,  i. 

EGREGI,  A.  adj.  Insigne,  il-lustre.  Egregio. 
Egregius,eximius. 

EGRES8IÓ.  f.  ant.  EIXIDA. 

EGUA.  f.  y  derivats,  büga. 

EGUALAR.  V.  a.  ant.  y  derivats,  igualar. 

EGUALDAT.  f.  ant.  igualtat. 


EIL.  prou.  ant.  ell. 

EIX.  m.  Tros  de  fusta  ó  altra  matèria  que  passa 
pel  centro  de  un  cos,  y  serveix  pera  ferlo  móurer 
fàcilment,  com  lo  fusell  dels  carruatges.  Eje,  Axis, 
is.  II  pron.  dem.  aqueix. 

POSAR  l'eix  Ó  fusta  i  LA  RODA  DEL  CARRO.  Ent- 

jar,  Axe  instruere. 

EIXADA.  f.  AIXADA. 

EIXALOGH.  m.  ant.  xaloch. 
EIXAM.  m.  AIXAM. 

EIXAMENT.  adv.  m.  ant.  Àsi  mismo,  Pariter, 
itidem. 
EIXAMÍ.  m.  ant.  exImei? . 

EIXAMPLAR.  V.  a.  AIXAMPLAR. 
EIXAMPLAS.  f.  pi.  AIXAMPLAS. 
EIXÀQUIA.  f,  ant.  PRETEXT,  EXCUSA. 

EIXÀRCIA.  f,  nàut.  Los  aparells  de  una  nau. 
Jarcia,  Navis  armamenta ,  nauticus  appavatus.  || 
Los  arreus  de  pescar.  Jarcia,  Armamenta  pisca- 
toria. 

ANAR  k  TOTA  EIXÍRGIA.  IoC.  ant.  nàut.  A  TOTA 
VELa. 

EIXAUGAR.  V.  a.  nàut.  Tràurer  del  mar  lo  que 
s'  bi  bavia  llansat,  com  V  art,  etc.  Resacar,  Educo, 
is,  extrabo,  is. 

EIXAUS.  m.  AixAus. 

EIXA  VEGA.  f.  xJLvÈGA. 

EIXELLERÓ.  m.  AIXELLERÓ. 

EIXEM.  m.  ant.  forch. 

EIXEQUIÓS.  m.  ant.  raquItich. 

EIXIDA,  f.  La  acció  de  eixir.  Salida,  Exilus,  us, 
egressio,  nis.  ||  Despaig,  venda.  Salida,  despacho. 
Yenditío,  nis.  ||  La  part  per  abont  s' ix.  Salida, 
Exitus,  egressus,  us.  ||  Passeig  al  camp.  Salida, 
Suburbanum  deambulatum.  ||  met.  Pretext,  recurs. 
Salida,  escapatòria,  efugio.  Perfugium,  ii.  ||  Ocur- 
rència viva  y  fepentina.  Arranque.  Acutè  dictum, 
factum.  II  f.  Acció  y  expressió  aspra  y  sensible  del 
geni  natural  de  algú,  especialment  de  qui  no  s'  es- 
perava. Vuelta,  Indolis  conversió.  ||  La  acomesa 
que  fa  alguna  partida  de  tropa  de  una  pjassa  si- 
tiada.  5aítda,  surtiL•,  erupcton.  Militum  eruplio, 
egressio.  \\  Marxa  de  la  tropa.  SaliL•.  Profectio, 
nis,  iler,  itineris.  ||  Medi  ó  rabó  ab  que  's  vens 
algun  argument,  dificultat  ó  perill.  Salida,  Effa- 
gium,  ii,  exitus,  us.  {  Fi,  ó  terme  de  algun  negih 


604 


EIX 


DICaONARI 


EU 


ci.  Salida,  Eventus,  exitas,  ns.  J|  Lo  doeument  qii6 
dóna  '1  celador  pera  modar  de  habitació.  Salida. 
Census,  us.  ||  cel  obert.  ||  galeria. 

DONAR  EIXIDA  fr.  Dsspatxar  promple  algun  ne- 
goci. DarespedienUj  ó  salida  óvado.  Confício,  is. 

EIXIDURA.  Tumor  en  algunas  parts  del  cos  y 
especialment  en  la  boca.  Plemon,  Fledima,  tis.  || 
ant.  Tumor.  Landre^  Glàndula. 

EIXUUPLI.  m.  ant.  exbhplb. 

EIXIR.  V.  n.  Passar  de  dins  à  fora.  Salir.  Exeo, 
is,  egredior,  eris.  ||  Marxar,  anar.  Salir,  Emigro, 
as,  exeo,Í8.  ]  Manifestarse,  aparéixerse,  com:  eixir 
lo  sol.  Salir.  Appareo,  es,  orior,  iris.  ||  Brotar, 
nàixer.  Salir.  Germino,  as,  erumpo,  is.  y  Excedir 
una  cosa  al  nivell  de  altra.  Salir,  sobresalir,  resa- 
lir,  resaltar.  Praesilio,  is,  exto,  as.  ||  Adquirir  ins- 
trucció ó  contràurer  algun  mal  hàbit  ó  costum» 
com:  EIXIR  bon  gramàticb,  jugador,  etc.  5ah>.£va- 
do,  fio,  is.  II  Procehir,  originarse  una  cosa  de  altra. 
Salir,  proceder.  Provenio,  is.  ||  Acabar,  conelóurer. 
Salir,  acabar.  Absolvo,  is ;  ad  exitum  p^rducere.  || 
Publicarse  alguna  cosa.  Salir.  Edi,  evulgari.  ||  Dir 
ó  fér  alguna  cosa  inesperada  ó  fora  del  cas.  Salir. 
Intempestivè  aliquid  dicere ;  inania  effutire.  J  Im- 
portar, costar,  com  :  eixir  barato.  Salir.  Tanti  vel 
tanto  stare,  constaré,  y  Ocórrer,  sobrevenir,  ofe- 
rirse  de  nou.  Salir.  Evenio,  is.  \\  Desllinrarse  de 
algun  apreto  ó  cuydado.  Salir.  Exeo,  evado,  is.  y 
Tocar,  correspóndrer,  quedar  en  net  desprès  de  al- 
gun càlcul.  Salir.  Per  supputationem  cujusquepar- 
tem  inquirere.  y  Cessar  en  algun  ofici  ó  càrrech. 
Salir.  Cesso,  as.  y  Sér  elegit  ó  tret  per  sort.  Salir. 
Sortitione  vel  suffragiis  eligí.  y  Acabar  un  camí  ó 
carrer  en  alguna  part.  Salir,  dar,  parar.  Yenio,  is; 
finem  habere.  ||  Esdevenir  alguna  cosa  del  modo 
que 's  desitja,  com:  eixir  la  loteria.  5a(tr.  Obtingit, 
ebat;  sub  manussuccedere.  y  Abans  de  la  preposi- 
ció AB  equival  aconseguir  lo  queexpresa  '1  nom  que 
li  segueix,  com:  eixir  ab  la  seva.  Salir.  Adipiscor, 
eris,  obtineo,  es.  y  Lograr  de  algú  ab  súplicas  que 
fassa  alguna  cosa.  Recabar,  acabar.  Obtineo,  es. 

eixir  al  encontre,  fr.  eixir  1  pas.  y  met.  Opo- 
sarse,  plantar  cara,  pelear  ab  algú.  Salir  al  tncum- 
tro.  Resisto,  is;  in  aliquem  prodire.  y  Tallar  una 
conversació.  Salir  al  encuentro.  Dictis  occurrere. 

eixir  JL  llum.  fr.  Eixir  alguna  cosa  al  públich.  5a. 
lir  d  luz.  Effero,  ers,  edo,  is,  in  lucem  prodire. 

EIXIR  JL  PAS.  fr.  Surtir  à  robar.  Salir  al  encuen- 
tro, al  camino.  Latrocinor,  aris. 

EIXIR  k  PLASSA.  fr.  Publicarse  lo  ocult.  Salir  d 
plaza.  Aliquid  vulgari. 

EIXIR  BÈ  fr.  REEIXIR. 

EIXIR  CAR.  fr.  Costar  mòlt  preu.  Salir,  costar  ca- 
ro.  Carè  emi.  y  met.  Resultarà  algú  mòlt  perjudici 
ó  dany  de  la  execució  de  alguna  cosa.  Costar  caro. 
Rem  alicui  malè  cedere ;  haud  impune  abire. 

EIXIR  DEL  BARRANGH.  fr.  Dcslliurarso  de  algun 
gran  traball  ó  grave  dificultat.  Salir  del  barranco. 
É  vadis  emergere. 


EJECCIÓ,  f.  ant.  EXPULSIÓ. 


EL.  Pronunciació  de  la  lletra  L.  Ele.  El.  |  Con- 
tracció de  la  conjuncció  e  y  del  article  lo.  Ylt-l 
pron.  rel.  Le.  Is.  y  Nom  que's  dóna  à  Dèaenla 
Escriptui*a,  y  vól  dir  Dèu  fort,  poderós.  El.  Beos 
fortis. 

ELABORABLE.  adj.  Lo  que's  pót  elaborar. 
Elaborable.  Elaborabilis. 

ELABORACIÓ,  f.  Traball  iprimorós,  perfet. 
Elaboracion.  Elaboratio,  nis. 

ELABORAR.  V.  a.  Traballar  ab  perfecció.  Eltr 
borar.  Elaboro,  as,  polio,  is. 

ELABORAT,  DA.  p.  p.  Elaborada.  Elaboratos, 
pol  i  tus. 

ELAMÍ.  m.  mús.  Nom  de  un  signe,  correspo- 
nent al  MI  de  la  escala  comuna.  Elami.  Mosicf» 
signum. 


BixiRNs.  fr.  Acabar,  aurtir  bè  de  algiM  eon. 
Salir  con  ello.  Conatus  perficera. 

IX  DE  AQUÍ,  ó  ixME  DEL  DEVANT.  loc.  ab  que  'sdr 
mostra  V  enfado  que  's  té  al  qui  està  present.  Qmii 
de  ahif  quitateme  de  delante.  Discede,  rqpete  hineh. 

NO  PODER  EIXIR  DE  ALGÚ.  fr.  No  podOT  lOgnUT  qiM 

fassa  lo  que  es  de  rabó.  N0  podene  vakr  cot  dfi- 
no :  no  poder  hacer  carrera  coit  algumo,  Aüm^ 
animum  flectere  non  posse. 

SI  n'  eixim,  no  farem  POCH  ó  JA  FàlBM  PMU.  iaC. 

fam.  Denota  *1  gran  perill  é  dificultad  de  eixir  bè 
de  alguna  cosa.  Bien  m  h  cabra  eoja^  como  el  lo^ 
no  la  coja.  Sat  bene,  si  prosit,. 

EIXIRSE.  V.  r.  Apqurlarse  ó  eximírse  deelgaoa 
cosa.  Salir.  Díscedo,  is.  y  Adquirir  deaembarú  m  | 
las  accions.  Romperse.  Expediri.  |  Derramarse  odi  i 
CQsa  en  altra.  Salirse,  derramarse.  Effluo,  is,  ' 

EIXIT,  DA.  p.  p.  Salido,  Egreasna.  |  Ditdd 
animal  calent  que  apeteix  la  generació.  B%ulo.    \ 
Libidine  ardens.  y  Estordit.  Avispado,  viw,  o^. 
Solers. 

EIXIYERNAR.  V.  a.  Paaar  V  ivem  en  tigno 
port.  Invernar.  Hiberuo,  as.  y  també  fér  y  lér 
ivern. 

EIXOGAR.  m.  Los  adornes  personals  y  mobla 
de  us  comú  que  porta  la  dona  quant  se  casa.  Àjwt. 
Suppellex,  clilis. 

EIXORBAR.  V.  a.  AixoRBAR.  y  v.  a.  Tràuier 
los  ulls  ó  privar  de  la  vista.  Cegar,  Gaacare,  eiee* 
c«re. 

EIXORDAR.  V.  a.  AIXORDAR  . 
EIXÓRQDIA,  XÓRQUIA,  XÒRCUu  f.  aoi. 

xoRGA.  y  Dret  del  senyor  de  succehir  en  los  bèu 
dels  vassalls  que  morian  sens  successió  Hegítim. 
Maneria.  Jus  in  ejus,  qui  sine  liberis  decessit,  lue- 
rediíalem. 
EIXOVAR.  m.  ant.  aixovar. 


EJ. 


ELE 


GATiUL. 


ELE 


iMPv 


ELABGIMÈNT-  m.  V  acta  de  donar  soltura  al 
pres  6  cartell  ab  que  la  mateixa  ea  decretada.  Sol^- 
tura.  Solulio,  nis. 

ELARGIR.  V.  a.  Soltar  al  pres.  Soltar.  Solvere, 
dimittere. 

ELASndTAT.  f.  Propietat  de  algans  coisos 
pera  recobrar  sa  figura  y  exteosió.  EUutieidad. 
Elàstica  vis. 

ElAstICH,  ca.  adj.  Lo  que  té  elasticitat. 
Elàstko.  Elasticos.  |  m.  Cada  una  de  las  dos  pes* 
sas  de  roba  que  descansant  sobre  'i  muscle,  sosté 
*l8  pantalons.  TiranUi.  Teni»  ad  caligas  susti* 
nendas. 

ELATERI.  m.  farm.  Certa  preparació  purgant, 
composta  de  cogombre  silvestre.  Elaterio.  Elate- 
rium,  ií. 

ELGE9AITAS.  m.  pi.  Heretges  que  deyan  que 
Crísto  existí  desde'l  principi  del  mon,  y  que  el  Es- 
perit Sant  era  sa  germana,  etc.  Elcesaiuis.  Elcdr 
sait»,  arum. 

ELEATERI.  m.  Certa  escorxa  semblant  à  la 
quina,  qne's  posa  en  la  pipa  pera  tràurer  Jo  mal 
olor  al  tabaco  de  fulla.  Eleaterio.  Eleaterium,  ii. 

ELÉBOR.  m.  ant.  Herba  de  dos  espècies,  blan- 
ca y  negra ;  de  la  primera  's  diu  que  es  útil  pera 
conservar  la  memòria  y  '1  judici.  Eléboro,  vede- 
gambre.  Helleborus,  helleborum,  veratrum,  i.  |  La 
segona  es  de  arrel  pudenta,  agre,  amarga  y  mòlt 
purgant.  Elebora,  Melampodium,  ii. 

ELEBOBINA.  f.  Herba  de  vàrías  espècies  que 
s*  emplea  contra  4  mal  gàl-lich.  Elebtn-ina,  Helle- 
borine,  es. 

ELECCIÓ,  f.  Nombrament  de  alguna  persona 
ò  cosa  per  vots.  Eleccion.  Electio,  nis.  y  Discerní* 
ment,  discreció,  llibertat  pera  obrar.  Eleccion.  Di»- 
cretío,  nis.  ||  Elevació  à  una  dignitat.  Eleccion.  Al- 
lectio,  nis.  ||  La  que's  fa  per  sort.  Eleccion.  Sorti* 
tio,  snbsortitio,  nis. 

ELEcaó  CANÒNICA.  La  que's  fà  en  la  forma  esta- 
blerta pel  concili  general  lateranense  celebrat 
en  temps  de  Innocenci  III  per  un  de  aquestos  tres 
modos,  per  quasi  inspiració,  compromís  ó  escruti- 
ni. Eleccion  canònica.  Canònica  electio. 

AB  ELECCIÓ,  m.  adv.  Ab  judici  ó  coneixement. 
Con  eleccion.  Lectè,  electe. 

SENS  ELECCIÓ,  m.  adv.  Confusa,  temeràriament. 
Sin  eleccion.  Sine  delectu,  delectu  remoto. 

ELECTE,  A.  p.  p.  ant.  elegit. 

ELECTIU,  VA.  adj.  Lo  que's  fà  ó  's  dóna  per 
elecció.  Electiva.  Electius,  electibiiis. 

ELECTIVA,  f.  Se  diu  de  la  forsa  en  virtut  de 
la  qual  un  cos  simple  ó  compost  opera  la  descom- 
posició de  un  compost  binari.  Electiva,  Electi- 
va, ae. 

ELECTOR,  m.  Qui  elegeix  ó  té  dret  pera  ele- 
gir. Elector.  Elector ,  creator  ,  is.  ||  Cada  un  dels 
prínceps  de  Alemanya,  à  qui  correspon  la  elecció 
del  emperador.  Elector.  Impeirü  electores. 

ELECTORAL,  adj.  Lo  pertanyent  à  Ig  dignitat 


de  elector  del  imperi.  Electoral  Eleetoralis,  ad 
electoris  dignitatem  attinens. 

ELECTORAT,  m.  Estat  soberà  de  Alemanya,  *1 
príncep  del  qual  té  dret  de  elegir  emperador.  EU^ 
torado.  Electoratus,  us.  |  Dignitat  electoral.  Etec^ 
torado.  Imperii  electorum  dignitas. 

ELEGTRE.  m^  Ambre  groch,  congelat  y  trans- 
parent. Ambar ,  electró,  Etectrum ,  i ,  phaétouti^ 
gutta. 

ELÉCTRICHf  CA.  adj.  Lo  que  comunica  6  li 
pertany  la  electricitat.  Eléctrico.  Electricus. 

ELECTRICITAT,  f.  Propietat  dels  cossos  en 
certs  estats  de  despedir  espurnas  à  manarà  de 
raigs,  excitar  fortas  conmocíons ,  inflamar  suba- 
tàncias  combustibles,  atràurer  y  repel-lir  los  cos- 
sos leves  que  s' acostaa,  EUctrieidid.  ElectricilaSi 
atis. 

ELECTRÍS.  f.  Muller  del  príncep  elector.  Eleo- 
triz.  Electrix,  icis. 

elbctrisable.  adj.  Capàs  de  electrisarsé. 
ElectrL•able.  E'ectrisationis  capax. 

ELECTRISACIÓ.  f.  Acció  de  electrisar.  EUc- 
trizacion,  Electrisatio,  nis. 

ELECTRI9AR«  V.  a.  Comunicar  la  electricitat. 
Electrizar.  Electriso,  as.  ||  met.  Exaltar,  inflamar 
r  animo.  Electrizar.  Animum  vehementer  aoceo- 
dere. 

EUBGTRISATv  DA.  p.  p.  Electriz^.  Eleotri- 
satus. 

ELECTRÓ,  m.  Metall  que  té  quatre  parts  de  or 
y  una  de  plata.  Electró.  Eiectrum,  i. 

ELECTRÓFOROa  m.  Instrument  pera  conaeiv 
var  la  electricitat.  Electróforo.  Electrophorus,  i. 

ELECTRÓHETRO.  m.  Instrument  pera  co- 
nèixer la  forsa  de  la  electricitat.  Electrómetro,  Elac- 
trometer,  tri. 

ELECTUARI.  m.  Confecció  composta  de  suba- 
tàncias  medicinals :  n*  bi  ba  dfi  diferents  espècies. 
Electuario,  Electuariam,  ii. 

ELEfAnCIA.  f .  Lepra  de  color  negreacb  causa- 
da de  humors  melancólicbs  y  fleumàtich^.  Blefa^ 
eia,  Elephantia,  se. 

ELEFANCtAC^  CA.  adj.  Qui  pateix  elef&n- 
cia,  y  lo  que  li  pertany.  Elefanciaco.  Elepban- 
tiacus. 

ELEFANT,  m.  Animal  mòlt  corpulent  de  Aa- 
sia  y  Àfrica,  ab  lo  morro  de  dalt  llarcb  en  forma 
de  trompa,  y  li  serveix  com  de  mà.  ElefanU,  Ele- 
phans,  antís.  ||  Cert  peix,  dit  així  per  la  semblansa 
al  de  terra.  Elefante  marino.  Elephans,  antis. 

ELEFANTÍ,  na.  adj.  Lo  pertanyent  al  elefaiUp 
Elefantino.  Elephantinus. 

ELEGÀNCIA,  f.  Bona  elecció  y  col-locació  de 
paraulas  y  frases.  Elegància.  Elegantia,  se.  ||  Her- 
mosura,  gràcia,  gentilesa.  Donairey  elegància,  def- 
pejo,  buen  arte.  Elegantia,  ae,  cultus,  us. 

ELEGANT,  A.  adj.  Adornat,  esmerat,  cuU. 
Compuesto ,  eUgante ,  pulido.  Elegans.  |  Aerm^f. 
Elega^iç,  Eiega^^i  putelier.  ||  QmÀ^  Pmi^t  F^ 


606 


ELE 


DICCIONARI 


ELI 


eioso.  Elegaos.  Q  Dit  del  discurs.  EkganU.  Pariis, 
venustos. 

ELEGANTtSSIMy  A.  adj.  sap.  Elegantisimo, 
Elegantissimos. 

ELEGANTtSSIMAMENT.  adv.  m.  snp.  EU- 
gantisimamente.  Elegantissimè. 

ELEGABITMEVIT.  adv.  m.  Primorosament,  ab 
elegància.  ElegantemenU.  Eleganter.  ||  met.  Ab  es- 
mero  y  cuydado.  ElegantemenU,  Ornatè.  ||  Exacta- 
ment. Eleganlemente.  Rotundè,  enucleatè. 

ELEGER.  V.  a.  ant.  elbgie. 

ELEGIA,  f.  Poema,  canso  de  cosas  tristas,  y  à 
yegadas  de  alegres  y  amorosas.  Elegia,  Elegia,  », 
elegus,  i. 

ELEGiAGHy  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  ele- 
gia. Élego,  elegiaco.  Elegiacns,  elegus. 

ELEGIBLE,  adj.  Lo  que's  pól  elegir.  Elegible. 
Electibilis,  electius. 

ELEGIDORi  A.  m.  y  f.  elector. 

ELEGIR.  V.  a.  Triar,  destinar  nna  persona  ó 
cosa  à  algnn  fi.  Elegir.  Eligo,  is.  Q  peedestinar. 

ELEGIT,  DA.  p.  p.  Elegido,  Excerptus.  ||  Nom- 
brat  pera  algun  empleo  de  dignitat.  Nombrado, 
electOy  elegido,  Deputatus,  eleclus.  |  m.  Admès  en 
algun  orde.  Elegido,  Ellectus.  ||  pi.  Per  anatomàsia 
'Is  predeslinats.  Elegides,  escogidos.  Elecli,  orum. 
D  Entre  Us  maniqueus  los  mès  sabis  y  com  depo- 
sitaris  de  sos  secrets.  Elegidos.  Electi,  orum. 

ELEMENT,  m.  Principi  fisich  que  entra  en  la 
composició  de  tols  los  cossos  que  poden  resóldrer- 
se.  Elemento.  E Iemen tum,  i.  ||  pi.  Fonament  y  pri- 
mers principis  de  las  ciencias  y  arts.  Elementos. 
Rudimenla,  orum. 

ELEMENTAL  Y  ELEMENTAR.  adj.  Pertan- 
yent als  elements ,  ó  lo  que  participa  de  ells.  Ele- 
mentar,  elemental,  Elementarius.  ||  met.  Fundamen- 
tal,  principal.  Eleniental,  elementar,  Elemenlaris. 

ELENGO.  m.  Taula,  índice.  Catalogo,  eleneo, 
Elenchus,  catalogus,  i,  índex,  icis. 

ELE8PONTO.  m.  Eslrel  que  separa  la  Europa 
del  Assia  menor.  Elesponto,  estrecho  de  Galipoli, 
brazo  de  S.  Jorge,  llei iespon tus,  i. 

ELEST.  m.  ant.  elevació.  D  adj.  elegit. 

ELET,  A.  adj.  ELEGIT.  II  m.  S'  aplica  als  prac- 
ticants de  notaris  passats  que  no  tenen  plassa.  Elec- 
to,  Electus,  i. 

SÉR  BON  ELET.  loC .  fam.  SÉR  ÜN  BON  APÒSTOL. 

ELEUSINAS.  f.  pi.  Festas  à  Ceres.  Eleusinas  ó 
eleusinias.  Eleusina,  orum. 

ELEVACIÓ,  f.  La  acció  de  alsar  alguna  cosa 
trahentla  de  sòn  lloch.  Elevacion.  Elevatio,  nis.  || 
La  acció  de  alsar  per  amunt  alguna  cosa  sens  tràu- 
rerla  de  sòn  lloch,  com  lo  bras,  ull,  ctc.  Eleva- 
cion. Electio,  nis.  |  Altura,  elevacion.  Altitudo,inis. 
II  Col•locació  à  algun  puesto,  ó  dignitat.  Elevacion. 
Exaltalio,  nis.  ||  Suspensió,  enagenamenl  dels  sen- 
tits. Elevacion,  elevamienio.  Mentis  abstractio,  èx- 
tasis, y  Dit  del  estil.  Elevacion.  Sublimilas,  atis. 

TIRAR  PER  ELEVACIÓ,  fr.  art.  Tirar  de  modo  que 


formant  lo  cos  Ilansat  una  curva,  cayga  ahont  se 
vól.  Tirar  for  elevacion.  In  sublima  tormeota  bè- 
l•lica dirigere. 

ELEVADAMENT.  adj.  m.  Ab  elevació.  Elen- 
L•mente.  Sublimiter. 

ELEVAR.  V.  a.  Alsar  en  alt.  Ekpar.  Elevo,  as. 
I  Col•locar  à  algú  en  un  empleo  honorificà.  Bit' 
var.  Exalto,  as.  ||  Alabar  mòlt.  Elevar,  eiualm. 
Extollo,  is,  nomen  in  astra  ferre.  |  Encantar,  ad- 
mirar. També  s'  usa  com  recíproch.  BUvar,  lo  ad- 
mirationem  rapere.  ||  arit.  y  Àlg.  Pujar  una  quan- 
titat à  altra  superior  per  medi  de  la  multiplÍGaci6. 
Elevar,  Elevo,  as. 

ELEVARSE.  V.  r.  Sobrepujar.  Uvantarte,  é- 
varse,  descollar,  Promineo,  es.  |  met.  Transpor- 
tarse,  enagenarse.  EUvarse,  enagenarse,  tratfcr- 
tarse,  arrobarse,  arrebatarse.  In  extasim  rapi. 

ELEVAT,  DA.  p.  p.  Elevada.  Elevatos.  |  adj. 
met.  Dit  del  lloch  ó  empleo.  Alto,  elevado,  Celsos, 
eminens.  ||  Dit  del  estil.  Sublime,  elevaio.  Subli- 
mis. 

ESTAR  ELEVAT,  fr.  Estar  distret.  Estar  en  UMs. 
Prsesentem  abesse. 

ELI,  ELI.  ant.  LBRI ,  LERI. 

ESTAR  AL  ELI.  loC.aut.  ESTAR  LERI,  LERI. 

ELIGTRA.  f.  Cada  una  de  las  pessas  que  ca- 
breu las  alas  de  alguns  insectes,  com  Y  escara- 
bat, etc.  Elictra.  Elictra,  s. 

ELIDIR.  V.  a.  Suprimir  alguna  lletra.  ElUtr. 
Elido,  is.  II  for.  Refutar.  Elidir.  Elido,  is. 

ELIENOR.  f.  ant.  Nom  propi  de  dona.  Elmor. 
Eleonor,  is. 

ELIF.  f .  Nom  de  la  primera  lletra  dels  alfabets 
àrabe,  persa  y  turch,  que  no  té  pronunciació  prò- 
pia. Elif.  Elif. 

ELIGIBILITAT.  f.  Veu  comuna  en  lo  dret  ca- 
nónich,,  y  significa  capacitat  de  sér  elegit.  f%íH- 
lidad.  Eligibilitas,  atis. 

ELIMINAGIÓ.  f.  L' acte  y  efecte  de  eliminar. 
Eliminacion.  Praitermissio  ,  supressió ,  nis.  ]  àlg. 
Tràurer  una  equació  de  un  problema  y  declarar  la 
incògnita.  Eliminacion.  Elimínatio,  nis. 

ELIMINADOR,  A.  m.  yf.  Qui  elimina.  Elimi- 
nador.  Scindens. 

ELIMINAR.  V.  a.  Separar ,  suprimir  alguna 
cosa  ò  prescindir  de  ella.  Eliminar.  Scindo,  is. 

ELÍPSE.  f.  geom.  Curva  produhida  per  ub 
pla,  que  talla  la  superfície  de  un  cono  oblfqua- 
ment  respectede  la  basa.  Elipse,  ovalo.  Elipsis,  is. 

ELÍPSIS.  fr.  gram.  Figura  per  la  qual  s*  ome- 
ten en  la  oració  algunas  paraulas  necessàrias  peia 
U  sentit  perfet.  Elipsis.  Elipsis,  is.  * 

ELtPTlGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  ó  par- 
ticipa de  la  elipse  ó  de  la  elipsis.  Eliptico,  Elipti- 
cus. 

ELI8EO.  ro.  mit.  Morada  dels  héroes  y  bomtf 
virtuosos.  Eliseo.  Elisyum,  ii. 

ELIXACIÓ.  f.  La  cocció  dels  medicaments  ú 
algun  licor.  Elisacion,  Elixatio,  nis. 


ELO 


B.  ^m.  La  substància  mès  sabtil, 
íalema  y  específica  de  cada  cos.  Elixir,  Elysírium, 
ii.  I  Eq  la  crisopea  la  pedra  filosofal :  y  metafóri- 
eament  tot  alló  qne  snavisa  y  allarga  la  vida.  Eli- 
sir.  Elysírium,  ii.  |  En  las  obras  de  íogeni  la  flor, 
lo  millor,  com :  elíxir  de  amor,  etc.  Elixir.  Elysí- 
rium, ii.  Q  Licor  de  diferents  sabslaocias  medici- 
nals, que  *s  posan>n  infnsió  ab  vi  ó  ayguardent. 
Elixir.  Elixir  índec. 

iLÍxn  DB  PROPIETAT.  Lo  de  la  qainla  e^ncia  de 
la  mirra,  àloe,  safrà,  etc.  Elixir  de  propiedad.  Pro- 
prietatis  elysírium. 

ELDaviACIÓ.  f.  Obra  de  fér  lleixiu.  Elixi- 
viceton.  Elixiyiatio,  nis. 

ELL,  A.  pron.  El,  ella.  Ille,  ipse,  is.  ||  Pronun- 
ciació catalana  de  la  lletra  LL.  Elle.  Ell. 
ILL  MiTBix.  El  mismo.  Ipse,  ipsemet. 

ELL  SÒN  cons.  loC.  aut.  PERSONALMENT. 

Qui  ES  ELL  I  excl.  tcr.  Que  es  dolent !  Qué  picaro 
es  Yí  Gallidos,  vafer ! 

ELLEGIR.  V.  a.  p.  U.  ELEGIR. 

ELLtPTIGH,  CA.  adj.  elíptjgh. 
ELLONGAMENT.  m.  ant.  dilació. 
ELM.  m*.  Armadura  del  cap  ab  visera  pera 
deixar  la  vista  libre.   Yelmo.  Galea ,  a; ,  cassis , 

idis. 

ELO.  m.  mit.  Un  dels  gossos  de  Àcteon.  Elo. 
M\  us.  II  Una  de  las  tres  Uarpias.  Elo.  JSllo, 
Us. 

ELOGUdÓ.  f.  Estil ,  col•locació  y  distribució 
^  las  paraulas  y  senténcias.  Elocucion.  Eloculio, 
nis.  I  Part  de  la  retòrica  que  expressa  ab  propie- 
tat y  oroato  'Is  uiaterials  inventats  y  disposats  per 
*1  orador.  Elocucion.  Elocutio,  nis. 

ELOGI.  m.  Alabansa.  Elogio.  Elogiura,  ii. 

ELOGIADOR9  A.  m.  y  f.  Qui  elogia.  Elogia- 
^.  Praeco,  nis. 

ELOGIAR,  v.  a.  Alabar.  Elogiar.  Laudo,  as; 
laodum  prseconiis  extollere. 

ELOGIAT,  DA.  p.  p.  Elogiada.  Laudibus  de- 
eoratns,  elatus. 

ELONGAGIÓ.  f.  astr.  Diferència  entre  i  mo- 
viment de  un  planeta  velós  y  altre  pausat.  Elon- 
fadom.  Discessus,  us.  Q  astr.  Diferència  entre  '1 
lloeh  verdader  del  sol  y  '1  Uoch  geométrich  de 
altre  planeta.  Elongacion,  dngulo  d  la  tierra.  An- 
gulns  ad  terram. 

EXX>NGAMENT•  m.  ant.  dilació. 

ELONGAR.  y.  a.  ant.  allargar,  diferir. 

ELOQÜÈNCIA,  f.  Propietat,  puresa,  bona  dis- 
posició de  las  paraulas  y  pensaments.  Elocuencia. 
Eloquentia,  s.  |j  La  facultat  de  parlar  ab  paraulas 
própias  y  escullidas,  ab  pensaments  elevats  y 
graves.  Elocuencia.  Eloquentia  ,  «.  |1  Abundància 
de  paraulas.  Elúcuencia.  Lingua,  facundia,  ae. 

ELOQÍJenT.  adj.  Copiós  en  paraulas  y  sentén- 
cias. Elúcuente,  facundo.  Eloquens,  facundus. 

ELOQVenTAMENT.  adv.  m.  ant.  eloqüent- 

lfE5T. 


GíTíLA.  EHB  107 

ELOQflBNTtflflm,  A.  adj.  sap.  ElúüMmtiii•• 

mo.  Eloquentissimns. 

ELOQVenTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Elo- 
cuenlisimamente.  Eloquentissimè. 

ELOQÜENTMENT.  adv.  m.  Ab  elegància,  y 
facundia.  Elocuentemente.  Facundè.  ||  Ab  propietat 
y  hermosura  en  las  paraulas,  y  majestat  en  los 
pensaments.  Elocuentemente.  Ornatè,  eloquenter, 
sententiosè. 

ELUCmAGló.  f .  Aclaració,  explicació.  Elueir 
dacion.  Elucidatio,  nis. 

ELUCIDAR.  V.  a.  Explicar.  Elucidar,  ilustrar, 
aclarar.  Elucido,[as. 

ELUDIR.  V.  a.  Fugir  la  dificultat.  Eludir.  Elu- 
do,  is.  II  Destorbar  V  efecte  de  alguna  cosa.  Eludir. 
Eludo,  fallo,  is. 

ELU8IÓ.  f.  IL-Lusió. 


EM.  Pronunoiació  catalana  de  la  lletra  M.  Eme. 
Em.  II  Inversió  en  lo  pron.  me. 

EMANACIÓ,  f.  Derivació,  origen.  Bmanacúm. 
Origo,  emanatio,  nis.  ||  f.  La  acció  de  espargirse 
per  la  atmosfera  'Is  cossos  mès  ó  ménos  volàtils 
que  's  desprenen  dels  minerals,  de  las  plantas  y 
dels  animals.  Emanacion.  Emanatio,  nis. 

EMANADOR.  adj.  Lo  que  emana.  Emanante. 
Emanans. 

EMANAR.  V.  n.  Derivarse,  provenir.  Proeeder, 
emanar.  Emano,  as. 

EMANCIPACIÓ,  f.  La  llibertat  del  fill  eixint 
de  la  pàtria  potestat.  Emancipacion.  Emancipatio, 
nis. 

emancipació  forsosa.  for.  La  que  s'  efectua  sent 
lo  pare  apremiat  per  las  causas  que  las  WeyB  ex- 
pressan.  Emancipacion  forzota.  Emancipatio  ne- 
cessària). 

EMANCIPACIÓ  tàcita  ó  LEGAL.  for.  La  que  resulta 
del  matrimoni  del  fill  pel  qual  queda  est  de  plé 
dret  emancipat,  rdctta  d  %al.Legalis  emancipatio. 

EMANCIPACIÓ  VOLUNTÀRIA,  for.  La  que  s'  efectua 
per  un  acte  libre,  tant  per  part  del  pare  com^del 
fill.  Voluntària.  Yolunctaria. 

EMANCIPAR.  V.  a.  Tràurer  al  fill  de  la*pàtria 
potestat.  Emancipar.  Emancipo,  as. 

EMANCIPAR8E.  V.  r.  Péndrer  massa  lliber- 
tat. Propasarse.  Plus  aBquo  sibi  sumere. 

EMANCIPAT,  DA.  p.  p.  Emancipado.  Eman* 
cipatus. 

EMBABIECADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  enganya 
ab  artifici.  Emhaidor,  emhelecador,  emhaucador. 
Seductor,  deceptor,  is. 

EMBABIECAR.  V.  a.  Enganyar  ab  artifici. 
Emhair,  emhelesar,  embaucar,  alucinar.  Seduco,  is. 

EMBABIECAT,  DA.  p.  p.  Emhaido ,  embaur 
eado.  Seductus. 

embabillador,  A.  m.  y  f.  ant.  embíbibca- 

DOR. 


À 


fM 


DiGcroiVAm 


EH» 


EBIBAttLLAMENT.  m.  ant.  Embeleco,  en- 
gany artificiós.  J?mòatmien(o,  emhweamimto.  Illa* 
8Ío,  nís. 

EMBABILLAR.  Y.  a.  ant.  EMBABiECAi. 

EMBADALmiENT•  m.  EmhéUsamimtOj  embor 
hiamiento,  embeUso,  embehecimienío,  embaiutmienr 
fo.  Stnpor,  18. 

EMBADALIR.  V.  a.  BmheU$üf ,  embehwer. 
Mentem,  sensnm  Indificando  rapere. 

EMBADALIRSE.  Y.  r.  Qnedarse  admirat  de 
qualsevol  cosa.  Emheheeerse,  emUletane,  embautr- 
u.  Slnpefieri. 

EMBADALIT,  DA.  adj.  EwJktU$aiOj  mbebeeir 
iOy  imbaueado.  Illnsiis. 

EMBADOGAB8E.  Y.  r.  bmiadaliesb. 

EBIBAFABIENT.  m.  Fàstich  que  Cansa  1 
menjar.   Empalagamienío ,  impalago,   Satietas  , 

atis. 

EMBAFAR.  Y.  a.  Fér  fàstich  lo  menjar  per 
mòlt  dols  ó  gras.  Empalagar,  Fastidio,  is,  satieta- 
tem  afferre.  H  met.  Disgustar  alguna  cosa  particu- 
larment per  repetida.  Empalagar,  embazane.  Ho- 
lestiam  afficere,  stomachum  movere. 

EMBAFARfflB.  Y.  r.  Empalogarté.  Fastidio,  Í8. 

EMBAFAT,  DA.  p.  p.  Empalagado.  Nausea- 
tus,  fastidilus. 

EBIBAOAS8IR.  Y.  à.  ant.  pbosTitübib. 

EMBAHüCJkR.  Y.  a.  tfnt.  y  deriYats.  bmbabie- 

CAE. 

EMBAHULAR.  Y.  a.  Poaan*  en  lo  bahnl.  Em- 
baular.  In  cameratam  arcam  aliquid  oondere.  I 
met.  fam.  Menjar  mòlt.  Atracar,  enibaular,  atibor- 
rar,  Gibo  repleri. 

EMBAIRSE.  V.  r.  ant.  embídalirse. 

EMBAIXADA.  f.  Missatge,  recado,  diputació 
de  vii'príncep  à  altre.  Embajada.  Legatio,  nís.  | 
Ofici  ó  empleo  de  embaÍBador.  Embajada.  Legatio, 
nis. 

EMBAIXADOR.  m.  Ministre  de  un  príncep 
diputat  à  altre  ó  à  un  congrés.  Bmbajador,  Lega- 
tus,  i.  I  Subdelegat.  Jímbajt^.  Apocrisarius,  apo- 
crniarius,  ii. 

BnAIXADOB  DB  M ALA8  N0YA8  ó  N0TÍCIA8.  loC.  fem. 

Correo  de  malas  nuevas.  Omínosus  nuntius. 

EMBAIXADORA  T  EMBAIXATRÍS.  f .  La 
muller  del  embaixador.  Bmbajadora,  imbajairiz. 
Legati  uxor. 

EMBAJAPIIMENT.  m.  ant  Bntontiment.  Ern^ 
bobeeimiento,  Siupor,  is. 

EBIBAJANIRSE.  Y.  r.  Tornarse  tonto.  Emhíh 
becerse,  Stupefio,  is. 

EBnAJANIT,  DA.  p.  p.  Embobecido,  Slupe- 
factus. 

EBIBÀ.  m.  enyí.  1. 

EMBALADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  embala.  Smba-^ 
lador,  Sarcinarius  structor,  compositor. 

EMBALAMENT.  m.  Obra  de  embalar.  Emhor 
lofe,  enfardeladura.  Sarcinamm  structio. 

EMBALAR.  Y.  a.  Fér  fardos  pera  embaroarte 


ó  transportaries.  Embalar.  Gottsareiiia,  as,  nr- 
cinas  struere. 

EMBALAT,  DA.  p.  p.  Bmbalado.  Consarciu- 
tus. 

EMBALATGE,  m.  EnALAMBifT. 

EMBALEGAR.  Y.  a.  BVBBLBGAB. 

EMBALEGO.  m.  bmbelbgo. 

EMBAL8.  m.  La  acció  de  embassar.  Ernkk, 
In  aqua  stagnante  emissió. 

EMBALSAMADOR,  A.  m.  y  f.  BmbéUtm- 
dor.  Pollinctor,  is. 

EMBALSAMAR.  Y.  a.  Aplicar  k  un  cadàior 
aromas  pera  preservarlo  de  la  oorropció.  SM- 
samar.  Pollincio,  is,  aromatibus  ooiidire.  |  FreM^ 
Yar  qualsevol  cosa  de  la  corrupció.  EmMtum. 
Aliquid  adversus  tabem  condire. 

EMBAL8AMAT,  DA.  p.  p.  Embahamsio.  fol- 
linctus. 

EMBALÜMAR.  Y.  a.  Carregar  eoufoiaaeDtab 
cosas  de  mòlt  bulto  ó  valum.  Smbalmmwr,  mmAh 
mar.  Mole  inaequali  onerare. 

EMBALUMAR0E.  Y.  r.  Carregtrse  de  Begocis 
graves,  y  trobarse  embarassat  pera  desenpeayir- 
los.  Embalwnane.  Gravissima  suscipére ,  et  loo 
expediré. 

EMBAMAR8E.  Y.  r.  empafàbsb. 

EMBANT.  m.  ant.  enyí. 

EMBARRA86AR.  Y.  a.  y  derivats.  EViBASUit 

IVPEDIB. 

EMBARATIR.  Y.  a.  ABADUB  LO  MBD. 

EMBARATIT,  DA.  p.  p.  Dit  del  preu.  iWfl- 
tado.  Parvifactus. 

EMBARBETAR.  Y.  a.  Encaixar  una  biga,  ek. 
en  altra  part.  EmbarbiUar,  eneoior.  losero,  is. 

EMBARBOTAR.  V.  a.  ant.  DispoaiB,  nBrAiiii 

ABMAB  ,  OUABDAE  ,   DEFÉNDBBB.    S^OSa  mèS  OOflMD- 

ment  com  recíproch. 
EBIBARBOTARfiE.  Y.  r.  ant.  ATABBLLAtfi) 

DISPOSARSE,  PBEPARAR8E. 

EMBARBOTAT.  p.  p.  de  BHBABEOTAB. 

EMBARCACIÓ,  f.  Qualsevol  uan.  EtiAmtl• 
eton.  Navigium,  ii.  |  Entrada  en  It  naa.  Embrna- 
cton.  In  navem  conscensio. 

EMBARCADA,  f .  BHBABCB« 

EBIBARGADERO.  m.  Lloch  pera  eadNUfV* 
Embareadero.  Navium  statio. 

EMBARCADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  enbarsa.  i»- 
barcador,  Mercator,  is. 

EMBARGAMENT,  m.  met.  BMBàBCV. 

EMBARCAR.  V.  a.  Carregar  la  nn.  Etàv- 
car.  Navem  onerare.  |  met.  Reduhir  é  algú,  per- 
suadirlo  ab  astúcia.  Encaleslrar.  Prolecto,  as. 

EMBARCARfiE.  V.  r.  Entrar  en  una  eskir- 
cació  pera  navegar.  Embarearse.  Navigo,  as.  |  Ki- 
vegar.  Embarcarse ,  haceru  d  la  veU.  AdàiTÍ- 
go,  as. 

EMBARGAT,  DA.  p.  p.  Emb^eadQ.  la  aafü 
impositus. 

EMBARCH.  m.  La  acció  de  embarcar  y  i•' 


KMB  CATALÀ 

barcarse.  Embarco,  emharque,  Sacirnanim  fn  na- 
vern  introdnctio.  H  ampara.  J  Impediment.  Empa- 
cho,  embarazo,  estorho.  Impedimentum ,  i ,  obex, 

icis.  II  CONTRATEMPS. 

BMBARCH  PREVENTIU,  fr.  Lo  qne  's  concedeix  se- 
gons la  lley  de  enjndíciament  civil  pera  prevenir 
las  consecuéneias  de  nn  plet.  Embargo  jíreventivo. 
Ad  parandom  sequestratio. 

POSAR  EMBARCH.  fr.  EMBARGAR. 

soLTAR  l'  EMBARCH.  fr.  Soltar  el  embargo.  Expe- 
dio,  is. 

EMBARGAMENT,  m.  ant.  bmbabch  3. 

EMBARGAR,  v.  a.  ant.  Destorbar ,  impedir, 
embrassar.  Detener,  embargar.  Impedio,  is.  ||  Am- 
parar,  segrestar  per  orde  dels  superiors.  Seeues- 
trof ,  embargar.  Seqnestro,  as. 

EMBARGAT,  DA.  p.  p.  Embargado.  Impedi- 
tiis,  seqnestratas. 

EMBARNISSAR.  V.  a.  Mullar  alguna  cosa  ab 
barnís  pera  posaria  Ilnstrosa.  Bamizar,  emòamt- 
zar,  dar  de  bamiz.  Illino,  interlino,  is.  ||  Donarà, 
la  terrissa  un  barnís  que  té  la  transparència  del 
vidre.  Vidriar.  Fictilia  vasa  vitro  linire. 

EMBARNI8SAT,  DA.  p.  p.  Vidriado,  emfrftf- 
nizado.  Gnmmi  linitus. 

EBIBARRAGAR8E.  V.  r.  Posarse  à  cnbert  en 
barracas.  Abarracarse.  Tngnriis  se  protegere  ,  de- 
fendere. 

EMBARRANCAR.  V.  r.  Ficar  en  nn  barranch. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Abarrancar.  tn  prae- 
rnpta  inducere.  ||  met.  Ficar  en  nn  negoci  àrdno, 
y  de  difícil  èxit.  També  s'  usa  com  recíproch.  M^ 
terenun  barranco.  Arduis  negotiis  implicaré. 

EMBARRANCAT,  DA.  p.  p.  AbarrancadOy 
metido  en  un  barranco.  In  barathmm  conjectns. 

EMBARRAR.  V.  a.  Tancar  una  porta  ab  barra. 
Àtrancar,  tancar.  Repagclis,  sude  ostium  muniré. 

H  ant.  ENFANGARSE. 

EMBARRAT,  DA.  p.  p.  Atrancado.  Repagulis 
munitum  ostium. 

EMBARRERAR.  V.  a.  ant.  acorralar  ,  AGO- 
BiRDAR. 

àHBARRERAT.  p.  p.  ant.  de  embarrbrar. 

EMBARRILAR.  V.  a.  Posar  en  barril.  Embar^ 
rilar.  Cado  includere,  immittere. 

EMBARRILAT,  DA.  p.  p.  Embarrilado.  Dolio 
inclusus. 

EMBARROTAR.  V.  a.  nàut.  abarrotar. 

EMBARTAR.  V.  a.  ant.  embrutar. 

EMBARUMAR  Y  EMBRUMAR.  V.  a.  ter. 
Entre  carbonayres  tapar  la  pila  de  carbó  ab  rama 
de  ginesta  pera  que  aguante  la  terra.  Abrumar. 
Atero,  frango,  is. 

EMBASAR.  V.  a.  Fér  provisió.  Abastar.  Snp- 
pedito,  as.  ||  ler.  mesurar. 

EMBASSAMENT,  m.  Detenció  de  la  aygua  ó 
altre  líquit.  Remanso.  Aquae  stagnatio.  ||  Aplech  de 
humors  en  alguna  part  del  cos.  Rebalsa.  Humorum 
eollectio. 


EMB  609 

EMBASSAR.  V.  a.  Posar  en  una  bassa.  Embalr 
iar,  estancar,  empantanar.  In  stagnum  immittere, 
inferre. 

EMBASSARSE.  V.  r.  Estancarse  la  aygua  ó 
altre  licor ,  ó  detenirse  is  humors  en  alguna  part 
del  cos.  Rebalsarse,  estancarse.  Stagnari,  recidi. 

EMBASTAR.  V.  a.  Assegurar  ab  bastas  lo  que 
s'  ha  de  cusir.  Hilvanar,  baslear,  embastar.  Laxi- 
ori  sutura  pannum  consuendum  firmaré.  ||  met. 
Fér  alguna  cosa  ab  pressa  y  precipitació.  Hilvanar. 
Praeproperè ,  festinanter  agere.  ||  met.  Manar  una 
cosa  mitj  feta.  Bosquejar.  Primas  lineas  ducere.  jj 
Principiar  y  dirigir  un  negoci  ó  assumpto.  Enjer- 
gar.  Duco,  is. 

EMBASTARDIR.  V.  a.  ant.  degenerar. 

EMBASTAS.  f.  pi.  BASTAS. 

EMBASTAT,  DA.  p.  p.  Basteado,  embasteado, 
hilvanado.  Laxiore  sutura  fírmatus. 

EMBAT.  m.  Cop  que  donan  las  onadas  en  las 
rocas.  Embate.  Fluctuum  in  crepidinem  ictus.  ||  m. 
ant.  ventisca. 

mítrersb  l'  embat.  loc.  ant.  Entablarse  el  viento, 
com:  métrerse  V  embat  de  garbi.  Entablarse  el 
viento  al  sudoesu.  Métrerse  T  embat  de  sotavent. 
Entablarse  el  viento  d  la  mar.  Gontabulare,  agredi. 

EMBAUGAR.  V.  a.  Enganyar,  embabiecar. 
Embaucar.  PraBstigiis  decipere. 

EMBAULAR.  V.  a.  bmbahular. 

EMBEGUT,  DA.  p.  p.  Embebido.  Imbutus.  || 
adj.  ant.  Parat,  embadalit.  Embebecido.  Siuj^idè 
bsBrens. 

EMBELEGAR.  V.  a.  etC.  EMBABIECAR. 

EMBELEGO.  m.  Embusteria  ,  engany ,  ficció. 
Trapazo,  embeleco.  Fraus,  dis,  techna,  se.  ||  emba- 

BIECADOR.  II  TRASTO  INtíTIL. 

EMBELEQUEJAR.  V.  a.  etc.  EMBABUSCAB. 
EMBELEQUERIA.  f.  EMBELECO ,  EMBU0TERU. 

EMBELLIMENT,  m.  Lo  que  serveix  pera  em- 
bellir ó  adornar.  Adorno.  Ornamenti;m ,  i ,  orna- 


TOMO  I 


tus,  us. 

EMBELLIR.  V.  a.  Adornar  ,  hermosejar.  Her- 
mosear,  embellecer,  adornar.  Decoro,  deformo,  as. 

EMBELLTTj  DA.  p.  p.  Hermoseado,  adomado, 
Decoratus,  ornatus.  ' 

EMBENAR.  V.  a.  etC.  ENVENAB. 

EMBERMELLIR.  V.  a.'Posar  bermella  alguna 
cosa.  Enrojecer,  enrubiar,  embermejar,  embermeje- 
cer,  y  rubificar  poét.  Rufo,  as. 

EMBESTIDA.  f.  Acomesa.  AeometiL•,  embesti- 
da,  acomelimienio,  arremetimiento,  arremetido.  In- 
vasió, nis.  II  La  carrera  breu  y  precipitada  de  un 
caball.  Repelon.  Yiolentus  equi  cursus.  Q  esgr. 
Acomesa  dels  dos  combatents  desprès  de  presentar 
la  espasa.  Venida.  Mútua  aggressio.  ||  irrupció,  in- 
vasió. II  EMBAT.  P  INSULT. 

DONAR  UNA  EMBESTIDA.  fr.  Arremcter ,  dar  una 
arremetida.  Irruo,  invado,  is. 

PEGAR,  DONAR  UNA  EMBESTIDA.  fr.  met.  fam.  Créí- 
xer  mòlt  ab  poch  temps.  Dar  un  estiron.  Bre>i 

78 


610 


EMB 


DICCIONARI 


EMB 


tempore  multnm  corpore  accrescere,  excrescere. 

EMBESTIR.  V.  a.  ÀCOMÉTBBR.  II  Escométrer, 
acostarse  à  parlar  à  algú.  Emhestir,  Aliqnem  adire, 
convenire.  ||  met.  Empéndrer  algnn  negoci.  Aco- 
meterf  emprender,  intentar.  Aggredior,  erís.  Q  De- 
terminarse  à  aignna  cosa  àrdna.  Arrestarse ,  atre- 
verse.  Audeo,  es ,  intento,  as.  Q  Dit  de  algan  efecte 
ó  passió,  com  la  son,  etc.  kfoàerane,  Capio,  is. 

EBIBETUMAR.  Y.  a.  Untar,  cnbrir  ab  betum. 
BttunaTy  enhetunar.  Oblino,  is.  |  En  las  cistemas  y 
safareigs.  Enaalar.  Calcis  bitnmine  dealbare. 

EMBETUBIATy  DA.  p.  p.  BttVBMào ,  enftffn- 
nado,  Oblinitns,  bitnmine  linitns. 

EMBÉITRER.  Y.  a.  Absorbir ,  atrénrer  en  sí 
algun  Ifqnit.  Ahsofvefy  embeher.  Imbibo,  is.  J  Em- 
papar.  Emheher,  empapar.^  Imbibo,  imbuo,  is.  || 
Enclóurer,  contenir.  Emheher,  Gontineo,  es,  inclu- 
do,  is.  I  Reduhir  à  ménos,  com  un  Yestit  al  cusirlo. 
També  s*  usa  com  recíproch.  Emheher,  Coarcto,  as. 

EMBCYNAR.  Y.  a.  bnyetnàr. 

EMBIGAR.  Y.  a.  Assentar  las  bigas  pera  for- 
mar lo  sostre.  Envigary  trahar  las  vigas,  Conting- 
no,  as. 

EMBIGOTAR.  Y.  a.  nàu.  bnyiootàr. 

EMBITLLAR.  Y.  a.  Plantar ,  posar  dretas  las 
bitllas.  Poner  dereehos  los  holos,  Decussos  obeliscos 
erigere. 

EMBLA.  f.  ant.  ADZEMBLA.  Q  f .  La  EYa  dels  es- 
candínaYOs,  formada  segons  ells  de  un  tros  de 
fusta  del  mateix  modo  que  sòn  espòs.  Emhla. 
Embla,  ae. 

EMBLANGAR.  Y.a.  y  derivats,  emblanquinar. 
I  Desbastar  la  fusta.  Deshastar,  LeYigo,  dolo,  as. 

EMBLANQUIDOR,  A.  m.  y  f.  emblanquina- 

DOR. 

EMBLANQUniENT.  m.  bmblanquinambnt. 

EMSLANQUINADORy  A.  m.  y  f.  Qui  té  per 
ofici  emblanquinar.  Enjalbegadar ,  hlanqueador, 
Dealbator,  is,  albarius ,  albinus. 

EMBLANQUINADURA.  f.  y 

EMBLANQUINABIENT.  m.  La  acció  de  em- 
blanquinar, hlanqueo  ,  hUsnqueadura  ,  jalbegue, 
Dealbatio,  nis,  albariu  m,  ii. 

EMBLANQUINAR.  Y.  a.  Posar  blancas  las 
parets  ab  cals  ó  guix.  Blanquear^  enealarf  jalhe^ 
gar,  enjalbegar,  enlucif,  Dealbo,  exalbo,  as. 

EMBLANQUINAT,  DA.  p.  p.  BlanqueodO' 
Dealbatus,  exalbatus. 

EMBLANQUIR.  Y.  a.  emblanqüinab.  ||  Fér  tor- 
nar blanch.  Emhlanqueeer.  Inalbo,  as.  Q  y.  n.  ant. 
Tornarse  blanch  de  cabells.  Encanecer,  Ganesco,  is. 

EMBLANQUIT,  DA.  p.  p.  Emblanquinat. 
Blanquecido,  Dealbatus. 

EMBLAR.  Y.  a.  ant.  robar.  ||  ant.  atacar,  as- 
saltar. 

EMBLAR8E.  Y.  r.  ant.  bsgapülirse. 

EMBLAT,  DA.  p.  p.  ant.  robat. 

EMBLEMA,  f.  Figura  que  representa  un  sentit 
moral.  Emhlema,  Emblema,  tis. 


EMBÓ.  m.  nàut.  Canal  de  fusta  que  conduheix 
als  imbornals  la  aygua  que  s*  extrau  de  las  bom- 
bas.  Dala^  adala,  Canalis,  is. 

EMBOBAMENT.  m.  Embadaliment,  admin- 
ració,  encantament.  Emhohamiento,  embohecimieih 
tOf  emheleso,  Stupor.  is.  ||  Entontiment.  Atontanin- 
to,  emhoheeimiento,  Stupiditas,  atis. 

EMBOBAR.  V.  a.  Encantar,  embadalir.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Emhobar,  embelesar,  em- 
bauear,  emhazar,  Sensum  rapere.  |  Entontir.  Em- 
hohecer,  Stupefacío,  is. 

EMBOBAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Embobüdo,  »- 
eantado.  Stupefactus. 

EMBOGADERO.  m.  y 

EMBOGADOR.  m.  ant.  Boca,  canal  ó  pas  «- 
tret.  Emhocadero,  emhoeador,  embocadura,  Ostiam, 
ii,  fretus,  us. 

EMBOCADURA,  f.  En  los  instruments  mú- 
sichs  de  Yent  la  part  que  entra  en  la  boca  pera  so- 
nar. Emboeadurat  boquilla.  Os,  oris. 

EMBOGAR.  Y.  a.  Ficar  en  la  boca.  Emboanr. 
Ori  inferre.  ||  met.  Fér  créurer  falsedats.  Embocsr. 
Falsa  ingerere.  ||  y.  n.  Agafar  ab  la  boca.  Abocw. 
Dentibus  capere.  ]  Comensar  un  carrer  en  algon 
part.  Comenzar,  Incipio,  is.  I  En  lo  joch  de  biliar 
fér  entrar  la  bola  en  la  bossa.  Emboear,  ImmiUo, 
is.  I  nàut.  Entrar  per  la  boca  de  un  canal,  etc. 
Abocar y  emboear,  Per  os  fluminis  ingredi.  l'iio- 

CAR.  3. 

EMBOCAR8E.  Y.  r.  Ficarse  per  algun  carrer 
ó  altre  pas.  Embocarse,  coger,  Intro,  as. )  Menjar- 
Emboear,  emboearse,  zamparse,  Deglutio,  is. 

EMBOGAT,  DA.  p.  p.  Emhocado.  DeYoratns. 

EMBOGH.  m.  Pas  de  la  bola  per  la  argolla,  6 
de  altra  cosa  per  part  estreta.  Emboque,  Transmis- 
sió, nis. 

ÈMBOL.  m.  Cilindro  en  las  màquinas  pera  i^ 
entrar  ó  eixir  lo  líquit.  Emholo,  maeko.  Embo- 
lus,  i. 

EMBOLAR.  Y.  a.  Posar  bolas  en  las  punttsèe 
las  banyas  dels  bous,  etc.  pera  que  no  pogan  fe- 
rir. Embolar,  Ligneos  globulos  cornibus  infigert. 
II  Preparar  ab  bol  lo  que  s'  ha  de  daurar.  EtM- 
lar,  Armenica  terra  linire. 

EMBOLGAR.  Y.  a.  ant.  bolcar. 

EMBOLIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  embdica. 
Enredador ,  embotismador ,  emhroüador.  Turlia- 
tor,  is. 

EMBOLIGAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  embo- 
licar. Envolvimiento,  emhorrazamienío.  Impltct- 
tio,  nis. 

EMBOLIGAR.  Y.  a.  Tapar,  cubrír  alguna  ooa 
per  totas  parts.  Envolver,  revòlver,  InYolvo,  is.  | 
Tapar  alguna  part  del  cos  ab  draps  6  Yayetas.  Ai- 
trapajar .  Pannis  ,  linteis  iuYolYere.  |  Embullar, 
com  los  cabells,  fil,  etc.  ^innaramif.  Implico,  ia- 
trico,  as.  II  Mesclar  una  cosa  ab  altras  de  las  que 
ab  dificultat  se  pót  distingir,  com  un  paper  entre 
altres.  Envolver,  IuyoIyo,  is.  Q  met.  Gonfóndrer  qb 


EMB 


CATALÀ 


EMB 


611 


assumpto,  negoci  ó  dependència.  Enredar,  enma- 
rafiar.  Tnrbo,  as.  ||  Ficar  à  algú  en  algun  assump- 
te àrduo,  y  mòlt  difícil.  Meter  ,  enredar.  Intrico , 
as,  irretio,  is.  U  Cubrir  al  entorn  un  fil  ó  corda  ab 
altras.  Entorchar,  Gircumvestio ,    is.  I  ter.  aor- 

LLAR. 

EMBOLICA  QUE  FÍ  FORT.  cxpr.  fam.  Enredo  sohre 
enredo.  Fraus  súper  fraudem. 

EMBOLIGARSE.  V.  r.  Envolverse.  Involvi.  || 
met.  Mesclarse,  introdahirse  en  alguna  cosa.  En- 
volverse,  enredarse.  Permisceri.  |  arrebossarse,  ta- 
pARSE.  II  Desbaratarse  un  negoci  ó  dependència. 
Encresparse.  Implicari. 

EMBOLICAT,  DA.  p.  p.  Envuelto,  enrèdado. 
Implicatus.  II  adj.  Dificultós,  intrincat.  Enrèdado, 
enredosOy  revesaL•.  Nodosus.  ||  Ple  de  rodeos,  y  sub- 
tiiesas.  Earedoso,  enrèdado.  Ambagíosus. 

EMBOLIGAYRE.  m.  embolicador. 

EllfBOLIGH.  m.  Farsell  ó  cosa  semblant,  ^a- 
voUorio,  revollillOf  reburujon.  Involacrum,  i.  ||  Lo 
de  las  madeixas,  rams  de  fil,  etc.  Marana,  enredo. 
Implicatio,  complicatio,  nis.  ||  met.  Confusió,  men- 
tida, engany.  Maraiia,  enredo,  embolismo,  embro^ 
llo.  Confusió,  nis,  intrincalura,  ae.  ||  La  acció  de 
posar  una  cosa  entre  altras  peraque  no  sia  regone- 
guda.  Zambuco.  Obduclio,  nis.  ||  Piech  de  serp. 
Boscà.  Spira,  ae,  nodus,  i. 

EMBOLISMAL.  adj.  S'  aplica  ai  any  de  tretze 
llunacions  pera  ajustar  los  anys  llunars  ab  los  so- 
lars. Embolismal,  embohsmico,  intercalar.  Interca- 
laris. 

EMBOLISME.  m.  Afegidura  de  certs  dias  pera 
igualar  los  anys  de  una  espicie  ab  un  altre,  com 
lo  llunar  y  civil  ab  los  solars.  Embolismo,  interca- 
lacion.  Embolismus,  i ,  intercalatio,  nis.  ||  met. 
Embolicb,  confusió  en  algun  negoci.  Embolismo, 
enredo,  confusion.  Implicatio,  confusió,  nis. 

EMBOLLAR.  V.  a.  y  derivats,  embolicar. 

EMBOLLO.  m.  XARPALLERA. 

ÈMBOLS,  m.  L'  acte  de  embossar.  Embolso, 
Pecuniaï  in  crumenam  immissío. 
EMBOLT,  A.  p.  p.  ant.  embolicat. 
EMBOLTORI.  m.  EMBOLICH. 

EMBOLUM.  m.  Lo  que  abulta  mòltjmès  de  lo 
que  pesa.  Balumbo.  Yolumea,  inis. 

EMBORBOLLADOR,  A.  m.  y  f.  borbollatrb. 
1.  II  Qui  parla  depressa  y  confusament.  Barbullon. 
Garrulus. 

EMBORBOLLAR.  V.  a.  Parlar  atropellada  y 
confusament.  Barbullar.  Clamosè  ioqui.  ||  Confón- 
drer,  barrejar  unas  cosas  ab  altras.  EngarbtUlar. 
Confundo,  is,  perlurbo,  as. 

EMBORNAL8.  m.  pi.  IMBORNALS. 

EMBORNIAR.  V.  a.  Fér  borni.  Entortar.  Lus- 
cum  facere  ;  elusco,  as. 

EMBORRAR.  V.  a.  Umplir  de  borra.  Atibor- 
rar,  emborrar.  Tomento  infarcire.  ||  Donar  la  se- 
gona cardada  à  la  llana.  Emborrar.  Iterum,  ítera- 
tó  carminare.  ||  met.  fam.  Menjar  mòlt.  Emborrar, 


embocar,  atracar,  atiborrar,  atracarse,  tupirse,  atir 
borrarse.  Cibo  oppleri. 

EMBORRAT,  DA.  p.  p.  Atiborrado,  emfrorro- 
do.  Cibo  oppletus. 

EMBORRATXADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  embor- 
ratxa. Embriagador,  emborraehador.  Inebriator,  is. 

EMBORRATXAR.  V.  a.  Causar  borratxera. 
Emborrachar,  embriagar.  Inebrio,  as.  ||  met.  £n- 
tontir,  ensopir  algun  menjar  ó  vapor  fort  de  algu- 
na cosa.  Emborrachar.  Inebrío,  as. 

EMBORRATXARSE.  V.  r.  Bénrer  vi  fins  à 
pérdrer  lo  coneixement.  Emborracharse,  emòrta- 
garse.  Inebriari,  ebrium  fieri.  |  Entontirse  ab  al- 
gun menjar  ó  vapor,  com  juU,  tabaco,  etc.  Em- 
borracharse, embriagarse.  Inebriari,  ebrium  fieri. 
II  Deixarse  possehir  de  alguna  passió  vehement. 
Enloquecerse,  embriagarse.  Baccbor,  aris,  furo,  is. 
Q  Enagenarse.  Embriagarse,  enagenarse,  Extasim 
pati;  alienari. 

EMBORRATXAT,  DA.  p.  p.  Emborraehado. 
Ebrialus. 

EMBORRISflAR.  V.  a.  Cardar  per  primera  vcl 
gada  la  llana.  Carduzar,  emborrizar.  Semel  car- 
minare. 

EMBORROSflARSE.  V.   r.  etc.  ARREBOSSAESB. 

EMBOR8AR.  V.  a.  ant.  embossar.  1. 

EMBÓ8.  m.  La  acció  de  embossarse.  Tafujo, 
embozo.  Yelamen,  inis.  ||  Corretja,  corda,  etc.  ab 
que's  lliga  'i  badall  de  la  esquella  pera  que  no 
sone.  Castigadera.  Tintínabuli  lorum. 

EMBOSCADA,  f.  Aguayt.  Emboscada,  emboscar 
dura,  celaL•,  zalagarda.  Insídiae,  arum.  ||  Lo  Uoch 
pera  emboscarse.  Emboscadura,  emboscada.  losi- 
diarum  locus. 

EMBOSCAR.  V.  a.  Ocultar  en  algun  bosch  ó 
altra  part  partida  de  soldats  pera  sorpéndreral 
enemich.  També  s'  usa  com  recíproch.  Emboscar. 
Insidíor,  aris,  in  insidiis  collocare. 

EMBOSCARSE.  V.  r.  Retirarse,  amagarsela 
cassa  ó  altra  cosa  en  lo  bosch.  Emboscarse.  In  sal- 
tus  redire. 

EMBOSCAT,  DA.  p.  p.  Emboscado.  In  silvam 
abditus. 

EMBOSSAR.  V.  a.  Ficar  en  la  bossa.  AhucL•r, 
embolsar.  In  crumenam  recondere.  ||  Impedir  la 
corrent  de  algun  conducto  ab  brossa,  dtc.  També 
s'  usa  com  recíproch.  Airampar,  cegar,  obstruir. 
Occludo,  obstruo,  is. 

EMBOSSARSE.  V.  r.  arrebossarse.  2. 

EMBOSSAT,  DA.  p.  p.  Cubert  ab  1*  embós. 
Tapujado,  embozado.  Yelatus.  ||  Dit  dels  conduc- 
tos.  Cegado,  atrampado.  Obstructus,  obductus. 

EMBOTADOR.  m.  Qui  embota  las  armas  de 
tall.  Embotador.  Hebetator,  is.  ||  Qui  posa  *I  vi  en 
bòlas,  etc.  Envasador.  Infusor,  is. 

EMBOTAMENT.  m.  Obra  de  embotar.  Infu- 
sion.  Infusió,  nis.  ||  amdssament. 

EMBOTAR.  V.  a.  Posar  lo  vi  ó  altre  licor  en 
las  bòtas.  Efnbotar,  encubar,  envasar.  In  doiinm, 


(12 


EMB 


DICaONARI 


EMB 


in  cupam  condere.  ||  Introdnhir  los  líquits  en  bots. 
Envasar,  In  ntrem  infundere.  ||  Girar,  fér  tornar 
to  ix  lo  tall  de  alguna  cosa.  Emholar.  Hebeto,  as. 

II  AMUSSAR. 

EBIBOTARSE.  Y.  r.  amussabse.  ||  Posarse  al- 
gana  cosa  sens  tall  6  punta.  Emhotarse,  Hebesco, 
hebetesco,  is.  |  met.  kntontibsb.  |  Posarse  botas. 
Embotarse.  Ocreas  cingere. 

EMBOTAT I  DA.  p.  p.  EnvosadOf  eneuhado. 
Dolio  cònditus,  ínfusus.  y  amussat. 

EMBOTELLAR.  V.  a.  Posar  licors  en  botellas. 
EmhoUllar.  Licores  in  lagenis  infundere. 

EMBOTIDOR.  m.  IMBOTADOa. 

EMBOTIMENT.  m.  Tumor,  inflamació.  Jfin- 
chaz(m.  Inflatio,  nis,  tumor,  is.  ||  L*  efecte  de  es- 
tar amussadas  las  armas.  Emhotadura,  Hebetatio, 
nis. 

EMBOTIN ATy  DA.  adj.  ABOTINAT. 

EMBOTIR.  V.  a.  Inflar,  umplir.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Hinchar,  ahotagar.  Distento,  in- 
flammo,  as.  ||  p.  u.  embotar.  4. 

EMBOTITi  DA.  p.  p.  Emhado,  ahotagado. 
Inflalus. 

EMBOTJAR.  V.  a.  Guarnir  un  quarto  de  bot- 
jas  pera  fiiar  los  cuchs  de  seda.  Embojar.  Abroto- 
ni  faseiculos  ordinare,  struere,  aptare. 

EMBOTJAT.  m.  Enramada  de  botjas  pera  pu- 
jar los  cuchs  de  seda  à  filar.  Embojo,  Abroloni 
íasciculorum  ordinatio. 

EMBOTONADURA.  f.  Joch  de  botons  en  la 
roba.  EoUmadwa,  Globulorum  in  vestimentis  se- 
ries. 

EMBOTONAR.  V.  a.  Cordar  los  botons.  AhotO' 
narse.  Globulis  vestem  cingere. 

EMBOTORNAT,  DA.  adj.  Inflat,  hidrópich. 
Gu&charOy  ahotagado,  Turgidus. 

EMBOTORNIMENT.  m.  BMBOTIMBIIT.  1. 

EMBOTXAGAR.  V.  a.  embutxacar. 

EMBOTXADA.  f .  Cop  de  botxa.  Bochazo.  Glo- 
buli  iclus. 

EMBOTXAR.  V.  a.  Fér  córrer  una  botxa  ab  lo 
cop  de  altra.  Bochar.  Globulum  globulo  trudere, 
pellere. 

EMBOYRARSE.  V.  r.  Cubrirse  de  boyra  la 
atmosfera. 

EBIBRANGAR.  V.  a.  y  derivats,  entroncar. 

EMBRANILLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  arma  al- 
guna cosa  ab  branillas.  Emballenador,  Yirgulis 
ballenatis  muniens. 

EMBRANILLAR.  V.  a.  Posar  branillas  à  algu- 
na cosa.  EmbaUenar,  Ballenatis  virgulis  muniré. 

EMBRÀ8.  m.  Destorb,  dificultat,  impediment. 
Embarazo ,  Mora ,  ss ,  impedimentnm  ,  i.  jj  Pre- 
nyat. Preiíez,  embarazo,  Praegnatio,  nis,  gravilas, 
alls. 

EMBRA8SADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  embrassa. 
Embarazador,  Prsepediens,  impediens ,  obstans. 

EB1BRA88ADIJRA.  f.  La  acció  y  efecte  de 
embrassar  V  escut.  Embrazaéwra,  Siiiiatr»aptttío. 


g  La  ansa  per  ahont  s*  agafo  1*  escut.  BmknMèh 
ra,  Scuti  ansa. 

EMBRAMAR.  V.  a.  Impedir,  retardar.  Bwk•- 
razar.  Obsto,  as.  ||  Ficar  lo  bras  esquerre  per  li 
ansa  del  escut  Embrazar,  Scutum  sinistre  aplin^ 

Q  ant.  ABRASSAR. 

EMBRA88ARSE.  V.  r.  Bmbarazaru^  emném- 
se,  Implicari,  obstari. 

EMBRAMAT,  DA.  p.  p.  BmbaroMéo.  Inpii- 
catus,  impeditus. 

EMBRA88ÓS,  A.  adj.  Lo  que  anbrassa  é  ii- 
comoda.  Emharazoio,  Molestos,  implexus,  wnh 
tiosus. 

EMBRASSOSiSSm,  A.  adj.  Biip.  Bmiamo- 
sisimo,  Yaldè  implexus. 

EMBRAVIMENT.  m.  Irritació,  furor.  Emk•' 
vecimiento,  Saevitia,  ae,  feritas,  aiís. 

EMBRAVIR.  V.  a.  Irritar,  enfurismar.  Taobè 
s' usa  com  recfprocb.  Embravecer,  Irrito,  eiaspe- 
ro,  as. 

EMBRAVIR8E.  V.  f.  Dàut.  Alteiarse  b 
mar.  Embravecerse,  eiuresparse,  enfwrecerse,  Inio, 
as. 

EMBRAVIT,  DA.  p.  p.  EmbrafueUo.  Effantf, 
efferatus. 

EMBRIAGH.  m.  BORRATXO. 
EMBRIAGAR.     V.     a.    BMlOaRATXAR.  |  IML 

Enagenar,  transportar.  Embriagar,  Inebrio,  as. 

EMBRIAGAR8E.  V.  r.  Embria§arse.  ïixm 
fieri. 

EBIBRIAGATy  DA.  p.  p.  EMBORRATXAT. 

EMBRIAGUERIA    ¥  EMBRIAGUESA.  I 

ant.  Borratxera,  turbació  del  judici.  Embriagm* 
Temulentia,  cràpula,  m. 

EMBRIDAMENT.  m.  ENPRBNAMSMT. 

EMBRIDAR.  V.  a.  Posar  la  brida  à  las  cal»l- 
caduras.  Embridar.  Fr»no,  as. 

EMBRIDAT,  DA.  p.  p.  Embridado,  ïi&t 
tus. 

EMBRIÓ,  m.  Lo  feto  abans  que  's  distingcscí 
sa  organisació  y  membres.  Embrúm,  FoBtos  iBÍo^ 
mis.  y  Lo  de  las  granotas.  Girino,  Rans  fcstos. 

ESTAR  EN  EMBRIÓ,  fr.  met.  Estar  en  sos  principis 
y  sens  V  orde  y  perfecció  que  déu  tenir  pera  sòo 
complement.  Estar  en.  embrúm.  Rem  immatona] 
indigestam  esse. 

EMBROGAGIÓ.  f.  EMPLASTRB. 

EMBROGH,  CA.  adj.  Corb,  tort.  Corbo,  (om- 
do,  Incurvus. 

EMBROLL.  m.  Enredo,  engany.  EmbroUo,  U- 
tricalura,  se,  implicatio,  nis. 

EMBROLLADOR,  A.  m.  y  f.  Enredador.  £■- 
brollador,  Consircinator,  is. 

EMBROLLAR.  V.  a.  Enredar,  ooofóadrer. 
Embrollar.  Implico,  as,  confundo,  is. 

EMBROLLAT,  DA.  p.  p.  EmbroUado,  Impfi- 
catus.  I  adj.  Obscur,  enredat.  EmbrolUdo,  Invol!* 
tus,  implicitus,  implicatus. 

EMBHOIXAYRE•  m.  UDROU.ABe•. 


EMB 


CATALÀ. 


EMB 


613 


EMBROMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  embroma  ó 
enganya.  Embromador,  Qui  verbis  dolosis  alios 
decipit. 

EMBROMAR.  V.  a.  Enganyar  ab  trapasseria. 
Embromar.  Dolosis  verbis  faliere,  decipere.  ||  Fér 
broma  ó  gresca.  Bromear,  embromar,  Jorgia  exci- 
taré. 

EMBROMARSE.  V.  r.  ENNUVOLiasE. 

EBIBROMAT,  DA.  p.  p.  Embromado,  embau- 
eado.  Deceptns.  ||  ennuvolat. 

iMBioMAT  DB  CAP.  PertwbodOf  turbado,  Turbi- 
dus,  nubilns. 

EMBROQUERAR.  V.  a.  ARREBOSSAR. 

EMBRUIXAOOR ,  A.  m.  y  f.  Encantador, 
bruixot.  Hechiceroy  brujo,  Yenefícos,  i,  incantator, 

m.  L*  art  de  embruixar. 


Heehieeria. ¥a»cïnnm,  i,  venefícium,ii, malèfica ars. 

EBIBRUIXAR.  V.  a.  Cansar  à  algú  dany  en 
virtut  del  pacte  fét  ab  lo  diable.  Hechizar.  Yene- 
ficiis  inficere,  irretire. 

EMBRUIXAT,  DA.  p.  p.  Hechizado,  Yenefí- 
ei  is  infeclus. 

EMBRUNYIRBE.  V.  r.  ant.  EMBOTRARSE. 

EMBRUTADOR,  A.  m.  y  f.  Lo,  ó  la  que  em- 
bruta. Ensuciador.  Maculalor,  is. 

EMBRUTAMEBiT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte 
de  embrutar  y  embrutarse.  Ensuciamiento.  Macu- 
latio,  inquinalio,  nis. 

EMBRUTAR.  V.  a.  Umplir  de  porqueria.  Em- 
porcar,  easmiar,  Gloaco,  fosdo,  maculo,  inquino, 
as.  II  Tacar,  com:  embrutar  de  vi,  etc.  Manchar. 
Maculo,  commaculo,  as. 

embrutar  de  cera.  fr.  engerar. 

EMBRUTAR  LA  coNCiÉNGiA.  fr.  Manchar,  enredar, 
cargar  la  canciencia.  Piaculo  se  abslringere. 

DRAP  DE  'n  MARTÍ,  JO  EMBRUTO  k  ELL  T  ELL  m'  EM- 
BRUTA i  MI.  ref.  y 
81  m'  embeutas  t'  enmascabo.  ref.   lo  corb  diu 

NEGRA  À  LA  GARSA. 

SI  NO  FÓS  PER    EMBRUTARME  LA  HA  DE  MOCDS.   CXp. 

pera  despreciar  à  algii  iraclanlio  com  à  criatura. 
si  no  mirava  que  eres  criaiura.  Puer  es  àdhuc. 

EMBRUTARSE.  V.  r.  Fér  las  necessitats  cor- 
porals en  las  calsas,  llit,  elc.  Ensuciarse,  zurrus- 
earse.  Gunio,  is. 

EMBRUTAT,  DA.  p.  p.  Ensuciado,  emporcado, 
Inquinatus,  maculatus. 

EMBRUTIR.  V.  a.  Entorpir  las  facultats  de  la 
ànima.  Embrutecer.  Mentis  aciem  oblundere. 

EMBRUTIRSE.  V.  a.  ant.  embrutarse.  ||  ant. 
Tornarse  estúpit,  com  un  brut,  pérdrer  i'  us  de 
rahó.  Embrulecerse.  Obbrulesco,  is. 

EMBUFEGAR.  V.  n.  y  derivats,  esbufegar. 

EMBULLAR.  V.  a.  y  derivats,  embolicar. 

EMBUNYEGARSE.  v.  r.  Enredarse.  Envedi- 
jarse.  Implicari.  ||  fam.  Enredarse  uns  ab  altres 
barallantse.  Envedijarse.  Rixor,  aris;  jurgiis,  pug- 
nis impeti. 


EMBÚS.  m.  Lo  que  impedeix  la  corrent.  Atas- 
eo,  Obex,  icis.  ||  met.  Impediment,  destorb.  Àtm^ 
eadero.  Impedimentum,  i. 

EMBUSSAR.  V.  a.  Tapar  ab  brossa  ó  altra 
cosa  'Is  conductos.  Cegar,  azolvar,  Yiam  occiu- 
dere. 

EMBUSSARSE.  V.  r.  Taparse  'Is  conductos 
per  brossa  ó  altra  cosa.  Atramparse,  Yiam  occludi, 
obstrudi. 

EMBUSSAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Alrampado,azol' 
vado,  ciego,  obstruido,  Impervius^  obstructus. 

EMBUSTEJAR.  V.  n.  embustereiar. 

EMBUSTERÀS.  m.  aum.  Embusterazo,  embús- 
teron.  Fraudulentissimus. 

EMBUSTEREJADOR,  A.  m.  y  f.  EMBUSTERO. 

EMBUSTEREJAR.  V.  a.  Mentir  à  menut.  Em- 
bustear,  Frequenter  mentiri. 

EMBUSTERET.  m.  d.  MENTIDERET. 

EMBUSTERIA.  f.  Engany  fétab  frau,  mentida 
ab  artifici.  Embuste.  Fallacia,  8b. 

EMBUSTERO,  A.  m.  y  f.  Mentider,  inventor 
de  mentidas.  Mentiroso,  embustero,  Fallax,  acis. 

EMBUT.  m.  Instrument  à  manera  de  vas,  ample 
de  boca,  y  remata  en  un  canó  pera  umplir  fàcil- 
ment las  eynas  de  boca  estreta.  Embudo.  Infundi- 
bulum,  i.  Ú  En  las  fàbricas  de  cera,  instrument  pe- 
tit posat  en  lo  motllo  en  que  's  trauhen  las  cande- 
las.  Embudo,  Infundibulum,  i. 

EMBUT  DE  PRESA.  'L  gran  pera  umplir  bòtas,  etc. 
Envasador.  Infundibulum,  i. 

FÉR  EMBUTS,  fr.  TARTAMUDEJAR. 

NO  FÉR  EMBUTS,  fr.  mct.  Parlar  clar,  dir  libre- 
ment  sòn  sentit.  No  morderse  los  labios,  Àpertè  et 
liberèloqui. 

EMBUTEJAR.  V.  n.  TARTAMUDEJAR. 
EMBUTER.  m.  TARTAMUT. 

EMBUTET.  m.  d.  Embudico,  illo,  to,  Canalicu- 
lus,  i.  II  nàut.  Yuyt  cónich  que  ^s  deixa  als  perns 
en  r  extrem,  pera  reblaries  fàcilment.  Embudillo, 
Clavis  facilius  retundendis  vacuum. 

EMBUTIDURA.  f.  nàut.  Cordela  ab  qüe  um- 
plen  los  vuyts  que  deixan  entre  sí  'Is  caps  grossos, 
pera  arrodoniries  quant  se  forran.  Embutidura.  Fu- 
niculus,  i.  II  nàut.  La  acció  y  efecte  de  embutir. 
Entranadura,  embutidura.  Intromissió,  nis. 

EMBUTIR.  V.  a.  Encastar,  introduhír  una  cosa 
dins  de  altra.  Embutir  y  taracear,  ataracear  si  es 
malérid  de  mòlts  colors.  Inserto,  as.  ||  farcir.  || 
Menjar.  Embutir,  embuchar,  Sese  ingurgitare.  || 
nàut.  Parlant  de  caps  umplir  Ids  vuyts  entre  cor- 
dons de  algun  de  ells,  seguint  la  espiral  que  forma 
cada  un.  Embutir,  entranar.  Introduco,  is. 

EMBUTIT.  m.  Obra  en  que  s'  ajustan  y  en- 
caixan  pessas  de  vàrios  colors,  com  en  la  taula  del 
joch  de  damas,  ete.  Embutido.  Yariegatum  opus. 

EMBUYNAR.  V.  a.  Untar  ab  una  buyna.  Em- 
bofíigar,  Bovino  stercore  illinire. 

EMENAR  Y  EMENDAR.  v.  a.  ant.  y  derivats. 

ISMINÀB. 


6U 


EHO 


DICCIONARI 


EBiP 


EMERGÈNCIA,  f .  Cas  ó  incident  que  prové  de 
altre  principal.  Emergència,  Superveniens  casus. 

EMERGENT,  adj.  Lo  que  té  principi  de  altra 
cosa.  Emergente,  Emergens. 

EMERGIR.  V.  a.  ant.  Succebir,  esdevenir  de 
repent.  Ocurriry  sobrevenir,  Occurro,  is. 

EMÈRIT,  m.  Entre  'is  romans  soldat  que  ha- 
via cnmplert  bè  sòn  servey.  Emériío,  Emeritns,  i. 

EMERSIÓ.  f.  astr.  Eixida  de  un  satélit  del 
cono  desombra  de  sòn  planeta,  ó  la  de  qualsevol 
cos  celeste  de  detràs  de  altre  6  dels  raigs  solars. 
Emersion.  Emersio,  nis. 

EMÉTIGHi  CA.  adj.  y  també  s'  usa  com  à 
substantiu.  Lo  que  ocasiona  vòmit.  Emétieo,  Eme- 
ticum,  i. 

EMIGRACIÓ,  f.  Abandono,  eixida  de  un  Uocb 
pera  establirse  en  altre.  fmt^racúm.Emigratio,  nis. 

EMIGRANT,  m.  Qui  emigra.  Emigrado,  Emi- 
grans,  tis. 

EMIGRAR.  V.  a.  Deixar,  abandonar  un  Uoch 
y  domiciliarse  en  altre.  Emigrar,  Emigro,  as. 

EMIGRAT,  DA.  p.  p.  Emigrada.  Emigratus.  | 
adj.  Qui  emigra.  Emigrado,  Emigrans. 

EMINA.  f.  Mesura  que  en  Alexandria  y  Gènova 
s'  usava  en  los  sigles  xiv  t  xv.  Emina.  Emina ,  bò, 

EMINÈNCIA.  í.  Altura,  elevació,  paratge  ele- 
vat. Eminència,  Altitudo,  inis.  |  met.  Excel-lenciai 
sublimitat.  Eminència,  Prsestanlia,  ad.  ||  Tilol  de 
honor  que  's  dóna  als  cardenals.  Eminència,  Emi- 
nentia,  a;.  ||  Part  que  sobrepuja  à  la  superfície. 
Eminència.  Prominentía,  se. 

EMINENCIAL.  adj.  fil.  S*  aplica  à  la  virtut 
que  pòl  produhir  un  efecte,  no  per  connexió  formal 
ab  ell,  sinó  per  una  virtut  superior  que  la  abrassa 
ab  excel•lència.  Eminencial,  Superior  polenlia. 

EMINENCIALMENT.  adv.  m.  Ab  superioritat. 
Eminencialmente,  Gum  emínentia. 

EMINENGIETA.  f.  d.  MonUcillo.  Tumuius,  i. 

EMINENT,  adj.  Elevat,  alt.  Eminente,  promi- 
nenle.  Excelsus.  ||  Excel•lent.  Eminente,  Eximius. 

EMINENTtSSIM,  A.  adj.  sop.  EminenlUimo, 
Eminentissimus.  ||  adj.  Títol  de  bonor  dels  carde- 
nals y  del  general  de  la  orde  de  sant  Joan.  Emi- 
nenlisimo.  Eminentissimus. 

EMINENTMENT,  adv.  m.  Excel•lentment,  ab 
mòlta  perfecció.  Emineníemenu,  Excellenter.  Q  fil. 
Potencialment,  ab  eminència.  Eminenlemente.  Emi- 
nenter. 

EMIR.  m.  Alta  dignitat  entre  'Is  àrabes.  Emir» 
Emir,  is. 
EMI8FERI.  m.  Emisferio,  EmisphaBrium,  ii. 
EMISSARI,  m.  Missatger,  espia.  Emisario.  Ex- 
cubitor,  is. 

EMISSIÓ,  f.  Acció  per  la  cual  una  matèria 
qualsevol  es  llansada  fora  del  cos.  Emision.  Emis- 
sió, nis.  II  EXPENDIGIÓ. 

EMISSIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  '1  poder  y  la  facul. 

tat  de  espargir  calórich  ó  llum.  Emisivo.  Emissivus. 

EMOCIÓ,  f.  Alteració  repentina  del  esperit  ó  de 


la  economia  animal  per  la  exitació  violenta  déUhl• 
mors.  Emocion.  Gommotio,  nis.  Q  cosioció.  1. 

EMOUElcr.  adj.  Lo  que  serveix  pera  ablaú 
tumors.  Emoliente.  EmoUiens. 

EMOLUMENT,  m.  Utilitat,  profit.  EmokmtUt, 
Emolumentum,  i. 

EMPACAR.  V.  a.  EMPAQUBTAl. 

EMPADRONAMENT,  m.  Terme  pres  dd  cas- 
tellà, y  significa  allistament  dels  vçhÍDs  dem 
població  pera  efectes  de  policia.  Eneakezémmu^ 
encartamiento,  encabezonamiento.  Descríptio,  nis. 

EMPADRONAR.  V.  a.  Fér  1*  empadrooameoL 
Encabezar,  empadronar  eneartar.  Gensumperct- 
pita  describere. 

EMPAIG.  m.  Gortedat,  vergonya,  turbacü. 
Empacho,  corudad,  vergüenzn,  turbacion,  nior, 
eorrimiento.  Subrusticus  pudor,  timor.  |  anl  Em- 
baràs, destorb,  obstacle.  Empacho,  embaraso,  ts- 
pedimento.  Obstaculnm,  i. 

DONAR  EMPAIG,  fr.  EMPATXAR.  1. 

TENIR  EMPAIG.  fr.  Tcuir  vergonya  ó  reparo.  Ttm 
empacho,  ó  reparo.  Yereri. 

EMPALAMENT.  m.  La  acció  de  empalar.  Ear 
palamienw.  Gruciaria  veruti  adactio. 

EMPALAR.  V.  a.  Ennastar  à  algú  en  un  pal 
com  losaucellsen  ï  ast.  fmpa/ar.Stipite  aliqoeiD 
ab  imo  ad  súmmum  transfigere. 

EMPALAT,  DA.  p.  p.  Empatada.  Sú^ïie  lli- 
quis  ab  imo  ad  súmmum  transfixus. 

EMPALIADA.  f .  y 

EMPALIAMENT.  m.  Parament  de  telas  pen 
adorno  en  las  feslas.  Empaliada,  Aulea,  s. 

EMP ALIAR.  V.  a.  Guarnir  las  parets  ab  ado^ 
nos  de  tela,  etc.  Empaliar,  Aulsis ,  peristromati- 
bus  parietes  ornaré.  ||  met.  Dissimular ,  cubrir. 
Paliar,  Pallio,  as.  ||  met.  fam.  Enganyar,  fmftair, 
engatusar.  Decipio,  is. 

EMPALIAT,  DA.  p.  p.  Colgada,  paliado.  Sos- 
pensus. 

EMPALL.  m.  La  palla  sens  bàtrer.  fMoidb- 
ra,  bàlago,  Stipula,  ae. 

EMPALLAR.  V.  a.  Gubrir  ab  palla.  OArtrnn 
paja.  Paleis  operire. 

EMPALLETADA.  f.  iiàut.  Matalàs  pera  defen- 
sar de  la  fuselleria  enemiga  la  gent  que  està  8obc« 
la  cuberta.  Empalletado.  Cnlcitra;  genus  ad  ictv, 
missilium  vitandos  in  navibus  constructum. 

EMPALMAR.  V.  a.  Juntar  pels  extrems  d« 
fustas,  cordas,  etc.  Empalmar.  Duobus  adjungere 
extremis. 

EMPALME.  m.  L' acte  y  efecte  de  empabnar. 
Empalmadura,  empalme.  Duobus  extrimis  adjai0- 

tio. 
EMPALOMAR.  V.  a.  nàut.  Guarnir ,  em  ii 

relinga  y  gràtil  ab  la  vela.  Empalomar.  RaÜMift 

bus  vela  assuere.  y 

FIL  DE  EMPALOMAR.  FIL.  11p 

EMPANADA,  f .  Eapk 

altra  cosa  dins.  Empa» 


EMP 


CATALÀ 


EMP 


615 


Engany,  ocultació,  enredo  fraudulent.  Empanada. 
Fraudulenta  occultatio.  ||  Pasterada,  conveni  secret 
pera  algun  fi  dolent.  Pastel,  pastelan,  entrucL•da. 
Conventiculum,  i. 

EMPANAR.  V.  a.  Fér  empanada.  Empanar. 
Bepsta  farina  carnem  obducere.  ||  Aplanar ,  fér 
un  emplastre  de  la  figura  de  alguna  cosa.  Aplaslar. 
Complano,  as. 

EMPANAT,  DA.  p.  p.  Aplastado.  Gomplana- 
tus. 

EMPANTANEGAR,  v.  a.  Embarassar,  impe- 
dir  lo  curs  de  un  negoci.  Empantanar.  Negotium 
distinere. 

EMPANTANEGAT,  DA.  p.  p.  Empantanado, 
Aliquit  distentum. 

EMPANTULLAR.  V.  a.  Juntar  pandillas.  Apan- 
dillar.  Conspiro,  as. 

EMPAPAIG.  m.  enfit. 

EMPAPAR.  V.  a.  Embéurer,  remullar.  Empa- 
par,  Imbibo,  is. 

EMPAPARSE.  V.  r.  Embéurerse  ,  com  la  ay- 
gua  en  la  esponja.  Empaparse,  Imbibi ,  imbui.  y 
met.  Imbuhirse  de  alguna  màxima  ó  doctrina.  Em- 
paparse, Nimio  rei  amore  imbui. 

EMPAPAT,  DA.  p.  p.  Empapado.  Imbutus. 

EMPAPERAR.  V.  a.  Embolicar  en  un  paper. 
Empapelar,  Obvolvere  papyro. 

EMPAPERAYRE.  m.  Qui  empapera.  Empape- 
lador.  Gbartis  involvens. 

EMPAQUETAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
empaquetar.  Empaque,  In  fasces  collectio. 

EMPAQUETAR,  v.  a.  Posar  en  paquets  ,  far- 
dos,  caíxons,  etc.  Empaquetar,  empacar.  In  fascem 
cogere. 

EMPARA,  f.  AMPARA.  II  EMBABCH.  2. 
POSAR  EMPARA,  fr.  EMBARGAR. 
TRÀÜRER  LA  EMPARA,  fr.  DESEMBARCAR. 

EMPARAMENT.  m.  ant.  ampara.  ||  ant.  am- 

PARO,  PROTECCIÓ. 

EMPARAMENTAR.  V.  a.  bmpàliar.  1. 

EMPARAN8A.  f.  AMPARO. 

EMPARAR.  V.  a.  ant.  amparar.  J  ant.  àpén- 

DRER.  II  ant.  EMPÉNDRER. 

EMPARARSE.  v.  r.  ant.  Empéndrerse  ,  pén- 
drer  à  són  càrrech.  Tomar  por  su  cuenta,  Sibi  as- 
sumere.  ||  ant.  apoderarse,  péndrer. 

EMPARAT,  DA.  p.  p.  Amparado,  emhargado, 
Sequestratus. 

EMPARAULAR.  V.  a.  Quedar  de  acort  ab  altre 
pera  tractar  alguna  cosa.  Apalahrar,  De  colloquio 
convenire.  ||  Tractar  un  negoci  de  paraula.  Apala- 
hrar. Coram  aliquo  pacisci. 

EMPARAULAT,  DA.  adj.  Promès,  ajustat. 
Apalahrado.  Sponsus. 

EMPARELLAR.  V.  a.  Igualar,  anivellar.  Em- 
parejar.  Parem  facere. 

EMPARENTAR.  V.  a.  Contràurer  parentiu  per 
casament.  Emparentar ,  entroncar,  Affinitate  cum 
aliquo  devinciri. 


EMPARENTAT,  DA.  p.  p.  Emparentada,  Affi- 
nitate devinctus. 

EMPARRAR.  V.  a.  Formar  emparrats.  Empar- 
rar, Pergulas  instruere. 

EMPARRARSE.  v.  a.  Abrassarse  las  parras  y 
algunas  plantas  en  V  apoyo  que  troban.  Trepar, 
parrar.  Vites  amplecti  ulmos,  etc. 

EMPARRAT,  m.  Conjunt  de  parras  sostingu- 

das  per  fustas ,  ó  pilans.  Emparrado,  Pergula ,  s. 

II  Los  pilans  y  fustas  que'l  sostenen.  Espaldar, 

espaldera  ,  pabellon,  Compages  ramis  contexenda. 

EMPAS8AR8E.  V.  r.  Eixir ,  no  delenirse  al- 
guna cosa  en  altra  en  que  s'  inclou ,  penetraria. 
Pasarse.  Dilabi.  ||  Engollir.  Tragar,  engullir,  De- 
glutio ,  is.  II  Passar  una  cosa  per  algun  forat  ó 
conducto  estret.  Colarse ,  pasarse.  Trajici.  |  des- 
PASSARSE,  DESENFiTARSE.  ||  Bonarsc  de  la  memòria. 
Pasarse,  Oblivisci.  ||  met.  Créurer  fàcilment  lo  in- 
verosímil  ó  que  no  té  fonament.  Tragarse,  lis  qu® 
omni  carent  probabilitate  assentiri. 

EMPASSARSEN.  fr.  Dcfallirse  per  falta  de  aliment. 
Ahilarse.  Dejicio ,  is ,  prae  inedia  languescere ; 
linqui  animo. 

EMPASTAR.  V.  a.  ant.  empastissar.  ||  pint. 
Cubrir  de  color  lo  dibuix.  Empastar,  Massa  et  co- 
lore  non  leviter  oblinire.  Q  Posar  pastetas  en  algu- 
na cosa  pera  apegarla  ab  altra.  Engrudar,  Gluli- 
no,  as. 

EMPASTIFERAR.  V.  a.  EMPASTISSAR. 

EMPASTI88ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  posa  pas- 
tetas. Engrudador,  Glutinator,  is. 

EMPASTISSAMEBiT.  m.  ENGRUTAMENT. 

EMPASTISSAR.  V.  a.  Embrutar  ab  qualsevol 
porqueria.  Emharrar,  emhadumar,  Conspurco,  as. 

ENGRUTAR. 


EMPASTISSARSE.  V.  r.  Emplastarse ,  emha- 
dumar se,  Lini. 

EMPASTISSAT,  DA.  p.  p.  Emplastado ,  m- 
harrado,  emhadumado,  Coinquinatus,  litus. 

EMPASTRE.  m.  emplastre. 

EMPAT.  m.  La  igualtat  de  vots.  Empau. 
^qualitas,  atis. 

EMPATAMENT.  m.  En  lo  joch  de  cartas  6 
daus  la  concurrència  de  dos  cartas  ó  punts  iguals. 
Encuentro,  Chartularum  ejusdem  generis  concur- 
sus. 

EMPATAR.  V.  a.  IGUALAR.  Q  Suspéndrer ,  em- 
barassar lo  curs  de  alguna  resolució.  Empatar, 
Inhibeo,  es.  ||  Trencar  lo  fil  de  un  discurs.  Cortar, 
interrumpir.  Interpolo,  as,  interpel•lo,  intermitto, 
is. 

EMPATAT,  DA.  p.  p.  Pato,  empatada,  MquA- 
tus. 

EMPATOLLAR.  V.  a.  Enredar,  confóndrer  las 
cosas.  Emhrollar,  Implico,  as. 

EMTATXADAMENT.  adv.  ro.  ant.  Empacha- 
L•mente,  emharazosamente,  Impeditè. 

EMPATXABIENT.  m.  ant.  empaig. 

J^MPATXAR.  V.  a.  ant.  Embarassar,  destor- 


616 


EMP 


DICCIONARI 


EMP 


bar,  impedir.  Empachar,  emharazarf  impedir,  es- 
lorhar,  Obsto,  as,  ímpedio,  is.  ||  ant.  prohibir,  pri- 
var, VEDAR.  II  ant.  ENVER60NTIR. 

EMPATXAR8E.  V.  r.  Tnrbarse,  pararse,  en- 
vergonyirse.  Corlarse,  empacharse.  Padore  snbrus- 
tico  aífici.  II  ant.  Posarse  algú  en  lo  que  no  li  toca. 
Ingerirsef  ponerse  en  lo  que  no  le  va.  Alienis  nego- 
tiis  se  immiscere.  ||  bnfitarse.  |  Ocuparse,  destor- 
barse.  Emharazarse,  empacharse,  Impediri. 

EMPATXAT,  DA.  p.  p.  Empachado,  Impedi- 
tus,  timídus,  pnsilanimis.  |  minuciós.  ||  apvrat. 

EBIPATXORRARSE.  V.  r.  Ferse  algú  pesat  ó 
molest.  Aporrarsef  hacerse  porra,  Plnmbeum  fíeri. 

EMPA VESSADA,  f.  Reparo ,  defensa  feta  ab 
pavessos  ó  escuts.  Enipavesada ,  pavesada,  Textile 
septnm. 

EMPA  VESSAR.  V.  a.  Formar  empavessadas. 
Empavesar,  Tèxtil  i  septo  tegere. 

EMPAVESSAT,  DA.  p.  p.  Empavesado,  Tex- 
tili  septo  tectus. 

EMPAVONAR.  V.  a.  Donar  al  ferro  U  color 
blau  fosch.  Pavonar,  Yiolaceo  colore  ferrum  in- 
signire.  ||  empa vessar. 

EMPAX.  m.  ant.  empaio. 

EMPAYTAR.  V.  a.  Perseguir,  apurar  en  espe- 
cial à  las  feras.  Acosar,  Vexo,  agito,  as. 

NINGl^   M'   EMPATTA   Ó   'lS   QUI  M'  EMPATTaVAN  U 

SÓN  k  ROMA.  loc.  fam.  ab  que  algú  respon  à  qui  li 
dóna  massa  pressa.  No  nos  corren  moros.  Non  in- 
cendis per  ignem. 

EMPEDRAR,  v.  a.  Espergir  pebre  en  alguna 
cosa.  Condimeniar  con  pimienta.  Pipere  condire. 

EMPECADAT  Y  EMPEGATAT.  adj.  Malvat, 
qui  tot  ho  trastorna.  Empecatudo,  Improbus ,  tur- 
bulentus,  irrequietus. 

EMPEDER,  A.  adj.  méd.  Àstringent,  lo  que  té 
virtut  de  apretar  y  estrènyer.  EsUpiico ,  estiiic4>. 
Stipticus.  I  Lo  que  està  estret  y  no  pót  obrar.  Es- 
tiptico,  Stipticus. 

EMPEDERNIRSE.  V.  r.  met.  Obstinarse,  fer- 
se  insensible.  Empedemirse.  Obdurari,  lapidescere. 

EMPEDERNIT,  DA.  p.  p.  Empedernido,  Ob- 
duratus. 

EMPEDIMENT.  m.  impediment. 

EMPEDRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  empedra.  SO" 
lador,  empedrador.  Slrator,  consti-ator,  is. 

EMPEDRAMENT.  m.  Acció  de  empedrar.  Em- 
pedramiento.  Pavimenti  construclio  é  lapidíbus. 

EBIPEDRAR.V.  a.  Gubrir  lo  paviment  de  pe- 
dras.  Solar,  empedrar.  Slerno,  is ;  viam  lapidibus 
sternere. 

EMPEDRAT,  DA.  p.  p.  Empedrado.  Slratus.  Q 
m.  Paviment  format  de  pedras.  Empedrado.  Slra- 
tura,  Si. 

BÀTRER  L*  empedrat,  fr.  met.  fam.  Rodar  los  car- 
rers sens  nccesitat.  Callejear,  azotar  calles.  Yica- 
lim,  per  vicos  vagari. 

EMPEDREIR.  V.  a.  etC.  PETRIFICAR. 

EMPEDREIRSE.  V.  r.  Obstinarse,  ferse  insen- 


sible. Empedemirse.  Obdurari.  |  Se  diudealsM 
menjar,  que  quant  se  cou  en  lloch  de  estonne'i 
torna  dur,  y  també  's  sól  dir  de  altras  cosas.  AfA' 
mazarse.  Indurari. 

EMPEDRETT,  DA.  p.  p.  EnpedemUo.  Obdl• 
ratus,  induratus. 

EMPEGABIENT.  m.  Enquitranament,  capiéi 
pega.  Empegadura.  Piceum  illinimeDtnm;oppia• 
tio,  nis. 

EMPEGAR.  V.  a.  EMPEGUNTAR.  |  Passarlsp^ 
pel  llinyol  abans  de  cusir  las  sabatas.  fneeroür. 
Ceroto  oblinire.  ||  Senyalar,  marcar  ab  pega  '1  \» 
tiar  de  llana.  Empegar.  Gregem  pice  notaré. 

EMPEGIT,  DA.  adj.  Curt  de  geni.  YergMSt- 
so,  empachado.  Impeditus. 

EMPEGOTAR.  V.  a.  EMPBGUNTAl. 

EMPEGUIR.  V.  a.  ant.  acórrer,  unriRGoemk 

EMPEGUIT,  DA.  adj.  ant.  empegit. 

EMPEGUNTAR.  V.  a.  Untar  ab  pega.  EÉfl• 
gar.  Oppico,  impico,  as. 

EBIPEGUBITAT ,  DA.  p.  p.  EmpegaL•.  Pi- 
calus. 

EMPELLAR.  V.  a.  Posar  pell  las  llagas^ete. 
Empeltar,  encorar,  encorecer,  Ynlnera  cicatriooi 
ducere. 

EMPELT,  m.  Arbre  empeltat.  Ingerlo^  etferk^ 
pua.  Insitum,  i.  ||  La  pua  ò  espiga  que's  fícaenalin 
arbre.  Ingerto.  Surculus,  i.  |  La  part  empeUdi* 
Ingeridura.  Insistio,  nis.  ||  empbltament. 

EMPELTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  empelta.  Iíh 
geridor.  Inserlor,  is.  jj  m.  Entre  jardiners,  troi^ 
marfil  en  figura  de  una  ametlla  assegurat  al  wàr 
nech  de  un  ganivet  posat  V  agut  en  vers  fora,  ysel• 
veix  pera  que  desprès  de  tallat  V  arbre  pera  es- 
pallarlo  's  vaja  desapegant  la  escorxa  ab  la  paiti 
del  instrument,  fins  que  puga  cabrer  la  poiqM 
se  li  va  à  empaitar.  Abridor.  In  serendis  arborítas 
cuspis  eburnea. 

EMPELTAMENT.  m.  La  acció  de  empelttf. 
Ingeridura,  engertacion,  engeridura.  Consistiu,  aiii 
insitus,  us. 

EMPELTAR.  V.  a.  Introdohir  uoa  cosa  ea  al- 
tra, juntarla.  Engerir,  ingerir,  emgertar,  mgerm* 
Insero,  is.  0  Introduhir  una  espiga  ó  agulla  verdi 
de  un  arbre  en  lo  tronch  ó  rama  de  altre.  JS^ift^ 
iar,  ingertar.  Gonsero,  is,  calamnm  in  arbore  ii- 
serere.  ||  Introduhir  lo  pus  de  la  verola  ab  la  llai- 
seta.  Inocular,  ingerir  las  virmelas.  IdocmIo,  v» 
boae  pus  inserere. 

EMPELTARSE.  V.  r.  met.  bmfbscàrsi. 

EMPELTAT,  DA.  p.  p.  IngerOo,  engerÜB,  ■»■ 
gerto.  Insilus. 

EMPELTREIRSE.  V.  r.  aut.  SMraDRBIRSI. 

EMPENAR.  V.  a.  ant.  emplomar.  1. 

EMPÉNDRER.  V.  a.  Gomensar,  inteolar  algi- 
na  cosa  gran.  Emprender.  Aggredior,  erts,  aUn^ 
to,  as.  Q  Acométrer  à  algú  pera  pregUDlarli  al^it 
cosa,  reconvenirlo,  importunarlot  npèndRfhk  ^ 
renyir  ab  ell.  Emprender.  AggredioTv  mt»  IMi* 


EHP  GàTàU. 

drer  à  sòn  càrrech  6  per  sòn  compte.  Emprender, 
tomar  d  su  cuenta,  Suscipio,  excipio,  recipio,  is.  || 

ant.  ACORDAR,  ESTIPULAR,  CONVENIR. 

me'n  empren,  te'n  empren,  11  'n  empren,  loc.ant. 
Me,  tij  le  aconteee.  Mihi,  tibi,  illi  accidit. 

EMPENTA,  f.  Cop  fort  que's  dóna  pera  tràurer 
de  sòn  Iloch  à  al^na  persona  ó  cosa.  Empellon. 
empujoii,  rempujon,  emhion,  Impalsio,  impactio, 
nis.  i  La  forsa  que  fà  alguna  cosa  pera  móurer  ó 
detenir  à  altra.  Empuje,  empujo.  Impulsió,  nis 
Impulsns,  us. 

k  empentas.  m.  adv.  Injuriosament,  ab  violèn- 
cia. À  empellonest  d  empujones,  Àcerbè,  duré,  se- 
verè,  acriler. 

DONAR  Ó  PEGAR  EMPENTAS.  fr.  EMPÈNYER. 

EBIPENYA.  f.  Part  de  damunt  del  peu  oposa- 
da à  la  planta.  Empeine.  Metatarsis,  is.  ||  Lo  cuyro 
de  sobre  la  sabata.  Empellay  pala,  Obstragulum,  i. 
[  Baix  ventre.  Empeine.  Imus  venter. 

EMPENYAR.  V.  a.  Deixar  6  donar  per  penyo- 
ra. Empeiiar.  Oppignoro,  as.  ||  Obligar,  precisar  à 
algú  à  fér  alguna  cosa.  Empenar,  Induco,  is,  quem- 
piam  re  aliqua  irretire.  ||  Posar  per  empenyo  ó 
mitjanser.  Empenar,  Interprecatorem  adhibere.  || 

ENDEUTAR. 

EMPENYAR8E.  V.  r.  Endeutarse.  Empenarse, 
entramparse,  contraer  deudas,  Ms  alienum  facere, 
contrahere.  ||  Gontràurer  alguna  obligació^óempen- 
ffo  sens  advertirlo  al  principi,  ^mpenarse.  Causam, 
negotium  in  se  suscipere.  ||  Insistir  obstinadament. 
Empenarse,  Persisto,  is;  totis  viribus  incumbere. 
II  Interposarse  ab  algú  à  favor  de  altre.  Empenar- 
se. Intercedo,  is,  deprecor,  aris.  ||  Posar  à  algú  per 
empenyo.  Empenarse,  Intercessorem  adhibere.  || 
Aumentarse  la  malaltia,  acalorarse  algun  assump- 
to.  Empenarse.  Àggravari.  jj  recomanar. 

EBIPENYAT,  DA.  p.  p.  Empenado,  Oppigne- 
ratus. 

EMPÈNYER.  V.  a.  Donar  empentas.  Rempu- 
jary  empujar,  empeiiar,  empeller,  impeler,  apechíi- 
gar,  y  empentar  p.  Àr.  Depello,  trudo,  is. 

QUI  t'  empeny  que  tant  ròdol  as?  ref.  Denota  que 
qui*s  ressent  de  lo  que  's  censura  en  general  6  ca- 
sualment, dóna  senyal  de  estar  comprés.  Quien  se 
pica,  ajos  ha  comido;  quien  se  temé,  algo  dehe.  Qui 
scommata  tanquam  in  se  directa  queritur,  ea  me- 
rnisse  demonstrat. 

EMPENYIMENT.  m.  ant.  empenta. 

EMPENYO,  m.  Esfors.  Empeíio,  Contentio,  nis, 
conatus,  us.  ||  Obligació  de  pagar  lo  que  s'  empen- 
ya  ó  endeuta.  Empeno.  Obligalio,  nis,  juris  vincu- 
lum.  II  Obligació  per  honra,  conciéncia  ó  altre  mo- 
tiu. Empeno,  Fides,  ei,  obligatio,  nis.  jj  Desitj  ve- 
hement de  fér  ó  conseguir  alguna  cosa,  y  V  objecte 
à  que's  dirigeix.  Empeno.  Màxima  cupiditas.  ||  In- 
sistència en  alguna  cosa.  Conato,  empeno,  tema,  u- 
nacidad,  Pertinacia,  m.  jj  Lo  protector  ó  padrí  que 
s'  ha  empenyat  per  altre.  Resorte,  empeno.  Protec- 
tor, fautor,  is.  II  Lo  cas  precís  en  que's  troba  algú 

TOMO  1. 


EMP  617 

de  tornar  per  són  punt,  eixir  bè  de  algun  assump- 
te. Empeno,  Obligatio,  nis. 

ar  empenyo  ó  ab  tot  empenyo,  m.  adv.  Ab  gran 
desitj  y  constància.  Con  empeno,  con  todo  empeno, 
Enixè,  toto  pectore. 

POSAR  PER  EMPENYO,  fr.  EMPENYAR.  3. 

EMPENYORAMENT,  m.  La  acció  de  empen- 
yar  ó  empenyorar.  Empeno,  Oppigneratio,  nis. 

EMPENYORAR.  V.  a.  Donar  penyora  ó  per 
penyora.  Empmar,  dar  en  prenda,  Oppignero,  as. 

II  EMPENYAR. 

EMPERADOR,  m.  Príncepó  cap  de  un  imperi. 
Emperador,  Imperator,  cssar,  is.  ||  Peix.  espasa. 

EMPERADORA.  f.  La  muller  del  emperador 
ó  la  senyora  de  un  imperi.  Emperatriz,  Augusta, 
se,  imperatrix,  icis. 

EMPERADRIU,  m.  ant.  emperadora. 

EMPERAIRE.  m.  ant.  emperador. 

EMPERAMOR.  adv.  ant.  Per  amor,  per  cau- 
sa. Por  amor,  por  razon.  Oh,  propter,  ex,  de  pr». 

EMPERATÓRIA.  f.  IMPERATÓRIA. 

emperatrís.  f .  y 

EMPERATRIU.  f.  ant.  emperadora. 
EMPERAYRE.  m.  ant.  emperador. 
EMPERE8IR.  V.  n.  y 
EMPERE8IR8E  Y  EMPERES08AR8E.  V.  r. 

Ferse,  tornarse  peresós.  Emperezarse,  Repigror, 
aris,  pigresco,  is. 

EMPERIAL.  adj.  IMPERIAL. 

EMPERNAR.  V.  a.  nàut.  Clavar,  assegurar  ab 
perns.  Empemar,  Fibulis  figere,  firmaré. 

EMPERÒ,  conj .  adver.  que  modifica  disminuhint 
ó  aumentant  lo  sentit  de  la  clàusula  precedent.  Em- 
però, Tamen,  verumtamen,  sed,  at,  verum. 

EMPERXAR.  v.  a.  perxar. 

EMPERXELLAR.  V.  a.  ter.  bnasprar. 

EMPÈS.  p.  p.  Empujado,  Pulsus,  trusus. 

EMPESA,  f.  Adob  en  los  teixits.  Adobo,  empe- 
sa, Gummi.  II  PREMPSA.  2.  ||  Certa  roba  de  cotó,  etc. 
Estopilla,  Gossypina  tela. 

TRÍLuRER  la  empesa   Ó   LLUSTRE    JL  LAS   TELAS.  fr. 

Desaprensar,  Nitorem  abolere. 

EMPESGARSE.  V.  r.  Inventar,  fingir.  Forjar, 
idearse,  fingirse.  Consarcino,  as. 

EMPESTAR.  V.  a.  Causar,  comunicar  la  peste. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Apestar.  Peste  infere. 
J  Despedir  mal  olor.  apestar.  FoBteo,  es.  ||  met. 
Corrómprer,  viciar.  Apestar.  Corrumpo,  is. 

EMPESTAT,  DA.  p.  p.  Apestado,  Peste  con- 
lactus,  corruptus. 

EMPESTIFAR.  V.  a.  EMRRUTAR. 
EMPESTIFERAR.  V.  a.  INFICIONAR. 

EMPESTIFERAT,  DA.  adj. Mòlt  dolent.  Pesti- 
kncial,  pestifero,  pestilente,  pestilencioso,  Pestilens. 

EMPET.  m.  EMPAT. 

EMPETAR.  V.  a.  EMPATAR. 

EMPETARLAS  Ó  EMPETAR  LA  BASA  JL  ALGÚ.  fr.  IgUa- 

larlo  en  una  acció  de  gran  mèrit.  Empatdrsela  d 
wio.  Mqüo,  as. 

79 


618 


EMP 


DICCIONAM 


EMP 


EMPErBAB.  V.  a.  IMPETRAB. 

EMPIJORAMENT.  m.  pitjoeà. 
EMPIJORAR.  T.  n.  ter.  empitjorirse. 

EMPOLAR.  V.  a.  APILAR,  APILOTAR. 

EMPINADÍ88IM,  A.  adj.  sup.  EmpinadisifM. 
Yaldè  erectQs. 

EMPINABIENT.  m.  La  acció  de  empinar.  Em- 
pinaduraf  empinamiento,  Sablatio,  erectio,  nis. 

EBIPINAR.  V.  a.  Alsar  en  alt.  Empinar,  Elevo, 
as,  erigo,  is.  ||  Béurer  mòlt.  Empinar.  Altè  bibere. 

EMPINAR8E.  Y.  r.  Alsarse  de  pnntetas.  Em- 
pinarse.  Se  in  digitos  erigere.  ||  Posarse  dret  lo 
caball.  Enarmonarse,  encahritarse,  empinarse.  Eri- 
gí. II  EMBORRATXARSE.  ||  Pujar  al  mèsaltdelasmon- 
tanyas.  Enctmbrarse,  Emineo,  es. 

EMPINAT,  DA.  p.  p.  Empinado,  Erectus,  ele- 
vatus. 

EBIPIPAR.  V.a.  ARMAR, FÉRCRÉÜRER.  j|  ENFADAR. 

EMPÍBEO.  m.  Lo  cel  snpremo.  Empireo.  Em- 
pyreum  coelam.  ||  adj.  Pertanyent  al  empireo,  ce- 
lestial, diví.  Empireo.  Coelestis. 

EMPIREUMA.  m.  qufm.  Olor  y  sabor  que  ad- 
quireixen las  snbstàncias  animals  y  vejetals  per 
la  acció  del  foch  ó  de  un  calor  fort  y  continuat. 
Empireuma.  Empyreuma,  alls. 

EBIPlREUMÀnCHy  CA.  adj.  Lo  que  pertany 
al  empireuma.  Empireumdtico.  Empyreumaticus. 

EMPÍRIGAIUENT.  adv.  m.  Per  sola  pràctica. 
Empiricamente.  Empyricè. 

EMPtRICHy  CA.  adj.  Qui  's  goberna  per  sola 
pràctica  ;  's  diu  comunment  dels  meljes.  Empiri^ 
co.  Empyricus. 

EMPIRISBIE.  m.  med.  Sistema  fundat  solament 
en  la  experiència  y  segons  la  opinió  comuna  es  la  ruti- 
na cega  en  la  administració  dels  medicaments.  Em- 
pirismo.  Empirica,  ffi.  ||  met.  Ignorància  presump- 
tuosa.  OMrlatanismo,  empirismo.  Blateratus,  us. 

EMPITJORAMENT,  m.  pitjora. 

EMPITJORAR,  v.  a.  Posar  en  pitjor  estat. 
Empeorar.  Pejorem  facere.  ||  Anar  de  mal  à  pitjor. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Empeorar.  Mgresco, 
is,  in  pejus  ruere. 

EMPITJORAT,  DA.  p.  p.  Empeorado.  Dete- 
rior  in  dies  faclus. 

EMPIULAR.  V.  a.  Juntar,  enllassar  los  extrems 
de  dos  cosas.  Empalmar.  Copulo,  coagmento,  as. 

EMPLAFONAR.  v.  a.  Fér  las  motlluras  en  los 
escayres  y  posts  de  las  finestras  y  portas.  Atairar. 
Portarum  toros,  torulos  elaboraré. 

EMPLA88AMENT.  m.  citació. 

EMPLA8SAR.  V.  a.  Citar ,  fér  comparèixer  en 
lo  tribunal.  Emplazar.  Arcesso,  is;  in  jus  vocare. 

EMPLA8TRE.  m.  Medicament  sólit,  però  bla 
aplicat  ab  un  drap  pera  subjectarlo.  Emplasto^ 
emplastre,  plasta,  cataplasma.  Emplastrum,  i,  ma- 
lagma,  alis.  ||  Lo  drap  ó  badana  sobre  que  s'  ex- 
ten.  Emplasto.  Pittacium,  ii. 

EMPLASTRE  MOLLipicATiü.  Melútico.  Molalicum  ma- 
lagma. 


EMPLEAR.  v.  a.  Ocupar  à  algú  en  tlgon  ne- 
goci, comissió  ó  destino.  Emplear,  Dispendo,  is.  | 
Gastar  lo  diner  en  compras.  Emplear.  Impeado, 
is.  II  Gastar,  consumir,  ocupar,  y  així  's  dia :  ei- 
pLEAR  las  rendas,  lo  temps.  Emplear.  Impendo,  in- 
sumo,  is. 

EMPLEAT,  DA.  p.  p.  EmpUaio,  Occupatu. 
II  m.  Qui  té  destino  públich.  Empleaio.  Poblioo 
muneri  addictus. 

DONAR  PER  BEN  EMPLEAT,  ff.  Coaformarse  gasto» 
ment  ab  alguna  cosa  desagradable  pel  bè  que  se's 
segueix.  Dar  porbien  empleada. Bene  faetumhabere. 

EMPLEGAR.  v.  a.  ant.  embolicar,  jj  plbgu. 

EMPLEO.  m.  La  acció  y  efecte  de  emplear, 
inversió.  Empleo,  inversion.  Emptio,  companlio, 
nis.  II  Ocupació,  càrrech,  ofici,  funció.  Coloeam^ 
empleo,  acomodo,  plaza.  Opus,  muniis,  eris.| 
Dignitat,  elevació.  Empleo.  Honor,  is. 

DONAR    Ó  PROPORCIONAR   UN  EMPLEO.   ff.  CokcV, 

emplear.  Colloco,  as. 

TRÍURER  Ó  separar  del  empleo.  fr.    DSSEMPLia. 
EMPLIGAR.  V.  a.  IMPLICAR. 

EMPLOMADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  emploDi 
Emplomador.  Plumbator,  is. 

EMPLOMAR.  V.  a.  Cubrir,  assegurar,  apegtf 
abplom.  Emplomar,  Plumbo,  as.  |  Guarnir  deplo- 
mas.  Emplumar ,  empltmajar.  Plumis  instroere;  - 
plumas  inducere. 

EMPLOMAT,  DA.  p.  p.  Emplomado.  Plomblf 
tus.  II  Emplumado ,  emplumajado.  Plumis  omattf. 

EMPLUJAT.  adj.  Dit  del  temps  en  que  ploa 
mòlt.  Lluvioso,  pluvioio.  Pluviosus. 

EMPLUMALLAR.  V.  a.  EMPLOMAR.  t. 
EMPOAR.  V.  a.  EMPOUAR. 

EMPOBREZAR.  V.  a.  ant.  empobrir. 

EMPOBRIMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de  eiB* 
pobrir.  Empobrecimiento.  Paupertas,  atis. 

EMPOBRIR.  V.  a.  Fér  tornar  pobre.  Demr 
grar,  empobrecer.  Depaupero,  as.  y  y.  d.  Toniarse 
pobre.  Empobrecer.  In  egestatem  deveoire. 

EMPOBRIT,  DA.  p.  p.  Empobreddo,  «Hfo^ 
do.  Ad  egestatem  redactus. 

EMPOLAYNAR.  V.a.  Adornar  ab  mòlt  cuydado 
y  esmero.  Emperegilar,  engalanar,  entanuear,  m- 
papirotar,  repulir.  Ad  pompam  exomare.  |  v.  r. 
Pamponearse,  empavonarse,  pompearse.  Peromiri. 

EMPOLAYNAT,  DA.  p.  p.  Emperegilaé», 
engalanadOfperipuesto,  ^art'/b.AdpompanHMUitiis. 

EMPOLLAR.  V.  n.  Posar  las  abellas  lo  poll  eo 
las  caselas.  Moscardear,  earockar.  Apes  semeo  ii 
favis  col•locaré. 

EMPOLSAMEBIT.  m.  V  acte  de  quedar  ca- 
bert  de  pols.  Polvoreamiento.  Pulveratio,  nis. 

EMPOL8AR.  V.  a.  Cubrir,  tirar  pols  sobre  al- 
guna cosa.  Empolvar,  polvorear  ^  empohoriur» 
Pulvero,  as. 

EMPOL8AR8E.  V.  r.  Umplirse  de  pob  patir 
cularment  lo  panyo  y  altres  t•íite• 
Pulvere  obstipari. 


SMP  GàTALÀ. 

TyDA.  p.  p.  Püktwmdo.  Pnlveratus. 
BDAMEIIT.  adv.  m.  Ferezosa- 
.  Ignavè,  igoaviter. 

BMPOLTROIflBIENT.  m.  Peresa,  flnixedat, 
tferaió  al  traball.  Foltroneria,  holgazaneria.  Desí- 
dia, ffi. 

EMPM•TUONU.  V.  a.  Fér  tornar  dropo  à  al- 
glü.  Mm^enzar,  Quempiam  inertem  íacere. 

EMPCMiTRONlRSE.  V.  r.  Tornar^e  dropo,  pe- 
reste.  Àpolíumarsey  empoltronecerse,  poltronizarse. 
Desideo,  es. 

EMPOLTRONITy  DA.  p.  p.  Apoltronado ,  evh 
fiUnmecido,  Igoavia  tenlns. 

EMPOLVAR.  V.  a.  EMPOLSAR.  y  Entre  perm- 
qiera  tirar  polvos  als  que  pentinan.  Empolvar,  eti- 
Hpar.  Polvere  fncare. 

EMPOLVAT ,  DA.  p.  p.  Empolvado.  Pulve- 
reos,  polyere  fucatns. 

EMP01f80N¥AR.  V.  a.  ant.  eniutzinàe. 

EMPORI,  m.  Lloch  ahont  concorren  pel  co- 
■ecs  gents  de  diferentas  nacions.  Emporio.  Empo- 
riuD,  ii.  I  Lloch  famós  per  las  ciéncias  ó  altra  co- 
sa. Emporio,  Emporium,  ii. 

EMPORTARSEN.  V.  r.  pobtàbsen. 

Ko  s'  HO  emportar!  *l  vent.  exp.  Tenir  segura 
tlsona  cosa.  Està  mpercha.  Res  est  in  vado,  in 
tolc ;  navigare  in  porlu. 
^~  prep.  APRÈS. 

EMPÓSIT.  m.  Pósil  de  licor.  Poso,  asiento,  he- 

',  CnuBamentum,  i. 

EUPOtfTAMENT.  m.  Guberta  de  posts.  Enta- 
hlamento,  Conlabulalio,  nis.  ||  La  acció  de  empos- 
Ur.  Entabladura.  Gontabulatio ,  contignatio ,  nis. 

EMPOSTAR.  V.  a.  EMPOSTISSAR. 

EMPOSTEMARSE.  V.  r.  cirur.  Formarse  pos- 
tema.  AposUmarse.  Suppuro,  as,  absccdo,  is. 
EMPOCTILAMENT       Y       EBIPOSTI8SA- 

MENT.  m.  EMPOSTAMENT. 

EMPOSTISSAR.  V.  a.  Cubrir  ab  posts.  Enta- 
hlar,  Cootabulo,  as. 

BMPOSnsSAT,  DA.  p.  p.  Entablado.  Conta- 
bulatus.  II  m.  Trespol,  sostre  de  posts.  Entablado, 
Gootabalatio,  nis.  ||  Composició ,  y  juntura  de  las 
po6ts.  Tablazon,  entablado.  Tabulatio,  nis.  ||  Tanla- 
deta  ó  cubert  de  sobre  las  portas  ó  fínestras  pera 
defeosarlas  del  aygua.  Sobradillo,  Parvum  tabula- 
tDm. 

EMPOSTIT.  m.  empostissat. 

EMPOTAR.  V.  a.  Posar  alguna  cosa,  com  taba- 
co,  eic.  dins  de  un  pot.  Embotar,  Yasi  immittere. 

EMPOTUVGAR.  V.  a.  Donar  mòltas  medici- 
nas.  Jaropar,  jaropear.  Medicas  poliones  praebere. 

EMPOTINGAT,  DA.  p.  p.  Jaropado,  jaropea- 
do.  Medicis  potionibqs  repletus. 

EMPOTRAR.  V.  a.  Assegurar  alguna  cosa  ab 
méquíoa  ó  encaslantla  en  terra,  ó  en  la  paret. 
ur.  In  munim  vel  solum  immittere. 

fDA.  p.  p.  Empotrado.  Fulcris 


1%: 


EMP  619 

m.  ant.  empósit. 
EMPOÜAR.  y.  a.  Ficar,  tirar  alguna  cosa  en 

lo  pou.  Empozar.  In  puteum  demittere,  conjicere. 

EMPOUATy  DA.  p.  p.  Empozado.  In  puteum 
conjex^tus. 

EMPRABIENT.  m.  La  acció  de  emprar.  Bmpeh 
ramento,  emparamiento  y  empara  pr.  Ar.  Seques- 
tratio,  nis. 

EMPRAR.  V.  a.  enmanllevar.  |  Allistar,  pén- 
drer,  llogar.  Alistar.  Conscribo,  is. 

EMPRAT,  adj.  ENMANLLEVAT. 

EMPREBdOPTAR.  V.  a.  etc.  impremptar. 

EMPRENDAR.  V.  a.  Agradar,  guanyar  la  vo- 
luntat de  algú.  Premiar.  Allicio,  is. 

EMPRENDARSE.  V.  r.  Afícionarse ,  cobrar 
gust  à  alguna  persona  ó  cosa.  Prendarse,  Dotibus 
capi  vel  allici. 

EMPRENDATy  DA.  p.  p.  Prendado.  Dotibus 
captus. 

EMPRENIMENT.  m.  ant.  empresa. 

EMPRENTA.  f.  IlfPREMPTA. 

EMPRENYAR.  V.  a.  Fér  concebir  à  la  feme- 
lla. Emprenar,  Gigno,  is.  ||  met.  vulg.  Importunar. 
Jorohar,  gibar,  atafagar.  Importunissimum  esse. 

EMPRÉS,  A.  p.  p.  Emprendido.  Aggressus. 

EMPRESA,  f.  Acció  àrdua,  dificultosa,  que  va- 
lerosament  se  comensa.  Empresa.  Àrdua,  difficilis 
aggressio.  ||  Contracte,  conveni,  assento.  Asiento. 
Conventio,  nis.  ||  Símbol  ó  figura  enigmàtica.  Enl•' 
presa.  Symbolum,  i. 

EMPRESONAMENT,  m.  La  acció  de  empre- 
sonar. EncarcelamientOy  encarcelaeion.  In  carcerem 
missió. 

EMPRESONAR.  V.  a.  Posar  en  la  presó.  Apn- 
sionar,  encarcelar.  Custodio,  is. 

EMPRESSARI.  m.  Qui  pren  à  són  càrrecb,  ó 
*s  posa  al  cap  de  alguna  empresa.  Empresària.  Ne- 
gotii  praepositus. 

EMPRESSIÓ.  f.  ant.  EMPRESA. 
EMPRESTAR.  V.  a.  DEIXAR  Ó  PÉNDRER  EN  MAN- 
LLEU. 

EMPRÈSTIT,  m.  La  acció  de  deixar  diners  ó 
algun  genero.  Empréstito,  empreslido,  préstamo, 
Mutuatio,  commodatio,  nis.  Q  La  cosa  deixada.  Em- 
préstito,  emprestado,  préstamo.  Mutuum,  i. 

EMPRETS.  loc.  ant.  En  preciú,  ó  estima,  Sua- 
ceptio,  nis. 

EMPRUHAR.  V.  a.  Llaurar  la  primera  vegada. 
Romper.  Interscindo,  is. 

EMPRIU.  m.  Terreno  comú  que  no  's  traballa. 
Baldio.  Àger  compascuus. 

dret  DE  EMPRIU.  Lo  de  aprofítarse  de  alguna  cosa 
especialment  dels  terrenos  incults.  Dereeho  de  bol- 
dio.  Jus  agri  vacantis. 

EMPROAR.  V.  a.  Carregar,  pitjar  lo  barco  de 
proa.  Chapuzar,  capttzar.  Navem  ex  parte  prorad 
onerare. 

EMPROBAR.  V.  a.  Examinar  si  la  roba  càu  bè. 
Probar.  Comprobo,  as. 


620 


ENA 


DICCIONARI. 


ENA 


EBfPUDEGAR.  v.  a.  Despedir  mal  olor.  Apes» 
tor,  encarcavinar,  Foeieo,  es. )  met.  üam.  Importu- 
nar, fastiguejar.  Apestar.  Molestiam  crearé. 

ESfPüDEGAT,  DA.  p.  p.  Apestado.  Foetore 
infectus. 

EBIPUDENTIBIENT.  m.  Obra  de  empndentir. 
Heiiondez,  hedor.  Foetoris  exhalatio^communicatio. 

EMPUDCNTIR.  v.  a.  empuoegar. 

EMPUNYADURA,  f.  Guarnició,  puny  de  la  es- 
pasa. Funo,  empunadura,  Gapnlns,  i.  ||  nàut.  Cada 
un  dels  caps  col•locats  al  extrem  superior  de  las 
velas  y  en  cada  faixa  de  rissos  pera  subjectar  los 
punys  ó  ànguls  de  ellas  als  penols  de  las  vergas. 
Empunadura,  empunidwra.  Pundamentum  ad  vela 
obfirmanda. 

EMPUNYAR,  y.  a.  Agafar  alguna  cosa  ab  lo 
puny.  Empunar.  Manu  prehendere. 

EMPURDANÉS.  adj.  Lo  natural  y  pertanyent 
al  Empnrdà.  Empurdanés. 

EMPURPURAR.  V.  a.  Tenyir  de  color  de  púr- 
pura. Purpurar.  Purpuro,  as.  ||  ant.  Vestir  de  púr- 
pura. Purpurar,  Ostro  inducere. 

EMPURPURAT,  DA.  p.  p.  Purpwrado.  Pur- 
puratus,  purpurissatus. 

EMPStcOSlS.  f.  fílos.  Unió  del  ànima  ab  lo 
cos.  EimUosís.  Empsichosis,  is. 

ÈMUL,  A.adj.  Qai  aspira  à  igualar  lo  mèrit  de 
altre.  Emulo,  emulador,  ^mulus,  «emnlator.  ]  Ene- 
mich,  contrari,  competidor.  Rival,  emulo,  antago^ 
nista.  Concertator,  asmulator,  is. 

EBfULAGIÓ.  f.  Passió  del  animo  que  excita  à 
imitar  y  excedir  las  accions  de  altres.  Emulacion. 
iEmulatio,  nis. 

EBIULAR.  V.  a.  Imitar  las  accions  de  altres  pro- 
curant igualarlos  y  excedirlos.  Emular,  ^mulor, 
aris. 

EMULSIÓ,  f.  farm.  Beguda  semblant  à  la  llet 
que  's  tràn  de  diferentas  llavors  picantas.  Èmul- 
«ton.  Mulsa  potio. 


r.  pronunciació  catalana  de  la  lletra  N.  Ene. 
En.  Q  m.  Radical  de  senyor  y  títol  de  dignitat  dels 
soberans  y  nobles  de  Catalunya,  Àquitània  y  de- 
més paissos  confínants  ahont  se  parlava  *l  català. 
Don,  senor,  monsenor.  Domi  nus,  sènior,  meus  sè- 
nior. II  Lo  femení  es  na.  ||  prep.  Significant  lo  lloch 
y  temps  en  que  *s  fa  alguna  cosa.  En,  In.  \\  Dins, 
com:  EN  la  butxaca.  £n.  Intrà.  ||  Sobre,  com:  tinch 
una  pensió  bn  tal  renda.  En,  sobre.  Súper.  ||  Junt 
ab  los  gerundis  equival  à  quant,  com ;  en  venir  lo 
pare  li  diré.  En,  Cum.  ]  axó,  de  axó,  ||  ne. 

EN  DE  FUSTA.  La  forca.  Ene  depalo,  Furca,  ae,  pa- 
tibulum,  i. 

ENADIR.  V.  a.  ant.  antadir. 

ENAGENABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  enagenar. 
EnajenabU,  Alienari,  abalienari  potens,  valens. 

ENAGENACIÓ.  f .  y 


ENAGfiNAMENT.  m.  Cessió,  venda.  BujemA» 
eicm,  enajenamiento.  Alienatio,  iiís.  |  met  Dislnc- 
ció ,  falta  de  atenció.  Enajeúaeio% ,  Emajmmml»» 
Mentisevagatio.  |  met.  Desaceri.  De$a€•9réo.lrm, 
is.  n  Suspensió  dels  sentits,  èxtasis.  Ai«i«MMN«ilf, 
elevacion,  embriaguez.  Èxtasis,  is. 

ENAGENAR.  V.  a.  Passar  ó  eotregar  à  altre '1 
domini  de  alguna  cosa.  Bnajenwr,  Abtüeno,  as.  | 
met.  Tràurer  de  sí,  fér  pérdrer  los  aeotits.  Tubè 
s*  usa  com  recíproch.  EnajéfMr.  Senan  prínre.       * 

ENAGENAR8E.  V.  r.  ElèVarse  en  la  contwi 
plació  de  las  cosas  espirituals.  BUtan»^  rnUimal•- 
se.  In  Deum  rapi.  ||  Ensuperbirse,  enínrísmane. 
Enajenarse,  embriagarse. 

ENAGENAT,DA.p.  ^.Enajenado,  Abalienatv. 

ENAGRIRSE.  V.  r.  ant.  Tomarae  agre.  Ath 
darse,  a^rtar«e.Acidum  reddi. 

ENAGUA8.  f.  pi.  Yestidur»  de  las  donas  sota 
del  faldellí.  Enaguat,  zagal,  zagaUjo,  MolieM 
interior  cyclas. 

ENAlage.  f.Igrftm.  Figura  en  qne  *8  pon  au 
part  de  oració,  y  accidents  per  altres.  EnAkgi, 
Enalage,  es. 

ENALBARDAR.  Y.  a.  ant.  ALBAftOAB. 

ENALZAR.  V.  a.  ant.  etc.  alsak.  «^ 

ENAMORADAMENT.  adv.  m.  Ab  amor.  Mm^ 
moradamente.  Amanter,  cnpídè. 

ENAMORADET,  A.  adj.  d.  Bnamaradüb,  te. 
Amatorculus. 

ENAMORADÍ8,  SA.  adj.  Fàcil,  inelinüi 
morarse.  Enamoradizo.  In  amorem  pronw,  fradi- 
vis,  propensns. 

ENAMORADÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Bnammdir 
simo,  Mmie  amore  captus. 

ENAMORADOR,  A.  m.  y  f.  Qni  enamonu 
Enamorador,  Procus,  i,  amasius,  ii,  amasia,  ». 

ENAMORABIENT.  m.  U  acció  y  efeele  de 
enamorarse.  Enamoramiento,  Ad  amorem  alleetio. 

ENAMORAR.  V.  a.  Excitar  en  altre  la  passió 
del  amor.  També  s*  usa  com  recíproch.  Bnamorwr, 
amartelar,  prendar.  Ad  amorem  allicere;  sibi  ali- 
cere;  sibi  alicujus  amorem  conciliaré. 

ENAMORARSE.  V.  a.  Prendarse  de  nna  per- 
sona. Enamorarse.  Amore  affici. 

ENAMORAT,  DA.  p.  p.  Enamorada.  Amon- 
bundus,  amore  saucius.  ||  m.  ant.  fbstejadoi. 

PENSAN  LOS  ENAMORATS,   QUE   TOTHOM   TÍ  'lS    ULU 

TANCATS,  ref.  Denota  que  'i  qui  esta  apassionat,  crea 
que  ningú  véu  lo  que  ell  voldria  que  no  *8  vegés. 
Juzgan  los  enamorcídos  que  todos  tienen  los  ojoi  ve»- 
dados.  Amore  captus  csteros  omnes  ocnlis  captos 
existimat. 

ENAMORIGARSE.  V.  r.  Enamorarse  leveneat 
y  sens  gran  empenyo.  Enamoricarm.  I,evi,  fiíeilí 
amore  aíüci. 

ENAMORICAT,  DA.  adj.  Enamarieaé^t  !■•« 
moradillo,  Amatorculus. 

ENAMUNT.  adv.  ||  arriba.  Snreòii^ 

ENANO,  A.  m.  y  f.  nano. 


ENC 

ENANS.  ABANS,  AKTES,  ANTESBÈ. 
filtANT.  ENDAVANT. 

ENANTAft  at  tBT.  IoC«  aot.  BXGOMUNIGAR. 
ENABITAmENT.  m.  AÜTO.  1. 

ENANTAR.  V.  a.  AVANSAR.  II  Procebir  en  jnBtí- 
cia.  Enjuiciar,  proceder  enjustUia,  Judicio  ali({ti0in 
persequi.  Q  expedir,  despatxar,  cuttar. 

ENAPRÈ8.  mod.  adv.  desprès  de  això. 

ENARBOLAR.  V.  a.  Alsar  en  alt.  Arbolar» 
endrbolar.  Elevo,  as,  erigo,  is. 

ENARBOLATi  DA.  p.  p.  Enarbolodo,  Elevatns. 

ENARBORAR.  V.   a.  etC.  ENARBOLAA. 

ENARDIMENT,  m.  Agitació  de  las  passions  y 
afectes.  Ariimienlo,  enardecimientOy  tn/lamocion,  y 
ddustion  méd.  Incalescentia,  m. 

ENARDIR.  V.  a.  Excitar,  avivar  las  passions 
del  animo.  Enardecer,  encendeVy  inflamar,  Inflam- 
mo,  as,  incendo,  is. 

ENARUIRSE.  V.  r.  Enardecerse,  y  derritirse 
parlant  del  amor.  Ardesco,  is. 

ENARDIT,  DA.  p.  p.  Enardeeido,  Inflammatns. 

ENARMÓNIGH,  CA.  adj.  mús.  Sistema  que 
proceheix  de  dos  semitons  menors,  y  una  tercera 
major  ó  ditó.  Enarmónico.  Enharmonicus. 

ENARRAR.  V.  n.  CONTAR. 

ENASPRAR.  V.  a.  Enroscar  las  panras  petitas 
*   ò  arbres  à  altre  arbre  ó  pal  pera  que  pujen  drets. 

Enrodrigonar,  rodrigar,  Pedo,  impedo,  is. 
mk    ENA8PRAT,  DA.  p.  p.  Enrodrigonado,  rodri- 
^l§ado.  Ffedatos. 
^     ENA8PRIR8E.  V.  r.  ant.  met.  Alsarse  las  onas 
'^•del  mar  mogudas  pel  vent.  Encresparse,  Agitor, 
'aris. 

ENASTAMENT.  m.  Obra  de  posar  en  1'  ast. 
Espetamiento.  In  vern  immisio.  ||  La  acció  de  enas- 
tar  foradant.  Espetamiento,  Trajectio,  nis. 

ENASTAR.  V.  a.  Posar  al  ast.  Espetar,  Yeru 
figere.  ||  Traspassar,  clavar  ab  instrument  punxa- 
gut.  Espetar,  Transuerbero,  as. 

ENASTAT,  DA.  p.  p.  Espetado,  Transverbe- 
ratus. 

ENAVALL.  adv.  11.  Ahajo,  Seorsúm. 

ENAYGUADURA.  f.  Contracció  espasmódica 
dels  muscles  de  las  extremitats  de  las  cabalcadu- 
ras.  Aguadura,  infosura,  Morbus  ex  nimio  potu. 

ENAYGUAR8E.  V.  r.  Constíparse  las  cabalca- 
duras,  contràurerse  'Is  muscles  de  sas  extremitats 
per  massa  fatiga  ó  bèurer.  Aguarse.  Ex  fatigatione, 
poluve  frigore  corripi. 

ENBADA.  m.  adv.  enobbadas. 

ENBAJANIR8E.  V.  r.  embajanirse. 

ENBARGAR.  V.  a.  embargar. 

ENBRONGH,  CA.  adj.  ant.  cÒRB. 

ENGABAGETAT,DA.  adj.  ant.  GubertabT 
elm  ó  cabacct.  Encapacetado.  Galeatus. 

ENGABALLADA.  f.  Conjunt  de  pessas  de  que 
's  forraa  una  cosa,  com  de  un  terrat,  etc.  Armadu- 
ra,  armazon.  Fundamentvhn ,  fnlcimentum ,  ful- 
mentum,  i, 


CATALÀ.  ENC  621 

ENOABAMENT.  m.  íncora. 

ENGABEMAMENT.  m.  empadronament. 

ENGABESSAR.  V.  a.  empadronar. 

ENGABE8TRAR.  V.  a.  Posar  lo  cabestre.  £^ 
cabestrar,  Capistro,  as.  ||  met.  enioncar. 

ENGABESTRARSE.  V.  r.  bngasqvktabsb. 

ENGABE8TRAT9  DA.  p.  p.  Encabe$kradQ.  Car 
pistratus< 

ENGABIR.  V.  a.  Fér  entrar,  introduhir.  Miler, 
inlrodueir,  acomodar,  Receptum  dare. 

EUGABRTTARSE.  V.  r.  EMPINARSB  *L  CARALL,. 
BMPINARSB.  S. 

ENGADARNAR.  V.  a.  Causar  cadarn  à  algú. 
També  s*  usa  com  recíproch.  Acatarrar,  resfriar, 
Alicui  gravedinem  inducere. 

ENGADARNAT,  DA.  p.  p.  Aeatarrado,  enoa^ 
tarrado,  Gravedine  oppressus. 

ENGADENADOR  y  A.  m.  y  f.  Qoi  encadena. 
Engarzador,  Innectitor,  is. 

ENGADENAMENT.  m.  Connexió,  unióde  unas 
cosas  ab  altras.  Encadenacion,  encadenadura,  tnea." 
denamiento.  Concatenatio,  nis. 

ENGADENAR.  V.  a.  Lligar  ab  cadena.  Encade- 
nar, Cateno,  as.  ||  Trabar,  unir  unas  cosas  ab  al- 
tras. Encadenar f  eslabonar,  concadenar.  Innecto,Í8. 
II  Enastar  los  grans  de  rosari.  Engarzar.  Globulos 
metali  filo  connectere.  ||  bnllassar.  ||  nàut.  Parlant 
de  gúmeras,  es  donar  una  trinca  à  dos  que  s*  en- 
creuan  en  lo  punt  de  intersecció  de  sas  direccions 
ó  en  que's  tocan,  pera  evitar  que's  gasten  ab  la 
frotació.  Encarcelar^  encadenar,  Concateno,  as,  sub- 
jicio ,  is.  0  Tancar  ab  cadena»  las  entradas  del» 
carrers.  Encadenar.  Cateno,  as.  ||  aaC  Disposar  un 
punt  fortificat  pera  evitar  qualsevol  sorpresa  del 
enemich.  Reforzar,  Obfirmare. 

ENGADENAT,  DA.  p.  p.  Encadenada,  engar- 
zado.  Catenatus. 

ENGADERNAR.  V.  a.  ENGADARNAR. 

ENGAIX.  m.  Concavitat  en  que  entra  alguna 
cosa  que  s'  encaixa  ab  altra.  Muesca,  encajadwra^ 
Scaphus,  i. 

ENOAIXADAS.  f.  pi.  En  lo  blasó  's  diu  de  la» 
particions  del  escut,  las  pessas  del  qual  s*  encaixaiR 
unas  ab  altras  formant  triànguls  grossos  y  llarchs. 
Encajadas,  Gentilitii  stemmatis  partes  aliis  in- 
ser  ta). 

ENGAIXADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  encaixa.  Ença- 
jador,  Inseritor,  is.  ||  Instrument  pera  encaixar  ó 
ficar  una  cosa  en  altra.  Encajador.  Instrumentum 
insertioni  deserviens. 

ENGAIXAMEBIT.  m.  La  acció  de  encaixar. 
Encaje,  encajadura,  Insertio,  nis. 

ENGAIXAR.  V.  a.  Ficar,  ajustar  una  cosa  en 
altra.  Encajar,  Incastroj  as.  ||  Introduhir  ab  man- 
ya. Encajar.  Decipio,  is.  ||  v.  n.  met.  Agradar,  gus- 
tar. Encajar,  entrar,  cuadrar,  petar,  Placeo,  es.  || 
Donarse  las  mans.  Darse  la  mano,  Manum  appre- 
hendere.  ||  Enganyar  en  lo  que's  dóna  ó  's  diu,  f^r 
passar  una  cosa  per  altra.  Encajar,  Decipio,  19, 


etf 


ENC 


DIGQONARI 


ENC 


BNCAixéif .  expr.  S*  usa  quant  dos  se  donan  la  ma 
per  amistat.  Eneaja.  Dexteras  jangamns. 

ENCAIXAT  I  DA.  p.  p.  Eneajado,  encajonado, 
Incastratus. 

BNCÀnAT  DE  DOS.  ID.  Eotre  estampers  la  unió  d» 
dos  fulls  de  paper  ficats  1^  un  dins  del  altre.  JEHiar- 
nd.  Binse  philune  papyracesB  plagulas. 

ENCAIXAT  DE  TKEs.  Eotre  estampers  la  unió  de 
tres  fulls  de  paper  ficats  1*  un  dins  del  altre.  Tbt- 
no.  Trina  folia,  vel  tresphyliras  connex»;  ter- 
nio,  nis. 

EMCAixAT  DB  QUATRE.  Eutro  ostampers  unió  de 
quatre  fulls  de  paper  ficats  i'  un  dins  del  altre. 
CiMdemo,  euatemion.  Quaternio,  nis. 

ENCAIXAT  DE  ciNCH.  Lo  quaderu  de  cinch  fulls  de 
paper.  Quintemo.  Quinlernio,  nis. 

ENGAIXONAH.  V.  a.  Picar ,  guardar  alguna 
cosa  en  caixons.  Encajonar,  Arca  includere. 

ENGALGINADURA.  f.  ant.  y 

ENGALGINABIEPIT.  BHBLANQUIïrAMBlCT. 

ENGALCnt AR.  V.  a.  emblanquinar. 

ENGALLADERO.  m.  Paratge  ahont  se  poden 
encallar  lae  naus.  Bncalladero.  Yada,  orum,  syr- 
tis,  is. 

ENGALLABIBFIT.  m.  La  acció  y  efecte  de  en- 
callar. Enealladura,  Navis  pne  scopulis  remoratio, 
II  nàut.  V  acte  y  efecte  de  quedarse  la  nau  en 
sech.  Zaèarda,  zabordo,  zabordamiento.  Hssus,  i. 

ENGALLARSE.  V.  r.  Ficarse  en  algun  estany 
ó  fanguera,  de  ahont  no  *s  pót  eixir  fàcilment,  iuis- 
carse.  In  luto  bsrere.  ||  Donar  la  embarcació  en 
arena  ó  pedras,  quedant  en  ellas  sens  moviment. 
Encallar y  embkar,  embarrancar,  zabordar.  Navem 
in  scopulis  hsBrere.  ||  calmar.  ||  Quedarse  algun 
carro  en  lo  fanch  sens  poderne  eixir.  Sonrodarse. 
Raedam  luto  hierere.  U  Quedarse  parat,  no  poder 
prosseguir  alguna  conversa  ó  discurs.  Atascarn, 
atramparse,  Ussito,  as. 

KNGAIXAT  ,  DA.  p.  p.  Encallado.  In  lulo 
hssus. 

ESTAR  ENCALLADA  ALGUNA  COSA.  fr.  mct.  Estar  pa- 
rat un  negoci.  Estar  en  el  estado  de  la  inocenda. 
Negotium  haerere,  bassitare. 

ENGAlMiADURA.  f.  Malaltia  que  causa  sofo- 
oació  en  las  cabalcaduras.  Encalmadura,  ifislua- 
tiO)  nis. 

ENGALMARi.  V.  a.  etc.  calmar. 

ENGAL08TRAR8E.  V.  r.  Enmalaltirse  bis 
criaturas  per  bavér  mamat  los  calostres.  Encalos- 
trarse,  Infantem  ex  colustri  suctione  aegrotare. 

ENCALS  Y  ENGALSAMENT.  m.  ant.  U  ac- 
ció de  encalsar.  Acosamiento,  alcance,  Insectatio, 
nis. 

ENGAL8AR.  v.  a.  ant.  Anar  à  la  saga  del  que 
fuig.  Acosar,  seguir  el  alcance,  Cnrsu  premeré. 

ENGALSINARb  V.  a.  EMBLANQUINAR. 

ENGALVEMENT.  m.  ant.  cal  VA. 
ENGALVIR.  y.  a.  Fér  tomar  calvo  à  algú.  Volr 
ver  etUvo  d  mo,  Aiiiiuam  colvefaoçr^. 


ENG  ALVIRSE.  v.  r.  Quedar  calvo.  Bnealvieet, 

Calvesco,  calvefio,  is. 

ENGALVIT9  PA.  p.  p.  Encalveddo,  Calve- 
factus. 

ENGALZAR.  v.  r.  alcansar.  bmearassàm. 

ENGAMINADOR ,  A.  m.  y  f.  di&bgtob. 

ENGAMINAMENT.  m.  ant.  direcció. 

ENGAMINAR.  V.  a.  Ensenyar,  mostrar  lo  ca- 
mí. Encaminar,  encarrilar,  Yiam  indicaré.  |  met 
Dirigir  à  algú  en  algun  assumpto,  negoci,  etc.  A- 
caminar,  encarrilar.  Dirigo,  is. 

ENG  A1IIINAR8E.  v.  T.Encaminarse.  Dirigi,duci. 

ENGAMINAT ,  DA.  p.  p.  Encaminado.  Doctus- 

ENGABOSADA.  f.  mil.  Sorpresa  que  antigua- 
ment  feyan  de  nit,  cubrint  la  armadura  ab  la  ca- 
misa pera  no  confóndrerse  ab  V  enemicb.  Bncamt- 
soda,  ensabanada.  Subita  et  nocturna  indusalomm 
militum  aggressio,  imiptio. 

ENGAMI8AR8E.  v.  r.  mil.  Disfressarse  antí- 
guament  pera  fér  una  sorpresa  de  nit,  cobrint  la 
armadura  ab  la  camisa  pera  no  confóndrerse  ab 
los  enemichs.  Encaminarse,  Hostium  castris  noctu 
invadendis  milites  indusiari. 

ENGAMIBATi  DA.  p.  p.  Encamisado.  Subuco- 
lalus. 

ENGAMORRARp  V.  a.  etc.  fam.  engalipar. 

ENGANPEJUAR.  V.  u.  nàut.  Posar  vertical  ó 
perpendicular  una  vegada,  etc.  Poner  en  candela^ 
encandelar,  Antennam  perpendiculariler  aptare.     JÉ 

ENGANONAR.  V.  a.  Encaminar,  dirigir  algO^P 
na  cosa  pera  que  entre  en  algun  canó.  Encammúr. 
In  lubum  dirigere.  ||  fér  canons. 

ENGANT.  m.  ENCANTAMENT.  Q  mct.  Lo  que  sus- 
pèn los  sentits,  ó  causa  gran  plaher.  Encanto,  In- 
cantamentum,  i.  ||  Venda  pública  ó  particular  de 
béns  ab  intervenció  de  la  justícia  ó  sens  ella.  Al- 
moneL• ,  subasta,  subastacion,  Uasta ,  ae.  ||  encan- 
tat. II  Lo  lloch  aboni  se  venen  cosas  vellas.  Jíaii- 
leria,  vendeja,  Nundinalionis  locus. 

ANAR  AL  encant  ALGUNA  GOSA.  fr.  Yéndrersc  en 
ell.  Ir  al  subaslo.  Subbastari. 

FÉR  encant,  fr.  Yéndrer  alguna  cosa  en  públi- 
ca subasta.  Sacar  A  pública  almoneda  ó  subasta. 
Bona  subhastaré,  bast«  subjicere.  ||  esbarrlar. 

VéNDRER  AL  ENCANT,  fr.  ENCANTAR.  3. 

ENGANTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  encanta.  Enr 
cantador,  hechicero,  mago,  Yeneficus,  magus,  i,  in* 
cantator,  is. 

ENGANTAMENT.  m.  La  acció  de  encantar  y 

encantarse.  Encantamento,  encantamiento,  encanto, 

embelesamientü,  («antio,  excantatio,  incanlatio,  nis. 

II  met.  fam.  Rudesa.  Torpeza,  pelmaceria,  Uebeta- 

do,  inís. 

PEB  ENCANTAMENT,  fr.  fam.  PER  ART  DE  ENCANTA- 
MENT. 

ENGANTAR.  v.  a.  Causar  dany  per  art  de 
bruixeira  ó  encantament.  Encantar,  Prsecanto,  in- 
canto,  as.  ||  met.  Pasmai^  fér  cosas  maravellosas, 
acompanyadas  de  paraulas  y  gestos.  Encantar,  Ke* 


BNG 


GATAU. 


ENC 


Ml 


>,  ark.  I  Yéndrer  en  1*  entvok  Aièatfar,  almo- 
'.  SaÜbasto,  as. 

ENGANTABIAS.  f.  S*  usa  ab  lo  verb  donae,  y 
significa  airàarer  à  algú  à  tot  lo  que's  vól.  Dar  se- 
«os  ie  wMàquito.  Prolecto.  |  encantaments. 

ENGANTARSE.  V.  r.  £mbadalir$e ,  emhebecer- 
«,  emheU$arse.  Stnpefío,  is. 

ENGAUTAT,  DA.  p.  p.  Encantado.  Obeanta- 
tM.  I  adj.  m.  Tonto,  parat,  de  poch  esperit.  Torpe, 
Mo.  Hebes,  stnpídos.  ||  met.  fam.  Distret,  emba- 
dalit. Eneantado.  Alienatns. 

CASA  ó  PAiicio  ENCANTAT.  Lo  qoe  es  mòlt  gran  y 
rkabitanpochs.  Casa,  palaeio  encantado.  Spatiosa 
domns,  paucia  vel  abditis  incolis  habitata. 

SfCABITOSADA.  f.  Trampa  regularment  de 
«Bjas  en  los  rius ,  y  en  algunas  platjas  pera  in- 
tateplar  la  pesca  y  feria  tancar  en  depósits  pro- 
porcionats pera  mantenirla  viva  y  dins  del  aygua. 
iteaüisada,  eoMiL  Arundinenm  septum. 

SRGAlfYIMAR.  V.  a.  Posar  canyas  pera  sos- 
Inir  alguna  cosa.  Eneanar.  Arundinea  crate  va- 
Dire. 

EHGAlfTISflAT,  DA.  p.  p.  Encanado.  Arundi- 

Mo  crate  vallatos.  |  m.  Reixat  de  canyas.  Ença- 

l     íèío,  arriate ,  aniatay  varasceto.  Cancelii ,  omm. 

laNTÍS. 

BNGANTOlf AR.  V.  a.  ter.  ensalivae. 

►  BMGAPAR.  V.  a.  Cubrir  ab  la  capa.  Encapotar, 
hllio  tegere. 
EUGAPAT,  DA.  p.  p.  Encapado,  encapotado. 
hlliatns,  pennlatus. 

ENGAPEBUTXAT,  DA.  adj.  ENCAPiftOTAT. 

EMCAPILLADURA.  f.  nàut.  Obra  de  encapi- 
flu*.  Eneapilladura.  Connexió,  nís. 

ESfCAPILLAR.  V.  a.  Enganxar  un  cap  en  un 
penol  de  verga.  Eneapillar,  Conecto,  is. 

EHCAFOJJkMSEm  V.  r.  nau.  Posarse  de  cop 
ua  cosa  sobre  altra ,  com  una  vela  en  lo  penol  de 
m  verga,  nn  cop  de  mar  sobre  la  nau.  Eneapillar- 
m,  Sobitò  cooperire. 

BIM^APmOTAT,  DA.  adj.  fam.  Qui  té  la  cu- 
cuiïlla  posada.  Encaperuzado,  Gucullatus. 

nCAPONAR.  V.  a.  Posar  la  àncora  sobre  *1 
Cipú.  Coponar,  eaeapoiiar.  Ancbora  súper  ruden- 
temobfirmare. 

EMGAPOTAR.  V.  a.  Cubrir  ab  lo  capot.  Ença- 
folÈT,  Lacerna  tegere. 

BfCAPBITZARSE.  V.  r.  Obstinarse  en  soste- 
■ir  lo  eapritxo  propi.  Preoeuparse ,  encapricharsef 
euàMfinane.  Sos  sententis  tenaciter  adhasrere. 

ENCAPRITXAT,  DA.  adj.  capeitxós  ,  enamo- 

EAT,  BNGEESCAT,  ENCATAEINAT, 

ENGAPSAR.  V.  a.  encaixonae. 
ENCAPUTXAR.  V.  a.  Tapar  alguna  cosa  ab 
capolxa.  Efuapuehar.  Cucullo  tegere. 
ENGAPDTXATi  DA.  p.  p.  Encapuchado.  Cu- 

callatuB. 

adv.  t.  ÀUM ,  todavia ,  ma$ ,  amos, 
'.  Àdhuc,  etiam.  j|  tame6. 


ENCiBA  Wk  6  BHGAEA  BO  Ó  BWIABA  VBNTUBA.  lOC. 

ittH  bim.  ienè  quod. 

ENCAEA  MÈs.  loc.  Atin  mai ,  mas  atm ,  todavia 
mas.  Praeterea. 

ENCARA  QUE.  adv.  No  obslaut.  Àunque,  m  em- 
bargo.  Licet,  quamquam,  tametsi,  quamvis. 

ENGARABiENT.  m.  Vista  cara  à  cara.  Eneth 
ramiento.  Yisus  directio. 

ENCARAR.  V.  n.  Posarse  una  cosa  cara  à  cara 
ó  davant  per  davant  de  altra.  També  s'  usa  com 
recíproch.  Encarar.  Facie  ad  faciem  intueri.  || 
Apuntar  ab  las  armas  de  foch.  Apuntar,  encarar, 
asestar.  In  scopum  collineare. 

ENCARBONAR.  V.  a.  Enmascarar  ab  carbó. 
Txznar.  Quidpiam  carbone  denigraré,  infuscare. 

ENCARCAIXAT.  adj.  S*  aplicava  al  que  por- 
tava buyrach.  Encarcajado.  Pbaretralus. 

ENCARCARABIEBIT.  m.  La  acció  de  encarca- 
rarse.  Envaramiento.  Torpor,  is. 

ENCARCARABISE.  V.  r.  Entorpirse ,  quedar 
un  membre  sens  moviment.  Envararse.  Torpore 

affici.  I  ENCAETRONAESE. 

ENCARCARAT,  DA.  p.  p.  Envarado,  ^ferto. 

Rigidus,  torpore  affectus. 

ENCARCERAR.  V.  r.  ant.  Posar ,  ficar  en  la 
presó.  Encarcelar,  aprisionar.  In  carcerem  conji- 
cere. 

ENCARCERAT,  DA.  p.  p.  Encarcelado.  Car- 
ceralus.  ||  adj.  pres. 

ENCÀRDIA.  f.  Pedra  preciosa  que  presenta  la 
figura  de  un  cor ,  de  que  pren  lo  nom.  Encardia. 
Encardia,  x. 

ENCARlDABlEBiT.  adv.  m.  Ab  encariment. 
Encarecidamente,  con  encarecimienio.  Impensò. 

ENCARIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  encareix.  Ença- 
recedor.  Amplificator,  is. 

ENCARIBIENT.  m.  Aument  de  preu.  Encared- 
miento.  Pretíi  auctio.  ||  met.  Ponderació,  exagera- 
ció. Eneareemiento.  Commendatio,  nis. 

ENCARIR.  V.  a.  Aumentar  lo  preu.  Eneartcer, 
subir  el  precio.  Pretium  augere.  ||  met.  Ponderar, 
exagerar.  Encarecer.  Extollo,  is,  amplifico,  as. 

ENCARIT,  DA.  p.  p.  Enearecido.  Amplificatns. 

ENCARNACIÓ.  í.  V  acte  misteriós  de  bavér 
pres  carn  bumana  *1  fill  de  Dèn  en  las  eotranyas 
virginals  de  Maria  Santíssima.  Encamadon.  Divini 
Yerbi  incarnatio.  ||  Color  de  carn  ab  qne*s  piotan 
las  figuras  bumanas.  Encamacwn.  Carneus  color. 
Q  La  acció  de  fér  venir  carn  en  una  part  descar- 
nada. Encamacion.  Excitat»  carnis  indjctio. 

ENCARNADURA.  f .  Ferida,  penetració  de  un 

instrument  en  la  carn.  Encamadura.  Yulnus,  eris. 

II  Recuperació  de  la  carn  quant  se  van  curant  las 

feridas.  Encamacion,  encamamiento.  Carnis  inge- 

neratio,  recuperatio. 

ENCARNAR.  V.  a.  pínt.  Donar  color  de  carn  à 
las  figuras.  Encarnar.  Colore  cames  afficere.  |  Y. 
n.  Criar  carn  la  ferida  quant  se  cura.  Escamar, 
In  arente  osse  carnem  ingenerare.  |  Introduhirse 


62i 


BNC 


DICCIONARI 


ENC 


penetrar  en  la  carn  alguna  arma.  Enòafuar,  Per 
carnem  adigi.  ||  mel.  Fér  forta  impressió  en  V 
animo  algnna  espècie.  Encarnar,  Aliqua  re  vehe- 
menter  affici.  ||  Entre  estampers  imprimirse  bè 
la  lletra  en  lo  paper.  Encarnar.  Signo,  as. 

ENCARNAR8E.  V.  r.  Haver  pres  carn  humana 
*1  fill  de  Dèn.  Encamarse ,  tomar  came  humana. 
Incarnor,  aris ;  homanam  carnem  induere,  assn- 
mere.  J  Criarse  carn  en  la  ferida  quant  se  va  mi- 
llorant. Encarnar.  Carnem  accrescere. 

laVGARNAT,  DA.  p.  p.  Encamado.  Incarnatus. 
d  m.  Lo  color  de  carn  que*s  dóna  à  las  estàtuas. 
Encamado.  Garneus  color ,  roseus  color ,  dilutus 
murax. 

ENCARNAT  BAIX.  Lo  color  quo  uo  es  tant  fort  com 
lo  natural  encarnat.  Encamadino.  Subruber. 

ENGARNATIU,  VA.  adj.  La  medicina  que 
serveix  pera  netejar  las  matérias  de  las  llagas ,  y 
pugan  criar  carn.  Sareótico ,  encamativo.  Medica- 
mentum  quo  ulcera  purgantur,  et  carne  induüntur. 

ENGARNISAAMENT.  m.  La  acció  de  devorar 
la  carn  ab  ànsia  ,  com  fan  los  llops  famolenchs. 
Encamizamiento.  Camis  devoratio.  ||  met.  Crueltat 
ab  que  algú  s'  enceva  en  la  sancb ,  infàmia  ó  dany 
de  altre.  Encamizamiento.  Immanitas,  atis. 

£NGARNI88AR8E.  V.  r.  Encevarse  en  la  carn 
morta  *ls  llops  y  altres  animals  famolenchs.  £n- 
camizarse.  Inescarí.  ||  Menjar  mòlta  carn.  Comer 
mucL•  came.  Multúm  carnis  vesci.  Q  met.  Mostrarse 
cruel  contra  algú,  encevantse  contra  sa  vida,  y  en 
perjudicar  à  sa  opinió  é  interessos.  Encamizar$e. 
Crudesco,  is. 

ENGARNISSAT,  DA.  p.  p.  Eneamizado.  Ine»- 
catus. 

ENCARAMENT,  m.  Mirada  atenta  y  de  cuy- 
dado.  Encaro.  Attentus  intuitus.  Q  Punteria  ab  ar- 
ma de  foch.  Encaro.  Directio,  collineatio,  nis. 

ENGÀRREGH.  m.  Comissió,  cuydado  de  algu- 
na cosa,  y  la  cosa  encarregada.  Encargo.  Cura,  ae. 

ENGARREGADA8.  f.  pi.  S*  usa  ab  la  frase 
DONAR  LAS  BNCARRBGADAS ,  y  Significa  atríbuhir  à 
altre  la  culpa  de  alguna  cosa.  Echar  la  culpa  ó 
earga  d  alguno.  In  aliquem  culpam  detorquere. 

ENCARREGAR.  V.  a.  Encomanar,  confiar,  po- 
sar alguna  cosa  al  cuydado  de  altre.  Sncargar^ 
eometer.  Demando,  as. 

ENCARREGAR8E.  V.  r.  Péndrer  à  són  càrrech 
ó  cuydado  alguna  cosa.  Encargarse  y  entregarte. 
Mandatnm  recipere. 

ENCARREGAT,  DA.  p.  p.  Encargado.  Com- 
missus. 

ENCARRILAR.  V.  a.  ENCAMINAR. 

ENCARRILAR8E.  V.  r.  Embolicarse  la  corda 
en  la  corriola.  Encarrillarse.  Intricari. 

ENCARTACIÓ.  f.  Regoneixement  de  subjecció 
y  vasallatge  dels  pobles  y  llochs  à  són  senyor, 
pagantli  per  són  domini  la  quantitat  en  que  eslào 
convinguts.  Bncartacion,  eneartamiento.  Homa- 
gium,  ii. 


ENCARTAMENT.  m.  La  escriptura  ó  docu- 
ment ab  que*s  justifica  ó  proba  alguna  cosa.  Au- 
irumento,  encartamiento.  Syngrapha,  ae.  Q  peoscrip- 
ció.  n  Condemnació  del  reo  en  rebeldia.  Enearía" 
miento.  Condemnatio,  nis.  ||  Despaíg  judicial  que 
conté  la  sentència  del  reo  ausent.  J?iicar(aiiiteii(o• 
Proscriptoriffi  litterae. 

ENCARTAR.  V.  a.  ant.  Posar  en  perits.  EMcri- 
twrar.  Syngrapham  facere.  B  Condemnar  en  rebel- 
dia al  reo  desprès  de  cridarlo  ab  bandos  públicl». 
Encartar.  Proscribo,  is.  ||  matricular,  empadronar. 

II  ant.  CONTRACTAR,  TIRMAR  ESCRIPTURA. 

ENCARTAR  MARIT.  CELEBRAR  CONTRACTE  MATRIMO- 
NIAL. 

ENCARTARSE.  V.  r.  En  certs  jochs  de  cartas 
quedarse  *ls  dos  que  van  de  companys  ab  las  del 
mateix  coll ,  de  manera  que  no's  poden  descartar 
de  las  que  perjudican.  Encariarse.  Lusoriis  char- 
tulis  implicari. 

ENCARTONAMENT.  m.  ant.  Lo  Uelrero  ó 
llista  dels  penitenciats  que*s  posava  en  las  iglé- 
sias.  Samhenito.  K  fide  defícientium  descriptio. 

ENCARTRONAMENT.  m.  La  obra  de  encar- 
tronarse.  Rigidez,  tesura.  Rígid itas,  atis. 

ENCARTRONARSE.  V.  r.  Entorpirse  algun 
membre  ó  nirvi.  EntumirsCf  entumecerse,  envarar- 
se.  Torpeo,  rigdo,  es.  0  mel.  Posarse  alguna  cosa 
forta  ó  tiessa,  com  la  roba  midonada,  etc.  Atiitat' 
se,  atesarse,  entestecerse.  Indurari. 

ENCA8GABELLAT,  DA.  adj.  Ple  de  casca- 
bells.  Encascahelado.  Crepítaculis  intructus. 

ENCASQUETAR.  V.  a.  met.  Posar  lo  sombrero 
ó  gorra,  ajustaria  bè  al  cap.  Encasquetar.  Pikum 
in  caput  immittere. 

ENCA8QUETAR8E.  V.  r.  Obstinarse  algú  en 
són  dictamen  sens  escoltar  rabons  en  contra.  En^ 
casquetarse,  encajdrsele  ó  uno  en  la  caheza  alguna 
cosa.  SvLBd  senlenlisB  tenaciter  adbaerere. 

ENCAflíTAR.  V.  a.  Apegar.  Pegar.  Conglutino, 
as.  II  Encaixar.  Engaslar,  encajar.  Insero,  includo, 
is.  II  Ficar  alguna  cosa  eo  la  paret  ó  en  terra  ab 
màquina.  Empotrar,  encachar.  Infigo,  is. 

ENCASTARSE.  V.  r.  Apegarse,  com  la  brutí- 
cia als  vestits.  Pegane.  Uaerere.  ||  Saber  bo  i  men- 
jar ó  bèurer,  sentarse  bè.  Saher.  Sapio,  is.  j|  bncas- 

QUBTARSB. 

ENCA8QUETAT,  DA.  p.  p.  Pegada^  engasUh 
do.  Conjunctus. 

ENCA8TELLAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
encastellarse.  Encastillamiento.  Munimentum,  i. 

ENCA8TELLAR.  V.  a.  Fortificar  ab  castells. 
Encastillar,  Castellis  communire. 

ENCASTELLARSE.  V.  r.  Tancarse,  ferse  fort 
en  un  castell.  Encastillarse.  Castelló  se  muniré. 

ENCASTELLAT,  DA.  p.  p.  Encastillado.  Cas- 
telló, arce  munitus. 

ENCATARINARSE.  V.  r.  enamorarsb. 

ENCATARDfAT.  p.  p.  enamorat,  bncapri- 

XAT. 


CATMJL 


ENG 

ENCATAmBARSE.  V.  r.  sifCADAUCÀin. 

EVfCATARRAT,  DA.  adj.  BtfCÀDAENAT. 

ENGATASTRAR.  V.  a.  Inclóarer  en  la  contri- 
bncíó  del  catastro.  També  s*  usa  com  recíproch. 
Aeatastrar,  In  Tectigali  vulgo  calastro  snppntari. 

ENGATA8TRAT,  DA.  p.  p.  Aealaslrado.  In 
catastro  snpputalos. 

ENGATIVAR.  V.  a.  CAüTiVAt. 

ENGAUAJMEirr.  m.  Obra  de  encauar.  Encava- 
dura 'in  cryptam  immíssío. 

ElfCAUAR.  V.  a.  Obligar  als  animals  à  ficarse 
als  cans  6  covas.  També  s*  usa  com  recíproch.  Amo- 
éngMTy  miM^OTy  eneovar.  In  cryplam  immittere.  | 
met.  Obligar  à  algú  à  ocaltarse.  Bneovar.  Ad  late- 
bras  adigere. 

BRUAUARRE.  V.  r.  Reti rarse  algú,  nodeixarse 
véorer.  Amadrigarse.  Homínnm  frequentiam  vi- 
tare. 

ENCAUAT,  DA.  p.  p.  Amadrigado,  9fuavado. 
Latibalatus. 

ENGÀÜRER•  V.  a.  ant.  ?AEift,  ahak  bi  paït. 

ENGÀumCHyGA.  adj.  pint.  S*  aplica  à  la 
pintarà  feta  ab  foch.  Eneduitieo.  Encaosticos.  I  m. 
pint.  Combustió.  Eneausto,  Encaustum,  i. 

ENCAVALCAR.  V.  a.  ant.  cabalgai. 

ENGAVALLADA.  f.  BASTU)A,  taulat. 

ENCAVALLAR.  V.  a.  cabalcar. 

ENCAVARSE.  V.  r.  bngauarsb. 

ENCAVAT,  DA.  p.  p.  bncauat. 

ENCAYRONAR.  V.  a.  Cobrir  lo  pis  ab  cay- 
rons.  Bmhaldosar,  Lorico,  as. 

ENCAYRONAT,  DA.  p.  p.  Emhaldosado.  Lo- 
ricatus.  I  m.  Cuberta,  sol,  paviment  de  cayrons. 
Embaldoiado.  Loricatio,  nis,  loricatus,  us. 

ENCEB.  m.  La  pólvora  que*s  posa  en  la  casso- 
leta  del  fusell,  etc.  Cebo,  Pulvis  sulphuratus  sclop- 
peti  alveolo  imposi  tus. 

ENGEBAR.  V.  a.  Posar  pólvora  en  la  cassoleta 
ó  polvorí  de  las  armas  de  foch.  Cebar.  Scloppeti 
alveolo  pulverem  sulphuratum  immittere. 

ENCÈFALO.  m.  med.  capital.  4. 

ENCEGAMENT,  m.  met.  Àl-Iucinació,  afecte 
que  ofusca  la  rahó.  Alwíinaimiento,  ceguaiadjce- 
§uera.  Mentis,  animi  cscitas. 

ENCEGAR.  V.  a.  Quedar  cego.  Cegar.  Lumen 
oculorum  amittere.  |  met.  Ofuscar  la  llum  de  la 
rahó,  com  fan  las  pasíons.  Cegar^  tendar.  Rentem 
obcaécare. 

ENCEGAR8E.  V.  r.  cegab,  otuscab. 

ENCEJAR.  V.  a.  ant.  cobbómpbbb.  ||  r.  ant. 

COBBÓlfPBEaSE. 

ENGEJAT.  p.  p.  ant.  COBBOMPUT. 
ENGELLAR.  V.  a.  BN8BLLAB. 

ENCENALLS,  m.  pi.  Cintas  de  fusta  que  deixa 
*1  ribot  al  usarse  de  ell.  Virutat,  Ligni  follieulnm 
runcina  exsectum.  ||  m.  pi.  Llenya  lleugera  peri 
encéndrer  foch.  Pagina,  yetea,  enjutoSf  ehamarat^ 
ca,  ff  homija  pera  *1  forn.  Igniarium,  cremium,  H. 
cremia,  orum.  ||  tafbtans  de  fustbb. 

TOMO  I. 


ENC  625 

m.  ant.  La  acció  y  efecte  de 
encéndrer,  y  encéndrerse.  Eneendmiento.  Flam- 
ma,  s.  II  m.  abdob. 

ENGENDRAR.  Y.  a.  Cubrir  da  cendra.  Eneeni^ 
zar.  Goncinero,  ps. 

ENGÉPIDRER.  V.  a.  Calar  foch.  També  s'  usa 
com  recíproch.  Eneender,  incendiar,  pegar  fueg9. 
Accendo,  is;  incendium  excitaré.  |  Causar  ardor, 
com:  lo  mòlt  exercici  encbn  lasanch.  Encender,  Ac- 
cendo, is.  II  met.  incitar,  enardir  àalgú.  Encendtr. 
Inflammo,  as.  |  Comunicar  la  flama,  com  bücénobbb 
lo  llum,  etc.  EnMnd$r.  Accendo,  is. 

ENGENDR08AR.  V.  a.  BifCEilDBAB. 

ENCENEDOR  DE  FOCH.  Qui  cuyda  ó  té 
obligació  de  encéndrer  lo  foch.  EnMmdedor  de  fue- 
go,  foguero,  Focarius,  ii.  ||  incendiabi. 

ENGENIMEPnr.  m.  p.  U.  ENCBNAMENT. 

ENCENS,  m.  Groma  ó  resina  mòlt  olorosa  de  un 
petit  arbre  de  la  Aràbia  ,  que  desprès  de  seca  *s 
crema  en  los  temples.  Ineienso.  Thus,  uris.  ||  met. 
Alabansa,  obsequi,  adulació.  Incieneo,  iisanja.  As- 
sentatio,  nis. 

ENCENS  DE  oBÓBiAs.  Espécic  de  encens  de  uns 
granets  petits,  y  del  més  fi.  Orohias,  Orobia,  os, 
orobax,  acis. 

■NCBNS  MASCLB.  *L  millor  y  més  estimat.  oUhano, 
tücietMo  maeL•.  Thus,  uris. 

ENCEN8ACIÓ  Y  ENCEN8ADA.  f.  U  acció  y 

efecte  de  incensar.  inceniacion,  Thuris  suffimen- 

tum. 

*   ENCEN8ADOR.  m.  Qui  porta  V  encenser.  Tu- 

riferario,  Turiferarius,  thuri  fera  rius,  ii.  I  Qui  en- 

censa.  Incensador.  Suffltor,  is,  thurarius,  ii. 

ENCENS ABIENT.  m.  ENCENSADA. 

ENGENSAR.  V.  a.  Espargir  lo  fum  del  encens 
ab  V  encenser.  hícentar.  Incensum  thus  thuríbulo 
admovere.  ||  met.  Adular.  Hícentar.  Assentor,  adu- 
lor,  aris. 

ENCENSAT,  DA.  p.  p.  Incensado.  Thus  thurí- 
bulo motum. 

ENCENSER.  m.  Braseretab  cadenasy  tapa  que 
serveix  pera  encensar.  Incensario,  turiMo.  Acer- 
ra,  as,  thuribulum,  i. 

ENCEP.  m.  BNCBB. 

ENCEPADOR.  m.  Qui  encepa.  Eneepadar.  Lif^ 
neam  compagem  scloppeto  aptans. 

ENCEPADüRA.  f.  Ressalt  que  té  la  canya  de 
la  àncora  prop  del  ull  y  per  dos  de  sas  caras  pa- 
ralelas,  pera  que  encaixat  en  lo  cep  quede  aquest 
més  segur.  Encepadura,  macho,  y  oreja  en  lo  Fer- 
rol. Repagulum,  i. 

ENCEPAR.  V.  a.  Posar  caixa  ó  cep  à  las  armas 
de  foch.  Encepar.  Ligneam  compagem  scloppeto 
aplare.  ||  nàut.  Posar  los  ceps  à  las  àncoras.  Enee» 
par.  Anchoram  tigillis  instruere.  ||  Posar  al  reo  en 
cep.  Meter  en  el  cepo,  y  encepar.  fam.  Cippo  inclu- 
dere.  ]  ant.  abbblab.  |  nàut.  Aferrar  bé  la  àncora 
en  terra.  Encepar.  Rodico,  as. 

ENCEPARSE.  V.  r.  nàut.  Embolicarse  '1  cable 

80 


626 


ENG 


DIGQONARI 


ENG 


en  lo  cep  de  la  ancoi'a  fondejada.  Encepane.  Im- 
plicari. 

ENGEPEGADA.  f.  ENSOPEGADA. 

ENGERADURA.  f.  V 

ENGERAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  en- 
carar. Enctramiinío.  Ceralui*a,  as. 

ENCERAR.  V.  a.  tnlar  ab  cera.  Eneerar.  Ince- 
ro,  as;  c«ra  illinire. 

ENGERAT,  DA.  p.  p.  Encerado,  Ceratus.  ||  m. 
Paper  ó  tela  qae'»  posa  en  las  Gnestras  pera  res- 
guart  del  ayre.  Encerado.  Inceratnm,  i.  ||  La  tela 
ó  drap  cubert  de  cera.  Encerado.  Linleuni  incera- 
tam.  II  Drap  enbarnissat.  Oule.  Gummi  incrnstala 
tela. 

ENGERGAMENT.  m.  ant.  ESCORCOLL. 

ENGERGAR.  V.  a.  ESCORCOLLAR. 

ENGERGOLADOR.  m.  gercolador. 

ENGERGOLAMENT.  m.  CBRCOLAMBNT. 

ENGERGOLAR.  V.  a.  Posar  córcols  à  las  bòtas 
y  carrelells.  Enarcar,  Arcubus,  ligneis  circulis  de- 
lia constringcre. 

ENGERGOLAT,  DA.  p.  p.  Enarcado.  Arcu- 
bus circumplexus. 

ENGERQUAR.  V.  a.  ant.  INDAGAR. 

ENGERRELLADA.  f.  ter.  y 

ENGERROSADA.  f.  Porció  de  cànem,  lli»  lla- 
na, elc.  que's  posa  on  la  Olosa  pera  filaria.  Copo. 
Globus,  pensum,  i. 

ENGERROSAR.  V.  a.  Posar  la  encerrosada  en 
la  filosa.  Enroscar.  Pensum,  vellus  colo  aplare. 

ENGERT.  m.  Èxit  felís,  atinat.  Aeiirio,  acaso. 
Gasus,  us,  sors,  tis. 

ENGERTAR.  V.  a.  ACERTAR. 

ENGERTARSE.  V.  r.  ACERTAR8B. 

ENGERTAT,  DA.  p.  p.  acertat. 

ENGÉ8,  A.  p.  p.  Encendido.  $uc<^ensus.  ||  Yiu, 
atrevit,  animós.  Vivo,  ardido,  fogoso,  Audax. 

ENGESA.  f.  ILLUMINACIÓ. 

k  LA  ENCESA.  ïü.  adv.  (fue  designa  '1  modo  do 
pescar  ó  cassar  de  nit,  enlluernant  la  pe^ca  ab 
llum  artificial.  Al  eandelero,  al  eandiL  Candelis 
píscari,  elc. 

ATRAPAR  k  LA  ENCESA,  fr.  Sorpéndr^r  de  impro- 
vfs  à  a'gú  en  algun  delicte ,  elc.  sèns  podérseho 
pensar.  Coger  de  manos  d  boca ,  d  las  manos  ó  eon 
las  manos  en  la  masa.  In  fraganti  deprehendere. 

ENGE8AMENT.  adv.  iD.  ant.  Ab  ardor,  eficà- 
cia y  vivesa.  Encendidamenu.  Incensè ,  eflicaciter, 
vividè. 

ENGE8Ó.  f.  ant.  BNCENAMENT. 

ENGETADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  enceta.  Encenia" 
dor.  Inceplor,  is. 

ENGETADURA.  f.  La  acció  V  efecte  de  encetar. 
Enceníadura,  encentamiento.  Inceptio,  nis. 

ENGETALL.  m.  Fonament  sobre  que's  fà  *1 
capdell.  Devanador.  kú  dcformandum  glomum  ful- 
cimenlum.  ||  Entre  pescadors  lo  círcul  superior  del 
cop,  per  ahonl  se  trau  lo  peix  que  ha  enlnten  ell. 
Boca,  encelall.  Os,  ris. 


ENGETAR.  V.  a.  Gomensar  à  tallar  ó  gastar. 
hecentar,  encemUir,  Delíbo,  as. 

ENGETAR8E.  V.  r.  Llagarae  alguna  part  dfl 
cos.  Deceniarse.  Exnlcero,  plago,  as. 

ENGETAT,  DA.  p.  p.  l>eeenlado,  enmisis. 
Delibatus. 

ENGEVADOR.  m.  Polvorí.  Pogoh,  Fulverariíis 
scloppeli  alveolus. )  Qui  enceva  6  eugreixa  ais 
animals.  Cehador.  Ulicii  parandi  artífex. 

ENGEVAMENT.  m.  La  acció  de  eneevir.  ^^ 
badwra.  Illecebrse  immissio,  appositío. 

ENGEVAR.  v.  a.  Engreixar  als  animals.  Okr. 

Gil)o,  sagino,as.  ||  encebar.  |  mel.BmuAHALULl. 

ENGEVARffiB.  V.  T.  CeharH.  Inescarí.  |  Arioe- 

NARSE,  CEBARSE. 

EifGEVAT,  DA.  p.  p.  dbado.  Inescatai;  eiea 
illectus. 

ENGIAM.  m.  Verdura  que  se  sól  menjar  cm, 
com  escarola,  etc.  Bnsalada ,  rvycMs.  Aeelaría, 
orum. 

ENGIAM  AD  A.  f.  ENCIAM.  |  Bspteie  de  bollo,  ó 
panet  de  Mallorca  ,  que  s'  amassa  ab  hrísa^li 
flor,  ous ,  sucre ,  etc.  RollOj  alfistela ,  tolvfiM• 
enciamada.  Placenta,  ae. 

ENGIAMET.  m.  L' enciam  petit  de  Ilatoga,  ó 
'1  planter  de  ell.  Leehugino.  Lactnciila,  m,\\fi 
que's  compon  de  diferentas  herbas  gusiosas.  I0p^ 
lada ,  ensalada.  Acetarium  ex  herbis. 

ENGÍGUGA.  f .  Carta  dirigida  pel  Papa  al  dfro 
pera  donar  à  conèixer  sas  ideas  sobre  algun  puit 
de  doctrina.  Enciclica.  Encíclica,  ae. 

ENGÍGLIGH,  ca.  adj.  cíclich. 

ENGiGLOPÉaoiA.  f.  Ciència  universal;  eocade- 
nament  de  totas  las  ciéncias.  Enetclopedis.  Ency- 
clopedia,  x. 

ENGIGLOPÉDIGH,  GA.  adj.  Lo  que  pertanyi 
la  enciclopèdia.  Enciclopèdica.  Ad  encyclopediíB 
pertinens. 

ENGIGULAR.  V.  a.  etc.  insaculai. 

ENGIMAR.  V.  a.  ter.  Espurgar  6  nekjar  los 
arbres  pel  cim.  bspuroab. 

ENGINTAR.  V.  a.  Enflocar,  adornar  ab  datas. 
Encinlar.  Yittis  ornaré. 

ENGIRIAT,  DA.  ai^.  BucAiGAaAT.  I  BauTi- 

NAT.  2. 

ENGÍS.  m.  Sortilegi.  Hechiso,  MortiUgiOf  eu0r 
to,  Veneficium  ,  ii,  maleficum  carmen.  |  Lo  (fV 
atrau  afalagant.  Hechizo,  lUecebra,  aa. 

ENSiSADORy  A.  m.  y  f.  Qui  encisa.  Eeshiun• 
Ycneficus,  i. 

ENGI8AM.  m.  BNCIAM. 

ENGI8AMENT.  m.  aut.  ENCÍS. 

ENGI8AR.  V.  a.  Usar  encisos.  Hechisar,  Tn^- 
ficiis  inficere,  irrelíre;  incautamentís  nli.  |  Agra- 
dar mòlt  una  cosa.  Hechizar,  emhelesar.  Allicii>< 
is,  incauto,  as.  ||  alivur. 

ENGISAT,  DA.  p.  p.  Hechizaio,  enamarii^• 
Fascino  illígatus,  devinctus. 


ENG 


GàTALJL. 


ENCISO,  m.  Coma,  la  menor  part  del  período. 
Inciso,  coma.  Incisum,  i,  incisió,  nis. 

ENGITABIEBiT.  m.  aat.  enàntíment. 

ENGLAUSTRAR.  V.  a.  Tancar  à  algú  en  un 
claustro.  Enelaustrar,  eneerrar,  Quempiam  claus- 
tro  includere. 

ENCaAüSTRATf  DA.  adj.  Ficat,  tancat  en  un 
claustro.  Enelaustrado.  Claustro  septus,  interclu- 

SU8. 

ENGLAVADURA.  f .  y 

ENCLAVAMENT,  m.  Ferida  que*8  fa  à  las  ca- 
balcaduras  en  las  polas  per  algun  clau  que  pene- 
tra flna  à  la  carn.  Clavadurat  encla/Doiura,  Ex  ela- 
vo  intimè  adaclo  vulnus.  ||  Obra  de  enclavar  la 
artilleria.  Clavadura,  Bellicí  tormenti  oppílatio. 

ENCLAVAR.  V.  a.  Ficar  un  clau  en  las  potas 
de  las  cabalcaduras  fins  arribar  à  la  carn  al  temps 
de  ferrarlas.  Clavar,  enclavar.  Inducenda  solea 
claro  vulneraré.  I  cl4Var  la  AariLLEaiA. 

ENCLAVATf  DA.  adj.  Se  diu  de  la  cabalca- 
dura  que  coixeja  de  resultas  de  la  enclavadura. 
Enelavado,  Claudus. 

ENCLA VILLAR.  V.  a.  Assegurar  ab  clavillas. 
Enelavijar,  Fibulo,  as.  ||  Posar  clavillas  à  la  gui- 
tarra, etc.  Enelavijar,  Chelym  verticulis  instruere. 

ENCLENCH,  CA.  adj.  Malaltís,  faltat  de  salut. 
Enelenqm,  maluco,  enueo,  entecado,  celUnco,  In- 
fínnus. 

ESTAR  E.NGLENCH  ó  EifCLÉNQcis.  fr.  fam.  Estar 
mòlt  delicat  y  faltat  de  forsas.  JEitar  heeho  wi  em- 
pUulo.  iEgra  valeludine  laboraré. 

ENCLIN.  adj.  ant.  lncluiat. 

ENGLINAMENT.  m.  ant.  mcLUlACió. 

ENCUNAR.  v.  a.  ant.  uicLUf  ai. 

ENCLinCH,  CA.  adj .  Lo  que  aparta  de  sí:  's 
diu  entre  'Is  gramàticbs  de  las  veus  que  apoyantse 
al  fi  de  altras  forman  al  parèixer  una  sola  paraula 
ab  ellas;  las  veus  se  y  lo,  per  exemple,  són  enclí- 
ticas  en  las  paraulas  amarse,  donarlo,  EnclUico. 
Encliticus. 

ENCXÒS,  A.  p.  p.  Inchido,  Inclusus. 

ENCLOTAR8E.  V.  Enfonsarse  en  lo  matalàs, 
màrfega ,  etc.  Hmdirse.  Deprimi.  ||  Detenirse  la 
aygua  en  algun  llocb  fondo.  Encharcarse,  Stagna- 

ri. 

ENCLOTAT,  DA.  adj.  Dit  del  terreno  pla  cir- 
cuhit  de  alturas.  HonL• ,  hondonada.  Demissus, 
profundus. 

ENCLÓURER.  V.  a.  Compéndrer ,  posar  una 
cosa  dins  de  altra.  Incluir,  eneerrar,  Includo,  is.  Q 
RODEJAR.  II  Contenir  una  cosa  à  altra.  Incluir.  Gou- 
tineo,  es.  y  Atrapar,  com:  la  porta  li  enclogití  'Is 
dits.  Coger.  Interclndo,  is.  jj  imsertar. 

ENCLÓURER  AL  HiTj.  fr.  Coçer  en  medio.  Medium 
aliquem  tenero. 

ENCLÓURERSE.  V.  r.  ConUnirse.  Gontineri, 
concludi. 

ENCLUIR.  V.  a.  enclóurer. 

ENCLUSA,  f.  Instrument  sobre  del  que's  traba- 


ENC  Ci7 

Han  los  metalls  ab  lo  martell.  ïunque,  ayunqve. 
Incns ,  udis  ,  acmon  ,  nis.  ||  La  de  argenter.  Toi. 
Argentaria  incus.  j|  La  que  es  quadrada.  Maeho. 
Quadrata  incns. 

ENCOBLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  uneix  física  6 
moralment,  com  las  voluntats,  etc.  Encuademaior. 
Animorum  inter  se  coucíliator. 

ENCOBRIR.  V.  a.  EIICÜBRIR. 

ENCODERMAR.  V.  a.  etc.  enquadernar. 

ENCOFRAR.  V.  a.  eniaiülar. 

ENCOIXAR.  V.  a.  Fér  coix  à  algú.  També  s' 
usa  com  recíproch.  Encojar.  Claudnm  facere. 

ENCOIXINADA.  f.  La  porció  de  puntas  que's 
fà  cada  vegada  sens  alsarla  del  patró.  Tendido. 
Retieularum  portio  exemplari  affixa. 

ENCOIXIR.  V.  a.  ENCOIXAR. 

ENCCHADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  encola.  Encolar 
dar.  Glutinator,  is. 
ENCCMJiDURA.  f.  y 

ENCOLAMEirr.  m.  La  acció  y  efecte  de  enco- 
lar. Encoladura,  encolamiento.  Conglulinatio,  nis. 

ENCOLAR.  V.  a.  Apegar  ab  ayguacuyt  ó  cola: 
donar  cola  al  paper.  Encolar.  Glutino,  as. 

ENCOLAT,  DA.  p.  p.  Eneolado.  Glutine  coo- 
nexus. 

ENCOLERISAMENT.  m.  UA. 

ENCCMJBRIMAR.  V.  a.  Enfallonir  ó  fér  posar 
coléricb.  També  s' usa  com  recíproch.  Encolerizar. 
Irrito,  as,  alieni  iram  movere. 

ENCOLERiaAT,  DA.  p.  p.  Eneolerizado.  Ir- 
rita tus. 

ENCOLPAR.  V.  a.  CULPAR. 

ENCOLXADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  encolxa.  En- 
tokhador,  estofador.  Goelator,  is. 

ENCOLXAR.  V.  a.  Posar  algun  contrafort  ab 

llana,  cotó  ó  seda.  Àcokhar  ,  colchar ,  estofar.  La- 

nam,  gossypium  ant  sericum  inter  telas  inducore. 

11  nàut.  Forrar  los  caps  ó  cordas.  Encolekar.  Tego, 

is. 

ENCOLXAT,  DA.  p.  p.  Colchado ,  aeolckado. 
Lana,  etc.  munitus. 

ENCOMANADA,  f.  La  pensionista  de  un  con- 
vent, coMegi,  etc.  Educanda.  Educanda,  ee. 

ENCOMANADÍS,  SA.  adj.  Lo  que  fàcilment  s' 
encomana.  Pegadizo,  contagioso.  Contagiosus,  pes- 
tifer. 

ENCOMANAR.  V.  a.  Encarregar  à  altre  algu- 
na cosa  peraque  cuyde  de  ella.  Encomendar.  Com- 
mendo,  delego ,  as.  ||  Comensar  à  clavar  ó  lligar 
alguna  cosa  sens  estarho  perfectament.  Apuntar. 
Leviter  effigere.  jj  Comunicar  algun  mal.  Pegar. 
Communico  ,  as.  ||  Comensar  à  col•locar  alguna 
cosa  interinament ,  com  eralyastar  lo  que  s'  ha  de 
cosir,  etc.  Apuntar.  Obiter  insuere,  etc. 

ENCOMANAR8E.  V.  r.  Entregarse  en  mans 
de  altre  y  fiarse  de  sòn  amparo.  Encomeniarse. 
Sese  alicui  in  clientelam  commendare. 

ENCOMANAT,  DA.  p.  p.  Encomendado,  pega- 
do.  Commendatus. 


Ci8 


ENC 


DICCIONARI 


ENC 


ENGOMANDA.  f.  engomenda.  ||  encomenda  del 

ÀNIMA. 

ENGOMBRAT,  DA.  adj.  ant.  embrassat. 
ENGOBIBRAR.  V.  a.  ant.  apurar  ,  dbsbgae, 

SEGAR. 

ENGOMENDA.  f.  Dignitat ,  territori ,  lloch  y 
rendas  que  en  las  ordes  militars  se  dóna  à  alguns 
caballers.  Enc^mienda,  Eqüestre  beneficiam. 

ENCOMBiiDA  DEL  ínima.  La  súplica  de  la  iglésia 
pel  qai  està  en  la  agonia.  Reeomendaeion  del  alma. 
Animee  commendatio. 

DIR  LA  BlfCOVENDA  DEL  JLnIMA  fr.  AJUDAR  i  BÈ 
MORIR. 

ENGOMEBfDAGiÓ.   f.  ant.  BIfCiRRBCH  ,  RBCO- 

ME5DAGIÓ.  g  pi.  Recados ,  memórias.  Eneomiendas. 
Commendatio,  salutatio,  nis. 

ENGOm.  m.  Alabansa.  Eneomio.  Encomíum, 
ií,  laas,  dis,  landatio,  nis. 

ENGOMOÀSTIGH,  GA.  adj.  Lo  que  alaba  6 
conté  alabansa.  Encomidslico.  Laudatibus ,  lauda- 
tori us. 

ENGONADURA.  f.  y 

ENGONAMENT.  m.  Rencor,  mala  voluntat. 
Eneono.  Malevolentia,  ». 

ENGONAR.  V.  a.  ant.  endantar.  ||  Donaria 
primera  llet  à  una  criatura.  Haeer  la$  entrana$  d 
una  criatura.  Primum  lac  recens  nalo  pnebere.  | 
Posar  al  nat  de  poch  cosas  dolsas  al  paladar,  pera 
({ue  ab  aquell  sabor  s' aficione  al  pit.  Paladear, 
Recens  nati  pueri  palalnm  melle  mulcere. 

ENGONATy  DA.  adj.  ACOSTUMAT,  AVESAT. 

ENGONGIT,  DA.  adj.  APOCAT. 

ENGONTINENT.  adv.  Al  instant.  IneontenenU, 
incontinente,  desde  luegOy  sin  dilacian.  lUicò. 

ENGONTORN.  m.  CONTORN. 

AL  ENCONTORN.  m.  adv.  Al  rededor,  eiMontomo. 
Circüm,  circà,  in  orbem. 

ENGONTRA.  f.  ant.  ENCONTRE,  y  GRUSAT,  PA- 
RATGE. II  m.  adv.  ab  oposició.  Encontra,  por  el  conr 
Irario,  encontradamenU.  Contrariè. 

ENGONTRABLE.  adj.  Lo  que  s'  encontra  ab 
altra  cosa.  Encontrable,  Ópposilus. 

ENGONTRADA.  f.  CONTORN ,  COMARCA.  II  ant. 
Call€y  carrera.  Callis,  is,  via,  ». 

ENGONTRADARIENT.  adv.  m.  Ab  oposició  y 
contrarietat.  Opuestamente ,  encontradamenU.  Per 
opposilum. 

ENGONTRADiSy  A.  adj.  Lo  que  s' encontra 
ab  altra  persona  ó  cosa.  Encontradizo.  Obvius. 

PERSE  ENCONTRADÍs.  fr.  Buscar  à  algú  sens  sem- 
blar que  's  fassa  de  intent.  Hac^rse  encontradizo. 
Alicui  in  obvio  esse. 

ENGOVITRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  encontra. 
Hallador.  Inventor,  is. 

ENGONTRAMENT.  m.  ant.  encontre. 

CNGONTRAR.  v.  a.  Trobar.  Ballar,  eneantrar, 
liivtMiio,  repcrio,  is.  y  Topar  ab  algú.  Eneontrar. 
^iii'iii  obvium  fieri;  aliquem  oilendere,  nancisci. 
\\  ^  II.  ant.  DONAB  UN  encontre. 


ENGONTRARI.  m.  adv.  BNCONTIA.  t. 

ENGONTRAR8E.  v.  r.  GoDOóirerjiuitaseDii 
mateix  lloch  dos  ó  mès  personia.  Aieoafr•m. 
Concurro,  convenio ,  is.  |  Opoaane,  eueBÍitine 
algú  ab  altre.  Encontrarse.  loimicíti•m  ooaCnke- 
re.  0  Pegar  algú  ó  alguna  cosa  ab  altn.  Choett, 
eneontrar.  Offendo,  is.  Q  Parlant  de  opíaíoM,  pen- 
sar de  diferent  modo.  Ditcordar^  aneoiilrarM.  C»- 
natibus  obviam  ire.  |  Gonformarse  las  volootaliy 
genis.  Eneontrane.  Gongredíor,  erís.  |  nàut  I6i- 
rerse  las  onadas  en  dos  direceions  opoidai.  A- 
contraru.  Cursu  inverso  revolvi. 

Elf GONTRAT,  DA.  p.  p.  Ballado,  «Moalrdi. 
Repertus,  inventus.  |  adj.  Opoaat.  Bumund».ldr 
versus,  oppositus. 

ENGONTRE.  m.  La  acció  y  efecte  de  eaeoi- 
trar  à  altre.  Eneuentro.  Occursatio,  dís.  |  Gopie 
una  cosa  que  *s  troba  ab  altra.  Aietiailro,  crn»- 
tron,  topetony  tropezon,  ekofne,  Gollísio,  iiíi.| 
Desgràcia  impensada.  Azitr,  coulrttiiiiiifa.  Rm- 
num,  i,  infortunium,  ii.  |  Riefriegaf  rteumUn, 
Conflictus,  i,  Certamen,  is. 

DONAR  UN  encontre,  f .  TopaT  1U1  ab  altre,  npi 
eneontrar.  Obviam  ire. 

EIXIR  AL  bncontrb.  fr.  SoUf^  ír  ei  lewMi».  * 
Occurro,  is,  obviam  ire. 

EifGOPLAR.  V.  a.  Lligar  una  ctbeUariaà^ 
tra  pera  que  vajan  las  unas  detràa  de  las  alM 
Beatar.  Bestias  religare. 

EN GORAHENT.  m.  La  obra  de  encerameitv. 
Encoramento,  eneoramiento^  corúmentOj  moormm 
tado,  Coagmentatio,  nis. 

ENGORAüENTAR.  ▼.  r.  Bntre  coBstractM 
de  naus  unir  dos  pessas  per  medi  de  penn  d  di- 
villas  clavadas  en  direcció  à  Y^gadas  oblU|M,yi 
vegadas  perpendicular.  Encorammlar,  eoraacRlir, 
ensamhlar.  Goagmento,  as. 

ENGORAR.  V.  a.  ant.  donar  cor. 

ENGORAT.  p.  p.  animat,  «NCIVAT,  BIAlllfi 

ENTUSSIASMAT,  EMPENTAT. 

ENGORATJAR.  V.  a.  Donar  coralge,  aninir. 
Encorajar,  dar  coraje.  Imflammo,  as. 

ENGORATXAR.  V.  a.  Posar  lo  tabaoo,  etc  « 
coratxas.  Encorachar.  In  coraceo  sacco  eoUocan* 

ENCORBAR.  V.  a.  etC.  ENCORVAR. 

ENGORDAR.  V.  a.  Lligar,  forrar  de  eordi. 
Ensogar.  Restibus  ligare.  |  Posar  cordaa  als  iostri- 
ments  músichs.  Encordar.  Nervis,  fídibns  instne- 
re.  II  Ab  espart.  Ensirar.  Spartos  opereiilo  tegere. 

ENGORDAT,  nA,  p.  p.  Eneord^,  eiiMfià. 
Chordis  instructus. 

ENGORDI.  m.  Tumor  que  *s  forma  en  Y  $mh 
nal  y  proceheix  del  mal  gàl•lich.  Jnearéiú.  Pua- 
cella,  ae. 

ENGÓRDIGH,  GA.  adj.  Se  diu  de  la  müski 
pràctica,  etc.  que  usa  de  instruments.  AioMíct. 
Enchordicus. 

ENGORDILLAR.  V.  a.  Posar  cordills,  lUgtf 
ab  ells.  Encordelar.  Funibus  inMrueret  vírcíiv• 


ENG  GATàU. 

ENGOBDONAm.  V.  a.  Posar  cordons  à  algana 
cosa.  EneoriafMff  eehar  eordones,  Resticolis  ins- 
truere.  |  Tòrcer  à  modo  de  cordó.  Bneardonar. 
Instar  resticali  obvolvere. 

ElfGOSDONAT,  DA.  p.  p.  Adornat  ab  cor- 
dons. Enewdanaào.  Tonüís  instmctus. 

ENGOSPOBAR.  Y.  a.  iNCoaroiAE. 

ENGOMIALAR.  V.  a.  Ficar,  guardar  en  lo 
corral  lo  bestiar.  Acorralar,  incorralar.  Oreges  in- 
tra  septa  concludere.  |  v.  a.  nànt.  Maniobrar  de 
tal  manera  contra  nn  bnch  enemich  que  no  li  que- 
do més  recnrs  que  '1  de  rendirse  6  varar  en  la  coe- 
ta.  Acorralar.  Cogo,  is. 

ENGORRALAT,  DA.  p.  p.  Acorralaio,  eneor• 
ralado,  Intra  septa  conclnsns.  |  met.  Se  diu  de  al- 
gú que  no  té  que  respóndrer.  Acorralado,  aiolkh 
do.  A  liqüis  in  angnstias  redactns. 

ENGORBEGCT,  DA.  p.  p.  llfCUlS. 

EltGÓRRER.  V.  a.  iNCÓiaia. 

EWCOBHIliEWT»  m.  llfCUlllinifT. 

BNCoaimiiT  DE  PBNA.  La  acció  de  incórrer  en 
ella.  Ineunúm,  tneurrimiento  de  pena,  Pcsne  in- 
cnrsns. 

ENGOETAm.  T.  a.  BMBEUIXAl,  BNCAIITAR. 

ENCORTASAE.  V.  r.  coktarsk. 
ElfCSOETAT,  DA.  p.  p.  COETAT. 

ENOORTDl AB.  V.  a.  Posar  cortinas,  adornar 
ab  ellas.  Encortinar.  Velis,  cortinís  instroere. 

ENGOBTINAT,  DA.  p.  p.  Encortinado.  Corti- 
nis  orna  tos.  |  m.  cortinatgb. 

ElfGOBVADUBA.  f.  V  estat  de  nna  superfície 
ó  de  nna  línea  que  s' aproxima  mès  ó  ménos  à  la 
forma  de  un  arch,  com  las  bncoetadubas  de  las 
costellas,  etc.  Eneorvadura,  Curvatura,  m. 

ENGOBVAMENT.  m.  La  acció  de  encorvar  ó 
encorvarse.  Eneorvadwra,  eneorvamietíio,  torcimienr 
to,  dobladwra.  Curvatura,  ». 

ENGOBVAB.  V.  a.  Doblegar,  tòrcer.  Eneorvar. 
Curvo,  as. 

ENGOBVABSE.  V.  r.  Acotarse,  lórcerse.  J?ti- 
corvaree,  Incurvesco,  is. 

ENGCMVAT,  DA.  p.  p.  Sncorvado»  Gurvatus. 

ENGOTONADA.  f.  Tela  de  cotó  ó  lU  ab  fondo 
llis  y  flors  teixidas.  Cotonada.  Gossypina  tela  va- 
riegata. 

ElfGOTONAB.  v.  a.  Farcir  de  cotó.  Aeolehar. 
Gossypio  infarcire. 

ENGOTQNAT,  DA.  p.  p.  Acokhado»  Qossypio 
fartos,  pulvinatus. 

EIVGOTXAB8E.  v.  r.  Pujar  al  cotxo.  MoiUar 
en  el  coche ,  tomar  el  coche.  Rhedam  conscendere. 

ENCBA8SAB.  Y.  a.  ESPESSIR. 
ENGBEIXAB.  V.  a.  ENGREIXAR. 

ENGBE8PADOB.  m.  ant.  Ferros  de  crespar. 
Enerespador.  Calamistrum,  i. 

ENCBESPAMENT.  m.  La  accióde  encrespar. 
Encrespadwra,  Crispalio,  nís.  ||  ant.  Caragol  dels  ca- 
bells. Ai^o.Bostrychus,  cincínnus,  i,crispatio,nÍ8. 

^AB»  V.  a.  GRESPAl. 


ENG  629 

Y.  r.  met.  Alterarse  las  pas- 
sions del  animo.  Eneresparte.  Irrito,  excito,  as, 
accendo,  is. 

ENGBE8PAT|  DA.  p.  p.  CRESPAT. 

ENGBESTABns.  Y.  r.  Alsar  los  aucells  la 
cresta  en  senyal  de  ufona.  Enerettari$é  Cristam 
erigere. 

ENGBEUAMENT.  m.  La  acció  de  encreuar. 
Cruzamiento,  enorvee.  Decussatio,  nis. 

ENGBEüAB.  Y.  a.  Atravessar  una  cosa  sobre 
altra  en  forma  de  creu.  També  s*  usa  com  recí- 
procb.  Cruzar.  Decusso,  as;  aliquid  decussatim 
implicaré. 

ENGBEUAT,  DA.  p.  p.  Cruzado.  Decussatus. 

I  Joch  en  que  's  forma  una  creu  ab  dos  agnllas, 

moventlas  ab  la  ungla  sobre  un  pla.  Ai^lerts, 

crucillo.  Acicularum  ludus  cmcis  formam  efficien- 

tium. 

ENCBimiiAB.  Y.  a.  etc.  ACElMIflAR. 

ENGBOAB.  Y.  a.  ant.  encreuar. 

ENCBOSTAMENT.  m.  Obra  de  encrostar.  M- 
cruetaeion,  encostradwra.  Incrustatio,  nis. 

EFICBOSTAB.  Y.  a.  Cubrir  de  crosta  alguna 
cosa.  Encoitrar.  Incrusto,  as. 

EFfGBOSTATy  DA.  p.  p.  Encottrado.  Incrus- 
tatus. 

ENGBUELIB8S.  Y.  r.ant.  Bnforismarse,  aban- 
donarse  à  la  ira.  Enoruileeeru,  enerudeeorH,  Bac- 
chor,  aris,  fi^deo,  es. 

ENGBUILLADA.  f.  ant.  crüsat.  t. 

ENGBU8GAB.  Y.  a.  Aumentar,  agravar  algu- 
na cosa.  Agradar,  reerecer.  Amplifico,  as,  adaugeo, 
es. 

ENGUBAB.  V.  a.  ant.  Ficar  à  un  reo  per  càs- 
tich  en  una  bóta  ab  un  gall,  mona,  gos  y  escorsó, 
y  llansarlo  al  mar.  Eneuhar,  In  culeum  insuere. 

ENGUBELLAB.  Y.  a.  Posar  la  Tíjbà  en  lo  cu- 
bell. Meter  la  ropa  en  el  cuezo.  In  fidilem  scute- 
llam  injicere. 

ENGUBEBT,  A.  p.  p.  Dissimulat,  misteriós. 
Oculto,  encuhierto,  Teclus,  clausus. 

ENGUBEBTAMENT.  adv.  m.  Ocultament,  se- 
cretament. Encubieitamente.  Tectè,  opertò,  clam 
secretò. 

ElfGUBEBTAB.  Y.  a.  Cubrir  ab  panyos  ó  bt- 
yela  negra  'Is  caballs,  en  demostració  de  dol. 
Encubertar.  Stragulis  cooperire. 

ENGUBEBTAT,  DA.  p.  p.  ant.  Eneuhertado. 
Stragulis  coopertus. 

ENCUBBIDOB,  A.  m.  y  f.  Qui  encubreix.  Ai* 
eubridor,  Celator,  is. 

ENGUBBIB.  Y.  a.  Ocultar,  no  manifestar  algú- 
na  cosa.  Enc%ibrir.  Celo,  convelo,  as. 

ENGUOIMENT.  m.  Falta  de  animo,  de  eq[»erit. 
Encogimiento.  Pusillanimítas,  timiditas,  atis. 

ENCUOIB.  Y.  a.  Arronsar.  També  s' usa  com 
reciprocb.  Eneoger.  Contraho,  is,  coarto,  as. 
^BNGUGIBSE.  v.  r.  Sér  curt  de  geni.  Eneoger^ 
se.  Timiditate  laboraré. 


630 


END 


DICaONARI 


END 


ENGUOIT,  DA.  p.  p.  EncogUo,  Contractiu. 

ENGUIXDfAT.  adj.  A  manera  de  coixi.  Almo- 
hadadOf  almohadillado,  Pnlvini  figuram  exhibens, 
palvinatus. 

ENGULLIMENT.  m.  ant.  BüCUGniBliT. 

ENGULUR.  V.  a.  KlfCUOlR.  I  gullir,  ebcull». 

ENGULUT,  DA.  adj.  Temerós.  CortOf  eMogUo, 
Yerecandos,  timidus. 

ENGULPAft.  V.  a.  ant.  gulpae. 

ENGIllfT•  m.  Lo  aello  ó  motllo  ab  que  b'  enca- 
nya  la  moneda.  Cimo.  Monetaríus  typos.  J  Impres- 
sió ó  senyal  que  deixa  4  moiUo.  Ctmo.  Yesti- 
giam,  ii. 

ENGUNTAGIÓ.  f.  ENCUNY,  t. 

ENGüHYADOm,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  encanya. 
Aewiúdor.  Gasor,  is. 

ENGUlfYAMENT.  m.  bncunt.  t. 

ENGUBfYAB.  V.  a.  Imprimir  lo  sello  en  la  mo- 
neda. Acunar,  eneuiiarj  euiiar,  Pecunias  feriré,  pro- 
cudere. 

ENCÜTRAR.  Y.  a.  ant.  Gabrir  ab  eayro.  an- 
corar. Gorio  tegere,  obducere. 

BNCUTEAE  LAS  NAUS.  Resguardar  abcuyro  sòn 
casco  pera  '1  combat.  Eneorar  la$  naves,  Navibos 
corio  obdvcerew 

ENGUYRABSAB.  V.  a.  Posar  ó  vestir  la  coras- 
sa.  Armar  i$  eoraza.  Lorico,  as. 

ENGÜYRAMAT,  DA.  p.  p.  Eneorazado.  Lori- 
catus. 

ENDAOAE.  V.  a.  APAEBLLAE,  COMPÓNDEBE,  EN- 
DEESSAR. 

ENDANYAB.  V.  a.  Posar  de  pitjor  qualitat  la 
llaga  ó  ferida.  També  s'  usa  com  recíproch.  Enco- 
nar,  encrudecer.  Exulcero,  as. 

ENDANYATyOA.  p.  p.  i?fu;oitado.£xulceialus. 

ENDARBERA.  adv.  11.  y  t.  Alrús^  arredro,  A 
tergo,  relrò,  ponè. 

ANAE,  QUEDAE  ENDAEEEEA.  fr.  No  saber  tan  com 
altre.  Qutdarse  atras,  Parum  ingenio  pollere.  |  No 
desocupar  los  negocis  ó  lo  que  s*  ha  de  fér.  Atra- 
sarse.  Cesso,  as. 

FEESB,  TIEAE8E  ENDAEEEEA.  ff.  HOCerU  alfài.  Re- 

Uròagi. 

QUEDAESE  ENDARRERA,  fr.  Qui  VE  cn  companyÍE 
de  altres,  no  conseguirlos  caminant.  Bezagarse, 
reirasarse,  Retrò  linqui ;  extremum  occupare. 

TORNAR  ENDARRERA,  fr.  Faltar  à  la  paraula  ó  pro- 
mesa. Volverse  atrds.  Dictis  non  stare.  I  Retrocedir 
pel  mateix  camí  que  s*  havia  fét.  Detandar  h  an- 
dado,  wlvir  alrài.  Viam  remetí  ri. 

ENDARRERIATGE.  m.  ant.  Atràs,  deute  en- 
darrerit. Atraso,  Reliquatio,  nis. 

ENDARRERIMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de 
endarrerir  y  endarrerirse.  Atraso.  Retardatio,  pro- 
crastinatio,  nis. 

ENDARRERIR.  V.  a.  Destorbar  à  altre  sa  for- 
tuna. També  s'  usa  com  reolproch.  Atrasar.  Obsto, 
as.  I  Detenir  la  execució  de  alguna  cosa.  També  s* 
usa  com  recíproch.  Airasar.  Procrastioo ,  as. 


ENDARRERITi  DA.  p.  p.  AlTOM^.  Prapedi- 
tus.  g  m.  pi.  La  nnida,  pensions  de  censos,  eci- 
sals,  etc.  deixadas  de  pagar  eo  lo  degut  tei^i. 
Airasadoi,  caidos.  Non  peraoluü,  inaoliiti  raddÜR 

ENDATrAr.  ady.  11.  y  t.  muiUMà. 

TORNAR  LA  PARAULA  BNDATEÍ8.  fr.  TOBIIAE  BSMI- 

EEEA.  1. 

ENDAUAT,  DA.  adj.  Oaamit  de  danstéo- 
cachs.  Ei^aqweado.  Tesseratot. 

ENDAVALLADA.  f.  DAVALLADA. 

EBIDAVANT.  «dv.  U.  AdeUmü.  Ullrà.  |  adv.  L 
Desprès,  en  lo  venider.  AdiUuUe,  m  adélmu.  Jan 
indc;  post  haec ;  in  posterum.  |  loc.  ab  que  i*ei- 
cita  à  algú  à  que  prosseguesca  en  lo  comeMit  6 
no's  detínga  per  algun  reparo.  Aielonfs.  Age,  ^t• 
dum. 

PASSAR  ENDAVANT,  fr.  Procebír  à  una  oomitin. 
Ir  delanie,  Praecedo,  is.  U  No  partrae  6  detasine 
per  algun  reparo.  Posar  deUnie.  Baud  retiaeri 
quominus.  ||  No  interrómprerse  *1  cnra  ó  exenrió 
de  algun  negoci,  assumpte  etc.  Posar ^  ir  dikMU. 
Haud  cessaré.  ||  met.  Excedir  à  algú.  Adelwi^t 
adelantarse,  eckar  d  alguM  la  piena  eaeiiiia.  Pne- 
80,  praecello,  is.  ||  Proseguir,  continuar  alguna  co- 
sa. Llevar  adelanu  alguna  eosa.  Ulteriús  prodice 
re.  II  Passar  de  tractar  una  espècie  à  tractarae  al- 
tra. Paiar.  Ad  aliud  sermonem  converlere. 

DE  AQUÍ,   6   DE    ALLÍ   ENDAVANT.  loC.    J^OfriA 

adelanle,  £xindè. 

NI  ENDAVANT,  NI  ENDAEEEEA.  loC.  fun.  Sb  (pB!* 

expressa  que  no  té  curs  alguna  Goaa.  Ni  ütfiu,  m 
adelanu,  Gessat  omninò . 

ENDEBADES,  aov.  debades. 

ENDEBLE,  A.  adj.  Di^bil,  delicat.  Se  dialait 
del  animo  com  del  cos.  Eadeble,  mòrtída,  dettca^* 
deleznable.  Debilis,  languidus. 

ENDEGAGONO.  m.  geom.  Figura  de  OBieàB- 
guls.  Endecdgono.  Endecagonus,  i. 

ENDEGA88ÍL-LABO.  adj.  De  ouze  sil-!aliK 
Endecasilabo,  Hendecasyllabus,  L 

ENDEGE1IIP8.  m.  endessemps. 

ENDEFÉ8.  m.  ant.  eoig,  oeat.  |  TDiiTO,fiao^ 

SEE. 

ENDEFORA.  adv.  II.  À  fa  pofte  de  o/iura.  Fo- 
ràs. 

ENDEMÀ,  adv.  t.  Dia  següent.  £<ofradM,Wdi< 
siguienu,  el  dia  despues,  Grastina  dies;  postridiè. 

ENDERIABIA.  adv.  m.  endesmabu. 

ENDÉBflGH,  CA.  adj.  S'  aplica  al  mal  òni- 
laltiaque  *s  pateix  en  un  pafs,  y  es  com  prep*  (1' 
ell.  Endémieo.  Endemicus. 

ENDEMITJ.  adv.  Fins  que.  Haita  f«e.  Dq» 

diun.  H  ENTREHITJ,  ENTEETANT. 

ENDEMONIAD ADIENT.  aÚT.  m.  DíuMi^ 
menle,  furiosamente,   Diabolicè,   furiosè. 

ENDEMONIADURA.  f.  DIABLÜEA. 

ENDEMDNIAR.  V.  a.  Inlrodnbir  los  à\w»^ 
dins  del  cos  de  una  persona.  Enéemimior,  lif^f^- 
endiahlar,  Doemonem  in  aliquem  immíUeiv. 


WD  CktkLk." 

ENDEMONIABSE.  V.  r.  Irrilaree  fortament. 
Dar$€  al  iiahlOf  d  Barrahdif  4  Satanàs.  Pm  ira  fn- 
rere. 

ENDEMOIOAT,  DA.  adj.  Podsebit  del  dimoni. 
Endemmiado,  Fanaticns,  doBraoniacns.  ||  Mòlt  per- 
vers, dolent.  Endemaniado.  Seeleratissimns.  Q  Sn- 
mament  irritat.  Dado  al  diahlo,  d  Barrahúi.  Fr» 
ira  fnrens.  I  BriBKQtJnNO. 

i  LA  BNDBiiomADA.  m.  adv.  Sens  orde,  ni  concert. 
A  la  diabla.  Yiolenter,  nnllo  ordine. 

EVIDENT,  m.  ant.  Hidignaeion,  Stomaefaos,].  | 

DESDENY. 

ENDERGOB  Ó  ANDERGOfl.  m.  *pl.  Trastos 
inútils.  Caehwaehei,  Inutilis,  vilis  snpellex. 

ElfDERBERA.  adv.  1.  y  t.  ElfDARBBtA. 

ENDERROGADOR,  A.  m.  y  f.  Qni  enderroca* 
DestruidoTf  asolador.  Eversor,  is. 

ENDERROGABIENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
enderrocar.  Demolmon,  dertiho.  Eversio,  demoli- 
tio,  nis. 

ENDERROCAR.  V.  a.  Tirar  à  terra,  nerrooar, 
demoler,  derribar,  arruinar.  Disturbo,  as,  dimo, 
is,  à  fnndamentís  evertere.  H  v.  n.  Gànrer  à  terra 
alguna  cosa.  Derrocar,  Ruo,  is. 

ENDERROCAT,  DA.  p.  p.  Derrocada,  demoU- 
do,  Dímtns. 

ENDBRROCH.  m.  Rana.  Rifio,  easeoU,  eseom- 
hros,  Radus ,  eris. 

ENDBmAMA•adv.  m.  Massa,  sobrant.  Demà- 
siadamente,  en  demasia.  Salis  snpersque,  nimis. 

ENDESMEMPM.  adj.  PLEGATS,  JUNTS.  ||  adv.  m. 
Juntament.  De  eamwM,  jwntamente,  Unà,  pariter, 
simnl. 

ENDETRÀ8.  adv.  11.  detrIs. 

ENDBTXA.  f.  Canso  trista.   Eaiieka,  Fnnebre 


carmen ;  neni»,  amm. 

ENDETXAR.  V.  a.  ant.  Comtat  endeckoi.  Ca- 
neo,  es,  ere. 

ENDEUTAR,  v.  a.  Empenyar,  fér  contrànrer 
dentes  à  algú.  Ideudar.  Aliqnem  sre  alieno  im- 
plicaré. 

ENDEüTARME.  V.  r.  Contrànrer  éuàm.  ideu- 
darse,  endeudane,  entramparn,  Alino  sre  op- 
primi. 

ENDEUTAT,  DA.  p.  p.  Àdevdttdo.  i£re  alieno 
oppressQS. 

ENDEVANT.  adv.  11.  y  t.  ENDAVANT. 

ENDEVt.  m.  Qni  endevina.  Adivino,  a§intro. 
Mantes,  8b,  dívinns,  i. 

ENDEVINACIÓ,  f.  Anunci  de  lo  venider.  Aii' 
vinaeion,  adivinamientOy  admnaiMa,  Divinatio,  vt* 
ticinntio,  nis. 

ENDEVINADOR,  A.  mi  y  f.  Qui  endevina. 
Adivinadory  adivino,  agorero,  Divinator,  vates,  is. 

ENDEVINALLA,  f.  Equívoch  difícil  de  deii- 

frar,  ó  penetrar.  AcerújOy  acertajo,  admMJa,  mlt- 

vinamay  quieicosa,  enigma,  enigma.  Us,  nodns,  i. 

H  Predicció.  Adttnnoeton,  predkekm,  p'(mó$tko.  Oi- 

vinato,  nis. 


ENB  6S1 

ENDEVINAMENT.  m.  ENDEVmACló. 

ENDEVINAR.  V.  a.  Pronosticar  lo  veoider.  Adi- 
vinar,  jtronostiear,  predecir,  profetizar.  Divino,  ai, 
prassagio,  is.  I  Conjecturar  lo  que  ha  de  venir. 
Adivinar,  iEnigmatis  sensnm  assequi.  ' 

ENDIVINATORI,  A.  adj.  Lo  que  pertany  al 
art  de  endivinar.  Divinatorio,  Ad  divinationem 
pertínens. 

EBUNBVINATRE.  m.  ENDEVINABOa. 

ENDIABLADA.  f.  Festeig,  funció  jocosa.  Sn^ 
diahlada,  Larvatorum  inordinatus  concnrsus,  stre- 
pitns. 

ENDIABLADDRA.  f.  DIABLUIA. 

ENDIABLAR.  V.  a.  ENDEMONIAE. 

ENDIABLAT,  DA.  p.  p.  BNDBifONiAT. 

ENDIASTRADURA.  f.  DIABLOBA,  BNTatVAUA- 
DURA. 

ENDIARTRAT,  DA.  adj.  BNTBBMALUT.  II  BNBS- 
MONIAT.  3. 

BSTAB  ENDiASTRAT.  fr.  Estar  mòlt  irritat,  inflar 
dado  al  diahlo,  Yaldè  iratum  esse. 

ENDIA8TREJAR.  V.  n.  BNTlBMALIAUa. 
ENDICI.  m.  INDICI. 
ENDIMONIAT.  adj.  BNDBMONIAT. 

ENDINS  Ó  ENINDNTRE.  adv.  11.  En  V  interior. 

Adentro.  Intrò,  intus. 

endívia,  f.  ter.  BSCABOLA. 
ENDOCTRINAMENT.    m.    ant.    BNSENTARSA, 

INSTRUCCIÓ. 

ENDOCTRINAR.  V.  a.  ant.  ADOcraiifAB. 

ENDOGALAR8E.  V.  r.  EMPENYARSE. 

ENDOLAR.  V.  a.  Cnbrir  de  dol.  Bnlmmr,  Fme- 
bri  veste,  apparatu  cooperire. 

ENDOLAT,  DA.  p.  p.  Enhtado,  Punebri  veste 
coopertus.  I  adj.  Vestit  de  dol.  Enhtad».  Atratus. 

ENDOLSAIR.  V.  a.  ant.  y 

ENDOLMIR.  V.  a.  Fér  dolsa  algoM  cosa.  Aéal" 
zar,  enduhar,  dulzorar,  dulcificar,  Edulco,  as. 

ENDOIJÍIR8E.  V.  r.  Bndulzarse.  Dnlcesoo,  is. 

ENDOJLfllT,  DA.  p.  p.  Enéü^ado,  aiulzaéé. 
Ihilcatus. 

ENDORMUCARSE.  ▼.  r.  Qnedarse  algé  mMJ 
adormit.  Trasponerse,  dormitar,  adormitane,  ador^ 
meeeree.  Dormito,  as. 

ENDORROSCAT,  DA.  p.  p.  Ad^fmmdOy  M^ 
pHe$to,  aiormitado,  DormitatuB. 

ENDÒS.  m.  Yale  escrit  al  detràs  de  nna  lletra 
de  cambi  pera  cediria  à  altre.  Jnubio,  siularso. 
Syngraph»  rescríptio.  |  pron.  ant.  endubs. 

ENDOMKAR.  Y.  a.  Posar  1*  endés  à  una  lletra 
de  cambi.  Endoiar.  Syngrapbam  rescribere. 

ENDOYNA.  adv.  m.  »ra  aquí  en  allí. 

FéR  ANAR  BNDOTNA.  OXpr.  fam.  FÉR  ANAl  MBA 
AQUÍ  EN  ELlI. 

EBiDIUkPAR.  V.  n.  hm.  Menjar  mòlt.  JS>iiièii- 
ehar,  Deglutio,  is. 

ENDRÉB.  m.  Gompostura,  adorno.  Aéerezo,  aU- 
fio,  Goncinnatío,  nis.  |  RÉeimiN,  gobbrn,  niRBCciè, 

GUIA. 


632 


ENB 


DIGCIONABI 


ENF 


ím  f.  ant.  DMBCGIÓ,  MDIGATÓIU. 

CNDRE88ADOR,  A.  m.  y  f.  Qai  endressa. 
Compamior,  Compositor,  is. 

ENDRESSABfENT.  m.  ant.  La  acció  de  endres- 
sar.  Compostwra.  Ordinatio,  nís.  ||  ant.  direcció^ 

DEDICATÒRIA. 

ENDRESSAB.  V.  a.  Compóndrer,  posar  bèóen 
orde.  Componer,  aderezar,  asear.  Dígero,  is.  ||  Di- 
rigir, encaminar  à  algan  fi  ú  objecte.  Enderezar. 
Dirigo,  is.  y  ant.  Ordenar,  disposar.  Bnderezar. 
Ordino,  as.  y  ter.  manllevar,  deixar  prestat.  | 
ant.  dedicar. 

ENDRE88AT,  DA.  p.  p.  Enderezado,  eampues- 
to.  Ordinatas,  digestus.  y  adj.  Curiós.  Àseado.  Ni- 
tidns. 

ENDmEflSERA.  f.  ENDRET,  PARATGE. 

ENDRET.  m.  Paratge,  lloch  cert.  Paraje,  st(to, 
fuesto.  Locns,  i,  regió,  nis.  y  La  cara  palida  de  al- 
guna cosa.  BaZf  cara,  derecho,  Facies,  ei. 

AL  ENDRIT  DE  ALGÚ  Ó  DE  ALGUNA  GOSA.  m.  adv. 
anL  EN  ORDE,  RESPECTIVAMENT,  RELATIVAMENT. 

ENDRIAGH.  m.  Mónstruo  mitológich  ó  fabulós, 
compost  de  formas  humanas  y  de  las  de  vàrias  fe- 
ras.  Endriago.  Multiforme  monstrum. 

ENDROPraSE.  V.  r.  Tornarse  dropo.  Empere- 
zarse,  Repígror,  aris. 

ENDROPIT  9  DA.  p.  p.  Emperezado.  Repi- 
gratus. 

ENDÚGIE8.  f.  pi.* ant.  tréquas. 

ENDUE8.  pron.  ant.  imòof,  ambas;  ambos  d 
do$j  ambas  d  dos.  Ambo. 

ENDORAR.  V.  a.  Economisar,  escasejar  lo  gas- 
to. Endurar.  Sumptus  moderaré;  sumptibus  par- 
cere.  y  dejunar. 

ENDURAYR  Y  ENDURETZIR•  V.  a.  ENDU- 
RIR. 

ENDURIMENT,  m.  Duresa.  Endurtemknto, 
dureza.  Duramentum,  i. 

ENDURIR.  V.  a.  Consolidar,  posar  dura  alguna 
cosa.  També  s'  usa  com  recíproch.  Endurecer,  en- 
durar. Obfírmo,  obduro,  as.  ||  met.  Fér  mès  aptes 
los  cossos  al  traball.  Endmtur.  Obfirmo,  obdu- 
ro, as. 

ENDURIT,  DA.  p.  p.  Endurecido.  Duratus,  in- 
duratus,  perduratus. 

ENEHUCaa,  GA.  adj.  Contrari.  Enemigo.  Ini- 
micus.  y  Qui  té  mala  voluntat  à  altre.  Enemigo. 
Inimicus.  y  Lo  contrari  en  la  guerra.  EMmigo.  Ho&- 
tis,  duellio,  is.  y  Lo  mal  esperit.  Enemigo.  Doemon, 
is.  y  Repèl  en  los  dits  de  la  ma  prop  las  unglas.  JZe- 
pelo,  repelon,  padoitro.  Reduvia,  ». 

RUscARSB  ENEMicHs.  fr.  Eusonya  que  *1  modo  de 
obrar  imprudent  acarrea  odi.  Ganar  enemigos.  Ini- 
micos  adquirere. 

QUI  i  SÓN  ENBMIia   PLANT,   i  SAS  MANS  MOR.  rof. 

Qui  desprecia  à  sòn  enemich  sól  sér  víctima  de  sa 
vana  confiansa.  Quien  d  eu  enemigo  popa  d  nu  ma^ 
nos  nuere.  Qui  inimicum  palam  despicit,  in  suam 
perniciem  accendit. 


QUI  18  BNEMIGI  DB  LÀ  Ni)  VU  ^Cta  MRÍ  BE  N  Li 

BODA?  ref.  Ensenya  qae*l  dictamen  6  praient  boÜ- 
eia  de  las  cosas  se  déu  péndrer  de  qui  esti  des- 
apassionat. El  que  et  enmnigode  lajutma^eóméiri 
bien  de  la  boda't  Qnísque  nov»  infenras  naplx, 
connubia  damnat. 

QUI  E  TOM  bnbmigb?  LO  DEL  TBU  OPIGI.  ref.  Ad- 
verteix que  la  emulació  sól  regnar  entre  'Is  booci 
de  una  mateixa  clase  y  exercici.  Quién  es  um- 
migo?  El  que  es  de  tu  oficio.  Àrana,  quién  U  frnó? 
Otra  arana  eomo  yo.  No  kay  peor  ama  queleitl 
mismo  palo.  Cognatio  movet  invidíam. 

QUI  TÉ  BNBMiGHS  NO  DORM.  ref.  AdverteÍK  lo  cvy- 
dado,  cautela  y  vigilància  que  s*  ba  detenir ak  1(8 
enemichs  pera  que  no'ns  troben  desprevingsts. 
Quien  tiene  enemigos  no  duerme.  Mon  capinnl  bUos 
bostilia  peclora  somnos. 

SÉR  ENEMICH  DB   ALGUNA   C08A.   fr.   N6  gOSÜrdC 

ella.  Ser  enemigo  de  algo.  Rem  averaarí ;  à  reiw- 
sum  esse. 

SI  VOLS  TEN»  ENEMICHS  DEIXÀ  MNBBB  AL  AHKIS. 

Denota  *1  mòlt  cuydado  en  deixar  diners  per  li 
mala  correspondència,  dificultat  en  cobrar,  eic. 
Quien  presta,  sus  barbas  mesa :  quien  ftetUa  mm- 
bra ;  si  cobra,  no  todo;  si  todo  no  UU;  jf  si  tel  mi- 
migo  mortal.  Mútua  qui  dederit,  plemmqne  dedú* 
se  dolebit.  Semper  inhumanos  habet  oficMMOS 
amicos. 

ENEMIGABLEMENT.  adv.  m.  Ab  eaeiuilat 
Enemigamente.  Inimicè. 

ENBMIGAMENT.  adv.  m.  BUt.  HOBTILMBMT. 

ENEMIGAR.  V.  a.  ant.  bnbmibtab. 

ENEMIGUÍ88IRI,  A.  adj.  sup.  E^M^gMm. 
Inimícissimus. 

ENEMUTAIL  V.  a.  Fér  à  algú  enemich  de  li- 
tre ;  introduhir  discòrdia.  Enemistar.  IníiBÍe(»,tf• 

ENEIII8TABWE.  V.  r.  Péndrer  la  amistat,  fer- 
se  enemich  de  altre.  Enemistarse.  Àbalieno,  ifl. 

ENEMISTAT,  DA.  p.  p.  Enemistaéo.  Ininio- 
tus.  I  f.  Contrarietat,  oposició  entre  dos  volanlib. 
Enemistad,  Inimicitia,  íb. 

ENERBAR.  V.  a.  ant.  bnhbbbam• 

EBfERBAT.  p.  p.  ant.  bnhbbbat. 

ENERGIA,  f.  Forsa,  vivesa,  propietat  de  las 
paraulas.  Energia.  Efficacia,  m, 

ENÈRGICAMENT,  adv.  m.  Bnérgkmsistf' 
Nervosè,  vehementer. 

ENÉRGIGH,  GA.  adj.  Lo  que  té  eneigiíi  ^ 
pertany  à  ella.  Enérgieo.  Yalidns. 

ENERGÚMENO.  m.  Endemoniat,  posMhitdel 
dimoni.  Energúmeno.  Energnmenos,  i. 

ENERI8SAR.  V.  B.  ant.  etc.  EBISSAB. 

ENERVAR.  V.  B.  Debilitar,  llevar  las  fontf• 
Enervar.  Enervo,  as,  debilito,  bb. 

ENERVAGIÓ.  f.  Debilitacíò  de  ferBM. 
cton.  Enervatio,  nis. 

EBIFABARBE.  V.  fam.  IMBABAJLI 

ENFADADtgfllM.  B^j.  Smf^ 

dò  iralus. 


ENP 


CATALÀ. 


ENF 


638 


ENPADADto,  A.  adj.  Qai  es  fàcil  de  enfadar- 
se.  Enfaiadizo,  Ad  iram  pronns. 

EIVFADAR.  V.  a.  Amohinar,  dísgastar,  moles- 
tar à  algú.  Enfadar.  Saturo,  as. 

EPIFADARSE.  V.  r.  EnQjarse,  ayrarse.  Enfa- 
darse,  Succenseo,  es,  ringor,  eris. 

BRFABAftSB  PER  BBS  ó  PEB  POCA  COSA.  fp.  Reparar 
en  refulgos  de  empanada.  In  re  levissima  offendi. 

ENFADAT,  DA.  p.  p.  Enfadado.  Pertssus. 

ENFADEIR.  V.  a.  ant.  infatuab. 

CBIFADO.  m.  Impressió  desagradable,  molesta 
al  ànimo.  Enfado,  Naasea,  ®. 

ENFADÓS,  A.  adj.  Lo  que  cansa  enfado.  Enfa- 
do90,  Molestns. 

ENFADOSAMENT.  adv.  m.  Ab  enfado.  Enfa- 
dosamenu.  Molestè,  fastidiosè,  pntidè,  importunè. 

ENFAD08ÍS8IM,  A.  adj.  sup.  Enfadosisimo. 
Molestissifflus,  fasiidiosissimus. 

£BIFELAGAD0R,  A.  m.  y  f.  afalagadob. 

ENFALAQAR  Ó  ENFALEGAR.  V.  a.  BR- 
LLüBBNAB. 

ENFALEGABIENT.  m.  BNLLDEBIfAMBlfT. 

ENFALLONIMENT.  m.  Enuig,  ira,  enfado. 
Enojo,  Iracondia,  ira,  ae. 

ENFALLONIR.  V.  a.  Fér  péndrer  ira,  enfado  ó 
malícia  k  algú.  Enojar,  Irrito,  exacerbo,  as. 

ENFALLONIT,  DA.  p.  p.  Enojado.  Iratos. 

ENFANGAMENT.  m.  Taca  de  fancb.  Enloda- 
dnra,  emharradura.  Luti  illínitio. 

ENFANGAR.  V.  a.  Embrutar  de  fanch.  Enlo- 
dar,  embütrar.  Luto,  as. 

ENFANGARSE.  V.  r.  Enlodarse.  Lute  inqui- 
mari.  H  v.  r.  met.  Ficarse  en  alguna  dificultat  ó 
empenyo  que  té  mal  èxit.  Abarranearse.  Difficili 
negotio  implica ri. 

BNFAifGABSB  Fiifs  AL  COLL.  ff.  MeUrse  hasta  las 
trancas,  Usque  ad  imum  hserere,  implicari. 

ENFANGAT ,  DA.  p.  p.  Enlodado,  embarrado. 
Lutosus,  coenosus. 

ENFANGAT  EN  LOS  VICIS.  cxpr.  mot.  Envolcado,  en- 
vuelto,  Scortatus. 

ENFANC1O8ARSE.  V.  a.  ant.  bnfangabsb. 

ENFANTAMENT.  m.  ant.  PABT. 

ENFANTAR.  V.  a.  ant.  parir. 

ENFANTÀ8TIGAMENT.  adv.  m.  ant.  Fon- 
tàstieamente,  Morosè. 

ENFANTÀSTIGH.  adj.  ant.  fantístich. 

ENFARGELLAR.  v.  a.  etc.  enfardbllar. 

ENFARDELLADOR,  A.  m.  y  f.Qui  enfardella. 
Enfardelador.  Saccorum  aptator. 

ENFARDELLAMENT.  m.  Composició,  aco- 
modo dels  fardos.  Enfardeladura,  Aptatio,  nis. 

ENFARDELLAR.  Y.  a.  Fér  fardos  ó  fardells. 
Enfardelar.  Consarcino,  as. 

ENFARDELLAT,  DA.  p.  p.  Enfardelado.  Con- 
sarcinatus. 

ENFARFEGAR.  Y.  a.  Omplir  massa  y  desor- 
dinMféameDl.  Sobr$cargür,recwr§ar.  Onasminimom 
imfonere. 


ENFARINAR.  Y.  a.  Umplir ,  cubrir  de  farina^ 
Enharinar.  Farina  inspergere. 

ENFARINAT,  DA.  p.  p.  Enharinado,  FarÍDU• 
lentus. 

ÉNFA8I8.  f.  ret.  Figura  pera  significar  mès  de 
lo  que*s  diu ,  y  pera  donar  à  enténdrer  lo  que  no*8 
diu.  Énfansis.  Emphasis,  is. 

ENFÀTIGAMENT.  adY.  m.  EnfdlicamenU. 
Emphaticò. 

ENFÀTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  én- 
fasis.  Enfdtico,  Emphaticus. 

ENFASTIJAMENT.  m.  ant.  fIstich. 

ENFASTUAR.  Y.  a.  ant.  fastigubjab. 

ENFEGGIÓ.  f.  ant.  infecció. 

ENFEGGIONAR.  Y.  a.  INFBCCIONAB. 

ENFEIXAR.  V.  a.  Fér  feixos.  Haeinar.  Fascí- 
cuios  in  struem  componere. 

ENFELLONIT,  DA.  adj.  BNFALLONIT. 
ENFERIR.  Y.  a.  INFBRIB  ,    CONFBBIB.  ||  BNCABIB. 
n  FINIR.  II  DIFERENCIAB. 
ENFERM.  m.  MALALT. 

EFfFERMER.  m.  Qui  assisteix  als  malalts  en 
la  enfermeria.  Enfermero.  Yaletud  i  narius  minis-* 
ter,  Yaletud inarius,  ii. 

ENFERMERIA.  f.  Casa,  sala  pera  ^s  malalta. 
Enfermeria.  Yaleludinarium,  ii. 

ENFERVORI8AR.  v.  a.  Acalorar,  infnndir 
ànimo.  També  s'  usa  com  recíproch.  Enfervorizar, 
Excito,  as. 

ENFERTORI9AT,  DA.  p.  p.  Enfervorizado. 
Accensus,  stímulalus. 

ENFEUDAGIÓ.  f.  L*  acte  de  enfeudar.  Enfetl•- 
dacion.  Feudi  impositio.  ||  Títol,  ó  diploma  del  feu- 
do.  Enftudaeion,  Feudi  syngi*apha. 

ENFEUDAR.  Y.  a.  Donar  en  feudo.  Enfeudar^ 
infeudar.  Feudum  imponere. 

ENFEUDAT,  DA.  p.  p.  Enfeudado.  Feudo  gra- 
Yatus. 

ENFÍ.  adY.  En  /Cfi,  al  /in,  al  cabo,  últimamente, 
finalmenu ,  por  ultimo.  Ad  imum ,  tàndem ,  po9- 
tremò. 

ENFILA,  f.  ter.  BSCUDBLLBB,  BUNFLA. 

ENFILADA,  f.  Restell,  multitud  de  cosas  fica-* 
das  per  orde  en  una  corda  ó  cosa  semblant.  Sartal, 
sarta,  hilada^  ristra.  Linea,  striga,  ae.  ||  La  de  fruy- 
ta  seca.  Rastra.  Restis,  is.  ||  La  de  grans  de  Yidre, 
etc.  Abalorio ,  rocalla.  Yitreorum  globulorum  se- 
ries. II  pi.  En  lo  blasó  las  cosas  foradadas ,  com 
anells,  sortijas,  etc.  posadas  en  orde.  Enfilíídaz.  In- 
serURj  connexaB  res. 

ENFILADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  enfila.  Engarza^ 
dor,  engazador.  Nectitor,  is. 

ENFILALL,  m.  La  porció  de  cosas  enfíladas. 
Sarta,  sartal.  Series,  ei. 

ENFILAMENT.  m.  Encadenament,  enllàs  de 
una  cosa  ab  altra.  Engarce ,  engaee.  Concatenatio, 
nis,  nexus,  us. 

ENFILAR.  Y.  a.  Ficar  lo  fil  pel  COS  de  laa 
agullas.  Snhebrar,  tnhilar.  Filum  per  acos  fora- 

81 


631 


ENT 


DICCIONARI 


ENF 


men  inserere.  H  Fér  una  enfilada.  Ensartar,  engar- 
2ar,  enhilar,  Concateno,  as.  ||  Fór  una  enfilada  de 
ancells  passantlos  un  bri  de  espart  ó  ploma  pel 
nas.  Apiolar,  Vincio,  is.  ||  met.  Dirigir,  guiar,  en- 
caminar ab  orde.  Enhilar,  Dirigo,  is.  ||  met.  Em- 
penyarse  en  alguna  cosa.  Pegar,  dar  en,  Obstinatè 
aliquíd  agere,  in  aliqnid  insistere. 

CADA  HU  LA  ENFILA   PER   LA   SEVA.  FCf.  ExpHca  la 

tenacitat  y  apego  que  cada  hu  té  à  sòn  propi  dic- 
tamen y  opinió.  Cada  loco  con  su  tema,  y  cada  loho 
por  8u  senda.  Insania  non  omnibus  eadem. 

ENFILARSE.  V.  r.  Pujarsen ,  col-locarse  en 
llochs  alls.  Encaramarse,  AttoUi ,  elevari.  Q  Enre- 
darse,  entortolligarse  'Is  fils  de  las  plantas.  Enre- 
darse,  enzarzarse,  Sese  implicaré,  intricare. 

ENFILATy  DA.  p.  p.  Enhilado,  enhebrado,  en- 
earamado.  Intrincatus,  sublimis. 

ENFIL08ADA.  f.  ElfCERAOSADA. 
ENFILOflAR.  V.  a.  BNCBRBOSAR. 
ENFINGIR.  V.  a.  FINGIR. 

ENflSTOLARSE.  V.  r.  Passar  una  llaga  al 
estat  de  fístola.  Enfistolarse.  Fistulosum  aut  ulce- 
rosum  fieri. 

ENFIT.  m.  Indigestió ,  embaràs  del  ventrell. 
Ahitera,  ahito.  Dyspepsia,  s. 

ENFITAR.  V.  a.  Causar  enfit.  Ahitar,  Crudita- 
tem  crearé,  inferre. 

ENFITARSE.  V.  r.  AhUarse,  Cibo  oppleri. 

NO  M*  BNFiTARÍ.  exp.  Fcrcix  al  que  dóna  ab  es- 
cassesa  y  misèria.  Hàrlale,  comilon,  conpasay  me- 
dia,  Cave,  ne  rumpar. 

ENTITAT,  DA.  p.  p.  Ahitado.  Cibo  oppletus? 

ElfffTTEOT.  m.  enfiteuta. 

ENFITEOTIGAL  Y  ENFITEÓTIGH.  adj.  EN- 
FITÉDTICH. 

ENFITÉU8I8.  f.  Cens,  contracte  civil  ab  que  1' 
amo  deuna  finca  dóna  *1  domini  útil  per  certinterésy 
's  queda  1  dominidirecte.  £fi/St^ti«is.Emphyteusis,is. 

ENFITEUTA.  m.  Qui  pren  en  enfítéusis.  £ii/l- 
teuta,  Empbyteuta,  se. 

ENFITEUTIGARI,  A,  Y   EMFITÉUTIGH, 

CA.  adj.  Lo  que's  dóna  en  enfiléusis  y  lo  que  li 
pertany.  Enfiteutkario,  enfitéutico.  Emphiteutyca- 
rius,  empbyteuticus. 

ENFLAQUIR.  V.  a.  AFLAQUIR. 

ENFLAUTAT,  DA.  adj.  Enfiautado.  Inflatus, 
turgidus. 

ENFLETXAT,  DA.  adj.  Armat.  Se  diu  del 
arch.  Enflechado,  Saggita  instruclus,  aplatus. 

ENFLOGADURA.  f.  Conjunt  de  llasos.  Laceria, 
Laqueorum  series,  copia. 

ENFLOGAR.  v.  a.  Adornar  ab  flocbs  ó  llassos. 
Lacear,  enciníar.  Laqueis  ornaré. 

ENFLOGARSE.  V.  V.  Engalanarse ,  empereji" 
larse,  empapirotarse.  Se  comere,  ornaré. 

ENFOGAR.  V.  a.  ant.  ofegar. 

ENFLOGAT.  p.  p.  Laceado ,  encintado.  Laqueis 
ornatns. 

ENFOIXEIR  Y  ENFOLUR.  V.  0.  ant.  y 


ENFOLLIR8E.  V.  r.  ant.  Pérdrer  lo  judici,  \0l• 
narse  foll.  Enloguecer.  Deliro,  as,  bacchor,  perbM- 
chor,  aris,  desipio,  insanio,  is;  mente  desti'.ni. 

ENFOLRO.  m.  ENFORio. 

ENFONDiniENT.  m.  Obra  de  enfondir.  Im- 
va,  excavaeion.  Excavatio,  defossio,  nis. 

ENFONDIR.  V.  a.  Cavar  fondo.  Akondar,  fn- 
fundizar,  zahondar.  Bffodio,  is.  |  ant.  Tirar  à  fou 
una  embarcació.  Afondarj  echar  d  ptfM.  Mth 
demergere. 

ENFOimiRSE.  V.  r.  BlfFONSAlSI. 

ENFÓNDRER8E.  v.  r.  BwMne ,  apUmtm^ 
Obrui ,  averti. 

ENFONZABIENT.  m.  HmUmiel^o.  SübmiaNO, 
nis. 

ENFONSAR.  V.  a.  Sumergir.  També  s*  «fl 
com  recíproch.  Hwndir.  Supprimo,  mergo,  Í8.| 

ESROTZAR. 

ENFONZARBE.  V.  r.  Arminarse  algun  ediftd 
Hundirse,  aplomarse.  Ruo,  cormo,  is.  |  Parlistde 
las  faccions  de  la  cara ,  particolarmeot  dels  ulls, 
ficarse  en  dins.  Sumirn,  hunürUj  Subsideo,  es.  | 

ENTRARSEN.  S. 

ENFONZAT,  DA.  p.  p.  £Fiiii^úio.  Mersus,  sop- 
pressus. 

ENFORA,  adv.  11.  Envers  la  part  exterior. 
Hdcia  fuera.  Extra. 

DE  aquí  ó  de  allí  enfora,  etc.  m.  adv.q1led^ 
nota  principi  de  temps  ó  lloch.  De ,  deiietúpii;à 
alU,  Ab,  ex,  hinc,  inde. 

ENFORCAR.  V.  a.  Fér  forchs  de  alls  ó  cebis. 
Enristrar.  Alliorum  ,  etc.  restes  conficere.  |  iiit. 
penjar.  1. 

ENFORJAR.  V.  a.  BNFONZAR.  |  BUF ATOLLAI. 

ENFORMADOR.  m.  Instrument  de  ferro  K»- 
rat,  ab  mànecb  de  fusta ,  y  xanflat  en  Jo  cap  ó  bo- 
ca. Formon,  esc^íplo.  Scalptorium,  ii. 

TRARALLAR  AR  L*  ENFORMADOR.  ESCOpUoT,  ScllpfV 

perforaré. 

ENFORBIAR.  V.  a.  INFORMAR. 

ENFORBIATJAT  (ESTAR  MAL.)  fr.  Estar  de»- 
gustat,  malagradós.  Estar  trno  mal  gmsadú.  Fu- 
tidio,  tffidio  affici. 

ENFORNAR.  V.  a.  Ficar  alguna  cosa  al  fon. 
Enhomar,  ahomar,  enfomar.  In  furoum  immitte- 
re.  D  Traspassar  ab  algun  instrument  punxigit, 
com  espasa ,  etc.  Espetar,  atravesar,  iraspum, 
clavar.  Transfodio,  is.  I  Subjectar,  ab  brocis  lis 
camas  dels  aucells  pera  rustirlos.  BipeUtr^  eiilw- 
quetar.  Infigo,  is. 

ENFORNAT,  DA.  p.  p.  Enhomado.  In  famtin 
immissus. 

ENFORRO.  m.  La  tela  que's  posa  per  la  pirt 
interior  de  qualsevol  vestit  ó  roba.  Fwrro^  «/bm. 
Subdititius  vesli  assutus  pannus. 

ENFORTEINT.  expr.  ant.  ParíaUcmdo.  Bobo* 
rans. 

ENFORTIDOR.  m.  Llocb  pera  enfortir.  B»f^ 
tidor,  Durandi,  densandi  locus. 


ENF 


CATALÀ. 


ENG 


63S 


ENFORTIMENT,  m.  ant.  fortificació. 

ENFORTIR.  V.  a.  Fortificar,  donar  vigor  y  for- 
sas.  Portalecer,  fortificar.  Fortifico,  as.  ||  met.  Fér 
mès  aptes  al  traball  los  cossos.  Endureeer,  endurar. 
Obfirmo,  as,  ||  Endurir.  Endurecer,  endurar.  Duro, 
as.  I  Donar  firmesa  y  consistència  à  alguna  cosa. 
Àtiesar,  retesar,  Induro,  as.  ||  ant.  fortificar.  Q 
Donar  als  teixits  de  llana  ,  sombreros ,  etc.  lo  cos 
corresponent.  Enfurtir,  Farcio,  is. 

