Google
This is a digital copy of a book that was prcscrvod for gcncrations on library shclvcs bcforc it was carcfully scannod by Google as part of a projcct
to make the world's books discoverablc onlinc.
It has survived long enough for the copyright to cxpirc and thc book to enter the públic domain. A públic domain book is one that was never subject
to copyright or whose legal copyright term has expired. Whether a book is in the públic domain may vary country to country. Public domain books
are our gateways to the past, representing a wealth of history, cultuie and knowledge that's often difficult to discover.
Marks, notations and other maiginalia present in the original volume will appear in this flle - a reminder of this book's long journcy from thc
publisher to a library and finally to you.
Usage guidelines
Google is proud to partner with libraries to digitizfi públic domain materials and make them widely accessible. Public domain books belong to thc
públic and we are merely their custodians. Nevertheless, this work is expensive, so in order to keep providing this resource, we have taken steps to
prcvcnt abuse by commcrcial parties, including placing lechnical rcstrictions on automated querying.
We also ask that you:
+ Make non-commercial use of the files We designed Google Book Search for use by individuals, and we request that you use these files for
personal, non-commercial p urpo ses.
+ Refrainfivm automated querying Do noi send automated queries of any sort to Google's system: If you are conducting research on machinc
translation, optical character recognition or other areas where access to a laige amount of text is helpful, please contact us. We encouragc thc
use of públic domain materials for these purposes and may be able to help.
+ Maintain attributionTht GoogXt "watermark" you see on each flle is essential for informingpcoplcabout this projcct and hclping them find
additional materials through Google Book Search. Please do not remove it.
+ Keep it legal Whatever your use, remember that you are responsible for ensuring that what you are doing is legal. Do not assume that just
because we believe a book is in the públic domain for users in the United States, that the work is also in the públic domain for users in other
countiies. Whether a book is still in copyright varies from country to country, and we can'l offer guidance on whether any speciflc use of
any speciflc book is allowed. Please do not assume that a book's appearance in Google Book Search means it can be used in any manner
anywhere in the world. Copyright infringement liabili^ can be quite severe.
About Google Book Search
Google's mission is to organizc thc world's information and to make it univcrsally accessible and uscful. Google Book Search hclps rcadcrs
discover the world's books while hclping authors and publishers rcach ncw audicnccs. You can search through thc full icxi of this book on thc wcb
at|http: //books. google .com/I
r
DICCIONARI
UE Lï
LLENGUA CATALANA.
DICCIONARI
DE LA
LLENGUA CATALANA
AB LA CORRESPONDÈNCIA CASTELLANA Y LLATINA;
D. PERE LABERNIA,it«A,\\,^
DOCTOB EN LLBTU3, PIOFESOI knotít DE LLlTniTlT Y HUNl^tTlTS, I.IDIVIPVO DB L' AClDEHIJk DB BUHU LLETIU
DE ilBCBLOnt.
coimEtuinoT iranriT 7 tamim
PEB UNA SOCUTAT DE UTBÜATS, CULTIVinoüS DE U LLENGUA CATALANA.
BARCELONA.
ESPASA GERMANS, EDITORS, RORADOR,
Et propielal delf edilori.
302886
/?íf
.•^ ^ .-
5>^• > -■
• • '• • • •
• • • • • •
• • • • •
• • • • •
« •
• «
• •
• • ■ • •
• • •
• •
llarcelooa.— Imp. de Lluís Taaso, carrór del Arcb dfl Tcairo. carreró entro 'b núm IM y 18-1864.
PRÓLECH.
Mòlts sòn los esforsos que s* han fel y s' estan fent de algun temps ensà pera tornar
la hermosa llengua catalana al camí de glòria interrumput sigles enrera per lo cambi po-
lilich unificador de la monarquia.
Però ^qué es lo que s' ha fet per part dels diccionaristas?
Estimable es lo traball dels primers, sobre 'I que basà 1 sèu Y autor del diccionari
que ara millorat reproduhím, y si bè se is podria culpar de no haver passejat prou las
obras dels nostres bons escriptors, ab tot no 'ns atrevim à acusarlos severament, y atesas
las rahons que suposem que 'ns donarían en descàrrech, mes nos inclinem à agrahirlos
que à tatiarlos son traball .
Posteriorment es tant poch lo que aquella falta s' ha subsanat, no militant las ma-
leiias escusas, que ja *s pót dir sens empatx, qu' es res lo que s' ha avansat en aquest
concepte, y si mòlt pel camí del vulgarisme ó barbarisme. Així ho han de regonéixer for-
sosament los qui havent fet un estudi de las numerosas é inapreciables crónicas y altres
obras catalanas, ha tingut que apuntar per centenars y millers las veus no compresas en
los mes moderns diccionaris, ó defectuosament escrilas y apreciadas.
No es mes lo que en la part gramatical , especialment en la ortogràfica s*.ha gua-
nyat ab la publicació de nous diccionaris. Cada autor ha adoptat un criteri diferent, for-
mat com depresa y per sortir del pas, fallant de pròpia autoritat y ab seny y estudi no
sempre lloables, sobre punts delicadissims que volen sér tractats mes despay ó ab mes
mirament é il-lustracció.
Per la nütre part, associantnos en aquest punt de tota voluntat, y convensuts de
son cabal assert, al modo de pensar del nostre bon amich é il•lustrat literat D. Antoni
de Bofarull , à qui tant deuhen la historia y las lletras catalanas, havem adoptat de tot en
tot la reforma que proposa en sa bella obreta, ara poch publicada baix lo modest títol
de Estudiós, sistema gramatical y crestomatia de la lengtta catalanay de la que 'ns permi-
tim extractar las segOents reglas de prosòdia y ortografia:
Rkglà i.— £d tot diftODgo en t devant ó detràs, s'em-
. plearà la y grega; v. g. ay, lley, oy, vuyt.
Excepcions: 1.* Las vens acabadas ab ^, v. g. puig,
vaig; 2.* quant es sílaba final de noms brens ó qne
tenen l'accent en la penúltima ab intermediació
de nna consonant ans del la, y. g. rúhia, livia.
RiGLÀ II. — La t quant no forma díftongo es llarga
generalment, sobre tot en las terminacions en (a
dels verbs; aiií es qne en est cas no tè necesitat
de accent, v. g. hawa, prenia^ ^ndria^ ortografia,
senyoria,
Rbgul III. — Los noms regulars terminats ab lo dif-
tongo ta, deuran portar accent en la penúltima sí-
laba, quant esta y la última estén intermediadas
de consonant; així s' escriurà ràbia, livia, Eussébia,
RiOLJL lY. — 5tdm, sidu, del verb sér, y altres veus
semblants ab que 's descompon lo diftongo, s' ac-
centuaran en la vocal sobre que carrega V accent.
RiOLi y. — També s' accentuaré la sílaba anterior al
diftongo, en las paraulas terminadas en qualsevol
dels en ta, ua, uo, v. g. ànsia, néeta, continuü, con-
tinuo.
Rbglà Y1. — Ademés dels casos de que tractan las
reglas y excepcions anteriors, je marcaren ab ac-
cent agut ' totas las veus que 1 necessiten segons
lo sistema de la llengua castellana.
Excepcions: 1.^ Pera evitar confusió en las veus bo-
mónimas se distingiren ab accent agut, preferint
lo verb al nom, est al pronom, est al adverbi* y est
é la conjuncció, v. g. donat (verb), donat (substan-
tiu), vàs (verb), vas (substantiu).
t.* Las veus semihomónimas, ó sia las que 's di-
ferencian ab lo sonido de una vocal, portaren Tac-
cent grave ^ sobre la vocal muda ó tancada; v. g.
Déu (lo Sèr snpremo) y deu (numeral), sòu (verb),
sou (moneda), mòn (l' univers) mon (prenom).
8.* En concurrència dels dos accents sobre una ma-
teixa vocal se marcaré V agut ab preferència al
grave, v. g bóta (verb), requireix accent grave per
diferenciarse de bota (calsat) y també accent agut
per distingirse com verb de bota que en castellà 's
diu cubà, però dels tres significats sols tindré ac-
cent en lo primer y est accent seré ï agut y nó 1
grave.
ORTOGRAFIA
ixs y valor* dLe las lletras.
Servirà de guia pera no confóndrer la 6 ab la v,
r etimologia llatina, sempre que no la contradiga
r us constant; així s' escriuré béurer, henehir, batejar,
per provenir de bibere, benedicere, baptisare-, y véu-
rer, viurer y teu, de videre, vivere y vox.
Excepcions: 1.' L' us vól que s'escriga saber, ca-
brer, sabia, cabia, sabré, cabré, sap, cap, sàpia y cd]^.
t,^ Portaren v los pretèrits imperfets de la pri-
mera conjugació y Is temps del verb auxiliar haver,
v. g. amava, portava, cantava, haver, havia, havent,
No's dobla en cap cas, per fort qne sia son sonido.
. La millor guia per saber son us, tant en principi
com en mitj de dicció, es V origen llatí de la paraula.
En final de dicció no s* escriuré sens anar seguida
de h, exceptuat àdhuc.
Quant es forta 's dobla.
Queda suprimida del tot.
Sols es permesa en final de dicció, quant bi queda
per baberBB suprimit la vocal que seguia; v. g. record
per recordo; lo que no 's consent sinó en poesia.
Per fort que sia é vollas son sonido no 's dobla
may.
Tant en principi com en mitj de dicció s regirà
son us per Y etimologia llatina.
En final de dicció s' usaré atenent à las reglas se-
güents:
1.* Pera espresar lo sonido úetxóch castellana
s'escriuré t^, si es que ja no n'hi havia; de manera
que '8 posaré i en lo signo quant no es en lo sonido;
V. g. puig, maig, roig.
2.* Quant la i ha de estar en lo sonido y Y escrit,
se posaré txòj, segons si Us derivats ó composts de
la paraula ho requereixen; així de esquitx s* escriurà
esquitxar y de mitj, mitja y mitjobrir,
8.* May s' usaré per fer lo sonido final de arh,
ecli, ich, och, uch.
Se posaré en principi de dicció qoant tinga é ó /" la
paraula llatina de la qual deriva v. g. home de homo,
hermós de formosus, y en mitj deia dicció la conser-
varen los composts de simples que la tenen: v. g.
pn^om, prohibir, exheredar, cokerm^
En los temps de verbs, quant hi ha tres vocals, dos
de ellas formant diftongo, 's posaré h ans de ell,
V. g. vfheu,venheu.
Quant lo diftoi^ es ab y, no 's posarà la h; v. g.
duya, queyan, reyan.
Se posaré la h en aquellas veus qne per costum
6* han escrit ab eiía, aobre lat ai las llalinas dè que
derívan tenen en lo mateii lloeh nna altra Detra» de
mioera que poga ser tal volta la h una equivalent de
aBÜgoa inflexió ja desaparegnda, v. g. prohiMme^pro-
xnMim; acrehedor, creditor; provehir^ pravedere; pro-
ffàir, procedere; introdueir, introducere, — ^Per costum
se éki etUüuhiry rtstituhiry's posaran ab A, mol-
\2a tenninacíons de verbs en ir y partícips en t(.
Se snprímirà la A en las derivacions de las paran*
las Uatinas en eh^ com charüag, caritat^ y las que 'Is
antichs escrígperen ab ih, com Cathalunya^ tkema,
ctitkóHek,
Tejasla G,
Quant sona com doble se soparan ona y altra ab un
gnió pera impedir qoe soni oom k U, v. g. il•luminar,
rjTfMeiKisstsi.
S* escriurà m y no n ans de fr, /" y p, v. g. emb<h
Ikk, imfawúa, impromadó.
Xay se doblarà, sinó que quant lo exíjesca '1 soni-
do s posarà ans de ella una n, v. g. inmensy inmacu"
kda, timtiiiífal, inmóvil.
Es la í de k Uengoa castellana.
S' escriurà p en lo final de las paraulas derivadas
de las llatinas que portan phòp sola; aixi 's posarà
Jotep, y no Jotepk^ y cap de copiíl.
S^ escriuran ab ^ y no ab e las sllabas qua qiU de
aqneUas paraulas que tenen sas corresponents llati-
nas també ab q, v. g. ^Z, çtumí, quom, qüesHó, fre-
finf , de quaHsy quanín, quando, qüestió, frequens.
Qoant sona fort en mitj de dicció» *s dobla, sempre
q&t 00 estientremiy de vocals, v. g. correu, conrear,
Se dobla sols quant es fort son sonido en mitj de
dicció y entre vocals, v. g. plassa, missa, massa.
Se posarà obehiot à son sonido en tot final de
dicció.
Ademés: 1/ En los adjectius de cantitat tantj
quant,
S." En r adverbi quant derivat del qnando^
Uatf.
3/ En tots los partícips de present ygerun-
dis, com amant, rient, venint.
Per consegüent, s' escriuran sense ( final los ad-
verbis comparatius tan y quan derivats de las vens
llatinas tam y quam.
Yejas la B.
Te '1 sonido de xeix: 1.' En principi de dicció.
2.*" En mitj y fi de dicció, quant aaguei](i|ip
consonant v. g. panxa, gronxa, xinxa, pÉnxa. ^
3.'' Quant li preceheix una t; v. g. gm/s; ex^p^
tuat en las veus fixar, prolixo, mixto, Sixto y algunas
altres de origen estranger en que tè U sonido de ef.
Sona com à es, sempre que segueix à qualsevol de
las vocals menos la t, v. g. examen, fuxió. .
Precehida de t tindrà 1 mateix valor yforsaque
la eh castellana, tant en mitj com en fi de dieeió,
V. g' caputxí, empatx.
S' emplearà en los diftongos de a^^ ey, oy, tijf,
com ayre, reyna, almoyna, cuyii•i y en la conjuncció
copulativa; però may com equvalenl d||.«dverbi hi.
Se usa en principi de dicció quant sona oom s snao,
V. g. zero, zel.
També en mitj de dicció per marcar igual sonido
després de consonant, v. g. douzeUa, dotze, tretu,
bronzo.
I article y pronom personal perden sa vocal mar-
'^aot en son llocb un apóstrofo sempre que 'Is segueix
vocal òk, Y encara que 'Is precebeixi una vocal,
V. g. r home, rimperi, f estima, t' esUma, s* estiman,
n r imperi, ieya f homs, si m' esHma.
Qoant segueixen à una paraula acabada ab vocal
T van seguits de una altra que oomensa ab conso-
aaat, s* escriurà devant de ells V apóstrofo, com la
d^a 7 véu, tu 'm^kiras,)o *f dkré.
Tà també devant V apóstrofo dels articles en
ploral.
Igualment las veus me, te, se, h, Um, y '\s adver*
bis n y ne, quant venent després de una paraula aca-
iMKla ab loal, v. g. h que *m dius, lo que '( daré, lo
f«rdó a penja.
Lo genitíu y datin del pronom masculí lo, s* es-
criurà sempre del, al y delsf als, jamay de 1, d 7,
de 7«, ú Is.
Per la mateixa rahó no s* escriurà may de lo, à me-
nos que sia neutre, com de lo bo del mon, pus no
consent la llengua que 's diga la sensibilitat de los
cors, lo guardià de los caputxins.
Los pronoms s*afí\aràn formant sinaleCa, però
sens marcar lo apóstrofo, quant segueixen à un verb
acabat en vocal, v. g. dónam; dondm y axf mateix
en donaunos, libraulo, diheuho, porUsrhi, perdondls.
Després del infinitiu s' escriuran sens omissió de
vocal, V. g. ométrerlos, matarms, y no ometrer'ls,d(h
narns, matar m, y menos om$trels, ionam, matam.
De, proposició de genitiu, ja vaja devant del pro-
nom ell 6 de qualsevol nom que comensi ab e, s* es-
criurà sempre separat, v. g. de ell, de emblema».
DE LAS ABREVIATURAS QUE S' USAN EN AQUEST DICCIONARI.
Las II índican diversa accepció de la paraula definida, ó de la frase, expressió elc. que las aotecedt
Los vocables, frases eic. escrits en versaletas sens la correspondència, s' han de buscar en lo mal
article que expressan, per exemple, ABADEJO. bagàllí: y 1 número que las acompanya iodica la accep
à que 's remet.
adj
Adjectiu.
m. y f. .
. Masculí y femení.
adv
Adverbi.
m. adv. .
. Modo adverbial.
adv. 1. . .
Adverbi de lloch.
mar. . .
. Yeu de la marineria.
adv. m. . .
Adverbi de modo.
mat.. . .
Yeu de matemàticas.
adv. t. . .
Adverbi de temps.
med. . .
. Yeu de medicina.
agr
Veu de agricultura.
met.. . .
. Metàfora.
•Ig
Teu de àlgebra.
mil. . . .
Yeu de milícia.
aab. . .
Ambiguo.
min.. . .
. Yeu de mineralogia.
anat. . . .
Yeu de anatomia.
mús. . .
Yeu de música.
ant. . . .
Antiquat.
n. g. . .
. Nom propi.
aril
Yeu de aritmètica.
naut. . .
. Yeu de nàutica.
arq
Veu de arquitectura.
ópt. . . .
. Yeu de òptica.
art
Veu de artUlería.
orat. . .
. Yeu de la oratòria.
astrol.. . .
Yeu de astrologia.
ortog. . .
. Yeu de la ortografia.
astron. . .
Yeu de astronomia.
p. p. . .
. Particíp de present.
aum. . . .
Aumentatium.
p. And. .
. Provincial de Andalucía.
bot
Yeu de botànica.
p. Ar. . .
. Provincial de Aragó.
oir
Ten de eirurgia.
p. Ast. .
. Provincial de Asturias.
com. . . .
Yea de còrners.
p. Extr. .
. Provincial de Extremadura.
cooj. . . .
Go^joiiooió.
p. Gal. .
. Provincial de Galicia.
cron. . . .
Ten de cronologia.
p. Mur. .
. Provincial de Múrcia.
d.. . . . .
BimÍDuUii.
p. Nav. .
. Provincial de Navarra.
dial
Yeu dialèctica.
pint. . .
. Yeu de pintura.
esc
Yeu de escultura.
pi. ...
. Plural.
esg
Yeu de esgrima.
poét. . .
. Yeu de poètica.
expr. . . .
Expressió.
p.p. . .
. Partícip de pretèrit.
f
Substantiu femení.
p. u. . .
. Poch usat.
fam
Yeu familiar.
prep. . .
. Preposició.
farm. . . .
Yeu de farmàcia.
prep. con
j. Preposició conjunctiva.
fil. ó filos.
Yeu de filosofia.
pron. . .
. Pronom.
fis. ó fisic.
Yeu de física.
pros. . .
Yeu de prosòdia.
for
Yeu forense.
quim. . .
. Yeu de química.
fort
Yeu de fortificació.
ref. . . .
. Refrà.
fr
Frase.
ret. . . .
. Yeu de retòrica.
geog. . . .
Yeu de geografia.
sup.. . .
. Superlatiu.
geom. . . .
Yeu de geometria.
teol.. . .
. Yeu de teologia.
gram. . . .
Yeu de gramàtica.
ter. . . .
. Yeu ó frase peculiar de una
de
inter. . . .
Interjecció.
quatre provincias.
iron. . . .
Ironia.
V. a. . .
. ' Yerb actiu.
irreg. ó ir.
Irregular.
V. imp. .
. Yerb impersonal. ^
jurisp. . .
Yeu de jurisprudència.
V. n. . .
. Yerb neutre.
loc
Locució.
V. r.. . .
. Yerb recíproch.
log. . . .
Yeu de lògica.
vulg. . .
. Yulgar.
m
Substantiu masculí.
DE LAS ABREVIATÜRAS QLE S LSAN EN AQUEST DICCIONARI.
Las I indícan diversa accepció de la paraula definida, ó de la frase, expressió etc. qae las antecedeh
Los vocables, frases etc. escrits en versaletas sens la correspondència, s' han de bascar en lomttei
article que expressan, y '1 número que las acompanya indica la accepció à que 's remet, per eiMiph
AISSaOBISAS. V. a. ATUUULt. S. qne ee com si digués: ATERRORI8AR. v. a. Vide ATEUbim e
la segona de sas accepcions 6 significacions.
■dj. .
adv. .
adv. U.
adv. m.
adv. t.
agr. .
*lg. .
amb. .
anat. .
ani. .
arit. .
arq. .
art. .
astroi. .
astron.
aum. .
bot. .
CIT.
com.
cooj.
cron.
dial.
esc.
esg.
expr.
f. .
fam. . . .
farm. . . .
fil. ó filos.
ffs. 6 TIsic.
for. . . .
fort. . .
fr
geog. .
geom.
gram. . .
inter. . . .
iroo. . . .
írreg. 6 ir.
jarísp. . .
ivC.
log. . . .
m.
Adjectiu.
Adverbi.
Adverbi de iloch.
Adverbi de modo.
AdveTl)i de temps.
Teu de agricultura.
Yeu de àlgebra.
Ambíguo.
Veu de anatomia.
Antiquat.
Ten de aritmètica.
Veu de arquitectura.
Ten de artilleria.
Teu de astrologia.
Teu de astronomia.
Anmentatíu.
Veu de botànica.
Teu de cirurgia.
Teu de còrners.
GoBJuncció.
Teu de cronologia.
Diminutiu.
Teu de dialèctica.
Teu de escultura.
Teu de esgrima.
Expressió.
Substantiu femení.
Teu familiar.
Teu de farmàcia.
Teu de filosofia.
Teu de física.
Teu forense.
Ten de fortificació.
Frase.
Teu de geografia.
Teu de geometria.
Teu de gramàtica.
Interjecció.
Ironia.
Irregular.
Teu de jurisprudència.
Locució
Teu de lògica.
Snbstnntin masculí
m. yí.
m. adv.
mar. .
mat. .
med. .
met. .
mil. .
mm. .
mús. .
n. p. .
nàut. .
ópt. .
orat. .
ortog. .
a. .
P-
p. And. .
p. Ar. . .
p. Ast. .
p. Extr. .
p. Gal. .
p. Mur. .
p. Nav. .
pint. . .
pi.. . .
poét. . .
p. p. .
p. u. . .
prep. . .
prep. conj.
prou. . .
pros. . .
quím. . .
ref. . .
ret. . .
sup. . .
leol. . .
ler., . .
V. a. .
V. imp.
V. n. .
V. r. .
vnlg. .
Masculí y femení.
Modo adverbial.
Teu de la marineria.
Teu de matemàticas.
Teu de medicina.
Metàfora.
Teu de milícia.
Teu de mineralogia.
Teu de música
Nom propi.
Teu de nàutica.
Teu de òptica.
Ten de oratòria.
Teu de ortografia.
Partícip de present.
Provincià de Andalucia.
Provincià de Aragó.
Provincià de Astúrias.
Provincià de Extremadura.
Provincià de Galícia.
Provincià de Múrcia.
Provincià de Navarra.
Teu de pintura.
Plural.
Teu de poètica.
partícip de pretèrit.
Poch usat
Preposició.
Preposició conjunctiva.
Pronom.
Teu de prosòdia.
Teu de química
Refrà.
Ten de retòrica.
Superlatiu.
Teu de teologia.
Teu ó frase peculiar de una (
las quatre provincias.
Terb actiu.
Terb impersonal.
Terb neutre.
Terb recíproch.
Vulgar.
derivan lenen en lo mateix lloch nna altra llelra, de
manera qne puga sér tal volta la h una equivalent de
anUgna inflexió ja desapareguda, v. g. prohisme, pro^
MNMi; aorthidor, creditor; primehir, provedere; pr<H
cMr,praeedir$;introduhirf introdueere. — Per costum
86 dirà MloltiAir, restituhir y's posaran ab k mòUas
tarminaeions de verbs en t'r y partícips en i(.
Se aiiprimirà la h en las derivacions de las parau-
las llatinas en eh, com eharitaSf earitat, y las que 'Is
antieltf escrígneren ab th, com Cathaiwiay thema,
Tejas la G.
Qnant sona com doble se soparan una y altra ab
nu gnó pera impedir que soni com à U, v. g. i7-/iifiit-
Mr, «mU-kHtürim,
W eaerinrà m y no n ans de 6 y p, v. g. mho^
íUk^mpromtúció.
■ayae doblarà, sinó que quant lo exijesca '1 soni-
do 'i posarà ans de ella una », v. g. iwnem, inmium-
(mI«i iMitiiittot, inmótil.
la i de la llengua castellana.
S' escriurà p en lo final de las paraulas derivadas
de las llatinas que portan ph òp sola; aixi 's posarà
/OMp, y no Jotephy y cap de eaput.
S* eserinràn ab ^ y no ab e las sfl-labas qua, qüe de
aqnellas paraulas que tenen sas corresponents Uati-
au també ab ç, v. g. qual, quant, quan, q§e$tió,
freq90iU,úequaHt, quaníus, quando, qüestió, freqüent.
Scds se dobla quant sona fort en mitj de dicció,
estant entremitj de vocals, v. g. correu, eonr^r^roha.
Se dobla sols quant es fort sòn sonido en mitj de
dicció y entre vocals, v. g. plassa, missa, massa.
Se posarà obehíntà sòn sonido en tot final de
dicció.
Ademés:l.rBn los adjectius de canlitat tantj
quant.
t." En r adverbi quant derivat del quando,
llali.
8.' En tots los partícips de present y gerundis,
com amant, rient, venint.
Per consegüent, s' escriuran sense ( final los ad-
verbis comparatius tan y quan derivats de las veus
llatinas tom y quam.
Yejas la B.
Te *1 sonido de xeix: 1/En principi de dicció.
2." En mitj y fi de dicció, quant segueix à una
consonant, v. g. panxa, gronxa, xinxa, punxa.
3.r Quant li precebeix una i, v. g. guix; exeptuaot
las veus fixar, prolixo, mixto, Sixto y algunas al-
tres de origen estranger en que té '1 sonido de es.
Sona com à es, sempre que segueix à qualsevol de
las vocals ménos la t, v. g. examen, fuxió.
Precehida de t tindrà '1 mateix valor y forsa que
la eh castellana, tant en mitj com en fi de dicció,
V. g. caputxí, empatx.
S* emplearà en los dlftongos de ay, eg, og, ug,
com agre, regna, almogna, eugna, y en la conjunoció
copulativa g; però may com equivalent del adverbi hi.
S' usa en principi de dicció quant sona com s
suau, V. g. zero, zel.
També en mitj de dicció pera marcar igual sonido
després de consonant, v. g. donzella, dotze, tretze,
bronzo.
V article y pronom personal mascub'ns, perden sa
vooal marcant en sòn llocb un apóstrofo sempre que
Is aegfteix vocal ó A, y encara que 'Is precehesca una
focal, ▼. g. V home, T imperi, V estíma, f estima, s*
if líaMMiy ft r imperi, degà V home^ si m' estima.
Qoant segueixen à una paraula acabada ab vocal
y van sifuits de una altra que comensa ab consooant,
s' esoriurà devant de ells V apóstrofo, com la dona '/
fM, fK '» miras,jo 't diré.
Tà també devant Y apóstrofo dels articles en
plural.
Igualment las veus me, te^ se, lo, los, y 'Is adverbis
en y M, quant vénen després de una paraula acaba-
da ab vocal, v. g. lo que 'm dit», lo que 't daré, lo cor-
dà *mpm^a.
Lofenitíu y datin del pronom masculí lo, s* es-
criurà sempre del, al y dels, als, jamay de '/, d */,
de % d *ls.
Per la mateixa rabó no s' escriurà may de lo,k
ménos que sia neutre, com de lo bo del mon, pues no
consent la llengua que s diga la sensilnlitat de los
cors, lo guardià de los caputxins.
Los pronoms s* afixaràn formant sinalefa, però
sens marcar ï apóstrofo, quant segueixen à un verb
acabat en vocal, v. g. dónam; dondm y així mateix
en donaunos, libraulo, diheuho, portarhi, perdondls.
Després del infinitiu s' escriuran sens omissió de
vocal, V. g. ométrerlos, matarme, y no ométrer *ls,do•'
nar'ns, matar'm, y ménos ométrels, donam, matam.
De, proposició de genitiu, ja vaja devant del pro-
nom ell 6 de qualsevol nom que comense ab e, s' es-
criurà sempre separat, v. g. de ell, de emblemas.
DICCIONARI
OB LA
LLENGUA CÀTM.ANA
• • • «
• -• ••
AB LA COKVa^ÈlKSClk CASTELUM T IXiTINA^: .
• - »
■^•' •^^*.** •* • *» m^»^ ^ ^j^* *>%/V**.rf•,^^^>* *^/* • v^^..*.A^,^^^^/"^<•^**Ay•«^/»/•^^A.^^^ /V/W^^>•y*.^/
• *
Cl
A. Primera lletra de las vayt nuDdinaU abans del
crísiianisme y de las set dominicals, pera senyalar
io> dias de la semmana, segons lo càlcul cronoló-
fricb; primera de nostras cinch vocals y abecedari
com també dels de la major part de las llengaasco-
oegiidas. En la eliópica, segons Landalfo, es la 13.
Se proonncia ab sols obrir la boca y despedir lo alé,
y assó ab tanta facilitat, que fins los muts la pro-
DQDciao clara y dislinctament. La seva pronunciació
en grech es alpha, en bebreu aleph, en aràbicb alt-
^ho 6 elif, en siríacb y en caldaicb olaph. Hermóge-
nes la califica de element magestuos y clar; però
Cicero en lo llibre del Orador la nota de littera in-
.<vnii$sima, y vulgarment se diu la lletra del ase.
Los aaticbs expositors de la Biblia la solian posar
00 lo text^ y significaba apile, que vol dir commina-
nt, y axí anteposada à una profecia, denotava que
b profecia era solament comminatòria. Los grechs
ia eoDsideravan com de mal auguri en los sacrificis,
y ^os sacerdots comensavan ab ella las amenassas y
malediccions, que llansavan en nom dels Deus.
Entre Is egípcies se creu que representava à
Ibi.s aacell mòlt celebrat entre ells, perquè devora-
>^las serps y altres insectes, que deixavan las
iaundacions del Kilo.
Presentada en una targeta per los jutges romans,
era senyal de absolució, per lo que Gícero també la
aoomeoa litura sahtaris, lletra saludable.
Presentada en la mateitt forma per cada vocal
qoe se oposava à las novas lleys proposadas en los
comicis, significava mliquo; só es, que's quede com
estava. En la filiació dels soldats romans distingia
als (jue no teoian la edat de la pubertat. En lo ma-
TOMO I.
teix poble era numeral y valia 500, y ab una ralle-
ta sobre 5,000, y entre los grecbs 1. En las xifras,
medallas, fastos y annals Ms romans Àulus: Aulo,
AA. Au^uslalis: Pertanyen! al emperador. Augus-
ta: Dona, mare y germana M emperador. AJi.
Apud agrum: En lo camp. A A JU Aurum, ar-
gentum, as: Or, plata, metilL tBÉtí Abmpos: Fill
del besnét. A.A J.JII. Apui 9§nm1mm mtmumen-
íi: En lo camp Uocb del monuMiii JLA.V. Ambo,
aUerve: Los dos ó bu dels dos. A•A•^X• Anno ab
urbe condila: Any de la fundació de Roma. A.B. Alia
bona: Altres bens. Artium bacallaureus: Batxiller en
arts. ABS. Absolulus. Absolt. A.B.V. A bona viro:
Per un bon varó. AB.V.G. Ab urbe condita: De la
fundació de Roma. AG. Aclto: Acció. A.G. Acta cau-
sa: Conclosa la causa. Alivs civis: altre ciutadà.
AGG. Acteptat : Accepta. AGIN. Aclionemi Acció.
AGON. Actiones: accions. A J). Anno Domini: Any
del Senyor. A die: Desdel dia. Artium doctor: Doctor
en arts. AD^F. Ad finem: Fins al fi. ADI. Adjutor:
Ajudador. ADI.P. Adjutor provincics vel popuU: Aju-
dador de la provincià, ó del poble. A.DJP. Ante
diem pridie: un dia abans. ADP. Adoptivus: Adop-
tiu. AED. Mdes: Casas. AED. GUR. JBdilis cu-
rulis: Edil curul. ÀED. PL. JEdilis plebis : Edil
de la plebe. ACL. JSHus ó Elia: Elio ó Elia.
AER. Mrarius: Erari. AEQ. igualis: Igual. AEQ.P.
Mquestris persona: Persona eqüestre. A.F. Aulifilius,
Fill de Aulo. AG. Agrippa: Agripa. Àger: Camp.
Agit: Fa. A.K. AnU Kalendas. Abans de las calen-
das. A.L. Alia lex: Altra lley. AM. Amicus: Amicb.
A.1II. Anno mundi: Any del mon. Artium magister:
Mestre en arts. AM. N. Amicus nosUr: Amich nos-
i
DICCIONARI
tre. AMaP. Amabilis persana: Amable persona. Ami-
eu8 pnncipiSf Amich del príncep. A. N. Ante noctemi
Abans de la nit. ANN. Annis vel annos.. Anys. ANT.-
Ante: En presencia, abans. AN.T.G. Ante termiíTHïn'
eonstitutum: Abans del terme preGxàt. A•ty$'Alii
omnes: Tots los altres. AP. Apud: Çd.pïhisencia.
APP. Appius, ó Appia: Appio, ó^A'pfúaT.• A•P.Q.
Aulii Publii Qüincti: De Anlo Poblio ^aiçto.* A.P.R.G.
Anno post Romam conditam: Apy jS^Vès de la fun-
dació de Roma. ARP. ^ranr^ósutt: Erigí una ara ó
altar. AT. Autem: Mès.'•.A•'HSa• A tergo: Per de-
tràs. AU. Aueus: Anco. ^i^GT. y AÜGTOR. Aucto-
rUas: Autoritat.. AUI7#Au^u4(u«: Emperador. Augus-
toíu: Pertaavent^l> emperador. Augur: Angarador.
AVCtGmJS(M(^J^ plures Augusti: Dos ó mes empera-
dors« XijÚmAurelius: Aureli. Aurum: Or. A.X. Amis
de6em:*Íod anys. Algunas vegadas significava la fa-
mília Nàsica, com AR. la de César, A8. la de Lenas.
Posada cap per avall en las monedas, significava
que eran de Argos.
Àlganas de las precedents abreviaturas à vegadas
se troban ab lletras minúscnlas.
En los anticbs manuscrits particularment de Ca-
talunya: A óAr. Arnaldus: Arnau. Abbs. ab una ra-
lleta que travessa 'Is dos pals de las bb abbas:
Abat. Ag^ ager: Camp. Kg^'agri: Del camp. Aia. ani-
ma. La anima. Al ab un travesser en lo pal de la
\ alterà alia: Altre ó altra. Afi, ante: abans. Aq<"
aqua: Aygua. at, au au" autem: Mès, y.
Entre nosaltres es abreviatura de alteas, y en
las votacions senyal de aprobació. Duplicada es abre-
viatura de ALTiiAS y de Autors: y en la medicina y
farmàcia vol dir ana.
A.G. En la cronologia anys de Cristo. A•E.G. Era
cristiana. A^U* Any de la fandació de Roma.
ADD. En medicina y farmàcia Afegescas.
A. Per sí sola forma una paraula ab diversas re-
lacions, i. A. littera. Serveix per la composició de
mòlts verbs y altras parts de la oració que 's for-
man de noms substantius y adjectius , com de fi
AFINAR, de barato abaratir. |I Preposició de datiu y
acusatiu en noms propris, com À Jesús À Pere, y
unida ab la 1 del article lo, com al pare, als fills.
A. En llatí no tè, ni ha de menester correspondèn-
cia. II Marcant ó expressant la conformitat y exacti-
tut. A, segun. Ad , in. Ballar, cantar à compàs: In
nnmerum ludere. Al so de la flauta: Ad modum ti-
bicinis. II Partícula comparativa, segons I' estil ó
modo. A, como. Instar, ad, in, y també ablatiu ab-
solut ó adverbi, com caball k manera de una mon-
tanya: Equus instar montis. A manera de feras: Ad,
in morem, morè ferarum, ferociter, ferinè. || Deno-
tant situació, com k la dreta de Deu pare, los bal-
cons donan al jardí. A. Ad. apud. || Denotant lo
termini ó plasso, com a la cullita pagarem. A, por.
Ad . súper. [| Senyalant la proximitat del lloch en
que s' executa alguna acció. Jmlo^ ú. Ad, prope.
apud, circa,jnxta, com assentarse à la porta: Se-
dere ad januam. Al foch: Apud focum. Però deno-
tant lo lloch absolutament, Ad, ó sub, com lo ma-
' taren a las faldas de Monjuich: Ad radices montis, ó
sub montem Jovis occísus fuit. || Senyalant la dis-
tancia y temps, A. Ad, v. gr. T encontrí k 5 millas
de Roma: Ad quintum urbís milliaríum, vel ad quín-
tum, ó quinto ab urbé lapide illum offendi. A estàs
horas ja no'n queda un: Ad, sub hoc tempus, vel hoc
tempore omnes desiderantur. A bona hora vens:
Per tempus advenis. || Prop de, número, quantitat,
com k la ralla de quatre mil homes, de dos À tres
pams. A. Circiter, ferè, propè, circumcirca, fer-
mè. [j Denotant lo preu determinat. A, por. Pro, re-
gularment suplida, V. g. A deu sous la cana: De-
cem, ó pro decem solidis ulna. || Quant significa
fins, interval-lo de temps ó espay. A. Ad, in, usque,
adusque y tenus posposada al ablatiu de singular ó
algenitiu de plural, com de sis k set. Ab, ex hora
sexta ad septimam. De cap k peus: A vertice ad ta-
lòs imos. II Pera, profit ó dany. A., Ad, in, pro, ex,
com k mon favor: Ad me, à, ex, pro me. [| Algunas
vegadas expressa 1 motiu ó fi de la acció, com sòn
exceptats legums, ó altres vitualles que sian meses
k provisió de nans, é tota fusta apta k fer veixells.
A. Ad. II Altras vegadas equival à contra, com a
ells que son pochs y cobarts. A. In, contra, adver-
sàs, adversum. || Expressa la conexió, é inconexió,
com k propòsit de axó, k diferencia de allò. A Ad. ||
A vegadas regeix lo verb com si fos un nom subs-
tantiu, com la necessitat obliga A ser imporlú, anem
k traballar. A. Ad. || També indica referència, mo-
viment ó direcció, com k lley de Castella: girauvos
à mi, que jo 'm giraré k vosaltres: aspirar À un
mateix empleo. A. Ad , in. Sempre que indica con-
versió ó mutació de sér, en llatí es preferida la pre-
posició in, V. g. Troya fou redubida a cendra : Ver-
sa est in cíneres Troja. |j Se pren per lo mateix que
envers, com girarse 1 panell k llevant, péndrer lo
camí k la dreta. A, húcia. In, versus, adversús. || Ab
infinitiu en principi de frase es lo mateix que sí con-
dicional, com k dir veritat hi ha molta diferencia:
À tenir jo menos esperit m' haurian sorprès. A. Si. ||
Expressa la distribució ó compte proporcional, com
À cinch per cent, À perdiu per barba. A. Pro. || S'
usa, encara que ab impropietat, en lloch de en, com
degan estar (las robas) plomadas À un cap. En. In.
II Antiguament s' usaba per lo mateix que ab, com
lo senyor rey declara é À cautela otorga perpetual-
ment; en aquest sentit se llegeix en la introducció
al códich de las anliguas lleys y ordenansas raaríli-
mas y mercantils: déu senyor de nau fér À merca-
der, é A mariner, é k pelegrí ó k altre home que
vaja en la nau. Con, Cum. IJ També lasolian usar en
lloch de la preposició de ó que, a\í diu Fernando II
en las Constitucions de Catalunya llib. ix. tit. xiii.
cap. Lu. haja À satisfer los danys; y lo devot Pele-
grí: tinch k dir. De, \\ Algunas vegadas anleposada
al temps equivalia à per com en la següent locució
CATALÀ.
ABA
3
ques troba en lo llibre del Coosolat: Si algun senyor
de nan 6 de leny tendra ab sí algnn servicial à
temps sabut. Por, Ad. || Veu que serveix pera cri-
dar ó avisar à algú. Hola, Hens. H ant. interj. de
dolor ó de pena. at. || interj. del qui troba à allre
en malefici, com i pervers! A. At. [| Últimament ser-
veix pera modificar una infinitat de expressions ad-
verbials, com k peu ferm, k las foscas, i las mil
maravellas, k primera vista, i dreta lley, y axí de
allras que*s trobaran en los articles à que corres-
poDen.
rlxDaEE LA k PBi LA B. fr. Se diu del cpv pren
aoa cosa per altra, 6 en sentit contrari al que se li
déa donar. E$a es la derecha, y ddbalecon la zurda; ó
m es la derecha y la toreida la del candil. Inversum
slultorom consilium.
A. A. A. Veu confusa dels muts. A. A. A. A. A. A.
AARON. Summo Sacerdot de la Uey antigua, fill
de Amran. Aaron. Aaron. y Certa planta, baeba db
UEON.
AAROfUTAS. m. pi. Descendents de Aaron.
Àoronitas. Aaronitae, arum.
AB, Preposició que s' usa pera explicar lo modo.
Cm. Cimi, ex, in, regularment suplidas, v. g. Ab
resignació: iEquo animo. Ab gran temor: Magno
com meto. Ab afició: Ex animo. Yíurer ab tota mag-
lificencia: Celebrítate in màxima vivere. També 's
converteix en adverbi, com ab mòlt esmero: Màxi-
ma diügentià, diligentissimè. [] Denotani lo medi.
C(m. Per, ó ablatiu absolut, v. g. Ab lo favorable si-
leoci de la nit y claredat de la lluna: Tàcit» per
amica silentia lunas. Ab lo so de la lira y dulsura de
son cant: Sonotestudiniset preceblanda. || Expres-
sant apariencia, manya ó pretext. Con, hajo, so. Per,
sob, 6 ablatiu absolut, v. g. Ab lo pretext: Specie,
sQb specie. Ab la escusa de una embaixada: Per
eaosam legationis. Ab lo ben entès de que: Cum eo
nt, carn eo ne, ea sub conditione. [] Denotant V ins-
troment. Con. Cum, suplida, v. g. Pulit ab la pedra
tosca: Pnmice expolitum. Qa&n^ 1' instrument no
£i son ofici passa à ser ablatiu de modo. [| Signifi-
cant unió, ó companyia. Con. Cum, unà cum, simnl
cnm, pariter cum, ab cosas animadas, ab inani-
madas sols cum, y se posposa als pronoms perso-
nals. V. g. Morir ab las armas en las mans: In armis
oecambere. Aquell pelegrí fou soterrat ab lo bordó:
lUe peregrinns cum baculo sepultus fuit.
u ixó. m. adv. Per las rabons ditas. Por tanto.
Proptereà, quapropter, quare, idcircò.
íb Ml. Ablatiu de singular del pronom jo. Conmigo.
Mecom.
ABQCB, m. adv. ab tal qub.
Al SI. Ablatiu del singular y plural del pronom
SI. Consigo. Secum.
Ai TAL. m. adv. Solamente, tan solo. Modò.
AI TAL QCB. m. adv. Ab la condició. Con tal que,
coh que, como. Si, modò, dummodò. || De manera, de
n<TU, ie modo que. Dummodò, adeò ut, ita ut, sic
At, cum èo nt, cum eo ne.
AB TOT. m. adv. No obstant. Con todo. Tamen, ni*
bilominus.
AB TOT Axó. m. adv. ó
AB TOT ço. m. adv. ant. y
AB TOT T AB ixó. m. adv. Con todo^ con todo eso,
con todo y con eso, sin embargo, no obstante. Tamen,
attamen, nibilominus, nihilosecius, verumtamen.
AB TOT QüB. m. adv. ant. ab tot axó.
AB TU. Ablatiu del singular del pronom tu. Contí-
go. Tecnm.
ABAGH. m. ant. Alguns prenen aquest nom per
ABiTicíTicA, altres sols per la nokbba ó taula pitagó-
ríca. [| La part superior y plana que corona '1 capi-
tell de una columna. Es quadrat en los ordres tosca,
dóricb y jónich, y en lo corinti y compost se forma
de quatre líneas curvas vers lo centro trencantae
sos anguls pocb ants de la extremitat. Abaeo. Aba-
cus. II ó ABACOT. Adorno que'ls reys de Inglaterra 's
posaban al cap. 0 Bastó que usaba '1 principal deia
templaris, y tenia en lo puny grabada la creu de
la orde. || Taula coberta de terra sobre la que 'Is
geómetras trassaban sas figuras. Aboco. Abacus.
ABAGIAL. adj. Lo que pertany al abat yà U
abadia. Abacial abadengo, Abbatialis.
ABADA. f. La femella del rinoceront. Abada.
Rbinoceros faemina.
ABADEJO. m. bacallà.
ABADENGHy A. adj. ABAGIAL.
ABADERNAR. v. a. nàut. Subjectar ab bader-
nas. Abademar, bademar. Tauúatís funiculis, rüden-
tem fulcire.
ABADESSA, f. Prelada de certs convents de
monjas. Abadesa. Autistes, itis, antiata, abbatissa, «.
ABADÍA. f. Dignitat, iglesia, districte, renda
del abat. Abadia. Abbatia, é, antistitínm, ii, D ^•
Casa del rector. Abadia Parocbi domus. 0 consisto-
BiAL. La que era tatxada à valor de 66 florins.
ABADIAL. adj. ABAGIAL.
ABADIAT. m. Districte del abat. Abadia, y aba^
diado p. Ar. Abbatis ditio, Abbatia, se.
ABADIR. f. La pedra que en llocb de Júpiter do-
nà Obs à Saturno. Abadir. Abbadir, iris. || Espècie
de pedra de que feyan los anticbs sos ídols, y à k
que s' atribubian virtuts maravellosas.
ABAIX. adv. 11. BAIX.
ABAIXADOR, m. Qui abaixa los panyos. finuK-
dor. Panni toosor.
ANABALSABAIXADOBS. fr. mOt. fàm. tor. ANAB AL
BAIX.
ABAIXADURA. f. TOlfBDls.
ABAIXAMENT, m. baixa. 1. 1| La acció y efec-
te de abaixar. Tunda, tundidura. Panni tonsio. || ant.
DAVALLAMBNT. || aut. ABATIMENT.
ABAIXAR. V. a. Tóndrer lo pel del pafio é igua-
larlo ab las estísoras. Tundir. Tondeo, es. g Afluixar,
disminubír algunas cosas immaterials, com lo dolor,
lo fret, la febra. Bajar^ declinar^ ceder, afqjar. Mi-
nuo, remitto, decedo, is, declino, relaxo, as. || Dis-
minubír lo gruix ó altura del camí, fusta y semblant.
í
x\BA
DICCIONARI
ABA
Bajar, rebajar, Immiouo, is, delibo, as. [] Inclinar
envers terra alguna cosa, com lo cap, lo llibre. Ba-
jar, inclinar. Demilto, inflecto, is, inclino, as. || Dís-
mínahir la estimació ó valor, com de la moneda. Ba-
jar. Minno, diminno, is, minoris, viliús, aliqnid ses-
timare. D Disminuhir lo preu. Bo/Vir, abaratar, De-
pretio, as, pretinm remittere, laxaré, temperaré;
minoris vendere; de pretio minnere. || Rednbir lo sou
6 salari. Bajar, rebajar, acorlar, reducir, Minno, res-
cindo, is.
ABAIXAR8E. V. r. Inclinarse envers terra. Ba-
júfse, inclinarse. Deflecto, demitto, devergo, is. || In-
clioarse fins à terra ó descansar en algana part. Ba-
júrse, inclinarse. Procumbo, recumbo, cooquinisco,
is. II Inclinar lo cos pera passar per sota de alga-
na cosa. BajarsCy encarvarse, agacharse. Sese ear-
vare , incnrvare, inflectere. || Arrapirse per no ser
vist. Aovillarse, agazaparse , acurrucarse, y agar-
barse, s* din comnnm^t de las Uebras. Delitesco,
conqnioisco, is. || Hamiliarse. Doblar las rodillas , ba-
jarse, abatirse. Sese snbmittere, snbjicere. || Dismi-
nahirse un tot, com an mont de blat, los diners. Ba-
jüff menguar, mermar. Declino, deintegro, as. || Min-
var las aygoas. Vaciar, mermar, menguar, descrecer.
Attanao, as, decresco, imminao, decedo, is. [j Min-
var los ríos ó brassos de mar fins qae 's pugan passar à
gual ó vado. Avadarse. Amnem, mare vadosum fie-
rí, reddí, esse. [j Desinflarse. Deshincharse. Detumeo,
68, detomesco, is, tumorem evanescere.
ABAIXATi DA. p. p. Tundido. Tonsns. [] Baja-
do. Demíssns, abjectus.
ABALANSAMEUT. m. bàlans.
ABALANSAB. V. a. Impel-lir. Abalanzar, ím-
peler, empujar. Impeüo, adigo, is, agito, as. |j Móu-
rer, índahír. Persuadir. Instigo, stimalo, as, adda-
co, is.
ABALA1V8AR8E. V. r. Acométrer à algú tirant-
seli sobre. Abalanzarse. Aliqnem iovadere, impete-
re, in aliquem irraere, pnecipitem ferrí, impetmn
fecere. |] Inclinarse, determinarse. Abalanzarse. Ad-
dnci, ferri, propendere.
ABALGAR. m. Espècie de purgant mòlt actiu.
Abalgar. Catharticos, i.
ABALIENAGIÓ. f. Entre 'Is romans, enagena-
dó dels béns que possebian en Itàlia, ifra/tenarton.
Abalienatio, nis.
ABALIKNAR, v. a. bnàgbnar.
ABALLIMENT. m. ant. Desitg, capritxo, Anto-
jo. Libido, inis, efiTrasnata cupiditas.
ABALLAR. V. a. ant. Vestir. Indno, vestio, is.
ABALLAT, DA. p. p. ant. VesUdo. Indutos.
ABAIXIR. V. n. ant. abbllir.
ABANDEREJAR. V. a. oàut. Provehir nna nan
dels documenta competents k autoríssar sa bande-
ra. ÀkmderMT. Auctoro, as.
ABABDÓ. m. ant. ABiíiDoirAifBirr.
ABAllBOlf ADAMBNT. adv. m. Ab abandono.
Akmdonadamenie. Perditè.
ABANDOVfAMBNT. m. ABAiriNMIO.
ABABIDONAR. V. a. Deixar, desamparar alguna
cosa, no ferne cas. Abandonar. Derelinquo, desino,
descisco, expono, is; derelictuí, pro dereliclo habe-
re. 0 Dir fàsticbs, ó paranlas afronlosas. Denostar,
baldonar, ajar, abrasar, levantar la paUtilla, poner
de lodo, echar las temporalidades. Noto, dedecoro,
impropero, exprobo, as, convicior, aris; turpitudi-
nis nota, conlumelíis quempiam aíficere; probris
aliquem dehonestare, appetere, convitiis prosciode-
re. II Deixar enterament al cuidado de altre alguna
cosa. Abandofiar, confiar, cometer, Gommitto, relin-
quo, desero, is. || Véndrer per menos preu del re-
gular. Vender, hacer barato. Vilissimè vendere; mi-
nimo pretio mercedem distrahere. |j for. Renunciar,
deixar la possessió de alguna herència. Abandonar.
Desero, is.
ABANDONAR8E. v. r. Descuydarse de sí, de
las obligacions ó .interessos. Abandonarse. Sui cu-
ram effundere; deserere se; otio se involvere, diflue-
re; segniliae setradere. || Entregarse enterament ais
afectes del animo, com à la alegria, al dolor, à la
compassió. Abandonarse, entregarse. Animi affecti-
bus jacére, indulgére, se tradere. [| Entregarse à
una vida en que s pert la estimació. Abatidonarse,
envilecerse, abatirse. Plebesco, revilesco, is, depri-
mí. II Pérdrer V animo, rendirse en las adversitats.
Abandonarse, abatirse. Relangueo, es, se demittere;
animo deficere, cadere. || Entregarse à la discreció
de altres. Abandonarse. Alieno arbitrio se demittere;
in arbitri um alicujns cedere.
ABANDONAT, DA. p. p. Desamparat. Aban-
donada. Derelictus, desertus. || Afrontat ab paraulas
picants. Abandonada, denastado. I Improperatns. |j
adj. Vil. Abandonada. Abjectus, vilis, projectitins. ||
Moltíssim barato. A huevo, de tres al cnarto. Yüissi-
mè, vilissimo pretio aBStimatum. || bxpósit.
DONA ABANDONADA. Putuela, ramerilla. Meretrícula,
a;, scortillum, i.
ABANDONO, m. La acció y efecte de abando-
nar 7 abandonarse. Abandono, abandonamiento, des-
omparo. Destitutio,dere]ictio, onis, derelictus, us.
0 for. La acció y efecte de abandonar. Abandimo. Ab-
dieatio, cessió, nis.
ABABfILLO. m. ant. vbntall.
ABANINO. m. (ruarnició de glassa ó altra tela
que usaban las donas en la escotadura del gipó, ó
penjada al coll. Abanino. Torquis linteus.
ABANNAGIÓ. f. ant. Desterro de un any, à que
condemnaban al qui habia comes un homicidi invo-
luntari. Abannacion. Per anni spatium exiliura.
ABANO. m. ant. vano.
ABANS. m. ant. avantatge. || prep. conj. Deno-
ta anteríorítat de Uoch ó temps, com los majors van
ABANS quels menors, abans de eixir lo sol. Antes.
Ante, prius, prae, priusquam, anteqnam. || adv. t.
Denota preferència en las eleccions., com abans mo-
rir que pecar. Antes, primera. Príús, potius, citius,
antea, imò, qninimò. I En temps passat. Antes. An-
te, modó, superioríbus temporíbns, menoría snpe-
ABA
CATALÀ.
ABA
riorí. Ij Antígaament. Àntes, anliguameule, en otro
\impo. Olím, qaondam, anliquitus. || Parlant del
temps també s' usa com adjectiu per lo mateix qne
ürrEciDSNT, ó ÀNTEEiOR, com lo dia abans. Antes,
iDtecedens, príor, anterior, anlecessns.
UAirs BÉ. conj. advers. Al contrari. Antes, antes
Mra, alc<mtrario, Imò, qninimò, vice versa, contra,
éeoDtrarío, é diverso, qainpotins.
üAüs DE DIA. m. adv. Antes del dia\ ó al amanecer.
iote lacem, antelació, antelucolò.
Í1A5S DB TOT. m. adv. Primerament, principal-
meot. AnU todo ó ante todas cosas. Anlò, anper om-
iua,primum maxímè, praesertim.
DE ABA5S. m. adv. fam. Be temps anterior. De an-
ttt, Aotea.
us cosAS DB ABANS. Los cosüs de antes. Saperiora,
onuD, priores res.
MOLT TEMPS ABANS. m. adv. Mucho antes ó mucho
úenpo antes. Longè, multo ante.
pocBs DiAS ABANS. Pocos dios antes. Paacos ante
dies, pancis ante diebus.
ABANTARSE. V. r. ant. vanAglobíarse.
ABANZ. prep. ant. abans. || adv. 11. ant. avant.
ABARATIR, v. a. y n. Abaixar lo prea. Bajar,
tharatar, Depretio, as; pretium remíttere, laxaré;
miooris vendere; depretio minuere.
ABARATIRSE. V. r. Abaratarse, Pretium immi-
tan; minoris vendi.
ABARGA. f. Calsat rústicb de cuyro. Aharca.
Però, onis. 0 sint. soch.
ABARGADOR, A. m. y f. Lo qui abarca. Abar-
t9Íor, Comprehensor, complectens.
ABARCIADURA. f. ant. y
ABARGABIENT. m. La acció y efecte de abar-
ear. Abarcaduraf abareamiento. Complexió, compre-
heosio, nis.
ABARGAR. V. a. Cenyir, circuhír ab los brassos
6 ab las mans. Abarcar^ abrazar. Complexo, circum-
do, as, complector, amplector, eris, comprebendo,
is. g met. Enclóorer. Abarcar, abrazar, cmtener,
cmprendtr, incluir, alcanzar, Contineo, es, inclado,
capio, is. S met. Encarregarse à un mateix temps de
mòltas cosas, Abarcafy abrazar. Multa simul amplec-
ti, aggredi, moliri, suscipere. || met. agavbllar.
i met. Enténdrer en móltas materias. Abarear,
«6ra;ar. Percalleo, es, percallesco, is.
ABARGAT, DA. p. p. Abarcado. Amplexus. ||
idj. Calsat ab abarcas. Abarcado. Peronatus.
ABAROlf AT. adj. S* aplica al timó assegurat ab
barons. Asegurado con mrones, Navis clavns funibus
monitos, fultus.
ABARTIGULAGIÓ. f. anat. Articulació viciada
de algun os. Abarticulacion. Abarticulatio, nis.
ABARRAGANABÜSNT. m.p. u. àhangebambnt.
ABARRAGANAR^. V. r. abandonaese, aman-
CIIAESB.
ABARRAGANAT, DA. p. p. AVANCEBAT. || adj.
^. AIAJDMRI AT.
V. a. Mot. Equilibrar la càrrega
de la nau, umplint ab fardos petits tots los vuyts.
Abarrotar. lotervacantía navis spatia omninò com-
plectere. || nàut. Carregar una nau aprofítan fins los
llocbs mes reduhits de sa bodega y cambra. Abarrch-
tar. Navím omninò implere.
ABA8AGAMENT. m fam. agavellament.
ABASAGAR-v. a. fòm. agavellar.
ABA8AGAT. p. p. fam. agavellat.
ABASSAMENT. m. ant. abaixament.
ABASSAR. V. a. ant. abaixar.
ABASSATf DA. p. p. ant. abaixat.
ABA88Ó. m. ant. Turonet, collet. Colína» Collis,
clivus.
ABAST. m. La provisió necessària particular-
ment de víurers. Abasto, abastecimiento, Annona, se,
commeatus, us, provisió onis, penus i, oris vel us. ||
La acció de abastar. Abastecimiento. Annonarum sup-
peditatio, provisió.
DONAR l' abast. fr. ABASTAR. 2. D fr. met. Despat-
xar ab desembres y promptitud algun negoci. Dar
expediente. Negotia expediré, facíliter absolvere, con-
ficere.
NO poder donar l' abast. fr. met. No poder algú
desempenyar ó donar curs als mòlts negocis que té.
Estar ó ver se ahogado, no poder dar curso ó vado. Ne-
gotiis priemi, grava tum, oppressum esse.
ABASTANT, adv. m. ant. bastant.
ABASTAR. V. a. Haber lo que està en paratge
alt ó distant. Alcanzar^ coger, Attingo, is; manu ap-
prebendere. Q Subministrar lo sustento à una ciu-
tat ó exèrcit. Abastecer, baslimMar, dar el abasto,
Annonam, commeatus, copiam pararé, suppeditare,
praebere || n. bastar.
ABASTAT, DA. p. p. Abastecido^ bastimentado,
Suppeditatus.
ABASTONEJADOB, RA. m. y f . Lo qui abas-
toneja. Apaleador, Fustiarius, ii.
ABASTONEJADURA. f. ant. La acció y efecte
de abastonejar. Apa!eamiento, paliza, Fusluaríum,
ii, fostigalío, nis.
Abastonejar. v. a. Donar bastonadas. Apa-
lear. Alicui fustem impingere.
ABASTONEJAT, DA. p. p. Apakado, Faste
percussus, c«esus.
ABAT. m. Prelat de monastir. Abad. Arcbiman-
drita, caïnobíarcha, ae, abbas, atis. || Dignitat en
algunas catedrals. Abad. Abbas, atis. || Dignitat en
algunas col-legiatas. Abad. Abbas, atis, collegiatae
praefectus, autistes, prossul.
abat benehit. Lo qui en lo seu territori tè juris-
dicció casi episcopal. Abad bendito. Quasi episcopa-
li jure gaudens abbas.
ABAT MiTRAT. Lo qui on cortas funcions usa de in-
signias episcopals. Abad mitrado, Mitratus coBno-
biarcha, abbas.
ABATANAR. v. a. Bàtrer, copejar lo paoyo en
lo batan pera tràurerli V oli, y enfortirio. Abatanar^
batanar. Pannum laneum batuere, tundere, contui-
dere, stipare. 0 met. forn. Pegar à algú. Batamar,
6
ABA
iundir. Oedo, tando, is, verbero, as.
ABATANAT, DA. p. p. Ahatanado, batanado.
Sil pa tos.
ABATIMEBIT. m. La acció y efecte de abàtrer
ò desiruhir, Abalimiento. Excidium, i, eversio, de-
tarbaiío, onis, decussus, ns. || Falta de forsas cor-
porals. Abalimiento, postracion. Langnor, oris, synte-
\iSy is, defectus, ns, virium dejectio. || Desprecí,
vilesa. Abalimiento, Abjectio, depressió, onis. || Bai-
xesa de condició ó estat. Abalimiento» Abjectio, onis,
ígDobilitas, atis. || met. Gobardía, falta de animo ó
de esperit'. Abalimiento. Animi defectio, demissio,
dejectio, laxitas, frontis infirmitas. || Entre merca-
ders cessació y descrèdit per no*poder satisfer als
acrehedors. Quiebray bancarrota. Greditorum fran-
datio; commercii ob inopiam dissolatio; coacla ra-
Uonis mensaria rennntiatio. || nónt. La acció de bai-
xar alguna cosa de paratge alt. Abalimiento. Demis-
sio, depressió, nis. || nànt. Separació de la naa de
son verdader rambo per efecte del qae abat. Abati-
miitUo. A recta via declina tio.
ABAtrer. V. a. Tirarà terra. Abatir^ derribar,
d$mokr^ derruir. Deturbo, protnrbo, as, prosterno,
everto, convello, is, demolior, iris. || Humiliar, aco-
bardír, fer abaixar la supèrbia. Abatir, domar ^
hoUarf refrenar, bajar los humos. Animnm, vires re-
prímere, submittere, frangere, superbos constrin-
gere, calcaré, debellare. || ant. vèncer. || màuié-
TUE. II Entre comptadors tranrer lo que queda lí-
qoit de una partida, rebaixats los gastos. Rebajar^
rebotir. Prorata parte summam diminuendo extrahe-
re. II Humiliarse. Abaihte, bajarse, doblar las rodi-
Heu. Sese subdere, submittere, subjícere. || Humi-
liarse en extremo. Anonadarse. Se supra modum de-
mittere, dejicere. |j Parar lo mercader sos negocis
perdent lo crèdit per no satisfer als acrebedors. ||
Quebrar^ fallir y hacerqviebraó bancarrota. Greditori-
bos decoquere; turbare rationes mensarias; rationes
reountiare; cedere foro. Quant bo fa maliciosament
per defraudar als acrehedors. Alzarse. Greditores
fraudare. || naút. Baixar alguna cosa de paratge alt,
com ABATasR la vela. Abatir. Submitto, is. || nàut.
Descompóndrer qualsevol cosa pera reduhirla à me-
nor altura ó volum. Abatir. Detras, is. || nàut. De-
cantar, inclinar mès ó menos lo que està vertical, ó
fins posarbo enterament ajagut. Abatir. Inclino, as.
I Fer girar un objecte envers la part que's consi-
dera menos ventaljosa, com abatrer la proa. També
s'usa com recíproch. Abatir. Revolvo, is. || nàut. Se-
pararse una nau vers sotavent del rumbo que fà,
per causa del impuls de la mar ó la corrent. Abatir.
A recta via deQectere; devio, as.
AEATRE8. vulg. Contracció de abatrerse.
ABATUDAMENT. adv. m. Ab abatiment. Aba-
tidamenti. Abjecte, demíssò.
ABATmr, DA. p p. Abatido. Eversus, deturba-
tos, disjectus. 0 adj. Menyspreat, vil. Abatido. Gon-
temptas, vilis, projectitius || vbxsut. || Pobre, mise-
rable. AbatidOy arrastrado.MiaeVy infortunatus. 0 Dit
DICCIONARI ABE
del mercader, que ha fel bancarrota. Fallida o^•
brado. Aliem tens, raUonis mensari» decoclor dL
ABAYSAR. V. a. ant. íbatx&k.
ABATSAT, OA. p. p. abaixat,
^"^'^Vi!?'.''*' *''''^*"® comanment de ordes
menors y ab bibits cnrU à la romana. Abaté Qe
nens decurlala. non talari veste indatus ai^„. r
acomoden lo llalí. Abbas, atis. °°*°^• -^'«""s ••
ABCÈ8. m. Tumor preternatnral qae conté no*-
lerma6.1 Ua cosa rednhible à ella ab diversitat^t
formas. Ab$eeso. Abscesus, ns, vomicà s
^/^'^«f• '•. ^ «ctó y efecte de abdicar
Abdteaeton. Abdicatio, onis. ««'i^r.
ABDICAR. V. a. Renunciar las diirnitats n»rii
cnlarmentsoberanas comla corona. 1' imperi T
dmr. Abdico, rennntio, as, demitto, is. í| FcTr Cedir
yolanlariament lo dret 6 domini. AbdJl renúítr
tratpasar. Abdico, as, cedo, is. "'«"ciar,
ABDICAT, DA. p. p. Abdièado. Abdicatus
ABDICATIVAMENT. ady. Ab exclusió é'abdi-
cació. Àbitcatttamenu. Nnlla habita ratione
ABDÓBnm-. m. anat. Cavitat y tela que sosté
las tnpas. Bajovtentre. los facultaüoa dinhen. Abdo-
mn de la regió 6 cavitat y Peri oneo de la tela, Ab-
domen, inis, peritoneum, i.
ABDÓ8. adj. ant. y
ABD0808.adj. pi. ant. Los dos, un y altre
Ambos d dos, el mo y el otro. Vierqne, ambo unus
etalter. '
ABDUGAR. m. alducar.
ABDUGCIÓ. f. Anat. Separació, la acció de apar-
tar. Abduecion. Abductio.
ABDUCTOR, adj. Anat. S' aplica als muscles
que serveixen pera móurer envers fora alguns mem-
bres, però especialment al quart muscle dels ulls
quels retira al costat pera mirar ab desdeny. Abduc-
tor. Abductor.
ABDUY. adj. ant. y
ABDUY8. adj. pi. ant. abdos.
ABECÉ. m. ABECEDARI.
ESTAR EN l' ABECÉ. f. mct. Estar tot just en los
principis de alguna cosa. Estar en el abecé, 6 en el
cristus. In primis artíum rudimentís versari.
NO SABER L* ABECÉ. f. mct. Sér mòlt ignorant. No
saber el cristus, ó el abecé, la cartilla, ó la ú, ni la b.
Nec litterarum rudimenta tenere; omnino stipitem
rudem, ignarum esse. '
CARTA PARTIDA PER A. B. c. for. Duplicat Separat, del
pergamí que contenia las dos copias de una mateixa
escriptura escritas de costat y separadas per las lle-
tras del abecedari per hont quedavan relailadas pera
servir de comprobació à modo dels actuals talons en
lo comers, etc.
ABECEDARI, m. Las Detras de cada llengua po-
sadas per son orde. Abecedario, alfabeta^ abteé. Al-
ÀBE
CATALÀ.
ABE
pkabetom, elementomm syllabus, elenichos, i, ín-
dex, icis, syntagma, atis. || Los primers elements de
alçaoa ciència ó art. Abec^ario, alfabeto, abecé. Pri-
ma artiam elemenla, rodimenta.
ABECEROLAS. BECEROLAS.
ABEDULL. Arbre que creix fins la altnra de
iftDta pens, es semblant al xòp, la escorxa va mn-
diDt de color conforme al temps que tè, puix en las
nmas novas es bermellenca, en las majors blanqui-
nosa, en las vellas tota acrivellada, y serveix per
(«oyir de un grocb pojat: las fuUas alternadas y
semblants à las del xòp, encara que mes petitas, y
df DO vert obscur, de gust amarcb y un pocb olo-
rosas: las flors semblants à las de la noguera, '1
frojt sobre la mateixa rama, y arriba à ser de mes
de aoa polsada de llarcb y de cincb líneas de gros;
es vert, cilíndricb, compost de mòltas pellofelas se-
paradas com en tres grills, agafats à una arrel co-
DDoa, que ocupa 1 centro del fruyt: entre cada pe-
llofa hi ba una llavor ab dos aletas membranosas.
Est arbre dona per medi de la incisió feta en la pri-
maTera una aygua dolsa y agradable, que s' aplica
per mney al mal de orina, al poagre y à la tisis; y
serveix també pera traurer las pigas, hermosejar la
cara. La seva fusta que es moltestiraganyosa, ser-
veix pera Uigarne altras, pera fer paners, canas-
tras, etc. Una espècie de bolet que 's fà en aquest
arbre es admirable pera las morenas. Abedul y bi-
iviro, y semida p. Gal. Betula.
ABEGOT. m. ant. borinot 2.
ABEILAR. m. ant. abillar.
ABELHHEBíT. m. ant. La acció y efecte de abe-
lir 6 adornar. Adorno^ omalo, Exornatio, illuslratio,
0DÍ5, oroamentum, deornamentum, i, decus, oris,
collQs, ornatus, us.
ABEUR. v. n. ant. Adornar, bermosejar. Ber-
■w/ir, adornar. Decoro, deformo, exorno, as, ex-
colo, is.
ABELIT, DA. p. p. Uermoseado, adornada, De-
coralas, decorus, exornatus.
ABELUi. f. Insecte ab ajas, fins à quatre lineas
de llarch, que viu en unió ab altres indívíduos de sa
mateixa espècie, y fabrica la mel y la cera de una
substància que recull de las flors dels vegetals. Abe-
j«. Apis, apes. is, mellissa,a;. (| Astron.Gonstel-lació
meridional de quatre estrellas de quinta roagnitut,
qne s troba en la via làctea. Abrja. Apis austraiis. ||
Herba espècie de satirió de dos fullas, la cama de
OD pam y mitg de alta, la flor blanca y mòlt olorosa,
la arrel en forma de dos cabessas semblants als tes-
Ueulsde un gos; es mncilaginosa, anodina y ana-
léptica, y s'usa en la esterilitat y cambras de sanch.
ConpanoH de perro. En Burgos Jacinta blanca del
toto.
kttllk BORDA. BURINÓT 2.
nCH DE ABELLA, aut. FIBLÓ.
iPIXTitSE, AMONTONARSE LAS ABELLAS aÜ. ENTORN
ML iccB ó ARNB. Arreboz^rsc, arracimarse, Conglo-
Dwari, coac«rvarí.
LA ACCIÓ DE ENTRAR T EIXIR DEL ARNA. TftO. Fre-
qnens apum in alvearium ingressus, item egressus.
SEMBLA PICAT DE ABELLAS. ludica qUO bu CSlà mòlt
gras. Bstd que hiende. Prae pinguedine fere disrum-
pilur.
ABELLAR. m. Paratge abontbi ba cria de abe-
Uas. Colmenar. Alveare, is, alvearium, i. || ant. ar-
na 2.
ABELLERy A. adj. Pertanyent à las abellas.
Abejuna. Apianus.
ABELLEROL. m. Aucell fins à tres polsadas de
llarcb, las alas de un vert y blau mòlt bonicb, lo pit
grocb, las aurellas cubertas de plomas negras, la
part inferior del cap, coll y espatlla de un grocb
castany, la cua verda y blava, las camas curtas, lo
becb corb, fort y triangular: en la pari inferior tè
una ralla negra y dos clapas blavas, una sobre al-
tra, los ulls petits, y es molt contrari de las abellas.
Abejaruco. Merops, opis, apiastra, s.
ABELLEROLA. f. ant. abbllerol.
ABELLETA. f. dim. de abella. Abejuela, ahttjillaf
ica, ira. Apicula, apecula, as.
ABELLIMENT. m. ant. La acció y efecte de
abellir. Adorno^ omato. Exornatio, illustratio, ois,
ornamentum, decoramentum, i, cultus, ornatus, us.
ABELLIR. V. a. ant. Adornar, bermosejar. ^m-
bellecer, hermosear, adornar. Orno, decoro, deformo,
exorno, as, excolo, is. | ant. Fer goig. Agradar, pa-
recer blen, Placeo, arrideo, es.
ABELLIT, DA. p. p. Embellecido, hermoseado. De-
corus, decoratus, ornatus.
ABELLOL. m. ant. y.
ABELLOLA. f. ant. abelleroll.
ABELLOT, m. ter. borinot. 2.
ABENO. m. ant. ébano.
ABERGOGH. m. Lo fruyt del abercoquer, es ca-
si rodó, de una à dos polsadas de llarcb, de un grocb
clar ó blancb, y à vegadas part encarnat, dintre tè
un pinyol que enclou una ametlla. Albaricoquey al-
bericoquCf albercoque. p. Mur. Armeniacum,i, arme-
niaca, a;, armeniacum malum, prunum.
ABERCOcn de domIs. Lo del pinyol dols. Damasco.
Damascenum, i.
ABERCOQUER. m. Arbre de fallas en figura de
cor y de un vert pujat. Albaricoque, albaricoquero,
Armeníaca, x, tuber, eris, armeniacum, i, arme-
niaca malus, prunus.
ABERRACIÓ, f. ant. Moviment aparent de las
estrellas fixas, de! mitg dia al nort, y al contrari.
Aberracion, Aberratío, nis. || f. med. Lo traspàs de
certs fluides, à un ordre de vasos que no li sòn pro-
pis, com quant la sanch passa als vasos blanchs.
Aberracion, Aberratio, nis.
ABE8CUYTAT. adj. Semblant al bcscuyt. Abiz-
cochado. Biscocti formam referens.
ABE8TIAT, DA. adj. Grosser, qui tè costums
de bèstia. Abrutado, zamacuco, barbazorro. Stultus,
stólidus, belluinus, bellualis.
ABESTRÚ8. m. AVÉSTRi;s.
8
ÀBI
DICCIONARI
ÀBL
ABET. m. Espècie de pi, n' hi ha do varias qaali-
tats, quals arbres qnant sòo joves, deslii-lan la tre-
mentina: creix en las montanyas altas, llochs pedre-
goses, frets y desabrigats. La sòva fasta es preferida
pera fer inslmments músichs de corda. Abeto^pina-
bete, Abies, elis, sapinus, i, elate, es, abies pectina-
ta, picea.
ABETERNO. loc. purament llatina, que tè algun
us en estil familiar entre gentinstruhída, y significa:
desde la eternitat. Abeterno, Ab aeterno.
ABEURADOR, m. Lo qui abeura. Abrevador,
Aquator, irrigator, madefactor^ oris. || Pica ó vas
ahont hi ha aygua pera béurer lo bestiar. Abrevade-
ro, abrevador, aguadero, pilon. Aquàrium, hydreum,
i, hydreuma, alis, piscina, a;. || Paratge ahont acu-
dau à béurer los aucells de camp. Bebedero, Aquà-
rium, ií. 0 Instrument ó vas per las gallinas, co-
loms y aucells de gàbia. Bebedero, Aquàrium, vascu-
lum, i, alveas aviarius.
ABEUBADA. f. y
ABEURAMENT. m. La acció de abeurar. La ac-
eion de abrevar, Adaqnatio, nis. || ant. La acció de
rogtr. Biego. Aquatio, rigatio, irrígatio, nis.
ABEURAR. V. a. Donar béurer al bestiar. Abre-
MT. Adaquo, as, aquor,aris; potum, aquatum, ada-
qnatum ducere; ad aquam adpellere animalia. || ant.
rbgíle. II met. ant. imbuhir. || met. ant. empapar, re-
VÜLLAR.
ABEURAT, DA. p. p. Abrevado. Adaquatas.
ABEURATGE. m. ant. rentaduras. || m. Tota
beguda medicamentosa que 's dóna als animals, y
familiarment qualsevol beguda de ingredients des-
agradables. Brebaje, Potio, nis.
ABEYLAR. m. ant abellar. || m. ant. arna. 2.
ABIAIXAR. V. a. Tallar, partir à biaix, de tra-
vés. Sesgar. Transversè, oblíquè, in transvcrsum
scindere, secare. || Tòrcer, acomodar una cosa de
través. Sesgar. Oblíquo, as; ex, de transverso, in, per
transversnm verlere, inclinaré, aptare.
ABIAIXAT, DA. p. p. Sesgado. Obliqua tus.
ABILITAR y sos derivats, habilitar.
ABILLAMENT, m. ant. Yestídura. adorno.
ABILLAR. V. a. ant. Vestir, adornar.
ABILLAT, DA. p. p. ant. Vestit, adornat.
ABINIGIO. loc. composta de dos veus liatínas,
qne s' usa ea ï estil familiar per lo mateix que:
de.sdel principi. Abinkio. Ab integro, ab inilio. ||
Dcjíde temps mòlt antich. Desde minj autiguo^ abini-
eio. Longo post tcmpore.
ABINTE8TAT. loc. derivada del llatí, la qual s'
usa com modo adverbial por significar: sens fer tes-
tament. Abinteslato, Ab intestalo. || Procehiment ju-
dicial sobre la herència y adjudicació de béns del qui
mor sens testar. Ab inteslatíf. Ab intestato actio, lis.
ABts. m. ant. abisme.
ABI8AL. adj. ant abismal, || saber abisal ; saber
profunda,
ABI8AR. V. a. ant. abismar. || v. n. ant. Enfon-
sarse. Hvndirse, Ruo, corruo, is.
ABI8AT, DA. p. p. ABISMAT.
ABISMAL, adj. Pertanyent al abisme. Abismal.
Ad abyssum pertinens. j| S' aplica à cada clan que
a travessa de part à part en la Uansa del cotxe. Abis-
mal Glavus curri temonem connectens.
ABISMAR. V. a. Abàtrer, confóndrer. Abismar,
abatir, confundir. Detrndo, deprimo, is.
ABISMARSE. V. n. Precipitarse, càurer en un
abisme. Abismarse, Detrudi.
ABISMAT, DA. p. p. Abismado. Detrusus, de-
pressus.
ABISME, m. Profunditat sens terme conegut.
Abismo. Profandum, i, Abyssus, i. || met. Infern.
Abismo. Gehenna,a^, abyssus, infernum, bàrathrum,
i, inferi, tàrtara, orum. || Lloch ahont los atenienses
esp^naban ó precípitaban als reos. Abismo, Bàra-
thrum , i. 11 Precipici. Precipicio , abismo, Abyssus ,
abruptum, i. jj adj. met. Immens, incomprehensible.
Abismo, Immensus.
ABISStNS. m. pi. Naturals de Abissinía regne
de Etiòpia en Àfrica. Abisioniosj abisinios. Abyssini,
oruín.
ABIT. m. HÀBIT.
ABITAMENT. m. ant. y
ABITATGE..m. ant. habitació.
ABJEGGIÓ. f . Abatiment, humiliació. Abatimien-
to, abyeccion. Abjectio, dejectio, demissío, depres-
sió, nis.
ABJEGTAT, DA. adj. Menyspreat. JffMospr^cf'a-
do. Abjectus, contemptus, neglectus.
ABJURAGIÓ. f. La acció y efecte de abjurar.
Abjuracion, Abjura tio, nis.
ABJURAR. II V. n. Negar ab jurament. Abjurar.
Abjuro, as.
ABJURAR DE LEVI ó DE vEHEMENTi fr. Abjurar algú
Terror contra la fé ó bonàs costums de que había es-
tat notat ab leves ó vehements indicis. Abjurar de
levió de vehcmenti. Abjuraré de levi aut vehementi.
ABJURAT, DA. p. p. Abjurado. Abjuratus.
ABLACIÓ. f med. Intermitència de la febra.
Ablacion. Ablalio, nis. jj La acció y efecte de llevar, y
particularment la operació per medi de la qual se su-
primeix una part qualsevol del cos, sia un membre
ó part de ell, un tumor, etc. Ablacion. Ablatio, nis.
ABLAGTAGIÓ. f. med. Desmamament. Abhcta-
cion, deslele. Ablactalio, nis.
ABLANIDOR, RA. m. y f. Lo qui ablaneix.
Ablandador. MoUificator, emoïliens.
ABLANIDURA. f. ant. y
ABLANIMENT. m. La acció y efecte de abla-
nir. Ablandamienfn. Mollitndo, mollificatio, nis, mo-
llimentum,i.
ABLANIR. V. a. Posar bla, tou, flonjo, i 6/a»Mfflr,
muUir. Mollifico, as, eniollio, solvo, is. jj met. Apla-
car, assossegar. Abíandar, mitigar, iemplar, suavi-
zar. Lenio, frango, niollio, is, sedo, mitigo, as. ||
met. Móurer à compassió Ablandar, enternecer, em-
bhndecer. Remulceo, es animum conmiseratione con-
movere, inflecterc. || Entendrir, laxar, suavisar.
ABO
CATALÀ.
ABO
9
iMcMíar, mo^fcar. Lenio, emoUio, is, mollifico, as.
laOt. A1L4NULSB. S.
àBLAíOMBE. V. r Estovarse, posarse bla.
Ahhfidarmy imbhméttene. Mítesco, madeseo, remo-
Uesco, is, 86 ad leniíatem dare. || Snavisarse '1 rí-
fN-dd tM&iw. Ahiandat, ablandars€y úMr, céier^
tmflane, MiMco, imminno, is, in serenim verlí;
frjgss mitesoere, miUgari, modnin habere. || Fosarse
al^oa cosa tendra ó blana ab la rosada. BihHtecerf
nlknkeir, relknUeene, Lenteo, es, leritesco, is.
ABLANIT, DA. p. p. Ablaniado. MoUitos.
AKJUflYlÜ^ VA» adtí. ant. Lo que tè virtut de
abianir. MolificaUvo. Emolliens.
AMiAiWifti, T. a. ant. vitupciaí.
AMLA8MAT9 DA. p. p. VITUFBlàT.
ABLATIU. m. gram. Últim eas de la declínació.
ikkím. ÀbtatívMt, sextm casos.
àMJíTn ABSOLUT* ginm. V ablativ que no
«tregtly oi ragfà. àbktimo ahioluto. Ablativna ab-
Mlotos.
f. Desterro à que on pare podia
àimfili, sefonslas anlifo» lle^s to*
oaoas. Ahktaeiim. Ablegatio, dis.
ABLUGiÓw f. Lafatorí, reotament del baptisme,
yéüs del sacerdot en la missa. Abludon. Ablatio,
lis. I Lo tí y aygua ab que '1 sacerdot porífioa ï
cilser, 7 's roota 'Is dits després de eossilmir.
àUuion. Ablatio, nis.
àatOBtkACÈÒé f. on la nlstiea, entera 7 formal
rtMDeia de la pròpia TolUatat. Almegacim, Abdega-*
w, Btt.
JúUfBMkMm V. a. ReoUDeiar énteravient la pro-
fÍÈ Yolaotat. AkfUBgar, Abnego, as.
Ty VA. p. p. Abne§ado, Abnegatus.
\ ffl. ant Fatoitat. AbobamientOy
Maypíd•s, umiera, Stoititia, s, sinpiditas, atis, stu•'
pe&ctfo, nia.
AMOmAMm ▼. a. aat. Fór tornar bobo, entorpir,
torbar T eDlaaimeotà algd. Akobar, mtafpeeer, en^
umkuf. faCKno, as, stnpefacio, is, stapidom, bar-
dm aliqnem rvídere.
MOBABflB* V. a. ant. Eafoaürse, toraarse xim***
ple. Abobaru, Stnpefio, is.
ABOBAT, BA. p. p. Abobado. EtopeUlietlis• ||
adj. IMBADÀLIT.
ABOCADBB, A» ». y f . Lo qui aboea. Bwascl•-
èor, ftrudor. InfasoTr is, efléodeos, entis. H Lo llooh
tet s' i^sea. FtrMd^ro. CoUavíaria, omm, eoDo-
w, si, oBnsiarimn, h | inctniàció.
ABOGACIÓ. f. ant. 7
ABOCAlBtarf • m. La acció de abocar. Ahoca-
mm^ SMMMKúai• BvacmMí^y egesiM, ínfàsio, tran»»
Mo, nif.
ABOCAB» v.a. Ajmitar dos eyaas, boca à boca
fir ^énrlo éanmà altn. Etiàfòemf traugúr. In-'
iBgi^ laiDilMlò, fhurio, is. H yfnjdM tígana eosa
posant cap per avíül lo fne baoiilé, eodl la tí ds-Ü
Wtella,bl•fiMMÍa4alaolla. Mof,. vitiiar. KvMdo,
as, elondo, defoiAa^ m »ioaiB toòMr Wter^adbr .
vmo I.
Largior, iris, effündo, profando, is. || Fér céorer boca
à terra. Schar de bruces, de hocicos. fem. Míltere
pronom. || Trabocar, girar boca à terra algona co-
sa, com lo vas al escodeller. Paner boca abajo. lA-
clino, as, inverto, voIvo, is. || Reclamar ó ferse ve-
nir k) tribunal superior algons aotos comensats en
r inferior. At>ocar, abocar, Causam advocaré, voea-
re, transferre. |! Acercar aignna cosa al paratge
ahont ha de obrar, 7 així 's dio, abocar la artilleria,
la tropa, etc. Abocar, Appropínquo, as, addaco, is,
admoveo, es. || Gastar mòlts diners ab lo fi de conse-
goir alguna cosa. Verter, d^raníar. Prodigo, is, pro-
fosè impendere, expendere.
ABOGARSE. V. r. Inclinar la part superior del
cos. Abalanzarse. Prosto, as, procumbo, d^ecto, de-
vergo^ is, proclÍDor, aris, preuo corpore esae, deci-
dere. II Amotinai^, acudir dé cop mòlta gent à al-
gana part. A§(Hfarse, Confino^ is. |f aut. AcOHftraiR.
ABOOAT, BA. p. p. ^mòroMido. Iflfveraes. { VO"
dado, eehado, £ffosns. H Boca à terra. Bekaéo de ènn
ces. ProDus. || Capgirat. Tr^^neade. ProÉas^ inver-
sos, t Gastat ab prOfdsió. Vertidú, derrmMd^. Frofo-
su». H Amottdat. A§olpado. Gatervatim coagregatus,
ABOGDfARé V. a. arq. Fér au arch aboeintt.
Ab&einar. Arcom dévarieatadl strueré.
ABOGiNAT^DA. adj. arq. Se dio del arch qaa
per QB eostat e» major que per Faltre. Aboeinado*
I^ivaricaloaav0O9«
ABOFBIBiiUltf V. a. BOfitÉua.
ABOFETEJATyDA. p. p. BOFBTBJAT.
ABOLKaò. f ha acció 7 efecte de aboür. iMt-
cion, ahtogadon, derogaeion^ révoeacum. AboHtio, a»-
aulatio, extinctio, nis.
ABOLIDOR9 RA. m. 7 f. Lo qú aboleix. AboH^
ior, ahrogador, Aboiitor, abrogator.
ABOLIM» V. a. Anul-lar, invalidar alguaa eosa^
oom lley, privilegi, ud. Anular ^ berrar^ defo§air^
ahrogof. Abdico, antiquo, as, deleo, ea, v^lo, rea-
cindo, is.
ABCMLiaMB* V. r. Férdrer F us ó BMmoría de
algona cosa. Abolirse^ Abotori, oblivísci.
ABCHJnr. p. p. AboHde. Abolitaa, detetaa. | ad|.
Beeusado. lasuetoa.
ABCMi&ATy BA. adj. Arrufat. Abolladoy aiscAn-
gadOé Complicattts.
ABCKL-LIIU 7 sos derirats. aboliu.
ABOiXMiír m. ant. Genealogia deia autepassata.
AbolengOy abolorio, ascendència. Avi, orom, atirpa,
is, progenies, ei, genealogia, prosapía, ».
ÜUBIML•OTAA• V. a. ALBOBOTAV.
ABOaüNABLE. adj. Digne del major aborrí-
roent. Abominable^ exeerable^ deüeMle. Aboanaitn-
: dos, execrandus, avaisawiw, abottEinaliilia,^ delea-'
tabilis.
ABnaNABaJBBBBNT. adr. ». AhraboDlinwM.
AlnmhiahlmeníU. ilbaMoanter, abofflioaadtai li
meduBi.
MBÈOmmKué. l U aeoiò y efeute é$ sMkA^'
oap. AéofRúiosMit, éUKOfUfBaa. AboiBÉMMH), cMfOraüa,
3
10
ABO
DICCIONARI
ABO
nis, execramentam, i. || Cosa abominable. Afromina-
cUm. Abominalio, nís, abomínaium, i.
ABOMINADOR9 A. m. y f. Lo qui abomina.
Ahominadary detestadar. Execrans, antis, execrator,
abominator, is.
ABOMINAR. V. a. Tenir gran aborriment. Abo-
minar, detestar^ execrar. Abomino, as, abominor, de-
testor, execror, aris. || àfear. 2.
ABOMINAT, DA. p. p. Abominado. Abominatas,
execratüs.
ABONADOR, RA. m. y f. Lo qai abona, espe-
cialment la fiansa. Abonador, Fidejussor, is.
ABONAMENT, m. ABONO.
ABONAN8A. f. ant. BOIflNSA DE TEMPS.
ABONAN8AR. v. n. y
ABONANSARSE. V. r. Serena rse 1 temps,
calmar la tempestat. Abananzar, abimanzarse, des-
pejane el cielo; calmar el tiempo; templarse, mitigar-
se, echarse, adormectrsty obrir el tiempo, Sedari, mi-
tescere, pacari coelum; sudnm ac serennm adesse,
apparere; claram tempestatem adesse.
ABONAN8AT, DA. p. p. Calmada, Sedatos.
ABONAR. V. a. Acreditar de bo. Abonar, apro-
bar, Rrobo, as; dare solertem alíqnem. p, afirmar 2.
II Fer fiansa. Abonar, afianzar, Satisdo, as, ad, pro-
mitto, is, praedem, fidejussorem se dare, spondere,
constitnere. || Entre comerciants admétreren comp-
te alguna partida. Abonar, Acceplum referre. || Ado-
bar las terras, posarhi fems. Abonar, estereolar, be-
neficiar. Agram stercorare.
ABONARSE. V. r. Anticipar nna cantitat pera
tenir ab menos preu algana cosa ó dret. Abonarse,
Pecnniam, pretinm representaré. || ant. Dit del
temps. ABONAIfSARSE.
ALTRE VINDRÀ QUE M' ABONARÀ, rcf. AdVCrtciX qOC
mòltas cosas se tenen per mòlt dolen tas fins qne se n
experimentan de pitjors. Malo vendrà que bueno me
hard. Improbitas maloram bonornm lans est. Me ma-
las excipiet pro quo bon us ipse videbor.
ABONAT, DA. p. ip, Abonado, Probatns. ||adj.
Dit del testimoni apte. Abonado, Idonens, fidedig-
nos, D Dit del bome de qui's pot fiar per sòn cabal y
crèdit. Abonado. Nota; probitatis vir, pecuniosus, di-
ves, probus. II Dit del subjecte subscrit à obras pe-
riódicas, 6 que ba pagat alguna cantitat adelantada
pera concórrer à alguna diversió pública, ó disfrutar
de algana comoditat. Abonado. Qui pecuniam repre-
sentavit ad perfrnendum commoda. |j iron. Se diu
del subjecte à qui se'l considera disposat à dir ó fér
alguna cosa. Gomunment se pren en mala part. Abo-
nadó, ProroplDs, aptus, idoneus, natus.
ABONO. m. La acció y efecte de abonar y abo-
narse» Abono, abommienlo, Probatio, nis. || Admissió
y assento de partides de compte, y també 'i recibo.
AboHo, Acoepts pecunias relatio, prsBStila cautio. ||
Document que justifica la conducta de algú. Abono^
ctrtifícacion. \\ Litterae fidem facientes, testimonium,
ií. II Lo paper en que consta baverse cobrat algana
COM. Bteibo, abono. Chirographus, ohírographum, i,
pecunía) cautio. || Responsabilitat, fiansa. Abono,
fianza Fidejussio, cautio, satísdatio, nis, satisdatum,
i. II Lo dret ó recibo de la cantitat anticipada del qui
s' abona pera alguna diversió pública. Abono. Pecu-
niae representa tio. || adob 4.
ABONYEGADURA. f. Bony que resulta de un
cop en las pessas de metall. Abolladura. Contusió,
nis. 0 Lo bony fét en las mateixas pessas per adorno.
Abolladura. Bnlla, ae.
ABONYEGAR. V. a. Malmétrer las pessas de me-
tall fent bonys en ellas. AboUar, Contundo, is. || Es-
tampir, ferlos per adorno. Abollar, abollonar. Ballis
ornaré, in bullis elaboraré.
ABONYEGAT, DA. p. p. Abollado, GODlusos.
ABORDABLE. adj. Gapàs de abordar y de sér
abordat. Abordable, Irruendi capax.
ABORDADOR, RA. m. y f. Lo qui aborda la
naa. Abordador, In adversariam oavem írruena. ||
Lo qui acomet ab ímpetu. Agresor, arremetedor, Ag-
gressor, invaaor, ris.
abórdàl, abórdals. Imperatiu del verb abordar,
lo quals* usa com à interjecció pera abissar als gos-
sos. ChuchOf zuzo. Ad canes excitandos vox.
ABORDABIENT. m. ant. abordatge.
ABORDAR. V. n. Naut. Arrimarseuna embarca-
ció à altra, ja sia per descuyt, ó pera comunicarse
amistosament, ó pera acométrerse. Abordar, Navem
navi applicare, committere, admovere; congredior,
eris. II Arribar la nau à terra. Abordar, Navim terrs,
ó ad terram appellere, applicare, navim oris adlabi.
II V. a. Acométrer ab ímpetu. Acometer, In alíquero
irruere, impetum facere. || Abissar, incitar al gós,
pera que embestesca. Azuzar. Ganem stimulare, in-
citaré, instigaré, irritaré. |[ fam. Topar un eotxe ó
carro ab altre. Abordar, Currum currucongredi. || v.
n. met. Comensar, empéndrer. Abordar, Aggredior.
ABORDAT, DA. p. p. Abordado. Accessus.
ABORDATGE, m. naut. La acció de abordar.
Abordaje, Navium congressio, commissio.
ADORNAR, v. a. ter. abordar. || acométrer.
ABORRIBLE. adj. Detestable, digne de aborri-
ment. Aborreàble, Delestabilis, odibilis, aversandus,
execrabilis.
ABORRÉIXER. V. a. ant. aborrir.
ABORRIGIÓ. f. aborriment.
ABORRIDOR, A. m. y f. Lo qui aborreix. Abor-
recedor, Ossor, ris, qui odio babet.
ABORRIMENT. m. Odi, mala voluntat. Odio,
aversion, aborrecimiento, Invidia, a), odium, ii, abo-
minatío, detesta tio, nis.
ABORRIR. V. a. Tenir odi, aversió. Aborreeer,
odiar, detestar. Abhorreo, es, odi, isti,aversor, aris,
refugio, is, odio babere, persequi || abirrir. 1 . t,
FER ABORRIR l' OFICI. fr. mct. fam. Desistir algú
de la obra comensada si la hi van esbrinant, y així
*s diu: encara 'm faran aborrru Y ofici. Aborreeer
los huevos. Rem caram odisse.
ABORRIT, DA. p. p. Aborreeido, detestado, Abo-
minataSy invisiis. I aiQ. MiNTSPftiAT.
ABR
CATALÀ.
ABR
11
ABORT. m. qastàmint.
ABORTABIENT. m. GiSTAMBNT. [| met. Cosaex-
iraordioaria. Àbarto, portenío, Monstram, porten-
tUD, í.
ABORTAR. V. a. Gastarse, mal parir. Malparir,
y aboriar se dia partícolarmenl de las beslias. Abor-
üo, is, aborlior, iris, aborto, as, aborior, eris, ó
iris, abortam Cacere. || met. Se dia de tot alló que's
fa 6 produbeix sèos la degada perfecció. Abortar.
Abortia, is, malè prodacere.
Fia AioETài. ír. Haeer aboriar, Abortam partom
abjgere, ioferre.
ABORTAT, DA. p. p. Abartado. Abortüs.
ABORTIU, VA. adj. Nat fora de temps. Aborti-
ro, y aborton s' aplica al aaimal qoadrúpedo. Abor-
tivus, abortas. D Lo qoe tè virtnt pera fér abortar.
Ahortko. Abortivas.
ABOTINAT, DA. adj. en forma de botí. Aboti-
uíio. Ocreatos, cotbarnatas.
ABOTZORNAR. v. a. met. Avergonyir, fér tor-
oar las galtas bermellas ab accions ó paraulas inja-
ríosas. Abochornar, Aiiqaem pangere, rnbore sa-
ffaodere.
ABOTXORNAT, DA. p. p. Aboehomado. Rubo-
re soffasns.
ABOCRAR. V. a. ant. abeurar.
ABOURAT, BA. p. p. ant. abburAt.
ABRAHOBf AR. V. a. fam. Cenyir y apretar ab
ioibrahons. AbrakoMr. Arctias complecti, arctis
complexibas premeré.
ABRAHONARBE. V. r. fam. Agarrarse los que's
barallan. Abrahanarse. Petere se lacertis ad trictis,
coogredi, manas conserere.
ABRAHONATy DA. p. p. Abrahomdo, Lacertis
complexos.
ABRAMCAR. V. a. aot. ARRAHONAR.
ARRANCAT, DA, p. p. abrabonat.
ABRÀB. m. La acció y efecte de abrassar y
abrassarse Ahrazo^ abrazamiiHto, Amplexas, com-
{üexas, circamplexasy us.
ooeuBSB l' tLTUf ABBAS. ÍT. Despcdirse. Darse el
*iiimo abrazo, iEternum, sapremam, postremum va-
ie dícere.
ABRABADÍMIMU adj. sap. Moltíssim abrasat.
^^úMÜsmo. Perostas.
ABRASADOR, RA. m. y f. Loqui abrasa. A6ra-
M^ar. Utor, inoensor, is. || ant. incbndiabi. || adj.
Uque abrasa. Abra$ador. Urens. || poet. Dit del focb
i&óli actiu. Ahratador, devorador. Rapidus, vorax.
ABRABAMENT. m. La acció y efecte de abra-
sar y abrasarse. Abrcuamiento, incendio, £xustio, de-
iU^aUo, conílagratio, incensio, combustió, nis, in-
ceodíam, ii.
ABRASAR. V. a. Reduhir à hràSà. Abrasar, que-
»«r, reducir à brasa, Incendo, exuro, comburo, is,
deflagro, concremo, as. Ijant malbabatar. || ant.
mifiOHTR, MALTRACTAR || CBBMAB. 3. || met. SCCBr lo
wl 6 '1 fret las plantas. Abrasar, arrebatar, agostar.
ÏMicco, torrido, as, exuro, retorresco» is.
ABRASARSE. V. r. Cremarse. Abrasarse. £xn-
ri, concremari, incendi, ardere,exardescere. 0 Sen-
tir ab vehemència alguna passió. Abraseam. Aliquo
affectu vehementiús ardere, flagrare, aestuare, rapi.
II Pérdrer lo vigor las plantas, enmostigarse per
causa del fret ó rigor del sol. Abrasarse, agostarse,
arrebatarse, quemarse, secarse. Torreo, es, torresco,
exaresco, is.
ABRASARSB DB CALOR. f. Achicharrars$,asars», As-
tate candere, adnri, premi.
ABBASARSB DB BNVBJA. f. Cometse, àbrasatse de en-
vidia. Invidià flagrare.
ABRASARSE DB FEBRA. ArdeT de caleutura. Ardere
febri.
ABRASARSB DB SET. f. Apalambrarse, seeairse de ted.
Yehemenli siti laboraré, siti arere.
ABRASARSB VIO Ó DB VIU EN VIU. fr. SCUtir UU CBIoT
extremat. Abrasarse vivo. Summocaloreadurí. 0 fr.
mel. Estar sumament agitat de alguna passió. Abra^
sarse vivo, Vehementiús aliquo affectu ardere.
ABRASAT, DA. p. p. Cremat. Abrasado. Ustos,
combnstus, deustus, perustus, incendio afflatus. ||
Sech per causa del sol ó fret. Abrasado. Retorridus.
ABRASILAT, DA. adj. De color de brasil. Aòrií-
silado, Brasiiium colorem referens.
ABRASSADA. f. abbàS.
ABRASSADERA. f. Lligada que subjecta alguna
cosa com lo canó ab lo cep de las armas de focb.
Abrazadera. Fibula, se, compago, inis.
ABRASSADETA. f. d. Abraeijo, Amplexns, us.
ABRASSADOR, RA. m. y f. Lo quiabraasa.
Abrazador. Amplectens, complectens.
ABRASSAMENT. m. ant. La acció y efecte de
abrassar. Abrazamiento. Amplexus, complexus, os.
ABRASSAR. V. a. Cenyir ab los brassos. Abra-
zar. Amplector, complector, eris, amplexor, aris. ||
met. Rodejar, cenyir. Abrazar. Circumdo, as, cin-
go, is. H Rébrer bè, ab gust y sens la menor repug-
nància. Abrazar. Toto animo aliquid amplectí. j| Se-
guir un consell, opinió ó partit. Abrazar. Conditio-
nem, consilium amplecti, sequi, profíteri, accipere.
11 met. Contenir, enolóurer. Aèro^^or, abairear, Con-
tineo, es, includo, capio, is. || Empéndrer, encarre-
garse, y en aquest sentit se diu: abbassabuu negoci,
una empresa. Abrazar. Aggredior, eris, suscipio, is.
QUI MÒLT ABBASSA POCH BSTBENT. rcf. SiguifiCE qUO
I qui empren mòlts negocis à un mateix temps co-
rn unment no pót desempenyarlos bè. Qaitn rniÈcko
abarca poco aprieta. Pluribus intentus minor est ad
síngula sensus. Qui duos sequitur lepores neatram
capit. Diíficile est continere quod caperenon possis.
II ant. Embrazar el escudo,
ABRASSARSE. v. r. Douarse abrassos. Abra-
zarse, Rrachia nectere.
ABRASSAT, DA. p. p. Abrazado. Amplexus,
circumdatus.
ABRE. m. ABBBB.
ABREBIT. m. Sincopa de ALABBEZfT.
ABRENUNGIAR. V. a. ant. Detestar. Detestar,
12
ABR
DICaONARI
ABR
«Monir, oiomifiaf. Detostor, exeeror, abominor,
^BRBUIBMIIAT, DA- p. p. ant. Dikstaio. Exe-
oïttoa.
ABaEMUNGlO. Paraula llatina que s' usa en V
oalil femílíar, y significa deteslacié de alguna coaa.
Àkrenumo, Alicnjos rei detealatio odi, odio mihi est.