ENFORTIR8E.  V.  r.  Aumentarse  la  forsa  de  al- 
guna cosa,  com  lo  vent ,  etc.  Arreciar,  arreeiarse. 
Firmo,  as.  ||  Ferse  forta  la  persona  ab  V  exercici. 
EncalUeerse,  haeerse  dticho,  Obcalleo,  es. 

ENFORTIT,  DA.  p.  p.  Atiesado ,  retesado ,  en•' 
durecido,  fortaúcido,  Firmatus. 

ENF08GAR.  V.  a.  enfosquir. 

ENFOSQUIMENT,  m.  ORSCURETAT. 

EBfFOSQUIR.  V.  a.  Privar  de  llum  y  claretat. 
Obseureeer,  ofuscar,  Obscuro,  as. 

EBfFOSQUIRSE.  V.  r.  Ferse  fosch,  ó  nit.  Oicu-- 
recer,  Advesperasco,  is,  ||  Ennuvolarse,  posarse  nú- 
vol. Oscurecerse ,  enfosearse  ,  encerrarse  el  dia  ó  el 
cielo,  Aerem  obnubilare,  |  Desaparéixerse,  Oscure- 
cerse^  Abdo,  is.  Q  bnterbolirse.  Q  met.  Enfadarse, 
confundirse  V  entiment ,  no  quedar  llibertat  pera 
obrar  conforme  à  rabó.  Cegar,  enfosearse,  Mentem 
excfficare. 

ENFRANGH.  m.  La  part  mès  estreta  de  la  sola 
de  la  sabata  que  es  desde  *1  taló  fins  à  la  planta. 
Enfranque,  Soleae  angustior  pars. 

ENFRANQUIR.  v.  a.  Fér  franch.  Enfranque- 
cer,  Eximo,  is.  ||  ïntre  sabaters  cnsir  las  pessas 
de  córdoba  ó  tela,  pera  junlarlas  ab  la  plantilla  y 
sola.  Aparar,  Alutae,  te!»  parles  ad  formandum 
calceu m  assuere. 

ENFRE.  adv.  ant.  dintre. 

ENFRENADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  enfrena.  En- 
frenador,  EffrsBnalor,  is. 

ENFRENAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de  en- 
frenar.  Enfrenamienlo,  Fraenalio,  nis. 

ENFRENAR.  V.  a.  Posar  lo  fre  à  las  cabalca- 
duras.  Enfrenar,  Fraeno,  as.  ||  refrenar. 

EIVFRENAT,  DA.  p.  p.  Enfrenado,  Fraenatus. 
EBíFRENIR.  V.  a.  enfrenar. 

ENFRONT,  m.  La  part  anterior  de  un  edifici, 

etc.  Pachada,  frenU,  frontispicio,  Frons,  ontis,  fa- 

cies,  ei.  II  adv.  A  la  part  oposada.  En  frenie.  E  re- 

gione. 

ENFRONTE.m.  ant.  afront.  Q  ant.  désabriment. 

ENFUNDAR8E.  V.  r.  FüNDARSE.  ||  Ocuparse 
mòlt  en  la  consideració  de  una  cosa,  ferne  mòlt 
cas.  EnfrascarsCy  fijarse,  pararse,  Nimis  curaré.  || 
Adonarse,  advertir  alguna  cosa.  Pararse,  advertir, 
Animadverto,  is. 

ENFUNDAT,  DA.  p.  p.  ant.  FUNDAT. 

ENFUNDIMENT.  m.  ENFONDIMENT. 

ENFUNDIR.  V.  a.  ENFONDIR. 

ENFURISMAR.  V.  a.  Irritar.  Enfureeer,  Irri- 
to,as,  furio,  is. 


EBíFURISMARSE.  v.  r.  Enfurecerse,  entigre- 
cerse  ,  desbautizarse ,  enfurismarse ,  arrebatarse, 
amostazarsey  desen  frenar  se,  ensanarse,  encorajarse, 
embotijarse ;  echar  el  halillo  al  mar,  subirse  à  las 
bovedillas,  Debacchor,  aris. 

ENFURISMAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Enfarecido, 
enligrecido,  sanudo,  saíioso,  Furiatus. 

ENFUSELLAR.  V.  a.  Posar  lo  fusell  als  car- 
ros. Enejar,  Axí  currum  instruere. 

ENFUSTAMENT.  m.  Obra  de  fusta  ó  cuberla 
de  ella.  Enmaderamiento,  enmaderacion,  Contigna- 
lio,  nis. 

ENFUSTAR.  V.  a.  Guarnir,  cubrir  de  fusta. 
Entablar,  enmaderar,  Contigno,  as. 

ENFUTIMARSE.  V.  r.  ENFURISMARSE. 

ENFUTIMAT.  adj.  entremaliat. 

ENGABANYAR.  V.  a.  Incomodar,  fér  nosa  la 
roba.  Embarazar,  Impedio,  is. 

ENGABANYAT,  DA.  Qui  no  pót  manejar  los 
brassos  per  oprímirlo  '1  vestit  ó  no  estar  acostu- 
mat à  ell.  Aspado,  engabanado,  Yeste  oppressns. 

ENGABIAMEnT.  m.  La  acció  y  efecte  de  en- 
gabiar. Acto  de  enjaular.  In  caveam  avis  conjectio, 
immissio. 

ENGABIAR.  V.  a.  Posar,  tancar  dins  de  una 
gàbia.  Enjaular,  Cavea  includere. 

ENGABIAT,  DA.  p.  p.  Enjaulado,  Cavea  in- 
clusus. 

ENGAFETAR.  v.  a.  Posar  los  gafels.  Encor- 
ehelar,  Uncinulís  instruere. 

ENGAFETAT,  DA.  p.  p.  Encorclietado,  Unci- 
nulis  instructus. 

ENGALANADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  engalana. 
Engalanador,  Elegauliarum  arlifex. 

ENGALANAR.  V.  a.  Compóndrer,  posar  gala- 
na una  cosa.  Tambd  s' usa  com  recí  j^ch.  Ataviar, 
engalanar,  adornar,  Aliquid  ad  pompam  ornaré. 

ENGALANAT,  DA.  p.  p.  Engalanada,  Orna- 
tus,  exornatus. 

ENGALGAR.  V.  a.  Se  diu  quant  los  galgos  no 
perden  de  vista  à  la  Ilebra  que  persegueixen ,  à 
pesar  de  las  voltas  y  giradas  que  sòl  fér  pera  en- 
ganyaries. Engalgar,  Prosequi  visn.  ||  nàut.  Amar- 
rar à  la  creu  de  la  àncoi-a  un  cap  prim  ab  una 
àncora  petita  ;  també  s'  acostuma  fér,  amarrant  en 
dita  creu  una  enfilada  de  lingots  subjectes  en  và- 
ries punts.  Engalgar,  Addere  brevioremanchorara. 

ENGALIPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  engalipa. 
Engaitador,  embaucador,  gitano,  enganchador,  en- 
fiautador.  Seductor,  is. 

ENGALIPAR.  V.  a.  Enganyar  ab  afalechs. 
Engaitar,  engatusar,  embaucar,  encantusar,  ron- 
cear,  engatar,  entruchar,  engaritar,  gitanear,  Pelli- 
ceo,  es,  seduco,  is;  assentationibus  capere. 

ENGALIPAT,  DA.  p.  p.  Engaitado.  Seductus, 
blanditiis  alleclus. 

ENGALIPAYRE.  m.  bngalipador. 

ENGALONAMENT.  m.  Adorno  ab  galons. 
GaloModwra,  Tsniolis  ornatos. 


S3S 


ENG 


.  DICCIONARI 


ENG 


ENGALONAB.  V.  a.  Guarnir  ab  galons.  Galo- 
near,  Taeniolís,  fasciolis  exarare. 

ENGALONATj  DA.  p.  p.  GaloMado.  Tffiniolís 
ezaratus. 

ENGALTAR.  V.  a.  Apuntar  la  escopeta,  enca- 
rar, apuntar.  In  scopom  collineare. 

SENS  ENGALTAR.  cxp.  que  pondera  ó  exagera  una 
cosa :  's  sól  usar  ab  lo  verb  tirar.  Por  mayor, 
por  arrobas,  por  quintales,  xtrà  modum  extollere. 

ENGAMBUIXAR.  V.  a.  Posar  lo  gambníx  àun 
noy.  Poner  el  capillo ,  ó  gambo.  Fusioni  linteam 
calanlicam  induere. 

ENGANAR.  V.  a.  etC.  ENGANYAR. 

ENGANARITZ.  f.  ant.  enganyadora. 

ENGANXADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  enganxa. 
Enganchador,  Allector,  is. 

ENGANXABIENT.  m.  La  accíó  de  enganxar. 
Enganchamiento,  enganche,  Allectio,  nis.  ||  mil.  Lo 
diner  que  's  dóna  peraqne  algú  assente  plassa. 
Bnganchamiento ,  enganche.  Alleclionis  pretium, 
mercès. 

ENGAlfXAR.  y.  a.  Agafar  ab  un  ganxo,  ó 
penjar  alguna  cosa  en  ell.  Engarabatar,  enganchar. 
Inunco,  is;  unco  prehendere.  ||  agafar.  ||  Alràu- 
rer,  lograr  ab  art.  Enganchar,  Inunco,  is.  ||  mil* 
Atrànrer  à  algú  ab  diners  à  que  assente  plassa. 
Enganchar,  Pecunia  allicere.  |  ter.  engalipar. 

ENGANXAR8E.  V.  r.  agafarsb,  agarrarsb. 

ENGABíXAT,  DA.  p.  p.  Enganchado.  Inunca- 
tus. 

ENGABIT.  m.  Falta  de  veritat,  astúcia,  frau. 
Burla,  engano,  fraude,  Fallacia,  ae.  ||  Error.  Enga- 
So,  error,  Erratio,  nis.  ||  equivocació. 

ANAR  AR  ENGANY,  fr.  Procehir  de  mala  fé.  Ir  de 
mala,  Dolosè  Jnsidíosè  agere. 

ENGANTJtBADOGHS  Ó  BÉSTIA8,  Ó 

ENGAN¥AB0B08.  m.  Gosa  de  poch  valor  y 
mòlta  brillantor.  Espantavillanos.  Fucosa,  fallax 
supellex.  Q  Qui  enganya  ab  jochs  y  burlas.  Enga^ 
nador,  enganabobos,  enganamundos,  Yersipellis,  is. 

ENGANY ADiS,  A.  adj.  Fàcil  de  enganyarse 
ó  sér  enganyat.  Enganadizo,  motolito.  Seductilis. 

ENGANYADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ó  lo  que  en- 
ganya. Engahador,  embusiero.  Ludifícator,  is. 

ENGABnrAMONS.  m.  HIPÒCRITA. 

ENGANYAPASTOR8.  m.  Attcell.  PASTOREL•LA. 

I  Aucell  de  nit,  espècie  de  oliva,  siboch. 

ENGANYAR.  V.  a.  Fér  créurer  lo  que  no  es. 
Enganar,  Fallo ,  is ,  supplanto ,  as.  ||  Defraudar. 
Defraudar,  enganar,  Destituo,  is,  defraudo,  as.  || 

SBDCHIR. 

ENGANYARSE.  V.  r.  Bescomptarse,  equivo- 
earse,  errar,  péndrer  una  cosa  per  altra.  Traso^ 
iíar,  enganarse,  Prolabor,  eris. 

ENGANYAT ,  DA.  p.  p.  Enganado,  Deceptus. 

ENGANYIFLA.  f.  fam.  Enganifa  ,  Irampanta- 
joy  droga,  alicantina,  Circumvectio,  nis,  fraus,  dis. 

ENGANYÓS,  A.  adj.  Lo  que  enganya  ó  dóna 
ocasió  à  enganyarse.  A^^aiofo.  Gaptioaiia. 


ENGANYOSAMENT.  adv.  m.  Ab  engany.  En- 

ganosamente,  Malitiosò. 

ENGARGALLAR.  V.  a.  Infundir  alguna  cosa 
dins  la  boca  de  algú.  Engargantar,  meter  algtma 
cosa  en  la  boca,  ó  iragadero  de  alguno.  In  os  quid- 
piam  infundere.  ||  met.  Explicar  alguna  cosa  ab  la 
possible  claredat.  Decir  dektreado,  dar  la  cota 
mascada,  Quantum  licet  dilucidè  exponere. 

ENGASSAR.  V.  a.  Preparar  los  panyos  ab  llei- 
xiu de  alum  y  de  altres  cosas  pera  donarlos  lo  co- 
lor. Enjebar,  engrasar;  dar  el  pié,  Líxivia  imbue- 
re,  intingere. 

ENGAST.  m.  Obra  en  que  s'  ajustan  y  encai- 
xan  pessas  de  diferents  colors.  Embulido^  engaste, 
engMtadura.  tolatura,  se,  inclusió,  nis. 

ENGASTADOR.  m.  Qui  engasla.  Engasladar, 
enjoyelador.  tolator,  is. 

ENGASTAMENT.  m.  La  acció  de  engaslar. 
Engaste,  engastadura,  Incastratura,  s. 

ENGASTAR.  V.  a.  Encaixar,  ficar  una  cosa  en 
altra  apretadament.  Engaslar,  Incastro,  as,  insero, 
is. 

ENGATJAR*  V.  a.  ant.  EMPENTAR. 

ENGEGAR.  V.  a.  ETGEGAR. 

ENGEGNARSE.  V.  r.  ant.  bnginyarsb. 

ENGELOSIR.  V.  a.  Causar  gelosia.  Dar  uloi, 
Zelotypíam  ineutere. 

ENGELOSIRSE.  V.  r.  Tenir  zelos,  manifestan- 
tho  ab  lo  cuydado  y  vigilància.  Zelar,  Zelotypia 
accendi. 

ENGELOSIT,  DA.  adj.  GELÓS. 

ENGENDRABLE.  adj.  Lo  que 's  pót  engen- 
drar. Engendrable,  Grenerabilis. 

ENGENDRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  engendra. 
Engendrador.  Genitor,  is. 

ENGENDRAMENT,  m.  generació.  1.  5. 

ENGENDRANT,  p.  a.  ENGENDRADOR. 

ENGENDRAR,  v.  a.  Criar,  produbir,  multi- 
plicar alguna  espècie.  Engendrar,  Gígno,  is,  gene- 
ro, as.  II  met.  Causar,  ocasionar,  formar,  com  odi, 
amor,  etc.  Engendrar,  Gigno,  eí&cio,  is. 

ENGENDRARSE.  V.  r.  Engendrarse,  Gigni. 

ENGENDRAT,  DA.  p.  p.  Engendrada,  Gene- 
ra tus,  genítus. 

ENGENI.  m.  INGENI. 

ENGENRAR.  V.  a.  ENGENDRAR. 

ENGENY.  m.  INGENI. 

ENGIBAR.  V.  a.  PEGAR. 

ENGIGNAMENT.  m.  ENGINY,  INDÚSTRIA. 

ENGIGNÓS.  A.  adj.  enginyós. 

ENGIN  Y  ENGINY,  m.  Trassa,  manya,  /hj/mio. 
mana,  sutileza,  Solertia,  indústria,  se.  |  Màquina. 
Ingenio,  Machina,  se,  machinatio,  nis.  ||  Màquina 
de  guerra.  Ingenio,  Tormenlum,  i.  ||  malícia. 

VAL  MÈs  enginy  QUE  PORSSA.  rof.  Dcnota  que  lo  que 
no  's  pót  conseguir  ab  la  forssa,  *s  logra  ab  la  tras- 
sa  ó  indústria,  iía^  vale  mana  que  fuerza:  donde 
no  tfalen  cunas,  apro^chan  unas,  Semper  prttvalet 
virlute  sapientia. 


ENG 


CATAU. 


ENG 


m 


vóL  MBS  BifGiNT  QUE  FORSA.  ref.  Benota  que  's 
trau  millor  partit  ab  la  suavitat  y  destresa  que  ab  la 
violència  y  rigor.  Mas  quiere  imna  que  fuerza,  In- 
genio  mag  is  quam  viribus  opus  est. 

ENGINYARSE.  V.  r.  Discórrer,  industriarsej 
proporcionarse  medis  pera  coDseguir  alguna  cosa  ó 
per  comoditat  pròpia. /n^entarse,  industriarsef  ama- 
narse,  Rebus  suis  solerter,  ingeniosè  prospicere. 

ENGINYER,  m,  Inventor,  íaedor  de  enginys. 
Ingeniero,  maquinista,  Machinarius,  ii,  machinator, 
is.  y  mil.  Soldat  que  cuyda  del  maneig  de  las  mà- 
quinas  de  guerra,  y  de  las  obras  de  fortificació. 
Ingeniero.  Bellicorum  operum  macbinalor. 

ENGIBnrERIA.  f.  Art  de  enginyer.  Ingenitia, 
Machinaria  ars. 

ENGINYÓS,  A.  adj.  Hàbil,  dotat  deingeoi.  In- 
genioso,  súiil,  Ingeniosus. 

ENGIR  Ó  EN  GIR.  m.  adv.  Al  rededor,  en  con- 
torno. Gircum. 

ENGISOOPO.  m.  Instrument  ab  lo  que  mirant 
de  prop  los  objectes  se  presentan  mòllíssim  ma- 
jors. Engiscopo.  Engyscopium,  ii. 

ENGLANTINA.  f.  Espècie  de  gessamí  que  's 
cria  en  Catalunya,  València  y  Múrcia,  mès  olorós 
que  *ï  gessamí  comú.  Jazmin  real.  Hispanicum  jas- 
minum. 

ENGI•irriR•  V.  a.  Dragar  sens  mastegar  y  ab 
ànsia.  Engullir,  Ingurgito,  as,  deglutio,  is,  cibum 
devoraré. 

CNGLUTIT,  DA.  p.  p.  Engullido.  Ingnrgita- 
tus.  I  adj.  Apegalós.  GlulinosOf  viscoso,  Glutinosus. 

ENGOIXÓ8,  A.  adj.  coNGOixós. 

ENGOLAR  Y  ENQOLAYR.   V.    &.  ant.  EN- 

GLÜTIR. 

EMGOLFAR.  V.  a.  Posar  golfos  à  las  portas. 
Engoznar.  Cardinibus  firmaré. 

ENGOLFAR8E.  V.  r.  Navegar  en  alta  mar.  En- 
golfar,  engolfarse.  In  altum  provehi.  |  met.  Ficarse 
mòlt  en  negocis.  Engolfarse,  enfrascarse.  Aliè  in 
negotiis  immergi. 

ENGOLILLAT,  DA.  adj.  fam.  Qui  sempre 
porta  la  golilla  posada.  Engolillado.  Collaré  semper 
indutus. 

ENGOLIR.  V.  a.  ENGLUTia. 
ENG0L08INAR.  V.  a.  ENLLEPOLIR. 
ENGOMADURA.  f.  y 

ENGOMAMENT.  m.  Llustre  ab  goma.  Engo- 
madura.  Gummitio,  nis. 

ENGOMAR.  V.  a.  Enllustrar  ab  goma.  Engo- 
mar.  Gummi  oblinire. 

ENGOMAT,  DA.  p.  p.  Engomado.  Gummi  li-^ 
nitus.  II  adj.  Lo  que  tè  goma.   Gomoso.  Gummo- 

EUS. 

ENGONAL,  m.  àngonàl. 

ENGOBTIf.  adv.  t.  ter.  engcànt. 

ENGONYANADA.  f.  ter.  antidà,  cullita. 

ENGORDIMENT.  m.  GaossiBIA. 

ENGORDIR.  V.  n.  y 

EWQORimSE*  V.  r.  p.  U.  B^Ql^IXiMI• 


ENGORDIT.  adj.  GEIS. 

ENGORJAR.  V.  a.  ENGAlGALLAft. 

ENGORJAR8E.  V.  r.  englutir. 
ENGORMANDIR.  V.  a.  etc.  ENLLEP(».U. 

ENGOREO.  m.  fam.  Embaràs,  impediment, 
molèstia.  Engorro.  Impedimentnm,  i. 

ENGORRONIRSE.  V.  r.  Donarse  à  la  vida  ocí<h 
sa,  ferse  dropo.  ApoUronarse.  Desideo,  es. 

ENGORRÒSf  A.  adj.  Embarassóis,  difíc«ltó9| 
molest.  Engorroso.  Molestus,  difficílis. 

ENGRAHELLAR.  V.  a.  arq.  Col-locar  las  AiSr 
tas  pera  formar  la  cuberta  de  un  edifici.  Eneiubriar, 
Gontigno,  as. 

ENGRAHOXAT.  adj.  arq.  Obra  de  encade<- 
nats  de  fusta  pera  fabricar  en  sitis  falsos  y  cuberta 
de  aygua.  Zampeado.  Hydraulica  fnndamenta. 

ENGRAJAR.  V.  a.  ENGREIXAR. 

ENGRANAIR.  V.  a.  ant.  engrandir. 

ENGRANALL.  m.  Lloc|^  ahont  se  lira  *1  men- 
jar pera  atràurer  la  cassa.  Cehadero.  Sagina,  se.  | 
Lo  menjar  que  's  tira  en  algun  lloch  pera  atràurer 
la  cassa.  Cebo.  Esca,  se.  |  maquin.  Acció  de  engrar 
nar  ó  disposició  de  mòllas  rodas  dentadas,  qual# 
dents  encaixan  unas  ab  allras,  trasmelint  així  ^ 
modificant  la  forsa  de  un  motor.  Engranajey  en** 
gargante,  engrane.  In  rotis  dentium  compages.  | 
met.  Foment,  atractiu.  Cebo,  cmagaza,  senuelo. 
lli  ex,  icis,  illicium,  ii.  ||  esquer. 

ENGRANALLAR.  V.  a.  Donar  ó  lirar  menjar 
als  animals.  Cebar.  luesco,  cibo,  as.  |  met.  Atràu- 
rer à  algú  per  medi  de  alguna  cosa  agradable. 
Cebar,  alraer.  Allicio,  prolicio,  ascisco,  is. 

ENGRANALLATi  PA.  p.  p.  Cebado.  loes- 
catus. 

ENGRANAR.  V.  a.  ENGRANALLAR.  [  Posar  lo 
gra  en  lo  graner.  Engranerar.  In  horreum  conclu- 
dere.  Q  Posar  lo  blat  à  la  tramuja  y  móldrer  en 
seguida.  Moler.  Molo,  is.  Q  maquin.  Enlre  relloljers 
y  demés  oficis  de  maquinària  entrar  ó  encaixar  las 
dents  de  una  barra,  roda,  pinyó,  elc.  en  las  de  una 
altra  pera  trasmètrer  à  altras  pessas  ó  acompassar 
la  forsa  motris.  Engranar,  engarganlar.  Dentes 
dentibus  rotarum  conformaré,  coxquare. 

ENGRANDIMENT.  m.  La  acció  de  engrandir. 
Engrandecimiento.  Amplificatio,  nis.  ||  ponderació, 

EXAGERACIÓ. 

ENGRABiME.  V.  a.  Aumenlar,  fér  mès  gran  ó 
major  una  cosa.  Bngrandeeer,  agradar,  engrandar, 
Augco,  es.  1  met.  Alabar,  ensaisar.  Engrandeur. 
Magnifico,  as.  |  Exaltar,  elevar  à  algú  à  dignitat 
superior.  Engrandecer.  Elevo,  as.  ||  exagerar. 

ENGRABíDITi  DA.  p.  p.  Agrandado^  engran- 
dado.  Amplificatus. 

ENGRAS8AR  Y  ENGRA8SIR.  V.  a.  ant.  EN- 
GREIXAR. 

ENGRAVAR.  V.  a.  Ficar  una  cosa  dios  lo  forat 
de  altra.  Introducir.  Introduco,  is. 

ENGREDAR.  V.  a.  Untar  ab  grada  ó  terra  de 
perayre.  finguda^.  Cret^  mperffàifi. 


638 


ENG 


DICCIONARI 


ENH 


ENGREIXADOR,  A.  m.  y  f.Qai  engreixa,  ^n- 
gordadar.  Saginalor,  is. 

ENGBEIXAMENT,  m.  La  acció  de  engreixar. 
Engrasacion,  Saginatio,  nis. 

ENGREIXAR.  V.  a.  Nadrir  mòlt,  fér  tornar 
gras.  Engordar.  Obeso,  as.  ||  Donar  sabstància  y 
crassítutà  alguna  cosa.  Engrasar.  Grasso,  as.  U  Fér 
grassos  als  animals.  Cehar,  sainar,  engordar.  Sagi- 
no,  as.  1  Untar  ab  greix.  També  s*  usa  com  recí- 
proch.  Engrasar.  Crassitudine  ungere.  |  met.  Fér 
rich  à  algú.  També  s' usa  com  reciproch.  Engordar, 
Dito,  as. 

ENGREIXARSE.  Y.  r.  Posarse  gras.  Embaste- 
cer,  emhomecer,  criar  cames,  cobrar,  echar,  Umar 
cames,  píngoesco,  is.  ||  Tenir  mòlta  satisfacció.  Eil•• 
greirse,  entonarse.  Intumesco,  is. 

ENGREIXAT,  DA.  p.  p.  Engordado,  cebado. 
Saginatos,  altius. 

ENGRELLAN.  V.  a.  BNGBAHBLLift. 

ENGRESGAR8E.  V.  r.  Aplicarse  ab  suma  in- 
tenció i  algun  negoci.  Enfrascarse,  engolfarse. 
Omnem  curam  in  aliquod  negotíum  inlendere.  || 
Entrar  en  alguna  disputa,  renyina,  etc.  acalorarse 
en  ella.  Armar  pelotera,  peloUarse,  pelotear.  Con- 
tendó,  is.  ||  Enamorarse.  Engolondrinarse,  Amore 
capi. 

ENGRESCAT,  DA.  p.  p.  Enfrascado.  Intensus. 

ENGRE88ABIENT.  m.  ant.  KNGRBIXlMENT. 

ENGRILLONAR.  V.  a.  Posar  grillons.  Echar  d 
uno  los  grillos.  Aliquem  compedibus  vincire. 

ENGROGUIR8E.  V.  r.  Descolorirse,  tornarse 
groch.  EnmariUecerse.  Pallesco,  is. 

ENGRÓS.  m.  adv.  bn  gros. 

ENGR08SIMENT.  m.  La  acció  de  engrossir. 
Aumento.  Amplifícatio,  nis. 

ENGROSSIR.  V.  a.  Fér  tornar  gros.  Engrosar, 
Crasso,as. )  v.  n.  ant.  bngobdiesb,  bngrbixàrse.  || 
ant.  Gastar  la  punta  ó  (all.  Embotar,  Hebeto,  as. 

ENGRUDÓS,  A.  adj.  SARRÓS. 
ENGRUIXAMENT.  m.  GROSSÍria. 
ENGRUIXAR.  Y.  a.  bngrossir.  ||  y.  n.  fbrsb 

PRENYADA.  |  CRÉIXER,  AÜMENTAR,  ACRÉIXER. 

ENGRUIXIMENT.  m.  grossJLru. 

ENGRUIXIR.  Y.  a.  ENGROSSIR. 

ENGRUIXIRSE.  Y.  r.  Posar  gruixa,  ferse  gros- 
sa i^lguna  cosa.  Engrosar.  Grassesco,  is. 

ENGRUIXIT,  DA.  p.  p.  Engordado.  Grassatus. 

ENGRUNA,  f.  Petita  porció  de  alguna  cosa. 
Miaja,  pizca,  migaja,  tilde,  trisa,  chispa,  negro  de 
ma.  Mica,  se.  J  La  molla  petita  de  pa,  formatge, 
etc.  Migaja,  miga.  Mica,  ae. 

ENGRUNAR.  Y.  a.  DÍYÍdir  en  parts  mòlt  peti- 
tas.  Desmigajar,  desmenuzar,  desmijar,  desmigar. 
LeYÍgo,  as. 

ENGRUNAT,  DA.  p.  p.  Desmigajado,  desme- 
nuzado.  LeYigatus. 

ENGRUNETA.  f.  d.  Miajita.  Mícula,  ffi. 

ENGRUT.  m.  Porqueria,  llot  que  's  posa  en  las 
ollasi  dents  y  altras  cosas.  Sarro^  mugre^  víteoit- 


dad.  Rubigo,  ínis.  ||  Pastetas.  StígriÈdú.  Gloten, 
inis.  D  GOLA.  II  En  la  marina  composició  de  ïidn 
picat  y  pel  de  Yaca  pera  iotroduhirlo  entre  hi 
fustas  é  impedir  que  's  crien  cuchs,  etc.  E»gnà. 
Fartum  ex  tomento  et  Yitro  tritó. 

ENGRUTADOR,  A.  m.  y  f-  ant.  Qui  tngjnúk, 
Engrudador.  Gonglutinator,  is. 

ENGRUTAMENT.  m.  La  acció  de  eograUr, 
Engrudamiento.  Gonglutínatio,  nis. 

ENGRUTAR.  Y.  a.  ant.  Untar,  apegar  abfM- 
tetas.  Engrvdar.  Gonglutino,  as. 

ENGRUTET.  m.  d.  Engruiiüo.  Glnten,  iois. 

ENGUALDRAPAR.  Y.  a.  Posar  goaldrapas  i 
las  béstias.  Engualdrapar.  Stragalía  instrnere. 

ENGUAN.  adj.  t.  ant.  sNGüAirr. 

ENGUANAR.  Y.  a.  ant.  irguaiitab. 

ENGUANTAT,  DA.  adj.  Enguantüdo.  Ghirola- 
ca  indutus. 

ENGUANY,  m.  ant.  adorno.  I  adr.  t  Eo  li 
present  any.  Hogano,  hogaüazo.  Hoc  uino. 

ENGUANYAR.  Y.  a.  ant.  adornar* 

ENGUARINA.  f .  Espécie  de  casaca  cnrti  ab 
una  petita  esclaYÍna  en  Uoch  de  eoU.  Engtonu^ 
saltambarca.  Penula,  s. 

ENGUASTAR.  Y.  a.  ant.  bngastak. 

ENGUERXIRSE.  Y.  r.  ouerxarsb. 

ENGUILLAR.  Y.  a.  nàut.  Donar  Yoltasab  ui 
corda  prima  à  altra  més  grossa ,  de  modo  qie 
aquesta  quede  ferrada  ab  aquella.  EngwUkr.  Uk- 
dentem  funi  iuYoWere.  (  Lligar  ab  Yollas  plaiits 
los  tomadors  à  sas  respectÍYas  Yergaa,  à  fi  de  qoe 
no  penjen.  Enguillar.  Religo,  as. 

ENGUIXADOR.  m.  Enjalbegador.  Dealbitor, 
is,  gypsarius,  ii. 

ENGUIXAMENT.  m.  La  acció  de  engoinr. 
Enyesadura  ,  enjalbegadura.  Gypsea  incmstatii^ 
gypsaria  inductio. 

ENGUIXAR.  Y.  a.  Dosar  una  capa  de  guix.  f»- 
yesar,  enjalbegar.  Gypso,  as. 

ENGUIXAT,  DA.  p.  p.  Enyesado.  Gypa- 
tns. 

ENGULUDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  engnll.  A^ 
llidor.  Edax,  acís.  |  m.  anat.  Un  muscle  del  coll  6 
canó  de  la  gola  que  la  comprimeix  com  ub  loell 
pera  fér  anar  aYall  los  aliments.  Deglutíéar,  D^t* 
titor,  is. 

ENGULUMENT.  m.  La  acció  de  engollir.  Sff^ 
bicion.  Sorbitio,  nis. 

ENGULLIR.  Y.  a.  Dragar,  empassarsea  lo  imb- 
jar  ó  béurer.  Engullir,  Deglutio,  nis. 

ENGULUT,  DA.  p.  p.  EngMido.  IlaastQS,d»• 
glutitus. 

ENARMÒNIGH,  CA.  adj.  mds.  Un  delti« 
generós  del  sistema  müsich  que  abunda  en  dio- 
ses ;  també  *8  diu  de  las  notas,  eordas,  etc.  Eiàf' 
mónico.  Enharmonicus. 

EBíHERBAR.  p.  p.  anl.  KfHÀTimAl. 

ENHERBAT.  Y.  a.  ant.  BNHAncUT. 

ENHORABONA,  f .  FelicitaeM,  ooBphsoéicií 


ENJ  CATALÀ 

del  bè  de  altre.  Enhorabuena,  norabuenay  pldceme, 
parabien,  Gratalatio,  nis. 

DOXAR  LA  ENHORABONA,  fr.  Manifestar  à  algú  la 
satisfacció  que*os causa  la  seva  felicitat.  Daria  «n- 
korabuenày  dar  el  parabien ,  gratular,  felicitar, 
Gratulari. 

SIA  ENHORABONA,  eïpr.  de  felicitat.  Sea  enhora- 
huena.  Bona  fortuna. 

ENHORAMALA.  f.  Expressió  de  despreci  ó 
disgust.  Enhoramala.  In  malam  rem ;  infausto 
omine. 

VES  ó  vÉsTEN  BNHORAHALA.  expr.  Anda  enhorama- 
la,  Ab  in  malam  crucem. 

ENIGMA,  m.  Qüestió  mòlt  obscura  y  difícil. 
Enigma.  iEnigma,  tis.  ||  endevinalla. 

ENIGMÀTIGH  y  CA.  adj.  Enigmdlieo,  Mnig- 
maticus,  abstrusus. 

ENIGMATISTA.  m.  Qui  usa  enigmas.  ^t^- 
matista,  JBnigmatista,  as. 

ENIPNALISME.  m.  Magnetisme  animal.  Enip^ 
nalismo.  Magnètica  animalis  vis. 

ENiPNIonsiliE.  m.  Adormiment  pel  magne- 
tisme. Enipniotisnw,  sueno  magnètica.  Magneticus 
somnus. 

ElflSTÉRIAS.  f.  pi.  Festas  que  la  juventut 
grega  celebrava  antfguament  en  honor  de  Bacó. 
Enisterias.  Enystheri»,  arum. 

ENJAGAR.  V.  a.  ETJEGAR. 

ENJAMÉ8.  adv.  t.  Jamds.  Numquam. 

ENJIBAT8.  m.  pi.  Nom  que  donavan  los  ro- 
mans à  unas  fíguras  vuydas  que*s  movian  en  va- 
sos plens  de  aygua  imitant  la  veu  humana  ó  *1 
cant  dels  aucells,  pel  joch  amagat  de  una  màquina 
hidràulica.  Engibatos.  Enjibati ,  orum.  [  Figuretas 
col-locadas  ab  aygua  quals  moviments  s*  estudiavan 
pera  tràurernepressagis.  Engibatos,  Enjibati,  orum. 

ENJOGA88AR8E.  V.  r.  Saltar  de  alegria  y 
conten  to.  Retozar,  juguetear.  Lascivio,  is. 

ENJOGASSAT ,  OA.  adj.  Jugvielon ,  retozon, 
retozador.  Lascivus,  pelulans. 

ESTAR  ENJOGASSAT,  fr.  Estar  mòlt  alegre  y  gus- 
tós. Retozar  con  el  verde.  Quasi  pullum  asini  pabu- 
li  copia  exultare. 

ENJONGAR.  V.  a.  ATRAPAR,  CULLIR.  Q  met.  For- 
sar,  ó  atràurer  à  algú  ab  persuassions  ó  manyas.' 
Eneabestrar;  atraer,  hacer  venir  d  la  gamella.  Adi- 
go,  is,  persuadeo,  es.  ||  Assegurar  ab  jochs.  Enjun^ 
ear.  Juncis  innectere. 

ENJONDRE.  mod.  adv.  per  tot  arreu. 

ENJOYAR.  V.  a.  Adornar  ab  joyas.  També  s* 
usa  com  recíproch.  Enjoyar.  Gemmis,  monilibus 
ornaré,  instrnere. 

ENJOYAT,  DA.  p.  p.  Enjoyado.  Monilibus  or- 
natus ,  decora  tus. 

ENJUDIGIAR.  V.  a.  Instruhir  una  causa,  po- 
saria en  estat  de  que*s  puga  determinar  en  judici. 
Substanciar,  enjuiciar.  Causam  instruere. 

ENJUGASSAT,  DA.  adj.  ENJOGASSAT. 

ENJÚIilA.  f.  INJÚRIA. 


ENL  639 

ENJUNYIR.  T.  a.  Posar  lo  jou  als  bous.  Aeo- 
yundar.  Sub  juguin  mittere. 
ENJÚS.  adv.  ant.  avall. 

ENLASSAR.  V.  a.  etC.  ENLLASSAE. 
ENLAYRAR.  V.  a.  REMUNTAR. 
ENLAYRARSE.  V.  r.  remuntarsb,  ensüper- 

BIRSB. 

ENLETGIR.  v.  a.  etc.  AFEAR.  1. 
ENLI8AR.  V.  a.  ENLLISSAR. 

ENLLÀ.  adv.  11.  Allà,  cap  allà.  Alldj  hdcia  alld. 
Illúc. 

FERSB  bnllJL.  exp.  Quitarse  de  aqui,  retirarse, 
eorrerse.  Procul  hinc,  longè. 

PERA  AQUÍ  EN  ENLLÀ.  loc.  adv.  A  rio  remelto.  Tur- 
batis  rebus. 

ENLLAÇADA,  f.  Avinguda  forta  de  aygua,  y 
mòs  pròpiament  lo  lloch  y  aument  de  terra  que 
deixa  la  avinguda  ja  sia  de  pluja  ó  de  creixent  de 
riu,  etc.  Aluvion.  Allnvio,  nis,  alluviuR  ager. 

ENLLAÇAR,  v.  a.  Embetumar  ab  llaça.  Zula- 
ear,  Bitumine  linire. 

ENLLARDADOR.  m.  ant.  agulla  de  enl- 
lardar. 

ENLLARDAMENT.  m.  Obra  de  enllardar.  Em- 
borrazamiento.  Lardi  operamentnm. 

ENLLARDAR.  V.  a.  Introduhir  tallets  de  can- 
salada en  la  carn  que  s*  ha  de  rostir.  Mechar,  em- 
borrazar,  Suinis  penniculis  carnem  transfigere.  ] 
Untar  las  viandas  ab  llar.  Lardear,  lardar^  enlar- 
dar,  emfringar,  Lardo,  as.  I  met.  Molestar  grave- 
ment,  com:  V  enllardaren  de  bastonadas.  Pringar, 
Pungo,  ferio,  is.  Q  met.  Tacar  la  fama.  Denigrary 
infamar,  pringar.  Infamo,  as;  maculis,  vitsBsplen- 
dorem  aspergere.  ||  met.  embabibcar.  I  Traspassar 
ab  espasa,  etc.  Atravesar,  espetar,  clavar,  traspa- 
sar.  Transverbero,  as.  ||  Fér  mòltas  feridas,  aixi  's 
diu:  enllardar  de  punyaladas,  etc.  Acribillar,  Mul- 
ti plici  ictu  perforaré.  ||  v.  a.  met.  Embastar,  fér 
depressa  alguna  cosa,  com  un  vestit  en  una  tarde. 
Hilvanar,  harbar.  Prosperè ,  festinanter  agere. 

ENLLARDAT,  DA.  p.  p.  Mechado,  lardeadOy 
pringado,  Lardo  suffixus. 

EBÍLLARDONAR.  V.  a.  ENLLARDAR. 

ENLLÀS.  m.  Unió  de  una  cosa  ab  altra.  Enlaee, 
enlazamiento,  enlazadura.  Nexus,  ús,  connexió,  nis. 

ENLLASSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  enllassa.  En- 
lazador.  Connectens. 

ENLLASSAR.  V.  a.  Lligar  ab  llassos.  EnUzar. 
Laqueo ,  coagmento ,  as.  ||  ant.  Agafar  ab  Has  ó 
filat.  Coger  con  lazo;  enreL•r.  Illaqueo,  es,  irre- 
tio^  is. 

ENLLASATi  DA.  p.  p.  Enlazado.  Alligatus, 
nexus. 

ENLLEFERNAR.  V.  a.  Embrutar  ab  greix. 
També  s'  usa  com  recíproch.  Pringar,  Pinguedine 
foBdare. 

ENLLEFERNAT,  DA.  p.  p.  Pringodo.  Pingue- 
dine fcedatus. 

ENLLEPOLUUENT.  m.  Apetit  de  tornar  à  gus- 


«i# 


£NL 


DICCIONARI 


ENM 


tar  lo  qne  agrada.  Begosio.  R^gnstatío,  nis.  |  met. 
La  conveniència,  ntilitat,  etc.  ab  qne  s*  excita  6 
alran  à  algú.  Golosina,  cebo.  Esca,  ae;  ignis,  is. 

ENLLEPOUB.  V.  a.  Excitar  lo  desilj  ab  atrac- 
tius. També  s  nsa  com  recíproch.  Sngolosinar,  ar- 
^égostat.  Inesco,  prolecto,  as. 

ENLLEPOLIT,  DA.  p.  p.  Engolosinado,  arre- 
gostado.  Inescatüs. 

ENLLE8TIMENT.  m.  DBSPAIG,  LLBSTESa. 

ENLLESTIIt»  V.  a.  Acabar,  conclóurer  algnna 
cosa.  Despachar,  Expedio,  perfício,  is.  ||  abreglab. 

FÉB  ENLLESTiB.  fr.  Donar  pressa.  Meur  prisa. 
Incito,  agito,  as. 

ENtXimiRSÉé  V.  r.  Abreyiar,  donarse  pres- 
«  sa  en  fér  alguna  cosa.  Despachar,  ahreviar,  Expe- 
dio, is. 

KNL•LÈStíTf  DA.  p.  p.  Despoehado,  Expe- 
ditus. 

EBiLUSlTGlIl.  V.  a.  ÀFBAB.  1. 

ENLLI88AR.  T.  a.  Posar  llissos  al  teler.  Enli- 
zar.  Licia  addere.  ||  Posar  la  tela  en  los  llissos. 
Bnlizar,  Stamine  telam  intendere. 

:.  m.  ALLISTAMBNT. 


ENLLI6TAH.  ▼.  a.  allistab. 

ENLLI8TONAR.  Y.  a.  Guarnir  de  llistons. 
Echar  listones.  Aliquid  piagalis,  tabellis  instruere, 
muniré,  ornaré. 

ÉlflXIStON At ,  DA»  adj.  Encintado,  Taeniis 
decoratus. 

ENLL08AR.  V.  a.  Empedrar  ab  llosas.  Losar, 
enlosar.  Pavimento,  as. 

ENLL08AT,  DA.  p.  p.  Enlosado.  Pavimentus. 
{  Empedrat  ab  llosas.  Losado,  enlosado.  Quadris 
lapidibus  ornatus. 

ENLLOTAMÉNT.  m.  Taca  de  llot.  Enlodadu- 
ra.  Luti,  coBui  illinitio. 

ENLLOTAH.  Y.  a.  Embrutar,  revestir  de  llot. 
Enlòdary  enlamar,  entarquinar.  Deluto,  as;  luto 
illinire. 

ENLLÜERRAHIENT.  m.  Turbació  de  la  vista, 
per  massa  llum.  Deslumbramienio,  lraslumbramie%• 
to.  Galigatio,  allucinatio,  nis.  ||  met.  Preocupació. 
Deslumbramiento.  Mentis  cscitas. 

EIVLLUEEIVAR.  V.  a.  Presentar  de  un  cop  tan- 
ta llum,  que  impedesca  '1  véurer.  També  s'  usa 
com  l'ecfproch.  Deslwmbrar,  eneandilar,  traslwn' 
hrar.  Oculos  perstringere.  ||  met.  Alncínar  ab  apa- 
riéncías  ó  falsas  rabons.  També  s'  usa  com  recí- 
proch. Deslumhrar.  Perstringo,  is. 

ENLLUERHATi  DA.  p.  p.  Deslumhrado  ^  en- 
candilado.  Caligatus. 

ElfLLtJHlB•  V.  a.  ant.  bhblanqüiiiab. 

ENLLUMINADOR.  m.  ant.  il-lümii«adob. 

ENLttJMINAR.  V.  a.  etc.  iL-LUMrNAR. 

ENLLtJSTBADORi  A.  m.  y  f.  Qui  enllustra. 
Pulidor.  Politor,  tritor,  is. 

ENLLÜStRAMÉNT.  m.  La  obra  de  enllustrar. 
EnlueimientOy  pulimento.  Levigatio,  politio,  nis. 

BiU•üniAS•  t.  a.  Snmyir ,  pulir ,  donar 


llustre.  Lusirar ,  alnstrar ,  enlustreeer.  Lostro,  u; 
nitídum  ,  splendidum  reddere.  ||  Entre  argenters. 

GBATAR. 

ENLLUSTRAT,  DA.  p.  p.  Lftótrado,  alustrad»f 
enlustrecido,  Lustratus. 

ENMAGATZEMAR.  V.  a.  Guardar  en  lo  mt« 
gatzem.  Almaeenar,  entrojar.  Apotheca  condere. 

ENMAGRAIR.  V.  n.  ant.  enmagbuisb. 

ENMAGRIMENT.  m.  Pèrdua  de  carns  »  de 
forsas.  Enflaquecimiento ,  encanijamienlo.  AtteBOi* 
tio,  extenuatio,  nis. 

ENMAGiUR.  V.  a.  Fér  pérdrer  lo  greix.  Tam- 
bé s*  usa  com  recíproch.  Bnmagrecer.  Emacio,  as, 
macrefacio,  is. 

ENMAGRIRSE.  V.  r.  Aflaquirse,  toroarse  nia- 
gre,  flach.  Enmagreeer,  en^uecer,  enmagrescerse, 
acecinarse,  enjiígarsef  enlaciarse,  encanijaru  ,  ss- 
carséy  varearse,  aveUatuirse.  Macesco,  is. 

ENMAGRIT,  DA.  p.  p.  Enmagreddo.  Emacia- 
tus. 

ENMALALTIR.  V.  a.  Gausar  maUilia.  Eafer- 
mar.  Morbnm  inferre. 

ENBIALALTIR8E.  V.  r.  Càurer  malalt.  Eafir- 
mar,  caer  enfermo.  iEgroto ,  as.  ||  Dit  dels  gals  per 
menjar  ratas.  Batonarse.  Muribus  adesis  in  morbnm 
incidere. 

ENMALALTIT,  DA.  p.  p.  Enfermado.  Mgríh 
la  tus,  cBgròlus. 

ENMALEüIRSE.  V.  r.  Posarse  en  mal  estat 
una  cosa.  Tamar  mal  aspecto ;  embravecerse.  Rem 
irritari. 

ENMALICIAR.  Y.  a.  Fér  péndrer  malícia.  Es- 
candeeer.  Inflammo,  as. 

ENHIALIC1AR8E.  Y.  r.  enqcimebabsb. 

ENMALIMEliT.  m.  ant.  ElfDANTAMBNT. 

ENMAUR.  Y.  a.  ant.  endantab. 

ENMANEGAMENT.  m.  La  acció  de  enmane* 
gar.  Enastamiento.  Manubrii  inductio. 

EIWMANEGAR.  Y.  a.  Posar  mànech  à  algnna 
cosa.  Enastar.  Alieni  rei  manubrium  inducere. 

ENMANEGAT,  DA.  p.  p.  Manegat.  Enastaio. 
Manicatus. 

ENMANGRAR.  Y.  a.  Pintar  de  mangre.  Alma- 
grar,  enalmagrar;  tenir,  dar  de  almagre.  Rubrico, 
as,  rubrico  colore  inficere,  tingere,  notaré. 

ENMAlfGRAT,  DA.  p.  p.  Almagrado,  enalma- 
grado.  Rnbricatus. 

ENMANILLAT,  DA.  adj.  Pres  ab  manillas. 
Desposado,  esposado.  Manicis  constrictus. 

ENM ANIXEUTAR.  V.  a.  manllbctab. 

ENMANLLEVAR.  V.  a.  Demanar  que'ns  deixen 
alguna  cosa.  Pedir  prestado.  Mutuum ,  vel  conuno. 
datum  postularé. 

ENMANLLEVATy  DA.  p.p.  Prestado MuXuslíub 

ENMANTAR.  Y.  a.  Cubrir  ab  manta.  Simum- 
tar,  amantar.  Dorsuali  slragulo  cooperire. 

ENM ANTARSE.  v.  r.  Fér  mantó  Is  polls  y 
altres  aucells,  per  estar  tristos.  Enmemtarse.  Tris- 
titiaaffici. 


ENM 


CAUIA 


ENN 


e4i 


ENMARANYAR.  v.  a.  Enredar ,  embroUar. 
Enmaranar,  inlrincar.  Intrico,  as. 

ENMARANYAMENT.  m.  La  obra  de  enmara- 
nyar.  Jntrincacion,  intrincamiento.  Intricatio,  is. 

ENMARANYAR8E.  V.  r.  ENEMISTàrse. 

ENMARANYAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  EmbroUat. 
Enmaranado.  Intricatus. 

ENMARAVELLARSE.  V.  r.  ant.  MARiVELLARSS. 

ENMARIDAR.  v.  n.  GàSARSE. 

ENBfARSIR.  V.  a.  ant.  ErfSüSTiGAR. 

ENMA8GARA1IIENT.  m.  La  acció  úe  enman- 
carar.  Tizne,  FuliginosíB  maculae  aspersio. 

ENMASGARAR.  V.  a.  Embrutar  ab  carbó, 
sutja  ó  ab  qualsevol  tin.  També  s^  usa  com  recí- 
proch.  Tiznar,  fníírnar,  enjorjinar.  Fuligine  deni- 
graré, fcBdare.  ||  met.  Desllustrar  lafama,  infamar. 
Tiznar,  enhdar.  Infamo,  dedecoro,  as. 

ENMA8GARAT,  DA.  p.  p.  Tiznado.  Denigra- 
tus. 

ENMATRIGULAGIÓ.  f.  ant.  matrícula. 

ENMATRIGULAR.  V.  a.  ant.  MATRICULAR. 

ENMATZINADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  enmatzina. 
Envenenador,  emponzonador ,  at»$igador.  Yenefi- 
cus,  i. 

ENMATZINAMENT.  m.  La  acció  y  efecte  de 
enmalzinar.  Envenenamiento ,  emponzonamienio , 
alosigamiento.  Yenefícium,  ii;  veneni  prsbitio. 

ENMATZINAR.  V.  a.  Inficionar  ab  roatzinas. 
Envenenary  emponzonary  atosigar.  Yeneno,  as;  ve- 
neno  inGcere.  ||  met.  Despedir  mal  olor.  Apestar. 
FcBteo ,  es.  ||  Dit  de  la  aygua  pera  entontir  los  pei- 
xos. Embarhascar.  Yerbasco  infícere. 

ENMATZINAT,  DA.  p.  p.  Envenenado,  empon, 
zohadoy  alosigado,  losigoso,  Yenenatus. 

ENDfELAR.  V.  a.  Untar  ab  mel.  Enmelar.  Mel- 
le  ungere. 

ENMENAR.  V.  a.  ESMENAR. 

ENMERDAR.  V.  a.  Embrutar  de  merda.  Cis- 
car,  embadurnar.  Conspurco,  as. 

ENMERDAT,  DA.  p.  p.  Ciscado,  Concaca- 
tus. 

ENMERDISSAR.  V.  a.  fam.  E5MERDAR.  ||  met. 
Embrutar  ab  cosas  brutas  y  asquerosas.  Embadur- 
nar, emportar,  ensvciar,  Coinquino,  conspurco,  as. 

ENMETXADURA.  f.  La  obra  de  enmetxar  y 
la  unió  que  resulta.  Empalmadura.  Coagmentatio, 
nís. 

ENMETXAR.  V.  a.  Unir  dos  fustas  ó  cordas 
encaixant  ó  entrellassant  lo  cap  de  la  una  ab  lo  de 
la  altra.  Enpahnar ,  ensalmar  es  propi  de  la  fusta, 
y  enmalletar,  endeutar  entre  constructors  de  naus. 
Goagmento,  as. 

ENMETZINAR.  V.  a.  y  derivats,  enhatzinar. 

ENMIDONAR.  V.  a.  Empapar  ab  midó  desfet 
en  aygua  la  roba  pera  quc's  roantinga  tíessa.  Almi- 
donar.  Amylo,  as;  amylo  imbuere. 

ENMIDONAT,  DA.  p.  p.  Almidonado.  Àmyla- 
tus. 

ENMITRAR.  v.  a.  Posar  la  mitra.  S' usa  mòs 

TOMO  ]. 


comunment  com  recíproeh.  Enmitrar,  poner  la  mi- 
tra, enmitrarse.  Mitra  caput  tegere,  tegi. 

ENMODORRIRSE.  V.  r.  Patir  modorra.  Anuh 
dorrarse,  azorrarse.  Somno  consopiri,  corripi;  ca- 
pitis  gravidine  aífici. 

ENMODORRITy  DA.  p.  p.  Amodorrado,  Somno 
consopitus. 

ENMORRALLAR.  v.  a.  Posar  lo  cabestre.  Ca- 
bestrar,  encabeslrar,  Capistro,  as. 

ENMORTALLAR.  V.  a.  AMORTALLAR. 
ENMOSTEIRSE  Y  ENMU8TEIR8E.  V.  r.  ter. 

ENMUSTIGAR. 

ENMOTLLAR.  V.  a.  Ajustar  al  motUo.  Amol- 
dar.  Ad  normam,  ad  typum  conformaré. 
ENMURALLAR.  V.  a.  murallar. 
ENMURRIARSE.  V.  r.  fam.  exfadarse  ,  e>'C- 

JARSE,  ENFALLONIRSE. 

ENUIURRIAT.  p.  p.  de  enmurriarse. 
ENMUSTEIMENT.  m.  ant.  Falta  de  ufana  y 
vigor.  Marchilez.  Languedo,  in  is. 

ENMUSTEIR.  V.  a.  MARXITAR. 

ENMUSTEIRSE.  V.  r.  ant.  BNMUSTIGARSE. 

ENMU8TEIT,  DA.  p.  p.  E.NMCSTIGAT. 

ENUIUSTIGAR.  v.  a.  Matxucar,  fér  pérdrer  lo 
llustre  ó  ufana  de  alguna  cosa.  També  s*  usa  com 
recíprocb.  Marchitar,  ajar,  anublar,  deslucir.  De- 
floro,  as;  marcidum  reddere. 

ENIHUSTIGAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Marchitado, 
marchito,  ajado,  deslucido.  Defloratus. 

ENNAGRAHIR.  V.  a.  ant.  ENNEGRIR. 

£]¥NAVEGARSE.  V.  r.  ENGOLFARSE. 

ENNEGRIMENT,  m.  NEGROR. 

ENNEGRIR.  V.  a.,  Fér  tornar  negre.  També  s* 
usa  com  recíprocb.  Ennegrecer,  negrecer,  denegre- 
cer.  Nigro,  as. 

ENNEGRIRSE.  V.  r.  Ennuvolarse.  Verrarse, 
encapolarse  el  cielo,  Coelum  nubibus  obduci. 

ENNEGRIT,  DA.  p.  p.  Ennegrecido ,  atesado, 
Nigratus. 

ENNEULIR8E.  v.  r.  Enmagrirse,  posarse  mòlt 
flach.  Enlaciar,  enlaciarse ,  argüellarse ,  encanijar' 
se,  varearse  ,  ponerse  como  un  naipe.  Macresco,  is. 
II  Dit  dels  vivents  ,  arbres ,  y  planlas  deixar  de 
medrar,  ó  de  créixer  lot  lo  que  podian.  Anudarse, 
Praemalurè  indurescere. 

ENNEULIT,  DA.  adj.  Magre  en  extrem.  Trast- 
jado.  Macilenlus. 

ENNOBLAHIR.  v.  a.  ant.  ennoblir. 

ENNOBLIMENT.  m.  La  acció  de  ennoblir. 
Ennoblecimiento.  Nobílitatio,  nis.  ||  Il•lustració  de 
alguna  cosa.  Ilustracion.  Illuslralio,  nis. 

ENNOBLIR.  V.  a.  Donar  lo  títol  de  noblesa. 
Ennoblecer.  Nobílito  ,  as.  ||  mel.  Adornar  una  ciu- 
tat ab  edificis.  Ennoblecer.  Orno,  decoro,  as.  ||  met. 
Il-lustrar,  fér  llubir  alguna  cosa.  Ennoblecer,  Il•lus- 
tro, as. 

ENNOBLIT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Ennobkcido.  No- 
bilitatus. 

ENNOVAR.  V.  a.  rnnoYAR. 

88 


6i^ 


£NQ 


DICOQNARI 


PIR 


ENNUAGABSE.  V.  r.  Detenirse  '1  menjar  6 

béurer  en  lo  coll ,  ó  gargamella.  Atragantar$e, 

aüusgar,  Aliquid  faucibus,  vel  in  faucibus  torero. 

I  met.  fam.  Tarbarse  en  la  coaversació.  ÀlragaH" 

tarse,  Intercludi,  inter  dicendum  haerero. 

ENNUAGAT|DA.  p.  p.  Atragantada,  loter- 
clusus. 

ENNUIG.  m.  ENUIG. 

ENNUJAR.  V.  a.  BNDJÀE. 

ENNUVOLAR8E.  V.  r.  Cubrirse  U  cel  de  nú- 
vols. AnubL•rse,  nublarse ,  cerrarse ,  encapotarse  el 
cielo.  Goelum  nubibus  obduci;  obnubilari. 

ENNUVOLAT,  pA.  p.  p.  Anublado,  anubarra- 
doj  nublado,  nublosOj  nublo,  nubiloso,  Nubilos,  na- 
biger. 

ENOFÓBIA.  f.  Horror  al  vi.  Enofobia.  Eno- 
phobia. 

ENOFÓBIGHy  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  Enofd- 
bia.  EnofóbicOj  enófobo,  Enophobicus,  enopbobos. 

ENOJAR.  V.  a.  ENUJAB. 

ENOLA.  f.  Herba  semblant  a  la  pastanaga;  però 
mès  petita,  que  dibuen  nasqué  de  las  llàgrimas  de 
Helena.  Helenio.  Heleninro,  íí,  inula,  ae. 

ENORGOLLAR,  ENORGULLARY  ENOR- 
GULLIR. V.  a.  etC.  ENSUPEBBIR. 

ENORM.  adj.  E.NORUE. 

ENORMAMENT.  adv.  m.  ENORMEMENT. 

ENORBCE.  adj.  Desmesurat,  desproporcionat, 
excessiu.  Enorme,  Enormis,  immanis.  J  gra  ve. 

ENORMEMCNT.  adv.  m.  Excessivament, J^nor- 
memente,  desmedidamente,  Enormiler,  immodicè. 

ENORMtSSIM  I  A.  adj.  Enormisimo.  Yaidè 
enormis. 

ENORMITAT,  f.  Excés,  desmasia.  Enormidad. 
Enormitas,  atis.  ||  Gravedat  de  crim.  Enorïfhidad, 
Criminis  atrocitas. 

ENPAYBIENT.  m.  ant.  impediment. 

ENPAYONAR.  V.  a.  ant.  empentar.  1. 

ENQUADERNACIÓ,  f.  Unió  dels  quaderns 
ab  sas  cubertas.  Encuademacion.  Librorum  struc- 
tura. 

ENQUADERNADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  té  per 
ofici  enquadernar.  Encuademador,  Librarius  con- 
cinnalor,  structor. 

ENQUADERNAMENT.  m.  enquadernació. 

ENQUADERNAR,  v.  a.  Juntar,  unir  los  qua- 
derns ab  las  cubertas.  Eneuademar.  Librum,  co- 
dicem  concinnare,  compaginaré.  ||  met.  Agerma- 
nar algunas  cosas.  Eneuademar.  Fcedero,  as. 

ENQUADERNAR9E.  V.  r.  Agermanarse,  fér 
lliga  ab  altres.  Ensartarse,  hermanarse,  enctuider' 
narse.  Confoederari,  consociari. 

ENQUADERNAT,  DA.  p.  p.  Encuademado, 
Compaclus,  concinnalus  líber. 

ENQUER  Y  ENQUERA.  adv.  ant.  encara. 

ENQUÉRER,  ENQUERRE   Y  ENQUERIR. 

V.  a.  LNQUIRIR. 

ENQUESTA,  f.  ant.  Àveriguació,  examen,  in- 
formació. lnquÍ9kionf  fitsquiza.  In^ui^ítipi.  ^• 


ENQUESTA  CRIMINAL.  Inqi^isició,  iodagacló  de  al- 
gun crim  ó  reo.  Pesquiza,  tMtançia  criminal,  Ja- 
diciaria,  criminalis  inquisilio. 

ENQUIETAB.  V.  a.  etc.  inquietar. 

ENQuni.  m.  ant.  Habitant  de  casa  llogada. 
Inquilino,  Inquilinus,  i. 

ENQUIMERADA.  f.  Pesar,  aflicció,  senlimeiii, 
disgust.  Pesadvmbre,  detazon,  pesar.  Molèstia,  «, 
angor,  is. 

ENQUIBIERAR.  V.  a.  Donar  sentlmeot  ó  qui- 
mera. També  s' usa  com  recíproch.  Apesadumhrar, 
desazonar,  irritar,  enojar,  atufar.  Molesto,  irrílo, 
as,  anxium  h'abere. 

ENQUIMERARSE.  V.  r.  Enfadarse,  irritarse. 
Ensanarse,  atufarse,  amostazarse,  apeaadumbrarte, 
anusgar,  echar  el  alillo  al  mar,  Tiedeo,  es. 

ENQUIMERAT,  DA.  p.  p.  Ensaüado,  amoité- 
zado,  Irritatus. 

ENQUIRIDION.  m.  Lo  llibre  manual,  que  en 
poch  volúmen  conté  mòlta  doctrina.  Enqmiridian. 
Encbyridioo,  ii,  index. 

ENQUITRANADURA.  f.  y 

ENQUITRANAMENT.  m.  La  acció  de  enqui- 
tranar. Embreadura.  Ex  pice  bitumen,  linimeni 
linílus. 

ENQUITRANAR,  v.  a.  Untar  ab  quitrà.  Em- 
brear,  alquitranar.  Pice,  napbta,  bítumine  ilUni- 
re. 

ENQUITRANAT,  DA.  p.  p.  Alquitranado,  em- 
breado,  Napbta  illinílns. 

ENRABIAR,  v.  a.  Exasperar,  fér  enfadar.  Im- 
femar.  Irrito,  as. 

ENHABIAR8E.  V.  r.  Irritarse.  Rabiar,  tomar 
ràbia  ó  còlera,  Irasci. 

ENRADERAMENT.  m.  La  acció  de  enrade- 
rarse.  Alerimiento.  Frigor,  is. 

ENRADERAR8E.  v.  r.  Posarse  encarcarat  de 
fret.  Aterirse ,  arrecirse.  Àlgeo,  rigeo,  es,  frigore 
lorpere. 

ENRADERAT,  DA.  p.  p.  Alerido,  Frigore  tor- 
pens. 

ENRADRAMENT.  m.  Dureza,  inflexibilidàd, 
tiesura.  Rigor,  oris.  [  enradbrahent. 

ENRADRAR.  v.  a.  Fér  inflexible,  donar  firme- 
sa  à  alguna  cosa.  Atiesar,  endurecer,  Induro,  ob- 
firmo,  as. 

ERNADRAR8E.  V.  r.  Posarse  inflexible  algi- 
na  cosa.  Atiesarse,  Rigeo,  es.  [  ant.  enraderarse. 
I  ant.  endarrerirse.  |  ferirse. 

ENRADRAT,  DA.  p.  p.  Tieso,  yerto,  inflexible, 
Rigidus,  rigens. 

ERRAHONADORy  A.  m.  y  f.  Qui  enrabooa 
mòlt.  Charladar,  charlanle^  charlatany  garlador^ 
garlante,  hablador,  parlero,  parlanekin,  razona- 
dor,  Sermonator,  is.  ||  Qai  diu  lo  que  deuria  ca- 
llar. Parlero,  locuaz,  vocinglero,  gdrrulo,  Susurra- 
tor,  is. 

ENRAHONAMENT.  m.  Conversació.  RazoM- 
mifí^tÇii  fl^içat  cohquiQ,  <mfcre»m,  Diik^os,  i. 


ENR 


GATALi. 


ENR 


643 


)  Discurs,  oració.  Hazonamiento,  flàtiea,  dtsmr* 
$0f  oracion.  Oratio,  ois. 

EFIRAHONAR.  Y.  8.  Tfactar,  discutir,  etami- 
nar  algun  assumpto.  Hahlar,  Dissero,  is.  ||  Parlar 
mòlt.  GarloTy  eharlar,  parlar.  Blatero,  as.  ||  Pro- 
palar,  divulgar,  publicar.  Hahlar,  propalar,  Pro- 
palo,  as.  [  V.  n.  Dir,  proferir,  articular  las  parau- 
las.  SMar.  Loquor^  eris.  |  Confabular,  conversar. 
Platicary  hablar,  conferenciar^  conversar,  confabu- 
lar, razonar.  Confabulo,  as,  sermocinor,  aris. 

BNBAflONAR  PBE  EioiABONÀR.  ft.  Parlar  sèns  sufis- 
tímcia,  ni  venir  al  cas.  Hablar  por  hablar.  Nugas, 
inanía  garrire. 

ENRAHOlf  ATy  DA.  p.  p.  Hazonada,  Confebu- 
latus.  D  adj.  Razonable;  puesto  en  ó  conforme  d  ror 
zon.  Equum  ralioni. 

ENRAJOLAMENT.  m.  ant.  BNBilOLAT. 

EmAJOLAR.  V.  a.  Cnbrir  lo  paviment  ab  ra- 
jolas.  Enladrillar,  Laterculis  pavimentum  sterne- 
fe.  I  y.  n.  fam.  Tornarse  roig  per  vergonya.  Son- 
rouarse,  embermejecer,  embermejeceríc.  Purpuras- 
00,  erubesco,  is. 

fíb  BifBiJOLiE.  fr.  met.  Pér  tornar  roig  per  ver- 
gonya. Sonrojar,  sonrosear,  embermejecer,  sonro- 
jear.  Àliquem  rubore  suffundere,  aificere. 

ENRAJOLAT,  DA.  p.  p.  Efiladrillado,  Later- 
culis munitus.  II  m.  Lo  paviment  de  rajotas.  Enla- 
drillaio,  Sohim  lateribus  stratum ;  instructum  pa- 
vimentum. 

ENRABIADA,  f.  y 

ENRAMAIMENT.  m.  Adorno  de  flors  ó  ramas 
pera  fér  sorobra.  Enramada,  Ex  frondibos  orna- 
tus. 

ENRABIAR.  V.  a.  Adornar  ab  flors  un  altar, 
étc.  Enramar,  Floribus  ornaré.  )  Cubrir  algun 
Uocb  de  ramas  ó  flors  per  adornarlo,  ó  pera  fér 
sombra.  Enramar,  sembrar.  Ramis,  frondibus  or- 
naré ,  velaré.  Q  met.  Quedar  mòlts  morts  en  lo 
camp  de  batalla.  Cubrir,  sembrar.  Caesorum  corpo- 
rlbus  pngme  campum  consternere. 

ENRABIAT,  DA.  p.  p.  Enramado.  Floribus  ac 
frondibus  consitam. 

ENRANCIAR8E.  V.  r.  Férse  ranci.  Enranciar- 
se.  Rancesco,  is;  rancorem  concípere;  rancium 
contrahere. 

ENRA8TRAR.  V.  a.  bnfilab. 

ENRAVENAR8E.  V.  r.  Enraderarse  de  fret. 
AUrirse.  Rigeo,  es. 

ENRAVENAT,  DA.  adj.  Encarcarat  per  causa 
del  fret.  Aterido ,  yerlo.  Rígidus.  ||  met.  Qui  va 
mòlt  dret  afectant  gravedat.  Espetado,  tieso,  Rígi- 
dus, austeras. 

ENRAVIRONAR.  V.  a.  ant.  ciBcrHíB. 

ENREDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  enreda.  Aire- 
dador.  Illaqueator,  is,  susurro,  nis. 

ENREDADORA.  f.  Herba  que  s'  enreda  ab 
lo  qtie  troba.  Enredadera.  Arvensis  convolvulns. 

ENREDAR.  V.  a.  Rodejar,  com  la  eura  al  ar- 
bre, etc.  Enredar.  Implico,  as.  I  EmboHcur,  em- 


bullar, desordenar.  Enredar.  Inlríco,  implico,  as. 

ENREDAT,  DA.  p.  p.  Enredado.  Implicatus, 
intricatus. 

ENREDO,  m.  Embolich.  Enredo.  Implicatio, 
complicatío,  nis,  dolus,  i. 

ENREDÓ8,  A.  adj.  Ple  de  enredos,  embaras- 
ses y  dificultats.  Enredoso.  Nodosus,  intricatus, 
implicatus. 

ENRE61STRABIENT.  m.  ant.  rbgistbe. 

EVIREGI8TRAR.  V.  a.  ant.  bbgisteae. 

ENREGULLAR8E.  V.  r.  Posarse  ronch,  regn- 
Ilós.  Enronquecer,  enronquecerse,  desgargantarse, 
ponerse  ronco.  Irrauceo,  raucesco,  is,  raucio,  is. 

ENREGULLAT^  DA.  p.  p.  Enronquecido.  Rau- 

cus.  II  adj.  RONCO,  RBGULLÓS. 

ENREGULLIBIENT.  m.  ant.  rvgall. 

ENREGULLIR8E.  V.  r.  bnreguilarsb. 

ENREIXAR.  V.  a.  Tancar,  guarnir  ab  reixas. 
Enrejar.  Clatbro  muniré. 

ENREIXAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Enrejado.  Cla- 
tbratus.  ||  m.  beixat. 

ENRERE.  adV.  11.  y  t.  ENDARRERA. 

ENREVÉS.  m.  REvés. 

AL  ENREVéS.  m.  adv.  DEL  REVéS. 

ENREVIRONABIENT.  m.  aot.  CIRCUHIT. 
ÉNRICH.  n.  p.  de  home.  Enri^ue.  Henricus,  i. 
ENRIGAHIR  Y  ENRIGATR.  v.  a.  ant.  enri- 
quir. 
ENRIQÜIBIENT.  m.  aiit.  ornament,  adorno. 

II  RIQEESAS. 

ENRIQUIR.  V.  a.  Fér  rich  à  algú.  També  s* 
usa  comrecfprocb.^firt^tt^cer.  Dito,  as.  ||  adornar. 

ENRIQUIT,  DA.  p.  p.  Enriquecido.  Ditatus, 
dives. 

ENRIffTRAR.  V.  a.  enrrastellar. 

ENRI8TRE.  m.  enrastellament. 

EBIRODAR.  V.  a.  Castigar  als  delinqüents 
trencanllos  los  brassos  y  camas,  y  posantlos  sobre 
rodas  de  cotxo  peraque  allí  espiren,  lo  que's  prac- 
ticava en  Fransa.  EnroL•r.  Rota)  supplicio  ultimo 
afiicere,  perimere. 

ENRODONIR.  V.  a.  ant.  arrodonir. 

ENROGIMENT.  m.  rojor. 

ENROGIR.  V.  a.  Fér  tornar  roig  ó  ros.  Enru- 
biar.  Rufo,  as.  ||  v.  n.  Tornarse  roig.  Enrubiar. 
Rufeo,  es,  flavesco,  is.  ||  v.  n.  Tornarse  roig  per 
vergonya.  Embermejecer,  embermejecerse.  Erubes- 
co, is;  verecundià  afiici. 

ENRONQUIR8E.  v.  r.  etc.  enregüllarse. 

ENROPAR.  V.  a.  GÜARNIRSE,  VESTIRSB.  ||  S*  USa 

també  com  recíproch.  arropar. 

ENROPAT.  p.  p.  etc.  arropat. 

ENR08GAR.  V.  a.  roscar,  enrotllar.  S. 
.    ENROS8AR.  V.  a.  ant.  regar.  ||  v.  n.  y 

ENROSSIR.  V.  n.  Fér  tornar  ros.  Enrubiar,  enr 
rubescer.  Rulilo,  as;  flavum  reddere. 

ENROTLLABIENT.  m.  La  acció  de  enrotllar. 
Enroscadura.  Sinuatio,  nis,  sinuamen,  inis. 

ENROTLLAR.  V.  à.  Circubir,  rodejar  k  algA« 


644 


ENS 


DICCIONARI 


ENS 


Rodear,  circuir,  circundar.  Circuo ,  is,  circumdo, 
as.  D  Caragolar,  eolorlolligar.  Arrollar,  enrascar. 
Complico,  as,  convolvo,  involvo,  is. 

ENROTLLAT,  DA.  p.  p.  Rodeado,  arrollado. 
Cinctus,  convolutns. 

ENRUBINAR.  V.  a.  Um);lír  de  rnbinada.  En- 
lamar,  Limo  opplere. 

ENRUGALLIMENT.  m.  ant.  BUGiLL. 

ENRUGALLIR.  v.  a.  ant.  enbegullarse. 

ENRUGALLITy  DA.  p.  p.  ant.  enregullàt. 

ENRUNA,  f.  RUNA. 

ENRUNAR.  V.  a.  Cubrir  de  mna.  enrunar,  en- 
ronar.  Rudere  alíquid  implere. 

ENS.  pron.  p.  vulg.  iVo«.  Nobis,  nos.  |  Ser,.  EnU. 
Ens,  en  lis. 

FÉR  ENS  RATiONis.  fr.  fam.  Discórrer  ab  particu- 
lar atenció.  Ilacer  sus  mementoi.  Altè  excogilare. 

ENsA.  adv.  11.  À  la  part  de  aquí.  Acd;  hdcia 
acd.  Uic,  buc. 

Dl  AHÍ  EN'si.  m.  adv.  De  ayer  acd,  Àb  eo  tempore. 

DE  ENsI  QUE.  m.  adv.  Desde  que.  Ex  quo. 

DE  quínt  ENsl?  loc.  De  cudndo  acd ;  desde  què 
tiempo?  Ex  quo  tempore. 

ENSABONADA,  f.  La  acció  de  ensabonar.  En- 
jahonadura,  jabonadura,  jahonado,  ojo.  Linleorum 
saponis  ope  abslersio.  ||  Conjunt  de  robas  que  s' 
ensabonan.  Jabonado.  Sapone  abslers<B  vel  abster- 
gendaB  vestes.  ||  La  aygua  barrejada  ab  sabó  ó  la 
escuma  que  forma.  Jahonaduras,  Saponis  spu- 
ma. 

ENSABONAMENT.  m.  ENSABONADA.  1. 

ENSABONAR.  V.  a.  Netejar,  emblanquir  las 
robas  ab  sabó.  Enjahonar,  jahonar,  Yestes  sapone 
lavare.  ||  fam.  adular. 

ENSABONAT,  DA.  p.  p.  Enjahonado,  jabona- 
do.  Sapone  abstersus. 

ENSAGAR.  V.  a.  Ficar,  posar  alguna  cosa  en 
sacbs.  Ensacar,  Sac^os  implere. 

ENSAGAT,  DA.  p.  p.  Ensacado,  In  saccum  im- 
roissus. 

ENSAGULAGIÓ.  f.  iNSACULACió. 

ENSAGULAR.  V.  a.  insacular. 

ENSAFRANAR.  V.  a.  Tenyir  ab  safrà.  Azafra- 
nar.  Croco  ínfic«re.  Q  Mesclar  lo  safrà  ab  altra  co- 
sa. Azafranar.  Crocum  miscere.  ||  Posar  safrà  en 
algun  líquil.  Azafranar.  Crocum  diluero. 

ENSAFRANAT,  DA.  p.  p.  Azafranado,  Croco 
tinctus. 

ENSAGINADA.  f.  Espècie  de  coca  amassada 
en  sagí  ó  mantega.  Hojaldre ,  ginehrada,  Placen- 
ta,  SR, 

ENSAGInAr.  V.  a.  Fér  ensaginadas.  Bojal- 
drar,  Placentas  conformaré. 

ENSAGINAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Uojaldrado, 
Placenlis  efformatus;  placenls  similis. 

ENSAIG.  m.  Proba  examen ,  tentativa.  £tt«a- 
!/o,  prueha,  Experimentum,  i.  Q  Proba  que  fan  dels 
metalls  en  las  casas  de  moneda.  Ensay  ,  ensaye. 
Melallorum  examinalio. 


ENSAJADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  eimjt.  Enu^f 
dar.  Examínator. 

ENSAJAR*  Y.  a.  Probar ,  examinar  una  coa* 
Ensayar.  Probo,  verso,  as. 

ENSAJARSE.  V.  r.  Probarse  à  fér  alguna  coa 
pera  executaria  perfectament.  Ensayane,  aiimr- 
se  Exerceri,  experire. 

ENSA JAT ,  DA.  p.  p.  Eíísa^aio.  Tersatns. 

ENSAJORNAR.  V.  a.  Passar  per  las  bnsu 
la  carn  ó  altra  vianda  peraque  *8  cooserve.  Hrü- 
gcff  emperdigar,  soasar.  Ustn'.o,  as. 

ENSAJORNAT,  DA.  p.  p.  Pitdigüdo.U^ 
alas. 

ENSALADA.  f.  ant.  ENGim.  |  poét.  ant.  Cm- 
posició  de  cosas  diferentas  que  no  tenen  coDDetii. 
Ensalada,  ensaladilla,  Miscellanea,  a. 

RNSALADETA.  f.  d.  ant.  bnciahit. 

ENSALIVAR.  V.  a.  Enviarse  la  saliva,  km» 

BIB. 

ENSALM.  m.  Modo  supersticiós  deconrib 
oracions  y  medicinas.  Ensalmo.  Supersticiosu 
carmen. 

EN8ALBIADOR.  m.  Qui  vól  fér  crénrerqne 
cura  per  ensalm.  Ensalmador.  Supersticiosos  mt- 
dicamentarins. 

ENSALHAR.  V.  a.  Preténdrer  curar  peres- 
salm.  Ensalmar.  Incanto,  as. 

ENSALSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ensalsa.  A- 
salzador.  Exaltator,  commendalor,  is. 

ENSALSABIENT.  m.  Exaltació,  gran  elogi.  A- 
salzamiento,  exaltacionj  exaltamieiíto,  Elatio,  eai- 
tatio,  nis. 

ENSALSAR.  Y.  a.  Aumentar  la  dignitat  é  glò- 
ria de  algú.  Ensalzar,  exaltar.  Exalto,  as,  extollo, 
is.  II  Alabar,  realsar  lo  mèrit  ó  circunsiàiicJas  de 
alguna  cosa.  Ensalzar,  exaltar.  Magnifico,  as,  mg- 
nifícè  praedicare;  praeconiis  commendare. 

ENSALSATyDA.  p.  ^..Ensalzado,  Comm- 
datus. 

ENS  AMARRAT ,  DA.  adj.  Abrigat  ab  8UEtt^ 
ra.  EnzavMirraL•,  Ovina  pelle  indutos. 

ENSAMERAR.  V.  a.  Adulterar,  falsificar algn 
genero.  Adulterar,  falsear.  Adultero,  as. 

ENSAMERAT ,  DA.  p.  p.  AdulUrado,  Adllte 
ratns. 

ENSANGAR,   ENSANGONAR  Y  ENEAll- 

GRAR.  V.  a.  ENSANGRENTAR. 

ENSANGRENTABIENT.  m.  Obra  de  eiMU- 

grentar  y  la  taca  de  la  sancb.  EnsangrimürnUamf* 
;Cruenlalío,  nis. 

i  ENSANGRENTAR.  V  a.  Tenyir  6  embrotaf 
|ab  sancb.  Ensangrentar,  Cruento,  as:  cnioreioi" 
!cere.  ||  En  los  teatres  fér  morir  k  alga.  EnsMfrm' 
:tar.  Occisionem  simularé. 

ENSANGREBTrAT,  DA.  p.  p.  Jgmanjrfllrfi 
Cruentatus.  ||  m.  pi.  blas.  Se  dia  dels  anínalifP 
figiiran  derramar  sancb.  E%$angr$iUÈÍ9§n  flmíK' 
nis  efTusionem  simulantes.  .t 

ENSAPSGAR.  V.  a.  BNSOrsOAl.  --  «J 


ENS  CATALÀ. 

ENSAROINAR.  V.  a.  enllarbae  ,  traspassab. 
EN8ARPELLAR.  V.  a.  Posar  la  xarpellera.  Enr 
torchar,  envoher.  Involvo,  is. 
ENSATAR.  V.  a.  etc.  encetar. 

ENSATG.  ID.  E.NSAIG. 
ENSATINAR.  V.  a.  ENSETINAR. 
ENSATJADOR.  m.  ENSAJADOR. 

EN8AYMAOA,  f.  ENCIAHADA. 
ENSEGUIR.  V.  a.  SEGUIR. 

ENiKIGNAMENT.  m.  ant.  DOCUMENT,  ENSEN- 
TANSA. 

EN8ELA  CAMPANA,  f.  Arrel  grossa  de  color 
obscur  en  V  exterior,  blanca  en  1'  interior,  olor 
fort,  gust  aromàlich  y  amarch.  Abunda  en  lasmon- 
tanyas  ombrí volas  de  Catalunya.  Enseh  campana. 
Ensela  campana. 

EN8ELLADURA.  f.  La  part  en  que's  posa  la 
sella  à.la  cabalcadura.  Ensilladura,  Jumenli  dor- 
sum. 

EN8ELLAMENT.  m.  Acoió  y  acte  de  ensellar. 
EnsUlamiento ,  montura.  |  montüra,  guarniments, 

ORMETGS. 

EN8ELLAR.  V.  a.  Posar  la  sella  à  la  cabalca- 
dura. EnsUlar.  Equum  sternere. 

EN8EMBLE.  adv.  m.  JUSTAMENT.  Q  adj.  sem- 
blant. 

EN8EBfP8  Y  EN8E1II8.  adv.  m.  ant.  Junta- 
ment à  un  mateix  temps.  JunlamenU,  junto.  Simul. 
I  Junts,  plegats.  Juntos.  In  unum. 

EN8ENADA.  f.  Recolzada  que  forma  la  mar 
ficanlse  terra  en  dins.  Ensenada.  Sinus,  us. 

EN8ENAR.  Y.  a.  y  millor,  r.  Posarse  la  nau  en 
una  ensenada.  Ensenar.  In  maris  sinum  immit- 
lere. 

EN8ENDE1IÍÀ.  adv.  t.  Lo  dia  següent.  El  dia 
siguiente,  Crastína  dies. 

EN8ENY•  m.  adv.  experiència. 
.    ENSEBfYADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  ensenya.  Ense- 
nador.  Institutor,  is. 

EN8ENTAMENT.  m.  y 

EN8ENYAN8A.  f.  Instrucció.  Ensenanza,  ense- 
namiento.  Institutio,  nis,  disciplina,  se.  ||  Per  anto- 
nomàsia 'Is  convents  de  las  monjas  jesuitas.  Ense- 
nanza.  Puellarum  scbola. 

ENSENYAR.  V.  a.  Instruir  en  alguna  ciència  ó 
ari.  Ensehary  instruir,  Doceo,  es,  informo,  as.  || 
Donar  educació.  Educar,  ensenar.  Educo,  as,  edu- 
co, is.  II  Manifestar,  posar  à  la  vista.  Ensenar,  mos- 
trar. Aperio,  is,  nudo,  as.  ||  Mostrar,  indicar,  com 
lo  camf,  etc.  Mostrar,  ensenar.  Indico,  moostro, 
as. 

EN8ENYAT,  DA.  p.  p.  Ensenado,  mostrado. 
Doctus,  monstratus. 

ENSENYORIRSE.  V.  a.  Ferse  senyor  y  amo  de 
una  província,  estat,  etc.  Ensenorear,  ensenorear^ 
se.  Impero,  as,  potior,  iris. 

EN8ENYORIT ,  DA.  p.  p.  Ensenoreado,  Po- 
titns. 

EN8ERRAR.  V.  a.  Tancar,  posar  en  part  0^;iira 


ENS  645 

alguna  persona  ó  cosa.  Eacerrar.  Includo,  con- 
do,  is. 

ENSETINAR.  v.  a.  Donar  à  una  te^a ,  papé  ó 
cinta  '1  llustre  del  lelí.  Satinar.  Instar  serici  rasi 
niíere.  ||  enllustrar. 

ENSETiNATy  DA.adj.  S' aplica  à  certas  robas 
semblants  al  setí.  Àsatinado.  Instar  serici  rasi. 

EN8EUAR.  v.  a.  Cubrir,  untar  abseu.  Ensehar. 
Sebo,  as ;  sebo  linire. 

EN8EUAT,  DA.  p.  p.  Ensehado.  Sebalus. 

EN8EVADURA.  f.  Obra  de  ensevar.  Encehadur 
ra.  Sebi  illinilio. 

ENSIAM.  m.  ENCIAM. 

EN8IBORNAR.  V.  a.  SOEORNAR. 

ENSIFORME.  adj.  bot.  En  6gura  de  espasa. 
Ensiforme.  Ensiformis. 

EN8INE8TRAR.  V.  a.  Ensenyar.  Ensenar.  Edo- 
ceo,  es.  Q  Guiar,  encaminar.  Adestrar.  Duco.  is. 

EN8INE8TRAT,  DA.  p.  p.  Adestradú.  Doclus, 
eruditus,  directus,  ductus. 

EN8ITJAR.  y.  a.  Posar  lo  blat  en  sitjas.  Ensi- 
lar.  In  borreis  subterraneis  recondere. 

EN8ITJAT9  DA.  p.  p.  Ensxlado.  In  sirum  con- 
ditus. 

EN80B0RN.  m.  ant.  y 

EN80B0RNACIÓ.  f.  ant.  SOBORN. 

EN8OBORNADOR1  A.  m.  y  f.  SOBORNADOR. 

ENSOBORNAMENT.  m.  ant.  sororn. 

ENSOBORNAR.  V.  a.  SOBORNAR. 

ENSOFRAR.  V.  a.  Perfumar ,  untar  ab  sofre. 
Azufrar.  Sulphuro,  as. 

EN80FRATy  DA.  p.  p.  Azufrado.  Sulphuratus. 

EN80MBRERAT ,  DA.  adj.  Cubcrt  ab  som- 
brero.  Ensomhrerado.  Gàlero  coopertus. 

EN80NIATj  DA.  adj.  ant.  y 

EN80NYAT,  DA.  adj.  Ple  de  son.  Sonoliento. 
Somniculosus,  somnolentus. 

ENSOPECH.  m.  y 

ENSOPEGADA,  f.  La  acció  de  ensopegar.  Tro- 
pezon,  trompicon  ,  tropiezo  ,  tropezadura ,  traspié. 
Offensatio,  incursió,  nis.  |{  Encontre  ab  algun  des- 
torb ó  impediment.  Tropiezo,  tropezon. OSensà,  se, 
oífendiculum,  i.  ||  La  dels  peus.  Traspié.  Pedum 
vacillatio. 

DONAR  ENSOPEGADAS.  fr.  ENSOPEGAR.  2.  3.  Q  mOt. 

Yíurer  ab  poch  reca  to ,  ó  descuydarse  en  punt  de 
honestedat.  Echar  ó  dar  traspiés.  Non  recte ,  vel 
inhonestè  incedere. 

EN80PEGAD0R,  A.  m.  y  f.  Qui  ensopega 
sovint.  Tropezador.  Offensator,  is.  |  Lloch  ahont 
fàcilment  s'  ensopega.  Tropezadero.  Locus  ubi  fa- 
cilè  oíTensatur. 

EN80PEGAMENT.  m.  ant.  ensopegada. 

ENSOPEGAR.  V.  a.  acertar.  Q  v.  n.  Pegar 
una  cosa  contra  altra.  Tropezar,  topar.  Offenso, 
cespito,  as.  ||  Tropessar  sens  càurer.  Tropezar,  dar 
traspiés  ó  tropezones.  OÍTenso,  cespito,  as.  ||  Trobar 
à  algú  ó  alguna  cosa.  Topar ,  eneontrar ,  hallar. . 
Reperio,  invenio,  is.  ||  Trobarà  HÜgfí  6  algmit  coea 


ei« 


ENT 


DICCIONARI 


ÉNT 


casualment  6  sens  buscaria.  Topar,  enemtrarse  eon 
alguna  casa,  Ofiteodo ,  occairo,  is.  Q  met.  Errar  en 
alguna  cosa.  Errar.  Erro,  as»  labor,  eri^.  ||  v.  a. 
fflíni.  met.  Tacarse  de  mal  gàl-4lch.  Picar  la  tardií" 
tula  ó  el  alacran,  Sue  venerea  infiei. 

EN80PEOAII8C.  V.  r.  Trobarse  en  algun  llocb, 
cas,  ó  círcunsténcías  casualment.  Hallar$e ,  eneon- 
trane,  acertarse,  Interveni,  versari.  |  Succehir  al- 
guna cosa  casualment.  Àcaeeer^  acertar,  Incldo, 
conti  ngo,  accido,  is. 

ElfSOPiBIEirr.  m.  Gran  pes  6  carregament  de 
cap.  Modorray  azorramiento,  Gravedo ,  inis ,  cato- 
chus,  veternns,  i. 

ENSOPIR.  V.  a.  Causar  ensopiment.  Modarrar. 
Stnporem  indncere. 

EN80PIR8E.  V.  r.  ENHODOBinSB. 

EIVflOPITy  DA.  p.  p.  Àmodorraio ,  azorrado, 
modarradOf  amodorrido.  Gonsopitus,  veternosus. 
BÜBOEDIR.  V.  a.  ant.  ahoedíe. 
ENSORRAR.  V.  a.  y 
KWSORRARWB.  V.  r.  BlfCiLIAlSE.  |  BIirONSiB- 

SB,  bntbírsbic. 
BNSOBTRAMENT.  m.  ant.  BVPOSTAinifT. 

ENSOSTRAR.  V.  a.  EMPOSTISSAB. 

ENSOTARSE.  V.  r.  Ficarse  en  algun  sot.  En- 
sotarse.  In  lacum  immitti. 

EN8UCSRAR»  Y.  a.  Mesclar ,  espargir  sucre  so- 
bre alguna  cosa.  Azucarar.  Saccharo  aspersus, 
imbulus. 

ENSUmAR.  V.  a.  Flayrar ,  olorar.  J7tt«mear, 
oUscar,  Odoro,  as,  sagio,  is.  |  Péndrer  tabaco  de 
pols.  TovMr  tabaeo,  Tabacci  pnlverem  naribus 
eisorbere. 

ENSUMAT,  DA.  p.  p.  Husmeodo,  olUeado. 
Odoratus. 

ENSUPERBIR.  V.  a.  Causar  supèrbia.  També 
s' usa  com  recíproch.  EMúberbeeer.  Superbio,  is; 
superbiam  commovere. 

ENSUPERBiTy  DA.  p.  p.  Enèoherheeido.  Su- 
pèrbia elalus. 

ENSró.  adv.  ant.  En  adelaníe.  In  posterúm; 
postbac.  I  ant.  amunt. 

ENStJTJAR.  V.  a.  Embrutar  ab  sutja.  Enjorg0i- 
fiar,  enjorjinar,  tiznar,  Fuligine  conspurcare. 

BNSUTZAR  Y  ENSUTUBAR.  V.  a.  ant.  EH- 

IBÜTAR. 

BNSIJTZIAMENT.  m.  ant.  EMBEüTAMENT. 

ENT.  m.  fil.  EnU.  Ens,  tis. 

ENT  DE  BAHó.  Lo  quo  té  ser  sols  objectivament. 
Ente  de  razon.  Ens  rationis. 

ENTABAIR.  V.  a.  ant.  ENtlBtAlSB. 
ENTABANAR.  Y.  a.  ENTABANAE  DE  CAP. 

ENTABORNIMENT.  m.  ant.  La  obra  de  en- 
tabomir  ó  entabornirse.  Entorpeeimiente.  Stupor, 
is,  hebetatio,  nis. 

ENTABORNIR.  Y.  a.  Impedir  los  sentits.  Tam- 
bé s'usa  com  recíproch.  Entorpecer,  Stupefocio,  is, 
torporem  índucere. 

ENTABDMIT,  6a.  ad^.  nfTOHTIT. 


ENTADUIXAR  T  ENf  AftüTXAR.  Y.  a.  n- 

tABOBNlB. 

ENTAGAR.  Y.  a.  ant.  tACAB ,  HfnCTAB. 

ENTAFURAHENT.  m.  Embòlích.  UmfKo, 
emholismOy  oeultamiento,  aenltacHm.  Obdnetio,  íd- 
plicatio,  nis. 

ENTAFURAR.  T.  a.  OCuitar,  ÉÈOMgÈt.  ZMpi- 
zar,  zampar.  Obduco,  contego,  is. 

ENTAGURi  A.  adj.  ant.  B!<TB1. 

ENTALENTARtf  Y.  a.  ant.  Desitjar  ri)  Ma. 
Ansiar,  ÀYeo,  es,  ambio,  is. 

ENTALHZ.  m.  ant.  esc.  ENTBBtALL. 

ENTANT.  adY.  aktant. 

ENTAPI8SAR.  Y.  a.  Guarnir  de  fapiasem. 
Entapizar,  tapizar.  Aulaeis  ofnare. 

ENTAPISSAT,  DA.  p.  p.  Entapitodo,  U^ 
do,  Aulffiis  ornatus. 

ENTARnHAR.  Y.  a.  Cubrír  ab  tarimas.  £Mf- 
rimar.  Coasso,  contabulo,  as. 

ENTiUUMAT,  DA.  p.  p.  Entúfimaé».  Cmmr 
tus.  I  m.  Paviment  eubert  ab  tarimas.  Entarimdi, 
Gontabulatum,  i. 

ENTAULAR.  Y.  a.  Preparar  algun  negoei  6 
pretensió.  Entablar.  Rem  constituere.  I  y.  t.  lit 

BUPOSTISSAB. 

ENTAüLARSE.  Y.  r.  Se  diu  per  menjar  et  li 
taula  comuna  en  los  hostals  6  posadàs.  Comir» 
mesa  redanda,  d  ncote.  Gum  omnibus  veseí. 

ENTAULAT,  DA.  p.  p.  Entahlodo.  In  m- 
dium  adductus.  ||  m.  ant.  empostissat. 

ENTEBIAR.  Y.  a.  etc.  entibub. 

ENTEGAT,  DA  Y  ENTECH,  CA.  «Ij.  Ull- 
tís,  dèbil ,  flach.  Enteco,  enueado.  Langnidvs.  |  n. 
ter.  opiLACió. 

tbíübeb  ó  llahsah  l'  bntuch.  fr.  Furgar  te 
donas.  Desopilar  ,  purgar.  Hnmorem  expelte•» 
ejicere. 

ENTEGRAMCNT.  adv.  m.  ant.  BifmAwrr. 

ENTEGRAR.  Y.  a.  INTECBAE.  |[  E11NTBGBAB. 

ENTEGRE.  adj.  ÍNTEGBO. 

ENTEGRITAT.  f.  intbgbitat. 

ENTELAMENT.  m.  Ofuscaciò  de  la  visla.  H^ 
bla,  ofuscaeim.  Galigo,  inis. 

ENTELAR.  Y.  a.  Desllustrar ,  deélluír  lo  pitf 
6  brunyit.  També  s*  usa  com  recfprocb.  KmpiSm. 
Obscuro,  as.  0  Ofuscar  la  vista  de  algú.  Owincir. 
Caeco,  as. 

ENTELARBE.  v.  r.  Se  diu  dels  ulls  de  la  qM 
està  pròxim  à  la  mort.  Yidriatu  lot  ojo$.  Gealu 
vitri  speciMí  induere.  ||  Glassarse  'Is  vasos ,  dc 
ab  lo  vapor  6  fredor  de  lo  que  contenen.  Emft^ 
narse.  Yapore  habitu  obscurarí. 

ENTELAT,  DA.  p.  p.  Vidfudo,  mpd^ 
Obscuralus,  caligatus. 

EBITEL-UGENT.  adj.  Il?TBL-LIGB3ft. 
ENTENA.  f.  ANTENA. 
ENTENGIÒ.  f.  INTENCIÓ. 

ENTENDANZA.  f.  La  persona  amada.  Ü^* 
Atnor,  is,  delící»,  anim. 


ÏÏVT 


ISMTfSNDAB.  V.  a.  Tapar  lo  planter.  AeogoUar. 
Plantaria  cooperire. 

ENTEOíDEDOa,  A.  m.  y  f.  entenedor. 

ENT]P€DS]II£NT.  m.  ^TENiMENT.  K  ant.  Uf* 
tel-ligíncia. 

ENTENDENTp  A.  adj.  intel-ligbnt. 

ENTEDENZA.  f.  ant.  bntendanu.  1  intel-li- 
gíncia. 

ENTENDIMENT*  m.  ant.  enteniment,  intel- 

LIGÉNai. 

ENTÉNDRER.  V.  a.  Tenir  idea  clara  de  las 
cosas.  Entender ,  eonocer,  penetrar.  Penetro^  as, 
calleo,  es.  I  Oir.  Entender ,  oir.  Audio,  is.  ||  Tenir 
intenció  de  fér  alguna  cosa.  Entender.  Yolo,  inten- 
do,  is.  I  Gréorer,  pensar.  Entender.  Puto ,  as,  cen- 
seo,  es.  I  Interpretar.  Interpretar,  entender.  Inter- 
pretor,  aris.  |  Advertir  lo  fi  dissimulat  ab  que*s  íà 
ó  diu  alguna  cosa.  Caer  en  el  chi$te.  Alterius  con- 
silium  animadvertere. 

ENTÉNDEER  i  ALGÚ.  fr.  Conéixor  sa  intenció.  Enr 
tender  d  uno  ,  entender  la  musa.  Alicujus  consilia 
tangere. 

ENTÉNDEER  EN  ALGUNA  GOSA.  fr.  Ocuparse  on  ella. 
Entender  en  alguna  co$a.  Tracto,  as,  ago,  is. 

i  MON  ENTiNpEkE.  loc.  À  mt  ver,  d  mi  entender, 
Meo  judicío;  ex  mea  sententia. 

NO  HI  aA  QUI  HO  BNTBNOA.  oxp.  pera  denotar  la 
suma  dificultat  de  alguna  cosa.  No  io  entenderd 
Galvan ;  no  kay  entenderla.  Pneter  sybíliam  leget 
nemo. 

NO  ENTÉNDREBHi  MÈs.  fr.  No  alconzàrule  mai. 
Nihil  amplius  capere. 

NO  ENTÉNDEBBHi  BES.  fr.  A'o  entendfir  pizea ;  no 
tocar  pelota.  Toto  cobIo,  à  vertice  ad  talòs  imos  er- 
raré. 

NO  PODEBSE   ENTÉNOBEB  AB  ALGÚ.    fr.  NO  poderH 

atenir  con  algvno.  Aliquem  ad  justum  redigere 
haud  posse. 

SABBRSE  ENTÉNDREB.  fr.  Sabcrsc  cntcndcr.  Sibi 
consulere,  providere. 

ENTÉFfDRERSE.  V.  r.  Anar  dosó  mès  confor- 
mes en  un  negoci.  Entenderse.  Communi  consensu 
agere.  Q  Tenir  motiu  pera  obrar  de  cert  modo.  En- 
tenderse. Scire  quid  agat. 

KNTÉNDBEBSE  AB  ALGÚ.  fr.  Avenirsc  pera  tractar 
determinats  negocis.  Entenderse  con  alguno.  Alicui 
vel  cum  aliquo  con  ven  i  re. 

AIXÓ  NO  S'  BNTBN  AB  MÍ,    AB  TÚ,    etC.    loC.    DeUOta 

que  no'ns  compren  allò  en  que'ns  volen  inclóurer* 
ko  se  entiende  eso  conmtgo.  Níbil  ad  me;  non  est. 

CADA  Hu  s'  ENTÉN.  exp.  ab  que  satisfà  aquell  à 
qui  reconvenen  de  alguna  cosa  que  aparentment 
dissona.  Cada  uno  se  entiende.  Res  quisque  curat 
suas. 

^GÓM  s'  ENTÉN?  cxp.  quo  manifesta  V  enfado  de 
lo  que  s'  Óu  ó  véu.  ^  Cómo  se  entiende?  ^qué  se  en- 
lietúíe?^ Quid  hoc? 

ELL   S'    ENTÉN    COM  AQUELL  QUE   Ó   COM  QUI  BALLA 

"^OT  SOL.  ref.  iron.  Nota  al  qui  fà  ua  disbarat,  per- 


GATALi.         '         BNT  643 

suadintse  que  obra  ab  acert.  Él  se  entiende  y  troète' 
jaba  de  noche.  Quisque  sibi  convenientia  fingit.  | 
Nota  al  qui  pera  fér  alguna  maldat  afecta  extrava- 
gància ab  que  ocultar  sos  perversos  intents.  El  m 
emtiende  y  trastejaha  de  noche,  y  hurtaba  las  tejas  d 
su  wcino.  Id  sibi  quid  liceat  conveniatque  sapít. 

ELLS  s*  ENTENEN.  Donola  quo  alguns  portan  al- 
gun fi  misteriós,  y  que  saben  mòlt  bè  lo  que  *8  fan. 
Ellos  se  entienden.  Clam  inter  se  consilia  commu- 
nicant;  clandestinò  consentinnt. 

ES  i  ENTÉNDBER.  loc.  Ss  ha  de  entcndir.  Scilicet 
intelligendum. 

ENTENDRUtfENT.  m.  V  acte  y  efecte  de  en- 
tendrir ó  entendrirse.  Entemecimiento ,  temeza. 
Mollimentum,  i.  - 

ENTENDRIR.  V.  a.  Fér  tornar  tendre.  També 
s*  usa  com  recíproch.  Entemecer,  ablandar.  Emollio. 
tenerasco,  is. 

ENTENDRIT,  DA.  p.  p.  Entemecido.  Mollia, 
tener. 

ENTENEBRAT,  DA.  adJ.  Qui  té  poch  judiei  y 
obra  violentment.  S'  usa  mòlt  ab  la  paraula  cap. 
Calavera,  casquivano,  eorrenton,  casqtUlwiia.  Inane, 
vacuum  caput;  prsceps  mente.  I  entremaliat. 

ENTENEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  entén.  Entende- 
dor.  Intelligens,  tis. 

i  BON    BNTBNEDOB    FOCAS  FABAULAS.    rof.    DeUOta 

que  à  qui  té  mòlta  comprensió  basta  indicarli  la 
cosa  pera  enténdrerla.  i  buen  eniendedor  pocas  pa^ 
labras,  ó  breve  hablador.  Intelligenti,  pauca. 

ENTENDEDERAS.  f.  pi.  Enteniment,  ó  modo 
de  enténdrer.  Entendederas.  Intellectus,  us. 

ENTENEirr.  p.  a.  BNTBNEDOB.  ||  INTBLLU3ENT. 
DONAB  ENTENENT    Ó  i   BNTBNENT.    fr.    PerSUadír. 

Entrar  d  uno,  reeabar  de  alguno.  Inclino,  as,  sua- 
deo,  es. 

FÉB  ENTENENT,  fr.  FABTIGIPAR. 

ENTENETA.  f.  d.  Entenola.  Antenula,  s. 

EBITENIMENT.  m.  Potència  del  ànima  per  la 
qual  concebeíx  y  coneix .  Entendimiento.  Intellec- 
tus, us,  raüo,  nis.  |  Talent  y  facilitat  en  compén- 
úrer.  Entendimiento.  Capacitas,  atis.  ||  ant.  intel-li- 
GÍNCiA.  I  ant.  INTENCIÓ,  PENSAMENT.  ||  S'  usa  com  à 
interjecció  pera  avisar  à  algú  que  obre  ab  cuydado 
y  prudència.  Cordura,  juicio.  Judicium,  ii. 

AB  ENTENIMENT,  m.  adv.  Ab  cordurB.  Cuerda^ 
mente.  Prudenter. 

BéuBERSB  l'  enteniment,  fr.  met.  fam.  Denota  la 
poca  reflexió  y  cordura  ab  que  algú  's  porta  en  sas 
operacions.  Tener  el  juicio  en  los  talones.  Sensu» 
intellectu,  prudentia  deficere. 

FÉB  BULLIR  l'  ENTENIMENT,  fr.  mot.  fam.  Abru- 
mar.  Sacar  de  quicio.  Molestiam  alicui  afferre, 
crearé. 

FÉR  PÉBDBER  L*  ENTENIMENT,  fr.  Causar  grau  no- 
vedat  y  estranyesa.  Volver  loco.  Novitate  percel- 
lere. 

pÉBDREBHi  l'  ENTENIMENT,  fr.  Díscórrer  profun? 
dament  sobre  qpa  cosa.  y  no  entéadrerhu  Descak' 


648 


ENT 


DICCIONARI 


mi 


sarse,  Pr£e  nímía  mentis  intentione  caput  oblundi. 

PÉRDRER  I,'  ENTENIMENT,  ff.  PÉRORER  LO  JUDICI. 

POSAR  ENTENIMENT,  fr.  GoDiensar  à  tenirne.  Ajut- 
eiar,  asesar,  sentar  el  juicio.  Sapio,  matnresco,  is. 

TENIR  UN  ENTENIMENT  QCE  *S  PÓT  TALLAR,  fr.  TC- 

nir  poquíssima  comprebensió.  Ser  de  un  entendi- 
mienlo  gordo,  Slolidum  esse. 

ENTENRE.   V.  a.  ant.  ENTÉNDRER. 

ENTENRIRSE.  V.  ENTBNDRIRSE. 

ENTENTA  Y  ENTENZA.  f.  ant.  entendanza. 
II  f.  ant.  INTENT,  intenció. 

ENTEO.  adj.  poét.  Diví,  celestial.  Enteo,  En- 
theus;  di^ino  numine  plenus. 

ENTEOMANIA.  f.  Locura  ó  fanatisme  religió;^ 
que  qui  i  pateix  se  creu  estar  inspirat  pel  cel,  etc. 
£nteomania,  enteocasmo.  Enlheomania,  a). 

ENTER,  A.  adj.  Constant,  ferm.  Enlero.  Cons- 
ta ns,  fírmus.  II  Recte,  just.  Enlero.  Justus.  U  Caball 
cumplert.  Entero.  Absolutus.  ||  S'  aplica  al  animal, 
no  sanat.  Enlero.  Non  castratus,  non  exsectus. 

PER  enter,  m.adv.  y 

ENTERAMENT,  adv.  m.  Del  tot.  Enleramente. 
Omninò;  insolidum.  ||  Cabal,  plenament.  Entera- 
menle.  íntegre,  pleuè,  ab  intregro. 

ENTERAR.  v.  a.  Informar,  donar  notícia.  Tam- 
bé s'  usa  com  recíproch.  Enterar,  informar,  ítw- 
(TMÍr.  Edoceo,  es,  informo,  as;  certiorem  facere. 

ENTERATy  DA.  p.  p.  y  adj.  Enierado,  infor- 
mada, instruido,  inleligenciado.  Instructus. 

ENTERBOLIMENT.  m.  La  qualitat  de  enter- 
bolit. Turbiedad.  Turbidi  natura,  qualilas.  jj  ant. 

ENTORPIMENT. 

ENTERBOLIR.  V.  a  Embrutar,  posar  tèrbola 
alguna  cosa.  També  s'usa  com  recíproch.  Enturbiar, 
turbar.  Turbido,  obturbo,  as.  ||  met.  Turbar,  ofus- 
car r  enteniment.  També  s'  usa  com  recíproch. 
Enlorpecer,  entenebrectr,  ofuscar. ^miem  hcbetare, 
caligare. 

ETERBOLIT,  DA.  p.  p.  Enturbiado.  Tnrbi- 
datus. 

ENTERGH,  A.  adj.  Alapahit,  fort,  se  diu  de 
las  telas.  Tupido,  enlero.  Solidus.  ||  Dur,  fort,  ferm. 
Tieso,  entero.  Durns,  tenax.  ||  Obstinat,  perlinàs, 
indócil.  Terco,  tieso,  irreducible.  Gapitosus. 

ENTERGA.  f.  ant.  Cert  dret  ó  US  anlich.  Enter- 
ea.  Jus  genus. 

ENTERDIT.  m.  entredit. 

ENTERESA,  f.  Integritat,  perfecció,  cumpli- 
ment.  Entereza.  Inlegritas,  atis.  ||  met.  Rectitut  en 
la  administració  de  justícia.  Entereza,  integridad, 
probidad.  Probitas,  a3quitas,atis.  ||  Fortalesa,  cons- 
tància, firmesa  de  animo.  Entereza.  Mentis  inte- 
gri tas.  II  VIRGINITAT. 

ENTErijCIM,  A.  adj.  sup.  Enterisimo.  Inte- 
gerrimus.  ||  adj.  bot.  S*  aplica  à  las  fuUas  pètals, 
etc.  que  tenen  la  vora  perfectament  entera,  sens 
dents  ni  altra  divisió  alguna,  com  las  deia  olive- 
ra. Enterisimo.  Integerrimus. 

ENTERNESGUT,  DA.  p.  p.  ENTERNrr. 


ENTERNIDAMENT.  adv.  m.  Ab  tenuun.  £i' 
temecidarnenle.  Tenerè,  moUiter. 

ENTERNIMENT.  m.  aot.  Compassió.  Enleru- 
cimiento.  Misericòrdia,  s,  commiseratio,  nis. 

ENTERNIR.  V.  a  Móurer  à  compassió.  També 
s'  usa  com  recíproch. Entemecer,  emhlandieer.kú' 
mum  commiseratione  commovere,  alficere,  frao- 
ge  re. 

ENTERNISAR.  V.  a.  ENTERNIR. 

ENTERNITy  DA.  p.  p.  EnUrnecido.  Misericòr- 
dia captus. 

ENTEROCÉLIGH.  adj.  med.  POTRÓS. 

ENTEROGRAFIA.  f.  med.  Descripció  dels 
budells.  Enterografia.  Enterographia. 

ENTEROLOGIA.  f .  Tractat  dels  budells,  fxe- 
rologia.  Enterologia,  a;. 

ENTERQUEDAT.  f.  ant.  TSRQUBDAT. 
ENTERRADOR,  m.  FOSSER. 

ENTERRAMENT,  m.  La  acció  de  eatemr. 
Enterramiento,  entierro.  Humalio,  nis.  |  ant.  en- 
terro. 

ENTERRAMORTS,  m.  FOSSER. 

ENTERRAR.  V.  a.  SOTERRAR.  Q  Cubrirdetem, 
donar  sepultura  à  un  mort.  Enterrar,  sepUar. 
Confunero,  humo,  as,  sepelio,  is.  ||  met.  Amagar, 
ocultar  alguna  cosa  pera  que  no  se  sàpia  de  ella,  6 
s' olvide,  com  lo  diner.  Sepultar,  Abscondo,  sepe- 
lio, is.  II  Sobrevíurer,  véurer  la  mort  de  algú.  If>- 
terrar,  sobrevivir.  Supervivo,  is.  I  v.  a.  Entre  car- 
bonayres  cubrir  de  terra  la  pila  del  carbó.  Enter- 
rar. Abscondo. 

SENS  ENTERRAR,  exp.  Insepulto.  lobumatus. 

ENTERRAT,  DA.  p.  p.  EnIerradOj  sepuUaio. 
Sepultus. 

ENTERRO,  m.  Obra  de  enterrar  on  cadàTcr. 
Entierro,  enlerramiento.  Humanalio,  nis.  |  Acod- 
panyment  que  và  ab  lo  cadàver.  Entierro.  Faneris 
honorarius  comítatus;  funebrís  pompa.  |  Funeral, 
exéquias  de  un  difunt.  Entierro,  funeral,  mortf»- 
rio.  Justa,  orum. 

ACOMPANYAR  AL  ENTERRO,  fr.  ASSistíf  à  ell.  BOKNit 

las  exéquias.  Funus  producere. 

ENTERROGAGIÓ.  f.  ant.  pregunta. 

ENTERVENIMENT.  m.  INTERVENCIÓ. 

ENTÈS,  A.  p.  p.  Enteadido.  Intellectus.  |  adj. 
Sabi,  intel•ligent.  Entendido,  sabio,  <ioc(o.  Doctns, 
pcritus. 

AB  LO  BEN  ENTÈS.  expr.  AB  LA  LNTBLLIGÉNCIA. 

donarse  ó  no  donarse  per  ENTÈS.  ff.  Respóndref 
ó  no  al  cas,  satisfer  à  la  pregunta.  Darse  ó  no  dar- 
se  por  entendiL•.  A  quaestione  alienum  respoudem 

FÉR  l'  entès.  fr.  Afectar  opinió  de  home  entès. 
Uacer  el  entendido.  Intelligenlis  síbi  dignalionea 
vindicaré. 

ENTESAMENT.  adv.  m.  Ab  intelligéncia.£ii- 
tendidamente.  Intelligenter. 

ENTEULAMENT.  in.  arq.  Lo  tercer  dels  tres 
cossos  principals  de  la  arquitectura ;  descansa  da- 
munt la  columna,  y  consta  de  arquitrau,  frísy 


1 


ÜNIIBUDOK.  n 
hiaéem.  Tepidariam, 


eert^tmituto,  tomijeu,  eor- 
.  Lloch  pera  enlibiar.  fnti- 


KNT 


M» 


n.  ant.  tibibu. 
.  Posar  lébia  algnna  cosa. 
També  s'  usa  com  reclprocb.  EtUihiar.  Tepefacio, 
ú.  I  Oisniinahir  lo  fervor  ab  qce  'a  feya  alguna 
con.  SHttHor.  Langoidiorem,  remissiorem  red- 
dera. 

ENiUUAT,  DA.  p.  p.  Btiiihiado.  Teperactoa. 
El•llCH,  OA.  adj.  iNTiCB. 
UNTIMEHA.  r.  Stl-logisme  en  que  's  calla  nna 
proposició  por  sér  mòlt  dara.  Snlimema.  Enlhy- 
nnma,  alis. 

EimHEMÀTICH ,  CA,  adj.  £nltin«n»Ilito. 
Enlhymematicns. 

BfTINAR.  V.  a.  Posar  en  tina.  Enlmar.  In  cor- 
Iínid  iDimillere. 

HmPLAT,  DA.  adj.  Lo  que  té  la  veu  6  lo  de 
liple.  Uiflado,  tifUmnanlt ,  t'ifle.  Aciitus. 

ENTIQCela.  f.  Planxela  rodona  de  plaïa  6 
altre  melBli  que  serveix  pera  brodar,  assegurant  la 
(0  la  rol»  ab  punts  qne  passan  per  un  foradcl  qae 
U  «D  lo  Riitj.  Lmuiuela,  Ittitejutla,  Umbkque. 
Leilicnia, ». 

BIRTAT.  f.  fll.  Lo  qoe  consliluheíx  la  essén- 
til  de  una  cosa.  Entidad.  Eutitas,  atis,  essen- 
lil,«. 

oou  DK  E^TiTtT.  Cosa  de  ntidad,  de  nalaneia, 
üwuiieraeioií,  de  fiuU.  Besmagni  momenlí,  non 
nlgaria. 

cou  Dl  poci  EKTiTiT.  Gosa  do  pocb  fonament  ó 
Eliülat.  Pamplina.  Res  futilis. 

»  rau  ETtiTiT.  m.  adv.  De  poca  sal)Slància, 
ilcpocb  valor.  Dt  jma  eniidad,  de  chiefia  y  nabo. 
MViaa  pretii. 

SHTOIAAM.  T.  a.  Cnbrir  ab  toldos.  Eníoliar. 
Trlis  obmnbrare.  |  entàpissab.  y  Enlendar  los  car- 
ns. Bulalamar.  Velis  curras  innmbrare. 

ENTONACIÓ,  f.  La  obra  do  entonar.  fntOTia• 
HM,  nUono,  tnlonamitnto.  Tonm,  as. 

ENTONAOOB,  A.  m.  y  f.  Qui  entona,  6co- 
Bieosa  '1  cant.  Enlonador.  Pncoenior,  is.  Q  Qui  en 
]» Iglesias  dirigeix  lo  cor.  Sochanire.  Chori  prffi- 
lactiiB;  mesocboru9,  i. 

EHTONAHENT.  ro.  bntoníció.  Q  Ensuperbi- 
■ml,  orgull.  £nlono,  enttmaeion,  tnlonamienlo, 
toUo,  tuflaeion,  endioiamitnto,  gallo,  eagTtimitnto, 
nctmmmtenM.  Arroganlia,  te,  elalio,  nis. 

EHTONAR.  V.  B.  Comensar  à  canlar  pera  qne 

alln  wgnesca  '1  mateix  to.  Enioitar.  Incino,  prx- 

cído,  Í9.  ]  Afinar  la  ven,  acomodaria  al  to.  EaIo- 

MT.  Ad  amussim,  ad  numerum  cauere.  Q  Adornar 

ornar.  Alíquid  exornare.  H  Donar 

s  flbras.  Entonar.  Roboro,  as.  || 

pnnt  als  colors,  lempcrarlos  pera 

,  sent  uns  múlt  forts  y  altres  mbll 

Pigmenta  temperaré. 

I. 


T.  t.  Btimperbtrse,  ^rdrar  I« 


respecto.  Daemonarte,  nfoiunw,  mUetiaru,  t 

ereitarie,  fimmearte,  kincharK,  itponjaru.  Sn- 

perbiri,  erigi,  efferri,  inflari ;  arroganter  loqni. 

ENTONAT,  DA.  p.  p.  Entonado.  Prxcentus.  | 
adj.  met.  Ensuperbil.  BnUmado,  denaiueiio,  enta- 
tuidttlo.  Arrogans,  elatos,  inOatns. 

ENTONTtMENT.  m.  íntobfiiiekt. 

ENTONTm.  V.  a.  Fér  tornar  tooto.  Tunbó 
s' usa  com  recfproch.  EtitonUter.  Slupefacio,  is, 
infaluo,  aa. 

ENTONTIT,  DA.  p.  p.  EntOKtteido,  StolidUB, 
stupidus,  oblusns. 

ENTORN,  m.  Circuhit,  rodedor.  Contorno,  re- 
dtdor.  CircuitUB,  us.  ||  prep.  Denota  proximitat  de 
temps,  com:  bktorn  de  Nadal.  Sohre,  eerea,  ú 
vueltas.  Circiím,  circà.  Q  Prop,  à  la  ralla.  Cerea,  al 
pií.  Circilèr ;  plus  minusve. 

iL  BNTOM.  m.  adv.  àl  rededor ;  ni  mntorui.  lu 
orbem,  circòm',  circà. 

BNTORNPEÜ.  m.  Drap  pera  cubrir  los  pena 
dels  llits.  BodafU.  Circumductio,  nis.  P  pinl.  Faixa 
prop  de  terra,  de  diferent  color  qne  lo  demés  de 
la  paret.  Rodajíii,  fnto.  Fimbria  parietis.  |  En  Io8 
balcons  la  post  que  's  posa  al  peu  del  balcó.  Boi^ 
pié.  Cancelli,  onim. 

ENTOHPIHEHT.  m.  La  acció  de  entorpir  ó 
entorpirse.  £nior]Ki;ímímo.  Torpor,  is,  torpedo, 

ENTOKPIH•  T.  a.  Impedir  lo  moviment  de  al- 
gun membre.  També  s'  usa  com  reclproch.  Entar- 
pecer,  envarar.  Stnpefacio,  is,  hebeto,  as.  |  Tor- 
bar r  enteniment,  ó  ingeni.  Entorfeew.  Bebelo, 
as.obiundo,  is. 

ENTORPiRBE.v.r.  Quedar  sonse  Sentit  ni  mo- 
viment. Entorpteene  ,  eníumeceTSt ,  aiormeeerte, 
tntararte.  Torpeo,  lorpesco,  oblorpesco,  stupesco, 
bebesco,  stapeSo,  is;  sopiri. 

ENTOHPIT,  DA.  p.  p.  Entorpeeido.  StnpeEu- 
tus. 

ENTORTELLIGAR.  V.  a.  etc.  ENTOaTOiitOia. 

ENTORTOLUGABIENT.  m.  Obra  de  cntor- 
.tolligar.  fnrojcadura.  Sinnamen,  inis.  |  Dobleeb 
de  la  cosa  entortolligada.  Espira.  Elíx,  ieis. 

ENTORTOLUGAR.  T.  a.  També  s'iaac«n 
recfprocb.  fnroicor.  Sinuo,  as. 

ENTORTOLUOAT,  DA.  p.  p.  EnroKaio.  8i- 
noalua,  intortus, 

ENTORXAR.  t.  a.  Fér  entoniats.  Butorehar. 
Torqueo,  es. 

ENTORXAT.  m.  Corda  ú  fil  cubert  ab  altre 
retort  al  entorn  pera  donarli  consistència.  Bnlor- 
thado.  Contorta,  filo  circnmvoluta  fides. 

ENTRADA,  f.  Pas,  ó  paratge  pera  entrar  en 
alguna  part.  Enirada.  Adilus,  us. }  La  acció  de 
entrar.  Entrada,  lolroilus,  us.  |  Principi  de  algu- 
na cosa.  Enirada.  Initinm,  ii.  |  Funció  pública  en 
que  entra  ab  solemnitat  algun  rey  ó  persona  de 
autoritat.  Entrada.  Ingressio,  nis.  |  Lo  qw  'l  paga 
88 


650  '    ENT 

per  íotrodnhir  algana  cosa  en  algana  part.  entra- 
da. In  veclitÚBmercisvectigal.  1  Familiaritat,  amis- 
tat ab  algana  casa  ò  persona.  Entrada,  eabida. 
Gratia,  s.  |  En  los  teatros  lo  concurs,  y  lo  que  *s 
paga  pera  entrar.  EntraL•.  Goncursus,  us.  ||  En 
alguns  jochs  de  carlas  las  cartas  superiors  pera 
fér  joch.  Entrada.  Aplus  chartarum  pictarum  nu- 
merus.  ||  Lo  cabal  que  entra  en  caixa  ó  en  poder 
de  algú.  Entrada.  In  nummarium  immissio.  ||  En 
las  casas.  Zaguan,  portal.  Yestibulum,  i.  y  Cada 
àngul  entrant  que  forma  1  cabell  en  lo  front.  En- 
trada. Frontis  anguli.  ||  f.  ant.  brocada,  embesti- 

DA. 

k  ENTRADA  DE  iVERN.  loc.  A  boca  de  invicmo. 
Ineunte  hieme. 

ENTRADA  DE  GAIALL  SlCILli.    CXpr.    fam.   Qui  CO- 

mensa  las  cosas  ab  gran  fervor  y  se  li  acaba  mòlt 
prompte.  Entrada  de  eahallo  y  parada  de  borrico. 
Yelut  equus  generosè  cursum  arripiens,  ut  asinus 
in  medío  sistit  gradum. 

ENTRADA  DE  FOSGH,  DE  NIT,    ETG.   BOCa   de  nocke. 

Ad  vesperam. 

ENTRADIR.  V.  a.  ant.  iNTRODtJHia. 

ENTRAMALIAT.  adj.  Dit  dol  noy  viu  é  in- 
quiet. Correnton.  Jocator,  festivus. 

ENTRAMENA.  f.  ant.  enteantas. 

EBíTRÀMENAS.  f.  pi.  ant.  Las  entranyas  ó 
coradella  del  animal.  Asadura.  Exla,  orum. 

EBITRANT.  m.  Cada  un  dels  plats  que  ade- 
mès  de  la  olla  ó  bullit  se  serveixen  à  taula.  En- 
traL•. Missus,  us.  0  Qui  's  fica  ahont  no  li  dema- 
nan.  Entremetido.  Ardelio,  nis.  y  Lo  primer  plat 
que  's  serveix  à  taula.  Principio.  Gustus,  us.  ||  p. 
a.  Qui  entra.  Entrante.  Introiens. 

ENTRANT  DE  TAULA.  ENTRANT.  3. 

LO  MES  ENTRANT  Ó  LA  SETMANA  ENTRANT.  loC.  El 

mes  que  viene,  la  $emana  que  viene.  Sequenti  men- 
se,  bebdomada. 

ENTRANYA,  f.  BNTRANTAS. 

ENTRANYABLE,  adj.  íntim,  afectuós,  fntro- 
nable.  Intimus. 

ENTRANYABLEBIENT.  adv.  m.  Entrana- 
blemente.  Intimè,  ardenter. 

ENTRANYAS.  f.  pi.  Las  parts  ú  órganos 
que  *s  contenen  en  las  cavitats  del  cos.  Entranas. 
Yiscera,  orum.  |  met.  Los  afectes  del  animo,  com: 
té  bonàs  entrantas,  per  es  compassiu.  Entranas. 
AiTectus,  us.  y  Lo  mès  ocult  y  amagat  de  la  terra, 
de  las  montanyas,  etc.  Entranas.  Pnecordia,  ium, 
terrae  abdita. 

DONAR  LAS  ENTRANTAS.  fr.  Sér  mòlt  llibordl.  Dar 
las  entranas ,  ó  kasta  las  entranas.  Omnia  etiam 
cariora  dare. 

ENTRAR.  V.  a.  Introdubir  algun  genero  pro- 
hibit. Meter ,  introducir ,  entrar.  Mercès  vetitas 
subdolè  introducere.  y  v.  n.  Passar  de  fora  à  dins. 
Entrar.  Intro,  as.  y  En  lo  joch  de  cartas  fér  joch. 
Entrar.  Lusoriam  sortem  intentaré,  y  Penetrar, 
introduhirse,  com  la  espasa  en  lo  cos.  Penetrar^ 


DICCIONAW  ENT 

entrar  j  traspasar^  atravetar.  Penetro,  as.  |  Sér  ne- 
cessari un  número  ó  porció  de  cosas  pera  algú  f, 
com  tantas  vigas  eo  una  casa.  EnirMr.  Hmmim, 
mensuram  ad  aliquod  opns  adimplere.  |  PnMdv, 
com:  jo  ENTRO  en  vostre  pensament.  PmetrVt  Uk- 
drar.  Calleo,  es.  |  Comensar  alguna  cosa,  ewli 
discurs,  r  any,  etc.  Entrar.  Incipio,  is.  |  Joit  é 
la  preposició  L  y  Is  infinitius  de  altres  verbs  9%- 
nifíca  donar  principi  à  sa  acció ,  com:  R.^nuii 
regnar.  Entrar.  Incipio,  is.  |  Junt  ab  la  prepondi 
EN  y  alguns  noms  equival  à  mesclarse  6  ÍBtNfc- 
hirse  en  las  cosas  que  *ls  noms  8ÍgDÍficaB,c«: 
ENTRAR  en  los  interessos.  Entrar.  InmumOi «. 

ENTRAR   EN   LA  PART.    ff.   JMfSr  ú   Im  fmU.  h 

partem,  ire,  vocari. 

ARA  ENTRO  JO.  loc.  Akora  emiTo  fo.  Nue  ep; 
nunc  loquor. 

ENTRAR8EN.  V.  r.  BifroNZAaSK.  1.  |  dxm 
mòlta  bulla,  dissensions,  etc.  HumiirM,  Tuiïlla 
fíeri.  y  Enfonzarse  la  nau.  JfwultrM,  irt$  é  fmà. 
Aqua  decidere. 

entrJLrsen  TOT  AB  AT6DA.  fr.  PlóuTor  mòlt.i»- 
gajarse  el  eielo,  las  nubes.  Efusissimum  inibim 
ruere. 

ENTRASGAR.  V.  a.  Entre  fusters  tómrw 
poch  las  dents  de  la  serra  pera  que  faasi  Bèscv- 
rera.  Trabar.  Serne  dentes  utriosque  lorqMR. 

ENTRA8EING.  m.  ant.  ENTRESBNTA. 

ENTRAT,  DA.  p.  p.  Entrada.  IntroductBi. 

ENTRAVESSAR.  V.  a.  Posar  al  travésalgRi 
fusta  ó  altra  cosa.  Atravesar,  Transversom  poacR- 

ENTRAVRS8AT,  DA.  p.  p.  Atravestéú.  Ii 
trausversum  positus. 

ENTRE.  prep.  Denota  situació  ó  estat  oosa 
mitj  de  dos  cosas  ó  accions.  Entre.  Inter. 

ENTRE  ANT.  m.  adv.  Entre  aiïo.. Diverais aní  ta»* 
poribus. 

ENTRE  GARN  T  cuYRO.  Intercutdneo^  entn  eavi  f 
came.  Intercus,  utis. 

ENTRE  CUL  T  GLETA.  OXp.    ENTRE    LA  UMSi  T  U 

PARET. 

ENTRE  DENTS.  m.  adv.  Entre  dienia.  Hisílniíb 
musitanter. 

ENTRE  DIA.  adv.  Entre  dia.  Interdiu. 

ENTRE  DOS  LLUSTRES,  m.  adv.  k  entrada  ife  ímA. 
Entre  dos  luces.  Sub  crepusculum. 

ENTRE  MANS.  m.  adv.  Entre  iMMos.  Ti  ií  miiJM 

ENTRE  SETMANA,  m.  adv.  Eutre  semttM.  fet,  Wh 
trà  hebdomadam. 

ENTRE  TANTS  DIAS,  ANYS,  OtC.  DentrO.  InUL 

ENTREBANCAR.  V.  a.  Posar  las  camv 
las  de  altre.  Entrepemar.  Crura  alteri8s< 

accommodare. 

ENTREBÀTRER8E.  V.  r.  Venir  à  la 
Decertare  inter  so. 

EBrTREBESARSE.  V.  a.  Besarm 
yicissim  osculari. 

ENTREBUNIR.V.  a.  ant, 

ENTREGANAL.  f.  arq.  V  ^ 


SNT  GATALi 

flunl  à  teMd  íb  las  cohmiiiaB  estrladas.  Entreea- 
imI.  Sufer  oolaain»  stríatnras  spatmm. 

ENTUBCAVADA.  f.  Cavada  poch  fonda.  Entre- 
antt,  LeYÍs  fossio. 

ENTBBCAYAR.  V.  a.  Cavar  poch  fondo.  Entre- 
earor.Leyíter  excavaré.  ||  Cavar  al  entorn  los  ceps. 
JNUir.  Excavo,  as. 

BNTBEGAYAT,  DA.  p.  p.  Entrecavado,  Levi- 
ter  excavatua. 

EIITSEGELLA8.  f.  pi.  Espay  entre  las  cellas. 
Mntreeejú.  Intercilliam. 

ENTKECSLAR,  A.  adj.  Poch  clar.  Entreclaro, 
Sublucidns. 

ENTRECLAROR.  m.  Yesllüm.  Vislumhre,  Da- 
bialnx. 
ENTREGOIXIR•  V.  a.  rthuecullir. 
EUTREGONÉIXERSE.  v.  r.  Conéixerse  mú- 
lament  dos  ó  més  personas.  Conoeerse  múttuimen- 
tt.yicissini  intemoscere ;  invicem  noscitare. 

ENTREGOR.  m.  Distància  del  cor  de  alguna 
iglésüi  k  la  capella  major.  Entrecoro.  Inter  cho- 
nm  et  altare  spatinm. 

ENTREGRIARSE.  V.  r.  Criarse  unas  plantas 
eilre  altras.  Entreeriarse,  Internascor,  eris. 

DUTREGÜBERTAS.  f.  pi.  nàat.  L'  espay  de 
entre  las  cubertas  de  la  embarcació.  Entrecnhier- 
tel,  entrepuente.  Inter  navis  tubalata  spatinm. 

ENTRECUIX,  m.  La  part  del  cos  ahont  se  di- 
videixen las  cnixas.  Horcajadura,  bragadura.  Fe- 
nem, inis,  perineum,  ei.  U  La  part  de  las  calsasque 
ddna  aixamplas  al  joch  de  las  cnixas.  Bragadura^ 
eiUrepiernas.  Sobligar,  aris.  J  La  part  interior  de 
Ins  cnixas.  Entrepiemas,  Interior  femoralíum  pars. 
ENTREGÜLLmENT.  m.  La  acció  de  entrecu- 
Uir.  Entrecogedura,  Interceptio,  nis. 

ENTREGULUR.  V.  a.  No  cullir  del  tot.  Entre- 
eoger.  Interlego,  is.  H  Cnllir,  atrapar  à  algú  de  mo- 
de que  no  s*  escape  sens  dificultat.  Entrecoger,  In- 
lercipio,  is. 
ENTREGU8AR.  v.  a.  ant.  encreuar. 
ENTREDIGGIÓ.  f.  ant.  PRoniRició,  entredit. 
ENTREDIR.  v.  a.  ant.  Prohibir.  Entredecir,  m- 
ürdeeir,  Interdico,  is.  J  Posar  entredit  ó  censnra 
eclesiàstica.  Entredecir^  paner  entredicho.  Interdi- 
00,  is. 

ENTREDIT,  A.  p.  p.  Entredicho.  Interdiclus. 
I  m.  ant.  PRoniBició.  ||  Censura  ecclesiàslica.  En- 
tredkL•.  Interdictum  ec^^le^iasticum.  ]  adj.  impe- 
dit. I  ant.  Suspès,  qui  no  sap  que  dir.  Atónito, 
pasmado.  Altonitus,  stupens. 

ENTRE-DOBLE.  adj.  Mítj  entre  senzill  y  do- 
ble. Enirc-doble,  doblete.  Medius  inler  tenuem  et 
coropactum. 

ENTREDÓS.  m.  Enlre  eslampers  caràcter  de 
lletra  major  que  'I  de  breviari  y  menor  que'l  cíce- 
ro.  Entredf')S.  Inter  breviarii  cl  ciccronis  charac- 
ter.  H  Llista  ó  llenca  de  puntas  que  uneix  dos  pes- 
sas  de  roba,  y  serveix  de  adorno.  Calado.  Relicu- 
lalum  inter  veslem.  ||  arq.  Certa  pedra  à  modo  de 


BNT  681 

tascó  qae's  posa  en  las  voltas.  Snmdó»,  Seetns  in 
cunenm  lapis.  |  pi.  En  los  telers  de  fér  mitjas  cer- 
tas  frontissas  que  hi  ha  en  mitj  de  las  platinas  de 
ondas.  Entredoses.  FerresB  compages. 

ENTREDRE8SAR.  V.  a.  ant.  TRAMAR,  MAQUINAR. 

ENTREFERIMENT.  m.  ant.  La  acció  de  en- 
treterirse.  Encuentro,  Conflictos,  us,  incnrsio,  nis* 

ENTREFERIR8E.  V.  r.  ant.  Chocane,  eMon^ 
trarse,  Incurso,  as. 

ENTREFETAS.  m.  adv.  ant.  Entretanto;  en 
tanto,  Interetf. 

ENTREFti  NA.  adj.  Mitj  fi.  Entre fno.  Me- 
dius, mediocris. 

ENTREFINE8TRA.  f .  Espay  macfs  de  paret  en- 
tre dos  finestres,  entreventana.  Solidum  inter  fe- 
nestras  spatium. 

ENTREGA.  f.  La  ac<*'ió  de  entregar.  Entrega, 


entregOy  entregamiento,  Traditio,  deditio,  nis. 

ENTREGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  entrega.  Ei^ 
tregador.  Traditor,  is. 

ENTREGAMENT.  m.  ant.  ENTRE6A. 

ENTREGAR.  V.  a.  Posar  en  mans  ó  poder  de 
algú.  Entregar.  Trado,  is. 

ENTREGAR8E.  V.  r.  Posarse  en  mans  de  al- 
tre, subjectarse  à  sa  discreció.  Entregarse,  Sese 
tradero.  ||  Aplicarse,  dcdicarse  enterament  à  algu-r 
na  cosa.  Entregarse.  Se  totum  addicere. 

ENTREGAT,  DA.  p.  p.  Entregado,  Tradítos. 

ENTREGUARDAR.  V.  a.  Posar,  treballar  à  en- 
treguart  la  fusta,  pedra,  ferro,  etc.  Acadar,  Binia 
regulis  ad  exactum  dolamen  aptare. 

ENTREGUARDARSE.  V.  r.  scmrlarse. 

ENTREGUART.  m.  semblansa.  ||  pi.  Dos  re- 
gles que's  posan  un  à  cada  extrem  de  la  fusta  que 
's  riboteja  pera  treballaria  à  nivell.  Codales,  An- 
cones,  ium. 

ENTRELINI.  adj.  ant.  interlineal. 

ENTRELLASSABIENT.  m.  Complicació  de  co- 
sas  entreteixidas.  Entrelazamiento,  y  mès  comun- 
ment  tejido,  lazo,  textura.  Complicatio,  nis. 

ENTRELLA88AR.  V.  a.  Entreteixir.  Entrelazar, 
enlretejer.  Aliquid  alieni  intexere ,  inlertexere. 

ENTRELLA8SAT,  DA.  p.  p.  Entrelazado,  In- 
ternexus. 

ENTRELLAT,  (no  PODERNE  tríUER  l*)  fr.  No 
poder  aclarer  ó  deseixirse  de  un  negoci.  No  verse 
uno  en  ello,  m;  saber  lo  que  se  pesca.  Non  capere, 
adipisci. 

ENTRELLUIR.  V.  n.  OVIRARSE. 

ENTREMALIADURA,  f.  Travesura.  Inmode- 
rata,  impudens  licentia. 

ENTREMALIAT,  DA.  p.  p.  Travieso,  rebolto- 
so,  barrabds.  Irrequielus. 

ENTREM  ALIA  JAR.  V.  n.  Travesear.  Irre- 
quielè  agero. 

ENTREMATAR8E.  V.  r.  Matarse  uns  à  altres. 
Matnrse  mvtuamente.  Mortcm  vicissim  petere. 

ENTREMÈS,  m.  Composició  dramàtica,  breu 
y  jocosa,  que  solia  cantarse  en  los  uygmedis  de 


m 


EI9T 


DICqQNÀRI 


ENT 


la  comèdia.  Eiktremés,  Atellana,  sd.  I  p.  p.  J^alre- 
fg^tido,  iDterpositns,  interjectns. 

EUTHEMBBA.  f.  ant.  imposició  ,  intervenció. 

ENTBEBaESGLAR.  y.  a.  Interposar,  mesclar 
las  cosas  sens  coofóndrerlas.  Sntremezelar.  Inter- 
sero,  is.  I  Barrejar  las  cosas,  introduhir  una  en 
altra.  Bnlreverar,  Immisceo,  es. 

EBrnUEME8|BLAR8E.  Y.  r.  Posarse  en  algun 
negoci  ó  dependència.  Entremetene,  nUrometerse, 
Negotio  alieni  se  ímmiscere. 

ENTREMETIBfENT.  m.  Obra  de  entremétrer- 
se.  Entremetimiento,  Interpositio,  intrusió,  nis. 

ENTREMÉTRER.  V.  a.  Posar  una  oosa  entre 
altras.  Enlnmetery  inUrponer.  Interpoao,  is. 

ENTBEMÉTPEBSE.  V.  a.  Posarse  algú  en  lo 
que  no  li  demanan.  Bntremetersey  entromtUne.  Ne- 
gotiis  alienis  sese  immiscere. 

EWTEEimi ABüFm  y.  r.  Mirarse  uns  à  altres. 
Mirarge  mútuamente.  Ficissim  conspici. 

ENTREMI88IÓ.  f.  INTBRMISSló. 

EliTR£MITJ.  adv.  11.  y  t.  Entre  un  y  altre 
temps,  espay,  etc.  Entremedia$,  Inter. 

ENTRENAR.  V.  a.  Fér  trenas.  Trenzar^  éHiren- 
zar.  Tsniis  ornaré. 

ENTRENAT  ^  OA.  p.  p.  Trenzado.  Tsniis  or- 
natus. 

ENTRENÚS.  m.  Espay  entre  dos  nusos.  Inter- 
nodio.  Internodium. 

ENTR^lfTOpuUI.  V.  n.  Bckar  mMot,  «o  ha- 
Uarsi,  Desidero,  as ;  defleo,  és. 

ENTRENTORARflE.  Y.  r.  QDBIXAISB. 

ENTREOBERT,  A.  p.  p.  Mitj  obert.  Entrea- 
bierU).  Semiapertus. 

ENTREOBRIR.  Y.  a.  Deixar  mitj  obert.  jSft- 
treahrir,  Semiaperio,  is. 

ENTREOIR.  Y.  a.  Oir  imperfectament.  En- 
treoir,  Subaudio,  is. 

ENTREOlty  DA.  p.  p.  BütreoHo.  Subauditus. 

ENTREPALBIADURA.  f.  Entrepalmadura. 
Horbus  in  jumentornm  ungulis. 

ENTREPIGARSE.  Y.  r.  PIGAISE  las  ceestas. 

ENTREPIT.  m.  Entrepeehuga,  Camis  deiicaio- 
ris  frutulnm  sub  avium  pectore. 

ENTREPONT.  m.  nàut.  entrbcubertas. 

ENTREPOUCIÓ.  f .  y 

ENTREP08AMENT.  m.  anl.  INTERPOSICIÓ. 

ENTREPOSAR.  Y.  a.  ant.  interposar. 

ENTREPOSAT,  DA.  p.  p.  interposat. 

ENTREPUATi  DA.  adj.  m.  La  llista  de  fusta, 
marfil,  etc.  que  queda  llisa  entre  las  dos  carreras 
de  pnas  que  té  la  pinta.  Forzal,  Tsnía  lignea  pec- 
tinis. 

ENTRERALLA.  f.  INTERLLVEACIÓ. 
ENTRERALLAR.  Y.  a.  INTERLINEAR. 
ENTREREGNE.  m.  INTERREGNE. 
ENTRERÓMPRER.  Y.  a.  INTERRÓMPRER. 
ENTRERUPGIÓ.  f.  interrupció. 
ENTRESALDDARSE.  Y.  r.  ant.  Saludarse  múr 
iuamenu,  Inter  se  salutare. 


ENTREVEGNA.  í.  ant,  BflTlBSIllTA. 

ENTRESEGülBlENT•  m.  ant  Séiie  de  mm. 

Seguida,  sèrie.  Series,  ei. 

ENTRESEGUIR.  Y.  a.  Resseguir,  esnülirvoai 
cosas  entre  altras.  Entresacar,  I>elibo,  as. 

ENTRESEGUIRSE.  Y.  r.  ant.  S^ntfN.Mt- 
tinuarse,  sucederse.  Subsequor,  eris. 

ENTRESOL,  m.  BNTBESUBLO. 

ENTRE8UAR.  Y.  a.  Suar  un  pooh.  Itomte, 
resudar.  Resudo,  as. 

ENTRE8UELO.  m.  Habitació  entre  '1  niar  j 
primé  pis.  Entresuelo,  Intermediom  iiamarolM. 

ENTRESDOR.  f .  Bemdor,  resudaeion^  fratafa. 
Resudatio,  nis;  tenuis,  leYÍssudor. 

ENTRETALL.  m.  esc.  Obra  de  entretaBir. 
Bntretalladura ,  trepado.  Scnlptora ,  le.  |  ídol.  | 
EMBLEMA.  ||  pi.  Eu  los  insectes  los  talls  fondoi  é 
junturas  ab  que  's  dÍYídeixen  quasi  entenoNit 
unas  parts  de  altras  ,  quedant  unidas  ab  algmi 
lligaments  que  fan  que  formen  un  cos  sol ,  eoa 
són  los  canals  del  cos  de  la  papallona,  aranya,  ets, 
Ineisiones.  Yertebrie,  arum. 

ENTRETALLAMENT*  m.  ENTRETALL.  1. 1. 

ENTRETALLAR.  Y.  a.  Traballar,  grabar,  «- 
culpir  de  mitj  relleu.  EntretaUar.  Intercido,  is.  | 
Tallar  pel  mitj  sens  desunir  lo  que  *s  talla.  Mn- 
cortar.  Interscindo,  is. 

ENTRETALLARSE.  Y.  r.  Tallarse  l^m 
à  altres.  Entretallarse.  Sese  inYÍcem  intercIadMBi 

ENTRETALLATi  DA.  p.  p.  EntretaUttdo.  b- 
terscisus.  |  met.  imprès. 

ENTRETANT.  adY.  t.  Entretanto,  en  laHh 
mientras.  Inlereà. 

ENTRETEIXIDURA.  f.  Traball,  obra  eotrd- 
teixída  ab  altra.  Entretejedwraf  entreUjimieniOfm' 
iretejido,  Intertcxtio,  nis. 

ENTRETEIXIR.  Y.  a.  Introdubir  nousilsei 
lo  teixit.  Enlreujer.  Intexo,  is.  ||  Entrellasar.  Ah 
trtlazary  entretejer,  Inlerlcxto,  innecto,  is. 

ENTRETELA,  f.  CONTRAFORT. 

ENTRETEMPS.  adY.  t.  entretant. 

ENTRETENIMENT.  Distracció  del  àníiD•. 
Enlretenimiento,  diversion^  pasatiempo.  Ludus,  i.  | 
Tardansa.  Entretenimiento,  tardanza.  Hora,  o. 

ENTRETENIR.  Y.  a.  Detenir,  tenir  à  algú  sus- 
pès, dilalanli  Ifi  ó  efecte  de  alguna  cosa.  EuirUtur* 
Moram  alicui  facere.  ||  Fér  passar  temps  eqgiByail 
ab  Yanas  esperansas  y  promesas.  Entreteur.  Ladi- 
fico,  as.  II  Divertir,  recrear  V  animo  de  altre  ib 
alguna  diversió.  També  s'  usa  com  reciprock.  A- 
tretener.  Oblecto,  as;  allerius  oculos  pascere. 

ENTRETENIR8E.  Y.  r.  Detcnírse,  anar  à  pock 
à  pocb.  Enirelenerse,  Resto,  as,  Yestigia  premeré. 

ENTRETINGUDAMENT.  adv.  m.  DIVBBIIBA- 
me.nt,  deliciosament. 

ENTRETINGUT,  DA.  p.  p.  £ntreimÍQ.  Wh 
patus.  g  adj.  Xislós,  divertit,  graciós.  Enm 
Facelus. 

ENTRETOGAR8E.  Y.  r.  Tocarse  QUI 


ENT  CkUli' 

altras.  Toearse  mútuameM.  Se  mutnò  oontingere. 

EBITRETOCH.  m.  Proba,  experiment.  Toqui. 
ExperJmentum,  i. 

ElfTRETUÀIJaEB.  V.  a.  Escullir  iinas  cosas 
de  entre  altras.  Entresacar,  Belibo,  as. 

fiNTRETRJBTA.  f.  Obra  de  entretràurer.  £»- 
tresaca,  Selectio,  nis. 

ENTHEVAIX.  m.  ant.  i!«TBEVja-LO. 

ENTREVENARSE.  v.  r.  Introduhirse  algun 
humor  ó  licor  per  las  venas.  Entrevenarse.  Bif- 
fundo,  is. 

ENTUEYEIf GIÓ.  f .  intbilvenció. 

ENTREVENGUT,  DA.  p.  p.  BMTBSV1N6UT. 

ENTREVENIR.  V.  n.  Assistir,  estar  present. 
Intervenir.  Intersum,  es,  intervenio,  is.  ||  Interpo- 
sarse,  intercedir.  Intervenir,  mediar.  Intervenio, 
is.  ]  Sobrevenir,  succehir.  Intervenir.  Intercedo,  is. 

ENTHEVÉURER.  V.  n.  Yéurer  confusament. 
Divisor,  entrever.  Quasi  per  caliginem  videre;  re- 
ductis  oculis  observaré. 

ENTREVÉumEBSE.  V.  r.  Entrepareceru,  di- 
visane.  Translucere.  I  Tenir  una  entrevista.  Avii-- 
tarse.  Convenio,  is. 

ENTREVt.  m.  Tela  à  la  que  estan  pegats  los 
budells.  Mesenterio,  entre$ijo.  Mesenterium,  ii. 

'y  DA.  adj.  Compost  de  vias  de 


diferents  colors.  Entrelistado.  Lineis  variegatus. 

ENTREYINGUT,  DA.  p.  p.  Entrevenido.  In- 
te  rventus. 

ENTREVISTA,  f.  Conferència  en  llocb  deter- 
minat. Entrevista.  Congressus,  us,  colloquium,  ii. 

EEITRIAT,  DA.  adj.  plantat. 

ENTRIGADABIENT.  adv.  m.  ant.  imteinga- 

DAMENT. 

EBITRIGAMENT.  m.  ant.  smEDo,  confusió,  èm- 
bol i  ch. 
ENTRIGAR.  V.  a.  ant.E.NEBDAR,  embullar,  gon- 

FÓNDREa. 

ENTRINGATy  DA.  adj.  Enredat,  difícil  de  ex- 
plicar. Intrincado,  oscuro.  Perplexus,  implexus. 

ENTRlPATy  DA.  adj .  Lo  contingut  en  las  Iripas, 
ó  lo  que  las  afecta.  Entripado.  Intestinus.  ||  En  los 
caballs  malaltia  que  prové  de  la  fermentació  de  la 
pilúíla,  y  dels  mals  humors  que  cauhen  en  la  tri- 
pa. Eatripado.  Àdipis  fusió. 

ENTRISTAIR.  V.  a.  ant.  entristir. 

ENTRISTDIIENT.  m.  TRISTESA. 

ENTRISTIR.  V.  a.  Causar  tristesa.  Entristecer. 
Contrislo,  as;  moBstitiam  inferre. 

ENTRISTIR8E.  V.  r.  Posarse  trist.  Entristecer- 
se,  engurrumirse.  Mcareo,  es. 

ENTRISTIT,  DA.  i^.  ip.  Entristecido.  Contris- 
talus. 

ENTRO.  prep.  ant.  fins. 

ENTROBRIR.  V.  a.  elC.  ENTREOBRIR. 

ENTROMÉS,  A.  adj.  ENTREMALIAT.  II  Qui  en  tot 
se  vól  Qcar.  Gohemante.  Gubernationem  usurpans. 
EBiTROMÉTRERSE.  V.  r.  entremétrerse. 
ENTRONCAMENT,  m.  PARBNTiü. 


ENü  im 

ENTVONGAJU  V.  a.  EMPARENTAR. 

ENTRONI8AGIÒ.  f.  La  acció  de  entroqisar  ^ 
entronisarse.  Entranizadon.  In  tronum  exaltatío. 

ENTRONISAR.  V.  a.  Col-locar  en  lo  trono. 
També  s*  usa  com  recíproch.  Entronizar,  eníronar. 
Ad  tronum  extollere.  |  Ensalsar,  exaltar*  Entroni- 
zar. Exalto,  as,  extoUo,  is. 

ENTRONISAT,  DA.  p.  p.  Entronizaio.  kà 
tronum  evectus. 

ENTROPESSAMENT.  m.  BNSOPBGABA. 

ENTROPE80AR.  V.  a.  BNSOnOAB.  I  Itít  de  lu 
cabalcaduras.  togabsb. 

ENTRUJADA.  f.  pasterada.  met. 

ENTRUJAR-  V.  a.  fam.  Fér  la  patota.  Pasteleofy 
entruchar.  Frandem,  conventiculum  patrare. 

ENTRUNTELLAT,  DA.  adj.  entrenat. 

ENTUMESGÉNCIA.  f.  Tumor  que  s'exten  à  tot 
lo  cos  ó  sols  à  una  part  considerable.  JS^mescM- 
cta.  Intumescentia, ». 

ENTUBfnifENT.  m.  Inflor.  Entumeemiento.  la- 
flatio,  nis. 

ENTUMIR.  m.  Inflar.  Enttmecer.  També  s' uaa 
com  reciproch.  Tumefacio.  is. 

ENTUMIT,  DA.  p.  p.  Inflat.  EntmMòido,  Infla- 
tus,  tumefactus. 

ENTUNYINARSE.  V.  r.  ter.  Adornarse  alguna 
persona  ab  mòlt  cuydado  y  esmero.  Emperegilarse, 
emperifoUarse.  Sese  ornaré. 

EBITUSIASMAR.  V.  a.  Inspirar  entusiasme, 
entusiasmar.  Mentis  vires  excitaré. 

NETUSlASBiARSE.  V.  r.  Encapritxarse.  ^(u- 
siasmarse,  arrehatarse  de  entusiasmo.  Sus  senten- 
ti»  tenaciteradhsBrere. 

ENTUSIASMAT,  DA.  p.  p.  Entíuiosmodo.  Di- 
vino  spirilu  afllatus. 

ENTUSIASBIE.  m.  ímpetu,  conmoció  de  ki 
imaginació.  Entusiasmo.  Afllatus,  us.  ||  Vigor  ó 
vehemència  dels  que  parla n  ó  escriuhen  com  à  ins- 
pirats. Entusiasmo,  estro.  QEatrus,  i.  |  Capritxo, 
ocurrència,  pensament  extraordinari.  Entusiasmo. 
ímpetus  animi. 

ENTUSIASTA,  m.  Qui  parla  ó  escriu  ab  entç* 
síasme.  Entíisiasta.  Spiritu  divino,  poetico  afllatus. 
II  pi.  Ceris  heretges  dels  quals  parlan  Teodoreto  y 
sant  Joan  Damasceno;  imaginavan  que  Dòu  los  ins- 
pirava sas  exlravagàncias  y  desvaris  entre  altres 
errors  que  foren  mòlts.  Entusiastas.  EnthusíasteSf 
ium. 

ENTUSlAsTIGH,  CA.  adj.  Furiós,  lo  que  per- 
tany al  entusiasme.  Entusidstico.  Ad  cestrum  per- 
tinens. 

ENTUTXAR.  v.  a.  ant.  agravar,  empitxorab, 
admentar. 

ENTUTXAT.  p.  p.  AGRAVAT,    BMPITX0B4T,    AU- 

mentat. 

ENUIG.  m.  Enfado.  Enojo,  iesazon,  agravio, 
ofensa.  Iracundia,  ae. 

ENUJADtSSIM,  A.  adj.  Enojaéisimo.  YtU^ 
iratus. 


654 


ENV 


MGGIONÀRI 


EÍV 


ENüJAR.  V.  a.  Enfadar.  També  s*  usa  com  re- 
cfproch.  Enojar.  Irrito,  as;  atomachnm  movere.  | 
Molestar,  agraviar,  Enojar.  Exacerbo,  as. 

ENUJAT,  DA.  p.  p.  Enojado.  Iratns. 

ENUJÓS,  A.  adj.  Enojoso.  Molestns,  gravis. 

ÉNULA.  f.  Campana,  planta  perenne  qne's 
cria  en  llochs  nn  poch  hnmits;  la  arrel  es  grossa, 
voluminosa,  parda  per  fora  y  blanca  per  dins,  de 
olor  aromàtich  y  de  sabor  mol  amarch,  y  desprès 
com  alcanforat  y  picant;  té  propietats  tónicas  y  la 
recomanan  en  los  vicis  de  la  digestió,  en  lo  mal 
de  caixals,  etc.  Énula,  ala,  inola,  Enula,  campa- 
na, heleninm,  ii. 

ENUBtERAGlÓ.  f.  arit.  La  acció  de  contar. 
Enumeraeum.  Dinumeratio,  nis.  |  Càlcnl ,  compte 
numeral.  Enímeracion,  Galcnlus,  i.  |  ret.  Figura, 
que  consisteix  en  la  distribució  de  parts.  Enume- 
racion.  Enumeratio,  nis. 

ENUBIERAR.  V.  a.  Referir  las  cosas  per  sòn 
orde.  Enumerar.  Enumero,  as,  refero,  ers. 

ENUBIERAT,  DA.  p.  p.  Enumerado.  Enume- 
ratus. 

ENUNCIACIÓ,  f.  Declaració,  manifestació  de 
cosa  ignorada  ú  oculta.  Enuneiacion.  Enuntiatio, 
nis.  II  lóg.  Proposició  que  afirma  ó  nega.  Envn- 
eiacian.  Enuntiatio,  nis. 

ENUNCIAR.  V.  a.  Manifestar  lo  que  s' ignora- 
va. Enunciar.  Enuntio,  as. 

ENUNdABSE.  v.  r.  Explicarse.  Esplicarse, 
declararse.  Mentem  explicaré. 

ENUNCIAT,  DA.  p.  p.  Enunciado.  Enuntia- 
tus. 

ENUNCIATIU,  YA.  adj.  Lo  que  enuncia.  Envmr 
ciativo.  Ennntiativus. 

ENVÀ.  m.  Paret  prima  feia  de  rajola.  Tabiqu». 
Septum,  i.  II  m.  adv.  en  va. 

ENVAnAs.  m.  aum.  Tahieon.  Diplinthius  pa- 
ries. 

ENVABIÉIXER8E.  V.  r.  BNVANIR. 

ENVANIR.  V.  a.  Infundir  supèrbia  ó  vanitat. 
S'  usa  més  com  reciproch.  Envanecer,  enlronarse. 
Superbío,  is;  inaniter  efferri. 

ENVANIT,  DA.  adj.  ter.  Envanecido.  Inaniter 
elalus. 

ENVASAR.  V.  a.  Posar  en  vasos  ó  cosa  sem- 
blanta  V  oli,  vi,  e\c. Envasar.  Cyathos  vini,  oleivi, 
etc.  infundere,  implere. 

ENVASIR.  V.  a.  ant.  embestir,  invadir. 

ENVAYNAR.  V.  a.  Posar  una  espasa,  etc.  en 
la  vayna.  Envainar,  In  vaginam  recondere. 

ENVEJA,  f.  Pesar  que  'ns  causa  la  felicitat 
dels  altres.  Envidia.  Invidia,  s.  y  Ab  ménos  pro- 
pietat se  pren  per  desilj  de  alguna  cosa  sens  pesar 
de  que  altre  la  tinga.  De$eo,  envidia.  Desiderium, 
ii.  II  Noble  y  justa  emulació.  Envidia,  emulacion. 
iEmuIatio,  nis.  |  mit.  Biossa  que  *s  pinta  ab  una 
serp  en  lo  pil.  Envidia.  Invidia,  a;.  ||  odi,  mala  vo- 
luntat. 

LA  BNVBJA  8B  *L  MBif  JA.  loc.  pera  manifestar  que 


algú  tófliòlta  enveja.  Se  eome  de  efwidia.  Invidií 
tabescii,  conficitur. 

MÀS  VAL  B5VEIA    QUE   PIETAT.    CXp.    íam.   DCnotl 

que  lo  tenimos  enveja  es  senyal  de  prosperitat 
Mas  vaU  que  nos  tengan  envidia  que  Idstima.  Pu- 
blica invidia  laboraré  cupio ,  non  commíseratione. 
MORiiLSB  ó  REBENTARSE  DE  ENVEJA,  fr.  Estar  ente- 
rament possebit  de  la  enveja.  Comerse,  consumim 
de  envidia.  Invidia  tabescere,  confici. 

SI  LA  ENVEJA  *S   T0RNÍ8  TINTA;   QUANTS  TINT060S 

HI  HAURIA?  ref.  Si  la  envidia  fuera  tina,  iquéée 
iinosos  huhiera?  Si  la  envidia  fuese  tina  ^  qmé  fez 
le  bastaria?  Nullus  est  qui  non  invideat. 

ENVEJABLE,  adj.  Envidiable.  Invidendos; 
eemulatione  dignus. 

ENVEJAR.  V.  a.  Tenir  enveja.  Bnvidiar.  Invi- 
deo,  es.  ||  Desitjar  lo  útil  ú  honest.  Envidiar.  JSmn- 
lor,  aris. 

ENVEJAT ,  DA.  p.  p.  Envidiado.  JBmiilatas, 
invidiosus. 

ENVEJÓ8,  A.  adj.  Qui  té  enveja.  Bnvi^tícso. 
Invidus,  invidiosus,  semulus. 

ENVELAR.  V.  a.  Gubrir  ab  vel.  BnveUir;  eu- 
5n>,  tapar  eon  velo.  Velo,  as. 

ENVELLIMENT,  m.  vellesa. 

ENVELLIR.  V.  a.  Fér  vella  alguna  cosa.  EnH- 
jeeer,  avejentar.  Yelero,  as.  P  Fér  tornar  vella  à  Ii 
persona.  Envejeeer.  Àliquem  senio  afficere.  |  v.  o. 
Durar,  permanéixer  per  mòlt  temps ,  arribar  i 
vell.  Envejeeer.  Perduro,  as. 

ENVELLIR8E.  V.  r.  Férse  vella  ó  antfgua  al- 
guna cosa.  Envejeeerse.  Yeterasco,  is.  [  Dit  de  Its 
personas  aparentar  mès  edat  de  la  que  tenen.  £b- 
vejeeerse.  Senesco,  is. 

ENVELLIT ,  DA.  p.  p.  Dit  de  la  persona.  £«- 
vejecido.  Senectute,  senio  provectus.  ||  Dit  de  las 
cosas.  Inveierado,  envejecido.  Diuturnus,  inveteia- 
tus. 

ENVELLUTAR.  V.  a.  Teixir  alguna  roba  k 
imitació  del  vellut.  Afelpar.  Bombycinum  ad  mo- 
dum  heteromalli  aptare. 

ENVELLUTAT,  DA.  m.  Teixit  semblant  al  ve- 
llut. Terciopelado.  Yiilosi  serici  species.  ||  adj.  Lo 
que  sembla  al  vellut.  Terciopelado,  atereiopelado. 
yilloso  bombycino  símilis. 

ENVENADURA.  f.  Lligadura  ab  vena.  Venda- 
je,  ligadura.  Yinctura,  se. 

ENVENAR.  V.  a.  Faixar,  lligar  ab  venas.  rf»- 
dar,  ligar.  Calabrico,  as ;  vittis  obligaré. 

ENVENAT,  DA.  p.  p.  Vendado.  Calabricatns. 

ENVENENAMENT.  m.  Introducció  de  una 
substància  venenosa  en  algun  dels  órganos  del 
animal,  la  qual  prodnheix  un  estat  malaltís  pocb 
ó  gens  diferent  dels  que  poden  sér  determinats 
per  altras  causas  anàlogas.  Envenenamienío.  Yene- 
fícium,  ii;  veneni  praebitio. 

ENVENENAR.  V.  a:  enmatzinar.  I  Dit  de  las 
màximas  y  doctrina  nociva,  pervertir.  Envenenar. 
Infício,  perdo,  is. 


\ 


nv  BPl 


M.  Figura  per  ta 


DA.  adj.  \era.  ^.^       éiS^M  W 
las,  y  comuDinenv  ^^     ■    j^  . 

IGADA.  f.  ant.  BSTàCkK      ■•infVii 
KIAR.  Y.  a.  ant.  Tancat^ 
ar,  eerrar  com  e$taeM,  e«^ .         ^  n 
;are.  ^ 

9GAT.  p.  p.  ant.  de  siivf  aotacu^ 
DURA.  f.  nàut.  Obra  de  enverg^t. 
\ntennarum  sitns.  ||  nàut.  Lo  con- 

etc.  pera  envergar.  Envergadwa.  \  V 
enta. 
R.  V.  a.  nàut.  Subjectar,  amarrar 

gratil  de  una  vela  à  sa  respectiva 
T.  Vela  ad  antennas  aptare. 
GNAR.  V.  a.  anl.  e^ïvergont». 
NYIMENT.  m.  veegontà.  |  bxcu- 


NTIR.  V.  a.  Causar  vergonya.  Aver- 
'.  Pudore  suffundcre;  verecundiam 

nmRSE.  V.  r.  Averg(mzar$e,  ear- 
te,  sanrojarse,  Erubesco,  is,  pndeo, 

NTIT,  DA.  p.  p.  Àvergonzado,  cor- 
I,  tonrojado,  Pudibundus,  verecun- 

D.  Animal  semblant  al  cervo,  y  que 
>gne  de  CüDgo.  Enveri.  Enveri. 

ÍR.  V.  a.  EMIATZINÀE. 

írSE.  v.  r.  met.  Enfadarse  en  gran 
rrincharse,  encolerizarse,  irritarse. 
s;  nimis  irasci.  ||  Inflamarse,  enda- 
;as,  feridas,  los  ulls,  etc.  Enconane, 
Sxacerbesco,  is. 

%T|  DA.  p.  p.  EmberrinehadOf  encO' 
iscens. 

axiR.  v.  a.  Pintar,  tenyir  de  ver- 
en rojccer,  emhermejar,  emhermeje^ 
rubefacio,  is. 

SLLITy  DA.  p.  p.  ant.  Enrojado,  en- 
*.rmejadOf  embermejecido,  Rubefaclus. 
SSAMENT.m.  La  acció  de  envemis- 
ira.  Junjperioa  gummilio,  obdnctio. 

38AR.  V.  a.  EMBARMSSAB. 

prep.  relativa  à  la  situació  del  lloch 

ovimcnt.  nàcia.  Erga,  versus.  [  m. 

lA.  [  prep.  rara  con.  Ad. 

íT.  ra.  adv.  Denota  '1  lloch  ahont  se 

•u  ó  sent  alguna  cosa.  Ilàcia  donde. 

quoversiïs. 

i.  m.  adv.  Hàcia  fuera.  In  publi- 

.  BBVÉS.  U  prep.  ENVERS. 

MENT.  m.  La  acció  de  envescar. 
.  Visca tio,  nís. 


SN  «57 

y  frobtbtaii  la  qual  dita  per  interrogació  té  partí- 
eidar  font,  Spiquenma.  Epícherema,  tis. 

BnQVBTA.  f.  Pmdenta,  justa  interpretació  de 
ta  Itoy  MflOBS  lucircnnstàncias  actuals.  Epiqueya. 
^pidiotai  íB. 

EnMTA.  adj.  Natural  de  Epiro,  país  de  la 
Gréeíi.  Arirofa.  Epírota,  e. ' 

BVUinMJiy  GA.  adj.  Pertanyent  al  Epiro. 
MfMtíM.  BpiroticDB. 

nHÓPAL.  adU-  Pertanyent  al  bisbe.  £pisro- 

pcl.  BpÍBBa|ilÍ8. 

PAT.  B.  La  orde  y  dignitat  dè  bisbe. 
L  Spifloopatiu. 

m.  Gitilodi  y  sèrie  dels  bisbes 
^Énpjllllita  6  ra§M  de  U  vida  dels  matei- 


nos  isvu.  EilïV. 


BNVIAR 


^;^ 


nir.  Convocar,  (»,^V '  ^ 
as,  arcesso,  is.  ^'*  *■  i;  >, 


«gUble. 


'''^''^S       ''9Ém4 BpiaeopolhiiD,  ii. 

^«n^C     ^HiMHKt  B.  Catilooh ,  aèrie  dels  bis- 
^"^in^.   .    >|||Mi^Jtab0qwiof{o,  ifücofolio. 

«ift  n.n;^.  .>.  -IrtiUA.  g,MÍ0.  BpiBodium, 

Éillria  y  oim  estranya  de  la 

1HI  f  peré  ab  eonneiíó  y  de* 

4siiÍB.  Mgressio,  nís.  |  An- 

Vv         9M  ta  segona  part  de 

WVIAB  i  FRBOAR. ,,  J^X        ^l^f^  g, 

ó  per  despreci  ó  ^  ;j^  v  N       WÈmlk.  Mfmiiar, 

diu  ó  demana.  £nciar  i  JJSis/'^•.    >||k  « 

lam  crucem  remitiere,  «^  ï^.^         4  pàrtMy  al  epi- 

NO  BXVIAR  i  DIB    BE8.  ír  V       *■   "^ 

quesa  y  sens  dilació  maníí^v  "X       "^Mm  dei  re- 
ó  sentiments  que  té  de  e\i  V^SÍS. 
fiotima  algtma  coia.  Aperiè'c^SÏS:^       .  ^^elrina 
lare.  ^*iv 

ENVIAR8E.  V.  r.  Empassarse  ^    ^S. 
Yoro,  as.  ||  apéndrer.  *  ^^^-W 

ENYIATy  DA.  p.  p.  TragadOy  tk^x^i. 
Missus,  voratus.  |  m.  Missatger,  comfa^ïl^^ 
ífiadOf  mensajero.  Nuntius,  ii.  y  EmbaW^  N. 
viado,  emhajador.  Legalus,  i.  ^^•  V. 

ENVmADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  envida.  ftj^j. 
dar.  Provocator  in  ludo.  ^•'h. 

ENVIDAR*  v.  a.  Fer  envit  à  altre  en  lo  Jq^ 
Envidar,  In  ludo  provocaré.  ||  ofebib,  PRBSBNTài 

I  PBGAB,  SACUDIB. 

ENVIDÀB  DB  FALS.  fr.  Apostar  ab  la  esperansa  de 
que  *1  contrari  no  admetrà.  Entidar  de  falso.  Sub- 
dolè  in  ludo  provocaré. 

ENVIDAT,  DA.  p.  p.  Envidado,  In  ludo  depo- 
situs. 

ENVIDRIARSE.  V.  r.  BXTELABSB. 

ENYIUMENT.  m.  Obra  de  envilir.  EntiUei-- 
mieRlo,  Animi  abjeclio. 

ENVniR.  v.  a.  Fér  vil,  y  despreciable  una 
cosa.  També  s'  usa  com  recfproch.  Envilecer,  De- 
primo,  is. 

ENVINAGRAR.  V.  a.  Tirar  mòlt  vinagre  en 
alguna  cosa.  Envinagrar,  Aceto  aíDcere,  inficere. 

ENVINAGRATy  DA.  p.  p.  Envinagrado.  Ace- 
tosus. 


%de 
*is- 

u 


€H 


íSfk 


mGCKttfim 


m 


ENm AArf  v.  a.  Posar  vi  al  aygna.  Aimar. 
Aquam  vino  temperaré. 
ENVIRONAR.  V.  a.  ant.  ciecuhie. 

EHnnSCAR.  V.  a.  BIfVESCAR. 

ENVIT.  m.  Posta  de  diners  en  lo  joch  de  car- 
tas.  Enviíe.  Inyitamentum,  i.  |  La  acció  de  envidar. 
Envite,  Provoca tio ,  nis.  ||  Oferta.  Envite,  Sponsío, 
oblatio,  nis.  |  bsfors,  conato,  bmpbnto. 

ENVIUDAR.  V.  a.  y 

ENVIUDARSE.  V.  r.  Quedar  viudo  d  viuda. 
Enviudar,  Yidnor,  aris. 

EirVIUDAT,  DA.  p.  p.  Enviudado.  Yidnns. 

ENVOLTAS.  adv.  t.  ant.  BlfTOEN. 

ENXAL8AMENT.  m.  ant.  BXALTiCló. 

ENXANFLAR.  V.  a.  Fér  xanflats.  Chafianar. 
Tabul»,  aut  ferri  angnlos  dedolare. 

EIVXARGAR.  V.  a.  Umplir  de  aygna  mès  de  lo 
que  convé.  Enaguarchar,  enaguazar,  Aqna  mnltam 
macerare. 

ENXARGAR8E.  V.  r.  Enaguareharse ,  enchar- 
earsey  enaguazarse,  Inaqnari. 

ENXAROLAR.  V.  a.  Donar  xarol  à  alguna  co- 
sa. Charolar,  acharolar.  Gummi  gluline  illinire. 

ENXORDADERA.  f.  ant.  Espiga  de  mill ,  pa- 
nfs,  etc.  Pamoja,  mazarca,  Pannicula,  a;. 

EFVT.  Pronunciació  de  la  lletra  NT. 

ENYÀ.  adv.  1.  bnllI. 

ENaCA.  m.  L'  home  parat  que  no  té  acció,  ni 
desempenyo.  Meliloto,  Stupidus,  i.  ||  Aucell  que 
usan  los  cassadors  pera  atràurer  als  altres  ab  la 
seva  vista.  ^envielo,anagaza.  Illicium,  ii,  illexjcis. 

QUEDAR  COM  UN  BNZA.  fr.  Qucdar  embadalit.  Ato- 
bazar^  quedar  hecho  un  hauzan,  StupeQeri. 

EO. 

EO.  conj.  ant.  o. 

EÓLIGH ,  CA.  adj.  Natural  de  Eólía,  província 
del  Assia  menor.  Eólko,  ^oiicus. 

EOLÍPILA.  f.  Màquina  de  mclall  en  forma  es- 
fèrica ab  lo  coll  mòlt  estret ,  pel  que  inlroduhida 
aygua  y  posada  al  foch  llansa  un  vent  impetuós. 
EoíipUü.  ^olipila,  ffi. 

EOLO.  n.  p.  Déu  dels  vents.  Eolo,  Moins,  i. 

EP. 

EPA.  ínterj.  fam.  et. 

EPAGTA.  f.  Número  de  dias  en  que  V  any  so- 
lar excedeix  al  llunar  comú  de  dotze  llunacions. 
Epacta.  Epacla,  ae. 

EPANADÍPL08I8.  f.  ret.  Figura  que  's  co- 
met quant  se  repeteix  al  fi  del  últim  membre  de 
un  període  la  paraula  ó  paraules  inicials  del  pri- 
mer membre.  Epanadiplosis,  Epanadiplosis,  is. 

EPANi^t>RA.  f.  rel.  Figura  que  's  comet 
quant  comensan  ab  una  mateixa  vocal  diferents 
versos,  clàusulas  ó  senténcias.  Epanàfora,  Epanà- 
phora,  os. 

EPANALÉP8I8.  f.  ret.  Figura  que  's  comet 


quant  se  repeteixen  al  11  del  periodo  las  nsteíns 
paraulü  ab  que  *s  comensà.  EpmMtlepm.  Epn- 
lepsis. 

EPANÀ8TROFE.  f.  ret.  Figura  qoe'seMMl 
quant  se  posan  en  altre  orde  las  pamlasaosdit» 
pera  fér  mès  perceptible  la  sentència.  Bpmémlt. 
Epanastrophe,  s. 

EPANÓ8T08IS.  f.  ret.  Espècie  de  corrent 
que  consisteix  en  esmenar  la  paraula  Ja  dha.  Éftr 
nóstosis.  Epanosthosis,  is. 

EPÉNTBSIS.  f.  gram.  Figim  per  la  qui  i' 
introdueix  una  síl-laba  en  mitj  de  la  ^ocü.  Eftt- 
tesis,  Epenthesis,  is. 

EPIBAT.  m.  Espècie  de  buch  de  transport  tpt 
usavan  los  grechs  y  romans.  Epihato.  Epibitas.  | 
Mariner  ó  militar  à  bordo  de  un  baroo  de  trusport 
grech  ó  romà.  Epibato,  Epibalos,  i. 

EPIBATERI.  m.  Discurs  que  en  ^rsóni  pro- 
sa  dirigian  al  seus  amichs  los  grechs  6  nwHinsal 
arribar  de  un  viatje.  Epihaterio.  Epibaterími,  i. 

EPIGEDI  Y  EPIGEO.  m.  Poesia  fúnebres 
alabansa  de  algun  difunt.  Epieeihf  epkeo,  Heiii 
se,  epicedion,  ii. 

EPIGENO.  adj.  gram.  Nom  que  ab  loa  9oli 
terminació  compren  lo  mascle  y  femella,  irpirm, 
promiseuo.  Epicenus. 

ÉPIGH,  CA.  adj.  S*  aplica  à  la  epopeya  6  poe- 
ma heróich.  Épieo.  Epicus. 

EPIGIGLE.  m.  astron.  Cfrcnl  qoe  *s  snpo»  t^ 
nir  sòn  centro  en  la  circunferéncia  de  altre.  £p- 
eicío.  Epicyclus,  i. 

EPlcicuCHy  CA.  adj.  EpkUlieo.  Epyciefícií; 
ad  epicyclum  pertinens. 

EPICÚREO.  adj.  Lo  que  pertany  à  Spieiroill 
de  Neocles  filosop  estóicb.  Epkúreo,  Epiciim^ 
epicurius.  ||  sensual. 

EPICIJRI.  adj.  Renom  que  donaren  à  Apolols 
habitants  de  Arcàdia  per  haverlos  deslliurat  de  b 
peste  y  baix  lo  qual  li  dedicaren  un  temple.  íji- 
curio,  Epicurius.  ||  salvador. 

EPICURI8ME.  m.  Sistema  de  Kpicuro.  EfifSr 
rismo,  Epicurismus,  i. 

EPIDÈMIA,  f.  Pesta ,  contagi.  Bpikm^  Epi- 
dèmia, 8B. 

EPlDÉmnCH,  CA.  adj.  Lo  qoe  toca  à  la  epidè- 
mia. EpidémicOy  epidemiaU  Contagiosus. 

EPIDÉRB1I8.  m.  Membrana  exterior  de  b  ci- 
tis. Epidermis ,  eutieula.  Cuticula ,  e.  |  met  bot 
La  cutis  delicada  dels  cossos.  Epidermis ,  tj^ 
tnia.  Cuticula,  se. 

EPIFANI.  n.  p.  de  home.  Epifemio,  Epip^tf- 
nius,  ii. 

EPIFANIA,  f.  Aparició,  manifestació.  Efifs^ 
Epiphania,  se.  ||  Festivitat  que  celebra  la  IgMi^ 
lo  dia  sis  de  janer.  Epifania ,  adorocioii  dekisor 
tos  reyes.  Epiphania,  s. 

EPIFONEMA.  f.  let.  Figura ,  exclamació^ 
tenciosa  que's  posa  àl  últim  de  la  narració  de  il^ 
na  cosa.  Efifonema.  Epiphonema,  atis. 


EPI  CATALÀ. 

f.  ret.  Figura  per  la  qual  s'anya- 
Mien  un  omès  períodes  pera  explanar  Meas  acces- 
lòríasy  niès  óménos  importants  al  assnmpto,  quant 
hM  oyents  han  pognt  créurerse  que  estava  del  tot 
telant  y  terminat.  E^frasis,  Epiphrasis,  is. 

EPIGÀsraiCHy  CA.  adj.  anat.  S'  aplica  à  la 
regió  superior  de  las  tres  en  que's  divideix  lo  ven- 
tre per  la  part  anterior.  Epigdslrico,  Epigastricus. 

EPIGLÒns.  f.  anat.  Llengüenta  que  tapa  '1 
canó  de  la  respiració  pera  que  '1  menjar  y  béurer 
■0  entren  al  pulmó.  Epiglotis.  Epiglottis ,  epiglo- 
ris,  is. 

EFÍGRAFE»  m.  Sentència  ó  inscripció  que  so- 
len posar  los  escriptors  pera  distingir  sos  escrits 
dds  de  altre.  Epigrafe,  Epigraphe,  es. 

EPIGBAMA.  m.  Composició  poètica ,  breu  y 
iguda ,  en  alabansa  ,  burla  ó  vituperi.  Epigrama. 
Bpigramma,  tis. 

EPIGRAmAtigh,  ca.  m.  y  f.  Qui  compon 
epigramas.  Epigramdtico ,  epigramatista.  Epi- 
grammatarius,  ii. 

EPIGBABIATARI,  A.  adj.  Lo  que  pertany 
al  epigrama.  Epigrawatorlo.  Epigrammaticus. 

EPILÈPSIA,  f.  Mal  de  sant  Pau.  EpiUp$\a, 
Epilèpsia,  se. 

EPILÉPTICH.  CA.  adj.  Qui  pateix  epilèpsia  y 
lo  que  pertany  à  ella.  Epiléptico ,  epiléctico.  Epi- 
leplicus. 

EPILOBI.  Planta  que  creix  fins  à  la  altura  de 
quatre  pams:  de  la  arrel  surten  vàrias  ramas  dre- 
las,  pobladas  de  fuUas  de  un  vert  fosch  y  Uustro- 
su,  y  las  conserva  tot  V  any ,  y  las  flors  naixen 
apilotadas  en  la  vora  dels  tronchs.  N'  hi  ha  de  dos 
espècies:  paTuslre  y  pelut.  Adelfillay  epihbiím,  Epí- 
lobinm,  ii. 

EPDLOGAGIÓ.  f.  EPÍLOGO. 

EPILOGAL.  adj.  Resumit,  compendiat.  Epilo- 
fal,  Compendiarius. 

EPILOGAR.  V.  a.  Recapitular ,  compendiar. 
Efilogar,  Recapitulo,  as;  in  compendium  redigere. 

EPILOGAT,  DA.  p.  p.  EpUogado.  Recapitu- 
latos. 

EPILOGISME.  m.  astr.  Computo,  càlcul.  Epi-^ 
logismó.  Compulum,  i. 

EPÍLOGO.  m.  Recapitulació  breu  dè  lo  que  s 
ha  dit.  Hecapitulaàon,  epilogo.  Epilogus,  i.  |  Con- 
junt, compendi.  Epilogo.  Compendium ,  ii ,  epito- 
me,  es. 

EPIMEDI.  m.  Planta,  espècie  de  col,  las  fnllas 
de  la  qual  semblan  à  las  de  la  eura.  Epimedio. 
Epímedium,  ii. 

EPIBfONE.  f.  ret.  Figura  que*s  comet  quant 
en  alguna  composició  poètica  's  repeteix  mòllas 
Yegadas  una  mateixa  sentència  ó  vers.  Epimone. 
Epimone,  es. 

EPINIGI.  m.  poèt.  Uimne  en  celebritat  de  al-, 
guna  victòria.  Epinicio.  Epinicia,  orum. 

EPIQUEREMA.  f.  log.  Sil-logisme  reduhit  à 
una  sola  proposició ,  que  proba  per  cosas  comunas 

TOMO  1. 


EPI  657 

y  probables,  la  qual  dita  per  interrogació  té  parti- 
cular forsa,  Epiquerema.  Epieherema,  tis. 

EPIQUEYA.  f.  Prudenta,  justa  interpretació  de 
la  Iley  segons  las  circunstàncias  actuals.  Epiqueya. 
Epicheia,  se. 

EPIROTA.  adj.  Natural  de  Epiro,  país  ^e  la 
Grècia.  Epirota.  Epirota,  86.  ' 

EPlROnCHy  GA.  adj.  Pertanyent  al  Epiro. 
Epirólico.  Epiroticus. 

EPISCOPAL,  adj.  Pertanyent  al  bisbe.  Episco- 
pal. Episcopalis. 

EPISCOPAT,  m.  La  orde  y  dignitat  dè  bisbe. 
Episcopado.  Episcopatus. 

EPISCOPOLI.  m.  Cataloch  y  sèrie  dels  bisbes 
de  alguna  iglèsia  ó  relació  de  la  vida  dels  matei- 
xos. Episcopolio.  Episcopolíum,  ii. 

EPISCOPOLOGI.  m.  Cataloch  ,  sèrie  dels  bis- 
bes de  alguna  iglèsia.  Episcopologio ,  episcopolio. 
Episcoporum  catalogus. 

EPISODI,  m.  Digressió.  Episòdic.  Epísodium, 
ii.  Q  poèt.  Acció  secundària  y  com  estranya  de  la 
principal  de  un  poema ,  però  ah  connexió  y  de- 
pendència de  ella.  Episodio.  Digressió,  nis.  |  An- 
tfg^ament  s'  anomenava  així  la  segona  part  de 
la  tragèdia.  Episodio.  Episodium,  ii. 

EPISODIAR.  v.  a.  Fér  episodis.  Episodiar. 
Episodia'fingere. 

EPISÓDICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  epi- 
sodi. Episódico.  Episodicus. 

EPISPAstich,  ca.  adj.  med.  Se  diu  del  re- 
mey  que  atrau.  Epispdsíico.  Attrahens. 

EPISTEMONARCA.  f.  Censor  de  la  doctrina 
de  la  iglèsia  grega ,  y  era  una  dignitat  notable. 
EpisUmonarca.  Epistomonarcha,  se. 

epístola,  f.  La  part  de  la  missa  desprès  de 
las  primeras  oracions  ,  y  antes  del  gradual,  epís- 
tola. Epístola,  ae.  y  L*  orde  sagrat  del  subdiaconat. 
Epistola.  Subdiaconatus.  Q  carta.  1. 

EPISTOLAR,  adj.  Pertanyent  à  la  epístola. 
Epistolar.  Epistolaris. 

EPISTOLARI,  m.  Llibre  que  conté  las  epísto- 
las.  Epistolario.  Epistolaris  liber. 

EPISTOLER.  m.  Lo  sacerdot  que  en  algunas 
iglésias  té  la  obligació  de  cantar  la  epístola.  Epis- 
tolero.  Ad  epistolas  canendas  destinatus  clericus. 

g  SUBDIACÀ. 

EPITAFI,  m.  Inscripció  grabada  en  la  llosa  de 
un  sepulcre.  Epitafio.  Epitaphium,  ii. 

EPITALAMI  Y  EPITALAMO.  m.  Poèma 
nupcial.  Epitalamio.  Epitalamium,  ii. 

EPITAsis.  f.  La  segona  part  del  drama  ,  que 
conté  lo  principal  del  enredo.  Epitasis.  Epithasis, 
is. 

EPÍTETO.  m.  Adjectiu  que  expressa  la  qualitat 
del  substantiu  ab  qui's  junta.  Epiteto.  Epithetum, 
appositum,  i. 

Gonfortatiu  que  s' aplica  ex- 
teriorment 41^  ^fetje.  Epilima.  Epithema, 
atis. 

81 


6S8 


EQÜ 


DICCIONARI 


EQÜ 


RPITIMBRA.  f.  La  flor  purpúrea  que  naix  so- 
bre la  timbra.  Efilimbra.  Epilímbra,  ffi. 

EPinMO.  m.  La  flor  que  naix  de  la  farigola. 
Epitimo,  Epithymon,  is.  ||  Planta  que  naix  sobre  la 
farigola  y  s'  embolica  ab  ella  Jotjo-lino,  epitimo. 
Epilhymum,  i. 

EPITOMAR.  V.  a.  COMPENDIAR. 

EPÍTOME.  m.  Resumen  ,  compendi.  EpUorMf 
recapitulacion.  Gompendium,  i. 

EPITRA.  f.  ant.  Poesia  epistolar  de  Versos  de 
una  mateixa  mida  sens  divisió  de  estrofas  pera 
diferenciaria  de  las  demés  composicions  poélicas. 
Esla  clase  de  composicions  sols  s*  empleavan  pera 
demanar  respectuosament  algun  favor  à  persona  dis- 
tingida pera  manifestarli  '1  mès  alt  agrabiment. 
Epistola,  Epístola,  se. 

EPITRITO.  m.  Peu  de  vers  llatí  do  quatre  síl- 
labas;  ni  ba  de  quatre  classes,  y  's  diferencian  en 
tenir  la  primera,  segona  y  quarta  síl-labà  breu  y 
las  demés  liargas.  Epitrito.  Epitritus,  i. 

EPItrome.  f.  ret.  Figura  que*s  comet  quant 
denotam  deixar  al  àrbitre  de  altre  que  fassa  lo  que 
vulla  contra  nostre  dictamen.  Epitrome,  Permís- 
sio,  nís. 

EPITROPO.  m.  Lo  jutge  àrbitre  que  elegeixen 
los  cristian  en  terras  de  Turquia  pera  evitar  re- 
cursos als  magistrats  turchs.  Epitropo.  Epitro- 
pus,  i. 

ÈPOCA.  f.  Punt  notable,  fixo  y  determinat  de 
temps,  desde  que's  comensan  à  contar  los  anys, 
com  la  del  naixement  de  Jesucríst.  Époea,  Radix, 
icis,  osra,  ». 

ÉPODO.  m.  L*  últim  vers  de  la  estància  ú^  mé- 
nossíl•labas  que  'Is  que  li  preceheíxen.  Épado. 
Epodus,  í.  II  La  tercera  part  ó  fi  de  la  oda.  Épodo, 
Epodos,  i. 

EPOPEYA.  f.  Poema  en  que*s  descriu  la  ac- 
ció mès  il•lustre  de  un  héroe.  Epopeya,  Epicum 
poema. 

EPTÀGONO.  m.  Figura  de  set  ànguls.  Eptd- 
gano.  Eptagonns,  i. 

EPüLARl,  A.  m.  y  f.  Nom  donat  als  que  assis-^ 
tían  à  un  convit  sagrat.  Epulario.  Epularius. 

EPUNAMUN.  m.  Dèu  de  la  guerra  entre  1s 
araucans,  pobles  belicosos  de  la  Amèrica  meridio- 
nal. Epunamun,  Epunamun. 


EQ. 


EQUABLE,  adj.  mat.  Lo  moviment  ab  que'ls 
cossos  caminan  espays  iguals  en  igual  temps.  Beua- 
bU.  iEqnabílis. 

EQUACIÓ,  f.  astron.  Diferència  entre  *1  Uoch  ó 
moviment  medi,  y  *1  verdader  ó  aparent  de  algun 
astre.  Ecuatim,  ^quatio,  nís.  Q  alg.  La  acció  de 
igualar.  Igualacion ,  ecuacion,  Adíequatio,  nís. 

EQUADOR  Y  EQUATOR.  m.  Cfrcul  màxim 
de  la  esfera,  que  dista  igualment  dels  polos  del 
won.  Equador,  ^Equator,  is. 


EQUATORIAL,  adj.  Relatiu  ó  pertanyent  al 
Equador.  EcuatoriaL  iBquatorial,  is. 

EQÜESTRE,  adj.  Lo  que  pertany  al  caballer, 
exercici  ú  orde  de  caballeria.  Eeuesin,  Squeatrií. 

EQUIÀNGUL.  adj.  geóm.  De  àngnls  ignli 
Equidngulo,  iEquíangulus. 

EQUIDISTÀNCIA,  f.  Distància  igual.  EqM»- 
tancia.  ^Equidistantia,  ae. 

EQUIDISTANT,  p.  a.  Igualment  dislanL  Sf»- 
distante,  iEquidistans. 

EQUIDISTAR.  V.  a.  Distar  ígualaent  doi  ó 
mès  cosas  de  una  tercera.  Equidistar.  iSqaè  dit* 
tare. 

EQUILÀTERO.  adj.  geom.  Loqoe  16  'b com- 
tats iguals.  Equildtero ,  equilàter.  JEqnilatdns, 
sequilateralis. 

EQUILIBRAR.  V.  a.  Posar  una  cosa  en  eqnili- 
libre  ab  altra.  Equilibrar.  Líbro,  as,  ad  sqnili* 
brium  ponderaré.  ||  met.  Fér  que  una  cosa  no  ex- 
cedesca  à  altra,  mantenintlas  pn^rcionalneot 
iguals.  Equilibrar.  iEquo,  as. 

EQUILIBRAT,  DA.  p.  p.  SquUikrado.lÀ' 
bratus. 

EQUILIBRE  T  EQUILIBRÍ,  m.  Igualtat  dr 
pes,  de  balansa.  Equilibrio.  ifiquilibriam,  ii.  |  adj. 
S' aplica  als  cossos  que  tenen  igual  movimeot,  y 
pesan  iguals.  Equilibre.  ifiquilibrium,  ii. 

EQUlMULTtPUGES.  adj.  arit.  Núm^ns  qie 
contenen  igual  número  de  vegadas  à  altres  à  qií 
's  refereixen.  Equimultiplices.  JSquimultiplices. 

EQUINÀNGIA.  f.  med.  Inflamació  de  las  gtti- 
^  dulas  de  la  gargamella.  Anginaf  esqumeucioj  gm- 
rotillo.  Angina,  se. 

EQUINOCCL  m.  Lo  temps  en  qae*Í8  diasate 
iguals  à  las  nits.'  Equinoeeio.  ifiquinoctiam,  «pi- 
dium,  ii.  I  nàut.  Temporal  que  *8s61  expmneBtir 
en  algunas  regions  quant  s*  acosta  qualsevol  d^ 
equinoccis.  Equinoeeio.  iEquinoctium. 

EQUINOGGIAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  eqii- 
nocci.  Equinoeeial.  JSquinoctialis. 

EQUIPAR.  V.  a.  Disposar,  preparar  lo  aceeM- 
ri.  Pertreehar,  equipar j  froteer.  Praeparo,  as,  ii* 
truo,  is. 

EQUIPARACIÓ,  f.  La  acció  de  equiparar.  Cmr 
paraeion,  equiparaeioa.  iEquíparaDtiay  s,  cqvpi- 
ratio,  nis. 

EQUIPARAR.  V.  a.  Igualar  comparant  om 
cosa  ab  altra.  Equiparar,  .equiparo,  as. 

EQUIPARAT,  DA.  p.  p.  Equiparada.  Mqé- 
paratus. 

EQUIPARER.  V.  a.  EQÜIPOüBBaAm. 

EQUIPAT,  DA.  p.  p.  Equipada.  Omatis,  pr»- 
paralus,  instructus. 

EQUIPATGE,  m.  Prevenció  de  las  cosas  qae^s 
portan  en  los  viatges.  Equipaje.  Sarcina,  «^  ia»- 
trumentum,  i. 

EQUIP ATJAR.  V.  a.  BQUIFAl. 

EQUIPOLENT.  adj.  IQCIPOL-LEHT. 

EQUIPOL-LAT.  a4j.  En  lo  blasó  *8  díl  dej 


ERA  G4TAU 

tanlell  en  forina  que  do  roès  lé  non  eecaoiu.  Bqwi- 
potado.  Novero  tessellis  dislinclDS. 

BQDIPOL-LÉNCIA.  f.  log.  EQDIVILÍHCU. 

EQUIPOL-LEirr.  adj.  IQDIVILEKT. 

EQDIPONDEHAB.  v.  a.  Sér  ona  coea  de  igual 
pes  que  altre.  B^ipotuterar.  Pondna  praiderí  ene 
sqnale. 

EQDISETO.  m.  Planta,  cvi  mi  ut«u. 

EQüiTABLE.  adj.  aot.  EQuiTATiti. 

EQDTTABLEIOBNT.  adv.  m.  ant.  IQCITITI- 

EQUITACIÓ,  r.  Art  de  inaolar,  y  menar  bè  'I 
caball.  Equiuwion.  Equíiatio,  nia. 

EQUITAT,  f.  Drel,  jusllcia.  Squidad.  jBqailas, 
atis.  I  Hoderauió  de  la  etecació  d<;  las  llejs,  ate- 
nent més  à  la  intenció  del  Uegislador  qve  i  la  lle- 
tra de  la  lley.  Equidad.  fquilas,  atia.  y  Moderació 
en  lo  pren.  Bqnidad.  Pretii  moderalio,  dimiDUlio. 

EQCITATID,  VA.  adj.  Lo  que  conlÉ  equilat. 
Mqvitativo.  ;Gquus. 

EQUITATIVAMENT,  idv.  m.  Ab  equitat. 
Equitalitainenu.  Jlqaè,  juslè. 

EQUIVALÈNCIA,  f.  Ignailat  en  lo  valor.  Eq*i- 
taUttcia,  equipotneia.  iBqni  valen  tia,  atqnipollea- 
tia,  n,  c(»n pensat io. 

EQUIVALENT,  adj.  Lo  qoe  equival.  ffuJva- 
Íe*U.  £qQÍvaleo9,  nquípollens. 

EQDIVALER.  v.  a.  Sér  igual  en  lo  valor  ó  es- 
timació. BqnivaUT.  .Cqnivaleo,  (eqaipalleo,  ca. 

EQUIVOCACIÓ,  r.  Error ,  engany,  ffuitwm- 
cim.  Equivocalio,  deci'plio,  nis. 

EQUIVOCADABIENT.  adv.  m.  Eq^hoeoda• 
mmu.  Ambigais  verbis,  deceplione. 

EQOIVOflAR.  V.  a.  y  n.  Póndrer,  enU<ndrer 
una  cosa  per  altra,  ó  en  sentit  direrent.  També  s' 
usa  com  reclprocb.  Equivocar,   l'atio,  decipio,  is. 

equí  VOGAT ,  DA.  p.  p.  Equivoeado.  Erratas. 

EQUtVOCH.  m.  Paranla  qne  signiBca  diFenuilB 
cosas.  Bqytlvoco,  komútiimo.  .Aquivocus,  bomony- 
miis.|adj.  Lo  que  pút  enl^ndrerse  de  diferenlas 
maneras.  Bquivoto.  íBi|UÍvdcub,  ambigua,  anceps. 

JWG*a  t' iQEivocM.  fr.  Usar  nna  paraula  en  dife- 
rents sentits.  Jvgar  dtí  toeablu.  Vi^rbis  Indere. 

EQUIVOQUISTA.  m.  LD  qiti  Usa  equivochs. 
Eqvivoquuía.  Ambignns. 


EU 


69» 


EE.  í.  Pronunciació  de  la  lletra  catalana  R.  £r- 
«.  Er. 

ÈR.  m.  PIctnta  que  fà  una  espècie  de  llegum  es- 
cayrat  y  blanqutnús  rom  una  vessa  petita:  serveix 
pera  la  manutenció  dels  bous  y  altres  Itestiars. 
)(T!i,  yervo,  htren.  Hervum,  i.  |  La  llavor  ó  grana 
de  dita  planta.  ErtUla.  Ervorum  semen. 

ERA.  r.  Lo  punt  desde  que's  cumen»  'I  compu- 
to dels  anys.  Era.  .Era,  a:.  |  Cert  temps,  tempora- 
da. Era.  iCra,  as.  |  Troa  de  terra  pera  bàlrer  los 


ÉaA  CBISTIANA  Ó  DE  CRISTO  Ó  COMDKÀ.  'L  CÓmpBiO 

de  anys  desde  'I  naiiement  de  Jesncríst.  Era  em- 
líana,  de  Critto,  eonmn  ó  vulgar.  Cbrísti,  chris- 
liana  sra. 

EK  ik  Ell  FEESBTr.  loc.  En  lo  temps  que  bomI* 
tres  vivim.  Bk  la  era  freaeftíe.  Hoc  temp<H«  ;  bsc 
letate,  taropestate. 

ERABLE.  m.  ànl.  ACHB. 

ERADA.  (.  UTDDA. 

ERARI.  m.  Tresor  públich  y  'I  lloch  ahont  se 
guarda.  Erario.  .Ararium,  ii, 

Eiiai  kSAL.  Los  diners  del  rey.  Erario  rtal,  ar- 
cat realei.  iBrarinm  reginm. 

ERASHE.  n.  p.  de  home.  EraiKO.  Erasmus,  i. 

ERATO.  f.  La  musa  qne  presideix  als  canta 
amatoris.  Erato.  Erato,  us. 

EUBACOL.  m.  HiuAcoL. 

ERBATGE.  m.  ant.  heiiatge. 

ERECCIÓ,  f.  MSTITDCIÓ,  FDHDAGIÓ. 

ERECTOR.  m.  rcmiADoa.  |  ant.  Se  diu  do  dos 
muscles  qne  serveixen  pera  la  erecció  de  alguna 
part  del  cos.  Eruiar.  Erector,  is. 

EREOIR.  V.  a.  EiioiB. 

EREMlnCABtENT.  adv.  m.  De  Un  modo  ere- 
mitich.  ErrmiticamenU.  Solitariè. 

EREHÍTICH ,  CA.  adj .  Lo  que  pertany  al  so- 
litari. Bremitito.  Eremiticns. 

ERER.  m.  Gabell  de  espart  ójonchs.  Jvtra.  Cri- 
brom  sparteum. 

ERESIPEL.  m.  ant.  eiisípela. 

ERETAHENT  V  ERETATGE.  m.  ant.  RE- 

BÉNCU. 

ERETISME.  ro.  med.  Tensió  violenta  de  laa 
Bbras,  que  impideix  lo  moviment  natural.  Eritii- 
mo.  Eretbisrous,  i. 

ERETRIACA.  f.  Certa  secta  de  Dlósops  de 
Eretria,  aldea  de  GK-cia.  Erelríaea,  tréírna.  Ere- 
triaca,  a. 

ERGO.  N'ota  ó  senyal  de  una  conseqüència,  sr- 
go,  Istgo.  Ergo. 


a.  ant.  Ensupeiiiirse.  nmar 
orgullo.  Superbio,  is. 

ERGUMENT.  m.  AEGCMENT. 

ERIGA.  t.  Hata  ramosa  com  lo  tamarit.  Brezo. 

Ulex,  icis,  eiice,  es.  ||  Altra  planta  semblant  al  ro- 
maní. Erka.  Eriça,  x. 

ERIOANO.  m.  l'oa  de  las  constel•lacions  ane- 
trals.  EridaM.  Eridanus,  i. 

ERIEN8.  m.  pi.  Sectaris  del  sígle  vi  que  de- 
fensavan  que  'Is  bisbes  no  podian  ordenar  y  qne 
110 'sdebian  manar  los  dejunis.  Eriefws.  Erienea, 

ERIGIR,  v.  a.  Fundar,  instituhir,  alear  un 
temple,  una  estàtua.  £ríjir.  Fundo,  as,  erigo,  is. 

ERIGIRSE.  V.  r.  APROPIAtSI. 

ERIGIT,  DA.  p.  p.  Erigiio.  Fundatas,  erectns. 


669 


ERR 


DICCIONARI 


ESB 


EamPELA.  f.  Inflamació  de  la  sanch  delin- 
guda  en  los  vasos  del  cutis.  ErisipelOf  erisipula. 
Phygbelum,  i,  erysipelas,  atis. 

ERMSAMENT.  m.  La  acció  de  erissarse.  De<- 
peluzamiento,  despeluzno,  erizamiento,  Horrípilatio, 
nis,  capillorum  erectío. 

ERI88AR.  V.  a.  Alsar,  posar  aspre  y  liesso  *i 
cabell.  Erizar,  Hispido,  as. 

ERISSARSE.  V.  r.  Alsarse,  enlortolligarse  *ls 
cabells  per  lemor  y  espant.  Despeluzarse^  erizar- 
se,  espeluznane.  Horripüor,  aris.  Q  Alsarse,  enlor- 
tolligarse. Erizarsef  enroscarse.  Crispari. 

ERISSAT,  DA.  p.  p.  Erizado,  e$peluznado, 
despeluznado.  Horripilatus. 

ERISSÓ.  ro.  Animal  qnadrüpedo  cubert  de 
puas  agndas.  Erizo.  Ericius,  i,  eres,  is.  Q  /castanya 
DB  MAR.  II  ant.  La  closca  exterior  de  la  castanya  y 
semblants.  Erizo.  Calyx,  icis,  ecbinus,  i. 

ERITATGE.  m.  ant.  herència. 

ERM.  m.  Desert,  llocb  solitari.  Yermo,  Ere- 
mus,  i.  II  adj.  Inbabilat,  desert.  Yermo,  Desertus, 
solus.  J  Dit  del  camp  que  no's  caltiva.|>'enno,  ea2- 
mo,  erial,  eriazo.  Incultus. 

ERMAR.  V.  a.  ant.  Desolar,  deixar  erma  al- 
guna cosa.  Yermar,  ermar,  Dessolo,  as,  destmo, 
is. 

ERMENGAU.  m.  ant.  Nom  de  bome.  Armen- 
gol^ Ermengaudus,  i. 

ERÜii.  m.  ARMLNTO. 

ERMITATGE.  m.  ant.|Lo  paratge  ahont  hi  ha 
una  ó  mès  hermilas.  Ermitorio,  eremilorio,  Locos 
ubi  sacella  ínvcniuntur. 

ERMODÀTUi.  f.  hermodItil. 

ERMOT.  m.  Camp  sens  cultivar.  Erial,  eriazo. 
Incultus  ager. 

EROS.  m.  La  forsa  creadora,  segons  las  antf- 
guas  cosmogonias,  que  anima  '1  mon  y  fa  que  totas 
las  cosas  se  comuniquen  mütuo  encant  y  armonia. 
Eros.  |l  amor.  II  CUPIDO. 

ERÒtigament.  adv.  m.  De  un  modo  eró- 
ticb.  EróUcamente.  Eroticè,  amatoriè. 

ERÓTIGHy  CA.  adj.  Lo  que  pertany  al  amor. 
Erótico  amalorio.  Eroticus. 

EROTISBIE.  m.  Passió  violenta  de  amor.  £ro- 
tismo,  Erotismus,  i. 

EROTO]llANlA.-f.  Mania  amorosa.  £rotoma- 
nta.  Erotomania,  ae. 

ERP.  m.  planta,  er. 

ERRA.  f.  ant.  ERROR. 

ERRADA,  f.  Error,  Error,  is.  ||  pi.  gram. 
Los  errors  que  fan  los  noys  quant  donan  la  llissó. 
Punlos,  Errata,  orum. 

ERRADABIENT.  adv.  m.  Ab  error.  Errada'- 
mente,  Falsò. 

ERRAMENT.  m.  ant.  error. 
ERRANT,  adj.  Vagamundo.  ErranU,  errabun- 
doy  errdlicOf  vagabundo.  Palilans,  erroneus. 
ERRANZA.  f.  ant.  error. 
ERRAR.  V.  a.  Fallar,  pecar,  càurer  en  falta 


per  ignorància  ó  inadverlénoia.  Errar.  Erro,  cm* 
so,  as. 

ERRARSE.  V.  r.  Equivocarse.  Trahmcam, 
equivocarse.  Inconsideratè  verba  commutaré. 

ERRAT,  DA.  p.  p.  Erradó,  Erratns. 

ERRATA,  f.  Error  en  I*  escrit ,  ó  de  estaiR- 
pa.  Errata,  Mendum,  i. 

ERRÀTIGEI,  CA.  adj.  errant. 

ERRE  Y  ERRO.  m.  Error  y  eqnifocMÍd 
per  descayt,  ó  inadverténcia.  Yerro.  Error,  ii. 

ERRE  QUE  ERRE.  TRETZE  SÓN  TRETZI. 

ERRO,  ERROR  DE  COMPTE.  EqulvOCació  CB  UmOOB^ 

tes.  Y^erro  de  cuenta,  irabacuenta,  SoppQtatio•í• 
error. 

FÉR  UN  ERRO.  fr.  Cometet  un  error.  Erro,  as. 

ERRÓNEO,  A.  adj.  Lo  qoe  conté  error.  Em» 
neo.  Errore  imbutus. 

ERROR.  m.  Concepte,  judici  fals.  Error.  Error, 
is.  y  Falla,  culpa,  defecte.  Yerro,  error.  Culpa,  C| 
defectus,  us.  Q  heretgia. 

CiURER  EN  ALGUN  ERROR.  fr.  ERRAR. 

ESTAR  EN  ERROR.  fr.  Porscverar  en  ell.  Estarn 
error.  In  errore  versari. 

ERT^  A.  adj.  ENCARCARAT.  |  TIBSSO. 

ERTA.  inlerj.  alerta. 

ÉRTIGHy  GA.  adj.  ter.  ert. 

ERUDICIÓ,  f.  Instrucció,  doctrina.  Erwil•' 
eion,  Eruditio,  nis.  |  Ciència  y  Iletras.  j^mitictii, 
letras  humanas ;  bellas  letrae,  kumanidadei,  üumtr 
niores  litlerse ;  disciplinse,  arum. 

ERUDIT,  A.  adj.  Instruhit,  docte.  lÀurtí», 
erudito,  Eruditus. 

ERUDITAMENT.  adv.  m.  Doctament.  ühNÜ- 
tamente.  Erudilè,  docte,  scilè. 

ERUDITtSSIM,  A.  adj.  sup.  Ervdilisim.L•^r 
ditissimus. 

ERUGA.  f.  Insecte  perjudicial  à  las  plaolat. 
Oruga,  Eruca,  se.  Q  ant.  Salsa  de  rucas  mescM 
ab  sucre,  mel,  vinagre  y  pa  torrat.  Oruga.  E\  sa^ 
charo,  pane,  acelo,  erucaque  conditura. 

ERUPCIÓ,  f.  Surtida  violenla  de  ayre,  fòcb, 
aygua,  etc.  Erupcion.  Eruptio,  nis. 

ERUFTIU,  VA.  adj.  Eruptivo.  PAstulosos. 


È8.  m.  Pronunciació  catalana  de  la  llelra  S. 
Ese.  Es.  II  conj.  copulaliva  anl.  Y.  ||  També  s  prw 
en  lloch  de  se  en  la  pronunciació  vulgar.  Se.  Se. 

FÉR  ESSES.  fr.  mel.  Estar  borratxo.  Estar  àftAa 
una  équiSy  iropezar  en  las  erres,  Ebriam  esse. 

ESBAGONAR.  V.  a.  fam.  BSTOCINAR. 
ESBAFEGAR.  v.  a.  ESRUFEGAR. 

ESBAGOTAR.  V.  a.  ESGOTIMAR. 
E8BAHIMENT.  m.  ENTONTIMBNT, 

MENT.  II  ant.  ESPANT. 

E8BAHIR.  V.  a.  ENTO.NTAR,  DBSVi 

ESPANTAR. 

E8BALAFIADOR ,  A.  m. 


ESB  CATALÀ. 

los  seus  béns.  DerrocL•doff  düipador.  Prodigus,  i. 

ESBALAHIMENT.    m.    ant.    Encaolament. 

Asombro,  e$panto,  poimo,  Slupor,  is,  admiralio, 


nis. 

ESBALAHIR.  V.  a.  aat.  També  s'  osa  com  re- 
ciproch  Àsombrar,  espantar,  pasmar,  Obslapefa- 
cio,  is. 

ESBALAHTT,  DA*  p.  p.  Asombrado,  espanta- 
do,  pasmado,  Slupefactus. 

E8BALIIIR.  V.  a.  Esclarir  la  bugada,  ó  lo  que's 
frega.  Enjuagar.  Lavo,  as,  abluo,  abslergo,  is. 

E8BALDIT,  DA.  p.  p.  fn/tta^ado.  Abslersus, 
lavatus. 

E8BALMABIENT.  m.  ant.  La  acció  y  efecte 
do  esbalmar.  Demolicion.  Demolitio,  disturbatio, 
nis. 

ESBALMAR.  V.  a.  ant.  Arruïnar,  desfer.  De- 
moler.  Disturbo,  as. 

E8BALMARSE.  V.  r.  ant.  Càurer,  ó  estar  à 
punt  de  càurer.  Caerse ;  estar  para  caer ;  amena- 
zar  ruina,  Labo,  as. 

ESBALMAT ,  DA.  p.  p.  ant.  Demolido,  arrui- 
nadó.  Dirutus,  in  ruinam  adaclus. 

E8BALTIR.  V.  a.  DISTRIBUHIR.  y  DESPATXAR.  || 
ESCAMPAR. 

ESBANDIR.  V.  a.  Aclarir  la  roba.  Adarjar  la 
ropa.  Ad  purnm  detergere. 
ESBANDIT,  DA.  p.  p.  ant.  estès,  escampat, 

B6PARRAMAT. 

ESBARGIMENT.  m.  Alegria ,  franquesa  en 
lo  tracte.  Esparcimiento.  Facetia,  se. 

ESBARGIRSE.  v.  r.  Divertirse ,  desahogar- 
se,  recrearse.  Despejarse ,  esparcirse,  Exhilaror, 
aris.  II  Dit  del  temps.  Escampar,  Imbrem  c^^are. 

ESBARJO,  m.  Capacitat,  amplària,  dilatació 
de  algun  iloch.  Espariosidad.  Capacítas,  alis.  ||  es- 

BAàGIMENT. 

ESBARJOS,  A.  adj.  Espayós  ,  ample,  dilatat. 
Capaz,  espaciosOf  vasta.  Spatiosus. 

ESBARRANGARSE.V.   r.  ant.BMBARRANCABSE. 

ESBARRAR.  V.  a.  relliscar. 

ESBARRIAR.  V.  a.  Escampar,  descompón- 
drer.  Desparramar,  esparcir.  Dissipo,  as. 

ESBARRIAT,  DA.  p.  p.  Desparramado,  es- 
parcido.  Disjectus,  díssípalus. 

ESBARS.  m.  Estol ,  multitut  de  pi^rsonas, 
animals  ó  cosas  junlas  en  un  paratge,  sens  orde  ni 
concert.  Cdlilay  caterva.  Turba,  caterva,  ae,  multi- 
tudo,  i  nis. 

ESBARSER.  m.  Mata  espinosa  mòlt  coneguda. 
Zarza.  Rubus,  i,  luma,  va. 

ESBARSERAR.  m.  Zarzal.  Rubetum. 

ESBART,  m.  esbabs. 

ESBATAYAR.  V.  n.  ant.  met.  agonisab. 

ESBATIMENT.  ni.  pint.  La  sombra  tallant  del 
cos  endavant.  Esbatimiento.  Secans  umbra. 

ESBÀTRER.  Y.  a.  SAC L DIR. 

ESBELT,  A.  adj.  pint.  Ben  format,  de  gentil 
estatura.  Esbello.  Procerus. 


ESB  661 

f.  pint.  Estatura  ayrosa  de  las 
fíguras.  Eshelteza.  Proceritas*  atis. 
ESBERGH.  m.  ant.  ccybassa,  lloriga. 

ESBERGÍNIA.  f.  AUBEBGÍNIA. 

ESBERLA,  f.  Estelleta,  Irosset  de  fusta,  canya, 
etc.  que  se  separa  del  tronch  principal.  Raja,  of» 
tilla,  Assula,  a).  ||  esquerda. 

ESBERLAR.  V.  a.  Esquerdar.  Cascar.  Quasso, 
conquasso,  as. 

ESBERLARSE.  V.  r.  estabellarse. 

ESBIRRO.  m.  AGUSIL. 

ESBLANGAYR  Y  ESBLANQUEHIR.  V.  a. 
Fér  tornar  blanch,  descolorir.  Descolorar,  descolo- 
rir, emhlanquecer.  Decoloro,  as,  dealbor,  aris. 

ESBLANQUEHIRSE.  V.  r.  Descolorarse,  des- 
colorirse,  emhlanquecerse.  Decolorari,  dealbari. 

ESBLANQUEHIT,  DA.  adj.  Lo  que  toca  à 
blanch.  Blanquecino,  hlanquizco,  blanquinosa,  des- 
blanquecida,  deshlanquinada.  Albidus. 

ESBLAYMAT,  DA.  adj.  Se  diu  del  color 
baix  y  pocb  eixit.  Desmayado.  Remissus  color. 

ESBLENAT,  DA.  adj.  Escabellat,  ab  lo  cabell 
descompost,  sens  tallar.  Grenudo.  Incomptus. 

ESBOGALLAR.  V.  a.  Maltractar  alguna  cosa 
llevantli  part  del  oantell  ó  boca  fent  portella.  Des- 
portillar.  Orem  vel  labnim  confringere. 

ESBOMBAR.  V.  a.  Publicar,  descubrir,  fér 
saber  alguna  cosa  al  públich.  Divulgar,  propalar. 
Propalo,  as. 

ESBOMBARSE.  V.  r.  Murmurarse ,  espar- 
girse  la  veu.  Sanar  se,  susurrarse,  rugir  se.  Susur- 
ro,  as. 

ESBORANGH.  m.  esqulns. 

FÉR  ÜN  ESbORANCH.  fr.  ESQCINSAR. 

ESBORRADOR.  m.  Qui  esborra  ó  fà  desapa- 
rèixer lo  escrit.  Borrador,  Deleclilis,  is.  ||  L'  ins- 
trument ab  que  's  borra  alguna  cosa ;  com  los 
números  de  la  pissarra,  etc.  Borrador.  Delectilis, 
is. 

ESBORRADORAS.  f.  pi.  Instrument  pera  es- 
borrar los  panyos.  Pinzas,  despinzas,  despinces, 
despinzadora.  Yolcella,  ae,  forcipula,  arum. 

ESBORRADURA.  f.  esbobbat. 

ESBORRALL.  m.  bobbó. 

ESBORRAR.  V.  a.  Fér  desaparèixer  lo  escrit. 
Barrar,  testar,  tachar.  Deleo,  es.  j  Llevar  la  borra 
als  panyos.  Desmotar.  Inutilibus  floccis  purgaré. 

ESBORRAT,  m.  En  los  escrits.  Testadura,  les- 
tacion.  Oblitteratio,  nis. 

ESBORRONARSE.  V.  r.  Erissarse  'Is  cabells. 
Despeluzarse,  espeluzarse,  despeluznarse,  erizarse, 
Horreo,  es. 

E8BORRONAT,^DA.  p.  p.  Espeluzado,  despe- 
luzado,  erizado.  Horripilatus. 

ESBOSGASSAMENT.  m.  Qualsevol  cosa  roa^ 
lerial  que  no  esta  acabada.  Bosquejo.  Adumbratlo, 
nis.  II  Obra  de  ingeni  no  perfeccionada.  Bosquejo. 
Adumbratio,  nis.  ||  Pintura  que  no  té  mès  que  la 
primera  ma.  Bosquejo.  Adumbratio,  nis. 


662 


ESB 


DICCIONARI 


ESC 


ESTÀE  EN  ESBOSGASSÀMBIfT.   fr.   Eitüf  eu  hosqwjo. 

Opus  adumbralum. 

E8B09O188AR.  V.  a.  Tràarer  las  paHs  mès 
bastas  de  una  matèria.  Deshastar,  Dedolo,  as.  P 
met.  Traballar  qualsevol  obra  sens  conclónrerla. 
Bosquejar.  Adumbro,  as. 

E8B08CA8SAT,  DA.  p.  p.  Bosquejado,  Incho- 
alum,  rnde  opus. 

ESBOTIFARRAR.  V.  a.  Reventar  lo  vestit  ó  ro- 
ba. Romper,  desgarrar,  revenlar,  derrotar. Làcero,  as. 

E8BOTIFARRAT,  DA.  p.  p.  Roto,  desgarrado, 
reveníado,  derrotada.  Laceraius.  ||  adj.  espellifat. 

ESBOTZAR.  V.  a.  ESBOTIFAREAR  ,  REVENTAR.  | 

Trencar  un  bahul  ó  caixa  pera  robar  lo  de  dins. 
Escorchar.  Effringo,  is. 

ESBOTZAT,  DA.  p.  p.  esbotifarrat. 

ESBOYRARSE.  V.  r.  Malmétrerse  'Is  sembrats 
per  la  boyra.  Anublarse,  atisonarse.  Lffidi  rubigine 
sata. 

E8BRANGAMENT.  m.  Obra  de  tallar  las  bran- 
cas.  Escamonda,  Ramorum  ampuialio,  delrnncalio, 
inlerlucatío. 

ESBRANGAR.  V.  a.  Esporgar.  Escavumdar, 
ehapodar.  Inlerluco,  as. 

ESBRABÍDIR.  V.  a.  ant.  blandir. 

ESBRAVAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  esbra- 
varse.  Evaporacion.  Yapidilas.  alis. 

E8BRAVARSE.  v.  r.  Pérdrer  los  licors  la  for- 
talesa. Desbrevarse ,  desbravar ,  desbravecer,  Eva- 
nesco,  is.  |  desfogarse. 

ESBRAVAT,  DA.  p.  p.  Desbrevado ,  desbrava^ 
do.  Evaporalus,  vapidus. 

ESBRINADOR,  A.  m.  y  f.  p.  u.  Dosmenuzador, 
Indagator,  is. 

ESBRINAMENT.  m.  Avcriguació,  examen. £s- 
cudrinamientOy  indagaci0n.  Scrupulosior  indagatio. 

ESBRINAR.  V.  a.  Examinar  per  menul.  Desme- 
nuzar,  escudriiiar.  Scruto,  as. 

ESBRINAT,  DA.  p.  p.  Desmènuzado  ,  escudri- 
nadó.  Scrutatus. 

ESBROGALLAR.  V.  a.  Trencar  lo  broch.  Des- 
goUetar,  desboqnillar,  desbocar.  Yasis  os,  labra 
dirumpere. 

ESBROGALLAT,  DA.  p.  p.  Desbocada,  desgo- 
lletado.  Ore  mutilalus. 

ESBROGAR.  V.  a.  ESBROGALLAR. 

Efi«RONGAR.  V.  a.  fam.  Xasquejar  à  algú, 
ferlo  enfadar  mòlt  ab  paraulas  picants ,  regular- 
ment ho  fan  las  màscaras  ó  disfressas.  Broncar, 
dar  bromazOy  sacar  d  dlguno  de  sus  casillas.  Ali- 
qnem  conviciis  exacerbaré. 

ESBUDELLAR.  V.  a.  estripar. 

ESBUFEGH.  m.  Respiració  violenta.  Resuello, 
resoplo,  resoplido.  Anhelitus,  us.  J  Lo  dels  irracio- 
nals. Bufído,  resoplido.  Fremilus,  us.  |  Lo  del  home 
ó  irracional  cansat,  Jadeo.  Anhelitus,  us. 

ESBROTAR.  V.  a.  Llevar  las  fullas  ó  brots  inú- 
tils als  arbres  ó  vinyas.  DesfonoUar.  Inutilia  folia 
vel  viminia  detondere,  detrahere. 


ESBUFEGABnSNT.  m.  BSBüVBGB. 

ESBUFEGAR.  V.  a.  Respirar  tb  fiítigL  Tttibè 
s'usa  com recíproch.  Jadear^  rtiolkur^  rwjilg, 
exalarse.  Anhelo,  as.  ||  bupar.  t. 

ESBUFEGAT,  DA.  p.  p.  BxaUdo.  AlMMn 

ESBULLAR.  V.  a.  BMBOLIGàt.  |  DESGOMmil, 
DESBARATAR. 

ESGA.  f.  Matèria  seca  y  prepamda  f&n  fmi 
hi  cale  foch.  Yesca.  Fomea,  ignariími ,  ii.  |  Uqpe 
està  mòlt  sech ,  y  que  Mciliiieat«'  «Mea.  Um. 
Aridum,  i.  I  Incentiu  de  nna  passió.  Yem^tmm, 
iiis.  B  La  causa  que  excita  ó  moQ  à  pecar.  Mn. 
Fomes,  itis. 

'  ESGABELLAR.  V.  a.  Deaoompóndrer  lo  «ML 
També  s' usa  com  recíprosb.  Deteabellar,  éetfmt^ 
desmelenar,  despelusnar,  despelotar.  GMHUicai- 
turbare. 

ESGABELLARSE.  V.  r.  Arraacarse  'it  oèetti 
per  algun  sentiment.  Mesaru ;  rtfiiúfu  ks  Mfo* 
Uos.  Crines  prae  dolore,  aut  furore  sibi  eveUere.  | 
Arrancarse  'Is  cabells  los  qiii*8  baraUaa.  iiípft, 
tirar  se  de  los  eabellos ,  de  la$  grttUu^  mdtrék 
greüa.  In  crines  insilire. 

m'  escabellaria.  ](ic  fam.  Expressa  'I  sfloÜRMt 
si  no  surtis  bè  lo  que  s'  intenta.  Me  ftUim  In 
barbas.  Crines  mihi  é  capile  evelierrai. 

ESGABELLAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  X^esMèrOiè, 
desmelenado ,  desgrenado ,  grenui».  Gobís  pMMh 
turbaiis. 

ESGABETX.  m.  Adob ,  salsa  de  fnllas  dé  Ik* 
rer,  vi  ó  vinagre  y  altres  ingredients.  Xtctktàk 
Muria, ». 

POSAR   EN    ESCABETX.    fr.    ESGABBTEÀR.  |  ÜT.  Bflt 

pera  significar  que  se  suspenga  alguna  cosa  iaià 
millor  ocasió.  Echar  e%  remojo.  Ad  alind  le^fM 
pararé. 

ESGABETXAR.  v.  a.  Posar  en  eacabetx.  Iih- 
bechar.  Muria ,  salsamento  condire.  |  Dit  del  peíL 
Marinar.  Pisces  condire. 

ESGABETXAT,  DA.  p.  p.  Bicaheektiiú.  Éuà 
conditus. 

ESGABIÓS,  A.  adj.  mel.  rontós. 

ESGABIOSA.  f.  Planta  medicinal  de  las  fall» 
llargarudas,  la  cama  dreta,  rodona,  peluda  y  vay- 
da,  las  flors  blavas  en  forma  de  capoll.  Bfcikiím, 
Scabiosa,  sr. 

ESGABRENTAR.  V.  a.  ant.  REPOSAR,  90S6B6AB, 
TRANQUILISAR ,  REFREDAR. 

ESGABRÓS,  A.  adj.  Aspre,  raspós,  designi. 
Escabroso.  Scaber.  ||  Aspre ,  dificultós ,  pedragéc. 
Fragoso,  escabroso,  espero,  momtmoso.  Asper,  sile- 
brosus.  p  met.  Aspre,  dur,  de  mala  condició.  Et»- 
broso.  Asper,  insuavis. 

ESGABROSITAT.  f.  fscaòfOfídoií.  Scabrttil, 
x,  salebrositas,  atis. 

ESGABULLIMEVT.  m.  Obra  de  escabullíf*. 
Escabullimiento.  Irrepsio,  nis. 

ESGABULLIRSE.  v.  r.  Esmunyirse,  esnpsnr 
de  entre  mans.  Escabullirse,  escvnrtrse,  pomr  ftf* 


ESC 


CATALÀ. 


ESC 


663 


en  polvorosa ,  eseunir  la  hola.  Evado ,  is ,  elabor, 
eris.  II  Desaparéíxerse  sens  advertirho.  Escahullir- 
se.  Elabi,  dilabi.  ||  Fagir  ab  sutilesa  de  algana  di- 
ficultat. Dtscabullirse.  DifficuUatem  eluderc. 

ESGABULLIT,  DA.  p.  p.  EscabullidOy  descahu- 
llido.  Subductus. 

E8GAGH.  m.  Cada  nn  dels  quadrets  ó  daus  del 
joch  de  damas  y  semblants.  Escaqut,  Tessella,  se. 

ESCAOAR808.  m.  pi.  alducar. 

ESCADRA.  f.  anl.  bscatre. 

ESCADUSSER,  A.  adj.  SOBRANT. 

ESGAFIT,  DA.  adj.  Curt,  estret :  se  dia  regu- 
larment del  vestit,  etc.  Escurrido.  Gonstrictns. 

ESGAGUITXARSE.  V.  r.  Seguir  los  fils  de  la 
tela  quant  se  cus,  etc.  Deshilacharíe.  Telam  infi- 
lam  díssolvere. 

ESGAHUlR.  Y.  a.  ant.  cuttar. 

ESGAIXALAR.  v.a.  Mossegar,  clavar  las  dents. 
Dentellear.  Dentes  infigere. 

LAT,  DA.  adj.  Desmolado,  Dentibus 


molaribus  prívatus. 

ESGABONAR.  V.  n.  ter.  carejar. 

ESCALA,  f.  Part  del  edifici  pera  pujar  y  baixar 
dels  pisos.  Escala^  esealera.  Scala,  ee.  |  En  lo  carro 
las  barras  laterals  del  pla  ahont  va  la  càrrega. 
EieaUra,  Carri  pertica.  Ü  mús.  La  recta  disposició 
y  onle  de  las  cordas  y  veus.  Escala,  Scala  musica. 
0  Port  ó  paratje  senyalat  en  que  tocan  las  embar- 
cacions pera  provehirse  de  lo  necessari.  Escala. 
Statio,  nis.  ||  geom.  Línea  dividida  en  parts  iguals 
que  represenlan  las  polsadas,  passos,  lleugas,  etc. 
Escala.  Scala,  txi.  |  met.  mil.  La  llista  per  graus  y 
antiguitat  pera  no  perjudicar  en  lo  servey  ni  en 
las  proposlas  pera  Is  ascensos.  Escala,  Gradu,  an- 
tiquitate  notata  militnm  ordo,  series.  ||  En  lo  mar- 
tinet lo  que  serveix  pera  pujar  ó  manejar  la  mà- 
quina, los  esgrahons  de  la  qual  són  unas  clavilias. 
Esealera.  Scala,  ae.  ||  Entre  fundidors  de  campanas 
espècie  de  r^la  pera  donàrlas  lo  gruix  convenient. 
Escala ,  hrocketa  ,  descantillon  ,  pitipié ,  diapason, 
regla.  Scala,  forma,  regula,  ae.  ||  met.  Medi,',yaixf 
*s  diu:  per  la  escala  de  las  virtuts  se  puja  al  cel. 
Escala.  Scala,  via,  ae,  ratio,  nis.  |  Entre  estampers 
pessa  composta  de  dos  fustas  llargas ,  ab  sas  ban- 
das  de  ferro  de  alt  à  baix ,  y  altras  dos  fustas  en-» 
travessadas  que  las  asseguran ,  com  à  un  peu  de 
distància  una  de  altra  :  sobre  aque^  escala  car- 
rega '1  carro  y  jocb  de  la  prempsa.  Esealera.  Sca- 
la, ae.  0  pi.  En  los  molins  fariners ,  bastiment  de 
fusta  pera  descansar  la  mola  quant  se  lleva.  Escala. 
Scala ,  ae.  ||  pi.  Las  desigualtats  que's  fan  quant  se 
talla  '1  cabell.  Cruces,  trasquilones.  Resecta  comae 
pars.  [|  f.  Diferents  ordes  en  que  estava  distribu- 
hida  la  població  pera  V  exercici  de  sos  drets  mu- 
nicipals ó  '1  cumpliment  do  las  cargas  del  comú 
en  algunas  ciutats ,  com  en  Mompeller  y  altras  en 
que  eran  1  corresponent  als  dias  de  la  setmana 
segons  la  classe  ó  professió  de  cada  hu  pera  anar 
tornant  en  la  reparació  de  las  murallas ,  guarda 


dels  portals  y  altras  cargas.  Escala.  Ordo,  series. 

I  f.  ant.  DESEMRARCADERO. 

ESCALA  DE  CARAGOL.  EscaUra  de  ojo  ,  de  caracol. 
Climax,  acis. 

ESCALA  DE  GAT.  La  dc  fus!a  que  té  *ls  barrons 
estrets.  Esealera  de  gato.  Charax,  acís. 

ESCALA  DE  AGUILÓ,  maq.  En  la  grua  són  unas 
clavilias  que  forman  escala  en  una  fusta  dita  agui- 
ló, la  qual  està  sobre  la  màquina.  Escala  de  agut- 
lan.  Anabatbra  macbinaria. 

ESCALA  DE  MA.  La  portàtil.  Escala ,  esealera  de 
mano.  Scala  gestatoria. 

ESCALA  FRANCA.  CXp.  PORT  FRANCH. 

ESCALA  PER  TERRA.  loc.  aut.  uàut.  Proviuguda  la 
escala  de  la  nau.  Prevenida  la  escala.  Scala  parata. 

ESCALA  SECRETA.  Aquclla  por  ahont  se  pót  eixir 
ó  entrar  ocultament.  Esealera  secreta,  escusada. 
Scalae  occultae. 

FÉR  ESCALA,  fr.  ESGLAHONAR,  ESCALONAR.  ||  Tocar 

de  pas  una  nau  en  algun  port  ó  altre  lloch  pera 
embarcar  ó  desembarcar  comuument  pasaljers. 
Eacer  escala.  Navis  in  portum  intermedium  im- 
morari. 

FÉR  ESCALAS.  fr.  Trasçutlar  d  cruces  ,  d  trasqui- 
lones.  Capillos  incbncinnè,  inordinatè  resecare. 

ESGALABORN.  m.  CEP.  5. 

ESGALABORNAR.  V.  a.  Tràurer  part  de  al- 
guna cosa.  Descalabrar.  Decurto,  as.  Q  Truncar,  al- 
guna obra,  pérdrer  part  de  un  joch  de  llibres  y  co- 
sas  semblants.  Descahalar.  Partem  adimere. 

ESGALABORNAT,  DA.  p.  p.  Descalahrado. 
Decurtatus. 

ESGALABRADURA.  f.  y 

ESGALABRAMENT.  m.  Ferida  del  cap.  Des- 
calabro,  desealabradura.  Gapitis  plaga,  contusió, 
vulnus. 

ESGALABRAR.  V.  a.   TRENCAR   LO  CAP.  H  Mal- 

métr(^r,  trencant,  ó  trahent  part  de  una  cosa.  Des- 
calahrar.  Imminuo,  is. 

ESGALABRAT,  DA.  p.  p.  Descalahrado.  Ga- 
pite  vulneratus,  coutusus. 

SURTIRNE  ESCALARRAT.  fr.  Eixir  mal,  tenir  pèrdua 
en  alguna  cosa.  Salir  descalahrado.  Jacluram  fa- 
cere.  • 

ESGALABRE  Y  ESGALABRO.  m.  Pèrdua, 
dany.  Descalahro,  yaclura.  Jactura,  »,  damnum,  i. 

ESGALABURNAR.  V.  a.  ESCANTELLAR. 

ESCALADA,  f.  Assalt  de  una  fortalesa  ab  esca- 
las.  Escalada,  escalamiento.  Ope  scalarum  hostilis 
conscensio. 

ESGALADis,  A.  adj.  Lo  que  's  pót  escalar.  Es- 
caladizo.  Ascensibile.  j  anl.  espetech,  pet,  crui- 
xit. 

ESCALADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  escala.  Emila- 
dor.  Per  scalas  aggressor. 

ESGÀLABL  m.  nàut.  Estaqueta  ahont  lligan 
los  rems.  Tolete,  escdlamo.  Scalmus. 

ESCALAR.  V.  a.  Entrar  en  un  lloch  per  medi 
de  escalas.  Escalar,  Scalis  muros  conscendere. 


6«i 


ESG 


DICCIONARI 


ESC 


ESCALAT.  DA.  p.  p.  Escalado.  Scalis  cods- 
census. 

ESGALDADURA.  f.  Inflamació  de  alguna  part 
del  cos  per  haver  fregat  ab  alguna  cosa.  Sahomo, 
escoriacion.  Intcrtrigo,  inis. 

ESCALDAR.  V.  a.  Mullar  al)  aygua  calenta. 
Escaldar j  rescaldar.  Aqua  íervente  conspergere. 

ESCALDARSE.  V.  r.  Inflaniarse  alguna  part 
del  cos  per  haviT  fregat  ab  altra  cosa.  Escoriarse, 
sahornarse.  Excorior,  aris.  ||  Esbravarse  '1  vi.  Des- 
vanecerse.  Evanesco,  is. 

ESCALDAT,  DA.  p.  p.  Sahomado^  escaldada, 
Excoríatus.  |]  bit  del  vi.  Desvanecido.  Dílapsus,  dis- 
cussus. 

ESCALDUFAR.  v.  a.  Mitj  fér  las  cosas.  Lavar 
euleros,  mas  no  enjuagamerdar.  Sifualentem  mer- 
gere  paniium,  scd  non  bene  tergere. 

ESCALDUMS.  m.  pi.  Plat  que  's  fa  dels  menuts 
dels  ancells.  Pepitorias.  Acrocolia,  ic. 

E8CALENO.  m.  geom.  S'  aplica  al  triàngul 
que  té  tols  los  costats  desiguals,  y  al  cono  que  no 
Ió  r  eix  i>erpendicular  à  la  basa.  Escaleno.  Scale- 
nus,  i. 

ESCALETA.  f.d.  EscalerUla,ita,escnlereja.  Par- 
va  scala.  ||  pi.  Encaballada  quadrilonga  sobre que*s 
fan  anar  los  cedassos  pera  passar  farina.  Va- 
rillas.  Quadrilongum  supra  quod  subcernicula 
moventur. 

FÉE  ESCALETA.  fr.  Ajudar  à  pujar.  Dar  elpie.  Pe- 
dem  porrigere. 

ESCALFADAMENT.  adV.  m.  FERVOROSAMENT, 
ARDKNTMKNT. 

ESCALFADOR,  m.  Instrument  pera  escalfar 
lo  llit.  Calenlador.  Ignítabulum  lectícarium.  ||  fam. 
Rellotge  mòlt  gran  de  butxaca.  Calenlador.  Manua- 
le,  pergrande  horologium.  ||  Lloch  pei-a  escalfar. 
Calefactorio,  Calefactorium,  ii.  ||  Ase.  3. 

ESCALFAIMENT.  m.  ant.  La  acció  de  escal- 
far ó  e^calfarse.  Cnlenlamienlo.  Calefaclio,  nis.  || 

INFLAMACIÓ.  II  CALOR,  GALENTURA. 
ESCALFAIR.  V.  a.  ESCALFAR. 

ESCALFAIRSE.  V.  r.  Pudrirse,  corrómprerse. 
Pasarse.  Absc4?do,  is. 

ESCALFAIT,  DA.  p.  p.  Pasado.  Fracidus,  mar- 
cidus. 

ESCALFALUTS.  m.  Instrument  rodó  de  metall 
ab  sa  tapa  foradada  y  un  mane^h  proporcionats 
peia  escalfar  los  llits.  Calenlador.  Calefaclorium 
vas.  p  ASE.  3. 

ESGALFAIUENT.  m.  ant.  escalfaiment. 

ESCALFAPANXAS.  m.  pi.  Xemeneya  petita 
pera  escalfarse.  Chimenea.  Depressi  fumarii  focus. 

ESCALFAR.  V.  a.  Comunicar  lo  calor  propi  Ó 
estrany.  Calentar.  Calefacio,  is. 

ESCALFARSE.  V.  r.  Pt^ndrer  calor,  apartar  de 
sí  M  frcl.  Caitntarse.  ïncaleo,  es,  íncalesco,  is.  || 
Aflamarse,    abrasarse  'Is  grans  pol  mòlt  calor. 
Ahervorarse,  recakntarsey  encenderse  las  semillas. 
Relorresco,  is.  Q  Acalorarse,  enardirse  en  una  con- 


versació ó  disputa.  Calentarse.  Exardesco,  ii.\ 
Entabornirse  por  massa  vi.  Cs/fiicane.  Víno  ardei- 
cere.  ||  Inqaielarse,péndrer  malícia.  Eneenimin 
còlera.  Iracundia,  ira,  stomacbo  exardere.  |  li- 
narse  pressa  en  lo  traball.iip/írartf,  «UïrffK,A^ 
se  al  trabajo.  Incumbo,  is.  ||  Posar  atenrión  al- 
guna cosa.  Aplicarse,  dedicarte.  Alknij  rei  aoiini 
intendere,  studiosè  opcram  dare.  |  aivar  aunr. 

ESCALFAT,  DA.  p.  p.  CaUtitaio.  CiMdB. 

PEGAR  UNA  escílfada.  fr.  Escalfafse  depmB 
per  poch  rato.  Darse  vn  calentam,  Festínnlà'igM 
frui. 

ESCALFETA.f.  coFETA.  |  Bnserelde  \mfm 
pera  escalfar  lo  menjar  à  tanla.  Exéüf^étt^àh 
feta,  homillo.  Parvum  ignitabuliim.  |  Espècie^ 
braseret  ó  fogó  portàtil  pera  fér  chocolala  abeoW' 
d  i  tal.  Fornelo.  Manualis  furuos.  |  firaseret  pe^ii^ 
nírbi  foch  pera  encéndrer  los  cigarros.  £ÍÍmI/ím, 
choffta.  Manualis  furnus. 

ESCALFOR,  f.  escalfament. 

ESCALINATA,  f.  GRADERIA. 

ESCALIVAR,  y.  a.  Regirar  lo  foeh.  Anrrkr. 
revòlver  el  fuego.  Ignem  versaré. 

ESCALLOTS.  m.  pi.  ESQUELLOTS. 

ESCALÓ,  m.  ter.  esglahó. 

ESCALONAR,  v.  a.  Disposaren  forma  de  estili 
óde  e^glahonsendístàncias  iguals.  £sfai(mar.  Gn- 
datim  (lísponere,  dislribaherc. 

ESCALONAT,  p.  p.  de  ESCALONAR. 
ESCALUNYA.  f.  ascalunta. 

ESCARIA.  f.  ESCATA.  I  Conjunt  de  pessaspeti- 
tas  de  metall  que  caohen  unas  sobre  altres  (i 
las  armaduras.  Escama.  Pluma,  »;  ferrea  sqoui• 

ESCAMAR,  v.  n.  Trabaliar  en  figara  deesn- 
mas.  Escamar.  In  squam»  formam  elaboraré.  | 

ESCATAR. 

ESCAMARLAT,  DA.  adj.  AlXAlfCAllAT. 

ESCAMARSE.  V.  r.  fam.  escabclliísb. 

ESCAMAT,  DA.  p.  ^.  ESCAPAT. 

ESCAMBELL.  m.  Síli  petit  de  fnsla  sens  rtt- 
patller.  Escabel^  hanqwtay  tabureu  nso.  Snn- 
nillum,  scabcllnm,  i. 

FÉR  CÀURER  DEL  ESCAMBELL  ó  DB  LA  BAKCA.  fr.  DES- 
BANCAR. 

ESCAMBELLET.  m.  d.  Banquilh,  eseabelilk. 
Sedecula,  se,  scabellom,  i. 

ESCAMNAR.  V.  a.  Escarmentar.  També  s' nfl 
com  recfproch.  Escamar,  esearmmtar,  desazouf. 
Exacerbo,  as,  aliquem  malè  accipere. 

ESCAMNAT,  DA.  p.  p.  Escamado,  e.vanut' 
tado,  desazonado.  Malè  mollatns. 

ANARSEN  EscAMXAT.  fr.  IrsB  eicarmentoiOi  m^ 
descalabrado.  Repulsa;  notam  sustínerc. 

ESCAMONEA.  f.  Herba  de  la  (jnal  se  tràam 
substància  rebinosa  mòlt  pargant.  Etemui^ 
Scammonea,  x,  scammonim,  ii. 

ESCAMÓS,  A.  adj.  ESGÀTÓ8. 

ESCAMOT,  m.  Porci6  de  gent  icpirafc**^ 
tra  y  sens  orde.  PeloUm,  grupo,  Taiii•i  otUnii^ 


ESC  CATALÀ. 

n  Lo  de  bestiar.  Punta.  Pecoris  à  grege  separata 
pars. 

ESCAMOTETtI.  m.  Acció  y  efecte  de  escamo- 
tejar. Escamouo,  Actos  celandi  cito. 

ESCAMOTEJADOR,  A.  adj.  Qui  escamoteja. 
Escamoteador,  Celer  celator. 

ESCAMOTEJAR.  V.  a.  Entre  prestidigitadors 
fer  desaparèixer  las  cosas  de  la  vista  com  per  art 
de  encantament.  EscamoUnr,  Res  cito  abdere. 

E8GAMPADOR,  A.  m.  y  f.  Qai  escampa.  X>er- 
rümador.  Diffuaor,  is. 

ESCAMPALL,  m.  esgampament. 

ESCAMPAMENT.  m.  La  acció  de  escampar. 
DerramamientOf  esparcimiento.  Dispersió,  nis.  ||  ant. 

DEaRAMAMBNT  DE  SANCH. 

ESCAMPAR.  V.  a.  Espargir.  Derramar,  espar^ 
eir,  Aspergo,  dispergo,  is.  ||  mel.  Divulgar,  publi- 
car. Esparcir,  promulgary  propalar.  Yulgo,  as,  ru- 
morem  spargere.  ||  Esbarríar.  Desparramar,  Díssi- 
do,  is,  disjeclo,  as.  ||  v.  n.  anl.  escapar.  Q  ant. 

AGAMPAE. 

ESGAMPAR8E.  V.  r.  Esténdrerse  com  V  oli. 
Cundir.  Diffundo,  deserpo,  is.  ||  Eixir  lo  riu  de  sòn 
centro.  Desbordar.  Exundo,  as.  I  Esbombarse.  So- 
narse.  Yulgari.  ||  Dit  de  la  veu,  continuar  lo  que 
altres  han  comensal  à  dir.  Tomar,  e$parcirse  la 
voz.  Commnni  scrmone  diffundi. 

ESGABIPAT,  DA.  p.  p.  Esparcido,  proyecto, 
dilalado,  Sparsus. 

ESCANAL.  m.  Lo  popcb  mort  y  obert,  tretas 
las  tripas.  Canal.  Sus  exenteralus. 

ESGANCELLAR.  V.  a.  for.  Invalidar,  borrar 
una  escriptura.  Cancelar.  Cancel•lo,  as,  deleo,  es, 
circumduco,  is. 

E8GANGELLAT,  DA.  p.  p.  Cancelado.  Dele- 
tus. 

ESGANDALISAR.  V.  a.  Donar  escàndol.  També 
s'  usa  com  reciproch.  Escandaíizar.  Scandalizo,  as; 
pravo  exemple  alios  corrumpere. 

ESCANDALL,  m.  Sonda  pera  amidar  la  profun- 
ditat del  mar.  EscundallOj  sonda,  Bolis,  idis,  cata- 
pirales,  as.  y  Proba,  examen.  Escandallo.  Examen, 
inis. 

FÉR  ESCANDALLS,  fr.  Manifes!ar  estranyesa  en  lo 
que  no  la  mereix.  Uacer  aspavienloSi  ó  pasmarota- 
das.  StupeQeri. 

ESGANDALLAR.  V.  a.  Sondejar,  amidaria 
profunditat  del  mar  ab  V  escandall.  Escandallar  , 
sondar,  sondear.  Contor,  aris;  aquam  librare. 

ESCANDALLAT,  DA.  p.  p.  Escandallado,  son- 
dado,  sondeado.  Contatus. 

ESCANDALÓS,  A.  adj.  Qui  causa  escàndol. 
EscandalosOf  escandalizador.  Flagítiosus. 

ESCANDALOSAMENT,  adv.  m.  Escandalosa- 
mente.  Flagitiosè. 

ESCANDIA.  f.  Blat  mòlt  blanch.  EscanL•,  es- 
eaadia,  trigo  candeal.  Ador,  is. 

ESCÀNDIL.  m.  Loch  ahont  s*  ensopega.  Trope- 
zadero.  Locus  ubi  facilò  offensatnr. 


TOMO  I. 


£SG  6«f 

ESCANDIR.  V.  a.  Examinar  los  versos  per  las 
sfUlabas  ó  peus.  Escandir,  medir  versos.  Versos 
metiri.  ||  examinar,  averiguar. 

ESCANDITy  DA.  p.  p.  Escandido,  Mensus  ver- 
sus. 

ESCÀNDOL,  m.  Acció  ó  paraula  que  dóna  mo- 
tiu à  que  altre  díga  mal  del  pròxim,  es  actiu  quant 
es  causa  de  la  ruina  espiritual  de  altre,  y  passiu 
quant  un  la  pateix.  Esc4nL•lo.  Scandalum,  i.  | 
Mal  exemple.  Escàndalo.  Perniciossum  exemplum* 
II  Pesar  que  tenen  los  que  veuben  una  acció  es- 
candalosa. Escàndalo.  Offensio,  nis. 

ESCANÉNCIA.  f.  ESQUUtlNCIA. 

ESCANTELLAR.  V.  a.  Rómprer  los  cantoUs. 
Descantear,  descantillar,  descantonar,  mdlar.  De- 
cuto,  as.  II  Rebaixar  part  de  alguna  quantitat.  Des- 
cantillar. Diminuo,  imminuo,  is. 

ESCANTELLAT  ,  DA.  p.  p.  Dsscanlillado, 
truncada,  descabalado,  descanUmado.  Decurtalus, 
imminutus. 

ESGANTONAR.  V.  a.  ESCAICTELLAR. 

ESCAY.  m.  ASCÓ. 

ESCANYALLOPS.  f.  Herba,  acónit. 

ESCANYAMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de  es- 
canyat^. Ahogamiento.  Strangulatio,  nis. 

ESCANYAR.  V.  a.  Donar  mort  impedint  la 
respiració.  També  s'  usa  com  recíprocb.  Ahogar, 
Strangulo,  as,  fauces  premeré. 

ESCANYARSE.  Y.  r.  Cridar  ab  gran  forsa.  Des- 
ganitarse,  despepitarse.  Conclamo,  vocifero,  as. 

ESCANYAT,  DA.  p.  p.  Ahogado.  Strangula- 
tus,  suffocatus.  II  adj.  met.  mesquí.  Q  escís.  1. 

ESCANYAVELLAS.  m.  fam.  xanguet. 

ESCANYESSIA.  f.  ter.  catarro. 

ESCANYOLIT,  DA.  adj.  Sumament  magre. 
Transido.  Summe  languidus. 

ESGANYOTAR.  V.  a.  Trànrer  la  canyota  dels 
camps.  Escardar,  arrancar  el  carrizo.  Erunco,  as, 
agros  carice  purgaré. 

ESCANYUSSAREE.  V.  r.  Detenirse  alguna  cosa 
en  la  gargamella.  Atragantarse.  Aliquid  in  fauce, 
faucibus  haerere. 

ESCAPADA,  f.  Surtida  oculta,  fugida  acelera- 
da.  Escapada,  escape,  escapamienlo,  escapatòria. 
Fuga,  X,  evasió,  nis.  ||  anl.  Falta  en  la  obligació. 
Escapada.  Oíficii  vel  discipliníe  deíectio. 

ESGAPADtS,  A.  adj.  Fugaz,  solladizo.  Fugax, 
dimissus. 

ESGAPADOR.  m.  Efugi,  surtida  pera  escapar- 
se.  Escapatòria,  efugio.  Diverticnium,  effugium,  ii. 

ESCAPAMENT,  m.  anl.  Acció  de  escapar  ó  es- 
caparse.  Escape.  Fuga,  s. 

ESCAPAR.  V.  a.  Evitar,  tràurer  alguna  cosa 
de  perill.  També  s'  usa  com  recíprocb.  Escapar. 
Effugio,  is,  líbero,  as.  ||  v.  n.  Surtir  de  algun  pe- 
rill ó  apuro.  També  s*  usa  com  reciproch.  Escapar. 
Evado,  is.  II  Surtir  depressa  ú  ocultament.  També 
s'  usa  com  recíprocb.  Escapar,  irse  sin  ser  visto, 
Subterduco,  is. 

86 


••« 


ESC 


DICCIONARI 


ESC 


Esci?AE  DB  GOLONDRO.  fr.  À  costa  de  altres.  Cam- 
par de  golondro.  Alienis  expensis  valere. 

ESCAPAR  LO  RÍCRER.  fr.  Fér  forsa  pera  no  rfurer 
qaí  està  mogut  à  rísa.  Retozar  la  risa  en  el  euerpo, 
revetUar  la  risa.  Erupentein  risum  vix  continere. 

8!  DE  AQUESTA  ESCAPO  MAT  PUS.  ref.  Donota  que 
Is  que  han  patit  aignn  dany  tindran  mòlt  cuydado 
de  allí  en  devant ;  s'  usa  també  quant  no  's  pót  6 
es  difícil  surtir  de  un  apuro.  Si  de  esta  escapo  y  no 
mwrOf  nunea  mas  hodas  al  eielo ;  si  Dics  de  esía  me 
eseapoj  nunea  me  eubrird  tal  capa,  Arctum  díscri- 
mem  expertus  alínd  non  expcrtat. 

escapÍrsbli  1  ALGÚ  ALGUNA  COSA.  fr.  No  advertir- 
ia. Escapdrule  d  uno  alguna  cosa.  Non  animad- 
vertere. 

NO  m'  escapar!  ;  xo  li  escapar!,  exp.  Denota  que 
's  té  assegurada  alguna  cosa.  No  se  ird  por  su  pié, 
Non  me  fngiet. 

E8GAPARATE.  f.  APARADOR.  ||  Armari  exqui- 
sit abont  se  té  alguna  imatge.  Eseaparate.  Scrí- 
nium,  ii. 

E8GAPARATERIA.  f.  ant.  BSCUSA. 

ESGAPAEATETA.  f.  d.  Escaparatiea .  Arma- 
riolum,  i. 

ESGAPE.  m.  escapa vbxt. 

ESCÀPOL,  m.  ant.  mil.  llicenciat,  lliirp, 

CUVPLBRT. 

E8CAPRE.  m.  escarpra. 

E8GAPSA.  (quedarse  k  la  )  fr.  Siirtir  burladas 
las  esperansas  de  algú.  Quedarse  en  blanco.  Spe 
frustra  ri. 

E8GAP8ADA.  f.  En  lo  joch  de  cartas  V  acte  y 
efecte  de  escapsar.  Alce,  Scparala;  carta). 

E8GAP8ADURA8.  f.  pi.  Lo  conjunt  de  las  parts 
que's  llevan  ó  tallan  de  alguna  cosa.  Desmoeho. 
Rerum  mutilarum  congerie^. 

E8GAP8AMENT.  m.  ant.  La  acció  de  llevar 
lo  cap.  Descabezamiento.  Capítis  amputatio. 

ESGAP8AB.  V.  a.  En  lo  joch  de  cartas  divídir- 
las  en  dos  parts,  posant  damunt  la  que  eslava  sota. 
Àhar;  cortarel  naipe.  Cbarlas  dividcrc.  ||  Tallar 
lo  cap.  Descabezar.  Óblrunco,  as.  ||  Tallar  las  pun- 
tas,  ó  part  superior  do  alguna  cosa.  Descabezar. 
Capità  pra3cidere,  y  deeacumino,  as,  de  las  plan- 
tas  ó  arbres.  |  Tallar  las  pnntas  de  las  arrels  dels 
arbres.  Desbarbar.  Fílamenta,  radicos  rescindere, 
dissecaré. 

EsciPSAR  RÈ.  fr.  Trànrcr  bon  partit.  Sacar  la  Uh 
leria.  Ex  sententia  aliquíd  accidere. 

ESGAPSAT,  DA.  p.  p.  Alzado,  desbarbado, 
descabezado.  Divisus;  rescissus,  obtruncatus. 

ESGAPULAR.  v.  a.  ant.  assotar. 

ESGAPULARI.  m.  Llenca  de  estamenya,  etc. 
ab  una  obertura  al  mitj  pera  ficar  lo  cap;  es  dis- 
tinctiu  dels  religiosos.  Escapulario.  Scapularis 
amictus.  D  Tros  de  tela  partit  en  dos,  y  unit  ab  dos 
trenzillas  que's  porta  per  devoció.  Escapulario. 
Scapularis  amictus,  tcssera. 

ESGAPULIRSE.  V.  r.  met.  y 


ESGAPÜLUESB.  V.  r.  BSCABCLUM* 

ESGAPÜLÓ.  m.  L'  últim  tros  qné  queda  de  al- 
guna pessa  de  roba.  Betal.  Tel»  eitrMni«g- 
mentnm. 

BSCAPULó  DE  BüRÉ,  DB  ST.  gbüís.  aot.  Cert  liíiiL 
Cierto  tejido.  Tela ,  ». 

E9GAR  Ó  E8GARADA.  (i)  Ml.  i  niV  flT. 

E9GARA.  f.  Crosta  de  alguoi  naira.  Amti 
Crusta,  scara,  ». 
ESCARABAT,  m.  Insecte  de  la  clfMi  éé§  ee- 

leópleros ;  es  de  vàrias  espècies,  y  té  dos  alas  aik 
delicadas  més  prop  del  cos,  y  dos  de  farta»  fM 
serveixen  de  estoig  à  las  ditas,  y  dedefeMtàiil• 
Esearabajo.  Scarabieus,  i.  |  Cervo  fOLàüT.  |  BM 
fusters  pessa  de  ferro  ab  dents,  para  asflegurtrll 
fusta  que*s  riboteja.  CoreheU.  Uncioiift,  i.  |  pL  Üb- 
tras  mal  formadas.  Garambainas^  eiMftè•/•t.  U» 
terse  tortuosa;,  informes,  (art.  Crostas ò fullnà 
metall  que's  fàn  dins  dels  canons,  y  aóo  taotfV- 
judicials  que*s  pót  amagar  lo  foch,  enoéndrerk 
pólvora  y  abrasar  al  qui  carrega  *i  canó.  Bmn 
bajo.  Rima,  a;. 

ESCARABAT  BUM  BUM.  jOCh.  BBBÜÀT,  BIBIIAT. 

bscababat  mebdbb.  Esearabajo  peletor».  SoM* 
baeus  pillularius. 

ANAB  com  los  escababats.  fr.  Atraacar.  Èrmm' 
los  congre  jos.  Operam  perdere. 

FftB  ESCARABATS,  fr.  Fér  lletras  mal 
Escarabajear,  garrapatear^  forragatewr.  Mai 
litteras  ducere. 

SÉR  ESCARABAT  tS  BORRA.  fr.  BUSCAR  PELS  AU  NB 

ESGARABATET.  m.  d.  Esearobajilkf  m» 

bajuelo.  Pàrvul  us  scarabseus. 

ESGARABINA.  f.  ant.  CABRABiüA. 

ESGARAFALL.  m.  escandall. 

E8GARAMU8SA.  f.  Pelea  entre  soldats  de  o* 
ball,  ja  acometent,  ja  fugint.  EsearamMza»  leü* 
tio,  nis. 

ESGARAMU8SAOOR,  A.  m.  y  f.  Qoi  M* 
ramussa.  Escaramuzador.  Veles  ,  ilia  ,  pnD6«s- 
tor,  is, 

ESGARAMUSSAR.  V.  a.  Fér  escaramuBMwfr 
caramuzar.  Yclitor,  aris. 

ESGARAPEL-LAsf.  Divisa  en  forma  dens,^ 
's  porta  en  los  sombreros.  Esearapela.  TeneUfS* 

ESGARRAR.  V.  a.  escabbotab. 

E8GARBA-ORELLA8.  m.  BSCüRA-eaiLUSi 

E8GARBOTAR.  V.  r.  Llevar  ó  rasparpirtà 
la  superfície  de  una  cosa.  Rozar.  Rado,  erad•^íi• 
Q  GRATAR.  II  Excavar  la  aygua  à  la  ribera. 
biar,  Sensím  deterere.  Q  met.  Indagar, 
EscarbaVj  escudrinar.  Perscrutor,  aris. 