ABRE8SAR. V. a. ter. bbbssír.
JlBEBTOBIAR. V. a. nàut. Trincar la artille-
ria contra '1 costat , de modo qae 'Is canons qno-
dea en lo sentit de la longítad de la nan. Ahreto^
nar. Tormenta bellica adversús navis longitudinem
obArmare.
ABEEUJAR. V. a. ant. àbrbvur.
ABBBiriAClÓ. f. Compendi, redacció. Àbrmfia-
eian. Compendínm, breviarinm, ii, epítome, es, sy-
nopsís, 18, epilogas, i. || Modo de parlar breu. Abre-
vimon, ídooitúmo, eoneisim. Breviloqnentia as, bre-
víloqninm, ii. H Lapronanciaciódennasil-lababrea.
ilòfmooott. Correptio, nis, brevitas, tís.
ABREVIADOR, RA. m. y f. Lo qoi abrevia.
ÀhntMàor, eompendiador. Breviator, is, qni in com-
peadían radigU. || Lo ministre del papa qne despat-
xa los breas. Abrmador. Notarios abbreviator.
ABREVIADURA. f. Supressió de Uetras en las
paraules. Abreviatura, Nota, ae, compendium, ii. 0
Cada lletra inicial que significa una veu, com J. N.
R. I JesBS de Nasaret rey de juheus; S. P. Q. R. Lo
senat y poble romà. Siglài. Sigla, onrai.
ApuviADU^iA. f. L*empleo del abreviador.
AktmaèuHa. Abbreviatoris munus.
ABRETIAR. V. a. Bedubir à menos algun es-
crit. Ahreviar, úompendiar, reeafntutar. Brevío, ab-
brevío, as, perstringo, k, in compendium redigere.
I) Suprimir Uetras, escrínrer abreviat. Bserihir en
akri^riaiurü. In compendium scribere. || Proauflcíar
las sil-labas breus. Abreviar, Brevío, curto, arcto,
as, eopripio, rapio, is. || Cnytar, fér depresa alguna
ceaa. Akrmor, aeekrar, activar^ avivar, ofresurar,
Gelero, accelero, festino, as.
AIPM'IIIAT^ DA> p. p. Abreviado. Breviatus.
ABRiaADAJRBiTk adv. m. aot. Impetuosa-
meat, furiosament, impetuosamenle ^ fnriosametUe.
Yiolenter, forenter, excussè.
ABRpBAT, DA. adj. ant. Prompte, velós, dili-
gent» PumtOf veloz, düi^inu, activo. Yelox, impiger,
celer.
AMHIOWAROE. v. r^ Fèrse bríbó. Abribonarge.
Olío, calliditati se dare.
^mCBU Dl. Lo que'ns defensa del fret. Abrigo,
Aprícatio, nis, apricitas, atis, fatus, us, munimen,
inis, fomentnm, i. || Amparo, patrociní. Aòrt^o, ar-
rima» Patrocinium, praesidium, ii, receptus, us. ||
Llocb abrigat y resguardat del vent y del fret. Abri^
go, akrigadero^ ahrigado, abrigano. Apricns locus,
apricitas, atis. || Lloch de refugi en algun perill ó
dany. Asilo, guarida. Asylum, reCngíum, perfngium,
confugium, ii. j^ La aagrat ahoot sa refugian los d^
linqSaat«* \^h^ sagxado. Ara, ap, ai|rlaai, i, aox.
cis, portus, us, praeses locoa. || Cova de teras. Gua-
rida, albergue. Speluoca, lalebra, e, reeesaiiay os.
ARRIfiALL. m. ÀBBieH. S.
ABRIGALLS, m. p. La roba del llit. Bopa d§ la
eama. Stragulum, i.
ABRIOAUENT. m. ant. abbicv.
ABRIGAR, v. a. Resguardar del fret. Abrigar.
Apricor, aris, aprico, as, foveo, es, reficio, tego, is.
II Ocultar, tapar. Cv^rir. Supertego, prastexo, ope-
rio, is. II Afavorir, protegir. Abrigar, patrocinar, «k-
itTtar. Subvenio, socourro, protego, is, fovee, es,
auxilior, patrocinor, aris; auxilio, praesidio esse. ||
ant. TBACTAB.
ABRICbkBSE. v. r. Arrop0r$e, abrigoTH. Aprieer,
I aris. II Acotxarse en lo llit. Arreb^arn, ahorujarsa.
Stragnlis sese obtegere. H Péndrer lo sol. Tomar el
sol, ponerse al sol, abrigarse. Apricum solem capta-
ré, ad solem apricari, solis apricatione se reficere.
ABRIGAT, DA. p. p. Abrigado. Tectus, protec-
tUS. IJABRICB 9.
ABRIL. m. Lo quart mes del any. AbriJÍ. Apri-
]k%, is.
BIf ABRIL CADA GOTA 'n VAL VIL. TCf. BcUOta quant
necessarias son pera las bonàs cullitas las plujaa en
aquest mes. Llíneva para mi abril y mayo, y jMir» tí
todo el atio. Agricolarum spes imber apríliaet maíL
PBR LO MBS M ABRIL NO TB'N TOtH^IS FIL. ref BOSer
nya que nos déu aileugerar la roba abans de temps,
üuto cuarenta de mayo no te gmiet el sayo. Na pr<K
peres arcet qoas frigns ponere vestem.
AVRiLLANTAIMaR. m. Lo qui abnUaata. Aòrt-
llentador. Gema^arum expolitor.
ABRILLANTAR. V. a. Fér eixir io briUo à car-
tes pedras preciosas. Abrillantar. Splendid», nitklo,
as, perpolio, nítefacio, is.
ABRILLANTAT, BA. p. p. AbriUmUaio. Pirpo-
litus, nitefactus.
ABBHJLLAR. m. Camp de mòlts abriulta. ièro -
jal. Terra tribulosa, tribulis consitua ager.
ABRIULLS. f. pi. Candells, planta que f& mòlts
tronchs rastrers, rodons, peluts y ab una multitut
de brotets: tò las ftillas peludes, col-locadas en «u
costat, mòltas, juntas y semblants à las dels ciurons:
las flors de cinch fuUas grogas ab fruyt compost de
quatre ó cinch punxas en forma de ràdios triangu-
lars, semblant en algun modo à la creu de Malla: la
seva llavor serveix de contraveneno, y es remey con-
tra '1 mal de pedra. Abrqjo. Tribulus, i. jj Lo fhiyt
de dita planta. Abrojo. Tribuli fructus.
ABROGAGIÓ. f. ABOLICIÓ.
ABROGABCMR. m. abolidob.
ABROGAR. V. a. ABOLiB.
ABROGAT, DA. p. p. ABOLIT.
ABRMIARSE. V. r. Umplirse de broma las
naus. Abromarse Navès, uredine, carie exedi, ca-
riem contrahere.
ABROMAT^ DA. p. p. Abromodo. Uredine con-
fectus, corrosufl.
ABRÓTANO. ra. ter. BOTXA.
ASS
CATALÀ.
ABS
13
KA. m. y f. Fesat, molest.
Únmaiür^ molmto, pescifo, iohm, j^tema. Gravis,
■oleslos, ímportDDUs, plombeDS.
AB&UIIAB. ▼. a. Oprimir ab mòlt pes. Abru-
Mf . Gravo, as, pondere opprimere. H met. Fatigar,
molestar. Akmmarj moler, rfréNlar , mÈrear. Altero,
tnagt, is, vexo, as, stomaehor, aris, aüquem mo-
lestiam afficere.
ABMIIIAT, DA. ÀkrutMdú, Gravatos.
UTil AllIJMAT »l DBUTBt. f. MmIOT IknOt ügobiodOf
únmadòy ear^údú ée diuéús. Obrui fiere alieno.
Sit abeümàt àb la mvltitut. fr. Ser ahrumaéo,
tfokmioeon la ttmltitud, Obrni numero.
ABBUPGIÒ. cir. Fractura, separació, rompi-
oeot. Akrujl•lian. Abroptio, nis.
ABBVaAM. ▼. a. Escalfar ab excés, com Y ar-
dor excessia del sol. Achicharrar^ asar, tostar. Tor-
r«o, es, uro, is.
AMWBABSB. ▼. p. Abrasarse» i^brer un calor
eicessiu. A^teharrane^ asarse, tostarse. Nimio, ca-
bre, ardore, igne adurí.
àBBXJBATf DA. p. p. Aekicharrado. Adustus.
ABROTAT, DA. adj. Bestiola, rndo, semblant à
1» bestias en lo modo de obrar. Alnrutado. Stultus,
slolidiis, stapidos.
àlü ■IIJHHI Y. r. Transformarse en abcés,
leroiinar eo supuració un tumor inflamatori. Alwa^
émm la pos ooaverti.
aPBCfefl m. Aicis.
psiSE cif AisGÉs. f. Bacir$e un ahseeso, Abscedo, is
TKni un Aiscis. f. ThwTj padieer un üh$ee$e. Abs-
cessa, vomíca laboraré.
f. AUSIIfCU.
▲usirrr.
V. r. lusiifTAasi.
?, DA. p. p. AÜSBNTAT.
ABSL prou. m ab si.
V. a. y
V. a. aot. Eximir de culpa ó de pe-
M. iàso/r«r. I Cantar las exequias. Solvo, absolvo,
is, dedamno, aa, crimioe líberare. 3 Teol. Condonar,
resétrer los pecats en la confessió. Ahseher, remi'
^. k pecettts solvere, absolvere, poenitentíse sacra-
aealo peccalorem expiaré. || Alsar las censures, ó
neemnníons. Absoher. Anathematis vinculo expedi-
ré, absolvere, ecclesiae communioni restituere. ||
for. Donar per llibre al reo acusat de culpa civil ó
erÍBiioal. Ah$olver, Absolvo. is, causam dirimere.
SÉa FÀCIL BN ABSÓLDRBB. f. TBIOB LA MÍLnBOA AMFLA.
ABSOLT, A. p. p. AhsuellOf remitido^ perdonaio.
ibsoJQtus; pceoa, crímine solutus.
ABSOLTA, f. Deprecació que separada del reso
i dia pera 'Is difunts. Bespmuo, respoiisorio. Res-
psBiorínm, íi, absoKiüo, nis, piaculares prodefunc-
li9 preces. 0 La professo de ecclesiàstichs, que van
i li casa del difunt à cantar una absolta, frocenon
à (dmàtticos, que van à la coia del difunto d cantar
n mpcfno, Clerícoram costus ad defuncti domum
ttBn responsorü canendi pergens. fj f. Cada una de
las paradas que ft '1 clero, pera cantar los respon-
sos, quant se porta à enterrar no cadéver. Posa. Ad
piaculares preces defnnctia canendas stacio.
ABSOLUCIÓ, f. La acció y efecte de absóldrer.
Absolueion. Absolutio, remissió, nis, críraínts disso-
lutio. II Oració que è cada noctumo diu en las mati-
nes lo qui oficia. Absolueion, Absolutio, nis.
ABsoLuaó GBNXBAL. Apücscíó dc iudulgencias y
comunicació de bonàs obras, que per privüegt do-
nen certs dias del any alguns ordes religiosos als
fiels que confessats y contrits estan presents en sas
iglesias Absolueion general, Solemnis indulgentia•
rnm, piorumque operum communicatio.
ABSOLUCIÓ SACBAMBNTAL. LS qUO dÒBU '1 COnfeSSOr
al penitent. Absolueion sacramental, Sacramentalis
absolutio.
ABSOLUCIÓ DB LA DiSTAifciA. La llibertat que donan
al reo quant no hi ha mèrits pera condemnarlo. ià-
solueionde la instància. Litis diremptio.
AB8m.I7T, A. adj. Independent, ab plena potes-
tat. Absoluto. Supremo praeditus imperio. j| Sens If-
mits, sens restricció Absoluto. Absolutus, plenus. I
Filos. Lo que no tè respecte, ni relació. Àbsohto,
Absolutus; quod ad aliud nou refertur. || gram. La
part de la oració que no regeix ni es regida. Absolu-
to. Absolutus. D Qui lè 1 geni dominant. jL^ofafo,
imperioso, Imperiosus, arroga ns.
ABSOLUTA, f. Proposició dita en to de magis-
teri. Absoluta, Arrogans dictum.
ABSOLUTAMENT, adv. m. Soberanament, sèns
dependència, ab ple domini. Absolulameníe: Absolii-
tè. II Enterament, sens limitació. Absoluttmenle, m-
teramente. Prorsus, omninò, admodum, absolutèt
funditus , simpliciter , simplicitus. || Generalmenl»
sens excepció. Absolutamente. Absolntè, indiscrímh-
natim, nemine dempto. || Sens respecte, ni relació
alguna. Absolutamente, Absolntè.
ABBOLUTOBX, A. adj. Lo que absoI, com la
sentencia al reo. Absohtorio, Absolutoríus.
ABSOLVIMENT. m. ant. ABSOLUCIÓ.
ABSOBBENGIA. f. fisic. La acció ó acte de ab-
sorbir. Absorveneia. Absorptio,nis, actusabsorbendi.
ABSOEBENT. p. a. y m. AbsorvenU. Absorbens.
ABSOBBiMEirr. m. ant. tbbbbiioto.
ABSOBBIB. V. a. BMFAFARSB. || mcd. Atràurer,
embéurer los humors. Absorver. Absorbeo, es.
ABSOEBIT, DA. p. p. Absortido. Absorptus.
ABSOBG16. La acció y efecte de absoiï)ir. Afr-
sorcion. Absorlio, nis.
ABSOBT, A. adj. Admirat. Absorto, pasmado,
Stupefactus, in stuporem raptus, defixus.
ABSTENCIÓ, f. La acció de abstenirae. 0 Acte
per lo qual declara un jutge que no entendrà de una
causa per trovar en sa persona motiu de recusació.
Abstencion. Abstentio, nis.
ABSTBNció DB LLOcu. for. Modida de alta política
empleada per sustràurer al ofès de las videncias del
ofensor y à la societat del perill que tindria que té^
mer de la presencia de certs malfactora.
14
AfiS
DICCIONARI
ABU
ABSTENIMENT. m. ant. ABSTiNftNCU.
ABSTENIRSE. V. r. Prívarse de alguna cosa.
ÀhsUnerse. AbsÜDeo, careo, es, in re aliqua sibi tem-
peraré. II Reprimir las passions. Contenerse, refrenar^
5e, abslenersej mortificurse^ domar las pasiones Gnpi-
dilates fraenare, reíraenare, domaré, coercere, cohi-
bere, conlinere, comprimere, reprimere.
ABSTERGENT. p. a. Lo que neteja y purifica.
Àhstergente. Abstergens.
AB8TERGIBIENT. m. àbstbrsió.
AB8TERGIR. v. a. fisic. y med. Netejar, aixa-
gar. AbsUrger. Abstergeo, es, abstergo, is.
AB8TERGIU. adj. àbstbrsiu.
ABSTER8IÓ. f. físic. ymed. Purificació. ÀbsUr-
cian. Abslersio, nis.
AB8TER8IU, VA. adj. med. Lo que tè virtut de
abslergir. Abstersivo, detersivo, absUrgenit. Abslersi-
vus, abstergens, smegmaticus.
ABSTINÈNCIA, f. Templansa, moderació en T
us de alguna cosa. AbstinjtwÀa, Abstinenlia, parsi-
mònia, SB, frugalitas, atis. || Virtut moral en la mo-
^ deració del menjar y béurer. Absún&icia. Abstinen-
tia, ae, sanclitas, atis. || Dieta. Abstinència, dieta. Ine-
dia, ffi. II Dia en que per precepte de la iglesia no*s
pót menjar carn. Abs'inencia. A carnibus abstínentia.
ABSTINENT, adj. Lo qui s' absté ó priva de al-
guna (íÍsbS Abstinente. Abstinens, contínens, so-
brius, temperatus. || Moderat en los apetits y parti-
cularment en lo de menjar y béurer. Abstinente. Fru-
galis, abstinens, continens, sobrius.
ABSTINENTÍ88IM, A. adj. sup. Absünentmmo.
Abstinentissimus.
ABSTINENTMENT. adv. m. Ab abstinència.
Abstinentemente, Abstinenter. |j Ab moderació en los
apetits. Abstinentemente, Gastè, integrè.
ABSTINGUT. DA. p. p. Abstenido. Abstentus.
ABSTRACCIÓ, f. La consideració de algun atri-
but, propietat ó forma separadament del subjecte.
Abstraccion. Abstractio, nis. || Retiro del tracte y co-
municació. Abstraccian. Solitudo, inis, ab hominum
convictu, conspectu, frequenlià recessus.
ABSTRAGTAT, DA. adj. Abslraido^ apartado.
Abstractus.
AB8TRAGTÍ88IM, A. adj. sup. Abstractisimo.
Abstraclissímus, simplicissimus.
ABSTRAGTIU, VA. adj. filos. Lo que tè virtut
de abstràurer. Abstraclivo, Abslractivus.
ABSTRACnVAniENT. adv. m. Ab ó per abs-
tracció. Abstractivamente. Abstracte.
ABSTRÀURER. V. a. Considerar los atributs se-
paradament de la matèria. Abslraer, Abstraho, is. ||
ïlios. Considerar una propietat ó atribut de una cosa
sens aténdrer à altras, com quant en un cos sola-
ment se considera la extensió ó la blancura, etc.
Abstraer. Abstraho, is.
ABSTRÀURERSE. V. r. y
ABSTRÉR8E. V. r. ant. Enagenarse dels objec-
tes sensibles entregantse à la contemplació dels in-
tel-Iectuals. Abstraerse, enagenarse. In contemplatio-
ne versari, contemplatíone rapi. || Eximirse, excu-
sarse, desen téndrerse de alguna cosa. Bsimirse, »
cusarse. Se ab alíquo negotio faeiendo relaxaré, eú
mere.
ABSTRET, A. p. p. ir. Abstraclo^ abstraido. Ab&
trac tus. II Lo que significa la forma ab exclusió de k
matèria. Abstraclo. Abstractus, simplex. || Retirat de
tracte y comunicació. Abstraido, Abstractus, ab ho-
minum frequenlià substractus, solitudioi dediius.
EN ABSTBBT. m. adv. fílos. Scgous la idea, propie-
tat, ó atribut separadament del subjecte. £jt a^lra^
to. In abstracto, simpliciter.
ABSTRUS, A. adj. Ocult, dificil de entéodrer-
se. AbstrusOf recondito. Abstrusus, abditos, recondi-
tus, latens.
ABSTRUSAMENT. adv. m. OcultamtnU. Ohs-
curè, occultè, involutè, abstrusè.
ABSUMIRSE. V. r. àsschirsb.
ABSURDAMENT, adv. m. Contra rahó. Absur-
damente^ disparatadamente. Absurdè, insulsè, inepte
insipienter.
ABSURDÍSSIM, A. adj. sup. Absurdisimo, Ab-
surdissimus.
ABSURDITAT, f. ant. y
ABSURDO. m. Necedat, tonteria, despropòsit
impertinència, ridiculesa. Absurda, Absurdum, i
absnrdítas, atis, insipientia, a;.
ABSURDO, DA. adj. Lo que repugna à la rahó
Asurdo. Absurdus, ineptus, absonus.
ABTE, TA. adj. ant. àptb.
ABTEA. ant. abtbsa, abtitct.
ABTENIR. V. a. ant. consegüib.
ABTESA. f. ant. aptitut.
ABU. bot. Espècie de plàtano que 's cria en lai
Indias, de fruy t glutinós y desabrit. Abu. \] Yea sig-
nificativa de pare que entra al principi de mòlt
noms propis, igualment àrabes.
ABUCASTA. f. an. AVUTARDA.
ABUFETEJAR. v. a. ant. bofbtbjar.
ABUFETEJAT, DA. p. p. bofbteiat.
ABUGOT. m. burinot. 1. 2. i| Joch entre tres
subjectes, ha dels quals, posat en mitj ab las mam
jontasdevant la boca fà un ruhido semblant al de
burinot, y entretenint així als altres dos, procuri
donaries bofetadas y evitarlas de ells. Abejon, Ala-
parum ludns.
ABUHIR. v. n.ant. abundar. || sobrbixir.
ABULIGIÓ. f. ant. abolició.
ABULIR. V. a. ant. abolir.
ABULTADOR, RA. m. y f. Lo qui abulia. Abul
tador. Amplifica tor.
AbULTAMENT. m. La acciò de abiüUr. AbulUi
mienlo. Ampiificatio, nis.
ABULTAR. V. n. Fér ó teu\\\)\AVo. Abultor. 1
molem, in corpus excrescer^» xw^Avtgw^. \\n. r. A
menlar lo bulto de alguna cOS.\^. M^^^ Vlo;à|^mí
lo, as, augeo, es. || roet. Ex:3^^\^^• 4k***
rar, decantar, ponderar, E^^•^n^^^^>^^^ ^^
adaugeo, es.
ABD
CATALÀ.
AGA
1
ABULTAT, DA. p. p. Abultado, Àuctas, ampli-
ieatus. 0 adj. Cosa de gran bulto. Ahultado. Per-
piDdis.
ABUNDAMENT. m. Sols s' usa ab la expressió
idferbial, à major abundaiíbnt, que eqaival: à de-
nés. i mayor abundamiento. Insuper, praeterea; ad
pleoÍDS, ad oberíos strnendam, firmàndnm. || ant.
íküdancia.
ABUNDÀNCIA, f. Abundància, copia. Abnndan-
tia,afflaeoüa, copia, s, y si es de frnyts: nbertas,
fertOiUs, feracítas, atís, fmctunm magnitndo, co-
pií. 1 Eo la oratòria. Abundància, facundia, afíutn-
m. Facaodia, ae, fecnnditas, foBCunditas, atis.
iVAiOK ÀBÜNDINCU. m. adv. A MAJOR ABDIfDÀMENT.
DB Là ABÜNDAlfCIA DEL COR PARLA LA BOi'A. lOC. Ma-
oüésta qne comnoment se parla mòlt de lo qne està
mòlt peoetrat Y animo. De la abundància del cora-
:oi íkohla la boca. Se va la boca adonde està d co^
roroii. Ex abandantia cordis osloqaitnr.
U ABUNDÀNCIA MATA LA PAM. Pef. BODOta qUO '1 tC-
nir abandancia de las cosas es cansa qnen's fiassan
poeh goig, óqne lasmiréjn ab indiferència. La abun-
ineia mata à quita el hambre. Ubertas festidinm,
eoBtemptnm parit.
ABUPIDANT. p. a. Lo qne abunda. Abundante,
Aboodans. jl adj. Copiós. Abundante, copioso, abun-
im, rico. Abnndans, afllnens, nber, copiosns, fe-
coados. I! Fèrtil. Abundante, fèrtil, Ferax, largns,
abvBdans. Hmagnipich. 3.
ABUNDANTtsSIM, A. adj. Abundantisimo,
Uberrimos.
ABUBfDABiTBIENT. adv. Ab abundància. Abun-
iatemente, Abnndè , affatim , copiosè , fertiliter,
alseoler. || Esplèndidament. Abundantemente, es-
fMidamente, magnifcavMnte. Dapsilè, dapsiliter,
dipticè.
ABUNDAR. V. n. Haver abundància. Abundar,
Alnuido, as, a(Dno,is. 0 Sér fèrtil. Abundar, Ubero,
as.
ABUNDATyDA. ^,^,Abundado, Abundatus.
ABUNDONAT, DA. p. p. ant. abundant.
ABUNDÓS, A. adj. ant. abundant.
ABUNDOSAMENT, adv. m. ant. abundantment.
ABUNYOLAB. a. Formar en figura de bunyol.
Se pen especialment per fregir los ous de modo
qie qneden rodons, esponjosos y torrats com lo
bnyol. Abunuelar. In lagani formam componere.
ABUBBIMENT. m. Desestimació, abandono de
siuteix. Aòtim'miViKo. Sui ipsius tsedium, fastidium.
ABUBBIB. V. a. Abandonar enterament alguna
con, com los aucells als ous. Almrrir, Aborrecer,
f^adonar. Desero, relinquo,is. || fam. Exposar di-
ner 6 altra cosa pera lograr algun fi. Aburrir^ aven-
^^nr,arriesgar. Expono, is, committere fortunse; ca-
nipermitcere; dubia; sorti aliquid dare. || Molestar,
CMir, fastiguejar. Aburrir. Alicui, taedium, fasti-
^UD, desperationem crearé, molestiam afferre, sto-
■aAor, aris.
ABDBBIBSRi v. r. Deíxarse anar, fàstíguejarse,
disgustarse. Aburrirse. Sui ipsius tiedio confici, se
ipsnm fastidire. || abandonarsb.
ABUBBIT, DA. p. p. Aburrido, Desertus, relic-
tus.
ABÚS. m Mal us. Abuso, Abusio, nis, abusus, us.
ABUSADOBy BA. m. y f. Lo qui abusa. Al^o-
dor. Abusor, is.
ABUSAB. V. n. Fér mal us. Abusar, Abutor, eris.
ABUSAT, DA. p. p. Abusado, Abusus.
ABUSIÓ. f. ABÚS.
ABUSIU, VA. adj. Lo que's fà per abús ó contra
lley. Abusivo, Abusi vus.
ABUSIVAMENT, adv. m. Ab abús. Abusiva-
mente, Abusivè, ex abusu, vitiosè, contra morem.
ABUTILON. m. Planta de dos è cinch peus, la
cama es dreta, rodona, peluda, ramosa, las fullas
en figura de cor, las flors semblants à las del malví,
encara que grogas, lo frnyt comnnment xato per la
part superior, y enclou unas tavellas membranosas
ab uns grans en figura de ronyó; y es remey contra
'1 mal de pedra. Abutilon, Sida, ae, abutilon, nís.
ABUTOB. m. Aucell de un peu de alt, de color
cendrós obscur ab clapas blancas: tè las camas y la
part inferior del cap verdas, lo coll mòlt Uarch y
dret. Ave toro. Ardea stellaris.
ABUYBA. f. ant. Mal presagi. Mal agüeto:
ABUYBAB. V. n.ant. abundar. || sobrrixir.
ABZIAGH, GA. adj. ant. Funest. Adago, in faus-
ta, funesto, lofaustus, ominosns, ater.
AG.
AGA. f. DAGA. II n. p. La muller del pastor Faus-
to, dida de Rómulo y Remo. Aca, Laurencia ó Laren-
eia. Accalaurentia, ae.
AGÀ. adv. 11. AQUÍ.
AGAB. m ant. acabament. || igualat, fl ant- bich.
AGABABLE. adj. Lo que 'spot acabar. Acaba-
ble, Periturus.
AGABADOB. a. m. y f. Qui acaba ó conclou.
Acabador. Perficíens.
AGABALAB. V. a. ant. agaudalar. 0 ant. igua-
lar.
AGABALAT, DA. p. p. ACAUDALAT. |j adj. ACdtt-
dalado, rico, opvlento. Pecuniosus, nummatns, num-
mosus, locuples.
AGABALLAT,DA.adj. Semblant al caball. Aca-
ballado. Equo simílis.
AGABALLEBAB. V. a. Fér que algú *s por te ó
tracte com à caballer. Acaballerar. Nobilium mori-
bus aliqnem instruere.
AGABALLEBAT, DA. adj. Qui*s porta com à
caballer. Acaballerado. Nobilibus, ingenuis moribns
prseditus; generosa Índole decoratus.
AGABAMENT. m. Fi, conclosió, terme. Acaòcr-
miento, fin. Absolutio, peractio, perfectio, nis, finís,
is. II Extrem. Bemate, extremo, Extremum, i, finís, is,
AGABAB. V. a. Conclóurer, fér arribar alguna
cosa al fi ó terme. Aeahar^ finaliz4¥ry trnnimr, con-
16
AGA
DICCIONARI
A€A
duir. Termino, as, compleo, es, defínio, is, ad fas-
tigiam adducere, perducere. || Donar la última ma.
Acabar, perfecciomr, dar la úllima mano. Gonficio,
percolo, is, extremam maoum imponere; ad od-
goem castigaré; omDÍbos, numeris absolvere. || met.
Lograr lo que's pretén. Conseguir, lograr, alcanzar,
Obtineo, es, adipiscor, eris. || Consumir, gastar en-
terament alguna cosa, com lo vi de la bóta etc. ien-
har^ apurar, coiutimfr. Absumo, coaficio, is. || met.
Angnstiar, apurar, consumir. Acabar, matar. Ango,
is, alicui moiestiam crearé. || Arruhinar enterament.
Acabar, aniquilar, exterminar, extinguir, extirpar.
Extírpe, pessimdo, as, fundi tus delere, diruere. D
met. Trànrer utilitat 6 profit de alguna cosa. S' usa
ab interrogació ó negació, com ^que'n acabaiís de
veiyarte? ó no*n agababís res. Sacar, tener, logra/r.
Quid proderit... || v. n. Finir ima cosa en tal ó qual
flgora, cem la espasa acaba en punta. Acahar, rema-
tar, terminar. Desino, as, desíno, is. || mobib. || Ab la
preposició de es auxiliar, y denota bavér fét poch
abans lo que expressa, com ara agabo de dinar.
Asabar. Nuper facere.
ACABA» AB ALGÚ. fr. Matarlo, y així 's diu la Es-
panya ACABÀ ab los dos Scípions. Acabar, Consumo,
interficio, is.
ACABAn N UNA YK&àhk. cxp* fam. Manifesta Y en-
fado qne cansa la tardansa de algú en fér ó dir al-
guna eosa. Acaba ya. Aggedum, aggessts, agge por-
ro, perfice tàndem.
sÉR cosA OE MAT ACABAR, fr. Sér cosa de mòlt
temps ó duració. Ser cosa de nunca acabar. Res ni-
mis longa.
HOHE VALBNT T BOTA DE BON VI, LVEGO s' ACiBA. ref.
Denota lo mòlt exposats que està» à la mort los que
renyeixen ab freqüència ó s' arriscan als perills.
Losvalientesy el buen vino presto acaban. Yir pug-
nans vinumque bonum durabile non est.
v'wuí ACABAT DB BixiB. Axpr. fem. Dcuota la satis-
facció de bavér lograt Y intent en cosa de llarga
duració. Acahúramog, ó acabdramos con eüo. Tàndem
actum perfectum est.
na AGAiAB M UNA VB6ADA. cxp. fom. Pera dir en
resumen ó ab pocas paraulas. Para acabar, ó decirlo
dt tma vez. Ut semel fíoiam, ne longum íàciam, ui
panois absol vam.
AGABAR8E. v. r. Extingirse, aniqnilarse. Aca-'
hane, acabar. Definio , evanesco, is || Rematarse.
Acabarse, concluirse. Perfici, absolvi, finem attiuge-
re, ad finem deveníre. || Defallir, anar faltant las
forsaa. Acabarse, acabar, desfalleoer. Yiribus desti-
tuí. II MORIR. II MATARSB.
AfiABAX, DA. p. p. Acabada. Conclusus. || adj.
V%rféi, ooflsumat. Acabado. Perfectns, absolutns. H
Vell, destruhít. Acabado. Consumptos, conféctns. ||
Mort. Muerto. Exünctns.
nsirAEMÒAT ACAiAT. exp. Mòlt vell, flacl^sènff fer-
saa. MUar mmfi oMbaéo, mny dioaida. Morbo, senio,
auiataleconíectum esee.
ACABBB0A1U lk« a« cABuaaàt.
AGABIJ8SAT, DAf p. p. CABUSSAT.
AGADAR. V. a. ant. aquietar.
AGADAT, DA. p. p. aquibtat.
ACADÈMIA, f. Paratge deliciós en no arrabal de
Atenas abont Plalo y altres ensenyaban la filosofia.
Acadèmia. Acadèmia, aï. || La secta de filosops dei-
xebles de Plato. Acadèmia. Acadèmia, ae. || Societat
de literats ó facultatius establerta ab autoritat pú-
blica pera adelantar las cieacias y arts. Acadmiúa.
Litterarius ludus. || La acció de juntarse, y Uoch
abont tenen las juntas los académicbs« Acadèmia.
Acadèmia, ae. || Junta de professors pera exercitarse
en sas respectivas fecultats. Acadèmia. Acadèmia,
diatriba, «è. || Certamen en lo qual se distribnheixen
premis. Acadèmia. Certamen, inis, exeroitatio, ais,
ïadus, i. II Entre pintors y escultors la figura treta
per modelo. Acadèmia. Ad vivum exactus typus.
AGADÉMlGAllElilT. adv. m. Al estil de acadè-
mia. Acadèmicament. Morè academico.
ACASÉmcil• m. lodividno de una acadèmia.
Aeaiémieo, Academicus, i. Q Filosop quesegneixla
secta de Plato. AeaAimico. Academicns, i. || Lo qne
ea propi de la Acadèmia, com disenrs ACAoiaiai.
Acadèmica. Academicus, i. || adj. Lo pertanyent à la
acadèmia. Académko» Academicus.
AGADUISTA. m. ant. agaoímkh.
AGAFCBAT. adj. ter. Atrafagat. Àtanado. No*
gotiis plenus.
AGAJAR8E. V. r. ant. Abaíxarse, arrnpirso.
Agaeharse^ encogerse, Sese incurvare.
ACALAR. V. a. ant. baixar, dbvallab. || anU lli-
gar, unir, llassar. Prender, abrochar, aíar. Pr^en-
do, is, infibulo, as.
ACALAT, DA. p. p. ant. Prendido, abroekada,
atado. Fibulatus, fibulatorius.
ACALLARSE. v. r. compóndrbbsb, convbnibsb.
AGALOIlADtSfilM, A« adj. sup. Mu^ aealorado.
Maximè iaflnmmatus. iocensus.
AGALORAMENT. m. Incendi de cap. Acalora-
miento. Ardor, is. | met. Arrebatament de aignna
passió. Acaloramiento, àrrebatamiento, eferpmenaia.
Yeheroentia, faria, 8b, ardor, furor, is, mentíe à\k^
nalio. H La acció de dit arrebatament. Afie^ormmn'
to. ímpetus, us.
ACALORAR, v. a. Causar ealor. Acalorar. Calo*
feciOy is, ealore afficere. || Encéodrer ab Y exercioi,
us, ete. Asalorair, encender, enardeeer. laflammo, as,
inceodo, is. jj met PTomóurer, excitar, donar pres-
sa. Acalorar, incitar, at>tvar, ineiaf. Inflaamo, exeí*
to, as, urgeo, es, aeeendo, is, petitioni instaré.
ACAftORMME. V. r. Encéndrerse per oausa de
gran fetiga. Acalorarse. Inflammari, incendia H mot.
Eaardirse enr la eonversació, disputa. Acalormna, ol-
terarse, enardeiserH, reanimarse. Incaleo, èa, iocalea-
co, efervesco, is, prmlior, aris.
ACAMELLAT, DA. adi. SemMNH al cannU.
AMmeUad». Gameiifttts.
ACARONAR, v. n. ant. ter. caminab
AGAanNAT^ IMta» pw f. CAMINAT.
ACA
CATALÀ.
ACA
17
AGABIPAHfENT. m. Gol-locació de un exèrcit
yl lloch qoe ocapa. Campammto, acampamento^
mh. Gastrametatío, nís, castra, orum, castrorum
netatio.
AGAMPAB. V. D. Allotjar UD exèrcit en tendas
òilras. Àcúmpar, Castrametor, aris, tentoria fige-
r«, eastra coostitaere, facere, locare.
AGAMPARSE. V. r. acampar. Q fam. campar.
ACAMPAT, DA. p. p. Acampado. Castris locatas
eiereitos.
AGANA. f. Arbre frondós de la isla de Caba, de
follas pnnxagndas y fruyt semblant à la néspla.
Àcana. Acana.
AGAHALADUBA. f. L'efecte de acanalar. 100-
M/otfirra. Stría, ».
ACAiyUJUL V. a. Fèr ó posar algana cosa en
forma de canal. Acanalar, Strio, as, strias facere,
eaoales efGcere, canalicnlatim fabrefacere. || Con-
dahír ó fér passar alguna cosa per canal ó paratge
eslret. Acanalar, encanar. Canalicnlatim, percanales,
per arctam docere.
ACANALAT, DA. p. p. Aeanalado, estriado. Ca-
uücnlatna, stríatos. || adj. Lo qne's doblega en for-
ma de canal, com lo sombrero. Aeanalado, Imbrica-
tos. I Lo qoe pasa per canal 6 paratge estret. Aeo-
mIoÏo. Per arctom dnctnm || Dit del vent qne pas-
sa per paratge estret. Bncallejonado, Per angiportom
hnmissns. | bstrut.
AGAFfEA. f. ant. hacaitka.
AGAlfQlf AR. y. a. Condnbír la aygna per cano-
nada. Arc4idnsar, Aqna per fistularo adocere.
AGANTONABtENT. m. Distríbnció de tropa
eo diferents llocbs. Acanttmamiento, Stativa castra,
pnesidia, omm. || Lo síti ahont està acan tonada la
\npi. AcanUmamienlo, Stativa castra, prxsidía.
AGAinONAR. V. a. Distríbnhir la tropa en dife-
rents paratges pera mès comoditat. Acantonar. Exer-
citom inpr»sídíis,instativis distribuere, coilocare.
AGARTONAT, DA. p. p. Aeantonado, In stativis
distríbntns.
ACANTAMENT. m. La acció y efecte de aca-
Bjar y acanyarse. Sneanijamiento, Extenuatio, nis,
infirmítas, atis, macies, ei.
AGANTAR. V. a. Enflaqoir, emmalaltir à la cria-
dra donantU llet dolenta ó poca. Encanijar. Extenuo,
as. I Escanyar de fom. Matar de hamhrc. Fame pre-
■ere, extingnere. .
AGANTARSE. V. r. Posarse las criatnras ma-
gras y malaltas. Bneanijarse. iEgritndine macresce-
re,atteoiiarí.
AGARTAT, DA. p. p. Sneanijado, Extennatns,
Bacie confectQS.
AGAPORAT, DA. adj. Semblant al capó, y així
'fi diu cara ACAPOifADA, la que te poca barba; ven
iCARoxADA, la que tira à tiple. Aeaponada, Spadoni
àailis.
ACàPTA. f. capta:
AGAPTADOR, A. m. y f. ant. captador.
ACAPTAR. V. a. CAPTAR.
TOMO I.
AGAPTAT, DA. p. p. CAPTAT.
AGAPTE. m. for. Escriptura en qne s' ba fel la
investidura delfeudoó enfiteusis. || Cens qne's pres-
ta pel fendo ó enfiteusis. Aparte, A capite.
ACARADAMENT. m. for. la acció y efecte de
acarar. Careo, Collatio, comparatio, nis, anacbri-
sis, is.
ACARAR, v. a. Juntar dos cosas pervèurersi
confrontan. Carear , confrontar ^ conferir, acarar.
Comparo, as, confero, ers, componc, is. || For. Ca-
rejar, confrontar unas personas ab allras pera ave-
riguar alguna veritat. Carear, acarar. Testes confer-
re, compararé, coram sistere.
AGARARSE. V. r. Juntarse dos ó mes personas
pera tractar de algun asumpto. Carear, amtarse,
canferírse. Convenio, is, congredior, eris; se in unum
locum congregaré; in conspectum venire.
ACARAT, DA. p. p. Acarada, confrontada. Com-
para tus.
ACARCANTAR8E. v. r. fam. Bèurer massa ay-
gna. Encharcarse deagua, aguazane. Inaquari, aqua
oppleri, turgere.
ACARCANYAT, DA. p. p. Encharcado. Aqua
infartus.
ACARENAR. V. a. ant. Cubrir, tapar. Cobijar.
Cooperio, is.
ACARICIADOR, A. m. y f. Lo qui acaricia.
Acariciador. Blandus, blanditus, benigous, delini-
tor, comis.
ACARICIAR. V. a. Fèr caricias, tractar ab amor
y carinyo. Acariciar , halagar. Prolecto, as,permiil-
ceo, es, delinio, is, blancÜor, iris; benigne, blandè
aliquem babere. || Enganyar ab caricias. afalagar.
ACARICIAT, DA. p. p. Acariciado. Permulsns.
ACARNAN. m. Peix de mar, de la forma del pa-
geli, encara que blancb y de escatas argentadas; lo
cap gran, lo morro corb, la gorja estreta y las dents
menudas; la carn mòlt blanca y sabrosa, conté mòl-
tas sals volàtils y parts oliosas. Diuben que es bo
pera purificar la sancb y exitar la orina. Acamano.
Acarnus, acarnanus, i.
' ACARNI88AR8E. V. r. ant. brcarnissarsb.
ACARNISSAT, DA. p. p. BlfCARNisSAT.
ACARREAR. V. a. Sèr causa ó motiu de algun
dany. Acarrear, atraer, ocasionar. Aflfero, ers, creo,
as, adduco, is.
ACARREAT, DA. p. p. Acairreado. Inlatus.
ACAs. m. CASUALITAT. || Infortuui, accident im-
previst. Acaso. Casus, eventus, us, fors, tis. || adv.
m. Per casualitat. Acaso, casualmente. Forsan, forsi-
tan, fortassis, fortè, casu, fortasse. || Ab interroga-
ció es: per ventura. Acaso, por ventura. Utrum, an
num, an ne, nou ne.
PER SI ACÀs. m. adv. Por st aèaso. Si fortè.
ACASARAT. adj. Mòlt desitjós decasarse. S'usa
ab lo verb anar. Llevar el cura dehajo del hrazo. Nup-
tias expetere, nubendi cnpiditate ílagrare.
ACASSAR. v. a. ant. bmpattar.
ACASSAT, DA. p. p. bmpattat.
4
18
ACÀ
DICaONARI
ACC
II
AGA88lA.f. Arbre ple de punxas, poblat de flors
blancas: son fniyt es com los Uavlns y destíl-la la
goma aràbiga. Acocúi. Acàcia, ae. ||Farm. Lo sach
dels aranyons. Acàcia. Acàcia, ».
ÀGissii FÀLSA. Arbre, qaals fallas estan compostas
de altras petitas, de las qae ixen noas punxas for-
mantDe tres cada una. Acàcia faha ó falsa acada.
Pseudo acàcia. || La sabstancia extreta del frayt de
dit arbre: es aa astringeat mòlt eficàs. Acada falsa.
Acàcia felsa.
▲CASSiÀ fiosA. Arbre vistós per lo vert de sas fallas,
y per sòs hermosos poms de flors de color de rosa.
Acàcia rosa. Robioa hispída.
ÀGASsu VBRDADBKÀ. Substaocia cspossa que portam
de llevant ab onas bofetas: de la part exterior es ne-
gra y per dintre de un color viu que tira à roig. Acà-
cia verdadera, acada ie kvante. Acàcia vera.
AGASSIANS. m. pi. Heretges, deixebles de Acas-
si qne vivia en lo sigle Y. Acadanos. Acaciani,
omm.
AGA8TES. f. Ninfa, mitològica filla de Occéano
y Tétis. Acostes. Acastes.
AGA8TORAT, DA. adj. Se dia de algunas telas
semblants à las pells del castor. Acastorado. Gasto-
recB pelli similis tela.
AGATABLE. adj. Respectable, digne de acata-
ment. Acalable, Yenerandns.
AGATADAMENT. adv. m. Ab acatament ó re-
verencia. Acatadamente , reverentemente , respetitíh'
samente. Reverentèr.
AGATADOR, A. m. y f. Lo qai acata. Acatank,
Spectans, tis.
AGATALÉCnCH, CA. adj. Dit del vers qae no
li falta ni sobra sü-laba algana. Acataléctico. Acata-
lecticas.
AGATABIENT. m. Respecte, reverencia. Acatar
mUnto, reverenda. Reverentia, ae, veneratio, nis, bo-
. Dor, is, caltus, respectos, os. [| ant. presencu.
ACATAR. V. a. Venerar, bonrar, manifestar res-
pecte. Acatar. Yeneror, aris, bonore afficere, colere.
AGATARSE. V. r. ant. Adonarse, advertir. Ad-
vertir. Animadverto, is.
ACATAT, DA. p. p. de acatar. Acatado. Galtas,
honoratas. [| p. p. de acatarse. Adverlido. Animad-
versus.
ACATI8TA. f. Festa en honor de la Yerge,
qae's celebra en Gonstantinopla la nit del dissapte
de la quarta semana de qaaresma, en qae ningú pót
sentarse durant los oficis y demés ceremonias reli-
giosas. Acatista. Acatistes.
ACATO. m. ÀCATAMEIfT.
AGATXAPAR8E. v. r. ter. acobardarse, ami-
LANARSE, ACOQUINA RSE.
ACATXAPAT, DAi p. p. de acAtxaparse.
ACATXARSE. V. r. ter. agotxarsb.
ACAUDALAR. V. a. Jantar, aumentar cabal y
riquesas. Acaudalar, atesorar, aUegar, juntar, aco-
fiar, amontonar. Opes, divitias, pecunías congerere,
adqairere, pararé, compararé, camulare. Hmet.
Adquirir opinió, aplauso, amistat. Aeaudalar, a
quirir, granjear, llevarse. Nomen, gloríam, plaus
sibi compararé, adquirere.
ACAUDALAT, DA.p. p. y adj. Acaudalaio,ai
nerado. Nummatus, nummosus, pecnniotfos, loc
pies, aeralus homo.
ACÀURER. V. n. ant. esdevenir.
ACAYGUT, DA. p. p. ESDEVINGUT.
ACCEDIR. V. n. Férse de la opinió de algú. A
ceder, asentir, adherir, adherirse, conformarse, ir r
alguno. Alieni, cum aliquo convenire, ab aliquo se
tire, in alicajas sententiam ire. [| Goncedir. dmeeéí
otorgar, acceder. Goncedo, consentio, is.
ACCEDIT, DA. p. p. Accedido. In aHciqi» sei
tentíam addíctus.
ACCELERACIÓ, f. La acció y efecte d^ accdi
rar. Aceleracion, celeridad, p-mütud, aeeleramiem
Acceleratio, festinatio, properatio, nis, eeleríta
atis.
ACCELERAR, v. a. Fér que una cosa vídj
abans del temps regular. Acelerar, predpitar, antic
par, adelantar. Antieipio, precipito, as, rapio, i
agere prematurè. Q Guanyar temps en la execució <
alguna cosa, feria ab promptitut. Acelerar, aviva
activar, apresurar, dar calor. Mataró, propero, fei
tino, as. II Donar ànsia à algú pera fér algana cos
PUNXAR. 2.
ACCELERAR8E. Anticíparse. Apresurt^rse, A<
celeror, aris.
ACCELERAT, DA. p. p. Àcelerado, Accelera to
ACCENT, m. Lo to ab que*s pronuncia una si
laba. Acefito. Prosòdia, (e, accentus, us, sonus, i.
Titlla sobre de una vocal pera senyalar que es bn
6 llarga. Ac^nto. Nota, sb, àpex, icis, acoentus, us.
Lo to ó pronunciació de cada provincià. Aceitio. Ci
jasque gentís pronuntíatio. || mús. La modulació c
la veu. Acento. Yocis modulatio. || poét. L'eco. Acei
to, eco. Ecbo, us, soni, vocis repercussió, j) poét. ]
veu y'l mateix vers. Acento, Modus, numerus,
modalatío, nis.
ACCENT AGUT. gram . Lo que paja de esquerra à dn
ta, y denota que es llarga la sü-laba sobre qne recai
com cafè. Acento aguda, Accentus acutus.
ACCENT ciRcuMFLExo. Lo compost dc agut y grav
en esta forma ' y denota que la x tè forsa de c y
Acento drcumflejo. Accentus circumflexus.
ACCENT GRAVE. Lo qoo's forma al revés del agut,
denota que Ja síl-laba sobre que's posa, 's pronune
fosca. Acento grave. Accentus gravis.
CARREGAR l' ACCENT, fr. fam. Entretcoirse en a
guna cosa pera feria mòlt reparable. Beeargar. Adnc
to , as. II Repéndrer severament. Cargàr la mam
Acarbè in aliquem invebi.
ACCENTAR. V. a. ant. ACCENTUAR.
ACCENTAT, DA. p. p. ACCENTUAT.
ACCENTUACIÓ, f. L' as y col-locació del ac
cent. Acentuacion. Accentuum, notarum appositío.
ACCEBiTDAR. V. a. Usar de aeoeoti. àenumf
Accentu proprio notaré, proQunliare.
ACC
CATALÀ.
ACC
19
AOCENTUAT. p. p. Acenttiaio. Accento nota-
los.
ACCEPCIÓ, f. Lo diferent sígni6cat ó sentit de
las frases ó paraalas Acepcion, Acceptio, nis, sensos,
n.
AccEKió DB PBRSONAs. Incünacíó qae*s tè à nnas
ses qoe à altras sens atèndrer al mèrit. Aeepcion,
wfkuion de per$anas, Prosopolepsia, 8B, persona-
runaccepUo; ratio habita person®, non cans®.
ACCEPTABLE, adj. Lo qae*s pót ó dén accep-
Ur. AcepUihk. Acceptabilis.
ACCEPTABI.RIIIKWT. adv. m. Ab acceptació.
itfptahlemente. Gratè.
ACCEPTACIÓ, f. Admissió de lo qne's dóna ó
proposa. Aceptaeion, admisian. Acceptio, acceptatio,
lis. I Aprobació, aplaoso. Aceptaeion, aprobacion,
Approbatio, nís, plaosas, ns || for. Admissió de he-
rtocia, donació etc. Aeeptadon. Adítio, cretio, nis.
4CCIFTAG1Ó DS fSESONAS: ACCEPCIÓ.
AOCEPTADOR, A. m. y f. Lo qni accepta. Aeep-
iiior. Acceptor, is, acceptríx, icis.
AOciPTADOt DB PBisofiAS. Lo qui preforeix nnas à
iltras sens atèndrer al mèrit ni à la rahó. Aceptadar
ét penoMu, Personamm acceptor, personamm non
■erítoram ralíonem habens, respicíens, cnrans.
AOCEPTAirr. p. a. Lo qni accepta. Aeeptante.
Acceptant.
ACCEPTAR. V. a. Admètrer las ofertas y encàr-
reebs. Aceptar, admtir, tomar. Accipio, admitto, is,
«eceptnm, gratnm habere.
ACcipTAt pbbsoitàs. f. Preferir nnas à altras sens
tléndrer al mèrit. Aceptar personas, Aliqnem ante-
íKere, prsferre, respicere, alícojns rationem, non
iBerítorom habere.
icciPTAE rxA LLBTmA. f. Encarregarso de pagaria.
A^pior mna letra, Nomen syngraphnm, campsorias
litteras in se snscipere.
ACCEPTARIA, f. ant. accbptació.
ACCEPTE, A. adj. Ben vist, ben arribat, ben
TolgQt. Acepto, grato, bien reeibido, Acceptus, gratns.
ACCÉS. m. ACTE cAtifAL. II Entrada fàcil al trac-
te y comunicació de algú. Acctso. Accessns, aditns,
tt. I for. Un deia modos de adquirir dret à algnna
Msa. Aceeso. Jüs ad rem. || m. med. Sèrie de fenó-
neaos morbosos qne'spresentan y desapareixen per
iaterval-los, guardant nn període nnas vegadas
(oostant y altras indeterminat. Aceeso. Accessus, us.
ACCESSIBLE, adj. Lloch ahont se pót arribar ó
pojir dcilment. Accesible. Pervius, accessibilís, adi-
ta bcilis. II Persona afable, tractable, de fàcil accés.
AwAèif. Facilis, obvins homo. || Fàcil de lograr.
^tfftihle, asequible. Facilis, assequibilis.
AOGESSIÓ. f. Augment de febra. ieceston, aeceso.
Aceessus, us, accessio, ois, febris incrementum. jj
L> de terciana. Cicion. Febris intermissio. || for. La
*C€i6de accedirà un tractat Accesion. Accessio, nis.
L' Eo la elecció de Papa 's diu, quant los vots eslàn
^vdiis, y s' uneixen alguns als que altres han do-
»(. Aceeso, accesion. Accessus, us.
ACCÈSSIT, m. Ven Uatina mòlt usada en los cas-
sos literarís, pera denotar la persona, obra ó escrít
que mereix lo segon lloch entre 'Is aspirants al pre-
mi ofert. II Geremonia qne's practica en la elecció
del papa quant per ï escrutini no resulta elecció.
ACCESSORI, A. adj. Lo que s* uneix al princi-
pal ó dependeix de ell. Accesorio, adherente, acàdcH'
tal. Accessorius, adba^rens.
ACCESSORIAMEIcr. adv. m. Accesoriamente.
Accessoriè.
ACClDEirr. m. Calitat que no es de la essència
ó naturalesa de la cosa. Accidente. Accidens, entis.
II Casualitat, cas imprevist. Accidente, casualidad,
acaso, Accidens, entis, fortnitus casus. || Malaltia
que sobrevé repentinament. Accidente, ataqtte, insuU
to. Subilus, repentinus morbns. || Lo que dóna con-
vulsions. Alferecia. Epilèpsia, se. || pi. teol. Color,
olor, sabor y figura de pa y vi, que queda en la
hòstia consagrada. Accidentes, espècies sacramentales.
Accidentia sacramentalia. || Los que sobrevenen à
la malaltia Sintomas, accidentes. Simptoma, tis.
PER uif ACciDBKT. m. adv. Per acàs. Por accidente^
por acaso, por casualidad. Casu, forté, fortuitò.
TENIR -ó SÉR ACOMES DB UN ACCIDENT, fr. ACCIDEN-
TA RSB.
ACCIDENTAL, adj. No essencial. Accidental. Ac-
cidentalis, ad rei essentiam non pertinens. || For-
tuit. Accidental, casual, contingente. Fortnitus, con-
iingens. || mús. S' aplica à la clau fingida. Aect-
dental. Accidentalis clavis. || Teol. glòria.
ACCIDENTALMENT, adv. m. Accidentalmente^
por acaso, por accidente ó casualidad. Forlé, fortuitò,
per accidens.
ACCIDENTARSE. V. r. Si*r acomés de algun
accident. Accidentarse. Subito corrípi morbo.
ACCIDENTAT, DA. adj. Qui pateix algun acci-
dent ó ha quedat ab reliquias de ell. Accidentada.
Paralyticus. || met. Se diu del terreno quant es mòlt
desigual ó trencat.
ACCIDIA. f. ant. FERBSA. II M ALAVOLBNSA.
ACCIDIÓS, A. adj. ant. peresós. || De mala vo-
luntat.
ACCIÓ. f. Acte, fét, operació. Accion. Faclom,
gestnm, i, actio, nis. || La impressió del agent en lo
pacient. Accion. Agentis in patientem opera tio, ac-
tio. II Possibilitat, facultat de parlar ú obrar. Accion,
facultad. Actio, nis, facultas, potestas, atis, virtna.
utis. II Posilura, situació del cos Accion. Corporis
geslus, habitos. || mil. Ataco, combat, batalla. Ac-
cion. Pugna, pra^Iium. || for. Dret per demanar en
judici. Accion, derecho. In judicio repetendi jns, ac-
tio. II orat. Moviment del cos y qualsevol part de ell
pera major expressió y vivesa dels afectes y parau-
las. Accion. Actio, nis, geslus, us. || poél. L* asump-
to principal de un poema. Accion. Actio, nis. || pint.
ACTiTLT. II com Cada part de las que componen lo
fondo de una companyia. Accion. Sors, sortis. || Lo
moviment descompassat de las mans. Manoteo, ma-'
noteado. Manuummotus. || Lo maneig ódesayreafec-
20
ACE
DICCIONARI
ACE
tat. Desgaire. Simulata negligenlia, incuría, «, in-
cariositas, alís. || Senyal ó demostració exterior de
desprecí. Desgaire, Gestos, os, contemptio, nis, Ín-
dex, icis. II Demanda del dany rebot. Accim, Injo-
riarom aclío.
ACCIÓ DE GRAciAs. Las exprossioos de agrahiment
per los beneficis rebots. Accion de graciós. Eocha-
ristia, orom, eocharistícon, i, gratiarom actio.
ACCIÓ DIRECTA. Àc4non direciü. Recta, legítima ac-
tio. II for. La qoe proceheix de las paraolas de ona
Uey. Accion direcla. Directa, legitima actio.
ACCIÓ GENEROSA. AccioH nobU, getierosa. Liberalis
actio.
ACCIÓ VIL. Accian vil. Probrom, i.
BN ACCIÓ. m. adv. En actitot de anar à fér algona
cosa. Sn ademaUf en accion. Gom, in gesto.
ESTAR EN ACCIÓ. Pclear la tropa. Estar en accion,
Praelior, aris, praeliom commíttere, manos consere-
re.
FÉR ACCIÓ DE EXECUTAR ALGUNA COSA. fr. HOCCr adc-
man, Simolo, as.
ACCIONAR. V. n. ret. Acompanyar ab accions
y tots los moviments del cos lo qoe's dio, pera do-
narli mes gràcia y energia. Accionar. Rem gesto ex-
primere.
ACCIONAT, DA. p. p. Accionado. Yerbom, mo-
to, gesto expressom. || ret. m. Proporció de las ac-
cions ab lo qoe*s dio. Accion. Concinna actio, motos
composítos.
ACCIONISTA, m. cóm. Lo qoi tè part en algona
companyia. Accionista. Contobernalis, consors, qoi
ad simoltaneam mercatoram peconias qoantitatem
persolvit.
ACCLAMACIÓ. f. ant. ACLAMACIÓ.
ACCOMMODAR. V. a. ant. acomodar.
ACGORAR. V. a. ant. afligir conooixae.
ACCORATyDA. p. p. AFLIGIT congoixat.
ACCORDARSE. V. r. ant. convenirse.
ACOORDAT, DA. p. p. C0N>iNGUT.
ACCÓRRER. V. n. ant. socórrer.
ACCORRIMENT. ant. SOCORS.
ACCUPAR. v. a. ant. ocupar.
ACCUSAMENT. m. ant. acusació.
ACEFALI8ME. m. Secta qoe regoneixia en Je-
soscrist ona sola naturalesa. Acefalismo. Acephalis-
mos, i, acephalorom secta, error.
ACEFALITA. m. Heretge qoe no admet lo con-
cili Calcedonense. Acefalita. Acephalites, a^, calce-
donense conciliom respoeos baBreticos.
ACÉFALO, A. adj. Secta sens cap ó principal.
Acéfalo. Acepbalos. || m. Qoi la segoeix. acefalita.
II adj. Nom qoe *s donava als clergoes qoe no vivian
baig la disciplina ecclesiàstíca de algon bisbe. Acéfa-
lo. Acepbalos, i. || En las lleys de Enrich I de Ingla-
terra, 'is pobres qoe no tenint bèos algons, tam-
poch regoneíxen cap à qui pagar feodo ó tribot.
Acé/a/o. Acepbalos, i. || m. pi. Pobles bàrbares y sèos
sobjecció. Acéfalos. Acepbali, orom.
ACELL. pron. ant. AQrsLL.
ACEMETA8. m. pi. Monjos qoe de nit y de dia
s'ocopavan en cantar alabansas al Senyor, sens
descans ni tregoa. Acemetas 6 acemetes, gente que no
duerme. Acoemetes.
ACENDRAT, DA. adj. Lo mès porificat. Acen»
drado. Porissimos.
ACEN8AR. v. a. Donarà cens. Acensttar, dat &
censo. Fondom eere alieno gravaré, sob annoo ceoso
tradere. || Rébrer ona finca acensada. Tomar àeenso.
Fondom sob annoo censo accipere.
ACEN8AT, DA. p. p. Dado ó tomada à censo.
Traditos, acceptos sob annoo censo.
ACER. m. CBR.
ACERAR, v. a. Posar cer à la punta ó Ull dels
instroments. Acerar. Gbalybem ferro addere, admis-
cere; aciem, cospidemqoe ferri adbibendo cbalybem
solidaré. || Posar en aygoa lo cer bollent. Acerar.
Gandentem cbalybem aqoa immergere.
ACERAT, DA. p. p. Acerado. Gbalybe immixtos.
ACERBAMENT. adv. m. Asprement. Aeerto-
mente, asperamente. Acerbè, asperè. || Rigorosament,
cruelment. Acerbamente, cruelmenle^ rigurosamente.
Acerbè, severè, severiter, crodeliter, saevè.
ACERBITAT. f. Aspresa, desabriment de las
froytas qoe no sòn madoras. Acerbidad. Acerbitas,
asperitas, atis. || Rigor, croeltat, severitat. Acerbi-
dad, severidadf crueldad, Acerbitas, immaifitas, era-
delitas, sxvitas, atis, saevilia, se.
ACERBO, A. adj. Desapacible, croel, rigorós.
Acerbo. Acerbos, saevos, immanis, crodelis.
ACERCA. prep. Acerca de, sobre. De soper. D
adv. t. y 11. cerca.
ACERCAR. V. a. acostar. II S' osa també com
recíprocb.
ACÈRRIM, A. adj. sop. Mòlt constant, valent,
tenàs. AcérrimOf acerado. Acerrimos, imperterritos
fortissimus, tenax.
ACERRIMAMENT. adv. m. Ab mòlta constàn-
cia, vigor y tenacitat. Acérrimamente. Acerrimè,
vehementer, strenoè.
ACERT. m. Soccés felís. Acierto. Soccessos, os,
opos rectom, collineatom. || Prodencia, tino, babn
litat. Acierto. Solertia, indostria, as, dexteritas, atis,
consilíom, ii || Ditxa, for tona, sort, casoalitat. Acier-
to. Sors, tis, casos, os. || Felicitat en lo discórrer.
Acierto, felicidad. Prodens conjectora, scita cogitalio.
ACERTADAMENT. adv. m. Ab acert. Actrta-
damente. Dexterè, solerter, scienter.
ACERTADÍSSIM, A. adj. sop. Acertadisimo,
Sollertissimos.
ACERTADOR, RA. m. y f. Lo qui acer ta '1 que
ha de soccehir ó *s proposa com mòlt dificíl. Acerta-
dor. Solers conjectator. || Qoi obra ab acert. Acerta-
dor. Peritos.
ACERTAR. V. a. Obrar ab acert. Acertar. Rem
probè aot recte agere, ralione facere. || Endevinar,
penetrar algona dificoltat. Atinar, acertar, Calleo, es,
capio, is. II fam. Trobar lo qoe's busca. Acertar. lo-
venio, reperio, is. |1 Eixir bè, fér proba. Acertar-
AGH
CATALÀ.
ACI
21
Prsvalesco, is, bene accídere, contíngere, vertere.
ji Toear lo tir ahont s' apunta. Acfrtar, dar, aíinar,
CúUimo, aSy llineo, es, scopam attíngere, feriré. ||
Endevinar. Àctriar, Yera canere, adivinare, enigma
soWere, divinata accidere.
on HO ACBRTA, HO KNDEYiNA. loc. fam. Denota qae
5 empren alguna cosa sens saber si resultarà bè ó
mal. Si saUj vale, Non semper feriet qaocnmque mi-
Dabilor arcus.
AGERTAT, DA. p. p. Aeertado. Inventns. || adj.
CabaJ, complert, perfet. Aeertado, Absolotus, per-
fectas.
LO iis ACBETAT FO&A. exp. que aconsella lo que's
deuria fér segons ï orde de la prudència. Lo mas
miaio fuera. Consultius foret.
AGERTAR8E. V. r. Saccebir per casualitat.
Aftrtarse. Contíngo, is. Q Havérbi bona cullita. Acer-
türte, acudir. Abundo, as, praevalesco, is.
ACBSnr, A. pron. ant. aquest.
ACETAT, m. La combinació de^àcit acéticb ab
ona basa salificable. Acetato, Acelas, atis.
iciTAT DK AMOxucB NECTRi. Esporít do miude-
rtro, sal líquida, transparent, blanca, un poch olo-
itisa; de sabor frescb, picant, ensucrat, mòlt soluble
«laygoa y «n esperit de vi; 's troba en curta can-
lilat en la naturalesa, en la orina corrompuda, en
lasiTa de alguns vegetals etc. però sempre es un
prodncto del art. Acetato de amoniaeo neutró. En al-
tre temps s' anomenaba licor de minderero, espiritu
dtàímico de minderero, licor volàtil de sal amoniaeo
muiio, licor de amoniaeo ac^tico, licor de acetato de
moniaeo, sal amoniaeo líquida, agua de amonia oce-
tüia, àleali amoniacal acetado, mistura' salina voldtilj
9(ftato de amoniaeo oleoso. Acetas ammoniacae neu-
tra, acetas amoniacalls, spiritus minderedi, spiritus
ophtbalmicos.
ACETAT oB MBicuRi. Substaucia quo's presenta en
forma de escatas petitas, cristallinas, blancas, que's
toTBao negras à la llum; de sabor agre y metàl-lich,
casi insoluble en la aygua y en T esperit de vi. Ace^
ifl/o ie mereurio, tierra foliada mereurial. Terra fo-
liata mercoríalis, bydrargyrns acetatus.
AciTAT DB MOiFiNA. Sal ucutra, blanca, sens olor,
de sabor mòlt amarcb, mòltíssim líquida; resulta de
ta icció del àcit acéticb en la mor&na. Acetato de
^»rfma. Acetas morfina;.
AOETÓS, A. adj. ant. ageb.
AGETSERIA. f. ant. Art de criar aucells de ra-
pinya pera cassar ab ells. Cetreria. Accipitraria
ars.
AGEVAMENT. m. bncbvambnt.
AGEVAR. V. a. BNCBVAR.
ACETL, A. pron. ant. aquell.
AGH. Pronunciació de la lletra H. Ache, Ha.
AGB8. m. Arbre de vint à trenta peus de alsaria,
^fosta mòlt forta ab clapas à manera de ulls. Las
flors 500 blancas, de mòltas fuUas, ficadas en una
f^ta, col•locada al mitj de un calis, retallat ordi-
D^riameoten ciocb parts iguals. Acere, are^. Acer, is.
ACi. adv. 11. ant. assi.
AGIAVANT. adv. ant. endbvant.
AGIBADAMENT. m. ànt. Malaltia de las cabal*
caduras per bavér begut mòlta de aygua desprès de
bavér menjat cíbada. Encebamiento, acebamiento.
Hordei et aquae oppletio.
ACIBADAR. v. a. Donar demasiada cibada à las
cabalcaduras. Encebadar^ acebadar, Hordeo opplere.
AGIBADAR8E. V. r. Enmalaltirse las cabalca-
duras per bavér menjat demasiada cibada, y begut
demasiada aygua. Encebadarse acebadarse. Hordeo
et aqua oppleri.
AGIBADAT, DA. p. p. Encebadado, ac^badado,
Hordeo et aqua oppletns.
AGIDULAR. V. a. med. Fér tornar agre alguna
beguda anyadintli una quantitat de un àcit. Acídu-
lar. Acidulum reddere.
ÀCIT. m. quim. Tota substància que combinada
ab oxigeno ó ab altre cos apte, ba adquirit lo gust
agre y la propietat de fér tornar bermells los colors
blans vegetals, y de formar sals combinantse ab los
àcits y Us óxits metàl-licbs. Acido. Acidum, i.
ACiT acbtich. Substància agra, la mes abundant en
la naturalesa. 'S troba en mòlts vegetals y animals.
Acido acético. Acidum acéticum. || vinagre.
ÀCIT BBNzoicH. Priucipi immediat que existeix en
tots los bàlsams, y principalment en lo benjni. Addo
benzoicOy flores debenjui, Acidum benzoicum, flores
benzoes.
iciT HiDRocilNice. Líquit blancb transparent, de
olor fort de ametUas amargas, de sabor al principi
frescb, desprès agre y càusticb; mòlt volàtil. Exis-
teix en la naturalesa en mòlts vegetals; ab tot lo
preparan completament pera V us de la medicina.
Acido hidrociànico, ó prúsico. Acidum hydrosyani-
cum seu prussicum.
ACIT HiDROCLÓRiGH. Sc troba OU algunas minas de
sal de Polònia y en alguns terrenos volcànicbs, com-
binat ab la sosa, format de parts iguals de cloro y
de bidrógeno. Quant es pur es gasseós, invisible, à
no sér que's trobe en contacte ab V ayre atmosfé-
rich, qual bumítat absorbeix ab promptitud. Acido
hidroclórico muriàtico, kidromuriàtico marina ó de la
sal marina y espiritu de sal fumante, Acidum bidroclo-
ricum, acidum salis, spiritus salis marini, acidum
muriàticum sive marinum.
iciT MURIATICH OXIGRNAT. EUOStat dc gaS OS gTOCh
verdós, sabor astringent desagradable, olor sofo-
cant, soluble en una vegada y mitja son pes de ay-
gua, combina ab los cossos simples y forma clóru-
ros, deslrubeix mòlts dels colors blaus vegetals;
en estat líquit obra com à estimulant, concentrat,
obra com los mes actius àcits minerals. No's troba
en la naturalesa sinó combinat ab altres cossos.
Acido muriàtico oxigenada, ócido muriatico deflogisti^
cado, cloro, Gblorum, i, chlorioa, ae, spiritus, aci-
dum salis marini depblogisticatum.
ÀCIT NÍTRICH. AYGIA FORT.
22 ACL DICCIONARI
AciT succÍpncH. ÀcitblaDcb, cristallísat en prismas,
de sabor un poch agre. Es mòlt soluble en la aygna,
y forma sals ab las basas salificables, que s' emplean
pera reaclíus. Acido sua^inico. Acidnm snccinícum.
ACLAMACIÓ, f. Aplauso general. Àclamacion.
Clamatio, acclamatio, nis, plausns, jubílalus, us. ||
La dels vencedors, Àclamacion, Ovatus, us. || Crits
de alegria pública. Àclamacion, Jubilalio, nis, jubí-
latus, us, jubila, ornm.
nR ACLAMàció. m. adv. Dit de las eleccions de
comú acort, sens votar. Por aclamadon. Publico,
commnni consensu; una voce, uno ore.
ACLAMAOOR, A. m. y f. Lo qui aclama. Acla-
mador. Acclamator, plaudens plausor.
ACLAMAR. V. a. Aplaudir ab crits de alegria.
Aclamar^ vitorear, Acclamo, as, attoUo, is, plausum
alicui dare; festinis clamoribus in alicujus laudem ^^®"«^ "'^'í ^^ ''efert.
ACO
expediré, urbem submovere. || Desenredar, arregltr
un assumpto ó dependència Poner en Umpio, oriflúr»
Aüquid absolvere, expediré; ad exitum tàndem pro-
ducere. || Clarificaries líquits. Aclarar, clarificar. Eli-
qUO, as. H AVERIGUIR. II PBHTINAB.
ACLARIR8E. V. r. Serenarse 1 temps. Aclm'arse,
serenarse; abrir el tiempo. Claro, as, claresco, is,
ccelnm sedari, sndum fieri, discussis nubibos sere-
nari. || Assolarse lo que està tèrbol. Aclararse, a$<h
larse. Turbida sedari, liquescere, llmnm aut Caecem
considere, subsidere. compóndrerse
JA T* ACLARIRÉ. lOC. fam. TU MB LA PAGARÍS.
QUB s' ACLARESCAN. loc. fam Deuota que algú no
vól mescla rse en los negocis de altres. AllA se kt
avengan, ó se las hayan, óse las campaneen; allà se k
haya Marta con sus pollos. Tnas tibi res habeto; ipti
personare. \\ Elegir per aclamació. Acíanurr. Aliqnem
uno ore, honore, sententiis omnibus, munere salu-
tare. || Cridar en demostració de alegria pública.
Aclamar. Jubilo, as.
AGLAMATy DA. p. p. Aclamada, Acclamatus,
y ovalus, ovans en los triumfos.
ACLAPARAMENT. m. La acció y efecte de
aclaparar. Debilidad, dehilitacion. Debilitas, atis.
ACLAPARAR, v. a. Fér pérdrer las forsas. De-
bilitar, desjarretar, enervar, desbastar, extenuar.
Enervo, subnervo, debilito, as, vires frangere. ||
Aplicat al esparver. Desainar. Debilito, macero, as.
ACLAPARAR8E. V. r. acorardirse.
ACLAPARAT, DA. p. p. Debililado, desjarretado.
Debilitatus, debilitate confectus. || acorardit.
ACLARACIÓ. f. La acció y efecte de aclarar.
Aclaracion, Explicatio, explanatio, illustratio, nis.
ACLARAR. V. a. aclarul. S.
ACLARAT, DA. p. p. Aclarado. Explanatus.
ACLARIMEBíT. m. L' acte y efecte de aclarir.
Aclaracion. Explanatio, explicatio, nis. Q La acció y
efecte de arrancar unas plantas de entre altras per
estar mòlt espessas. Entresaca, entresacadura. Inter-
Incatio, nis. || ant. ssRKinTAT.
ACLARIR. V. a. Apartar lo que enfosqueix. Acla-
rar. Tenebres, dklWginemdepéWeve. II Explicar lo que
no s* entén bè. Aclarar, declarar, ilustrar, poner en
claro. Explano, explíco.illastro, elucido, as, evolvo,
patefacio, is. || Espargir las cosas pera que ocupen
mes lloch. Aclarar, esparcir. Explico, as, expando,
is. II Tràurer alguna cosa de entre altras per estar
massa espessas. Entresacar, aclarar, despejar. Dis-
raro, as, aperlum, patentem aliquid reddere || Dit
del planter. Acuchillar, despejar. Plantas intercipere.
II Esporgar los arbres 6 ceps. Chapodar, escamon-
dar. Amputo, abluco, as ramos, palmiles ínutiles
computaré, resecare. || Ajustar dispulas. Compo-
ner, definir, decidir. Quieslionem definiré, solvere,
disputatione veritatem límare, díssidentes compo-
nere. || Manar fér llocb. Hacer calle,ópkza. Locum
ACLARIT, DA. p. p. Aclarado. Glaras, explora-
tus. II adj. Esporgat. Chapodado, Amputatns. || Ditde
las cosas espessas. Enrarecido. Rarefactus. || Dit deU
licors. Aclarado, serenado. Sedatns, defaecatns.
ACLIMATACIÓ, f. La acció y efecte de aclima-
tarse. Aclimatacion. Ad alienum clima accomodatío.
ACLIMATAR8E. v. r. Se diu de las personas ó
altras cosas que s' han acostumat à un nou clima.
Connaturalizarse, aclimatarse. Naturam alicujos rei
sibi facere, alieno climati assuefieri.
ACLIMATAT, DA. p. p. Aclimatado, c^ynnatura-
lizado. Assuefactus.
ACLIVILLAR8E. V. r. CLlviLLARSB.
ACLIYILLAT, DA. p. p clivillat.
ACLOFAR8E. V. r. Ajovarse, assentarse ab tota
comoditat y repòs. Arrellenarse, aclocnrse. Tranqui-
Uè quiescere, desídeo, es.
ACLOFAT, DA. p. p. Aclocado. Adcubatos.
ACLUCAR. V. a. Tancar los ulls. Cerrar los ojos.
Oculosclaudere. || met. Morir. Cerrar el ojo, los ojos.
Lumina claudere in seternam noctem ; svi spatium
finiré. || Recullir la vista per véurer millor. Amusgar,
Oculorum aciem contrahere.
NO ACLUCAR l' ULL ó 'ls ULLS. fr. No dormir gens.
No pegar el ojo. Noctem insomnem ducere.
ACLUCAR8E. V. r. aclucar. 1. || met. Fér los
ulls grossos. Hacer la vista gorda. Se non vidisse si-
mularé, p Tórcerse *ls fils de ferro de las gabías.
Tòrcer se. Inflecti.
ACOBARDAR. V. a. p. U. ACORARDIR.
ACOBARDAR8E. V. r. acorardirse.
ACOBARDIR. v. a. Infundir temor. Aeobardar,
intimidar, acorralar. Exanimo, as, deterreo, es, per-
terrefacio, is ; metum incutere, terrorem iojícere,
animum frangere.
ACOBARDIR8E. V. r. Pérdrer V esperit, ó va-
lor. Acobardarse, amilanarse, acoquinarse, alehrarse,
alebronarse, estrecharse de animo, abatirse, desmayar.
Paveo, es, pavesco, is, animis concidere, deficere,
jacere, animum despondere.
ACOBARDIT, DA. p. p. Acobardado, Dejectus
animo.
AGO
AGOBRAB. V. aot. BBGOIUUR.
AOQI>nL V. D. ACVDIR.
AGOUUL V. a. En lo blasó anir, jantar, combi-
UT k» escuts dearmas ó trofeos, baíg una insígnia
écorooa en senyal de aliansa entre dos regnes ó fami-
lias. Se pren també per guarnir de collar un lleó,
DB gos llebrer ó altre animal; y del mateix modo
per posar à las àligas y cisnes coronas al coll, y per
rodejar de alguna enra, sarment ó serp à un arbre,
cTen ó colaoma y últimament posar en figara de
aspi de St. Andreu detràs del escut las claus, bas-
toos, Uansas, esptsas, banderas y altras cosas sem-
Uaots. Acotar. Scuta adnoare, conjongere.
AOÓUT. m. V ordenat de menors que serveix al
iHar, y també V escolà, encara que no sia ordenat.
kHÚó. Acolythos, acoÚthus, i. fem. || Lo qui ajnda
i litres. AcólUo, Socíos, ü, comes, satelles, itis,
contnbernium , il.
Ro HBCBssiTAB DB AcóLrTÓBScoiJL. fr. No nccessítar
la ajnda ó consell de altre. No neemtar de acóHto.
Híiar nn caiahazasy no nece$itar de calabazas para
idiffr. Alieno auxilio non indígere.
AOOLITAT. m. V orde de acòlit, que es lo qnart
éels quatre menors. Aeolitado, Acolitatos, us. m.
loScideacólit, que es servir inmediat al altar. i4eo-
üicfo. Acolitatns.
AQOLUkDOR. m. nànt. Cable prim, ferm per un
nirem ab la pinya en la vigota del obencb, y ab
r altre cap se passa per las vigotas de la cadena, y
del obencb dos ó tres vegadas, y tirant de ell se
atessan los obeocbs. Acollador, Fnnis malos ads-
triogeos.
AGOLLAR. V. a. nànt. Tirar de un cap gros ab
akre prim. AcoUar, Crassirem radentem alio tena-
inhere, adducere.
AOOIXEIiSA. f ant. accllimbht.
AGOIXIMENT. m. acullimbnt.
AGOLUm. y. a. acüllir.
ACOlXONnu V. a. fam. acobabdir.
AOOiXjOlflRSE• V. r. fam. agobardibse.
AGOLLONIT, DA. p. p. AC0B4RD1T.
AOOLOBAB. V. a. ant. Dar hriUo, esplendor , etc.
ACOIXmAT, DA. adj. colobat.
AGOLTEIXEJAR. v. a. acultbllbjar.
AGOLTEIXEJAT, DA. p. p. accltbllejat.
AGOMAN AR. V. a. ant. encohanab, confiar, bn-
UtUGAB.
AGOMANAT, DA. p. p. ant. encomanat.
AGOMENAH. V. a. ant. encomanar.
AGOMÉB, A. p. p. Acometido, Aggressus, inces-
^^os, iovasns, oppngnatus.
AGOMESA. f. Arremesa, embestida. AcomeUmien-
(9, wmeiida. Aggressio, incnrsatio, oppagnatio,
QK,ÍQcarsns, ímpetus, us.
AOOMETEDOR, A. m. y f. Lo qui acomet. Aco^
^feior. Aggresor, invasor, impetens, is.
ACOamiMENT. m. ACOMBSA.
AGOMÉTREB. V. a. Embestir, atacar, Uansarse
«bre. AcomUr^ arremeter,enh€$tír, cargar^arrojar-
CATALÀ. ACO 23
se, abalanzarse. Alieni ingraere, alíqnem impetere,
invadere, in aliquem ruere, grassari, ferri prsecipi-
tem. II Sobrevenir de improvís alguna malaltia ó afec-
te violent. Acometer, sobrevenir, asaltar. Morbum,
somnum alieni impetere, snbire, instaré, aliquem
intercipi morbo. |] empíndesb.
ACOMIADAR. V. a. ant. dbspbdib.
ACOMIADAT, DA. p. p. ant. DBSPEDIT.
ACOMODABLE. adj. Lo que's pót acomodar.
Acomodable. Accommodabilis
ACOMODACIÓ, f. Composició amistosa. AconuH
dacion. Accommodatio, nís.
ACOMODADAMENT. adv. m. Proporcionada-
I ment. Acomodadamente, Accomodè, apte, appositè.
II Ab comoditat. Acomodadamente, Gommodè, oppor-
tnnè.
ACOMODADÍ9SIM, A. adj. snp. Acomodadist"
mo. Peraccommodatns.
ACOMODADOR, A. m. y f. Lo qni acomoda.
Acomodador, Accotnmodator.
ACOMODAMEIVT. m. La acció y efecte de aco-
modar. Acomodacion, acomodamiento, Accommodatio,
nis. n RECONCILIACIÓ.
ACOMODAR. V. a. Ordenar, posar las cosas com
correspon. Acomodar, Accommodo, apto, exaplo, co-
lloco, as. II Ajastar renyinas. Acomodar y compmefi
ajustar, Controversias, jites componere, conciliaré;
ad concordiam redncere, adducere; litem toUere,
redimere || Casar à algú ó posarlo en un empleo ütiL
Acomodar. Qnemdam in manere ; apnd aliquem co-
l•locaré; ronneri aliquid addrcere. || Posar algnna co-
sa en lo llocb convenient. Acomodar. Com mode co-
llocare. || Provebír à algú de lo qae necessita. Aco-
modar. Alieni commoda suppeditare. |] Venir ó sér
del gnst de algú alguna cosa. Acomodar, Aliqnid ali-
eni placere, convenire, enm juvare. || Deixar alguna
cosa de us ó servey, com un pa. Prestar. Commodo,
as.
ACOMODARSE. V. r. Lograr acomodo. Acomo-
darse. Hnnus obtioére, ad mnnus accedere, alieni
mnnere se addicere. p Conformarse ab lo dictamen,
ó geni de altres. Acomodarse, conformarse. Ad alte-
rius sententiam totum se fíngere ; alieni obsecunda-
re. II ant. Usurpar. Aliena bona usurparé, rapere,
alieno ianquam proprio uti. || Tràurer profit. Sacar
provecho. Utilitatem compararé.
ACOMODAT, DA. p. p. Acomodada. Accommo-
dalus. II adj. A propòsit. Acomodada, apropósito, ap~
to. Accommodatns, aptus, commodns, appositnSi
COOgrUUS. II Rieu. II CASAT.
ACOMODATICI, A. adj. m. y f. Loque*spót
acomodar à altra cosa. Acomodaticio^ traslaticio,
Translatilius.
ACOMODO, m. Empleo, destino, conveniència.
Acomodo. Ministerium, officium, ii, munus, eris,
commoditas, atis, convenientia, ae .
ACOMPANYADOR, A. m. y f. Lo qui acompa-
nya. Acompanador, compahero, Socius, ii, comes, itis,
stipator, is.
24 ACO DICCIONARI
AGOMPAinrAllIENT. m. La acció y efecte de
acompanyar. Acompammienlo. Comitalus, us. || Co-
mitiva per obseqai. Acompanamiento, séquilo, comiti-
va. Proseculio, assectatio, stipatio, nis. fl La com-
parsa del lealro. Àcompanamiento, Scense, persona-
rnm comitatas. || La composició é instruments pera
acompanyar à la veu. Àcompanamiento. Yocem comi-
tantes numeri. [| Lo que*s dóna à algú per sa segure-
tat y defensa. Àcompanamiento, Praesidiaria stipatio.
II Lo de un enterro. Pompa fúnebre. Pompa funebris.
AGOMPANYANT, A. p. a. acompantador.
ACOMPANYAR. V. a. Anar ó estar en com-
panyia de algú. Acompanar, Gomito, as, comitor,
aris, stipo, as, comitem se alicui dare. || met. Agre-
gar una cosa à altra. Acompanar, Adjungo, is. ||
GUIAR II Adornar la figura principal abaltras pera que
ressalto mès. Acompanar. Principem figuram aliarum
interpositíone exornare, apte circum ornaré. || mús.
Tocar ó cantar ab altres. Acompanar. Goncino, is,
canentis vocem, carmína tibiis aut nervis sociare.
II Sentir los mateixos afectes que altres, com acom-
panyar en lo sentiment. Acompanar. Ridentibus adri-
dére, flentibas adflére ; consentiré cnm aliquo ; se
participem sociare in affectus. || ant. afavoeie.
JO vos acompanyaré per tot. loc. Denota que hn
serà company inseparable de altre. Yo te acompana-
ré siempre. Me assiduum habebis comitem, tibi sem-
per haerebo.
AGOMPANYARSE. V. r. Cantar y tocar acor-
dant los instruments ab la veu. Acompanarse. Car-
mina tibiis aut nervis cantaré. || Rehunírse los facul-
tatius ójatges, ó notaris pera resóldrer ab mésacert.
Acompanarse. Consílii socium síbi adjnngere.
ACOMPANYAT, DA. p. p. Acompanado. Gomi-
tatus, stipatas.
MES VAL SOL QUE MAL ACOMPANYAT, ref. Ensenya que
la soledat es preferible à la mala companyia. Mas
mle solo que mal acompanado. Tnrpi consortio pracs-
tatsolitudo; meliús est solum esse, quam pravís nti
comítibus.
ACOMPARACIÓ. f. ant. comparació.
ACOMPARADAMCNT. adv. m. ant. comparati-
vament.
ACOMPARAMENT. m. ant. y
ACOMPARAN8A. f. ant. comparació.
ACOMPARAR. V. a. comparar.
ACOMFARAT, DA. p. p. COMPARAT.
ACOMPAS8ADAMENT. adv. m. Acompasada^
mente, d compàs, con órden. Ad numerum, ad nor-
ACO
mam, concinnè, ad amussim.
ACOMPA88AR. V. a. Amidar ab lo compàs. Com-
posar. Gircino, as, describo, is, metior, iris. jj met.
Posar las cosas ab la deguda proporció. Composar,
poMr à compàs. Ad amussim ordinare. || Arreglar,
proporcionar las cosas de modo que no sobre ni fal-
tc. Composar. Exaequo, as, moderor, aris, metior,
iris. II mús. Dividir las composicions en temps iguals
ab rallas perpendiculars à las de la pauta. Composar,
Liniolis tempus metiri.
ACOMPASSAR LO GASTO. fr. Gastaf à proporció de lo
que*s tè. Composar el gasto con la renta. Pro resomp-
tum facere.
ACOMPA88AT, DA. p. p. Composada, aeampt^
sado. Ad numerum exactn^. || adj. Lo que guarda la
deguda proporció. Acompasado, Ad amussim exactns.
ACOMULAR. v. a. ant. bitcarrbgaa.
ACONDICIONAR. v. n. Donar à las cosas certa
condició ó qualitat. Acondicionar, Constituo, affieio,
is.
ACONDICIONARSE. v. r. Adquirir certa quali-
tat ó condició. Acondicionarse. Gonstitntionem quam-
dam adquirere.
ACONDICIONAT, DA. adv. p. p. AcmdieiaMdo.
Consti tutus. II adj. Ab los adverbis bè ó mal, de bona
ó mala condició. Bien ó mal aeondicionado, BoDum
aut pravum.
MAL ACONDICIONAT. DESFABORIT.
ACONDUHIR. V. a. ACONDUCTARSE. 2.
ACONDUHIT, DA, p. p. acondüCTAT.
ACONGOIXAR. V. a. CONGOIXAR.
ACONGOIXAR8E. V. r. CONGOIXARSB.
ACONGOIXAT, DA. p. p. CONGOIXAT.
ACÓNIT. m. Escanya llops, planta perenne de
dos peus de alsada, las fullas compostas de cincli
tiras estretas, llustrosas, de un vert trist en lo re-
vés, mès obscur en V endret, las flors blavaa en for-
ma de espiga, la arrel com la de un rave ó nap, ne-
grenca per fora y blanquinosa per dintre, y es veri-
nosa. Acmito, núpelo, anasarc4i, centella, malalobiu,
uvaversa, lupina. Aconitum napellas.
ACONORT. m. coNORT.
ACONORTAR. V. a. gonsolàr.
ACONORTAR8E. V. r. Consolarse. Mqno animo
ferre, pa li.
ACONORTAT, DA. p. p. Resignada, c<m$olado,
Consolatus.
ACON8EGUIMENT. m. ant. CONSECUCIÓ.
ACONSEGUIR. V. a. Seguir à algú fins al lloch
en que 's troba. Akanzar. Adipiscor, consequor, as-
sequor, eris. || Hàurer ab la ma lo que asta en pa-
ratge alt ó distant. Alcanzar. Àttingo, is. || Lograr
lo que 's desitja. Alc^nzar, conseguir, lograr, llegar.
Assequor, consequor, adipiscor, nanciscor, eris, ob-
tineo, es, ad propositum fínem pervenire; votorum
finem altingere. || Haver viscut en lo temps de qne*s
parla, Akanzar. In certa tempora incidere, coaevum,
coaïtaneum esse. || Igualar à altres en alguna cosa.
Akanzar, conseguir, igualar. Coa^quo, exaequo, as,
assequor, eris. || ter. Tenir guanyat. Acrfiíitor, rfiw»-
gar. Acquiro, lucrifacio, is, mereo, es.
ACONSEGUIT, DA. p. p. Akanzado. Adeplas,
conseqntus. || Endeutat. Akanzado. Mre alieno op-
pressus, gravatus; in aere alieno esse.
ACONSELL. m. ant. consell.
ACONSELLABLE, adj. Lo que 's pót aconsellar.
Acomejobk. Consiliabílis.
ACONSELL ADOR, A. m. y f. y
ACONSELLANT, p. a. ant. Lo qui aconsella.
AGO
CATALÀ.
AGO
2»
. Goosilktor, coiililiaiiSy coBsiliaríQs. ||
AGOVfSELLAR. V. a. Persuadir, donar consells.
àcouejar. Consilior, aris, saadeo, es, consiliam dare,
impertiri, consolere aliqaem, consilio javare.
AGONBELLABSE. V. r. Demanar, péndrer con-
sell. ÀcoMejane. Aliqnem consolere, consultaré, con-
sfliun adhibere, advocaré, alicnjos consiliam exqoi-
rere, expetere, ad aliqnem referre.
QCI SOL S' ACOffSKLLA, SOL SB PKNEOEIX. rcf. EnSO-
DTaqoe en negocis de gran importància debem acon-
sellinios ab altres. Quien d solos se aconseja, d solos
u remesa ó desac4>nseja. No hay qwen yerre sinó el que
tu forecer quiere. Tibi solam consulis, dolebis solus.
ACONSELLAT, DA. p. p. Aconsejado, Consilio
idjitas.
AGORSOLADOE, A. m. y f. CONSOLADOR.
AGONSOLAB. V. a. CONSOLAi.
AOONSOLABSE. V. r. Redahirse, sabjectarse
ToioDlariament à fér ó sofrir algona cosa en qoe bi
itfvia algona repognancia. Cotíformarse. Sese sob-
fflittere, sobjicere.
kOOHSOLAT, DA. p. p. CONSOLAT. || Conformo-
io. Sobj^tos.
AC0II8O1ÍANTAR. V. a. Observar al fi de cada
fers ona rima rigorosa, ó osar en la prosa de con-
soaaatsqoe sols convenen en la poesia. Aconsonantar,
CoMiAioliis aboU.
v. n. ant. sucgehir.
m. CONTENTO.
AOOirTEBlTAR. v. a. Satisfer, donar gost. Con--
tflOar, compíocer. Delecto, juvo, as, placeo, adrideo,
es, satis£icio, is, morem gerere alícojus.
AGüNTUVTARSE. v. r. Qoedar content. Conten-^
i*m, quedar contento. Sibisofficere, contentom esse,
salis habere.
yo s' ACONTENTA AB Aixó. loc. Mdnifesta qoe algú vól
més de k) qoe li correspon. No se conUhta con eso,
Kee se eo loco tenet.
so'« róT ACONTENTA! A TOTS. loc. Dcnota qoc qoant
svQ mòlts los qoe volen ona cosa no's pót donar à tots.
(N» f^ie conUntar d todos? Ne Jupiter qoidem om-
BíbaspUcet.
sia M BON ó MAL ACONTENTAR, fom. Sér fàcil ó dí-
fitil de acontentarse. Ser de buen ó mal conlentar, ó
«MiflUo. Facilem ó diíficilem esse.
AOONTENTAT, DA. p. p. Conlentado. Gonlen-
Ui.
AOCMPtAE. v. a. Jontar ona cosa ab gran canti-
Ul. Aíopiar, Comparo, as, congero, is.
ACQPLAB. Arreglar lascartas. Acoplar^ aparear,
Ordiao, as. || r. acoplarse contra algú. fr. Mancomo-
Bine contra ell. Maneomunarse. In aliquem coire.
AOOQlimAR. V. a. forn. acobardir.
AOOQUiKABflE. V. r. ant. acobardirse.
AGOQUOIAT, DA. p. p. AGOBARDIT.
AflMiAai V. a. ant. aflíoir, conooixar.
AGMAT, DA. p. p. AFIIOIT, CONGOHUT.
AflMWàDAlpnnr. adv. m. ant. j>E goniS acort.
TOMO I.
AOOBDAMEIIT• m. ant. ACORT.
ACSOBDANSA. f . ant. mús. consonancu. H aot.
acort. 0 ant. regort.
AGORDABíT. adj. ant. concordant.
ACORDAR, v, a. Resóldrer de acort, ó per ma-
jor número de vots. Acordar, Decerno, statoo, cons-
titoo, is, concordo, as. || ant. Determinar una cosa
abans de manaria. Acordar. Decerno, is. || pint. Dis-
posar los colors, de modo qne no ressalten massa oi
qoeden demasíat apagats. Acordar, Pictoris tonom
inter lucem et ombram medium dare. || Avenir los
instruments ó veus per formar armonía. Acordar^
concordar, Coosono, conciono, as, concinno, is; ins-
trumenta, voces inter se aptare, consociare. | ant
CONCEDIR, v. a. ant. combinar. B acertar.
AGORDAR8E. V. a. ant. GONVENIRSE. II RBCOR-
DARSE.
ACORDAT, m. ACORT. 4
ACORDAT, DA. p. p. Acordada, Decretos. || adj.
Fét ab acort. Acordada, Mataró consilio factom.
ACORDE. adj. Conforme, corresponent. Acords»
Aplus, conveniens. || De un mateix dictamen. Aeorde^
cow^rde. Concors, consentiens. || mús. Consonant.
Acorde, consonante, armónico. Consonans, barmonio-
sus, concinnus, concinnens.
ACORDI. V. m. ant. acort.
ACORDILLAR. V. a. Tirar à cordill, posar cor-
das tivantas pera tràurer à linea una obra. Acorde^
lar. Fune Uneam ducere.
ACORDOBAN AR. V. a. Adobar o«a pell de mo-
do que semble córdoba ó pell de cabró no seotbo.
Acordobanar. Caprioam alutam oemulari.
ACORDONAR, v. a. Posar cordó, circohir ab
gent. Acordonar, Circumdo, vallo, as.
ACORRALAR. V. a. ENCORRALAR.
ACORRALAT, DA. p. p. ENCORRALAT.
ACORREGUT, DA. p. p. Eovergooyit. Garrido.
Pudefaclus, podore suffusus. || apocat.
ACÓRRER. V. a. Envergonyir. Córrer, Podore,
verecundia aíHcere, suilundere. || ant. socórrer. |j
ant. Esdevenir. Ocurrir, Evenio, accido, is.
ACÓRRERSE. V. r. Envergonyirse. Corrern.
Erubesco, pudore, rubore aíliei, suffundi. H apocar-
se 2.
ACORRIMEBIT. m. ant. rubor, vergonya, goht
FUSIÓ. II ant. SUBSIDI, socorro. || abundància.
ACORT. m. Ajust, concòrdia, conveni. Acuerdo,
ajuste. Consentio, conventio, nis, facturo, coodic-
tum, i, pactus, us. | Resolució de una corporació à
senat. Acuerdo, Decretum, senatus consultum. ||
mús. La unió de sonidos armónichs. icor(fo. Harmo-
nia, aï, concentus, us. || consell.
DE ACORT. m. adv. y
DE COMÚ ACORT. m. adv. Ab consentiment de tots.
De comun acuerdo^ de eomuu consentimienlo, acordada^
menu. Unanimiter ; uoo, communi conseoso ; Jd%
constitoto, sententiis omnibos ; nemine discrejMmte.
ESTAR SN ACORT. k. £&tar do acort. Mor df aater-
do. Concordes esse.
5
é
26
ACO
DICCIONARI
AGR
AGOSAT, DA. adj. pebfet, llbst, acíbat.
ACX>8SAR. V. a. Forsar, persegair fíos à posar
en apnro especialment à las feras. Acosar, estrecL•r,
apurar, Yexo, agito, as, insector, aris, cnrsn pre-
meré.
AG08SAT, DA. p. p. Acosado, Agitatus.
AGOS8EJAR. V. a. Gossejar, tirar cossas. Aco--
eearj cocear. Calcitro, as.
AG08SEJAT, DA. p. p. Acoceado. Galcitratns.
AGOST. m. ant. y
ACOSTAMENT, m. ant. propixquitat. || ic-
cis. 1.
ACS08TADÍ8, SA. adj. Lo qne es fàcil de acostar
6 jnntarse sens elecció. Alkgadizo, Collectitius.
AGOSTAR. V. a. acbrcar.
AGOSTARSE. V. r. acercarse.
ACOSTARSE k LA VORA. f. OrUlarse, Ad oras adpe-
Mlere ; se litori applícare, appropinqoare, accedere.
AGOSTAT, DA. p. p. Acercado. Accessos, admo-
tns, appropinqnatus. || adj. ant. Propinquo, ctrcuno^
allegado. Proximus, propinqnos.
sÉR DELS AcosTATS. f. Ser muy de adeniro. Alieni
intimiorem, ex intimis esse.
AGOSTAG. y
AGOSTAS. adv. m. ant. à coll.
AGOSTUMAMENT. m. ant. cosTüir.
AGOSTUMAR. V. a. Fér avesar, sér cansa de
que altre fassa ab freqüència algnna cosa. Acostum-
brar, habituar. Assuefacio, consuesco, is. | v. n. Te-
nir de costum. Acostumbrar. Soleo, es, assnesco,
consnesco, is.
AGOSTUMARSE. v. r. Avesarse. Acostumbrarse,
habituarse, hacerse. Soleo, persoleo, es, assuesco, as-
snefacio , assnefio , is , alícujas rei coDsueladi-
nem nancisci; alieni rei, aiiqaa re consnescere.
g Usarse, estilarse algnna cosa. Acostumbrarsey esti-
larse. Soleo, es.
AGOSTUmAT, DA. p. p. Acoslumbrado; habitua-
do. Insnetns, assnefactus.
l' ACOSTiif at. Ioc. Manifesta qne algú fa '1 que tè
de regla ó costnm. Lo acostumbrado. Solitnm, qnod
est de morè.
AGOSTUMBRADAMENT. adv. m. ant. Segons
os y costnm. Acoslumbradatnettte, segun costumbre,
Hore, ex, de morè, nt mos, nt moris est, consnetè.
AGOTAR. v. a. coTAR.
AGOTARSE. V. r. Inclinar lo cos. AgoviarsCf en-
ecrvarse, agacharse. Incurvesco, devergo, is, sese
íncnrvare, pandere, ioflectere. || arrupirse.
AGOTAT, DA. p. p. cotat. Í| Inclinat. Agoviado,
agachadOj encorvado, Incurvatns.
AGOTXAR. v. a. Abrigar ab la roba. Abrigar,
mrebujar. Aprico, as, obtego, involvo, operio, is.
AGOTXARSE. v. r. Abrigarse ab la roba parti-
cularment en lo llit. Arrebujarse, aborujarse,acurrU'
carse. Involvi, implicari, stragulis sese obtegere. ||
ACOTAftSE.
AGOTXAT, DA. p. p. Arrehtjado, aborujado. In-
VOlatOS. H ACOTAT.
AGQUIRINT. p. a. ant. ADQunEiiT.
AGQUIRIR. v. a. ant. adquirir.
AGQUIRIT, DA. p. p. adquirit.
AGQUISIGIÓ. f. ant. ADQUISICIÓ.
AGQUISIDOR, A. m. y f. ant. adquhidor.
AGQUISIR. V. a. ant. adquirir.
AGQUISIT, DA. p. p. ADQUIRIT.
AGRE. adj. Agre, aspre en lo gust. Acre, Ac
asper, acerbus. || met. Aspre, desapacible; s* api
al geni, ó natnral. Acre, dspero. Aspera índoles, ac
severum ingenium.
AGREADOR, RA. m. y f. ant. acrbhbdoi.
AGREDlTADtssnf. adj. sup. Mòlt acredil
Acreditadisimo. Probatissimus.
ACREDITAR. Y. a. Assegurar, afirmar. Aeredi
confirmar , aseverar, certificar, \\ Affirmo, confim
assevero, as, assero, is, ratum fsicere. || Calificar
bona algnna persona ó cosa. Acreditar. Frobo,
alieni auctoritatem deferre, fidem adhibere, aliqi
commendare. || Tenir guanyat, ó en sòn favor al^
deute. Acreditar, devengar. Acquiro, lacrífacio,
mereo, es. |{ algansar. 2.
AGREDITARSE. v. r. Adquirir crèdit, bona o
nió. Acreditarse. Auctoritatem, bonum nomeu s
compararé, conciliaré, facere, pararé, crearé, clu
es. II Donar algú probas de sas qualitats. Acreditar
Alicnjns opera enm prsedicare, commendare.
AGREDITAT, DA. p. p. Acredilado, Probati
commendatus. || adj. Lo que tè reputació y créd
Acreditado. Nomine, opinione praeclarns, auctoríi
valens, pollen s*
AGREHEDOR, A. m. y f. Lo qui tè dret à alg
na cosa. Acreedor, Creditor, is. || met. Mereixedi
digne. Acretdor, digno, benemérilo, Benemeritus, d
nus.
AGRIDÓFAGO, GA. m. y f. Lo qui viu de 11
gostas. Acridófago. Acridophagus, i.
AGRIMINAGIÓ. f. La acció y efecte de acrín
nar. Acriminacion. Griminatio, nís.
AGRIMINADOR. A. m. y f. Lo qoi acrimií
Acriminador. Griminator, accnsator, objurgator, i:
AGRIMINAR. V. a. Acusar de crim. Acrimim
Accuso, vitupero, as, arguo , is, criminor, aris.