E8GARBOTAT ,  DA.  p.  p.  àozaio,  iuíék 
do.  Rasus. 

E8GARGELLA.  f.  Armadura  desde  la  eialai 
à  la  cuixa.  Escarcela.  Ferrea  fcBmoris  araataA 

ESGARGELLATGE»  m.  Dret  qoe  pi9l  al  » 
carceller  lo  pres.  Carcelaje.  Ostiarumcarom^ 
tigal. 


I 


í 


ESC 


GiTALÀ 


ESC 


66* 


E8GAECELLEE.  m.  Qüi  cuyda  de  la  presó. 
Carcelero,  aleaide,  CustodÚB  praBÍeclus. 

ESGAmDALElfGH,  CA.  adj.  FLAGH,  MAGRK. 
ESGARDAR.  V.  a.  AlxitCOLAE. 
E8GARDOT.  m.  cíRDOT. 
ESGAEIDAMEliT.  BSMORTUHlDimNT. 

ESGAUTy  DA.  adj.  Descobert,  llibre,  desem- 
barassat, ütipejado ,  iseueto,  Expeditos ,  solutus, 
liber. 

ESGARLADOR.  m.  Ferro  à  manera  de  gaaivet 
ab  que  'Is  pentiners  puleixen  las  claraboyas  de  las 
pialas.  Escarlúdor.  Puliendis  peclinibus  cuUellus. 

ESCARLATA,  m.  Panyo  teixit  de  carmesí  flo 
tant  eixit  com  lo  dé  la  grana.  Buarlata.  Marice 
tinctis. 

Dl  EscAiLATÀ.  *S  diu  de  las  cosas  del  color  de 
escarlata.  Carmesi,  de  color  de  escarlata,  Pnrpu- 
reas,  coccineos. 

E8GARLATÍ.  m.  Escarlata  de  color  mès  baix 
y  ménos  fi.  Esearlatia.  Ignobilior  parpara. 

ESCARLATINA,  f.  Foch  que  surt  en  la  pell,  k 
modo  de  sarampió.  Aífomhrillaf  alfombra^  e«eaWa- 
Xina,  Ignis  sacer.  |  escarlatí. 

ESCARMENADOR.  m.  escarpídor  ,  aclari- 
dor. 

E8CARMENADORA.  f.  La  dona  que  s*  ocupa 
de  repassar  ó  escarmenar  la  llana.  Repoiadora,  Fe- 
mina  laoam  carminando  repurgans. 

ESCARMENT,  m.  Desengany,  eaatela  adquiri- 
da ab  la  experiència.  Escarmiento,  Documentum, 
i.  I  Castich,  pena.  Escarmienío,  Molta,  pcena,  ffi. 

ESCARMENTAR.  V.  a.  Corretgir  ab!  rigor  de 
obra  ó  paraula.  Escarmentar,  Suo  vel  alieno  peri- 
culo  documentum  capere;  cantum  fieri. 

escarmentar  en  cap  de  altre.  fr.  péndrer  expe- 
riència en  lo  dany  de  altre.  Escarmentar  en  caheza 
agena.  Alieno  discere  periculo. 

ESCARMEBITAT,  DA.  p.  p.  Corregido,  esear- 
mentado,  Sao  vel  alieno  periculo  cautos. 

dels   BSCARMENTATS   naixen  6  IXEN   LOS   AVISATS. 

ref.  Denota  que'ls  escarmentats  obran  ab  mòlta 
precaució.  De  hs  escarmentados  se  hacen  los  avisa- 
dos ;  de  los  escarmentados  naeen  los  arteros ;  el  es- 
carmentado  busca  el  vado  ;  el  escarmentado  bien  co- 
noce  el  vado;  vieja  escarmentada ,  arregazada  pasa 
el  agua ;  no  hay  mejor  cirujano  que  el  bien  acuchi- 
llado,  Yulpes  non  iterum  capitur;  nunc  beoè  navi- 
gavi  postquam  naufragi  um  feci. 

ESCARN.  m.  ant.  escarni. 

ESCARNL  m.  Burla,  mofa,  despreci.  Escamio, 
eseamedmiento,  Ludibrium,  íi. 

ESCARNiDORy  A.  m.  y  f.  Qui  escarneix.  Es- 
camecedor.  Subsannator,  is. 

ESCARNIR.  V.  a.  Contrafer.  RemeL•r.  Oblo- 
quor,  eris.  ||  Imitar  lo  que  altre  fà.  Bemedar. 
Adambro,  as,  affingo,  is. 

ESCARNIT,  DA.  p.  p.  Remedado ,  escamecido, 
Imitatus. 

ESCARNOT.  m.  ESCARNI, 


pÉR  ESCARNOT.  fr,  Fèr  burla.  Escameeer,  haeer 
mofa,  Derideo,  es. )  desdenyar. 

ESCAROLA,  f.  Espècie  de  enciam.  Escarola, 
endivia,  Intybum,  i. 

ESCAROLAT,  DA,  Y  ESCAROLER,  A.  adj. 
Semblant  à  la  escarola.  Esearolado,  hitybi  formam 
referens. 

ESCARÒTICH.  m.  roed.  Caustich  que  causa 
escara.  Esearótico.  Scaroticus. 

ESCARPA,  m.  ascarpra.  ||  fort.  Pla  inclinat  de 
una  plassa  desde'l  cordó  fins  als  fossos ,  ó  lo  que 
forma  la  muralla  que  manté  la  terra  del  camí  cu- 
bert.  Escarpa.  Interior  muralis  fossae  lorica. 

ESCARPAR.  V.  a.  ESCARPELLAR. 

ESCARPAT, DA. adj.  Fragós,  aspre.  Escarpada, 
eortado,  quebrado,  Praecisus,  prieruptus,  prseceps. 

ESCARPELL.  m.  Instrument  de  ferro  ab  dents 
de  que  usan  los  cirurgians ,  fusters  y  escultors 
pera  netejar.  Escalpelo,  escarpelo,  Scalpellum, 
scalper,  i. 

ESCARPELLAR.  V.  a.  Traballar  ab  V  escar- 
.  pell.  Escarpar,  Scalpo,  is. 

ESCÀRPERA.  f.  ESCARPRA. 

ESCARPt.  m.  PEf^CH. 

ESCÀRPIA.  f.  Clau  de  ganxo  pera  aguantar 
millor  lo  que  s'  bi  penja.  Esearpia,  Uncus ,  clavus 
in  anguli  formam  aTictus. 

escarpídor.  m.  Pinta  de  puas  llargas  y  cla- 
ras  pera  desembullar  los  cabells.  Escarpidor ,  ei- 
earmenador.  Extricandi  captllos  pecten. 

ESCARPIR.  V.  a.  Desenredar  lo  que  està  enre- 
dat, com  lo  cabell,  llana,  etc.  Escarmenar,  Extrico, 
discrimino,  as. 

ESCARPIR  LA  cuRERTA.  loc.  Rut.  Fér  xafaminTo  de 
la  cuberta  ans  del  combati  fíacer  chafarrancL•,  Ad 
pugnam  navisexpeditio,  preparatio. 

ESCARPRA,  m.  Instrument  de  ferro  pera  tra- 
ballar las  pedras  y  metalls  à  cop  de  martell.  Cin- 
cel,  Scalprum,  scalper,  i. 

ESCARPEJAR.  v.  a.  Traballar  ab  la  escarpra. 
Cineelar,  C«lo,  as,  scalpo,  is. 

ESCARRÀ.  adj.  esquerrí. 

ESCARRABILLADAMENT.  adv.  m.  LLEST A- 

HENT. 

ESCARR ABILLAMENT,  m.  PROMPTITCT,  LLES- 

TESA. 

ESGARRABILLARSE.  V.  r.  ENLLESTIRSE. 

ESCARRABILLAT,  DA.  adj.  LLEST. 

ESCARRANSIT,  DA.  adj.  MESQUÍ. 

ESCARRAR.  V.  a.  Yèndrer  per  mitjas  canas. 
Varear,  Ulna  metiri.  y  ter.  Fér  càurer  las  olivas 
ab  una  perxa.  Varear,  Pertica  excutere. 

ESCARRÀS,  m.  Se  diu  de  la  persona  que  tra- 
balla  mòlt  ó  que  fà  la  feyna  de  dos.  Azacan,  Enixe 
laborans. 

ESCARRAS8ARSE.  V.  r.  anar  escarrassat. 
.    ESCARRASSAT^  DA.  adj.  Infelís ,  miserable. 
Arrastrado,  Hiser,  infortunatus. 

ANAR  ESCARRASSAT,  fr.  Afauyarse,  cansarse  mòH« 


üs 


ESC 


\ 


Aperreúru.  Xífliía  d'.ígalíofie  Texarí.  ütigirí ,  de- 


CKABmiFAfMAS.  f.  pi.  KKABuriSBA. 

ff»r.A«mmi.A«,  t,  a.  Lscomua.  1. 

EfCABSOU  adj.  geofB.  S' aplica  al  artà  lato 
fse  00  mnple  la  Tolla  del  semidrtiil ,  ei  t  aka 
laal  com  1'  a^t ,  »do  à  manera  de  miij  6fal.  £»- 
«■rrcsi»,  ewtarzúdo,  e$a3frzaio,  Depressas. 

EBCABTEJAR.  ▼.  a.  Ea  lo  joch  de  cartas  jn- 
gtf  las  Cabàs  pera  laolc^ar  com  està  1  joch.  Car- 
iMr,  éncartüf»,  Lndom  pagellís  inferioribiis  ten- 
lare.  |  Barrejar  las  eartas.  Baréjur.  Pagellas  com- 
míseere. 

EBCAHXAB.  T.  a.  ter.  i6vnEE. 

EtCAmXOrA.  L  CAEXOFA. 

EaCAMJL•OFEMJL•  f.  cmOfElA. 

BKAmxOFERAS•  m.  ciatorctAt. 

EíCÀSf  SA.  adj.  Curt,  limitat,  oocabalyeoter. 
Mfuuo ,  euaíiwuídú.  Deficíens ,  cortns.  |  Xesqaf . 
E$e^uo.  S'irdidus ,  illiberalis.  j|  Sobradamenl  eco- 
■émícb.  Euaso,  Illiberalis ,  tenai.  |  Cort ,  pocb, 
limitat.  Ekúmo,  Malignns,  parcns. 

Aü Aft  Au;c5A  COSA  MÒLT  ESCASSA,  fr.  Bafcmebi 
pocb.  ÀMdar  alguna  eo$a  mng  úrada.  Alíqnid  ra- 


f.  ant.  CA  VAL.  1. 

ESCAMAlfElfT.  adr.  m.  Pocb  ,  ab  eseassesa. 
Eteatammu.  Teooiler,  parcè.  |  Apeoas ,  ab  difi- 
ealtat.  EtcatamenU,  Tix,  aegrè,  difficalter. 

EBCAMÉ.  adj.  arq.  S*  aplica  al  arcb  de  ennra 
menor  qoeM  semicírcol.  Eicarzano.  Circali  dimi- 
díum  non  «qoans  arços. 

E0CAMEJADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  escasseja. 
Bteatero,  e$ea$o,  Parcus,  modicns. 

EflCAMEJAH.  V.  a.  Donar  pocb,  de  mala  gana, 
y  fent  desitjar  lo  qae*s  dóna.  E$ca$ear,  escatimar, 
Pürcè ,  invitè  largiri.  |  limitai.  |  regateiae.  I  v. 
n.  Faltar ,  anar  à  ménos  algana  cosa.  Esarnar, 
Deficio,  is. 

ESCASSEJAT,  DA.  p.  p.  Escaneado,  Parcè  lar- 
gitns. 

ESCASSES  Y  ESCASSESA.  f.  Hesqnínerfa, 
cartedai.  CicaUria,  escasez.  Parsimònia,  »,  parci- 
tas,  alís.  B  Esterilitat.  Carestia,  esterilidad.  Angos- 
tia,  le,  diflicnltas ,  atis.  J  En  la  moneda  ,  falta  de 
pes  ó  de  lley.  Falta ,  escasez.  Honela;  diminntio 
vel  impuritas. 

AB  ESCASSESA.  m.  adv.  Poch  à  pocb,  ab  misèria. 
À  pistos,  con  esMsez.  Minntatim. 

ESCASSIAS.  m.  Arbre  petit  poblat  de  ramas 
plenas  de  espinas ,  la  flor  blanca  y  *l  fmyt  sem- 
blant als  llovins.  EseacL•,  espina  egipcia  ó  aràbiga. 
Spina  aïgyptia. 

ESCASSiSSIM,  A.  adj.  snp.  Eseasisimo,  Par- 
cissirous,  valdè  parcns. 

ESCASSisiMAMENT.  adv.  m.  ^scasistma- 
mente.  Parcissimè. 

ESCAT.  m.  Peix  de  mar ,  que  creix  fins  à  vint 
T  cincb  peus  de  llargària,  té  la  pell  tant  aspra  que 


algsM  artúiai  b  ba 
lo,  fo/Za.  Ihin,  aq»!»!, 

ESCATA,  f.  Fallda  émn  j 
hrt  la  pell  del  peti  y  altres 


EBCATADOmA.  f.  Obfa4e 
ra.  Desqvaattlio,  bíí. 


V.  r.  Eeovir  nua  6 
PtlMnrte.  CoBleodo,  is; 
pelere. 

ESCATAR.  T.  a.  Pslir  ab  la  pefl  ét 
j€r.  Laevigo,  as.  |  Trawr  b 
«pHdiio,  as;  sqoamis  eraere.  | 

ESCATAT,  DA.  p.  p.  Estmmmdo 
sqoamis  exatvs. 

ESCATBTA.  f.  d.  Ese&mllm 


li- 


ESCATlf 'IN  y  EJAESB.  v.  r.  sscaTAFCiTUàM. 


ESCATÓ8,  A.  adj.  Lo  q«e  lé 
Sqnamatus,  sqnanMSOS. 

ESCATS.  m.  pi.  Us  peasM  éii  j^A  ét 
y  jaqvel.  Escúqmes,  Latrannili,  orvB.  |  nav.  €. 

ESCAUnL.  m.  Sayo  de  armas  deia  aatkb 
mejicans,  fet  de  eooxat  de  colo.  AMaptl.  to- 
sypio  fartum,  mooitom  sagmn. 

ESCAüRER.  V.  n.  Esdevenir,  saeedkir.  àeu- 
eer,  SMteier.  Accido,  is.  |  Dir ,  eorrespdBdTCr  im 
cosa  ab  altra.  C•er  kiem.  Aplarí,  couoainB  ese. 

ESCÀURERSE.  V.  r.  EsdeveDirse ,  MMCfèir 
alguna  cosa  impensadament.  Acertar^  aemtttm. 
Gootingo,  is.  I  Ensop^parse  alguna  festivHal  ò  al- 
tra cosa  en  cert  dia.  Cúer  ea.  Ineido,  prwvm,  is. 

I  p.  n.  TIOBAISB. 

EBCAVrr.  m.  Rin  en  Flandes.  Bttmlém,  Snkiis, 
is. 

ESCAVAR.  V.  a.  etc.  sicAVAi. 

ESCATGirr,  DA.  p.  p.  Araerido.  Eventos. 

ESCATOLA.  f.  Planta  gramfnea  q«e  A  h  lla- 
vor petita  y  groguenca  com  lo  mill,  però  mèa  llir 
gamda ,  y  serveix  de  aliment  als  canaris,  jlfpitir, 
triguera.  Canda  vnipina ,  alopecnms.  i.  |  píaL 
Certa  pasta  ab  que  s'  imitan  los  colors  y  aparíéa- 
cia  de  màrmols  y  altras  pedras  semblants.  Ataya- 
la.  Artificial  is  lapis. 

ESCATRADOR,  A.  adj.  Qui  trau  las  eseayras 
del  tap  de  suro  pera  arrodonirlo. 

ESCATRAR.  V.  a.  Traballar ,  posar  à  eseayre 
alguna  pessa.  Escttadrar.  Ad  normam  redigere. 

ESCATRAT,  DA.  p.  p.  Eseuairado.  Ad  nor- 
mam redactus. 

ESCAYRE.  m.  Instrument  compost  de  dos  re- 
glas  que  forroan  un  àngul  recte.  Bscuaireí ,  ^«o- 
fnoA.  Norma,  se,  ancon,  is. 

k  EscATRE.  m.  adv.  A  eseuadra.  Ad  normam. 

ESGELERAT,  DA.  adj.  malvat. 

ESGELITA.  f.  Pedra  figurada  que  tira  k  btanci 
y  representa  una  cama  de  persona.  Bseelita.  Sce- 
lites,  e. 

ESCENA,  f .  Én  los  dramas  es  una  pail  de  acte 


ESC  CATALÀ. 

caraclerisada  per  la  entrada  ó  eixida  de  algun  dels 
actors.  Escena,  Scena ,  ».  U  Las  tanlas  ó  llocb  en 
que's  representa.  Escena.  Scena,  sb.  Q  met.  Las  và- 
rias  mutacions  del  mon.  Escena,  Vicissiludo,  inis. 

ESGÉNICH,  CA.  adj.  Teatral ,  lo  que  pertany 
k  la  escena.  Ecénico,  Scenicus. 

ESGENITA.  m.  Qui  haLila  en  tendas  de  cam- 
panya 6  cosa  equivalent.  Escenita,  Scenita,  s. 

ESCENOGRAFIA,  f .  Perspectiva  de  la  pintu- 
ra, los  llunys  de  eWsL,  Escenografia,  Scenographia, 
».  II  La  descripció  de  alguna  costa,  país  ó  edifici. 
Escenografia.  Descriptio,  nis. 

ESCENOGRÀriGH,  CA.  adj.  Lo  que  per- 
tany à  la  escenografia.  Escenogrdlieo,  Scenographi- 
ous. 

ESGENÓGEAFO.  m.  Professor,  etc.  de  esce- 
nografia. Escenógrafo,  Scenograpbus,  i.  I  Instru- 
ment universal  pera  proposar  tots  los  cossos  en 
perspectiva.  Escenógrafo.  Scenographum,  i. 

ESCÈPTICA,  f.  Secta  de  filosops,  lo  primer 
principi  dels  quals  era  dubtar  de  tot.  Escèptica. 
Sceplica,  8B. 

ESCÉPnCH.  m.  Filosop  de  dita  secta.  Escép- 
Iko,  Scepticus,  i. 

ESCEPIICISME.  m.  PIRRONISMI. 

ESCIENT.  (i)  m.  adv.  ant.  agratciint. 

ESCIENT  Ó  SCIENT.  adj.  SABl. 
i  DUT  SCIBNT.  m.  adv.  AGRATCIBNT. 

SEGONS  LLUR  sciENT.  m.  adv.  aut.  Segons  sòn 
judici  ó  modo  de  enténdrer.  Segun  iu  entender.  Suo 
judicio. 

ESCIENTBIEVIT  Ó  SCIENTMENT.  adv.  m. 

i  DRBTAS. 

ESCIÉDEER  Ó  SCIÉURER.  adv.  m.  BN  ALTRE 
TEMPS. 

ESCIOUÀNCIA.f.  Endevinació  per  medi  de  la 
evocació  dels  morts.  EsciomaMia.  Sciomantia,  le. 

ESCITA.  adj.  Cosa  de  la  Escília.  Escita.  Scy- 
tbes,  ae. 

ESCLAFADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  esclafa.  Que- 
bramador.  Effractor,  trilor,  is. 

ESCLAFAMENT,  m.  Obra  de  esclafar.  Que- 
hraniamientOj  quebramiento,  fractura.  Fraclio,  nis, 
tritura,  se. 

ESCLAFAR  Y  ESGLAFASSAR.  V.  a.  Picar, 
móldrer,  xafar.  Quebrantar.  EÍTringo,  is. 

ESCLAFASSAT  Y  ESCLAFAT,  DA.  p.  p. 
Quebrantado.  Intritus. 

ESCLAFIDOR.  m.  CASTANYOLA,  CASTANTETA.  || 

ter.  coLiTxos. 

ESCLAFIMENT.  m.  ESCLAFIT. 

ESCLAFIR.  V.  a.  Pe'.ar,  fér  ruido  violent  y 
sntil,  com  la  fusta  quant  s'  obra,  etc.  Restallar, 
ekasquear.  Crepito,  as.  ||  Dit  de  las  dents.  Dente- 
llar,  dar  diente  con  diente.  Strido,  is ;  dentes  cre- 
pitaré. 

ESCLAFIR  LO  RÍDRER  ,    LO  PLOR,   ETC.    fr.    Soltarf 

romper  la  risa,  el  llanto.  In  risnm,  in  fietum  pro- 
nimpere.  % 


ESC  66» 

ESCLAFIT,  m.  Ruido  que  fa  una  cosa  quant 
se  reventa  ó  quant  pega  contra  de  altra.  Estallido, 
Fragor,  stridor,  is.  ||  So  que  fàn  los  que  ballan, 
juntant  lo  dit  polser  ab  lo  del  milj.  Castaneta,  Di- 
gitorum  concrepitus. 

ESípiAFiT  DE  DENTS.  Potament  de  dents.  DentelUt- 
da.  Dentium  stridor,  crepílus. 

ESCLAFIT  DE  EÍURER.  Carco/oda.  Cacbinnus,  i. 

FÉR  ESCLAPiTS  DE  RÍDRER.  fr.  Ddf  carcüjadas.  In 
cachinnos  pronimpere. 

ESCLAFOLLAR.  V.  n.  fam.  f£r  petar  la  cla- 
ca. 

esclarair.  v.  a.  esclarir. 

ESCLARimEirr.  m.  obra  de  esclarir.  Esela- 
reeimienio.  Claritudo,  inis.  |  claredat. 

ESCLARIR,  y.  a.  aclarir. 

ESCLARIRSE.  Y.  r.  aglarirsb. 

ESGLATAMENT.  m.  REVBNTAMBNT. 

ESCLATAR.  V.  n.  Obrirse,  esquinsarse.  Be- 

véntar.  Cr^po ,  as.  Q  Férse  pública  alguna  cosa. 

?artr.  Aliquid  occultum  in  lucem,  in  vutgus  edi. 

B  Comensar  à  eixir  la  flor  del  botó.  ÀMrse  las 

fores.  Flores  expandere,  explicaré. 

ESCLATARADA.  f.  Cop  ab  soroll  del  qui  càu 
impensadament.  Batacazo.  Subitus  et  gravis  lap- 
sus. 

PEGAR  UNA  ESCLATARADA.  fr.  Càurer  ab  estruen- 
do.  Dar  un  batacazo.  Gravi  lapsu  ruere. 

ESCLATARSE.  V.  r.  REVENTARSB  *L  CABALL. 
BSGLATARSB  DE  RÍURER.  fr.  RBVBNTARSE  DE  RÍU- 
RER. 

ESCLAU,  VA.  m.  y  f.  Qui  no  té  lliberíat. 
EsclavOf  cautivOf  siervo.  Servus,  mancipium,  ii.  | 
met.  Qui  se  subjecta  à  las  passions  y  desitjs  des- 
ordenats.  Esclavo,  Subjectus,  cupiditatum  ser- 
vus. 

ESCLAU  DE  REMBNSA.  Uua  espécic  dc  scrvitut  que ' 
hi  bagué  en  Catalunya.  Esclavo  de  remensa,  Man- 
cipium, ii.  B  PAGés.  II  REMENSA. 

ESCLAVINA.  f.  Capeta  de  pelegrí.  Esclavina, 
Peregrini  penula.  ||  Lo  collet  dels  ecclesiàstichs. 
Esclavina,  Clericorum  collaré  superaddítum. 

ESCLAVISAR.  V.  a.  Reduhir  à  esclavitut.  Es- 
clavizar.  Sub  jugum  mittere. 

ESCLAVITUT.  f.  Cautiveri,  estat  de  esclau. 
Esclavitud,  seividumbre.  Captivitas,  atis,  servitus, 
utis.  0  met.  Germandat  ó  congregació  així  dita. 
Esclavitud.  Sodalitium  religiosum.  ||  met.  Subjec- 
ció als  vicis,  ó  passions  desordenadas.  Esclavitud. 
Subjectio,  nis,  servitus,  utis. 

ESCLAVONAT.  adj.  Fét  à  modo  de  cadena. 
Eslabonado.  Connectus,  concatenatus. 

ESCLETXA,  f.  Clivella,  badall  en  las  portas, 
etc.  Rendija,  resquebrajo^  resquebradura,  resque- 
brajadura,  resquicio,  hendedwra.  Rima,  fissura,  sb. 
II  En  la  terra.  Grieta.  Scissura,  «e,  bla  tus,  us. 

ESCLÓFIAy  ESCLOFA  Y  ESCLOFOLLA.  f. 

Closca.  Cdscara.  Volva,  »,  putamen,  inis. 

ESCLOFOLLA  DB  OU.  CLOSCA  DE  0U« 


670 


ESG 


DICCIONARI 


ESC 


BlfCilÀ   NO   HI  EIXIT   DE  LÀ   ESCLOFOLL\  DEL  OU. 

exp.  pera  manifestar  que  algú  no  té  experiència, 
jlun  no  ha  salido  del  easearon.  Nedum  ovo  exclu- 
sus. 

E8CLOFOLLAB.  V.  a.  Llevar  la  esclofoUa. 
Deteaicarar,  descasear.  Deglabro,  decorticojnas.  Q 
Tràurer  los  grans  de  las  tabellas.  Iksvainar,  FoUi- 
cnlis,  glumis  purgaré.  [  Parlar  mòlt  y  sens  cor- 
tesia. Descascarar,  parUr.  Inepte  loqui ;  garrire. 

ESCLOFOLLÀR  DE  VINT  T  QUATRE,  fr.  Eurahonar 
mòlt.  Espetar,  Narro,  as. 

ESGLOFOLLATyDA.  p.  p.  Descascarado,  monr 
dado.  Deglabratns. 

ESGLOHIH.  V.  a.  CERCAR  Ó  SITIAE. 

ESCLOP,  m.  Sabata  de  fusta  tota  de  un  tros. 
Almadrena,  zweo,  galocha,  haloza.  Soccus,  i.  || 
Llivant  que  tenen  los  mariners  pera  diferents  usos. 
Guindaleza.  Rudens,  tis.  ||  En  los  molins  de  farina 
espècie  de  canal  de  fusta  en  la  part  inferior  de  la 
tramuja,  que  reb  lo  blat,  elc«  que  baixa  de  ella  y 
*1  dirigeix  al  forat  de  la  mola.  Canaleja,  eanalf  al- 
harea.  Canalis,  is. 

LI  PODEU  DONAR  k  BÉURER  AB  UN  ESCLOP,  fr.  irÓU. 

que  s'  usa  quant  algú  anuncia  aquellas  cosas  que 
tots  coneixen  y  es  regular  que  succehescan.  Por 
adivino  le  ptteden  dar  eien  azoUs ;  parienU  A  la 
clara,  el  hijo  de  mi  hermana,  Quem  soror  ipsa 
parit,  nostrum  liquet  esse  propinquum. 

E8GLOPET.  m.  dim.  de  esclop. 

EBGLÓ8  T  E8CLÚS,  A.  p.  p.  Esduido.  Exclu- 
sus,  seclusus. 

ESCÓ.  m.  Banch  llarch  ab  respatller  ample. 
Eicano.  Scamnum,  i. 

E8GOA.  f .  nàut.  L' extrem  de  las  perxas  6  plans 
FQCtes.  Eseoa.  Longurii  extremum. 

E8GOAR.  V.  a.  ESCUAR.' 

ESGOÀVar.  V.  a.  ant.  esclopollar. 

ESGOBEN.  m.  nàut.  Qualsevol  dels  forats  per 
ahont  passan  los  cables  en  la  proa  pera  amarrar 
lo  barco,  ó  ab  que  està  lligada  la  àncora ,  quant 
se  dóna  fondo.  Escohen ;  ojo  de  la  nave,  Oculus  na- 
vis. 

E8COBILLÓ.  m.  art.  Instrument  ab  una  perxa 
llarga  y  un  cilindro  à  la  punta,  ab  cordas  al  ro- 
dedor  pera  netejar  lo  canó.  EKohilíon.  Bellicis 
tormentis  mundandis  scopula. 

E8GOGÉ8,  A.  adj.  Natural  de  y  pertanyent  à 
Escòcia  regne  de  la  gran  Bretanya.  Escocès.  Sco- 
tus,  scoticus. 

ESCÒCIA,  f.  Motllura  còncava  en  las  basas  de 
las  columnas.  Nacela,  escoeia,  Trochilus,  i. 

ESCÒCIA,  NA.  adj.  ESCOCÈS. 

ESCODA,  f.  Instrument  de  ferro  ab  una  ó  dos 
puntas  pera  arrancar  pedras,  picarlas  y  altres 
usos.  Pico,  Upupa,  ae. 

PICAR  AB  ESCODA,  fr.  Escodar,  Upupà  làpides  ex- 
cidere,  dolare. 

ESCODBÓ.  m.  ESQUADRÓ. 
ESCOBRONAB.  V.  a.  SSQUADRONAB. 


ESGOIXAB.  v.  a.  Fér  coix.  Bmeojar,  Onàm 
facere.  ||  r.  Eneojaru.  Glaudum  fieri. 

ESCOLA,  f.  ESTUDI,  AULA.  ||  La  docfrÜM,  frà- 
cipis  y  sistema  de  algun  autor.  Esewela.  fleWi 
sistema. 

ESCOLÀ,  m.  Noy  que  assisteix  als  miaisiffií 
del  altar.  MoMdllo ,  numaguiUo ,  mútiag;  Mm- 
cbellus,  i. 

escolí  de  akbn.  exp.  Iim.  Qui  segueix  seaprt 
y  cegament  lo  dictamen  de  altrea.  SaeriiSmii 
amen,  voto  de  amen.  Alieno  judiok)  esoo  aiisi 
adhaBrens. 

ESCOLÀ  DE  CANT.  Noy  dcdicat  4  la  núska^h 
iglésia.  Infantillo.  Puer  ecclesiasUco  cantoi  adül• 
tus. 

escolí  de  cor.  Clerizon.  Chorí  mialster. 

ESCOLÍ  major.  Saeristan.  Edituns,  i,  aerísta^a. 

séR  ESCOLÍ  DE  AMEN.  fr.  Acomodafse  en  tot  i  li 
voluntat  agena.  Andar  eomo  el  eoreho  mbntíwfm. 
Ad  alterius  arbitrium  totum  se  fíngere. 

sia  UN  BON  ESCOLÍ,  ò  QULX  ESCOLÍ,  fr.  fil•lU.  lli 
UN  BON  APÒSTOL. 

ESCOLAMENT.  m.  p.  U.  FLUIX  DB  SiNCB. 

ESCOLAPI  Ó  ESCOLÀPIO.  m.  Rel^íòsfR 
professa  la  regla  de  sant  Josep  de  Calasanx.  li- 
colapio.  Scholarum  piarum  minister. 

ESCOLAR.  V.  a.  Dessangrar.  També  s*uaein 
recíprocb.    Desangrar.  Sangninem  exhaurífe.  | 

ESCÓRRER.    D    m.    ESTUDIANT,    y    ESCOLÍSTIOI.  |  |1. 

Certs  canonges  reglars  establerts  prop  de  Bolòi^ 
Escolares.  Scholares,  ium. 

ESCOLABSE.  Y.  r.  BSCABULLIBSK,   BflHIOmMI• 

I  ESCÒRRERSE. 

ESCOLÀSTICAMENT,  adv.  m.  De  VB  Bl4l 
escolàsticb.  EscolAsticamente.  Morè  acadèmica. 

ESCOLÀsnCH,  CA.  adj.  Lo  pertanyent  i  Is 
escolas  y  estudiants.  EscolAstico,  escolar.  Schobi- 
ticus,  scholaris.  U  S'  aplica  al  mètode  ab  que  s'ett- 
senya  la  teologia  en  las  escolas,  als  que  la  east' 
nyan  y  escriuben  sobre  ella.  Etcolústíeo.  Mtth»- 
ticus. 

ESCOLAT,  DA.  p.  p.  Desangrado.  Sangaiae 
exbaustus. 

ESCOLI,  m.  Nota,  observació,  comentari  brea- 
Esrolio.  Scbolium,  ii. 

ESCOLlADOB ,  A.  m.  y  f.  Qui  eseolia.  Eu»- 
liador.  Scholiasles,  ». 

ESCOLIAB.  V.  a.  Posar  escolis  ea  algao  es- 
crit. Comentar^  escoliar.  Scholíis  notaré,  ilnstnre, 
elucidaré. 

ESCOLL.  m.  Roca  sota  la  aygua.  EkoU».  Soo- 

puluS,  i.  II  met.  PERILL. 

ESCOLLADUBA.  f.  ant.  ESGOTADUBA. 

ESCOLLAT,  DA.  p.  p.  ESCOTAT. 

ESCOLLEBA.  f.  Obra  de  pedra  perduda  diu 
lo  mar  pera  defensa  del  port.  EseolUra,  Littoitli' 
bus  sedificiis  tuendis  artificialis  scopuliis. 

ESCOLOPENDBA.  f.  Gucb.  cent  càmas.  |  Otl^ 

peus,  peix  cetàceofue  sembla  una  galera  ab  ivik 


BSG 


GÀTAIA. 


ESC 


671 


Egcohpendraf  cienlopiés  marino,  Scolopendra  ee- 
lacea. 

E8GOLT.  m.  y 

E8GOLTA.  f.  Partida  de  soldats  pera  resgaart. 
Escolta.  Praesidium,  ii,  comitalus,  slipatorum  ma* 
nus.  II  La  religiosa  qae  acompanya  à  altra  en  lo 
parlador  pera  escoltar  lo  que's  parla.  Escueha. 
Auscultans. 

ESTAR  i  Li  ESCOLTA,  fr.  EST.OLXAB  AL  A6UATT. 

E8GOLTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  escolta.  Oye»- 
te,  €$cuchador.  Auditor,  is. 

E8GOLTA1IIENT.  m.  ant.  atenció. 

ESCOLTAR.  V.  a.  Aplicar  V  oido,  aténdrer. 
E9cuchar,  Ausculto,  as.  ||  Acompanyar  algun  com- 
boy.  Escoltar.  Stipo,  as. 

ESGOLTARSE.  V.  r.  Parlar  ab  clàusulas  afec- 
tadas.  Mscucharse.  Affectalo  sermone  loquí;  sibi 
loquenti  blandiri. 

ESCOLTAT  y  DA.  p.  p.  Eseuehado,  Auscul- 
ta tus. 

ESCOMBRA,  f.  ManoU  de  palmas  ó  cosa  sem- 
blant pera  netejar.  Escoha.  Scopae,  arum,  conver- 
riculum,  i.  II  La  vella  ó  que  està  mòlt  gastada.  Es- 
cobajo.  Detritiffi  scopa;.  y  La  que  serveix  pera  *ls 
orinals.  Escobon.  Scopa  detrita.  ||  Escuramcnt  de 
alguna  cosa.  Limpia.  Mundatio,  tersio,  nís. 

ESCOMREA  DE  FORN.  ESGOUBRALL. 

ESCOMBRA  DE  BECTOB.  mct.  fam.  VICABI,  ESCOLÀ. 

ESCOMBRA  NOVA  ESCOMBRA  BE.  ref.  Advertcix  que 
mòKas  cosas  s' aprecian  y  cuydan  mès  per  sa  no- 
vedat  que  per  són  verdader  valor;  y  lo  poch  que 
duia  '1  fervor  ab  que  alguns  comensan  à  servir  sos 
nous  destines.  Cedacito  nuevo  tres  dias  en  estaca. 
Novum  cribrum,  novo  paxillo. 

ESCOMBRAGARRERS.  m.  fam.  Qui  passeja 
mòlt  sens  menester.  AzotacalleSf  eorrenton,  eerero. 
Commealor,  is. 

ESCOMBRADA,  f.  Cop  de  escombra.  Escoha- 
zo.  Scopa;  ictus.  ||  La  obra  de  escombrar.  Barredu- 
ray  escobada.  Mundatio,  nis.  ||  Cada  impuls  ab  que 
's  mou  la  escombra  al  escombrar.  Escobada.  Abs- 
tersio,  nis. 

ESCOMBRADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  escombra. 
Barrendero,  escobadero.  Scoparius,  ii. 

ESCOMBRADURA8.  f.  pi.  ESCOMBBARIAS. 

ESCOMBkALL.  m.  La  escombra  que  serveix 
pera  escombrar  lo  forn.  Barredero.  Yerriculura,  i. 

ESCOMBRAR.  V.  a.  Netejar  ab  la  escombra. 
Escobar,  barrer.  Yerro,  is.  Q  met.  Tràurer  la  gent 
de  algun  lloch.  Descombrar,  despejar.  Expello,  is. 
II  No  Aleixar  res,  portarsen  tras  sí  tot  lo  que  bi  ba- 
via  en  alguna  part.  Barrer,  arrebatar.  Corrado,  is. 
II  Portarho  tot  ab  violència.  Arramblar,  arrastrar. 
Cuneta  verrere.  Arrebanarf  hacer  zafarrancho.  Cor- 
radere. 

E8GOMBRARIAS.  f.  pi.  La  brutícia  que  s'  ar- 
replega escombrant.  Barreduras,  escobada,  bas^ 
ra.  Quisquilias,  arum.  ||  met.  Cosa  despreciable. 
Baiura^  porqueria.  Yilis,  deçpicabilis  res. 


ESCOMBRARIAYRE.  m.  Qui  arreplega  las 
escombrarias.  Basurero,  estercolero.  Sordium  pur* 
galor,  lavator. 

ESCOMBRAT,  DA.  p.  p.  Barrido.  Versus. 

ESCOMBRAYRE.  m.  escombbadob. 

ESOOMBRETA.  f.  d.  Escobilla,  escobeta.  Par- 
va  scopa.  ||  pinzell. 

ESCOMBROTA.  f.  Escombra  dolenta.  Escoba^ 
jo,  escobon.  Scopa  detrita. 

ESGCMMÉS,  A.  p.  p.  ACOMÉS. 

ESCOMESA,  f.  y 

ESGOMETIMENT.  m.  ACOMETIMENT. 

ESCOMÉTRER.  V.  a.  ACOMÀTREB.  |  APOSTAB» 
JUGAR. 

ESCOMOVEDOR.  m.  ant.  MOTOR. 
ESGOMPARRANTIR.  V.  a.   Fér  pérdrcr  1' 
animo.  Descuajar.  Alicujus  animnm  turbare. 

ESCOMOmCAClÒ.  f.  E8C0MUNIÓ. 

ESCOMUNICADOR.  m.  Qui  escomunica.  £l« 
eomulgador.  Excommunicator,  is. 

ESCOMÜNICAR.  V.  a.  Apartar,  privar  de  la 
comunió  dels  fiels.  Descomulgar^  escomulgar.  Ex- 
communico,  as. 

ESCOMUNICAT^  DA.  p.  p.  Descomulgado,  ef- 
comulgado.  Excommunicalus.  ||  Malvat,  pervers. 
Descomulgado.  Nefarius,  improbus,  sceleralus. 

EscoMürncAT  TOL-LERAT.  L'  escommunívat  ab  qu! 
'spót  tractar  en  certas  ocasions.  Escomulgado  íofe- 
rado.  Excommunicatus  toleratus. 

ESC0MC5ÍICAT  viTA.NDO.  Aquclls  ab  qui  no's  pót 
tractar  lícitament.  Escomulgado  vitando.  Excom- 
municatus vitandus. 

E8COMUNIÓ.  f.  Privació  de  la  comunió  dels 
fiels.  Descommion,  escomunion.  Excommuoicaiio, 

nis. 

ALSAR  LA  EscoMüNió.  fr.  Absóldrcr  dc  ella.  Àlzar, 
levaniar,  remitir,  absolver.  Resecro,  as;  ab  intor- 
dicto  absolvere. 

ESCONDIDAMENT.    adv.    m.   AMAGADAXENT, 

OCULTAMENT. 

ESGONDUUENT.  m.  AMAGAMENT,  OCULTAMENT. 

ESCONDIR.  V.  a.  OCULTAR,  AMAGAR. 
ESCONDIT.  p.  p.  AMAGAT,  OCULT.  ||  m.  AMAGA- 
TALL . 

ESCOPELISME.  m.  Sorlileji  que's  practicava 
tirant  pedras  encanladas  ó  embruixadas  à  un  camp 
pera  que  no  fructifiqués.  Escopelismo.  Scopelis- 

mus,  i. 

ESCOPETA,  f.  Arma  de  foch  mòlt  coneguda. 
Escopeta.  Catapulta,  se. 

ESCOPETA  CURTA.  Retoco.  Brcvc  scloppelum. 

ESCOPETA  DE  CUL  CALENT.  loC.  mCt.  LÍgcrO  de  Cfll- 

bos,  botafuego.  Homo  malè  sanus,  levis,  precipi- 
ta nter  agens. 

APLANAR  LA  ESCOPETA,  fr.  APUNTAR  LA  ARMAÓ  'L  TIR. 

ESGOPETADA.  f.  Lo  tir  de  la  escopeta.'y  la 
ferida  que  fa.  Escopetazb.  Scloppeti  ictus. 

ESCOPETEIG.  m.  La  acció  de  escopetejarse. 
Sseopeteo.  Pugna»  se. 


672 


ESC 


DICCIONARI 


ESC 


ESGOPETEJAR.  V.  a.  Disparar  repetidas  vega- 
das  la  escopeta.  Eseopetear,  Scloppeti  iteratis  ex- 
plosionibus  impetere. 

ESGOPETEJARSE.  V.  r.  Disparar  las  escope- 
tas  ó  fusells  ab  freqüència  uns  à  altres.  Essopetear- 
se.  Scloppetis  utrinqne  pugnaré. 

ESGOPETER.  m.  Soldat  armat  de  escopeta. 
Escopetero.  Scloppetarins,  ii. 

ESGOPETERIA.  f.  Milícia  armada  de  escope- 
tas.  Escopeteria.  Scloppetis  instrucla  militia. 

E8GOPINA  Y  E8GOPINYA.  f.  ESCÜPINA. 

ESGOPINAR  Y  E8GOPINYAR.  Y.  a.  BSGüPIR. 

ESGORA.  f.  nànt.  escoa. 

ESGORBUTÍ.  m.  Malaltia  contagiosa  que  causa 
dolors  y  corrupció  en  las  genivas.  Escorbiuo,  Scor- 
bulnm,  i. 

E8GORBÚTICH ,  GA.  adj.  Lo  que  pertany  al 
escorbuti.  Escorbúlico,  Ad  gingivarum  tabem  per- 
tinens. 

E8GORGOLL.  m.  La  acció  de  escorcollar.  Ae- 
^t«(ro,  escrutinio,  Scrulatio,  nis. 

E8GORGOLLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  escorco- 
lla. Hegislrador,  escudrinador,  Scrutator,  is. 

E8GORGOLLAMENT.  m.  escorcoll. 

E8GORGOLLAR.  V.  a.  Registrar.  Escudrinar, 
registrar.  Exploro,  as,  scrutator,  rimor,  aris. 

ESGORDI.  m.  Oerba  medicinal.  Escordio,  ajo- 
te.  Scordium,  ii. 

E8GÓRIA.  f.  Escuma  dels  metalls.  Escorta, 
Scoria,  ae,  recrementum,  i.  ||  Cosa  vil,  desprecia- 
da,  de  ninguna  estimació.  Escòria.  Yilis,  despíca- 
bilis  res.  ||  met.  Qui  té  mòlta  malícia  y  astúcia.  Pe- 
rülan,  Nebulo,  nis. 

ESGORIAGIÓ.  f.  Crosta  de  sobre  las  llagas.  Es- 
coriacion,  Crusla,  ae,  escoriatio,  nis. 

E8GORIAL.  m.  Terreno  ahont  s*  ban  beneficiat 
minas  de  metall  y  ja  *s  cultiva.  Escorta.  Metallo- 
nim  fodina.  ||  Lloch  ahont  se  tirant  lasescórias  dels 
metalls,  y  '1  munt  que  forman.  Escorial.  Scoria- 
rum  receptaculum,  acervus. 

E8GORIAR.  V.  a.  Alsar  U  P^H  per  cop  ó  altra 
cosa.  Escortar.  Excorio,  as. 

ESGORIARSE.  V.  r.  Alsarse,  ó  apartarse  '1  cu- 
tis per  vàrias  parts.  Escoriarse,  Excoríor,  aris. 

E8GORNAR.  V.  a.  Tràurer,  llevar  los  corns. 
Descomar,  Cornua  detrahere. 

DÉIXALS  ESGORNAR  Ó  QUE  s'  ESCORNEX.  lOC.  fam. 

pera  retràurer  à  algú  de  ({ue  despartesca  à  dos 
que*s  barallan.  Dejarlos  descomar  ó  que  se  desctter- 
nfft.  Inter  se  digladiantes  sinere. 

ESGORNAR8E.  V.  r.  Pelear  fins  àjuntarse  uns 
ab  altres.  Darse  de  las  astos,  Conjunclione  basta- 
rum  contendere. 

E8GORNAT,  DA.  p.  p.  Descomado,  Cornibus 
mutilus. 

ESGORPA.  f.  ant.  Peix.  escórpora. 

ESGORPÍ.  m.  Insecte  verinós,  té  vuyt  ulls,  dos 
mordassas  ó  bocas  com  lo  cranch,  vuyt  camas  y 
una  cua  movedissa  aroiada  de  una  ungla  corba  en 


r  extrem  ab  la  que  introdvbeix  lo  verí.  Aktm^ 
escorpion,  Scorpio,  nis,  scorpiíu,  i,  oepa, «.  |  Ni 
de  mar  de  figura  cóncova  y  de  un  pevdelM, 
lo  cap  espinós  y  mès  ample  qne'l  oos.  tWKjm. 
Marinus  scorpio;  scorpius costos.  |  Oeta  sipeM 
zodfach.  Escorpion.  Scorpns ,  ii.  |  niat.  I^iiü  |l 
de  guerra  en  figura  de  balledte,  quelkBttiilH 
pedras  atràs  y  endavant,  hseorpiam.  Seeqm,  sk 

PICAT  DEL  ESCORPÍ.  Alaeronodo,  Scorpkmis  Bini 
Isesus. 

E8GÓRPORA.  f.  Peix  que  pica  com  I*  ttcaf. 
Escorpena,  escorpera,  escorpina,  fMMm,yffi^ 
blo.  Scorpxna,  ce. 

ESGORRAMENT.  m.  La  acció  de  Moénv. 
Escorrimiento.  Fluxio,  nis. 

E8GORREDOR.  m.  Lloch  dels  eKamdvf, 
ahont  se  vuydan  y  netcjan  los  ventres  dd  IM* 
tiar.  Jamerdana.  Locus  ad  ventres  exteigeiiM 
destinatiis.  Q  Rech  pera  desaygmur  iair  tan»  k 
aygoamolls.  Tijera.  Incile,  is.  |  Se  dia  del  Uv 
que  's  desfà  ó  corre  ab  facilitat.  ímio  cirrdi:^ 
escurridizo.  Laquens  lubricus,  labilis. 

E8GORREDORA.  f.  Mànega,  cedàs,  dn|,  «íc 
ab  que  's  cola  «Ignna  cosa.  Coladero.  Qaalitt,  ft 
lum,  i. 

E8GORREDURA.  f.  LL18CAPA,  LLlS8ABà,IIU» 

CADA.  n  met.  FLAQUESA. 

ESGORREGAR.  V.  a.  ter.  AIXAEAAALUI. 

ESGORREGüTy  DA.  p.  p.  i:fCiiiTÍll0.  GatUtB 
exhaustus. 

E8GORREIG.  m.  Canal  ó  conducte  que  mk 
ponts  y  altras  obras  de  fàbrica  serveix  peit  expir 
las  ayguas  y  porqueria.  Vertedor.  Ceiluviarta. 

E8GÓRRER.  V.  a.  Apurar  las  últimas  gotaide 
algun  líquit.  Eseurrir.  Gnttatim,  fündüàB  eikiiri• 
re.  II  Afiuixar  ó  desfer  algun  llas,  cordó,  ete.  Cisr- 
rer.  Dissolvo,  is. 

ESGÓRRERSE.  V.  r.  Càurer  de  gota  ea  goti 
algun  licor.  Descorrerse,  eseurrir.  Fluo,  is.  |  DÜ 
del  temps.  Pasar^  córrer,  irse  el  tifínpo.  Toip» 
evolare,  fugere. 

ESGORRETJADA8.  f.  pi.  ant.  XURRIACAAIS. 

E8GORRETJAR.  V.  a.  ant.  xurria(^íjar. 

ESGORRETJA8.  f.  pi.  XCRR1ACA8. 

ESGORRIALLAS.  f.  Las  últimas  golas de  al- 
gun licor.  Escurriduras.  Sedimenlum,  i,  ^^i 
sec  is. 

ESGOR8A.  f.  La  pell  dels  arbres.  Cor  (fra.  Cor 
tex,  icis. 

ESCORSA  DEL  PERÚ.  QUINA. 

EscoRSA  DE  PONSEM.  Coufílura  feta  de  dita  escorsi 
Acitron.  Saccharo  conditum  citriim. 

EscoRSA  DE  wiNTER.  La  de  un  arbre  que  's  crií 
junt  al  estret  de  Magallaoes:  los  comerciants  la  con- 
fonen quasi  sempre  ab  la  canyella  blanca:  *8  pre- 
senta en  trossos  quasi  de  un  peu  de  Ikrch,  m 
polsada  de  ample,  y  dos  ó  tres  Itneas  de  espe»v« 
aspres,  de  groch  rojench  de  fon,  y  de  gròch  ^ 
palla  en  lo  interior,  de  olor  resines  y  aronaticà. 


ESC  CATALÀ. 

de  sabor  acre  y  anient.  CorUza  de  winur.  Cortex 
winteri,  cortex  magallanicus. 

CONÈIXER  k  ALCI)  PBR  LA  BSCOESA.  fr.  met.  Cooéi- 

xer  à  algú  per  algun  senyal.  Sacar,  conocer  for  la 
pinta.  É  signo  dígooscere. 

ESGORSADOR.  m.  ant.  Qui  trau  la  escorsa. 
Descortezadfir,  Deglabrator,  is. 

,  ESGORSAMENT.  ni.  La  obra  de  escorsar.  Des- 
corlezamiento,  deseortezadura.  Decorticatio,  nts. 

ESCORSAR.  V.  a  Llevar,  tràurer  la  escorsa. 
Descortezar.  Decorlico,  deglabro,  as. 

ESGORSAT,  DA.  p.  p.  Descortezado.  Decorti* 
calus. 

ESCORSÓ.  m.  Serpela  verinosa.  Vibora,  Yipe- 
ra,  echídna,  se. 

ESGORSONERA.  f.  Herba  medicinal  que  's  creu 
eficàs  conlra  1  verí  del  escorsó.  Escorzonera.  Yi- 
perina,  viperalís  herba. 

ESGORTERAR.  V.  a.  ESQUARTERAR. 

ESGORXA.  f.  ESCORSA. 

ESGORXADOR.  m.  Qui  escorxa.  DeioUador, 
Excorialor,  is.  ||  Lloch  ahont  se  mata  y  escorxa  *1 
bestiar  pera  V  abast  del  públich.  Matadero,  desoUo' 
dero,  rastro.  Laniena,  se. 

E8GORXADURA.  f.  Nafra  que  resulta  de  fre- 
garse  una  part  ab  altra.  Desolladuray  escorzadura. 
Intertrígo,  inis,  excoriatio,  nis. 

ESGORXAMEirr.  m.  La  obra  de  escorxar. 
DesoUadura.  Corií  avulsio. 

ESGORXAPi.  mi.  Embarcació  de  vela  pera 
transport.  Escorchapin,  Oneraria  navís. 

ESGOR^EAPINS.  m.  met.  Qui  demana  mès  de 
lo  que  li  correspon  per  sos  traballs.  De$ollador,  Im- 
modicus,  injustus  exactor. 

ESGORXAR.  V.  a.  Llevar  la  pell  al  animal. 
Desollar.  Deglubo,  is;  corio  exuere.  ||  met.  Fér  pa- 
gar mès  de  lo  que  *s  déu.  Desollar,  Nimiè,  ultra 
debitumexiorquere.  ||  escorsar.  ||  Aixaragallar,  es- 
corrugar.  Deruviar,  arroyar,  lamer,  marder,  De- 

tero,  is. 
ESGORXAT,  DA.  p.  p.  Desollado,  Pelle  de- 

traclus. 

ESGOSSés,  A.  adj.  escocès. 

ESCOT.  m.  Roba  Qna  de  llana.  AnascoU.  Sta- 
mineam  textum.  ||  La  part  que  paga  cada  bu  dels 
que  s*  han  divertit  ó  menjat  en  companyia.  Eseote, 
Symbola,  ae.  ||  n.  p.  Insigne  religiós  francíscano, 
que  establí  un  sistema  de  teologia.  Escoto ,  doctor 
tútiL  Schotus,  i.  II  Por  antonomàsia,  esperit  db 

CONTRADICCIÓ. 

ESCOTA,  f.  nàut.  Corda  ó  cap  pera  templar  las 
velas.  Escota.  Versoria,  a;. 

ESGOTAOURA.  f.  Tall  fét  en  círcul  en  lo  coli 
dels  vestits.  Escotadura,  escotado,  escote.  Yestis 
decoUatio. 

ESGOTAMENT,  m.  La  acció  de  escotar,  /m- 
posicion  de  tributo.  Tributi  descriptio. 

ESGOTAR.  V.  a.  Fér  escotadura  en  lo  vestit. 
Escotar.  Decurto,  expapillo,  as.  ||  Imposar  un  tri- 

TOMO  1. 


ESC  67S 

but.  Imponer  un  tributo.  Tribulum  indicere,  dea- 
cribere. 

ESCOT ARSE.  V.  r.  Pagar  cada  company  V  es- 
cot. Escotar.  Pro  rata  portione  contribuere,  sym- 
bolum  dare. 

ESGOTAT,  DA.  p.  p.  Degolletado,  eseotadúi 
Emarginalus,  expapillatus.  j|  Contat  entre  *is  que 
pagan  tribut.  Tributario,  eontribuyente.  In  tributa- 
riis,  vel  inter  tributaries  adscriptus. 

ESCOTERA.  f.  nàut.  La  obertura  en  lo  forat 
de  la  nau  per  la  qual  passa  la  escota  major  ó  de 
triquet.  Escotera.  In  navis  latera  apertura. 

escotí,  m.  La  escota  de  una  vela  menor.  £s- 
cotin.  Yersoria, ». 

ESCOTIFARSE.  v.  r.  Quebrarse,  relajarse, 
Frangi,  disrumpi. 

ESCOTILLÓ.  m.  nàut.  Trapa,  porta  petita  pe- 
ra entrar  en  la  nau.  Escotillon.  Yersatilis  valva. 

ESCOTINA.  f.  escotí. 

E8COTISME.  m.  La  doctrina  de  Escot  y  la  dels 
que  *1  segueixen.  Escotismo.  Scotismus,  i. 

ESCOTOMIA.  f.  méd.  Malaltia  dels  ulls,  que 
causa  moviments  vertiginosos,  y  prové  de  la  tur- 
bació  dels  esperits  del  cervell, posant  la  vista  com 
plena  de  boyra.  Escotomia.  Yerligo,  inis. 

ESGOTISTA.  ra.  Sectari  de  Escot.  Escotista. 
Scotista,  se.  ||  Sobrenom  que  donaren  à  Júpít^r  en 
Esparta  ahont  tenia  un  temple  de  aquest  nom,  que 
vól  dir  tenebrós.  Escotista.  Scoti  assecla. 

ESCOTXEGAR,   ESCOTXEJÀR  T  ESCOT- 

XINAR.  V.  a.  Cantar  la  perdiu.  Cwhichear.  Caca- 
bo,  as. 

ESCRABATAR.  V.  a.  ant.  desbaratar,  dbsfrr. 

ESCREtX.  m.Aumemt  de  dot,  ó  quantitat  que*l 
home  promet  à  la  dona  que  pren  per  muller.  Ar- 
ras.  Dotis  accesio,  arrhabo,  nis. 

ESCrement.  m.  excrement. 

ESCRIBA,  m.  Doctor,  interpreto  de  la  Hey  dels 
bebreus.  Escriba.  Scriba,  s. 

ESCRIBA,  m.  NOTARI.  II  Qui  escriu.  Eicribano. 
Scriba,  s. 

escriba  de  cImara,  de  ajuntament,  etc.  Escriba- 
no de  càmara,  de  ayuntamientOy  etc.  Tabellío,  nis. 

ESGRIBANIA.  f.  Despaig  del  escriba.  Escriba- 

nia.  Scribania,  se,  tabularium,  ii.  ||  L'  ofici  dels 

escribans.  Eseribania.  Tabellíonis ,  scrib»  rouous. 

11  Los  arreus  de  escríurer.  Eseribania.  Scriptorum 

apparatus.  ||  papelera. 

ESCRIBENT.  m.  Qui  escriu  ó  copia.  J^sortMen- 
te,  copiante,  amanuense,  escritor.  Scriba,  se,  scrip- 
tor,  is. 

ESCRINY.  m.  ant.  armari. 

ESCRIPTOR,  m.  Autor  de  algun  llibre.  Escri- 
tor. Scriptor,  is. 

ESCRIPTORI,  m.  Despaig  dels  homes  de  nego- 
cis. Escritorio.  Hercatorum  officium. 

ESCRIPTURA,  f.  Instrument  públich  en  pre- 
sència de  testimonis,  y  autorisat  per  notari.  Bscrt" 
tura.  Scriptura,  sb,  públic»  litterae.  d  fiscrít  de 

86 


6U 


EiSii 


DICCIONARI 


qaalsevol  clase.  Buritwra.  Tabula,  ».  |  La  acció  y 
efecte  de  escríarer.  Eseritura.  Scriptura,  as,  scríp  ~ 
tio,  nis.  II  Per  antonomàsia  la  Bíblia.  Eseritura' 
Scriplura,  s,  fiiblia,  orum. 

FÉR  ESCRIPTURA,  fr.  Escriturar,  Syngrapham  fa- 
cere. 

CSGRIPTURARI.  m.  Qai  ensenya  la  sagrada 
Escriplnra.  Eseriiurario.  Scripturarius,  ii.  |  pi. 
Nom  que  's  dóna  à  uns  sectaris  juhens.  Eseritura^ 
rios.  Scriptnrarii,  orum. 

ESCRIT,  A.  p.  p.  Bscrito,  Scriplus.  |  m.  Obra 
de  algun  escriptor.  Eserito.  Scriptum,  i.  |  met. 
Senyal  de  lo  interior.  Escrita,  Scriptum,  i. 

DONAR  PER  ESCRITS,  fr.  Eotregar  algun  punt  per 
escrit  pera  major  seguretat  y  clara  intcl-ligéncia. 
Dar  por  eserito.  Scripta  tradere. 

NO  n'  hi  ha  ris  ESCRIT,  loc.  ab  que  cortesmenl  se 
nega  lo  que  altre  dóna  per  cert  ó  assentat.  No  hoff 
nada  eserito  sohre  eso,  Nil  de  bac  re  constat. 

PARLAR  PER  ESCRIT,  fr.  EscHuror  y  entregar  à  al- 
tre lo  que  se  li  intenta  dir.  Hablarpor  eserito.  Litr- 
teris  mandare. 

PER  ESCRIT,  m.  adv.  Per  medi  de  la  escriptura. 
Por  eserito.  Per  scriptum. 

ESGRtURER.  Y.  a.  Formar  lletras.  Eseribir. 
Scribo,  is.  II  Gompóndrer  alguna  història  ó  altra 
obra.  Sseribir,  Scribo,  is.  |  Dirigir  cartasó  bitllets. 
Eserihir.  Per  litteras  cum  aliquo  col•loqui. 

EscRÍüRER  AB  GARBO.  fr.  Taragotear,  Yelociter, 
dexterèque  scribere. 

ESCRÍURER  ENTRE  DOS  RALLAS.  fr.  EntrereugUmar. 
Interscribo,  is. 

ESGBtUREBSE.  V.  r.  Tenir  correspondència 
per  escrit.  Eseribirse.  Per  litteras  vicissim  collor 
qui.  II  Allistarse  en  algun  cos  ò  congracio.  Em» 
eriHrse,  Adscribi ;  nomen  dare. 

ESCRITA,  f.  Peix.  RAJADA. 

ESCRÓFüL.  f.  med.  Galtera,  porcellanas.  Es- 
erófula,  lamparon,  Scrophula,  ffi. 

ESCROFULÀRIA.  f.  Planta  que  serveix  pera 
netejar  la  matèria  de  las  feridas,  pera  resóldrer 
los  tumors,  etc.  Eserofularia.  Scropbularia  nodo- 


ESCROFULÓS,  A.  adj.  Qui  pateix  de  escró- 
fuls.  Eserofuloso,  Scrophulosus. 

ESCROSTAR.  v.  a.  Tràurer  la  crosta.  DeseoS' 
trar.  Emargino,  as.  ||  Dit  del  pa.  Descostrar,  des- 
eortezar.  Corticem  adimere,  vellere. 

ESCROSTARSE.  V.  r.  Gàurer  ó  saltar  la  cros- 
ta de  alguna  cosa.  Deseaseararse.  Putamen  amitte- 
re. 

ESCROSTATy  DA»  p.  p.  DeseostradOy  deseas- 
earado.  Decorticatus. 

ESCROSTONAR.  v.  a.  Escantonar,  llevar  los 
cantons.  Deseanurar,  Extrema  amputaré ,  adime- 
re. 

ESCROTAL.  adj.  Pertanyent  al  escroto.  EsorO' 
tal.  Scrotalis. 

ESCROTO.  m.  anat.  Túnica  que  à  modo  de 


bossa  cubreix  y  conté  *ls  testícals.  Eserol».  Sero- 
tum,  i. 

E8GROTÓGELE.  f.  Bòrnia  que  baixa  hisUl 
fondo  del  escroto.  Escrotóeele.  Ad,  uaqoe  lerotia 
hèrnia. 

ESCRUIXIR.  V.  a.  Estremeeer.  Trematore, 
tremere,  contremiscere. 

ESCRUIXIRSE.  V.  r.  Cooméorerae,  trcmli^r. 
Estremeeerse.  Tremere,  contremiscere. 

ESCRÚPOL,  m.  üna  de  las  vint  y  quatre  pirts 
de  la  unsa  romana.  Eserúpulo.  Schipalos  i.  |  ai* 
tron.  Qualsevol  dels  minuts  en  qoe's  divideix  u 
grau  de  cfrcul.  Eserúpulo.  Scrupulum,  i,  monMa- 
ta,  orum.  ||  Remordiment  de  la  coDciéocia.  Esori- 
puh.  Religió,  nis.  Q  Reparo,  dificultat,  doble.  £i- 
erúpulo.  Dubitatio,  nis.  |  Exactitat,  deticadea  ea 
obrar.  Eserúpulo.  Religió,  nis.  |  aot.  Pedreta qoe's 
fica  dins  de  la  sabata.  Eserúpulo,  cAwa.  Scni|Nis,i. 

escriSpols  de  fra  gargall.  exp.  Escràpob  ilic- 
tats.  Eserúpulos  de  monja,  de  Mari^argajo,  Aleo- 
tala,  inepta  religió. 

l'  ESCRf^POL  de  FRI  GARGALL  QUE  BSCÜPU  ALS  li- 

BiTS  PER  NO  EscupiR  1  TERRA.  rofr.  quo  Déta  al  ex- 
cessivament escrupulós.  Repulgos  de  tmpmaii, 
Levissima  res. 

POSAR  EN  ESCRÚPOL,  fr.  MstCT  em  escn^k,  Scn- 
pnlum  ingerere. 

ESCRUPULEJAR.  V.  n.  Fér  escn&pol.  Acri- 
pulizar.  Scrupulis  angi. 

ESCRUPULISAR.  V.  a.  ESCRCPULBJAR. 

ESCRUPULÓS,  A.  adj.  Esempuloso.  Scmpalt* 
sus.  II  met.  -Exacte.  Eserupuloso.  Fidelis. 

ESCRUPULOSABfEBnr.  adv.  m.  Eserupdm- 
mente.  Scrupulosè,  religiosa. 

ESCRUPULOSITAT.  f.  Averigoaeió  eucta. 
Eseruptdosidad.  Scrupulositas,  atia. 

ESCRUTAR.  V.  a.  ant.  esquadrintar. 

ESCRUTINI,  m.  Averiguació  exacta  de  algooi 
cosa.  Eserutinio.  Scrutinium,  ii.  ||  Regooeíxemeat 
dels  vots  secrets  en  alguna  elecció.  Esentíms* 
Scrutinium,  ii. 

ESCUADURA.  f.  ESCÜAMENT. 

ESCUARIENT.  m.  Rahoteo,  derrahadwra.  Gaadc 
mutilatio,  truncatio. 

ESCUAR.  V.  a.  Llevar  la  cua.  Deseolar.  Cxh 
dam  mutilaré.  ||  Dit  dels  anyells,  peraqne  ettsoM 
y  s*  engreixen.  Desrabotar,  rahotear.  Caudasa^Bií 
amputaré.  ||  Llevar  la  cua  à  las  fmylas.  DespaO' 
nar.  Pediolnm  detrahere. 

ESCUAT,  DA.  p.  p.  Descolado.  CaudA  mntiiitf. 
I  adj.  Animal  que  no  tè  cua.  Bahon,  Gauda  pr•ci- 
sus,  mutilus,  corulus. 

ESCUBERTA.  f.  CUBERTA. 

ESCUBIERA.  f.  ant.  En  los  molins  las  escon- 
brarias  ó  resíduos  de  grans  que  s'  escombravio. 
Eseubiera,  escombros.  Rudus. 

DRET  DE  ESCUBIERA.  Lo  drot  de  escombrar  Itf 
molins  en  profit  del  escombrador.  Dtncko  ds  twt- 
òtera.  Jns  sic  dictum. 


EoLi 


GATÀLA. 


ESCUDAR.  V.  a.  BSCUDEiAB. 

ESCUDAT»  m.  Soldat  dels  que  porlavan  escot. 
Escudado,  hroquelado.  Clypens,  sentatus. 

ESGUDEJAR.  v.  a.  Servir  de  escut  ó  rodella. 
Escudar,  lego,  is.  ||  amparar. 

ESCUDELLA,  f.  Yas  petit  y  cÓDcavo.  Eseudilla; 
la  de  broch  pistero  ;  la  de  fusta  hortera,  euenea, 
Scutula,  scutella,  e.  U  Sopa,  arròs,  etc.  del  caldo 
de  la  olla,  també  s'  entén  per  tota  la  vianda  que's 
iràa  en  la  tanla.  Sopa^  potaje.  Offa,  «e.  |  Llit  de  la 
mola.  Alfarje,  frapetnm,  i. 

QUI  LA  ESCUDBLLA  DB  ALTBB  BSPERA,  PBBDA  hk 

HBNJA.  ref.  Denota  quant  mal  fa  qui  's  refia  ente- 
rament de  altre.  Quitn  de  mano  agena  espera,  mal 
yanla  y  peor  cena,  Parum  providum  e\  aliis  spe- 
rare,  quod  tibi  ípse  non  praestes. 

ESCUDELLADA.  f.  Lo  que  cap  en  una  escu- 
della. Eseudillada.  Quantum  scutella  capit. 

ESCUDELLAR,  v.  a.  Posar  lo  caldo  en  escude- 
llas.  SicudiUar,  In  scutulas  infundere.  ||  met.  Ma- 
nifassejar,  disposar  algú  las  cosas  à  sòn  àrbitre. 
Escudillar.  Pro  arbitrio  statuere. 

ESCUDELLAT,  DA.  p.  p.  Eseiidiüado.  In  scu- 
tulis  infttsus,  distributus. 

ESCUDELLER.  m.  Llocb  de  la  cuyna  abont  se 
posan  las  escudellas,  etc.  Vasar,  vcuera,  poycUa, 
anden,  Yasarium,  ii. 

ESCUDELLETA.  f.  d.  Escudillila.  Parva  seu- 
tula. 

ESCUDER,  m.  Patge,  criat  major.  Escudero, 
Famulus,  i. 

ESCUDET.  ro.  La  planxa  de  ferro  que  *s  posa 
davant  dels  panys  per  la  que  entra  la  clau.  Escudo» 
Serae  scutulum.  ||  d.  EseudiUo,  co,  to.  Clypeolum, 
i.  II  Planta  que  naix  en  las  ayguas  detingudas,  y  s' 
emplea  en  la  botànica.  Nenúfar,  escudete,  golfan. 
Alba  nympbaea. 

ESCUDET  DE  EMPELT.  ESPIGA,  PUA. 

ESGUDEYLA.  f.  ant.  ESCUftELLA.  1 . 

ESGUDRINYAR.  V.  a.  etc.  ESQUADEINTAB. 

ESCULAPI.  m.  Nom  que  *s  dóna  als  metjes  6 
als  que  tenen  coneixements  en  medicina  :  lo  qual 
prové  de  anomenarse  així  *1  déu  de  la  medicina, 
segons  la  mitologia  grega  y  romana.  Eseulapio, 
Esculapius,  ii. 

ESCULL,  m.  ant.  escoll,  biscb,  pebill. 

ESCULLIDtSSmiy  A.  adj.  sup.  EscogidisiíM. 
Selectissimus. 

E8CULLIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  escull.  Eseoge- 
dor.  Eligens,  seligens,  tis,  selector,  is. 

ESCULLIMENT.  m.  Tria.  Escogimienlo,  Elec- 
tio,  nis,  deleclus,  us. 

ESCULLIR.  V.  a.  Triar,  elegir  una  eoea  eatre 
altras.  Escoger,  Eligo,  deligo,  is. 

ESCULLIT,  DA.  p.  p.  Escogido.  Selectus,  elec- 
tus. 

ESCULLS,  m.  pi.  escoll. 

ESCULPIMENT.  m.  La  acció  de  esculpir. 
Trepado,  eniretalladura,  Scultura,  »,  incisió,  nis. 


ESG  %n 

ESCULPIR.  V.  a.  Grabar.  Esculpir,  entallar. 
Sculpo,  scalpo,  exculpo,  is. 

ESCULPIT,  DA.  p.  p.  Sseulpido,  Sculptus. 

ESCULTOR,  m.  Qui  fà  imatges  de  pedra,  fusta 
ó  metall.  Escultor,  Sculptor,  scalptor,  is,  signifex, 
icis. 

ESCULTURA,  f.  Art  de  esculpir.  Escultura. 
Sculptura,  s.  ||  Obra  esculpida.  Escultura.  Csla- 
tuni,  se. 

ESCUMA,  f.  La  matèria  lleugera  que  s*  alsa  de 
qualsevol  licor.  Espuma,  Spuma,  ae.  ||  bbumeba.  | 
La  de  plom.  blanquet.  ||  La  de  sabó.  sabonbba.  | 
met.  L*  bome  mès  despreciable  é  inútil.  Hez,  F«x, 
SBcis. 

Féa  ESCUMA,  fr.  Espumar,  Spumo,  as. 

ESCUMADORA.  f.  Cullera  pera  escumar.  Ss- 
pumadera.  Truà,  truella,  trulla,  patula,  rudicnla, 

ESCUMAR.  V.  a.  Tràurer  la  escuma.  Desfu- 
mar,  espumar,  Despumo,  as.  |j  v.  d.  Fér,  alsar  es- 
cuma la  olla,  vi,  elc.  Espumar.  Spumo,  as. 

ESCUMAT ,  DA.  p.  p.  Despumodo,  espumado. 
Spumatus. 

ESCUMILLA.  f.  Roba  de  seda  crespada,  y 
mòlt  prima.  Espumilla.  Crispum,  tenueque  bomby- 
cinum. 

ESCUMILLON.  m.  Tela  de  seda  mòlt  dobla 
com  tercianel-la.  Espumillon.  Tela  serica  stipata. 

ESCUMÓS,  A.  adj.  Lo  que  abunda  en  escuma. 
Espumoso,  Spumosus,  spumeus. 

ESCUNILLARSE.  V.  r.  Trasconejarse.  Retro- 
manere,  abscondere;  retro  se  sistere. 

ESCUPIDOR.  m.  Qui  escup  mòlt ,  ab  freqüèn- 
cia. Eseupidor.  Screator,  is.  ||  Lloch  abont  s'  es- 
cup. Escupidero.  Saliva  rius  locus. 

ESCUPIDORA.  f.  Vas  pera  escupir.  Escupide- 
ra,  Salivarium  vas. 

ESCUPIMENT.  m.  La  acció  de  escupir.  Sali- 
vaeion,  Exspuitio,  salivatio,  nis. 

ESCUPINA.  f.  Saliva.  Saliva,  Saliva,  e,  salí- 
vum,  i,  oris  excrementum. 

ESCUPnVADA.  f.  Saliva  que  's  llansa  per  la 
boca.  Escupidura,  escupetina,  escupitina,  esputo. 
Sputum,  i. 

ESCUPIR.  V.  a.  Gargallejar,  Uansar  la  saliva. 
Escupir,  Expno ,  is.  I  met.  Despreciar.  Escupir. 
Respuo,  is.  II  met.  Llansar  una  cosa  à  altra  que  té. 
arrimada  ó  unida  à  sf.  Escupir,  Emitto,  ejicio,  is. 

EscupiB  EN  LA  CABA.  DE  ALOU.  fr.  mot.  Despre- 
ciarlo,  fér  burla  de  ell.  Escupir  en  la  cara  d  imo. 
Irrídeo,  es. 

RscupiB  AL  BOTLLO.  fr.  Introduhirso  en  la  con- 
versació. Escupir  en  corro,  en  rueda,  Yerba  in  me- 
dium proferre. 

ESGUPIB  PER  DESPBECI  Ú  HOBBOB   DB   ALGUNA  GOSA. 

fr.  Escupir  por  desprecio  ú  horror  de  alga,  Aliquid 
despuere. 

EscupiB  POSTBBMA.  fr.  Escupir  matèria.  Pu8  e3(« 
crearé ;  purulenta  sputa  edere. 


676  ESC 

ESCüPiR  SÀNCH.  fr.  Bscupir  sangre.  Sangainem 
excreare.  ||  met.  Jactarse  de  noble.  Echar  bocana- 
das  de  sangre,  Genas  et  proavos  inepte  jactare. 

NO  BSCUPIE  ALGÚ  MÉNTRES  PARLÍ.  fr.  met.  NO  DO- 
NAR TANDA. 

TAL  N*  ESCUP  QUE  'n  MENJARIA.  NO'N  VULL  NO'N 
VULL,  DONÍUMEN  un  BON  TROS. 

E8CUPIT,  DA.  p.  p.  Escujndo,  Conspnlns. 

E8GUR,  A.  adj.  OBSCUR. 

ESCURA,  f.  La  acció  de  escarar.  Limpia,  mon- 
da,  Expurgatio,  mundatío,  nís. 

E8GUBABASSAS.  m.  y 

ESGURABESGAMBRES.  m.  ant.  Qni  trau  la 
inmundícia  de  las  bassas.  Reiretero^  y  privadero, 
focero.  Foricarías,  ii.    , 

ESGURAB088A8.  m.  ÍLapahoUai ,  granuja. 
Yafer. 

E8GIJRAGA880LA8.  m.  Expressió  ab  que  's 
nota  als  golosos.  Lameplalog.  Liguritor,  is. 

ESCURADEFm.  m.  Instrument  pera  escurar 
las  dents.  Mondadientey  mondadientes,  escarbadien- 
teSy  limfnadtentes,  Dentíscalpium,  ii. 

E8GURAIRSE.  V.  r.  ant.  enfosquirse. 

E8GURADOR,  A.  m.  y  f.  netejador. 

ESGURAMEPfT.m.  ant.  ESCURA.  Q  m.  adv.  con- 
fusament. 

ESGURAORELLAS.  m.  Instrument  à  modo  de 
cullereta  pera  tràurer  la  cera  de  las  orellas.  Mon- 
daarejas,  escarhtíorejai,  Auriscalpium,  ii. 

E8GURAPOU8.  m.  Pocero,  privadero,  Putea- 
rius. 

ESGfJRAR.  V.  n.  Netejar  ,  purificar ,  llevar  lo 
supérfluo.  Mondar ,  limpiar.  Mundo,  expurgo,  as. 
II  Dit  dels  plats,  etc.  reculiir,  aprofitar  lo  que  que- 
da sens  deixarhí  res.  Arrebanar,  iErusco,  as,  cor- 
rado,  is.  ||  fregar  ,  netejar.  I  met.  Portarsenhi  à 
algú  'Is  diners  ó  lo  que  té.  Mondar.  Nummos  de- 
trahere.  ||  Tràurer  ab  sabó  y  argila  V  engrut  y  oli 
que  hi  ha  en  lo  panyoantesdeabatanarlo.  Escurar. 
Pannos  expurgare. 

ESGURARSE.  V.  r.  Limpiarse.  Sibi  purgaré, 
detergere. 

ESGURATy  DA.  p.  p.  Mandado,  limpiado.  Mun- 
datus,  purgatus,  abstersus. 

QUEDAR  ESCURAT,  fr.  mot.  Quedar  sens  diners. 
Qwdar  limpio,  Pecunía  vacuum  omninó  remanere, 
evadere. 

ESGURAXEMENEYAS.  m.  Qui  trau  la  sutja 
de  las  xemeneyas.  Deshollinador.  Fulgínem  abs- 
tergens. 

ESGUREDAT.  f.  y 

ESGURIMENT.  m.  ant.  OBSCURITAT. 

E8GURIR.  y.  a.  OBSCURIR. 

E8GURITAT.  f.  OBSCURITAT. 

ESGÜRSAMENT.  m.  astron.  paralaxe. 

ESGURSAR.  V.  a.  Fér  més  curta  ó  breu  alguna 
cosa.  Acortar.  Decurlo ,  brevio,  as.  ||  Dit  del  men- 
jar, racció,  etc.  donar  ne  pocb.  Accriar  la  comiL•. 
Cibum  deducere. 


DïCaONARl  ESC » 

ESGURSARSE.  V.  r.  Redahirse  à  menor  liif- 
gària.  Eneogerse.  Contrabi.  |  Dilde  la  vista,  asarla 
perdent.  Oscureeerse  la  vista.  Caligo,  as. 

E8GUR8AT,  DA.  p.  p.  Aearudo.  Caotmetu, 
decurtatus. 

E8GUR8Ó.  m.  BSCORSÓ. 

ESGURSONERA.  f.  Herba.  ESGOUQimA. 

E8G1TR80NET.  m.  d.  Peqwriia  «ioora.  lÜiQr 
vipera;  viper»  catulus. 

E8GU8A.  f.  Disculpa ,  rahó  6  motíii  «b  qieif 
escusa  algú  ó  alguna  cosa.  Bseusa^  esemaeim.  ^ 
verticulum,  i,  excusatio,  nis.  |  Pretext,  efagiak 
que  s'  escapa  algú  de  algun  apnro.  MseapalmL 
Evasió,  nis.  ||  met.  Pretext,  motiu  qiie*8  prea  pm 
fér  ú  omitir.  Aehaque,  escusa.  Causa ,  »,  pntín- 
tus,  us. 

ESCUSA  DE  mal  PAGADOR.  Bscusa  frWola.  Bieus 
de  mal  pagador.  Fútil  is  excusatio. 

AB  ESCUSAS  de'n  PAU  EN  PBBB  S'  ESCALFA,  ref.  El- 

plica  que  alguns  ab  lo  pretext  de  demanar  pern 
altres  solicitan  pera  sí.  Pide  el  golow  para  fi 
deseoso.  Dum  aliis  peto  mea  commoda  curo. 

BONA  ESCUSA  TÉ*  L   MALALT  QUB*S  PUU   AL  UXtl 

DIU  QUE  SUA.  ref.  Contra  'Is  que  pera  disculpar  Mi 
feltas  las  atribuheixen  falsament  à  altras  camé 
personas.  La  culpa  del  asno  eekarla  A  Iü  eíMa. 
Canis  saeviens  in  lapidera. 

E8GU8ABLE.  adj.  Lo  que  admet  escusa.  iMh 
sable.  Excusabilis. 

ESGUSAGIÓ*.  f.  ESCUSA. 

E8GU8ADOR.  m.  Escusador.  Excusator,  is. 

ESGUSAR.  V.  a.  Disculpar ,  alegar  causa  pen 
disculpar  al  altre.  Eseusar.  Excuso ,  as.  |  Evitaff 
impedir  cosas  perjudicials.  Eseusar.  Yito,  a«. 

ESGUSARSE.  V.  r.  Discnlparse.  Justífemt, 
escusarse.  Satisfacio,  Í8;sepurgare. 

E8GUSAT,  DA.  p.  p.  Eseusat.  Excosatns.  |  U 
que  no  es  precís.  Eseusado.  Supervacanens. 

ESGüT.  m.  Pavès,  arma  defensiva.  Erofuel,  es- 
cudo. Clypeus ,  clypeum ,  scutum ,  i.  |  Moaeda  di 
diferents  valors.  Escudo.  Nummns  aoreos,  vel  v- 
genteus;  scutum,  i,  numisma,  tis.  I  met.  Ampar», 
protecció,  defensa.  Escudo.  Scutum ,  i.  |  Clau  nd6 
en  la  part  inferior  del  fre.  Cubüete,  escudo^  tmUm. 
Fraeni  fibula  capítata.  ||  En  lo  blasó  '1  camp  en 
que's  figuran  las  pessas  de  las  armas.  Ewià». 
Stemma,  tis,  gentilitia  tessera.  |  bscüdet.  1* 

ESCUT  DE  OR  DE  BBUJAs.  m.  Mooeda  qoe  valít 
8  sous  6  diners  de  Barcelona.  Escudo.  Noniaos 
au reus. 

E8GUTAT,  DA.  adj.  ant.  Armat  ab  escut.  &• 
eudado.  Clypeo  munitus. 

ESGÜTIADOR.  m.  Lo  qui  eseutia.  DestaHHi- 
dor.  Lanam  lappís  expurgans. 

ESGÜTIADORA.  f.  Dona  que  trau  los  nusos, 
palletas ,  etc.  dels  panyos.  Despinzadera.  Fceniiai 
pannis  floculos  detrahens.  ||  pi.  Instrument  pert 
escutiar.  Pinzas,  despinzadera.  Volsella  ,  s,  foiti- 
pulae,  arum. 


ESF 


CATALÀ. 


ESGUTIAR.  Llevar  la  borra  ó  pels  al  panyo  ab 
las  escutíadoras.  Despinzar )  iesatdiUar,  Floculos 
volsellis  detrahere,  avellere,  subripere. 

ESCUTXINARSE.  V.  r.  ter.  Partirse,  revenlar- 
se,  trencarse,  en  sentit  figurat,  com:  bscutxinaisb 
de  ríurer.  Deslernillarse.  Cartilagines  dismnipí. 

ESDELENEGAR.  V.  a.  ant.  LLISCAR. 

E9DENTEGAR.  V.  a.  Llevar  las  dents.  Df^dm- 
lar.  Edento,  as. 

E8DEPITE6AT,  DA.  adj.  Sense  dents.  Desden- 
tado,  Edentulus. 

E8DEVANGI8E.  V.  n.  ant.  «sdbvbnir. 

ESDEVENIDER,  A.  adj.  ESDEVENIDOR. 

ESDEVEmDOR,  A.  adj.  Lo  que  ha  de  esde- 
venir. VeniderOf  futuro.  Futunis.  ||  pi.  Los  qaehan 
de  víurer  desprès.  Yenideros,  descendienus,  Posteri, 
orum. 

EN  LO  ESDEVENIDOR.  D),  adv.  En  \o  sucesivo.  In 
poslernm. 

ESDEVENIMEPfT.  m.  Succés.  AcmíecimienlOf 
aeaecimiento,  Eventos ,  us.  ||  pi.  ant.  rendas  ,  pro- 
ductes. 

BBDEVENIR.  V.  n.  Saccebir.  Suceder ,  aconU- 
cer,  éeaeeer.  Accido,  is. 

E8DEVENIR8E.  V.  r.  escàurerse. 

ESDEVINGUT,  DA.  p.  p.  Acaecido,  aeonUeido. 
Factus,  eventus. 

ESDRÚIXUL.m.gram.  y  poét.  Paraula  que  pas- 
sa de  dos  síl-labas  y  carrega  la  pronunciació  en  la 
antepenúltima,  com  súplica.  Esdrújulo.  Dactylus, 
i.  n  adj.  Lo  que  pertany  al  esdrúixul.  Esdrújulo, 
Dactylus. 

ESFELT.  m.  ant.  Betum  natural ,  negre ,  llus- 
tres y  brévol ,  que  s'  encén  y  derreteix  al  foch; 
sura  en  las  ayguas  del  estany  Asfàltjch  en  Judea. 
S'  emplea  com  medicament,  y  en  la  composició  de 
diferents  barnissos.  Asfalto,  esfalío ,  aspalio , 
camemomiaf  betun  judaieo,  Asphaltium,  spal- 
tum,  i. 

ESFERA,  f.  geom.  Globo  sólit,  en  lo  qual  totas 
las  rectas  tiradas  des<le'l  centro  à  la  superfície  són 
iguals.  Esfera,  Sphaera,  x.  \\  poét.  Lo  cel.  Esfera, 
Sphaera,  8B,  coelum ,  i.  ||  met.  La  classe  ó  condició 
de  algunas  personas.  Esfera,  Ordo  ,  conditio ,  nis, 
status,  us. 

ESPERA  ARMILLAR.  Màquína  que  representa  *ls 
círculs  principals  del  cel,  ab  un  globo  en  sòn  cen- 
tro que  representa  la  lerra.  Esfera  armilar.  Armi- 
llaris  sphaera. 

ESPERA  CELESTE.  *Ls  cols.  Esftra  celeste,  Cosles- 
tis  sphaera. 

ESFERA  OBLIQUA.  La  cn  quc  V  horisont  talla  oblí- 
quament  la  equinoccial.  Esfera  obliqua,  Sphaera 
obliqua. 

ESPERA  PARALELA.  La  co  quc  couvé  1'  horisont 
ab  la  e/[uinoccial.  Esfera  paralela,  Sphaera  para- 
lela. 

ESFERA  RECTA.  La  00  que  r  equador  es  perpen- 
dicular al  horisont.  Esfera  recta,  Sphera  recta. 


ESF  677 

X  globo  compost  de  terra  y 
terróqttea.    Tcrreslris 


ESPERA    TERRESTRE. 

aygua.   Esfera   terrestre , 
sphfera. 

ESFEREIR.  V.  a.  Espantar,  atemorisar.  Asom- 
brar,  atemorizar,  atronar.  Expavesco,  is.  P  turbar. 

ESFEREIT,  DA.  adj.  Atarantat.  Atronado,  ami- 
lanado.  Stupefactus. 

ESFÉRIGH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  esfera. 
Esférico ,  esferal.  Sphaericus.  ||  De  figura  rodona. 
Esférico,  Sphaericus,  sphaeroides. 

ESFERICITAT.  f.  Òrbita  ,  circunferéncia.  Be- 
dondezy  esfericidad,  Rolunditas,  alis. 

ESFEROIDAL.  adj.  Lo  que  pertany  al  esferoy- 
de  ó  'n  té  la  figura.  Esferoidal,  Sphaericus. 

ESFEROYDE.  f.  Sólit  de  una  superfície  que*s 
forma  de  la  revolució  de  una  elipse  al  entorn  de 
sòn  eix.  Esferóide.  Sphaeroides ,  is. 

ESFILAGARSAR,  v.  a.  Desfilar,  ó  tràurer  las 
filagarsas  de  la  roba.  Deshilachar,  desfilachar,  des^ 
hilar,  Telam  in  filum  resolvere ,  detexere ;  fíJatim 
carpere. 

ESFILAGARSAT,  DA.  p.  p.  Deshilachado,  Fi 
latim  carpatus. 

E8FINGE.  f.  Animal  fabulós,  invenció  dels 
poetas ;  la  descripció  més  comuna  es :  lo  cap  y 
mans  de  donzella  ,  cos  de  gos ,  urpas  de  lleó,  veu 
humana  y  cua  de  dragó.  Esfinge,  Sphiox,  gis. 

esfínter,  m.  anat.  Anell  muscular  ab  que  s' 
obre  ó  tanca  V  orifici  de  alguna  part  del  cos.  Es- 
fínter. Spbincler,  eris. 

ESFÒNDRER.  V.  a.  ant.  ESFONSAR.  II  S'  usa 
també  com  recíproch. 

ESFÒNDRER  EN  TERRA.  aut.  uàut.  EMRARRANCAR. 
ESFONSAR.  V.  a.  ENFONSAR. 

ESFORS.  m.  Coratje,  valor.  Animo  y  esfuerzo, 
eonato.  Animositas,  atis. 

FÉR  l'  iJltim  ESFORS.  fr.  Fér  tot  lo  posible.  Uacer 
el  última  esfuerzo,  Tolis  viribus  conari,  inniti. 

Hk  un  ESFORS.  fr.  ESPORSARSE. 

ESFORS  AD  AMENT.  adv.  m.  Esforzadamente, 
Strenuè,  virililer. 

ESFORSADtSSIM,  A.  adj.  sup.  Esforzadisi- 
mo,  Fortissimus. 

ESFORSAR.  V.  a.  Donar  esfors,  animar.  Esfor^ 
zar.  Animo,  incito,  as.  ||  Donar  major  forsa  y  vigor 
à  alguna  cosa  ab  rahons  y  exemples.  Esforzar, 
Confirmo,  roboro,  as. 

ESFOR8ARSE.  V.  r.  Anímarse,  empenyarse, 
aplicar  totas  sas  forsas.  Esforzarse,  empenarse.  La- 
boro, luclo,  as. 

ESFORSAT,  DA.  p.  p.  Esforzado,  Firmatus.  | 
adj.  Fort,  valent,  animós.  Esforzado,  Animosus, 
pra'stanti  animo. 

ESFÓRVOL.  adj.  ant.  flach. 

ESFULLADOR,  A.  ra.  y  f.  Qui  esfulla.  Desho- 
jador.  Frondator,  is.  ||  despampolador. 

ESFULLAMENT.  m.  Laacció  de  esfullar.  Des- 
hojadura.  Fronda tio,  nis. 

ESFULLAR.  v.  a.  Llevar  las  fullas  als  arbres, 


618 


eSG 


DICaONARl 


ESG 


elc.  Deskojar.  Frondo ,  as ;  foüa  decerpere.  H  dks- 

PAMPOLAE. 

ESFULLARSE.  V.  r.  Pérdrer  las  fullas  los  ar- 
bres. Deshojarse  ,  perder  las  hojas.  Frondor,  aris; 
frondibiis  exui. 

ESFULLAT,  DA.  p.  p.  Deshojado.  Arbor  foliis 
nudala. 

ESFUMAR.  V.  a.  pint.  Fregar  al  través  las  plo- 
mejadas  deun  dibuix  de  llapis,  formant  una  massa 
de  sombra  junla.  Esfumar.  Picluram  obumbrare. 

ESGABANAR.  V.  a.  ler.  Donar  que  sentir.  As- 
par,  dar  en  que  entender,  Stomachor,  aris. 

ESGABELLAR.  V.  a.  DESGAVELLAR. 
E8GABELLAT,  DA.  p.  p.  DESGAVELLAT. 
ESGABELLAT  Ó   CAP  ESCABELLAT,  exp.    Diet.  Se  díU 

de  la  persona  que  té  mòltas  espècies  séns  orde  oi 
roétodo,  óqne  no  té  orde  ni  concert  en  sas  cosasy 
discursos.  Madeja  íincuenda.  Homo  non  sibi  cons- 
tans. 

E8GARDAR.  V.  a.  ant.  guardah,  reso  uardar. 

ESGARDISSAR.  v.  a.  Desenredar,  desemboli- 
car.  Escarmenar.  Extrico,  discrimino,  as.  ||  Escla- 
rir, desenredar  lo  cabell.  Escarmenar,  desenmara- 
nar  el  pelo,  Crines  extricare. 

ESGARDI8SAR8E.  V.  r.  Barallarse  estirantse 
*ls  cabells.  Esearapelarse,  andar  d  la  grena,  Jnr- 
gor,  rixor,  aris. 

ESGARDISSATi  DA.  p.  p.  Desenmaranado,  es- 
earmenado,  Extricatus. 

ESGARGAMELLAR8E.  v.  a.  Cridar  ab  gran 
forsa.  Desganitarse,  desgaiiigarse,  desgargantarse, 
despepUarse.  Yocifero,  as. 

E8GARGAMELLAT,  DA.  p.  p.  Desgarganta- 
do,  desganiíaL•,  desganifado,  Raucus. 

ESOARRADAMENT.  adv.    m.    DBnECTUOSA- 

MBNT,  DESACERTADAME.NT. 

E8GARRADOR.  A.  m.y  f.  Qui  no  acerta  algu- 
na cosa.  Charanguero,  chapueero.  Impcritus artífex. 

ESGARRADURA.  f.  y 

ESGARRAMENT.m.  Falta  de  acert.  Desaeier- 
to.  Opera  navanda  slupida  inertia.  ||  méd.  mutila- 
ció, CONTRACCIÓ. 

E8GARRANXADA.  f.  Ferida  à  manera  de  ra- 
lla que  no  mès  penetra  la  pell.  Àrano,  rasguno.  La- 
ceratio,  nis. 

ESGARRANXAR.  V.  a.  Ferir  lleugerament  la 
pell  ab  las  unglas  ó  altre  instrument.  Basgunar, 
Scabo,  scalpo,  is. 

E8GARRANXAT,  DA.  p.  p.  Rasgunado,  Scalp- 
tus. 

ESOARRANY.  m.  esgarranxada. 

ESGARRAPADA,  f.  La  acció  de  esgarrapar. 
AranOy  arahamientOj  y  garfada,  gatada  ter.  Cutis 
vellicatio. 

AB  DOS  RSGARR^PADAS.  m.  adv.  En  un  instant.  En 
dog  paleladas  ó  palelas.  Temperis  punctu,  mo- 
inentü. 

ESGARRAPADASSA.  f.  aum.  Arahazo,  In- 
tens cutis  vellieatio. 


E8GARRAPADOR,  A.  m.  f.  Qui   esgarrapa. 
Arahador,  Lacerator,  is. 
E8GARRAPADURA.  f .  y 
BSGARRAPAMENT.  m.  ESGARRAPADA. 
ESGARRAPAR.  V.  a.  Rascar  lleugerament  li 
pell  ab  las  unglas.  Aranar,  y  echar  la  garfa  ter. 
Alicujus  cutem  unguibus  exarare.  H  Fér  rallas  sa- 
perGcials  eo  lascosas  llisas.  Aranar.  Rasaràs  ínfi- 
gere.  II  ARRAPAR.  ||  raspar.  II  met.    Traorer  algú 
profit,  lograr  alguna  cosa  de  lo  que  's  volia.  Sacar 
raja,  Petiti  partem  saltem  extorquere.  ||  met.  fam. 
Robar  ab  astúcia.  Garramar,  garbear,  y  gatear.  ter. 
Astutè  capere.  ||  Tocar  malament  la  guitarra  6  altre 
instrument.  Zangarrear,  cencerrear.  Absonèsenare. 

ESGARRAPARSE.  v.  r.  Araüarse.  Unguibas 
se  praescindere.  ||  Manifestar  algii  sa  ira  y  enfado. 
Pelarse  lasbarhas,  Sibimet  irasci. 

ESGARRAPAT,  DA.  p.  p.  Aranado.  Ungui- 
bus saucius. 

E8GARRAPÓ8,  A.  adj.  RASPós.  ||  met.  Aspre, 
malagradós,  intractable.  Arisco,  seco,  Austerus,  as- 
per,  diílicilis. 

ESGARRAR,  v.  a.  No  acertar  alguna  obra. 
Desacertar.  Erro,  as.  ||  Descompóndrer,  separar  al- 
gun membre  vivent.  Mutilar.  Mutilo,  admutilo,  as. 

ESGARRAT,  DA.  p.  p.  Desacertado.  Erratus. 
Q  adj.  Privat  del  us  de  un  membre.   Mutilada,  es- 
tropeado,  dèbil.  Mutilus. 

ESGARRIAMEBIT.  m.  ant.  La  acció  de  e^r- 
riarse.  DescarriOf  descarriamienlo,  Abcrratio,  nis. 

ESGARRIAR,  v.  a.  Apartar  del  camí.  Descar- 
riar,  A  via  deducere.  ||  pérdrer. 

ESGARRIAR8E.  v.  r.  Pérdrei*se,  apartarse  de 
la  companyia.  Descarriarse,  desmandarse.  Devio, 
as.  I  Apartarse  del  remat  alguns  caps  de  bestiar. 
Descarriarse,  desmanarse,  A  gregeaberrare.  ||  met. 
Apartarse  de  lo  just  y  rabonable.  Descarriar$e.  De- 
vio, as.  y  No  continuar  algú  en  sòn  ofici.  No  ugw 
el  oficio,  Ab  officio  defleclere. 

ESGARRIAT,  DA.  p.  p.  Descarriado.  Devius. 
II  adj.  Lo  que  no  segueix  V  orde  degut.  Vago  in- 
constanie,  Yagus. 

ESGARRIF.  m.  ant.  y 

ESGARRIFALL.  m.  Demostració  excesiva  de 
espant  ó  sentiment.  Aspavienlo,  pasmarola,  pas- 
marotada,  Pavoris  aflTeclatio.  ||  esgarrifansa. 

ESGARRIFAMENT.  m.  esgarrifansa. 

esgarrifament  de  cabells.  Erissament.  Despelu- 
znamiento,  despeluzo,  espeluzo,  Capiilorumereclio. 

esgarrifament  de  dents.  Dentera,  reehino  de 
dientes.  Dentíum  stnpor. ' 

ESGARRIFANSA.  f.  Horror.  Dentera,  grima, 
estremecimiento,  desazon.  Horror,  stupor,  is. 

es(URrifansa  de  fret.  Lo  tremolor  que  causa. 
Tirilnna.  Corporis  à  frigore  tremor.  ||  Indisposició 
del  cos  en  que  al  mateix  temps  se  sent  fret  y  calor 
estrany.  Calofrio,  escalofrio.  Febris  affectns. 

ESGARRIFAR.    V.    a.    ESPANTAR,   HORRORISAR, 
ESBOnOUAR.  §  SUPICAI.  ,% 


ES6 


CÀTALi. 


ESLL 


67» 


f£r  BS6ARB1FÍR.  fr.  EspanUr,  causar  lemor.  Dar, 
meter,  poner  grima,  Terreo,  es,  horrorem  inculere. 

ESGARRIFARSE.  v.  r.  esborronaese. 

ESGARRIES,  lu.  pi.  Admiració  abgeslosy  pos- 
tu  ras  descompassadas.  Àspavientos ,  espavieuios. 
Stupor,  pavor,  is. 

ESGATIMAR.  T.  a.  Esgotimar. 

ESGATIFAR8E  Ó  ESGATINYARSE.  V.  r. 
Renyir,  disputar.  PeloUaru,  f ft2^ar2:arse.  Conlendo, 
is.  II  Renyir  à  esgarrapadas.  Aranane,  Se  vicissim 
unguibus  petere. 

ESGLAHÓ.  m.  Lo  pas  de  pedra  ó  al  Ira  cosa 
pera  pujar  ó  baixar  à  alguna  part.  Eicalon,  pelda- 
nOj  grada,  paso.  Gradns,  us.  ||  met.  Lo  grau  à  que*8 
puja  en  dignitat,  ó  '1  pas  ó  medi  ab  que  adelanta 
algú  sas  pretensions.  Esealon,  Gradus,  us. 

ESGLAHONAR.  V.  a.  escalonar. 

E8GLAHONAT.  p.  p.  de  ESGLAHONAR. 

ESGLAY.  m.  Espant,  susto  repentí.  Sobresalto, 
suslo,  pasmo,  Repentina  formido. 

ESGLAY AR.  V.  a.  Assustar.  També  s'  usa  com 
reclproch.  Sobresaltar,  Subitò  aliquem  terrere; 
terrore  perceliere.  I  pasm ar. 

fiSGLAYAT,  DA.  p.  p.  Sobresaltado,  atustado. 
Perterrilus,  perlerrefaclus.  ||  pasmat. 

ESGLEA.  f.  ant.  y 

ESGLÉSIA  Ó  ESGLEYA.  f.  IGLÉSIA. 

ESGOARDAR.  V.  a.  ESGUARDAR. 

ESGOTAR.  V.  a.  ant.  agotar. 

ESGOTIMADORy  A.  m.  y  f.  Lo  qui  esgotima, 
re.ssegueix  ó  repassa.  Rebuscador.  Qui  veodimice 
reliquias  legit. 

ESGOTIMAR.  V.  a.  Arreplegar  los  golims 
que  's  deixan  al  veremar.  Rebuscar.  Racemor,  aris. 
I  Desfer  un  rahim  en  gotims.  Desgajar,  hacercar- 
pa$.  Botros  segregaré,  dividere  in. 

ESGRAHÓ.  m.  ESGLAHÓ. 

ESGRAMA.  f.  Instrument  de  fusta  ahontse 
posa  '1  cànem  pera  espadarlo.  Gramilla,  Ad  linum 
detergendum  tabula. 

ESGRAMADOR.  f.  BRBGADORAS. 

ESGRAM AR.  v.  a.  ter.  bregar  lo  cínem. 

ESGRANAR.  V.  a.  Tràurer  lo  gra  de  alguna  co- 
sa, com  lo  del  rahim,  etc.  També  s'  usa  com  recí- 
proch.  Desgranar.  Deacino,  as.  ||  Tràurer  los  grans 
de  las  lavellas.  Desvainar.  Foliculis  vel  glumis  nu- 
dare. 

ESGRAl^AT,  DA.  p.  p.  Desgranodo,  desvainar 
do.  Deacinatus;  foliculis  exutus. 

ESGRATINYADOR,  A.  Qui  esgratinya.  Escar- 
bador.  Scalptor. 

ESGRATINYAMENT.  m.  Acció  y  efecte  de 
esgratinyar.  Escarbadura,  escarbo.  Scalptura. 

ESGMATINYAR.    V.  a.  ant.  gratar,  bsgar- 

BOTAR. 

ESGRATINYARSE.  V.  r.  ESGATIFAR8B. 

ESGRIMA,  f.  Art  de  jugar  y  manejar  la  espasa. 
Esgrima.  Gladiatorius  ludus. 
ESGRIMADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  sap  de  esgri- 


ma.   Esgrmidor,  Lanisla  ,  s ;  gladiator ,  is. 

ESGRIMAR.  V.  n.  Jugar  la  espasa  ab  art.  Es- 
grimir.  Digladior,  aris;  obtusis  ensibus  velitari. 

ESGRIMIOOR,  A.  m.  y  f.  esgrimaoor. 

ESGRIMIR.  V.  n.  esgrimar. 

LO  QUI  NO  sap  esgrimir,  AB   NINGÚ  VULLA  RBNYIB. 

ref.  Contra  *ls  que  s'  empenyan  en  lo  que  no  saben 
fér.  Anton  Perulero,  cada  uno  atienda  d  su  juego, 
Ludere  qui  nescit  campestribus  abstinet  armis. 

ESGRIP.  m.  xiscLET. 

ESGRIPAR.  V.  a.  XISCLAR. 

ESGRUMAR.  V.  a.  pint.  Fér  la  primera  tritu- 
ració dels  colors.  Desgranzar.  Contero,  is. 

ESGRUNAR.  V.  a.  ENGRUNAR. 

ESGUARDAMENT.  m.  ant.  mirament,  res- 
pecte, ATENCIÓ.  II  DESLLIURAMENT. 

estar  al  esguardament.  deslliurarsb ,  8ub8- 
tríurersb. 

ESGUARDAR.  V.  a.  y  també  s'usa  com  rect- 
proch.  Referirse.  Aludir,  referirse,  hacer  relacion. 
Alludo,  is;  sensum  alio  refferre.  ||  pertJLnter.  || 

ATÉNDRER,  MIRAR.  ||  V.  r,  GUARDARSE,  DESLLIURARSB, 
SUBSTRÍURERSE. 

ESGUARDAR  i  LA  UNGLA.  f.  ENTÉNDEBR  AL  PEU  DB 
LA  LLETRA. 

ESGUART.  m.  atbntió,  mirament,  motiu,  res- 
pecte. II  ant.  retirada,  semblansa.  ||  figura  aspec- 
te. II  pi.  SEPARAMENT,  DESPEDIDA. 

DONAR  ESGUART.  fr.  aut.  SEMBLAR,  RETIRAR.  7. 

EN  ESGUART.  m.  adv.  ant.  En  comparacion. 
PraBut. 

HAVER  ESGUART.  fr.  HAVER  ESMENT. 

ESGUELL.  m.  ant.  esquins. 
ESGUELLAR.  V.  a.  ant.  ESQUINSAR. 
ESGÜELE.  m.  pi.  fam.  Diners.  Güeltre,  mu- 
nises.  Nummi,  orum. 

ESGUERRAR.  V.  a.  ESGARRAR. 

ESGUERRO,  m.  Erro.  l'erro,  error.  Error,  is. 

ESLABÓ.  m.  ant.  foguer. 

ESLAY.  m.  ant.  esglai. 

ESLENEGAMENT.  m.  ant.  lliscada,  rellis- 
cada. 

ESLLABISSADÍS,  A.  adj.  Que  té  facilitat  de 
esllabissarse.  Desmoronadizo.  Labilis. 

ESLLABISSARSE.  V.  r.  Arruinarse,  assolarse. 
Desmoronarse.  Delabi. 

ESLLABISSAT,  DA.  p.  p.  Desmoronado.  De- 
lapsus. 

ESLLANEGARSE.  V.  r.  Esténdrerse,  estirarse 
*1  panyo  ó  tela.  Dar  de  si.  Laxo,  as,  disícndo,  is. 

ESLLANGUIMENT,  m.  Languidez,  lànguides 
za,  exanimacion,  Languor,  examinatio,  defectio. 

ESLLANGUIRSE.  V.  r.  Aprimarse,  enmagris- 
se.  Traspillarse.  Attenuari,  languescere. 

ESLLANGUIT,  DA.  p.  p.  Flacb.  TraspilladOy 
delanguido.  Flaccidus. 

ESLLEMENAR.  V.  a.  Tràurer  las  llémenas. 
Deslendrar.  Lendiculis  purgaré.  ||  ter.  esporgar. 

ESLLENGARSE.  V.  f.  esllanegàbab.  |  Càurer 


«80 


ESM 


DICCIONARI 


ESM 


poch  à  poch  la  terra,  paret,  etc.  Desmoronarse,  Ali- 
quid  dilabi. 
ESLLENGUrr,  DA.  adj.  esllanguit. 

E8LLOMAR8E.  V.  r.  ALLOMAHSB. 

ESLORA,  f.  nàut.  La  llargària  de  la  primera  y 
principal  cuberta  de  1&  nau  per  la  part  interior 
desde'l  quadrasle  à  la  roda.  Eslora,  esloria.  Supe- 
rioris  labulati  navígii  longitudo. 

ESMA.  f.  BSMB. 

E8MAGENGAR.  V.  a.  MAGBNCab. 

ESMAGINAYRE.  m.  ant.  escultor. 

ESMALT,  m.  Pasla  de  vidre  de  diferents  co- 
lors. Esmalie.  Encauslnm,  i.  ||  Lo  Iraball  de  esmalt 
sobre  d(*  algun  metall.  Esmalte,  esmaltadura.  Em- 
blema,  alis.  |  met.  Llustre,  esplendor,  adorno.  Es- 
malte. Oroatus,  us.  |  met.  Diversitat  de  colors, 
virtuts,  etc.  Esmalle.  Goiomm,  virtalum  snavilas. 

ESMALTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  esmalta.  Es- 
mallador,  Encaustes,  sb. 

ESMALTADURA.  f.  ESMALT. 

ESMALTAR,  v.  a.  Aplicar  V  esmalt  sobre  Us 
metalls.  Esmaltar.  Encaustum  obducere.  ||  Adornar 
de  diferents  colors.  Esmaltar,  Yariis  coloribus  or- 
naré. I  met.  Adornar,  hermosejar,  il-lustrar.  Es- 
maltar, Oreo,  iliuslro,  as. 

ESMALTAT,  DA.  p.  p.  Esma'tado,  Encaustus, 
encausto  pictus,  vermiculatus. 

ESMAR.  V.  a.  ant.  pensar,  imaginar,  esmentar. 

E8MARALDA.  f.  ant.  esmeralda. 

ESMALTÍ,  ra.  Blau  de  esmalt  pera  pintar  al 
fresch  y  al  tremp.  Esmaltin.  Gsruleus  color. 

ESMAY.  m.  DESMAT. 

ESMAYAR.  V.  a.  ant.  desmatar. 

ESMAYAT.  p.  p.  ant.  dbsmayat. 

ESME.  m.  Hàbit,  facilitat  en  acerlar.  7ino,  tien- 
to,  Inslinclus,  i.  ||  Rutina.  Rutina,  Habitus,  us. 

ANARHi  ó  FéR  DE  ESME.  fr.  Irse  poT  experiencia.  Ex 
inslinclu  agere. 

PÉRDRER  l'  esme.  fr.  Perder  el  tino,  Ab  scopo 
aberrare. 

ESMEDRIL.  m.  ESMERIL. 

ESMEGINAR.  V.  a.  ant.  esculpir. 

ESMELEGARSE.  V.  r.  Afanyarse  mòlt  ab  de- 
siij  de  portar  à  bon  acabament  alguna  cosa.  Des- 
alarse.  Anxiare. 

ESMENA,  f.  Correcció.  Enmienda,  Emendatio, 
nís.  II  for.  Satisfacció,  paga  y  pena  del  dany  fét. 
Enmiendd.  Compensalio,  nís. 

ESMENABLE.  ^ú}.Encomendable,Emenúàb\\Í8, 

ESMENADOR,  A.  m.  y  f.  Enmendador.  En- 
mendator,  corrector,  casligator,  is. 

ESMENAR.  V.  a.  Corretjir.  Enmendar,  Sano, 
emendo,  as.  |  Recompensar  los  danys.  Enmendar ^ 
resarcir,  reparar,  indenmizar,  Damna  rependere. 
II  ant.  Mentar,  traer  d  la  memòria.  Heminisse. 

ESMENARSE.  V.  r.  Enmendarse.  Se  ad  bonam 
frugem  recipere;  se  corrigere. 

ESMENAT,  DA.  p.  p.  Bnmendado,  Correctus. 

i»  f.  B8MBNA. 


ESfllENT.  m.  AOVBRTÉNCIAy  CO.NBlXSMBNTy  XOTÍ* 
CIA.  II  CUTDADO,  ATENCIÓ,  VIGILÍNCIA. 

HAVER  ESMENT,  fr.  Touir  noticia,  ó  advertir,  àà- 
ver  tir,  Nunciari. 

NO  HAvàR  ESMENT,  fr.  No  tener  noticia.  Carere  im- 
titiis. 

ESMENTAR.  V.  a.  Mentar,  recordar ^  Iraerik 
memaria.  Recordo,  as,  commoneo»  es. 

ESMENUGAR  Y  ESBIENUSSAR.  V.  a.  Dü- 
MENUSSAR. 

ESqiERALDA.  f.  Pedra  preciosa  de  color  v^ 
mòlt  Irasparent.  Esmeralda,  Smaragdus,  i. 

ESMERARSE.  V.  a.  Obrar  ab  particular  cay- 
dado.  Esmerarse.  Tolis  viribos  conari,  iocubere.  | 

ter.  GASTARSB. 

ESMERAT ,  DA.  p.  p.  Esmerado,  Inlenliis.  | 

adj.  Executat  ab  esmero.  Esmerado.  Gata  tedi  nus. 
m.  Exacte,  cuydadós.  SoUcito,  esmerado,  tserupm- 
loso,  Invígilans,  sollicitus. 

ESMERDISSAR.  v.  a.  Netejar  las  iripas  dd 
cap  dd  bestiar.  Jamerdar,  Ventres  extergere. 

ESMERENYÓ.  m.  Aucell,  esparver  pera  cas- 
sar,  lo  mès  petit,  viu,  y  de  mès  colors.  £$mer$joM, 
Daliietus,  i. 

ESMERIL.  m.  Pedra  ferruginosa  que's  redabeíx 
à  pols  pera  pulir  los  màrmols  y  metalls.  Esmerii 
Smiris,  smyris,  idis. 

ESMERILAR.  V.  a.  Pulir,  brunyir  ab  esmeni. 
Esmerilar,  Smiríde  pulire. 

ESMERO.  m.  Gran  cuydado  y  diligéocia.  Es- 
mero, Cura,  diligentia,  se. 

ESMERS.  m.  La  acció  de  esmersar.  Empltú, 
Pecunia  occupatio,  collocatio. 

ESMERSAR.  V.  a.  Emplear  lo  diner.  Invertir, 
emplear.  Pecuniam  negotiatione  occupare.  ||  Dit  df I 
temps,  emplearlo  mal.  Emplear  mal  el  tiempo.  Ope- 
rà abuli.  II  Dit  del  camí.  viatjar,  caminar. 

ESMRESAT,  DA.  p.  p.  Empleada,  Collocatos. 

ESMÉTRER.  V.  a.  ant.  apurar. 

ÉSSER  ESMés  DE.  loC.  ant.  TROVARSE  BN  l'  APLRO  DE. 
ESMIGAR.  V.  a.  DESMENUSSAR. 

ESMICOLAR.  V.  a.  Reduhir  à  micas.  Desmiga- 
jar,  desmijar,  desmigar,  Oommínuo,  is,  frio,  as. 

ESMICOLAT ,  DA.  p.  p.  Desnigajado.  Commi- 
nutus,  frialus. 

ESMÍRIDE.  m.  Roca  de  que  'Is  antichs  usaren 
com  de  esmeril.  Esmiride,  Smyris,  idis. 

ÉSMOGADORAS.  f.  pi.  Espècie  de  estisoras 
pera  mocar  lo  llum.  Despahiladeras,  molíeCiu,  es- 
pabiladeras,  Emunctoriae  forcipulae. 

ESMOCAR.  V.  a.  Llevar  la  moca  al  peix.  Des- 
tripar.  Exentero,  eviscero,  as. 

ESMOCAT,  DA.  p.  p.  Destripado,  Exenteratus. 

ESMOLA,  f.  ant.  almoyna. 

ESMOLADA,  f.  esmolament. 

ESMOLADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  esmola.  AmoU- 
dor,  Samiarius,  ii. 

ESMOLADORA.  f.  Pedra  pera  esmolar.  Asperoni 
amoladera,  pieira  de  amolar.  Co9,  otia,  aocone,  «i* 


ESM 


CATALÀ. 


ESP 


681 


ESM OLADURA.  f.  y 

ESMOLAMEPfT.  m.  U  accíó  de  esmolar.  Amth 
ladura.  Exacntío,  dís. 

ESMOLAR.  V.  a.  Fér  agat  lo  tall  ò  pantà  de 
las  ferramentas.  Amolar.  Acno,  exacüo,  is.  |  Men- 
jar, consumir  una  cosa  à  altra.  Gastar ^  eseomer. 
Altero,  is. 

ESMOLARSE.  V.  r.  Anarse  gastant  algnna  cosa 
que  fregava  ab  altra,  6  pel  mòlt  us  que  se  'n  fà. 
Gastarse,  Atteri. 

ESMOLAT,  DA.  p.  p.  Aíoolaio,  gastada.  Acu- 
tus,  attritns. 

ESMOLET,  m.  L*  esmolador  que  esmola  pels 
carrers ,  també  *i  que  està  en  una  botiga  ó  pis. 
Amolador,  Samiarius,  i. 

ESMOLLAR.  Y.  a.  ESMICAR. 

ESMORS.  m.  ant.  Esioasia. 

ESMORSADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  esmorsa.  Al- 
morzador.  lentator,  is. 

ESMORSAR.  m.  L'  aliment  que*s  pren  en  lo 
mati.  Almuerzo.  Jenlaculum,  i.  |  v.  a.  Menjar  en  lo 
mati.  Almarzar.  Jento,  as. 

ESMORTIMENT.  m.  BSMoaTUiMBNT.  |  arq. 
Cúspide,  remate,  frontan.  Cnspis,  extremum,  frons. 

ESMORTIR.  V.  a.  BSüORTeii. 

ESMORTUIMENT.  m.  Obra  de  esmortuir,  y 
esmortnirse.  AmortecimientOy  desmayo,  Defeclio.  nis. 

ESMORTUIR.  V.  a.  Deixar  com  mort,  debilitar 
lo  vigor.  Amartiguar,  amortecer.  Langueo,  es. 

ESMORTUIRSE.  V.  r.  Quedar  com  mort.  Amor- 
tecerse,  amortiguarsey  desmayarse.  Exanimor,  aris, 
deficio,  is.  II  Mudar  de  color.  DemuL•rse ;  fonérseU 
&  alguno  el  roslro  mortal.  Palleo,  es.  I  Estarse 
apagant  alguna  cosa,  com  lo  llum,  etc.  Eatremorir. 
Emorí,  langueo,  es. 

ESMORTUIT,  DA.p.  p.  AfMrteeido,demudado. 
Exanimatus.  ||  adj.  Dit  dels  colors  que  han  perdut 
la  vivesa.  Amortiguado,  Minus  vividus.  H  Lo  que  va 
faltant  per  haver  perdut  sòn  vigor,  com  las  plan- 
tas,elc.itíorlectno.Emoriens,  deficiens.  |j  dbsmatat. 

ESMOTXADURA.  f.  Obra  de  esmotxar.  Des- 
mocha,  desmoche.  Amputatio,  repumidatio,  nis.  | 

ESCOTiDURA. 

ESMOTXAR.  V.  a.  Retallar  la  part  superior  de 

alguna  cosa,  com  arbre,  etc.  Desmochar.  Mutilo, 

as.  n  Retallar  la  roba.  Escotar y  sisar,  Decnrto,  as. 

Q  Retallar,  igualar  las  murtras  dels  jardins  ab  las 

estisoras.  Atusar,  Attondeo,  es. 

ESMUDARSE.  V.  r.  ant.  trasmudarsb. 

ESMUNYIMENT.  m.  La  obra  de  esmunyir,  y 
esmunyi rse.  Eseabullimiento,  Lapsus,  us. 

ESMUNYIR.  V.  a.  Dtslizar,  escurrir,  Difflno. 
is,  prolabor,  eris.  ||  met.  Soltar,  extràurer,  deixar 
anar.  Soltar,  acarrear,  afiojar,  Solvo,  is. 

E8MUNYIRSE.  v.  r.  Relliscar.  Deslizarse,  es- 
currirse.  Elabi.  (  escaícllirsb.  I  DesUortgarse. 
Desconcertarse,  desgobemarse.  Luxari. 

ESMUNYIT,  DA.  p.  p.  Deslizado,  esemrido, 
deseoneertado.  Elapsus. 

TOMO  I. 


ESMUSSAMENT.  m.  Sensació  aspra  y  des- 
agradable que  causa  V  àcít  fort,  com  la  fruyta. 
Dentera,  Dentium  stupor,  hebetudo. 

ESMUSSAR,  v.  a.  Causar  esmussamenl.  Dar 
denteraf  alargar  los  dientes  ó  fomr  los  disntis  lar- 
gos,  Stupore  dentes  afflcere ;  dentes  hebetare. 

ESNIENT.  m.  BSMBIfT. 

ESÓFAGO.  m.  Conducto  desde  la  boca  al  ven- 
trell.  Esófago,  tragadero,  CBsophagus,  i. 

ESÓPIGH,  GA.  adj.  Pertanyent  à  Esop,  insigne 
fabulista  grech,  y  à  altre  cómich  romà.  Esòfico. 
.£sopius,  «sopicns. 

ESPAA.  f.  ant.  espasa. 

ESPAGI.  m.  ESPAT. 

ESPAGIAR.  V.  n.  Péndrer  V  ayre  en  paratges 
espayosos.  Esfociarse.  Spatior,  aris,  deambulo,  as. 

ESPAGIÓS,  A.  adj.  BSPATÓs.  I  pausat. 

ESPACIOSABIENT.  adV.  m.  BSPATOSAMBIfT. 

ESPADÀ,  f.  Espècie  de  espadanya  que  *8  cria 
en  los  sembrats.  Gladiolo,  Gladiolos,  i. 

ESPADANYA.  f.  BOGA. 

ESPADADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  espada.  Espadà- 
dor,  Macerator,  is.  ||  m.  Post  de  un  sis  pams  de  alt 
y  un  de  ample,  assegurada  à  un  peu  gros  de  fusta, 
y  serveix  pera  espadarhi  *1  cànem ,  eto.  Espadà- 
dero.  Ad  linum,  etc.  maeerandum  tabula. 

ESPADADORA.  f.  Bargó,  fusta  en  figura  de 
espasa  pera  espadar  lo  cànem.  Espadilla,  Ad  linum 
maeerandum  ligneus  gladius. 

ESPADAR.  V.  a.  Fér  cànrer  las  risclas  del  cà- 
nem ab  la  espadadora.  Espadar,  espadillar,  tasear^ 
y  faraehar  pr.  Ar.  Linum,  cannabim  macerare. 

ESPADAT,  DA.  p.  p.  Espadado,  espadillado, 
Maceratus.  ||  adj.  Lloch  alt  y  tallat.  Cortada,  ssear- 
pado.  Prfficisus,  praeruptus. 

ESPADELLA.  f.  ESPADADORA.  I  Pessa  de  fusta 
que  's  fica  pel  forat  de  las  balanseras  del  moU  del 
oli,  pera  mantenir  las  bigas  en  equilibri.  Ventril, 
y  las  que  's  posan  à  las  verges.  Traba,  Irabon.  Ad 
forculariam  trabem  firmandum  lignum. 

ESPADELLÓ.  m.  ter.  bspadblla.  2. 

ESPADÓ.  m.  BCNUCO. 

BSPATXAR.  v.  a.  ant.  despatxar,  véndrbr. 

ESPAGtRIGH,  GA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
química  6  apuració  de  metalls.  Espagirico,  Ad  qui- 
micam  artem  pertinens. 

ESPALDAR.  m.  Pessa  de  la  armadura  antígua 
que  servia  pera  defensa  de  las  espatllas.  Espaldar. 
Dorsualis  lorica. 

ESPALDARSET.  m.  Pessa  de  la  armadura  an- 
tígua. Espaldareete.  Loricas  pars. 

ESPALDÓ.  m.  Trinxera  pera  detenir  V  impuls 
de  algun  tir.  Espaldon,  Agger,  is. 

ESPALLIFAMENT.  m.  Malendrés ,  esparra- 
cament ,  mal  us  de  las  cosas  principalment  de  las 
de  vestir.  Despilfarro,  Disturbatio,  nis,  abusus, 
us. 

ESPALLIFAR.  V.  a.  Desfer  ó  desbaratar  ab 
malendrés.  Despilfarrar.  Dislurbare,  destonere. 

87 


MS  ESP  DICaONARI 

ESPALLIFATy  DA.  adj.  Àndrajoio.  Lacer, 
paonosas. 

ESPALLÓ.  iD.  ManoU  de  pels  que  tenen  las 
caballerias  prop  del  casco.  Cemeja.  Grines,  ium. 

ESPALMADOR.  m.  ter.  rgspai.l.  ||  nàut.  Lo 
lloch  ahont  s'  espalman  las  embarcacions.  Despal- 
mador,  Navibus  illinendis  locus. 

ESPALM AB.  y.  a.  ter.  rbspjlllai.  |  nàut.  Ne- 
tejar lo  pla  de  la  embarcació  y  alquitranarla. 
Despalmar,  Navis  alvenm  mundare,  et  bitnmine 
linire.  [  espàntae. 

ESPALMARSE.  V.  r.  bspantaesi. 

E8PALT.  m.  Color  obscur  transparent  y  dols. 
Espalto.  Spaltum,  i. 

ESPAMPANAR.  V.  a.  ant.  y 

ESPAMPOLAR.  V.  a.  elc.  dbspahpolar. 

E8PANDIR  Y  E8PÀNDRER.  V.  a.  ant.  ES- 
CAMPAR. 

E8PANÉ8,  GA.  adj.  ant.  espanyol. 

ESPANT*  m.  Admiració.  Espanto.  Admiralio, 
nis.  I  Esglay,  consternació.  Espanto,  asombro,  ter- 
ror, susto,  sobresalto.  Terror,  is.  Q  Lo  que  *s  causa 
à  la  cassa  pera  remóurerla  ó  feria  alsar.  Ojeo.  Fe- 
rarum  abactio. 

QE8PANTABLE.  adj.  Maravellós,  admirable. 
EspantabU.  Mirabilis.  Q  Lo  que  espanta.  Espanta- 
ble.  Terrificus,  terribilis. 

E8PANTABLEMENT.  adv.  m.  Espantosamen- 
te,  espantablemente.  Terribíliler,  horrificè. 

ESPANTADETy  A.  adj.  d.  Medrosilb.  Metícu- 
losus,  imbellis. 

E8PANTADÍ8,  SA.  adj.  Qui  fàcilment  s*  es- 
panta. Asombradizo,  espantadizo,  Heticalosns,  pa- 
vidos. 

E8PANTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  espanta.  Es- 
pantador.  Terrificans ;  terrorem  incntiena. 

ESPANTALL,  m.  Lo  que  serveix  pera  espan- 
tar. Espantajo.  Larva,  s,  lerriculum,  i. 

ESPANTALLOP8.  f.  Planta  que  té  las  ramas 
mòlt  peladas,  las  fullas  en  figura  de  cor,  las  flors 
grogas  y  en  forma  de  papallona,  y  la  llavor  dins 
de  una  espècie  de  tavella  ampla  y  transparent, 
que  quant  se  mou  fà  ruido.  Espantalobos.  Golutea 
arborescens. 

ESPANTAR.  V.  a.  Causar  espant.  Espantar, 
amedrentar.  Terreo,  es ;  terrorem  objicere.  ||  Fér 
fugir.  Ojiar,  espantar.  Excito,  as,  abígo ,  is.  Q 
Causar  admiració.  Asombrar»  Alicuí  admirationem 
movere;  quempiam  in  admirationem  rapere.  || 
Contenir  ab  temor  ó  amenassas.  Espantar.  Abster- 
reo,  es.  Dit  dels  gossos.  Zaeear,  zalear.  Canes  affi- 
gere.  ||  Dit  dels  gats.  Zapear.  Pelem  voce  fugare. 

NO  T*  ESPANTES,  fr.  iróu.  ifo  't  done  cutdado. 

ESPANTARSE.  v.  r.  Tenir  temor.  Espantarse. 

Expavesco,  is;  metu  perturbari.  ||  acobaedirsb. 

D  Admirarse,  maravellarse.  Espantarse.  Miror,  aris. 

DB  POCH  T*  BSPANTAS.  exp.  ab  que  *s  denota  que 
algú  ab  poch  s*  agovia.  Ahogarte  en  poca  agua. 
Levibus  suocumbere  malis. 


BSP 

ESPANTAT,  DA.  p.  p.  Espanteu,  ttf 
ESPANTÓS,  A.  adj.  Lo  que  cíhi  «| 

pantoso,  Terribilis.  ||  Maravellós.  íméi 
panloso.  Uirificus.  .■ 

ESPANTOSAMENT,  adv.  JgljlfliJW 
rificè,  borrendè. 

ESPANYAR.  V.  a.  DBSPANTAR. 

ESPABIYOL,  A.  adj.  Natural  d^ip 
k  Espanya.  Espanol ,  é  hispano  poèL^ 
hispanicus. 

ESPABÍYOLAT,  DA.  adj.  Eslni^m 
als  espanyols.  Espanolado.  HiapanofHi 
ferens.  «^ 

ESPAirYOLETA.  f.  Ball  antich  «qi 
panoleta.  Hispaniae  saltationis  genni» 

ESPANYOLISAR.  V.  a.  Donar  à  m 
trangera  la  inflexió  castellana,  adoplaih 
lizar,  espanolar.  Híspanum  reddere. 

ESPANYOUSME.  m.  Esperit  «p 
besió  à  la  nació  espanyola.  EspaiMmk 
niam  amor,  studium. 

ESPAORDIMENTS.  m.  pi.  ant.  kW 

ESPAORDIR.  V.  a.  ant.  BaPAVWH 
S'  usa  com  recfproch. 

ESPARAGOL.  m.  nàut.  arrich,  bM 
cés. 

ESPARGETA.  f.  Planta  mòlt  eomm 
nya  y  de  mòlt  aliment  pera  '1  bestiar  w$ 
rigallo,  esparceta.  Uedesidarnm  oiiobri|i 

EIGALL. 

ESPARGIR.  V.  a.  ESPARGIR. 

ESPARDENYA,  f.  Alpargata,  alpm 
nabinus  calceus. 

COMPANYIA    DE   ESPARDENYA.    loC.    mtL 

que  abandona  à  la  millor  ocasió.  Comfi 
pargata.  Infidus  comes. 

FÉR  ESPARDENYAs.  fr.  AlpargatüT.  Cans 
ceos  facere. 

ESPARDENYER,  A.  m.  y  f.  Alpwr§ 
nabinus  sartor,  sutor. 

ROTiGA  DE  ESPARDENYER.  Alparçatirim, 
sutoris  oflicina. 

ESPÀREGH.  m.  espIrrech. 

ESPAREGUERA.  f.  ESPARRBGCEIA. 

ESPARELLO.  m.  Peix  de  mar  aen 
orada.  Esparo.  Spatula,  se,  sparus,  i. 
ESPARGATA.  f.  ant.  espardenya. 
ESPARGIMENT,  m.  U  acció  de 

Esparcimiento,  esparsion,  derramamiiÈM 
aspersio,  nis. 

ESPARGIR.  V.  a.  Separar  lo  que  « 
ó  apilat.  Esparcir.  Spargo,  dispergo,  ú 
gar,  publicar  alguna  notícia.  Espareir^ 
as ;  rumorem  spargere.  [|  dispersar. 

ESPARGIRSE.  V.  r.  Esparcine.  Spu 

ESPARGIT ,  DA.  p.  p.  Espareiéo,  I 
dissitus,  sparsus,  fusus. 

ESPARÓ.  m.  Agulló,  punxa  en  Amü 
trella  pera  fér  caminar  las  cabakadanb. 


ESP  CATALÀ. 

Calcar,  is.  |  néiit.  La  punta  de  ferro  en  qae  rema- 
ta la  proa.  E$fohm,  Rostmm,  i ;  proraB  arroameo- 
tum.  [|  Ungla  grossa  que  tenen  algnns  ancells  en 
la  part  posterior  de  la  pota.  Eipolon.  Radius,  ü, 
calcar,  aris.  Q  Refors  de  algun  edifici.  Eipohn,  ei- 
tribo.  Rostratnm  munimen,  fulcrum  angulare. 

ESPARÓ  BATDT.  loC.  aot.  i  BEIDA  BATUDA. 

ESPARONADA.  f.  Cop  de  espuela.  Espoladúf 
espolazo.  Incítamentum,  i ;  calcaris  ictus. 

E8PABONAR.  V.  a.  I>onar  cop  de  esparó  ó  es- 
puela. Espolear.  Equís  calcaria  addere. 

E8PARONER.  m.  ant.  Qui  fà  esparons.  Ei" 
puelero.  Calcarium  artífex. 

ESPARPANYAR.  V.  a.  ant.  dispbbsae. 

ESPARPALL.  m.  Suma  facililal  y  desembres 
en  lo  parlar  ú  obrar.  Desparpajo,  Facilitas.  |  meU 
obertuba. 

ESPARPILLAR.  V.  a.  Separar  algun  tant  las 
parts  de  alguna  cosa  fluixa.  Detparpajor,  eseariM' 
nar,  Distendo ,  is.  |  mel.  Avivar  V  enteniment  ò 
ingeni.  Despabilar.  Ingenium  acuere. 

E8PARRACAR.  v.  a.  Esquinsar,  fér  espar- 
rachs.  Rasgar,  desgarrarf  detealandrajar,  nmper. 
Disrumpere,  infrustra  secare. 

ESPARRAGATf  DA.  adj.  Espellifat.  Andrajth 
$0,  haraposo.  Pannosns. 

ESPARRAGH.  m.  EsguiifS. 

ESPARRAMAR.  V.  a.  Espargir,  escampar. 
DesparravMr.  Spargo,  dispergo,  is. 

E8PÀRRECH.  m.  Lluch  ó  brot  de  la  esparre- 
guera que  serveix  pera  menjar.  Espérrago.  Aspa- 
ragus ,  i.  i  met.  Subjecte  magre  y  alt.  Percka, 
Pertica, «. 

ESPARREGUERA,  f.  Planta  indígena  peren- 
ne que  creix  y  's  cultiva  en  las  horlas  y  jardins: 
té  '1  tronch  escalés,  las  arrels  rastreras,  senzillas, 
cilíndricas  mès  ó  ménos  gruixudas ;  pell  prima, 
groguenca  y  llisa ;  de  olor  naussealich ,  de  sa- 
bor dols  y  desprès  amarch.  Etparraguira,  Aspa- 
ragia,  «. 

ESPARS,  A.  adj.  SEPABAT,  ESPABOIT. 

ESPARSINAS.  f.  pi.  nàut.  Certs  caps  pera  va- 

rar  los  falutxos  y  altras  embarcacions  menors.  Es- 
parsinas.  Funes  ad  navigia  minora  in  mare  indu- 
cenda. 

ESPART,  m.  Herba  de  fullas  com  fils,  las  ca- 
mas  de  uns  quatre  pams  de  alsària,  rectas  y  ma- 
cisas,  las  flors  forman  una  panotxa.  Se'n  fan  cor- 
das,  esloras,  etc.  Esparlo,  Spartum,  i. 

ESPARTÀi  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  perta- 
nyent à  Esparla.  Espartavo,  Spartanus. 

ESPARTAR.  V.  a.  Encordar  una  botella,  etc. 
Ensogar,  Restibus  circumvolvere.  |  m.  Camp  sem- 
brat de  espart.  E8partizal,esparttiL  Spartarium,ii. 

ESPARTER,  A.  m.  y  f.  Qui  traballa  en  es- 
part. Espartero,  Spartarius,  i  i. 

ESPARTERAR.  m.  ESPABTAB. 

ESPARTERIA.  f.  Ofici,  barri,  y  obra  de  es- 
parters.  Esparleria.  Officina  spartaria. 


ESP  68t 

ESPARinXA.  f .  Escombreta  de  espart.  J!El|Nn^- 
tilla.  Scopula  alpartea. 

ESPARVER,  m.  Aucell  de  rapinya  de  unas 
dotze  polsadas  de  llarch ,  pardo  blavench ,  lo  coll 
y  pit  mès  clar ,  lo  ventre  ondejat  de  blanch  cen- 
drós, la  cua  ab  clapas  negrencas,  las  potas  grogas, 
la  vista  y  olfato  mòlt  fins.  Gavilan,  Accípiter,  tria. 
I  Filat  pera  peicar  à  forsa  de  brassos  en  paratje 
de  poch  fondo ;  es  rodó ,  per  la  part  inferior  mòlt 
ample  y  pesat ,  per  la  superior  acaba  en  punta  cò- 
nica. Àtarragaj  tarraya^  tarralla,  esparavel,  rall^ 
rallOf  rayo.  Funda,  se,  reticulum,  i.  Q  bbancada. 

PESCAR  AB  l'  ESPARVER,  fr.  Atanayar,  Funcii 
piscari. 

ESPARVERAR.  V.  a.  Sobresaltar,  astorar. 
També  s'usa  com  recíproch.  Azorar,  Perterreo,  es. 

ESPARVERENGH.  m.  Mal  que's  fà  &  las  ca- 
balcaduras  en  los  genolls  y  sufrajas.  Eiparavan, 
garbanzuelOy  ajuagas.  Tumor  suffraginossus. 

ESPASA,  f.  Arma  recta  ab  dos  talls  y  punta. 
Espadà,  Ensis,  is.  |  Qui  sab  manejaria.  Espadà» 
Peritus  gladiator.  ||  m.  Peix  ab  lo  morro  de  dalt 
en  forma  de  espasa.  Espadà,  espadarle.  Gladius, 
ii,  xiphias,  adis.  |  pi.  Un  dels  colls  en  lo  joch  de 
cartas.  Espadà.  Charta  lusoria  ensibus  distincta.  | 
pi.  Planta.  Gladiolos,  lirio  espada,  Gaudavensis. 

BORDOüENCA.  De  bordó.  Espada  bordonenca.  Ensis 
longior  glasiliorque. 

ESPASA  DE  coNSTEL-LACió.  Espasa  do  virlut  sobre 
natural.  Espada  de  eonsielacion,  Ensis  constella- 
lionis. 

ESPASA  DE  viLARnELL.  Lü  ospasa  ab  que  St.  Marti 
partf  sa  capa ,  y  ab  la  qual  lo  senyor  de  Vilardell 
mala  una  horrible  fera  que  infestava  1  territori  de 
St.  Celoni ,  passant  per  herència  al  reys  de  Aragó 
basta  D.  Martí  desprès  de  qui  la  adquirí  la  confra- 
ria de  est  sant  à  la  que  la  demanà  la  reyna  D.*  Ma- 
ria esposa  de  Alfonso  Y  de  la  qual  senyora  fou  à 
sa  mort  recobrada.  Espada  de  Vilardell,  Víllarde- 
Uensis  gladinm. 

i  TALL  DE  ESPASA.  lOC.  aut.  PASSAR  i  FIL  DE  ES- 
PASA. 

AGAÍTAR  LA  ESPASA  PER  LA  PUNTA.  fr.  PÉNDRER  LA 
A  PER  LA  B. 

CENTiB  k  ALGÚ  LA  ESPASA,  fr.  PosRrli  espasa  per 
la  primera  vegada.  Cenir  d  alguno  la  espada.  Ense 
aliquem  decoraré,  honoraré. 

ENTBE  LA  ESPASA  Y  LA  PARET.  exp.    Eu  gran  apU- 

ro.  Entre  la  cruz  y  el  agua  bendita,  entre  espada 
y  pared.  Summo  discrimino. 

PRIMERA  ESPASA.  Eutro  torojadors  lo  primer  que 
mata.  Primera  espada.  PraBcipuus  taurorum  agitator. 

RENDIR  LA  ESPASA,  fr.  mil.  Eutrogarla  un  oficial 
al  comandant  enemich  en  senyal  de  quedar  pre- 
soner. Rendir  la  espaL•.  Se  víctum  fateri. 

TRACRBR  LA  ESPASA,  fi*.  Desenvainar,  sacar ^  ar- 
rancar  la  espada,  Ensem  evaginare.  ]  met.  Eixir 
en  defensa  de  algú.  Sacar,  eehar  mano  d  la  espada, 
Acerrímè  aliquem  tueri. 


684 


ESP 


DICCIONARI 


J^ 


AfiADA.  f.  ant.  Cop  ab  la  espasa.  CutkilUil•'  I 
ia,  mandohle.  Gravis  ictus. 

EfiPAflASfiA.  f.  aom.  Ktpadon,  Grandior  ensís. 

E8PA8EB.  m.  Qai  fà ,  compon  ó  ven  espasas. 
Sspadiro.  XachsropaBas,  ei. 

ESPASEEIA.  f.  Botiga  ó  Iloch  ahont  se  fabri- 
can ,  componen  ó  venen  espasas.  Espaderia.  Gla- 
diomm  officina. 

ESPASETA.  f.  d.  Eipadilla,  Ensícolos,  gladio- 
lus,  i.  I L*  as  de  espasas  en  lo  joch  de  carlas,  ES" 
paíilla.  Losoria  charta  ense^distincta.  ||  boga. 

ESPASt.  m.  Espasa  petita  y  de  poca  guarnició. 
Espadin,  Gladiolos,  i. 

ESPASÍ  NEGRE.  FLOEET. 

ESPA81I.  m.  y 

E8PA8BIE.  m.  Contracció  de  nervis.  Pasmo, 
etp€umo,  Spasma,  atis,  spasmns,  i. 

EgPAgMABSE.  V.  r.  ant.  pasmahsb. 

ESPASBfÓDIGAMENT.  adv.  m.  Ab  espasma. 
EipéUkamenU.  Spasmodicè. 

E8PA8MÓDIGH,  CA.  adj.  méd.  Pertanyent  à 
r  espasme.  E$pa$màdico.  Ad  spasmnm  pertinens. 

E8PA8MOLOGIA.  f.  Tractat  de  espasmes  ó 
convalsions.  Espasmologia,  Spasmologia»  ». 

ESPA8TELLAB8E.  V.  r.  ter.  espestanta&se. 

[  BSMELBOARSB. 

E8PATA.  f.  bot.  Nom  qae's  dona  à  una  mem- 
brana à  manera  de  sarró  y  en  forma  de  veyna  per 
sa  basa,  en  Y  interior  de  la  qual  se  mantenen 
amagadas  las  flors  que  ixen  à  sòn  temps  badant  ó 
rompent  longitudinalment  aquella  tanca.  Espaia, 
Spalha,  e. 

E8PATABRAR  Y  ESPATARRELLAR.  v.  a. 
També  s*  usa  com  recfproch.  atbrrae. 

QUEDAR  i  DBIXAR  JL  khGÚ  ESPATARRBLLAT.  fr.  met. 

fam.  Quedar  ó  deixar  mòlt  admirat  ó  aturdit. 
Qt»edar  um  ó  dejark  despatarrado.  Obstupescere» 
obstupefleri. 

ESPATLA  T  ESPATLLA,  f .  La  part  posterior 
del  cos  bumà  prop  dels  muscles.  Espalda,  S*  usa 
en  plural.  Scapul»,  amm.  y  La  part  del  vestit  que 
correspon  à  la  espatlla.  Espaldía.  Dorsualis  vestis 
pars.  I  En  los  gipons ,  jaquetas ,  etc.  la  part  que 
cubre  las  espatllas.  Espaldilla.  Thoracís  posterior 
pars.  ]  met.  Resguart ,  auxili ,  socorro.  E$palL•. 
Auxilium,  ii. 

i  ESPATLLAS  DE  ALGÚ.  oxp.  A  espaldos  de  alguno. 
Ad  alicujus  posteriora. 

ARRiMARSE  DE  ESPATLLAS.  fr.  luclinarso  dc  espat- 
Uas  à  alguna  part.  Respaldarse.  Assido,  is. 

CARREGAR  Ó  ClURER  SOBRE  LAS  ESPATLLAS.  fr.  mOt. 

fam.  Resultar  en  dany  propi  alguna  cosa.  Llevar  d 
euestas.  In  caput  recidere. 

CARREGAT  DE  ESPATLLAS.  fr.  Lo  quí  las  té  mès 
elevadas  de  lo  regular.  Cargado  de  espaldas,  Habens 
dorsum  incurvum. 

ESTAR  DE  ESPATLLAS.  fr.  Estar  girat  de  esquena. 
Dar  las  espaldas.  Yersus  à  tergo. 

rÉR  ESPATLLAS.  fr.  AJUDAR. 


GIRAR  LAS  ESPATLLAS.  fr.  Aoarsea,  fqgir.  Kdwr 
la  espí^lda,  escwrrirse.  Fugio»  is;  tei^  vertere.  | 
met.  Despreciar  à  aigü.  Volver  Im  espaldas  é  rm. 
Terga  vertere. 

GIRAR  LAS  ESPATLLAS  i  ALGÚ.  fr.  not.  Desami!!- 

rarlo.  Volver  d  um  lat  espaldas.  Deseco,  dereÜH- 
quo,  is. 

GUARDAR  LAS  ESPATLLAS.  fr.  met.  fam.  Resguar- 
dar à  altre  ó  à  sí  mateix.  Gwsrdar  lat  ei/oUoj. 
Custodio,  protego,  is. 

tirírseho  1  LAS  ESPATLLAS  fr.  Oivídar  votaotà- 
riament.  Eehar  d  las  espaldas,  Oblivisoor,  eris. 

E8PATLLADOR9  A.  m.    y   f.    DBSTRUBUIOi.  I 

Qui  gasta  mòlt  los  vestits.  Rompsdmr.  Deieress. 

ESPAXXLAMENT.  m.  ant.  I^imGnofty  m- 
Mscaho,  Labefactatio,  nis. 

ESPATLLAR.  V.  a.  Malmétrer ,  llansar  i  pér- 
drer.  Eehar  d  perdo't  meMtcabar,  «aiftnatef.  Fer- 
do,  is.  I  Llastimar  algun  membre.  Linor»  «ibrs- 
tar.  Emanco,  Inxo,  as.  ||  Desbaratar  1*  orde  y  dit- 
posició  de  alguna  cosa.  DesharaísoTy  dessriesitr. 
Perturbo,  as.  ||  Desfer,  arruinar.  üesharatartdn^ 
ler,  derribar.  Dissipo,  as,  diruo,  b.  I  Gastar,  mal- 
métrer mòlt  y  ab  brevetat  los  vestits ,  etc.  També 
s*  usa  com  recfproch.  Romper.  Detero ,  is.  |  Per- 
vertir, corrómprer  à  algú.  MaUar^  pervertir,  tstrtr 
gar,  corromper,  Corrnmpo,  is,  depravo,  aa.  |  Poar 
en  mal  estat  la  salut ,  ventrell,  etc  Mragmr»  Re- 
pravo,  as.  J  ant.  confiscar. 

ESPATLLARSE.  V.  r.  Pérdrer  alguna  cott  w 
bonas  qualitats ,  com  lo  vi,  etc.  Jíalearae.  Depn- 
vari.  I  Dit  del  malalt,  agravarse.  Empem-arse,  fs- 
nerse  peor,  Morbum  ingravescere.  Dit  del  tempi, 
alterarse  la  serenitat.  Deseomp^merse,  deeUmplsne. 
Infensnm,  asperum  reddi.  |  Dit  del  ventrell.  ítsr 
eoneertarse,  Stomachom  depravari 

ESPATLLAT,  DA.  p.  p.  DnMliio^  anwmaii. 
Dirutus. 

E8PATLLER.  m.  RBSPATLLBE.  I  B8PATLLA.  1. 1 

Lo  jove  que  en  las  quintas  serveix  en  Uochds 
altre.  Sustitulo,  Optio,  nis. 

ESPA1LLERAS.  f.  pi.  Pessa  de  la  amadara 
antígua  pera  defensa  de  las  espatllas.  EspsUér^ 
espaldaron,  Dorsualis  lorica;  humerale»  is. 

ESPATLLUTi  DA.  adj.  Qui  té  grans  espatllas. 
Espaldudo,  espaldas  dé  molinsro,  Dorsuosns. 

SSPATO.  m.  Pedra  calcàrea ,  qae'a  pét  alsi- 
nar,  se  troba  en  las  minas  metalicas.  Espato.  Cal- 
creus  lapisa. 

ESPATOTXt.  m.  Lo  qui  ab  astikna  y  wsspi 
persuadeix  lo  que  de  altre  modo  iio*a  podria,  àl• 
pargatilla.  Yersutus  assentater.  |  Qui  per  nié  de 
la  experiència  sab  executar  mòlt  bè  las  oosas.  Tn- 
jiman,  trujaman.  Prudentissímas. 

ESPÀTULA.  f.  Rarreta  de  netall  que  lé  om 
una  paleta  al  cap ,  y  serveix  pera  escampar  lo» 
ungüents,  mesclar  y  remenar  vàrias  drogM.!*- 
pdtula,  Spatba ,  spalhula ,  ae.  ||  Entre  cimigiíii 
pínsas  que  tenen  al  cap  coa  ona  paleta  6  calkR- 


ESP  CATALÀ. 

ta.  KifAtMla.  Spathula,  e.  |  Enlre  fondidors  de 
campanas  instniment  ab  qae  roesclan  é  incorporaa 
la  terra  ab  lo  fem  de  caball  pera  fér  lo  moillo. 
Espútula.  Palmula,  s. 

ESP  ATX.  m.  ant.  dbspaig.  4. 

ESPATZAMEirr.  m.  ant.  vnsum. 

C8PATZAR.  V.  a.  ant.  despatxar.  |  ant.  m- 

PATXAR  ,  OCUPAR. 

ESPATXAT,DA.adj.  ant.  muGiNT,  despatxat. 
E8PAVENTAR8E.  V.   r.  ant.   bspavordirsi, 

BSPAIfTARSI. 

EfllPAVILADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  espavila.  Dm- 
púbilador.  Lncernam  emnngens. 

E8PAVILLADORA8.  f.  pi.  ISMOCADORAS. 

ESPAVILLAR.  V.  a.  Mocar  lo  llvm.  Despabt- 
laff  iespav€$ar.  Lucemam  emangere;  mareido 
fungo  liberare. 

E9PAV1LLAT,  DA.  p.  p.  DetpabiUdo,  dupa- 
vesado.  Cadnco  ellycbnio  pnrgatns.  0  adj.  Desvet* 
Hat.  Despahilado,  Pervigil.  |  Via ,  prompte  ,  agot. 
Desfabilado,  avispado.  Solers. 

BSPAVOmnm.  y.  a.  Espantar ,  cansar  temor. 
AUmorizarj  despavorir,  despavorine.  Terreo,  es. 

ESPAVORDIRSE.  V.  r.  Tenir  sosto  ,  espant. 
Despavoriríe,  Obslnpeo,  es. 

E8PAVORDIT,  DA.  adj.  Dupavorído.  Pavidns. 

ESPAVORIBSE.  V.  r.  bspavordirsb. 

E8PAVOMT,  DA.  adj.  ESPAVORDIT. 

ESPAY.  m.  Capacitat  de  algnn  lloch.  Espaeio. 
Spatium  ,  ii.  I  Tardansa  ,  lentitnt.  Bspam,  Mora, 
s,  cQDCtalio,  nis.  |  Entre  estampers  pessa  de  me- 
tall pera  separar  |las  diccions.  Eipacio.  Typogra- 
phicom  spatium.  P  Lo  blanch  entre  dicció  y  dicció. 
Espaeio,  Spatinm ,  ii.  D  Entre  estampers.  interlí- 
NEA.  I  Distància  de  llocb  ó  temps.  E$parío,  Spa- 
tium, ii,  diastema,  atis.  ]  mú».  Lo  clar  qne  hi  ha 
entre  ralla.  Eipaeio.  Spatium ,  ii.  |  oci ,  descans, 

VACACIÓ. 

BSPATS  IMAGINARIS.  Lo  quo  sols  oxisteixeu  en  la 
imaginació.  E^pacios  imaginarios,  Inania,  orum. 

ANAR  DE  ESPAI.  fr.  ANAR  i  POCH  i  POCI. 

ESTAR  DE  ESPAI.  fr.  No^vstar  ocupat.  Eitar  de  m- 
paciOf  dé  caehaza,  Oliosè,  per  otinm. 

PASSEJARSE    PELS  ESPAIS  IMAGINARIS,  fr    met.  FÓr 

pensaments  sens  fonament.  Pauaru  por  lo$  itpor 
cios  maginarioB.  Animum  vagari. 

PER  ESPAI  DE.  En  lo  tomps  de.  Por  eipaeio  de. 
Per. 

ESPAYAR.  Y.  a.  Entre  estampers  separar  ks 
rallas  ab  los  espitys  ó  interlf neas.  Interlinear ,  €$- 
pactar.  Intervallislineasdisjungere.  y  ant.CALHAR, 

ESCAMPAR,  ESPARGIR. 

ESPAYARSE.  Y.  r.  passbjarsb. 

ESPAYÓ8,  A.  adj.  Ample,  capas,  vast,  dilatat. 
Espaeioso.  Spatíosus. 

ESPAYOSAMENT.  adv.  m.  BipaeiosafuM, 
Spatiosè. 

ESPAYOStfl•IM,  A.  adj.  E$paeioiÍ9Ím.  Spa- 
tiosissimus,  amplissimus. 


ESP  188 

,  DA.  adj.  ant.  dbspbdassat. 
adj.  Particular,  singular,  peculiar. 
Espeeial.  Speciarius,  prsBcipüus. 

EN  ESPECIAL,  m.  adV.  ESPECIALMENT. 

EgPEClALtmWM ,  A.  adj.  snp.  Eípeoialiiimo. 
Potissimus. 

ESPECIALITAT,  f.  Singularitat ,  cas  particu- 
lar. Especialidad.  Singularitas,  specialitas,  atis. 

ESPECIALMENT,  adv.  m.    farticularment. 
Especialmente.  Speciatim,  prssertim. 

ESPÉCIAS.  f.  pi.  Drogas  que^s  posan  pera  do- 
nar gust  al  menjar.  Espeeias.  Aromata,  um. 

POSAR  BSPÉciAS  AL  GuisADO.  ÍT.  Eipectar,  eekof 
especias.  Aromatibus  condire. 

ESPEGIASSA.  f.  aum.  fam.  Eipeeioía,  Species 
rara. 

ESPEGIAYRE.  m.  ant.  apotecari.  |  adroguer. 

ESPÈCIE,  f.  Rabó,  concepte  general  que  com- 
pren mòlts  indivíduos  de  una  mateixa  naturalesa. 
Espècie,  Species,  ei.  |  Pretext,  apariéncia.  Eepeeie. 
Species ,  ei ,  pretexius ,  us.  ||  La  ímatje  ó  idea  de 
algun  objecte ,  representada  en  1'  Animo.  Espècie. 
Species,  ei,  imago,  inis.  |  Cas,  succés,  assumpto*, 
negoci.  Espècie.  Objectum,  i.  |  qualitat  ,  sort.  | 
esgr.  Treta  de  tall,  revés  ó  estocada.  Espècie,  Artis 
gladiatoriae  modus.  H  Se  pren  per  la  particular 
naturalesa  del  animal.  Baza ,  espeeie.  Species,  el. 
[  La  cosa  que*s  diu ,  y  aixi  dibém :  me  vingué  ab  ^ 
una  ESPÈCIE  mòlt  estranya.  Espeeie,  Res,  ei.  |  ópt. 
Raigs  de  llum ,  reflexionals  de  diferent  modo,  per 
la  desigualtat  de  las  superfícies ,  y  que  fan  la  im- 
pressió en  la  retina,  causant  la  visió.  Espeeie.  Spe- 
cies, ei.  I  pi.  mús.  Las  veus  de  la  composició.  A* 
peeies,  Yoces,  um. 

ESPtciB  REMOTA.  NotiHa,  espècie  remota.  Confosa, 
remota  species. 

BSpiciBS  iNTEL-LioiRLES.  fil.  Espccies  inUUgiMiS 
Species  intelligíbiles. 

ESPÈCIES  SACRAMENTALS.  Los  Rccideuts  do  pa  y  YÍ 
que  quedan  en  lo  sagrament  de  la  Eucaristia.  Es- 
pècies sacramentales,  Species  sacramentales ,  acci- 
dentia  eucharistica. 

DEIXAR  ANAR  Ó  ciURER  Ó  SOLTAR  ALGUNA  ESPÍCIB. 

fr.  Dir  alguna  cosa  pera  explorar  V  animo  dels 
qne  escoltan.  Soltetr  una  espècie.  Proposi tionem 
auditorura  judicio  exponere 

EscAPÀRSELi  i  UN  ALGUNA  BSpAciE.  fr.  Dir  inad- 
vertidament lo  que  no  deuria.  EscapúneU  à  tmo 
tma  espècie.  Temeré  loqui. 

Vth  ESPÈCIE,  fr.  FÉR  ó  DONAR  COP. 

FRUITS  BN  ESPÈCIE.  Prutos  cn  cspecie,  Fnictus 
tales  in  se  ipsis. 

ESPECIER.  m.  ADROGUER.  |  APOTECARI. 

AIXI  HO  FEU  L*  B8PÉCIER  DE  TARRAGONA,  rofr.  RDI. 

Que  nota  al  qui  demana  una  cosa  emprestada  y  se 
la  queda.  So  la  huena  razon  empeee  el  enganeider. 
Nimis  speciosis  ne  credito  verbis. 

ESPECIEEIA.  f.  ADROGUERIA.  ||  BSPÈClAS. 

ESPECmCAdÒ»  f.  Explicació  puntual  y  cir- 


886 


ESP 


DICCIONARI 


ESP 


cunstanciada.  Espeeipcacion,  Designatio,  exprés- 
siot  nís. 

ESPECinCADAMENT.  adv.  m.  Especifeada- 
menle.  Expresso. 

E8PEGIFIGAR.  V.  a.  Explicar ,  declarar  ab 
individualitat.  Especificar.  Singillalim  exprimere. 

ESPECmCAT^DA.  p.  p.  E»pecifioado.  Singil- 
lalim declaralus. 

ESPEGiriGATlU,  VA.  adj.  Lo  que  especifica. 
Especificativo.  Yim  declarandi  habens. 

ESPECtnCHy  CA.  adj.  Lo  que  distingeix  una 
cosa  de  altra.  Especifico.  Singularis ,  specialis.  | 
ID.  med.  Remey  eficàs  pera  alguna  malaltia  deter- 
minada. Especifico.  SpecificHS. 

E8PEGIÓ8,  A.  adj.  Preciós ,  hermós ,  perfet. 
Especxoso,  Specíosus.  ||  Aparent,  enganyós.  Apareni' 
te,  especioso.  Speciosus,  siroulatus. 

EfiPEGIOSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  es- 
peciós.  Especiosamenti.  Speciosè. 

ESPEGTABLE.  adj.  Digne  de  admiració.  Es- 
pwlable.  Gonspicuus,  insignis. 

ESPECTACLE,  m.  Fesleig  públich ,  lo  que  s' 
ofereix  à  la  vista.  Espectdculo.  Spectaculum  ,  i.  || 
Succés  grave ,  digne  de  admiració.  Especldculo, 
Spectaculum,  i. 

ESPECTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  assisteix  als 
espectacles.  Espectador.  Expectater,  is.  ]  Qui  mira 
ab  atenció.  Espectador.  Speclator,  is. 

ESPECTANT.  p.  a.  PBÜTANTBNT. 

E8PECTAR.  V.  n.  pbrtíntbr. 

ESPECTE.  m.  ASPRCTB. 

ESPECTRE,  m.  Imatge  horrible.  Fantasma^  es- 
peetro.  Spectrum,  i. 

ESPÉGUL.  m.  for.  Cos  de  dret  compost  de  orde 
de  D.  Alonso  1  Sabi,  lo  quart  ó  quint  any  de  són 
regnat  y  que  no  ba  arribat  complet  basta  *ls  nostres 
dias,  pus  consta  solament  de  cinch  llibres  cone- 
guts y  en  ells  se  fan  referéncias  al  sisó  y  setè.  £s- 
péeulú.  Espèculum ,  i. 

ESPECULACIÓ,  f.  Contemplació,  estudi.  Espe- 
culacion.  Theoria,  »,  inspectío,  nis. 

ESPECULADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  especula.  Es- 
peculador. Speculator,  contempla tor,  ià. 

ESPECULAR.  V.  a.  Contemplar,  considerar, 
mirar  ab  atenció.  Especular.  Speculor,  aris,  consi- 
dero, as.  g  AVERiGUAE.  ||  com.  Estudiar,  calcular  de 
quin  modo  se  podrà  fér  un  bon  negoci.  Especular. 
Heditor,  aris. 

ESPECULAT,  DA.  p.  p.  Especulada.  Sperula- 
tus,  consideratus. 

ESPECULATIU,  VA.  adj.  Mòlt  donat  à  la  es- 
peculació. Contemplativo ,  especulativa.  Specula- 
bundus.  I  Lo  que  termina  sols  en  la  especulació, 
com:  qüestió  espbculativa.  Espeeulativo.  Cujus  finís 
est  sola  cognilío. 

ESPECULATIVA,  f.  Facultat  del  ànima  pera 
especular.  Especulativa.  Speculatrix  facultas.  | 
Ciència  que's  para  en  la  especulació  é  simple  ra- 
ciocini. Espeeukuipa.  Speculatoría,  m. 


ESPECULATIVAHENT.  adv.  m.  Espeeulatir 

vamente.  Speculativè. 

ESPEDASSAMENT.  m.  ant.  dbsteossa. 

ESPEDASSAR.  v.  a.  ant.  despeoassar. 

ESPEDIR.  V.  a.  a;)t.  dbspedir. 

ESPEDREGAR.  v.  a.  despbd&bgar. 

ESPELLETAR.  V.  a.  Tràurer,  llevar  la  pell. 
Despelletar.  Pellem  detrahere. 

ESPELLIFADET,  A.  adj.  d.  Desharrapadillo. 
Sordidulus. 

ESPELLIFAR.  V.  a.  Malmétrer  ab  desasseo  par- 
ticularment la  roba.  Despilfarrar.  Dislurbo,  as. 

ESPELLIFAT,  DA.  adj.  Desharrapado^  andra-- 
joso,  rotOf  despilfarrado.  Pannosus,  sordidus. 

ANAR  ESPELLIFAT  Ó  TOT  ESPELLIFAT.  fr.  Àndar  TO- 

to,  hecho  un  estropajo  ,  tm  arambel ,  lleno  de  hara* 
pos,  de  calandrajos.  Lacera  veste  indui. 

ESPELLOFAR.  v.  a.  Tràurer  los  grana  de  las 
tavellas.  Desvainar.  Follicnlis,  glumis  purgaré. 

ESPELTA.  f.  Blat  semblant  à  la  escandia  ;  e^ 
de  dos  maneras  ,  una  que  en  cada  boll  té  an  gra, 
y  la  altra  que  en  boUs  units  té  dos  grana  agafats. 
Alaga,  espelta,  cea.  Alíca,  arinca,  zea,  ae. 

ESPELMA,  f.  ESPERMA. 

ESPELUNCA.  f.  ant.  cova. 

ESPÉNDIA.  f.  ESPÚ.NDIA. 
ESPENTA.  f.  EMPENTA. 

ESPENYAMENT.  m.  ant.  Cayguda  de  alt. 
Despeno,  despenamiento.  Ruína,  se. 
ESPENYAR.  V.  a.  ant.  despèn tar. 

ESPÉNYER.  V.  a.  EMPéNTER. 

ESPER.    m.   ant.  esperansa.  J  ant.  esperién- 

CIA. 

ESPERA,  f.  La  acció  y  efecte  de  esperar.  Espe- 
ra. Expectatio,  nis.  I  Terme  senyalat  pel  jutje 
pera  alguna  cosa.  Espera.  Praestitutus  dies.  ||  müs. 
Nota  que  significa  que  s'  ha  de  callar  lo  temps 
que*s  tocaria  s'  hi  fos  la  figura  à  que  correspon  la 
espera.  Espera.  Praeteritionis  nota. 

TENIR  espera,  fr.  Sér  home  madur.  Tener  espera 
ó  ser  L•mbre  de  espera.  Maturè  agere. 

ESPERANSA.  f.  Virtut  teologal  per  la  que  es- 
peram  en  Dèu.  Esperanza.  Spes,  ei.  j|  Confíansa  de 
lograr  alguna  cosa ,  regularment  s*  usa  en  plural. 
Esperanza.  Spes,  ei,  fiducia,  se.  I  Se  diu  de  la  cosa 
esperada  y  de  aquell  à  qui  s'  espera.  Esperanza. 
Spes,  ei.  ï  Di<^  dels  gentils  venerada  en  Roma. 
Eeperanza.  Spes,  ei. 

bon  AS  BSPBRANSAS  Y  MAL  AS  ANTADAS.  refr.  Adver- 

teix  que  i  qui  tira  à  enganyar  usa  comunnieni  de 
bonàs  paraalas  y  aparents  rahons  pera  lograr  sòn 
fi.  5o  la  huena  razon  empece  el  enganador.  Nimis 
speciosis  ne  credito  verbis. 

DONAR  BSPERANSAS  ó  RONAS   ESPRRANSA8.    fr.  Férlí 

enténdrer  à  algú  que  probablement  lograrà  lo  que 
desitja.  Dar  esperanzas.  Spem  alieni  injicere. 

MANTBNIRSE  ó  VÍURER  DE  BSPERANSAS.  fr.  Créurer 

ab  poch  fonament  lograr  lo  que*8  desitja.  Aïimen- 
tarse  de  esperanzas.  Spe  paciscí. 


ESP  GATàUL. 

ESPEBANSAR.  V.  a.  I>onar  esperansas.  Etfe- 
ranzar.  Spem  dare.  ||  espeiab. 

ESPERANSETA.  f.  d.  Esperaneilla,  S|H9Cala, 
se,  exigua,  tenuis  spes. 

ESPERAR.  V.  a.  Tenir  esperansa.  Esperar, 
Spero,  as.  ||  Agaardar,  fér  temps.  Esperar,  Specto, 
as.  II  Témer  qae  saccehesca  '1  que  no's  desilja,  com: 
r  E8PER4  nn  gran  càslich.  Esperar,  Reformido.  as, 
Umeo,  es.  ||  També  's  diu  figaradament,  com  :  los 
morts  BSPBKAN  la  resurrecció  de  la  carn.  Esperar. 
Spero,  as.  |  Diferir  alguna  cosa  pera  temps  opor- 
tú. Esperar.  Prorogo,  as. 

QDI  ESPERA  T  ALCANSA,  DIU  QDB  NO'S  CANSA.  refr. 
UN  BON  DINAR  ?k  DE  BON  ESPEBAB. 

ESPERARSE.  V.  r.  Agaardar,  Specto,  as,  praes- 
tolor,  aris. 

ESPERES  UN  POCH.  loC.  NO  VAIA  TANT  DEPBESA. 

QUI  s'  ESPEBA,  *s  DBSESPEBA.  fr.  Denota  la  impa- 
ciència del  qui  viu  en  esperansa  inserta  del  fi  de 
sòo  desilj.  Quien  espera,  desespera ;  hamhre  y  eS' 
petar  hacen  rabiar.  Animo  cupienti  nihil  satis  fes- 
tinalnr. 

ESPERA8AR8E.  V.  r.  Llansar  de  sí  la  peresa, 
estirant  los  membres.  Desperezarse,  esperezarse, 
Pandicnlor,  aris. 

ESPERAT,  DA.  p.  p.  Esperado,  Speratus,  sec- 
talus. 

ESPERDIGAR.  V.  a.  ant.  ensajobnab. 

ESPERDIMEBIT.  m.  ant.  perdició. 

ESPÉRDRER.  v.  a.  ant.  pérdrer. 

ESPEREU,  m.  anl.  Acció  del  que  té  son  óestà 
cansat  pera  estirar  los  brassos  y  camas.  Desperei^, 
esperezo,  Pandiculatio ,  nis;  membrorum  expor- 
rectio. 

ESPÉROULA.  f.  Herba,  espècie  de  marrons. 
Espérgula,  yerba  pajarera,  Spergula,  ». 

ESPERIMENTAR.  V.  a.  etc.  bxpebimbntab. 

ESPERIT,  m.  Substància  incorpórea,  dotada 
de  rahó  com  V  àngel,  etc.  Espiritu.  Spiritus,  us. 
II  La  ànima  racional.  Espiritu.  Anima,  ».  ||  Ani- 
mo, valor,  esfors.  Espiritu,  Spiritus,  us,  virtus, 
utis.  II  Do  sobrenatural,  com:  bspebit  de  profecia. 
Espiritu.  Supernaturalis  gratia,  donnm,  i.  ||  Ener- 
gia, forsa.  Vigor,  espiritu.  Yis,  is.  jj  Las  esséncias, 
las  parts  mès  puras  que  *s  trauhen  de  alguns  cossos 
per  medi  de  las  operacions  químicas.  Espirilu,  Ele- 
mentarius  (los.  ||  Vigor  natural  que  alenta  al  cos 
pera  obrar.  Espiritu.  Spiritus,  us.  ||  Virtut,  ciència 
mística.  Espiritu.  Spiritualis  scientia.  |  Lo  poder 
y  virtut  divina,  y  per  sa  comunicació  ab  los  bo- 
mes,  així  *s  diu:  V  esperit  de  Déu  era  portal  sobre 
las  aygnas.  Espiritu.  Spiritus,  us.  ||  Lo  que  gober- 
na  y  mou  alguna  cosa,  ó  negoci,  com:  T  esperit  de 
la  guerra  sól  sér  la  ambició.  Espiritu.  Spiritus,  us. 
II  Lo  sentit  ó  interpretació  de  alguna  cosa.  Semti^ 
do,  espiritu.  Sensus,  us.  jj  Se  pren  per  la  mateixa 
persona,  y  així  *sdiu:  ispbbit  de  contradicció,  etc. 
Espkitu,  Spiritus,  us. 

esperit  ardent,  quim.  L' oli  de  las  plantas  quant 


ESP  C87 

es  abundant,  delicat  y  fàcil  de  inílamarse.  Espiritu 
ardiente,  Spiritus  ardens. 

esperit  de  mindbrero.  Acetat  de  amoníach  nea^ 
tre.  Espiritu  de  minderero,  Spiritus  Mindereri. 

esperit  de  trementina.  atgua  ras. 

esperit  de  ví.  alcohol. 

esperit  de  vida.  En  la  filosofia  hermètica  l' ar- 
genlviu.  Espiritu  devxda  ó  fugiHvo.  Hydrargynim,  i. 

ESPERIT  pollet.  Espiritu  foleto,  Faunus,  silva- 
nus,  i. 

ESPERIT  HALiQNE.  *L  dímoui.  Espiritu  malignOf 
inmutido.  Dosmon,  cacodoemon,  is. 

ESPERIT  SANT.  La  torcora  persona  de  la  Sanlíslma 
Trinitat.  Espiritu  Santo.  Spiritus  Sanctns. 

ESPERIT  VOLÍTIL  DE    BANYA  DE  CERVO.  qUÍm.  PrO- 

ducto  que  resulta  de  la  deslil-lació  de  la  banya  dei 
cervo  ó  de  qualsevol  altre  animal.  Espiritu  volàtil 
de  cuemo  de  cierw.  Spiritus  cornu  cervi. 

ESPERITS  VITALS.  La  part  mès  subtil  y  agitada  de 
la  sanch,  y  de  que  dependeix  lo  moviment  y  calor 
necessari  pera  la  vida  Ae\sínivasi\.Espiritusvitaks. 
Vitales  spiritus. 

COBBAB  L'  ESPEBIT.  fr.  COBRAR  ANIMO. 

DBSPEDiR  l'  esperit,  fr.  Espirar,  morir.  Dar,  é 
exhalar,  despedirel  espiritu,  Spiritum  emittere. 

DONAR  ESPERIT,  fr.  Animar.  Dar  espiritu,  Spiritus 
alicui  facere. 

DE  POCB  ESPERIT  ó  FALTAT  DE  ESPERIT,  exp.  PUSÍ- 

lànime,  encugit.  Poco  espiritu;  eorto  de  espiritu, 
ave  fria,  Pusillanimís. 

ES  UN  ESPERIT  CONTRIBULAT.    exp.  ES  UU  diahlUlO. 

Astulus. 

MAL   ESPEBIT.    OXp.    ESPEBIT   MALIGNE.  |  SubjeCte 

atrevit,  través,  de  mal  geni.  Diablo,  barrabds.Auàsh 
ciisimus. 

BESPÓNDREB  AB  ESPEBIT.  fr.  No  sofocBrse.  RespoU' 
dercon  espiritu.  Argentè  respondere. 

ESPERITAT  j  DA.  adj.  Possehít  del  didioní. 
Endemoniado,  endiablado.  Fanaticos,  doemoniacus. 

ESPERITÓS,  A.  adj.  Animós,  de  mòlt  espe- 
rit. Espiritoso.  Animosus,  vivax.  |  Dit  del  licor  que 
té  mòlt  focb  y  esperit,  com  \*  ayguardent,  etc.  ^t- 
piritoso,  espirituosa,  Dissipabilis,  espiritús  abon- 
dans. 

ESPERITI! AL.  acy.  BSPIBITUAL. 

ESPERITUALMENT.  adv.m.  espibitualment. 

ESPERMA,  f.  Semen  del  animal.  Semen,  esper- 
ma,  Sperma,  tis. 

esperma  de  balena,  t  bspbbmaceti.  m.  Greix  só- 
lit  mòlt  blanch,  qne*s  trau  de  la  balena  pera  dife- 
rents usos.  Esperma  de  ballena ,  blaneo  de  ballena, 
celina,  espermaeeti.  Cele  sperma. 

ESPERMÀTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à 
la  esperma.  Espermàtieo,  Spermaticos. 

ESPERMATOGELE.  f.  cir.  Ruptura  causada 
per  la  contracció  dels  vasos  que  llansan  lo  semen, 
y  es  causa  de  que  cayga  en  V  escroto.  Espermato^ 
cele,  Spermatocele,  es. 

ESPERBIATOLOMA.  f.  Tractat  6  disertació 


688 


ESP 


DICCIONABI 


ESP 


sobre  '1  semen.  Espermatologia,  Spermatologia,  ». 

ESPEBÓ.  m.  ESPARÓ.  II  fort.  Àngul  ixeot  eo 
mitj  de  la  cortÍDa  ó  devant  de  una  porta  eo  las  for- 
tificacions antígnas.  Bsper(mu,  Roslramm  muni- 
men. 

E8PER§AGUIR.  v.  a.  PsasiGUiRSl. 

E8PERT,  A.  adj.  expbrt. 

E8PEBTABÍENT.  adv.  m.  Destrament.  Dies- 
iramente.  Dextere. 

ESPERVALLACH.  m.  Armari,  lloch  destinat 
pera  guardar  roba.  GuarL•ropa.  Yestiariam,  ii. 

E8PERVER.  ro.  esparver. 

ESPERVERAR8E.  V.  r.  astorarsb. 

ESPÈS,  SA.  adj.  Dens,  atapahit.  EspesOyeandm- 
taiú.  Deosus.  |  Continuat,  repetit,  freqüent.  ^s}»e- 
10.  Assiduos,  frequens,  creber. 

ESTAR  espís.  fr.  met.  Estar  de  mal  humor ;  no 
eUar  grada  en  cíua.  Tffidio  affici. 

E8PESSABIENT.  adv.  m.  sovint,  freqübn- 

VENT. 

ESPE8SIGAR.  V.  a.  Péndrer  una  petita  por- 
ció de  algun  menjar.  Picar.  Cibum  delibare.  |j 
Menjarse  un  rahim  de  gra  en  gra.  Picar,  Racemum, 
Qvaro  per  grana  excerpere.  » 

ESPESSIMENT,  m.  ant.  espessor. 

ESPESSn.  V.  a.  Condensar  lo  flúit  y  liquit. 
Espesar,  encrasar,  Exspisso,  denso,  as. )  Atapabir. 
Eipesar.  Spisso,  as. 
I  ESPESSIRSE.  V.  r.  CondeMarsCf  espesarse,  De- 
nesco,  spissesco,  is.  [  Dit  de  la  atmosfera,  etc.,car- 
regarse  de  núvols.  Encapotarse  el  cielo,  CcBlum  nu- 
bibus  obtegi. 

.   ESPESSIT,  DA.  p.  p.  Condentado  ,  espesado. 
Densatus,  spissatns. 

ESPESSOR,  m.  y 

BSPESSURA.  f.  Lo  gruix  de  un  sólii.  Espetor, 
eepesura.  Crassamentum,  i,  crassitudo,  iois.  |  Den- 
sitat de  las  cosas.  Bspesura.  Spissamentum,  i,  den- 
sitas,  atis. 

ESPESTANYARSE.  V.  r.  Mirar  ab  mòlta  ve- 
hemència, de  fit  à  fit.  Desojarse,  despestanarse.  In- 
tueor,  eris. 

ESPETARSE.  V.  r.  Menjarse.  Zampar,  deepa^ 
hilar.  Devoro,  as,  deglutio,  is. 

ESPETEGH.  m.  Pluja  forta  y  de  poca  durada. 
Chaparron,  chaparrada^  nubada,  nuharrada,  Nim- 
bus,  i,  vehemens  imber.  ||  cruixit. 

ESPETERNEGAR.  v.  a.  Móurer  las  camas  ó 
potas  ab  lleugeresa.  Patalfar,  pernear»  Cmra  vio- 
lenter  motare,  jactare. 

ESPETERREGH.  m.  La  acció  de  espeterregar. 
Chisporroteo,  Scintillarum  emissió,  stridor. 

ESPETERREGAMENT.  m.  Los  salts  que  fan 
en  lo  focb  algunas  cosas,  com  castanyas,  sal,  etc. 
Ikerepiíacion,  Crepilatio,  nis.  |  espeterrech. 

ESPETERREGAR.  v.  n.  Llansar  lo  foch  es- 
purnas  ab  continuació.  CkieporroUar.  Scintillas 
crebò  emittere. 

BSPEnüUU  V.  a.  DESPATXAR. 


espí.  m.  Arbre  semblant  à  la  perera  borda. 
Espino.  Spigus,  rbamnus,  i. )  Arbust,  mata  ab  es- 
pinas  que  acaban  en  las  ramas,  fnllas  llargas  y  es^ 
tretas.  Espino  negra,  Oxyacantba,  le,  oxyacaotbiis, 

i,  y  PORCH  ESPÍ. 

ESPIA.  m.  y  f.  Qui  espia  ó  esplora.  Espia.  Ex- 
plorator,  is.  ||  Qui  reporta  ó  acusa  en  secret  y  caa- 
telosament.  Soplon.  Snsoro,  nis.  ||  aot.  Lloch  ele- 
vat pera  alalayar.  Àlalaya.  Specnla,  ce,  specolato- 
ríum,  ii.  II  nàut.  La  acció  y  efecte  de  espiarse.  Ep- 
pia.  Evasió,  nis.  y  nàut.  pi.  Certs  caps  amarrats  ab 
las  àncoras  petitas,  que's  portan  pera  entrar  ó  eixir 
de  un  port,  quant  hi  ha  calma  ó  vent  contrari.  Ks- 
pias.  Funes  exploratores. 

ESPIA  DOBLE.  Qui  scrvcix  falsament  à  dos  parts. 
Espia  doble,  Perfidus  explorator. 

POSAR  UNA  ESPIA.  fr.  oàut.  Amarrar  la  espia  k  un 
objecte  fixo  ó  à  una  àncora  petíla,  y  posaria  al  pa- 
ratjeabont  ha  de  quedar  situada  pera  espiarse. 
Dar  ó  tender  una  espia,  Funem  explorantem  ap- 
tare. 

ESPIABfENT.  m.  ant.  La  acció  de  espiar.  Es- 
piamieniOy  indagaeion.  Indaga lio,  nis. 

ESPIAR.  V.  a.  Explorar  ab  gran  dissimulo  pera 
donar  part  à  altres.  Espiar ,  amaitinarj  aeechar. 
Exploro,  as.  y  Reportar  à  altre  en  secret  lo  que  al- 
gú ba  fét  ó  dit.  Soplar,  Crimina  deferre. 

ESPIARSE.  V.  r.  Tràurer  una  embarcació  de 
perill  tirant  desde  ella  per  la  espia.  Espiarse,  Na- 
vem  vadis  eximere. 

ESPIAT,  DA.  p.  p.  Espiada,  Exploratus,  ob- 
servalus. 

ESPIGAN ARDA.  f.  y 

ESPIGANARDI.  m.  Arrel  de  certa  planta  ano- 
menada nardo,  per  lo  que  y  per  tenir  la  figura  de 
espiga  se  li  dóna  aquest  nom.  Espieanardi,  espiya- 
nardo,  espiga  romana.  Spica  nardi. 

ESPIGANART.  m.  Herba  medicinal  aromàtica 
de  la  índia.  Espicanardo.  Andropagor  nardus. 

ESPIGH.  m.  ant.  espígol. 

ESPÍGIES.  m.  pi.  ESPÈCIES. 

ESPIFARRADAMENT.  m.  adv.  De  una  ma- 
nera espifarrada.  Despilfarradamente,  Inconcinni- 
ter,  incandite. 

ESPIFARRAR.  V.  a.  espallifar. 

ESPIFARRAT,  DA.  adj.  espallipat. 

ESPIFARRO.   m.  ESPALLIPAMEIfT. 

ESPIFIARSE.  V.  r.  fér  pífia. 

ESPIGA,  f.  Lo  superior  de  la  canya,  tronch,  ò 
cama  ahont  prodnheixen  lo  fruyt  y  llavor  algunas 
plantas.  Espiga,  Spica,  e.  y  Lo  brot  ó  branqueia 
de  un  arbre  ab  que  s*  empelta  un  altre.  I^Ma,  es- 
piga.  Sarcnius,  insitum,  i.  y  La  que  fé  *1  blat  de 
moro  ó  panís.  Panoja,  mazorca.  Spica,  ».  y  Obe- 
lisch,  piràmide  en  punta  mòltdescollant  y  aguda« 
Aguja.  Obeliscus",  i.  y  agdlla. 

ESPIGA  NARDI.  f.  ESPICANARDI. 

POCB  AIXARCOLAR ,    POCAS   ESPIGAS    AL  SEGAR.  ref. 

Denota  lo  mòlt  que  's  logra  quant  en  algun  nctg^cí 


ESP 


CATALÀ. 


ESP 


68» 


's  posa  la  activitat  y  dilígéocia  degada.  El  pau 
bien  eseardadOf  hincha  la  troje  úiuamo;pocai  tec€9 
escardar,  pocas  espigas  al  segar,  Qai  rarò  sarri- 
tür  ager,  rarescit  aristis. 

ESPIGAR.  V.  n.  Comensar  à  tràarer  espiga  In 
blats.  Espigar,  Frumenta,  segetem  spicare. 

ESPIGARSE.  Y.  r.  Tràarer  espigó  las  plantas 
per  bavér  passat  sa  teodror  natural.  Envejecersi. 
Adolescendo  iudurescere.  |  met.  Créixer  notable- 
ment alguna  persona.  Espigar.  Gresco,  is. 

ESPIGAT,  DA.  p.  p.  Espigada^  Spicatus.  \  adj. 
Alt  de  COS.  TaUudOf  espigada.  Corpore  procems. 
I  bot.  Lo  que  té  figura  de  espiga.  Espigado,  Spicse 
formam  referans. 

ESPIGNART.  m.  ESPICANAHT. 

ESPIGNET.  m.  ter.  buileta. 

ESPIGÓ,  m.  TIMÓ.  I  La  espiga  en  que  fan  la 
llavor  las  planlas  quant  se  fan  vellas.  Espiga.  Spi- 
ca,  ae.  I  Pollaquera  ó  eix  sobre  que  descansa 
una  porta  ó  cosa  semblant.  Quieio ,  espigon.  Car- 
do, inis. 

ESPÍGOL,  m.  Planta  aromàtica  de  flor  y  espi- 
ga blava  ó  violada  en  la  cima  de  la  planta,  for- 
tifica *ls  nervis  y  *1  cervell.  Espliego,  lavdtídula, 
alucema.  Lavandula,  sb,  pseudonardus,  i. 

ESPIGOLADOm,  A.  m.  y  f.  Qui  arraplega  las 
espigas  que  deixan  los  segadors.  Espigador,  espiga- 
dero.  Spicarum  legulus. 

ESPIGOLAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  espigo- 
lar.  El  aeio  de  espigar.  Spicil^ium,  i. 

ESPIGOLAR.  v.  a.  Recullir  las  espigas  que 
deixan  los  segadors.  Respigar,  espigar.  Spicas  le- 
gere ;  spicilegium  exercere. 

ESPIGOLAT9  DA.  p.  p.  Espigada.  Spicilegio 
coUectus. 

ESPIGUETA.  f.  d.  Espiguilla.  Spica  parva. 

E^IGUtFERO.  adj.  bot.  Se  diu  dels  vegetals 
que  presentan  sos  órganos  genitals  en  espiga,  com 
la  cua  de  caball.  Espiguifero.  Speciferae,  arnm. 

ESPILL,  m.  ant.  mieall. 

PÉNDEER  ESPILL,  fr.  PÉNDEEE  EXESfPLE. 

ESPILLETA.  f.  ant.  espitlle&a. 

ESPILLETS.  m.  pi.  ant.  ulleeas. 

ESPINA,  m.  Punxa  de  mata  espinosa.  Espina. 
Spina,  se.  ||  La  del  peix.  Espina.  Spina,  se,  sentis, 
sudes,  is,  y  la  que  fa  ofici  de  os,  arista,  sb.  H  met. 
Recel,  suspita.  Espina,  eserúpulo,  Suspicio,  nis. 

espina  cEEviNA.  Arbusto  indígeno  mòlt  comú  en 
las  bardissas  y  garrotxas ;  lo  fruyt  es  mès  ó  ménos 
gros,  comprimit,  vertantesde  madurar  y  desprès 
negre  y  llis.  Espino  cerval  ó  cervino.  Rhamus  ca- 
tbarticns. 

ESPINA  COM  PUNXAR  DÍU,  AGUDA  NEIX.  ref.  que  ad- 
verteíx  que  'I  qui  es  dolent  ja  bo  porta  de  naixeo- 
sa  ó  de  sos  principis,  y  que  lo  que  ha  de  danyar  ja 
pareix  aparellat  pera  fér  lo  dany.  Predestviaio  ò 
dispuesto  para  el  mal.  A  male  paratus,  dispositus. 

ESPINA  DE  CETSTO.  Plauta.  AIS. 
ESPINA  VINETA.  ESPÍ. 

TOMO  1. 


LA  ESPINA  QUANT  NAIX    JA  PICA,   TAN  SI  ES   GROSSA 

COM  SI  ES  XICA.  ref.  Denota  que  qui  té  alguna  inco- 
moditat no  li  es  fàcil  olvidarla  per  petita  que  tlt. 
Chiea  es  la  pwíía  de  la  espina,  mas  d  quien  dueU  no 
la  ohiL•.  Exiguum  est  equidem  spin»  subtiíta 
acumen ;  Quem  tamen  h«ec  punxit,  vulneris  iile 
memor. 

PUNXAR  Al  ESPINA,  fr.  Espinar.  Spinà  pungere. 

tríueer  la  espina,  fr.  met.  Desarrelar  alguna 
cosa  mala.  Sacar  la  espina.  Aliquid  mali  extirparé. 

E8PINAGAL.  m.  penicalt. 

ESPnv AGH.  m.  Espècie  de  bleda,  la  fulla  en 
forma  de  llansa  y  mès  estreta,  ^spinoca.  Spinachia, 
ffi.  II  Instrument  de  ferro  de  tres  ó  quatre  puas,  de 
las  quals  una  queda  sempre  envers  dalt,  pera  es- 
torbar  lo  pas  à  la  caballeria  enemiga.  Abrojo^  y 
rampojo  ter.  Murex,  icis. 

ESPINADA,  f.  Las  vértebras  unidas  desde  la 
nuca  fins  al  carpó.  Espinazo,  lomo ,  esquena.  Spi- 
na. se;  agrestis,  is.  Q  ant.  La  de  la  cama.  canye- 
lla. %. 

ESPINAL,  m.  raboll.  U  adj.  Pertanyent  &  la 
espinada.  Espinal.  Dorsualis. 

ESPINAL  ESTRET  Y  AMPLE.  m.  ant.  Es- 
pècie de  teixit  de  fil.  Lienzo.  Tela  lintea. 

ESPINAR.  V.  a.  ant.  punxar. 

ESPIBIETA.  f.  d.  mús.  Clave  petit  de  una  sola 
corda  en  cada  orde.  Espineta.  Minoris  modi  fidi- 
culare  organum.  )  d.  Espina  petita.  Espiniea,  tia, 
ta.  Parva  spina,  spincula, » 

ESPINGARDA.  f.  art.  Pessa  petita  de  bàtrer. 
Espingarda.  Parvum  tormeotum  bellicum.  ||  ant. 
Espècie  de  arcabús  de  mès  de  cana  y  mitja  de 
llarch  y  canó  corresponent.  Espingarda.  Scloppe- 
tum  longius. 

ESPINGARDER.  m.  Soldat  que  usava  de  la 
espingarda.  Espingardero.  Scloppetarius,  ii. 

E8PINGOLARSE.  v.  r.  ter.  repbnjarse. 

ESPINÓS,  A.  adj.  Guarnit  de  espinas.  Espinosa. 
Spinosus.  y  Dit  del  Uocb  ple  de  espinas.  Espinosa , 
espineo.  Spinosus,  spineus.  jj  met.  Arduo,  inlrincat, 
difícil.  Espinosa.  Arduus. 

ESPINOSA,  f.  Diossa  à  qui  invoca  van  pern 
arrancar  las  espinas.  Espinosa.  Spinosa,  se,  spi- 
nensis,  is. 

ESPINOSI8ME.  m.  Secta  de  Espinosa,  espècia 
de  atbeisme.  Espinasismo.  Spinosismus,  i. 

ESPINOSI8TA.  m.  Qui  segueix  los  principis 
de  Espinosa.  Espinasista.  Spinosista,  ae. 

ESPÍNTRIA.  f.  Entre  Ms  antichs  romans,  ecíl- 
lecció  de  medallas  en  que  posavan  las  posturas  de 
sos  desordres.  Espintria.  Spintria,  se. 

ESPINTAR.'v.  a.  Tràurer  los  pinyons  de  las 
pinyas.  .^ocar  los  pinanes  de  las  pinas.  Nuces  pineas 
putaminibus  mundare. 

ESPINYOLAT,  DA.  adj.  Sens  pinyol.  Desp$pi' 
tado.  Nucleo  nudatus. 

ESPIOT.  m.  ESPIA. 

f.  mat.  L•lnea  cunra,  que  dóna  telias 

88 


690 


ESP 


DICCIONARI 


ESP 


en  figura  de  caragol.  Espira.  Spira,  s.  ||  En  las 
màquinas.  eoscà.  ||  ant.  guspiea. 

ESPIRAGIÓ.  f.  ASPIRACIÓ. 

ESTIBADOR,  m.  ant.  espirall.  |  Qui  espira. 
Espirador.  Spírans,  tis. 

ESPIRAL,  adj.  Lo  que  està  én  figura  de  cara- 
gol. Espiral.  Spiralís;  in  spíram  duclus.  Q  m.  anat. 
Cert  forat  del  oido  anomenat  així  per  la  forma.  Espi- 
ral, Spiralis.  I  PENDOLITA. 

ESPIRALL.  m.  Forat  per  ahont  \x  lo  vent.  Res- 
piradero,  espiraderOf  espiraeion,  espirdculo.  Spira- 
culum,  i.  I  Lo  dels  conductes  del  aygua.  Atahe. 
Spiraculum,  i.  ||  Lo  del  buch  de  abellas.  Piquera, 
Imum  alvearis  foramen.  |  Lo  de  las  bòtas  pera  tas- 
tar lo  vi.  Piquera,  eatavino,  sangrador,  silbato.  Do- 
lii  foramen,  fistula. 

ESPIRALLAR.  v.  a.  kspurnar. 

ESPIRAR.  V.  n.  Morir.  Espirar.  Expiro,  as; 
spiritum  emittere.  |  Finir,  acabar.  Espirar.  Cedo, 
effluo,  is.  I  ant.  acarar,  conclóurrrsb.  ||  poét.  Bu- 
for  lo  vent.  Espirar,  soplar.  Fio,  as. 

ESPIRATIU,  VA.  adj.  Lo  que  pót  espirar  ó  té 
aquesta  propietat.  Espirativo.  iïflandi  virtute  pol- 
Iens. 

ESPIREA.  f.  Certa  planta  de  uns  tres  peus  de 
alta,  ab  las  flors  arrahimadas  en  la  cima  de  las  ra- 
meiàs.  Espirea.  Espirea,  8B. 

ESPIRinSBIE.  m.  Sistema  que  creu  en  la  co- 
municació dels  esperits  ab  los  vivents.  Espirilismo. 
Spiritismus,  i. 

ESPIRITÓS,  A.  adj.  RSPERITÓS. 

ESPIRITOSABIENT.  adv.  m.  Ab  esperit.  Es- 
pirituosameníe.  Spiritualiter. 

ESPIRITUAL,  adj.  Pertanyent  al  esperit.  Es- 
piritual. Spiritualis,  spiritalis. 

ESPIRITUAUSAG  IÓ.  f.  L*  acte  y  efectede 
espiritualisar.^sptrttttaffí^acton.  Spirituale  redden- 
di  actio.  II  quím.  Reducció  dels  sólits  à  esperit. 
Espiritualizacion.  In  spiritum  mutatio. 

ESPIRITUALISAR.  V.  a.  Infundir  esperit  de 
pietat.  Espiritualizar.  Pietatem  infundere.  ||  Ele- 
var, constituhir  en  grau  espiritual  lo  que  no  ho  es. 
Espiritualtzar,  eclesiastizar.  Spirituale  reddere.  | 
Considerar  com  espiritual  lo  corpóreo  pera  entén- 
drerlo.  Espiritualizar.  Spiritus  instar  aliquid  cor- 
porem  effingere.  jj  Dit  de  alguns  béns  reduhirlos  à 
la  condició  de  béns  ecclesiàstichs.  Espiritualizar. 
Ecclesiae  devovere. 

ESPIRirUALIsniE.  m.  Sistema  oposat  al  ma- 
terialisme y  que  creu  ab  la  existència  de  un  orde 
de  sers  dislincts  dels  cossos  als  quals  somet  y  su- 
bordina. Espiritualismo.  Spiritualismus,  i. 

ESPIRITUALISTA.  m.  Qui  tracta  dels  espe- 
rits vitals  ó  té  opinió  particular  sobre  ells.  Espiri- 
tualista.  De  vitalibus  spiritibns  soribens. 

ESPIRITUALITAT,  f.  Naturalesa  y  condició 
de  lo  espiritual.  Espiritualidad.  Spiritus  condltio, 
qualitas. 

ESPIRITUALMENT,  adv.  m.  Ab  esperit,  de 


un  modo  religiós.  Espiritualmente.  Spiritualiter. 

ESPIRITUÓS,  A.  adj.  ESFERITÒS. 

ESPITAL.  m.  ant.  hospital. 
ESPITLLERA.  f.  Finestreta  llarga  y  mòlt  e»- 


treta.  Tronera,  tragaluz,  saetera.  Anguatior  feoe»- 
tella.  II  Obertura  mòlt  estreta  de  doa  ó  tres  piiRS 
en  las  murallas,  peni  disparar  los  faadli,  elc. 
Tronera,  saetera.  Muri  apertura.  |  La  dels  co&dli^ 
tors  de  aygua.  espirall.  t. 

ESPITRAGARSE.  V.  r.  Desciibrirae  1  pit  ib 
desasseo.  Despechugarse.  Pectus  nudare. 

E8PITRAGAT,  DA.  a^j.  Qui  porta  1  pit  dei- 
cubert.  Despeekugado.  Pectore  undíatiia. 

ESPLANA.  f .  Instrument  de  foslp  forta  ab  que 
1s  candelers  de  cera  allisan  las  candelai.  IftM- 
dor.  Gereis  poliendís  lignnm. 

ESPLANADA,  f.  Lo  pavimeol  de  poals  aolirel 
qual  carregan  las  curenyas  en  la  bateria.  .St^iato- 
L•.  Tabulatum,  i.  |  Declivi  daade  1.  eamf  çibert 
envers  la  campanya.  Glécis,  etplemaia,  Dedife 
monimentum  ;  glacis ,  is.  ||  Espay  inliabilal,  dios 
y  fora  de  unas  murallas.  EspUmdia.  Poieiiii  ii. 

ESPLANADURA.  f.  ALLISADUEA. 

BBPLANAR.  V.  a.  Allisar  ab  la  e^oa.  AU- 
sar.  Candelas  poliré. 

ESPLANISSADA.  f.  Cop  qae  *8  dtoa de  phib 
algun  instrument,  com  sabre,  elc.  lapó,  Ictas,  as. 

ESPLATARSE.  V.  r.  bxplatarsi. 

ESPLÉNDIDAlIEliT.  adv.  m.  Ab  e^leodi- 
dés.  Espleudidanieute ,  magnificamenu^  taalaoiR- 
mente.  Splendidè,  apparatè. 

ESPLÈNDIDES,  f.  Magnificència,  Inxo  ea  h» 
menjar  y  vestir.  EspUndidez,  Copia,  magnifieea• 
tia,  ». 

ESPLENDIDiSSm,  A.  adj.  sup. 
mo.  Splendídissimus. 

ESPLÉNDIT,  DA.  adj.  RagQlfieh,  libenl, 
sumptuós.  fspí^fdo.SpleDdidtts.  |  Dit  dels  ooovits 
abundants  y  exqubits.  Opiparo^etf^ésdíéí.  Lantos. 

ESPLENDOR,  f.  RESPLANiHR.  |  met  Uastre, 
noblesa,  honra.  Esplendor.  Lux,  ucis,  decus,  oris. 

ESPLET.  m.  Sembrats  en  herba.  Hme$.  Seg», 
etis,  sata,  orum.  |  sega. 

ESPLETANT.  adj.  ant.  Ga$ía4o^  üfwmtia. 
Consumptus. 

ESPUCAR.  V.  a.  EXPLICAR. 

ESPLOBOSSAR.  V.  a.  Arrancar  lo  ploaiis8ol 
dels  aucells.  Quitar  el  plumom  6  plwtMm.  Avinn 
lanuginem  trahere ;  avibus  plnmubis  eripere. 

ESPLUGA,  f.  ant.  cova. 

ESPLUGABOU.  m.  Aucell  de  aygua  del  tt- 
many  de  una  guatlla,  de  color  blancb  ab  algnau 
plomas  blavencas ;  no  canta  però  ül  ona  ven  ca 
que  pronuncia  «Corlieo»  y  dínbea  qae  ae  seat  de 
mitja  llegua.  ChorHto  comim.  Clorios,  neumeBÍii, 
ii,  crex,  ecis,  corlinus,  i. 

ESPLUGAR.  V.  a.  TrÀurer  polls.  També  s'ifl 
com  reciproch.  Despiajar,  etpnlgar.  Expedicale, 
as ;  pediculos  expiscari. 


ESP 


GÀTAU. 


ESP 


691 


E8PODA8SAB.  V.  a.  Podar  malament  los  eeps 
deixant  los  sarments  mès  llarchs  de  lo  que  perme- 
ten las  reglas  del  art.  Perchofíar.  Palmites  pnesi* 
darios  in  vites  relínquere. 

E8PODI.  m.  Cendra  que  *s  fà  en  los  fornals  de 
coure,  semblant  à  la  tutia.  Etfodxo,  Spodium,  íi. 

E8POETAR8E.  V.  r.  dbspbàrse. 

ESPOLANDiai•  m.  ant.  maembssoe. 

ESPCX•ET•  m.  Barreta  de  ferro  sobre  que  roda 
'1  canó ,  'Is  dos  caps  de  la  qual  entran  en  la  Uan- 
sadora,  pera  que  rodant  en  ella  se  subministro  la 
trama.  Hemhnlla.  In  textrino  radio  axis. 

ESPOLETA,  f.  Canonet  de  fusta  per  abont  s* 
enceva  y  cala  foch  à  las  bombas  y  granadas.  Ei- 
foleiaf  espiga,  pipa.  Incendiaria  fistula. 

ESPOLI,  m.  Los  béns  que  quedan  per  mort 
dels  prelats.  Espolio,  Spolium,  ii. 

ESPOLt.  m.  Roba  de  seda  ab  flors.  Espolin, 
Serica  floribus  distincta  tela.  )  Llansadora  petita 
pera  fér  las  flors  en  la  tapisseria.  Espolin,  Angus- 
lus  radius  textrlnus. 

ESPOLIACIÓ,  f.  Despojamienio,  iespojo,  Spo- 
liatio,  nis. 
ESPOLIADOR,  A.  m.  y  f.  despcllado». 
ESPOUAMENT.  m.  ESPOLIACIÓ. 
ESPOLIAR.  V.  a.  DESPULLAR. 

ESPOLIARI.  m.  Habitació  de  las  termas,  abont 
los  banyistas  romans  se  treyan  la  roba.  Bspoliario, 
Spoliarium.  ||  Lloch  situat  cerca  dels  anfiteatros 
romans  abont  se  despullava  als  gladiadors  morts  y 
s'  acabava  de  matar  als  qui  sortian  ferits  mortal- 
ment. Espoliario,  Spoliarium. 

ESPOUNATy  DA.  adj.  Teixit  à  modo  de  espoli. 
Espolinado,  Floribus  texus. 

ESPOLSABUTXAGAS.  m.  Rapabolsas,  Ra- 
pax,  vafer. 

ESPOLSADA,  f.  Acció  y  efecte  de  llevar  la  pols. 
Desempolvadura ,  saeudidura,  Pulveris  excussi». 

ESPOLSADOBA.  f.  ant.  rbspall. 

ESPOLSADORS.  m.  Instrument  de  un  mànech 
de  fusta  guarnit  ab  alguna  cosa,  etc.  pera  espol- 
sar. QuitapolvOj  saeudidor.  Pulveris  excussorium. 
Q  Lo  de  ploma.  Plumero,  Pulveris  excussorium.  | 
Lo  de  simolsa.  Vendos,  Pulveris  excussorium.  ||  Lo 
de  cua  de  guineu.  Zorro,  Pulveris  excussorium. 

ESPOLSADURA.  f.  BSPOLSAMBNT,  espolsada. 

ESPOLSAMENT.  m.  espolsada. 

ESPOLSAR.  V.  a.  Sacudir ,  trànrer  la  pols  de 
alguna  cosa.  Dtspolvorear ,  desempolvorear ;  quitar 
el  polvo.  Pulverem  excutere.  |  llóurer  ab  violència 
alguna  cosa  de  una  part  à  altra,  com  lo  vent  als 
blats.  Sacudir.  Excntio,  is.  |  fér  bisbe.  |  v.  a.  met. 
Pegar.  Castigar,  sacudir,  Quatio,  plecto,  is. 

ESPOLSAT,  DA.  p.  p.  Despolvoreado,  sacudi- 
do,  Pulvere  excussus. 

ESPOLSOS.  m.  pi.  ESPOLSADORS. 

E8POLVORITARSE.  V.  r.  ESPOLSARSE. 
ESPONA.  f.  ant.  Vora  de  llit.  Lado  d/e  cama. 
Sponda,  ae. 


ESPONGELLAR.  V.  a.  DESPOIfCELLAR. 

ESPONDALER.  m.  ant.  marmessor. 

ESPOiiDEO  ó  ESPONDEU.  m.  Peu  de  Ters 
llatí  de  dos  síl-labas  llargas.  Espondeo,  Spondeus^  ei. 

ESPÓNDEA.  f.  Séptiroa  hora  del  dia  dedicada 
en  lo  anticb  à  las  libacíons.  Espóndea,  Spondea. 

ESPONERA.  f.  mil.  niut.  flanch,  costat. 

ESPONGIÓS,  A.  adj.  ESPONJós. 

ESPONGIOtUTAT.  f.  Porositat.  Esponjoit" 
dad,  Spongiffi  vim  habens. 

ESPONJA,  f.  Producció  marina  plena  de  tnbos 
abont  habitan  certs  pops,  espècie  mitjansera  entre 
1s  animals  y  las  plantas :  se  cria  apegada  à  las 
rocas,  y  absorveix  ab  facilitat  qualsevol  Hquit. 
Esponja,  Spongia ,  m ,  somphos ,  i.  |  ant.  pbdea 

TOSCA. 

tenir  una  esponja  al  clatell,  fr.  fam.  Se  diu 
del  qui  fàcilment  plora.  Tener  el  don  de  Idgrimas. 
Ad  lacri  mas  pronns. 

ESPONJAR.  V.  a.  Fér  porós  algun  cos.  Espon- 
jar. Rarefacio,  is ;  spongíosum  reddere. 

ESPONJARSE.  V.  r.  Dilalarse  las  fibras  de  al- 
gun cos  fent  majors  los  porós.  Esponjarse.  Spongíari. 

ESPONJAT,  m.  La  acció  y  efecte  de  esponjar. 
Esponjadura.  Pomicatio,  nis. 

ESPONJETA.  f.  d.  Esponjuela,  Spongiola,  ». 

ESPONJÓS,  A.  adj.  Esponjoso,  Spongiosus. 

ESPONSA.  f.  ant.  espo.^ja. 

ESPONSALIAS.  f.  pi.  ant.  bsponsals  bodas. 

EBPONSAUGI,  A.  adj.  Pertanyent  als  espon- 
sals.  Esponsalicio,  Sponsalitius. 

EBPONSALS.  m.  pi.  Mútua  promesa  de  matri» 
moni.  Esponsales,  Sponsalia,  orum,  vel  alium. 

ESPONTÀNEAMENT.  adv.  m.  Voluntària- 
ment. Bspontdneamenie,  Spontaneè. 

espontaneïtat,  DA.  f.  Calitat,  naturalesa 
ó  condició  de  lo  espontàneo.  Espontaneidad,  Spon- 
tanitas. 

ESPONTÀneJAMENT.  m.  Acte  y  efecte  de 
espontanejarse.  Espontaneamiento,  Spondus. 

ESPONTANEJAR.  v.  a.  Oferir,  presentar, 
tributar,  donar  de  sí  esponlàneament.  Espontanewr. 

Spondeo,  es. 

ESPONTANEJARSE.  V.  r.  Oferírse,  declarar^ 
se,  comunicarse  voluntàriament.  Espontanearm. 
Sese  espondere. 

ESPONTANEJAT,  DA.  p.  p.  de  ESPONTANBJAB 
T  ESPONTANEJARSE. 

ESPONTÀNEO,  A.  adj.  Natural,  voluntari, 
libre.  Espontàneo,  Ultroneus. 

ESPONTÓ.  m.  Llansa  antígua  de  una  cana  de 
llarcb,  ab  ferro  en  una  punta  à  modo  de  cor.  Es- 
ponton.  Hasta,  «.  |  ant.  Llansa  curta  ab  ferro  dau- 
rat y  una  borla  pera  guarnició,  era  insígnia  y  dis- 
tinció dels  capitans  de  infanteria.  Gineta,  Dueis 
baculus  brevi  ferro  prsfixus. 

ESPONTONADA.  f.  Salutació  à  las  persoiRB 
de  dignitat,  rendint  V  esponló.  Espontonada.  íüdír 
tSB  demissio  in  honoris  signum. 


692  ESP 

ESPORGA,  f.  ESPOEGAMKNT. 

E8PORGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  esporga.  Mon- 
dadoff  Hmpiador,  Mundalor,  purgalor,  is.        » 

E8PORGADURA.  f.  y 

ESPORGABIENT.  m.  La  acció  de  esporgar. 
Escamondaf  escamondo,  castra.  Inlerlacatio,  nis. 

ESPORGAR.  V.  a.  Netejar  los  arbres  de  las 
ramas  inúlils  y  fullas  secas.  EscamonL•r,  castrar^ 
desvahar,  mondar,  marrojar,  limpiar.  Interluco, 
as.  II  Dit  de  las  vinyas.  Chapodar ,  dnmamonar, 
desüehugar.  Fnrunculos  amputaré ;  vites  mnnda- 
re. 

ESPORGAT,  DA.  p.  p.  Escanumdado,  manda- 
do,  eastradoy  eL•podado,  Collucatns. 

ESPORGUERIAS.  f.  pi.  Brutícia  que  queda 
dels  graos  quant  se  porgan.  Granzas.  Acus,  eris. 

ESPORGUms.  m.  pi.  Las  ramas  ó  brossa  que 
resulta  del  esporgament.  Escafnondadwra,  deshríl•' 
et.  Mundationis,  expurgationis  fragmenta. 

ESPORTA.  f.  ant.  Senalla,  fsjnterto.  Sporta, 
le,  fiscus,  i. 

ESPORTELLA.  f.  ant.  Senalleta.  Bspartilla. 
Sportella,  fiscella,  ae. 

E8PORTELLAR.  v.  a.  Obrir  portell  en  alguna 
part.  Desportillar,  ahrir  partillo.  Aliquíd  deturba- 
re. 

ESPORTELLAT,  OA.  p.  p.  Desportillado.  La- 
befactus. 

ESPORTt.  m.  En  los  molins  de  oli,  cofí,  cabàs 
de  espart  apretat,  compost  de  dos  pessas  rodonas 
cusídas  per  la  vora,  la  de  sobre  té  un  forat  gran 
y  la  de  sola  altre  de  petit ,  s'  omplen  de  olivas  y 
per  medi  de  la  aygua  y  las  vigas  raja  V  oli.  Capa- 
eho.  Piscina,  ae ;  saccus  olearius. 

ESPORUGUIR.  V.  a.  Alemorisar ,  cansar  te- 
mor. Amedrentar.  Perterreo,  es ;  metum  concitare. 

ESPORUGUIRSE.  V.  r.  Amedrentarsej  despa- 
vorirse.  Pavesco,  is;  pavore  corripi. 

ESPORUGUIT,  DA.  p.  p.  Amedrentodo,  des- 
pavorido,  Pavidus,  pavefactus. 

ESPÒS.  Marit.  Marido,  esposo.  Conjux,  ungis, 
maritus,  vir,  i. 

ESPOSA  Y  ESPOSADA.  f.  La  muller.  Espo- 
sa. Uxor,  is,  conjux,  ugis. )  La  casada  de  pocb. 
Esposa.  Nympba,  nupta,  se.  y  pi.  Grillons  de  ferro» 
manillas.  Esposos,  Manicas,  arum. 
%  ESPOSALLAS.  f.  pi.  y 

ESPOSALLS.  m.  pi.  esponsals. 

DESPRÈS  DE  LAS  ESPOSALLAS  SOLEN  VENU  LAS  PLO- 
EALLAS.  ref.  DE  LAS  RIALLAS  SOLEN  VENIR  LAS  PLORA- 
LLAS. 

ESPOSAR.  V.  a.  Casar.  Desposar.  Matrimonium 
spondere.  ||  Péndrer  per  marit  ó  per  muller.  Casar 
con  alguno  ó  alguna;  tomar  por  marido,  ó  muger.  In 
conjugem  accipere.  ||  ant.  exposar. 

ESPOSARSE.  V.  r.  Gasarse.  Desposar  se,  casar- 
se.  Conjngio  jungi;  sponsalía  contrahere. . 

ESPOSAT,  OA.  p.  p.  Desposaào.  Gonjugio  junc- 
tus.  H  m.  ESPós. 


DIGGIOISARI  ESP 

ESPOTSÍM.  m.  Tisoreta,  los  ite  dei  sarment. 
Tijeretas,  zareiüos.  Clavicnla,  »,  capreolus,  i.  | 
ant.  ^CNXÓ. 

ESPREMADORA.  f.  fam.  Tassolela  abano- 
^la  pera  obriria  pel  mitj,  sota  de  ia  qnl  se  po- 
sa un  plat  ab  un  broch  per  aboat  cau  lo  licor  ((« 
s*  esprem.  Esprimidwri^.  Ad  exprímeodum  us. 

ESPRÉMER,  v.  a.  Tràurer  lo  such.  Esprimr, 
Exprimo,  comprimo,  is.  jj  Apretar  alguna  ooa  pera 
tràurerne  *1  such.  Estrujar.  Comprimo,  exproMyis. 

ESPREBIUDA.  f.  La  acció  de  esprémer,  y  ea- 
tre  apotecaris  y  metjes  lo  mateix  such  saprenA 
Espresion,  eslrvjoH.  Expressió,  nis. 

ESPREBIUT,  DA.  p.  p.  Msprímido^  eslnjiU. 
Compressus. 

ESPUDREMENTS.  m.  pi.  Gana  OonlÍBM  de 
evacuar  lo  ventre  ab  diQcultat  de  lograrho.  hijoL 
Tenasmus,  tenesmus,  i. 

E8PUELA.  f.  vulg.  BSPARò.  I  bot.  Dil  de  lapu- 
ta  que  trauhen  algunas  flors.  EsfmU.  Àpex,  iob. 

ESPDBLA  DE  GALAN.  f.  Planta.  Jbpufk  fmií. 
Delpbinium  ajacis. 

ESPUELA  DE  TOT  l'  ANT.  f.  Planta.  Bip^tUpem- 
ne.  Delpbinium  formosum. 

ESPUELA  DE  CABALLER.  Herba  raoKMft,  de  eafltt  en 
forma  de  aspa,  flor  violada  ó  de  allm  colors  ab 
una  cueta;  la  llavor  mata  'Is  polls.  Xtpmelaiiet' 
ballero.  I>elphinium  consolida,  consolida  regalis. 

ESPUELADA.  f.  vulg.  BSPABmiADA. 

PEGAR  ESPUELADaI  LA  GABALCABURA.  MtpoUm,  JN- 

car  con  espnela.  Calcaribus  agitaré. 

ESPUEli.  f.  Planta.  EMpuela  mama^  Delfsàs. 
Delpbinium. 

ESPUNGELLADA.  adj.  ant.  Se  diu  de  la  dsa- 
zella  desflorada.  Desflorada.  Gorropta,  vkilata. 

ESPÚNDIA.  f.  Llaga  cancerosa  ab  excrescénn 
de  carn  y  arrels  fins  al  os.  Bsptmiia,  Quídan  ja- 
mentorum  morbus. 

ESPUMA,  f.  ESCUMA. 
ESPUMAR.  V.  a.  ESCUlfAR.  ft. 

ESPUNTAR.  V.  a.  Llevar  la  paota  é  algnoa 
cosa.  Despuntar.  Cúspide  minuere. 

ESPUNTÓ.  m.  BSPONTÓ.  2. 

ESPURGA.  f.  La  acció  de  poi^;aró  garbellar. 
AecL•.  Excrelio,  nis. 

ESPURGAR.  V.  a.  BSPOBGAB. 

ESPURGUILLES.  f.  pi.  anU  BsroaauBBia. 

ESPURI,  A.  adj.  Bort,  bastart,  nat  de  ona  n- 
mera,  qui  no  té  pare  ceri  y  conegut.  Espun», 
espúreo,  bastarda.  Sporins,  íllegitímvs. 

ESPURNA,  f.  Centella,  guspira.  Ckiipa,  enk- 
lla,  moreella.  Scíntilla,  favllla,  a.  iPiarUÓalad• 
focb  que  salta  de  la  pedra  per  medi  del  logisr* 
Chispa,  cenulla.  Scintíla,  as.  |  La  galt  di«%W 
Ifquit  que  salta.  Salpieadura.  Asperaí•,aM|U  -   % 

LLANSAR  ESPURNAS.  fr.  ESPURNAB» 

sír  UNA  ESPURNA,  fr.  Sér  mòli 
una  chispa.  Yividum  esse. 

TENIR  MALAS  ESPCR.NAS.  fr.  TBNIK] 


ESQ 


GÀTÀLi 


ESQ 


693 


UMPLiE  DK  BSPüENàs.  fr.  Mollar,  armíxar  ab  go- 
tas  de  algun  licor.  Salptear.  Aspergo,  resper- 
go,  is. 

ESPÜRNAR.  V.  n.  Llaosar  espurnas.  Chitfnwr. 
Scintillo,  as;  scintillas jacere. 

ESPURBIEJAR.  V.  n.  bspcixar.  ||  Despedir  la 
ploma  espurnas  de  linla  per  córrer  ab  asperesa  6 
diGcuKat.  Raspear.  Calamum  dííDcuUer  duelus  for- 
maré. 

ESPURNETA.  f.  d.  CenUlliea,  ta,  Sciotillu* 
la,  ae. 

ESPURRIAR.  V.  a.  AIXUGAE. 

ESPU8SADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  espnssa.  Esj^l- 
gador.  Pulicum  expiscalor.  J  m.  Llocb  pera  espus- 
sarse.  Espulgadero,  Expiscandis  pulicibus  apiu3 
locus. 

ESPUSSAMENT.  m.  La  aceió  de  espussar. 
Espulgo,  Pulicum  ad  necem  inseclalio. 

ESPUSSAR.  V.  a.  Buscar  y  (ràurer  las  pussas. 
Espulgar.  Pulices  expiscari. 

ESPUSSAT,  DA.  p.  p.  Espulgado,  Pulicibus 
mundatus. 

ESPUTO.  m.  Saliva,  escupina.  Esputo,  Sputnm, 
sputamentum,  i. 

ESQUAGH.  m.  iscach. 

ESQUADRA,  f.  Quadrilla,  concurs  de  algunas 
gents.  Escuadra.  Turba,  turma,  s.  U  Cert  número 
de  soldats  ab  sòn  cabo,  y  la  piassa  de  dit  cabo.  Es- 
cuadra.  Cohors,  ortis.  ||  Part  de  una  armada.naval. 
Escuadra.  Classis,  is,  acies,  ei. 

ESQUADRINYABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  es- 
quadrinyar.  Escudrinable,  Investigabilis. 

ESQUADRINYADOR,  A.  m.  y  f.  Curiós,  qui 
esqnadrinya.  Eseudrinador,  escrutador,  Scrutator, 
ínquisitor,  is. 

ESQUADRINYAMENT.  m.  Averignació,  exa- 
men, obra  de  esquadrinyar.  Eseudrinamiento,  ïn- 
vestigacion,  escrutinio.  Investigatio,  nis. 

ESQUADRINYAR.  v.  a.  Examinar,  averiguar 
cuydadosament.  EscudrÍMr,  escrudinar.  Investigo, 
as,  rimor,  aris. 

ESQUADRINYAT,  DA.  p.  p.  Escvdrinado. 
Scrutatus,  investigatus. 

ESQUADRÓ,  m.  Part  del  exèrcit  compost  de 
infanteria  y  caballeria.  Eicuadron.  Turma,  plaga, 
8B,  cohors,  tis.  II  Una  de  las  parts  en  que  *s  divi- 
deix un  regiment  de  caballeria,  may  passa  de  dos 
cents  ni  baixa  de  cent  quaranta.  Eseuadron.  Co- 
hors, ortis.  Q  ant.  Peix  de  mar.  bscat. 

ESQUADRONAR.  v.  a.  Formar  los  soldats  en 
esquadrons.  £«ci(a<ífOttar.  Agmina,aciem  instruere. 

ESQUADRONET.  m.  d.  Escuadroncillo,  eieua- 
dronceu,  Levis  turma. 

ESQUADRONISTA.  m.  mil.  Oficial  intel-li- 
genl  en  lo  maneig  de  la  caballeria.  Escuadinmiita. 
Dux  eqnilum  ordínator. 

ESQUARTERAR,  v.  a.  Dividir  en  qoartoa  lo 
cos  de  la  persona  ò  1  del  animal.  DaeuarUrar, 
cuarUar.  Corpus  in  quatuor  parles  secare. 


ESQUEIX,  m.  esquins.  ||  Plansóque^sfàesquin- 
sant  un  arbre  ó  planta.  Esqueje,  hijuelo,  chup(m. 
Germinis  avulsio. 

ESQUEiK  DE  CLAVELLINA.  Cogollo  di  clavcl,  ó  de 
clavelina,  Surculus,  i. 

ESQUEIXADA,  (i  la]  m.  adv.  Oblíquament, 
de  través.  Sesgamente,  sesgadamente.  ObViqué,  trana 
versè. 

ESQUEIXABIBNT.  m.  La  obra  de  esqueixar. 
Rasgadura,  Incisió,  nis. 

ESQUEIXAR.  V.  a.  ESQCiNSAE.  I  Arrancar  ab 
violència  la  branca  de  un  arbre.  Desgajar,  Scindo, 
is,  detrunco,  as. 

ESQUEIXAT,  DA.  p.  p.  B8QU1N8AT. 
ESQUELA,  f.  BITLLET.  1. 

ESQUELLA,  f.  Campaneta.  Esquila,  esquilon, 
cimbaliUo,  eimbaniUo.  Tinlinnabulum,  i.  ||  La  que 
porlan  los  animals.  Cencerro,  esquila,  esquiUm.  Tin- 
tinnabulum,  i.  H  Peix  que  acompanya  à  altre  de  dos 
conxas  y  li  serveix  de  guardià.  Esquila,  paguro, 
Pinnophylax,  acis,  squila,  s. 

AL  TOCAB  LA  ESQUELLA  DE  VESPEB.  lOC.  A  la  hora 

de  queda,  Quietutis  tempus. 

posAE  LA  ESQUELLA  AL  GAT.  fr.  Atrapar  à  algú  ab 
esperansas  agradables.  Cascabelear,  Inani  spe  ali- 
quem  excitaré. 

^  Quí  posaeI  la  esquella  al  gat?  fr.  iQuién  ^eko- 
rd  el  cencerro  ó  cascabel  al  gato?  Quis  mus  audebtt 
crepitacula  nectere  feli? 

ESQUELLER.  m.  L*  animal  que  guia  al  bes- 
tiar. Manso,  Gregis  vir,  dux.  ||  Lo  de  las  vacas. 
Cabeslro.  Sectarius,  ii. 

ESQUELLETA.  f.  d.  Campaneta  petita.  Esqui- 
leta.  Leve  crepitaculum. 

ESQUELLOT,  m.  aum.  Zamba,  Grandius  cro- 
talum.  II  pi.  Ruido  desapacible  que  *8  fa  ab  esque- 
llas,  corns  y  altras  cosas  pera  burlarse  dels  viudos 
la  nit  que  's  casan.  Cencerrada.  Crotalorum  stre- 
pitns. 

Féa  esquellots,  fr.  Fér  mòlt  ruido  ab  esquellots, 
etc.  devant  la  casa  del  viudo  la  nit  que  's  casa. 
Dar  cencerrada,  Crotala,  etc.  tumultuosè  sonaré. 

ESQUEMA,  f.  Nom  que  antiguament  se  donava 
à  tota  figura  de  retòrica.  Esquema,  Schema,  atis. 

ESQUENA,  f.  La  part  posterior  de  qualsevol 
cosa.  Espaldas,  dorso.  Dorsum,  tergum,  i.  ||  Espi- 
nada. Esquena,  espinazo,  Unno,  Tergum,  dorsum, 
i.  y  La  part  de  llibre  ahont  se  posa  '1  rètol,  y  de  al- 
tras cosas  semblants.  Umo.  Libri  tergum,  upibili- 
cus.  II  La  part  oposada  al  tall  del  ganivet.  Recazo, 
Postica  cultri  pars. 

ESQUENA  DE  ASE.  Fíguru  cn  doclivi  de  una  y  altra 
part.  Caballete.  Carína,  ee. 

ciuEBB  DE  ESQUENA,  fr.  Càuror  pegant  cop  ab  la 
esquena.  Caer  de  espaldas,  dar  de  eogote,  In  dor- 
sum labí. 

GIRAR  LA  ESQUENA,  fr.  Fér  lo  desentés,  despre- 
ciar,  desamparar.  Volver  las  espaldas.  A liqüem  ad** 
jicere,  spernere. 


«9i  ESQ 

FAMAR  ó  PÉïfDEBl  LA  MIDA  DB   LA  E8QÜBNA.  Donar 

eops  à  alga.  Medir  las  eoslillas.  Fustíbos  tan- 
dere. 

FAEAE  LA  BSQDBüi.  fr.  mel.  Sofrir,  aguantar. 
Haeer  costiUa.  Patienier  sostinere. 

TAIfTAR ANTENA,  TOT  LO  QUE  TIIfCH  POBTO  i  LA  ES- 
QUENA, ref.  Denota  la  pobresa  de  algú.  Todo  lo  que 
tengo  llevo  encima,  Omnía  mecam  porto. 

TiRAisEHO  k  LA  ESQUENA,  fr.  Olvídar,  abandonar 
algun  negoci  ó  assumpto.  Eehar  &  las  espaldas, 
OblWiscor,  eris. 

E8QUENABITO.  m.  Berba  medicinal  de  la  ín- 
dia y  Aràbia  ab  espigas  de  dos  en  dos.  Bsqtíenanto, 
Andropagon,  scananthus,  i. 

E8QUENETA.  f.  casqubneta. 

E8QUENÓBATA.  m.  y  f.  Qoi  balla  dalt  de  la 
maroma.  Esquenóbata,  Fanambolas,  i. 

ESQUER,  m.  Lo  ceu  qae's  posa  en  V  bam  pera 
pescar  y  semblant.  Cebo,  earnada.Esca,  se.  ||  Bossa 
de  cayro  pera  portar  la  esca,  pedra  y  foguer.  Es- 
quero.  Coriacea  bursa.  ||  adj.  ant.  esqoeere.  ||  m. 

FOGUER. 

ESQUERDA,  f.  Obertura  en  un  cos  sólit  que 
no1  divideix  del  tot.  Hendedura,  hendidurüj  hendi- 
miento,  rendijOf  raja,  rajadura.  Rima,  fissura,  ae. 

Q  GLIVILLA.  II  ESTELLA.  ||  ESTELLETA.    t.  |j  TrOS    qUe 

saltftde  la  pedra  quant  se  traballa.  ïrasquil,  roca- 
lla.  Glarea,  a;. 

ESQUERDAR,  v.  a.  Tallar  part  de  alguna  co- 
sa. Hender,  rajar,  Findo,  is,  lambero,  as.  I  R6m- 
prer  algun  vas  ó  altra  cosa  pegantli  un  cop.  Cas- 
car.  Quasco,  as. 

ESQUERDARSE.  V.  r.  Hender,  rajarse,  Rímas 
agere.  Q  Clivillarse  la  fasià.  Esqueln'ajarse.  Hio,as. 

ESQUERDAT,  DA.  p.  p.  Hendido,  eascado,  es- 
quebrajado.  Fissus,  quassatus,  hiatus. 

ESQUERN.  m.  ant.  escaeni. 

ESQUEROLA.  f.  escarola. 

ESQUERP,  A.  adj.  De  geni  intractable.  Zaha- 
renOj  hurano,  ariseo,  Ferinus,  difficilís.  ||  Dit  de  la 
bèstia  que  no's  vól  amansar.  Ariseo,  zakareno,  hu- 
rano.  Intractabilis,  borridulus. 

ESQUERRÀ,  NA.  m.  y  f.  Qui  usa  mès  de  la 
ma  esquerra  que  de  la  dreta.  Zurdo,  izquierdo, 
zoco.  Scseva,  scaevola,  ss,  Isvns,  i. 

ESQUERRE,  m.  esquer.  ||  adj.  Lo  pertanyent 
à  la  ma  y  costat  esquerre.  Izquierdo.  Lasvus,  si- 
nister.  ||  met.  ter.  fort,  dificultós.  ||  f.  ant.  Línea 
de  naus  en  batalla.  Ala.  Series,  ordo.  I  esquadró, 
cos  de  exèrcit. 

ESQUERRES  DE  BATALLA,  fr.  ant.  Escuodrones  de 
batalla.  Turma,  cohors,  rtis. 

ESQUERRE  FETTA.  loc.  Rut.  uàut.  En  líuea  las 
naus  pera  '1  combat  y  afrenelUdas.  Abarlovadas 
las  naves.  Navès  tsteribus  mutnò  inníli. 

ESQUERRER,  A.  adj.  ant.  esquerrà. 

ESQUÉnCH,  CA.  adj.  med.  Accidental,  lo 
tpie  no  resulta  de  la  constitució  del  indivíduo.  ffi- 
q%éiieo,  Escheticus. 


DICaONARl  ESQ 

ESQUEVA.  f.  Un  dels  ponts  que  fan  de  vioaii 
en  la  llengua  hebrea.  Esqueva.  Escbeva. 

ESQUEYS.  m.  pi.  Passeras  naturals  en  In 
rius.  PasaderOy  pasadera,  Lapis  ad  rívnlos  liaji- 
ciendos  aptatus. 

ESQUIF.  m.  Llanxa,  petita  nau  qaé's  porti  ei 
la  gran  pera  saltar  en  terra  y  altres  osob.  Esqmft, 
laneha.  Scapha,  ». 

ESQUn.ADOR,  A.  m.  Qui  esquila.  Etquikim. 
Tonsor,  is. 

ESQUn.AMEFrr.  m.  La  acció  y  efecte  de  es- 
quilar. Esquileo,  esquila.  Tonsura,  9B,  Iobbío,  ais. 

ESQUILAR.  V.  a.  Tallar  ab  las  estiaoras  lo  pel 
ó  llana  al  bestiar.  Esquilar.  Tondeo,  es.  |  v.  a. 
met.  Guanyar  à  algú  en  lo  joch  (oi  lo  qne  teoÍL 
Trasquilar,  pelar,  descahonar.  Péeunia  exnere. 

ESQUILAT,  DA.  p.  p.  Esquilaéo.  Tonsns. 

ESQUILENA.  f.  Pessa  del  armament  anticlipen 
resguardarlosèchdelacama.  Esquilenm.  Tibiale,is. 

ESQUINAT.  m.  Joncb  olorós  y  medicinal.  Es- 
quinante,  esquinanto.  Officinalis  jaoeos,  aciriias. 

E8QUINÉNGIA.  f.  EQUINÍNC1A. 

ESQUnvs.  m.  Pedàs  estripat  de  la  rol».  Mas- 

gon,  jiron.  Scíssio,  nis,  sectura,  ». 

ESQUINSADOR.  m.  En  los  molins  de  paper 
lo  lloch  destinat  per  esquinsar  los  draips.  Btqwm- 
sador.  Camera,  ». 

ESQUINSAMENT.  m.  La  acció  de  esquinsar. 
Despedezamiento.  Dilaceratio,  nis,  lanialiis,  os. 

ESQUINSAR.  V.  B;  Rómprer  ab  forsa  algasa 
cosa  de  poca  consistència,  com  roba,  IMip^,  ete. 
Rasgar,  desgarrar.  Discindo,  is.  |  Espatllar  la  r»- 
ba.  Descalandrajar.  Disrumpo,  is.  |  Partir  los 
draps  en  trossos  petits.  Esquinzar.  Panniculos  di- 
videre,  discindere. 

ESQUINSAT,  DA.  p.  p.  Rasgado.  Sctssiis.  | 
adj.  S'  aplica  al  bome  dolent.  Roto.  Effrons. 

ESQUIRA.  f.  tírria,  odi. 

pÉifDRER  DE  ESQUIRA  i  ALGÚ.  fr.  Péodferlo  de  le- 
ma. Traer  sobre  ojo,  tomaria  eon  alguno,  Aliqai 
semper  adversari. 

ESQUIRLA.  f.  ant.  esberla. 

ESQUIROL,  m.  Animal  mòlt  viu  à  modo  de  ra- 
ta; té  la  cua  mòlt  peluda,  y  salta  k  gran  distància 
desde  la  copa  dels  arbres.  Ardilla.  Scinrus,  i. 

ESQUtRRIA.  f.  Tírria,  mala  voluntat.  Mquinü 
g  enquina.  ter.  Odium,  ii,  simultas,  alis. 

ESQUIRRO.  m.  Tumor  empedernit,  sens  dolor 
continuat,  y  de  naturalesa  particular,  que*s  forma 
en  diferents  parts  del  cos.  Ct'rro,  ascirro,  esquirro, 
eirrio.  Sciroma^  scirrboma,  atis,  squirrus,  i. 

ESQUIRRÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  la  naturalesa 
del  esquirro  ó  li  pertany.  Eteirroso.  Esquí rroso 
Squirrosus. 

ESQUISIDAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  es- 
quisit,  singular.  Esquisitamente.  Exquisitè,  per- 
quam  accuratè. 

ESQUISIDtssm,  A.  adj.  sup.  Esquisidisimo. 
Yaldè  exquisitos. 


ESS 


CATALÀ. 


EST 


696 


E8QUI8IT,  DA.  adj.  Singular,  preciós.  Esquí- 
silo.  Sepositos,  laudabilis.  0  Escollit,  exceleni,  de 
mòlt  gust.  fx^tttsúo.  Exqnisitus,  eximius. 

FÉR  L*  BSQoisiT  T  l'  únich.  fr.  Teoir  desmasiada 
estimació  de  sí,  pensar  sér  mès  que'ls  altres.  Pre- 
ciarse.  Prae  se  neminem  ducere;  se  unum  eximíum 
putare. 

ESQUITLLADA.  f.  relliscada,  lliscada. 

ESQUITLLAB.  V.  a.  relliscar,  lliscar. 

ESQUITLLARSE.  V.  r.  met.  fam.  bscabu- 
llirse. 

E8QUITG.  m.  Doll,  raig  repentí  é  imprevist  de 
algun  líquit.  Chorretada.  Inopinatus  erumpentis 
liquoris  Ímpetus. 

ESQUITXAR.  V.  a.  Espargir  ab  gotas  algun 
Ifquít*.  Salpicar,  Aspergo,  respergo,  is.  ||  met.  Pa- 
gar, entregar  una  quantitat  de  diners.  Desembol- 
saVy  sollar.  Pecuniam  exolvere.  U  y-  >>•  D^p^ir 
gotetas  de  tinta  la  ploma.  Rmpear.  Calamum  dif- 
ficulter  ductus  efformare. 

ESQUIU,  VA. adj.  Desagradable,  desdenyós. 
Esquivo,  desdenoso,  uraw).  Asper,  difficilis. 

ESQUIVAMENT.  m.  La  aeció  de  esquivar. 
Eoitaeion,  Yitatio,  nis. 

ESQUIVAR.  V.  n.  Espantar,  fér  fugir.  Ojear, 
Abigo,  is.  II  ant.  Evitar,  rehusar.  Evitar^  esquivcr, 
evadir.  Yito,  as,  evado,  is. 

ESQUIVARSE.  V.  r.  Deslliurarse  de  algun 
dany.  Evadirse,  estaparte.  Evado,  abscedo,  is;  sese 
subducere.  I  sorpéndrerse,  excjarsb. 

ESQUIVAT,  DA.  p.  p.  Esquivada,  Yitatus. 

ESQUrVESA  T  ISQUIVITAT.  f.  Desdeny. 
Esquivez.  Evitatio,  nis. 

ESQUtVOL.  m.  ESQUIU. 

ESQUIVADOR,  A.  adj.  Qui  espanta  la  cassa. 
Ojeador.  Terrarum  exagitatur. 

ESSAÍTAS.  m.  pi.  Sectaris  que  glorifícan  à 
Cain,  Esaú  y  altres  que  la  Escriptura  presenta  com 
impios.  Esaiuu.  Esaitas,  arum. 

ESSÈNCIA,  f.  Ser,  naturalesa  de  una  eosa. 
Esencia.  Natura,  essentia,  ae. 

ESSÈNCIA  DE  TREMENTINA.  ATGUA  RAS. 

QUINTA  ESSÈNCIA.  Lo  mès  pur  y  fí.  Quinta  eseneia. 
Defaecatissimum. 

SÉR  DE   ESSÉNCU  DE  ALGUNA  COSA.  fr.  Sér  prOCiS, 

necessari.  Ser  de  esencia  de  alguna  cosa,  Opus,  ne- 
cesse  esse. 

PER  ESSÈNCU  T  POTÉNUA.  JoC.  íam.  ESSENCIAL- 
MENT. 

SÉR  LA  QUINTA  ESSÈNCIA  DE    ALGUNA  COSA.  fr.  Sér 

precís,  necessari.  Ser  la  quinta  esencia  de  alguna 
eosa.  Rei  cujuspiam  purissímum  esse. 

ESSENCIAL,  adj.  Pertanyent  à  la  essència. 
Esencial.  Essentialis;  alicui  à  natura  insitus.  | 
Substancial,  principal,  notable.  Esencial.  Sobstan- 
tialis,  praecipuus. 

ESSENClALMEirr.  adv.  m.  Per  essència. 
Esencialmente.  Essentialiter,  necesaariò. 

ÉSSER.  V.  r.  sÈR,  estar.  Q  uavèr.  ||  m.  ant  ser, 


EXISTÈNCIA.  I  ant.  ESTAT.  ||  m.  VALIMENT,  PODER,  VI- 
GOR, IMPORTÀ.SCIA. 

EST.  m.  Lo  vent  de  Orient.  Este,  euro,  solano. 
levantCj  subsolano,  Eurus,  subsolanus,  i.  ||  pron. 
Este.  Hic. 

EST  BÈ.  expr.  Està  bien.  Bene  est. 

ESTABELLAR.  v.  a.  Fér  padassos  una  cosa, 
tirantla  contra  altra.  Estrellar,  Allido,  is. 

ESTABELLARSE.  V.  r.  Ferse  pedassos  una 
nau  contra  las  rocas.  Fracasar,  estrellarse,  Labe- 
facto,  as,  illido,  is. 

ESTÀBIL.  adj.  estable. 

ESTABILIENT.  m.  estadant. 

ESTABILITAT,  f.  Duració,  constància,  per- 
manència, fermesa.  Estahilidad.  Slabilitas,  firmi- 
tas,  atis. 

ESTABLE,  adj.  Permanent,  ferm.  Durable^  es- 
table, solido.  Firmus,  stabilis,  jj  Caballeríssa,  lloch 
cubert  ahont  se  tancan,  descansan  y  's  dóna  men- 
jar à  las  cabalcaduras.  Establo,  eaballeriza,  Sta- 
bulum,  i.  I  ant.  Menjadora  de  las  cabalcaduras. 
Pesebre.  Praesepium,  ii.  ||  ant.  corbal  de  ovellas. 

ESTABLEMENT.  adv.  m.  Establemente.  Firmi- 
ter,  stabiliter. 

ESTABLER.  m.  Establero.  Stabularius. 

ESTABLERÍS.  m.  ant.  Qui  cuyda  del  estable, 
y  de  sos  dependents.  Caballerizo,  establero.  fllj^po- 
comus,  i,  superjumentarius,  ii. 

ESTABLERT,  A.  p.  p.  EstabUcido.  Slatutu.s. 

ESTABLETA.  f.  d.  Establillo,  Parvum  sta- 
bulum. 

ESTABLIA,  f.  ESTABLE. 

ESTABUDA.   f.    ant.    GUàBNició ,    guíbdia, 

PUESTO. 

ESTABUDOR.  m.  Eslablecedor,  Auctor,  insti- 
tator. 

ESTABLIMENT,  m.  Ordenansa,  lley,  estatut. 

Esíablicimiento.  Statntum,  i,  constitució,  nis.  || 

Fundació,  erecció,  institució.  Establecimiento.  Fun- 

.  datio,  nis.  ||  Col-locació  ó  sort  estable  de  alguna 

persona.  Estableeimiento.  Permanens  vivendi  ratio. 

II  ESTUDI,  ESCOLA. 

ESTABLIR.  V.  a.  Ordenar,  manar,  decretar. 
Bstablecer.  Statuo,  instituo,  is.  ||  Fundar.  Fundar, 
establecer,  instruir,  Statuo,  stabilio,  is.  J  acensar. 

I  MUNICIONAR  ,   PROVEHIR  DE   VÍURERS.    AVITUALLAR, 
CEDIR,  ARRENDAR,  LLOGAR. 

ESTABURSE.  V.  r.  Fixar  la  residència  en  al- 
guna part.  EstMeeene ,  avecindarse,  Consido ,  is; 
sedem  figere. 

ESTABUT,  DA.  p.  p.  establebt. 

ESTAmJTAT.  f.  ESTABILITAT. 

ESTABORNIR.  Y.  a.  entabornir. 

ESTACA,  f.  Pal  ficat  de  punta  en  terra  ó  en 
la  paret.  Estaca,  Tacerra,  subica,  se.  ||  La  rama  ó 
pal  vert  sens  arrels  que*s  planta  pera  que's  fassa 
arbre.  Estaca.  Talea,  »,  stips,  ipis.  ||  Cert  tribut 
que  pagan  las  naus  pera  fondejar  en  los  porta.  An^ 
elaje,  ancoraje.  Aocorarium  tribttlum.  ||  La  de  las 


696  EST  DICCIONARI 

cÍDÍas.  Agwidor.  Aqnarías  rol®  axis.  Q  La  de  plan- 
tar, l•laniador.  Sarculum  ,  i.  ||  La  de  las  baranas 
del  carro.  Talero,  estaca,  Gurruom  stipes.  |  La  que 
serveix  pera  amidar.  Piquele.  Specularia  stipes.  || 
mel.  ESTAFERM .  ||  La  que's  clava  sota  la  aygna  pera 
fonament  en  las  obras  hidràalicas.  Pilote.  Yacer- 
ra,  X,  palus,  i. 

SI    ETS   ESTACA  SUFRIRIs;    SI    ETS  MASSA    FBEIRÍS. 

ref.  Debem  acomodarnos  al  temps.  Cuando  ayun- 
que,  sufre ;  euando  mazo,  lunde.  Fer,  si  sis  incus; 
si  malleus,  ipse  ferito. 

ESTACADA,  f.  mil.  Trinxera  de  estacas  sobre 
'1  parapeto.  EstacaL•,  palizada,  empalizada,  Ya- 
llum,  i,  palatio,  nis. 

ESTAGABIENT.  m.  estacada.  |  destacament. 
II  ant.  Mòdica  coerció,  ó  simple  jurisdicció.  Coer- 
eion,  Coertio,  nis.  ||  ant.  Us  moderat  de  las  cosas. 
Uso,  Usus. 

ESTACAR.  V.  a.  Lligar  à  la  estaca.  Estacar. 
Ad  palum  alligare. 

ESTACASSA.  f.  aum.  Estaeon,  Grandior  pa- 
lus. 

ESTACAT,  DA.  p.  p.  Estacada.  Ad  palum  alli- 
gatus. 

ESTACi.  m.  EXTAsi. 

EpTACIÓ.  f.  Estat  actual  de  alguna  cosa.  Esta- 
ción, Status,  us.  II  Cada  una  de  las  quatre  parts 
del  any.  Estación,  Sidus,  eris;  anni  tempestas,  ho- 
ra. II  Temps,  temporada,  com:  en  la  estació  present. 
Estación,  Tempus,  oris,  lux,  ucis.  ||  met.  La  deten- 
ció que  's  fa  en  algun  lloch.  Detencion,  Mora,  ae.  || 
La  visita  de  las  iglésias  ó  altars.  Estación,  Pia,  re- 
ligiosa statio.  0  Número  de  pare  nostres  y  ave 
marias  ab  que  's  visita  '1  Santíssim  Sagrament. 
Estación.  Persolutse  in  statione  precís. 

FÉR  ó  ANAR  i  FÉR  LA  ESTACIÓ,  fr.  Yi'sitar  las  iglé- 
sias y  resar  las  oracions  prevíngudas  pera  gua- 
nyar las  índulgéncias.  Andar  estaciones,  Templa 
pietatis  causa  adire ,  precibus  persolvendis  invi- 
sere. 

ESTACIONAL,  adj.  Propi  de  la  estació.  Esta- 
cional, Stationalis. 

ESTACIONAR,  v.  n.  Estar  temporada  en  al- 
guna part.  Estacionar.  Moro,  as.  S*  usa  també  com 
recíproch. 

ESTACIONARI,  A.  adj.  Parat,  permanent  en 
un  mateix  estat  ó  sens  progressar.  Estacionario, 
estacional,  Stationalis. 

ESTACIONARSE.  V.  r.  Pararse,  no  tenir  curs, 
no  progressar.  Estacionarse,  Stare ,  sistere. 

ESTACIONER,  A.  adj.  Qui  freqüenta  las  es- 
tacions. Estacionero,  In  sacris  stationibus  obcundis 
assiduus. 

•  ESTADA,  f.  Detenció  en  algun  lloch.  Estada. 
Mora,  dd.  II  Habitació.  Estancia,  mansion.  Mansió, 
commoratio,  nis. 

ESTADAL.  m.  Mida  de  algun  sant.  Estadal, 
Benedicta  vítta.  ]  Mida  de  terra  de  onze  peus  en 
quadro,  y  varia  en  aignnas  parts.  Estadal.  Meneu- 


EST 

rae  genus.  D  ant.  La  cera  filada,  que  desfeia  té  au 
cíinik,  EstaL•l,  y  eerilla  p.  Ar.  Candela  cemeii- 
lis. 

ESTADANT,  m.  Llogater.  inqmUnú.  bqnti- 
nus,  i. 

ESTADI,  m.  Espay  de  ItS  passos  geooélríelis, 
ó  de  625  peus.  Estadio,  Stadium,  ü. 

ESTADISTA,  m.  Polftich,  qui  enlén  en  ac^ 
cis  de  estat.  Estadista,  poHíieo.  Miliens,  i;  ren» 
blicse  peritns. 

estadística,  f.  Economia  política.  Eitaiih 
tica.  Rei  política  scientia. 

ESTAFA,  f.  Robo  ab  destresa  y  manya.  Anff. 
Dolus,  i,  fraus,  udis.  ||  m.  y  f.  BSTArAOOft. 

ESTAFADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  estafa.  Atefi- 
dor,  zascandil.  Aruscator,  is. 

ESTAFAR,  v.  a.  Robar  ab  artifici  y  eagaay. 
Estafar,  iS  rasco,  as,  strophís,  asta  captaré. 

ESTAFAT,  DA.  p.  p.  Estafaio.  SIrophb  ap- 
tus,  fraudatus. 

ESTAFER.  m.  Escuder.  Comfanero  é  ft^it 
armas,  Stipator,  is,  armiger,  i.  |  Armat.  Armaio. 
Armis  instraclus. 

ESTAFERM.  m.  Estaquirot,  qui  *s  queda  pi- 
rat  y  embobat.  Estafermo.  Abstractus. 

ESTAFETA.  m.  Ck)rren,  portador  de  cartas. 
Esiafeta,  Tabellarius,  ii.  J  f.  Administració  y  cua 
abont  s*  administran  los  correus.  Ettafela.  Tkbe- 
llariorum  statio. 

ESTALlA.  m.  y  adj.  Partidari  de  la  dcetríni 
de  Stahl  que  proclama  la  influència  del  éoiiia  so- 
bre '1  cos  tant  en  1*  estat  de  salut  com  de  malal- 
tia. Segons  ells  lo  metge  déu  obrar  sempre  segoiit 
atentament  los  efectes  del  ànima  sobre  M  cos.  A- 
taliano,  Stalianus. 

ESTAUABnSME.  m.  med.  Sistema  fundat  ei 
estàs  proposicions :  Que  la  matèria  es  absolnta- 
ment  pasiva;  Que  la  místió  animal  (coostitneié 
material  del  home)  tendeix  constantment  i  cor- 
rómprerse ;  y  que  vetllant  sempre  te  ànima  pm 
la  conservació  del  cos  que  no  eiisteix  sinó  perdia 
ordena  'Is  moviments  necessaris  pera  evitar  la 
corrupció  de  la  mistió.  Es(alianÍ9mo,  Slaliaais- 
raus. 

ESTALLER.  m.  ter.  Lloch  abont  Irabalba  \w 
fusters  en  lo  boscb  pera  fér  llencas  ó  perxas.  U- 
nera,  Lignarius  locus. 

ESTALOCADA.  f.  ter.  Cop  de  estella,  de  boes- 
call.  Trancazo.  Yectis  íctus.  |  boscallída.  |  rrir- 

XADA. 

ESTALOCH.  m.  ter.  bstblla,  iüscall. 

ESTALN  T  ESTALim.  m.  SVTlA. 

ESTALTRE,  A.  pron.  adj.  Estotro.  AÜcr, 
alius. 

ESTALVI,  m.  La  acció  de  estalviar.  Akom. 
economia,  Parcimonia,  se,  parcítas,  atls.  |  pi.  !■>- 
trument  com  una  argolla  regularment  de  tmtt 
pera  tenir  las  cassolas  en  te  tante.  Mlfle,  rds»- 
del,  Gírculus,  i. 


EST 


GÀTAU 


EST 


697 


ANAR  AL  ESTALVI,  fr.  Procarar  estalviar.  Andar 
d  la  ahorrativa.  Gompendifacere ;  somptibus  par- 
cere. 

ESTALVIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  estalvia. 
Ahorralivo.  Parcus. 

E8TALVIA1IIENT.  m.  ant.  estalvi. 

ESTALVIANT,  A.  m.  y  f.  estalviador. 

ESTALVIAR.  V.  a.  Aforrar  gasto.  Ahorrar,  eco- 
wmizar.  Deparco,  is.  ||  Gastar  poch ,  fér  dnrar. 
Endurar,  Parcè  insnmere. 

ESTALVIARSE.  V.  r.  Plànyerse,  escusarse  en 
lo  traball,  etc.  Ahorrarse,  Parcere  labori. 

ESTALVIAT,  DA.  p.  p.  Ahorrado,  Deparsns. 

ESTAM.  m.  Fil  fét  de  la  flor  de  la  llana. 
EsUmhre.  Slamen,  inis. 

ESTAMENERA.  f.  nànt.  Cada  nna  de  las  fus- 
tas  que  forman  la  encaballada  del  vaixell  fins  à  la 
cinta.  Eítamenera.  Trabs,  bis. 

ESTABIENT.  m.  estat.  ||  ant.  salut,  benes- 
tar. 

ESTAMENTA.  f.  Teixit  de  llana  ordinari  y 
senzill.  Estamena.  Stamineom  textum. 

mitja  ESTAMENTA.  Estamenete.  Staminese  tel» 
genns. 

ESTABIPA.  f.  iMPREMPTA.  g  Imatge  en  paper. 
Estampa,  efigie.  Tmago,  inis,  icon,  is. 

DONAR  i  LA  ESTAMPA,  fr.  ESTAMPAR. 

sÉR  ó  TENIR  LA  MATEIXA  ESTAMPA,  fr.  Somblarse 
mòltíssim  à  altre,  no  sols  en  la  figura,  sinó  també 
en  lo  geni  y  roodo  de  obrar.  No  quUar  pinta.  Si- 
millimam  esse. 

VIVA  ESTAMPA,  loc.  Subjecto  enterament  sem- 
blant à  altre  en  la  fignra  ó  altra  cosa.  Traslado. 
Effigies,  ei. 

ESTAmPAR.  V.  a.  Impremptar,  donar  à  la  es- 
tampa. Estampar ;  dar  d  la  estampa.  Librnm  ede- 
re,  typís  mandare. 

ESTAMPAT,  DA.  p.  p.  Estampada,  Typis  ex- 
cnsüs,  editns. 

ESTAMPER.  ro.  IMPRESSOR.  ||  Qui  fà  estampas. 
Estampador,  Excnsor,  is. 

ESTAMPERIA.  f.  Botiga  ahont  s' imprimeixen 
ó  venen  estampas.  Estamperia,  Imaginibns  imprí- 
mendis,  vendendis  officina. 

ESTAMPETA.  f.  d.  Estampilla,  ta,  Imagun- 
cula,  se. 

ESTAMPIDOR.  m.  Ferro  semblant  al  martell, 
pera  obrir  forats  en  lo  ferro  calent.  Rompedera, 
Ferramentnm  mannbriatum  ad  fabrialia  ferrea 
malleis  ictibns  perforanda. 

ESTAMPILLA.  f.  Motllo  en  qne  està  formada 
de  relleu  la  firma  de  algú.  Sstampilla,  Cslatum 
chirograpbnm. 

E8TABIPIR.  V.  a.  Traballar  una  pessa  de  me- 
tall ab  cerlas  elevacions  à  manera  de  bonys.  Es- 
tampir.  In  ballas  elaboraré. 

ESTAMPIT.  m.  Traball  ab  elevacions  y  cavi- 
tats qne  's  fà  en  las  pessas  de  metall.  Ahollonadu" 
ra,  abolkiwa,  Bullatum  opus. 

TOMO  L 


ESTANCAMENT,  m.  Estanco,  represa,  Aquae 
stagnatio,  compressió. 

ESTANCAR,  v.  a.  Detenir  lo  curs  de  alguna 
cosa.  Estancar,  Detineo,  es,  impedio ,  is.  ||  met. 
Suspéndrer  lo  curs  de  alguna  dependència.  Estan- 
car. Detineo,  es,  suspendo,  is.  ||  Tràurer  la  venda 
libre  de  aignna  cosa.  Estancar.  Veto,  as. 

ESTANCASANCH.  m.  ant.  estroncasanch. 

ESTANCAT,  DA.  p.  p.  y  adj.  Estancada,  Im- 
peditus,  detentus. 

ESTANCH.  m.  Prohibició  de  la  venda  libre  de 
algnnas  cosas,  posantlas  preii  fixo.  Estanco.  Mono- 
políum,  ii.  II  Gasa  ó  paratge  ahont  se  venen  los 
generós  estancats.  Estanco.  Nercinm  monopolio 
vendibilíum  tabema. 

ESTÀNCIA.  f.  Habitació.  Estancia,  Cubiculum, 

i.  I  poét.  ESTROFA. 

ESTANDARDER.  m.  mil.  Bandera  que  usa  la 
caballeria.  Estandarte.  Vexillum,  i. 
ESTABIDART.  m.  randera. 

PARAR  l'  E6TANDART  PERA'l  VIATGE.  Pkmtar  Ó  aU 

zar  bandera  de  enganche.  Factioní  aut  seditioni 
proBsse. 

E8TANGUAR.  V.  a.  ant.  estancar. 

ESTANGArRIA.  f.  méd.  Fluix  continuo  de 
orina  ab  gran  set  y  extenuació  del  cos.  Estai^ur" 
ria.  Slranguria,  ae. 

ESTANGURRIENT,  A.  adj.  Qui  pateix  estan- 
gúrria.  Estangurriento.  Diabeticus. 

ESTANQUER ,  A.  m.  y  f.  Qui  cuyda  del  es- 
tanch  ó  ven  cosas  estancadas.  Estanquera,  estai^ 
quillero.  Tabacci  aliarumve  mercium  monopola. 

ESTANQUILLO.  m.  d.  Estanquillo,  tabaque- 
ria,  Tabacci  tabema.  ||  ter.  Taberna  ahont  ademès 
de  vi  s'  hi  ven  rosoli ,  ayguardent ,  etc.  Tabema, 
abaceria,  Gaupona,  se. 

ESTANS  Y  ESTANT,  p.  a.  Estanda,  sienda, 
estante.  Praesens.  ||  m.  prestatge. 

DESDE  aquí  estant.  Dcsdc  aqui  misma,  Hinc. 

ESTANTEROL.  m.  nàut.  Fusta  à  modo  de  co- 
lumna que  en  las  galeras  se  col•locava  à  popa  en 
lo  passadís,  y  en  ella  s'  afirmava  '1  toldo.  Estan- 
terol,  estandarol.  Columnare  lignum  in  foro  navis 
ereetum. 

ESTAvniSfSA.  adj.Yell,  ranci,  passat, que co- 
mensa  à  corrómprerse.  Estadizo,  sentida.  Stativus. 

ESTANTOT.  m.  ter.  sustentacle. 

ESTANY,  m.  Metall  mès  dur  y  blanch  que  *1 
plom  y  ménos  que  la  plata  en  las  minas  de  la  qual 
se  cria.  Estano,  Stagnum,  i.  ||  Llach,  depósit  de 
ayguas  que  's  juntan  sota  terra.  Estanque,  lago, 
laguna.  Stagnum,  i.  Q  ant.  Estat  permanent  de  una 
cosa.  Estanza,  estado,  estabilidad,  permanència» 
Slabilitas,  atis. 

ESTANYADORA.  f.  Gaixeta  ahont  se  porta» 
los  ormeigs  pera  estanyar.  E^tanadera.  Ad  stagnum 
continendum  capsa. 

ESTANYADURA.  f.  Guberta,  bany  ó  soldadu- 
ra de  estany.  Estanadura.  Stagni  obduclio. 

89 


69S 


EST 


DIGQONARI 


EST 


ESTANY AB.  Y.  a.  Revestir,  soldar  ab  estany. 
Estanar,  Stagno,  as. 

E8TANYAR8E.  V.  r.  Restrényerse  las  junta- 
ras  de  la  fusta  ó  picadís  del  safareig.  Beslanarse. 
Comprimi. 

ESTANYER.  m.  Qui  estanya.  Estanador.  Stag- 
nalor,  is.  ||  Qui  traballa  ó  ven  obras  de  estany. 
Estaiiero,  Stagnarius,  i  i.  ||  Qui  cuyda  dels  estanys. 
Eslanquero,  Stagnorum  curator. 

E8TAPLE.  m.  ESTABLE. 

ESTAPOLANY.  m.  ant.  tap. 

ESTAQUET.  m.  é.  piquet. 

ESTAQUETA.  f.  d.  Estaquilla.  Epigrus,  i; 
clavellus  ligneus.  y  Paperet  retort  que'Is  noys  po- 
san  al  cul  de  las  moscas.  Lihramiento,  Papyrus 
pensilis.  II  En  los  telers  de  vellut  arbre  ó  espècie 
de  columna  ,  envers  lo  mitj  de  la  urdidora ,  y  à 
que  van  à  unirse  'Is  travessers.  Arhol ,  estaquilla. 
Arbor,  is,  fulcrum,  i.  ||  Entre  espardenyers  un  es- 
pigó que  atravessa  la  post  del  banch  de  cusir  solas 
y  serveix  pera  apretar  estàs  estirant  lo  fil  que  cuse. 
Sstaquillay  Estaca.  Sudes,  is. 

ESTAQUI,  m.  sJLlvu  borda. 

ESTAQUIROT,  m.  y  f.  estaferm. 