Abultar, exagerar la falta ó delicte. Acriminar, ag\
rar, envenemr. Acriminor, aris, culpam, crimen a
gere, acerbare, acriter objurgare, graviorem, pej
rem causam efiicere. || Afear alguna acció. Yitu^
rar. Vitupero, as.
AGRUHINAT, DA. p. p. Acriímikufo. Grimin
tus.
AGRIMONIA. f. La qualitat aspra ó picanU Ac
monia, acerbidad, aspereza, acritud, Acrimonia, ;
acredo, acritudo, nis. || sítira, rigor. || Yeheme
eia, eficàcia en las paraulas. Acrimonia, Diceudi v
n Aspresa en lo tracte ó geni. Amnumta, aspere;
Acrimonia, ce, acerbitas, asperitas, atis.-
AGRISOLAR. V. a. Purificar los metalls en
gresol. Acrisolar, afinar: Igne metalla expectaré, pi
gare, ad purum excoquere. t met Examinar à íoàd
ACT CATALÀ.
€wolar, apear, sondear, alambicar. Explano, expio-
o, as, argamentis confirmaré, investigaré, patefa-
ere.
AOUSCMiARSE. V. r. Acrisolarse. Explanari, in-
estigarí, perscnitarí, ad nllimom apícem deve-
ire.
ACBISOLAT, DA. p. p. Acrisolado, Pargatns.
ACHll'UT. f. ÀCRIVONIA.
AGBOMÀTIGH, CA. adj. S' aplica à la ullera
[ue presenta *ls objectes distants sens los colors del
ris. Aeromdtieo. Acromaticns.
ACRONIGTE, A. adj. S' aplica al naixement, y
poiH de una estrella que naix y 's pon al mateix
leiips que'l sol. Acronicto, Àcronyctos.
ACEÓ8TIGH, CA. adj. La poesia en qne las lle-
tns inicials ó finals forman un mot ó sentencia.
kmtko. Acrostichis, idis, acrostichia, orum.
ACTAS. f. Acorts ó decrets de algnna corporació
òennanitat. Aetas, Acta, orum. || Las dels concilis.
Cmme$, aeUu. Ganones, num, acta, ornm. || Rela-
ció de las vidas dels sants, en especial dels apòstols.
\nis APÒSTOLS. Llibre sagrat compost per St.
ÜBBh, que conté la historia dels primers temps de
k U^a 7 progrés del Evangeli baig lo ministeri
éeb Apòstols. ACTES dels apòstols.
àCTEm m. Acció ò fèt. Acto^ hecho. Actio, nis,
letos, ns. B Cada part principal de un drama. Acto,
jirMifa. Actns, ns. || filos. Las conclusions qne de-
fmuk en las universitats, col-legis etc. Aeto, The-
àupropugnatio. |j log. Las operacions de la ànima,
yaixi 's diu acte del enteniment, acte de la volun-
m Acio. Actns, us, operatio, nis. || Escriptora de
mÒM, Carta de venta. Yenditionissyngrapha. || auto.
ACTE acordat. AUTO ACORDAT.
ACTE Aci^ATORi. for. Lo que acosa. Acto acusato-
r». Actns accusatorius.
ACTE CARNAL. Cópula, coticúbito, occeso^ eóitOf aeto
f^nalótenérto, confjreso. Concubitns, accessus, us,
ctpob, ae.
TEitt ACTE CARNAL, fr. Tonir accés V home ab la
faa. Conoeer camalmente, tener cuenta. Goncumbo,
^gMSCO, coeo, is.
ACTE DE CORT. Lds súpUcas dels tres brassos en
pRteran aprobadas pel rey , ó la de algú de ells
lin contradicció dels demés y ab aprobaciò del mo-
ürca, que comensaban : Plau al senyor Rey 6 à la
iifcitaí.— Aelo de córte. Comitiis actus.
ACTE DEFCnTlD. AUTO DEFLXITIU.
ACTE DE INQUISICIÓ. AUTO DE INQUISICIÓ.
Acn DE POSSESSIÓ. L' exorcici , ó us de ella. Aeto
^foetsum. Possessorius actus.
ACTE DE coNTRició. Arropentiment de haver ofès à
^sols per sér ell qui es. També s' anomena així
^f&mula ab que s* expressa dit arrepentiment. Ac*
^^nntriàan. Gontritionis expressió, actus, us.
ACTSDESOLTURA. for. Lo cousentimont del jutge
PMiioltar ò posar en llibertat al pres. Aeto de sol-
^ lelaxalío, nis.
ACn SACRAMENTAL. AUTO SACRAMENTAL.
ACT 27
ACTES DELS APÒSTOLS. Los fèts dols apòstols quo OS-
crigué' sant Lluch. Actos de los apóstoles, Apostolorum
actus, apostolorum actuum liber.
EN ACTE. m. adv. En acció de fér alguna cosa. En
aeto, en ademan. In procinctu.
l' acte MES BO QUE*L SABÍ PÒT FÉR, ES CUMPLUI LO
SANT VOLER. ref. Reprèn als que's glorian de saber
mòltas arts y ciencias, y vihuen desastradament.
Aquel sabé que se salva, que el otro no sabé nada. Ní-
hil inanius qnàm multa scire, et quid sibi prosit ig-
noraré.
TENIR l' acte. fr. En los estudis püblichs defensar
conclusions. Defender aetos ó conclusiones, Theses
propugnaré, sustinere.
AGTITADOR, RA. adj. for. Lo que està pera
actuar. Lo que estd para actuar, Quod instruendum
est.
AGUTAR. V. a. ant. for. actuar. ^
ACTITAT, DA. p. p. ant. actuat.
AGTTTUT. f. La positura ó situació de qualsevol
objecte. 'S diu particularment en la pintura per la
disposició ó situació del natural pera imitarlo. Acti-
tud; aptitud, accion. Habitus, gestus, situs, ús.
AGITO, VA. adj. Lo que té activitat. Activo, Ac-
tivus, efficax, actualis. 0 Lo que obra promptament
com certs venenos. Activo, violento, Efficax, vehe-
mens, acer, strenuus. || Prompte, diligent. Activo,
agudo, eficaz, listo. Acer, gnavns, activus, assidnus.
II gram. Pertanyent à la acció del verb. Activo. Ac-
tivus. II for. Lo for de algunas personas pera portar
las causas à certs tribunals per privilegi de la cor-
poració del que són indivídnos. Activo. Guiqne pro-
prium et privilegiatum fòrum.
PER activa y per pasiva. oxp. fam. De totas ma-
neras. Por activa y por pasiva, Omnimodò, omnimo-
dis, omnimodò, omnifariam.
privar de veu activa, fr. Privar del dret de votar.
Privar de voz activa. SuíTragio alíquem privaré.
veu activa, exp. Lo dret de votar. Voz activa.
Snffragii jns. || gram. La dels verbs. Voz activa. Ac-
tiva vox.
vn>A activa. La en que se emplean las forsas cor-
porals. Vida activa, Actuosa vita.
VERB actiu. gram. Lo que significa acció. Verbo
activo. Activum, accusativum verbum.
ACTIVAMENT, adv. m. En significació activa.
ActivamenU. Activè. [j Ab activitat. Activamente. Im-
pigrè, solerter.
ACTIVAR. V. a. Avivar, excitar, accelerar, ins-
tar. Activar. Urgeo, es, exagito, as, acuo, is.
ACTIVAT, DA. p. p. Activada, Incitatns.
ACTlvissiM, A. adj. sup. Muy activo. DiUgen-
tissimus, strenuissímus.
ACTIVITAT, f. Virtut de obrar. Aetividad. Yir-
tns, utis. II met. Agudesa, promptitut. Aetividad,
Yis, is, celeritas, alacritas, atis. jj Vivesa en certas
cosas inanimadas. Aetividad. Vis,'is.
ACTOR. m. Gómich, representant. Actor. Histrió,
nis, scsenicus artífex. || agent. || for. Qui posa una de-
tt
DICaONARI
maiida jndicW. Actor . A^etot-, pelitor, is. | Company
de Hèrcules coiiM l&s A^massoiias. Actor. Actor, is.
ACIOBÜ-Ciomedlanta. A<^trír, eómtea. HistríoDÍs-
M, ae, aclrix, cis.
ACrUACaÒ. (. íor . La acció y efecte de actuar.
Aettuictoii. GaüSiB msimelio, actio, nís, eíFectas,
us.
ACroAL•. adj- existent, present. Actual. Prae-
sens, qiiod retera esl, re ipsa extat. || S' aplica al
CACTtll 6 »0T6 Dl FOCH.
ACmALISAR. V. a. Redohir à acte. Actualizar.
ACnJAUTAT. f. Presencia, estat actual. Actua-
lidad. Pra&sens sUtos.
sa LA ACTÜÍLIT1.T. DU. adv. y
ACrUAUtENT. adr. m. Ara, al present. Actual-
mente, en la actualidad. Nunc, in praesenti, in pri-
sen tiam, jam.
ACTUANT, p. a. y m. Lo qni defensa on acte li-
terari. Aetuantí. Thesinm propngnalor.
ACTUAm. V. a. Pahir, fér la digestió. Actuar,
ii§erir. Coqno, digero, is. J Defensar conclusions.
Acltkir, defender aetos ó conelunoues. Theses propug-
naré, sastinere. || for. Instrnbir lo procés. Actuar.
Caasam instruere. || Instmhir, enterar. Actuar, tiu-
trtfttr, enterar. Instítuo, emdio, is, edooeo, es. U eb-
FLCX10N4R.
ACTUAmi. m. for. Notari que dóna fó en los au-
tos. Actuario. Actuarios, notarius, ii, scriba, as. || pi.
Entre 'is romans los que distribuhian los víurers als
soldats. Actuarios, Actuaríi.
ACTUAT, DA. p. p. Actuado. Coctns ; propugna-
tns; instructns, edoctus.
AGTUÓ9, SA. adj. ant. ACTiü, diligent.
AGUGIAR. V. n. Afanyarse en lo trahall. Afresu-
rarsc. Accelero, festino, as.
ACUGIÓSt adj. Acudoso, diligente, Diligens, solli-
ei tos.
ACUDIM. Y. n. Juntarse en un mateix Itoch. Acu»
dir, coMurrir. Goncnrro, convenio, confino, is ; in
eumdem locum se conferre. || Fér cap, arribar algú
al Uoch ahont li convé. Acudir. Adsum, adés. || Anar
en ajuda ó socorro de algú. Acudir. Accurro, is, sup-
petior, aris, suppetias ire, venire, ferre. || Yalerse de
alguna persona. Acudir, recurrir, mlene. Adaliqnem
confngere, profti^re, ab aliquo auxilíum petbre. ||
Yalerse de algoa medi. Acudir, echar mano. Aliqua re
uti. II Ocórrer de improvís algun pensament ó espè-
cie. SaUar,oeurrir, acudir. Repentè, sobilò in mentem
venire. R Dit de ía terra, produhir, donar culiita.
Acudir, llevar fruto, Ferrs froctus.
ACUDIT, DA. p. p. Aeudido, || m. Occurrencia
viva y repeniina. Arranque. Acutè dictum, factum.
ACULABK. V. r. Se diu dels carruatges que s'
incKaan à la part de detràs per causa del major pes.
Dar euléta. Postrcam parlem cnrrns ob pondus ver-
gere. jj aeítebese *l mbecadee.
ACULAT, DA. adj. En V escut de armas se diu
del eabell posat sobre sas ancas y de altras cosas
ACU
semblants. Aeulado. In chines residens. |
TUT.
AGALEO. m. poél. FOTEO. 3.
ACULLENSA. f. ant. y
AGULUDA. f. ACULLIMElfT.
ACULUDOR, A. m. y f. hospbdee.
ACULUMEEUT. m. la acció y efecte
Acogida, hospedaje, acogimiento, hospitalit
Ulitas, alis, accepUo, nis, hospitíam, ü.
refugi. Afo^, ampare, refugio, asilo, gm
sidinm, perfugium, refugiom, ii, recepi
receptus, us.
AGULLIR. v. a. Admétrer en la casí
nyia. Acoger, albergar. Aliqoem sols tedi
excipere. || met. Amparar, protegir. Aco^ei
proteger, patrocinar, refugiar. Tneor, eri;
esse; patrocinío excipere. || Ocultar. Enc
tar. Occulto, obumbro, as, oblego, offu
Assolir, atrapar. Coger, atrapar. Occnpo,
ACULLIRSE. V. r. Itefogiarse. Acog.
nar, guareeerse, albergarse. Aliquò se re
aliquem confugere, apnd aliquem diversai
ACULUT, DA. p. p. Acogido, refugia
gado. Hospitatus, bospitio receptos. || Así
pat. Cogido. Captos, occopatus.
ACULTELLElAm. V. a. ant. Pegar, d
vetadas. AcuchiUar, dar cuekilladas. Gladi
re, percotere, petere, feriré.
ACULTEIXEJAR8E. V. r. Donarsega
Acuchillarse. Digladior, aris.
AGUIIULAGIÓ. f. Amontonament. Ae
amontonamiento. Comolatio, accnmulatio,
Imputació de on crim. Acumulacion, acr
Griminis in aliquem derivaüo, impntati«
latio, nis.
ACUMULADOR, A. m. y f. Lo qui
Acumulador, acriminador. Accumulator, ci
objurgator, is.
ACUMULAR. V. a. Jontar, amontonar.
amontonar. Cumulo, accumulo, coacervo, a
is. II Imputar un crim. Acumular, impuUfír
cargar,prohijar, losímolo, imputo, as,
crímina, causas in aliquem derivaré. || A
diners. Atesorar, amontonar dinero, Argei
cuniam compararé, coacervare, conger
Rehunir los autos pera determinar ab n
Acumular. Adjungo, is.
ACUMULAT, DA. p. p. Acumulado. Gi
ACUMULATTVAMENT. adv. m. Ab
ment anticipat de alguna causa. Acumutath
prevcncion. Praecognita causa. || for. En o(
lament ab altres. Acumulativamente. Pro
unà, simul.
ACUNSAR. V. a. Pulir las pedras preci
limentar.
AGUNYACIÓ. f. ENCUNY 2.
AGUNYADOR, A. m. y f. encuntadoe.
AGUNYAR. V. a. ENGUNTAR.
ACUNTAT, DA. p. p. ENCUNYAT.
AGD
aiALÀ.
ADA
«9
*• m. ast. ifüNTUflRT.
ACOMIAB. V. a. anl. AruifTàft.
AGUPüBfGTUHA. f. cir. La introducció de las
agnüas en la pell. Aeujntnetura, Acopnnctnra, se.
ACUQUINAMENT. m. cOBABDÍà.
ACUQUINAB. V. a. ACOBARDIR.
ACOQUINAT, DA. p. p. ACOBARDIT.
ACUBSAR. V. a. ESCUBSAB.
ACüRULLAT, DA. adj. Fét 6 posat en forma de
nrrall. Awpetaio. Cacnminatus.
ACDS. f. Declaració de certas cartas ab qne's gna-
Djao alguns tantos. Aeuse. Saperíornm chartamm
dèelaratio. | Frímera persona del present de indi-
atia del yerb aensar. Yo acuso. Ego accnso.
' AGÜBABLE. adj. Lo que pót y déa sér acusat.
immhle. Accusabilis, accnsandas.
ACOftAaÒ- f. for. La acció y efecte de acDsar
defiot del jatge. Aeusadon. Categoria, ae, catego-
rema, tis, postalatio, insimnlatio, nís. || Discars del
icosador. Aeusacion, Accnsatio, criminalio, nis.
FALSA ACUSACIÓ. Cahmnia, Galamnía, ae.
FOBJAisB tifA ACUSACIÓ, f . Imputar à algú delicte
qie DO ha comes. Calumniar, forjar una aeusacion ,
imtr falsameníe. Calamnior, aris, renm, snbdere;
Usom crímen objectaré.
ACraADOR, A. m. y f. Lo qni acusa. Acusador,
iecMator, delator, insimulator, criminator, is. D
adj. ACUSATOBI.
AcrsAMB PALS. Lo quí acusa à un innocent. Ca-
hmniador, Syncophanta, se, calumniator, is.
ACraAMENT. m. ant. acusació.
ACU8AB. V. a. Donar part al superior de alguna
falta. Acusar, Accuso, as, arguo, is. || Citar à un reo,
Mirar un crim devant lo jutge. Acusar. Accuso,
iosimdo, as, causor, aris, arcesso, is. || Tatxar à
%■ de alguna falla. Acusar, notar, tachar, afear,
Titapero, incnso, as, reprehendo, redarguo, is. í| En
lojoch del tnti y alguns altres, manifestar las car-
t», ab qoe's goanyan certs tantos. Acu*ar, Sortem
fnéen, declararé.
icrsAB FALSAMENT, fr. Calumniar. Calumnior, aris,
ilicii, ad ó in aliqnem mentiri.
AccsAB LA coxciENciA. fr. Tcuir remordiments de
ilgraa eolpa comesa. Acusar, argüir la conciencta.
Goascientiae stímnlis agitari, angi, conscíentia sti-
BBlarí.
ACTOABSE. V. r. Dir los pecats en lo sagrament
^ la penitencia. Acusarse. Noxas, peccata Deo con-
iteri, confiessori aperire; poenitentiie sacramento
coafessiooem expriroere.
AGUSAT, DA. p. p. Acusada. Accusatus.
AGUBATIU. m. gram. Lo quart cas de la decli-
ittció. Acusatito. Accusativus, i, quartus, accusandi
casos. -
ACD8ATORI, A. adj. for. Lo que acusa y aeri-
iDi(ia,com acte acusatori, delació acusatòria. Acu-
^^0, Aeeoaatorius.
ACüSATOmiABlENT. adv. m. Acusaul. Acusa-
'«namfiUf, acvsando, Accnsatoriè.
AGUSTAT, DA. adj. ant. íg06TAT.
ACÚSTICA, f . Art que tracta del so y dels ohi-
dos. Acusiira. Acústica, ae.
ACÚ8TICH, CA. adj. lo que serveix per aumen-
tar lo so. Acústico, Sonum aogens
ACUSTcmiAR. V. a. ant. acostumab.
AGUTÀNGUL. adj. geom. Se diu del triàngnl
que consta de Ires ànguls aguts. Acutdngulo. Acu-
tangulns.
ACUTANGULAR. adj. geom. S' aplica à la fi-
gura de ànguls aguts. Acutangular. Aculis angulis
constans.
ACUTDAMENT. m. ant. desafío. || fobsa, vio-
lència. II pbemuba.
ACUTDAR. V. a. ant. desafiar. || perseguir. |I
VIOLENTAR, OPRIHIR.
ACÜYDAT. p. p. DESAFIAT. II ENEMICH. || OPRIMIT.
ACUTTAR. V. n. ant. cuttar. || lntimar la
GUERRA.
AGUYTAR8E. V. r. ànt. cuttarsb.
ACUTTATy DA. adj. Apresurado, Properans.
AD.
AD. prep. Lo mateix que i com adaqubt, adal-
GUN. A. Ad.
ADACZA. f. ant. Planta y gra. meuca.
ADAD. m. mit. Lo sol, supremo Dèn dels Assíris
à quí donaren per muller la diosa Atargatis, entesa
per la terra. Adad. Adadus, i, adad.
ADAGI. m. Expressió alegórica, breu y senten-
ciosa. Adagio, refran, proverbio. Proverbíum, ada-
gíum, ii, adagio, nís, efOatum, i. || müs. Un dels
cinch moviments fundamentals de la música, que
equival à moderat. Lo mateix nom se dóna à la
composició, y així *s diu, tocar ó cantar un adagi.
Adagio. Modus lemperatus in musicis.
ADALADAMENT. adv. m. Ab ànsia summa.
Precipitadamente, desaladamente. Prseproperè, effnsè,
anxiè.
ADALARSE. V. r. Córrer furiosament, tirarse
ab ànsia sobre alguna persona. Desalarse. Prsepro-
perè« efifnsè aliquem aggredi, ad aliquem accurrere,
contendere.
ADALAT, DA. p. p. Desalado. Anxius.
ANAR adalat. fr. Córror, tiràrse sobre algú. Desa-
larse. Praeproperè, effusè aliquem aggredi, ad ali-
quem accurrere, contendere.
ADALGÚ. pr. ant. A alguno. Ad aliquem.
ADALIT. m. ant. Superior en la milícia. Adalid,
caudillo, capitan. Dux, cis, duclor, is.
ADAMADET, A. m. y f. d. Adamadillo. Mollís.
ADAMADURA. f. ant. afeminació.
ADAMANTÍ, na. adj. poét. Lo que pertany al
diamant. Mes comunment s' usa en sentit metafórich
pera esplicar la duresa de alguna cosa. Adamantino,
diamanUno. Adamantinus, i.
ADAMARSEé V. r. Vestir, ferse delicat com
M
30
ADA
DICCIONARI
ADE
las donas. Adamarse, afeminarse, remtlgarse, afeni-
earse. EfloBininor, aris.
ADAMAT, DA. Semblant à las donas en sas
propietals. Adamado, afeminadOy melindroso, amari-
cado, mimoso. EffcBminatns, delicatas.
ADAMITAS. m. pi. Nom de la historia eclesiàs-
tica y canònica; certa secta antigaa de heretges,
qne volgueren imitar la nahesa de Adam, dient qne
8* havia restablert la innocència original. Sòn in-
ventor fou Prodico, segons Teodoreto. Los adamitas
eran una rama dels Basilides y Garprocracis; aquesta
heretgia fou renovada à principis del sigle xv per
un tal Picardo que passà de Flandes à Alemanya, y
pretenia tornar al mon la innocència original, qne
feya consistir en que las donas fossen comunas, y
en la nuhesa; per lo que compareixian nus en las
plassas públicas, sent així que'lsantichs, segons S.
Epífani, solament se despullaban en sas juntas. En
algnnas parts se juntaban de nit y tenian per divisa
aquest vers llatí: «Jura, perjura, secretum prodere
noli:» que vol dir, jura que no descubríràs lo secret;
despreciavan los vestits que *ls oferian, dihent que
Adam era sòn fundador. Adamitas, Adamita*, arum,
adam ia ni, orum.
ADANISME. m. Lo mateix que adamila ó secta
de adamitas. Adanismo^ adamanos, adamitas. Ada-
mitarum secta.
ADAPTABLE, adj. Lo que's pót adaptar ó aco-
modar. Adaptable f acomodable. Quod adaptari, apta-
ri, vel accomodari potest.
ADAPTACIÓ, f. La acció y efecte de adaptar.
Adaplaàon, Adaptatio, accommodatio, nis.
ADAPTADAMENT. adv. m. Acomodadament.
Adaptadamente, acomodadamente. Aplè.
ADAPTANT, p. a. Lo que adapta. Adaptante.
Adaptans.
ADAPTAR, v. a. Acomodar una cosa à altra.
Adaptar, adecxiar, proporcionar. Apto, adapto, coap-
to, accommodo, as.
ADAPTAR8E. v. r. Acomodarse una cosa à al-
tra. Adaptarse, Adaptari, accommodari.
ADAQUELL, A. pron. ant. Lo mateix que à
aquell. A aquel. Ad illum.
ADAQUESTy A. pron. ant. A aquest. A este.
Ad hunc.
ADAR. m. Ullim mes del any dels juheus que
correspon al febrer y mars. Adnr, Adar, is.
ADARGA. f. Escut de cnyro de figura oval ab
una nansa pera '1 bras y altra pera la ma. Adarga,
Parma, cetra,a). I { Tractat del blassó ó escuts de
armas. Adarga, Slemmatum scientía, ars heràldica.
ADARGAR. v. a. ant. Cubrir ab la adarga. Adar-
gar. Parma tegere.
ADARGAR8E. v. r. Gubrirse ab la adarga.
Adargarstf abroquelarse. Celrà se muniré, protege-
re, tegere.
ADAR6AT,DA. p. p. Adargado. Clypeo munitus.
ADARGUER. m. ant. Lo qui feya adargas, ó
las usaba. AdargMro, Parmnlarius, ii.
ADARGUETA. f. d. AdarguiUa. ParmoJa, se.
ADAS8Ó. pron. ant. àssó.
ADAT. m. Nom que daban al sol los Assirís y fe-
nicis, considerantlo com lo primer y mès excel-lent
dels déus. Adat. Adas, is.
ADAYGUAR. V. a. ant. àsburíe.
ADAYGUAT, DA. ant. aibubit.
ADAXÀ. f. MECCi. t.
ADDICIÓ, f. Afegidnra, anyadidara. Adicion,
Additio, adjectio, adjunctio, nis. || La operació de su-
mar. Adiciofif sumar, Summarum exactío. || Reparo
que 's posa à uns comptes. Adicion, Nota,ae. | Suple-
ment ó notas en un escrit. Adicion, apéndice, adita-
mento, suplemento, Adscriptio, nis. || gram. Pleonas-
mes, figura per la que s' anyadeix en una expressió
paraulas que li donan mès forsa sens sér necessa-
rías al sentit, v. gr. Jo ho he vist ab mòs propis
ulls. Adicion, Additio, nis. || for. Admissió, accepta-
ció de herència. Adicion, admision. Additio, nis.
FÉR ADDICIONS, fr. ADDICIONIE.
ADDICIONADOR, A. m. y f. Lo qui addiciona.
Adicionador, Addictor, ascriptor, is.
ADDICIONAL, adj. S' aplica al article, clàusula
ó expressió que s' anyadeix à un tractat ó regla-
ment desprès de format. A^^cional, Additilius, ad-
dítivus.
ADDICIONAR, v. a. Fér ó posar addicions. Adt-
donar, anadir, Addo, adjungo, ascribo, is.
ADDICIONAT, DA. p. p. Adicionado. Additas.
ADDICTE, TA. adj. Inclinat, aficionat, dedicat.
Adicto, afecto. Addictus, pronus, proclivis, prona-
tus.
ADDIMENT, y
ADDITAMENT, m. ant. addició.
ADEBADAS. adv. ant. debades.
ADEFAGIA. f. Divinitat del paganisme, protec-
tora de la fartaneria. Adefagia. Adefagia, a^. ,
ADEFORA. adv. 11. AFORA.
ADEHALA. f. ant. Lo que 's dóna de gràcia en
las compras y vendas. Adehala. Additio, nis, addila-
mentum, i, strena, ae, ultro tributa pecunia. || Emo-
luments agregats al sou de un empleo. Adehala, ga-
jes. Emolumenta, orum.
ADELIT. m. ant. adalit.
ADELITARSE. V. r. ant. deleytabse.
ADELITAT, p. p. delettat.
ADEMANT. m. ant. diamant.
ADEMÉS. adv. m. A mes de això, de allò, fora
de qualsevol cosa de que *s tracta. Ademas, amàs,
fuera de, sobre. Pra»tereà, praeter, insnper, adhc^c,
ad hoc, hoc amplius, proporrò.
ADEMÉS de que. m. adv. Ademas que, Adde quod,
quid quod, súper, praelerquam quod.
ADENANTAR. V. a. ant. Avansar. || Portar de-
vant.
ADENOLOGIA. f. med. Anatomia de las glàn-
dulas. Adenologia, Glandularum studinm, cogoitio,
doctrina.
ADEPTAR. v. a, adaptar.
ÀDH
ADEPTAT, DA. p. p. ADAPTAT.
ADEQUACIÓ, f . La acció y efecte de adeqaar.
Adecuacion. Adsoquatio, nis.
ADEQUADAMENT, adv. in. Àb oportunitat,
proporcionadament. Adecuadamente, Opportunè ,
adseqnatè, congreanter.
ADEQUAR. V. a. Igaalar, acomodar una cosa à
altra. Adecuar. iEqno, adiequo, as.
ADEQUAT, DA. p. p. Adecuüdo, Adaequatus. ||
Acomodat, à propòsit pera alguna cosa. Adecuado.
Aptus, ídoneus, pronatus.
ADERE88AR. V. a. ENCAMINAR, DIRIGIR, || DEDI-
CAR.
ADERHHENT. m. adherdibnt.
ADERN. m. Arbre, aladern.
ADEBRABIAR. V. a. ant ENDERRBRIR.
ADERRARIAT, DA. p. p. ant. ènderrerit.
AD^. adv. t. ter. Ara poch ha. Poc^ ha, ahora
poco. Nnper. || ant. luégo.
ADÉS, ADÉS. Ara mateix. Ahora mismo, en este mo-
mento, ahora. Eo ipso tempore, nuperrime; nuper
adfflodnm. || adv. m. ant. poch i pogh.
ARA T ADÉS. m. adV. ARA.
ADESAR. V. a. DESAR.
ADESENAR. V. a. Fér denas, ajuntar de deu en
deu. Adecenar, In dècades distribuere.
ADESENAT, DA. p. p. Adecenado. In dècades
distríbatus.
ADESTE. adv. 11. ant. A la dreta. A la derecha.
Ad dexteram.
ADESTRADOR, A. m. y f. Lo qui adestra.
Adestrador. M agister, i, exercitor, is, edocens, entis.
ADESTRAMEBIT. m. La acció y efecte de adés-
trar. Adestramento, adestramienlo. Magisterium, ii,
exercitatio, nis.
ADEBTRAR. V. a. Guiar, encaminar. Adeslrar.
Doco, manuduco, induco, deduco, dirigo, is. || Ins-
Iruhir, eüSQü^etr, Adestrar , Informo, as, doceo, edo-
ceo, es, instruo, erudío, is. || ant. amidar. || domar.
ADESTRAR8E. v. r. Assatjarse, exercitarse.
Adestrarse, habilitarse, ejercitarse, Exerceri, se ap-
ta re.
ADESTRAT, DA. p. p. Adestrado, Exercitalus.
ADEVERE8. m. adv. DE veras.
ADEVINAR. v. a. endevinar.
ADEVINALLA. f. ant. ENDEVINALLA.
ADFORI. m. ant. adzari.
ADHERÈNCIA, f. Conexíó. Adherència, Gonjunc-
tio, nis. II Parentiu, amistat. Adherència, conexiony
enlace. Necessitudo, nis, propinquitas, atis.
ADEKRENT8. m. pi. Requisits necessaris per
una cosa. Adherentes. Instrumenta, orum. || Parents.
Allegados, Necessarii, proximi, propinqui. || Ingre-
dients. Ingredientes, adherenles, Adminicula, orum.
*. m. ant. adhesió.
V. n. y
ADaERiRSE. V. r. Abrassar, seguir, arrimar-
se al parer ó dictamen de altre. Adherir, adherirse.
Adhaereo, es.
CATALÀ. ADJ 31
ADHESIÓ, f. Consentiment ab la opinió de altre.
Adhesion, Assensio, coosentio, adbsBsio, nis.
ADHIBIR. V. ant. antadir.
ADHIBIT, DA. p. p. ant. antadit.
ADIAR. V. a. ant. Senyalar dia. Aplazar. Incer-
tnm tempus condicere.
ADIAT, DA. p. p. ant. Aplazado, In certum
tempus condictus.
ADIGIÓ. f. addició.
ADINAMIA. med. Privació, falta de forsas, de-
bilitat. Adinamia» Adynamia,dB.
ADINÀMIGH, CA. adj. med. Lo que pertany à
la adinamia, com estat adínàmicb, febra adinàmica
etc. Adinàmica, Adynamícus.
ADINERAR, v. a. Acaudalar, amontonar diner.
Adinerarse, Divítias, pecunias congerere. || Tràurer
mès diners de lo que's pensava del genero que's
vén. Ve)ulerbien, Spe carius vendere.
ADINERAT, DA. adj. Qui tè mòlt diner. Adi-
nerada, acaudalada, Nummatus, nummosus, pecu-
níosus, locuples.
ADIN8. adv. 11. y
ADINTRE. adv. 11. DINS.
ADIR. v. a. for. Acceptar la berencia. Adir, Has-
reditatem adire.
ADIVINADOR. m. Lo qui adivína. Adivino, ago^
rera. Hariolus, i, augur, uris.
ADIVINAR. v. a. ant. endevinar.
ADIVINAT, DA. p. p. ant. endevinat.
ADJACENT, adj. ACCESSORI. || SITUAT. II Se diu
de las isias immedíatas à un continent ó à altra
principal à que pertanyen. Adyacmte. Adjacens, vi-
cinus, fínitimus.
ADJECCIÓ. f. ADDICIÓ.
ADJECTE, A. adj. Anyadit, ajustat. Anadido,
ajustada. Additus.
ADJECTIU, m. gram. Lo nom que explica la
qualitat de alguna cosa. Adjetiva, epiteta, adjunto.
Adjeclivus, i.
ADJECTIVACIÓ, f . La acció y efecte de adjec-
tivar. Adjetivacian, Concòrdia verboram.
ADJECnVAMENT. adv. m. A manera de ad-
jectiu. Adjelivamente. Adjeclivè.
ADJECTIVAR, v. a. Fér de substantiu adjectiu
y concordarlo ab lo que'l regeix, com lley de Dèu,
lley divina. Adjetivar, Adjungo, is, adjectivo ponere
substantiva nòmina.
ADJECTIVAT, DA. p.p. Adjelivado, Substan-
tiva nòmina adjectivè posita.
ADJORNAR. y a. ant. aplassar.
ADJORNAT, DA. p. p. ant. aplassat.
ADJUDICACIÓ, f. Declaració, possessió de lo
que pertany. Adjudicacian. Adjudicatio, addiclio, nis.
ADJUDICAR. V. a. Declarar à algú son dret,
posarlo en possessió. Adjudicar, Adjudico, as, addíco,
is, aliquid aliquem, ó alicui rei adjudicaré, asserere.
ADJUDICAR8E. V. r. Apropiarse, aplicarse à sí
propi alguna cosa; regularment se diu de las cosas
immateriafò, com jurisdicció. Adjudicarse,arrogarie,
32
ADM
DICaONiüEU
ADM
atribuirse, Capio, toUo, is, 8ibi adljodicare, arrogaré,
assamere.
ADJUDICAT, DA. p. p. Adjudicado. Adjudica-
tus. II adj. Adjudicada, AdJQdicatas.
ADJüDICATIU, VA. adj. Lo que*s pót adjadi-
car. Adjudicütivo. Qaod adjadícari potest.
ADJDNCTT. m. ADJUNT.
ADJUNGTTO, adj. Conjunctia. Adjunto. AdjuDC-
tos.
ADJUNT, m. for. Lo company qae*s dòoa al jat-
ge principal de alguna causa. Adjunto, acompanado,
Adscriptns judex, alteri adscitus, adjunctus. || Lo
company que's dóna al relator y notari recusat.
Acompanado, Alteri adscitus. || ret. Gírconstancia de
lloch« temps, etc. Adjunto. Adjunctum. || gram. ad-
jectiu. II ADDICIÓ. II adj. Accessori, unit à altra cosa.
Adjunto. Adjnnctas.
ADJUTOR. m. ADJUNT. II AJUDADOB.
ADJUTORI. m. ant. ajuda, auxili.
ADJUVA. f. PUNTAL.
ADMÉS| A. p. p. Admitido, Aumissus.
ADMÉTRER. V. a. Rcbrer, donar entrada ó au-
diència. Admilir, recibir, Admitto, excipio, is. Q
Péndrer lo qne's dóna, encarregarse de alguna cosa.
Adimlir, aceptar, tomar, recibir. Excepte, as, accipio,
admitto, is. || Pérmétrer ó sufrir, com V oli no ad-
met aigua. Admitir. Patior, iris, fero, ers. || Yoler,
seguir alguna opinió. Admitir, abrazar, deftnder,
sostener, seguir, adoptar, apoyar, Taeor,sequor pro-
fiteor, amplector, eris, suscipío, is.
ADMIGIÓ. f. ADMISSIÓ.
ADftmriCUL. m. Lo que oportunament serveix
de -ajuda y apoyo. Adminkulo. Adminiculus, admini-
culum, i.
ADMINICULAR. V. a. for. Ajudar ab algunas
cosas à altras pera donarlas major virtut ó eficàcia.
Adminicular, Adjuvo, adminiculo, as, adminulor,
aris.
ADMINIGULAT, DA. p. p. Adminiculado. Ad-
minícnlatus.
ADMINÍGULO. m. ADMINÍCUL.
ADMINISTRAGIÓ. f. La acció y efecte de ad-
ministrar. Administracion, Administra tío,onis. || Càr-
rech de administrador. Administracion, Cura, se,
admínistratio, procura tio, gestió, nis, gestus, us. Q
La oficina del administrador. Administracion. Admi-
nistratíonis oíficina, domus. || Gobern, direcció, ré-
gimen. Admimstracion, Administra tio, nis, babenas,
arum. || dispensació.
EN ADMINISTRACIÓ, mod. adv. S' usa parlant de la
prebenda ó altra cosa que poscbeix lo qui no pót te-
nirla en propietat. En administracion. Sub adminis-
tra tione.
BNTEAR BN üNA ADMINISTRACIÓ, f. Péndrerla à són
càrrecb. Tomar, entrar, encargarse de vna adminis'
Iraeion. Exsiipulatü fructus coodacere.
ADllllBn»TRAlX>R, A. m. y f. Lo qui adminis-
tra. Administrador. AdiDÍaÍ8tralor,carator, procura-
tor, úispeaaakH', geslior,à8, mioii»ter,«diDÍiuster,trí.
ADMINISTRADOR DE PLASSAS. ProTchidor, lo qui tè à
son càrrecb provebir de tot lo necessari especialment
de víurers, als exèrcits, armadas, etc. Provtedor,
Annonae praefectus.
ADMINISTRADOR DE ORDE. Eu las miütars io caballer
profés, ques' encarrega del gobern de la encomenda
que disfruta persona incapàs de posehírla, com dona
etc. Administrador de órden, Curator, gestor, dispen-
sator, oris.
ADMINISTRAR. V. a. Cuydar bèos de altre.
Administrar, Administro, curo, procuro, dispenso,
guberno, as, gero, rego, is. I| Exercir algun minis-
teri ó empleo. Administrar. Munus exerccre, gerere.
ADMINISTRAR JUSTJCu. fr. Sediu dels jutges qucju-
dican sobre ella, ó fan que s' executelo que es just.
Administrar justicia. Jura, judicia reddere, ferre; jus
dicere, fòrum agere.
ADMLMSTRAR LOS SAGRAMENTS, fr. DonarlOS ó COOfe-
rirlos. Sacramentar, administrar los sacramentos. Sa-
cramenta ministrare.
ADMLMSTRAR NEGOGS Y PLETS. fr. Administrar , pro-
curar, agenciar un negocio, un pleito. Cansa m, nego-
tium tractaré.
ADMINI8TRATORI, A. adj. for. Lo pertanyent
à la administració ó al administrador. Admiuisirato-
rio, Admínistrativus.
ADBIIRABLE.adj. Digne de admiració. Admira-
ble. Mírandus, mirus, mirabilís, admirabilis. || Usat
com substantiu es lo motet que's canta al Santíssim.
Admirable. Mirabilis cantus.
ADMIRABLEMENT, adv. m. Ab admiració.
Admirablemente, Mirabíliter , admirabiliter , mirè,
miríficè, mirum, mirandum, mirum in modum.
ADHURABlíiSSIM. adj. sup. Muy admirable.
Permirus, mirificíssimus.
ADMIRACIÓ, f. La acció y efecte de admirar.
Admiracion, maravilla, pasmo, asombro, Admiratio,
nis, admirabilitas, atis, miratus, us. j| gram. Nota
ortogràfica pera expresar sorpresa ó altres afectes
violents. Admiracion. Admiratíonis nota. |j Maravella,
estranyesa. Admiracion, maravilla, Miratio, admira-
tio, nis, admirabilitas, atis, admiralus, us. || Estima,
veneració. Admiracion. Suspectus us.
sÉR UNA ADMiBACió. loc. ab que's pondera la per-
fecció de alguna cosa. Ser una admiracion. Mirabile
visu, auditu, dictu.
ADMIRADOR, A. m. y f. Lo qui admira. Admi-
rador, Mírator, admirator, miratrix.
ADMIRALL. m. ant. almirall.
ADMIRANT, p. a. poét. Lo qui admira. Admi-
rante, admirador. Mirator, admirator.
AMIIRAR. V. a. Causar admiració. Admirar,
maramllar, asombrar, pasmar. Admira tionem aflferre,
movere, facere. D Mirar ab admiració. Admirar, Mi-
ror, admiror, aris. || Respectar, venerar. .Admirar.
SuspiciOjis.
Ai^^^H^Hfty.- V. r. Mirar ab admiració. Admi-
rar. a.^„^irttr«e, tiMir(wiWttr«e. Mim, admiror, demi-
ror
ADO
CATALÀ.
ADO
33
FEBSE APiniAB. fr. Obrar, fér cosas digoas de ad-
miració. Captar la admiracion, Admirationem mo-
vere.
!fo ES DE ADMiEÀB. exp. DeDota que hi ha rabó
perquè nna cosa sia de no modo y no de altre. No
es de admirar. Minimè miram, minimè miraQdnm.
ADMIRAT, DA. p. p. Admirado, Admiratas. ||
adj. Meravellat, sorprès de admiració. Maravillado,
admirado, Captus admira lione.
ADMIRATIU, m. admiraoíó. H adj. Lo que admi-
ra ó cansa admiració. Admiralko, Miras, admira*
bilis.
ADMI8IBLE. adj. Lo qae's pót admétrer. i4<i-
misible. Acceptabilis.
ADMISSIÓ, m. Acceptació, la acció de admétrer.
Admision, Admissió, nis. ,1 ant. ixTBODUCcró, lliber-
tat DE EXTRiB. H L* acte de sér admès en algun con-
sell, comunitat, ó de çomensar à disfrutar de alguna
digoital, empleo, etc. MnUroL•, admision. Admissió,
receptio, ingressío, nis.
ADMONICIÓ, m. Noticia , avis. Admonicion^
amonestaeion, Admonitio, nis, l\ amonestació. 2. || re-
PBEXSIÓ.
ADMONITOR. m. Avisador, sols s' usaba en
alguoas coamnitaU religiosas. Admonilor, Monitor,
ris.
ADMONITORI. adj. Lo que serveix, ó es propi
pera avisar. Monilorio, Monitorius.
ADNATA. f. anat. La túnica exterior dels ulls
iomediata à la retina. Adnata. Adnata in oculis tú-
nica.
ADNOTAGIÓ. ant. La acció de adnotar. Anota-
eion. Annotatio, ois. || Nota feta en algun escrit. No^
ta. Nota, m, annotatio, subscriptio, nis.
ADNOTADOR, A. m. y f. Lo qui adnota. Ano-
tador, JtQoptaU^r, annotans.
ADNOTAR. v. a. Fér adnotacions. Anotar. An-
ooto, as. U Apuntar, notar. Anotar. Noto, as.
ADOB. m. Composició, reparo, remendo. Bemien-
do, adobo. Refectio, reparatio, nis. || Amaniment de
las víandas. Adobo ^ aderezo, condimento, guiso. Gon-
ditora, se, condimentum, i, condilio, nis. || Los in-
gredients pera adobar las pells. Adobo. Mixtura, com-
positio peUibus macerandis, subigendis. || agr. Los
fems y altras miiloras que's fan en la terra abans de
sembraria. Abono. Fimus, i, laïtamen, inis. || Lo sucb
qoe's fa de sal, vinagre, orenga, alls y altres ingre-
dients pera assahonar las viandas. Adobo. Gondi-
meotom moria ticum. || Lo color que usan las donas
pera parèixer bè. A/iryte. Cerussa, offucia, aï, pig-
meotam, purpurissum, i. || Los ingredients ab que's
dóna llustre y consistència à las telas. Aderezo.
Gommis, is. Q ant. tòva. 1.
ADOBA. f. Adob. S' usa en la expressió adver-
bial jL LA ^DOBA, y s' entén de la carn que està en
adob. E% adobo, Salsamento condita caro.
ADOBAGADIBAS. m. Qui las adoba ó refà.
AdobatiHüs. Deleriorarum sellarum concinnator.
ADOBAOOGIS• m. Lo qui àdoba cocis y gibrells
Twiei. . ...
etc. lanero. Fibulis ferreis flctflia connectens.
ADOBADOR, A* m. y f. Lo qui adoba. Adoba^
dor, remendador^ reparador, Interpolator, refeotor,
restitutor, is || assahonadob.
ADOBADURA. f. ant. assabonament.
ADOBAMENT, m.. poluient.
ADOBAMITJAS. m. Lo qui las adoba ó com-
pon. CaketerOf renkenion de medias, Tibialinm re-
fector.
ADOBAR, v. a. Compóndrer. Reparar, componer^
adobar, remetidar. Reficio, resarcío, is, reconcinno,
instauro, as. || ant. adornar. || ant. auanib. 1. 1| Po-
sar las carns en adob. Adobar, condimentar, adere^
2^(zr. Gondio, recondio, is. I] Millorar lo malalt, ife-
jorar. Reficio, is, asgrotum resarcire. || Assabonar
las pells. Adobar, curtir. Pelles concinnare, subíge-
re, macerare. || fam. Pegar. Darpaliza, saevtdir, 90-
bar, zurrar la badana, la pàmpana, el bdlago. Yer-
bero, flagello, as, aliquem contundere, ictibUs c®-
dere, atterere, vexaré. || agr. Femarlasterras. Adò»
bar, abonar, engrasar, beneficiar. Lxtifico, foecundo,
stercoro, as. |] Compóndrer, reparar las teuladas.
Trastejar. Tecta sarcire.
QUI NO adoba la GOTEBA OA DE FÉB LA CASA ENTEBA.
ref. Denota 1 cuydado ab que*s déu acudir al remey
dels mals en sos principis abans no sian majors. '
Quien no adoba ó quita gotera hace su casa entim. Qui
stillicidio nou medetur, totam evertet domum. Le*
viora despicis damna, ea profectò ínsanabilia fient:
Pharmaca nascenti sunt adbibenda malo. Príncipiis
obsta, sero medicina paratur, cum mala per longa»
invaluere moras.
AQüi vos QUEDA QüE ADOBAR, fr. fam. Havèr rebut
algun dany que no es fàcil de remediar. Tener ó lle^
var qm lamer ó que rascar. Damnum pati, maloaffici.
TE.MB LAS AUBELLAs À ADOBAB. fr. No aténdrcr k lo
que's diu. Tener los oidos dados d adobar. Hebetiores
aures habere.
ADOBARÍA. f. BLANQUEBÍA.
ESTAR EN LA ADOBABÍA. fr. Estar CU cura. Tomar
enfcrmeria. In valetudinariò esse. || fam. S' aplica
als mobles de us comú que estén en casa del artf-
fice pera compóodrerlos. Estar en la enfermeria. So-
pellectilem refícieodam in opificina esse.
ADOBARSE. V. r. Adquirir aument ó perfecció.
Mejorar, Meliorescere, meliorari. Q Dit del malalt.
Adobarse. Proficere se, convalescere. || Dit del temps.
Acomodarse, Abonanzarse, templarse, mitigarse. Se-
dari, mitescere. || Compóndrerse, convenírse. Avé^^
nirse, componerse, concordar. Gonciliari, componi. |
Posarse bè, assegurarse en algun empleo. Asegu»
rarse en algun empleo. Honori inservire. || cobeetga*
SE, esmenabse.
ALGUNA COSA s' HI ADOBARÀ, loc. Manifosta, queab
lo temps se lograrà de algú que accedesca à lo que
li repugna. Algo se lograrà-, todo se compondrà. N(H
bis bene habebit; prolixa spero.
ADOBAT, DA. p. p. Adobada, aderézad». Re-
fectus. II Dit de las viandas. Sazonado^ eondim^taio,
34 ADO PICaONÀRI
adobada. Gonditos, oondítitiiu. || ajustat, aviugüt.
ADOCTRINADOR, A. m. y f . Lo qai adoctrina
y ensenya. Doctrinador. Magíster, trí, institotor, is.
ADOCmUNAR. V. a. Instrnhir. Doetrinary adM-
trínar, instruir. Doceo, edoceo, es, informo, as, eni-
dio, institoo, Is.
ADOCTRINAT, DA. p. p^ AdoeUrinado, doetri-
ADOJO. adv. m. A^ abandancía. Çopiosamenu,
früfuammte, dhocade eóàtdl, abondo, hry^py ^ff^>
úparrilh. Abandè, largè, largiler, iiírgitús, aW,^"^'
ADOLcnu Y. a. ant, EifDOLaa.
ADOLGITf DA- p. p. ENDOLCIT,
ADOLÉDOER. V. n. aot. PaUr algnn mal babi-
tial. Adoleur^ enfwmar. iEgroto, as, langoeo, es,
adversa ati valetndine. Q met. £star subjecte à las
passions. Adoleeer. Passionibus afflci, sobjíci.
ADOLESCÈNCIA, f. La edat de II à 22 anys.
d oUseeneia. Adolescentia, s, javentos, ntís.
ADOLESCENT, m. Qui està en ia adolescència.
AdúkseeUU, Adolescens, javenis.
ADOLORIR. V. a. Causar dolor. Causar dolor.
Dolorem afferre. || met. Causar en V àoimo senti-
ment y pena. Doler. Animi aegritudine afficere.
ADOLORIRSE. V. r. DÓLDEERSE.
ADOLORIT, DA. adj. Qui sent dolor. DoloridOy
adolorido. Doleus, dolorosus. || Afligit, desconsolat.
polofido. Dolens, dolore affectus. || aerepentit.
ADCMaSAR. V. a. ant. endolcir. || met. mollifi-
CAE.
ADOLAAT, DA. p. p. ENDOLCIT. Q met. MOLLIFI-
GAT.
ADOLZAR. V. a. ant. endolcib D met. mollifi-
CAI.
ADOLZAT, DA. p. p. ant. ENDOLCIT. || met. no-
LUFICAT.
ADOBIAR. V. a. DOKAR.
ADOMAR8E. V. r. DOMAESE.
ADOBIAT, DA. p. p. DOMAT.
ADOMA8CAT, DA. adj. Semblant al domàs.
Adamaseado. Damasceni serici similis.
ADONAR. V. a. ant. y
ADONARSE. V. r. Mirar, advertir. Advertir, re-
forar, tiolor, observar. Animadverto, deprebendo,
is, noto, observo, as, adverto, is. || ter. Tenir comp-
te, aténdrer à alguna cosa. Cuidar^ tener cuenta ó
eiddado. Animnm intendere.
ria COM QUI NO sen* adona. fr. fam. Fér los ulls
grossos, fingir disimuladament que no s' ba vist
algima cosa. Hacer la vista gorda. Se non vidisse si-
■iBlare.
8BN8 ADONAissN. m. adv Inadvertidament. Inad-
vmiidameiUe. Inconsideratè, imprudenter, inscien-
ler.
ADONAT, DA. p. p. Adoertido. Animadversus.
ADONCHa. adv. t. ant. L las hoias.
AIKMIÉD. m. Nom que 'Is àrabes donan al sol.
ADONI. adj. ADÓNIGH.
ADOmAR. f. pi. Festas en honor de Adonis, y
ADO
eo que las dooas imitaban lo Uanto de Ténns per F
amor de Adonis. Admiias. Adonia, onim.
ADÓBflCH. m. Yers de un peu dàctil y on es-
pondeo. Adómeo^ adanio. Adonicus, i, adonium, ii.
ADONIdDA. poét. Nom que donan à Marta,
com à matador de Adonis. Adamdda, Adonidis oc-
cisor.
ADONIS, m. mit. Fill de Cinira rey de Xipre,
estimat de Ténns. Adonis. Adonis, idis. [| Qualsevol
jove mòlt bermós. Adonis. Adonis, pulcher puer,
juvenis.
FLOR DE ADóms. m. Planta que tè en la arrel una
^J '^'tsa, pocas fullas en las camas, las flors de sis
fulletas >'^^^^^^• ^ cultivan per adorno en los jar-
dins diferents J^Pe^íes, que genei^lment se disün-
geixen per lo color J••^fl^"- ineik'ona. aaemoiie.
Anemona bortensis.
ADOP. m. OORREOCIÓ, ESMteu; »B'ORKl^
ADOPCIÓ, f. U acció y efecte de ^dopltr, k^«V-
eúm, prohijamiento. Adoptio, coopt#tip^ nis.
ADOPTACIÓ. f. ADOPCIÓ.
ADOPTADOR, A. m.yf. Lo qui adopta. Adop^
tador, adoptante. Adoptator, adoptans.
ADOPTANT, p. a. Lo qui adopta. Adoptante.
Adoptador, ris, adoptans, tis.
ADOPTAR. V. a. Afillar un estrany. Adoptar,
prohijar. Adopto, coopto, arrogo, as, in filium ads-
cribere. p met. Admétrer, aprobar, seguir una opi-
nió. Adoptar. Admitto, is, sequor, eris. p Apropiarse
'Is pensaments y obras ageoas. Adoptar. Yindico,
as, adscisco, is.
ADOPTIU, VA. adj. Fill per adopció. Adoptiva.
Adoptívus, adfiliatus, arrogatus, adscita proles. ||
ant. POSTÍS.
ADORABLE, adj. Digne de adoració. Adorable.
Adorabilis, colendus, venerandus, reverenti» dig-
nus.
ADORACIÓ, f. Cuito exterior. Adoradon. Adora-
tio, religió, nis, cultus, us. || Honor, reverencia.
Adoracion, reverenda , respeto. Adora tio, nis.
ADORADOR, A. m. y f. Lo qui adora. Adora-
dar. Yenerator, adorator, cultor, is, adoratrix, icis.
ADORAR. V. a. Honrar, reverenciar ab cuito
exterior. Adorar. Adoro, as, colo, is, adveneror,
aris. n met. Amar ab extrem. Adorar. Adamo, as,
ardeo, es, deperío, is, amore flagrare. 0 Besar la
ma al Papa regoneixentlo com à snccesor de Sant
Pere. Adorar. Adoro, as. 0 ant. Fér oració. Onu-^
adorar. Oro, as, deprecor, aris.
PASSANT T ADORANT, cxp. pcra dcuotar lo pocb que
prodnbeix algun ofici ó empleo. Comdo por servida.
yictui tantum necessària lucrari.
ADORAT, DA. p. p. Adorado. Adoratus.
ADORATORI. m. ant. ORATORI, CAPELLA, d En la
Amèrica anomenaban així ai temple dels ídols. Ado-
ració. Idolorum fonum.
ADORMIDOR, A. adj. Lo que causa son ó ador-
miment. Adormeeedor. Soporífer, somnífer.
ADORMIMENT. m. La acció y eüBcte de ador-
ADO
CATALÀ.
ADR
35
mk é adomirae. itformeetmimio. Sopor, is, aopora-
tio. Bis. I Entorpiment de algoD membre del cos.
Àicrmieimiento, Torpor, stapor, is, torpede, inis, ||
met En la moral eadariment ea las calpas, passions
etc. AdarmeeimieHto, endurecimiento, Pervícacía, se. ||
Biet. ürTONTlUBüT. II APACIGUÀMENT.
ADORUm. V. a. Cansar son. Adormeeer. Soporo,
as, sopio, consopío, is, somninm alieni afferre, con-
eiUare, addneere. || met. Apacignar. Adormeur, cal'
mar. Sedo, mitigo, as. || met. Entontir. Sntontecer.
lafatno, as, bardnm, stnpidnm reddere. || En la oi-
rargia fér pérdrer la sensibilitat à algun membre pe-
ra qne no patesca tant, qnant s' ha de fér alguna
operació violenta. Adarmeeer^ ohtandir^ embotar. He-
beto, soporo, as.
ADORMnsE. V. r. Sér vensnt de la son. Ador^
MCMTse, dormine. Dormio, abdormio, is, soporor,
aris. 0 Endormiscarse, comensarse à dormir. Ador^
neeers«, frosjMmerse, dormitar, adormitarse. Dormito,
as, obdormio, obdormisco, is, somno leviter corripi.
I Entorpirse algnn membre. Adormecersef envararsey
etíorpeeerse. Stopeo, es, torpesco, stnpesco, pigres-
co, is. n met. Obrar ab negligència ó descnyt. Dor-
«tfie, eehar$e d dormir, Cansae indormire; negligen-
tins agere. { En matèria de vicis y deley tes equival
k permanéiker mòlt temps en ells. Adormecerse. In
tüssenescere.
ADOBBIIT, DA. p. p. Dormido, adormecido. So-
pitos, soporains. D Entorpit. Adormecido, envarado,
ligidns. H Entontit. Entontecido, Infàtnatns. || Apaci-
goat. AdamueidOy calmado, Sedatns.
MSTiRTÀi ALS ADOtiaTS. Ronovar alguna espècie,
(ér memòria pera que algú fassa lo que no pensava.
l^tifèrtar. In memoriam revocaré.
nn ADOBHiT. mod. adv. Entre suenos, entre duer^
■iy«e2a, medto dormido. Semisopitns, dormitandus.
I met. Se diu del qui ík alguna cosa distret, ó im-
perfecta per Calta de cuidado. Medio dormido, Incu-
Hosè, oscitlnter.
ADOBN. m. ant. adoeno.
ADOBNADABfENT. adv. m. Ab adorno. Ador^
uiammU. Ornatè, condecoro, amplificà.
ADOHNADisfilBf• adj. sup. Mòlt adornat. Ador-
uiisimo, nwy adornada, Perornatus, ornatíssimus.
ADOHlfADOR, RA. m. y f. Lo qoi adorna.
iknador. Omator, exomator, is.
ADOmNAMENT. m. ant. adoino.
ADCMUf AJU V. a. Hermosejar ab adornes. Ador-
Mr, engalanar, atamarj embellecer, atilL•r, alinar, J
net. Distingir à algú sas bonàs qualitats. Adornar,
ftíhir^ilustrar. Nebilito, orno, exorno, decoro, ader-
M) coovennsto, as, excole, expolie, is. || Hermosejar
1* estil ab tropes y figuras. Adornar, peinar, engala--
*<r. Figuro, il•lumino, as, medum dicendi concinna-
fe, comptnm reddere; orationem condire. D bon-
UI.
ADORN AB8E. V. r. Pulírse. Ataviane, engala-
^*fu, Rxoroari, concinnari.
ADORNAT, DA. p. p. Adornada, Omatus, decora-
tus, excultusy distinetus, variegatas. | polit, qaunt.
ADORNO, m. Lo que adorna ó hermos^a. Ador^'
no, omatOf atamo. Ornamentum, i, illustratio, nis»
decor, is, paratus, us. || Esplendor. Esplendor. Splen*
dor, is. II pi. OENAMENTS.
ADeiNos supÉRPLuos. GoramhainaB, Supervacaneus,
futilis omatus.
ADOR8. m. adv. ant. Al revés ó espatlla de algu-
na cosa. Detrds, al dorso, 6 la espalda, A tergo, post
tergum.
ADOES DEL ATGUA. loc. aut. A la wperfm, à la pur
del agua. Ad tergum aqu».
DONAR ADOis. loc. aut. Tirarso demunt, pegar»
escarmentar. Echarse eneima, eeca/rmentar, Impin-
gere, agredi, tnndere.
ADOR8AR. V. n. ant. Pesarse al coll 6 à las es*
patllas alguna persona ó altra cosa. Eehane d eiMf-
ta$, Humeris, vel súper bumeros imponere.
ADOT8ENAR. V. a. Separar per dotsenas. Ado^
cenar. In duodenas distribuere.
ADOTBENAR8E. V. r. Ferse ab gent baixa. Ado-
eenarse. Parem se infimis facere, promiscuè cnm om-
nibus agere.
ADQUIRENT. p. a. Adqwrente, Acquirens.
ADQülRIDOR, A. m. y f. Lo qui adquireix. Ad-
quiridor, Acquirens, consequens.
ADQUIRIR. V. a. Gonsegnir, guanyar. Adqmrir,
akanzar, granjear. Comparo, adparo, paro, as, ao-
quiro, colligo, parió, is.
ADQUiaia AB LO CAP DELS DITS ó Al SÒN SDIOt. fr.
Adquirir con sus punoe óeonsue pulgares. Mereo, es,
mereor, eris.
ADQUIRIR8E. V. r. Adquirirse, granjearse. Sibi
conciliaré, captaré, assectare, aucupare.
ADQUIRIT, DA. p. p. Adquirida, adquisito. Ae-
quisitus, par tus, qussítus.
ADQDI8IGIÓ. f. Guany, logro. Adquisidon. Ae-
quisitie, adeptio. nis. adeptus, us.
ADQUI8IR. V. a. ADQUIïn.
ADQUI8IT, DA. p. p. ADQUiaiT.^
ADRAMANA. f. Drassana, llocb à la vora del
mar, abont se fàbrican, componen y oonservan las
embarcacions, y 's guarda tot lo necessari pera ar-
marlas ó equiparlas. Arsenal, ataroMna, tarazana,
astillero, tarazanal Navalla, inm, navale, is, arma-
mentarium, ii.
ADRA8TRIA. f. mit. Filla de Júpiter y de la Ne-
cessitat, deesa venjadora de las maldats adorada en
Ramno. Nemesria, Adrastria. Adrastia, s. jj Regió y
ciutat de Hissia. Adrastria. Adrastria, s.
ADRE. adj. ant. destee.
ADREDES. adv. m. ant. Adretas, expressament.
Adrede, adredemente, de propósito, Nominatim, ex in-
dústria, datA, deditA operft.
ADREITAMENT. adv. m. ant. ADRETTAMENT.
ADRÉ8. m. Adorno, atavio, compostnra, asseo.
Aderezo. Goneinnatio, nis, ornatus, us. | Adornos
de donas compost de diamants, perlas etc. Aderezo.
Optería, omm, margarítarum contextos, ordinata
36 ADR DICCIONARI
seríes; ioanres, iam, torquis, is, armilla,'», f Los
adoraos del caball. /o^r, adrrezo. Phalene, amm,
•tragalom, i, equina loríca. J paeuiext de r^sk,
ADtts DE ESPASÍ, DACi clc. Guamició. Àdirtzo éi
Mfflito, éaq^. etc. Capoli oraalos.
ADUSBSADOR* m. Espècie de ribot, lo ferro del
4|8al ocapa solament la milat de la fosta, y la altra
BÍUt que sort nn poch, s' afirma en lo cantó de la
pessa qoe's riboteja, ab la qnalse logra fér nna gnia
segarà, pera igoalar y deixar perfectament plana la
soperficie. Jvntera, Rnocina, x.
FÉE PASSAt PEt l' ADftESSADOE. fr. met. Fér passar
per- lot b rigor de la lley. Echar h ley ó toda la ley
à alguno. Sammo jnre com aliqno agere. || Fér pas-
sar per lots los exàmens y probas. Posar por iodas
joi adManúi. Cuneta sobire perícula.
ADHESSAMEUT. m. ant. La acció de adressar.
SndtnzomieiUo. Correclio, dírectio, erectío, nis.
ADRESfiANA. f. ADÍASSA5A.
ADSEBSAB. V. a. Posar dret lo que està tort.
Endtrezar. Corrígo, dirígo, is, rectom íacere, red-
dere; in directum fleclere. D Posar recte lo que està
decantat. Mndenzaty de$torcer, Dístorqueo, retor-
queo, es, dirígo, is. g Reformar los abusos, posar
las cosas en bon estat. Enderezar. Ordino^ dispono,
tempero, as. B Igualar, allisar la paret per emblan-
quinaria. JaL•rrar. Gypso, as, paríetem gypso as-
quare. | Llevar à la fusta lo vici que ba pres des-
près de traballada. Desalahear. Cnrvatnrae vitínm
emendare. | Girar la nau que està de carena. Adri-
zar. Navem erigere, sublevare. || Alsar, posar dreta
y perpendicular alguna cosa. Alzar^ levantar. Erígo,
is. II Encaminar. !Hrigir. Dirígo, is. Q Esmenar, cor-
relgir. Corregir, enmendar, castigar, enderezar. Pu-
nio, plecto, is.
ADiESSAE UN 8EPULCIE. fr. Construblrlo. Levantar,
eregir un sepilcro. Sepulchrom excitaré, erigere,
íostituere.
ADRESSARSE. v. r. Posarse dret lo que està
corb. Endet'ezarse, aderezarse. Sese erigere.
ADBissARSE EN LA SELLA. loc. met. Prcpararse pe-
ra férse ferm en alguna opinió. Afirmarse en los es-
iribos,
ADRE8SAT, DA. p. p. Enderezado. Erectus, di-
rectus.
ADRETAS. adv. m. Àgratcient, aposta. Adrede,
espresamente, de propósito, de indústria, de caso pen-
sado. Consulto, cogitatò, cogitatim, dedità operà,
ADD
sciens, de indústria.
ADRETES. ADRETAS.
ADREYTAMENT. adv. m. Rectament, justa*
Bient. Mictamentejuslamente. Recte, justè.
ADRÉZ. m. ADRÉs.
. ADRIÀTIGH. m. Lo mar ó golfo de Venècia.
Adriàtíco. Adrià, m, adriaticum mare. || adj. Lo que
pertany à dit mar. Adriàtico, Adriatícus.
. ADRI8SAR. V. a. naul. Adressar la nau que es-
tà girada de carena. Adrizar, Navem erigere, su-
blevare.
ADRIMAT, DA. p. p. Adrizado. Erectns.
ADROGUER, m. Qui comercia en drogas,y ^n
mas. Drogmero, droguista,especiero, eo»/Í(fro.Aromi
taríus, ii, aromatum propola.
ADROGUERÍA* f. Botiga de adroguer. Drogue
ria,especeria, Aromatopolium^ii, aromatum tabenu
AD8ABARA. f. adzavaia.
ADSAGALLADA. f. Llobada, disbarat, bestiesa
GazafatoH, gazapaton, porrada, Aslirologia, ae, ca-
copbatum, i.
AD6EBIBLA..f. ant. ADZEifBLA.
ADSEMBLAR. adj. ant. ADZEiDLAt.
ADSEMBLER. m. ant. ADZEViLEa.
ADSEROLA. f. Fruyt semblant à la serva. Act-
rola. Mespillum, i.
ADSEROLER. m. Arbre mitjà , espinós, floí
blanca» fusta de color de carn. Aceroïo, MespiHus, i
ADUANA. f . Casa pública en la qual se regis-
tran las mercaderías y cobran sos drets. AdwxM,
Destinata inspiciendis mercibus, et exígendis vecti-
galibus domus, telonium, ii. £ Lo dre^ que pagan
los generós, ó mercaderías en la Aduana. AduoM
Sx mercibus vectigal. j| Registrar en la Aduana '1:
generós y pagar sos drets. Aduanar, Mercès receo-
serè, etex bis vectigalia solvere.
ADUAR. m. Població de tendas y barracas,
A^iuir. Atlegiae,arum, mapalía, magalia, omm.
ADUGCIÓ. f . anat. La acció de condubír un mufr
cle à algun.membre envers dintre. Aduodon. Addue
tio, nis.
ADUGTOR. m. anat. Lo muscle que serveix pei
condahir algun membre envers dins, per exemple '
muscle que conduheix los ulls envers lo nas. AdM
tori Adductor, is.
lADUnCER. v.a. ant. snvui. H poetae.
ADinLAdò. f. La acció y efecte de adular. Adm
lacion. Adulatio, assentatio, nis, blandímentum, i
blanditns, ús, blandities, ei, blanditia, as.
ADULAI>OR, A. m. y f. Lo qui adula. Aduladoi
Adulator, assentator, is, colax, acis.
ADULAMENTS. m. pi. ant. Üdols. ÀulUdas
Ululatus, us.
ADULAR. V. a. Dir ó fér ab estudi lo que agrad
à altres. Adu/ar, lisonjear, untar los cascos. Adulor
assentor, palpor, ans, blandior, irís, aures permul
cére.
ADinLAT, DA. p. p. Ad^lado, Aduktus.
ADÜLATORI, A. adj. Lo que adula. Adulatorio
Adula toríus, asseu tatoríus.
ADÜLCIDURA.. f. ant. y .
ADÜLGIMEBIT. m. ant. La acció y efecte de en
dulcir. Endulzadura. Dulcoratio, nis.
ADULCIR. V. a. ant. endolcir.
ADÜLGIT, DA. p. p. ant. endolcit.
ADULT, A. adj. Pertanyent à la adolescència
Adulto. Adnltns. || adolescent.
ADÚLTER, A. m, y f. ant. Qui comet adulterí
Adultero. Adúlter, mcBchus, i.
ADULTERACIÓ, f. Falsificació, vici de algnni
ADV CATALÀ.
coa. ÀiulUracum. Adalteratio, nis, adnlteriam, ií.
ADULTERADOR. m. Lo qui adultera. Fahifica-
kr.aditluradqir, falsario, Àdolterator, corrnplor,
i$,{alsaría8,ii.
ADULTERANT, p. a. Qoi adultera. AdulUranU,
idolterans.
ADULTERAR. V. a. Comélrer adulteri. AduUe^
rff, comeUr adultmo. Adultero, moechisso, as, moe-
cbor, arís« |] v. a. oiet. Falsificar, coDtrafér. Adulu-
rar, falsificar, viciar, corromper. Adultero, vitio, as,
oormnpo, is.
ADULTERAT, DA. p. p. ÀdulUrado. Adultera-
tBS.
ADULTERL m. Acte il-lfcit de solter ab casada,
i de dos casats. Adulterio, Adulterium, ii, mcechia,
s,pellicatns, uSf rnoechile^is.
adulterí, ifA. adj. Pertanyent al adulterí.
Aiuüeriíio, Adolterinus. Q met. Fals, contrafet.
ààulteriMO. Adulter, adulterinus, corruptus, >1tia-
los.
ADULTEantÀMENT. adv. Ab adulteri. Adulte-
Twaunte, Com adulterio.
ADAlTERO, A. m. y f. Qui comet adulteri. .
iitíiero. Adúlter, i, míBcbator, is, alieni matrimonii
nbsessor. B Fals, contrafet. Adulterada, falso. Fal- .
sas, iUegitimos.
ADUif ANSA. m. ant. unió, congbbgació, coàli-
06.
ADURIR. T. a.ant. Cremar. Quemar. Uro, is.
ADURIT9 DA. p. p. ant. Quemado. Ustus.
ADURMBNTAT, DA. adj. ant. Adormit. Ador-
M^,.Sopitiis.
ADURSE. V. r. ant. Yé del verb llatí adduco, que
Tol dir goiarse. Fmdarse. Nitor, eris.
ADUST, A. adj. De geni aspre. Admio, hroneo,
irvseo. Asper, tetricns, intractabilis, diíBcilis.
ADU8TIBLE. adj Lo que tè disposició ó es fàcil
^cremarse. Combustible, adustible. Quod comburi
potest, combostioni obnoxíus.
ADU8TIÓ. f. ant. La acció y efecte de cremar.
Cmhustion, adusiion. Combustió, nis. || med. In-
cendi dels bomors ó de la sancb. Adustion, Adustio,
I».
ADU8TIU, VA. adj. Lo que té virtut de cremar,
ifetifo. Quod comburere potest. || med. Adustivo,
idulivus.
ADUTZ. ant. Conduce, Fert.
ADVElVEDts. adj. Se diu per menyspreu de
<Iiulsevol foraster que vé à establirse en algun pafs
to empleo ú ofici. Advenedizo. Exter, extraneus.
I Foraster, estranger. Advenedizo, estrangera. Ad-
^^,alienigena, externus. || ant. Lo gentil ó ma-
taielà qne's convertia à nostra religió. Adve-
*^. Christiaos religionis recens cultor, prosely-
ADVÓflDER. adj. VBXIDER. O AOVENEDÍS. || ES-
ADVBnuIENT. m. Tinguda. Advetumiento, w-
*í«, Ikgada. Adventus, us. || Exaltació à alguna
ADV 37
dignitat. Elevacion, exaltacimi. Primus ad supremam
dignitatem accessus, prima dígnitatis auspicía.
ADVENIR. V. n. Venir, succebir. Sueeder, oeur^
rir. Accido evenio, is.
ADVENT, m. Lo temps del quart diumenge abans
de Nadal fins à la vigília. Adviento, Adventus, us.
ADVENTIGI, A* adj. Lo que vé per casualitat.
Adventicio, Advenlitius.
BÈNs ADVENTicis. Los quo adqucrcix lo fill en la
pàtria potestat. Bienes adventicios. Bona adventitia.
ADVERAGIÓ. f. for. Afirmació. A(fvoc(iüton, ase-
veracion, Asseveratio, nis. D Certificació, instrument
en que s' assegura la veritat de alguna cosa. Certi-
ficacion, certificado, Litterse fidem facíentes.
ADVERAR. V. a. Asseverar, certificar, donar
per certa alguna cosa. Adverar, Aífirmo, as. || naut.
AVAgAB.
ADVERAT, DA. p. p. Adverado, Affirmatus.
ADVERBI, m. gram. Part de la oració que mo-
difica al verb. Adverhio, Adverbinm, ii.
ADVERBIAL, adj. gram. Pertanyent al adverbi.
Adverbial. Adverbialis.
ADVERBIALMENT. adv. m. A manera de ad-
verbi. Adverbialmente. Adverbialiter.
ADVERS, A. adj. Contrari, fatal, desgraciat.
Adversa, Adversus, infestus, sinister. || Lo que esté
enfront. Adversa. Adversus, oppositus.
PART ADVERSA, for. Lo coutrarí. Parte adversa. Ad-
versa rius, ii.
ADVERSAMENT. adv. m. Desgraciadament.
Adversamente, desgraciadamente, Adversè, contrariè,
^inístrè, ínfortunatè.
ADVERSARI, A. adj. Contrari, advers. Adver--
sario, contrario, adversa. Adversarins, infestus, ad-
versus. II m. Contrari, enemich. Adversària. Adver-
sarius, ii , adversator, ris.
ADVERSATIU, VA. adj. gram. S* aplica à la
conjuncció que junta cosas oposadas ó contrarias,
com encara, mès, però. Adversativa. Adversativus.
ADVERSITAT, f. Desditxa, desgracia, infortu-
ni. Adversidad, desdicha^ desgracia, infortunia. Ad-
versum, infortunium, ii, adversitas, atís, adversi,
casos; adversa, orum.
ADVERTÈNCIA, f. Avís. Advertència. Honitum,
documentum, i, animadversió, admonitio, nis, ad-
monítus, ús. || Reparo, observació. Advertència. Ani-
madversió, notatio, observatio, nis. || Premedita-
ció, deliberació, sagacitat. Advertència. Considera-
tio, circunspectio, deliberatio, nis. || condició. || En
los escrits, nota de particular atenció. Advertència.
Subscriptio, animadversió, is, nota, a;.
ADVERTIDAMENT. adv. m. Ab advertència.
Advertidamente. Deliberatè, prudenter, scienter. ||
ADRETAS.
ADVERTIDÍSSIM . adj. sup. Mòlt expert, capàs.
Advertidísimo . Yaldè expertus, solers.
ADVERTIMENT, m. advertència.
ADVERTIR. V. a. Reparar, observar. Advertir,
reparar j echar de ver, notar, Yideo, es, adverto, ani- ^
38
ADZ
DICaONARI
AES
Biadverto, circamspicio, is, considero, observo, as.
0 Avisar, aconsellar. Advertir^ amonestar^ apereibir.
Moneo, doceo, es, commonefacio, is.
ADViaiTIT, DA. p. p. Advertido. Animadver-
sns. U adj. Estordit, viu, astut. Advertido, amado,
Expertns, solers, circamspectas, pnidens, exper-
gefactos.
DBSPBÈs DE ÀDVEaTiT. Despues de advertido. Ex de-
nnnciato.
ÀNÀtó BSTÀi ADVEtTiT. fr. Estar previngat, obrar
ab advertència y precaució, /r, andar, estar sobre el
aviso ó sobre los estribos, Cautum, providum esse,
considera (è agere.
ADVOCADA, f. Professió del advocat. Abogaeia,
Advocatio, nis, causidicina, ae, cansarum patroci-
nium.
ADVOGACaÓ. f. INVOCACIÓ. 8. Q ant. advocacía.
ADVOCADA, f. Muller del advocat. Abogada,
Uxor causidicí. || met. Intercessora , mediadora.
Abogada. Advocata, ae, deprecatríx, icis.
ADVOCANT, m. ant. advocat.
ADVOCAR. V. a. Defensar plets ó altras causas.
Abogar. Advoco, as, causas agere, litem oraré, pe-
roraré. 0 Parlar à favor de algú. Abogar, interceder^
Pro aliquo deprecari, alieni patrocinari.
ADVOCAT, DA. p p. Abogada, Advocatus. || m.
Professor de jurisprudència. Abogadojurisconsulto,
Causidicus, advocatus, patronus, i, causarnm actor.
II met. Intercessor. Abogada, intereesar, medianero,
protector, patrona, Advocatus, patronus, i, depreca-
tor, protector, is.
ADVOCAT DE CAUSAS PEBDUDAS. fr. mot. Manifassor,
lo que*s fica en lo que no li importa. Procurador de
pobres. Alienis negotiis se immiscens.
SÉK ADVOCAT DE CAUSAS PEEDUDAS. fr. Sc diU dclS
que*s posan en lo que no*ls importa. Meterse en la
renta del escusado, lis alíquem immisceri, quae se
non attingnnt.
ADVOCAT DE POBRES. Uu advocat peusiouat per lo
Rey pera defensar las causas dels pobres de solem-
nitat. Las Corts de 18t0 suprimiren aquest sou, y
desde las horas quedà à càrrech dels col-legis de
Advocats, y esta Corporació comissiona alguns de
sos indivíduos pera defensar dítas causas. Abogada
de pobres. Ad pauperum lites defendendas advocatus.
ADVOCAT PATRIMONIAL. L' advocat dels interessos
de la corona. Abogado fiscal ó patrimonial. Fisci ad-
vocatus, regiarum cansarum actor.
ADVOCATORIy A. adj. CONVOGATOil.
ADZABARA. f. ADZ avara.
ADZABEJA. f. ant. y
ADZABELLA. f. ant. gateta, pedra.
ADZARI. m. ant. Asaro, planta perenne, de
qual arrel naixen las fullas en forma de ronyó, y
del mitj de aqnestas la cama, que sosté en sa extre-
mitat las flors, las quals són de un color roig ne-
grench, y tè la propietat de excitar lo vómit. Asaro,
asarabàeara, yerba bendita. Asarum enropenm,,
■ardos rústica.
ADZAVABA. f. Planta, que fàun cono punxa-
gut, ab varias fullas enrotlladas nnas sobre altras,
que van desplegantse succesivament, y son punxa-
gudas, acanaladas, armadas de unas punxas en sa
extremitat y voras, mòlt crassas, de color vert clar,
de tres à quatre peus de llargària, plenas de fibras
llargas, fortas y blancas, de las quals se fà '1 fil ano-
menat pita. Desplegadas ja totas las fullas al cap de
deu ó dotse anys, naix del centro de ellas un tronch
de vnyt k deu pams de Ilarch, en la extremitat del
qual fà unas flors blancas de unas dos polsadas de
Ilarch, morint en aquell mateix any la planta. Se
propaga per medi de las fullas, que són un bon ali-
ment del bestiar boví, y en algunas parts de Amè-
rica n' extrauben un such, que fermentat es un li-
cor agradable. Pita. Agave Americana.
ADEEHfBLA. f. Animal de càrrega. Aeémila.
Mulus,jnmentum,i.
ADEEHfBLAR. adj. Lo que pertany al adzembla.
Aeemlar, Jumentarius.
ADZEBnLE. m. ant. adzehbla.
ADZEMBLER. m. ant. TRAGINER.
ADZUR. m. ant. Blau. Azul, Coeruleus.
AE.
AEANANT. adv. t. ant. y
AENANT. adv. t. ant. En avant. En adelanU.
Posteà, deinceps, in posterum, posthàc.
AÉR. m. ant. Ayre. Aire. Aér, is.
AÉREO, A. adj. Lo que pertany al ayre, ó cons-
ta de ell. Aéreo. Aérius, aéreus, flabilis. || met. Va.
Aéreo, fantdstico, vano. A6rius, vanus. H poét. Cosa
mòlt elevada, com torres, xíprés etc.A^eo. Aereus.
AERIFORME. adj. S* aplica à las substancías
en forma de gas ó ayre atmosférich, sent fluyts di-
ferents de ell. Aeriforme. Aérisimilis.
AEROGRAFIA. f. Descripció, teoria del ayre.
Aerografía. Aeris theoria, descriptio.
AEROLOGIA. f. Tractat del ayre y sas propie-
tats. Aerologia, Aérologia, ïïí.
AEROmANCfA. f. Art y modo supersticiós de
endevinar per medi del ayre. Aeromancia. Aéroman-
tia, ».
AEROMÀBiTlGH. m. Professor de aeromancia.
Aeromóntico. Aéromanticus, i.
AEROMETRIA. f. Art de amidar l' ayre. Aero*
metria. Aérometria, as.
AERÓHIETRO. m. Instrument per amidar T ay-
re. Aerómetro. Aerometer, tri.
AERONAUTA. m. Qui piya pels ayres ab la
bomba del gas. Aeronauta, ASreonauta, s, aérem
sulcans.
AEROSTÀTICH, CA. adj. Lo que fà relació al
AyrQ. Aerostéiieo, A&rostaticus, ad aérem pertinens.
I1 1.0 qne và pel ayre. Aerostdtico. Aerostàticus,
«^^>rem sulcans.
j^jl0im^]U V. a. anl. ni^&w%, cacxiui, iMAoraàR.
AFA
AF.
CATALÀ.
AFABILÍMIIí, A. adj. sop. Mòlt afable. Afahi-
vm, Homaniasimos, facillimos, quam obvius.
AFàBILITAT. f. Dolsara, suavitat en lo tracte.
IfMidéd^ agrado, àSabilltas, comitas, urbanitasy
tíss.
AFABLE, adj. Suau, agradable ea lo tracte.
àfAk. Albbilis, facilís.
AFABLEMENT, adv. m. Ab afabilitat. Afable-
Mite. iJbbUiter, comiter.
AFACILITAB. V. a. aot. FICILITAE.
AFADIGADABIENT. adv. m. Àb agitació, fati-
9^ Htigadaminte,' fatigosamnu. DifJàcnlièr, aegrè,
Miestè.
AFADIGADÍ88IM, A. adj. süp. Fatígadisimo.
Tildè lapsus.
AFADIGABIENT. m. Gansanci, fatiga. Fatiga.
Operositas, atis, fatigatío, nis, lassitndo, inis.
AFADIGAR. v. a. Incomodar, atormentar, can-
sar, acoogoíxar. Fatigar. Defatigo, as, rampo, is. ||
riUGAl.
AFANGARSE. v. r. Incomodarse, atormentar-
iBjCaasarse, acongoixarse. Fatigant. Defatigarí,
fam*
AFADlfiAT^ DA. p. p. Fatigada. Defatigatas.
AFAHEN ABIENT. m. ant. La feyna qoe's se-
lyik per tnbailar diàriament. Tarea. Pensam, i. ||
lo traball ú €ibm que s' bade acabar en determinat
mps. Tmrea. Pensom, i.
', DA. adj. LO qui s' afanya mòlt.
», afmuuo. Operi, labori intentas; operi ve-
iter iacnmbens.
m. ant. afei.
AFAITAB. Y. a. AFATTAR.
AFAITAT, p. p. AFATTAT.
AFALAGH. m. Demostració de carínyo. Halago.
iOeeebra, ae, blanditas, us.
u AFALACHS. m. adv. Carinyosament. Lisonjera-
■fiie, eon halagos. Blandè, blanditiis.
AFALAGADOR, m. Lo qui afalaga. Balagador.
Mpator, Mandiens.
AFALAGAMENT. m. afalach.
AFALAGAR, v. a. I>emo8trar amor y carinyo.
il^a^, popar, acwridar. Prolecto, as, permolceo,
«, palpor, aris. | Àdolar. Adular. Adnlor, aris.
AFALAGAT, DA. p. p. Halagado. Blanditas.
AFALEGH. m. AFALACH.
AFALEGADOR. m. afalagador.
AFALEGAR. V. a. afalagar.
AFALEGAT, DA. p. p. afalagat.
AFAMAR, v. a. Fér patir fam. Bambrear. Fame.
éstriagere, eompeliere. || ant. Fér venir gana de
■eqir. Dar gom de eomer. Edendi amorem excita-
n. I Acreditar, donar fama. Afamar. Aliqnem cele-
Wait, Ulostrare, extollere. || anl. ucfamai, difamar.
AFAMAR8E. v, r. Férse famós. Afamarse. Sese
<alure, nomeo sibi compararé.
AFA 39
AFAMATy DA. p. p. Hambreado. Fame compnl-
sns. 0 adj. Famolencb. Hambran, Esnrio, esnriens.
II Qai tè fam. Hambriento. Famelícus. || met. Ansiós,
mòlt desitjós de algnna cosa, com afamat de virtut.
Hambriento. Inbians, avidas. || Acreditat. Afamada,
famoso. Famosas, celebris, illastris. || ant. lnfamat,
DIFAMAT.
AFAN. m. AFANY.
AFANAR. V. a. afanyar. || fam. Robar ab astú-
cia. Limpiar. Emungo, subripio, is.
AFANAR8E. V. r. afantarse.
AFANATyDA. p. p. afanyat. Q Robat. lÀmpiado.
Sobreptus.
AFANGAR. V. a. ant. Enfangar, embrutar de
fancb. Enlodar, embarrar. Luto, as, luto illioire.
AFANGAR8E. V. r. ant. Eofangarse. Efdodarse.
Luto inqoinari.
AFANGAT, DA. p. p. Enlodado. Lutosus.
AFANÓS, A. adj. ant. afantós.
AFANT. m. aot. y.
AFANY. m. Traball fatigós. Afan, Sollicitudo,
nis, operositas, atis, improbus, labor. || Ànsia, de-
sitg vehement. Afan, ahinco, Anxietas, atis, anxie-
tudo, cupido, inis.
AFANYAR, v. a. Guanyar ab afany. Afanar.
Operosè adquirere.
AFANYAR8E. V. r. Enllestirse, traballar de-
pressa. Afanarse, despaeL•r, menear las manos, las
munecas, los pulgares. Enavo, festino, as, sollicitè
laboraré. || Fatigarse en algun traball ó diligència.
Afanar, afanarsey exL•larse, desvivirse. Anxio, as;
toto nísu, omni opera inniti, operi vehementer in-
cumbere.
AFANYAT, DA. p. p. Afanado, Anxius, solli-
citus.
AFANYÓS, A. adj. Penós, que costa mòlt traball.
AfamsOy trabajoso. Operosus molestus, valdè gravis.
AFAR. m. ant. afer.
AFARDELLAR. V. a. Agafar sens orde alguna
cosa flexible, com roba, etc. Arrebujar. Confusè co-
lligere, permiscere.
AFARMAN8A. f. ant. FIANSA.
AFARMAN8AR. V. a. ant. Fér fermansa ó fian-
sa. Salir fiador, fiar. Satisdo, as, fidejubeo, es, ad-
promitto, is.
AFARMANSAT, DA. p. p. ant. afianzado. Sa-
tisdatus.
AFARRAR. V. a. AFERRAR.
AFARRU8SAR8E. V. r. Menjar y béurer mòlt.
Atracarse. Cibis oppleri, ad satietatem edere.
AFARTAMEBIT. m. ant. fart.
AFARTAPOBLE8. adj. S' aplica à certa espècie
de rabím que tè lo gra gros y la pell dura, que es
bo pera guardarse. LcUren.
AFARTAR. V. a. Satisfer ó saciar ab excés lo
apetit de menjar ó béurer. Hartar. Satio, as. || met.
Satisfer lo gust ó desitj de qualsevol altra cosa. Har-
tar. Desideria explere. || met. Donar abundància ó
multitud de lo que expressan los noms abque'sjun^
ÍO
AFE
DICCIONARI
AFE
ta, com afartar à algú de bastonadas, de bofetadas,
etc. Hartar, Satarare, implere, afficere.
AFARTAR8E. V. r. Hartarse. logargíto, cor-
víto, as.
AFARTAT, DA. p. p. Hartado. iDgurgítatas.
ÀFAaTAM BÈ Y DiGASME MORO. ref. DeDOta que algú
ha perdut la por à la reprehensió, y no fà cas de
'1 qae diran. Tam el esquilon, y duermen los tordos
al son. Proprium commodum alíenae opinioni pres-
tat.
AFATXAR. V. a. Molestar, abarrir. Abrumary
fastidiary moler, marear, Holestiam afferre.
AFAVORIDOR, A. m. y f. Lo qui afavoreix.
Pavorecedor, bienhechor. Fautor, adjutor, favitor, is,
patronus, i.
AFAVORIMENT, m. FAVOR.
AFAVORIR. V. a. Àmparar, ajudar, defensar,
protegir. Pavorec^r, socórrer. Àlicui favere, studere,
favorem adhibere. || Fér algun favor. Pavorecer. Mu-
nus gratiam facere. || Apoyar algun fèt, opinió etc.
Pavorecer. Patrocinor, aris. || obsequiar.
AFAVORIT, DA. p. p. Pavorecido. Fantus. ||
adj. Estimat. Pavorecido, favorito. Favorabilis, ali-
eni gratissimus, apud aliquem gratia clartfs. || ant.
GRACIÓS.
AFAYT. m. y
AFAYTAM£NT. m. afett.
' AFAYTAR. V. a. afettar.
AFAYTAT, DA. p.|p afbttat. || ant. acostumat.
II adj. vulgar. Escamnat, xasquejat, burlat, enga-
nyat. ChasqueadOy burlado. IIlusus.
AFAZEIfDAT, DA. adj. Atareado. Operi inten-
tus, sedulam curam impendens.
AFEA. Divinitat gentílica adorada en Creta, etc.
Era la mateixa què Diana. Afea. Aphea.
AFEADOR. m. Qui afea. Afeador. Delurpans,
foedans, antís, fcBdator, is.
AFEAMENT. m. fealdat.
AFEAR. V. a. Fér tornar Uetj. Afear. Fwdo, de-
turpo, deformo, as. || Repéndrer, reprobar. Afear,
vituperar t condenar, tacliar. Vitupero, exprobro, as,
reprehendo, is. || Desfigurar an escrit ab adornes
afectats. Afear, desfigurar. Scriptum calamistris
muniré.
AFEAT, DA. p p. Afeado, Deturpatus.
AFEBLIR. V. a. ant. debilitar.
AFEBLIR8E. V. r. ant. debilitarse.
AFEBLIT, DA. p. p. ant. debilitat, enflaquit.
AFECCIÓ, f. Impressió que causa alteració.
Afecciou. Affectio, nis. || afigió, estimació.
AFECTACIÓ, f . Presumpció fastigosa en los mo-
dals, accions y paraulàs. Afectacion. Affectatio, nis,
jústo laboriosior cura; nimis anxiom studium. ||
Desmasiat estudi en la elecció de paraulàs. Afecta^
cion. Yerborum captatio.
AFECTADAMENT, adv. m. AfectadamenU. Af-
fectatè, affectatò.
CAMINAR afectadament. Contoncarsey cemerse. Af-
fectati9 motibus incedere.
AFEGTADOR. m. Lo qui afecta. Afectador.
Affectator, is.
AFECTAR. V. a. Parlar ú obrar ab afectació.
Afectar. Affecto, as, verba babitumque studiosins
exquirere. H Fingir, com afectar ignorància. Afectar ,
fingir, aparentar. Simulo, as. || Fér impressió una
cosa en altra. Afectar. Commotionem aferre. || com-
CIAR.
AFECTAT, DA. p. p. Afectada. Affectatus. \
adj. Presumit en excés. Afectada. Prffisomptoosos,
praesumptor. || Buscat ab desmasiat estudi. Afectada.
Arcesitus, exquisitior. || met. Membre danyat, i/ee-
to. Affectus, morbosus, obnosius.
AFECTE, m. Afíció. Afe^sto, aficion. Affectus, os,
studium, ii. II Passió. Afecto. Affectio, us, affectio,
nis. II med. Dolencia, com afecte de pit. Afecto. Af-
fectus, ús, morbus, i. || pint. Expressió, vivesa deia
acció de una pintura. Afecto, expresian. Yis, is, ex-
pressió, nis. II adj. Inclinat à alguna persona ó cosa.
Afecto, aficionado, adicto, devoto. Amicus, affectus,
studiosus. II Subjecte à un encàrrech ú obligació.
Afecto. Obnoxius, addictus, gravatus. || filos. Se dia
del cos à qui sebrevènen estàs ó las altras qualitats,
accidents ó mutacions, y així 's diu aquest cos està
afecte de la blancura. Afecto. Affectus.
AFECTET. dim. de afecte. Amor petit. AfectiUo,
aficionàlla. Studium, ii.
AFECTÍSSIM, A. adj. sup. Afectísimo. Affectis-
simus, carissimus, dilectissimus.
AFECTIU, VA. adj. Lo que pertany al afecte ó
prové de ell. Afectivo. Affectu plenus.
AFECTUÓS, A. Lo que arrebata ab suavitat, com
la música, eloqüència etc. Afectuosa. Giendis afiec-
tibus aptus. II Carinyós, amorós. Afectuosa. Caros,
affectuosus, benevolus, amoris plenus.
AFECTUOSAMENT. adj. sup. Afectuosapiente.
Affectuosissimus, peramalor.
AFECTUOSiSSIMAMENT. adv. m. Afectuosi-
simamcnte. Affèctè, affectuosè, ex animo, ardenti
studío.
AFECTUOStSSIM, A. adv. m. Afectuosísimo.
Peramanter, amantissímè.
AFEGIDOR, A. Lo qui afegeix. Anadidor. Ad-
ditor, is.
AFEGIDURA. f. y
AFCGIMENT. m. ant. Lo que s' anyadeix à al-
guna cosa. Anadidura. Additameotum, i, accessio,
additio, onis. || Unió de cosas afegidas. Juntura.
Junctura,commíssura, a;, coagmentatie, nis. || Lo
que's dóna demés en las compras. Anadiduray demús.
Epimetrura, i, manlissa, a3.
AFEGIR. V. a. Unir, apegar una cosa ab altra.
Anadir,j untar, pegar, unir. Juogo, superaddo, su-
peradjicío, is. || Aumentar. Anadir, aumentar, acre-
centar, agregar. Addo, adjicio, adjungo, aggero, is.
y Exagerar. Anadir, exagerar y ponderar^ ahultar.
Angeo, es, ingravo, as, verbis multiplicaré. || En los
escrits. Anadiry adicionar. Subtexo, subjicio, ads-
Cribo, is. II GONSOLlDil.
AF£
CATALÀ.
AFI
41
Ansn LLBHTA AL FOCH. fr. met. Fomentar los dis-
gustos y discordias. Anadir lena, yesea ó fuego al
Ití^o, Oleum camino addere, materiam igní prae-
kré.
AFBGIRflE. V. r. Anadirse, Àccedere, addi, ad-
jící, adjongí.
AFEGIT, DA. p p. Anadido. Additus, adjunc-
(8S, adjectns. || m. àfkgiduea.
AFEGITÓ, m. ter. ifegidürí.
AfKUUGABflE. V. r. Afanyarse, fér algana
cosa ab precipitació de modo qae fatigae. Apechii-
ftne. Defatigari.
AFEUn. m. astron. La major distancia qae pót
tniran planeta respecte del sol. Afeíio. Apheliam,
inmma absis.
AFEMAR. ▼. a. FEMàR.
AínfAT, DA. p. p. FEMAT.
AFEMm ACIÓ. f. L' acte y efecte de afeminar-
se. Àfeminacion. Effeminatio, nis.
AFEMINADABfENT. adv. m, Afeminadamente.
lolliter, delicatè, effeminatè, maliebriter.
AFEBONAB. V. a. Debilitar, inclinar à algú à
iis accions y geni de las donas. Afeminar, enervar.
Effemíno, evíro, mnliero, enervo, as.
AFEMIlf ARSE. T. r. Vestir, anar, férse delicat
com las donas. Afeminarse, adamarse. Mollesco, is,
efeminor, aris.
AFEMINAT, DA. p. p. Afeminadó. Effeminatns,
ealamitatoSfCinaedns, pumicatQs. || adj. Gobart. (?a-
ISm. Iners. D Moll, viciós. Afeminadó. Mollis.
AFER. m. QUEFER, NEGOCI. || V. a. FÉR.
BOU Dl GRAN AFER. loc. ant. Homc de saposíció, de
calitat, principal.
AFÉRE8I8. f. gram. Fignra per la que 's sn-
primeíx una lletra ó síl•laba al principi de la dicció.
i/ifrens. Aphaeresis.
AFERMAMENT, m. ant. Fonament, apoyo.
^imamento. Stabilímentnm, i. || ant. afirmació.
AFERMANSAR. V. a. ant. afiansír
AFERMANSAT, DA. p. p. AFIANSAT.
AFERMAR. V. a. AFIRMAR.
AFERBIAT, DA. p. p. afirmat.
AFERRADAMENT. adv. m. acérrimament.
AFERRADOR•m. Qni aferra. Aferrador. Pre-
kenaor, is.
AFERRAMENT. m. Agafament fort. Aferra-
Rnuo. Prebensio, nis. || ant. fermesa.
AFERRAR, v. a. Agafar fortament. Aferrar,
flfarror. Arctè prebendere, mann tenere. || nànt.
Hegar las velas sobre la yergà. Aferrar. Yela con-
Niere, antennae alligare. || Assegurar la embarca-
ció ab las àncoras. Aferrar, anclar. Injectis arpago-
>íÍNi8 oavigiam inbibere.
AFERRARSE. V. r. Agafarse fortament. Afer»
nru^agarrarte. Tenaciter prehendi. || met. Insistir
^ teaasment en sa opinió. Aferrarse. Sententia;
^citer adbaBrere.
AirauiAT, DA. p. p. Aferrada. Prehensns.
AFET. m. FET.
TOMO I.
AFEYNAT, DA.adj. Atareado, afanoso. Anxias,
soUicitus, operi vehementer incumbens.
AFEYT. m. Compostura per bermosejar algana
cosa, y en especial ingredíens ab que las donas se
pintan la cara. Afeite, jalbegue, ajo. Cernssa, ae, fu-
cas, pigmentam, i. || La manya en afeytar las mer-
caderías. Aderezo. Mangoniam, ii.
COMPÓPÍDRER AR AFEYTS fr. Afeitar, jalbegar. Faco,
as, expingo, is, pigmentis illinire. || Pulir las mer-
caderías pera véndrerlas mès caras. Aderezar, ad-
calar. Mangonizo, as.
AFEYTAR. V. a. Fér la barba. Afeytar, hacer la
barba, rasurar. Depilo, as, (ondeo,es, mentnmradere.
AFEYTARSE. V. r. Pulirse. Remilgarse. Palcbri-
tudinem jactare. || Férse la barba. Afeitarse, hacerse
la barba. Se tonsoribos dare.
DIGA LA MULLER DEL CEGO, PERA QUI s' AFETTA DIEGO?
ref. vitupera '1 desmasiat adorno de las donas ab lo
Q de agradar à altres mès que ais seus marits. La
mvger del ciego para quien se afeita. toco nupla viro,
cui faciera fucat? ^
AFEYTAT, DA. p. p. Afeitado. Tonsns. || adj.
Pintat, bermosejat ab afeyts. Afeitado. Infucatus.
AFEYTADET, A. adj. d. Afeitadilh.
AFFAR. m. ant. conversació.
AFFA8ENDAT, DA. adj. ant. afetnat.
AFFEGGIÓ. f. AFIGió.
AFFEGAR. V. a. ant. destruhir.
AFFERMAR. V. a. ant. afirmar.
AFFINAMEBIT. m. ant. fi.
afí. m. Parent per afinat. Afin. Afíinis, nis.
AFIAN8AMENT. m. ant. fiansa.
AI1AN8AR. V. d. Fér fiansa. Afianzar, salir por
fiador. Satiado, as, fidejubeo, es. {| Assegurar ab
puntals, claus elc. Afianzar^ asegurar, afirmar. Fir-
mo, as, fulcio, itabiiio, is.
AFiANSAR db CALUMNIA, fr. Subjeclarsc r acusador
à las probas baix las penas eslablertas contra 'Is
calumniadors. Afanzar d^ calumnia. Sese pericalo
in reum vadem dare.
AFIBAILL. m. ant. gafbt.
AflBLAR. V. a. ant. Cordar lo vestit ab gafets
ó botons. Abrochar. Infibulo, as.
AFIBLAT, DA. p. p. Cordar ab gafets. Abrocka»
do. InCbulalus, uncinis vel bullís praecinctus.
AFIGAR. V. a. ant. ficar. || ant. met. v. r. apli-
CARSE.
AFIGAT, DA. ant. ficat.
AFIGH. m. ant. La acció de ficar. Fijadon. Sis-
tendi actio. || met. ant. aplicació.
AFIGIÓ. f. Estimació decidida. Aficion, afeccion,
afecto. Studium, ii, amor, is, aíTectio, nis. y Incli-
nació à fér alguna cosa. A/icion, propension. Pro-
pensió, nis, pronitas, proclivitas, atis. || Afany, ac-
tivitat, diligència, eficàcia. Actividad, ahinco, eficàcia.
Conamen, inis, nixus, ús.
AFició LOCA. Pasion loca, ciega afdon. Ardor, is,
caBCus amor, studium ardens.
MIRAR UNA GOSA AR GRAN AFIGIÓ, Ó AR UNA AFICIÓ.
7
42
AFÍ
DiCGlüMRl
ÀFI
fr. Denota la atenció ab qae's mira alguna cosa qae's
desitja. Schar el ojo, ó tanto ojo d una cosa. Intentis
oculis aliquíd expelere, inhiarc.
AFIGIONADAMENT. adv. m. Ab afició. Àficio-
naL•mente, Stadiosè, amanter, ardenter, ex animo.
AFIGIONADtssiM. adj. sup. Apcionadísimo.
Amantissímus.
AFIGIONAMENT. m. ant. afició.
AFIGIONAR. V. a. Cansar afició, inclinar à al-
guna cosa. Aficionar. Alieni rei amorem excitaré,
ad aliquid anímum movere, ioflammare.
AFIGIONAR8E. v. r. Cobrar afició à alguna co-
sa. Aficionarse. Alicujus amore, desiderio, studio,
duci. II Amar mòità algú. Aficionarse, Aliquem dili-
gere, adamare, carissimum habere.
AFICIONAT, DA. p. p. Afcionado. Studíosns,
affectus, proclivis. || afecte.
AFIGIONETA. f. d. Aficioncilla, Levicnla, tenel,-
la affectio.
AFIGIR. V. a. AFEGIR.
AFIGIT, DA. p. p. AFEGIT.
AFFIGURAMENT. m. ant. figura, repbesen-
TACló. II F1GURANSA.