ESTAR.  V.  n.  Sér,  existir,  trobarse  actualment 
en  à\fm  lloch.  Estar.  Sum  ,  adsum  ,  es.  ||  Àtén- 
drer,  com:  may  est!  en  lo  que  fà.  Estar.  Animad- 
verlo,  is.  II  Delenirse,  tardar.  Estarse.  Horari, 
cunctari.  ||  Distar.  Distar y  estar.  Disto,  as,  absum, 
es.  Q  No  móurerse.  Estar  quieto.  Sisto,  quiesco,  is. 
I  Opinar,  enténdrer.  Estar.  Opinor,  aris ,  credo, 
is.  II  Junt  ab  alguns  adjectius  trobarse  afectat  de 
alguna  passió  del  cos  ó  del  animo ,  com  alegre, 
calent,  etc.  Estar.  Esse  affectum  laetitia,  etc.  I  Tro- 
barse una  cosa  pròxima  à  succehir,  com:  està  pera 
plóurer.  Estar.  Proximum,  in  proximo  esse.  ||  Tro- 
barse en  alguna  situació  ó  modo,  com:  estar  dret, 
núvol,  seré. ^síar.  Sum,  es.  |  Yíurer,  habitar,  com: 
N.  estA  en  Barcelona.  Vivir,  habitar.  Colo,  is,  ha- 
bito, as.  y  Emplear  lo  temps  en  alguna  cosa,  com: 
per  fèr  una  lletra  estí  dos  horas.  Estar.  Ponere, 
fallere ,  insumere  tempus.  ||  Dit  del  preu.  anar, 
vÉNDRERSE.  Q  Càbror.  Estar,  caber.  Gapio,  is.  ||  Junt 
ab  los  gerundis  de  altres  verbs  es  auxiliar,  y  no'ls 
dóna  significació ,  com:  s*  estí  morint  de  set.  Es- 
tar.  y  Junt  ab  la  partícula  L  obligarse  à  executar 
lo  que*l  nom  significa ,  com:  estar  à  la  pèrdua  y 
ganàncía,  etc.  Estar.  Sponsionem  facere.  ||  Junt  ab 
la  preposició  de  y  alguns  noms  substantius ,  equi- 
val à  fer  lo  que  significan,  com:  estar  de  guàrdia. 
Estar.  Fungor,  erís,  incumbo,  is.  \\  Jnnt  ab  altres 
trobarse  pròxim  à  executar  alguna  resolució,  com: 
estar  de  marxa ,  à  lo  que  en  llatí  's  correspon 
com  se  trobarà  en  sos  llochs.  Estar.  \\  Junt  ab  la 
preposició  en  y  alguns  noms  equival  à  consistir, 
sér  causa,  com:  en  això  està  tota  la  dificultat.  Es- 
tar. Esse ,  consistere.  Q  Parlant  dels  preus ,  etc.  y 
junt  ab  la  preposició  en,  costar,  com:  aquesta  fun- 
ció li  ESTARÀ  en  mil  duros.  Bsktr.  Tanti  esse.  I 


Jnnt  ab  la  preposició  piri  ó  »e  y  algnos  infisitio^ 
denota  la  resolució  ó  determinació  de  fèr  lo  qu 
significan  los  infinitius ,  com:  estae  pera  morir, 
etc.  Estar.  Proximum  esse;  pamm  abease  quin.  | 
Junt  ab  la  preposició  per  y  alguns  iofinítíos  deoota 
no  executar  encara ,  ó  haverse  deixat  de  exeeotar 
lo  que'ls  verbs  significan,  com:  bstae  pa*  madiiar, 
etc.  Estar.  Nondum  egisse.  y  Junt  ab  la  preposició 
PER  ó  DE  trobarse  quasi  determioai  à  fér  aigua 
cosa,  com:  estich  per  estudiar  filosofia,  etc.  Bsitr. 
Parum  abesse  quin ;  vix  comprimi  at.  |  Junt  ib  la 
preposició  per  y  algues  sobstantios  aignifica  aér 
afecte  à  lo  que  expressa  '1  snbstaniia»  com:  isna 
per  fulano,  pel  color  blanch.  JSflar.  Sto,  as. 

À  ESTAR.  m.  adv.  ant.  àl  punt. 

ESTAR  ÀB  ALGÚ.  fr.  pora  prevenir  4  algé  qM  es- 
pero un  pocb.  Estar  cím  aigtmo.  Gom  aUquoquam- 
primum  adesse. 

ESTAR  À  LA  QUE  SALTA.  fr.  BSTia  PailfFAlàT. 
ESTAR  À  LO  QUE  ALTRE  FÀ  Ò  DIU.  Àprobarho.  Est» 

A  lo  que  otro  diee  ó  haee.  Alicajíis  judicio  stare; 
approbo,  as. 

ESTAR  À  VBURER.  fr.  Espcrar  à  lo  que  pararà  al- 
guna cosa  pera  aprofitar  la  ocasió  ab  la  esperiéncií 
de  ella.  Estar  de  observaeUm,  ódver;  es|Mrar.  Tem- 
pus círcumspectare ;  ad  tempus  coosiliom  capere. 

ESTAR  BE  ó  MAL  UNA  cosük  À  ÀL6Ú.  fr.  Aparèixer 
bè  ó  mal  ab  ella,  com:  tal  vesUt  està  bb  à  fnlaDo. 
Estar y  caer  bien  6  mal  wm  eosa  ú  algwM.  Rem  alí- 
cui  propriè  et  eleganter  convenire. 

ESTAR  BÈ  UNA  COSA  À  ALGÚ.  fr.  CoDvenirli ,  serli 
útih  Estar  bien  «na  casa  d  algwM.  Gonvenio,  is. 
Placer.  Placeo,  es.  |  agradar,  acomodar. 

ESTAR  COM  UN  BABAU,  COM  UN  BADOCO,  COM  DKBXZ& 

ó  COM  UN  ESTAQUIROT,  fr.  Estar  entootit ,  embadalíi 
embobat.  Estar  como  Umto  en  visperas.  Stoliditate 
correplum  esse. 

ESTAR  cuTT.  fr.  met.  Estar  acoetnniat  à  sufrir  al- 
guna cosa  molesta  ó  traballosa.  Estar  ewrtiio.  In- 
duratum  esse. 

ESTAR  DESAQUEFERAT  ,  Ó  DESAFBTMAT.  fr.  NO  tia- 

ballar.  Estar  de  vagar.  Nihil  esse  alicuí  quod  agat. 
ESTAR  EN  ALGUNA  COSA.  fr.  Créurcrla ,  estar  per- 
suadit de  ella.  Estar  en  alguna  cota*  Credo,  is, 
censeo,  es. 

ESTAR  ENCés  COM  UN  FOCH,  GOM  UNA8  BRASA8.  etC. 

fr.  Estar  mòlt  avergonyit.  Estar  kicho  m  ateua; 
eehar  aseuas.  Igneo  rubore  suffundi. 

ESTAR  EN  LO  MATEIX,  ff.  Mantenirso  eo  lo  que  s 
ha  promès.  Estar  en  lo  mismo;  mantenir  sn  paiabn' 
Stare  promissis.  y  No  haver  adelaotat  res  desprès 
de  algunas  diligéncias.  Estar  en  lo  mismo  òentl 
mismo  caso.  In  eadem  navi  esse. 

ESTAR  EN  sí  Ó  EN  SÒN  SENT,  Ó  EN  TOT  flÒN  SBIIT.  fr. 

Estar  en  ple  judici  ó  coneixement.  Estar  m  i* 
acuerdo,  en  su  juicio.  Mentis  compotem  esse.  | 
Aténdrer  à  lo  que's  fà  ó  dia.  Estar  en  ti.  iDleotaiB 
esse. 
ESTAR  EN  TOT.  fr.  Atéodrer  à  on  tempa  à  oièlla^ 


EST 

»  mm»  aMbtrasaarae  ab  la  mullitnt  de  ellas. 
•II  íoio.  OmnibuB  esse  intentom. 

iSTàa  B5  VAGÀ.  fr.  No  traballar.  Uolgar ,  andar 
4$  vogar.  Otiari.  |  No  tenir  feyna.  Estar  de  vagar; 
Mgar.  Taco,  as,  otiari. 

isTim  I8CAT.  fr.  fam.  estam  de  filis. 

KSTAi  wÈT  i  ALGUNA  COSA.  fr.  met.  Estarhj  ave- 
sat. E$lar  kicho  d  alguna  cosa.  Asnetum  esse. 

iSTia  roaA  ó  ben  fora  de  saber  alguna  cosa.  fr. 
No  tenir  cap  notícia  de  ella.  Estar  ajeno  de  alguna 
COM.  Alicajíis  rei  esse  omninò  ignarum. 

BSTÀE  HAL  ENFORMATJAT.  fr.  Estar  mal  agradós. 
^sfar  mal  guisado.  Inqaíelom  vel  soUicilum  esse. 

BSTAR  PER  ALGÚ.  fr.  Eslar  à  són  favor.  Estar  por 
algwM.  Alieni  fovere;  pro  illo  esse. 

ESTAR  PER  DEMÉS.  fr.  Sobrar ,  no  sér  necessari. 
£$lmr  iemét  6  de  sobra.  Resto ,  as.  Q  Dit  de  la  per- 
sona, no  tenir  qne  fér  ahont  se  troba.  Estar  demés. 
Opera  alieni  non  esse. 

BSTAR  FBR  PARIR.  fr.  Estar  la  dona  prenyada  prò- 
xima al  parL  Bstar  ó  andar  en  dias  de  parir,  Fce- 
minam  partni  proximam  esse. 

■ITAR  PIRA  RÉRRER.  fr.  Eslar  en  disposició  de  ad- 
métrer  visilas.  Estar  de  reeibo.  Ad  excipiendum 
paratnm  esse. 

ISTAR  PBR  VÉURER8E.  fr.  HAVERSE  DE  ViURER. 

BSTAR  PBRSCADiT.  fr.  EslRr  enterat ,  créurer. 
Eitar  persuadido,  Genseo,  es,  credo,  is. 

BSTARHi  POSAT.  fr*.  Mediar ,  intercedir.  Estar  de 
por  medio;  mediar,  Intercedo,  is. 

B8TAR  SOBRE  ÀLot  6  ALGUNA  COSA.  fr.  Instar  à  al- 
gà  ab  freqüència ,  ó  promóurer  algun  negoci  ab 
eficàcia.  Estar  sobri  uno,  ó  sobre  un  negocio.  Insto, 
aa,  nrgeo,  es. 

BSTAB  SOBBESÍ.  fr.Eslsr  ab  serenitat  y  precaució. 
Estar  sobre  si,  Tranquiilo  animo,  menle  serena  esse. 

bí  li  estí  ,  ó  MÒLT  BE  LI  Esti.  loc.  Dcnola  que 
algú  té  merescnt  lo  mal  qne  li  sncceheix.  Asi  se  le 
empUa ,  bien  se  le  emplea  ;  bien  empleado  le  estd. 
Merítò  id  ei  accidit. 

DEMANAR  DE  BEN  ESTAR.  fr.  PREGUNTAR  À  ALGÜ  DE 
SA  SALUT. 

B8TÍ  QUE  PETA  ò .  QUE  REBENTA  ,  Ó  ESTÍ  GRAS  QUE 

PBTA.  fr.  fam.  Denota  qne  algú  està  mòltissim  gras. 
E$td  que  kiende,  Pne  pinguedine  ferè  disrumpilur. 

estí  que  REBENTA ,  ó  QUE  s'  ENCEN.  fr.  Tenir 
mòlta  còlera.  Astillar  de  còlera.  Fnrere. 

estí  quiet.  loc.  ab  que  s'  adverteix  à  altre  que 
no  inquiete.  Tate;  tate  quieto.  Siste. 

BSTiCH  EN  MÍ.  loc.  fam.  Penso.  Tengo  para  mi. 
Pnto,  credo. 

BSTiCH  ò  LUEGO  ESTiCH  AB  vosTÉ.  cxp.  pera  prcvo- 
nir  à  algú  que  espere  un  poch.  Soy  con  V.  Tecum 
qnam  prímum  adero. 

NO  ESTICH  EN  AIXÒ.  loc.  ab  ((uc  algú  adverteix 
qne  està  distret  ó  no  atén  à  lo  que's  tracta, 
foy  en  eso.  Alienum  sum  à  sermone.  |  Nt 
en  lo  que  altre  diu  ò  proposa. 
Loogè'ftlía  míhi  mens  est. 


GiTALA.  EST  699 

ESTASOIDOn.  m.  Munyeca  ab  carbó  molt  dins 
pera  passaria  per  sobre  dels  dibuixos.  Cisquero, 
Involucrum  carbonario  pulverc  plenum. 

E8TARGIR.  v.  a.  pint.  Dibuixar  ab  V  estar- 
gidor  interposant  lo  paper  ó  tela  ahont  està  '1  di- 
buix senyalat  ó  picat.  Eslarcir,  Imaginem  trans- 
misso  carbonario  pulvere  delinearé. 

E8TARGIT,  DA.  p.  p.  Estarcido,  Transmisso 
carbonario  pulvere  delinealus.  ||  m.  pint.  Dibuix 
fét  ab  r  estargídor ,  interposant  paper  ó  tela  pica- 
da. Estarcido,  Transmisso  carbonario'  pulvere  de- 
lineata  figura. 

ESTARNUDAR.  V.  n.  ESTERNUDAR. 

ESTARROSSAR.  V.  a.  etc.  esterrossar. 

E8TAR8E.  V.  r.  Detenírse  en  alguna  part,  en 
alguna  cosa.  Estarse.  Moror,  cunctor,  aris.  H  Gon- 
tenirse.  Contenerse.  Se  continere. 

ESTAT.  m.  Lo  ser  actual  de  alguna  cosa.  Esta- 
do.  Conditio,  nis ,  status ,  us.  ||  Classe,  condicició, 
modo  de  vida  de  cada  bu  ,  com  lo  de  solter,  etc. 
Estado.  Vila;  genus ,  institulum  ,  ratio.  I  Situació, 
disposició,  circunstàncias  en  que  las  cosas  se  tro- 
ban ,  com :  lo  plet  se  troba  en  bon  estat.  Estado, 
Dispositio ,  nis ,  rerum  conditio.  ||  Cos  polítich  de 
una  nació.  Estado.  Suprcmus  reipublicas  ordo,  sta- 
tus. [  Domini,  jurisdicció  de  un  príncep  sobre  al- 
gun país.  Estado.  Regnum,  i.  ||  L'  orde,  gerarquia 
y  qualitat  de  las  personas  que  componen  un  regne 
república  ó  poble,  com:  T  estat  ecclesiàstich,  etc. 
Estado.  Ordo  ,  i  nis.  ||  Mida  de  la  estatura  regular 
de  un  home.  Estado.  llomínis  slalura.  y  professió. 
II  Resumen  per  parlídas  generals  que  resulta  de 
las  relacions  fetas  per  menor.  Estado,  Ratio,  sup- 
putatio,  nis.  ||  intent  ,  designi.  |j  astr.  La  positnra 
de  un  astre  respecte  de  altre.  Estado,  Coelestis  po- 
sitio.  II  ant.  estadi.  |  reflexió.  ||  Espècie  de  inven- 
tari ó  memòria  succinta  per  escrit  pera  saber  lo 
cost,  deutes,  forsas,  etc.  de  una  casa,  regne  ó  co- 
mers,  y  arreglarlo.  Estado,  Prxscriptio,  nis. 

estat  de  la  innocència.  Aquell  en  que  Déu  crià 
à  Adam  y  Eva  en  la  gràcia  y  justícia  original.  J^sfo- 
do  de  la  inocencia.  Innocència^,  puroï  naturae  status. 

ESTAT  uoNEST.  Lo  dc  la  dona  soltera.  Estado 
honesio.  InnuplaB  status. 

ESTAT  major.  mil.  Lo  cos  dels  oficials  de  un  exèr- 
cit ,  plassa  ó  regiment.  Estado  mayor,  Primarinm 
duorum  coetus. 

ESTAT  MAJOR  DE  DIVISIÓ.  Rcunió  dcls  gcuerals  y 
principals  de  tots  los  rams  de  guerra  pera  deter- 
minar y  vetllar  totas  las  operacions  de  la  mateixa, 
segons  las  ordes  comunicadas  pel  estat  major  ge- 
neral ,  y  '1  general  que  la  mana.  Estado  general 
de  division.  In  cohorte  militari  prasfectorum  coetus. 

ESTAT  MAJOR  DE  LA  PLASSA.  La  reuuió  dol  gober- 
nador ,  lo  tinent  de  rey ,  lo  sargento  major ,  aju- 
dants y  alguns  indivíduos  agregats.  Estado  mayor 
deplaza.  Militariíim  in  urbe  guliernanlum  coetus. 
W  ESTAT  MAJOR  GENERAL.  La  fcunió  dcls  empleats 
Vrincipals  de  un  exèrcit ,  y  *1  punt  central  de  las 


700 


EST 


DIGGIONÀBI 


EST 


operacions  y  midas  que's  prenen  en  presència 
de  las  ordes  del  gobern  y  del  capità  general.  Ei^ 
tado  mayar  general.  Rei  militaris  prsefectornm 

CCBtUS. 

ESTATS  DEL  REGNE.  Los  estaments  quo  solian  tenir 
vot  en  corts.  Estados  del  reino.  Regni  ordines  prae- 
cipai. 

ASSISTIR  ALS  ESTATS,  ff.  Assistir  à  las  corts  ab  lo 
dret  de  votar.  A$Í8tir  d  los  esUidos.  Comitia  obi- 
re. 

COP  DE  ESTAT.  oxp.  Determinació  extraordinària, 
anliconstitncional  y  de  vegadas  violenta  que  pren 
un  gobern  en  apuradas  circunslàncias  ó  situacions 
crüicas.  Golpe  de  estado.  Rei  consilium  publiese. 

DONAR  ESTAT.  fr.  Col-locar  lo  pare  de  famílias  ó 
qui  està  en  lloch  sèu  als  fills  en  algun  eslat.  Dar 
estadoy  ó  poner  en  estado  d  uno.  Honestas  vits  ge- 
nus  alicui  conslituere ;  in  honest®  vilae  inslituto 
aliquem  col•locaré. 

DONAR  ESTAT  i  ALGÚ.  fr.  Casarlo.  Poner  d  uno  ^n 
estado.  Nuptui  dare,  nupliis  locare. 

FÉR  Ó  NO  FÉR  ESTAT.  fr.  FÉR  ó  NO  FÉR  CAS. 

pÉNDRER  ó  MUDAR  DE  ESTAT:  fr.  Mudar  do  profes- 
sió. Míidar  ó  loiriar  estado,  Yitai  raiionem  mutare, 
suscípere,  insti tuere. 

REUNIR  LOS  ESTATS,  fr.  Fcrlos  coucórrer  al  lloch 
de  las  corts.  Convocar  los  eslados,  Comitia  edicerc. 

TENIR  LOS  ESTATS,  fr.  Celebrar  sas  junlas  los  es- 
taments. Tener  los  estados,  Ordinum  conventus 
agere. 

TIRAR  PER  ALGUN  ESTAT.  fr.  Soguir  alguua  Carre- 
ra ó  professió.  Ir  por  alguna  carrera.  Deslinari. 

ESTATGE,  m.  ant.  daritació.  Q  estat  ,  ser, 

etC.  II  FERMESA. 

ESTATGER.  m.  ant.  estadant. 

ESTÀTICA,  f.  Ciència  dels  pesos.  Esldtica.  Sta- 
tica,  ae,  slalice,  es.  ||  Certa  planta  que  té  set  camas 
com  botons  de  rosa.  Estdtica.  Statice,  es. 

ESTÀTIGH,GA.  adj.  med.  S'  aplica  al  qui 
pateix  lo  mal  de  sant  Pau  y  *s  recorda  de  lo  que 
passa  durant  ï  accident.  Estdiico.  Stalicus. 

ESTATOR.  m.  Nom  queMs  romans  donaren  à 
Júpiler.  Estator.  Stator,  is. 

ESTÀTUA,  f.  Figura  de  bulto.  Estdtua.  Slatua, 
se,  agalma,  tis,  scuiptile,  is.  ||  met.  Se  diu  de  al- 
guna persona  insulsa ,  ó  que  està  parada  fent  més 
nosa  que  servey.  Estdtua.  Statua,  se. 

ALSAR  UNA  ESTÍTUA  Jl  ALGÚ.  fr.  Posar  alguua  es- 
tàtua en  paratje  públich  en  honor  de  algú.  Erigir, 
levantar,  dedicar  estdtua  d  alguno.  Eífingere  sta- 
tuam. 

CREMAR  EN  ESTÀTUA,  fr.  Cremar  la  estàtua  de  al- 
gú ,  com  reo,  per  estar  ausent.  Quemar  en  estdtua. 
Absenti  snpplicium  in  labella  proponere. 

merèixer  una  estàtua,  fr.  Pondera  lo  honradas 
que  són  las  accions  de  algú.  Merecer  estdtua.  Sta- 
tua dignum  esse. 

E8TATUARI,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  ó  fabrica  està- 
tuas.  Estatuario,  escultor.  Statuarius,  ü. 


ESTATUÀRIA,  f.  Art  de  fér  estàtuas.  AMm- 

riay  escultura.  Statuaria,  se. 

ESTATUETA.  f.  d.  Bstatuita.  Statieuliis,  i. 

ESTATUHIR.  V.  a.  for.  Ordenar ,  delermiur. 
Estatuir.  Statuo,  constituo,  is.  |  ant.  sstablir. 

ESTATUHIT,  DA.  p.  p.  Estatuido,  Slalotns. 

ESTATUISTAS.  Partit  poiítich.  EstataislM. 
Estatuistse,  arum. 

ESTATURA,  f.  Tall ,  alsària  de  las  peraoBai. 
Estatura.  Siatura,  se. 

ESTATUT,  m.  Ordenansa ,  reglament ,  Uej, 
decret,  establiment.  Estatuto.  Statatimiy  i,  conli- 
tulio,  nis. 

ESTAVELLARSE.  V.  r.  rómpebesb. 

ESTATXA.  f.  Corda  pera  la  pesca  de  baleaaf. 
Estacha.  Rudens  hamo  instructus. 

ESTAY.  m.  nàul.  Corda  grossa  desde  la  gàbia 
msyor  al  triquet ,  y  de  allí  al  baaprés.  Esíai.  Ko- 
dens,  tis. 

ESTEATITA.  f.  Pedra  de  color  roig  y  pardo, 
de  una  substància  semblant  al  seu.  Bsteatiut.  Slea- 
tites,  se. 

ESTEATOGELA.  f.  med.  Polra  falsa  ,  ò  tumor 
que  conté  una  substància  sebosa.  BsUatoeela.  Stea- 
tocele,  es. 

ESTEGA.  f.  Herba  odorifera  de  las  islas  de  Rie- 
res ,  de  ahont  prengué  *1  nom.  N*  hi  ha  de  vàrias 
espècies.  Esteca.  Stoecas,  adís. 

ESTEGANOGRAFIA.  f .  Ciència  de  escríarer 
en  xifra,  de  modo  que  no's  pót  aclarar  sens  cJao;  ò 
bè  que  ensenya  à  desxifrar  lo  que's  proposa. "Entre 
altres  n'  escriguéren  Escot,  Caramuei  y  Tritemio. 
EsUganografia.  Sleganographia,  ae. 

ESTEGANOGRÀnCH,  CA.  adj.  Pertanyent  à 
la  esteganograüa.  Esteganogrúfico.  Steganograficiis. 

ESTEGH.  m.  ant.  estacada. 

ESTÉGNOSSIS.  f.  med.  Constricció  dels  porós 
y  dels  vasos.  Estégnosis.  Stegnossis,  is. 

ESTEIROSIS.  f.  med.  Esterilidad  de  la  dona. 
Esteirosis.  Esteirosis. 

ESTEL.  m.  GRUA.  4.  II  y 

ESTELA,  f.  anl.  ESTRELLA. 

ESTELÀRIA.  f.  Espècie  de  flor  blanquinosa  y 
pedrosa ,  qte  ve  de  Itàlia ,  y  dihuen  ,  però  falsa- 
ment, que  posada  en  vinagre  camina  envers  lo  sui. 
Estelaria.  Stelaria,  ». 

ESTELAT,  DA.  adj.  ant.  estrellat. 

ESTELER.  m.  ant.  astrólech. 

ESTELETA.  f.  d.  ant.  estrellbta. 

ESTELIONAT.  m.  for.  Delicte  que  comet  lo 
qui  defrauda  maliciosament ,  ocultant  en  lo  con- 
tracte la  obligació  feta  anteriorment  sobre  lo  que 
ven  ,  ó  hipotecant  una  cosa  que  no  hi  ha  ;  y  aíxi 
mateix  lo  delicte  de  arrancar  de  un  procés  alguna 
fulla ,  etc.  pera  procehir  ab  engany.  Esulionato. 
Slellionatus,  us. 

ESTELLA,  f.  Pedàs  que  salta  de  la  fusta  quaot 
se  traballa  ,  ó  queda  de  un  bastó  quant  se  romp. 
Astilla,  raja.  Assula,  ae. 


EST 

ESTELLALLENTA.  m.  astsllillentà. 

E8TELLAMENT.  m.  SoroH  qae  fà  algana  cosa 
partintse  ó  rompentse.  Bslallido.  Crepitus,  ns. 

ESTELLAR.  V.  a.  Fér  estellas.  Astillar,  rajar. 
In  assulas  divídefe.  ||  Partir  llenya.  Partir  leha. 
Ligna  scinddre.  ||  v.  n.  ant.  Fér  soroll  alguna  cosa 
trencantse  ó  partintse  ab  violència.  Estallar.  Cre- 
po,  as. 

ESTELLARSE.  V.  r.  Rómprerse  en.  estellas. 
Astillarse  ,  haeerse  astillas ,  saltar  en  pedazos.  In 
assnlas  partirí. 

E8TELLA88A.  f.  aam.  AstUlon.  Àssatagrandís. 

ESTELLAT,  DA.  p.  p.  Astillado ,  rajado.  In 
asstilas  divisus. 

ESTELLEDOR.  m.  ter.  FIBLA. 

ESTELLERÓ.  m.  GiaADA. 

LLETA.  f.  d.  Astillica,  ta,  rajtula.  Parva 


assula.  II  La  pnnta  de  fasta  ó  altra  cosa  que's  clava 
en  la  carn.  Rancajo,  espina,  Gospis,  idis. 

ESTELLÓS,  A.  adj.  En  disposició  ó  fàcil  de 
estellarse.  Rajadizo.  Fissilis. 

ESTEMORDIR.  V.  a.  Atemorísar  en  gran  ma- 
nera. Aterrar,  amedrentar.  Terreo,  es. 

ESTEMORDIT,  DA.  p.  p.  Amedrentado ,  afe- 
morizado.  Perlerritus. 

ESTENALLADA.  f.  Obra  de  agarrar  ab  este- 
nallas.  Tenazada,  Forcipum  compressió. 

ESTENALLAS.  f.  pi.  Instrument  de  ferro  com- 
post de  dos  brassos  que  són  pròpiament  dos  palan- 
cas  y  un  clan  que  serveix  de  eix ,  ahont  e^tà  *1 
punt  de  apoyo  del  instrument ;  y  tant  com  mès 
llarcbs  són  los  brassos ,  tanta  mès  forsa  tenen  las 
estenallas ,  las  que  comunment  s*  emplean  pera 
arrancar  claus.  Tenazas.  Fòrceps,  ipis.  ||  Las  grans 
que  durant  la  fundició  serveixen  pera  agafar  y  ti- 
rar à  la  copella  los  riells  y  trossos  de  or  en  pasla. 
Muelles.  Aurifícin»  forcipes. 

ESTENALLAS  DE  BOCA.  Las  que  usau  los  sabaters 
pera  arrancar  las  tatxas.  Tenazas  de  ojo.  Annulati 
forcipes. 

ESTENALLAS  DE  DENTS.  Las  quc  usau  los  sabalcrs 
pera  agafar  lo  cuyro  y  ajnstarlo  en  la  forma.  Tena- 
zas de  pieza.  Dentati  forcipes. 

ESTENALLETAS.  f.  pi.  d.  Tenazuelas,  tenaci- 
cas,  tenacillas,  Forcipulae,  arum. 

ESTENDILLARSE.  V.  r.  ant.  estirarse. 

ESTÉNDRER.  V.  a.  Desplegar  alguna  cosa.  Es- 

lender,  tender.  Exlendo,  is.  ||  Allargar,  dilatar.  Es- 

tender.  Produco,  is,  protermíno,  as.  ||  Amplificar 

un  discurs,  etc.  Amplificar,  Amplifico,  dilato,  as. 

II  Divulgar,  fér  córrer  la  veu.  Estender,  Spargo,  is. 

E8TÉNDRERSE.  V.  r.  Dílatarse,  allargarse. 
Estenderse,  Spalior ,  aris ,  pateo ,  es.  ||  Dit  de  las 
montanyas  y  camps,  ocupar  una  extensió  de  terre- 
no.  Estenderse,  Dilato,  as,  distendo,  is.  ||  Propagar- 
se,  d  ifund  i  rse.  Estenderse.  Propaga r i,  se rpi.  ||  Allar- 
garse en  un  discurs.  Estendeise.  Diffundi ;  fusius 
dicere.  H  Divulgarse.  Estenderse,  Spargi.  ||  En  lo 
joch  de  etortas  manifesiarlas  totas,  ab  la  intei-li- 


CATALÀ.  EST  701 

géncia  de  guanyar  ó  pérdrer  de  cert.  Tenderse,  Lu- 
sorias  pagellas  exponere. 

ESTENEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  estén.  Tendedor. 
Qui  extendit.  ||  imp.  Pal  llarch  ab  una  post  atra- 
vessada  à  un  extrem  pera  penjar  y  despenjar  lo  pa- 
per. Espito,  colgador,  Longurium,  ii.  Q  Lloch  ahont 
s' estén  alguna  cosa,  com  roba,  etc.  TenL•l,  ten- 
dalero,  tendedero,  Tendicula,  as. 

ESTENOGRAFIA.  f.  TAQUIGRAflA. 

E8TENÓGRAFO,  A.  m.  y  f.  taqdígrafo. 

ESTENTOR.  m.  Soldat  grech  que  assistí  al  siti 
de  Troya.  Tenia  tal  veu  que  ofegava  la  de  cin- 
quanta que  cridassen  al  hora.  Estentor.  Stentor, 
oris. 

ESTENTÓREO,  A.  adj.  S' aplica à  la  veu  mòlt 
forta.  Estentóreo,  Stentoreus. 

ESTEPA,  f.  Mata  de  fullas  semblants  à  las  del 
llorer,  arrugadas  y  com  rehinosas,  ramas  peludas, 
y  flors  blancas.  Estepa.  Laureola  cislus.  jj  ant.  gra- 
da DEL  ASTILLERO. 

ESTEPAR.  m.  Lloch  poblat  de  estepas.  Este- 
par,  jaral.  Locus  cistis  consitus. 

ESTEPES,  f.  nàut.  Pla  inclinat  que's  constru- 
heix  à  la  vora  de  la  mar  ó  de  algun  riu  pera  fabri- 
car embarcacions,  donantli  lo  pendent  necessari 
pera  que  rellisquen  ab  facilitat,  quant  desprès  de 
fetas  se  votan  ai  aygua.  Grada.  Accliceis,  is. 

ESTER,  A.  ESTRANY,  ESTRANGER. 

ESTERELA.  f.  Divinitat  dels  iiguris  y  altres 
pobles  àntichs,  à  qui  s'  atribuhia  '1  poder  de  curar 
la  esterilitat.  Los  sacerdots  donavan  en  són  nom 
beuratges  magichs  à  las  donas  que  no  tenian  fills. 
Esterela,  Esterela,  sd, 

ESTÉRGOL.  m.  ant.  fem. 

NI  DE  ESTÉRGOL,  BON  OLOR,  NI  DE  VIL  HOME,  HONOR. 

ref.  Denota  que  de  gent  vil  no's  poden  esperar 
obras  nobles.  Ni  de  estiércol  buen  olor;  ni  de  honl•- 
dre  vil  honor,  Non  casiam  redolet  stercus,  neque 
vilís  honeslum. 

ESTERGOLAMENT.  m.  ant.  femada. 

ESTERGOLAR.  V.  a.  ant.  FEMAR. 

ESTERGORANISME.  m.  La  doctrina  dels  es- 
tercoraris.   Estercoranismo.   Stercoraríorum    h»- 


reris. 

ESTERGORARIS.  m.  pi.  Heretges  que  deyan 
que  la  Eucaristia  estava  subjecta  à  la  corrupció  y 
conseqüéncias  de  ella.  Estercorarios.  Slercorarii, 
orum. 

E8TERGULI.  m.  Divinitat  que  presidia  als 
abooos  de  las  terras.  Esterculio.  Slerculius. 

ESTEREOGRAFIA.  f.  Descripció  corpórea  en 
la  pintura.  Estereografia.  Picti  corporis  descriptio. 

ESTEREOGRAFIGH,  GA.  adj.  Lo  que  pertany 
à  la  estereografia.  Estereogràfico.  Ad  corporis  picti 
descriptionem  pertinens. 

E8TEREÓLOGH,  GA.  m.  Lo  que  's  dedica  ó 
ensenya  la  estereologia.  Eslereólogo,  Stereologus. 

ESTEREOLOGIA.  f.  Ciència  que  tracta  dels 
sólils  orgànichs.  Estereologia,  Stereologia. 


702  EST  DICCIONARI 

ESTEREOLÓGICH,  GA.  adj.  Lo  que  pertany 
à  la  estereologia.  Eslereológieo,  Stereologus. 

ESIXREOMETRIA•  f.  geom.  La  part  que  en- 
senya à  midar  los  sólíts.  EsUreometria,  Slereome- 
tría,  ae. 

ESTEREOMBTRiA  MONTBA.  La  que  eusonya  la  secció 
dels  sólits.  EsUreometria  Tnontea.  Stereometria 
montea. 

ESTEREOMÉTRIGH,  GA.  adj.  Gosa  de  este- 
reometria.  Estereoméirico,  Slereometricus. 

ESTEREOMÉTRIGA.  f.  Se  diu  de  una  linea 
ab  lo  compàs  de  proporció.  Eslereométrica.  Stereo- 
mefrica,  se. 

E8TEREÓ8GOP.  m.  Instrument  ó  màquina 
pera  mirar  engrandint  y  unificant  dos  imatjes  ó 
punts  de  mira.  Estereóseopo,  Stereoscopus. 

ESTERE08GÓPIGH,  CA.  adj.  Cosa  de  eslc- 
reoscópía.  Estereoscópico,  Slereoscopicus. 

E8TERE08GÓPIA.  f.  Part  de  la  òptica.  EsU- 
reoscopia.  Estereoscopia,  bb. 

ESTEREOTIPA,  f.  V  art  de  estereotipar.  Es- 
tereotipa, esteriotipia.  Stereolypía,  ae. 

ESTEREOTIPAR.  V.  a.  Imprimir  ab  planxas 
fermas  y  estables  en  que  las  llelras  no's  poden  se- 
parar. Estereotipar.  Litteris  fixis  imprímere. 

ESTEREOIÍpiGH,  GA.  adj.  Pertanyent  à  la 
estereotipa.  Estereotipico,  Stereotypicus. 

ESTEREOTOMIA.  f.  Art  de  tallar  las  pedras 
y  fustas  donantlas  la  forma  convenient  pera  em- 
plearlas  en  la  construcció.  Estereotomia.  Stereo- 
tomia. 

ESTEREOTÓBUGH ,  GA.  adj.  Lo  que  pertany 
à  la  estereotomia.  Eslereolómico.  Stereotomus. 

ESTERIGME.  m.  Cert  metéoro  de  llum  inmo- 
ble.  Esterigmo,  Sterigmus,  i. 

ESTERIGH.  m.  Síncope  de  oesterreich  (terra 
oriental )  que  es  la  denominació  genuina  de  Àus- 
tria. Àustria,  Àustria. 

ESTÈRIL,  adj.  Lo  que  no  dóna  fruyt.  Estèril, 
infecundo.  Infcecundus,  sterilis.  D  Dit  del  any  de 
escasa  cullita.  Estèril.  Sterilis.  J  Dit  de  la  dona,  la 
que  no  pót  tenir  successió.  Estèril.  Effaeta.  ||  En  las 
cosas  espirituals  y  morals,  ineficàs,  sens  substàn- 
cia. Estèril.  Sterilis. 

ESTÉRILMENT.  adv.  De  un  modo  estèril.  Es- 
krilmente.  Steriliter. 

ESTERILISAR.  V.  a.  Fér  tornar  estèril  lo  que 
no  ho  era.  EsUrilizar.  Sterilesco,  is;  sterilem  red- 
dere. 

ESTERIUSARSE.  Y.  r.  Volverse  estèril.  InfoB- 
dum  fíeri. 

ESTERIUSAT,  DA.  p.  p.  Esterilizado.  Steri- 
lis factus. 

ESTERIliSSIM ,  A.  adj.  EsUrilisimo.  Yaldè 
sterilis. 

ESTERILITAT,  f.  Falta  de  fecunditat.  Eslmli- 
éfi.  Sterilitas,  infoecunditas,  atis.  ||  Falta  de  fruyls, 
dè  callita.  Esterilidad,  escasez,  carestia.  Frugnm  et 
annonce  sterilitas. 


EST 


ESTERIRSE.  V.  r.  siteadiaabsi. 
ESTERIT,  DA.  p.  p.  y  adj.  BHBADKIAT. 

ESTERLt,  NA.  adj.  Se  dia  de  algonas 
das  inglesas.  Esterlino.  Anglicà  moneta. 

ESTERLINA,  f.  Moneda  inglesa  que  al  cambi 
regular  val  90  vintidosos.  EsterliíM.  Sterlim,  m, 

ESTERUNG.  adj.  Nom  que's  lua  pera  deng- 
nar  als  comercians  de  las  ciutats  anseàücas  y  do» 
landesas.  Esterling,  Sterling. 

ESTERNON.  m.  anat.  Post  del  pit,  os  aboni  m 
juntan  las  cosíellas.  Estemon.  Anterius  peclorísM. 

ESTERNUOAMENT.  m.  anU  uniROT.  1. 

ESTERNUDAR.  V.  n.  Fér  estoroata.  Mtimwh 
dar.  Sternuo,  is,  sternuto,  as. 

ESTERNÜT.  m.  Sacudímeot  violent  j  eitrepi- 
tós  de  lo  que  çíen  la  membrana  pitoitaría.  Irtor- 
nudo.  Slernumentum,  i.  |  met.  Subjecte  petit  y 
despreciable.  Arrapiezo.  Homnlns,  í. 

ESTERROSSADOR,  A.  m.  y  f .  Qui  eüent»- 
sa.  Destripaterrones.  Occator,  is. 

ESTERROSSAMENT.  m.  La  accié  de  ester- 
rossar.  Accion  de  desterronar.  Occaiio,  nis. 

ESTERROSSAR.  V.  a.  Rómprer ,  desfer  los 
terrossos.  Desterronar,  destripar  lo§  ifrrfHoi.  Occo 
deocco,  as. 

ESTERRUFAMENT.  m.  Aoció  de  eslerrafair- 
se.  Erizamiento.  Crispatio,  nis. 

ESTERRUFARSE.  V.  r.  Erissarse  las  plonas 
de  las  gallinas,  lo  pel  del  gat,  etc.  Engrifarse.  Ta- 
mesco,  is.  Q  erissarsb  *ls  cabells. 

ESTERRUFAT,  DA.  p.  p.  Engrifado,  eura- 
pado,  erizado.  Qrispatus. 

ESTERSi  A.  adj.  BXTiNS. 

ESTÈS,  A.  p.  p.  Allargat.  TendidOj  estoMa. 
Extensus.  ||  adj.  Ajagut  per  terra.  Tendido.  Eileo- 
sus;  bumi  stratus,  postratus.  I  EXTsifs,  dilatít. 

ESTESA,  f.  Desorde  de  cosas  espargidas  p«r 
terra.  Tendalera,  tendereu.  Inordinata  dispersió.  | 
Conjunt  de  roba  que  s'  estén  pera  qne  s*  aimgiie. 
TendiL•.  Aeri  ac  soli  expòsita  lintea. 

E8TÉTIGA.  f.  Ciència  que  tracta  de  la  investi- 
gació de  la  belleza  realizada  en  la  naturalesa  y 
obras  del  art.  Estètica.  Estètica,  se. 

ESTÉTIGH,  GA.  adj.  Pertanyent  à  la  EsWti- 
ca.  Estético.  Esteticus. 

ESTEVA,  f.  La  pessa  corba  de  la  arada  perabooi 
la  agafa  '1  qui  llaura.  Estevon ,  esíeva.  Sliva ,  a*. 

ESTÉVABíES.  m.  Fill  de  Esteve.  En  lodiae^ 
apellido.  Estebanez.  Estebanes. 

ESTEVATi  DA.  adj.  Qui  té  las  camas  en  for- 
ma de  arch.  Estevado.  Yarus,  falcipedios. 

ESTEVE,  n.  p.  de  home.  Esteban.  SlephaDUS.  i. 

ESTEVENET.  d.  de  ESTEVE.  ; 

ESTIBADI.  m.  Llit  de  herbas  y  joncbs  ea  qv   J 
'Is  antichs  se  sentavan  à  taula  pera  menjar.  M- 
badio.  Stibadium. 

ESTIGI,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  Estigia.  B^ 
gio.  Stygius.  D  Nom  qne  donan  loe  qvlHMli'V 
ayguas  mòlt  fortas.  Estigio.  Stygius.  ^B 


EST  GÀTALi. 

ESTtOIA.  f.  Font  que  naix  en  la  montanya  No* 
nacra  de  Arcàdia,  de  aygna  tan  freda  y  corrosiva 
que  fonia  *1  metall  y  matava  k  qui  la  bevia,  y  à 
qui  menjava  'Is  peixos  que  criava;  deahontlos 
poetas  prengueren  peu  pera  dir  que  en  ella  co- 
mensava  '1  riu  que  dóna  nou  vol  las  al  infern.  Esti^ 
gia.  Styx,  gis. 

ESTIGMA,  f.  bot.  La  part  superior  del  pistilo 
ú  organo  situat  en  V  extrem  del  estil  oposat  al 
ovari,  ó  bè  en  aquest  quant  falta  V  estil.  Estigma. 
Stigma,  atis.  Q  zool.  Cada  un  dels  puntets  que  s 
observan  als  costats  del  ventre  dels  insectes.  Et- 
tigma.  Stigma,  tis.  |  Tota  marca  infamatória  y  i 
senyal  imprès  sobre  1s  delinqüens  y  comunment 
sobre  'Is  esclaus  y  fugitius.  Estigma.  Stigma,  atis, 
labs,  bis. 

E8TIL.  m.  Punxo  abqueMs  antichs  escribian 
sobre  unas  posts  enceradas ,  ó  sobre  planxas  de 
plom,  etc.,  y  en  lo  dia  pera  e^ríurer  en  marfil  ó 
paper  preparat.  Estilo.  Stilus,  i.  ||  ret.  Lo  to  ó  co- 
lorido  que  regna  en  cada  producció,  ó  bè  1  modo 
peculiar  de  anunciar  las  ideas.  Estilo.  Stilus,  i, 
cbaracler,  is;  dicendí  genus.  ||  En  lo  dibuix  se  diu 
dels  vàrios  modos  de  sombrejar  que  constitubei- 
xen  lo  caràcter  del  dibuixant.  Estilo.  Mos,  oris.  || 
Pràclica,  modo  de  obrar.  Estilo.  Ratio,  nis.  |  mús. 
Lo  modo  de  compóndrer  y  cantar,  que  varia  segons 
las  nacions,  mestres,  gust,  etc.  Estilo.  Modus,  i.  Q 
for.  L'  orde  y  método  de  actuar.  Estilo.  Judicialis 
methodus.  ||  bot.  Prolongació  del  ovari  de  un  gruix 
ménos  considerable  que  ell,  y  sos  vasos  tan  subtils 
que  sols  donan  pas  al  subtilíssim  vapor  esperma- 
célích.  Estilo.  Stilus,  i. 

ESTIL  assiítich.  Lo  que  conté  mòltas  paraulas  y 
pochs  pensaments.  Estilo  asidtieo.  Asiaticus  sti- 
lus. 

estil  Itich.  L*  agut,  elegant  y  enterament  per- 
fet, per  quant  se  libra  de  la  obscuritat  del  laco- 
nich  y  de  la  prolixitat  del  assiàticb.  Estilo  dtico. 
Stilus  atticus. 

estil  làcónich.  Lo  sumament  concís  que  en  poch 
espre^sa  mòlt.  Estilo  lacónico.  Stilus  laconicus. 

estil  medi.  Lo  que  's  conté  entre  '1  senzill  y 
sublime.  Estilo  medio,  temphdo,  adomado.  Hedio- 
cris,  temperatus  stilus,  i. 

estil  nou.  Lo  modo  de  computar  los  anys  se- 
gons la  correcció  gregoriana.  Estilo  nuevo.  Anno- 
rum  juxla  gregorianam  correctionem  computatio. 

ESTIL  BÓDio.  *L  que  guarda  certa  moderació  en- 
tre r  assiàticb  y  V  àtich.  Estilo  rodio.  Stilus  rho- 
dius. 

ESTIL  SENZILL  ó  FAMILIAR.  Lo  do  Una  producció 
fàcil,  sòlida,  animada,  correcta,  noble  y  agracia- 
da, sens  mès  adornes  que  las  gràcias  de  la  natu- 
ralesa. Estilo  sencillo,  familiar,  tènue,  sutil.  Te- 
nnis, simplex,  subtilis  stilus. 

ESTIL  SUBLIME.  1.  to  de  una  producció  elevada, 
íl-lustre  y  plena  de  una  forsa  y  energia  à  que  no 
poden  resistirse  las  facultats  de  la  sensibilitat. 


EST  703 

Estilo  sublime,  grave,  patétieo,  austero,  vehemente. 
Gravis,  sublimis,  vebemens  stilus. 

ADORNAR  l'  ESTIL.  fr.  Hcrmosejarlo  ab  tropes  y 
figuras.  /afinar  el  estilo.  Slílum  concinnare. 

REMONTAR,  PUJAR  l'  ESTIL.  fr.  mct.  Auarli  do- 
nant mès  forsa  y  energia,  ab  expressions  elo- 
qüents, etc.  Remontar,  levantar,  subir  el  estilo.  Di- 
cendi  modo  gravitatem  addere. 

ESTILAR.  V.  n.  Usar,  practicar,  acostumar. 
Estilar.  Utor,  eris ;  aliquid  in  morè  positnm  ba- 
bere. 

ESTILARSE.  V.  r.  Estilarse.  In  usu  esse.  I 

ACOSTUMARSE. 

ESTILAT,  DA.  p.  p.  Estilado.  In  usu  posi  tus; 
usu  receptus.  |  acostumat. 

ESTDL•L.  m.  ant.  puntal.  ||  Llansa  curta  que  *s 
tirava  à  taulat  pels  caballers  en  los  jochs  de  caba- 
lleria.  Bofordo,  hokordo.  Hasta  levis. 

ESTIL-LIGIDI.  m.  La  acció  de  degotar  algun 
líquit.  Estilicidio.  Slillicidium,  ii. 

ESTIMA,  f.  Avaluació  de  una  cosa.  Estimaeion. 
iEstimatio,  nis.  ||  Consideració,  apreci  de  alguna 
cosa.  Estima.  iBstímatio,  nis.  |  Qualitat  que  cons- 
titubeix  una  cosa  estimable.  Bstimabilidad.  iEsli- 
mabilitas,  atis. 

ESTIMABLE,  adj.  Digne  de  apreci  y  estima. 
Estimable.  iEstimabilis. 

ESTIMACIÓ,  f.  Amor,  carinyo.  Etttimaeion. 
Dilectio,  nis.  ||  estima. 

ESTIMADiSSIMy  A.  adj.  sup.  Estimadisimo. 
Summo  prelio  habitus. 

ESTIMADOR,'  A.  m.  y  f.  ant.  avaluador.  | 
Qui  estima  ó  aprecia.  Estimador.  ^stimator,  is. 

ESTIMAMENT.  m.  ant.  avaluació. 

ESTIMAR.  V.  a.  Avaluar,  posar  preu  à  alguna 
cosa.  Estimar,  ifistimo,  as.  |  Fér  apreci,  y  estima. 
Estimar,  estimo ,  as ;  magni  facere.  I  Pensar, 
créurer.  També  s*  usa  com  recíproch.  Juzgar,  ei- 
timar.  Puto,  as,  duco,  is. 

ESTIMAR  ó  ESTiMARSB  MBS.  fr.  Preferir  una  cosa  à 
altra.  Preferir,  guerer  mas.  Antepono,  praBpono, 
is,  prsefero,  ers. 

ESTIMAT,  DA.  p.  p.  Estimada,  ifistimalus. 

ESTIMATIVA,  f.  Facultat  del  ànima  racional, 
ab  que  fà  judici  del  apreci  que  's  mereixen  las  ca- 
sas. Estimativa.  Judicium,  ii.  ||  Instinct  natural  en 
los  irracionals.  Estimativa.  Insti nctus,  us. 

ESTIMBARSE.  V.  r.  despentarse. 

estímul,  m.  ESTÍMULO. 

ESTIMULADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  estimula,  /r- 
eitador.  Stimulator,  incitator,  is. 

ESTIMULAMEFIT.  m.  ant.  Acció  de  estimu- 
lar. Incitacion,  estimulaeiou.  Stimulalio,  íncitatio. 
nis. 

ESTIMULANT,  adj.  Nom  que  's  dóna  à  tots 
los  agents  ó  substéncias  que  tenen  la  propietat  de 
animar  la  vitalitat  en  los  teixits  orgànichs.  Esti- 
mulante.  Stimulans,  tis. 

ESTIMULAm.  T.  a.  igolloDcítr.  Eitimmlar, 


"TOi 


EST 


DICCIONARI 


EST 


aguijonear,  Stimulo,  as.  ||  Incitar,  móurer  à  fér 
alguna  cosa  ab  vivesa.  Estimular ,  escitar^  incitar. 
Stimulo,  as,  impello,  exacuo,  is. 

ESTIMULAT,  DA.  p.  p.  Estimulado.  Stimula- 
tus,  incita  tus. 

ESTÍMULO.  m.  Lo  que  mou  ó  incita  à  obrar. 
Estimulo.  Stimulus,  incitamentnm,  i. 

E8TIN.  m.  ant.  instinct. 

ESTINGO.  m.  Espècie  de  llangardaix  de  Egip- 
te y  de  Aràbia  ,  ab  lo  cos  ple  de  escatas  y  la  cua 
rodona  y  complanada  de  la  punta.  Estinco.  Lacer- 
t8B  genus. 

ESTINfAlidas.  f.  pi.  mil.  Aucells  monstruo- 
sos que  tenian  las  alas,  cap  y  bèch  de  ferro ;  Han- 
savan  plomas  à  manera  de  sagelas  contra  'Is  qui 
'Is  perseguian,  y  foren  morts  à  cops  de  flelxas 
per  Hèrcules.  Estinfdlidas,  Stimpbalida,  orum. 

E8TINCT.  p.  p.  BXTiNCT. 

E8TIPENDI.  m.  Salari.  Estipendio.  Mercès, 
edis. 

E8TIPENDIAR.  V.  a.  Donar  estipendi.  Esti- 
pendiar,  Stípendio,  is;  mercede  conducere. 

ESTIPENDIARIí  A.  m.  y  f.  Qui  reb  estipendi 
ó  sou  de  altre.  Estipendiario,  Stipendiatus,  stipen- 
diosus. 

E8TÍP1TE.  m.  arq.  Golbmna,  pilastra,  piràmi- 
de ab  la  punta  per  avall.  Estipiíe,  Stipes,  itis. 

ESTtPVLA.  f.  Palla.  Paja.  Stipula,  se. 

ESTtPULAS.  f.  pi.  bot.  Rudiments  de  fullas 
sitoadas  en  ï  origen  dels  peciolos ,  com  en  los 
pensaments ;  y  à  vegadas  són  tant  semblants  à  las 
fullas,  que  's  podrian  confundir'ab  ellas,  si  no  fos 
per  la  situació.  Estipulas.  Stipula;,  arum. 

ESTIPULACIÓ,  f.  Contracte.  Estipulacion,  Sti- 
pulatio,  nis,  stipulatus,  us. 

ESTIPULADOR,  A.  m.  y  f.  y 

ESTIPULANT,  p.  a.  Qui  estipula.  EstipulanU. 
Stipulator,  stipulans. 

ESTtPTIGH,  A.  adj.  S'  aplica  al  gust  aspre  y 
picant  de  alguna  cosa.  Estiptico.  Slipticus.  ||  méd. 
Astringent  aplicat  al  exterior.  Estiptico,  Stipticus. 

ESTIPULAR.  V.  a.  Contractar,  convenir  mú- 
tuament sobre  alguna  matèria  en  forma  jurídica. 
Estipular.  Stipulor,  aris.  ||  Convenir  los  procura- 
dors ó  encarregats  en  alguna  cosa  en  nom  dels 
propietaris.  Estipular.  Astipulor,  prostipulor,  aris. 
II  adj.  bot.  Pertanyent  à  la  estipula.  Estipular» 
Stipula  ris. 

ESTIPULAT,  DA.  p.  p.  Estipulado.  Stipula- 
tus. 

ESTIRA,  f.  Entre  teixidors  lo  sobrant  de  la 
pessa.  Cola.  Extremus,  i. 

ESTIRADA,  f.  ESTIRAGASSADA. 

DONAE  UNA  ESTIRADA,  fr.  mct.  fam.  Créixer  mòlt 
en  poch  temps.  Dar  un  estiron.  Brevi  adolescere. 

ESTIRAG ANYÓS ,  A.  adj.  Lo  que  fàcilment 
se  doblega  y  extén  sens  rómprerse.  Correoso.  Len- 
tus,  flexibilis. 

ESTIRAGASSADA.   f.   Acció  violenta  pera 


arrancar  ó  fér  seguir  alguna  cosa.  Tinm,  estim, 
y  estirajon,  fam.  Intentatio,  nis,  succussas,  us. 

ESTIRAGASSAR.  V.  a.  estirar. 

ESTIRABiENT.  m.  ant.  bstiràgassada.  |  U 
acció  de  estírarse  '1  qui  s*  alsa  de  dormir.  Desft- 
rezo,  esperezo.  Pandiculatio,  nis. 

estirament  de  nirvis.  Envaramiento.  Torpor,  is. 

ESTIRAR.  V.  a.  Allargar,  esténdror  ab  forsa, 
fér  tibar.  Estirar.  Intendo,  is.  Q  met.  Dilatar,  allar- 
gar lo  dictamen,  opinió,  jurisdicció,  etc.  aièsdel 
que  *s  déu  y  permet  la  rabó.  Estirar.  Ultra  debi- 
tum  extendere,  dilataré. 

ESTIRAR  LO  COLL  i  ALGÚ.  fr.  Penjarlo.  Bstinré 
uno  el  pescuezo.  Snspendio  necare. 

i  TOT  ESTIRAR,  m.  adv.  mel.  A  todo  tirar.  Ad 
súmmum. 

estírarse.  V.  r.  Allargar,  tòrcer  los  mes- 
bres  descompassadament  qui  té  son  6  peresa.  Des- 
perezarse,  esperezarse.  Pandiciilor,  aris.  |  Aliar- 
garse  la  roba.  Dar  de  si.  Laxari,  prolendi.  |  Créi- 
xer, férse  gran.  Crecer.  Incresco,  is,  invaleo,  es. 

ESTIRÀRSEl•ll.  loc.  hm.  Morir.  Bstirar  k 
piema.  Obire. 

ESTIRAT,  DA.  p.  p.  Estirada.  Tensos,  ten- 
tus.  II  adj.  met.  Qui  afecta  gravedat.  QuijoU,  esu- 
rado.  Superbus,  tumidus.  ||  llarch,  gran. 

ESTIRPE.  m.  ant.  descendéncu. 

E8TISORADA.  f.  Tall  de  un  cop  ab  las  esliso- 
ras.  Tijeretada,  tijerada.  Forficum  scissura,  seg- 
mentum.  Q  Cop  de  estisora  que  talla  mal  los  ca- 
bells y  que  danya  à  la  pell.  TrasquiUm.  Forficuin 
laBsio. 

ESTISORAR.  V.  a.  Retallar,  igualar  ab  estiso- 
ras  los  boixos,  taronjers,  etc.  dels  jardins.  Àfeitar^ 
atusar.  Detondeo,  attondeo,  es. 

ESTISORAS.  f.  pi.  Instrument  compost  de  dos 
fullas  semblants  à  las  del  ganivet,  dosnlls  ó  anells 
y  un  eix  regularment  en  lo  milj :  serveixen  pen 
tallar  tela,  etc.  y  són  una  espècie  de  palanca,  *1 
punt  de  apoyo  de  las  quals  està  en  V  eix ,  y  aixi 
com  mès  curtas  las  fullas  y  mès  llarch  lo  mànedi, 
mès  forsa  tenen.  Tijeras.  Forféx,  icis,  forfices, 
um. 

ESTISOREJAR.  v.  n.  Tallar  ab  las  estisoras. 
Tijeretear.  Forficibus  secare. 

ESTISORETA.  f .  Insecte  negrench  ab  una  es- 
pècie de  banyas  en  forma  de  eslisoras  ab  que  talla 
y  malmet  los  clavells  y  altres  flors.  Tijereta.  Id- 
secti  species.  |j  pi.  d.  de  estisoras.  Tijeretas.  For- 
fículse,  arum. 

ESTlSPtdA.  f.  Art  supersticiós  de  endevina- 
ció per  medi  de  las  entranyas  dels  animals.  Estis- 
picia.  Stispitia. 

ESTÍTIGH,  ca.  adj.  méd.  Astringent.  Esilpto- 
co^  estitico.  Stiticus.  ||  Mesquí,  no  liberal.  Estipti- 
co, manicorlo.  Parcus,  illiberalis. 

ESTIU.  m.  Estació  del  any  que  comensa  eo  lo 
signe  de  càncer ,  y  acaba  en  V  equinocci  de  li 
tardor.  Verano,  estio,  JR&ias,  alis,  solsüljiim,  ü. 


EST 


CATALÀ. 


EST 


795 


BH  L*  lanu  TOTÀ  CUCA  viu.  ref.  Denota  qne  V 
egliu  es  preferible  el  i  vera.  Cra,  cra^  en  el  estio 
fmr  lodoi  parles  kay  ca$a.  Tempore  sslivo,  eliam 
vermicaií  vivunt. 

PAAàm   V  ESTIU   BN  ALGUN   PARATGE,    ff.    Vemar, 

\  íBsUvo,  as. 

'•  m.  d.   YeranicOy  ilb,  ito,  Brevis 


ssnuETDB  s^fT  kartí.  X  poch  lomps  quc  sóI 
ttr  calor  desprès  del  estiu.  Veranico  desan  Manin. 
llevis  «»las  siib  autumno. 

BRIVA.  f.  Palla  qae  *8  posa  entre  las  eynas 
pera  que  do*s  trenquen.  Estiva,  Slíp»,  aram.  ||  La 
disposició  y  bon  orde  de  col•locar  la  càrrega  en  la 
Arrwmaje^  ssftva,  arrumazon,  Navalium  one- 
«qiia  dístribatio.  ||  Obra  de  estivar.  E$iwa. 
OMraüSy  ois. 

APSOAS  LA  ESTIVA.  fr.  Carregar  mòs  envers  proa. 
Àfroar  U  eetiva.  Proram  versus  navím  onerare. 
ria  LA  ESTIVA.  fr.  estivar. 
EmVADOR.  m.  nàut.   Qui   estiva.   Estiva. 
üquator  onerum. 

ESTIVAL,  adj.  ant.  Lo  que  pertany  al  estiu. 
Mtíwal,  esíivOj  veraniego.  iEstivalis,  solstitialis, 
cstivus. 

ESTIVAR.  V.  a.  nàut.  GoMocar  la  estiva  y  càr- 
roga  de  modo  que  ocupen  lo  ménos  possible  y 
equilibrar  lo  pes  de  modo  que  no  perjudique  à  las 
bonàs  propietats  de  la  embarcació.  Arrumar,  esti- 
ter.  Navim  appositè  onerare.  ||  Parlant  del  peix, 
ooibarrilar.  Bttivary  embarrilar.  Cado  superi  nge- 
rere. 

ESnVENGHi  CA.  adj.  Qui  en  estiu  està  flach 
ó  malalt.  Veraniego.  iBstivo  tempore  languens. 

ESTIVEBOL.  m.  Totestiu,  aucell  de  unas  cinch 
polsadas  de  llarcb,  que  té  en  lo  cap  com  una  capul- 
I0,y  eo  lo  demés  bastant  semblant  al  pinsà.  Fringi- 
lagOymonje^  pavo  earbonero.  Fringilla,  frigilla,  se. 

ESnxOUÀNGIA.  f.  Endevinació  per  medi  de 
poesias  tretas  per  atzar  de  una  urna  en  que  's  de- 
positavao  varis  fragments  ó  composicions  poéticas. 
Kttixomancia.  Stixomantia. 

ESTIXOHIÀNTIcai,  CA.  adj.  Lo  que  pertany 
6*1  qui  practica  la  estixomància.  Estixomdniico. 
Stixomanlicus. 

EBTIXOBIETRIA.  f.  Divisió  de  una  obra  cien- 
tífica ó  literària  en  parts  mòlt  petitas  ó  redubidas. 
Seúomneiria.  Stixomeiria,  se. 

E8TIXOBIÉTRIGH.  adj.  Lo  que  pertany  ó  M 
qui  practica  la  eslixomélrica.  Estixométrieo.  Stixo- 
metricus. 

ESTOBALLAS.  f.  pi.  Drap  de  fil  ó  cotó  ab  que 
'scabreix  la  taula  pera  posarhi  M  menjar.  Manté- 
Ict.Mappa,  ae,  mantelium,  ii.  ||  Las  que  's  posan  en 
los  altars.  ManteleSy  sdhana,  sabanilla.  Mantile,  is; 
aliaris  linteum. 

PLEGAR  LAS  ESTOBALLAS.  fr.  Tràurcrlas  de  la  tan- 
la  per  bavér  acabat  de  menjar.  Levantar  lo$  man- 
telet.  Meos®  mappam  levare. 

TOMO  I. 


ESTOCADA,  f.  Cop  de  espasa  ó  estocb.  Eslioea- 
da.  Punctim  inflícta  plaga. 

ESTOGAJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  pega  estoca- 
das.  Estoqueador.  Gladiopercutiens. 

ESTOGAJAR.  V.  a.  ant.  Ferir  de  punta  ab  es- 
pasa ó  estocb.  Estoquear.  Gladio  pungere. 

E8TOCH.  m.  Espasa  estreta  y  mès  llarga  del 
regular,  ab  la  cual  sols  se  pot  ferir  de  punta.  Bt'- 
toque.  Gladius,  ii.  ||  ant.  pi.  cors,  estocadas,  espa- 

SADAS. 

E8TOGINAR.  V.  a  fam.  Assessinar,  matar  à 
trabició.  Acochinary  atocinar.  Inbonesta  nece  ne- 
care. 

ESTOFA,  f.  Sort,  classe.  CaliL•dy  estofa.  Natu- 
ra, ae,  conditio,  nis. 

ESTOFABSE.  V.  r.  BSTUPARSE. 

ESTOGAR.  V.  a.  ant.  desar,  amagar. 

ESTÓIGAIUENT.  adv.  m.  De  un  modo  estóicb, 
insensible.  Estóicamente.  Stoicè. 

ESTÓIGH,  CA.  adj.  Pertanyent  als  estóichs. 
Estóico.  Stoicus.  II  m.  Deixebles  de  la  escola  de  Ze- 
non,  que  professavan  una  austeritat  singular,  y  *s 
deyan  així  de  «stoa»  pórtich  ahont  se  junlavan  pera 
dispular.  Estóico.  Stoicus,  y  met.  magnIiiiii,  cons- 
tant. 

ESTOÏCISME,  m.  La  opinió,  ó  filosofia  estoica , 
que  ensenyava  que  *s  podia  un  mostrar  insensible 
à  las  injúrias  yà  totas  las  desgràcias,  mirar  ab  in- 
diferència la  mort  y  no  Uansar  un  suspir  encara 
que  fos  la  mès  violenta ó  cruel.  Estoicismo.  Stoicis- 

mUS,  i.  n  FIRMESA,  CONSTÍNCIA,  INSENSIBILITAT. 

ESTOIG,  m.  ESTOTX. 

ESTOJA.  f.  aUU.  GUARDA. 

ESTOJAR.  V.  a.  ant.  guardar. 
ESTOJARSE.  V.  r.  ant.  guardarse. 
ESTOJAT,  DA.  adj.  recòndit. 
ESTOL.  m.  ant.  armada.  ||  Multitut,  caterva. 
Multitudy  estoly  caterm,  bandada.  Multitudo,  inis. 

I  COMITIVA. 

ESTOLA.  f.  Adorno  sagrat,  compost  de  ona 
faixa,  en  que  estan  unidas  tres  creus,  una  al  mitj 
y  dos  als  caps.  Estola.  Stola,  ae. 

ESTOLA  MAGNA,  ESTOLÓ. 

bESAR  LA  ESTOLA.  fr.  mct.  fam.  Humiliarse  per 
forsa.  Besar  la  correa,  doblar  la  rodilla.  Faaces 
submitlere;  manus  dare. 

E8TÓLDRER.  V.  a.  ant.  LLEVAR,  trIurer, 

ESTOLÓ.  m.  aum.  Se  diu  de  una  estola  mòlt 
gran  que  porta  *1  diaca  sobre  del  alba,  sens  dal- 
màtica,  en  las  missas  dels  dias  feriats  de  quares- 
ma. Estolon.  Stola  major.  ||  pilar. 

ESTOLT,  A.  p.  p.  ant.  Llevat,  tret.  Quitado. 
Sublatus. 

ESTOMACAL. adj.  Pertanyent  al  estómacb. i:s- 
tomacal.  Ad  stomachum  perlinens.  ||  Do  pera  V  es- 
tómach.  Estomacal,  estomalical,  ütile  stomacbo. 

ESTOMACAR.  V.  a.  HÈtflÈt*  fastiguejar. 
Estomacar.  Fastidio,  is;  (j^^^Tipvere.  1  pa- 
BiR.  II  met.  fam.  Hn  miS  ^p^f  pegar. 


706 


EST 


DICCIONARI 


EST 


NO  PODER  BSTOMiCiR.  fr.  Sér  mòlt  repugnant.  No 
poder  digerir  d  uno,  ó  una  cosa.  Àversari ;  segrè 
ferre. 

ESTÓMACH.  m.  ant.  ventrell. 

ESTOMARDIR.  V.  a.  ENTiRORNIR. 

E8T01IIATIG0N.  m.  Emplastre  pera  confortar 
r  estómach.  Estomaticon,  Stomalicham  emplas- 
tmm. 

CSTÓMEGH.  m.  ter.  ventrell. 

ESTONA,  f.  Espay  curt  de  temps.  Rato,  Spalio- 
lum,  i,  tractus,  us. 

A  ESTONAS.  m.  adv.  y 

À  ESTONADES.  m.  adv.  ant.  y 

DE  ESTONA  EN  ESTONA,  loc.  Ab  algun  intermedi 
de  temps.  A  ratos,  de  rato  en  rato.  Interdnm,  in- 
terdnatím,  per  vices. 

ESTOPA,  f.  Lo  mès  bast  del  lli  6  cànem  que 
queda  desprès  de  baverlo  pentinat.  Estopa.  Stupa, 
stípa,  X.  I  Drap  grósser  que  's  fà  de  fil  de  estopa. 
Estopa.  Stupea  tela. 

ESTOPA  COMUNA.  Do  rebuig,  dolenta.  Alrota.  In- 
ferior stupa. 

ESTOPAS  DE  FOREZ,  DE  RETNER,  DE  XARLEROT.  ant. 

Certs  teixits  de  fil.  Tejido  de  hilo.  Tela  lintea. 

ESTOPiLLAS  DE  CAMBRAT.  ant.  Cert  teixit.  Tejido. 
Tela,  ae. 

CAP  DE  ESTOPA.  Do  poch  judíci.  Cüsquivano.  Ven- 
tosum  caput.  |  tonto,  panarra. 
COSA  DE  estopa.  Estopeuo.  Slupeus. 

NO  BASTAN  ESTOPAS  PERA  TAPAR  TANTAS  BOCAS.  TOf. 

Denota  que  es  mòlt  difícil  evitar  la  murmuració 
quant  es  quasi  general.  iVo  haslan  estopas  para 
tantas  hocas.  Omnium  ora  opprimere  nemo  potest. 

NO  HI   HA  PROU    ESTOPA   PERA    TAPARLl  *L  CUL.  fr. 

met.  fam.  pera  dir  que  algú  està  satisfet  y  enva- 
nehit  de  alguna  cosa.  Estar  muy  esponjado.  Elatio- 
ne  inflatum  esse. 

E8TOPADA.  f.  Porció  de  estopa  pera  medica- 
ments. Eslopada.  Stupeum  medicamentum,  em- 
plastrum. 

ESTOPEROL.  m.  Clau  curt,  de  cabota  gran  y 
rodona.  Esloperol.  Grandior  capite  clavus.  |  Metxa 
formada  de  filàstica  vella,  etc.  Estoperol.  Stupeum 
ellychnium. 

ESTOPi.  m.  art.  Canonet  replè  de  mixtos  que 
8*  íntroduheix  en  lo  foguerí  del  canó  pera  dispa- 
rarlo.  Estopin.  Tubus  ínflammatorius. 

BSTOPOSi  A.  adj.  Pertanyent  à  la  estopa.  Es- 
toposo.  Stuparius. 

ESTOR.  m.  ant.  astor. 

ESTORA,  f.  Conjunt  de  tronyellas  ó  llatas  de 
espart,  jonchs  ó  palma  unidas,  regularment  pera 
cubrir  lo  paviment.  Estera.  Storea,  malta,  ae, 
aproxis,  is.  ||  La  que  's  posa  als  costats  del  carro. 
Alabe.  Repagulum,  i. 

E8TORAGH.  m.  Arbust  ramós  de  la  Síria  y  al- 
Iras  pars,  semblant  al  codonyer.  Estoraque.  Styrax, 
storax,  acis.  ||  La  goma  do  dit  arbre,  bermellenca 
en  lo  interior,  de  olor  suau  y  agradable.  X  mateix 


nom  té  UB  Ifqnit  compost  de  miaraeh,  oli,  tí  y 
trementina.  Estoraque.  Storax,  cis. 

ESTORABIENT.  m.  Obra  de  estorar.  Eslm. 
Storearum  aptatio. 

ESTORAR.  v.  a.  Estéodrer,  posar  estoras,  cb- 
brir  alguna  cosa  ab  ellas.  Esterar,  Pivimeiitiii 
mattis  insternere;  tabulato  stoream  instamere. 

ESTORARSE.  v.  r.  ERISSARSB. 

ESTORATi  DA.  p.  p.  EsUrado.  Sloreís  slrt- 
tus.  I  adj.  astorat. 

ESTÓRGER.  V.  a.  ant.  HBstLiüiAi. 

ESTORGH,  CA.  adj.  Qmtado,  qmm.  Exeerp- 
tus,  adempttts. 

ESTÓRGRER.  V.  a.  DB8LLIÜ1A1. 
ESTÓRDIDAMElfT.  adv.  m.  aoi.  LLBSTAliRT. 

ESTORDiMEirr.  ra.  ant.  iLisnsA. 

ESTORDITy  DA.  adj.  Llest,   viu.  íif  19,  «èà- 

padoy  avisadOf  espareido.  Celer. 

ESTORER,  A,  m.  y  f.  Qui  fà  6  ven  esloras.  fi- 
terero.  Storearum  opifex,  venditor. 

ESTORET.  m.  d.  Estora  petita  y  rodona.  M^. 
Storea  in  spiras  ducta.  |  La  que  serveix  pera  eoUir 
las  esc^mbrarias.  CojeL•r,  valeo.  Sordium  exci- 
pulum. 

ESTORETA.  f.  d.  Esterilla.  Levis  matta. 

ESTORBIELL.  m.  Aucell  semblant  al  tort,  de 
nou  polsadas  de  llarch ;  s*  alimenta  de  insectes.  Es- 
tomino.  Sturnus,  i. 

SÉR  BON  ESTORNELL,  fr.  Sér  viu  y  atent.  Ser  km 
pdjarOy  ó  pdjaro  de  euenta^  ehalan,  ó  hraw  saem- 
tan;  ser  huena,  hrata  ó  linda  eaws  depeicar.  Sibi 
providam,  astn  pollentem  esse. 

ESTORBrUDAR.  V.  a.  ESTBRNUDAE. 

ESTORP.  m.  ant.  destorb. 

ESTORTy  A.  p.  p.  ant.  ESCAPAT.  |  adj.  salvo, 

LIBRE. 

EST08SEGH.  m.  Tos  afectada.  ToucilU.  Fieti 
tussis. 
ESTOS8EGADOR,  A.  m.  y  f.  Qai  estossega. 

Tosegoso,  tosigoso.  Tussis  simulator. 

ESTOSSEGAR.  V.  n.  Tossir  fingídament,  ja 
sia  pera  parlar,  ó  pera  alguna  senya.  Destoserte. 
Tussim  simularé. 

ESTOTX.  m.  Capsa  pera  conservar  instru- 
ments. Estuche.  Càpsula,  tbeca,  ae.  |  Lo  de  posar 
las  navajas.  Navajero.  Navacnloram  tbeca.  |  Lo 
que  serveix  pera  posar  lo  cubert  y  gabinet.  Po- 
sada. Cultello,  cocbleare  et  forcilla  instnicta  tbera. 
II  Lo  de  las  llansetas.  Laneetera.  Scalpellorum  tbe- 
ca. II  zool.  La  closca  que  resguarda  las  alas  y  ser- 
veix de  defensa  à  alguns  alguns  animals,  eom  sóa 
los  coleópteros.  Estuche,  Tulamen,  ínis. 

E8TOVALLA.  f.  bstoBALLAS. 

ESTOVAR,  v.  a.  Ablanir,  posar  tou.  AhUndir. 
Mollio,  is,  mollifico,  as.  |  Posar  flonja  alguna  cosa, 
com  lo  matalàs,  la  terra,  etc.  MulHr,  Mollio,  i9.  | 
met.  fam.  pegar. 

E8TOTAR.  V.  a.  ant.  aceptar. 

ESTRAGCIÓ.  f.  extracció. 


EST 


GàTAU 


EST 


707 


ESTRADA,  f.  ant.  Gamf .  Etírada,  Iter,  ítineris, 
strata,  arum. 

bítber  la  KSTRiDA.  fr.  míl.  Sortir  à  descoberta. 
Balir  el  campo,  la  estrada ,  el  zoU ,  el  monU,  Los- 
tro,  exploro,  as,  excorro,  is. 

E8TRADIOTA.  f.  Espécie  de  Uaosa.  Ettradxo- 
ta.  Hasl®  genos. 

ESTRADO.  m.  La  pessa  adornada  en  que  las 
senyoras  reben  las  visitas.  Eslrado,  Stratum ,  i.  | 
Lo  coojont  de  mobles  qoe  la  adornan.  Estrado. 
Stratum,  i. 

E8TRAFALARI ,  A.  adj.  Dolent,  pervers.  Pi- 
cavo ,  malo.  Pravos ,  nequam.  J  Ridícul ,  descom- 
post. Estrafalario,  Inconcinnus,  incomposítus. 

ESTRAFALARIA.  f.  Picardia ,  astúcia  perju- 
dicial. Picardia,  hellaqueria.  Nequitia,  se,  astus, 
us. 

ESTRAFER.  V.  a.  Lihrar ,  evitar ,  preservar. 

Evito,  as.  II  ESCARNIR. 

ESTRAFERSE.  V.  r.  Fér  alguna  cosa  ab  vehe- 
mència. Desgoznarse,  Incompositis  geslibus  dis- 
turbari.    ^ 

ESTRAFET,  A.  adj.  Estrany,  ridícul.  Estrano, 
ridiculo.  Deformis. 

ESTRAGAR.  V.  a.  Corrómprer,  viciar,  maimé- 
trer.  Estragar.  Depravo,  vitio,  as,  corrumpo,  is. 

ESTRAGO.  m.  Desastre,  destrucció,  dany.  Es- 
trago.  Damnum,  i,  ruína,  ae.  ||  Matansa  de  gent  en 
guerra ;  destrucció  del  camp  ,  país  ó  exèrcit  ene- 
mich.  Estrago.  Strages ,  caedes,  dades,  is.  jj  met. 
Relaxació  de  las  costums.  Estrago.  Depravalio, 
corrumptio,  nis. 

ESTRAGON.  m.  Espècie  de  botja  aromàtica, 
fullas  semblants  à  las  del  hisop ,  flors  grogas :  s* 
usa  en  enciams ,  fortifica  '1  ventrell  y  ajuda  à  la 
digestió.  Uisopillo  griego ,  tarragona ,  estragon. 
Àbrolanum,  hyssopum,  byssopus,  i. 

ESTRAIRE.  V.  a.  ant.  EXTRÀURBR. 

ESTRALL    Y    ESTRALLAMENT.    m.  ant. 

ESTRAGO. 

ESTRALLAR.  V.  a.  ant.  Causar  estrago,  estra- 
gar, Corrumpo,  Isedo,  is. 

ESTRAMBOT.  m.  poét.  Copia  que  's  junta  al 
final  de  una  composició  lírica  y  generalment  en 
los  sonelos  y  quartetas  pei-a  dar! i  més  gràcia  y 
xisle.  Estrambote.  Superaddita  carmini  stropha. 

ESTRAMBÓTIGAMENT.  adv.  m.  De  un  mo- 
do  estrambótich.  Estrambóticamente.  Temeré. 

ESTRAMBÓTIGH,  GA.  adj.  fam.  Extrava- 
gant, irregular,  sens  orde.  Estrambótico,  In  agendo 
extraordinarius,  irregularis. 

ESTRAMONI.  m.  berba  tadpera. 

ESTRANGER,  A.adj.  Foraster,  de  altra  nació. 
Estrangero.  Ad  vena  ,  a3 ,  peregrinus  ,  i.  ||  Cosa  de 
diferent  país  de  aquell  en  que  se  li  dóna  aquest 
nom.  Estranjero,  Extra  neus,  alienigenns. 

ESTRANGERIA,  f.  La  condició  per  que  una 
cosa  correspon  al  estranger.  Estrangeria.  Advens 
conditio,  jus;  peregrinitas,  atis. 


ESTRÀNOIS.  (de)  Ademés ,  de  casualitat.  Es- 
trangis.  Ad,  extra. 

ESTRANGOLAR.  v.  a.  ant.  englctir. 

ESTRANGOLATyDA.adj.  afamat,  famolench. 

ESTRANGOLONS.  m.  pi.  ant.  gotornons. 

ESTRANY,  A.  adj.  Inusitat ,  raro,  admirable. 
Estrano.  Novus,  mirus ,  insolens.  ||  Raro,  extrava- 
gant. Estrano,  estravagatUe.  Irregularis.  ||  estran- 
ger. II  Qui  no  es  parent.  Estrano.  Extraneus. 

FÉRSE  ESTRANY,  fr.  Apartarse  del  tracte  y  amis- 
tat. Enagenarse.  Abalienari. 

ESTRANYAMENT,  adv.  m.  Estranamente. 
Mirè,  inusilato  morè.  ||  maravbllosament.  ||  m.  Pri- 
vació del  tracte  y  comunicació.  Estranawiento. 
Aversió,  seductío,  nis.  |  desterro. 

ESTRANYAR.  V.  a.  Admirar.  Estranar.  Miror, 
aris  ;  rei  novilale  commoveri.  ||  desterrar.  Q  ant. 
bnagenab. 

ESTRANYARSE.  V.  r.  Apartarse  del  tracte  y 
comunicació  de  algú.  Estranarse.  Alicujus  con- 
gressum  vitare.  Q  admirarse. 

ESTRANYESA,  f.  Raresa ,  falta  de  us  ó  cos- 
tum. Estraneza ,  estraiiez.  Irregolaritas ,  atis ,  in- 
solentia ,  ».  |  Separació ,  desavenència  entre'ls 
amichs.  Estraneza.  Aversió,  adversatio,  nis. 

ESTRANYÍSSIM  j  A.  adj.  sup.  Estranisimo. 
Yaldè  mirus. 

ESTRAPADA.  f.  Suplici  que  consistia  en  ai- 
xecar en  alt  à  un  criminal  per  las  mans  lligadas  à 
la  espatlla  ab  una  corda  que  's  soltava  al  arrivar  à 
certa  altura  y  's  detenia  dos  ó  tres  pams  antes  de 
arribar  à  terra,  pera  que  ab  la  sacudida  *s  descon- 
juntesscn  los  membres  del  pacient.  Estrapada, 
Suplicium  sic  dictum.  Q  Salt  que  fà  *1  caball  aixe- 
cantse  de  mans  y  tirant  cossas  pera  desmuntar  al 
caballer.  Salto  de  camero.  Strapada. 

ESTRAPASSAR.  V.    a.   ESQUINSAR    LO   vestit. 

II  ant.'  MOFARSE.  II  maltractar. 

ESTRASSA,  f.  Lo  paper  mès  inferior.  Estraza. 
Emporetica  charta. 

ESTRASSnXA.  m.  Lo  paper  de  estrassa  mès 
fi.  Estrasilla.  Purior  charta  emporetica. 

ESTRAT,  m.  Cada  una  de  las  capas  sobrepo- 
sadas  paralelament  en  los  terrenos.  Estrato.  Stra- 

tura,  se. 

ESTRATAGEBiA.  f.  Ardit  de  guerra.  Estrata- 
gema. Stratagema,  atis;  militaris  versulía.  ||  mel. 
Ficció,  engany  artificiós.  Estratagema.  Astutia,  ae. 

ESTRATEG A.  m.  Capità ,  ú  oficial  de  guerra 
entre  'Is  atenienses.  Estratega.  Stralegus,  i. 

ESTRATÈGIA,  f.  Ciència  pròpia  de  un  gene- 
ral de  exèrcit.  Estratègia.  Strategía ,  x. 

ESTRATÉGIGH,  GA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la 
estratègia.  Estratégico.  Ad  strategíam  pcrtinens. 

ESTRATIFICACIÓ,  f.  quím.  Col•locació  de  và- 
rias  roalèrias  per  capas  en  un  pot.  Estratifieacion. 
Stratiphicatio,  nis. 

ESTRATOCRÀCIA.  f.  Gobern  de  militars.  Es- 
iratocracia.  Stratocracia,  m. 


108 


EST 


DICCIONARI 


EST 


E8TRATOGRAFIA.  f.  Descripció  de  tot  lo  que 
compon  un  exèrcit.  Estratografia,  Stratographia,  s. 

ESTRA VAGÀNCIA,  f.  Raresa,  impertinència. 
RitUculeZf  estravagancia,  Ineptia ,  se.  ||  Desarreglo 
en  lo  pensar  y  obrar.  EslravagoMÍa,  Dicti  vel  facti 
inordinatio. 

ESTRAVAGANT,  A.  adj.  Irregular.  Estrava- 
gante,  Alienus,  dissentaneus.  ||  Impertinent,  ridí- 
cul. Estravagante.  Insulsus,  ineptus. 

ESTRA  VAGAR.  v.a.  dbsvariejae.  ||  Eixir  dels 
límils.  Estraviarse.  Extra  Gnes  egredi ;  aberrare. 

E8TREB.  m.  Pessa  en  que  apoya  'Is  peus  qui 
va  à  caball.  Eslribo.  Stapeda,  stapbia,  aer  |  Esparó 
de  paret,  pont,  etc.  Esiribo,  Anterides ,  um,  ante- 
ridion,  ii,  erisina,  ».  ||  esqüins.  ||  Ferro  petit  que's 
fica  en  lo  cap  de  la  ballesta.  EstribOy  estribera,  An- 
nuUus  balistffi. 

pÉRDRBR  LOS  ESTRBBS.  fr.  mot.  Impacieutarse 
mòlt.  Perder  los  estribos,  ó  los  estribos  de  la  pacièn- 
cia. Impalienter  agere. 

ESTREBADA,  f.  Esfors  reunit  de  mòlts  y  à  un 
temps  pera  tirar  de  una  corda,  etc.  Estrebada. 
Ictus.  [  SOTRAGADA.  Q  Embeslida ,  forsa  que  un  cos 
adquireix  en  sa  velocitat.  Estrebada.  Iropulsus, 

us.  II  ESTIRADA. 

ESTREBAMENT.  m.  La  accióde  afiansar  lo  peu 
pera  sostenirse  ó  fér  forsa.  Uincapié.  Pedís  nixus. 

ESTREBABTT.  p.  a.  Apoyado.  Nitens. 

ESTREBAR.  V.  n.  Descansar ,  apoyarse  una 
cosa  en  altra.  Estribar.  Nitor,  eris.  ||  mel.  Fundar, 
apoyarse.  Estribar.  Fulcio,  is ,  nitor,  eris.  ||  Apre- 
tar ,  estirant  ab  violència.  Tirar y  estirar.  Succur- 
ro,  is. 

ESTRELLA,  f.  Qualsevol  cos  celeste  lluminós. 
Estrella.  Stella,  oï,  sidos,  eris.  ||  met.  Sort ,  desti- 
no, fortuna.  Estrella.  Gratia,  fortuna,  a;,  falum,  i. 

ESTRELLA  DE  uéRCULBS.  Constcl-lació  borcal.  Es- 
trella de  Hèrcules y  el  arrodillado.  Ingenículafus. 

ESTRELLA  DEL  ALBA  Ó  DEL  DIA.  YènUS  quaut  ix 

pel  matí.  Estrella  de  Diana  ó  del  alba,  lucero. 
Pbosphorus,  lucifer,  i;  matutina  stella. 

ESTRELLA  MARINA;  Marisch  quc  CU  la  part  supe- 
rior té  unas  espinas  ó  brassos  en  forma  de  estre- 
lla, y  n'  bi  ba  de  erissadas,  ramosas ,  etc.  Estrella 
marina.  Rubens  asterias. 

ESTRELLA  POLAR  ó  DEL  NORT.  La  mès  vcbina  al 
pol  que  es  la  última  de  la  cua  de  la  orsa  menor- 
Estrella  polar,  estrella  del  norte.  Stella  polaris. 

ESTRELLAS  DE  BORBON.  Trenta  estidlas  que  donan 
la  volta  al  entorn  del  sol  en  15  días.  Estrellas  de 
Borbon.  Stella)  borbonis. 

BSTRELLAS  ERRANTS.  Los  planetas  y  las  que'ls 
acompanyan.  Estrellas  errantes  ó  errdiicas.  Plane- 
ts,  arum;  errantes  stellai. 

ESTRELLAS  FixAS.  Las  quc  uo  tencu  moviment. 
Estrellas  fijas.  Fixa ,  inerrans  stella. 

FÉR  VÉÜRER  k  ALGÚ    LAS    ESTRELLAS.  fr.  mCt.  Fér 

patir  algun  mal  agut.  Hacer  ver  dunolas  estrellas. 
Doloris  vi  violenler  aílicere. 


LOS  U!f8  11 AIXBN  AB  SSTRRLLA  ,  *U  AtIftU  ICTU• 

LLATs.  ref.  Denota  la  fortuna  dels  uns  y  h  desgra- 
cia dels  altres,  ünos  nacen  em  estrella^  otros  «mcb 
estrellados  ó  sin  ella.  Alli  serenam ,  alií  nubiluí 
periclinatur  fortunam. 

MÈS  VAL  COÜTAR  LAS  BSTEILLAS  QUK'LS  CAnum  é 

QOB  LAS  BiGAs.  Tof.  finseuya  que  al  qui  té  por  de 
sér  castigat  per  haver  comès  alguo  delicie,  mèi  ii 
val  fugir  y  posarse  en  salvo ,  que  no  qoB  iuientr 
descan  per  ell  personas  de  suposició  y  autoritat 
Mas  vale  salto  de  inata  ,  qw  ruego  de  hweim.  Con 
liceat  fugere,  ne  qusras  litem. 

POSAR  i  ALGÚ  Ó  i  ALGUNA  GOSA  SOBftl  LAS  ESTU- 

LLAS.  fr.  Ponderaria  ab  excés  de  alabanst.  Pmur  é 
uno  ó  d  alguna  cosa  sobre  la$  enrellu  è  mkn  Ui 
nubes.  Ad  astra  extollere. 

PUJAR  k  LAS  ESTRELLAS,  Ó  P08AB  SOBBB  LAS  BSTRi- 

LLAS.  fr.  Alabar  en  gran  manera.  LOMsilaré  nAit 
d  uno  sobre  el  cuemo,  ó  los  eutrmn  èt  la  diM,  fo« 
bre  las  nubes.  Snmmis  landibus  eüerre. 

TENIR  ESTRELLA,  fr.  mct.  Sér  diliós.  Twer  ttín^ 
lla.  Fortunam  alicui  arridere. 

ESTRELLADOR.  m.  Instromeot  de  reboslerií 
ab  vàrias  divisions  pera  fér  los  ous  doblés  ferrats. 
Estrelladero.  Ovis  frigendis  inslmmeoliiBi. 

ESTRELLAR.  V.  a.  ESTBLLAR. 
ESTRELLAR8E.  V.  r.  BSTABELLAISB.  |  POSarse 

serena  la  nit.  Despejarse,  salir  las  esCrtUos .  Noctem 
stellatam  devenire. 

ESTRELLASSA.  f.  aum.  BslrelUm.  Graodíor 
stella. 

ESTRELLAT,  DA.  adj.  Ple  de  estrellas.  Eh 
trellado.  Astriger,  stellatus ;  stellis  distioctus. 

E8TRELLETA.  f.  d.  Bstrelliea^  ta,  enrelh^. 
Sidus  parvum  ;  exigua  stella. 

ESTREM.  m.  etc.  EXTEBM. 

ESTREMÉIXER.  v.  a.  Fér  tremolar  à  aiga. 
Estremecer.  Tremefacio,  is,  commoveo,  es. 

E8TREMÉIXER8E.  V.  r.  Tremolar.  lembUr, 
estremecerse.  Contremisco,  is. 

ESTREMER,  A.  adj.  ant.  Darrer.  Pastnroy 
postrimero.  Extremus. 

ESTREMITAT.  f.  EXTREMITAT. 

ESTREMITUT.  f.  Tremolor,  conmoció.  Etírt- 
mecimiento,  y  es'remezo  p.  Ar.  Tremor,  is,  commo- 
tio,  nis. 

ESTRENA,  f.  Lo  primer  us  de  alguna  cosa. 
Estrena,  estreno.  Rei  primordium.  |  Loque'sdòoa 
aderaés  del  preu.  Estrena.  Strena,  xenia,  e.  |  pi. 
Regalo  ab  demostració  de  algun  gust  ó  favor  re- 
but. Estrenas.  Munusculum,  i,  strenae,  arum. 

DONAR  ESTRENAS.  fr.  ESTRENAE.  S.  |  Donar  TCgalo 
per  alguna  bona  nova.  Dar  albrieias.  Evangelia 
reddere. 

TOCAR  ESTRENAS.  fr.  ESTRENAE.  4. 

ESTRENAR,  v.  a.  Comensar  à  usar.  alguna 

cosa.  Estrenar.  Ordi  or,  iris ;  re  nova  primom  ati. 

y  Donar  estrenas.  Dar  estrenas.  Muoero,  as.  I  aat 

TASTAR.  II  Yéndrer  la  primera  porció  dealgooa  co- 


EST  CATAU. 

Bfk,Pef8Ígnar$€t  airenarse,  Tnncprímtiroexperirí. 
GüANTAE  LA«  BSTBBif  AS.  tv.  Sér  lo  primer  en  do- 
nar una  noticia  al  interessat  en  ella.  Ganar  la$  al- 
hricias.  Strenas  lucrarí. 

LO  QUE  ALTRE  HA  ESTRENAT,  k  Ml  POCH  m'  HA  DU- 
RAT, refr.  ab  que  *s  queixan  los  qui  han  de  portar 
la  roba  estrenada  per  altres.  Lo  que  otro  suda  d 
mi  poco  me  dura,  TriisD  atiís,  parvo  durant  mihi 
tempore,  vesles. 

ESTRENU,  A.  adj.  ant.  egrigi. 

ESTRENY AMENT.  m.  ant.  estretor. 

ESTRÈNYER.  V.  a.  Apretar.  Adstringo,  is.  || 
Lligar  fortab  alguna  cosa.  Agarrotar.  Gonstringo, 
is.  I  Estretír,  redubír  à  ménos.  Angostary  euangoi- 
taff  esirechar.  Arclo,  as;  in  angustnm  adducere. 

g  OBLIGAR. 

ESTRÉNYERSE.  V.  r.  Reduhirse  à  ménos 
lloch  ó  amplilut.  Estrecharse.  Coarctari.  ||  Moderar 
lo  gasto.  Estrecharse.  Sumptibns  parcere. 

ESTRENYINADORA.  f.  Escombra  llarga  pe- 
ra est  renyi  nar.  Escobon.  Detricta;  scopae. 

E8TRENYINAR.  Y.  a.  Tràurer  las  trenyinas. 
Quitar  las  telaranas.  Aranearum  (elas  excutere. 

ESTRENYINARSE.  V.  r.  Se  diu  del  cel,  sere- 
nsíTse,  Desen  apotarse,  despejarse.  tolum  serenari. 

ESTRENYÓ.  f.  ESTRETÓ. 

ESTREP,  m.  BSTREB. 

ESTRÈPIT,  m.  Ruido,  estruendo.  Bstrépilo. 
Strepitus,  us. 

DONAR  ó  FÉR  ESTRÈPIT,  fr.  Fér  grau  soroll  algu- 
na cosa  cayent,  ronipentse  ó  revenlantse,  etc.  Dar 
estrépito  ó  estallido.  Yehementem  stridorem  edc- 
re.  II  FÉR  COP.  II  Fer  públich  lo  ocult.  ||  Dar  un  es- 
tallido. Tolum  per  orbem  increbescere. 

ESTAR  PERA  DONAR  UN  ESTRÈPIT,  fr.  met.  Estar  en 
temor  de  un  grave  dany.  Estar  para  dar  un  esta- 
llido. Magnum  imminere  malum. 

SÈNS  ESTRÈPIT  Ó  FIGURA  DE  JUDICI.  loC.  for.    SèUS 

las  formalitats  del  dret.  Sin  estrépito  ó  figura  de 
juicio.  Absque  juris  forma. 

ESTREPITÓS,  A.  adj.  Ruidós.  Estrepitoso. 
I^trepítans. 

ESTRET,  A.  p.  p.  Estreehado.  Adstrictus.  I 
adj.  Lo  que  té  ménos  amplàría  de  la  que  corres- 
pon. Angosto,  Angustus,  arctus.  ||  Ajustat,  apre- 
tat.  Apretado ,  estrecho.  Striclus,  compressus.  || 
met.  Auster,  rfgido.  Estrecho.  Austerus.  ||  Escàs, 
mesquí.  Apretado^  estrecho.  Parcus.  ]  ant.  Obligat, 
precisat.  Constrenido.  Conslríctus ,  obstrictus.  || 
APURAT,  ANGUSTiAT.  ||  m.  Rras  do  mar  que  's  comu- 
nica ab  altre,  com  lo  de  Gibraltar,  etc.  Estrecho. 
Fretum,  i.  ||  En  los  rius.  Uocino,  hoya.  Fauces, 
ium.  II  APüRo.  Jadv.  ant.  Estrechamente,  misera- 
blemente,  infelizmente.  Míserè.  ||  estretura. 

SÉR  E^RET.  fr.  SÉK  DEL  PUNT  ESTRET. 

SÉR,  VENIR  ESTRET,  fr.  Faltar  roba  al  vestit,  cal- 
sat,  etc.  Ajustar.  Nimis  aictum  esse. 

TENIR  ESTRET  k  ALGÚ.  fr.  Douarli  poca  llibertat. 
Estrechar.  Arcto,  as. 


EST  709 

ESTRETA,  f.  Apretada.  Apreton.  Pressnra,  se* 
ESTRETAMENT,  adv.  m.  Ab  estretura.  Es- 
trechamente. Arctè,  strictè.  I  Ab  estretó,  misèria. 
Estrechamente.  Parcè,  sordidè.  ||  Severament.  Es- 
trechamente. Rigidè,  severè.  ||  met.  De  tot  cor,  de 
veras.  Eficazmenu.  Eificaciter.  |  met.  Ab  reculli- 
ment,  retiro  y  austeritat  de  vida.  Estrechamente. 
Austerè. 

E8TRÉTIGH,  CA.  adj.  ant.  ESTRATÈGICH. 

ESTRETÍR.  v.  a.  ant.  estrènyer. 

ESTRETÍSSUM,  A.  adj.  sup.  Estreehi9Ímo. 
Arctíssimus. 

ESTRETÓ.  f.  Opressió  que  causa  '1  mòlt  con- 
curs de  gent.  Apretura.  Pressura,  ©.(Misèria, 
falta  de  lo  necessari  pera  subsistir.  Estreehez,  Pe- 
naria, angustia,  ae. 

ESTRETURA.  f.  Estret,  angosturas  de  algun 
terreno.  Estrechez ,  estrechura.  Angustia ,  ».  || 
Reculliment ,  clausura.  Estrechura.  Recessus ,  us. 
I  Riscb,  perill.  Estrechura,  apuro,  aprieto.  Dis-!- 
crimen,  inis. 

REDUBÍR  EN  ESTRETURA  ó  ESTRET,    fr.    Posarlo  eO 

un  compromís  ó  apuro.  Poner  d  uno  en  estrechura. 
In  summas  angustias  aliquem  adigere. 

ÉSTRIA.  f.  arq.  Canalela,  motllura  en  lo  cos 
de  la  columna.  Estria.  Strigil,  is.  ||  La  vora  relle- 
vada  de  la  mitja  can^a  de  la  columna.  Estria. 
Stria,  8B. 

ESTRIAR. v.a.arq.  Acanalar. fftriar.  Strio,as. 

ESTRIAT,  DA.  adj.  arq.  Estriado.  Striatus. 

ESTRIBANT.  p.  a.  ESTRBBANT. 

ESTRIBAR.  Y.  n.  Consistir.  Consistir,  estribar. 
Consislo,  is,  nitor,  eris.  ||  fundarse. 

ESTRIBILLO.  m.  Lletra  curta  que  's  repeteix 
al  fi  de  cada  estrofa  en  la  poe«ía,  y  avcgadas  co- 
mensa  ab  ella.  Estribillo.  Yersus,  carmcn  interca- 
laré. II  La  paraula  ó  expressió  usada  freqüentment 
per  mal  hàbit.  Estribillo.  Importuna  verbi,  phra- 
sis  repetitio. 

ESTRIBO.  m.  arq.  Pilar  que  's  fa  pera  soste- 
nir algun  edifici  ó  donarli  major  forsa.  Estribo. 
Fultura,  se,  fulcrum,  i.  |j  Apoyo  pera  pujar  y  bai- 
xar dels  carruatges.  Estribo.  Scandula,  sr. 

ANAR  AL  ESTRIBO.  fr.  Estar  sewpre  à  punt  de 
servir  à  algú.  Ir  al  estribo.  Juxta  equitis  vel  cur- 
rus  astrabam,  famulatús,  vel  obsequii  gratia  pro- 
cedere. 

ESTRIBOR.  m.  nàut.  Lo  costal  dret  de  la  nau, 
mirant  de  popa  à  proa.  Estribor.  Dextrum  navis 
latus. 

fSTRIBOT.  m.  MENTIDA,  PATRANTA.  ||  JOGUINA. 

ESTRIGADA.  f.  tirada. 

ESTRIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  estrica.  Tira- 
dor. .Protendens.  ||  Espècie  de  bastidor  tant  ample 
y  llarch  com  la  major  pessa  de  panyo,  de  modo 
que  s'  hi  pót  esténdrer  y  estiraria  per  Idtas  parts, 
deixantia  agafada  per  una  part  ab  una  fila  de  cla- 
villas.  Rama,  rambla,  tirador.  Extendendis  pannis 
machina. 


110 


EST 


DICCIONARI 


BST 


ESTRIGAR.  V.  a.  Estirar  los  panyos,  estén- 
drerlos  en  loestricador.  Estirar. Tenúo,  intendo,  is. 

ESTRIGFflN A.  f.  Alcalí  vegetal  poch  soluble 
en  aygua,  soluble  ea  alcobol,  al  que  comunica  la 
propietat  de  restablir  los  colors  blaus  fets  roigs 
pels  àcídos.  Estrknina.  Strycnina,  ». 

B8TR10A8.  f.  bot.  Las  cerdas  mès  amplas  en 
la  basa  que  ja  forman  trànsit  à  las  punxas ,  com 
en  la  borratxa.  Bstrigas,  Slrige,  arum. 

E8TRIGILA.  f.  Instrument  de  bronze  à  modo 
de  ralladora  ab  que  treyan  del  cos  dels  gladiadors 
lo  fanch  que  *s  formava  ab  V  oli  y  la  pols  del  combat 
y  que  's  venia  mòlt  car  per  créurerlo  exceilenl 
comàremey  pera  mòlts  mals.  ^strt^tía.Strigíla,». 

ESTBtJOL.  m.  y 

E8TRIJOLAlK>RA•  f.  Instrument  de  ferro  ab 
que  's  treu  la  sarna  y  pols  als  cabal  Is.  Almohaza. 
Strigílis,  is. 

E8TRIJOLAR.  V.  a.  Netejar  ab  V  es*rfjol. 
AlfMhazar.  Strigilo,  as.  P  ant.  bJLtrbr,  pboar. 

E8TRIJOLAT,  DA.  p.  p.  Almokazado,  Strigi- 
latus. 

E8TBIPAR.  V.  a.  Traurer  las  trípas ,  lo  inte- 
rior de  alguna  cosa.  Destripar ,  sacar  las  iripas. 
Exenlero,  eviscero,  as. )  Esquí nsar  la  roba ,  cal- 
sat.  Romper,  desgarrar.  Díscindo ,  is.  |  Obrir  lo 
ventre  ab  algun  cop  ó  ferida.  Dcsbarrigar.  Yen- 
trem  transfodere. 

ESTRIPAT,  DA.  p.  p.  Destripado,  rompido, 
rolOf  desgarrado.  Evisceralus,  discissus. 

ESTRO.  m.  Inspiració,  furor,  entnssíasme  del 
poeta..  EstrOf  furor  poélico,  OEstrus,  motus,  spiri- 
tus,  us. 

ESTROFA,  f.  poct.  Numero  de  versos  en  que 
8*  enclou  cada  pensament  en  una  oda  6  canso  poè- 
tica. Estrofa,  Stropba,  s,  slrophe,  es.  ||  met.  es- 

TRAFALARI.  ||  ASTUT,  TUNO. 

ESTROBIPES8AR.  V.  n.  ant.  tropessar. 

ESTRONCAMEBTr.  m.  Supresion,  Suppressio, 
repressió,  obstructio,  nis. 

ESTRONCAR.  V.  a.  Parar,  detenir  lo  curs  de 
algun  líquít.  Estancar,  restanar,  Supprimo,  sísto, 
is,  delineo,  es. 

ESTRONGARSE.  V.  r.  Dit  de  las  fonts.  Secar- 
se,  Exaresco,  is. 

E8TRONGASANGH.  m.  Pedra  mineral  de  fer- 
ro comunment  de  color  de  sanch.  Hematiles,  piedra 
de  la  sangre,  Hiomalítes,  se.  ||  Herba  que  estronca 
la  sanch.  Sanguinària,  correguda,  saeejo.  Sangui- 
nària, ae,  sanguinalis,  is. 

ESTROP.  m.  Caixa  de  escribania.  Escribania, 
Graphiaríum.  ii.  ||  nàut.  Tros  de  corda  unit  per  sos 
extrems  pera  sostenir  las  vergas  y  altras  cosas  pe- 
sadas.  Estrobo,  Funis  uncatus. 

A  ó  DE  TOT  ESTROP.  m.  adv.  À  tol  us.  De  trapillo, 
de  capa  y  gorra,  de  surtido,  familiar.  Morè  domes- 
tico, domesticè. 

ESTROPEJAR.  V.  a.  Maltractar,  copejar.  Es- 
Wopear,  Prolero,  is,  mutilo,  as. 


ESTROPEJATyDA.  p.  p.  Sf  (fO|»Mlk>.MotilttlL 
ESTROPESSAR.  V.  D.  ant  TtonasAft. 

ESTROPIAMENT.  m.  nÀut.  Aocíó  y  eüKle  di 
estropiarse  alguna  vela.  Rifadmra.  Veli  diaruBplie 
in  navi. 

ESTROPIAR.  V.  a.  ESTEOPIJAl. 
ESTROPICa.   m.    ATROPILLAIOWT,   NCTiSCClé, 
MALVESTAT. 

ESTRUCH,  CA.  adj.  APORTÜRAT»  HTIÓS. 

ESTRUCTURA,  f.  Disiríbadó  y  orde  de  1» 
parts  de  un  cos  ó  edifici.  KsPnmtmrm,  Stnietiti«y  m, 

I  Distribució  de  un  discurs,  poema,  YàMm^  elc. 
Eitru/etura,  Metodus,  i,  ordo,  distribntio,  uis.. 

ESTRUENDO.  m.  Ruido  violent.  Eslmnk. 
Fragor,  is,  strepitus,  us.  |  Gonfusió,  bollici.  A' 
truendo,  Gonvitium,  ii,  tumultus,  us. 

ESTRUMÀS.  m.  ant.  fardo  ,  fabsill  ,  caixa, 

COFRE. 

ESTRUBiEffT.  m.  UiSTRüMUrr. 

ESTUBA.  f.  Aposento  deia  banys,  aboot  se 
reb  lo  vapor  pera  suar  los  malalts.  B^a,  «v^- 
rto.  Hypocaustrum,  i,  viporariam,  ii.  |  met.  Tot 
aposento  mòlt  recullit  y  abrigat.  BsUifa.  CaleCK- 
tum  cubiculum. 

ESTUBAMENT.  m.  FOMBXTACló. 

ESTUBAR.  V.  a.  Donar  estubas.  Darest^fsi. 
Lavare  a liqüem  in  calido  balneo.  |  roiRRtAR. 

ESTUBARSE.  V.  r.  Péndrer  estubas.  fraitr 
estufas,  Lavare  se  in  balneo  calido. 

ESTUCADOR.  m.  Qui  estuca.  J^sfsfiitsU.  Fíc- 
tilii  marmoris  artífex. 

ESTUCAR.  V.  r.  Blanquejar  ab  estnch.  tsbh 
ecPt,  Dealbo,  as. 

ESTUdÓS,  A.  adj.  ter.  Escrupulós  eo  lo  nen- 
jar.  Escrupuloso,  Taedio  obnoxius. 

ESTUCH.  m.  Pas!a  de  guix  blanh  y  ayguacayt, 
pera  imitar  lo  jaspi.  Estuco,  estuque,  Tectorium, 
ii ;  ficlitíum  marmor. 

ESTUDI,  m.  Aplicació  à  alguna  ciència  6  art 
Estudio.  Studium,  ii.  I  Lloch  ahont  s' ensenya  U 
gramàtica  ó  primera  educació.  Estudio^  esewela. 
Gymnasium,  ii.  |  La  pessa  ahont  los  lletrats  esta- 
dian.  ^sittdto.Musaeum,  i,  zotbeca, ».  |  Pessa  abont 
los  pintors,  escultors  y  arquitectes  tenen  los  di- 
buixos y  lo  necessari  pera  estudiar.  Estudio,  Opi- 
ficina,  8B,  museum,  i.  |  met.  Atenció ,  diligéncií 
pera  fér  alguna  cosa.  Estudio.  Diligenlia,  cura,  c. 

II  Acte  de  apóndrer  la  doctrina  é  que  algú  s  dedi- 
ca. Estudio.  Mathesis,  is.  |j  Meditació,  ensenjiiDda, 
cuydado  de  cultivar  lo  talent.  Estudio,  Animi,  col- 
tus.  II  Despaig  del  notari.  Oficio.  Tabelliorum  nola- 
rium  oíficina.  ||  m.  pi.  Qnarlos  baixos  així  anome- 
nats. Entresuelos,  cuartos  bajos.  lotermsdium  ha- 
bitaculum. 

ESTUDI  GENERAL.  Univcrsital.  Estudio  general,  vi- 
versidad.  Acadèmia,  ae,  universitas,  atis. 

FÉR  PARTICULAR  ESTUDI,  fr.  Posar  paftícular  cuy- 
dado y  atenció  en  alguna  cosa.  Hacer  estwtíoàetl 
gana  cosa.  Prudentissimè  agere. 


EST 


ESTUDIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  estudia  mòlt. 
Estudiador,  Litlerarum  slndiosos. 

ESTUDIANT,  m.  Qai  actualment  està  estudiant, 
qui  và  al  col-legi  ó  universitat  pera  apéndrer.  Es~ 
tudianUf  escolar.  Auditor,  is,  scholasticus,  i. 

Séa  UN  BON  ESTUDIANT,  fr.  SÉR  UN  BON  ESTOBNELL. 

E8TUDIANTÀ8.  m.  aum.  Estudiantazo.  Praes- 
tantissimus  scholasticus. 

ESTUDIANTET.  m.  d.  Esludiantillo.  Puer 
scholasticus. 

ESrUDIABITt,  NA.  adj.  fam.  Lo  que  pertany 
als  estudiants.  Estudiantil,  estudiantino.  Scholaris, 
scholasticus. 

k  LA  ESTUDiANTiNA.  m.  adv.  Al  US  y  costum  dels 
estudians.  À  la  estudiantina.  Scholari  modo. 

ESTUDIAR.  V.  a.  Meditar  pera  compéndrer  lo 
que  està  subjecte  à  la  especulació.  Estudiar.  Stu- 
deo^  es ,  stndium  adhibere.  Q  Assistir  à  las  aulas, 
emplearse  en  los  estudis.  Estudiar.  Gondisco,  is, 
scholas  freqüentaré;  sludiis  vacaré.  Q  Apéndrer  al- 
guna cosa  de  memòria.  Estudiar.  Studeo,  es,  ad 
studium  adpellere  animuni,  operam  conferre. 

ESTUDIAT,  DA.  p.  p.  Estudiado.  Meditatus. 

ESTUDIANTIU,  VA  T  ESTUDIÓS,  A.  adj. 
Aplirat  al  estudi.  Estudioso,  esludiador.  Lilterarum 
studiosus,  avidus. 

ESTUDI08AMENT.  adv.  m.  De  propòsit.  Es- 
tudiosamente.  Consulto. 

ESTUDI08ITAT.  f.  Inclinació  al  estudi.  Estu- 
diosidad.  Studií  amor. 

ESTUFA,  f.  ESTCBA. 

ESTUFAMENT.  m.  Obra  de  estufarse.  Ahueca- 
mientOy  engreimiento.  Elatío,  nis,  fastus,  us. 

ESTUFAR,  v.  a.  Estovar,  dilatar  alguna  cosa. 
Ahuecarj  muHir,  esponjar.  Molleo,  is.  ||  Estovar  per 
medi  de  algun  líquit.  Esponjar.  Tumefacio,  is.  || 
Rociar.  Seargo,  is. 

ESTUFARSE.  V.  r.  Revestirse  de  fausto,  um- 
plirse  de  satisfacció.  Ahuecarse,  engreirse.  Inflari. 
II  Enfadarse,  írritarse.  Amostazarse.  Yehemens 
irasci. 

ESTUFAT ,  DA.  p.  p.  Ahueeado,  esponjado.  Mo- 
llitus,  tumefactus.  ||  adj.  met.  Presumit,- va.  Hue- 
eo.  Yanus,  elatus.  ||  m.  Guisado  assahonat  ab  es- 
pécias,  vi  y  vinagre,  cuyt  ab  poch  foch  en  una  olla 
ben  tapada.  Estofado,  rehogado.  Caro  Ien  to  igne 
cocta.  II  met.  fam.  Taco,  cops.  Paliza.  Fustigatio, 
nis. 

DONAR  UN  ESTUFAT,  fr.  fam.  Dar  una  paliza.  Alí- 
quem  fusluario  proscindere. 

FÉR  ESTUFAT,  fr.  Guisar  ab  espécias,  vi  y  vina- 
gre ab  foch  suau.  Rehogar,  Obsonia  lento  igne, 
vi  no  et  aceto  condire. 

ESTULTIGIAR.  V.  n.  Tomarse  fàtuo.  Volversi 
fdluo.  Infatuari. 

ESTUPENDABIEFÍT.  adv.  m.  De  uu  modo  e»- 
tupendo.  Estupendamente.  Mirè;  mirumin  modum. 

ESTUPENDO,  A.  adj.  Assombrós,  admira* 
ble.  Estupendo.  Mirus. 


CATJÜLÀ.  ESV  711 

ESTÚPIDAMENT,  adv.  m.  EslúpidamenU.  Ob- 
tusè.  ^ 

ESTUPIDITAT.  f.  Tonteria.  Estupidéz.  Slupi- 
ditas,  stoliditas,  atis. 

ESTÚPITy  DA.  adj.  Estúpido.  Stupidus,  sto- 
lidus. 

ESTUPRADOR.  m.  Qui  eslnpra.  Esluprador, 
Stuprator,  is. 

ESTUPRAR.  V.  a.  Desflorar  una  donzella.  Ei- 
tuprar.  Stupro,  as. 

ESTUPRO.  m.  Violació  de  una  donzella.  Vio- 
laeion,  estupro.  Stuprum,  i. 

ESTURDIRSE.  V.  r.  Avivarse,  adquirir  des- 
embaràs.  De^pahilarsey  despejarse.  Sese  expediré, 
expergefieri. 

ESTURDIT.  p.  p.  Yiu,  desembarassat.  Despa- 
bilado,  despejado.  Expergefactus.  ||  atubdit,  aco- 
quinat. II  ESTOBDIT. 

ESTURIÓ,  m.  Peix  regularment  de  tres  canas 
de  llarch,  ama  la  aygua  dolsa,  y  nada  contra  It 
corrent.  Esturion,  asturion,  solia.  Accipenser,  ací- 
penser,  acipensís;  sílurus,  i,  siurio,  nis. 

ESTURlUEBrr.  INSTRUMENT. 

ESTURS.  m.  ant.  avestriSs. 

ESVAHIR.  V.  a.  INVADIR.  II  VIOLENTAR.  Q  T.  COI^ 
MÓURERSE. 

ESVAHIMENT.  m.  ant.  Violència.  Yis,  is. 
ESVANAR.  V.  n.  ant.  desvanéixer. 
ESVANIRSE.  V.  r.  desvanéixerse. 

ESVARRAR.  V.  n.  ant.  RELLISCAR. 
ESVASIR.  V.  a.  INVADIR. 

ESVATR.  V.  a.  ant.  enderrocar,  destruhir. 

ESVEHIR.  V.  a.  ant.  apartar. 

ESVEHITy  DA.  adj.  abaixat. 

ESVELTIMENT.  m.  Despaig.  Despacho.  Expe- 
ditio,  nis. 

ESVELTIR.  V.  a.  Y^ndrer,  despatxar  en  pú- 
blich  las  mercaderias.  Despaehar.  Mercès  commu- 
taré. 

ESVELTIRSE.  V.  r.  Deixondarse.  Despabilarsi. 
Expergefio,  is. 

ESVENTAR.  V.  a.  ESBOMBAR. 

ESVENTARSE.  V.  r.  Evaporarse.  Disiparse, 
exhalarse.  Evanesco,  is.  jj  Ressecarse  per  causa 
del  vent  las  coslellas  del  barreló,  portadora,  cu- 
bell, etc,  perdent  sa  perfecta  unió  de  modo  que 
8e*n  isca  U  licor  que  s*  hi  posa.  Ventearse.  Aére  vi- 
tiari. 

ESVERGENADA.  adj.  ant.  desplorada. 

ESVERSAT  ,  DA.  adj.  Acostumat.  Versado, 
ejercitado,  esperimentadó.  Peritus,  expertus. 

ESVETLLAT,  DA.  adj.  desvetllat.   ||  ant. 

VELL. 

ESVINSARSC.  V.  r.  DesUorigarse,  desconcer- 
tarse  alguna  part  del  cos.  Ihsveneijarse.  Luxo,  as, 
distendo,  is. 

ESVOLETEOAR.  V.  n.  Móurer  las  alas  fre- 
qüentment y  ab  violència.  Aletear.  Alas  frequen- 
ter  concutere,  jactare. 


712 


ETI 


DICCIONARI 


ETM 


ET. 


ET.  conj.  ant.  Y,  Et. 

ETAPA.  f.  Cada  una  de  las  jornadas  qne  fà  la 
tropa  anant  de  viatja.  Etapa,  Uníus  mililum  diei 
via,  iter.  Q  Cada  una  de  las  raccions  que  al  parar 
en  un  poble  ó  Uoch  qualsevol  se  dóna  als  soldats. 
Etapa,  yiclualísportio  militibus  dari  solila. 

ETCÈTERA,  exp.  Hat.  Denota  que  queda  mès 
per  dir.  Etcètera,  Etcètera. 

ÈTER.  mi  quim.  Licor  clar,  cristallí,  volàtil, 
inflamable,  olorós,  que's  disol  poch  en  la  aygua; 
llansa  V  ayre,  ó  posat  en  la  ma  desapareix  dei- 
xantla  freda.  Èter.  Mier,  is.  ||  Foch  elemental,  la 
esfera  del  foch,  regió  mès  alta  del  ayre',  y  la  part 
mès  subtil  de  ell.  Èter,  Mier,  is. 

ÈTER  ACÉTiCH.  Líquit  quo  resulta  de  la  combina- 
ció del  àcit  acclich  ab  V  esperit  de  vi :  no  tó  color 
y  sí  un  olor  agradable  de  éler,  y  de  àcit  acótich  de 
sabor  particular,  y  de  un  pes  específich  de  0,856. 
Èter  acético.  Mier  acelicns. 

ÉTBR  niDROCLÓRicH.  Lo  que  resulta  de  la  acció 
del  àcit  hidroclórich  en  V  alcohol;  es  líquit  à  11  °, 
y  gasseós  sobre  aquesta  temperatura ;  no  té  color, 
es  de  olor  fort ,  y  sabor  un  poch  dols.  Èter  hidro- 
clórico,  Mier  hydro-cloricus. 

ÈTER  NÍTRicH.  Resulla  de  la  combinació  del  àcit 
nitrós  ab  V  alcohol ,  es  líquit ,  blanch  groguench, 
mòlt  volàtil ,  de  olor  semblant  al  éler  sulfúrich, 
encara  que  mès  fort,  de  sabor  acre  y  càuslich.  Èter 
nitrico  ó  nitroso.  Mier  nitricus. 

ÈTER  suLFi^RiCH.  Líquíl  quo  resulta  de  la  acció 
de  un  àcit  concentrat  sobre  V  alcohol;  no  té  color; 
es  trasparent ,  en  extrem  volàtil ,  de  olor  fort  y 
agradable,  de  sabor  calent  y  picant,  de  un  pes  es- 
pecích  de  711.  Èter  sulfúrico  ó  hidrúlico,  ^ter 
sulphuricus,  vitriolatus,  hydraticus. 

ETÉREO,  A.  adj.  Pertanyent  al  èter.  Etéreo, 
Atereus. 

ETERN,  A,  Y  ETERNAL.  adj.  S' aplica  al 
Ser  supremo  ,  que  no  ha  tingut  principi  ni  tindrà 
fi.  Etemo.  iEternus ,  sempíternus ,  perpetuus.  y 
Continuo,  perpetuo,  sens  fi.  EUmo,  iEternus,  per- 
petuus. I  met.  Lo  que  dura  per  llar  jh  [em^s,  Etemo. 
jEternus,  diulurnus. 

ETERNALMENT  T  ETERNAMENT,   adv. 

m.  Perpètuament,  pera  sempre.  Etemalmenle,  èter» 

namenie,  iEternè,  in  perpetuum ,  in  sempilernum. 

II  met.  Per  llarch  temps.  Etemalmente ,  etema-- 

mente.  Diutissimè,  perenniter. 

ETERNI8AR.  V.  a.  Fèr  eterna  una  cosa.  EUr- 
nizar,  iCterno,  as. 

ETERNISAR8E.  V.  r.  Ferse  famós  à  la  poste- 
ritat. Etemiíarse,  Suum  nomen  immortalitati  com- 
mendare;  immortale  sibi  parere  nomen. 

ETERNISAT,  DA.  p.  p.  Eteraizado,  Constitu- 
tus  seternus. 

ETERNITAT^  f.  Pui*ació ,  temps  sens  principi 


ni  fi.  Etemidad.  iEvum,  i,  aeterniUUy  atk.  |  D«i' 
ció  y  perpetuïtat  sens  fi.  El&midad.  JEteniilas, 
atis;  sempiternum  aevam.  |  met.  Daració  dilatada 
de  sigles  y  edats.  Etemidad.  Perennitas ,  atis ;  ii 
ssecula  duratio.  |j  Diossa  dels  gentils ,  que  al- 
guns feyan  filla  de  Júpiter.  Etemidad.  JBteroilas, 
atis. 

ETEROMÀNGIA.  f.  Endevinalla  pel  vol  y  caot 
dels  aucells.  Eteromancia,  EtheromaQlia,  m. 

ÉTIGA.  f.  Filosofia  moral.  Ètiea.  Ethiea,  c, 
elhice,  es. 

ÉTlGHi  CA.  adj.  Moral ,  pertanyeoi  à  las  cos- 
tums. Ètico,  Elhicus,  moralis.  |  tísicii. 

ETIMOLOGIA,  f.  Origen  dels  moU.  Etímúlo- 
gia.  Etimologia,  se,  etymon,  i.  |  SígDÍficació  prò- 
pia dels  mots.  Etimologia.  Aotatio ,  nis.  |  Art  que 
versa  sobre  V  origen  de  las  paraalas.  Etimologii, 
Etymologice,  es. 

ETIMOLÓGIGH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  eti- 
mologia. Etimológico,  ElymologicQS. 

ETIOLOGIA,  f.  La  proposició  que  proba  al- 
tra antecedent.  Etiologia.  ^Etiologia,  «e. 

etíop,  A.  adj.  ETióPicH. 

ETÍOP  MARCIAL.  Subslàucia  mineral  què's  troba 
en  gran  quantitat  en  la  naturalesa  ;  *8  presenta  en 
forma  de  pò!s  de  color  negre  mès  ó  ménos  obscur, 
y  cnmas(ara  'Is  díis ,  de  un  olor  uo  poch  picant, 
de  sabor  ferruginós ,  insoluble  al  aygoa ,  soluble 
en  los  àcíls  sens  efervescència.  Etiope  martial, 
deutóxido  de  hierro ,  oxido  de  hierro  negro ,  ú  dt 
hierro  magne ti(o,  Oxidum  ferri  nigrum ,  «ihiops 
martialis,  oxidum  ferri  magneticum. 

ETÍOP  MINERAL.  Una  mescla  de  sofre  roig  y  de 
mercuri  metàUlich  ;  se  presenta  en  forma  de  pò!s 
mòlt  fi  de  un  negre  morat,  inodoro,  ínsfpit,  é  io^- 
luble.  Sulfuro  uegro  de  mercurio.  Sulpbure•ani 
hydrargyri  nigrum. 

RENTAR  LA  CARA   k  UN    BTÍOP.   ff.    met.  Yoler  00 

imposible.  Pedir  per  as  al  olmo.  Eihiopem  deallta- 
re. 

ETIÒPIA,  f.  Província  de  Àfrica.  Etiòpia.  El- 
hiopia,  a}. 

ETIÓPICH,  GA.  adj.  Natural  de  y  pertaayeot 
à  Etiòpia.  Etiopey  etiópico.  Ethiopicus,  ethiops. 

ETOPEYA.  f.  ret.  Figura  ab  que*s  descríaia 
vida  y  costums  de  algú.  Etopeya.  Etbopieia ,  «, 
characterismus,  i. 

ETIQUESA.  f.  TÍSICA,  TÍSIS. 

ETIQUETA,  f.  Cumpliment ,  ceremónia  de  es- 
til. Etiqueta,  Officiositas,  atis.  |j  rótcl. 

PARARSE  EN  ET1QUETA8.  fr.  Reparar  en  fríoleias. 
Àndar  en  titülillos.  In  minimis  oíTendere. 

ETÍ8IGH,  GA.  adj.  tísich. 

ETITE8.  f.  Pedra  del  àguila ,  dins  de  la  qoal 
sona  altra.  Etites,  iEtites,  as. 

ETJEGAR.  V.  a.  Deixar  córrer  lo  que  eslava 
detingut.  Soltar,  Emitlo,  is.  |  Llaosar  de  sí.  Am- 
jar,  Jacio,  projicio,  is.  I  pegar.  ]  desprdul 

ETJEGAR  k  FREGAR  ,   Ó   k  PASSEJAR  Ó  k  RODAR.  fr. 


EDF 

Despedir  à  algú  ab  desagrado ,  ó  desaprobant  lo 
que  diu  ó  fa.  Echar  d  pa$eo  ó  d  freir  espdrragos,  ó 
4  ufmlgmr  im  galgo.  Proposita  contemnere. 

EnKMDEB.  m.  anat.  Os  esponjós  sitaal  entre 
*1  nas  y  *1  froDt.  Etmóides.  Etmoides,  s. 

ETNA.  m.  Montanya  de  Sicília  abont  bi  ba  un 
lolcé.  Ema.  iStoa,  aetne,  es. 

cniABCA.  m.  Lo  qai  en  Grècia  manava  en 
Bin  provincià.  Etnarca,  Elnarcba. 

EfMABQüIA.  f.  Mando  ó  autoritat  de  etnarca, 
Eínarquia.  Etnarebia,  8b. 

STIfÀBQUICH•  adj.  Lo  que  pertany  à  laetnar- 
qnia.  Etmérquieo,  Etnarqaicus. 

rimnCH,  CA.  adj.  GBNTiL. 

ET0LO,  A.  adj.  Natural  de  Etólia  ,  província 
de  Grècia.  Etolo.  iBtolns. 

EnronA.  m.  Nom  que  donan  al  Ser  su  premo  *ls 
babitants  de  Olaiti.  Elona,  Etona. 

ETOFETA.  f.  ret.  Pintura  de  las  costums  v  las 
passions.  Eiopeya,  Etbopeya,  a;. 

STRÜ8CH,  CA.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent 
à  Etníría  r^ió  de  Itàlia.  Elrusco.  Etruscus. 

ETZABABA.  f.  adzàvaea. 

ETZABOLA.  f.  adzbbola. 

m.  EXABT. 

m.  BXÉBCOL. 
ié  f.  ant.  ATZABBNA. 

1.  V.  a.  fam.  donab  ,  llansab  ,  tibab, 

KGAt,  BTJBGAB. 

EU. 

EU.  f.  Ciutat  de  Normandia.  Eu.  Eugte,  arum, 
auga,  ae;  augum ,  i.  |  Riu  de  Espanya  que  separa 
la  Galícia  de  las  Aslúrias.  Eu,  Auga ,  x ,  augum, 
nabins,  i.  |  interj.  et.  ||  pron.  ant.  jo. 

EUBATGE8.  m.  pi.  Drnidas  anticbs  sacerdots 
dels  gales  que  *s  dedicavan  al  estudi  de  la  física, 
de  la  astronomia  y  la  endevinació.  Eubajes.  Eu- 


EUBÓICH,  CA.  adj.  Natural  y  pertanyent  à 
Enbea  isla  del  Mediterràneo.  Eubóico,  Eiri)seus, 
enboicus,  abantsus. 

EÜBÓLIA.  f.  Virtut  que  ajuda  à  parlar  bè ,  y 
pertany  à  la  prudència.  Eubolia.  Eubulia,  s;  bona 
consnltatio.  ||  Diossa  anomenada  del  bon  consell, 
que  tenia  un  temple  en  Roma.  Eubolia.  Eubolia,  se. 

EUCARISTIA,  f.  Acció  de  gràcias,  y  per  anto- 
nomàsia '1  Santíssim  Sagrament  del  altar.  Euca- 
listia,  Eucharistia ,  a;. 

EUCARÍSTIGII ,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  eu- 
caristia. Eucaristico.  Eucharisticns.  ||  poét.  Oda  en 
que's  donan  las  gràcias.  Eucaristico.  Eucbarislicus. 

EUFEUrrAS.  m.  pi.  Sectaris  anticbs  així  ano- 
menats à  causa  de  las  alabansas  que  cantavdn  de- 
mntí  y  tarde.  Eufemitas,  Euphemits,  orum. 

EUft>NlA•  f.  gram.  B(in  so,  suau  pronunciació, 
lo  mateix  que  sinalefa,  y  apócope.  Eufonia,  Eupbo- 
nia,  se. 

EUFORBI.  m.  Planta  semblant  à  la  canya  dol- 

TOMO  I. 


CATALÀ.  EVA  713 

sa,  que  picada  despedeix  un  such  agre.  També  's 
diu  així  la  goma  de  dit  arbre.  Euforbio,  Eupbor- 
biuro,  íi. 

EUFRADES.  m.  mit.  Geni  que  's  col-locava  en 
estàtua  sobre  la  taula  dels  festins.  Eufrades,  Eu- 
fras,  d  is. 

EUFRÀ8IA.  f.  Herba  medicinal  de  un  peu  de 
alsària ;  feta  pols  y  presa  com  lo  té  fortifica  la 
vista ,  y  suavisa  las  inflamacions.  Evfrasia,  Eu- 
pbrasía,  <c,  berba  sacra. 

EUFR08INA.  f.  Noin  de  una  de  las  tres  grà- 
cias. Eufrosina,  Euphrosina,  o). 

EUGA.  f.  La  femella  del  caball.  Yegua.  Equa, ». 

EUGAGERIA.  f.  ant.  eugassada. 

EUGA8SADA.  f.  Ramat  dd  eugas.  Yeguada. 
Equarum  armenlum. 

EUGA88ER.  m.  y 

EUGATER.  m.  Qui  cuyda  eugas.  YegüerOy  ye- 
güerizo.  Equarius,  ii. 

EUNUGH  Y  EUNUGO.  m.  Home  capat  que 
guarda  las  donas  en  lo  serrallo.  Eunuco ,  espadon. 
Eunucbus,  i.  U  En  la  históría  antígua  y  oriental  lo 
favorit  de  algun  rey.  Eunuco.  Regius  minister. 

EUQUITA8.  m.  pi.  Sectaris  anticbs  que  consi- 
deravan  la  oració  com  la  única  cosa  necessària 
pera  salvarse.  No  rcgoneixian  los  sagraments  del 
baptisme,  orde,  ni  matrimoni.  Euquitas.  Euquitae, 
orum. 

EURA.  f.  Planta  que  creix  com  à  arbre  y  ar- 
bust, las  fullas  en  figura  de  cor,  llustrosas  y  de  un 
vert  mòlt  eixit.  Yedra.  Hedera,  a;,  smilax,  acis. 

EURA  TERRESTRE.  Eura  somblaut  à  la  comuna  ab 
las  fullas  mès  llargas  y  primas ,  y  las  flors  sem- 
blants à  las  del  violer ,  però  mès  petitas.  Yedra 
terrestre.  Cbam^ecissos,  cbamacissus,  i. 

EURO.  m.  Vent  de  llevant.  Levantej  etiro,  e$U. 
Eurus,  i. 

EURÓ.  m.  Arbre  corpulent  mòlt  dur  qual  fusta 
està  móltas  vegadas,  e^purnejada  de  nus  à  manera 
de  ulls ;  té  las  flors  blancas,  de  mòltas  fullas  fica- 
das  en  una  roseta  col-locada  en  mitj  de  un  càlzer 
retallat  ordinàriament  en  cinch  parts  iguals.  Arce, 
acere.  Acer,  is. 

EURÓ  DEL  SUCRE.  CRÓ  DEL  SUCRE. 

**EUROPEO,  A.adj.  Natural  y  pertanyent  à  Eu- 
ropa. Europpo.  Europeus. 

ÉÜ8.  loc.  Vos.  Os.  Vos.  II  ant.  yo. 

EU8TAQUI.  n.  p.  de  bome.  Eustaquio.  Eusta- 
chius.  ii. 

EUTREPE.  f.  Mussa  que  presideix  àla  flauta. 

Euterpe.  Eulerpe,  es. 

EUTIQUIÀ,  NA.  adj.  Lo  pertanyent  à  Euti- 
ques,  y  à  sa  secta.  Eutiquiano.  Euliquianus. 

EUTOS8IA8TA8.  m.  pi.  EDQDITAS. 

EUTRAPÉLIA.  f.  Virtut  que  modera  *ls  ex- 
cessos en  las  diversions.  Eutrapelia,  euiropelia. 
Moderatio,  nis.  eutropelia,  aj. 

EUTRAPÉLICH,  CA.  adj.  Moderat  en  las  di- 
versions. Jïulrop^/ico,  eutropélico,  Urbanna,  comes. 

91 


714 


EVA 


EV. 


EVACUACaÓ.  f.  Obra  de  evacnar.  EvactMcion. 
Evacnatio,  nis,  egestus,  us. 

EVAGUAMEBiT  DE  GAP.  ant.  turba  de  cap. 

EVACUANT,  adj.  Lo  que  Ic  virlul  de  evacuar- 
Evacuülivo,  evacuatorio,  Evacuandi  vim  habens. 

EVACUAR.  V.  a.  Yuydar,  desocupar.  Vaciar, 
evacuar,  Devacuo,  as,  depleo,  es.  ||  méd.  Tràurer 
los  mals  humors  del  cos.  Evacuar,  Yacuo,  as.  ||  Dit 
de  una  plassa  6  forliGcació,  traurer  la  guarnició, 
retirar  las  Iropas.  Evacuar,  Ex  arce  pnesidia  du- 
cere.  ||  Parlant  de  negocis,  elc.  despatxaries.  Eva- 
cuar, Expedio,  is. 

EVACUAT,  DA.  p.  p.  Evacuada,  Vacuns. 

EVACUITAT.  f .  VACüiTAT. 

EVADIR.  V.  a.  Evitar  algun  dany.  Evadir,  Vi- 
to,  as,  elTugío,  evado,  is. 

EVANÉIXER.  v.  a.  ant.  desaparèixer. 

EVANGELI,  m.  Història  de  la  vida,  doctrina  y 
obras  de  Nostre  Senyor  Jesucrisl.  Evangelio.  Evan- 
gelium,  ii.  D  Capítol  pres  de  un  dels  quatre  llibres 
dels  evangelistas  que  's  llegeix  ó  *s  canta  desprès 
de  la  epístola.  Evangelio,  Evangelium,  ii.  Q  met. 
Veritat  pura;  y  així  dihein:  lo  queH  dich  es  I' 
EVANGELI.  Hablo  dil  evangelio,  e$  el  evangelio  lo  que 
te  digOf  te  digo  la  purisima  verdad.  Ex  oraculo  et 
trípode  tibi  dictum  puta.  ||  diacoxat.  ||  pi.  Llibret 
que  conté  '1  principi  del  evangeli  de  san  Joan  y 
tres  capítols  dècada  un  dels  altres  tres  evangelis- 
tas, que  se  sól  posar  à  las  crialuras  per  devoció. 
Evangelios.  Evangeliorura  libellus. 

EVANGÉLICAMENT.  adv.  m.  Conforme  al 
evangeli.  Evangélicamente,  Evangelico  morè. 

EVANGÉLlCHy  CA.  adj.  Pertanyent  al  evan- 
geli. Evangèlica,  Evangelicus. 

EVANGÉLICHS.  m.  pi.  Nom  que  s*  atribn- 
hian  los  anabaptistas,  confessionislas  y  sagramen- 
taris,  que  són  tres  sectas  de  luterans.  Evangelistas, 
Evangelici,  orum. 

EVANGELISAR.  V.  a.  Publicar  V  evangeli. 
Evangelizar,  Evangelizo,  as,  evangeli  i  prseconem 
agere. 

EVANGELIsniE.  m.  Nom  que  *s  donà  antígua- 
ment  à  una  fcsia  que  uns  dihuen  era  la  Anuncia- 
ciació,  y  altres  lo  diumenge  de  Rams.  Evangelismo, 
Evangelismus,  i. 

EVANGLEI8TA.  m.  Escriptor  del  evangeli. 
Evangelista,  Evangelista,  evangelistes,  8B. 

ÉVANO.  m.  ÉRANO. 

EVAPORABLE.adj.  Fàcil  de  evaporarse.  Eva- 
porable,  Evaporari,  exhalari  facilis. 

EVAPORACIÓ,  f.  Elevació,  exhalació  de  va- 
pors. Evaporacion,  Evaporatio,  nis.  f.  qulm.  Ope- 
ració que  tó  per  objecte  la  transformació  de  un  lí- 
quil  on  vapor.  Evaporacion.  Evuporalio,  nis. 

EVAPORADA.  f.  Dona  vana  y  poi'hcas'a.  Im- 
púdica, esca'dada,  luipudica,  os. 


DICCIONARI  EXA 

EVAPORAMENT.  m.  EVAPORACIÓ. 
EVAPORAR.  V.  a.  Reduhir  no  liquit  à  vapor. 
També  s*  usa  com  recíproch.  Evaporar,  Evapo- 


ro, as. 

EVAPORARSE.  V.  r.  met.  desaparèixer. 

EVAPORAT,  DA•p.  p.  Svaporado.  Evapontos. 

EVASIÓ,  f.  CabiMositat.  Cavüaeim,  eavik»- 
dad,  Cavillatio,  nis,  diverticolam,  i.  |  Bscapalória, 
defugi.  Evasion,  efugio,  escupatoria.  Foga,  »,ela|h 
sio,  nis. 

DONAR  EVASIÓ,  fr.    DONAR  EIXIDA. 

EVASIU,  VA.  adj.  Lo  qaé  ÜMÍüta  la  eTasii 

Evasiva,  Evasionis  expediens. 

EVAsrvAMENT.  adv.  De  oiia  mtoera  evasi- 
va. Evasivamente,  Cavillatiter. 

EVENTO.  m.  Esdeveniment,  saccés  casual 
Acontecimiento,  aeaecimieniOy  éxüo,  evenío,  Exitns, 
evenlús,  us. 

EVENTUAL,  adj.  Adventici,  fundat  sobre  al- 
guna cosa  incerta  ó  casual.  Eventual.  Obventitim, 
fortuitus. 

EVERRIADOR.  m.  L'  hereu  principal  de  Ro- 
ma que  escombrava  la  casa  del  difnnt  ab  on  ram 
de  ginesta  pera  fèr  fugir  de  ella  als  esperits  deb 
morts.  Everriador,  Everriator,  is. 

EVESCAT.  m.  ant.  desganat. 

EVlcaÓ.  f.  for.  Obligació  de  fér  beoa  la  eoa 
transferida  à  algú.  Eviccion,  Evictio,  nis. 

EVIDÈNCIA,  f.  Demostració,  certesa  clara. 
Evidencia,  Evidentia,  ce. 

evidència  moral.  Gertítut  de  una  cosa,  de  roodo 
que'l  pensar  lo  contrari  sia  temeritat.  Evidatm  vuh 
ral,  Evidentia  moralís. 

EVIDENCIAR,  v.  a.  Fér  patenta  alguna  cosl 
Evidenciar,  Demoostro,  as,  patefacio,  is. 

EVIDENT,  A.  adj.  Patent,  clar.  EvidmUe.  lii- 
dens,  perspicuus. 

EVIDENTMENT,  adv.  m.  Ab  evidència,  ft- 
tentemente,  evidentemente,  Evidenter,  perspicaè, 
apertò. 

EVITABLE,  adj.  Lo  que  pot  ó  dén  evitarse. 
Evitable,  Vitabilis. 

RVITAR.  v.  a.  Deslliurarse  de  algun  daay  ó 
perill.  Evitar y  evadir,  Devito,  as,  effogio,  is.  |  Fer 
medis  pera  no  càurer  en  algun  dany  ó  perill,  i^- 
tar,  Caveo,  es. 

EVOLUCIÓ,  f.  Moviment,  maniobra  de  hs  Iro- 
pas en  formació.  Evolueion,  Evolutiu,  nis. 

EVOCAR.  V.  a.  INTRODCUIR. 

EVULSIÓ.  f.  ant.  La  acció  de  arrtacar.  Enl- 

sion,  Evulsio,  nis. 


:.  expr.  de  fàslich.  Ej,  eje.  Apage. 

EX-ABRUPTE.  m.  Expressió  llatina  que  de 
nota  la  vivesa  y  calor  ab  que  un  entra  en  lo  dis- 
curs ó  enrahonameot  quant  no  s'  esperava.  Es- 
abrupta.  E\-abrupto. 

EXACCIÓ,  f.  Cobransa  de  tributs.  Ssúnewt- 


EXÀ  CATALÀ. 

Ixieeío,  ni8.  |  Imposició  de  tribut.  Exaccion,  Tri- 
InKam,  i,  vecligal,  is. 

l.  V.  a.  EXASPERAR. 

f.  Sala  menjador  entre  *ls  grechs 
y  lambé  la  taola  voltada  de  sis  llits.  Exaclina.  Exa- 
dina,  e. 

EZACTEMENT.  adv.  m.Ab  exaclitnt.  Exacta- 
metíe.  Aecaratè,  exacte. 

BZACTE,  A.  adj.  Cabal,  puntual.  Exacto,  Ac- 
eoratiu,  períéctos. 

EZACTÍMIM,  A.  adj.  sup.  Exactisimo,  Exac- 
ÜBaímns,  acuratissimos. 

EXAGTITUT.  f.  Puntualitat,  suma  diligèn- 
cia. Exaetimi.  Accuratio,  nis,  sludium,  i. 

EXACTOR.  m.  Cobrador  de  tributs.  Exaclor. 
Euctor,  ia. 

EXAFOS.  m.  Espècie  de  llitera  descuberta  que 
portavan  ais  esclaus .  Exúforo,  Exaforus.  ||  Llit 
nortDorí  que  servia  pera  conduhir  à  la  pira  'Is 
norts  de  clase  distingida.  Exàforo,  Exaforus.  || 
B.  y  adj.  Cada  un  dels  sis  homes  que  portavan  la 
llHera.  Bxdforo,  Exaforus. 

EXAGALLADA.  f.  Acció  inconsiderada  que 
dealloheix.  Yiaraza.  Faclum  imprudens.  [  maga- 

LLADA.  1. 

EXAGERACIÓ,  f.  Ponderació.  Exajeracion. 
Exageratio,  nis. 

EXAGERADAMENT,  adv.  m.  Exagerativa" 
menu.  Exageranter. 

EXAGERADOR,  A.  m.  y  f.  Ponderador.  Pon- 
ieradoTy  exagerador,  exagerativo.  Amplificalor,  is. 

EXAGERAR.  V.  a.  Ponderar,  abultar,  repre- 
sentar las  cosas  petitas  com  grans.  Ponderar,  exa- 
§erar.  Exagero,  ingravo,  as. 

EXAGERAT,  DA.  p.  p.  fxa^erado.  Exageratus. 

EXAGERATIU,  VA.  adj.  Lo  que  exagera.  Exa- 
pfralfvo.  Amplificans. 

EXÀGONO.  adj.  geom.  De  sís  ànguls.  Exdgo- 
90110.  Exagonus,  sexangulus. 

EXÀGRAMA.  m.  Reunió  ó  conjunt  de  sis  lle- 
trtts.  Exdgrama.  Exagramma,  tís. 

EXALACaó.  f.  aut.  exdalació. 

EXALLABIENT.  m.  ant.  desterro. 

EXALLAR.  V.  a.  ant.  desterrar. 

EXAL8ABIENT.  m.  ant.  exaltació. 

EXALSAR.  V.  a.  ant.  exaltar. 

EXALTACIÓ,  f.  Elevació,  glòria.  Exalta- 
eUmy  exallamientOf  en»alzamiento.  Exallatio,  nis.  g 

ILBGCIÓ. 

EXALTAR.  Y.  a.  Elevar  k  grau  superior.  Exal- 
Utr.  Exalto,  as,  exfolio,  is.  g  Realsar  lo  mèrit  ó 
circunstàncias  de  alguna  cosa.  ^ara/íor.  Extol lo,  is, 

magnifico,  as. 
EXALTARSE.  V.  r.  Commóurerse,  acalorarse. 

Exaltarse.  Irascor,  eris. 

EXALTAT,  DA.  adj.  Qui  segueix  ab  mòlt  ca- 
ler  algun  partit.   Acalorada,  exaltada,  Freneticus. 

EXAMEN.  m.Proba,  censura,  judici  deia apti- 
lut  de  aigua  subjecte.  Exdmen.  Examen,  ioiSf 


EXÀ  715 

mhiatio,  nis.  I  Averiguacíó  de  algun  fét.  Sxdwun. 
Investigatío,  nis.  Q  adv.  igualveüt. 

exímen  de  coNciÉNCiA.  Memoría  de  lo  que  s'  ha 
fét  contra  las  obligacions  de  cada  qual.  Examen  de 
la  canciencia.  Conscientiae  prescrutatio,  examen. 

exímen  de  testimonis,  for.  Declaració  judicial 
que  's  pren  als  testimonis.  Exdmen  de  te$tigo$. 
Anachrosis,  is,  judicialís  testium  interrogatio. 

EXÀMETRO.  m.  Vers  de  sis  peus;  lo  quint 
dàclil,  lo  sisè  espondcn,  y  1s  demés  dàctils  ó  es- 
pondeus;  y  pót  tenir  lo  quart  dàctil  y  Ms  dos  úl- 
tims espondeus,  en  aquest  cas  déu  acabar  en  dicció 
de  quatre  síl-Iabas,  y  serveix  pera  expresar  pesa- 
des, magestal,  turbació,  etc.  Exdmetro.  Examet<$r,  i. 

ExAminadoRi  A.  m.  y  f.  Qui  examina.  Exa^ 
minador.  Examinator,  is. 

EXAMÍNADOR  de  MESURAS.  MOSTASSi. 

EXAMINADOR  SINODAL.  Teólcch  ó  canouísta  ano- 
menat pel  prelat  diocesà  pera  examinar  los  orde- 
nandos,  predicadors,  y  confessors,  etc.  Examha- 
dar  sinoL•l.  Examinator  synodicus. 

examinament.  m.  ant.  examen. 

EXAMINAR.  V.  a.  Pesar,  inquirir,  averiguar. 
Examinar.  Examino,  as.  jj  Probar  la  aptitut  de  al- 
guna persona  en  alguna  ciència  ú  oGci.  Examinar, 
Examino,  tento,  as. 

EXAMINAR  TESTIMONIS,  fr.  Examinar  testigos.  Tes- 
tes interrogaré. 

EXÀNGDL,  A.  adj.  EXÀGONO. 

EXÀNIME.  adj.  Sens  ànima.  Exúnime,  Exani- 
malis.  II  Dèbil,  sens  forsas,  desmayat.  Exànime^ 
exangüe.  Debilis,  exanimis. 

EXANTEMA.  f.  med.  Toia  erupció,  foch  ógra- 
nillada  que  surt  à  la  pell.  Exantema,  Eruptio,  nis. 

EXANTEmÀTIGII,  CA  adj.  Lo  que  toca  à  la 
exantcma.  Exanlemàiico.  Ad  pustulas  pertinens. 

EXARGAT.  m.  Jurisdicció  y  dignitat  del  exar- 
ch.  Exarcada.  Exarcatus,  i,  exarchi  dílio. 

EXARGH.  m.  Subs  tilut  que  'Is  emperadors  de 
Orient  en  via  van  à  Ràvena  pera  defensar  lo  que  hi 
possehian,  contra  'Is  llombarts  que  s' havían  apo- 
derat de  quasi  toia  la  Itàlia.  També  n'  hi  hagué 
en  lo  ecclesiàstich,  y  equivalia  à  Primat  en  la  diò- 
cesis, y  en  los  monastirs  à  Superior  general  de 
mòlts  de  ells :  en  los  grechs  dignitat  immediata  al 
patriarca  :  en  la  milícia  hi  hagué  també  un  cabo 
ab  aquest  títol.  Exarco,  Exarcus,  i. 

EXART.  m.  ACÀS.  II  ATZAR. 

PER  EXART.  m.  adv.  PER  CASUALITAT. 

EXASPERACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  exas- 
perar. Exasperacion,  Irrilalío,  nis. 

EXASPERAR.  V.  a.  Irritar.  Exasperar,  exa- 
cerbar. Exacerbo,  as. 

EXASPERAT,  DA.  p.  p.  Exasperada,  exacer* 
bado.  KiacÉibatus,  irritatus. 

conjunt  de  sis  exercicis  gim- 
DasuaH  r  «kk  carrera,  '1  salt,  lo  disch,  lo 
darilH  %pllo.  Exatlus,  i. 

de  de^yguar.  De$agMe. 


116 


EXC 


DICCIONARI 


EXC 


Exbaustio,  nis.  ||  Conducto  ó  canal  que  dóna  eixi- 
da à  las  ayguas  supérfluas.  Desagwidero.  Emisa- 
rium,  ii.  II  Canal  ó  rcch  que  pren  la  aygua  dels 
rius,  etc.  pera  regar.  Desaguador.  Golluviarinm, 

ii.  Q  pi.  AIXACCHS. 

EXAUGAR.  V.  a.  Tràurer  las  ayguas  de  algun 
lloch  comunment  per  medi  de  rech  ó  síquia.  Des- 
aguar.  Àquas  emlUere.  ||  Tràurer  alguna  cosa  del 
mar.  Resacar,  Litoribus  educere. 

EXAU8IR.  V.  a.  ant.  ensalsar,  exaltar. 

EXCAVACIÓ,  f.  Obra  de  excavar.  Excavacion, 
excava,  Excavatio,  nis,  defossus,  us.  ||  mil.  Forat 
que  's  fa  al  peu  de  la  muralla  quant  cau  per  falta 
de  fonament.  Excavacion.  Cuniculus,  i.  ||  La  obra 
de  tràurer  la  terra  als  arbres,  pera  cavaries  y  fe- 
marlos,  y  també  pera  rébrer  la  aygua.  Alquerque, 
excavacion.  Ablaqueatio,  nis. 

EXCAVAR.   V.  a.  Cavar.  Excavar.  Excavo,  as. 

EXCEDENT,  p.  a .  ExcedenU,  excesivo.  Exccdens. 

EXCEDIMENT.  m.  ant.  transgressió,  excés. 

EXCEDIR.  V.  a.  Sobrepujar.  Exceder.  Excedo, 
is.  II  Propassarsc,  traspassar  los  límits  regulars. 
Exceder.  Transgredíor,  eris. 

EXCEDIR8E.  V.  r.  PROPASSARSB. 

EXCEDiRSE  JL  si  MATEIX,  fr.  Fér  algú,  que  ja  té 
gran  fama,  cosa  de  mès  méril  de  lo  que  se  li  sa- 
bia. Excederse  d  si  mismo.  Se  ipsum  vincere,  su- 
peraré. 

EXCEDIT,  DA.  p.  p.  Excedido.  Supera  tus. 

EXCEL-LÉNCIA.  f.  Superior  qualitat  de  algu- 
na cosa.  Excelcncia.  Excellentia,  íb.  ||  Tractament 
de  honor  que  's  dóna  comunment  als  grandes,  em- 
baixadors,  generals,  etc.  Anlíguamentsols  se  do- 
nava als  reys  y  emperadors,  y  desprès  se  mudà  en 
ALTESA  y  últimament  en  magestat.  Excelencia. 
Excellentia,  ae. 

PER  EXCEL•LÈNCIA,  m.  adv.  PoT  afilonomasia,  poT 
excelencia.  Àntonomasticè. 

EXCEL-LENT.  adj.  Exquisit,  mòlt  bo  en  sa 
línea.  Excelenle.  Excellcns,  pra^stans. 

EXGEL-LENTtsSIM,  A.  adj.  sup.  ExcelenÜ- 
9Ímo.  Praíslantissimus.  ||  Tractament  de  la  persona 
que  té  excel•lència.  ExceJenUsimo.  Excellenlissimus. 

EXCEL-LENTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sup. 
Excelenlisimamente.  Prsestantissimè. 

EXCEL•LENTMENT,  adv.  m.  ExcelenUmenU. 
PraDslantcr,  excellenler. 

EXCEL•LIR.  V.  n.  ant.  sorrepujar. 

EXCELS,  A.  adj.  De  singular  excel•lència. 
Exeejso.  Excelsus.  ||  Eminent ,  mòlt  elevat  6  all. 
Excelso.  Excelsus. 

EXCELSAAIENT.  m.  ant.  ENSALSAMENT.  Q  adv. 
m.  Excdsamente.  Sublimiter. 

EXCELSAR.  ENSALSAR,  exaltar. 

EXCÈNTRIC AMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
excénlrich.  Excénlricamente.  Excenlricè. 

EXCÉNTRICH,  CA.  adj.  Loque  esta  fora  de 
són  centro.  Excéntrm.  Excentricus,  é  centro  se- 
juoclus. 


EXCEBiTRICITAT.  f .  mat.  Lo  que  UD  eos  s' 

aparta  de  són  centro.  Exeentrteiiad.  È  centro  »• 
junctio. 

EXCENTRIPICICLE.  m.  astr.  L'  agredit  de 
excéntrich  y  epicicle.  Exeenlripieielo.  Eioeotrípi- 
cyclüs,  i. 

EXCEPCIÓ,  f.  Exclusió,  restriociò.  AEetjmo•. 

Exceptio,  nis.  Q  for.  Objecció  oposada  al  aclorpect 

exclóurerlo  de  sa  petició.  Bxeepcum.  Exceptio,  tis. 

II  La  persona  ó  cosa  exceptuada.  Sxeepeim.  Ex* 

ceplio,  nis. 

EXCEPCIÓ  declinatòria,  for.  La  que  's  produheix 
contra  '1  jutge ,  al•legant  que  no  li  competeix  lo 
coneixement  de  la  causa.  Exeepcion  rffciàMtorii, 
de  incompetència.  Declinatòria  excepiiOé 

EXCEPCIÓ  DE  NON  NUMBRÀTA  PBCUNIA.  for.   U  qW 

oposa  qui  nega  no  bavérseli  entregat  lo  diner  so- 
bre que  se  V  executa.  ExcepcUm  de  nou  mmuréU 
pecunia.  Exceptio  de  non  nunierala  pecnnia. 

EXCEPCIÓ  DILATÒRIA,  for.  La  quo  dilata  1  cun 
de  la  causa.  Exeepcion dilatoria.ExeepúoúiUAotià. 

EXCEPCIÓ  PEREMPTÒRIA,  for.  La  quo  acava  *1  plet 
Excejpcion  perenioria.  Peremptòria  exceptio. 

EXCEPCIÓ  PERJUDICIAL,  for.  La  qae  *s  produheix 
contra  V  actor,  dihent  que  do  es  part  Uegitiaii 
pera  posar  la  demanda.  Exeepcion  pitjwiimí.  Ex- 
ceptio optans. 

k  EXCEPCIÓ  DE.  m.  adv.  exclusiu.  A  txupem  ét; 
menos ;  excepto.  Praeter. 

EXCEPCIONAL,  adj.  Pertanyent  à  la  excep- 
ció. Escepcional.  Ad  exceplionem  pertiuens. 

EXCEPTAGIÓ.  f.  ixcBPCió. 

EXCEPTAR.  V.  a.  EXCSPTUAE. 

EXCEPTAT,  DA.  p.  p.  Sxeeptuaio,  £xceplas. 

II  adv.  m.  y 

EXCEPTE,  adv.  m.  exclnsÍD.  i  sxgkfció. 

EXCEPTUAR.  V.  a.  Exclóurer  de  la  regla  ge- 
neral, número,  etc.  Exceptuar.  Excepto,  as. 

EXCÉS.  m.  Lo  que  sobra  de  alguna  cosa.  JE»f- 
so.  Rednndantia,  superabundantia,  s.  |  caii,  di- 
LicTE.  p  Desorde  en  lo  menjar,  béurer,  etc.  JBxcno. 
Intemperantia,  ae.  ||  La  part  ó  porció  en  qae  im 
cosa  excedeix  à  altra.  Exceso.  Excessos,  us,  pne$- 
tanlia,  03. 

coMÉTRER  UN  EXCÉS.  fr.  Cométror  algun  desorde, 
ó  delicte.  Cometer  un  exceso.  Crimen  perpetraré. 

EN  BxcÉs.  m.  adv.  excessivament. 

sÉR  UN  excés.  fr.  pera  denotar  que  alguna  con 
ó  fèt  es  extraordinari  en  sa  línea.  Ser  un  esee»» 
Rem  metam  transgredí. 

EXCESSIU,  VA.  adj.  Extraordinari,  fora  de 
regla.  Excesivo.  Profusus,  immodicos,  insanaS} 
immoderatus. 

EXCESSIVAMENT,  adv.  m.  Ab  excés.  Bi»- 
sivamente.  Immaniter,  immodícè. 

EXCITABILITAT,  f.  Qualitat  de  lo  que  es  ex- 
cilable.  Escitahilidad.  Excilabilitas.  |  Facultat  que 
tenen  los  òrgans  vius  de  sentir  la  acció  dels  esti- 
mulants. Escitahilidad,  Excilaliilitas. 


EXC  CATALÀ. 

EXCITACIÓ,  f.  Obra  de  eicitar.  Excitaciony 
ineitamentOf  incUamUnto.  Excitatio,  nis. 

EXCITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  excila.  Incitador, 
Excitator,  is. 

EXCITAMENT.  ID.  EXCITACIÓ. 

EXCITANT,  p.  a.  Lo  que  té  la  facultat  ó  pro- 
pietat de  excitar.  EseUante.  Excitans,  tis. 

EXCITAR.  V.  a.  Animar,  estimular.  Incitar, 
excitar j  encorajar,  enfervorizar.  Excito,  as,  acuo, 
is.  II  Móurer ,  provocar.  També  's  pren  en  bona 
part,  com :  excitar  la  compassió.  Excitar,  Com- 
moneo,  es.  J  Parlant  de  las  passions,  posarlas  en 
moviment.  Excitar^  despertar,  Accendo,  is.  ||  Par- 
lant de  las  ideas,  qüestions  y  algunas  altras  cosas 
inanimadas,  promónrerlas,  ferlas  presents.  Exci- 
tar, despertar.  Excito,  as,  cieo,  es. 

EXCITAT,  DA.  p.  p.  Excitado.  Promotus,  la- 
cessitus. 

EXCITAHUi  va.  adj.  Lo  que  excita  ó  pót  ex- 
citar. Exeitativo,  Excitans,  stimulans. 

EXCLAMACIÓ,  f.  Acte  de  exclamar.  Exclama- 
eion.  Exclamatio,  nis.  ||  ret.  Figura  que  alsant  la 
veu,  y  ab  interjecció  ó  sens  ella  expressa  diferents 
afectes  del  animo,  com :  dolor,  alegria,  etc.  Excla- 
macion.  Exclamatio,  nis. 

EXCLAMAR,  v.  n.  Prorómprer  en  expressions 
de  sentiment,  indignació,  ó  altre  afecte.  Exclamar. 
Exclamo,  inclamo,  boo,  as. 

EXCLAMAR8E.  Y.  r.  Queixa rse,  fér  crits  llas- 
timosos demanant  favor,  ó  ajuda.  Clamar,  excla^ 
marse.  Qlieri,  lamenlari. 

EXCLAMATORI,  A.adj.Loquepertanyàlaex- 
clamació.£xcíama(ono.  Ad  exclamationem  spectans. 

EXCLÒS,  A.  p.  p.  Excluido,  excltuo,  Exclusus, 
depulsus. 

EXCLÓURER,  EXGLUDIR  Y  EXCLUHIR. 
v.  a.  Exceptuar.  Excluir,  exceptuar.  Excipio,  is, 
excepte,  as.  ||  Deixar  fora,  no  admétrer.  Excluir. 
Excludo,  repello,  is. 

EXCLUSIÓ,  f.  Obra  de  exclóurcr.  Exclusiany 
excepcion.  Exclusió,  nis. 

EXCLUSIU,  VA.  adj.  Lo  que  exclou  ó  té  forsa 
pera  cxclóurer.  Excltuivo,  Excipiens ,  excludens. 

EXCLUSIVA,  f.  Negació.  Repulsa,  exclusiva, 
exclusion.  Rejectio,  nis,  repulsa,  ae. 

EXCLUSIVAMENT  Y  EXCLUSIVÈ.  adv.  m. 
Ab  exclusió.  Exclusivamente,  Exclusivè ;  exceptio- 
ne  adhibita. 

EXCOGITAR.  Y.  n.  etc.  ant.  pensar,  imaginar, 

INVENTAR. 

EXCOMUNICACIÓ  Y  EXCOMUNIÓ.  f.  ES- 

COMUNIÓ. 

EXCOMUNICAR.  V.  a.  ESCOMUNICAR. 

EXCRECÉNCIA.  f.  Carnot  que  s*  eleva  contra 
lo  natural.  Excrecencia,  Fungus,  i.  ||  En  algunas 
classes  de  la  història  natural,  com  en  la  conquilo- 
gia,  botànica,  etc.  tot  bulto  que  excedeix  la  super- 
fície regular.  Excrecenciaí  Tuber,  is. 

EXCREBOENT»  m.  Merda.  ExeremnUo.  Excre- 


EXE  717 

mentum,  i.  ||  met.  Tot  lo  inútil  que  expel-leix  al- 
gun cos.  Excreme^ito.  Fxcalis  matèria. 

EXCREMENTAL.  adj.  EXCREMENTICI. 

EXCREMENTAR.  V.  a.  Tràurer  excrements. 
Excrementar.  Excrementa  ejicere. 

EXCREMENTICI.  adj.  Lo  que  pertany  al  ex- 
crement ó  participa  de  ell.  Excrementicio,  excremen' 
toso,  excremental,  Excretus ,  cxcrementitius. 

EXCR£TORI,A.  adj.  anat.  Se  diu  dels  con- 
ductos  que  separan  lo  útil  de  K)  inútil.  Excretorio. 
Excretorius. 

EXCUBITOR.  m.  Nom  que  donavan  los  ro- 
mans al  soldat  de  guàrdia  en  palàcio.  Excubiíor. 
Excubitor,  is. 

EXCULPACIÓ,  f.  DISCULPA. 

EXCURSIÓ,  f.  Entrada  de  gent  armada  en  país 
enemich.  Correria,  excursion,  Excursatio,  excursió, 
nis.  II  for.  Excussió. 

EXCUSAR,  v.  a.  etc.  escüsar.  ||  imfedir. 

EXCUSSIÓ.  f.  for.  Procehíment  judicial  contra 
'Is  béns  del  deudor  abans  de  procehir  contra  Ms  del 
ÜAÚor,  Excusion,  excursion,  Indebitoris  bona  aclio. 

EXEAT.  m.  Yeu  llatina  ^e  que  s'  usa  pera  con- 
cedir un  superior  permis  als  seus  inferiors  pera 
que  ixquen  de  algun  punt.  Exeat,  Exeat.  ||  Permís 
concedit  al  qui  dependcix  de  una  diòcesis  pera  que 
vaja  à  altra  à  rébrer  la  tonsura  ó  alguna  orde  ecle- 
siàstica. Exeat,  Exeat.  ||  Permís  que  concedeix  un 
bisbe  à  un  sacerdot  pera  sortir  de  ia  diòcesis  ahont 
fou  ordenat.  Exeat.  Exeat. 

EXECRABLE.  adj.  Digne  de  execracíó.  Detes* 
table,  execrable.  Execrandus. 

EXECRABLEMENT.  adv.  m.  Execrahlemente. 
Execrabilem  in  modum. 

execracíó.  f.  Maledicció.  Imprecacion,  exe- 
cracion,  Execratio,  nis.  ||  Uorror,  detestació  de  al- 
guna cosa.  Execracion.  Execratio,  nis. 

EXECRAR.  v.  a.  Malehir,  detestar,  abominar. 
Execrar,  Execror,  aris. 

EXECRATORI,  A.  adj.  Imprccalori.  Impreca- 
torio,  execratorio,  execrativo.  Exe^ralorius. 

EXECUCIÓ,  f.  La  acció  de  obrar.  Ejecucion, 
Executio,  nis.  ||  Aprehensió  de  la  persona  ó  bons 
del  deutor.  Ejecucion,  Debitoriis  pigneralio. 

MENAR  i  execució,  fr.  Posar  en  execució.  Poner 
en  ohra.  Fungor,  eris. 

EXECUTABLE,  adj.  Lo  que  pót  sór  executat. 
Ejecutable,  Quod  exigi  potest. 

EXECUTADOR,  A.  adj.  Lo  que  es  capàs  de 
execució.  Ejecutivo,  Exequendus,  vendibilís.  ||  y 

EXECUTANT,  p.  a.  for.  Qui  executa  pci*a  fér 
pagar.  Ejecutante,  Exequens. 

EXECUTAR.  Y.  a.  Efectuar,  posar  per  obra. 
Ejecuiar,  Exequor,  eris,  aüquid  reipsa  pra^stare. 
Q  for.  Precisar  à  pagar  per  orde  del  jutge.  £'j>ctt- 
far.  Debitoriumcompellere.  ||  Yéndrer  públicament 
per  manament  del  jutge  'Is  béns  del  deudor  pera 
pagar  al  acrebedor.  Ejecutar,  hacer  ejecucion.  De* 
bitoris  bona  pignerari. 


718 


EXE 


DICCIONARI 


EXE 


EXECUTAT  I  DA.  p.  p.  Ejecutado.  Executns. 

EXECUTIU,  VA.  adj.  Lo  que  insla  vivament. 
Ejeculivo.  Urgens,  inslans. 

EXECUTIVAMENT,  adv.  m.  Ejeculivamente. 
Statim,  íUíco. 

EXECUTOR,  m.  Qui  executa.  Ejeculor.  Execu- 
tor, is.  I  for.  La  persona  que  fa  alguna  execució  de 
orde  del  jutge.  Ejecutor.  Executor,  is. 

EXECUTÒRIA,  f.  for.  Despaíg  de  la  sentència 
que  no  atmet  la  apel-Iació.  Ejecutoria.  Judicis  sen- 
tentia  conlroversiam  fíniens. 

EXECUTORIAL.  adj.  S' aplica  als despaigs  que 
comprenen  la  executòria  de  sentència  ecclesiàsti- 
ca.  Ejeculorial.  Execuloriae  litlerje. 

EXECUTORIAR.  V.  a.  Obtenir  algú  à  sòn  fa- 
vor en  judici  la  sentència  que  causa  executòria. 
Ejecutoriar.  Sententiam  confirmaré.  |  afiansar, 

ISSEGURAR. 

EXEGESIS,  f.  lit.  filol.  Esplicaciò,  esposiciò, 
explanaciò,  disertaciò,  etc.,  en  general.  Exegesis, 
Exegesis.  I  Comentari  dirigit  à  interpretar  una  pa- 
raula, sentència,  et<;,  y  s'  aplica  més  particular- 
ment à  la  interpretació  de  las  sagradas  escríplu- 
ras.  Exegesis.  Exegesis. 

EXEGÉTICH,  CA.  adj.  Lo  pertany  à  la  exe- 
gesis. Exegético,  Exegeticus,  ei. 

EXEGUIR.  V.  a.  ant.  bxecutar. 

EXEL-LAR  Y  EXÉL-LER.  V.  a.  ant.  DESTBR- 
EÀR. 

EXEMPCIÓ.  f.  Privilegi,  dispensa,  inmunilat. 
Exencion,  Yacatio,  nis,  immunilas,  atis. 

EXEMPLAR,  adj.  Lo  que  dóna  bon  exemple. 
Ejemplar,  edificalivo.  Imitatione  dignus;  ad  virlu- 
tem  provocans.  Q  m.  Original,  modelo.  Ejemplar. 
Exemplum,  i,  paradigma,  atis.  ||  Lo  que  s*  ba  fèt 
altras  vegadas  en  igual  cas.  Ejemplar.  Exemplar, 
is.  II  Caslich,  que  déu  servir  de  escarment.  Ejern- 
plar.  Exemplum,  i.  ||  Entre  estampers  lo  primer  de 
cada  full  de  una  obra  que  s'  imprimeix.  Capilla. 
Exemplar,  is. 

FÉR  EXEMPLAR,  fr.  Fér  lo  primer  alguna  cosa  que 
altres  imilan.  Hacer  ejemplar.  Exemplum  prasbere. 

FÉR  UN  EXEMPLAR,  fr.  càsligar  à  algú  pera  escar- 
ment dels  altres.  Hacer  w»  ejemplar.  Nefarii  homi- 
nissupplicio  documentum  in  posterum  slatuere. 

sÈNs  EXEMPLAR,  m.  adv.  Sens  memòria  de  que 
haja  succehit.  .S^tfi  ejemplar  y  sin  ejemplo.  Praeter 
exemplum,  prius  inauditum,  carens  exemplo. 

EXEMPLARMENT,  adv.  m.  De  un  modo  exem- 
plar. Ejemplarmente.  Ad  exemplum,  in  exemplum. 

EXEMPLE,  m.  Cas  ò  fèt  succehit  en  altre  temps, 
qne's  proposa  pera  seguirse  ò  evitarse.  JS'jernp/o. 
Exemplum,  i.  ||  Acció  ò  conducta  que  mou  ò  incli- 
na à  la  imitació.  Ejemplo.  Exemplum,  i,  exemplar, 
is.  II  Símil  ó  comparació  pera  manifestar  alguna 
cosa.  Ejemplo.  Exemplum,  i,  comparatio,  nis.  ||  En 
los  estudis  de  primeras  lletras  lo  modelo  ò  mostra 
que  dóna  U  mestre  al  noy  pera  que  imite  la  forma 
de  lletra.  Maieria,  mue^tra^  eartiUa,  Exemplar,  is. 


DONAR  BON  EXEMPLE,  fr.  Edificar.  Darlmenejm' 
plo.  Se  suosquc  mores  aliís  magnopere  probare. 

DONAR  MAL  EXEMPLE,  fr.  Dar  mül  ejemplo.  Eam 
sequí  vivendi  rationem  quam  nemo  noo  res- 
puat. 

L*  EXEMPLE   DELS  MAJORS  FÍ  BONS  ó   MALS  ALS  »- 

NORs.  ref.  Denota  que'ls  súbdits  oomiinmeDt s'açò- 
modan  al  dictamen  y  costums  dels  superiors.  Otm 
canta  el  abad  responde  el  saeristan;  por  éomU  vA\a 
la  cabra,  salta  el  que  la  mama.  Totum  ad  exeBi- 
plum  regis  compon  i  tur  orbis. 

pÉNDRER  EXEMPLE,  fr.  Observar  lo  que  altres  fia 
pera  seguírho  si  és  bo,  y  pera  evitarbo  si  es  ddeol 
Tomar  ejemplo  ó  esperieneia.  Pericnlum  lieere. 

PER  EXEMPLE,  m.  sdv.  pera  fér  alguna  oompin- 
ciò.  Por  ejemplo.  Verbi,  exempU  gratia,  cansa. 

SÈNS  EXEMPLE,  m.  adV.  àNS  EXBMPLfta. 

EXEMPLI.  m.  ant.  refrA,  adagi. 

EXEMPUFIGACIÓ.  f.  Declaració  ab  exem- 
ples. Ejemplifieacion.  Exemplis  explaoatio,  illus- 
tratio. 

EXEMPLinCAR.  V.  a.  Declarar  ab  exemples. 
Ejemplificar.  Exemplis  explanare,  illvstrare. 

EXEMPTy  A.  adj.  Privilegiat,  libre  dedl^ 
rechs.  IumunCy  exento.  Exentus,  immonis.  |  Lim. 
I  p.  p.  Exento.  Liberatus. 

EXEMPT  DE  gdírdias  db  cobps.  Oficíal  de  guàrdia 
de  corps,  inferior  al  alferes  y  superior  al  brigai- 
dier ;  té  grau  de  coronel  de  caúlleria.  JSxM».  Pre* 
torianse  cobortis  centurió. 

EXEQUAR.  V.  a.  ant.  exigotab. 

EXÉQUIA8.  f.  pi.  Funerals.  Bscefuioi.  Exe- 
quia,  orum,  parentalia,  ium. 

EXEQUIBLE.  adj.  Lo  que*s  pót  fér,  6  snriir 
efecte.  Exequible.  Quod  exequi  potest. 

EXEQUIR.  V.  a.  ant.  exbcijtab. 

EXERCICI,  m.  Ocupació.  Ejereuio.  Xililía,  s. 
ludus,  i,  exercitium,  ii.  |  Ofici,  ministeri,  profes- 
sió. Ejercicio.  Ministerium,  ii,  institatuin,  i.  ||  Pas- 
seig à  peu  ó  à  caball  pera  conservar  la  salat.  J^ 
cicio.  Corporis  exercitium,  exercitatio,  |  Moviaient 
y  evolucions  pera  ensinestrar  als  soldats.  Bjer^o. 
Decursio,  nis,  campestris  exercitatio. 

EXERCICIS  ESPIRITUALS.  Lo  que's  practica  per  al- 
guns dias,  retiranlse  de  la  ocupació  del  moa.  Ejtr- 
cieios  espirituales.  Mentis  curriciita,  meditatio. 

DONAR  LOS  EXERCICIS,  fr.  Dirigir  al  qne*ls  fk  espi- 
rituals. Dar  ejercicios.  Praxim  religiós»  vilc  edo- 
cere. 

FÉR  EXERCICI,  fr.  Caminar  passejant.  Hacer  f/€f- 
cicio.  Exercere  corpus  deambulatione. 

FÉR  l'  exercici,  fr.  mil.  Eusinestrarse  en  lo  ma- 
neig de  las  armas,  etc.  Hacer  ejemeto.  Xilitarm 
disciplinam  exercere. 

EXERCIR.  V.  a.  etc.  BXEBCITAE. 

EXÈRCIT,  m.  Tropa  arreglada.  Sjércitú.  Efc^ 
citus,  us.  II  Tropa  dividida  en  mòlts  r^meats  i 
las  ordes  de  un  mateix  general.  Ejército.  Kxerci- 
tus,  os,  copio,  aram,  acies,  ei,  agosea,  mis. 


EXH 


CATALÀ. 


EXI 


719 


EXERCIT AGIÓ.  f.  L'  acte  de  exercitar.  Ejer- 
eitacion,  Exercilatio,  nís. 

EXERGITANT.  m.  Qui  fa  exercicis  espirituals. 
Ejerciíante,  Asceta,  se;  piis  exercitalionibus  ad- 
dictus. 

EXERCITAR,  v.  a.  Dedicarse  al  exercici  de  un 
art,  ofici  ó  professió.  Ejercitar,  ejercer.  Exerceo, 
es,  tracto,  as.  ||  Fér  que  algü  aprenga  per  medi  de 
la  ensenyansa.  Ejercilar,  Exercito,  as. 

EXERdTARSE.  V.  r.  Repetir  mòltas  vegadas 
una  cosa  pera  adestrarse  en  ella.  Ejercitarse.  Ali- 
cui  operarn  dare. 

EXERCITAT,  DA.  p.  p.  Ejercitado,  Exerci- 
tatus. 

EXERCITOR.  m.  ant.  exercitant. 

EXERCITÓRIA.  adj.  f.  for.  La  acció  que  com- 
pet  contra  *1  duenyo  de  la  nau  pels  deutes  y 
obligacions  contrets  pel  patró ,  mestre  ó  capità 
pera  repararia,  habilitaria  óprovehirla.  Ejerciloria. 
Exercítoria. 

EXÉRCOL..  m.  Mim.  Minio,  azarcon.  Minium, 
11. 

EXÉRESIS.  f.  cirur.  Operació  ab  qiie*s  trau 
del  cos  humà  lo  inútil  y  nosciu.  Exéresis,  Exaere- 
sis,  is. 

EXERGO.  m.  La  part  de  qualsevol  medalla 
ahont  cab  ó  's  posa  alguna  inscripció  davall  del 
emblema  ó  figura.  Exergo,  Exergum,  i. 

EXERT.  m.  EMPELT. 

EXHALACIÓ.  f.  Vapor,  que  algun  cos  despe- 
deix  de  sí.  Exhalaeion,  Eructatio,  exhalatio,  nis.  | 
Se  diu  particularment  dels  àtoms  secbs  que  espel- 
leix  continuament  la  terra ,  ó  de  aquellas  partíeu- 
las  sulfúricas  qne*s  desprenen  dels  cossos  terres- 
tres pel  calor  del  sol ,  ó  agitació  de  la  matèria 
subtil,  y  s*  encenen,  y  corren  velocíssimamenl  per 
r  ayre.  Exhalaeion.  Exhalatio,  nis.  0  quim.  Ope- 
ració ab  que  per  medi  del  foch  se  fan  exhalar  las 
parts  volàtils  dels  cossos  sechs.  Exhalaeion.  Expi- 
ralio,  nis. 

CÓRRER  COM  UNA  EXHALACIÓ.  fr.  híperbólica  pera 
indicar  que's  corre  ab  mòltíssima  velocitat.  Córrer 
como  una  exhalaeion.  Otior  aura. 

EN  UNA  EXDALAció.  m.  adv.  Eu  un  instant.  En  un 
instante,  en  un  sanliamen.  Temperis  momenio. 

EXHALAR.  V.  a.  Llansar  de  sí  vapor  ó  baf. 
Exhalar.  Exhalo,  as.  ||  Despedir  de  sí  alé  ú  olor. 
Exhalar.  Afilo,  halo,  as. 

EXHALAR8E.  V.  r.  Espargí rse  pel  ayre  Ms 
vapors  ó  esperits  de  algun  licor,  etc.  Exalarse. 
Exhalari. 

EXHAUST,  A.  adj.  Apurat ,  dissipat,  vuyt, 
desocupat.  Exhausto.  Exhaustus. 

EXHIBICIÓ,  f.  Manifestació ,  presentació.  Ex- 
hibicion,  y  exhibita  pr.  Ar.  Exhibitio,  editio,  nis. 

ENHIBIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  exhibeix.  Exhibi- 
dor. Exhíbilor,  is. 

EXHIBIR.  V.  a.  for.  Manifestar,  presentar, 
mostrar.  Exhibir.  Exhibeo,  es. 


EXHIBITORIy  A.  Lo  que  exhibeix.  Exhibito- 
rio.  Exhibitorius,  i. 

EXHORTACIÓ,  f.  Amonestació,  incitament. 
Exhortacion.  Exhorlalio ,  nis  ,  pulsamentum  ,  i.  y 
Plàlica,  sermó  breu  y  familiar.  Exhortacion.  Bre-r 
vis  adhorlalio.  ||  Acció  de  exhortar  ó  animar.  Ex- 
hortacion.  Adhoríalio,  nis. 

EXHORTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  exhor:a.  Ex- 
horlador,  Adhorlalor,  is. 

EXHORTAR.  V.  a.  Animar,  alentar ,  incitar. 
JJxAoríar.  Uorlor,aris.  ||  Induhir,  persuadir.  £xAor- 
tar.  Uortor,  adhorlor,  aris. 

EXHORTAT,  DA.  p.  p.  Exortado.  Hortalus. 

EXHORTATORI,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  ex- 
hortació ,  que  exhorta  ó  té  virtut  de  exhortar.  Ex- 
orlatorio.  Exhorlalorius. 

EXHORTO,  m.  for.  Requisitòria  ó  despaig  de 
un  jutge  à  altre  del  sèu  igual ,  pera  que  s'  execute 
alguna  diligència.  Exorto.  Horialoriac  littenD. 

EXIGÈNCIA,  f.  La  acció  y  efecte,  virtut  ó  for- 
sa  de  exigir,  com:  la  matèria  té  exigència  à  la  for- 
ma. Exigència.  Exigenlía,  a^. 

EXIGIBLE  Y  EXIGIDOR,  A.  adj.  Lo  que  pót 
y  déu  exigirse.  Exigible,  y  exigidero  pr.  Ar.  Quod 
exigi  potest. 

EXIGIR,  v.  a.  Demanar  una  paga,  deute,  con- 
tribució, etc.  Exigir.  Exigo ,  is.  [  Apetéixer  per  sa 
naturalesa  y  circunstàncias  una  cosa  algun  requi- 
sit, sens  lo  qual  no  pót  ferse  ni  porfeccionarse. 
Exigir.  Exigo,  is.  ||  met.  Demanar  à  altre  ab  mòlta 
ins'ància  que  fassa  alguna  cosa.  Exigir.  Rogo,  as. 
Q  Requirir,  com:  aquest  cas  exigeix  una  satisfacció 
completa.  Ptdir,  exigir.  Postulo,  as. 

EXIGIT,  DA.  p.  p.  Exigida.  Efilagitatus. 

EXtGUO,  A.  adj.  p.  u.  Petit,  escàs.  Exiguo: 
Exiguus. 

EXIL  Ó  EXILI  Ó  EXILL.  m.  ant.  desterro. 

EXILAR  Ó  EXnXAR.  V.  a.  DESTERRAR. 

eximí,  A.  adj.  Excel-lent,  insigne,  ^ximto. 
Eximius. 

EXimiAMENT.  adv.  m.  excel•lentment. 

EXIMIMENT.  m.  ant.  exehpció. 

EXIMIR.  V.  a.  Donar  algun  privilegi  ó  dispen- 
sa que  exceptua  de  la  regla  general.  Eximir.  A 
tributis,  etc.  vindicaré,  exímere.  ||  deslliurar. 

EXIMIRSE.  v.  r.  Excepluarso.  Eximirse.  Excí- 
pi.  II  desllicrarse. 

EXIMIT,  DA.  p.  p.  Eximido.  Aliqua  re ,  vel  ab 
aliqua  re  solutus,  liber,  vacuus. 

EXIMPLI.  in.  ant.  exemple. 

EXINANICIÓ.  f.  ant.  aniquilahent. 

EXISTÈNCIA,  f.  fil.  Lo  sér  actual,  ó  V  acte  de 
existir.  Existència.  Existentia ,  SB.  ||  La  naturalesa 
de  qualsevol  cosa.  Existència.  Rei  existentis  natu- 
ra. ||  Lo  que  resta  de  algunas  cosas ,  com  dels 
fruyts  al  temps  de  passar  comptes.  Existència. 
Existentes  res. 

EXISTENT,  p.  a.  Lo  que  té  existència.  Exis^ 
tente.  Extans,  existens. 


•720 


ESB 


IMGCIONÀRI 


EXP 


'■>-.% 


•^  **x. 


EXISTIMAGiÓr  f*  l^MC»^  lhcTÍl|Btt;^ 
EXISTIMAIL.vrh.  J^Nèà^vj^V     * 

EXISTIR.  V.  lu  Teifií  eiiisléjwià'•é-flfet•'g^al. 
Existir.  Clueo,  es,  ex ísïq;  ;$.:„..-*•  :  _;.""':" 

ÈXIT.  m.  Fi ,  succés  dealgah  flícgòc!.  Exiío. 
Exenlum,  i,  exilus,  eventus,  üs.  |Í  La  llicència  que 
nccessila  V  ccclesiàslich  pera  mudar  de  bisbat. 
Solida,  Venia,  x. 

EXITÉRIAS.  f.  pi.  Oracions  y  sacrificis  que 
*8  feyan  enlre  'Is  grechs  la  vespra  de  una  gran 
empresa  ó  en  cas  de  mort  de  amichs  ó  parçnts. 
Exiterias.  Exileria;,  arum. 

EXODI.  m.  Entre  'is  grechs  la  declaració  y 
explicació  de  la  tragèdia  que's  feya  al  últim  acte, 
y  entre  'Is  llatins  desprès  de  conclosa  la  tragèdia. 
Exodio,  exodo.  Exodium,  ii. 

EXODIARI.  m.  Qui  feya  V  exodi  al  fí  de  la 
tragèdia.  Exodiario,  Exodiarius,  ii. 

EXODO.  m.  Segon  llibre  del  Pentatéuco  ,  en 
que  escrigué  Moysès  la  eixida  dels  israelitas  de 
la  esclavitut  de  Egipte  ,  viatge  y  peregrinació  pel 
desert.  Exodo.  Exodus,  i.  ||  bxodi. 

EXOFTÀLAIIA.  f.  med.  Eixida  del  ull  fora  de 
8Òn  centro.  Exoftalmia.  Exophtalmia,  s. 

EXONERACIÓ,  f.  Descàrrech,  alívio  de  alguna 
càrrega.  Exoneracion.  Exoneratio,  nis. 

EXONERAR.  V.  a.  Descarregar,  aliviar  de  càr- 
rega ú  obligació.  Exonerar.  Exonero,  laevo,  as. 

EXONERAT,  DA.p.  p.  Exonerado.  Exonera  tus. 

EXORABLE.  adj.  Capàs  de  apaciguarse.  Exo- 
rable.  Exorabilis. 

EXORBAR  Y  EIXORBAR.  V.  a.  Fèr  tornar 
cego.  Cegar,  hacer  ciego,  Ca;co,  exoculo,  as. 

EXORBITÀNGIA.  f.  Exc^s.  Exorbilancia, 
Enormitas,  immanitas,  atis. 

EXORBITANT,  adj.  Lo  que  excedeix  mòlt  lo 
terme  regular.  Exorbitaníe.  Immodicus,  enormis. 

EXORBITANTMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
exorbitant.  Exorhitantemenle.  Ultra  modum. 

EXORGH  Y  EIXORGH,  CA.  m.  y  f.  Qui  mor 
sens  successió  llegítima.  Mahero,  manera,  estèril, 
Sterilis ,  infcecundus. 

EXORGI8AR.  V.  a.  Conjurar  à  un  esperitat. 
Exorcizar,  Exorcizo,  as;  sacris  obtestationibus  ad- 
juraré. 

EXORGI8AT,  DA.  p.  p.  ExorcizaL•,  Exorci- 
zalus. 

EXORCISME,  m.  Conjur  contra  'Is  esperits 
malignes.  Exorcismo,  Exorcismus,  i. 

EXORCISTA,  m.  Qui  pel  grau  menor  cccle- 
siàslich pól  conjurar.  Exorcista,  Exorcista ,  exor- 
cistes, ae. 

EXORDI.  m.  ret.  Principi,  introducció  de  qual- 
sevol composició  de  ingeni.  Exordio,  Exordium, 
íi,  exorsus,  us. 

EXOPELLAR.  V.  a.  Llevar  las  orellas.  Desore- 
jar.  Auribus  minuere. 

EXORM.  m.  ant.  ensalm. 

EXORMADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  ensílmador. 


ÉXORMAR.  V.  a.  ant.  BNSALVAi." 

EXORNAGIÓ.  f.  Embelliment.  Erornàtim. 
Ornamentum  ,  i ,  exomatio,  nis.  |  ret.  Figura  ab 
que  referidas  las  rahons  en  pro  y  en  eontra ,  y 
despreciadas  totas  elegeix  altra  1*  orador.  Exoru- 
cion.  Expeditio,  nis.  I  Proba  ó  íl-lustraeió  del  sílo- 
gísme  oratori.  Exomaeion.  Exomatio,  nis. 

EXORNAR.  V.  a.  Embellir.  Bxomtir,  Bxomo, 
as.  II  met.  ret.  Donar  gràcia  al  discars  ab  troposy 
figuras.  Exomar,  Orno,  exorno,  as. 

EXÓRQUIA  Y  EIXÓRQUIA.  f .  Dret  de  bs 
viudas  sens  fills  sobre  'Is  béns  del  marit  difunt. 
Exorquia,  Exorquia,  se. 

'     EXORTAR.  V.  a.  EXHORTA!. 

EXOTÉRICH,  CA.  adj.  Ynlgar,  püblich,  apnr 
pósit  ó  acomodat  à  la  capacitat  de  tothom.  BxeU- 
fico,  Exotericus. 

EXÓTICH,  CA.  adj.  Estranger,  estrany,  adve- 
nedis.  Se  diu  de  las  veus ,  plantas  y  drogas.  £fó- 
tico.  Exoticus,  peregrinus.  I  bstrant,  RARO^nm* 

VAGANT. 

EXOUCÓNGIA.  f.  Secta  de  arrians  qne  dey» 
que'l  Fill  de  Dèu  no  era  de  algnna  snbstincií  qoe 
existís.  Exouconcia,  Exonconcía,  s. 

EXOUGONCI8.  m.  pi.  Sectaris  arrians  qve  oe- 
gavan  la  existència  del  fill  de  Dèn.  EMueoaWos. 
Exouconcia. 

EXPANSIBIUTAT.  f.  ffs.  Propietat  de  nn  cos 
peia  poder  ocupar  mòlt  lloch.  Exfm»ikaiiéL  Ei* 
tensivi  natura. 

EXPANSIÓ,  f.  fis.  Extensió,  dilatació,  fxpo• 
ti(m.  Extensió,  dilatatio,  nis.  |  f.  Moviment  de  t^r- 
nura,  sensibilitat ,  afecte  ó  confiansa.  Etfwm. 
Animi  lanxamentum. 

EXPANSIU,  YA.  adj.  KrjMiiisfvo.  Qood  extra- 
di  poteat. 

EXPATRIARSE.  Y.  r.  Separarse  algú  volnn- 
tàriament  de  sa  pàtria.  Bxpatrimm,  Patris  spootè 
valedicere. 

EXPATRIAT,  DA.  adj.  Expatriaio.  í  patrià 
spontè  emigratus. 

EXPEGTABLE.  adj.  Digne  de  admiració.  £^ 
peclabk.  Exspectabilís. 

EXPECTACIÓ,  f.  Gran  desitj ,  esperansa  de 
alguna  cosa  important.  Expeetaeioií.  Exspeciatio. 
nis.  II  Festa  que  celebra  la  íglésia  en  lo  dia  18  de 
desembre ,  en  honor  de  Maria  Santísima.  EifecU- 
cion.  Beata;  Haris  Yirginis  partus  expectatío. 

EXPECTAR,  v.  a.  ESPERAR.  I  pcrtInter. 

EXPECTATIVA,  f.  La  acció  de  esperar.  Ex- 
pectativa, Spes,  ei,  expectatio,  nis. 

ESTAR  k  LA  expectativa,  fr.  EsUtT  fil  exftda- 
cion.  Operiri. 

EXPECTORAGIÓ.  f.  roéd.  L*  acte  de  expeclo- 
rar.  Expectoracitm,  Expectoratio,  nis;  extra  pertie 
ejectio. 

EXPECTORAR.  V.  n.  roéd.  Tranrer  del  pit 
per  la  boca  las  fleumas  y  snperfluitats.  Exfecmv. 
Expectoro,  as. 


EXP 


GiTAU 


EXP 


721 


r,  VA*  adj.  med.  Remey  pera 
eipaelonir.  Bsfietorativo.  AnacatharUcus. 

EZVEDIdO.  f.  Facilitat,  promptitut,  desem- 
baràs.  M^di^on,  Solerlia,  indústria,  ».  U  Acció 
de  expedir,  y  despatxar  los  negocis.  Expedicion, 
Eipeditio,  dís  ;  expediendi  aclus.  |  mef .  Campa- 
aya,  empresa  de  guerra  en  paratge  distant  del 
propi  país.  Expedicion.  Expeditio,  nis.  ||  Breu,  dis- 
lenaa,  despaig  apostólich.  Expedicion.  Litterae  ex- 

pedítse. 

EXPEDICIONER.  m.  Qui  expedeix  las  Uetras 
aposiólicas.  Expedicionero,  Expedilionarius,  ii. 

EXPEDIENT,  adj.  NECESSARI,  iItil,  convenient. 
I  iD.  Medi  ó  partit  que  *s  pren  pera  eixir  de  algun 
dubte  ó  dificultat.  ExpedienU.  Yia,  x,  modus,  i.  | 
DepeadéDcía  6  negoci  que  se  segueix  sens  judici 
contradictori  en  los  tribunals.  ExpedienU.  Causa, 
8,  negatÍDm,  ii.  ||  expedició.  1. 

DONÀB  EXPEDIENT,  fr.  EXPEDIR.  1. 

V.  a.  Despatxar,  donar  curs  à  las 
ó  negocis.  Expedir,  dar  expediente  ó  curso. 
Bxpedío,  is.  I  Despatxar,  extcndrer  per  escrit  las 
bnlllas,  privilegis,  etc.  Expedir.  Expedio,  is.  || 
Donar  aignn  decret.  Expedir.  Pra^scribo,  is. 

EXPEDIT,  A.  p.  p.  Expedido.  Expeditus.  || 
adj.  Desembarassat,  libre  de  destorb.  Expedito. 
Sxpeditns.  B  m.  Llest,  àgil ,  que  fa  mòlt  en  poch 
temps.  Expedito.  Solcrs. 

EXPEDITAMENT.  adv.  m.  Desemharazada- 
menUj  expedilamente.  Expeditè. 

EXPEDITIU,  VA.  adj.  Llest.  Expedita.  Expe- 
ditna. 

EXPEL-LUL  V.  a.  Tirar,  tràurer  ab  violència. 
Expekr.  Bjecto,  as,  ejicio,  is. 

B'UTf  DA.  p.  p.  Expelido.  Expulsus. 

U  V.  a.  GASTAR. 

k  f.  pi.  Gasto.  Expentas.  Impensa, 
expensa,  ae. 

EXPERIÈNCIA,  f.  Pràctica,  hàbit  en  conèixer 
y  saber  usar  las  cosas.  Experiència.  Experientia, 

m.  I  EXPERIMENT. 

ànírsen  per  la  EXPERIÈNCIA,  fr.  Fér  las  cosas 
sens  cnydado  particular  per  haverlas  repetidas 
mòltas  vegadas.  Irse  por  el  tiento.  Habitu  agere. 

LA  EXPERIÈNCIA  ES  MARE  DE  LA  CIÈNCIA,    rcf.    De- 

DOta  que  ab  la  pràctica  y  continuació  s' aprèn 
mòlt.  La  experiència  es  madre  de  la  ciència ;  el  uso 
hace  maestro.  Usus  perítos  facit ;  discendo  discere 
discunt ;  fabricando  fit  faber. 

SABER   ALGUNA  COSA  PER  EXPERIÈNCIA,  fp.  Saberla 

perfectament  per  haverla  practicada  y  observada 
mòltas  vegadas.  Saber  por  experiència.  Usu  peri- 
tns  esse ;  experientia  magistrà  cognoscere. 

TENIR  EXPERIÈNCIA,  fr.  Tenir  cabal  coneixement 
de  alguna  cosa.  Tener  experiència.  Experientia 
edoctum  esse. 

EXPERIMENT,  m.  Proba,  tenlativa.  Experi- 
mento, Experimentum,  periculum,  i. 

EXPERIMENTADOR  ,  A.  m.  y  í.  Qui  expe- 

TOHO  I. 


rimdnta.  Experimentador.  Experimenti  artífex. 

EXPERIMENTAL,  adj.  Fundat  en  ó  sabut  per 
experiència.  Experimental.  Experientia  probatus. 

EXPERIMENTAR.  V.  a.  Probar ,  examinar 
pràcticament  la  virtut  y  propietats  de  alguna  co- 
sa. Experimentar.  Tento,  probo,  as;  periculum fa- 
cere.  ||  Sentir ,  notar  en  sí  alguna  cosa.  Experi- 
mentar ;  eckar  de  ver  en  si.  Animadverto,  is,  expe- 
rior,  iris. 

EXPERIMENTAT,  DA.  p.  p.  Expermenlodo, 
experto.  Expertus. 

EXPERT,  m.  Qui  esta  anomenat  pera  regonéi- 
xer  las  obras  de  qualsevol  art  ú  ofici.  Veedor,  pe- 
riio.  Inspector,  is,  peritus,  i.  I  adj.  experimen- 
tat. 

EXPIACIÓ,  f.  La  obra  y  efecte  de  expiar.  Ex^ 
piacion.  Píaculum,  februamentnm,  i.  J  pi.  Geremó- 
nías  religíosas  que  tenian  per  objecte  apaciguar 
la  ira  del  cel  y  calmar  la  desesperació  dels  culpa- 
bles. Expiaciones.  Piaculi.  ||  Entre  1s  romans  ce- 
remónías  religiosas  instiluidas  pera  purificar  las 
ciutats  ó  Uocbs  sagrats  que  bavian  estat  profanats, 
pera  desviar  las  desgràcias  ó  calamitats  de  que  *8 
judicava  amenassat  un  país,  ó  pera  preparar  als 
soldats  pera  una  batalla.  Expiaciones,  Piacnli. 

EXPIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  expia.  Purificador, 
expiador,  Expiator,  is.  ||  expiatori. 

EXPIAR.  V.  a.  Purgar  las  culpas,  purificarse 
de  ellas  per  medi  de  algun  sacrifici,  etc.  Expiar, 
Expio,  februo,  as. 

EXPIATORI,  A.  adj.  Lo  que  té  virtut  de  ex- 
piar, com  són  sacrificis,  etc.  Expiatorio,  expiatino, 
Purgatorius,  piacularis. 

EXPILAGIÓ.  f.  Espècie  de  robo  ab  que  *8  pre- 
nen y  gaslan  los  béns  de  una  herència  abans  que 
8*  baja  acceptat.  Expilacion,  Expílalio,  nis. 

EXPIRACIÓ,  f.  Part  de  la  respiració,  y  es  la 
acció  ab  que  V  animal  fà  eixir  V  ayre  que  s' havia 
introduhit  en  los  pulmons.  Expiracion.  Spiratio, 
nis.  II  quím.  evaporació. 

EXPIRAR.  V.  a.  ESPIRAR. 

EXPLANACIÓ.  f.  Explicació  per  extens.  £x- 
planacion.  Explanatio,  nis. 

EXPLANAR.  V.  a.  met.  Declarar,  explicar. 
Explanar.  Explano,  explico,  as. 

EXPLAYAR.  V.  a.  Dilatar,  exténdrer.  ExplO' 
yar.  Dilato,  as,  exlendo,  is. 

EXPLAYARSE.  V.  r.  met.  Escamparse,  extèn- 
drerse.  Explayarse.  DifTundi ;  fusiüs  sese  explica- 
ré. 

EXPLETAR.  V.  a.  Tràurer  las  íorsas.  Sacar. 

Vires  addere. 

EXPLETIU,  VA.  adj.  Lo  que  fà  més  plena  la 
locució  sens  fèr  falta  al  sentit.  Expletvoo.  Expleti- 
vus. 

EXPLICABLE,  adj.  Lo  que  pót  sér  explicat. 
Explicable.  Explicabilis. 

EXPLICACIÓ,  f.  Obra  de  explicar.  Explica- 
cion.  Enodalio,  explicatio,  nis. 

92 


m 


EXP 


DICCIONARI 


EXP 


EXPLIGADORA8.  f.  pi.  Facilitat  de  explicar- 
se  bè.  Explicaderas.  Dicendi  facuUas. 

EXPLICAR.  V.  a.  Declarar,  donar  à  conèixer 
lo  que  *s  pensa.  Explicar.  Declaro,  as.  ]  Declarar, 
expositar  la  doctrina  difícil  ab  paraolas  claras.  || 
Explicar,  Yerbis  vincere ;  diclis  expandere.  Q  Pro- 
nunciar, proferir.  Explicar,  Explico,  as.  |  Ense- 
nyar en  la  càtedra.  Explicar,  Explico,  as. 

EXPLIGARSE.  V.  r.  Explicant,  Sensnm  sunm 
expoiiere. 

EXPLICAT,  DA.  p.  p.  Explicado,  Explanatns, 
explicatus. 

explícit,  A.  adj.  Clar,  formal,  exprés.  Ex- 
plicito, Explicitus. 

explícitament,  adv.  m.  Clarament.  Ex- 
pUcitamente,  Hanifestè,  expressè. 

EXPLORACIÓ,  f.  Averiguació.  Exploracion, 
Sxploralio,  nis. 

EXPLORADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  explora.  Ex- 
plorador, Explorator,  is. 

EXPLORAMENT.  m.  ant.  bxplokació. 

EXPLORAR.  V.  a.  Examinar,  averiguar  ab  di- 
ligència. Explorar,  Exploro,  as. 

EXPLORAT,  DA.  p.  p.  Explorado.  Exploratnd. 

EXPLOSIÓ,  f.  fís.  Eslruendo  que  fà  V  ayre 
comprimit,  rompent  lo  cos  en  que  *s  conté.  Explo- 
sion,  Fragosa  eruptio. 

EXPLOSIU,  VA.  adj.  Relatiu  à  la  explosió, 
capés  de  produhírla.  Esplosivo,  Explosivus. 

EXPLOTACIÓ,  f.  Acció  y  efecte  de  explotar. 
Esplotacion,  Cultura,  »,  lucrum,  i. 

EXPLOTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  explota.  Es- 
plotador,  Lucrifaciens,  colens,  tis. 

EXPLOTAR.  V.  a.  Traurer  de  una  persona  ó 
cosa  tot  lo  partit  que  s'  en  pót.  E$plotar.  Colo,  is. 
g  Beneficiar  una  mina  ó  propietat  qualsevol.  Es- 
plotar.  Lucror,  aris. 

EXPLOTAR.  V.  a.  En  lo  blasó  exténdrer :  se 
diu  de  la  àliga  de  dos  caps  ó  de  alas  estesas.  Ex- 
ployar.  Explico,  as. 

EXPOLIAR.  V.  a.  ant.  despullar. 

EXPOLICIÓ.  f.  ret.  Figura  que  explica  una 
mateixa  cosa  de  diferents  modos  ó  per  diferentas 
frases.  Expolieion,  Expolitio,  nis. 

EXPONENCIAL,  adj.  àlg.  Se  diu  de  una  po- 
tència notada  ab  un  exponent.  Exponencial,  Expo- 
nentialis. 

EXPONEBIT.  p.  a.  Exponente,  Exponens.  ||  m. 
arit.  Número  que  senyala  la  potència  à  que  està 
elevada  una  quantitat.  Exponente,  Exponens  nu- 
merus. 

EXPORTACIÓ,  f.  EXTRACCIÓ. 
EXPORTAR.  V.  a.  EXTRÀURER. 

EXP08ADAMENT.  adv.  m.  Ab  exposició. 
Peligrosamente,  exposadamente,  Periculosè. 

EXPOSAR,  v.  a.  Posar  de  manifest.  Exponer. 
Expono,  is.  g  Explicar,  declarar.  Exponer.  Edísse- 
ro,  is,  explano,  as.  ||  Arriscar,  aventurar.  Expo- 
ner, Subjicio,  is. 


EXP08AR8B.  V.  r.  Expofuné.  Snbeo,  is;  lo 
discrimen  se  conjicere. 

EXPOSARSB  DE  CONFESSOR,  fr.  Pujar  i  eiàmeiii 
pera  poder  confessar.  Exponene  de  eon/efor.  Ad 
exaudiendas  confessiones  approbari. 

EXPOSAT,  DA.  p.  p.  Expwtío.  Expositiu. 

LO  EXPOSAT,  loc.  Narrativa  6  coniinguL  Lo  e«- 
puesto,  Relatum. 

EXPOSICIÓ,  f.  Manifestació,  fxpotteíoa.  Ex* 
positio,  nÏA,  II  Perill.  Exposician.  DiscrímeOy  inis, 
periculum,  i. 

EXPÒSIT,  m.  Criatura  desamparada  de  sos 
pares.  Expósito,  Expositus  infans. 

EXPOSITAR.  v.  a.  Interpretar,  declarar.  Ex- 
poner, Expono,  is,  interpretor,  aris. 

EXPOSmu,  VA.  adj.  Lo  que  expòsita.  Expe- 
sitiw,  Exponens. 

EXPOSITOR,  m.  Qui  expòsita.  SxpoiUor.  Ex- 
planator,  is. 

EXPRÉMER.  y.  a.  ESPRÉMER.  ||  XXP1I8SA1. 

EXPRÉS,  m.  Propi  ó  correu  extraordinari.  Si- 
presó,  Novus  nuntius.  I  adj.  Clar,  especificat.  £> 
presó,  Expressus.  ]  m.  adv.  y 

EXPRESSABIEIUT.  adv.m.  Clarament.  Expn- 
samente,  Expressè,  signatè.  ||  De  propòsit.  Expn- 
samente.  Consulto,  cogitatò;  de  indústria. 

EXPRESSAR.  V.  a.  Dir  ó  donar  à  enténdrer 
clara  y  eQcasment.  Expresar,  Declaro,  as,  expri- 
mo,  is.  II  for.  Dir  expressa  y  distinctament  algnoi 
cosa  en  auto,  escriptura,  etc.,  com :  aquesta  dào- 
snla  s'  expressí  en  la  sentència.  Aeprctar.  Expri- 
mo,  is.  ]  pint.  Delinear  V  objecte  ab  totas  sascir- 
cunstàncias.  Expresar,  Exprimo,  ia. 

EXPRESSAT,  DA.  p.  p.  Expresedo.  Decli- 
ratus. 

EXPRESSIÓ,  f.  Declaració,  explicació  clara  y 
evident.  Expresian,  Expresio,  nis.  |  Las  paraulasó 
acció  ab  qne's  manifestan  los  pensaments.  Expri- 
sion,  Expresio,  nis.  jj  Regalo  en  demostració  de 
efecte.  Expresian,  Hnnns,  eris,  mannscnlum,  i.  | 
Vivesa  y  energia  ab  que*s  manifestan  los  afecte». 
Expresion.  Expresio,  nis.  |  pint.  y  escnlt.  Imitació 
viva  de  alguna  cosa.  Expresion,  Expresio ,  ois, 
vis,  is.  n  La  acció  de  esprémer  fruytas,  etc.  Expn- 
sion.  Expressió,  nis. 

EXPRESSIU,  VA.  adj.  Lo  que  explica  'is  peo- 
saments  ab  claretat,  vivesa  y  eficàcia.  Expresito. 
Exprimens. 

EXPRESSIVAMENT.  adv.  m.  Mòlt  ckra,  db- 
tincta  y  eficàsment.  Expresivameni$,  Yaldè  fv 
pressè. 

EXPRIMIR.  V.  a.  ESPRÉMER,  EXPRESSAR. 

EXPRIMIT,  DA.  p.  p.  Exprimido,  Expressos. 

EX-PROFESSO.  Expressió  llatina  admesa  eo- 
tre  literats,  y  equival  à  expressamint,  i  dretas. 
EX'profeso.  Exprofesso. 

EXPROPIACIÓ,  f.  DESAPROPUGIÓ. 
EXPROPIAR.  V.  a.  DESAPROPUR. 

EXPROPIAT,  p.  p.  de  RxpROPua. 


EXT 


GàTàU. 


EXPUGNABLE.adj.  Lo  qne's  pótexpagnar. 
Bxptígnable,  Expugnabilis. 

E3CPUGNAGIÓ.  f.  La  obra  de  expagnar.  Ex- 
fugnacion.  Expugnatio,  nís. 

EXPüGNAR.  V.  a.  Vèncer  una  fortificació, 
péndrerla  à  la  forsa.  Expvgnar,  Expogno,  as. 

EXPUL8,  A.  p.  p.  y  adj.  BxfuhOj  expelido.  Ex« 
pnlsus. 

EXPULSIÓ,  f.  Acció  de  expel-lir.  ExpuhUm. 
Bxactio,  expulsió,  nis. 

EXPULSIU,  VA.  adj.  Lo  qae  té  virtut  y  facol* 
tat  de  expel-lir.  Expulsivo,  Expellendi  vi  poUens. 

EXPULSOR.  m.  Expeliente,  Expnlsor,  is. 

EXPULTRÍ8.  adj.  med.  Se  dia  de  loqnetó 
forsa  pera  expel-lir.  ExpiUtriz.  Expaltrix. 

EXPURGAGIÓ.  f.  Netedad,  purificació.  £a;|)«r- 
gacion.  Exporgatio,  nis. 

EXPURGAR.V.  a.  Netejar,  purificar  del  tpt.  Ex- 
fwrgar.  Expurgo,  as. 

EXPURGAT,  DA.  p.  p.  Expurgado.  Expur^ 
gatus. 

EXPURGATORI.  m.  todice  dels  llibres  prohi- 
bits ó  manats  expurgar  per  la  Inquisició.  Expurga- 
torio.  Expurgatorium  ,  ii.  {  adj.  Lo  que  expurga. 
Expurgatorio.  Expurgatorios. 

EXQUERAR.  V.  a.  ant.  bsgoeur. 

EXQUMIDABIENT.  adv.  m.  ant.  BSQUISIDA- 
MENT. 

EXQUISIT,  DA.  adj.  ESQüiSlT. 

EXQUISITAT,  f.  paiciosiTÀT. 

EXQUAR.  V.  a.  ant.  bxegutab. 

EXTASIARSE.  V.  r.  ant.  arrebitiise. 

ÈXTASIS,  m.  Arrebatament,  suspensió  dels  sen- 
tits. Èxtasi,  èxtasis.  Èxtasis,  is;  animi  à  sensibus 
alineatio. 

EXTÀTICH,  CA.  adj.  Qui  està  en  èxtasis  ó  *1 
té  sovint.  Extdtico.  Animi  à  sensibus  alineationem 
frequenler  patiens. 

EXTEMPORÀNEAMEET.  adv.  m.  Improvis- 
sament.  Extempordneamentey  improvisamente ,  ex- 
temparalmente.  Extemporabiliter. 

EXTEMPORÀNEO,  A.  adj.  Repenlí,  fét  sens 
preparació.  Extempordneo,  extemparal.  Extempo- 
ralis. 

EXTÉNDRER.  V.  a.  Fér  que  una  cosa  aumen- 
lant  sa  superfície  ocnpe  mès  dimensió  de  la  que 
abans  ocupava.  Extender.  Extendo,  is.  ||  met.  Do- 
nar à  aignna  cosa  major  extensió  de  la  que  abans 
tenia.  Extender,  Extendo,  is.  ||  Escríurer  una  es- 
criptura, despaig,  etc.  ab  la  forma  acostumada. 
Extender  m  decreto  f  una  eseritura.  Mandatum,  scrip- 
turam^d  formam  exigere. 

EXTÉNDRERSE.  V.  f.  BSTÉICDREISK. 

EXTENS,  A.  adj.  Lo  que  té  extensió.  Extenso. 
Extensus. 

PER  EXTENS,  m.  adv.  y 

EXTENSAMEirr•  adv.  m.  Ab  extensió.  Exten- 
samenu,  extendidamenie,  por  extiuo.  Sxtoiaè  la- 
téque. 


EXT  723 

EXTENSmilTAT.  f.  fis.  Qualitat  y  facultat 
pera  enténdrerse.  Extensibilidad.  Extendendi  fa-* 
cultas,  vis. 

EXTENSIÓ,  f.  Qifusió,  dilatació.  Extension. 
Fusió,  detenlio,  nis.  ||  Digressió.  Extension.  Excur- 
sus,  us.  I  La  acció  de  allargar,  estirar.  Extension. 
Porrectío,  nis. 

EXTENSIÓ  DE  TERRENO.  L' ospay  quo  ocupa.  Exten- 
sion de  terreno.  Soli  vastítas. 

EXTENSIU,  VA.  adj.  Lo  que  s'  exten  à  mès 
cosasde  las  que*s  nombran.  Extensivo.  Extensionis 
capax. 

EXTENSIVAMENT.  adv.  m.  Extensivamente. 
Cum  extensione. 

EXTENSOR,  m.  anat.  Tendó  ó  nirvi  que  faci-^ 
lita  la  extensió  de  las  parts  à  que  s' uneix.  Extensor. 
Extensor,  is. 

EXTENUAGIÓ.  f.  Disminució  ,  debilitació  de 
forsas.  Extenuamn.  Extenuatio,  nis. 

EXTENUADtsSIM,  A.  adj.  8up.  ExUnuadisi^ 
no.  Yaldè  extenuatus. 

EXTENUAR.  V.  a.  Disminuhir,  debilitar,  apri- 
mar alguna  cosa.  ExUnuar.  Extenuo,  attenuo,  as, 
y  Dit  de  la  terra,  dessubstanciarla.  Extenuar.  Ab-* 
sumo,  conficio,  is. 

EXTENUAT,  DA.  p.  p.  Extenuado.  Extenuatus^ 

EXTENUATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  pera 
extenuar.  Extenuativo.  Extenuandi  vi  pollens. 

EXTERIOR,  m.  Trassa,  aspecte  ó  port  de  ai- 
gnna persona.  Exterior.  Specimen,  inis,  species, 
ei.  II  adj.  Lo  que  qualsevol  cos  ú  objecte  manifesta 
per  part  de  fora.  Exterior.  Exterior,  is. 

EXTERIORITAT,  f .  La  conducta  ó  port  exte- 
rior. Exterioridad.  Species ,  ei.  ||  Demostració  de 
algun  afecte  que  no  se  sent.  Exterioridad.  Simula- 
tio,  nis,  espècies,  ei.  ||  Honor  de  pura  ceremónia, 
Exterioridad.  Pompa,  as,  ostentatio,  nis. 

EXTERIORMENT,  adv.  m.  ExteriormenU.  Ex- 
trinsecüs,  forinsecús. 

EXTERMINAGIÓ.  f.  EXTERMINI. 

EXTERMINADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  extermina. 
Exterminador.  Exterminator,  is.  ||  m.  Lo  príncep 
de  las  tenebras.  Exterminador.  Ababdon^  is. 

EXTERMINAR.  V.  a.  Destruhir  enterament. 
Exterminar  Extermino,  as;  slírpitus  delere. 

EXTERMINAT,  DA.  p.  p.  Exterminado.  Ex- 
terminatus. 

EXTERMINI,  m.  Destrucció,  mina  total.  Ex- 
terminio.  Excidium,  ii. 

EXTERN ,  A.  adj.  Foraster,  estrany.  ExUmo. 
Externus,  extraneus.  {  Terme  de  relació,  lo  que 
apareix  per  fora,  oposat  à  lo  intern.  Extemo.  Ex- 
ternus, extraneus.  ||  fill  extern.  ||  Parlant  de  estu- 
diants, los  que  no  estan  à  pensió  ó  que  no  viuhen 
en  casa  del  mestre.  Extemo.  Externus. 

EXTIMA  T  EXTIMACIÓ.  f.  ESTIMA,  AVALUÀ* 
Cló. 

EXTIMAR.  Y.  a.  ESTIMAR,  AVALUAR. 

EXTUfCdÒ.  f.  Aniquilació.  Sximion.  bstinc- 


724 


EXT 


DICCIONARI 


EXT 


tio,  nÍ8,  extÍDCtus,  ns.  ||  Apagament.  Bxtincion. 
Restínctio,  nis. 
EXTINGT,  A.  adj.  ant.  extinguit. 

EXTINCTIU,  VA.  adj.  for.  DESTRUCTIU. 
EXTINGIR.  V.  a.  BXTIN6UIR. 

EXTINGUIBLE.  adj.  Lo  que*8  pót  exlingair. 
Extinguible,  Exlínguibilis. 

EXTINGUIR.  V.  a.  Apagar.  Exlinguir.  Extin- 
guOf  restí nguo,  is.  Q  Aniquilar,  deslruhir  entera- 
ment. Extinguir.  Extingno,  evero,  is.  ||  També  's 
diü  en  lo  moral.  Extinguir,  Coérceo,  inhíbeo,  es. 

EXTINGUIT,  DA.  p.  p.  Extinguido,  exlinto. 
Extinctas. 

EXTIRPACIÓ,  f.  Obra  de  extirpar.  Extirpa- 
eion,  Extírpatio,  nis. 

EXTIRPADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  eslirpa.  Exlir" 
pador.  Extírpator,  is. 

EXTIRPAR,  y.  a.  Destruhir  enterament.  Ex- 
tirpar, Extirpo,  as.  |  Arrancar  de  soca  y  arrel.  EX" 
tirpar.  Extirpo,  as;  fanditiïs  evellere. 

EXTIRPAT,  DA.  p.  p.  Extirpada,  Extirpatus. 

EXTÍ8PIGE.  m.  Ministre  encarregat  de  exami- 
mir  las  entranyas  de  las  víctimas.  Extispice.  Ex- 
líspicis. 

EXTI8PIGINA.  f.  Inspecció  de  las  entranyas 
de  las  víctimas  al  objecte  de  conèixer  lo  venider. 
Extispieina,  Extispicina. 

EXTORQUIR.  Y.  a.  EXIGIR. 

EXTORQUIT,  DA.  adj.  ant.  La  cosa  presa  ó 
exigida  à  la  forsa.  Àrrebatado.  Raptus. 

EXTORSIÓ,  f.  Obra  de  llevar  per  forsa  alguna 
cosa.  Extorsion,  Extorsió,  nis,  violenta  ademptio. 

y  RAPINTA. 

EXTORT,  A.  adj.  ant.  bxtorquit. 

EXTRA  Ó  AD  EXTRA.  exp.  llatina.  Ademés, 
fora  de.  Extra,  ad  extra.  Extra,  ad  extra. 

EXTRACCIÓ,  t.  L'  acte  y  efecte  de  extra urer. 
Bxtraccion,  Extractio,  nis.  ||  quím.  La  separació  de 
alguna  de  las  parts  de  que*s  componen  los  cossos 
naturals  y  artificials.  Extraccion,  Separatio,  extrac- 
tio, nis.  I  Sorteig.  Sorteo,  Sortitio,  nis.  |  ant.  nai- 

XBNSA. 

EXTRACTAR,  v.  a.  Compendiar  lo  millor  de 
un  llibre.  Extractar,  Excerpto,  as;  in  compendiam 
redigere. 

EXTRACTE,  m.  farm.  La  part  mès  substan- 
cial, ó  de  major  virtut  y  eficàcia  que  s'  extrau  de 
minerals,  plantas,  licors,  etc.  Extracto.  Extractum, 
i.  0  Resumen  substancial  de  algun  escrit.  Extracto. 
Summa,  se,  compendium  ii. 

BXPRACTB  DE  FEL  DR  BRAU  Ó  DB  BOU.  LO  fel  de  dit 

animal  evaporat  que  forma  una  substància  blanda, 
de  color  grocb  verdós,  de  sabor  mòlt  amarch,  de 
olor  dèbil  particular :  té  una  propietat  tònica  mòlt 
manifesta,  y  s' usa  pera  aumentar  la  activitat  en 
los  òrgans  digestius,  y  sempre  que  convé  V  us  dels 
corroborants.  Extracto  de  hiel  de  toro  ó  de  buey. 
Extractum  fellis  bovini  seu  taorini. 
IXTRACTB  DB  SATURNO.  Llquit  qoe  «*  obCé  fent 


bullir  lo  litarge  ab  una  disolació  de  aoetit  de  plom 
cristalisat,  evaporant  lo  licor  haata  30.^;  no  té  co- 
lor, es  trasparent,  de  sabor  dols  y  apeoas  astrÍD- 
gent;  s*  emplea  com  à  resolutiu  y  repercoasio,  ea 
las  inflamacions  erisipelalosas  dependents  de  cto- 
sas  externas,  en  las  cremaduras,  contusions  y  lo^ 
tàrias,  etc.  Suhacetato  de  pUmo  ÜqmidiO^  é  «rirseie 
de  satumo.  Sub-acetas  plumbi  liquidos,  exlractom 
saturni,  acetum  lithargyrii  satnrni. 

EXTRAHENT.  p.  a.  Qui  extraa.  Exthuiofy 
extraente.  Extraens. 

EXTRAJUDICIAL,  adj.  Fét,  tracUt  fora  de  b 
via  judicial.  £!ír(fa;udteta2.  Extrajndicialis ;  extra 
judicium  actus. 

EXTRAJUDICIALBIENT.  adv.  m.  Sens  li 
formalitat  de  causa  judicial.  ExUrajmimakuàU, 
Extra  judicium. 

EXTRA-MURR.  Veu  composta  de  bxtra  Hatiu 
y  MURS,  admesa  pera  significar  fora  de  una  einlat 
amurallada,  però  en  lo  recinte  de  ella.  Aflrenni- 
ros.  Extra  muros. 

EXTRÀNEO,  A.  adj.  ant.  bsteaht. 

EXTRANGERIA.  f.  BSTRAHOBEU. 
EXTRANT,  A.  adj.  bstrant. 
EXTRAORDINARI,  A.  adj.  Fora  del  orde, 

regla  y  método  regular  y  natural.  SstrawrÜMam, 
Extraordinarius,  inusitatus,  insnetus.  |  RaraveUés, 
admirable.  Extraordinario.  Mirabilís.  |  Fortúit,  Oh 
sual.  Extraordinària.  Fortuitns,  advenUtins.  |  n. 
Correu  particular.  Extraordinario,  Novns  nnntios. 
II  Plat  que  s' anyadeix  al  menjar  ordinari,  JErlra- 
ordinario,  Fercnlum,  i. 

EXRAORDINÀRIAMENT.  adv.  m.  De  m 
modo  extraordini.  Extraordinariamente.  Pneler  ibo- 
dum;  extra  morem.  ||  CApaiTxosAiosifT. 

EXTRAtTÉMPORA.  f.  La  dispensa  pera  ré- 
brer  ordes  majors  fora  de  las  témporas.  Arir«- 
tempera.  Ad  ordines  extra  tempera  excipiendoi 
facultas. 

EXTRÀURER.  V.  a.  Tràurer  alguna  cosa  de 
ahont  estava.  Sacar,  extraer.  Extraho,  is.  |  qaíffl. 
Separar  alguna  de  las  parts  de  que  *s  oompoaefl 
los  cossos.  Extraer.  Separo,  as,  extrao,  is.  |  Esca- 
llir  y  fér  un  compendi  de  la  substància  de  un  lli- 
bre. Extraer.  Excerpo,  is. 

EXTRAVAGÀNCIA,  f.  BSTRAVAGÍ!faA. 

EXTRAVAGANT,  adj.  bstra vagant.  |  m.  pi. 
Las  constitucions  pontiffcias  posades  al  fi  del  cos 
del  dret  canónich.  Extravaganíes.  Extravagantes, 
ium. 

EXTRA VAGANTMENT.  adv.  m.  De  un  IDO- 
do  extravagant.  Extravagantemmte,  Insanè. 

EXTRAVAGAR.  V.  a.  DBSVAaiBiA&. 

EXTRA VA8ACIÓ.  f.  med.  y  cir.  La  aocióó 
movímens  ab  que  surt  la  sancb  de  sos  vasos  ordi- 
naris. ExtravasMion,  extravasion.  Emptio,  nis. 

EXTRA VA8AR8E.  Y.  r.  med.  Bixírse  algno 
Kquit  del  sèu  vas.  Extravaiarse,  Sxirà  vasa  di^* 
fundi. 


EXT 

EXTRAVASnÓ.  f.  BXTRAVASÀC16. 

SXTHAVENAB8E.  Y.  r.  Eixirse  la  sanch  de 
lasTenas.  Extravfinarse.  Extra  venas  sanguinem 
effnndi. 

EXTBAYIAR.  T.  a.  Férpérdrerlo  camí.  Tam- 
bé s'  usa  com  reclproch.  Extraviar,  k  via  deduce- 
re,  avertere. 

EXTREM,  m.  Principi  ó  fi  de  alguna  cosa.  Ex- 
tremo. Mela,  Bd,  extremnm,  i.  ||  L'  últim  à  que  pót 
arribar  alguna  cosa.  Extremo y,  extremidad.  £xtre- 
milas,  summitas,  atis.  ||  Admiració,  escrúpol  afec- 
tat, l•lazaneria^  gazmoneria.  Inanís  amplificatio.  || 
Bxcessia.  adj.  Extremo.  Extremus.  ||  adj.  extremat. 

EXTREM  PROPÍNQUo.  csgr.  Aquell  desde  abont  se 
&  '1  moviment  de  conclusió.  Extremo  propinquo, 
Sxtremam  propinquum. 

▲EBiBÀR  AL  EXTREM,  fp.  Patir  gran  necessitat. 
Üegar  al  extremo.  In  súmmum  venire  ;  ultima  ex- 
trema prosequi. 

.  la  EXTREM  i  EXTREM,  m.  adv.  besde'l  principi 
úü.  De  extremo  d  extremo,  desde  el  principio  al  fin, 
k  capità  ad  calcem;  ab  ovo  ad  mala.  ||  De  un  ex- 
trem al  altre  contrari.  De  extremo  d  extremo,  Ab 
eqiiis  ad  asinos. 

iM  BXTRiM.  m.  adv.  Extremadament.  Con,  en, 
por  extremo.  Sammè,  impensè,  maximopérè. 

rÉaiXTiEMS.  fr.  Manifestar  ab  gestos  ó  senyals 
eieessiuB  algun  afecte,  com  sentiment,  alegria, 
elc.  Haeer  extremat.  Animi  affectus  extraordinaris 
8%DÍs  explicaré,  indicere. 

PA88ÀR  DE  uif  EXTREM  i  ALTRE.  fr.  Passar  dcsde'l 
principi  al  fi  sens  tocar  ó  entretenirse  en  los  me- 
dia.  Iff  paear  ée  tm  extremo  d  otro.  Extrema  pro- 
aequi. 

EXTREMADAMEirr  Y  EXTREMAMENT, 
adv.  m.  En  extrem.  Extremamente,  extremadamen- 
fi.  Abeolulè,  completà,  snmmè. 

EXTREMAT,  DA.  adj.  Cabal,  perfet.  Extre- 
mado.  Absolutas.  Q  Sammo.  Extremo.  Extremus. 

EXTREBilTAT.  f.  La  punta  ó  part  última  de 
alguna  cosa.  Extremidad,  ea;(remo.Ultimum,extre- 
mum,  i. 

CXTREMUNGIAR.  V.  a.  Administrar  lo  sa- 


CATALA.  EYX  128 

grament  de  la  extremunció.  Olear;  dar  la  santa 
uncion,  ó  la  extremauncion.  Extrema)  unctionis  sa- 
cramento  rooribundum  muniré,  instraere. 

EXTREMUNGIAT,  DA.  p.  p.  Oleado.  Extrems 
unctionis  sacramento  niunílus. 

EXTREMUNCIÓ.  f.  Lo  quint  sagrament  de  la 
iglésia  que  's  dóna  als  moribundes  ab  los  sants 
olis.  Extremauncion;  santa  uncion.  Extrema  unctio; 
moribundís  sacra  unctio. 

EXTRET,  A.  p.  p.  Exiraido.  Exporlatus,  ex- 
tractns.  ||  m.  extracte.  ||  Tret  de  algun  empleo. 
Depuesto,  sacado.  Depositus. 

EXTRÍNSEGAMENT.  adv.  m.  Exteriorment. 
Exlrinsecamente.  E^trinsecus. 

EXTRÍnsegh,  ca.  adj.  Cosa  no  pertanyent  à 
lo  que  's  fà  ó  tracta.  Extrinseco.  Extrinsecus. 

EXTUBErAnGIA.  f.  protdbbrIncia. 

EXUBERÀNCIA,  f.  Gran  abundància,  exube- 
rància. Exuberantia,  ae. 

EXUBERANT,  p.  a.  Mòlt  abundant.  Exube- 
rante.  Exnberans. 

EXUCONCIANA.  f.  Secta,  rama  dels  arrians. 
Exuconciana.  Exuconciana,  a^. 

EXULCERAGIÓ.  f.  med.  Formació  de  llaga. 
Exulceracion.  Exulceratio,  nis. 

EXULCERAR.  V.  a.  Comensar  à  formar  llaga. 
Exulcerar,  enconar,  envenenar,  Exulcero,  as. 


EY. 


EY.  Inlerj.  pera  cridar  al  que  està  distant.  Oye, 
oyes.  Heus,  tu. 

ET,  ET.  Interj.  de  extranyesa.  Bola.  Heus,  q  uid 

EYCETA8.  m.  pi.  Sectaris  del  sigle  vu  que 
professavan  la  vida  monàstica,  y  afirmaven  que  's 
podia  alabar  à  Dèu  sens  cantar  y  ballar.  Eicetas, 
Eycetae,  arum. 

EYL.  pron.  aut.  Ell.  El.  Ille. 

EYNA.  f.  Qualsevol  vas  pera  posar  vi  ó  altre 
licor.  Vasija.  Vas,  sis.  ||  pi.  Los  instruments  propis 
de  algun  art  ú  ofici.  Trebejos,  útiles,  enseres.  Uten* 
silia,  ium,  instrumenta,  orum. 

BYXELAR.  V.  a.  ant.  vèncer,  derrotar. 


726 


FAB 


DICCIONARI 


FAB 


^^^mt^m^^0m^^0m^^^*^m0*^^0^0^^^^^f^^^0^^ 


*<^^««M««*V*Mtf4«MM«M«W» 


seÉ^^ 


P. 


F.  Sisena  lletra  del  abecedari  y  quarta  de  las 
consonants  llabials.  La  pronunciació  catalana  es 
BF ;  y  Ms  que  li  donaren  valor  numeral  la  feren 
significar  40  y  ab  nna  ralleta  sobre  40,000.  Entre 
'Is  romans  servia  pera  marcar  als  esclans  que  ha- 
vent fugit  los  tornavan  à  atrapar ,  denotant  així  la 
fngida.  En  las  gallofas  ó  dietaris  significa  férià. 
Cap  per  avall  en  las  inscripcions  val  v  com  serjus 
servus.  Duplicada  així  If  en  la  jurisprudència  sig- 
nifica DiGBST.  I  FORT  ó  FORTE.  J  F,  P.  forte  piano. 
P.  P.  Mòlt  fort ,  fortíssim.  JP.  P,  P,  ó  P.  P.  P.  P. 
fortíssim  però  lleuger. 

FA. 

FA.  m.  müs.  La  quarta  veu  de  la  escala.  Pa. 
Quarta  musica  vox.  ||  Interjecció  de  disgust ,  com: 
FA ,  fora  de  aquí ,  nas  pudent.  Quita,  Apage.  ||  0. 
Proh,  pro. 

FABA.  f.  Lo  fruyt  de  la  fabera.  naha.  Faba,  ®. 
II  Butllofa  ò  bulto  à  manera  de  faba  que  s*  eleva 
en  la  part  exterior  del  cos  del  animal.  ïïaha^ron•' 
eha  ,  hahon,  Stigma ,  atis.  Q  Tumor  de  sanch  coa- 
gulada en  la  boca  de  las  béstias.  Baha,  Bana ,  as. 

H  BLEDA.  2. 
FABA  CANINA.  MATACi. 

FABA  EGiPCÍACA.  Planta  medicinal,  espècie  de  ars 
que's  cultiva  en  Amèrica  y  en  alguns  paratjes  de 
las  Indias,  ab  las  fullas  grans  de  figura  ovalada,  y 
la  flor  de  color  de  rosa:  té  la  arrel  molsuda  y  mòlt 
acre  quant  està  fresca,  però  cuyta  pert  lo  mal  gust 
y  s' usa  com  aliment ,  com  també  las  fullas.  Colo-- 
easia,  haba  egipciaca  ó  de  Egipto.  Faba  segypliaca, 
colocasia,  2e. 

FABA  PUDENTA.  CcHa  faba  que  vé  de  llevant,  y  es 
bona  contra  la  hidropesia.  Baba  hedmda.  PhasecH 
lus  Burratensis. 


NO  PODER  DIR  FABA.  expr.  fàm.  No  poder  respinr 
de  cansat.  No  poder  eehar  el  aliento.  Xaximè  útkr 
tigatum  esse. 

QUANT  LAS  FABA8  lÀ  FAN  CLOCH  ,   NOSTtB  AIO,  RO 

ESTiCH  EN  LLOcn.  ref.  Denota  que  en  lo  boo  tenps 
los  criats  no  volen  estar  subjectes.  Cwomíú  lu 
habas  estén  en  grano ,  una  higa  para  mnenro  «fli. 
Dum  adest  ceres,  non  famulamnr. 

teIürer  fabas  DE  OLLA.  fr.  mot.  hm.  qoe's  dii 
de  aquell  que  havent  estat  encngit  y  vergonyes, 
comensa  à  dir  ó  fér  lo  que  abans  no  s*  atrevia,  j 
també  del  malalt  que  va  per  bè.  linear  lo$piési 
las  alforjas  6  del  plató.  Audaciorem  evadere. 

FABAB.  m.  Lloch  sembrat  de  fabas.  Bakr. 
Fabetum,  i,  fabalia,  omm. 

FABÀBIA.  f.  Planta  de  flors  blancas ,  frnytde 
tres  cantons  ab  llavors  petitas,  negras  y  amargis; 
se  cria  arrapada  à  terra.  Telefio.  Tdephiom,  ii. 

FABAT,  DA.  adj.  Se  diu  del  animal  qne  pa- 
teix lo  mal  dit  faba.  Habado.  Elephantiacns. 

FABELAB.  V.  n.  parlar. 

FABEBA.  f.  Planta  ó  ü^gom  annal  de  arrel 
fibrosa,  de  cama  quadrada  y  dreta,  de  fullas  cras- 
sas  ó  molsudas,  y  que  produheix  un  fruyt  xato,  de 
cosa  de  una  polsada  de  llarch ,  y  bona  pera  men- 
jar, com  també  la  tavella  quant  està  verda.  Hah, 
Faba,  ae. 

FABET.  m.  Embadalit ,  parat.  Melilolo.  Slupi- 
dus. 

FABELA.  f.  ant.  flaquesa. 

FÀBIA.  (llet.)  Nom  de  dos  lleys  romanas:  pro* 
hibia  la  una  la  compra ,  venda  ó  retenció  de  ub 
esclau  ó  llibert  de  altre  propietari ;  la  altra  mst- 
cava  '1  número  de  clients  que  s*  podia  portar  de 
acompanpment  en  los  llochs  püblicbs.  ley  /«Ki. 
Lex  fabia. 

FABIANS.  m.  pi.  Sacerdots  romans  que  viviai 
en  comunitat ,  y  nom  qo»  Rómulo  doni  ab  sèn 


FAG 

partidaris,  per  sér  Fàbio  Celer  lo  gefe  principal  de 
ells.  Fahiaiíos,  Fabiani,  omm. 

FABÓ  Y  FABOLÍ.  m.  Faba  mès  petita  que  la 
regular,  y  serveix  pera  aliment  de  las  cabalcadu- 
ras.  Haha  panosa  ó  caballuna.  Equina  faba. 

FABOROÓ.  m.  mús.  Modo  de  cantar  ab  entera 
igualtat.  Pabordon.  ^qualiter  sonans  concentus. 

FABREFAGGIÓ.  f.  Establiment  de  fàbricas. 
Mbrefaccion.  Fabrefactio,  nis. 

FÀBREGA,  f.  ant.  fàbrica.  ]  ant.  farga  ,  fer- 
reria. Q  alfàbrega. 

FABREGDAYAR.  V.  a.  ant.  fabricar. 

FÀBRIC^i.  f.  EDIFICI.  II  Paratje  destinat  pera 
fabricar  alguna  cosa.  Fàbrica.  Fabrica ,  x.  ||  Casa 
fabricada  ó  feta  ab  art.  Fàbrica.  Fabrica,  ».  ||  Obra 
de  terra  ó  terrisa.  Al  far.  Figlina.  U  met.  Idea  fan- 
tàstica. Fàbrica.  Vana  machinatio.  ||  y 

FABRICACIÓ,  f.  La  acció  de  fabricar.  Fdbri- 
ea,  fabricacion.  Fabrícatío,  nis. 

FABRIGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fabrica.  Fabri- 
eante,  fabriquero.  Fabricator,  edifícans,  fabricans, 
is.  n  FABRICANT.  ||  met.  V  inveutor  de  alguna  cosa 
no  material,  com  de  mentidas.  Fa^tcador.  Machi- 
nator,  is. 

FABRICANT,  p.  a.  Qui  fabrica.  Fabrieante. 
Fabricans.  ||  m.  L'  amo,  mestre  ó  artista  de  alguna 
fàbrica  ,  ó  qui  traballa  en  ella.  Fabricanle,  fabri- 
quero. Faber,  architectus,  i,  fabricator,  is. 

FABRICAR.  V.  a.  Fér  ó  disposar  alguna  cosa 
material.  Construir,  fabricar,  edificar.  Fabrico,  as, 
struo ,  is.  n  met.  Fér  ó  disposar  alguna  cosa  no 
material,  com  la  pèrdua  de  algú,  etc.  Trazar,  fa- 
bricar. Invenio,  is,  fíngo,  is. 

FABRICENSE8.  m.  pi.  Obrers  de  Roma  que 
traballavan  en  la  fabricació  de  armas  en  los  arse- 
nals. Fabricenses.  Frabricens,  is. 

FABRIDOR.  m.  ant.  pulidor. 

FABRIR.  V.  a.  ant.  pulib,  bruntir. 

FÀBULA.  f.  Ficció  artificiosa  que  inclou  alguna 
yeritat  moral.  Fàbula.  Fabula ,  ».  ||  Espècie  sens 
fonament,  ó  falsa.  Fàbula.  Fallacía,  sb,  fictio,  nis. 
D'mitologia.  Q  Rumor,  veu  del  poble.  Fàbula.  Fa- 
bula, Bd.  II  La  part  de  invenció  ó  la  forma  y  dispo- 
sició artificial  de  un  poema.  Fàbula.  Fabulse  in- 
ventin ,  dispositio.  II  L'  objecte  de  irrisió ,  com: 
fulano  es  la  fIbcla  del  mon.  Fàbula.  Ludibrium. 
ii.  II  Rondalla.  Fàbula;  euenlo  de  viejas.  Burree, 
aruin.  ||  novel4. 

FABULETA.  f.  d.  Fabulilla.  Fabella,  se. 

FABULISTA.  m.  Qui  conta ,  escriu  ó  compon 
fàbulas.  Fabulisla,  fabulador.  Fabulator,  is. 

FABULÓS,  A.  adj.  Lo  que  conté  fàbula  ó  ficció, 
Fabuloso.  Mythicus ,  fabularis.  ||  Incert.  Fabuloso. 
Fabulosus,  fictus. 

.    FACCIÓ,  f.  Acció  militar.  Faccion.  Congressus, 
us.  n  Parcialitat,  partit,  bàndol.  Pandilla,  faccion. 
Factio ,  machinatio ,  nis.  ||  Delineació ,  ayre  de  la 
cara.  Faccion.  Oris,  vullus  lineamenla ,  ductus.  |j 
Lliga  en  que  s'  ba  promès  la  fe  mútua  ab  Jura- 


CATALÀ.  FAC  727 

ment.  Faccion.  Consponsa  factio.  ||  Qualsevol  ser- 
vey  militar ,  com  patrulla ,  etc.  Faccion.  Militise 

Officíum.  II  p.  U.  FETOR. 

FACGIONAR.  V.  a.  Dividir  en  faccions  ó  par- 
tits, sublevar  ,  amotinar,  insurreccionar.  Facció- 
nar.  Factionibus  diducere,  perturbare. 

FACCIONADAMENT.  adv.  A  modo  de  facció. 
Faccionadamente.  Facciosè. 

FACCIÓ8,  A.  adj.  Sediciós ,  perlurbador  de  la 
tranquilitat  pública  ó  que's  rebel-Ia  contra  '1  rey 
llegítim.  Faccioso.  Factiosus.  ||  Qui's  declara  à  fa- 
vor de  algun  partit.  Faccionario,  Parlium  studio- 
sus. 

FAGGIOSAMENT.  ad.  De  una  manera  faccio- 
sa.  Facciosamenie.  Factiosè. 

FACÈCIA,  f.  aat.  COMÈDIA.  II  ant.  Gràcia ,  agu- 
desa, ditxo.  Chiste,  sal,  donaire.  Facetia ,  se,  face- 
tiae,  arum. 

ab  facècia,  expr.  mús.  Ab  lleugeresa ,  festiu , 
alegre.  Con  facècia.  Festinate. 

FACECI08,  A.  adj.  ant.  Graciós ,  xistós.  Sala- 
da, gracioso,  chistoso.  Facetus,  lepidus. 

FAGENDA.  f.  ant.  Negoci,  feyna.  Hacienda. 
Labor,  is,  opus,  eris. 

FACIAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  la  cara.  Facial. 
Ad  faciem  pertinens. 

ÀNGUL  facial.  Lo  format  per  dos  rectas  que 
surlen  de  las  dents  superiors,  la  una  va  à  parar  al 
oído ,  la  altra  al  punt  mès  sortit  del  front ,  dedu- 
bint  així  V  tamany  del  cervell  y  U  grau  de  intel- 
ligéncia.  Angulo  facial.  Angulus  faciei. 

FACIALMENT.  adv.  m.  ant.  cara  à  cara. 

FÀCIL.  adj.  Lo  que  no  costa  traball ,  cuydado, 
ó  diligència.  Fàcil.  Expeditus.  Q  Mudable ,  varia- 
ble, inconstant.  Fàcil.  Yarius ,  mutabilis.  |  Humà, 
condescendent.  Fàcil.  Facilis ,  comis.  ||  flexible. 

II  FRÀGIL. 

FÀCIL  OE  FÉR.  loc.  Haccdero.  Factu  facilis. 

FACILET.  adj.  d.  Facilillo.  Facillimus. 

FACILtSSIMAMraiT.  adv.  m.  sup.  Facilisi- 
mamenu,  facilimamente.  Facillimè. 

FACILITAR.  V.  a.  Desembarassar ,  llevar  las 
dificultats  que  impedeixen  la  execució  de  alguna 
cosa.  Faciliíar.  Expedio ,  is,  facilem  aditum  inve- 
nire. 

FACILITAT,  DA.  p.  p.  Facilitada.  Expeditus. 
I  f.  Bona  disposició,  poca  dificultat  pera  fér  algu- 
na cosa.  Facilidad.  Facilitas ,  atis.  J  Inconstància, 
lleugeresa.  Facilidad.  Yarietas,  atis. 

FÀCILMENT,  adv.  m.  Sens  traball  ni  dificul- 
tat. FàcUmente.  Facilè;  nullo  negotio.  Q  Ab  lleuge- 
resa. Fdcilmente.  Temeré. 

FACINERÓS,  A.  adj.  Malvat,  delinqüent ,  di- 
solut.  Facineroso.  Facinerosus,  flagitiosus. 

FACINEROSAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  fa- 
cinerós. MalvaL•mente,  impiamente,  nefandamente. 
Nefariè,  scelestè. 

FACINORÓ0,  A.  adj.  FACINERÓS. 

FACITf  A.  p.  p.  ant.  FET. 


728 


FAC 


DICCIONARI 


FAT 


facsímil,  in.  Yeu  llatina  pera  denotar  la 
perfecta  imitació  de  una  firma ,  escrit,  etc.  Faesi- 
milè,  Simile  faclum. 

FACTIBLE,  adj.  Lo  que's  pót  fér.  Hacedero, 
factible.  Factibilis. 

FAGTIBLEMENT.  adv.  De  un  modo  factible. 
Factiblemenle,  Faclibiliter. 

FACnci,  A.  adj.  Artificial.  Pactieio.  Facli 
tius. 

FACTOR,  m.  Comissionat  pera  comprar,  vén- 
drer  y  altres  negocis.  Factor,  institor,  Negotiator, 
institor,  is.  ||  Qui  fa  alguna  cosa.  Hacedor,  Factor, 
is.  II  arit.  Cada  un  dels  números  de  la  multiplica- 
ció dels  quals  resulta  '1  producte.  Factor.  Factor, 
is. 

FACTORIA,  f.  Empleo  del  faclor.  Factoraje, 
factoria,  Negotiatoris  munus.  ||  Oficina  del  factor. 
Factoria,  factor aje,  Negotiatoris  olficina. 

FACTOTUM •  m.  Subjecte  que  exerceix  vàrios 
encàrrechs ,  ó  4  qui  's  mescla  en  tot  genero  de 
serveys.  Factotum,  Totom  faciens. 

FACTURA,  f.  Compte  del  cost  y  cóstas  de  las 
mercaderias  que  compran  los  factors.  Factura. 
Mercium  ratio.  ||  ant.  Acció  y  efecte  de  fér.  Hechu- 
ra.  Opera,  factura,  íb. 

FACTURIA.  f.  FACTORIA. 

FÀCULA.  f.  astron.  La  part  mès  brillant  del 
disch  del  sol ;  també  's  dóna  aquest  nom  à  las  cla- 
pas  blancas  que  's  veuben  en  la  lluna,  y  mès  bri- 
llants que  lo  demés  del  disch  llunar.  Pdcula.  Fa- 
cula,  ai. 

FACULTAT,  f.  Potència,  virtut  pera  obrar. 
Paeultad.  Disciplina,  ae,  facnltas,  atis.  ||  Ciència, 
art.  Facultad.  Disciplina,  m,  ars,  artis.  |  Llicèn- 
cia, permís,  llibertad.  Facultad.  Potestas,  atis,  co- 
pia, 86.  II  En  las  universitats,  conjunt  dels  doctors 
ó  mestres  de  una  ciència.  Facultad.  Alicnjus  scien- 
tiae  claustrum.  ||  pi.  Béns,  cabal,  etc.  Facultades. 
Res,  ei,  bona,  orum. 

FACULTAT  MAJOR.  La  filoBofia,  teologia,  ileys,  ca- 
nons, medicina,  etc.  Facultad  mayor.  Scientia  ma- 
jor, altior  disciplina. 

FACULTATIU,  VA.  adj.  Pertanyent  ó  alguna 
facultat.  Facultativo.  Ad  disciplinam,  ad  artem 
spectans.  U  Pertanyent  al  poder  ó  facultat  de  fér 
alguna  cosa.  Facultativo.  Ad  facultatem  pertinens; 
facultate  pollens.  ||  Lo  que  dona  facultat.  Faculta- 
tivo. Quod  facultatem  affert.  ||  m.  Qui  professa  al- 
guna facultat,  regularment  s'  entén  dels  metges, 
cirurgians  y  apotecaris.  Facultativo.  ScienliaB  pro- 
fessor. 

FACULTATIVAMENT,  adv.  m.  Segons  las 
reglas  de  una  facultat.  Facultativamente.  Propriis 
cujusqne  scientise  vocibus. 

FAGUNDAMENT.  adv.  m.  Gopiosament  en  lo 
ben  dir.  Eiocuentemente.  Facundò,  disertè. 

FACÚNDIA  Y  FACUNDITAT.  f.  Elegància, 
abundància  de  paraulas  y  frases.  Facundia.  Fa- 
cundia,  ®;  dicendi  copia ;  eloqneptia)  vís. 


FACUNDO.  adj.  Copiós  en  lo  ben  dir.  Blotml• 
te,  facundo.  Facundus,  disertus ;  ad  dmndam  e»- 
piosus. 

FADA.  f.  La  que,  segons  opinió  dels  gentil 
pronostica  'Is  destines.  Bada.  Fatídica,  as.  |  Qoil- 
sevol  de  las  tres  parcas.  Bada.  Parca,  ». 

FADADOR,  A.  m.  y  f.  ant.  Vatkmaior,  Mt- 
dor.  Fatidicus. 

FADAMENT.'adv.  m.  Ab  desmasiada  ddsor. 
Desabridamente.  Insulsè,  injacnndè. 

FADAR.  V.  a.  ant.  vaticinai. 

FADDA.  f.  Moneda  de  plata  en  Torqnia  qm  n\ 
un  quarto  y  es  mòlt  petita.  Fadda.  Honela  àe 
dicta. 

FADEA.  f.  ant.  fatuïtat. 

FADIGA.  f.  Lo  dret  del  senyor  del  domini  éi- 
recle  sempre  que  s' enagena  la  cosa  donada  et 
enfitèusis.  Tanteo,  fadiga,  preUteum.  Pnslatimiis 
jus  post  venditionem. 

FADIGAR.  V.  a.  Usar  del  dret  de  fkdíga.  7a»- 
teàr.  Jus  prtelationis  in  licitatione  retraherere. 

FADOR.  f.  Dolsor  desmasiada  del  menjar,  im- 
palagamiento ,  empalago.  Insnlsitas,  aüs,  Cisü- 
dium,  ii. 

FADRt|  NA.  m.  y  f.  Jove  solter,  eo  estat  de 
casarse.  Mozo,  maneebo,  doneel.  Adoleaceas,  tis, 
CGBlebs,  ibis.  ||  Lo  qui  ha  passat  1*  aprenentatge 4e 
algun  ofici  y  no  es  mestre.  Mancebo,  efeUl,  Mut- 
cipium,  mercenarius,  ii.  |  A.  ant.  MAmima. 

FADii  MESADEE.  Lo  fadrí  quo  *s  lloga  per  meNS 
y  menja  en  casa  del  aiho.  Mesero.  Menslnras  ops- 
rarius. 

FADRINATGE.  m.  JUVüfTüT. 

FADRINEJAR.  V.  n.  Fér  vida  de  ImItí.  JT^ 
eear.  Juvenor,  aris. 

FADRINE8A.  f.  ant.  JüVSifTCT. 

FADRtNET ,  A.  m.  y  f.  d.  Moeito^  eo.  Adole^ 
cenlulus,  i. 

FAGEDA,  f.  FAJAL. 

FAGINA.  f.  Gat  salvatge.  Gardmim,  fwma,  k>- 
tis,  is  ó  idis. 

FAGOT.  m.  Instrument  múaich  de  vens  mès 
agudas  que  '1  baixo  y  mès  estret  per  la  part  sape- 
rior,  que  's  toca  per  medi  de  Doa  canya  doUe  po- 
sada al  extrem  de  un  tnbo  corb  de  Uautò.  fs^oi. 
Tuba,  ae. 

FAGOTKTA.  m.  Mdsich  que  toca  *1  íagot.  F*- 
gotista.  Tubicen,  is. 

FAHEDOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  fà.  jncedor.  Con- 

ditOr,  is.  II  FACTOR. 

FAHEL.  adj.  ant.  fibl. 

FAHELTAT.  f.  ant.  PIDBLrfAT. 
FAHENA.  FETNA. 

k  FAHENA  FETA  NO  HI  HA  ESTOBB.  refr.  tCf.  FEl•li 
FETA  NO  TÉ  DESTORB. 

FAHENT.  p.  a.  FABBDOR. 

FAHENT  LACs  PALESA,  fr.  ant.  Akbant  péblica- 
ment.  Baciendo  loor  mamflesta,  Publioè  landaBdo. 
FAILLEII8A.  f.  ant.  FALTA»  Dmcxi. 


FAL 

V.  n.  ant  rALtii. 
rAlLLDOll•  f.  ant.  falta,  BBriCTB. 
FADUB.  T.  a.  ant.  fée. 
FAISÀ.  m.  FATsi. 
FAmnuUL  T.  a.  ant.  bmieuixai. 

FAIX.  m.  aot.  FBIXy  FAIDO. 

FAUA.  f.  fessa  de  roba  més  llarga  qne  am- 
fb,  pera  ceoyir  lo  cos.  Paja.  Tenia,  fascia,  ».  | 
La  ipie  iiaan  los  ecclesiastichs  pera  cenyirse  la  so* 
tana.  Cenidor.  Cincloriom,  ü.  |  f.  Los  travessers  en 
los  montants  de  las  portas  pera  formarlas.  Feina- 
xo,  pofío.  In  valvis  transversnm  lignum.  |  La  que 
*8  pfnUí  prop  del  paviment  en  las  parets.  Bodapié. 
Ümbria  paríetis.  |  La  de  punt  pels  noys.  Pajero. 
Pneroram  iasciola. 

FAIXABLE.  adj.  Lo  qne  pót  sér  faixat.  Faja- 
Us.  FlBsciabiüs. 

FAOÜUU  V.  a.  Cenyir  ab  la  faixa.  Pajar.  Fas- 
cw,  as;  íasciis  ligare,  obstringere. 

Fim  FAiXAa.  fr.  fam.  de  despreci.  Vete  alrollo. 
ibí  io  malam  crncem. 
FAIXAT,  DA.  p.  p.  Pajaio.  Fascíatns. 
FAIXETA.  f.  d.  Pajuela,  Fasciola,  se. 
FAXA.  f.  Frnyt  del  fatg.  Pabuco.  Fagi  glans. 
FAJAL.  m.  Llocb  plantat  de  fatgs.  Hayal,  Ao- 
yola,  kMjimeo,  y  kayneal  pr.  Fagalal,  alis,  fage- 
Im,  i. 

FAJCXm  m.  Espéeie  de  ferment  particnlar,  de 
%■»  oblonga  ab  tres  escayres,  cobert  de  boll  ne- 
gre, y  eooté  ooa  farina  mòlt  blanca,  però  fà  '1  pa 
•Ml  moreno  y  desagradable :  la  planta  fà  nna  ca- 
mm  doble,  sòlida  y  k  vegades  rojenca,  las  flors  en 
la  címa  de  las  brancas,  entre  blancb  y  color  de 
^irpiira,  es  comé  en  la  Kanxa,  y  abanda  en  Cala- 
Qoya.  Pera  *1  castellà,  Terreros  din :  «noté  los  va- 
rios  nombres  que  le  daban  en  Castilla,  ya  de  Arit- 
•lofuta,  ya  de  Fluxum,  ya  de  Alforjan;  però  abo- 
rm  coo  informe  à  mi  parecer  mny  seguro,  le  lla- 
Mttiios  Mmhwn.  B  Fagopirum,  fegopirum,  fagotriti- 
ymm^  melampyrum,  i ;  frumenturo  sarracenicum. 
FALAOAMENT.  m.  afalAch. 

FALAdAR.  V.  a.  AFALA6A1. 

TAMJLGüEMf  A.  adj.  Qai  afalaga.  Halagüeno, 
ftclo^oior.  Blandas. 

FALAGüEEA.  f.  falguesa. 

FALAGUERAMENT.  adv.  m.  ant.  Ab  afa- 
lachs.  HalagüenamenU.  Blandè,  benigne,  illece- 
brosè. 

FALANGE,  f.  mil.  Tros  de  infanteria  macedò- 
nia, y  qne  segons  Yegeci  *s  componia  de  vuyt 
BÍl  homes,  encara  qne  altres  la  fàn  arribar  fins  à 
trenta  mil ;  y  per  semblansa  qualsevol  número  de 
tropa  arreglada.  Palangt.  Phalanx,  gis.  |  Tres  or- 
des de  ossos  dels  dits  de  las  mans  y  dels  peus. 
FmUmge$.  Phalanges,  inm. 

FALANGETA.  f.  La  tercera  y  més  petita  de 
ks  tr«s  falanges  dels  quatre  últims  dits.  Palangeta. 

FALANGITA•  m.  Soldat  de  la  falange.  Palau' 
plm.  Pbalangis  miles.  |  Herba  medicinal  contra 

vmo  I. 


GATALi.  FÀL  729 

las  pícadas  dels  animals  verinosos.  Palangii^  fa* 
langius.  Phalanginm,  ii. 

FALANSTERI.  m.  Associació  agrícola  ò  in- 
dustrial ab  arreglo  à  las  doctrines  de  Fonrier.  Pa* 
lanslerio,  Pbalanslerinm,  ii. 

FAlAs.  adj.  FALS. 

FALCA.  f.  Pessa  de  fusta  ò  ferro,  ab  cinch  su- 
perfícies planas ,  y  termina  en  tall  pera  dividir 
cossos  sòlits  ò  pera  ajustar  y  apretar  à  altres.  Cw- 
na,  falca.  Cnneus,  i,  fibula,  se.  |  Lo  tascó  de  la 
arada.  Telera,  Cuneus  in  aratro.  J  pi.  nàut.  Tanlas 
'  primas  qne  *s  coMocan  perpendicular  ò  vertical- 
ment sobre  la  vora  superior  de  la  nau  pera  major 
adorno,  pera  que  no  entre  aygua  y  pera  major  se- 
guretat de  la  gent.  Palcas.  Navis  supercilium. 

FALCAR.  V.  a.  Ficar  las  falcas.  Aemiar.  Cu- 
neos  adigere.  |  Posar  falcas  en  las  cadiras,  taulas, 
elc.  entre  *1  peu  y  '1  pis  quant  estan  desiguals. 
Calzar.  Fulcio,  is. 

FALCAT,  DA.  p.  p.  Acunado.  Cuneis  adactus. 

I  adj.  Armat  com  los  carros  de  guerra  dels  an- 

tichs.  Paleado.  Falcalus.  y  Se  diu  del  planeta  del 

qual  la  part  il-luminada  sembla  una  fels.  Pakaéo, 

y  comteulata  parlant  de  la  lluna.  Falcatus. 

FALCÍDIA.  adj.  La  quarta  part  dels  béns  he- 
reditaris, que  per  dret  comú  queda  libre  al  heren» 
permetentli,  que  pnga  disminuhir  k  proporció  'is 
llegats  quant  excedeixen  las  tres  quaiias  paris  de 
la  herència.  Palddia.  Falcidise  lex. 

QUARTA  FALCÍDu.  for.  CfMfta  faMdta.  Quarta 
falcidiae. 