AFIGURAR. V. a. Véurer confusament per es-
tar massa distant los objectes. Divisarf vishimbrar,
columhrar. Prospicío, is.
AFIGURARSE. v. r. Pensarse. Figurarse, ima-
ginar, Pu(o, cogito, as, cogitatione aliquíd informa-
ré, speciem objici.
AFIGURAT, DA. p. p. Divisodo, vislumbrado.
Prospeclus. || Pigurado. Cogilatus.
AFILADissiAI. adj. sup. Ajiladísimo. Acutissi-
mus.
AFILADOR, A. m. y f. Lo qui afila. Afilador.
Acuminator, is.
AFILADORA. f. La pedra de afilar. Afiladera^
piedra de afilar. Cos, otis.
AFILADURA. f. Fil ó agudesa de algun instru-
ment de (all. Ft7o. Acies, ei. || La acció y efecte de
afilar. Apladura, Actus acuendi.
AFILAMENT. m. afiladura. || Disminució, ex-
tenuació de la cara. Afilamento, Attenuatio, nis.
AFILAR. Y. a. Aprimar lo tall ó punta dels ins-
truments de cer. Afilar, aguzar. Acuo, is, aspero,
acumino, as.
AFILAR LAS DE.NTS. fr. fam. Preveuirsc ó dísposarso
pera menjar quant la vianda està à punt ó prepara-
da. Aguzar los dientes. Cibi aviditalem excitaré.
AFILAR L* ingb.1i. fr. ApücaMo atentament à la in-
tel-iigéncia ó coneixement de alguna cosa, ó pera
eixir de alguna dificultad. Aguzar el ingenio. Ingenu
aciem acuere, íntendere.
AFILAR8E. v. r. Defallir, desmayarse. Ahilarse,
Deficio, is, pru; inedia languescere. || Aprimarse,
enmagrirse. \S diu do la cara y del nas. Afilarse,
Gracilesco, is, facíem attenuari.
AFILAT, DA. p. p. Apiado, Acutus. || Magre, y
descolorit de cara. Ahilado. Languens, gracilis,
gracilentub.
AFILERAR. V. a. Posar en filera. Enfilar. Ordi*
no, as, in seriem redigere.
AFILERAT, DA. p p. Enflado, Ordinatns.
AFILIGRANAT,PA. adj. Fét de filigrana ó i
manera de filigrana. Afiligranado, Delicatiore et ex-
cultiore specie pra?ditus. || met. Delicat. AfUigrana-
do, Gracilis, delicatus.
AFILLADOR. m. Qui afilla '1 bestiar. Ahijador
Subrumans.
AFILLAMENT, m. ant. Prohijamiento. Adoplio
nis.
AFILLAR. V. a. Adoptar per fill à un estrany
Prohijar, adoptar. Adopto, as, aliquem sibi icrfiliun
adscribere. || Entregar lo fill à la potestat del pan
adoptiu. Emancipar. Alieni filinm in adoptionen
emanciparé. || Posar lo bestiar ab sa mareó ab altrü
pera criarlo. Ahijar. Subrumo, as. || met. Atribu-
bir. Ahijar y acumular, imputar. Imputo, as, altri-
buo, is.
AFILLAR8E. V. r. Péndrer per fill à qui ho ej
de altre. Adoptar, prohijar. Adopto, as, aliquem sib
in filium adscribere.
AFILLAT, DA. p. p. Prohijado, ahijado. Adop-
talns, in filium adscriptns. || m. y f. fillol.
AFINACIÓ, f. La acció y efecte de afinar. Afina-
ció», afinamiento, afinadura, Politura. a». p mús. Har-
monia do veus ó instruments. Afinacion, armonia.
Yocum, sonorum, concòrdia, harmonia, ic, lempe-
ratio, nis.
AFINADOR, m. Lo qui afina. Afinador, Perpoli-
tor, oris. II mús. Instrument de una clau ó de un
martellet, ab que s' afinan aignns instruments de
corda, com lo piano, salleri, arpa. Afinador, templa-
dór, llave, martillo. Clavis qua cilhara; cordas ten-
dunturaut laxantur. || Instrument pera obrir y tan-
car las bocas de las flautas del orga, à fi de retardar
ó accelerar sas vibracions, fins à posarlas perfecta-
ment sonoras : sa figlira al donar una volta entera
es de dos conos perfets, un en la part superior, y al-
tre en la inferior de una pessa que'ls uneix. Afinador.
Organorum in harmoniam revocator. || Lo qui afina
'Is pesos y mesuras. Afinador, potador, potero. .£qui-
librator, oris, pondera, mensuras ad justum redi-
gens. [| Lo qui purifica 'Is metalls. Afinador. Metalla
ad purum excoquens.
AFINAR. V. a. Donar à una cosa la perfecció de
que es capàs. Afinar, pulir, acicalar, perfeccionar.
Absolvo, perpolio, is, ad unguem castigaré. || mús.
Trempar los instruments músíchs. Afinar. Ad har-
moniam aplaro, temperaré. || mús. Cantar, sonar ab
afinació. Afinar. Vocem organi tonoaptare; in nume-
rum canere. || Igualar las cubertas dels llibres. Afi-
nar. Librorum tegumenta scquè eminentia facere. \\
Posar las balansas al fi. Abalanzar, halancear, enfie-
lar. Lances a?quare, librare, ad libram perpendere.
II Examinar y marcar los pesos y mesuras. Afinar,
potar. Pondera, mensurasque ad trutinam revocaré,
compararé. || Purificar los metalls en logresol. Afi-
nar. Metalla ad purum oxcoquere. || morir.
AFL
AmVAT, DA. p. p. Afinado. Polittts.
AFINITAT, f. ParentÍQ miiluo que prové de la
cópola eolre V home y parents de la muller, y al
cootrarí. Afinidad, AffiDÍtas, alis. || Analogia, sem-
biaosa. Afinidad. AíTinitas, alis. || quím. La forsa ab
que s' atraahen y uneixen las partícalas dels cos-
«os. Afnidad. Affinilas, atis.
AFIRMACIÓ, f. La acció y efecle de afirmar.
àjimacion, axevnacionj afirmativa. Asserlio, asseve-
ralio, dís.
AFIRMADABIET. adv. m. ant. fermament.
AFIRMAR. V. a. Donar per certa alguna cosa.
ijírmar, asevtrar, asegurar^ certificar. Assevero, aíïir-
DO, as, assero, ajo, is. || Posar ó fér ferm. Afirmar.
Firmo, stabilio, falcio, is.
AFIRMARSE. V. r. Mantenirse ferm en lo que
s ha dit ó fét. Afirmarse, ratificarse, confirmarse,
muinene. Confirmo, assevero, as. || Sostenir ab te-
nacitat alguna opinió. Porfiar, insistir, aferrarse.
Seoteoti^ teoaciter adbaerere, insistiré. || Descan-
sar ma cosa sobre altra. Afirmant, apoyarsef estri-
itfr, eargar. Nitor, inoitor, eris.
AFIRMAT, DA. p. p. Afirmado. Aflirmatus.
AFIRMATIÜi VA. adj. Lo que afirma. Afirma-
(tro. isserens, asseverans, affirmans, affirmativus.
AFIRRIATIVAMENT. adv. m.Afirmativamente.
Useveranter, aifirmanter, affirmatè, asseveratè.
AFTTX. v. a. ant. y ter. 3.* persona de indica-
tia del verb afegir.
AFLAGAR. v. a. ant. afluixar.
AFLAMAR. v. a. ant. inflamar.
AFLAMARSE. v. r. arrasarse las plantas. [|
ter. Dit del pa. surtarsb.
AFLAMAT, DA. p. p. INFLAMAT. || arrasat. II
SCITAT.
AFLAQUIMENT. m. L' acte y efecte de afla-
<|iirse. EnflaquecimieHto, Attennatio, extenua tio, de-
bOitalio, nís.
AFLAQUIR. v. a. Fér tornar flachà algi'i. Enfla-
furtr, enmagrectr. Debilito, enervo, extenuo, as.
AFLAQUIRSE. v. r. Posarse magre. Enflaque-
w, nflaquecerse, enmagrecer, traspiUarse. Macesco,
u^esco, macresco, is.
AFLAQUrr, DA. p. p. Enflaquecido. Extenuatus.
AFLAYRAR. v. a. Olorar, ensumar. Busmear.
Odontu, investigaré, olfacio, is. || met. Sutjar, in-
<IQirir. Busmear. Gausas investigaré. j| v. n. Llansar
Hd olor alguna cosa, especialment la carn. Busmear,
íctleo, es.
AFLATRAT, DA. p. p. Busmeado. Cautè inves-
%ltQS.
AFLATRE. m. Mal olor que despedeix la carn.
». Foetor, is.
ARJGCIÓ. f. Fena, pesar .'A//icaoR, afligimiento,
\,my afilictio, ais, dolur, is | ant. infortuni.
K Afllic-
.Aflic-
CATALÀ. AFO i»
AFLIGIDtsIM. adj. sup. AfHgidisimo. Valdè
afllictus.
AFLIGIDAMENT. adv. m. Ab aflicció. AfUgi-
damente. Afllic(i>, dolenter.
AFLIGIMENT. m. aflicció.
AFLIGIR. V. a. Causar aflicció. Afligir, Afilígo.
is, molestiam afíerre.
AFLIGIRSE. V. r. Afiigirse, angustiarse, iEgres-
co, is, angi animo.
AFLIGIT, DA. p. p. Afiigido, y afiicto, sols s'
usa en poesia. Afllictus. || adj. Qui pateix aflic-
ció. Afligido. Affliclus, aïrnmnosus, mcerore confec-
tus.
AFLUÈNCIA, f. Abundància de expressions.
Afluència, facundia, copia. Copia, aflluentia, sd, uber-
tas in dicendo. || arundancia, concurs.
AFLUENT, adj. Lo qui abunda en expressions.
Afluente, facundo, elocuente, capioso. Afiluens, elo-
quens.
AFLUIXAMENT. m. La acció y efecte de aflui-
xar y afluixarse. Afiojamiento, Laxatio, relaxatio, re-
missió, nis.
AFLUIXADURA. m. ant. aflcixambnt.
AFLUIXAR. V. a. Soltar lo que està estret, ó ti-
bant. Aflojar, desencalear. Laxo, relaxo, as, remitto,
is. II V. n. Pérdrer la forsa alguna cosa, com lo vent,
etc. Aflojar, ceder, blandear. Remitto, retendo, de-
mitto, is II met. Disminuhirse, entibiarse *1 fervor
ab que s' bavia emprés alguna cosa. Aflojar. Defer-
veo, es, remitto, tepesco, is || mel. aliviar.
AFLUIXARSE. v. r. Afiojarse. Laxarí, remitti.
II fam. llufarse.
AFLUIXAT, DA. p. p. Afiojado. Laxatus, remis-
sus.
AFOGAR. V. n. ant. Yíurer, habitar en algun
Uocb. Residir, morar, habitar. Colo, is, habito, as.
AFOGAT, DA. p. p. Eabitado. üabitatus.
AFOGAR. V. a. ant. y sos derivats, ofegar. ||
APRETAR.
AFOLLAMENT. m. ant. gastament, malpart. ||
raldadura.
AFOLLAR. V. a. ant. trepitjar. || ant. malmétrer.
maltractar, danyar, li ant. oprimir. || espatllar al-
gun memrre. II ter.Tràurer los aucells del niu. Sacar
el nido. Capere aves ex nido. [| faltar. || Lastimar.
AFOLLAR8E. V. r. ant. malparir. || ant. tor-
NARSE roig. II Fruslrarse una pretensió. Anublarse,
traspintarse. Evanesco, is.
AFOLLAT, DA. adj. ant. esgarrat.
AFONAR. va. enfonsar.
AFONDAR. V. a. ENFONSAR.
AFON8AR. V. a. enfonsar.
AFONSARSE. V. r. ENFONSARSE.
AFORA. adv. 1. Fuera, afuera. Foras.
AFORA DE. prep. Fuera de, excepto Cilrà, exlrà.
AFORADOR. m. Qui afora. A [orador. Yini do-
liorum metator, mercium sestimator.
AFORAMENT. m. Fixació del preu de las mer-
caderias. Aforo, aforamiento. Yenalinm jestimalio.
u
AFR
DICCIONARI
A6A
statatam annoDSB venalis pretium. || Begoneixement
y avaluació de lo que paga dret. Aforo, aforamiento.
Emphiteusis, is, mercium ad imponenda vectigalia
computalio, recogoitio.
AFORAR. V. a. Fixar lo preu à las mercaderías.
Tasar, paner precio ó tosa. Taxo, as, mercís pretium
indicere. || Regooéixer las mercaderías pera tixar los
drets que han de pagar. Aforar. Mercès ad exigenda
vectigalia metiri, melari.
AFOHAT, DA. p p. AforadOy tasado, Taxatus.
AFORI8MA. f. Aporisma, tumor qne's forma à
las béstias per la relaxació ó ruptura de alguna ar-
tèria. Aforisma. Àneurisma, ac.
AFORISME, m Sentència, axioma. Aforismo.
Aphorismus, i.
AFORÍSTIGH. adj. Escrit ab aforismes ó lo que
pertany à ells. Afarislico. Aphorismis scriptus, ad
aphorismos pertinens.
AFORNAR. V. a. ant. enforxíe.
AFORRADOR. m. estàlvudor.
AFORRAR•v. a. estalviar. || forear. ant. alen-
TAR, confortar.
AFORRO. m. FORRO.
AFORTUNADAMENT, adv. m. Ab sort ó fortu-
na. Afortunadamenkf felizmente, Fortunatè, fortuna-
tim, feliciler.
AFORTUNAT, DA. p. p. Pelis, ditxós. Aforiv^
nadó, dichosOy venluroso. Fortunatus, pròsper, felix.
AFOS8AR. V. a. ant. Fér fossos. Ahrir, hacer
fosos. Fosso, as, fodio, is.
AF08SAT, DA. p. p. Posado. Fossus.
AFOYLAR. V. a. ant. afollar.
AFRANGAR. V. a. ant. enfranq]lie. || ant. alen-
tir, confortar.
AFRANGH. m. Nom que solian donar los àrabes
à Fransa, Navarra y Catalunya.
AFRANGAT. p. p. ant. enfranquit. || ant. aler-
tat, confortat.
AFRANGESAR8E. V. r. Férse als costums y
modas de Fransa. Afrancesarse. Gallos aemnlari, mo-
rè gallorum agere. || Inclinarse al partit francès.
Afrancesarse. Ratíoníbus gallorum sectari.
AFRANCESAT, DA. adj. Imitador de modas
francesas. A/'r(f »iresado. Gallorum nímiostudio imita-
tor, in gallicum morem compositus. U Afecte al par-
tit francès. Afrancesado. Gallorum partium adharere,
studere, causam gallorum sectalor.
AFRANQUIT, DA. p. p. BNFRANQUIT.
AFREBOLIR. V. a. ant. enflaqiir.
AFRENAR. V. a. ant. refrenar.
AFRENELLAR. V. a. ant. naut« Lligar los rems
quant no's boga. FreniUar, afreniUar. Remos frena-
ré, exhibere, obligando suspendere. || Amarrar las
naus una ab altre.
AFRENELLAT, DA. p. p. AfreniUado. Lígatus.
AFRETAR. V. a. Fregar las embarcacions per
tràurer la broma ó corch. Afretar. Naves conver-
rere.
AFRETAT, DA. p. p. Afretado, Gonversns.
AFRETURAR. V. n. NECESSITAR.
AFREULIR. V. a. ant. y
AFREVOLIR. V. a. ant. rnflaquir, debilitar.
AFREULIT, DA. p. p. ant. y
AFREVOLTT, DA. p. p. ant. BNVLAQVIT, DSI
litat.
ÀFRICA, f. Una de las parts del mon. Afriea. I
bia, Àfrica, ae.
AFRICÀ, NA. adj. Lo natura] y pertanyent
Àfrica. Africano. Afrícanus libicus.
AFRISONAT, DA. adj. Semblant al caball fris
Afrisonado. Phrisia^ equo similis.
AFRODISIAS. f. pi. Festas en honor de Yénn
Afrodíta ó Marina. Afrodisias. Afrodísi, ae.
AFRODITA. f . Un dels noms que's do na à Y
nus suposant que nasqué de la sancb de la feric
que Júpiter féu à Saturno barreijada ab la escnií
del mar. Afrodita. Afros,*dis.
AFRONT, m. y
AFRONTA, f. ant. Deshonor, descrèdit, injúri
Afrenia. Contumelia, ignomínia, ae, opprobrínm,
II Nota de pena afrontosa. Afrenta, infàmia. Infami
ignominia, se, dedecus, oris.
AFROBÍTACIÓ. f. CONFRONTACIÓ.
AFRONTADOR. m. Qui afronta. Afrentadc
Conlumeliosus.
AFRONTANT, adj. CONFRONTANT.
AFRONTAR. V. a. Causar afront. Af rentar. S
gíllo, indecoro, as, aliquem contumeliis, injuria ai
cere. || confrontar.
AFRONTARSE. V. r. Envergonyirse. Afrenlar
correrse. Erubesco, is, rnbore suffundí. || confro
TARSE.
AFRONTAT, DA. p. p. Afrentado, Dedecoratv
contumeliis oppletus.
AFRONTÓS, A. adj. Loque causa afront. Afn
toso. ígnominiosus, contumeliosns probrosas.
AFRONTOSAMENT. adv. m. Ab afront. Afn
tosametUe, ignominiosamente. Contumeliosè, indecoi
AFTA. f. med. La llaga que's fà en la súper
cie interior de la boca. Afta. Aphta, se.
AG.
AGÀ. OGcialdel exèrcit tnrch. Af^d. Praefect
castrensis inter turcos.
AGABELLAR, ysos derivats AGAVELLAR.
AGAFADA, f. Lo conjunt de personas que
agafan de una vegada. Redada. Plurium captura.
Lo conjunt dels animals que s' agafan de una veg
da en lo filat. Redada. Animalium uno rectis jac
captura, caplus, us.
AGAFADERO. AGAFADOR.
AGAFADts, A. adj. APBGADÍs, contagiós, IIIC
MANADÍS.
AGAFADOR, m. Qui agafa. Tomador. Capiei
tis, captor, is. || Lo gos que agafa bè la presa. Tom
dor, Pncdam facilè capiens canis. 0 Espècie de e<
xinet ó drap ab que 'Is sastres y plaoxadoraa 89
AGA
CATALÀ.
AGA
45
fan la plancha. Fano de plancha. || La part per ahont
s' agafa alguna cosa. Asidero, agafadero, Manabrium,
ii, ansa, se, capalus, i. || met. Ocasió ó pretext. Asi-
dero. Ansa, ae, occasio, nis, praetextum, i.
AGAFAMENT. La acció de agafar. Aiimitiüo,
Prehensio, comprehensío, nis.
AGAFAR. V. a. Péndrer ab la ma. Coger^ asir,
apanar. Capio, apprehendo, is, prehenso, as. || àco-
MÉTRER, SOBREVENIR. 0 ADMÉTRER, PÉNDRER. || APEGAR.
y Emportarsen lo qoe*s troba de pasada, com lo riu
AGAFÀ tot lo que troba. Coger. Rapio, corripio, is. ||
Aprofitar la ocasió ó temps. Coger, aproveckar,
Tempus, occasionem arripere, cansam sumere. [j
ATRAPAR, ASSOLIR. || GASSAR, PESCAR. || ConSCguir, y
així 's diu procura agafar un empleo. Coger, lograr,
akanzar, llevar, pescar. Obtioeo, es, adipiscor, eris,
capio, is. II Contràurer una malaltia, vici, mal gust
elc. Coger, lomar, contraer. Contraho, coocipio, ca-
pio, is. II Assegurar una cosa ab altra per los ex-
trems, com los matalassos ab lollensol. Coger. Capio,
is, obfírmo, as. || Dirigirse ó encamínarse, com aga-
PAÍ é la dreta. Tomar. Iter intendere, carpere viam.
i Imitar, com agafar altre mótodo, l' estil de €íce-
ro. Coger, tomar. Imitor, aris, amplector, eris. || In-
sistir fortament en alguna cosa. Smpennrse, encas-
ifiketarse, encastillarse, tomar el freno con los dientes.
Fraenum mordere, obstinatè aliquid agere, inaliquid
insistere. U Ocupar certa distància física ó moral-
ment, com la cortina tot lo balcó. Coger, extenderse,
llegar, abrasur, alcanzar. Impleo, es, aequor, aris,
complector, eris. || Péndrer à algú. Coger, agarrar,
prender, agazapar. Apprehendo, capio, is, manus
aliquí, in aliquem ínjicere. || Percibír, cobrar, com
AGAFAftlas pessetas. Coger, tomar. Tollo, capio, is. ||
Comensar à sentir los efectes de algunas cosas, com
dolor, calor. etc. Coger, tomar. Percipio, aílicio, is.
y ARRELAR LAS PLjjiTAS. || Determioarsc à la acció
que signífican los verbs ab que's junta, y així 's diu:
agjlfà y se s'anà. Coger. Rem deliberatam illicò per-
ficere. 1] Posarse à fér lo que denota V instrument
ab qve's junta, com agafar la ploma, posarse à es-
críurer, agafar lo llibre, posarse à estudiar. Tomar,
Cappio, sumo, is.
AG4FALA. loc. fam. Pera burlarse del qui tè algu-
na esperansa sens fonament. Atatela al dedo. Sibi-
met habeat.
AGAFARLA. loc. losistir tenasmont eo alguna cosa.
Dar, daria. Insistere, tenaciter adhierere.
QCANTNB PASSAN FAN DE BON AGAFAR. PCf. QUO aCOU-
selia aprofitar las ocasions. Al buen dia úbrele la puer-
la, ó mételo en casa. Cuando te dieren el buen dado,
éehale la mano. Cuando te dieren la vaquilla, acude
con la soguilla. Tempus et occasionem arripe.
ACLAFABSE. v. r. Renyir à cops. A»irse, enzar-
zane, agarrarti, venir d las manos. Congredior,
eris, contendo, is, conserere manus cum aliqno. ||
Apoderarse, com soagafan à tot lo que troba n. Lle-
vúTMe, *ipodirarse,eeharmanode. Aliqua reuti. || Em-
boücarse, eagioxarse, com la llana en loseabarsers,
etc. Asirse, enredarse. Implicari, intrincari, haïrere.
II Unirse dos cosas nalartlment. Pegarse. Adhxreo,
es, cohajresco, is. | Yàldrerse de algun pretext, pén-
drer ocasió. Asirse, agarrarse, valerse, tomar pié.
Occasionem, crines, ansam arripere. || Sostenirse
de alguna cosa ablas mans pera no caurer. Agarrar-
se, asirse, coger. Apprehendo, is, manu capere. ||
Apegarse las viandas per falta de such. Pegarse.
Glutínari. || Dit del mal. encohanarse. |i Enredarse
la parra, eura, etc. en los arbres. Enlazarse, abra-
zarse, trepar. Implico, as, haereo, es, scando, is.
agafat per aqdi que no cauràs, ref. que s' apli-
ca familiarment al qui's vol disculpar de una cosa
al parèixer sens rahó. Limpiate que estàs de huevo.
Nec lutior haïc via; praílextnm sanè.
AGAFA80PA8. Pesat en fér las cosas. Pelmazo,
posma. Cunctator,is, plumbeus, i,hebes etis. || des-
manyotat.
AGAFAT, DA. p. p. Asido. Prehensus.
AGAFATÓ8, A. adj. apegadís, agafadís.
AGAIG PORGH. exp. vulgar pera despedir à
algú. Ile acd, coche allà. Apagè, spnrcè.
AGALIGH, CA. adj. S* aplica al àcit de galas.
Agàlico. Galileus.
AGAPA. f. Veu grega que significa amor. Àpat pía-
dós que feyan los primers cristians à la tarde en las
Iglesias en conmemoració del últim que féu Jesu-
crist ab sos deixebles. Agapa. Agas, pis.
AGAPETAS. f. Amadas, en grech. Verges que
sens fér vots se consagraban en los primers temps
de la Iglesia al servey dels eclesiàstichs; despues
degeneraren basta '1 punt de admétreren sas casas
tota clase de homens. í| Gertas donas que formant
sectas en lo sigle iv, buscaban lo còrners carnal dels
jóvens persuadíntlos que res tenia de impur. Aga-
petas.
AGARBERAR. v. a. Apilai* lasgarbas. Hacmar.
Fascículos in struem componere.
AGARBERAT, DA. p. p. Hacinado. Congestus,
coacervatus.
AGARBONAR. v. a. Abrabonar. Agarrafar. La-
certis aliquem nodare.
AGARBONARSE. V. r. Abrahonarse,agafarse Is
que's barallan. Agarrafarse. Lacertis mutuò com-
plecti.
AGARICH. m. Bolet blanch, excrescencia sem-
blant als bolets que's fa en lo tronch de alguns ar-
bres. Agario. Bolelus agaricus, bolelus, laricis.
AGARRANT. adj. agarrat. 2.3.
AGARRAR. V. r. agafar.
AGARRARSE. v. a. agafarse.
AGARRAT, DA. p. p. agafat, (j adj. S' aplica à
la persona mòlt avara. Agarrado. Sordidus, avarus.
II S' aplica també al subjecte que ab freqüència y
descaro admet tot lo que li ofereixen. Tomajm, to-
mon. Facilis acceptor. || Se diu de la persona robus-
ta y de baixa estatura, nehecho. Lacertosus.
AGABROFAR9E. v. r. Garagolarse las fullas
dels arbres. Bncarrtijafse. ImpHcarí, hitncari.
I
ífl
AGE
DICCIONARI
AGI
AGARROFAT, DA. p. p. Encwrucado, Impli-
catus.
AGARROTAR. V. a. Lligar mòlt estret. Àgarro^
tar, amarrar, Constríngo, is.
AGAR8A. f. GARSA.
AGA8AJADOR, A. m. y f . Lo qui agasaja.
Àgasajador, Oíficiosüs, perhnmanns, i, comis, is.
AGASAJAR. V. a. Tractar ab agasajo, carioyo,
urbanitat. Agasajar. Urbanè, comiter excipere.
AGA8AJO. m. Tracte carinyós y cortès. Agasa-
jo, Aiïabiiitas, comitas, nrbanitas, atis. j] Lorefresch
de la tarde. Agasajo. Vespertina refrígeratio, propi-
natío.
ÀGATA. f. Nom de dona. Agueda. Agatha, x. \\
Pedra preciosa, mòlt dura y de diferents colors.
Àgata. Achates, leacachates, ae.
AGATt. m. Arbre de nnas cinch ca nas de alt,
sis peus de circumferència, ramósper lo mitgy per
la cima, y la arrel es febrífaga. Agati. Arbor agati.
AGAVELLADOR, A. m. y f. Qui agavella. Jlfo-
napolista. Monopolia exercens.
AGAVELLAMENT. m. Potestat de véndrer lo
genero un sol. Monopolio. Monopolium, íi.
AGAVELLAR. V. a. Arreplegar sens deixar res.
Arrebafíar. Corrado, is. || Comprar mòlt genero pera
estancarlo, y véndrerlo mès car. Atravesar losgéne--
ros. Mercès carius vendendas compararé. || Fér ga-
vellas de blat. Agavillar, Segetes in manipules nec-
tere.
AGAVELLAR8E. V r. Amontonarse, ajuntarse
sens orde. AgavUlarse. Tnrmatim congregari.
AGAVELLAT, DA. p. p. Arrebahado, Corrasus.
II adj. Dit del genero ó mercaderías. Atravesado,
Gomparatns ut carius vendatur.
AGAYTAR. v. a. ant. agüattar.
AGAYTAT, DA. p. p. aguaytat.
AGÉ, NA. adj. Lo que es de altres. Ajeiio, Alie-
nas. II Divers. Ajeno, diversa, Diversus, alius. || met.
Impropi, no corresponent. Ajeno, impròpia, Indeco-
rns, improprius.
AGEGANTAT, DA. adj. De estatura extraordi-
nària. Agigantada, Giganleus. || met. excel-lent,
extraordinari.
AGENCIA, f. Diligència en los negocis. Agencia.
Sollicitudo, inis, procuratio, nis. || OGci del agent.
Agencia, Negotiorum cura.
AGÉXCIA FISCAL. Lo càrrcch de agent fiscal. Agen^
eia fscal. Fiscalium causa rnm cura.
AGENCIAR. V. a. Fér diligencias pera lograr
alguna cosa. Agenciar. Sollicitè, procuro, as. || Gua-
nyar ab indústria. Agenciar. Sollicitè procuraré,
acquirere.
AGENCIAT, DA. p. p. Agenciado, Acquisitus,
sollicitatus.
AGENGIBLE. m. gengibre.
AGENOLLAMENT. m. V acte de agenollarse.
ArradillamientOy arrodiUadnra. Genuflexió, nis.
AGENOLLARSE. V. r. Posarse de genolls en
terra. Arrodillarse, hincarse de rodillas, Approno, as.
genua submittere, flectere.
AGENOLLAT, DA. p. p. Arrodillodo, Genibni
flexis, nixus genibus.
AGENT. adj. Lo que produbeix algun efecte
Agenle. Agens. || Qui cuyda negocis de altres. Agente
Procurator, is, negotiorum actor.
AGENT FISCAL. Qui ajuda al fiscal. Agente fiscal
Físci subprocurator. || adj. ant. Actiu , diligent
Agente. Agens, sollicitus.
AGENTS DE GAMBI. com. S' auomeuan própiamen
las personas qae fan de corredors de cambi sens au
toritat llegítima. Agentesde cambio. Permutationna
illegitimus negotiator.
AGENZAMENT. m. ant. adorno, cohpostüra
ARREGLO.
AGENZAR. V. a. ant. adornar.
AGENZAT, DA. p. p. ADORNAT.
AGERMANABLE. adj. Lo que pót agermanarse
Eermanabk. Fraternus.
AGERMANAMENT, m. ant. GERMANDAT, com-
panyia.
AGERMANAR. V. a. tnir, uniformar, ajuntar
Eermanar. Conformo, coaequo, copulo, as. ||aRl
MANCOMUNAR.
AGERMANARSE. v. r. Férse germans místi-
cament. Hermanarse, Consocio, as, conjungo, is. jj
ant. MANCOMUNARSE.
AGERMANAT, DA. p. p. Hermanado. Gonso
ciatns.
AGEROLA. f. ter. Certa classe de bolet hà per
menjar.
AGi. m. Salsa americana. Agi, Agi.
AGIBÍLIBUS. m. fam. Indústria, manya per
procurar la pròpia conveniència. També s' aplica \
la persona que tè esta habilitat. Agibilibus. Dext»
ritas, atis, solertia, indústria, ai,
AGIBILLAR. v. a. compóndrer.
AGIBILLAT, DA. p. p. COMPOST.
ÀGIL. adj. Lleuger, prompte. Àgil, expedita
Promptus, strenuus, agilis.
AGILtssiM, A.adj. sup. Agilísima. Strenuisimns
AGILITAR. V. a. Donar agilitat. Agilitar. Ex-
pedio, is, facilem reddere.
AGILITAT, p. p. Agilitado, Expeditus. || f. Lleu
geresa, expedició. Agilidad. Agilitas, celeritas, atis
solertia, n;. || Un dels cua t re dots ó excel-léncias de
cos g\ov\ò%.' Agilidad. Agilitas, atis.
AGILMENT. adv. m. Agilmente. Agiliter, celeri
ter, expeditè.
AGIONITAS. pi. Secta del sigle vii que prete-
nian que M matrimoni y la castedat eran sugestioni
del esperit maligne, y així 's donà van sens fré à totj
classe de abominacions. Agionitas. Agionila^s.
AGIOTATGE. m. Cambi del paper moneda ei
diner efectiu ó al revés. Agiotaje. Agio, nis.
AGIOTI8TA. m. Qui s' emplea en Y agiotatge
Agiotista, agiotador. Signataepecnniaeaut tabulis ios
criptae permutatur.
AGIRTE8. m. pi. Sacerdots de Cibeles que en-
•k
AGN CATALÀ.
treteoian al poble ab contorcions y extravagancias.
I mel. XAiaAiRB.
AGITABLE. Lo que p6t agilarse. Àgitable. Agi-
Ubilis.
AGITACIÓ, f. Moviment. Agitacion, conmocion.
igitalio, ois, motos, qs. || Perlurbació. Agitacion.
igitatk), a^stuatio, nis, volatatos, us.
AGITADAMENT. adv. m. Ab agitació. Agitada-
Wíli, jEslQOsè.
AGITANAT, DA. adj. Semblant als gitanos.
ijitaudo. Erranti ^gyptio simiiis.
AGITAR. V. a. Mónrer ab prestesa ó violència.
ijitar. Agito, peragito, concito, as. |j Pertorbar,
coomóarer. Agitar. Coomoveo, es, exagito, as.
AGITARSE-v. r. Agitarse. Commoveri,coocitari.
AGITAT, DA. p. p. Agitado. Agitatos, com-
Dolns.
AGLÀ. f. Froyt de la alsina, coscoll, y roore.
ttllota. Balaoos, i, glans, dis. |j Capseta, dita així
per la forma, pera posar cosas aromàtícas. BeUota.
Odoriferom pocolam. || La extremitat del membre
viríl coberta ab lo prepuci. Balano. Glans, dis.
DO?(it C5 AGLÀ PERA F^R CAGAR UN ROURE. fp. fam.
Fér no petit benefici ab la esperansa de gran recom-
pensa. Meter aguja y sacar reja, Piieom donat ut
palliom recipiat. Pro bonis glomí.
ACOANAT, DA. adj. Eo forma de aglà. Abelló-
iUo. Ad glandis similitodíoem factos.
AGLATZ. m. ant. aguatt.
ASMENTm m. ant. aument.
AGNACIÓ. f. Paren tia de part de pare. Agnacion,
Agnalio, ois.
ÍG5AC1Ó FINGIDA, for. y
iGXició ARTIFICIOSA, for. La qoe's considera pera
ia SQccessió dels béns vinclats qoe demanan des-
cendència de varó, en la qoe si s' interromp, he-
reta 1 varó de la femella mès pròxima. Agnacion
(irúfàosa. Agnatio ficta.
AG5ACIÓ RiGUROSA. for. La descendència per línea
de varó oo interrompoda. Agnacion rigurosa. Agnatio
propria.
AGNALS. m. Festas romanas en temps del es-
quilar. Agnalfs. Agnalia, orom.
AGNAT, DA. m. Parent qoe prové per part de
pare. Agnado. Agnatos, os.
AGNATIGI, A. adj. for. Pertanyent à la agna-
ció ó agoat. Agnaticio. Agnatitios.
AGNEL. m. ant. anyell.
AGNÈS. f. Nom de dona. Inés, Agnès, elis.
AGBflCIÓ. f. poét. Regoneixement de ona ó mès
persooas eo los dramas, de lo qoe resolta modansa
de fortona. Agnicion, reconocimiento. Agnitio, nis,
^Mgoorisis, is.
AGNINA. f. Pell de anyell. Corderina, Agnina
penis.
AGüOGAST. f. GATILLO CASTO.
AGnoiTAS. m. pi. Sectaris del sigle iv, qoe
Preteoiao qoe Dèo no posseheix lo coneixement de
^t sioo gradoalmeat. || Sectaris del sigle vi, qoe
AGO 47
pretenian qoe Jesocristh^^ ignorat algonas cosas,
fonda ntse en lo passatge #èla Escriptora qoe 1 fill
del home ignorava 'i dia del jodici. Agnoitas,
AGNOMINAGIÓ. f. paronomàsia.
AGNU8. m. y
PASTA DE ÀGNis. Relíqola de cera benehida per lo
Papa ab la figura de un be, y també 1 reliqaiari qoe
la sosté. Agnus Dei. Agnos Dei.
AGOBIAR. V. a. AGOVIAR.
AGOLAR. V. a. ant. engullir.
AGOLEJAR. V. a. ant. igualar.
AGOLPAR. V. a. med. Formar las aygoas al
temps dels dolors del part. Agolpar, Conglomeror,
aris.
AGONA. m. Lo sacrifícador qoe en las festas
agonals preguntava ants de immolar la víctima:
lAgo-ne? esto es: ^Obr? Se l' anomenava ademés, rey
de las cosas sagradas. Agona, Agos, nis.
AGONALS. m. pi. Festas dels romans en honor
de Jano ó de Agoni. Agonales. Agia, orom, agona-
lia, ium.
AGONI. m. Deo dels negocis Agonio. Agonios, ii.
AGONIA, f. Congoixa del moribondo. Agonia,
Agonia, <c, postrema anímam agentis locla, spiran-
lis ultimum díscrimen. |{ Ànsia, desitg vehement.
Agonia, Cupido, iois. |{ Gran pena. Agonia, Angor,
is, animi cruciatus.
ACrONIANTS. m. pi. Dèos que s' invocavan en
r acte de comensar algona gran empresa.
AGONI8ANT. m. Agonizante, moribundo. Mo-
riens, moribundus. |1 Religiós de la orde de sant Ca-
mil-lo. Agonizante. Morienlium adhortator.
AGONISANTS. m. pi. Religió fundada per sant
Camil-lo de Lelis. Agonizantes. Horientium adhor-
tatorom ordo.
AGONI8AR. V. n. Patir la agonia de la mort.
Agonizar, estar agonizando, en la agonia, Animam
agere, trahere, in y'üsd lucta versari. || ajudar k au
morir.
AGONÍSTIGA. f. Art dels combats dels atletas.
Agonistica. Agoníslica, se.
AGONÍSTIGH, A. adj. Lo qoe pertany à la ago-
níslica. Af/on/süVo. Agonisticus. || Nom qoe donà 1
heretge Donalo als qoe enviava à predicar als llochs
vehins. Agonistico. Agonislicus.
AGORAMENT. m. Art dels dgorers. Agoreria,
Arospicina, o".
AGORER, A. m. y f. Qoi professa los anguris.
Agorero. Augur, is, auguratrix, icis.
AGORERÍA. f. auguri.
AGOSADAMENT. adv. ro. ant. atrevidament.
AGOSAR. V. n. ant. atrevirsb. [] m. ant. atre-
viment.
AGOSATy DA. adj. ant. atrevit.
AGOST. m. Octau mès del any. Agosto, Angos-
tos, i, sextilis, is. II La temporada en qoe's fa la co-
llita dels grans. Agosto, Messis, is.
CADA COSA A SON TEMPS COH LAS FlOi
Ensenya qoe las cosas oportonas
■ïïT^
48
ÀGB
DICCIONARI
AGR
bles y profitosas. Cada Wff d su tiempo y los nabos
en adviento. Omne temlMHVnm placet. Omnia tem-
pns habent.
AG08TEJAD0R. m. ant. Lloch ahont pastarà
'1 bestiar en l' estiu. Àgostadero. iEstiva pascaa.
AGOSTEJAR. v. n. Pasturar lo bestiar pels
rostolls eo lo mès de agost. Agostar. Segetnm exu-
vias pascere. || Pasar V estiu en alguna part. Agos-
tar y pasar el eslio en alguna parte. iEstivo, as.
AG08TENGH, CA. adj. Nat en agost. Agostizo.
Debiiis, gracilis, augusto natus.
AGOTABLE. adj. Lo que*s pót agotar. Agotahle,
Quod exbauriri potesl.
AGOTAIUENT. m. La acció y acte de agotar.
Agotamiento, agotadura, Exhaustio, nis.
AGOTAR. V. a. Tràurer, apurar un licor fins la
úllima gota. Agotar, Exhaurio, is, epoto, as. || met.
Consumir qualsevol cosa. Agotar^ apurar. Consumo,
is, fínem alieni facere. || malbaratar. || met. Dit del
íngeni y altras cosas immaterials, emplear totas las
suas forsas. Agotar. Ingenium, mentem totis viri-
bus intendere.
AGOTAT, DA. p. p. Agotado, Exhaustus.
AGOT8IL. m. AGcsiL. II ant. batlle. || ant. ge-
neral DB EXÈRCIT.
AGOVIAR. V. a. Fatigar, oprimir. Agoviar. Op-
primo, obruo, is, aggravo, as.
ACrOVIAT, DA. p. p. Agoviado. Oppressus, gra-
vatus.
ACvOYTAR. V. n. aguaytar.
AGRA. f. Espècie de fusta mòlt olorosa de la is-
la de Aynant. Agra. Lignum agra.
AGRACIAR. V. a. Donar gràcia, garbo, mèrit à
alguna cosa. Agraciar, Alicui venustatem pàrere,
conciliaré. || Fér mercè. Agraciar. Gratificor, aris,
beneficio aíücere.
AGRACIAT, DA. adj. Agraciada. Yenastus. jj
p. p. Agraciada. Gratificatus. || v. a. ant. Donar las
gracias. ser agraciat de algij. ant. Haverii donat
lasgracias.
AGRADABILtSSIM, A. adj. sup. Agradabili-
simo. Gralíssimus.
AGRADABLE, adj. Lo que agrada. Agradable.
Gratus, jucundus, placidus. || afable.
AGRADABLEMENT, adv. m . De un modo agra-
dable. Agradablemenle. Gratè, jucnndè.
AGRADAN8A. f. ant. agrado.
AGRADAR, v. n. Complàurer. Agradar, conten^
íflr, conip^arer. Placeo, arri deo, es, libet, lubet. ||
Saber hò. Agradar y gustar, saber bien. Placeo, es,
sapio, is, gustui jucundum esse. || Sér alguna cosa
de la aprobació de algú. Agradar, gustar, senlar, so-
nar bien. Placeo, es, delecto, as. || Voler, desitjar,
com si fas un favor m* agrada que me'n fassan un
altra. Gustar. Cupio, is, exopto, as, mihi placet.
k Ml m' agrada; lo que m' aguada, u' agrada; m'
agrada perquè m' agrada, loc. fam. Denota elegirse
una cosa per gust sèos cuydar de la rahó. Lo que
me stktna me suem. Òptima qu» placent.
NO m' agrada. Modo de parlar que s' aplica al qui
diu alguna cosa que disgusta à altre, pensant qae^s
diu ab segona intenció. Bien reza però mal ofrece.
Yerba factis non conveniunt.
LO QUE NO AGRADA k LA VISTA Ó ALS ULLS IfO AGRA-
DA À LA BOCA. ref. Denota que las cosas que depen-
deixen de la elecció han de venir à gust. Sià la vista
no me agrada, no me aconsejes nada. Qood nec oca-
lus, nec experíentia probat frustra suades.
si h' agrada, no m' agrada. Cucut, joch de cartas
en que s'en duna una é cada jugador, y 1 qui tè ma
sinó li acomoda la cambia ab la que tè '1 del sea
costat; lo que'n tè una de bona diu estich content y *s
queda ab ella; lo que tè un rey diu: cucut y noesli
obligat à cambiar, y últimament pert loqai tè la
carta mes baixa. Malcontento, euco. Lndns sic díctus.
SI NO LI AGRADA QUE HO DEIXE. 81 NO LI AGRADA QUB'S
PASSEJE. exp. Sens aténdrer à la voluntat ó aproba-
ció de altre, convinga ó no convinga en la cosa.
Que quiera, que no quiera. Yelit, nolit; libenter vel
invitè.
SI Na t' agrada no t' di GASES. loc. met. Sí oo
t' acomoda no hò prengas. Si no te parece hien déja-
lo. Si non placet respue.
SI NO t' agrada no li fassas albabda. ref. al
sant que no tlngas devoció no li fassas oració.
AGRADAR8E. V. r. Complàurerse mútuament.
Agradxirse, complacerse. Gratum aliquid vel jacaa-
dum esse. Q Enamorarse de las prendas ó boaas
qualitats de algú. Prendarse. Alíquo capi, allici.
AGRADAT, DA. p. p. Agradado. Placítos. 0
adj. prendado. Captus, allectus.
AGRADATGE. m. ant. agrado.
AGRADIR. V. n. ant. agrahia.
AGRADIT. p. p. ant. agrahit.
AGRADO, m. Aprobació, satisfacció. Agrado.
Yolunlas, atis, beneplacitum, i, approbatio, nis. |
afabilitat.
AGRADÓS, A. adj. agradable.
mal agradós. Desapacíble en lo tracte. Aspero^
seco, desabrido, brusco. Asper, durus.
AGRAHIDÍ88IM, A. adj. sup. Muy agradecido^
agradecidisimo. Gratissimus.
AGRAHIMENT. m. Agradecimiento, Gratia, te,
gratitudo, nis.
AGRAHIR. V. n. Regonéixer los beneficíis. Agra-
decer, reconoctr. Refero, ers, acceptum ferre, graiias
babere. || Pagar los beneficis. Agradecer, regraciar.
Gratiain referre. || Donar las gracias. Agradecer, dar
gracias. Gratias agere. || Premiar un servey 6 acció
distingida. Remunerar, recompensar, ^a/ardonar. Re-
munero, as, remuneror aris.
AGRAHIT, DA. &di.Agradecido. Gra tus, beoe-
ficii memor.
mal agrahit. dbsageabit.
AGRAM. m. gram.
AGRAM0NTES08. m. Parcialitat de Navarra.
Agramonteses.
AGRAMENT, adv. AGEKMENT.
CATALÀ.
AGR
AGIANALL. m. BlfGlANALL.
AGBANAULAR. v. a. bngranallír.
AGRAVfALLAT. p. p. bng&anàllat.
AGAAlfAR. V. a. engrí^nallar. || ter. escombrar.
AGRANDIR* v. a. engrandir.
AGIAHI, A. adj. Cosa del camp, com lley agrà-
ria, i^ario. Agrarias, agralis. J ra. for. Certa pres-
tació de la quinta ó sexta part dels fruy ts. || cens.
AGaAs. m. Rahim vert. Àgróz, Acerba, imma-
lon Qva. g Sach del rahim vert. Agrdz. Ompha-
diin, ii, acrementam, i.
ítsda de agrís. Agrdz, agua de agróz, agrazada,
Saecbaro, et ompbacío coofecta aqna.
n agrís. m. adv. Abans de temps. En agrdz,
IniBitarè, prsmatnrè.
miLANT AL agrís. Agroctno, Omphacins, ompha-
dsos.
A6BA8SAR. V. n. Saber à agràs Agrazar, Om-
pbaeiom sapere.
AGHASfiERA. f. Yas en qne's gaarda 'I such
deigràs. Agracera. Omphacinm vasculam. || Parra,
Ifniytdela qaal no madnra. Agracera, Labrusca,
AGRA8SIR. V. n. aot. agrahir.
AGRA8SOT. m. ter. gotim.
AQMATCXEN. adv. adretas.
AGRAVAGlÓ.f. AGRAVAUENT.
ACHIAVADAMENT. adv. ant. Con gravitmen,
Gravalè, gravè, gravatiro.
AGBAVADOR, A. m. y f, Agravador. Aggra-
^os, gra vans.
AGRAVAMENT. m. La acció de agravar y
3?ra>írse. Agravamienlo. Grava tio, nis, gravamen,
inis. J Acriminacid en las censuras eclesiàslicas.
.tjríramiVn/o. Acrimioatio, nis.
AGRAVANT. p. a. Agravante, agravatorio. Gra-
^^^1 aggravans.
AGRAVAR. v. a. Oprimir, causar perjudici,
ijrtfrar, agoviar, cargar las bulas. Gravo, aggravo,
ÍDgravo, as, opprimo, premo, is, praegravo, as. ||
Aoiaeolar la gravedat. Agravar. Aggravo, as, gra-
>iorero reddere. B Exagerar la deformitat ó delicte.
Ayrottff, acriminar, abuUar, envenenar. Criminor,
>ris, cülpam, crimen angere, exageraré, acriter,
#r«are; graviorem, pejorem causam eflicere. ||
WCTXTAR.
AGRAVARSE. v. r. FÍrse nna cosa mès pesada
y molesta. Agravarse. Gravesco, ingravesco, is.
AGRAVAT, DA. p. p. Agravado. Aggravatus.
AGRAVATORI, A. adj. ant. for. gravatori.
AGRAVI. m. Obra ó paraula ofensiva. Agravio,
|oJ«na, contnmelia, noxa, aï, convicium, probrnm,
Noüensio, nis. || Perjudici en los interessos ó drets.
^fofto. Damnam, nocumentnm, i.
. AGRAVIADOR, A. m. y f. Agraviador. Injurias
'llator.
AGEAVIAR. v. a. Fér agravis. Agraviar, Inju-
^^ inferre, facere, injurià afficere, tedere, viola-
w» injnriosiufl acciperey tractaré.
TOMO I.
AGR
49
SI TENS À ALGÚ AGRAMAT NO VAJAS MAT OESCUTDAT.
ref. Denota que '1 qui fa iy|raTÍs, déu anar previngui
per que no V atrapen may descnydat. Qiiien siembra
abrojos no ande descalzo. Qui tribulos serit, ne pede
nndus eat.
AGRAVIARSE. V. r. Enfada rse per alguna obra
ó paraula. Agraviarse, ofenderse, picarse, resenlirse,
formalizarse. Se injurià affcctum profiteri, iniquo
animo aliquid ferre. ||MaImétrerse alguna part del
cos. Lesiarse, Lasdi.
AGRE. m. Lo such àcitde algunas fruytas ó her-
bas. AgriOy agrura, Acerbus, acidus snccus. || adj.
Aspre al gust. A^rt'o, dcido, acerbo, Acerbus, acidus,
asper, acer. || met. Camí, terreno dolent. Agrio^dspe'
ro, escabrosOy fragoso, serrino, salvage. Asper, ar-
duus. II met. Desapacible en lo tracte. Agrio, acre,
dspero, bronco, brusco, desabrido. Durus, asper, im-
manis. || met. Se diu del estil quant es dissonant.
Duro, Dorns. || afigió. || Dit del metall pocb flexible.
Agrio. Difficilis. || pínt. De mal gust en lo color ó di-
buix. Agrio, lojucundò pictum.
AGRES. pi. Lo conjunt de arbres que fan lo fruyt
agre. Agrios. Arbores acidulos fruclus ferentes.
FBRSE AGRE. fr. Expüca la repugnància de executar
ó empéndrer alguna cosa noconsideranlla útil ó gus-
tosa. Hacerse de mal, cuesta arriba, Ingratum esse.
FÉR TORNAR AGRE. fp. Fér que alguna cosa prenga
un sabor desapacible mès ó menos semblant al vina-
gre. Avinagrar, agriar, acedar. Acerbo, as, acidum
eflicere.
PUNTA DE AGRE. fr. Lo quc lè un pocb de agror.
Agrillo, rabaniUo, punta, Acidulus, subacidus, i.
TORNARSE AGRE. fr. Posarsc àcida ó agre alguna
cosa. Agriarse, acedarse. Acesco, is. || Dit de las con-
servas y confiluras. Agriarse, rehervirse, fermentarse,
revenirse, Acesco, fermenlesco, is, fermento, as. I|
Dit dels licors. Torcerse, revenirse, avinagrarse, agrar^
se, acedarse. Acesco, coacesco, is, in acetum decli-
naré. II Dit del llevat. Ahilarse. Acesco, is.
AGREABLE. adj. AGRADABLE.
AGREDOLS, adj. Lo que tè una mescla de agre
y dols. Agriduke, Dulcacidus, i, ex acerbo el suavi
mixlus.
AGREGACIÓ, f. Conjunt de cosas. Agregacion,
Aggregatio, adscriptio, adjunclio, nis. |j quím. Pro-
pensió que tenen à unirselas mol-léculas integrants
dels cossos, y à conservar esta unió. Agregacion, co-
hesion. Coho^sio, onis. || Destino, col-locació en algun
cos ú oficina sens plassa efectiva. Agregacion, Coop-
tatio, nis.
AGREGAR. V. a. Unir unas cosas ú altras. Agre-
gar. Aggrego, as, adjungo, jungo, is. jj Destinar à
alguna persona à una corporació ü oficina. Agregar,
incorporar, Corporo, coaplo, as.
AGREGAR8E. V. r. Agregarse. Se alicui ordioi
adoptaré, societati adjungi.
AGREGAT, DA. p. p. Agregado. Aggregatus. ||
m. Conjunt de cosas. Agregado, Cumulus, aggrega-
lum, i. II quim. Parlfculas (homogéneas que ab sa
8
50
AGR
DICCIONARI
AGR
reomó íormaD ua cos mès volamioós. Agregada,
Aggregatam, i. [| Terc^4$^ bordo.
▲GUBGAT DB DisBAiuTB. CoojuDt do bUs. Halodedis-
paraíes. Copia, ae, multítudo, nis, acerbos ioaptia-
rum.
▲GàsoAT DK BOIGS. GoDJQnt de ells. Qavilla de locos.
^eUraotíam multi todo, caterva.
AGREJAR- V. D. Tenir ana pantà de agre. Ser
agrillo, («ner pufUa (ie (í^n'o. Acricalam esse. || aspee-
JAE.
AQMELUim f. Herba indígena, que's troba en los
prats y *s cultiva en hortas y jardins, de flor blan-
ca, gust agre; que serveix pera guisar, y de la cual
ae trau la sal del mataix nom ; en medicina s' em-
plea com à debililant. kctdtraj acetosa, Acetosa, bò,
lapathium, ü, lapathum, i, acotaria rumex.
AGULLA BOBDA. f. Planta perenne, de arrel grossa,
ooloT pardo per la part de fora, groga matizada de
venas un poch rojas, y que creix en llochs bomits:
s' emplea en medicina contra las malaltias briano-
sas y la ronya. Bomaza, Rumex, icis.
AGBELLAS DE WDiA. Yinagrosüy actdera de Indias.
Acetaria indica.
AOItELLETAS-f. d. Planta perenne ab fullas de
figura de cor, y que tè un gust agre semblant al de
la agrella. Aleluya, acederilla, acetosilla^ ojàliL•.
Oxalis, idis, acetorum trifoliam, acidula, ae.
AGIÜSBIENT.adv. m. Ab aspresa ó rigor. Agria-
menle. Acerbè, acre, asperè.
AGREMINT. m. ant. serradubas.
AGRES. m. ant. lngbés. || adjacent.
AGRESSIÓ, f. ant. acomesa, ataco.
AGRESSOR, A. m. y f . Lo qui acomet à altre
injustament pera ferirlo ó matarlo. Agresor. Aggres-
sor, invasor, is. || homicida.
AGREST, adj. Lo que produheix Ip camp sens
cultivario.A^rextó, silvestrey salvaje, y borde que sols
s' aplica als arbres. Agrius, agrestis. y met. S' apli-
ca al subjecte que tè modals grossers. Agreste, rús-
tko, braviOf montaraz. Basticus, agrestis, innrbanus.
II Lo traballador y demé^ pertanyent al camp. Rús-
tko, campeHno, agreste, Rusticus, campestris. || ant.
Llocb inbabitat. IriL•litado. Desert us.
AGRCT, A. adj. d. Un poch agre. Agrillo, agrete,
Acidulus, subacidulns.
AGREüGER. V. a. ant. y
AGREUJAR. V. a. ant. agraviab.
AGREUJAT, DA. p. p. ant. agraviat.
AGREVIAR. V. a. ant. agraviab.
AGRIAR. V. a. met. Disgustar mòlt. Agriar,
exasperar, encmar. Irrito, exaspero, as, commoveo,
es.
AG^GULTOfl. m. Qui cultiva la terra. Agricul-
tor, lahrador. Agrícola, a;, agricultor, arator, is. ||
fQui escriu ó ensenya la agricultura. Agricultor, agró-
nomo. Agronomus, i, agricultor, is.
AGRICULTURA, f. L' traball deia terra. Agri-
cultura, (e, agrícolatio, nis. || L' art que ensenya '1
cultiu de la terra. Agricultura, Agricultura, ac, ar{>
agrària. || Lo que pertany à la agricultura. Agrario,
agreste. Agricolaris, is.
AGRlDUljaURA. f . Nom pera significar la qua-
litat de agre y dols. Agridulmra, Sapor dulcacidus.
AGRIELLES. f. ter. AGRELLA.
AGRIFOLÍ. m. Arbre silvestre que tot 1* any tè
fullas, las quals son espinosas, caragoladas, de un
ver t fosch mòlt llustrós, de fruytcolorat y agreab
la pell groguenca de la qual se fk vescb: en medici-
na s' emplea contra certs casos de gota y renmatis-
me cróoich. Acebo, agrifólio, AgrifoUum, ii, agrífo-
lia, se.
AGRIMENSOR, m. Lo qui tè per ofici medir las
terras. Apeador, agrimensor. Agrimensor, is.
AGRIMONIA. f. S* anomena així en memòria
del rey Eupator: es una planta perenne, indígena,
ramosa, de quatre pams de alsària, aspra al (acto,
f ollas llargas y partidas de un groch bermós: s' em-
plea j^r adobar las pells, y en medicina s* usa com
un lleuger astringent. Agrimonia. Agrímonia eupa-
toria, berba agrimonia.
AGRIÓ. m. Call, durícia que's forma en la part su-
perior y posterior del segon os de la sofraja dels
animals. Agrion, Mallo, nis, callositas suffragilis.
AGRIPALMA. f. Ma de santa Maria, planta pe-
renne de Espanya, de tresà quatre peus de alsada,
las fullas dividídas en tres flors purpúreas, la llavor
angulosa, la arrel fibrosa: es remey pel mal de
cor. Agripalma, cardíaca. Leonatus cardíaca.
AGRIR. V. a. ant. Fér tornar agre alguna cosa.
Agriar, accdar, poner úgrio. Acerbo, as, acidum red-
dere. || ant. met. criar. || Irritar algun mal. Irritar.
Malum refricare, renovaré.
AGRIRSE. V. r. ant. tornarse agre. || met.
Agravarse las Uagas. Agriarse, enconarse, irritarse.
Exulcero, as recrudesco, is.
AGRIT, DA. p. p. ant. Acedado, avinagrado.
Acerbatus. || Exasperat. Exasperado, agriado, Exas-
peratus.
AGRÓ. m. Aucell. garsa.
AGRONOMIA, f. La teoria de la agricultura.
Agronomia. Agronomia, a;.
AGRONXADOR. m. gronxador.
AGRONXAR» v. a. gronxar.
AGROPAR* V. a. ant. nuar. || reunir, ajuntar y
ARREPLEGAR.
AGROPARSE. V. r. Rehunirse en grupos. Jun-
tarse. Gongregari.
AGROPS. m. p. ant. grop, nu.
AGROR. f. Lo gust agre de alguna cosa. Acedia,
agrura. Acrimonia, acerbitas, atis, acor, is.
AGRORETA. f. d. Agrete, agrillo. Subacidulns.
II En lo tracte y respostas. Sequete, acedia, acrtmo-
nia, aspereza. Aciditas, atis, acor, is.
AGROS, A. adj. Aspre al gust. Aceioso. AceVosus.
AGRUPAR. V. a. ant. nuar. H anV, ^e\ïx\e, ah-
bepleglar.
AC^RURA. f. ant. AoaoR. U ïoe^^ ^ k^^r^sa en \o
tracte. Acedia, Acerbitas, aUs. || U^ ^%\^'^^i;t^^
A6U
CATALÀ.
AGl)
51
\anM à k boca per bo haverse fét bè la digestió.
Crmiisa, a§rwra is estómago. Oiiremia, ae.
àO^MíULTEm JLrbre de ladías, espècie de llorer
de yíbI y eíack à treaU peos de alsària. Aguacate.
igoicate, es. || Lo frayt de aqaesl arbre que es
eoB ona pera y mòlt agradable. Aguacate. Pomam
agiacate.
AGUABfENT. m. aot. La acció de fér agoda la
pula é Ull dealgnoa arma. Aguzamiento, aguzaàu-
rs. Exacatio, ais. | aot. Suülesa del fil en los ios-
Inuneots de tall. Agydtza, Acamen, inis.
AGUABiT. m. Fortalesa d vigor pera resistir.
AfumU. Robar, oris, fortitodo, íois, vigor, is. || So-
frineot, toleriúacia. AgwmU, Constantia , patien-
AiGI)[AliTAB.y.a. Sostenir. Agwaduf, mantenefy
Msifltfr, suitentar. Sustento, as, sustineo, es, fero,
ors. iFatir, sofrir, i^vonlar, 9u/Wr, tolerar, Sus-
teoto, U^lero, as, sustineo, es. Q Resistir las fütigas.
ifunior, raiitir, Sapero, as,resisto, is. || No impe-
dir loqiie'sdéo y's pót. l^iMMlar, fermitir^sufrir^
tfttcrsr. ToUero, as, permítto, eoasentio, is. Q Sab-
fisür, CODI lo capot agoàiitaea tot V ivern. Durar,
taro, as.
icCiívTÀa LOJOCB. fr. joch.
AGÜAUTARSE. V. r. Teoirse ó assegararse per
Meànrer. ÀguantarH, èostenerse. Sastínerí, susten-
tin. I Perseverar en algun llocb, estat ó resolució,
intfnsrw. Persevero, as, persisto, is. || reprimiese,
CttVTBüiaSK. I iNàl FOIT.
A6CAJiTÀ»sB COM Ull SOLDAT viLL. fr. Estar ferm en
a resolució. Tenerse ú los eUnes. Nil de voluntate
remittere. | Ajodarse mòlt pera no decaurer de sòn
otit Ti»erse à los elvus. Sua summo studio, maai-
bis pedibosqoe tueri.
AOHANTABLE. adj. Lo que's pót aguantar.
SifortaUe. Tolerabilis, íèrendus.
AGUANTAT. S' usa com interjecció de aquesta
lusera: mal aguantat! y denota que algú es indigne
de lú que disfruta. Que itf<ttma.^Quam indignusl
A6ÜAB. V. a. aot. AriLiA. 0 met. avivar, isti-
iriiR.
AGUABUAB* y. a. BSFIRAR.
AfiCARAAR LA sivA. fr. Estar esperant la ocasió de
%ir sóB intent. BsUtr al husmo. Inquirere, inves-
lipre, occasiooem arrípere.
AGlUfiTAMOiT. m. hiséru, oncssió, ahgís-
TU.
AGOATT. m. La acció de observar de un llocb
co que un nopuga sér vist. Aseeho. Speculatio, ob-
Kníatio, nís, speculamen, ínis. y ant. guarda, iiuu,
cnHDo. I anU Emboscada. ABechanzafCehda. Insi-
die,annn. 0 Aspecto, presencia. Conspectus, os.
UTu AL AGOATT. fr. Estar en observació. Estar
d <■ art. Speeularí, attentè spectare, atteotís ocu-
Síobeervére.
UTu Kf AfiCATT. fr. Estar en emboscada. Estar
^ ÓAoeeeAo, ó e» emboscada. UtanÉttlÉB•Peul-
t^.iii&sidíb
ACHJATTADCMI. m. Lo qui aguayta. Aeedtador^
aeechon, Speculator, obsemiCor, rimator, fs. I mira-
dor.
AGUATTARIENT. m. ant. AGVATT.
AOUAYTAB. V. n. Observar ab atenció, procii-
rant no sér vist. Aeeckar, alisbar, avisorar, haeer la
acechona. Speeulor, aris, observo, exploro, as, insi-
deo, es. Q Parar llassos à algú. Armar lazo, trampa,
íwieadilla. Insidias, moliri.
AOüAYfAR LA OCASIÓ, fr. A6UARDAR LA SEVA.
QUIAGVATTA PER LO FORAT VÉU SON MAL FAT. TCf. Ad-
verteix què'ls curiosos solen obir ó véurer cosas de
que'is resulta pesar y disgust. Quien aeeeka por o^
jero ve su duelo. Experta est linguas auris iniqna ma-
tas. Per rímam inspicíens quotíes tua probra vide-
bis?
AOUATTATy DA. p. p. Aeeehado. Specnlatus.
AGUDAMENT, adv. m. Agudamente, ingeniosa^
menu, svtibnente. Subtiliter, acutè. fl Vivament, sen-
siblement. Vivamente. Acutè, vebementer.
AGUI»»A. f. Sutilesa del tall ó punta en los
instruments de cer. Agudeza. Acumen, inis, acies,
ei. II Perspicàcia, vivesa en V ingeni, obido y vista.
Agudeza. Solertia, perspicàcia, », perspicacitas,
alis. U Astúcia, sagacitat. Agudeza. Tecbna, astutia,
ee, caliiditas, alis. || Acudit, ditxo agut. Agudeza, ar^
ranque. Festivitas, tenuitas, atis, acutè dictum.J]
ACRIMOMA.
AGüDiflfilRi, A. adj. sup. Agudisino. Acutis-
simns.
AGUDISSmARKNT. adv. sup. Agudísimamen'
te. Peractttè, acutissimè.
AGüElUUTy DA. v. Expert, dextre en la guer-
ra. Aguerrido, Bellicosus, i, belligerator, is, beUi
expertus.
ÀGUILA, f. ílma.
ACHULEGIA. f. Planta perenne, que creix 6ns k
tres peus, dreta y ramosa: las fullas de un vert obs-
cur per la part superior, y grogueneas pel revés:
las flors mòltas y coastan de cincb faDas celoradas,
blavas , moradas ó blancas. Àqmlefia. Aquílegia
vulgaris.
AGUBJENCH, GA. adj. Pertanyeit al àliga,
Aguileno, Aquilinus.
AGUILÓ. ALIGOT. I ant. tramonianr.
AGUnnr ARIENT. Senya que's h tancant dissi-
muladament qualsevol dels ulls. Gvinadafgumédura,
Nictalio, nis, nictus, us.
AGUINYAR. V. a. Apuntar lo tir de canó, ftetxa
ó altra arma à alguna part . Asestar, apmitar, Collineo,
coUimo, as, intendere, ictum. || guintar. | Fixar bi
vista, ó posaria en algun ubjecte ab atenció y coy-
dado. Pijar la vista. Oculos figere, attentè ínspicere.
AGULLA, f. Barreta per lo comú de fli de llautó,
y à vegadas de plata ú or ab on petit capsiró, que
serveix pera assegurar la roba y per altres oooe, y
se'n diu agulla de cap. AllUer. Acienla, spíoa, m. ||
La que tè pinta y un ull per abont se pasM 1 fil ó
seda, y serveix pera cusir ó brodar. Aguja. Acns, ós
S2
À6U
DICCIONARI
À6U
II L* assenyalador en los rellotges de sol. Aguja,
gnomon, mostrador, puntero. Sciathera^ «t, horaríus
Índex. || burxà. 2. i| 1/ assenyalador en los rellotges
de corda. ManeciUa, saeta, saetilla. Gnomon, is. ||
BütixuLA.. II Peix semblant à la anguila, de morro
Uarch y prim, y color vert. Àguja, espeton, picudo,
Marinus acas. || piràmide. || Pilar que sosté alguna
part principal de un edifici. Machon. ^Edificii ful-
crum. II cosTELLis II La pua tendra de un arbre la
qual serveix pera empellar. Puü, Surculas, i. || f.
Céquia petiu que desaygua ó rega las terras baixas
y porta la aygua à allras céquias grans. Bijutla, Exi-
guum incile. || Canal.
AGiLLi BORRàSSERA. AGULLA SAQVERA.
AGULLA DE AMORTALLAR SOGRAS. La dC CUSir mÒlt
grossa. Agujadeverdugado. Màxima acus.
AGULLA DE CUSIR S0LA8. Espccic de puuxó quo usau
los espardenyers, tè un foral, dit cos, prop de la
punta. Aguja de alpargalero ó de coser suelas. Acus
ad solas canabinas suendas.
AGULLA DE ENLLARDAR. La que serveix pera ficar
tallets de cansalada en la carn dels aucells ó en al-
tras viandas que se han de ruslir. Mechera. Yerucu-
lum, i.
AGULLA DE ESPARTER. La que usa aquest oficial pe-
ra cusir estoras, sàrrias etc. Aguja espartera 6 de
calicata. Acus quadrata.
AGULLA DE FÉRFiLOJA. lostrumeut Semblant à la
Uansadora de teixidor, però sens lo vuyl en que's po-
sa '1 canó, del qual se serveixen las donas per fér
filats y allras cosas. Lanzadera. Radins, ii.
AGULLA DE FÉR MITJA. La quo serveíx pera fér mit-
jas y altres cosas semblants. Aguja de hacer media,
Acicula tibialíbus texendis.
AGULLA DE GANXO. La dc fil de ferro en forma de
forquela, y serveíx pera assegurar lo pentinat de las
donas. Horquilla. Acus furcilata ad comam firman-
dam.
AGULU DE LA MARE DE DÈu. La de cap mès petita que
las altres. Alfiler de toca de monja, Acicula parva.
AGULLA DE MAREJAR, aut. BRÜIXULA.
AGULLA DE MATALASSER. La llarga y grossa de que*s
serveixen aquestos oficials. Aguja de ensalmar, Acus
clílellis et culcilris assuendis.
AGULLA DE MOLA. RODET.
AGULLA DE MONTO. La que portan las donas en ell,
de vidre, fusta, or ó plata, ab una boleta del ma-
teix en cada exlrem. Aguja. Acus crinalis.
AGULLA DE NAVEGAR. BRIÍIXULA.
AGULLi DE PASTOR. Píutura de Yénus, bech de ci-
gonya ó de grua, planta indígena ramosa que fa 1
fruit en unas lavelielas eslriadas y en forma de
becb; las fullas vcrdosas y bermellencas per las bo-
ras; serveixen cuylas pera curar Uagas. Pico de ei-
ffuenaf aguja de pastor. Robertianum, i, ciconium, i,
anquineum geranium veneris scandix.
AGULLA DE PICAR. La que tè 'i cap de vidre. Alfi-
ler de picar ó c<m cahecilla de vidrio. Acicula sic dicta.
AGULLA SAQUERA. AGULLA DE MATALASSER.
BUSCAR UNA AGULLA EN UN PALLER, ref. DeOCta la
dificultat de conseguír una cosa qoantse preseotao
mòlts inconvenients. Quitar cruces de un pajar. Bus-
car un vestido negro en Salamanca. A Marica por Bo-
vena. Inventu difficillima qusBrere. Ab asino laaam
quairere.
cos DE AGULLA. Lo forat per ahont s' enfila. Ojo,
Oculus, i, foraraen acus.
FÉR PASSAR PBR UN COS DE AGULLA, fr. mCl. Féf pa-
tir fam. Matar de hamhre. Fame extinguere.
ENFILAR LA AGULLA, fr. Passar pcI COS de ella
la seda ó fil. EneWar la aguja. Acum lino trajicere,
instruere.
JUGAR AGULLA, fr. FÉR MITJA. [| CÜSIR.
POSAR FIL A LA AGULLA, fr. Scrvcix pcr íncitar à
algú à que emprenga algun tr ball. Poner manos à
la obra. Manus operi admovere.
PUNXADA DE AGULLA DE CUSlR. AgujOUZa. ICtUS BCUS.
AGULLAS. f. pi. Lo regalo que solen fér los passat-
gers à las criadas dels hostals quant se despedeixen
de ellas. Alfileres. Pecuniíe munusculum. || Joch de
noys que consisteix en posar cada hu una agulla de
cap en terra ó sobre alguna taula, procurant en-
creuharla ab la del contrari, movent la seva ab la
ungla del dit gros cada vegada que li toca, y '1 qui
primer encreuha guanya. Alfileres. Acicnlarnm lados
puerilis. II En los telers, que usan la màquina à la
Jacquart anomenan aguUas à certas barretas de fer-
ro unas ab ull y allras ab ganxo, que serveixen pera
mostrejar las robas de seda. Agujas. Acus, us.
AGULLAS DE PLOM. Rarretas de plom que serveixen
pera assegurar la seda en los telers de robas mos-
trejadas. Agujas de plomo. Acus plumbeae.
PER AGULLAS. fr. S' usa ab la frase donar ó dema-
nar, y denola la quantitat que's senyala à las pro-
mesas ócasadas per sos adornes. Para alfileres,
Matronarum cultuí desiguala pecunia. || agullas. 1.
AGULLADA. f. Raslóab una punta de ferro pera
guiar als bous. Aguijada, aijada, aguijon, Stimulns,
aculens, spiculum, i. || rastell.
AGULLASSA. f. aum. Aguijon. Grandís acus.
AGULLAT. AGULLA. 7.
AGULLER, A. m. y f. Lo qui fa ó vén agullas.
Agujero. Acuarius, acicularius, ii. || La porció de fil
ó seda que s' enfila cada vegada en la agulla. Hehra,
Fibra, cC, filum, i. || ant. canó per possar agullas.
AGULLETA. f. d. Agujim, agujilla. Acicula, ce.
AGULLETER. m. ant. aguller.
AGULLÓ, m. La punxa de la aguUada ó tota ella.
AGULLADA. || FIBLÓ. || met. ESTÍMUL.
CALSiGAR l' agulló, fr. mct. ant. Obstinarse eo
resistir à la forsa superior. Dar ó tirar coets contra
el aguijon. Grabrones irritaré; adversus stimulum
calcilrare.
AGULLONADA. f. Cop de agulló. Aguijonazo.
Stimuli ictus.
AGULLONADOR. m. Lo qui agullona 6 estimu-
la. Aguijador, aguijoneador. StimulaXot, Va.
AGULLONA8. f. pi. ant. Roba ft^coXò, que ve-
AGU
CATALÀ.
nia de Alep. Ag^a, Gossypina tela sie díota.
AGULLONAR. V. a. y
AGULLOBIEIAR. V. a. Pnoxar ab 1' agolló.
Aguijonear, Stimulo, as, pango, compnngo, is. ||
meL Instigar à algó perafér alguna cosa. Aguijonear.
locito, irrito, concito, as. || v. n. met. Gomensar &
córrer per no cas imprevist ó ab mòlta diligència.
Apretar los talones. Sabilò ant velociter cnrrere.
AGULLONEJAT, DA. p. p. Aguijoneado. Sti-
mnlatns.
AGULLONET. m. d. Aguijoncillo, Acnlatas.
AGULLÓS, A.adj. fís. quim. Lo que està com-
post de parts semblants à las agollas, per exemple
r antimoni. Agujoso. Obeloides,
AGUR. m. ant. àugqu. I àugurídor.
AGU8IL. m. Ministre inferior de jasticia. Algua^
ni, esbirro, eorchete. Accensas, i, lictor, is, satelles,
itís. H met. fam. Senyal. Senal. Signnm, i,interpres,
etis.
A6Ü8IL DE ÀTGVÀ. nànt. Qm tè à son càrrech la
provisió deaygna. Alguadl In navibos aqnsD provi-
sor.
AOUSiL Nt MOflCAS. Espocio do aranya qne sols s'
ocapa en agafar moscas. Alguacil de moscas. Àva-
neoins, i.
AGCSU MSCUTDÀT, LLiDilSGADA MBRCAT. rof. DonO-
ta '\s desordres qoe provenen dels descayts de mi-
nistres de jnsticia. Alguacil deseuidado, ladrones cada
mertado. Deses accensor latronum fanlor.
AGUSILAT. m. y
AGUSILATGE. m. Lo càrrech de agnsil. Al-
gitanlazgo. Satellitis mnnns.
AGUSTÍ, m. p. Agwtin, Augostinns, i.
AGUSriNO, NA. adj. Lo religiós y religiosa de
sant Agnslf. Agmtino, Agugtiniano. Angastíníanns.
1 adj. Lo qne pertany à sant Agustí y à sa religió.
Agustiniano. Angnstinianns.
AGUT. p. p. BiGCT. n Tall ó punta afilada. Agudo,
Acntos, aeumioatus. || met. Snbtil, perspic^s. Agudo,
Argotas, scitns, perspicax. || Graciós. Agudo, gra-
cioío. Festivns, lepidas, facetus. || Fort, vehement,
qnant se parla del dolor. Agudo, penetranie; vehemen-
te, cntely acerbo. Vehemens, acntns, acerbns. p met.
Dit dels sentits, prompte en sas operacions. Agudo,
Acerrímns. 0 Dit del accent. Agudo. Acntns. || m.
Clan petit. Clavo pequeno. Clavns parvns. || Dit de la
veo y del só penetrant. Agudo. Acntus.
Acrr COM UNA PUNTA DE ORINAL, loc. fam. Ab qne
irònicament se nota al qae es rudo. Agudo comopun"
ta de eolekon. Tardas, i, hebes, etis.
SÉa MOLT AGUT PEU NOTAR LAS FALTAS DELS ALTRES.
fr. Ser un Unce para las faltas agenas, Nasnm rhtno-
eerontis habere.
AO^il•ANGUL. adj. geom. acutangdl.
AGUTznu m, ant. aousil.
AGirró. m. agulló. [| fibló.
AGUZAB. V. a. ant. afilar.
^***'*^'f Ua. p. p. Aguzado. Acntns.
AHO
AH.
S3
AH. int de dolor equivalent à at. Ah. Ah, hem,
vah. II Denotant alegria. Ah, oh, bueno. Evax. || De-
notant indignació, com ah murri. Ah, oh. Oh, hem.
(I De animar ó cridar, com ah minyons. Ah, hea.
Heus, hau, ah.
AB, AH, AH. int. qne expressa la rissa. Bi, hi, hi;
ah, ah, ah. Hi, hi, hi.
AHÍ. adv. t. En lo dia antecedent al en qne's parla.
Ayer. Heri, nudins hesterna. [| Poch temps ha. Ayer.
Nuper.
AHÍ k LA NIT. Ayer noche. Snperiori, hesterna
nocte.
AHÍ AL VESPRE. Ayer por la tarde. Hesterna die,
tempore vespertino.
AHÍ AL MATÍ. Ayer por la mariana. Hestemo mane.
ANTES DE AHÍ. m. adv. Dos dias abans del present.
Ante ayer, antes de ayer. Nuper, non mnlto abhino
tempore.
ANTEs DB AHÍ k LA NIT. Ante noche. Duabus abhino
noctibus.
DE AHÍ À AVUT. m. adv. Pondera la brevedat en
qne ha succehit alguna cosa. De ayer acú, de ayer d
hoy. Nnperrimè,' recentissimè.
DE AHÍ ENSA. m. adv. Desde ayer. A die esterno.
NO ANTBs DE AHÍ 8IN0 l' ALTRE. Tres díss abaus
del present. Ante ante ayer. Tribus abhinc diebus.
NO ANTES DE AHÍ k LA NIT SINO l' ALTRE. Ante OntS
anoche. Tribus abhinc noctibus.
AHIGAR. V. n. ahinar.
AHINA. f. ter. etna.
AHINADA. f. Ranill, la ven del caball. Relincho,
relinchido. Hinnitus, fremitus, ús.
AHINAMENT. m. La accíó y efecte de ahinar.
RelincL•. Innitus, us.
AHINANT. adv. m. Relinchando. Hinnibunder.
II p. a. Qui ahina. Reliikehante. Hinniens.
AHINAR. V. a. Raníllar, cridar lo caball. Relin-
char, Hinnilito, as, hínaio, fremo, is.
AHIR. adv. f. ahí.
AHIRAR. V. n. airarse.
AHI88A. nàut. Crit que serveix per avisar als
que alsan algun pes pera que tiren tols à un temps.
Saloma. Nàutica opera canendi acta.
ahissador de gossos. Lo qui incita als gossos à
que embcstescan à algú. Azuzador. Incilator, is.
AHI8SAR. V. a. Tirar ó pujar algun pes Jzar.
Solvo, is, levo, as. || Incitar, provocar, instigar, in-
duhír à algií à que fassa alguna cosa. Instigar, ínrt-
tar, provocar. Stimulo, as, moveo, es, ímpello, is.
n abordar al gos.
AHOGO. m. Traball, apuro, aflicció. Ahogo.
Praessura, a;, angor, is.
AHON. adv. II. y
AHONT. adv. 11. S' usa ab verbs de moviment.
A donde, dimde, Qoò. || Ab verbs de qnietnt. Donde,
en donde. Ubi.
54
AIS
DICCIONARI
AIX
AHONT BON i? cxp. adv. que significa ahont va?
Dónde, d donde vóí Dóndi hmo? Qaò tendis?
A.HONT SE vuLLA. fr. Donde, adonde^ doquiera, Qao-
ottmqne, qoovís.
ABONf VAJA9 BVLS Tvus II HAJA. ref. Deoota 1 bo
que es tenir amichs 6 coneguts en totas parts. Donde
vmfoSf de los tm^ hc^as. Qaocomqne advenias, noti
vel sanguine juncti sint, aliqni possint hic nt adesse
tibi.
DE AHONT. De donde. Undè. || m. adv. Per loqml.
Por lo ami. Ex què.
Dft AioNT BONA? exp. fem. DenotB la estranyesa
qne cansa la vingnda inesperada de algú. De dónde
bweMilt fué aires iraen d f . por acut Undè venisti?
undè te habemns?
BB AiONT NO NI Bà NON f(n lAjAR. rof. Donota que
'1 pobre no pót donar gran cosa. De costal vacio nunca
bwm hodifo. De panpere saccolo expectes lúhil. ||
Dels dolents do's pót esperar obra bona. De rabe de
prnreo nunca buen tiroie. De rmn pano nunea buen
sayo. De nuíla mata nunca buena zarza. Qai semel
scurra, nnmqaam paterfamilias. À mortuo non ex-
pectes sermonem, nec avaro gratiam.
BNVBBS AIONT. m. «dv. Hdda donde, Qoorsúm.
PBB AIONT. m. adv. Por donde. Qoà. 0 exp. Equi-
val à PER QUINA RAHÓ, PKBQLÉ CAUSA Ó MOTIU. POT qué
razon, Qna de cansa.
AHONTAR. V. a. ant. afrontar.
AHUGAR. V. a. ant espantar. || Fér fugir ab
crits. Ojear. Abigo, is. [] udolar.
AHUGH. m. ant. alarit. U udol.
AHUIR. m. ant. auguri.
AHUIRAT. adj. DiTXÓs.
AtfVR. expr. pera despedirse. Adios, agur, Yale.
AHURT. m. ant. bravata.
AHYNA. f. ETNA.
AYNAR, y sos derivats, ahinar.
AHYR. ABÍ.
AHYS8AR, y SOS derivats, àhissar.
AI.
AIAENT. p. ant. Adjacent.
AIDAR. V. a. ant. ajudar.
AIDAT. p. p. ant. ajudat.
AIGLA. f. ant. àliga.
AIGNiXET. m. ant. anyellet.
AIR. m. ant. odi, ira.
AIRABI^E. adj. Pertanyent à la ira. Irascible,
Irascihilis. || adj. S' aplica à la facultat del home
que r inclina à vèncer las dificultats que s' oposan
à la consecució de algun fi. Irascible. Irascibilis.
AlIUkRSE. V. r. Enfadarse, indignarse. Airarse,
tomar ira, encolerizarse. Irascor, eris.
AI8E. f. ant. COMODITAT, ESPAT Ó LLOCI. | TBtPSy
oportunitat.
AnLADAMENT. adv. m. Ài$M<mmk, Segre*
gatim.
AB8LA1U v. a. Redejar algtin Heofa de aygia per
totas parts. Aislar, Aqua interclndere. |t met Deixar
sol un edifici. Aislar, Insnlam inatmerey iosals
instar ciogere.
^fïiAR<?F« V. r. Aislarsef haeerse isla, Insulo, as.
AIflLAT, DA. p. p. Aislado. Insulatus. } adj.
Rodeja ten algun lloch ó perill de abont no*s pól ré-
brer auxili. Aislado. Obsessus, interclnsns. j| Dit del
edifici separat dels altres. Aislado, Insulars.
viuRER aislat. fr. met. Yíurer retirat dd traete
de la gent. KtmV mlado, rstrmdo. YiverB retrosus,
seéoctns.
AIUDAIU V. a. AIBDAA.
AIX. m. Veu dels ooys ab que stgnifieao algin
dolor lleuger. ?iijni. Poeromm vox popolan de-
raonstrans.
AIXA. f. Eyna de fuster per desbastar fusta.
A2!uela. Ascia, dolabra, se , dolatoriím, ii. i! ant.
DESTRAL.
MESTRE DE AIXA. Lo qoi traballa en las fàbríeas de
nans. Carpintero de ribera. Faber navalis, davalis
materiarius.
PASSAR PBR AIXA. fr. Desbastar la fusta «b la aixa.
Aiolar. Exascio, as, ascia poliré.
AIXADA, f. agr. Instrument pera cavar la lerra,
y consisteix en una planxa de ferro plana y xata ab
un mànech de fusta de uns cincb pams de Uarch.
Azadaf ajada. Ligo, nis.
AIXADA DE GALLó. La quo 01 UHB part tè fonna de
aixada y en la altra de escòda. Azadon ie peto, Hinc
lato, hinc aculo ferro praefixus ligo.
AIXADADA. f . Cop de aixada. Azadonadú, «mh
donazo, azadada. Ligonis ictus.
AIXADAGAT, DA. adj. ASSBDAGAT.
AIXADELL m. y
AIXADELLA. f. ter. Instrument per aixarodar
6 birbar lo blat. Escardillo, sacho, almoeafre, esemr-^
dadera. Maleola, ae, sarculum, i.
AIXADETA. f. d. Azadilla, azadiea, Levis ügo.
AIXADÒ. m. d. ter. Azadondllo, Levis Kgo. I
AIXADA DE GALLÓ.
AIXALAVAR. V. a. ter. Passar per aygna; re*
gularment se diu de la roba quant surt de la iMVgadt
Enjíiagar. Abstergo, abluo, is.
AIXALOGH. m. xaloch.
AIXAM. m. Copia de abellas que surten del anuí
ab una mare per cercar altra habitació. Bi^amkrs*
Examen, inis, apum soboles, pulli. || Multitol de
personas ó cosas. Enjambre. Copia, oe, examen, mid--
tltudo, inis. II Lo de abellas apinyat en una rama.
Enjambre. Apum uva, apiaria, pensiüs uva.
AIXAMANARSE. V. r. Apilarse las abellas.
Arracimarse. Coacervari.
AlXAMBlUiR. V. n. Formar aixams las abellas.
Jabardear, enjambrar. Examino, as, apea examina
procreare.
AIXAMENAR. V. a. Agafar los aixanks perduU.
Enjambrar, Examina divagantia congregaré, alvea-
ribus cogere. || Tràurer de las arnas mòlt pobladas
ÀIX
CATALÀ.
AIX
S5
tm é mèè aixins. Snjamhrar. Ex alveario examina
exlrahere.
l. V. a. 8TJAVI8ÀB.
,DA. adj. Hnmit y no del tot
mullat. Üento. Hnmidus, madidas.
AIXAMPLiüMB. m. Qoi aixampla. Ensancha-
Í9r. Amplificator, is.
AIXABIPXJkllIENT. m. La acció de aixamplar
y aixamplarae. Bmanche, Laxamentam, i, diiatio,
exteasio, ínít.
AIZAMPIAB. V. a. Dilatar, exténdrer algana
cosa. BnsoMhttr. Laxo, as, extendo, is. [| amplificae.
g Dit de Us camas. aixancaiiab.
AIZJJMPUiRSE• V. r. Ensancharse, Laxarí,
dilataríy ampliari. || Escamparse alguna cosa, apar-
tarae Is que estan jants pera ocnpar major espay.
Ahrim. Laiari, explieari.
jUTAMPIAB. m. pi La part de roba sobrant
eo las coetoras. Bnsan^, Laxamentnm, i, laxatio,
ois. II mel. Extensió, dilatació. Ensanehe. Extensió,
explícatío, amplificatio, nis.
ooNAA AixàMPLAS. fr. Dar massa llibertat. Dar
numKkif dar cu^rda, Nimiam vel nimis alicui con-
cedere, indolgere.
AfXAMPUkT, DA. p. p. Ensanchado. SxpassDS.
AXXANGARRAB. v. a. y
AIXAlfGABRARSE. V. r. Separar la nna cama
del altra. Bsparraneane, Crnra divaricari.
àixANCAiEAisE k CABÀLL. fr. Ahwcajarse, Deductis
coxis eqno insidere.
AIXANGARRAT, DA. p. p. Esparrancado. Di-
^ricatas.
AXXANGITER. m. Corretja ó altra cosa pera
subjectar lo camatimó de la arada al jon. Cayunda,
barsen. Lornm jngí.
AIXAPLUGAR8E. V. r. sotaplcjabsb .
AJXAMAQAUs, m. xabagall.
AF^^*^^^^-'-^^- V. a. XABAGALLAB.
AMXAMAQALLATf DA. p. p. XAEAGALLAT.
ADKASGOLADORy A. m. y f. Lo qui aixarcola.
Bmardador, Sartor, sarritor, is. || aixadell.
AIXABCOLAMENT. m. Obra de aixarcolar.
Euaria^ escardadura, sachadura, Sartara, sarrita-
ra, s.
AIXABGOIéAR. V. a. Entrecavar los sembrats
per trànrer la herba. Eseardar, eseardillar^ saehar,
Sarrío, eraoco, is.
AIXABGOLAT. DA. p. p. Escardado^ escardi-
Utbdo. Roncatns.
ÀIXABDOR. m. Escalfor gran. Ardor. Ardor, is.
AIXARMENTADOR, A. m. y f. Lo qai arre-
plega 'Is sarments podats. Sarmentador. Sarmen-
lorem collector.
AIZABüENTAR. v. a. Recnllir los sarments
podats. 5<afm«ii(ar. Patata sarmenta oolligere.
LA Aoaió M ARABiíENTAB. Sarmentera. Patatornm
sannentomm collectio.
AIXAMIIBIITAT, DA. p. p. Sarmentado. A sar-
«P•dfliis ager.
AIXAROLAR. v. a. Envernissar ab xarol. C&a*
roïar, dar charol, Gnmmi glatin83 illinire.
AIXAROUIT. DA. p. p. Charolado. Gnmmi ili-
nitus.
AIXAROP. m. Beguda medicinal, en que 'I prin-
cipal ingredient es lo sacre clarificat. Jarahe, jaro^
pe. Ecligma, ae, syropns, i, serapion, is. || met. Tra-
goamarch, beguda fastigosa. Jarope. lojocunda potio.
AixAROP DE pímpol. Yí. Aguü de ctpas. Yinum, i.
AIXAROPAMÈNT. m. L' us excessiu de aixa«-
rops. Jaropeo. Syrupi usus nimis frequens.
AIXAROPAR. V. n. Donar, receptar aixarop.
Jarabear^jaropearjaropar^ jarapotear. p. Ar. y And.
Syrupum prsbere. || met. Donar en forma de aixa*
rop qualsevol altre licor. Jaropear. Aliquem potare.
AIXAROPAR8E. V. r. Péndrer aixarops. Jara-
bearse, jaropearse. Syrupís frequenter uti.
AIXAROPAT, DA. p. p. Jarabeado, jaropeado^
jarapoteado.
AIXARPALLAR8E. V. r. aixancarbabse.
AIXARRAHIT, DA. adj. Aixut, sèns substàn-
cia. Sequero, insipido. Hirsutus, siccus.
AIXART. m. Empelt. Ingeria. Scutula, ae.
AIXARTELL. AIXAPELL.
AIXARTEEXAR. aixabgolab.
AIXATABLE. dbixatable.
AIXATAR. V. a. DEIXATAB.
AIXAUGAR. V. a. nàut. Tirar la embarcació ab
algana corda. Bemolcar^ sirgar, Remuico, as. Q ant.
DESPATXAR, VÈNDBEB.
AIXAU8. m. pi. Lo premi que dóna als que fon
pujar la dita en los encants qui's queda la pessa.
Prometido. Licitatae pecuniaB praemium, mereas.
AIXECAMENT, m. La acció de aixecar ó aixe-
carse. AlzamieiUo. Alevamentum, i, levatio, nis. ||
Sedició, sublevació. LevanUamieiUo, Mublevadon. Re-
bellium, ii, rebellio, nis.
AIXECAMENT DE VEDA. La acció do UovBr la prohi-
bició de cassar à cert temps. D€$aeato. Rescissió,
ablatio interdicti venaadi.
AIXECAR. V. a. ALSAB.
AIXECAR9E» v. r. alsabse.
AIXEDRÉ8. m. Joch que's compon de diferentas
pessas, la meytat blancas y la altre meytat negras,
que són dos reys, dos reynas, quatre alfils, quatre
torres, y setse pehons. Se jaga entre dos en una
tauleta quadrada dividida en xeíxanta quatre case-
tas iguals blancas y negras. Ajedrez, Latrnnculo-
rum ludus.
AIXELLA, f. La part inferior del muscle, tiihaeo.
Ala, axilla, ».
PORTA B SOTA LA AIXELLA, fr. Sobofcat, Sofaroí-
no, as.
AIXELLERÓ. m. Fessa quadrada de tela sota la
aixella per refors, y donar joch à la mànega. Cuor-
drado. Subucularum quadrata fascia.
AIXERIRSE. v. r. Aliviarse algú del ensopiment
que ha patit. Dtspejaru^ $ereMru. E torpore emer-
gere, meliusculè valere.
86
AIX
DICaONAW
AIX
> DAi adj. YiUy estardit. DespabUado,
Alacer.
AIXERRI. m. Fem de bestiar llanut y cabria.
Sirkf sirria, Sterciis ovile vel caprinam.
AIXERRIS. m. pi. ani. fems.
AIXETA, f. Canó ab uo mascle pera tràarer li-
4iuit8 ab comoditat. CaniUay espita, IJave, y gela. p.
Ar. Fistala, a;, sípbaDculus, i. || d. de aixa. Azuela,
Dolabella, ae. || La qae's posa en las fonts. Grifon,
Uave. Fontis fístola.
A RAJG DÍS AIXETA, m. adv. ADOJO.
POSAR AIXETA, ff. Espítüf, Epístomiam copas affin-
i;ere. Q Yéndcer lo vi à la menada. Yender al ramo,
Ramo ante portam pendente vinam venandare.
AIXETAB. V. a. DEIXATAR.
AIXÍ BÈ. fr. AIXÍ COM 6 COM SI.
Aixt. adv. m. De aquesta manera, isi', de este
modo. Ita, sic. || adv. afír. com es ó no es així. Asi.
Sic, ita. II De inter. ó increp. Àsif Siccine? || de de-
8ilj, com AIXÍ 's reventàs. Ojalú, asi, Utinam. [|
Conj. causal. Asi. Itaque, proinde. || Ab la partícula
com postposada en las comparacions val, dec mateix
MODO QUE. Ast. Quemadmodum, proinde. Q Posat lo
com en lo segon membre, com així uns com altres.
Asi, tanto. Tom, vel et cum. || Denota aprobació de
alguna cosa, com així m* agrada. Asi. Ita, sic.
AIXÍ, AIXÍ, mod. adv. Mitjanament. Asi, asi. Modicè
mediocritès.
. AIXÍ COM AIXÍ. conj. afirm. De tots modos. Ast co-
mo asi. Nihil ominus.
AIXÍ MATEIX, mod. adv. Ast mtsmo. Ita, pariter,
ilidem.
AIXÍ QUE. conj. causal. Ast que, de suerte que, por
lo cual, Itaque, qua de causa. || adv. t. Inmediata-
ment. Lnego que, asi que, Ut, ubi, cumprimum.
AIXÍ QDB AIXÍ. AIXÍ COM AIXÍ.
ES AIXÍ. mod. adv. A enténdrer. Adviértase, Ani-
madvertendum est.
Aixis. adv. AIXÍ.
AIXÓ. pron. dem. Esto, Uoc, id, ístud.
Aixó ES ALTRE, ó ALTRA GOSA, cxpr. fam. Dcnota
la inconexíó de alguna cosa ab la qae 's tracta. Eso
'e$ otro, ú oira cosa, harina de otro costal, ese es otro
cantar. Aliud díversum est; extra chorum canis.
Aixó ES Aixó. loc. fam. Eso mismo, eso es eso, Id
ipsum.
AIXÒ ni HA Y BON PES. lOC. fam. NO HI HA MES CERA
• DB LA QCB CREMA.
AIXÓ PER AIXÓ. mod. adv. Puntualment. Lo mismo,
mismisimo, elporello,pintiparado. Ipsissimum. || Per
la mateixa rahó. Por eso, por eso mismo^ por lo tnis-
mo. Qua proptèr, proptereà.
AIXÓ QUE. loc. Eso que. Et.
DE QUI ES AIXÓ? DB AQUELL QUE NO BO VEU. ref. ludí-
ca 'Is perjudicis à que comunment està subjecte '1
qui abandona sas cosas al cuydado de altre. Hacien-
da, tu dueno te vea; donde no està su dueno ahi està su
4uelo, Gurator dominus melior fit semper agrorum.
Ovium nullus usus si pastor absit.
EN AIXÓ. m. adv. Hentres. En tanto, mientras. In
terea, interim.
EN AIXÓ ESTAM? loc. ab quo estranyàm que algú ig
nore alguna cosa. De estàs tenemos'^ Adeo negligentei
vivis?
PER AIXÓ. expr. ab que 's conclou un escrit ó con
versació, referinlse à lo que s* ha dit. Por tanto
Ündè, ex quo.
Qué TENIM AB AIXÓ? loc. Donota que res s'infereii
de alguna cosa. Qué tenemos ó adelantamos coti eso'
Quid tum? quid tum inde?
AIXOBRIR. V. a. ter. aixorbir.
AIXOL DE DOS CAPS. m. Ferramenta d<
dos fullas una de aixa y la altra destral. Alcotana
Ascia.
AIXOLLAR. V. a. ant. xcllab.
AIXONAR. V. a. Arrancar los pàmpols de 1;
vinya que està massa ufanosa. Despampanar, Pam-
pino, as, pampinos amputaré. || Esfullar los arbres
úeshojar. Frondo, as, folia decerpere. jj Cullir oli-
vas, agafant las brancas ab lo puny y tirant pe
avall. Ordenar, Oleas ex arbore decerpere.
AIXORBAR. V. a. ant. Espantar, azorar, asom-
hrar. Terrefico, as, terreo, es, slupefacio, is.
AIXORBIDURA. f. La acció de aixorbir. Desaco
Uadura. Pulveratio, ablaqueatio, nis.
AIXORBIR. V. a. Maencar, descalsar los cep
cavant. Alumbrar, girpear, y desacollar. p. Rioja
Ablaqueo, es, circumfodio, is, excedíco, as.
AIXORGA. f. Argolla de or ó plata que per ador
no portan las moras al coll del bras y de la cama
Ajorca. Armilla, ac.
AIXORDAR. V. a. Posar sordera. Ensordecer
Exsurdo, as, aures hebetare.
AIXORDAR8E. V. r. Ensordecer, Obsurdesco
exsurdesco, is, aures bebetari.
AIXORDAT, DA. p. p. Ensordecido. Exsnrdatuí
audítus hebetalns.
AIXOVAR, m. ant. Mobles ó alhajas. Ajuar. Sa
pellex, ctilis. || ant. dot. || for. La cantitat que '1 ma
rit que no es bereu dóna à sa muller si esta es pu-
billa.
FÉR lo aixovar, fr. Prevenir la roba per la criatu-
ra que ha de nàixer. Hacer ó preparar la canastilla
Jam jam nascituris panniculos pararé.
AIXUGADOR. m. Risde gran ab un enreixat d(
cordill pera aixugar roba al foch. Enjugador. Sicca-
torius lectulus.
AIXUGAMÀ. m. Toalla, paiio de manos. Manti-
le, mantele, is, mantelium, ii, mapa, oi. || Lo que':
dóna à las criadas per aixugar los plats. Alhero. De-
tergendis patines pannus.
AIXUGAR. V. a. Tràurer la humitat. Enjugar,
Secio, exsiccoi as. || Assecar la humitat ó suhoi
que despedeix un cos. Enjugar, limpiar. Mundo, as,
tergeo, es, detergo, is. || assecar. || agotar lo licor.
II dessubstangiar.
tant com ne PLOU LO VENT n' AixuGA. ref. Donots
que tant com se guanya 's gasta. Comido por servi-
ÀJU
CATALÀ.
AJU
57
dfi.Biaif ftío. Tanto ganado tanto conàdo. Gilò nata
à\ò pereont.
AEroGABSE. V. r. Enjugarse. Abstergi, muD-
flUrí. I Assecarse *ls rius, fonts, etc. Secarse. Ares-
oe, is, eiorí.
uitGkj QCB 8ÜA8. loc. met. iroD. Deoota que algú
1» traiNülat poch y aparenta estar mòlt cansat. Ar-
réf^que sudas, Maltam sanè insndasti.
AIXUGAT, DA. p. p. Enjugado, secado. Abster-
SQS, exsiccatus.
AIXULLAR. V. a. ant. xcllar.
AUIIRMAR. V. a. ant. nàut. R::var'por debajo.
Subremigo, as.
AIXirr, A. adj. Enjuto^ seeo, Síccus, síccatas. ||
met. Home pocb carínyós y de pocas paraulas. SecOy
ésftro, ietabrído, Hirsalus, asper. || m. Sequedat en
Vi terra per falta de pluja. Sèquia, seca, sequedad,
Siecilas, atis, ploviarom penúria.
f. 4IXVT, SEQUEDAT. Q DESSABEIMENT.
AJ.
AJAGUT, DA. p. p. Bchado, tsndido. Projeclus.
\ Dit del blat per causa de la pluja, elc Eiicamado,
S^eles pro gravitate inclinataci depressse.
AJAB. V. D. ant. ABASTAR. 1.
AJASSARSE. V. r. fam. Tirarse sobre '1 llit.
Mane à la larga, tenderse. Se prosternere. Ajau-
rerse 1 bestiar en lo lloch abont descansa. Snca^
9ant. In cubile decumbere.
AJA8SAT, DA. p. p. Echodo, tendido, Proster-
Bltos.
AJÀURER. V. a. Abaixar fins à exténdrer en
iem k) que estava dret. Tender, Extendo, is.
AJÀUREBSE. V. r. Echarse, tenderse^ recostarse.
Prosleroere, sternere se, bumí procnmbere. || Po-
arse d\ llit. Aeostarse, Cubo, decubo, as; y si es per
caiua de malaltia eneamarse, ponerse en cama, De-
eaobo, cabo, as. || loclinarse 'Is blats per causa de
]iloj«. Kekarse las panes, encamarse. Segetes, incli-
nrí, deprimí.
üictEasBHi. fr. met. fam. Rendirse al traball,
etrrega, etc. Dar con la carga en lierra ó enel suelo;
9aiitíar ecn la carga, rendirse à la carga. Oneri suc-
cuabere. ] met. íam. Subjectarse à la voluntat de
altre, fasar por ello, Conditionem accipere.
AJOCA. f. JOQCBE.
AJOGABIENT. m. La acció de ajocarse 'Is au-
ccUs. ieeogimienío. Assessio, nis.
AI0GAB8E. V. r. acotahsb. || Anàrsen à dormir
^ aooells. Beeogerse, Aviarium ad dormiendum pe-
tere.
AI06AMAT. enjogassat.
AiONJOli. m. ALEGRIA, PLANTA.
AIOINAR. v. a. ant. apussab.
AiODA. f. Aguda, socorro, favor. Auxilium, ii,
jiYameo, inls. || Lo que serveix per ajudar. Ayuda,
^nilittffl, ii. 0 Servicial. Ayuday lavativa. Clyster,
^} cljsteríum, ii. Q ant. xeringa. || Bufeta per do-
TOMO 1.
nar servicials per medi de un canonet. Mangueta.
Clysterium, ii, clyster, is.
ajl'oa de cambra. Criat pel servey inmediat de
sòn amo. Ayuda de cémara. Gosmeta, se, cubicula-
rius, ii.
AJUDA DE CAMBRA DEL REY. Lo críat pera vestirlo y
altres ministeris. Ayuda de cúmara del Rey, Regís
cubicularius.
AJUDA DE ORATORI. Clerguo quo en los oratoris de
la casa real fà de sagristà. Ayuda de oratòria, Domus
augustos sacrorom custos.
AJiDA DE COST. Socorro en diner. Ayuda de costa.
Mercedula, a;, juvamen, inis.
AB LA AJUDA DELS vEHiNs. loc. fam. Ab lo auxiüdo
altres. Con la ayuda de vecinos. Aliis adjuvantibus,
alieno auxilio.
AB LA AJUDA DE DEU. loc. fam. Cofi la oyuda de
Dios. Deo auspice, faventibus superis.
NO HA MENESTER AJUDAS. fr. No kamcnester aeólitos.
Alieno non eget auxilio, sibi sufficít.
AJUDADOB, A. adj. Ayudador, Adjutor, admi-
niculator, oris.
AJUDANT, p. a. Ayudanie, Adjuvans. || mil. m.
Empleo militar ab diferent grau y títol, los quals
cuydan de distribubir las ordes y disciplinar la tro-
pa. Ayudante. Prsfecti legatus, vicarius. || Lo dels
mestres de estudi. Pasante, repetidor. Proscholus,
ante scholanus, hypodidascalus, i.
AJUDANT DEU. AB LA AJUDA DE DEU.
AJUDAR. V. a. Donar ajuda ó auxili. Ayudar.
Aliquem juvare, alicui adesse.
AJUDAR k BK MORIR. fr. AuxilíBr al moribnndo.
Ayudar d bien morir, agonizar, Morienti opem saln-
tarem ferre, morientem adhortari.
AJUDAR À MISSA. fr. Sorvir y respóndreral Sacer-
dot en lo sacriGci de la misa. Ayudar d la misa. Sa-
cra operanti minislrare.
1 QUI MUDA DEU LI AJUDA. ref. Acousolla que quant
una cosa no ix bè 's deuben mudar los medis. A
quien muda Dios le ayuda, Effugi malum, inveni bo-
num. Tu nova suíBcias ubi nihil prsesentia possunt.
k QUI no't pút ajudar, no vullas tos mals comuni-
car, ref. que ensenya que no devem comunicar nos-
tras desgracias al qui no s' ba de compadeixer de
ellas ni remediarlas. L•lorar à boca cerrada, y no
dar cuenta à quien no se le da nada, Non lachrymare
juvat qua nulla levamina quxris.
AVIAT ES DIT, MALALT DEU t' AJUT. lOC. fam. DO-
clara la facilitat que bí ba en ..consellar à altres la
paciència ó medis mòlt difícils pera liiurarse de al-
gun dany, del que està segur lo qui aconsella. El
sano al doliente so regla le mete, Cuua valemus, rec-
ta consilia aïgrotis damus.
AJUDARSE. v. r. Servirse mútuament, Ayudar^
se. Promiscuam operam dare [| Posaries v ^h pera
sòD intent. Ayudarse, Sibi consulere, opeui ferre.
II ant. VALERSE.
DEU DIU AJUDAT Y T AJUDARÉ. lOC. ACOUSOlla que
empleém lois los medjs possibles pera lograrun ob-
38 ÀJU DICCIONARI
jecte, sèDs esperar que Deu fassa miracles. A Dios
rogando y con el mazo dando. Ora el labora.
AJUDAT, DA. p. p. Ayudado. Adjulus.
AJUGAS8AT, DA. aàyJugueton, retozon. Las-
civus, jocularis homo.
AJUNTAMENT, m. La corporació que està en-
carregada del gobero civil de un poble. Ayuntamien-
to, Senalus, conventus, us, consilium, ii. || ant.
JUNTURA. II ACTE CARNAL.
AJUNTAR. V. a. juntar. || Encaixar las fustas
entre sí. Acoplar, ensamblar, ajuntar. Copulo, as,
conjungo, is.
AJUNTARSE. V. r. juntarse.
AJUNTAT, DA. p. p. Acoplado, Gonjanctus.
AJUNYIR. V. a ant. juntar.
AJUPIR. V. a. Obligar à fér lo que repugnava.
Domar, Subjício, is.
AJUPIR8E. V. r. AGOTARSE, ABAIXARSE.
AJUPIT, DA. p. p. AgachadOf agazapado, acur-
rueado, Incurvatus.
AJUST, m. Conveni, concert. Ajtiste, ajustamien-
to. Pactum, i, paclio, conventio, nis. U ant. junta,
CONGRÉS. 11 JUSTAMENT.
MES VAL UN DOLENT AJUST QUE'l MILLOR PLET. ref.
Ensenya que's deuben evitar los plets, encara que
sia ab alguna pèrdua, pels gastos que portan. Mas
vale mala avenencia que buena sentencia, Yincere
quam causam, prasstat damnosa pacisci. Pax vel in-
justo ulilíor quam justissimum bellum.
AJUSTADAMENT, adv. m. Conforme al ajust.
Ajustadamente, exactamente, £x aequo.
AJUSTADÍS, sa. adj. arreplcgadís.
AJUSTAMENT, m. ant. ajust. || ant. acte car-
nal.
AJUSTAMENT DE FRUTTS. aut. GARBERA.
AJUSTAR. V. a. Convenir en lo preu de alguna
cosa. Ajustar, concertar, Pretium pacisci, de prelio
coDvenire. || mel. Fér algun contracte. Ajustar, con"
tratar, concertar, pactar. Pacto, as, convenio, is.
met. Afegir. Anadir, Addo, adjungo, is. || juntar.
met. Igualar una cosa ab altra, fér venir. Ajustar.
Kem rei aeqnare, aptare. || met. Concordar als ene-
mistats. Ajustar, poner en paz. Componc, is, pacifi-
co, reconcilio, as. || Venir la roba apretada. Ajustar,
Yestem corpus constringere. || Fér càurer bè al cos
lo vestit. Ajustat. Yestem corpori aptare. || Girar la
porta envers abont se tanca. Entomar, voher, ença-
jar. Yerso, as, verto, is, portam ad limen conver-
tere. || Tancar la porta ó la finestra, sens girar la
clau ó posar los baldons. Smparejar, Claudere. Q
Ajustar bè ó mal loque's tanca ó uneix. Tener buen
ó mal ajuste. Bene aut malè compaginari.
AJUSTAR LO COMPTE, fr. Ó
ajustar la GOLiLLA. fr. Reduhir à algú ab repre-
hensions ó càsticbs à que obre bè. Ajustar la golilk,
Animadverto, is, ad meiiorem frugem redigere.
JA T* AJUSTARÉ 'l COMPTE, exp. de amcuassa. Ya
gjfUtíBtemo^.euentas', óyote ajustaré las cutntas, Poe-
i iabif; aoa imponito» abibis.
ALA
AJUSTARSE. V. r. Fér algun ajust. Ajustarse,
De re aliqua convenire. || Convenirse ab lo salari de
algun traball ó servey. Jgualarse, convenirse, ponerse
de acuerdo. De slipendio convenire. || Fér companyia
per alguna empresa ó negoci. Jgualarse. Foederariy
secollígare. || ant. juntarse, unirse.
AJUSTAT, DA. p. p. Ajustado. Pactatus, con ven-
tus. [j adj. Recte, just, com conciéncia, etc. ajustada.
Ajustado, justo, recto, exacto, Inleger, rectus» jnstus.
II Unit Ajustado. Aptus, connexus, inter se coha^-
rens. || Convingut. Mancomunada, Foederatus.
tocar ó cantar ajustat, fr. Observar bè *ï com-
pàs y una perfecta igualtat del moviment en la exe-
cució de la música. Tocar, cantar ajustado. Ad nu-
merum ludere.
AJUSTICIAR. V. a. Castigar à un reo ab pena
de mort. Ajusticiar, Capitis supplicio afficere.
AJUSTICIAT, DA. p. p. Ajusticiado. Capi te
multatus.
AJUTAR. V. a. ant. ajudar.
AJUT JAR. V. a. ant. adjudicar.
AL.
AL. Preposició de datiu y acusatiu. Al, [| Partícu-
la que denota '1 temps determinat, com al punt
del mítj dia. Al, Cum, quando, quo tempore. Q De-
nota 1 modo particular de fér alguna cosa, com
pintar al oli. Al. Hoc, vel illo modo.
ALA. f. Part del cos dels aucellsy altres insectes
qne'ls serveix pera volar. Ala. Ala, penna, piona, se.
II Orde de persones ó cosas posadas en líoea recta.
Eilera, fila, ala. Ordo, inis, series, ei. p Cos de tro-
pa al costat del exèrcit. Ala. Cornu, u,ala, x. || fort.
Ala, fianço, lado. Lalus, eris. || La part de un edifici
que surt en fora per un de sos costats. Ala. Ala, ae,
pteroo, i. II La part superior y mes ampla de la
orella. Ala. Ala, (b. || La del sombrero. Ala, falda.
Ala, íe. II Declivi de una montanya. Ladera. Clivus,
i, declivia montis. Q La del peix. Aleta, Pinna, ala,
ae. II La part de la teulada que ix en fora de las pa-
rets. Aleró, alar, rafe. Suggranda, x. Q En los mo-
lins de farina, la pala del rodet ahont pega laaygua.
Alabe, Pinna, <e. || Planta de fullas ovaladas, de na
peu de llargària las inferiors, y mes petitas las su-
periors, flors grans y grogas y la arrel medicinal.
Ala, Helenium, ii, hínula, íe. || halla.
ala, ala. int. fam. que s' usa pera donar animo.
Ea, vamos. Hea, age.
ALA de mosca. fr. Engany de qne usan los fulleros
en lo jocbde cartas. Ala de mosca. Aleatoris fraus.
ALA SAGUEBA. aut. La ala última del cos de batalla
ó rerasaga. Retaguardia, Postrema acies.
COP DE ALA. Aletazo, X\x, jactatus.
EN AU. mod. adv. ab que s' explica la disposició
de estar algunas cosas en línea recta. En fUa, In li-
nea recta, ex ordine.
ESTAR TACAT DEL AU. fr. SÉR DE U OLU.
ALÀS. f. pi. Favor, protecció. Alàs. Tutela, ae, pa-
ALA
CATALÀ.
ALA
r>9
irociníam, ii. \] Libertat pera fér roal. Alàs. Soper-
\3Xày aadàcia, se, animi elatio. || poét. La lleugeresa
y ?«locitat de algaoa cosa, com del pensament,
Teat, fama, etc. Aks. Gogitationis, cnpiditatis, ven-
tós celeritas, velocitas. || nàat. Yelaspetítas accés-
sórías de las grans pera arreplegar mes vent. Ahs.
Ala, 9!, parvam velam majori snperpositum. Q anat.
varias parts carnosas semblants à las alas, y així *s
dia: ALis del cor etc. Alas, Aariculse, arum. || En la
botànica V àagal qne forma la fulla ó la cua de ella
ab la rama. Alas. Ala, a;. K Los llabis del peix con-
xa. Alas. Ala, ae. || En alguns telers unas barretas
ópaletasque pegan en los fusos y 1s fan rodar.
Alas. Ala, x. || met atreviment.
BATiMEXTDE AUS. AleUo, aletada^ saeudimiento de
alas. Plausus pennarum.
CAirtBfe LAS ALAS DEL coH. fr. Descoufíar, acobar-
dirse en las adversitats. Abalirse,caerse las alas del
corazon. Postratnm jacere; íe abjectum sentiré.
CATGCT DE ALAS. ALABAIX.
D0X4B AUS. fr. Animar, regularment pera fér mal.
Dar alas. Nimia indulgentia animum alieni facere,
vires addere.
csTvi AB us AUS ALSADiS DE ALGÚ. fr. aut. Estar
ple de desitj per saber lo qne '1 tal pensa fér ó per
Tenre la realisació de son pensament. No perder de
risia. Prx oculis semper habere.
FKB CAUBER US ALAS. fr. Fér pérdrcr la confiansa,
desanimar. Cortar ó quebrar las alas. Animós, cona-
tos rephmere, frangere.
FÉB círBEB us alas DEL COB. fr. Móurer à compas-
sió. Qiukrar las alas del corazon. Miserationem, mi-
serícordiam excitaré.
píndiib aus. fr. Péndrerse massa llibertat ab la
confiansa de no sér castigat. Cobrar alas. Nimia ín-
dnlgeotia, licentias agere.
TALLu us ALAS. fr. Impedir los progressos ó in-
leots de algú. Cortar los vuelos, quebrar ó cortar las
«las. Exanimare.
FEB SA BCIN'A LI NASQÜEBEH ALAS k LA FORMIGA, rcf.
Qae ensenya que la elevació extraordinària ocasiona
à mòlts sa mina. Da Dios alas d la hormiga para mo-
rir mss aina. Ut pereat formica volat. Supèrbia Lu-
fàXxT in Tàrtara Jactus.
TU5CiT DE ALAS. Alxquebrado. Alis confractus.
ALÀ. m. Veu aràbiga. Dèn. Dios^ ald. Deus, i. Q
Gos de presa, casta de la unió del mastí ab lo carií.
Alano. MolossQS, i. || ala5s.
ALABADÍSSSIM, A. adj snp. Alabadisimo. Lau-
datissimos.
ALABADOB, A. m. y f. Alabador. Laudator, is.
ALABAEC. adj . Dit del sombrero que tè las alas
caygadas. Alkaido. Demissis alis. || met. Qui ba cay-
got del estat de opulència. Alkaido. Abjectns, f rac-
lo, demisso animo. Q met. Flacb, dèbil de forsas.
Ahemio. Gracilis.
ALABANDINA. f. manga!>(ESA.
ALABANSA. f. Alahanza, elogio, encomio, EIo-
Situn, ii, laus, dis, commendalio nis.
ALABAR, v. a. Dir bè de algú. Alabar, elogiar.
Lando, celebro, as, laudibus efferre.
C4DA OLLEB ALABA SAS OLLAS. rcf. Quc dòua à entéo-
drer que tots alabàm las nostras cosas encara qne
no bo merescan. Cada ollero alaba su puchero; cada
buhonero alaba sus agujas] cada ollero su olla alaba,
y mas si la tiene quebrada. Te ipsnm laudas. Sua quis*
que probat. Laudat venales qui vuit extrudere mer-
cès.
LI ALABO 'l gust. cxp. Alabo su gusto. Quod opla-
beris laudo. || iron. Nota 'I mal gust ó elecció que s'
ba tingut en alguna cosa. Alabo el gusto. Egregiam
verò landem refers; egregiè profectò.
COM ELL VISCA NO FALTABÀ QUI L* ALABE. fr, ÍrOn.
Ab qne 's moteja als que acostuman ponderar las
cosas propias. Como él viva no faltarà quien le alahe.
Si memo laudet, se ipsum, dum vita suppetat, ultro
laudabit.
QUE NO TENS NINGÚ QUE t' AUBE? ALABAT BUCH.
ALABABSE. V. r. Alabarse. Gloriari, semet lau-
dare.
te'n POTS BEN ALABAB. exp. fam. iron. Moteja als
que s' alaban de cosas frívolas. Aldbate polla que hat
puesto un hutvo y ese kuero. Dum magno te hiatu lau*
das, extricas nihil. Yerè laudandus ob egregium fiíc-
tum.
AUBABSEDE LO qxte's déuavebgontib. ÍT.Bacergala
del sanbenito. Sese de ignomínia jactare.
ALABABDA. f. Arma à modo de llansa ab una
cntxilla atravessada en forma de creu ab una punta
aguda y altra com mitja lluna. AlabarL•. Bipennis
basta.
COP DE AUBABDA. Alahardüzo. Hastie ictus.
ALABABDEB. m. Soldat ab alabarda. Alabarde-
ro. Hastatus miles.
ALABABDEB8. m. pi. Sílogismes inútils. Ah-
barderos. ïnoliles sillogismi.
ALABA8TBE. m. Pedra de guix per lo comú
blanca, poch dura, transparent y trencadissa. Ala^
bastro. Alabastrum, i, alabastrites, e, alabaster, trí.
AUBASTRE oBiENTAL. Pedra callissa, un poch trans-
parent, mes dura que*l marbre, blanca ó de dife-
rents colors. Alabastro oriental. Alabastrites orienta-
lis.
ALABASTBÍ, na. adj. poét. Lo que es ó sem-
bla alabastre. Alabastrino. Ex alabastro.
ALABASTBINA. f. Làmina de alabastre mòlt
transparent de qne s' usa en las claraboyas dels
temples y en las vidrieras. Alabastrina. Lapis specu-
laris.
ALABAT, DA. p. p. Alabado. Landatus Q m. Lo
motet que's canta en alabansa del Santíssim Sagra-
ment. Alabado. In laudem Sacrosanctae Eucharistias
versus.
AL4BAT SIA DEU. cxp. Fiar à la divina Providència
lo èxit de alguna cosa ó 'I desagravi de alguna injú-
ria. Dejarlo d Dios. Deo aliquid committere, soli Dec
honor et glòria.
ALABBENT. m. L* oficial del molí de paper que
60
ALA
DICCIONARI
ALB
assístei.. . la tina ab la forma, y fa 'Is falls. Laurente,
sacador. Miníster papyrum in pistrino eíGciens.
ALACAYET. m. d. Lacayuelo. Poerpedis eqnns.
ALAGAYGUT. alabaix.
ALAGAYO. m. Criat de llibrea. Lacayo, Servns,
famalas, i. || Criat de à pea. Lacayo, Pedis equus, i.
ALAGRAN. m. ant Peix. bscóepora.
ALADA. f. Formiga ab alas. Alada y alaica p.
Ar. Formica alata.
ALADAR. m. ant. polsera.
ALADERN. m. Arbust de nns deu peus de altu-
ra, de fuUas petitas aovadas y llustrosas, flors peti-
tas y blanqninosas. La decocció de sa fusta s' usa
pera disminuhir la sancb. Mesto. Alaternus, i.
ALADRE. m. aiada.
ALAFAYA. f. Roba fabricada en València, anti-
guament de cotó y vny lo tafetà. Anafaya, Tela seri-
ca.
ALAGAR. y. a. atrIurer.
ALAMARA. f. Cordó ab que se assegura la ca-
pa, manten, armussa etc. Fiador. Offendix, icis, pa-
ílíi fibnla. II Los traus de trensilla. Alamar^ presilla.
Ansttla, ad, patagium, ii, occellus, i. || La presilla
que subjecta la xarretera. Alamar, Ansula, se, pata-
gium, ü.
ALAMBt. m. Vas pera destil-lar los líquits.
Alambiqüej alquitara, Cucurbita,se,ambix, icis, des-
tillatorium vas. || med. Herba qne produheix una go-
ma medicinal. Dragante. Dragantum, i.
PASSAR PER TOTS LOS ALAMBiNs. fr. Estar bcu pro-
vat y examinat. Pasar por todas las aduanas, ó por
Uu picas de Plandes, Cuneta subire perícula, exactío-
ri trutina expendi.
ALAMBIGAR. V. a. y
ALAMBINAR. V. a. Destil-lar los licors ab V
alambí. A^mòtcar, alquitarar. Destil•lo, as |1 met.
Examinar, apurar. Alambicar, acrisolar^ apear, son-
dear, Subtilius rem prospicere, acutè perpendere.
ALAMBINAT, DA. p. p. Alambicado, Destillatus.
ALAMBOR. m. ant. contraparet.
ALAMBRÍ. m. ant. alambí.
ALAMERA. f. ter. Passeig de arbres. Alameda,
arholeda. Arboretum, i.
ALAMIRÉ. m. mús. Signe de la música que
consta de una lletra que es i y de tres veus que
son LA, Mi, RE. Alamiré. Signum musícum.
ALANAGAR. v. n. ant. relliscar.
ALANGEJAR. v. n. ant. Ferir ab llansa. Alan--
cear. Hasta feriré, lancea transfodere.
ALANQUIN8. m. pi. Tela de cotó estreta, forta
y de color groguench. Mahanes. Gossypina tela sic
dicta.
ALANS. m. pi. Pobles d' Escitia descendents
dels Getas. Alanos. Alani, orum.
ALAPIDAR ó ALLAPIDAR. V. a. ant. Apedrear,
ALARB. m. Bàrbaro. AlarbCj àrabe. Àrabs, abis.
ALARDE. m. Vanaglòria, fantasia. Alarde. Os-
tentatio, jactatio, nis. || Revista fle soldats. Bemta,
ahrde^ rettena. Nilitum recensió.
FÉR ALARDE. fr. Vauagloríarse. Haeer alardiyjúe^
tarse, pavonear. Sese jactare, verbis jaclare gloriam.
ALARGUAR. V. a. ant. aujaraar.
ALARIT, m. Crit llastimós. Alarido. Quiritatio,
vociferatio, ejulatio, nis.
ALARMA, f. mil. Acometíment de improvís.
Alarma. Subita in hostes irruptio, repentinus ictus,
incursus. || Senyal ó avís pera un ataco. Alarma,
Classicum, i, ad arma. || Consternació. Alarma, Pa-
vor, is, traditio, nis, inopinatum cassum.
CRIDAR ALARMA, fr. Al arma, al arma. Ad arma
clamaré.
tocar alarma, fr. Tocar ó rebato, Classicum cane*
re.
ALARMAR, v. r. Incitar à péndrer las armas.
Alarmar. Ab arma excitaré, conclamare. || Commóa-
rer, consternar. Alarmar, Terrorem íncutere, injí-
cere.
ALARMARSE. Consternarse sens motiu. Alar-
marse. Arma consternari, conmoveri.
ALARAIAT, DA. p. p. Alarmada. Consternatds.
ALASTOR. m. mit. Un dels quatre cabails del
carro de Pluton. Alastor. Alastor, is.
ALAT, DA. adj. Qui tè alas. Alado, a%ero poét.
Pennatus, pinnatus, pinnifer, y alipes qui tò alas
com Mercuri. || adv. ant. Al costat. Al lado. Ad la-
tus, à latere.
ALATRENGAT. m. alabaix.
ALATXA. f. Peix, espècie de sardina. Alacha.
Scombrus, scomber, bri.
ALA VÉS, SA. adj. Natural de la província de
Ala va. Alaves. Alavensis.
ALBA. f. Vestidura blanca devall de la oasulla ò
dalmàtica pera celebrar los oficis divins. Alba, Alba,
se. n Arbre que creix en pocb temps y resisteix mòlt
al aygua. Alamo. Populus, i. || La primera claror
del dia. Alba, Aurora, ae, diluculum, i, prima Inx.
alba NEGRA. f. Arbre que tè las fullas rodonas
romboïdals, lo tronch dret y la escorxa rasposa.
Chopo^ àlamú negro. Populus nigra.
al trencar del alba. Al amanecer, al rayar, al
reir del alba. Astrís cadentibus, albente cobIo, albes-
centè aurora, die.
k PUNTA DE .. 'A. m. adv. A la primera alborada.
Primo diluculu, prima iuce, summomanè
APLNTAR la ALBA. fr. Alborear, asomar el alba, Di-
luculo, as, lucesco, is.
PERSELA ALBA fr. aut. Amauccer, \\ Apuntaria alba.
ALBAGORA. f. ant. figa flor.
ALBADA, f. Camarellas, musica feta abans de
dia. Alborada, albada. Antelucana amasiornm sym-
pbonia. || poét. Genero de poesia que's cantava à la
matinada narrant la felicitat de una nit ditxosa.
Albada. || ant. aubada.
ALBADIVA. ant. alcda.
ALBADIVER. ant. ALUDERy tal vegada bunqubr.
ALBAHINA. f. Falta de vent. Calma. Cessatis
ventis. II En lo mar. Calma, Tranqnillo maris.
ALBALÀ. m. ant. alíaií.
ALB
CATALÀ.
ALB
61
ALBANIIMENY. m. ani. Joch de devant en la
corcoya. Avantren. Pars anterior falcrí tonnenli.
ALBABIÉS, SA. adj. Natoral de Albània. Alba^
fià, Albaoensis, is, albanns, i.
ALBARÀ, m. Debítori. Vale, albald. Caatio, nis,
chTrograpbnm, i, syngrapba, ae. || En las aduanas
paper dit gaia. Guia. Syngrapbam, i. || iegibo. ||
aat. mvís.
ALBARAlfER. m. Lo qai cnida de cobrar drets
reab. Tablajero. Telonaríus, ii.
ALBARDA. f. L' aparell principal de las béstias
éecàrrega. Albarda. Clitella, sagma, 8b. || met. Xa-
Ua de cansalada. Albarda. Saillas penicnias.
AUiïDA GiLuxEEA. f. Espécie de albarda plana.
kïkgria galUnera, Clitella planior.
iUàiDA soBiB ALBAAOà. fr. Repetició viciosa. Al-
bvdaso^ albarda. Batología, ae, inepta verborum
repetitio.
ALBAHdA. m. ant. nimi. || ant. gorrero. ||
aot. rOMBDIANT.
ALBARDABíEJAR. Y. a. ant. trlhanejab. ||
aot. COaBEJAB. 0 BEPBBSENTAB COMÉDIAS.
ALBARDANERIA. f. ant. TBCnANEBIA. || BEPRE-
SnTACiò l»E COMÉDIAS.
ALBARDAR. V a. Posar albarda à las cabalca-
dBras. Bnalbardar, albardar. Clilellas iiuponere. |I
iBgaoyar ab carícias. Engaitar, engatmary eneantu-
nr, ngatar. Prolecto, as, delado, allicio, is. || met.
muiDAB.
AUAROAB AL BBVÍS. fr. Soccebir contrari lo que s*
aperan favorable. Volverse la albarda d la barriga,
trufintane. Spe falli, decipi; rem contra evenire.
CÜTDAM QCE NO ALBARDEM AL BEVÉS. OXpr. fam.
PkfK d Dioi qne òrgano sea, y que no se nos vuelva
tieiMDM. Optatis adversa eveniant, ni faxit'Deuç.
ALBARDEJAR. v. a. ant. albardenejab.
ALBARDER. m. Lo qui fa albardas. Albardero.
Cütellaríos, ii.
ALBARDERIA. f L' oflci de albarder. Albarde-
rif. Ars clitellaria. || Lo llocb ó carrer aLoot se fan
6 veaen albardas. Albardería. Yicus, locus clitella-
nuB.
ALBABDETA. dim. de albarda. Albardilla. Cli-
te!hila,s.
ALBABDÓ. m. Espècie de albarda. Albardon.
Sella,».
ALBABDONET. dim. de albardó. Albardoncillo,
SeUala,».
ALBABEDA. f. Lloch plantat de albas. Alame-
^ fopnIetDm, i.
ALBAT. m. Noy ó noya morta abans de tenir us
^rthó. Pdrvulo. Parvolus, i, infans, lis.
ALBAT08A. f. Embarcació petita y cuberta.
iftttora. Emphracta navis.
ALBEGA. f. ALBENCH.
ALBEDBIU. m. alvbdbiu.
AtBELLÓ. m. ant. clavagceba. || La céquia pera
f^ygoar algoo camp de ayguamolls. ArboUon^ ti^
y^Kmiisaríum, ii.
ALBENGH. m. La part entre la fusta y la pell
dels arbres. Albura, albonio, Albornum, i. P Arbre,
espécie de roure. Codeso^ bome, Liburnum, i.
ALBER BLANCH, ro. Alamo Blanco. Populus i.
ALBERGH. m. ABRICH 2. || CASA. II DBETDE. || AU-
tígua prestació.
ALBERGOGH. m. ABERCOCH.
ALBERCOQUER, m. abercoqüeb.
ALBERGA, f. albergo.
ALBERGADOR. m. ant. albebgueb.
ALBEBGAR. V. a. AcuiLiB. || v. n. Aposentarse.
Bospedarse, alojarse. Hospítor, aris.
ALBERGARIA, f. ant. hostal, posada, albebch.
ALBEBGAT. p. p. ACi'LLiT.
ALBEBGE. m. PRÉSSECU.
ALBERGENER. m. y
ALBERGER. m. PRESSEGUER.
ALBEBGÍNIA. f. Fruyt de la alberginiera. i?e-
rengena. Melongena, ae, malum amatorium.
COP DE ALBERGÍNIA. Bereugenazo. MelongenaB ictus.
ALBERGINIERA, f. Planta anyal fins à dos peus
de alta, fullas grans, ovaladas, verdas quasi cuber-
tas de un polvet blancb, las brancas y punxo ple de
punxas; las flors grans y moradas, lo fruyt regular-
ment morat en figura de oa mes ó menos llarcb.
Berengena. Melongena, ae, malum amatorium; po-
mum insanum.
ALBEBGUEB. Qai dóna acullíment. Albergador.
Hospes, itis, qui hospitio excipit. || Cert empleo en
algunas catedrals. Alberguero. Hospítator, is.
ALBEBGUEBIA. f. ALBERGARIA.
ALBEBNUZ. m. ant. Capa de pluja. Albomoz.
Pennula,£B.
ALBEYLAN. m. ant. y
ALBEYLÓ.m. CLAVAGCEBA.
ALBIGENSE. adj. Lo natural y pertanyent à Al-
bi, ciutat de Fransa. Albigense, Albigensis. || m. He-
retge de una secta que aparegué en Albí à principis
del sigle xiii. Impugnava '1 sagrament y cuito exte-
rior de la iglesia; posava un Deu infinitament bo,
y altre dolent, y que Jesu-Christ era fill del bo y '1
diable del dolent. Albigense. Albigensis.
ALBIR. m. ant. àrbitre, judici, pabeb.
ALBIRAR, v.a. ant. abbitbab. || v. n.ant. ovibar.
ALBIRE. m. ant. y
ALBIRI, m. ant. àrbitre, judici, pareb.
ALBI8. Veu purament llatina, que sols s' usa ab
la frase, quedarse in albis, y significa frustrarse la
esperansa. QueL•rse in albis, en blanco,en asperges,
Spedeludi.
ALBITANA. f. nàut. Pasta que assegura la roda
ab la quilla. Albitana, contrabranque, contraroda.
Navis trabes obfírmant lígnum.
ALBIXERA. f. ant. Regalo per una bona nova.
Albricias. Strenae, arum, evangelia, oruro. || ant.
Bona nova. Bwna nueva. Faustum nuntium. || ant.
AUliGlAS.
f. Figuera de Egipte. Sicomoro. Sy-
62
ALB
DICCIONARÍ
ALC
ALBOB. f. ant. Blancura. Albor, alhura. Candor,
oris, albedo, nis. || poél. Alba, aarora. Albor. Auro-
ra, ae, dilacalam, i. || Espècie de peix de riu. Albur-
no, hreca. Albnrnas, i.
ALBORADA. f. ant. alba del dia.
ALBOROSARSE. V. r. Regositjarse , alegrarse
en extrem. Alborozarse. Exhílarari, exullari gau-
dio.
ALB0R08AT, DA. p. p. Alborozado. Exhila-
ratns.
ALBOROT. m. Bullici , rumor. Alboroto. Con-
vicium, ii. llMolí. Alboroto, tumuUo, motin. Tur-
baroentum, tumnllns, i , seditio, nis.
ALBOROTADAMENT. adv. m. Alborotadamente,
Tnrbatè, turbulenter.
ALBOROTADET , A. adj. d. Alborotadito, Tnr-
bulentus.
ALBOROTADÍS, sa. adj. Lo qui per pocb motiu
8* alborota. Alborotadizo. Turbulentns.
ALBOROTADOR , A. m. y f. Lo qui alborota.
Alborotador. Seditiosus , turbulentus , i, seditionis
anctor.
ALBOROTAMENT. m. alborot.
ALBOROTAPOBLE8. m. Alborotador. Alboro-
tapueblos. Tnrbulenfus , sedítíosns , i.
ALBOROTAR. V. a. .Alterar la tranquilitat.
Alborotar. Perturbo , obturbo , as , tumultuor , aris.
ALBOBOTAR LO BARRI. fr. Alborotor la cúlle. yícinia
tarbare , commovere.
ALBOROTAR LO GALLINER, fr. mot. Alborotar una
companyia ó concurrència. Alborotar elcortijo, el
palomar , el rancho. Consociationem cooturbare ,
motos excitaré.
ALBOROTARSE. v. r. Eofadarse mòlt. Alboro-
tarse , alterarse. Perfurbari , vehementer commo-
verí. II AMOTINARSE.
ALBOROTAT , DA. adj. Qui per pocb motiu s'
alborota. Alborotado, alborotadizo, Turbulentus. ||
Qui per massa vivesa obra sens reflexió. Alborota-
dOy atolondrado. Tumnltuosus, turbulentus.
ALBRÍGIAS. f. pi. Las estrenas que's donan al
que porta una bona nova. Albricias, Strenae , arum,
evangelia , orum.
ALBRÍGIAS, MARE, QUE PRBGONAN A MON PARE. ref.
que s' aplica als que s' alegran de aquellas cosas
que deurian entristirlos. Albricias, Tnadre, qmprego-
nan à mipadre. Damnato palre strenas petit.
ALBRÍGIAS, PARE, QUE^L BISBE ES XAXTRE. ref. que's
diu dels que demanao estrenas per cosas que no ho
mereixen. Albricias, padre, que el obispo es chantre.
Pro re notissima strenas àmbit.
ALBRÍciAs, PARE, QUE JA PÒDAN. rcf. ab quo algú 's
burla dels que inconsideradament donan per segur
lo logro de alguna cosa aules de temps. Albricias,
padre, que ya podan. Strenas incertis àdhuc fructi-
bus optat.
GUANYAR LAS ALBRÍGIAS. fr. Sér lo primer en donar
alguna bona notícia. Ganar las albricias. Strenas lu-
cra ri.
ALBÜDECA. f ant. Meló dessaborít. Badea, al-
budec^. Melopepo, nis. 0 ant. síndria.
ALBUFERA, f. Estany qne's fà del mar. Albufe-
ra, estero, albina de marisma. iCstuariam, ii, lacos
ex marinis aquis.
ALBÚRMA. f. ant. Espècie de barra] pera posar
vi. TowL Lagena, ie.
ALGABALA. f. Cert tribut sobre 1 valor de las
cosas mobles, immobles y semimobles cada vegada
que's venen ó càmbian. Alcahala. Ex re veodita aa(
permutata vectigal.
ALGABOR. m. ant. Embut ó campana de forn ó
xemeneya. Alcabor. Fumarii spiraculum.
ALGABOT. m. arcabot.
ALGABOTERIA. f. aroabOTERü.
ALGÀGER. m. ant. alcíssar.
ALGADiÓ ALKADIR. m. Dignitat entre Is
àrabes. Alcadí. Proetor judex apud turcos.
ALGAIGH. adj. Pertanyent al poeta Alceo. Al-
caico, Alcaicus.
ALGALDADA. f. La acció imprudent ó inconsi-
derada de algun alcalde. Alcaldada. Judicis temeré
factum, temerarium consilium. I) met fam. Qualsevol
acció feta afectant autoritat que dóna motiu à rísa.
AkaldaL•. Auctoritatis affectatione jussnm.
ALGALDE. m. Jutge. Alcalde, juez. Judex, icis.
ALCàLDE DE BARRI. Qui eu las poblacíons grans
cuyda de un sol barri. Alcalde de barrio. Judex pe-
daneus.
ALCALDE DE GASA T CORT. Jutgo logat dels que com-
ponen la sala dita de alcaldes, quinta del consell de
Castella. Alcalde de casa y corte, de rastro, Regiasdo-
mus, curiffi judex, praBpositus.
ALCALDE DEL CRÍMEN. Jutgo togat que hi ha en las
cancillerias de Valladolid y Granada y en algnoas
audiéncias. Alcalde del crimen. Criminum judex,
pr<elor capitalis.
ALCALDE DE LA SAGA. Jutgo encarregat de vetllar
que no s exlragan del regne las cosas prohibidas
per las lleys. Alcalde de sacas. Judex, cui cara est
ne res é regno asportentur.
ALCALDE MAJOR. Julgo do lletras. Alcalde mayor,
Litteratus judex, prieturis urbanis assessor.
ALCALDE ORDINARI. BATLLE.
TENIR LO PARE ALCALDE, fr. Coutar eu qualsevol sol-
licitut ab un protector decidit. Tener el padre alcalde,
Judícemamicum, autcognatum habere.
ALGALDESSA. f. La muller del alcalde. Alcal*
desa. Judicis uxor.
ALGALDIA. f. L' ofíci de alcalde. Alcaldia, Ju-
dicis munus. II Territori de sa jurisdicció. Alcaldia,
Dictio, nis.
ALGALt. m. qaím. Nom genérich que*s dóna à
diferents substancias que tenen un gust a^re y
càuslich, y lè la propietat de combinarse fàcilment
ab los àcits, y formar sals. Alcalí. Sal alcalinum.
ALCALÍ volÏtil. Lo quo 's volatisa fàcilment per
medi del calor, y tè un olor mòlt fort y estimulant.
Alcalí volàtil. Sal alcalinum volatile.
ALG
CATALÀ.
AL£
63
AbCili >TCKTAL. POTAIX.
ALGALtMETRO•m.Instrament pera determinar
U riquesa dels àlcalis. Alcalimetro. Alcalimeler, tri.
ALCANB. m. La diferencia del càrrech à la data
en los comptes. Alcunc^. Sabdactio, nis, reliqua de-
lútisamma. II Capacitat, talent. A'catice. Ingeninm,
ü. II L' acte de alcansar à algú. Akance, Assecutio,
coosecatio, nis. |[ La distància à qne arriba alguna
cosa. Akancf, Jactas, us, projectio, nis.
ALCAFfSAR. V. a. Aconseguir à algú. Akanzar.
Asseqoor, conseqaor, eris. || Acreditar, restar à fa-
TOT de algú alguna quantitat. Alcanzar. Credítorem
ei sapputatione manere; subductis rationibus pecu-
Bía superaré. j| Haver viscut en temps de altres ó
del que*s parla. Alcanzar. Coaevum esse; in baec vel
illa tempora incidere. || Enténdrer, saber. Akanzafy
fnttrat, comprehender. Comprehendo, intellígo, ca-
pio, is, calleo. es. || Lograr alguna pretensió. Alcan-
zar. Obtineo, es, evinco, is, impetro, as. || Arribar
fias à alguna part ab la ma ó ab la vista etc. A/can-
ifT. Attingo, is.
àLCAnsAm rocH ó no alcansar mbs. fr. Tenir poca
capacitat. AleansúrsiU poco à alguno ó no alcanzar-
Wf nos. Miniis mentis acie pollere.
«Cl CANSA, ALCANtA. ref. Deuota la eficàcia que te-
seo las oracions ó súplicas repetidas pera lograr lo
qod'd demana. Amen^ aminalcielo llega. Pobre impor-
tmo doea mendrugo. Iterats preces coclum tangunt.
hilsate, et aperietur vobis.
9n Hi!^06 PROCURA, alcaxsa MILLOR, ref. que de-
nota quant perjudicial es lo importunar massa.
Qwfli ntew» procura aleanza mas bien, Concupita
saepe minimè importunus oblinet.
ALGANSAT, DA. p.p. Akanzado, Assequutns,
inpetratos. 0 Pobre, endeutat. Alc^tnzado. iEre alie-
no oppressus.
ALCÀNTARA. f. Caixa aboni se recull lo vellut
al temps de traballarlo. Akúntara, Theca, capsa, ae.
I Orde militar. Akúntara, Alcantarensis ordo. ||
Ciotat de Espanya en Extremadura. Alcdntara, Al-
eantara, s, Norba, cacsarea, Trajani pons.
ALGASAVÀ. m. ter. Certa clase de aucell de
estaoy.
ALCARÀVIA. f. y
ALGARIGÓVIA. f. Planta perenne de la alsària
de dos peus, fuUas mòlt primas, la arrel llarga y
medicinal. Alcaravta. Carum, carenm, i, carvis, is.
ALCARXOFA. f. carxofa.
ALGARXOFERA. f. carxofbra.
ALCA8BAR. m. nàut. L' espay entre Y arbre
major y la entrada à la cambra. Akdzar. Stepas, ae.
li Fortalesa. A^cdzar. Castrum, i, arx, cis. ||poét.
Maa real. Ak4zar, Regia arx.
ALCAVOT, m. arcabot.
ALCATDIAT. m. L' ofici de Alcayt. Alcaidk,
Arcis aut carceris custodis officíum.
ALGATT. m. ant. alcalde. Q Qui tè à sòn càr-
rech la guarda de un castell. Akcúde, Arcis custos.
ALGE. m. GRANBÉSTIA.
ALGEA. f. Malví bort. MalvavÍ9C0 silvestre. Al-
ceas, 8B.
ALGOBA. f. Pessa pera dormir. Akoba. Cnbicu-
lum, i, zeta, x.
ALGOBETA. f. d. Alcobilla, akobita. Zetecnla,
zothecula, <e.
ALGOFOLL. m. Esperit de vi. Alcohol, Alcobol
indeclinable. || Pedra mineral negra y resplandent
que's divideix en fullas. Akohol^anlimonio. Stibium, ^
ii,istimmi, indeclinable.
ALGOFOLL ADOR. m. Qui alcofolla. Akohola-
dor. Qui stibio fucat.
ALGOFOLLAR. v. a. ant. Pintar ab alcófoll. A{-
coholar. Stibio fucare,linire. || qulm. Ex tràurer l' es-
perit de algun licor. Akoholar, Licoris spiritum ex-
traere. || Reduhir à pols menudfssima alguna matèria
sòlida. Akoholar, akoholizar. Ads piritum reducere.
ALGOFOLLAT. p. p. Akoholado, Stibio fucatus,
linilus.
ALGOFOLLERA. m. Lo vas de posar V alcófoll.
Akoholera. Yasculum stíbii.
ALGOLL. ant. m. alcófoll.
ALGORÀ. m. Lo llibre de la lley de Maboma. Al-
eorón. Alcoranus, i.
ALGORANI8TA. m. Doctor, exposítor del alco->
rà. Akoranista, Mahometicac legís doctor.
ALGÚ, NA. algú.
ALGUN, A. ant. algú.
ALGUBETA. f. ant Part dels edificis principals
de la baixa edat, que seria lloch abovedat y segur.
ALDAVANT. ant. dbvant.
ALDEA. f. Poble de la jurisdicció de altre major.
Aldea. Pagus, vicus, oppidulum, i.
ALDEA, NA. m. y f. Lo natural ó lo pertanyent
à la aldea. Aldeano, aldeaniego, Paganos, rusticus, i.
ALDEHETA. f. d. Aldehuela, aldehilla, aldeorro,
aldeorrio. Parvus vicus.
ALDEMENYS. adv. ant. almenys.
ALDEVANT. adv. 1. DBVANT.
ALDUGAR. m. Seda basta que's trau del capell,
que forman dos ò mes cuchs junts. Aducar, Sericum
inferins.
ALDUF. m. ant. gati^fol. || ant. pandbro.
ALDUFER, A. m. y f. ant. Tocador de pandero.
Àdufero, Tympanistra, ae.
ALDUFRABAL. m. ant. pandbro.
ALÉ. m. Respiració. AlieiHo, ólilo, vaho. Anima,
ae, spirítns, i, halitus, us. || Lo fatigat ó cansat. Ae-
8\ieUo. Spiritus, anbelitus, us, crebra aspiratio.
BÉOBER de un ALÉ. fr. BÉURBR DE CNA TIRADA.
ALEAGIÓ. f. Metalls units entre sí per medi de
la fusió. Aleacion. Commixtío metallornjn.
ALEGT. f. Una de las fnrías veneradas pels pa-
gans com à diosas venjadoras dels crimens. Alecto,
ALEGAR. V. a. AL-LEGAR.
ALEGORLA. f. AL-LBGORIA.
ALEGRA, f. Instruments dels facultatius pera
descnbrir 1' os en las feridas del cap. Legra^ Seal-
pra lunata.
64 AL£ DlGGiOISÀIU
ALEGRADOR. m. Paper retort per atiar la Ham.
Alegrador. Excitando lumíni tortilís chartula, pa-
pyrus iotortus. || Se diu del home plaga y que fà
ríurer. Alegrador, Exhilarans. .
ALEGRAMENT, m. ant. ALBGau. || adv. m.
Alegremente, Laetè, hilariter, alacríter.
ALEGRANSA. f. aot. alegria.
ALEGRAR, v. a. Causar alegria. Alegrar, Hila-
ro, exbílaro, IxtlGco, as. || Avivar, hermosejar, dar
nou esplendor à las cosas inanímadas. Alegrar. For-
mosum, nitídum reddere.
ALEGRAR LAS LLLus. fr. mot. Atiarlas. Alegrar,
avivar, Gonlorlo, intorto papyro lucernas excitaré.
ALEGRAR8E. V r. Seatir, rébrer alegria. A/e-
grarse Gaudco, renideo, es, lietor, aris. || aot. gau-
dir.
ALEGRARSE DELS PRIVILEGIS. Gozar los prívUegios,
Uti privilegiis.
ALEGRAT, DA. p. p. Alegrado. LaBlatus.
ALEGRATJE. m. ant. y
ALEGRE, adj. Content. Alegre , gozoso. La; tus,
alacris, hilaris. || Joyós, divertit. Alegre, divertido^
correntonjovial,jotmo, Festus, lascibandus, genia-
lis. II Dit de las cosas inanimadas, com dia, noticia
ALEGRE. Alegre, faiisto, feliz, placmtero. Faustus,
ketifícaos. || Color viu y agradable à la vista. Alegre,
Gratus, alacris. || m. ant. alegria.
ALEGRE DB CASCOS, exp. Quí (è poch enteniment.
Alegre de cascos, Inconsultè hilaris.
AB AQUELL ALEGRE, fr Goo aUgría,
DONARSE ALEGRE, cxpr. aut. AUgrarsc, regodjarse
y estar alegre.
ESTAR ALEGRE, fr. Estar un poch borratxo. Ale-
grarse, estar calamocano. Vine laBti tia gestire, semi
ebrium esse.
GASTAR ALEGREMENT, fr. GASTAR.
ALEGRET, dim. Alegrete. Hilarus, i.
ALEGRIA, f. Goig, con ten lo. Alegria, jubilo,
placer, Lu^litia, «c, hilaritas, atis, gaudium, ii. ||
Regosilj mòlt gran. Alborozo. Jubiium, i, exullatio,
nis. II Planta de brancas y fullas peludas, flor blan-
ca, y quatre llavors grogas ab una capseta. Alegria,
ajonjoli. Sesama, a;, sesamum, i.
ALEGRIA AMAGADA, CANDELA APAGADA, ref. Que CU-
senya que'ls gustos són menors quant no's comuni-
can. Alegria secreta, candela muerta, Frigidum sine
socio gaudium.
ALEGRIA pÍBLicA. Fostas públicas. Alcgrias^ regod-
jos públicos. Ludi, spectacula, orum.
ALEGRÍSSIM, A. adj. sup. Alegrisimo, La^tis-
slmus.
ALEGRO, m. mús. Un dels moviments funda-
mentals, y equival à viu. Alegro. Hodus celerior et
hilarior.
ALEGROYs. m. pi. fam. Alegria boija estraordi-
nària y bulliciosa. Tenir losalegroís. Estar boig de
alegria. Estar loco de alegria ó de contenta, Nimio
gandio aífici.
ALEIX. m. Nom de home. Aléjo, Alexius, ii.
ÀLE
ALEJAR. V. n. Móurer las alas. Alear. Alàs ag
tare.
ALELAR8E. v. r. Tornarse lelo. Alelarse. H
bescere.
ALELÍ. m. poet. V10Í.A.
ALELUYA. f Alabau al Senyor. Aleluya, alah
al Senor, Alleluya.||Lo temps de pascua floríd
Aleluya. Pascba; festum, tempus. || alegria, goig.
Planta LÚJu LA. II trébol herba.
ALELUYA, ALELUYA, QUI NO MATA POECH NO MIN
xuLLA. ref. fam. pera donar à enléndrer que coma
ment no 's fan favors à qui no 'Is pòt recompensi
Barrabao Jabilla, quien no mata puerco no come me
cilla, Non nisi qui rependere potest, munera danti
TOCAR k ALELUYA. fr. pera manifestar la satisfaci
de haverse conclòs lo que durava mòlt mes del i
guiar. Te-Deum, Jam tàndem perficitur.
COBRAR ALELUYA. lOC. BOt. CANTAR ALBLÜTA.
ALEMANDA. f. Ball figurat entre dos personal
Alemanda, alemana. Germànica saltatio.
ALEMANY, adj. Natural y pertanyent à Alem
nya. Aleman. Germanus, germanicus, aliemanas.
ALEMANYA, f. Imperi, país extens de Earof
Alemania, Germania, Allemania, Germania, ®.
ALEMANYA8. f. pi. Certa roba. Akmaneti
Tela germànica.
ALENA. f. Instrument pera cusir sabatas. Lm
Subula, X.
PUNXAGUT GOM LA ALENA. Alcsnodo. Subularis, ac
tus.
ALENADA, f. La respiració que despedeix
una vegada. Vaharada, Exhalalio, emissió, nis, I
litus, ús.
ALENAR. V. n. Despedir ï alé. Bespirar, oli
tar, vahear, vahar. Respiro, anhelo, as, halitas am
tere.
ALENDADOR, A. m. y f. Asmdtic4f, Anbelos,
ALENDAR. V. n. Alenar ab violència. Bisolh
Spíro, respiro, anhelo, as. || m. ant. alé, respirar
forta.
ALENEGABLE. adj. ant. RBLLISQDENT.
ALENEGAMENT. m. ant. reluscada.
ALENEGAR8E. v. r. ant. relliscar.
ALENS. m. ant. y
ALENT. m. ant. alé.
ALENTADAMENT. adv. m. AlentadamenU. '
rililer.
ALENTAR. V. a. Animar, donar coratge. Ak
tar, animar. Exsuscito, roboro, animo, as. || Esfon
al qui esta acobardit. Alentar, Jacenlem excitaré.
ALENTARSE. V. r. Cobrar animo. Alenlat
Stimulari, excitari, ioflammari.
ALENTAT, DA. p. p. Akntado, Roboratos, ot
fírmalus. || adj. Yalènt. Alentado, esforzado, valietu
Animosus, impavidus, strenuus.
ALENTORN. adv. 11. ant. entorn.
ALEP. m. La roda de molí de farina abont pè
la aygua. Rodezno, rodete, Molncrum, i, moletri
trochlea. [| Ciutat de Siría. Alepo. Beroe, es.
ÀLF
CATALÀ.
ALP
6S
m. Roba UÍM de seda ó de llana mòlt fina.
Ikfà. Tela beroéosu. |I Lo nataral, y lo qne per-
tany k la cÍQtat de Alepo. Alepino. Beroénsis.
AUBATA* f. Avís qae 's dònan las centinellas de
ni Alerta. Heas vide, vigila. Q adv. m. Ab vígílan-
dl. Akrta. Yigílaoter, adsis animo, adeste animis.
ASàftjisTAiALBBTA. fr. Estof alerta^ sokre el aviso,
tnerkktrbaiobre el hombro. Ocolis et animo adés-
se.
AXiu ALiiTÀ. expr. de amenassa. GudrL•le de^
éísNo. Cave ne fexis.
OL ALUTà. fr. ISTAA ALBBTA.
ALEETAR. V. a. ant. Excitar à posar atenció.
àfmkir, akrtar, Animam ad attentionem movere,
eidlire.
ALEni A. f. ÀLBicà.
àUSBK ATf DA. adj. Ponxagat à manera de ale-
H. àktMio. AcQtas.
ALET. m. Entre 'Is comerciants síodich, comis-
MMt. indico. Syndlcos, i. || Procurador ó notari
fisal, qae espera bi baja unaplassa vacant. Aspi-
mte iifmcuradof ó escribano. Notarii, mnneris
oadidalas.
Qon àLBT. exp. Denota qae algú es mòlt sagàs.
ímpàjaro, hravo sacriitan; buena brasa ^ linda cana
kfi$ear, Sibi caatus, provldus, valdè sagax.
ALETA. f. d. Aleta, aletilla. Allala, axilla, pen-
Mb, c. 1 La membrana ab qae 'Is peixos s' ajudan
indar. Akta. Ala, pinna, pínnnla. || f. Pessa qae
ÍMiia la codema posterior 6 última de popa, y và
iMda à la extremitat dels joas. Aleta,
rÉi u ALBTA. fr. Móarer las alas ab freqüència.
iklMr, cernerse Uu aves. Alas frequenter quatere,
eoBcatere, jactare. || met. Bascar ocasions de poder
Mstnr afecte à la persona que s pretén. Haeer la
ndi. Qoiboslibet ati consiliis ad focminum capi-
lUB adipiscendam.
ALETAR. V. a. ant. alletar.
ALETAS. f. pi. Part de las teclas de cert ínstru-
■Mt mósícb anomenat espineta. Aktas de la espi-
eu. Fidicaiaris organi, plectorum pinnulsc.
ALEVAR. V. a. blbvar.
ALEVÓS, A. adj. Qui obra ab alevosia. Alevoso,
SicariBS, ii, traditor, proditor, oris. || Dit de la acció
^fkcit. Alevoso. Perfidus.
ALEV08ABIENT. adv. m. Alevosamente. Perfídè.
ALEVOSIA. f. Trabició, infidelitat. Alevosia.
Mitio, nis.
ALEZAR. V. a. ant. deixar, renunciar.
ALFArAGA. f . y
ALFAREGA. f. ALFÀBREGA.
ALFARET. m. abecedari.
ALPARÉTIGAMENT. adv. m. Per orde alfabé-
^ Àlfab^ticamente. Ordine alpbabetico.
ALPARÉT1GH, CA. adj. Lo que pertany al al-
bbel Alfabético. Alpbabeticus.
ALfArreGA. f. Planta annnal, de fuUas menú-
*«dean vert bermós y mòlt fragant. Albahaea,
^^UtfB. Oeymum, ocimam, i.
TOMO U
alfJLbbega borda. Albahaca sakaje, silvestre. Aci-
nus, i, ocimastrom, i.
alfíbbega cbespada. Albahaca risada. Ooimum
basilicom.
ALFAGH. m. Bancb de arena. Alfaque. Syrtis, is.
ALFALS, m. pi. Planta de més de un peu de
altura; sas flors de cíncb fullas. Es saludable y fresca
per las cabalcaduras. Alfalfa, alfalfe. Medica, m. ||
ant. Certa classe de roba.
ALFALSAR. m. Llocb sembrat de alfals. Alfat-
faly alfalfar. Medica consitus ager .
ALFANET. m. Aucell de rapinya, espècie de
falcó, blanquinós clapat de pardo. Alfaneque. Alpba-
nas, i, lanarius falco.
ALFANGE. m. Sabre ample, curt y corb. Al fan-
je, Acinaces, is.
COP DE ALFANJE. Alfanjazo. Acinacis ictus.
ALFANGET. m. d. Alfanjete. Parvas acinaces.
ALFANÍ. m. ant. alfentigh.
ALFANJAs. m. aum. Alfanjajo, alfanjon. Gran-
dis acinaces.
ALFAQUt. m. Entre *ls musulmans lo doctor de
la lley. Alfaqui. Legis interpres.
ALFARDA. f. ant. Espècie de tribut que's paga
per dret de ayguas. A //arda. Yectigal pro irrigan-
dis agris.
ALFARDER. m. ant. Qui cobra *1 dret de alCar-
da. Alfardero. Coactor vectigalis pro irrigandis agris.
ALFARDÓ. m. voundebí^.
ALFENYIGH. m. Pasta de sucre amassada ab
oli de ametUas dolsas. Alfenique. Penidia, m. Q met.
Lo delicat de complexió. Alfenique. Delicatulus, i.
ALFERES, m. Pròpiament 1' oficial militar que
porta la bandera, però ja 's dóna aquest nom à qual-
sevol subtinent. Alférez. Signifer, i, vexillarius, ii.
ALFIL. f. Pessa en lo joch del aixedrés, que imi-
ta al elefant. Alf,l. Elepbas in latrunculorum ludo.
ALFLAVIA. ant. Byna pera posar licors. Espe-
de de vasija. Seria, m.
ALFOLRES. f. ant. fenigbech•
ALFONDEGH. m. ant. Payol. Alfoli, alondiga,
pósito. Publicum borreum, granarium. || Llotja de
mercaders. Lonja de mercaderes. Mercatorum porli-
cus. II m. Sitja. 1.
ALFONS, m. Nom de persona. Alfonso. Alpbon-
sus, i.
ALFONSi, NA. adj. Lo pertanyent à Alfonso.
Alfonsino. Alphonsinus.
ALFORRI. m. bcfobbi.
ALFORDÓ. m. ter. volandeba.
ALFORJA, f. Sacb unit pels caps y obert pel
mitj pera igualar lo pes; comunment s' usa en
plural. Alforja. Pera, mantica, ae.
TIBABHO TOT 1 LA ALFORJA, fr. TIRÍBSEBO k US ES-
PATLLAS.
TRAURER LOS PEUS DE LA ALFORJA. loC. mOt. PérdrCr
tota consideració ó respecte. Desmandarse.
ALFORJER. m. Qai fa ó ven alforjas. Alforjero
Perarum opifex seu venditor.
66
ALH
DICCIONARI
AU
AUFOUETA. f. d. Aïforjita, alforjilla, alfor-
juela. Manticula, se.
ALFORRAR. V. a. ant. Donar llibertat al esclau.
Àhorrar, y manumitir, for. Emancipo, as, manii-
mitto, is, manicípiam circumvertere.
ALFORRERy A. adj. V esclau que ba lograt
llibertat. Horro. Manumissns servus.
ALFÓS. m. ter. Certa classe de peix.
ALGA. f. Herba que 's cria entre la aygtia, tao
lleugera que la aygua la arranca y queda nadant.
Ova, alga. Alga, ulva, vulga, as.
ALOAlia. f. Licor espès y olorós que cria 1
gat de Algàlia en una bossa sota la cua. Algalia. Al-
galia, se. || cirurg. Instrument de metall, vuyt, que
8* introduheix en lo conducte de la orina pera fa-
cilitaria. Algalia, ^nea, 8b, aenea fístula orinam
efflnere valens.
ALGARAVIA. Llengua aràbiga. Algaraòia. Ara-
bica lingua. Q Escriptura ó paraulas que no s' ente-
nen. Algaràbia, Res difficilisintellectu. || met. Crits»
confusió dels que parlan tots en un temps, ó pro.
nunciació atropellada y confusa de un sol. Algara-
hia. Tumultuarius clamor.
Àlgebra, f. Part de las matemàticas, que con-
sidera la quantitat del modo mès general, y la re-
presenta ab lletras. Àlgebra. Àlgebra, a;.
ALGEBRAIGH, CA. adj. Lo pertanyent à la àl-
gebra. Algehraico. Algebraicus.
ALGEBRI8TA. m. Professor de àlgebra. Alge-
hrista. Àlgebra^ peritus.
ALGEP8. m. ant. guix.
ALGER. m. ciutat en Àfrica. Argel Algerium,
Argerium, ii.
ALGERÍ, na. adj. Natural de Alger. Argelina,
Algerinus.
ALGIHET. m. Guerra santa dels àrabes contra
cristians. Algihed,
ALGORFA. f. GOLFA.
ALGOT8IL. m. ant. y.
ALGOT8IR. m. ant. agusil.
ALGÚ| NA. nom indef. Alguno, alguien. Àliquís,
quispiam, ullus, nonnullus.
àiat ALTRE. Otro. Alius quidam.
81 ALGÚ. si alguno. Siquis, si aliquis, si uUus.
ALGUA8IL. m. ant. y
ALGUATZIR. m. ant. aglsil.
ALGUIRANDO. m. guilanoo.
ALGUNy A. nom indef. algú. || adj. Anteposat al
substantiu, Algun; y si 'i substantiu se li anteposa
6 's calla, Alguno, Aliquis.
ALGUN TEMPS, y
ALGUNA HORA. m. adv. En otro tiempOy un tiempo
fué ó hubo. Olim, quondam.
ALGUNA VEGADA, m. adv. Alguna ve2. Interdum,
interduatim, quandoque.
ALGUTSIL. m. y
ALGülBIR. m. AGUSIL.
ALHAJA. f. Joya, moble ó adorno preciós. Al-
haja, Snpellex, ctilis.
80NA ALHAJA. exp. irou. S' apHca à aquell que es
astut ó través. Buena alhaja. Yafer, versutus homo.
ALHAJA QUE TÉ BOCA, NINGÚ LA TOCA. rcf. ab qUB 'S
dóna à enténdrer que tots fugen de lo que porta
gasto. Alhaja que tiene boca ninguno la toca. Qaod
sumptus secum affert inlactum manet.
ALHAJAR. V. a. Guarnir ab alhajas. Alhajar.
Supellectilibus ornaré, instruere. || met. Enriquir,
adornar, ó donar major llustre y esplendor. Bnjo^ar^
Gemmas includere. || Provebir de mobles. Moblar.
Domum supellectilibus ornaré, ulensilibus iostruere.
ALHAJAT, DA. p. p. Alhajado, Supellectilibus
omatus.
ALHAJETA. f. d. Alhajita, alhajilla, alhajuek.
Tenuis supellex.
ALHENYA. f. ant. Olivella.
ALIAGrA. m. Malaltia de la melsa que fk tor-
nar mòlt groch. Ictericia, aliacàn, Icterus, i. || Qoi
pateix de aquest mal. Itericiado^ ietérico. Ictericns,
aurigineus.
ALIAN8A. f. Pacte, societat entre 'Is prínceps
de diferents estats pera defensarse mútuament dels
enemichs. Alianzay confederacions liga, FoBdus, eris,
societas, atis. 0 Parentiu. Alianza^ parentesco^ co-
nexion, Necessitndo, nis, propinquitas, aflloitas,
atis.
ALiAria. f. Herba de olor de alls, fullas en fi-
gura de cor, flors petitas y blancas, lo fruyt ona
tavelleta plena de llavors mòlt petitas. Aliaria, Alia-
ria, 03.
ALIAR8E. v. r. Unirse 'Is prínceps de difereoU
estats pera defensarse dels enemichs. A/torif , fo/í-
garse, confederarse. Consociari, foedus inire. || Umrse,
col-ligarse ab altre. Aliarse, mancomunarse. Sooíari.
Àlias. adv. llatí. De altra manera, per altre
nom. Àlias,
ALlATy DA. p. p. Aliado. Consociatus, conf(B-
deratus.
ALlGAGABt. m. Planta ramosa de un peu de
elevació, las fullas tenen la figura de un cor y las
flors de una roda. Alquequenje, Pbysalís alkakenge.
ALlGANTi, NA. adj. Natural de Alicant. Alican-
tino, lUicianus.
ALIGATA8. f. Mordassetas ab punta pera fér ca-
deneta de rosari, etc. Alic^Us, Forfíoula;, arum, par-
v», forcípes.
ALIGORN. m. Animal fabulós com un caballet,
ab un corn al mitj del front. Los natnralistas solen
dar aquest nom al Rinoceront, ünicomio, tnonoeerote.
Unicornis, is, monoceros, rhinoceros, otis.
ALIDADA. geom. Regle que gira en lo centro
de un instrument que serveix pera medir los àn-
guls. Alid<ida, Regula versatilís ad angulus metien-
dos.
ALIENAR. V. a. bnagenar.
ALlENOy A. adj. ant. agé.
AUER. m. ant. Soldat de mar. Alier, Navis
miles.
ALIFAFA. m. Tumor en las camas de las ca*
AU
CATALÀ.
AU
67
bafea^aras. AHfàfe. Aqaosas in jomentomro cruri-
tetaiBor.
iuCUk. f. Aacell de rapinya, de bèch fort, aga-
ik fista, y vola mòlt alt. Es lo rey dels aacells.
ifaiíf . íqoila, m, joris, regia avis, ales. || Insígnia
de la legió romana. Aguilà. Aqnila, se. || Moneda de
or 6B temps dels reys calóUchs, qoc valia dea rals
depUta. Apdla, Anrens nammus. || astr. Gonstel-
hcÏ6 boreal de vint y ana estrellas, de las qaals las
tres més notables s' anomenan las (res marias.
ifiiCa. Aqnila, m.
kUGk BOiDA. AgmUuhOf àguila bíistarda. Degener
aqaila.
iuGi ?ifCADOEi. Àliga marina que comnnment se
troba en la mar alta. Aguilà pescadora. Aqaila, x.
kUGk REiL. La major de totas. tè '1 bèch mòlt
grosy blavench, los alls grossos y fondos. Àguila
rfd adorada, Aqaila falva, falco chrysaetas.
iUGA CàDDAL, BSTOtBIfTi, MBLIOXA, CARPBTBai. Dí-
feréncias de la espècie.
Bs DXA iuGA. loc. mot. Sér mòlt destre. Es una
àfdla. Màxima perítia pollet.
sBüiB l' íliga. fr. Sér algú mòlt destre en la co-
sa de qna 's parla. Cortarlas ó matarlas en el aire;
njerlas al welo. Sese fiacilè expediré.
▼iCBUIl MÀ8 QVB UNA ALI6A loC. VCT ÏÏMS qu^ Un
Ió». Acito visa poUere.
ALIGOT, m. Lo fill del àliga. Aguilucho. Aqaili-
BS8, aqaiie pullos.
AUCtüBTA. d. de àliga. Aguilucho, aguileja, Pa-
Ois aqoilinas.
ÍMIAWA. f. ant. aléjama.
AIJMAwjAg, f. pi. LLiMiaiAS.
AUMENT. m. Tot lo qae alimenta. Alimento.
Aliaieotom, i, alimonia, s. || La matèria de alganas
^osas ioanimadas, com la llenya respecte del foch.
W*"fo, alimento. Pabulam, i. || Lo qae fomenta al-
gia aleete ó passió. Pàhulo, cebo, alimento. Fomen-
tan, i, fomentatio, nis.
u MM AU]iB!fTrÀ BON BNTBNivnrr. ref. Altres
^oen: lo box aumbüt fa torüab jove i la gent.
ref. Deoota qae 'I bon aliment fà recobrar las for-
«3 perdüdas, y en certa manera allarga la vida.
Ctra iM dientes haee à los muertos vitnentes. Os abs-
l^deatibos cadavere tarpias.
AUIB5TS. m. pi. La pensió qae 's senyala per la
■aaateacióde algú. Alimsntos, asistencias. Alimenta,
orom, alímoniae, aram.
AUMBliTADOB. m. Qai alimenta. Alimentador.
Autor, is.
AUBtENTAR. V. a. Criar, donar aliment. Ali-
■««•r, «ií(rir. Snstento, as, alo, is. || Mantenir. AU-
■«í«f. Sasteoto, as, foveo, es, alo, nalrio, is. j|
SenpUr aliments à algú. Alimentar. Alo, is, ad vi-
l^o necessària prxbere. || Donar vigor, fomentar
Fçr nedí del calor nataral. Alimentar, fomentar, nu-
tnr. FooieoCo, as, foveo, es, vires addere. d Aplicar
■itéria à algaoas cosas inanimadas com llenya al
Ibeh. 4/íniMfar, eehar^ nntrir. Alo, is, vires addere,
fovore. H Fomentar algan afecte, ó passió. FomenioTy
alimentar, cehar, atizar. Colo, is, stimulo, as.
AUMEBITARI, A. adj. for. Sabjecte à qai sa
senyalan aliments. Alimentario, alimentista, Alimen*
tarius.
LLBY ALIMENTÀRIA. La qoo obliga als fills à donar
aliments als pares. Ley alimentaria. Alimentaria lex.
ALIMENTABSE. V. r. Menjar. Alimentarse, nu^
trirse. Cresco, alesco, is.
ALiM EfCTARSB DEL ATRB. fr. Tooir vanas esperansas.
Mantenerse del aire, Inani spe, aat blanditiis animam
pascere. | Menjar pocb. Sustentarse del aire. Tennis-
simo cibo ali.
ALHHENTAT/DA. p. p. Alimentada. Alitns.
ALI1IIENTI8TA. m. aumbntari.
ALIOLI. m. Composició de alls picats y oli bea
debatat. Ajiaceite. Ex oleo alliatam.
ALIQUOTA. adj. S' aplica à cada ana de las
parts contingadas en un tot cert número de vega-
das, com lo 4 respecte de 8, per estar contingat en
ell dos vegadas. Alieuota, AÚqoota.
ALIRÓ. m. Ala plomada. Alon. Ala implomis.
ALts, A. adj. S* aplica al pa sens llevat. Cenee-
no, ócimo. Acymns.
ALISAR. V. n. ant. Y sos derivats, bblliscab. |
V. a. allisar.
ALI8GARA. for. Pena imposada pels Usatjes al
detentor ú ofensor de algan caballer, y consistia en
donar voltas ab los pens descalsos y en terra difor-
me per tot I' entorn del castell del senyor ofès ó pa-
sejarse à arbitri del julje per las 10 propietats in-
mediatas. Aliscara. Aliscar, is.
ALISMA. f. bot. Planta de dos pens de alsària,
fnllas en figara de ferro de llansa, flors petitas de
color blancb grognench. Alisma. Alisma, m.
ALIURA. f. ant. ASPi.
ALIURAR. V. a. ant. aspiab.
AUVIADtSSIM, A. adj. sap. Aliviaditima. Yal-
dè levatas.
ALlVlADOR.'m. Qai alivia. Aliviador, Levator, is.
ALIVIAR. V. a. Alleagerar de càrrega ó pes.
Aliviar, aligerar. Levo, exonero, as. || met. Socórrer,
donar alivio. Aliviar, relevar. Levo, snblevo, as. J
Hiitigar, saavisar. Aliviar, mitigar, nutvisar. Al-levo,
as, lenio, is. || Consolar en las penas ó afliccioas.
Aliviar, consolar. Consolor, aris, solatiam prmbere.
II met. fam. pillar, robar.
ALIVIAT, DA. p. p. Aliviado, mejorado, Leva-
tas. II adj S* asa ab los verbs trobarse, senti rse.
Aliviado, mejorado, Levatas.
ALIVIO. m. Disminació de malaltia. Alivio^ mejo»
ria. Medella, ae, allevamentum, i. |j Aaxili. Alivio,
ausilio, Aaxiliam, ii. || Descans, desahogo, consol.
Alivio. Levamen, inis, solatiam, ii. j| bevet, bshbna.
ALIZARI. m. GRANSA.
ALIARÀ, f. ant. butrach.
ALlAM^^Aat. Jnnta de moros. Aljama. Maa-
rorom Ofli|^^^||P9a
ma. Joi
t T
dels jnbeoB. AÍjama, aka^
68
ALL
DICCIONARI
AlL
AUONOLÍ. m. ant. albgría. Planta.
ALJUB. m ant. gisterní. || Esperó pera que la
corrent no perjadiqae en las voras dels ríns. Pa-
rapeto, reparo, estribo. FuUnra, m, fandamentnm, i.
ALXÜBA. f. Vestidura morisca sens mànegas
com nn sach. Aljuba, Arabica sine manicís tònica.
ALIÜVAR. m. ant. aixovar.
ALL. m. Planta ab anacabessa sota terra, dividi-
da en diferents grans. Ajo, Alliam, ii, scorodon, ii.
I Cada un dels seus grans. Dienle. Allinm.
ALLTENDRB. Ajete. Tcuerum allium.
ALLS DB BRUIXA. Lo bort, dc fuUas planas, color
entre negre y purpúreo. Ajo de cukhra, Roseum,
YÍneale, sylvestre allinm.
CABESSA DE ALLS. Cabeza de ajoe. Allii caput, bul-
bus,* pomnm.
COM UN ALL. exp. S' usa ab la frase: bstab sà com
UN ALL. Como un ajo, Yalidus.
GOB DE AU. Corazm de ajo, machuelo. Interior aUií
pars.
FORCH DE ALLS. Èistra, hoTca de ajos, Alliomm res-
tis.
SALSA DB ALLS. AjeU. Alltamentum, moretnm, i.
TANT PUT UN ALL COM CENT CABBSSA8. CXpr. fam.
Que explica la resolució de pérdrer alguna cosa mès
en qualsevol matèria ab V animo de conseguir algun
fí. Presó por mil, presó por mil y qwnientos ; presó
por unOy presó por ciento, Ob centum libeat plecti, si
plector ob unum.
ALLÀ. adv. 11. Allà, Ulic, illuc, eo loco. || Sobre,
poch mès ó menos, com vinga allí à las vnyt. So-
bre, d cosa. Plus minusve. || En lo antich, com allí
en temps dels godos. Allà. Olim.
ALLÀ SB las huan. Tcf. Quc's compougan. Allà se
las hayan, ó se las avengan, ó se las campaneen. Ipsi.
viderint, tuas tibi res habeto, iquíd ad me?
vBTHO allí. De aquella manera. Asi asi. Mediocri-
ler, modicè.
ALLADA. f. ant. alioli. I| Picada, salsa de alls,
pa y sal. AjaL•. Alliatnm, i.
ALLANAR. v. a. ant. Y sos derivats, aplanab.
ALLANGUIRSE. v. r. bslunguiiísb.
ALLAN8EJAR. v. a. ant. llansbjab.
ALLAR. Lloch sembrat de alls. Ajar, Alliis con-
situs ager.
ALLARGADOR, A. m. y f. Qui allarga. Alarga-
dor. Extensor, is.
ALLARGH. m. y
ALLARGAMENT, m. La acció de allargar.
Alargamiento. Pretensió, productio, nis.
ALLARGAR. Y. a. Exténdrer, fér mès llarga
alguna cosa. Alargar, Protendo, produco, is. || En
las armas de focb, arribar lo tir à certa distancia.
Alargar, alcanzar, llegar. Pertingo, attingo, is. ||
Aumentar lo número ó quantitat senyalada, com lo
salari, la racció. Alargar, aumentar, Augeo, adau-
geo, es. II Cedir lo que's tè ó possebeix, com un em-
pleo, arrendament etc. Alargar, eeder. Cedo, is. ||
Donar una cosa distant à qui la demana. Alargar.
Prsbeo, es, porrígo, is. || Yíurer, com aqnest malalt
no pót ALLARGAR mòlt. Alargar, durar, tirar. Yivo,
Í8, ducere vitam, sevum prodncere. || Fér durar, en-
tretenirse en la execució de alguna cosa. Alargar,
endurar, prolongar, dilatar. Dilato, as, produco, pro-
traho, is. || Suspéndrer per algun temps la execució
de alguna cosa. Alargar, diferir, alongar, dilatar, re-
tardar. Prorogo, procrastino, as, praesens in tempas
omittere. || soltar , afluixar, jj ter. manllevar, jj
DURAR, subsistir.
alurgar lo pas. fr. Anar mès depressa. Alargar el
poso. Propero, as, citius progredi.
ALURGAR los CORDONS DE LA BOSSA. fr. DOOar di-
ners. Alargar, soltar la bolsa. Pecuniam dare.
ALL AEG AR LO viouRi ó LA VIDA. fr. Alargar el Vita-
licio. Provivo, is, astatem ampliaré.
ALLARGAR POCH. fr. mct. Tcuir poca capacitat.
Alcanzdrsele poco, no akanzdrsele mas. Nihil aat pa-
rum videt; minus mentis acie pollet.
k tot allargar, exp. A todo r^entar ó tirar. Súm-
mum, ad, ut súmmum.
NO allargar mes. fr. allargar POCH.
NO allargar mès lo bbas que la mínbga. fr pro-
verbial. No gastar, ni sol-licitar mès de lo que cor-
respon al estat de cada qual. No estirar la piema
mas de lo que alcanza la manta; estender la piema
hasla donde Uegue la sabana. Suo se pede metirí;
majores nido pennas ne extendito cautus.
ALLARGAR8E. V. r. Alargarse, prolongarse.
Longisco, is, dilator, aris. |j Allunyarse^ desviarse.
Alargarse, alejarse. Longius dígredi , progredi. |
Estirarse. Alargarse, estirarse. Latesco, is. || fugib.
P Fér durar lo discurs, la conversació etc. Alargar-
se, estenderse. Longius dícendo provebi. | Dit dels
dias y nits. cbéixeb.
AIJLÀ8. m. aum. Ajazo. Allium grande.
ALLARGH8. m. pi. y
ALLARGAS. f. pi. Largas, tregwu. Morae, dila-
tiones, inducise.
DONAB ALLABGAS. fr. Diferir un negoci. Dar largas.
Moras nectere, rem prorogare.
ALLARGAT, DA. p. p. Alargado. Productus.
ALLAUJAR. V. a. ALLBUGBBAB.
AL•LEGACIÓ, f. Cita pera autorisar lo que dí-
hém. Alegadon, cita, autoridad, testimonio. Testímo-
nium, ii, auctoritas, atis, probatío, nis. || Exposició
del dret de cada bú, y V escrit que*l conté. Alega-
don, alegato, rèplica. Allegatio, nis.
AL-LEGAR. V. a. ConGrmar alguna cosa ab
algun fèt, autoritat ó testimoni. Alegar, dtar, pro-
dudr, acotar. Testes producere, auctores, citaré,
allegare; y en fèt de historia, annalinm memoriam
replicaré || Probar los advocats lo dret que defèn-
san. Alegar, abogar. Defendo, is, jus proferre, ex
jure agere.
AL-LBGAR FALSAMENT, fr. Akgar cn falso. Falsis
auctoritatibus uti, quidpiam falsi prodncere.
AL-LEGARSE. v. r. Alegarse. Agi ex jure, alle-
gari.
ALL
CATALÀ.
ALL
69
AlrLEGAT, DA. p. p. Alegado, Allegatas || m.
U-UfiàCló, EXPOSICIÓ.
AL-U9GORIA. f. Continaació de metéforas anà-
hgis eolre sí. Akgoria. Allegoría, ae, plurínin ver-
bonun coDtíoaaU metaphora.
AL-LEGÓRIGABIENT. adv. m. En sentit al-le-
góríeb. Alegórkamente, Allegoricè.
AL-LECÍÓBIGH, CA. adj. Lo qne conté al-lego-
ríi. Alegórieo. Allegoricus, translalivas, translati-
tías.
AL-LEGOBiaAR. V. a. Interpretar en sentit
al-legórích. Alegorizar, Allegoricè interpretari ,
mhk samere.
AL-LElf. adv. ant. adbmès.
AL-LENEGÓS, SA. adj. LLisciDÍs.
AL-LEBITAB. V. a. ant. albntàr.
ALUER. m. Qnl ven ó es aficionat als alls. Ajero.
kM Tendí tor, vel CDpidns.
ALLET. dim. de all. Ajete. Tenemm allium.
ALLETAMENT, m. La acció de donar mamar,
inamar la criatura. Lactància. Lactatas, us, lacta-
tio, nis.
ALLETAB. v. a. ant. doüar mímàr.
AIXEDGERAMENT. m. La acció de alleugerar.
tígtraminUo. Levatio, allevatio, nis. || La acció de
tearregarlo pes sobrant de la nao. aUjo, Exone-
ntio, nis. I arq. La acció .de desaparedar portals,
faestras etc. Aligeramiento. Exoneratio, nis.
ALLEDC&EBAR. Y. a. Disminnhir lo pes de al-
ipn eoaa. Aügerar^ aUriar. AUevo, as, onos mi-
MMre. I mel. Moderar las penas, pesars. Aligerar,
tBcmr^ lempïar. Mitigo, as, lenio, is. Q Llevar car-
neh de algana nan. AUjar, aligerar, alimar. Ponde-
leiavem levare. y luviia lo treball.
ALLEVGEBAT, DA. p. p. Aligeradú, alinado.
UfitBs, leoitos.
ALLEUJAMENT, m. aubcgbrahbxt.
ALLEUJAB. V. a. allecgerar. |! allojar.
ALLEVAR* V. a. Acosar falsa y maliciosament k
ilpí. Cahamiar^ imputar, ackatar^ impouer, ahijar,
•onMíitr. Calamnior, aris.
ALLEVATyDA. p. p. CahoNM^.Caliimnialas.
m. aoL Auno.
V. a. ant autiab, allbügebír
itet AUeojerar la nao foragitant part de svo car-
leck. Alijar. ExoBerare.
àUÍ adv. 11. Eb aqueO lloch. Allí. Ibi. üUc, il-
Ml. I Lo outeíx que i las ioras, ts aquell pnrr.
fttwpci. Taoc. ibi.
•c iLü« m. adv. De cUi. niioc, íode, iadidem
*t ALLÍ lA K VE5IM. ff*. Qoe desota que ona cosa
^^*^n Bòlt en Terilica»e. Dmit aUi ka ét rmir.
^^ veitiuiB est.
m AUi. m. adv. Por M. lUàc, eà.
ULí ATA5T. idv. X.Deaihem UelamU. lade, po^t-
gacion. Alligatio, nis. || arit. Operació qne ensenya
la porció, en que deuben mesclarse las cosas pera
darlas lo valor que's desitja. A/t^octon. Alligationís
regula.
ALLIGAR. v. a. Obligar. Aligar. Obligo, as, co-
go,is.
ALLIGAT^ DA. p. p. Aligado, Oblígatns.
ALLIMÀRIA8. f. pi. LLIUINÀRIAS.
ALLIOLI, m. ALLIOLI.
ALLI8ADOR. m. Qui allisa. Alisador. Politor, is.
II Instrument per allisar. Alisador, Politor, is.
ALLI8ADURA. f. ALLISAMENT.
ALLI8ADURA8. f. pi. Las parts menndas que
quedan de la pedra ó altres cosas que s' allisan. Ali-
saduras. Segmen, nis, assulo;, arum.
ALLISAMENT. m. La acció de allisar. Alisadtl•'
ra. Politio, nis, polítura, m.
ALLISAR. v. a. Posar llisa alguna cosa. AlUar,
Levigo, delevo, as. || Posar las parets llísas pera pín-
tarlas ó emblanquinarlas. Enrasar, Plano, tcquo, as.
D Esgrunar alguna cosa ab altra. Protar, Altero, is.
ALUSGAR. V. a. LLISCAR.
ALLISTADOR. m. Qui fà V allistament. Aliita-
dor, Catalogum confícíens.
ALLISTAMENT. m. Llista. Aliitamimto, li$ia.
Catalogus, i, census, us.
ALLISTAR. V. a. Escríurer los noms en una llis-
ta. Alistar, Adscribo, is, censeo, es. || bmpadro.nar.
Q MATRICULAR.
ALLISTARSE. v. r. Donar lo nom pera qnel po-
sen en llista. AVmtaru. Dare nomen.
ALLISTAT, DA. p. p. AlUtado. Conscríptos.
ALLITARSE. V. r. ajacrrr.se, t.
ALLÒ. pr. dem. Aquella. Illnd.
ALLÒ PER ALLÓ. fr. mct. ídem par idem, ídem per
idem.
DE ALLÓ MES. fr. Mucho. Multum.
ALLOGARSE. v. r. ant. Tomarse lloca la galli-
, na. LLOCA.
AL•LOCUCIÓ, f. Plàtica ó díscors de paraula.
Aloeurion. Allocntio, oratio, nis.
AUJOGAR. V. a. llogar.
ALLOJAR, 7 sos derivats, allotiai.
ALIjOMADOBL m. Qoí alloma. DetlamúdiUT. De-
lombalor, is.
ALUOMAOURA. f. La acció de allomar y allo-
marse. Dntomadura. Lumbífragínm, ií, elombatío,
nis.
ALLOMAR. V. a. Trencar ó maltracUr los
lloms. Detiomúr. Delombo, elombo, praerlonbo, as.
ALLOMARSE. v. r. üf$lomarte, éerremgarm. De-
lumbarí.
ALLOMAT, DA« p. p. Dfümmkmdo^ éerrea^^du.
Delnmatoi. elombts, delombü.
ALLOKGAR, V sos derivats, allargar.
ALLOTJAMENT. ■. Llorb per allotjar j alloi-
pTse. Ahjúmi^mio, Mospítiem, diwfMrÍMi, fi. [
Uocb eatre coberta j esberla ea 1m harcM. Alojc-
w^nlo. Loauqno aavigiDlíaiB oenolr f'ussli wmm^nr.
70
ALM
DICCIONARI
ALM
ALLOTJAR. V. a. Donar habitació als soldats.
Alàjat, Milites in hospítio col•locaré.
ALLOTJASSE. V. r. Büscarse habitació *ls sol-
dats. Alojarse. Hospitor, aris.
AL-LUGINAGIÓ. f. Encegament. Alucinamienlo,
aludnacion. Allncinatio, nis.
AL-LUCINADAMEIVT. adv. m. Alucinadamente.
Confasè, pertarbalè.
AL-LUGINAMENT. m. al-lücinació.
AL-LUGINAR. V. n. Enganyar, pertorbar la ra-
hó. Alttcinar, ofuscar, deslumbrar, entusiasmar. Cor-
rompo, perverto,acceodo, is.
AL-LUGINARSE. v. r. Alucinarse, encapricharse.
AUucinor, aris, suas sententiae lenaciter adhaïrere.
AL-LUGINAT, DA.p. p. Alwdnado. Àllncinatus.
AL-LUDIR. V. n. Fér relació una cosa à altra ó
tenirla entre sí. Aludir, Allodo, is, refero, ers, sen-
snm alio referre.
AL-LUM. m. aldm.
AL-LUMBRAMENT. m. part.
AL-LUMENAR. v. a. il-lvminar.
AL-LUMENATS. m. pi. Heretges que en lo si-
gle Xyil tenían per inútil lo baptisme, dejani y eu-
caristia. Alumbrados, Illnminati, oram.
ALLUNAT, DA. adj, ant. llünatich.
ALLUNYAMENT, m. Apartament. Alejamiento,
apartamiento. Amandatio, amotio, elongatío, nis. ||
AISLAMBNT. || ESTRANTAMBNT.
ALLUNYAR, v. a. Apartar lluny. Alejar, detraer.
Elongo, ablego, as, proculpellere. || Expel-lir, tràu-
rer alguna persona ó cosa de algun lloch. Alejar,
Amovcre, semovere longius.
ALLUNYAR8E. V. r. Alejarse. Díscedere.
ALLUNY\RSE DEL PROPÒSIT, fr. Aparlarse ó desviar-
se del assumpte. Desviarse del propósilo. Ab argu-
mento digredi, à proposi to aberrare.
AL-LU8IÓ. f. Connexió, respecte, relació. Alu^
«iofi, relacion, referència, respecto. Respectus, us,
allnsio, relatio, nis.
AL-LU8IU, VA. adj. Loqueal-ludeix. Alusivo,
Allusivus, relativus, i, allndens, enlis.
ALMADRABA. f. Filat pera pescar la tunyina.
Almadraba, Thynnorum reté. |f Pesca de tunyina.
Almadraba. Thynnorum piscatio, piscatns. || Lo pa-
ratge ahonl se pescan. Almadraba. Piscaria,se. || Qui
s' ocupa en dita pesca. Almadrabero. Thynnorum
piscator.
ALMAIXIA. f. Coberta de negre que 's posan
los orientals antes que la sabata ó xinel-la pera cu-
brirlo peu. Almajia, peal. Udo, pedole.
ALMAJANEGH. m. Màquina de guerra que
servia pera tirar pedras. Mandron, Ballista, íb, ma-
china bellíca ad saxa jacienda.
ALMANAGH. m. pronóstich.
ALMANGO. adv. A lo menos, al menos, por lo
menos. Minimum, ad, ui minimum.
ALMANGONAR. v. a. enmargrar.
ALMANGRA. f. Mescla de alnmina y altras ter-
ras ab óxido roig de ferro. Almagre, almagra, alma-
zarron, Ochra, rubrica, as. || Terreno abundant de
almangra. Almagral. Rubricosus ager.
ALMANGRAR. v.a. Pintar de almangra. Alma--
grar, Rubro inGcere.
ALMANGRENA. f. ant. ALMANGRA.
ALMARRAIXA. f. MORRATXA.
ALMARTEGH. m. Mescla de plom, terra y cou-
re que despedeíx de sí la plata. Almartaga^ litargi'
rio. Littargirius, ii, argentis spuma.
ALMÀSTEGH. m. MASTECH.
ALMEDROT. m. ant. almodrogh.
ALMÉN08. adv. m. y
ALMENYS, adv. m. il LO ménos.
ALME8GAT. f. EBRRA FLATERA.
ALMESGH. m. Droga olorosa de la sanch prest
que tè junt al llombrígol cert animal de las lodlas,
semblant al cervo. Almizcle, Moschus, nenseus, i.
ADOBAR AB ALMESGH. Almizclar. Moscho ínodoraAy
afilaré, perfundere.'
ALMESQUERA. f. Yas de olors. PebeterOj perfu-
mador. Morotecium, ii. || Espècie de rata de aygoi
que despedeix olor de.almesch. Almizclera, Mns a-
bethícus.
ALMESQUt. m. Espècie de jacinto mès petit
que*l comú: tè las flors de un blau clar y despedeix
olor de almesch. Almizelena, Hyacínthns moschi
odorem refferens.
ALMET. m. CASCO.
ALMÍBAR. m. Sucre cuyt ab aygua fins à cert
punt de consistència. Almibar. Liquatum saccbanim.
II Dols de fruytas en conserva. Almibar. Salga-
mum, i.
ALMIRALLAT. m. Tribunal de marina. Almi-
rantazgo. Maritimum tribunal. || Lo dret que's paga
al almirall. Almirantazgo. Yectigal marítimo prs-
tori exsolvendum. || Terme ahont s' exten la jurb-
dicció del almirall. Almirantazgo. PrsBtoris inariti-
mi ditio.
ALMO, A. adj. poét. Lo que cria ó alimenta. Al-
mo. Almus. || met. poét. Venerable, benéfich. Almo,
Almus.
ALMODROGH. m. ant. Salsa de oli, alls, for-
matge y altras cosas. Almodrote. Moretum, i.
ALMOIXERIF. m. Qui cuyda de cobrar Y al-
moixerifat. Almojarife. Porlilor, is.
ALMOIXERIFAT. m. Dret que pagan los gene-
rós de entrada y surtida del regne. Almojarifazgo^
almojarifadgo. Portoriuro, ii.
ALMORSAR. m. y v. n. esmorsar.
ALMOSTA. f. La porció que cap en las dos mans
junlas. Almuerza. Quod manus in cavum formatas
capiunt.
ALMOYNA. f. Lo que's dóna al pobre. Limotm,
caridad. Eleemosyna,aí.
LA ALMOTNA QUANT U FARÀS, NO MIRES k QUI LA FAS.
ref. Ensenya que 1 bè 's déu fér sèns miras par-
ticulars Haz bien, y no mires d quim. Etiam ignotis
prodesse memento. Omni petenti te indiffereiiter
tribue.
ÀLO
CATALÀ.
m. Qai distríbuheix lasalmoyDas.
Imotuero. Eleemosynarias, ií, eleemosyn» largi-
ú(md»iu pnefeetor. I Qui las recull. Limosnero, de--
mnàaicr, cuatar, Stípis corrogator. || Qai fa al-
BOjQi per carilat. Limosnero, In, erga egenos beoe-
fiCItt. II FtàftB Dl ALFORJA.
AlÜnJDi. m. PÒSIT.
ALMUGADEN. m. Capità de almogàvers Aímo^
(üten, Dnx.
ALIIUGAVER 6 AUiOGAvia. m. Soldat del cos-
sos qae feyan correrias en las terras dels eoemichs.
Àlmofàrar, almogàrabe, Excursor miles. || Home del
canp que formava partidas ab altres y feya cor-
reràs en las lerras dels enemichs. Almogdrabe,
Igresüs excQOSor.
AKMOGAVERIA. f. La tropa dels almogàvers.
Àlmogateria. Kxcarsoram turma. || L' exercici dels
itnngavers. Almogaveria. Gorsorum munos.
AlMÜMAm f. ARMUSSA.
ALinnr. m. Mesura de grans que compren la
dolseoa part de una fanega. Almud, celemin, Medim-
BQs, i, modios, ü.
AlHA. f ant. Mida belga un poch menor que la
■ítjtcaDa. Ana. Minor, belgicaulna.
AUfO. m. viBiv.
ALÓ. m. La ala plomada. Alón. Implumis ala.
ALOGADAMENT. adv. m. Sens judici. Alocada-
Mtíe, Teoierè.
ALOGAB. V. a. Fér pérdrer lo judici. Dementar.
Deneatem reddere.
ALOGASSE. v. r. Pérdrer lo judici. Dementarse,
losaaire.
' ALOGAT, DA. adj. Qui tè algunas cosas de loco.
ií««Io. Judicio praeceps.
ALOGOdÓ. f. AI.-LOCUCIÓ.
ALOMAL. adj. for. Béns llibres exempts de tot
graTàmeo. Alodiúl. Allodialis, is.
AL<M>IABI. adj. for. Senyor directe. SeTwr dt-
ntio. Dominus directus.
ALOES. CBVER.
ALO^M. m. pi. Heretges que neganla existència
del verb y la divinitat de J. G. Alogis.
ALOHEB. m. masover. || Senyor de alou. Enfi-
Inca. Saphiteuta, ae.
ALOiGlf AR. y. a. ant. allunyar.
AbOlA. f. ant. Beguda de aygna, mel y espé^
nes.Afoy'a. Aqoa mulsa.
AUMÀNDIA. f. Adevinació per medi de la sal.
ALOMENOft. adv. A lo meno$,por lomeMS, cuanr-
^ >Mioi. Mínimum, ut, minimum, saltem.
ALONGACIÓ.f. ant. prolongació.
ALONGAIIEBIT. m. ant. dilació.
ALOMGAE. v. a. ant. prolongar. |i bastar.
AIMGER. ant. dilació.
AIONTAR. V. a. ant. auüntar.
ALonxaÀ. f. Espècie de tinya que fà càurer lo
asileu. Alopeeia, pehna^ ^ladera, Alopetía, m.
AlOBB. adv. t. ant. àlasboras- || endbvant!
AffDl!
ALS 71
ALOSA. f. Aucell petit, pardo ab collar negre.
Alondra, Gassila, alauda, aï.
ALOTJARy y sos derivats, allotjar.
ALOU. m. Heretat sens gravàmen. Alodio. Allo-
dium, ii.
ALPU8TOST. m. adv. ant. Lo mas presto, cuanto
antes, Quaotocitius.
ALQUERIA. f. Gasa de camp. Alfueria, qmnta.
Yilia, ae, rus, uris.
alquímia, f. Art abque'screya transformar los
metalls en or. Alquímia, Alchimia/ae. I| Metall de co-
lor de or. Alquímia. JEs quodqumque coloris aurei.
ALQUÍMIGAMENT. adv. m. Segons reglas de
alquímia. AlquimícamenU. Zhemicé.
ALQUimiCH, CA. adj. Lo pertanyent à la al-
químia. Alquímico. Alchemicus.
ALQUIMISTA, m. Profesor de alquímia. Alqui^
mísla. Ghemicus, i.
ALQUITRÀ. m. Gomposició de pega, seu grassa,
resina y oli. Alquilrún, Nigra naphta. || tragícanta.
ALQUITRANAR. V. a. Untar ab alquitrà. A/-
quitranar. Naphta linire.
ALQUITRANAT, DA. p. p. Alquítranado, Napbta
linilum. I m. nàut. Encerat ab alquitrà, ab lo qual
se tapa '1 bitó pera que no hi entre la aygua. Alqui^
tranado. Bitumine illinita tela ad navis valvam ope-
riendam.
ALRE. adj. ant. altre.
Séa AUE DE ALGÚ. lOC. aot. SÜCCEHIRLI ALGUNA NO*
vetat.
ALS. prep. de acusatiu y datiu. Gontracció de i
LOS. A los, H ant. Res, ninguna cosa. Nada, Nihil. ||
m. adv. ant. Diversament. De otra manera. Aliter,
alioquin.
AL FAHANT. Hocíendo otra cosa, Àliud faciens.
AL8A. f. Tros de solaque's posa en la forma, pe-
ra que la sabata isca més alta. Alza, Goriam forma
superpositam ad calceos dilataodos. || Entre estam-
pers lo que's posa sobre '1 timpà pera que isca bò
la impressió. Aka, Fragmentum supra tympanam
positum. II Una part de la frasqueta que posan aga-
foda al timpà pera qae s' estampen las Uetras cn-
carnadas. Alza. || pi. En las fundicions planxetas de
llautó que usan en lo motllo pera donar més ó mé-
nos cos à la lletra. Alzas. Lamella; quarum auxilio
literae minores vel majores evadunl.
QUI S' ALSA DEMATÍ PIXA Y CAGA ALLÀ AHONT VOL. loC.
fam. Denota que pera lograr algun fi debém sér mòlt
diligents. Quien madruga halla la pújara en el nido,
y quíen se duerme hàllale vaeío; quien la cogujada ha
de matar muy de manana se ha de levantar, A quien
madruga Díos le aguda. Diligentia comparat divitias.
ALSAGOLL. m. COLLBT Dl CAPELLÀ.
ALSADA. f. ALSÀRiA. II for. Apel•lació. Aixada,
Appellatio, nis.
DIR À LA ALSADA DE UN CAMPANAR, fr. Dir mÒltS OprÓ-
bis à algú. Decír de una hasta dento, ó el nombre de
las pascuas, Omni in aliquem maledicto congerero.
FÉR ALSADA.fr. ALSAR. 7.
n
ALS
DICaOxNÀRI
ALT
AUADURA. f. ant. y
AL§ABIENT. m. ant. La acció y efecte de alsar.
Alzamiento, elevanon, kvantamienlo, Erectio, eleva-
tio, DÍ8. II Aixecament de veda. Desacoio. Prohibitio-
nis recissio. | ant. tEBEL-Lió, sedició. || ant. desllic-
EAMINT.
ALSAPEU. m. Llassera pera agafar aucells. On-
c^era» Decipula, ae.
AL8APREM. m. Perpal, barra ó palanca. Alza"
prima, palanca. Yectis, is. || met. empenyo.
ALSAPREMAR. V. a. Aixecar ab alsaprem. Al-
zaprimar. Yecte snblevare.
ALSAPREMATy DA. p. p. Ahaprimado. Yecte
sublatus.
ALSAR. V. a. Aixecar de terra. Alzar, levantar,
Extollo, is. II Posar una cosa en llech mès alt del
qae ocupava. Alzar, levantary sublimar. Elevo, as,
in sublime toUere. |j Posar dreta alguna cosa que
estava ajeguda. Ahar, enhestar, levantar. Erigo,
surrigo, is. || Aixecar una cosa en alt, com la hòs-
tia, lo càlser en la missa. Alzar, levantar, elevar.
Elevo, as. || Espantar, ó alborotar lacassa pera des-
cobriria. Alzar^ levantar, mover, volar. Avis volatum
incitaré. || Dit dels animals que no volan. Levantar
la eaza. Feras in venatione commovere. || imp. Es-
culiir un per un los fulls estampats pera formar un
volúmen. Al'zar. Typís mandata folia ordinare. |1
DESAR. II Abàtrerse maliciosament los mercaders pe-
ra defraudar als acreedors. Alzarse. Creditores frau-
dare. |] escapsar, en lo joch de cartas. || Aixecar al-
guna part del cos que estava inclinada. Levantar,
alzar. Erígo, is. || met. Ajudar al caygut ó desval-
gut. Levantar. Levo, as. jj Parlant dels edificis, fer-
los. Alzar. i£difico, as. |j Parlant de la excomuníó,
desterro, arrest etc. Tràurer ditas cosas. Alzar, le-
vantar, remitir, absolver. A censuris absol vere, pCD-
nam levare. || Sustentar. Sustentar. Levo, as, susti-
neo, es. jj Llevar, imputar, atribuhír falsament al-
guna cosa à algú. Calumniar. Galumnior, aris. |j Au-
mentar la dita ó preu de alguna cosa. Pujar. Ali-
quid licitari sub basta m.
ALSAR LA.S MANS AL GEL. fr. Suplicar à Dcu. Uvau-
tar las manos alcielo. Manus diis vel ad deos tende-
re, ad coelum levare, palmas ad sidera tendere.
ALSÀR LA VEU. fr. Parlar fort. Alzar, la^antar, suhir
la voz. Yocem intendere, tollere. || Parlar abarrogàn-
cia. Alzar el gallo. Yocem exiollere, superjbia efferri.
ALSAR POLS, ó POLSAGUERA. fr. Levautor polvo, ó
polvoreda. Pulverem excitaré. || met. Móurer dissen-
sions. Levantar polvoreda. Rixas movere, turbas ex-
citaré.
ALSAR VELAS. fr. Férse à la vela. Alzar velas, ha-
cerse à la vela. Yenlis vela dare.
NO PODER ALSAR LO CAP. fr. No podcr fér fortuna.
No poder medrar, no poder cuhrirle pelo. Minimè pro-
fícere, procedere, progredi, haudquaquam progres-
8um facere.
AL8ÀRIA. f. Alzada, altura, elevacton. Altítudo,
inis, subrectum, i.
AL8AR8E. V. r. Posarse dret. LetMmtone, alzar"
se. Erigo, surgo, exsnrgo, is. | Llevarse del UiL le-
vantarse, alzarse. E somoo, é lecto, ex stratis corri-
perè, surgere. || Convaléixer de algooa malaltia.
Uvanlarse, salir, escapar. Ex morbo convalescere,
recreari. || Rebel-larse contra del prfocep, armar
alguna revolució. Sublevarse, levantarn, alzarse, re-
helarse. Rebello, as, à república deficere. || Lograr
fortuna 'Is miserables. Levantarse. Ad opes emerge-
re. II Móurerse un poch qui està assentat pera tràu-
rer lo de sota. Solidiarse. Parum se allevare. 0 I>it
dels caballs que en lo galop s' alsan de devant. Al-
far. Equum currentem iounodícè anticòs pedes ar-
rigere. || Dit del temps quant se millora. Serenane.
Sedari.