FALCÓ.  m.  Aucell  de  rapinya,  més  gros  qne  P 
esparver,  y  vola  ab  més  velocitat.  Halean.  fako, 
nis.  I  Canó  de  V  artilleria  antígua.  PaUom^  fàko* 
nete.  Falconinm  tormentum. 

FALCÓ  ifONTiaí.  'L  que  no  està  ensenyat  desde 
petit,  y  que  sempre  es  feréstech.  Hakon  mantano. 
In  juventute  nou  cicuratus  falco. 

FALCÓ  MONTBEí  GEUBB.  Halcon  wumUtoo  yrmro. 
Falco. 

FALCÓ  PBBBGií.  'L  quo  vo  do  lluoy  y  DO  se  li 
troba  *1  niu.  NehU,  hakon  feregrino.  Falco  alienl- 
gena. 

FALCÓ   QUB   SALTA    DB   BAMA   BIf    BAHA.    MamerO. 

Falco. 

FALCÓ  QUB  PBBSBGUBIX    AL    TUDOXS.    Paiwmhario, 

Palumbarins  falco. 

FALCÓ  DB  NIU.  Niego.  Nidícus  falco. 

FALCÓ  BOQUBB.  Roquero.  Rupeus  falco. 

FALCÓ  TAGABOT.  Faicó  dol  color  del  tuniscench, 
tant  animós  que  acomet  à  tots  los  aucells.  Tagaríh 
te.  Peme,  es;  africanus  accipiter. 

FALCÓ  TUüiscBifCB.  Lo  uatural  de  Espanya  que 
àntes  servia  en  la  acetrería ;  es  de  mès  de  milj 
peu  de  llarch ,  lo  cos  de  color  de  plom,  las  plo- 
mes de  las  airs  llargas  y  pardas  ab  clapas  rojeo- 
cas;  en  lo  ventre  *n  té  mòltas  de  blancas,  y  las 
potas  grogas ;  cassa  ab  una  velocitat  extraordioi- 
ria.  Nehli;  kak<m  geniU  ó  de  Téuz.  Falco  pigargus* 


/ 


730 


FAL 


DICCIONARI 


FAL 


FALOOlf  ADA.  f.  La  acció  de  acométrer  lo  fal- 
có à  la  cassa.  Calada.  ímpetus  io  predam. 

PEGAR  FALCoifADi.  fr.  fam.  Apoderarse,  péndrer 
de  fugida  alguna  cosa.  Echar  la  garra  ó  la  zarpa. 
Unguibus  arripere. 

FALCONER,  m.  Qui  cuyda  dels  fe!cons.  Pako- 
%ero.  Falconum  custos,  curator. 

FALCONERIA,  f.  acetreria. 

FALCONET.  m.  d.  Pessa  petita  de  la  artilleria 
antígua.  Falconele.  Falcunculus,  i, 

FALDA.  f.  La  part  del  cos  desde  la  cintura 
fins  als  genolls.  Regazo.  Gremíum,  ii,  sinus,  us.  || 
Part  del  vestit  talar,  de  la  cintura  fins  baix.  Falda, 
halda,  faldilla,  Lacinia,  plagula,  as.  ||  La  part  del 
vestit  desde  la  cintura  al  genoll.  PalL•,  halda,  re- 
gazo. Gremium,  ii,  sinus,  us.  ||  La  part  baixa  de  las 
montanyas  ó  terras.  Falda.  Montis  radix. 

FALDA  DE  XEMEifETA.  *L  vol  quo  té  sobro  la  cuy- 
na.  Campana  de  ehimenea.  Fumarii  campana,  latior 
pars. 

FALDADA.  f.  Lo  que  cab  en  la  falda.  EaUada. 
Quantum  sinus  capit. 

FALDAR.  m.  La  part  de  la  armadura  antígua 
que  queya  desde  V  extrem  del  peto  à  modo  de  fal- 
dillas.  Faldar.  Armaturse  pars  infra  thoracem  pen- 

dens.  I  FALDILLETA. 

FALDATIE.  m.  faldai. 

FALDEJAR.  V.  n.  Caminar  per  la  falda  de  al- 
guna montanya.  Faldear.  Montis  radicem  perire. 

FALDELLÍ.  m.  Faldíllas  ricas.  Brial,  guarda- 
ries, faldellin.  Mulieribus  preliosa  palla. 

FALDER  DE  BISBE.  m.  ant.  Lo  capellà  del 
arquebisbe  ó  bisbe  que  li  porta  alsada  la  falda  ó 
cua  de  la  capa  consistorial.  CauL•lario.  Caudata- 
rius,  ii. 

FALDERÓ.  m.  Cèrcol  qu^*s  posa  volander 
en  los  carros  entre  la  clàvia  y  '1  botó  de  la  roda. 
Arandela,  volandera.  Ferreus  annulus. 

FALDETA8.  f.  pi.  y 

FALDILLA,  f .  y 

FALDÍLLAS.  f.  pi.  Yestit  exterior  de  las  do- 
nas,  ab  tavellas  per  la  part  de  dalt,  y  baixa  de  la 
cintura  als  peus.  Saya,  guardapiés.  Stola,  ae;  mu- 
liebris  túnica.  ||  La  de  sobre  pera  eixir  de  casa. 
Basquina.  Sirma,  se,  ciclas,  adis.  ||  Las  de  sota  ó  de 
estar  per  casa.  Guardapiés,  faldellin,  faldas.  Inti- 
ma túnica  muliebris. 

FALDILLETA.  f.  La  part  de  la  armadura  que 
surt  del  pelo  com  à  faldons.  Faldar.  ArmatursB 
pars  infra  thoracem pendens.  ||  pi.  Espècie  de  ena- 
güetasfinas  que  *s  posa  per  decència  als  sants  Cris- 
tos.  Panetes.  Subligaculum,  i. 

FALDÓ.  m.  La  part  que  penja  del  gipó,  jupa, 
etc.  de  la  cintura  en  avall.  Faldilla.  Extrema  ves- 
tís ora ;  thoracis  plagula.  |  La  part  inferior  de  al- 
guna roba  que  penja  solta.  Faldon.  Plaga,  »;  am- 
plior  lacinia. 

FALÉRIA.  f.  Adorno  de  or  ó  plata  que  porta- 
Aan  al  coll  los  romans  com  díatiotia  honorífich 


ó  com  recompensa  militar.  Faleria.  tbúetk^  s. 

FALEUGO.  m.  Yers  llatí  endecasflabo,  eouU 
de  espondeu,  dàctíl,  y  tres  coreos.  FaUweo.  ?ba- 
leucium,  phaleucum  carmen. 

FALGUERA,  f.  Herba  de  diferentts  e^édes, 
que  naix  en  parat jes  frets,  y  té  la  llavor  eo  unsbih 
nyets,  en  lo  revés  de  las  fullas.  EeUeko.  Plens,  idis. 

FALGUERA  MASCLE.  Planta  pereuDe,  índigeoa, 
que  *s  troba  en  abundància  en  los  boscoe.  üélccàe 
maeho.  Fil  ix  mas. 

FAUMEirr.  m.  ant.  filta. 

FALIR.  V.  n.  ant.  faltae. 

FALL,  A.  adj.  faltat. 

FALLA.  f.  FALTA,  n  adj.  Dit  de  la  caria  que  m 
es  truofo.  Falsa.  Falsa,  se.  |  teta.,  hatxa. 

FÉR  PALLA.  fr.  faltae. 

FALLADA,  f.  La  acció  de  fallar  en  lo  joeb  de 
cartas.  Fallada.  Triumpbalis  pagell»  losio. 

FALLANGA.  f.  Postura  poch  ferma  del  coi. 
Payanea.  Labilis  positio.  ||  Matxo,  mula  ó  cataU 
vell,  magre  y  de  mala  figura  que  ja  lé  poqnisn- 
mas  forsas.  MataUm,  huitrera^  roctiumie.  Sbccibd- 
rium  jumentum. 

FALLAR.  V.  a.  Guanyar  ab  trunfo  la  basa  (fel 
contrari.  Fallar.  Chartam  lusoriam  alia  trívmphili 
vincere.  I  for.  Decidir,  sentenciar,  faltar,  €dlíarf< 
fallo.  Sententiam  pronunciaré.  |  faltajl. 

FALLEBA,  f .  Barreta  de  ferro  asaegmidi  m 
la  finestra  óen  una  de  las  portas  del  baioó  verti- 
calment y  ab  una  ansa  pera  mónrerla  y  íéría  ei- 
ganxar  en  un  pontet  que  té  '1  baslimeot  dalt  y  Uíi 
ab  lo  que  quedan  tancadas  las  portas.  FalMa,  Ye^ 
ticillus,  i. 

FALLIR.    V.  a.  AliTlBESI,  FÉa  BllICAliOTA.  | 

faltak.  i  Morir.  FalUeer.  Ifori. 

FALLITy  DA.  adj.  abatut.  8.  |  aOBT.  lALTiT. 

FALLO.  m.  FALTA.  I  En  lojochdecaHaslilti^ 
un  dels  quatre  colls.  Faüo.  Speciet  alicujos  la 
chartis  lusoriis  inopia.  |  Decisió,  sentència  que  dó- 
na un  jutje.  Fallo.  Sententia,  ». 

FALLO,  NA.  adj.  Enajat,  mòlt  enMaC  Ün- 
do,  mohino.  Iràs  succensus.  I  Dit  del  vi  be,  In^ 
Fuerte.  Yigoratus.  |  Dit  del  mar  mogat»  altent. 
Alborotado,  enerespado.  Infiatus. 

FALLONiyNA.  adj.  d.  de  falló. 

FALLONIA.  f.  Enfado  mòlt  gran.  ünsyfiojv. 
Ira,  ». 

FAL•LÀCIA. f.  Engany,  frau,  mentida.  Falacift. 
Fallacia,  ».  ||  sofisma,  sofistseu. 

FAL-LAN8A.  f.  ant.  falsedat, 

FAL-LÀ8.  adj.  Enganyós,  fingit,  mentider.  Fer 
lax.  Fallax.  g  sofístich. 

FAL-LÀSMENT.  adv.  m.  Ab  fal-làcïa.  FaUs- 
m«n(e.  Fallaciter. 

FAL-LÉNCIA  T  FAL-LENSA.  f.  Engany.  F9r 
leneia.  Error,  is.  0  falta,  difbctb. 

FÀL-LER.  V.  a.  Enganyar.  Polir.  Fidem  Mere. 

FAL•LERA,  f.  Idea,  desitj  vehen«it. 
tema,  gusanera,  Pervicaciat  »• 


FAL 


GÀTAU. 


FAL 


•731 


f.  Disposició  pera  poderee 
enganyar  6  errar.  Palibilidad,  Faliibilitas,  atis. 

FAL-UBLE.  adj.  Capàs  de  errar.  PalibU,  Fal- 
libilis. 

adv.  De  modo  fal•lible. 

.  Fallibíliter. 

rÀL•-UCH,  GA.  adj.  Pertanyent  al  fal-lo  ó  à 

Bòn  calto.  Un  dels  qoatre  dens  de  la  impudéncia  y 

la  diasipació  qne  estava  representat  en  las  parts 

Boxnals  del  home.  Fdlico.  Phaliicus. 


'.  m.  ant.  falta. 

FAL-UB.  V.  a.  IIENTIE9  BlCQANTAl. 

FALÓmiA  Y  FALÒRNIA.  f.  JfeiUtra,  tÈ^ímU, 
hoUíf  gazapa,  trufa,  guadnmana.  Hendacinm,  ií. 

FALQUES,  f.  pi.  nàut.  falca.  8. 

FALBAa.  V.  n.  ant.  FALTAa. 

FALa.  f.  Instrument  corb  de  ferro  ab  dents  y 
■àsech  pera  sogar.  Boz.  Merga,  m ;  messoria  falx. 
I  adj.  Eaganyds,  mentider.  Falso,  el  que  nos  ven- 
iéü^•lgo.  FalínSy  commentitius,  dolosns.  |No 
verdader.  Fako,  Falsns ,  snppositns ,  adulterinns. 

B»  PALS.  m.  adv.  Sens  la  deguda  seguretat  ó 
sriwtàDcia.  En  faUo;  sobre  falsa.  Non  solidè;  falsò. 

via  VHA  CLAU  FALSA.  fr.  Palsear  la  llave.  Àdul- 
férinam  clavem  fabricaré. 

HÍ8  FALS  QUB  Ull   PROCÉS  Ó   QCB  JÚOAS.  lOC.    MOS 

ftí$o  f  1M  Júdüs.  Quam  perfidus. 

KO  psani  *L  FALS.  fr.  Aprofitarse  de  la  ocasió. 
kffü9€ckar  la  ocasum.  Occasíonem  arripere. 

FAL8ABRAGA.  f.  fort.  Muralla  baixa  pera  de- 
taMa  de  la  principal.  Falsabraga.  Pr»lentum  mn- 
ma»  propngnacnlum. 

FALSADORf  A.  m.j  f.  ant.  falsificador. 

FAUSAHARBA.  f.  nàut.  Cap  ab  que  s*  amarra 
É  llanxa  per  la  popa  del  navio.  Falsamarra.  Ru- 
lena  adnlterinus. 

FALSAMENT,  adv.  m.  Àb  falsedat.  Falsamen- 
se.  Perperam,  falsò. 

FAIAAPORTADA.  f.  Entre  impressors  lo  que 
ra  devant  de  la  portada  de  un  llibre.  Falsaportada, 
ïïBUforíoda.  Prafrons  libri. 


i.  V.  a.  ant.  falsificar,  gontrafbr. 

FALAA-BEGLA.  f.  cartilla.  2. 

FALAARIf  A.  adj.  Falsificador  de  instruments 
pàblichs.  Faúario,  falseador,  Falsarins,  falsificus. 
I  Qai  fà  ó  diu  falsedats  ó  mentidas.  Falsario.  Fal- 

sidicas. 

FALBAS.  f.  pi.  mús.  Las  consonàncias  à  que 
Bobra  ó  falta  un  semitó  dels  que  tocan  à  la  propor- 
ció. Fàlsas,  disonantes.  Toni  dissoni.  ||  En  lo  blasó 
*s  dia  de  las  armerias  en  que  no  s'  observan  las 
reglas  del  art,  com  quant  tenen  color  sobre  color, 
etc.  Falsas.  Informis. 

FALSEDAT,  f.  Frau,  engany,  mentida.  False- 
M,  falsia.  Falsimonia,  »,  falsilas,  atis. 

FALSEJAR.  V.  a.  falsificar.  ||  v.  n.  Flaque- 
jar, pérdrep  la  resistència  ó  fermesa.  Falsear.  In- 
firmo,  as,  deficio,  is.  |  Dissonar  la  corda  de  un 
instrument.  Falcar.  Dissono,  as. 


FALSERA.  f.  ant.  falsedat. 

FALSET,  m.  Ven  que  contrafà  al  tiple.  PalseU. 
Acutum  sonum  mentiens  vox. 

FAL8EZA.  f.  ant.  falsedat. 

FALSIA,  f.  Espècie  de  oreneta  tota  negra,  qne 
tè  las  potas  mòlt  curtas,  las  alas  mòlt  llargas  y  vo- 
la ab  mòlta  velocitat.  Vencejo,  avion.  Gypselns,  t, 
apus,  odis.  II  Herba  que  's  cria  en  paratjes  de  ay- 
gua,  regularment  en  los  pous,  y  tè  uns  remets 
prims,  negres  y  relluents  guarnits  de  unas  fulletas 
com  las  de  las  llentias,  y  col-locadas  simètrica- 
ment à  un  costat  y  altre.  Culantrillo.  Gallitrica,  se; 
calliche,  es;  capillus  veneris.  |j  ant.  malícu,  ew^ 

OAFnr,  TRAMPA. 

FALSIAT,  DA.  adj.  FALsnncAT. 

FALSIFICACIÓ,  f.  Acció  y  efecte  de  falsificar. 
Palsifícaeion.  Falsificatio,  nis. 

FALSIFICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  falsifica.  FaU 
sifíeador.  Adulterator,  is. 

FALSIFICAR.  V.  a.  Adulterar,  contrafer  es- 
criptures, monedas,  etc.  Falsificar.  Adultero,  aSp 
corrumpo,  is. 

FALSIFICAT,  DA.  p.  p.  Falsificado.  Adulte** 
retus,  vitiatus. 

FALSnXA.  f.  Ganiveta  corba  de  que  usan  Ips 
sabaters  pere  tallar  la  sola.  TrancheUy  trinchete. 
Scalprum  sutorium.  ||  ter.  falsia.  1. 

FALSIOT.  m.  ter.  falsu.  1. 

FALSÓ.  m.  Instrument  pera  tallar  los  rahims 
al  veremar.  Honeejo,hocejOj  honzalo,  hoeino,  cor* 
billo.  Falcula,  e. 

FALTA.  f.  Privació  de  lo  necesari,  com:  falta 
de  medis,  etc.  Falta.  Inopía,  penúria,  ».  |  Defor- 
mitat. Falta.  Deformitas,  atis.  [  Culpa,  pecat.  Fal- 
ta. Culpa,  8B,  peccalum,  i. )  errada.  ||  Defecte  dè 
la  moneda  per  no  sèr  de  lley  ó  faltarli  '1  pes.  Falta. 
impuritas,  atis,  diminutio,  nis.  1  Nota  al  marje  de 
algun  inventari,  pere  denotar  que  falta  afguna  co- 
sa de  que  allí  s*  ba  fèt  menció.  Falla,  dèficit.  Dè- 
ficit. I  En  lo  joch  de  pilota  la  cayguda  de  aquesta 
fore  dels  límits  senyalats.  Falta.  Extra  praefixos 
termines  pilas  jaclus.  J  Dit  de  las  forsas,  de  la  sa- 
lut, del  animo,  etc.  debilitat,  disminució.  FoKa  de 
fuerzas,  etc.  Yirium  etc.  defectio.  [  Defecte  del 
mènstruo  ó  regla  en  las  donas  prenyadas.  Falla. 
Menstruorum  defectio. 

falta  de  crunsa.  InurbaniL•d.  Inurbanitas,  atis. 

FALTA  DE  GANA.  DesmcDJament.  Desgana,  inap^ 
Uncia.  Tedium,  ii,  satielas,  atis.  ]  Disgust,  poca 
gana  de  fér  alguna  cosa.  Desgana.  Tsedíum,  ii. 

FÉR  FALTA.  fr.  FALTAR.  8.  4. 

LA  FALTA.  cxp.  pera  denotar  que  s' envida  tot  lo 
joch.  Juego  futra.  Deponis  quod  súperest. 

PER  FALTA  DE  ALTRE.  m.  adv.  DcDota  qnc'us  va 
lem  de  alguna  persona  ó  cosa  poch  ídónea  ó  insufi- 
cient per  no  haverni  altra  de  millor.  À  falta  de 
hombres  buenos ;  d  falta  de  pan  buenas  son  formi. 
Cum  nuUus  alius  idoneus  inveniatur. 

pu  lufA  01  AtTisiKm  PAür  M  batui,  ref«  Se 


nn 


FAH 


DICCIONARI 


^AH 


diu  quant  se  dóna  un  empleo  à  subjecte  insuficient 
ó  ménos  digne,  per  no  baverhi  altres  mès  à  propò- 
sit. Àópor  falta  de  L•mbres  huenos  d  mt  padre  hi- 
deron  alcalde,  Cum  nullus  indoneorum  inopiam 
•ecce  pater  prsesidct. 

QUI  NO  SàB  CALLAB  SAS  FALTAS  MAL  CALLAEÍ  LAS 

ULS  ALTRis.  refr.  ab  que's  nota  al  qui  no  sab 
guardar  un  punt  encara  que  sia  en  perjudici  pro- 
pi. Quien  dice  lo  suyo  mal  callarà  lo  ageno.  Qui  sua 
non  tacuit,  minus  iile  aliena  tacebit. 

skNs  FALTA.  m.  adv.  Ab  seguretat  y  certesa.  Sin 
falla,  pmtualmente.  Sine  mora;  certè,  securè.  | 
Ferfectament.  Sin  falta.  Perfecte. 

TiNiR  FALTA  DB  ALGUNA  COSA.  fr.  Garéixer  de  ella. 
Tener  falta  de  alguna  cosa.  Aliqua  re  carere. 

TJE  i^6t  donar  QuiNZB  T  FALTA.  exp.  DenotB  que 
un  es  mòlt  superior  à  altre  en  allò  que  tracta.  Te 
fuide  dar  quinu  y  falta.  Hac  re  longè  te  superat; 
tibi  excel•lit.  Q  donar  vintinou  i  acabar  i  tübnta. 

FALTAR.  V.  a.  No  tenir  alguna  cosa  sòn  cum- 

Eliment.  Faltar.  Deficio,  is.  Q  Estar  ausent,  no  tro- 
arse  en  alguna  part  abont  devia  estar.  Faltar; 
haeer  falta.  Desum,  absum,  es,  deficio,  is,  opus  es- 
se.  Q  Morir.  Faltar,  falleeer.  Emori.  y  No  cumplir 
la  obligació.  Faltar.  Muneri  deesse.  ||  Pecar,  comé- 
trer  qualsevol  falta  ò  culpa.  Faltar,  delinqtUr.  Pec-  I 
€0,  as,  delinquo,  is.  ||  Dit  de  las  armas  do  foch.  Féa 
riGA.  d  Pérdrer  lo  punt  de  apoyo  en  algunas  cosas. 
Faltar.  Deficio,  is.  [  Estar,  no  saberse  aprofitar  de 
la  ocasió,  etc.  Faltar.  Contemno,  is. 

faltar  i  ALGÚ.  fr.  Deixar  de  afavorirlo.  Faltar^ 
U.  Alicui  deesse. 

FALTARSBN  POCH.  fr.  Havér  estat  à  punt  de  veri- 
ficarse  alguna  cosa.  No  faltaha  mas.  Por  poco,  d 
poco,  con  poco  mas.  Hocdeníquedeerat;  boc  unum 
in  malis  restaret.  [  loc.  fam.  Denota  que  sobrevé 
nova  incomoditat.  Otra  que  tal  baila.  Eu  aliud. 

FALTAT  y  DA.  adj.  Defectuós.  Falto.  Defíciens. 
I  Desprovehit,  destituit.  Falto.  Defectus,  destitu- 
ios.  I  Qui  no  té  '1  seny  cumplert.  Falto  de  juicio. 
Mente  captus,  impos  animi.  ||  Dit  de  la  moneda  que 
no  es  de  lley.  Feble.  Deficiens. 
FALTERA.  f.  d.  Faltilla.  Levis  culpa. 
FALUA.  f.  Se  diu  de  la  dona  viva  prompta  y 
aguda.  Pizpireta.  Yivax. 

FALUGA.  f.  Galíota  de  un  orde  de  rems.  Fa- 
lúa,  faluca.  Moneris,  is.  Q  met.  La  persona  ó  ani- 
mal mòlt  petit  y  bulliciós.  Pulguillas,  ardilla. 
Ardalio,  nis. 

FALUTXO.  m.  Embarcació  petita  de  una  sola 
llatina.  Falucho.  Minor  veli  navis. 
FALZILLA.  f.  FALSIA.  1. 
FAM.  f.  Gana,  desitj,  apetit  de  menjar.  Jlam- 
.hre.  Fames,  is.  ||  Gran  apetit,  gola,  voracitat,  àn- 
sia de  menjar.  Hamhre.  Yenter,  tris;  esurigo,  inis. 
I  Carestia  de  aliments  en  especial  de  blat.  Ham- 
hre.  Penúria,  s.  Q  met.  Gana,  desitj  vehement  de 
alguna  cosa.  Bamhre.  Desiderium,  il,  fames,  is. 
FAM  GAiiiNA.  MaUdlia  que  causa  tal  fam  que  res 


la  satisfà.  Bambre  ca^ma,  y  gaafuza  Iub.  Bulimia, 
s;  canina  fames. 

APAGAR  LA  FAM.  fr.  met.  fiam.  TrAonr  à  algú  de 
misèria.  Despiojar.  Egestate  aliqoem  liberare. 

AssiTiAR  PKi  FAM.  ff.  mel.  Yalene  de  la  ectsió 
pera  obligar  à  algú  à  que  convinga  en  lo  que  sèas 
necesitat  no  convindria.  Sitiar  ó  eoftrpor  hamkn. 
Fame  obsessos  domaré.  ||  fír  fat»  fam. 

BONA  FAM  D£  QUINZB  DiAS.  exp.  Repiea  al  que  re- 
husa  alguna  vianda,  perquè  no  es  exqnísida,  ò  per 
escrupulós.  Bamhre  de  tres  simana$.  Hk  esaet  tibi 
gratus,  esurienti,  cibus. 

CLAPIR  DB  FAM.  fr.  ter.  Teuif  molla  fam.  Cianv- 
se  de  hambre.  Fame  premi. 

BSQOBRDARSB  DB  FAM.  ff.  Teuínie  mòlta.  MMar 
de  hambre,  caerse  de  hambre.  Fame  laboraré,  íd- 
terire. 

FÉR  PATIR  ó  FÉB  PASSAR  FAM.  fr.  EamkrnKr.  Flme 
obstringere. 

FERSB  PASSAB  Ó  MATAB  LA  FAM.  fr.  Menjar  fios  SS- 

tisferse.  Matar  el  hambre.  Satíari;  famem  9chn. 

MATAR  DB  FAM.  fr.  mot.  Donar  poch  menjar.  Ma- 
tar de  hambre.  Inedia  necare. 

MORiBSE  DB  FAM.  fr.  Patime  mòlta.  aúiunejWUh 
rirse  de  hambre.  Fame  premi. 

NINGlJ  *S  MOR  DB  FAM,  T  SÍ  DB  FART,  6  MÍ8  HI  10- 

RBN  DE  FARTS  QUE  DB  FAM.  ref.  Denola  quant  per- 
judicial es  menjar  mès  de  lo  necessari.  De  kmkt 
nadie  vi  morir,  de  mucho  eomer  etea  mil.  Reno  fa- 
me, plures  interiere  gulft. 

si'n  vòls  8B  vi  morh  db  fam.  loc.  proT.  ab  qoe 
*8  nota  als  que  ofereixen  alguna  cosa  per  eoDpli- 
ment.  a  los  muertos  se  dice  si  qw§rm.  Dic,  visae? 
extincto  dicendum  est  accipe  viro. 

FABiA.  f.  Rumor,  veu  comuna.  Fama.  Fidi,  c 
I  Renom,  reputació.  Fama.  Fama,  s,  nomen,  iois. 
I  La  opinió  comuna  de  la  excel•lència  de  algú  ea 
sa  professió.  Fama.  Existimatio,  nis. 

cobra  ó  güanta  fama  ,  T  cÚat  1  lioRBR.  ref. 
Denota  que  una  vegada  adquirida  íama  ab  poeh 
traball  se  conserva.  Cobra  buioa  fama  y  Meu  à 
dormir.  Securum  tu  carpe  bono  sub  oomine  soio- 
num. 

DONAR  FAMA.  fr.  Fér  cobrar  crèdit  Dar  fem. 
Prsedico,  as. 

LOS  UNS  TENEN  Ó  8B*N  PORTAN  LA  FAMA  Ó  LA  ANOII- 
NADA  ,   T  ALTRES  CARDAN  LA  LLANA.  rcf.  BeUOta  q«K 

mòltas  vegadas  s*  atribuheix  à  uns  lo  que  altres 
fan.  Unos  tienen  la  fama ,  y  otros  earian  la  Ism; 
WM  come  lo  fruta  aeeda ,  y  otro  tíene  U  denten. 
Insonti  plerumque  manet  poena. 

MALA  FAMA.  Desbouor,  infómia.  Mala  fama.  Be- 
decus,  oris. 

MÈS  VAL  FAMA  QUB  DINERS,  ref.  Aconsellu  que  li 
bona  opinió  es  preferible  als  interessoa ,  perqae 
dissimula  algun  defecte  si  V  hi  ha.  Maeaa  fame 
hurto  eneubre.  Qui  bene  andit ,  ei  nihil  iaiputatir 
mali. 

FAMEJAMENT.  m.  ant.  FAS. 


FAM 


'    FAMEIANT.  adj.  pavolbnch. 

FAUEJAB.  T.  a.  Bamhrear.  Fame  premi. 

família,  f.  La  gent  que  yíu  en  una  casa,  Bub- 
jeela  al  senyor  ó  cap  de  ella.  Fanilia,  Família,  sb, 
Itr,  ris.  I  Ascendència ,  descendència  y  parentela 
de  algú.  Pamilia.  Latns,  genas,  eris.  j^Los  criats  ó 
aorrey  de  algú.  Pamilia.  Familia ,  ».  ||  Col•lecció 
d^s  animals  y  plantas  qne  tenen  entre  sí  relacions 
Mtnrals  en  los  òrgans  principals.  Familia.  Fami- 
lia, e.  I  Maynada,  criatnras.  Pamilia.  Familia,  s. 
I  Se  diu  de  aqnellas  cosas  6  personas  que  tenen 
aliansa  particular  respecte  de  algun  cap;  així 
dihem:  la  pamílu  de  sant  Francesch,  etc.  Pamilia. 
família ,  ae.  |  En  la  antigüetat  eclesiàstica  cert 
■úmero  de  monjos  que  hi  havia  en  un  monastir 
al^  sò»  abat.  Familia.  Familia ,  s. 

rAMiLiÀ  REAL.  Númcro  de  personas  reals  que  la 
eomponen.  Familia  real.  Regia  cognatio,  vel  fami- 
lia. I  Número  de  criats  del  rey.  Pamilia  real.  Aulae 
ifigie  domestici. 

8ÀGIADA  FAMÍLIA.  Nostrc  Senyor ,  Maria  Santís- 
sima y  sant  Josep ;  alguns  hi  afegeixen  à  sant 
Joan.  Sagrada  Pamilia.  Familia  Sacra. 

FAIUUAB.  adj.  Pertanyent  à  la  família.  Fa- 
wdHar.  Familiaricus ,  familiaris.  ||  Freqüent ,  de 
■acomú.  Famliar.  Frequéos.  ||  Criat  ó  criada  de 
aigana  casa ,  ó  la  persona  de  alguna  família.  Fa- 
müiar.  Domeslicos.  ||  amich.  ||  Dit  del  estil  que 
s*  usa  en  la  conversació  ó  en  las  cartas  de  amichs. 
F&miliar.  Familiaris.  I  pi.  Lo  dimoni  que  *1  mon 
eréu  que  té  tracte  ab  algú  y  *1  porta  en  un  anell  ó 
«Ihaja  domèstica.  Pamiliares.  CBicodoemones;  dcB- 
■lones  fomiliares. 

TBma  FAMILIARS,  fr.  fam.  Pondera  la  sagacitat 
de  algú  ó  lo  que  fà  de  extraordinari.  Tener  los  fa- 
wdümrei.  Mira  sagacitate  pollere. 

FAIULIABISAR.  V.  a.  Fér  una  cosa  en  comú. 
Familiarizar.  Usitatum,  frequens  facere. 

FAmUAUflARSE.  v.  r.  Àcomodarse  al  trac- 
te familiar  de  algú.  Familiarizane,  mlgarizarse, 
\pairane.  Familiariter  agere. 

FAMILIARiflSIBI,  A.  adj.  sup.  Familiarisi" 
Familiarissimus. 

FAMILIARITAT,  f.  Gonfiansa  en  lo  tracte, 
amistat.  Pamiliaridad.  Familiaritas,  atis,  usura,  se. 

LA  MÒLTA  FAMILIARITAT  BS  CAUSA  DB   MBNTSPREU. 

loc.  proverb.  Denota  que  ab  lo  mòlt  tracte  se  solen 
eooéíxer  los  defectes  de  la  persona  que's  tracta,  y 
qne  per  consegüent  se  li  psrt  la  afició ;  però  no 
aerà  així  si  en  Uoch  de  defectes  s'  experimenta 
bondat,  etc.  La  mucha  familiaridad  e$  causa  de 
menosprecio.  Nimia  familiaritas  contemptum  parit. 

FABOLIARIIENT.  adv.  m.  Ab  familiaritat. 
Familiarmente.  Familiariter. 

FAMIUATURA.  f.  L'  cmpleo  de  familiar  de 
k  Inquisició.  Pamiliatura.  In  sancta  Inquisitionis 
tribanali  familiaris  officium. 

FAMIUBTAS.  m.  pi.  Heretjes  que  seguiren  à 
Sayit  Jordi  de  Delft ,  que  depi  qu' ell  era  '1  Mes- 


CÍTALA.  fan  733 

sias,  etc.  Pamilistas,  del  amor  de  la  earidad.  Fami- 
list»,  arum. 

FABONA.  f.  ant.  fam. 

FABiOLENGH,  CA.  adj.  Qui  té  mòlta  fam. 
Hamhriento,  famélieo.  Famelicus ,  esuriens. 

ANAR  FAMOLBNCH.  fr.  Tenir  fam.  Hamhrear.  Esu- 
rionem  agere ;  esurío,  is. 

FAMÓS,  A.  adj.  Qui  té  fama.  Famoso.  Famo- 
sus,  períbodtus.  ||  Perfet ,  excel-lent.  Famoso.  Ex- 
cellens.  ||  Distingit.  Famoso.  Conspectus.  |  La  per- 
sona de  grans  prendas.  Famoso,  Egregius,  nobilis. 

FAMOSAMEBIT.  adv.  m.  FamosamenU,  exee^ 
lentemenUj  lindamente.  Optimè. 

FAMOSissiMy  A•adj.  Pamosisimo.  Geleberri- 
mus. 

FÀMÜLA.  f.  CRIADA. 

FÀMüLO.  m.  Criat;  s'usa  en  alguns  col-legis. 
Fdmulo.  Famulus,  i. 

PLASSA  DB  fímulo.  Familiatura.  Famulitium,  ii. 

FANAL.  m.  Campaneta  de  vidre,  ó  altra  matè- 
ria transparent  pera  tenir  llum.  Farol,  fanal.  Pha- 
rus ,  i ,  Incerna ,  ae,  Q  La  llanterna  que*s  posa  en 
una  torre  alta  en  los  ports  de  mar ,  pera  guiar  als 
navegants.  Paro,  fanal,  farol,  lintema.  Pharus,  i. 
I  Títol  del  dret  que's  paga  en  los  ports  pera  soste- 
nir lo  fanal  que  guia  als  navegants.  Fanal.  Àd 
pharum  sustinendum  vectígal.  ||  pi.  Herba  sem- 
blant à  la  maravella ;  té  las  llavors  com  à  pèsols, 
negras  ab  una  clapa  blanca  en  una  capsetaàmodo 
de  fanal.  Parolillo,  hesito  de  monja.  Gonvolvuli 
genus.  I  met.  fam.  pi.  ulls. 

FANAL  DE  POPA.  Faro  grau  que's  posa  en  la  popa 
del  navio  ó  buch  comandant  de  una  esquadra  ó 
divisió.  Fanal,  lintemon.  Màgica  laterna. 

FANALÀS.  m.  aum.  Farolon ,  lampion.  Gran- 
dior  pharus. 

FANALER.  m.  Qui  encen  y  cuyda  dels  fanals. 
Fanalero,  farolero.  Pharorum  curator. 

FANALET.  m.  d.  Farolillo  ,  ico,  t'to.  Lncernu- 
la,  ffi. 

FANÀTIGAMEFIT.  adv.  m.  De  un  modo  fanà* 
tich.  Pandti»amente.  Fanaticè. 

FANÀTIGH  y  CA.  adj.  Qui  defensa  ab  tenaci- 
tat opinions  erradas  en  matérias  de  religió.  Famé- 
tico.  Fanaticus.  {  Extravagant,  entusiasmat,  preo- 
cupat. Fandlico,  visionario.  Fanaticus,  delirus. 

FANATISAR.  V.  a.  Infundir  fanatisme.  Pana'- 
tizar.  Fanatismum  incutere.  ||  bmbaucar,  bmrahb- 

CAR. 

FANATISME,  m.  L*  entusiasme,  6  tenacitat 
dels  fanàtichs.  Panatismo.  Fanatismus ,  i ,  illusio, 
nis. 

FANGH.  m.  Pango,  lodo,  barro,  cieno.  Coenum, 
lutum,  limus,  i. 

FANCH  T  GALS  CURRBN  MÒLTS  MALS.  FOf.  DOBOta  qUO 

la  bona  roba  dissimula  mòltas  faltas  aixi  flsicas 
com  morals.  Botas  y  gaban  eneubren  mueko  maL 
Multum  ocreis  vitii  tegitus,  multumque  lacema. 
Bnií  DBL  FAKCH.  fr.  mel.  Eixir  felísmeat  de  al« 


731 


FAN 


DICCIONARI 


FAH 


Suna  dificultat.  Salir  del  lodo  àdeun  ceMgal.  Ab 
arduo  se  expediré  negotio. 

EIXIR  DEL  FANCH  T  CiülBl  EN  LO  BlEEÀNCH.  ref. 
FUGIR  DEL  FOCH ,  CtC. 

FICAR  EN  LO  FANCH.  fr.  faiD.  Atràurer  à  algú  ab 
engany  y  artifici  pera  ficarlo  en  alguna  dependèn- 
cia àrdua.  Enlruchar.  Pelliceo,  es. 

FICARSE  EN  LO  FANCH  Ó  EN  UN  FANCH.  ff.  met.  Elü- 

penyarse  en  una  empresa  mòlt  difícil.  Meterse  en 
un  cenegal  ,óenun  herenjenal ;  atollarse ,  atollar, 
empuntanarse.  In  lulo  hsrere ;  difiicultatibus  pr»- 
pediri.  ' 

FABIDANGO.  m.  Ball  espanyol  mòlt  alegre ,  y 
festiu,  y  també  '1  so  ab  que's  balla.  Fandango.  Tri- 
pudium  hilaríus  vel  fescennium. 

FABIDANGUERy  A,  Y  FANDANGUISTA. 
m.  y  f.  Aficionat  al  fandango.  Fandanguero,  Fes- 
cennius  tripudiator. 

FANEGA.  f.  Mesura  de  sis  quartans.  Fanega^ 
kanega,  Medimnus,  medimum,  i. 

FABIEGADA.  f.  Lo  tros  de  terra  que's  pót  sem- 
brar ab  una  fanega  de  gra.  Hanegada ,  fanegada, 
fanega  de  semhradura,  Terrae  jugum  medimni  ca- 
pax. 

FANFÀBRIA.  f.  fam.  Jactància,  vana  arogàn- 
cia.  Fanfàrria.  Jactantia ,  as,  vana,  pntida  osten- 
tatio. 

FANFARRÓ,  m.  Jadanciòs,  qui  fà  vanitat  de 
lo  que  no  es  ni  ba  fét.  Fanfarron ,  jaetancioso, 
Yentosus  prsedicator.  H  Qui  fà  '1  valent.  Fanfar- 
ron,  tragavirotes,  farfanton ,  matasieU,  perdonavi' 
dos,  tragakombres.  Thraso,  nis. 

Ffta  LO  FANFARRÓ,  fr.  Bravear ,  haladronearf  /an- 
farronear ,  (anf arrear ;  blasonar  del  amés ;  eckar 
plantas  ó  hravatas.  Virtutum  verbis  inanibus  jac- 
tare. 

FANFARRONADA,  f.  lactància.    Fanfarro- 
nada, fanfàrria,  baladronada ,  hravata ,  farfanto- 
nada,  fanfarroneria ,  fanfarronesca.  Jactatio,  nis. 
FANFARRONAMENT.  adv.  m.  Yanament, 
ab  fanfàrria.  Fanfarronamente.  Yentosè. 

FANGA.  f.  Instrument  de  ferro  com  una  for- 
quilla, pera  girar  la  terra.  Laya,  lia.  Pastinnm,  i. 
rusticum  bifidum. 

FANGADA.  f.  La  mida  de  terra  que  es  la 
quinta  part  de  un  jornal.  Fangada.  Quinta  pars 
jugueri. 

FANGADOR.  m.  Qui  fanga.  Layador.  Bidenti* 
bus  terram  vertens. 

FANGAR,  m.  Lloch  de  mòlt  fanch.  Lodaxal, 
abarrancadero,  lodazar,  lodaehal ,  atolladero,  fan* 
gal,  banizal,  lameL•l ,  tollaL•r,  ciénaga  ,  revoUa- 
dero.  GoBnosus,  lutunentus  locus,  coUuvies,  ei.  Q 
V.  a.  Girar  la  terra  de  un  camp  ab  la  fanga.  Layar, 
Pala  vel  pastino  terram  evolvere. 

FANGÓS.  A.  adj.  Ple  de  fanch.  Lodoso,  fan- 
goso,  barroso.  Coenosus,  lutosus. 

FANGUBIAR.  V.  n.  Anar  pel  fiínch.  Zoneo- 
jmr,  Caloanea  luto  ambolando  foBdare. 


FANGÜERA»  f.  FÀNOAl. 

FANOCA.  adj.  f.  ter.  gansoniri,  kraia. 

FANOGADA.  f.  ter.  FB8ADK8A,  CAKMimU. 
FANTARBIA.  f.  rANTASMA. 

FANTASt.  m.  ant.  Soldat  de  infiíotería.  h- 
fante,  Pedes,  is. 

FANTASIA*  f.  Potència  de!  àoírna  qie  forM 
las  imatjes  dels  objectes.  Fantasia ,  tma^ftMOM. 
Phantasía,  se;  animi  vis  iroagiïSum  c^ectríx.  |  Pre- 
sumpció, vanitat.  Fantasia.  Supèrbia ,  »,  vanilas, 
atis ,  faslus ,  us.  Q  Pensament  elevat  deia  peelai 
pintors,  y  altras  obras  de  ingeni.  PantasUi.  Ri- 
men, inis.  I  Moviment  repentí  ó  impuls  de  esperit 
que  mou  à  obrar  sens  reflexió.  Fantasia.  Yaoa  €0- 
gitatio. 

FANTASIAR.  V.  a.  Fér  castells  en  Tayre.  Jto- 
eer  eastiUos  en  el  aire.  Yana  spe  eludí. 

FANTASIASTES.  m.  pi.  Sectaris  relígioitf 
que  sostenian  que'l  cos  de  J.  C.  bavia  estat  fanti»- 
tich  ó  aéreo  y  que  la  seva  mort  no  bavía  eslat  ml. 
Fantasiastes.  Fantasiasti,  orum. 

FABITASBIA.  f.  Yisió,  sombra  representada  tt 
somnis  ó  per  flaquesa  de  la  imaginació.  FtsNi, 
fantasma ,  espeetro ,  istantigua.  Pbantasaa ,  tis, 
spectrum ,  i.  ||  Figura  estranya  que  cansa  por  à  Í0 
criaturas.  Marimanta ,  eocó ,  fantagma.  Speetrw^ 
i.  II  Imatje  que's  forma  en  la  fantasia  per  h  is* 
pressió  que  fan  los  objectes  en  los  sentits.  Fm!»- 
ma.  Pbantasma,  tis.  ||  m.  Home  presumptuós ,  qw 
afecta  gravedat.  Fantatma ,  fantasman.  Tumidtf, 
vanus.  II  Brunzit  de  una  fusta  lligada  en  un  cordiU 
y  rodada  ab  violència.  Bramadera,  Tigiilam  tht- 
beralo  aere  stridens. 

FANTASMAGORIA,  f.  Art  de  rq^reseatar 
fantasmas  per  il-lusió  òptica.  FanUumagerU. 
Spectroram  òptic»  ope  representatio,  apparitio. 

FANTASBIETA.  f.  d.  Fanlamiüa ,  foMtaam- 
eillo.  Pbantasma,  tis. 

FANTÀSTICAMENT.  adV.  lli.  FtoUistkü' 
mente.  Fictè,  fallaciter. 

FANTÀSTlGHy  CA.  adj.  Quiméridi,  imagisa* 

rí,  fingit.  Fantàstica.  Pbantasticus.  |  Pertanyent  à 

la  fantasia.  Fantàstica.  Ad  pbantasiam  pertioeas. 

II  m.  met.  Presumptuós,  va.  Fantasma^  faUdstko, 

liguron.  Tumidus,  vanus. 

FAPESMO.  m.  log.  Un  dels  modos  de  argüir 
de  la  quarta  figura,  y  consta  de  universal  afirma- 
tiva, universal  negativa  y  particular  negativa. 
Fapesmo.  Fapesmo. 

FAQUi.  m.  Camàlicb,  bastaix.  Ganapem,  fn- 
quin ,  esportillero ,  11102^  de  cardel  ó  de  esfvtu. 
Bajulus,  i. 
FAR.  V.  a.  ant.  tia.  |  m.  ant.  f  akal.  t. 

FARAM.  m.  GBNTOTA.  I  VIIAM. 

FARAMALLA.  m.  EnredadoTi  embustero,  trt- 
passer.  Faramalla ,  faramalkro^  faremalkin,  Irs» 
pacero,  trapalon,  farandulero.  Garrnliis,  i,  nebnlo, 
nis.  g  lactància  sens  fonalDent.  /mmimn^  taanis 
jactatio.  t  lOttAftACAt 


FAR  CATALÀ. 

FARANDOLA  Ó  FArAnDULA.  f .  Companyia 
de  c^michs  que  anavan  representant ,  cantant  y 
ballant  pels  pobles.  Faràndula.  Histriònica  socie- 
tas. 

FAHABTDÓNIA.  f.  p.  U.  FALÓRNIA. 

FARANDULER ,  A.  m.  y  f.  Qui  professava  la 
faràndula.  Parandulero.  Gornoedum  ,  i.  ||  faiaha- 

LLA.  1. 

FARAÓ.  m.  ant.  fogukia. 
FARAUT  Y  FARAÜTE.  m.  INTÉRPRETE.  ||  di- 
rector. I  TRUTXIMAN. 

FARBAlA.  m.  Adorno,  guarnició  de  qualsevol 
roba  plegada  cusida  per  la  part  superior  y  solta 
per  la  inferior.  Farbaldy  falbald.  Fimbria,  as. 

FARCELL,  m.  Embolich  de  roba.  Lio,  envollo- 
riOf  fardel,  paea.  Fascis,  is. 

FARCELLAR.  V.  a.  Fér  farc<)lls.  Enfardelar. 
Consarcíno,  as. 

FARGELLET.  m.  d.  Àtadijo,  fardeUjo,  farde- 
Ullo.  Fascinulus,  i. 

FARGiDORy  A.  m.  y  f.  Qui  farceix.  Mondon- 
guero.  Farlor,  is. 

FARCIMENT,  m.  Obra  de  farcir.  Belleno.  Far- 
tura,  ae,  fartus ,  us.  ||  La  matèria  de  que*s  farceix. 
Belleno.  Farcimen,  inis. 

MBS  PUJA  'l  farciment  QUE  'l  GALL.    loC.   SO  díU 

de  aquellas  cosas  en  que  lo  accessori  costa  mès 
que  lo  principal.  Ajo  de  Valdestillas,  que  esld  frio 
y  quema ;  vale  mas  la  salsa  que  los  earacoles ;  cues- 
la  mas  el  salmorejo  que  el  eonejo,  Ipsa  re  obsonii 
carior  condilura. 

FARCINATA.  f.  Mescla  de  cosas  que  no  con- 
venen entre  sí,  particularment  en  lo  menjar.  Ba- 
turrillo  ,  batiburrillo ,  ja/reia ,  f arrogo ,  bruseaie. 
Confusa),  inconexseque  res. 

FARCIR.  V.  a.  Umplir  alguna  cosa,  majorment 
de  vianda  trinxada.  Rellenar,  embutir,  llenar,  Far- 
cio,  is,  replec,  es. 

FARCIT,  DA.  p.  p.  Relknado,  relleno.  Fartus. 
II  farciment.  II  ant.  brut. 

FARDA  Y  FARDAM.  m.  Lo  conjunt  de  cosas 
mal  ordenadas.  Matalolaje.  Indigesta  rerum  con- 
geries.  ||  ter.  equipatge.  ||  Provisió  de  menjar.  Ma- 
talotaje.  Commealus,  us.  ||  Espècie  de  tribut  que 
pagavan  en  Espanya  'Is  moros  y  juheus.  Alfarda, 
farda.  Judeorum,  etc.  in  Hispània  tributum. 

FARDATGE  Y  FARDELL.  m.  farcell. 

FARDELLET.  m.  d.  farcellet. 

FARDO.  m.  Farcell  gros  de  roba  ó  altra  cosa 
pera  poderlo  portar  de  una  part  à  altra,  lo  que  's 
fa  regularment  en  las  mercaderias  pera  transpor- 
tarlas.  Fardo,  Sarcina,  ae. 

FARDOT.  m.  Farcellet  de  mercaderias.  Fardt- 
lloy  cabo.  Sarcinula,  ae.  ||  met.  Dona  grossa  y  mal 
forjada.  Amondongada,  monton.  Crassae  et  incultse 
formae  persona. 

FAREDAT.  f.  FEREDAT. 

FARFALÀ.  m.  farbalI. 
FARFALLÓSy  A.  adj.  TAATAXUT, 


FAR  735 

FARFAN.  m.  ant.  faquí. 

FARFOLL,  A.  adj.  tartamut. 

FARFOTALLA.  f.  Rebuig  del  poble.  Popula- 
chOf  hes.  Populi  fex ;  plebecula,  se.  ||  Cosa  de  poca 
entitat  à  que  s'  ba  volgut  donar  importància.  Pa* 
mema.  Res  fulilis.  ||  fullaraca. 

FARGA.  f.  Ferreria.  Herreria.  Ferraria  oíüci- 
na. 

FARGAYRE.  m.  ferrer. 

FARIGOLA,  f.  Timó,  mata  petita  mòlt  olorosa 
y  de  mòltas  branquetas,  fullas  petitas  y  flors  pur- 
púreas :  s*  usa  en  las  viandas  y  en  algunas  parts 
pera  adobar  las  olivas ;  agrada  mòlt  à  las  abellas. 
Tomillo.  Tbymum,  thymus,  i. 

FARIGOLAR.  m.  Terreno  ple  de  farigola.  To- 
millar.  Tbymis  abundans  locus. 

FARINA,  f.  Los  grans  redubits  à  pols  per  me- 
di de  la  mola,  etc.  Harina.  Farina,  se.  [  pi.  fari- 

NBTAS. 

AQUEIXA  ES  FARINA  DE  ALTRE  SAGH.  ref.  SÓN  FIGAB 
DE  ALTRE  PANER. 

FÉR  BONA  Ó  MALA  FARINA   Ó  LA   FARINA  BLANA.  fr. 

Fér  ó  portarse  bè  ó  mal  en  alguna  cosa.  Haeer  Inu* 
na  ó  mala  harina.  Absonè  vel  dissonè  operaré. 

PASSAR  FARINA,  fr.  Separaria  del  sagó  per  medi 
del  cedàs.  Cemer.  Cerno,  is. 

sÉR  UN  JAN  FARINA,  loc.  fam.  Sèr  tonto  de  massa 
bo.  Ser  un  bum  Juan,  un  Juan  Lanas,  ó  ten  Juam  de 
buen  alma.  Parvi  animi. 

FARINÀGEO,  A.  adj.  FARINÓS. 

FARINAYRE  Y  FARINER,  m.  Traginer  de 
farina.  Harinero.  Farinarius,  ii. 

FARINER,  A.  adj.  Semblant  k  la  farina  ó  que 
participa  de  sa  naturalesa.  Farindceo.  Farinaceus. 

FARINERA,  f.  Lloch  abont  se  posa  la  farina. 
Harinero.  Farinarium,  ii,  farinaria  cella,  arca.  || 
En  los  molins,  espècie  de  caixa  gran  ó  casal  abont 
càu  y  's  recull  la  farina  que  surt  de  la  mola.  Oa- 
rxnero ,  caja  harinera ,  y  alguarin  pr.  Ar.  Mao- 
tra,  SB. 

FARINETA8.  f.  pi.  Pasta  clara  de  farina,  f»- 
ches,  gachas,  y  farinetas  pr.  Ar.  Pnls,  tis,  pultica- 
la,  pappa,  ae.  ||  Jocb  de  daus.  Bentilla,  Alese  ludns 
sic  dictus. 

FARINÓS,  A.  adj.  Cubert  de  farina.  Bnhari" 
nada,  harinoso.  Farinolentns ;  farina  conspersus. 
II  Lo  que  té  farina.  Harinero ,  farindeeo.  Farina*: 
cens. 

FARisAlCHy  CA.  adj.  Pertanyent  als  fariseus. 
Farisaico.  Pharisaicus. 

FARISEÍSBIE.  m.  Cos  ó  secta  dels  fariseus. 
Farisaismo.  Pharisaeorum  secta. 

FARISEU,  m.  Qui  entre  'Is  jnbeus  seguia  una 
secta  diferent  dels  demés,  en  los  vestits  portavan 
escrits  los  preceptes  de  la  lley,  però  no  Is  obser- 
vava n  ;  professa  van  una  vida  mòlt  estreta,  adme- 
tian  una  espècie  de  transmigració :  1*  evangeli  'Is 
tracta  de  bipócritas  perquè  pagavan  delme  de  la 
matafaluga  y  comí,  y  despréciavan  la  caritat  y  la 


736 


FAR 


DICaONARI 


FAR 


jusifcia ;  vny  són  los  domioants  entre  *ls  joheus. 
Pariseo,  Pharisaeus,  i. 

FARISTOL,  m.  Instrument  de  fusta  pera  tenir 
los  llibres  ab  comoditat  qnant  s*  estudia.  Àtril, 
Abacus,  plulens,  i.  ||  Instrument  de  fusta  ab  qua- 
tre caras ,  que  serveix  en  lo  cor  pera  tenir  los  lli- 
bres del  ofici,  etc.  FacistoL  Cantorum  pluteus. 

FARMAGÉunCH.  m.  Qui  professa  la  farmà- 
cia ó  tó  mòlt  coneixement  de  ella.  Farmacéutieo. 
Pharmaceulicus.  ||  adj.  Lo  que  pertany  à  la  farmà- 
cia ó  al  professor  de  ella.  Farmacéutieo,  Pharma- 
ceulicus. 

FARMÀCIA,  f.  Ciència  que  dóna  '1  coneixe- 
ment, elecció,  preparació  y  reposició  dels  medica- 
ments. Farmàcia,  Pharmacia,  ae,  pharmacies,  ei, 
pharmaceutice,  es. 

FARMÀCIA  EXPERUIENTAL  t  OPERA TÓRIA.  La  que  té 

per  objecte  ensenyar  ab  experiments  la  prepara- 
ció, conservació,  reposició,  y  encara  subministrar 
los  medicaments.  Farmàcia  operatoria  ó  experi- 
mental, Experimcntalis  pharmacia. 

FARBIAGOLOGIA.  f.  Tractat  del  estat  natural 
dels  medicaments,  de  sa  preparació  y  reposició, 
etc.  y  com  obran  en  V  estat  de  malaltia.  Farmaco- 
logia, Farmocologia, ». 

FARBiAGOPEA.  f.  Tractat  de  farmàcia.  Far- 
maeopea,  Pbarmacopoea,  aB. 

FARMAGOPEU  Y  FARMAGÓPOLA.  m. 
APOTECARI. 

FARNACA.  f.  ter.  Yaca  petita  y  grassa.  ||  met. 
ter.  Persona  de  poca  vergonya.  Sin  vergüenza,  Im- 
pudens. 

FARlfERA.  f.  FORNERA.  ||  FLEQUERA,  PANADERA. 

FARO.  m.  ant.  fanal. 

FAROLLA.  f.  Trampa,  engany  fét  ab  dissimu- 
lo. Trampa,  Yersectia ,  fallacía  doleis. 

FARON.  m.  ant.  faro. 

FAROT.  m.  Arbre  gran  y  gros,  que  té  la  fusta 
tendra  y  blanquinosa,  fullas  en  figura  de  cor  den- 
tadas  per  las  voras  y  un  poch  peludas,  las  flors  de 
cinch  fullas  en  forma  de  rosa  y  de  un  blanch  que 
tira  à  groch,debon  olor  y  medicinals.  La  pell  exte- 
rior serveix  pera  cordas  y  la  interior  antíguament 
pera  llibres.  Tilo,  lilh,  tila,  tilia,  tilon,  Tílía,  ae. 

FARRAGINAL.  m.  Lloch  plantat  de  farratge. 
Berrenalf  kerrenal,  herren,  Yirendi  pabulo  serendo 
septum.  0  Se  diu  de  la  terra  en  que  desprès  de  segat 
lo  blat  ne  rebrota  altre.  Ricial,  RepuUulans  ager. 

FARRAGUISTA.  m.  Qui  sols  aprèn  cosas  inú- 
tils y  despreciables.  Farraj/utsto.  Nugarumperitus. 

FARRATGE,  m.  Lo  blat,  ordi,  etc.  en  herba 
pera  donarlo  à  las  caballerias.  Alcaeer,  herren,  al- 
eaeel,  verde ,  g  ferren ,  ferraje ,  ferano  pr.  León. 
Yirens  pabulum.  ||  La  herba  que  cullen  los  sol- 
dats pera  donar  menjar  als  cabidls.  Forraje,  Pabu- 
lum, i. 

FARRATJADOR ,  A.  m.  y  f.  Quí  arreplega 
fiarratge  pera  las  caballerias.  Forrajeador.  Pabula- 
lor,  ú. 


FARRATJABfENT.  m.  La  aodó  de  larraijir. 
Forraje,  Pabulatio,  nís. 

FARRATJAR.  v.  D.  Gullif  ó  arreplegar  far- 
ratge. Forrajear,  Pabulor,  aris. 

S  A.  adj.  Malcarat,  toffrtlaeno, 


torvo,  Torvus  facie. 

FARRER.  m.  ant.  AROBNTIl.  I  rBllER. 

FARRIGO  FARRAGO.  loc.  Conjunt  ó  arre- 
plech  de  cosas  supérfluas  y  mal  ordeoadas.  Farrs- 
go,  Farrago,  inis. 

FARRIOL.  n.  p.  de  h.  Ferreolo.  Ferredus,  i. 

FARRO.  m.  Blat  de  mòlta  aresta  y  gra  gros. 
Farro.  Far,  arris,  ador,  is.  |  Farina  de  ordi.  Fr- 
fo.  Far,  arris.  y  farinetas. 

FARSA.  f.  Fàbula,  pessa  còmica  de  aseompto 
ridícul.  Farsa,  FabuIa ,  mimula,  «.  |  Qnalaevii 
cosa  ridícula  y  desprecíable.  Far$a.  Res  ridicuk. 

I  ENGANY,  TRAPACERIA,  TRETA. 

FAR8ÀLICH,  CSA.  adj.  Pertanyent  à  ¥mük, 
província  de  Tessàiia.  Farsdlico.  Fharsalicos,  pha^ 
salius. 

FARSANT,  A.  m.  y  f.  Còmich,  pallaso.ele. 
Farsante,  Comicus.  ||  met.  Qui  osa  de  ücóou  j 
enganys,  y  que  en  tot  vòl  fér  sòn  papw.  Fsrtmír. 
Histrió,  nis. 

FART,  A.  p.  p.  Harto,  Salaratus.  |  adj.  Cub- 
plert,  satisfet.  Harto.  Salur,  satiatus.  |  Qui  menja 
mòlt.  ComiUm,  tragon,  gloum.  Helliio,  vorax.  |d. 
La  acció  de  afartarse.  Hartazgo.  Satietas,  ati0.| 
fam.  Lo  menjar  abundant  y  espléndit.  ComikUi 
eomilitona,  Comessatio,  nis. 

FART  DE   BASTONAOAS.    T<mia ,    AMNOa  Íè  fiUi> 

Ampla  fustigatio. 

FART  T  DROPO.  exp.  fam.  ab  que'a  reprèn  al 
mòlt  menjador  y  poch  traballador.  Lerio  g  enntf- 
dor  como  borrico  de  gesero,  Tardus  edaxque  ainnl) 
ceu  gypsi  vector  asellus. 

ESTAR  FART  DE  OÍR,  FÉR,  ETC.  Havér  Ofiy  elC.  BÒl- 

tas  vegadas  la  cosa  de  que  *s  parla.  Eslar  àorio  ^ 
oir,  etc.  Tsedet  ista  tolies  audire,  etc. 

FÉR  UN  FART  DE  LLENYA.  loc.  P^gar  btslooadns, 
y  per  extensió  castigar  ab  cops,  encara  que  no  sit 
ab  bastó.  Cargar  de  lena,  apalear^  dar  palizM.  Tuh 
do,  is. 

FERSE  CN  FART.  fr.  Menjar  de  alguna  cosa  fins 
quedar  ben  satisfet.  Dar$e  un  hartazgo,  Saloiari; 
se  ingurgitare.  Q  Dit  de  altras  cosasi  com  de  pli>- 
rar,  de  estudiar,  etc.  ferlas  ab  excés.  Daru  u 
hartazgo.  Nimis  ad  aliquid  incumbere. 

LO  FART  NO  CONEIX  AL  DEJÚ.  ref.  Deoo'a  que  qui 
té  abundància  no  pensa  en  la  uecesatlat  dels  al- 
tres, ni  creu  que  *n  tingan  tanta  com  manifestin. 
El  harto,  del  agwM  no  tiene  dwelo  mmgfmo.  Piiig«i< 
venter  minimè  miseret. 

FARTANERA.  f.  fam.  Propensió  à  menjar  ab 
excés.  Glotoneria.  Guia, «,  hellualio»  nis. 

FARTANERIA.  f.  Aosia  insaciable  de  iMojar. 
Voracidad.  Yoracilas,  atis. 

FARTAR.  ▼.  D.  Miste  de  iMivar  *  bém- 


FAS 


GATAUL. 


FAT 


787 


També  s^usa  eom  recfproch.  Hartar^  $aeiar.  Sata- 
ro,  as ;  satietatem  facere. 

FÀKTàlSB  GOM  UN  POECH   Ó  GOM    UNA   BÈSTIA,  etC. 

fam.  Menjar  ab  excés,  üartaru  como  wn  eesto.  Ni- 
mis  edere. 

FARTÓSy  A.  adj.  aom.  Qni  es  mòlt  menjador. 
GloUmazo,  Yalidus  helluo. 

FAHTAT9  DA.  p.  p.  FART. 

FARUM .  m.  Lo  mal  olor  de  la  carn  y  altras 
cosas  que  comensan  à  passarse.  Hiumo.  Fcetor,  is. 

FÉl  PAICM.  FAaUMBJAE. 

SKifTii  LA  FAEUM.  fr.  moU  Averlguar  una  cosaab 
art  y  dissimulo.  Haimear.  Sobodorari ;  cautè  ali- 
quem  investigaré. 

FARÜMEJAR.  V.  n.  Fér  famm.  Husmiar.  Fcb- 
teo»  es. 

FAS.  f.  Aspecte,  cara.  Faz.  Facíes,  ei. )  astron. 
Qoalsevol  nova  representació  ó  aspecte  de  la  lla- 
na, etc.  Paie,  Aspectus  varins. 

▲B  FAS  DOBLADA,  m.  adv.  Cou  torvo  eeno.  Hòrrida 
íacie;  censorio  snpercilio. 

PBE  FAS  ó  PBE  NB  PAS.  exp.  Ab  rabó  ó  sense  rahó, 
ab  qualsevol  pretext  que  sia.  Por  fas  ó  por  nefas. 
Jore  vel  injuria;  per  fas,  aut  nefas. 

FASCINO,  m.  Dèn  amulet  que  's  penjava  al  coll 
dels  Doys  pera  preservarlos  de  tot  accident.  Se 
col•locava  també  en  los  carros  triunfals,  y  las  ves- 
tals  cuydavan  de  sòn  cuito.  Paseino,  Pbascínus. 

FASOL.  m.  Monjcta  llegum.  Judia.  Lo  nom 
castellà  varia  quasi  en  cada  província ;  y  aixi  's 
dtnhen;  Alubias,  habichuelas,  judihuelaSy  arbejai. 
foíolas,  fasoles,  frejoles  frijoles,  frisoles,  Pbaselus, 
phaseolus,  i. 

FASOL  BOET.  Bufeta  de  gos,  planta  que  té  dos  ar- 
rels Uargas,  los  brots  bermells,  de  cosa  de  un  peu 
ie  llarchs  y  un  poch  peluts,  lo  bri  s*  eleva  en  mítj 
de  la  flor.  Vegiga  de  perro,  alkekenge*  Physalis  al- 
kekengi,  solanum  vessicarium. 

FASOLS  DE  JAEDÍ.  Planta.  Hahichuelas  ójudias  de 
mrdin.  Pbaseolus  multiflorus. 

FASOLER.  m.  Mata  que  fa  '1  fasol ;  té  las  ca- 
mas  brévolas  y  las  flors  arrabimadas.  Judia.  Pha- 
selns,  i. 

FASOLET  Y  FA80LÍ.  m.  Fasol  més  petit  que'l 
3omú,  senyalat  en  la  punta  ab  una  clapeta  rodona 
Y  negrenca.  'L  mateix  nom  se  dóna  à  la  planta. 
fndia  de  careta.  Phaseolus  nanus. 

FASOLETS  DE  JAEDÍ.  Planta.  Dolicos  de  Egipto  y 
leüosos.  Dolichos  lablab,  dolichos  de  cumbens. 

FÀ80L8  Ó  FA808.  m.  pi.  Las  matines  del  di- 
mecres, dijous  y  divendres  de  la  setmana  santa, 
ftatefr/os.  Officium  matutinum,  antelucans  preces 
triduo  ante  pascha.  |  Corrupció  de  la  paraula  faei- 

»U8  Ó  JIBEUS. 

FicAE  ó  MATAE  LOS  FASOS.  Matar  Cariscus  ó  jubeus. 

rENEBEAS. 

FASSANA.  f.  ant.  tbeeitoei,  continent.  |  db- 

FOEA.  continent  BXTBEIOE.  |  DB   DINTEB.  CONTINENT 
UfTBaiOl. 

TOMO  1. 


FÀ8TIGH.  m.  Displicència,  disgust.  FastidiOi 
hastio,  tedio.  Fastidium,  ii.  ||  Aborriment,  repug- 
nància en  los  menjars.  Hastio.  Fastidium,  ií,  sa- 
tietas,  atis.  ||  pi.  Injúrias,  paraulasafrontosas.  Bal- 
dones,  improperios,  denuestos.  Improperium,  ii. 

DiE  físticbs.  fr.  Dir  paraulas  injuriosas.  JktMS^ 
tar.  Probris  aliquem  dehonestare. 

FÉE  fístigh.  fr.  UaceTj  dar  asco.  Fastidium 
crearé. 

TENiE  fIstich.  fr.  Tediar,  tener  osco,  estar  em- 
bazado.  Faslidio  affcctnm  esse. 

FA8TIDI.  m.  fístigh. 

FASTIDIÓ8,  A.  adj.  fastigós. 

FASTIDI08ABIEET.  adv.  m,  Ab  repugnància 
y  disgust.  Pastidiosamente,  Fastidicnter. 

FASTIGÓS,  A.  adj.  Lo  que  causa  fàstich  ó  as- 
co.  Hastioso.  Fastidium  oreans.  ||  met.  Enfadós, 
molest.  Tedioso,  fastidioso,  maehaca,  sobon.  Moles^ 
tus,  fastidiosus. 

FASTIGUEJAR.  V.  n.  Fér  fàstich  ó  asco  algun 
menjar  ó  cosa  de  mal  olor.  Hasliar,  fastidiary  dar 
nduseas,  Nauseam  parere.  ||  met.  Disgustar,  enfa- 
dar. Pasiidiar,  hastiar.  Molestiam  crearé. 

FASTIGUEJARSE.  V.  r.  Alborolarse.  Bmha^ 
zarse,  fasiidiarse,  secarse.  Fastidio,  is. 

FASTIGUEJAT  Y  FASTUAT.  DA.  adj.  En- 
L•stiado,  ahito.  Cibornm  satielate  affectus. 

FASTITJÓSi  A.  adj.  fastigós. 

FASTITJOSABIENT.  adv.  m.  fastidiosambnt. 

FASTOS,  m.  pi.  Anals.  Pastos.  Fasti,  omm. 

FAT.  m.  Destino,  sort,  tot  lo  que  succeheix  con- 
forme ha  disposat  Déu  de^le  la  eternitat.  Bado, 
fatu.  Fortuna,  ae,  fatum,  i.  Q  fatalitat.  ||  Sèrie,  y 
orde  de  causas  tant  encadenadas  que  necessària- 
ment produhían  són  efecte  en  opinió  dels  filosops 
gentils.  Uado.  Fatum,  i.  Q  adj.  Insípit,  dols  per  fal- 
ta de  sal.  EmpalagosOy  insulso.  Insipídus,  insul- 
sus.  I  fJLtco,  tonto. 

i  BON  FAT  T  i  MAL  FAT,  AJÜDATHI  A  LA  METTAT. 
ref.  DÈÜ  DIU  AJUDAT  T  T'  AJUDAEÉ. 

FATAL.  adj.  Lo  pertanyent  al  fat.  Fatol.  Fatal  is. 
II  Desgraciat,  funest.  Fata/.  Funestus,  ominosus. 

FATALISME,  m.  La  doctrina  dels  fatalistas. 
Patalismo.  Rerum  omnium  principíum  in  íato  sta* 
bilientium  secta. 

FATALISTA,  adj.  Qui  mira  com  cansa  y  prin- 
cipi de  totas  las  cosas  al  fat.  Patalista.  Rerum 
omnium  principium  in  fato  stabiliens. 

FATALITAT,  f.  Desditxa,  infelicitat.  Patalir- 
dad.  Fatum,i,fatalitas,  atis.  ||  Necessitat  de  un  suc- 
cés, la  causa  del  qual  s' ignora.  Patalidad,  kadOf 
destvM.  Fatum,  i. 

FATALMENT,  adv.  m.  Ab  fatalitat.  Patalmen' 
te.  Fataliter. 

FATG.  m.  Arbre  de  pell  blanca,  fusta  forta  y 
flexible,  flors  petitas  y  apilotadas,  lo  fruyt  triangu- 
lar y  bo  pera  mj^u^aya.  Fagus,  i. 

FATOIHMU^V^LrÀGlNA. 

FATICaEL  ^r^      ^Ltantbix. 

^  \  94 


138 


FAÜ 


DICCIONARI 


FAY 


FATtDIGHy  CA.  adj.  S'  aplica  à  las  coeas 
que  anuncían  la  mort.  PaHdica.  Fatidicas,  fati- 
cínus. 

FATIGA,  f.  Cansament,  traball,  molèstia,  vexa- 
ció. Fatiga.  Operosilas,  atis.  fatigatio,  nis.  Q  An- 
gijstia.  Fatiga.  Anxietas,  atis,  angor,  is.  ||  Lo  dret 
de  quedarse  *1  senyor  una  finca  pel  preu  que  *s 
ven  à  altres.  Tanteo,  derecho  de  prelacimf  fadiga. 
Pra;]ationis  jus  post  vendítionem. 

FATIGADOR.  A.  m.  y  f.  Qui  fatiga.  Fatiga- 
dor,  Molestus. 

FATIGAIUENT.  m.  fatigà. 

FATIGAR,  v.  a.  Usar  del  dret  de  fatiga  qui  té 
domini  en  alguna  finca.  Tantear.  In  licitatíome,  in 
venditione  retrahere.  ||  afadigar,  cansar. 

FATIGAR8E.  V.  r.  afadigarsb. 

FATIGAT)  DA.p.  p.  y  adj.  Fatigada,  cansado, 
laso,  trabajado,  transido.  Defessus ;  fractus  labore. 

FATIGÓS,  A.  adj.  Lo  que  fatiga.  Fatigosa, 
operoso,  trabajoso,  Laboriosus,  arduus. 

FATILLEJAR.  V.  a.  ant.  embruixar,  fér  brui- 

XERIAS. 

FATILLER,  A.  m.  y  f.  ant.  bruixot,  bruixa. 

FATILLERIA.  bruixeria.  |f  Cosa  de  poch  valor 
ó  entitat.  Frusleria,  Nugae,  arum. 

fatuïtat,  f.  Tonteria,  ximplesa.  Patuidad, 
Fatuítas,  atis.  ||  fatalitat.  2. 

FÀTUO,  A.  adj.  Tonto,  ximple.  Fdtuo,  necio. 
Fatuns,  varo.  ||  Boig,  insensat.  Fútuo.  Vecors. 

FATXA.  f.  nàut.  La  capa  que  's  fà  brassejant 
unas  velas  en  contra  de  allras,  de  modo  que'i  vent 
done  en  las  unas  pel  revés  ó  cara  de  proa,  men- 
tres  umple  las  altras  pel  endret  ó  cara  de  popa. 
Faehn.  Ven  tus  vela  undique  feriens.  ||  apariéncia. 

POSAR  EN  fatxa.  fr.  uàut.  Parar  lo  curs  de  una 
embarcació  per  medi  de  las  velas,  fentlas  obrar  en 
sentits  contraris.  Meter,  cojer  ó  ponerse  en  facha, 
Instructis  velis  navem  delinere. 

FATXADA.  f.  La  part  anterior  de  qualsevol 
cosa.  Pachada.  Frons,  tís,  facies,  ei.  ||  met.  cara. 

FATXENDA,  f.  Vanitat,  presumpció.  Fachenda, 
Confidentia,  ae. 

FATXENDEJAR.  V.  n.  Gallejar.  Pavonear,  ga- 
Uardear.  Pavonem  agere;  inaniter  gloriari. 

FATXENDER,  A.  adj.  Yà,  presumit.  Fachen- 
da y  fachendistay  presumido.  Yanus,  elatus,  inflatus. 

FAULA.  f.  fAbula 

FAUNO.  m.  Fill  de  Pico,  nèl  de  Salurno,  y  rey 
dels  aborigenses,  que  explicava  1s  fals  als  homes. 
Faww.  Faunus,  i.  ||  pi.  mit.  Monstruós  ab  banyas, 
orellas,  peus,  cua  y  pel  de  cabra,  *1  nas  mòlt  xalo, 
y  lo  restant  tot  de  home.  Paunos,  silvanos,  Fauni, 
orum. 

FAU8.  f.  FALS. 

FAUSTO.  m.  Vanitat,  ostentació.  Pausto,  fasto, 
Ponïpa,  »,  faslus,  us.  ||  Orgull,  supèrbia.  Fauslo. 
Fastidium,  ii,  flalus,  us.  |  adj.  Felís,  afortunat. 
Pausto,  Fauslus,  fortunatus.  ||  ret.  Afectació  en  V 
estil.  Binchazouy  fausto.  Ampulla,  ae. 


FAU8TÜÓS,  A.  adj.  Ple  de  fau^to.  FantioM, 
fasto 80 y  fastuoso.  Fastuosus. 

FAUSTUOSAMENT.  adv.  m.  Ab  fausto  y  eq- 
pérbia.  Pastuosamente,  Tumidè. 

FAUTOR,  A.  m.  y  f.  Qui  afavoreix  no  mal  par- 
tit ó  opinió.  Pautor,  Fautor,  is. 

FAUTORIA.  f.  FAVOR. 

FAVA.  f.  FABA. 

FA  VELAR.  V.  D.  ant.  parlar. 

FAVONER.  m.  ant.  afavoridor. 

FAVONI.  m.  Vent  de  ponent.  Fatonio,  téfxa. 
Favonius,  zéfirus,  i. 

FAVOR.  m.  Socorro,  ajuda,  prolecció,  grada. 
Favor,  Favor,  is.  ||  Honra,  benefici,  gràcia,  aplau- 
80.  Paí}or.  Studium,  ii.  ||  Parcialitat,  afecte.  Powr. 
Cupidílas,  atis.  ||  Honra,  benefici,  gràcia,  twir, 
Honos,  oris.  ||  Expressió  de  agrado  que  fà  una  da- 
ma. Favor,  Gratia,  ae,  munusculum,  i.  ||  Privaoa, 
valíment.  Favor,  Gratia,  se,  auctorítas,  atis. 

favor  del  POBLE.  Àwa  popular,  favor  del  puehk 
Popularis  aura,  gratia. 

i  ó  EN  FAVOR.  m.  adv.  En  benefici  y  utilitat  de 
algú.  A  favor,  en  pro.  Pro  aliquo;  in  alicujusgra- 
tíam.  II  En  defensa.  En  favor,  en  defensa.  Pro. 

AB  LO  FAVOR.  m.  adv.  Per  causa,  per  medi,  com: 
AB  LO  FAVOR  dc  la  nit.  Con  ó  por  el  favor.  Gra- 
tia. 

AB  LO  FAVOR  DE  DÈu.  loc.  Ab  la  assistéocia  de 
Dèu.  Con  el  favor  ó  con  la  ayuda  de  Dios,  Flveote, 
auspice  Deo. 

ESTAR  i  FAVOR  DE  kiGt,  fr.  Estar  de  sa  part.  £^ 
tar  por  alguno  ó  d  su  favor.  Pro  aliquo  esse. 

TENIR  i  sòN  FAVOR  k  ALGÚ.  fr.  Esiar  aquesl  dc  sa 
part.  Tener  d  su  favor  d  tmo,  tener  el  favor  it  al- 
guna, Apud  aliquem  florere. 

TORNANT  FAVORS  PER  AGRAVIS,  NEGOCIAH  LOS  HO- 
MES SABis.  ref.  Ensenya  que  es  la  millor  màxima 
de  homes  sabis  y  discrets  pagar  las  injúrias  ab  be- 
neficis. Dando  gracias  por  agravios,  negocian  lo$ 
hombres  sabios,  Cede  repugnanti,  cedendo  viclof 
abibis. 

FAVORABLE,  adj.  Lo  que  *s  fà  ó  es  en  favor 
de  algú.  Favorable.  Secundus,  propilius. 

FAVORABLEMENT,  adv.  m.  Oficiosamnlt, 
/avora&/enurn(e.  Oflíiciosè,  sludiosè.  ||  Felísment.  fa- 
vorablemente,  felizmente.  Auspícalò. 

FA  VOREJAR.  V.  n.  etc.  ant.  afavorir. 

AFAVOREIXEDOR  Y  FAVORIDOR,  A.  m. 
y  f.  afavoridor. 

FA  VOREJAT,  DA.  p.  p.  ant.  AFAVORIT. 

FAVORIR.  V.  a.  AFAvoRm. 

FAY.  m.  Espècie  de  teixit  de  seda  que  do  té 
dret  ni  revés  y  serveix  pera  vestit  de  senyoras 
com  lo  moaré  y  altres.  Fay.Sintea  serinae  tela. 

FAYFENA.  f.  Galera  del  Japó  que  per  lo  coma 
es  de  vint  rems.  Paifena.  Navis  sic  dicta. 

FAYLINA.  f.  Espècie  de  sarga  que  's  íiabricaeo 
Borgonya.  Pailina,  Failina,  ae. 

FAYOL.  m.  FAJOL. 


FE  GATALi. 

rATflÀ.  m.  iincell  del  tamany  de  un  gall,  ab 
]o  bèch  curi  y  robast,  loe  ulls  rodejaU  de  una 
membrana  de  color  de  escarlata,  la  eua  mòlt  llar- 
ga ab  dotze  plomas  en  milj  ralladas  transversal- 
ment de  negre,  y  las  demés  de  tot  lo  cos  de  dife- 
rents colors  que'l  fan  mòlt  bonich ;  y  sa  carn  es 
mòltlssim  exquisida.  Faisan.  Phasíanus  colchicus. 

FàTsi  HEEMÉTicH.  Nom  quo  donao  los  alquimis- 
tas  al  mercuri  filosofal.  Faisan  hermétieo.  Pbasía- 
nns  hermeticus. 

FATsi  SILVESTRE.  'L  que's  cría  y  viu  en  las  mon- 
lanyas  mès  allas  y  escabrosas.  Faisan  silvestre. 
Urogalus,  i. 

FATSÓ.  m.  ant.  Acte y  efecte  de  fér  alguna  cosa 
y  també  modo  6  manera  de  feria.  Hechura,  guisa. 
Forma,  modus.  ]  Construcció,  obra.  Obra,  Opera. 

FAYTtSy  A.  adj.  ant.  Fét  à  propòsit,  à  grat 
cient,  expressament.  Heeho  d  propósito,  adrede. 
Consulto. 

FAYTOB.  m.  ant.  fahbdor. 


:.  f.  La  primera  de  las  virtuts  teologals  que'ns 
inclina  à  créurer  tot  lo  qué  Déu  ha  revelat  y  la 
Iglésia  'ns  proposa  com  de  fe.  Fe,  Fides,  ei.  [  Bon 
concepte  y  confiansa  que's  té  en  alguna  cosa.  Fe.  Fi- 
ducia,  »,  fides,  ei.  |  Lo  crèdit  que's  dóna  à  las  co- 
sas  per  la  autoritat  de  qui  las  diu.  Fe.  Assentio, 
nia.  I  Promesa,  paraula  ab  solemnitat.  Fe.  Promis- 
810,  nis,facta  fides.  ||  Seguretat,  asseveració;  y  així 
'a  diu  que  '1  notari  dóna  fe.  Fe.  Securitas,  atis, 
testificatio,  nis.  ||  Testimoni  ò  certificació,  com:  fe 
de  vida,  de  baptisme.  Fe.  Teslimonium,  ii.  ||  Fide- 
litat, Ilealtat.  Fe.  Fiducia,  se,  fides,  ei.  ||  Herba 
que  's  cria  pels  marges  y  prats;  y  també  's  cultiva 
en  algunas  parts.  Heno.  Fcenum,  i. 

FE  MoiTA.  teol.  La  que  no  està  acompanyada  de 
caritat  y  bonàs  obras.  Fe  muerta.  Fides  mortua. 

FE  PÚBLICA.  Seguretat  donada  per  la  autoritat 
piública.  Fe  pública.  Publica  fides. 

FE  VIVA.  La  acompanyada  de  caritat  y  bonàs 
t^ras.  Fe  viva.  Fides  viva. 

i  FE,  ó  i  FE,  1  FE,  ò  EX  BOXA  FE.  m.  adv.  Eo  Ve- 
ritat. A  fe;  en  buena  fe;  por  mi  fe;  d  fe  mia;  en 
verdad.  Certé,  míhi  crede ;  mehercle,  herculé. 

i  LA  ó  DE  BOXA  FE.  m.  adv.  Senzillament.  A  la 
buena  fe,  de  buena  fe,  en  confianza.  Bona  fide ;  sin- 
cerè. 

BOXA  FE.  Bon  procehiment,  ó  veritat  en  los  que 
comercian.  Buena  fe.  Sana  fides. 

DE  MALA  FE.  Ab  malícia,  y  engany.  De  mala  fe. 
Mala,  dubia  fide;  dolosè. 

DONAR  FE.  fr.  Assegurar  lo  que  s'  ba  vist.  Dar  fe. 
Fftcere  fidem;  testificor,  aris.  ||  for.  Certificar  los 
notaris  per  escrit.  Dar  fe.  Testor,  aris;  fidem  fa- 
cere.  ||  Donar  crèdit.  Dar  fe.  Fidem  adhibere;  ali- 
qni  fidem  habere. 


FEB  739 

DOXAE  ó  BMFENTAR  8A  FE.  fr.  Prométrcr.  Bmpeíiar 
su  palabra,  su  fe.  Fidem  suam  alieni  obligaré,  ob»- 
tringere,  dare. 

EX  FE.  m.  adv.  En  fe,  en  fuerza,  en  visla^  en  vtr- 
tudf  encon^^cttfficta.Ideoque. 

FÉR  FE.  fr.  Sér  bastant  pera  obligar  à  créurer. 
Haeer  fe.  Fidem  facere. 

MALA  FE.  Mala  fe,  fe  púnica.  Perfidia,  se,  fides 
púnica. 

PRES  EN  FE.  fr.  Atès,  admés  en  comple.  Babido 
en  cuenta.  In  summam  persolvendam  pro  tota  sor- 
te  representalum. 

IXALDAT.  f.  Deformitat.  Fealdad.  Deformilas, 
atis.  Q  Torpesa,  deshonestedat.  Fealdad.  Turpido, 
inis. 

FEAMENT.  adv.  m.  FeamenU.  Turpiter,  de- 
formiler.  ||  Indignament,  brutalment.  FeamenU. 
Absurdè,  indecoré. 

FEBLE.  adj.  ant.  flach,  dèbil. 

FEBLEA.  f.  ant.  flaquesa,  debilitat. 

FEBRA.  f.  Moviment  desordenat  del  pols.  Ca- 
leníuray  fiebre.  Febris,  is.  ||  pi.  tercianas,  quarta- 

NAS. 

FEBRA  amarilla.  Fcbra  epidèmica,  que  deixa 
mòlt  groch  al  malalt.  Fiebre  amarilla.  Fallida  fe- 
bris. 

FEBRA  cuNiLLBRA.  toF.  Sc  diu  del  qui  aparenta 
major  mal  pera  no  traballar  ó  perquè  'i  tracten  ab 
regalo.  Calenturade  pollo  por  eomer  gallina,  ügri- 
tudo  sané  incurabilis. 

FBBRAS  DE  MAIG,  SALUT  PERA  TOT  l'  ANT.  rcf.  DE 
UNA  GRAN  RENTINA  VE  UNA  GRAN  AMISTAT. 

FEBRA  MALIGNA.  La  quo  preseuta  un  caràcter  pe- 
rillós. Fiebre  maligna,  tabardillo.  Febris  malig- 
nans. 

AUMENTARSE  LA  FEBRA.  fr.  Rccargar  la  ealeníwra. 
Ingravescere  febrim,  accrescere. 

ENTRAR  LA  FEBRA.  fr.  ^Aíraf,  acometet  U  calen- 
tura.  Febrim  accederc, 

ERRAR  LAS  FEBRAs.  fr.  Ccssar.  Cortar  la  eahntwra. 
Cessaré  febrim. 

TExiR  FEBRA.  fr.  Patiria.  Estar  con  ó  tener  eaUn- 
tura.  Febricíto,  as,  febrio,  febresco,  is. 

FEBRADA,  f.  Febra  forta.  Calenluron.  Yehe- 
mens  febris. 

FEBREJAR.  V.  a.  TENIR  FEBRA. 

FEBRER,  m.  Lo  segon  mes  del  any,  compost 
de  28  dias  y  en  V  any  bigest  de  29.  Febrero.  Fe- 
bruarius,  ii. 

FEBRER,  LO  CURT,  MÈS   BRAU   QUE   UN  TURCH.  refr. 

Denota  '1  rigor  de  la  estació  en  dit  mès.  Febrero  el 
loco  saco  d  su  hermano  al  sol  y  apedreólo ;  febrero 
el  curto,  que  mató  d  su  hermano  d  hurto.  Mensium 
crudelissimus  februaris. 

FEBRER  TRÍLu  LOS  ORDIS  DEL  BOLQUER.  Fcf.  Síguifi- 

ca  que  en  lo  mes  de  Febrer  los  sembrats  comensan 
à  verdejar.  Por  febrero  nace  el  sementero.  Februaríi 
tempore  sata  viren t. 
FEBRETA.  f.  d.  Calenturilla.  Febricnlt. 


7i0 


FEI 


DICCIONARI 


FEBRÍFUGO,  A.  adj.  med.  Lo  que  lleva  la  fe- 
bra.  Fehfifugo,  Febrim  fugans,  febrifugos. 
FEBRIL,  adj.  Pertanyent  à  la  febra.  Feòrt/.  Fe- 

bríiíS.  II  FRENÉTICn. 

FEBRIR.  m.  ant.  argentei. 

FEBRON.  m.  aum.  febraha. 

FEBRÓS,  A.  adj.  Qui  pateix  febras.  Caleniu- 
rtenfo,  febricitante.  Febricitans,  febriculenlus.  || 
Lo  que  causa  la  febra.  Febril.  Febrilis,  febriculo- 
sus. 

FEGGIÓ.  f.  ant.  AFECTE,  afició. 

FEGES.  pi.  ant.  SOLATGB,  PÓSlT. 

FEGIAL.  m.  Nom  que  donavan  los  romans  als 
heralts  ó  reys  de  armas,  als  qnals  se*ls  mira  van  cotn 
à  personas  sagradas  é  inviolables,  encarregats  de 
intimar  la  pau  ó  la  guerra.  FeciaL  Fecialis. 

FÉGÜLA.  f.  La  part  de  midó  que  tenen  alguns 
vejeials,  com  la  patata,  etc.  Fécula.  Fecula,  as. 

FECUNDACIÓ,  f.  Acció  per  la  qual,  en  tots  los 
sers  orgànihcs,  lo  rudiment  ó  element  que  conté 
'Is  órganos  de  la  femella  reb  dels  órganos  del 
mascle  la  vida  que  déu  servir  pera  desarrollarse. 
Fecundacion,  Fscundatio,  nis. 

FECUNDAMENT.  adv.  m.  Abundantment.  Fe- 
eundamente,  Foecundé,  fertiliter. 

FECUNDAR.  V.  a.  Fér  que  una  cosa  produbesca. 
Fecundar j  fecundizary  feríilizar,  Foecundo,  as. 

FECUBÍDI8AR.  V.  a.  FECUNDAR. 

FECUNDITAT,  f.  Facultat  de  produbir.  Fecun- 
didad,  fertUidad.  Foscunditas,  fertilitas,  atis. 

FECUNDO,  A.  adj.  Copiós,  abundant.  Fecvmdo, 
fèrtil  f  fructifero  ,  feraz.  FoDCundus.  ||  Dit  de  las 
cosas  espirituals,  ple  ó  que  fàcilment  produbeix* 
Fecundo.  FoDCundus.  Q  pi.  astr.  Nom  que  donan  als 
signes  de  crancb,  escorpí  y  dels  peixos.  Fecundos. 
Signa  fcBCunda. 

FEDELTAT.  f.  ant.  fidelitat. 

FEDERACIÓ,   f.  CONFEDERACIÓ. 
FEDERAL,  y 

FEDERATIU,  VA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
confederació.  Federativo.  Ad  fcedus  pertinens. 

FEELTAT.  f.  ant.  fidelitat.  ||  fealdat. 

FEFACIENT.  adj.  Lo  que  fa  fe.  Fefaciente,  (eka- 
cxente.  Fidem  faciens. 

FEFAÚT.  m.  mús.  Lo  setè  signe  musical.  Fe- 
faút.  Septimum  musicaB  signam. 

FEIBLE.  adj.  ant.  flacd,  déíil 

FEtssiM,  A.  adj.  sup.  Feisimo,  Fiedíssimus. 

FEIT,  A.  p.  p.  ant.  fet. 

FEIX.m.  Manoll,  porció  lligada  de  blat,  llenya, 
etc.  Eaz.  Facis,  is. 

VÉURERSEN  UN  FEIX.  fr.  Trobarso  en  un  gran 
apuro.  Yer$e  negro.  In  angustiis  esse. 

FEIXA.  f.  Porció  de  terra  de  sembradura.  Ban- 
ealj  haza.  Seges,  tis,  aerea,  se. 

FEIXAR.  Y.  a.  ant.  agarrar,  agafar.  ||  Lligar 
los  blats  en  gavellas.  Agavillar.  In  manipules  nec 
tere.  ||  ant.  mil.  Gonstmhir  parapetos  de  feixinas. 
Parapetar,  Muniré. 


fel 

V.  r.  ant.  mil.  Defèndrerse  ó  pi- 
rapetarse  ab  feixínas.  Parapetarse.  Sese  munire. 

FEIXET.  m.  d.  ïïacerito.  Fasciculns,  i. 

FEIXINA.  f.  Feix  de  ramas  ó  brossa  mesclada 
ab  terra  pera  la  fortificació  de  campanya.  Fajiif. 
Galcata,  ae.  ||  Llenya  prima  pera  encéodrer  ab 
promptitut.  Fajina.  Ramalía,  ium. 

FEKUCH, GA.  adj.  Pesat,  macfs.  Pesadú.  Fod- 
derosus,  gravis.  ||  Molest,  enfadós,  impertineol. 
Pesado,  incomodo,  enojoso,  molesto,  Molestus,  gra- 
vis. II  La  persona  mòlt  grassa.  Obeso.  Obesus. 

FEIXUGUESA,  f.  Gravedat,  pes  de  una  coea. 
Pesadez.  Gravitas,  atis. 

FEL.  m.  Líquít  groch  y  mòlt  amarch  qué  *8  de- 
posita  devall  del  fetje  en  una  bufeta.  Biel.  Fel, 
ellis.  II  met.  Disgust,  traball,  adversitat.  fftei.lB- 
commoda,  orum ;  calamitates,  um.  j|  ant.  Espiga 
delabalansa.  Fiel.  Examen,  inis;  statene  stilua. 
D  ant.  adj.  fidel.  I  ant.  servidor.  |  ant.  Jnljedd 
camp  en  los  torneigs.  Juez.  Judex,  cis. 

fel  de  terra,  herba,  centacra  menor. 

fel  soRREixiT.  Malaltia  que  causa  grogor  per  es- 
camparse  la  còlera  pel  cos.  Ictericia,  terieia^  tirim, 
Icterus,  i. 

Barrejar  ab  fel.  fr.  Enhielar,  Felle  commiseere. 

DONAR  i  BéuRBRFBL.  fr.  Dar  d  beber  hiel.  Fellea 
propinaré. 

NO  TENIR  FEL  QUE  AMARGUE.  fr.  met.  Sér  de  geai 
suau.  No  tener  hiel.  Mitem,  mansuelnm  esse. 

QUI  MENJA  FEL,   NO  PÓT  ESCUPIR  MEL.    fef.  DeOOtl 

que  qni  està  enfadat  contra  de  algú,  no'n  dia  bé. 
Boca  con  duelo,  no  dice  bueno ;  quien  tiene  mal  enü 
trasero,  no  puede  estar  quedo.  Ab  irato,  verbum  ne 
spectes  bonum. 

SABER  ò  SENTIRSB  i  FEL.  fr.  Amargar  mòlt.  ik- 
lar,  saber  d  hiel.  Fellem  sapere. 

soBREixiR  LO  FEL.  fr.  Escamparsc  la  còlera  pel 
cos.  Atiriciarse.  Regió  morbo  laboraré. 

tríurer  lo  FEL.  fr.  Gansarse,  fatigarse  mòlt 
Echar  la  hiel,  los  bofes,  los  higados.  Nímis  deb- 
tígari. 

FELAP80N.  m.  Silogisme  en  que  la  major  es 
universal  negativa,  la  menor  universal  afirmativa  j 
la  conseqüència  particular  negativa.  Pelapwí^.  Plie- 
lapson,  i. 

FELICIÀ.  n.  p.  de  h.  Feliciano.  Pbelícianns,  i. 

FELIctssiM,  A.adj.  sup.  Felicisimo.  Felicís- 
simus. 

FEUCITACIÓ.  f .  y 

FELICITAMENT.  m.  Enhorabona.  CangratM" 
lacion,  felicilacion.  Gratulatio,  nis. 

FELICITAR.  V.  a.  Gumplimentar,  donar  la  en- 
horabona. Gratular,  felicitar,  dar  el  parakien,  la 
enhorabuena.  Guipiam  aliquid,  de  ó  in  aliqua  re 
gratularí. 

FEUCITAT.  f.  Dltxa.  Felicidad.  Felicilas,  atis. 
II  mit.  Diossa  presidenta  de  las  crias  dels  animals. 
Felicidad.  Faustitas,  atis. 

FELIGRÉS,  A.  m.  y  f.  Qui  pertany  à  detenni- 


FEM 


CATALÀ 


FER 


741 


Dada  parròquia.  Peligrés.  ParoBCUS,  i;  parocho  sub- 
ditus;  curial  is. 

FELIGRESIA.  f.  Districte  y  jurisdicció  de  UDa 
parròquia.  Peltgresia.  Paroecia,  8B  ;  sacrorum  cú- 
ria; parocbi  ditio. 

FELIP.  n.  p.  de  h.  Pelipe,  Philippus,  i. 

FELIPET.  D),  p.  de  FELIP. 

FELIPÓ.  m.  d.  FELIPET. 

FCLÍS,  sa.  adj.  Ditxòs.  Peliz,  Fèlix.  0  f.  n.  p. 
Feliciana.  Feliciana,  ae. 

FElisiHENT.  adv.  m.  FelizmenU.  Felicíter, 
faustè. 

FELLÓ,  NA.  m.  y  f.  fallo. 

FELÓ  Y  FELON.  adj.  ant.  MALV4T. 

FELOPLÀsnCA.  f.  Art  de  representar  monu- 
ments en  relleu  ab  suro.  Felopldsiica.  Pbeloplas- 

tica,  26. 

FELTRE,  m.  Llana  no  teixida,  unida  é  Incor- 
porada en  aygua  calenta,  lleixiu  ó  goma.  Pieltro. 
Impília,  subcoacta,  orum;  coaclile,  is. 

FEMADA.  f.  Obra  de  femar.  Estercoladura,  t$- 
tercolamienio,  Stercoralio,  nis. 

FEUIADOR.  m.  FEMATATRE. 

FEMAR.  V.  a.  Beneficiar  las  ierras  ab  fems. 
Eslercolar,  Agrum  estercorare;  fimo  opimare. 

FEMATAYRE  Y  FEMATER.  m.  Qui  arre- 
plega fems.  EstercolerOf  esurquero.  Sterquilini  pur- 
gator. 

FEMBRA.  f.  ant.  femella. 

DE  JLVOL  FEMBRA  NO  PEENGAS  AMISTANSA,  CAR  LÀ  PREN 

T  TOST  LA  LLANSA.  rof.  Acoosella  que  's  déu  evitar 
lo  tracte  ab  dona  dolenta ;  puix  ademès  de  sér  il- 
lícít,  no  correspon  al  amor,  y  sols  la  mou  sòn  pro- 
pi interès.  Nideeitopa  buena  eamisa,  nideputa 
buena  amiga.  Non  bona  de  scorto  fiet  amica  tibí. 

NO  HAvéa  PARU  DE  FEMBRA.  No  cuydarso  de  do- 
nas.  No  cuidarse  de  mujere$.  Non  mulierosus. 

FEMBRER.  m.  Entregat  al  amor  desordenat  de 
las  donas.  Mujmego.  Mulierosus. 

FEMBRIL.  m.  FEMBRER. 

FEMELLA,  f.  L'  animal  del  genero  femení  ò 
que  engendra  en  sí  y  produheix.  Uemhra,  Foemina, 
se.  n  En  los  aucells.  Pdjara.  Fcemina,  «e.  ||  En  al- 
gunas  maqui  nas  ó  instruments  la  pessa  que  reb  en 
sí  à  altra.  Hemhra.  Receptaculuro,  i.  ||  En  los  torns 
y  caragols  pessa  que  té  un  vnyt  en  que  aquestos 
encaixan.  Tuerca,  Cavus  striatns.  ||  En  losgafets  la 
pessa  que  fa  de  trau  pera  tenir  subjecte  U  ganxet. 
Uembra,  Fibulíe  annulus. 

FEMELLETA.  f.  d.  Hembiilla,  Foemina  parva. 

FEMEN.  adj.  FEMENIL. 

femení,  na.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  feme- 
lla. Pemenino.  Fcemíneus,  fccmeninus. 

FEMENIL.  adj.  Propi  de  ó  pertanyent  à  las  do- 
nas. Pemenil.  Foemineus. 

FEMENirr,  DA.adj.  Traydor,  infiel.  Pemeul•- 
tido.  Perfídus,  prodítor. 

FEMER.  m.  Llocb  ahont  se  té  'I  fem.  Estèreo- 
lerOf  muladar.  Sterquilinium,  ii. 


n'hi  ha  un  femer.  fr.  fam.  Mòlta  abundància* 
Hay  una  parva.  Ingens  est  copia. 

FEMINAL.  adj.  ant.  Cosa  de  dona.  Mujeril. 
Muliebris.  ||  Faldiller.  Mujmego.  Muliebrosus. 

FEMINALMENT.  adv.  m.  Afeminadament,  à 
modo  de  dona.  Mujerilmente.  Muliebriter. 

FEMNA.  f.  FEMELLA.  Q  DONA. 

FEM.  m.  L*  excrement  de  alguns  animals.  Ei- 
tiércol,  fiemOy  freza.  Fimus,  i. 

FEMPTA.  f.  FEM. 

FEMPTÓ8,  A.  adj.  med.  excrementici. 

FÈMUR.  m.  L' os  més  llarch  y  mès  fort  de  tots 
los  del  cos  humà,  que  s'exten  desde  la  pelvis  fins  à 
la  tíbia,  formant  la  part  sòlida  de  la  cuixa.  Pémur. 
Fèmur,  is. 

FENÀ8.  m.  herba.  fb.  8. 

FÉNDRER.  V.  a.  ant.  Tallar,  partir,  esquerdar. 
Hender.  Findo,  ditfindo,  is.  ||  ant.  ferir. 

FENEDURA.  f.  ant.  Badall,  obertura  en  un 
cos  sòlit  que  no'l  divideix  del  tot.  ilendedura,  hen- 
didwra,  hendimienlo.  Rima,  fissura,  ae. 

FENELLA.  f.  ant.  escletxa,  ]  finestra,  espit- 

LLERA. 

FENICI,  A.  adj.  Natural,  pertanyent  à  Fení- 
cia província  de  Síria.  Penice,  fenicio.  Phoenicus, 
phoenix. 

FENIGREGH.  m.  Planta  de  cama  vuyda  y  pri- 
ma, fullas  cendrosas  per  davall,  que  naixen  de 
tres  en  tres,  flor  blanca,  y  per  fruyt  una  (avellett 
que  conté  la  llavor;  se  cultiva  per  las  cabalcada- 
ras.  Àlholva^  fenogreeo.  Poenum  graecnm. 

FENINDA.  f.  Joch  mòlt  usat  en  la  antígua  Grè- 
cia y  anàloch  al  nostre  de  la  pilota.  Peninda.  Phe- 
ninda,  se. 

FENIR.  V.  a.  ant.  finir. 

FÈNIX.  m.  Aucell  fabulós,  del  qual  s'  ha  cre- 
gut sér  únich,  y  que  renaíxia  de  sas  cendras.  Pé* 
nix.  Fhsenix,  icis.  ||  met.  Exquisit,  raro,  singular. 
Pénix.  Unicus,  singularis. 

FENOLL.  m.  FONOLL. 

FENÓMENO.  m.  Lo  que  apareix  de  nou  en  V 
ayre  ò  cel.  Penómeno.  Phocnomenon,  i.  ||  met.  Cosa 
nova  y  extraordinària.  Penómeno.  Mirum. 

FENTA.  f.  MANERA. 

FENTAMENT.  adv.  m.  ant.  finoidambnt. 

FENTE.  m.  ant.  fempta.  |  Fanch.  Barro,  cieno. 
Limus,  CGsnum,  i. 

FENYER.  V.  a.  ant.  Amassar,  maurar  la  pasta. 
Henir.  Massam  subigere.  I  ant.  finir,  acabar.  J 
BURLAR.  II  ant.  fingir. 

FÉR.  V.  a.  Produhir,  donar  lo  primer  ser  à  al- 
guna cosa.  Uaeer.  Facío,  is.  ||  Fabricar,  formar  al- 
guna cosa.  Haeer.  EíHcío,  is.  |  Executar,  efectuar, 
cumplir.  Hacer.  Praesto,  as,  conficio,  is.  ||  Exerci- 
tar. Hacer.  Obeo,  is.  ||  Formar  ab  la  imaginació, 
concebir  en  ella  alguna  cosa,  com:  fír  concepte. 
Haeer.  Concipio,  eífingo,  is.  ||  Adobar,  perfeccio^- 
nar,  com:  aqueixa  bóta fJI bon  vi.  Hacer.  Perficio, 
Í8.  J  Arreplegar,  recullir,  com:  aquell  pobre  ha  fét 


UI 


FER 


DICaONARI 


FER 


un  ral.  Juntar,  recojèr.  GoUige,  is.  ||  Acostumar, 
habituar.  Hacer,  JLesuefacio,  is.  ||  Causar,  ocasio- 
nar, com:  la  aygaa  corrompuda  fí  febras.  Hacer. 
Parió,  gigno,  is.  ||  Concedir  lo  que  *s  demana.  Ha- 
eer.  Dono,  concedo,  is.  ||  Congregar,  convocar, 
com :  FÉB  gent.  Hacer.  Confluo,  as,  cogo,  is.  ||  Con- 
venir, sér  útil,  à  propòsit.  Hacer.  Esse  ad  rem.  || 
Cumplir  lo  número,  com:  ¥Í  vuyt  la  unitat  que  s' 
ajusta  à  set.  Hacer.  Compleo,  es.  ||  Disposar,  com- 
póndrer,  com:  férIo  menjar,  la  maleta,  'i  llit.  Ha- 
cer. PrsBparo,  as.  ||  Contenir,  enclóurer,  cabrer, 
com :  la  cana  fà  vuyt  pams.  Hacer.  Capío,  includo, 
is.  II  Eslar  bo  ó  mal,  com :  ^qué  fa  N.?  Eslar  hueno 
ó  malo;  pasarlo  bien  ó  mal.  Bene  valere,  vel  malè. 

Q  Expel•lir  del  cos,  com:  fér  un  cuch.  Arrojar, 
sacar,  echar.  Expello,  ejicio,  is.  ||  Existir  actual- 
ment alguna  cosa,  com:  fér  fret.  Hacer.  Existo,  is, 
sum,  es.  II  Imitar,  contrafer,  com  :  fér  lo  coix,  la 
tórlola.  Remedar.  Imitor,  aris.  ||  Obrar  à  favor  ó 
contra  de  algú,  com:  fàs  massa  per  ell.  Hacer.  Pro 
alicuo  facere,  autsecus.  ||  Opinar  que  algú  ó  algu- 
na cosa  's  troba  en  tal  estat,  com:  fís  à  N.  ricb,  en 
lo  camp,  etc.  ^ocfr.  Existimo,  as,  credo,  is.  ||  plan- 
tar, sembrar.  II  Produhir  lasplantas,  com:  la  figue- 
ra fí  figas.  Llevar.  Fero,  produco,  is.  ||  Traballar. 
Hacer.  Àgo,  is.  ||  Entre  jugadors  assegurar  la  posta 
quant  no  posan  de  present,  com:  fJIs  un  ral.  Hacer. 
Spoosíonem  saa  fide  facere.  ||  Junt  ab  alguns  jochs 
de  cartas,  jugar,  com :  fér  lo  solo,  la  manilla.  Ju- 
gar. Ludo,  is.  II  Aumentarse,  créixer,  com:  los  ar- 
bres FAN  en  bona  terra.  Hacer.  Cresco,  is,  angeri. 

I  Correspóndreró  dir  bèuna  cosa  ab  altra.  Hacer. 
Quadro,  as,  con  ven  ío,  is.  ||  Cumplirlo  número,  com: 
avuy  FA  anys.  Hacer.  Compleo,  es.  ||  Junt  ab  los 
inGnitius  de  alguns  verbs  obligar,  precisar  à  lo 
que  significa  V  infinitu,  com:  fér  venir,  ríarer.  Ha- 
cer. Cogo,  compello,  nis.  ||  Junt  ab  alguns  noms 
significa  la  acció  del  verb  que  's  forma  dels  matei- 
xos noms,  com:  fér  apreci.  apreciar.  ||  També  sig- 
nifica executar  lo  que  dóna  à  entendrer  lo  nom, 
com:  FÉR  trossos,  pedassos.  Altras  vegadas  so  pren 
per  usar  lo  que  donan  à  entendrer  los  noms,  com: 
FER  senyas.  Hacer.  Facio,  is.  ||  Ab  noms  de  oficis  y 
la  preposició  de,  es  exercitarlos,  com:  fér  de  mes- 
tre, de  porter.  Hacer.  Facio,  is.  ||  Junt  ab  la  prepo- 
sició i,  y  algans  noms  significa  estar  disposat  à 
rébrer  lo  que 'Is  noms  significan,  com:  fér  à  tot. 
Hacer.  Paratam  esse.  )  Ab  los  articles  la,  lo,  sig- 
nifica exercitar  lo  que  significan  los  noms,  com:  fér 
lo  tonto,  '\  graciós.  Hacer.  Fingo,  is,  represento, 
as.  II  Junt  ab  la  preposició  pér  y  Is  infinitius  sig- 
nifica executar  lo  que  dóna  à  entendrer  V  infini- 
tiu, com:  per  no  traballar  faria  moneda  falsa.  Ha- 
cer. Curam  adhibere.  Q  adj.  Cruel,  inhumà.  Fiero. 
Ferus,  immanis. 

fér  1  COPS  DE  PUNTS.  fr.  mel.  Fér  alguna  cosa 
jdepressa  y  atropelladament.  Harhar.  Pra^properè 
■gere. 
FÉa  4L  mm,  loc«  ant,  vknik  ai.  gas. 


FÉR  alt&b  vÉuiER.  fr.  Teoír  altre  aspecte  algv- 
na  cosa.  Tener  otro  ver.  Alium  esse  aücujos  rn 
aspectum. 

FÉR  ANAR.  fr.  Móurer  alguna  cosa  de  uoa  part  í 
altra.  Menear.  Moveo,  es.  ||  Donar  moviment  ò  uh 
puls,  com:  fér  anab  la  roda,  etc.  Mover.  Cieo,  es. 
pello,  is. 

fér  anar  las  alas.  fr.  Aletear.  Alàs  frequeotfr 
quatere,  concutere,  jactare. 

FÉR  anar  lo  CAP.  fr.  MÓURER  LO  CAP. 

FÉR  i  TOT.  fr.  Se  diu  de  aquell  que  s' acontenta  ib 
qualsevol  cosa,  encara  que  no  sia  tant  bona  com  dl 
voldria.  Hacer  d  pluma  y  à  pelo,  Nihil  respnere. 

FÉR  A  TOTS.  fr.  Surtir  jugant  carta  de  tmilo. 
Arrastrar,  triunfar.  Yictricem  cbartam  losoríia 
exponere.  ||  met.  fam.  Acabar  los  diners,  yúk  sa. 

FÉR  BÉ  ó  BO.  fr.  Tenir  alguna  cosa  bona  disposi- 
ció, simetria,  adorno,  etc.  Parecer  bien.  Grahui 
prseferre  aspectum. 

FÉR  BOJERiAS.  fr.  Hacer  locuras.  Isanio,  is. 

FÉR  BÓJiT  LOS  ARBRES,  fr.  ffücer  pompa.  Loagè 
latèque  foliis  diffundi. 

FÉR  BULLIR  LO  CAP,  L*  ENTENIMENT,  LO  CINT.  fr. 

Aturdir  la  caheza.  Gapui  perturbare. 

FÉR  CALLAR,  ff.  Couvéucer.  Hacer  callar,  Silei- 
tium  imponere. 

FÉR  COM  AQUELL  QUI,  etc.  Hoctr  ó  fingir  que.  Si- 

mulac  facere. 

FÉR  COM  FAN,  NO  ES  PECAT.    ff.    ab    qiie    algB  TÓl 

disculpar  la  venjansa.  Justa  razon^  etígaüar  al  n- 
ganador.  Par  pari  refertur. 

FÉR  COM  QUE  SE  LI  HA  OLViDAT.  ír.  Hücersi  ehi- 
dadizo.  Oblivionem  affectare. 

FÉR  GOM  QUE  'S  VÓL  FÉl  ALGUNA  GOSÀ.  fr.  Ami' 

gar,  hcu^èr  ademan.  Ostento,  as. 

FÉR  GOM    QUI    NO  HI   SAB   EE8,  6  COM  QUI  Li  VÉ  M 

NOU.  fr.  Dissimular,  afectar  ignorància,  naeerseét 
nuevas.  Inscitiam  affectare. 

FÉR  GOM  QUI  NO  HI  VÉU.  fr.  FÉl  LOS  ULLS  GlOSSOJl 
FÉR  CÓRRER,  fr.  VÈNCER.  ||  BIfGANTAA.  |  EOtAR. 

FÉR  DE  LAS  SE  VAS.  fr.  Féf  disbarats  y  bojerias. 
Hacer  de  las  suyas.  Pro  vel  de  morè  suo  agere. 

FÉR  DONAR  TOMS  Ó  VOLTAS  A  ALGUNA  COSA.  fr.  A^ 

dear,  voUear.  Circumago,  is. 

FÉR  DRET.  fr.  ant.  Acudir  en  jnstfcia.  Acudim 
justicia :  pedir  justícia.  Ad  judicem  vocare. 

FÉR  DURAR  ó  ALLARGAR,  fr.  Gastar  poch  de  alum- 
na cosa,  anarla  estalviant.  Endurar.  Samptibtf 
moderari. 

FÉR  ENTENDRER.  fr.  Dcclarar,  participar.  Dar  à 
entender,  hacer  entender.  Nuntio,  as. 

FÉR  ENTENENT.  loC.  ant.  DECLARAR,  PAETICIFAR. 

FÉR  ENTRAR,  fr.  Fér  ficar,  introdubir  ab  íorsa  6 
violència  una  cosa  en  altra.  Entrar.  Intrudo,  is.  I 
Fér  cabrer  mòltas  cosas  en  pocb  llocb,  com  Uetrtt» 
en  una  ralla.  Meler.  Premo,  infarcio,  is. 

FÉR  ESTUDIAR,  fr.  Mantenir  à  algú  en  lo  tenp 
de  sos  estudis.  Dar  estudiós  d  algwM.  Aliqiieni  à^ 
litteras  applicare. 


FER 


CATALÀ. 


FER 


743 


Hk  féb.  fr.  Ordenar  que  's  fassa  alguna  cosa, 
com:  FÉR  FÉR  un  vestit.  Mandar  hacer.  Alíquid 
agendum  prípscrihere. 

FÉR  FHSTA.  fr.  Noliaballar.  Hacer fiesta.  Vaco, as. 

FÉR  FESTAs.  fr.  Fér  à  algú  jochs,  ó  dirli  parau- 
les falagueras  pera  caplarli  la  voluntat.  Cocar. 
Palpor.  aris  ;  gostu  el  verbis  blandiri.  Q  Acariciar, 
agasajar.  Ilacer  fiestas.  Adulor,  aris.  ||  Afalagar, 
acariciar,  com  se  sól  fer  à  las  cria  to  ras.  Popar, 
Blandior,  iris. 

FÉR  FICAR  EN  UN  FORVT  PE  ARANTAS.  fr.  mOt.    Me- 

Ur  d  uno  en  un  zapaío.  Ad  angustias  adigere. 
FÉR  FUGIR.  fr.  Ahvyentar,  Fugo,  as.  [|  apartar, 

FÉR  FÉR  LLOCn.  ||  ESQUIVAR. 

FÉR  GRÀCIA,  loc.  PERDONAR,  DISPENSAR. 

FÉR  GRÀciAs.  loc.  ant.  Donar  gràcias  ó  las  grà- 
cias.  Dar  las  gràcia^.  Gralias  agere. 

FÉRLA.  fr.  Faltar  algú  à  lo  qne  dcbia.  Uacerla. 
Dellicio,  is. 

FÉRLA  BONA.  fr.  iFón.  Exprcssa  que  alguna  cosa 
s'  ha  executat  ó  ha  resultat  en  dany  de  algú,  con- 
tra Jo  que  's  desitjava  ó  e.^perava.  Uaetrla  huena, 
Perbollè  se  gerere. 

FÉR  LA  SEVA.  fr.  FÉR  SÒN  FÉT. 

FÉR  LO  TOM.  loc.  faiH.  FÉR  LO  TONTO. 

FÉR  HORT.  loc.  MORIR. 

FÉR  PUS  BLANCA  FARINA,  loc  aul.  Obrsr  ab  mès 
suavitat.  Eumanizarse.  Facilem  se  pneberc. 

FÉR  SEMBLANT.  loC.  DONAR  i  ENTÉNDRBB. 

FÉRSE  À  LA  FINESTRA.  Anomarst  d  la  ventana,  Se- 
se  in  fenestram  ostendere. 

FÉBSE  PRINCIPAL,  loc.  aut.  Póndrer  empenyo.  To- 
mar d  pecho.  Summa  conlentioiiem  rem  suscipere. 

AYTAL  LO  FAS5EN  T0STEHP8  MOROS.    loC.    ant.  pera 

desitjar  que  alguna  cosa isca  mal.  Malhaya  comono 
se  pierde,  ojald  salgamal.  In  malain  crucem  abcat. 

CADA  HU  DEL  SÈU  NE  PÓT  FÉR  ó  FÀ  LO  QUE  VÓL. 

ref.  Denota  la  llibertat  ab  que  cada  hu  pól  dispo- 
sar de  sas  cosas,  sens  donarne  compte  a  ningú. 
Cada  mo  puede  hacer  de  su  capa  un  sayo.  In  re 
sun  quílibel  est  modcrator  et  arbíter. 

COM  Fi.  ant.  Como,  c<mo  suéle.  Ut,  ut  solet. 

FÀ  uÈs  QUI  VÓL,  QUE  NO  QUI  PÓT.  ref.  Enseuya 
qne  la  volunlai  té  la  part  principal  en  los  benefi- 
cis ó  accions,  y  que  ab  ella  'Is  executa  Gos  lo  qui 
sembla  tenir  im^nos  possibilitat.  Mas  haee  el  que 
quiere,  que  no  el  que  puede,  Studioss  voluntati  om- 
nia  possibilia  finnt. 

FÉM  RES?  loc.  fam.  Incita  à  que  altre  óntre  en 
algun  nogoci  ó  ú  conclóurer  algun  contracte,  /fa- 
cemns  algo?  Agimusne? 

FÉRNE  ALGUNA,  fr.  Fér  alguna  malifeta  ó  mala 
acció.  Ilacer  algun  mal  recado,  Malnm  agere. 

FÉS  LO  QUE  DICH.  T  NO  FASSAS  LO  QUE  JO  FÀS.    ref. 

Aconsella  seguir  los  bons  consells  de  algú,  encara 
que  ab  sns  accions  done  mal  exemple.  líaz  lo  fue 
hien  digo,  y  no  lo  que  mal  hago ;  en  achaque  de  Iro- 
nia vistcis  acd  d  nucstra  ama?  Bene  consulit,  sed 
malè  agit. 


HI  HA  POCH  QUE  FÉR.  fr.  NO  HI  HA  REMET. 

LO  FEREN   Y    L  DEIXAREN    ESTAR.    loC.  fam.  Sc  díU 

de  algú  que  no  té  ninguna  gràcia,  sonso.  U  hauli- 
zaron  sin  sal.  Lepone  prorsïis  deslitulus. 

LO  QUE  S'  HA  DE  FÉR  COM  MÈS  AVIAT  MILLOR.  loC. 

Lo  que  has  de  hacer,  no  digas  cras ;  sinó  pon  la  ma- 
nOf  y  haz.  Operi,  quod  faciendum,  prolinus  cede 
ma  nuïn. 

NO  ES  DE  FÉR  Ó  COSA  DE  FÉR  Ó  DE  FÉRSE.  loC.  fam. 

Expressa  que  no  es  lícit,  convenient  ó  correspo- 
nent fér  alguna  cosa.  A'o  es  de  hacer  ó  de  hacerse. 
Non  decel ;  non  oportel  fieri. 

NO  FASSAS  ESPERAR,  fr.  Insla  à  algú  pera  acudir 
en  temps  al  lloch  de  reunió.  A'o  le  liagas  esperar, 
Ne  expeclationi  sis,  vide. 

NO  FÉR.  fr.  No  agradar,  no  acomodar.  A'o  hacer, 
Displícet. 

NO  FÉR  RFS.  fr.  Estar  ociós.  Uolgar.  Otior,  aris. 

NO  FÉR  RES  BEN  FÉT.  fr.  Esguerrarho  tot,  ferho 
malament.  .\o  hacer  cosa  d  derechas,  Omnia  pre- 
posterè  agore. 

NO  no  FARÉ,  NO  HO  FARÉ  MAY.  loc.  ab  quc  *s  ncga 
à  fér  ó  concedir  alguna  cosa.  A'o  en  mis  dias  ,  en 
los  dias  d(^  la  vida.  xNuiuquam  agam. 

NO  'm  FASSAS  PARLAR,  Ó  DIR  LO  QUE  NO  TINCH  GANA8 

DE  DIR.  loc.  A'O  me  saques  la  lengua  d  pasear,  Ne 
quod  sit  audire  me  dícerc  cogas. 

QUÉ  FÀs?  ó  MIRA  LO  QUE  FÀs?  loc.  Avisa  à  algú 
que  reflexione  sobre  lo  que  fa,  per  sér  cosa  mala 
ó  perillosa.  Qué  haees?  ó  mira  lo  que  hac^s?  CavB 
quid  agas. 

QDE  FAssAN  LO  QUE  vuLGAiT.  loc.  Denota  que  algú 
mira  ab  indiferència  que  's  fassa  ó  *s  deixe  de  fér 
alguna  cosa,  ó  que  no  s'  hi  oposarà.  A  todo  cedo. 
Alba  per  me  sint  omnia. 

QUÉ  ni  HAVEM  DE  FÉR?  Ó    QUÉ    HI    HA  QVIS,  FÉR?  ó 

QCÉ  ni  FAREM  ?  ioc.  DcDota  la  conformitat  ab  que  's 
pren  alguna  cosa,  que  no  's  pót  evitar  ó  remediar. 
Qué  hemos  de  hacer?  qué  le  haremos?  Qúxú.  agendum 
restat? 

QUI  FÀ  LO  QUE  PÓT,  NO  ESTÀ  OBLIGAT  À  MÈS.  loC. 

Denota  que  qui  cumple  ab  sa  obligació,  no  es  res- 
ponsable de  lasresullas.  Culpa  no  tiene  quitn  hace  lo 
qve  dcbe,  >  ull  i  us  is  culpoï  reus  qui  debita  praestaU 

QUI  LA  FÀ  QUK  LA  PAGUE.  loc.  provcH).  pera  de- 
notar que  qui  té  la  culpa  déu  pagar  la  pena.  Quien 
tal  hace,  que  tal  pague.  Auclor  criminis  det  pcsnas. 

QUI  MÈS  HI  FÀ  MÈS  HI  PERT.  Fcf.  Denota  que  mòl- 
tas  vegadas  se  correspon  mès  mal  à  qui  serveix 
millor,  ó  que's  desatén  als  mèrits,  y's  dòna'l 
premi  als  indignes.  A  mas  servir  menos  valer :  d 
fuer  de  Aragón ^  d  buen  servicio  mal  galardon;  quien 
mas  trabaja,  menos  vale :  de  los  leales  se  kineken 
los  hospilales.  Pèssima  pro  clarís  redduntur  pre- 
mia factis. 

QUI  NO  SAB  FÉR  LAS  COSAS,  NO  LAS  8A1  MANAR.  ref. 

Denota  que  qui  no  sab  fér  las  cosas  no  las  pót  di- 
rigir ab  acert.  Quien  no  sahe  servir,  no  saü  re^vr* 
Non  bene  imperat,  nisi  qui  jpperío  pamerit. 


lii 


FER 


DICCIONARI 


F£R 


SI  Fil  ó  NO  fA.  loc.  Si  es  6  no  es.  A  fioca  diferen- 
eia.  Plus  minusve. 

TAL  COM  FARÀS,  TROBAftJLs,  Ó  TAL  FARÀS  TAL  TROBA- 
RÀS, ref.  Kiison>a  (|Uü  serem  tractats  com  tracla- 
rein.  Haces  mal,  espera  otro  lal;cunl  hicieres  tal  ha- 
bràs,  Ab  alio  spectes  alteri  quod  feceris. 

TANT  Ó  POCU  ME  FA,  LI  FA,    CtC.    lOC.    ExprCSSa  lo 

•  pochque  se  li'ii  dóna  à  algú  de  que  succehesca 
alguna  cosa.  Eso  no  me  hace ,  no  k  hace.  Parum 
curo,  curat,  elc. 

FER8E.  V.  r.  Créixer,  aumrntarse.  Uacerxe.  Au- 
geri.innlliplicari.  P  Acosluuiarse./iíicfrsf.Assuefio, 
is.  II  Nàixer  esponlàneaiuent  las  plantas.  i\acer, 
Nascor,  eris.  ||  Produhirse ,  fér  proba  las  plantas» 
comlasvin^as  en  lerreno  calent.  Venir,  darse, 
hacerse.  Proveniu,  is.  ||  Posar  carns,  forlificarse 
del  COS.  Emharneccry  tomar  cames,  Pinguesco,  is, 
pinguem  fierí. 

FEisE  ABORRiR.  fr.  Fér  algú  cosas  ab  que  s'  atrau 
r  odi  dels  altres,  llacerse  odiosa.  Odíum  sibi  com- 
imi-are. 

FERSE    ATRÀS,    E.NDEVANT,    ENSÀ,    ENLLÀ,    CtC.    ff. 

Jlacerse  atrús,  adelante^  acd,  a//íí,  ctc.  Progredi, 
relrò  agi. 

FÉRSE  Jl  LA  FINESTRA  AL  BALCÓ.  fr.  Àsomarse  d  la 
ventanaj  al  balcon.  Prodeo,  is. 

FER8E  FRARE  ,  SOLDAT ,  clc.  fr.  Uucerse  ,  metersc 
fraile,  soldada.  Religioni,  milito),  etc.  nomen  dare. 

FERSE  MALBÉ.  fr.  Malmétrcrse.  Echarse  ó  perder. 
Deslruiycorrunipi.  ||  Malmélrer  los  bens,  etc.  Mal- 
haraiar.  Dilapido,  as.  H  Las  iruytas ,  elc.  Danarse' 
Gormmpi. 

FB8TB  AQUÍ.  Vcn  ücà.  Accedc,  ad  venta  huc. 

FERA. f.  Bèstia, animal  indòmit.  /''i>ra.Bellua,fe_ 
Y9í,x.  II  met.Lapersonacruel.Fiera.Immanisbomo. 

FERAGITAT.  f.  Fertilitat,  fecunditat.  Feraci- 
dad.  Feracitas,  ubertas,  atis. 

FERAMENT.  adv.  m.  Ab  feresa.  Ferozmenle, 
fieramenle.  Ferociler. 

FERÀS.  adj.  Fèrtil.  Feraz.  Ferai. 

FEREA.  f.  ant.  FERESA,  temor,  vergonya. 
*    FEREGRAGI.  adj.  poét.  Vers  grech  y  llatí  com- 
posi de  un  espondea ,  luego  un  dàctil  y  per  últim 
altre  espondeu.  Ferecraeio.  Pherechracius. 

FEREDAT,  f.  Esgarrifansa ,  feresa.  Grima, 
Horror,  is. 

FERESA.  f.  Inhumanilat,  crueltat.  Fiereza. 
Immanitas,  atis.  ||  feredat.  ||  fealdat,  deformitat. 

FERE8T,  A.  adj.  FERÓS. 

FERÉSTEGH.  adj.  IHsrlanyent  à  las  feras.  Fe- 
rtno.  Ferinus. 

FERETJE.  m.  Capa  ó  gambet  dels  turchs.  Fe- 
redje,  Pallium. 

FEREFÀTIDAB.  f.  pi.  Feslas  en  honor  de  Pro&- 
serpina  que's  celebravan  en  Sicília.  Ferefútidas. 
Ferefatidse,  aram* 

FERENTARI.  m.  Soldat  romà  auxiliar ,  armat 
à  la  lleugera  ab  espasa,  flelxas  y  fona.  Fenniario, 
erenttriíifl. 


FERIA.  f.  Qualsevol  dia  de  la  setmana  menos 
lo  dissapte  y  diumenge.  Feria.  Feria,  ».  |  ferut. 

FERIAL.  adj.  I*ertanyent  à  las  férias.  Feriül 
Fcrialis. 

FERIAT.  m.  Festa,  descans,  suspensió  del  In- 
bali.  Feria,  feriado.  Olium,  ii,  feria,  le. 

FERIDA,  f.  Jlerida.  Yulnus,  eris,  caedes,  Í5.  [ 

CICATRÍS. 

respirar  per  la  ferida,  fr.  Despedir  Tayre  inte- 
rior per  ella.  Resollar  por  la  herida.  Ualilumper 
vulnus  emiltere.  ||  mel.  Explicar  lo  sentimeot  re- 
servat. Resollar  ó  respirar  por  la  herida.  OffeoM»- 
nem  exprimere. 

FERIDURA,  f.  Malaltia  que  prÍTa  de  repenlih 
sentit  y  moviment.  Apoplejia.  Apoplexia,  »,  apo- 
plexis,  is. 

FÉRIO.  m.  Ycu  ab  que  s^explica  '1  quart  nuéB 
de  argüir  en  la  primera  figura:  la  major  es  obí- 
versal  negativa ,  la  menor  particular  afirmalín  t 
la  conseqü(>ncia  particular  negativa.  Feria.  Ferits. 

FERIR.  v.  a.  Obrir  violentament  algana  port 
del  COS.  üerir.  Ferio,  is  ,  vulnero,  as,  vulnosim- 
prímere.  U  ant.  Topar  una  cosa  ab  altra.  Topar, 
choear,  dar.  Allido ,  is.  ||  v.  n.  ant.  ▲coiÉnií, 

EMREST1R.  II  C0NMÓCRER. 

FERIR  DE  PLE  EN  PLE.  loc.  Dar  CQïi  òrto,  mpeitih 
samente.  Impeluosè. 

FERIR  EN  TERRA.  l03.  aUt.  BAftAE  ,  EMRARRAÜUI, 
EMBESTIR. 

FERIR  LO  COR.  fr.  met.  Causar  gran  dolor,  senti- 
ment, llàstima.  Atravetar  elcorason;  clavarle  útu 
el  corazoH  alguna  cosa.  Animi  dolore  excmciíri. 

FERIR8E.  V.  r.  Acometrer  la  feridura.  Darlid 
alguna  un  accidenie  de  apoplejia.  Apopletico  morbo 
corripi. 

FERiRSE  DE  PLE  EN  PLi.  ff.  med.  Ser  alaudo  ii 
cowjeslion  cerebral^  apoplegia  fulminante  ó  pvéli- 
Uses  general.  In  totam  apoplexim  devenire. 

FERITi  DA.  p.  p.  Uerido.  Yalnenitas,  siacia- 
tus,  la)8us.  II  adj.  Qui  ha  tingut  i' accident  de  fie- 
ridura.  Apopletico.  Apopletícns. 

FERLÍ.  m.  Moneda  qne  valia  la  quarta  pirt  dd 
diner.  Ferlin.  Nummus  quidam. 

FERM,  A.  adj.  Segur ,  constant ,  fort ,  perma- 
nent, inalterable,  resolt.  Firme.  Pervicat,  stabílis, 
immutabilis.  ||  Constant,  que  no's  deixa  dobbr  oi 
tòrcer.  Firme.  Infragilis,  infrangibilis.  ||  Qnem»  s 
deixa  rendir.  Firme.  Inexpugnabilis.  ||  adv.  ant. 

FERMAMENT. 

ESTAR  FERM.  fr.  Mautenirse  constant  en  son  pro- 
pòsit. Estar  firme.  Firmo  animo  esse. 

POSAR  FERM.  fr.  Assogurar ,  com  :  posar  lo  peu 
FERM.  Afirmar ,  poner  firme,  Firmo,  as,  slahilio,  m- 

FERMA.  f.  Llenca  cusida  à  la  vora  de  alpQoa 
roba.  Hwdo ,  eeja.  Vestis  ora ,  fimbria.  ]  ant.  fií* 

MV8A.  I  f.  ant.  FIRMA. 

FERMADA8.  f.  pi.  Cert  us  ó  dret  antich.  Ftr- 
madas.  Vectigal  sic  dictus. 
FERMALL,  m.  ant.  joiell. 


FER  CATALÀ. 

FERMABIEirr.  adv.  DL  FtrmmenU,  atirma' 
damente.  Firmè,  firmíter. 

FEMMANSA.  f.  FUlfSA.  ||  ant.  PIIMBSÀ. 

FERMAR.  V.  a.  Assegurar  alguna  cosa  lligant* 
la,  clavanlla ,  etc.  Afirmar,  Firmo,  as.  I  Lligar  pel 
ramal  ó  brida  à  las  cabalcaduras.  ArreAdar, 
Qtar,  Alligo,  as.  ||  FianAa.  ]  ant.  üustab  ,  goncbe- 

TAR,  FIXAR. 

FERMAR  LO  FETT.  loc.  Eot.  Fér  tracto.  Certar  el 
Urato.  Negotium  conficere. 

FERMAR  les  ÍNC0RB8.  lOC.  aOt.  nàut.  8ARPAR  ilf- 
CORAS. 


ROXICH  FERMAR  DE  Ml  LA  ,  T  LA  FERMAVA  PER  LA 

çüA.  ref.  Fér  las  cosas  al  revés.  Hermoso  atar  de 
rocin  y  atdbale  por  la  cola.  Tolo  codIo  aberrare. 

FERMARSE.  V.  r.  SosUnerse,  manUnerse  firvM. 
Firmari,  níti. 

FERMATA.  f.  mús.  Descans  musical  sobre  una 
nota  durant  lo  qual,  lo  qui  toca  una  part  obligada 
desplega  tota  sa  habilitat  en  un  passatge  purament 
de  fantasia,  pera  lluhir  en  la  execució.  Fermata. 
Pausa  per  pbantasià  musica. 

FERBIE.  adj.  ant.  ferm.  |  adv.  fermament. 

FERMENT,  m.  Llevat,  creixent.  FermeiUo. 
Fermentum ,  i.  ||  med.  Principi  material  desar- 
rollat  en  la  economia  que  altera  *l8  líquils  del  cos 
y  es  causa  de  mòllas  malaltias.  Fermento.  Fermen- 
tum, i.  II  Substància  que  té  la  virtut  de  excitar  en 
los  cossos  ab  que  's  posa  en  contacte  un  moviment 
particular  de  que  resultan  diversos  productes  com 
lo  sucre,  etc.  Fermento.  Fermentum  ,  i.  I  Se  dóna 
també  est  nom  à  las  subslancias.  Fermento.  Fer- 
mentum, i. 

FERBIENTACIÓ.  f.  Acció  de  fermentar.  Fer- 

mentacion.  Fermentatio,  nis. 

FERMENTAR.  V.  n.  Agitarse  las  particulas  de 
un  cos,  pera  adquirir  novas  propietats.  Fermentar. 
Fermento,  as. 

FERMESA  Y  FERMETAT.  f.  FIRMESA. 

fermí.  n.  p.  de  h.  Fermin.  Ferminus,  i. 

FERMÍSSIM,  A.  adj.  Firmisimo,   Firmissi- 

mus. 

FERMÓS,  A.  adj.  ant.  hermós. 

FERM08URA.  f.  ant.  bermosura. 

FEROCITAT,  f.  Feresa,  orgull,  altivesa.  Fero- 
cidad,  ferociay  fiereza.  Ferocia,  aj,  ferocitas,  alis. 

FERÒ8,  A.  adj.  Brau,  salvalje.  Feroz,  fiero. 
Ferox,  ferus. 

FERÓSMENT.  adv.  m.  Cruelment.  Ferozmente, 
Ferociter,  truculentè.  ||  arrogaxtment,  orgullosa- 
ment. 

FEROTGE,  adj.  ferós.  ||  Gran,  desmesurat. 
Fiero.  Pergrandis. 

FERRADA,  f.  ter.  galleda. 

FERRADURA,  f.  Ferro  en  forma  de  mitja  llu- 
na qtte's  clava  à  las  cabalcaduras  en  los  cascos. 
lierradura.  Solea,  «. 

exseutar  las  ferradcras.  fr.  Tirar  cossas.  MoS" 
trar  las  herraduroi,  Calcitro,  as. 

TORO  I. 


FER  715 

'.  m.  La  acció  de  ferrar.  Herra- 
dero,  herradura.  Armamenti  ferrei  inductio. 

FERRAMENTA,  f.  Instruments  de  ferro  dels 
artifices.  Herramienta.  Ferramenta,  orum ;  instru- 
menltièrrea.  I  Pessas  de  ferro  que  enlran  en  al- 
gun artefacte,  com  en  lo  cotxo,  armas,  etc.  Uerra* 
mienta ,  herraje.  Ferrea  mnnimenta ;  instructnra 
(errea.  ||  f.  dentadura. 

FERRAR.  V.  a.  Guarnir  de  ferro  alguna  cosa. 
Eerrar,  (errar.  Ferro  armaré ,  ínstruere.  |  Clavar, 
ajustar  las  ferraduras  à  las  cabalcaduras.  líerrar, 
Ferreas  soleas  jumentis  aptare.  J  Marcar,  senyalar 
ab  ferro  ardent  lo  bestiar.  Herrar,  ferreUar.  Fer- 
reum  signum  imprimere. 

FERRARES,  A.  adj.  Natural  ó  pertanyent  à 
Ferrarà  ciutat  en  Itàlia.  Ferrarée,  Ad  Ferrariaoi 
pertinens. 

FERRAT  I  DA.  p.  p.  Herrado.  Ferratus ;  ferro 
instructus. 

FERRÉ.  m.  ant.  ferro.  I  ant.  írgora. 

FÉRREOy  A.  adj.  De  ferro  ó  pertanyent  à  ell. 
Férreo.  Ferreus. 

FERRER,  m.  Artífíce  que  traballa  y  puleíx  lo 
ferro.  Herrero.  Faberferrarius ,  ii.  ||  Qui  ferra  las 
cabalcaduras.  Herrador.  Ferrarius  faber ,  calcea- 
tor,  is. 

FERRER  DE  ENCANT.  Chispero.  Ferra rius,  ii. 

ferrer,  ferrer,  fes  ton  afer.  ref.  Aconsella  que 
cada  hu  atenga  à  lo  que  li  pertoca  y  es  de  sa  pro- 
fessió. Bunolero,  d  tus  buiiuelos ;  zapatero  d  tu  zo- 
pato.  Tractent  fabrilia  fabrí;  suum  quisque  munus 
curet;  ne  sutor  ultra  crepidam. 

AL  FERRER  NO  LI   VAJAS   i   VÉNDRER  ÍALDA8.  fef. 

Denota  qne  es  difícil  enganyar  à  qui  té  experiéncít 
y  pràctica.  A  quien  euize  y  amasa  no  hurtes  hogaza, 
Seni  verba  dare  difflcile  est. 

ESTAR  COM  UN  FERRER  SENSE  cARRÓ.  fr.  Estar  parat 
sens  poder  adelantar  res  per  falta  de  alguna  cosa. 
Estar  como  sorL•s  en  honanza.  Opus  sistere. 

FERRERET.  m.  d.  Herrerieo ,  llo ,  to,  Parvos 
ferrarius. 

FERRERIA,  f.  Oficina  del  ferrer,  nerreriéi 
Ferraria  taberna ,  oíücina.  ||  met.  Mania ,  fal•lera, 
jranta,  tema.  P^rvicacía,  pertinacia,  as. 
FERRES,  m.  ant.  ferro.  ||  espasa. 
LLEVAR  LES  FERRES,  loc.  aut.  uàut.  Rccoger  las 
anelas.  Anchoras  attollere. 

FERRET.  m.  d.  llerrezuelo.  Leve  ferrum.  0  Ea- 
pécie  de  trespeus  de  fanch,  pera  impedir  los  ger- 
rers  en  lo  forn  lo  contacte  de  las  pessas.  Caballete, 
atifle.  Tripus,  odis.  ||  Coure,  aram  cremat  pera  'la 
tints.  Ferrete.  Ferrugo,  inis. 

FERRO.  m.  Metall  del  qual  se  fan  las  armas  ò 
inslniments  dels  artistas,  dur,  de  color  gris,  pardo 
y  negre.  Hierro.  Ferrum ,  i.  í  Molls ,  paleta  pera 
remenar  lo  foch.  Uurgon.  Rutabulum,  i.  ||  pi.  tres- 
peus, MOSSA. 

FERRO  RERMELL  ó  RULLENT.  Bterro  cüliente,  efuefh 
didOf  candente,  hecho  ascuas.  Ferrum  candens. 

95 


7i6 


FES 


DICCIONARI 


FES 


FERio  COLAT.  Lo  quo  86  ha  fos.  Hierro  eolaio; 
arrabio.  Ferram  liquatum. 

bítiee  lo  feeeo.  fr.  Picarlo  ab  lo  mal].  Marti- 
llar.  Malleo  tundere,  percutere. 

bítebe  ó  picae  bn  ferbo  fbet.  fr.  met.  Denota 
que  són  inútils  las  correccions  ó  consells  en  los 
qne  no*n  fan  cas.  Machacar  6  majar  en  hierro  frio\ 
predicar  en  desierto.  iSthiopem  dealbare ;  aerem 
verberare. 

.  ESCALFAB  LO  FEBBO  T  FÉR  TOBIf  AR  LO  FERRO  BER- 

MELL.  fr.  Caldear;  esealL•r  el  hierro ;  dar  al  hierro 
«na  calda.  Candefacio,  is,  ferrum  ignitam  reddere. 

GUARNIR  DE  FERRO.  fr.  Hcrrar,  ferrar.  Ferro  mu- 
niré. 

MARCAR  ó  SENYALAR  AB  FERRO.  fr.  PcrreUar.  Fer- 
ream  signom  imprimere. 

TRABALLAR  cosAS  DE  FERRO.  fr.  Perrctear.  Ferro 
innrere. 

FERRO-CARRIL.  m.  Camí  format  per  dos  li- 
neas  paralelas  de  ferro  sobre  las  qae  passan  encar- 
riladas  las  rodas  dels  carruatges  ó  vagons  moguts 
pel  vapor.  Ferrocarril,  camino  de  hierro.  Ferrala, 
ferrea  via. 

FEHR08GH.  m.  y  adj.  Títol  dels  qui  desempe- 
nyan  funcions  servils  en  lo  siti  abont  està  la  sepul- 
tura de  Mahoma.  Ferrosch.  Servilis  munus  fun- 
gens. 

FERRUGINÓS,  A.  adj.  Lo  que  es  de  ferro  ó 
té  sas  qualitats.  Ferrugineo,  ferruginoso,  ferrugien- 
to.  Ferruginus. 

FÉRUL.  adj.  Fecundo,  abundant.  Fèrtil,  feraz, 
ubérrimo ,  ópimo ,  fecundo  ,  pingüe,  Fertilis,  foB- 
cundus.  y  Lo  que  produheix  mòlt.  Fèrtil.  Ferax, 
ttber. 

.  FERTILUIAR.  V.  a.  Fér  fèrtil.  Fertilizar.  Ube- 
ro,  opimo,  as. 

FERTILITAT,  f.  Fecunditat,  abundància.  Fer- 
tilidad,  feracidad.  Fèrtil itas,  ubertas,  atis. 

FÉRTILMENT.  adv.  m.  Copiosamente,  fèrtil- 
mente.  Fertiliter,  ubertim. 

FÉRULA.  f.  En  los  estudis  de  noys,  la  palme- 
ta.  Fèrula,  palmeia.  Ferula,  m. 

ESTAR  BAIX  ó  SOTA  LA  FÉRULA  DE  ALGÚ.    fr.   EstRT 

subjecte  à  algú.  Estar  hajo  la  fèrula  de  alguno. 
Alieno  juri  subesse. 

FERVENT,  A.  adj.  FERVORÓS. 

FERVOR,  m.  Eücàcia,  intenció  ab  que  's  fà  al- 
guna cosa.  Fervor.  Fervor,  is,  eíGcacia,  e.  |  Calor 
vehement.  Fervor.  Fervor,  ardor,  is. 

FERVORÓS,  A.  adj.  Eficàs,  actiu.  Fervoroso, 
ferviente,  Fervidus. 

FERVOROSAMENT,  adv.  m.  Ab  fervor.  Fer- 
vorosamente.  Ferventer ;  ardenti  animo  ;  flagranti 
studío. 

FES,  A.  p.  p.  Esquerdat,  partit.  Hendido.  Fis- 

8US. 

FESA.  f.  ant.  Esquerda.  Uendedura,  hendidura, 
rendija.  Fissura,  se.  y  La  acció  y  efecte  de  féndrer. 
Uendimiento.  Fissió,  nis. 


FESOL*  m.  FABOL,  MONGETA. 

FESOBUIA.  f.  nsONOMU. 

FESÓNIA.  f.  Diossa  del  repòs  a  qni  s*  ínvoan 
en  las  fatigas  causadas  per  la  gnerra.  /Y»mtB.R- 
sonia,  se. 

FESTA.  f.  Regosilj,  alegria,  diversió.  fieUL 
Festivitas,  atis.  |  Solemnitat  ab  que  la  Iglésia  ce- 
lebra '1  dia  de  algun  Sant.  Fiesta.  Festom,  i ;  a- 
era  dies.  ||  Regositj,  recreo  públich.  Fiesta.  Pobii- 
ci  ludi;  spectacula,  orum.  |  pi.  Las  de  Kadaly 
Pàsquas  y  sas  vacaeions,  con:  passal  las  festü 
anirem  à  la  torre.  Fiestas.  Dies  solemnes,  ferís, 
arum.  I  Demostració  de  carinyo  feta  à  alguna  per- 
sona ab  gestos  ó  accions.  Fiestas^  ammuicof,  ror- 
rococós.  Blanditis,  arum. 

FESTA  coLENT.  Dia  CU  quo  no  's  pót  tndttlkr. 
Fiesta  de  guardar,  de  precepto.  Sacer  dies. 

FESTA    DE   MITJA   CBBU   Ó   FESTA   LLEVADA.  Día  H 

que  la  Iglésia  *ns  obliga  à  oir  missa  ,  peró  *spil 
traballar.  Media  fiesta.  Festum  in  quo  prscipitir 
auditio  sacri,  quin  tamen  prs^ipíatnr  vacaré  í 
servilibus. 

FESTAS  INNOBLES.  Las  quo  Celebra  la  Iglésia  ca 
determinat  temps.  Fiestas  inntobles.  Immobilia  festa. 

FESTAS  MOVIBLES.  Las  quo  celebra  la  Iglésia  ei 
diferents  dias  del  any,  peró  determinats  de  la  s^ 
mana.  Fiestas  movibles.  Mobilia  festa. 

ATGUALia  Ó  ATGUALIBSE   LA   FESTA.   fr.    met.  to- 

turbar  la  alegria.  Aguar.  Gaudia  perturbare. 

CELEBRAB,  GUABDAE  ó  SANTIFICAE    LAS    FESTAS.  fr. 

No  traballar  en  obras  mecànicas,  y  emplearlas  et 
lo  servey  de  Dèu,  com  mana  la  Iglèsia.  Santi fev, 
celebrar  ó  guardar  las  fiestas.  Colere  festa. 

DONAB  LAS  BONÀS  FESTAS.  fr.  Felicitar  à  algü  ea 
lo  día  de  Pàsquas,  de  Nadal,  del  sèu  sani  y  de  any 
nou.  Felicitar  las  Pascuas,  etc.  Felicitatem  alieni 
vbvere. 

ESTAR  DE  FESTA.  fr.  ESTAB  DE  FILIS. 
FéR  FESTA  T  FÉR  FESTAS.  fr.  OH  FÉM. 
JA  SERI  Ó  vindrà,   la    festa   DEL    ROSTEE  CAKBEB. 

loc.  prov.  ab  que  s*  amenassa  que  per  la  gricia  é 
favor  que  à  algú  se  li  nega  's  venjarà  ó  rescabala- 
rà  en  altra  ocasió  en  que  's  necessíte  de  ell.  Algwn 
dia  serà  la  fiesta  de  nuestra  aldea ;  arrieros  s&mos 
y  en  el  camino  nos  encontraremos.  Hodie  mihí,  cras 
tibi. 

LA  MILLOR  FESTA  DE  CASA  ES  QUANT  TOCA  LA  TOMA- 

SA.  ref.  ter.  Denota  qne  regularment  en  las  festas 
s*  acostuma  fér  millor  menjar.  Aquel  es  buen  dia 
cuando  la  sarten  chilla.  Stridula  dat  signum  Ixta 
sartago  diei. 

LAS   BONAS   FESTAS   JA   COMENSAN   PBE  LA   VIGÍLIA. 

loc.  Ensenya  que'l  prudent  observa  yjadica  de 
las  cosas  pels  antecedents  y  senyals  que  precehet- 
xen.  Por  las  visperas  se  conocen  los  disantos  ó  las 
fiestas.  Yesperè  prsnosces  qme  sint  cras  festa  fu- 
tura. 

NO  ESTAR  PERA  FESTAS.  fr.  Estar'  de  mal  humor. 
No  estar  para  fiestas.  Sibi  displicere. 


FES 


CATALÀ 


FET 


UI 


piGAR  LA  FESTA.  fr.  Sér  objecte  de  la  diversió, 
ó  à  qui  tothom  acut  en  sas  urgéncias.  Ser  la  vaca 
de  la  boda,  Nuptiarum  sumptus  facieos ;  commií- 
nis  patronus.  ||  met.  fér  la  costa.  5.  ||  Sofrir  al- 
gú la  pena  ó  castich  no  merescut  ó  que  altre  ba 
cansat,  pagar  el  pato.  Alienas  poBnas  dare. 

PERA  TÜ  S'  HA  FÉT  LA  FESTA.  loC.  PREA  Tt^  SÓN  LOS 
GUANTS,  ETC. 

PER  CORONAR  LA  FESTA.  loc.  S'  osa  pera  denotar 
la  incomoditat  qne'ns  vé  desprès  de  mòltas  altras. 
Por  fin  y  remate,  por  fin  y  postre,  Opns  coronatur. 

PUBLICAR  LAS  FESTAS.  fr.  Echar  las  fiestat.  Dies 
festos  promulgaré. 

SEMPRE  LAS  FESTAS  MAJORS  CAUSAN  AL  VENTRELL 

DOLORS,  ref.  Denota  que  en  los  dias  de  festa  se  sól 
menjar  mès  de  lo  acostumat  y  mòltas  vegadas  fa 
mal.  Siempre  las  ptslas  mayores  eawan  al  vientre 
dolores.  Festa  sunt  saepè  venlris  inimica. 

TiNGÀM  LA  FESTA  EN  PAU.  fr.  pera  contenir  à  al- 
gú, especialment  als  noys  por  sas  travessuras. 
Tengamos  la  (iesla  en  paz.  Nobiscum  pax. 

FESTEIG,  m.  La  acció  de  festejar  ú  obsequiar. 
Festejo,  Obsequium,  ii,  plausus,  us.  U  La  acció  de 
galantejar  ó  festejar.  Festejo ,  galanteo.  Amoris 
captalio ;  blandities,  ei. 

FESTEJADOR,  m.  Qui  festeja  à  alguna  dona. 
Galan,  galanteador,  festejador,  y  cortejo,  enamora" 
do  fam.  Procus,  i. 

FESTEJABiENT.  m.  ant.  FESTEIG. 
FESTEJANT,  m.  FESTEJADOR. 

FESTEJAR.  V.  a.  Obsequiar.  Festejar.  Cele- 
bro, as,  obsequor,  eris.  ||  Procurar  enamorar  à  al- 
guna dona.  Festejar,  cortejar,  galantear,  enamo^ 
rar.  Proco,  as;  mulierem  captaré.  ||  met.  Sol•licitar 
ab  obsequis  pera  lograr  algun  fi.  Galantear.  Solli- 
cito,  capto,  as. 

festí.  m.  Festa,  convit,  diversió  particular. 
Festin.  Ludicrum,  i. 

FESTILOGI.  m.  Llibre  ú  obra  que  tracta  de 
las  festas.  Feslilogio.  Festiloginm,  ii. 

FESTIU,  VA.  adj.  Xistós,  graciós,  ameno.  Fes- 
tivo.  Festus,  festosus.  ||  Divertit,  alegre.  Regocija- 
do,  festivo.  Ludicrus.  P  Se  diu  del  dia  de  festa  ó 
feriat.  Festivo,  Festus. 

FESTIVAL,  adj.  FESTIU. 

FESTIVITAT,  f.  Festa,  solemnitat.  Festividad. 
Feslivitas,  solemnitas,  atis. 

FESTÓ.  m.  Adorno  de  flors,  fruytas  y  fullas 
mesclat,  que  se  sól  posar  en  los  paratges  ahont  se 
fa  alguna  festa,  y  comuntment  s'  anomenan  en 
plural,  y  també  s  usan  en  la  arquitectura,  pintu- 
ra, brodats,  etc.  Feston.  Encarpus,  i.  ||  Brodat  de 
cadeneta  en  lo  cantó  de  las  guarnicions,  etc.  y 
també  las  ondas,  caixals  de  la  mateixa  roba  ó  so- 
breposats  en  las  enaguas,  etc.  Feston.  Acupicti, 
etc.  encarpi. 

FÉR  FESTÓ.  fr.  Festonear,  hacer  feston.  Encarpos 
acupingere. 

FESTUGB.  m.  ant.  Arbre  de  ramas  en  forma 


de  creu,  y  són  fruyt  es  rehinós  à  modo  de  una 
ametlla.  Alfònclgo,  alfócigo.  Pistacia,  um. 

FET|  A.  adj.  Acostumat.  HecL•;  acostumbrado. 
Assuefactus.  ||  m.  Cas  succehit.  HecL•,  Factum,  i. 
I  Joch  de  noys,  en  que  uns  s' amagan  y  altre  is 
va  à  buscar,  y  i  relleva  aquell  à  qui  primer  aga- 
fa. Escondiíe.  Ludicra  puerorum  occuítatio.  ||  ant. 

NÍ^MERO. 

GRAN  FET.  loC.  RUt.  GRAN  Nl^MERO. 

FÉR  SÓN  FET.  fr.  Fér  són  negoci.  Hacer  su  JtecL•, 
ó  su  agosto  ó  su  agostillo,  Commodum  suum  patra- 
re. 

GRAN  FET.  m.  adv.  ant.  Mòlt.  MucL•,  Multnm. 

LO  FET  ES.  m.  adv.  Lo  cert  es.  Ello  es;  el  caso  es. 
Re  quidem. 

FÉT,  A.  p.  p.  HecL•.  Factus. 

JA  ESTA  FÉT.  loc.  Denota  que  la  cosa  executada 
DO  's  pót  revocar.  Lo  que  hecL•  es ,  hecL•  ha  de  ser 
por  esta  vez,  Quod  factum  est,  infectum  fieri  non 
potest. 

FÉT  MALBÉ.  fr.  MALMÈS. 

FÉT  T  DIT.  loc.  Eiplica  la  promptitnt  ab  que's 
fà  una  cosa.  DicL•  y  L•cL•,  Díctum  et  factum. 

COM  DE  FÉT,  T  DE  FÉT.  m.  adv.  EfectivafMnte,  en 
efecto,  de  hecL•,  Profectò ;  re  ipsa. 

QUANT  s*  haürí  FÉT  T  FÉT.  loc.  Ben  examinat, 
desprès  de  tot.  Puesto  en  limpio,  Summatim.  || 
Desprès  de  trets  los  gastos.  Puesto  en  limpio,  de- 
ducidos  gastos,  Deductis  expensis. 

TENIR  MÒLT  FÉT  Ó  MÒLT  TROS  DE  CAMÍ  FÉT.  fr.  met. 

Tenir  mòlt  avansat  en  alguna  cosa.  TenermueL• 
andado.  A líquid  magna  ex  parteexactnm  esse. 

TOT  ES  ESTARBi  FÉT.  loc.  Denota  la  forsa  de  la 
costum.  Tras  diez  dias  de  ayunque  de  Herrero  duer^ 
me  al  son  el  perro,  Assucto  duris  fiunt  incommoda 
nulla. 

FETA.  f.  Acció.  HecM,  hecL•,  Facinus,  oris. 

DE  AQUELLA  FETA.  m.  adv.  Desde  las  horas.  Des- 
de  entònceSy  desde  aquella  vez,  desde  aquella  fecL•. 
Ex  quo  tempore. 

DE  AQUESTA  FETA.  m.  adv.  Dcsde  ara  ó  de  aques- 
ta vegada.  De  esta  L•cL• ;  de  este  L•cL•.  Ex  hoc 
nunc. 

-  FÉR  UNA  FETA  MÒLT  CORONADA,  fr.  Enganyar  à 
algú  enterament  en  cosa  de  importància.  Pegaria 
6  jugaria  de  puíio.  Omninò  illndere. 

FETAGIÒ.  f.  Lo  temps  de  formarse  '1  feto.  Fe» 
tacion,  Foetús  efformatio. 

FETAL.  adj.  Nom  que  *s  dóna  à  las  parts  que 
tenen  contacte  ó  relació  ab  lo  feto.  Fetal.  Ad  foe- 
tum  pertinens. 

FETGE.  m.  Part  del  cos  del  animal,  situat  en 
r  hipocondri  dret,  sota  del  diafragma ;  es  una 
entranya  pera  puriflcar  la  saneh  descarregantla 
dels  humors  biliosos.  Higado.  Jecur,  oris ;  hepar, 
atis. 

PARLAR  MÈS  QUE  FETGE  EN  BRASA5.  XARRAR. 
TENIR  UN  FETGE  COM  UNA  RAJADA,  fr.  Tenir  mòítS 

catxassa  y  paciéDCÍa.  Pastaru  el  almapor  ri  euer- 


7i8 


FEY 


DICCIONARI 


FEY 


fo;  tiner  Imen  cim/o.  Snmmè  desidiosnm  esse. 

FETGERA.  f.  Planta,  espècie  de  francesilla 
ab  las  fuUas  retalladas  à  manera  de  trébol.  N'  hi 
ha  de  vàrias  espècies  y  es  bona  pera  '1  fetge,  pera 
elóurer  las  llagas,  purificar  la  sanch,  etc.  Hepàti- 
ca, Ranuncnlus  tridentatus. 

iXTGET.  m.  d.  HigadiUo,  kigadilla,  Jecnscn- 
lom,  i. 

FETILLAR.  V.  a.  BIfSISÀE. 

l'ETlLLAT.  p.  p.  ENSiSàT. 

FETILLEIIIAS.  f.  pi.  BRUIXBaiAS. 

FETIQUISME.  m.  Lo  cuit  dels  dèas  fetitxes, 
últim  gran  de  la  idolatria.  Petiquifmo.  Fetichis- 
mus,  i. 

FETITXE,  m.  ídol  ó  geni  que  en  opinió  dels  na- 
turals de  Guinea  y  de  altres  pobles  africans  es 
eapàs  de  produhir  lo  bè  y  M  mal,  y  està  represen- 
tat per  un  bastó,  un  os,  una  rama  de  ars,  una  dent 
de  gos,  elc.  Fetiehe,  Idolon  africanis.  ||  encís,  amu- 
let, RELiQuiAEi,  ADOHNO,  cutrels  arabcs. 

FETO.  m.  Producció,  lo  que  la  femella  conce- 
beix  en  lo  ventre.  Peto,  Fstus,  foBlus,  us. 

FETOR.  m.  Mal  olor,  olor  pestffero.  Hedor,  Crra- 
veolentia,  se,  foetor,  is. 

FETXA.  f.  Data  de  la  escriptura  ó  carta.  Peeha. 
Data,  s. 

FETXÀ  ANTICIPADA.  Àntedatü,  Diei  ante  scriptum 
signatura. 

posAE  LA  FBTXA.  fr.  Pechar,  datar.  Diem  et  lo- 
cum  inscribere. 

POSAE  LA  FBTXA  ANTICIPADA,  fr.  PosBrla  al  prin- 
cipi del  escrit.  Antedatar,  Diem  scripto  praeponere. 

FETXORIA.  f.  Acció  ó  fet  dolent.  Petchoria, 
feehwria,  Facinus,  oris. 

FEU.  m.  FEUDO. 

FEü  DEL  VI.  ant.  Mares  del  vi.  Hez,  Faex,  cis. 

FEUATER,  A.  adj.  ant.  fbddataei. 

FEUDAL,  adj.  Pertanyent  à  feudo.  Peudal,  Feu- 
datarius,  fíduciarius. 

FEUDALISME,  m.  Conjunt  dels  drets  que  go- 
san  los  senyors  dels  feudos :  y  1'  abús  que  's  feya 
de  dits  drets.  Peudalismo,  Feudatarii  juris  copia, 
abusus. 

FEUDALITAT.  f.  Constitució,  condició  del  feu- 
do. Feudalidad,  Feudi  natura. 

FEUDATARI Y  FEUDATER,  A.adj.  Subjec- 
te obligat  à  pagar  feudo.  Peudatario.  Feudalarins. 

FEUDO.  m.  Contracte  en  que  algun  senyor  con- 
cedeix lo  domini  útil  de  cosa  inmoble  ú  honorífi- 
ca, prometéntseli  ab  jurament,  fidelitat  y  obsequi 
personal  per  sí  ó  per  sos  successors.  Pendo,  Feu- 
dum,  i ;  beneficiarium  praedium.  ||  Regoneixensa 
que  's  fa  ó  tribut  ab  que  '1  senyor  ó  príncep  dóna 
la  dignitat  ó  hisenda.  Peudo,  Fendalis  cànon.  ||  La 
mateixa  dignilat  ó  hisenda  que  *s  concedeix  ab 
qualitat  de  regoneixement.  Peudo,  Feudum,  i. 

FEURE.  m.  ant.  Yeyna  de  la  espasa,  etc.  Fat- 
ma.  Vagina, ». 

IXYNA.  Traball,  exercici,  ocupació.  Tràbajo. 


Opera,  ae,  labor,  is.  |  Obra  que  s*  està  èxecutlit. 
Lahor,  Opera,  s,  opus,  eris.  (  Traball  doméslick  é 
casolà.  Hacienda,  Domesticus  labor.  |  Cosit  ó  bro- 
dÍEit  en  que  s*  ocupan  las  donas.  Labor,  luliebrís 
labor.  I  Obra  ja  feta.  Trahajo,  Opus,  eris.  |  Trtbill 
gran  y  extraordinari  que  demana  la  execució  ét 
alguna  cosa,  com:  en  un  rellotjehi  ha  mòlta  fbtní. 
Obra,  Opera,  as.  y  Traball  extraordinari,  que  oeor- 
re  en  alguna  cosa,  en  que  regularment  tenen  que 
ocuparse  mòlts.  Paena,  Opera,  ae.  |  Ditkultits  é 
traballs.  Trabajos,  Labores,  um. 

PBTNA  COMENSADA,  MITJ  ACABADA,  fef.  p«1l  UÍ- 

mar  à  algú  à  que  comense  à  fér  alguna  ooea  i  (jm 
té  repugnància.  El  comer  y  rascar  lodo  #s  enfexar; 
obra  eomenzada,  medio  acabada,  Dimidíum  operis, 
qui,  bene  cepit,  habet. 

FETNA  FETA,  CONSELL  DAT.  refr.  FBTNA  FETA  NOTÍ 
DESTOEB. 

FETNA  FETA  NO  Tft  DESTOEB.  Tcf.  Denota  '1  descoyi 
y  sossego  ab  que  pót  víurer  lo  qui  té  despatxat  é 
desocupat  lo  que  té  à  són  càrrech.  Duerme  Jimm,  f 
yace,  que  tu  asno  pace.  Cui  res  bene  sint,  dormitet. 

DONAE  FETNA.  fr.  Douar  à  algú  que  traballarde 
sòn  ofici.  Dar  obra  d  trabajo  6  que  trabajar,  Opos 
alicui  commendare.  ||  donae  que  bnt6ndebe. 

EIXIENB  AB  FETNAS  Ó  AB  PEOÜ  FETNAS.  fr.  Eixír  de 

alguna  dificultat,  traball,  perill,  etc.  Saliréud$. 
Ena  to  as. 

FEBNE  UNA  FETNA  COM  UNA  SEDA.  fr.   Fér  laS  COSÍS 

mòlt  bè.  Hacer  alguna  coia  perfectUtmaimeuUéòlu 
mil  maravillas.  Per  bene  agere.  ||  passaenb  hòl- 

TA  VIA. 

FÉE  SAS  FETNAS.  fr.  FÍEE  DE  COS. 

HAVEEEi  FETNA  DEL  OFICI.  fr.  Teuif  que  fér  ca4i 
hu  de  sòn  ofici.  Comr  el  oficio.  Artem  bene  aliesi 
cédere. 

LA  FETNA  DE  'n  JA  FÍ,  LA  f1  T  DESFÀ.  fef.  Bxplíct 

que  algú  va  variant  en  lo  que  disposa,  fent  y  des- 
fent lo  mateix.  Tejer  y  destejer.  Texere  atque  de- 
texere. 

NO  FÀ  SINO  UNA  FETNA    T   AQUESTA  MAL   FETA.  ref. 

que  s'  aplica  als  ociosos  y  deixats  que  quant  volea 
fér  alguna  cosa  ho  tiran  tot  à  pérdrer  per  sa  lor- 
pesa  y  falta  de  habilitat.  Arremangóse  mi  nuerút  y 
volcó  en  el  faego  la  caldera.  Stultorum  opera  staltè 
vadunt. 

TENIR  FETNA  TALLADA,  fr.  met.  TENIB  PA. 
TOTHOM  BUSCA  FETNA  DE  SÒN  OFICI.  loC.  pPOV.  qiM 

ademés  del  sentit  propi  denota  que  tothom  procuri 
per  sas  conveníéncias,  encara  que  sia  en  perjudici 
de  altres.  Van  d  misa  los  zapaterotj  ruegan  à  Dim 
mueran  cameros,  Sutorum  votum  est  vervecoB 
plurima  caBdes. 

FEYNENT.  m.  Yagarro,  vagamundo.  Bolgazaa, 
Ambro,  nis. 

FEYNER.  V.  a.  ant.  fingir.  [  A.  adj.  Laborid% 
aplicat  al  traball.  Hacendoso,  laboriosa.  Actuosas. 

AL  MAL  FETNEE  CAP  FETNA,  Ó  GAP  JUULIU  U  VB  Bà 

ref.  que  reprèn  als  que  refusan  fér  lo  queae'lt  om* 


FIA 


CATALÀ. 


FIA 


U9 


na  ab  lo  pretext  de  qne  no  saben  ferho.  Ikmde  ha^ 
fona,  kay  mana.  Omnia  vincít  amor. 

FETNETA.  f.  d.  Hacendilla,  Oposcnlum,  i; 
exile  opns. 

FEYTURA.  f.  ant.  píctüra,  vbta. 

FI. 

FI.  amb.  Terme,  acabament,  consumació  de  al- 
guna cosa.  Fin,  Finís,  is,  snmmnm,  i.  I  Propòsit, 
designo,  objecte  ó  motiu  per  que  's  fà  alguna  cosa. 
Fin,  Finís,  nis,  scopus,  i.  |  Mort.  FalleemientOf  fi- 
namienlo.  Mors,  tis.  ||  Apoca,  recibo.  Finiquito. 
Rationum  confeclío ,  et  consolidatio.  |  Equilibri, 
igualtat  de  pes.  Filo.  Ad  amussim  medietas.  ||  adj. 
Delicat,  subtil,  de  bona  qualitat.  Fino.  Eximius.  j| 
met.  De  faccions  ben  proporcionadas.  Fino.  Corpo- 
re  elegans.  I  Constant,  fíel.  Fttio.  Fidus,  constans. 
H  Astut,  sagàs.  Fino,  refinado,  redomado.  Callídus, 
versutus.  ||  Jast,  cabal,  exacte.  JustOj  cabal.  Acom- 
modatus,  justus.  I  ant.  Definició  de  comptes.  Defi- 
nicion,  finiquito.  Rationum  confectio  et  consolidatio. 

i  FI  DK  COMPTES,  loc.  Dosprès  de  tot,  en  substàn- 
cia. En  resumidas  euentas.  Ad  extremum;  tàndem. 

À  FI  tí  efecte,  loc.  Para.  Ad,  ut. 

AL  fi,  ó  al  cap  t  al  FI.  m.  adv.  Àl  /In;  al  cabo  y 
alpostre.  Tàndem. 

AL  FI,  AL  FI.  m.  adv.  Al  fin,  al  fin.  Tàndem. 

LO  FI  FINAL,  SEHVIR  i  DEU  T  NO  FÉE  MAL.  ref.  FES 
BÈ  T  NO  FASSAS  MAL,  OtC. 

AL  FI  *8  CANTA  LA  GLÒRIA,  rcf.  Dcuota  quo  fíns  que 
una  cosa  està  conclosa  no's  pót  fer  judici  cabal  de 
ella.  Al  fin  se  eanta  la  glòria.  In  exitu  canitur  sa- 
pientia;  exitus  acta  probat. 

DONAR  FI.  fr.  Gonclòurer  alguna  cosa.  Finalizar; 
dar  fin.  Finio,  absolvo,  is;  fínem  facere.  I  Gonclóu- 
rerse,  acabarse,  Dar  fin.  Desino,  is. 

EN  FI,  ò  PER  FI.  m.  adv.  Últimament.  En  ó  por  fin; 
finalmente.  Deniquè. 

ES  FI.  loc.  Expressa  lo  mòlt  que  algú  es  astut.  De 
fino  se  pela.  Yaferrimus  est. 

ESTAR  AL  FI.  fr.  Eslarsc  acabant  alguna  cosa.  Es- 
tar al  fin  ó  al  remate.  Fincm  attingere.  ||  Dit  de  la 
balansa,  etc.  Estar  en  caja.  ifiqua  lance  libram 
ponderaré.  ||  Dit  del  pols  en  sòn  estat  natural.  Es- 
tar en  su  caja.  MquaMier  arteriam  pulsare. 

FÉR  FI.  fr.  TERMINAR.  Q  Morírsc.  Dar  fin,  morirse. 
Obi  re. 

FINS  AL  A  NINGÚ  ES  DiTxòs.  loc.  Dcuota  quo  uín- 
gú  's  pót  prométrer  la  felicitat  del  èxit,  fins  que  ^s 
véu  enterament.  Hasta  el  fin  nadie  es  dichoso;  al  fin 
se  canta  la  glòria ;  al  fin  loa  la  vida,  y  d  la  tarde  loa 
el  dia.  Non  nisí  patrata  canitur  victorià  pugna. 

NO  PODER  VENIR  i   FI  AB  ALGÚ.  loC.    NO  podiT  CCm 

algunOy  no  poder  acahwr  6  rMiatar  con  él.  Nec  adi- 
píscere. 

NO  TENIR  FI  NI  COMPTE,  fr.  So  diu  do  uua  cosa  mòlt 
excessiva  en  número,  quantitat  y  qualitat.  Ser  tn- 
ealculabU;nopoder$e  formar  ima  idea;  no  tener  f» 
à  númtfo.  Garere  numero. 


TIRAR  1  DOS  FINS.  fr.  Aténdrer  ó  preténdrer  dos 
cosas  en  un  mateix  temps.  Tirar  d  dos  ehitas,  eomer 
d  dos  earrillos.  Duos  lepores  simul  insequi. 

véurernb'l  FI.  fr.  Destruhir  alguna  cosa,  consu- 
miria enterament.  Dar  fin  de  una  cosa.  Perdere. 

FIABLEBIENT.  adv.  m.  confiadament. 

FIALA.  f.  Yas  de  dos  ansas  que  s'  usava  anti- 
guament  en  especial  en  las  festas  de  Bacó.  Fiala, 
Phiala,  X. 

FIADOR.  A.  m.  y  f.  Qui  fia.  Fiador.  Vas,  adís, 
fidejussor,  is.  ||  fiansa. 

eixir  fiador,  fr.  fér  fiansa. 

FIAUBRE.  m.  Lo  que  desprès  de  bullit  ó  ros- 
I  Ut  se  menja  fregit.  Fiambre.  Goctum  aut  assum  fri- 
gidum.  ]  Semblansa.  Fiambre.  Similitudo,  inís. 

FIAMBRERA.  f.  Capsa  de  llauna  pera  posar 
lo  que  s' ba  de  portar  fiambre.  Fiambrera.  Frigidis 
obsoniís  servandis  tbeca. 

FIANSA.  f.  Caució,  seguretat  que  's  dóna  per 
algú.  Fianza.  Sponsum,  i,  fidejussto,  satisdatio, 
nis.  II  coNFUNSA.  y  m.  Qui  abona  à  altre.  Fiador. 
Vas,  dís,  astipulator,  satisdator,  is. 

FUNSA  DE  la  let  DE  TOLEDO.  La  quo  procefaeíx  al 
despaig  del  manament  de  pago  de  que  's  restituirà 
si  's  revocàs.  Fianza  deia  Ley  de  Toledo.  Legis  to- 
letans  fidejussia. 

FIANSA  FORAL.  La  quo  *s  fà  de  estar  à  for  no  abro- 
gat.  Fianza  foral.  Foralis  fídejussio. 

DONAR  FIANSA.  fr.  Prcseotar  devant  lo  jutje  per- 
sona òbèns  que  queden  obligats  al  cumpliment  en 
cas  de  faltar  lo  principal  à  sa  obligació.  Dar  fianza 
ó  fiador.  Causi onem  praestare. 

FÉR  FIANSA.  fr.  Assegurar  lo  que  altre  promet, 
obligantse  al  cumpliment  en  cas  de  que  'I  princi- 
pal falte.  Salir  fiador;  fiar, garantir.  Fidejubeo,  es, 
adpromitto,  is. 

LA  MILLOR  FIANSA,  BS  TBNIB  LA  BOSSA  PER  LA  ANSA. 

refr.  Denota  que  bi  ha  poch  qne  fiar  en  la  gent.  Boy 
dia  no  hay  que  fiar.  Mostra  stas  non  muUum  fidei 
gerit. 

FIAR.  V.  a.  Yéndrer  sens  rébrer  actualment  lo 
preu.  Fiar.  In  creditum  ire,  dare;  credo,  is.  ||  Fèr 
confiansa  de  altre.  Fiar.  Fido,  credo,  is.  |  confiar. 

1  FIAR.  m.  adv.  No  pagant  de  present  lo  que*8 
compra,  etc.  Al  fiado.  Credita  pecunia,  aliena,  sua 
fide. 

NO  FIAR  DE  NINGÚ  QUE  TINGA  NAS  EN  LA  CARA.  loC. 

No  fér  confiansa  de  ningú.  Hoy  dia  no  hay  que  fiar. 
Nostra  setas  non  multum  fidei  gerit. 

FIAR8E.  V.  r.  Posarse  en  mans  de  algú.  Fiarse 
de  alguno.  Se  alicujus  fidei ,  in  fidem  permittere. 
g  Donar  crèdit.  Fiarse  de  alguno.  Fidem  alicui 
habere. 

FIAT,  DA.  p.  p.  Fiado.  Fissus,  creditus. 

AL  FIAT.  m.  adv.  i  FiAa. 

FÍAT.  Veu  llatina  usada  com  substantiu  m.  Con- 
sentiment pera  que's  fassa  alguna  cosa.  Fiat.  Fiat. 
II  La  gràcia  que  feya  *1  consell  de  la  Càmara  pefa 
que  algú  pogués  s6r  aotarí.  Fiat.  Fiat. 


750 


FIC 


DICCIONAM 


FIE 


FiBiULL•  m.  anl.  gafet,  civblla. 

FIBBLAR.  V.  a.  FfBLAE. 
FIBBLÓ.  m.  FIBLÓ. 

FIBIONITA.  f.  Secta,  rama  dels  Gnóstichs. 
Fibionüa.  Fibiooila,  ae. 

FIBLA.  Obertura  qne's  fa  à  ana  peixera  ó  presa 
pera  tràurer  aygua.  Sangraderaf  sangradvra,  san- 
gria,  Emissarium ,  aqualicium  ,  ii.  ||  espirall  de 
BÓTA.  Q  Lo  tap  de  demani  la  bóta.  Tapon  de  cubà. 
Dolii  obturamenlum.  ||  f.  Panxó  pera  fiblar  las  bo- 
tas.  Punzon.  Stylas,  i. 

FIBLADA,  f.  PICADA.  II  Dolor  agat  qae  sobrevé 
en  algana  part  del  cos.  Ramalazo.  Dolor  sabitas. 

FIBLADA  DE  MAL   DE    VENTRE.  Relorttjon  de  trtpOS. 

Tormen,  inis. 

PORTARSBN  FIBLADA.  fr.Portarsenranessentíment. 
Llevar,  t'r  con  espigon.  Indignatam  abire. 

FIBLAR.  V.  a.  Picar  ab  lo  fibló.  Àguijonear; 
ficar  con  el  aguijon.  Stimalo,  as;  acaleo  feriré.  || 
Caasar  cohissor.  Escocer,  Uro ,  is.  ||  Panxar  ana 
bóta  pera  tastar  lo  vi.  Sangrar,  Yeraculo  doliam 
aperire. 

FIBLÓ.  m.  Agulló  ab  que  pican  las  abellas,  etc. 
il^tttjoii.  Acaleas,  spicalam,  i.  |  met.  Eslímal, 
incitament.  E$tímulo,  aguijon.  Incitamentam,  i. 

FIBLONEJAR.  V.  n.  ant.  fiblae,  picar. 

FIBBA.  f.  Qaalsevol  dels  fils  subtils  qae  com- 
ponen y  uneixen  unas  parts  de  un  cos  ab  altres. 
Fibra.  Fibra,  ae. 

FIBRCTA.  f.  d.  Pibrita.  Fibrilla,  se. 

FIBRILAR.  f.  Lo  que  té  relació  ab  las  fibras. 
Fibrilar.  Fibrilaris. 

FIBRÓS,  A.  adj.  Compost  de  fibras.  Fibrosa, 
Fibratus. 

FÍBULAS.  f.  pi.  Punts  ab  que  *ls  cirurgians 
agafan  y  tancan  las  feridas.  Fibulas.  Sutura;,  arum. 

FIGABIENT.  m.  Obra  de  ficar.  Metimienlo.  In- 
cussío,  introductio,  nis. 

FICAR.  V.  a.  Introduhir  una  cosa  dins  de  altra. 
Meter.  Immitto,  intromitto,  is.  |  Col-locar  las  cosas 
de  modo  que'n  càbian  móltas  en  poch  lloch. 
Meler.  Infarcio ,  is.  ||  ant.  Fixar ,  clavar,  nincar, 
clavar.  Infigo ,  is.  ||  Implicar ,  empenyar  en  algun 
negoci.  Meter.  Immergo,  is. 

FICAR  lo  genoll  EN  TERRA.  loc.  aut.  Doblar,  hin- 
ear  la  rodilla  en  tierra.  Flectare  genua. 

qüi't  FICA  ó  Fi  FICAR  EN  AIXÒ?  loc.  Quícn  U  metc 
eti  eso?  Quien  te  mete  en  camisa  de  once  varas?  Quid 
tua  interest?  quid  tibi  cum  boc? 

FIGAR8E.  V.  r.  Introduhirse  en  algun  lloch. 
Meterse.  Se  in  aliquem  locum  inferre.  ||  Introdu- 
hirse en  un  paratje  estret  ahont  tot  just  s'  hi  cab. 
Encajarse.  Se  inserere.  ||  Junt  ab  los  noms  de  pro- 
fessió, ofici,  ó  estat  significa  seguirlo,  com:  ficarse 
6  frare ,  etc.  MeUrse.  Dare  nomen.  y  Mesclarse  en 
algun  negoci.  Meterse.  Se  inducere,  ingerere. 

ficarse  ab  algú.  fr.  Provocario.  MeUrse  can  al- 
guno.  Lacesso,  is,  provoco,  as. 

ficarse  ALQÜ  AEONT  no  li  DMilCAll  |  6  BK  LO  QUI 


NO  LI  VA  RES  Ó  EN  LO  QUB  NO  LI  «FORTA.  fr.  MSlMS 

en  la  renta  del  eicusado ;  meterse  de  eima,  é  f»  m- 
misa  de  once  varas,  ó  en  libros  de  caballerU^  i  n 
dibujoSy  ó  donde  no  le  llaman ,  ó  donde  no  k  (oea,  i 
donde  no  le  va  ni  le  viene ;  meler  la  hosenmiu 
ajena.  In  alieno  choro  pedem  ponere  ;  falcem  in 
alienam  messem  mittere. 

FICARSE  EN  BARCAS  DE   CANTA  Ó   EN  BROOSÓIR 
BISTÓRIAS  Ó  EN  UN  BARAANCH  Ó  BN  UN  FANCB.  It.EIB• 

penyarse  en  assumptes  tant  dificilsqne  oo  se'o  pé( 
eixir.  Meterse  en  historias,  ó  en  honduras ,  (^  et  tí- 
gun  berenjenal.  Àrdua  et  difficilia  intentaré. 

NO  SABER  ABONT  FICARSE  i  ALGÚ.  ff.  AmarlO  eot»- 

nyablement.  Meter  en  el  cwazon.  Intimo  alfoctuí 
complecti. 

FICAT,  DA.  p.  p.  Metido.  Incussus. 

FICCIÓ,  f.  Falsedat.  Ficeion.  Fictio,  ais,  con- 
mentum,  i.  ||  Fingiment,  simulació.  Ftcctoii,  jlii^í- 
miento,  Fictio,  nis. 

FICCIÓ  POÈTICA.  Ficeion  poètica.  Plasma ,  tis;  üf- 
tum,  i. 

FICH.  m.  Espècie  de  úlcera  semblant  à  niu 
figa ,  que  ix  ahont  hi  ha  pels.  Esptmdia,  úekiM, 
Ficus,  i. 

FICTAMEFIT.  adv.  m.  ant.  piNGiDAMEirr. 

FICTEY  FICTICI,  A.  adj.  Fingit,  fabolós. 
Ficticio.  Fictitius. 

FICTO,  A.  adj.  ant.  fingit. 

FIDANZA.  f.  ant.  coNnANSA. 

FIDEDIGNE,  A.  adj.  Digne  de  fé  y  cr^it. 
Fidedigno.  Credibiiis;  fide  dignus. 

fideïcomís,  m,  Disposició  en  que  *1  teslador 
deixa  sa  hisenda  à  la  fe  de  algú,  que  execntesaTO- 
lunlat.  Fideicomiso,  fidecomiso.  Fideícommíssnm,  i. 

FIDEICOMI88ARI ,  A.  m.  y  f .  Persona  à 
qui  queda  *1  càrrech  del  fideicomis.  Fideicimsa- 
rio,  Fideicommissarius,  ii. 

FIDEL.  adj.  Qui  guarda  fidelitat  y  llealtat,y 
no  enganya.  Fiel  Fidelis,  fidus.  |  Cristià,  calòlich. 
Fiel.  Fidelis.  Q  n.  p.  d.  h.  Fidel.  Fideus,  lis. 

FIDELITAT,  f.  Observància ,  Uealtat.  Fi^/t- 
dad.  Fidelilas,  atis,  fides,  ei.  ||  Exactitud,  puDlna- 
litat  en  la  execució  de  alguna  cosa.  Fideliiei,  Fi- 
dei  integritas. 

FIDELMENT,  adv.  m.  Ab  fidelitat.  FielmenU' 
Fideliter;  integra  fide. 

FIDEU.  adj.  ant.  fidel.  |  m.  pi.  Pasta  de  foríoi 
en  forma  de  cordas  de  instrument ,  que  serveix 
pera  escudella.  Fideos.  Farinaria  in  fihi  dedocta 
massa. 

FIDÍCIAS.  f.  pi.  Festas  que  's  celebravan  à  cel 
descubert  en  Lacedemónia  ,  ahont  coneurria  tod 
espècie  de  gent,  pobres  y  richs,  nobles  y  plebeui, 
ab  absoluta  igualtat.  Fidiciae.  Fiditie,  aram. 

FIDUCIARI.  m.  ant.  hereu  de  confiansa. 

FIEL.  adj.  FIDEL. 

FIERO^  A.  adj.  FERÉSTBCH,  KSFANTÓS,  FBBÒS.  | 

m.  pi.  Fanfarronadas.  Fieros^  bravAloa,  nf^i 
planas.  Min»,  arlum. 


FIG 

FIGA.  f.  Lo  frayt  de  la  figuera ,  es  de  gust 
dols,  y  n'  hi  ba  de  diferents  espècies,  ffí^o.  Ficus, 
i,  ficus,  us.  II  met.  fam.  La  fempta  de  las  cabalca- 
daras.  Cagajon,  Jamentornm  excrementnm.  J  La 
aeciò  de  clóurer  lo  pnny  mostrant  lo  dit  polze  en- 
tre r  índice  y  '1  del  mitj.  Biga,  Manus  obscoenum 
in  modnm  contractio. 

FIGA  BLiNA.  exp.  quo  s'  aplíca  à  qui  es  fluix.  Jít- 
§a$  blandas,  ahlanda  brevas,  ablanda  higo$.  Iners. 

riGÀ  BoiDissoT  y  en  altras  parts  Burjassot.  Figa 
blanca  ó  negra  mòlt  xala  y  de  mòlt  bon  gust.  Jhir- 
jasota  6  burjaeeta.  Aularis  instar  ficus. 

PIGA  DB  ÍNDIA  Ó  DB  MOBO.  Tuua ,  ktgO  ckumho  Ó  (U 

yo/a.  Ficus  indica. 

FIGA  FLOB.  La  primera  que  fà  la  figuera ,  y  es 
mès  grossa  que  la  figa  segona  ó  verdadera  figa. 
9r€va.  Ficus  prsecox,  praecoqua. 

FIGA  PANXONA.  La  pausida.  lligo  paso,  Fici  passis. 

FIGA  SAJOLA.  Espécio  do  figa  rodona  y  parda. 
Bigo  dorado.  Ficus  aura'a. 

FIGA  SECA  ó  DE  CABÀS.  Htgo  seco.  Àrída ,  sicca, 
pasea  ficus. 

FIGA  YíBDAL  ó  VEBDETA.  Fíga  petita  y  rodoua  de 
gost  excel•lent ,  que  quant  està  madura  té  la  pell 
Terda.  Higoverdal.  Viridi  coloris  ficus. 

FIGA  VEBDAL  T  MÒSSA   DE   HOSTAL   PALPANT  SB  Mi- 

DüBAN.  ref.  Higo  ver  de  y  moza  de  mesan,  peHizcdn^ 
dolas  entran  en  sazon.  Ficus  viridis  et  diversoria 
femula  palpo  maturescunt. 

AL  CVLLIB  DB  LAS  FIGAS  NOS  VEUEÉM.    lOC.  DcUOta 

que  à  la  ff,  ó  al  passar  comptes  tot  se  trobarà.  Àl 
Mtmr  de  lot  trapos  ,ó  al  fin,  óal  dar  la  euenía  ó  al 
freir  de  los  huevos  me  lo  direis  ó  lo  vereis.  Res  indi* 
ctbit:  cum  veniet  tempus  ípse  vídebis. 

AIXÒ  SÓN  FIGAS  DE  ALTBB  PANEB.  loc.  fam.  Denota 
que  una  cosa  muda  de  espècie  ó  que  es  mòlt  dife- 
rent ò  agena  de  la  que*s  tracta.  Eso  es  harina  de 
7iro  costal ;  es  remiendo  de  otro  pano  ;  ese  es  otro 
temlar;  es  vino  de  otra  euba.  Extra  cborum  cantas. 

GOM  ABA  FLOUHEN  FIGAS.  loc.  S*  usa  quaut  oím 
una  cosa  que'ns  sembla  impossible.  Como  akora 
Umeven  albardas ;  cuando  vengan  los  Nazarenos.  Ut 
ílitells  nunc  é  coelo  decidunt ;  alium  qusre  cui 
centones  facias. 

ooNAB  FIGAS.  fr.  Fèr  parlar  ab  trassa  à  algú,  en- 
gany arlo.  Dar  higas,  Quempiam  fallere. 

ESTAR  TOU  COM  UNA  FIGA.  fr.  So  diu  do  las  cosas 
que  estan  mòlt  blanas  per  baverlas  manossejadas 
mòlt.  Estar  como  un  naipe,  Atlritum  esse. 

FÉB   FIGA  LA  ESCOPETA  ,    ETC.    fr.   No   pèndrCT  lo 

foch  en  la  pólvora  al  temps  de  dispararia.  Dar 
kiga,  faltar  la  escopeta.  Ignem  catapultam  non 
coDcipere  ad  explosionem. 

FÉB  FIGA  LAS  CAMAS.  fr.  Flaquejar.  Plaqwear, 
blandear,  falsear  ;  negar  las  piemas  sm  servieio, 
Cmni  vacíllare. 

vtn  LA  FIGA.  ír.  met.  Despreciar  alguna  cosa, 
bnrlarse  de  ella.  Dar  higas.  Per  súmmum  despec- 
imn  medium  unguem  ostendere. 


GATALi.  FIG  751 

6BANS  DB  FIGA.  Lbs  llavoTotas  Todonasquo  conté. 
Granos  de  los  higos,  Genchramides,  um. 

LAS  FIGAS  VOLEN  ATGUA,  LAS  PEBAS  T  MBLÓ  VI  FA- 
LLO, ref.  Denota  que  detràs  de  las  figas  es  bo  bèu- 
rer  aygua,  y  detràs  de  las  peras  y  meló  vi.  Agua 
al  higo  y  d  la  pera  vino.  Post  ficus  latices,  post 
pira  vina  bibe. 

MITJA  FIGA,  MITJ  BAHiM.  loc.  fam.  Donola  quo 
una  cosa  ni  es  excel•lent ,  ni  despreciable.  Entre 
mereed  y  senoria.  Mòdica,  mediocris  res. 

MOLL  COM  UNA  PIGA.  loc.  Blondo  como  WM  brtws. 
Fico  moUior. 

PBSAB  FIGAS.  fr.  mOt.  PEGAB  CABOTADAS. 

QUANT  SÓN  FIGAS  SÓN  BAHiMs.  loc.  Denola  que  las 
cosas  s*  executan  ó  succebeixen  al  contrari  de 
com  s*  esperava.  Cuando  pitos  /latifas,  euaiuío /toii- 
tas  pitos.  Res  praeposterè  evenire. 

FIGLE.  m.  Instrument  müsich  de  bronze  pa- 
regut en  sa  figura  al  antich  fagot  ó  baixo.  Pigle» 

FIGUERA,  f.  Arbre  de  fusta  blanca  y  flonja; 
té  dins  una  llet  mòlt  amarga  y  astringent;  fullas 
que  naixen  de  un  punxo  rodó,  grans,  amplas  y 
aspras ;  lo  fruyt  de  un  cono  mès  ó  mènos  prolon- 
gat, de  gust  dols,  per  dins  de  color  mòs  ó  ménos 
encarnat,  y  ple  de  llavors  mòlt  petilas,  ab  anà  pe- 
lleta  verdosa,  negra  ó  morada  segons  l' espècie. 
Uiguera,  Ficus,  i  vel  us. 

FiGUEBA  BOBDA.  CahrahigOf  higuera  bastarda  ó 
macho,  Caprificus,  i. 

FiGUEBA  DE  MOBO.  Planta  arbórea,  que  desde  V 
arrel  se  compon  de  fullas  com  palas,  de  un  peu 
de  llarch,  las  unas  sobre  la  vora  de  las  altras, 
verdas  molsudas  y  ab  punxas,  y  las  inferiors  ab 
lo  temps  perden  lo  vert,  prenen  la  forma  dlindri- 
ca  y  adquireixen  una  consistència  de  fnsla  flooja* 
Sobre  las  fullas  naixen  unas  flors  encamadas  y 
las  figas  ovaladas  y  plenas  de  punxas.  Tuna,  no- 
pal,  higuera  de  tuna,  de  índia,  de  pala,  Opuotia, 
tuna,  pala,  ae. 

FiGUEBA  iNFEBNAL.  Planta  de  fullas  semblants  à 
las  de  la  parra,  4  fruyt  com  à  rahim,  que  conté 
tres  llavors  ovaladas  y  jaspejadas  de  blanch  y  ne- 
gre. Uiguera  infernal,  palmachristi,  rtctno,  eaUl•- 
pueia,  rezno,  eherva.  Ricinus,  i. 

FIGUERAL  Y  FIGUERAR.;  m.  Lloch  plantat 
de  figueras.  Higueral,  figueral,  Ficelum,  i,  fica- 
ria, ae. 

FIGUEBETA.  f.  d.  Biguerilla,  iea,  ita.  Ficus 
parva.  I  Volta  que*s  fà  en  ï  ayre,  lo  cap  per  avall 
ó  en  terra.  VoUeleta ,  voltereta ,  volteta.  Corporis 
ad  aérem  volutatio. 

FÉB  LA  FIGUEBETA.  fr.  Posarso  do  cap  à  terra  y 
'Is  peus  en  V  ayre.  Ponerse  de  cabeza,  estar  de  ea- 
beza.  Innitendo  capite  reliquura  corpus  sursum 
protendere. 

FIGUEBOL.  OB^HP^VIGAS. 

FIGUETA.  f.  4f^  ^pòlt  petita  y'xaU. 
Castana.  Caslaüei^  \é,  de  figa.  HipÀ" 

to,  '" 


152 


Fil 


DICaONÀRI 


FIL 


FIGURA,  f.  Forma,  disposició  de  nna  cosa  que 
la  diferencia  de  altra.  Figura,  Figara,  forma,  s. 
I  gram.  ret.  y  poét.  Lo  llenguatge  de  las  passions 
6  modo  de  parlar  fora  del  us  comú.  Figwra.  Sche- 
ma,  tis,  figura,  se.  U  La  cara  de  la  persona.  Figu- 
ra. Yultus,  us,  facies,  ei.  ||  Representació,  imatge 
exterior  de  las  cosas  materials.  Figura.  Imago, 
iois.  II  pint.  La  estàtua  ó  pintura  de  alguna  perso- 
na 6  animal.  Figura.  Simulacrum,  i,  imago,  inis, 
species,  ei.  B  En  lo  joch  de  cartas,  sota,  caball  y 
rey.  Figura,  carta  negra.  Figuris  distinctae  chartse; 
cbarta  figurata.  Q  geom.  Espay  tancat  de  mòlts 
costats.  Figura.  Geomètrica  figura.  ||  mús.  Nota. 
Figura.  Nota  musica.  ||  for.  Forma,  figura.  Forma, 
8D.  II  Dibuix  de  alguna  cosa.  Figura.  Cujusque  rei 
descriptio,  delineatio.  y  pi.  Gestos.  Muecas,  figura- 
ria. Gesticulatio,  nis,  gestus,  us. 

FIGURI  DE  DRAP  DE  ABRAS.  mot.  Persoua  de  figu- 
ra ridícula.  Figura  de  tapiz.  Homo  ridiculè  0gu- 
ratus. 

réa  FIGURA,  fr.  met.  fér  paper. 

FÉR  FiQURAS.  fr.  Fér  accions  ó  gestos  ridículs. 
Hacer  figuras.  Gesticulari,  mimum  agere.  ||  Bur- 
larse  de  algú  ab  gestos  ridículs.  Cocar,  hacer  co- 
eoi.  Irrideo,  es. 

lletja  figura.  Home  lletj  y  contrafet.  \Ft^ttra. 
Ridiculus,  deformis. 

SEMBLA   UNA  FIGURA  DE  TAPÍS  Ó  DE  PESSEBRE.  lOC. 

fam.  que  s'  aplica  al  subjecte  ridícul  en  lo  perso- 
nal y  vestit.  Parece  arrancada  de  un  tapiz.  Auleei 
figura  videtur. 

FIOURABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  figurar.  Figu- 
rahle.  Quod  fígurari  potest. 

FIGURACÏÓ.  f.  figura. 

FIGURADABIENT•  adv.  m.  De  un  modo  figu- 
rat, per  figuras.  Figwradamente.  Figuratè. 

FIGURAR.  V.  a.  Donar  figura  à  alguna  cosa. 
Figurar.  Figuro,  coloro,  as. 

FIGURARSE.  V.  r.  afigurarse. 

FIGURAsaA.  f.  aum.  Figuron.  Magna  figura. 

FIGURAT,  DA.  adj.  S'  aplica  al  cant  ó  músi- 
ca, las  notas  del  qual  tenen  diferent  valor  segons 
la  figura.  Figurada.  Figuratus  cantus.  I  ret.  Ador- 
nat de  figuras.  Figurada.  Figuratus,  tropicus.  | 
Lo  que  té  forma  y  figura.  Figurada.  Figuratus.  || 
p.  p.  Figurada.  Figuratus. 

FIGURATIU,  YA.  adj.  Lo  que  representa  la 
figura  de  altra  cosa.  Figurativa.  Figurativus. 

FIGURER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  accions  ó  gestos 
ridículs  ó  impertinents.  Figurero.  Gesliculator,  is, 
mimus,  i. 

FIGUR£TA.lf.ld.  Figurilla,  ta.  Sigillum,  i. 

FIGUrI.  m.  Figura  artificial  de  home  ó  dona 
pera  modelo  del  trajo.  Mona,  maniqui,  figurin, 
Compts  bominis  vel  mulieris  forma. 

FIJA.  f.  Frontissa  de  dos  planxas  y  un  baldó 
sobre  del  qual  se  mouhen  las  portas  y  finestras. 
Fija.  Ferreus  catdo. 

FUL.  m.  Bri  retort  de  se4a,  IK,  cànem  pera  cu- 


sir,  teixir,  etc.  Hilo.  Filum,  i.  |  mel.  Rajott  qae  ft 
algun  líquit  espès.  Uehra.  Filum,  i.  |  Fibra  de  It 
carn  cuyta.  Hehra,  hrizna.  Fibra,  ».  |  Lo  lall  de 
algun  instrument  de  cer.  Filo,  Acíes,  ei.  |  net 
Continuació  de  algun  discurs.  Hilo,  Oratioois  I- 
lum,  connexió.  ||  Entre  canterers  ó  gerrers  Irotée 
fil,  etc.  pera  tallar  la  pessa  de  la  demés  pasta  q« 
queda  sobre  la  roda.  Hilo.  Filum,  i.  |  Lo  coojiRt 
de  lo  que  's  fila.  Eilado,  hilaza.  Penaom  netna. 
I  La  porció  de  baba  prolongada  snbtilroentabqoe 
las  aranyas  y  altres  insectes  fan  sas  telas  y  capolfe. 
Hilo.  Filum,  i.  g  vulg.  minyona,  BÍmií,  naGcirrAT. 

FIL  DE  CARTAS.  Lo  de  empaloRuir  mòs  prim  pen 
lligar  papers,  etc.  Hilo  de  cartas,  ResticuJa,  «. 

FIL  DE  CREMA.  'L  pHm  y  fi  que  es  on  milj  eolre 
'1  dit  de  Bayona  y  '1  que  vé  de  Flàndes.  Hilo  àt 
clémen,  de  clema,  de  crema.  Filum  aic  diclum. 

FIL  DE  BMPALOMAR.  Lo  cordUl  mòli  prim  de  cà- 
nem. Hilo  bramante,  ó  paUmar,  Resticnlay  m. 

FIL  DE  LA  PLOMA.  'L  pel  que  té  la  ploma  ea  aa  j 
altre  costat.  Barhas,  cendal,  Capillamenta,  oram. 

FIL  DE  LA  VIDA.  %  CUFS  dc  clla.  Uilo  de  Im  tiàa, 
yitae  currículum. 

FIL  DE  LLIT  DE  ARANYA.  X  que  servoix  pe»  ear- 
tolinas.  Hilo  de  cama  de  arana.  Filam  fasciolis 
cbartaceis. 

FIL  DE  MiTJAS.  Fil  fort  quo  serveix  pera  fér  aiit- 
jas.  Dobladillo.  Firmius  filum. 

FIL  DE  MONJA.  'L  mòlt  fi  quo  solen  filar  las  moa- 
jas  pera  cosas  primorosas.  Hilo  de  momjeu.  Soblile 
filum. 

FIL  DE  MONJETAS,  PÈSOLS   Y  ALTRA8  TAVBLLAS.  LR 

fibra  que  tenen  à  cada  costat.  Brizna.  Fibra,  m, 
FIL  d'or,  plata,  ETC.  Hilo  de  oro,  plola,  f  ktt- 

eado  ó  eniorchado  si  es  barrejat  ab  seda.  Filom  ei 

auro,  argentove. 
FIL  DE  PERLAs.  La  enfilada  de  perlas.  Hilo,  saru 

de  perlas.  Unionum  linea. 
FIL  DE  pita.  Las  fibras  de  la  atxavara.  />tui,  kih 

de  pita.  Filum  ex  americana  arbustula  teoabM- 

mum. 

FIL  DE  RAHIMS.  PENJOLL. 

FIL  DE  SARATBR.  Lo  sèus  tórcer  que  usao  los  sa- 
baters. Hilo  laso.  Filum  lassum. 

FIL  DE  FERRO  ó  DE  ARAM,  ETC.  Alamkre,  MelalH 
filum: 

FIL  i  FIL.  m.  adv.  Hilo  d  hilo,  Stillatim. 

FIL  MAL  TORT.  Len,  Louis,  is. 

FIL  PER  RANDA.  m.  adv.  Ab  tolas  las  circonslàa- 
cias.  B  por  h,  c  por  c.  Ad  unguem  ;  perfecte. 

i  DRET  FIL.  fr.  Segons  la  direcció  de  alguna  co* 
sa  ab  igualtat  à  ella.  A  hilo,  d  cordel,  iSqualiter. 
II  Segons  la  vena  ó  fil,  y  no  al  través.  A  kilo.  Se- 
cundum  filorum  directionem. 

AGAFARSE  PER  UN  FIL  DR  ARANYA  Ó  DB  TARANTlMi. 

fr.  Valerse  de  qualsevol  pretext  ó  motiu  mòU  frí- 
vol pera  lograr  un  fi.  Asirse  de  as  cakHo  s  df  as 
pelo,  Ansam  arripere. 
FÉR  FILS.  fr.  Dit  dels  licors  que  estàa  roagnlits 


FIL 

com  à  fíis.  HíiceT  madeja  ó  hebra.  In  Qla  djflluere. 

PAssiR  i  piL  DB  ESPASÍ,  ff.  Pa$ar  d  cuehillo,  Ju* 
guio,  as. 

pÉEDREa  LO  FIL.  fr.  Olvídafse  de  lo  que  se  se- 
gueix en  alguna  relació,  conversa,  elc.  Perder  el 
hilo,  Àliquid  subilò  memòria  elabi,  excidere. 

POSAR  FIL  i  LA  AGULLA,  fr.  Empeudrer  alguna 
cosa.  Poner  manos  d  la  obra.  Opus  aggredi. 

QUI  EB  Vtl,  nk  OESNl^A,  TANT   Sl    KS   FIL,  COM   Fl- 

LEMPUA.  rcf.  Denota  que  qui  empren  ab  coneixe- 
ment un  negoci  àrduo,  sabrà  deseixírsen  bè.  Quien 
bien  ala,  bien  desala.  Qui  bene  rem  neclit,  nexam 
benò  solvere  novit. 

SEGUIR  LO  FIL.  fr.  Continuar  lo  que  *s  feya.  Se- 
guir el  hilo,  Adamussim  aliquid  prossequi ;  insli- 
latum  persequi. 

TALLAR  LO  FIL  DE  LA  VIDA.  fr.  Matar  ú  ocasionaf 
la  mort.  Corlar  el  hilo  de  la  vida.  Interfícere. 

TRENCAR  LO  FIL.  fr.  met.  Interrómprer  lo  curs 
de  la  conversació  ó  altra  cosa.  Corlar  el  hilo.  In- 
tercido,  intervesto,  is. 

TENiRSE  PER  UN  FIL.  fr.  met.  Estar  en  gran  riscb 
ó  perill.  Eslar  colgado  de  un  hilo.  Tenui  filo  peo- 
dere. 

FILA.  f.  Sèrie,  orde,  continuació  de  cosas.  Fila. 
Striga,  a;;  ordo,  inis.  Q  Pessa  de  fusta,  etc.  Viguela. 
Trabs,  bis. 

FILA  DE  SOLDATS.  Fila.  Militum  series. 

DE  FILA  ó  DE  FILERA,  m.  adv.  A  la  hila.  Conti- 
oenti  ordine. 

POSAR  ENFILA,  fr.  Enfilar.  Ordino,  as;  in  seríem, 
in  ordinem  redigere. 

riLABARQUi.  m.  belabarquí. 

FILAGTÉRIA.  f.  Pedàs  de  pergamí  ahont  esta- 
van  escrits  alguns  passos  de  la  Escriptura,  y  ficat 
en  una  bossa  ó  capsa  porta  van  los  jubeus  lligat  al 
bras.  Filacieria.  Pbilacterium,  ii. 

FILADA,  f.  Filera  per  orde.  Hilada,  hilera.  Li- 
nea,  se,  series,  ei.  ||  f.  arq.  Filera  borisonlal  dera- 
jolas  ó  pedras  picadas  en  alguna  obra.  Hilada.  La- 
terum  series. 

FILADts.  m.  Seda  del  capoll  foradat.  Filadiz^ 
filaiz.  £x  dírupto  bombycisfoliculo  sericum. 

FILADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fila.  Hilador,  hilail•• 
dera.  IVens;  filacissa,  lanifica,  ffi. 

FILADURA.  f.  Lo  traball  y  preu  de  filar.  Uila- 
dOy  hilaza.  Netum  pensum. 

FILAGARSA.  f.  Pedàs  dolent  que  penja  de  la 
roba.  Uilacha,  hilarncha.  Tritivilicium,  ii. 

FILAGRAMA.  m.  Nom  donat  à  las  lletras,  fi- 
guras  ó  adornos  que  's  fan  à  las  telas  melàlicas  de 
que  són  compostos  los  motlles  de  fér  paper.  Aques- 
tos dibuixos  se  fan  ab  fils  de  aram  semblant  al  que 
forma  'Is  motlles,  y  com  abultan  un  poch  rcsultan 
grabats  en  los  fulls  de  paper.  Filagrama.  Filagra- 
ma,  atis. 

FILAMENT.  m.  Accíó  de  filar.  Hila.  In  fila 
ductio.  II  m.  En  algunas  cosas  com  lli,  etc.  són  las 
vetas  ó  bri  que  contenen  abans  de  oelejarlos.  Filch 

TOMO  I. 


VJíTUJl.  FÍL  758 

menU),  hebra.  Filamenta,  orum.  Q  Qualsevol  de  las 
arreletas  de  las  plantas  que  naixen  de  las  mès  gros^ 
sas.  Filamento.  Radicum  barba. 

FILANER.  m.  Qui  fila.  Uilador.  Nens,  tis. 

FILANERA.  f.  ant.  filadora. 

FILAMPUA.  f.  FILEMPUA. 

FILANTROPIA,  f.  Humanitat,  liberalitat,  amor 
als  homes.  Filanlropia.  Pbilantropia,  x. 

FILANTRÓPIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à 
la  filanlropia.  Filanirópico.  Ad  pbilantropiam  per- 
tinens. 

FILAR.  V.  a.  Reduhir  à  fil  lo  lli,  cànem,  llana, 
etc.  Uilar.  Neo,  es. 

FILAR  BÈ.  fr.  met.  fér  bona  farina. 

FILAR  PRIM.  fr.  met.  Discórrer  ab  sutilesa.  Hilar 
delgado.  Tenuè  ducere  oralionis  fílum. 

FILARMONIA.  f.  Amor  à  la  musica  ó  armonia. 
Filarmonia.  Philarmonia,  se. 

FILARMÓNIGH,  CA.  adj.  Amant  de  la  armo* 
nia.  Pilarmónico.  Philharmonicus. 

FILA88A.  f.  Conjunt  de  lo  que  s*  ha  filat.  Jli- 
lado,  hilaza.  Pensum  netum. 

FILA8SE8.  f.  pi.  ant.  desfilas. 

FILÀSUGA.  f.  nàut.  Los  fils  de  que  's  forman 
totas  las  cordas  y  ormeig  de  la  embarcació.  Fildi^ 
tica.  Soluta  rudentinm  fila. 

FILASTRE.  m.  fillastre. 

FILAT,  DA.  p.p.  Jlilado.  Nelus.  ||  m.  Teixit  de 
fil  ó  corda  ab  ma  Has  pera  cassar  y  pescar.  Red. 
Tendicula,  ae,  reté,  retis,  is.  ||  Trampa,  astúcia 
pera  enganyar.  Red,  lazo,  garlito.  Stratagema,  atis. 

FILAT  DE  BOL.  Filat  de  pescar.  Red  de  pescar, 
Everriculum,  i. 

FILAT  DE  FIL  FERRO.  Red  de  alatiíbre.  iErea  trans- 
enna.  ||  Lo  que  's  posa  pera  resguart  de  las  vidrie- 
ras.  Sobrevidriera.  Vitris  conservandis  oïneum  re- 
ticulum. 

FILAT  TRAVESSER.  Lo  de  pescar.  Red  barredera,  de 
pescar.  Sagena,  8B. 

TIRAR   LOS    FILATS,  fr.  TIRAR  l'  ART. 

VETENAQUi  UN  ALTRA  QUE   NO  HA  FILAT  DE  AVDY. 

loc.  fam.  Pera  denotar  un  nou  despropòsit  ó  im- 
pertinència. Esa  es  olraque  bien  batia.  En  novae 
tricffi. 

FILATER.  m.  Qui  fà  filats.  Redero.  Retiarius 
opifex. 

FILEMPUA.  f.  Lo  mès  fi  del  Ui  àntes  de  filar- 
se.  Eslopilla.  SnbiW'ior  stupa.  ||  Drap  ó  tela  clara  y 
'prima.  Eslopilla.  Subtiliter  stupea  tela. 

FILERA,  f.  Rengla.  Uilera,  hila.  Linea,  ai,  se- 
ries, ei.  II  Instrument  ab  que  reduheixen  à  fil  los 
metalls,  los  tiradors  de  or;  es  una  planxa  ab  mòlts 
forats  que  s'  estreteixen  insensiblement,  de  mo- 
do  que  quant  la  barra  passa  pel  últim  queda  re- 
duhida  à  un  fil.  ll'lera.  Ducendo  ex  roetallo  filuin 
instrumenlum.  ||  Instrument  de  cer  pera  fér  los  ca- 
ragols :  tó  roscas  de  diferents  tamanys.  Terraja. 
Ferreum  ad  torculares  clavos  conficiendos  instru* 
mentum. 

96 


75i 


FIL 


DICaONÀRI 


FIL 


DE  FiLEai.  m.  adv.  de  filí. 
FILET.  d.  Petit  fil.  Hilico,  illo,  ito.  Tenue  fíla- 
mentum.  Q  arq.  Adorno,  motllnra  delicada.  Filete^ 
liston.  InscuUa,  ccelata,  picta  fasciola.  I  Perfil  de 
las  lletras.  PerfiL  Litterie  àpex. 

FILIACIÓ,  f.  Descendència  de  pare  à  fills.  Pi- 
liaeion.  Progenies,  ei.  ||  mil.  Allistament  del  nom, 
de  la  estatura,  faccions  y  altres  senyals  del  que  es 
soldat.  Piliacian.  HilitísB  adscriptio  que  adscripti 
signa  notantnr. 

FILIAGOGRAFIA.  f.  Espècie  de  paròdia  en- 
tre 'Is  grechs.  Filiacografia,  Philiacographía. 

FILIAGÓGRAFO.  m.  Autor  de  filiacografias. 
Filiacógrafo.  Phílíacographus. 
FILIAL,  adj.  Pertanyent  al  fill.  Filial.  Filialis. 
FILIALMEirr.  adv.  m-  De  un  modo  filial.  Fi- 
lialmente.  Instar  filii. 

FILIAR.  y.  a.  Pén^rer  la  filiació.  Filiar.  No- 
men,  statem,  et  alia  signa  adscribere. 

FILIBERT.  n.  p.  de  h.  F lliberto,  Philiber- 
tus,  i. 

FILIGIDA.  m.  Qui  mata  à  sòn  fill.  Ft'Hctda.Fi- 
licida,  m. 

FILICIDI.  m.  Mort  violenta  donada  à  un  fiU 
propi.  Filieidio,  Filícidium,  ii. 

FILIFORME.  adj.  En  figura  de  un  fil  tant  groS 

per  un  extrem  com  pel  altre.  Filiforme,  Fi  liformis* 

FILIGRANA,  f.  Obra  ó  manufactura  calada  ab 

perfecció  y  delicadesa.    Filigrana,   Cancellatum 

opus. 

FILIP.  m.  FiLiPó.  2. 

FIUPÉNDULA.  f.  Herba  medicinal  pera  'I 
mal  de  pedra.  Filipéndula.  Phellandrion,  ii. 

FILIPEN8E.  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  à 
Filipos  ciutatde  Macedònia.  Fth'pens^.  Philippensis. 
II  Sacerdot  de  la  congregació  de  sant  Felip.  Ft7t- 
piense,  Filippensís  frater. 

FILIPETXt.  m.  Teixit  de  llana  estampat.  Fili- 
pichin.  Laneus  floríbusdistinctus  pannus. 

filipí,  adj.  Natural  de  y  lo  pertanyent  à  las 
islas  Filipinas.  Filipina,  Ad  Philipinas  perlinens,  in 
eis  nalus. 

FILÍPIGA.  f.  Cada  una  de  las  arengas  de  De- 
móstenes  contra  Filipo  rey  de  Macedònia,  y  14  de 
las  que  compongué  Cfcero  a  imitació  de  las  de  De- 
móslenes.  Vilipica,  Philippica,  sb. 

FILIPI8TA8.  m.  pi.  Nom  quelsUbiquistas  do- 
naren per  irrisió  als  sectaris  de  Felip  Melanchton. 
filipistas.  Filipíst»,  arum. 

FILIPÓ.  m.  FiLiPENSE.  2. 1  Moneda  antígua  ab 
la  imatje  de  Felip  II.  Filipan,  Nummus  Philippi  II. 
imaginem  portans. 

FÍLIS.  m.  Habilitat,  gràcia.  Filis,  Yenustas,  atis. 
primor,  is. 

ESTAR  DE  FÍLIS,  DE  GRESCA,  Ó  PER  BROCHS.   fr.  fam. 

Estar  de  fiesta,  de  chungOf  de  chirinola,  de  buen  gus- 
to,  gràcia  en  casa;  de  temple,  de  gorja,  bien  templada 
la  guitarra,  Lastumesse;  laetitia  aífici. 

ifo  B8TAR  DE  FÍLIS.  fr.  Estar  de  mal  humor.  No  es- 


tar la  Magdalena  para  tafetams;  no  estar  gra^m 
ta$a;  no  estar  templada  lagmtarra;  piíarlamsU 
yerba.  Moastum  esse. 

FILL,  A.  m.  y 'f.  Engendrat  de  mascle  y  fene- 
11a  respecte  à  sos  pares.  Bijo.  Filius,  ii,  natus,  i.  | 
met.  Natural  de  algun  lloch;  lo  religiós  respecte 
al  convent  en  que  ha  pres  1'  hàbiL  Bijo.  Natus;  ci- 
vitatis  vel  religiosse  domus  filios. 

FILL  ADOPTIU.  L*  oxtrauj  que  algú  adopta,  üyo 
adoptiva,  Filius  adoptivus. 

FILL  DE  cosí  germí.  Prtmo  iogmdo,  Consdniflí 
filius. 

FILL  DE  FAM ÍLiis.  Bijo  de  familías.  Filius  fiunilitt. 

FILL  BE  LA  POLLA  ROSSA.  AfortUnat.  HÍJ0  di  isft- 

llina  blanca,  Filius  terras,  gallinae  albae. 

FILL  DE  SA  MARE.  Fill  do  rameni.  Bijo  ds  is  ■•• 
dre,  Nothus,  i. 

FILL  ESPIRITUAL.  Lo  do  coufessió.  Btjo  esptritMúL 
Spiritualis  filius. 

FILL  ESPURi.  Lo  que  no  té  pare  conegut.  BijotS" 
purio,  Spurius  filius;  nothus,  i. 

FILL  EXTERN  ò  CABALER.  Lo  de  ona  casa  fora  r  he- 
reu. Segwídon,  Secundogenitus. 

FILL  il•legítim.  Lo  tiugut  ouire  personas  que  no 
podian  casarse.  Bijo  bastardo,  Nothus,  i;  filios il- 
legitimus. 

FILL  llegítim.  Lo  tingut  en  matrimoni.  Bijo  k^ 
gitimo,  Legitimus,  justa  uxore  natus. 

FILL  NATURAL.  Lo  que  BS  de  personas  libres  do 
casadas.  Bijo  natural,  Libero  ac  soluto  concobito 
susceptus. 

FILL  QUART.  Cuortogénito,  Quarto  loco  natus. 

FILL  segon.  Segundogénito ,  segwnion,  Secuidò 
genitus. 

FILLA  ABANS  DEL  PARE.  Herba.  POTA  DB  CARALL. 
FILL  ETS,   PARE   SERÍS,  TAL   FARÍS    TAL  TROBAIAS. 

ref.  Ensenya  als  fills  que  del  modo  que  tractao  ils 
parés,  seran  ells  tractats  quant  ho  sian.  Bijofuisu, 
padre  serds,  cual  hicieres  tal  habrds,  Qnse  intnleris 
patri,  genitor,  stipendia  sumes. 

À  TÚ  t'  ho  DICH,  FILLA,  ENTENTHI,  MA  NORA.  ref.  ab 

que  dirigim  la  paraula  à  una  persona  pera  r^n- 
drer  y  corretgir  indirectament  à  altra.  A  tite  loü- 
go,  hijuela,  entiéndelo  tú,  mi  nuera.  Mntato  nomine 
de  te  fabula  narratur. 

CADA  BU  ES  FILL  DE  SAS  0BRA8.  fr.  fam.  ab  ^  $ 

denota  que  la  conducta  ó  modo  de  obrar  de  cada 
hu  '1  dóna  millor  à  conèixer  que  sòn  naixemeol  6 
llinatje.  Cada  uno  es  hijo  de  sus  ohras;  dejemosfe- 
dres  y  abuelos,  por  nosotros  seamos  hftenos.  Ne  jac- 
temus  avos,  nostris  de^remur  ab  actis. 

CASA  TON   FILL  QUANT  VOLDRÍS  T  TA   FILLA  QCAIT 

podrís,  ref.  denota  que  mès  fàcil  se  casa  V  ïomt 
que  la  dona.  Casa  d  tu  hijo  cuando  quieras  ^  àts 
kija  caundo  puedas,  Homo  dum  placnerit,  foMRÍna 
dum  lícuerit  maritabit. 

CRIEU  FILLS   T    CRIAREU    PORCHS.    fcf.    DenOtS  la 

mala  correspondència  dels  fills  envers  los  pares. 
Lo  que  en  tu  viL•  no  hicieres^  de  tm  keredoros  no  i^ 


FIL 


CATAU. 


FIL 


15S 


tqMret.  Non  Uias  efficiet,  qnod  vivns  omiseris, 
heres. 

D06  FILLS  Dl  UN  VINTtI  T  CADA  BU  Dl  8^  TIMPLB. 

"ef.  Denota  que  cada  hu  ié  sas  inclinacions  parti- 
»lars,  y  que  en  los  genis  hi  ha  tanta  varietat  com 
in  las  fisonomias.  Ciento  de  un  vientre  y  cada  «no  de 
«■iteiue.  Yelle  saiim  cniqno  est. 

GÜAT  LO  FILL  Dl  LA  M AEE  QUI  'LS  ESPiai.  EXClam. 

rOD.  QUI  m'  ispibin. 

LA  FILLA  Dl  Plll  'L  Tllf  DU,  QUI  *L  VIIIT  DIL  A8PI 
JL  IHCADIIN A.  fr.  ter.  lo  DILICAT  Dl  IN  TINDil. 
LO  FILL  QUE  SEMBLA  i  SÒN  PAIB,  FÍ  HONOI  i  SA  MA- 

II.  ref.  qne  s*  entén  en  sentit  literal.  Si  el  hijo  taU 
il  paire,  de  duda  saca  d  la  madre.  Ipse  patrem  si- 
iiilisi  filius  exprimit  ore, 

Solvitur  ipsa  suà  suspicione  parens. 

MA  FILLA  BONICA,  DILLUNS  i  LA  BAMBÚ,    DIMABS  1 

LA  iDA.  ref.  ter.  ab  que  's  nota  à  las  donas  que 
iols  iractan  de  posarse  bonicas  y  passejar,  des- 
mydant  las  obligacions  de  sòn  estat.  Mi  kija  her- 
mo$a  el  Iwue  d  TorOy  el  mdrus  d  Zanwra.  Foemina 
Dompta  nimis  putebit,  sicque  vaciva. 

■ÒLTAS  FILLAS,  MALAS   VEHINAS   T  VELLAS   VINTAS 

DBSTBUHEixEN  LA  CASA.  refr.  Deuota  *is  mòlts  gas- 
los  y  poch  profit  que  portan  ditas  cosas.  Muehas 
kijas  en  casa  todo  se  abrasa,  Nobilis  atoimil  rem 
ftlia  multa  paternam. 

HO  *M  SAB  GBBU,  MA  FILLA,  QUI  JUGUIS,  QUI  JUGAS 

í  1B8CABALAB.  Fofr.  Advorteix  que  *l8  ressabis  una 
vegada  contrets  rarament  se  corretgeixen.  No  me 
fesa  de  que  mi  hijo  enfermó,  sinó  de  la  mala  mana 
fM  U  quedo ;  no  me  pesa  de  que  mi  hijo  pierda, 
sinó  que  desquiíaru  quiera,  Non  dolet  amittat  lu- 
do  quòd  filios  aurum ;  sed  vellit  amissum  quod 
repararé  dolet. 

QUANT  LAS  FILLAS  SÓN  CASADAS  IXIN  LOS  GINDBI8. 

ref.  Reprèn  als  que  no  havent  volgut  remediar  àn- 
kea  los  traballs  de  algú,  acuden  ab  grans  ofertas 
quant  ja  estan  remediats.  À  la  hija  casada  salen 
los  yemos.  Plurimus  eccò  gener,  nupla  est  ubi  fi- 
lia  prodit. 

sÉB  FILL  Dl  SÒN  PABi  ó  Dl  SA  MABi.  fr.  ab  que  *s 
denota  la  semblansa  del  fill  en  las  inclinacions, 
qualitat  y  fisonomia  del  pare.  Ser  hijo  de  su  padre 
òde  su  madre,  Filius  patri  vel  matri  similis. 

FILLAR.  V.  a.  ant.  pabib. 

FILLASTRE,  A.  m.  y  f.  Fill  del  primer  ma- 
trimoni en  los  casats  dos  vegadas.  Bnienado,  ati- 
Unado,  alnado,  hijastro,  entenada,  Privignus,  i. 

riLLET,  A.  m.  y  f.  Uijuelo,  hijieo,  ito.  Filio- 
lua,  i,  filiola,  ffi. 

FILLOBÓLIA.  f.  Ceremónia  practicada  entre 
'la  grechs  que  consistia  en  espargir  fullas  y  flors 
sobre  las  tombas.  Pillobolia,  Phillobolia,  s.  |  Acte 
de  tirar  coronas  als  atletas  vencedors.  Filloholia. 
Phillobolia,  ffi. 

FILLOL,  A.  m.  y  f.  Aquell  de  qui  s*  es  padrí  m 
lo  baptisme.  Àhijado,  É  baptisme  filius.  | 
Bijo,  pimpolk,  ckupon.  Surculus,  i,  gemwn, 


FILLOLA,  f.  Matalasset  que  's  posa  entre  *ls 
gran?  pera  major  comoditat.  Eijuela.  Culcitula, 
eulcitella,  e. 

FILODÓXIA.  f.  Carinyo  excessiu  que  profes- 
san  certas  personas  à  sas  própiasobras  y  opinions. 
filodoxia,  Filodoxia,  a. 

FlLOGEmTlTRA.  f.  Afecte  y  tcmura  pater- 
nals, amor  de  prole,  propensió  à  acariciar  la  may- 
nada  y  à  estar  en  sa  companyia,  així  com  de  tota 
criatura  dèbil.  Filogenitura,  Philogenitura,  m,  | 
Òrgan  situat  en  lo  centro  de  la  part  posterior  del 
cap  sobre  la  cresta  occipital.  Filogenitura.  Philo- 
genitura, ffi. 

FILOGÍNIA.  f.  Amor  à  las  donas.  Filoginia. 
Pfailoginia,  ffi. 

FILOGÍNICH,  ca.  adj.  Pertanyent  à  la  filo- 
ginia. filoginico,  Philoginus,  Philoginicus. 

FILÓGINO.  m.  y  adj.  Lo  qui  ama  k  las  donas. 
VHógino,  Philoginus,  i. 

FILOLOGIA,  f.  Ciència  composta  y  adornada 
de  la  gramàtica,  retòrica,  poesia,  història,  anti- 
güetats,  interpretació  de  autors,  y  generalment  de 
crítica ;  de  modo  que  vé  à  sér  com  una  literatura 
universal.  Alguns  la  prenen  sols  per  erudició  y 
estudi  de  lletras  humanas ;  y  altres  la  concretan 
al  estudi  de  poémas  é  història.  Filologia,  fiológi- 
ca.  Philologia,  ffi. 

FILOLÓGIGH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  filo- 
logia. Filológico,  Ad  philologiam  pertinens. 

FlL^MX>GO•  m.  Qui  estudia  ó  professa  la  filo- 
logia, filólogo.  Philologus,  i. 

FILOMATIA.  f.  Amor  à  las  ciéncias.  FiUmel•• 
tia,  Philomatia,  ffi. 

FILOJA.  f.  Espècie  de  entreteixít  de  fil,  seda 
ó  llana,  fét  de  ma  ab  agulla  foradada  de  tots  dos 
caps.  Red.  Reté,  is. 

FIL08A.  f.  Instrument  regularment  de  canya 
ab  una  espècie  de  castellet  prop  del  extrem,  abont* 
enrotllan  lo  cànem,  lli,  etc.  que  s*  ba  de  filar. 
Aaeca.  Colus,  i,  us.  |  f.  fam.  Entre  eccletiàstíchs 
lo  breviari.  Suegra.  Breviarium,  ii.  ||  fam.  fusill. 

CENTIB  PILOSA,  fr.  mct.  PILAB. 

FILOSADA.  f.  ant.  encebbosada. 
FILOSELLO.  m.  Tela  de  llana  y  seda.  JPiloft- 
da.  Ex  lana  et  serico  textum. 
FILOSETA.  f.  d.  Ruequecilla.  Colus  parva. 

FILÒSOF,  m.  FILÒSOF. 

FILOSOFAL,  adj.  Sols  s*  usa  dihent ;  ped  ra 
FILOSOFAL.  Filosofal.  Motallum  in  aurum  mutandi 
ars. 

FILOSOFAB.  v.  n.  Parlar,  discórrer  en  maté- 
rias  filosóficas,  pensar  com  à  filosop.  Filosofar, 
Philosophor,  aris. 

FIL080FA8TRE.  m.  Mal  filosop.  Filosofasiro. 
Philosophasler,  i. 
FILOSOFIA,  f.  Amor  à  la  sabiduria.  Filosofia. 
phia,  ffi.  I  Ciència  de  las  cosas  naturals  y 
çausas.  Filosofia,  Philosophía,  ffi. 

HiBMÀncA.  Aquella  en  que  s*  eemerà 


FILOSOl 

•drías^  jyksophia, 
BfliMÉfl|^M  causa 


7S6 


FIN 


DICaONÀRI 


FIR 


tant  Hérmaes,  qoe  Yolgaé  explicar  los  efectes  natu- 
rals ab  tres  principis  acüns,  sal,  sofre  y  argent- 
vin,  y  dos  passions,  fleonia  y  terra.  Filosofia  her- 
mètica. Philosophia  hermètica. 

FILOSOFIA  MORAL.  La  qoe  tracta  de  la  bondat  y  ma- 
lícia de  las  accions,  y  de  la  naturalesa  de  las  virtuts 
y  dels  vicis.  Pxlonofia  moral,  Philosophia  moralis. 

FILOSÓFIGAlIEFfT•  adv.  m.  De  on  modo  fi- 
losòBch.  FilosòficamenU,  Philosophicè;  pbílosophi- 
co  roore,  rito. 

FILOSÓFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  filoso- 
fia. Filosó/ico.  Phílosophicos. 

FIL080FI8BIE.  m.  Secta  dels  filosops.  Filoso- 
$HM,  Philosophomm  secta. 

riLOSOP.  m.  Amador  de  la  sabidaria,  profes- 
sor de  la  filosofia.  Filosofo.  Philosophns,  i. 

ULTBAGIÓ.  f.  Colsdora.  Filtracion.  Percola- 
tio,  nis. 

flLTRAR.  V.  a.  Colar  aignn  líquit.  Filtrar. 
Percolo,  transfundo,  is.  |  v.  n.  y 

FILTRARSE.  v.  r.  Traspuar.  Becalarse,  rezvl•• 
marse.  Transfundi. 

FILTRE,  m.  Colador.  Filtro.  Ad  liquores  per- 
colandos  pannus.  H  Fil.  S. 

IÍMBRIA.  f.  La  vora  mès  baixa  del  vestit. 
Fimhria.  Fimbria,  ae. 

FINA.  n.  p.  de  d.  Rufina.  Rufina,  s. 

FINAL.  f.  Fi,  ó  remat.  Final.  Terminus,  i.  || 
adj.  Lo  que  conclou  ó  perfecciona  alguna  cosa.  Fi- 
nal. Finiens.  y  Pertanyent  al  fi.  Final.  Finalis.    ^ 

FINALI8AR.  v.  a.  Acabar.  Finalizar.  Finio, 
absolvo,  is. 

FINALMENT,  adv.  m.  üllimamenu,  /Ina/men- 
ti.  Deniquè,  tàndem,  porró. 

FINAMENT,  m.  ant.  fi,  conclusió.  J  adv.  m. 
ant.  Ab  finura  y  delicadesa.  Finamente.  Apprimè, 
eleganter. 

FINANCER,  A.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  renda 
pública.  Financiero,  rentistico.  Redilus  publicus. 
y  m.  Qui  esta  empleat  pera  recaudar  la  renda  pú- 
blica, nacendista,  rentista,  financiero.  Rodíto  peri- 
tus  publico. 

FINAR.  V.  a.  ant.  acabar,  conclóurbr.  |  v.  n. 

MORIR. 

FINAR8E,  ANAR,  Ó  ESTAR  FINANT.  AGO- 

RISAR. 

FINAT,  DA.  adj.  mort. 

FINCA.  f.  Heretat,  possessió.  Finca.  Fnndus,  i. 

FINCARSE.  V.  r.  Adquirir  fincas.  Uacendarse, 
Proïdia  aequirere. 

FINESA,  f.  Acció  que  manifesta  V  amor  y  be- 
nevolència. Fineza.  Amoris  signum,  pignus.  ||  Pe- 
tita dadiva  per  expressió  de  carínyo.  Fineza.  Nu- 
nusculum,  i.  y  ant.  asti^cia.  ||  finura. 

FINESTRA,  f.  Obertura  que  dóna  llum  als 
edificis.  Ventana.  Fenestra,  ae. 

FINESTRADA.  f.  Cop  de  finestra.  Venlanazo. 
Fenestra;  in  alicujus  despectnm  occlusio.  |j  Fines- 
tram. 


FINESTRAL,  m.  anm.  Ventameiza.  Grandiarif- 
nestra. 

FINESTRAM.  m.  Conjunt  de  finestras.  Tnu- 
naje.  Fenestrarum  series. 

FIBIESTRER,  A.  adj.  Qui  està  mòlt  en  lis  fi- 
nestras. Venianero.  In  fenestra  frequens. 

FINESTRETA,  f.  d.  VenUmiea,  illa.  Feaeste- 
lla,  ae. 

FmESTRÓ.  m.  Porteta  de  finestra.  Tenmics, 
iUo,  fostigo.  Fenestells  folicola. 

FINGIDAMENT.  adv.  m.  Ab  ficció,  fluf^f- 
mente.  Simulatè,  fictè. 

FINGIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fingeix.  Fmfiim. 
Simulator,  is. 

FINGIBIENT.  m.  Dissimulo,  engany.  Fiafi- 

mtento.  Simulatio,  nis. 

FINGIR.  V.  a.  Contrafer  aignna  cosa,  lérla 
semblar  lo  que  no  es.  Fingir.  Confingo,  is.  |  Idetr, 
imaginar,  figurarse  lo  que  no  hi  ha.  Fingir.  Cm- 
miniscor,  eris.  J  Inventar,  forjar,  dissimular.  Fhh 
gir.  Mentior,  iris.  y  Dit  de  la  veu,  mndarU  fen 
no  sér  conegut.  Fingir.  Yocem  ementiri.  y  Abal- 
tarla  mès  de  lo  que  es  naturalment.  Fingir.  Yoeis 
sonum  augere. 

FINGIRSE.  V.  r.  Aparentar  lo  que  no  es,  com 
boig,  malaft,  etc.  Hacer  el,  fingirse  loco,  eu.  Ago, 
fíngo,  is. 

FINGIT,  DA.  p.  p.  Fingido.  Ficins,  sinolatiis. 
y  adj.  Qui  aparenta  lo  que  no  es.  Fingido,  fft», 
falso.  Fictus. 

FINIMENT.  m.  ant.  fi,  conclusió. 

FINIQUITO.  m.  Definició  de  comptes.  Tinifft 
to.  Ratíonum  confectio,  consol idatio. 

FINIR.  V.  a.  ACABAR,  CONCLÓURBR,  TBRMINAI.  | 

V.  n.  Acabar,  tenir  fi.  Fenecer.  Finio,  is.  yaat. 

MORIR. 

finíssim,  A.  adj.  sup.  Finisimo.  Puríssimos; 
valdè  lenuis. 

FINIT,  DA.  p.  p.  Fenecido.  Finitns,  perfactas. 
jl  adj.  Lo  que  té  f í  ó  terme.  Finito.  Finitns. 

FINITAT.  f.  ant.  feresa. 

FINÍTIM,  A.  adj.  Confinant.  Finitimo.  Fioiti- 
rous,  conterminus. 

FINTÜVA.  {k  la)  m.  adv.  al  pi. 

FINOR.  f.  finura. 

FINS.  prép.  que  indica  1*  extrem,  ó  termioi. 
Hasta.  Usque,  ad,  usque  ad. 

FINS  À  VÉS  NO  PODER,  ó  i  NO  PODER    MBS.  O.  adt. 

significa  r  excés  en  lo  menjar,  béurer,  etc.  Bstl^ 
no  mas.  Ad  súmmum. 

FINTA.  f .  Tribut  que  's  pagava  al  príncep,  dels 
fruyts  de  la  hisenda  de  cada  súbdit  en  ocurrència 
de  alguna  gra  ve  necessitat.  Finta.  Yectigal  qaod- 
dam  rarò  exigendum. 

FINURA.  f.  Puresa,  bondat  de  alguna  cosa  en 
sa  línea.  Fineza.  Perfectio,  nis.  y  Delicadesa,  pri- 
mor. Finura,  fineza.  Puritas,  atis. 

FIOLA.  f.  arquit.  Cim  ó  remato  piramidal.  íi•' 
pide,  remate.  Gacomen,  is,  extremuai,  i. 


FIS 


GATiUL 


FIRA.  f.  Mercat,  concnrréncia  de  negociants 
en  nn  lloch  en  dias  senyalats.  Feria,  Feria,  as, 
nandinae,  aram.  |  Lo  comprat  eii  ella.  FértM.  Nun- 
dinaria  mercès.  |  Present  de  subjunctio,  feresca. 
HUrm,  Feríat. 

FIRA  DE  BBLLCATBi.  Encant.  BaratUlo.  Firnm,  i. 

CADA  HU  PARLA  DE  LA  FIRA,  SEGONS  LI*VA  IN  ELLA. 

ref.  Denota  que  cada  bn  parla  de  las  cosas  segons 
lo  profit  ó  dany  que  n*  ha  tret.  Cada  nno  kabla  de 
la  feria  eomo  levaen  ella.  Front  ipseacceptusesl, 
ita  hospitinm  landat  aut  damnat  nnnsqnisqne. 

FIBAL.  m.  MERCADAL,  MERCAT. 

FIBAR.  V.  a.  Regalar  cosas  de  fira.  Periar. 
Non dinaria  mnnns  culta  largiri. 

FIRABSE.  y.  r.  Periarse.  Nundinor,  aris. 

nmiA.  f.  Nom  y  apellido  ab  rúbrica.  Pirma, 
Sobscriptio,  nis. 

FUMA  DE  ESPOLI  FORSADA.  Mal  OS  qoo  dimanava 
de  la  firma  que  posava  *1  senyor  en  lo  contracte 
■latrimonial  de  sos  homes  y  donas  de  remensa. 
Dia  sobre  ell  la  sentència  arbitral  dada  en  1486 
per  D.  Fernando  *1  Católich :  «Ni  tampoch  pugan 
(k»  senyors)  ki  primera  nit  que  '1  pagès  pren  mu- 
ller, dormir  ab  ella  ;  ó  en  senyal  de  senyoria  la 
nit  de  las  bodas,  après  que  la  muller  serà  colgada 
eo  lo  llit,  passar  sobre  aquell  sobre  la  dita  mu- 
ller.» Pernada f  dereeko  de  pernada.  Spoliorum  seu 
aponsalitiorum  firma  víolenla. 

FIRBIABiENT.  m.  Cel  de  kis  estrellas  fixas. 
Pirmamento. Firmamentum, i.  Q  adv. m. fermament. 

FIRMAR.  V.  a.  Posar  la  firma.  Firmar.  Obsig- 
Do,  consigno,  as. 

FIRMAR  ipocA.  fr.  Dar  carta  de  pago,  Solnfae,  ac- 
cepta pecuni»  chirograpbum  dare. 

FIRMARBE.  v.  r.  Usar  algú  de  sa  firma.  Pir- 
marse.  Certo  nomine  aut  cognomine  in  scriptis  uti. 

FERMESA,  f.  FERMESA. 

FIRMtfWlM,  A.  adj.  sup.  Pirmiiimo,  Fírmis- 
simos,  constantissifflus. 

FIRMtMIMAMKIfT.  adv.  m.  sup.  Pirmiii' 
wutmenU,  Firmissimè. 

FIRMITAT.  f.  F0R8A. 

FIS.  adj.  ant.  fi. 

FISARMÓNIGA.  f.  Instrument  músich  de  ma- 
quinis metàlicasque  víbran  per  laaociódelayreexci- 
lat  per  una  manxa.  Pitarmóniea.  Pbisarmonica, ». 

FIRCA.  f.  naut.  fitora. 

FIKAL.  m.  Ministre  encarregat  de  promóurer 
los  interessos  del  fisch.  Fi$eal.  Fisci  procurator.  | 
€eiia  corda.  Fiscal.  Fiscus ,  i.  |  met.  Qui  indica  ó 
▼indica  las  accions  de  altre.  Fiscal,  Aocosator,  is. 
I  adj.  Pertanyent  al  fisch  ú  ofici  del  fiscal.  Fiscal. 
lïscalis. 

FISCAL  ciriL  ó  DEL  CIVIL.  Mioistre  que  promou 
l08  ioleressos  ó  drets  civils.  Fiscal  civil  ódelocv- 
Wl.  Civiiis  proenraior. 

nacAL  CRIMINAL.  Qui  promou  la  observància  de 
Iw  Ueys  que  tractan  de  delictes  y  penas.  Fiscal 
crmtMl.  Eei  erímiaalis  qncaitor,  aocuatUir. 


FIT  Wl 

nsCAUA.  f.  Empleoy  ofici  de  fiscal.  Fiscalia, 
Fisci  procuratoris  munus. 

FigCALISAR.  V.  a.  Fór  V  ofici  de  fiscal.  Pis- 
calisar,  Fisci  procuratorem  agere. 

FI8GAR8E.  V.  r.  Borlarse  ab  dissimulo.  Pis- 
gar,  fisgonear,  Irrideo,  es. 

FISCH.  m.  Erari  real.  Fitro.  Fiscus,  i,  arca, 
8b;  reipublicffi  srarium.  ||  m.  Entre  'is  romans  lo 
tresor  del  príncep ,  per  oposició  al  del  Estat.  Des- 
près se  fèu  extensiu  aquest  nom  al  segon  ,  perquè 
podian  disposar  de  ell  los  prínceps.  Piseo,  Fis- 
cum,  i. 

FISGAR.  V.  a.  Zumhar,  Nugor,  jocor,  ans. 

física,  f.  Ciència  de  las  cosas  naturals.  Física. 
Physica,  se,  physíce,  es. 

FisiCABIENT.  adv.  m.  Pisicammli,  Fhyslcè. 

I  REALMENT. 

FtsiCH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  física.  Pisico. 
Physicus.  I  Natural ,  real ,  existent.  Pisico,  Physi- 
cus.  I  m.  Qui  professa  la  física.  Fiít^.  Physlcos, 
i,  physícs  professor.  |  metoe. 

FISIOCRÀCIA.  f.  Sistema  de  economia  polí- 
tica que  proclama  la  emancipació  de  tota  traba  ar- 
tificial y  que  no  regoneix  com  verdadera  font  de 
riquesa  mès  que  *1  traball  agrícola.  Pisioeracia. 
Phisíocratia,  ab. 

FISIÓCRATA.  m.  Lo  qui  professa  en  política 
econòmica  la  teoria  fisiocràtica.  Pisióerata,  Pblsio- 
cras,  tis. 

FISIOLOGIA,  f.  Tractat  de  las  parts  del  cos 
humà  per  rahons  físicas.  Fisiologia,  PhysiolQgfa,  n. 

FISIONOMISTA.  m.  fisonomista. 

FISONOMIA,  f.  Presència ,  aspecte  particular 
de  la  cara.  Fisonomia.  Vultus ,  us ,  frons ,  tis ,  fa- 
cies ,  ei.  I  Art  de  conèixer  lo  temperament  y  qua- 
litat de  la  persona  per  sas  faccions.  Fisonomia, 
Physiognomia,  m, 

FISONÓMICH,  CA.  adj.  Pertanyent  é  h  fiso- 
nomia. Fisonàmieo,  Ad  physíognomiam  expectans. 

FISONOMISTA.  m.  Qui  entén  en  fisonomia. 
Fisóiumo,  llsanomista,  Metoposcopns ,  phlsíogno- 
mus,  i,  physiognomon,  is. 

FISQUETA.  f.  ter.  icrleta. 

FISTÓ.  m.  FESTÓ. 

FÍstola  Ó  FÍstula.  f.  Llaga,  úlcera  petita, 
fonda  y  dura.  Pistola ,  fistsila ,  y  rija  la  del  ull. 
Therioma,  tis,  fistula,  s. 

FéRSE  UNA  FÍSTOLA.  fr.  Afistolarsc,  Fístolarí. 

FISTOLAR.  adj.  Pertanyent  à  la  fístola.  Pisiu- 
lar.  Ad  fistulam  perlinens. 

FISTOLÓS,  A.  adj.  En  forma  de  fístola  6  in- 
fectat ab  ella.  Fisialoso  ,  afUtoIad^.  Fistukwas.  | 
bot.  Se  diu  de  la  fulla  que  sembla  à  una  flauteta  é 
canó.  Fistulosa.  Fistulam  referens. 

figarnir  ab  fesló.  F^tfoMor, 
hacer  íesUm.'^^^^fgm9jrt;  corollam  foliatafli 
efficere.        ^^  ^^ 

dretaneot.  S9  é 


FISTOMARy^^fiaarnir  ab 

acer  fesUm.-  ^^^^Èp^'^  \  c 

fficere.        ^w^     ^^L• 


158 


FIX 


DIGCIONABI 


DE  FIT  i  FIT.  m.  adv.  Cara  à  cara ,  fixament.  De 
kito  en  hito ;  cara  d  cara ;  d  hito.  Deffixo ,  intento 
Vultu. 

FITA.  f.  Límit ,  terme.  Mojon ,  lindazOj  linde, 
lindero,  huega,  Linea,  se;  limes,  itís.  ||  Joch  que  s' 
executa  tirant  ab  un  palet  ó  tros  de  fusta  à  una 
pedreta  plantada ,  y  gnanya  'i  qui  la  fà  càurer  ó 
queda  roès  prop  de  ella  ó  del  diner  que  hi  solen 
posar.  Tejo.  Disci  ludus. 

FITAGIÓ.  f.  Obra  de  fitar.  Amojonamiento,  mo- 
jonacion,  deslinde,  acotacion.  Terminatio,  nis. 

FITADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fita.  Amojonador. 
Finitor,  metator,  is. 

FITAR.  V.  a.  Posar  fitas.  Afnojonar.  Terminos 
figere. 

FITAT9  DA.  p.  p.AmojOAodo.  Limitibusseptus. 

FITBLA.  f.  FIBLA. 

FITOGRAFIA.  f.  Art  de  reproduhir  en  lo  di- 
buix las  plantas  per  medi  de  una  espècie  de  calch. 
Filografia.  Fitograpbia,  se.  U  bot.  Descripció  de  las 
plantas.  Fitografia,  Fitographia,  se. 

FITOGRÀFIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
fitografia.  Fitogrd^o,  Fitographicnm,  i. 

FITÓGRAFO.  m.  Autor  de  alguna  fitografia. 
Fitógrafo.  Fitograpbum,  i.  ||  bot.  Lo  qui  fà  descrip- 
cions de  plantas.  Pitógrafo,  Fitographus,  i. 

FITOLITA  Y  FrrOUPOLITA.  f.  Impressió 
que  deixan  los  vejelals  y  especialment  las  fullas 
en  la  pedras  fósils.  Filolita ,  fitolipolita,  Phitoli- 
ta,  x. 

FTTOR.  m.  Lo  fort  del  sol  de  milj  dia  fins  à  las 
dos  en  V  estiu.  Resistero ,  resistidero,  Solis  vis, 

IBStUS. 

FITORA.  f.  nàut.  Instrument  com  una  forquilla 
ab  tres  puntas  pera  pescar.  Fi$ga,  Harpago,  inis. 

I  BROCAL.  5. 

PESCAR  AB  FITORA.  fr.  Fisgaf,  Tridente  piscari. 

FITOBIOLOGIA.  f.  Tractat  de  la  vida  de  las 
plantas.  Fiíohiologia,  Fitobiologia,  se. 

FITXA.  f.  Pessa  petita  de  os,  marfil ,  etc.  pera 
senyalar  los  tantos  en  los  jochs  de  carlas,  etc.  Ft- 
cha,  Nummaria  tessera. 

FIXACIÓ,  f.  La  acció  y  efecte  de  fixar.  Fija- 
eion,  Sistendi  actio. 

FIXAMEWT.  adv.  m.  Segurament,  fermament. 
FijamenU,  Firmiter.  ||  Atentament.  AtentamenU, 
fijamente,  Diligenter,  attentè. 

FIXAR.  V.  a.  FICAR.  I  Establir,  determinar. 
Fijar.  Defigo,  stabilio ,  is.  ||  Detenir  las  partículas 
volàtils  de  alguns  mixtos  pera  que  no  s' evaporen. 
Fijar.  Detineo,  es. 

FIXAR8E.  V.  r.  Glavarse.  Fijarse,  Figi.  ||  Per- 
manéíxer  en  un  siti  ó  paratje ,  com  lo  dolor  en  lo 
bras.  Fijarse.  Figo,  is.  ||  Determinarse,  posarse  en 
lo  cap  ó  en  la  imaginació.  Fijarse,  Menti  infingi; 
alta  mente  reponere. 

FIXO,  A.  adj.  Ferm,  segur,  cert.  Fijo.  Firmns, 
fixus.  I  Estable,  constant ,  inmutable.  Fijo,  Ratus, 
fixus« 


FLA 


FL. 


FLACA.  f.  met.  flaquesa. 

CONÈIXER  LA  FLACA.  fr.  SABEl  Dl  QUIN  FEC  SE  d6l. 

FLACAMENT.  adv.  m.  Dèbilment,  floíxaneot. 
FlaeamenU,  Jejunè,  exiliter.  |  mageb. 

FLACAR.  V.  a.  ant.  flaqcejae. 

FLACH,  CA.  adj.  Magre.  Plaeo,  Maeer.  |  Dèbil, 
faltat  de  forsas.  Flaco,  Flacus,  imbecillus.  |  Fràgil, 
qui  càu  fàcilment  en  alguna  flaquesa.  Plaeo ,  fré- 
gil.  Fragilis.  |  met.  Dit  de  las  cosas  ínmaterials, 
dèbil,  sens  forsa,  com:  flaca  rahó.  Flaco.  Debilis, 
tennis.  |  Faltat ,  com :  flach  de  cap,  de  meoiória, 
etc.  Plaeo,  Debilis. 

FLAGELL,  m.  Instrument  pera  assolar.  Azou, 
Flagellum ,  i.  |  Calamitat ,  càstích.  AzoU.  Galami- 
tas,  atia. 

FLA6EL-LAGIÒ.  f.  La  obra  de  flagel-lar.  Az^- 
(tna,  flagelacion,  Yerberatio,  nis. 

FLAGEL-LANT.  m.  Heretje  del  sigle  tretiè, 
que  preferia  la  penitència  dels  assots  k  la  confessió 
sagramental.  Plagelante,  Flagellans,  iis. 

FLAGEL-LAR.  V.  a.  Pegar  ab  flagell.  AzolMf. 
Flagel•lo,  as. 

FLAGRANT,  adj.  FRAGANT. 

FLAHÓ.  m.  Home  gras,  fresch  y  roig.  Pnscà- 
ehatíf  rollizo.  Obessus.  ||  crema. 

FLAHONA.  f.  Dona  robusta  y  forta.  BoUm, 
Foemina  teres,  torosa. 

FLAM.  m.  y 

FLAMA.  f.  La  part  del  focb  que  s*  alsa  eo  fi- 
gura piramidal.  Llama,  fiama,  Flamma,  m, 

FLAMANT,  A.  adj.  Nou.  Flamamte.  Recens.  | 
Resplandent,  lluhent.  PlamanU.  Nitens.  |  poét.  Lo 
que  conté  flama.  Flamigero,  Flamiger. 

FLAMARADA,  f .  La  flama  que  s*  apaga  proa- 
te.  Llamarada,  Subila  flamma.  ||  Ardor  repeoti  ea 
la  cara.  Llamarada ,  so/lama.  Soflamma.  s.  |  U 
flama  que's  fà  en  las  atalayas  pera  donar  ivis. 
Almenara,  llamarada,  ahumada,  Atmoda. Famo 
datum  signum. 

coH  UNA  FLAMARADA,  expr.  quo  dòua  à  enténdrer 
la  brevedat  y  poca  duració  de  alguna  cosa.  Alw- 
bre  de  pajas.  Qnam  citissimè. 

FLAMEJANT,  p.  a.  Lo  que  flameja.  FlomtaM, 
Flammis  ardens.  Q  met.  Encès,  com:  ulls  fueb- 
JANTS  de  ràbia.  Encendido,  Ardens,  accensus. 

FLAMEJAR,  v.  n.  Fér  flam ,  llansar  flaman- 
das.  Arder,  echar  llamas,  Flagro,  as.  |  v.  a.  onua. 

FLAMENGH,  CA.  adj.  Cosa  de  Flàndes.  Fís- 
menco.  Belgicus.  ||  m.  Aucell  major  que  la  cigonya 
y  ab  cresta.  Flamenco ,  fenieòptero,  PLcenicople- 
rus,  i. 

FLÀBIULA.  f.  Bandereta  ,  faixa  de  tela  de  co- 
lors vius  solta  en  I*  ayre.  Pldmula.  Flammnla,  & 
II  Llanccta  pera  sangrar  las  bèstias.  Fleme,  Phle- 
botomandis  jumentís  puginnculos.  |  pi.  Roba  ea 
que  s'  hi  figuran  flamas ,  y  serveix  pen  coriiotfi 
etc.  PlàmuUu.  Tela  dislinda  flammis. 


FLA 

FLANCH.  m.  fort.  La  part  del  baluart  que  fà 
àngul  entrant  ab  la  cortina ,  y  eixit  ab  la  fatxada. 
Fianço.  Propagnaculi  latus.  ||  mil.  Costat  de  algun 
cos  de  tropa.  Fianço.  Transversa  acies. 

FLANQUEJAR.  V.  a.  mil.  Col-loc2y  una  fortifi- 
cació respecte  de  altra  ó  de  algun  paralje,  de  ino- 
do  que  sa  artilleria  arribe  à  qualsevol  de  sas  parts. 
Flanquear.  Manimenta  ad  expugnandum  aplare. 

FLAQUEJAR,  v.  n.  Debililarse  ;  pérdrer ,  fal- 
tar las  forsas.  Flaqtuar,  fojear.  Yacillo,  as.  ||  Pér- 
drer r  animo  6  coratje.  Desfallecer,  flaquear.  Defi- 
cio  ,  languesco ,  is.  [  Desistir  de  algun  empenyo. 
Flaquear.  Cedo,  is. 

FLAQUESA,  f.  La  qualitat  de  flach.  Flaqwza, 
flacura.  Macor,  is,  macritudo,  inis.  ||  met.  Facilitat 
en  càurer  en  algun  vici.  Flaqueza,  fragilidad.  Fra- 
gilitas,  atis.  II  Debilitat  en  cosas  inmaterials ,  com 
en  un  argument.  Flaqueza.  Debilitas,  atis.  ||  Falla 
de  forsas  corporals.  Debilxdaà ,  flaqueza.  Impoten- 
tia,  flB. 

FLAQUESA  DE  VENTRELL.  Debilitat  de  ventrell. 
Flaqueza  de  eslòmago.  Stomachi  debililas. 

FLAQUissiM,  A.  adj.  sup.  Flaquisimo.  Yaldè 
debilis. 

FLASCÓ,  m.  Vas  en  que  *ls  cassadors  portan 
la  pólvora.  Frasco.  Nítrato  pulveri  theca. 

FLASQUET.  m.  d.  Frasquilo.  Càpsula,  s. 

FLASSADA,  f.  Teixit  de  llana  ócotó  pera  abri- 
gall de  llit.  Manta,  frazada,  y  bdnova.  pr.  Àr.  Lo- 
dix,  icis,  stragulum,  i. 

FLASSADER.  A.  m.  y  f.  Qui  fà  flassadas.  Man- 
tero,  fabricanle  de  manlas.  Lodicum  opifex. 

FLAS8ADETA.  f.  d.  Frazadilla.  Lodicula,  ae. 

FLASTOMAR.  v.  n.  y  derivats,  blasfemar. 

FLASTÓMIA.  f.  ant.  blasfèmia. 

FL  AS.  m.  olor. 

FLATO.  m.  Ayre  detingut  en  alguna  part  del 
cos,  que  causa  incomoditat.  Flato.  Flatus,  us. 

FLATÓS  Y  FLATULENT,  A.  adj.  Qui  pateix 
flatos,  ó  lo  que  'Is  causa.  Flatulenlo,  flaloso,  fla- 
tüoso.  Yentositate  laborans;  flatus  ciens. 

FLATULÉNGIA.  f.  La  emissió  dels  flatos.  Fia- 
tulencia.  Flatus  emissió. 

FLAU8IAGH.  m.  ant.  Cerla  classe  de  roba  de 
lli.  Flausiac.  Quaedam  lintea  tela. 

FLAUT.  m.  ant.  talòs,  tonto. 

FLAUTA,  f.  Instrument  de  vent  ab  forats  en  sa 
llargària  pera  formar  diversos  tons.  Flauta,  Tibia, 
ae.  II  BONA  maula. 

FLAUTA  DE  ORGA.  Cada  uu  dcIs  canons  de  estany, 
etc.  que  fà  sonar  lo  vent  de  las  manxas  y  movi- 
ment de  las  teclas.  Flauta  de  órgano,  Organi  fís- 
tnla. 

FLAUTA  DOLSA.  La  quo  tó  embocadura  pera  intro- 
dubir  r  ayre.  Flauta  dulce.  Blanda  tibia. 

FLAUTA  TRAVESSERA.  La  que  cslà  tapada  per  la 
part  superior,  y  reb  V  ayre  per  un  foral,  aplicant- 
la  à  la  boca  de  través.  Flauta  íravesera.  Fistula 
transversa. 


CATAU.  FLE  159 

FLAUTAT.  m.  Registre  del  orga,  que  imita 
lasflautas.  Flautado.  Organi  fistulse. 

FLAUTER.  m.  Fabricant  de  flautas.  Flautista^ 
fllautero.  Tibiarius,  ii. 

flautí,  ro.  d.  CaramillOf  jlautillo.  Canna,  ave- 
na,  SB. 

FLAUTISTA,  m.  Tocador  de  flauta.  FlauiUla, 
flautero.  Tibicen,  inis. 

FLAYRAR.  v.  a.  Ensumar,  olorar.  Oler,  hus- 
mear,  oliscar,  olfatear.  Olfacio,  is. 

FLAYRE.  m.  OLOR. 

FLAYSÀ  Y  FLAYSAN.  m.  Aucell.  FATsi. 

FLEBOTÓMIA.  f.  Art  del  sangrador.  FlehotO' 
mia.  Phiebotomia,  se. 

FLECA.  f.  Panaderia.  Pistrina,  se. 

QUI  VA  L  LA  FLECA  Y  TABERNA,    FAMÍLU  AGBN A  60- 

BERNA.  ref.  Denota  la  peresa  dels  llauradors  que 
compran  lo  pa  per  no  cóurerlo.  Lena  de  romero  y 
pon  de  panadera,  la  bordoneria  entera.  Negligea- 
tia  divitias  profudit. 

FLEGMA,  f.  ant.  fleuma. 

FLEGMÀTIGH,  A.  adj.  ant.  FLBUMÀTICH. 

FLEIXA.  f.  ant.  ESTACA. 

FLEQUER,  m.  Panadero.  Pistor,  is. 

FLEQUERA,  f.  ant.  fleca. 

FLESGA.  f.  En  los  forns  de  vidre  canó  de  ferro 
com  lo  de  una  escopeta,  ab  que  's  tràn  lo  vidre 
del  forn  y  's  posa  sobre  *1  màrmol  ó  llosa  de  ferro 
pera  formar  las  pessas.  Puntel,  catia,  soplete.  Fer- 
reus  tubus  ad  vitrum  efformandum. 

FLET.  m.  NÓLiT. 

FLETAR.  v.  a.  Llogar  la  nan  Ó  part  de  ella. 
Fletar.  Navem  conducere. 

FLETE.  m.  Encara  que  mòlt  usat  en  català ,  U 
propi  terme  es  nólit  ;  y  es  lo  preu  que  's  paga  pel 
transport  y  lloguer  de  la  nan.  Flete,  fletamiento. 
Naulum,  i,  portorium,  ii. 

FLETXA,  f.  Sageta.  Flecha.  Sagitla,  penna,  s. 
n  Tros  de  sarment  ab  una  punta  en  un  cap  y  un 
paper  en  V  altre  pera  tirar  à  las  portas.  Rehilete, 
garapillo,  repollo,  garapullo.  Pinnata  sagitta.  ||  La 
que  es  à  manera  de  llansa.  Venablo.  Spiculum ,  i. 
II  met.  Paraula  picant  ó  altra  cosa  que  dóna  pena. 
Flecha.  Spiculum,  i. 

MATAR  AB  FLETXAS.  fr.  FUckar.  Sagittis  necare. 

COP  DE  FLETXA.  Fleckazo.  Sagittae  ictus. 

FLETXADURA.  f.  nàut.  Lo  conjunt  de  tots  los 
fletxastas.  Flechadura.  Gradatio  ex  fanibus. 

FLETXAR.  V.  a.  Parar  V  arch.  Flechar.  Sagit- 
to,  as;  arcum  intendere. 

FLETXASTAS.  m.  pi.  nàut.  Grahons  de  corda 
pera  pujar  à  la  gàbia.  PUchastes.  Gradus  ex  fune. 

FLETXER.  m.  Tirador  de  fletxas.  Flechero, 
ftechador.  Sagittarius,  ii. 

FLETXERIA.  f.Companyia  de  fletxers.  Fleehe- 
ria.  Sagittariorum  manus. 

FLEUMA.  f.  Pítúita,  lo  mès  fret  y  bumit  dels 
quatre  humors  del  cos  humà.  FUma.  Pituita,  », 
phlegma,  tis.  |j  met.  Lentitnt,  lardansa.  Flema. 


760 


FLO 


DICaONARl 


FLO 


Lentíludo,  ïnis,  tarditas,  atis.  I  Pesat,  caixassa. 
Posmüf  fUma,  sorna,  fàn^lo,  paeL•rra,  vilordo^ 
pemudOf  paehurrudo.  Piger,  tardiis,  lenlos.  ||  quím. 
Humitat  fastigosa  c  insípida  que  ii  dels  cossos  na- 
turals per  medi  de  la  destil-lacíó,  y  lé  asos  mòlt 
útils.  Plema,  Aquosilas,  atis. 

AB  FLEUMA.  m.  adv.  Ab  catxassa.  Pesadamente. 
Morosè. 

GASTAR  FLEUMA.  fr.  Obrar  ab  lentitut.  Gastar 
lUma.  Segniter  agere.  |  No  alterarse.  Gastar  flema. 
iEquo  animo  fer  re. 

FLEUMAMENT.  adv.  m.  Ab  flema.  Lenta- 
mente,  perezosametue.  Lentè,  tardè. 

FLEUMARIA.  f.  FLEUMA.  2. 

FLEU1IIA8SA.f.  aum.  plemon,  Nimia  lentitndo. 

FLEUMÀTIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
fleuma  ó  participa  de  ella.  Plemdtico.  Pblegmati- 
CUS,  pituitosus.  II  Palxorra,  sorna,  pesat.  Plemd- 
tieo.  Piger,  lenlus.  ||  ast.  S'  aplica  al  quart  qua- 
drant del  tema  celeste.  Flemdtico,  Pblogmaticus. 

FLEDMÓSy  A.  adj.  Lo  que  participa  de  fleuma 
ó  la  causa.  Flemoso.  Pituitosus. 

FLEXIBILITAT,  f.  Blandura,  docilitat,  faci- 
litat pera  poderse  doblegar.  Flexibilidad.  Lentitia, 
ffi,  flexibilitas,  atis.  ||  met.  Disposició  de  animo 
pera  cedir  fàcilment,  flexibilidad,  Docilitas,  atis. 

FLEXIBLE,  adj.  Fàcil  de  doblegarse.  Flexible. 
Flexibilis.  II  met.  Dòcil.  Flexible,  dòcil,  Flexibilis, 
Ien  is. 

FLEXIÓ,  f.  Acció  de  doblegarse.  Flexion,  Fle- 
xió, nis. 

FLIBOT  Y  FIUBOT.  m.  nàut.  Nau  à  manera 
de  fusta  que  no  té  ni  timó  ni  mastelers,  y  es  de 
cabuda  de  cent  toneladas.  Flibote,  filibote,  Navis 
genus. 

FLIBU8TER  Ó  FILIBU8TER.  m.  pirata. 

FLIGA.  m.  y  f.  Astut,  dissimulat.  Socarron,  re- 
damado,  sollastre,  polizon.  Yafer,  versutus. 

FUGANDÓ.  m.  fricandó. 

FLI8T,  FLA8T.  Yeus  que  expressan  lo  ruído 
del  cop  y  '1  mateix  cop  que  algú  dóna  à  altre.  Zis, 
zas,  Iteratus  ictus. 

FLIX.  m.  nàut.  filIstiga. 

FLIXAR.  V.  a.  ant.  afluixar. 

FLOGADURA.  f.  FÍMBRIA,  FRANJA. 
FLOGAR.  V.  a.  PEGAR,  DONAR. 

FLOGARSE.  V.  r.  mbnjarse,  béurersk. 

flócat  aqueixa,  loc.  fam.  pela  aqueix  préssegh. 

FLOGH.  m.  Llas.  Lazo,  fleco,  Fioccus,  i.  ||  Qual- 
sevol fil  que  penja  en  la  roba.  Mota.  Flocculus,  i. 
J  ter.  Pom  de  avellanas.  Gajo.  Racemus,  i.  ||  De- 
fecte de  poca  entitat.  Mota,  Levis  macula;  leve  vi- 
tium.  Q  nàut.  fogu.  \  pi.  Los  blens,  ralladuras  de 
banya,  etc.  que  's  posan  en  lo  tinter.  Algodones, 
Tomenta  atramentaria.  ||  Los  fils  solts  en  lo  cap  de 
las  pessasde  drap.  Pesolada,  Flocci,  orum. 

FLocH  DE  CABELLS.  La  poFció  Separada  dels  de- 
més. Mechon.  Fasciculus,  i.  ||  Los  que  penjan  del 
cap.  (ruedeja,  tedeja.  Propeuduli  crines. 


FLOGH  DR  LA  BARBA.  Lo  pel  quo  ïx  en  eUi.  StíO. 
Lanugo,  inis. 

FLOCH  DE  LLANA  T  DE  NBÜ.  BORAALLÓ.  1.  2. 

FLOCH  DESFILAT.  Catrel,  Flocculus  pendeos. 

PENJARNEHI  i   ALGÚ    UN    BON    FLOCH.  ff.  mCt,  Séf 

censurat  ó  afeat.  íYo  ser  bien  coulado  d  um,  ò  serí» 
mal  contado,  Alicui  rem  vitio  putari. 

FLOGOQUÍMIA.  f.  Part  de  la  química  qae 
tracta  dels  cossos  inflamables.  FlogoqtUmia.  Fhío- 
gochimia,  ae. 

FLOMAYRE.  m.  ant.  riu.  D  ant.  Corrent  de 
aygua.  Corriente,  Flumen,  is. 

FLONJO,  A.  adj.  Tou,  espoojós.  Fofo,  /oa^i. 
Laxus,  fungosus. 

POSAR  FLONJO,  fr.  MuUít,  MoUío,  is. 

FLOQUET.  m.  d.  Flequillo,  fiuequeeillo.  Floc* 
culus,  i. 

FLOR.  f.  Producció  de  la  planta  que  ix  de  u 
botó  ahont  se  conté  la  llavor.  Plor.  Flos,  ris.  |  met. 
Lo  mès  pur  y  perfet.  Flor.  Flos,  ris.  [  Enteresa  vi^ 
ginal.  Flor.  Yirginalis  flos.  I  La  del  blat,  rahims, 
etc.  Ciema.  Slamen,  inis.  |  Joch  de  envit  ea  qoe 
ía  flor  qui  rehuneix  tres  cartas  de  on  mateix  ooU. 
Flor.  Chartarum  ludus.  ||  En  las  pells  adobadas,  li 
part  exterior  que  admet  puliment.  Grano,  for.  Co- 
rii  exterior  pars.  ||  candela.  3.  Q  La  de  llimoner  y 
laronjer.  Azahar.  Gitrius  flos.  ||  La  de  magriwer. 
Balaustra,  granadino,  Ralaustrium,  ii.  |  La  de  pa»- 
sionera.  Granadilla,  ó  flor  deia  pasion,  miinic»|ai. 
Granadilla,  se;  flos  passionis.  y  pi.  ant.  ménstrco. 
II  ret.  Tropos,  fíguras  y  tot  lo  q,ue  adorna  kon- 
ció.  Sales,  flores.  Orationís  flores ;  flosculí,  orum. 

FLOR  DE  AMOR.  Plauta  quo  creix  fins  la  alsada  de 
un  home;  fà  la  flor  en  figura  de  moch  de  gall  de 
índia,  y  són  color  mès  comú  es  lo  carmesí  é  de 
púrpura,  y  may  se  marxita.  Amaranto,  far  ül 
amor,  moco  de  pavo,  guimalda,  cantueso.  Amarao- 
thus  purpurea. 

FLOR  DE  LA  EDAT.    La   jUVeutut.    FlOT  d»  U  eioi. 

iEtatis  flos. 

FLOR  DEL  ATGUA.  La  suporfícíe.  Flor  ó  lenguaét 
agua.  Dorsum,  i,  superfícies,  ei. 

FLOR  DE  LA  SAL.  Escuma  rojouca,  queprodoheii 
la  sal ,  y  té  us  en  la  medicina.  Flor  de  la  sal,  Flos 
salis. 

FLOR  DE  LLIS.  LIífí  quc  *s  píuta  en  lo  blasó  de  U 
easa  real  de  Fransa.  Flor  de  lis.  Lilium,  ii. 

FLOR  DE  PAPER.  Plauta.  siempve  vvia,  fordepafel, 
Helicrysum  tractatum. 

FLOR  DE  PARADÍS.  Arbrc  del  Perú  que  fà  trenta  ó 
quaranta  flors  en  un  floch  totas  diferentas  y  de  n- 
rios  colors.  Flor  delparaiso.  Flos  paradisi. 

FLOR  DEL  SOL.  Planta  que  fà  una  flor  gn^  com 
r  or.  Flor  del  sol.  Flos  solis. 

FLOR  DE  TOT  l'  ANT.  Plaota  de  vàrias  espècies, 
que*ls  hermctích.s  las  buscan  totas  pera  la  trasma- 
lació  dels  metalls;  però  sols  los  ba  donat  deseo- 
ganys  en  Uoch  de  or.  Lunaria,  yerba  de  la  plele. 
Yiola  lunaria. 


FLO 


CATALÀ. 


FLO 


761 


FLORS  BLANCAS.  Fluíx  blaDch,  malaltia  en  algu- 
nas  donas.  Flores  blaMos.  Floor  albus. 

FLORS  DE  MA.  Las  artíficJals.  Flores  de  mano,  Fic- 
tilíus  flos. 

FLORS  DB  PBÉSSBCH.  Arbre  viogut  de  Pèrsia,  que 
pertany  à  la  famflia  dels  rosàceos.  Plores  de  meló- 
cotòn.  Flores  persici. 

FLORS  DE  iLHCH.  Míoeral  de  qne  's  compon  lo 
zínch  melàMicb,  participa  de  óxit,  sofre  y  sal. 
Oxido  de  zinCf  protóxidio  de  zinc,  flores  de  zinc, 
prolocilicalo  de  zinc,  calamina  luminosa.  Pamphí- 
lix,  icis ;  lana  philosophica. 

ADORNAR,  GUARNIR  DB  FLORS.  fr.  Ploreat,  floreUar, 
Floribus  ornaré. 

BONA  FLOR,  ó  FLOR  SENS  OLOR.  met.  Astut,  dolent. 
Mala  cuca,  sollastre,  sollaslron.  Yafer,  fri. 

ciuRER  LA  FLOR.  Dcsflorecer,  desflorecerse.  Flores 
amillere. 

coNÉixBR,  ENTÉNDREB  LA  FLOB.  fr.  met.  Pene- 
trar la  mala  intenció  ó  trampa  en  lo  joch.  Conoeer, 
ver  el  juego,  eníender  la  musa,  descomar  la  flor, 
eaer  en  el  chiste,  Alicujas  animum,  mentem  cog- 
Doscere. 

EN  FLOB.  m.  adv.  Abans  del  punt  ó  perfecció  de 
alguna  cosa.  En  flor,  en  deme,  Immaturè. 

LOS  UNS  NAIXEN  AB  UNA  FLOB  AL  CUL,   LOS  ALTBES 

AB  UNA  BANTA.  refr.  Denota  que  uns  són  afortunats 
y  altres  desgraciats.  Unos  nacen  con  estrella,  otros 
estrellades  ó  sin  ella ;  quien  ha  ventura  quien  ha 
ninguna.  Sors  facunda  malis,  aliis  se  praebet  íni- 
quam. 

NÀIXER  AB  UNA  FLOR  AL  CUL.  fr.  mct.  Sér  algú 
afortunat  en  lot  lo  que  fa  ó  pretén.  Nacer  de  pies. 
Secundis  ovibus  nasci. 

s6r  FLORS  Y  vioLAs.  fr.  Sér  lleugers  y  suaus  los 
traballs  presents  en  comparació  dels  que  han  de 
venir.  Ser  tortas  y  pan  pintado.  Haec  prse  aliis  le- 
\issima  esse. 

TRÀURER  FLOR  LAS  PLANTAS.  fr.  FLORIR. 
UNA  FLOR  NO  FÀ  ESTIU  NI  DOS  PRIMAVERA.  FCf.  ORE- 
NETA. 

FLORA.  f.  mit.  Diossa  de  las  flors.  Flora,  Flo- 
ra, ae.  II  f.  Cada  una  de  las  obras,  en  las  quals  s' 
enumeran  y  descriuhen  las  plantas  de  un  país  de- 
terminat. Flora,  Flora,  ae. 

FLORADAS.  f.  pi.  En  lo  blasó  ,  bandas,  bro- 
daduras  y  altras  pessas  que  terminan  en  flors.  Fio- 
radas,  Floreus,  i. 

FLORAL,  adj.  bot.  Fulla  inmediata  à  la  flor, 
de  la  mateixa  forma  y  color  de  ella,  encara  que 
de  disti  net  taraany  que  las  demés  de  la  planta. 
Floral.  Floralis. 

FLORALS,  f.  pi.  Festas  en  bonor  de  Flora, 
que  's  celebravan  ab  mòlta  disolució  en  los  úl- 
tims de  abril  y  primers  de  maig.  Plorales,  Flora- 
lia,  ium. 

jocHs  FLORALS.  Jochs  Tomaus  instituhits  V  any 
241  A.  de  J.  C.  ab  lo  produclo  de  las  multas  deU 
que  s*  havian  apropiat  los  béns  de  la  república.. 

TOMO  I 


Fins  r  any  580  de  Roma  no  's  celebraren  anual- 
ment. Ab  lo  temps  s' introduhiren  en  ells  algunas 
obscenitats  é  indecéncias.  Jochs  celebrats  en  ob- 
sequi als  poetas  ab  premis  de  flors  ó  joyas  pera  'Is 
autors  de  las  millors  composicions  poéticas.  Co- 
mensaren  en  Tolosa  de  Fransa  en  1334  fundats 
per  Ramon  Vidal.  En  1490  una  dama  de  dis- 
tinció, per  nom  Clemència  Isaura,  deixà  quan- 
tiosos  béns  à  esta  institució.  Joan  de  Aragó,  '1 
Cassador,  la  establí  en  Catalunya  en  1388 ,  y  en 
1859  la  restablí  1'  Ajuntament  de  Rarcelona.  Jue^ 
gos  florales,  Floralia,  ium. 

FLORATXÓ.  m.  Flor  gran  en  los  teixits  de 
mal  gust.  Floripondio.  Inelegans  flos. 

FLORA YRE.  m.  y  f.  Qui  fa  ó  ven  flors  de  ma. 
Ramillero,  florero.  Fictitiomm  flomm  artifex,  ven- 
ditor. 

FLOREAL.  m.  Segon  mes  de  la  primavera  en 
lo  calendari  de  la  república  francesa  comensava  '1 
20  de  abril  y  acabava  '1  20  de  maig.  Floreal,  Flo- 
real,  is. 

FLOREIG.  m.  Esgrima,  vibració  de  la  punta 
del  floret.  Floreo,  Rudis,  is.  jj  Preludi,  ensaig  dels 
esgrimidors.  Floreo,  Gladiatorum  prolusio. 

FLOREJAR.  V.  a.  Guarnir  ab  flors.  Florear, 
floretear,  Floribus  ornaré.  ||  Triar  lo  millor.  Escó- 
ger,  desnatar,  Seligo,  is. 

FLOREN8ADA8.  f.  pi.  En  lo  blasó  's  diu  de 
las  creus,  los  brassos  de  la3  quals  terminan  en 
flor  de  llis.  Florenzadas,  flordelisadtis,  Liliis  orna- 
tse  cruces. 

florentí,  na.  adj.  Natural  de  y  pertanyent 
à  Florència.  Florentin,  Florentinus. 

FLORERA.  f.  Ramellet  de  flors.  Ramillete,  01- 
fatorium  sertum.  Q  Gerro  pera  tenir  las  flors.  Ma- 
ceta,  ramilletero,  Florigerum  vasculum. 

FLORE8CÉNC1A.  f.  L*  acte  de  florir,  y  con- 
junt de  fenómenos  que  presenta  la  flor  en  aquesta 
ocasió.  Florescencia,  Florescentia,  as. 

FLORESTA,  f.  Lloch  poblat  de  arbres,  plan- 
tas y  flors.  Floresta,  Silva,  s,  nemus,  oris ;  amoB- 
na  silva.  |  Col•lecció  de  cosas  de  gust  ó  amenas. 
Floresta,  Selectarum  rerum  congeries. 

FLORET.  m.  Lo  més  pur  y  perfet.  Flor,  Flos, 
ris.  II  Espasa  pera  esgrimar.  Espadà  negra  ó  de  es- 
grima, florete,  Levior,  oblusus  ensis.  |  Paper  de  la 
millor  qualitat.  Florete,  Candidior,  purior^  prima 
papirus. 

FLORET  DB  LA  EDAT.  FLOR  DB  LA  EDAT. 

FLORETA,  f.  d.  FloretÀlla,  ita,  Flosculns,  i.  || 
La  dels  ormeigs  de  las  cabalcaduras.  Floreta,  Acu. 
picta  lacinia.  ||  Capirot  ab  cap  del  dit  del  mitf 
apoyantlo  en  lo  gros,  y  soltantlo  ab  violència.  Pa- 
pirote,  eapirote,  Talitrum,  i.  Q  pi.  fam.  AmortcotiM, 
requiehros,  Blanditis,  arum. 

florí.  m.  Moneda  dita  així  perquè  s'  encunyà 
primerament  en  Florència  en  1252,  comensà  en 
Catalunya  en  1285,  y  valia  deu  sous  y  sis ;  en 
Aragó  en  1390,  y  valia  onze  sous ;  en  Florència 

97 


^62  FLO 

en  1386  y  valia  quinze  sons.  Segons  Capmany  sa 
lley  era  de  21  quilats  ,  lo  pes  una  dracma  ó  sia 
8  diners  ó  72  grans ;  se  dividia  en  20  sous  ó  en 
21  diners.  Segons  sas  fetxas  y  altres  calitats  ex- 
(rínsecas  se  deya  senzillamenl :  «florí  de  or  de 
Florència  »  u  del  sello  »  a  ducal »  a  florí  de  galera  » 
«llarch»  a estret»  «de  grossos» »  etc.  En  Barcelona 
un  florí  feya  de  15  à  16  sous  barcelonesos  segons 
lo  cambi ;  segons  sòn  preu  se  regulava  en  5  be- 
sanls.  Terreros  diu  :  «En  Espafla  no  es ya  moneda 
corrienie :  hay  florin  de  oro  y  de  plata,  el  florin 
coroun  vale  vçinle  y  cinco  sueldos  ó  cosa  de  cinco 
reales  vellon  de  Castilla,  el  de  Holanda  veinle 
sueldos,  el  de  Saboya  12,  el  de  Itàlia  20  ó  25  y  el 
de  Francfort,  y  Nuremberga  20,  etc. »  Florin,  Flo- 
renus,  i.  Lo  llatí  es  terme  bàrbaro. 

FLORIANA.  f.  Secta  del  sigle  segon,  que  po- 
sava un  Dèu  sol  per  principi  del  mal,  y  per  con- 
següent de  dos  principis  ;  negava  M  judici  y  la  re- 
surrecció, y  que'l  Salvador  fos  nat  de  Mare  Ver- 
ge. Floriana.  Floriana  secta. 

FLORIDA,  f.  Orde  militar  fundada  en  Venècia 
en  lo  sigle  quinze.  Florida.  Floridus,  i. 

ESTAR  k   LA  FLORIDA  'lS  BLATS,  ETC.  fr.  FLORIR.  4. 

FLORIiDAMENT.  adv.  m.  Elegantment.  Flori- 
L•iiienle,  Floridè. 

FLORIDÍ88IM,  A.  adj.  sup.  Mòlt  florit.  Plori- 
disimo,  florenlisimo.  Florentissimus. 

FLORIDURA.  f.  Espècie  de  borrissol  llarcb, 
blanquinós  y  que  arriba  à  ferse  negre.  Se  fa  sobre 
del  pa,  fruytas  y  altras  cosas  que  's  comensan  à 
corrómprer.  Moho,  mnsgo,  musco.  Mucor,  is,  mus- 
eus, i,  luucedo,  inis. 

TRÀURRR  LA  FLORIDURA.  fr.  Dtsenmokecer.  Mm- 
ginera  delergere. 

FLORÍFERO,  A.  adj.  poét.  Lo  que  fà  flors. 
Florifero,  florigero.  Florifer,  floriger. 

FLORIR.  V.  n.  Tràurer  flor  las  planlas.  Plore- 
cer.  Floreo,  es;  florem  emittcre.  y  Brillar,  lluhir 
ab  las  virtuts  ó  prendas  de  ingení.  Florecer.  Vir- 
lutibus,  ingenu  landibus  efllorescere.  ||  met.  Pros- 
perar las  cièncias,  comers,  etc.  Florecer.  Floreo, 
vigeo,  es.  II  Dit  dels  blats,  vinyas,  etc.  Cemer,  es- 
tar en  cieme.  Germino,  as,  floreo,  es. 

FÉR  FLORIR,  fr.  Fèr  que  algú  s'  espere  en  algun 
paratge  mès  temps  que  1  regular  ó  en  que  havia 
convingut.  Hacer  llevar  posle.  In  diem  et  locum 
statutum  non  comparere. 

NO  DEiXARBo  FLORIR,  fr.  Gastar  promptament  las 
cosas.  No  dejar  criar  moho.  Cito  consumere. 

FLORIR8E.  V.  r.  Cubrirse  de  floridura.  Ennio- 
ke$ersef  tomarse  de  moho.  Mucesco,  is,  mnceo,  es; 
mucore  infici.  ]  Neguitejarse ,  estar  impacient. 
Consumirse,  pudrirse,  deshacerse.  Angi.  ||  v.  r.  met. 
Aguardar  à  algü  ó  alguna  cosa  mòlt  mès  del  re- 
gular. Llevar  poste.  Moram  pati. 

NO    FLORÍRSRLI    k    L•LGt    ALGUNA    COSA.    fr.    mel. 

fam.  Descubrir  ab  facilitat  lo  que  sab.  A'o  haeéne^ 
le  postema.  Hac  illac  effluit;  plenum  rimarum  esse. 


DICCIONARI  FLÜ 

FLORISTA,  n.  y  f.  floratke. 

FLORIT,  DA.  adj.  Ple  de  flors.  Flaríào, 
dus,  florens.  ||  Cnbert  de  floridura.  MokoMOj 
hecidOf  tornado ;  tornado  de  moho.  Muscidus, 
cosus.  II  met.  Lo  mès  pur  6  escallit.  FlarÜB.  H- 
ras,  selectus.  ||  Elegant,  ple  de  erudició.  FloriàL 
Floridus,  ornatus.  ||  p.  p.  Floreeido,  Floridus.  * 

FLORÓ.  m.  pint.  y  arq.  Adorno  à  numera  àt 
flor.  Floron.  Voluta  floribus  ornata. 

FLORONGO.  m.  Gra  dolent.  Divieto^  uam. 
Forunculus,  clavus,  i. 

FLOS-SANGTORUII.  m.  Llibre  que  conté  \m 
vidas  dels  sants  pel  ordre  que  'is  celebra  la  Iglè- 
sia.  Flos  sanctorum.  Flos  sanctorum. 

FLOT.  m.  ant.  y 

FLOTA.  f.  Esquadra  de  buchs  de  guerra.  Fi»- 
to.  Classis,  is.  II  ant.  multitüt,  csNsaAció. 

FLOTETA.  f.  d.  Flotilla.  Classicula,  as. 

FLUCTUACIÓ,  f.  Moviment  de  las  ooadas. 
Fluctuacion.  Fluctuatio,nis.  ||  Indeterminació,  dap- 
te.  Fluctuacion.  Hsesitatio,  nis. 

FLUCTUABIT.  p.  a.  Flueínanle.  Flnctuans. 

FLUCTUAR.  V.  a.  Nadar,  sér  portat  sobre  lif 

ooas.  Fluctuar.  Fluctuo,  as.  |  Estar  en  perill  de 

pèrdrerse  en  la  mar.  Fluctuar.  Floito,  flactdo,  as. 

II  Dubtar.  Vacilar,  fluctuar.  Fluctuo,  vacillo,  he- 

sito,  as. 

FLUHENT.  a(y.  Lo  que  flnheÍK.  PhffU. 
Fluens. 

FLUHIR.  V.  a.  FLun. 

fluïdesa,  f.  La  qualitat  del  flüido.  Pluidez. 
Fluentia,  ae,  liquidilas,  atís. 

FLUIBIENT.  m.  La  acció  de  flnhir  los  Ifqaíls. 
Flujo.  Fluxus,  us. 

FLUIR.  V.  n.  Rajar  poch  à  poch  lo  líqnit.  Phir. 
Fluo,  is. 

FLÚIT,  DA.  adj.  S'  aplica  al  cos,  las  partica- 
las  elementals  del  qual  se  desuneixen  fàcílmeot. 
Flúido.  Fluidus. 

FLUIX,  A.  adj.  Poch  tivant,  poeh  aprelat.  ffe- 
jo.  Laxus,  fluxus.  Q  De  poca  activitat  ó  fortalesa. 
Flojo.  rml)ecillus.  ||  met.  Peresós,  negligent,  des- 
cuydat.  Flojo.  Languidus,  remissus.  ]  Fàcil,  in- 
constant, lleuger.  Liviano.  Levis.  |  m.  Movimeot 
de  las  cosas  líquidas  y  subtils.  Flujo.  Fluxus,  os. 
II  Increment  de  las  ayguas  del  mar.  Flujo.  Vení- 
lia,  se. 

FLUIX,  ó  FLuixBDAT  DE  ORINA.  Malaltia  que  con- 
sisteix en  no  poder  detenir  la  orina.  Intünslancia, 
fujo  de  orina.  Urinse  incontinentia. 

FLUIX  DE  SANCH.  Malaltia  perillosa,  que  consis- 
teix en  eixir  abundància  de  sancb  per  la  boci, 
nas  ó  altra  part  del  cos.  Flujo  de  sai^gre.  Hemor- 
rhagia,  ae. 

FLUIX  DE  VENTRE.  Evacuacíó  freqüent  del  ven- 
tre. Flujo  de  vientre.  Diapora,  diarrbsa,  «. 

FLUIX  T  REFLUix  DEL  MAR.  La  creíient  ó  min- 
vant. Flujo  y  reflujo  del  mar,  aceto  y  rtceso  iel 
mar.  Ledo,  on  is ;  accessa,  recessa,  ip. 


FOC 


CATALÀ. 


FOC 


763 


CRÉüREB,  ANAR  ETC.  DE  FLUIX.  ff.  Obrar  sèns 
reflexió.  Creer,  partir  de  lijero.  Temeré  agere. 

iXUIXAJlIENT.  adv.  m.  Lentament ,  negli- 
gentment.  PlojamenU.  Remissè. 

iXUIXAR.  V.  a.  AFLUIXAR. 

FLUIXEDAT.  f.  Flaqoesa,  debilitat.  Plojedad, 
fojera,  Debilitas,  alis.  |  met.  Negligència,  descuyt. 
Flojedad,  Socordia,  se.  j|  Inconsideració,  imprudèn- 
cia. Liviand(id,  lijereza.  Mutabililas,  levitas,  alis. 

FLUIXEJAR.  V.  n.  No  estar  ben  lligada,  eslar 
fluixa  alguna  cosa.  Estar  (lojo.  Laxum  esse.  ||  Fla- 
quejar. Plaquear,  fiojear,  Yacillo,  as. 

FLUIXEB.  ant.  fluix  t  refluix  del  mar. 

FLUM,  FLUMAYRE  Y  FLUVt.  m.  ant.  riu. 

FLUVIAL,  adj.  Pertanyent  als  rius.  Fluvial. 
Fluvialis. 

FLUXIÓ.  f.  Fluix  de  humor  que  corre  à  alguna 
part  del  cos,  y  la  danya.  Plmxion,  Fluxio,  nis. 

FLUXO.  m.  ant.  fluix. 


FO. 


FOCA.  f.  Vaca  marina ,  animal  anfíbi.  Poca, 
leon  marino,  becerro  marino,  manato,  manatif  /a- 
mentin.  Pboca,  s. 

FOGEA.  f.  Ciutat  de  Jónia,  colònia  dels  atenien- 
ses.  Pocea.  Phocsa,  se,  phosis,  idis. 

FOGEN8ES.  adj.  pi.  Descendents  dels  grecbs 
que  s'  establiren  en  la  Assia  Menor  y  poblaren  la 
Fócia;  sa  principal  colònia  era  Marsella.  Pocenses. 
Fhocenses. 

FOGH.  m.  Element  que  escalfa  é  il•lumina,  y 
es  contrari  al  aygua.  Puego,  Ignis,  is.  y  La  matè- 
ria encesa,  com:  carbó,  llenya,  etc.  Puego.  Ignis, 
is,  rogus,  i.  II  Disparo  de  las  armas  de  foch  en  la 
guerra.  Puego.  Tormentorum  bellicorum  explossio. 
I  Incendi  de  algun  edifici.  Incendio,  fuego.  Incen- 
dium,  ii.  II  met.  Lloch  de  la  casa  destinat  pera  en- 
encèndrernehi.  llogar,  fuego.  Focus,  caminus,  i.  || 
met.  Cada  casa,  vehi,  família  de  alguna  població. 
Puego.  Focus,  i.  ||  I^*  ardor  de  las  passions.  Puego. 
Furor,  ardor,  is.  ]|  L'  empenyat  y  viu  de  acció  ó 
disputa.  Puego.  PriBliantium,  disceplantium  con- 
flictus.  II  Efervescència  de  la  sanch  que's  manifes- 
ta en  r  exterior,  ab  un  color  sumament  bermell 
ó  ab  gra  nets  ó  butUofas.  Hervor  de  sangre,  fuego. 
Sanguinis  effervescentia.  ||  nàut.  Denominació  ge- 
neral de  totas  las  velas  triangulars  que  s*  amuran 
en  los  bauprès  y  sos  botalons,  y  reben  lo  vent  de 
gayrell.  Poque,  vela  de  cuchillo.  Yelum  triangula- 
re.  Q  interj.  negat,  com:  foch  te  daré.  No.  Non.  || 
m.  pi.  Senyal  que  fàn  de  nit  ab  foch  desde  las  ata- 
layas.  Puegos.  Fumigationes,  um. 

FOCH  artificial.  Tot  artifici  de  pólvora.  Puego 
artificial.  Artificiosus  ignis;  missiles  ignes. 

foch  de  SAN  ANTON.  HumoF  corrosiu  que  s'  exten 
per  alguna  part  del  cos.  Puego  de  S.  Anton,  de  S. 
Marzal,  fuego  sacro.  Pusula,  «e;  ignis  sacer. 

FOCH  DE  SANT  TELM.  LLUMENBTAS  DE  SANT  TELM. 


FOCH  FOLLET,  aut.  ProduccIó  de  cerlas  matèrias 
viscosas  ques'  inflamany  's  vebuen  anar  pel  ayre, 
especialment  sobre  paratges  de  estanys  ó  llachs. 
Fuego  fdtuo.  Fatuus  ignis. 

FOCH  granejat.  mil.  Los  tiros  per  pochs  soldats 
de  una  vegada  pera  poderlo  continuar  sèns  inter- 
rupció. Puego  graneado.  Hac  et  illac  separalim  et 
indesínenter  intermissa  tela. 

FOCH  LLEPADOR.  Foch  que  no  danya  ni  té  ardor,  y 
's  posa  sobre  '1  cap  dels  homes  y  animals.  Puego 
lamedor.  Ignis  lambens. 

AB  POCH  FocH.  m.  adv.  À  fuego  lento.  Lento  igne. 

k  FOCH  T  A  SANCH.  m.  adv.  Ab  sumo  rigor,  ar- 
rasantho  tot,  sèns  perdonar  res.  À  fuego  y  d  san^ 
gre.  Igne  ferroque. 

ATIAR  LO  FOCH.  fr.  AFEIGIR  LLENTA  AL  FOCH. 

CALAR  FOCH.  fr.  Pegar  fuego.  Accendo,  is,  inflam- 
mo,  as. 

CALARSE  ó  PEGARSE  FOCH.  fr.  prcndersc  fuego.  In- 
cendi. 

CAR  COM  A  FOCH.  loc.  fam.  Se  diu  de  lo  que  va 
mòlt  car.  Caro  como  aceite  de  aparició.  Carissimò. 

DONAR  FOCH.  fr.  FOGUEJAR. 

EIXIRLI  k  ALGÚ  FOCH  DE    LA    CARA.    fr.   Eslar  IQÒlt 

encès.  Echar  dsciuis;  estar  echo  un  fuego.  Aliquem 
facie  ardere. 

FÉR  FOCH.  fr.  mil.  Disparar  las  armas  de  foch. 
Hacer  fuego.  Globulos  igneos  explodere. 

FÉR  ó  ENCÉNDRER  FOCH.  fr.  Uaccr,  cncendcr  /aw- 
bre.  Ignem  accendere. 

FUGIR  DEL  FOGH,  Y  CÀURER  A  LAS  BRASAS.  ír.  met. 

Càurer  en  un  perill  fugint  de  altre.  Uuir  del  fuego 
y  dar  en  las  brasas ;  saltar  de  la  sanen  y  dar  en 
las  brasas;  salir  del  lodo  y  caer  en  el  arrogo ;  salir 
de  lodazales  y  entrar  en  cenagales ;  huyenL•  del  pe- 
rejil  le  nació  en  la  frente.  Incidit  in  Scillam  cupiens 
vilare  Charybdim. 

PER  FONDO  QUE'S  FASSE  'l  FOCH,  LO  FUM  REGIRA,  ref. 

Denota  que  per  ocullas  que's  fassan  las  cosas  no 
deixan  de  sèr  descuberlas.  Donde  se  hace  fuego 
humo  sale  ;  no  hay  secrelo  que  larde  ó  lemprano  no 
sea  descubierto.  Occultum  credas  delíluisse  nihil. 

PORTARHO  TOT  k  FOGH  Y  i  SANCH.  fr.  mot.  Destruhir 
los  enemichs  un  país,  assolarlo,  arruhínarlo  ente« 
rament.  Poner  d  fuego  y  sangre.  Ceedeatque  incen* 
cendiis  vaslare. 

PROP  DEL  FOCH  LA  PEGA  REGALA,  ref.  Mauifesta  que 
es  mòlt  perillosa  la  desmasiada  familiaritat  entre 
home  y  dona.  I/i  estopa  cabé  al  mancebo,  digole 
fuego,  ó  no  ^òid  bien  el  fuego  cabé  las  estopas;  el 
fuego  junto  d  la  estopa  viene  el  diablo  y  sopla,  lo 
agro  surculaceo  capras :  sus  per  rosas. 

REMENAR  LO  FOGH.  fr.  Esparvillarlo  ab  una  burxa 
ó  bastó.  Hurgonear.  Rutabulo  ígnum  excitaré. 

SUBPOSAR  FOGH.  fr.  RUt.  CALAR  FOCH. 

TRiluRER  FOCH.  fr.  Dit  de  la  pedra  foguera,  etc. 
Dar  lumbre.  Sílicem  emittere  ignem.  ||  met.  Conse- 
guir  lo  que  s'  intenta  ab  dissimulo.  Dar  lumbre. 
Rem  prospere  eveoire. 


1U 


FOG 


DICCIONARI 


FOL 


tríurbr  POCH  PELS  CAixALS.  fr.  mel.  fam.  Estar 
irritat.  Echar  chispas,  rayos,  centellas,  fuego  por 
los  ojoSy^espumarajos  por  la  boca ;  suhirse  d  las  bo- 
vedillas,  Prse  vehemenli  ira  spnmare ;  ira  percitum 

csse. 

FÓGIL.  m.  ant.  fogubr. 

FOGÓ.  m.  fís.  Lo  punt  abont  se  rebuneixen  los 
raigs  de  llum  per  medi  del  mirall  abrasador.  Poco, 

Focus,  i. 

FOFOy  A.  adj.  Flonjo,  esponjós,  Fo/b.  Turgidus. 

FOGAJAMENT.  m.  ant.  foguejament. 

FOGAJAR.  V.  a.  etc.  foguejar. 

FOGALL.  m.  fogó,  fogatna. 

FOGAR.  m.  ant.  foch,  llar. 

FOGARADA.  f.  foch.  9.  ||  Gran  porció  de  focb. 
LumhraL•,  lumbrarada,  ïgnis  copia.  ||  met.  Movi- 
ment del  animo  ardent  y  eficàs,  però  de  poca  du- 
ració. Llamarada,  Subitus  animi  motus.  ||  Acció 
executada  lleugerament  y  sens  reparo.  Pasavolan- 
te.  Levis  aclio. 

PUJAR  UNA  FOGARADA.  fr.  Darunimpetu.  Accendi. 

FOGARRET.  m.  d.  Fueguecillo,  fueguezuelo, 
Tantillus  ignis. 

FOGASSA.  f.  ant.  Pa  inferior  que's  fa  per  la 
gent  del  camp.  Hogaza.  Focarius  panis.  ||  Dret  en 
que  s*en  pagava  una  al  senyor  del  feudo.  Eogaza, 
Focarius  vectigal. 

iK>GATA.  f.  art.  Fornet  superficial  de  poca  ca- 
vitat, pera  vèncer  ab  poca  pólvora  obstacles  de 
resistència  en  lo  nivell  de  terra,  y  pera  defensa  de 
las  bretxas.  Fogala,  Aggeribus  tuendis,  minoribus 
molibus  solo  aequandis  parva  fornax. 

FOGATGE.  m.  Tribut  que  paga  van  los  amos 
de  casas.  S'  anomenava  així  perquè  *s  repartia  per 
fochs  ó  casas.  Fogaje,  Focarium,  profocis  vectigal. 

FOGATGEMENT.  m.  ant.  y 

FOGATJAMENT.  m.  Allistament  dels  vehíns, 
cens  de  població  ó  estadística.  Empadronamiento. 

Census,  us. 

FOGATJAR.  V.  a.  Allistar  los  focbs  ó  vehins. 
Empadronar.  Censeo,  es. 

FOGAYNA.  f.  Espècie  de  fogó  sens  engrahellat 
aboni  s' bi  posan  ollas  grans,  y  també  calderasfenL 
las  escalfar  ab  llenya,  que  s'  bi  fica  sola  per  la  en- 
trada ó  boca  del  fogó.  Pogata,  fomal.  Fornacu- 
lum,  i. 

FOGAYNER.  m.  fogonista. 

FOGÓ.  ro.  Llóch  abont  generalment  se  fa  focb 
pera  cuynar,  etc.  Homilia,  fogon.  Fornacula,  aï, 
caminus,  i,  lar,  is. 

fogó  de  barca.  La  cuyna  portàtil.  Pogon.  Navis 
foculus. 

FOGÓ  de  escopeta.  Foral  de  lasarmas  de  focb,  per 
abont  se  comunica  V  encep  à  la  càrrega.  Pogon, 
oido  de  escopeta,  Pulverarius  scloppelí  alveolus. 

EixiRSE  DE  FOGÓ.  fr.  mel.  Enfadarse  y  dir  tol  lo 
que  ve  à  la  boca.  Deshocarse,  despepitarse.  Temeré 
et  inconsideratè  línguam  solvere. 

rOGONADAt  f.  Flama  de  pólvora  posada  en  la 


cassoleta  de  las  armas  de  focb.  Pogonazo,  Flamma, 
se.  n  Porció  de  carbó  que's  posa  de  una  vegada  eo 
lo  fogó.  Homada,  Quantum  carbonis  capit  for- 
nacula. 

FOGOBUSTA.  m.  Qui  en  las  màqainas  qoe  vao 
per  medi  de  focb,  cuydan  de  encéndrer,  mantenir 
ó  apagar  convenientment  lo  foch.  Pogonista,  fofu- 
nero.  Fornacator,  is. 

FOGÓS,  A.  adj.  Impetuós ,  violent ,  coiérícb. 
Pogoso.  yiolentus,  ardens. 

FOGOSITAT.  f.  Ardor,  vivesa,  Ímpetu.  Fop 
sidad.  Ardor,  is,  Ímpetus,  us. 

FOGOT.  m.  FAGOT. 

FOGUEJAMENT.  m.  ant.  Acció  de  foguejar. 
Cauterizaeion.  Ustio,  nis. 

FOGUEJAR.  V.  a.  Aplicar  lo  ferro  bullent  ó  al- 
gun càustich  à  la  part  malalta  de  algun  cos.  lÀknr 
d  fuego,eauterizar.  Candenli  ferro  incidere,  cao- 
terizo,  as.  |  mil.  Acostumar  las  personas  ó  cibaíís 
al   foch.  Poguear.  Igni  assuescere.  |  v.  a.  mel. 

ADESTRAR^  EXERCITAR. 

FOGUEJAT,  DA.  p.  p.  Lahrado  d  fuego.  Fer- 
ro candenli  exsecatus.  ||  Pogueado.  Igni  aasuelos. 

FOGUER.  m.  Instrument  de  cer  pera  picar  foch. 
Eslahon.  Ferreum  ignitabulum ;  ignaria  tudicuia. 

FOGUERA,  f.  Porció  de  combustibles  encesos. 
Hoguera.  Rogus,  i.  ||  La  que's  fà  eo  las  alalayas 
pera  donar  avís.  Almenara.  Sígnum  igneum. 

FOGUERADA.  f.  Foch  que  fà  mòlta  flama. 
Lumhrada,  lumhrerada.  Ingens  ignis.  ||  fogüira. 

FOGUERÍ.  m.  POLVORÍ. 

FOGUERILL.  m.  ter.  fogó. 

FOGUETAYRE.  m.  coheter. 

FOILAT,  DA.  adj.  ant.  fronlós. 

FOIXARDA,  f.  Planta  ,  espècie  de  margarido- 
ya.  Globular,  corona  de  fraile.  Belis  caerulea  can- 
de  folioso. 

FOL.  m.  for.  full. 

FOLA.  f.  ant.  tropell,  multitut. 

FOLAR.  V.  a.  ant.  trepitjar. 

FOLEJAR.  V.  a.  ant.  bojejar. 

FOLGA.  f.  Ditxo  alegre  y  festiu.  Chamza,  ck»- 
zoneta.  Jocus,  i. 

FOLGA  PIGANT.  DICTERI. 

DE  FOLGA.  m.  adv.  DE  BURLA8. 

pÉNDRER  PER  FOLGA  ALGUNA  COSA.  fr.  Pèodrerla 
per  bulla  desentenentse  de  ella.  EcKar  d  chutoié 
alguna  cosa.  Joco  aliquíd  ducere. 

FOLGADAMENT.  adv.  m.  ESPATOS;AiiK.Tr. 

FOLGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  diu  cosas  de  fol- 
ga. Chancero.  Joculator,  cavillator,  is. 

FOLGADURA.  f.  Amplària.  Holgura,  anckam. 
Laxitas,  atis. 

FOLGAN8A.  f.  Descans.  Holganza.  Quietndo, 
inis.  II  Plaber,  contento ,  diversió.  Holganza,  M- 
gura.  Jucunditas ,  atis,  oblectatio,  nis. 

FOLGAR.  V.  n.  ant.  descansar.  ]  Divertirse 
lícitament  ab  alguna  dona.  Folgar,  yo^ar. Cma 
foDmina  coire.  ||  Venir  ample.  Holgar.  Laxor,  is. 


FOM 


CATALÀ. 


FON 


76S 


FOLGANT,  A.  fsiti  6  kJiknJ  fr.  S*  aplica  al 
indivfduo  ú  objecte  qae  té  lo  bastant  de  una  cosa 
fins  à  sobrarni,  y  principalment  se  dia  de  las  pes- 
sas  de  vestir ,  com  :  aqueixas  calsas  me  van  fol- 
GANTAS.  Ser  ó  t'r  holgado.  Laxor,  aris;  laxior  esse. 

FOLGARSE.  V.  r.  Divertirse ,  recrearse  entre 
mòlts.  Holgar,  regocijarse,  Gaadeo,  es;  oblectatio- 
ni  indiilgere.  |  Dir  paraulas  burlescas  ó  graciosàs. 
Chanctane.  Jocari,  cavillari.  |  Alegrarse,  tenir  sa- 
tisfacció de  alguna  cosa.  Holgarse,  alegrant,  Gau- 
deo,  es,  laetor,  aris. 

FOLGAT,  DA  adj.  Ample.  Holgado ,  homa- 
guero.  Laxus,  amplus. 

ANAR  FOLGAT,  fr.  mct.  Tenir  diners.  Andar  ó  es- 
tar holgado.  Divitiis  vel  bonisaflluere. 

FOLLA.  f.  Tonteria,  ximplesa.  Dengue^  monada, 
melindre,  tonteria,  necedad,  hoberia,  Staltitia,  8B. 
affectatio  nimia. 

FÉR  FOLIAS.  fr.  DIR  Ó  VttL  BESTIESAS. 

FOLIÀCEO,  A.  adj.  bot.  Cosa  de  fulla.  Folid- 
ceo.  Foliaceus. 

FOLIAGIÓ.  f.  Obra  de  folíar.  Poliacion ,  folia- 
tura.  Foliorum  numeratio,  notatio. 

FOLIAR.  v.  a.  Assenyalar  ab  números  los  fulls 
dels  escrits  ó  llibres.  Poliar.  Librorum  cbartas  nu- 
meris notaré. 

FÓLIO.  m.  FULL. 

FOLL,    A.  adj.    BOIG.  I  ESTRAFALARI  ,    MALVAT, 

PERVERS.  Q  Dit  del  llop,  gos,  etc.  rabiós. 

ESTAR  FÉT  UN  FOLL.  fr.  Estar  irritat.  Estar  furio- 
so.  Nimis  furiosum  esse. 

FOLLA.  f.  ant.  TROPELL,  multitut. 

FOLLAMENT,  adv.  m.  ant.  A  manera  de  boig. 
Locamente.  Insanè.  )  cegament. 
FOLLAR.  V.  a.  ant.  frustrar. 
FOLLEIAR.  V.  n.  y 

FOLLEJAR.  V.  n.  bo/ejar,  fér  bojerias. 

FOLLET,  m.  Esperit  que  creuhen  alguns  habita 
en  algunas  cosas ,  cansant  ruído ,  y  e-struendo. 
Duendey  trasgo.Lar\a&,  arum;  lemures,  penates,  um. 

APARÈIXER,  anar  COM  UN  FOLLET,  loc.  Aparéixerse 
en  totas  parts.  Parecer  un  duende ;  andar  eomo  un 
duende.  Lemures  a^mulari. 

FOLLETO.  m.  Imprès  de  pocas  fullas  pera  do- 
nar publicitat  à  noticias,  doctrinas  ó  qüestions  de 
interès  ó  actualitat.  Folleto.  Schedula  aliquid  no- 
vum  annuntíans.  Q  Imprès  de  pocas  fullas  y  des- 
preciable.  Folleto.  Despicabile  scriptum. 

FOLLIA,  f.  ant.  bojeria.  ||  bestiesa.  Q  pi.  So  y 
mudansa  del  ball  espanyol  que  acostuma  ballar 
un  sol  ab  castanyqlas.  Folias.  Lyricus  tonus. 

HAVER  LA  FOLLIA  EN  LA  TESTA.  loC.  aut.  EstdF  boig, 

tornarse  boig.  Estar  loco,  enloquecer.  Demenlare. 
FOLLOR.  f.  ant.  bojeria.  ||  estrafalaria. 
FOLOR.  f.  ant.  bojeria. 

FOLRAR.  V.  a.  FORRAR. 
FOLRO.  m.  FORRO. 

FOM.  ant.  Fórem.  Temps  del  verb  sér. 
FOMENT,  m.  Calor ,  abrich  ,  reparo.  Fomento. 


Fomentum ,  i.  ||  Matèria  que  serveix  de  past  à  al- 
guna cosa.  PdbuU),  fomento.  Fomentum ,  pabulnm, 
i.  II  met.  Ajuda,  apoyo.  Fomento,  Auxilium,  ii. 

FOMENTAGIÓ.  f.  Obra  de  fomentar.  Fomenta" 
cion.  Fomentatio,  nis. 

FOMEBiTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fomenta.  Fo^ 
mentador.  Fovens. 

FOMENTAR,  v.  a.  Donar  calor  natural  ó  tem- 
perat ,  que  vivifique  ó  done  vigor.  Fomentar,  Fo- 
veo ,  es ,  focillo ,  as.  ||  met.  Excitar ,  promóurer, 
protegir  alguna  cosa.  Fomentar,  Excito,  as. 

FONA.  f.  Instrument  de  cànem  ó  altra  matèria 
pera  tirar  pedras.  BonL•.  Funda,  as.  ||  pi.  Cotxillos 
en  las  capas  y  altras  pessas  pera  donarlas  mès  vol- 
ta y  férlas  quedar  rodonas.  Fonas,  Laciniae,  arum. 

FONACIÓ,  f.  Conjunt  de  fenómenos  que  con- 
corren en  r  home  y  demés  animals  à  la  formació 
de  las  paraulas  y  la  veu.  Fonacion,  Pbonatio,  nis. 

FONADtfl,  SA.  adj.  FONEDÍS. 

FONADÜRA.  f.  ant.  fosa. 

FONAMENT,  m.  La  part  del  edifici  sobre  la 
qual  estreba  la  fàbrica.  Cimienlo,  fundamento.  Cae- 
mentum ,  fnndamentum ,  i.  ||  met.  Origen  ó  prin- 
cipi de  alguna  cosa  inmaterial.  Cimiento,  funda- 
mento.  Origo,  inis,  radix,  icis.  ||  La  principal  rabò 
ó  motiu  ab  que's  vól  assegurar  alguna  cosa.  Fun- 
damento. Fundamentum  ,  i.  H  Dit  abusivament  de 
la  excavació  pera  fabricar  en  ella  Ms  fonaments  de 
algun  edifici.  Zanja.  Fossa,  ». 

FÉR  ó  POSAR  LOS  FONAMENTS,  fr.  Echar  los  cimien- 
tos  ,  los  fundamenlos  ,  abrir  las  zanjas ;  funL•men- 
tar.  Fundamenta  jacere,  ponere. 

NO  FÉR  FONAMENT,  fr.  No  fér  cas.  No  hacer  caso, 
Nihili  habere. 

SENS  FONAMENT  NO  HI  HAURIA  CASAS.  loC.  prOV. 
QUANT  LOS  GOSSOS  LLADRAN,  ALGUNA  COSA  SENTEN. 

FONDA.  f.  Casa  pública  ahont  se  ven  iot  gene- 
ro de  begudas,  y  's  dóna  allotjament  ab  assistència 
de  menjar.  Fonda.  Diversorium,  ii.  ||  fona. 

FONDAL.  m.  La  part  del  terreno  més  baixa 
que  lo  demés.  Hondo,  hondonada,  Profundum,  i. 

FONDÀRIA,  f.  Profunditat.  Hondura,  profun- 
didad.  Profunditas,  atis. 

FONDEGH.  m.  ant.  magatzem. 

FONDEJADERO.  m.  Paratje  de  costa  ,  port  ó 
canal  de  bastanta  profunditat,  ahont  las  embarca- 
cions poden  fondejar.  Fondeadero,  surgidero,  ancla- 
dero,  anclaje,  amarradero,  Commoda  navium  statio. 

FONDEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fondeja.  Fon- 
deadero ,  surgidor.  Qui  ad  terram  appelíit.  ||  m. 

FONDEJADERO. 

FONDEJAR.  V.  n.  Aferrar  las  velas ,  y  llansar 
una  àncora  al  fondo  del  mar ,  y  tota  la  maniobra 
necessària  pera  que  la  embarcació  qnede  subjecta. 
Pondear,  surgir,  anclar;  dar  fondo,  Navem  anchora 
ormare.  ||  Apartar  la  càrrega  de  la  nau  pera  rego- 
néixer  són  fondo.  Pondear,  desarrvmar,  Navis  onos 
levare.  Q  Regonèixer  una  embarcació  per  si  porta 
contrabando.  Pondear,  visUar.  Navem  lustrare, 


76(í 


FON 


DICCIONARI 


FON 


nnin  veiílas  mercès  contineat.  |  mel.  Arribar  al 
perfet  coneixement  de  alguna  cosa.  Profundizar^ 
fondear.  Penetro,  as. 

FOffDEO.  m.  nàut.  La  acció  de  fondejar  y  estar 
fondejada  la  embarcació.  Fondeo.  Anchoratio,  nis. 
II  Regoneixement  del  fonde  de  la  nau ,  apartant 
tota  la  càrrega.  Fondeo,  Fundi  navis  inspectio.  || 
Regoneixement  que  fan  en  una  embarcació  los 
empleats  de  rendas  ,  pera  vénrer  si  porta  efectes 
de  contrabando.  Visita ,  fondeo.  Mercium  inspectio. 

FONDIGIÓ.  f.  Art  de  fóndrer  los  metalls.  Fan- 
dicion.  Conflatura,  fusura,  se. 

FONDIDOR,  A.  m.  y  f.  fonedor. 

FONDia.  V.  a.  ant.  fóndeer. 

FONDISTA.  m.  V  amo  de  la  fonda.  Fondista, 
Caupo,  nis. 

FONDO.  m.  foicdIeia.  ||  Lo  camp  en  las  robas. 
Fondo.  Telae  snperficies.  ||  Extrem  horisontal  de  al- 
gun lloch,  edifici,  etc.  Fondo.  Extremum,  i.  ||  La 
part  inferior  de  alguna  cosa  vuyda.  Bondo,  fondo. 
Fundus,  imum,  i.  ||  La  part  inferior  de  alguna  cosa 
còncava,  com  caixa,  sach,  elc.  Fondo.  Profundum, 
i.  I  CUL.  3.  II  La  part  del  terreno  mès  baixa  que  lo 
demés.  Hondo.  Imus.  |  Profundo  del  mar.  Profan- 
do,  fondo,  Profundum,  i.  Q  mil.  Espay  que  ocupa  la 
tropa  formada  ,  desde  la  primera  à  la  última  fila. 
Fondo.  Intima  phalangis  pars.  ||  met.  Abundància 
de  alguna  cosa  inmaterial,  com  de  sabiduria,  vir- 
tut, etc.  Fondo.  Copia ,  se.  ||  met.  En  lo  espiritual 
y  moral  lo  interior.  Fondo ,  interior.  Intima  cordis. 
II  Entre  dauradors  concavitat  gran  que  fà  la  fusta, 
y  que*s  daura  també  ab  ella.  Fondo ,  y  rasgado  si 
es  mòlt  gran.  Fossa  ,  ae.  ||  Lo  mès  principal  y  es- 
sencial de  una  cosa.  Fondo.  Rei  summa,  medulla, 
nucleus.  ||  adj.  Lo  que  té  fondària  ó  profunditat. 
Hondo,  profundo.  Profundus,  altus.  ||  met.  Dificul- 
tós, subtil,  profundo.  Hondo,  profundo.  Profundus. 
II  adv.  m.  Ab  fondària.  Hortdamente.  Altè.  ||  Pro- 
funda, delicada ,  subtilment.  Profundamenle,  hon^ 
damente.  Profundè.  ||  pi.  Capitals  ó  béns  que  pos- 
seheix  algú.  Fondo.  Fundus ,  í ,  bona ,  orum.  ||  La 
grossària  en  los  diamants.  Fondo.  Adamantinus 
fulgor.  II  nàut.  La  part  de  una  embarcació  sumer- 
gida  en  la  aygua  ,  considerada  exteriorment,  y  en 
lo  material  de  la  fusta  que  la  compon.  Fondos ,  vt- 
vo,  obra  viva.  Pars  alvei  navis  aquis  ímmersa. 

k  FONDO.  m.  adv.  Cabal  y  perfectament.  A  fondo. 
Funditus. 

ANAR  k  FONDO.  fr.  mot.  nàut.  ANAR  k   FONS. 
DONAR  FONDO  Ò  PONS.  fr.  FONDEJAR. 

MÒLT  FONDO.  Dit  dcls  vasos  ó  eynas  de  mòlt  vuyt 
y  concavitat.  Orondo.  Nimis  cavus. 

POCH  FONDO.  Somero.  Superficialis. 

FÓNDRER.  v.  a.  Derretir.  Derretir,  liquidar, 
deshacer.  Liquefacio,  is.  |  Derretir  los  metalls  pera 
donaries  alguna  forma.  Fundir.  Liquo,  liquefacio, 
fundo,  is.  II  v.  n.  Colarse  la  tinta  en  lo  paper.  Pa- 
sarse ,  calar,  recalar.  Atramentum  papirum  per- 
meare.  ||  v.  a.  ant.  manar,  raijar. 


FÓNDRER8E.  V.  r.  Derretirse.  Derretirse.  hi- 
madeo,  colliqueo,  es;  y  la  neu,  Nivem  solvere.  | 
Gastarse,  derretirse  la  candela,  atxa,  etc.  Corrw- 
se  la  vela,  el  hacha.  Fundi,  liquefíeri.  |  met.  De- 
sitjar alguna  cosa  ab  ànsia.  Conswnirse,  finarte, 
deshacerse.  Rem  deperire.  Q  met.  Desaparèixer,  oo 
trobarse  alguna  cosa.  Hundirse,  oscureceru,  vúlar. 
Evanesco,  is,  evaneo,  es.  ||  Faltar  alguna  cosa  per 
haverla  ocultat  ó  robat.  Oseurecerse.  Abdi.  [  met. 
Gastar  sens  saber  en  que^  ó  anarsen  las  cosas  de 
entre  las  mans.  Rehundir,  rekundirse.  Dissípari.  ( 

DESFERSE. 

FÓNDRERSE  i  LA  BOCA.*fr.  Exprcssa  la  sensació 
suau  y  agradable  que  causa  algun  menjar,  an- 
mentantse  y  liquidantse  la  saliva.  Hacerse  agna  ò 
una  agua  la  boca.  Prae  nimia  suavitale  vel  teoeri- 
tudine  dissolvi. 

FONDURA.  f.  ant.  fondíria. 

fonedís,  AA.  adj.  Lo  que  's  pót  fóndrer.  fm- 
dible,  fusible,  fúsil.  Fusilis. 

FÉR  F0NEDISSA  UNA  COSA.  fr.  met.  Robarla  ab 
dissimulo.  Hacer  noche  alguna  cosa.  Clam  surripe- 

re.  II  FÓNDRERSE.  4. 

FONEDO.  m.  ter.  soboll,  gresca. 

FONEDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fon.  Fundidor.  Fu- 
sor,  is. 

FONELL%  m .  Lo  suro  ó  pedra  que  tapa  la  boca  su- 
perior del  bucb  deabellas.  Témpano.  Tympanom,  i. 

FONELLAR.  v.  a.  Posar  fonells  als  bucbs  de 
abellas.  Tempanar.  Operculis  muniré. 

FONÉnCH,    CA.    adj.     FÓNICH.-lDEOCRAFlCa. 

adj.  Sistema  de  escriptura  compost  de  signes  qae 
expressa n  sempre  sonidos  y  són  à  mès  emblemà- 
tichs  y  fan  al-lusió  ab  freqüència  al  objecte  de  la 
frase.  Fonético-ideogrúfíco.  Pboneticus  ídeograficu». 
II  siMBÓLiCH.  Gcroglífichs  compostos  de  caràcters 
fonélichs  y  simbólicbs  que  s'  emplean  junts  ó  al- 
ternalivamenl.  Simbólico.  Symboiicus. 

FONETISME.  m.  Representació  del  sonido 
Fonetismo.  Phonetismus,  i. 

FONÉVOL.  m.  ant.  almajanech. 

FÓNIGH,  CA.  adj.  Relatiu  al  sonido.  Fònico. 
Phonicus.  II  f.  Art  de  combinar  los  sonidos  Fóntca. 
Phonice,  es. 

FONOGRAFIA.  f.  Pintura  ó  representació  dels 
sonidos  per  medi  de  signes.  Fonografia.  Fonogra- 
phia,  ». 

FONOGRÀFIGH ,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à 
la  fonografia.  Fonogrdfico.  Fonographicus. 

FONOLL,  m.  Planta  aromàtica  de  gust  dols  y 
agradable,  que  s'  emplea  en  amaniments,  y  té  li 
arrel  llarga  y  blanca,  las  fullas  partidas  en  liras 
mòlt  primas,  y  las  camas  de  cinch  à  sis  peus  de 
alsària  ab  nusos,  y  divididas  súper iorment  en  ra- 
mas,  que  contenen  unas  floretas  grogas  en  forma 
de  parasol.  Hinojo.  Feniculum,  faeniculum,  mara- 
thrum,  i. 

fonoll  bastart,  bort  ó  salvatge.  Binojo  st/res- 
tre  ó  salvaje.  Hippomarathrum,  i. 


FON 


CATALÀ 


FOR 


767 


FoifOLL  DE  BOU.  Plania  indígena,  qoe  's  troba  en 
los  paratges  incults,  en  las  minas  y  junt  à  las  ha- 
bitacions. Cicuta.  Cicuta  major. 

FONOLL  MARÍ.  Planta  de  peu  y  milj  de  alsària, 
fuUas  ab  molsa,  dnras,  sncosas  y  divididas  en  tres 
llencas,  y  flors  com  lo  comú.  Hmojo  tMtiho;  pne- 
jil  de  la  mar,  Baticula,  se. 

FONOLLAR.  m.  Lloch  plantat  de  fonolls.  J7t- 
Hojal,  Fenicalis  consitns  locas. 

FONOMETEIA.  f.  Art  de  medir  y  r^ular  los 
sonidos.  Fonomeiria.  Fonometría,  0. 

FONOMÉTRIGABIENT.  adv.  ro.  De  ana  ma- 
nera fonométrica.  Ponométricaminte.  Fonometricè. 

FONOMÉTRICH,  CA.  adj.  Relatiu  à  la  fono- 
melria.  Fonometrico,  Fonometricns. 

FONS.  m.  FONDO. 

FONS  DE  TERRi.  Heretat,  possessió.  Fundo.  Fan- 
dus,  i,  praediam,  ii. 

ANàR  1  FONS.  fr.  Enfonsa rse  1*  embarcació  en  la 
aygua.  Irse  d  fondo^  ó  d  piqué.  In  profundum  de- 
roergi.  |  met.  Samergirse.  Afondar,  kundine^  irse 
d  fondo,  Obrui,  mergi.  y  fóndrbrse.  I.  5. 

DONAR  fons.  fr.  FONDEJAR. 

TIRAR  k  FONS.  fr.  Sumergir  una  embarcació. 
Echar  d  piqué.  Navem  deprimere. 

FON8ADURA.  f.  Tribut  que  's  pagava  antí- 
guament  pera  reparar  fossos,  etc.  Fonsadera.  Fos- 
sorium  vecligal. 

FON8URA.  f.  ant.  pondIria. 

FONT.  f.  Manancíal  de  aygua.  Fuente,  Fons» 
tis.  II  La  obra  ó  fàbrica  per  medi  de  la  qual  ix  la 
aygua  dels  manancials.  Fuente,  Fons,  tis.  jj  Llaga 
petita  y  rodona  oberta  ab  céustich  ó  per  incisió. 
Fuente.  Cauterii  vel  incisionis  plaga.  ||  met.  Fona- 
ment, origen.  Fuente,  Fons,  tis,  origo,  inis. 

FONT  DEL  BRAS.  La  part  interior  del  bras  per 
ahont  se  doblega  y  se  sangra.  Sangradwra.  Bracbii 
interiús  medium. 

FONTS  BArrisMALS.  Possa  còncava  de  pedra  ab 
sòn  pen  y  tap  de  fusta  ,  etc.  que  bi  ba  en  las  Igle- 
sias parroquials  pera  administrar  lo  sagrament 
del  baptisme.  Pila  de  hautismo,  FoBtes  lustrici, 
lustricum  vas. 

TRÀURER  k  ALGÚ  DE  LAS  FONTS.  fr.  Serli  padrí . 
Sacar  de  pila.  Àliquem  in  sacro  baptismalis  fonte 
suscípere. 

FONTADA.  f.  Anada  à  una  font  pera  menjarbi 
y  diverlirse.  Gira  d  una  fuente.  Epulum. 

FONTAL.  adj.  ant.  pont  anal. 

SABIESA  FONTAL.  loc.  aut.  SABER  ABISSAL. 

FONTANA.  f.  ant.  font,  manantial. 

FONTANAL.  adj.  aut.  Gosa  de  font,  y  en  plu- 
ral es  apellido  de  família.  Pontanal.  Fontanalis, 
fontinalis. 

FONTANÀLIA8.  f.  pi.  Festas  que  1s  romans 
celebraran  en  bonor  de  las  ninfas  que  presidian  à 
h^  fonts  y  als  manantíals.  Fontanalias,  Fontana- 
lise,  arum. 

FONTANALMENT.  adv.m.  ant.oaioiNUMEifT. 


FONTANELA.  f .  Instrument  de  cirurgians  pe- 
ra obrir  fonts  en  lo  cos  humà.  Fontanela.  Cbirur- 
gicum  instrumentum  fontibus  in  corpore  aperieu* 

dís. 

FONTANELLA.  f.  d.  ant.  fontetà. 

FONTANER.  m.  Qui  sab  trobar  fonts,  y  las 
arregla.  Fontanero,  Aquilex,  icis,  aquarius,  ii. 

FONTETA.  f.  d.  Fontecica,  fuenUeilla.  Fonti- 
culns,  i. 

FONTADOR.  m.  Quí  trepitja  la  verema.  Púa- 
dor,  lagarero.  Uvarum  calcator. 

FONYAMENT.  m.  Obra  de  fonyar.  Pi$adura. 
Uvarum  conculcatio. 

FONYAR.  V.  a.  Trepitjar  la  verema.  Pi»ar. 
Uvas  calcaré. 

FOR.  m.  Lley  municipal.  Fuero,  Fòrum,  i.  | 
Poder,  jurisdicció.  Fuero,  Jurisdictio,  nis,jus,  ris. 
II  Privilegi,  exempció,  prerogativa.  Fuero,  Pr»* 
rogativa,  ae,  privilegium,  ii.  ||  Col-lecció  de  lleys. 
Fuero,  Legum  collectio.  |  Tribunal,  lloch  en  que*i 
fà  justícia.  Juzgado,  foro.  Fòrum,  i.  ||  taxa,  afo* 

RAMENT. 

FOR,  FORS.  prep.  ant.  A  excepció.  Bxeepto»  Pr»^ 
ter. 

i  FOR.  m.  adv.  Segons  lley,  estil  ó  costum.  A 
fuer,  al  fuero,  al  fuero.  Ex  lege,  juxta  legem.  |  m.. 
adv.  A  rahó.  A  razon.  Ratione  habita. 

FORA.  adv.  11.  y  t.  y  prep.  Fuera,  Extra,  foris, 
foras.  Q  En  paratge  diferent  de  aquell  en  que  'é 
troba  algú,  ó  allò  de  que  's  parla.  Afuera^  fuera» 
Foras,  foris.  ||  En  públich.  Afuera,  Palàm.  I  En  1' 
exterior  ó  descubert.  Afuera,  Publícè,  apertè.  I 
Ménos,  à  excepció.  Ménos,  excepto;  d  exeepeiot^ 
Extra,  prseter.  I  Expressió  que  s*  usa  pera  tràurer 
à  algú  de  algun  lloch.  Afuera,  fuera.  Disoeditè; 
procnl  esto. 

FORA  DE  Aixó.  m.  adv.  Ademès.  Independiente  d$ 
uo;  à  ma$  de  eio ;  fuera  de  e$o,  Praeter  ea ;  prae- 
ter  hoc. 

FORA  DE  QUE.  m.  adv.  A  més  de  que.  Ademas  iè 
que;  ademas  de ;  anddese  d  esto  que ;  fuera  de  que. 
Accedit  60  qnod ;  prsterqu^m  quod. 

AVIAR  FORA.  fr.  Fér  surtir  à  algú  de  alguna  part, 
ó  apartarlo  ab  violència  per  deapreci  ó  per  càs^ 
tich.  Echar  fuera ;  arrojar.  Abígo,  is,  amando,  as. 

BOTAR  FORA.  fr.  Llausar  de  alguna  part.  Echar, 
arrojar,  Expello,  is. 

DE  FORA  ó  DE  PART  DE  FORA.  m.  adv.  Dc  fuera» 
Exteriús. 

ESTAR  FORA  Dl  SÍ.  fp.  met.  No  acortar  algú  ab  lo 
que  fà  per  causa  de  turbació.  Estar  fuera  de  si. 
Alienatum  mente,  iropotem  animi  esse. 

T  FORA.  m.  adv.  ab  que  's  limita  algun  número, 
quantitat,  etc.  com  dos  i  fora  ;  ell  t  fora.  No 
mas;  solo.  Tantüm  ;  non  amplius. 

FORÀ,  NA.  adj.  poríneo. 

FORADADA,  f.  ant.  canonada,  aqüeducto. 

FORADAMENT.  m.  ant.  Obra  de  foradar,  tfa- 
radacion.  Perfora tio,  nis. 


168 


FOR 


DIOCIONIRI 


FOR 


FORADAR,  v.a.  Penetrar,  lraspa8sar,fér  forat. 
Agujerear,  agujerar,  perforar,  horadar.  Perforo, 
as. 

FORADAT,  DA.  p.  p.  Àgujereado,  horadado. 
Perforatus. 

FORADET.  m.  d.  Agujerico,  illo.  Parvom  fo- 
raiuen. 

FORAGITAMENT.  m.  ant.  expulsió. 

FORAGITAR.  V.  a.  ant.  Expél-ler.  Expeler, 
jirecaver ;  echar  d  fuera,  Ejecto,  as.  ||  desteerab. 

FORAGITAR  DE  SÍ.  fr.  Arrojar  de  ti.  Projício,  is. 

FORAL.  adj.  FORENSE. 

FORÀNEO,  A.  adj.  Se  diu  de  las  paris  de  al- 
gonas  cosas  que  surten  notablement  en  fora,  com 
algunas  ramas  en  los  arbres ;  ó  que  estan  un  poch 
apartadas  del  tot,  com  algunas  casas  de  una  ma- 
teixa població.  Pordneo,  Externus.  ||  estranger.  || 
F0R4STER.  ||  So  diu  dol  vícarí  que  té  jurisdicció  de- 
terminada fora  de  la  capital  del  bisbat.  Poràneo. 
Foraneus.  |  pi.  En  las  universitats,  los  doctors  que 
són  de  fora  de  la  universitat  ahont  prenen  lo  grau 
sols  pera  possehir  beneficis  en  altra  part.  Pordneos. 
Doctores  foranei. 

FORASTER,  A.  adj.  Estranger,  de  fora  regne. 
Se  diu  de  las  personas  y  altras  cosas,  y  mès  co- 
munment  de  las  robas.  Forastero,  fordneo.  Ad  ve- 
na, extraneus,  us,  peregrinus.  ||  m.  y  f.  Qui  viu  ó 
babita  en  un  lloch  ó  pafs  del  qual  no  es  vehí  ni 
fill,  però  sí  del  mateix  regne.  Pora$tero.  Alienige- 

na,  86.  y  EXTERN. 

FORAT.  m.  Obertura  que  té  alguna  cosa,  ó  's 
fa  en  ella.  Agujero.  Foramen,  inis.  |  Lo  vuyt  que 
's  deixa  en  las  parets  pera  posar  en  ell  los  traves- 
sos  pera  fér  las  bastidas.  Mechinal,  Cavus  in  pariete 
trabibus  sustinendis.  ||  Lo  quadrat  que  fa  V  enfor- 
mador.  Cotana,  Quadra tum  foramen.  ||  La  cavitat 
en  que  està  situat  cada  un  dels  ulls.  Òrbita,  Cuen- 
ca. Hirquus,  i.  |  espirall.  ||  Lo  dels  camalimons, 
corretjas  y  cosas  que  's  poden  allargar.  Punto. 
Punctio,  nis,  punctus,  us.  ||  Lo  de  la  fusta  pera  fi- 
car la  metxa.  Caja,  Cavus,  cavum,  i.  ||  Lo  vuyt 
que  queda  entre  viga  y  viga  de  las  que  componen 
lo  sostre.  Tabica,  metopa,  Metopa,  aï.  ||  Lo  en  que 
descansan  las  vigas.  Caja.  Metopa,  s.  ||  Lo  que 
fan  los  papaterras.  Lombriguera.  Foramen,  inis.  || 
Lo  de  las  balanseras  del  molí  del  oli.  Borambre, 
Foramen,  inis.  ||  Lo  que  fa  la  barrina.  Barreno, 
Terebratio,  nis,  terebratus,  us.  U  Lo  petit  que  's  fà 
en  la  roba.  Piquele,  Parva  scisura.  ||  ullet.  ||  Lo 
dels  ribots,  etc.  pera  que  salten  los  encenalls.  Ta- 
lon,  Oculus,  i. 

forat  de  agulla,  cos. 

FÉR  forat.  fr.  Péndrer  alguna  cosa  ,  gastarne. 
Menguar,  mermar,  tra$quUar,  Minero,  is;partem 
adimere. 

DESTAPAR  UN  FORAT  PERA  TAPARNE  ALTRE.  fr.  Re- 
prèn als  que  pera  dissimular  una  trampa  ne  fan  al- 
tra. Uacerun  hoyopara  tapar  otro,  Crimina  si  abs- 
condas,  ileralo  pandis. 


NO  AMOSTRES  MAT  LO  FORAT  DELS  DUIBRS  QUE  118 

AMAGAT,  ref.  Ensenya  la  cautela  que  déo  oliaervir- 
se  pera  confiar  un  secret.  Descubriïne  d  él  eamo  ami* 
goy  y  armóseme  amo  testigo.  Consilia  amico  pele- 
feci,  testiquein  me  armis  meis  ínvasit. 

QUI  aguaita  PER  FORAT,  \ÍV  8ÒN  MAL  FAT,  ò  QVI 
ESCOLTA  PELS  FORATS,  ÓU  SAS  MALDATS  Ó  SM  PI- 
CATS, ref.  Reprèn  als  massa  curiosos  y  amichs  de 
oir  lo  que  parlan  altres.  Quien  eseneha ,  tu  im/  mft; 
quien  acecha  por  agujero,  ve  tu  duelo.  Per  rimiiD 
inspiciens,  quoties  tua  probra  videbis? 

véuRER  LO  GEL  PER  UN  FORAT.  ff.  fam.  Estareo 
lloch  reclòs,  desde  '1  qual  se  véu  poch  cel,  con 
entre  montanyas.  Ver  el  eielo  por  emkudo.  Id  loco 
penè  intercluso  versari. 

FORATS  DEL  NAS.   Veutanas  de  la  nariz.  Nares, 
ium. 
FORAVIAR.  v.  n.  ant.  dbsviarsr. 
FORAVIAT,  DA.  p.  p.  ant.  dbsvut,  enga- 
nyat. 

FORBEYÒ.  m.  Llenca  de  cuyro  ó  tela  ab  qoels 
flautistas  grechs  se  rodejavan  lo  cap,  galtas  y  11a- 
bis  pera  cansarse  ménos  quant  sonavao.  Porbey<m, 
Forbeyon,  is. 
FORBIR.  v.  a.  ant.  netejar,  pulie. 
FORBm.  p.  p.  ant.  Limpiado,  a^ealado,  Per- 
politus. 

FORCA.  f.  Patíbul,  catafal  en  que  *s  penja  à na 
criminal.  Horca,  patibulo,  cadalto.  Forca,  s,  croi, 
cis.  n  Pal  ab  dos  pnntas  en  un  extrem,  ab  que'ls 
pagesos  apilan  la  palla,  etc.  Horea.  Furca,  merga, 
ffi.  II  Aspra  en  forma  de  forca  pera  aguantar  las 
parras,  etc.  Horcon,  horqueta.  Furca,  e. 

DE  LA  FORCA.  cxpr.  ab  que  s' exagera  alguna  cosa 
per  dolenta  é  incòmoda.  Del  diablo,  de  ktdiabUa, 
de  mil  diablot,  de  todo$  lot  diablot.  Nimius. 

POSAR  LAS  FORCAS  PER  DAVANT,  fr.  met.  Anticí- 
parse  ó  posar  inconvenients  y  destorbs,  pera  ne^r 
alguna  cosa.  Motlrar  la  horea  dnUt  que  el  lugar, 
Subeunda  incommoda  prsemonstrare. 

vÉsTEN  i  LA  FORCA.  exp.  fam.  pera  negar,  desa- 
téndrer  ó  despedir  ab  despreci.  Anda  en  hora  «als, 
vete  al  rollo.  Abi  in  malam  crucem. 

FORGADURA.  f.  La  part  dels  arbres  ahont  se 
divideixen  las  ramas.  Horcadura.  Arborum  capat 
ubi  rami  divaricantur.  ||  La  part  del  cos  ahont  se 
divideixen  las  cuixas.  Horcajadura,  Perineum,  ei. 
FORÇAT,  m.  Pal  de  dos  brassos  que  's  posa  al 
bescoll  de  las  cabalcaduras.  Horeajo,  -horcAite,  tiol- 
laris  turca.  Q  forcadüra.  I  La  trena  de  jonchs,  etc 
que  té  dos  brassos  ahont  estén  subjectas  las  cias 
dels  alls  ó  sebas  pera  penjarlas.  Rittra,  horea,  hor- 
eo,  Alliorum  aut  ceparum  restis. 

FORCEJAR.  V.  n.  Fér  forsa.  Porcejar.  Nitor, 
eris. 

FORGH.  m.  La  distància  desde  la  extremitat 
del  dit  pólzer  fins  à  la  del  fndice,  que  serveix  de 
mida.  Jeme,  Quantum  spatií  porrectis  pollice  et  io- 
dic«  capi  potest.  jj  forçat.  3. 


FOR  CATALÀ 

FORGÍVOUMEBíT.  adv.  m.  poasosiíiBNT. 
FORENSE,  adj.  Pertanyent  al  for  ó  tribunal. 
Forense,  foral.  Forensis. 

FOREST,  A.  adj.  anl.  SALVATGE,  DESERT. 

FORÉZ.  m.  ant.  Certa  clase  de  rolm  de  Ui. 
Forez.  Lintea  tela. 
FORFAR.  V.  n.  ant.  ebrae,  mancar,  pecar. 
FORFAITÓ  FORFAYT.  m.  y 
FORFATURA.  f.  ant.  CULPA,  pecat,  manca* 

MENT. 

FORI8GAP.  m.  Dret  qae  percebeix  lo  senyor 
per  la  aprobació  de  que  la  finca  isca  del  domini 
del  enfíteuta.  Foriseapio,  Foriscapium,  ii. 

FORJABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  forjar,  com  lo 
ferro,  etc.  Maleable.  Malleabílis. 

FORJADOR,  A.  m.  y  f.  Fargayre,  qui  traballa 
ab  martell  lo  ferro,  etc.  Fragtuidor,  forjador,  Ex- 
cusor,  is. 

FORJADURA.  f.  Acció  y  efecte  de  forjar.  For- 
jadura.  Figurat  io,  nis. 

FORJAR.  V.  a.  Donar  la  primera  forma  ab  lo 
martell  à  una  pessa  de  metall.  Forjar,  fraguar.Vro- 
cudo,is.  n  met.  Idear,  discórrer  la  disposició  deal- 
guna  cosa.For;ar, /ro^uar.  Effingo,is,  excogito,as. 

FORJAR8E.  V.  r.  met.  Inventar,  fingir,  com: 
forjarse  una  mentida.  Forjar,  fraguar,  Fingo,  is, 
consarcino,  as. 

FORJAT,  DA.  p.  p.  Forjado,  fraguado.  Procus- 
8US,  fictus. 

FORMA.  f.  Lo  que  determina  la  matèria  à  sér 
tal  ó  tal  cosa,  ó  que  dóna  alguna  denominació  al 
subjecte.  Forma.  Forma,  8B.  U  La  figura  ó  disposi- 
ció exterior.  Forma,  Species,  ei.  ||  Regla,  exemple. 
Forma.  Ratio,  nis,  exemplar,  is.  Q  Disposició  y  mo- 
do  de  fér  alguna  cosa.  Medio,  forma.  Via,  sb,  ratio, 
modus,  i.  II  Hòstia  petita  pera  combregar.  Forma" 
Hòstia,  ae.  ||  teol.  Las  paraulas,  una  de  las  parts 
essencials  que  constituheíxen  lo  sagrament.  Forma. 
Forma,  se.  ||  Lo  modo  silogístich  en  V  argument* 
Forma.  Forma,  fi.  ||  Entre  estampers  lomotllo  pera 
estampar  una  cara  de  tot  lo  full.  Forma.  Forma,  ae, 
typus,  i.  n  Lo  motllo  en  que  's  forma  alguna  cosa, 
com  sabatas,  sombreros,  etc.  Uorma.  Forma,  se,  y 
mustricola,  se,  la  del  sabater.  ||  Imima.  2.  jj  En  la 
lletra,  '1  caràcter.  Caràcter,  forma.  Litterarum 
forma,  character. 

ARGÜIR  EN  FORMA.  fr.  fil.  Obscrvar  las  lleys  de  la 
argumentació.  Argüiren /brma. Inter  disceptandum 
argumentandi  leges  seivare. 

DEFORMA,  m.  adv.  De  manera.  De  modo,  desuer- 
te,  deforma.  Ità,  sic. 

EN  FORMA.  m.  adv.  En  figura.  En  forma,  Specie. 
II  Ab  tota  formalitat.  J?n /brma.  Recto  modo.  ||  Real- 
ment, de  veras.  En  forma.  Serio,  omninò. 

EN  FORMA,  EN  DEGUDA  FORMA.  m.  adv.  fOF.  Coufor- 

me  à  las  reglas  del  dret.  En  forma;  en  debida  for^ 
ma.  Melbodo,  modo  forensi. 

EN  FORMA  poca.  exp.  adv.  Petit.  De  forma  pequeha, 
Parva  forma. 


FOR  76» 

EN  TOTA  FORMA.  m.  adv.  Rè  y  cumplidament.  En 
ferma,  en  toda  forma.  Optimè;  ad  amussim. 

POSAR  EN  FORMA.  fr.  lóg.  Goufóndrer,  deixar  sens 
paraula  l' argumentant  al  defendent.  Poner  en  for- 
ma, conduir.  Evinco,  is. 

FORMABLE.  adj.  Lo  que 's  pót  formar.  For- 
mable.  Formabilis. 

FORMACIÓ,  f.  Composició,  V  acte  de  formar. 
Formaeion.  Formatio,  nis,  fictura,  sb. 

FORMAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  la  forma.  For^ 
mal.  Formalis.  ||  Exacte,  amich  de  la  veritat,  pun- 
tual. Formal.  Gravis,  severu^.  ||  Exprés,  precís, 
determinat.  Preciso ,  formal ,  expreso.  Exprés- 
sus. 

FORMALET.  m.  arquit.  Arch  ó  volta  que  des- 
criu un  semicfrcul  exacte  ó  sia  un  arch  de  180  graus. 
Formalete,  medio  punto,  Arcus  in  semicirculum 
confectus. 

FORMAUSAR.  v.  a.  Acabar,  donar  la  última 
forma.  Formalizar.  Absolvo,  is. 

FOMALI8AR8E.  V.  r.  Posarse  serio,  mostrarse 
agraviat.  Formalizarse,  Serio  aliquid  accipere. 

FORMALI8AT,  DA.  p.  p.  Formalizado,  Se- 
rius.  II  Perfeccionat,  terminat  ab  las  degudas  cir- 
cunstàncias.  Formalizado.  Terminatus. 

FORMALITAT,  f.  Exactitut,  puntualitat.  For- 
malidad.  Rectitudo,  inis.  ||  Serietat.  Formalidad. 


Gravitas,  atis.  | 
algun  acte  púb 


TOMO  I. 


Lo  modo  de  executar  ab  exactitut 
ich.  Formalidad.  Ritus,  us;  solem- 
nis  forma.  ||  lóg.  forma. 

FORMALMENT,  adv.  m.  En  la  deguda  forma. 
Formalmente.  Verè,  reipsa.  ||  Expressament,  ab  for- 
malitat. Formalmente,  formal.  Serio. 

FORMAR.  V.  a.  Donar  forma,  fér,  fabricar. 
Formar.  Conformo,  as.  ||  Juntardiferentaspersonas 
ó  cosas  pera  fér  un  cos.  Formar.  Coagmento,  con- 
grego, as.  II  mil.  Ordenar  la  tropa.  Formar.  Ins- 
truo,  is. 

FORMAR  CONCEPTE,  fr.  Formar  idea  ó  judici  des- 
près deexaminadas  lascircunstàncias.  Conceptuar, 
formar  concepto.  Ratum  habere. 

FORMARET.m.  arquit.  Floró  ab  que  solian  le- 
matar  las  espigas  ó  aguUas  en  las  obras  de  cresle- 
ria.  Floron,  penacho.  Voluta  florem  referens. 

FORMAT,  DA.  p.  p.  Formada.  Formatus. 

FORMATGE,  m.  Massa  de  llet  coagulada  y 
preparada  ab  sal,  pera  que  's  conserve.  Queso,  y 
formaje  entre  gitanos.  Gasseus,  ei. 

FORMATGE  TENDRE.  Qucso  fresco ;  cerrion.  Casseus 
tener. 

Alxi  ES  LO  FORMATGE   8ÈNS  RONTA,    COM  DONZELLA 

SENS  VERGONYA.  Fcf.  Dcuota  quc  la  crosta  manté  '1 
formatge,  y  que  la  vergonya  es  una  qualitat  incom- 
parable en  la  donzella.  Asi  es  queso  sin  corleza,  co» 
mo  doncella  sin  vergüenza.  Absque  cortice  casseus 
est  ut  effrainata  puella. 

LO  FORMATGE  SERRAT,  LO  PA  ULLAT.  ref.  DCUOta  que 

ditas  qualitats  aumentan  notablement  la  bondat  del 
formatge  y  del  pa.  Queso  ciero  y  pan  con  ojos,  quita» 

98 


T70 


FOR 


DICCIONARI 


FOR 


é  mi  hijo  los  enojos.  Panis  ocellalas,  cxzus  liouè 
casseas  eslo. 

PESSà  DE  FORMATOK.  ant.  FORMATGE. 

FORMATGER,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  formatges. 
Quesero.  Casseorum  confector. 

FORMATGERA,  f.  Motllo  de  fér  formatges. 
Encelín,  quesera,  expremijOf  formage,  Cassearía 
fiscella. 

FORMATGET.  m.  d.  Quesiílo.  CasiUas,  i.  Q 
ant.  MATÓ.  II  m.  pi.  Planta  de  fnllas  radicals,  ober- 
las  al  través,  extesas  per  terra,  del  mitj  de  las 
qoals  ixen  mòltas  camas  pelítas,  ramosas,  ab  fa- 
llas  anas  enteras  altras  partidas  com  las  de  la  ba- 
sa, però  mès  petitas.  Es  astríngent,  dissecant  y 
vnínerària.  Boha  de  pastor,  pan  y  quesiílo.  Phasti, 
bursa  pastoris. 

FORMATIU,  VA.  adj.  Lo  que  dóna  forma. 
PormativOf  formador,  Formativas. 

FORMENT.  m.  Xeixa.  Candeal,  candial.  Fru- 
mentum,  i. 

FORMENT  Rusí.  Blat  rojal.  Rubion,  Rubus,  i. 

FORMERET.  m.  arq.  Nom  qne  's  dóna  al  arch 
qne  forma  una  volta  en  sa  nníó  ab  la  paret  qae  la 
limita,  com  en  los  extrems  dels  revoltons,  etc.For- 
mero.  Fornicis  limes. 

FORMICANT.  adj.  S' aplica  al  pols  dèbil  y  al- 
borotat.  Pormicante.  Formicans  pulsns. 

FORMIDABLE,  adj.  Horrorós,  temible.  Formi- 
dable. Formídabilis,formidolosus.  |]  Excessivament 
gran  en  sa  línea.  Formidable.  Immensus,  immanis, 
ingens. 

FORMIDOLÓ8,  A.  adj.  poruch. 

FORMIGA,  f.  Insecte  petit  de  dos  líneas,  de 
color  negre  ó  de  pansa,  '1  cos  del  qual  forma  dotze 
divisions,  ab  lo  cap  mòlt  gros,  dos  ulls,  dos  ban- 
yas,  dos  dents  y  sis  camas:  viu  en  societat,  y  ab 
una  espècie  de  economia;  es  voràs,  s'  alimenta  de 
planlas  y  no  se  li  distingeix  sexo.  Hormiga.  For- 
mira,  03. 

FORMIGA  ALADA.  Espécie  de  formiga  mès  grossa 
que  la  comuna,  ab  quatre  alas,  los  ulls  majors,  y 
sobre  del  cap  té  Ires  conxelas  que  semblan  per- 
las.  En  esta  clase  hi  ha  mascle  y  famella  que  es 
mès  grossa  que  ell.  Aluda ,  alaica.  Formica  alata. 

FORMir.A  ARRiBRA.  Espècie  do  formiga  de  Mèjich, 
roja  y  tant  grossa  com  una  mosca.  Hormiga  arrie- 
ra.  Formica  fulva. 

CAU  ó  FORAT  DE  FORMiGAS.  Hormíguero.  Formica- 
rum  nidus,  cavus,  cnbile. 

QUANT  REPLEGA  LA  FORMIGA  ,  NO  T*  ASSENTES  k  LA 

viGA.  ref.  Dóna  à  entèndrer  que  las  formigas  nos 
ensenyan  que  no  hem  de  estar  ociosos  quant  es  lo 
temps  de  fèr  provisió.  No  hay  tal  doctrina  coma 
la  de  la  hormiga.  Òptima  formica  est  vit»  morum- 
que  nmgislra. 

FORMIGÓ,  m.  Malaltia  cutànea  que  causa  pi- 
cor. Hormiga.  Intercutis  morbi  genus.  ||  Pruilja. 
HormigwOy  hormigueamientOj  comezon.  Formicatío, 
nis.  II  Malaltia  que  gasta  y  desfà  'Is  cascos  de  las 


cabalcadoras.  BòrmiguiiL•j  hormifwüU.  Vn»- 
D11S  in  jameotomm  imgiilis  morbós.  |  pbudcür. 

FORMIGÓ8,  A.  adj.  PiNianyeot  à  bs  ini- 
gas,  ple  ó  danyat  de  ellas.  Bormi^ow,  Fomirau. 

FORMIGUER,  adj.  Fertanyent  à  li  mUtia 
dita  formigó.  Hormiguiro.  Fdrmieosns.  |  m.  net 
Grant  moviment  ó  concurs  de  gent  ó  de  tltm  co- 
sas.  Hormiguero.  Agmen,  inis.  |  Carn  de  foraigis. 
Hormíguero,  Formicarum  cavns.  |  Formigó,  porció 
de  llenya  seca  ó  brossa  cuberta  de  terra  pera  cre- 
maria. Formiguero.  Ligna  ad  terram  eooetVMUh 
dam. 

FORMIGUETA.  f.  d.  Hürmiguien,  lía,  ta.  Par- 
va  formica. 

FORMULA,  f.  Exemplar,  norma,  modo  esta- 
blert pera  explicar  alguna  cosa.  Fórmula.  Forain- 
la,  se.  Q  Termes,  paranlas  formals  preserítas  pen 
*ls  actes  judicials  y  públichs.  Fórmula.  Terbonm 
pactio,  concepta  verba. 

FORMULAR,  v.a.  Exposar  ó  dirigir  ab  deguda 
forma  Ms  càrrechs,  acusacions  ó  defensas.  Fonu- 
lar.  Formulam  facio,  is.  ||  Redactar  ó  exposar  pro- 
posicions. Formular,  redactar.  Formo,  formulo,  as. 

FORMULARI,  m.  Llibre  ó  escrit  que  conté  las 
fórmulas  que  s'  han  de  observar  pera  la  execució 
de  algunas  cosas.  Formulario.  Formalarinm,  ii. 

FORN.  m.  Fàbrica  de  volta  rodona  ab  boca,  pen 
cóurer  pa  y  altras  cosas.  Homo.  Fornax,  acis.  f 
Paratge  mòlt  calorós.  Chicharrero.  Locus  calore 
odurens. 

FORN  DE  CALS.  Colera.  Galcarea  fornax. 

FOEIf  DE  RAJOLA.  EAJOLERIA. 

BN  10  FORN  T  RENTADOR  SE  DIU  TOT  LO  MAL  T  BO.  ref. 

Denota  que  en  dits  lloçhs  las  donas  murmnrany 
enrahonan  tot  lo  que  saben.  En  hamo,  rio  y  fne^ 
ageno,  se  juzga  lo  malo  y  lo  buetu).  Inter  mnlieres 
nihil  manet  occultum. 

ESCALFAR  LO  FORN.  fr.  PreparaHo  ab  lo  foch.  €4- 
Untar  el  homo.  Fornacem  igne  pararé.  ||  met.  fam. 

MENJAR. 

NO  ESTAR  LO  FORN  PERA  ROSCAS.  loC.  fam.  NO  ES- 
TAR PERA  RES. 

POSAR  AL  FOEN.  fr.  BNFOENAR. 

TRÀUREE  DEL  FORN.  fr.  DBSENFORNÀl. 

FORNADA,  f.  Lo  que's  cou  de  una  vegada  en 
lo  forn.  HomaL•.  Unius  opers  coctura. 

FORNAL.  Lo  fogó  dels  ferrers  y  menestrals  que 
traballan  en  metall.  Fragua,  y  hornaza  la  dels  an- 
genters.  Ustrina,  se;  ferraria  fornax. 

QUI  TRABALLA  EN   LA  FOENAL.    EomOCerO.  FunUI- 

rius,  ii. 

FORNALL.  f.  FORNAL. 

FORNÀ8.  m.  aum.  Homazo.  Furnns  magfins. 
FORNEL  Y  FORIVELL.  m.  MarmiU  ab  dM 

sols,  un  pera  M  foch  y  altre  pera  la  part  en  qne  s' 
ha  de  calentar  alguna  cosa.  Foruel.  Autbepsa,  s. 

FORNER,  A.  m.  Qui  COU  y  ven  pa.  Homero, 
panadero.  Furnarius,  ii. 

f6r  de  FORNER,  fr.  Homear,  Furnariam  faogí. 


FOR  CATALÀ. 

FORNERIA.  f.  Ofici  de  forner.  Homeria,  Fur* 
naria,  8B. 

FORNET.  m.  d.  Homillo.  Farnacula,  sí. 

FORNICACIÓ,  f.  Acte  carnal  del  home  ab  la 
dona  que  no  es  pròpia.  Fomicacion,  Fornícatio, 
fululio,  nis. 

FORNICADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fornica.  Por- 
nicador.  Fututor,  fornicator,  is. 

FORNICAR.  V.  a.  Tenir  acte  carnal  fora  del 
matrimoni.  Forn/car.  Forn ícor ,  moBchor ,  aris.  || 
met.  fam.  Molestar  mòlt.  Jorobar.  Grucior,  aris. 

FORNICARI,  A.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  for- 
nicació. Fomicario.  Fornicarius. 

FORNILLO.  m.  ESCALFETA.  1. 

FORNIMEBiT.m.FORNiTDaA.  ||  Provisió  de  efec- 
tes de  guerra.  Provision  de  pertrechos,  pertrechos. 
Provisió  annonae ,  commeatus. 

FORNIR.  V.  a.  Provehir.  Provter ,  guamectr, 
Instruo,  munió,  is.  ||  Umplir.  AU$iar,  Oppleo,  es, 
refercio,  is.  ||  Fér  perfeta  y  cumplída  alguna  cosa. 
Completar.  Gompleo,  es. 

FORNIT,  DA.  adj.  Robust,  de  mòlt  cos.  Fomt- 
do.  Lacerlosus,  robustus.  ||  Ple.  LltMy  eargado. 
Plenus. 

FORNITURA.  f.  Entre  estampers  la  porció  de 
lletra  que  completa  alguna  fundició.  Fomitura. 
Typorum  supplementum.  ||  mil.  Gorretjam*  del  sol- 
dat. Fomitura.  Militaré  instrumentum  quantum 
loris  et  bullis  scorteis  apparatur. 

FORO.  m.  FOB.  5.  II  La  part  inferior  del  teatro 
desde'l  teló  fins  als  últims  bastidors.  Poro.  Platea, 
8B,  fòrum,  i. 

FORÓS,  A.  adj.  ant.  Criminaly  criminoso.  Gri- 
minalis,  criminosus. 

FORQUETA.  f.  d.  Bastó  llarch  ab  un  ferro  en 
forma  de  semicírcul  al  cim.  Horquilla.  Furcillata 
lancea.  ||  La  que  serveix  pera  afirmar  y  fortificar 
altra  cosa.  Pié  de  amigo.  Fulcrum,  i. 

FORQUILLA,  f.  Instrument  de  dos,  tres  ó  mès 
puntas,  pera  pèndrer  ab  curiositat  lo  menjar.  Te- 
nedor.  Ad  capiendos  cibos  furcula.  ||  fitora. 

FORRAR.  V.  a.  Posar  forro  à  alguna  cosa.  Afor- 
rar,  forrar,  afelpar,  entretelar.  Intersero,  tego,  is. 

FORRELLAT,  m.  Barra  de  ferro  ab  mànech  del 
mateix,  que  passant  per  unas  argollas  entra  en  un 
forat  obert  en  lo  bastiment  pera  assegurar  las  por- 
tas  y  fineslras.  Cerrojo.  Pessulus,  i,  vectis,  is. 

FORRO.  m.  La  tela  que's  posa  per  la  part  in- 
ferior de  qualsevol  vestit  ó  roba.  Aforro,  forro.  Sub- 
dititius  vesti  assutus  pannus.  ||  Malaltia,  espècie  de 
humor  salat,  que  surt  à  las  criaturas  nadas  de 
poch  temps.  Alhorre.  Rubicundae  pustulae  pueris 
recenter  natis  familiares. 

FORROL.  m.  Paleta  del  foch  ó  braser.  Badil, 
hadila.  Ridícula,  se,  batil-lus,  i. 

FORROLL.  m.  FORROL.  I  ter.  forrellat. 

FORROLLA.  f.  RUIDO,  SOROLL. 
FÉR   FORROLLA.  mOt.    fam.   1ENEJARSE  ,    ADQUIRIR 
NOM,  REPUTACIÓ. 


FOR  771 

FOR8A.  f.  Vigor,  capacitat  pera  fér  ó  móurer 
alguna  cosa  que  tinga  pes  ó  fassa  resistència.  Fuer- 
za.  yis,  is.  Q  En  las  cosas-  inanimadas ,  firmesa; 
com:  la  paret  no  té  prou  forsa  pera  resistir  à  la 
bateria.  Puerza.  Vis,  is.  ||  L'  acte  torpe  que  s'  exe- 
cuta contra  la  voluntad  de  la  dona.  Puerza.  Viola- 
tio,  nis.  I  Eficàcia  en  las  cosas  inmaterials,  com: 
FORSA  de  rahó.  Puerza.  Yirtus,  utis,  vis,  is.  ||  La 
part  principal  y  mès  forta  de  algun  lot,  com  de 
un  exèrcit,  etc.  Puerza.  Praecipuum  robur.  ||  Es- 
fors,  conato,  ímpetu.  Esfuerzo,  fuerza.  Luctamen, 
inis.  II  L'  estat  mès  vigorós  de  alguna  cosa,  com: 
la  FORSA  del  sol,  etc.  Fuerza.  Yebemenlia,  'jò.  || 
Precisió,  necessitat.  Putrza.  Necessilas,  alis,  coac- 
tio,  nis.  I  met.  Inclinació  eficàs  de  alguna  cosa, 
com:  la  forsa  del  geni.  Puerza.  Yis,  is.  Q  Tirada 
ó  moviment  violent  ab  que  procura  algú  escapar- 
se  de  qui'l  tè.  Porcejon.  Nixus,  is.  ||  for.  V  agravi 
que'l  jutge  ecclesiàstich  fà  à  la  part  en  conèixer  de 
la  causa,  ó  en  otorgarli.  la  apel•lació.  Puerza.  Ju- 
ris violatio.  II  astr.  Graus  de  la  digniiat  de  un  pla- 
neta en  orde  al  horóscopo.  Puerza.  Yis,  is.  ||  ant. 
La  plassa  amurallada  y  guarnida  de  gent  pera  de- 
fensaria. Puerza.  Arx,  cis.  ||  esg.  Lo  ters  primer 
de  la  espasa  envers  la  guarnició.  Fuerza.  Ehsis 
capulo  innixa  pars.  ||  gram.  Yalor ,  com  :  la  x  té 
FORSA  de  dos  consonants.  Fuerza.  Yis  ,  is.  ||  adj. 
Abundància,  com:  forsa  gent.  Mucho.  Gopía,  na, 
II  pi.  Las  tropas  y  aparell  militar  que  tè  algun 
soberà.  Puerzas.  Gopi»,  arum ;  bellicus  apparalus. 

FORSA  CENTRÍFUGA.  La  facultat  que  tè  un  cos  de 
apartarse  del  centro.  Puerza  centrífuga.  Yis  centrí- 
fuga. 

FORSA  CENTRÍPETA.  La  incllnació  que  tenen  los 
cossos  al  centro.  Fuerza  centrípeta.  Yis  centrípeta. 

FORSA  MORAL.  PRESTIGI. 

FORSA  MOTRÍs.  Tota  màquiua  que  aumenia  las 
forsas  y  poténcias  dels  agents  ordinaris.  Fuerza 
motriz.  Potentia,  m, 

FORSA  DE  TERRA.  mil.  Los  cxèrcits  quc  combaten 
en  terra  à  diferència  dels  de  mar.  Fuerzas  de  tier- 
ra.  Exercitus  terrestres. 

AB  TOTA  LA  FORSA.  m.  adv.  Ab  tot  lo  pes  de  un 
cos.  De  repeso.  Repentè.  ||  Ab  tota  la  eficàcia  de  la 
autoritat  ó  valiment  ó  de  la  persuasió.  De  repeso. 
Totis  viribus. 

k  FORSA  DE.  m.  adv.  Ab  continuació  y  treball.  A 
fverza  de.  Efficacia;  assiduo  labore.  ||  Ab  abundàn. 
eia ;  com  :  k  forsa  de  diners.  A  fuerza  de.  Abun- 
dantia,  copia. 

i  FORSA  DE  ARMAS.  m.  adv.  Deuota  que  alguna 
cosa  s'  ha  lograt  per  medi  de  las  armas.  A  ó  por 
fuerza  de  armas.  Yiribus  et  posse;  manu. 

i  FORSA  DE  BRAssos.  loc.  fam.  quo  ademès  de 
sentit  recte ,  'significa  à  forsa  de  mèrits  ó  de  tra- 
ball.  A  fuerza  de  hrazos.  Summo  labore  .  jure  et 
meritò. 

k  FORSA  DE  MANS.  expr.  met.  Ab  fortalesa  y  cons- 
tància. A  fuerza  de  manos,  Strenuè. 


712 


FOR 


DICCIONARI 


FOR 


k  VIVA  FORSÀ.  m.  adv.  Sens  escusar  traball  ni 
diligència.  A  viva  fuersa,  Omni  vi. 

COBRAR  FORSAS.  fr.  Convaléixer  lo  malalt.  Alear, 
cobrar  fuerzas,  Convalesco,  is. 

CONTRA  LA  FORSA  NO  HI  HÀ  RBsisTÉNGiA.  ref.  De- 
nota que  si  la  mnltitut  se  conjura  contra  algú  no 
hi  ha  resistència  que  puga  contrarestar  ,  ó  que  es 
prudent  retirarse  quant  las  forsas  contràrias  són 
superiors.  Si  tantos  halcones  la  garza  combaten,  d 
fe  que  le  maten :  dos  potros  d  un  can  bien  le  mor  de- 
rdn :  dos  contra  uno  tomarme  he  grullo.  Fortiori 
cedendum.  ||  Denota  que'l  poder  y  la  forsa  sofocan 
injustament  à  la  rahó.  Do  fuerza  viene ,  derecho  se 
pierde.  Silent  leges  inter  arma. 

DEIXAR  LAS  FORSAS  Ó  LLEVAR  LAS  FORSAS.  fr.  Debi- 
litar à  algú  las  sangrias,  malaltia,  etc.  Desjarretar, 
Enervo,  as.  Q  met.  Desubslanciar.  J)eslavar,  desla- 
vazar,  Exsucco,  as. 

DONAR  FORSA  ó  FORSAS.  fr.  Àuimar,  aumentar  las 
forsas.  Dar  fuerzas,  vigorizar,  robustecer.  Vires  ad- 
dere,  con&rmare. 

FÉR  ALGUNA  COSA  PER  FORSA.  fr.  Feria  coutra  la 
pròpia  voluntat  y  de  mala  gana.  Orejear,  Auribus 
repugnaré. 

FÉR  FORSA.  fr.  Exercitaria  en  algun  traball,  etc. 
Hacer  fuerza.  Vires  exercere.  Q  precisar,  obligar. 
I  FORSAR.  1.  II  Parlant  de  arguments  ó  rabons,  sér 
convincents.  Hacer  fuerza,  Gonvinco,  is. 

FÉR  Ó  TRÀURBR  FORSAS  DE  FLAQUESA,  fr.  Esforsar- 

86  un  à  fér  lo  que  li  semblava  impossible.  Sacar 
fuerzas  de  flaqueza ,  hacer  de  tripas  corazon ,  ó  la 
visa  del  conejo.  Supra  vires  aliquid  tentare. 

FÉRSE  FORSA.  fr.  Reprimir  las  passions  ó  desitjs. 
Bacerse  fuerza.  Sui  ipsius  animo  imperaré. 

LLEVAR  LA  FORSA.  fr.  Embarassar  los  tribunals 
superiors  la  violència  dels  jutjes  ecclesiàstichs  que 
negan  la  apel•lació  justa,  ó  coneixen  de  causas  que 
nois  pertanyen.  Alzar  ó  quitar  la  fuerza.  Ecclesi- 
asticarum  judici um  vim  regia  auctoritate  impe- 
diré. 

pÉRDRER  LAS  FORSAS.  fr.  Evaporarse  algun  licor 
ó  altra  cosa  esperituosa.  Desvanecerse.  Evanesco,  is. 

PER  FORSA  Ó  i  LA  FORSA ,  Ó  AB  FORSA.  m.  adv.  Ab 

violència.  Por  fuerza;  de  por  fuerza,  estiradam^nte. 
Vi,  violenter,  per  vim.  |j  Forsosa ,  necessàriament. 
Por  fuerza.  Necessariò. 

PER  FORSA  VAN  LOS  MOROS  k  MISSA.  loc.  fam.  Re- 
prèn als  indócils,  que  no  obran  bè  sino  per  forsaí. 
Reniego  del  drbol  que  d  fMilos  ha  de  dar  el  fruto, 
Quos  vis  semper  bene  agere  cogit,  odi.  |  la  millor 

EABÓ  ES  la  DEL  BASTÓ. 

PROBAR  LAS  FORSAS.  fr.  Fér  experiment  de  ellas. 
Probar  las  fuerzas.  Virium  periculum  fàcere.  || 
Combàtrer,  renyir  ab  altre  de  iguals  forsas  é  poca 
diferència.  Medir  lanzas,  Cum  aliquo  aequo  certa- 
mine  contendere. 

PROTESTAR  LA  FORSA.  fr.  Roclamar  la  violència  ab 
que  s'  obliga  à  algú  à  fèr  lo  que  no  vól.  Protestar 
la  fuerza.  Goactiooi  cedere. 


TENIR  UNA  roRSA  COM  üM  BtAU.  fr.  TeDÍroe  mòlta. 
Tener  fuerza  para  tirar  de  una  noria.  Vires  berca- 
leas  habere. 

trIurer  ó  ARRANCA!  1  LA  FoiSA.  f f.  Detejulavar. 
Avello,  is. 

FOB8ADAMENT.  adv.  m.  Porzadamnu. 
Goactè,  violenter,  per  vim. 

FOR8ADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  forsa.  ForzüÀar. 
Violator,  is. 

FORSAR.  v.  a.  Fèr  forsa  ó  violència  física  pm 
consegnir  algun  fi,  com:  forsar  una  porta.  Vonar. 
Goacto ,  as.  ||  Entrar ,  subjectar ,  rendir  k  forsa  de 
armas.  Forzar.  Praerumpo  ,  is.  |  Conèixer  carnal- 
ment  à  una  dona  contra  sa  voluntat.  Forzar.  Vim 
fceminse  afferre.  |  met.  Precisar ,  obligar.  Ferzíir. 
Cogo,  compello,  is.  I  v.  n.  ant.  Estar  en  su  fuerza. 
Vigeo,  es. 

FOR8ARSE.  V.  r.  ant.  ksporsarsb. 

FOR8AT,  DA.  p.  p.  Forzado.  Coaclus.  |  adj. 
Ocupat  per  forsa.  Forzado.  Violenter  occupatos.  | 
forsós.  II  m.  Presidari,  obligat  à  servir  en  las  ga- 
leras.  Forzado.  Remex,  igis. 

FORSEJAR.  V.  a.  Fèr  forsa  pera  manejar  al- 
guna cosa  ,  pera  escapar  ó  desagafarse.  Forcejar, 
Enitor,  eris.  ||  m.  violentar. 

FORSEnAria.  f.  ant.  puBOR,  desat»o. 

FORSENATy  DA.  adj.  ant.  furiós  ,  oesatinat. 

FORSERi  A.  adj.  ant.  fort. 

FOR8ETA.  f.  d.  Fuercecilla,  ita.  Levis  vis. 

FORSÓSy  A.  adj.  Necessari,  inexcusable.  For- 
zoso.  Inevitabilis. 

FORSOSA.  f.  Llans  en  lo  joch  de  damas ,  que 
consisteix  en  forsar  una  dama  ab  altras  tres ,  te- 
nint la  carrera  del  mitj.  Forzosa.  In  scruponun 
ludo  victorià. 

FORSOSAMENT.  adv.  m.  Indispensablement. 
Forzosamente.  Necessariò. 

FORSUTy  DA.  adj.  De  grans  forsas.  Forzrtdo. 
Viriatus. 

FORT,  A.  adj.  Lo  que  té  forsa  y  resistència. 
Fuerte.  Firmus  ,  fortis.  ||  Animós ,  valent.  Fwtru. 
Animosus.  P  Efícàs.  Fuerte.  Efficax.  |  Dur,  difícil 
de  traballar.  Fuerte.  Crudus ,  dorus.  Persona  de 
mala  condició ,  de  geni  dur.  Temo^ ,  fueru.  Rer- 
tinax.  n  Vigorós,  actiu ,  com:  vinagre  fort.  Faeru. 
Vigoratus.  ||  Robust,  de  grans  forsas.  Fuerte.  Yali- 
dus,  nervosus.  ||  Terrible ,  grave ,  excessiu  ,  com: 
dolor  FORT.  Fuerte.  Vehenaens ,  gravis.  |  mos.  La 
solfa  que  per  naturalesa  ó  per  accident  se  canta 
un  semttó  mès  alt  que  lo  regular.  Fuerza.  \o\  in 
musica  aliquanto  fortior.  |  ferm.  H  m.  Fortalesa, 
fortificació ,  Uoch  fortificat.  Fuerie.  Praesidium  ii. 
II  Lo  mès  viu  de  alguna  acció  militar,  ó  de  alguoa 
disputa.  Fuego.  Praeüanlium  ,  disceptaotium  con- 
flictus.  II  La  major  forsa  ó  intenció  de  alguna  acció, 
exercici,  etc.  com:  lo  fort  del  sembrar.  Fu§ü.  Ve- 
hementior  vis.  ||  adv.  ant.  mòlt.  |  adv.  m.  Forta- 
ment, ab  violència.  Becio,  fuerte.  Fortiter. 

FORT  GOM  UN  BEONO.  exp.  fam.  DeMola  q&i  aigú, 


FOR 


CATALÀ. 


especialment  algun  vell ,  té  mòlt  vigor  y  forsa ,  y 
va  dret  com  si  fos  de  poca  edat.  Puerte,  tieso  como 
wn  ajo.  Yalidus. 

ANAE  FORT.  fr.  Recobrar  lo  malalt  forsas  y  agili- 
tat. Mandarse,  manejarsej  restablecerse ,  repararse^ 
aleoTj  refarzarse,  Refocilo ,  as ;  vires  reficere  lan- 
gaidas. 

DE  FORT  T  DE  FERM.  m.  adv.  Ab  energia,  emple- 
ant  tots  los  medis  possibles.  Con  todo  empeno ,  eo- 
%alo.  Armis  et  castris. 

ES  COSA  FORTA.  loc.  qoo  denota  '1  disgust  que 
eàosa  alguna  cosa.  Becia  casa  es ,  dura  ema  es. 
Dumm  est. 

ESTAR  FORT.  fr.  No  voler  condescendir  à  alguna 
eosa.  Haeerse  fuerte.  Obnitor,  eris. 

FBRSE  FORT.  fr.  Forso  robust  per  medi  del  tra- 
ball,  6  acostumant  al  cos  à  sufrir  las  incleméncias 
del  temps ,  etc  Enéurecerse.  Durar  i.  |  Fortifica  rse 
eo  algun  paratje  segur  ó  de  defensa.  Haceru  ftur^ 
te.  Se  muniré.  I  Consolidarse  'I  guix  6  morter  que 
8*  ba  empleat  en  alguna  obra.  Fraguar,  Gongluti- 
■ari,  consolidari. 

NO  TÈ  LAS  FIGUES  TANT  F0RTA8.  exp.  fam.  ab  que 
86  li  diu  i  algú  que  s' assossegue  y  procebesca  ab 
més  catxassa.  Envaine  usUd,  ó  envaine  usted^  senor 
Cmrranza,  Furorem  pone. 

PARLAR  FORT.  fr.  Parlar  ab  veu  alta.  Hablar  re- 
eio,  alto,  Elata  voce  loqui. 

POSARSEHI  DE  FORT  Y  DE  FERM.  fr.  Fér  tOt  V  CSforS 

possible  pera  consegnir  alguna  cosa.  Poner,  ases- 
tar  toda  la  artilleria.  Armis  viribusque  eontendere. 

TENIRSE,  MANTENIRSE  Ó  ESTAR  FORT.  fr.  UlOt.  PCT- 

sistir  ab  constància  en  alguna  resolució  ó  dicta- 
men. Tener  ó  tenerse  tieso ,  hacer  kincapié.  Animum 
obfírmare.  ||  ant.  deféndrerse  ,  sostenibsb  ,  man- 

TBNIRSE 

rORTALEA.  f.  ant.  y 

FORTALESA,  f.  Una  de  las  quatre  virtuts  car- 
dinals ,  que  vens  lo  temor  y  fuig  de  la  temeritat. 
Portaleza.  Fortitudo ,  inis.  |  Animo,  valor.  Porta- 
Usa.  Constantia,  se.  ||  Forsa,  vigor.  Portaleza.  Yis, 
íBj  robur,  oris.  ||  mil.  Fort,  castell,  Iota  plassa  for- 
lificada.  Portaleza.  Propugnaculum,  i.  ||  mil.  Divi- 
nitat pagana  filla  de  Themis  y  germana  de  la  Tem- 
plansa.  Portaleza^  virtud,  valor.  Fortitado,  inis. 

FORTAMENT,  adv.  m.  Ab  valor,  resolució. 
Fuertemente.  Forliler,  ||  Ab  vigor ,  y  violència,  Bé- 
eúmente,  fuertemente^  Fortiter,  validè. 

FORTEPIANO.  m.  Instrument  músieh  ab  cor- 
das  de  llautó  y  teclat.  Portepiano,  ptano,  pianofor- 
U.  Instrumentura  musicum  chordis  instructum, 

FORTESA,  f.  ant.  fortalesa. 

FORTET,  A.  m.  y  f.  d.  Portecillo,  fortezuelo. 
Duriusculus,  i ;  parvum  propugnaculum. 

FORTt.  m.  Fort  petit.  Foríiií.  Gastelliun,  tfgi" 
Mum,  i. 

FORTIFIGAGIÓ.  f .  Obra  que  serveix 
fensar  algun  paral^e.  FurUfeacim* 
|L'  ari  delsrtifiiar. 


FOR  778 

int7iuir;  mumitoria.  Mililaris  architectura.  Q  La  ac* 
ció  de  fortificar.  Portalecimiento.  Firmatio,  nís. 

desfer  Ó  tirar  k  TERRA  UNA  FORTIFICACIÓ,  fr.  DeS- 

fortaleeer  ,  desnantelar ,  demoler.  Propugnacula 
everlere. 

FORTIFIGADOR.  m.  enginyer.  2. 

FORTIFICANT,  adj.  Se  diu  dels  aliments  ó 
medicinas  que  tenen  la  propietat  de  dissipar  la  de- 
bilitat, reanimant  las  forsas  abatudas  y  aumentar* 
las  quant  són  flacas.  Portificante.  Roborans,  tis. 

FORTIFICAR.  V.  a.  Donar  vigor  y  forsas.  Por- 
(t/tcar,  fortaleeer,  fomentar.  Confirmo,  roboro,  as. 
I  mil.  Gonstruhir  las  fortificacions.  Porti fear,  for- 
taleeer. Vallo,  as ,  communio ,  is.  ||  rbforsar  ,  so- 
lidar. 

FORTUTGARSE.  v.  r.  Ferse  fort  en  algun 
paratge  pera  defensarse.  Portificarsey  haeerse  fuer^ 
te.  Tutare  se  propugnaculo. 

FORTÍMIM,  A.  adj.  sup.  Àcérrimo,  farUsimo 
Fortissimus. 

FORTÍ881MAMENT.  adv.  m.  sup.  ForÜttiRa- 
mente.  Yaldè  fortiter. 

FORTMENT.  adv.  m.  fortament. 

FORTOR,  adj.  comp.  ant.  Mas  fuerte.  Fortior. 
H  Olor  fort.  Husmo.  Foetor,  is. 

fér  fortor,  fr.  Exhalar  un  olor  fort.  Traseenéer, 
trasminar.  Redoleo,  es. 

fortuït,  A.  adj.  Impensat,  casual.  PortuUo, 
Fortuitus. 

fortuïtament,  adv.  m.  De  un  modo  for- 
tuit  ó  casual.  Portuitamente.  Fortuitè. 

FORTUNA,  f.  Acàs,  sort,  destino.  Forhma. 
Fortuna,  ae,  sors,  tis.  I  Felicitat,  bona  sort  y  ven- 
tura. Portuma.  Prosperitas,  atis.  |  Infelicitat,  des- 
gràcia. Infortunio.  Sors  adversa.  ||  Tempestat  de 
mar.  Portuna,  fortunal.  Maris  tempestas.  )  mit. 
Divinitat  capritxosa  que  distribuhia  *ls  béns  y  Is 
mals.  Portuna.  Fortuna,  aB.  D  f.  ant.  vent,  temps. 

fortuna  de  temps.  nàut.  Temporal,  tempestat. 
Borrasca,  tempestad.  Procel-Ia,  ae,  tempestas, 
atis. 

APRÈS     DE    FORTUNA    BON    TEMPS   FÍ.    FCf.    qUO'nS 

exhorta  à  sufrir  ab  paciència  Is  traballs  presents 
ab  la  esperansa  de  millorar  de  sort.  Súfrase  quien 
penas  tiene,  que  tiempo  tros  tiempo  viene.  Meiiores 
aves  nanciscemur  aliquando. 

BONA  FORTUNA.  Prosporitat.  Prosperidad,  ^veiiaii- 
danza.  Sors,  tis. 

CANTAR  LA  FORTUNA  i  kLQt.  h.  Sér  afortunat,  te- 
nir sort.  Seguir  d  alguno  la  fortuna,  correrle  hien 
la  snerte.  Benigna  uti  fortuna. 

COM  LA  FORTUNA  Fo.  loc.  aot.  Llegado  que  kubo  el 
viento  ó  el  tiempo  esperade  ó  c&nveniente.  Gum  tem- 
pestas ven  isse. 

CÓRRER  FORTUNA,  fr.  CÓRRER  LA  SORT. 

LA  FORTUNA,  fr.  Donsr  ó  posar  la  fortuna 
de  algú,  fer  lo  ditjíós.  Afortunar,  fortu- 

Ir.  Adquirir  gHMS  erapleos,  benors 


lU 


FOS 


DICaONARI 


FOT 


é  béns.  Haeer  fortuna.  Commodain  nancisci  fortn- 
nam;  ad  fortunse  commoda  devenire. 

màlà  fortuna,  infortuni,  desventura. 

métrerse  fortuna  de  xalochde  mitiorn,  etg.  loc. 
ant.  Llamarse  el  vienlo  d  sudesU,  al  sur^  etc.  Yentos 
ferieos  earonoti,  austeris,  etc. 

PASARHO   TOT  k  LA  FORTUNA  Ó  TRAMPA,    ff.    Ferbo 

anar  lot  à  mal  borràs.   Traer  al  retortero.  Omnia 

pertorbaré. 

PERSEGUIR  i  ALGÚ  LA  FORTUNA,  fr.  Sér  desgraciat. 
Perseguir  d  alguno  la  fortuna,  Sortem  iniquam  pe- 
riclitari. 

PROBAR  FORTUNA,  fr.  Empéndrcr  alguna  cosa  de 
éxil  duptós  pera  millorar  de  sort.  Prohar  la  fortu- 
na. Subirealeam;  sortem  lentare. 

FORTUNADAMENT.  adv.  m.  ant.  apoetcna- 

DAMBNT. 

FORTUNAL.  adj.  ant.  favorable. 

FORTUNATy  DA.  adj.  afortunat.  ||  m.  n.  p. 
de  home.  Fortunalo.  Forlunalns,  i. 

FORTUNETA.  f.d.  Portunilla.  Levis  fortana. 

FORTUNI8TA8.  m.  pi.  Juheus  que  adora  van  à 
la  fortuna.  Portunistas.  Forlunista,  orum. 

FORZIBLAMENT  Y  FORZtVOUlIENT.  adv. 
m.  ant.  violentament,  per  forsa. 

FOS.  Temps  del  verb  sér,  fóra.  ||  hagués.  ||  p. 
p.  de  fóndrer.  Derretido,  fundido.  Liquatos,  lique- 
factus. 

GALS  fosa,  gals  AMARADA. 

FOSA.  f.  La  acció  de  fóndrer.  Pundieion.  Fnn- 
ditio,  nis. 

FOSCA.  f.  Falla  de  llum  y  claredat.  Oscuridad. 
Obscuritas,  atis,  adumbramentnm,  i. 

i  LAS  FosGAS.  m.  adv.  Sens  Ham.  A  oseuras.  Obs* 
cnrè;  in  tenebris. 

ANAR  k  LAS  FOSCAS.  fr.  met.  Obrar  sens  certitut. 
Andar  d  oseuras,  d  escuras.  Caeco  modo  procedere. 

QUEDAR  k  LAS  FOSGAS.  fr.  met.  No  enténdrer.  Que^ 
dar  en  a^unas.  Non  capere. 

FÉR  FosGA.  fr.  Eslar  mòlt  núvol  en  la  nit.  Estar 
ó  hacer  oscuro.  Noctem  caliginosam  esse;  tenebris 
involvi. 

FOSCAMENT,  adv.  m.  k  las  fosgas. 

FOSCANT.  (en  hora)  loc.  ant.  k  boga  de  fosgh. 

FOSCAR.  V.  a.  ant.  furgar. 

FOSCH,  CA.  adj.  Lo  que  no  té  llum  ni  clare- 
dat. Oscuro,  escuro.  Obscurus,  imperspicuus,  sep- 
tuosus.  II  Lo  color  massa  carregat.  Oscuro.  Obscu- 
rus, surdus,  austerus,  subniger.  |  met .  Qui  fa  '1 
sort.  Sordo.  Surdus. 

FoscH  GOM  UNA  GOLA  DE  LLOP.  loc.  que  8*  usa  quaut 
fa  una  nit  mòlt  fosca.  Oscuro  como  boca  de  hbo. 
Densissimis  tenebris  obfussius. 

k  ENTRADA  DE  FOSCH  Ó  AL  FERSE  FOSGH.  m.  adv.  k 
BOGA  DE  FOSGH. 

FERSE  FOSGH.  fr.  Anar  faltant  la  llum  del  dia. 
Oscurecer.  Advesperàsco.  |1  Ennuvolarse.  Oscurecer- 
se  el  dia ;  cerrarse  el  cielo.  Ccelum  nubibus  obduci. 

^  ó  KSTAi^  roscH  ALGUN  LLOGH.  fr.  No  haverhi 


llum.  Estar  oscuro.  Tenebrosum  esse  aliqoem  io- 
cum. 

FOSCOR,  f.  FOSGA.  I!  La  que  sóI  precehir  à  las 
tempestats.  Cerrazon,  negrura,  oscuridad,  tútiVèlai. 
Nubium  densa  caligo.  ||  La  oscuritat  de  las  monUo- 
yas,  per  la  densitat  dels  núvols.  Capote.  Nabinoi 
densílas. 

FOSCURA.  f.  ant.  FOSGA. 

FOSFORATyDA.  adj.  Lo  que  conté  fósforo, 
Pos forado.  Corpus  luminatus. 

FOSFORESCÈNCIA,  f.  Propietat  que  tenen  al- 
guns cossos  de  Unhir  en  la  obscuritat  ó  quant  secol- 
locan  en  circunstàncias  particulars,  com  per  inso- 
lació ó  per  medi  de  una  lleugera  frotació,  etc.  Fos- 
forescència. Fosforescentia,  8b.  ||  nfed.  Desprendi- 
ment  de  fóstoro  de  un  cos  viu  ó  mort.  Fosforeseei^ 
eia.  Fosforescentia,  «.  ||  f.  La  llum  que  s'  observa 
en  las  ayguas  del  mar  y  que  per  lo  general  s 
atribueix  à  certs  moluscos  fosforescents  que's  tro- 
ban  en  la  superfície  del  mar.  Fosforescència.  Fos- 
forescentia, Bb. 

FOSFÓRICHy  CA.  adj.  Lo  que  es  capàs  de  fér 
llum  en  la  fosca.  Fosfòrieo.  Luminosus. 

FÓSFORO.  m.  Matèria  sumament  combusti- 
ble, lleugera,  trencadissa  y  de  color  de  caramel- 
lo,  que's  derriteix  en  la  aygua  calenta ;  fa  llum  en 
las  foscas;  s' inflama  mòlt  íiàcilment,  y  Ilansa  uq 
olor  particular.  S'  extrau  dels  ossos,  y  té  diferents 
usos.  Fósforo.  Pbosphorus,  i. 

FOSFURAT,  DA.  adj.  Lo  que  conté  fósforo  en 
estat  de  combinació.  Fosfurado.  Pbosphoratus. 

FOSQUEDAT.  f.  FOSCA,  foscor. 

F08QUEJAR.  V.  n.  Ferse  foscb.  Oscurecer.  Ad- 
vesperasco,  is. 

FOSQUIR.  m.  ant.  fosca. 

FOSSA.  f.  Fosso.  II  CLOT.  II  Sepultura,  clot  que's 
fà  en  terra  pera  posar  lo  cadàver.  Buesa,  sepuliíl•- 
ra,  hoya.  Sepultura,  se.  ||  met.  Lo  paratge,  exerci- 
ci ó  acció  en  que  moren  mòlts,  com :  tal  pafs  mal- 
sà es  FOSSA  dels  que  bi  concorren  ó  habitan  en  ell. 
Sepulcro,  Sepulcrum,  i. 

TENIR  UN  PEU  À  LA  FOSSA.  fr.  Sér  mòlt  vell.  Tener 
un  pié  en  la  huesa.  Non  longè  abesse  à  sepulcro; 
morti  proximum  esse. 

FOSSAR,  m.  CEMENTIRI. 

TENIR  UNA  CAMA  AL  FOSSAR,  fr.  TBNIR  UN  PEU  i  Li 
FOSSA. 

FOSSER.  m.  Qui  enterra  'Is  morts.  Sepultwe- 
ro.  Libitinarius,  ii,  vespíllo,  nis. 

FÒSSIL,  adj.  fis.  Lo  que  s'  extrau  de  sota  ter- 
ra, y  pertany  al  regne  mineral.  Pósil.  Fossilis. 

FOSSO.  m.  Clot.  Hoya,  hayo,  foso.  Fossa,  fovea, 
».  I  fort.  £spay  de  fondo  que  circuheix  la  fortale- 
sa. Foso.  Fossa,  88. 

FOTA.  f.  Espècie  de  panyo  blanch  y  blau  que 
usan  los  tarcbs  en  lo  bany  pera  cubrirse.  Foia. 
Phota,  se. 

FÒTIL.  m.  Piu.  Espigon.  Spicnlum,  i. 

FOTJA.  f.  Attcell,  espècie  de  ànech,  del  tamany 


FM 

de  nn  colom:  té  las  alas  verdas  y  llargas,  lo  cos 
clapat  de  vert,  pardo  y  negre.  Cereeta.  Falícula, 
quaerqaednla,  s,  falix,  icis,  cerceris,  is.  |  Clot  de 
aygna  ó  fancb  clar.  BegajOf  ckarco,  Aqua  stagoans. 
I  yiolinet  de  que  usan  los  mestres  de  dansas  pera 
donar  llíssó.  Violinete.  Fidicula, ». 

FOTOGRAFIA,  f.  Art  de  fixar  la  imatge  dels 
objectes  exteriors  per  medi  de  la  cambra  obscora 
y  de  varis  procediments  qaímichs  sobre  planxas 
de  metall ,  etc.   Fotografia,  Photographia  ,  se. 

FOTOGRAFIAR.  V.  a.  Fér  us  de  la  fotogra- 
fia. Fotografiar,  Photographus ,  as. 

FOTOGRÀFICABIENT.  m.  adv.  De  una  ma- 
nera fotogràfica.  Fotogràficamente.  Photographicè. 

FOTÓGRAFO.  M.  Qai  exerceix  la  fotografia. 
Fotógrafo,  Pholographns,  i. 

FOD.  m.  ant.  dràssinà. 

FOURE.  m.  ant.  Yeyna  dels  instruments.  Vai- 
«a.  Vagina,  se. 

FR. 

PRA.  m.  Contracció  de  la  veu  fràie,  tractament 
dels  religiosos.  Fray.  Frater,  tris. 

FRACÀS,  m.  Succés  llastimós,  inopinat  y  fu- 
nest. Fracaso.  Infortuninm,  ii. 

FRACASSAR.  V.  n.  ant.  eómpesr,  TasNGiR.  U 
met.  Frustrarse  una  pretensió  ó  projecte.  Fracasar, 
frustrarse.  Labefacto,  as. 

FRACCIÓ,  f.  Divisió  de  una  cosa  en  parts. 
Fraccion,  Fractura,  se,  fractio,  divisió,  ois.  H  arit. 
Número  trencat.  Fraccion;  número  quehrado,  Frac- 
tus  numerus ;  numeri  pars. 

FRACCIONARI,  A.  adj.  arit.  Cosa  de  la  frac- 
ció. Fraccionario.  Divisus. 

FRACH.  m.  Espècie  de  casaca  ab  solapas  que 
s'  encreuhan  sobre  '1  pit.  Frac.  Chlamys  ita  nomi- 

nala. 

FRACBIASÓ.  m.  Cada  indivíduo  de  la  fracma- 
soneria.  Fwacmason,  Umbrosas  sectffi  assecla. 

FRACMASONERIA.  f.  V  institut  y  lògia  dels 
fracmasons,  que  en  sos  principis  fou  una  associa- 
ció de  arquitectes  y  mestres  de  casas  pera  perfec- 
cionar la  arquitectura;  però  ja  en  lo  dia  es  un  medi 
de  verdadera  estafa,  dels  trastorns  dels  pobles  y  de 
la  religió.  En  ella  's  reben  ab  certas  ceremónias 
ridfculas  acompanyadas  de  terror  y  amenassas  de 
la  mort  més  prompte  é  imprevista,  si  faltan  al  ju- 
rament quels  fan  prestar  de  no  revelar  lo  secret 
misteriós  que  suposan,  ni  res  de  lo  que  passa  en 
las  juntas  ó  se  sàpia  per  la  fracmasoneria ;  com 
també  en  lo  menor  descuyt  ó  falta  de  obediència 
al  superior.  Se  diu  que*s  coneixen  en  las  paraulas, 
en  las  accions,  y  en  lo  modo  de  donarse  la  ma ;  que 
benben  à  la  salut  dels  seus  germans ;  que  s*  aju- 
dan  mútnament,  y  que'l  sèu  fi  es  reedificai*  lo  tem- 
ple de  Salomó  ó  la  orde  dels  templaris,  ab  los 
quals  se'ls  suposa  relacionals,  tal  vegada  sens  nin- 
gun  fonament.  Fracmasoneria ,  francmasoneria, 
[ramaumeria,  Umbrosa  secta. 


CATALÀ.  FRA  778 

FRACTURA,  f.  Trencadora.  Fractura.  Con- 
fractus ,  us.  ||  Trencament  de  nn  os.  Fraeiwra. 
Fractura,  se,  confractus,  us. 

FRACTURAR.  V.  a.  cir.  Rómprer  V  os  sens 
separar  la  pell  de  la  carn.  Fracturar,  Luxo,  as. 

FRAGA.  f.  ant.  Maduixa.  Fresa.  Fraga,  sb. 

FRAGÀNCIA,  f.  Olor  suau.  Fragància,  fra- 
grancia,  Fragrantia,  s;  bonus  odor.  ||  met.  Lo  bon 
nom  y  fama  de  las  virtuts  de  algú.  Fragraneia. 
Yirtutum  fama,  nomen. 

FRAGABTT.  adj.  Lo  que  fà  bon  olor.  Fragran- 
te,  fragante.  Fragrans,  bene  olens,  odoratus. 

BN  FRAGANT  T  FRAGRAUT.    m.    adv.    Eo  lo  mateiX 

acte  de  fér  alguna  cosa.  En  fragante;  en  fragrante. 
In  ipso  facto;  in  ipso  crimine  perpetrando;  in  fra- 
ganti. 

FRAGATA,  f.  Embarcació  de  tres  arbres  ab 
cofas  y  una  sola  bateria  de  popa  à  proa.  Fragata. 
Liburna,  liburnica,  ae.  |  ant.  La  lleugera  de  un 
sol  pont,  muntada  de  18  à  20  pessas  de  artilleria. 
Fragata  ligera,  Ceiocium,  ii,  celox,  ocis. 

FRAGATETA.  f.  d.  Fragatin,  Lembus,  i. 

FRÀCUL.  adj.  Lo  que  's  trenca  fàcilment.  Que- 
bradizo,  fràgil,  Fragilis,  vitreus.  ||  Qui  càu  fàcil* 
ment  en  una  falta,  especialment  contra  castedat. 
Fràgil.  Infirmos,  imbecillus. 

FRAGILITAT,  f.  Facilitat  de  trencarse.  Fra- 
gilidad,  Fragilitas,  atis,  mollitudo,  inis.  D  met 
Facilitat  en  càurer  en  lo  mal.  Fragilidad,  deíilidad 
4e  la  naturaleza  humana,  Infirroitas,  imbecillitas, 
atis.  I  Pecat  sensual.  Fragilidad,  Incontinentia,  le. 

FRÀGILMENT.  adv.  m.  De  un  modo  fràgil. 
Fragilmente,  Imbecilliter. 

FRAGMENT,  m.  Tros,  part  de  alguna  cosa 
trencada.  Fragmento.  Fragmentum,  i,  fragmen, 
inis.  II  pi.  Part  que  ba  quedat  de  algun  llibre  ó 
escrit.  Fragmento.  Fragmenta,  ornm. 

FRAGOÍBy  A.  adj.  Intrincat,  aspre,  ple  de 
brossa  y  de  rocas.  Fragoso.  Fragosus,  confrago- 
sus,  confragus. 

FRAG08ITAT.  f.  Escabrositat,  aspresa  y  difi- 
cultat del  camí.  Fragosidad,  fragura.  Salebritas, 
salebrositas,  asperitas,  atis. 

FRÀMEA.  f.  ant.  La  llansa  de  Marte.  Frémea. 
Framea,  se. 

FRANCAMEBIT.  adv.  m.  Lliberalment.  Fran- 
camenu.  Liberaliter,  largè.  ||  Ab  ingenuïtat.  Fran- 
camente.  Apertè. 

FRANCÉS,  A.  adj.  Lo  natural  de  y  lo  que  per- 
tany à  Fransa.  Francés.  Gallicus,  gallus,  franci- 
cus,  fra  neus. 

NO  BS  BON  FRANCés,  SI  T'  ATÉ  LO  QUE  T*  HA  PROVÉS. 

refr.  fam.  El  francès  no  es  de  natura  sinó  prende 
al  que  augura.  Gallica  fides. 

NO   DIGAS   Ó    NO    CAL    DIR   MAL  DR  'lS   FRANCESOS. 

loc.  prov.  ab  que  's  nota  al  qui  reprèn  algun  de- 
fecte en  que  ell  incorre.  Todos  la  metemos.  Omnes 
peccamus  in  boc. 
FRANCESGH.  n.  p.  de  bome.  ^onciítOi  ?aeo, 


776 


FRA 


DICCIONARI 


FRA 


^aeOf  Parruee,  Franoiscus,  i.  |  adj.  ant.  fiaiicés. 

FRANGESIIXA.  f.  Planta  de  vàrias  espècies 
de  diferents  noms  castellans ;  la  mès  coneguda  té 
las  fui  las  mòlt  fesas,  ab  las  feneduras  de  ires  en 
tres,  fora  las  de  la  cima  que  són  senzillas  y  mòlt 
estretas,  y  tota  la  herba  es  tant  càustica,  que  pi- 
cada y  aplicada  al  cutis  excita  inflamació.  Manún- 
cu/o,  francesilla,  hoUm  de  oro,  eelidonia  menor. 
Ranunculus,  i,  batrachim,  batrachíum,  ii. 

FRANCH,  m.  Moneda  francesa  que  val  trenta 
dos  quartes  y  antígnament  segoos  lo  cambi,  14 
sous  6  diners  barceloneses.  Franco.  Francus,  ga* 
llicus  nummus.  y  adj.  Llibre,  exempt,  desemba- 
rassat. Horro,  franco.  Expeditns,  liber.  ||  Lliberal. 
Franco,  dadivoso.  Munificus  ,  liberalis.  I  Senzill, 
ingénuo.  Franco,  natural,  ahierto,  baraton,  Inge- 
DUUS,  sincerns.  j  Esclau  à  qui  s'  ha  donat  lliber- 
tat. Horro,  Liber,  manumissus  servus.  ||.  Llibre  en 
contraposició  del  esclau.  Libre,  Liber. 

ANAR  FRANCHS.  fr.  No  tirar  en  lo  joch  de  envit  la 
part  que  '1  company  perda.  Ir  horro.  Utrumque 
alteri  in  ludo  lucrum  remittere. 

DE  FRANCH,  m.  adv.  Graciosament,  sens  algun 
preu.  De  valde.  Gratis. 

DONAR  DB  FRANCH,  fr.  Douar  graciosameut.  Dar 
de  valde.  Gratis  dare. 

RixiR  FRANCH,  fr.  No  havér  de  pagar  sa  part.  Ir, 
sacar,  salir  horro.  A  communi  debito  se  eximere. 

f6r  FRANCH,  fr.  Eximir,  exceptuar  de  pagar 
contribució,  tribut,  etc.  Franquear.  Immunem  red- 
dere. 

VWGt  TRABALLA  Ó  FÍ  RES  DE  FRANCH.  loC.  DCDOta 

que  r  interès  es  lo  que  'ns  mou  à  fér  alguna  cosa. 
No  se  dan  palos  en  valde ;  no  saques  esfnnas  donde 
no  hay  espigas ;  hàgote  porque  me  hagas,  que  no 
ires  Dios  que  me  talgas.  Ni  sperata  moveat  mer- 
cès, vix  quid  fit  ab  ullo. 

FRANGIADA.  f.  En  lo  Calendari  de  la  repú- 
blica francesa,  periodo  de  qaatre  anys  al  cap  dels 
quals  era  precís  anyadir  un  dia  al  any  comú. 
Franeiada.  Franciada,  se. 

FRANCISCÀ,  Y  FRANCI8CANO,  A.  adj. 
Pertanyent  al  orde  de  sant  Francesch.  Franciscà^ 
Ko,  francisco.  Ad  ordinem  sancti  Franciaci  perti- 
nens. 

FRANCISGO.  n.  p.  de  home.  Franciscà,  y 
Francho  fam.  Franciscus,  i. 

FRANCI8QUET.  m.  d.  de  francisco. 

FRANCOLÍ,  m.  Auc^ll  semblant  à  la  perdiu. 
Francotin.  Attagena,  a;;  attagen,  inís ;  alphinus 
phasianus. 

FRANCOTy  A.  m.  y  f.  fam.  Ingènuo.  Franeote. 
Ingenuus. 

FRANEL-LA.  f.  Teixit  fi  de  llana.  Franela,  flor 
nela.  Tela  lanea  defaecata. 

FRANELL.  m.  ant.  nàut.  Cap  de  corda.  Caho, 
maroma.  Funís  nauticus. 

MÉTRER    LOS   REMS    EN    FRANELL.    loC.    Oàut.  ant. 

Largar  los  remos.  Expandere  remis. 


FRANGER,  A.  adj.  Lo  q«i  fà  franjas  ó  las vea* 
Franjero.  Fimbriarius. 

FRÀNOULA.  m.  Arbre  de  YÍnt  à  treata  peas 
de  alt ;  la  seva  escorsa  serveix  pera  tenyir  de 
groch.  Arraclan,  alizo,  ahedul.  Betula  alous. 

FRANJA,  f.  Faixa,  vora  sobreposada.  Frwjs. 
Limbns,  i.  ||  Galó  ó  serrell  llis.  Rapacejo.  Peadens 
floccus ;  fimbrisB  cruralis  periscelis. 

POSAR  FRANJA,  fr.  Franjar,  franjear.  Limbis  ia»- 

truere. 

FRANJABSA.  f  tum.  Framjok.  GraBdíorfim- 
bria. 

FRANJAT,  DA.  adj.  Fiatonat,  eaooüil.  FriR- 

jeado.  Limbo  ornatus. 

FRANJETA.  f.  d.  Franjila,  franjuila.  Hrm 
limbus. 

FRANQUE.  m.  En  lo  blasó  faixa  que  sols  eco- 
pa  la  divuytena  part  del  escut.  Pranque.  In  stem- 
mate  sexsene  brachia. 

FRANQUEA.  f.  ant.   franquesa  ,  lldirui- 

TAT. 

FRANQUEJAR,  v.  a.  Concedir  libenlment 
alguna  cosa.  Frwnquear.  Liberaliter,  generosè  la^ 
giri. 

FRANQITESA.  f.  Exempció  de  pagar  algnas 
drets.  Franqueza,  franqnicia.  Immunitas,  libertas, 
atis.  I  Obertura,  generositat.  Franqueza.  Mnnifi- 
centia,  se,  liberalitas,  atis.  |  SinceriUt,  ingenai- 
tat.  Franqueza.  Clementia,  »,  iogenoitia,  alia. 

AR  FRANQUESA,  m.  adv.  FRANCAMENT. 

FRANQUIA.  f.  Actitut  de  una  embarcació  pe- 
ra surtir  inmediatament  del  port.  Franqwàa.  Ex- 
peditio  navis. 

franquícia,  f .  FRANQUESA.  1 . 

FRANSOSAMENT.  adv.  m.  ant.  frincamest. 

FRAPPAR.  ▼.  a.  ant.  pegar. 

FRARADA.  f.  Acció  descomposta  y  de  mala 
críansa.  Frailaia.  Inurbana,  indvilis  acüo.  |  Lo 
estat  regular.  Frailia.  Monachalis  professió,  sta- 
tus, vita. 

FRARAM.  m.  fam.  Los  frares  en  comú.  Frai- 
leria.  Monachorum  frequentía,  concnrsus. 

FRARÀ8.  m.  aum.  Frailon,  frailote,  frailejo, 
frailejon.  Magnus  frater. 

FRARE.  m.  Religiós,  qui  professa  religió  y 
porta  sòn  hàbil.  Fraile,  religwso.  Frater,  Iris ;  re- 
ligiosi  instítuti  sectator.  H  ant  germí.  |  ter.  asi. 
I  Lo  doblech  que  's  fk  en  la  vora  dels  vestits  é 
faldillas.  Fraile.  Yestis  corrugalio,  inflexió.  |  Joch 
que  fan  los  noys  tallant  la  part  superior  de  una 
faba,  quedant  la  pellofa  en  forma  de  una  capilla 
de  frare.  Frailecito.  Ludicrnm  puerile.  |  met  En- 
tre eslampers  la  porció  de  lletra  que  suri  mès 
blanca  que  la  demés  per  no  haverhi  pres  la  linla. 
Fraile.  Lacuna,  ».  ||  Entre  estudiants  corral.  | 
Herba,  espècie  de  llegum  que  naix  entre  las  fobas, 
las  xucla  la  substància  y  no  fà  sinó  lavellas  sens 
gra.  Fraile.  Herba  infeslissima  fibís. 

frare  de  alforja.  Religiós  deslinal  à  eaptar  per 


FBA 

8ÒD  convent.  Àlforjero,  Meodicas,  pera  instnictas 
frater. 

AIXÍ  CATGUESSEN  FRAIES  CAPUTXINS  DE  BRONZE  T 

MOLAS  DE  MOLÍ  SENSE  FOEAT !  luterj.  Mülhoya  como 
no  u  hunde  todo.  Actum  esset  de  omnibus. 

NI  FRARE  BO  PER  AMICH,  NI  DOLENT  PER  ENEMICH. 

ref.  Ensenya  que  hem  de  judicar  de  las  cosas  com 
són  en  si,  y  no  ab  respectes  particulars.  A't  huen 
fraile  por  amigo,  ni  malo  por  enemigo,  Parce  bo- 
num  monachnm  tibi  velle  jungere  amicum  :  Hos- 
tis  babere  loco  parce  proinde  malum. 

PER  UN  FRARE  NO  's  PERT  UN  CONVENT,  NI  PER  UN 
SOLDAT  UN  REGIMENT,  rofr.  PER  UN  POLL  NO  'S  PERT 
LA  LLOGA. 

FRARER,  A.  adj.  Apassionat  à  frares.  Fraile- 
ro.  Studíosus  monachorum,  monachos  deperiens. 
II  Pertanyent  à  frares.  Prailesco,  y  fraiUgo,  frai- 
Uno  ter.  Monachalis. 

FRARESCA.  f.  ant.  llegítima. 

FRARESSA.  f.  ant.  germana. 
-  FRARET.  m.  d.  Frailecico,  illo,  ito,  fraileziu- 
lo,  Fratercuius,  i.  |  pi.  Planta  de  la  Habana,  las 
quals  fullas  segons  diuhen  es  un  purgant  tant  ra- 
ro,  que  si  las  arrancan  cap  avall  menjantne  una, 
causa  cursos  ;  y  al  contrari  vóroils ;  y  si  una  per 
amunt  y  altra  per  avall  menjadas  prodnheixen  los 
dos  efectes.  Frailecillo.  Planta  sit  dicta. 

FRAROT.  m.  Frare  despreciable.  Frailuco. 
Despicabilis  monachus. 

FRASE.  f.  Breu  y  elegant  disposició  de  parau- 
las.  Frase,  Pbrasís,  is,  locutio,  nis. 

gastar  frases,  fr.  Parlar  ab  circunloquis.  Gastar 
frases.  Ambagibus ,  circumlocutionibus  abunda- 
ré. 

FRASEOLOGIA,  f.  Modo  peculiar  de  ordenar 
las  frases.  Fraseologia.  Stylus,  i. 

FRASISTA.  m.  Qui  escull  frases  pera  expli- 
carse.  Frasisia.  Phrases  eligens. 

FRASQUETA.  f.  Entre  estam  pers,  quadro  de 
ferro  ab  dos  frontissasà  la  part  superior  que Tasse- 
guran  ab  lo  timpà,  y  ab  que  *s  deté  '1  full  que  's 
va  à  estampar,  cubriot  ab  paper  ó  pergamí  lo  que 
déu  quedar  blanch.  Frasqueta.  Grates  typogra- 
phicus. 

FRATERN,  A.  adj.  fraterno. 

FRATERNA,  f.  Repulsa,  reprehensió  aspra. 
Fraterna.  Objurgatio  aeris;  dura  reprehensió. 

FRATERNAL,  adj.  Propi  de  germans.  Frater- 
nal. Fraternus. 

FRATERNALMENT.  adv.  m.  Com  à  germans. 
Fralemalmente.  Fralernè,  germanè. 

FRATERNITAT,  f.  Amor,  unió  entre  germans. 
Fratemidad.  Fraternitas,  atis. 

FRATERNO,  A.  adj.  Propi  de  y  pertanyent 
als  germans.  Fraterno.  Fraternus. 

FRÀTRIA.  f.  La  tribu  entre  'Is  atenienses. 
Fratria.  Fratria,  ae. 

FRÀTRICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la  fra- 
tria. Frdtrico.  Fratrius,  i.  ||  pi.  Festins  establerts 

TOMO  I. 


dATALÀ.  FRE  777 

per  Solon  pera  mantenir  la  unió  y  bona  amistat 
entre  'Is  indivíduos  de  una  fratria.  Fratricos.  Fra- 
tricos,  ei. 

FRATRICIDA,  m.  Qui  mala  à  sòn  germà.  Fra- 
tricida. Fratricida,  se. 

FRATRICIDI,  m.  La  %ort  de  algú  executada 
per  sòn  germà.  Fratricidio.  Fratricidium,  ii. 

FRAU.  m.  Engany,  malícia.  Fraude.  Fallacia, 

8B,  dol  us,  i.  II  CONTRABANDO.  ||  CONGOST. 

TRUDALOSAMENT.    adv.    m.   fraudulent- 

MENT. 

FRAUDAR.  V.  a.  defraudar,  enganyar. 

FRAUDAT,  DA.  p.  p.  privat,  defraudat. 

FRUDULÉNCIA.  f.  Falsedat,  mala  fe.  Fraudu- 
lencia.  Fraudulentia,  a;,  fraus,  dis. 

FRAUDULENT,  A.  adj.  Maliciós,  enganyós. 
Fraudulenlo.  Fraudulentus. 

FRUDULENTMENT.  adv.  m.  Ab  engany,  de 
mala  fe.  Fraudulentamente.  Fraudulenter. 

FRAUDULÓS,  A.  adj.  ant.  fraudulent. 

FRUDULOSAMENT.  adv.  m.  Frandulosamen- 
te.  Fraudulenter. 

FRAULA.  f.  ant.  maduixa. 

FRAYRE.  m.  ant.  frare. 

FRAYRESCA.  f.  ant.  germandat. 

FRE.  m.  Instrument  de  ferro  pera  subjectar  y 
gobernar  los  caballs.  Freno.  Frenum,  chamus,  i.  || 
met.  Subjecció,  impediment  que  coarcta  las  pas- 
sions. Freno.  Frenum,  i. 

MOSSEGAR  LO  FRÉ.  fr.  Móurerlo  '1  caball  en  la  bo- 
ca com  si  *1  volgués  mastegar.  Tascar  el  freno. 
Fraenum  mordere. 

FREÀTIS.  m.  Tribunal  ateniense  establert  à  la 
vora^del  mar  en  lo  Pireo,  en  lo  que  eran  judicats 
los  que  bavian  fugit  desprès  de  comélrer  un  ho- 
micidi en  sa  pàtria.  Los  acusats  ficats  en  un  barco 
defensavan  sa  causa,  sens  permétrersels  desem- 
barcar, y  si  eran  declarats  culpables  se  *ls  aban- 
donava à  mercè  de  las  onas.  Freatis.  Freatis,  is. 

FRECH  À  FRECH.  m.  adv.  Ras  con  ras:  Jux- 
ta ;  levi  tractu,  contractu. 

FREGISTOL.  m.  ant.  faristol. 

FREDAMENT,  adv.  m.  Sens  eficàcia.  Fria- 
menU.  Frigidè,  gelidè.  ||  met.  Sens  gràcia.  Fria- 
mente.  Insulsè,  inepte. 

FREDAT.  f.  feredat. 

FREDOLICH,  CA.  adj.  Qui  sent  mòlt  lo  fret. 
Friolento,  friolero.  Alsiosus. 

FREDOR,  f.  Falta  de  calor.  Orialdad.  Frigus, 
oris.  II  met.  Fluixedat,  descuyl.  Frialdad,  frescura. 
Negligentia,  inertia,  ae.  J  Necedat,  ximplesa.  Nece- 
dad,  frialdad.  Ineptia,  stultilia,  ae.  ||  Cosa  de  poca 
entitat.  Bagatela,  friolera,  simpleza.  Tríca,  nenia, 
ae.  II  Indiferència,  desapego,  poch  interès.  Apatia, 
frialdad.  Apathía,  ae;  amoris  vacuitas.  ||  f.  ant. 

COSTIPAT,  REFREDAT. 

FREDULÓS,  A.  adj.  ant.  fredolich. 
FREDURA.  f.  ant.  fredor,  fret. 
FREDURÓSy  A.  adj.  ant.  febdoligh. 

99 


m  FRE  DICCIONAM 

FREGA  T  FREGAGIÓ.  f .  Remey  fregant.  FrU- 
ga.  Fricatio,  nis. 

FREGADA,  f.  La  acció  de  fregar.  Frú^ton,  fri- 
eacion,  fregadoy  fregadura,  fregamiento,  Fricatio, 
nis,  lotura,  ».  ||  L'  enifntre  de  dos  cosas  de  que 
resulta  tacarse  ó  embrularse  un  poch.  Rahosea- 
da,  raboseadura,  roce,  colision,  Levis  roaculatio, 
contingens  aspersío.  Q  La  acció  de  netejar  la  roba 
fregant.  Limpion,  fregado,  Mundatío,  purgatip, 
nis.  Q  Netejada  lleugera,  com :  donar  una  feegada. 
à  las  bolas.  Limpion.  Levis  fricatio.  ||  Obra  de  ne- 
tejar las  parets  ab  un  fre^ll.  Eslropajeo.  Abster- 
sio,  nis. 

FREGADOR.  m.  Lloch  ahont  se  frega.  Frega- 
dero.  Ad  expurgandum  labrum. 

FREGADURA.  f.  Obra  de  fregar.  Fregamiento, 
fregadura.  Fricatio,  nis.  ||  col-lisió. 

FREGALL,  m.  Espart  ó  altra  cosa  pera  fregar 
los  plats.  EstropajOf  fregador^  y  fregajo  if  lampazo 
en  los  barcos.  Peniculus,  penicíllus,  i. 

FREGAMENT,  m.  ant.  frega. 

FREGAR.  V.  a.  Frotar,  rascar  una  cosa  ab 
altra.  Pregar,  (rotar.  Frico,  defrico,  as.  ||  Netejar 
alguna  cosa,  en  especial  los  plats.  Lavar,  fregar. 
Frico,  lavo,  as.  ||  v.  n.  Tocar  una  cosa  ab  altra  de 
manera  que's  gaste.  Ladir^  frotar,  rozar,  refregar. 
Frico,  affrico,  as.  Q  Tocar  lleugerament  una  cosa 
ab  altra,  com  la  bala  à  la  paret.  Rasar.  Pertingo, 
is;  leviter  tangere.  |  Tocar  una  cosa  ab  altra  de 
que  resulta  tacarse  ó  embrularse.  Rahosear.  Con~ 
tingenter,  leviter  macularé. 

FREGAR8E.  V.  r.  Rascarse,  gratarse.  Estre- 
garse,  rascarse.  Refríco,  as.  ||  met.  Buscar  lo  trac- 
te ó  comunicació  de  algú.  Rozarse.  Commercium» 
consneludinem,  amicitias  qnaerere.  |  met.  Sem- 
blarse,  tenir  connexió  una  cosa  ab  altra.  Rozarse- 
Refero,  ers,  assimilor,  aris. 

FREGAT,  DA.  p.  p.  Fregado.  Frica  tus. 

FREGIDA,  f.  Obra  de  fregir.  Preidura.  Frixa, 
se.  n  Conjunt  de  cosas  fregidas.  Fritada ,  frito» 
Frixum,  frictum,  i,frixa,  8B.  ||  La  que  hi  ha  pebrots 
y  tomàtechs.  Pistó.  Ex  ciliquastis  frixis  cibus. 

FREGIR.  V.  a.  Bullir  alguna  cosa  aboli  óllart* 
Freir.  Frigo,  infrigo,  is. 

FREGiaLÀ.  loc.  met.  Enganyar  à  algú  ab  preme- 
ditació. Freirsela.  Aliquem  decidere,  deludere. 

FREGIR8E.  V.  r.  met.  Consumirse,  estar  im- 
pacient. Deshacerse,  destrizarse,  recomerse.  Ango, 
is;  graviter  torqueri.  Q  met.  abrasarse. 

FREGIT.  DA.  p.  p.  Frito,  freido.  Frixus,  fric- 
tus. 

FRECrÓ.  m.  Criat  de  cuyna.  Galopin,  sollastre; 
picaro  de  coeina.  Famulus  culinarius. 

FREGONA.  f.  Criada  de  cuynera.  Fregona, 
fregatriz,  fregata.  Friclrix,  icis,  humilisancilla. 

FREGONETA.  f.  d.  fregoncilla,  fregonztnela. 
Ancillula  culinària. 

FREGONIL.  adj.  Pertanyent  à  la  fregona.  Fre- 
gonil.  Ad  ancillam  cullnariam  pertinens. 


FRE 


FREIX  T  FREIXE,  m.  Arbre  gran  ab  la  pdl 
cendrosa  y  llisa,  y  fusta  blanca.  Fresno.  fnú* 
nus,  i. 

FREIXE  BQRT.  f.  Arbre  ramós  y  bastant  corps^ 
lent,  que  té  las  fuUas  compostas  de  altras  petilu, 
partidas  y  puntejadas,  de  color  vert  mòlt  bermós: 
sa  fusta  es  blanca,  y  serveix  per  varios  usos.  Fm- 
%o  silvestre,  agramon,  homo,  quejigo.  Omns,  i. 

FREIXEDA.  f.  Lloch  plantat  de  freixes.  Frth 
neda.  Fraxinetum,  i. 

FREIXURA.  f .  Part  de  las  entranys  del  animal 
que  serveix  pera  la  respiració.  Bofe,  pulmon.  Hm- 
nos.  Pulmó,  pneumon,  nis. 

FRELAMPA.  f.  Moneda  antfgna  de  Fransa  que 
valia  de  li  à  15  diners.  Fre/ampa. Monéta  sic dicta. 

FREN.  m.  ant.  estret,  bras  de  mar. 

FRElfELLAR.  V.  a.  AFRANELLAR. 

FRENER.  m.  Qui  fà  frens.  Frenero.  Fraenoniin 

opifex. 

FRENERIA.  f.  Paratge  en  que's  venen  frens. 
Freneria.  Fraenorum  tahema. 

FREBIESt.  m.  Des  vari  causat  per  la  febra.  Prt- 
nesi.  Phrenesis ,  is ;  phrenilis  ,  ídis.  |  met.  Acció 
desbaratada.  Frenesi.  Insania,  ».  )  neguit. 

FRENÉTIGH,  GA.  adj.  Boig,  furiós.  Frenétí€0. 
Phreneticus,  lymphaticus.  Q  neguitós,  impacibüt. 

T0RNAR8K  FÉT  UN  FRENÉTICH.  fr.  Pérdrcr  lo  seny. 
Ponerse  frenético.  Phrenetizo,  phrenitizo,  as. 

FRENÓLEGH,  GA.  adj.  Cosa  de  fr?noIogia. 
Frenólogo.  Frenologus,  i.  ||  m.  Professor  de  freno- 
lògia.  Frenólogo.  Frenologus,  i. 

FRENOLOGIA.  f.  Sistema  que  pren  per  basa 
las  funcions  y  organisació  del  cerebro;  en  general 
r  estudi  de  las  facultats  intel•lectuals  y  en  parti- 
cular la  de  la  conformació  del  cerebro  y  de  sas 
protuberàncias,  las  quals  indican  las  díversas  dis- 
posicions, facultats  ó  inclinacions  innatas  del  espe- 
rit humà  y  *1  predomini  ja  de  unas,  ja  de  altras  en 
los  indivfduos.  Frenologia.  Frenologia,  ». 

FRENOLOCU8TA.  m.  frenólech. 

FREQÜÈNCIA,  f.  Repetició,  continuació,  fre- 
cuencia,  frecuentacion.  Frequentia,  ae,  freqüenta- 
tio,  nis. 

FREQÜENT,  adj  Repetit  mòltas  vegadas.  Fre- 
cuente.  Frequens,  assidnus.  ||  adv.  m.  freqüet^t- 

MENT. 

FREQÜENTACIÓ,  f.  FREQÜÉJlCtÀ. 

FREQÜENTADORi  A.  m.  y  f.  Qui  freqüenta. 
Frecuentador.  Frequentator,  iterator,  is. 

FREQÜENTAR.  V.  a.  Repetir  qq  acte  mòltas 
vegadas.  Frecuentar.  Freqüento,  as.  ||  Assistir  ab 
freqüència.  Frecuentar.  Freqüento,  as. 

FREQÜENT ATIU,  VA.  adj.  gram.  S*  aplica 
al  verb  que  denota  la  freqüència  de  sa  significa- 
ció. Frecuentativo.  Frequentativus. 

FREQÜENTiasIMy  A.  adj.  sup.  Freeututísi- 
mo.  Freqnentissimus. 

FREQÜENTÍSSIMAMENT.  adv.  m.  sop.  fit- 
cuentisimameníe.  Freqoentiasimè,  scepi^simè. 


FRB 


CATàUL. 


FRE 


779 


FAEQDenTMENT.  adv.  m.  PrecueniemmU. 
Frequenter,  crebrò,  crebiter. 

WWUES*  m.  ant.  voea,  perfil.  |  ant.  nàut.  La  vo- 
ra del  barco.  Priso.  Ora  navis. 

FBESAR.  y.  a.  FEiSÀi.  ||  ant.  esclafar.  Q  Pón- 
drer  los  peixos.  Desavar,  frezar.  Infrícari. 

FRESCA,  f .  Fret  moderat.  Preseó,  frescor,  fres- 
eura,  Lene,  amoBDam  frigus.  ||  met.  Paraula  des- 
eovolta,  resolta.  Presca,  freseura,  claridad.  Liceu- 
iiosa  verba;  ineptia. 

DIR  QUATRE  FRRSCAS  ó  DIRNE  QUATRE  DE  REN  FRES- 

CAS  i  ALGÚ.  fr.  met.  Manifestar  algú  ab  mòlta  cla- 
redat y  ab  paraulas  picants  sòn  ressentiment  à  al- 
tre. Deeir  cuantas  son  cinco,  Forti  animo  adloqui. 

mamírsblas  fresc  as.  fr.  donarse  bona  viOA.  n 
Estar  sèns  cuydado  de  alguna  cosa  que  altre  li 
coyda.  Beher  freseo.  Nibil  timere. 

pÉNDBERHO  1  LA  FRESCA,  fr.  met.  Douar  poch  cuy- 
dado alguna  cosa.  Tomarlo  con  freseura.  Negligo, 

is. 

pÉNDRBB  LA  FRESCA,  fr.  EsUiF  eq  paratge  fresch 
per  recreo.  Tomar,  coger  el  freseo.  Frigus ,  auram 
captaré. 

rBXSCALm  adj.  Se  diu  del  peix  que  fa  poch 
temps  que  està  posat  en  sal.  Frescal.  Aliquantu- 
lum  recens. 

rWiESCàMENTm  adv.  m.  De  nou,  de  poch 
temps.  BecienUmenUj  frescamente,  Recenter. 

FRE8GH9  CA.  adj.  Un  poch  fret.  Presco.  Frigi- 
dulus,  subfrigidus.  ||  De  poch  temps,  acabat  de  fér 
ó  snccebir.  Beciente,  freseo.  Recens.  Q  Ple  de  carns 
y  bon  color.  Presco.  Florens ,  vigens.  Q  Seré ,  im- 
mutable en  los  perills.  Sereno ,  freseo.  Impavidus. 

I  TENDRE. 

AL  FRESCH.  m.  adv.  Se  diu  de  la  pintura  que*s 
fà  sobre  V  estuch  acabat  de  esténdrer  pel  mes- 
tre de  casas ,  ab  colors  minerals  sèns  altre  ingre- 
dient que  aygua  comuna.  Al  freseo.  Udi  albarii 
pictura.  I  També  's  diu  del  dissenyo  fét  à  ploma- 
das  sèns  haverse  esfumat.  Al  freseo.  Tennis  sivè 
delineatum. 

DE  FRESCH.  m.  adV.  FRESCAMENT. 
ESTAR  FRESCH.  fr.  TENIR  PA. 

QUEDARSE  FRESCH.  fr.  No  lograr  lo  que's  desitja- 
va 6  pretenia.  QueL•rse  freseo.  Spe  frustrari ,  de- 
ludi. 

FRESCOR,  f.  FRESCA.  II  pint.  Color  rosat  de  las 
carns  sanas  y  frescas.  Prescor.  Goloris  bonitas. 

FRESGOT,  A.  m.  y  f.  Robust  y  de  presència 
hermosa.  Prescachon.  Pinguis  et  nitidus. 

FRESGURA.  f.  FRESCA.  ||  met.  Desembaràs, 
desahogo.  Descoco ,  freseura.  Libertas ,  atis.  ||  Des- 
cuyt,  negligència ,  poch  ardor.  Preseura.  Inertia, 
negligentia,  «.  |  Serenitat  de  animo.  Freseura. 
Animi  tranquíUitas. 

FRESQUET,  A.  adj.  d.  Presquecito,  fresquillo, 
to.  Subfrigidus. 

FRESSA*  f.  SOROLL ,  RUMOR.  ||  Lo  soroll  que  fan 
los  cuchs  de  seda  de^ès  de  desperts.  Fnza.  Stri- 


dor,  is.  I  BROSSA,  RUNA.  jj  RASTRE.  ||  met.  Ostentació 
en  lo  port  exterior.  Boato  ,  aparato.  Pompa ,  », 
ostentatio,  nis. 

FÉR  FRESSA,  fr.  Móurer  hulla  ó  soroll  ab  crits. 
Vocear,  meter  zambra.  Yocífero,  as;  strepitum 
facere. 

MÒLTA  FRESSA  T  POCA  #DREssA.  ref.  fam.  ab  que 
s'  explica  que  alguna  cosa  que  sembla  com  gran 
ò  de  cuydado  té  poca  substància  ó  *s  déu  despre- 
ciar.  Mas  es  el  ruido  que  las  nueces ;  mueka  lengua 
y  pocas  manos;  grande  olla  y  poca  tocina ;  anUs  de 
la  hora  gran  denuedo,  venidos  al  punío  mueho  mte- 
do.  BullatsB  nugae. 

MÓURER  FRESSA,  fr.  FÉR  BULLA  ó  SOROLL. 

FRESSEDURA.  f.  ant.  Brocat.  Broeado.  Tela 
serica  auro  vel  argento. 

FRESSEJAR.  V.  n.  Fér  véurer  que*s  fà  mòlt  y 
no  fér  res.  Haeer  que  hacemos.  Àrdelionem  agere; 
muscas  captaré.  ||  f6r  fressa. 

FRESSER,  A.  adj.  Qui  fà  fressa.  Bullieioso. 
Irrequietus ,  valdè  vivax. 

FRESSERIA.  f.  friolera. 

FRESSETA.  f.  Home  bulliciós  de  poca  impor- 
tància. Chisgarahis,  ehiquilieuatro.  Homuncutus, 
i,  homuncio,  ardelio,  nis. 

FRESSÓ8.  m.  Entremaliat ,  inquiet,  ^líefrit- 
lle,  molino.  Ardelio,  nis. 

FRET.  m.  Falta  de  calor.  Frto.  Frigus,  oris.  |j 
adj.  Faltat  de  calor.  Prio.  Frigídus.  ||  Desafecte, 
indiferent.  Prio.  Frigidus.  ||  Sèns  gràcia ,  esperit 
ni  agudesa.  Prio,  frion.  Frigídiís,  infíctus,  ineptus, 
insalsus.  ||  Sèns  forsa  ni  eficàcia.  Frto.  Frigidus, 
inefícax. 

FRET  EN  ABRIL  NO  FALTARÍ  PA   NI  VI.    ref.   DeUOta 

que  1  fret  en  aqueix  mes  es  bo  pera  *Is  camps. 
Abril  frioj  pan  y  vino.  Frigidus  et  fruges  et  vinum 
gignít  aprilis. 

FÉR  UN  FRET  QUE  PELA  Ó  TALLA.  fr.  Fér  moUíSSim 

fret.  Hacer  un  frio  que  hiela.  Rigiduro  frigus  esse. 

LO  FRET  ,  LA  FAM  T  LA  SET  HAN  AL  HOME  DESCU- 

BERT.  ref.  ab  que  *s  denota  sér  à  vegadas  tal  la 
forsa  de  la  necessitat  que  's  véu  algú  precisat  à 
fér  lo  que  roès  li  repugnava.  Hambre  y  frio  entre- 
gan  al  hombre  d  su  enemigo.  Fami  et  frigori  quis- 
quis  cedit. 

LO  QUE  GUARDA  'l  FRET  ,    GUARDA  LA    CALOR.  fef. 

literal.  El  dia  de  calor,  ese  te  arropa  mejor;  ni  por 
frio,  ni  por  calura,  no  dejes  tu  cobertura;  si  quieres 
vivir  sano,  la  ropa  del  inviemo  llevaràs  en  verano. 
Plus  solito  densam,  quoties  calet,  indue  vestem. 

NI  PER  FRET  NI  PER  CALOR  NO  DEIXES  LA  CAPA  NI 

'l  sarró.  refr.  ni  per  calor  ni  per  fret  no*t  lleves 

LA  capa  ni'l  barret. 

QUANT  Fi  FRET  VAL  MÈS  UNA  GORRA  QUE  UN  BAB- 

bet.  ref.  Denota  que's  déu  usar  de  las  cosas  segons 
fa  necessitat  de  elias.  En  el  campo  de  Barahoiut 
mas  vale  mala  capa  que  buena  azcona;  zapato  roto 
ó  sano  mejor  es  en  el  pié  que  no  en  la  mano.  Exci* 
piat  gelidos  penula  trita  nothos. 


•780 


FM 


DICCtoNARI 


FRO 


TasMOLÀR  DE  FRET.  ff.  Tiritar  de  [rxo.  Prae  frigo- 
re  tremere. 

UN  VESTIT  NE  TINCO  EN  FRÀNSA  T  AQUÍ  *M  MORO  DE 

FRET.  ref.  pera  bnriarse  del  que  's  jacla  de  lo  que 
no  li  pól  servir.  Buen  juhon  me  tengo  tn  Francia: 
mi  padre  se  llama  hoga^,  y  yo  me  muero  de  ham- 
hre.  Semper  agricola  in  novnm  annnm  dives:  mes- 
sis  tempus  boves  expectanles. 

FRETAR.  V.  a.  FROTAR. 
FRETUa,  A.  adj.  FRAUDULENT. 

FRETURA,  f.  p.  u.  falta,  necessitat. 

FÉR  fretura,  fr.  nacer  falta.  Deese,  desiderari, 
requi  ri. 

NO  DEIXAR  k  fretura,  loc.  ant.  No  deixar  faltar 
à  algú  la  mès  pelita  cosa.  No  dejar  earecer  de  noL•. 
Alicui  níhil  deese  permiUere. 

FRETURANT,  p.  a.  ant.  faltat,  necessitat. 

FRETURAR  Y  FRETUREJAR.  V.  n.  FALTAR. 

II  CARÉIXER.  II  NECESSITAR. 

FRETURÓ8,  A.  adj.  ant.  faltat,  necessitat. 

FRETZ.  in.  ant.  fret. 

FREU.  m.  Estret  per  lo  qual  se  comuniçan  los 
mars.  Estrecho  ,  hrazo  de  mar,  Frelum,  i.  ||  ajd. 
frívol. 

FRÉVOL,  A.  adj.  flach. 

FREY.  m.  FRETLE. 

FREYLA.  f.  Religiosa  de  las  ordes  militars.. 
Freila.  Soror  militaris  ordinis. 

FREYLAR.  V.  a.  Rébrer  à  algú  per  religiós  en 
alguna  orde  militar.  Freilar.  Ad  ordinem  eques- 
trem  admiltere. 

FREYLE.  m.  Religiós  de  alguna  orde  militar. 
Freile,  Militaris  ordinis  frater. 

FRICANDÓ,  m.  Plalillo  de  la  cuyna  francesa. 
Fricandó,  Gallici  condiroentí  genus. 

FRIGA88É.  m.  Platillo,  la  salsa  del  qual  se  bat 
ab  ous.  Fricasé.  Frixus  cibus. 

FRICCIÓ,  f.  Liniment  preparat  pera  donar  fre- 
gas.  Friecion,  Fríctio ,  inis.  ||  Frotament  de  dos 
cossos  que  s'  uneixen  fregantse  Tun  ab  Taltre. 
Friccion.  Frictio ,  nis.  ||  Acció  de  fregar  una  part 
del  cos  ab  la  ma  ,  respall ,  etc.  pera  algun  efecte 
curatia  ó  higíénich.  Friccion.  Frictio,  nis. 

FRIGOLA,  f.  ter.  farigola. 

FRIOLERA.  f.  Cosa  de  poca  importància.  Ba- 
galelttf  friolera.  Trica,  nenia,  ae. 

FRIPE8MO  Y  FRI8E80.  m.  Terme  de  la  lò- 
gica antígua  usat  pera  designar  una  espècie  de  si- 
logisme  qual  proposició  major  era  particular  afir- 
mativa, la  menor  universal  negativa  y  la  conse- 
qüència particular  negativa.  Fripesmo,  friseso, 
Fripesraus,  i. 

FRI8.  m.  arq.  Arxitrau  que's  posa  per  adorno 
sobre  una  porta.  Friso.  Hypertyrum  ,  i.  |1  La  part 
que  bi  ba  entre  Y  arxitrau  y  la  cornisa.  Friso. 
Zoopborus,  zophorus,  i. 

FRI8A.  f.  FRISO.  1. 

FRI8ADA.  f.  La  acció  y  efecte  de  frisar.  Frisa^ 
dura.  Crispatura, ».  , 


FRI8ADOR9  A.  m.  y  f.  Qoí  frisa.  Frisador. 
Crispans,  lis. 

FRI8AN8A.  f.  Picor.  Comezon,  hormigueamimlo. 
Prurigo,  inis.  ||  Neguit  per  desi tj  ó  apetit  de  alguoa 
cosa.  Comezon,  prurilo.  Cacoethes ,  is  ;  nrigo,  iois. 

FRI8AR.  v.  a.  Alsar  lo  pel  als  teixits.  Frisir, 
Textum  crisparé. 

FRI8AR8E.  Y.  r.  Neguítejarse.  Ik8haeeru,Mh 
comerse ,  destrizarse ,  gusanear,  hormiguear ,  rera- 
cerse,  requemarse.  Cura  vel  desiderio  angi.  ||  Tenir 
alguna  semblansa ,  ó  acercarse  una  cosa  à  altra. 
Frisar.  Proximo,  as,  accedo,  is. 

FRISAT,  m.  Teixit  de  seda  que  trau  pel.  Fri- 
soda.  Serica  tela  crispata. 

FRI80.  m.  Drap  ordinari  de  llana.  Frisa.  Cris- 
pa vestís  lanea.  ||  arq.  fris. 

FRISO.  m.  Cabal  1  natural  de  Frísia  ó  lo  qnels 
sembla.  Frison.  Frisins ,  ii.  ||  raet.  fam.  Se  diu  de 
la  criatura  mòlt  enjogassada  é  impacient.  Frisot. 
Frisius,  ii. 

FRITX,  ter.  Freigeix.  Temps  del  verbraiGiR. 

frívol,  A.  adj.  Ya ,  inútil ,  de  poca  sobstia- 
cia.  Frivolo.  Frivolus,  minol^s. 

FRIVOLITAT,  f.  Cosa  de  poca  snbsCància.  Fri- 
volidad.  Frivola  res. 

FRONDA,  f.  Partit  que  prengué  las  armas  eo 
Fransa  contra  la  cort  de  Llnis  XIY  desde  1S48  à 
1652.  Prengué  aquest  nom  de  que  parlantsean 
dia  en  lo  parlament  contra  la  costum  que  teoiao 
los  xicots  de  París  de  fér  pedradas  ab  fooas,  on 
conseller  digué  que  ell  apedregaria  la  opinió  de 
són  adversari.  Fronda.  Fronda,  se. 

FRONDÓS,  A.  adj.  Espès  de  ramas  y  follas. 
Frondoso.  Nemorosus,  frondens. 

posARSE  FRDNDós.  fr.  Enlozonaru.  Frondeo,  es. 

FRONDOSITAT.  f.  Abundància  de  fnllas  y 
ramas.  Frondosidad.  Frondositas,  atis. 

FRONT.  m.  Espay  de  la  cara  entre  Is  dos  pol- 
sos, y  desde  las  cellas  fins  al  cabell.  Frenu.  Froos, 

tis.  I  ENFRONT. 

FRONT  k  FRONT.  m.  adv.  Cara  d  cara ;  frtnu  i 
frenie.  É  regione,  ex  àdverso. 

ARRUGAR  LO  FRONT.  fr.  fam.  Hanifcslar  60  la  cara 
ira  ó  enuig.  Arrugar  la  frente.  Frontem  cornigare. 

ESTAR  EN  FRONT.  fr.  Estar  una  cosa  oposada  à 
altre.  Oponerse.  Adversari. 

FRONTAL,  m.  ant.  pIlit.  Q  adj.  Cosa  del  frooL 
Frental.  Ad  frontem  expectans.  ||  anat.  m.  S'  apli- 
ca al  os  del  front.  Frontal.  Coronalis. 

FRONTALER.  m.  ant.  y 

FRONTARER.  m.  ant.  fronterer. 

FRONTERA,  f.  Fi,  barrera  de  un  estat  ó  reg- 
ne. Frontera.  Terminus,  i,  limes,  itis. 

FRONTEREJAR.  V.  n.  ant.  cONFiifAi. 

FRONTERER,  A  Y  FRONTERÍ8  ,  SA.  adj. 
Lo  que  està  enfront  de  altra  cosa.  Ffoiif«m«,  froih 
tero.  E  regione  posilus.  y  Cerca,  pròxim,  immediat. 
Rayano ,  fronterizo.  Contermians ,  abtermioos.  | 
Qui  viu  en  las  fronteras.  Fronlmzo.  Confinis. 


FRÜ 


CATALÀ. 


FUG 


781 


FRÓNTTS  T  FRONTISPIGI.  m.  Faixada ,  ca- 
"a  de  algon  edíGci.  Prontis ,  fronlispicio,  frente. 
Prons,  tis,  facies,  ei. 

FRONTISSA,  f.  Instrument  de  dos  planxas  de 
ferro  jnntadas  ab  anells  y  un  pín  ab  cpie  se  soste- 
neii  las  portas  y  altras  cosas.  Visagra ,  hisagra, 
Ferrea  vertebra. 

FRONTÓ,  m.  La  paret  principal  ó  frónlis  en 
|ne*s  JQga  à  pilota.  Fronlon.  Frons,  tis,  murus  in 
iphcristorio. 

FROTAR.  y.  a.  Rascar  una  cosa  contra  altra. 
Frotar,  rozar,  Frico,  as. 

FRUCTÍFERO,  A.  adj.  Lo  que  fà  fmyt.  Pruc- 
HferOj  fntetuoso.  Fructífer,  fraciificns. 

FRUCTIFICAGIÓ.  f.  Acció  de  fructificar.  Pruc- 
lifeacion.  Fructificatio,  nis. 

FRUGTIFIGADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  fructifica. 
Fmcli/icador.  Fructuarius,  ii,  fructífer,  i. 

FRUCTIFICAR.  V.  a.  Produhir,  donar  utilitat, 
fmyl.  PruciiUear.  Fructum  edere,  ferre. 

FRUCTUÓSi  A.  adj.  FRUGTÍPEEO.  I  n.  p.  de  h. 
Pmetuoso.  Fructuosus,  i. 

FRUCTUOSAMENT*  adv.  m.  PructuosamenU, 
Fmctnosè. 

FRUGAL,  adj.  Escàs,  moderat  en  lo  menjar. 
Frugal,  sóhrio.  Àbstenius,  frugalis. 

FRUGAUTAT.  f .  Moderació  en  lo  menjar,  vestir 
yallras  cosas.Fru^ah'iiai.Frugalitas,  sobrietas,atis. 

fruïció,  f.  Goig  del  bè  que's  posseheix.  Prui- 
eum.  Boni  possessió. 

FRUIR.  V.  n.  ant.  gosar. 

FRUmu,  VA.  adj.  Lo  que  causa  goig  y  pos- 
sessió del  bè  desitjat.  Pruitivo.  Fruí  faciens. 

FRUNZIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  frunzeíx.  Frtm- 
eiior.  Rugas  inferens. 

FRUNZIDURA.  f.  La  acció  y  efecte  de  frunzir. 
PnmcimienU).  Contractio,  nis. 

FRUNZIR.  V.  n.  Crespar  las  telas.  FrunetV.  Cor- 
rugo,  crispo,  as. 

FRUSTRÀNEO,  A.  adj.  Lo  que  no  produheix 
r  efecte  à  que's  dirigeix.  Prustràneo,  frustratorio, 
Fmstratorius,  vanus. 

FRUSTRAR,  v.a.  Enganyar,  burlar,  deixar  sens 
efecte  alguna  cosa.  Frustrar,  Frustro,  decollo,  as. 

FRUSTRARSE.  V.  r.  Succehir  alguna  cosa  al 
contrari  de  lo  que  s*  esperava.  Malograrse ,  /m- 
frarse.  Frustror,  aris. 

FRUYT.  m.  Lo  que  produheix  Y  arbre  ó  planta 
desprès  de  la  flor  y  de  la  fulla.  Pruto,  Fructus,  us; 
arboris  opes.  ||  Tot  lo  que  produheix  la  terra  y  'Is 
animals,  y  quant  en  general  es  útil  y  profitós.  Pru- 
to.  Fructus,  us.  |  met.  Profit,  utilitat,  producte, 
renda.  PnUo.  Emolumentnm,  i.  Q  pi.  Las  produc- 
cions de  la  terra  de  que's  fà  cullita.  Prutos,  Fruc- 
tus, us,  proventus,  uum. 

FEUTT  DB  BENEDICCIÓ.  "Ls  filb  de  IMifaAMilri 
moDÍ.  Pruio  de  bmíüeüm^d» 
taSy'UUDa ;  legitium  ppoléi.  ^  '^* 
DOlfàE  nvTT.  fr. 


plantas,  elc.  Dar  fruto,  Fructum  ferre ,  reddere. 

teíuebe  peutt.  fr.  Tràurer  profit,  consegnir  lo 
que  's  volia.  Sacar  fruto.  Fructum  coUigere. 

FRUYTA.  f.  Fruyt  de  arbres  y  plantas  que*s 
pót  menjar.  Pruta,  Pomus,  pomum,  i;  fructus,  us. 
I  La  que  comensa  à  passarse.  Modorra,  Nirais  ma- 
turus  fructus. 

FEUTTA  DEL  TBifPs.  La  quc's  mcnja  en  la  mateixa 
estació  en  que  madura  y  *s  cull.  Pruia  del  tiempo. 
Fructus  tempestivus.  ||  met.  Lo  que  es  freqüent  en 
la  ocassió  en  qne*s  parla;  com  los  cadarns  en  i  vern. 
Pruta  del  tiempo,  Accidere  solitum  ea  tempestate 
qua  loquimur. 

PBUTTA  NOVELLA.  La  primera  que  ix  de  cada  es<- 
pécíe.  Fruïa  nueva.  Nova  poma.  I  met.  Lo  que  es 
nou  en  sa  línea.  Pruta  nueva.  Nova  res. 

FEUTTA  PEiMEEENCA.  La  quo  madúra  mòlt  aviat. 
Pruta  temprana.  Prsecox  pomum. 

FEUTTA  SECA.  La  dc  csclofolla  dura.  Pmta  stea. 
Nux,  ucís,  acrodrya,  orum. 

FRUTTERy  A.  adj.  Arbre  que  fà  fruyt.  Prutal 
Fructífera,  pomifera  arbor,  ||  Qui  ven  fruyta.  Fru- 
tero,  Pomaríus,  fructuaríus  propola. 

FRUYTERA.  f.  Plat  pera  servir  la  fruyta.  Pm- 
tero.  Fructuaríus  calathus. 

FRUTTERAR.  m.  Llocb  de  arbres  fruyters. 
Prutal.  Pomarium,  pometum,  i. 

FRUYTETA.  f.  d.  Ptutilla,  Parvus  fructus. 

FU. 

FUADA.  f.  ter.  fusada.  ||  La  disminució  de  la 
punta  de  un  canó  pera  íntroduhirlo  en  altre.  Des- 
pezo,  Tubí  labrum.  [|  ter.  Cremadura  que*s  fà  en  la 
roba.  Quemadura.  Adustio,  nis. 

FUELL.  m.  ter.  Fus  de  la  mola.  maneta.  I. 

FUET.  m.  Xurriacas  de  corretjas  trenadas  so- 
bre una  ànima  de  fusta.  Ldtigo.  Flagellum,  i,  sen- 
tentía,  ae. 

FÉE  PETAE  LO  FUET.  fr.  Latiguear.  Flagello  sona- 
ré, strepere. 

QUI  Fi  ó  VEN  FUETS.  fr.  Latiguero,  Flagellonim 
opifex,  venditor. 

FUETADA,  f.  Cop  de  fuet.  Latigazo,  Flagellí 
ictus. 

FUGA.  f.  Lo  fort  ó  major  intensió  de  alguna  cò« 
sa.  Fuga,  Vebementor  vis.  ||  mús.  Alteració  viva  de 
la  veu.  Fuga,  Yocis  quasi  fugíentis  insectàtio.  | 

FUGIDA. 

FUGAT.  adj.  müs.  Lo  que  està  escrit  al  estil  de 
la  fuga  sens  seguir  estrictament  las  reglas  de  aquest 
genero  de  composició  musical.  Pugada,  Fugatns. 

FUGIDA,  f.  La  acció  de  fugir.  Euida,  fuga.  Fu- 
ga, 86,  effugium,  íi. 

FUGIR.  V.  n.  Apartarse  de  algun  lloch,  esca- 
parse.  Huir,  Fug'o,  aufngio,  is.  ||  Refusar,  repug- 
nar alguna  cosa.  Rehusar,  huir,  rehuir.  Refugio,  is, 
recuso,  as.  ||  met.  Passar  y  no  tornar  las  cosas  in- 
^IppíterialB,  com  lo  temps,  etc.  ffnír.  Fugio,  is,  pré- 
eris. 


38S 


FÜL 


DICGIONABI 


FUH 


FDGiK  LO  COS.  fr.  Apartarse  pera  evitar  algun 
cop.  Huir,  huríar  el  cuerpo,  Ictum  declinaré.  || 
met.  Evitar  V  entrar  en  algun  assumpte,  empen- 
yo, elc.  ffttir,  hurtar  el  euerpOy  echar  el  euerpo  fue^ 
ra.  Negotium  declinaré. 

DELS  QUE  FUGEN  ALGUNS  N'  ESGAPàN.  FCf.  MES  VAL 
CONTAR  LAS  BSTEBLLAS  QCE'LS  CABIRONS. 

FUIG,  FUIG  DE  AQUÍ.  oip.  Pera  instar  à  algú  à  que 
b'  aparte.  Out(a,  quita  de  ahi.  Fuge,  apage. 

FuiGME  DE  DEVANT.  loc.  QuitaUme  de  delante.  To- 
lle  te  à  meo  conspectu. 

JA  HAN  FUGIT  LOS  AUCELLS  Ó  PARDALS  DEL  NIU.  fr. 

met.  Denota  que  ha  passat  la  ocasió  de  conseguir 
alguna  cosa.  En  los  nidos  de  antano  no  hay  pàjaros 
kogano.  Semel  lapsa  ocasió  difficilè  capitur. 

FDGmu,  VA.  adj.  Fugitivo,  Fugitívus. 

FOLANOi  A.  adj.  Veu  que  supleix  lo  nom  de 
tota  persona.  PuIoim.  Quidam,  aliquis,  unus. 

FUIX.  m.  Pessa  de  paper  que's  fabrica  de  una 
vegada  en  lo  motllo.  Pliego.  Cbarta,  philyra,  ae.  || 
Lo  del  llibre  ó  quadern.  JTo/a,  f&gina,  Folium,  ii. 

QUAR  FULL.  fr.  mot.Jiudar  de  dictamen  ó  con- 
versació. Voher  la  hoja.  Sententiam,  locutionem 
mutare. 

GIREM  Ó  MUDEM  DE  FULL,  QUE  LA  EPÍSTOLA  NO  ES  DE 

▲vuT.  loc.  que  serveix  pera  voler  mudar  de  con- 
versa, quant  se  parla  de  una  cosa,  que  à  algú  no 
li  agrada.  Dohlemos  la  hoja,  Negotium  in  aliud  tem- 
pus  differamus. 

FULLA,  f .  La  part  que'ls  brots  de  las  plantas 
y  arbres  trauben  en  primavera.  Hoja,  Coma, «.  || 
La  de  las  flors.  Boja.  Petalum,  i.  |  La  part  del  ga- 
nivet, espasa,  etc.  que's  desprèn  del  mànech.  Hoja, 
Ensis,  cultelli,  etc.,  lumina,  lamna.  ||  full.  2.  || 
Tros  mòlt  prim  de  pa.  Sopa.  Offa,  se. 

AL  ciuEBR  LA  FULLA.  fr.  Al  priucipí  del  i  vern. 
Al  caer  de  la  hoja,  Appetente,  ingruente  hyeme. 

MITJA  FULLA.  La  mcytat  de  la  de  paper.  Hoja  de 
fapel,  Phyluraedimidium.  |  La  meytat  del  mocador 
partit  de  punta  à  pudta.  Hoja  de  paiiuelo.  Tel»  ve- 
lantis  dimidium. 

NO  'S  MOU  LA  FULLA,  QUE  DÉU  NO  HO  VULLA.  ref. 

Denota  que  no's  fa  res  sens  un  fi  particular.  No  se 
mueve  la  hoja  del  drbol  sin  la  voluntad  del  Senor, 
Quilibet  in  cunctis  cautus  sibi  consnlit  actis. 

POSAR,  tríurer  la  FULLA.  ír.  Poblav,  brotar  la 
hoja ;  echar  hojas.  Germino,  as ;  arbores  frondere, 

TREMOLAR  COM  LA  FULLA  EN  l'  ARBRE.  fr.  Tremo- 
lar mòlt  per  cansa  de  por.  Temblar  eomo  la  hoja  en 
el  drbol ;  temblar  la  barba,  la  contera,  las  cames, 
Maximè  trepidaré. 

FULLARACA,  f.  La  fulla  que  càu  dels  arbres, 
Hojarasca,  seroja.  Arborum  quisquili».  ||  La  massa 
frondositat  dels  arbres  ó  plantas.  Hojarasca.  Folio- 
rum  redundantis.  ||  met.  Tota  cosa  de  poca  subs- 
tància. Hojarasca,  Futilis,  inutilis  res. 

sÉR  TOT  FULLARACA,  fr.  met.  Sér  de  poca  subs- 
tància lo  que  algú  dia«  Sir  íodo  koja,  hojarasca. 
Futilia,  inania  esse. 


FULLAT,  DA.  adj.  Lo  que  té  mòlta  folla.  Bo- 
joso,  L•jado,  frondoso,  Foliatus,  foliosus. 

FULLATGE,  m.  Abundància  de  fulla  en  los  ar- 
bres y  plantas.  Follaje,  Foliorum  copia. 

FULLEJAR.  V.  a.  Girar  las  follas  dels  llibre. 
Hojear,  Folia  vertere. 

FULLERO ,  A.  m.  y  f.  Qui  fà.  trampas  en  lo 
joch.  J^ii//ero,  truhan.  iEruscator,  is;  dolosiisco- 
^lusor. 

FULLET,  m.  Serreta  de  pentíner.  FuUet,  Tere- 
bronídes,  is. 

FULLETA.  f.  ^.  Hojuela,  Parvom  folium. 

FULLOLA,  f.  Part  del  bargallò  en  que  té  la 
llavor.  Hijuela.  Semen,  inis.  ||  La  peasa  prima  de 
caoba.  Hoja,  plancha,  Bractea,  sb. 

FULMINAGIÓ.  f.  Obra  de  fulminar.  Füimm- 
eúm.  Fulminatio,  nis. 

FUUlIINADORy  A.  m.  y  f .  Qoi  despara  llamps. 
Fulminador.  Fulminator,  is. 

FULMINAR.  V.  a.  Desparar  llamps.  Fulmmr. 
Fulmino,  as.  [  Posar  censuras.  Fulminar.  Sacris 
interdicere.  ||  Pronunciar  una  sentència.  FulmiMaT. 
Pronuntio,  as. 

FUM.  m.  Vapor  que  exhala  lo  que*s  crema.  Bt- 
mo.  Fumus,  i.  ||  fumarada. 

FUH  DE  ESTAMPA.  Cos,  producto  de  la  combustió 
de  la  pega  grega,  mòlt  lleuger,  de  on  negre  bla- 
vench,  y  de  un  olor  no  mòlt  agradable.  Bnm  ii 
pez  ó  de  imprenta,  Fuligo  picis. 

FUM  T  CARABASSA,  Ó  FUM  T  MALA  CARA    TBÜLUBEBi  í 

LA  GENT  DE  CASA.  Fcfr.  Euseuya  que  *l8  que  teoeo 
mal  modo,  fàn  fugir  à  la  gent.  Humo  y  «tala  can 
sacan  d  la  gente  de  casa,  Fumus  et  aspera  foBrnina 
hominem  domo  ejiciunt. 

AB  FUM  DE  SABATOTS  ó  DE  PALLA.  m.  adv.  Lleuge- 
rament, sens  reflexió ;  s' usa  comonment  ab  ne^- 
ció.  A  humo  de  pajas.  Temeré,  inconsoltò. 

anírsrn  tot  en  fum.  fr.  met.  Desvanéixerse^  pa- 
rar en  res.  Irsetodo  en  Aumo.  Evanescere,  dissipari. 

NI  AB  FUM  DE  SABATOTS,  m.  adv.  S*  usa  ab  los 
verbs  fér  anar,  tràurer ,  etc.  Denota  que  'Is  que 
estan  bè  en  una  pari  ab  dificultat  se  *n  van.  ïo  U 
digo  que  se  vaya,  el  cdlzase  las  bragas.  Cum  bene 
se  abeat  numquam  abibit. 

tríurer,  fér  anar  lo  fum.  fr.  Férlo  eixir  de  al- 
gun paratge.  Desahumar,  Fumo  purgaré. 

fums.  m.  pi.  FUMiLLOs.  |  HumoF  subtil  que  s  ele- 
va del  ventrell  ú  altra  part  del  cos  al  cap,  y  'I  der 
vaneix.  Vapores,  Yapores,  um,  halitns,  us. 

FUMADA,  f.  La  porció  de  tabacx»  de  fulla  qur 
cab  en  la  pipa.  Fumarada.  Porlio  tabaci  foliacei 
sumenda.  |  La  porció  de  fum  que  *s  pren  de  noi 
vegada  fumant  un  cigarro.  Fuoia^.  Fumi  tabaci 
hauslus,  portio.  ||  Senyal  que  *8  fà  en  los  cims,  c^^ 
mant  palla  ó  herba  seca  pera  donar  algun  avis. 
Ahumada.  Fumo  datum  signum. 

FUMADOR,  A.  adj.  Que  fama.  Fumador J»- 
manté,  Fumans,  tis.  Q  Qui  acostuma  fumar.  Fmm- 
ior.  Fumator,  is. 


FÜN  CATALÀ. 

FUIfAB.  V.  r.  Péndrer  lo  fum  del  tabaco.  Fu- 
nuír.  Famo,  as.  ||  Cobrir  de  fam.  Akumar.  Infnmo, 
as.  I  V.  D.  Exhalar,  llansar  fum.  Akumar^  humear, 
fumar.  Famo,  fumigo,  as.  |  pbgae. 

ENCARA  FUMA.  expr.  ENCARA  LA  SANCH  NE  EAJA. 

ruUARADA.  f.  Mòlt  fum.  Humareda.  Fumi 
nimbas,  nubes.  Q  fumada,  t. 

FUIIÀRIA.  f.  planta,  colomina. 

lUBIABSE.  V.  r.  fam.  eessentiisb,  picaese. 

FUMATi  DA.  p.  p.  Ahumado,  fumado.  Fuma* 
tus. 

rüBI£JABIT.  p.  a.  poét.  FUMós. 

FUMEJAR.  V.  a.  Llensar  baf  ó  vapor  semblant 
al  fum.  HuvMar.  Exhalaré. 

rUBIERA.  f .  FUMAEADA.  1.  ||  ter.    XBMBNETA.  J 

Fum  copiós  y  espès.  Eumazo,  humarazo.  Ingens 
fumns. 

rUHERAL.  m.  ant.  Canó  de  xemeneya.  Huvm- 
TO.  Fumarium,  ii.  ||  m.  ter.  xemenbta. 

FÜBIIGACIÓ.  f.  La  acció  de  fumigar,  rumiga- 
cúm.  Fumigatio,  nis. 

rUBOGAR.  V.  a.  Redubir  à  gas  ó  fum  alguna 
substància.  Fumigar.  Fumigo,  as. 

rUMIGATORI,  A.  adj.  S' aplica  als  instru* 
ments  ab  que  s*  introduheíx  lo  fum,  gas  ó  ayre  en 
los  cossos.  Pumigatorio,  Inspírans,  tis. 

rumiXOS.  m.  pi.  Presumpció,  vanitat.  Hu- 
mos.  Supèrbia,  se,  elatio,  nis. 

FUB1I8TÉRRI8.  m.  planta,  colomina. 

FUMÓS,  A.  adj.  Lo  que  llansa  fum.  Humoso, 
fumoso.  Famosus,  fumeus. 

FUNÀMBUL.  m.  Yolatí.  Pundmbulo ,  volatin. 
Funambulus,  i. 

FUNABIENT.  m.  fonament. 

FUNCIÓ,  f.  Qualsevol  moviment  y  acció  vital 
de  un  cos  animat.  Funcion.  yitalís  actus,  fnnclio. 
I  L' acte  públich  que  s*  executa  ab  concurrència 
de  mòlta  gent.  Funcion.  Solemnitas,  celebritas, 
atis.  I  Festa,  convit,  ball.  Funcion.  Festivitas,  atis, 
convivinm,  ii.  |  mil.  Qualsevol  acció  de  armas. 
FwMton.  Bellua,  militaris  actio. 

FUNCIONAR.  V.  a.  Exercir  las  funcions  pró- 
pias  à  un  individuo  ó  cosa.  Funcionar.  Fungor, 
eris. 

FUNCIONARI,  A.  adj.  Qui  desempenya  un 
càrrech.  Funcionario.  Mnneris  fungens. 

FUNDACIÓ,  f.  La  acció  de  fundar.  Fundacion. 
Fundatio,  nis.  Q  Principi,  creació,  establiment  de 
alguna  cosa.  Fundacion.  Primordium,  ii,  origo, 
inis.  I  La  dotació  ó  renda  ab  qoe  's  funda  alguna 
obra  pia.  Fundacion.  Ànnuus  reddítus. 

FUNDADAMENT.  adv.  m.  Ab  fonament.  Fun- 
dadamente.  Non  temeré. 

FUNDADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  funda.  Fundador. 
Fundator,  creator,  is. 

FUNDABIENT.  m.  fonament. 

FUNDABIEBITAL.  adj.  Lo  que  serveix  de  fo- 
nament ó  es  lo  principal  en  alguna  cosa.  Funda- 
mental.  Quod  est  capat  et  summa  res.  |  61.  Lo 


FUN  7g| 

que  dóna  motiu  pera  concebir  una  cosa  de  aques- 
ta ó  de  r  altra  manera.  Fundamento,  [mudamentúi. 
Fundamentum,  i ;  à  parte  rei.  |  geom.  Se  diu  de 
la  Ifnea  que  dividida  en  cert  número  de  parts  sei^ 
veix  de  fonament  pera  dividir  las  demés.  FwUa* 
mental.  Fundamentum,  i. 

FUNDABIENTALMENT.  adv.  m.  De  un  mò- 
do  fundamental.  Fundamentalmente,  raikahminu. 
Funditüs. 

FUNDABIENTAR.  V.  a.  met.  fttL  LOS  FONA- 
MENTS. II  Assegurar,  establir.  Fundamentar.  S\M* 
lio,  is,  firmo,  as. 

FUNDAR.  V.  a.  Establir,  erigir,  instítuhir. 
Fundar.  Fundo,  as,  stabilio,  is.  |  Destinar  alguns 
béns  pera  que  servesca  sòn  producte  pera  la  exe* 
cució  de  alguna  cosa,  com  :  fundar  una  causa  pia. 
Fundar.  Censum  fandare.  ||  met.  Apoyarab  rahoos 
ó  motius.  Fundar.  Firmo,  confirmo,  as.  |  Posar  la 
esperansa  en  alguna  cosa.  Vincular^  cifrar,  /ím* 
dar.  Nitor,  eris. 

FUNDAR8E.  V.  r.  Apoyarse.  Funiarse.  Ritor, 
eris.  I  nàut.  En  sentit  general  apoyar  la  manío• 
bra  ó  evolució  que  s'  executa  en  los  medis  que  tf 
emplean  al  efecte ,  ó  en  la  seguretat  de  la  ac- 
ció constant  dels  agents.  Fundarse.  Niti.  |  krfün*- 

DARSE. 

FUNDAT,  DA.  p.  p.  Fumdado.  Fundatus.  | 

ENFUNDAT. 

FUNDIBLE.  adj.  ffs.  Lo  que  's  pót  fóndrer  ab 
la  violència  del  foch.  Fuíible,  fundible.  Fusilis. 

FUNDICIÓ.  f.  Acció  de  fundir.  FvndieUm.  fVLfh 
ditío,  nis.  n  Derritiment.  Derretimiento  ^  /Moii, 
conftacion.  Fusió,  nis.  |  La  fàbrica  abont  se  fon. 
Funderia,  fundicion.  Fusorium,  ii.  ||  Se  diu  dels 
caràcters  ó  lletras  fosas  pera  la  estampa,  y  la  ma- 
teixa matèria  fosa.  Fundicion.  Typorum  ordo. 

FUBiDIDOR,  A.  m.  y  f.  Qui  fon  los  metalls 
pera  fèr  lletras,  campanas,  estàtuas,  etc.  FmmK- 
dor.  Fusor,  is. 

FUNDILLOL.  m.  La  mare  del  vi.  FondilUm. 
yinariae  cupae  fundus. 

fAnebRE.  adj.  Pertanyent  al  funeral.  Fúne- 
bre, funeral,  funéreo,  funerario.  Fnnereus.  |  Trist, 
funest,  lamentable.  Fúnebre.  Funebris. 

FUNEBREMENT.  adv.  m.  De  un  modo  fúne- 
bre. Funebremente.  Funebri  modo. 

FUNERAL,  m.  Enterro.  Exequias,  funeral, 
Exequiae,  aram,  justa,  orum.  ||  adj.  fünebbb. 

k  LA  FUNBEALA.  m.  adv.  La  acció  de  posar  las 
armas  cap  pera  avall  quant  nostre  Senyor  està  en 
lo  monument.  A  la  funerala.  Ritu  funebri. 

FUNERARI,  A.  adj.  fi^nebre.  ||  pi.  ant.  Nom 
que  *s  donà  als  que  cuydavan  dels  enterres.  Fum- 
rarios.  Funerarii,  orum. 

FUNERÀRIA,  f.  FUNEBAL. 

FUNEST,  A.  adj.  Trist,  melancólich.  Pumsto, 
lúgubre.  Funestus,  luctuosus.  ||  Desgraciat,  fatal, 
perjudicial.  Funesta ,  aciago.  Funestus.  |  Atrós, 
cruel.  Funesto.  Tragicus, 


?8i 


FÜR 


DIDCIONARI 


FÜR 


rUNESTABIENT.  adv.  m.  Desgraciadament. 
FuMsiamente.  Funestè,  infeliciler. 

rUNESTAR.  V.  a.  Fér  funest.  Funestar.  Fa- 
nesto,  as. 

rUBíÉVOL.  m.  ant.  Màquina  ó  trabuch  de  fusta 
pera  tirar  pedras  de  gran  pes.  Fundihulo.  Fundi- 
bulum,  i. 

FUNGEYRO.  m.  Capsa  en  forma  de  carabassa, 
que  remata  en  un  pomet  ab  uns  foradets  pera  en- 
sumar lo  tabaco.  Fusique,  Càpsula  superius  perfo- 
rala. 

FUNICULAR,  adj.  ffs.  Se  diu  de  cert  sistema 
que  lleva  à  la  pressió  del  ayre  la  eficàcia  de  man- 
tenir lo  mercuri  pendent,  y  la  atribubeix  al  cordó 
de  una  matèria  mòlt  subtil,  que  rarificada  per  una 
tensió  violenta  procura  comprimirse.  Funicular. 
Funicularis.  ||  Instrument  pera  conèixer  la  propor- 
ció de  una  potència  col-locada  en  Ja  circunferèn- 
cía  de  una  roda,  ab  lo  pes  posat  en  V  eix.  Funicu- 
lar. Funicularis.  [  nàut.  Dit  de  la  màquina  com- 
posta de  cordas  y  corriolas,  dita  per  altre  nom 
▲PARELL.  Àparejo,  funicular.  Funicularis  macbi- 
oa. 

FUR*  m.  ant.  for.  ||  ant.  lladre. 

À  FUR  é  JL  MESURA.  loC.  ant.  DE  MODO  T  DE  MANE- 
RA, 

FURA.  f.  Animal  de  un  peu  de  llarch ,  de  co- 
lor roig  obscur,  ab  lo  morro  y  aurellas  blancas, 
mòlt  enemich  dels  cunills.  Huron.  Yiverra,  ae,  ic- 
tis,  is.  II  met.  Qui  descubre  lo  amagat  y  secret. 
Muron.  Scrutator,  is. 

FURATEJAR.  v.  n.  met.  ant.  furgar.  4. 

FURGA.  f.  Instrument  de  ferro  pera  remenar 
lo  focb.  Hurgon.  Rutabulum,  i.  ||  Obra  de  furgar. 
£$carbadura,  escarbo.  Fodicatio,  nis. 

FURGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  furga.  Escarha- 
dor,  hurgon.  Scalpuritor,  is.  ||  Lloch  ahont  furgan 
los  porcbs  y  altres  animals.  Escarhadero.  Scalptum 
solum. 

FURGADURA.  f.  La  acció  de  furgar.  Hozadu- 
ra,  freza.  Fossio,  nis. 

FURGAR,  v.  a.  Remenar,  remóurer  alguna 
cosa.  Hurgar.  Remoto,  as.  ||  Remenar  lo  foch  ab  la 
furga,  nurgonear.  Rutabulo  ignem  versaré.  ||  So- 
móurer  lo  tocino,  etc.  la  terra  ab  lo  morro.  Hozar, 
hocicar.  Fodio,  is.  ||  met.  Procurar  averiguar  ab 
curiositat  tot  lo  que  passa.  Hurontar^  escarhar. 
Perscrutor,  aris. 

FÚRIA.  f.  Agitació  violenta  de  qualsevol  pas- 
sió. Furta,  furor.  Fúria,  m,  furor,  is.  ||  met.  Vio- 
lència, activitat  de  las  cosas  insensibles,  com  del 
mar,  vent,  etc.  Fúria,  furor.  Yiolentia,  ae,  furor, 
is.  0  Velocitat  y  pressa  ab  que  's  fà  alguna  cosa. 
Fúria.  Rapiditas ,  alis.  ||  mit.  Diossa  venjadora 
dels  delictes  entre  'Is  romans.  Furta.  Fúria,  se.  || 
Qualsevol  de  las  tres  infernals,  Alecto,  Tisífone  y 
Megara ,  fillas  de  un  part  de  Aqueron  y  de  la  Nit. 
Fúria.  Furiffi,  dirse,  arum.  ||  Se  diu  de  la  dona  que 
està  mòlt  enfurismada.  Furta.  Bacchans,  tis«  | 


Multitut,  com:  una  fiSria  de  anys.  Iiiflniiad,muUi' 
tud.  Multitudo,  inis. 

ES  UNA  FtRU.  exp.  ES  UN  FUROB. 

FURIAL.  adj.  poèt.  Lo  que  pertany  à  las  fú- 
rias.  Furial.  Furialis. 

FURIENT,  A.  adj.  Precipitat,  impetuós,  ütfpt- 
dOy  violento.  Rapidus. 

FURIETA.  f.  RARIETA. 

FURINAL.  mit.  Cosa  de  la  diossa  Fúria,  com: 
fe^tas  FURiNALs.  Furinal.  Furinalis. 

FURIÓS,  A.  adj.  Frenètich ,  privat  de  jndící. 
Furioso,  frenètica.  Furiosus.  ||  Colérich ,  rabiós. 
Furiosa.  Furiosus,  vessanus.  ||  Violent ,  terrible, 
que  ocasiona  grans  danys.  Furioso.  Violentos.  | 
met.  Gran,  excessiu,  com :  gasto,  cullita  furiosa. 
FuriosOf  loco.  Ingens,  nimius.  ||  Pertanyent  à  las 
fúrias.  Furioso.  Furialis. 

FURIOSAMENT,  adv.  m.  Ab  violència,  ab 
fúria.  Furiosamente.  Furiosè. 

FURIOSissm,  A.  adj.  sup.  FuriosUimo.  Fo- 
riosissimus. 

FURIOStSSIMAMENT.  adv.  sup.  FurÚMiít- 
mamente.  Furiosissimè. 

FURLÓ.  m.  Espècie  de  cotxo  de  quatre  assien- 
tos  sens  estrebs,  tancat  ab  portetas,  penjada  la 
caixa  sobre  grossas  corretjas  y  posada  entre  dos 
barras  de  fusta.  Forlon,  furlon.  Rbeda,  s. 

FURMEIG.  m.  ant.  farum. 

FURMEJAR.  v.  n.  ant.  farumejar. 

FURÓ.  m.  FURA. 

FURONERA.  f.  Cau  de  fura.  Huronera.  Viver- 
rae  cavea. 

FUROR.  m.  Agitació  violenta  del  animo,  ma- 
nifestada ab  accions.  Furor.  Furor,  is.  |  Ira,  rà- 
bia, còlera,  enuig.  Furor.  Fúria,  ae.  Q  Dèufalsqoe 
*ls  romans  representavan  ab  casquet,  cara  despe- 
dassada,  sangosa,  y  com  furiós  y  rabiant.  Fum. 
Furor,  is. 

FUROR  DE  pensa.  ROJERIA. 
FUROR  POÉTICH.  ESTRO. 

ES  UN  FUROR.  loc.  fam.  Expressa  V  excés  de  al- 
guna cosa.  Es  un  juicio.  Mirum  est. 

FURRIER.  m.  mil.  Cabo  encarregat  de  avisar 
pera  '1  servey,  etc.  Furrier,  furriel.  Miles  ad  alios 
monendos  deslinatus. 

FURRIERIA.  f.  Ofici  de  la  real  casa,  al  ràr- 
rech  del  qual  estan  las  claus  y  mobles  de  palàcio. 
Furrieria,  furriosa.  Regíi  metatoris  oíDcium. 

FURT.  m.  Robo,  rapinya.  Hurto,  robo,  rafiia. 
Furtum,  i.  ||  La  cosa  robada.  Hurto.  Furtum,  i. 

FURTABLE.  adj.  Lo  que  's  pót  furtar.  Enrla- 
ble.  Furto  obnoxius. 

FURTADOR,  A.  m.  ant.  rorador. 

FURTAR.  V.  a.  ant.  robar. 

FURTIBLE,  FURTtVOL  Y  FURTIU,  VA. 
adj.  Pres  de  amagat,  fét  amagadament»  FuriÍFO. 
Furtivus. 

FURTIVABIENT.  adv.  m.  De  amagat.  Ftrti• 
vamente.  Furtivè. 


FUS  GATAU. 

I'UETIvOLIIEIíT.  adv.  m.  fcetivímint. 

FU89  A.  p.  p.  FOS.  II  m.  Instroment  rodó  ab 
que  's  fila,  serveix  pera  tòrcer  lo  fil  y  formar  la 
fiisada.  Uuso.  Fosus,  i,  larbo,  nis.  ||  Lo  que  ser- 
veix pera  devaoar  seda.  Buio,  Fusus  ferreos  serí- 
co  torquendo.  |  maneta.  4. 

FUS  DE  EETÓECEE.  FUSANT. 

PLE  ó  CAEREGAT  DE  FUSOS.  fr.  Dit  del  escut  de 
armas.  F.useladOy  fusado,  Fusarios,  fusalus. 

TOENàESE  PRIM  COM  uif  FUS.  fr.  Se  diu  de  qui  s' 
ha  amagrit  mòlt.  Ahusarse.  Tamquam  fosam  atte- 
Duari. 

rusADA.  f.  Lo  lli,  cànem,  etc.  filat  que  cap  en 
lo  fus.  Husada,  mazorca,  Pensum,  i. 

FUSADA  DE  BLAT  DE  MORO.  Camp  de  blat  de  moro 
qnanl  ja  ha  tret  los  plomalls.  Zarada,  Zarata ,  ». 

FUSALL  T  FU8ANY.  m.  Fus  de  retòrcer.  7of- 
eederoy  huso,  torcedor,  Torcularius  fusus. 

FUSELL,  m.  Escopeta  llarga  que  usanlos  soldats 
de  infanteria.  PusU,  Catapulta,  se.  jj  Eix  de  carro 
y  semblants.  Eje,  Axis,  is.  Q  maneta.  4.  ||  Caragol 
de  prempsa.  HusiUo.  Torcular,  is.  ||  ant.  boixet.  | 
pi.  ant.  PUNTAS. 

FUSELLAOA.  f.  Cop  ó  tir  de  fusell.  Pusilazo. 
Igniari»  fistulae  iclos  vel  explosió. 

FDSELLAIIIENT.  m.  Acte  de  fusellar.  Fútla- 
miento,  Occisio  scloppelis. 

FUSELLAR.  V.  a.  Matar  ab  tirs  de  fusell.  Fusi- 
lar.  Scloppetis  occidere. 

FU8ELLER.  m.  Soldat  de  infanteria  que  no  es 
granader.  Pusilero.  Catapultarius  miles. 

FUSELLER  de  MONTANTA.  MIQUELET. 

FU8ELLERIA.  f.  Cos  de  fosellers.  PuiiUria. 
Militum  catapultis  armatorum  multitudo. 

FU8EROL.  arq.  Cordó  qne  abrassa  la  columna 
sobre  la  basa  y  sota  del  fris  del  capitell.  Astràga- 
lo.  Astragalus,  i. 

FUSET.  m.  d.  HusiUo.  Cochiea,  m. 

FU8ILL.  m.  ter.  fdsell. 

FU8ILLABIENT.  m.  ter.  fusell ament. 

FUSILLAR.  V.  a.  ter.  fusellar. 

FU8ILLO.  m.  Massa  ab  que  *8  bat  lo  paper  en 
los  molins.  Mayeto.  Malleus,  i. 

FUSmA.  f.  PAGINA. 

FUST.  m.  Tronch,  tros  de  fusta.  Modero,  Lig- 
num,  i.  II  PAL.  Q  ant.  fusta.  ||  ant.  Arbre,  soca. 
Tronco,  Stipes,  itis.  ||  arsò.  1. 1|  ant.  modo,  quali- 
tat. II  m.  arquit.  Cos  de  la  columna  comprés  entre 
la  bassa  y  1  capitell;  y  també  s*  anomena  *1  viu 
de  la  columna.  Fusté.  Columnae  scapus.  ||  met. 
Fonament,  causa  y  origen  de  alguna  cosa  tant  en 
r  orde  ffsich  com  en  lo  moral.  Fusté,  Columnse 
scapus. 

FUST  DE  LA  VERA  CREU.  LIGNUM  CRUCIS. 

s6r  del  MATEIX  FUST.  fr.  fam.  Sér  de  la  mateixa 
condició,  costums,  família,  etc.  Ser  de  la  misma 
harina.  Ejusdem  furfuris  esse. 

FUSTA.  f.  La  part  sòlida  dels  arbres.  Modera. 
Lignum,  i.  ||  Conjunt  de  bigas,  pots,  etc.  of* 

TOMO  I. 


PüT  186 

veixen  pera  un  edifici.  Moderada,  moderaj$,maàl••' 
rdmen,  Materiatio ,  nis.  ||  ant.    Bergantí ,  xalupa 
lleugera.  Fusta.  Liburnus,   i.  Q  nau.  I  fam.  ter. 
llenya,  t. 
FUSTA  MA5CA.  f.  aut.  Espécio  de  fusta.  3. 

ASSENTAR  LA  POSTA.  fr.  EN6RAHCLLAR. 

PENSAS  QUE  sò  DE  FDSTA?  loc.  fam.  Denotft  que 
algú  sent  com  los  demés  las  incomoditats  y  trabtlls 
de  aquesta  vida.  Ser  de  eame  y  hueio.  Corporis 
animique  affectionibus  obnoxium  esse. 

FUSTAM.  m.  FUSTA,  t,  y  RAIG  DE  FUSTA.  |  Obra 
de  fusta  ó  cuberta  de  ella.  EnmaderamientOj  poto- 
zon.  Contignatio,  nis. 

FUSTANÍ  Y  FUSTAirr.  m.  ant.  Drap  de 
cotó  que  s*  usa  pera  forros.  Fustan.  Gossypina,  xy- 
lina  tela. 

FUSTANTER,  A.  m.  y  f.  Qui  fabrica  fustany. 
Fttston^ro.  Telarum  é  gossypio  textor. 

FUSTEJAR.  V.  a.  Traballar  de  fuster.  Cdrptii- 
tear.  Materiarum,  lignarium  opus  facere. 

FUSTER,  m.  Qui  traballa  y  puléix  la  fusta. 
Carpintero.  Materiarius,  ii.  ]  Qui  traballa  de  bast. 
Maderero.  Lignarius,  ii,  solericus,  i. 

FUSTER  RosQUER.  ant.  Lo  de  obras.  Carpintero  de 
ohras  de  afuero.  Faves  lignarius  domorum  tectiset 
contigoationibus  faciendis. 

FUSTER  CAIXER,  aut.  Lo  que  fà  mobles.  (Jarptiire- 
ro  de  blanco,  Faver  lignarius. 

FUSTER  DE  RiRERA.  Lo  qui  s'  ocupR  OU  obras  do 
barcos.  Carpintero  de  ribera.  Faver  navalis. 

FUSTERIA,  f.  Botiga  de  fuster.  Carpinteria, 
Materiaria  fabrica.  ||  Magatzem  de  fusta.  Moiereria. 
Lignaria  taberna.  I  f.  Ofici  del  fuster.  Carpmima. 
Ars  lignaria. 

FUSTET.  m.  Arbust,  espècie  de  sumacb:  s'usa 
pera  adobar  las  pells.  Pustete.  Cotinus  rhus.  |  m. 
d.  de  fust.  ModerillOf  ito.  Lignum  parvum.  * 

FUSTETA.  f.  d.  Maderilla,  Parvum  lignum. 

FUSTIBALA.  f.  ant.  Bastó  ab  una  fona  ab  qne*ls 
antichs  tiravan  pedras.  Fustihala.  Fustibala,  iB. 

FUSTIGAR-v.  a.  ant.  bastonejar. 

FUSTOGH.  m.  Fusta  groga  pera  tenyir,  eto. 
Pustoe.  Lignum  pallore  distinctum. 

FUTESA.  f.  Friolera.  Prusleria,  bagatelOf  ntM- 
ria,  nonada.  Futilis,  nulius  momenti  res. )  Cosa  de 
poch  valor,  però  de  mòlta  apariéncia,  y  que  per 
vanitat  li  fan  tenir  estimació.  Oropely  popasal,  <a- 
cadinero.  Inanis  sed  alliciens  res.  ||  pi.  Trastos  pe- 
tits de  mòlta  varietat  y  poca  importància.  Chismes^ 
baratijas.  Detrila  utensilia.  Q  Paraulas  sense  subs- 
(ància.  Borra,  farrago.  Inania  verba. 

FÚTIL.  adj.  De  poch  apreci  é  importància.  Ftf- 
til,  Vanus,  nugatorius.  ||  Ya,  fantàstich,  sens  fona- 
ment. A^rfo.  Aéreus.  |j  m.Yas  en  figura  de  cono  in  ' 
vers,  en  que  *s  posava  la  aygua  que  servia  en  los 
sacrificis  de  Ceres.  Fútil,  Futile,  is. 

FUTILITAT,  f.  La  poca  ó  ninguna  importància 
de  alguna  cosa.  Futilidad.  Futilitas,  atis. 

FUTIL-LA.  (no  enténdrer  ò  no  saber)  fr.  No 

100 


786 


FÜT 


DICCIONARI 


FÜY 


enténdrer  ó  no  saber  res  en  la  cosa  de  que  *8  trac- 
ta. No  entender  ó  no  saber  wm  jota,  no  dar  palota- 
da,  Toto  c«Io  aberrare. 

'.  adv.  m.  Vana,  ioútilnieot.  Va- 


namente,  futilmente.  Yanè. 

FUTIRLA.  f.  BlGÀTELà.  D  FUTIL-LÀ. 

FUTEAL.  m.  y 

FUTRALADA.  f.  fam.  Maltitat,  abandàncía, 
infinitat.  MdquinaySinlin,  Copia,  8B. 

FUTRALEJAR.  V.  a.  PEGAE.  ATROPELLAE. 

FUTUR,  A.  adj.  Lo  que  ha  de  succehir,  ó  sér. 
Futuro ,  venidero.  Futurus ,  venturós.  |  m.  gram. 
Temps  del  verb  que  significa  lo  venider.  Futuro. 
Fulamm,  i;  falarom  tempns. 


FUTURA,  f.  Dret  à  b  saccesió  de  algn  i 
pleo.  Futuro,  Destgnata  successió;  soperstiti  asser- 
ta  possessió. 

FUTURARI,  A.  adj.  Lo  que  toca  à  la  successió 
futura.  Futurario,  Futurus. 

FUTURIGIÓ.  f .  Forma  ó  quasi  forma  ab  que  k 
cosa  que  ara  no  existeix,  existirà  desprès.  Los  teó- 
lechs  se  valen  de  aquest  terme  pera  explicar  lo  que 
succeheix  en  conseqüència  de  la  presència  deDrà. 
Fttitirictoii.  Futuritio,  nis. 

FUYNA.  f.  FAGINA. 

FUYR.  V.  n.  ant.  fugie. 
FUYTA.  f.  fugida. 

FÉE  LA  FDTTA.  fr.  FDGIE. 


I 


Gk^ 


CÀTAU. 


GaB 


18*7 


«•••«•««MaWVnAiW•MMMM•MWM 


G.  octava  lletra  del  abecedari  y  una  de  las  con- 
sonants guturals :  té  dos  pronunciacions ,  snau  ab 
las  vocals,  a,  o,  n,  y  ab  las  consonans  1,  r;  y  forta 
ab  la  e,  i.  En  lo  computo  ecclesiàslich  es  la  séptima 
y  ultima  dominical.  En  algun  temps  fou  nnmeral  y 
valia  100,  y  ab  una  ralleta  sobre  40,000.  Sexta  no- 
ta de  la  gama  natural. 

GA. 

GAB.  m.  ant.  bcilí,  bbpa,  iscaihi. 

GABADAL.  m.  Yas  de  fusta  rodó  6  prolongat 
pera  rentar  los  plats,  etc.  Arietomy  gamellüj  ionul•- 
jo,  eawulUm.  Aqualiculus,  i. 

GABADOB,  A.  m.  y  f.  isgaütadoa. 

GABAIX.  m.  Habitant  en  las  laldas  dels  Piri- 
neus, y  familiarment  se  diu  de  coalsevol  francès. 
Gabacko,  Gallus,  i. 

Dl  GAIAIX    T  M  POtd  50  Tl'.^  FUS  FRIS  QCE  IS 

MOET.  ref.  l'  avabo  es  com  lo  pobci,  etc. 

GABAONITAS.  m.  pi.  Naturals  y  babitants  de 
Gabaó.  Gahaomitat.  Gabaonit». 

GABAB.  V.  a.  ant.  eügaütae. 

GABABDIMA.  f.  Casaca  de  faldas  llargas  ab 
mànegas  juslas  y  botonadas.  GaharihM,  Penula 
strictior. 

GABABHEBA*  fr.  gaeaeekea. 

GABABBA*  f.  Rau  de  vela  y  rem  ab  arbre. 
Caharra.  Cymba,  c 

GABABBEBA.  f.  loeer  bort,  las  folbs  pon. 
xagudas,  las  braocas  ab  punxas,  la  flor  es  una  r«>sa 
mòU  senxilia,  eocamada,  y  prodobeíi  ona  espècie 
de  aglà  bermellencb  que  conté  ons  granets  pelats, 
que  tocant  à  la  pell  incoiBodaa  m^lt.  També  s^n 
diu  lo  mateix  del  fmyt.  Iom/  fermú;  M^ara»»- 
jo^  agakUmza.  Iota  canina. 

OàBABBIK  m.  Malaltia  qw  íi  M  las  polas  i$ 


i 


las  cabalcaduras.  Gaharro.  Jnmentorum  podagra, 
chíragra. 

GABABBOT.  m.  Tatxa  de  la  cabota  groosa. 
Taehvela.  Clavellus,  i;  umbellatusclavulos. 

GABECDfA.  f.  Arma  antfgua  defensiva.  G^k- 
eina.  Tegentia  arma. 

GABELLA.  f.  Tribut,  contribució.  GakU.  Tri- 
butum,  i,  vectigal,  is.  |  ter.  tbüda.  |  Felí  de  es- 
pigas  que  fà  *1  segador,  gavblla. 

GABELLOT.  m.  ant.  y 

GABELOT.  m.  ant.  Recullidorde  las  gabeliu. 
AleabaUro.  Publicanus,  i. 

GABEMÜfA.  GAIECÜTA. 

GABETA.  f.  Pastereta  de  fusta,  que  regular- 
ment serveix  pera  pastar  guix  y  pera  dooar  neo- 
jar  als  animals.  Cuezo.  Mactra,  s. 

GÀBIA.  f.  Eeíut  de  joncbs,  etc.  pera  tenir  loi 
aucells.  Jaulú.  Ancon,  is,  caula,  e.  |  néut.  Eapé- 
cie  de  garita  sobre  la  mesa  ó  bauprés  pera  agoay- 
lar.  Gavia,  gavieta,  Carchesium,  ii.  |  Tanca  ab  rei-' 
xa  de  ferro  ó  fusta  pera  tenir  feras  ó  boigs.  JéwUf 
gavia,  easilla.  Carcer,  is.  |  La  gran  de  fusta  pera 
tenir  gallinas.  Akakaz.  Cavea  gallínacea.  |  La  de 
ferro  en  que  *s  posan  los  caps  dels  sentenciats,  tín* 
ternafjaula.  Caula  ferrea.  |  ant.  rorao.  |  CAfoinBaA• 

AEWAEGABiAS.  fr.  niíot.  Envtfgaf.  Fanibos  vela 
lígare. 

GÀMA  DE  ioiGs.  met.  Casa  de  molla  bnlla  y  poch 
gobem.  Cú$a  ie  loeon,  Inordínata  domos. 

rtEGAE  GJtsfAS  ó  US  oitf  AS.  fr.  ffif  t.  Desemberif* 
sar  algun  llocb.  Mmiarel  kaza,  Impedímeotís  lo* 
com  expediré. 

GABIAL.  t,  Cíàbía  gran  ó  aposealo  Ami  m 
crían  ancelU,  ^ajarera.  fassenim  cavea. 

GABIAMA.  f.  aom.  Jamlím.  Magna  eavea, 

GABIATBE.  m.  Qui  &  6  vea  g^bías.  ímIm. 


ItaMfíaer  ^pm  evyda  hfttíif  T 


788 


GM 


DICCIONARI 


GAL 


aguayta  desde  ella.  Gabiero,  In  navi  speculalor.  || 

GABIAYRE. 

GABIETA.  f.  d.  Jaulillay  jauloncillo.  Parva  ca- 
vea.  Q  nàut.  Espècie  de  garita  que 's  posa  sobre  la  me- 
sa ó  bauprés  pera  aguaytar.Gavt«(a.  Parva  specula. 

GABIETA  DE  LA  LLANXA,  m.  nàot.  ARGAXELL. 

GABINET,  m.  Congrés  ahont  se  Iractan  mate- 
rias  reservadas  de  estat.  Gabinete.  Senatorum  con- 
cilium.  II  Pessa  reservada  pera  estudi  y  negocis 
particulars.  Gabinete.  Privalumcubiculum.  ||  Lloch 
en  que'ls  curiosos  col-Iocan  y  guardan  en  orde 
mòltas  preciositats  de  la  naturalesa,  com  plantas, 
conxas,  medatlas,  elc.  Gabinete,  Pinacotheca,  se, 
tablinum,  i. 

GABIÓ.  m.  mil.  Cove  ple  de  terra  que  serveix 
de  trinxera.  Ceston,  gavion.  Gerrae,  arum.  |l  Gà- 
bia xata  que  usan  los  cassadors.  Alcahaz.  Demíssa 
cavea. 

GABOLET.  m.  Espècie  de  coca  en  figura  de 
barca  ab  una  pasta  dolsa  al  mitx.  PastelUlo,  glò- 
ria, Pislorius  panis. 

GABOLETXRA.  f.  Instrument  pera  fér  gabo- 
lets.  Cubilele,  cubiletero,  Caliculus,  i. 

GADITÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Càdiz.  Gaditana, 
Gadilanus. 

GADOLLAYRE.  m.  Qui  ven  carn  de  contra- 
bando.  Gatunero.  Carnium  interdictarum  venditor. 

GADÚFOL.  m.  ter.  cati^fol. 

GAEZA.  f.  ant.  alegria. 

GAFA.  f.  Pessa  de  metall  pera  unir  dos  cosas. 
Lana,  grapa,  Fíbula,  a^;  ferreus  nexus.  ||  pi.  ulle- 
EAs.  II  En  lo  jocb  de  mesa  tauleta  pera  afíansar  la 
ma,  y  jugar  la  bola  que  està  en  tronera.  Gafa,  Un- 
cinala  tabella. 

GAFAR.  v.  a.  AGAFAR. 

GAFARRÓ.  m.  Aucell  mòlt  petit,  vert  ab  cla- 
pas  grogas,  mòlt  semblant  al  lluer.  Verdecillo, 
gafarron.  Galbula,  se,  traupis,  idos,  vireo,  nis. 

GAFET.  m.  Ganxet  de  fil  ferro,  elc.  que  ser- 
veix de  botó.  Corchete,  Fibula,  ad,  \\  Lo  de  or  ó  al- 
tre metall,  de  forma  elegant,  que  sól  portarse  en 
las  capas  y  altras  cosas.  Broche,  Fibula,  £e.  ||  Lo  de 
llautó  ó  ferro  ab  que  's  lancan  los  llibres.  Maneci- 
Iht  manezuela,  Fibula,  sí, 

GAFETA.  Ànellela  abont  s'  enganxa  '1  gafet. 
Corchela.  Fibula,  a^. 

GAHON8.  m.  pi.  Herba  medicinal  y  ramosade 
de  un  peu  de  alsaria,  las  fullas  de  tres  en  rama  de 
tres  líncas  de  Uarch,  ovaladas  y  dentadas,  las  ca- 
mas  ramosas,  primas  y  quasi  ajagudas,  flors  pur- 
púreas  rogencas,  fruyt  unas  tavelletas  infladas  y 
cnrtas:  té  la  arrel  tant  fonda  que  impedeix  lo  llau- 
rar. Gatunüf  gatunttf  detiene  buey,  rèmora  de  ara- 
doy  gatillo,  gatino.  Anonis,  is. 

GAHÚS.  m.  Aucell.  düch. 

GAIAN.  m.  aut.  Peix  gran  de  la  isla  de  Cuba, 
semblant  à  la  anguila.  Is  indis  pescan  ab  ell,  com 
los  cassadors  ab  lo  galgo.  Gaicano,  gaitano.  Gai- 
canus  piscis. 


GAIX.  m.  Aucell,  espècie  de  falcó,  del  color  1 
grandària  del  colom  roquer;  ab  la  veu,  que  la  té 
mòlt  forta,  imita  i  sèu  nom.  PigargOj  arrendajo, 
Pigargus  accipiter. 

GALA.  f.  Vestit  rich  y  alegre.  Gala,  Vestis 
elegans.  ||  Gràcia,  garbo.  Gala,  garbo,  bizarria, 
Elegantia,  se,  urbanitas,  atis.  ||  Lo  mès  escullit. 
Flor,  gala,  Flos,  oris.  j  Ballaruga,  '1  fruyt  del  rou- 
re. Agalla.  Galla,  ae.  U  ant.  glàndula. 

GALA  DE  ALEP.  Dita  aixi  del  nom  de  aques'a  ciu- 
tat: es  negra,  pesada,  y  mòlt  bona  pera  fér  tinta. 
Agalla,  Galla  turquica. 

FÉR  GALA.  fr.  Gloriarse.  Hacer  gala.  Ostento, 
jacto,  as. 

FÉR  GALA  DEL  SAMBENET.  fr.  Gloriarse  de  alguna 
obra  mala.  Hacer  gala  del  sambeniío,  Dedecus  vel 
nofam  jactare. 

GALAN,  A.  adj.  Hermós,  garbós,  ayrós.  Goiat, 
bizarro,  Venustus.  |  Excel-lent,  bo,  com:  galan  vi. 
Buen,  bueno,  bello,  Bonus.  ||  Gran,  com:  un  galak 
plat  de  vianda.  Buen,  bueno.  Magnus,  non  medio- 
cris.  II  Usat  irònicament.  Bello,  kermoso.  Bellús.  | 
Qui  vesteix  ab  asseo  y  compostura.  Galan.  Politus. 
I  m.  ENAMORAT,  FESTEJADOR.  ||  Qualscvol  que  eo  las 
comédias  fàun  dels  papers  séríos.  fora'l  barba,  (ro- 
lan,  Primus  actor  in  scena.  ||  adv.  m.  galantmkkt. 

GALANAMENT.  adv.  m.  galantment. 

GALANET,  A.  adj.  d.  Galanceie.  Elegantuloi, 
pulchellus. 

GALANGA,  GALANJA  Ó  GALANJE.  f.  Dro- 
ga, arrel  medicinal  de  las  Indias,  de  la  gruxàrit 
de  un  dit,  plena  de  nusus,  de  color  bru  ó  mosch 
per  fora  y  rogenca  per  dins,  aromàtica  y  un  poch 
picant.  Galanga,  galanja,  galanje.  Acoros,  i,  ga- 
langa,  ». 

GALANOY.  adj.  galanet. 

GALANTEIG.  m.  Festeig.  GalanUo,  Obse- 
quium,  ií;  aíTectus  sollicitatio. 

GALANTEJAOOR,  A.  m.  y  f.  festejador. 

GALANTEJAMENT.  m.  galanteig. 

GALANTEJAR.  v.  a.  Festejar.  Ga/anfóar.Ob- 
sequor,  eris. 

GALANTERIA.  f.  Generositat, bisarria.  Galm- 
teria.  Munificència,  se.  ||  Expressió  obsequiosa  yde 
urbanitat.  Galanteria.  Munditia,  ae.  |  La  gràcia  y 
elegància  en  la  forma  6  figura  de  las  cosas.  GoIúm- 
teria,  galanura.  Eleganiia,  se,  nitor,  is. 

GALANTMENT.  adv.  m.  Ab  bon  modo.  Boni- 
tamente.  Solerter,  gnavè. 

GALARDÓ.    ra.    GALLARDO. 

GALARDONAR.  V.  a.  gallardonar. 

GÀLATA.  adj.  Natural  de  Galícia.  Gdlata,  Ga- 
lala,  se. 

GALATGE.  m.  Tint  de  galas.  Agallado,  Galla- 
rum  tinctura. 

GALBANA.  f.  Peresa,  deixament.  Galhana,  éi- 
sidia.  Desidia,  ignavia,  se. 

GALBANAT,  DA.  adj.  De  color  de  gUbano^ 
Gúlbano.  Galbanus. 


GAL 


CATAU. 


GAL 


789 


GALBANI8ME.  m.  med.  Propietat  de  exciiar 
moviments  espasmódichs  en  los  nirvis  y  muscles. 
Galvanismo.  Galbanismus,  i. 

GALBANO.  m.  Certa  planta  de  Àfrica.  Gdlbano. 
Galbanus,  galbanum,  i.  ||  Goma  de  un  color  bianch 
rogench,  de  gust  agre  y  amarch,  mès  blana  que  la 
cera.  Gàlbano.  Galbanus,  galbanum,  i.  ||  Vestit  fí  y 
delicat  de  vert  clar.  Gàlbano,  Galbanus,  galba* 
num,  i. 

GALOA.  f.  Herba  que  s'  usa  pera  tenyir  de 
groch.  Gualda,  Lutea  herba. 

GALDÓS,  A.  adj.  irón.  Lindo,  bonito,  Bellús, 
venustus,  elegans. 

GALEA.  f.  ant.  nàut.  galera. 

GALEGA.  f.  Herba  medicinal,  lo  fruyt  de  la 
qual  es  un  llegum  dret.  Galega.  Officinalís  galega. 

GALEJAR.  V.  a.  ant.  galantejak. 

GALENA.  f.  ALCOFOLL. 

GALÉNIGH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  Galeno,  al 
que  segueix  sa  doctrina,  y  à  la  mateixa  doctrina. 
Galénico.  Galenicus. 

GALENI8TA.  adj.  Qui  segueix  la  doctrina  de 
Galeno.  Galenisla,  Galenicus. 

GALEOT.  m.  Qui  rema  forsat  en  las  galeras. 
GaleoU.  Remex,  igis. 

GALERA,  f.  Embarcació  de  vela  y  rem,  la  mès 
llarga  de  carena,  y  que  cala  méno^  aygua  entre 
las  de  vela  llatina.  Galera,  Longa  navis,  aphras* 
tum,  i.  II  Casa  de  correcció  dedonas.  Galera,  Mere- 
tricum  carcer.  ||  Entre  estampers  post  pera  posar 
las  líneas  de  lletras  que  compon  lo  caixista.  Galera, 
Typographíca  tabula.  Q  Carro  gran  ab  quatre  rodas, 
regularment  ab  toldo.  Galera.  Plaustrum  longius 
conca meralum.  ||  ant.  Navio  gran,  disforme,  ben 
armat,  mogut  per  26  ó  mès  rems  per  banda,  llarchs 
y  pesats  manejats  per  6  ó  7  homes  cada  un  sen- 
tats  en  un  mateix  banch.  Galera,  Aphrastum,  i. 

GALERA    BASTARNA,    MITJANSERA  T    LLAUGERA.  DÍ- 

feréncias  de  la  embarcació  anomenada  galera  se- 
gons sa  capacitat  y  estructura.  Galera,  Aphras- 
tum, i. 

GALERA  OBERTA  PER  POPA.  loc.  nàut.  aut.  Galera 
de  gran  transport.  TransforU,  Navis  vectoria. 

AMENAR    LAS  GALERAS  PRESAS  AB  LA  POPA   PBIMERA 

T  LAS  SENTERAS  ROCEGANT.  loc.  aut.  Rcmolcar  por 
la  popa  las  galeras  vencidas  arraslrando  por  el  agua 
$us  banderas,  Yictas  navibus  adducere. 

ASSOTS  T  k  GALERA,  loc.  met.  Dcnota  la  repetició 
contínua  de  una  mateixa  cosa,  com  de  menjar  or- 
dinari, cotidià.  Azoles  y  galeras.  Adversa  semper 
sors  et  fortuna. 

ENVIAR  1  GALERA,  fr.  met.  fam.  Despedir  à  algú 
ó  per  despreci,  ó  per  no  volerlo  aténdrer  en  lo  que 
diu  ó  demana.  Enviar  ó  hacer  ir  al  rollo.  In  ma- 
lam  crucem  remittere. 

VESTEN  k  GALERA,  exp.  fam.  ab  que's  despedeix 
à  algú  ab  despreci.  A  tu  tia  que  te  dé  para  libros; 
anda  ó  vete  d  esparragar  ó  d  freir  espdrragos.  In 
malam  crucem  abi. 


GALERADA,  f.  Entre  estampers  composició 
que  's  posa  en  la  galera.  Galerada,  Typographicum 
castigationi  aptatum  exemplar,  jj  La  carrega  que 
cab  en  una  galera.  Galerada,  Quantum  plaustrum 
longius  capit. 

GALERER.  m.  Carreter  que  cuyda  la  galera. 
Galerero.  Plaustrarius,  ii. 

GALERETA.  f.  d.  Galerita,  Parvum  plaustrum 
longius  concameratum. 

GALERIA,  f .  Pessa  llarga  y  espayosa  ab  mòl- 
tas  fínestras  desde  ahont  se  descobre  mòlt  terreno. 
Galeria.  Pinacotheca,  se.  ||  En  las  plassas  fortiGca* 
das,  corredor  en  arch  sobre  feixinas  y  terra  pera 
arribar  desde  *ls  ataques  à  la  bretxa.  Galeria.  Yi- 
nea,  ae,  pluleus,  i. 

GALERITA.  f.  ant.  cugullada. 

GALET.  m.  Broch  petit  del  porró,  canti,  etc. 
Tuboy  pico,  golleu.  CoUum,  i. 

GALETA,  f.  Pa  de  munició  sens  llevat,  y  cuyt 
dos  vegadas.  GalUta,  biscocho,  Biscoctns  nauticus 
panis. 

GALGA.  f.  BARRA. 

GAL€K>,  A.  m.  y  f.  Gos  de  cassa  mòlt  corre- 
dor. Galgo.  Vertagus,  i. 

GALIA88A.  f.  La  major  de  las  embarcacions 
de  rems  y  velas  ab  tres  arbres,  artimó,  mestre  y 
triquet.  Galeaza.  Major  triremis. 

GALIFARDEU,  m.  Agutzil,  esbirro.  EskirrOy 
porqueron,  satélite.  Satelles,  apparitor. 

GALIHUDA.  f.  Peix  de  mar  de  quatre  peus 
de  llarch  ;  viu  mòlt  temps  fora  del  aygua ;  té  tres 
ordes  de  dents,  lo  cos  rojench,  clapat  de  pardo 
per  las  espatllas,  y  bianch,  pel  ventre.  Galeocane, 
ó  galea,  can  marina,  galludo.  Canícula,  ae  ;  galeus 
canis.  II  ESPASA. 

GALINARI.  m.  Entre  'Is  romans  V  esclau  en- 
carregat del  corral  de  las  gallinas.  Galinario.  Gal- 
linarius,  ii. 

GALINDAYNA.  f.  Superstició,  engany  de 
bruixas.  Brujeria ,  chucheria ,  baratija,  lilaina. 
Res  frivola. 

GÀLIO.  m.  Herba  medicinal,  que  coagula  la 
llet.  Galio,  cuajaleche.  Gallium  luleum. 

GALIÓ.  m.  Vaixell  gran,  que  no  's  mon  sinó 
ab  rems  y  velas.  Galeon.  Grande  navigium. 

GALIOT.  m.  GALEOT.  II  ant.  dim.  de  galba  ó 

GALERA. 

GALIOTA.  f.  Galera  menor  de  setze  à  vint 
rems  per  banda,  y  un  sol  home  per  cada  un ;  por- 
ta dos  arbres  y  alguns  canons  petits.  Galeota.  Mi- 
ner triremis. 

GALIPAU.  m.  galípat,  gripau. 

GALIPOT.  m.  Trementina  que  ab  la  evapora- 
ció del  oli  essencial  se  fa  sòlida  en  los  arbres,  ser- 
veix pera  falsificar  la  cera  y  fér  ciris  comuns.  Mie- 
ra.  Resina  moUis. 

GALL.  m.  Aucell  easolií,  '1  mascle  de  las  galli- 
nas. Gallo,  Gallus,  i.  ||  a.  p.  de  home.  Gallo.  Ga- 
llus,  i.  II  Peix  de  mar  de  m  peu  jí.mí^  dfi  Uai»b| 


790 


GAL 


DICCIONARI 


GAL 


ab  1*  aleta  de  la  esquena  semblant  k  la  cresta  del 
gall.  Gallo.  Gallas  piscis ;  zens,  i.  ||  ter.  onada, 
lüLL  I  m.  mns.  Punt  qne  xiscla  fora  del  to,  y  per 
consegüent  desagradable.  Pifia,  Stridor,  is. 

f£r  galls  ó  un  gall.  Pifiar,  Strideo,  es. 

GALL  DiNDi.  D).  Auccll  casolà  dc  la  Amèrica  sep- 
tentrional, de  mès  de  tres  peus  de  llarcb,  las  plo- 
mas  de  diferents  colors  y  de  carn  mòlt  estimada. 
Pavo,  gallipavo,  Gallopavo,  nis,  meleagris,  is. 

ALTRE  GALL  LI  CANTARIA.  loC.  fam.  DCUOta  qUO 

seria  millor  la  sort  de  algú.  Otro  gallo  le  cantarà, 
Aliud  ei  erit. 

ARRÒS,  GALL  MORT  T  GALLINA  MORTA.  CXp.  fam.  Se 

diu  de  algun  menjar  abundant.  Arroz  y  gallo 
muerto,  Laulum  convivium. 

CADA  GALL  CANTA   EN   SÒN   GALLINER.   TCf.  I>enOta 

que  cada  bu  mana  en  sa  casa.  CaL•  gallo  canta  en 
su  muladar.  Gallus  in  suo  sterquílinio  plurimum 
potest. 

DOS  GALLS  EN  ÜN  GALLINER  NO  CANTAN  BÈ ,  Ò  NO 
?ÒT  SÉR.  ref.  REGNE  T  CASAMENT,  ETC. 

FÉR  GALLS  LO  CLARINET,  mús.  Xísclar  fora  de  to. 
Bichinar,  Strideo,  es. 

JA  NO  SE  *N  CANTA  GALL  NI   GALLINA,  rof.  ExpHca 

que  bi  ba  mòlt  temps  que's  feu  ò  passà  alguna 
cosa.  Estar  olvidado :  ya  no  se  habla  de  eso:  murió 
ya  la  madre  que  la  parió :  es  cosa  del  otro  jueves, 
Jam  pridem  faclum  fuit ;  prfieteriit. 

POSARSE  GOM  UN  GALL.  fr.  Enfurismarsc,  ensu- 
perbirse.  Tenermueho  gallo,  embotijarse,  ponerse 
tan  alto,  echar  el  hodegon,  Prse  ira  accendi. 

QUI  SOL  MENJA  SÒN  GALL,  SOL  ENSBLLA  SÒN  CARALL. 

ref.  Ensenya  que  qui  no  fà  res  pels  altres,  no 
troba  qui  fassa  per  ell.  El  que  solo  come  su  gallo , 
solo  ensillasu  caballo.  Frustra  petit  socium,  qui  sit 
frenatur  equorum,  qui  socium  mensse  denegat  es- 
se  sibi. 

GALLARDA.  f.  Ball  anticb,  dit  així  per  sér 
mòlt  ayrós.  Gallarda,  Elegans  tripudíum. 

GALLARDAMENT.  adv.  m.  Ab  gallardia.  Ga- 
llardamente,  Speciosè. 

GALLARDEJAR.  V.  n.  Ostentar  bisarria.  Ga- 
Uardear.  Dexteritatem  ostentaré. 

GALLARDET.  m.  Faixa  volant  que  remata  en 
punta,  y  *s  posa  en  las  naus  ò  en  qualsevol  altra 
part  en  demostració  de  regositj.  Banderola,  gallar- 
dite,  grimpolas.  Apluslre,  is,  flamula,  se. 

GALLARDIA,  f.  Desembaràs,  bisarria  en  lo 
maneig  principalment  del  cos.  Bizarria,  gallardia, 
Fraestantia,  ob.  Q  Esfors  y  serenitat.  Gallardia,  ar^ 
resto,  Strenuitas,  atís,  fortitudo,  inis. 

GALLARDO,  m.  Premi,  recompensa,  retribu- 
buciò.  Galardon,  Palma,  gratia,  se. 

GALLARDONADORy  A.  m.  y  f.  Qui  gallardo- 
na.  Bemunerador,  galardonador,  Bemunerator,  is. 

GALLARDONAR.  V.  a.  Becompensar ,  remu- 
nerar premiar.  Galardonar,  Remunero,  as. 

GALLARET.  m.  met.  Jove  de  poch  judici.  Ga^ 
Utco.  Fetulans  Juvenis.  |  planta.  GOLOMmA. 


GALLARTy  DA.  adj.  Bisarro,  gtllaii.  GatMú, 
Elegans,  venustus.  I  Animós.  Gallardo,  AudUf 
strenuus.  ||  Excel-lent,  com:  pensament  GAiLar. 
Gallardo,  Eximius. 

GALLARU8A.  f.  MONTERl. 

GALLEDA,  f.  Poal  de  fusta  pera  trànrer  aygn 
de  un  pou.  Cuho,  pozal,  Situla,  ae.  ||  planta,  cb- 

LOMINA. 

GALLEGA,  f.  Espècie  de  gambeto  ab  caputxa, 
que  usan  los  serenes,  mariners  y  gent  del  camp, 
Gallaruza,  Penulata  cblamys. )  Capsa  de  tabaco  en 
figura  de  carabassa  de  posar  vi,  ab  ans  foradets  ca 
r  extrem  pera  ensumar.  Fusique.  Incncurbitaefor- 
mam  càpsula  superius  perforata. 

GALLEGADA.  f.  Colla  de  gallegos.  Galligtü, 
Galaicorum  multitudo.  ]  Ball  propi  dels  gallegos- 
Gallegada,  Gallaica  saltationis. 

GALLEGO,  A.  adj.  Natural  ó  cosa  de  Galldi. 
Gallego,  Galaicus,  gallecus. 

GALLEJAR.  V.  n.  Alsar  la  veu  ab  amenasfl»; 
fér  lo  valent.  Gallear,  Minaciter  clamaré.  |  met.  So- 
breixir  entre  altres.  Gallear,  Pro  principe  se  gerere. 

GALLET.  m.  d.  Gallito,  Parvus  gallus. 

GAL-LIGAR.  V.  a.  Fér  francès  algun  vocable 
de  altra  llengua.  Franeesizar,  afrancesar,  Gallan 
facere. 

GAL-UCAT,  DA.  adj.  Qui  pateix  mal  gàl-licfc. 
Buboso,  galicado,  Lue  venerea  infectus. 

gAl-UCH,  ca.  adj.  FRANCÉS.  ||  m.  Mal  fraooés 
óvenéreo.  Gdlico,  buhas,  Yenerea  lues;  moriNS 
gallicus. 

GAL-LIGINI.  m.  ant.  Temps  de  la  mitja  nit 
Gallicinio,  Gallicinium,  ii. 

GAL-LIGISME.  m.  Expressió  francesa  nsst 
en  altra  llengua.  Galieismo,  Gallicismus,  i. 

GALLINA,  f.  Aucell  casolà,  que  pon  los  ous  y 
*ls  cova.  Gallina,  Gallina,  juvenca,  s.  |  m.  y  i- 
met.  Cobart.  Gallina,  gallinoso,  liebre.  Ignavvs,  i. 

GALLINA  CEGA.  AUCCll.  BECADA. 
AJÍURERSE  ab  LAS   GALLINAS,  T  ANAR   AL   tlTf  Ó  í 
JOCA  i  POSTA    DE   SOL   COM  LAS  GALLINAS.  fr.  Aliarbi 

mòlt  dejom.  Acostarse  can  las  gallinas,  Gallíoas 
cubando  sequi. 

LA  GALLINA  PUNICANA   PON   UN   OU    CADA  SBTlüíi. 

Joch  de  noys  que  forman  rotllo  ab  las  camas  esle- 
sas,  qui  goberna  '1  joch  estA  en  lo  mitj ,  y  diu :  li 
gallina  punicana  pon  un  ou  cada  setmana:  nepoo 
un,  ne  pon  dos,  pujant  fins  à  vuyt  quant  s' ha  de 
retirar  la  cama  que  '1  toca,  y  així  fins  que  'n  que- 
da un  que  paga.  La  pavada  pone  huevos  d  moM- 
das.  Ludus  sic  dictus. 

LA  GALLINA  VELLA  ?!  BON  CALDO.  rcf.  I^DOta  qV^ 

la  intel•ligència  y  pràctica  són  à  propòsit  pera 
desempenyar  alguna  cosa.  Buey  viejo  surto  itn- 
cho ;  la  vieja  gallina  L•ce  gorda  la  coetna,  Bos  lasr 
sus  fortius  figit  pedem. 

QUANT  PIXEN  LAS  GALLINAS.  loc.  negatíva  de  ii- 
guna  cosa.  Cuando  meen  las  gallvMU,  Ad  calea4ii 
graocaa ;  cum  mula  pepererit. 


GAL 


CATALÀ. 


GAM 


791 


VISCA   LA   GALLINA,    T   VISCA   AB   SA   PEPIDA.    ref. 

Aconsella  que  no  's  déu  curar  radicalment  certs 
mals  habituals  ab  perill  de  la  vida.  Viva  la  galli- 
na^  y  viva  con  su  pepita,  Yita  dum  superest  bene 
est. 

GALLINADA.  f.  gallinassa. 

GALLINAMENT.  adv.  m.  ant.  cobardambnt. 

GALLINASSA.  í.  Fem  de  la  gallina.  Gallina^ 
za.  Fimus  gallinaceus. 