ALSARSE DE puNTETAs. f. Posarsc dret sobre Is
dits dels peus. Empinarse, ponerse de punUllas. Se in
digitos erigere. || En los quadrúpedos alsarse de las
potas de devant. Empinarse, y encabritarse, enarmo-
narse, gambetear, s' aplican al caball. Pectos arríge-
re, erectis manibus gressus glomerare.
ALSARSE LA RORA. fr. ARREMANGA RSE .
ALSARSE AR ALGUNA COSA. fr. Apoderarso de ella ab
injusticia. Levantarse con alguna cosa. Rem usurparé.
ALSARSE À LAS ESTRELUS Ó ALS NÚVOLS, fr. EUSU-
perbirse. Levantarse d las estrellas ód las nubes. Sn-
perbire.
ALsÀMNOS Y ANAUHi. oxp. S' Rplica als que persua-
deixen lo que ells no fan. No entra en misa la con-
pana, y d todos llama. Convocat ad templum ooo*
nullorum consilíum certeros, ut campanae.
NO PODER ALSARSE. f f. NO PODER ALSAR LO CAP.
ALSAT, DA. p. p. Alzado. Levatus.
ALSENA. f. OLIVELLA.
ALSINA, f. Arbre de fusta mòlt forta y ullada,
que produheix las aglans. Endna. Quercus, us.
ALSINA SURERA. La quo produheix lo suro. Àlear^
noque. Suber eris.
ALSINAR. m. Lloch plantat de alsinas. Bndnar,
endnal. JSsculetum, quercetum, i.
ALSOTAR. m. ter. Cert auceli de rapinya.
ALSUNARI. m. ant. assahonador. '
ALT. m. Auvio, consol, gontento. \\ Altura, alto.
Cacumen, culmen, inis, proceritas, atis. || mús. La
veu ó instrument per signes aguts. Alto. Acnta vox.
Q mús. Qualsevol veu sobre '1 baix. Alto. Elatior
vox. II Cada pis de un edifici. Alto,piso, cuarto. Coo-
signatio, nis, tabulatum, i. || adj. Gran en estatura.
Alto. Altus, procerus. || Paratge elevat, y lo que hi ha
en ell. Alto, elevado, encumbrado. Altus, sublimis. j|
S' aplica à las festas movibles que venen mès tart
uns anys que altres. Alto. Serius. || met. Superior
magnífich, excel-lent. Alto. Excellens, eximius. U
met. Subjecte, y erapleo de mòlta dignitat. Alto pró-
cer, magnate. Excelsus excellens. || met. Difícil de
compéndrer ó executar.A/(o, drduo, difícil. Ardoas,
diíficilis. II Dit del preu. car. Q Dit dels rius. Giosos.
I ALTRE. II ant. adv. 11. y ter. dalt. 0 adv. m. Alto,
en alta voz. Elata voce.
ALT
CATALÀ.
ALT
73
kix T rUcK. Lan^úruto. Tennis procerosque vir.
un T BAIXOS. Desigualtat en lo terreoo. Altiba^
jm^ úUu 9 èo^. Terr» inasqnalitas, solom inaeqaa-
k I nel. Mndansa, varietat eo los saccessos. AUi-
y^^vkmtadm. Yícissitadines, oam.
UT É B IX. loc. ant. Poco ó mueL•.
ciaxB UB ALT i BAU. fr. Dar abajo, Pnecipitem
fBm.
n ALTA HiB. m. adv. Sn alta mar. In medio, in
alto mi
riiuB ALT. íir. met. Parlar ab llibertat y confian-
n. Btklar alio, Andacter, confídenter loqoi.
vàsSAB TEM ALT. fr. No advBrtir. Pasarn, irse por
é». PiBtereo, íngío, is. || Dissimular. Poiar por
tbo, k&eer h vista gorda. Tolero, as, conniveo, es. ||
ObíIít, do fer menció. Posar, ec^ir por alto, en blan-
c9,mcliro. Pnetermitto, is, alíqnid silentio prete-
riie.
iBB UT. fr. A mas tardar. Ad snmmnm.
FKiB, TiBAB rtB ALT. fr. mot. Exagerar, ponde-
rar. Ukar por mayor, por arrobas^ por quintales,
Sapra modwn extoUere, exageraré. || Preténdrer al-
pí oosas saperíors k sos mèrits. Picar mas alto ó
amf a/to. Alta petere.
TiicBiBPBB ALT. fr. Conseçuir, lograr, sacar por
iào. Prster communem ordioem gratiam adipisci.
ALTA. f. mil. Nota en la que consta la presencia
de aigBo individno, qne s' bavia donat dé baixa.
i/to. Sebednla, qna constat militem absentem aut
iavalidun ad oioicia redire. || En los bospitals la orde
qae's dòoa ai convaleixent pera qne isca de la enfer-
mería. Alta, Yaledictom in nosocomio aegris, cum
sansoot.
ALTAMENT, adv. m. Alta, perfecta, exeeUnte^
MUe. Pnestanter, elatè. || SxceUamente, eleva4lamen''
it, Sobümiter, excelsè, altè.
ALTANER. adj. Snperbiós. Altanero, altivo. Su-
perbes, elatos, arrogans.
ALTANERIA. f. Altivesa, orgull. Altaneria, al-
tirt:.kmaú elatio, arrogantia. || Cassà que 's fà ab
íaicoQS ó àncells de rapinya que volan mòlt alt. Al-
imerk, Aocupii genus.
ALTAR. m. Mesa llarga ab una pedra quadrada
ea miij pera dir missa, y també 1 retaule. Altar,
«ra. Aliaré, is, ara, s. || v. n. ant. altbrar. 0 v. a.
aot AGUDAB, ACONTBIfTAB.
íltaimajob. Lo principal dècada iglésia. Altar
Myor. Ara prínceps, altare primarium.
UTAi poBTÀTiL. Lo quo fàcUment se pót transpor-
tar y guarnir en qualsevol part. Altar portàtil, Yer-
Aüle,eiplicatile altare.
UTu pBiviLEGUT. Altar priviUgiado. Altare pri-
vüesiatam.
nVABT DB ALTAB. aut. PÍLIT.
DUriIAB UH ALTAB PEBA PABABNE ÜM ALTBB. fr. RO-
praialsqne per motiu particular aplican à un sub-
i^te lo qne pertany à altre. Quitar de un santó para
PM<r(» otro: dueampamrf/^gj^por eomponer
otT$, Aliis eripínntf qnoA
TOMO 1.
isrjiyH^ por
B0SB6AB Lts 4LTABS. fr. HaceT el santarron, Sanc-
timoniam simularé.
ALTARER. m. Qui forma y cuyda altars. ifUi-
nro, Altaris structor.
ALTARET. m. d. Altarieo, altarillo, altarüo.
Parvom altare.
ALTÀRIA. f. alsíbia.
ALTARSE. V. r. ant. xnamobabsb. 0 vaiia6lo-
BIABSB.
ALTERABLE, adj. Lo que pót alterarse. Altera^
ble, Alterabilis, mutabilis. |j Qui fàcilment s' altera
ab la còlera. Alterable. Ira; obnoxíus.
ALTERACIÓ, f. La acció y efecte de alterar ó
alterarse. Alteracion, Alteratio, mutatiò, nis. 0 Des-
Irempameat del pols. Alteracion, Pulsus commotio,
perturbatio. || Moviment de alguna passió. Alteracion,
Animi perturbatio, sestus. || Alborot, motí. Altera^
cion, alboroto, tumulto. Publicus motus. ||Mudansa,
vicissítut. Mudansa, vidsitud, Yicissitudo, inis. ||
ant. SET.
ALTERADOR, A. m. y f. Qui altera. Alterador,
Corruptor, is.
ALTERAMENT. m. ALTBBACló.
ALTERAR. V. a. Causar novedat, mudar de es-
tat las cosas. Alterar, innovar, mudar. Operturbo,
novo, as. || Gommóurer, enfadar. Alterar, inquietar.
Irrito, as, stomacbum movere. || Gorrómprer. Alte-
rar. Yitio, as, corrumpo, is. || Convertir una cosa en
altra. Alterar, Muto, as, converto, is. || ant. Causar
set. Catllar sed. Sitim movere.
ALTERARSE. V. r. Acalorarse, alterarse. Sto-
machor, aris, aestuari.
ALTERAT, DA. p. p. Alterada, Commotus. || adj.
ALBOROTAT. || iSSBDBGAT.
ALTERGAGIÓ. f. Renyina, disputa. Altercamn,
altereado. Controvèrsia, m, contentío, nis.
ALTERGADOR, A. m. y f. Qui alterca. Alter-
cador, Altercator, is.
ALTERCANT, p. a. ALTERGADOR.
ALTERCAR, v. a. Disputar ab tenacitat. Alter-
car, por fiar. Alterco, as, contendo,is. || pledejar.
ALTERCAT, DA. p. p. Altereado, Altercatus. ||
m. INCIDENT. II ALTERCACIÓ.
ALTERNACIÓ. f. ALTERNlTlVA.
ALTERNADAMENT.adv. m. ALTERNATIVAMENT-
ALTERNAR. V. a. Variar successivament las ac-
cions ó paraulas. Alternar. Alterno, as. || Succebirse
repetidas vegadas una cosa à altra. Alternar, Alter-
nis vicibus evenire. || geom. Compararse antecedents
y conseqüents entre sí. Alternar, Antecedentia et
conseqnentia inter se conferre. || Dir ó fér una per-
sona desprès de altra una mateixa co^ per torn.
Alternar. Alterno, as.
ALTERNA8. f. pi. bot. Se diu de las fullas qne
estan à un costat y altre de la planta. Altemas, Al-
terna folia.
ALTERNAT, DA. p. p. Altemado. Altematns.
ALTERNATIU, VA. adj. Lo que*s ft ab altema-
ció. Alternativo, Alternus.
11
74
ALT
DICCIONARI
ALU
Al•TCRMATIVA• Variació suQoessiva. Alienta-
Üva, altemacion. Alteroatio, ois. || La opció entre
d08 cosas. Alternativa. AUernaUo, nis.
ALTERNATIVAMENT, adv. m. Alternativa-
mtnUf altemadamente. Àllernatim, vicissim.
ALTER NOS. m. Títol que's daba ai vírey. Alter
nos. Alter dos.
ALTESA. U ELEVACIÓ , ALsiaiÀ. J Tractament
qae*8 dóna als fils del príocep y altras personas de
gran dignitat. Alteza, Gelsitndo, iois. || Grandesa de
animo. Elevaciou , grandeza de únimo. GeUitas ,
atis.
ALTET, A. adj. d. Altillo. Snbaltus.
ALTILOQÜENT. adj. poét. Lo qui parla ab estil
elevat. Altilocuente, Altisonus.
ALTIMETRIA. m. Part de la geometria que en-
senya à medir las alturas. Altimetria, Altimetria, bò.
ALTIBORA. f. Herba semblant al donsell: ni ba
de bUnqninosa, de groga y de bermella. Artemisa,
artemisia, Artemisia, sb.
ALTISME. m. anl. y
altíssim, m. Dèu. Dios, cielOf altisimo. Altis-
simos, i. II adj. sup. Altisimo, Altissimus.
ALTISSIMUS. m. Fórmtda ab que terminavan
los pediments, encara desprès que ja no s'escrivian
en Uatí; com si digués: Allís.simus dirigat; y 's con-
tinuà usant basta la publicació del Reglament pro-
visional. Altissimüs. Altissimus.
ALTISSONANT. adj. Se diu del estil elevat,
pompós, y de qui 1' usa. Altisunantef altisono. Alti-
sonus, nubes et inania captans.
ALTITUT. f. ALSARU.
ALTIU, VA. adj. altambr.
ALTTVAMÈNT. adv. m. süpbrbu>saiibnt.
ALTIVESA. í. ALTANEAU.
ALTO. m. La detenció de las tropas. Alto. Mansió,
nis. II La veu abque's mana. i/(o. Sistite milites. ||
Yeu .ab ques suspèn qualsevol cosa. Alto. Sat est,
sistite.
DB ALTO BORDO. m. adv. S* aplica al subjecte noble
ó de mòlta consideració en la república. Principal.
liluslris.
FÉR ALTO. fr. Hacer alto. Sistere, stare.
ALTRAMENT. ALTREMBNT.
ALTRE, A. adj. La persona ó cosa diferent de la
qne's parla. Otro. Alius, alter. || Yeu que denota la
semblansa, com es un altre Alexandre. Otro, se-
gundo. ídem ac alter. || Restant. Otro, restante. Re-
liqaos, cffiter. || adv. m. anl. altrbmbnt.
altre que tal. loc. fam. £xplica la repetició ó
semblansa de dos cosas. Otro que tal. Iterum atque
iterom, idem ac, alter ac.
ALTRE tant. exp. adv. Lo mateix. Otro tanio.
faniomdem, taniidem, eodem.
altre tant mès. m. adv. Al doble. Otro tanto mas.
Duplo pluris, bis tantumdem.
aquesta es altra. exp. Denota '1 despropòsit ó
URpertinénoia. Bsa es otra. Simiie quidem, iterum
atque iterum.
PER ALTRA PART. exp. Do altra manera. Por ó de
oira parte. Aliunde.
VETBN AQDI UflA ALTRA, ó VeTEN-AQUI UNA ALTEA
QUE NO HA FILAT d' Avur. exp. Manifesta queloqne's
diu es un nou despropòsit ò impertinència. E$a es
otra. Simiie quidem.
ALTREMENT. adv. m. Diversament. De otro
modo ó manera. Aliler, alíoqnin. || Per altra part.
Por otra parte, ademús. PrsBterea.
ALTRESt. adv. m. Ademés de aíxó, així mateix.
Otrosi. Insuper, item, itidem. || m. for. Cada petició
de un escrit desprès de la principal. Ofrosi. Altera
petitio.
ALTRETAL. adv. ant. SEMBLANTMENT, IGUALMENT.
ALTRI. adj. ant. y
ALTRIO. adj. ant. y
ALTRUY. adj. ant. De altre. De otro. Alteríns.
ALTURA, f. alsíria. || Punta ó cimadeanamon-
tanya. Altura. Supercilium, ii, calmen, inis. I qním.
Una de las tres dimensions del cos sólit. Altura. Cor-
poris ^altitudo. II La regió del ayre considerada ab
alguna distància deia terra. A/tura. iCtfaer, is.
ALTURA DE LA VISTA. La línea de la vista qoe baixa
perpendicularment al pla geométrich. Altura deia
vista. Visús altitudo.
ALTURA DEL POL. L' arch del meridià entre V bo-
risont de algun Uoch y '1 pol del sèu emisferi. Al-
tura del polo. Altitudo poli.
ALTURA DE L'N ASTRE. L* arcb dol círcol voTtical
entre V astre y V borisont. Altura és wi asm.
Altitudo astri.
ALTURA MERiDiANA. La altura màxima que tò qoal-
sevol astre, quant se troba en lo meridià, iters
m»ridiana. Astri cujuslibel altitudo merídiaBa.
PÉNORER LA ALTURA DEL POL. fr. Midarld. 70IMf /«
altura del polo. Poli altitudínem metiri.
ALTURAS. f. pi. CEL.
ALUGINAR y sos derivats, al-lucinae.
ALUDA. f. Pell adobada, suau y prima, regular-
ment pera fèr guants. Baldés. Macerata aluta, pellis.
11 Guant de espart pera netejar los caballs. Apor-
(tl/a, lua, Sparlea scopula.
ALÚM. m. Pedra mineral que resolta de la mes-
cla de àcít sulfuricb ab alumina; es medicinal, im-
pedeix los incendis, y fixa 'Is colors pera tenyir las
telas. Alumbre^ alun. Alumen, inis.
AL1JM CATÍ. Confecció de la cendra de la aosa
liquidada al foch. Alumbre calino. Alnmen oaUmmi.
ali3m de gos. Lo sèu excrement. Canina. Caninnm
stercus.
ALÚM DE PLOMA. Lo quc's troba en fils. Altim^ és
pluma. Amiantus, i.
ALÚM DE ROCA. Lo que's troba naturalment en
cristalls semblants à las rocas. Alumlm é$ roca.
Alumen rupeum.
ALUMAYRE. m. Qui arreplega V alom de gos.
Caninero. Canini stercoris col•lector.
ALUMAR. V. a. Tenyir abaltim. Alumkrar. Ainni-
no, as, aluffline soluto immergv|6• i| anU iUiDhiicar.
AMk
CATALÀ.
AMA
75
ALüMEIf Am. V. a. AUiirit.
ALÜMEBA. f. Míoa de aJóm. Àlumbrera. Alnmi-
■is fodina.
ALÚIUNA. f. Terra mès 6 méDOS blanca sens
gast delermínat; s' endureix tant ab lo focb qne
p6t servir de pedra foguera: s* usa pera fér porce-
Ibaa y pera purificar algnnaa subslàncias. AÏiífiítiia.
Alamina, ae.
ALUmO. m. DIIXBBLB.
ALDHÓAi adj. ísO que tè alúm. Àhminaso, Aln-
ALOMAMm T. a. ant. alluntab.
ALUnÓ. f. Referència. Almon, Allusio, relatio,
ú.
ALimu, VA. adj. Lo que aludeix. Almwo.
AUndens.
ALVEDUU. m. YolunUt llibre. Albeério, Libe-
ral arbitríum. I Voluntat gobernada per lo capritxo.
AMrió, Libido, inia.
àLVEOm m. MABB. 5.
ALTÉOLO» m. anat. L'encaix de las dents.
Àltéolo. AlfeolnSy i.
ALVïïtL tD. ant. ALVBDBID.
AM.
AM. m. EAW. II f. AHIHA. D To MBO. AttlO.
AMA. f. MESTBESSA, SBlfTO&A.
iii BB CLAts. La que està encarregada de la eco-
BOfflia de una casa. Ama de Uaves. Rei domesttcflB
dispeosatríx.
AWABflitWBlMy A. adj. sup. Amabilismo. Aroa-
bOissimus.
AMAinf.tMlltAlllEWT. adv. m. sup. AmaUU"
sitMmente. Amabilíssimè.
AMABtUTAT. f. La qualitat que fà amable.
ÀwaMidMd, Amabilitas, atis.
ABBAnt.y^ adj. Digne de sér amat. Amahk.
iflnbilís, diiigendus.
AMAMf.HMBWT. adv. m. Ab amor. Amabít-
Batí. Amabiliter, amanter.
AMAGA. f. Llit que usan los indians penjàntlo
en los artHvs. Amaea. Lectum pendulum.
ABIAGH. m. Substància estiraganyosa, groga y
SBaiga,que*8 troba én alguns canons de las brescas.
imago, Asperam mel.
AMADEU, m. Nom de bome. Amadeo, Ama-^
dws, i.
AMADfssni, A. adj. sup. Amadisimo. GarissH
itnSjdilectissimus.
AMADOH, A. m. y f. Qui ama. Amador, amante.
inator, amans. g ant. AMAficEBAT. || Entregat al
>nor desordenat de las donas. Mugeriego, M uliero-
^, oulíeraríus.
AMADRüf AM. V. a. Unir los animals ab la cor-
^tja dita madrina. Amadrinar. Jnmenta babenis
▼racíre.
'• n. ant. bnsetctaiisa.
AMAESTAAR. v. a ant. ensectab.
ARIAGAGREÜS. Qui guarda mòlt lo diner. Ala
el gato. Pecunía; tenax.
AMAGADAMENT. adv. m. Oeultam^te, éseon-
didamente, d eseondidas, d hurtadilhs. Clam, furtim,
abdítè.
AMAGADET, A. adj. d. Bscondidílïo. Latitans.
BE AHAGADET. m. adv. A escondidUlos . Furtim.
AMAGADiSSIMy A. adj. sup. Bscondidisimo.
Abditissimiís.
AMAGADOR, A. m. y f. Qui amaga. Ocntiador.
Celator, occultator, is.
AMAGAMALLAS. m. amagacbeus.
AMAOAMENT. m. La acció de amagar. Bscon*'
dimiento, ocuHacion. Occultatio, abstructio, nis. (
ant. AWAGATALL.
AMAGAR, v. a. Ocultar, esconder. Abscondo,
abdo, is. U Contenir, com això amaga mòltas dificul-
tats. Esconder, eneerrar. Occulto, as, ioclodo, is.
AMAGARSE. V. r. Esconderse, ocuharse, Lateo,
es, latesco, is. || acobabdiese. || Gaardarse, com no
me*n amago de dirho. Guardaríe. Caveo, es.
AMAGABSB DETRÍS DE VH CAirTÓ. ÚOT trOgCOnton, 6
trascantonada. Se angulis tegere.
NO AMAGABSE FBB ALTBE. NO CCdir. iVb jnMJaf lü
oreja. Non superarí.
AMAGAT, DA. p. p. Bscondido, oculto, Occul-
tus, abditus, ignotus.
DE AMAGAT, m. adv. y
DE AMAGADA, m. Sdv. aot. AMAGADAMENT.
ANAB DE AMAGAT, fr. Obrar ocultameut. Andar d
somhra de tejado, ódlo somorgujo. Clanculumagere.
AMAGATALL, m. y
AMAGATAT. m. ant. Racó, llocb ocult pera
amagar. Escondedero, escondido, esemdrijo. Latibu-
lum, i.
AMAGATEAR. V. a. ant. y
AMAGATEJAR. V. a. ant. amagab.
DE amagatons t de amagatotis. m. adv. amagada-»-
MENT.
AMAGRIMERT. m. enmagbiment.
AMAGRIR. V. a. ENMAGBIB.
AMAGRIR8E. V. r. enmagribse.
AMALARIcai. m. Nom de bome. Amalarico,
Amalarícus, i.
AMALEGITAS. m. pi. Pobles de Idumea. Ama-
leciías. Amalecitm, arum.
AMALGAMA, f. Mescla del argentviu ab quai<^
sevol metall ménos ab lo ferro. Amalgama. Ex by-
drargyro et metallis commixlio.
AMALGAMAGIÓ. f. qufm. La acció y efecte de
amalgamar. Amalgamacion. Amalgamatio, nis, me-
tallomm hydrargyri ope liqua (io.
AMALGAMAR. Mesclar argentviu ab los me-
talls pera feries mès dúctils. Amalgamar. letalla
bydrargyro dnctilia facere. [| met. Mesclar vérias
cosas. Amalgamar, Commisceo, es.
AMALGAMAT, A. p. p. Amalgamoéo, Hydnr^
gyro commixtus.
16
AMA
DICCIONARI
AMÀ
AMALGABfEPnr. m. Mescla de vàrias cosas.
Mtzela. Commixtio, nis. || avílgamagió.
ABIANAR.V. a. MBIfiR.
AIUANASSAR. V. a. AilllfAS84R.
AMANGEBADA. f. Amistaosada. Manceba, con-
cubina, mam^a. Concubina, se.
AMANGEBAMENT.m. Tracte ü-lícit y habi-
toal entre home y dooa. AmancebamienU), barraga-
nería^eoncubinato, amistad, contubemio» Pellicatos,
us.
ABtANGEBARSE. V. r. Tenir tracte il-Ucit ha-
bitual homey dona. Amancebarse, amigarsej abar^
raganarse, Libidinor, aris, peliicis amore capi. Q
met. Aficionarse à alguna cosa. Amaneebarse» Alicui
(^ri totum setradere.
AMANGEBAT, DA. p. p. Amanoebado. Pellici-
bos captus.
AMANÈnOBR. V. D. Apuntar lo dia. Amanecer,
a$amar el alba, alborear, abrir, romper el dia, Luces-
00, is, illuceo, es. || Bfanifestarse de nou. Amaneeer,
Appareo, es. H Arribar à algun lloch al apuntar lo
dia. Amaneeer. Prima luce adesse. J met. Comensar
à manifestar alguna cosa, com la rabó, prudència
etc. Amaneeer, Elucesco, is.
. AMANERAT, DA. adj. Qui obra ab uniformi-
tat. Gomunmenl s' aplica als professors de bellas
lurts, y de sas obras. Amanerado, Adfectator, is.
AMANE8GUT| DA. p. p. Amaneoido, Apparítus.
ABIANIDOR, A. m. y f. Qui amaneix la vianda.
Sazonador. Conditor, is.
AMANUMENT. m. La composició 6 salsa per as-
aabonar la vianda. Guiso, aderezo, condimento, Gon-
ditura, ae, condimentum, i. || ant. Aparell, prepara-
tiu. Apresio, Apparatus, us. I V oli, vinagre y sal
que's posa à las viandas. Aceiies, Condimenta, orum.
AMANIR. V. a. Aparellar, preparar alguna cosa.
Afrontar, aparejar, aperdbir, preparar. Prasparo, as,
oonstituo, is. II Preparar la vianda en estat de poder-
.se menjar. Aderezar, condimentar, sazonar, Condio,
is.
AMANIR8E. v. r. Disposarse alguna persona per
algun fi. Aprestarse, aparejane, apMane, Preparo,
as, provideo, es.
AMANIT^ DA. p. p. Preparat. Apairejado. Para-
tus. II Assahonat. Sazanado, Conditus.
AMANLLEUTAR. V. a. afiansab.
AMANOLLAR. v. a. ter. Fér manats. Amam^ar,
Fascicnlos conficere, in foscioulos congerere.
ABIANÓS, A. adj. Manual, cómoio. Actnaríus,
commodus, facilis.
AMANSA, f. AMANCnADA.
ABIANSADOR, A. m. y f. Qui amanseix las
bèstias. Amansador. Paoator, is. H Miligadar, Mitiga-
ior, delenitor, is.
AMANSADURA. f. ant. y
AMANSAMENT. m. Acció y efecte de amansar.
Amansamienlo, Mitigatio, nis. || Jft^aeton. Lenimen-
tomi i, levamen, inis.
AMANSAR. V. a. Fér pérdrer la féreM aU «•!-
mals. Amansar, domesticar, domenar, domar. Cicnro,
as, mansnefacio, is. || met. Sossegar, apaciguar.
Amansar, mitigar, calmar, aplacar. Mitigo, sedo, as.
AMANSAT, DA. p. p. Amanitado, Mansuefactus,
placatus.
AMANSIR. V. a. Amansar, desembravecer. Man-
suesco, mansuefacio, is.
AMANSIT, DA. p. p. AMANSAT.
AMANT. p. a. Qaí ama. Amante. Amans, ama-
tor. II n. p. de home. Amando. Amandus. |j nàut. De-
nominació general de tota corda grossa, que asse-
gurada per un extrem en lo cap del arbre, verga,
etc. y provehida en V altre de un aparell, serveix
pera sostenir grans esforsos. Amante. Restis fír-
mior.
AMANTA. adv. Mueho. Multum.
AMANTAR. v. a. y sos derivats, snitantar.
AMANTINAR. V. a. nàut. Sustentar y arrimar
la verga ab las amantinas. Amantillar, Funibus an-
tennam ad malum astringere.
AMANTINAS. f. pi. Caps ó cordas pera fér es-
tar plans los penons. Amantillos. Anqnina, se.
AMANTÍSSIM, A. adj. snp. Amantisimo. Aman-
tissimus.
AMANTS, m.pl. nàut. Caps grossos pera ficar
y tràurer de la nau la llanxa y altras cosas pesantas.
Amantes, Mascal», arum.
AMANUENSE. m. Escrivent. Amanuense. Ama-
nuensis, is.
AMANYAGADOR, A. m. y f. Afalagador. Aca-
rimdor. Blandus, i, delinitor, is.
AMANTA6AMENT. m. afalach.
AMANYAGAR. V. a. Afalagar. Popar, OMridar,
Expalpo, as, blanditias admovere. |j Enganyar ab
afala<Às. Encantusar, emgaitar, engatusar. Blandior,
iris.
AMAR. V. a. Tenir afíció y voluntat à algú. Amar,
amartélar. Amo, as, diligo, is. || Desitjar, apeléi-
xer, com lasplantas aman lo sol. Amar. Cupio, is.
Qüi BÒ AMA, Bà castiga, rcf. Eusenya que 1 ver-
dader carinyo consisteix en corretgir al amich enca-
ra que à aquest li sàpia mal. Quien bien U quiere, te
hard llorar: quien te dia la kiel te dard la miel. Me-
liora sunt vulnera diligentis, qnam fraudulenta os-
cula odientis. Quos diligo, corrigo.
Qm là AMA BE OBBHEix. rcf. Explica que'l carinyo
6 amistat facilita à qui 1 professa tots los medis de
complàurer y donar gust. Quien bien ama bien obedece.
Amore citiús, quam ímperio súbdites agas.
QUI BÈ AMA TART OLviOA. fr. Deuota quc r amor
verdader no s' immuta ab las coaUngéncias. Quien
bien quiere tarde okfida, Yerus amor nunquam obli-
viscitur.
QUI no T* AMA, BUtLANT TB DBSVAMA. rcf. COUtra laS
burlas queparanen injúrias. Quien no te ama, bur-
lando U difama. Conviciat jocans qui non apertè
aoMt.
AMARADOR. m. Qui amara lo cànem. Snriador.
Immergens.
AMA
CATALÀ.
AMA
71
. m. La acció de amarar la cals
. Vaceratio, ois.
f. Planta que té la cama verda y
.•pnda, la flor de la cima de la figura de ud moch
iipD. Àmaranto, moco depavo. Amaranthus, i. ||
iJPrta diu també tomaní ó cap d' ase. Amaranto,
lp*Mo, ymimalda. Lavandala, ee, arabíca sta^chas.
I. AMARAR. V. a. Penetrar lo líqait algan cos
:^. Calar^ empapar. Penetro, permeo, as. || Posar
y Ui etc. en aygna. Enriar^ macerar, cocer.
iffl etc. macerare, aqua sabigere. y Tirar ay-
à la cals pera fóndrerla, y poder usar de ella.
, ako§ar. Calcem aqua macerare.
V. r. Empaparse la aygua en la
Im ó en algan edifici. Amararse. iEdificiam, ter-
UB aqiiam permeare. | iiTBJAa lo vi. || Mnllarse.
AatrarM. Aqna permeari.
f&tàMkMXT. Fét ona sopa de aygua ó estar mòlt
t. Becho una 9opa de agua, Aqua snramò madi-
esse. II Estar tot amarat, xop.
AMARCTI. adj. Lo que tè uo gust.mòlt desapa-
cMeqne excita vòmit. AmargosOy amargo. Acerbus,
mm, amarulentus, asper. B met. Dolorós ó pe-
íé. Amargo. Acerbos, gravis. H m. AMiaGüià.
OAicu COM df PiL. ír. MolUssim amarch. Amargo
MMaMf taerai, tomo «na kiil, Fellens.
AIIARGH8. m. pi. farm. Confecció de ingre-
iats loarchs. Amargot, Ex amaris ooníiectam me-
fieiBentam. |j Dolsos ab mescla de ametllas amar-
fLimargoi. Aaurís amygdalis condila dulcia.
AMARGALL. m. Herba de fulla estreta semblant
ibdeljnll, que produbeix una espiga prima sens
p. TüUico, Lolium, ü.
AMARGAMENT• adv. m. Ab amargura. Amar-
l••ttiiaU, amargamente. Amaré. || met. Ab pena y
Aàò, Amargamentt, Acerbè, amaré.
AHAROANT. adj. amar».
AMARGAR. V. n. Tenir lo gust amarcb alguna
MH, com lo fel, donsell etc. AvMrgar. Amaresco, is,
iRinun esse. || v. a. Fér tornar amarch. Amargar.
ànnim reddere. 0 met. Causar pena ó aflicció,
iwryar. Dolorem aflèrre. || Oféndrer ab obras ó pa-
nibs. Amargar. Laedo, is.
AMARGAT, DA. p. p. Amargada. Amareíactus.
AMARGOR, m. Sabor ó gust amarch. Amar-
l^iOmargura, amargo. Amaritas, atis, amaritudo,
iw. I met. Anguslia ó pena. Anuwgor, amargura.
ikBSDr,Í8.
AMARGORETA. f. d. imar^t7/o. Subamanis.
AMARGÓS, adj. ant. amarch.
AMARCKMAIIENT. adv. m. ant. amíigambnt.
ARARGOTEIAR. v. n. íspruai.
AMARGUESA, f. ant. amargor.
ARARGüET, A.adj. d. Amarguillo. Subamarus.
ARARGUiSSIM, A. adj. sup. Mòlt amarch.
^^'ffdiimo. Taldè amarus.
ttARGUiSSniAlIENT. adv. m. sup. Amar-
F^iiintató. YaUè aaarè.. .. uf M^W^*^
AMàRGORA. f. AHAMil»..
• i
AMARINAR. V. a. tripular. || ter. amansir.
AMARRA, f. nàut. Cap ab que s ' amarra la nau
à terra ó ab la àncora. Amarra, Rudens, entis. ||
Corretja que's posa al caball pera que no alse '1 cap.
Amarra. A freeoo ad peclus corrigia.
AMARRADERO. m. La argolla ó altre instru-
ment ahont s' amarra alguna cosa. Amarradero. Ad
ligandum deserviens postis. || Lloch ahont s ' amarra
la nau, ó à propòsit pera amarraria. Amwrradero.
Locus alligandis navíbus aptus.
AMARRAR. V. a. Lligar ab cordas, oadenas etc.
Amarrar. Adjugo, is, aliigo, as. || nàut. Assegurar
una nau ab cordas, cadenas etc.» escorar. Amarrar.
Navès ad terram deligare. || Assegurar la nau ab las
àncoras. Aferrar, anclar. Injectis harpagonibus na-
vigium inhibere.
AMARRAT, DA. p. p. Amarrado, Ligatus.
AMARTELLAR. V. a. ant. Copejar ab martell.
AmartiUar, martiUar. Malleo contundere. |j Posar al-
guna arma à punt pera dispararia. AmartUiar. Sclop-
petum ad explosionem pararé. || met. ant. atormin-
TAR.
AMASAT. m. ant. masover.
ABIASSADET. m. d. Ama$adito. Tantister sti-
patus.
AMASSADOR. m. Qui amassa. Amaiadar. Pis-
tor, oris.
AMASSADURA. f. ant. La acció y efecte de
amassar. Amasadura. Pistura, ae.
AMA8SAMENT. m. ant. AMONTOIfAMSNT. II La
acció de unir ójuntar. Amasamiento. Copnlatío, con-
junctio, nis.
ABIASSAR. V. a. PASTAR. 0-ant. amontonar. ||
met. Disposar las cosas pera lograr algun fi. Ama-
$ar. Excoquo, is.
AMASSON A. f. Guerrera de la antiguitat. Ama-
zona. Amazooides, dnm. p Dona alta, de animo va-
ronii. Amazona, marimacho. Amazon, inis, amazonís,
idis.
ABIAS80NAR. V. a. Pitjar ab lo massó. Apiso-
nar. Pavicula compri mere.
AMASSONATy DA. p. p. Apisonado. Pavicula
compressus.
AMAT, DA. p. p. Amado. Amatus.
AMATAR. V. a. ant. cuttar.
AMATENT, A. adj. Yelós, lleuger. Pronto. Cita-
tus, festinus, incitus. || adv. m. À punt.
DE AMATENT, m. adv. AfreturadamenU. Citatim.
AMATINADAMENT. adv. m. Ab anticipació.
Anticipadamente. Tempore antecapto.
AMATINAR8E. v. r. Anticiparse à fér alguna
cosa. Madrugar, Prscipitari, anteverti.
AMATISTA. m Espècie de pedra foguera que
tira à color de viola brillant: se emplea en anells y
altres adornos. Amatisia. Amethystus, i.
AMATISTA ORIENTAL. Ssfir violat. Amaüsta oríeníal.
Amethystus, saphyrus, i.
AMATORI, A. adj. Lo que excita ó pertany al
amor. Amatorio, Amatorius.
%
AMB
DICCIONARI
AMD
AMAVBÓTIGH. adj. Pertanyent à la gota serè-
M. Amaurótico, Amauroticus.
AMAYNAB. v. a. Plegar las velas pera queia
embarcació vaja niès pansada. Amainar. Sedare vela.
Ilmet. Apacigaarse, mitigarse, templarse *l rigor
de alguna cosa. Calmar, amainar , aflojar, eeder. Mi-
tigo, placo, as.
ABIAYNADAT, DA. adj. Qni tè fills. CiSiT. ||
Fét, sabjecte. ajiansàt.
AMBÀ. m. ENVÀ. 1.
AMBAB. m. AMBRE.
AMBARILLA. f. Llavor com la de cànem, mo-
rena, ab an punt blanch. Son olor es agradable y
semblant al almescb. Serveix pera perfamar. im-
bmilla, Bamia moschata.
AMBICIÓ, f. Passió desordenada de consegnir
foma, bonras ó dignitats. Ambioion. Ambitio, nis,
«rngo, inis. H cobdícií.
AMBICIONAR. V. n. Desitjar ab ambició. Am-
bteianar. Ambio, is.
AMBICIONAT, DA.p. p. Amhicionado, Ambitas.
AMBICIÓS, A. adj. Qui tè ambició. Ambidoso,
Ambitiosns, avaras. || Qni desitja ab ànsia alguna
eosa Ifcitament. Amlneioso. Gnpidus.
AMBICIOSAMEBIT. adv. m. AmhiciosamenU.
Ambitiosè.
AMBIDEXTRE. adj. Qui usa igualment de las
dos mans. Ambidextro. ^Equimanas.
AMBIENT, m. L ' ayre suau que circubeix los
cossos. Ambiente. Ambiens, entis, aura, ae, aér, is.
AMBIGU, m. Ven francesa que significa *\ con-
vit de viandas fredas y calentas abque 's cubreix de
una vegada la taula. Ambigu. Convivinm, epnlum, i.
AMBIGUAMENT, adv. m. Ambiguamente. Am-
biformiler, perplexè.
AMBIGÜITAT, f. Dubte, confusió, incertitut.
Ambigüedad, Ambigunm, i, ambiguitas, atis, in ver-
bis captio.
AMBIGUO. adj. Lo que tè ambigüitat. Ambigua»
Ambifarius. || gram. Dit del nom que indistincta-
ment s ' usa masculí y femení. Ambigua, Ambiguum
genus.
AMBILIAT8. m. p. Pobles de Lamballe en Bre-
tanya. AmbiliaUs. Ambilíates, ium.
ÀMBIT. m. Aixample ó circumferència de algun
espay ó llocb. AmHío. Ambitns, oirouitus, us.
AMBITRAGAR. V. a. fàm. embolicar.
AMBLADOB. m. Cabalcadura de bon pas, sens
aaocejar. Caballeria de paso^ de andadura, ó de am-
bladuray ó de poso llana, ó de partante. Tolutator, is.
AMBLADUBA. f. Pas seguit. Paso de andadu-
ra, portante, Tolutarís, is, gradarius, ii, prsepes
gressus.
AMBLANT. p. a. Anant à pas seguit. A paeo de
andadura, d paeo llana. Aptns, commodus, equornm
gressus.
AMBLAB. V. n. Caminar la cabalcadura à bon
^8 sens sacoejar. Caminar, é andar las caballerlas à
poso de andadura. Tolutor, aris.
AMBLIOPIA. f. mel. Escnrsament de la vista.
Ambliopia, Ambliopia. se.
AMBO. m. En lo joch de loteria la sort de dos nú-
meros ab que's guanya. Ambo. Duorum numeromm
sors.
AMBOCH. m. En lo joch de mesa la acció de
passar la bola per dins de la anella. Émboque. Trans-
missió, nis. II Pas de cualsevol cosa per paratge es-
tret. Emboque. Trajectio, nis.
AMBBE. m. Betum groch y transparent, lleugers
tan dur que traballat y pulit s' emplea en collars 7
altres adornes; si 's frega 's fà eléctrich, y quant se
crema despedeix un olor aroma tich. Ambar. Elec-
trum, lectrum, ambarum, i.
Ambre gris. Substància sòlida de color cendrós, sal-
picada de capas blancas y grisas,que*s troba nadani
en lo mar de la iodia, y per sa mòlta fragància s
emplea en perfums y altras cosas. Ambar gris. Am-
bar, aris, electrum, ambarum, i.
ambre GROCH. Sólit, trcucadís, unas vegadas trans-
parent, altras fosch y no fà olor. Succino, àmbar ama-
filla. Succinum, electrum, i, ambra lutea.
AMBBETA. f. d. Ambariio. Ambreta, se. || Peti-
ta flor que tè olor de ambre. Ambarilla. Gyanus odo-
ratus. II Lo que pertany al ambre. Ambarino. Succi-
neus, ambarinus.
AMBBOLLAB y SOS derivats, embrolui.
AMBBÓ9. n. p. Ambrosia. Ambrosius, ii.
AMBB09IA. f. mit. Aliment dels Dens. Ambro-
sia, Ambrosia, ae. || Qualsevol vianda ó beguda d(
gust suau y delicat. Ambrosia. Gratus, snavis, dul-
cis cibus, potos. H Planta de la altura de un peu, lai
camas partidas, blancas y peludas. Ambrosia, arte-
misa. Marítima ambrosia. Q Altra planta groga, càli-
da y medicinal. Ambrosia, bien granada. Botrys, is. ||
med. Purga mòlt suau. Ambrosia. Ambrosia, x. |
pk Festas que'ls Jonios celebravan à Bacó en lo me^
de janer. Ambrosias. Ambrosias, arum.
AMBBO81A. adj. Lo que pertany à Ambrós. Am-
brosiano. Ambrosianus. [| Religiós de la orde de San
Ambrós; Ambrosiano. Ambrosianus.
AMBB08IANA. f. Orde de religiosas fundada
perCatalina Morigia en T any 1450. Ambrosiana
Ambrosíana, se.
AMBBUNAL. m. iMBORNiL.
AMBULANT, adj. Passejant. Ambulante. Ambu-
lans, vagandi cupidus. [| Dit de algunas cosas ina
nimadas que sembla que^s mogan. Ambulante. Am-
bnlans.
AMBULAB. V. n. poét. Passejarse. Ambular. Am
bnlo, as.
AMBULATOBI. adj. Mòlt amich de passejar
Ambulatorio, ambulativo, ambulante. Ambulatoríum
AMBÜT. m. EMBUT.
AMD08. ant. y
AMD080S. ant. y
AMDUE8. ant. y
AMDUIX. ant. y
AMDUY. adj. pi. ant. Ambos, ambas, los doi
AME
CATALÀ.
ifs te, mmboi à ios, Ambo, uterque.
AMEBEU. m. Pea de vers de oioch síl-labas,
\» dos primeras y úllimallargas, la tercera y qaar-
U breus. Amebeo, Amsbeus pes. || adj. Alternatiu,
I aplica al vers y Iley que*s guarda en las églogas,
y es que eaaiaot alternativament, lo segon diga vers
jeoQcert igual ò superior al primer. Amebeo. Ama;-
beofflcarmeB.
m. AMETLLAR.
r. m. Yeu bebrea que en lo credo vol dir així
ES, ealo pare nostre y altres oracions així sia. Amen.
▲nen.
ahii ai OEü. inter. Pera manifestar lo gran desitj
6 ànsia de Jo que*s diu. Amen, ojalà, ónUs hoy que
ímísm. Ulinam.
lòLTs AHEirs AEiiBAN AL CEL. ref. Denota la eficà-
cia és las oracions repetidas. Amen, amen al cielo
ttiyi: muckoi ame»es al cielo llegan, Iteratx *preces
eiíwm taogunt.
AMENAR. V. a. ant. menar.
AMEIfASSA. f. Acció ò paraulas de fér mal à
i\(^. Amenaza. Mina, «;, minatio, minitatio, nis.
AIIENA8SADOR9 A. m. y f. Qui amenassa.
Àmoíazador, amenazante, Minax, acis, minans, tis.
AMEN AMAMENT. m. ant. amenassa.
AMEIfA8§ABIT• adv. Amenazando, Minaciter,
nioiubiüter, minanter.
AMENAMAIL V. a. Manifestar ab accions ó pa-
r»üasque*s vól fér mal à algú. Amenazar, Mino, in-
leoto,as, minitor, aris. I Estar en pròxim perill ó
eoaUagéncia de succebir alguna cosa. Amenazar,
Ifluaiseo, es.
AicràssAi T 50 PEGAR. Joch de minyons, en que*s
foo accions de pegar y pert lo que pega. Amenazar
^wi», Ludus in quo ictus minatur, sed nou im-
peütar.
AIIENA86AT, DA. p. p. Amenazado. Mina-
tOi.
lÉS SON LOS AMRNASSATS QUI 'lS NAFRATS. TCf. MèS
fidi es amenassar que pegar. los amenazados comen
fcn: «m mas los amenazados que los acuchilíados.
Factlè minantur multi, parcius exequuntur minas .
AUEVflSAR•v. a. Férameno. Amenizar. Amse-
Bom reddere. | Dit de un discurs, adornarlo. Ameni-
:«r. Exomo, as.
A1IENÍ88I1I. adv. sup. Amenüimo. Amaenis-
simns.
AMEBüTAT. f. La hermosura y recreo de la
primavera. Amenidad, Am^nitas, atis. || La varietat,
oroaioygala dels discursos. AmeniL•d, Orationis
clegantia, venustas, orna tus.
AMENLA. f. ant. ambtlla.
AMENO. adj. Frondós, hermós, deleytable à la
^ta. ineno. Amaenus. || Dit del discurs ó escrit que
recrea. Ameno, Ornata, venusta oratio.
•AMbear* V. a. Posar aygna al vi. Merar, bau-
^^ümo, amerar, Yinum aqua diluere. || amarar.
L ^Ht&MUkm L Una de las parts del mon. Amèrica.
AMP 79
AMERICÀ, NA. adj. y
AMEBIGH• adj. ant. Lo pertanyent k la Amèri-
ca. Americano, Americanus. || m. Natural de Amè-
rica. Americano, Americanus, i.
AMES. adv. m. Ademès. Amos. Prosterea.
AMESURAT. adj. ant. mesurat, t,
AME8URADAMENT. adv. ant. mbsdrada-
MBNT.
AMETLLA, f. La llavor que's troba dins lo
fruyt del ametller cuberla de una pell do color de
canyella. La mateixa llavor ab la clafolla, y la lla-
vor del pinyol de qualsevol fruyta. Almendra, Amyg-
dala, se, amygdalum, i, nux graíca. |j La que es cu-
berta ó ensucrada. PeMilla. Saccbaro oblitum
amygdalum. || En las arracadas lo diamant que tè la
figura de la ametlla. Almendra. Adamas, anlis,
amygdalie fíguram referens margarita.
AMETLLAR. m. Terreno plantat de ametllers.
AlmendraL Amygdaletum, i.
AMETLLA8SA. f. aum. Almendron. Amygdalus
major.
AMETLLAT, DA. adj. Lo semblant à la amet-
lla. Almendrado. Amygdalatus. || m. Pasta feta de
farina, mel, sucre y ametllas. Almendrado. Ex fari-
na, saccbaro, amygdalisque confecta massa.
AMETLLER, m. Arbre de fullas de color vert,
primas y estretas, lo fruyt ovalat, de una polsada
de Ilarch, cubert de una pell verda, y sota una cla-
folla plena de porós que conté la llavor dins. Almen-
drOy almendraL Amygdalus, i.
AMETLLER ooRT. Allozo. Amygdalus sylvestris.
FLORIR l' ametller, fr. met. fam. Posar cabells
blancbs. Encanecer. Canesco, is. .
AMETLLETA. f. d. Almendrica, almendrilla.
Parvum amygdalum. || Llima de manyà que remata
en figura de ametlla. Almendrilla. In amygdals for-
mam desinens lima.
AMETLLÓ, m. Ametlla ienúra.Almendrueo,alkl•'
za. Acerba amygdala.
AMÉTRER. V. a. admétrer. || posar.
AMFALONIR. V. n. ant. enüjarsb.
AMFESTIJAR. V. a. ant. fastiqcejar.
AMFIBI, adj. Animal que viu en la terra y en
la aygua. Anfbio. Anfibius.
AMFIBOLOGIA. f . Paraula ó frase que tè dos ó
mòs sentits. Antologia, Amphíbolia, ampbibologia,
«. I ret. Figura de paraula ó de sentència que tè
diferents sentits. Equivoco, anfibologia. Atanaclassis,
is, ampbibolia, aò.
AMFIBOLÓGIGAMENT. adv. m. Anfibológiea'
mente. Amfibologicè.
AMFIBOLÓGIGHy CA. adj. Lo que tè diferents
sentits. Anfihológico. Ampbibolus, ampbibologicus.
AMFIBRAGH. m. Peu de vers llatí de tres síl-
labas, la segona llarga y las altras breus. Anfíbraeo.
Amphibracus, i.
AMFIMAGRO. m. Peu de vers llatí de ma síU
laba breu entre dosllargas. Anfimaero, Ampbimaceri
cri, ampbimacrus, i,
80
AMI
DICCIONARI
AMI
AMFITEATRO. m. Edifici rodó ú ovalat ab gra-
das al entorn pera véurer alguna fonció pública.
AnfUeatro, Amphitheatrnm, i.
AMIANTO. m. Mineral de color regularment
blanch, brnt, llenger, trencadís, fibrós, y resisteix
al foch. Àmianto. Amiantbns, ambestnm, asbestos, i.
AMIGAR. V. a. ant. ferse amighs.
AMIGH, GA. m. y f. Qoi té amistat. Amigo, ami-
ga. Amicas, i, amica, 8e. || Aficionat ó inclinat à al-
gona cosa. Amigo, Propensos , pronos.
ÀMicn DE Goa. Lo verdader. Amigo inUmo, cordial,
delalma. Intimns.
AMiCH DB coNFiANSi. ConfidetiU , amígo deconfianza.
Consiliorom alicajos , secretorum comes.
AMICH DE LA FORTUNA. Amigo dc lü taza de vino,
Amicitiam vocans ad calcolos.
AHicH DE BEifTUfAS ó RAHONS. Pendencicro, quime-
mia.BíxosQs , contentiosas, i, rixator, oris, in rixas
proclivis.
AL AMJCH PRÓBAL PlIMER, ANS QÜE l' HAJAS MENES-
TER, ref. Denota que nons debém fiar massa dels
que's venen per amichs. No eches la gaia e» tu cama,
ónola acocées despues de echada. Caulè accipito hos-
pitem, cautius expellito.
AL AMICB T AL CARALL NO CANSAL. DeUOta qUO UO
convé molestar als amichs. Al amigo y al caballo no
apretallo. Nec amicum nec eqnum premas.
AMICHS FINS ALS 0€HS , k LA BOSSA NO m' HI TOCHS.
Bien te quiero, bien te quiero, mas no te dog mi dinero.
Te bene , te mullum , te summe díligo, fanstè nibil
tamen ex nummis do tibi , fanste , meis.
AMICH RECONCILIAT , ENEMICH DOBLAT, ref. AdVCrtoix
que no debém fiar mòlt del enemich ab qui havem
tornat en pau. Amigo recondliado , enemigo dohlado.
Gratia malorum tam infida est qnam ipsi.
AMICH Y TRASTO QUE NO SERVEU, AL CARRER. Bl ami-
go que no presta , y el cuchillo que no carta ,. que se
pierdan poco importa, Amicitia utiütate comparata
non vera amicitia est.
COM MES AMICHS MBS CLARS. rcf. Dcuota quo la for-
malitat en los contractes assegura més la amistat.
Mientras mas amigos mas claros : entre dos amigos, un
notarío y dos Ustigos, Mútua fides fovet amicitias.
DE AMICHS pocHS Y BONS. loc. Amigo de uno, y ene-
migo de ninguno. Ne multis sis amicus.
ENTRE AMICHS Y SOLDATS CUMPUMBNTS SÓN EXCUSATS.
ref. Entre amigos y soldados cumplimientos son excu-
sados, Inter amícos omnia communía sunt.
ESTAR BB AB SOS AMICHS. fr. fam. Estar gras y bo.
Estar de buen ano, Nitere, pinguem, nitidum esse.
FÉR ÀMicus ALS ENEMISTATS, loc. Recoucíüar als
que eran enemichs. Reconciliar, ajustar, amistar,
Amico, as , in gratiam reducere.
FERSE AMICHS. Hoccrse amigos , amistarse , reconci-
liarse , volver en amistad, Gum aliquo in gratiam re-
dire.
LO vks AMICH LA pèga. éxpr. Ensenya la precau-
ció , ó que convé no confiar massa en tots los que's
venen per amichs, per quant molts ab capa de amis-
tat són uns verdaders traïdors. Bl mayor amigc
pega ; quien menos piensas te hizo el tiro ; de anUg
amigo, de compadre ú compadre sangre en el ojo, 1
fidem fallat , quem sumnum credis amicum.
LOS AMICHS SE CONEIXEN EN LA DESGRACIA. loC.
amigo le prueba el peligro, Periculum amicum prob
MÈS VAL UN BON AMICH QUE CENT PARENTS, fr. I
vale un amigo que pariente ni primo. Amicitia pi
pinquítali pra^stat.
NO HI HA AMICH SÈSS DINER EN LO BOLSICH. ref. I
nota que aquell que no tè tots 1' abandonan. No h
amigo ni L•rmano si no hay dinero en mano, Temp<
si foerint nubila solus eris.
NO VULLASMAL ALS AMICHS QUE SÓN DE TOS ENEMIC!
ref. No quieras mal al amigo, porque lo es de tu ti
migo, Minimè contemnendus amicus inimicorum.
TANT AMICHS GOM ANTEs. loc. fam. ab quo algú n
nifesla à altre serli indiferent li concedesca ó no i
guna cosa. Tan amigos como antes. Salva amicit
fide.
AMIDA ó OMiT. m. Divinitat principal del Ja|
Amida, Amida.
AMIDADOR, A. m. y f. Qui amida, Medidar, i
títor, mensurator, mensor, is.
AMIDAR. V. a. Examinar la extensió de aigu
cosa ab lo pam , ca na etc. Medir, Mensuro, as , m
tior, iris. II Proporcionar, comparar alguna cosa i
material ab altra, com las forsas etc. Medir, Comp
ro, as.
AMIDAT, DA. p. p. Medido, Mensns.
VENIR AMIDAT, fr. Yeulr just , cabal. Venir dplat
renglon , piniiparado, Congruere , aptissimè cadeí
TENUi AMIDAT DB PAM EN PAM. fr. APAMAT.
AMIDO. m. MIDÓ.
AMIDONAR. V. a. RNMIDONAR.
AMIDONER. m. midonbr.
AMIGA. f. AMANGBBADA.
AMIGABLE, adj. Lo que toca ó pertany à
amistat. Amistoso , amigable , amigo, Amicabilis, s
ciabilis. II met. Lo que tè unió ó conformitat ab alt
cosa. Amigable, concorde. Gonveniens , concors.
AMIGABLEMENT, adv. m. Amigablemeni
Amicè, amiciter.
AMIGAMENT. m. ant. amanckbamsnt.
AMIGAR. V. a. ant. Fér à dos personas amiga
Hacer amigos. Adhospito, as. || ant. fbrsb amichs.
AMIGAT, DA. p. p. ant. amangebat.
AMIGATXO. m. aum. fam. y
AMIGOT. m. aum. Amigote, Amicíssimos.
AMIGUET, A. m. y f. d. Amiguillo, amiguií
Amiculus., i.
AMIGUisSIM , A. adj. sup. Amiguisimo, Am
cissimus , i.
AMILANAR. V. a. Acobardi r. Ami7(iiiar, aCurdr
Timorem injicere , incutere , terreo, es.
AMILANAT, DA. p. p. Acobardit. Amilanad
aturdido, Perturbatus.
AMIL8. Les amè. Amavi illos. || m. adv. A müloí
A mejor. Ad melius.
AMO
CATALÀ.
AMO
81
▼. a. ant. agotai, [] mirvàe.
AMDL m. BM».
f. ant. ALiANSÀ. Q ant. amistat.
V. r. Amaneeharse amUtanzar-
n^emigrm. Scortor , ans.
DA. p. p. Amawehaio, Gondi-
*• f. Afecte reef proch entre dos ó mès
penoaas. Amutad. Amicítia, se, femiliaritas, atis. '||
AiiiKaBAiiKiT. I ant. Maber, servey, favor. Merced,
fmtr, mmMUtd. Gratia, 6B, favor, is.
AiHTAT ram uiTsais, 110 DuaA PBRQUB NO N*BS. ref.
iMtinl jK»r interéi, no dura ftorque no lo e$. Ni sem-
^íenreatoUa fugit amicitia.
ril URA AMISTAT, fr. BB8AK LA MA.
U AMISTAT BIf UNA PART T 'lS INTEEESSOS BN ALTRB.
AmIb y razcn snttenta ó conserva amiitad. Mntaa
fdn fovet amicítias.
TsiHAt BR AMISTAT, fr. Férso amichs los qne ba-
kui renyit. Ami$tarse , reconciliarse. In gratiam re-
vertere, eom aliquo in gratiam redire. || Reconci-
br als qiie eran enemichs. Reconciliar, componer,
tfttitm. Amico, as, in gratiam reducere.
TtuicAi LA AMISTAT, fr. Uom^cr la anUstad. Neces-
litntfioem scindere.
AMm'AYAR• V. a. ant. tornar en amistat.
AMISTÓS, A. adj. Lo qne toca ó pertany à la
aaisut, contracte ó correspondència amistosa. Amis-
(«0. Amicns.
AlüSroSAMENT. adv.m. Amistogamenteyafee-
ttmmtnU. Amicè.
AMnnO0t88IllIAMEirr. adv. m. snp. AmistO'
làMMMaKe, afeetuosimnamente, Stndiosissiroè, ami-
eissimè.
Àurr. m. Tela de nna vara en qnadro ab nna
crfQ al mitj, qne '1 sacerdot se posa al cap, de allí
btiu al coll y se'l cenyeix per la cintnra qnant se
refesleix pera dir missa. Amito. Amictos, ns, ambo-
lagiom, ii.
ABÜTJANAR. v. a. Ignalar ó repartir algnna
e<isa en dos parts ignais. Promediar. In medias par-
tes dividere.
AüMONITAfl. f. pi. Petrificacions originadas de
fertas conxas. Ammonitas, Ammonitae, aram.
AMHORZABIENT. m. ant. Amortiguamiento.
liligaUo, modera tio, nis.
AUlfOBZAR. V. a. ant. y derivats, apagar.
iiomcüAR.
Ama. m. y
AmnÓ. f. Planta de dos pens de altnra, las fa-
Ilas semblants al fonoll y V olor al de la orenga, las
flors petitas en forma de parasso), la llavor menada,
eoRveu, estríada y aromàtica, es medicinal. Aímos,
MÚ.Amia, ae, amninnm, ii.
AínmriTA. f. Perdó general, dvit de injürías,
qw decreta on Soberà. Ammtia. Amnistia, ae, in-
ioriímm oblivio.
AüO. m. Lo cap ó senyor de at
i&flia. Amo, dueno. Heras, i. || Senyor
TOMO I.
de algnna cosa. Amo, seL•r. Dominós, i. Q Qni tè ona
casa llogada à altres. Casera, amo. Dominns, i. || ant.
Qui està encarregat de la criansa é instracci6 de al-
gan minyó. Ayo, pedagoga. Pappas, ae, pedagogos, i.
AMO QUE TÀ MOSSUS T NO 'lS véU 's FA PORRB T NO s'
BO CREU. ref. Denota qne no's déo abandonar al coy-
dado de altres las cosas própias. Hacienda, tu dueno
te vea: el pié del dueno, estiércol para la heredad : d
donde no està el dueno ahiestd su duela. Dominós pla-
rimam vídet in rebos sais.
FÉRSE AMO. met. Apropiarse lo de altres. Hacerse
duma, senor. Potior, iris.
GiRARSB CONTRA l' AMO. fr. met. fam. Ensnperbir-
se. Levantarse, alzarsedmayores, Saperbios seeffer-
re.
l\mo fí 'l mosso, t *l MOSSO fJL l'amo. loc. Denota
qoe '1 bon tracte en los amos y criats fà qoe 's dis-
simulen algnnas faltas entre ells. Ruin senoreria
ruin servidor. Yilis beros , vilem solet edoxisse mi-
nistram.
MÈS val séR AMO QUB CRIAT. fr. Mas vals ser arriero,
que borrico, Jabere prsestat qoam obedire.
NI AMO PER FOBSA, NI MOSSO PER FORSA. lOC. RopreO
als qoe fan las cosas de mala gana. Reniego del tfr-
bol que d palos ha de dar el {ruta, Qaos vis semper
bene agere cogit, odi.
NO séa AMO DE FÉR ALGUNA COSA. No tenir llibertat.
iVo ser dueno de alguna casa. Goropotem sai non
esse.
NOSTRE AMO. Pcr antonomàsía l' sagrament del
ALTAR. II nàut. Contramaestre. Proreta, ae.
posARSE EN AMO. Obligarsc à servir à algú. Asentar
con amo. Pacta mercede, alicajos famala tai adscribi.
QUI k DOS AMOS VOL SERVIR À UN ó ALTRB HA DE FÉR
FALTA. ref. Ensenya que no's poden desempenyar bè
mòltas cosas en on mateix temps. Quien d muchos
amos sirve, d alguna ó d una y atro ha de hacer falta.
Nemo potest daobns dominis serviré.
SÉR AMO DEL AUCA, Ó DELS DAUS, Ó DEL TRULL. fr.
Tenir mòlt maneig en algona cosaó en alganas per-
sonas. Ser el dueno del cuchilla, del hato, de los cubos,
etc. Maltom aoctoritate valere.
AMODORRIRSE. v. r. Ensopirse. Amadorrarse.
Somno consopirí.
AMODORRIT, DA. p. p. Amodorrada, amador^
rido. Consopitus.
AMOHINAOOR. m. Qui amohioa. Molesto, so-
bon. Molestus.
AMOHINAR. V. a. Enfadar, enujar. Amahinar,
pudrir. Irrito, as, slomachor, aris. || Consumir. Ata-
fagar. Stupefacio, is.
AMOHINAR8E. V. r. Gansarse mòlt ab la ave-
riguació de algnna cosa Devanarse los sesos,romper'
se las cascos. Intensa meditatione defatígari.
AMOHINAT, DA. p. p. Amohinada, Irritatus.
AMOHINO. m. Enfado, molèstia. Nàusea , as,
fastidíum, tacdium, ii.
AMOILLERARSEà V. r. ant. casarsb l' home*
AMOHILLERATi DA, p. p. ant. casat.
12
Si
AMO
DICCIONARI
AMO
.
AMOIXAR. Amansir, afalagar passant la ma
per sobre. Papar, Blandior, iris, allicio, is.
AMOLAR. y. a. Fér venir à la rahó. Amoldar.
Ad bonam fmgem adducere.
AMOLLAR. V. a. Deixar anar poch à poch la
corda 6 altra cosa qae's té subjecta. Alargar^ afiojar.
Laxo, relaxo, as. | Deixar enterament lo qne's tè
apretat 6 pres. Sohar. Dissolvo, dímitto, is. || En al-
gans jochs de cartas deixar anar la jagada podentla
matar. Amollar, Gedo, is. || Pérdrer lo rigor, ó dis-
minnbir la forsa algonas cosas, com la malaltia, la
aygaa etc. Ceder, aflojar^ menguary moderarse. Re-
mitto, restringo, is. | fam. met. donài.
AM<MJLIMEViT. m. i•LAHiMEirr.
AMOLLIR. V. a. Ablanir. Ablandar, enmallecer^
reknueer. Matoro, mollifico, as. | ant. Estovar los
matalassos, coixins etc. MtUHr, Lectam quam mollis-
flimè stemere.
ABfOLLIT I DA. p. p. Ablandado, ewnolleeido,
Matarà tos.
AMOLLONAR. V. a. ter. MOLLOffiB.
AMOMO. m. GiNGiBU.
AMONEDAR. v. g. Redohir à moneda algun me-
tall. Ammudar^ manedar^ manedear. Monetam excn-
dere.
AMONESTACIÓ, f. Avís, advertència. Amo-
tustacion, admonicion, adverUnda. Admonitio, nis. Q
La publicació del matrimoni ó dels ordenandos en la
missa major de un dia festiu. Amonestacion, procla-
ma, Nuptiarum ant sacrorum ordinum pubÚcatío.
TIIIAR LAS AMONESTACIONS, fr. AMONESTAI.
AMONESTADOR. m. Qui avisa. AmonestadoTy
aémonitor. Admonitor, is.
AMONESTAR. V. a. Publicaries amonestacions
en la missa major. Amonestar, cobrar las amo-
mstacioneSf ó proclamar, echar las proclamas. Nuptias
ia ecclesia denuntiare. | Avisar. Amonestar, amar.
Moneo, commoneo, es, commonefacio, is.
AMONESTAT, DA. p. p. Amonestado. Monitus.
AMONIAGH. m. Lo mès dèbil dels alcalís; se
trau dels vegetals y snbstàncias animals. Amoniaco.
Ammoniacum, i. j] Goma com Uagrimas, de ungroch
rogencb per 1' exterior, y per V interior blancb, de
gust amarcb y olor desagradable. Amoniaco. Ammo-
niacum, i. II Goma semblant al encens. Armoniaeo,
anumiaco, Ammoniacum, i.
AMONT. adv. 11. ant. amunt.
AMONTANAR. V. a. ant. y
AMONTANTAR. v. a. ant. amontonàr.
AMONTONADOR, A. m. y f. Qui amontona.
Amontonador. Accumulator, is.
AMONTONABIENT. m. La acció y efecte de
amontonàr. Amontonamiento. Cumulatio, coacervalio,
aggeratio, nis. || met. Lo conjunt de varias espècies
y veus sens orde ni elecció. Amontonamiento. Ter-
borum conglomeratio.
AMONTONÀR. V. 9. Jontaró posar unas cosas
fobre altras sens orde ni concert. Acumular, eumu-
lar, amontonàr. Gumulo, as, aggero, is. || met. Mes-
clar y juntar varias espècies, com amontonàr ideí
conceptes. Amontonàr. Coacervo, as.
AMONTONAR8E. V. r. Refaunirse la gent. Agi
parse, Cumulor, aris.
AMONTONAT, DA. p. p. Amontanado. GumuL
tus.
AMOR. m. Afecte ó inclinació à alguna persoi
ó cosa. Amor, ley, vohintad, Animus, i, venns, eri
Q Suavitat, blandura, com lo pare castiga als fills <
AMOt. Amar. Suavitas, atis. || La persona amad
Amor, amores, mis amares. Delicise, aram, amor, is.
Agrado, afabilitat. Amor, agrado, afMUdad. Aflab
litas, comitas, atis.
AMOE AB AMOE SE PAGA. ref. pora denotar la mul
correspondència en qualsevol cosa favorable ó ai
versa. Amar can amor se paga. Si vis amari, ama.
AMOE DE GBNDEE, BUGADA SENS GENDEA. ref. DeUO
la tíbiesa y poca duració de la amistat entre sogres
gendres. Amistad de gema, sol en úwiemo. Suspec
et brevis generi amicitia.
AMOE DE GOS. Lo sousual. Amor Uucwo, Amor lib
dinosus.
AMOE DE HOETBLÀ. m. Planta de dos peosdealtnr
ab la cama quadrada, plena de punxas, las full
estretas, col-locadas de vuyt en vnyt ab pnnxas p
demunt, las flors petitas y grogas. Amor de horUk
no. Aspergula, ae, aperíne, es.
AMOE DE MONJA T PET DIT FEAEE TOT ES ATRB. rel
Denota que semblant amor tan prest se posa com 1
lleva. Amor de monjas fuego de estapas. Amor, n(
amor.
RO HI HA AMOE COM LO DE LA MAEE. loC. DettOtE qi
Tamor dels pares es lo mès verdader y segar. Am<
depadre que todo lo demés es aire. Nibil paten
amore constantius, solidiàs.
AMOE DE FAEE TOT LO DEM^S ES AYEE. rcf. AdvertO
qne sols l' amor dels pares es segur. Amor de pad
que todo lo demds es aire, Nihil paterno amore soL
dius.
AMOE DE SENTOE ATGUA EN CISTELLA, ref. DeOOta
pocb segur que es dit amor. Amor de Smor o^imi <
cesto. Brevis est magni fortuna favoris.
AMOE, PENAS T DINEES NO PODEN BSTAE SBGEBTS. Tt
Denota que aquestas cosas no poden dissimuiars*
Amares , dolores y dineros no pueden estar eneMerto
Amor et divitia; celari neqneunt.
AMOE PLATÓNicH. Lo puramcut ideal. Amor plaU.
nico. Amor platonicus.
AMOE PEOPi. Lo desordenat ab que ha 's mira à
mateix. Amorpropio. Sui amplexi, efiraenatos «no
AMOE TGEAVEDAT NO PASfAN PEEUNFOEAT. rof. ÏH
nota que V amor atropella tots los respectes. Ami
ni eata linaje, ni fé, ni pleitohamenaie. Cnpidiais en
mena porri folio víncta est.
DE MIL AMOEs. loc. Dc mòlt bona gana. De mil am(
res. Libentissimè.
EN AMOE T COMPANYA, loc. fam. Ett amístat y con
panyia. Bn amor g campana. Unanimi consensn.
LAS SOPAS Y AMOES LOS PEOIEES SÓN UM MILLOES. FC
AMO
CATALÀ.
AMP
83
He Im ijrw y lat eoto U» eniradas, Sopas y amo--
res los primeras los mtjores, Amoram et ludorum
e^iestríiim ioiUa plm ardorís habeot.
PAflSAH U» AMOiS T QUEDAN L06 DOLORS, ref. DeOOta
qve 1 i dels amors sol sér amarch y trist. Yann
im Mioref , y fu4a% los dolores. Extrema gaudia Inc-
twoceapat.
fil AMoi. loe. fam. Per atenció, mirament ó res-
fetkt. Por amor, por eoMsa^ por razon. Cansa, gratia.
fm A«ot ME DÉo. loc. Ab qne's demana encarida-
Mil algooa cosa. Por amor de Dtos. Propter Denm.
I Sèfis interès. Por -amor de Dios, Propter amorem
Itei. I Sens recompensa de algnn traball. Por amor
à tíos. Amore Dei.
na Awm vel ioü lupa 'l llop lo íoc. ref. Ense-
lya ^'Is afalechs mès se fan per interès qae per
iMf. Meaea la eola el can, no por ti $%no por el pan,
SefMs blandiUaram ntilitas, qnam amor.
«n tí AHOis TÒ DOLois. ref. Denota qne 1* amor
sol anar acompanyat.de penas. Quien tiene amor tiene
ftm, Qmm adama d la doneella, el alma trae en pena.
àflMrangit animom.
iteB 6 Amrtn» ai mòlt amoe ó agiado. Acfmt-
lir ò fioèír aèiertoi los brazos ó con los hrazos ahier^
lii.8opiiiÍ8 manibas exeipere.
AMOBRAmílR. V. r. ant. bnmalaltiise.
AHCMOIBJi ó voidüjI. f. Herba rastrera, de flor
poeh vistosa, però de molla olor. Minonetas^ reseda
•Wiw. Reseda edorffera.
V. n. ant. afalasar.
m. d. Amorcillo. Levis amor.
f. pi. Senyas pera manifestar í
Mor. Ammieones, Anatorü gestos.
àMOSLÓBj A. adj. Carínyós, amable. Amorosa.
ÍB««olv8, Maodos, amabilis. || Parlant de cosas ma-
tinals, bla, suao, pastós, fàcil de traballarse. Amo^
rm. Handas, snavis. | Dit del temps templat, y
útí 'sdhi: tarde amorosa. Amoroso, Umplado, apaci*
Nr, Mando. Macidos, lenis.
SÉR amorós COM UNA ARGBLAGA. fr. pera denotar
fM Ma persona es aspra y desapacible en sòo trac-
te y paranlas. Ser como unas ortigas. Asper», pan-
gMitis, nrentis natnrae esse.
AIKMUMAIIENT. adv. m Amorosamente.
Aattier, amatoriè, amicè.
AMOBOSIR. V. a. amollis.
àÈOOnOBtasiMj A. adj. snp. Amorosisimo.
AoalnUssimas.
AMOBOStssiMAMEBiT. adv. snp. Amorosisi-
amenu. Amabilíssimè.
AMOROraTAT. f. docilitat, dolsura.
AMOHBÀGIA. f. hamorrAgia.
AMOBRAR. V. n. Fèr inclinar lo cap à terra.
iMrrar. Capat snbmittere. || Fèr càarer de morros.
Aèociíuir. In voltam, in os procambere. || Acercar
ilgona cosa de pantà al objecte ó paratge ahont ba
^ (èrar, com la pistola als pits, la atxa à la paret.
Aisesr. Appropinqoo, as, addaco, is. || També s' asa
«•« redprocb.
AMORRAT, DA. p. p. Amorrado. Pronos.
AMORRIAR8E. v. r. Rehunirse'l bestiar de
llana à la sombra. Acarrarse. Oves ad nmbras cap-
tandas nniri.
AMORSAR. V. n. esmorsar.
AMORTAIXAR. y. a. ENMORTALLAR. || AMOR-
TIR.
AMORTAR. V. a.ant. y
AMORTIR. V. a. Esmortabir, mitigar. Amortí-
guar. Semianimem rellnqaere, reddere.
AMORTI8AGIÓ. f . y
AMORTI8AHIENT. m. La acció y efecte de
amortisar. Amortizacion, Possessionam à saecolari-
bas ad ecciesiam translatío.
AMORTISAR. v. a. Passar los béns à qui no 'Is
pót enagenar. Amorlizar. Possessiones à sascalari-
bus ad ecciesiam transferre, extra commerciam po-
nere. || Dit dels ceosals etc. llabir, redimir lo capi-
tal. Amorlizar, redimir, quilar. Redimo, is.
AMORTI8AT, DA. p. p. Amortizado.
AMORTITZAR. V. a. amortisar.
AMOSGARSE. V. r. fam. Enfadarse. Amostazar-
se, amoscarse. Excandesco, is.
AMOfiSAR. V. a. y sos derivats, amvssar.
AMOSTRAR. V. a. y sos derivats, mostrar.
AMOTAR8E. V. r. Formar mota las plantas.
AmacoUarse. In manipalos crescere.
AMOITNADAMENT. adv. m. AmoUnadamenU,
sediciosamente, tumultuosamenu. Tamaltaosè, tamal-
taaríè.
AMOTINADORy A. m. y f. Qai amotina. Amo~
tinador. Tumultaosas» facciosas, i.
AMOTINAMENT, m. La acció de amotinarse,
y*l mateix motí. Amotinamiento. Sedltio, tonal-
toatio, nis, motas, as.
AMOTINAR. V. a. Alborotar on regne, poble, re-
pública ó exèrcit contra sòn superior. Amotinar. Tu-
multo, as, tumultom concitare. |) Torbar, alborotar
las passions. Amotinar, alborotar. Torbo, pertorbo,
as.
AMOTINARSE. V. r. Rebel-larse contra Is su-
periors. Amotinarse, rehelarse, sublevarss. Tomoltnor,
aris. II Amontonarse la gent en algun paratge. Agol^
parse, remolinarse. Confino, is, conglobor, aris.
AMOTINAT, DA. p. p. Amotinado. Tomultnatos.
AMOTLLAR. V. a. Fèr guarnicions en la pinto-
ra. Amoldar. Ad typum conformaré.
AMOVIBILITAT. f. Amovibilidad. Amovílítas*
AMOVIBLE. adj. Lo que *s pót separar de algun
Uocb; antiguament se deya dels empleos, ara del
benefici eclesiàsticb, que es col-latiu. Admovible,
amovible ó adnütum. Ad nutum, ad arbitríam amo-
vile beneficium ecclesiasticum.
AMPARA. f. Detenció de alguna obra. Embargo.
iBdificationis mora, inbibitio. || Segrest, embarg.
Embargo, y ampara, p. Ar. Sequestratio, nis.
ABIPARADOR. m. Amparador. Defensor, pro-
tector, is.
igM^MiAR* V. a. Protegir, defensar, recniltr à
►I
, ,
'
84 AMP
algú. Xmparary proteger, favarecer. Protego, is,
tueor, eris. 0 Impediria prossecució, de alguoa obra.
Embargar. Impedio, praepedio, is. || Segrestar ó em-
bargar los béns mobles. Embargar^ y amparar. p.
Ar. Sequestro, as.
AMPARARSE. V. r. Ampararse. Sese taeri. ||
Aprovecharse, valerse. Ere aliqua fruclom capere.
AMPARATy DA. p. p. Amparado, Protectos.
AMPARO. m. Favor ó prolecció. Amparo. Pa-
trocÍDÍam, íi. D Qualsevol abrich ó defensa. Amparo,
asilo, refugio. Tutela, aï, pro^sidinm, ii, propngna-
culum, i. II La, persona que favoreix ó protegeix.
AmparOf protector, amparador. Defensor, is.
AMPIT Ó ABITPIT. m. Barana de paret. An-
tepecho. Lorica, maceria, ae.
AMPLA. f. y
AMPLADA, f. AMPLARIA.
AMPLAMENT, adv. m. àmpliament. 2. || abun-
dantment.
AMPLARIA. f. Anehura, ancho. Latiludo, am-
plitudo, inís. II En las telas. Anchura. Latitudo, inis.
AMPLÀ8, SA. adj. anm. Mòlt ample. Anckisimo.
Amplissimus.
AMPLEy A. adj. Lo que tè dimensió contraposa-
da à la llargària. AneAo. Latns, amplns. [| Extés, di-
latat, balder, folgat. Holgado, hornaguero. Laxns. ||
ro. amplJLria.
AMPLEGURTy A. adj. Mès ample que Uarch.
Anchicorto, Latitndine, quam longítudlne major.
AMPLE8A. f. amplíria.
AMPLIACIÓ, f. La acció y efecte de ampliar.
Ampli ficacion, ampliadon. Ampliatio, nis.
AMPLIADOR. m. Ampliador, amplificador. Am-
plificalor, is.
ÀMPLIAMENT, m. ant. ampliació. || adv. mod.
Ampliamente, extensamente. Ample, ampliter, latè.
AMPLIAR, v. a. Engrandir, anmentar, extén-
drer. Ampliar, dilatar, extender. Amplio, dUato, as.
AMPLIATy DA. p. p. Ampliado. Ampliatns, di-
lata tus.
AMPUATIU. adj. Lo que tè virtut de ampliar.
Ampliativo, Qnod ampliaré valet.
AMPLIFIGAGIÓ. f. AMPLIACIÓ. || ret. La exor-
nació del discurs, ab que V orador fà profunda im-
pressió al animo dels oyents. Amplificacion, Ampli-
fícatio, nis.
AMPLIFIGADABIENT. adv. m. Amplificada-
mente. Amplificè.
AMPLIFIGADOR, A. m. y f. Qui amplifica.
Amplificador. Amplificator, is.
AMPLinCAR. V. a. AMPUAR. |] r. Exténdrer un
discurs. Amplificar. Amplifico, dilato, as, augeo, es.
AMPLIFICAT, DA. p. p. Amplificado, Amplifi-
catus.
AMPLÍ88IM, A. adj. sup. Lo que tè mòlta am-
plàrin. Anchisimo, Amplissimus. [] Dit de las cosas
immaterials, com facultats amplissimas. AmpUsimo.
Amplissimus.
AMPUTOT. f. Extensió, dilatació. Amplitud.
DICCIONARI AMÜ
Amplitudo, inis, vastilas, atis. || ant. ampuma.
AMPLOYA. f. fam. sardina.
AMPLURA. f. ant. amplíria.
AMPOLLA, f. Vas de vidre ó cristall de co
llarch y estret, la panxa ampla y rodona. Ampolh
redoma, Ampulla, se. || met. butllofa.
AMPOLLETA. f. d. Ampolleta, ampollica, ampo
llita. Parva ampulla. jj Rellotge de arena, dit així pe
estar compost de dos ampolletas. Ampolleta. Clej;
sydra, ae.||La que serveix per posar la crisma
Crismera oliera. Sacri chrismatis pixis. K La de ay
gua de olor. Pomo, Odorarium vas.
AMPÓ8IT. m. EMPÓsiT.
AMPRAMENT. m. ant. bmbarch.
AMPRAR. V. a. Emmanllevar. Pedir ó toma
prestado, y amprar. p. Ar. Creditnm, vel mutoui
rogare. || Amparar. Protego, is. || ant. Aprofitarsc
Aprovecharse, valerse. E re aliqua fructnm capere
AMPRAT, DA. p. p. Amprado. Mutuatus.
AMPRE. adv. ter. y 1. ant. vespre.
AMPRIU8. m. pi. Terra erma y comuna de al
gun poble. Baldio. Incultus ager. || ter. Racó ahoi
se solen tirar las escombrarias. Bagwrero. Loeu
stercoreus.
AMPUTACIÓ, cir. La operació de tallar alga
membre. Amputacion. Amputatio, ois.
AMPUTAR. V. a. Tallar ó separar del Cot algoi
membre. Amputar. Amputo, as.
AMPUTAT, DA. p. p. Amputada. Ampatatus.
AMUGRONAR. V. a. p£r colgats.
AMULATATy DA. adj. De color mulato. Amula
tado. Snbniger.
AMULET. Remey supersticiós, preservatiu d
vàrias malaltias. Amuleto. Amuletum, i.
AMUNIÓ. f. Número gran y exceeaiii de tigon
cosa. Multitud. Turba, ae, multitudo, nis.
AMUBIT. adv. 11. Dalt, demunt, la part alta. Ar
riba. Sursum, versus. || met. Lloch prehemioeot qa
ocupa algú respecte de altre. Arriba, Soperiori loec
0 En los escrits, ans, antecedentment. Arriba. Sopn
EN AMUNT. mod. adv. Pera significar aornenl d
preu, número ó temps, com de las deu kn amuni
Arriba. Supra.
DB AMUNT avall. loc. Dc arriba abajo, de fiés i
cabeza, desde el principio hasta el fin. Susqoe deqoc
à capite ad calcem.
FÉRHO ANAR TOT DB AMUNT AVALL. fr. lOVertíf COfl
fusament Y orde de las cosas. Trastornar. Turbo, ai
PER AMUNT. m. adv. AVANT.
AMUNTONAR. V. a. y sos derivats, amontonai
AMURA. f. nàut. Quadra de proa. Mida de 1
nau en lo punt que determina la quarta part de 1
eslora y de sa major llargària per la part de for
contant desde la proa. Amura. Alvei navis dimensió
g nàut. Corda entre cada puny de la major y tri
quet. Amura. E velis pendens funis.
AMURADA. f. nàut. Costats interiors de la nau
Amurada. Interior navis latus.
AMURAR. V. a. Tirar per la amara y porUr V
ANA
CATALÀ.
ANA
85
pooy eovers proa, ahont està assegurada la amara,
laanr. Yeli fanem ad proram adducere.
àMXmCAm f. MOICA.
AmnuUAB. ÀiANDONARSB. | Baíxar ó inclinar lo
ap. Àm&rrar, Capot snbmittere.
AMUmRIABSE. V. r. Se dia del bestiar qaant
i! esUa se reooeix à la sombra pera regaardarse del
sal. icarrorse. Oves ad ambras captandas aniri. ||
Fér lo murri, do responent é lo qae's dia. Amorrar,
Obttulesco, is.
AIIII8AR. V. a. DITKRTIR.
AMmABSE. V. r. ant. DfVBaTiRSB.
A1IU88ABIE1IT. m. Sensació aspra y desagra-
dable qoe caosan en las dents los àcits. Dentera.
Beitiani stapor, hebetodo. || La acció de anarsen lo
il dds iaslraments de tall ó de pantà. Bmbotadura,
mktamkmto, Hebetatio, obtosio, nis.
AürasAB. T. a. Caasar V àcit ana sensació
upn y desagradable à la dentadara. Acedar, dar
ietíera^ alargar los éimies. Stapore dentes afficere,
iealesbebetare. | Fér pérdrer lo fil als instraments
detall. Swibolar. Hebeto, as.
àMmBAMSEm V. r. Eogroixirse '1 fil dels ins-
Wnne&ts per bayér tallat algana cosa aspra. Embo-
itfK. Obtaodo, is. I Tenir dentera. Acedar, dar dm»
trra. HebescOy is.
àMXfXAMm V. a. AMOIXAR.
AN.
AH. BB. aot. AJCT.
ARA. f. Xifra ab qae *ls metges significan pes ó
qBiBtitat igual. Ana. Ana, e. J Mida de mitja cana à
{Mea diferència. Ana. Minoralna. || Lo planeta vínus.
ARABAFTmiE. m. Heretgia dels anabaptis-
tas. iMàap(aiiiio. Anabaptismos, i.
ANABAFnflTA. m. Heretge qae pretea qae
bo's deakea batejar las criataras fins qae tingan as
de ribé. AMobapHsta. Anabaptista, se.
AKABBOQVnSME. m. med. Operació de ttn na
qae's fi ft las pestanyas, qaant ofenen à la vista.
iukroqmsmo. Anabrocbísmas, i.
ANAGABDt, NA. Compost ab anacart. Anaeur-
dÍRo. Anacardio oonfectas.
ANAGAMIINA. f. Confecció de anacart, la qae
diiWo tè la Tirtot de restitahir la vista. Anacardina.
loaeardi confectio.
AMACART. m. y
ANAGiüiTI. m. Arbre gran de la índia, la pell
^drosR y obscora, las fallas en forma de cany
pia, k» fmyt eo figara de cor, blancb, ab ona closca
! dJDs QDa llavor de igaal figara; s' asa en la me-
^aa. Amttcisrdo. Anacardiam, ii.
AXACaO. m. ÀHBCH. •
ANAGOSirrA• m. Qai via retirat del mon en-
^tàla virtot y penitència. Anacoreta. Anacbo-
feta,«.
^AGOBÉnCH, CA. adj. Lo qae pertany al
'lucoreta. AnaeoriHeo. Ad anacboretam pertinens.
ANACREÓNTIGH, CA. adj. Yers ó poesia à
imitació dels de Anacreont. Anacreóntico, Anacreon-
ticas.
ANACRONISME, m. Confasió en Y orde dels
fets. Anaeronismo. In temporis compotatione error.
ANADA. f. Acte de anar de an paesto à altre.
Ida. Profectío, nis. || descart. ^ En lo joch de villar
la sartida de la bola del qae jaga fora de la mesa.
IL•. Globali exitas. || La acció y efecte de anar. Ida.
Profectio, nis.
anada t vinguda, loc. La acció de anar y venir.
Ida y venida, Obversalio, nis.
BN DOS ANADAS T viNGUDAs. loc. fam. Ab mòlt poch
temps. En dos idas y venidas. Qaambrevissímè.
LA ANADA DEL BON METGE. loC. LA ANADA DEL FUM.
LA ANADA DEL FUM. loc. fsm. Donota '1 dositg do
qae no torne '1 qai se'n ysí. Laida del humo, del ea¥-
tivo, Abeas et namqaam redeas.
NO DEIXAR LA ANADA PER LA TORNADA, fr. DOnOta la
eficàcia ab qae's pretén algana cosa. No dar ó no
dejar la iL• por la venida. Ultrò citroqae comeat.
Anada. f. jlnech.
ANADEJAR. v. n. Caminar com Y ànecb. Ano-
dear. Anatis moi'e incedere.
ANADÍ. f. d. Lo poll del ànech. Anadino^ anadon-
eillo. Anaticala, se, anatis pallas. D L' ànecb novell.
Anadon. Anas, atis.
ANADIPL088IS. f. ret. repetició.
ANADÓ. m. ant. sortidor. || m. Ànech jove. Ana-
dondllo. Pallas.
ANADOR. m. ant. andador.
ANADURA. f. ant. anada.
ANAFIL. m. Instrament músich semblant à ana
trompeta recta. AnafiL Panica taba, fístala, ae.
ANAFILER. m. Qai toca Y anafil. Anaflero.
Tibicen, tabicen, inis.
AnAjtora. f. ret. repetició. || Nom qae donan
los astrólechs à la segona casa de sos pronóstichSy
en orde als bèns immobles. Anàfora. Anaphora, m.
ANAFÓRIGH, CA. adj. med. Qai trau espessor
de sanch en los espatos. Anafórico. Anaphoricas.
ANAGALL8. f. Espècie de corretjola. Anagdlidi.
Anagallis, idis. || Planta de tres peas, ramosa, po-
blada de fullas estretas, y flors grans de un hermós
color blau. Azulejo. Gentaurea cyanas.
ANAGN08T. m. ant. llegidor.
ANAGOGE. f. y
ANAGOGIA. f. Exposició de la Bíblia pera ex-
plicar las exceWéncias de la glòria. Anagogia, 0$^-
goge, Anagogia, ai, anagoge, es.
ANAGÓGIGABiENT. adv. En sentit mfstich.
Anagógkamente. Anagogicè, anagogicas.
ANAGÓGIGH. adj. Pertanyent à la anagogia.
Anagógico,
ANAGRAMMA. f. Transposició de Uetras ó
senténcias, com Roma per dir Amor. Anagrama.
Anagramma, tis.
ANAGRA1IIMATI8TA. m. Qui fà anagrammas.
Anagramathador, Anagrammatum scriptor.
86
KM
DICCIONARI
ANA
ANAGRAMMATISAR. V. n. Fér anagrammas.
Ànagramatizar, Anagrammata fíngere.
ANAGUA8. f. ENiGUÀS.
ANAL. m. ANNAL.
ANALÉGTIGHy CA. adj. med. Lo mateix qae
restaurador, ó que restituheix las forsas al malalt.
Amléctico, analéptico, lastaarativus. || pi. ant. Es-
claus que feyan de refectorers. Amléctieos. Aualec-
tes, as.
ANALI8AR. V. a. Fér anàlisis. Analizar. Exami-
no, as, discutio, is.
ANÀLISIS, f. Resolució ó separació de las parts
de un tot fins à conèixer sos principis ó elements.
AnúlisU. Resolutio, nis, analysis, is. | mat. L' art
de resóldrer los problemas per la àlgebra. Anàlisis.
Analysis, is. || Examen de alguna obra ó escrit.
Afiélisis. Analysis, is.
ANALISTA, m. annalista. || m. mat. Professor
de geometria algebraica. Amlisla. Analysta, se.
ANALÍTIGA. f. Art de resóldrer las cosas en sos
principis. Analiiica. Ars aoalytica.
ANALÍTIGAMENT. adv. mod. AnaliUeamenU.
Analyticè, per analysim.
ANALincHy CA. adj. Lo que pertany à la anà-
lisis. AnaUtico. Analyticns.
ANÀLOGH9 CrA. adj. Anúlogo, analògica. Ana-
logicus.
ANALOGIA, f. Proporció, relació, conveniència
de una cosa ab altra. Analogia. Analogia, ae. || La
primera part de la gramàtica que tracta del origen
de las parts de la oració ab sas propietats y acci-
dents. Analogia. Analogia, ae.
ANALÓGIGAmENT. adv. m. Analógicamente.
Analogícè.
ANALÓGIC3I, CA. adj. Lo que pertany à la
analogia. Analógico, Analogicus.
ANALOGISME. m. Comparació de relacions.
Analogismo, Analogismus, i.
ANAMENT. m. anada.
ANANA. f. Planta de las Indias, las fnllas de la
qual cubreix la cama, la flor violada, 'I frnyt com
una pinya, encarnat, que passa desprès à grocb.
Anana. Ananas, atis.
ANANT. p. a. Andando. Ambulans.
ANANTAR. V. a ant. procbhir.
ANAP. m. ant. Copa, vaso para beher. Patera,
pbiala, so.
ANAPESTO. m. Peu de vers llatí de dos síl-
labas breus y una llarga. Anapeslo. Anapaestus, i.
ANAPLERÓTIGH. adj. med. Se diu del remey
que fà que '1 Uoch de una ferida s' umpla de carn.
Anapleurótico. Anapleuroticus.
ANAR. V. n. Mónrerse de un lloch à altre, /r,
andar, caminar. Ambulo, deambulo, as, iogredior,
eris. II Apostar, com va una pesseta, /r. Pignore
certare, conlendere. || Consistir, depenjar, y sols s*
usa en las terceras personas. ír, consistir, estar en,
dependir de. Consisto, is, istum est. |j Importar, in-
teressar, com: res mi va en això. !r, importar, inUrt-
sar. Inlerest. jj Córrer per tants anys, com va per
nou anys. /r. Permeo, ambulo, as. || Diferenclarse,
com, lo que va de pare à fill. Ir, distar. Disto, as,
differo, ers. jj Dirigirse un camí à tal part, com
aquesta carretera va à Madrit. /r, llevar, Dnco, is. ||
En lo joch de cartas fér joch, ó entrar. Ir, entrar,
jugar. Ago, ludo, is. || Obrar, procehir. Ir, portarse,
proceder. Ago, is, bene vel malè se gerere. || Conju-
garse un verb per altre. Ir. Inflecto, is. H Yéndrerse
las cosas à tal preu. Ir, valer, pasar, estar, estimo,
as, aestimatíonem mercès babere. 0 Significant 1*
estat de alguna cosa ; com va 'I mon al revés, tot va
mal. Ir, andar, estar. Evenio, accido, is. J Mónrerse
actualment lo rellotge y altras màquinas que tenen
sòn moviment. Ir, andar. Ambulo, as. || Junt ab lo mo-
do; com de puntetas, à peu descals, à caball, à fos-
cas, à quatre grapas, à sos vicis, à pen coix. h, ffH-
dar. Ambulo, as, vado, is. || Junt ab los gemodis de
altres verbs denota la acció y actual execució de
ells, com ANAE corrent. Ir, andar eorriendo, córrer.
Curro, percurro, is. Q Junt ab la partícula a, ab,
per,, de, en, y alguns noms pren la significació de
ells, com ANAR à passeig. Ir, andar d paseo, pasear.
Ambulo, deambulo, as. || Ab la preposició contra,
denota perseguir, ó çér de contrari parer. Ir. fnsto,
as. II Ab la preposició, fora de, significa acció con-
traria al verb, com^^t fora de camí. Ir, Eo, is. |
Junt ab algun infin^B disposarse per la acció del
verb ab que's junts^v. Prasparo, as.
ANAR, DIR ó PARLA^iBR ALGÚ. fr. Tirar llatinadas ó
iténdrer que 's paria per al-
ir. rifar d ventana stíiakda.
Aliquem signanter notaré.
ANAR A CEGAS. fr. Sòus vóQrersebi. Andar rief«-
mente. Caecutio, is. Q met. Sens coneixement dí refle-
xió. A ciegas. Caecè.
ANAR i DIR. fr. Explica que 8* està à punt de dir
alguna cosa. Tener en la punta óenel pico de la Ien-
gua. Labra inter et dentes latere.
ANAR k LA QUE SALTA. fr. Aprofitar la ocasió quant
se presenta. Andar 6 la que salta, hrihonear. Ad ni-
hil intentum esse.
ANAR À LA SAGA. fr. Observar à algú la passos y
accions. Andar d las vueltas, ir ó andar d las akan"
ces. Alicojns motus observaré; vias alícajos insequi.
ANAR k LAS PALPBNTA8. Prosseguir ab incertitnt
buscant los medis pera acertar. Aniar é tientas, à
ciegas. Incerlnm esse.
ANAR ALGUNA COSA k U GREGA, k Lk XAMtKlGA, k
TRES QUARTS DE QuiNSB. fr. Sèus Orde ni concert. ír
alguna cosa fuera de trastes, 6 d trompa y túiega. Te-
meré, ioconsultò, inordinatè agi.
ANAR ALGUNA COSA MÒLT ESCASSA, lir. Havémebí
poch. Andar algum C4>sa fmiy tirada. Raram inventu,
cariorem esse rem.
ANAR k PARTIR, fr. Auap OB alguu negoci à pèrdua
ú à ganància ab altres. Irdla parU, ir de euartillo.
Sortem cum alio aabire.
I ANàR AB írueb. ff. Rot. Joch de «mm.
indirectas, donant à'
gnn subjecte partici
ANÀ
CATALÀ.
ANA
87
M&I MASfQUSllNT. ft. ANAft ?Bft LAS BBANGA8.
isa CALurr ó roar algun migoci. ír. Tractarse ab
aeüfilal. Buüir. Bes raptim gerere, agere. U Tenir
rnÓBal apetit à la generació. Andar ó estar en ze-
ÍK,«tv oúíeRtey apeteeer el eoito. Sabó, as, calulio,
»
Asa coaBiirr. fr. Fér las cosas depressa. Andar
mmfk. Geleríter agere.
iSàà M ASSÍ T DB ALLÍ, DE UNA PAKT i ALTBA. ír.
Inapr, ^agamondejar. Andar de acú para alld, ó de
memUà, ó aiidar vagando. Hac, illuc cursi-
fin.
m cuBT, ó DB LLABCH. fr. Anar ab casaca, ó
lílít tadar. /r de corto, ó eon hdbitos. Talarem ves-
IM BBt sagimi indaere.
AiAB M DALT i BAIX. fr. Gàarcr de dalt à baix.
9m§kajo, Praecipitem ferrí.
iBAB DB TOBT. ft, Gírarsc envers an costat algana
mm qm^'9 BBOO. Ladearse^ toreerse, Detorqaeo, es. ||
Nt èA ^ae està borratxo. Estar hecho una equis,
Ürielale laboraré.
ABU dbtbís vb kusú, fr. Segoírlo ahont va. Ir al
féé. iUqiieiii instanter assequi. I Bascarlo ab dili-
gèacía pera péndrerlo ó per altre fi. Andar, ir tros
dpno. iBseqai, perseqni.
AiiB dbtbís DB ALGUNA COSA. fr. Fór las díllgén-
dttpera lograrla. Andar por alguna cosa. Sollícito,
My^pnero, is. | Pretéoderla ab eficàcia é instància.
it^, 6 ir Iràs alguna cosa. Sollicito, as.
Aiu BNDBVANT. fr. Avansar, fér algun nou pro-
^Aiekmtar, Augeo, adaageo, es. Q No detenirse
eibfBB s' està féntó tractant. Ir adelante. Prai-
lítbOjis.
MABGBOS. fr. Dit del riu, anar mòlt crescut. ír
díú, trtàdo, Flomem intomescere, excrescere.
jLfàiBi FBBDUT. fr. Donota que en alguna matèria
s obra sèas k» coneixements ó notícias necessàrias.
héaktamu^ andar ú tientas. Praetento, as.
ÜTAIU TOT. fr. POSAB LA OLLA GRAN DINTRE LA
UCi.
AKARBO i MB. exp. pera denotar que algú estava
à pont de dir lo que diu altre. Estar d punto de de-
(ïïk, Jam jam aliquis cuipiam dicendum esse.
AIARU k L•L&t *LS FEUS, LAS MANS, CtC. NO OStar
fiiet. ínUirle d uno los pies etc. Vago, circumcurso,
is, discBrro, is.
iXàt UBST. Andar listo. Feslino, as, satago, is,
%eotia oti.
üUR auNT DB osGAS. fr. met. Estar mòlt distant
^lo qne's diu, 's fa, 6 *s vol donar à enténdrer. Ir
^ ó fttty léjos ó errado, A senten tia aberrare.
xNii LO COR, LO POLS. Móurorse violentament. Latir
^eororoR, el pulso. Polso, palpito, as.
iiui MILLOR ó PER MILLOR. Millorarso en la salut.
^/0rar, alzar, canvakcer, Melius se habere.
Axa PAS8AXT. fr. Mantenirse en un mateix estat
de salat ó conveniéncias. Ir pasando. Qnalicumque
forlnoà viUm agere.
AXii PBR ALT. fr. En lo joob de vlUar saltaria bola
fora de la mesa. Ir por alto, Globolum extra arem
protundi. || No advertir 6 no enténdrer alguna cosa.
IrH por alto. Ex captu rem eíTugere.
ANAR SOBRE ALGUNA GOSA. ff. ScgUir algUU UCgOCi
sens pérdrerlo de vista. Ir sobre alguna cosa. Nego-
tium diligentíus procuraré.
ANAR SOL COM UNA ÓLIVA, 6 COM UN MUSSOL, ó ANAR
FÉT UN MUSSOL. AnL•r como un duende^ ó solo como el
espdrrago. Lemures, larvas aemulari, imitarí.
ANAR TOT DEIXAT. Anar mal endressat. Andar desa-
linadOf desaseado. Neglecto vestís cultu incedere.
ANAR TOTS À UNA. ff. Obrar de concert en alguna
cosa. Andar d una, Unà incedere.
ANAR TOT XANO xANo. ff. Caminar poch à poch.
Andar paso d paso. Pedetentim ambulare.
ANEM. loc. fam. VamoSf vaya. Eja.
ANEUHO k ENTÉNDRBB. fr. Deoota quc no's pót con-
ciliar la contradicció de algunas cosas. Ajustadme
esas medidas. Has lites, si vales, componito.
À TOT ANAR. exp. A tota pressa. A mas andar. Ci-
tissimè.
DEIXAR ANAR. fr. No fér cas de alguna cosa, orni-
tirla. Dejar córrer. Dissimulo, as, omitto, is. Q Dei-
xar càurer à terra alguna cosa. Dejar caer. Dimitto,
is. II Soltar lo que*s tè detingut. Soltar. Dissolvo, is.
II met. Deixar càurer alguna paraula dissimulada-
ment en la conversa. Dejarse decir. Inconsultò loqui.
Q En lo jocb de cartas no matar la basa podentla
matar. Soltar la baza. Ghartam lusoriam vincenti
submittere.
oEixARSE ANAB. fr. fam. Explica que alguna perso-
na và tota sens garbo, mal endressada. Caerse d pe-
dazoSj irse ó caerse cada cuarto por su lado, dejarse,
Negligenter se gerere. || Precipílarse de algun Uoch.
Dejarse caer, echarse, arrojarse, precipitarse. Sese im-
millere, se praecipitare. ) Baixar de un arbre, ó cor-
da avall, etc. Descolgarse, dejarse caer. Se demittere,
delabi.
DEIXAT ANAR. loc. Equivaleut à desgayrat. Desma-
zalado, desmadejado. Languidus, iners. Us.
DÍGASMB AB QUI VAS, T 'T DIRÉ QUI SERÀS. fr. QUO iu-
dica lo que pót la forsa de las costums en los com-
panys. Dime con quien andas, te diré quien eres. Dic
mihi quos sequeris, quissit tibi, Pontice, dicam.
NO ANAR GAYRE. No tardar mòlt en succehir algu-
na cosa. No tardar mucho, no pasar mucho tiempo.
Non diutins morare.
NO ANIRÀS À ROMA PER LA PENITENCIA. DeUOta qUO
algú serà castigat severament. No irús à pagaria en
el otro mundo. Non abibís impune.