GALLINAYRE.  m.  Qui  trafica  en  gallinas. 
Callinero.  Gallinarius,  ii. 

GALLINER,  m.  Lloch  ahont  se  crian  las  galli- 
nas. Gallinero.  Gallinarium^  aviarium,  ii.  |{  Lloch 
ahont  se  junlan  mòltas  donas,  com  lo  galliner  del 
teatro.  Cazuela ,  gallinero,  Mulierum  frequens, 
abundans  locus.  ||  gallinatee. 

avalotar  lo  galliner,  fr.  Tnrbar  la  pau.  Albo- 
rolar  el  palomar,  el  coriijo.  Consociationem  vici- 
nam  conlurbare. 

GALLINERIA.  f.  Maltitut  de  gallinas.  Galli- 
neria.  Gallinarum  copia.  ||  met.  cobarbla. 

GALLÓ.  m.  ter.  grill  de  lasfruttas. 

GALLOFA.  f.  dietari. 

GALLOFAMENT.  m.  ant.  empoltroniment. 

GALLOFEJAB.  V.  n.  Fér  lo  gallofo.  Haraga- 
near,  gallofear,  kolgazanear,  tunar.  Yitam  vagam 
et  inopem  agere,  degere,  persequi. 

GALLOFERIA.  f.  Yagamunderia,  poltroneria. 
Polloneria,  Desidia,  se. 

GALLOFO,  A.  adj.  Qui  demana  caritat  per  no 
voler  traballar.  Gallofoy  gallofero,  follon^  tunante, 
zangandungOf  zanguango.  Laxus.  Q  Poltruch.  Pol- 
tron,  kobachon.  Deses. 

GALMON.  m.  Àucell  de  mar  y  de  terra,  de  un 
peu  de  Uarch,  vert  per  sobre  y  violat  per  sota,  ab 
lo  cap  bermell ;  s'  alimenta  de  peixos.  Calamon, 
Porphyrio,  nis. 

GALÓ.  m.  Teixit  fort  y  estret.  Galon,  Fasciola, 
tsniola,  ae. 

GALOFRARIA.  f.  ant.  GALLOFERU. 

GALONIEL.  m.  d.  Bastoncillo,  Fasciola  ad 
vestes  exornandas  contexla. 

GALOP.  m.  Moviment  del  caball,  major  que  '1 
trot.  Galope,  Equi  concitatus  gressas.  ||  Cert  ball 
precipitat  à  modo  de  correguda.  Galop,  Saltatíonis 
qusedam. 

AL  GALOP.  m.  adv.  Aò  àe  galope,  Festinanter. 

GALOPAR.  V.  n.  Anar  à  galop.  Galopar,  galó-, 
pear.  Tollulim  incedere. 

GALOTXA.  f.  ant.  esclop,  calsat.  ||  ter.  flet- 
xa. 2. 

GALSADOR.  m.  Instrument  pera  fér  galses  en 
la  fusta.  Argallera,  Serrula  curva,  falca  ta. 

GALSAR.  V.  a.  Fér  galses.  Runar,  Graenas  ef- 
formare. 

GALSE.  m.  Canal  que  ^s  fà  ab  un  ribot  en  for- 
ma de  mitja  canya.  Gargol,  rebajo,jahle,  GrsBna,  se. 

GALSERÀ  Y  GALSERÀN.  m.  Mata  de  dos  à 
tres  peus  de  alt,  semblant  al  boix,  corretjosa  y  di- 


fícil de  rómprerse,  fullas  punxagudas,  picants, 
nerviosas  y  amargas,  la  arrel  es  bona  pera  llevar 
las  obstruccions  interiors  del  cos,  pera  mal  de  ori- 
na, hidropesia,  aliacrà  etc.  Brusco,  yusharha,  mi- 
co, mirto  silvestre,  Ruscas,  i. 

GALTA.  f.  Part  de  la  cara  desde'ls  ulls  y  polsos 
fins  à  la  barba.  Mejilla,  Carrillo.  Mala,  maxilla,  »• 

k  PARAR  GALTA.  fr.  ter.  k  FIAR. 

GALTAS  DE  PA  TOU  Ó  DE  RAL,  DE  TROHPETER,  DB 

FLAÓ.  exp.  Las  mòlt  grossas.  Carrillos  de  monja  bo- 
ha,  de  H'ompelero,  de  flaon,  Ampliores  ,  crassiores 
maxilla;. 

bItrer  las  GALTAS.  fr.  Bofetejar.  Ahofetear,  so- 
petear,  cruzar  la  cara.  Alapis  percatere,  caedere; 
aljipam  infligere.  ||  met.  aturdir. 

BEGUT  DE  GALTAS.  Magre  de  cara.  Chupado.  Ma- 
cer,  extenuatus. 

FÉR  TORNAR  LAS  GALTAS  ROJAS.  fr.  Avergouyir.  Son- 
rojar:  poner  las  orejas  coloraL•s.  Ernbesco,  is. 

GALTADA.  f.  ant.  bofetada. 

GALTAPLÉ,  NA.  adj.  Molletudo,  mofUtudo^ 
carrilludo.  Yultuosus. 

GALTEJAR.  V.  a.  ant.  bofetejar. 

GALTER.  m.  Coixí  petit  sobre  'Is  regulars, 
pera  major  comoditat.  Acerico,  Cervical,  is. 

GALTERA.  f.  Botornó,  minova,  tumor  entre  la 
orella  y  la  gargamella.  Papera,pdpula,  Struma,  se. 

GALTUTy  DA.  adj.  Lo  qui  té  las  galtas  grossas 
y  abulladas.  Carrilludo.  Bucco,  nis. 

GAMARÚS.  m.  cibeca. 

GAMBA.  f.  fam.  Cama.  Gamba.  Crus,  uris. 

GAMBA  LLARGA,  fam.  Lo  qui  té  las  camas  llargas. 
Zancvulo.  Longípes,  edis. 

GAMBADA,  f.  fam.  Pernada.  Gambada,  Crnris 
jactus.  II  Salt  en  rodó.  Zancada,  In  orbem  saltus, 
crusma. 

AB  DOS  G  AMB  ad  AS.  m.  adv.  AB  QUATRE  SALTS. 

CURT  DE  GAMBADAS.  met.  Home  de  poca  capacitat. 
Corta  pala,  corU)  sastre,  Exigui  ingenu  homo. 

GAMBALS.  m.  pi.  grillons. 

CURT  DE  GAMBALS.  m.  Zoquetc,  zoU,  lerdo,  gofo, 
StultQS,  incius. 

GAMBAR.  V.  n.  campírsela. 

GAMBEJAR.  V.  n.  camejar. 

GAMBERA.  f.  ant.  Armadura  antígua  de  la 
cama,  espècie  de  bolas  de  acer.  Greva.  canillera. 
Ocrea,  ae. 

GAMBETAs.  m.  aum.  Chaquelon.  Grandior 
lacerna. 

GAMBETO.  m.  Capot  sens  balona  propi  pera 
la  tropa  lleugera.  Gambeto,  Lacerna,  se. 

GAMBIROT.  m.  Renom  dels  noys  travesos,  ó 
entramaliats.  Saltabarrancos,  saltabardales.  Lasci- 
VU8.  II  ter.  CALsó. 

GAMBUIX.  m.  Caputxa  fina  ab  que's  cubre  '1 
cap  als  nats  de  poch.  Gambux,  gambo,  capillo,  gam- 
bujo,  Puerorum  pileolus. 

GAMITA.  f.  Pedra  que  presenta  P  aspecte  de 
dos  mans  unidas  com  formant  aliaosa,  y  k  que  Is 


39Í 


GAN 


DICCIONARI 


GAN 


antíchs  donaren  lo  nom  de  pedra  del  matrimoni. 
Gamita,  Garoita,  ae. 

GAMONET.  in.  Herba  de  quatre  pens  de  alia, 
arrels  Uargas  à  manera  dels  dits  de  la  ma,  la  cama 
dreta  de  mès  de  quatre  pams,  per  la  part  superior 
ramosa,  las  fullas  llargas  en  figura  de  espasa,  las 
flors  ab  rallas  purpüreas  per  la  part  exterior,  lo 
fruyt  com  una  avellana  dividida  en  tres  grills,  ca- 
da qual  ab  mòllas  llavoretas  triungulars;  los  pobres 
ne  fan  pa  de  las  arrels.  Gamon,  gamonito,  Aspho- 
delus,  albucum,  i. 

TERRA  ABUNDANT  DE  GAMONETS.    Gamonal,  Aspho- 

delis  abundans  locus. 

GANA.  f.  Apetit,  desitj,  voluntat  de  alguna  co- 
sa. Gana.  Studium,  ii. 

DE  BONA  GANA.  m.  adv.  Ab  gust,  ab  voluntat.  De 
buena  gana.  Libenter,  spontè. 

DE  HALA  GANA.  adv.  m.  Sèus  voluutat,  ab  impa- 
ciència. De  mala  gana.  Iniquè,  ingratis,  invi- 
lús. 

DONAR  GANAS  DE  RÍURER.  fr.  íróu.  Expressar  la  in- 
consideració  de  algú  en  lo  que  proposa  fàcil,  no 
sentbo.  Dar  gana  de  reir.  Risum  captaré. 

FERSE  PREGAR  ALGÚ  DE  LO  QUE    TÉ  GANAS.  fr.  fam. 

S' entén  literalment.  El  ruin  cuantomas  le  ruegan, 
mas  se  estiende.  Rusticus  rogatu  superbit. 

GANAS  DE  TRIURER.  ASCOS. 

LAS  GANAS  LI  FAN  DIR.  loc.  Deuota  la  facititat  ab 
que  crebem  lo  que  desitjam.  Sonaha  el  ciego  que 
veia,  y  sonaha  lo  que  queria.  Quod,  cupit  hoc  re- 
putat  facit  nnusquisque  futurum. 

LLEVAR,  FÉR  PÉRDRER  LAS  GANAS.  fr.  Quitar  à  altro 
*l  desitj  ó  ga^a  de  fér  alguna  cosa.  Quilar  las  ga- 
mas;  desganar.  Taediam  inducere. 

no'm  dóna  la  gana.  exp.  fam.  No  vull.  No  me  L• 
la  gana.  Mi  non  libet. 

no'm  fasses  dir  lo  que  no  tinch  GANAS.  loc.  Acou- 
aella  que  no's  moleste  à  algú  tant  que's  veja  obligat 
à  dir  las  faltas  de  qui  '1  molesta.  Tanto  me  hareis, 
que  diga  quien  sois.  Tuis  te  pingam  coloribus. 

NO  MENJAR  PER  GANA  NI  BÉURER  PER  SET.  ref.  fam. 

Se  diu  de  aquell  que  no  necessitant  la  cosa  no  con- 
vé ab  lo  que  se  li  proposa  sinó  ab  las  condicions 
que  ell  vól.  No  comer  por  gana.  Non  indígere. 

PÉRDRER  la  gana.  fr.  Pérdrer  V  apetit,  la  gana  de 
menjar.  Desganarse.  Fastidio,  is. 

TENIR  GANAS  DE  COPS.  fr.  Douar  motiu  de  que 
succehesca  à  algú  cosa  que  no  li  estiga  bè.  Tener 
gana  de  fiesta.  Incito,  provoco,  as. 

TENIR  GANAS  DE  JUGAR.  fr.  Tener  ganas  de  jugar^ 
de  rascoy  ó  de  retozo.  Jocum  appetere. 

GANADER.  m.  Qui  tracta  en  bestiar  menor. 
Ganadero.  Pecuarius,  pecorarius,  ii. 

GANÀNGIA.  f.  Guany,  profit,  interès.  Ganan- 
cia.  Quxslus,  us. 

ANAR  k  LA  PÈRDUA  Y  GANÍNGIA.  fr.  Ir  de  cuarUllo. 
Sortem  cum  alio  subire. 

EN  LO  COBRAR  estJL  LA  CANÍNCU.  loc.  Deuota  que 
lo  qui  ven  déu  tenir  mòlt  cuydado  en  que  algú  n^ 


se'n  vaja  sens  pagar.  Ser  mercader  mas  pa  en  el  co- 
brar que  en  el  vender.  Plus  in  cogendis  ars  mera- 
toria  nummis. 
Quàm  venumdandis  mercibus  est  posita. 

LA  GANÍNGIA  DEL  PEIX  FRIT,  QUBL  VENIA  i  QUATIB  T 

Y  PAGAVA  i  SIS.  ref.  S'  aplica  al  que  ademés  de 
traballar  sens  utilitat,  encara  hi  pert.  El  sastre  étl 
eantillo  ó  Campillo,  que  eosia  de  valde,  y  ponia  ü 
hilo.  Excubias  agere  in  acupicto. 

GANANGIAL.  adj.  Lo  que  pertany  à  laganao- 
eia.  Ganancial.  Quaestuarins.  ]  m.  ganínoa. 

GANANGIÓ8,  A.  adj.  Gananàoso.  Questuo- 
8US,  lucrosus. 

GANAPÉ.  m.  CANAPé. 

GANÀPIA  Ó  GANAS8A.  m.  Home  alt,  esllan- 
guit, decaygut.. Ganso,  gansaron,  íagarote,  gamk- 
lua.  Languidus,  debilis. 

GANDALLA.  f.  RET,  CÓFIA. 

GANDUL,  m.  Yagamundo ,  ociós.  Helgasíaí, 
haragan,  zdngano,  tuno.  Ambro,  nis. 

GANDULEJAR.  V.  n.  Fér  lo  gandul.  Bolgsz^ 
near,  haraganear.  Otior,  aris. 

GANFANÓ  Ó  GANFARÒ.  m.  Espécie  de  ban- 
dera ó  estandart.  Gonfalon,  gonfanon^  eonfab». 
Yexillum,  i. 

GANFARONER.  m.  Qui  porta  ganüaró.  Goa/o- 
lonero,  porta  estandarle.  Signifer,  vexillifer,  i. 

GANGA.  f.  Dona  alta  y  prima.  Perigaüo,  Pro- 
cera  et  gracilis  persona. 

GANGRENA.  f.  CANGRENA. 

GANGRENARAE.  Y.  r.  cangeenarsi. 

GANGRENÓ8,  A.  adj.  cangeenós. 

GÀNGUIL.  m.  Barco  gran  de  sols  on  arbre,  y 
la  proa  semblant  à  la  popa,  per  lo  qud  pót  aoar  en- 
davant y  atràs.  Gdnguil.  Piscaloria  cimba.  |  mel. 

PERXA. 

GANIVET,  m.  Instrument  de  una  fulla  defe^ 
ro  acerada  ab  un  tall  y  mànech.  Cuchillo.  Culte- 
Uus,  i.  II  Lo  que  està  en  disposició  pera  tancanse. 
Navaja.  Novacula,  ae. 

ganivet  de  molla.  Navaja  con  gozne,  Culter  ela- 
tere  clusilis. 

GANIVETA,  f.  Instrument  de  una  fulla  m^H 
ampla  de  ferro  acerat,  de  un  sol  tall  ab  maDedi  ó 
sens  ell.  Cuchilla.  Culter,  trí. 

ganiveta  PERA  PULiR.  CuchUla.  Culter,  tri. 

GANIVETADA,  f.  Cop  de  ganivet.  Cucldlleid, 
navajada,  navajazo.  Cultri  ictus.  ||  La  ferida  que 
resulta  del  cop  de  ganivet.  Cuchillada,  navejaé^, 
navajazo,  Ca)sa,  ae. 

GANIVETÀS.  f.  pi.  aum.  Cuchillon,  cuchilk:o. 
Grandior  culter. 

GANIVETER.  m.  Daguer.  Cuckilkro.  Cttltra- 
rius,  ii. 

GANIVETERA.  f.  Capsa  ó  estoig  de  gaaivels. 
Navajero.  Novaculorum  capsa,  theca. 

GANIVETERIA,  f.  DAGUBRIA. 

GANIVETET  Y  GANIVJBTÓ.  m.  d.  Lo  que 
no's  tanca.  CuchillicOy  ito;  y  cuchillejo  fam.  Culie 


OAR 

41us,  i.  I  Lo  qQe*6  tanca.  Navajiea^  illa,  t(a,  nava- 
jneki,  Parva  novacola. 

GANMARRÒ.  m.  peix.  LLAN608TÍ. 

GANÓSy  A.  adj.  Qui  té  ganas  de  alguna  cosa. 
ümM$o,  deseoBo.  Cupídus,  avídus. 

CIAN8EJAR.  V.  a.  Fér  lo  ganso.  Pereceary  r^ 
posear.  Yolpinos  inducere. 

GABISERIA.  f .  Astúcia,  sagacitat,  modo  de  obrar 
ab  cautela.  ZarreHa.  Dolus,  i,  ditas,  atís. 

GANSO y  A.  adj.  Astut,  taymat,  cautelós.  Zor^ 
r»,  eamastron,  marrajo,  Yersutus,  astutus,  calli- 
dns,  vafer. 

GANT.  m.  Tela  crua  que's  fabrica  en  la  ciutat 
del  mateix  nom.  Ganie,  Gandavensis  tela. 
-    GANTA.  f.  ant.  gàltà.  ||  garsa. 

GANXET,  m.  d.  GarabatiUo.  Uncus  tenuis, 
exilis. 

GANXO.  m.  Instrument  ab  punta  girada  per 
amunt.  Gancho,  gar/iOj  garabato,  Uncns,  i.  ||  ant. 
Tirapeu,  garrot  de  pastor.  Ganeho,  Pedum,  i. 

TÓRCEtsE  CON  UN  GANXO.  fr.  EH§arabatars€.  In- 
curvari. 

GANXUT,  DA.  adj.  Lo  que  fà  ganxo.  Gcmcko- 
90.  Redunctus,  uncinatus,  aduncus. 

GABITA.  f.  Part  interior  de  la  gargamella  del 
home  y  altres  animals.  Agalla,  Tonsilia,  ».  ]  Ober- 
Uira  que  tenen  los  peixos  en  la  arrancada  del  cap. 
Agalla.  BranchisB,  arum.  Q  ganyota. 

GANYAOA.  f.  Ferida  prolongada  en  la  cara, 
qne  íà  fér  mala  figura*  Chirlo.  Gicatrix,  icis. 

GANTILS.  m.  pi.  Part  de  la  gola  en  qae*s  for- 
ma la  veu  ó  guinyol.  Ganiles,  Fances,  ium. 

GANYIR.  V.  a.  ant.  y 

GAlfTOLAIU  V.  n.  guinyolai. 

GANYOT,  m.  Canó  de  la  veu  y  de  la  respira- 
ció. Ganonf  ganote.  Faucium  canalis. 

GANYOTA,  f.  Senya  que's  fà  tancant  dissimu- 
ladament qualsevol  dels  ulls.  Guinaia,  gumtdaray 
pUno.  Nictatio,  nis,  nictus,  us. 

FÉR  GANT0TA8.  fr.  Guifíar,  hacer  guino$.  Nieto, 
adnicto,  as. 

GARA  GARA.  (fér  la)  fr.  Féa  lo  bus. 

GARAMBAYNA.  f.  Galindayna,  adorno  sn- 
pérfluo.  Garambaina,  Supervacaneus. 

GARANT.  m.  Fiador,  qui  assegura  algun  con- 
tracte. Garante,  fiador,  Fidejussor,  is. 

GABAimA.  f.  Fiansa.  Garantia.  Auctoritas, 
atis. 

GARANTIR.  V.  a.  FÉR  FIANSA. 

GARAPATXO.  m.  Espècie  de  guisat.  Garapa- 
zho.  Condíroenti  genus. 

GARBA,  t  Feix  de  blat,  ordi,  etc.  Gavilla,  y 
garba  pr.  Ar.  Manipulus,  fasciculus,  i. 

FÉR  garbas.  fr.  Lligar  lo  blat  en  gavellas.  Aga- 
villar,  engavillar,  y  garbar,  engarbear.  pr.  Ar. 
Manipulos  curaulare. 

girarse  La  garba.  fr.  met.  Eixir  bnrladas  las  es- 
peransas.  Volverse  la  albaria  é(  la  barriga,  Spe  fa- 
lli, decidi ;  rem  contra  evenire. 

TOMO  1. 


CÀTAUL.  GAR  m 

GARBEJAR.  T.  n.  Recullir  las  garbas,  portar- 
las  à  la  era.  Sacar,  y  garbar,  garbear.  pr.  Ar.  Mes. 
sis  manipulos  exportaré. 

GARBELL,  m.  Instrument  de  espart,  etc.  pera 
porgar  grans.  GarMllo,  hanaro,  zaranda.  Cribrum, 
vanus,  i. 

SEMBLAR  UN  GARBELL,  fr.  met.  Touir  mòlts  forats- 
Estar  eofno  una  criba,  6  hecho  una  eriba.  Rem  mul- 
tiforam,  muUícavam,  muUioavatam  esse. 

GARBELLABIENT.  m.  La  acció  de  garbellar. 
Aeribadura.  Cribandi  actio. 

GARBELLADORy  A.  m.  y  f.  Qui  garbella. 
Garbillador,  aeehador,  zarandero,  zarandador.  Cti- 
bator,  expurgator,  is. 

GARBELLADURA8.  f.  pi.  Desperdici  dels 
grans  garbellats.  Aechaduras,  aoribadura$.  Purga- 
gamenta  excreta ;  apluda,  ae. 

GARBELLAR.  V.  a.  Porgar  ab  lo  garbell.  Gar- 
bellar, aechar,  Cribro,  purgo,  as.  U  met.  Separar  lo 
millor  de  lo  inferior,  triar.  Zarandar,  zaraudear. 
Selígo,  is,  cribro,  as. 

GARBELLÀ8.  m.  aum.  Arel.  Cribrum,  i. 

GARBELLAT,  DA.  p.  p.  Cribado,  aeribado. 
Cribratrus. 

GARBELLET.  m.  d.    Zarandillo,  Yanulus,  i. 

GARBERA.  f.  Pila  de  garbas.  Hacina.  Fascicu- 
lorum  strues. 

GARBERAR.  V.  n.  Formar  garberas.  Haeimar. 
Manipulos  in  struem  ponere. 

garbí.  m.  Lleveig,  vent  del  Mediterràneo; 
marinada.  Lebecke,  dbrego,  garbino,  sudoette.'Ktri" 
cus,  tibinotus,  i. 

GARBO.  m.  Gentilesa,  gallardia,  bisarria.  Gar- 
bo,  Elegantia,  8B.  ||  Ayre  ó  donayre  en  las  donas. 
Garabato,  Elegantia  alliciens.  ||  La  perfecció  y  ;grà- 
cia  que's  dóna  à  lascosas.  Garbo,  Gratia,  ae. 

DE  GARBO.  m.  adv.  Mòlt  bè.  Garbosamente.  Ye- 
nustè. 

GARBÓ.  m.  Feixet  de  sarments.  Gavilla  de  sar- 
mientos,  y  mostela  pr.  Sarmentorum  fasciculus. 

GARBOVIERA.  f.  Multilut  de  garbons,  y  *1 
lloch  ahont  se  tenen.  Mostelera,  Sarmentorum 
strues  et  cella. 

GARBÓSy  A.  adj.  Gallart,  ayrós,  ben  disposat. 
Garboso.  Yenustus.  |  Lliberal,  generós.  Garboso. 
Munificus. 

GARB08ITAT«  f.  lliberalitat.  1. 

GARBUIX,  m.  amohino. 

GARGETA.  f.  Lo  cria  del  coll  de  'Is  cabalcadu- 
ras.  Garctla,  Equorum  crinis.  J|  d.  de  garsa.  Gar- 
eeSa,  Ardeola,  a;. 

FÉR  LAGARCETA  AL  CARALL,  fr.  Tallar! i  Ms  cabcUs 
del  coll.  Hacer  las  crines  al  caballo.  Equinam  ori- 
nem tendere. 

GARDAR.  V.  a.  ant.  mirar,  aténdrer,  vigilar, 

CUTDAR. 

OARDIÀ.  m.  ant.  guardi!.  4. 
GARDON.  m.  Peix  de  aygna  dolsa  que  no  creix 
més  que  mítj  peu.  Uucisco,  dardo,  gardon,  platea- 

iot 


^ 


•79  i  GAR  DIGGIONÀBl 

do,ydculo,  fosino,  gohio,  al^ur.  JaciiIiis,leiicÍ8Cii8,i. 

GARFI.  m.  Instrument  de  ferro  ab  punta  gira- 
da envers  dalt  en  semicírcul.  Garfo,  garabato. 
Uncos,  i. 

GARGALL.  m.  Renma  qiie*s  tràaper  la  boca* 
Gargajo,  Conglobatam  sputum. 

GARGALLADA.  f.  oàegíll.  ||  La  acció  degar- 
gallcjar.  Gargajeada,  gargajeo,  Excreatio,  nis. 

GARGALLEJADORy  A.  m.  y  f.  Qui  gargalleja 
mòlt.  Car^ajt>nío,.90f5f  a;o«o.Excreator,8Creator,  is. 

GARGALLEJÀr.  V.  n.  Tirar  gargalls.  Garga- 
jear,  Excreo,  screo,  as,  spno,  is. 

GARGABIELLA.  f.  La  part  exterior  y  anterior 
del  coll.  PauceSy  garganla,  Gnttur,  is.  Q  ter.  cuci 

LLADEABDRA. 

GARGAMELLÓ.  m.  Producció  membranosa, 
llarga  y  xala  en  sòn  extrem,  qne  penja  del  mitj 
de  la  vora  posterior  del  paladar.  Campanilla,  ga- 
Ullo,  lengüeta,  Epiglossis,  epiglottis,  is. 

cluRER  LO  GARGAMELLÓ.  fr.  Cotr  la  campanilla. 
Alícui  uvam  laxari. 

GARGANTA.  f.  GARGAMELLA. 

GARGAIilTILLA.  f.  collaret.  ||  Cordonetde  la 
boca  de  las  ampollas  de  vidre.  Borde,  labio.  La- 

bmm,  i. 
GARGANXÓ.  m.  ter.  gargamelló. 

GÀRGARA.f.  GARGARISME. 

GARGARI8AR.  V.  n.  Fér  gargarismes.  Gorga- 
rizar.  Gargarizo,  as,  fauces  collaere. 

GARGARISME.  m.  Lo  midó  de  la  gargame- 
lla, quant  se  deté  en  ella  algnn  Ifquit  y  's  llensa 
r  alé.  També  's  diu  del  líquit  que  serveix  peragai^ 
garisar,  y  de  la  acció.  Gargarismo,  gdrgara.  Gar- 
garizatio,  nis. 

GARGOL.  m.  Carassa  en  las  fonts  ó  edificis 
que  llansa  Y  aygua  per  la  boca.  Gàrgola,  Canalium 
fauces. 

GARGOT,  m.  ter.  Borró  en  1'  escrit.  Pastor, 
lorron,  Litnra,  se.  ||  pi.  escarabats. 

GARGOTEJAR.  V.  a.  rtn  escarabats. 

GARINDA.  f.  Espècie  de  embarcació  usada  en 
lo  Mediterraneo  en  los  sigles  mitjans.  GarinL•. 
Navis  genus. 

GARIR.  V.  a.  y  n.  ant.  gcrar,  curarse. 

GARJOLA,  f.  Espècie  de  maleta,  sarró  ó  mot- 
xilla. Barjuleta.  Mantica,  se.  Q  fam.  presó. 

GARLANDA.  f.  Corona  coberta  de  flors,  herbas 
ó  ramas.  Guimalda,  Laurea,  8D.  Q  Espècie  de  tor- 
tell. Rosca,  Libum  spirale. 

GARLANDELA.  f.  garlanda.  2. 

GARLAR.  V.  a.  Parlar  mòlt  indiscretament. 
Charlar,  garlar,  parlar,  Blatero,  deblatero,  as. 

GARLOPA.  f.  Espècie  de  estrep  de  fusta.  Bs- 
tribo  de  palo.  Lignea  stapeda.  ||  fust.  Ribot  gran. 
Garlopa,  Runcina,  ae. 

GARIVATXA.  f.  Toga.  Gamaeha,  Chlamys, 
idis.  II  Roquet  sens  mànegas.  Giraldeu,  Non  mani- 
catnm  supparum. 

GARNEU»  m.  Taymat,  astut,  mal  intencionat. 


GAR 

Marrajo,  martagoHj  zorrocloeo.  Tersipellis,  is. 
GARNI80N  Y  GARNIXDN.  f.  ant.  GVAliacii. 
GAROlf A.  f.  fam.  embbolla. 

FÉR  CÓRRER  LA  OARON A.  f .  fam.  SISAK. 

GARRA.  f.  La  ma  ó  peu  de  unglas  eòrbis,  fo^ 
tas  y  agudas;  com  la  del  lleó.  Garra.  Unguis  adufi- 
cus.  II  La  part  del  bot  correspoDent  k  h  garra  del 
animal,  que  serveix  de  boca  pera  tirar  lo  lioor.' 
Piezgo,  Amicinum,  i,  bura,  e.  |  pi.  garrohb. 

ClURBR  ó  ESTAR  EN  LAS  GAREAS  DEL  LLOP.  fr.  DMI. 

Càurer  ó  estar  algú  en  lo  domini  de  sòn  oontrarl 
Caer  ó  dar  en  las  manos  de  sus  eontrarios.  In  adver- 
sariorum  manus  incidere. 

ESCAPARSE  DE  LAS  GARRAS.  fr.  met.  Fugir  del  po- 
der ó  domini  de  algú.  Eseaparse  de  las  garras.  Ex 
alicujus  manibus  effngi. 

GARRAFA,  f.  Ampolla  ampla  y  quadrada,  re- 
mata en  un  coll  mòlt  curt.  Garrafa^  frasco.  Lage- 
na,  pbiala,  se. 

GARRAFAL.  adj.  Gran,  irregular.  Garrafd. 
Ingens.  ||  met.  Lo  queeccedeix  dels  limita  ordiíDi- 
ris.  Garrafal.  Enormis. 

GARRAFERA.  Caixa  ab  divisions  pera  posar 
garrafas.  Prasqvera.  Lagenamm  repositorium. 

GARRAFÓ,  m.  d.  GarrafUla.  Parva  lagena.  i 
m.  Galleda  de  suro  ó  fusta  abont  se  posa  neu  y  1 
brocal  pera  refrescar  lo  béurer.  Corehera.  Yas  so- 
bereum. 

GARRAR.  V.  a.  nàut.  Recular  la  embarcació 
quant  la  àncora  no  s'aferra.  Garrar.  Navem  retro- 
cedere. 

GARREJAR.  V.  n.  ant.  guerrejar. 

X,  A.  adj.  Qui  té  las  camas  lortas, 


envers  dins.  Zambigo,  zambo,  zaneajow,  Yatius. 
GARRETA.  f.  Sofraga. /arre(«.  Pobles,  itis. 

UNFLAR  PER  LA  GARRETA.  fr.  fam.  BNVAlflR,  X50I- 
OVLLIR. 

GARRI.  m.  Porcell,  godayet.  Gorri»,  gmito. 
Porcellus,  i.  ||  Lo  que  naix  últim.  Guarin.  Debüior 
porcellus. 

GARRIGH.  m.  Carrasca,  alzina  petita.  Carm- 
ca,  jabino,  chaparro,  Ilex,  icis. 

GARRIDE8A.  f.  ant.  hermosura. 

GARRIGA.  f.Lloch  plantat  de  garrichs.  dr- 
raseal.  Ilicetum,  i.  ||  de  matas.  Lmtiscal.  Locos 
lentiscis  consilus. 

GARRlGUENGHy  CA.  adj.  Cosa  de  ganigas. 
Carrasqueno.  Hiceus. 

GARRINA.  f.  La  femella  del  garrf.  Ucko^a- 
Porca,  ae. 

GARRINADA.  f.  Conjunt  de  garins  de  un  ma- 
teix part.  Leehigada,  Porc»  multiplex  foatns. 

GARRINAR.  V.  n.  Parir  la  truja.  Portrli 
puerca,  Sus  foetus  edere. 

GARRIT,  DA.  adj.  GaUn,  bonicb.  Garri^. 
Yenustus,  pulcber. 

OARRO.  m.  ter.  turmell.  |  pi.  Lo  lanch  ópor 
queria  que  's  queda  en  las  garras.  Zarpas,  tasx»- 
rias.  Lutosa  fimbria. 


GAR 

voiTAi  Làs  MITJA8  ÀL  GAUtó.  ff.  PorUrlas  caygu- 
das.  Üetar  la$  medias  al  gamm  pr.  Ar.  Tibiaria 
demissa  ferre. 

GARROBA.  f.  aot.  y 

GARROFA,  f .  Lo  fruy t  del  garrofer.  Algarroha, 
gúrroba,  y  garrofa  pr.  Siliqna,  se.  |  ter.  Mentida. 
Bola,  gazapa,  Mendaciom,  íí. 

GARROFAL.  adj.  Espècie  de  cirera  mès  gros- 
sa qne  la  regalar.  Garrofal,  PrsBgrande  cerasnm. 

GARROFER,  m.  Arbre  de  nns  vint  peas  de  al- 
sàría,  la  f asta  de  color  encarnat  obscur,  las  fnllas 
Terdas,  llnstrosas  y  no  s'  assecan  en  1*  ivern,  lo 
fmyt  una  tavella  un  poch  mès  ampla  qne  una  pol- 
sada, de  uo  pam  de  llarch,  de  color  de  castanya, 
molsada,  y  té  de  distància  en  distància  nnas  Ua- 
Tors  com  à  fesols.  Viu  mès  de  dos  cens  anys,  y  's 
ería  prop  del  mar.  Àlgarroho,  algarrobero,  algar- 
rokera.  Geratonia,  8B, 

GARROFERAL  Y  GARROFERAR.  m.  Lloch 
plantat  de  garrofers.  Algarrobal.  Ceratonis  consi- 
Inaager. 

GARRÒFi.  m.  Llavor  de  la  garrofa.  Arvejon, 
gmrukia.  Pisum,  i. 

CbiRROFÓ.  m.  GiiEiFÓ. 

GARROT.  m.  Bastó  gruixut.  Garroti.  Fustis,  is. 
I  Suplici  en  que  s'  ofega  al  reo  ab  una  argolla  de 
ferro.  GanoU.  Strangulatio,  nis. 

GARROTADA,  f.  Cop  de  garrot.  Garrolazo. 
Pastis  ictus,  percussió. 

GARROTAR.  Y.  a.  Lligar  mòlt  apretat.  Amar- 
rar.  Stringo,  is.  |  Lligar,  apretar  mòlt  ab  un  garrot 
los  íkrdos  ó  càrregas.  Agarrotar,  engarrotar.  Cons- 
tringo,  is. 

GARROTRIAR.  V.  a.  bistonbjir. 

GARROTERA.  f.  ant.  xareete&à.  ||  Cingla  ab 
una  corda  llarga  que*s  tira  sobre  la  càrrega  pera 
assegurarlo.  Sobreearga.  Restis  sarcinam  super- 
cingens. 

GARROTILLO.  m.  Inflamació  del  coll  ab  inflor 
de  la  gola.  GarrotiUo,  Inflammatio  fautium. 

GARROTXA,  f.  ant.  Agulló  pera  menar  bous. 
Garroeha,  Spiculum,  i.  |  ant.  met.  fletxa.  ||  Lloch 
aspre,  trencat,  escabrós.  Brena,  verieueto,  rUeo, 
Locos  prffiruptns. 

GARRULLAR.  V.  n.  ant.  goeguejai. 

GARRCTy  DA.adj.  giriell. 

GARRUTXA.  f.  Ternal.  Garrucha,  garrueho. 
Polea, ». 

GAR8A.  f.  Aucell  ab  cresta  ó  monyo,  de  becb 
llarch  y  groguench  per  la  base,  y  per  lo  demés  ne- 
gre; *1  coll  cendrós,  lo  cos  gris,  verdós  per  sobre, 
pardo  blanquinós  per  sola,  potas  grogas,  y  en  las 
alas  una  clapa  blanca.  Garza,  nrroea,  marica,  pt- 
caza.  Ardea,  pica,  e. 

OiBSi  Miiufi.  Zaida,  Yipio,  nis. 

GiRSÀ  REAL.  La  que  té  un  solch  desde  1  nas  fins 
à  k  punta  del  bech,  la  nuca  negra,  la  panxa  blan- 
ca y  '1  pit  clapat  de  negre.  Gar^i^a  real.  Aramus,  i. 

/Vti^aaR  041919  fu  naaiva.  ír.  met.  Fér  créu- 


CATAlA.  •  GAS  195 

rer  una  cosa  per  altra.  Vender  gata  por  liebre.  Fa- 
cum  alicui  facere. 

X4RRAR  MBS  QUE  UNA  GARSA.  exp.  Hablormos  quB 
una  urraca.  Pica  loquaciorem  esse. 

GAR8ETA.  f.  d.  Ardeola,  alçaran,  ehorlito, 
Butaurus,  i;  charadrius  aenicdemus. 

GARSOy  A.  adj.  ant.  Qui  té  *ls  ulls  blaus.  Gar- 
zo.  C®sius,  glaucus. 

GAR8Ó.  m.  ant.  Jove,  galant.  Garzan.  Adoles- 
cens,  tis ,  jtfvenis,  is. 

GARSOTA.  f.  Plumall  pera  adorno  de  sombre- 
ros,  turbans  y  guarnicions  dels  caballs.  Garzota» 
Crista  plnmata. 

GAS,  A.  adj.  ant.  garso.  ||  m.  Cos  que  coinbínat 
ab  lo  calórich  pren  la  forma  de  ayre.  Gas.  Gai. 
ind. 

GA8AFETO.  m.  ant.  gatada. 

GA8ANYAR.  V.  a.  ant.  GUAinrAE. 

GA8AR8.  m.  pi.  Sectaris  del  sigle  xii  que  par- 
ticipavan  dels  errors  dels  valdenses  y  albigenaea. 
Gazaros.  Casares. 

GA8ANG.  m.  ant.  guant. 

GASAGNAR.  v.  a.  ant.  guautar. 

GASARDONAR.  v.  a.  gallardonar. 

GA8ARDÓ8.  adj.  ant.  Gallardo. 

GASGÓy  NA.  adj.  Qui  es  de  Gascunya  ó  lo  que 
li  pertany.  Gascón.  Yasconicns. 

GA8EL.  m.  Poesia  àrabe,  espècie  de  oda  amo- 
rosa del  genero  de  la  anacreóntica.  Ghaul.  Ana- 
creonticus. 

GASELA,  f.  DALXA. 

GASETA,  f.  Periódich  que^s publica  cada  setma- 
na, y  conté  las  notícias  de  diferents  regnes.  Terre- 
ros  diu,  que  vé  de  una  petita  moneda  de  Venècia 
que  era  *1  preucomü  de  un  full  volant  que  eixia  ab 
las  notícias;  altres  li  donan  altra  derivació.  Gace- 
ta.  Gazula,  se.  ||  met.  Qui  conta  mòltas  notícias* 
Gaceta.  Gazula,  as. 

GASETER.  m.  Qui  compon  gasetas.  Gaestero. 
Hístoríci  summarii  periodicus  auctor. 

GASETISTA.  m.  Aficionat  à  gasetas.  Gaeeiista. 
Gazul»  amator. 

GASMONTERIA.  f.  Hipocresia.  Gazmoncria, 
Hj^Mcrisis,  is. 

GASMONYOy  A.  adj.  Qui  afecta  alguna  prea- 
da moral  que  no  posseheix.  Zalamero,  gazmono. 
Yirtutis  ostentator. 

GASÓFIA.  f.  fam.  Sobras  del  menjar  mesola- 
das.  Gasofia,  kazo/ia.  Commisti  cíbi  reliquie. 

GASOFILAGI.  m.  Esp^ie  de  caixeta  en  que 
recuUian  las  caritats  en  lo  temple  de  Jerusalem. 
GazoUlacio.  Gazophylacium,  ii.  |  met.  Qualsevol 
cosa  que  conté  ó  ahont  se  guarda  una  cosa  precio- 
sa. Gazofilacio,  tesoro.  Gazophylacium,  ii. 

GASPATXO,  m.  Sopas  remuUadas  en  oli,  vi* 
nagre  y  altres  ingredients.  Gazpaeho.  Oleo,  acelo, 
etc.  condita  offa. 

GASSA,  f .  nàut.  Espècie  de  Has  en  fi 
ú  oval,  que  *a  f^roMt  49  «Q  cay  dçWMttt 


196 


GAT* 


DICaONÀlU 


GAT 


en  costarà  que  en  general  serveix  pera  enganxarhi 
alguna  cosa.  Gaza.  Saqnens,  ocnlas,  i. 

GA88ENDI8TA.  m.  Qai  segueix  la  doctrina  de 
Gassendo.  Gasendista.  Gasendi  sistema  insequens. 

GAflSEÓSy  A.  adj.  Lo  que  participa  de  gas. 
Gaseoso.  Gasseosns. 

GA8SÓ.  adj.  Blau  de  cel.  Àzul  uleste,verdemar. 
Glaucus. 

6A88I788A.  f.  fam.  TkU  ClNIHà. 

GA8T.  m.  ant.  gasto.  ||  ant.  p.  p.  oístat. 

GASTABLE.  adj.  Lo qué's  pót gastar.  Gastahle. 
Quod  consumi  potest. 

GASTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  gasta  ab  excés. 
Malgaslador ,  gastador,  Consumptor,  is.  ||  m.  Sol- 
dat destinat  à  obrir  pas  à  la  demès  tropa.  Gastador , 
hachero.  Securiger  miles. 

GASTADURA.  f.  ant.  feridura,  enradrament. 

GASTARIENT.  m.  La  acció  de  gastarse  ó  con- 
sumirse.  Gasiamiento,  gastadero,  Consumptio,  nis. 
I  Malpart.  Aborto,  malparto,  Immatnrus  partus. 

GASTANT,  p.  a.  ant.  gastador.  1. 

GASTAR.  V.  a.  Emplear  lo  dinen  Espender, 
gastar.  Erogo,  as.  U  Fér  gaslos.  Gastar.  Sumpti- 
ficatio,  is.  II  Consumir  ab  V  us.  Gastar.  Attegro, 
as.  I  MALMÉTRBRy  MALGASTAR.  ||  Menjar,  disminuhir 
frotant,  com  la  mola  al  ganivet,  etc.  Comer,  gastar. 
Tero,  is.  I  ant.  arruïnar,  destruir.  ||  ant.  deixar 

PORA  DE  COMRAT. 

GASTAR  ALEGRAMENT,  fr.  Gastar  imprudentment. 
Gastar  alegremente.  Rem  inconsultò  et  inaniter  in- 
sumere. 

GASTAR  LLARCH.  fr.  Gastar  ab  profusió.  Gastar  sin 
tuelo,  largo  y  tendido.  Boves  immolaré. 

GASTAR  LOS  DINERS  EN  SALVA.  fr.  mot.  Gastar  sèus 
profit.  Gastar  pólvora  en  salva.  Yana  seqni. 

PER  NO  GASTAR  LO  QUE  BASTA,  LO  QUE  ES  EXCUSAT 

SB  GASTA.  ref.  Denota  que  mòltas  vegadas  per  no 
gaslar  lo  que  es  nece^ri  s'  ha  de  gastar  mòlt  mès. 
iHneros  del  avaro  dos  veces  van  al  mercado.  Invitus 
redimes  víiiter  id  quod  emis. 

GASTARSE.  V.  r.  Tenir  consum  lo  que's  ven. 
Gastarse.  Facilè  vendi.  ||  Malparír.  Ahortar,  mal- 
parir.  Abortum  pati.  ||  Consumirse  alguna  cosa  sò- 
lida per  massa  servir.  Gastarse.  Excedo,  is.  ||  Pu- 
drirse,  corrómprerse,  llansarse  à  pérdrer.  Gastar- 
se.  Putresco,  is.  ||  donarse.- 

GASTAT,  DA.  p.  p.  Gastado.  Consumptns. 

GASTO.  m.  La  acció  y  efecte  de  gastar  y  lo  que 
's  gasta.  Gasto.  Impendium,  ii. 

FÉR  GASTOS.  fr.  Yalorso  de  lajustícia  pera  cobrar 
alguna  cosa.  Condenar  en  costos.  Litem  aestimatio- 
ne  mulctare. 

PAGAR  ó  FÉR  LO  GASTO.  fr.  met.  Siguifica  ademès 
del  sentit  recte  sér  V  objecte  de  alguna  conversa- 
ció. Baeer  el  gastOj  la  costa.  CoUoquiis,  sermonibus 
jnateriam  prsebere. 

GÀSTRIGH )  CA.  adj.  med.  Se  diu  de  lo  que 
pertany  al  ventrell.  Gústrico.  Gastricus. 

QàkTé  m.  Qoadrüj^edo  caatf  à  Mtaral  enemidi  de 


las  ratas.  Qalo.  Felis,  is.  |  Peix  de  mar  semblut 
al  escat,  y  'Is  ulls  al  gat.  Goto  ««rúio,  totto,  eorto^ 
liehre  marina.  Galleus,  i.  jj  fam.  Borratxo.  ifoM, 
pellejo.  Ebrius,  ii.  |  fam.  Borratxera.  Zorra^  «om, 
cemicalo,  loho.  Ebrietas,  atis.  |  Bot  petit  pera  po- 
sar vi.  Bota,  hotillo.  Úter,  tris.  ||  art.  Instrumeot 
ab  tres  garfis  de  cer  en  triàngul,  pera  raspar  y 
registrar  V  interior  del  canó.  Gato.  Tormeatarios 
nncus  tridens.  |j  ant.  Màquina  militar  que  servia 
pera  cubrirse  al  bàtrer  las  murallas.  Gole.  Catis, 
i.  1  ant.  GATA.  7. 

GAT  BORRATXO,  mot.  fàm.  GAT.  3. 
GAT  CERVAL.  LLOP  CERVBR. 

GAT  DE  ALGÀLiA.  Gat  dol  taoiany  del  comú,  ab  lo 
morro  agut,  lo  cos  llarch,  las  potas  curtas,  lo  Hom 
cendrós  y  rodejat  de  negre,  1  ventre  mès  clar,  se 
cria  en  los  paratges  calorosos  de  Assia  y  Afriet. 
Gato  de  algalia.  Yiverra  zibetus. 

GAT  DELS  FRARES.  OXp.  (àm.  PLAGA.  I.  5. 

GAT  DE  NAU,  DE  VAIXELL,  Ó  DE  MiLl.  QualseVOl  dels 

noys  pera  fér  las  mecànicas  de  las  embarcacions, 
y  pera  apéndrer  V  ofici  de  mariners.  Aspiran  à  U 
plassa  de  grumet  quant  tenen  mès  edat.  (roiofíRi 
galopo,  grumete,  page  de  eico^a.  Nauticos  tinu- 
culus. 

GAT  ESCALDAT  AB  AT6UA  TÍBIA  'N  TÉ  PROU.  rof.  De^ 

nota  que  V  escarmentat  sempre  fuig  del  perill  per 
poch  que  sia.  Gato  escaldado  del  agua  fria  Jktjfe: 
quien  del  alacran  està  picado  la  tomkra  U  eipoRlf. 
Piscis  collssus  vix  visum  difugit  humaniim. 

GAT  ESCORXAT,  mot.  ^rsouB  mòlt  flaca.  GdajM* 
rida.  Extenuatus. 

GAT  MATMÓ.  Espécio  do  moua  petita,  quels  cigip- 
cis  adoraren  per  Dèu.  GtUo  paúló  paés.  Ceroopi- 
thecus,  i. 

GAT  MIOLADOR  MAT  SERÀ  BON  RATADOE.  fCf.  S' aplici 

al  que  parla  mòlt  y  obra  poch.  El  gato  makulkiBr 
nunca  huen  cazador:  perro  ladrador  nunea  buen  mol• 
dedor.  Felis  clamans  non  capit  mores. 

GAT  PARDO.  Animal  mòlt  ferós,  semblant  àia 
gat  y  Ileopardo,  però  mès  gros  que  aquell  y  nès 
menut  que  aquest..  Gato  pardo.  Felis  agrestis. 

GAT  SAUMÍ.  fam.  met.  Qui  ab  manya  logra  lo  que 
vól.  MatalascallandOy  huron,  gazapo^  mogip». 
Clanculum,  i. 

GAT  SOBRE  BACÓ  NO  VÓL  COMPANTÓ.  ref.  RSGKl  T 
CASAMENT,  ETC. 

GAT  VELL.  met.  Home  difícil  de  sér  enganyat. 
TofO  corridOy  marrajo.  Callidus. 

GAT  VELL  T  LA  CUA  VERDA.  TOf.  i  GtNT  ANTSCOTITi 
VERDA. 

GAT  T  CUNILL  TOT  ES  DE  UN  PEL.  FOfr.  TAN  BO  BSM 
PERE  GOM  EN  BERENGUBRA,  COM  LO  QUI  LI  Vi  DARBBU. 

AGAFAR  LO  GAT.  fr.  met.  faffl.  Emborratxarse. 
Cojer  6  pillar  un  kbo,  wna  mona,  una  zorra,  m  oe^ 
fiécato.  Inebriari. 

COLLA  DE  GATS.  mot.  Beuoió  de  geút  mal  críadi  ò 
de  pocb  seny.  Gateria.  Turba,  s. 

cot  UN  GAT  Kou  ttASAS.  expr«  HòU  de  prM* 


dkl 


GATALi. 


#6ilT 


nn 


Como  un  gato  por  ò  iobre  sueuas,  Qnam  celerrímò; 
canis  ad  díIdoi. 

CONTENT  COM  UN  OàTàBUNà  BATA.  exp.  Mòlt  COO- 

tent.  Como  una  eastannela  6  como  una  pauua,  Qoam 
Istíssimns. 
DB  coLOB  DE  GAT.  m.  adv.  GaUodo,  Felinens. 

DONAB  GAT  PBB  LLBBBA.  ft,  VÍNDBEB  GABSAS  PEB 

raBDius. 

bsgaebapab  lo  gat.  fr.  Ferir  lo  gal  ab  las  an- 
glas.  GaUar,  aranar  el  gato,  Felem  uognibus  ca- 
tem  sauciare. 

E8TAE  COM  LO  GAT  T  'l   GOS.   fr.    Estar   OpOSBtS   Ó 

desavingats.  Estar  como  perros  y  gatos.  Bithus  con- 
tra bachium ;  syri  adversos  phcBDÍces. 

FES  FÈs,  GAT>  QüE  TOT  HO  PAOABÍS  PLEGAT,  ref .  De- 
nota qae  vindrà  ocasió  en  que  algú  pagarà  tots  los 
mals  ó  danys  que  fà  valentse  de  la  ocasió.  Todo 
junto  como  al  perro  los  palos.  Reperit  Dens  nocen- 
tem. 

MENJA,  MENJA,  GAT,  SABDINA,  QUE  JA  *T  PIGABÍ  LA 

ESPINA,  ref.  que's  dia  dels  gustos  que  rara  vegada 
deixan  de  anar  acompanyats  de  disgustos.  Ca$ards 
$n  mala  L•ra,  y  comerds  eabeza  de  olla,  Gaput  eris 
domi,  at  non  sine  labore  et  anguslia.  ||  Denota  que 
*8  difereix  lo  càstich  à  algú  per  respecte  dels  que 
estan  presents.  Irdnse  loi  huéspedeSf  y  comerémos 
$1  gallo,  Non  ab  ibis  impune.  J  Denota  'Is  traballs 
que  solen  sobrevenir  als  que  no  reparan  en  em- 
penyarse  sens  mirar  lo  modo  de  poder  pagar.  Al 
matar  de  los  pvsrcos,  placeres  y  jtugos ;  alcomer  de 
laa  morcillas,  placeres  y  risas ;  al  pagar  de  los  di- 
neros,  pesares  y  duelos.  Luctus  extrema  gaudia 
ocupat. 

MULLABSB  COM  UN  GAT.  fr.  Mullarso  enterament. 
Eacerse  una  zarpa.  Hadefíeri. 

QUé  SAB  LO  GAT  DE  FÉB  CULLEBAS?  rcf.  QUÉ  SAB  L* 
ASE  QUÉ  COSA  ES  SAFBÀ. 

QUI  NO  TÉ  MÉS  QUE  UN  GAT  AB  AQUEST  COMBAT,  ref. 

Denota  la  mala  condició  de  aquells  que  no  tenint 
de  qui  dir  mal,  ne  diuhen  de  sí  mateix,  y  que'ls 
perversos  se  danyan  mútuament  quant  no  poden 
danyar  à  altres.  Los  perros  de  Zurita  no  teniendo  à 
quien  morder,  uno  à  otro  se  mordia.  Improbus  dum 
aliis  nocere  non  licuit,  sibi  metipsi  nocet. 

QUI  NO  TÉ  BES  QUE  FÉB,  AL  GAT  PENTINA,  ref.  Con- 

tra  'Is  que  s'  ocupan  en  cosas  inútils  y  vanas.  El 
que  no  tiene  que  hacer,  con  el  culo  caza  moscas. 
Elurum  pectit  vacuum  cui  tempus  abundat. 

sÉB  GAT  VELL.  fr.  mot.  Tcuir  experiència,  no 
deixarse  enganyar.  Tener  garrones^  ser  perro  tiejo, 
saber  de  toL•  costura,  Yetuslis  moribus  induratum 
esse. 

TBNiB  LO  GAT.  fr.  mot.  fam.  Estar  borratxo.  No 
estar  para  firmar,  Ebrium  esse. 

TBNIB  UN  GAT  GOM  UN  TEMPLE,  fr.  BOBBATXO  GOM 
tmA  SOPA. 

TOTS  LOS  GATS  TBNSN  TOS,  MÉNOS  LO  MEU  QUI  TÉ 

QBTABBO.  ref.  que  reprèn  al  qui  fà  ostentació  de 
qualitats  que  no  li  són  frópiasi  ó  cpe'«  fica  en  ne- 


gocis dels  altres.  Ba$ta  tos  gatos  ó  escarahajos  ti$^ 
nen  tos  ó  romadizo ;  hasta  los  gatos  quieren  zapatos.. 
Alienis  negotiis  sese  immitere. 

GATA.  f.  La  femella  del  gat.  Gata.  Felis  fcBmi- 
na,  I  nàut.  Aparell  que  té  sòn  ganxo  gran  ab  que 
's  penjan  las  àncoras  per  la  serviola  al  costat  de 
la  nau.  Gata,  Uncus  ex  quo  ancbora  pendens.  I 
Cap  de  pocb  mès  de  una  brassa  que  té  en  un  ex- 
trem un  guarda  cap  y  en  ï  altre  un  ganxo  grau 
pera  enganxar  las  unglas  del  àncora  y  penjaria  al 
costat  de  la  nau  ab  un  aparell.  Gata  ó  gata  de  or- 
ronzary  pescador  de  ancla.  Aduncatus  funis  nautí- 
cus.  0  En  la  bidràulica  barra  dentada  ab  que  per 
medi  de  sòn  llanternó  ó  grua  queda  penjant  lo 
restellador  de  la  resclosa,  etc.  Gata,  Dentata  veciis. 
I  nàut.  En  los  buchs  de  creu,  se  diu  de  la  verga 
de  mitjana. Gata,  verga  seca.  Antenna  mali  ad  pnp- 
pim.  II  nàut.  Lo  mès  alt  del  màstil  de  una  galera. 
Gata.  Àpex,  icis.  |  f.  Navio  Uarch  com  la  galera 
però  mès  ampla,  portava  espoló  en  la  proa  y  tenia 
cent  rems.  Gala.  Navis  genus.  |  gint,  rcgeni. 

GATA  MoixA.  met.  Qui  fíogeix  modèstia.  Gata  de 
Mari-Ramos  ò  de  Juan-Hamos  ó  ensogada  ó  muerta; 
mosca  muerta,  moscon,  palabritas  mansos,  ganzua, 
zorra,  huron,  marrajo,  gancho,  pdjaro,  sútrapa, 
Yulpes  sopita. 

FÉB  LA  GATA  MOiXA.  fr.  Fingir,  afectar  bumillat 
y  modèstia.  Hacer  la  gata  ensogada,  ó  de  MarirRa- 
mos  ó  de  Juan  Ramos,  Humilitatem  simularé. 

SÉB  UNA  GATA  MOIXA.  fr.  fam.  Ser  dksímulat,  fin- 
git, fals.  Ser  la  gata  ensogada  ó  de  Juan  Hurtado, 
Leporem  dormientem  esse. 

GATADA.  f.  fam.  Gran  disbarat.  Gazafatouj 
gazapaton.  Astirologia,  as. 

GATAMAULA.  m.  y  f.  oatamixa,  OATA  VOCKA. 

GATAMEUS.  (a)  fr.  ter.  ▲  quatbe  obapas. 

GATAMIXA.  f.  fam.  Dissimnlal  que  afecta 
humiltat  ó  cobardia.  Mojigato,  socalinero,  marga^ 
ton,  picarote,  sdtrapa,  ganzúa,  maàuela,  raposa^ 
gancho,  gazapo,  sorra,  soflamero,  moseon,  pdjaro, 
marrajo,  huron,  Callidè  summissus. 

GATÀ8|  SA.  m.  y  f.  aum.  Gatazo,  Felis  in- 
gens. 

GATEADO.  m.  Fusta  mòlt  compacta  de  Amé-^ 
rica  ab  varietat  de  vetas.  GaUado.  Yariegatum 
lignum. 

GATEJAR.  ▼.  n.  Anar  à  quatre  grapas  los  ho* 
mes.  GaUar.  Serpo,  is.  Q  Dir  gatadas.  Disparatar. 
Inania  loqui. 

GATERA.  f.  GATONEBA.  Q  HEBBA  GATEBA. 

GATERIA.  f.  Conjunt  de  gats.  GaterÚL  Felíam 
caterva.  Q  simulaqó,  fimgimbnt,  batbbia. 

GATET,  A.  m.  d.  GatítOj  ico,  iUo.  Panms  ca- 
tns.  II  Lo  de  posar  vi.  Rotillo.  Utrículus,  i. 

GATG.  m.  Aucell  del  tamany  de  una  coeala,  y 
de  un  plomatje  mòlt  bermós,  compost  de  vert, 
roig,  blau,  blanch,  negre  y  pardo;  y  en  los  mas^ 
eles  es  lo  color  mès  viu  que  en  las  feaKllas.  Uta 
'1  cant  dels  altres  y  es  t^p  a|çiMiliaa  afltai^ne 


39» 


GAÜ 


DIGGIONABI 


GIT 


se'ls  eoYia  seosers.  lUf^dajo,  amndajo,  gayo,  ^dl- 
gnlo,  Gracalas  glandarins. 

GATGE.  m.  ant.  peictoií.  ||  ant.  Lo  qne  queda 
en  poder  del  enemích  per  la  segaritat  de  cnmplir 
los  pacles.  Rehen,  Obsés,  idís.  y  ant.  Estipendí,  re- 
galo. Gaje,  emolumento.  Prseminm,  ii.  ||  pi.  pàgà, 
SOLDADA,  sou. 

PÉNDEBR  GATGES.  loc.  ant.  Ferse  soldat.  Sentar 
flaza ,  enganchar$e,  Pecnnia  ad  mrlitian  se  allice- 
re;  militiae  nomen  adscribere. 

GATIGIDA.  adj.  Matador  de  gats.  Gaticida, 
Gatícida, ». 

GATILLÀ8.  m.  anm.  de  gatillo.  Gatillazo, 
Clavis  scloppeti  grandiós  retinacalum. 

GATILLO.  m.  Barras  de  la  arma  de  foch.  Ga- 
üllo,  perrillo ,  patilla.  Clavis  forcipís  retinacn* 
him. 

GATiLLo  CASTo.  Planta  de  fnllas  semblants  à  nna 
ma  oberta,  ramas  quadrangulars,  flexibles  y  blan- 
quinosas,  flors  petí  las  y  claras  ab  espiga  en  la  ex- 
tremitat de  las  ramas,  lo  fruyt  semblant  al  pebre 
negre.  SauzgaiillOf  drhol  del  paraiw,  agnoeasto. 
Yitex,  icis,  amerina,  se. 

COP  DB  GATILLO.  GatUlazo,  Clavis  catapultffi  reti- 
naculis  ictus. 

GATINAR.  V.  n.  gatonar. 

GATÓ.  m.  d.  GATET. 

GATOBIÀQUIA.  f.  Batalla  de  gats.  Gatoma- 
quia.  Gatomachia,  8B. 

GATONAR.  Y.  n.  Parir  ia^ata.  Felinum  foBtnm 
edere. 

GATONERA.  f.  Forat  en  las  portas  ó  parets 
pera  entrar  ó  eixir  los  gats.  Galera.  Foramen  fe- 
linum. 

GATONET.  m.  d.  GATET. 

GATOSA.  f.  IBGELAGA. 

GATXALt.  m.  Arbre  de  Amèrica  de  uns  vint 
peus  de  alt,  íullas  en  figura  de  llansa  y  la  fusta 
mòlt  forta.  Jaehali,  Resticulata  annona. 

GATZARA,  f.  BuUa  ab  crits  y  alegria.  Algaza- 
ra,  zamhra,  alarido,  grita.  Yociferatio,  nis. 

GATZERAN8.  m.  Planta  de  fullas  espinosas, 
en  mitj  de  las  quals  prodnheix  un  fruyt  bermellós 
com  una  cirera.  Brusco.  Ruscus  aculeatus. 

GAUBANSA.  f.  GOIG,  albgbia,  festa. 

GAUDeAmus.  Yeu  llatina  admesa  en  Y  estil 
familiar  pér  goig,  regositj  y  alegria.  Gaudeamus, 
gaudiU.  Gaudeamns. 

GAUDENGI.  n,  p.  de  bome.  Gaudencio.  Gau- 
dentius^  ii. 

GAUDIDOR,  A.  m.  y  f .  Qui  's  gaudeix  de  algu- 
na cosa.  Perfruidor.  Gandens,  tis. 

GAUDIMENT,  m.  La  acció  y  efecte  de  gosar. 
Gace.  Adeptio,  nis. 

GAUDIR.  V.  n.  y 

GAUDIR8E.  y.  r.  Gozar.  Fruor,  eris.  ||  aproh- 

TARSB. 

GAUO.  m.  ant.  ooio. 
fkAA9»  m.  AuoeU.  micQ. 


GAUSIR.  v.  n.  ant.  gaudir. 

GAVAN.  m.  ant.  Espècie  de  capot  sens  valoaa. 
y  ab  caputxa.  Gaban,  Grassior  laceraa. 

GA VARRERA.  f .  Roser  bort  de  fuUas  un  poch 
agudas,  las  rosetas  encarnadas,  lo  fruyt  com  nm 
cirereta  ovalada  y  coronada,  té  dins  nna  borreU 
apegalosa  que  pica  si  toca  la  carn.  Etearamyjo,  gé- 
vanzo,  zarza  perruna,  rosal  silvestre,  oxiaewtíé, 
Cynosbastos,  cynosbastum,  i.  I  Lo  fruyt  té  1  ma- 
teix nom  que  las  plantas,  y  *ls  apotecaris  li  diohea 
Tapaculos,  perquè 's  dóna  en  las  diarreas  la  cga* 
serva  que's  fà  de  ell.  Cynobaslos,  i,  canina  rosa. 

GAVELL.  m.  Reunió  de  móltas  cosas.  Ciínultf. 
Cumulus,  i. 

GA  VELLA,  f .  Feix  de  blat  menor  que  la  garbí. 
Gavilla,  Manipulus,  fasciculus,  i. 

GAVETA.  f.  OABETA. 

GAVILLA.  f.  Colla  de  gent  dolenta.  GniUa^ 
hato,  Caterva  vilis. 

GAVINA,  f.  Paviota,  aucell  de  aygua  sembhDt 
à  la  cigonya,  '1  becb  recte,  gros  y  robust,  la  es- 
quena blanca,  las  puntas  de  las  plomas  de  las  alas 
negras,  lo  demés  blanquinós,  y  tres  dits  eo  c»b 
pota.  Gaviota,  y  gavina  pr.  Mandi.  y  Mar.  Lans 
tridactitus,  gavia,  s.  |  Aucell  de  quatre  pobadu 
de  llarcb,  becb  negre,  prim  y  llarch,  los  dos  dits 
externs  de  las  potas  encarnats  y  units  ab  una  mem- 
brana, la  esquena  reflecteix  de  vert,  blau  y  negra, 
ab  una  bermosa  ralla  en  lo  mitj,  la  panxa  y  cos- 
tats del  coll  y  del  becb  encarnats;  habita  en  la  td- 
ra  del  mar  y  rius,  y  s' alimenta  de  peixos.  Msflà 
pescador y  aleion.  Alcion,  is. 

GAY,  A.  adj.  Alegre,  festiu,  bell.  Ga^o.Was. 
I  interj.  ant.  at. 

gat  SABER.  Poesia,  gaya  etencia.  Poesis,  poS- 
tice,  es. 

GAYA.  f.  Tros  de  roba  en  figura  triangular 
qne  s'  anyadeíx  als  vestits  pera  donaries  lo  vol  ne- 
cessari. iVes^a,  ^tVoii,  ses^o.  Angulorum  panni  seg- 
mentum.  ||  ant.  Aucell.  gralla,  garsa. 

GAYABIENT.  adv.  m.  ant.  alegrembüt. 

GAYATy  DA.  adj.  Guarnit  ab  gayas.  Gironaio. 
Laciniosus.  ||  En  lo  blassó  s*  aplica  al  escut  dividit 
en  vuyt  pessas  triangulars.  Gironado.  Triaognlis 
distinctum.  ||  Se  diu  de  la  roba  ab  llistas  de  molls 
colors.  Gayado.  Polymitus. 

GAYATO.  m.  Tirapeu  de  pastor.  Casado.  Bi' 
culus,  pedum,  i. 

GAYETELL.  m.  ant.  nànt.  bota. 

GAYETA.  f .  Pedra  negra ,  llnstrosa  y  dòcil. 
Azabache,  Gayates,  is. 

GAYETANO.  n.  p.  de  h.  Cagelano,  CajeU* 
nus,  i. 

GAYEVAT.  f.  aUt.  ALEGRIA. 
GAYRC.  adv.  Mòlt.  Mueho.  Multum. 
gatre,  gatre.  m.  adv.  quasi,  quasi. 

NO  ANAR  L  gatre.  loC.  RUt.  PER   POCH,  TANTOST. 

GAYRELL.  m.  adv.  De  través.  JH  Ma,  aliM 
soslago.  Transrersuffli  obl^pid. 


GEL 

OATTA.  f.  Sach  del  gemechs.  Gayta.  Tíbia 
airicularia. 
GAZAGN.  m.  anl.  guant. 
GAZAGNAM.  ▼.  a.  anl.  guàntir. 
GAZARDONAK.  Y.  a.  Gàlliidonai. 
GAZARDÓS•adj.  ant.  gallardó. 

GE. 

GEBEADA.  f.  Rosada  gelada.  Eseanha.  Pnii- 
oa,  s. 

GEBEAE.  y.  n.  Gelarse  la  rosada.  Esearehar, 
Rorem  congelar! . 

GEBEATy  DA.  adj.  GELAT. 

m.  GBBBADA. 
[.  m.  JAQUBTA. 

GEGANT,  m.  Persona  de  estatura  desmesura- 
da. GiganU.  Gigas,  antis.  ||  adj.  met. Extraordinari, 
lo  que  excedeix  à  altres  en  qualsevol  cosa.  Giganu. 
Portentum,  i.  ||  pi.  Las  fignras  de  gegant  que  van 
devaot  en  la  professo  de  Corpus.  GiganUmes,  y  gi- 
gante$.  ter.  Gigantum  simulacra. 

GEGANTAs.  m.  aum.  Gigantazo^  giganton. 
Haximns,  procerus  gigas. 

GEGANTE8GH|  CA.  adj.  Cosa  de  gegants. 
Giganteo,  gigantesco.  Giganteus. 

GEGANTESSA.  f.  Gigantay  geganta.  Muller 
giganteo  corpore  statursB. 

GEGANTET.  m.  d.  gegantó. 

gegantí,  na.  adj.  AGEGANTAT. 

GEGANTÓ.  m.  d.  Gigantillo.  Parvus  gigas. 

GEL.  m.  Àygua  glassada.  Yelo,  Gelu,  u,  gla- 
eïeSf  ei. 

GELABLE.  adj.  Lo  que  *s  pót  gelar.  Helahle. 
Congelabilis;  congelationi  obnoxius. 

GELADA,  f.  La  coagulació  dels  líquits  pro- 
duhida  pel  fret.  Helada.  Gelu,  u,  congelatio, 
nis.  I  La  acció  y  efecte  de  gelarse.  Helamiento,  Gon- 
gelatiOy  nis.  |  met.  fredor,  indiferència. 

GELAR.  V.  a.  Coagular  la  acció  del  fret  algun 
Ifquit.  Belar.  Congelo,  as.  J  met.  Causar  gran  fret, 
com:  r  aygua  gela  las  dents.  Belar.  Summo  fri- 
gore  afficere.  ||  v.  n.  Fér  mòlt  fret.  Belar.  Gelo,  as. 
I  Deixar  admirat.  Belar,  pasmar,  suspender.  Obs- 
tupesco,  is.  {  Desanimar,  acobardir.  Belar.  Timó- 
rem  incutere. 

GELARSE.  V.  r.  Convertirse  en  gel  los  líquits. 
Belarse.  Rigeo,  es.  ||  Posarse  mòlt  freda  ó  erta  al- 
guna cosa.  Belar,  helarse.  Gelasco,  is.  ||  Tenir  mòlt 
fret.  Belarse.  Pre  frigore  penè  rigere.  |  met.  Pas- 
marse,  atnrdirse,  acobardirse,  assustarse.  Belarse. 
Obstupeo,  es.  ||  Secarse  *ls  arbres  per  causa  del 
fret.  Belarse.  Congelo,  as. 

GELAT,  DA.  p.  p.  Belado.  Gelidus.  ||  m.  Be- 
guda glassada.  Belado,  frio,  garrapina.  Potio  con- 
gelata. 

deixar  gelat.  fr.  met.  Deixar  aturdit,  pasmat. 
Dejar  pasmado,  heeho  vMpiesa.  Stupefacio,  is. 

QCBDARSE  GELAT.  fr.  met.  Quodarse  mòlt  admi- 


CATALÀ.  GEN  IH 

rat.  Quedarse  helado.  Obstopore  summo  corrípi• 

GELATINA,  f.  Conserva  gelada  del  sach  de 
algunas  fruytas.  Jalea,  jaletina.  Pomorum  sacciiB 
concretus.  |  Substància  ó  calco  espès  que  s*  extrta 
de  vàrias  carns  mescladas  ab  ralladuras  de  banfi 
de  cervo  y  sucre  pera  confortatiu  dels  malalts.  ^ 
latina.  Succus  carnium  saocbaro  concretus. 

GELATINÓS ,  A.  adj.  Abundant  de  gelatina. 
Gelatinoso.  Glutinosns. 

GELÓS,  A.  adj.  Qui  té  celos.  Celoto,  Celotet, 
celotipus.  I  Qui  es  mòlt  sol-lícit  y  amant  de  lo  qoe 
li  pertany.  Celoso.  Suorum  valdè  studiosus.  |  Dü 
dels  irracionals  que  desitjan  la  femella.  Celoto.  G»- 
tuliens. 

GELOSIA,  f.  CELOS.  D  Reixat  de  llistooets  de 
fusta  pera  mirar  sens  sér  vist.  Cebsia.  Transenoi» 
®.  n  Herba,  flor  del  amor.  Q  cap  de  ase. 

GEM.  n.  p.  corromput,  guillem. 

GERIA.  f .  Nom  genòrich  de  las  pedras  precio- 
sas.  Gema.  Gemma,  ». 

GEMEGH.  m.  Suspir.  Gemido.  Gemitus,  us. 

FÉR  GEMECHS.  fr'.  GEMEGAR. 

GElUEGADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  gemega.  Gmir 
dor.  Gemens,  gemebundus. 

GEMEGAR.  V.  n.  suspirar,  expressar  ab  veo 
llastimosa  la  pena  y  congoixa.  Gemir.  Gemo,  is.  | 
Queixarse  de  algun  mal  ab  veus  ó  expressions  és 
sentiment.  Gazmiar.  Conqueror,  eris. 

GEMEGAYRE.  m.  GEMEGADOR. 

GEBfEGÓ.  m.  Qui  sempre  està  gemegant.  6i- 

MEGADOR. 

GEMESSAGAR.  Y  GEMIGAR.  Y.  n.  ant.ei- 

MBGAR. 

GEMINIS,  m.  signe  boreal,  lo  tercer  del  mh 
díach,  que  correspon  al  Maig.  Geminis,  Geminus, 
geminis.  H  Emplastre  de  blanquet  y  cera  disolt  en 
aygua  comuna  y  oli  rosat.  Geminis.  Geminum  em- 
plastmm. 

GEMIR.  V.  n.  GEMEGAR. 

GENGIANA.  f.  Herba  medicinal  de  arrel  mòlt 
amarga.  Genciana.  Gentiana,  ». 

GENGIANI.  m.  Principi  actiu  de  la  genciaoa, 
es  en  forma  de  aguUetas,  de  un  color  que  tira  à 
groch,  y  de  un  gust  igual  à  la  genciana.  (renetmit- 
no.  Gentianinum,  i. 

GENDRE,  m.  Lo  marit  de  la  filla.  Femo.  Ge- 
ner, eri. 

GENEALOGIA,  f.  Sèrie  de  progenitors  y  as- 
cendents, y  r  escrit  que  la  conté.  Genealogia,  Ge- 
nealogia, ®. 

GENEALÓGIGH,  CA.  adj.  PectanjBiit  à  la 
genealogia.  Genealògica.  Gronealogicus. 

GENEALOGISTA,  m.  Qui  tracta  de  genealo- 
gia. Geneabgista.  Genealogus,  i. 

GENER.  m.  JANER. 

GENERABLE.  adj.  Lo  que's  pót produhiró en- 
gendrar. Generahle.  Generabilis. 

GENERACIÓ,  f.  Producció  deun  vivent.  Oene- 
racion.  Generatio,  nis.  ||  Casta,  genero,  eapém. 


(800  GEN 

.Gmtracim,  Geous,  em,  I  Llinatge  de  nua  perso-  I 
na.  Gauracion.  Proles,  is.  |  Successió  en  la  família 
per  Knea  recta,  com:  la  de  filis,  nòts,  besnéts, etc. 
Geiuraeitm.  Generatío,  nis.  |  Producció  de  cosa  de 
diferent  espècie;  com  la  de  cnchs  en  las  llagas. 
'GMiradon.  Generatio,  nis.  |  Munió,  multitut  de 
gent.  Gentio.  Hominnm  magna  frequentia. 
.  GENEBAL.  adj.  Ijniversal,  comú.  Gtneral.  Ge- 
neralis,  (Bcumenicus.  ||  Lo  que  convé  à  la  major 
.part.  General,  Gommunis.  J  Dit  de  la  persona  que 
lé  intel-ligéncia  en  mòltas  ciénciasóarts.  General, 
Generalis,  universalis.  ||  m.  Lo  cap  principal  de  un 
•exèrcit.  General.  Prefectus,  i.  ||  Lo  prelat  en  las 
ordes  religiosas.  General.  Praepositus  generalis. 

GBrnuuL  DE  iRTiLLERiÀ.  General  de  la  artilleria. 
Jellicorum  tormentorum  magister,  prsfectus. 

GExNERàL  DE  CABALLERU.  General  de  la  Cahalleria. 
Hypparchns,  i. 

GBiiERAL  DE  PROVÍNCIA.  Qui  la  goveroA  ab  plena 
autoritat.  Virrey,  general.  Provinçise  snpremusdux. 

BIf  GENERAL,  m.  SdV.  GENERALMENT. 

GENERALA,  f.  Lo  primer  toch  de  tabals  pera 
péndrer  las  armas.  Generala^  general.  Classicum, 
i.  II  La  muller  del  general.  Generala.  Supremi  du- 
els exercilus  uxor.  |  ant.  Privilegi  que's  concedia 
als  oficials  de  marina  de  la  carrera  de  Amèrica, 
pera  portar  segons  sòn  grau  certa  pacotilla  exemp- 
ta de  tot  dret.  Generala.  Privilegium,  ii. 

GENERALAT.  m.  Ofici  de  general.  Generalato. 
Summa  prastnra.  ||  Lo  temps  que  dura  1*  empleo 
del  general.  Generalato.  Tempus  quo  munus  gene- 
-  ralis  exercetur. 

GENERALISAGIÓ.  f.  La  acció  de  generalisar. 
'  Generalizaeion.  Actio  aliquid  commune  reddendi. 

GENERALISAR.  V.  a.  Fér  general  ó  comuna 
alguna  cosa.  S'  usa  també  com  recfproch.  Genera- 
Uzar,  Aliquid  commune  reddere. 

GENERALÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Generalisimo. 
Generalissimus.  ||  General  que  té*lmando  sup^ior 
fins  sobre  Is  oficials  generals  de  un  exèrcit  ó  ar- 
mada. Generalisimo.  Supremus  prsfectus  genera- 
lis; supremus  militie  dux. 

GENERALITAT,  f.  Extensió  à  mòlts  sens  de- 
terminació ú  excepció.  Generalidad.  Universitas, 
atis.  Q  Falta  de  especificació  ó  de  individnació.  (re- 
ti«ra(tdad.  Indislincta  rei  narratio.  |  Dret  anome- 
nat del  general  que*s  pagava  en  Catalunya.  Gene- 
ralidad. Teloni  vectígal. 

GENERALITAT  DE  LA  LLET.  for.  LaS  eXCepcioUS  do 

dret.  Generales  de  la  ley.  Generatim,  generaliter. 
GENERANT,  p.  a.  y 

GENERATIU,  VA.  adj.  Lo  que  té  virtut  de 
produhir  ó  engendrar.  Generaíivo ,  genitivo.  Gene- 
rativus,  genitivus. 

GENERATRts.  f.  geom.  Línea  ó  figura  pera  *1 
moviment  de  la  qual  s' engendra  algun  pla  ó  só- 
lit.  Generatriz.  Generalrix,  icis. 

GENÉRiGHi  GA.  adj.  Cos  del  género.  Gen^rt- 
90.  Genenots. 


DICaONABI  QEN 

.   CffiNÉRICAMBNT.  m.  adv.  De  ttn  nodogeaè- 
rich.  GenéricamenU,  Generatim. 

GENERO,  m.  Lo  que  es  comú  à  mMlas  espè- 
cies. Genero.  Genus,  eris.  |  Modo  ó  maiiera.  Géu- 
ro.  Hodus,  i.  ||  Naturalesa,  qualitat,  classe.  Géun. 
Ratio,  nis,  species,  ei.  ||  gram.  La  divisió  deb  noms 
segons  lo  sexo  ó  terminació.  Genero.  Genus,  eris. 
II  Mercaderia.  Genero.  Rerx,  cis. 

CACRER  BAIX  DE  ALGUN  GÉNBRO.    fr.    Sèr  COmpr^ 

en  ell.  Caerdebajo  de  genero.  In  aliqno  gènere eom- 
prehendi. 

GENERÓS^  A.  adj.  Noble.  Genero$o.  Geaero- 
sus.  II  Magnànim,  de  noble  animo.  Generoeo^  Stre- 
nuus,  magnanímus.  ||  Lliberal,  dadivós,  franch. 
Generoso.  Munificus.  [  ant.  La  persona  coostitoida 
en  altre  estat  bon rós  desprès  dels  caballers  ab  títol 
de  generositat,  sens  ésser  armats  caballefs,  per 
especial  privilegi,  obtenint  armadura  de  caballer 
dins  de  un  any  y  altrament  no.  Generoto.  Geoe- 
rosus. 

GENEROSAMENT,  adv.  m.  Ab  noblesa,  ab 
generositat,  ab  lliberalitat.  Generosamenu.  Genero- 
se.  II  Ab  mòlt  animo.  ValerosamenU,  gmieromtm- 
U.  Yíriliter. 

GENEROSITAT,  f .  Magnanimitat.  GeneroMd. 
Generositas,  atis.  ||  Lliberalitat,  desinterès.  Gt- 
nerosidad.  Munificentia ,  se.  y  Títol »  noblesa  be- 
redada  dels  antepassats.  Generosidad.  Generositas, 
atis. 

ORDE  DE  LA  GENEROSITAT.  Corta  ordo  de  caballers 
fundada  per  Càrlos  Emflio  en  T  any  ie€5.  Órdnit 
la  generosidad.  Generositatis  ordo. 

GENESEOLOGIA.  f.  Tractat  de  la  generació. 
Geneseologia.  Geneseologia,  m. 

GÈNESIS,  m.  Primer  dels  cincb  llibres  de 
Moysés.  Gènesis.  Gènesis,  is  ó  eos. 

GENESTA.  f.  GINESTA. 

GENEL-UÀGH.  m.  Oració  que's  tk  al  naixe- 
ment de  algú.  Geneliaco.  Genelliacus,  i. 

GENETIA.  f.  ant.  caballbria. 

k  LÀ  GENETU.  fr.  ant.  A  la  gineta.  Brevibus 
ephippiis  equitatio. 

ÀLFORRAT  k  LA  GENETU.  loc.  ant.  Alforrado  (c-a- 
hallo)  d  la  gineta,  lihre,  deeemharazado.  iiber, 
exentus. 

JUGAR  JL  LA  GENETIA.  Piesta  cahaüeresca.  Cor- 
sus,  us. 

GENGIBRE.  m.  gingebrb. 

GENI.  m.  Natural,  inclinació.  Genio.  Geníom, 
ii.  II  Gust,  humor.  Genio.  Genius,  ii.  ||  mit.  Segona 
los  antichs,  Dòu  baix  la  tutela  del  qual  naix,  viay 
mor  algú.  Genio.  Genius,  ii.  |  pi.  arq.  Figaras  de 
noys  ab  alas,  que  denotan  las  virtuts  ó  passions. 
Genios.  Genia,  orum. 

GENI  FORT.  Prompte,  violent.  Pólvora.  Acer. 

GENI  TRAVÉS.  Revoltós,  iodócü.  Genio  revesei^- 
Indocilis,  irrequieta  Índoles. 

QBNI  T   riGDRA  FINS  i  LI  ÇBPULTÜBA.  ref.  DefiOti 

que  no  es  fàcil  mudar  de  geni.  GsMto  d  Mlwv'f 


GEN  CÀTALi. 

figura  ha$ta  la  sepultura,  Qaosemelest  imbutare- 
cens  servabit  odoreni  testa  dia, 

ANAR  CONTRA  'l  GENI.  fr.  Intentar  alguna  cosa 
oposada  à  ell.  Ir  cmíra  el  genio.  Invita  Hinerva 
aliqoíd  tentare. 

BON  GENI,  ó  GENI  BO.  Geni  suau.  Genio  suave,  tra- 
table,  blando.  Pium  ingenium. 

m)LENT  ó  MAL  GENI.  Mala  índole.  Genio  malo,  ri- 
diculo,  estràvaganle,  avieso.  Intempèries,  ei. 

REPRIMIR  LO  GENt  loc.  Quebrar  la  condicion  ó  el 
natural:  templar  el  genio.  Genium  cohibere. 

sÉR  DE  GENI  FORT.  fp.  Séf  de  un  natural  indócil. 
Tenir  condicion;  ser  de  natural  fuerte,  kcre  índole 
pollere. 

,  séa  DE  GENIS  ENCONTRATs.  fr.  Sér  de  un  geni 
oposat  al  altre.  Eneontrarse,  tener  naturaíes  bien 
diferentes.  Dissimiles  habere  naluras. 

TENIR  LO  GENI  FORT.  loc.  Tcncr  condicion.  kCTÏ  in- 
genio  esse. 

.    TBNIR  Ó  TROBARSE  DOS  Ó  MÒLTS  DE  UN  MATEIX  GENI. 

fr.  Conformar.  Eneontrarse  los  genios,  Convenire, 
'  GEHHAL.  Propi  del  geni  ó  inclinació.  Natural, 
genial.  Innatus.  ||  m.  Hàbit  ó  costum  conforme  al 
geni  de  cada  hu.  Genialidad,  índoles,  is,  consuetu- 

do,  ínis. 

GENIALMENT.  adv.  m.  Conforme  al  geni.  G«- 
nialmente,  tndoli  conformis. 

GENICULATy  DA.  adj.  Se  diu  de  la  fulla  6  co- 
ca que  té  nusos.  Geniculado.  Geniculatus. 

GEBltS.  n.  p.  de  h.  Ginés.  Genesius,  ii. 

GENÍSSARO.  m.  Soldat  de  infanteria  de  la 
guàrdia  del  Gran  Turch.  Genizaro,  Turcorum  prin- 
cipis stipator,  satelles. 

GElvissIA.  f.  Espècie  de  ginesta  de  Alemanya 
que  serveix  pera  tenyir.  Genisia.  Genisia  tincloria. 

GENITAL,  adj.  Lo  que  serveix  pera  la  genera- 
ció. Genital,  Genilalis.  ||  pi.  Nom  que  donaren  los 
gentils  à  uns  déus  imaginaris  dels  que  deyan  ha- 
ver  produhit  los  homes.    Genilales,   Genitales , 

ium. 

GENinu.  m.  gram.  Lo  segon  cas  de  la  decli- 
nació  del  nom.  Genitivo.  Genitivus,  i.  J  adj.  gene- 
ratiu. II  GENITAL. 

GENITURA.  f.  ant.  generació. 

GEPnVA.  f.  Membrana  carnosa  que  cubreix  la 
barra,  y  guarneix  la  dentadura.  Encia,  Gingiva,  se. 

GENOLt.  m.  SANDARACA. 

GENOLL,  m^  La  part  de  la  cama  que  la  junta 
ab  la  cuixa.  Rodilla.  Genu. 

GENOLLS  PER  TERRA  fr.  AGENOLLAT. 

COSA  DELS  GENOLLS.  Rodíllero,  Ad  genua  perti- 
nens. 

DE  GENOLLS,  m.  adv.  DE  GENOLLONS. 

FiNCAR  LO  GENOLL,  loc.  aot.  üincar  la  rodilla, V\ec•' 
tare  genua. 

^  GENOLLADA.  f.  Cop  de  genoll.  Rodilladà,  ro- 
dillazo.  Gend  percussió,  ictus. 

GENOLLERÀ.  f.  Pedàs  en  los  genolls  de  las 
calsas.  Jtodillera.  Assumentum,   i.  |  pi.  Cuberta 


TOMO  I. 


GEN  801 

pera  defensa,  adorno  ó  comoditat  dels  genolls.  Ro- 
dilleras,  Genuaria,  ium. 

GENOLLONS.  (de  ó  a)  m.  adv.  Ab  los  genolls 
enterra.  De  rodillas,  Flexis  genibns;  ingènua 
procumbendo. 

GENOLLUT.  DA.  adj.  Qui  \é  'Is  genolls  gros- 
sos. Rodilludo.  Magnisgenibus  prsedítus, 

GENOVÉS,  A.  adj.  Natural  de,  y  lo  pertanyent 
à  Gènova.  Genovés.  Genuus,  genuensis. 

GENS.  adv.  afirmatiu.  Alguna  cosa.  Algo,  algun 
tantOy  un  poco,  nada,  Aliquanto.  Q  Negatiu.  iYm* 
gun,  nada.  Nihil,  nibilum. 

NO  GENS.  Nada  absolutamente,  Minimò  vero. 

GENT.  f.  Pluralitat  de  pcrsonas.  Gente,  Gens, 
tis.  [  Nació.  GenU,  Gens,  tis.  y  pi.  gentil.  1.  D  adj; 

anl.  GENTIL,  NOBLE,  GALAN.  Q  adv.  aot.  INGENIO- 
SAMENT. 

GENTBAHüNA.  Geut  baixa  y  despreçiable.  Genié 
baja.  Ignobiles,  obscuri  homines. 

GENT  BOIA,  CAMPANA  DE  FUSTA.  ref.  Deuota  quo  la 
persona  aixalabrada  y  de  poch  seny  no  admet  cor- 
recció. Cabeza  loca,  no  quiere  toca ;  en  cabeza  loca, 
no  se  tiene  toca ;  gente  ruin,  campana  de.  pala.  Sine 
çerebro  disciplinam  respuit  caput. 

GENT  COMUNA.  Ordinària,  vulgar.  Gente  comun, 
vulgar.  Yulgns,  i. 

GENT  DE  ARMAS.  Home  de  armas.  Gendarmes.  Ho- 
mo  ad  arma  destinatus. 

GENT  DE  BÈ.  Houesta.  Gente  de  bien,  demodo  óde 
traza.  Gens  honesta. 

GENT  DE  CABALL.  Tropa  de  caballeria.  Caballertap 
gente  de  d  caballo.  Equiatus,  us,  equites,  uro. 

GENT  DE  DINERS,  met.  Gent  rica.  Gente  de  pelo  ó 
de  peluza.  Divites,  is. 

GENT  DE  DISTINCIÓ,    DE   QUALITAT,  DE  ESTOFA,  ó  DB 

UPA.  La  principal.  Gente  de  dislincioh;  gente  princi- 
pal; gente,  kombre,  persona  de  cuenta.  Illustròs,  ho- 
Dorati  cives. 

GENT  DE  MODO.  La  que  té  criansa,  Gente  de  modo  ó 
de  traza,  honrada.  Gens  circunspecta,honorabilÍ8. 

GENT  DE  NEGOCI.  Comerciaul.  Gente  de  trato;  co^ 
merciante,  Commercio  dedita  gens. 

GENT  DE  PAU.  Resposta  del  que  truca  à  la  porta 
pera  qne  li  obrin  ab  seguretat. *Geti(f  depaz,  Amí- 
cus  adest;  nihil  timendum. 

GENT  DE  PEU.  Tropa  de  peu.  Infanteria;  gente  de 
d  pié.  Peditatus,  us. 

GENT  DE  PLOMA.  Sc  diu  dels  qui  tenen  ofici  de  es- 
críurer  y  en  particular  dels  notaris.  Gente  de  plu- 
ma.  Scriba,  sbi 

GENT  RÚSTICA,  uiet.  La  aldeana.  Gente  rústica^  de 
gallaruza,  de  capa  parda,  Rustícana  gens. 

GENT  Y  GENT  HI  HA.  loc  pera  deuotar  la  diferèn- 
cia que  hi  ha  de  unas  personas  à  altras.  Algo  ó  mu- 
cL•  va  de  Pedró  d  Pedró;  hay  gentesy  gentes.  Homo 
homini  quàntum  prestat  1 

ALSAR  ó  F^.RGENT.  fr.  mil.  Allistaria  pera  la  milf- 
cia.  HaceTf^UsveuUar  gente.  Milites  conscribere;  de- 
lectom  CMpifff 

101 


802 


GEK 


DIDGlONAltl 


GEO 


1 


GiLiN  GENT.  Genu  buena^  belUif  ie  garbo.  Ha- 
mani  virí. 

NO  seeí  tant  com  Li  GENT  DiuHEN.  refr.  Denota 
sér  exageració  lo  que  *s  diu  de  alguna  persona  ó 
cosa.  No  es  tan  bravo  6  tan  fiero  el  leon  eomo  lo  ptn- 
tan ;  el  ballestero  que  me  loas,  algunas  veces  da  en 
el  blaneo,  mas  no  todas,  Non  leo  tam  fems,  quam 
picta  leonis  imago. 

QUI  NO   MENT,  NO  YÈ  DB   BONA  GENT.    TOf.  DeUOta 

qne  1s  qui  venen  de  noble  llinatge,  alabant  sos 
antepassats,  solen  mentir,  y  qui  no  ho  fà  apar  no 
sér  de  noble  Uinatje.  Quien  no  miente,  no  viene  de 
buena  gente.  Qui  non  mentitur,  non  atavis  edítnr 
regibas. 

SEGONS  LA  GENT  LOS  ENCENS,  ref.  Denota  que  à 
cada  ha  se*l  déa  tractar  com  mereix.  CtMles  barbas, 
tales  tobajas.  Ut  digna  est  íacies  honoratar. 

TIBAE  GENT  i  TBBBA.  fr.  nàut.  DBSBMBABCAB. 
GEaVTAOA.  f.  GBNEBAGIÓ.  6. 

GENTETA,  f.  Gent  mina  y  despreciable.  (ren- 
lecilla ;  gente  de  esealera  abajo.  ínfima,  sòrdida 

plebs. 
GENTIL,  m.  Idòlatra,  pagà.  Gentil,  Gentilis,  is. 

I  adj.  Graciós,  galan.  Gentil,  Gratiosas,  elegans. 

II  ExceMent.  Gentil,  Eximias.  |  Gran.  Gentil,  Pre- 
magnus. 

GENTILHOM  T  GENTILHOME,  m.  La  per- 
sona qae  s*  enviava  al  rey  ab  notícia  de  impor- 
tància. Gentilhombre,  PraBclarus  nantias.  ||  Titol  de 
noblesa  qne  no's  déa  à  privilegis  particalars  ni  t 
empleos,  sinó  à  són  llinatge.  Gentilhombre,  noble  de 
euatro  costados,  Scatifer,  i,  patricias,  ii. 

GENTILHOME  DE  BOCA.  Criat  del  rey  que  segueix  en 
grau  al  majordom  de  setmana;  y  serveix  à  la 
taula  del  rey.  Gentilhombre  de  boca,  Nobilis  à 
mensa. 

GENTILHOME  DE  LA  CAMBBA  DEL  BEY.  Criat  dC  mòlta 

distincció  que  serveix  inmediatament  al  rey;  en 
Espanya  n'  hi  ha  de  tres  classes,  ab  exercici,  de 
entrada,  y  de  clau  capona.  Gentilhombre  de  cdmara, 
Regius  cubicuiarius. 

GENTILESA,  f.  Garbo,  ayre,  bisarria.  Gentile- 
za.  Elegantia,  se.  I  Desembaràs,  facilitat  en  fór  al- 
guna cosa.  Gentileza,  garbo,  desembarazo,  despejo. 
Facilitas,  atis,  expeditio,  nis. 

GENTiuCH,  CA.  adj.  Pertanyent  als  gentils. 
Gentilico,  Gentilicus.  ||  gentilici.  1. 

GENTIUGIí  A.  adj.  Pertanyent  à  las  gents  ò 
nacions.  Gentilieio ,  gentilico,  Gentilitius.  Q  Perta- 
nyent al  llinatge  ó  família.  Gentilieio,  Gentilitius. 

GENTILISME.  m.  y 

GENTIUTAT.  f.  Religió  ó  secta  dels  gentils. 
Gentilitmo,  Gentilismus,  i.  |  Lo  conjunt  dels  gen- 
tils. Gentilismo,  gentilidad.  Gentilitas,  atis. 

GENTILBIENT.  adv.  m.  Ab  garbo  y  bisarria. 
GentilmenU,  Yenustè,  eleganter. 

GENTI880LA.  f.  GENTOTA. 

GENTIÜ.  m.  Hultitut  de  gent.  Gentio,  Gens,  tis. 

GENTOTA.  f .  y 


GENTUSSA,  f.  La  gent  mès  despreciable  dd 
poble.  Gentualla,  gentuza,  popuUtekOy  genUtíget^ 
dillo.  Plebecula, «. 

GENUFLECTOEIy  A.  adj.  Reelinatorí.  Gen»- 
fiectorio,  reclinatorio,  Torus,  i. 

GENUFLEXIÓ,  f .  La  acció  de  agenollarse.  Ge- 
nuflexion.  Genuflexió,  nis. 

GENUt,  NA.  adj.  Pur,  natural,  propi.  Gtnwim, 
Genuinus,  proprius. 

GENZAB.  v.  a.  aut.  adobnab. 

GEODÉSIA.  f.  Art  de  medir  la  terra.  Gtoénia, 
Geodesia,  se. 

GEÓFAGO.  A.  adj.  Qui  acostama  menjar  ter- 
ra. Geófago,  Geophagus,  i. 

GEOGNÓSIA.  f.  Part  de  la  mineralogia,  qie 
tracta  de  la  disposició  en  que  *8  troban  los  miae* 
rals  en  lo  globo.  Geognosia,geologia.  Geognosia, «. 

GEOGÒNIA.  f.  Història  del  origen  de  la  tem. 
Geogonia,  Geogonia,  bd. 

GEOGRAFIA,  f.  Descripció  de  la  terra,  ^m- 
grafia.  Geographia,  se. 

GEOGRAFIA  víDiCA.  DescHpció  de  la  superfície 
del  globo  terrestre  ab  relació  à  las  infloéncias  ds 
cada  lloch,  en  la  salut,  las  fiïneíons  vitals  y  Im 
malaltias  de  sos  habitants,  tan  vegetals  com  aai- 
mals.  Geografia  mèdica.  Medica  geographia. 

GEOGRAFIA  botInica.  Part  de  la  botànica  qm 
tracta  del  coneixement  de  las  cansas  ffsicas,  qae 
modifícadas  per  la  naturalesa  particalar  de  las 
plantas,  obligan  à  cada  una  de  el  las  A  vfnrer  ea 
lloch  determinat.  Geografia  botànica.  Geographia 
botànica. 

GEOGmÀIlGAMENT.  adv.  m.  Segons  lasre- 
glas  de  geografia.  GeogràficamenU,  Geographieè. 

GEOGmÀFICHi  CA.  adj.  Lo  qne  pertany  à  k 
geografia.  Geogrúfíco,  Geographicos. 

GEÓGRAFO.  m.  Professor  de  geografia.  Geò- 
grafo.  Geographus. 

GEOLOGIA,  f.  Ciència  de  la  naturalesa  y  ge* 
neració  de  las  parts  de  la  terra.  Geologia,  Geolo- 
gia, ae. 

GEOaiÀNCIA.  f.  Vana  endivinacíó  per  las  dh- 
vellas  deia  terra.  Geomancia,  Geomantia,  ae. 

GEOMÀNTICHi  CA.  adj.  Qui  usa  de  la  geo- 
mancia. Geomdntico.  Qui  ex  terra  vaticinalor. 

GE^MIETRA.  m.  Professor  de  geometria.  Geé^ 
metra.  Geòmetra,  8D,  geometer,  tri. 

GEOBIETEIA.  f.i^iéncia  de  las  midas.  Geome- 
tria,  Geometrice,  es. 

GEOMETRIA  suBLiME.  Cíéncia  quo  tracta  de  la  igua- 
lació de  las  curvas  y  dels  sólils  que  *8  forman  de 
el  las.  Geometria  sublime.  Geometria  sublimis. 

GEOBIÉTRIGABIENT.  adv.  m.  Conforme  à 
las  reglas  de  geometria.  Geométricamente.  Geome- 
trice. 

GEOMÉTBIGH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  la 
geometria.  Geométrico.  Geometricus. 

GEORGIÀ,  NA.  adj.  Natural  de  y  lo  perta- 
nyent à  Geòrgia,  regió  del  Assia.  ^or^taiio.  liMma: 


«SR  CATALi. 

GEÓMGIGA.  f.  Llibre  de  agricultora.  GeàrgUa. 
Georgíca,  omm. 

GEOOGÓPIA.  f.  Espècie  de  cooeixemeDt  de  la 
naturalesa  per  medi  de  la  observació  de  la  terra. 
Geoscapia,  Geoscopia,  as. 

GEÒncEí,  CA.  adj.  ant.  Pertanyent  à  la  ter- 
ra. Terrestre,  y  geótieo.  ant.  Terrestris,  terrenus, 
geoticns. 

GEOVÀ.  m.  p.  Nom  hebreu  que  s  dóna  à  Dèu, 
y  vól  dir  autor  de  la  vida.  Gehovd.  Deus,  i. 

GÈP.  m.  Elevació  estraordinària  en  las  espat- 
llas  ó  pit,  comunment  dels  que  són  contrafets.  Cor- 
cota,  corcoba,  giba,  joroha,  Gibba,  se.  ||  Curvatura 
de  qualsevol  cosa.  Corcova.  Curvatura,  ®. 

GEP.  n.  p.  de  la  corrupció  de  josep. 

GEPCIÓ.  m.  ant.  domini. 

CWPERUTjDA.  adj.  Qui  té  gèp.  Coreovado, 
pboio^  gibado,  jorobado,  Gibbus,  gibber.  J  corb. 

càf  geperut  se  véu  lo  gep.  ref.  véurer  una  pa- 

htky  ETC. 

fAr  geperut,  fr.  Engibar.  Gibba  afficere. 

QÈm,  m,  ant.  guix. 

GEQüUL  V.  a.  ant.  abítrer,  humiuar.  ||  ant. 

MDLAR. 

GEBAEQUIA.  f.  Orde  entre  *ls  cors  dels  àn- 
gels, y  dels  diferents  graus  de  la  Iglésia.  Gerar- 
quia.  Híerarchia,  ae.  |  La  subordinació  de  unas  per- 
soDBs  ó  cosas  sobre  allras.  Gerarquia.  Ordo,  inis. 

GSAÀEQUICHy  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  ge- 
rarquia. Geràrquico,  Ad  hierarchiam  pertinens. 

GERDERA.  f.  Arbust  espinós  que  fà  '1  fruyt 
bermell  ab  uns  granets  com  las  moras.  Frambueso, 
sangüeso,  Rubus  idsBus. 

GEEGA,  í.  y 

GEaGOFf.  m.  ant.  La  llengua  dels  gitanos.  Ge- 
rígonza^  germania.  Grasatorum  obscurus  sermó.  | 
met.  Cosa  dificil  de  enténdrer.  AlgaraUa,  gerigon- 
za.  Res  difficilis  intellectu. 

GERMÀ,  NA.  m.  y  f.  Fill  dels  mateixos  pares 
que  altra.  Hermano.  Frater,  tris,  soror,  is.  |  Indi- 
viduo  de  una  mateixa  religió  ó  cofradia.  Hermano - 
Frater,  tris.  |  Tractament  que'sdonan  los  cunyats. 
Hermam).  Levir,  i.  |  Lo  lloch  entre  'Is  regulars. 
Hermano.  Sodalis  laicus.  ||  Qui  participa  de  privi- 
legis de  alguna  societat  religiosa.  Hermano.  Spiri- 
tualiom  religiosae  communilatis  ob  fraternilatem 
particeps.  ||  met.  Una  cosa  respecte  de  altra  sem- 
blant. Hermano.  Germà  nus,  i. 

germI  carnal.  Qui  ho  es  de  part  de  pare  y  de 
mare.  Hermano  carnal;  depadre  y  madre;  hermano 
eníero.  Germanus  frater. 

germí  jurat.  loc.  ant.  Hermano  por  juramento  ó 
juramentado.  Jurejurando  adiçtus  frater. 

oermí  de  llet.  Lo  fill  de  la  dida  respecte  del  es- 
trany que  crià.  Hermano  de  leche.  Collactaneus,  co- 
ïlacteus,  collactíus. 

Goip  i  IONS  GERMANS,  loc.  Fraterualmeut.  En  amor 
I  eompana.  Fraternè. 

iptj  GBRiii.  'L  que  sols  ho  es  per  part  de  pare  t 


GER  808 

de  mare.  Medio  hermano.  Germanus  patruelis  vel 
matruelis. 

MÒLTS  GERMANS,  EN  UN   CONSELL,   LO  BLANCH  FAN 

TORNAR  BERMELL.  rof.  Dcuota  la  diversítat  de  parere 
ú  opinions  en  los  homes.  Pon  lo  tuyo  en  eonujOf 
Mios  dirdn  que  es  blaneo,  y  otros  que  es  negro.  Non 
omnibus  eadem  opinió:  quod  philosophi  tot  senten- 
tise. 

partir  com  i  BONS  GERMANS,  TOT  PERA  MÍ,  RES  PERA 
TÚ .  ref.  LO  TEU  ES  MEU  T  LO  MEU  M*  HO  VULL. 

sÉR  CARÍssiMS  GERMANS,  fr.  fam.  que's  diu  dels 
venedors  que  demanan  un  preu  mòlt  car.  Ser  una 
venta.  Caro  aliquid  vendi. 

GERHIANDAT.  f.  Relació  de  parentiu  entre 

germans.  Hermandad^  fratemidad.  Fraternitas,  atis. 

II  CONGREGACIÓ,  CONFRARIA.  ||  mct.  La  correspondéu- 

eia  de  algunas  cosas  entre  sí.  Hermandad.  Simili- 

tudo,  inis. 

GEEMÀNIGHy  CA.  adj.  Cosa  de  Alemanya. 
Germdnico,  germanesco.  Germanicus. 

GERMINAMENT.  m.  ant.  brotada. 

GEROFLE.  m.  Arbre  que  fà  *ls  clavells  espè- 
cies. Girofie,  giofe.  Caryophillum,  i.  ||  clavell. 

GEROGLIFIGAR.  V.  a.  Fér  geroglífichs.  Gira- 
glificar.  Hierogtyphico,  as. 

GEROGLÍFICH.  m.  Figura  ó  símbol  miate- 
riós,  com  la  palma  que  es  senyal  de  victòria.  Ge- 
roglifico.  Symbolum,  i.  ||  adj.  Pertanyent  al  gero- 
glifich.  Geroglifieo.  HieroglyphicuS)  hien^raphi- 
phicus.  y  pi.  Las  figuras  que  usavan  los  egipcis  en 
lloch  de  lletras.  Geroglificos.  Hieroglyphica  notà. 

GERONI.  n.  p.  de  home.  Gerónimo,  Hyeroni- 

mUS,  i.  II  GERÓNIM. 

GERONÍ  Y  gironí,  na.  adj.  Lo  natural  de 
ó  perlanvenl  à  Girona.  Gerundense.  Gerundensis. 

GERÓNIM ,  A.  m.  y  f.  Religiós  de  la  regla  de 
sant  Geroni.  Girónimo.  Hyeronimiani  monachi. 

GERRA.  f.  Vas  gran  de  terrissa  cuyta,  desde*i 
cul  va  seguint  mès  ampla,  y  forma  panxa  fins  al 
coll  que  es  mès  estret.  Tinaja.  Dolium,  ii.  ]  La  que 
té  ansas  y  coll  alt.  Jarra.  Diota,  se. 

GERRAM.  m.  Paratge  abont  se  tenen  las  ger- 
ras.  Tinajeria,  tinajero.  Doliorum  repositorinm; 
doliarium,  i  i, 

GERRA88A.  f.  aum.  Tinajon.  Magnum  do- 
lium. 

GERRER.  m.  Qui  fà  ó  ven  gerras.  Tinajero. 
Doliorium  artifex;  doliarius,  ii. 

GERRERIA.  f.  L'  art  de  fér  gerras,  e'tc.  Al- 
lareria.  Figlina  ars. 

GERRET.  m.  d.  Jarrito,  Urceolus,  i. 

GERRETA.  f.  d.  Tinajilla,  tinajuela,  Itno/tta, 
ica.  Doliolum,  i,  sexiola,  ae. 

GERRO.  m.  Vas  de  terrisa  ó  metall  ab  una  an-* 
sa.  Jarro.  Urceus,  ei.  ||  Lo  que  serveix  pera  donar 
aygnamans.  Aguamanil.  Aqualís,  is.  |  Lo  qne's  figu- 
ra en  lo  cim  de  alguns  edificis.  Jarron.  Ib^gnns 
ftctitius  urceus.  ||  Lo  de  metall  à  manera  de  ^na 
japa  foradada  com  una  ralladorai  en 


80  i 


èlB 


IHGGIONÀBI 


GIN 


que  calentan  aygua  *ls  barbers.  Escalfador.  Cale- 
factoriam,  ii. 

GBRRO  DE  XINA.  TihoT.  Sinica  hydria. 

GERS.  m.  Frnyt  de  la  gerdera.  Pramhuesa,  san- 
güesa.  Uv»  spiose  acinus,  fraga,  orum.  ||  gerdera. 

GERUNDIADA.  f.  Expressió  inflada  y  ridí- 
cula pera  afectar  erudició,  elc.  Gerundiada,  Yani- 
loquenlia,  ae. 

GERUNDIU.  m.  gram.  Modo  dels  verbs  ab  sig- 
nificació activa  y  passiva  y  à  vegadas  de  infinitiu. 
Gerundio.  Gerundium,  ii. 

GERVA8I.  n.  p.  de  b.  Gervasio,  Crervasius,  ii. 

GES.  m.  ant.  guix.  ||  adv.  ant.GENS.  ||  ro.  Espè- 
cie de  darl  que  usaren  los  galos  y  romans.  Geso, 
Pilum  gallici. 

GE80LREUT.  m.  Primer  signe  musical ;  ser- 
veix de  clau,  y  's  nota  ab  una  G.  Gesolreut,  Pri- 
uium  musicale  signum. 

gessamí,  m.  Arbust  demòltas  camas  verdas 
vestidas  de  fullas  encontradas  y  composlas  de 
altres  mès  pelilas  ab  una  major  enj*  estrem;  la 
"flor  blanca  y  de  olor  mòlt  agradable.  Jazmin.  Jas- 
minum,  i.  jj  La  flor  de  dila  planta.  Jazmin.  Po- 
Ibos,  i. 

GESSANS.  m.  pi.  Genero  de  Uaneria.  Gesante. 
Lanaria  tela. 

GEST.  m.  Modo,  figura,  apariéncia.  Traza,ge8' 
to.  Forma,  m.  ||  Moviment  ridícul  de  la  cara  ó  de 
altra  part  del  cos.  Gesto.  Yalgia,  mimula,  se.  I  adj. 
ant.  FET. 

ANAR  k  GEST.  fr.  ANAR  CALENT,  EIXIT. 

GESTA.  f.  ant.  fet.  ||  ant.  Poemet  en  que's 
canlavan  alabansas  caballerescas,  compost  ab  es- 
trofas  de  12, 13  y  fins  II  versos,  mòlt  parescutals 
romansos  histórichs.  Poema  hislórico.  Poema,  tis. 

GESTICULACIÓ,  f.  Moviment  de  la  cara  que 
indica  algun  afecte  ó  passió.  Gesliculacion.Gesiícn- 
latio,  nis. 

GESTICULADOR,  A.  adj.  Qui  gesticula,  des- 
ticulador.  G estic nialor,  is. 

GESTICULAR.  V.  a.  Fór  gestos.  Gesticular. 
Gesticulo,  as.  ||  adj.  Lo  que  pertany  al  gesto.  Ges- 
ticular. Ad  gesticnlationes  pertinens. 

GESTOS,  m.  pi.  Visalges.  Gestos,  garambainas. 
Gesticnlationes,  um.  ||  Los  que*s  fan  pera  fér  riu- 
rer  à  las  criaturas.  Coquitos.  Geslus,  us. 

GET.  m.  ant.  git.  ||  ant.  Corretja  que's  lliga  à 
las  polas  dels  aucells  de  rapinya.  Pihuela.  Retina- 
culum,  i. 

GETAMENT.  m.  ant.  git. 

GETAR.  V.  a.  ant.  gitar. 

GEVELLINA.  f.  MARTA. 

GI. 

GiBRBLL.  m.  Vas  de  terrissa  que  desde'l  cul 
Se  va  aixamplant  à  proporció.  Lehrillo.  Labrum,  i, 
pelluvium,  ii. 

gibrell  pla.  Barreno.  Bascauda,  sq. 

COX  81  M'  HAGCESSEN  tirat  Ull  GIBRELL  DK  ATQUA 


SOBRE.  COM  St   M*  HAGUESEN    TIBAT  Ü5A    aLBBBA  Dl 
ATGUA  BULLENTA. 

GIBRELLA.  f.  Vas  de  pisa  p^rd  rentarse  las 
mans.  A^/o/iama,  jofaina,  lehrillo.  Polobrum,  i, 
malluvium,  ii. 

GIBRELLASSA.  f.  Bum.  Jarron.  Magmiro  la- 
brum. 

GIBRELLETA.  f.  d.  gibrella.  ||  Bacínetapen 
orinar.  Orinal,  jarrillo,  tco,  ito,  vaeinica,  illa.  ia- 
tella,  matula,  ae. 

GICAR.  V.  a.  ter.  deixar. 

GIFLET.  m.  ant.  nata,  bofetada,  galtada, 

GIFRÉ.  n.  p.  de  home.  Gofredo.  Gofredns,  i. 

GIGA.  f .  Espècie  de  música  y  dansa  espanyob. 
Giga.  Hilaris  quaedam  pulsatio  et  saltalio. 

GIGANT.  m.  gegant. 

GIGLAT  Ó  LILIAT.  m.  Moneda  deqne  lOfepD 
un  ducat  de  Barcelona.  Liliato.  Monela  sic  dicta. 

GIM.  m.  ant.  guillem. 

GIMNÀS  Ó  GIMNASI.  Lloch  ahont  s'  apreo 
la  gimnàstica.  Gimnasio.  Gymnasinm,  í. 

GIMNASTA,  m.  Qui  aprèn  ó  sap  de  gímnésti- 
co.  Gimnasta.  Gymnasta. 

GIMNÀSTICA,  f.  V  art  de  desarrollar  y  exer- 
citar las  forsas  del  cos.  Gimnàstica,  Gymnastica  ars. 

GIMNÀSTICHy  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à  It 
gimnàstica.  Gimnústico.  Gymnasticus. 

GIMNIÓS,  A.  adj.  ant.  engintós. 

GINAT.  m.  Certa  classe  de  selva tgina.  Animal 
salvaje.  Ferinus  animal. 

GINEBRA,  f.  Codfusió.  Ginebra.  Confusió,  nis. 
II  m.  Genero  de  Uaneria.  Ginebra.  Tela  sic  dicta. 

GINEBRE.  m.  Arbre  de  fullas  petitas,  estreUs, 
punxagudas,  tiessas  y  sempre  verdas;  lo  froytes 
rodó  coronat  ab  tres  punxas,  medicinal,  y  no  sort 
de  la  flor,  siuo  de  las  ramas;  lo  tronch  tort  y  las 
ramas  mòlt  espessas,  y  cria  una  goma  que  serveix 
pera  llustre.  Enebro.  Juniperus,  i.  Q  planta,  gln- 
gebre. 

ginebreda.  f.  ginebre. 

GINEBRÍ,  na.  adj.  Natural  de,  y  lo  que  per- 
tany à  Ginebra.  Ginebres,  ginebrino.  Genevensis. 

GINEBRÓ.  m.  Lo  fruyt  del  ginebre.  Nebrina, 
enebrina.  Juniperus,  i. 

GINECO-MANIA.  f.  med.  Malaltia  ocasionada 
per  una  passió  violenta  à  las  donas.  Gineco-mania. 
Mulieratus,  morbus. 

GINESTA,  f.  Arbust  que  té  las  brancas  à  ma- 
nera de  jonchs,  però  mès  grossas,  acompanyadas 
de  algunas  fulletas  llargas  y  claras,  las  flors  gro- 
gas,  mòlt  olorosas,  y  en  forma  de  palometas.  Niht 
de  diferentas  espècies.  Retama,  ginesta,  hiniesui, 
hiniestro.  Genista,  ae. 

GINESTA  DE  ÍFRICA.  Mata  ramosB  y  plena  de  pun- 
xas, y  flor  com  la  ginesta  comunii.  Aspalato,  alar^ 
guez.  Haspalatus,  i. 

GINESTADA.  f.  Salsa  de  llet,  farina  de  ari^i 
espécias,  figas ,  pinyons ,  pansas ,  dàtils  y  rovelb 
de  ou.  Ginestada.  Edulü  genuB. 


GIR 

CUNESTAS.  m.  Lloch  de  gineslas.  Retamal, 
refamor,  retamera,  Genistis  consitus  locus. 

GDIESTER,  A.  adj.  Cosa  de  la  ginesta.  Reia- 
mero.  Ad  genistam  pertinens. 

GINET.  m.  aot.  Caballer.  Jineu,  Eqaes,  itis. 

GINETA.  f.  aot.  Llansa  carta  ab  ferro  daurat 
y  ona  borla  per  guarnició  ;  era  insígnia  dels  capi- 
tans de  infanteria.  GiMta,  Dacis  bacculum ,  brevi 
ferro  prsfixuro;  militaris  scipio. 

GINGEBRE.  m.  Herba  que's  cria  en  la  índia, 
de  gDst  fort  y  picant  com  lo  del  pebre:  té  una  arrel 
medicinal  del  mateix  nom.  Ajengibre,  jengibre. 
Zingiber,  is. 

GINGEBRER ,  A.  m.  y  f.  Qni  ven  gíngebre. 
Jtngibrero,  Zingiberis  venditor. 

GINGIVA.  f.  ant.  geniva. 

Gínjol,  m.  Fruyl  del  ginjoler.  Azufaifa,  azo- 
l^ifa,  yuyuba,  ginja,  ginjol  Ziziphum,  i. 

ESTAR  ALEGRE  COM  UN  GÍNJOL,  fr.  Estar  dc  bon 
humor.  Estar  como  una  castanuela.  Summa  exulla- 
tíone  laelari. 

GINJOLER,  ro.  Arbre  de  quinze  à  vint  peus 
de  alsaria ,  de  tronch  tort ;  las  ramas  inclinadas, 
plenas  de  punxas  rectas,  que  naixen  de  dos  en  dos; 
las  fullas  llustrosas,  de  polzada  y  mitja  de  llarch, 
las  flors  poch  vistosas ,  y  '1  fruyt  ovalat ,  de  mitja 
polzada  de  llarch  ,  encarnat  per  fora  y  groch  per 
dins,  dols  y  medicinal.  Azufaifo,  azofaifOy  ginjo, 
ginjolero,  Ziziphus,  i. 

GINT.  adv.  m.  destrament.  ||  astutament.  1. 
I  adv.  ant.  molt  rè,  ren. 

GINY.  m.  enginy. 

GINTER.  m.  ant.  enginyer. 

GlPÓ.m.  Vestidura  de  dona  ab  mà negas,y  arriba 
fins  à  la  cintura.  Jubon.  Tliorax,  acis.  ||  ant.GECH. 

FÉR  üN  Gipó  sÈNs  cosTüRAS.  fr.  Pcgar.  Sentar  las 
eosturas.  Aliquem  tundere. 

GIPONER,  A.  m.  y  f.  Qni  fà  ó  ven  gipons. 
Jabonero.  Thoracum  opifex. 

GIPONET.  m.  d.  Jaboncillo.  Parvus  thorax. 

GIR.  m.  ant.  coxToaN,  rodedor. 

GIRA.  f.  Lo  revés  ó  la  cara  posterior  de  alguna 
cosa.  Yaelta.  Fars  adversa.  J  Llista  de  un  pam  de 
amplària  ,  que's  posa  per  adorno  ó  refors  als  de- 
vants  de  las  capas.  Bsca,  embozo.  Fascia,  ». 

GIRADA,  f.  La  acció  de  girar  ó  girarse.  Vttelta, 
Inflexió,  nis.  ||  Moviment  de  una  cosa  al  entorn  ó 
de  un  costat  à  altre.  Vuelia,  Conversió,  nis.  || 
VOLTA.  II  Kn  lo  joch  de  carlas ,  la  acció  de  descu- 
brir  la  carta  que  ha  de  sér  trunfo.  Volterela,  vol- 
tela.  Charlaï  inversió  in  ludo.  Q  En  lo  joch  de  ma- 
Hlla  *1  premi  pel  valor  de  la  última  carta ,  que 
senyala  'Is  Irunfos  de  aquella  ma.  Àke.  Apertie 
rhartíe  premium.  [  Estelleró,  la  obertura  pera  en- 
caminar la  aygua  à  las  diferentas  eras  delas  horts. 
Tomo.  Aquae  fluxus  conversió. 

GIRADA  DE  PEU.  TORTA. 

GIRAFA,  f.  Espècie  de  camell.  Jirafa,  camllo 
parda/.  GamelopardalÍ8|  is. 


tlATALA.  6m  86^ 

GIRAGONSA,  f.  Revolta.  Itevueltaf  reeovteo. 
Gyrus ,  anfractus ,  us.  ||  pi.  Las  camas  de  las  ara- 
nps.  Zaneas,  Gracile  oblongumque  cnu.  ||  Las 
revoltas  que  fà  la  corrent  del  aygua.  Èehalaje. 
Undamm  vèrtex. 

GIRAGONSA  DE  PARAULAS.  Repetícíó  de  uoa  cosa 
en  diferents  termes.  Toreimiento,  tautologia.  Tau- 
tologia, se. 

FÉR  GiRAGONSAs.  fr.  Fér  voltas  y  giragonsas.  Ca- 
racolear;  hacer  caracoles.  Gyros  ducere. 

ple  de  giragonsas.  Sinuoso,  Tortuosus. 

GIRAMENT.  m.  ant.  girada.    . 

GIRANT,  m.  Lluna  nova,  conjuncció  de  la 
lluna.  Novilunio,  giranle,  Novilunium,  ii. 

AL  GIRANT,  m.  adv.  Al  donar  la  volta.  A  la  vuel- 
ta.  In  reditu,  in  angíportu. 

GIRAR.  V.  a.  Tòrcer,  inclinar  à  alguna  part. 
Volver.  Yerto  ,  is.  ||  Posar  del  revés ,  la  superfície 
de  sobre  so'a,  com  una  truyta,  una  casaca.  Volver. 
Yerto,  is.  ||  Tombar,  trabocar;  com:  girar  lo  llum. 
Volver.  Yerto,  volvo,  is.  ||  Fér  mudar  de  dictamen. 
Volver,  doblar.  Muto,  as ,  converto,  is.  ||  ant.  tra- 
DUHiR.  I  Y.  n.  Yoltar,  donar  voltas  al  rodedor.  Cft- 
rar,  Gyro,  as.  Q  Tombar,  regressar.  Volver.  Rever- 
to,  is.  H  Deixar  lo  camí  ó  línea  recta  que*s  seguia. 
Volver,  tòrcer.  Yergo,  verto  ,  is.  [  Remétrer  una 
lletra  ó  partida.  Girar.  Syngrapham ,  etc.  trans- 
ferre. 

GIRARSE.  v.  r.  Inclinar  lo  cos  6  la  cara  pera 
dirigir  la  paraula.  Volverse,  Convertí;  sese  conver- 
tere.  y  Mudar  de  opinió.  Volverse,  Aliter  ssntire. 
II  Trabocarse ,  tombarse  alguna  cosa  de  modo  que 
cayga.  Traslomarse,  volcarse,  Deturbari,  everti.  J 
MóüRERSE.  Q  Desllorigarse  alguna  part  del  cos. 
Tòrcer  se  y  recalcar  se  si  es  lo  peu.  Luxari. 

GIRARSE  CONTRA  ALGÚ.  fr.  PlautarlJ  cara.  Volverse 
contra  uno;  hacerle  frente.  Alicui  cornua  obver-^ 
tere. 

NO  siRER  AHONT  GIRARSE.  fr.  Estar  mólt  carregat 
de  feyna ,  ocupacions ,  etc.  No  poderse  rodear.  Ne- 
gotiis  distringi.  U  Estar  alguna  persona  desvalgu- 
da ,  ó  que  no  té  ahont  recórrer  pera  sustentarse. 
No  lener  donde  volver  los  ojós.  Omni  juvamine  des- 
titutum  esse. 

QUE  TORNA  QUE  GIRA.  \oz.  Dcuota  la  explícacíó 
confusa  de  algú  en  orde  é  algun  assumpto.  Qae 
toma,  que  vuelca.  Nunc  hoc,  nunc  illud. 

G1RA80L.  m.  Herba  que  fà  la  cama  de  dos 
dits  de  doble ,  tant  alta  com  un  home ,  fullas  en 
figura  de  cor,  la  flor  com  un  plat  petit,  voltada  de 
fulleias  grogas ,  y  sempre  està  girada  de  cara  al 
sol.  Girasol,  giganta,  giganlea ,  tomasol ,  keliotro- 
pio,  mirasol,  maravilla.  Bellio,  nis,  solago;  inis.  D 
Instrument  pera  fér  sombra.  Quitasol ,  guardasaíf 
parasol.  tJmbella, ».  ||  Si  serveix  pera  guardar  del 
aygua.  Paraguas.  Umbella  ad  pluviam  arcendam» 
II  Certa  pedra  preciosa,  espècie  de  ópalo.  GiraeoU 
Opalus,  i. 

GIRA80LAT,  HA.  ad|j.  Se  dio  de  la  roba  9|i 


ma 


QàT 


DICCIONARI 


QiUí 


fk  VÍ806  y  gírasoLs.  Tornasolado.  Goloram  vel  Incís 
reflexibus  splendeos. 

GIRAWAL.  f.  Fruyt  de  un  arbre  de  la  índia, 
anomenat  laca.  GirasaL  Indicna  fmctns. 

GIRAT,  DA.  p.  p.  Vuelto,  Yersns.  ||  m.  Cada 
nn  dels  pnats  qne  forman  la  rega  en  las  mltjas. 
i)riM2t72a.Incaligulanimtextnranodnlns.  ||  Passada, 
orde  de  pnnts  ab  qne  circnlarment  se  van  formant 
las  mitjas  y  cosas  semblants.  Vuelta.  Tibiallnm 
circnmtextnra. 

GIRATORI,  A.  adj.  Giratorio.  Vol  vens ,  tis; 
gyrans,  tis. 

GIRAVOLT,  m.  Torn ,  tom,  volia  en  V  ayré. 
Voluta,  VQlUreta.  In  aére  circumvolutio. 

DoiiAE  ó  fír  GU4V0LTS.  fr.  Fér  toms.  Dar  volu- 
reias.  Prono  capite,  snblatis  pedibus  prolabi. 

GIRAVOLTA.  í.  GifiAGONSA. 

GIRFALCH  Ó  GIRIFALT.  m.  Espècie  de  fal- 
có de  color  pardo  obscnr ,  ab  rallas  cendrosas  en 
lo  ventre,  los  costats  de  la  ena  blanchs,  y  las  potas 
rojas.  Gerifalte,  gerifako,  girifalu.  Buleo,  nis. 

GIRIPIGA.  f.  ter.  csBASicoTaí. 

MÈS  ÀMAEGH  QUB  UNA  GIEIP16A.  MÈS  AMABGH  QUB 
UN  FKL. 

GIRO.  m.  Moviment  circnlar.  Giro.  Gyms,  cir- 
caitns,  i.  I  Circulació  de  hs  Uetras  de  cambi.  Giro. 
.Syngraphe  translatio.  ||  Acció  del  cos  pera  evitar 
algun  cop  ó  cayguda.  Èiquinee.  Corporis  obliqua- 
lio.  II  Moviment  de  la  cara  ó  del  cos ,.  ó  gesto  ab 
que's  manifesta  disgust  ó  desdeny.  S$quinci.  Gon- 
iemptionis  nutus. 

CUROFINA.  f .  Gisado  de  melsas  de  moltó ,  pà 
torrat,  ou  y  espècies  finas.  (rtro/fna.  Salsamentum 
excruciatum  splenibus,  etc, 

GlROiXE.  m.  GBftOFLB. 

GIROMÀlfCIA.  f.  Endevinació  que's  feya 
anant  al  rodedor.  Giromancia.  Gyromantia,  ae. 

GIT  T  GITAMENT.  m.  ant.  La  acció  de  Han. 
fiar.  EckamientOf  eckazon,  echada^  tiro.  Jactus,  us. 

II  DBSPIBCI,  ABOMINACIÓ. 
GITAMBNT  DB  PAU  Ó  DB  TBÉUA.  La  aCCiÓ  y  ofoCtO 

de  gitar  de  pau  y  tréua.  Exclmion  de  paz  y  de  (re- 
g^ia.  Pace  ac  induciis  exclusió. 

GITANADA.  f.  Acció  de  gitanos.  Gitanada. 
Asaentatio,  nis. 

GITANALLA.  f.  Conjunt  de  gitanos.  Gitanis- 
mo.  Cingarorum  multitudo. 

GITANAMENT.  adv.;[m.  Astutament ,  enga- 
ayosament.  Gita/Mmente.  Argutè,  callidè. 

GITANEJAR.  V.  a.  met.  Enganyar  ab  afalecbs 
6  salamerias.  Gitanear.  Blanditiis  captaré. 

OITANERIA.  f.  SALAMBEIA. 

CUTANEKH,  CA.  adj.  Cosa  de  gitanos.  Gita- 
fMieo.  Ad  cingaros  pertinens. 

GITANO,  m.  Rassa  de  gent  embustera  y  vaga- 
bunda de  professió ,  que  segons  alguns  isqueren 
de  la  Esclavónia  y  aparegueren  en  estols ,  la  pri- 
mera vegada  en  Alemanya  1*  any  1417 ,  fingint 
qiie  aptn  de  Egiple,?  fie  tariai  4e  percigr^iar  , 


set  anys  pera  pagar  la  impieUI  de  ao*  piniAi.S 
ocnpan  principalment  en  baratar  héatiàs  y  en  » 
devinar  la  bona  ventura ,  seot  tant  maia  Ja  sn 
que  no  tenen  ninguna  lley  favorable.  Gilemo.  Cm- 
garua,  divinus,  i.  ||  met.  Engalipayre,  enüiabiOi- 
dor.  Chalan,  gitano.  Blandidicus  allector. 

GITAR.  V.  a.  VOMITAR.  II  Llanaar,  tirar,  éesfh 
dir  de  sí.  Echar,  arrojar,  lanzar  y  gümr  p.  Ir. 
Ejicio ,  is.  II  Despedir ,  tràurer  de  algun  Uaek. 
Eehar,  locar.Ejecto,  as,  facesso,Í8.  |  liuaxa.  |  atC 
Tràurer,  privar,  com:  gitar  de  seoy.  Suemt, 
Privo,  as.  I  ant.  dbcrbtar  ,  PoaLic^a , 

gitar  tallas.  loc.  ant.  Decretar  repwno§.  Histn- 
butiones  decernere. 

GITARADA.  f.  Glopada  de  Ydmit.  V^ai•ia,  »- 
mitona.  Yomilus,  us. 

GITAT,  DA.  p.  p.  ant.  llàrsat. 

GITATRE.  m.  Criatura  de  mamella  que  loat 
ta  mòlt.  Vomiton.  Vomitor,  is. 

GITERAR.  V.  n.  Vomitar  la  llet  las  criatam 
de  mamella.  Volverse  el  euajo.  Lactnm  evomere. 

GIü  GIU.  Cant  del  pardal.  Chio,  ckw,  y  firrí 
yitrrt.  Pipitns,  us. 

GIULAR.  V.  n.  xiular. 


ca- 


GLA.  f.  A6LÍ. 

PLE  DB  GLANS.  Se  diu  en  lo  blassó  de  lo  que  i- 
gura  aglans.  Englaudado^  engt4»mdatú.  Crlaàdibas 
onustus. 

GLAGH.  m.  Ruido  que  's  fà  ab  la  boca  qml 
segargarisa.  Gàrgara.  Gargarismatiam,  ií. 

GLACIAL,  adj.  Lo  que  pertany  al  i^laa.  Gk- 
cial.  Glacialis. 

GLÀGI8.  m.  BSPLANADA. 

GLADIADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  en  los  jocbs  p4- 
blicbs  dels  romans  peleava  ab  la  espasa  sola.  Gla- 
diador, gladiator.  Gladiator,  is. 

GLADIATORI.  adj.  Pertanyent  al  gladiador. 
Gladiatorio.  Gladiatorius. 

GLAN.  f.  ant.  aglí. 

GLANDÍTER,  A.  adj.  ant.  glanbu. 

GLÀNDULA,  f.  Carn  esponjosa  sota  las  bar- 
ras,  y  altras  parts  del  cos,  capas  de  separar  de  b 
sanch  algun  humor  particular  y  purificar  la  lin- 
fa.  Molleja,  glàndula,  landrecilla.  Glàndula,  m. 

GLÀNDULA  piNBAL.  Corta  glàndula  del  cervell, 
que  escalfà  tant  lo  de  Descartes,  que  la  fen  aama- 
to  de  r  ànima  racional,  imaginant  que  anavaa  à 
parar  allí  tots  los  òrgans,  nirvis,  y  fibras  del  ee^ 
vell.  Glàndula  pineal.  Glàndula  pinealis,  cona- 
rium,  ii. 

AGLOMBRACió  DB  glIndülas.  Sól  eixir  sola  la  ai- 
xella, detras  las  orellas  y  en  las  angonals.  Amhm- 
torios.  Emnnctoria,  orum. 

tractat  DB  GLlif DULAS.  Aditnologia.  AdenokgiayC 

GLANDÜLETA.  f.  d.  GUmMUlüj  km,  tia. 
Tonsillce,  arum. 


OiO 


GATA£A. 


GLO^ 


Wt 


CUJÜIDULÓ89  A.  adj.  Lo  que  abanda  en  glin- 
dolas.  GlaMémlon.  Glandulosus. 

CUUUIEE,  A.  adj.  Lo  que  produheix  aglans. 
GUindifero,  gUnuUgero.  Glandifer. 

OLAlfOLA.  f.  6LÍNDCLA. )  Peste  de  glàndalas 
ó  tomors  eo  certas  janturas  del  cos  qae  's  cone- 
gué en  Europa  desde  '1  sigie  xiv  al  xviii.  Landre, 
Glàndula,  s. 

CHLAPniL  V.  n.  CLàpn.  [  met.  oBintoift. 

GLAB,  m.  GIL. 

GUkflSA.  f.  Tela  mòlt  clara  y  subtil.  Gaia. 
Textum  subtilissimum  et  rarum.  ||  La  que  *8  posa 
eo  la  cofa  del  sombrero.   Toquilla.  Fasciola,  ».  || 
La  teixida  ab  fils  de  plaïa  ú  or.  Üwíia ,  rntaUo, 
lama.  Tela  glatíam  referens. 

CHJkflSADA.  f.  GKLÀOi. 

GLAMAMENT.  m.  congblació. 

GLAMAM.  V.  n.  gblia. 

CHLAMAB8E.  Y.  r.  gelàisb. 

CHLAMAT,  HA.  p.  p.  gblat. 

QUBDAISB  GLASSAT.  fr.  QCBDAISB  GBLAT. 

GLATnu  T.  n.  Tenir  gran  desítj  de  alguna 
con  singularment  de  menjar  ó  béurer.  Bambrear, 
trífemTy  aUmparu.  Esurio,  is. 
OMJkYm  m.  ant.  bsglat. 
Tcm  lo  glat  de  alg^  Bscirr  di5s  lo  cot.  loc. 
ant.  Tewur  à  algwM  e<m  pamra.  Alicui  tímere. 

f^wm^.  f.  Terrós.  Gleha.  Gleba,  «.  |  La  de 
terra  que  conserra  la  herba.  Cé$fed,  Upe,  Gespes, 
iüs.  I  La  de  sanefa.  Cmajarmí,  Gnmulss  ex  saa* 
guioe  coacretus.  |  La  de  terra  pera  fér  carbó.  TW' 
èa.  Gespes  terrevs  ex  quo  earbo  efllcitar. 

1?fi»^^^i  A.  adj.  Terreao  de  glebas.  GUbatú, 
Ccspítras,  glcèesas. 
f.  cn»A. 

f.  anL  Garita!  extenn  j  mil jasa  Mi 
oiflMi.  fneflOMeSf  es» 

poét.  Ten  llatí  ée  tres  p^vs, 
j  m  ffrríefaí.  6lk^ 


UU9.  Glicanev»,  1. 

GMMKK  m.  Gos  esferíeb,  leia.  ^M».  6Mmw, 
i.  I  fas  preeiós  es  qoe  's  gwnia•  las  fenMs  ce*' 
sagradas.  Cófm,  ftxia,  ídis. 

d  CA.4U. 

la  hnnra  4e  ^Uiim,  ^Mm^. 
GMesas.  1  CAOipoat  4e  ^tim.  fíMnm,  (Slt^hmm 

GL•àmnL•^  m,  0dM  petit,  «UMí».  ^oI•Im,  i. 

mUmsi»  wàrnoAïM,  íé  fartrí  d«  pufisaM  j  (Ut  ktr 
ro  nafsr.  Gíakm  4e  Mmrtg,  ^lolmlí  swrtiaieji. 

m.  %ykmimm.  \  adj.  Iü  <|iw  t^  la  (iimu  d#>  oihi 
esfera  ó  gMal.  «laMs».  ^^Iàmrvm<k. 

r  ■.  d.  ^íitkmliUit.  IpluRnila.  41. 
▼.  a*  oan^tMi. 
^  ■.  Psfcíh  «i^  ifffuit  (jm  4  Imi  rf^  «M 

i.  I 


]  «LaTA^à. 


ftrítpws  iMmuílttis. 


FAtLAB  1 QLON.  tt.  Fsrlar  mMt  y  atropeltad!* 
ment.  Hahiar  d  chorrttada$,  Pra»propcr4^  loqui. 

PASSAB  LO  GLOP  Mks  POST.  fr.  PadMir  lo  punt  fi- 
gurós  ü  ocasió  perilloM  de  algun  ras.  Salir  M 
tranee  fero.  Dlscrimen  supemvisse.  |  KtpHea  ti 
dificultat  que  ha  costat  lo  vèncer  ó  oonsegtilp  $U 
guna  cosa.  Pimer  una  piea  $n  Flanén*  Maxlnii 
periculls  aliquid  consequl. 

GLOPADA,  f.  Porció  de  llqnit  que  oab  en  It 
boca.  Buehada,  boeanada,  foròd.  Haustus,  us.  |  U 
sancb,  vi»  fum,  etc.  que*s  IIAnsa  per  la  hora.  tth 
canada.  Ex  bucca  longs  emissió.  |  Multltnt  de  glUil 
que  ab  dificultat  cab  en  alguna  part.  rfop#f,  èosf 
nada  de  genU.  Hominum  calervs.  ||  ra«  M  ATnoA, 
xÀFAci.  II  met.  Complacéncla  en  lo  parlar.  üoMNNh 
da.  Inanis  ostentatio.  ||  Bufiïda  de  yent  que  pmv 
luego.  Mfaga,  boeanada  d$  vmto.  Aeris  suMlOi 
et  vehemens  flatus. 

TBÀuata  GLOPADAS  OB  SAifCM.  tf,  qus  sdeffiès  M 
sentit  recte  significa  fér  alarde  de  noblesa.  Kelmr 
hocamadoi  d$  $angr$.  Oenus  et  proaros  ioeptè  JM* 
tare. 

GLOFAi.  m.  aum.  SnrUtm.  florMtIo,  tàa, 

GLOraG.  m.  \ja  acció  de  glopejsr.  tmjiuif^ 
duta.  Oris  collnsio,  ablotio.  |  Lo  Ifqnit  q«e  ^s  g!»» 
peja.  Bnjuagui.  Lotio,  nis,  potisma,  alls. 

GLOPEJAB.  y.  a.  llele^ir  la  ïfoeà  ah  ilgw  li- 
cor. Enjuügof,  Os  sbHiere,  cofltfere. 

GLOrrr.  m.  d.  gtrrhiUp,  Uh.  gorMHm,  i. 

GLOPCTG*  fls.  tiumnn, 

GiX>nMÓ•  m.  d.  GLOfBt. 

CH^MA»  I.  FaiM)  alalNiiisay  espiMiMf*  vlv* 
ria,  Spieaékff ,  ts.  |  La  heMTentafraiisa  elenü/ 
BieM^eninrania,  ghria.  Wtmitfttd(9,  mkf  gtofllf 
m.  1  Goig,  fosíiplar^iiría,  gitüt,  Oíéj^is.  Gkfta,  m, 
I  Lo  que  il•lustra  6  f^tètiMAm.  ^M4.  Ofsfli,  Wf 
defus ,  oris.  |  Maga ífie^ nr. ía ,  ssagesMI/  OmifWé 
SagaifcenffSf  le,  spleiNlsf ,  is,  f  smsi,  S/  f  ttn* 
tkh  de  la  nimi  que  fASuensa  ah  4H9  piraMu 
f^hriéi.  (iUnna,  m.  ]  fàUíKin. 

twíMüh  MfXsmc^iu.  feol.  Ía  girtíf  qsMr  jMfcrsfK^  al 
henafenCaral  de  afgnmi  <V)^  que  fí  f0íí$wf,  ifkf^ 
ris  OMid^nuL  kfA\é^9tlMm  fíhílm. 

AS  LAH  4i4itAs  ftm.^n%i9  ita  <g<KWtiJs.  p^,  Ifoir 
aou  qn^  qui  pr^Mp^r»  A  p^  ib  fi.mf$fi»m  eMüs^ 
si>  í  fwvjfda  del  lesvpff  psMssf,  Sf  éels  awfeAu  üi* 
rí<*hs,  </M  At»  gi&fm$  m  íknim  km  mmwUf.  fk^ 
w^^  amiiiiK  SMTM, 

S4t«s  st  L«  MÀmh.  if.  met,  IMar  si4lS  #t«Miisill^ 
Híhre  de  Ui  que  podin  HMl^sAif .  MmmU  fi»i0, 
Cj^ivim,  es ;  fnlnpialí  fM9r^, 

Mwfta  f « tM  fiiM$9M.  ff.  mH.  km.  Kdf 
^isa  all  gras  mai^tt^,  tmiyf  m  mmjhfHm, 
ma  M^Jimum^,  fmk. 

rea  ^i.^•i•.  ilr  fita  ètnm. 


»m 


GW 


DICCIONARI 


GOB 


GLORIEJAR9E.  V.  r.  aot.  globiarse,  com- 

PLÀDBEBSB. 

GLORIETA,  f.  En  los  jardins  paratge  cobert  de 
paret  ó  reixat  ab  diferenlas  plantas  que  fan  sombra. 
Pabellon  ,  glorieta  ,  cenador.  Umbraculum,  i. 

GLORinCAGlÓ.  f.  La  acció  y  efecte  de  glori- 
ficar. Glorificacion.  Glorificatio,  nis.  ||  Alabansa  de 
una  cosa  digna  de  honor  y  estimació.  Glorificacion, 
Glorifícatio,  nis. 

GLOBIFIGADORy  A.  m.  y  f.  Qui  glorifica. 
Glorificador.  Glorificator,  laudalor,  is. 

GLORIFICAR.  V.  a.  Fér  gloriós.  Glorilicar. 
Glorifico,  as.  ||  Exaltar,  alabar.  Glorificar,  Glorifi- 
co, decoro,  as. 

GLORIÓS,  A.  adj.  Famós,  il-Iostre.  Gloriosa. 
Gloriosos,  d  Benavenlorat.  G/orto5o.  Beatos,  glo- 
riosos. 

GLORIOSABIENT.  adv.  m.  Ab  honor  y  ala- 
bansa. Gloriosamenle.  Gloriosè,  praeclarè. 

GLOSA.  f.  Interpretació,  commentari.  Glosa^ 
camentario.  Glossa,  se,  commentariom,  ii.  ||  poét. 
Amplificació  del  sentit  de  algons  versos,  acabant 
ab  lo  qoe  's  glosa.  Glosa,  Yersoom  interpretatio. 
II  mús.  Variació  sobre  onas  mateixas  notas  de  sol- 
fa. Glosa.  Notarom  mosicarom  variatio.  Q  Crítica. 
Glosa.  Glossa,  se. 

.  GLOSAOORj  A.  m.  y  f.  Qoi  glosa.  Glosador. 
Interpres,  etis,  commentator,  is. 

GLOSAR.  V.  a.  Fér  glosas.  Glosar.  Interpretor, 
aris.  II  poét.  Glosar.  Yersoom  sententiam  amplifi- 
caré. 

GLOSARI.  m.  Diccionari  qoe  explica  las  veos 
antigoas  ú  obscoras.  Glosar io.  Glosariom,  ii. 

GLOSILLA.  f.  Entre  estampers  caràcter  de  lle* 
tra  menor  qoe  la  de  breviari.  Glosilla.  Minotior 
llUerarom  caràcter. 

GL08IR.  v.  n.  ant.  cloquejar. 

GL080GRAFIA.  f.  anat.  Descripció  de  la  llén- 
gna.  Glosografia.  Glossographia,  ae. 

GL060L0GIA.  f.  Part  de  la  botànica  qoe  trac- 
ta de  las  veos,  ó  termes  ab  qoe's  designan  los  òr- 
gans dels  vegetals  y  sas  diferentas  modificacions. 
Glosologia.  Glosologia,  ae. 

GLOT  Y  GLÓ118.  m.  La  obertora  superior  de 
la  laringe.  Glolis.  Glotis. 

.  GLOTÓy^NA.  m.  y  f.  Fart.  Comilon,  gloton, 
Helluo,  ganeo,  nis.  ||  Menjador  ab  excés  y  brotali- 
tat.  Zampatortas ,  zampabolbs ,  zampabodigos» 
Yorax,  acis. 

GLOTONÀS.  m.  aom.  Glotonazo,  Yalidos,  bel. 
luo;  vorax,  acis. 

GLOTOLOGIA*  f.  Part  de  la  música  especola- 
Uva  sobre  la  formació  de  la  veo  natoral  ó  artifi- 
cial. Glolologia.  Glotologia ,  ae. 

GLOTONEJAR.  v.  0.  Afartarse.  Glolosttar. 
Devoro,  as,  helloor,  aris. 

GLOTONERIA.  f.  Yoracitai ,  ànsia  de  menjar 
y  béorer.  GloUmeria.  Gola ,  » ,  helloatío,  nis.  jj 

nàot.  BOTA. 


GLUPIAL  Y  GLÚPIA.  01.  y  f.  nàut.  bota. 

GLUTEN,  m.  Matèria  apegalosa ,  com  aygm• 
coyt,  pastetas,  etc.  Gluten.  Gloten,  inis. 

GLUTfNADOR.  m.  En  la  antígna  Roma  T  obrer 
empleat  en  encolar  lo  papiro  pera  formar  los  lli- 
bres. Glutinador.  Glotioator,  is. 

GLUTINÓ8,  A.  adj.  Apegalós,  llapissós.  Pf^t* 
joso,  glutinoso,  viscosa.  Glotinosos,  glotinativus. 

GLUTINOSITAT.  f.  Propietat  apegalosa  del 
gluten.  Glutinosidad.  Glotinis  propielas. 

GN. 

GNERRO.  m.  Porcell.  Luhon.  Poroellos,  (. 

GNOÍTA.  f.  Secta  de  heretges  formada  delí 
nestorians  y  de  qoe  fà  menció  saot  Gregori.  Gm- 
la.  Gnoita,  ae. 

GNÓMON.  m.  AGULLA.  3. 

GNOMÓNIGA.  m.  Ciència  que  ensenya '1  bxmIo 
de  fér  los  rellotges  de  sol.  Gnomónica.  Gnonumi- 
ca,  ae. 

GNOMÓNIdH,  CA.  adj.  Lo  qoe  pertaojàia 
gnomóníca.  Gnomónico.  Gnomonicos. 

GNOSÍMAGA.  f.  Secta  de  heretges  qoe  impog- 
navan  V  estadi  de  la  Sagrada  Escriptura  y  conei- 
xements del  cristianisme.  Gnosimaca,  Gnosima- 
ca,  se. 

GNÓSTIGH8.  m.  pi.  Heretges  del  sígle  u,  quei 
vanagloriavan  de  enténdrer  perfectament  las cosas 
divinas.  Gnósticos.  Gnostici,  orum. 

GO. 

GOBERN.  m.  Direcció,  condocta,  maneig.  Co- 
biemo.  Doctos ,  os,  moderamentom ,  i.  |  Regla- 
ment, orde  de  regir  ó  gobernar.  Gobiemo,  gokr- 
nacion.  Clavos,  i,  regimen,  inis.  ||  Empleo  y  dig- 
nitat del  gobernador.  Gobierno.  Pnelora,  a.  |  Lo 
districte  de  la  jurisdicció  del  gobernador.  Gobier- 
no. PraBtoris  dilio.  ||  Lo  temps  qoe  dora  '1  niaado 
del  gobernador.  Gobierno.  Praílorae  tempos.  ( Es- 
tat. Gobierno.  Repoblica,  ae.  ||  nàot.  timó,  auici. 

II  PORT,  CONDUCTA. 

BON  GOBEHN.  La  dirocció  bona  y  administració  de 
algon  negoci.  Manejo.  Administralio,  nis. 

GOBERNAGIÓ.  f.  GOBBBN. 

GOBERNAGLE.  m.  ant.  nàot.  timó. 

GOBERNADOR.  m.  Qoi  goberna.  Gobernador, 
gobemanu.  Gubernator,  is.  |j  Qoi  té  jurisdicció, 
poder  ó  domini  en  on  territori,  ciutat,  íoH,  etc. 
en  ona  classe  ó  ram  especial  ó  en  part  de  ell'  elc., 
y  així  's  distingeix  sempre  dihenl:  goieenadoi  de 
la  Habana,  civil,  ecclesiàstioh,  militar,  etc.  Gober- 
nador. Gobernator. 

GOBEBNAtoE  DEL  CONSELL.  Lo  presídeot  del  tribu- 
nal sopremo.  Gobernador  del  consejo.  hegü  consilü 
rector. 

GOBERNAOORA.  f.  La  dona  que  per  siigober 
na  on  regne  Ó.e6tat.  Gobenusdora.  GaberDatrii,cis. 


GOL 

I  La  dona  del  goberiíador.  Gohemadora.  Proregi- 
na,  86. 
GOBEHIf  AL  Ó  GOBERN ALL.  m.  ant.  nàat. 

TIMÓ. 

GOBERNABIENT.  m.  ant.  gobbin. 

GOBERNAPIT.  m.  GOBBRNADOR. 

GOBERNAR.  V.  a.  Manar,  regir  ab  autoritat 
real.  Gobemar.  Tempero,  guberno,  as.  ||  cutdàb.  | 
Regnar.  Reinary  gohemar.  Rego,  is,  impero,  as.  || 
En  lo  moral,  dominar,  fér  àalgú  loque'8vól,com: 
lo  criat  GOBBRNA.  al  amo.  Gobemar.  Guberno,  as.  || 
Dit  de  la  roba.  abrigar.  ||  Proc^hir  de  certa  mane- 
ra. Portarse,  proceder.  Se  gerere. ' 

GOBERNAT,  DA.  p.  p.  Gobemado,  Guber- 
natus. 

GOBERNATIU,  VA.  adj.  Lo  que  pertany  al 
gobern.  GubematwOy  gobemativo,  Gubernativus. 

GOBI  Y  CvÓBIO.  m.  Peix  de  mar  6  de  riu,  de 
set  polzadas  de  llarch,  de  color  fosch  ab  clapas  ne- 
gras,  la  carn  blanca,  y  quant  se  cou  roja.  N'  hi  ha 
de  vàrias  espècies.  Goòto,  albur,  cadoce,  Gobio,  nis. 

GOBOLET.  m.  ga bolet. 

GODALLA.  f.  ant.  dalla. 

GODALLAR.  v.  a.  ant.  dallar. 

GODAY.  m  porch. 

GODAYAR.  V.  n.  garrinar. 

GODAYET.  m.  d.  porcbll. 

GODO.  adj.  Cosa  de  la  Gócia.  Godo.  Gothus,  go- 
thicus. 

GÓriA.  f.  Pa  torrat  que  s'  empapa  ab  oli  de  la 
caldera  en  los  molins.  Sopeton,  Ingens  offa  oleo 

instincta. 

GOIG.  m.  Alegria,  pler,  deleyte,  ooroplacéncia. 
Gozo.  Laïlilia,  ae.  gaudium,  ii.  J  pi.  Composició 
mètrica  en  alabansa  de  la  Yerge  Maria  y  dels  sants. 
G0ZO8.  Poemalis  genus. 

CANTAR  LOS  GOIGS  DB  SANT  PRIM.  fr.  met.  Patir 
fam.  Clarearse  de  hambre.  Fame  laboraré. 

TENIR  GOIG  SENS  ALEGRIA.  Frustrarse  *1  logro  de 
algnna  cosa  que  ja  estava  concedida  segons  los 
medis  posats  en  pràctica.  Tomaue  ó  volverse  el 
sueno  del  perro ;  tener  un  alegron ;  nuestro  gozo  en 
unpozo.  Inani  spe  falli,  capi. 

GOIXAR.  V.  n.  guaixar.  ||  v.  a.  Afalagar,  amoi. 
xar,  llepar.  Popar,  mimar.  Blandiri.  Q  Afillar.  AhL 
jar.  Subrumo.  ||  Brotar.  Ahijar,  brotar.  Pul•lulo, 
germino,  as. 

GOJAR.  V.  a.  ant.  gosar. 

GOJAT.  m.  Jove,  galan.  Mozo.  Juvenis,  is.  || 
Planta.  Plor  de  todos  les  meses.  Flos  perpetuus. 

GOL.  m.  GCAL. 

GOLA.  f.  Gargamella,  part  interior  del  coll,  per 
ahont  passa  '1  menjar  al  ventrell.  Garganta,  gola, 
gaznate,  gargüero,  gorja.  Bronchus,  gluttus,  i.  || 
Apetit  desordenat  de  menjar  y  béurer.  Guia.  Intem- 
perantia ,  se.  I  En  los  rius.  gorch.  ||  Espècie  de 
mitja  lluna  de  metall  que  porlan  al  coll  los  oficials 
que  estan  de  guàrdia.  Gola.  Collaré  militaré.  Q  arq. 
Motllura  ab  lo  perfil  en  figura  de  una  S.  Gola,  et- 

TOMO  I. 


CATAIA.  GOL  809 

maeio.  Cymacion,  ii.  ||  Adorno  de  puntas  ó  randa 
que  portavan  las  donas  al  coll  penjant  com  una  ba- 
lona.  Bobillo.  Reticalata  vitla  à  mulierum  humeris 
pendens.  ||  Faixa  de  tela  que  s*  apretavan  las  do- 
nas sola  la  barba  pera  abultar  la  cara.  Bobo.  Mu- 
liebre  tegmen  mentum  perstringens. 

GOLA  DE  LLOP.  loc.  Mòlt  fosch.  Boca  de  hbo.  Val- 
dè  obscurus. 

MENTIR  PER  LA  GOLA.  loc.  aut.  Mentir  descarada^ 
mente.  Impadenler  mentiri. 

GOLADA.  f.  GLOPADA. 

GOLADRETA.  f.  ant.  gargol. 
GOLAFRE,  m.  Fart.  Comilon,  glolon,  tragon. 
Yorax,  acis,  heli  no,  nis. 

GOLAFRERIA,  f.  GLOTONBRIA. 

GOLAGAR.  V.  a.  ant.  igualar. 

GOLAR.  V.  a.  ant.  apetéixbr. 

GOLARÓ.  m.  ant.  oorch. 

GOLETA,  f.  Embarcació  petita  que  té  dos  pals 
y  vela  quadrada.  Goleta.  Navicella. 

GOLF.  m.  GOLPO. 

GOLFA.  f.  Los  alts  de  la  casa  pera  posarhi  Ms 
fruyts  ó  pèndrer  lo  sol.  Àzotea,  edmara.  Horreum, 
i,  solàrium,  ii. 

GOLFO.  m.  Bras  de  mar  mòlt  endins  de  la  ter- 
ra. Golfo.  Gurges,  itis,  sinus,  us.  ||  La  extensió  del 
mar  lluny  de  la  terra.  Golfo.  Mare,  is.  ||  Frontis- 
sa, dos  planxas  de  metall,  una  té  en  mitj  una  es- 
pècie de  anell,  y  la  altra  dos  que  encaixadas  y  sub- 
jectas  ab  un  piu  facilitan  lo  moviment  à  las  por- 
tas,  finestras,  etc.  Gozn",  gonee,  bisagra.  Yerticu- 
lee,  arum. 

ARRESTAR  LOS  GOLFos.  fr.  Posar  la  porta  ó  fines- 
tra en  sa  pollaguera.  Enquiciar.  Cardíni  imponere. 

POSAR  GOLFOS.  fr.  Clavarlos  en  la  pessa  que  han 
de  sostenir.  Engoznar,  echar  goznes.  Cardinibus 
instruere,  firmaré. 

TRÀURER,  ó  ARRANCAR  LOS  GOLFOS.  fr.  Desctavar» 
los.  Desgoznar ,  desengoznar.  Cardines  subtrahe- 
re. 

GOLIART.  m.  ant.  golós,  golafre. 

GOLILLA.  f.  Coll  negre,  unit  ab  altre  horison- 
tal  forrat  ab  tela  blanca  engomada  ó  amidonada  de 
que  usan  los  jutges,  advocats  y  altres  de  justí- 
cia en  funcions  públícas.  Golilla.  Colli  spirale  or- 
namentum.  ||  Adorno  de  punlas  que  las  senyoras 
portan  en  lo  coll.  Golilla.  Fascia,  ae,  collaristto- 
phium,  ii. 

AJVSTARLi  Jl  ALGÍ  LA  GOLILLA.  fr.  met.  Repéudrer- 
lo,  obligarlo  à  obrar  bè.  Ajustar  d  alguno  la  goli- 
lla. Corrigo,  is. 

GOLL.  m.  Bulto  que  tenen  afgunas  personas  en- 
tre la  barba  y  '1  coll.  Papo,  òoeto,  papada.  Tumor, 
is ;  tumidum  guttur. 

GOLLUT,  DA.  adj.  Qui  té  goll.  Papudo.  Gut- 
turosus.  I  adj.  golós. 

GOLONDRO.  m.  Poltró.  Molondro^  molondron. 
Hebes,  etis,  deses,  idis. 

CAMPAR  DE  GOLONDRO.  fr.  Campar  à  costa  agena» 

103 


810 


GON 


DICCIONARI 


GOR 


Campar  de  goUmdro ,  de  mogolUm ,  andarómeíeru 
de  gorra.  Aliena  vivere  quadra. 

OE  GOLOMDRO.  m.  adv.  De  gorra,  sense  sér  convi- 
dat. De  gorra^demogollorij  d  ufo,  Invocatus. 

GOLÓ6,  A.  m.  y  f.  Desitjós  de  menjars  deli- 
cats. Goloso.  Golostts,  i. 

GOLOSIA  Y  G0L08INA.  f.  Llepoleria,  men- 
jar mès  pel  gust  que  pel  aliment.  Golosina,  Gup&- 
ilia,  onim.  Q  Apetit,ydesitjdellepolerias.  Goloeina. 
Cupedia,  se.  ||  Desitj  desarreglat  de  qualsevol  cosa. 
Golosina,  Inordinata ,  immoderala  cupido,  cnpi- 
ditas. 

GOM  À  GOM.  (de)  Mòlt  ple,  de  part  à  part, 
com :  la  plassa  està  plena  de  gom  k  gom.  De  mar  d 
mar,  de  bote  en  hote,  Plenissimè,  copiosissimè. 

GOMA.  f.  Humor  viscós  que  destil•lan  alguns 
arbres  y  plantas.  Goma.  Gummi. 

G0M4  aeíbiga.  La  mès  blanca,  pura  y  transpa- 
rent, la  qual  es  de  una  acàcia  de  Àfrica.  Goma 
aràbiga.  Arabicum  gummi. 

GOMA  DRAGANT.  La  que  mana  naturalment  de  di- 
ferents arbustos  espinosos  del  Orient,  que  creixen 
en  la  montanya  Ida  en  Gandia,  Creta,  etc.  Goma 
tragaeanta.  Gummi  tragacanth». 

GOMA  DE  GiNEBRE.  Sandaroca,  grasa,  jineltraL•. 
Yernix,  jumperi  gummi. 

GOMA  DE  KiNO.  Abstracte  sech  mesclat  ab  mòlt 
curtient,  que  s'  obté  evaporant  la  decocciò  aquo- 
sa de  las  fui  las  y  brots  tendres  de  la  Nuclea  Gam- 
bir  de  Hunter,  arbusto  de  las  islas  de  la  Sonda. 
*S  presentan  en  massas  regulars,  trencadissas  ó 
vagas,  de  color  pardo  al  exterior,  y  cuberlas  de 
una  pols  rojenca  ;  es  un  dels  millors  aslringents 
pera  las  diarreas.  Goma  kino,  ó  roja  aslringenle  de 
Gambir.  Gummi  kino,  seu  rubrum  astringas  gam- 
biense. 

GOMA  DEL  SENEGAL.  Goma  quo  's  diferencia  mòlt 
poch  de  la  aràbiga.  Goma  del  senegal.  Gummi  se- 
negalensis. 

GOMA  LLAÇA.  LLAÇA. 
GOMA  PCDENTA.  ASAFÉTIDA. 

GOMAT,  DA.  adj.  Lo  que  conté  molla  part  de 
goma,  com:  diaquiló  gomat.  Gomado.  Gummi 
plurimum  contínens. 

GOMBOLAR  Ó  AGOHIBOLAR.  V.  a.  apilo- 

TAR. 

GOMBOLDAR  Ó  GOMBULDAR.  V.  a.  CCT- 
DAR. 

GOMÓ8,  A.  adj.  Cosa  de  goma  ó  semblant  à 
ella.  Gomoso.  Gummosus. 

G0M08ITAT.  f.  Propietat  de  las  cosas  gomo- 
sas.  Gomosidad.  Rei  gummosaB  natura. 

GONA ,  GONELA  j  GOBíELLA,  GONETLA. 

f.  ant.  TÒNICA,  SATA. 

GÓNGOLA.  f.  Peix  espècie  de  barquilla  ó 
musclo.  Peiúnculo.  Pelunculus,  i. 

GONGOREJAR.  v.  a.  fam.  Usar  de  paraulas 
cultas  y  poch  intel•ligibles,  al  estil  del  poeta  G6n- 
gora.  Gongorear.  Argatiis  uti. 


GONORREA.  f .  Malaltia  que  consisleix  en  lo 
fluix  involuntari  del  semen.  Gonarrea.  Gooorrliei, 
ffi.  II  Malaltia  grave  ab  fluix  de  malér ia  acre  y  cor- 
rosiva per  la  via  de  la  orina.  Gonorrea,  Goiiar< 
rhea,  se. 

GONTAR.  V.  a.  y  sos  derivats,  gcàntai. 

FÉR  GONTAS.  fr.  SOL  ESPANTAT. 

GOBITJO.  m.  ant.  tiínica,  sata. 
GORÀ.  m.  Ase  ó  burro  eugasser.  Garanon^gwi^ 
rdn.  Admissarius  asinus. 

GORAB,  CORAB,  Ó  CÜRRABI.  m.  ant 

Gran  y  pesat  navio  que  s'  usava  en  lo  Medilern- 
neo  à  imitació  dels  sarrahins.  Cdrabo.  Carabas,  i. 

GORGH.  m.  ant.  Toll  ó  bassot  en  lo6  barnuichs 
ó  rius.  Olla.  Puteus  in  flumine. 

GORDÀRIA.  f.  ant.  gruix. 

GORDI.  m.  nàut.  Corda  ó  cap  que  soeté  lis 
portas  de  la  artilleria.  Guardin.  FíBoestranuB  fo- 
ribus  suspendendis  in  navibus  fiiois. 

GORDUXÓ.  m.  Gros  y  petit.  Begardeu.  Br»- 
vis,  crassusque  bomo. 

GORET.  m.  La  terra  llaurada  1*  aoy  que  des- 
cansa. Barbecho.  Cessata,  orum ;  verbectum,  i.  | 
La  terra  traballada  pera  sembrarse,  eoeara  qoe  do 
descanso.  Labor,  barbecho.  Yerbactum,  i.  |  Llioró 
Labor,  labranza.  Agricultura,  e. 

FÉR  GORET.  fr.  Llaurar,  traballar  pert  seobrer 
la  terra.  Barbechar.  Agrnm  seminationi  pararé. 

GORGA.  f.  GORJA.  Q  GORGH. 

GORGAL.  m.  Pessa  de  la  antígna  armadora 
que  defensava  '1  coll.  Gorjal.  Collaré  militnm. 

GORGER.  m.  ant.  Adorno  del  coll,  que  'sfeya 
de  tela  arrufada.  Gorguera,  gorguerin.  RagalDm 
collaré. 

GORGERA.  f.  ant.  gorger. 

GORGORÀ.  m.  Tela  de  seda  ab  cordooet. 
Gorgoran,  lercianela.  Tela  serica  crassior  perlu- 
cida. 

GORGOT.  m.  CAPIROT.  2. 

GORGUEIG.  m.  Modulació  de  la  veu  canlant. 
Gorgeo.  Yocis  modulatio. )  pi.  Las  inflexions  que 
fan  los  cantors  ab  la  veu.  Gorgoriíoe.  Gotturis  ío- 
flexionis. 

GORGUEJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  gorgoeja. 
Gorgeador.  Inflexa  voce  modulator. 

GORGDEJAR.  V.  n.  Fér  gorgueigs.  Gorgear, 
hacer  gorgorilos.  Yocem  canendo  inflectere,  y  gar- 
rio,  is,  se  diu  dels  aucells. 

GORGUET.  m.  CAPIROT.  2. 

GORIGORI.  m.  Veu  ab  que  s*  escarneix  la  ven 
fúnebre  dels  enterres.  Gorigori.  Plebecols  veces 
lugubrem  cantnm  effingentes. 

GORJA.  f.  Gola.  Gorja,  garfwero,  gargnUy 
guia.  Guttur,  is,  gluttus,  i. 

GORJAL.  m.  La  part  de  la  vestidura  dd  n- 
cerdot  que  rodeja  al  coll.  Gorjal.  Sacmm  eollare. 

GORJUTi  DA.  adj.  fam.  glotó. 

GORBIANDEJAR.  V.  a.  LLEPOLEIAE. 

GORBIANDERIA.  f.  LLKPOLIAU. 


jà 


GOS 


GATàUL 


GOT 


91t 


oomMAirr.  adj.  u.ÉfOL. 

GORNIR.  V.  a.  Donar  ó  péndrer  providència. 
Provideneiar.  Provideo,  es. 

GORÓ.  in.  A8B  lUGASSva. 

GORRA.  f.  Pessa  rodona  de  tela  6  de  pont, 
pera  cnbrír  lo  cap.  GorrOy  gorra.  Pilens,  ei,  oper* 
colom,  i.  D  GoBvH  ahont  acot  algú  sense sérconvi* 
dat.  Garra.  Fortiva  immissio  in  conyiviom.  |  ant. 

611BA. 

GoiRA  DE  COP.  La  qoe  porlan  las  criatoras  feta 
de  modo,  qoe  encara  qoe  caygan  no  *8  íassan  mal 
al  cap.  Frentero,  fnmtiro,  ekkhoMro.  Frontale,  is. 

PAssAi,  vivEBR  DB  GotRAS.  fr.  Introdobirse  à 
menjar  sense  sér  convidat.  Pegóíear,  OMdar,  vít tr, 
eomer,  meUrse  de  gorra,  de  mogolUm,  de  fetmrdo. 
Parascitor,  aris ;  aliena  vivere  qoadra. 

GORRADA.  f.  Cortesia  ab  la  gorra.  Gorrelada, 
gorrada.  Aperto  ob  reverentiam  capite  salotatio. 

GORRADURA.  f.  BuU  de  sanch  qoe  *s  mani- 
fèeta  en  la  pell  ab  ons  graneta  berroells  mòlt  pe- 
tits 7  espessos.  Àlfombrilla,  Ignis  sacer. 

CK>RRA88A.  f.  aom.  Cfoffoii.  Pilens  DMgnos. 

GORREJAR.  V.  n.  passae  db  gobra. 

GORRER  T  GORRERO.  m.  Qni  via  6  passa 
de  gorras.  Gorrera,  garrista,  mogrolla,  eeeamocke" 
ro.  Fortivos  conviva ;  parascitos,  i. 

GORRETA.  f.  d.  Garrita,  illa.  Parvos  pileos. 

GORRÍ.  m.  GAEBÍ. 

CK>RRÓ.  m.  ant.  La  espiga  de  metall  sobre 
fM  's  moo  lo  rodet  del  moll  del  oli.  Gorra*.  Car- 
do, iais ;  scapos  cardinalis. 

GORT,  DA.  adj.  ter.  gbas. 

GOS.  m.  Ca.  Perro.  Canís,  is. 

GOS  cuifiLLEB.  Gos  on  poch  menor  qoe  '1  galgo, 
pera  cassar  conills.  Fadeneo ;  ferro  eanejero.  Ye- 
Mlícos  canis. 

4308  DB  AJVDA.  Gos  gros  de  mòltas  forsas.  Perro 
ée  aynda.  Sobsidiarios  canis. 

GOS  DB  ATGUA.  ?erfo  de  aguoi,  de  lanas.  Cirra- 
180,  crispas,  aqoaticüs  caoís. 

GOB  DB  FALDA.  Perrülo  faldero  è  de  falda.  Cate- 
Uiis,  i,  mellitsos  canis. 

GOS  DB  MOSTRA.  Perro  de  muestra.  Stator,  sia  ta- 
rh»,  stationarins  canis. 

GOS  DB  PRBSA.  All. 
GOS  DB  REMAT.  MASTÍ. 

«06  PBRDiGUBR.  Pockotí,  perOgi^ero.  Perdicarios 


GOS  PBTBR.  Buequillo,  gozque.  Canis  gotbicos. 

GOS  QÜB  LLADRA  NO   MOSSEGA,    rof.   S*  aplica  als 

qoe  fin  mòltas  amenassas,  qoe  regularment  may 
pMsan  à  las  obras.  Perro  ladradornunca  buen  moT" 
iedor.  Ne  morsom  timeas  k  cane  moltom  latrante. 

AHAR  COM  U!f  GOS.  fr.  met.  Fatigarse  en  lo  Ira- 
hill.  Aperrearee.  Nimiom  defaügari. 

PONAR  i  ALGÚ  ALS  GOSSOS,  loc.  Enviar  d  algtmo 
m  hora  mala.  In  malam  crocem  mittere. 

LO  GOS  íKIi  MOarOLi,  NI  LLADRA  NI  DEIXA  LLADRAR. 

lA  VjHHMI*  ^  *%^^  assompto,  no  sols 


no  són  bons  pera  res,  sinó  qoe  epcara  fan  nosa. 
Bl  perro  del  horieloM,  que  ni  eonut  la$  berza$f  us 
lae  deja  cotaer  al  etirano.  Canis  in  prssepio. 

NO  DEIXAR  i  ALGÚ  Ro  pera'u  GOSSOS,  fr.  Oféndrer- 
k),  afroniarlo  ab  paraolas  injoriosas.  Paner  de  lodo, 
de  oro  g  azul  ó  cual  digan  du^nae.  Probris  aliqoeni 
onerare. 

PER  MANSO   QUE    SIA  \  GOS,    QUANT  LO  TRAPITMN 

ES  RARiós.  ref.  qoe  aconsella  qne  no  s' apore  al 
qoe  està  irritat  ó  ayral,  perqoe  copa  està  fora  de 
rahó  no  coneix  ni  respecta  à  ningú.  El  perro  eon 
ralna  d  $u  amo  mverde.  Accensos  irft  parcet  neaü- 
ni. 

QUANT  LOS  GOSSOS  LLADRAN,  ALGUNA  COSA  SENTEN. 

ref.  Denota  qoe  *i  romor  y  veos  del  poble  solen 
tenir  algon  origen  ó  fonament.  Caando  la  tarten 
ehilla,  alga  kay  en  la  villa ;  alga  tiene  el  agua 
eaando  la  bendieen ;  emitdo  irmna,  llour  quiere, 
Flamma  faroo  est  pròxima  ;  romores  non  sine  can- 
sa spargit  volgos. 

QUI  TÉ  GOSSOS  EN    CASA,  'lS  OSSOS  LI  TRAUBEN  AL 

CARRER,  ref.  ]>enota  qoe  'U  criats  ó  altres  depen- 
dents diuhen  tot  lo  qoe  passa  en  la  casa  dels  amos. 
Qaien  ha  eriadoi,  ha  enemigos  no  eseueadoe,  Toti- 
dem  sont  bosles,  qoot  servi. 

GOSADABiENT.  adv.  m.  ant.  Atrevidament. 
Oeadamenie.  Aodacler. 

GOSADIA,  f.  ant.  Atreviment.  Osadia.  Audà- 
cia, 8B. 

GOSABIENT.  m.  Possessió,  froició.  Disfru^ 
fe,  desfrute^  gace,  gozo.  Perceptio,  nis,  asos,  os.  1 

ant.  ATREVIMENT. 

GOSAR.  m.  ATREVIMENT.  ||  V.  R.  Tenir,  posse- 
hir,  fruhir,  sér  amo  de  algana  cosa.  Gozar. Teneo, 
possideo,  es.  ||  v.  n.  Atrevirse.  Osar,  alreMrst .  Ao- 
deo,  es. 

NO  GOSA  DE  RE  NI  DE  MAL.  loc.  Dcnola  la  insensi- 
bilitat é  indiferència  de  algú.  A't  pena,  ni  glòria. 
Insolsos  homo,  noUa  sollicitodine  laborans. 

NO  GOSAR  PIULAR,  fr.  mot.  No  atrevirse  à  parlar. 
No  osar  chiitar.  Motire  non  aodere. 

GOSARSE.  V.  r.  Tenir  complacénciayal^ria. 
iegaeijarse,  gozaru.  Gandeo,  es,  delector,  aris. 

GOSAT,  DA.  adj.  ant.  aVrrvit. 

GOSÓS,  A.  adj.  ContentíssiíQ,  alegre.  Gazoto. 
Hilaris,  lelns. 

GOSPIREiAR.  V.  n.  BSPURf«EiAR. 

GOSSA.  f.  La  femella  del  gos.  Perra.  Canis 
foemina.  |  f.  Instroment  bél•lich  dels  sigles  medis. 
Gaea.  Bellicom  instnimentum. 

GOSSA  Y  GATA.  f.  fona,  mandró. 

GOSSÀS.  m.  aom.  ant.  Ptrrazo.  Magnos  canis,. 

GOSSET.  m.  d.  Pírrica,  illa,  tio.  Catolns,  ca- 
tellns,  i. 

GOT.  m.  Pessa  còncava  de  diferentas  malérias, 
com  cristall,  plata,  etc.  disposada  pera  bèorer. 
Yaeo.  Tas,  is. 

GOTA.  f.  Porció  mòlt  petita  de iíqoit.  Cola.  Got* 
ta,  ®.  I  adv.  Mica  de  ^oalsevoi  cosa.  Gaia.  (am^ 


tlt 


GOT 


D1GU0NABI 


GKIL 


aiiqaanlàlam,  i.  ||  poagia.  ||  ant.  galta.  I  f.  farm. 
Nom  qae*8  dóna  à  una  cerla  quantitat  de  Hquit  me« 
dicioal,  que's  valna  al  pes  de  nn  gra ;  però  es  eyi* 
dent  que  '1  pes  de  la  gota  déu  variar  segons  la 
naturalesa  del  Kquit;  per  qual  rahó  una  gota  de 
9ter  no  pót  pesar  tant  com  una  de  àcit  suifúrich 
concentrat.  Gota.  Gutta,  sb. 

GOTA  GOEAL  6  DBL  COR.  MAL  DB  SANT  PAU. 
GOTA  GOTA  f1  GOECH.  DB  GOTA  BN  GOTA,  etC. 
GOTA  MOETAL.  fr.  tor.  AGONIA. 

GOTA  sBtBNA.  Prívacíó  total  de  la  vista  sons  dany 
sensible  en  los  ulls.  Gota  serma,  amawrou.  Glau- 
coma, tis. 

CADA  GOTA  QUB  PLOU  TÉ  AHONT  clUlBt.  rof.  ab 

que's  dóna  à  enténdrer  que  no  hi  ha  persona  6  cosa 
tant  despreciable  que  no  tinga  qui  la  estime  en  al- 
guna cosa.  No  hatf  oüa  tan  fea,  que  no  halle  ó  tenga 
iu  eobertera,  Gascus  cascam  ducit;  reperit  patella 
operculum. 

CÀURBE  GOTAS.  fr.  PLOVISQUBJAR. 

DB  GOTA  BN  GOTA,  Ó  GOTA  i  GOTA.  m.  adv.  Per  gO- 

tas  seguidas  la  una  del  altra  ab  intermissió.  Gota  d 
gota.  Stillatim,  guttatim. 

DB  GOTA  EN  GOTA  S'  UMPLA   LA   BOTA.    TOf.   Denota 

que  lolas  las  cosas  per  grans  que  sían  à  poch  à 
poch  arriban^al  sèu  fi.  Grano  d  grano  hineha  la  ga^ 
llina  elpapo;  bago  d  bago  llena  la  gallina  el  papo; 
poco  d  poeo  hila  la  vieja  el  copo;  la  gotera  eata  la 
piedra.  Gulla  cavat  lapidem,  non  bis,  sed  saepèca- 
dendo. 

FÉR  SUAR  LA  GOTA  MORTAL,  fr.  FÉR  YÉURBR  LOS 
ULLS  VBRTS. 

NO  vÉuRBEHi  GOTA.  fr.  No  véurorhi  gens.  No  ver 
gota.  Cscutio,  is. 

GOTAGAMBA.  f.  Rehina  gomosa  de  un  arbre 
del  mateix  nom  qne*s  cria  en  la  Assia,  Gutagamba^ 
Gnttagamba,  as. 

GOTALLEHA.  f.  ter.  gotbea. 

GOTASSA.  f.  aum.  Ooteron.  Ingens  gutta. 

GOTEJAH.  V.  n.  degotae.  ||  plovisqubjae. 

GOTEJATy  DA.  adj.  Tacat  de  golas.  GoUado. 
Guttatns. 

GOTEBA.  f.  Continuació  de  gotas  de  aygua  que 
cauhen  en  ï  interior  de  las  casas.  Gotera.  Stillici- 
dium,  stricidium,  ii.  Q  Forat  de  la  teulada  per 
ahont  càu  la  aygaa.  Gotera.  Slillicidii  foramen.  U 
Lo  lloch  y  senyal  qiie  deixa  la  aygua  que  càu  de  las 
canals.  Gotera.  Decidentis  guttse  locus,  vestigium. 

QUI  NO  adoba  la  gotera,  HA  DB  FÉE  LA  CASA  BNTB. 

RA.  ref.  Aconsella  reroèdiar  los  mals  abans  que 
sian  grans.  Quien  no  adoba  ó  quita  gotera,  hace  casa 
entera.  Principiis  obsta. 
GOTET.  m.  d.  Vasillo,  ito.  Yasculum,  i.  |  pi. 

BBRBA  DB  LA  MAEE  DB  DÈU. 

GOTETA.  f.  d.  Gòtica,  illa,  ita.  Parva  stilla. 

GOTIAMBRE.  m.  Goma  de  color  groch  que 
serveix  pera  il•luminacions  de  làmínas  y  miniatu- 
ras.  Gutidmbar.  Gnmmi  cuttularum  instar  ambaro 
iinilis. 


'  GÓTIGH,  CA.  adj.  Gosa  de  la  Gòcia  y  delsgo- 
dos.  Gótico.  Gothicus. 

GOmi.  m.  Lo  rahim  que  sól  quedar  desprès 
de  veremada  una  vinya.  Ceneerron,  reàrojo.  Post 
vindemíam  remanens  racemus.  |  Porció  de  oo 
rahim.  Carpa,  gajo,  y  grapo  pr.  Botrus,  i.  |  adj, 
Grosser.  Bwrdo,  baUo,  groeero.  Radis. 

GOnHAR.  V.  n.  BSGOTIVAR. 

GOTJA.  f.  fam.  Dona  mòlt  grossa.  Pandor^a, 
narria.  Obessa  et  tarda  mulier. 

GOTEXA.  f.  GUATLLA.  ' 

GOTÓ8,  A.  adj.  Poagrós,  qui  pateix  gola.  Ge* 
loso,  Arthriticus,  artericns. 
GOVEBN.  m.  goíbrn.  |  nàut.  timó. 
GOVEHNAB.  V.  a.  gorbrnar. 
GOZAR.  Y.  a.  ant.  gosar. 

OR. 

GRA.  m.  Fruyi  dels  sembrats.  Gramo.  GraDus, 
frumentum,  i.  ||  Qualsevol  cosa  petita  y  rodoii 
quant  forma  abaltras  un  agregat.  Gramo.  GraniuD, 
i.  II  Lo  de  magrana,  rahim  y  de  tota  fmyta  que  està 
en  forma  de  ell.  Grano.  Acinus,  i.  |  Lo  piuyolet  del 
gra  de  rahim  y  altras  fruytas.  Gr^fmja.  Gianum,  i. 
J  Porció  petita  de  alguna  cosa,  com  de  eocens,  de 
arena,  sal,  anís,  etc.  Grano.  Grannm,  i.  |  farm. 
Yígéssima  quarta  part  de  un  escrúpol,  q«e  es  lo 
pes  de  un  gra  regular  de  ordí.  Grano.  Granum,  i. 

I  Pústula,  tumoret.  Grano.  Tumor,  is,  vari,  onuB» 

II  En  las  armas  de  foch  la  pessa  que's  posa  en  lo 
foguerí  quant  s' ha  engrandit  y  s*  ha  de  tornar  à 
obrir.  Grano.  Tormenti  beliici  foramini  aptatuscn- 
neus.  1  argent.  Cada  una  de  las  4,800  parts  ea 
que's  divideix  lo  march.  Grano.  Auri,  argentive 
ponderis  minima  pars.  ||  grana.  1.  |j  Lo  que's  ü  en 
lo  carpó  dels  aucells.  CuUro,  kelera.  Pustula,  c. 

II  pi.  Los  de  rahim  que  quedan  en  lo  cul  del  cove 
separats  de  la  rapa.  Garulla,  granuja.  Solnta  uva- 
rum  copia.  ||  Los  de  sèmola,  etc.  que  no  poden  pas* 
sar  pel  cedàs.  Hormigoe.  Similaginea  grana.  | 
La  llavor  que  se  sembra.  Semillas.  Semen,  inis.  j 
Llavors,  com  anís,  comí,  etc.  que's  posan  en  los 
guisados.  Alcamonias.  Yulgaria  cibis  condieadis 
semina.  ||  Moneda  que  valia  un  sou  sis  diners  bar- 
celoneses. Grano.  Moneta  sic  dicta. 

GRA  DB  ALL.  Cada  una  de  las  parts  que  compoBes 
la  cabessa.  Diente,  espigon  de  ajo.  Allii  denticnlus, 
spiculus. 

GEA  DBL  PANTo.  *L  que  fà  *1  paoyo  pel  reies. 
Granilla.  Panni  lanugoqueex  adverso  relinquitor. 

GEA  DB  MILL  BN  BOCA  DB  ASB.  ref.  Deuola  que  al- 
guna cosa  es  en  poca  quantitat  per  loque  ha  de8e^ 
vir,  regularment  se  diu  de  las  cosas  de  menjar. 
Grano  de  mijo  en  papo  de  atno.  Tamquam  milii 
granum  in  faucibus  asininis. 

GEA  DB  EosAEi.  PessBS  rodouas  de  que's  componen 
las  denas.  Cuenta  de  rosario.  Globnlus,  í. 

GEA  DB  TiMALBA.  'L  fruyi  del  matapoily  que  diu 


GRà 


tms  granets  rodons  y  grochs.  Grano  gnidio,  Gra- 
nam,  i,  gnidium,  ii. 

GtLk  xfiuiNDai  ó  ALEXANDRÍ.  GrüDet  globolós  gro- 
guench  y  pelot;  lé  un  olor  fort,  nauseatich,  y  un 
gust  amarch  sobremanera  desagradable.  Semen  cott- 
tra.  Semen  contra. 

ANAR  AL  GRA.  fr.  met.  Anar  à  la  substància,  al 
punt  de  la  dificultat.  Ir  al  grano.  Ad  rem  venire. 

ESCAMPAR  LO  GRA.  fr.  Espargir  lo  gra  ó  llavor  en 
algun  terreno.  Granear,  Semen  spargere. 

OFEGAR  LO  GRA.  No  delxarlo  créixer  las  malas 
herbas.  Ahogarse  el  grano.  Luxurientibus  berbís 
semina  perire. 

PLE  DE  GRANS.  loc.  Agranujado.  Granosus. 

POSAR  LOS  GRANS  EN  LO  GRANER,  fr.  EMumbrar, 
encamarar.  In  horreum  mittere. 

UMPLiRSB  DE  GRANS.  fr.  Férseu  mòlts  en  alguna 
part  del  cos.  Engranujearse.  Granosus  fieri. 

GRABADOR,  A.  m.  yf.  Quigraba.  GrahaL•r. 
Sculplor,  coBlalor^  is. 

GRABADURA.  f.  grabat. 

GRABAR.  V.  a.  Senyalar ,  obrir  en  metall, 
fusta  ó  pedra,  làminas,  escu!s,  llelras,  etc.  Tallar, 
grahar,  esculpir,  cincelar,  CobIo,  as,  sculpo,  is.  || 
met.  Fixar  en  V  animo,  memòria,  ò  en  lo  cor  al- 
gun afecte  ò  espècie.  Imprimir,  grabar.  Animo, 
as;  in  animo  scribere. 

GRABAT,  DA.  p.  p.  Grahado,  Coslatus.  ||  m. 
Art  y  obra  de  grabar.  Grahado,  grabadara,  cinee^ 
ladura,  grabazon,  Coelatura,  sculptura,  ».  ||  adj. 
Senyalat  de  verola.  Picoso,  picado  de  virueUu ;  vt- 
rolento.  Papulis  notatus. 

GRÀCIA,  f.  Do  de  Dèu  sobre  tota  la  activitat  y 
exigència  de  nostra  naturalesa,  sens  mèrits  ni  pro- 
porció de  part  nostra,  y  sempre  ordenat  al  logro  de 
la  bena  ven  turansa.  Gracia.  Gratia,  ffi.  J  Amistat  de 
Dèu,  estat  de  innocència  oposat  à  la  culpa  grave. 
Gracia,  Gratia,  ffi.  ||  Do  natural  que  fà  agradable  à 
qui'l  té.  Gracia.  Gratia,  se,  dos,  otis.  ||  Benefici,  fa- 
vor. Gracia.  Gratia,  ae,  beneficium,  ii.  ||  Gallardia, 
garbo,  donaíre.  Gracia.  Eiegantia,  se.  ||  Benevo- 
lència, valiment,  amistat.  Gracia.  Gratia,  benevo- 
lentia,  se.  ||  Ditxo,  agudesa.  Gracia,  gracejo,  chisle, 
sal.  Lepos,  lepor,  is.  ||  Bellesa,  hermosura  de  las 
cosas  corporals.  Gracia.  Lsetitía,  a;.  ||  Nom  propi  de 
cada  bu.  Gracia.  Proprium  cujusque  nomen.  || 
Condonaciò,  perdó.  Gracia.  Gratia,  ae.  ||  Concessió 
pontifícia,  real,  etc.  Gracia,  concesion.  Gratia,  x. 
I  coRTESLk.  1.  2.  II  Habilitat  ò  prenda  natural.  Don, 
doU^  mérito ,  habiliL•d.  Dos ,  tis.  ||  elegíncia.  || 

CRÍDIT,    autoritat.  II  GRATIFICACIÓ,    AGRAHIMENT.  || 

arq.  pint.,  etc.  La  proporció  agradable  de  las  parts 
de  un  edifici,  etc.  entre  si  y  ab  lo  tot.  Enritmia, 
grada.  Eurythmia,  ».  ||  met.  En  la  moral  y  retòri- 
ca, duisura,  atractiu,  agrado,  bermosura  que  re- 
fulta  de  cert  giro  y  disposició  que's  dóna  à  las  veus 
y  frases.  Gracia.  Lepos,  oris.  ||  pi.  expr.  deagrahi- 
ment.  Gracias.  Gratiarum  actio.  ||  mit.  Las  tres 
germanas  Aglaya,  Tamalia  y  Eufrosine,  que  las 


GATALi  CÏRA  tlt 

pintan  verges  y  agafàdas  las  mans  pera  denotar 
las  propietats  de  las  gracias  y  beneficis.  Gracias, 
Gratiae,  arum.  ||  n.  p.  de  d.  Engràcia.  Engratià,  ae. 

gríLcia  ACTUAL,  teol.  La  que  concorre  eficient"* 
ment  pera  la  justificació,  en  quant  per  ella  Dèu  nos 
mou  pera  víurer  santament  y  fér  obras  bonàs,  ab 
las  quals  nos  disposam  pera  la  gràcia  habitual,  ò 
la  conservam,  ó  la  aumentam.  Gracia  actual.  Gra- 
tia actualis. 

grícia  cooperant,  teol.  Aquella  en  que  pera  la 
producció  del  efecte  nostre  enteniment  mon,  y  es 
mogut,  segons  que  la  operació  no  sols  s'atribnheix 
à  Dèu  sinó  també  à  la  ànima.  Gracia  cooperamu. 
Gratia  cooperans. 

grícia  eficas.  teol.  La  que  aplica  la  potència  al 
acte;  y  així  's  diu,  que  sant  Pau  tingué  grícia 
Ericis  abundantíssima.  Gracia  efícaz.  Gratia  efil- 
cax. 

GRACIA  EXTERNA,  teol.  La  que  sols  afecta  extrio-^ 
secament  al  home,  com  són,  la  lley  de  Dèu,  la 
predicació  del. Evangeli,  'Is  miracles;  en  una  pa- 
raula, tot  afecte  sobrenatural  de  la  Providència 
ordenat  à  la  nostra  salvació.  Grada  exuma.  Gra- 
tia externa. 

grícia  grItis  DATA.  teol.  Do  que  excedeix  tota  la 
facultat  de  la  naturalesa  pera  la  utilitat  del  pròxim. 
Gracia  gratis  L•la.  Gratia  gratis  data. 

GRÀCIA  HABITUAL,  tool.  La  quo  resideix  en  làí* 
essència  del  ànima,  y  'ns  santifica  formalment;  6 
la  que'ns  sanJlifica  completament,  y  són  las  virtuts 
infusas.  Gracia  habitual  ó  santificante.  Habitualis 
gratia. 

grícia  iNEFicis.  teol.  La  que  no  aplica  la  potén^ 
eia  al  acte;  en  aquest  sentit  Júdas  tingué  gràcia 
suficient  é  ineficàs.  Gracia  ineficaz.  Gratia  ine- 
ficax. 

GRÍcu  INTERNA,  teol.  La  quo'us  afecta  intrínse- 
cament, ja  unintse,  com  la  gràcia  habitual  y  vir- 
tuts infusas,  ò  movent  interiorment,  com  las  gra- 
cias intel-lectuals  del  enteniment  y  voluntat.  Gra» 
eia  interna.  Gratia  interna. 

grícia  NATURAL.  Lo  sér  natural  ab  sas  facultats 
y  operacions,  y  que  mou  à  obrar  en  V  orde  de  las 
cosas  naturals;  com  si  Dèu  mou  especialment  al 
coneixement  de  las  cosas  naturals.  Grada  natural. 
Gratia  naturalis.  |j  Garbo,  elegància  no  afectada. 
Gracia  natural.  Nou  adscitus  lepos. 

GRÍCIA  OPERANT,  teol.  Aquella  en  que  la  operació 
pera  la  producció  de  algun  efecte  sols  s'  atribuheix 
à  Dèu,  y  en  que  Y  enteniment  del  home  es  mogai 
y  no  movent.  Grada  operante.  Gratia  operans. 

GRÍCIA  ORIGINAL.  La  que  Dèu  infundí  à  nostres 
primers  pares  en  V  estat  de  la  innocència.  Grada 
original.  Originalis  gratia. 

GRÍCIA  pREVBNiENT.  teol.  La  quo  causa  en  nòsaU 
tres  lo  primer  efecte.  Gracia  preveniente.  Gratia 
preveniens. 

GRÍCIA  suBSEQÜBNT.  teol.  La  quo  causa  '1  segoa' 
efecte  respecte  del  la  primer,  qual  fà  que  V  hQvaà 


Itl 


fiRA 


DtiCeiONARI 


^M 


•xeente  lo  q«e  Tolía.  Gracia  ntbsieuimi.  Sabse- 
quens  gratia. 

grícià  soBEiifATUEAL.  teòl.  La  que  ab  Y  hàbit  ó 
moció  ajuda  pera  fér  aquellas  cosas  qae  excedeixen 
las  fòrsas  de  la  naturalesa,  com  quant  Dèu  infun- 
deix  hàbit  de  fàó  caritat.  Gracia  sobrehatural.  Gra- 
tia supernaluralis. 

AB  grícia.  m.  adv.  Ab  primor,  fínura  y  elegàn- 
cia. Con  gràcia;  galanamenu.  Eleganler,  vennstè. 
I  Ab  naturalitat  y  donayre.  Con  gràcia,  con  chiite. 
Scitulè. 

CiüBBE  DB  LA  6RÍCIA,  PÉBDRBE  LAGRÍCIA  DB  ALGÚ. 

ír.  Pérdrer  sòn  valiment.  Caer  de  la  gràcia  de  al* 
guno,  Gratiam  amittere. 

ciuRBR  BN  grícia.  fr.  Agradar,  complàurer. 
Coir  en  gràcia.  Alicujus  gratiam  iníre. 

CONFIRMAT  Bif  Ofiicu.  fr.  Preservat  del  pecat. 
Confirmado  en  grada.  De  seterna  felicitate  secu- 
ros. 

DB  grJLcia.  m.  adv.  Sons  interès.  De  gràcia, 
gratuitamenU,  gradosamenU.  Gratis. 

DB  SA  BELLA  GRÍCIA.  m.  adv.  Dc  sa  plana  volun- 
tat. De  tu  bella  grada,  espontómeamenu,  Spontè, 
libenler,  ultrò. 

donír  grícus.  fr.  Manifestar  agrahiment  ab  pa- 
raalas  de  bona  criansa.  Dar  graciai,  Gratias  agere. 

FER  CAUEER  k   ALGÚ  DB  LA  GRACIA  DB  ALTRE.  fr. 

Fèrli  pérdrer  sòn  valiment,  estimació  ó  dignitat 
adquirida.  Derribar,  De  gradu  ejicere. 

FÉR  GRACIAS.  fr.  RUt.  DONAR  GRÀCIAS. 

orAgias  del  plat,  que  la  vianda  es  meva.  loc. 
fam.  que  per  modèstia  usa  algú  quant  li  donan  las 
gracias  per  haver  fét  un  favor  petit,  majorment 
quant  se  n*  han  rebut  de  més  grossos.  Mwhas  gra- 
dos  BebolUdo,  eogisteme  por  wn  mes,  pagdsUmepcr 
wudio,  Donum  sanè  exiguum. 

POBARSE  EN  GRÍCIA.  fr.  Eixir  de  pecat.  Poneraen 
grada,  Peccata  expiaré. 

QUINA  GRÍCIA !  fr.  irón.  Denota  un  despropòsit. 
Qiaé  grada!  qué  chusco  es  un  tuertol  Bellè  quideml 
quam  bellè  1 

RÉTRBR  grígias.  fr.  Agrahír,  donar  las  gracias. 
MBudir,  dar  gradas,  Gratias  agere. 

TANTA  DE  GRÍCU,  fr.  TANTAS  GRÀCUS. 

TANTAS  oaiciAS.  fr.  Muchas  gradas.  Gratias. 

val  mès  gàurer  en  grícia  que  sér  graciós,  loc. 
prov.  Ensenya  que  de  vegadas  pót  mès  la  fortuna 
y  dítxa  de  un  subjecte  que  '1  mèrit  de  altre.  Mas 
vüU  caer  en  grada  que  ser  gratioso.  Hagis  fortuna 
ppedest  quam  gratia. 

GRACtAH.  T.  a.  ant.  Obsequiar  ab  regalos. 
Festejar,  obsequiar,  regalar.  Splendidè  tractaré. 

GRAGOTA.  f.  d.  Gradidta,  Parva  gratia. 

GRAGILLA.  f.  Goma  del  ginebre.  Grasilla. 
Yemix,  icis.  |  Goma  ab  que  's  prepara  *1  paper 
pera  que  no  fooga.  GrasUla,  Yemix,  icis. 

GRACIOLA.  f.  Planta  indígena  que  creix  en 
\m  prata  humits  de  Europa  y  pertany  à  la  familia 
àe  las  escrefulàriaa,  U  geot  del  eamp  9p  serveix 


de  las  fulias  y  brolets  pera  pnrgarw.  gfcWi  4" 
dnal.  Gratiola  officinalis. 

GRACIÓS,  A.  adj.  Herm^,  prí morós,  dekfti• 
ble  à  la  vista.  Bello,  grados^^  IMo.  Lepidvs,  gn- 
tus.  II  Agut,  xisiós.  CAifíoio,  §raeie90.  Lepidus,^ 
cetus.  II  gratuït.  ||  irón,  GraeioMO,  Insolsos,  bji- 
cundus.  II  m.  Comediant  que  fà  '1  paper  xisto. 
Gradoso,  còmico,  Mimus,  i.  |  I>o  que  conté  al^vi 
gràcia  ó  privilegi.  Privilegio,  eédilm  de  prmkqi».  \ 
Privilegium,  ii.  |  ant.  arundant,  fíetil.  |  ant.  n- 

DIVÓS. 

GRAGIOSABIENT.  adv.  m,  Ab  gràcia.  Greol• 
samente.  Scitulè,  festi^è.  ||  Sèna  interès.  Gradm- 
mente,  gratuitamenU.  Gratis,  graiaitè. 

GRAdOSETy  A.  adj.  d.  Greteiooito^  ilk,  in. 
Festivus. 

GRAdOSlTAT.  f.  Hermosara,  príoior.  ^- 
dosidad.  Lepor,  is,  vennstas,  aUs.  |  a»Acu.  1. 

GRADA.  f.  Tarima  del  altar.  Qtmim.  Seské- 
lum,  i;  altaris  suppedaneum,  I  Eeglailò.  Jlfeaifi, 
graL•,  peldaiio.  Gradns,  i.  |  La  rehia  y  locatorí  de 
las  monjas.  Grada,  Clathra,  orum.  |  Baglahò  qnt 
hi  ha  en  las  rampas  ó  pendents.  J^aurtlfroa.  Gra- 
dus,  i. 

GRADACIÓ,  f.  müs.  Perfoéo  arméRÍch  q« 
puja  de  grau  en  grau.  Gradacion.   Miiaioas  giaéi 
tio.  n  ret.  Figura  en  que's  col-locan  las  paraalasy 
oracions  segons  sòn  grau  de  forsa.  Gntieirion.  ^n- 
datio,  nis,  climax,  acis. 

GRADAMENT.  m.  adv.  ant.  BivuiADimNT. 

GRADATURGH.  m.  TeU  semblaol  al  taM 
però  de  mès  cos.  Grodetur.  Textile  serteoia. 

GRADERIA,  f.  Sèrie  de  gradas.  Greíéerim.  Gfi- 
duum  ordo,  series. 

GRADETA.  f.  d.  Gradilla.  Parvoa  gradas. 

GRADIMENT.  m.  ant.  AGRAHUfiifT. 

GRADIR.  V.  n.  ant.  AORAnR. 

GRADUACIÓ,  f.  Acte  y  efecte  de  gradoar. 
Graduadon.  Graduum  dimensió.  1  Divjaléea  grans. 
Graduadon.  Graduum  divisió.  ||  Dicfnilaly  califica- 
eió.  Graduadon.  Dignitas,  atis,  conditio,  nia.  |  aiil. 

GRAU. 

GRADUAL,  m.  Vers  de  la  missa  entre  la  «pis- 
tola y  r  evangeli.   Gradual.  Graduale,  is»  |  adj. 
Dividit  en  graus.  Gradual.  In  gradua  divisaa.  | 
Pertanyent  al  grau.  Gradual.  Gradartas ,  gradalia. 

GRADUALaiENT.  adv.  m.  Per  graas,  de  graó 
en  grau.  GradualmenU,  por  graiús.  Gradatim. 

GRADUANDO.  m.  Qui  s*  ha  de  gradflHir.  «ra- 
duando,  laureando,  Gmdu  initiandaSi  laauga* 
randus. 

GRADUAR.  V.  a.  Regukpr  per  grana.  Graia&r. 
wSstimo,  as.  (  mil.  Donar  lo  grau  de  capità»  eero- 
Bel,  etc.  Graduar.  Ad  gradum  elevarà.  |  Coalarir 
lo  grau  de  doetor,  batxiller,  elc.  an  laa  aaivarsi* 
tats.  Lawrear,  graduar.  Ad  gradam  io  andieiiia 
promovere. 

GRADUAT,  DA.  p.  p.  6fo*ia40•  Jtatimataa 
|adj.  mlL  Oicial  que  no  té  ea  ypvpialal  T 


6RÀ  CATAUL. 

pleo  que  correspon  al  gran  què  gott.  il•làmdú.  Ad 
gradum  evectns. 

GRAELLA0.  f.  pi.  Reixat  de  ferro  A  peus  pe- 
ra rostir.  Parrillai,  Craticnla,  omm.  |  Laè  què*8 
posan  pera  il-Inminar  los  carrers.  Farcí.  Linen^ 
inis,  laminaré,  is. 

GrAfich,  ca*  adj.  Evidentement  escrit ,  re- 
presentant per  signes  ó  figaras.  Grdfico.  Graphictts. 

GBAFÓBIETRO.  m.  Instrument  matemàtich> 
compost  de  an  semicfrcul  ab  un  regle  dit  alidada^ 
que  dóna  voltas  sobre  an  eix  fixo  en  lo  centro  de 
ell,  en  los  extrems  del  qual  hi  ha  dos  pinulas  per- 
pendiculars; té  una  brúixula,  y  serveix  pera  ami- 
dar ànguls.  Grafómetro.  Oraphometrum,  i. 

GHAGE8.  f.  pi.  ant.  grada. 

GRAHIR.  V.  a.  y  sos  derivats,  agrahu. 

GRAHÓ.  m.  ESGLAHÓ. 

GBAHQlfET.  m.  d.  Gradilla.  Parvus  gradus. 

GRAIXA.  f.  ant.  greix. 

GRALLA,  f.  Aucell  mòlt  semblant  al  corb,  de 
eolor  violat  negrench,  lo  bech  y  pota3  rojas,  las 
•nglas  grans  y  negras.  Grajo,  graja,  eomeja,  Grac- 
colas,  i.  II  mos.  Instrument  de  vent  semblant  al 
clarí.  Chirimia,  Prsecentoria  tuba. 

GHALLAR.  V.  n.  Lo  crit  del  corb.  CrMcilar, 
erosciiar,  graznar  el  cuervo,  Crocire,  crocitare. 

GRAM.  m.  Herba  medicinal  de  arrel  rastrera, 
fullas  semblants  à  las  del  blat,  però  mòlt  mès  pe- 
litas,  las  cametas  com  un  pam  de  altas  ab  tres  6 
cinch  espiguetas  prímas.  Grama,  Gramen,  nis. 

agafarsb  com  lo  gram.  fr.  ter.  met.  Arrimarse  à 
algú  ab  pesades  y  molèstia.  Pegarse  como  ladilla. 
Molestissimum  ese. 

GRAMA.  f.  GRAM. 

GRAMAL.  m.  Lloch  de  mòlt  gram.  Gramal. 
Graminosus,  gramineus.  ||  adj.  Pertanyent  al  gram. 
GrafMl.  Gramineus,  graminosus. 

GRAMALLA.  f.  Vestidura  llarga  fins  al  peus, 
à  manera  de  cota  com  la  que  portan  los  agustios. 
Cramalla.  Gramalla,  m. 

GRAMÀTICA,  f.  L'  art  de  parlar  y  escríurer 
correctament.  Gramàtica.  Grammalica,  litteratura, 
9;  litterarum  scientia,  cognítio. 

ceamItica  parda.  Coneixement  natural  degober- 
narsecadahu.  Gramàtica  parda,  Solertia,  peri- 
tia,ffi. 

GRAMATICAL,  adj.  Lo  que  pertany  à  la  gra- 
màtica. Gramatical,  Grammaticalis. 

GRAMATICALMENT,  adv.  m.  Conforme  à 
las  reglas  de  la  gramàtica.  Gramatiealmente.  Gram- 
maticè. 

GRAMATICASSO.  m.  aum.  Presumit  de  gra- 
màtich.  Gramatican,  gramatista,  Grammatista,  m, 

GRAMÀTICH.  m.  Qui  sab  ò  estudia  gramàti- 
ca. Gramàtico,  Gramroaticus,  i.  ||  Sabi.  LiteratOf 
gramdtico,  Grammaticus,  i. 

GRAMATIQUERIA.  f.  fam.  Cosa  de  gramà- 
tica. Gramatiqueria,  Ad  grammaticam  pertinens. 

GRAMINÓ8  Y  GRAMÓ0,  A.  adj.  Lo  que 


(HU  811 

pertany  al  gram,  y  la  terra  que  1  cria.  GraimMm 
gramineo.  Gramineus,  graminosus. 
GRAMS.  adj.  ant.  trist,  mblancòligh. 
GRAN.  adj.  Lo  que  excedeix  al  regular.  Gran- 
de,  Magnus. )  Il-lustre,  magnífich.  Grande,  MagnuB 
prasclarus.  Q  Mòlt,  vehement.  Grande,  Impensus. 

II  Alt.  Alto,  grandCy  crecido,  Grandís,  procems.  f^ 
Magnífich,  sumptuós.  Grande.  Dipatícus,  dipalis. 

[  m.  Lo  major  dels  germans.  May  or.  Major,  is.  | 
m.  ant.  capacitat,  grandíru. 

FÉRSB  GRAN.  fr.  CRÉIXER. 

GRANA.  f.  Llavor  de  las  herbas.  Simient$,  greh 
%a,  semilla.  Semen,  inis.  ||  La  mòlt  petita ;  eem  k 
de  naps,  etc.  Granilla.  Semen,  inis.  ||  Lo  gra  que's 
dóna  à  las  cabalcaduras.  Grano.  Granum,  i.  |  Pa- 
nyo  bermell.  Grana,  Coccineus  panaus.  |  Ceixini- 
lla,  '1  color  ab  que  's  tenyeix  dit  panyo.  Coetmi- 
Ua,  graia.  Murex,  icis,  coccus,  i. 

GRANAS  DE  VALÈNCIA.  Géuero  toixit.  Gfanoi  4$ 
VaUncia,  Textilis  lintea  tela 

GRANADA,  f.  Bala  de  ferro,  etc.  que  tíran  los 
granaders  al  enemicb.  Granada.  Igniaria,  igilfera 
glans. 

ORABUDA  REAL.  La  quc  's  dispara  ab  morter  ú 
obús.  Granada  real,  Ignifer  globus  grandior. 

GRANADER.  m.  Lo  soldat  de  major  talla  que 
'Is  fusellers,  y  servia  pera  tirar  ab  la  ma  graoa- 
das  al  enemich.  Granadero.  Igniarium  glandimu 
vibrator.  ||  met.  Home  alt  y  robust.  Jayan.  Pitic•- 
rus  homo.  ||  ant.  magraner. 

GRANADERA.  f.  La  bossa  en  que  U  graaader 
portava  las  granadas.  Granadera,  Pera,  sb. 

GRANADty  NA.  adj.  Natural  de,  ó  perlanyeBi 
à  Granada  ciutat  de  Espanya.  Granadino.  Gtaaar 
tensis. 

GRANADILLO.  m.  Arbre  de  Amèrica  de  fusta 
mòlt  macissa  y  encarnada  obscura.  Granadillo. 
Arbor  indicus. 

GRANADINA,  f.  Moneda  ó  dobla  que  pagavan 
en  tribut  los  reys  moros  de  Granada  als  de  Caste- 
lla. Granadina,  Moneta  sic  dicta. 

GRANADURA.  f.  Conjunt  de  grans  de  vidre, 
gayeta,  etc.  pera  fér  rosaris  y  altras  cosas.  Mo9a- 
lla.  Glòbul  i  vitrei,  etc. 

GRANALLA.  f.  Llimaduras  de  plata  u  or  pera 
afinarlos  mès  fàcilment.  Granalla.  Auri  argentí 
ramenta. 

GRANALLADA.  f.  Conjunt  de  grans.  Gramoi. 
Granorum  copia. 

GRANALLUT,  DA.  adj.  Ple  de  grans.  Gramu^ 
jado,  granugientOf  granuhso,  granujoM^  grarnuo. 
Granosus. 

GRANAR,  V.  n.  Umplirse  de  gra  las  planlas. 
Granar,  Grana  accrescere. 

GRANAT,  DA.  adj.  Lo  que  té  gra  ben  format. 
Granado.  Granosus. )  Gran.  Granada.  Magnus.  | 
Principal,  il-lustre,  escullit.  Granado.  Primapíus. 
I  m.  Pedra  preciosa  mòlt  encarnada,  dita  «ixi  per 
la  semblansa  en  lo  color  ab  )o  gra  d^  ta 


ti«  OBA.  DICCIONARI 

grana.  Grimate.  Carchedonias ,  ü,  granatns ,  i. 

GRANATt.  m.  Espècie  de  teixit.  Oranatin, 
Textí  genns. 

GBAif ATXA.  f.  Vi  mòlt  bo  de  Catalunya  y 
Aragó,  que  *s  fa  de  un  rahim  negre  del  mateix 
nom.  Garnaeha,  Yinum  ex  violaceis  optimisque 
Qvis  expressum. 

GBANBÉ8TIA.  f.  Animal  quadrúpede  de  la 
grandària  de  un  mulat,  que  's  cria  en  la  Amèrica 
meridional ;  té  *1  cap  gros  ab  una  trompa  elàstica, 
y  en  sa  extremitat  lo  nas,  las  orellas  semblants  à 
las  del  porch,  la  ena  mòlt  curta,  la  pell  mòlt  du- 
ra ;  es  negrencb,  té  quatre  nnglas  en  las  potas  de 
davant ,  y  tres  en  las  de  delràs,  s'  amansa  fàcil- 
ment. Danta,  a/ee,  granbestia,  tapia,  orinae.  Ta- 
per americana. 

GRANGÀNOIf.  m.  Entre  estampers  caràcter 
de  lletra  mòlt  gros.  Gran  eúnon.  Littera  typogra- 
phica  major. 

GRANDA.  adj.  gran. 

GRANDÀRIA,  f.  Capacitat,  extensió.  Grande- 
sa. Magniludo,  inis,  granditas,  atis.  ||  m.  Tamany. 
TamaiiOf  grandeza,  magnitud,  grandar.  Magnítu- 
do,  inis,  granditas,  atis.  |  Major  edat  pera  eixir 
del  poder  de  tutors.  Mayoria,  tnayoridad.  Legiti- 
ma sui  regendi  setas. 

GRANDÀS  Y  GRA1VDAS8À8,  8A.  adj.  aum. 
GrandiUtmf  grandon,  grandote,  Yastissimus,  per- 
grandís. 

GRANDE.  m.  Títol  de  honor,  com:  geàndb  de 
Espanya.  Grande,  Nobílitatis  prínceps. 

GRANDESA,  f.  Magestat.,  autoritat,  poder, 
excel•lència.  Grandeza.  Praestantia,  excellenlia,  se. 
I  Dignitat  de  grande  de  Espanya.  Grandeza.  Pro- 
cerum  dígnitas.  ||  ant.  grandària. 

GRANDET,  A.  adj.  Grandecito.  Tantisper 
grandis. 

GRANDIÓS,  A.  adj.  Gran,  magnífich,  sump- 
tuós. Magnifico,  grandiosa.  Magnificus ,  splendidns. 

GRANDÍMI1I|  A.  adj.  sup.  Grandisimo.  Ma- 
ximus. 

GRÀNDOLA.  f.  nàut.  6RÓND0LA. 

GRANEA  Y  GRANEJA.  f.  ant.  magnitut, 
geandjLria,  extensió,  grandesa. 

GRANER,  m.  Depósít  de  grans.  Panera,  gra- 
Mfo,  càmara,  troje.  Horreum,  ei. 

GRANERA,  f.  ter.  escomrra. 

GRABTERADA.  f.  COP  DE  ESCOMBRA.  ||  f.  ter. 
ENSOPEGADA.  2. 

GRABIE8A.  f.  ant,  grandària,  grandesa. 

GRANET.  m.  d.  Granieo,  illo,  ito.  Granulus, 
acinus,  acinum,  i. 

granrts  fins.  Genero  de  teixit.  Granates  finos. 
Textilis  lintea  tela. 

GRANGEAR.  V.  a.  Adquirir,  lograr,  grangear. 
Acquiro,  is.  ||  Guanyarse  la  volnnlad  de  altres  ab 
obsequis.  Grangear,  Concilio,  capto,  as. 

GRANGER ,  A.  m.  y  f.  Qui  cuyda  de  las 
granjas.  Granjero.  VilUcuB,  i. 


GBA 

GRANGERIA.  f.l^íegòcí,  ganàneia.  Craageria, 
Lucrum,  i,  compendium,  ii. 

GRANGUÀRDIA.  f.  mil.  Tropa  apostada  à 
mòlta  distància  de  un  exèrcit.  Granguardia.  Ante 
exercitum  excnbias  agens  turma. 

GRANILLÓ8,  A.  adj.  granàllut. 

GRANÉS,  m.  CALAMARSA. 
GRANISADA.  f.  CALAMARSADA. 

GRANI8AT.  m.  Beguda  mitj  glasaada.  èko- 
do.  Subgelidus  potus. 
GRANISOLAR.  Y.  n.  ant.  calamabsbjar. 

GRANÍVOLA.  f.  ant.  CALAMARSADA. 

GRANJA,  f.  Casa  de  camp.  Granja.  Yílla,  c, 
suburbanum,  arcanum,  vicns,  i. 

GRANOBLE.  f.  Ciutatdel  delfíoat,  y  la  teladd 
mateix  nom.  Grenohle.  Grannopolís ,  gratianopo- 
lis,  is. 

GRANOR.  f.  Sabó,  maduresa  dels  grans.  €ri- 
nazon.  Granatus,  us. 

GRANOT.  m.  ter.  y 

GRANOTA,  f.  Animal  de  dos  6  tres  poloàs 
de  llarch  que  *s  cria  en  la  aygaa  dolsa,  té  1  U«r 
yert  mès  ó  mènos  fort  ab  clapas  negras  que  s*  »- 
mentan  ab  la  edat,  y  tres  rallas  de  color  de  pal•li 
de  cap  à  cap,  la  panxa  blanca,  '1  cap  gran,  alb 
eixits  ab  la  nina  de  color  de  or,  las  potas 
doble  mès  llargas  que  '1  cos ;  passa  V  ivem 
mit  y  ocult  davall  del  aygua ;  té  la  veu  desagra- 
dable, y  nada  y  camina  à  salts.  Bana,  Raaa,  •, 
balracbos,  i. 

GRANOTETA.  f.  d.  Ranilla.  Ranula,  »,  »• 
nnnculus,  i. 

GRAN8A.  f.  Roja,  rúbia.  Rubiaj  granza.  Wè* 
bía,  9B,  erylbrodanura,  i. 

GRANSA  BORDA.  f.  Planta  que  fà  mòltas  camasè 
la  alsària  de  un  peu ;  las  fnllas  aínplas  y  aspm, 
la  llavor  rodona :  té  un  olor  suaa  y  agradahh, 
fortifica  *1  cos,  lleva  las  obstruccioos,  eidla  li 
orina  y  la  menstruació,  y  posada  en  infusió  W- 
lita  *1  part.  Aspérula.  Asperula,  sb,  asperuge^m 

GRANTMENT.  adv.  m.  ant.  Mòlt,  sBèlIlà 
Grandemente.  Magnoperè,  vehementer. 

GRANULAGIÓ.  f.  Acció  de  reduhir  k  grau 
Granulacion.  In  grana  formalio. 

GRAPA.  f.  Garra  del  animal.  Zarpo,  f«i& 
Aduncus  unguis.  ||  La  ma  del  home.  Garra,  hèth 
ca  manus.  ||  Instrument  de  ferro  compost  dièi 
claus  y  un  travesser  pera  unir  y  assegurar  éa 
cosas.  Grapa.  Nexus,  us;  ferrea  compages-flL 
L•lagas  en  las  juntas  de  lassufrajas  de  las  eúikt 
duras,  que  'Is  impideíx  lo  moviment.  Grafas.lt 
ticulare  ulcus. 

i  QUATRE  GRAPAs.  loc.  Tocaut  los  peus  y  1 
en  terra.  À  gatas ;  d  cuatro  pies.  Pedibos  ac 
nibus  incedere. 

GÀURER  EN  LAS  GRAPAS.  fr.  met.  Càiirer  fi  fA  I 
de  algú.  Caer  en  las  garras.  In  alicaf us  maawr 
cidere. 

posAa  LA  GRAPI  SOBRI.  fr.  Agafer  à  algll' 


GRA. 


CATALÀ. 


ORA 


«11 


M  zarpa ;  echúrle  d  um  la  garra.  Gomprehendo, 
arripío,  is. 

.     TftiUREE  LAS  GRAPAS.  ff.  TülURIR  LAS  UNGLA8. 

GRAPADA.  f.  GRAPAT.  0  Arpada.  Garfada,  gar- 
fiaia.  Unguium  ictus. 

EN  DOS  GRAPADAs.  iD.  adv.  Breoment,  ea  un  ins- 
tant. En  dos  paletas.  Illicò. 
.    PEGAR  GRAPADA.  ff.  PéndroF.  Eckar  la  garra,  la 
zarpa.  Arripio,  is. 

GRAPALT.  m.  ant.  calípat. 

GRAPAT,  m.  Lo  qae  cab  en  la  ma.  Punado. 
Pngnus,  pugillns,  i.  (  Porció  de  alguna  cosa  que 
n'  hi  sól  haver  abundància.  Punado,  Exiguitas, 

atis.  II  MULTITÜT. 

i  GRAPATS,  m.  adv.  Abundantment.  A  punados, 
Abundè,  largè.  ||  k  estira  cabells. 

ANAR  i  grapats,  fr.  met.  Agafarse  1s  que  's  ba- 
rallan.  Asirsé,  agarrarse ,  agarrafarse,  Fortiter 
prehendi,  leneri. 

BON  GRAPAT,  loc.  Bucn  rato.  Plurimúm. 

FÉR  i  GRAPATS,  fr.  Fér  depressa.  Harbar,  Nimis 
festinanter  aliquid  efficere. 

üN  GRAPAT  DE  DiAS.  loc.  Muchoi  dias,  Hultum 
tempus. 

GRAPAUT.  m.  ant.  calípat. 

GRAPEIG.  m.  Obra  de  grapejar.  Manouo, 
Attrectatio,  nis. 

GRAPEJAR.  V.  a.  Tocar  repetidament  alguna 
cosa.  Manosear.  Confrico,  as ;  manibus  tractaré. 
II  Donar  cops  ab  las  mans.  Manotear,  Manibus  per- 
culere. 

GRAPEJATy  DA.  p.  p.  Manoseado.  Gonfrica- 
tus. 

GRAPIALTESA.  f.  fam.  Diner.  Ungüenlo  de 
Méjico.  Pecunía,  sb. 

GRAPIALTESA  BLANCA,  üngüinto  de  Agripa  ó  de 
Brionia.  Unguentum  Agrippsc. 

GRAPIALTESA  NEGRA.  UfigüenU)  de  Altea.  Unguen- 
tum Alteae. 

GRAPINYAR.  V.  a.  Glassar  artificialment  al- 
gun liquil.  Garapihar.  Glacio,  as. 

GRAPINYAT.  m.  L'  estat  de  líquit  que 's 
glàssa  formant  grums.  Garapina.  Gongelatus  licor. 

GRAPINYERA.  f.  Vas  pera  grapinyar.  Gara- 
piiiera.  Vas  ad  congelandum. 

GRAPONEJAR.  V.  a.  fam.  grapejar. 

GRAS,  SA.  adj.  Lo  que  té  greix.  Gordo.  Cras- 
sus,  pinguis.  II  Qui  té  mòltas  carns.  Gordo.  Pin- 
guis.  U  PRovisT.  II  met.  abundant. 

GBAS  COM  UN  PORCH.  met.  Se  diu  del  home  mòlt 
gras.  Estar  de  la  bellotaf  atoeinado,  Crassus,  obes- 
sus. 

ESTAR  GRAS  COM  UNA  POST.  fr.  Estar  flach.  Estar 
coma  un  naipe.  Nimis  gracilem  esse. 

ESTAR  MASSA  GRAS.  fr.  met.  ESTAR  MASSA  RIGH. 

GRA8ALETA.  f.  Capseta  ó  ampolleta  pera  co- 
sas  de  olor.  Bujeta,  bujetiUa.  Olfactorium,  ii. 
GRA8ELLA.  f.  graella. 
GRA80LA.  f.  ter.  cassola. 

TOMO  I. 


GRASSA,  f.  Cert  caràcter  de  lletra  francesa. 
Pah  gordo,  Grassus  character. 

GRASSABIENT.  adv.  m.  ant.  abundantment. 
II  llastimosament. 

GRASSÀS,  SA.  adj.  aum.  Gordifíon,  gordazOy 
gordon.  Grassíssimus. 

GRASSELL,  A.  adj.  Mòlt  gras  y  petit.  Rechonr 
ehOt  gordiflon  ,  regordete.  Pnsillus  et  pinguis,  cras- 
sissimus. 

GRASSESA.  f.  Qualitat  de  gras.  Grasesa,  gor- 
dura,  grosura.  Grassitas,  atis,  crassiludo,  i  nis. 

GRASSILLA.  f.  GRACILLA. 

GRAT,  A.  adj.  Gustós,  agradable.  Grato.  Gra- 
tus.  II  Acceple,  ben  rebut.  Grato.  Lastus.  ||  m.  ant. 

AGRAHIMENT. 

i  GRAT  CIENT.  m.  adv.  EXPRESSAMENT. 

DE  GRAT,  ó  DE  BON  GRAT.  m.  adv.  De  boua  volun- 
tat. De  grado.  Spontè.  ||  De  barato,  de  valde.  Grd- 
It5,  graiú^taf^enle.  Gratis. 

DONAT  DE  GRAT.  fr.  Donat  de  gràcia.  Gratiidato. 
Gratis  datus. 

MAL  GRAT.  m.  adv.  Malgrado.  Invicte,  coactè. 

MAL  NOSTRE  GRAT.  loc.  A  pesar  nuestro,  mal  gra-' 
do  nuestro  ó  mal  nuettro  grado.  ^gre. 

NI   GRAT   NI   GRIcIAS,    FESTAS   EV    DIUMENGE.   TCf. 

Denota  que  las  cosas  que  són  de  obligació  no  me- 
reixen agrahiment.  Pocas  gracias;  ni  grado  ni  gror 
cias.  Quid  beneficií?  non  est quod gralise aganlur. 

SENTIR  GRAT.  fr.  AGRAHIR. 

GRATADURA.  f.  La  acció  y  efecte  de  gratar. 
Arano.  Laceratio,  nis. 

GRATADURA  DE  piGOTA.  Pintas  ,*  koyos  dt  viruelos. 
Lacuna,  e. 

GRATAMENT,  adv.  m.  agradablement,  gus- 
tosament. 

GRATAPALLAS.  ro.  MOIXONET. 

GRATAR.  V.  a.  Refregar,  frotar  ab  forsa  la 
pell  ab  cosa  aguda  ó  aspra ,  comunment  ab  las 
unglas.  Rascar.  Scabo,  scalpo,  is.  Q  Ari-ancar  los 
animals  ab  las  grapas  la  terra  ó  altra  cosa.  Esear^ 
bar.  Fodico,  as.  |  Descalsar  ó  menjar  la  aygua  la 
terra  per  ahont  passa.  Derrubiar.  Extedo,  is.  || 
Fregar,  estregar.  Pregar.  Frico,  as. 

GRATAR  Y  MENJAR  TOT  ES  coMENSAR.  rcf.  per  ani- 
mar à  algú  que  comense  à  fér  alguna  cosa  que  li 
repugna.  El  comer  y  rascar  todo  es  empexar  ;el 
comer  y  rascar  no  quiere  sinó  empezar.  Incceptum 
opus  ad  illius  fínem  acuit. 

LO  MASSA  GRATAR  COU.  ref.  Dcnota  que  las  cosas 
no  's  deuhen  portar  fins  al  extrem.  Tanto  pica  la 
pega  en  la  raiz  del  tervisco,  hasta  que  quebranta  el 
pico.  Qui  nimis  emungit,  sanguinem  elicit. 

QUI  GRATA  AHONT  LI  PRU,  NO  fi  AGRAVI   À    NINGIL . 

ref.  Denota  que  algú  té  motiu  de  queixarse.  Allà 
va  la  lengua,  do  duele  la  muela.  Übi  quis  dolet, 
ibi  et  manum  habet. 

GRATARSE.  v.  r.  Rasearse.  Se  scalpere.  || 
Fregarse  contra  un  arbre,  paret,  etc.  Estregane. 
Se  refricare. 

lOi 


818 


GRA 


DICaONABI 


OBE 


GRATA8»  f.  pi.  BOTXAS. 

GRATELLA.  f.  ant.  bonya. 

GBATIFIGAGIÓ.  f.  Recompensa.  Graiifica- 
cion.  Praemium,  ii.  ||  Sobresou.  Gralificacion,  so- 
hresíuldo.  Ultra  pactam  mercedem  dooam. 

GRATIFIGADOR,  A.  m.  y  f.  Quí  gratiüca. 
Gralificador.  Remuneraos. 

GRATIFICAR.  Y.  a.  Remnoerar,  recompen- 
sar. Gratificar,  galardonar.  Compenso,  remunero, 
as,  retribuo,  is. 

GRATIL.  m.  nàut.  Lo  medi  per  ahont  se  lliga 
la  vela  y  arriba  à  la  verga.  GratiL  Medium  quo 
velura  adstringitqr. 

GRATIS,  adv.  m.  gratuïtament. 

GRATI8DAT  Y  GRATI8DONAT,  DA.  adj. 
Donat  de  gràcia.  Gratisdato.  Gratis  datus. 

GRATITÜT.  f.  Agrahiment.  Gratitud.  GralUu- 
do,  inis.  II  Proba,  testimoni  de  agrahiment.  Grati- 
tud. Grati  animi  signiQcatio,  testimonium. 

gratuït,  A.  adj.  Donat  de  grat,  de  valde, 
sens  interès.  Gralúito.  Gratuilus. 

gratuïtament,  adv.  m.  De  grat,  de  val- 
de, sens  interès.  Gralúitamentef  gratis.  Gratis,  gra- 
liosè,  gratuitò. 

GRATULAGIÓ.  f.  endobabona. 

GRATULAR*  V.  a.  Donar  la  enhorabona.  Gra- 
tular.  Gratulor,  aris.  ||  congbatclab.  ||  v.  r.  alb- 

OBABSE. 

GRATULATORI,  A.  adj.  S'  aplica  al  discurs 
ó  carta  en  que  's  dóna  la  enhorabona.  Gratulaio- 
rio.  Gratulatorius. 

GRATU88A.  f.  esgr.  Dos  espècies  de  tretas 
que  's  fan  per  sota  y  per  sobre  de  la  espasa,  una 
de  un  modo  y  altra  de  altre.  Gratuta.  Gratusa,  ae. 

GRAU.  m.  Lo  número  de  generacions  que  hi 
ha  en  los  parentius  fins  à  cada  un  dels  parents, 
contant  desde  Tavi  comú.  Grado.  Cognatíonis 
gradus,  ordo.  ||  Lo  títol  ó  graduació  que  en  las 
universitats  se  dóna  al  que  's  gradua.  Grado.  Aca- 
demicus  gradus.  ||  Classe,  eslat.  Grado.  Locus, 
gradus,  i.  ||  n.  p.  de  home.  Gerardo.  Gerardus,  i. 
II  Platja  de  desembarch.  Graó.  Angiportus,  i.  ||  La 
cosla  tallada  que  separa  una  planura  de  altra. 
Graó.  Angiportus,  i.  ||  ant.  gbahó.  ||  met.  Excés  ó 
major  intensiu  que  té  alguna  cosa  respecte  de  si 
mateixa  en  altre  estat,  ó  respecte  de  altra.  GraL•. 
Gradus,  us.  ||  gram.  Qualitat  en  la  significació  de 
las  veus,  com:  positiu,  comparatiu,  superlatiu. 
Grado.  Gradalio,  nis,  gradus,  us.  ||  mat.  Qualse- 
vol de  las  trescentas  y  seixanta  parts  en  que  's  di- 
videix la  circunferència  del  círcul.  Grado.  Gra- 
dus, us. 

EN  GRAU  DE  APEL•LACIÓ,  loc.  for.  En  cada  una 
de  las  diferentas  instàncías  que  pót  tenir  un  plet. 
En  grado  de  apelaeion,  Appellationis  jure. 

Ei\  GRAU  SUPERLATIU,  m.  adv.  mct.  fam.  Exces- 
sivament. En  grado  superlativOy  en  sumo  grado. 
Superlativo  gradu. 

PER  GRAUS  ó  DE  GRAU  EN  GRAU.  m.  adv.  Per  parts, 


successivament.  Por  gradoi  ó  de  grado  en  grüà$, 
Gradatim. 

GRAVA.  /.  ter.  Arena  grossa.  Cdiqmjo,  graw. 
Arena,  s.  ||  Brossa  ó  reble  que  *8  posa  en  lo  lk>ch 
que  s*  ha  de  enrajolar,  pera  que  qvede  pla.  Àkà^ 
tifa.  Solo  squando  jactala  matèria. 

GRAVÀMEN.  m.  Càrrech,  obligació  de  pagar 
alguna  cosa.  Gravómen.  Onns,  eris,  obligatio,  ois. 
I  Molèstia.  Gravdmen.  Gravameo,  inis. 

GRAVAR.  V.  a.  Oprimir,  subjectar,  molestar. 
Gravar.  Onero,  gravo,  as. 

GRAVATIU,  VA  Y  GRAVATORI,  A.  tdj. 

GEAVÓS.  2. 

GRA  VE.  adj.  Pesat,  lo  que  naturalment  s*  íb- 
clina  al  centro.  Grave.  Gravis.  ||  Gran,  de  mòlta 
entitat :  se  diu  de  las  cosas  no  materials,  com:  oe- 
goci,  malaltia,  etc.  Grcme.  Gravis ;  noa  levis.  | 
met.  Serio.  Serioy  grave,  severo.  Censorios.  |  io- 
lest,  enfadós.  Grave.  Molestus.  Q  mús.  Lo  so  baix  y 
retumbant.  Grave.  Tonns  gravis,  y  Magestuós,  cir- 
cunspecte.  Magestuoso,  grave,  cirewupecto.  Gra- 
vis. II  Dit  de  un  autor  sabi  y  judiciós.  Grave.  Aru- 
tus,  gravis.  ||  Dit  dels  pecats.  Mortal,  grave.  Mor- 
tale  peccatum.  ||  accent.  ||  íbduo. 

posABSE  GBAVE.  fr.  Afectar  gravedal.  Panuru 
grave,  hacer  del  grave.  Gravitatem  aífectare. 

GRA  VEDAT.  f.  Pesadesa,  la  qualitat  de  pesat. 
Gravedad.  Gravitas,  atis.  ||  Modèstia  ,  circnnspec- 
ció.  Gravedad.  Gravitas,  atis.  ||  Constància,  finne- 
sa  de  animo.  Gravedad.  Coostantia, ».  ||  Severitat, 
austeritat.  Gravedad.  Trislitia,  se.  U  Importància, 
grandesa,  excés  de  cosas  inmaterials,  com :  de  un 
negoci,  etc.  Gravedad.  Magnitudo,  inis.  Q  OrgaÜ. 
Orgullo,  gravedad.  Elalio,  nis. 

GRAVEMENT.  adv.  m.  Ab  pes  y  gravedat. 
Gravemente.  Enormiler,  graviter. 

GRA  VESA.  f.  GBAVE  DAT. 

gravíssim,  A.  adj.  sup.  Mòlt  grave.  6rari- 
simo.  Gravissimus. 

GRAVITAGIÓ.  f.  Acció  y  efecte  de  gravitar. 
Impendens  gravitas. 

GRAVITAR.  V.  n.  Fér  pes,  carregar  nncos 
sobre  altre.  Gravitar,  gravear.  Impendeo,  es,  gra- 
vito, as. 

GRAVÓS,  A.  a4j.  Pesat.  CraiTOSo.  Gravis.  | 
Molest,  insufrible.  Oneroso,  gravoso.  Laboriosu:$, 
operosus,  molestus. 

GRÉBOL.  m.  GBEVOL. 

GREGH,  GA.  adj.  Natural  y  pertanyent  à  Grè- 
cia. Griego,  grecisco,  greco,  greciano.  Gnccus, ) 
m.  GBEGAL.  II  Llengua,  idioma  dels  grechs.  Griego. 
Graïcum  idioma. 

ESTAR  EN  GRECH.  fr.  Sér  de  difícil  intei-Iigèocía. 
Estar  en  aràbiga.  Obscurum  esse. 

MAR  DEL  GBBCH.  Mar  Jònico.  Jonicus. 

PABLAB  EN  GBEGH.  fr.  mot.  Parlar  de  matèria  su- 
perior al  coneixement  dels  oyents.  Hablar  en  grii» 
go.  Gríjecè  loqui. 

GREGIÀi  NA.  adj.  ÇEEGH. 


GRE 


GATÀIA. 


GRE 


819 


GREGISAirr.  m.  Qoi  usa  de  frases  y  vens  gre- 
ga» en  8òn  modo  comú  de  parlar.  Greeisante.  Qai 
sermonem  grecum  cam  proprio  commiscet. 

GRECISME.  m.  Frase  ó  modo  de  parlar  à  imi- 
tació dels  grechs.  Helenismo,  grecismo,  Uellenis- 
mas,  graBcismus,  i. 

GREGOLLATÍ  ,  NA.  adj.  MescIa  de  grech  y 
Ualí.  Grecolatino,  Gnecolalinus. 

GREDA.  f.  Terra  de  parayre,  espècie  de  argila 
blanca  y  bitominosa,  qne  serveix  pera  (ràurer  la- 
cas,  etc.  Greda,  Graeta,  eretria,  ».  I  mei.  fam.  Mo- 
neda, diners.  Mosca,  monisesy  lana,  morusat  güel- 
tre.  Pecunia,  8B. 

GREDALTGREDAR.  m.  Terreno  abundant  de 
greda.  Gredal,  buhedoy  bkmquizar,  hlanquizal,  gre- 
io9o,  Lncus  crseta  abandans;  craetifodina,  se.  ||  adj. 
Se  din  de  la  terra  gredosa.  GredaL  Graetosa  terra. 

GREDELli.  m.  Color  de  rosa  seca.  Gredelli. 
Ros»  aridsB  color. 

GREDOS,  A.  adj.  Lo  que  participa  de  greda. 
Gredoso.  Gnetosus. 

GREFIER.  m.  Oficial  de  la  casa  real  de  Bor* 
gooya,  que  fa  de  secretari  y  majordom.  GrefUr. 
Tabularius^  ii. 

GREGA.  f.  Adorno  de  Ifneas  paralelas  entre  sí 
per  espays  de  igual  amplària  que  ellas.  Greca. 
Quadratis  et  inler  se  aequaliter  distantibus  lineis 
taenia. 

k  Là  GREGA.  m.  adv.  Fora  de  orde.  Sin,  fuedare. 
trastes,  Gonfusè,  inordinatè. 

GREGAL,  m.  Vent  grech  entre  llevant  y  tra^ 
montana,  segons  la  rosa  nàutica  usada  en  lo  Medi- 
terrani. Gregal f  greco ,  griegoy  galemo,  galeno, 
Gnecus,  i. 

GREGALISAR.  T.  a.  nordestkjàe. 

GREGARI,  A.  adj.  Qui  està  en  companyia  de 
altres  sens  distincció,  com  lo  soldat  ras.  Gregario. 
Gregarius,  gregalis. 

GREGORIANA,  f.  Pessa  de  la  armadura  antí- 
gua  que's  posava  en  la  cama  dreta  à  modo  de  ge- 
Dollera  entre  '1  boti  y  la  mitja,  y  era  de  cer  trem- 
pat. Gregoriana,  Gregoriana,  ae. 

GREGDEJAR.  V.  n.  Afectar  lo  parlar  grech, 

usar  veus  de  dit  idioma.  Grecisar,  Graecisso,  as. 

I  Imitar  lo  dialecte  grech.  Greguizar,  Grsecisso,  as. 

GREGUES,  f.  pi.  ant.  grbvas. 

GREGUESGH,  CA.  adj.  ant.  grech. 

GREIX.  m.  Sagí,  llart,  grassesa  dels  animals. 
GrasOf  gordura,  grosura,  grasura,  graso,  gordo, 
Adeps,  ipis.  I  Lo  que'ls  aucells  tenen  en  la  ouera. 
Enjundia,  Arvína,  sb,  Q  esperma  de  rallbna.  |  La 
inmundicia  que  deixa  '1  suor  en  los  vestits.  Ma- 
gre, grasa,  pringue.  Sordes,  ium.  I  Lo  mòlt  suau  y 
delicat,  com  lo  de  cabrit,  etc.  que  s'  usa  pera  sua- 
visar  las  mans,  etc.  Sebilb.  MoUe  sebum.  |  Lo  que 
deixa  *1  vidre  en  los  forns.  Natron,  Yitri  fel. 
.  bxbeutar  ob  gebix.  fr.  Engrasar,  Pinguedine 
fcBdare. 

F094R  QUBtX.  fr.  BrtGRSlXOSB. 


TRJlURBR  LO  GREIX.  fr.  DESENGREIXAR. 

GREIXIMÓNIA.  f.  fam.  Diners;  Unto  de  rana; 
ungüento  de  Méjico,  Pecunia,  a;. 

GREIXOL.  m.  GREJOL. 

GREIXONERA.  f.  Yas  de  enyna  pera  arreglar 
lo  greix,  y  cóurcr  aucells.  Grasera,  Adipi  recipien- 
do  coqnínaria  lanx. 

GREIXÓS,  A.  adj.  Lo  que  té  greix.  Gardo, 
graso,  Adipalus,  crassus.  ||  Untat,  ple  de  kimnndf- 
cia  ó  greix.  Grasiento,  erasienlo,  mugriento,  prt»- 
go90,  Sordidus. 

GREIXUM.  m.  Porqueria.  Mugre,  Sordes,  ium. 

g  GRASSÀS. 

GREJOL.  ro.  Lliri  blanch.  Lirio  eàrdeno.  CoB- 
ruleum  lilíum. 

GRELA.  f.  ter.  gibrella. 

GREIX.  m.  ant.  grill.  ||  Lo  semen  quel  gall 
posa  en  lo  rovell  del  ou.  Meaja,  galladura,  enga^ 
Uadura,  Ovi  sperina. 

GREIXAR.  V.  n.  ant.  grillar. 

GREMI.  m.  Reunió  ó  cos  de  personas  que  te- 
nen un  mateix  exercici  ú  ordenansas.  Gremtd.  €oI- 
legium,  ii,  sodalitas,  atís. 

GREMIAL,  m.  Panyo  quadrat  ab  una  creu  al 
mitj,  que's  posan  los  bisbes  sobre  Msgenolls  pera  al- 
gunas  ceremónias  de  pontifical.  GremiaMnfula,  ae. 

GRENOYA.  f.  ant.  granota. 

GRENOTT.  m.  ant.  cullereta,  evbrió. 

GRENYA,  f.  FLocH  DE  CABELLS.  ]  Cabellera  des- 
composta y  embolicada.  Grena,  Soluta  coma. 

k  SARPA  LA  GRENYA,  fr.  tCT.  A  ESTIRA  CABELLS. 

GRESAL.  m.  ter.  plat. 
GRESCA,  f.  Tabola,  confusió  de  crits.  Zamhra^ 
gresca,  Riva,  »,  jurgium,  ii. 

ESTAR  DE  GRESCA,  fr.  ESTAR  BE  FÍLIS. 

GRESOL.  m.  Vas  ahont  se  fonen  los  metalls. 
Criiol,  Liquatoriam,  ii.  ||  Vas  de  terra  ó  altra  ma- 
tèria, en  que's  posa  llnm.  Candileja,  Lychnus,  i.  \ 
Lo  del  llnm  de  cnyna,  en  que's  posa  V  oli.  Candi^ 
leja.  Interins  lychni  vas.  ||  Lo  de  sola.  CazoUta. 
Catillus  inferior. 

EN  FORMA  DE  GRESOL.  AcatidUado.  Lychui  formam 
referens. 

GRESOLADA.  f.  La  porció  de  metall  qne  eab 
en  lo  gresol.  Crisolada,  Liquatum  metallum  in  vas- 
culo  contentum.  ||  La  porció  de  oli  que  cap  en  uo 
gresol.  Crisolada,  Qnod  lychnus  capit  oleum. 

GRESOLÀS.  m.  anm.  Candilon,  Grandior  lych- 
nus. 

GRESOLET.  m.  d.  Candileja,  candilejo,  candi* 
Ullo,  ilo,  Parvns  lychnus. 

GREU.  adj.  ant.  gra  ve.  ||  ant.  fort,  VBHEMBTCt. 
II  ant.GRAVós.  I  ant.  cruel,  y  m.NosA,  impedimbht. 
II  adv.  m.  ant.  justament. 

saber  greu.  fr.  Saber  mal.  Pesar,  sentir,  saler 
mal;  repugnar.  Doleo,  es.  |j  Fér  llàstima,  dóldrer. 
Doler ;  dar  Idstima,  Doleo,  es. 

Sf  T  SAB  GBEU,  PÓSATHI  tN  BBBU.  ref.  B^  8iB  X1L| 
PÓSATHI  SAL, 


82d 


GRI 


DICCIONARI 


GRO 


GREUGE,  m.  ant.  agra  vi.  ||  contratemps. 
GREUJAR.  V.  a.  ant.  agravar,  oprimir.  |  agra- 

VIAR. 

GREUMEBIT.  adv.  m.  ant.  fortament,  vehe- 

MINTMENT.  ||  DISGU8TADAMBNT,   MALAMENT,  DE  MALA 
GANA. 

GREVANSA.  f.  ant.  perjudici,  dant. 
GREVA8.  f.  pi.  ant.  gamrrra. 
GREVEMENT.  adv.  m.  ant.  greument. 

GRÉVIA.  f.  ant.  GRAVEDAD. 

GRÉVOL.  m.  Arbre  de  fulla  espinosa,  frnyt 
bermeli  y  agre,  la  pell  groguenca,  de  la  qual  se'n 
fà  vesch.  Acebo,  agrifolio.  Acer,  eris,  agrüfolia,  SB. 
En  alguns  diccionaris  li  donan  lo  castellà  liga, 
muérdago,  però  es  una  planta  enterament  diferent, 
com  se  pót  véurer  en  vesch. 

GREVOLAR.  m.  Lloch  plantat  degrévols.  Ace- 
Udo.  Agrifoliis  consitus  ager. 

GRIALA.  f.  ter.  girrblla. 

GRIAN8A8.  f.  pi.  ant.  ESPOROUERUS. 

GRIDA.  í.  ant.  crida. 

GRIETA.  f.  Solució  borísontal  de  continuitat 
que's  fà  à  las  caballerias  en  parts  carnosasab  dolor 
y  un  pocb  de  matèria.  Respigon,  Ulcus,  eris. 

GRIFANT.  m.  girfalch. 

GRIFAT.  adj.  S'  aplica  al  caràcter  de  lletra 
inclinada  à  la  esquerra,  inventada  per  Sebastià 
Grif.  Sojornant  lo  pren  per  lletra  majúscula.  Gri- 
fa,  grifado.  Characteres  in  levam  inclinantes. 

GRIFO.  m.  Animal  íabulós  de  mitj  en  amunt 
àliga,  y  de  mitj  en  avall  lleó:  serveix  de  geroglí- 
fich  en  los  escuts  de  armas.  Grifo,  Griphus,  i.  || 
Aucetl  efectiu  semblant  à  la  àliga.  Grifo,  Griphus, 
i.  y  Se  digué  de  una  moneda  antígua  de  Liejar,  que 
valia  20  florins.  Grifo.  Moneta  sic  dicta. 

GRtrOL.  m.  Brot,  lluch.  PimpoUo.  Pullutus,  i. 
Q  Doll,  erupció  del  aygua  en  la  superfície  de  la 
t«rra.  BorboUon,  horboton.  Scaturigo,  inis,  ebulli- 
tio,  nis. 

FÉR  ó  tríurer  grífols.  fr.  y 

GRIFOLAR.  V.  n.  Brotar,  trànrer  brots  las 
plantas.  Pimpolleeery  eniaüecer,  ahijar;  echarpm- 
pollos.  Pullulo,  germino,  as. 

GRIFOLL.  m.  ant.  grill.  1. 

GRIHER.  m.  ant.  pedrer. 

GRILL.  m.  Insecte  negre,  espècie  de  escarabat, 
de  una  polzada  de  Uarch  y  quatre  alas,  las  dos  pri- 
meras  mès  curtas,  lo  cap  inclinat  envers  terra,  '1 
cos  pardo  rojench  llustrós,  y  dos  unglas  en  cada 
pota ;  ab  las  dos  alas  llargas  forma  un  cant  parti- 
cular, expressant  lo  terme  rich,  rich,  ógry,  gry,  de 
ahontiia  pres  lo  nom.  Grillo.  Grillus,  i.  |  En  las 
magranas,  taronjas,  etc.  cada  una  de  las  parts  que 
estan  divididas  per  medi  de  una  membrana.  Casco. 
Mali  segmentum.  ||  Lo  de  la  nou.  jPtema.  Nucleus, 
i.  I  La  cama  que  trauhen  las  llavors  quant  fermen. 
tan.  Grillo.  Caulís,  is.  |  grillbt.  8. 

<:antar  los  grills,  fr.  Grillar,  Grillo,  as. 

?ÍR  grills,  fr.  QRaLARSE. 


NO  puja  un  GRILL  DE  NOU.  expr.  feoB;  qoe  s*  usa 
pera  despreciar  alguna  cosa,  ó  pera  ponderar  lo 
sèu  poch  valor.  No  moala  im  eomino.  Ne  flocci  qni- 
dem  babendum. 

GRILLA,  (fér  la)  frfam.  péndrsr,  fér  còuei* 

GRILLAR.  V.  n.  Tràurer  grills  las  llavors.  H- 
lular.  Pullulo,  germino,  as. 

GRILLAR8E.  V.  r.  Tràurer  grills  las  llavors, 
fmytas  de  la  terra,  com :  cebas,  alls,  eto.  Butaüar- 
<e,  grillarse,  naeerse.  Pullulo,  as. 

GRILLET  T  GRILLO,  m.  Arch  de  ferro  ab 
una  tanca,  que's  posa  al  coll  de  la  cama  dels  pre- 
sos. Grilleu j  calceta.  Ferrum,  i.  Q  Espècie  de  for- 
queta  de  ferro  que  assegura  la  barra  en  lo  maura- 
dor  dels  fidenbers.  Arropea,  gozne,  y  carma  si  es 
de  fusta.  Compages,  is.  |  pi.  Dos  archs  de  ferro 
units  ab  una  barreta  pera  asegurar  als  reos.  Gri- 
Uo$,  grillones.  Compedes  ferrei. 

GRILLO,  m.  ter.  grill.  t.  3. 

GRIM.  m.  ter.  y 

GRIMA.  f.  Horror,  feresa,  esgarrifansa.  Gtvm. 
Horror,  stupor,  tremor,  is. 

CAUSAR  GROfA.  fr.  Gausar  temor  ó  espant.  Dar, 
fMter,  poner  grima.  Terreo,  es. 

GRIP.  f.  med.  Catarro  pulmonar  epidémich. 
Grippe.  Morbus  sic  dictus. 

GRIPAU,  m.  calípat. 

GRÍPRIA.  f.  MENJADORA. 

GRIS,  Ay  T  GRISENGHy  CA.  adj.  Color  mes- 
clat de  blanch,  negre  y  blau.  Gris.  Leucopiuras 
color. 

GRIS  DE  CAiELLS.  Mitj  nogro  y  mitj  blancb.  Ai- 
íreeoMo.  Semicanus, 

GRI8ETA.  f .  Tela  de  seda  ó  llana  ab  lo  dibuix 
de  traball  menut.  Griseia.  Floribos  intexta  tela 
serica.  |  Nom  pres  del  francès  y  que  s^  aplica  é  las 
noyas  de  pares  artesans  ó  pobres,  destinadas  al  ofi- 
ci de  modistas  ó  cusidoras.  Grisela.  Pauper  ele- 
gansque  sarcinatrix. 

GRI80.  m.  Ayre  fret.  Gris.  Frigus,  oris. 

GRITA.  f.  fort.  Espècie  de  torreta  de  fusta  ó 
altra  matèria  ab  fínestretas,  pera  que  Is  centine- 
llas  pugan  descubrir  tot  lo  cainp,  estant  à  cubert. 
Garita.  Specula,  ae. 

GRIVA.  f.  Aucell  de  passada,  mòlt  semblant  al 
tort,  però  un  poquet  mès  gros.  Zonral.  Fí^edu- 
la,  ffi. 

GRIVERET.  m.  Aucell  mès  petit  que  la  gríva, 
de  pit  roig:  serveix  pera  cridar  als  altres  aucells. 
lorzal  pequeno.  Turdus  viscivorus  minor  vel  com- 
munis. 

GRÓ.  m.  com.  Espècie  de  tela  de  seda  mòlt 
semblant  al  tafetà,  però  de  mès  cos.  Gró.  Tela  sic 
dicta. 

GROGH,  GA.  adj.  Lo  color  semblant  al  del  or. 
AvMrillOf  gualdo.  Pallidus. 

tornarse  groch.  fr.  Posarse  descolorit.  Enmri' 
llecerse,  palidecer.  Pallesco,  is. 

GRODETUR.  m.  ORADATURCH. 


GRO 


dATAIA. 


ORO 


ni 


GROFALLUT  Ó^GROFOLLUT,  DA.  adj. 
Bast,  ordinari,  mal  fét.  Zoqueludo,  Inconcinnus, 
impolilus,  rudis. 

GROGOR.  f.  Qualitat  de  groch.  Amarillez.  Pa- 
llor,   is. 

GROGUEJAR.  Y.  n.  Tirar  al  color  groch.  AíMr 
rillear,  Palleo,  es,  pallesco,  is. 

GROGUEIVGH,  CA.  adj.  Lo  que  tira  al  color 
groch.  Amarillento.  Pallidus.  Q  De  color  groch  baix. 
Amarillazo.  Subpallidus,  pallidulas. 

GROGUE8A.  f.  ant.  grogob. 

GROGUET,  A.  adj.  d.  Amarillito,  Pallidulas, 
sobpallidus. 

GROGURA.  f.  GROGOt.  II  ant.  icterígií. 

GROLLER,  A.  adj.  Tosch,  mal  fét.  Ckmlion, 
zoquetudo.  Incultus.  ||  Bast,  grosser,  com:  panyo 
GEOLLER.  Burdoy  basto.  Bardus,  rudis,  crassos. 

GRÓNDOLA.  f.  nàut.  Embarcació  ab  rems  y 
toldo  à  manera  de  una  xalupa  petita.  Gòndola, 
Cymbula,  ». 

GRONDOLER.  m.  Barquer  de  la  gróndola. 
Gondolero,  Scaphae  rector. 

GRONXADOR,  m.  Biga  6  altra  cosa  pera  gron- 
xarse.  Columpio,  Oscillum,  i. 

GRONXAMENT.  m.  Obra  de  gronxar  6  gron- 
xarse.  Bamboleo,  Nutatio,  nis. 

GRONXAR.  V.  a.  Manejar,  móurer  de  una  part 
à  altra  repetidas  vegadas.  Mecer,  Moto,  agito,  as. 

GRONXAR8E.  V.  r.  Móurer  lo  cos  de  una  part 
k  altra  caminant  per  afectació  ó  costum.  Colum- 
fiarse,  Àffeclato  astu  incendere.  ||  Donar  toms  en 
r  ayre,  posat  sobre  '1  coluropi.  Columpiarsef  gin- 
glar.  Oscillo,  as.  ||  met.  Dormir,  obrar  ab  poch 
cuydado  en  algun  negoci.  Dormir,  echdrselo  d  las 
espaldas;  aiuiar  à  las  bonicas.  Negligentius  agere. 

GRONY.  m.  URUNTIT. 

GROP.  m.  Nus  en  los  arbres.  Nudo,  Nudus,  i. 
I  Tros  que  queda  en  V  arbre  quant  se  trenca  al- 
guna rama.  Codillo,  gancho.  Rami  truncus.  ||  met. 
Apreto,  dificultat  gran ,  en  lo  qual  sentit  se  diu: 
eixim  de  aqueix  grop.  Nadó,  reventon,  Arduitas, 
atis.  H  glopada.  3.  II  La  taca  ó  granet  que  destorba 
1  diàfano  en  los  vidres,  cristalls  y  pedras  precio- 
sas.  Pano.  Umbra,  ae.  ||  Reunió  de  vàrias  cosas  à 
an  mateix  temps.  Riolada.  Multitudo,  inis. 

GROP  DE  PLUJA.  aut.  XÀFACH. 
GROP  DE  VENT.  ant.  GLOPADA.  6. 

GROPA.  f.  Las  ancas  del  caball.  Grupa,  gwru- 
pa.  Equí  clunes.  J  ant.  ciha. 

GROPADA.  f.  Cop  de  mar.  Golpe  de  mar,  gra- 
pada.  Fluctus  praeruplus.  ||  glopada  3.  4. 

GROPERA.  f.  Corretja  que  surt  de  la  part  pos- 
terior de  la  sella,  y  s'  afiansa  en  la  cua  de  la  ca- 
balcadura.  Gruptra,  gurupera.  Postilena,  s. 

GROS,  SA.  adj.  Gruixut.  Craso,  grueso.  Cras- 
sus.  B  Corpulent.  Gordo.  Obessus.  ||  Gran.  Grande, 
grueso.  Magnus.  jj  Home  de  poch  alcans  ó  capaci- 
tat. Gofo,  grosero.  Haebes.  |  La  part  principal  y 
més  forta  de  un  tot,  com  de  un  exèrcit  etc.  Grtmo» 


Pars  validior.  ||  m.  Mone4a  antígua  que  valia  sobre 
un  vintidós,  de  modo  que  dinou  feyan  un  doro,  y 
trenta  vuyt  un  florí.  També  n'  hi  hagué  de  ménos 
valor.  Gros,  grtuso.  Grossus,  i. 

BN  GROS  ó  OB  GROS  EN  GROS.  m.  adv.  Per  migor. 
En  gruesOy  por  junlo,  por  mayor,  Acervatim,  cu- 
mulatim. 

ESTAR  GROSSA,  fr.  Dit  dc  la  dona  estant  prenyada. 
Estar  en  cinta,  preuada.  Plenam,  gravidam,  praeg- 
nantem  foeminam  esse. 

ES  UN  GROS.  loc.  Expressa  '1  gran  cost  de  alguna 
cosa.  Es  un  dineral.  Non  nisi  ingenti  sumplu  com*- 
paratur.  ||  Denota  que  hi  ha  molla  abundància  de 
alguna  cosa.  Es  cosa  mayor,  es  una  barbaridad,  es 
una  bendicioh  ó  una  bendicion  de  Dios.  Iramani- 
las,  atis. 

FERLA  GROSSA,  fr.  Femc  una  mòlt  coronada. 
Echarla,  jugaria  de  puào.  Fallo,  is. 

FERSE  GROS  DE  ALGUNA  COSA.  fr.  GLORIABSB,  JAG- 
TARSE. 

FBRSE  ó  TORNARSB  GROS.  fr.  Posar  cams.  Embas" 
tecer,  embameeer,  engrosar,  engordar,  tomar  ear" 
nes.  Crassesco,  is. 

TANT  GROS.  cxpr.  que  desmostra  la  grandària  de 
algun  objecte.  Tamano.  Tantus. 

VENIR  GROS.  fr.  Portar  mòlta  aygua  ^1  riu,  tor- 
rent, etc.  Venir  crecido,  alto.  Flumina  excrescere. 

GR08GA.  f.  Espècie  de  serp  mòlt  verinosa. 
Grosca.  Serpens  grosca. 

GROSELLA.  f.  Arbust,  riba.  3.  ||  ribbb. 

GROSSA,  f.  Lo  número  de  doUe  dotieaas. 
Gruesa.  Duodenarius  in  se  ductus  numems. 

GROSSÀRIA.  f.  Corpulència,  gruixària  de  al- 
guna cosa.  Espesor,  gruesp,  grosor.  Crassamentam, 
i.  II  Excés  de  carns.  Crasitud,  gordura.  Pingaedo, 
crassitudo,  inis. 

GROSSÀ8,  SA.  adj.  aum.  GorL•l.  Grassos. 

GROSSER,  A.  adj.  Bast,  tosch,  mal  fét.  Gro^ 
sero.  Rudis.  y  gros.  4.  ||  Impolitich,  descortés.  fifro- 
sero.  iDurbanus. 

GROS6ERAMENT.  adv.  m.  Abgrosseria,  sense 
urbanitat.  Groseramente,  Rusticè,  impolitè,  iniír- 
banè,  inciviliter. 

GROSSERIA.  f.  Descortesia.  Groseria.  Inurba- 
nitas,  ruslicitas,  atis. 