PER AHONT ANIRÀS FARÀS COM VEURÀS, ref. DeUOta
que qualsevol déa acomodarse al estil del pafs abont
se troba. Por donde fueres, haz como vieres : d do vas,
como vieres asi haz. Gum fueris Romàs romano vivíto
morè.
QUANT TOT VAJA MAL Ó MALAMENT, fr. fam. Cuando
todo corra turhio. Si maximò fortuna obstet. Ut rea
malè cedan^
QUB IS J^^^Sv^NT? exp. met. fam. ab que a'
88
ANÀ
DIGCIONAIU
ÀNG
excusa algú que li donan massa pressa. Espuntada
de piearo, Illicò fieri non potest.
SEGONS GOM ANIRÀ. fr. DcDota que havem de espe-
rar T èxit de aignna cosa pera arreglar nostra con-
docta. Conforme diere el dado. Pront sors tulerit.
sÈNS COM VA NI GOM COSTA. fr. Sèos preparació, à
bnlU). À seeas y sin llover: d tofUas y d locas. Teme-
ré et iDConsullò*
sÈNS ANAELi NI vBNiRLi. cxpr. pera donar à entén-
drer qae à algú no U importa res allò deque's trac-
ta. Sin irle nivenirk. Qain saa intersit.
TOT VA GOM DIU VOL. fr. iron. Denota que las cosas
van malament. Todo va amo Dio$ es servido, ó d la
huena de Dios, Deo volente.
VA JA UNA GOSA PER ALTRA. loc. Denota qoc una co-
sa 's recompensa ab altra de igaal estimació poch
mès ó ménos. Yaya imo por otro. Hoc unum alio
compensetar.
VAJA JO CALENT T R1GA U GENT. FOf. S' apHca al
que prefereix sòn gust à lo qne poden dir. Ande yo
calientey riase la gente, Propriam commodam opi-
nioni prsestat.
VA MON RBSTO, TOT HI VA. lOC. ENVIDAR 5.
ANAR COM ó DE PASTORBLU. cxp. tcr. Caminar à
saltets. Andardecemidillo. Corpus adlatos motitare.
ANARSElf. V. r. Separarse de algon lloch. Irse.
Abeo, is, vestigiam movere. || Estarse morint. Irse,
Animam agere. Q Yessarse poch à poch lo líquit, y
també s' aplica al vas qne'l conté; y així 's diu: se *n
va'1 vi, la bota etc. Irse, Redando, as, deflao, su-
perfluo, is. II En lo joch de cartas, descartarse. Irse
de las cartas, descartarse, Inatiles pagellas rejicere,
deponere. || Parlant de la roba s' hi sol anyadir à
trossos, y vol férse vella, ó esgarrarse. Irse. Dirnm-
po, is. II DESISTIR. II Dit de las snbstàncias espiri tuo-
Sas. EVAPORARSE, EXHALARSE.
ANAESEN AB LA CUA ENTRE US GAMAS. fr. Tenir Xas-
co, ó anarsen avergonyit de algana part. Irse, ó sa-
lir rúbano entre piemas. Demissis auribns abire.
ANARSEN AB NOSTRE SENTOR, fr. Jfortf, tTSC al cielo.
Expiro, as, desino, is, morior, eris.
ANARSEN TOT i RODAR. fr. ANAR LO CARRO PEL PE-
DRBGAL.
VBSTBN 1 PASSEJAR, y
VESTEX EN NOM DB DÈu. loc. met. fam. Manifesta
'1 desagrado ó desaprobació de lo qae algú proposa,
diuófà. ituia dpasear ód paseo, Abi hinc, abi
modò.
ANABGÓnCH. adj. NARCÓTIGH.
ANARQUIA, f. V estat ó regne séns cap pera
gobernarlo. Anarquia. Anarchia,8e.
ANÀRQUIGH. adj. Lo qae pertany à la anar-
quia. AnArquko. Anarchicus.
ANA8ARCA. f. med. Acumulació de la serositat
en lo teixit celular, que es una espècie de hídropes-
sia. Anasarca. Anassarcha, ae.
ANA8GOT. f. ESCOT.
ANA8TÀ8IA. f. ARTEMISSA. || RESURRECCIÓ.
ANASTOMÀTICH. adj. med. Remey eficàs pe-
ra dilatar los vasos, y fér que circal
Anastomdtko, anastomótieo. Anastomatíi
ANA8TOM08I8. f. med. Dilatació
Anastomosis. Anastomosis, is.
ANÀSTROFE. f. gram. Inversió
séns necessitat. Anústrofe. Anastrophe.
ANAT. p. p. Andado, ido. Itns. || paí
ANATA. f. Espècie de tint roig qn
Indias orientals. Atola, dnata. Anata, ae
ANATEMA, f. Excomunió. Anatei
nion, anatematismo. Anathema, atis, <
nis. H met. exeoració, maledicció.
ANATEMATISAR. V. a. Fulmina
Analematizar, excomulgar. Anathematizi
CRAR, MALBHIR.
ANATEMATISAT. p. p. y adj. Ai
Anathema tizatus.
ANATEMATISME. m. anathema.
ANATISTA. m. Oficial que té à son
llibres y despaig de la mitja anyada ei
romana. Analista. Rationes et acta dimi
ferens scriba.
ANATOGISAIE. m. Usura de la ma
Anatodsmo. Anatocismus.
ANATOMIA, f. Dissecció de las {
humà pera examinar V ofici de cada u
curar ab acert. Anatomia , ctúeecton. An
tomica, se. || Ciència que tracta de las
del cos humà y del animal pera saber s
tuació, lligament, oficis, etc. Anatomia
ars. Ilpint. La organisació, tamany, fo
síció de tots los membres del anima
Corporis structura, compago.
fÀr ANATOMIA, fr. ANATOMISAR. || mCt.
examinar per parts alguna cosa . Am
anatomia. Examino, as, discutio, is.
ANATÓMIGAMENT. adv. m. Cot
reglas de anatomia. Anatómicamente. Ai
ANATÓMIGH, CA. adj. Lo pertany
tomia. Anatómico. Anatomicus.
ANATÓMIGH. m. Professor de ana
tòmico, anatomista, Anatomista, a;.
ANATOMISAR. V. a. Executar 1
Anatomizar, disecar. Inseco, as. || pic
exactament en las estatuas los ossos,
Anatomatizar. Ossa etc. articulatim <
examinar, analisar.
ANATOMISAT, DA. p. p. Anaton
ca tus.
ANATOMISTA. m. anatómich.
ANATRÓ. m. Escuma del vidre. A
spuma.
ANAURISMA. m. ANBURISMA.
ANAVINGA. f. Arbre de Malabar s
tè 1 such sudorífich, y '1 bany de las ft
es contra '1 dolor de articulacions. Amt
anavinga.
ANGH. adv. ant. may. || anl. amàs.J
CARA MES. II TAMBÉ.
ANC
CATALÀ.
AND
89
MMCàm f. La part posterior del cos entre la cui-
11 y la 'cintura. Nalga^ asentaderas, posas, Pyga, ic,
duis, nates, is. || Eo estil jocós y en los irracio-
Bib. A9ta. Coxa, ae.
àSA i LAS A5CA8. So dio dol qoo va à caball so-
krehis aocas. À ancas, ó sobre las ancas. Súper co-
vtm equitare.
línia L4S Aücis. ír. ter. Pegar surras. Zurrar.
Terbero, flageilo, as.
50 !>i7aia AüCAS. No consentir las cabalcadoras
fttls pajen à caball à las ancas. iVo sufrir ancas.
Coiis incideotem noo pati.
nsàisa DE A5CÍS EN LA pÀEET. fr. foQ). Maotenírse
iBRtmeot eo sa opinió ó dictamen. Ponerse de pies
akfared. Sentencia) tenaciter adha^rere.
ANCALSAR. v. a. ant. auinsab.
ARGEÀy NA. adj. La persona que tè mòlts anys.
AwàtnOy tiejoy anoso. Senex, is. || En las ordes milí-
ttfs qualsevol delsfreiles mès anticbs de sòn respec-
tis convent. Awiano, Antiquior, dignior.
AlfCIÀML m. ENCiiM.
AKCIANAMENT. adv. ant. antigcament.
AHdANIA. f. ant. y
AlfCIAlVITAT. f. Edat avansada, vellesa. Ancia-
«M, re/e^. AnnositaSy atis, senectus, utis. |Jant.
ANCIANS• m. pi. Nom que *ls juheos dona van
llispersooas mès considerables. Ancianos, Senes
meràbíles. D Entre Galvinísfas cert número dels
■èsobstioats é imposats en la secta, los quals com-
fiMosasjantas. Anciafios. Calvínistarum senatores
ANCOR. adv. ant. encara.
ÀNCORA, f. Instrument de ferro abdos llenguas
coala punta del ham, que tirat al mar ab la gu-
mertdeté las embarcacions, y las deslliura del ím-
petadds vents. Ancla, àncora, Küchorsi,a:.
Í5G0U DE LA ESPERANSA. La quc cs mòlt grau, di-
ta així per sér de major seguretat y T últim recurs
qoe qaeda. Àncora de la esperansa. Sacra anchora una
saintisspes. 0 met. L' apoyo ó allò ab que*s confia.
iKi)ra de la esperanza. Ancbora, x, auxilium, ii,
spes, ei.
iL$iÈ íncoeas. fr. nàut. Levar óncoras, desa fer-
wr, zarpar, Anchoras levare, é portu vellere.
BTAi AL íncoea. Eslar la nau assegurada ab ella.
fsterf» anclas^ ó sobre las anclas ó las àncoras. Ad
aicboras, in anchoris stare.
FEBIAE LES ÍNCOBES. loC. ant. ALSAR ÀNCORAS.
TiRàR iNCORAS. Anchr, ancorar, echar las anclas, ó
nc(tra$fdar fondj. Ancboras jacere ad detinendam
uvim.
ANCORATGE, m. La acció de tirar las àncoras
almar. Anclaje, ancoraje. Anchorae jactus. |] Lo dret
qoe's paga en los ports pera donar fons. Anclaje, an-
«ra/e. Anchorarium tributum.
ANCORGA. En la pintura y física es lo color
Sroch, obscur al oli, y clar al temple, artificial de
SQÍiprím y tinta de galda. Ancoren. Fallida terra
pictora composi ta.
TOMO 1.
ANCORDA. f. La de van t corda ó corda retorsu-
da de la ballesta.
ANGORERIA. f. Oficina abont se fan àncoras.
Ancoreria. Anchoraria oíficina.
ANCORER. m. Qui fà àncoras. Àncorero, Ancbo-
rarum artifex.
ANGORETA. f. d. y
ANCORO, m. d. Anclote. Parva anchora.
ANCUL8. m. pi. Déus dels esclaus. Aneulos. An-
culari, orum.
ANCU8A. f. Herba, llengua bovina.
ANDA. interj. de enfado y reprensió. Anda. Abi
in malam crucem. || f. ant. andas ó andbs.
ANDADOR. m. Criat de las confrarias pera avi-
sar als germans los exercicis à que deuben con-
córrer. Munidor, mullidor, llamador. Gonfraternita-
tis munitor.
ANDABOBA. f. Trampa, y fulleria en alguns
jochs de cartas. Andaboba. Lusoria fraus.
ANDALÚS, m. Natural y pertanyent à la Anda-
lusia. Afifía/ur. Boeticus, i.
ANDALU8ADA. f. Fót de andalús. Andaluzada.
Factum boetorum morè.
ANDANA, f. Rengla. Andana. Rerum series, ordo.
ANDANADA, f. mar. Descàrrega de tota la arti-
lleria que's troba en lo costat de un bucb. Andinada.
Navis tormentorum bellicorum explosió.
ANDANT. m. mús. Graciós, un dels cíncb mo-
viments fundamentals de la música. Andante. Festi-
nus coDcentus.
ANDAR. V. a. ant. anar.
ANDAS. f. pi. ANDES.
ANDERRI8. m. pi. ter. cuuàstecus.
ANDES. f. pi. LLITERA, BATART. || aut. LUT DB
MORTS II ant. PEANTA.
ANDIRA. f. Arbre de Amèrica de quaranta à cin-
quanta peus de alsada, las fullas semblants à las de
la noguera, las flors pelitas, lu fruit ovalat, de dos
polsadas de llarch, y conté una ametlla mòlt amarga
y venenosa. Pan^elin. Piso, nis, andíra racemosa.
ANDORRÀ, m. Pobre, vagamundo. Guitarront
guiton, iuno. Vagus, i.
Féa l' andorka. fr. Fér lo desentès quant no's vol
convenir en lo que's proposa y demana. Hacerse me-
mo. Bardum se facere.
ANDRAIX. m. Drapot. Andrajo, Scruta, orum,
lacinia,a).
ANDRESSAMENT. m. a. àüressament.
ANDRESSAR. V. a. auressar. || endressar. 3.
ANDREU, m. Nom de home. Andrés. Andreas,a;.
ANDRIANA. f. ant. Espècie de mantellina que
usa van las donas. Andriam. Araplior chlamys.
ANDRINO. m. ter. cascabellito.
ANDROGÉNIAS. f. pi. Feslas que celebravan
en Alenas en honor de Androgeo. Androgenias. In
honorem Androgei festa.
ANDRÓGINO. m. Qui es juntament mascle y fe-
mella. Ikrmafrodita, andrógino. Androgynus, her-
maphroditus, i.
i'ò
90
ANE
DICCIONARI
ANF
:{#}>, I J< I
^A* f. D. p. Anèromeda, Androme-
des, s. II ast. GonsteMació septentrional que tè 59
eslrellas. Andrómeda. Andromeda, ae.
ANDRÒMINA, f. Trapasseria, enredo ab que's
pretén al-Iacinar. Andròmina^ tramoya, Fallacia, a),
fraos, dís. || adj. Al-lacinador, ambrolla. Trapadsta,
írapacero. Fallax, fallaciarom machinator.
ANDBONA. f. Carreró estret pera rébrer llum.
Calkjon. Angusta via.
ANDROS8AGE8. f. pi. Planta que fa las fulias
al arrant de terra, y del mitj ixen los brots ab sas
fiïllas y flors blancas; la llavor bermella y triangu-
lar. Androsaces. Androsace vulgaris.
ANDURAIR. V. a. ant. andubir.
ANDURINA. f. mar. Cap de dos brassas ab que
B* atraca y cenyeix la vela del arbre. Andurina, Ru-
dens, tis.
ANDURRIALS. m. pi. Paratges extraviats, in-
durriales. In via, avia, loca.
ANÈCDOTA, f. Notícia, novedat, ocurrència ig-
oorada antes. Anècdota, Nova, recens noti tia.
ÀNECSI. m. Aucell de aygua de un peu de altu-
ra, camas rojas y curtas, los dits units ab una mem-
brana, '1 bécb à manera de espàtula, convéxo sobre
la punta, 1 cos clapat de blancb, negre y blau. Ana-
de. Anas, atis.
àNAE COM LOS Inechs. fr. Caminar remenanse com
fen los estevats. Anadear. Anatis morè incedere.
ímbcq novell. Anadon. Anas, atis.
Inecb petit. Anadeja. Anaticula, se.
FÉB l' ímech. fr. Morir boquejant. Boquear, mo-
ftr, espirar. Expiro, as, falo fungi. || Ofegarse. ine-
gane, ahogarse, Submergis, fluctibus obrni.
POLL DEL ínegh. Aftadifio. Anatis puUus, anaticu-
la, se.
AnEDA. ant. ànech.
ANEGAR. V. a. ant. dissihular. | ofegar. || inun-
DiR. II ANUfAR.
ANEGARSE. v. r. Ofegarse ab aygua. Anegarse,
gumergirse. Submergi.
, ANEGAT, DA. p. p. Anegado. Snbmersus.
ANEGUET. m. d. Anadon. Anas, atis.
ANEL. m. ant. y
• ANELL. m. Círcul petit de metall ó altra matè-
ria preciosa per adorno dels dits. Aniüo, sortija. An-
nnltts, i. II arq. La forma do anell ab que termina la
part superior de la columna. CoUarino, Annulus co-
íumnaris. || virolla. Q anyell.
AL ANELL. m. adv. anell de saltar.
ANELL ASTBONÓMicn. loc. CírcuI dc motall graduat,
que mostra ab sa alidada la altura dels astres y ser-
veix pera medir las li neas accessibles é inaccessibles
de la terra. Anillo astronómico. Annulus astrooomi-
cus.
ANELL DE PESCADOR ó DEL PAPA. cxp. Anell pera sage-
Har los breus. Anillo de pescador. Piscatoris annulus.
ANELL DE SALTAR, loc. Jocb de Doys posats en dos
fileras, un dels quals amaga entre 'Is de sa part una
prenda, y si un altre del partit contrari endevina qui
h tè, no's mou ningú; però si erra, V últim de la
fila del que la amaga fà un salt endevant, tenint tot
això de avantatge: se procebeix així alternativament,
y guanya la fila que arriba primer al Uoch senyalat.
Salta tú y ddmela tú. Puerorum ludus à modo luden-
di síc dic tus.
ANELL EN LO DIT HONRA SÈNS PROFIT. TCf. Advorteix
que no's déu emplear lo diner en lo que solament
serveix de fausto ó vanitat. Anillo en el dedo honra
sin provecho. Titulus sine re.
ESTAR BÈ COK FA LA PEDRA EN L'ANEU. aut. \'EN1R
COH l' anell al dit.
VENIR GOM l' anell AL DIT. fr. fam. Significa que
una cosa s' ha dit ó fót ab oportunitat. Yenir comò
anillo al dedo, ó como pedrada en ojo de boticario,
Tam opportunum ut nihil magis.
ANELLS, m. pi. £n los insectes, cuchs y altres
animals las parts en que tenen dividit lo cos y que
representan uns anells. Anillos. Annulus, segmen-
tum, i.
ANELLA, f. Círcul de ferro ab una espiga pera
clavarlo. Armella. Armilla, a;, acurminatus annu-
lus. II La que serveix pera tocar las portas. Aldaba.
Pessulus, i. Q La de las cortinas. Sortija. Annulus.
i. II La malla de la cadena. Eslabon. Fibula, a3, annu-
lus, i. II La que's posa per ansa en los caps de las
caixas ó bahuls. Aldabon. Ansa, oi, annulus, i. || La
que's fica à la paret pera lligar los ca balls etc. Ar-
rendador. Ferreus jumentis alligandis annulus.
COP DE ANELlA. loc. Aldaboda^ aldabazo, Gravior
pessuli, ictus.
TRUCAR A la PORTA AB LA ANELLA. Aldabcar. PcSSUli
ictus ilerare, repetere.
ANELLÀS. m. aum. Sortijon. Annulus grandíor.
ANELLASSA. f. aum. AlL•bon. Pessulus gran-
díor.
ANELLET. m. d. Anillejo,anilUco. Annulus, i.
ANELLETA. f. d. Aldabilla. Annulus, i. || La
que's porta per adorno en las orellas. Zarcillo, urci-
llo. Inauris, is. || En los telers ullets de vidre. Gafe-
(«s. Fibula, se.
ANEQUET. m. d. Ànech jove. Anadoncillo, Anas
júnior.
ÀNET. m. Anech.
ANET. m. Uerba olorosa medicinal semblant al
fonoll, son olor excita '1 vòmit. Eneldo. Gravcolens
anelhum.
ANETIR. V. a. ant. afegir, antadir.
ANEURIsmA. f. cír. Tumor qne*s forma per la
relaxació ó fractura de la artèria. Aneurisma, Aneu-
risma, alis.
ANFALONIRSE. V. r. ant. bnfalo.mrse.bnl-
JARSE.
ANFIATR08A. f. anat. amfiatrosa. Certa arti-
culació duptusa, perquè no tè moviment manifest.
An/(a(rosa. Amphiatrosa,ae.
ANFIBRAGH. m. poét. AHFniRACH.
anfuhagre. m. poét. AMFraACRo.
ASiFIPROSTlLS. m. pi. AMFiPiOSTiLs. Temples
ANG
CATALÀ.
ANG
91
éeis anücliSy que tenian quatre colamnas devant, y
qoatre detràs. ÀnfiprostUos, Amphiprostilos, i.
ANUPTERA. f. AMriPTBEi. Serp ab alas. Ànfip-
(era. Amphiptera, ae.
ANFISBENA. f. AMFiSBEüA. Espécie de serp de
imérícasèos alls, ab la pell llisa, clapada de en-
earoat y groch. ÀnfUbena, AmphísbaBDa, Coecilia, ae.
ANFISGIS. m. pi. AMFiscis. Pobles en la Zona
tòrrida. Anfsciog. Àmphiscí, orum.
ANFITEATRO. m. AMFITEATRO.
ANFLAQUIR. V. n. amflaqdib. aflaquie.
ÀHFORA. f. ant. ÀMFORA. Cert canti. Anfora,
imphora, ae. | Certa mesura de líqníts qae usavan
los romans y contenia 8 congis, ó dos urnas. Anfora,
aúirantal. Amphora, ae. ||Las mesaras majors de
cons liqaidas qae asan los venecians. Anfora. Am-
|èora, ae.
AllGANEIXS. m. pi. ter. arganills.
ANGARILLAS. f. pi. Sella pera anar las donas
tb comoditat en las cabalcaduras. Jamugas, Mulie-
bre ephippiam.
ÀNGEL. m. Esperit celeste criat per Dèa pera
sÒQ ministeri. Àngel, Angelus, i. Q Peix xalo sero-
bUot à la rajada. Àngel, lija, melgacho, pinlarroja,
Sqaatíoa, scbalina, m. || met. Noy petit. Angelito, an-
fti lofans, tis. Q Figura de noy que posan en los
relaales. Angelote. Grandior angeli imago. || n. pro-
pidehome. Àngel. Angelus, i.
íkgel de la guarda. Lo qae Dèu (è senyalat à ca-
da persona per la sua custodia. Àngel de la guarda ó
éMgd autodio. Angelus custos. p met. Lo protector
de algú en sas pretensions. Àngel de la guarda, AH-
• cnjos patronus.
ixGKL MAL. Lo diable ó dimoni. Àngel rmlo ó de ú-
vàki. Diabolus, i, doemon, onis.
CmAR COM UN ÀNGEL Ó TENIR VEU DE ÀNGEL. fr.
fam. Denota la habilitat y dulsura ab que canta al-
giua persona. Cantar como un àngel. Dulcissimè can-
taré.
u CN ÀNGEL. Expressió pera denotar la innocèn-
cia ó bon geni de algú. Es un àngel. Leni natura ho-
mo. I fr. fam. Expressa la hermosura de una perso-
oa. E$ un àngel ó como un àngel. Aspectu polcber-
rimas.
ÍKGEL EO 6 DE LLUM. Lo qui no prevarícà. Àngel
hnoó de luz. Bonus angelus.
Ikgbl BUFADOR. loc. Se diu del que tè grans gal-
tas. ingelon de retahlo, carrillos de monja hoba, Obe-
nSjObesitate turgens.
ÀNGELA, f. Nom de dona. Àngela. Àngela, ab. ||
Sspécie de interjecció afirmativa. Eso mismo, eso es
*üo, brca^. Optimè.
ANGElAs. m. aam. Angebte. Angelus major.
Angelet, m. d. S' aplica als noys per sa in-
Qocéncia. Angelico, angelito. Puellus innocens.
ANGELEIB. m. pi. PUNTATJB CORONAT.
Angèlica, f. planta dels Pirineus, las fuUas
^ialladas y espíuosas, la arrel grossa, molsuda y en
^IPira de fos, grisa y arrugada per fora y blanqui-
nosa per dintre. Ajonjera, aljonjera, ajot^e, angéUca,
earlina, cardo aijonjero. Gbamaleon albus, tíscosus
carduus. Q Purga de berbas cordials y mannà clari-
ficat. Angèlica. Angèlica potio. || La llissó que's can-
ta '1 dissapte sant pera benebir lo ciri pasqual. An^
gélica, Lectío in benedictione cerei can tari solita.
ANGÉucA AECANGÉucA. f. Plduta que's diferència
de la angèlica, en que la fuUeta superior de sa fulla
està dividida en poUagons. Angèlica arcangéUca. An-
gelka arcbangelica.
ANGÈLICA CARLINA. Planta. CARLOfA.
ANGELICAL, adj. ANGÉLIGH.
ANGELICALMENT. adv. m. Ab candor é in-
nocència. Angelicalmente. Candidè, puré.
ANGÉLICA8. f. pi. Religíosas de una orde fun-
dada en Itàlia per Lluisa Toselle. Angélicas, guaita-
linas. Angèlica, goastallina monialis.
ANGÉLICH, CA. adj. Lo que pertany al àngel.
Angelical, angéUco. Angelicus.
ANGELINA, m. Arbre de Malabar que arriba
fins à setse peus de gros; sas fallas son mitígants.
Angelina. Angelina, ae.
ANGELITA8. m. pi. Heretges que segaian à Sa-
beu. Angelitas. Angelitae, arum.
ANGELOLATRIA. f. Cultoque's dóna als àngels.
Angelolatría. Angelolatria, ae.
ANGELOT, m. Certa goma de color grocb y
gust amarch que destil-la un arbre de Etbiopia.
Sarcocola, azarote. Sarcocolla, íb. || La figura de noy
que's posa en los retaules. Angelote. Grandior ange-
li imago. [] Moneda de or anlígua que tenia una fi-
gura de donzella ab una corona en la ma. Aftgelote^
vicloriata. yictoriatum, i.
ANGEO. m. Drap de estopa ó lli grosser. Angeo.
Tela stnpea.
ANGERONAL8. f. pi. Festas que *s celebravan
en honor de Angerona diosa del silenci. Angeronalei.
Angeronalia, inm.
ANGETENAR. m. astr. Nom de nou eslrellas
de Leridano, y de una de la balena. Angetenmr. Stel-
la sic dicta.
ANGHIVE. m. Arbre de la isla de Madagascar;
la cocció de sas arrels disminuheix la infiamació de
orina, y es remey contra '1 mal de pedra. Angkive.
Arbor sic dicta.
ANGINA, f. Escanéncia. Angina, àkogtàjo. Angi-
na, X.
ANGIOLOGIA. f . anat. Descripció de las venas,
artérias, nervis y vasos linfàtichs. Angiologia. Aa-
geilogia, x.
ANGIOSPERIUA. m. bot. Nom de las plantas
que contenen la llavor en dos tels difícils de separar-
se de la ametlla. Anaiosperma, Angiosperma, as.
ANGIOSPERMATICH. adj. bot. Lo que pertany
à la angiosperma. Angiospermdtico. Angiosperma-
ticus.
ANGIOTOMIA. f. anat. Dissecció dels vasos.
Angiotomia. Angiotomia, ae.
ANGIR. V. a, ant, cercar.
n
ANG
DICCIOiNARl
ANI
ANGLANTINA. f. Planta. BNGLANTiifA.
ANGLATERRA, f. iNGLiTERRA.
ANGLE. m. aot. àngdl.
ANGLÈS, adj. iNGLKd.
ANGLICÀ, NA. adj. Natural ó pertanyent à In-
glaterra. Ànglicano, Anglícanas.
ANGLICISME, m. Paraula ó frase inglesa usada
60 altra llengua. Anglicismo. Anglícismus, i.
ANGLO-AMERICÀ. adj. Lo natural y perta-
nyent als Estats-Units de la Amèrica septentrional.
Anglo-americano, Anglo-americanus.
ANGLOTAHIR. V. a. ant. BNGLUTiB.
ANGOISSAR. V. a. ant. y sos derivats, congoixàr.
ANGOIXA, f. ant. angi^stià, congoixí.
Angoixar, v. a. ant. angustiar, congoixàr.
augoixós. adj. ant. angustiós, congoixós.
ANCOLÀM. m. Arbre sempre vert, de cent peus
de alt, que's troba en Malabar; las flors forman una
diadema, '1 fruyt es com una cirera: y díuben que
la arrel feta polvos es un contraverí eficàs. Angolam,
Arborsic dicta.
ANGONAL. m. La part superior del cos ahont se
jantan las cuixas ab lo ventre. Ingle, Inguen,inis.
ANGRANALL. m. ENGRANALL.
ANGRELADAS. f. pi. En lo blasó, la creu, bro-
daduras y bandas que tenen sas dents mòlt petitas,
7 *ls costats rodons per la part inferior ab las pun-
tas enfora. Angreladas. Denticulatae, aram.
ANGÚ. ter. Festas que's fan à las criaturas de teta.
ANGUANYASSAS. adv. m. Poch temps ha. Poco
Uempo ha, Nuper.
ANGUARINA. f. Espècie de casaca ab las mà-
negas penjant que arriba fins à las cuixas. Angua^
rina, Hungarica chlamys.
ANGUILA, f. Peix mòlt llisquent semblant à la
serp. Anguila. Anguilla, sb. || nàut. Cada una de las
dos fustas Uargas inclinadas en la vora del mar, per
las quals se fà lliscar la nau quant se tira al aygua.
Anguila, Geminae et declíves trabes ad naves in
aquam decudendas. Q ter. vit db bou.
BSCAPARSB COM LA ANGUILA, fr. fam. S' aplica als
astuts que ab sas trapasserias s'escapan de tot.
Bicurrirse como anguila, Anguilla est, elabitur.
ANGUILERA. f. Eyna ahont posan las anguilas.
Anguikra, Anguillarium canistrum.
ANGUILETA. f. d. Anguilica, Parva anguilla.
ANGÜIXAR. ant. gonooixar.
ÀNGUL. m. La inclinació de dos líneas que's j un-
tan en un mateix punt. Angulo. Angulus, i.
Ingul agut. Lo menor que un recte. Angulo agu-
do. Angulus acutus.
Ingul curvilíneo. Lo de dos líneas curvas. Angulo
eurvilineo. Angulus curvilineus.
ínGul de reflexió. Lo que's forma per la superfí-
cie plana en que cau, per exemple, un raig de llum,
Íf la línea que va desde '1 mateix pla als ulls. Angu-
0 de reflexion. Angulus reflexus.
Ingul entbant. fort. Aquell en que la punta mira
envers la plassa. Angulo entranie, Angulus recedens.
▲NGUL ESPÉRicn. Lo quc's forma en la superfície de
la esfera, en lo concurs de dos circumferéneias de
dos círculs màxims que's tallan. Angulo esfèrica,
Angulus sphxricus.
ÍNGUL MixTiLÍNEo. Lo, de una línea recta y altra
curva. Angulo mixtilineo, Mixtilineus angulus.
ÀNGUL MORT. fort. ANGüL ENTRANT.
Ingul oblíquo. Lo major que un recte. Angulo
oblicuo. Angulus obliquus.
ÀNGUL obti^s. Lo que passa dels 90 graus. Angulo
obtuso. Angulus obtusus.
ÀNGUL PLi. La concurrència de dos plans en una
línea. Angulo plano. Angulus planus.
ÀNGUL RECTiLÍNEO. Lo dc dos líneas rectas. Angulo
rectilineo. Angulus rectilineus.
ÀNGUL RECTE. Lo CU que uua de sas líneas es vertical
y la altra horizontal. Angulo recto. Angulus rectus.
ÀNGUL SOLIDO. Lo quc's fà per mès de dos ànguls
plans que no estan en una mateixa superfície plana,
y concorren en un mateix punt. Angulo solido. Angu-
lus solidus.
ÀNGUL DEL ULL. Buat. Lo cxtrcm ahont s' uneixen
las pestanyas. Angulo del ojo. Ocnli angulus.
ANGULAR, adj. Lo que pertany al àngul ó tè sa
figura. Angular, Angularius.
ANGULARMENT. adv. m. En forma ó figura de
àngul. Angularmente, Angulatim.
ANGULEMA. f. Drap de estopa dit així per la
ciutat de dit nom. Angukma. Tela engolismensis.
ANGULÓSy A. adj. Lo que tè ànguls. Anguloso.
Angulosus.
ANGÚNIA, f. Gongoixa, aflicció del esperit. Con-
goja, angustia. Anxietas, atis, angor, is. || apuro.
ANGUNIAR. V. a. Fatigar, afligir. Acongojar^
angustiar. Ango, aílligo, is.
ANGUNIARSE. V. r. Patir congoixa. Acongojar-
se, angustiarse, Angi.
ANGUNIAT, DA. p. p. Acongojado, angustiado.
Afllíctus.
ANGUNIÓS, A. adj. Qui pateix angúsiia. Con-
gojosOy angustiado. Angustus, pusillis, parvns ani-
mus. II Lo que causa angustia. Congojoso. Anxius.
ANGÚ8TIA. f. Congoja, angustia, Angor, oris,
anxietas, atis.
ANGUSTIAR. V. a. Causar aflicció de animo ó
de esperit. Angustiar. Ango, is.
ANGUSTIARSE. V. r. Acongojarse. Aífligí, an-
gore aíflci.
ANGUSTIAT, DA. p. p. Angustiado, Miserè
sollicitus, anxius.
ANGUSTURAS. f. Escorxa de cert arbre que'ls
naturalistas distingeixen en verdaderas y falsas. La
verdadera es febrífuga, y la falsa un rerí violentís-
sim. Angosturas, Cuspariíe, arum.
ANGUYAR. V. a. ant. congoixar.
ANHELAR, v. n. Desitjar ab ànsia. Anhelar,
Anhelo, inbio, as.
ANHILARSE. V. r. AKlOüILÀRSB.
ANIBLE. m. Espècie de sotana ab mànegas.
aní
CATALÀ.
ANI
93
oberta perdevaot, qae forma part del vestit orien-
taL ÀmbU. Aoníbs, bilis.
ARILLAMENT. m. AHlNADA.
ANILLAR. V. 0. AHINAR.
ÀlüMA. f. Principi interior del moviment ó de
Us operacions de tot cos vivent. Alma, ànima. Ani-
na,», aoimas,i. ,',' Tros rodó de fosta, os etc. sobre
qoe's forman los botons Hormilla. Astri olori globali
forma, g En lo violí y altres instruments de pont,
pessa de fas la qae's posa entre las dos ta pas pera
fiM'tificar lo so. Alma. Ligneam sos ten ta cul om. ||
rel Se preo per tota la persona, y així 's diu: no hi
hiQo ÀMMA en tot lo carrer, etc. Alma, Homo, inis.
jEo los negocis lo mès essencial de ells. Alma.
AiIbui, ae. II Eq una devisa, la lletra que acompanya
hfi^ra. Alma. Lemma, atis. || met. Lo que dóna
esperit, vigor y forsa à alguna cosa, com V amor à
la pàtria es la iifiMA del estat. Alma, Yis, is, virtus,
Qtis. I met. La substància, ó '1 principal en qual-
«vol eosa, y així 's diu: anem al animà del negoci.
íHm. Summa, as, ca put, itis. Q enteniment. || met.
la eonciéocia, y així del que obra mal se diu que no
tè írha. Alma. Conscientia, ae. || Lo vnyt de un canó
de artilleria. Anima. Bellici tormenti spiramentum,
eoDcava. J Lo que's posa dins de alguna cosa pera
maotenirla ó sostenirla. Alma. Interins fulcimen-
lan. II Yivesa, esperit, forsa, expressió, etc. y així
sdin: la imatge, '1 discurs tè mòlta ànima. Yís, is,
vivaciüs, atis, acumen, inis. || Fantasma, papo pera
lerporà las crialnras. Coco, Larva, nenia, ae. || Se
diacomanment de la del purgatori. Anima, alma,
Aoima, «.
iimu Dl CABALL. oxpr. fam. Se diu de la persona
qoe sens escrúpol comet maldats. Alma de caballo,
^Dats andacix homo.
iinMi w CAGAFERRO. loc. fam. y
i^nu M CANTI. expr. fam. Se diu de la persona
mòlt oéeia ó toota. Alma de céníaro, Stultus, stupi-
dos, sloiidus.
i.tiiii EN PENA. La que pateix en lo purgatori.
ilmanpena, Umbra, a;, spectrum, i. |j met. Trist,
nelancólich. Alma en pena, Hominom frequentia
ÍDgiens.
í^niA FBIDA. La persona de poch esperit. Ave fria^
orf roura. Stolidus homo.
iniA MiA. exp. de carinyo. Alma mia, mi alma,
Aoioia mea, mel meum.
àüilSELI À ALGÚ LA ÀNIMA DBTRÀS DE ALGUNA COSA.
fr. met. Denota la forsa ab que alguna cosa atrau à
3lgú. Üevar à uno alguna cosa tros si el alma. Alieu-
jos rei vehementissimo desiderio capi.
auNCAR LA ÀNIMA. fr. met. Matarlo ó férli mòlt
oal. Se diu ordinàriament amenassant. Sacar el al-
<u, d corazon, las entranas, ó las tripas d alguno.
Lacero, trucido, as.
iuiMt À TOCA! À LA àniMa. fr. Sonlír vivament
''gttna cosa. Tocarle d uno en el dlma, ó tocar al alma
o'^una eosa. Gravissimèdolere.
cuvAtsiUÀifBfA* fr. fam. Menjar ó benrer algu-
na cosa. Echarsealgo al coleto ó d cuestas. Manducare
aut bibere.
DONAR ÀNIMA. fr. Donar vivesa, esperit y gràcia
particularment al llenguatge, dar alma. "Vigoro, as.
NO GOSAR DIR QÜE LA ÀNIMA SIA SEVA. fr. NO gOSar
parlar ni en bè ni en mal. l^o chistar, no desplegar
los làbios. Ne mosílare qnídem.
SENTIR EN LA ÀNIMA. fr. Tenir gran sentiment ó do-
lor de alguna cosa. Sentir de muerte, d par de muerte,
d par del alma ó en el alma. Maximè dolere.
DONAR LA ÀNIMA À DÈü. Espirar, morir, rendir ó
dar el alma d Dios. Extremum spiritum edere,
reddere,animum agere, exhalaré, expiraré.
ESTAR COM LA ÀNIMA de'n garibat. fr. So díudcl quo
no pren partit en alguna cosa. Estar como el alma de
Garibay, Ad nihil intentnm esse.
PENJàR LA ÀNIMA À ALGÚ. fr. fam. Poudera la mòlta
gana de menjar. Clarearse de hambre. Fame labo-
raré.
PBSARLi À ALGÚ KN Li ÀNIMA. fV. fam. Sentir viva-
ment algun mal succés ó contratemps. Pesarle d uno
ó sentirlo en el alma. Gravissimè commoveri.
poRTARSEN EN COS T ÀNIMA. fr. mct. Portarscn al-
guna cosa enterament. Llevarse en cuerpo y en alma,
Penitus eripere.
SENTIR EN LA ÀNIMA. fr. Touir mòlt sentiment de
alguna cosa. Sentir en el alma, tocar en la lumbre, ó
en la nina de los ojos, Gravissimè dolere, commoveri.
TENIR LA ÀNIMA DB UN FIL. fr. PENJAR LA ÀNIMA À
ALGÚ.
TENIR Ó ESTAR LA ÀNIMA ENTRE LAS DENTS. fr. mOt.
Tenir mòlta por, ó estar en gran perill. Estar con,
ó tener el alma entre los dientes. In extremo periculo
versari.
ÜNA ÀNIMA SOLA NO CANTA NI PLORA. ref. AdvCrteíX
que un de sol sens ajuda de altres no serveix de res.
Una ànima sola ni canta ni Hora. Solus sine alterius
auxilio in qoacumque re parum valet.
ÀNiMAS. Lo toch de las campanas que tocan à cer-
tas horas de la nit, avisant als fiels pera que preguen
per las ànimas del purgatori. Animas. Sub noctem
pro defnnctis preces, orationes.
ÀNIMAS BENEYTAs. intepj. qoo exprcssa '1 gran
desitj de alguna cosa. Animas y Dios: Dios lo oiga y
elpecado sea sordo. Utinam faxit Deus.
ANIMACIÓ, f. L' acte de animarse ó infundirse
la ànima en lo cos. Animaàon. Anímatio, nis.
ANIMADOR, RA. m. y f. Qui anima. Anima"
dor, Animalor, is.
ANIMADVERSIÓ, f. Advertència, nota, reparo.
Animadversion, Animadversió, nis.
ANIMAL, m. Gos que tè sentit y moviment. Am^
mal. Animal, is. U Comunment s' entén per los ir-
racionals. Animal, bèstia, brulo. Bèstia, üb, rationis
expers animal. || adj. Dit del home mòlt ignorant.
Animal, bruto, bèstia. Stupidus, plumbeus. | adj. Lo
que pertany al cos animat y sensitiu. Animal, Ani•^
malis.
ANIMAL ÀBStfCH. aUt. INSBCÍB.
»4
ÀNI
DICCIONARI
ANI
ANIlfiLLBEUT. BÉSTU BRUTA.
ANIMAL DR CARBETA. CXp. y
ANIMAL DB QUATRE POTAS. expr. mot. Sumament
incapàs. Tonto de cuatro suelas. Terque quaterqae
bardus.
ANIMAL DB LLOGUER, exp. La cabalcadora que
llogan. Alquilon. Locutitium, merítorium animal.
ANIMAL ENCUBERTAT. ant. RINOCERONT.
TOT ANIMAL SAB DEIXAR LO LLOCH AHONT NO PÓT
CAMPAR, ref. Aconsella abandonar i' empenyo que 'ns
perjudica. Quien tiene tienda y no vende, iiecio es si la
sosiiene. Qui nihilum vendit, pateat licet usque ta-
berna. Prolínus banc clausam si sapit ille velit.
ANIMALÀS. m. anm. Ànimalazo , anirMUon,
animalote. Magnum animal. Q met. Home mòlt igno-
rant ó lonto. Animalazo. Plumbeus, rudis.
ANIMALET. m. dim. y
ANIBIALÓ. m. d. Animalejoy animalito. Bestio-
la, 8B.
ANIMALOT. m. Animal de mala figura que no
tò Dom conegut. Ànimalucho. Anonomastos, i, bes-
tiola, as. II vulg. L* bome sumament ignorant. Ant;
malucho. Plumbeus, i, rudis, is.
ANIMAR. V. a. Infundir la ànima en lo cos,
donar vida. Animar. Animo, as. |! Donar animo, va-
lor, coratge. Animar. Exsuscito, agito, as, confirma-
tionem efficere. || Donar vigor y energia à las cosas
inanimadas. Animar, Yitam ac veluti spíritum dare.
I Entre pintors y escultors donar vivacitat y expres-
sió à las fíguras. Animar, Animam addere. | mús.
Sonar ab primor un instrument. Animar. Inspiro,
animo, as.
ANIMAR8E. v. r. Cobrar animo, esfors. Ani-
marse^ cobrar dntmo, valor. Respiro, as, resipisco, is.
ANIMAT, DA. p. p. Animado. Animo robora-
tns.
ÀmME. m. Certa rehina treta per incisió de un
arbre de indias semblant al garrofer: es de olor
mòlt suau y de color de encens. Amme, goma ànima,
Resinae anime.
ÀNiMB coPAL ó ORIENTAL. Rohina mòlt dura, trans-
parent, de color de lopaci clar, que flubeix de una
planta, espècie de roldó, y serveix per la duresa y
brillantor del barnís. Anime eopal ú oriental. Orien-
talis seu copalis anime .
ANIMER. m. Qui demana caritat per sufragi de
las ànimas. ànimero. Ad defunctorum suíTragia elee-
mosynarum colfiiector.
ANIMETA. f. PALIA.
ANIMBTAS SAIfTAS. ÀNIMAS BBNBTTAS.
LA ANIMETA. exp. pera avisar à algú obro ab con-
cióncia. Conciencia, Religiosè faci to.
Bfta UN ANIMETA. fr. ÍNIMA FBBDA.
ÀBíIMO. m. Esfors, coratge. Animo, valor, eora-
2on, brio. Cordis virtus, spiritus. || Voluntat, inten-
ció. Animo. Animus, propositum, i, consiltum, ii. (
ATBNCIÓ, PENSAMENT.
ABAIXAR l' ÍNIVO. fr. ABAIXAI LO GAP.
ínoio i u fabinosa• fr. lun. ter. Ab que 8* «tonta
à la execució de una cosa difícil. Animo à las gachas,
Euge, maclc animo.
bon JInimo. int. Pera animar, ^ti^ ónimo. Hacte
animi vel animo.
COBRAR ANIMO. fr. ANIHAESE.
DECAüRER DEL ANIMO DB ALGÚ. fr. Pérdrcr la esti-
mació. Perder eleoncepto, Existimationem apud ali-
qnem deperdero.
DONAR ÀMIMO. fr. ANIMAR.
EXPLAYARSE L* ANIMO. fr. BXPLATABSB 'l COR.
FÉR P^RDRER Ó LLEVAR l' ANIMO. fr. met. DESANOf AB-
PÉRDRER l' ANIMO. Acobardirso. Estrecharse de àm-
mo. Animum deprimere.
FÉa ANIMO. fr. y
TENIR ÀNiMO. fr. Formar intenció de fér alguna
cosa. nacer ónimo. In animo, in mente habere.
ANIMÓS, A. adj. Coratjós, esforsat, valent, iiit-
moso, vaUroso, esforzado, Animosus, erectus, stre-
nuns.
ANIMOSAMEBIT. adv. mod. AnimosamenU, Aní-
mosò, fortiter, strenuè.
ANIMOSiSSIM, A. adj. sup. Animosisimo, Stre-
nuissimns.
ANIMOSiSSIMAMENT. adv. m. sup. Animo-
sisimamente. Animosissiraè, strenuissimè.
ANIMOSITAT, f. Valor, atreviment. Ammosí-
dady ardimiento, valor. Animi vis, virtus, audàcia.
ANIQUILABLE. adj. Fàcil de aniqnilarse. Am-
quilabk. Extinguibilis, destructibilís.
ANIQUILACIÓ, f. Destrucció. Aniquilacion, ant-
qwlamiento, Extinctio, destructio, nis.
ANIQUILADOR, A. m. y f. Qui aniquila. iiM-
quilador, exterminador. Destructor, is.
ABIIQUILAMEBIT. m. Aniquilació.
ANIQUILAR. V. a. Redubir à no res. Aniquilar,
exterminar. Ad nibilum redigere. || Arrubinar ente-
rament. Aniquilar, Funditus evertere.
ANIQUILARSE. V. r. Pérdrer lo sèr alguna cosa.
Aniqnilarse. Funditus eradicari, everti, deléri.
anís. m. hatafaluga. || Confits de la llavor de la
malafaluga ensucrada. Anis, grajea. Saccbaro incrus*
tata minuta grana.
ANÍS BSTBELUT. Arbust de la Xina y del Japó, que
fa un boll à modo de estrella ab set raigs, cada qual
ab sa llavor de gust y olor semblant al anís, y ser-
veix pera preparar mòlts licors deliciosos. Anis de la
China, ó estrellado de las Indias. Radíana, ae.
ARRIBAB als ANISSOS, fr. ÀBBIBAR i MISSAS i>ITAS.
ANISSAT. adj. Compost ó adobat ab anís. Am-
iodo, Aniso confectum.
ANISSET. m. dim. Anisillo. Anicetum, i.
ANIVELLAR. V. a. Tirar lo nivell pera examinar
8i està à nivell un pla. Nivelar, Per libro, libro, as, per-
pendiculum exigere. || Posar un plà en posició bori-
zontal justa. Nivelar, Mquo, as, adamussim planum
reddere. || Posar en equilibri ó igualtat qualsevol
cosa material. Nivelar, Ad libellam ducere, adamas-
8im dirigere.
ANIVERAARI. m. V ofioi que 's oetebra «o ia-
ANO
CATALÀ.
ANS
95
íragi de algun difunt lo dia que cumple V any de la
sua mort, y per extensió en qualsevol altre dia. Ani-
ftrsario. Anniversarium, ií.
ANJUP. ra. ALJCP.
ANLA8SAR. v. a. ant. enllíss&b.
ANLLA. adv. 11. enllí.
ANMANSIR. V. a. ant. bmmustigír.
ANMUNIÓ. f. ant. sobou.
ANNA. f. mit. Diosa que presidia als anys. Anna.
Anna, a. [[ Petit animal del Perú, '1 fetor del qual
infesta 'Is llocbs ahont passa las nits. Anna, Anna, ae.
ANNAL. m. ant. anyal.
ANNALISTA. m. Lo qui escriu annals. Analista,
Annalium scriptor.
ANNALS, m. pi. La historia que conté 'Is fets de
cada any separadament. Anales. Annales, ium, an-
nalium monu menta.
ANNATA. f. La renda, fruyt ó emoluments que
produheix qualsevol benefici ó empleo. Anata. Anna-
ta, s.
ANNEDOTAS. m. pi. Divinitats dels Caidòus,
imaginadas segons la idea que bavian format dels
àngels bons y mals. Annedotas. Annedolíc, arum.
ABiNÉXO, A. adj. Lo que va unit ab altre cosa.
Anejo, Annexus.
ANNOBLIMENT. m. ennobliment.
ANNOBUR. V. a. ENNOBLIR.
ANNOMINACIÓ. f. ret. Figura que consisteix
en alterar alguna lletra ó síl-!aba en principi ó mitj
de una dicció repetida. Paronomasiaj agnominacion,
anominacion. Paronomasia, a3.
ANNONA. f. Entre 'is romans diosa de la abun-
dància. Annona. Annona, ae.
ANNOTAGIÓ. f. La acció de anotar. Anolacion,
Annotalio, nis. || Nota en V escrit. Anolacion. Anfio-
tatio, nis.
ANNOTADOR, A. m. y f. Qui posa notas. Ano-
tador. Annolator, is.
ANNOTAR. V. a. Posar nolas. Anotar. Annolo,
as. I NOTAR, SENYALAR.
ANNUAL. adj. Loquesuccebeix cada any. Anual,
(httto, anal. Annuus, annualis.
ANNÜAL•ITAT. f. La propietat de sér annual.
Anualidad. Annualis rei condilio, status. |{ La renda
de nn any. Anualidad. Anni redilus.
ANNÜALMENT. adv. t. Cada any. Anualmente.
Singiilis annis.
ANNDlilR. V. a. ant. Otorgar. Consentin, con-
ceJo, is.
ANNUO, A- adj. ANNUAL.
ANO. m. cir. Foral del cul. Ano, seso, Anus, i,
podcx, icis.
ANODÍ, NA. adj. cir. y mcd. Se diu del medica-
ment que suavisa y tempera 'Is dolors. També s*
usa substanlivat. Anodino. Anodinus.
ANODINAR. V. a. cir. y med. Aplicar remeys
anodins. Anodinar. Anodino, as.
ANOLIEJAR. V. a. ant. y sos derivats, pletar,
ANOMALIA, f. gram. La irregularitat de alguns
noms y verbs. Anomalia, irregularidad. Anomalia,
ac. II astr. La irregularitat aparent en los moviments
dels planelas. Anomalia. Anomalia, x. || med. Irre-
gularitat en las fibras ó en lo pols. Anomaha, Ano-
malia, ae. II En la bisloria natural, monstruositat.
Anomalia. Anomalia, ac.
ANÓMALO. adj. gram. Se diu del nom ó verb
irregular.. Anómalo, Anomalus.
ANOMENADA, f. Nom, fama. Benombre, nom-
bradia. Fama, ae, nomen, inis.
ANOMENADAMENT. adv. m. Expressament.
Espccialmente, nombraL•mente. Speciatim. |j Per sòn
nom. NombraL•mente, Nòmina tim.
ANOMENADOR, A. m. y f. Lo qui anomena 6
elegeix. Nombrador. Elector, is.
ANOMENAR. V. a. Designar à algú per sòn nom .
Nombrar, Yoco, appello, as. || Posar nom. Poner
nambre. Alicui nomen imponere. || Elegir à algú per
alguna cosa. Nombrar, Nomino, as. || Fér menció
particular de alguna cosa. Nombrar. Nomino, as.
ANOME.NAR UEREU. fr. Coustitubirlo ó férlo. Nom-'
brar heredero. Hicredem nuncupare, insliíuere.
NO ME l' angme.nes. cxpp. Dcnola la repugnància
de que s' anomena al subjecte que s' aborreix. No
me le nombres. Nec nominetur.
ANOMENABSE. V. r. Dirseuna cosa 1 sèu nom.
Numbrarse, llamarse. Nominari.
ANOMENAT, DA. p. p. Nombrado, Nominatus.
ANOMEÜS. m. pi. Arrians purs, que soslenian
que I Fill de Dèu no era semblant al Pare. Anameos,
anomianosy anomos. Anomei, orum.
ANÒNIM, A. adj. Sens nom, sens firma, com
escrit, caria anònima. Anònimo. Anonymus.
ANOTÉRIGH, CA. adj. med. Lo que serveix
pera curar la boca del cor. Anolérico, Anotéricus.
ANOVELLAR. V. a. NOTICIAR.
ANPIT. m. ANTEPIT.
ANPOQUIR. V. a. ant. Disminuhir. Apocar, mi-
norar. Minuo, diminuo, is.
ANQUETA. f. dim. de anca. Anqueta, anquUla.
Parva clunis.
ANQUISSEGH. m. Caball magre de ancas. An-
quiseco, Clune gracilis.
ANRAVIRONAR. v. a. ant. bodejar, ciRCuniB.
ANRERA. adv. 11. Atràs. A tcrgo, retrò.
ANRIQUEHIR. v. a. ant. enriquir.
ANS- adv. t. Abans. Anles. Imò, quinimò, prius.
ans bk. adv. Anles bien. Imò, quinimò.
ANSA. f. Part que surt dels cossos ahont hi ha
forat pera poder agafaries ab comoditat, ficant en ell
la ma. Asa. Ansa, x. I! met. Ocasió, pretext. Asa,
pié. Ansa, aj, occasio, nis.
ANSA del coll. Cada un dels dos cossos que van
del pit al muscle. Clavícula, asilla. Clavicula, ae.
POSARSE EN ANSAS Ó FÉa AXSAS DE GERRA. fr. ApOyEF
las mans en la cintura, doblegant los brassosen for-
ma de ansas. Ponerse en jarras, ò enjarra. Brachio
ansas formaré, j] Estufarsc, cusoperbirse. Ponerse
en asos. Ansatum incedere.
96
ANT
DICCIONARI
ANT
ANSA. adv. ENSA.
AN8ANGONAR. V. a. ant. ENSiNGRENTiR.
ANSAT. m. ter. tupí.
ANSeAtigh, ca. adj. Dit de las ciutats llibres
y reooídas mútuament pel còrners. Amedlico, an-
siàtico, Anseaticae civitates fcBderatas.
ANSELM. 0. p. Amelmo. Anselmus, i.
ANSETA. f. d. Àsilla. Ansula, se.
ÀNSIA. f. GoDgoixa que causa inquietut ó movi-
ment violent. Ànsia. Angor, is, anxietas, atis. || De-
sitg vehement. Ànsia, anhelo. Cupido, inis, aviditas,
atis.
DONARSB ÀxsiA. fr. AFANTABSB. || Ingeniarso. Me-
nearse, bandearse, Sibi sapere, damnum declinaré.
ESTAR AB ÀNSU ó PASSAR ÀNSIA. fr. EstüT COU CUtda-
dado, tener ó posar cuidado . Sollicitudine, cura an-
gi, premí.
ANSIAM. m. ENSiAM.
ANSIAR. V. a. Desitjar ab ànsia. Ànsiar. Ambio,
is.
ÀNSIAS. f. pi. Basqueig, ganas de vomitar. Bas-
cos, arcadaSy vómitos. Nàusea, x,
ANSIETAT, f. ÀNSIA.
ANSIÓS, A. adj. Qui tè ànsia ó desitg vehement
de alguna cosa. Ansioso, Anxius, sitiens. ||Lo que
està acompanyat de grans congoixas. Ansioso, An-
xietate plenum.
ANSIOSAMENT, adv. m. Ansiosomente, Gupidè,
avidè, aviditer.
ANSUMAR. V. a. ENSUMAR.
ANTA. f Quadrúpede com un mulat; té '1 cap
gros y Uargarut ab una espècie de trompa, que ar-
ronsa y allarga quant vol, y en la extremitat los
nassos; los ulls petits, orcllas semblants à las del
porch,la cua curta, quatre unglas en las potas de
devant y tres en las de detràs; lo pel curt, espès y
negrench. DonlOy búfolo. Alt'ea, is, terreca, a3. | La
pell de dit animal adobada. Ante, Bubulínum co-
rínm.
LO QUE TÈ COLOR DE ANTA. Anteodo, Subpalidus.
ANTABAHIR. v. a. ant. entibiarse.
ANTAGOBnSTA. m. ÉmuI, qui s' oposa ó con-
tradeix à altre. Antagonista. Adversarius, ii, aemu-
lus, i. II anat. Qualsevol dels muscles que tenen ofici
contrari à altre. Antagonista. Antagonisticus mus-
culus.
ANTANAGLASSIS. f. ret. equívoch.
ANTANY, adv. t. L' any pròxim passat, y per
extensió qualsevol dels anys passats. Antano. Supe-
riore anno.
PENSiR BN LAS NEUS DE ANTANY, SI CAUrIn ENGUANY.
fr. met. Se reprèn à algú que no esta en lo que
diu. Pensar en, ó mirarà las musaranas. Mente di-
vagari, peregrinari.
QUANT ES JA VINGUT LO DANY, ES EN VA PARLAR DE
ANTANY, ref. Denota que alguna cosa s' ha fet pas-
sada la ocasió, ó quant ja no*s necessita. Despties de
vendimiar, cvévanos', al asno muerto la cthoda al robo.
Post bellum, au.\ilium. Peracta via, viaticum quseris.
ANTANYANA. f. Dona mòlt vella. Antanona,
Femina valde senex.
ANTANYASSAS. adv. t. Mòlt temps ha. Mucho
tiempo ha, antanazo. Multo abhinc tempore.
ANTAR. V. a. Adelantar, posar adtlante. Anleve-
nio, is.
ANTÀRGTIGH. adj. S' aplica al pol oposat al
àrclich, y à lot lo que pertany à aquell. Antàrtico.
Antarcticus, australis polus.
ANTARES. m. Nom que donan los astrónomos
al cor del escorpí. Anlares. Scorpionis cor.
ANTEBRÀS. m. La part anterior del bras desde
'1 pols fíos al indret del colse. Antebrazo. Pars bra-
chii anterior.
ANTEGAMARILLA. f. Pessa de palàcío im-
mediatament abans de* arribar à la antecambra del
rey. Antecomarilla. Yestibulum ante regis cubicn-
lum.
ANTECAMBRA. f. Pessa abans de la sala prin-
cipal. Antecàmara. Proca^ton, i. || Pessa abans del
dormitori principal. Anlithalamus, i.
ANTEGANT. m. LNViTAToai.
ANTEGAPELLA. f. Pessa inmediala à la cape-
lla. Àntecapilla. Anterior capella; adítus.
ANTEGEDÉNGIA. f. Antecedencia, procedència.
Primatus, us.
ANTECEDENT, adj. Lo que va antes. Anteceden-
te, Antecedens. || m. log. La primera proposició del
entimema. Aniecedenle. Antecedens, prima enlhyme-
matis proposi lio. || geom. y arit. Lo primer terme
de una rahó que*s compara ab lo segon, dit conse-
güent. Antecedente. Antecedens, tis. || gram. Lo nom
ó pronom que regeix al relatiu. Ànteí;edente, Antece-
dens, entis.
ANTECEDENTMENT. adv. t. Anteriormente,
antecedentemente. Ante, prius.
ANTECEDIR. V. n. Anaró estar una cosa abans
que altra. Prec^der, anteceder. Praïcedo, is. || Tenir
una persona ó cosa preferència ó superioritat sobre
altra. Preceder, anteceder. Anteceílo, is.
ANTECESSOR, m. Qualsevol dels antepassats
respecte de sos descendents. Antecesor, Antecessor,
is. II En los empleos y dignitats lo que*ls obtenian
abans dels actuals. Predecesor, antecesor. Praedeces-
sor, antecessor, is.
ANTECO, A. adj. geog. S' aplica als que es-
tan baix de un mateix meridià y à igual distància de
un equador. Antecos. Antaccus.
ANTECOLUMNA. f. La aislada en las obras ex-
teriors. Columna aislada, antecolumna. Anterior co-
lumna.
ANTECOLL. m. Part de la cota de malla pera
defensa del coll. Antecuello, Colli tutamen.
ANTECOR. m. La pessa que està abans del cor.
Antecoro. Anterior chorus.
ANTEDATA. f. Fetxa anticipada. Antedata. Diei
aule scriptum signatura.
ANTEDATAR. V. a. Posar la fetxa anticipada.
Antedatar. Diem scripto prseponere.
ANT
CATALÀ.
ANT
97
AirTEDILirviÀ, NA. adj. Lo de abans del di-
hiTÍ. AniedilHviano. Antedilavianas.
ABfTDGIJÈSIA. m. Lo porxo devant la iglésia.
iMinglisia, Ecciesiae porticns. || En Yiscaya la iglé-
Àparroqaialdealgnns de sos pobles. Anteiglesia,
firoehialis ecclesia, parochia, aB.
ANTELACIÓ, f. Preferència, comunment de
teips. ÀnUlacim. Aniecessio, nis.
ANTELIS. m. pi. mit. Dèas tutelars que 'Is
grcehs coMocavan en las portas de sas casas. Ante^
íw. Aotelí, crom.
àsnOJJLm m. anat. Lo cercle interior de la ore-
h.AnkHx. Anielix, icís.
AirTEMEBIDIÀ. adj. Lo que està abans del
■i^' dia. AnUmeridiano. Antemeridíanns.
ANIKMUIIAL• m. Segona muralla qtie*s posa
per defensa de la principal. Antemural, antemuro.
Iiram protegens arx. 0 met. Reparo, defensa: y
úd^s dia: AirrEMURAL de la fé. Antemural, Propng-
Bicalam, i, antemnrale, is.
ANTBHfJRALLA. f. iNTKXCaiL.
AHTENA. f. nàut. Pal mòlt llarcb, al qual està
issegorada la vela llatina. Entena. Antenna, 03. ||
imA.
Aitnff AL. m. Ancell marítim del Gap de Bona*
Mpçraosa; la ploma que tè sota las alas es mòlt
sm^yesremey eficàs contra las indigestions y
l^aesa de la boca del cor, calentantlo ab sòn
ièrieh exterior. Antenal. Avis antenalis.
AMTEliOlf. m. Lo que antecedeix al nom, com
nat, don. Antenomltre. Pncnomen, inis.
ANiBMtmA• m. adv. Veu llatina admesa en-
tre Is erudits, que vol dir: abans dk tot. Anteom-
■M. Aoleomnia.
AMTEPAMAT, DA. adj. Passat, parlant del
^fa,AwUpa$ado. Anteactns.
A1VTEPABSAT8. m. pi. Avis ó ascendents, in-
í^twtfoi, majfores. Hajores, um, avi, ornm.
ANIJEMMÚLTtM, A. adj. Lo que està inmedía-
Uoeot abans del penúltim. AnUpenúUimo, Antepe-
Qltittai, penultimo anterior.
ANTEPILANS. m. Soldats veterans de Roma
^ conipoaían un cos de reserva. Anlepilanos. An-
tfflMi, oniiB.
ANi'EFiT. f. Barana que impedeix la cayguda
fcpiratfes alts. Antepeeho, Lorica, maceria, a;.
ANTEPOSAR. V. a. Preferir. Anteponer, preferir,
Utepono, praepono, is, praïfero, antefero, ers.
ANTEPOSABflE. V. r. Anleponerse, preferirse.
Kerninem prae se ducere.
ANTEPOSAT, DA. p. p. Antepueslo. Praelatus.
ANTEQUERA, m. Lo natural de ó lo pertanyent
^àntequera, ciutat de Andaluzfa. Ankquerano. Sin-
S^OBS, i.
ANTERA. f. farm. bot. Aquella porció groga que
hrosa tè en son centro. Antera. Antera, se.
ANTERIOR, adj. Lo que preceheíx en lloch y
^ps. Anlerior. Antiquus, anterior, superior, prior.
ANimORiTATé í. Pfecedèocia temporal de
TOMO I.
una cosa respecte de altre. Anterioridad, Pnecessio,
antecessio, nis.
ANTERIORMENT, adv. II. Anteriormnte, kü\è^
prius.
ANTES. prop. conj. abans.
ANTESALA, f. Lo recibidor immediatament
abans de la sala principal. Antesala, antecómara,
Procestrium, ii.
péR ANTESAU. Esperar CU ella. Hacer antesala. Ex-
peclare in procestrio.
ANTESTERIES. f. Festas que 's celebravan en
Atenas en honor de Bacó, y en que 'Is amos ser-
via n als criats. Antesterias. Anlesteria, orum.
ANTEVIGILIA. f . Lodia abans de la vigília. An-
tevigilia, antevispera. Anlepervigilium, ii.
ANTIA. f. Lley que publicà Antí, per la qual se
prohibia als magistrats V admétrer ningun convit,
à no sér en casas dístingídas. Antia. Antia, se..|
Diosa venerada en Anti. Antia. Antia, anciatena, tu,
ANTIADIAFORÍSTIGH. m. Contrari als Lute-
rans moderats. Antiadiaforista, Antiadiaphorista, e*
ANTIARTRÍTICH, GAé adj. med. Remey con*
tra la poagra. Antiartritico, Antiartriticus.
ANTIASMÀTICH. m. Contrari al asma. Antias^
mdtico, Antiasmaticus, i.
ANTIBAQÜI. m. poét. En lo vers llatí peu de
dos síl-labas breus y una llarga. Antibaquio, Anti-
bachius, i.
ANTIGATON8. m. pi. Dos llibres de Jnlio César
contra Caton de lítica. Anlicalones. Anticatones, um.
ANTICH, GUA. adj. Lo que ha passat mòlt
temps. Antiguo, Antiquus, avi tus, priscus. || veu. ||
En los col•legis y altras comunitats, lo qui fà mòlt
temps qui està. Antiguo, In veterum collegarum or-
dine adscriptus.
AB ANTiCH. m. adv. Desde la antiquitat. Desde lo
antiguo. Ex antiquo.
k LA ANTiGUA. Segons r us ò costum dels antichs.
A lo antiguo. Antiquè, velnslè, absoletè.
ANTICHS. m. pi. Los que visqueren en los si-
gles remots, y 1s homes cèlebres de la antiguitat.
Antiguos. Yeteres, um.
ANTICIPACIÓ, f. La acció y afecte de antici-
par. Anticipamienlo , anlicipacion. Anlecessus, us. |
ret. Figura que suposa la objecció contrària y la
solta. Anlicipacion, prolepsis. Prolepsís, is, occupa-
tio , nis. II Presentiment. Anticipacion. Antícipatio,
nis. II Prevenció. Anticipacion. Anleversio, anteoccu-
patio, nis.
ANTICIPADA. ;f. esg. Ferida feta à trahició. Xn-
ticipada. CaHidum vulnos.
ANTICIPADAMENT, adv. t. Anticipadamenté^
eon antiripacion. Tempore ante capto.
ANTICIPADOR, A. m. y f. Qui anticipa. Anti-
tipador. Anticipalor, oris.
ANTICIPANT, p. a. ttdHMtieina la febra que
8* adeia n ta . An licipanU, '^^^^^^t
ANTICIPAR, V. tyjr ^bii abans del
98
ANT
DICCIONARI
ANT
ANTIGIPARSE. v. r. Fér ó lograr primer lo qne
altre pretenia. Anliciparse, ganar por lamano. Prxoc-
copari.
ANTICIPAT, DA. p. p. Àntieipado. Ànticipatus.
ANTIGÓLIGH, CA. adj. Contrari à la eòlica.
Anticólico, Antiibeos, i.
ANTIGRIST. m. V home diabólich qne ha de
perseguir la Iglesia catòlica al íi del mon. Anticristo.
Antichristas, i.
ANTIGRÍTICH. adj. Qui s' oposa als crílicbs.
ÀntUriíico. Critico adversari as, opposilus, contra-
rius.
ANTIGCELA. f. BHTicCBLà.
. ANTIDATA. f. ANTEDATà.
ANTIDATAR. v. a. antedatar.
. ANTIDEMONIACai. m. Qui nega haver dimo-
nis. Antidemoniaco, Antidemoniacus, i.
ANTlDISENTÉRlGHy CA. adj. Remey contra
ladisenteria. Ante-disentérico. Antedisentericus.
ANTIDOTARI. farm. Tractat de contraverís.
Antidotario. Antidotarium , ii. || Paratge ahont se
guarda '1 contraverí. Antidotario. Antidotorum re-
posi torium.
ANTÍDOTO. m. Contraverí. Antidoto, contra ve-
Mno, Antidotus, i. || met. Preservatiu pera do càurer
en algun vici ò falta. Antidoto^preservativo. Cautela,
SB, praecautio, nis.
ABrnESPASMÓDlCH, CA. adj. Medicament
contra 'Is pasmos. Antiespasmódico, Antiespasmo-
dlcus.
ANTÍFONA. f. Verset que antecedeix als salms.
Antifona, Antiphona, se.
ANTIFONASI. m. Llibre de cor que conté las
.antífonas de tot V any. Antifonal, antifonario. An-
típhonarius, ii.
ANTIFONER. m. Qui entona las antífonas Anti-
fonero. Antiphonarum prascentor.
ANTÍFRASIS. í. ret. Figura pera denotar una
cosa ab la veu que significa *1 contrari. Antifrasis.
jkntlphrasis, is.
ANTIGAMENT, m. adv. antiguambnt.
ANTIGUALLA. f. Cosa mòlt antigua« monu-
ment de la antiguitat. Antignalla, Antiquitatis mo-
Dumentum.
i LA ANTiGCAiXA. fr. A la ütttigua, Príscè, operè,
antiquò.
ANTIGUALLA8. f. pi. Usos ò estils que s' usa-
van antiguament. Antiguallas, Antiquus usus.
ANTIGUAMENT. adv. t. Antiguamente, Anti-
què.
ANTIGUisdlRií A. adj. sup. Antiquisimo, Anti-
quissimus.
ANTlGüiSSIMAllfENTt adv. m. sup. Anliqui^
simamentE. Antíquissímò.
ANTIGUITAT, f. La qualitat de antich. Antigüè^
dad. Anriquitas, vetustas, atis.
ANTILMINTIGH, CA. adj. Contrari als cuchs.
YermifvgOf antielmintico, Yermifugus.
ANTILOGIA. U Oposició aparent de ua text
ab altre. AntUogia. Sententiarum inter se contradic-
tio.
ANTIMONI, m. y
ANTIMÓNIA. f. ant. Mineral que's troba com-
binat ab altras substàncias. Lo mès comú es mòlt
pesat, mitjanament dur, gris ò ménos clar. Antimo-
nio. Stibium, ii, stimni, indecl.
ANTiMom CRU. Massas sòUdas, formadas de agullas
cristallinas, brillants, de un gris blavench, que tacan
de negre 'Is dits y paper ; posadas al foch se fonen
fàcilment, y desprenen un gas sulfurós ; insolubles
en la aygua, solubles en F àcit hidro-clòrich ab
desprendiment de àcit sulfurós. Conté un poch de
arsénich y sulfuro de plom y de ferro. Són us es
mòlt comú en la veterinària. Sulfuro de antimonio,
Sulphuretum antimonii, stibium , ii, antimonium
crudum.
ANTIMONIAL. adj. Pertanyent à lo que es de
antimoni, com polvos antimonials. AntimoniaLSú"
biatus.
ANTIMONIAR. v. a. En las fundicions de lletra
barrejar lo metall comú de ellas ab V antimoni.
Antimoniar. Stibio plumbum miscere.
ANTINEFRÍTIGH. adj. Remey contra 1 mal de
pedra, ronyons y eòlica nefrítica. Antinefriúco. An-
tínephriticus.
ANTINÒMIA, f. Contrarietat de lleys en lo dret
escrit, ò de dos llochs en una mateixa lley. Anit-
nomia. Antinòmia, ae.
ANTIPAPA. m. Qui pretén sér papa contra 1
llegitim. Antipapa. Antipapa, a;.
ABiTIPAPAT. m. La il-legílima dignitat de an-
tipapa. Antipapado. Antípapatus, us.
ANTIPARA. f. ant. Cansell, biombo. Antipara^
antepuerta. Operculum , i. || ant. mitjas, calsas ó
polaynas pera resguardar las camas y peus sols per
devant. Antipara,
ANTIPATIA, f. La Oposició de geni ó natura*
lesa qne tè un subjecte à altre. Antipatia. Bissiden-
tía, antipathia, ae.
ANTIPÀTIGH, CA. adj. Lo que tè antipatia.
Antipútico, Oppositus, contrarius.
ANTIPERÍ8TA8I8. f. Augment de vigor de una
cosa per la oposició de altre. Anliperistam, Antipe-
rislasis, is.
ANTIPERI8TÀTIC3I. adj. Lo que pertany à la
antiperístasis. Antiperistàtico. Ad antiperístasim per-
tincns.
antípoda, m. Los habitants de la terra dia-
metralment oposats en la situació. Antipoda. An*
tipodes, dum.
ANTIPT08IS. f. gram. Figura que posa un cas
per altre. Antiptosis, Antiptosis, idis.
ANTIPÚTRTT. adj. Contra la putrefacció. A«-
tipúlrido, Antiputridus.
ANTIQUAR. Calificar de antiquada una paraula
ó locució. Antiquar, Antiquo, as.
ANTIQUARI, m. Qui fà particular estudi en 8a«>
ber las cesas antiguas. infíeuorto. ▲ntiq•ariíiiy ÍJ.
ANT
CATALÀ.
AUTIQUATi DA. adj. Antíeuado. Tnasítatos, ob-
soletus.
ABITIQÜIOR. adj. y.
ANTIQUiSSIM, A. adj. sup. íntigcíssim
ANTIQUissIMAllIENT. adv. m. sup. aktiquís-
sufAMKfrr.
ANTIQUITAT. f. antiguitat.
ANTIQUITATS. f. pi. antiguallas.
ANTIRAHÓ. f. ant. iDJúria^ injaslícia. Sinra-
zon. iDJnria, ac.
ANTISGI8. í. ast. Dos punts del cel igualment
distants dels trópichs. Aniiscios. Antlscius, ii.
ABmSGORBÚTIGH. m. med. Remey contra 'i
escorbatf. Antiscorbútico. Àntiscorbuticus, i.
ANTIsniLtTIGH. adj. Medicament contra 1
mal venéreo. Antisifilitico, Antisiíiliticus.
ANnSPODI. m. farm. Confecció que supleix per
r espodi. Antispodio. Antispodium, ii.
ANTISTROFA. f. gram. Figura que s' usa
quant s' anteposa ó posposa un terme respecte de
altre. Antistrofa. Antistrophe, es.
antítesis, f. ret. Figura ab que una paraula
ó sentència s' oposa à altra. Antítesis, contraste,
Anthiteton, i, antithesis, is. || alg. Mutació de quan-
titats de aíirmativas à negativas. Antítesis. Anthite-
sÍ5, is. Q gram. Mutació de una lletra en altra. An-
tàesis. Anthitesis, is.
ANTITRINITARI. m. Heretge que nega que hi
haja en Dèa tres personas. Antitrinitario. Antitrini-
tarius, ií.
ANTrVENÉREO. adj. ANTisiFiLÍTicn.
ANTOIX. m. Lo judici sens fonament. Antojo,
Libido, effrasnata cnpiditas. || Gaprilxo, desitg vehe-
ment en especial de las donas prenyadas. Antojo.
Malacia, pica, ír.
ANTOIXADÍS. adj Qui fàcilment se deixa go-
bemar del sèu antoix. Antojadizo, Yarius, levis, in-
coDstans.
AIVTOIXAMENT. m. antoix.
ANTOIXARSE. V. r. Encapritxarse, ó tenir gran
desilg. Sols s' usa en tercera persona del singular
janl ab lo pronom se y me, te, li. Antojarse. Animi
ievitate vehementer cnpere, appetere.
ANTOLÍ. n. p. de home. Antolin. Antolinus, i.
ANTOLOGIA, f. Col-lecció de epigranimas. in-
tología. Antologia, s.
ANTON. n. p. de home y
ANTONI, n. p. de home. Antonio, y Anton co-
mnnment lo qui pren lo de sant Anton Abat. Anto-
nius, ii. li La gramàtica de Nebrija. Arte, Latina;
grammaticíc ars.
SA5T ANTON s' ENAMOBA DK UN PORCH. fr. fam. CLLS
U HA QUE DE LLEGANYAS s' ENAMORAN.
VESTEN ANTON QCE *L QUE QUEDA JA 'S COMPON, ref.
Que 'ns aconsella tractarnos bè pera allargar la vida,
advertint que 'is que sobrevihnen fàcilment s' acon-
solan, Él anoche se muriò, ella hoy casarse quiere;
guay de quien muere. Quisque síbi consulat.
ANTÒNIA. D. p. de dona. Antònia. Antònia, se.
ANÜ 99
ANTÒNIA, m. Religiós de sant Anton. Antmtia-
no, antonino. Antonianus, i. || adj. Pertanyent à An-
toni. Antoniano. Antonianus.
ANTONIETA. f. n. p. dim. Antonita, Afitonieta,
Antònia, o).
ANTONINIADA. f. Títol de un poema de Gor-
dia. Antoniniada. Antonínias, adis.
ANTONINO. n. p. Antonino. Antoninus, i.
ANTONOMÀSIA, f. ret. Figura que substitu-
heix un nom propi per un apelatiu, ó un apelatiu y
patronímich per propi. Antonomàsia. Antonomàsia,
ai, pronomínatio, nis.
ANTONOMÀSTIGAAIENT. adv. mod. Per an-
tonomàsia. Antonomósticamente. Antonomasticè, per
antonomasiam.
ANTONOMÀSTIGH. Lo pertanyent à la anto-
nomàsia. Antonomústico, Ad antonomasiam pertí-
nens.
ANTORA. f. Planta contraverí del acónit. Anto^
ra. Aconitum salutiferum.
ANTORXA. f. Atxa que fa molta llum. Antonha,
Tífida, a% cereus, i.
ANTORXAT. m. entorxat.
ANTORXERA. f. ATXERA. |{ ter. LLUMANERA.
ANTOSTA. f. ter. escudellsr. || matnei.l.
ANTRAGAMBIAR. v. n. ant. alternar.
ANTRETAYAR. V. a. an t. entretallar.
ANTRISTAHIR. V. n. ant. entristir.
ANTROPÓFAGO. m Qui s' alimenta de carn
humana. Antropófago. Anthropophagus, i.
ANTROPOLOGIA, f. teol. Modo de parlar de la
Sagrada Escriptora, que atribuheix à Dèu, alls,
mans, etc. com al home. Antropologia. Antropolo-
gia, ae.
ANTUBI. ÍDB PRIMER ) m. adv. De cop, de re-
pent. De antuvion. Subilò, repenlè.
ANÚBIS. m. Divinitat dels cgfpcios, raitat home
y mitat gos, que empunyava un sistre ó una palma
en una ma y en la altre un caduceo. Anubis.
ANUÉNGIA. f. Condescendència. Anuencia. An-.
nuentia, a$.
ANUIG. m. ENUIG.
ANUJAR. V. a. y sos derivats, endur.
ANUL-LABLE. adj. Lo que's pót anul-lar. Aiw^
labk. Quod rescindi potest.
ANUL-LAGIÓ. f. Abrogacíó. Annlacion, Rescis-
sió, abolitio, nis.
ANUL-LADOR, A. m. y f. Qui anuNa. Anuln-^
dar. Abrogator, is.
ANUL-LAMENT. m. ant. am^dilament.
ANÜL-LAR. V. a. Llevar lo valor à alguna lley,
tractat ó privilegi. Amilary invalidar^ derogar. Le-
ges etc. relexere, irrilas facere. || rescindir. || ani-
quilar. II adj. Lo quart dit de la ma. Anular. An-
nularius, ii. || Lo que lè forma de anell. Anular.
Instar annuli. || astr. Se diu del eclipso de sol quant
la sombra cobreix tol lo disoo, deixant al entoïn
sola una llista de llum en forma de anell. Anular.
Annularis.
100
ANY
DICCIONARI
ANY
ANUL-LATIU, VA. adj. Lo que lè poder de
anal-Iar. Anulativo. Deroga lorius. || rescissori.
ANUNCI, m. Avís al públich. Anuncio. Nuociam,
ü. II Pressagi ópronóstich. Anuncio, Augurium, prae-
sagium, ii, ornen, inis, annantiatio, nis.
ANUNCIACIÓ, f. ANUNCI. II per antonomàsia.
Festa en que 's celebra la embaíxada, qae '1 Ar-
càngel sant Gabriel portà à la Verge Maria del mis-
teri de la encarnació. Anunciacim. Beatao Yirgiois
Hari<B nantiatio, annuntiatio.
ANUNCIADA, f. Orde de religiosos, instituhida
r any 1231 per set mercaders de Florència. Anun-
ciada. Ordo religiosus ab annuntiata Virgíni incar-
natione diclus. || Orde de caballeria, fundada V any
1353. Anunciada, órden de los lazos del amor. Mili-
taris ordo salntatas ab angelo yirginis nomen conse-
cutus. II Orde de religiosas, fundada per Joana, ma«
ller de Lluis XII. Anunciada. Nuntiata, se.
ANUNCIADOR, A. m. y f. Qui anuncia. Atmn-
dador, Nuntius, ii, annnntíator, is.
ANUNCIAR. V. a. Donar la primera notícia.
Anunciar. Nuntio, pronuntio, as, aflfero, ers. || Pro-
nosticar bons 6 mals successos. Anunciar. Praemons-
tro, as, auguror, aris. || ivis^b.
ANUVOLAR8E. V. r. ENNUVOLAESB.
ANVANAIR. V. n. ant. Desvanecer, disipar, ani-
quilar. Dissipo, as, dissolvo, is.
ANVANCRIR. V. n. ant. desyanéixerse.
ANVAYIR. V. n. ant. envellir.
ANYERGONYIR. V. n. ant. emveegonyirse.
ANVILAIR. V. n. ant. enviur.
ANVOLTAR. V. a. ant. embolicar.
ABíXOVA. f. Peixet de quatre polsadas, lo llom
verdós, lo costat y ventre platejats, mòlt semblant
à la sardineta. Boqueron, Glupea, ae, encrasicolus, i.
II Dit peix salat. Anchoa. Glupea, ae, encrasicolus, i.
ANXUP. m. Lo depósit de aygna sobre la terra,
pera compartirse à diferents parts. Jambica, arca
de agua. Aquas receptaculum, castellum, i, lacus,
os.
ANY. m. astron. L' espay de temps que 'Is pla-
netas tardan e\i tornar al mateix punt de la eclípti-
ca. Aíio. Annus, i. || Entre 'Is que han admès la cor-
recció Gregoriana, 1' espay de 365 dias, 5 horas,
49 minuts y 12 segons, que's conté del primer de
janer fins al últim de desembre. Ano. Annus, i. ||
met. Temps mès llarch del regular pera fér alguna
cosa; y així 's diu: tardar, estar un ant. Ano, Annus
i, diuturniim tempus.
AM isTRONÓMiCH. L' espay que tarda '1 solen tor-
nar al astro de ahont isqué; tò mès que'l solar lo que
caminan las cstrellas fixas de occident à orient. Aïio
astronómicOy austral ó sidéreo. Aslronomicus annus.
ANY BiGEST. S' aplica ül any que tè 366 dias ; es
cada quatre anys, exceptuant 1' últim de cada sigle.
També 's diu així '1 dia sobreposat ó anyadit al 21
de Febrer. Aho bísieMo. Inlercalaris, bissexlus, bis-
sexlilís annus.
AKT BO niA LA serra MAY s' APAREGA. ref« DÒOa à
enténdrer que V any que's bo pera la serra no ho es
pera la terra plana. El ano de la sierra no le iraiga
Dios d la tierra. Collis grata temperles plaDorom ioi-
mica.
ANT civil. Aquell de que cada nació 's serveix
pera regular lo temps. Ano civil ó politico, CivíUs an-
nus.
ANT GLiMATéaiCH. mod. L' any setè ó novè de la
edat de cada persona, y sos multiplicats : y per ex-
tensió també '1 calamitós. Ano dimatérico, Glimate-
rius annus.
ANY COMÚ. Lo que s' usa pera las fetxas de lo que
s' escriu. Ano comun ó visual, Usualis, communís
annus.
ANT CORRENT. Lo prescut on que succeheix lo que's
fà ó diu. Ano corriente. Pnesens annus.
ANY DBN MARRAS. fr. l' ANY DE MARIA CASTANYA.
ANT DE F16AS FLORS ANT DE PLORS. rcf. DeUOta que'ls
anys abundants de figas flors solen sér estèrils en lo
demés. Ano de brevas nunca lo veas. Praecocis fici
fructus abundans aliorum sterilitatem obnuntiat,
ANT DE JUBILEU, fr. ANT SANT.
ANT DE GRÀCIA, y
ANT DEL SENTOR. Lo del naíxcmeut de Jesu-Ghrist.
Ano de gràcia ó de nuestra salud. Domini N. J. C. na-
tivitatis annus.
ANT DE OVELUS ANT DE ABELLAS. TCf. DCnOta qUe 1'
any abundant de ovellas, també ho es de abellas.
Ano de ovejas aTio de abejas, Ovium abundans annus
et apum erit ferax.
ANT DE TRASPÀS, fr. ANT BIGEST.
ANT DIMINUT. Any que li faltan mesos. Ano defee-
tuoso ó diminuto. Annus deficíens.
ANT ECGLBSiÀsTiCH. Lo quegoborua las solemnitats
de la iglesia y comensa en la primera dominica de
advent. Ano eclesidstico. Ecclesiasticus annus.
ANT EMERGENT. Lo quc's comousa à contar de la
fetxa de un dia qualsevol fías al altre igual del any
següent. Ano emergente. Emergens annus.
ANT FATAL. for. Lo Senyalat ab terme peremptori
pera interposar y millorar las apeMacions en certas
causas. Aiio fatal. Annus fatalis.
ANT NOU. Los primers dias del any. Ano nueto,
Januarii calendas.
ANT NOU VIDA NOVA. fr. Dcuota que algú està re-
solt à millorar la vida. Ano nuevo vida nueva. Ad me-
liorem frugem se recipere.
ANY PLATÓMcn. Revolució de 36000 anys, desprès
de la qual assegurava la escola de Plato que'ls pla-
netas recobra rian lo mateix punt de la primera dis-
posició. Ano philónico, Annus platonicus.
ANY POLÍTICH. fr. ANY CIVIL.
A^Y SABÀTiCH. Lo cn que de set en set deixavan
descansar las terras, segons la lley de Moysés. Ano
sabútico. Annus sabbalhicns.
ANY REPUBLICÀ. Lo que comensa en Fransa la nit
del 21 ai 22 de setembre del any 1792, dia de la
fundació de la república. Aüo republicano. Gallico?
reipublicae fundaUoois annus.
ANY
CATALÀ.
JLBt sàjrr. Lo del jubilea aniversal, qne 's celebra
» loma cada vint y cioch anys, y 's sol concedir
kk demés pobles de la cristiandat. Ano santOy ano
kjMko, Saoctus, magai jobilaBi annas.
isnr SART DB s. ikisME. Lo en que cau en diumen-
ge 1 dia del Sant, y estan concedidas indulgéncias
ais qve peregrínan à visitar son sepulcre. Ano santó
kSéfUiago. SanctusD. Jacobí annus.
AST M no Airr »b dàu ref. Denota que ï any que
■m sol haver mòlta cuUita. Ano de niepes, ano de
ÜRMR mo de keladoiy ano de parvas. B^rdinalis biems
ilsfiores segeles parat,
ors nasTS. ír. ant. Anys cabals. Amí ca•'
AKT DiL FLOi. for. L' any de dol en que la vioda
éèa ésser aliraeDtadaab los béns del marit. Aíío
àSl DB MAL TEMPS F15S LIS VELLiS POSIN DENTS.
iff. Heoota que quant algú ménos tè se li oferei-
m nes ocasions de gastar. Poca rapa y buen talan-
tt, M evitamot al fuego^ y parió la de nueslro abuelo.
Cu sít egestas sumptus accedunt.
N i TEENTA ÀNTS NO SABS Y i QUARANTA NO TENS,
IfiiTA CN CABÀS T VBSTBN i PLEGAR FEMS. rcf . Denota
qae qai à 30 anys no tè seny y à 40 no tè ca-
bal, ib dificultat ne tindrà desprès. Quien àtreinia
uúme seso y d cu4xrenta no es ricOy rajadle del libro;
à MÚUe no eníiende, y d treinla no sabe^ y d cua-
ne úeme^ min v^ez k viene. Qui non sena sapit
fastkstra, octoque peractis. Non babet, iUe albo
nsDs abasto virúm.
icEiT AHTS coTBTA VERDA. ref. quo uota al que
fon de ocasió ó temps executa ó li sobrevé alguna
OM. i foeíii viejo cabezadas nuevas: d la vejez virue-
Ibr é knty viejo eeneerro nuevo, Jam senes juventu-
lis BMcaiis Marí. Seni choreas. Seni juvenalnm
nlyíeere.
CARA MA BS UN ANT. loc. Dcuota quo es mòlt per-
jadicial lo dilatar la execució de alguna cosa. Cada
ékes UM oMOi cada momento parece un siglo. Quam
)oogissimi videntur soles.
CAF DE ANT. fr. Lo dia de la Gircumcisió que es lo
príaKr de janer. Ano nuevo. Januarii calendae. ||
Foeeral dit així, perquè *s celebra '1 dia que fà un
tty que algú ha mort. Cabo de ano. Anniversarius
dies.
cm ANTS DE GUERRA T NO UN DE PELBA. TCf. ACOn-
>Sa qae encara que's fassa la guerra, 's procuren
nilar los perílls de una batalla. Cien anos de guer-
%il no mn dia de batalla. Uoius diei pr^Blium, quam
beOi centum annorum noxius est.
GOSITAR ANTS. fr. JA TÈ ANTS Ó 1É SOS ANTS.
CCIFURANTS. fr. FÉRANTS. 1. 2.
ei iQui i CENT ANTS TOTS SBRÉM CALVos. ref. Dcno-
It^ae DO esperàm véurer verificat allò de que's par-
li. Àïïtes de mil anos todos seremos canós. Mille erit
ttteaooos oemo non vertíce canus.
ei CBIIT EN CENT ANTS, Ó DB MIL EN MIL ANTS UNA VE-
^^H. ir. Denotií qiae una cosa soccebeix rara vega- ]
ANY 101
da. Rara veZy por jubilea. Per rarò, minimè s«pó.
DEL ANT DB LA PICÓ. loc. fam. Dc temps mòlt an-*
tich. Del tiempo del harpa. Olim.
DB TRES ANTS. m. adv. Sc diu de lo que (è tres
anys. Trescmejo. Trimos.
DURAR ANTS T PANTs. fr. Durar mòlt. Jkurar una
elemidad, ser etemo. iEternnm, diuturnissimum esse.
EIXIR DE MAL ANT. Passar dc misèria à millor for-
tuna. Salto de mal aSio. Ex adversa in secundam
fortunam mutatio.
BNTRB ANT. Eu lo discurs dc cU. Entre ano. Intra
annum.
FÉR ANTS. fr. Arribar algú en cada any lo dia que
correspon al del sèu naixement. Cumplk' anos, Na-
tàlia celebraré, annum explére. || Havérhí anys que
.lí& esdevingut alguna cosa. Hacer aMs. Gompdeo, es.
•IJ'jOpKse bona vida. Darse buen tiempo. Geoio aut de<
liCii^ jttdulgere.
A </UARANp< ANTS DBIXAT DE BANTS. TOf. DCUOta
que desdeLdíla.edat, en que's va perdent lo vigor,
no convenen' Jós/ t>anys pel mòlt que d^bilitan.
De euarenta anos^UtiiL• no te mojes la ^rriga. iState
provectà balnea vííabifiv'
JA TÈ ANTS ó sos ANTjí. J{^ ^ér vclIa alguna cosa.
Ya tiene anicos ó ya tiené ms ^uos. Provectà laborat
aelate.
JDGARSE 'ls ANTS. fr. mot. Jugar sens interès. Ju-
gar los anos. Ludum nullo proposito pr^smio exer-
cere.
l' ant de maru castanta. exp. fam. ab que's des-
précia alguna cosa per antigua, ó que no's creu. Bn
tiempo de Maria Castana, ó del Rey que rabió, ó d$^
ano de euarenta. Ad calendas grascas.
LO MAL ANT ENTRA NADANT. ref. DCBOta lo porjudi-
cial que es la excessiva pluja al principi del any,
perquè dessubstancia la terra. El mal ano etHra na-
dando. Sterilem ioilio ímbres obnuntiant annum.
LA MITAT DEL ANT AB ART T ENGANT, LA ALTRA MITAO
AB ENGANT T ART. Tcf. Dcuota 1 modo de víuroT de
alguns, passant ab sas trassas y manyas. La mitad
del ano con arte y engauo y la otra parte cm engano y
arte. Fraus in bomines dolusque totum domin^tur
a;vum.
LO QUE NO ES MON ANT NO BS MON DANT. ref. EX|dÍCa
que no debém fér cas dels esdeveniments passats
que no han estat à nostre cuydado. Lo que no fué eu
mi ano no fué en mi dano. PraBterita non núbi dam-
na nocent.
LO QUE NO SUCCEUEIX BN UN ANT, SUCGBHEIX BN UN
INSTANT, ref. Denota la contingència y varietat dels
successos humans. Lo que no acaecCj sucede ò èe hace
en un ano^ acaece en un rato. Accidit puncto, quod
non conliogit in anno. Multa cadunt inter calicem
supremaque labra.
LOS ANTS HI SON. fr. Ddnola l' efecte que la edat
causa en las personas decahent la robustesa y sa-
lut. ilfMIBÍiÜP< dias en balde. Vires deficiunteu^do-
BON. fr. LA EDAT NO HI ES.
M BAMQMT. ÍT. VOJ^U fW' 90D0-
102
ANY
DICCIONARI
ANY
ta la satisfacció que'ns causa algana cosa ó persona
qae estimàm. Quitar mil cana%. Rem gratam summo
quempiam gaudio perfundere.
MAL ANT. inter. fam. pera donar fursa à lo que s'
afirma, y dirho ab èmfasis. Mal ano. Absque dubio.
\ MÀLVIÀTGE.
MAL ANT LO PEL. Imprec. fam. ab que's desitja mal
à algú. Mal ano para alguno, iMalum!
MAL ANT Ó BON ANT CUATRB CABEN EN UN BANCH. ref.
Àlndeix als oficis de justícia, qae en las iglésias te-
nen banch senyalat, y son quatre: alcalde, dos re-
gidors y '1 síndich procurador. Buen ano ó mal aiio
euatro caben en un banco» Sivè sterilis, sivè fertilis
sit annos, jusUtise manera, jara et potestates non
vacant.
NO bstAn en los ants tots los encants, ref. j^í-' pïtr un any. Cordero. Agna, ae, agnus, agnellus,
verteix que no sols los vells, sino també los ioy^'Ae-'
nen astúcias y manyas. No en los anos esUinUíídos
los enganos. Non solum senectus, juverftutis ^doque
«tas dolis abundat.
QUI À trenta ants no TÈ seny JT/à.•^piRANTA NO TÉ
CABAL k CINQUANTA AL HOSPITAL.' féí,'l)enOta qUO qui
à trenta anys no tèjudix^i,*. 9b. dificultat lo tindrà
desprès per aumentap'sòs interessos. Quiendlos
treinta no asesa, no'tçv^prarà dehesa. Trigenarias
commodis et judicio carens semper pauper erit.
QUI k VINT ANTS NO TB SBNV Y k TRENTA NO TÈ ROBA,
TOTA SA VIDA ES POBRE. ref. QUI À TRENTA ANTS ClC.
QUI 't PREGUNTA QUANTS ANYS TENS. CXpr. fam. S'
aplica al que's posa en lo que no li importa. Quien te
mete en camisa de once varas, iQuid tibi cum alienis
negotiisl
TAL DIA FARÀ UN ANT. fr. Denota '1 poch cuydado
que dóna alguna cosa. Tal dia hard un aiio, Nihil re-
fert, nibil interest.
TOT SERVEIX Ó FÍ SERVET UNA VEGADA EN l' ANT. ref.
Ensenya qae las cosas que's desprecian per de po-
ca entitat, solen aprofitarse alganas ocasions. Las
migajas del fardel d veces saben bien. Cum cogit ino-
pia, etiam sibi reliquia; placeot.
tríurer lo ventre de mal ANT. fr. Saciar la fam.
menjar mès ó millor de lo que s' acostuma. Sacar
el vientre de mal ano. Satius assueto edere.
UN ANT PER ALTRE. loc. quc usau los Uauradors pe-
ra denotar que un any se sembra la terra y altre 's
deixa descansar. Ano y vez, Alternie annorum in
agrís vices.
VISCA MÒLTS ANYS. expr. dc agrabiment. Viva mu-
chos anos. In (eternum vive, >alvus esto. |{ expr.
iron. ab que's desprecia alguna cosa. Viva muchos
anos. In a^ternam vive.
ABfYADA. f. La cullita de cada any. Anada, co^
itcha. Adorea, a;, fruges, um. || Lo discurs ó temps
de un any. Xnada. Anni tempus. || Lo temps bo ó
mal que fà en V espay de un any. Anada, Annua
temperies. || La renda de un any. Anatn, Annata, x,
k LA MALA ANYADA DONARU PASSADA. TCf. QUI DIA PAS-
SA ANY EMPENY.
"«TU AHTAOA. fr. Dret qae*8 paga al ingrés de
qualsevol benefici ecclesiàstich, pensió ó empleo
cular; y es la meytat de són valor en lo primer ai
També se anomena així la quantitat qae's paga ;
los títols, y per ï bonorífich de alguns empleo
altras cosas. Media anata, Dimidii anni proven tus
ANYADIR. V. a. Augmentar alguna cosa. Ai
dir, Addo, adjicio, is. || Dir mès de lo que no es i
cosa. Anadir. Aageo, es, addo, is.
ANYAL. adj. Lo que's fà ó esdevé cada ai
Anual, aTtaZ, Annuus, annualis.
ANYEJAB, V. n. ant. Sér antigua alguna co
Anejarsél'fnhejecerse, Senesco, vetutesco, is. || Al
rarse'•hML cósas ablo transcurs del temps. Ànejai
SçiUfcSCp, veterasco, is.
':• ABhfEIX. m. Lo fill de la ovella antes de cu
II met. Manso, dòcil y bumil. Cordero, Mitis,
nis, bumilis.
ANYELL AFILLAT. Lo quc mama de una ovella c
no es la seva mare. Cordero ahijado. Agnus snbi
matus. II Lo que mama de la seva mare, y de al
ovella. Cordero endoblado. Ubera matris, et aliè
sugens.
ANYELL TARDA. Cordcro tardio. Chordus agnus.
ANYL•LL DE LLET. Lo quc mama y no pastura. Lech
recental, cordero de seceslo, Subrnmus, lactens agni
ES UN ANYEL DE PA fr. ES UN ÀNGEL.
POSAR À ALGÚ MANSO COM UN ANYELL, fr. Reduhi
à la rahó quant antes estava mòlt obstinat. Pont
mas blando que una breva ó que un cordoban. Alií
pacatum reddere.
QUANT DE MAL JDST YÉ l' ANYELL MAL PROFIT FJ
LA PELL. ref. Denota que 'I mal guanyat dura po<
Quien por codicia viene d ser rico corre maspeligro,
malo vino el conejo, aldiablo ird el pellejo. Male pa
malè labuntur. Salis onus unde venerat ilkic abi
ANYELLAR. V. a. Parir la oveja, Ovem par&
ANYELLET. A. m. d. Corderilo, corderilío, A
nellus, i.
ANYETAR8E. V. r. ant. Envellirse. Anejar
Senesco, velatesco, is.
ANYINA. f. La pell del corder de un any. Aíiti
Si esta adobada. Cordero. Agnina pellis. || La lla
del anyell. Anino. Agnina la na.
ANYINS. m. pi. Tota mescla de llana. Anin
Yellus agnioum.
ANYOR. m. y
ANYORAMENT. m. y
ANYORANSA. f. Inquietut, pesar per la priv
ció ó us de algana cosa. Deseo^ anhelo, Yeheme
cupiditas, avíditas.
ANYORAR. V. a. Desitjar la companyia dels a
sents, ó alguna cosa que no's tè. Zchar menos. Des
dero, as.
ANYORARSE. V. r. No trobarse bè en algí
lloch. No ballar se, Màl^f incommodè se habere.
AHONT UI UA MENJAR, Ó MENTRES HI HA MENJAR NO
ANYORO. ref. Denota que las conveniéncias fan q\
algú no trobo à ménos als pares dels qoe s* ha au
APA
CATALÀ.
APA
103
pAT^X. Buena vida padre y nuídre olvida. Dum míhí
suot commoda, alia sapersunl.
Amos. adj. ant. ància. || iNTicn. || vell.
Al<fZlANABiENT. adv. U. ant. àntiagumint.
AO.
AOMBRAR. V. a. aDt. Espantar. Àsomhrary ame-
ifafAtor. Terreo, exterreo, es. |j v. n. ant. fér som-
BftAS.
AmrTANADABIENT. adv. m. ant. afrontosà-
nnrr.
AONTAR. V. a. ant. afrontar.
AORAH. V. a. ant. adorar.
AORRIB. V. a. ant. aborrir.
AORTA. f. La artèria major del cos humà, que
naix del yentrícal esquerre del cor. Aorta. Aorta, se.
AP.
APA. Tea pera esforsar als noys quant s* alsan.
Aupa. Eja, enge, age.
APACENTAR. Portar lo bestiar à pasturar.
Apacentar. Pasco, is, pecas abigere.
APAGENTAR8E. V. r. pasturar.
APAGIBILisSIMy A. adj. sup. Apacibilisimo,
▲fEabilissimus.
APAGIBIUTAT. f. Suavitat en lo tracte. Apaci-
hüiàad^ afabilidad, Suavitas, affabilitas, atis. || Lo
boo temperament, amenitat y saavital de alguna
cosa, com del temps, eic, Apacibilidad. Lenitas, sua-
vitas, atis.
APAGIBLE. adj. Agradable, de bon tempera^
ment. Apacible. Amoenus, jucundus, voluptuosus. ||
Qui es aifabie, dòcil de geni ó tracte. Apacible. Hu-
manosy placidus, comis.
APAGIBLEMENT. adv. m. Apaciblemente. Le-
niter, placidè, jacundè.
APAGIGUADOR, A. m. y f. Qui apacigua. Apa-
ciguador, Pacator, is, pacis conciliator.