GROSSESA.  f.  grossíru,  crassitut. 

GROSSissiM,  A.  adj.  sup.  Lo  que  té  mòU 
gruix.  Grosisimo,  gruesisimo.  Ingentissimos.  ||  Lo 
que  es  mòlt  gran.  Grandisimo.  Maximus. 

GAOSSITCJT.  f.RESTIESA,  grossbria. 

GROSSO,  m.  Certa  moneda:  '1  de  Roma  vài 
poch  més  de  un  ral  de  plata,  35  y  mitj  valen  una 
dobla  de  dos  de  Castella  y  dos  quartos  y  mitj ;  lo 
de  Inglaterra  cosa  de  mitj  vintidós;  lo  de  Lorena 
cosa  de  sis  maravedissos,  y  '1  que  fòu  fér  sant 
Lluis  en  Fransa  onze  diners.  Groso.  Grossus,  i. 

GROSSURA.  f.  ant.  grossària. 

GROTESGH,  CA.  adj.  arq.  y  pint.  Adorno  ca- 
pritxós de  animalots,  quimeraiv  y  hillatges^  à  imi- 


S2I 


GRU 


DIGQONÀRI 


GUÀ 


tació  dels  de  las  grulas  del  palàcio  de  Tito.  Grulesco. 
Herbis,  follis,  scrnpis  ornatas;  encarpi,  oram. 

GRUA.  f.  Ancell  de  passada,  de  coll  mòlt  llarch; 
volan  en  ramats  formant  una  Y,  y  quant  se  paran 
amagan  una  pota.  Es  símbol  de  la  madaresa,  figa- 
rantla  carregada  ab  una  pedra  y  '1  lema  «  Juvat  ó 
firmat  gravitate  volatum.»  Una  que  vetlla  quant 
las  altras  dormen,  ab  la  lletra  ccNihíl  me  stante  ti- 
mendum, »  representa  un  príncep  ó  prelat  que  vi- 
gila pel  bè  de  sòs  vasalls  ó  súbdits.  Ab  aquest 
lema:  «Alternis  agmina  ducunt.  »  es  figura  de  una 
república  en  que  U  gobern  s'  alterna,  com  entre 
ellas.  GruUa.  Grus,  uis.  ||  Màquina  pera  alsar  cosas 
de  mòlt  pes.  Grua.  Trocblea,  ae.  Q  Peix  semblant  à 
dit  aucell.  Grulla,  Gras  marítima.  ||  Encaballada 
de  canyas  cuberta  de  paper,  regularment  quadra- 
da, ab  una  espècie  de  cua  de  retalls  de  paper,  etc. 
serveix  pera  divertiment  del  noys  avarantla  en  V 
ayre  ab  fil  de  empalomar.  Cometaj  milocha,  hirlo- 
eha,  Yolatilis,  is.  ||  Màquina  pera  tràurer  aygua 
^els  pous.  Cigüena,  grua.  Tolleno ,  nis.  I  Certa 
constel-lació  meridional.  Grulla,  Gras,  uis. 

GRUA  MALLORQUINA.  Aucell  de  dos  peus  y  mitj  de 
llarch,  té  '1  llom  blau  cendrós,  las  plomas  de  las 
alas  las  de  sobre  blancas  y  las  Uargas  encarnadas, 
las  de  la  cua  unas  negras  y  altras  grogas,  las  potas 
y  bech  negrenchs,  y  la  part  anterior  del  cap  cu- 
berta de  plomas  mòlt  primas  y  de  un  negre  fort,  y 
sobre  '1  cap  un  hermós  y  llarch  plomall  de  color 
groch.  Marlinete.  Ardea  pavonina. 

GRUAR.  v.  n.  S'  usa  regularment  ab  lo  verb 
FÉR,  y  significa  ensenyar  una  cosa,  y  no  donaria 
-fins  que  s'  ha  fét  desitjar  mòlt.  Hacer  sudar  ó  ga~ 
%ar,  Aliquid  vebementi  labore  compararé. 

GRUBEBíHARIS.  m.  pi.  Sectaris  dels  protes- 
tants, que  ab  lo  pretext  de  matrimoni  espiritual 
fan  las  donas  comuoas.  Grubenharias.  Grubeoha- 
rií,  orum. 
-    GRUIX.  m.  y 

GRUIXÀRIA.  f.  grossíria. 

GRULLIR.  V.  n.  Cantar,  formar  las  gruas  sa 
veu.  (rftttf.  Graó,  is. 

GRUM.  m.  Cera  blanca  y  purificada,  ab  que  '8 
-dóna  r  última  capa  à  las  atxas,  candelas,  etc.  Bru- 
mo.  Candidior  cera.  ||  grumull. 

GRUMET,  m.  nàut.  Lo  mosso  que  serveix  pe- 
ra pujar  à  la  gàbia  y  altres  usos.  Grumete,  gahie- 
Tò.  Tirunculus  nauticus. 

GRUMULL.  m.  Terrós  de  sucre,  farinetas,  etc. 
Grumo,  gorullo,  gurullo,  gurujo,  Globulus,  gra- 
aios,  i.  I  La  part  del  líquitque's  coagula,  com:  un 
CRtMüLL  de  llet,  de  sanch,  etc.  Grumo.  Gramus,  i. 

GRUMULLAR8E.  v.  r.  Férse  grumulls  en  lo 
líquit.  Engrumecerse,  In  grumos  coagular  i. 

GRUMULLAT ,  DA ,  Y  GRUMULLÓ8,  A. 
adj.  Lo  que  té  grumulls.  Grumoso,  Grumis  abun* 
dans. 

GRUNAa  f.  ant.  ENGRUNA. 

QRI7NYIDOR|  A.  m.  y  f.  Lo  que  ^ny.  Be- 


ckinador,  chillador,  ehirriadiro,  tkirriadar.  Qui 
stridet. 

GRUNYIR.  V.  n.  Formar  lo  porch  sa  veu.  Cnh 
nit.  Grundio,  is.  I  met.  Rondinar.  ÈifuMfwar, 
grunir,  Mussito,  as.  ||  Fér  un  soroll  fort  y  desapi- 
cible.  Rugir.  Rodo,  is.  ||  Fér  on  soroll  desagrada- 
ble la  llima,  serra,  carro,  etc.  Btchinar,  grwr, 
ehirriar.  Strideo,  es.  ||  Dit  dels  ferros,  frontisias, 
baldons,  etc.  que  estan  fluixos.  Ceneemar.  Obs- 
trepo,  strido,  is,  strideo,  es. 

GRUNYIT,  m.  La  veu  del  porch.  GrwMdo. 
Grannitus,  us.  ||  Soroll  desagradable  dels  baldons 
y  frontissas  fluixas.  Cencerreo.  Stridor,  is.  |  Lo  de 
la  serra,  llima,  cordas,  etc.  Bechino.  Serr»,  etc. 
stridor. 

GRUPIA.  f.  y 

GRUPIAL.  m.  nàut.  Tros  de  suro,  que  nadant 
senyala  ahont  està  V  àncora.  Boya.  Anchore  su- 
ber,  tigillum. 

GRUPO.  m.  pint.  Conjunt  de  figuras.  Grupo. 
Imaginum  in  pictura  compositio. 

GRUTA.  f.  Cova  entre  rocas  y  singles.  GtmUi. 
Spelunca,  s.  ||  Soterrani  pera  posar  à  refrescar. 
Cueva^  cava.  Crypta,  ». 

GSOLREÚT.  m.  mus.  Lo  primer  dels  sipes 
de  la  música  y  un  del  tres  que  serveixen  de  clan. 
Gesolreút.  Primum  signum  músic». 

GU. 

GUAANYAR.  V.  a.  ant.  güantae. 

GUAGABIAYO.  m.  Aucell  de  Amèrica,  espè- 
cie de  lloro  :  ni  ha  de  diferentas  espècies  y  color». 
Guacamayo.  Pseudopsittacus,  i. 

GUADAGN.  m.  ant.  gvai<it. 

GUADAGNAR.  V.  a.  ant.  gvantae. 

GUADAMAGIL.  m.  Cabreülla  ab  figuras  e§- 
tampadas  en  prempsa.  GuadamaciL  Picturatus, 
inauratus  pelliceus  tapes. 

GUAOABIAGILER,  A.  m.  y  f.  Fabricant  de 
guadamacils.  Guadamacilero.  Elaborataram  alata- 
rum  opifex. 

GUADAMACILERIA.  f.  Ofici  de  fabricar  gua- 
damacils. Guadanuuileria.  Elaboratanim  alutanim 
opificinm. 

GUADÚA.  f.  CANTA  DEL  PERÚ. 

GUAIX.  m.  GRILL.  4. 

GUAIXAR.  V.  a.  agr.  Grillar  lo  blat.  JíaíMr, 
cuajar.  Germino,  as. 

GUAL.  m.  Paratge  ferm  per  ahont  se  pót  passar 
lo  riu  à  peu.  Vadoy  vadera,  esguazo.  Yadnm,  i.  | 
adj.  ant.  igual. 

PASSAR  i  gual.  fr.  Passar  alguo  riu,  etc.  sèm 
nadar.  Vadear,  esguazar ;  posar  d  vado.  Yado,  as; 
amnem  vado  transire. 

GUALÀ.  Exchimació  àrabe.  Guald.  Eja. 

GUALDRAPA.  f.  Manta  de  la  sella  sobre  las 
ancasdelacabalcadura.  GuaUrapa.  Ephippii  strt* 

gUlum.  ]  REB06TSR. 


GUÀ 


GàTAU. 


6ÜA 


8x3 


GUALT.  m.  gual. 

GUANAGH.  m.  Animal  de  Amèrica  de  la  fign- 
ra  de  un  camell  sens  gèp,  però  mès  petit,  lo  coll 
llarch,  lo  cap  petit  y  las  orellas  drelas  com  una 
Ilebra ;  lo  pel  es  ana  espècie  de  llana  bastant  fina. 
Guanaco.  Huanacus  camelus. 

GUANFANÓ.  m.  ant.  gaicfanó. 

GUANO.  m.  Planta  de  la  Amèrica  meridional, 
semblant  à  la  palmera  baixa,  '1  fruyt  com  lo  gín- 
jol. Guano.  Pumia  samia. 

GUANOS,  A.  adj.  Paratge  del  riu  qaeté  aygua 
soma.  Vadoto.  Yadosas. 

GUANT.  m.  Cuberta  ajustada  als  dits y  palmell 
de  la  ma.  GuanU.  Ghírotbeca,  a;. 

GUANT  DB  FERRO.  Pessa  de  la  armadura  antígua 
que  cubria  la  ma.  Manopla,  guantelete,  Ferreacbl- 
rotheca,  manus. 

AIXÍ  's  TiRAN  LOS  GUANTS  AL  RET.  loc.  fam.  pera 
donar  à  entèndrer  lo  mal  modo  ab  que  algú  entre- 
ga  alguna  cosa  à  altre.  Asi  se  dan  los  guanles  al 
rey.  Modís  indignis  quiduquam  alicui  porrigere. 

FÉR  ó  PASSAR  UN  GUANT.  fr.  Recullíf  ontre  cone- 
guts algun  diner  pera  un  fi  piadós.  Echar  un  guan' 
t€.  Stipem  per  capità  petere,  obsecrare. 

LLEVARSE  'ls  GUANTS,  fr.  Tràurersels.  Descalzar- 
se  los  guantes,  Manicas  deponere. 

PERA   TU   SÓN    LOS    GUANTS  ,    SINO    QUE  'T    VENEN 

GRANS.  expr.  fam.  ab  que  's  prevé  à  algú  que  no 
lograra  lo  que  intenta  ó  pretén.  No  te  verds  en  ese 
espejo.  Frustrà  laboras ;  operam  perdis. 

POSAR  k  ALGÚ  COM  UN  GUANT.  fr.  Havcrlo  reprès 
de  modo  que  li  baja  fét  mòlta  impressió.  Poner  d 
uno  camo  un  guante  ó  mas  blando  que  un  guants. 
Coflvioco,  is. 

posARSE  *Ls  GUANTS,  fr.  Calzarss  los  guantes.  Ma* 
nicas  manibus  aptare. 

SALVO  'l  guant.  loc.  S'  usa  pera  escusarse  de 
no  baverse  llevat  lo  guant  al  donar  la  ma  à  algú. 
Salvo  el  guante.  Salva  cceremonia. 

GUANTEB,  A.  m.  y  f.  Qui  fa  ó  vent  guants. 
Guantero,  Manicarum  opifex,  sarlor,  venditor. 

GUABíTERA.  f.  berba.  didalera. 

GUANTERIA.  f.  Botiga,  oficina  ahont  se  fan  ó 
venen  guants.  Guanteria,  Manicarum  oíficina,  ta- 
berna.  ||  Art  y  ofici  de  guanter.  Guanteria.  Sarto- 
ria  ars. 

GUANY.  m.  Utilitat  que  resulta  del  empleo 
del  diner,  elc.  Logro,  lucro.  Lncrum,  i.  ||  Avantat- 
ge, com:  anar  de  guany.  Llevar  ventaja,  PrsBSto, 
as,  praBcedo,  is. 

GUANY  cessant,  for.  La  ganància  que  podia  pro- 
duhir  lo  diner  en  lo  temps  que  ba  estat  à  emprès- 
tit. Lucro  cesante.  Gessans  lucrum. 

PÉNDRER  k  GUANT.  fr.  Péudrcr  alguna  cosa  à  in- 
terès. Tomar  d  logro,  Pecuníam  ab  aliquo  foene- 
rari,  foenore  accipere. 

POSAR  ó  DONAR  i  GUANY.  fr.  Donar  alguna  cosa 
ab  usura.  Dar  d  logro,  Faenero,  as;  pecuniam 
uiiiris  çccupare. 


segons  lo  guant  fIs  lo  despès,  ref.  que^coose* 
lla  no  gastar  mès  de  lo  que  permeten  las  facultats 
de  cada  qual.  Cual  el  ano  tal  el  jarro :  eada  uno 
estienda  la  piema  como  tiene  la  cubierta :  andar 
pié  con  bola.  Pro  ut  sua  res  patitur  quisque  sump- 
tus  facíat. 

GUANYADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  guanya.  Gana-" 
dor,  QusBstor,  is,  quaesluarius,  ii. 

GUANYAR.  V.  a.  Adquirir  béns  ó  riquesas. 
Ganar,  Comparo,  as.  ||  Péndrer,  conquistar  alguna 
plassa.  Conquistar j  ganar,  Expugno,  as.  |  Aven* 
tatjarse  à  altre.  Vèncer ^  aventajar,  ganar.  Yinco, 
is.  y  Merèixer  per  sòn  traball.  Ganar.  Merito,  as, 
y  Adquirir  bon  nom,  fama,  etc.  Ganar.  Concilio, 
as.  jl  Portàrsen  la  palma.  Llevar  lo  mejor  ó  llevarss 
la  palma.  Primas  fer  re. 

GUANYAR  i  CÓRRER,  fr.  Ganar  en  la  carrera.  Yin- 
cere  cursu. 

GUANYAR  LA  CARA.  fr.  Auar  ab  cuydado  en  po- 
sarse  devant  dels  caps  de  bestiar.  Ganar  la  cara* 
Cautè,  ante  pecudem  sistere. 

GUANYAR  PER  MA.  fr.  met.  Auticiparso  à  altre  en 
fér  ó  lograr  alguna  cosa.  Ganar  por  la  mano.  AU- 
quem  prsvenire  tempore. 

NO  sé  QUANT  LO  GUANYO  NI  QUANT  LO  PERDO.  lOC. 

que  s'  aplica  à  certas  personas,  que  usan  de  pa- 
raulas  tant  ambíguas,  que  's  poden  pèndrer  en 
bona  y  mala  part.  No  sé  si  halaga,  ni  sé  si  ama^ 
Praestet  noceatve  noceo. 

QUI  k  PRIMERIAS  GUANYA  k  DARRBRIAS  S*  ESCANYA, 
Ó  QUI  GUANYA  PRIMER  s'  ESCANYA  DARRER,  fef.  BeUO- 

ta  que  regularment  en  lo  joch  lo  qui  al  prínoipi 
guanya  al  últim  sól  pérdrer.  Nijuego  primero^  ui 
buey  blanco.  Posterioribus  melioribus. 
GUANYAT,  DA.  p.  p.  Ganado.  Comparalus. 

TANT  GUANYAT,  TANT  DESPÈS.   CXp.  qUO  s'  USa  pe~ 

ra  donar  à  entèndrer  lo  curt  producto  de  algun 
ofici  ó  empleo.  Comido  por  servido,  Yictnj  tantum 
necessària  lucrari ;  parvi  lucri  munus. 

GUAPAMENT.  adv.  m.  Ab  guapesa.  Bizarror 
mente,  guapamentCf  grandemente.  Strenuè,  bellè. 

GUAPAS,  SA.  adj.  aum.  guapetó. 

GUAPEftA.  f.  fam.  Bisarria,  animo  y  resolució 
en  los  perills.  Guapeza,  Ornatus,  us,  vanitas,  ati8> 
jaclatio,  nis. 

GUAPETf  A.  adj.  d.  Guapete,  guafiUOf  ito. 
fiellulus. 

GUAPETÓ,  NA. adj.  aum.  Guapeton.  Strenuis- 
simus. 

GUAPÍ8SIM,  A.  adj.  sup.  Relindo.  Perpolitus. 

GUAPO,  A.  adj.  Bonicb,  galan,  bell,  perfet. 
Lindo,  guapo,  bello,  escelente.  Elegans,  pulcher.  I 
Valent,  animós.  Guapo,  Strenuus,  magnanimus, 

II  BO. 

fír  lo  guapo.  fr.  Manifestar  valentia  y  animo 
en  los  perills.  Guapear.  Jactor,  aris. 

GUARA.  m.  BURRO  eugassbr. 

GUARAPÍ.  m.  Espècie  de  nau.  Guarapi,  f^m 
guarapi. 


%ti 


GÜA 


DIGGIONARI 


GÜA 


GUAHDÀ.  amb.  Qni  té  à  sòn  càrrech  algnna 
cosa,  6  cnyda  de  ella.  Guarda,  Custodia,  se.  ||  La 
acció  de  guardar  alguna  cosa.  Guarda.  Custodia, 
ffi.  D  Cumpliment ,  observància  dels  preceptes. 
Guarda,  Observantia ,  se.  ||  Tropa  que  vigila  ó 
guarda  algun  llocb.  Guarda ,  guardià.  Custodia 
inilitaris.  ||  Lo  de  la  seda.  Asiz.  Serici  custos.  Q 
Llocb  abont  se  fa  la  guarda.  Guardia ,  cuerpo 
de  guardià.  Excubítorium ,  ii.  ||  ^xp.  que  adver- 
teix guardarse  del  mal  que  amenassa.  GuarL•. 
Heus.  II  interj.  de  temor  6  recel.  Guarda,  guarL• 
fuera,  guarda,  Pablo.  Yae,  absit.  ||  f.  pi.  Ferrets 
del  pany  que  no  deixan  tancar  ni  obrir  ab  altra 
clau  que  la  pròpia,  y  també  U  vuyt  de  la  clau 
qneUs  correspon.  Guardas.  Serse  repagula.  ||  guat- 

TA. 

GUARDA  DE  ciaCER  ó  PRESONIA.  aut.  ESCARCELLBR. 

GUARDA  DE  coRPS.  La  tropa  que  guarda  y  acom- 
panya sempre  la  persona  del  rey.  Guardia  de  corps, 
Scurra,  ». 

GUARDA  DELS  PORTALS.  Los  quo  cuydau  de  cobrar 
lo  dret  de  portas.  Portalero,  Yectigalium  in  urbis 
portis  exactor. 

GUARDA  DE  VISTA.  Qui  obscrva  y  guarda  à  algú 
sens  pérdrerlo  de  vista.  Guarda,  guardià  de  visla, 
Stator,  spectator,  is. 

ESTAR  DE  ó  FÉR  GUARDA,  fr.  Estar  de  ó  hacer  guar- 
dià, Stationem,  excubias  agere. 

PUJAR  GUARDA  ó  DE  GUARDA,  fr.  Entrar  dc  guarda. 
Montar  la  guardià,  entrar  de  guardià,  Stationem, 
àd  excubias  ingredi. 

G1JARDAB06GH.  m.  Qui  guarda  'Is  boschs 
majorment  reals.  Guardabosque,  guarda  de  monie, 
Silvarum  custos. 

GUARDABRÀ8.  m.  Part  de  la  armadura  que 
defensa  al  bras.  Guardabrazo,  Brachii  armalura. 

GUARDAGAP.  m.  nàut.  Anella  de  ferro  ó  fus- 
ta, acanalada  en  sa  circunferéncia  exterior,  à  la 
qual  s'  ajusta  un  cap;  y  serveix  pera  que  passe un 
altre  per  dins  sens  gastarse,  ó  pera  enganxar  un 
aparell.  Guardacabo.  Finiculi  fulcimentum. 

GUARDAGARTUTX08.  m.  nàut.  La  caixa  de 
fusta  abont  se  guardan  los  cartutxos.  Quardaeartu- 
ehos.  Igniferorum  telorum  in  navi  tbeca. 

GUARDAGÓS.  m.  ant.  armilla. 

GUARDAG08TA8.  m.  Nau  y  soldat  pera  im- 
pedir que's  desembarque  contrabando.  Guardacos- 
tas,  PraBsidiaria  navis. 

GUARDADAMA8.  m.  Empleo  de  la  casa  real,  y 
consistia  en  anar  à  caball  al  estrep  del  cotxo  de  las 
damas  pera  que  ningú  pogués  parlar  ab  ellas,  en 
lo  dia  es  fér  fér  llocb  en  la  sala  de  la  reina  en  las 
funcions.  Guardadamas.  Pedisequarum  regina;  cus- 
tos. 

GUAROADOR ,  A.  m.  y  f.  Qui  guarda.  G'uar- 
dador.  Custos,  odis,  servator,  curalor,  is. 

GUARDAENGUNY8.  m.  Qui  cuyda  dels  en- 
cunys y  demés  instruments  en  la  casa  de  la  mone- 
da. Guardacufios,  Monetalium  sigilorum  castos. 


GCARDAFREN8.  m.  L' empleat  encarreigat  de 
apretar  ó  afluixar  los  frens  de  la  màquina  y  tren 
dels  ferro-carrils.  Guarda freno$,  Custos  frenomm. 

GUARDAFRET.  m.  Roba  ampla  y  llarga  que 
pera  major  resguart  del  íret  se  posa  sobre  'Is  de- 
més vestits.  Ropon.  Amplior  túnica. 

GUARDAJOYA8.  m.  Qui  las  cnyda.  Guarda- 
joyas.  Scrinarius,  ii.  ||  Capsa  ó  armari  abont  se 
guardan.  Guardajoyas.  Scriniam,  repositorium, 
ii,  cella,  £. 

GUARDAMÀ.  m.  La  guarnició  de  la  espasa 
que  cubre  la  ma.  Guardamanie,  guariamano.  Ca< 
pul  i  ensis  ornamentnm.  Q  En  las  annas  de  focb, 
pessa  de  ferro  ó  llauté  en  semicírcul  pera  defeoa 
del  gatillo  ó  desparador.  Guardamonte.  Catapolts 
fibulse  munimen. 

GUARDAMONTE.  m.  guardamí.  t. 

GI7ARDAPOLVO.  m.  Resguart  de  la  pols. 
Guardapolvo.  Operculum,  i.  ||  pi.  Los  ferros  deb 
cbtxos  desdeU  balancí  fins  al  eix.  Guardapoltiu, 
Ferrese  rbedam  munientes  virgae. 

GUARDAROBA.  m.  Llocb  destinat  pera  guar- 
dar la  roba.  Guardaropa,  Yeslíarium,  ii.  ||  Qui  cuy- 
da de  ella.  Guardaropa,  Yestium  custos. 

GUARDARODAS.  m.  Pedra  qué's  posa  ferma 
y  arrimada  als  costats  de  las  portas  y  en  los  can- 
tons pera  resguart  de  las  rodas  dels  carros.  Mecan- 
ton.  Saxum  ad  janua  munimen. 

GUARDAR.  V.  a.  Reservar,  cuydar  de  alguna 
cosa.  Custodiar,  guardar.  Asservo,  as.  |  Vigilar, 
tenir  cuydado.  Vigilar,  guardar.  Curo,  as.  ||  Cum- 
plir  lo  que's  té  obligació.  Guardar,  observar.  Ob- 
servo, as.  II  Conservar,  mantenir,  retenir,  no  gas- 
tar. Guardar,  Conservo,  as.  ||  Preservar  alguna 
cosa  del  dany  que  li  podia  sobrevenir.  Guardar. 
Caveo,  es.  ||  Amagar  en  llocb  segur.  Guardar,  po- 
ner  d  cubierto,  en  segwro.  Abdo,  is.  P  Defensar,  es- 
tar de  guarnició.  Guardar.  Praesideo,  as.  Q  Guiar, 
condjibir  bestiar.  Guardar,  Armenta,  greges  duce- 
re.  II  ant.  mirar,  atíndrer.  Q  Mirar,  estar  una  cosa 
situada  al  enfront  de  altra.  Mirar.  Specto,  as. 

GUARDAR  la  rora.  fr.  mot.  Evitar  tot  dany.  Guar- 
dar la  ropa.  Pericula  fugere. 

GUARDAR  i  HU  LA  CARA.  loc.  aut.  Ocultar  el  rostre 
A  alguno,  recatarse  de  alguien,  Yereor ,  eris. 

NO  GUARDAR  PONT  NI  PALAU. fr.  aut.  A'o  reparar 
en  nada,  no  témer  nada,  no  pararse  en  obstdcnlos. 
Ne  gradum  sistere.  |  no  tenir  aturador. 

GUARDATBHO.  cxpr.  Dcnota  que  no  s'  admet  lo 
que  altre  ofereix.  Àrrebózate,  arrópate  con  eUo.  Ti- 
bi habeas. 

GUARDARI:N8.  m.  Gran  pessa  de  la  armado- 
ra antígua  composta  de  vàrias  planxas  que  servia 
pera  defendrer  los  ronyons  y  tota  la  regió  lumbar. 
Guardarenes  Renum  munimen. 

GUARDARSE.  V.  r.  Apartarse  dels  perills.  Bf- 
eelarse,  guardarse,  precaotrse.  Caveo,  es.  |  Posar 
cuydado  en  no  fér  cosa  que  no  acomoda.  Guardar- 
se,  Aliqua  vel  ab  aliqua  re  abstinere,  sibi  (Mh 


GVA 

pflrare.  |  Dit  de  las  frnyli 
GDABDAT.DA.  p.  p. 


eVAUIATIHÒ.  n. 

pera  col-locar  lo  eand  de  i 
ítleribas  puppÍB  feneslnj^ 
^ttiuNt.  Bellica  tormeala  in  poppis  lateribas  co- 
llo» la. 

GDABDAVELA-m.  nàul.  Cap  ab  qiies'  anca- 
deoa  una  vela  ab  la  verga  pera  que  qd  fassa  bossaa. 
G»»riattia.  Fanis  vellam  coDlioeoa. 

GDÀBDIA.  [.  ocilD*. 

SDABIHÀ.  in.  Qai  gaards.  CuardúiB.  Coalos, 
odis.  I  Lo  de  las  viayas.  Viiíadtro.  Yinee  cnsloa. 
I  Lo  superior  de  cada  conveni  fraociscano.  Gwir- 
rfíott.  Cmnobii  Tratrani  miDornm  prssee.  ||  aintl. 
Qui  cuyda  de  las  armas  y  bodega.  GHoriliaH.  Ha- 
vrs  cnralor.  ||  ant.  nàul.  Oficial  de  mar  qne  s'  ele- 
gia do  enire  'Is  mariners  mèa  esperiroentals  y  à 
cirrwb  de  qai  estava  la  custòdia  de  la  eiiàruia, 
vela.4  y  demés  foraimenls  del  buch,  sa  limpíesa  y 
rf^oneiiemenl  y  la  direcció  de  cerias  reyoas  eco- 
ndmiras  de  i  bordo.  Guardian.  Gustos,  odis. 

SI  'l  GuiiDii  ivax  i  oiBTis,  QCK  r*aiN  los  al- 
TKEB  raiais?  ref.  Denota  qne  Is  superiors  deuhen 
dooar  bon  exemple  als  súbdits.  Cuando  tl  gvardia* 
jmegaúlotnaipt»,  qM harúntoidtmdifrMleit Qnao- 
do  capul  dolei,  «etera  membra  dolent. 

GOABDIAHIA.  f.  Dignitat  de  gnardÜ  y  'I 
temps  que  dura.  GuariiaM,  Prcreclura,  a:. 

QOAHIHN.  m.  uànt.  Corda  ab  qoe's  penjan  las 
portas  de  la  arlilleria.  Swardía.  Feueslrarum  fori- 
bn  snspendendis  in  navibus  (unís.  {  pi.  vinL  Va 
cap  de  cànem  pera  subjectar  la  canya  del  timú,  y 
donarli  moviment  al  mateix  temps,  y  en  alguns  ti- 
mons de  roda  es  de  cadena.  Guardi».  Fnuíi  ad  na- 
vis  clavum  gnbernandnm. 

GOAHDtOLA.  f.  Yas  de  terrissa  seus  altre  fo- 
nt que  un  tall  pera  Scar  diuers,  y  no  poderlos 
tràurçr.  Alcaaeia,  hitelta,  ladroiura,  hitrta  dituroM. 
Fictilis  crumena,  Iboca,  capsella. 

ODABDÓ.  m.  ant.  ouliidò. 

GDARDONAH.  v.  a.  aní.  G«LL*iDo:4ia. 

GDARENCIA  V  GVABENTIA.f.  ant.  russk. 

GDARENTIOI.  adj.  for.  S'  aplica  al  contracte 
descriptora  en  qne's  'dóna  poder  i  las  jnsticias 
peraqne '1  Tassan  complir,  fiuarfalt^ta.  [>e  aÜqna 
re  obeunda  chirographuro. 

GCABET.  m.  GOtlT. 

GDABIBIEKT.  m.  CURi. 

OOABIB.  v.  a.  p.  n.  cnaita.  ||  v.  n.  p.  u.  co- 
li kse. 

GDABIBHE.  m.  arit.  Número  ó  números  po- 
sats en  orde  pera  senyalar  determinada  quantitat. 
Gmariímo.  fíumeralis  arilhmetica  noia. 

GDABUÓ  T  GDABUOif.  aal.  CDU,  sinraiT. 

GOABIT,  DA.  p.  p.  CDUT. 

GOABTTA.  r.  ant.  iKPAto,  issiLO,  iefdgi. 

GUABNICIÒ.  f.  Adorno  que's  posa  en  los  ves- 
tits, robas  y  cusas  semblants  pera  ferlas  més  ricas 
TOMO  i. 


>{  y  agraciadas.  Gtuunieim.  Fimbrta ,  n.  |  Dofansa 
i_  qne's  posa  en  la  espasa  y  armas  semblanla  pert 

^larda  de  la  ma.  Gwtntkün.  Easis  aentirií.  ] 
•Harcb  dels  cuadroa ,   mirulls,  portas,  elc.  Mano, 

Ora,  s.  I  Tropa  que  guarueis  nua  plassa  ó  lorli- 

ficaeió.  i^iídío,  guarnieion.  Sabaidium ,  praai- 

dium,  ii. 


ODAHmCIONEB.  m.  SILL». 

OVABinciONEBlA.  f.  OSci  y  tenda  del  se- 
ller.  SuaTnieioiieria.  Phalmramm  ofilcina. 

GDABNIHENT.  m.  Lo  que  Ruarueíx  alguna 
cosa  y  la  adorna.  Ovarnicioii.  OmatBS,  as.  |pl. 
Arreus  de  las  cabalcaduras.  Àftmjoi,  y  jut  lo 
delscaballs.  Stratum,  i. 

GUABNIB.  V.  a.  Adornar  las  robas  ab  guarni- 
cions. Guanuetr.  Orno,  is.  I  met.  Armar,  Kroréu- 
rer  mentides.  Bmbair,  nii6aii«ir.  PrEsligii  deei- 
pere.  ||  Encastar  alguna  cosa  en  or,  plata  6  altres 
metalls.  Giunuetr.  Hnnio,  is.  |  PoMr  canyai  pera 
sostenir  las  planlas.  fnrtiíïiir.  Arundinea  ciateva- 
llare.  ||  saivia,  irioi*.  ||  ant.  nsut.  ArMar  para 
«I  eoM^ai;  à  la  genU  de  d  bordo.  Armis  iMtmare. 

GUARNIT,  DA.  p.  p.  Iliiarnecido.  ÜBuitos. 

OHABT.  exp.  GDiíDi. 

GOABTBI.  eip.  comminalória  al  últim  dels 
decrets  que  equival  à :  qui  i  guardar  lia.  À  fmfe- 
NM  toque.  Ad  quos  attiaeat. 

GDASARDA.  f.  ant.  ibgohrmsl. 

GUASABDAB.  v.  a.  ant.  y 

GOASABDONAB.  V.  a.  ant.  BKCMranua. 

GDAAPA.  f.  La  riralla  qne's  posa  à  l' flUrem 
inferior  del  bastó,  llaosa,  vayna  de  la  eaptn,  elo. 
Conttra.  Confns,  eitremnm,  i. 

GDABflAHTAB.  V.  a.  ant.  gcíht»,  ABoaian 

Ol•IKOSàMRNT. 

GOAMANTAT.  p.  p.  euiNTAT. 
GOAIT,  A.  p.  p.  ant.  lULIltS,  ISPITLL•IT. 

ODASTAHENT.  m.   L'  efecte  de  consumir. 
CoMtmeioii,  gmtamieiHo.  Conaumptio,  nis. 
GDASTAB.  v.  a.  ant.  co^sciia,  murtnia.  | 

GDA8TAT ,  DA.  p.  p.  ant.  viLHÍs,  ■aHTLt.iT. 

GCATLA.  f.  ter.  ociTLLL.  1. 1. 

GDATIXA.  f.  Aucell  de  passada  semblant  i  la 
penliu,  però  mís  petit ,  de  color  pardo  ab  picba 
obscurs.  Codomíí.  Ortyx,  igis.  I  fam.  Mentida.  Pa- 
jarota,  gatapa,  pajarolada.  Fabnla,  et. 

GCATLLi  UARESA.  Aucell  major  que  la  guatlla,  y 
sols  se  distingeix  en  que  las  gnia  quant  estiu  de 
passada.  Reg  dt  eodomiett;  rateon,  guio*.  Ortygo- 
metra,  m. 

Kixò  ss  GUATLLi.  loc.  fam.  Denota  que  no's  cr^ 
lo  que's  dín.  Staa  grilla.  Nugas  agis. 

GDATXAPEii.  m.  Fusta  de  Amèrica.  Guuka- 
ftU,  Liganm  indicum. 

GOAU.  m.  ant.  gual. 

GOAV.  ra.  ler.    àr.  ||ant.    Gemech.  finay*. 
Planctus,  ns.  |  ant.  pesar,  pena.  C»ita, 
bre.  AGDictio,  nis.  < 


826  GUE  DIGCIOllAm 

GUAYABA.  f.  Fruyt  del  guiyabo.  GMyuba. 

•Guayaba,  e. 

GUATABO.  m.  Arbre  de  lodias,  de  fallas  ra- 
Uadas  y  xalas,  flor  à  semblansa  de  rosa,  1  fruyt 
del  tamany  de  una  pera  mitjana,  blanch,  dols,  la 
molsa  granillosa:  o'  hi  ha  de  vàrias  espècies.  Gwl•- 
yaho,  Guayaba,  s;  piriferum  psidíum. 

GUAYAGO.  m.  Arbre  medicinal  de  las  Anti- 
llas,  de  fasta  medicinal,  rehinosa,  aromàtica,  un 
poch  amarga  y  agre.  Guayaean,  g}íayaeo,  Oflicinale 
guayacum. 

GUAYAQUIL,  adj.  Lo  que  es  deia  provínciade 
Guayaquil  en  lo  Perú.  Guayaquil.  Gnayaqnilensis. 

GUAYmENTAR.  V.  n.  ant.  Gemegar.  Guayar. 

Plango,  is. 

GUAYTA.  f.  ant.  centinellà,  guarda,  atala» 
TA.  II  Dret  propi  del  castell  termenat  que  anava 
junt  ab  los  de  so,  oorn,  bada  t  ToaaATjB.  Derecho  de 
atalaya,  etc.  Specala,  sonus,  cornu,  bada,  et  opus 
toraceum. 

GUAYTAR.  V.  a.  ant.  aguaytae,  atalatab. 

GÚBIA.  f.  Enformador  de  mitja  canya.  Guhia. 
Subtílius  scalprum. 

GUBIADA.  f.  Concurs  abundant  de  algunas 
cosas.  Nubada,  Copia,  8B. 

GUBIADURA.  f.  nàut.  Canal  feta  ab  la  gúbia. 
Cubiada.  Canalis,'  is. 

GÜELDRÉS,  A.  adj.  Pertanyent  al  ducat  de 
Güéldres,  y  qui  es  natural  de  ell.  Güeldrés.  Güel- 
dri»  ducatus. 

GÜELF08.  m.  pi.  Partidaris  del  Papa  en  Ità- 
lia ,  per  oposició  als  gibelins  ,  partidaris  del  em- 
perador. Esta  denominació  vé  de  dos  casas  pode- 
rosas  quedividian  la  Alemània  'Is  Hohen  Houffen  ó 
Weiblingen  y  *ls  Welfs,  duchs  de  Baviera  que  's 
declarar  en  en  favor  dels  papàs  contra  *lsemperadors 
de  la  casa.  Güelfos.  Sectatoribus  síc  dictis.  |j  obdb 
DELS.  Orde  de  caballería  instituida  en  1815  en  lo 
regne  de  Uannóver  pel  príncep  regent  de  Inglater- 
ra.  Orden  de  los  güelfas,  Equestris  ordo. 

GUENYO,  A*  m.  y  f.  ter.  gbrxo,  boeni. 

GUERAU.  ant.  n.  p.  de  home.  gbau. 

GUERIMENT.  m.  ant.  cüba. 

GUERRA,  f.  Rompiment  de  pau  entre  las  na- 
cions. Guerra.  Belluro,  i,  Mars,  artis.  |  Art  y  pro- 
fessió militar.  Guerra.  Militia,  se.  ||  desafio.  ||  met. 
Dissensió  entre  doméstichs.  Guerra.  Dissidium  in- 
ter  domesticos.  |  met.  Oposició  y  contrarietats, 
com  entre  fret  y  calor.  Guerra.  Contrarietas,  atis. 

I  PEBSECUCIÓ. 

GUEBRA  CAMPAL.  Gucrra  à  camp  dcscubert.  Guer- 
ra campal.  Bellum  apertum. 

GUERRA,  CASSERA  T  AMORS,  PER  CADA  PLER  MIL  DO- 
LORS, ó   PER  UN  PLER  CR.TT  MIL   DOLORS,  ref.  DCDOta 

r  afany  y  traball  que  hi  ha  en  aqueixa  espècie  de 
ocupació  ó  diversions.  Guerra,  caza  y  amares^  por 
Muplacer  mil  dolores.  Plura  dolet  quam  gaudet 
amor,  Bellona,  Diana. 
GUEBRA  CIVIL  ó  L^TBSTiNA.  La  que  leueu  entre  sí 


GÜE 

Is  tl•liUlaiis  de  un  maieis  poble,  rq>üblica  ó  ngie. 
Guerra  citii.  €ivile  bellum. 

MH^BRA   DE   BNTEinifBNT.    Op08ÍCÍÓ  de  OpíoiooS. 

üuerra  ée  €ule%dimiei9Uo.  Dictamionm  pugna. 

GUCBUL  GALANA.  U^|K)ch  empeuyada.  Gierra 
-galana,  Yelitatio,  nis.  ||  nàut.  La  que  's  fé  ab  lo 
canó  sens  arribar  al  abordatge.  GÜierra  galma. 
Prslium  aavale  levius. 

«UEBBA,  GUEBRBJADA,   UOt.  GÜBBmA  YIVA. 

GUEBRA  PALESA,  loc.  ant.  Guem  oberta,  decla- 
rada, franca.  Guerra  abierla.  Aperte  bellom. 

GUERRA  VIVA.  Saugreuta,  sèos  intermis8Í4.  Gmr- 
ra  viva.  Acerbum,  fervens  bellnm. 

DECLARAR  GUERRA,  fr.  met.  Combàtrer  ab  rahoBs 
alguna  doctrina,  costums,  etc.  Declarar  guerra. 
Oppugno,  as. 

FÉB  GUEBBA.  fr.  Goerrejar.  Hacer  ^merra,  ò  U 
guerra.  Bellum  gerere.  jj  met.  Oposarse  à  altre  ab 
eficàcia  pera  impedirli  algun  intent ;  anar  contii 
de  algú.  Hacer  guerra.  Insidior,  aris.  |  met.  Moles- 
tar interiorment  alguna  passió,  espècie,  etc.  Sa- 
cer  guerra.  Ango,  is. 

píNDBEBSE  EN  GUBBBA.  loc.  ant.  Armar  gnerra, 
buscar,  móurer  guerra.  Armar  guerra.  Bellom  ge* 
rere. 

QUI  NO  VA  i  LA  GUEBRA,  NO  MOR  EN  ELLA.  ref. 

Denota  que  qui  s'  aparta  dels  perills  evita  sas  re- 
sultas.  Quien  nova  Ala  guerra,  «o  muere  em  ella. 
Arma,  procal  bella  remaoens,  hostília  vitat. 

QUI  NO  VÓL  VÉURER  LLÍSTIMA8,  NO  VAJA  i  LA  GUER- 
RA, ref.  QUI  NO  VÓL  POLS,  QUE  NO  VAJA  i  LA  ERA. 

GUERREJADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  gaerrcja. 
Guerreadar,  guerrero.  Proílíator,  bellator,  is. 

GUERREJANT,  m.  Ocupat  en  la  gnerra.  Gacr- 
rero.  Miles,  itis. 

GUERREJAR.  V.  n.  Pelear,  fér  guerra,  estar 
en  ella.  Guerrear.  Bello,  as. 

GUERRER,  A.  adj.  Inclinat  à  la  gnerra.  Omr* 
rero.  Bellicossus,  mavortius. 

GUERRILLA,  f.  Partida  de  tropa  lleugera  qie 
fà  las  descuberlas  y  romp  lo  foch.  GuirriUa.  Teli- 
tes,  nm. 

GUERXAR.  V.  a.  Tòrcer,  encorrar.  C«Nkr. 
Curvo,  as,  ioflecto,  is. 

GUERXAR8E.  V.  r.  Tórcerse,  enconrarse,  do- 
blegarse  la  fusta.  Alabeane,  eamharu,  honeane. 
Flecli,  inflecti. 

GUERXESA.  f.  Eocorvament,  vici  de  la  festa. 
AlabéOy  comba.  Curvatura,  ae.  ||  Malaltia  de  la  visU 
per  mala  disposició  dels  muscles,  lo  que  ft  Biirar 
malament.  Estrabismo.  Oculorum  distortio. 

FÉR  NET  DE  GUERXESA,    T    TRÍURBR  DM  GUERXISi. 

fr.  Tràurer  lo  vici  à  la  fusta  guerxa.  DesaUkar, 
acozar.  Curvatune  vitium  emmendare. 

GUERXO,  A.  adj.  La  persona  qne  tors  la  visU- 
Bisojo,  bizco.  Strabo,  nis.  Q  borni,  tort.  |  Pit  de  ii 
fusta  torta  ó  encorvada.  Alabeado ,  c^mèMb.FVns. 

MIRAR  GUERXO,  fr.  Mirar  de  tort.  Jítr«r  bút»,  k 
través.  Obliquè  iatuerí. 


GüI 


GÀTALi. 


GÜI 


827 


GUERXÓ8.  adj.  Lo  que  es  fàcil  de  lórcerse  y 
fér  guerxesa.  Bomeadizo.  Flexibilis. 

GUETO.  m.  fam.  ybll,  jato,  avi,  pari. 

GUIA.  f.  Qui  encamina  y  mostra  à  altre  *1  ca«- 
mi.  Guia,  YisB,  itineris  (Hi.  ||  Qui  acompanya  al 
cego.  Gomectlh,  lazarillo.  Palpo,  ois.  ||  En  los  ar- 
bres rama  principal  que  trauhen  al  principi,  j 
serveix  com  de  mare  de  las  demés.  Guia,  Sureu- 
los,  i.  I  En  cohets,  minas,  etc.  metxa  que  dirigeix 
lo  foch  ahont  convé.  Guia.  Pulveris  pirii  linea  di- 
rectoria.  ||  En  los  molins  de  vent,  pessa  gran  de 
fusta,  que  serveix  pera  dirigir  y  fér  anar  lo  moli, 
ordenant  las  aspas,  conforme  demana  'I  vent. 
Guia,  Moletrinus  clavus.  ||  nàut.  Aparell  ó  cap  sen- 
zill ab  que  's  dirigeix  ó  sosté  alguna  cosa  en  la  si- 
tuació convenient  à  sòn  objecte.  Guia,  viento,  y  pa- 
latraez,  lo  de  las  càbrias  y  malxínas.  Directorius 
funis.  II  En  los  cuixots  de  las  prempsas  de  racó  re- 
gata que  dirigeix  un  piló  del  mateix  nom,  pera 
que  no  's  decanto  lo  que's  prempsa.  Guia.  Linea 
ductrix  in  prselum.  ||  fr.  Entre  encuadernadors  llis- 
tó que  s' acomoda  à  una  mossa  que  té  '1  cusidor,  y 
serveix  pera  que  quede  igual  la  superfície  4e  la 
taula.  Regla,  vareta.  Regula,  se.  ||  En  las  serras  las 
dents  inclinadas  à  un  y  altre  costat  pera  obrir  ca- 
mí. Guia  carrera.  Serrae  obtortae  dentes.  ||  Se  diu 
del  caball  capó  que  va  devant  de  una  eugassada  ó 
de  una  porció  de  potros  pera  cocduhirlos  de  un 
paratge  à  altre.  Guia.  buctor,  is.  |  En  las  prempsas 
de  lliura  cada  un  dels  dos  montants  situats  quasi 
al  mitj  de  la  llargària  de  la  biga  entre  is  quals 
està  col-locada  aquesta,  para  que  *s  conservo  sem- 
pre en  una  mateixa  direcció.  Gwadera.  Torcularis 
praeli  repagula  lignea.  |  En  las  tahonas,  cinias,  etc. 
barreta  llarga  que  surt  del  cap  del  arbre,  ahont  se 
lliga  *l  ronsal  de  la  bèstia  que  las  fà  rodar.  Guia, 
guiadera.  AntlisB  gubernacuJi  clavus.  ||  Lo  qui  en 
los  jochs  y  exercicis  de  à  caball  condubeíx  alguna 
cuadrilla.  Guia.  Ductor,  is.  ||  Apoyo.  Bordon.  Sus- 
tentaculum,  i.  ||  Cada  una  de  las  dos  branillas  gros- 
sas  en  la  part  posterior  de  la  cotilla.  Guia.  Prims 
virg».  II  En  las  casas  de  moneda,  pessa  que  puja  y 
baixa  i  qui  talla  la  moneda.  Guia.  Dux,  cis.  ||  En 
las  minas  la  terra  que  senyala  estar  pròxima  algu- 
na veta,  ó  indica  sa  abundància.  Guia.  Metalli  vena 
indicium.  ||  En  general  tot  allò  que  serveix  de  di- 
recció, exemple,,  etc.  Guia,  norte.  Dux,  cis.  ||  Des- 
paig,  albarà  pera  poder  transportar  generós.  Guia. 
Telonarii  syngraph».  ||  Qui  ensenya  ó  inslruheix  à 
altre.  Guia.  Dux,  cis.  ||  mil.  Lo  sargento  ó  cabo,, 
qjie's  coi-loca  à  cap  de  Gla,  pera  guardar  las  dis- 
tàncias,  y  que  vaja  ben  alineada.  Guia.  Ductor,  is. 
I  pi.  Las  mulas  ó  caballs  que  van  inmediats  à  la» 
llansa  dels  carruatjes.  Guias.  Bíjugi  in  rhaeda 
proximiores  equi. 

GUIA  DE  FORASTBas.  Llibre  que's  publica  cada  any 
ab  los  noms  dels  que  componen,  los  tribunals  del 
regne,  ofioioasde  la  copi^  empleala  en  P  exèrcit, 
etc.  Guia  de  forasteros.  Libellus  ductor. 


GUIADOK,  A.  m.  y  f.  Qui  guia.  Guiaéor.  Dux, 
cis,  ductor,  is. 

GUIAR.  V.  a.  Mostrar  lo  camí.  Guiar.  Duco,  is. 

Q  met.  Dirigir,  ensenyar.  Guiar.  Dirigo,  is.  |  Llas- 

timar,  embrutar,  posar  de  mala  manera.  Pomer. 

Multo,  as.  H  GOBERXAR.  ||  Eucamiuar  las  eosas  in- 

materials  ahont  se  desitja.  Guiar.  Deduce,  is. 

GUIATGE,  m.  guia,  salvoconducto. 

GUIENÉ8,  A.  adj.  (losa  de  Guiena.  GtMnés.  In 
teiena  natus. 

GUIER.  m.  ter.  pedrer.  I. 

GUILAPfDOS.  m.  pi.  Regalo  que 's  dóna  per 
Nadal.  Àguinaldo.  Strena,  sb.  ||  Lo  regalo  que  's  fi 
à  algú  en  lo  dia  que  cumple  anys.  Cuelga.  Munns- 
culum,  i. 

GUILUfDAYNA.  f.  diversió. 

GUILLA,  f.  guineu.  II  CULLITA,  USUFRUTT. 

GUILLEM  Ó  GUnXERM.  n.  p.  de  home. 

Guillermo.  Gulielmus,  i. 

GUILLERMITA8.  m.  pi.  Indivfduos  de  la  con- 
gregació que  fundà  sant  Guillem.  Guilíemtítat.  Mo- 
nachi  sancti  Gulielmi. 

GUILLEUMA.  f.  Ribot  estret  pera  traballar 
ahont  no's  pót  ab  la  garlopa  y  altres.  GwUlamé^ 
junlera.  Angustíor  runcina.  ||  f.  de  GurftBM. 

GUILLOT.  A.  adj.  usufructuari. 

GUILLOTINA,  f.  Suplici  en  que  's  talla  'I  cap. 
Guillotina.  Patibulum  in  quo  caput  absciditur.  | 
Màquina  que  per  medi  de  un  tallant  que  càuabiai- 
xat  se  talla  recte  é  igual  lo  paper,  cartró,  elc. 
Gwillotina.  Machina  ad  papyri  secaodi. 

GUIMBALBT.  m.  nàut.  Pla  de  una  cana  posa^ 
en  la  bomba  en  disposició  que  à  sòn  moviment  s» 
trau  r  aygua  de  la  nau.  GuimhaUti.  Naval  is  antliae 
manubrium. 

GUIMBARRO.  m.  Tros  gros  de  pa.  Mendmgo^ 
zoquete,  tarugo.  Panis  frustutum. 

GUINARDA.  f.  GUINEU. 

GUINDA,  f.  Espècie  de  cirera  roja,  sabrosa 
y  sana.  Guifda.  Acidulum  cerasum.  ||  nàut.  cüin- 
DARs.  II  pi.  Teixit  de  daus,  regularment  de  cotó  y 
seda,  ó  de  cotó  sol.  Guindas.  Yersicoloribus  tesselis 
variagatum  textile. 

GUINDALESA.  f.  nàut.  Corda  de  quaire  ca- 
mas  y  de  cent  brassas  pera  diferents  usos  en  la 
nau.  Guindalesa.  Rudens,  tis. 

CKmWAMATNA.  f.  nàut.  Senyal  de  amistat 
de  una  nau  ó  esquadra  à  altra,  y  consisteix  en  bà* 
trer  mútuament  lo  pabelló.  Guindamaina.  AmiciD 
classis  signum. 

GUlNüAR.  V.  a.  Fér  pujar  mès  lo  que  està 
penjant  de  alguna  corda,  ó  pujar  mès  lo  qoe  ja 
estava  vertical.  Guindar.  Attollo.  D  v.  n.  nàut.  Al- 
sarse  y  tenir  posició  la  arboladura,  presentaria  'I 
buch  en  ella  ó  manifestarse  à  la  vista.  Guindar. 
Se  oslendere. 

aonmiMS.  m.  nàut  JUsària  dels  pals  y  mà»* 
ül».  Guinda.  Mali  altitudo;- 

GUINDA8TE.  m.  nàut.Godonml»depti»9nil^ 


828 


GUI 


DICCIONARI 


6m 


808  en  que  *8  posan  las  politjas  y  's  fican  las  cu- 
bertas  y  llatas  pera  armar  las  vergas.  OuindasU, 
Quadrat»  Irabès. 
■  GUINDEE.  m.  QUiNDO. 

GUINDETA.  f.  d.  Guindilla,  Gerasum  parvum. 

GUIBIDO.  m.  Cirerer,  que  fa  1  fruyt  un  poch 
agre.  Gui%dalf  guindo.  Prunus,  i. 

GUtNDOLA.  f.  nàut.  Planxa  triangular  de  tres 
taulas  ab  ires  cordas  pera  rébrer  las  càrregas  y 
altres  usos.  Guindola.  Funibus  inslructum  ponde- 
ribus  levandis  nauticum  Iriangulum. 

GUINEA.  í.  Moneda  inglesa  de  or ;  val  95  vin- 
tídosos.  Guinea»  Britànica  moneta. 

GUINEU,  f.  Animal  quadrúpede  de  tres  peus 
de  Uarch  y  un  y  mitj  de  alt,  lo  cap  rodó,  la  cua 
matxucada,  llarga  y  mòlt  peluda,  es  mòlt  astut, 
8*  alimenta  de  cassa  y  llensa  un  fetor  mòlt  repug- 
nant. Zorra^  rapo$a ,  y  zorro  '1  mascle.  Yulpes, 
is,  alopex  ecis.  ||  cau.  6. 

LA  CULPEU  QUAN    NO  *N    PÓT  HAVÉ8,   DIU  QUE  SÓN 

VBiDAS.  ref.  Denota  'i  despreci  de  lo  que  no  ^s  pót 
conseguir  encara  que  *s  desitja.  Agrillas  eran.  No* 
k)  acerbum  sumere. 

GUINYADA.  f.  y 

GUINYAMENT.  m.  Senya  que  's  fà  tancant  ab 
dissimulo  qualsevol  dels  ulls.  Guiiiaday  guinadura, 
guino,  Niclus,  us.  y  nàut.  Girada  ó  decli nació  de 
la  proa  envers  T  un  ó  altre  costat  de  la  direcció  que 
déu  seguir.  Guiüada.  Mavis  deflexus  à  recta  via. 

GUINYAR.  V.  a.  Fér  senyas  ab  los  ulls.  Gui- 
nar,  Nieto,  as.  y  nàut.  Móurer  la  nau  la  proa  à  uo 
costat  y  al  altre  obebint  al  timó.  Guiüaf,  Navem 
buc  ei  illuc  verti. 

GUINYOy  A.  adj.  ter.  borni. 

GUINYOL,  m.  Grunyit  del  gos  y  altres  ani- 
mals. Ganido,  Gannitus,  us. 

GUINYOLAR.  V.  n.  Udolar  lo  gos  ab  veu  ron- 
ca. Ganir.  Nieto,  gannio,  is. 

GUIÓ.  m.  müs.  La  nota  ó  senyal  posada  al  fi 
de  la  ralla,  pera  senyalar  lo  punt  en  que  comensa 
la  següent.  Guiou,  Musícalis  nota  sequentem  vo- 
cem  indicans.  ||  gram.  Guion,  Yexillum,  i. 

GUIPAR.  V.  a.  fam.  Mirar  ab  cuydado  ó  dissi- 
mulo. Avizorar,  aiisbar.  Clam  speculari,  exploraré. 

GUnUGAY.  m.  Llenguatge  obscur.  Guirigay. 
Obscurus,  inlrincatus  sermó. 

GUIRLANDA  Ó  GUIRNALDA.  f.  GARLANDA. 
1.  y  DONZELL.  \\  Senzilla  diadema  ó  cenyidor  de  or 
ab  una  sivella  en  lo  centro  ab  que  *s  coronavan  à 
vegadas  los  comtes  de  Barcelona  en  llocb  de  la  co- 
rona heràldica  comtal.  Guimalda»  Laurea  m. 

GUISA.  f.  ant.  MODO,  MANERA. 
DE  BAIXA  GUISA.  CXp.  DE  BAIXA  MA. 

EN  GUISA.  m.  adv.  A  manera.  Morè. 

GUISADO.  m.  Vianda  composta  y  amanida. 

Guisado,  Obsonium,  ii.  Q  Lo  que  's  fà  ab  carabas- 

sons.  Calabacinau.  Edulium  cucurbitis  condikum. 

y  Lo  que  *s  fà  ab  escarxofas.  Alcachofaio.  Ex  ei- 

pvis  çondimentom. 


GUI8ADOR,  A.  m.  y  f.  Cuyuer,  eoch.  GiMm- 
dero,  Coquus,  i. 

GUISAR,  y.  a.  Cuynar ,  amanir  lo  menjar. 
Guisar.  Condio,  is. 

GUIT,  A.  adj.  S*  aflka  à  la  cabaleadora  que 
lira  cossas.  Paüoy  ruin,  zaino.  Calcitrosa,  infida 
bèstia,  y  gossa. 

GUITAGATA.  jocb.  ollas,  ollas,  btc. 

GUITARRA,  f.  Instrument  músich  de  cordas. 
Guitarray  vihuila.  Chelys,  is. 

ALTRA  COSA  ES  AB  GUITARRA,  loc.  Deuota  que  las 
cosas  ab  los  instruments  ó  auxilis  necessaris  se 
fan  mès  fàcilment  y  millor.  Otr^  cosa  es  eim  gw- 
tarra,  Aliud  est. 

ESGARBAPAR  LA  GUITARRA,  fr.  Tocarla  malament. 
Zangarrear.  Male  chelym  pulsare. 

NO  ESTAR  BEN  TREMPADA  LA  GUITllRA.  fr.  NO  ES- 
TAR DB  FÍLIS. 

XAPAR  LA  GUITARRA,  fr.  met.  Destorbar  los  pro- 
jectes de  algú.  Cortar  el  revesino.  Obsto,  as. 

GUITARRA8SA.  f.  aum.  Guitarrmt,  Magna 
cbelys. 

GUITARRERi  A.  m.  y  f.  Qui  tracta  en  gni- 
tarras.  Guitarrero.  Citbararum  faber. 

GUITARRETA.  f.  d.  Guilarrilla,  Parva  cbe- 
lys. 

GUITARRISTA,  m.  y  f.  Tocador  de  guitarra. 
Guitarrista,  Githarista,  ae. 

GUITARRÓ.  m.  Tiple  de  guitarra.  CttífamV/a, 
tiple,  guitarro.  Acutior  clthara. 

GunroNÀs,  SA.  adj.  vag  abundo. 

GUm.  m.  ant.  guia. 
GUINZA.  f.  gossa. 

GUIX.  m.  Espècie  de  pedra  no  mòlt  dura,  cre- 
mada y  preparada  pera  las  fàbrícas.  Yeso.  Gyp- 
snm,  i.  {  La  porció  que  *1  manobre  dòoa  de  uoa 
vegada  al  mestre.  Pellada,  Gypsi  pars.  ||  Pedra 
blanca  ab  que  *ls  sastres  senplan  per  ahont  han 
de  tallar  ó  cnsir.  Jaboncillo,  jabon  de  sastre.  Alba 
petra.  ||  parrell. 

GUIX  BLANCH.  Pedra  fòssil,  espècie  de  guix  trans- 
parent. Espejuelo.  Gypsum,  i. 

GUIX  PRIM.  Lo  blanch  amerat.  Yeso  mate,  Candi- 
dum  gypsnm. 

GUIXA.  f.  Llegum.  Guija,  tito,  almorta ;  mue- 
.la,  diente  de  muerto,  Gicera,  íe. 

GUIXA YRE.  m.  Qui  fabrica,  ven  ó  tracta  ab 
guix.  Yesiro.  Gypsi  fabricator. 

GUIXER,  A.  adj.  Pertanyent  al  guix.  Yesera. 
Gypsiarius. 

GUIXERA,  f.  Terreno  abont  bí  ba  pedra  de 
guix  y  llocb  ahont  se  fabrica.  Yesal,  yesar,  gesers, 
Gypsi  fodina. 

GUIXOT.  m.  Tros  dé  guix  arrancat  de  la  fi' 
brica.  Yeson.  Gypsi  fragmentum. 

GUIXAR.  V.  a.  ant.  outAR. 

GUIZARDÓ.  m.  ant.  Gallardo. 

GUIZARDONAR  Y  GUIZBRDONAH.  T.l. 

i  ant.  gallardonar. 


OüS 


GATÀLi. 


GBT 


GULÉBIüfl.  m.  fam.  ter.  fam,  gaui.  Gazuza. 
Yehemens  et  molesta*  fames. 

PISSAE  GULÉXUS.  PASSAE  GANA. 

GÚBIERA.  f.  nàat.  Corda  grossa  que  serveix 
pera  lligar  las  àncoras  y  altres  usos.  Gúmena,  Ru- 
dens,  tis. 

gAmia.  f.  Arma  que  participa  de  daga  y  pu- 
nyal. Gwnia.  Pogionis  geaus. 

GURET.  m.  GORBT. 

GUBETAR.  V.  a.  ter.  fér  goebt. 
GURIR.  V.  a.  ter.  guarir,  curar. 
GURRUBfi.  m.  fam.  Marit  massa  condescen- 
dent. Gurrumino.  Uxorius,  ii. 
GURRUMINA.  f.  contemplació.  4. 
GUSIÓ8,  A.  adj.  ant.  jotós. 

GUSPIRA,  f.  ESPURNA,  CENTELLA. 
GUSPIRAR.  V.  n.  ESPURNAR. 
GUSPIREJAR.  V«  a.  ESPURNEJAR,  ESPÜENAE. 

GUST.  m.  Un  dels  cincb  sentits  corporals  ab 
que  's  percibeix  y  distingeix  lo  sabor  de  las  cosas. 
Gusto,  Gustus,  us.  II  Sabor  de  las  viandas.  Gusto, 
Saliva,  ce.  ||  Deleyte ,  pler  de  alguna  cosa.  Gusto, 
Protbymia,  ».  U  Complaccncia ,  desitj  de  alguna 
cosa.  Gusto,  Yoluptas,  atis.  ||  Arbitri,  determina- 
ció, voluntat  pròpia.  Gusto.  Arbitrium,  ii.  y  Deli- 
cadesa, fínura,  coneixement,  crítica.  Gmto.  Pala- 
lus,  i.  I  Antoix,  capritxo.  Gusto,  Oblectatio,  nis.  Q 
pi.  Los  vicis  en  comú.  Gustos,  Yoluptates,'  um. 

AE  gust.  m.  adv.  De  gana.  Libenter. 

i  GUST  OE  QUI  PAGA.  loc.  fam.  Denota  que  las 
cosas  tant  que  estigan  bè  com  que  estigan  mal  s' 
ban  de  fér  al  gust  de  qui  las  paga.  A  gusto  di  quien 
paga,  Sumplum  facienli  inserviendnm  est. 

.  ALAio  ó  u  ALABO  'l  GUST.  loc.  iróu.  DcnoCa  *1 
mal  gust  ó  elecció  de  algú.  Alabo  el  gusto,  Per- 
quam  oplimè. 

AL  GUST  ESTRAGAT,    LO   DOLS   LI  ES   AM4RCH.    ref. 

que  ensenya  que  es  comunment  eacusal  ó  en  va 
reconvenir  ab  suavitat  al  que  està  preocupat  per 
una  passió  vehement.  Al  gusto  daiiado  ó  estragado, 
lo  dulee  le  es  amargo,  Quisque  judicat  prout  est 
affectos. 

i  ó  PER  BELL  GUST.  m.  adv.  i  DRETAS. 

DB  GUSTOS  NiNGü  n'  ba  ESCRIT,  ref.  DcROta  quo  à 


qui  té  declarat  lo  gust  per  alguna  con  no  hi  lia 
que  posarli  rahons  pel  contrari.  Sobre  gustos  no  H 
ha  eserito,  Trahit  sua  quemque  voluptas. 

DONAR  GUST.  fr.  Complàurcr.  Dar  gusto,  graUf" 
car,  Obsequor,  eris. 

MAL  GUST  i  LA  BOCA.  DesaboT,  lusulsitas. 

MENJAR  i  GUST  T  VESTIR  AL  US.  rcf.  literal.  Co- 
mer  &  gusto  y  vestir  al  uso.  Fercula  det  placitum, 
sed  vestes  publicus  usus. 

MÈS  VAL  UN  GUST  QUE  CENT  LLIURAS.    ref.    DeUOta 

que  *s  prefereix  un  capritxo  al  bè  que  pót  resul- 
tar. Mas  vale  un  gusto  que  cien  panderos,  Gustus 
quam  divitiao  multse  praestat. 

NO  HI  HA  GUST  SENSE  DISGUST,  fof.  que  enseuya 
la  inconstància  y  poca  duració  dels  béns  humans, 
pus  desprès  de  un  succés  favorable  y  felfs ,  ve  re- 
gularment altre  trist  y  desgraciat.  No  hay  miil 
sin  hiel;  no  L•y  contento  eumplido  en  esta  vida, 
Totam  vitam  miscent  dolor  et  gaudium. 

GUSTAGIÓ.  f.  Funció  per  medi  de  la  qual  los 
animals  distingeixen  los  sabors  y  las  qualitats  sa* 
brosas  dels  cossos.  Gustacion,  Gustatio,  nis. 

GUSTABiENT.  m.  ant.  tast. 

GUSTAR.  V.  a.  Percebir  gust  de  las  cosas. 
Gustar.  Delibo,  as.  ||  Tastar.  Gustar,^  trobo,  as.  || 
V.  n.  Tenir  complacéncia  en  alguna  cosa,  desíl" 
jarla.  Gustar,  Cupio,  is.  ||  Agradar.  Gustar,  Pla.* 
ceo,  es. 

GUSTET  Y  GUSTILLO.  m.  d.  ustillo.  Levís 
gustus. 

GUSTÓS,  A..adj.  Content  de  alguna  cosa,  Gm- 
toso,  LsBtus.  II  Agradable.  Gustosa.  Jucundus.  | 
Saborós.  Gustoso.  Sapídus. 

GUSTOSABIENT.  adv.  m.  Ab  gust.  Guil/osel•- 
menti.  Jucundè. 

GUTAPERXA.  f.  Resíduo  de  la  evaporació  del 
SBch  Uetós  que  's  desprèn  de  las  incisions  pracli- 
cadas  en  un  arbre  que  's  troba  en  los  boschs  de 
las  islas  de  la  Malésia  y  s' emplea  pera  diferents 
usos.  GutapercOf  gutta-percL•,  Gutta  percba. 

GUTIRLÓ.  m.  goll. 

GUTURAL,  adj.  Gosa  de  la  gargamella.  Guhl•- 
ral.  Gutturalis. 


^»c^ 


8se 


BÀB 


DIGCiONABI 


HàB 


H.  Octava  Ifetra  det  abecedari  català  y  novena 
del  castellà,  encara  que  segons  los  gramàtichs  es 
sols  senyal  ^  aspiració  qae  serveix  pera  donar 
forsa  a!  so  de  la  lletra  à  qae's  junta:  1s  anlichs  la 
tingueren  per  numeral  y  valia  iOO,  y  ab  una  ra- 
lleta  sobra  200,000. 

HA»  itaterj .  Explica  *ls  diferents  afectes  y  accions 
ab  que  s*'  avíisa,  anima  ó  aUaba.  Ha,  Hd,  heu.  || 
Tercera  persona  del  verb  hàvér.  na,  E&iy  y  si  es 
auxiliar,  no  té  correspondència  llatina. 

BÀ,HA.  interj.  pera  manifestar  que's  troba  k 
afgú  en  mafefei.  Ai  ax\  ha,  ha.  At,  at. 

HA,. HA,  HA.  interj.  de  rissa.  Ha,  ha,  ha;  hi,  hi. 
Hi.  Ah,  ha,  ha. 

HABANO,  A.  adj.  cosa  diB  la  Sabana,  mthano, 
y  habanero  dit  de  las  personas.  Rabanensis. 

HÀBIL.  adj.  Intel•ligent,  capàs,  docte.  Btíibil. 
Habitis.  I  Apte,  adequat,  à  propòsit.  Bdbil'.  Aptus. 
II  Viu,  subtil,  fi.  Hàbil.  Callidus. 

HABILÍ8SIM ,  A.  adj.  sup.  Habilisimo.  Seien- 
tissimus,  peritissimus. 

HABILITAGIÓ.  f.  Acció  de  habilitar.  Habili- 
tacion.  Habilitatio,  probatio,  nis. 

HABIUTADO.  m.  mil.  Oficial  recaudador  dels 
interessos  del  cos  que  1'  anomena.  Habilitado.  Re- 
mm  legionis  procurator  miles. 

HABIUTADOR,  A.  m.  y  f.  Qui  habilita.  Ha- 
bilitador.  Aplitudinis  declarator.  ||  m.  pi.  Los  dl- 
vuyt  diputats  nombrats  nou  per  part  del  rey  y  nou 
per  part  dels  brassos  que  en  las  corts  de  Aragó  de- 
yian  formar  la  comissió  examinadora  de  las  cir- 
cunstàncias  legals  dels  diputats  y  de  si  estavan  en 
regla  'Is  poders  que  portavan,  donant  de  això  '1 
degut  dictamen.  Habilitadores,  comision  de  aclas. 

A|»títadíni9  d^çUrator. 


HABILITAB.  V.  a.  Declarar  à  aTgü  apte  y  ca- 
pàs  pera  alguna  cosa.  Habilitar.  Frobo,  as.  I  Fér 
hàbil  ó  capàsàalgü.  JT&bi/ttor.Habílemreddere.  | 
Provehir  à  algú  de  lo  necessari.  Habilitar,  Promp- 
tum,  expeditum  aliquem  fkcere.  |  LLEcrmrit. 

HABpJTTARSE.  V.  r.  APROPrrAisr. 

HABILITAT,  DA.  p.  p.  HabiliUido.  Pfobatas. 
II  f.  Capacitat,  talent,  aptitut.  Wtbilidad.  Solertií, 
i  2B.  II  Destresa,  art,  manya  pera  tèr  alguna  cosa. 
Habilidad.  Solertía ,  ae.  ||  Snftcéncia.  Habilüai. 
Scfentia,  s.  ||  Lo  primor  d&  una  obra.  HabüHni. 
Manus,  us.  J  pin.  Propietat  y  acert  en  là  semblaiH 
sa  de  lo  que*s  pinta,  perfecta  imitació.  VaknHa. 
Yivida  naturae  smulatio. 

VALERSE  DE   SAS  HABILITATS,   fr.    VALEBST  Dr  S&f 
MANT  AS. 

HABILtesiM,  A.  adj.  sup.  HabilUinu).  Peri- 
tissimus. 

IfABILisSIMAMENT.  adv.  m.  sup.  Ab  noltï 
habilitat,  fíabilisimaminte.  Yalde  scienter. 

HÀBILMENT,  adv.  m.  Ab  habilitat.  Bahil' 
mente.  Scinter. 

HÀBIT.  m.  Testit  peculiar  dels  ecclesiasticlis, 
y  mès  comunment  del  frares.  Habito.  Habitus,  os. 
II  Insígnia  ab  que's  distingeixen  los  ordes  mili- 
tars. Habito.  Insigne,  is.  Q  Costum,  facilitat  adqui- 
rida per  la  repetició  de  mòlts  actes.  Habito,  habi- 
tuacion.  Habitus,  us.  ||  Túnica  de  monja.  Monjii 
Monialis  vestis. 

híbit  sobrenatural.  Lo  que  s"  adquireix  pel 
exercici  de  las  virtuts  sobrenaturals ;  també  's  diu 
de  las  virtuts  infusas,  fé,  esperansa  y  caritat,  per 
rahó  desér  una  qualitat  permanent  intrínseca  eo  la 
knmík.Hdbito  so^rmaturaí.  Habitus  supematnralis. 

híLbits  de  cor.  Aquells  ab  que'ls  ecclesiàstichs 
assisteixen  al  cor.  Hdbitos  de  coro  6  eoraUs.  Tes- 
tes quibus  ecclesiastici  choro  assistnnt. 

hàbits  ílaechs.  La  sotana  y  manteu  que  usto  kv 


HiG 

ecclesiàstichs  j  estudiants.  Hàhitos.  Talirís  vestís. 

l'  híbit  no  f1  'l  monjo.  ref.  Ensenya  que  V  eite- 
rior  no  sempre  es  una  senyal  certa  del  interior.  £l 
habito  no  hace  el  monje.  Barba  non  íiicit  philoso- 
phoni. 

pÉNDaER  L*  HÀBIT.  fr.  Férso  religiós.  Tomar,  ves- 
tir el  hdbito.  Dare  nomen  religioni;  religíoso  habi- 
ta insigniri. 

PBNJàE  LOS  híbits.  fr.  Deixar  la  carrera  eccle- 
siàstica.  Ahorcar,  colgar  los  hàbilos.  Deponere 
scholaslicas  ant  religiosas  vestes. 

HABITABIX.  adj.  Lo  que's  pót  habitar.  Habi- 
table, vividero,  Habitabilis,  quod  freqnentari  poCest 
incolis. 

HABITACIÓ,  f.  Casa  ó  paratge  en  que  s'  ha- 
bita. Habitacion,  habitdeulo,  vimenda,  morada.  Ha- 
bitaculum,  i.  ||  La  part  de  la  casa  pròpia  pera  ha- 
bilarse.  Habitaeion.  Habitacnlatio,  nis.  |  Lo  temps 
que  s' habita  en  alguna  part.  Habitaeion,  residen- 
eia,  Domicilinm,  ii.  ||  Comuna  de  companys.  Com- 
tttbemio,  Contubernium,  ii.  ||  La  que  es  mòlt  fre- 
da. Nevera.  Nimis  frígida  cella. 

HABITACIÓ  DE  LA  LLUNA,  astrol.  Certas  parts  del 
zodíacb,  en  qae*ls  astròlechs  imaginan  que  la  lluna 
adopta  las  malas  qualitats  de  las  estrellas.  Habita- 
eion de  la  Itma.  Tempestas  lunae. 

HABITADOR,  A.  m.  y  f.  habitant. 

HABITAMENT.  m.  ant.  habitació,  estada. 

HABITABIT.  p.  a.  Qui  habita.  Habitante.  Ha- 
bilans.  ||  adj.  Yehí  de  una  casa  ò  poble.  Habitanie, 
kabitador,  veeino,  morador,  HabiCans,  tis.  |  Qui  viu 
en  lo  camp  y  no  gosa  '1  dret  de  ciutadà.  Pagano. 
Paganus. 

HABITAR.  V.  a.  y  n.  Residir,  víurer  en  algun 
lloch.  Habitar,  morar,  vivir.  Habito,  as. 

HABITAT,  DA.  p.  p.  Habitado.  Habitatus. 

HABITATOB  Y  HABITAT,  m.  ant.  habi- 
tació. 

HABITET.  m.  dim.  Habitillo.  Parvus  habitua. 

HABITUAGIÓ.  f.  Híbit.  8. 

HABITUAL,  adj.  Lo  que*s  ía,  esdevé  ó  pateix 
per  hàbit,  com:  malaltia  habitual.  Habitual.  Habi- 
tualis. 

HABITUALUENT.  adv.  m.  Per  hàbit,  de  un 
modo  habitual.  Habitualmente.  Morè  consueto. 

HABITUAR.  V.  a.  Acostumar,  fér  que  algú  s' 
acostumo  à  alguna  cosa.  Acostumbrar,  habituar. 

SueSCO,  is.  I  DOMICILIABSE. 

HABITUAR8E.  v.  r.  Acostumarse  à  alguna 
cosa.  Habituarse.  Assuefio,  is. 

HABITUAT,  DA.  p.  p.  Habituado,  Consuetus. 

HABITUT.  f.  Relació  que  té  una  cosa  à  altra. 
Habitud.  Relatio,  ois. 

HABUYRA.  f.  ant.  descans,  quietut.  Q  ant. 
Temps  irregular,  hagué  sa. 

HABUYRAR.  v.  n.  ant.  beposae.  |  ant.  abun- 
dae.  i  ant.  sobreixie. 

HAGA.  f.  Caball  petit  de  estatura.  Haea,  ja/ta, 
Manni»,  i. 


I 


ۈTAlA.  HAI  .     Mt 

HAGANBA.  f.  Haca  jnglesa  major  que  la  haoB 
espanyola  y  menor  que*l  caball.  Hacam^a  y  Sejor- 
nan  li  diu  kata  doMe  g  taballo  inglés  ó  foUuú. 
Alurco,  ois. 

HAOELDAMA.  f.  Camp  de  sanch,  y  en  parti- 
cular lo  que*s  comprà  prop  de  Jerusalem  pera  se- 
pultura dels  peregrios,  pels  trenta  diners  en  que 
fou  venut  lo  Salvador.  Haeeldama.  Àger  sangoiois. 

HAGH.  f.  Pronunciació  catalana  de  la  lletra  H. 
Hache.  H  littera.  ||  Aquel  ha  ó  tiene.  lUe  habet.  | 
Hubo.  Habuit. 

HADULAMENT.  m.  ant.  udol. 

HAESM AR.  V.  a.  ant.  discóeseb,  judigah. 

HAGUT,  DA.  p.  p.  de  havér.  lía&tdo.  Habitua. 

HAHDfABIENT.  m.  AUNAIA. 

HAHINAB.  V.  n.  AHiNAa. 

HAHIR.  V.  a.  ant.  Tenir  odi.  Abonteett  odiar. 
Odi,  isti. 

HAJAT8  T  HAJAU.  Temps  del  verb  HAVte, 

TINC  au. 

HAL.  m.  La  aurèola  ó  círcal  que  rodeja  *1  aiu- 
gró  de  la  dona.  Halo.  Papill»  circuitns. 

HALAGAR.  V.  a.  ALHAGAB. 

HALENAR.  V.  n.  ant.  albnab. 
HÀLIT.  m.  Alé.  Hdlito.  Halitus,  18. 

HALLA.  ALFONDECH,  MLTOL,  GRANHE  fÚWUOSi 

HAL-LIKaif  AR.  V.  a.  AL4.ÜCUIAK. 

HAM.  m.  Petit  ganxo  pera  pescar.  Anzuih. 
Hamulus,  hamus,  i.  ||  En  lloch  de  haybii  ó  hi«. 
Hemos.  (  ant.  Equival  à  «b  au,  com :  ham  donat 
gran  contento  la  vostra  carta.  Tu  earla  me  MMiad 
grani$  akgriA.  Littere  t«8B  nihi  magnam  letitÍHii 
attulenint 

TiBAB  l'  ham  al  mab.  fr.  MOt.  Pradícar  totas  \m 
diligéncias  pera  conseguir  algin  fi.  Kthmr  la  roà. 
Retia  mittere,  tendere. 

HAMAGA.  f.  Filat  gran  y  clar  assegurat  ab 
dos  estacas,  serveix  de  llit,  columpi  ó  grouadar. 
Hamaea.  Pensi  lis  lectHS. 

HAMADRÍADAB.  f.  pi.  mit.  Ninfas  de  las  fc- 
restas  que  naixian  ab  las  carrascas ,  j  eslavan 
amagadas  en  sa  escorxa,  y  moriao  ab  eUia.  iaia- 
driadas.  Amadryades,  um. 

HANC.  adv.  ant.  mat.  ||  aot.  i  mís,  mcaha, 

ENCARA    MiS  ,   TAMBÉ.  ||  Snt.  JAMAT.  |  BOt.  QUAÜT.  | 
ant.  NI  TAN  SOLS. 

HARAL  m.  Tribut  periòdich  que  pagaa  en 
Turquia  'Is  que  no  sòo  DMhometans.  Bairai.  Yaoti- 
gal,  is. 

HARDA.  f.  ant.  ESQUUOL.  |  ant  aliqqbta. 

HARMONIA,  f.  Consonància  de  veas  ó  instm- 
ments.  Armonia,  harmonia.  Harmonia,  e*  |  Com- 
posició, conveniència  de  oosas  semblants.  Araio- 
nia.  Harmonia,  e.  |  amistat,  unió.  |  anat.  CompiH 
sició  y  orde  dels  ossos  en  línea  recta.  Jarmaiàa. 
Harmonia,  ».  J  mit.  Diossa  filla  de  Marte  y  YéBMS. 
Armènia.  Harmonia,  sb.  |  ret.  Combinació  de  dsc*- 
cions  de  pausada  é  ràpida  pronunciació,  aostífig»- 
da  per  articakoioiia  fàcils  y  distíoelaa ,  qua  fia 


il32 


HAV 


DICCIONARI 


HEG 


r  estil  dols  y  agradable.  Armonia,  Harmonia, ». 

cÓHRER  AB  BONA  HABMONiA.  fr.  Tractarse  amisto- 
sameDt.  Comr  con  buena  armofUay  amisUitamentB, 
Amicè  facere,  vivere. 

FÉR  ó  CAUSAR  HARMONIA,  fr.  Canstr  estranyesa, 
dissonar  à  la  rahó.  Hactr  armonia.  Lsedere,  offen- 
dere. 

HARMÓlflGH,  GA  T  HARMONIÓS,  A.  adj. 
Lo  qae  fà  harmonia.  Armonioso,  armónite,  ca- 
noro.  Harmonicus. 

HARMONIOSAMENT,  adv.  m.  Ab  harmonia. 
Armoniosamenle.  Masicè. 

HARPA.  f.  Instrument  müsich  de  cordas,  qua- 
si triangular,  que  *s  toca  ab  las  unglas :  es  símbol 
de  Apolo  à  qui  la  regalà  Mercuri  sòn  inventor. 
Uarpa  ó  arpa.  Gilbara,  ».  ||  grapa,  garra. 

TOCAR  L*  HARPA.  fr.  met.  fam.  robar. 

HARPADA.  f.  Esgarrapada.  Garfada,  garfia- 
da.  Ungnium  jactus,  ictus. 

HARRAR.  V.  a.  ant.  casar,  desposar. 

HARRIEJAR.  V.  a.  ant.  Avivar  à  las  béstias 
peraque  caminen.  Arrear,  aguijar  d  las  hesliat. 
Bestias  stimulare,  agitaré. 

HA8E.  ant.  Aoaece.  Accidit. 
>  9A8ENDAT,  DA.  adj.  hisendat. 
^^IHLASIENDA.  f.  hisenda. 

HA8SANYA.  f.  Fet  beróich,  senyalat.  Bazaiia. 
Res  gesta.  ||  irón.  Pillada,  fet  indigne.  Eazana. 
Tnrpe,  indignum  facinus. 

HASTA.  f.  Lo  mànech  de  la  llansa,  pica,  ban- 
dera, etc.  Hasia.  Hastile,  is.  \  També  s*  entén  la 
mateixa  llansa  6  arma  à  que  serveix  de  mànech. 
Hasla.  Lancea,  te.  ||  Branca  ó  tronch  pera  plantar. 
%itata.  Talea,  se.  ||  Lo  pal  superior  de  algunas  He- 
iràs,  com  lo  de  la  b.  d.  1.  etc.  Palo.  Littern  pro- 
cidentia.  ||  Lo  gros  que  's  dóna  en  la  part  superior, 
»l  pal  de  algunas  lletras,  com  la  b.  d.  1.  etc.  Ca- 
heceado.  Litterarum  àpex.  ||  banta.  1. 

HAUGH  Y  AUGH.  m.  Alarido.  Quiritatio,  nis; 
ejulatus,  ús. 

HAUNIR.  V.  a.  ant.  unir. 

HAÜR.  m.  ant.  or. 

HÀURER8E.  V.  r.  PORTARSE,  obrar. 

HAVT.  p.  p.  ant.  HAGUT.  I  adj.  ant.  Passat, 
complert.  Pa$ado,  transeurrido.  Transaclus.  ||  m. 

ant.  AUTO,  ACTE. 

HAVEDOR,  A.  adj.  Lo  que  s*  ha  de  possefair, 
6  percibir.  Hahedero.  Quod  habendum  est. 

HAVENT,  gerun.  Habiendo.  Cum.  ||  ant.  Te- 
niendo.  Habendo.  ||  ant.  Triensa.  Bieldo.  Ventila- 
brum,  i,  pecten,  inis. 

HAVER.   V.    a.    ALGANSAB,    LOGRAR.  ||  RUt.  POS- 

sehir,  tenir,  fíaber.  Possideo,  es.  |  Es  auxiliar  pera 
conjugar  altres  verbs  en  los  temps  de  activa.  Ha- 
her.  II  impers.  Sobrevenir.  Haber,  acaecer.  Accedit, 
evenit.  ||  Sér  ó  existir.  Haber.  Sum,  es,  esse.  || 
€amp]irse  '1  temps  de  alguna  cosa.,  com:  n'  ha- 
▼BM  hagut.  Haberf  aUanzor.  Obtingo,  is.'  ||  Sér  cas- 
tigat ó  reprès,  com :  BAUftis  cops.  Llevar.  Fero,  ers. 


HAVftR  À  CAMAS.  fr.  fam.  AGONSBGUIB. 

■AVÉR  DE  CAP  DE  DTTS.  fr.  mot.  Tenir  desilj  de 
castigar  ó  venjarse.  Cojer  en  las  wias  ó  enire  Ua 
wias.  Apprebendo,  is. 

HAVERLAs.  loc.  TRACTAR.  Q  Queixarse  ab  algú, 
com :  de  que  las  híus.  Haberlas,  é  habérseUu  cm 
alguna.  Cum  aliquo  contendere. 

DE  AHONT  no'n  HI  HA  no'n  pót  RAJAR.  ref.  ab  qie 
's  dóna  à  enténdrer  que  no^spót  tràurer  mòltfni\l 
de  ahont  no  hi  ha  substància.  De  orugo  esffimiéB 
nunca  mosto  corrido.  Nemo  dat  quod  non  habet. 

DE  Aixó  LAS  MAVEM.  expr.  coDcessíva.  De  h  ^w 
hablamos,  predieamos.  Doc  ídem. 

NO  HI  HA  MÉS  QUE  VÉURER  Ó  MIRAR.   CXp.  Pondeil 

la  abundància  ó  perfecció  de  las  cosas.  Bt  jMra 
alabar  d  Dios.  Deí  laudes  hoc  excitat. 

NO  n'  hi  ha  mès  de  cDrrAs,  t  tant  ni  ha  t  bon  pes. 
loc.  fam.  NO  hi  ha  mes  cera,  etc 

HAVER.  m.  Crèdits  en  alguns  eropleos.  Haber. 
Ratio  expensi  scripto  tradíla.  ]  pi.  bens. 

HAVERSE.  V.  r.  Proc«hir,  portarsc  bè  ó  mal. 
Porlarse.  Se  gerere. 

HAVIRANSA.  f.  ant.  BEN aventür ANSA. 

HA  VIRAT,  DA.  adj.  ant.  benaventurat,  bit- 
xos. 

HAVITAR.  y.  a.  HABITAR. 
HAVORRIR.  V.  a.  aborbir. 
HAYR.  adv.  t.  AHi.  II  ant.  odiar  ,  aborbir. 
HATR  AVOR.  fr.  Rut.  El  amor  excita  la  ira.  Amor 
iram  movet,  acuit. 
HAZANYA.  f.  ant.  hassanta. 


HEBDÓMADA.  f.  SETMANA.  |  Doma,  1*  espay 
de  set  anys,  quals  foren  las  setanta  hebdómadas 
de  Daniel.  Hebdómada.  Hebdomas,  s,  hebdomada, 

ÍB. 

HEBDOMADARI,  A.  m.  y  f .  Qui  en  lis  co* 

munitats  ó  capitals  se  destina  pera  oficiar  rada 
setmana,  nebdomadario ,  semanero,  Hebdomada- 
rius,  i. 

HEBRÀIGH,  GA.  adj.  Lo  pertanyent  als  he- 
breus. Hebrdico,  kebreo.  Hebraicus. 

HEBRAiSME.  m.  La  professió  de  la  lley  de 
Moysés.  nebraismo.  Hebraismus,  i.  Q  Idíotisme  de 
la  llengua  hebrea.  Hebraismo.  Hebraismus,  i. 

HEBREU,  A.  adj.  hebraich.  |  m.  y  f.  Qoi  pro- 
fessa la  lley  de  Moysés.  Hebrea.  Hebreas,  i.  |  Lo 
idioma  dels  hebreus.  Hebreo.  Hebraica  líogua. 

HEGATOMBA.  f.  Sacrifici  de  cent  tictiinas 
de  una  mateixa  espècie  entre  'ts  grecbs  y  romaos 
que  's  feyan  en  cent  altars  per  cent  sacerdots  é  un 
mateix  temps.  Becatomba.  Hecatombe,  es. 

HEDRA.  f.  ant.  EURA. 

HÈGIRA,  f.  Època  dels  anys  entre  Ms  maho- 
metans los  que  's  comensan  à  contar  desde  qahie 
à  setze  de  Juliol  del  622  de  Jesucrist,  en  que  Vl• 


BEN 

boma  fugi  de  la  Meca  à  Medina,  si  bè  Amasi  dia 
r  any  630.  Hègira.  Egira,  ae. 

HELCNI8BIE.  m.  Idíolisme  de  la  llengua  gre- 
ga,  ò  construcció  de  ella,  usada  en  altra.  HdeniS' 
mOs  Hellenismus,  i. 

HCLIAGH.  m.  astron.  Se  diu  del  astre  que  pre- 
senta '1  fenómeno  de  sortirse  y  poudrerse  al  mateix 
temps  quel  sol.  astre.  Beliaco.  Heliacüs,  i. 

HÉLICH,  CA.  adj.  geom.  espiral. 

HELIÓBIETRO.  m.  Instrument  pera  midar  lo 
diàmetro  del  sol.  Heliómetro,  Heliometrum,  i. 

HELI08G0PI.  m.  Ullera,  instrument  de  vidres 
de  colors  pera  observar  lo  sol.  Helio$copio.  Helios- 
.  copium,  ii. 

HELIOTROPI.  f.  ant.  planta,  giràsol.  Q  Pedra 
preciosa  de  color  vert  blavench  y  ab  clapas  en« 
carnadas.  Beliotropio.  Helíotropinm,  ii. 

HEL-LÉBOR  ( BLANCH. )  Planta  que  es  mòlt 
comuna  en  Espanya,  forma  una  arrel  en  figura  de 
cono  truncat,  de  dos  ó  tres  polsadas  de  llareh  y 
una  de  espessor,  y  guarnida  de  numerosas  arrele- 
tas ;  de  dins  es  blanca,  de  fora  negra  y  arrugada. 
Eléboro,  vedegambre  hlanco,  yerha  de  Ballesteros, 
Helleborus  albus. 

HEL-LÉBOR  XEGRE.  Planta  quc  's  cria  en  lo  Del- 
finat  y  's  cultiva  en  Espanya,  la  seva  arrel  es  com 
k)  dit  petit,  de  dins  grisa  ó  rojenca,  y  negreja  al 
exterior.  EUboro  negro.  Helleborus  niger. 

HEL-LESPÓNTICH,  GA.  adj.  Gosa  de  Uel- 
lesponto.  Belespóntico,  Hellespontiacus. 

HELMÍNTICHi  ca.  Remey  que  mata  'Is 
cncbs.  Helmintico.  Helminticus. 

HELVE8I,  A,  Y  HELVÉTIGH,  GA.  adj.  SUÍS. 

HEMATINA.  f.  Substància  animal  de  la  sancb, 
à  la  qual  s'  uneix  V  oxigeno.  Bematina.  Hematina, 
s.  II  Matèria  colorant  que  's  trau  del  campetxo,  la 
qual  se  pti^senta  en  petitas  escatas  de  un  blanch 
sembrat  de  roig,  de  aspecte  metàl-licb  y  de  sabor 
un  poch  astringent,  amarch  y  acre.  Bematina.  He- 
matina, se. 

HEMATITES.f.  Pedra  mineral  de  ferro,  ordinà- 
riament de  color  de  sanch.i7emaltl«5.H£matites,ffi. 

HEMtPTERS.  m.  pi.  Ordre  de  insectes,  las 
alas  superiors  dels  quals  són  la  meytat  membra- 
nosas  y  1'  altra  meytat  coriàceas,  com  en  las  ciga- 
las,  xinxas,  etc.  Bemipteros.  Hemiptera. 

HEMISFERI,  m.  La  meytat  de  una]  esfera. 
Emisferio.  Hemispheriuro,  ii. 

HEBIISFÉRIGH ,  GA.  adj.  Lo  que  té  la  figura 
de  mitja  esfera.  Bemisférico.  Hemisphaericus. 

HEBaSTIQUI.  m.  Part  de  un  vers.  Bemisti' 
quio.  Hemistichium,  ii. 

HEMORRÀGIA,  f.  Fluix  de  sancb,  particu- 
larment del  nas.  Bemorragia.  Hemorràgia,  ae. 

HEMORROYDAL.  adj.  med.  Cosa  de  morè- 
nas.  Hemorroidal.  Haemorroidalis. 

HENRIGH.  n.  p.  de  h.  Enrique.  Henricus,  i. 

HENRIQUET.  d.  de  Henrich.  Enriquito.  Hen- 
riculus,  i. 

TOMO  I. 


CATALÀ.  HE&  83t 

HEPÀTIGH,  GA.  med.  Cosa  del  fetge  y  lo  que 
serveix  pera  curarlo.  Bepitico.  Uepaticus. 

HEPTAGOROO.  m.  mú».  La  sóplima  espècie 
compresa  en  lo  diapassó  ú  octava.  Beptaeordo. 
Heptachordos,  i. 

HEPTÀGONO,  A.  geom.  adj.  y  m.  Figura 
de  set  costats  y  set  knguls.  Beptdgono.  Heptago- 
num,  i. 

HERAL.  m.  ant.  Rey  de  armas.  Beraldo.  He- 
raldicus,  i. 

HErAldigh,  GA.  adj.  Lo  que  pertany  al  es- 
cut de  armas.  Berdldico.  Gentilitius,  scutarius,  fe* 
cialis. 

HERALT  Y  HERAU.  m.  hbral. 

HERBA.  f.  Nom  genérich  de  las  plantas  peti- 
tas que  moren  cada  any.  Yerha.  Herba ,  se.  jj  Lo 
conjunt  de  diferentas  herbas  en  un  terreno.  Ytrba. 
Herba,  se.  ||  pi.  La  dels  prats,  etc.  pera  pasturar 
lo  bestiar.  Yerbas,  pastos.  Pabulum,  i. 

HERBA  ANGÈLICA.  ANGÈLICA. 
HERBA  APEGALOSA,  f.  ler.  ROJA.  8. 

HERBA  BOTERA.  Planta  perenne  indígena,  qve  s* 
usa  en  pol  vos,  en  bemorràgias  passi  vas,  flniíoe 
mocosos  crónicbs,  y  en  gargarisme  pera  las  infla- 
macions. Alquimilay  pie  de  leon.  Alchemilla  vulga- 
ris. 

HERBA  CABALLERA.  CUA  DE  GABALL. 

HERBA  CAIXALERA.  HERBA  DE  LA  MARE  DE  DÈU. 

HERBA  GANA.  La  quo  en  las  apotecarias  nediuhen 
espàtula  pudenla.  Yerba  cana,  senecio.  Spatula  fo»- 
tida ;  senecio,  nis. 

UERMA  CAPITAL.  IrNICA. 

HERBA  COL  ó  COLERA.  Los  bril•ls  que  naixen  de  la 
flor  de  la  carxofa  borda,  que  són  blaus  en  sòn  es- 
tat fresch,  bermellenchs  quant  estan  sechs,  y  ser- 
veixen pera  coagular  la  llet.  La  mateixa  virtut  te- 
nen los  de  la  vera.  Yerba  de  euajo.  Hosculi  cynar» 
scolyms. 

HERBA  CDQUERA.  Planta  de  camasaltasde  doeà 
tres  peus,  rodonas,  ralladas,  moIsudas;fullas  llar- 
gas,  grans,  retalladas,  serradas,  de  color  vert  gro- 
guencb;  flors  en  corimbo  terminal;  calis  comü, 
emisféricb,  de  groch  verdós;  escatas  llanceoladas, 
agudas;  corola  composta  de  groch  daurat,  coo- 
vexa;  olor  mòlt  fort,  y  sabor  aromàtích  mòlt  amarch 
y  un  poch  canforat.  Te  propietats  tónicas,  estimu- 
lants, emenagogasy sobre  tot  antielmfnticas.T«r(Ki 
lombriguera,  tanaeeto,  abrólano.  Tanacetum,  i ; 
tanacelum  vulgare. 

HERBA  CDQUERA  DE  MALLORCA.  CORALINA. 
HERBA  DE  BALLESTER.  HEL-LÉBOR. 

HERBA  DE  FLuxió.  Herba  de  cama  cilíndrica,  ra- 
mosa,  ab  fullas  ovaladas,  Uanceoladas,  de  color 
vert  baix,  dentadas  ó  enteras,  de  las  quals  las  in- 
feriors s'  estreteixen  en  pescíols  per  sa  basa,  y 
las  superiors  sentadas  y  mès  estrelas;  las  flors  en 
las  cimas  dels  brots  en  ramellet,  mòltas,  petitas  y 
blancas,  de  sabor  acre  aromàtich  semblant  al  del 
pebre  negre.  Es  estomacal,  antiescorbutica,  aolí- 


83i  HER 

herpética  y  diurética.  Ujniio,  masluétxo  silviHre 
mayor.  Lepidinm,  íi,  lepidiam  lalifoliam. 

HEBBA  DE  JARDÍ.   Cé$p€d,  CsespeS. 

HEEBA  DE  LA  PERiDDiA.  Ferba  de  camas  dretas, 
quadrades,  poch  ramosas,  y  un  poch  peladas ;  fu- 
llas  entre  figura  de  cor  y  elípticas,  retalladas  y 
rasposas;  olor  agradable,  y  sabor  aromàlich.  E9 
excitant,  vulneraria,  etc.  Yerba  de  la  feridura  ó  de 
laperlesia,  Stachis  recta. 

HERBA  DE  LA  MiRE  DE  DÉU.  Planta  que  fà  la  cama 
de  un  ó  dos  peus  de  alt,  cilíndrica,  ramosa,  blana, 
venosa,  peluda;  las  fuUas  alternas,  sentadas  y 
sense  cua,  que  abrassan  la  cama,  grans  y  ovals,  si- 
nuosas  y  profundament  retalladas,  viseosas,  pelu- 
das  y  de  un  vert  baix ;  olor  pudent  y  naoseàtich, 
sabor  fat  y  viscós;  arrel  fusiforme  y  blanquinosa; 
flors  quasi  sense  cua,  en  espiga  terminal,  grognen- 
c-as,  ab  venaé  purpúreas;  calis  tubulós;  corola  en 
figura  de  embut,  y  las  llavors  cendrosas,  ovals 
comprimidas,  inodoras,  etc.  Té  virtut  anodina,  an- 
tiespasmódica,  narcótica,  etc.  Beleno  negro.  Hyos- 
ciamus  niger. 

HERBA  DE  LA  PRINCESA.  MARIA  LLUÏSA. 

HERBA  DE  LAS  SET  SANGRiAs.  Herba  que  té  las  camas 
radicals  Uenyosas  y  perennes,  junt  ab  sas  fullas; 
las  camas  que  floreixen  són  llargas  de  uns  quatre 
dits  y  un  poch  peludas;  las  fullas  linears,  llargas 
y  quasi  fíliformes,  estesas  y  rasposas;  las  flors 
amontonadas,  terminals,  ab  lo  càlís  la  meylat  mès 
ourt  que  la  corola ;  inodora  y  de  sabor  herbàceo. 
Es  diurética  y  molt  mès  temperant  que  la  sangui- 
nària. Pulmonaria  sufrulicoia,  yerba  de  las  siete 
Bangrias.  Pnlmonaria  suffruticosa. 

HERBA  DEL  CARAGOL.  MORELLA  ROQUERA. 
HERBA  DEL  MAR.  ALGA. 

HERBA  DEL  MORO.  Planta  de  mollas  oamas,  peti- 
tas,  plenas  de  nusos  y  raslreras;  fullas  molt  peti- 
tes, de  la  figura  de  las  del  serfull,  y  oposades  de 
^s  en  dos  de  un  vert  groch  y  de  un  sabor  acre; 
las  flors  mòlt  petites  y  grogas.  Es  vulneraria,  ape- 
ritiva, remey  contra  la  hèrnia  y  pròpia  pera  curar 
lo  mal  de  pedra;  y  '1  vi  ab  que  's  bull  calma  *1  mal 
de  caixels.  Herniaria,  mil-en-grana,  yerba  turca, 
hemaria.  Hernyble,  hernyaria,  ae,  empetrum,  i, 
herba  cancri  minor,  millegrana. 

HERBA  DEL  POBRE  HOME.  Planta  de  alguns  peus  de 
alsària,  ab  fullas  interpoladas,  fuUetas  aovadas, 
pubescenls,  semblants  à  las  del  olm,  y  la  terminal 
ab  tres  lòbuls;  flors  en  panotxa  terminal,  estesas, 
aromàticas  y  agredables.  Es  astringent  y  sudorífi- 
ca.  llimaria.  Spirsea  ulmaria,  barba  caprina. 

HERBA  DELS  CANTORS.  RAVE  BOSCi  Ò  DE  CABALL. 

HERBA  DELS  LEPROSOS.  Planta  de  cames*  de  la  al- 
sària de  un  peu,  senzilles,  dretes,  nudosas,  qua- 
drangulars, un  poch  peludas,  ab  fullas  oposades, 
pescioladas,  en  figura  de  cor,  mòlt  prolongades,  y 
quasi  arrodonides  en  le  punta,  arrugedas,  un  poch 
rasposas,  dentades  y  de  color  vert  mès  obscur  per 
sobre ;  flors  en  espigas,  de  olor  dèbil,  de  gust  un 


DICCIONARI  HBl 

poch  aroarch,  fat  y  càlit  al  mateix  temps;  f  arrel 
composta  de  mòltes  fibras,  llargas  y  adherides  à  un 
centro  comú.  Es  emenagoga  ,  y  ^\s  polvos  de  las 
fulles  fan  estomndar.  Betóniea.  Betonica  officinalis. 
HERBA  DE  MAL  DE  CàixALs.  Planta  oiigínàrte  de  la 
Amèrica,  de  cames  esteses,  de  la  llargària  de  oa 
peu,  rodones,  y  un  poch  rasposas,  teodras,  y  suoih 
ses;  les  fulles  quasi  en  figura  de  cor,  obtusa», 
serrades,  oposades,  clepadas,  y  ab  pesciol;  las 
flors  solitàries,  grogas,  y  ab  lo  pedúncol  mòlt 
Uarch :  sabor  semblant  al  del  pebre  negre,  y  olor 
aromàlich.  Té  propietats  estimulaots  mòlt  eoèrgi- 
cas  y  antiesoorbútices,  y  T  alcohotat  de  sas  fulles, 
com  també  elles  mestegadas  aliviao  del  mal  de 
caixels.  Berros  del  Parà,  e$pilanto  de  hortaliía, 
Spilenthus  oleracea. 

HERBA  DE    MATAR  MOSQUITS.  OLIVAEDA. 

HERBA  DE  MATAR  POLLS.  Planta,  cspécíe  de  espaelt 
de  caballer,  ab  las  fullas  de  sota  grans,  amples  y 
semblants  à  las  de  la  figuera  infernal ;  las  flon 
blaves;  las  llavors  grosses,  triangulars,  arrugades, 
amergas  y  càusticas,  y  *ls  polvos  de  elles  fan  fogir 
y  metan  los  polls.  Yerba  piojera  6  piojenta;  albor" 
raz,  paparraZf  estafisagria.  Staphisagria,  ». 

HERBA  DE  ORANETAS.  Planta  mòlt  comuna,  las 
seves  fulles  donen  un  such  groch  que  serveix  pera 
irriter  viVement  le  pell.  Celidonia  mayor.  Chelido- 
nium  mejus. 

HERBA  DE  SANT  ANTON.  Planta  de  nna  cama  alta 
de  5  à  6  peus,  rojenca,  remosa;  fullas  obloogas, 
estretas,  punxegudes,  compectas  y  semblants  a  las 
del  sàlzer;  de  sabor  un  poch  acre  y  astringent.  La 
arrel  que  es  rastrera,  blanca,  de  gust  viscòs  é  in- 
sípit,  seca  té  olor  de  vi ;  es  detersiva  y  vulneraria 
y  en  algunes  parts  del  nort  se  la  menjan.  EpilobiOf 
yerba  de  san  Aníonio,  Epilobium  spicatum. 

HERBA  LE  SANT  BENET.  Plaute  que  fà  la  arrel  llar- 
ga, del  gruix  de  una  ploma,  estreta  per  sòn  coll  y 
errodonide,  rodejede  de  mòltes  arreletas  de  color 
obscur  rojench;  de  sabor  astringent,  y  olor  de  cla- 
vell de  espècia  quant  la  plante  s' ha  deserrollet  en 
terreno  sech  y  celen t.  Es  astringent,  cardíaca,  ce- 
làlica,  y  conté  mòlt  tanino,  rehina,  oli  volàtil,  etc. 
Cariofilata,  yerba  de  san  Benito,  Caryophyllata,  s; 
geum  urbanum. 

HERBA  DR  SAN  CRISTÒFOL.  Pleota  que  fà  le  arrel 
bastant  grossa,  ab  fibras,  negra  pel  exterior, 
groga  pel  interior,  de  gust  acre,  é  interiorment  es 
verinosa,  y  exteriorment  contra  cuchs  y  contra  la 
ronya.  Yerba  de  san  Cristobal.  Actea  spícata. 

HERBA  DE  SANT  JAUME.  Herba  de  corola  ab  ndi; 
fullas  entrepinnadas  y  en  figura  de  lira  ab  ses  la- 
cínies  pertidas  eb  el  tres  petites,  varia  ab  las  fullas 
inferiors  aovadas,  serrades,  y  las  restants  piona- 
das,  ab  las  coroletas  del  radi  crassas,  curtes,  es- 
triedes,  puntejedas  y  partides  profundament  eo 
tres  lòbuls.  Es  contra  la  erissipela.  Yerké  de  s^è 
Jaime,  ó  de  SanUago,  ó  jacobea  vulgar  laevnúde. 
Seneciojacobooa. 


HER 


CàTAU. 


HER 


8M 


HBRBÀ  DE  SANT  joàN.  Plaola  d6  camas  altas  de  pea 
y  mitj,  rodonas,  fortas,  rojencas,  ramosas;  follas 
oblongas,  nerviosas  semblants  à  las  de  la  centaura, 
sentadas,  oposadas,  senyaladas  ab  una  in&nital  de 
petits  vasos  plens  de  licor  transparent;  flors  en  ra- 
mellet  à  la  extremitat  de  las  camas,  rosàceas,  gro- 
gas,  olorosas,  y  las  fui  las  de  sabor  fat.  iperieon, 
yerka  de  san  Juan.  Ipericum  perforatum. 

HBEBA  DE  SANT  ROBEETO.  Planta  de  mòltas  camas 
de  peu  y  mitj,  nudosas,  peludas,  rojencas,  ramo- 
sas; f  ni  las  qae  ixen  de  la  arrel,  dels  nusos  de  las 
brancas  y  camas,  són  llargas  pescioladas,  rojen- 
cas, peludas,  divididas  à  poca  diferència  com  las 
de  la  matricària ;  olor  de  cabró  y  de  sabor  salat 
estfplich.  Es  astringent,  antilàctea  y  vulneraria. 
Roberciana,  geranio  robercianOf  yerba  de  san  Ao- 
berto,  Ruperliana,  s. 

HERBA  DE  SANTA  BÀRBARA.  Planta  de  móltas  camas 
altas  dd  peu  y  mitj,  ramosas,  vuydas,  ab  fnllas  en 
figura  de  lira,  mès  petitas  que  las  del  nap,  un 
poch  semblants  à  las  dels  créixens,  verdas,  obseu- 
ras,  relluentas,  inodoras  y  de  sabor  un  poch  acre. 
Es  antiescorbútica,  vulneraria,  y  's  menja  en  en- 
8Íam.  Yerba  de  santa  Bàrbara.  Barbarea,  »,  erysi- 
mum  barbarea. 

HERBA  DE  SANTA  MARIA.  Planta  ramosa  de  dos 
peus  de  alta,  y  semblant  à  la  orenga  ab  las  camas 
estriadas,  peludas,  de  color  groch  clar;  fuUas  ao- 
vadas,  enteras  y  serradas,  y  en  la  cima  forma  una 
copa  ab  certas  flors  à  manera  de  bomboUas  dau- 
radas,  que's  conserva  mòlt  temps  en  sòn  vigor.  Es 
de  olor  fort  aromàtich  y  sabor  amarch  acre,  anlil- 
míntica,  estomàtica,  y  facilita  la  menstruació.  Yer- 
ba de  santa  Maria,  balsamtta.  Tanacetum  balsami- 
ta,  coslus  hortensis,  balsamita  suave  oleus. 

HERBA  DONZELLA.  VINCAPBRVINCA.  ||  DONZELLA. 

HERBA  FAM.  ter.  Plaola,  de  la  arrel  de  la  quaíl 
naiieo  vàrias  fullas  estretas  y  blanquinosas,  y  de 
entre  ellas  la  cama  sense  fullas,  y  de  mitj  en  amunt 
poblada  de  flors  petitas.  Àrta  de  monte,  Plantago. 
albícans. 

HERBA  FLATERA.  Plauta  de  camas  petitas,  pelu- 
das, raslreras,  rodejadas  de  fullas  parlidas  en  tres 
parts,  linears,  enteríssimas,  de  vert  que  tira  à 
groch,  un  poch  peludas,  de  olor  y  sabor  de  pi  ó  de 
rehina,  y  tal  vegada  sabor  de  romaní ;  flors  ar- 
rabimadas,  petitas  y  grogas.  Es  aperitiva  y  vulne- 
raria. Pinillo  oloroso,  camepilio,  camepiteos,  y  ata- 
mdntica  es  lo  nom  comú  de  la  arrel.  Teucrium 
chamaepythis,  iva  arthritica.  ||  V  almescat  se  con- 
sidera com  varietat  de  la  anterior  y  té  las  matei- 
xas  propietats ;  sols  se  diferencia  en  que  té  las  flors 
purpúreasy  mès  grans;  las  camas  mès  primas; 
las  fullas  quasi  de  tres  puntas y  blanquinosas;  olor 
mès  fort,  y  gust  amarch.  Pinillo  almizclado,  tva,  ó 
iva  almizclena,  ayuga,  Ayuga,  se,  iva  moscata,  ten- 
orium  iva. 

MKUA  OATERA.  Planta  que  fa  la  cama  de  tres  peus 
d9  all}  (quadrada,  peluda,  ramosa;  fullas  pesciola- 


das, en  figura  de  cor,  entre  dentadas  y  serradas 
semblants  à  las  de  la  torongina,  peludas,  blanqui- 
nosas, de  olor  fort,  y  sabor  acre  amarch.  Es  antí- 
estérica,  nervina,  excita  la  menstruació,  y  es  afro- 
disíaca pels  gats.  Yerba  gatera,  nébeda,  Nepeta,  e, 
nepeta  cataria. 

HERRA  LLETERA.  Planta  do  diferentasespécies,qoe 
són  en  general  herbosas,  pobladas  de  fullas,  yple- 
nas  de  un  such  acre,  picant  y  blanch  com  la  llet. 
Fan  los  calis  de  las  flors  bermellas  per  la  part  in- 
terior, y  persistents ;  y  per  fruyt  una  capsa  rodona 
de  tres  divisions  ab  una  llavor  en  cada  una  de 
ellas.  Lechetreznaf  tilimdlo.  Tyttimalus,  i. 

HERBA  MORELLA.  MORELLA  ROQUERA. 

HERBA  PUNTERA.  Crespiuell,  planta  perenne  que 
's  fa  en  las  parets  y  teuladas  vellas,  té  las  fnllas 
oblongas  y  quasi  perfectament  rodonas,  llanceola" 
das,  crassas,  grossas,  molsndas,  tendras,  plenas  de 
such,  sempre  verdas,  rojencas  en  ï  àpice;  del 
mitj  ix  una  cama  dreta,  de  un  peu  de  alta,  revetr 
tida  de  fullas  semblants  à  las  de  la  basa,  però  mès 
estretas  y  punxagudas,  y  las  flors  en  la  estremilat 
ab  la  llavor  mòlt  petita ;  sens  olor,  y  de  sabor  bei^ 
bàceo  un  poch  acre.  Es  mòlt  fresca,  astringeof , 
cosmètica,  bona  pera  las  inflamacions,  cremadora» 
y  talls.  Yerla  puntera,  siempreviva  mayor,  yusbof' 
ba,  uvas  de  gato,  Sedum  ó  sempervivum  migus, 
sempervivum  tectorinm. 

HERRA  PUSSERA  Ó  DE  PCSSA8.  PDSSERA. 

HERBA  SABONERA.  Plauta  do  mòltascamas  altasdc 
dos  peus,  primas,  rodonas,  nudosas,  rojeneas, 
trencadissas;  fullas  oposadas,  entre  aovadas  y 
llanceoladas,  nerviosas,  semblants  à  las  del  plao- 
tatge,  al  doble  llargas  que  amplas;  las  flors  de 
cinch  pCMals  ó  fullelas ,  disposadas  en  cUvelLs, 
purpúreas,  rosadas  ó  blancas,  oloroses  y  sostingu- 
des per  un  calis  oblongo.  Sòn  extractin,  ó  bè  sòn 
principi  actiu,  forma  escuma  en  la  aygua  en  que 
s'  agita,  y  presenta  las  propietats  físicas  de  sabó. 
La  arrel  es  cilíndrica,  del  gruix  de  una  ploma  de 
cisne,  de  sabor  amarch,  y  té,  com  també  las  sami- 
tats  y  fullas  de  la  planta,  propietats  tónícas,  anli- 
herpéticas ;  y  també  la  recomanen  en  lo  fel  so- 
breixit,  poagre,  reumatisme,  sífilis  constituciooaly 
y  malalties  cutaneas.  Jabonera,  Sapooaria  ofilcíoa- 
lis,  struthium,  ii. 

HERBA  SANA.  aut.  MENTA. 

HERBA  SANGUINÍRIA.  SANGCINJLrIA  . 

HERBA  TAUPERA.  FiguerR  infernal  borda,  planta 
de  2  à  4  peus,  ramosa,  fullas  amplas,  perfecciona- 
das,alternas,  ovals,  sinuoses, anguloses,  de  un  vert 
obscur,  de  olor  mòlt  desegradable,  de  sebor  emerch 
y  neoseàtich ;  flors  blances  ó  violedes,  comunment 
exilars ;  lo  fruyt  dins  de  una  capse  espinose  del 
temany  de  una  nou  ab  quatre  ventalles,  eh  les  lla- 
vors un  poch  mès  petitas  que  les  llenties,  negren^ 
ces,  errugedes  y  comprimides.  Té  propietets  nerr 
cóticas.  Estramonio,  higuera  hca,  Stremonium^  ü| 
eslramoníe  herba. 


«36 


HER 


DICGIONÀAI 


HEB 


HERBA  TORÀ.  Planta  de  iroQch  cíiíndrich,  pelut, 
dret,  de  color  de  rovell,  fràgil,  fislulós;  tràn  fa- 
Has  mòlt  primas  que  semblan  bràcteas  ó  rudiments 
de  fullas,  de  figura  de  Uengüela  estreta,  esponjo- 
sas  que  s'  enmuslian  prompte  y  un  poch  amargas. 
Es  aniicólica,  esplentica,  resolutiva,  vulneraria, 
y  's  menja  ab  espàrrechs.  Yerba  tora,  orobanque 
mayor,  Orobanche  major. 

caéixBR  COM  LA  MALA  HERBA.  fr.  fam.  So  diu  dels 
Doys  que  creixen  mòlt  y  s'  aplican  poch.  Crecer 
como  la  mala  yerba,  iElate  et  socordia  brevi  ado- 
lescere. 

EN  HERBA.  m.  adv.  Se  diu  del  blat  y  altres  lla- 
vors que  estan  encara  verdas  y  tendres.  En  yerba, 
Teber,  immalurus. 

MALA  HERBA  MAT  MOR.  fr..  So  díu  quaut  se'u  van 
ó  moren  las  personas  bonàs,  y  quedan  las  dolen- 
tas.  Cosa  ó  yerba  mala  nunca  maere;  yerba  mala 
no  la  empece  la  helada ;  vaso  malo  nunca  eae  de  la 
mano.  Nulla  pruína  nocet  non  proQcienlibus  herbis. 

8BGAR  LA  HERBA  SOTA   DELS  PEUS.  fr.  DeUOta  la  vi- 

vesa  de  algú  respecte  de  altre.  Segar  la  yerba  de- 
Atajo  de  sus  pies ;  cortar  el  revesino,  Àliquem  secre- 
ò  praeoccupare. 

HERBÀGEO,  A.  adj.  De  la  naturalesa  ó  qua- 
litats de  la  herba.  Herbdceo.  Herbaceus. 

HERBADA.  f.  Beguda  ingrata  al  paladar.  Bre- 
baj'e.  Potioinjucunda.  ||  met.ant.vENENO,HATziNAS. 

HERBAJAR.  V.  n.  Arrancar  las  herbas.  Des- 
herbar.  Herbas  avellere.  ||  pasturar. 

HERBARI,  m.  Golecció  mès  ó  ménos  conside- 
rable de  plantas  diversas,  dessecadas  en  la  època 
de  sa  fructifícació  ab  bastant  cuydado,  pera  que^s 
conserven  sas  formas  y  caràcters,  col-locadas  en- 
-tre  papers  y  arregladas  per  un  sistema,  de  modo 
que's  pngan  consultar  quant  convínga.  Herbario, 
Herbarium,  ii. 

HERBA88AR.  m.  Lloch  de  mòlta  herba.  Her- 
hazaL  Herbosus  ager. 

HERBATGE.  m.  Herba  dels  prats  y  devesas. 
Berbaje,  pasto.  Pascua,  orum.  ||  Dret  de  herbas  que 
's  cobra  del  bestiar  foraster.  Herbaje.  É  pascuis 
tributum.  ||  Tela  aspra  de  herbas,  semblant  al  xa- 
mellot.  Herbaje.  Herbacea  tela.  ||  Tribut  que  en  la 
corona  de  Aragó  's  pagava  als  reys  al  principi  de 
sòn  regnat,  per  rahò  y  à  proporció  del  bestiar  que 
cada  hu  possehia.  Herbaje.  Tributum  %\  peco- 
ribus. 

PéR  HERBATGE.  RUt.  FARRATJAR. 

HERBATOER,  A.  m.  y  f.  ant.  farratja- 

DOR. 

HERBEJAR.  v.  a.  ter.  xarcolar.  ||  pasturar. 
HERBETA.  f.  d.  Yerbecilla.  Herbula,  8B. 

ja't  COüECH,  HERBETA,  QUE'T  DIUS  MORADUIX.  OXp. 

toet.  fam.  Denota  que*s  penetra  la  intenció  de  al- 
gú. Ka  tf  veo  besugo  que  tienes  el  ojo  elaro ;  ya  te 
eonozco  por  la  pinta.  Intus  et  incutè  noví :  ad  alios 
pbaleras. 
JOERBtvOROi  A.  adJ.  S'  aplica  als  animals 


que  s'  alimentan  únicament  de  vegetals.  Herhiiforo. 
Herbivorus. 

HERBOLARI,  A.  m.  y  f.  Lo  qui  sense  princi- 
pis cientffichs  recull  herbas  y  plantas  medicinals 
pera  véndrerlas.  Herbolario.  Herbarius,  ii. 

HERBÓ8,  A.  adj.  Ple  de  herba.  Herboso.  Ces- 
posus,  herbosus. 

HERGÚLEO,  A.  adj.  Cosa  de  Hèrcules.  Heretí- 
leo.  Herculeus,  i. 

HÈRCULES,  m.  astron.  Constel-lació  del  hemis- 
feri boreal.  Hèrcules.  Hercules. 

HEREDITARI,  A.  m.  y  f.  Pertanyent  à  la  he- 
rència, y  lo  que  correspon  per  ella.  Hereditario. 
Ha^reditarius.  ||  met.  Lo  que  passa  de  pares  à  fills, 
y  's  continua  en  los  descendents,  com-:  malaltias, 
inclinacions,  etc.  Hereditario.  Haereditarius. 

HEREDITARI AMEBIT.  adv.  m.  De  un  modo 
hereditari.  Hereditariamenle.  Jure  hsereditario. 

HEREGIA.  f.  HERETGIA. 

HEREMÍTIGH^  ca.  adj.  Cosa  de  hermita  6 
solitari.  Eremiíico.  Eremiticus. 

HERÈNCIA,  f.  Successió  als  béns  y  dre<s  del 
difunt.  Herència.  Haereditas,  atis.  y  Los  béns  y 
drets  heretats.  Herència,  Hsereditas,  atis,  patrimo- 
ninm,  ii.  ' 

ACEPTAR  LA  BERÉNCÍA    AB   BENEFICI  DE    DIVEXTAIL 

loc.  Admètrerla  judicialment  per  medi  de  inventa- 
ri, pera  no  quedar  obligat  à  pagar  mès  de  lo  que 
val  la  herència.  Aceptar,  recibir,  tomar  la  herenài 
conó  d  beneficio  de  inventario,  l•laereditatem  adqní- 
rere,  jure,  nihil  nisi  possessa  ex  solvendi. 

ADIR  LA  HERÈNCIA,  fr.  for.  Acceptarla.  Adirlahe- 
rencia.  Haereditatem  adire,  accipere. 

HERE8IARGA.  m.  Autor,  cap  de  una  heret- 
gia. Heresiarca.  Hasresiarcha,  s. 

HERÈ8IDE8.  f.  pi.  mit.  Sacerdotissas  de  Jano 
én  Àrgos,  y  certas  ninfas  de  Jnno  Hera,  que  cuy- 
davan  principalment  de  disposar  lo  bany  à  la  dío^ 
sa.  Herésides.  Hseresides,  um. 

HERESIÓLECH.  m.  Escriptor  de  alguna  col- 
lecció  de  heretgias.  Heresiólogo.  Heresiologus,  i. 

HERE8MARTEA.  f.  mit.  Diossa  de  las  beièn- 
cias  entre  *ls  romans.  Heresmartea.  Hsresmartea,  c 

HERETADETA.  f.  d.  Heretat  petita.  Hereiai 
pequena.  Prflediolum,  i. 

HERETAMENT.  m.  ant.  HBRéNCiA.  ||  Insttta- 
ció  de  hereu.  Heredamiento.  Haeredis  institutio.  | 
Donació  que  en  cartas  matrimonials  se  fà  per  rabó 
dél  tractat  de  matrimoni  y  ab  la  mira  de  establir  V 
orde  de  succesió  en  la  família.  Són  de  tres  classes: 
PURS,  CONDICIONALS  T  pRBLATius,  segoos  SÍ  D0*s  trac- 
ta de  altre  matrimoni  posterior  ni  de  capcondifié; 
si  s*  estableixen  condicions,  ó  si's  dia  que  en  cas  de 
segon  matrimoni  seran  hereus  ó  preferits  los  fills 
del  primer.  HereL•miento.  Hsredis  institutio. 

HERETANT,  m.  HIREU. 

HERETAR,  v.  a.  Succehir  al  universal  dret 
de  algun  difunt.  Heredar.  In  alicujoa  fortuoas  hx- 
reditario.  jure  venire,  suocedere.  |  Dooar  al^  el 


% 


HER 


CATALÀ. 


HER 


ni 


propietat  heretats,  béns  ó  possessions.  Heredar, 
Fundis,  prffidiis  aliquem  donaré.  ||  met.  Contrau- 
rer  los  fills  las  inclinacions  ó  propietats  dels  pa- 
res. Heredar,  Majoram  moribas  assimilari. 

HERETAR  k  Hu  DEL  VENT.  loc.  ant.  Donarli  una 
herència  imaginària.  Heredar  ilusoriamente,  Illu- 
soribus  prediis  aliquem  donaré. 

HERETAT,  DA.  p.  p.  Heredado.  A  majoribus 
acceplum  jus.  ||  f.  Porció  de  lerreno  cultivat.  He- 
redady  predio,  y  fundo  for.  Hsereditas,  atis,  fun- 

duS,  i.  II  HISENDA.  Q  HERÈNCIA. 

HERETATS  DOTALS.  Las  possessions  que  's  donan 
per  dot  à  la  dona.  Heredades  dotales,  Praedia  dota- 
lia. 

HERETERi  A.  adj.  ant.  hereu. 

HERETGE,  adj.  Lo  cristià  que  s'  aparta  dels 
principis  de  la  religió  catòlica.  Hereje,  Hsereti- 
cus,  i. 

HERETGE  FORMAL.  Lo  qui  sab  qüo  và  contra  la 
fé.  Hereje  formal.  Usereticus  formalis. 

HERETGE  MATERIAL.  Lo  qui  iguora  que  la  heret- 
gia que  sosté  es  contra  la  decisió  de  la  iglésia. 
Hereje  material.  Hiereticus  materialis. 

HERETGIA,  f.  Dogma  contrari  als  principis 
de  la  religió  catòlica.  Herejia.  Hieresis ,  is  vel 
eos.  II  met.  Sentencia  errónea  contra  'Is  principis 
de  alguna  ciència  ó  art.  Herejia.  Lilterarius  error. 
y  met.  Paraula  mòlt  injuriosa.  Herejia.  Injuria,  se. 

HERETIGAL  Y  HERÉTIGH ,  CA.  adj.  Lo 
que  pertany  à  la  heretgia.  Herélico^  heretical.  He- 
terodoxus,  híereticus.* 

HERETIQUEJAR.  V.  n.  Sostenir  ab  pertinà- 
cia  alguna  heretgia.  Herelicar.  Qseresim  pertiqaci- 
ter  tueri. 

HERETJÀS,  SA  Y  HERET JOT ,  A.  adj. 
aum.  Herejote,  herejazo,  YiÜssímus  hicreticus. 

HEREU,  VA.  adj.  Aquell  à  qui  pertany  una 
herència.  Heredero.  Uaeres,  dis. 

HEREU  DE  CONFIANSA  Ò  FIDUCIARI.  'L  qUÍ  dèU   dis- 

tribuhir  la  herència  segons  la  voluntat  del  testa- 
dor,  però  sense  que  aquesta  condició  conste  en  lo 
testament.  Heredero  fideicomisariOf  heredero  confi- 
denciario  ó  fiduciario.  Fideicommissarius  haeres. 

HEREU  FORsós.  Lo  que  no  pót  sér  excluít  de  la 
herència  sense  causa  Uegítima.  Heredero  forzoso. 
Hseres  necessarius. 

HEREU  LLiRRE.  'L  qui  ho  08  seuse  càrrech.  Here- 
dero  libre.  Hxres  liber. 

HEREU  UNIVERSAL.  Heredero  universal  ó  en  todo. 
Omnium  bonorum  haeres. 

FÉR  HEREU.  f.  Nomeuar  algú  per  hereu  en  lo  tes- 
tament. Instituir,  nombrar  heredero.  Haeredem  íns- 
tituere. 

HERM,  A.  adj.  ERM. 

HERMAFRODITA.  adj.  Animal  ó  planta  que 
rehuneix  los  dos  sexos.  Hermafrodita,  hermafrodi^ 
lo,  andrógino.  Androginus,  hermaphroditus. 

fiERBIEAB.  f.  pi.  Festas  que*s  feyan  à  Heronri 
doraot  las  quals  los  senyors  servian  al  eschms, 


com  feyan  en  Roma  en  las  saturnals.  Hermeas, 
Uermse,  arum. 

HERMÈTICAMENT,  adv.  m.  Junt  ab  lo  verb 
tancar  significa  tapar  un  pot  per  sa  extremitat  ab 
la  mateixa  matèria  de  que  ell  es,  ablanintse  al 
foch.  Se  diu  per  això  de  tot  lo  que  està  ben  tapai. 
Herméticamente.  Uermeticè. 

HÉRMIA.  f.  Fruyteta  aromàtica  y  medicinal 
de  lodias.  Hermia.  Hcermia,  ». 

HERMIANA.  f.  Secta  de  heretges  que  deyao 
que  Dèu  era  corpóreo.  Hermiana.  Hermiana,  m. 

HERMITA.  f.  Capella,  oratori  dedicat  à  una 
imatge  en  lo  camp.  Ermita.  Sacellum,  i ;  sacra, 
rusticana  aedicula. 

HERMItA,  na.  m.  y  f.  Qui  viu  en  la  herml- 
ta  y  la  cuyda.  Ermitano.  Eremita,  eremicula,  se.  I 
Qui  viu  en  soledat.  Ermitano,  santero.  Eremicu- 
la, £e. 

HERMITATGE.  m.  Santuari,  fremtfon'o,  ermi- 
torio.  Coenobium,  ii. 

HERMODÀGTIL.  f.  Planta  de  arrel  cebolluda. 
HermoddciilOf  cólquicoy  mataperros,  dedo  de  Mercu* 
riOj  bulbo  silvestre.  Colchidum,  i.  ||  Arrel  semblani 
à  la  del  lliri,  bermellenca  en  V  exterior.  Hermo^ 
ddctilo.  Hermodactílus,  i. 

HERMÒSi  A.  adj.  Vistós,  bonich ,  graciós, 
agradable.  Hermoso.  Pulcher.  ||  Epiteto  de  carinyo 
ab  que  s'  afalaga  à  las  crialuras.  Hermoso,  mono, 
Yenuslus. 

NI  TANT  UERMOSA  QUE  MATE,  NI  TANT  LLETJA  QUI 

ESPANTE.  ref.  Denota  que  alguna  dona  no  es  mòlt 
guapa,  però  tampoch  fea,  y  també  's  sòl  dir  de  al- 
tras  cosas  qne  no  són  excel-lenls,  ni  despreciables. 
iVt  hermosa  que  mate,  ni  fea  que  espanle.  Nec  pul* 
chro  insignís,  nec  turpi  fcemina  vullu.  Neque  prn 
mus,  neque  postumus. 

HERM08AMENT.  adv.  m.  Hermosamente,  Pul• 
chrè. 

HERM08EJAD0R,  A.  m.  y  f.  Qui  ó  cosa  que 
hermoseja.  Hermosear,  Exornans. 

HERMOSEJAR.  V.  a.  Adornar,  embellir,  po- 
sar bocich.  Hermosear.  Decoro,  as. 

HERMOSETi  A.  adj.  d.  Hermosito,  Bellulns. 

HERMOSiSfilM,  A.  adj.  sup.  Hermosisimo. 
Pulcherrimus. 

HERMOSURA.  f.  Boniquesa ,  bellesa ,  bona 
proporció  de  parts.  Hermosura.  Pulchritudo,  inis. 
II  La  persona  hermosa.  Hermosura.  Pulcher.  ||  Dit 
del  estil,  elegància.  |j  Lo  agradable  de  alguna  co- 
sa que  recrea  per  amenitat  ó  altra  causa.  HermoiU" 
ra.  Pulchritudo,  inis.  ||  ret.  adorno,  ornato. 

HERMOT.  m.  brmot. 

HERNÀNDIA.  f.  Planta  mòlt  comuna  en  la  Ja* 
maica,  islas  Brabadas,  y  altres  parts  de  Amèrica. 
Hemàndia.  Hernandia,  m, 

HÈRNIA,  f.  trbncadura. 

HERNIÓS,  A.  adj.  trencat. 

HERNI8TA.  m.  Cirurgià  que  cura  las  hémiis. 
Htmista.  B»rüím  medica^t^r^ 


# 


B38 


HET 


DIDGIONÀRI 


HID 


HERODIÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Herodes.  Hero- 
iiano.  Ad  Herodem  pertinens. 

HERODIANA.  f.  Certa  secta  del  temps  de  He- 
rodes. Herodiana.  Herodiana,  ae. 

HÉROE.adj.  Yaró  il-lustre,  digne  per  sas  has- 
aaoyas  de  memòria  inmortal.  Héroe,  Heros,  ois.  Q 
mit.  Semidéu,  só  es,  nat  de  hèn  ò  diossa  y  perso- 
na humana,  com  Enéas  de  Venus  y  Anqufsses.  Hé- 
roe. Heros,  ois.  ||  Principal  personatge  de  un  poe- 
ma ó  fàbula.  Héroe,  Heros,  ois. 

HERÓFILA.  f.  mit.  Nom  de  la  Sibila  Eritrea. 
Herólila,  Herophila,  sb. 

HEROGÓNIA.  f.  Generació  dels  héroes.  Hero- 
gonia.  Herogonia,  ae. 

HEROICAMENT,  adv.  m.  Ab  heroïcitat.  He- 
róicamenle,  Heroicè,  strenuè. 

HERÓIQH,  CA.  adj.  Pertanyent  al  héroe  y  à 
sos  fels.  Heróico,  Heroicus.  ||  S'  aplica  al  poema 
que  descriu  las  accions  del  héroes,  y  per  analogia 
als  que  descriuhen  alguna  empresa  extraordinà- 
ria. Heróico,  èpica.  Heroicus.  ||  S'  aplica  al  vers 
mès  convenient  pels  poémas  heróichs  en  cada  llén- 
gtia;  en  llatí  són  los  exàmetros,  y  en  espanyol  los 
de  onze  síl-labas.  Heróieo,  Heroicus,  herous.  Q  Dit 
del  estil,  sublime. 

ílà  heroica,  m.  adv.  Al  us  dels  temps  heróich. 
À  la  heroica.  Secundum  heroum  tempora. 
'  heroïcitat,  f.  Caràcter  y  qualitat  de  lo  he- 
róich. Heroicidad.  Heroicum  factum,  magnanimí- 
tas,  atis. 

HERÓIDA.  f.  Una  de  las  festas  qne  s' celebra- 

van  en  Délfos  cada  nou  anys.  Heróida.  Herois,  odis. 

II  pi.  S'  aplica  à  las  epfslolas  deOvidi  sobre  vàrios 

héroes  ó  heroinas  de  la  fàbula.  Heroidas.  Heroi- 

des,  um. 

heroïna,  f.  Dona  il-lnstre,  de  gran  virtut  y 
valor.  Heroina.  Heroina,  8b,  herois,  idis.  ||  adj.  he- 
aóiCA. 

HEROISME,  m.  Las  qualitats  y  accions  que 
constiluheixen  un  héroe.  Beroismo.  Heroic»  virtutes. 

HERPES,  m.  pi.  BRiArcs. 

HERPÉTIGH,  CA.  adj.  Qui  pateix  brians  y  lo 
qüe'ls  pertany.  Herpélico.  Herpeticus. 

HESITACIÒ.  f.  Dubte,  irresolnció.  He$ilacion. 
Haesitalio,  nis. 

HESITABíTS.  m.  pi.  Los  heretges  jpntiqnians 
y  acéfals  que  quedaren  suspensos  sense  rébrer  lo 
Concili  Calcedonense.  Als  que'I  reberen  los  anome- 
naren Linodilas.  Hesilantes.  Haesitantes. 

HESPERI,  A.  adj.  Cosa  de  Hespéria.  Hesperio. 
Hesperius. 

HE8PÉRIDO,  A.  adj.  poét.  Cosa  de  las  Hespé- 
ridas.  Hezpérido.  Ad  Hesperides  pertinens.  ||  poét. 
Occidental.  Hespérido.  Hesperidus. 

HÉSPERO.  m.  astron.  Lo  planeta  Yénus  quant 
ae  véu  en  1'  occident  desprès  de  post  lo  sol.  Héspe- 
ro.  Hesperus,  i. 

HETERODOXO.  adj.  teol.  Contrari  à  la  reli- 
gió catòlica.  HeurodoxQ.  Heierodoxiia. 


HETERODROMO.  adj.  En  la  mecànica  's  dia 
de  la  palanca  ó  part  de  ella  entre  *1  lloch  del  coi 
que's  pesa.  Heterodromo.  Heterodromas,  i. 

HETEROGÉNEO,  A.  adj.  Compost  de  parts 
de  diferenta  naturalesa.  Heterogéneo,  Heterogeoeus. 

HEIEROGENETTAT.  f .  La  qnaliUt  de  heta- 
rogéneo.  Heterogeneidad.  Helerogenei  qnalitas. 

HETERÓSCI8.  m.  pi.  Los  habitants  de  laaionas 
trempadas,  que  à  míij  dia  fan  sombras  sols  al  c» 
lat  del  sèu  polo.  Heteróseis.  Heteroscí,  omm. 

HÉTICH,  CA.  m.  y  f.  Qui  paleix  febralra- 
ta.  Hétieo.  Hecticus,  i. 

HETIQUE8A.  f.  Febra  lenta  que  consum  las 
forsas  y  *1  cos.  Ètica,  hélica,  hetiqviz.  Hecticafebrís. 

HETXURA.  f.  La  acció  y  efecte  de  fér.  UtoAa- 
ra.  Factura,  se. 

HEU.  inter.  ter.  ep,  et,  es  i  dir. 

HEURA.  f.  ECRA. 

HEXACORDO.  m.  Lo  conjnnt  de  sis  cordas. 
Hexacordo.  Hexachordos,  i. 

HEXÀEDRO.  m.  geom.  Gos  de  sis  snperficies 
planas.  Hexdedro.  Hexaedrum,  i. 

HEXAGONAL,  adj.  Se  dia  de  la  figura  de  sis 
ànguls.  Hexdgono,  sexàngukf  sexagonal.  Sexago- 
nalis. 

HEXÀGONO.  m.  geom.  Figura  plana  tennioa- 
da  per  sis  costats.  Hexógono.  Hexagonos,  i. 

HEXÀMETRO.  m.  Vers  llatí  de  sis  peos,  lo 
qnint  dàctil,  lo  sisè  espondeu  y  Us  altres  dàctils  y 
espondeus.  Hexàmetro.  Hexametrum  carmen. 

HEXÀPEDA.  f.  Toesa,  mida  que  consta  de  sis 
peus  francesos.  Hexdpeda.  Hexapeda,  se. 

HEY.  inter.  usada  pera  cridar  à  algú.  HeUy  ii- 
gOf  L•la,  oyes.  Heus,  o,  oh,  hem. 


HI. 


[.  adv.  AQUÍ,  ALLÍ.  I  AT. 

HÍADAS.  f.  pi.  Set  estrellas  fixasen  lo  cap  del 
toro,  de  qui  fingeixen  que  foren  fillas  de  Atlant  y 
Etra,  y  que  moriren  de  dolor  plorant  la  mort  de 
sòn  germà  Hiant,  despedassat  per  un  lleó.  Biaiot 
ó  hiades.  Hyades,  dum,  snculae,  arum.  |  Ninfos  de 
Dodona  en  Épiro,  ayas  de  Bacó.  Hiadiu,  hiaies. 
Hyades,  um. 

HIBERNÉS,  A.  adj.  Cosa  de  Hibérnia.  BUer- 
nés,  hihémico.  Hibernns. 

HIC.  adv.  11.  ant.  aquí.  Q  ant.  De  aquí.  Hinc. 

HIDALGAMENT.  adv.  m.  De  un  modo  htdal- 
go.  GenerosamenU,  hidalgamenU.  Generosè. 

HIDALGÀ8,  BA.  m.  y  f.  aum.  Hüàígim,  hx- 
dalgou.  Yaldè  nobilis. 

HIDALGO,  A.  m.  y  f.  Noble,  distingit  ensaoch 
y  llinatge.  Hidalgo.  Ingennus.  ||  Persona  de  àaioo 
generós  y  noble.  Hidalgo.  Generosos.  |  adj.  Cosa 
de  hidalgo.  Hidalgo.  Prieclarus. 

HIDALGO  DE  BRAGUETA.  Qui  per  havér  tingut  set 
fills  varoos  seguits  gosa  dels  privilegia  de  hidaigo. 
Hdalgo  de  òro^ki.  Prolia  toeundílate  oobilis. 


% 


HID 

HIDALGUIA.  f.  La  qualitat  de  hidalgo.  Hidal- 
guia.  Nobilis  conditio,  qaalitas.  U  generositat. 

HIDÀSPES.  m.  Riu  de  la  índia,  niddspes.  Hy- 
daspes,  is. 

HIDATISME.  m.  med.  Ruidoquefàla  fluctua- 
ció dels  humors  continguts  en  algun  abscés  exte- 
rior, etc.  Hidatismo.  Hydatismus,  i. 

HIDASTOGÓPIA.  f.  Endevinació  supersticio- 
sa de  cosas  futuras  y  remotas  que's  fà  per  medi 
del  aygua.  Hidatoscopia,  Hydaslocopia,  ce. 

HIDBA.  f.  Serp  de  aygua  que's  cria  en  lo  mar 
pacfficb,  y  's  creya  sér  verinosa.  Hidra.  Hydra, «. 
II  poét.  La  serp  de  set  caps  que  matà  Hèrcules.  Es 
símbol  dels  plets,  y  en  la  moral  se  pren  per  las 
sedicions  populars  y  cosas  semblants.  Uidra,  Hy- 
dra, 8B.  II  Constel•lació  celeste  boreal.  Hidra.  An- 
guis,  is.  U  En  la  filosofia  hermètica  la  pedra  dels 
sabis,  perquè  s*  aumenta  sa  virtut  déu  graus  ab 
cada  multiplicació.  Hidra.  Hydra,  se. 

HIDRÀULICA,  f.  Ciència  que  tracta  del  modo 
de  conduhir  y  elevar  las  ayguas.  Hidràulica.  Hy- 
draulica  ars. 

HIDRÀULIGH.  m.  Professor  de  hidràulica.  Hi- 
dràulica. Hydraulicus,  i.  Q  adj.  Pertanyent  à  la  hi- 
dràulica, nidràulico.  Hydraulicus. 

HÍDRIA.  f.  GERRA,  TfiNALLA. 

HIDRIODAT  DE  POTASSA,  m.  Sal  que*8 
troba  en  las  algas  marinas,  en  las  esponjas  y  en 
algunas  ayguas  minerals.  Hidriodato  de  potasa,  yo- 
duro  de  potasio.  Hydriodas  potasiaB,  yoduretuus 
potasii. 

HIDRO  CLORAT  DE  MORFINA.  Un  com- 
post de  dos  sals  mòlt  solubles  y  amargas.  Hidro- 
clorato  de  morfina.  Hydrocloras  morphinse. 

HIDROCLORAT  DE  OR.  Una  espècie  de  sal 
producto  del  art,  sòlida,  crislal-lisada  en  agullas, 
de  sabor  agre,  un  poch  amarga,  melàlica,  soluble 
en  aygua,  alcohol  y  èter.  Hidroclorato  ó  clorato  de 
oro.  Hydrochloras,  chloraretum  auri. 

HIDRODINÀMICA.  f.  Ciència  del  movim^'n^ 
dels  fluyts,  de  sa  pressió  y  equilibri.  Hidrodinàmi- 
ca.  Hydrodinamica.  ür. 

HIDROFILACI.  m.  Cavitat  en  la  terra  que^s 
suposa  plena  de  aygua.  Hidrofilacio.  Aquae  in  terra 
depositum. 

HIDROFÓBIA.  f.  Horror  al  aygua  quesolen  tenir 
los  animals  rabiosos.  Bidrofobia.  Hydrophobia, 
ae. 

HIDRÓFOBO.  m.  Qui  pateix  hidrofóbia.  ift- 
drófobo.  Hydrophobus ;  hydrophobia  laborans. 

HIDRÓGENO.  m.  quím.  Substància  simple,  y 
un  dels  principals  constitutius  del  aygua  y  ayre 
atmosférich.  Bidrógeno.  Hydrogenus,  i. 

HIDROGÓGIA.  f.  Art  de  anivellar  las  ayguas. 
Bidrogogia.  Hydrogogia,  ae. 

HIDROGRAFIA,  f.  Descripció  de  las  ayguas. 
Hidrografia.  Hydrographia,  a;. 

HIDROGRAFICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la 
hidrografia.  Hidrogràfico.  Hydrographicus. 


CATAIA.  Hm  83t 

HIDRÓGRAFO.  m.  Perit  en  la  hidrografia.  B^ 
drógrafo.  Hydrographus,  i. 

HIDROMÀNCIA.  f.  Art  superticiosa  de  ende* 
vinar  per  observacions  del  aygua.  Hidromancia, 
Hydromanlia,  a). 

HIDROMÀNTICH.  m.  Qui  professa  la  hidro- 
mancia. Uid^omàntico.  Hydromanlicus ,  i.  ||  adj. 
Pertanyent  à  la  hidromancia.  Bidromdntico.  Hydro- 
manlicus. 

HIDROMEL.  m.  Aygua  mesclada  ab  mel 
Aguamiel.  Melle  mulsa  aqua. 

HIDROMETRIA.  f.  Ciència  del  modo  de  ami- 
dar las  diferentas  propietats  dels  fluyts,  y  del  us 
dels  hidrómetros.  Uidrometria.  Hydometria,  ae. 

HIDRÓMETRO.  m.  Instrument  pera  pesar  los 
líquits.  Bidrómetro.  Hydrometrum,  i. 

HIDROMISTA.  m.  En  la  litúrgia  grega  '1  qui 
tenia  cuydado  de  benehir  la  aygua,  y  fér  asperges 
al  poble.  Bidromista.  Uydromisla,  ae. 

HIDROPARÀSTALOS.  m.  Espècie  de  mani- 
queus.  Bidroparàstalos,  aquarios.  Uydroparastali, 
aquarii,  orum. 

HIDROPATIA.  f.  Sistema  mèdich  que's  dife-. 
rencia  dels  demés  per  emplear  principal  ó  esclu-» 
sivamenl  la  aygua  comuna,  freda  pel  regular,  pera 
curar  las  malallias.  Bldropalia.  Hidropalhia,  se. 

HIDROPESIA.  f.  Malaltia  causada  per  un  de- 
posi t  de  ayguas  que's  fà  en  alguna  part  del  cos. 
Bidropesia.  Hydropisis,  is.  ||  La  del  cap.  Bidroc^fúr 
lo.  Hydrocephalon,  i.  ||  met.  Ànsia  de  alguna  cosa. 
Bidropesia.  Cupido,  inis. 

HIDROPESIA  GENERAL.  La  que  ostà  estesa  per  toilo» 
COS.  Anasarca.  Anasarca,  8B. 

HIDRÓPICH,  CA.  adj.  Qui  pateix  bidropesia. 
Bidrópico.  Timpanilicus.  ||  met.  insaciarlb.  ||  La 
que  pertany  à  la  bidropesia.  Bidrópico.  Ad  bldro- 
pisim  pertinens. 

HIDROPTALMIA.  f.  mèd.  Hidropesia  en  los 
ulls.  Bidroplalmia.  Hydroptalmia,  se. 

HIDROSCÓPIA.  f.  Art  de  endevinar  per  medi 
del  aygua,  y  pót  sér  natural  y  supersticiosa:  na- 
tural com  si  un  navegant  coneix  pels  vapors  ó  su- 
perfície del  mar,  etc,  que  hi  haurà  tempestat,  y 
supersticiosa  si  's  proposa  endevinar  sense  cap  cau- 
sa natural ;  de  modo  que  no  hi  ha  proporció  de  la. 
causa  ab  V  efecte.  Bidrogcopia,  Hydroscopia,  se. 

HIDROSTÀTICA.  f.  Ciència  de  la  pressió  y 
equilibri  dels  llquits  y  dels  sólits  sumergitsen 
ells.  Bidrostdtica.  Hydrostatica,  se. 

HIDROSTÀTICH,  CA.  adj.  Lo  que  pertany  à 
la  hidrostàtica.  Bidrostàtico.  Hyd rosta ti cus. 

HIDROTÉGNIA.  f.  L'  art  de  fabricar  artificis 
pera  móurer  la  aygua.  Bidrotegnia.  Hydrotecfa- 
nia,  se. 

HIDRÓnCH  I  CA.  adj.  med.  sudorípigh. 

HIENA.  f.  Animal  fer  y  cruel,  semblant  al 
Uop,  las  potas  mès  curtas,  lo  pel  més  aspre,  y  la 
pell  pintada  de  diferents  colors.  Hiena.  Hyena,  ib. 

HIERAQITA.  f .  SQcta  de  erslges,  lo  cap  dels 


840 


HIE 


DICCIONARI 


HiP 


quals  era  Hieracas :  negavan  la  resurrecció  de  la 
carn,  y  deyan  que  sols  viuria  la  ànima,  y  que  '1 
matrimoni  era  il-licit.  Hieracita,  Hierascita,  se. 

HIERAPIGRA.  f.  Elecluari  purgant.  Giraplie- 
ga.  Híerapicra,  aB. 
•  HIERARQUIA.  f.  geràrqüià. 

HIEROGLÍFIGH.  m.  GEROGLÍFICH. 

HIEROSGÓPIA.  f.  Endevinació  superticiosa 
en  considerar  las  víctimas  y  lo  que  esdevenia  du- 
rant lo  sacrifici  de  el  las.  Hieroscopia,  armpieina. 
Haruspicina,  x,  hyeroscopia,  ae. 

HIER080LIMITÀ,  NA.  adj.  JEROSOLiMiTi. 

HIGROMETRIA.  f.  Ciència  pera  conèixer  la 
quanlilat  del  aygna  que  hi  ha  en  V  ayre  atmosfé- 
rich.  Higrometria.  Hygrometria,  se. 

HIGRÓMETRO.  m.  Instrument  pera  medir 
los  graus  de  humitat  y  sequedat  del  ayre.  Bigróme- 
Iro.  Hygrometrum,  i. 

HILARI,  n.  p.  de  home.  Bilarion,  Hilario,  nis. 

HILLAOA.  f.  ant.  illada. 

HIMNE.  m.  Cant  en  alabansa  de  Dèu  ó  dels 
sants.  També  *s  diu  de  una  composició  poètica  que 
alaba  y  pondera  à  un  hèroe,  à  un  grant  personatge 
6  esdeveniments  maravellosos.  Himno.  Hymnus,  i. 

HINC.  adv.  11.  ant.  aquí. 

HINGLA.  í.  ANGONAL. 

HIPÉRBATON.  m.  gram.  Figura  que  consis- 
teix en  la  transposició  de  paraulas.  Bipérbalon, 
Hyperbaton,  i. 

HIPÈRBOLA,  f.  mat.  Figura  curvilínea  que 
resulta  de  la  secció  ÍL^ta  per  un  pla  que  talla  'Is 
dos  conos  iguals  oposats  pel  vértice.  La  Ggura 
que  resulta  de  la  secció  de  cada  cono,  's  diu  hipèr- 
bola, y  las  dos,  hipèrbolas  conjugadas  ú  oposadas. 
Hipèrbola,  Hyperbola,  sd. 

HIPÈRBOLE,  f.  Figura  de  retòrica,  que  exa- 
gera aumentant  ó  disminuhínt  ab  exès.  Hipèrbole. 
Hyperbole,  es. 

HIPERBÓLIGAMENT.  adv.  m.  Ab  hipèrbole. 
Hiperbólicamente.  Hyperbolicè. 

HIPERBÓLIGH,  GA.  adj.  Lo  pertanyent  à  la 
hipèrbola  y  à  la  hipèrbole.  Hiperbólico,  Hyperbo- 
licus. 

HIPERBOLISAR.  V.  n.  Isar  de  hipèrboles. 
Hiperbolizar,  Hyperbolis  uti. 

HIPERBÓREO,  A.  adj.  Exposat  al  vent  tra- 
montana,  que  corre  per  las  parts  septentrionals; 
s'  aplica  als  pobles  y  montanyas  col-locadas  en 
ellas.  Uiperbóreo.  Hyperboreus. 

HIPERGATALÉGTIGH.  m.  Vers  grech  ó  llatí 
que  té  una  ó  dos  síl-labas  ademés  del  regular.  Hi- 
piTcataléclicOy  hipercataleclo.  Hypercatalecticus. 

HIPERDÚLIA.  f.  Lo  cuito  que's  dóna  à  Maria 
Santíssima.  Hiperdulia.  Hyperdulia,  x. 

HIPERMETRIA.  f.  Figura  poètica  que's  comet 
quant  se  divideix  una  dicció,  acabant  un  vers  en 
la  primera  part,  y  comensant  altre  per  la  segona. 
Hipermelria.  Hy permetria,  ae. 

HIPERMETRO.  m.  S'aplica  al  vers  al  qual  so- 


bra una  síl•laba.  Hipermeiro,  Hypermeter,  hjpeT- 
metrus  versus. 

HIPO.  m.  MALÍCIA. 

HIPOGENTAURO.  m.  centauro. 

HIPOGONDRE.  m.  Qualsevol  de  las  dos  parts 
laterals  de  la  regió  epigàstrica  situada  sota  las  cos- 
tellas  falsas.  Hipocóndrio.  Hj^pocondrium,  ii. 

HIPOGONDRIA.  f.  Malaltia  crònica  que  causa 
mòlta  melancolia  y  altres  sínlomas.  Hipocondrié, 
Hypocondria,  a;. 

HIPOGÓNDRIGH,  CA.  adj.  Qui  pateix  Ithi- 
pocondria.  Hipocondriaco,  Hypocondriacns.  |  Per- 
tanyent à  la  hipocondria  ò  als  hipocóndrichs.  ITí- 
pocóndrico,  Hypocondriacus,  lagonoponicus.  J  ha- 
NiATicH.  H  m.  pi.  Las  parts  dels  costats  de  sola  las 
coslellas  sobre  U  fetje  y  la  melsa.  Hipocondrm, 
Hypocondria,  orum. 

HIPOGRÀS.  m.  Beguda  de  vi,  canyella,  sucre 
y  altres  vàrios  ingredients.  Hipocrés,  Submixtom, 
aromàticum  vinum. 

HIPOGRÀTIGH,  GA.  adj.  Pertanyent  à  Hip6- 
crates  ò  à  sa  doctrina.  Hipocrdlico.  Hypocraticns. 

HIPOGRÉNIDA8.  f.  pi.  poét.  Las  musas  del 
Parnàs,  així  ditas  de  la  font  Hipocrene.  Hipocré- 
nidas.  Hipocrenide^,  dum. 

HIPOGRE88IA.  f.  Virtut  fingida,  di^imulo  y 
ficció  de  costums  y  obras  bonàs.  Hipocresia,  Hypo- 
crissis,  is,  iseos. 

HIPÓGRITA.  m.  y  f.  Qui  dissimula  y  fingeix 
sos  costums.  Hipócrila.  Hypocrita,  zb. 

HIPÓGRITAMENT.  adv.  m.  Ab  hipocressit. 
Bipócritamenle.  Simulatè. 

HIPOGRITÀ8,  SA.  adj.  aum.  Bipocrium,  Hi- 
pòcrita, 8B. 

HIPOGRITETy  A^  adj.  dim.i7tpocrtlt//o.  Hipò- 
crita, a;. 

HIPÓDROMO.  m.  y  f.  Lloch  ahont  s'  ensen^aa 
y  fan  las  festas  dels  caballs.  Bipódromo.  Dippodro- 
mos,  i. 

HIPOGÀ8TRICH,  GA.  adj.  anat.  Lo  que  per- 
tany al  baix  \enire.Bipogastrico.  Ad  hypogastriam 
perlinens 

HIPÓGRIF  Ó  HIPÓGRAFO.  m.  Animal  fa- 
bulós ab  alas,  part  caball  y  part  grifo.  Bipógrifo, 
Hypogriphus,  i,  equivultur,  uris. 

HIPÒLIT,  n.  p.  de  home.  Bipòlito.  Hyppoli- 
tus,  i. 

HIPÓMANE8.m.  Verí  celebrat  entrels  antirhs; 
servia  pera  confeccions  y  begudas  amatórías.  Bi- 
pómanes.  ITyppomanes  is. 

HIPOMOGLI.  m.  Lo  punt  de  apoyoenques' 
afirma  la  palanca  pera  alsar  pesos.  Bepomoclio, 
hipomoclion.  Hypomochlium,  i  i. 

HIPOPÓTAMO.  m.  Caball  marí.  Bipopóum. 
Hippopotamus,  i. 

HIPÓSTASIS.  f.  teol.  Supòsit  ó  persona.  Bif»- 
tasts.  Hyppostasis,  is,  eos. 

HIP08TÀTIGAMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
hiposlàtich.  BipostúticamenU,  Hypostaticè. 


HIP  CATALÀ. 

HIP08TÀTIGHt  CA.  adj.  teol.  Penonal,  lo 
pertanyent  à  la  hipóstasís.  S*  aplica  à  la  anió  del 
Verb  ab  la  naturalesa  hamana.  Hipottétieo,  Hypos- 
taticus. 

HIPOTECA,  f.  Ob'igació  tàcita  ó  expressa  dels 
béns  pera  seguretat  del  crèdit.  Hipouea,  Hypolhe- 
ca,  ae.  II  Prenda,  obligació  civil  ab  que  algú  s*  en- 
iregava  à  la  potestat  de  altre  pera  servirlu  com  à 
esclau  per  cert  temps  per  no  poderlo  pagar.  fTtjK»- 
teea,  Noxum,  i,  nexus,  us. 

HiaoTiCA  subsidiíria.  for.  La  que  s'  estableix 
pera  *lcas  en  que  no  baste  la  principal.  Hipoteca 
gubsidiaria.  Subsidiària. 

HIPOTECA  siMPLB.  for.  Laque  no  dóna  al  acreedor 
pera  reintegro  de  són  crèdit  altra  preferència  que 
la  de  sa  fetxa.  HipoUca  iimple,  Simplex. 

HIPOTBCA    PRÒPIAMENT   JUDICIAL,  for.  La  qUO  'S  fà 

per  medi  de  la  via  executiva  regular,  en  virtut  de 
instrument  que  porta  aparellada  execució.  Hipoteca 
jtropiamenle  juiieiaL  Judicialis. 

HIPOTECA  PRIVILEGIADA,  for.  La  que  no  segueix  1 
orde  de  antiguetat  ó  de  fetxas  quant  hi  ha  concur- 
rència de  acreedors  hipotecaris,  sinó  que  dóna 
dret  al  acreedor  pera  sèr  preferit  als  demés,  encara 
que  sian  anteriors.  Hipoteca  privilegiada.  Privile- 
gio data. 

HIPOTECA  PRINCIPAL,  for.  La  que  respon  en  primer 
lloch  à  la  seguritat  de  un  contracte.  Hipoteca  prt'n- 
eipal.  Prima. 

HIPOTECA  PRETÒRIA,  for.  La  que  per  contumàcia 
del  reo  que  no  vól  comparèixer  dóna  'I  juije  al 
acreedor  entregantli  1s  béns  pera  que  *s  reintegre 
de  són  crèdit.  Hipoteca  pretoria.  Pretòria. 

HIPOTECA  GENERAL,  for.  La  que  abrassa  tots  los 
béns  del  deutor  ab  los  fruyls.  HipoUca  general.  Ge- 
neralis. 

HIPOTECA  ESPECIAL,  for.  La  que  s*  estableix  sobre 
alguna  ó  algunas  cosas  determinadas  y  no  sobre 
tots  los  béns.  Hipoteca  especial.  Especialis. 

HIPOTECABLE.  adj.  Lo  que  pót  sér  hipotecat. 
Hipotecable.  Pignorari  potents. 

HIPOTECAR,  v.  a.  Empenyar,  donar  en  pren- 
da. Hipotecar.  Pignero,  oppígnero,  as. 

HIPOTECABI,  A.  adj.  Pertanyent  à  la  hipote- 
ca. Hipotecaria.  Hypothecarins,  pignoratitins. 

HIPOTEGÀRIABIENT.  adv.  m.  Intervenint 
hipoleca.  Hipoteeariamente.  Hypothecario  modo. 

HIPOTENUSA.  f.  geom.  Lo  costat  magor  de  un 
triàngul  reclàngul,  ó  la  linea  oposada  al  àngul 
recte.  Hipotenwa.  Hypotenasis. 

HIPOTE8A  Y  HIPÒTESIS,  f.  Suposició  de 
una  cosa  possible  ó  impossible  pera  tràurer  de 
ella  alguna  conseqüència.  Hipòtesi,  hipòtesis.  Hy- 
pothesis,  is.  II  ret.  Qüestió  particular  ó  definida 
sobre  personas  ó  accions  particulars.  Hipòtesis. 
Hypothesis,  is. 

HIPOTÍtnCABIEBIT.  adv.  m.  De  un  modo  hi- 
potètich.  Hipoleticamente.  Conditionaliter. 

HIPOTÉTICH,  CA.  adj.  Pertanyent  à  la  hipó- 


His  sa 

tesis  ó  que *8  funda  en  ella.  Hipotétieo.  Hypolhe- 
ticus. 

HIPOTIP088A  ¥  HlPOIIPflfciÜ.  f.  ret. 
Figura  que  descriu  las  cosas  ab  tanta  exactitnt  y 
particularitat  y  ab  uns  colors  tant  vius,  que  sem- 
bla tenirlas  à  la  vista.  HipotipòsiSj  demosíraeum, 
vision.  Hypotyposis,  is,  ^emonstratio,  nis. 

HIRCÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  Hircània.  Hireano, 
Hy  rea  nus. 

HISENDA,  f.  Las  heretats  y  terras  que  algú 
posseheix.  Hacienda.  PrsBdium,  ii.  |  Los  béns  y  rí- 
quesas.  Hacienda.  Bona,  orum. 

FERSE  HISENDA,  fr.  Compraria.  Haeeniarse.  Prs- 
dia  compararé. 

QUI  TÉ   HISENDA  Y  NO  LA  VÉU,  's  FÀ  POBRE  T  NO  S' 

HO  CRftu.  ref.  que  indica  'Is  considerables  perjudi- 
cis als  que  comunment  està  subjecte  qui  abandona 
enterament  sas  cosas  al  cuidado  de  altre.  HaMen- 
da,  tu  dueno  te  vea.  Curator  dominus  melior  fit 
semper  agrorum. 

HISENDAT,  DA.  adj.  Qui  té  mòlta  hisenda. 
Hacendado,  heredado.  Divitiis,  praediis,  fundis 
abundans.  ||  m.  Rich.  Rico,  ptdiente,  heredado.  Lo- 
cuples,  tis.  II  Pagès  que  traballa  hisenda  pròpia. 
Cosechero.  Messis  dominus. 

HISENDETA.  f.  d.  Hac^ndeja.  Parvum  pre- 
dium. 

HISOP.  m.  Planta  de  un  peu  y  mitj  de  alta,  de 
móltas  brancas,  de  fullas  llargas,  estretas  y  llisas, 
semblants  à  las  de  la  sajulida,  las  flors  en  espiga 
de  un  blauhermós.  Hisopo.  Hyssopus,  hyssopnm,. 
i.  ||.Nom  propi  del  millor  fabulista  grech.  Esopo, 
iEsopus,  i.  ï  SALPACER.  ||  Comediant  amich  de  C(- 
cero.  Esopo.  iEsopus,  i. 

HISTÉRICH.  m.  Mal  de  mare.  Histéneo^  mal 
de  madre.  Uistericus,  i,  matricis  dolores. 

HISTÒRIA,  f.  Narració,  exposició  de  cosas  pas- 

I  Cuento,  fàbula.  His- 


TOMO  I. 


sadas.  Historia.  Historia,  ». 
Corta.  Gabella,  ».  palórnia.  U  pint.  La  tapisseria  ó 
quadro  que  representa  algun  cas  histórich.  fliílo- 
ria.  Pictura  històrica.  |  pi.  rabons,  cübntos. 

HISTÒRIA  NATURAL.  Ciéucía  que  s'  ocupa  en  rego- 
néixer,  distingir,  classificar,  y  descríurer  los  sers 
naturals.  Historia  natural.  Natnralis  historia. 

DEixARSE  DE  HisTÓRiAs.  fr.  Auar  direcUimeot  à  lo 
substancial.  Dejarse  de  historias,  de  rodeos  ó  cmtn^ 
tos.  Supervacanea  omittere;  ad  rem  venire.  |  Dei- 
xarse  de  rahons.  Acabados  sean  cuentos;  vaga  el 
diabh  por  ruin.  Acta  res  est;  hsc  missa  facias. 

FiCARSE  EN  HisTÓRiAS.  fr.  Ficarse  en  cosas  àr* 
duas  que  no  s*  entenen  ni  poden  desenredarse. 
Meterse  en  historias.  Obstrusa  evolvere. . 

HISTORIADOR,  A.  m.  y  f.  Escriptor  de  hia- 
tórias.  Historiador,  històrica  Historicus,  historio- 
graphus,  i. 

HISTORIAL,  adj.  histórich. 

HISTORIASSA.  f.  aum.  Historion.  Sermo  pro- 
lixior. 

HISTORIALMENT  Y  HISTÓRICABIEIIT. 

107 


812 


HOM 


DICCIONARI 


HOM 


adv.  m.  De  un  modo  hístórich.  UistórieamenUy 
kistorialmente.  Hisloricè. 

hístórich,  ca.  adj.  Lo  pertanyent  à  la  his- 
tòria. Hislórico,  historial.  Hístoricus.  ||  m.  histo- 

RUDOR. 

HISTORIETA,  f.  d.  Historieta.  Hísloriuncn- 
]a,  aB. 

HISTORIÓGRAFO.  na.  BiSTORiJOtOR. 

HÍULCH,  ca.  adj.  S'  aplica  al  eslil  en  que  bi 
ha  aspre  concurs  de  vocals  y  al  vers  fluix,  poch 
armoniós,  ó  que  no  té  las  cesuras  convenients. 
fliulco.  Hiulca  oratio ;  carmen  hiulcum. 

HIVARSOSAMENT.  m.  adv.  ant.  ràpidament. 

HIVERNAR.  V.  n.  y  derivats,  ivernar. 

HO. 

HO.  pron.  com:  ho  diré.  Lo.  Illud,  id.  ||  ob! 
HOC.  adv.  ant.  Si.  Etiam,  ita.  ||  pron.  assó.  Q 

ENCARA. 

Hoo  CERT  ES.  m.  adv.  p.  u.  Certament,  en  veri- 
tat. Si  por  cierto,  cierlo.  Yerè,  quidem. 

HOENTS.  ant.  oyents. 

HOIL  Y  OIL.  ant.  hoy. 

HOLA.  inlerj.  que  denota  novedat  y  estranye- 
sa. Bola.  Heus,  eja.  ||  adv.  de  cridar.  Hola.  Heus. 

HOLANDA,  f.  BATISTA. 

HOLANDÈS,  A.  adj.  Cosa  de  Holanda.  Holan- 
dès. Hollandicus.  U  m.  Idioma  de  Holanda.  Holan- 
dès. Batavicum  idioma. 

k  LA  HOLANDESA,  m.  adv.  Al  us  de  Holanda.  A 
la  holandesa.  Batavico  morè. 

HOLGASSÀ,  NA.  adj.  Yagamundo.  Holgazan, 
vago.  Ambro,  nis. 

HOLOCAUSTO.  m.  Sacrifici  en  que  's  consu- 
mia al  foch  tota  la  víctima.  Holocausto.  Holocaus- 
tum,  i.  II  La  víctima  que  s'  oferia  en  sacrifici.  Ho- 
locausto. Yictima,  br.  \\  met.  sacrifici. 

HOM.  m.  HOME.  II  JO.  II  adj.  ant.  humit.  ||  ant. 

RADICAL. 

JOVE  hom  DE  RIBERA.  Mosso  do  platxB.  Mozo  de 
playa  ó  de  mar.  Liltoris  mancipium. 

PITJOR  ES  HOM  DBSLLENGUAT  QDE  CABALL  DESEN- 
FRENAT, ref.  Manifesta  que  es  preferible  alguna 
desditxa  al  descrèdit  ó  afront,  perquè  aquest  es  ir- 
reparable, y  aquell  pót  tenir  cura.  Quien  la  fama 
haperdida,  muerto  anL•en  la  vida :  sanan  cuchilla- 
dos,  mas  no  matas  palabras :  mas  hiere  mala  pala- 
bra,  que  espada  afilaL•.  Ensis  cbrantur  vulnera, 
non  verbera  linguae. 

QUANT   UN    HOM    SE    PENSA    BSTAR  BÈ,  'lS  POLLS  LI 

piCAN.  ref^  Denota  la  inconstància  y  volubilitat  de 
las  cosas  terrenas.  En  este  mundo  cansado,  ni  hien 
eumplido  ni  mal  acabada.  Nec  brevis  in  vita  dolor 
est,  nec  plena  voluplas:  gaudia  defíciunt  cito, 
mala  verò  díuturnè  durant.  ||  Se  sól  dir  quant  algú 
ha  millorat  la  condició  de  sòn  estat  y  li  dura  poch. 
A  dias  claros  oscuros  nuhlados.  Nubila  succedunt 
niridis  tenebrosa  diebus. 


HOME.  ro.  Animal  racional.  Homhre.  HòmO) 
inis;  rationale,  rationisetconsilii  plennm  animal. 
II  Lo  varó.  Hómhre,  varon.  Vír,  i,  homo,  inis.  | 
Qui  ha  arribat  à  Ja  edat  viril,  que  regularment  es 
dels  25  als  45  ó  50  anys.  Homhre.  Confirmata  eta- 
te  vír.  |[  MARIT.  II  Joch  de  carlas  de  díferentas  es- 
pècies. Homhre.  Ludus  chartarum.  B  Qui  té  *ls  re- 
quisits convenients  pera  alguna  cosa.  Homhrt. 
Idoneus,  aptus.  Q  Junt  ab  alguns  substantius,  per 
medi  de  la  preposició  de  ,  qui  posseheix  las  quali- 
tats ó  cosas  significadas  per  ells,  com :  bomi  de 
valor,  de  honor,  etc.  Homhre.  Homo,  inis.  Q  s^ 

DIT,  VASSALL. 

HOMB  ABONAT.  Dc  Crèdit.  Homhre  de  crédito.  Ho- 
mo spectatae  fidei. 

BOMR  k  HOME.  m.  adv.  CAP  i  CAP. 

HOME  APASSIONAT  NO  VÓL  SÉR  CONSOLAT,  ref.  De- 

nota  que  qui  està  possehít  de  una  vebeaeot  aflic- 
ció no  admet  consol.  Homhre  apasionado  no  qwert 
ser  consolado.  Qualiacumqne  animós  solatia  res- 
puit  aeger. 

HOME  BRUT.  PLBBEO. 

HOME  CASAT,  BUBBo  ESPATLLAT,  ref.  fam.  Denola 
que  r  home  quant  se  casa  s'  abat  mòlt,  perdent  \è 
llibertat  de  solter  y  entrant  en  novas  obligacions. 
Casado  y  mal  dia  todo  en  un  dia.  Qnemque  pigere 
solet,  vix  ducta  uxore  marito. 

HOMB  GOBART,  NO  TROBA  DONA    BONICA,  ref.  Denotl 

que  mòltas  vegadas  no's  logra  la  cosa  per  no  atre- 
virse  à  demanaria.  Al  homhre  osado,  la  fortuna  h 
da  mano  :  quien  no  se  aventura,  no  anda  é  c4ihaUo 
ni  d  mula.  Audaces  fortuna  juvat,  limidosque  re- 
pel•lit. 

HOME    COMANAT   AB   SAS   PBÓPIAS   MANS.    loC.    anl. 

Vassall  que  ha  prestat  jurament  en  rahó  del  feado 
que  té  de  sòn  senyor  que  's  feya  ab  bes  n  Óscnl  eo 
las  mans.  Homhre  juramentado.  Servos  jurejnratus. 
HOME  DE  ABMAS.  Qui  auavB  à  la  guerra  ab  coras- 
sa,  morrió,  llansa  y  demés  armas  de  ferro,  així  eo 
sa  persona  com  en  los  cabal  Is.  Homhre  de  armas. 
Cataphractatus  eques. 

HOMB  DE  BAIX  ESTAMBNT   Ó    DB    BAIXA  MA.    Bomhrt 

de  baja  esfera.  Obscurus  homo. 

HOMB  DE  BARRARÀS.  Dolent,  peTvers.  Bomhre  ét 
Barrabàs,  del  diahlo.  Barabbas,  protervus. 

flOME  DE  BE.  Home  honrat  que  compleix  pon- 
tualment  las  sevas  obligacions.  Homhre  de  hien  òét 
hecho.  yir  bonus,  probus. 

HOME  DB  BE  k  TOTAS  PASSADAS    Ó   DB    TOTS  QCATII 

QUARTOs.  Home  de  bè  à  més  no  poder.  Homkrt  de 
hien  0  d  maeha  martillo.  Yerè  probus. 

HOMB  DE  CBNTISrIAS   Ó  DB   UN   SIGLB.  'L  qui  CD  SI 

edat  ha  estat  sobresalient.  Homhre  de  un  siglo.  Vir 
in  suo  saBCulo  unicus. 

HOMB  DE  CONSELL.  CONSBLLBB. 

HOMR  DE  CORATGE.  Yaleut ,  animós ,  generós  y 
magnànim.  Homhre  de  corazon  ó  de  gran  eora:m. 
Magni  animi  vir. 

HOMB  DB  DAGA,  TOT  SB  QONGAGA.  ref.  Denota  qne 


HOM 


CATALÀ 


HOM 


818 


U  por  fà  portar  armns  à  alguns,  no  senl  aquesta 
sa  professió.  Cargado  de  hierro,  cargado  de  miedo, 
Corpora  nti  ferro,  sic  peclora  plena  timore. 

HOMB  DE  DÈu.  Benoyt.  Hombre  de  Dios^  santó  va- 
ron,  Vir  bonus. 

HOME  DE  DOS  CARAS  ó  DE  MALA  FÉ.  met.  Fals,  tray- 
dor.  Homhte  de  dos  earas  ó  de  tnteneúm.  Sabdolns. 

HOME  DE  ESGLEAS.  aot.  ECCLBSiiSTICH. 

HOME  DE  ESTAT.  Personatgo  ú  home  de  cort.  Bonh 
bre  de  earU  ó  de  estado,  Procer.  ||  Polílich,  cortesà. 
Hombre  de  estado,  Aülicus. 

HOME  DE  EXPERIÈNCIA.  Pràctich  y  versat  en  las 
codU:>.  Hombre  de  esperieneia,  Usn  peritas. 

HOME  DE  FET.  Quí  ha  procehít  constantment  ab 
honrades  y  exaciitot.  Hombre  de  heeho.  Integer 
homo. 

HOME  DE  FONDO  ó  DE  TALENT.  Quí  té  gran  capací- 
tat.  Hombre  de  fondo,  Minerva  plenns. 

HOME  DE  FORMA.  Jodiciós,  enteníduenlat,  pun- 
tual, exacte.  Hombre  de  forma  ò  de  peso,  Prndens, 
gravis  homo. 

HOME  DE  FORTUNA.  *L  quí  de  curts  principis  arri- 
ba à  grans  empleos  ó  riquesas.  Hombre  de  fortuna, 
Homo  novQS. 

HOME  DE  GRAN  LECTURA.  Líterato,  Lítteratus.  doc- 
tus. 

HOME  DE  GUST.  Homo  de  bona  elecció.  Hombre  de 
gusto.  Judicii  homo.  ||  Lo  qui  's  tracta  bè.  Hombre 
de  gusto.  Lautus  homo.  ||  irón.  De  mal  gust.  Hom- 
bre  de  gusto.  Lautus  homo. 

HOME  DE  HUMOR.  Homo  alegre  y  de  hulla.  Hom- 
bre de  humor,  Festivus. 

HOME  DE  LA  VIDA  ATRADA.  'L  de  vída  llicencíosa, 
y  1  qui  *s  precia  de  guapo  y  valent.  Hombre  de  la 
mda  airada,  Perditus,  balatro. 

HOME  DEL  CAMP.  Quí  s'  exei'cila  en  las  feynasdel 
camp.  Hombre  del  campo.  Rustícanus. 

HOME  DE  LLETRAS.  LLETRAT. 

HOME  DE  ¥A  MORTA.  aut.  Yassall  dcl  feudalisme, 
que  no  tenia  successió.  Hombre  de  mano  muerta, 
Caducarice  conditionis  cliens. 

HOME  DE  MANS,  DE  MUNTBCA,    DE    BRAHÓ,  ETC.  Qui 

es  robust,  fort  y  valent.  Hombre  de  punos  ó  de  ma- 
nos,  St  ren  nus. 

HOME  DE  MÒLTS  OFICIS,  POBRE    SEGUR.  FCf.  Literal. 

Quien  muchos  oficiós  lt>fif ,  de  hambre  se  muere.  Qui 
multis  vacat  officiis,  necessitate  premitur. 

HOME  DE  NEGOCIS.  Negociant.  Hombre  de  negodos, 
Ne^otiator,  is. 

HOME  DE  PALLA.  X  qui  val  pera  poch.  Hombre  de 
paja.  Telluris  inutile  pondns.  ||  met.  Qui  en  nom 
de  altre  empren  algun  negoci  ó  arrendament.  Ca- 
pa rota,  cabeza  ó  testa  de  hierro.  Simutalus  emp- 
lor. 

HOME  DE  PARATJE.  ant.  VEHÍ.  |{  ant.  Tots  aquells 
de  bons  solars  que  ajudavan  als  soberans  en  sas 
conquestas.  Bmbre  de  paraje.  Regí  subditas,  vas- 
sallus. 

■OMB  DE  PASSATJE.  PASSATJER. 


HOMB  DE  PIT.  Valerós,  constant,  de  gr^n  sereni- 
tat. Hombre  de  pecho.  Magnanimus.  ||  Fort  y  atre« 
vit.  Hombre  de  pelo  en  pecho.  Ausus. 

HOME  DE  PES.  Lo  soDSHt  ó  judíciós.  Hombrs  de 
peso.  Gravis  homo. 

HOME  DE  POCH  MÈS  Ó  MÉNOS  ó  DE  POCH  SB  MB  *N  DÓ- 
NA. Home  de  nínguna  importància.  Hombre  de  poeo 
mas  ó  menos,  Trioboli  homo. 

HOME  DE  PRO.  L'  homo  de  bè,  sabi  ó  ütil  al  pú- 
blich.  Hombre  de  pro,  ó  de  provecho.  Homo  frugi. 

HOME  DESDIT  NO  VAL  UN  ARDIT.  rof.  ab  qUO's  UÓtR 

al  qui  no  cumple  sa  paraula  ó  se  'n  retracta,  ifom- 
bre  sin  palabra,  no  vale  nada,  Cum  tuam  mihi  fi- 
dem  obligaveris,  quin  prsslas  ? 

HOME  DE  UPA.  *L  de  mòlta  suposició  ó  de  mòlta 
autoritat.  Hombre  de  eopete.  Magnae  auctoritatís 
vir.  II  Qui  es  mòlt  estimat  y  aplaudit  per  sas  pren- 
das  naturals  y  obra  ab  cordura,  ó  està  autorisat 
ab  gran  empleo.  Hombre  de  tamano,  Pnevalens 
homo. 

HOME  DE  VERAS  ó  vBRÍDicH.  Home  uaturalmeot 
serio  y  enemich  de  burlas.  Hombre  de  veras.  Yeri- 
tatis  sectator. 

HOME  DE  VILA.  Vehí  do  estamcut  pla  de  alguna 
vila  ó  aldea,  à  distincció  del  noble  ó  hidalgo.  Vt- 
llano,  Plebejus. 

HOME  ENAMORAT  MAT  CASA  AB  SOBRAT,  rof.  DeDOla 

que  'Is  enamorats  regularment  són  dissipadors,  y 
no  procuran  adelantar  sos  interessos.  Hombre  eiui- 
morado,  nnnca  casa  por  sobrado.  Nu  lla  levare  va- 
lent aedis  fastigia  amantes. 

HOME  ESCANYAT.  Avaro,  mesquf.  Hombre  menudo, 
min.  Sordidus. 

HOME  ESPIRITUAL.  Lo  dedícat  à  la  virtut  y  con- 
templació. Hombre  espiritual.  Spiritualis  homo. 

HOME  FÉT.  Qui  ha  arribat  à  la  edat  adulta.  Hom- 
bre hecho.  Adultus.  ||  met.  Instruit  ó  versat  en  al- 
guna facultat.  Hombre  hecho.  Aliqua  facultate  pe- 
ritus. 

HOME  FRANCH.  Ingc^nuo,  de  veritat.  Hombre  Uso, 
Apertus  homo. 

HOME  MÈS  VARIABLE  QUE  'L  VENT  Ó  QUE  'L  CAMA- 

LLEó.  Mòlt  inconstant.  Mas  mudable  que  el  cama- 
leon.  Chamaleonte  mutabilíor. 

HOME  PERA  POCH.  De  poch  esperït.  Hombre  para 
poco,  Pusilanimis. 

HOME  PERA  TOT.  Qui  té  aptitut  ó  sufíciéncia  pera 
desempenyar  qualsevol  cosa.  Homhre  de  armas  to- 
mar. Homo  qualibet  arte  peritus. 

HOME  PLE.  met.  Mòlt  sabi.  Hombre  lleno,  Yaldè 
sapiens. 

HOME  POBRE,  PLE  DE  TRASSAS  Ó  CARREGAT  DE  MAN- 

TAs.  ref.  Ensenya  que  la  pobresa  es  comunmeut 
enginyosa,  y  posa  en  pràctica  tots  los  medis  pos- 
sibles pera  sòn  alívio.  Hombre  pobre  todo  es  trazas: 
la  necesidad  hace  maestro,  Yívilur  ingenio  quid 
non  molitur  egestas. 

HOME  pREViNGUT  VAL  PER  DOS.  rof.  Ensooya  quant 
serveix  la  prevenció  pera  conseguir  fàeilm«l|t  lo 


Sil 


HOM 


DICCIONARI 


HOM 


que  's  desitja.  Eomhre  prevenido  ó  apereibido  vaU 
por  dos.  Qoisquis  adesi  promptus  vires  gerít  ille 
duoram.  ||  Ensenya  que  qaí  's  prevé  en  lemps  per- 
la vensudía  la  roeytat  del  perill.  Hombre  apereibi- 
L•,  medio  eombatido.  Uaud  facilè  invadas  ad  pras- 
lie  qaemqoe  paralum. 

HOME  PBOPi.  aot.  Vassall  possehíl  en  propietat,  ó 
la  persona  donada  en  senyoria  juntament  ab  la 
terra  en  qual  virtut  pagava  al  senyor  certs  tributs. 
Collazo.  Servus  addiclus  glevse. 

HOME  BOIG,  NO  *T  FÀSSA  GOIG;    T   HOME   ROIG  T  GOS 

PELCT  PRIMER  MORT  QUE  CONEGUT,  ref.  Denota  que 
dits  animals  solen  tenir  malas  qualitats.  La  perso- 
na sanguina  y  el  perro  lanudo,  primero  muerlo  que 
lo  vea  ninguno ;  de  este  pelo  ni  gato  ni  perro.  Tar- 
tareum  dic  esse  rubrum  colorem.  Cave  libi  ab  ho- 
roíne  flavo,  caneque  villoso. 

HOME  VALENT  T  BÓTA  DE  BON  VI  LÜEGO  s'  ACABA, 
ref.  ACABARSE. 

HOME  XAPAT.  De  mòlt  judici.  Hombre  de  peso  ó  de 
chapa.  Vír  prudens. 

AL  HOME  BAJÀ  DONÀULI  'l  DIT,  T  SE  'N  PENDBÍ  LA 

MA.  ref.  Aconsella  que  no  's  tinga  mòlta  familiari- 
tat ab  los  malcriats,  pera  que  no  's  prengan  mès 
confíansa  de  la  que  'is  correspon.  Al  villano  dale 
el  pié  y  tomarà  la  mano.  Nímia  familiarilas  licen- 
liam  parit. 

AL  HOME  GELÓS  DE  UN  MAL  FERNI  DOS.  ref.  DeUOta 

que  un  gelós  ab  sas  impertinéncias  dóna  motiu  à 
que  se  li  sia  infiel.  Al  hombre  celoso  el  cuerno  en  el 
ojo.  Conjugem  difBdentem  merilò  infidelitatispoena 
mulctare. 

AL  HOME    MAJOR,    DONARLI    HONOR.    ref.    DenotH    '1 

respecte  que  debem  tenir  als  majors.  Al  hombre 
mayor,  darle  honor.  Grandaevo  capiti  seraper  ha- 
bendus  honor. 

AL  HOME  TOT  LI  ESTÀ  BÈ.  loc.  fam.  Deuota  que 'Is 
homes  poden  obrar  ab  mès  llibertat  que  las  donas, 
y  no  Ms  es  tan  vist.  El  hombre  haga  ciento,  la  mvh 
ger  no  la  loque  el  viento.  Nou  indecora  viro  mulla 
quie  fiemina  sunl  turpia. 

AL  HOME  VELL  MUDADLI  L*  AYRE  Y  DEI\ARÍ  LA  PELL. 

ref.  Adverteix  quant  perillós  es  en  la  vellesa  '1 
mudar  de  clima.  El  viejo  múdale  el  aire ,  y  darle 
ha  el  pellejo  :  al  buey  vifjo  múdale  el  pesebre,  y  de- 
jarà  el  pellejo.  Bos  sènior,  s!abuli  mulata  sede, 
peribit. 

RON  HOME.  met.  Senzill.  Buen  hombre ^  buen  Juan, 
Juan  de  buen  alma.  Uomo  facilis. 

DEL  HOME  QUE  DE  TU  FIA,  FIA  TU  QUE  ES  CORTESIA. 

ref.  Adverteix  que  debem  fér  confiansa  de  qui  *a 
fa  de  nosaltres.  En  hombre  que  de  ti  fia,  fiate  que 
es  cortesia.  Par  pari  refertur. 

DELS  HOMES  ES  ERRAR,  DE  BÉSTIAS   PEBSEVBRAR  EN 

l'  error.  ref.  Denota  que  'Is  homes  han  de  sér  dò- 
cils à  la  correcció.  De  hombres  es  errar,  de  bestias 
perseverar  en  el  error.  Yir  procul,  eslo  tenax :  cu- 
jusvis  hominis  est  erraré. 

dels  homes  ha  fét  ausénçia,  segons  diuben,  la  i 


PRÜOÉNCU.  ref.  Denota  quant  estesa  està  la  impn- 
déncia,  (  qve  Y  obrar  ab  iropmdéocia  es  mòlt  co- 
mú. Todos  somos  locos,  los  uno^  y  los  otros ;  si  l§ 
locura  fuese  dolores,  en  cada  casa  habria  toces. 
Insaniunt  omnes. 

DE  UN  home  ben  CUTDAT  n'hI  HA  PBRA  MÒLT  TEMPS. 

loc.  fam.  Denota  quant  condabeix  lo  cuidarse  y 
tractarse  bè  pera  allargar  la  vida.  Como  te  ewras, 
duras,  ó  el  viejo  que  se  cura,  cien  anos  dura  Qai 
parcè  et  moderatè  vivit  ad  longam  seneclutem  pro- 
trahil  vitam. 

ENTBE  HOME  T  DONA  'l  DUBLB  HI  BALLA  AL  MITJ. 
ref.  NI  DONA  PROP  OK  VARONS,  ETC. 

ES  HOME,  ó  ES  TOT  UN  HOME.  loc.  Deoota  quealgú 
es  sabí,  gran  en  sa  línea.  Es  hombre.  Yir  cgre- 
gius. 

ES  HOME  DE  BIGOTIS.  loC.  BIGOTIS. 

ES  GRAN  HOME  DAMUNT  DB  UN  BANCH.  loC.  fam. 
HOME  DB  PALLA. 

ES  L*  HOME  MÈS  BO  QUB  HI  HA  SOTA  LA  CAPA  DEL 
CEL,  Ó  ES  LO  MILLOB    HOME  DEL  MON    Ó  QUE   TREPITJA 

LA  TEBRA.  loc.  Mauifesta  la  mòlta  bondat  de  algú. 
Es  el  mejor  que  sustenta  la  tierra,  ó  que  calienta  el 
sol.  Quos  terra  sustínet  oplímns. 

ES  UN  BON  HOMB,  PBBÓ  DB  AQUÍ  NO  PASSA.  loc.  Ma- 
nifesta que  algú  es  bo,  però  que  té  poca  habilitat, 
ó  alcans.  Buen  hombre,  però  mal  sastre.  Yir  opti- 
mos  ille  quidem,  sed  non  ita  eroditus. 

FÉB  l'  home.  fr.  Yolerho  parèixer,  fér  cosas 
de  home  'Is  noys.  Hombrear ;  haeer  del  kombn. 
Yiros  graves  semulari.  ||  met.  Yoler  ignalarse  ab 
altres  en  saber  ó  en  allras  qualitats.  Hombreer: 
hombrearse.  Parem  se  superioribus  ostentaré. 

FÉR  MÈS  QUE  DE  HOMB.  fr.  Fér  algú  mès  de  lo  qoe 
de  ell  s'  esperava.  Hactr  mas  que  de  hombre.  Su- 
pra hominem  agere. 

FÉRSE  HOMB.  So  diu  dcl  fill  de  Dèa  quant  s'eo- 
carnà.  Hacerse  hombre ;  humanarse,  humaniíarst. 
Yerbum  fieri  carnem,  hominem.  |]  Ferse  rich  algú. 
Hacerse  rico.  Sese  locupletare ;  divitias  compararé. 

GRAN  HOME,  MÒLT  HOMB,  TOT  UN  HOME.  lo   de 

grans  prendas  y  qualitats.  Hombron,  granés  hom- 
bre.  Yir  praestans. 

GUARDAT  DE  HOME    MAL   BARBAT  T  DK  VENT  ACANi- 

LAT.  ref.  Denota  que  ditas  cosas  sóo  de  mala  con- 
dició, ó  que  hi  ha  perill  en  ellas.  Guardeu  di 
hombre  mal  barbado  y  de  viento  aeanalado.  Gla- 
brum  evade  virum,  venlumque  perarcta  meaniem. 
JA  ES  HOME.  loc.  Dcuota  que  algú  passa  de  la 
edat  de  noy^  Es  ya  hombre.  Jam  ex  ephaebts  e\- 
cessít. 

l'  home  besa  mans   QUB    voldria    VÉURRR  CRBIA- 

DAS.  ref.  S*  aplica  à  qui  obsequia  ó  serveix  à -altre 
per  necessitat  ó  per  forsa.  Manos  besa  el  hom^ 
que  quisiera  ver  quemadas  ó  cortadas.  Qoas  vellet 
abscissas  aliquis  fert  oscnla  dextrís. 

l'  home  de  bé  i  TOT  ABBBU  ES  MEK   ARRIBAT,  reí. 

Significa  que  1'  home  de  bè,  encara  que  esliga  en 
país  estranger  y  lluoy  de  sa  pàtria,  troba  anifb^ 


HOH 

y  lo  que  necessita.  Al  huen  varon,  tierroi  aj$naM  bu 
pàtria  le  $on,  Yir  probns  quocninqae  commodè  vi- 
vil. 

1/  HOIIE   DEL    MIL   QUE  H4  POR,    DE    IQUELL  MOft. 

ref.  Significa  '1  gran  caydadoqae  's  dén  enir  en  la 
elecció,  pera  que  no  cayga  en  ana  cosa  mala  fu- 
gi ntne.  El  hombre  del  mal  que  temé,  de  e$e  muere: 
huyendo  del  perejil  le  nació  e%  la  frente,  Cupiens 
vitare  damnum  in  íllo  peribit. 

l'  HOME  Oe  sí  CONFIAT,  PREST  ES  PERDUT  T  ACABAT. 

ref.  Denota  que  qui  viu  massa  confiat  de  sí  ma- 
teix, per  no  consultar  ab  qui  sab  mès  que  ell,  co- 
met errors  que  li  causan  grans  perjudicis.  No  hay 
quien  yerre,  sinó  quien  su  parecer  quiere.  Errat  is, 
ante  àlias  sua  quem  sentenlia  ducit. 

l'  home  fí  tot  lo  qce  yól.  loc.  Denota  que 
quant  algú  té  ganas  de  fér  la  cosa  per  difícil  que 
sia  pót  feria,  encara  que  ab  mès  ó  ménos  perfec- 
ció. No  falte  voluntad  que  no  faltari  lugar.  Tem- 
pora  non  deerunt,  absit  modo  prona  volunlas. 

l*  home  ha  de  tenir  deu  ants  mès  que  la  dona. 
loc.  Aconsella  que  convé  que  V  home  tinga  algun 
temps  mès  que  la  dona  ab  qui  's  casa.  La  muger 
quincela  y  el  hombre  de  treinta :  d  la  moza  con  el 
moco,  y  al  mozo  con  el  bozo.  Ter  quinos  nova  nup- 
la,  duplos  vir  compnlet  annos. 

l'  home  per  l'  enteniment  se  distingeix  del  ju- 
MENT.  ref.  ab  que  's  reprèn  als  homes  que  no 
obran  confonne  à  la  rahó.  Bl  fitteiuítmtfiiio  (iisd'n- 
gue  al  hombre  del  jumento.  Ratione  distinguilur 
homo. 

l'  home  per  la  paral'la  y  Y  bou  per  la  banta. 
ref.  Denola  que  1s  homes  quedan  lliga!s  pera  cum- 
plír  la  paraula,  com  lo  bou  junyit  per  las  banjas 
pera  llaurar,  etc.  Al  hombre  por  la  palabra,  y  al 
buey  por  el  cuerno  ó  asta.  Yerba  ligant  homines, 
laurorum  cornua  funes. 

l'  homk  proposa,  t  déu  disposa,  ref.  Ensenya 
que  la  consecució  de  nostras  determinacions  de- 
pendeix  precisament  de  Deu.  £l  hombre  propone, 
y  Dios  dispone.  Prsevertit  ancora  jaclum  dens. 

l'  home  quant  vól  y  la  dona  quant  pót.  loc. 

CASA  ton  fill,  etc. 

l'  home  que  està  enfangat  busca  li  fassan  cos- 
tat, ref.  Denota  que  qui  està  compromès  en  una 
cosa,  voldria  ferhi  entrar  à  altres.  El  que  esld  en 
el  Utdoy  querria  meter  d  otro.  Haerens  quisque  Into, 
ipse  alius  inducere  vellet. 

l*  home  que  està  ociós,  no  viu  ab  gatrb  repòs. 
ref.  Manifesta  que  qui  no  té  que  fér,  ell  mateix 
se'n  busca  eti  propi  dany,  ó  no  viu  tranquil,  per- 
què no  té  lo  necesari.  El  hombre  ociosOj  no  iiene 
mucho  reposo ;  el  hombre  perezoso,  siempre  es  me- 
nesteroso.  Quisquis  tardus  àgil ,  vitam  Iraducil 
egentem. 

l'    home  que  fí   'l  valent   es  l'  IJLTIM  AL   SOMA- 

tent.  ref.  Reprèn  als  que  prometen  fér  mòlt  quant 
no  hi  ha  perill,  y  en  arrilnint  la  ocasió  s'  acobar- 
(leíxen  y  no  fan  res.  Antes  de  la  hora,  gran  denue- 


CATALÀ.  HOM  8IB 

do,  venidoi  al  punto  mueho  miedo.  Blaleronum  gar- 
rulitas  tamquam  folium  quod  vento  rapitur. 

l'  home  que  no  sab  sumar,  mat  sabrà  multipli- 
car, ref.  Denota  que  totas  las  cosas  exigeixen  orde 
y  método,  comensant  pel  principi.  El  que  no  sabi 
sumar,  no  sabrd  multiplicar  ;  priíuipio  quieren  las 
cosas.  Quidquid  futurum  est  súmmum,  ab  imo  naa- 
cilur:  singula  quseque  locum  teneant  sortilade- 
center. 

l'  home  que  no   Tft    QUE    FÉR,    PRENGA    BAIXELL   Ó 

MULLER,  ref.  y  altres  si  estar  mal  vols  à  ton  plbr, 
VES  PER  MAR  ó  PREN  MULLER,  rcf.  Deuota  quo'l  qoi 
esliga  ociós,  en  qualsevol  de  estàs  dos  cosas  lindrà 
mòlt  en  que  ocuparse.  Quiea  no  tuviese  que  hacer^ 
arme  navio  ó  tome  muger.  Qui  vacat,  aut  navim  pa- 
ret, aut  connubia  jungat. 
l'  home  que  rosega  fel,  no  vomita  dolsa  mel. 

ref.  BOCA  AMARGA,  ETC. 

l'  home  sia  de  rabassa  MéNTRES  LA  VIDA  'TFASSA. 

ref.  Denota  que  à  las  donas  pera  casarse  mès  las 
mou  r  interès  que  la  qualitat  del  home.  Dadme 
marido  rico,  siquiera  sea  borrico.  Dummodò  sit  di- 
ves, barbarus  ille  placet. 

l'  home  val  tant  com  té.  loc.  prov.  pera  signi- 
ficar que  s  fà  mès  ó  ménos  cas  de  una  persona  se- 
gons que  es  mès  ó  ménos  rica.  Tanto  vales  como  has, 
Tanlum  vales  quantum  habes;  tanti  quantum  ha* 
beas,  fis. 

l'  home  vól  la  TRAHICIÓ  PERÒ  NO  AL  TRATDOR.  ref. 

Ensenya,  que  encara  que  agrade  la  trahició,  per- 
què es  útil  al  que  la  sol-licíta,  s  aborreix  al  tray- 
dor;  perquè  ningú  pót  fiarse  de  ell.  La  traieion 
aplace,  mas  no  el  que  la  hace.  Prodílio  placet  ipsa 
quidem,  non  ipsius  auc'.or. 

MAY  SERÀS  HOME  PRUDENT,  CONTRAPUNTANT  i  LA 

GENT.  ref.  Denota  que'l  (fui  posa  xismes  y  embo- 
líchs  ò  confusions  entre  las  personas  es  abomina- 
ble. Serd  un  solemne  imprudente,  quien  desavenga  d 
la  gente.  Odio  capilali  est  dignus  quis(iuis  serit  si- 
multates. 

MÈS  VAL  MATAR  UN  HOME  QUE  POSAR  UN  MAL  COS- 
TUM, ref.  Dóna  à  enti*ndrer  quant  mal  es  posar  un 
costum  perjudicial.  No  ordenes,  regla,  que  ponga 
mal  faero  en  la  lierra.  Indignos  mores  procul  à 
mortalibus  arce. 

MIL  HOMES.  met.  Home  mòlt  petit.  Arrancapinos, 
giganle  en  tierra  de  enanos.  Homunculus,  i. 

MiTj  HOME.  Mónstruo  la  meytat  home.  Semihonl•' 
bre,  medio  hombre.  Semíhomo,  nis.  |  homenet. 

NI  HOME  TipLE  NI  DONA  BAixó.  ref.  quo  Hiigulieix 
per  la  irregularilat  de  las  cosas  los  mals  efectes  de 
ellas.  Ni  hombre  tiple,  ni  muger  bajon.  Nisi  quod 
extraordinariè  homini  convenit,  non  convenit  mn- 
lieri. 

NINGUN    HOME  PÓT  SABER,  SINÓ   DÉU,  LO  QUE  HA  Dl 

sÉR.  ref.  Manifesta  que  sols  Déu  sab  lo  que  ha  de 
venir.  Ninguno  pueds  saber,  sinó  Dios,  lo  que  ha  de 
ser.  Nemo  praster  Deus  venturi  proïcius. 
NO  HI  HA  BOME  SENS  HOME.  ref.  Deuota  que  esmèil 


Ui 


HÒM 


DlCaONAW 


109 


diffcil  fér  fortona  sense  ningan  protector.  No  ka^ 
hombresin  homhre:  aquellos  wn  ricos  qve  tienen  m»- 
chos  amigos.  Prssidio  nullo  sortem  tentabis  íni- 
quam:  ille  opibns  dives,  qui  non  est  pauper 
amicís. 

NO'S  COÜBIX   L*  HOME   PERDUT,  FINS  k  TANT  QUE   ES 

ABATUT,  ref.  Denota  que  quant  tenim  lo  bè,  no 
procuram  conservar  lo,  pensant  qae  may  nos  ha  de 
faltar,  y  voldriam  remediarho  quan  ja  no  s' hi  es  à 
temps.  Nadie  se  ereeperdidOf  hasta  que  se  ve  abati- 
do;  el  bien  no  es  conocido,  hasta  que  es  perdido.  Res 
bona  cum  perit,  tunc  pnlchrè  novimns  illaro. 

NO  ETsó  NO  serís  HoME.loc.  fam.  ab  qne's  tracta 
de  cobarl  à  algú  sinó  executa  lo  que  diu  6  se  li 
proposa.  No  eres  ó  no  seràs  hombre.  Ineptus  es. 

NO  TENIR  HOME.  fr.  No  icuir  prolector.  No  tener 
hombre,  ó  no  tener  brazo.  Fautore  ca  rere. 

POBRE  HOME.  Subjectc  de  poca  habilitat  ó  espe- 
rit, però  de  bon  natural.  Pobrete.  Probns,  sed  inu- 
tilis  homo.  n  Miserable,  escàs,  y  apocat.  Hombre 
menudo.  Pusilli  animi  vir.' 

PORTARSE  COM  UN  HOME.  fr.  Obrar  sabia  y  valero- 
sament.  Obrar  como  hombre  ó  como  muy  hombre. 
Strenuè  agere. 

QUAL  L*  HOME  TAL  LA  ORACIÓ,  loc.  Dcnola  qoc  cada 
hn  parla  segons  allò  de  que's  troba  afectat  ó  con- 
forme al  sèn  coneixement  y  criansa.  CaL•  uno  ha- 
bla  como  quien  es.  Qualis  vir  talis  oratio. 

QUANT  UN  HOME  's  VÓL  CASAR,  VIAPÓS  HA  DE  CRIDAR. 

ref.  Cuando  te  quieras  casar,  d  rebato  has  de  to-- 
car.  Uxorem  ducere  dum  placeat  hodierno  dicit. 
manè. 

SéR  UN  HOME  COM  CAL.  fr.  GUMPLERT,  RESPECTABLE. 
SÉR  HOME  DE  GRAN  AFFER.  fr.  AFFER. 
s6r  home  de  COMPTE,  fr.  COMPTE. 

séR  HOME  DE  PARAULA,  fr.  Cumplirla.  Seir  hombre 
de  su  palabra.  Fidem  praestare ;  promissis  slare. 

SÉR  HOME  PERA  QUALSEVOL  GOSA.  fr.  pera  denotar 
que  algú  es  capés  de  qualsevol  atentat.  Ser  L•mbre 
para  qualquier  cosa.  Gujusvis  facinoris  capacem 
esse. 

TOT  HOME  QUE  VÓL  MENTIR,  GRAN  MEMÒRIA  HA  DE 
TENIR.  ref.  LO  MENTIDER  HA  DE  TENIR  MÒLTA  MB- 
MORIA. 

TRES  GOSAS  FAN  AL    HOME  NEDRAR,  CIÈNCIA,  MAR  T 

CASA  REAL.  ref.  Tres  C4)sas  hacen  al  hombre  medrar, 
ciència,  mar  y  casa  real.  Hsec  tria  res  hominum 
fortunae  ad  culmina  tollunl ; 
Doctrina  et  pelagus,  regia  deinde  domus. 

HOIIIENÀS.  m.  aum.  Hombron ,  hombracho, 
hombrachon,  hombronazo.  Homo  vastus. 

HOMENATGE,  m.  Jurament  solemne  de  fide- 
litat que  déu  fér  tot  vassall  que  posseheíx  un  feudo 
al  senyor  de  ell.  Homenaje.  Clientelaris  oificii,  ob- 
seiiuii  debitio.  ||  met.  Respecte,  veneració,  sumis- 
siò.  Homenaje.  Venera lio,  nis,  honor,  is. 

HOMBNATGK  PERSONAL.  Aquell  en  que  '1  qui'l  pres- 
ta s'  obliga  à  servir  personalment  à  sòn  senyor.  Ho- 
minaje  personal.  Cl  ien  telaré  mu  nus  adstrictius. 


PAGAR  HOMENATGE,  fr.  Servír  algú  personalment 
à  sòn  senyor.  Rendir  homenaje,  Clieotelare  moDOf 
reddere. 

HOMENET,  m.  d.  HombreeillOf  hombrezuelo. 
Homuncio,  nis,  homunculus,  i. 

HOMBNBT  DE  COÜRB,  VESTIT  DB  PBRGAMÍ.  loC.  HOMB 
DE  PALLA. 

HOMENIA.  f.  ant.  virilitat,  poiíncia.  |  ant. 

VALENTIA.  II  ant.  GRAVBDAT. 

HOMENIGÓ.  m.  d.  PasilàDime  y  de  mala  tras- 
sa.  Hominicaco.  Homuncio,  onis,  abomioandossca- 
rabffius. 

HOMENIL.  adj.  ant.  varonil,  viril. 

HOMENÍVOL.  adj.  ant.  varonil. 

HOMÉRIGH ,  CA.  adj.  Cosa  de  Homero.  Home- 
rico.  Homericus. 

HOMEY.  m.  ant.  homicidi. 

HOMEYER.  V.  a.  matar.  ||  m.  aat.  y 

HOMIcniA.  m.  Assessíno.  Homicida.  Homici- 
da, aB,  sicarius,  ii. 

HOMICIDI,  m.  Mort  injusta  y  violenta  de  al- 
gun home.  HomicidiOy  asesinato.  Homicidium,  per- 
duellio,  nis. 

HOMIGIDIARI.  m.  ant.  homicida. 

HOMILIA,  f.  Plàtica  que  explica  las  malérias 
de  religió.  Homilia.  Homiliarium,  ii. 

HOMILISTA.  m.  Predicador  ó  autor  de  homí- 
lias.  Homilista.  Homiliastes,  ae. 

HOMINÍGOLA8.  m.  pi.  Nom  que'ls  apoUoaris- 
tas  donaren  als  católichs,  perquè  adoravan  à  Je- 
sucrisl  Dèu  fét  home.  Hominicola.  Hominicolc, 
arum. 

HOMOFÀGIA.  f.  Us  de  viandas  cruas.  Hom- 
fagia.  Uomophagia,  le. 

HOMÓFAGO.  m.  Qui  menja  carn  crua.  Hom- 
fago.  Homophagus,  i. 

HOMOFONIA.  f.  Acció  de  cantar  ab  uo  to  aoi- 
forme.  Homo  fonia.  Homophonía«  e. 

HOMOGENEÏTAT,  f.  fil.  La  qualitat  de  bo- 
mogéneo.  Homogeneidad.  Homogeneilas,  atis. 

HOMOGÉNEO,  A.  adj.  fil.  S'  aplica  als  cossos 
de  una  mateixa  naturalesa  y  propietats.  Homo^- 
neo.  Congener.  ||  arit.  Se  diu  de  las  quantitats  de 
una  mateixa  espècie,  ó  números  irracionals  qne 
tenen  un  mateix  signe  radical.  Homogéneo.  Homo- 
geneus. 

HOMÓLEGH,  GA.  adj.  geom.  S*  aplica  tb 
costats  corresponents  en  figuras  semblants.  Honà- 
logo.  Consenlaneus.  ||  log.  bquívogh. 

HOMÒNIM,  m.  lóg.  Eqnlvoch.  Bmmim. 
^quivocus,  homonymus. 

HOMONÍMIA,  f.  lóg.  Analogia,  ó  eqnfvoclide 
alguna  veu.  Honumimia.  Homonymia,  »,  sqnívt^ 
catió,  nis. 

HOMOPATÓRIAS.  f.  pi.  Festas  antigmsdeb 
pares  los  fills  dels  quals  eran  rebuts  en  la  cüria. 
Homopatorias.  Homopatorta,  orum. 

HOMUNdONMTAS.  m.  pi.  Nom  qws  Hòh 
als  heretges  tocinians,  perqae  deyan  que  Jesocri^t 


HON 


GATAUL. 


HOR 


8i1 


era  sols  home.  Bomuncionistas.  UomuncionísUe, 
aruin.  ||  m.  pi.  Hereljes  que  deyan  que  la  imalje 
fJe  Dèu  estava  impresa  en  lo  cos  del  bome ,  y 
no  en  la  ànima.  HomuncioRistas.  Homuncionist» , 
arum. 

HON.  adv.  11.  AHONT. 

HONEST,  A.  adj.  I>ecorós,  decent,  Honesto, 
Honesius.  |  Cast,  virtuós,  modest.  Honesto.  Pudi- 
cus.  II  Parlant  del  preu,  just,  rahonable.  Honesto, 
justo,  razonable,  Justus. 

HONESTAMENT,  adv.  m.  Ab  decoro,  ab  de- 
cència. Honestamenle,  Uonestè. 

HONE8TAT.  Y  HONESTEDAT,  f.  Goinpos- 

tnra,  modèstia,  decoro.  Honestidad.  Honestas,  atis. 

n  Puresa  contrària  al  vici  de  la  luxúria.  Honesti- 

àady  castidad.  Pudicitia,  x,  pudor,   is,  caslitas, 

atis. 

HONOR.  m.  Respecte  que*s  déu  à  algú.  Honor, 
Honor,  is.  ||  Concepte,  reputació,  crèdit.  Honor, 
Glòria,  se.  ||  Estimació,  fama.  Honor,  Fama,  ae,  ho- 
nos,  is.  II  Honestedat  y  re^^ato  de  las  donas.  Honor, 
Pudor,  is,  pudicitia,  %.  ||  Aplauso,  obsequi,  cele- 
britat de  alguna  cosa.  Horu)r,  Laus,  dis,  plausus, 
us.  II  Valor  en  los  homes.  Honor,  Fortitudo,  inis.  || 
mil.  Divinitat  dels  anticbs  romans.  Honor,  Honor, 
is.  II  ant.  pREDi,  FINCA,  PROPIETAT.  ||  pi.  Dignitats, 
cirrechs  ó  empleos.  Honores,  Titulus,  i.  ||  Títol  y 
facultat  de  poderse  algú  anomenar  en  algun  em- 
pleo  que  no  tè,  com  si'l  tingués.  Honores,  Titu- 
íus,  i. 

1  TOTA  VOSTRA  HONOR  t  COHPLACÉNGIA  BÈ  APARE- 
LLAT, fr.  ant.  I>e  V,  atento  seguro  servidor,  Tuo 
obsequio  pneslus  sum. 

FÉR  HONOR.  fr.  Il-lustrar,  fér  memorable,  com: 
Virgili  Fi  HONOR  al  sígle  de  Auguslo.  Hacer,  dar 
honor.  Honorem  afferre. 

PORTAR  HONOR.  fr.  Uourar,  respectar.  Honrar, 
Hdtioro,  as. 

HONORABLE,  adj.  Digne,  mereixedor  de  hon- 
ra y  respecte.  Honorable,  Honorabilis.  ||  ant.  Trac- 
tament que  *8  donava  als  mercaders.  Honorable, 
Honorabilis. 

HONORABLEMENT,  adv.  m.  Ab  honor  y  llus- 
tre. Honor ablemenle,  honorificamentet  honradamente, 
Honorificè,  honorabiliter,  honoratè. 

HONORAR.  V.  a.  honrar. 

HONORARI,  A.  adj.  Lo  que  causa  honor.  Ho- 
norario,  Honorarius.  P  m.  Sou  de  honor,  paga,  sa- 
lari. Honorario,  Stipendium,  ii,  mercès,  edis. 

HONORAT,  n.  p.  de  home.  Bonorato,  Honora- 

tUS,  i.  II  p.  p.  de  HONORAR. 

HONORÍFICAMENT.  adv.  m.  Honradament, 
ab  honor,  ab  disti ncció.  Honorificamenle, 

HONORIFICAR,  v.  a.  honrar. 

HONORÍFIGH,  ca.  adj.  Honorifico,  Honori- 
ficus. 

HONRA.  f.  Llustre,  esplendor,  dignitat.  Honra, 
Glòria,  ».  II  Estimació,  apreci,  obsequi.  Honra,  Ho- 
nor, is.  P  CASTEDAT.  ||  Bona  opinió,  fama.   Honra, 


kmor.  Honor,  is.  y  Mercè  ó  gràcia  que's  fa  ó  reb. 
Honra,  Munns  honorifícum.  P  Pundonor.  Honra» 
Decus,orís.  ||  utilitat,  servey.  ||  pi.  Funerals. /fott- 
ras,  exequias.  Justa,  orum. 

HONRA  T  PROFIT,  NO  CAREN  EN  IN  ROLSICH.  FCf.  DO* 

nota  que1s  empleos  de  honor  y  distíncció  no  porlaa 
mòlta  ganància.  Bonra  y  provecho  no  caben  en  un 
saco.  Utile  non  semper  fas  est  sociare  decoro. 

FÉR  HONRAS.  fr.  Fór  demostracions  de  apreci.  Ai- 
cer  honras.  Honore  aificere.  ||  Fér  los  funerals  pera 
'is  difunts.  Bacer  honras,  Parenlo,  as. 

ESDEVÉ  LA  HONRA  À  QDi  NO  LA  MEREIX,  ref.  que  ad- 
verteix que  las  mès  vegadas  logran  las  forlunas  y 
bens  de  aquest  mon  los  que  menos  ho  mereixen. 
Al  mas  ruin  puerco  la  mejor  belloía.  Contigitet  ma* 
lis  venatio;  Hopso  Nisa  datur. 

MES  VAL  HONRA  QUE  DINERS,  ref.  Deuo'a  que  la 
bondat  y  la  bona  opinió  són  preferibles à  las  riqne- 
sas.  Mi  hacienda  me  llevaràs,  mi  fama  me  dejarús, 
Tolle  facultates,  et  famam,  qutTso,  relinquè. 

MES  VAL  MORIR  AR  HONRA,  QUE  VÍURER  AB  DESHON- 
RA, ref.  Denota  quant  mal  es  pcrdrer  la  bona  opi- 
nió ú  honra.  Quien  la  fama  ha  per  dida,  muerto  «it- 
da  en  la  vida;  mas  vale  morir  con  honra,  que  det-* 
honrado  vivir.  Non  vivit  cui  fama  perit;  moribun- 
dus  oberrat. 

HONRADAMENT,  adv.  m.  Honestament.  Bon» 
radamenle,  Honoratè,  honorificè. 

HONRADESA,  f.  Bona  conducta,  rectítnt,  bon- 
dat. Bonradez,  Probitas,  atis. 

HONRADÍSSIM,  A.  adj.  sup.  Bowroàúm•* 
Honorificen  tissimus. 

HONRAMENT.  m.  REGONEIXEMEIVT,  GRATIFI- 
CACIÓ. 

HONRAR.  V.  a.  Respectar,  reverenciar,  ado- 
rar. Honrar,  Honoro,  as.  ||  Afavorir,  manifestar 
agrado  envers  los  inferiors.  Honrar.  Favore,  ho- 
nore afiScere.  ||  Antorisar,  condecorar,  donar  crèdit 
y  estimació.  Honrar.  Aliqoemornate,  honestare.  || 
Exaltar  ab  alabansas.  Honrar.  Magnifico,  as. 

HONRAR8E.  V.  r.  SERVIRSE,  APROnTARSE. 

HONRAT,  DA.  p.  p.  Honrado.  Decoratus.  | 
adj.  Qui  mira  per  sa  honra  y  reputació.  Bonrado, 
y  honrudo  ter.  Probus.  ||  fincat,  acaudalat. 

HONRÓ8,  A.  adj.  Lo  que  fa  honor.  HonrosOy 
honorifico,  Honorus.  ||  Honest,  noble.  Bonroso,  Id- 
genuus. 

H0NR08AMENT.  adv.  m.  HONRADAMENT. 
HONR08Í88IM,  A.adj.  sup.  Bonrosisimo,  Ho- 
norificen tissimus. 

HONT.  adv.  1.  AHONT. 

HONTA.  f.  ant.  afront,  vergonya,  dbsastíb. 

ANAR  k  HONTA.  fr.  aut.  Anar  avergouyit.  Iraver^ 
gonzado,  Yerecundia  suffundi. 

HONTAR.  V.  n.  ant.  deshonrar,  avergontir. 

HORA.  f.  Cada  una  de  las  24  parts  del  dia 
natural ,  ó  espay  de  temps  en  que  1  sol  pro- 
jecta sobre  15  graus  de  la  terra.  Bora.  Hora, 
se.  II  Lo  temps   determinat  y    à  propòsit  pera 


8Í8 


HOR 


DICCIONARI 


HOR 


alguna  cosa.  Hora.  Hora,  sb.  ||  L'  espay  de  12  à  1 
en  que  la  Iglésia  celebra  '1  misteri  de  la  Ascensió. 
Hora.  Meridiana  in  Ascensionis  die  hora.  ||  V  es- 
pay de  camí  que's  passa  en  ona  hora.  Hora.  Hora, 
IB.  D  Instant,  com:  à  la  hora  de  espirar.  Hora.  Tem- 
poris  panctum.  ||  pi.  Llibre  del  ofici  de  la  Mare  de 
Dèu.  Horas.  Sacrarum  horarum  libellas.  ||  La  pri- 
ma, tércia,  sexta  y  nona  en  V  ofici  divi.  Horas.  Mi- 
nores horse  canònics.  ||  mit.  Dotze  fillasde  Júpiter 
y  Temis  ó  de  la  Ninfa  Grónís  y  del  Sol,  à  qui  mòlt 
dematí  preparavan  lo  carro  y  obrian  las  portas  del 
dia;  presideixen  al  estudi,  als  plahers,  à  las  cilas 
y  à  las  esperansas.  Boras.  Horae,  arum. 

HORA  DAURADA.  La  aforlunada.  Horadorada,  feliz. 
Oportnnissimum  tempns. 

HORA  DE  BONA  PARAULA,  fr.  aut.  Al  loque  de  ora- 
eiones.  Signnm  cimbalorum  prosalutatione  angèli- 
ca recitandaappetente  nocte. 

i  HORA  DE  DESPERTADA,  fr.  Al  despertar.  Ad  ex- 
pergefatico. 

HORA    DEL    SENT    DEL  AVE    MARIA.  fr.   Al  tOque  del 

Ave  Maria.  Saluiatio  angèlica ;  luminibus  accensis. 

HORA  BAIXA.  loc.  Hora  avanzada ,  adelanlada. 
Provecla  hora. 

HORAS  CANÓNICAS.  Las  dlfereutas  partsenque  està 
dividit  r  ofici  diví.  Hiras  canónicas.  Canònic» 
horsB. 

HORAS  MAJORS.  Las  matioos,  làudes  y  vespres  del 
mateix  ofici.  Horas  mayores.  HoraB  majores. 

HORAS  MENORS.  La  prima,  tércia,  sexta,  nona  y 
completas.  Htras  menores.  Minores  bor». 

HORA  NONA.  loc.  aot.  Las  tres  de  la  tardehoraen 
que  dínavan  los  reys  de  Aragó.  Las  tres.  Terlia 
hora. 

HORA  DELS  PRIMERS  POLLS.  fr.  aut.  A  la  matinada. 
Al  primer  canto  del  gallo,  al  apuntar  el  alba^  la  al- 
ba. Prima  luce. 

HORA  DE  COMPLETAS.  Hora  de  completas.  Comple- 
lorium  hora. 

ABANS  DE  HORA.  m.  adv.  lutempeslivament,  abans 
'  de  la  ocasió  oportuna.  Antes  con  antes.  Cilò,  prse- 
properè. 

k  BON  HORA.  m.  adv.  fam.  met.  Dejorn.  a  buen 
hora.  Tempore  quidem  opportuno. 

À  BON  Ó  A  TAL   HORA  t'  ISCA  'l  SOL  T   i  BON   HORA 

*T  LLEVES,  exp.  Se  reprèn  al  que  arriba  tari,  ó 
cambia  las  horas  quant  parla.  A  tal  hora  te  ama- 
nezca.  Sic  tibi  aurora  lucescal. 

i  LA  HORA  DEL  SENT  DEL  LLADRE.  loC.  A  la  hora  CU 

que  's  tocava  la  campana  de  avís  pera  que  tothom 
se  recullis  y  tancàs  casa.  A  la  queda  ó  d  hora  de 
la  queda,  ó  de  queda.  Quietis  teropus. 

À  LA  BONA  HORA.  fr.  Buenamente,  en  buen  hora. 
Bene. 

k  LA  HORA.  loc.  Al  temps  assenyalat.  A  tiempo. 
Assignato,  condicto  tempore. 

k  LAS  HORAS.  m.  adv.  En  aquell  temps,  en  aquella 
ocasió.  Entónces.  Tunc. 

A  LAS  HORAS  DE  ARA,  Ó  k   AQUEST18  HORAS,  Ó  EN 


AQUESTA  HORA.  m.  adv.  Eu  aquesta  hora.  A  la  hen 
de  ahora.  Nunc;  in  hac  hora. 

AL  HORA.  m.  adv.  Juntament,  k  un  mateix  temps, 
à  un  plegat.  A  un  tiempo,  jwuamente.  Parilèr. 

ARA  ES  HORA,  QUE  'l  PASTOR  DORM.  ref.  QUANT  Là 
MARE  NO  HI  ES,  etC. 

ARRIBAR  LA  HORA.  fr.  Estar  pera  morir  ó  haver 
mort.  Llegar  la  L•ra  ó  la  postrer  hora.  Postremum 
vilae  tempus  adesse. 

k  TAL  HORA.  m.  adv.  Tart.  A  tal  hora.  Serò. 

k  TOT  HORA  ó  i  TOT  AS  HORAS.  m.  sdv.  Conliniia- 
ment.  A  toL•s  horas;  d  eada  hora.  Semper;  in  horas. 

CONTAR  LAS  HORAS.  fr.  Esp?rar ab  ànsia  l'instant 
en  que  's  déu  cumplir  alguna  cosa.  Contar  las  ho- 
ras, no  ver  la  L•ra.  Yehementer  a líquid  cupere. 

DE  HORA.  loc.  Ab  temps,  prompte,  Inego.  Tem- 
prano;  A  buen  Aora.  Tempore ;  tempori. 

DESDE  LAS  HORAS.  m.  adv.  Desde  aquell  temps. 
Desde  entonees.  Ex  iilo;  jam  tunc,  jam  inde. 

DEU  HORAS.  Lo  menjar  que  solen  fér  los  traballa- 
dors  entre  esmorsar  y  dinar.  Bocadillo.  Ante  pran- 
dium  refrigerium. 

GUANYAR  HORAS.  fr.  Arribar  los  correu.s  abans 
de  lo  regular.  Ganar  L•ras.  Yiam  anticiparé. 

EN  BON  HORA.  Eslà  bè ,  sia  així.  Enhorúkueta, 
Bene. 

FORA    DE   HORA,    ó    HORA    INTEMPESTIVA.    Desborl. 

Fuera  de  hora.  Intempestivè. 

LA  tLTiMA  HORA.  m.  adv.  La  hora  de  la  mort.  La 
última  hora.  Decreloria  hora. 

MATAR  HORAS.  fr.  mct.  Ocuparse  en  alguna  cosa 
'1  que  està  ociós,  pera  que  '1  temps  se  li  fassa  ine? 
curt.  Enganar  el  tiempo.  Tempus  fallere. 

NO  DORM  TOTAS  LAS  HORAS  QUE  TÉ  SON.  loC.  DCDOta 

que  algú  té  cuydados  de  mòlta  consideració.  So 
duerme  cuundoquiere.  Premitur  curis. 

NO  SABER  LA  HORA.  fr.  Es'ar  mòlt  pròxim  à  soire- 
hir  alguna  cosà.  Esperar  por  momentos.  Expectaré 
continuo,  in  horas. 

QUARANTA  BORAS.  Las  demandas  públicas  qoe  's 
fan  exposant  al  Santíssim  per  quaranta  horas  eo 
tres  dias.  Cuarenta  L•ras.  Horarum  quadragiola 
festum. 

SIA  EN  HORA  BONA.  loc.  ab  quB  's  C4>ncedeix  ó  's 
dóna  per  suposada  alguna  cosa.  Sea  en  huena  korú. 
Sit  ita. 

TANTAS  HORAS   TANTS  REMETS.  FCf.   ACOOSelU  eS> 

perar  de  Dèu  '1  remey  pera  mòlts  mals,  puix  do  i 
olvida  de  enviarlo  prompte  quant  convé.  De  horü  i 
hora  Dios  me j ora,  ó  iHos  me j ora  las  horas;  iiko- 
ras  tiene  el  dia,  y  Dios  las  puede  m^jorar;  desputs 
de  la  tempestad,  sale  el  sol,  y  viene  la  sertniiai' 
Gras  melius,  Luperce,fiet. 

TOTA  HORA.  m.  adv.  Sempre.  En  udo  tiemfo. 
Semper. 

VENIR  LA  HORA.  fr.  Cumplirse  M  plasso  senyalat 
ó  1  temps  determinat  y  à  propòsit  pera  algooa  ro- 
sa. Llegar  ó  llegaru  la  hora.  Compositam  boran 
appropinquare. 


BOR 


GATAUL. 


HOS 


8i9 


HOHACI.  0.  p.  Famós  poeta  lirích,  que  escri- 
gué odas,  sàtiras,  epístolas,  y  la  epístola  als  Pi- 
8ons, [Boraeio,  Horacios,  ii. 

HORARI,  A.  adj.  Pertanyent  à  hora.  Horario. 
Horarius.  [  m.  La  agulla  que  senjala  las  horas  eo 
los  rellotges.  Horario,  Scíathera,  m, 

HORDA.  f.  Ti  ibu  errant,  conjunt  de  famílias 
nómadas.  Horda.  Tribus  vaga. 

H0RI80NT.  m.  Gírcul  màxim  que  divideix  la 
part  visible  del  cel  de  la  que  no  bo  es,  y  té  per 
pols  lo  zenit  y  nadir.  Horizonte,  Horizon,  tis.  || 
Cfrcul  que  termina  nostra  vista,  y  divideix  la  ter- 
ra y  Ms  c«Is  en  dos  parts  desiguals,  de  las  quals 
la  que  's  véu  es  la  menor.  Horizonte  sensible  ó  apa- 
rente.  Horizon,  tis.  H  La  part  del  cel  que  limita  la 
vista  al  entorn  de  nosaltres.  Horizonte,  Horizon, 

tis. 

HORISONTAL.  adj.  Pertanyent  al  horisont. 
HorizontaL  Horizontalis.  H  Paralelo  al  borisont. 
Horizontal.  Horizonti  ad  libellam  respondens. 

cÍRCUL  HotisoNTàL.  Circulo  L•rizontal.  Horizon- 
tis  circulus. 

HORISONTALMENT.  adv.  m.  De  un  modo 
borisontal.  Horizontalmenti,  Horizontaliter. 

HORLA.  f.  nàut.  Las  fustas  que  per  fora  del 
costat  de  la  nau  atravessan  de  popa  à  proa  pera 
refors  de  las  posts.  Cinta.  Transversa  navis  ligna. 

HORBIINO.  m.  Herba  medicinal,  espècie  de 
sàlvia,  ab  las  fullas  romàs,  que  forman  un  festó 
semblant  à  la  cresta  del  gall ;  té  la  cama  angulo- 
sa y  de  pam  y  mílj  de  alia,  y  la  flor  bermella. 
Gallocresta.  Sàlvia  horminum. 

HORÓPTER.  m.  ópt.  Línea  recta  tirada  pel 
punt  en  que  concorren  los  dos  eixs  óptíchs.  Horop- 
Ur,  Linea  horoptica. 

HORÓ8GOPA.  f.  HORÓSCOPO. 

HOROSGOPI.  m.  Instrument  matemàtich  en 
forma  de  planisferi.  Horoscopio,  Horoscopium,  ii. 

HORÓ6GOPO.  m.  Astre  que  *s  deixa  véurer 
sobre  V  horisont  al  temps  del  naixement  de  algú, 
pel  que  judican  los  astrólecbs  endevinar  supersti- 
ciosament  los  successos  de  sa  vida.  Horóscopo.  Ho- 
roscopus,  i.  II  Pronóstich  sobre  '1  naixement  de 
algú  per  la  inspecció  del  estat  del  cel  en  aquell 
punt.  Horóscopo.  Genethliología,  as;  genethliace,  es. 

HORRENDABIENT.  adv.  m.  horrorosamrnt. 

HORREBIDO,  A.  adj.  Lo  que  per  sa  grandesa 
causa  espant  ú  horror  al  véurerho  ú  ofrho.  Hor^ 
rendo,  horrifico.  Horrendus,  horrificus.  |  Estraor- 
dinari,  prodigiós.  Horrendo,  Nefas,  horrendus. 

HORRI.  m.  adv.  i  dojo. 

E!«  HORRI.  lOC.  adv.  PER  AQUÍ  EN  ALLÀ. 

HORRIBLE,  adj.  Espantós,  horrible,  fort,  hor- 
rorós. Horrible,  Horrendus.  jj  Feo,  torpe.  Horrible. 
Teter.  ||  Horrorós  de  aspecte.  Horrible,  Smerdaleus. 

HORRIBLEMENT.  adv.  m.  Espantosament. 
Horriblemente,  Horrendum,  horrificè ;  horrendum 
in  modum. 

HÓRRIDOy  A.  adj.  horrendo. 

TOMO  1 


HORROR,  m.  Aversió,  aborrimeut.  Horrw. 
Odium,  ii,  horror,  is.  |  Temor,  espant.  Horror, 
Horror,  is.  ||  Abundància,  multitut,  com :  horroi 
degent.  Horror.  Multitudo,  inis. 

HORRORI8AR.  V.  a.  Causar  horror.  També 
8'  usa  com  recfproch.  Horrorizar,  Horreo,  es,  hor- 
rifico,  as. 

HORRORÓS,  A.  adj.  Lo  que  causa  horror. 
Horroroso,  HorriGcus.  ||  Feíssim.  Horrorosa.  Te- 
terrimus. 

H0RR0R08AMENT.  adv.  Ab  horror.  Iforro- 
rosamente.  Horrendum  in  modum. 

HORT.  m.  Tros  de  terra  en  que  's  plantan  ver- 
duras,  llegums  y  arbres  fruyters.  Huerto.  Hortus, 
i.  II  Lo  de  dins  de  casa.  Horlal.  Horlvs,  i.  • 

HORT  T  YixYER  OK  RARCELONA.  'L  territori  de  es- 
ta ciutat  que  comprèn  las  fincas  situadas  en  las 
parróquias  de  la  mateixa,  y  de  St.  Marti  de  Pro- 
vensals,  St.  Vicens  de  Sarrià  y  Sta.  Maria  de  Sans, 
'sufragànea  de  la  de  Sia.  Maria  dels  Reys  ó  del  Pi. 
Huerto  y  viiiedo  de  Barulona.  Hortus  Barchinonis 
vinetumque. 

MIRAR  AL  HORT  T  i  LA  VINT\.    fr.   MIRAl   GUERXO. 
II  MIRAR  AL  PLAT  T  k  LAS  TALLADAS. 

HORTA.  f.  Terreno  de  mòlts  horts.  HuerfiM. 
Irrigus'ager. 

HORTALISSA,  f.  Verdura  dels  horts.  Hortali" 
za,  Olus,  erís. 

HORTET.  m.  d.  Huerteeilloy  tco,  ito.  Hortulus, 
i.  0  Lo  que  's  forma  en  las  faldas  de  las  montanyas 
de  la  terra  que  deixan  las  ayguas.  Hocino,  Hottu- 
lus,  i. 

HORTELÀ.  m.  Qui  cuyda  dels  horts.  Horteh" 
no.  Olitor,  is ;  hortulanus,  i.  |  Aucell  pardo  pel 
llom,  ab  clapas  negras,  lo  ventre  rogench ,  y  *l 
cap  negre.  Horlelano,  Cenchramus ,  i ,  olitorius 
passer. 

HOSGA.  f.  Mossa  ó  vuyt  que  's  fà  en  lo  tall  de 
algun  instrument.  Mella,  muesca,  Crena,  as.  ||  ta 
de  la  punta  del  fus.  Haesca,  muesca,  Verticillum,  i. 

LA  MÈS  MALA  UOSCA  ES  LA  DEL  MATEIX  FIS.  ref. 
NO  HI  HA  PITJOR  CLAVILLA  CtC. 

HOSGAR.  V.  a.  Fér  hoscas.  Mellar.  Mínuo,  di- 
minuo,  is. 

HOSGAT,  DA.  p.  p.  Mellado,  Diminulus. 

HOSPEDAR.  V.  a.  Recullir,  donar  hospedat- 
ge.  Hospedar,  alojar.  Hospitium  pararé ;  hospitio 
excípere. 

HOSPEDARSE.  V.  r.  Allotjarse  en  casa  de  al- 
tre. Hospedarse,  Hospitor,  diversor,  aris. 

HOSPEDAT,  DA.  p.  p.  Hospedado,  Apud  «li- 
qüem diversatus. 

HOSPEDATGE.  m.  Posada,  acuUiment.  Hos- 
pedaje,  hospitalidad,  hospido^  kospedamiento,  Hos- 
pitium, ii,  hospitalitas,  atis. 

HOSPEDER,  A.  m.  y  f.  Qui  hospeda.  Hospede- 
ro,  hospedador,  Uospitator,  is ;  hospitio  praefectus. 

HOSPEDERIA.  f.  Posada.  Hospederia,  hospe- 
daje,  Hospitium,  diversorium,  ii. 

108 


850 


HOS 


DICCIONARI 


HOS 


H06PICI.  m.  Casa  ahont  recullen  y  mantenen 
als  pobres.  Hospicio.  Hospitíum,  ii.  |  ant.  hospe- 

DEIIA,  HOSPEDATGE. 

HOSPIClA,  NA.  m.  y  f.  Pobre  que  viu  en 
hospici.  Hosjiieiano,  Pauper  hospítii  incola. 

HOSPITAL.  iD.  Casa  piadosa  y  caritativa  ahont 
admeten  los  malalts  pobres  pera  curaries,  etc. 
Uospital,  Nosocomium,  plochodochium,  ii.  ||  mil. 
Lloch  ahont  recullen  los  ferits.  Hospital.  Nosoco- 
mium  castrense.  ||  Lo  dels  órfans.  Hospital  de  huér- 
fanos.  Horphanotrophium,  ii.  ||  Lo  de  masells  ó  de 
sant  Llàtzer.  Uospital  de  leprosos,  Nosocomium  le- 
prosorum.  ||  Lo  dels  peregrins.  Hospital  de  pere^ 
grinoí,  Xenodochium,  ii ;  xenon,  is. 

BOSPITAL  Dl  SANTA  CEEU  TAL  HI  VA  QVE  NO  s'  HO 
PENSA,  Ó  TAL  HI  MOR  QUE  NO  s'  HO  CREU.  POf.  NO  DI- 
GA8  DE  AQUESTA  ATGUA  NO  BEURÉ,  ETC. 

AL  HOSPITAL   PER  DESFILAS   Ó  i  BUSCAR  DESFILA8. 

loc.  contra  'Is  qui  demanan  à  altre  lo  que  li  fà 
falta.  Al  hospital  por  hilas  ó  mantas;  tú  que  no 
puedeSf  llévame  d  cuestas.  Nadó  vestimenta  mutna 
pelere ;  hospitio  linamenta  qnsrere  conaris. 

MÒLTS  SE  'n  van  AL  HOSPITAL   PER  NO  VÉURER  8ÒN 

CABAL.  ref.  que  indica  Is  considerables  perjudicis 
à  qae  comnnment  està  subjecle  1  qui  abandona 
enterament  sos  interessos  al  cnydado  de 'altres. 
Hacienda,  tu  dueOo  te  vea.  Cnrator  domínns  melior 
fit  semper  agrorum. 

SEMBLAR  ó  sÉR  UN  HOSPITAL,  fr.  So  diu  do  la  casa 
que  hi  ha  mòlts  malalts.  Estar  hecko  un  hospital, 
Infirmilatibus  laboraré. 

HOSPITALARI,  A.  adj.  S'  aplica  al  qui  sòl 
donar  acullimentgrahíit  y  en  especial  à  las  reli- 
gions que  tenen  per  inslitul  la  hospitalitat,  com  la 
de  sant  Juan  de  Dèu,  de  sant  Llàtzer,  etc.  Hospr" 
talaria,  hospitalera,  Xenius,  i,  hospitator,  is. 

HOSPITALER,  A.  m.  y  f.  Qui  cuyda  del  hos- 
pital. Hospitalera,  hospitalària.  Nosocomio  prsfec- 
tns. 

HOSPITALITAT,  f.  HOSPEDATGE. 

HOSSA.  f.  ant.  Gualdrapa.  Equi  stragulnm. 

HOST.  m.  ant.  exèrcit. 

HOSTAL,  m.  Casa  ahont  pagant  donan  aculli- 
ment  y  menjar  als  passatgers.  Meson,  posada,  Aot- 
teria,  hostal.  Diversorium,  hospitium,  ii. 

DORMIR  EN  l'  HOSTAL  DE  LA  ESTRELLA,  fp.  met. 

fam.  dormir  al  ras. 

EN  HOSTAL  T  RODEGÓ  PAGA  k  DISCRECIÓ,    ref.   qUB 

denota  la  necessitat  de  pagar  en  aquestos  paratges 
lo  que  vól  r  hostaler  ó  bodegoner.  £ii  venta  ó  bo- 
degon  paga  d  discrecion.  Caupo  pretii  arbiter  esto. 

EN  L*  HOSTAL  DEL  ARROPIT  BEN  PAGAT   T  MAL  SER- 
VIT, ref.  QUI  MÉS  HI  Fi,  MÈS  HI  PERT. 

HAVÉR  MENJAT   EN   SET   HOSTALS   T  REGUT  EN  DEU 

TAVERNAS.  loc.  prov.  fam.  que  pondera  tenir  mòlt 
coneixement  del  mon,  y  obrar  ab  tota  sagacitat  y 
beliaqueria.  Saber  de  toda  costura,  ò  haber  eorrido 
las  siete  partidas.  Mores  boiuinum  callere,  ac  so- 
crlein  esse. 


SEMRLAR  UN  HOSTAL,  fr.  Eslar  la  casa  desarre* 
glada  ó  haverhi  massa  concurrència.  Estar  la  casa 
como  un  meson.  Propatulam  esse  domum. 

HOSTALATGE,  m.  Preu  que  's  paga  pel  temps 
que  s' ha  esiat  en  ï  hostal.  Hostalaje.  Locarium, 
11. 

HOSTALER,  A.  m.  y  f.  Qui  té  hostal.  JíffOM- 
rOf  pcsadero,  huésped,  hostalera,  y  ventero  si  es  en 
algun  camf  ó  despoblat.  Slabularíus,  ii. 

HOSTALERA  HERMOSA,  MAL  PERA  LA  ROSSA.  ref.  Sig- 
nifica que  's  repara  poch  en  lo  gasto  en  los  hostals 
en  que  la  hostalera  es  hermosa.  Huéspeda  hermosa 
mal  para  la  bolsa.  Decora  hospitis  facíes  largiorem 
solulionem  postulat. 

HOSTALERIA.  f.  ant.  Paratge  de  mòlts  hos- 
tals.  Mesonaje.  Diversoriis  distínctus  vicus.  |  ant. 

HOSTAL. 

HOSTALET.  m.  d.  Mesoncillo.  Cauponula,  c, 
diversoriolum,  i. 

HOSTATGE,  m.  ant.  penyora. 

HOSTE.  m.  Qui  s' hospeda  ó  es  hospedat  en  casa 
de  altre  per  algun  temps.  Huésped.  Hospes»  itis. 

HOSTE  DE  MÒLTS  Dl  AS  CANSA.  loC.  L*  HOSTI  eS  COM 
LO  PEIX,  ETG. 

HOSTES  VINGUEREN  QUE   DE  CASA   'NS  TRAGUEREN  Ó 

HOSTES  vindrín  QUE  DE  CASA  'ns  traurín.  ref.  Re- 
prèn al  qui  vól  manar  en  casa  de  altre.  De  fuera 
vendrà  quien  de  casa  nos  echard;  tinieron  puercos 
del  monte,  y  echdronnos  de  la  corte.  Audax  nostris 
in  ffidibus  hospes  dominus  revasit. 

contar  SENSE  l'  HOSTE.  fr.  Procehir  ó  fér  càlculs 
sobre  alguna  cosa,  sense  mirar  ó  aténdrer  à  las 
circunslàncias  de  que  depèn.  Hacer  las  cuentas  sin 
la  huéspeda,  Depulare  secúm  rationes  frustrà. 

L'  HOSTE  ES  COM  LO  PEIX  MENUT,  QUE  AL  CAP  DE  TRES 

DiAs  PUT.  ref.  Denota  lo  mòlt  que  cansan  y  fasti- 
guejan  los  hostes  quant  estan  temps  considerable. 
£l  huésped  y  el  pez  dias  tres,  mal  huele  si  mas  et; 
el  huésped  y  el  pez  d  tres  dias  huele.  Piscis  oe4|uam 
nisi  recens. 

SÉR  HOSTE  EN  CASA.  fr.  mct.  Estarhi  poch.  Ser 
huésped  en  casa,  Uospitem  in  pròpia  domo  agere. 

HOSTEJAR.  V.  a.  ant.  uostilisar. 

HOSTERIA.  f.  HOSTAL,  POSADA. 

HOSTESSA,  f.  ant.  Dona  que  està  allotjada  en 
casa  agena  per  algun  temps.  Huéspeda.  Hospila,  «. 

HÒSTIA,  f.  Víctima,  lo  que  s'  ofereix  en  sacri- 
fici. Hòstia.  Hòstia,  victima,  ».  ||  Forma  de  pa  sen- 
se llevat,  pera  1  sacrifici  de  la  missa.  Hòstia.  Hòs- 
tia, ae.  II  Lo  cos  de  Cristo  Senyor  nostre  en  lo  sa- 
crifici de  la  creu.  Hòstia.  Yictima,  hòstia,  c  |  Eo 
lo  sacrifici  incruent  del  altar,  lo  cos  de  Cristo  Sen- 
yor nostre  que  està  per  un  modo  inefable  baix  las 
espècies  de  pa.y  de  vi.  Hòstia.  Hòstia,  ae.  |  La  de 
color  pera  clòurer  cartas.  ObUa.  Obelias,  k,  hmch- 
*eus  panis. 

HOSTIER,  A.  m.  y  f.  Qui  fà  hóstias.  Hostierp, 
Hostiarum  opifex.  ||  pi.  Lo  motllo  ab  que  íao  las 
bòstias.  Hostiero.  Ad  hoslias  ofliciendas  ty pvs. 


HUM 


CATALÀ. 


HUM 


851 


HOSTIGAR.  V.  a.  Perseguir,  molestar.  Hosti- 
gat,  Yexo,  exagito,  as. 

HOSTIL,  adj.  EneiDÍch,  contrari.  EotíiU  Rosti- 
lis.  II  Lo  que  pertany  als  eneroichs.  tto»i\l,  Hostilis. 

H08TILI8AR.  V.  n.  Fór  dany  als  eoemichs. 
Boftilizar.  ilostília  exercere.  ||  S'  usa  lambe  com 
recíprooh. 

HOSTILITAT,  f.  Dany  que  en  temps  de  guer- 
ra 's  fà  als  enemichs  à  sas  terras  ó  efectes.  Hoslili•' 
dad.  Hoslilitas,  atis;  hostile  factum. 

HOSTILMENT.  adv.  m.  Uostilmente,  Hostili- 
ter;  infesto  animo ;  hoslili  modo. 

HOY.  m.  ant.  hoeeor,  aboreiment,  aversió,  odi. 

I  FiSTlCH,  ASCO. 
FÉR  BOTS.  fr.  FÉR  FÍSTICHS;  FASTIGUEJAR. 

HU. 

HU,  UNA.  adj.  Sol  en  sa  espècie.  Un,  vno,  línt- 
eo.  Lnus,  primus.  ||  La  persona  que's  cita  indeter- 
minadament.  Uno,  Quidem.  jj  m.  unitat. 

TOT  ES  HU.  exp.  íron.  S'  usa  pera  denotar  que 
una  cosa  es  totalment  diversa  y  fora  de  propòsit. 
Todo  es  uno;  lo  mismo  es  lo  ímo  que  lo  otro,  Nihil 
ad  rem. 

HUBERT.  n.  p.  de  home.  nuberto.  Hubertus,  i. 

HUBERTURA.  f.  OEERtura. 

HUCA.  f.  ant.  Espècie  de  capa.  Capa.  Glamys, 
ídis. 

HCGH.  n.  p.  de  home.  Hugo,  Hugo,  nis. 

HUDULAMENT.  m.  udol. 

HUGO.  m.  nucD. 

HDGONAU  Y  HUGONOT.  m.  Qui  segueix  la 
secta  de  Cal  vi  no.  HugonoUf  calvinista,  Calvin  i  sec- 

tator.  Q  IRRELIGIÓS,  IMPIO. 

HUI.  si. 

HUIX.  m.  BOT. 

HUJAR.  V.  a.  fastiguejar. 

HUJAT.  p.  p.  CANSAT,  fastiguejat. 

HULE.  m.  e.ncerat.  4. 

HUMÀ,  NA.  adj.  Cosa  de  home.  Humana.  Hu- 
manus.  ||  mel.  Tractabic,  compassiu,  cortès.  Humà- 
10.  Humanus.  ||  humanista. 

MÈs  QUE  BUMA.  loc.  Lo  que  excedeix  al  humà. 
Sobrehumana.  Humanum  excedens. 

HUMANAL.  adj.  ni-uk. 

HUMANAMENT,  adv.  m.  Segons  la  condició 
f  naturalesa  humana.  Ilumanamente.  Humanè.  || 
afablement,  benignament.  Humanamente.  Humanè. 
[  I  sal  ab  negació  significa  segons  las  forsas  hu- 
uanas;  com:  HUMANAMENT  no's  pól  fér.  Humana- 
nente  no  puede  ser,  Humanilus  contingere  non 
)otest. 

HUMANAR.  V.  a.  Fér  humà.  Uumanar.  Huma- 
lum  reddere. 

HUMANARSE.  V.  r.  Férsc  home.  Se  diu  sols 
lel  Fill  de  Dèu.  Humanarse,  humanizarse,  encar- 
larse.  Hominem  fieri;  incarnari. 

HUMANISTA,  m.  Qui  professa  ó  estudia  las 


lletras  huroanas.  Humanista.  Humanista,  fe,  phílo- 
logus,  i.  0  Versat  en  las  lletras  humanas.  ifvmaiiiV 
ta.  Philologus,  i. 

HUMANITARI,  A.  adj.  filantrópicb,  humíI.  t. 

HUMANITAT,  f.  La  condició  dels  homes,  la 
naturalesa  humana.  Humanidad.  filantropia.  Phi- 
lantropía,  ic.  Q  Propensió  à  las  delfcías  carnals. 
Humanidad.  In  voluptates  et  carn  is  delitias  pro- 
pensió. H  Flaquesa,  fragilitat  del  home.  Humanidad. 
Humana  fragilílas,  imbecillitas.  |  Afabilitat,  be- 
nignitat. Humanidad.  Comitas,  atis.  ||  fam.  Corpu- 
lència en  r  home.  Humanidad.  Corporatura,  ffi.  | 
pi.  Lletras  humanas;  gramàtica,  retòrica,  història 
y  poesia.  Letras  humanas;  humanidades;  hellas  le- 
tras;  buinas  letras.  Humanitas,  atis;  humaoíorei 
littera). 

HUMECTAR  T  HUMEDAR.  V.  a.  ant.  BUlfl- 

TEJAR. 

HUimDITAT.  f.  BUMITAT. 

HUMIL.  adj.  Modest,  sense  supèrbia.  Humilde. 
Humilis.  II  Vil,  despreciable.  Humilde.  Obscums.  | 
Ignoble.  Humilde.  Ignobílis,  humilis. 

AB  TOTS  BAS  DE  SÉR  BUMIL,  NOTANT,  QUE*T  TLXGAÜ 

PER  VIL.  ref.  Denota  que  la  sumissió  y  humilitat  no 
han  de  degenerar  en  baixesa.  Quien  mucho  se  a6a- 
j'a,  el  culo  ensena.  Injuries  obnoxia  nimia  demis- 
sio,  est. 

HUMILIACIÓ,  f.  Abatiment.  Humillaeion,  Hu- 
mil iatio,  submissió,  nis. 

HUMILIANT,  p.  a.  Lo  que  humilia.  Humilia' 
dor,  humillante.  Humil ians,  superbiam  frangens. 

HUMILIAR.  V.  a.  Reprimir,  subjectar.  ITiimt- 
llar,  abatir.  Frango,  is,  humilio,  as. 

HUMIUARSE.  V.  r.  Fer  actes  de  humilitat. 
Hwnillarse.  Sese  conlemnere.  |j  Subjectarse  à  al- 
tre. Humillarse.  Se  alicui  submíttere. 

HUMILIAT,  DA.  p.  p.  Humillado.  Hnmiliatus. 

HUMILtssiMy  A.  adj.  sub.  Humildisimo,  Hu- 
millimus. 

J^UMILITAT.  f.  Virtut  que'ns  fà  obrar  confor- 
me à  la  nostra  poquedat.  Humildad.  Humilitas,  atis. 
n  Baixesa  de  naixement.  Humildad.  Humilitas,  atis. 
i  Sumissió,  rendiment.  Humildad.  Vilitas,  atis. 

HUMILLADOR.  m.  Lloch  de  devoció  ab  algu- 
na creu  ó  imatge  en  la  eixida  dels  pobles.  Ai•iiit7/a- 
dero.  Sacra  sedicula  suburbana. 

HUMILMENT,  adv.  m.  Modestament.  J7ttmt7- 
demente.  Modeslè,  humiliter.  Q  Ab  sumissió  Humil- 
demente.  Submissè.  ||  En  acció  de  suplicar.  Humil- 
demente.  Supplíciter. 

HUMIT,  DA.  adj.  Moll,  que  té  humitat.  Hú- 
medo.  Humidus.  ||  ant.  humor. 

HUMITAT,  f.  La  qualitat  de  humit.  Humedad. 
Humidum,  i. 

HUMITEJAR.  V.  a.  Fér  que  alguna  cosa  parti- 
cipe  de  la  humitat,  arruixantla  lleugerament  ópo- 
sanlla  entre  altras  mulladas.  Humedecer.  Humec- 
to,  as. 

HUMOR.  m.  Cos  líquit  y  flúido.  Humor.  Hu- 


852 


HCM 


DICCIONARI 


HYM 


1 


mor,  is.  J  nüMiTAT.  ||  Geni,  complexió  natural. /ru- 
mor. Ingcniuin,  ii.  ||  me(.  Disposició  en  que  alf^ú 
's  Iroba  peni  íòr  alguna  cosa.  llvmnr,  Facilitas, 
atis.  H  pi.  la  sanch^  bilis,  etc.  que  mantenen  la 
vida.  Uumores.  Humor,  is. 

HUMOR  CRisTxi.i.i.  opt.  L'  ospés  que  forma  '1  f;lo- 
bo  dels  ulls,  y  en  que  palei.xen  la  refracció  *ls 
raigs  de  la  llum:  y  sa  conGguraciú  varia  la  vísia 
en  llarga  ó  curta,  clara  ú  obscura.  Ilumor  cristali- 
«0.  Cristallinus  luimor. 

HiMoa  SALAT.  Malaltia  del  cúlis,  que'l  posa  aspre 
y  encarnat,  y  causa  mòlta  picor.  Empeiue,  Impeti- 
go,  inis.  II  ter.  uérpiüs. 

ncMOR  vÍTREO.  ópt.  Lo  traspareut  en  los  ulls.  llu- 
mor  viireo.  Vi  treus  humor.  J  Sucli  viscós  qne  ix 
de  las  planlas  y  animals.  Aguaza.  Àqualus  humor. 

HCMORS  FRETS.  Malaltia  escrofulosa  que's  mani- 
festa comunmenl  en  lo  coll  de  la  persona  y  en  par- 
ticular de  las  crialuras.  líumorex  ó  tumores  frios: 
traperanos,  lampnranes,  sinfndenilis  de  ninos.  Stru- 
ma,  scrophula,  x. 

AGAFAR  ó  TROBAR  DE  BON  HUMOR.  fr.  Trobar  à  algii 
en  di.sposició  de  concedir  lo  que  se  li  demana.  Iln- 
llar  de  huen  humor  ó  de  buen  ge$lo,  Aliquem  comi- 
lem  invenire. 

CARREGARSE  DE  HUMORS,  fr.  Acudir  un  humor  es- 
pies en  las  junturas  de  las  camas  de  las  cabalcadu- 
ras,  de  modo  que  quasi  perden  lo  moviment  de 
aquellas  parts.  Aporrillnrse,  Pedibus  intumesce- 
re. 

ESTAl  DE  MAL  HUMOR,  Ó  NO  ESTAR  DE  HUMOR.  fr. 

mel.  No  estar  alegre,  estar  anguniós.  Eiftar  dima- 
térkoy  del  humor,  ò  de  mal  gesto.  Yapidè  se  habere. 

GASTAR  BON  HUMOR.  fr.  Kstar  mòlt  alegre  ,  con- 
tent. Gastar  buen  humor,  llilari  animo  esse. 

REMÒüRER  LOS  HUMORS,  fr.  Altcrarlos,  inquietar, 
perturbar  la  pau.  Remover  los  humores,  llu  mores 
com  mo  ve  re. 

HUMORADA.  f.  (^as  ó  ditxo  graciós.  Humora- 
da,  Dictum  vel  factum  lepidum.  , - 

HUMOR  ÀQUEO.  adj.  ópt.  Humor  dels  ulls. 
que  sembla  aygua.  Uumorúcueo,  Aquosus  humor. 


HUMORAT,  DA.  adj.  Qui  Ió  hamon. 

do,  Uumoribus  afTectus. 

ESTAR  MAL  HUMORAT.  fr.  ESTAR  DE  XAL  BV»». 

HÚNGARO.  adj.  Lo  que  pertany  ó  es  del  regM 
de  Hungria.  líiingaro.  Uungarus. 

HURt.  Hermosuras  celestials  entre  'Itmml•• 
mans,  los  (juals  creutien  que  en  lo  paraís  ealÉn  fe»* 
ra  recompensar  la  fé,  virtut  y  su missió  dels  wdfr> 
ders  creyenls.  Iluri.  lluris,  ídis.  |  Dona  herOMMi•• 
sima.  Iluri.  Formosissima  fiem  i  na. 

HURRA.  f.  ant.  Carbuncle,  mal  gra  del  capu 
Uurra.  Furunculus,  i.  ||  Crit  de  alegria  deb  mri* 
ners  inglesòs  en  honor  de  sòn  comandant  6  de  al- 
guna persona  principal  que  puja  à  l>ordo.  ArrüL 
lleus.  I  Interjecció  de  alarma  y  entussiaaae  bél- 
lich  que  las  tropas  russas  y  especialment  las  eoHh 
cas  solen  donar  a!  entrar  en  batalla  al  llensaneal 
enemich.  Hurra.  Heus. 

HURTA8.  (k  las)  m.  adv.  i  las  palpbxtas. 

HÚ8AR.  m.  Soldat  de  caballeria  llengeraen  la 
milícia  de  Hungria,  Polònia,  Fransa,  Espanya,  yal- 
tras  nacions.  Húsar.  Uungarns,  eques. 

HU8SITA.  m.  Sectari,  deixeble  de  JoaaliH» 
que  renovà  'Is  errors  de  Wiclef.  Entre  mòlta  allrai 
deya  que  en  la  hòstia  consagrada  qnedava  la 
tància  de  pa.  Fou  condemnat  en  lo  concili  de 
tància.  IlusUay  Uussita,  O!^. 

HUTIA.  m.  Animal  de  America,  semblaotila 
rata.  Uutia,  hulla.  Cuniculus  aroericanns. 

HUTITA.  f.  Secta  dels  Hutilas.  iTaltio.  HaUi- 
ta,  ic. 

HUnTAS.  m.  pi.  Sectaris  de  Joaa  Raloqaa 
deya  s'  aproximava  *i  dia  del  judici,  y  que  's  ka- 
vian  de  preparar  menjant  mòlt  y  bo.  BuiilMi.  Hal- 
tito;,  arum. 

HUY.  adv.  ant.  avuv. 

DE  HUY  AVANT.  m.  adv.  ant.  os  avdt  exavart. 

HUYT.  m.  numeral  ant.  yutt. 

HUYTANTA.  m.  numeral.  ant.  vdttahta. 

HUYTAVA.  f.  ant.  octava. 

HUYTUBRI.  m.  ant.  ociURaR. 

HYMENEAT,  DA.  adj.  casat. 


FI  DEL  TOMO  PRl.MEU.