APACIGUAMENT. m. La acció y efecte de apa-
ciguar. Apaciguamiento, Pacatio, nis.
APACIGUAR. v. a. Pacificar. Apaciguar, Placo,
concilio, as.
APAGIGUARSE. V. r. Sossegarse. Apaciguarse.
Resideo, es, iracundiam remittere.
APAGIGUAT, DA. p. p. Apaciguado, Concilia-
tttS.
APADAMADOR, A. m. y f. Qui apadassa. i^
mendan, Yeteramentarius, ii, cerdo, nis.
APADA8SAMENT. m. Obra de apadassar. Be-
miendo, Sarcimen, inis.
APADASSAR. v. a. Posar, cosir padassos à la
roba dolenta. ApeL•zar, remendar, aderezar, Recon-
ciono, as, detritas Testes interpolaré, resarcire. ||
met. Corretgir, esmenar. Remendar, Emendo, as, à
mendis purgaré. l| Acomodar una cosa à altra, pera
sopür lo que li falta. Bmendar. Sappleo, es; aliquid
alieni rei aMuere.
QUI APADASSA SÒN TEÜÍPS PASSA. rcf. ACOnSOlla 'i
cuydado que debém tenir en las cosas pera que du-
ren. Remienda ó adoba tu pana, pasara$ tu ano. Parcè
paratis utere, ut fruaris diu.
APADAS8AT, DA. p. p. Remendado, aderezado.
Pannosus, pannuceatus. || espallifat.
APADRINADOR, A. m. y f. protector.
APADRINAR. V. a. Patrocinar, protegir, ampa-^
rar. Apadrinar, patrocinar. Tego, is, patrocinor,
aris. II PADRINEJAR.
APAGABLE.adj. Lo que*s pót apagar. Apagàble.
Extinguibilis.
APAGADOR, A. m. y f. Qui apaga. Apagador*
Extinctor, is. || Instrument de llauna en figura cò-
nica, que posat al extrem de una canya serveix pera
apagar llums. Matacandelas. Extinctorium, ii. || Tros
de esponja mullada pel mateix efecte. Mano de
Judos. Extinctorium. ii. Q mús. Trosset de grana
que's posa en lo martinet dels pianos etc. pera apa-
gar r eco de las cordas. Apagador. Panniculus ad
sonum tenuandum.
APAGALLUM. Borleta, ò pelussa que vola de la
flor del cart etc. Vilano, milano. Pappus, i. Q m. pi*
Herba, espècie de escorsonera de fuUas mès estre-
tas que la comuna. Barbaja. Scorzonera laciniata.
APAGAMENT. m . L' acte de apagar ò apagar-
se. Apagamiento. Extinctio, nis.
APAGAR. V. a. Extingir lo focb, ò la llum.
pagar, matar. Extingno, restinguo, is. || met. Es-*
borrar, destruhir. Apagar. Deleo, es, everto, is. D
Aplacar, suavisar. Apagar. Mollio, is. || met. Sufocar
alguna cosa, desvanéixerla. Apagar. Dissipo, as. íj
pint. Baixar lo color que es massa viu. Apagar. Mi-
tigo, as. II pint. Templar la llum de un quadro. Apa^
gar. Attempero, as. || mús. Posar sordina à un ins-
trument. II Apagar. Sonum tenuare. || Dit de la set,
fam, etc. satisferla. Apagar. Sitim, famem solari,
satiare. || Parlant de la pols, tirarhí aygua. Matar el
poko. Pulverem sedare. || Dit de la cals. amarar.
APAGARSE. v. r. Apagarse. Extinguo, is. || Dis-
minuhirse 1 fervor de alguna cosa. Apagarse. Dissi*-
po, as.
APAGAT, DA. p. p. Apagado, muerto. ExtinCtUS.
APAHISSAT, DA. adj. Pintdra que tè '1 Hens
mès ample que alt. Apaisado, Plus in longum qnam
in latum extensa pictura.
APAMAR. V. a. Amidarà pams. Medir d palmóài
Palmis mensurare, dimetiri.
TENIR BEX apamat, fr. met. Tenir perfet coneixe-
ment de algun lloch ò alguna cosa. Tenermedido é
palmos ó ó dedos. Locorum peritum esse.
APANAR. V. a. Donar de menjar i algü. Jímife-
ner, sustentar. Sustento, as, alo, is.
APANAT, DA. p. p. Mantenido. Sustentatus.
APANYAR. V. a. ter. adobar.
APAPALLONAT, DA. f. En forma de papallo^
na. Amariposado. PapiUonis formam referens.
APARAGIÓ. f. ant. APARICIÓ. || ant. EPirAinA.
APARADOR, m. Espècie de armariab inUres
104
APA
DICCIONARI
APA
que lenen los argenters, quinquillayres y altres pe-
ra tenir cosas de mostra. Escaparate. Armarinm, ií.
D ESCÜDELLSR.
APARAR. V. a. ant. partir.
APARATO. m. Pompa, ostentació, fanslo. Apa-
rato. Pompa, ae, choragiam, ii. || Prevenció, provi-
sió, preparació de alguna cosa. Aparaio, apresto,
aparejo, prevencion. Apparitio, nis, apparatus, us. ||
GírcuQstància ó senyal que precebeix à alguna cosa.
A;)ara(o. .Sígnum, i. II Se diu de algun llibre posat
en forma de catàloch ó diccionari. Aparaio. Appara-
tus, us. II anat. Lo conjunt de órganos que concor-
ren al complement de una funció. Aparaio, Appara-
los, us. II Gircunstincia ó senyal que precebeix à
alguna cosa. Xparaio, Signum, i, indicium, ii.
iPARÀTo iBiL. loc. nàut. Lo qn'es fà ab major nú-
mero de politjas y cordas mès grossas que'i comú.
Aparaio real. Navalis macbinae tractoríae fortior ap-
paratus.
APARAULAR. v. a. Donarse paraula dos per
algun fét: comunment s' usa com à recíprocb. Apa»
lahrar. De coUoquio conveníre, citaré invicem. ||
met. Traetar de paraula algun negoci. Apahhrar.
Yerbis pacisci.
APAR£DAR« V. a. y derivats, pàikdar. 0 A pedra
y cals. fr. ant. Tapiar con cal y canto,
APAREGUTj DA. p. p. Àpareeidó. Apparilus.
APARÈIXER. T. n. Semblar. Parecer. Yideor,
erís. II Presentarse à la vista impensadament. Apa-
ttcetj aparecerse, Exto, as, appareo, es. || Yéurer de
Uuny. Avístar, columbrar^ brujulear. Gonspicior, aris,
frospicio, is. II SDCCBHiR. || Trobarse lo perdut. Pa-
reeer^ eomparecer^ aparecer. Invenio, is. || Trobarse
en alguna part. Aparecer, Adesse.
i ifoif aparíixbr. m. adv. Segons mon dictamen.
A mi ver, à mi pareeer, £x mea senten tia, meo judi-
oio.
li' àPAR MÒLT là. Ssid muy bien, Optimè vídetur
mibi.
no d' iPABéix, m M^ifos s' apareix, tot jüst s*
AiPARBix. fr. Denota que una cosa es tan poca, que
apenas se véu. No se parece^ apenas se parece. yix
conspicitur.
PÉR LO BEff APARÈIXER, loc. fam. Hauifesta qu'es fà
alguna cosa per respecte à lo que poden dir, y no
per la pròpia inclinació ó geni. Por el bien parecer,
VI alioram oflénsio vitetur.
SEGONS APAR. CXp. AL APARÈIXER.
APARÉIXER8E V. r. Presentarse repentina-
netit algun objecte. Aparecer, aparecerse. Exsto, as.
APARELL, m. Preparació, disposició per alguna
cosa. Aparejo. Apparatio, nis, apparatus, us. || Los
arreus necessaris pera cabalcar ó carregar algun
animal. Aparejo, Stratom, i, apparatus, us, dorsua-
lia^ orum. || nàut. L' ormeig de una nau. Aparejo.
Navis armenta. D nàut. Màquina composta de una
corriola y un qnadernal pera pujar cosas de mòlt
pes. Aparejo, Fnnalis macbina traetoria. || ant. apa-
ESTAR EN APARELL, fr. Eslar apunt pera fér algú
cosa. Estar aparejado, pronto, dispuesto. Promptuí
paratum esse.
APARELLADOR, A. adj. Qui aparella. Àpat
jador. Instructor.
APARELLAMENT, m. APARATO. fl APARELL.
DÉ COMBATRE, ant. Aparato de guerra.
APARELLAR. V. a. Preparar, prevenir, dispoà
lo necessari. Aparejar, aprestar, apereibir. Pai
príBparo, as. || Posar los aparells à las béslias
càrrega. Aparejar. Stragula jumentis imponere, c
tellà jumenta inslruere. || nàut. Armar de lot lo i
cessari una embarcació. Engalgar, aparejar. Omi
bus necessariis navem instruere. J pint. Prepai
ab certas capas de color la taula ó llens que s'
de pintar. Aparejar. Primis coloribus fabulam incn
tare. || met. Embrutar abfanch. Cubrir de lodo. Lu
as, coBno oblinire. [j met. Oféndrer abparaulas iu
riosas. Poner de lodo, Probis onerare.
APARELLAR DRETER. fr. ant. Apuutar. Asestar, pa\
en bateria. Dirigere, intendare, collineare.
APARELLARSE. V. a. Prepararse pera fér alg
na cosa. Aprestarse, disponerse. Se ad aliquid pr»|
rare, alicui accingere.
APARELLAT, DA. p. p. Aparejado. Pneparat
disposi tus.
ESTAR APARELLAT, fr. Estar preparat. Estar ú
puesto. Praedispositum esse.
APARELLS, m. pi. Los arreus, ínstrnmeAt
cosas necessàrias pera qualsevol ofici, maniobra c
Aparejos, enseres. Instrumenta , orum. || pint. I
materials pera aparellar. Aparejos, Picturae, tal
Ise apparatus.
APAREN8A. f. APARI^NCIA.
APARENSAR. V. a. ant. y sos derivats, afeit
APARENT, adj. Lo que apareix y no es. A\
rente, Simulatus, fictus. || Lo que's manifesta à
vista. Aparente. Apparens. || constant.
APARENTAR. V. a. Donarà enténdrerlo<
no es. Aparentar. Simulo, as, fingo, is. J y sos d<
VatS. EMPARENTAR.
APARENTMENT, adv. m. Ab apariéncia. Aj
rentemente. In speciem.
APARER. V. n. ant. aparèixer.
APARES. m. pi. MANIFESTACIÓ.
APAREYLAMENT. m. ant. APARATO.
APAREYLAR. V. a. ant. aparelub.
APARIAMENT. La acció y efecte de apari
Smparejamiento, Gopulatío, nis.
APARIAR. V. a. Juntar, igualar dos cosas cq
parantlas entre sí. Parear. Gomparo, as, conl
ers. j] Triar dos cosas conformes é iguals posani
de dos en dos. Parear. Jungo, conjungo, is. || Gt
póndrer, reforsar, adobar, com la medicina ha j
RiAT lo malalt. Componer. Reflcio, is. D Amani
menjar. Aderezar, Gondio, is. || Posar las cosaí
orde y bona dispossició. Enderezar, componer. Oi
no, as, dispono, is. || Juntar las femallas ablos m
APA
CATALÀ.
APE
105
eles. Àparear, aparar-j s' usa com recfproch. In so-
bolem copalarí.
APARIARSE. v. r. àvenirse.
APARICIÓ, f. La acció y efecte de'aparéixerse.
Aparicion, In speciem visió.
APARIÉNCIA. f. La cara exterior de las cosas.
Àparienda. Prima frons, facies, ei. Q fís. aslron. Lo
que's descnbreix per medi de las observacions. Apa-
riencia. Aspectns, os. || Rastre, vestigi, com: no que-
dà APARIÉNCIA de llibertat. Apariencia, Yestigium
ii. B Indici, verossimilitut, conjectura. Apariencia.
Indícium, vestigium, ii. |] sehblansa. pi. Mutació, de-
coració de teatro. Apariencias. Scena) prospectus.
APARBAT. adj. Se diu de certs arbres de soca
entortolligada com las parras. Aparrado. Tortuosus,
Viú similis*
APARBOQUIANAR. V. a. Fér anar parro-
quians à ona tenda. Aparroquiar, Emptores addu-
cere.
APARROQÜIANARSE. V. r. Férse parròquia.
Aparroquiarse. Sese in parochiam addicere.
APARROQUIANAT, DA. p. p. Aparroquiado,
Parochi^e additus.
APART. adv. m. Separadament. Aparte, sepa-
reulamente, Scorsim, separa ti. || m. En ï escrit,
Aparte. Paragraphus, i, scripturo) divisió.
APARTADAMENT. adv. m. apart. 1.
APARTADOR. m. Qui aparta. Apartador. Se-
parator, is. || Qui té per ofici separar la llana segons
sas diferents qualitats. Apartador. Lanarius, ii, la-
nae segregator. || Qui aparta uns caps de bestiar de
altres. Apartador, Pecudum segregator. || Lladre de
bestiar. Apartador. Abígeator, is.
APARTAMENT, m. ant. La acció y efecte de
apariar ó apartarse. Apartamiento, separacion. Dis-
cessio, separatio, nis. || for. Lo ac(o judicial ab que
alga desisteix y s' aparia formalment del dret que
tè deduhit. Apartamiento. Causo) derelictío, juris
cessió. Q ant. nivoRa. || adv. ant. apart. 1. || Distàn-
cia de llocb. Distancia, intérvalOy apartamie^ito. Dis-
tantia, se, spatium interjectum. || auséncia. {| aver-
sió, INDIFERÉNCU. || Robo dc bestiar. Apartamiento.
Abactos, i, abigeatus, us.
APARTAR, v. a. Separar, desunir, dividir.
Apariar. Separo, segrego, as. ^ Llevar alguna cosa
del lloch pera desembarassarlo. Apartar. Àmoveo,
es, averto, is. 0 met. Fér desistir à algú de alguna
cosa. Apartar, apear. Aliquem à sententia retorque-
re. H Separar la llana bona de la dolenta. Apartar.
Lanam separaré. || Robar lo bestiar. Apartar. Abigo,
is. II aot. Cridar à part. llamar d parte. Sevoco, as,
sednco, is. || dispedir. || met. deslliurar. || distin-
gir. Q ant. IMGANTAR.
apírtat, apartat db iQui ó DE DEVANT. Quita, qu\'
fitíe de ahi, quitate de delanle. Apage, apagesis, apa-
g», te.
APARTARSE. V. r. Fér lloch. Quitarse, separar-
u. Apage, apagesis. || Anar fora de camí, com apar-
TiRsi, de la rabó. Apartarse, separarse. Fòrum eju-
TOMO I.
rare. || ant. Fér divorci 'Is casats. Separarse, apar-
tarse, divorciarse. Divortium ex jure pronuntíare. ||
Mudar de dictamen. Apartarse. A proposito diverti,
de causa degredi.
APARTAT, DA. p. p. Apartado. Separatus. ||
m. En los llibres, comensament de un nou pàrrafo.
Apartado. Transitío, nis. || retirat, distant. |i En los
correus las cartas que per encàrrech y paga parti-
cular posan apart pera donarlas prompte. Apartado.
Epistoloe in tabellariorum officina segregatoi nt ma-
turius suis nominibus tradantur. |j adj. distant.
APAS, APAS. ant. A poch à pocb. Paso, d poso,
Pauxillatim, paulatim, minuta tim.
APASSIONADAMENT, adv. m. Ab desitg ve-
hement. Apasionadamente. Perditè, cupidè. || Ab in-
terès ó esperit de partit. Apasionadamente. Partium
studio.
apasionadíssimamenT. adv. m. sup. Apa-
sionadisimamente. Percupidè.
APASSIONAR. V. a. ant. Excitar alguna passió.
Apasionar. Affectus excitaré, accendere.
APASSiONARSE.v. r. Afícionarse excessivament
à alguna cosa ó persona. Apasionarse. Alicujus amo-
re flagrare, nímio studio alieni favere. || Inolinarseà
abrassar ab passió lo partit de algú. Apasionarse.
AlicDJus parles sequi. || perturrarse, anguniarse.
APASSIONAT, DA. adj. Qui obra ab passió.
Apa^onado. Animi affectn concitatus. || enamorat. ||
desitjós. II afligit.
LO QDI ESTÀ APASSIONAT NO VOL SÉR CONSOLAT. TCf.
Denota que '1 qui està possehit de alguna passió
no's troba en estat de admétrer consoLlBombre apa^
sionado no quiere ser consolado. Solatium aeger animo
respuit.
APASSIONAT DE MALALTIA. loC. dnt. APODERAT DB
MALALTIA. Atacado de enfermedad.
APASTURAR. v. a. Bonar menjar al bestiar.
Apacentar, pastar. Pasco, depasco, is, pascor eris.
II met. Saciar losdesit^s y passions. Apacentar, ce-
bar. Pasco, is. || met. Donar past espiritual. Apacenr^
tar. Erudio, instruo, is.
ÀPAT. m. fam. Barenada abundant. Comilona,
merendona. Lauta merenda.
APATAGAJAR. V. a. PATACAJAR.
APATIA, f. Total indiferència, insensibilitat.
Apatia. Apatbia, ae.
APATIAT. adj. ant. pactat, estipulat, capitu-
lat.
APATITA. f. Pedra blanca, ó de color blavench,
groguench, rojench, violat ó vert. Apatita. Apatita,aB.
APAYSANARSE. V. r. familiarisarse.
APEAMENT. m. La acció de baixar de caball.
Descabalgadura. Descensus ab equo.
APEAR. V. a. Baixar à algú de caball ó carruat-
ge. Apear, desmontar. Equo, rheda aliquem excipere.
II Averiguar alguna dificultat ó coí^a mòlt àrdua.
Apear, sondear. Intima rei alicujus penetraré. |) met.
Llevar V empleo à algú. Apear. Digni ta te, oíTicio
spoliare. || met. dissuadir.
45
106
APE
DICCIONARI
APE
APEARSE. V. r. Baixar de caball ó de algan
carruatge. Apearse. Ex equodescendere.
APEARSB EN ALTRA POSADA, fr. met. Pera despedir à
algú DegaDtlí lo que demaoa. A otra puerta, que esta
no se ahre. A la vuelta lo venden tinto. Aliam excnto
quercum.
APEAT, DA. p. p. Apeado. Ex equo descensus.
APEDES8AR. Y. a. APADASSAR.
APEDEUnsME. m. Ignorància de las llelras ó
ciéncias. Apedeutismo. Litteraram ignorantia.
APEDRADOR. m. J
APEDREGADOR. m. Qui tira pedras. Apedrea-
dor. Làpidalor, is. Q Lloch ahont se juntan los noys
pera apedregarse. Apedreadero. Lapidationis arena.
APEDREGAMENT. m. La acció y efecte de
ïïpeAregSíT.Apedregamiento, apedreo. Lapidatio, nis. ||
Espècie de combat que 'Is minyons fan uns contra
altres, apedregantse en lo camp. Pedreo. Pugna la-
pidibus inita; lapidatío, nis. || fér prdradas.
APEDREGAR. V. a. Tirar pedras. Apedrear.
Lapido, as, lapidas jàcere. || Matar à pedradas, es-
pècie de càstich antich. Apedregar. Lapidibns obrue-
re, csedere. || v. n. Càurer pedra ó calamarsa mòlt
grossa. Granizar^ apedrear. Grandino, as, lapidibus
plnere. D met. Parlar ab mal modo. Apedrear. Dnrò
loqui.
APEDREGARSE. V. r. Patir dany ab la pedra
6 calamarsa las produccions del camp. Apedrearse.
Grandine, lapidibus fructus jacturam pati, contundi.
J Tirarse pedras mútuament. Apedrearse. Inter se
lapidationem facere.
APEDREGAT. DA. p. p. Apedreado. Lapidatns.
APEGADÍS. adj. Lo que s* apega. Pegajoso, pe^
gadizo. yiscosus, glutinosus. || Encomanadís. Pega^
dizo, eontagioso. Gontagiosus. ||met. Suau, gustós,
atractiu, com tracte apegadís. Pegajoso. Mellitus,
suavis.
APEGADÍSSIM, A. adj. sup. Apegadisimo. Gon-
jonctissimus.
APEGADURA. f. La acció de apegar. Pegadura.
GoDglutinatio, nis.
APEGALÓ89 A. adj. Pegajoso. Viscosus. ü Qui
*8 convida ell mateix. Pegote. Musca, ae, mensarum
assecla.
APEGAL0808. planta, amor db hortelí.
APEGAMENT. m. Obra de apegar ab engrut.
Apego. Gonglutínatio, nis. || met. apego.
APEGAR. V. a. Agafar una cosa ab altra. Pegar.
Colligo, conglutino, as, conjungo, is. || Unir ó juntar
los marbres. Empelechar. Làpides marmoreos copu-
laré, impingere. H Encomanar. Pegar. Gommunico,
as, induco, is. Q soldar.
APEGAR8E. V. r. Agafarse una cosa ab altra.
Pegarse. Adhsereo, es, adha^resco, is. || Encomanarse
algun mal, vici etc. Contagiarse^ pegarse. Gapio, is.
Q met. Tenir mòlta inclinació. Pegarse. Impensius
adhaerere.
APEGAT, DA. p. p. Pegado. Colligatus, copu-
latos. II adj. Apassionat. Apegado. Addictissimns.
APEGA. f. Màquina infernal, inventada per lla-
vis, tirà de Esparla: era una viva imatge de Apega,
muller del tirà. Apega. Apega, ae.
APEGO. m. Passió ó inclinació particnlar. Apego.
Adbaesio, nis, vehemens propensió.
APEIXAR. V. a. Tractar ab tot regalo. Begalm,
Lautum cibum alicui afferre.
APELL. m. ant. apel-lació.
APEL-LABLE. adj. Lo que admet apeMacié.
Apeíahle. Apellationem patiens.
APEL-LAGIÓ. f. L' acte de apel-lar. Apélaxm.
Apellatio, nis. || relació, alusió.
DESAMPARAR LA APEL-LACIÓ. fr. fOF. NO SegOirll.
Desamparar la apelacion. Appellationem dessere-
re.
DONAR PER DESERTA LA APEL-LÍGIÓ. fr. foF. Decla-
rar lo jutge haver passat lo temps, en que V apel-
lant degué portar la causa al tribunal superior. Dat
por desierta la apelacion. Appellationem derelictam
declararé.
INTERPOSAR APEL•LACIÓ, fr. for. Apcl-lar per jutgí
superior. Interponer apelacion. Ad superíorem juà-
cem appellare, provocaré.
MILLORAR LA APEL-LACIÓ. fr. for. Fuudarla devant
jutge superior. Mejorar la apelacion. Ad snperioram
judicem adire.
NO HAvÉR ó NO TENIR APEL-LACIÓ. fr. fam. No te-
nir remey ó recurs alguna cosa. No haheróno tener
ape/octon. Nibil auxilii restaré, aliquid irrevocabito
esse.
APEL-LADOR. m. y
APEL-LANT. m. Loqui B^elAtk. ApelanU. Apel-
lator, is.
APEL-LAR. V. n. for. Recórrer al tribunal su-
perior pera que s' anul-le la sentencia que 's crea
injusta. Apelar. Appello, provoco, as. 0 ant. anome-
nar. II Cridar, fér venir à algú. Llamar. Yoco, ap-
pello, as. n Elegir. Nombrar^ elegir. Exopto, saluto,
as. J met. Recórrer, buscar remey. Apelar. kwàr
lium qua;rere. [| Referirse una cosa à altra. Apelúf
una cosa sobre otra. Refero, ers.
APEL-LARSE. V. r. anomenIrse. [| met. apkxt
LAR. 5.
APEL-LAT, DA. p. p. Apelado. Appellatus.
APEL-LATTO. adj. gram. Nom que convé à tots
los individuos de una mateixa espècie. Apelativo^
comun. Appellativum nomen.
APELLIDAR. V. a. Anomenar à algú per sòn
apellido ó nom de casa. També s' usa com recfproch.
Apellidar. Gognomine appellare, vocare, nominare.
II Proclamar. Apellidar, aclamar, proclamar. Salntor,
aris, proclamo, as.
APELLIDO. m. ant. Crit de convocació del po-
ble, usat en Aragó per V estil del Via fora somatent,
de Catalunya. Q cognom. Apellido. Cognomen, nis.
APENA8. adv. Ab prou traball, ab prou que
fér, ab dificultat. Con dificultad, apenas. -íEgrè, diíB-
culter. 11 Luego que, així que. Apenas. y\x, commo-
duro, statim ac, ut primum. || casi.
ÀPE
CATALÀ.
API
107
m« Adició, suplement è algona obra
6 IncUL Àpéndics. Appendix, icis.
AFÉNDRER. v. fil. CoDcebir las espècies de las
das sèos afirmació oi negació. Aprender, Appre-
kado, is, mente concipere. || Imaginar, concebir
alguna cosa per la apariéncia. Aprmder. Fingo, is.
I Adquirir coneixements per V estadi y aplicació.
iprekder. Edisco, is.
APENSADAMENT. adv. m. Ab prèvia medita-
ció. Ik pensado, de intento. Consulto, opinatò.
APEN8AT, DA. p. p. ant. pbnsatiu, cap figít.
APEMXBmENT. m. Preparatiu. Àpercibimien-
k» Pra^ventio, nis. 0 Reqoiriment, amonestació.
àftnibmieHto. Interminatío, admonltio, nis.
APESGEBIR. Y. a. Preparar lo necessari per
É^uuL cosa. Aperdbir. Preparo, as. || Amonestar,
aliertif. Apercünr , amonestar. Admoneo , es. ||
k. Requirir ab comminació de multa ó càstích.
iftrakir. Denontio, as. || pebgibib, enténdbeb. ||
Kscnaia.
'f DA. p. p. Aperdbido. Paratus.
V. a. y sos derivats, apercebib.
AFEBIXGGIONAR. v. a. y sos derivats, per-
nCOOKlB.
APEBFÍDIA. m. adv. ant. apoífu.
íFESHEBIR. y. a. ant. Presentar, manifestar.
IxàíMr. Exhibeo, perhibeo, es.
ATERILLÓS, A. adj. PEEiLLÓs.
APERimi, VA. adj. med. Medicament ó remey
qiB lleva las obstruccions. Aperiiivo, Aperitivum
Mdicameotom,
AFEBflONABSE. Y. r. Deixarse vèurer ab algú.
i^ertOBcrse. Gum aliquo colloqui. || for. Presentarse
con {ktrt interessada en algun negoci. Apersonarse.
Kegoünm curaré.
APcnAMENT. adv. m. ant. Clarament , pú-
bUcament. AhUrtamente, descubiertamente. Prognarè.
(Sèos reserva, francament. Abiertamentey franca-
I mUy sm reserva, Palam, apertè.
APEBABADAMENT. adv. m. Tristement. Ape-
í mdamente. Dolenter.
APBBARAR. V. a. ant. Causar pesar ó senti-
BKnt. Apesadumbrar. Molestiam alicui afferre.
APEBARAB8E. Y. r. Péodrer pesar. Apesadum"
f ^.Mo&rore confici.
AFEgARATy DA. p. p. Apesadumbrado, pesarosa.
APESTAR. Y. a. Llansar mòlt mal olor alguna
^.Apestar. Fceteo, es, putresco, is. || met. fam.
^tigoejar, enfadar. Apestar, Molesta m esse. || met.
Ticiar, corrómprer las costums. Apestar. Yitio, as.
APESTAT, DA. p. p. Apestado, Fcetidus.
KSTiiAPESTAT DE ALGUNA COSA. fr. fam. Havér
i^lU abundància de ella. Estar apestado de alguna
^^. Bedundare.
APETÉCKER. Y. a. Tenir ganas, ó desitjar al-
Smu cosa. Apetecer. Appeto, is.
APETÈNCIA, f. APETIT.
adj. APETITÓS.
APETnx>Ry A. m. y f. Qui apeteix. Apeieoedor,
Appetitor, is.
APETIR. Y. a. APETÉIXEB.
APETIT, m. Gana de menjar. Apetito, gana de
comer. Aviditas, atis. || Desitg vebement. Apetito,
Yehemens cupiditas. || met. Lo que excita 1 de-
sitg de alguna cosa. Apetito, golüria. Cupidia, ap-
petentia, se. || antoix.
APETIT CARNAL. Besitg luxurlós. Apetito eamal,
salacidad, Salacitas, atis.
DONAR APETIT T POSAR EN APETIT. ExcitarlO. BXCUar^
avivar el apetito. Appetitum irritaré, edendi cupidi-
tatem lacescere.
BNCÉNDRERSE l' APETIT, fr. Excitarso la gelosia
en las bèstias, y la passió del amor en las personas.
Recalentarse. Libidinem excitari.
TENIR APETIT, fr. APETÉREE.
REFEENAR LOS APETITS. Modorar las passions. Befre^
nar, domar las pasiones. Cupiditates refraenare,
comprimere.
APETIT, DA. adj. Apetecido. Expetitns.
APETmu. adj. fil. Ques' aplica àla potència
ó facultat de apetéixer. Apetitivo. Appetens.
APETITÓS, A. adj. Menjar que excita V apetit.
Apetitosa. Jucundus, gratus. || met. Dit de qualsevo
cosa que mou lo desitg. Apetitoso, atractiva, Appe-
tendus, appetibilis. || apetidor.
APEYLAR. v. a. ant. apel-lar.
APIADAR8E. V. r. Compadéixerse. iinodarse.
Misereor, eris.
APIADAT j DA. p. p. Apiadado. Misertos.
APIGAT, DA. adj. Se diu de la flor, las fulletas
de la qual rematan ab punta. Apicado. Apicatus.
ÀPIGE. m. Extrem superior, ó la punta de qual-
sevol cosa. Apice. Àpex, icis. || Lo punt mes àrduo
de una dificultat ó qüestió. Apice. Rei summa. ||
met. La mínima part de alguna cosa. Apice, pizcatilde.
Minima, diminuta pars. || Yirguleta de las que afe-
geixen los hebreus à sas lletras. Apice. Àpex, icis.
ESTAR EN LOS ÀPICES. Entéudrer ab perfecció una
cosa. Eslar en los ópices de una cosa. Rem apprimò
nosse.
NO DISCREPAR EN UN ÀPIGE. No exccdir CU res. No
exceder en un àtomo. Ne latum quidem unguem dis-
creparé.
APIGH. adv. piCH.
APILADOR, A. m. y f. Qui apila. Apilador.
amontonador. Accumulalor, is.
APILAMENT. m. La acció y efecte de apilar.
Amontonamiento, Cumulatio, coacervatio, congestió,
nis.
APILAR, v. a. Posar una cosa sobre de altras
fent pila ó munt. Apilar, amontonar. Coacervo, as,
congero, is. [| met. Mesclar mòKas espècies sens
elecció ni orde. Amontonar. Coacervo, as.
APILAR8E. v. r. apilotarsb.
APILAT, DA. p. p. Amontonado. Cumulatus.
APILOTAMENT. m. Apilament, amontonamenl.
Ammimamiento. Coacervatio, nis.
108
APL
DICCIONARI
APL
APILOTAR. V. a. IPILiU. ATIEROSSàR.
APILOTARSE. V. r. Juatarse de cop mòlts ia-
dividuos. Àgolparse. GodAuo, is. || Enredarse, férse
pilotas ó terrossos. Envedijarse. ImpUcari, tnrbari,
iotricari. | met. Barallarse. Empelotarse,envedijarse,
Rixor, aris, jargo, is, pugnis impeti.
APILOTAT, DA. p. p. Àgolpado. Conflaxus. ||
Efwedijado, Implicatus.
APINYAMENT. m. La acció y efecte de api-
nyar. Apinadura, apinamiento. Gonglobatio, nis.
APINYAR, y. a. JaDtar mòlt estretament unas
casas ab altras. Apinar, coser. Arctè congerere, pre-
meré.
APüVTABSE. V. r. Jantarse las cosas apretant-
86 unas ab altras. Apinarse, Gonstipari, cobairere.
APINYAT, DA. p. p. Apiiiado. Gonstipatus. ||
adj. Lo que lè figura piramidal, com la pinya. Api-
nadó, Strobili figuram referens.
APIRO| A. adj. quím. Lo que resisteix lo foch.
Apiro, Apírus.
APIROTAT, A. adj. AVOL, dolent.
APIS ó SEKAPis. m. Bou al que tributavan los
egipcis bonors divins per que s*imaginavan que la
ànima de Ossiris bavia passat al cos de est animal,
denominat aixi *l fort, b déa poderós. Apis,
ApiT. m. Planta que creix fins à la altura de dos
6 tres peus , tè las camas semblants als carts, però
mès petitas, las fullas à las de la xirivia, y de co-
lor mòlt eixit. Apio, Apinm, ii.
ÀPiT BORT. Lo que naix sens cultiu y tè las fullas
semblants à las de la cicuta. Apio borde, peregil de
asM. Helioselinum, i.
ÀPiT cABALLiR. Plauta do cama quadrada, las fu-
llas compostas de altras mès petitas, las flors gro-
gas pel endret y blancas pel revés. Apio caballar.
Peuoedanum silaus.
Apit de atgua. Lo que es cria en los ayguamolls.
Apio de lagunas ó palustrCj peregil de agua, Paluda-
pium, ii. II Planta de la isla de Gandia; las camas
primas y rojencas, y las flors semblants à la de la
ruda. Apios, Apium creticum.
ÀPiT DE MACEDÒNIA. Lo quo es Semblant al julivert
bor I, la flor blanca en forma de rosa y es mòlt arc-
màtich. LevisticOy peregil de Macedoma. Tbissclinum,
equapium, ii.
APITRAR. V. a. Abandonar, dir fàstichs. Abo-
ckomar, denostar. Pndore suffundere.
APITRAT, DA. p. p. Denoslado. Pudore suffn-
808. U CorridOy confuso.
APLAGABLE. adj. Lo que s pót aplacar. Aplaca-
ble, Placabilis.
APLAGADOR. m. Qui aplaca. Aplacador, Placa-
tor, sedator, is.
APLAGAMENT. m. La acció y efecte de aplacar.
Aplacamiento. Placalio, mitiga t:o, nis.
APLACAR. V. a. Suavisar, mitigar. Aplacar.
Placo, sedo, mitigo, as. |j apacigüír.
APLAGAR8E. V. r. Sosscgarse. Aplacarse, Iram
reccdere.
APLAGATy DA. p. p. Aplacado.Seú^ius.
APLAGUT, DA. p. p. PLAGUT.
APLAHER. adv. m. APLER.
APLANADOR. m. Qui aplana. Aplanador, ai
nador, Gomplanator, is.
APLANADI7RA. f. ant. La acció de aplan
Aplanamiento, allanamiento. Gomplanatio, exffiqua
nis.
APLANAMENT, m. Obra de aplanar. Aplai
miento, allanamiento, Gomplanatio, nis
APLANAR. V. a. Posar plana alguna snperfíc
Aplanar, allanar, Gomplano, as. || Fér mòlt dan
nna cosa ó altra que li cau sobre. Hacer torti
aplastar, Gomplano, as, in massam aliquid» ami
forma, redigere. || Tirar à terra, destruir, arru
nar. Arrasar, Everto, is. || Dit de alguna cosa op
mintla. Alortujar, Premendo complanare. jj Dit
fusell, escopeta y arma semblant, posaria en din
ció pera dispararia. Apuntar, Arma, jactnm inten<
re. II ter. planxar. || ribotejar. assarronar. 1. || m
Superar alguna dificultat. Allanar, Supero, eno
as. II met. Apaciguar, aquietar. Allanar. Placo,
II Facilitar los medis pera la consecució de algí
cosa. Allanar, Diem sternere. || met. Aturdir, dei:
pasmat à algú. Aplanar, Obstupefacio, is.
APLANAR LAS COSTÜRAS ó LA ESQUENA, fr. met. fà
assarronar.
APLANAR LO BASTÓ. Pegar de pla. Tereiar el ba$
ó elpalo, Pleno ictu feriré.
APLANAR8E. v. r. Gàurer à plom algun edifi
Aplomarse, aplanarse. Gorruo, is. || met. Subjectai
à alguna lley ó tracte. Allanarse. Sese subdere.
APLANAT, DA. p. p. Allanado, aplanada, Go
planatus. || Arrasat. Arrasado. Gomplanalus. || pi
APLANTILLAR. v. a. Ajustar una cosa à
plantilla. Aplantillar. Goa^quo, as, ad normam adi
quare.
APLA88AMENT. m. Gitació judicial, senyah
lo temps y circunstancias. Aplazamiento, Yadimoi
denuntiatio.
APLA88AR. V. a. Gitar, convocar, cridar [
temps y Uoch senyalat. Aplacar, acotar, senalar d
Goeandi locnm tempusque condicere.
APLA88AT9 DA. p. p. Aplazado. Notatus.
APLATAR. v. a. ant. amagar. || aplanar.
APLATAR8E. V. a. ant. AJUPIRSE, AJOCARSB.
APLATEJAR. v. r. platejar.
APLAUDIR. V. a. Gelebrar ab paraulas ó dem<
tracions de alegria. Aplaudir, Alicui applaudeí
fftvere.
APLAUDIT, DA. p. p. Aplaudida. Plansus.
APLAURER. V. n. ant. plàurer.
APLAU80. m. Aprobació ó alabansa pública
demostració de alegria. Aplauso. Applausus, us.
APLEGH. m. Multitud de gent reunida. Gent
golpe de gente. Hominum magna freqnentia, mul
tudo, turba. || La confluència de mòltas cosas en 1
mateix llocb, com de ayguas. Acogida, Gonflubiui
ii. II Rotllo de gent. Corro^ corrillo. Girculos, i, tr
APt
CATALÀ.
APO
109
yïüm, ü. 0 Indigestió del ventrell. Àsiento, Graditas,
aUs. I ant. fiaa. Q bímat.
DE APLBCH T DE FONTADA, MÒLTA DONA IX AFRONT ADA.
Tef. Dóna à enléndrer que mòltas vegadas las devo-
cions se prenen per pretès t per la diversió y plaher.
Romeria de cerca, mwho vino y poca e^ra. Ad proprium
peregrina coit carn turba sacallum. Plarima vina
frnnnt rara qae cera liquelí.
APLEGA, f. Acció de aplegar la cuUila. Recokc-
dmi. Coactara, as, collectus, us. [| La acció de de-
manar almoyna. Demanda, cuesta. Eleemosyna; cor-
rogatio, exactio.
APLEGADA, f. APLEGA 1.
APLEGADÍS. adj. Lo qne's junta sens elecció,
sols pera augmentar lo número. Allegadizo, Collec-
titius, adventitíus. 0 Lo que va junt ab altres de sa
espècie, y regularment se diu del bestiar que pas-
tura en remat. Gregal. Gregarius, ii.
APLEGADOR. m. Qui demana almoyna. De-
mandador, cuestor, Stipis poslulator. || Espècie de
caixó obert de devant y un mànech al detràs, que
serveix pera arreplegar las escombrarias. Cogedor.
Domesticarum sordium excipulum. || Rotllo petit de
estora que's posa sota las llàntias, y també pera
recullir las escombrarias. Cogedor, valeo. Sordium,
ii, excipulum, i. || Lloch ahont s arreplega gent de
mòltas nacions Emporio. Emporium, ii.
APLEGADURA. f. L' acte y efecte de aplegar.
Allegamiento. Gollectio, nis.
APLEGAR. V. a. ARaEPLEGAR. II ARRIBAR. || CAP-
TAR, CÜLLIB.
APLEGAR8E. V. r. àrreplegarse.
APLER. adv. m. Sens soroll. Quedo, paso,pa$\to,
Pedeteotim, paulatim. || ant. Ab cuydado, sens pre-
cipitació. Qwdo, quedito, Sensim. || Lentament, de
espay. Paco à poco, à paso sosegado^ poso enlre poso.
Leotè, otiosè.
APLERET. ddv. m. apler.
APLETIA. f. med. fàh canina.
APLETAR. v.a. Albergarse 'I bestiar en algun pa-
ratge. Majadear, rii6t7ar.|In ovilía pecusse recipere.
APLETAT, DA. p. p. Majadeado. In ovile re-
ceptns.
TERRA APLETADA. fr. Lloch ahout fau nit los pas-
tors y bestiar. Majada. Ovile, is.
APLICABLE, adj. Lo que's pól aplicar. Aplicable.
Applicabilis, aptabilis.
APLICACIÓ, f. La acció de aplicar ó aplicarse.
Aplkacion. Applicatio, nis. || L' esmero, diligència
y cuydado ab que's fà alguna cosa y particularment
en r estudi. Aplicacion. Applicatio, ad aliquid pro-
pensió. II La acció de acomodar alguna espècie, text
ó passatge. Aplicacion. Applicatio, nis. || Lo destino
de alguna cosa al us que déu tenir. Aplicacion. Ap-
plicatio, nis. II for. ADJUDICACIÓ. II astron. Lo movi-
ment ab que'l planeta mès velós se va aproximant al
ménos velós. Aplicacion. Motus, quo planeta velocior
ad remissiorem accedit.
APLICADA, f. geom. La línea recta tirada de
un punt de la circumferència de una curva perpen-
dicularment à son eix. Aplicada, ordenada. Linea
ordinatim in quavis figura applicata.
APLICADÍ8SIM, A. adj. sup. Aplicadisimo. Val-
dè applicatus.
APLICADOR, m. Lo qne's déu aplicar. Aplicel•'
dero. Applicandus. || aplicable.
APLICAMENTS. m. pi. ant. aplicació. 1.
APLICAR, v. a. Junlar ó posar una cosa sobre de
altra. Aplicar. Applico, as, adjungo, is. || met. Apro-
piar, acomodar al propòsit de lo que's tracta algun
pensament, text ó doctrina. Aplicar. Accommodo, ap-
plico, as. II met. Destinar alguna cosa al us que dèu
tenir. Aplicar. Accommodo, as. || met. Posar la aten-
ció ó enteniment al estudi ó à lo que's fà. Aplicar,
Animum inlendere. || Significar; y així 's diu: aquest
terme 's pot apucar à mòltas cosas. Aplicar. Signifi-
co, as. II met. Imputar, atríbubir. Aplicar. Imputo, as,
adscribo, is. || Imposar; y així 's diu: aplicar un
càslich. Aplicar. Impono, infligo, is. || for. Adjudi-
car. Aplicar. Adjudico, as. || Dedicar, destinar algú à
alguna professió etc. Aplicar. Aliquem applicare,
adjicere.
APLICARSE. v. r. Dedicarse à alguna ciència ó
art. Aplicarse. Confero, ers, versor, aris. || Yàldrersc
algú de sa indústria. Ingeniarse, aplicarse, Sibi con-
sulere, providere. || Posar gran diligència ó esmero,
particularment en I* estudi. Aplicarse. Studio ope-
ram daro.
APLICAT, DA. p. p. Aplicada. Applicatus. || adj.
Qui lè aplicació. Aplicado. Sludiosus.
APLOMAR. V. a. Oprimir ab lo mòlt pes. Aplomar,
Opprimo, is. || v. n. arq. Posar à plom. Aplomar. Ad
perpendiculum coa^quare. || arq. Examinar si las pa-
rets eslana plom. Aplomar. Perpendiculo examinaré.
APLOMAR8E. V. r. Enfonsarse, càurer à plom*
Aplomarse. Funditús deturbari, corruere.
APLOMAT, DA. p. p. Aplomado, d plomo. Ad
perpendiculum structus. || adj. De color de plom.
Aplomado. Plumbeus.
APNEA. f. med. Falta de respiració. Apnta,
Apnea, aï.
APOBRIMENT. m. ant. POBRESA.
APOBRIR. V. a. ant. y sos derivats. || empobbir.
APOCA. f. Carta de pago,recibo. Finiqnito,y
apoca. p. Ar. Apocha, a;.
FIRMAR ÀPOCA. fr. Oiorgar carta de pago. Celebro»
auctoro, obsigno, as.
APOCADAMENT. adv. m. Ab poch esperit'
Apocadamcnte. Abjecte.
APOCALÍPSIS. m. Llibre canónich de las reve-
lacions que tingué y escrigué ï evangelista sant
Joan. Apocalipsis, apocalipsi. Apocalipsis, is.
APOCALÍPTICH, ca. adj. Pertanyent al apo-
calipsis. Apocaliptico. Ad apocalipsím perlinens.
APOCAMENT, m. Falta de esperit. CorUdad,
apocamiento. Timidilas, atis.
APOCAR, v. a. Dísminuhir, acabar. Apocar, Im-
minuo, is.
110
APO
DICaONÀRI
àPO
APOGABSE. V. r. Hamiliarse, tenirse en poch.
Àpocarse. Sese abjicere. || Encugirse. Encogerse, apo-
carse, PnsillaDimilate laboraré.
APOCAT, DA. p. p. Àpocado, Imminntiis. || adj.
Mesqní. Mezquino, Sordidas. || Pasilànime. Àpocado,
PosillaDimis.
APOGIN. m. Planla de la Amèrica, la qaal se
crea fà fugir als gossos. Apocino, berza perrunaf ha^
bas de peno, yerba de seda, Apocynnm, i.
APOGOPAR. V. r. Usar la figura apócope. Apo-
topar, Apocope ati.
APÓGOPE. f. poét. Fignra que suprimeix la úl-
tima lletra del fi de dicció. Apócope. Apocope, es. ||
anat. Amputació de alguna part del cos. Apócope.
Abscissio, nis. || ret. retinéncià.
APÓGBIF. adj. Fabulós, fingit. Apócrifo, Apo-
cryphus, auctoritate carens.
APÓGBIFAMENT. adv. m. Ab fonaments falsos
ó incerts. Apócrtfamente. Incertè.
APOGROUSnCHS. m. pi. farm. Remey pera
detenir ó escampar los mals humors. Apocróusticos.
Apocroustici, orum.
APOGRISSARIS. m. pi. Diàconos diputats per
lospatriarcasde la Iglesia per defensaries interessos
II Los nuncis diacas que 'Is papàs enviavan à la cort.
D En los monastirs lo qui estava encarregat del
tresor. Apocrisarios. Apochrissarii.
APODAGRÍTIGH. adj. Se diu dels remeys que
excitan las llàgrimas, y tantost las detenen. Apoda-
criticos, Apodacrytis, is.
APODADOR, A. m. y f. Qui apoda. Apodador.
Derisor, cavillator, is.
APODAMENT. m. ant. motiu, renom.
APODAR. V. a. Motejar. Apodar, motejar. Cavi-
llor, jocor, aris.
APODAT, DA. p. p. ApoL•do, Irrisus.
APODERAR8E. V. r. Férse amo de alguna cosa.
Apoderarse. Aliquid occupare, sui juris facere.
APODERAR EN VELAS. loC. uàut. PORSAR VILA.
APODERAT, DA. p. p. Apoderado. Potitus. D
m. Procurador. Apoderado, poder habiente, Procura-
tor, is. II ant. rich, agaudalat.
ESTAR APODERAT DE MALALTIA, loc. aut. Estar atacat
fortment de alguna malaltia. Estar atacada de enfer-
medad. Horbo atTeclus.
coNSTiTUHiR APODERAT, fr. for. Auomeuarlo ab totas
las formalitats de la lley. Constituir apoderado. Pro-
curatorem nomínare.
APODO. m. ant. apodament.
APÓD08I8. f. ret. La última part del período.
Apódosis. Apodosis, is.
APÓFA8I8.f. ret. Negació. Apófasis. Apophasis,
is.
APOFILITA. f. Mineral en massas, cristallisal
en prismas quadrats y modificats de diversas ma-
neras; estructura laminosa, y encara que un poch
dura, es trencadissa. Apofilita. Apophililes, e.
APÓnssis. f. anat. Eminència de un os. Apófi'
sis. Apophyssis, is.
APOFTEGBIA. f. Sentència brea y aguda. Apo-
tegma. Apothegma, atis.
APOGEO. m. Lo punt en quejun planeta dista més
de la terra. Apogeo, Apogasum, i. Q met. Lo grau mès ;
alt à que pót arribar alguna cosa. Apogeo. Apog»Qm,í• j
APÓGRAFO. m. Màquina pera copiar los diboi- j
xos. Apógrafo. Apographum, i. •
APOL-LINAR. m. Nom de home. ApoliíMr. Apot- ]
linaris, is. || adj. Lo que pertany à Apol-lo. ApoiimOf
apoUnar, Apollineus.
APOL-LINARI8TA. m. Sectari de Apol-liur.
ApoUnarista. ApoUioaris sectator.
APOL-LINEO, A. adj. poét. Pertanyent à Apd-
lo. ApoUneo, apolinar, Apollineus, apoUinarís.
APOL-LO. m. mit. Dèu fals. Apolo. Pbdl)iii,L
Apollo, inis.
APOLOGÉTIGH. adj. Lo que pertany à la apth
lògia. Apologético. Apollogeticus.
APOLOGIA, f. Defensa de alguna persona úobn,
comunment de literatura. Apologia, Apollogia,*,
defensio, nis.
APOLÓGIGH, CA. adj. Lo que pertany al apólogt
ó fàbuia moral. ApoJógico. Ad apoUogum pertineos*
APOLOGISAR. V. n. Fèr apologias. Apologiz».
Apologíum facere.
APOLOGISTA. m. Qui fà alguna apologia. Àp9-
logista, apologético. Apollogiai auctor.
APÓLOGO. m. Espècie de fàbuia al•legòrica, qoe
conté alguna màxima moral. Apólogo, fàbuia, Ap<^
gus, i.
APOMAT. adj. Se diu del escut que tò unami
extesa y una bola en ella. Apomado. Manus expansa
bolam ostendens.
APOPLÉTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la
apopleixia, ó qui la pateix. Apopktico. Apoplecticita.
APOPLEIXIA. f. FCRIDURA.
APOPONAGH. m. farm. Goma rehinosa que's
trau de una planta que's cria en Macedònia y s'
anomena en llatí «Spondílíum majus, ó panas He-
racleum» vè en planxas irregulars, angnlosas, Uea-
geras, obscuras, fàcils de trencarse, rogenca en soa
exterior, y de un groch algunas vegadas jaspejat
ab un roig en sòn interior. Es de gnst agrey amarch.
y de olor aromàtích fort y medicinal. Opopómeo,
opoponace. Opoponax, acis. j] Planta rastrera, medi-
cinal y vulneraria; sas camas semblants al jonch,y
surten de ellas als dos costats desde la arrel à la d*
ma unas fullas rodonas y grossas com pessas de
moneda. Opopónaco, oponànaca, aselepio. Opoponas
pastinaca, panacea nummularia.
APOQUIR. V. a. atxiqüa.
APORGAR. V. a. Sembrar ó senyalar porcaa.
Amelgar, aporcar. Jura condere.
APORISMA. m. med. Tumor que's fà per der-
ramament de sanch entre carn y pell, quant al san-
grar s' obre mès la vena que'l cutis. Aporisma. Apo*
risma, atis.
APORISMARSE. V. r. Fèrse aporisma. Aporit*
marse. Aporisma fíeri.
APO
CATALÀ.
APO
111
APORREJAR. V. n. AUconar, pegar pòrradas.
També s' usa com recíproch. Àporrear. Fuslè per-
CDtere.
APORRONAR. V. a. abàndoNía 2.
APORTANT, p. a. Traymdo, Uevando, Ferendo.
APORTAR. V. D. nàut. Péndrer port. Aportar.
Appello, is, ad portam accedere. || portàe.
APORTAR8E. V. r. POBTÍRSE. || TEAGTARSB, VEN-
TÍLABSI.
AP08AR. V. a. ant. Aplicar una cosa à altra,
Aphtar, componer, Applico, adjango, is. || àgümulíe,
DfPüTàR. d y. a. IMPOSAR.
APOSCEBtA. f. med. Pas ràpit dels hamors de
ona part del cos à altra. Àposcema, Apocemifias,atis.
AP08EMA. farm. ant. Confecció medicinal de
herbas y altras drogas. Apodmay pocema^ apocema.
Àpozema, atis.
APOSENTADOR, A. m. y. f. Qui aposenta.
Aposentador. Diyersoriornm designator. || Qui en las
jornadas qne fan las personas reals s' adelanta à
disposar Y allotjament. Aposentador de camino. Regii
hospitíi designator. || ant. Lo qui destinava 1 camp
qne havia de ocupar V exèrcit. Aposentador, Gastro-
rom metator.
APOSKVTADOR DE GASA T CORT. Yocal de la junta de
aposentos que tenia vot en tot lo pertanyent à ells.
Apountadcr de casa y corte. Unns é congressu de re-
gió hospitio.
AFOSINTADOR MAJOR DE GASA T GORT. LO presidCUt
de la junta de aposentos. Aposentador mayor de casa
y eorU. Congressni de regió hospitio prxfectus.
AFO^MTABOR MAJOR DE palIgio. Lo qni cuida de la
separació de quartos y oficinas. Aposentador mayor
depalado. Regiae domns partinm designator.
APOSENTAMENT, m. La acció y efecte de apo-
senfar y aposentarse. Aposentamiento, hospedage.
Hospitinm, ii. || ant. aposbnto.
AP08ENTAR. V. a. Bonar casa y habitació à
qui va de camí. Aposentar, Hospitium designaré,
consti tuere.
APOSENTARffi. v. r. Allotjarse. üospedarse,
dojane^ aposentarse, Hospitium snmere. |] Establirse
ea alguna part com à cap de família. Poner casa,
aposentarse. Hospitium snmere.
APOSENTATy DA. p. p. ^osentado. Hospitio
exceptus.
APOSENTET. m. dim. Aposentillo. Gnbicnlnm, i.
APOSENTO. m. Qualsevol quarto ó sala de una
casa. Aposento. Cella ,| se, cubicnlnm, i. [| Posada.
Bospedaje, aposento, Hospitium, diversorium, ii. ||
En los teatros qualsevol pessa petita de ahont se
véu la representació. Aposento. Scenoï, theatri cu-
biculum.
AP0SK5T0 DE GORT. Habitació dels ministres y criats
de la casa real en la cort. Aposento de corte. In urbe
regia ministris et regiis familiis destinata domus.
APOnció. f. gram. Figura per la qual se po-
san dos 6 mès substantius continuats sens conjunc-
dó, peitioe pManyen à una mateixa cosa, com
Barcelona delícias de Catalnnya. Aposicion. Appo-
sitiò, nis.
APOSIÓPEStS. f. ret. reticència.
APÒSIT, m. med. Remey que s' aplica exterior-
ment. Apósito. Appositnm, i.
APOSPASMA. f. med. Descontinuació de las
parts orgànicas. Apospasma. Apospasma, x.
APOSSESSIONAR. V. a. POSSESSIONAR.
APOSTA, adv. m. Adretas. Adredes, de intento ,
d posta. Consulto. [| f. posta. 1.
APOSTADOR, A. m. y f. Qui fà una posta.
Apostador. Pignoribus certalor.
APOSTAR. V. n. Jugarse alguna quantitat lod
que disputa n sobre si es ó no alguna cosa. Apostar.
Sponsionem facere. || Sitnar una ó mès personas ó
cabalcaduras en un lloch determinat. També s' usa
com recíproch. Apostar, Certo loco spectatores exis-
tere.
àpostIrselas. fr. fam. Competir ab altre en al^
guna cosa. Apostàrselas. iEmulatione contendere.
APOSTASIA. f. Negació de la fé de Jesucrist,
rebuda y professada en lo baptisme. Apostasia.
Apostasia, aï, é vera religione defectio. |1 La deserció
pública del institut ó religió que algú professava.
Apostasia, Ab instiluto vel religione accepta defec-
tio.
APOSTAT, DA. p. p. Apostada, Sponsione cer-
talQs.
APÓSTATA. m. Qai comet lo crim de apostasia.
Apóstata, Apostata, ae.
APOSTATAR. v. a. Negar ó aparlarse de la fó
de Jesucrist, rebuda en lo baptisme. Apostatar.
Aposta to, as, à vera fide deficere. [| Abandonar al-
gun indívídno lo institut que ha professat. Apostatar,
Ab institnto deficere.
APOSTÀTIGH, CA. adj. Lo pertanyent à la
apostasia. Apostútico, Ad apostasiam pertinens.
APOSTERMA. f. ant. ^osterma.
APOSTIL-LA. f. Nota breu al marge dels escrits.
Apostilla, Nota, ae.
APOSTIL-LAR. V. n.Posarapostíl-las. Postular.
Notis inscribere.
APÒSTOL, m. Cada un dels dotse principals
deixebles de Jesucrist, als quals envià à predicar lo
evangeli per tot lo mon, per antonomàsia sant Pau.
Apòstol, Apostolas, i. || Embaixador, enviat. Apòstol,
enviadOf embajador, Legalus, i.
sÉR CN BON apòstol, fr. mct. fam. Denota que al-
gú es mòlt astut ó vellaco. Ser buena hipoteca, Òue-
íw, brava, linda caria de pescar, Versipelleç, valdè
sagacem esse.
apòstols, m. pi. fam. dimissorias. [] carta crkpsn-
GiÀL. II for. Testimoni de apelació. Carías de apeld-'
cion. Apostoli, oram.
APOSTOLAT, m. Ofici de apòstol Apóstolado.
Apostolatns, us. || La congregació dels apòstols ó lo
col•legi apostólich. Apostolado. Apostolorum, apos-
tolicum collegium. II Las imatges dels apòstols.
Apostolado, Apostolorum imagíiies.
. ♦
118
APR
DICCIONARI
APR
APOSTOLIGAL. adj. apostóligh.
APOSTÓLIGülMENT. adv. m. De un modo
apostólich. Aposlolicamente, Apostolicè.
APOSTÓLlGHi CA. adj. Lo qae pertany als
apòstols ó al papa. Àpostólico, Apostolícos. Q m. pi.
Heretges que volgueren imitar als apòstols. Aposto^
licos, Apostolici, orum.
i LA APOSTÒLICA. Sèns aparato, ab ménos comodi-
tat y companyia de la que correspon.! la Ujera,
Expedito agmÍDe.
AP08TOLIN8. m. pi. Religiosos que comensa-
ren en Nilan lo sigle XIY. Apostolinos. Apostolini,
orum.
APÓ6TROFE. f. ret. Figura, quant T orador
dirigeix la paraula à alguna cosa animada ò inani-
mada, present ó ausent. Apóstrofe. Apostrophe, es.
APÓ8TROFO. m. Yírgula ò coma en la part su-
perior de una consonant pera suprimir una vocal.
Apóstrofo, Apostrophus, i, synalephae nota.
APOTÀcnCA. f. Secta que ensenya, que '1 re-
nunciar las riquesas era de precepte. Apotàclica.
Apotactica, 8b.
APOTECARI, m. Qui prepara ò ven las medici-
nas. BotkariOf apoticario, Pharmacopola, se, medi-
camentarius, ii.
APOTEGARIA. f. La botiga del apotecari. Boii-
ca, Pharmacopolium, ii.
APOTEGARIESSA- f. MuUer del apotecari. Mu-
ger del bolicario. Bolicarii uxor.
APOTEGMA, m. Sentència breu y aguda. Apo^
Ugma. Apothegma, atis.
APOTENTAT. àdj. Rich. Poderoso, Opulentus.
AP0TE08A. f. y
APOTEOSIS, f. Geremònia supersticiosa, ab que
^Is pagans posavan à sos béroes y emperadors en
lo número dels Déus. Deificacion, apoteosis, Apotheo-
sis, is.
APÓTOME. m. alg. La diferència dels números
incommensurables, que 's suman pera compòndrer
los binomis, trinomis etc. Apótome, Apolome, es. ||
mús. Part que queda de un to, quant se trau lo se-
mitò major. Apótome. Apotomia, as.
APOYAR. V. a. Afavorir, ajudar. Apoyar, Adju-
vo, as, patrocinor, aris, opem ferre. || Confirmar al-
guna opinió ò doctrina ab rahons ó ab la autoritat
de altres. Apoyar, Confirmo, as. || apuntalab.
APOYARSE. v. r. Servirse de algun apoyo. Apo-
yarse. Patrocinio alicujus inniti. || estbibab. || ret.
FUNDARSB.
APOYAT, DA. p. p. Apoyado, Protectus, confír-
matus, fnltus.
APOTATURA. mús. Nota de mitj punt pera
suavisar lo trànsit de un punt à altre. Poyatura,
apoyaturaí Musicalis nota sonum gratiorem reddiens*
APOTO. m. Lo que serveix pera sostenir alguna
cosa. Apoyo, Sustentaculum, fqlcimentum,i. || met.
Favor ò protecció. Apoyo. Patrocinium, auxilium, ii.
APPARIGI. m. EPIFANIA.
APREAR. v. a. y 808 derivats. APtieui.
APREGI. m. La estimació que's fà de las perso-
nas ò cosas. Aprecio, iEstimatio, commendatio, nis.
APRECIABLE, adj. Lo que 's digne de apreci.
Apreciable . JSstimabilis.
APREGIAGIÓ. f. Avaluació. Valuacion, taza-
Jlstimatio, nis.
APREGIADÍSSIM, A. adj. sup. Apreciadisimo.
^stimabílissimus.
APREGIADOR, A. m. y f. Qui aprecia. Apreci»-
dor, iEstimator, is.
APREGIAMENT. m. APBECI.
APRECIAR. V. a. Avaluar. Apreciar, tasar. i£s-
timo, taxo, as. [| Califícar, estimar. Apreciar, Com-
mendo, estimo, as.
APRECIAT, DA. p. p. Apremado, ifistimatns.
APRECIATIU, VA. adj. Lo pertanyent al apre-
ci. Aprecialivo, Ad aistimationem pertinens*
APREGONAR. V. a. PBEGONAB.
APREGONIMENT. m. Congostde riu entre dos
montanyas. Hocino. Angustiae, arum.
APREGONIRSE. V. r. Esfrènyerse 1 riu, ó pas-
sar per paratges estrets y fondos. Ahocinarse. Per
praerupta viarum transcurrere.
APREGONIT, DA. p. p. Ahocinado. Angustns.
APREHÉNDRER. V. n. Imaginar. Imaginary
aprehender. Imaginor, aris. || fil. Concebir las espè-
cies de las cosas sèns fèr judici de ellas. Aprehender.
Apprehendo, is, menfc concipere.
APREHENSIÓ. f. La acció de aprehéndrer.
Aprehension. Apprehensio, nis. || Lo fals concepte
que ^s forma en la imaginació. Aprehension. Appre-
hensio, nis. II La primera operació del enteniment
ab que's percebeixen las ideas per medi dels sentits.
Aprehension, Idea, x, perceptio, nis. Q embabch, se-
grest. II f. En la fisiologia la acció y efecte de agafar
los aliments ab las dents incisivas. Aprehension.
Aprebensio, nis.
APREHENSIU. adj. Se diu de la persona que ab
poch fonament concebeix ideas de temor ó recel.
Aprehensivo, Perterritus, imaginationi obnoxius. || Lo •
que pertany à la facultat de aprehéndrer. Aprehen-
sivo. Phantasio) proprius.
APREMI. m. La acció y efecte de apremiar.
Apremio, Coactio, compulsió, nis. || for. Manament
del jutge que obliga à cumplir alguna cosa. Apremio,
compulsion. Compulsió, nis.
APREMIADOR, A. m. y f. Qui apremia. Apre-
miador. Oppressor, insertator, is.
APREMIADDRA. f. ant. apbemi.
. APREMIAR. V. a. Obligar, compel-lir. Apre^
miar, compekr, Cogo, compello, is.
APREMIAT, DA. p. p. Apremiado, Compulsus,
coactus.
APRENEDOR. m. ant. y
APRENENT, A. m. y f. Qui aprèn algun art ú
ofici. Aprendiz, Novitius, ii, tirunculus, i, tiro, nis.
APRENENT DE PORTUGAL QUE ENCARA NO SAB COSIB, T
JA VOL TALLAR, rcf. DeuotR quc mòlts no saben fér lo
fàcil, y veden íér lo dificil. Aprtndiz de Pi)m§ei, no
APR
CATALÀ.
APR
113
iobe coser^ y qume cortar, Sliolus Minervam se jac-
tat.
APRENENTATGE, m. L' acle y temps qne s'
emplea en apéndrer algao ofici ó art. Aprendizaje,
Tirociniam, ii.
EX TOT S* HA DE PAGAR l' APBRXENTATGE. ff. DCDO-
la que 'Is traballs y contratemps fan prudents als
homes. Potros cayendo y mozos pcrdiendo, van asesan-
do. Laboríbns docemur.
APRÈS. adv. ordinal. Detràs, en seguida de al-
gú. En pos ó despues. Posi, ponè. || A mès de això. A
mas de eso. Praelereà. || prep. desprès. || prep. Cerca,
Ad, circa, juta. || p. p. Aprendido. || adj. instrueix.
APRÈS fort POCH. m. adv. Desprès de mòlt poch
temps. Dtspím de muy poco. Paacissímnm post tem-
pus.
EN AmÈs. m. adv. A demés. Ademús, Prsetereà,
praBter.
APRE80NAR. V. a. y sos derivats, empresonar.
APRESSA, adv. m. depressa.
APRES8ADAMENT. adv. m. ant. apresscrada-
ment.
APRE8SADOR, A. m. y f. Qui apressa. Apre-
sadcT. Apprehensor, is. || Lladre de mar. Pirata,
apresador. Pirata, ae, pncdo, nis.
APRESSAMENT. m. La acció y efecte de apres-
sar. Apresamiento, Captura, a;.
APRESSAR, v. a. Fér presa. Apresar, Vi appre-
beodere. || Robar una embarcació 'Is piratas. Apre-
MT. Pnedor, aris, piraticam exercóre. [I v. a. apres-
scaAR.
APRESSAT, DA. p. p. Apresado, Prffidatns, vi
appreheosos. || apressurat, cuttat.
APRESSURADAMEBIT. adv. m. Apresurada-
menley presurosamenU, Properè, festinanter. || Ab
precipílació y confusió. Apresuradamente, Turbatè.
APRESSURAaÓ. f. y
APRESSURAMENT. m. La acció y efecte de
apressarar, ó apressurarse. Apresuracion. Propera-
tio, festioatio, nis.
APRESSURAR. V. a. Donar pressa. Apresurar,
aeelerar. Propero, insto, praecipito, as.
APRESSURAR LO PAS. Caminar mès depressa. Apre-
tar^ adelaníar el poso. Propero, as. També s' usa
com reciprocb.
B9ICARA. SÓN k ROMA 'lS QUE M' APRESSURAN. lOC. De-
nota que algú no vol surtir del pas regular. Nadie
nos sigue el aleanee. Lento procede.
APRESSURAT, DA. p. p. Apresurado. Praícipi-
tatus. II adj. Qui va, ó fa lascosas depressa. Apresu-
Toào, acelerado, presuroso, Príeproperus, festinus,
properans.
APRESTAR. V. a. APARELLAR, PREPARAR.
APRETADA. f. La acció y efecte de apretar.
Apreion, Pressura, aï, pressus, us, oppressio, nis.
APRETADAMENT. adv. m. Estretament. Apre-
tadamenU, estrechamenU. Arctè, strictè, compres-
nm.
AFRETAJDERO. m. Apretador, cenyidor. Apre--
I.
tador, cenidar, Cinctorium, ii. jj Cordó delsombrero.
CinixUo. Resticula, ce.
APRETADET. m. d. Apretadillo, Tantisper as-
trictus.
APRETADÍS. adj. Flonjo, bla, que fàcilment se
comprimeix. Apretadizo, Quod facilò constringitur.
APRETADÍssim, A. adj. Mòlt apretat. Apreior
disimo. Strictissimus.
APRETADOR, A. m. y f. Qui apreta. Apretador,
Priemens, constringens. jj Instrument pera apretar.
Apretador, Adstrictorium instrumentum.
APRETADURA. f. y
APRETAMENT. m. APRETADA.
APRETADORA. f. Cinta, corda ó corretja pera
apretar. Apretadera. Astrictorius funis.
APRETADORS. m. pi. Dos muscles dintre dels
forats del nas. Apretadores, Musculi adstríctores ia
naribus.
APRETAR. v. a. Estrènyer, comprimir. Aprí'
tar, Arcto, denso, as. jj met. Estar prop de conse-
guir à algú que's persegueix. Apretar, acosar, estre^
char. Vexo, agito, as. || met. Afligir, angustiar.
Apretar, Ango, is. || Obrar alguna cosa ab mòlta
in tensió ó activitat, així quant fa mòlt fret se dia
qne apreta. Apretar. Intensius, agere. || Instar ab
eficàcia. Apretar. Insto, as. |] Picar al caball pera
que corra. Apretnr, Incito, as. || exprémer. || oruoae.
APRETAR À CÓRRER, f. fam. Posarse à córrer. Apre-
tar ó echar d carrer, Cursum contendere.
APRETAR LA MA. Castigar ab rigor. Apretar la ma-
no. Acrius animadvertere.
APRETAR LO PAS. fr. Caminar mès depressa. Apre^
tar el poso, apretar ó picar de «o/eto.fGradum acce-
leraré.
APRETAR LAS ESTOPADAs. fr. Estréuyer à algú en al-
guna disputa ó argument. Apretarle d uno las clatti^
jos. Argumentis urgere.
NO m' APRETEU, que DIBÉ LO QUB NO VOLDREU, fr. DO*
nota que algú dirà las faltas de altre si V apura mòlt.
No me apreleisy que diré lo que oir no quereis. Tuis te
depingere coloribus me vis.
APRETAT, DA. p. p. Apretodo, Afilictus.
ESTAR APBETAT ó VÉURERSE MÒLT APRETAT. Estar 60
gran perill. Estar muy apretado, ver las orejas al
lobo. In summo discrimine versari. || Estar ab mòlta
escassesa. Estar en apuro, Inopia laboraré.
APRETO. m. Conflicte, apuro. Aprieto, estrechez,
apretura. Angustia, 03, discrimen, inis, angor, is. ||
Moviment vehement del ventre. Apreton. Alvi reden-
d(£ Ímpetus.
ESTAR EN APRETO. fr. ESTAR APRETAT.
POSAR EN APRETO À ALGÚ. fr. mot. Posail» 60 apu-
ro. Apretar las empulgueras. Aliquem constriogere.
APRETO. m. y
APRETURA. f. La opressió que pateix algú per
la excessiva concurrència de gent. Apretadura, aprte-
tOy apreton, estrechez. Oppressio, nis.
APRUMADÍSSIM, A. adj. Adelgazadisimo. Exte-
nua tissimus.
16
114
APR
. DICCIONARI
APT
APRIMADOR, A. m. y f. Qai aprima. Adelga-
zador. Atlennaos, extenuans.
APRIMADURA. f. 7
APRIMAMENT, m. La acció y efecte de apri-
DQar. Adelgazümiento. Extennatio, nis. || disminució.
APRIBIAR. V. a. Redahir à ménos lo gruix de
alguna cosa. Adelgazar. Atteouo, tenno, as. Q met.
Discórrer ab sulilesa. Adelgazar. Subtilius dissere-
re. 0 met. Apurar. Perquiro, is. Q RETRiNXAt.
APfiíMÀR LA plomí. ff. met. Avivar i' ingeni. Agu^
zar el ingerUo, logenii aciem exacuere, iolendere.
APRIMARSE. V. r. Enmagrirse, euflaquirse.
Adelgazarse, enllaquecerse. Gracilesco, is.
APRIMATi DA. p. p. Adelgazado, Gracilís, ex-
tenuatus.
APRIBOR. V. a. ant. aprbmiàr.
APRÍSIA. f. aot. EXQUESTA. 0 pl. Notas ó apunta-
cions que prenian aotiguament los notaris en papers
solts pera esténdrer y protocolisar desprès las es-
crípturas, à qual fi tenian termini limitat. Aprisias.
Aprísias.
APROAR. V. a. nàut. Tirar lo barco la proa en-
vers altra part. Aproar. Proram advertere, dirigere.
APROBAGIÓ. f. La acció de aprobar. Aproba^
cm. Probatio, approbatlo, nis.
APROBADÍ88IM, A. adj. sup. Aprobadisimo.
Probatissimus.
APROBADOR, A. m. y f. Qui aproba. Aproba-
ior, aprobanU. Probator, approbator, is.
APROBAR. v» a. Calificar ó donar per bo. Apro-
kar. Probo, approbo, as, albnm calculum adjicere.
I PROBAR. II CONFIRMAR.
APROBAT, DA. p. p. Aprobado, Approbatus.
APROFANAR. V. a. y sos derivats, profanar.
APROFITABLE, adj. Lo que's pót aprofitar.
ÀproMckable. Quod prodesse potest.
APROFITADAMENT. adv. m. Útilment. Apro-
veehadamente. Utiliter.
APROFITADORy A. m. y f. Qui aprofita. Apro-
vtekadofy apr<meehante, vividor. Proficiens. jj adj.
Qui aprofita lo que altres desprecian. Aprovechadar.
Parcus, inanibus snmptíbus parcens.
APROFITAMENT, m. Utilitat, profit. Adelan-
UnHÚento. Gommodum, quicstum, i. | Progrés. Apro-
veehamientOf progreso. Progressus, profectus, us.
APROFITAR, v. a. Sér útil. AproveoMr. Pro-
snm, des, proficio, is, utilitatem afferre. || Emplear
útilment alguna cosa, com la terra, temps. Aprove-
ekar. Ulilitèr rem collocare. Q Adelantar en la vir-
tut, estudis, etc. Aprovechar, aprovecharse. In virlu-
te, etc. progressus facere. || Aplicar à altre destino
loque ja«BO pót servir pel sèu propi, com loforro
de uo vestit, etc. Apravechar. Utiliter rem collocare,
ea uti. D isTALviAi. [| for. adjudicar.
APROFTTAR LA OCASIÓ, fr. No dcixal•la pérdrer quant
se presenta. Yalerse de la ocasian; no perder, no dese~
ehar npto. Occasionem arripere; tempore, opportu-
nilale fruí.
APROFITAR8E. v. r. Tréurer utilitat de alguna
cosa. Aprovecharse, utilizarse. E re aliqua fructum
capere.
APROFITAT, DA. p. p. Aproveehado. Provec-
tus.
APROHI8MAR. V. a. y sos derivats, aproximar.
APROMPTAMENT. m. La acció y efecte de
apromptar. Aprontarmento. Pra^paratio, nis.
APROMPTAR. V. a. Prevenir, disposar ab
promptilut. Aprontar. Praeparo, as, provideo, es.
APROMPTAT, DA. p. p. Aprontado. Praepara-
tus.
APROPIACIÓ, f. La acció de apropiar ó apro-
piarse alguna cosa. Apropiaàon. Proprietatis, do-
minii nsus.
APROPIADAMENT, adv. m. Ab propietat.
Apropiadamente. Appositè.
APROPIADtssiM, A. adj. sup. Apropiàdisimo.
Aptissimus, coDgruentissimus.
APROPIADOR, A. m. y f. Qui apropia. Apro-
piador. Accommodator, is, dominii dispensator.
APROPIAR. V. a. Fèr à algú amo de alguna co-
sa. Apropiar. Rem alicui adjudicaré. || Aplicar à cada
cosa lo que li es propi ó convenient. Apropiar. Ac-
commodo, as. || met. Acomodar ab propietat las cir-
cunstàncias ó moralitat de un succés al cas de que's
tracta. Apropiar, acomodar. Apto, proprio, as. | im-
putar. II Fér una cosa semblant à altra. Asemejar.
Assimilo, as, rem rei similem facere.
APROPIAR8E. V. r. Péndrer per sf, férse amo
de alguna cosa. Apropiant, Aliquid sibí vindicaré.
II Los mèrits de altre. Apropiarse. Bespeculari lau-
dem alicujus.
APROPIAT, DA. p. p. Apropiada, Adjudicatus,
arrogatus. Q adj. A propòsit. Apropiada. Aptüs, ac-
commodatus.
APROPINGAMENT. m. PROPINQOTAT.
APROPINGAR. V. a. y sos derivats, ant. acrrcar.
APROPORGIONADAMENT. adv. m. PROPOR-
CIONADAMENT.
APROPÓSIT. m. ant. propòsit, fl mod. adv.
A propósito, al intento. E re nata, ad rem.
APROPIRAR. V. a. APROPIAR.
APROXIMACIÓ, f. Gercania. Aproximadon. Ac-
cessns, us. || arit. y alg. Proximitat que*s busca é una
quantitat que no's pót trobar justa. Aproximadon. Ap-
proximatio, nis. || En las rifas y loterias la sort que
guanya 1 número pròxim al premiat. Aproximaeion,
Sors numeri proximi ad numerum sortitum.
APROXIMADOR, A. m. y f. Qui aproxima.
Aproximador. Appropinquator, is.
APROXIMAR. V. a. Arrimar, acercar. ipro^'-
mar. Tambó s' usa com recíproch. Accedo, is, ap-
propinquo, approximo, as.
APROXIMAT, DA. p. p. Aproximada. Appro-
pinquatus.
APRÓXI8. f. bot. Planta que comunica foch à
alguna distància. Apróxis. Aproxis, idis.
APTAMENT. adv. m. Acomodadament. Apta-
meM. Apte, idoneè, apposilè.
APÜ
CATALÀ.
APÜ
115
AFTAT. adj. 7
APTE. adj. Hàiul, k propòsit pera fér alguna co-
A Apto, idóneo, ú propósito. Aptus, appositus, ido-
Me. f MSPOSAT.
APTÍ9811I, A. adj. sap. Àptisimo, Aptíssimus.
APTISBUIAflIiaiT• adv. m. ÀpUsimamente. Ap-
lisfioè.
AKlliUl'. f. Safíciéncia, habilitat pera fér algu-
ttoosa. Aptitud. Habilitas, atis, aptiludo, iois. ||
|ílt. AGTITCT.
AFCGONABSE. v. r. Garregarse las plantas de
^. CMbrir$e de pulgon. Brachis oppleri.
APÜL, A. adj. Lo oataral y pertanyent à la Apú-
hipulo. Apulns.
APOLETA. f. Lley que publicà Apuleyo. Apule-
fi.Apiilejalex.
APULITJAR. V. a. IIBOTEJAB.
APDliT. adv. m. i punt.
AFUHTA. m. adv. i punta.
APüUTAGIÓ. f. Nota per escrit. Apunte, apunta-
M, apitntamiento. Nota, s, signum, i. || mús. La
pvtHra exacta de las notas y punts de solfa; també
l'a•omeiiaii així las mateixas notas. Apuntücion,
MB) Se.
AFUIVTADAMENT.adv.m. ant. distinctambnt.
AFUNTADAS. f. pi. En lo blasó dos ó mès cosas
fv's toean per la punta. Apuntadas. Sese extremo
■crooe attiogens.
AFUllTADORy A. m. y f. Qui apunta. Apunta-
àr. iBQOtator, is. | m. En las comedias, lo qui està
ieitioat pera dir lo que han de recitar los actors.
kjnliador, eontueta. Monitor, is. || En las catedrals
k qii nota las faltas del cor. Pitancero, Absentium
iichofoannotator. || Qui porta '1 compte dels tantos
Mlojocb. Tanteador, Galculos in ludo numerans. ||
Teo del apuntador del teatro. Apunte, Praelegentis
ii iWtro Yox.
APDNTALADOR. m. Qui apuntala las minas
pwaqiie 00 s' esllabissen. Entibador, Fodinas, cuni-
eoios folciens.
APUHTALAMEBIT. m. La acció de apuntalar.
àfuntaUimiento, Fulcimentum, i.
APüUTALAR. V. a. Posar puntals, pilastras,
ite. Apuntalar. Adminiculo, as, fulcio, is. || Sosté-
nr ib puntals ó fustas las parts bonàs de un edifici
IRiürar à terra las que amenassan ruhina. Apear.
Mtí&cü partem 8tabilem,dum alíae diruuntur, fulci-
ra. |En las minas. Entibar, apuntalar, Suffulcio, is.
APUNTALAR8E. v. r. met. Prevenirse de la
iroiecció y tot lo necessari pera *\ bon èxit de al-
Sm empresa. Pertrecharse. Munió, fulcio, is.
APUNTALAT, DA. p. p. Apuntalada, apeado,
ItitBS.
lUi apuntalat, fr. Obrar ab fonament y prudén-
01. Caminar con pies de plomo, d paso de buey. Con-
nltò, cautè, prudenter agere.
APDNTABIENT. m. apuntació. || for. Be|i
fc UI procés. Apuntamiento. Summarium, ii•J
AFUNTAB. T. a. Dirigir lo tir à na
minant. Apuntar, asestar. GoUímo, as, coUineo, es,
arma jactum intendere. || Gomensar à manífes-
tarse alguna cosa , com lo dia , etc. Apuntar,
asomar, amanecer. Appareo, es, incipio, is. Q Insi*
nuar ó indicar. Apuntar. Indico, as. || Fér notas
en r escrit pera trobar ab facilitat alguna cosa.
Apuntar. Noto, as, subscribo, is. Q Posar en ï escrit
compendiosament alguna cosa. Apuntar. Adscribo,
is, in codicem referre. | En las catedrals y altraa
Iglesias que tenen las horas canónicas, notar la
falta de assistència dels indivíduos. Apuntar, Noto,
as. II Tocar lleugerament alguna espècie. Apuntar.
Rem leviter atlingere. || Gol-locar alguna cosa ab
claus ó tatxas sens acabaries de clavar. Apuntar.
Leviter affigere. 0 En alguns jochs de cartas com lo
canet, banca, etc. posar sobre la carta la quantitat
que's vol jugar. Apuntar. Pecuniam sorti objicere. 0
En las pessas de panyo y altras robas plegarlas y
posarlas lo sello. Apuntar. Pannos plicare. || En las
comédias llegir ï apuntador lo que representan
ó han de recitar. Apuntar. Suggero, praelego, is. || ,
Entre bugaderas juntar ab alguns punts las peesas
de roba. Apuntar. Lintea leviter inter se connectere.
II ter. apuntalar. Q amenassab. || embastar. || Giau-
sular, posar la puntuació en T escrit. Puntuar. Scrip-
turam dispungere, apicibus vel interpunctis scrípta
notaré. || ant. Punxar lleugerament. .Putu^. Mucro-
ne feriré.
APUNTAR8E. v. r. C0NTAAPUNTAE8B 1. 1| Gomcn-
sar à fórse agre 1 vi. Bepuntarse^ apuníarse. Aces-
co, is.
APUNTAT, DA. p. p. Apuntado, Notatns.
APUNYALAR. V. a. y
APUNYALLEJAR. V. a. Dar punaladai. Pugio-
nibus impetere, sicam .in corpus defigere.
APUNYE6ADOR, A. m. y f. Qui apunyega.
Apuneteador, Pugillis, is.
APUNYEGAR. V. a. Pegar punyadas. Apuüear,
apunetear, y apunadar.p. Arag. Pugnis impetere,
percutere.
APUNYEGARSE. v. r. Apunearse, apmetearse,
darse de punadas. Pugnis sese mutuo cedere, pugi-
llari.
APUNYEGAT, DA. p. p. Apuneteodo. PugiUatus.
APURADAMENT. adv. Justament. ApuroL•-
mente, precisamente, cabalmente. Opportunò.
APURADOR, A. m. y f. Qui apura. Apurador.
Gonsumptor, is. || Indagador. Escudrinador, indaga-
dor. Perscrutalor, is.
APURAMENT. m. La acció y efecte de apurar.
Apuramiento. Exsiccatio, nis.
APURAR. V. a. Purificar alguna matèria, com
or, etc. Apurar, purificar. Expurgo, as. || Averiguar
radicalment alguna cosa. Apurar, aquilatar. Perqui-
ro, is. II Gonsumir, agotar. Apurar. Obduco, consu-
mo, is. || Enfadar ó férpórdrer la paciència. Apurar»
£xacerbo, as.
URARSE. V. r. Afligirse. Apurarse, acongo^
Tristor, aris, ango, is.
116 AQU
APURAT, DA. p. p. Apurado. Irrítatas. || Àpre-
tat, faltat de caadal. Apurado, Inops.
TBOBiESE 6 VÉUBEKSE APUBAT Ó MÒLT APUBAT. fr.
No trobar recurs. Ver$e ó kallarse apurado ó en
apuro. Nescire quò se vertat.
APURO. m. Apreto, perill. Apuro, aprieto: Ad-
gostisB, arnm. | Aflicció. Apuro. kngor, is, afilictio,
nia. g Escassesa, necessitat. Apuro. loopia, se, rei
funiUaris aDg;astia.
AQ.
AQUADRILLADOR, A. m. y f. Qui aqoadriila.
Acuadrillador, Factiosus, i.
AQUADRILLAR. V. a. Jantar qaadrillas y ma-
narlas. Aeuadrillar. Gatervas congerere, ducere.
AQUADRILLAT, DA. p. p. AcuadriUado. Ga-
tenratim dactus.
AQÜADUCTE. m. y
AQUADUGTO. m. Ganonada pera condahirla
aygna. Acueducto, Aqua^dactos, os.
AQUANITA. f. Secta de heretges deixebles de
llanes. Acuanita, Aqaanita, a;.
AQUARI, m. Signe del zodíach. Acuario, Am-
pbora, ®, aqnarius, ii.
AQuAria. f. Secta de heretges del sigle lu,
que en lo sacrifici de la missa oferian aygna en Uoch
de vi. Acuaria. Aquaria, o;.
AQUARTELABIENT. m. Accló y efecte de
aqnartelar. Acuartelamiento.
AQUARTIXAR. V. a. Posar las tropas en qnar-
tels. També s' nsa com recíproch. Acuartelar. Go-
pias in stativa locare. || Carregar las velas de nna
nan que va à la bolina. Acuarular, Vela cogere.
AQUARTELAT, DA. p. p. Acuarklado, In sta-
tiva locatns. II Se din del escnt dividit en quartels.
Acuartelado. In angulos secta tessera.
AQUÀTIGH, CA. adj. || pi. Heretges que adop-
tant lo sistema íÚosófich de Tales sostenian que la ay-
gna era un principi coetern ab Dèu y causa primera
de tots los sers.
AQUÀTIL. adj. Lo que pertany al aygna, y en
particular lo que viu en ella. AcuútH, acuàtico, Aqua-
tions, aqnarius.
AQUEDAR. V. n. aqcietabsb.
AQUEFERATy DA. adj. Qui tò mòltas ocupa-
cions. Atareado. Pluribus addictus, incumbens, in-
tentus.
AQUEDíi A. pren. demostratiu. Denota Y ob-
jecte igualment distant del que parla y del qui es-
colta. Ese. Is, ipse.
AQÜEIX9A. pron. demostratiu de la persona
ó cosa que està mes distant respecte de altra. Aquel.
lUe.
AQUEN. adv. 11. De la part de aquí. Aquende, Gis,
citra.
ÀQÍJeo. adj. Lo que es de aygua, ó tè sa natu-
ralesa. Acueo. Aqnarius, aqnalis.
AQUEST, A. pron. demostratia y
DICCIONARI
AQC
AQUET. pron. demostratiu. Senyala V objecte
que està mèsprop del qui parla, qné del qui escolta.
B$te, aque^te. Hic.
SI DE AQCESTA ESCAPO MAT PUS. ref. Expressa que
si algú se lliura del perill en que està, anirà ab mòlt
cnydado. Si de esta escapo y no muero, nunea mat
bodas al cielo. Si Dios de esta me escapa, nunca me »-
brirú tal capa. Post hac incolnmem fotis sdo, fore
me, hoc nunc si devito malum.
aquí. adv. 11. En aquest lloch. Aquí. Hle. |]A
aquest lloch. Acd, aqui. Huc. 0 En assó, com: aqoí
està r engany. Aqui, ahi, eneso,en esta. Hic. 0 A. po-
ca distancia, com: aquí à dos horas. Ahi. | Istío.
adv. t. AEA. II exp. pera advertir qne vaja algú at
lloch ahont se troba 1 qui crida. Aeú. Hic, hac. |
k LAS HOBAS.
AQUÍ, AQUÍ. exp. pera donar animo. Aqui, apd. H,
age, agite. || A un mateix lloch precisament Afd,
aqui, aqui mismo. Hic, hic.
AQUÍ MATEIX. Eu coutiuent, al instant. Ahora^ ofd
mismo, Nunc, nunc, ipsum.
AQUÍ ES LO Bò. loc. fam. pera fér parar la ateneu
Aqui es, ó fué ello. Hic major rernm scena.
AQUÍ ESTÀ LA DIFICULTAT, fr. Aquf OS lo càs. EmM
el diablo. Hoc opus, hic labor est.
AQUÍ FOU TROTA. exp. mot. quo fà relació à algni
cosa notable succehida en aquell lloch. Afuí fà
Troya. Hic campus ubi Troja fuit.
AQUÍ T ALLÍ. m. adv. Pera denotar indetennimdi*-
ment diferents llochs. Acà y alld. Huc, iUnc, oltrò,
citroque.
DE AQUÍ. m. adv. De assó, com de aquí li v6 la
sort. De aquí, de esto. Hinc, ex hoc.
DE AQUÍ AL DEVANT. m. adv. Dcsdo aquosta hora
en devant. De aqui, dehoy en adelante. Jam, inde.
DE AQUÍ PEE Auí. m. adv. De una part à altra. De
aqui para allí. Hinc, inde, huc, illuc.
FUIG DE AQUÍ ó IX DE AQUÍ. loc. ab quo's despodeíx
à algú. Quita, quitaU de ahi, ó de delante. Te hioc
aufer, apage te, abí, discede.
NO LI VE DE AQUI. loc. No depcudeix de això. 1^
pende de ahi el arado. Nou in eo consistit res.
PER AQUÍ. m. adv. A poca diferència, com erao
cent cinquanta per aquí. Poco mas ó menos-, por ahi,
por ahi. Plus minusve.
PER AQUÍ ó PER LA PORTA. fr. Denota ó que algú ha
de cumplir alguna cosa ó s'ha de despóndrer de ella.
Errar ó quitar el hanco. Aut opus fac, aut abi.
VET AQUÍ. loc. Pera senyalar algun objecta. CaHi^
ahi, vete ahi. En ecce.
vÉTEL AQUÍ. Expressió demostrativa de algun ob-
jecte. Uétele, hétela. En illam, ecce illam.
viNA AQUÍ. exp. pera persuadir ó fér enténdrer la
rahó ab que*s funda alguna cosa. Ven acú, oye, escu-
cha. Heus, ausculta.
aquiescència, f. for. y
AQUIETAAIENT. m. Quietud. Quies, elis. || Ibf.
Consentiment. Aquiescència. Aquiescentiai m, asseo-
sns, na.
1
AM
CATALÀ.
ARA
117
AQUIETAR. V. a. Aplacar, apaciguar. També
s* usa com recíproch. Àquietar, sosegar, tranquili-
tar. Sedo, as.
AQÜIETARSE. v. r. coNTonMARSE.
AQUIETAT, DA. p. p. Aqnietado, Sedatus.
AQnETAUvos. cxp. Sossegauvos. Envaineusled. Po-
De farorem.
AQUILATAR. V. a. Graduar los quilats. Aquila-
tar. Justo pretio aBStimare.
AQUILÉGIA. f. Flauta que creix fins à dos peus,
tè las íullas Uargas y estretas, las flors que|naixen en
la extremitat de las brancas sòn petitas, blancas y
eoc^roadas, y forman ramellets espessos y entera-
ment plans, üfi/enrama, aquilea, Achilea, millefo-
lia, se.
AQUni, NA. adj. poét. AGUILENCH.
AQCJÍLIA. f. Lley feta à instàncias de Aquíiio,
que privava matar als esclaus y animals de altres.
Aquilia, Aquilia lex.
AQUILONAR. adj. Lo que pertany à la tramon-
tana. Aquilonar, aquilonal. Aquilonalis, borealís.
AQUmiNARI. m. Yas portàtil, en que'ls gentils
porCavan la aygua llustra], y en que à vegadas se
reoUvaa abans de entrar al temple. Aquiminario,
Aquimlnarinm vas.
AQUINAL8. m. pi. Las xinel-las dels orientals.
Aquinal. Crepida.
AQUITAnigh, ca. adj. Lo pertanyent à Aquí-
tanía. Aquitúnico, Aquitanus.
AQUÓS, A. adj. Lo que tè molta aygua. Actwso,
Acuosns.
AQUOSITAT. f. La qualitat de aygualit. Acmsi-
dad. Aqashumlditas.
AB.
ARA. f. La pedra consagrada sobre la qual lo sa-
cerdot estén los corporals pera dir missa. Ara, Ara,
ae. 0 Una de las setse constel-lacions australs. Ara,
Ara, a;. || Pròpiament era un altar en forma quadra-
da, en lo qual oferian sacriücis als Déus. Ara, Ara, 8B.
íl adv. Denota '1 temps actual, lo pròxim passat ó
veníder, com ara ho entench, ara han arribat, ara
cobrarem. Ahora, Nunc modò, nunc ipsum. || conj.
distributiva. Denota que algunas cosas diferents se
coflforman en alguna cosa, com: ara tingan poch,
ARA tingan mòlt los avaros sempre són pobres. Aho^
ra, ya. Seu, vel, sive.
A&A, AJiA. loc. Denota 1 temps pròxim passat.
Àhora, ahora; ahora mismo, en este momento, Nuper
admodam, nuperrimè, nunc ipsum.
A&A, ARANS ARA. loc. Pcr momcuts. De un momento
à olro, por momentos. Continuo.
ARA B£. loc. concessiva. Ahora bien, esto supuesto
ó sentado. Hoc suppositum.
AAA MATEIX, loc. Dcnota '1 tomps pròxim passat 6
venider. Ahora rnimo, Nunc, moz, jam jam.
AEA 'm Bum, ARA NO 'm BE8ETS. loc. fam. pera
expressar brttcoBstància de aJgona persona. oeBde
que vi d mi tia mtiero de aeedia, y desde qxi^ no la veo
mucro de deseo, Saepe frui fasticQum, carere deside-
rium parit.
ARA PER ARA. loC. PER ARA.
ARA pocn UA. loc. y
ARA TOT JUST. loc. No ha mòlt temps. Poco ha,
ahora mismo. Mox.
ARA PUS. loc. conti nua tiva. Ahora pu€$, Nunc igi-
tur.
ARA VA JA. loc. ARABÈ.
ARA Y ADÉS. loc. pcra cxprcssar alguna alternaciò.
Ahora. Nunc, modò.
PER ARA. loc. Per lo temps present. Por ahora.
Pro nunc, ut nunc est.
PROP ARA. loc. POCn HA.
SI NO ES ARA SERA. UNA ALTRA HORA Ò VEGADA. lOC.
Denota que lo que no 's logra en una ocasió 's sòl
conseguir en altra. Si no es en esta barqueta serà en
la que se fleta, Decepit hacc, altera sors favebil.
ÀRABE. m. ARÀRicn.
ARABESGH. adj. aràbich. || m. pint. Adorno de
fullas fcstonadas. Arabesco. Foliorum ornatus.
ARÀBICH, GA. m. y f. La natural deia Aràbia.
Arabe. Àrabs, bis. || adj. Lo que pertany à la Arà-
bia ò als aràbichs. Aràbigoy arabesco, Arabicus.
ESTAR EN ARÀDlCn. fr. ESTAR EN GRECH.
ARADA. f. y
ARADRA. f. y
ARADRE. m. Instrument pera llaurar las ter-
ras. Arado. Aratrum, i.
ARAB8ANA. ant. arassana, adrbssana, adras-
sana', drassana -draciana, darsanale, tarassana,
TERSANA.
ARAGE. m. Cultiu y traball de la terra. Arada,
agricultura, Agriculatio, nis.
ARAGÓ. m. Regne de Espanya vehí de Catalu-
nya. Aragón, Aragonia, íd.
ARAGONÈS, A. m. y f. Lo natural y pertanyent
à Aragó. Aragonès. Aragonius, ii, aragonensis. is.
II met. Tossut. Cerrada como pié demukto. Con tu-
max, acis.
ARAGONITA. f. Pedra mineral de color gris
verdós, ògris de perla, en lo mitj mòllas vegadas
violat y vert, y es mòlt trencadissa. Prengué '1 nom
del Aragó ahont se trobà la primera vegada. Aragó-
nita. Aragonila, ai.
ARAM. m. Metall de que*s fan las calderas, pae-
Has, xocolateras, etc. Alambre, JEs, aïris. || Eynas
de aquest metall que serveixen pera las cuynas. Ba-
teria de cocina. Cypria utensilia.
ARAMBLADOR. m. sobreqdilla.
ARANGEL. m. Reglament públich de drets y
preus. Arancel. Yectigaliura el venalium rerum aes-
timatio. II Se pren ;iambé pel preu, regla, norma,
etc. Arancel. Norma, regula, ae.
ARANYA, f. Insecte petit ab vuyt peus, vuyt
ulls en la part anterior del cap: forma ab la baba
una tela mòlt saifl. Aram, Aranea, se, aranens, ei.
D Peix, que apea|0 arriba à un peu de Uarch, lo
118
ARB
DICaONARI
ARB
llom groch fosch, los costats y ventre platejats, cla-
pat de rallas transversals pardas, la barra inferior
que es mòlt mès llarga que la superior puja en for-
ma de arch à juntarse ab ella, las alas del llom y
del ventre son quasi tant llargas com lo cos, y en lo
cap ne tè una altra de petita en forma de vano. Ara-
na, pejearana. Araneus, i. || Salamó ó candelero de
mòlts brochs. Aram. Multiplex, multifídum candela-
brom. I nàut. Fust ab mòlts forats per ahont passan
cordas primas y lot fà semblansa de aranya, y ser-
veix pera que no se envolique la vela ab los caps
que guarneixen V arbre de la nau. Aram. Multífore
navis lignum. Q f. tarantinà. || pi. Aranuela, planta,
Nigella damasena.
À LA ARÀivTA. loc. fam. A estira cabells. A la reha-
tina, Raptim é manibus auferre, certatim arripere.
LAS ARANTAS PER FILAR T l' HOME PER TRABALLAR.
ref. LO HIUTAR k LA GUERRA T L PAGÈS k LA TERRA.
ARANYETA. f. d. Aranuela. Araneola, sa, ara-
neolus, i.
ARANYÓ. m. Lo fruyt del aranyoner. Endrina,
aranon, Nigrum prunum.
ARANYONER. m. Espécie de prunera borda ab
mòltas espinas en las ramas, lo fruyt petit, rodó,
negre blau y mòlt aspre. Endrino,' aranon. Prunus, i.
ARAQUIDNA. f. Planta de Amèrica, peluda, de
quatre fullas y flor groga. Araquidna, Aracbidnoides
americana.
ARAR. V. a. ant. llaurar.
ARAU. m. ant. rey de armas.
ARAUT. m. ant. pregoner. Q ant correu. |j m.
HERALT.
ARBERGAR. V. a. ALBERGAR.
ARBITRABLE. adj. Lo que dependeix del àrbi-
tre de cada bu. ArMtrabU. Arbitralis.
ARBITRADOR. m. ÀRBITRE. 1.
ARBITRAGIÓ. f. ant. La acció ó facultat de ar-
bitrar. Arbitraje. Arbitratus, us, arbitrarium, ii.
ARBITRAL, adj. arbitrari.
ARBITRAAIENT. m. for. Sentència arbitrària,
y també la acció y efecte de donaria. ArbitramentOy
arbitramienk). Arbitrium, ii, arbitratus, us.
ARBITRAR. V. a. for. Judicar, determinar com
àrbitre. Arbitrar. Arbitror, aris, arbitro judicaré. ||
ant. CONSIDERAR. II Procehir llibrement. Arbitrar.
Arbitrio suo decernere, agere. || Donar, proposar
medis ó arbitris. Arbitrar. Arbitro, as, opportuna,
media excogitare.
ARBITRARI, adj. Lo que dependeix del àrbitre.
Arbitraria. Arbitrarius, arbitrabilis. || Lo que per-
tany als jutges àrbitres ó à sos judicis. Arbitraria.
Arbitrarius, ii.
ARBITRAMENT. adv. m. Al arbitri ó voluntat.
Arbitrariamente, Arbitrariò.
ARBITRAT, DA. p. p. Arbitrada. Arbitratus.
ARBITRATIC. adj. arbitrari.
ARBITRATORI, A. adj. for. ant. Lo que per-
tany als àrbitres ó dependeix de adl. Arbitratario
- - - .• •
1,11. ^
ÀRBITRE, m. Lo jutge en qui 's comprometen
las parts pera decidir sas respectivas pretensions.
Arbitro, arbitrador. Arbitrator, is, arbiter jndex. ||
Qui pót obrar sens dependència de altre. Arbitro. Sui
juris vir. || arbitri, alvedriu. || Art, medi pera con-
seguir algun fí. Arbitrio. Via, se, consilium, ii. Q pi.
arbitris.
àrbitre arbitrador t amigable gomponbdor. fr. for.
Arbitro, arbitrador, y amigable componedor, Arbiter,
tri, transactor, is.
k àrbitre, fr. A voluntat. Ajuicio^ al arbitrio. Ad
arbitrium.
sÉR ÀRBITRE, fr. Sér amo absolut. Ser arbitro.
Súmmum arbitrum esse.
ARBITRI, m. Facultat y poder de delerminarse
à una cosa mès que à altra. Arbitrio, Arbitrium, ii.
arbitratus, us. Q Medi extraordinari pera lograr al-
gun fi. Arbitrio, recurso. Via, aB, consilinm, ii. J Lo
judici ó sentència del àrbitre. Arbitrio, Arbitrium,
ii. Ij La escriptura de comprométrerse las parts en
jutges àrbitres. Arbitrio. Be judice arbitro eUgeodo
pactum.
ARBITRIS, m. pi. Los drets qae ab fiïenltat
competent exigeixen en alguns pobles pera taUaCsr
sos càrrecbs ó cubrir sos gastos. Ar6t(rto. Ex mer-
cibus vectigal.
ARBITRISTA. m. Qui discorre y proposa arbi-
tris que li pareixen útils al estat. Arbitri$ta. Consi-
liorum reipublic» sua sententia utilium artífex.
Arbitro, m. àrbitre.
ARBOLADURA. f. naut. Lo conjunt de arbres
de la nau. Arboladura, Halorum congeries.
ARBOLAM. m. ant. hortalissa.
ARBOLAR. V. a. enarbolar.
ARBOLARI. m. HERBOLARI.
ARBOLEDA. f . Lloch poblat de arbres. Arboleda.
Arboretum, arbustum, i.
ARBOLISTA. m. ant. Qui tè per ofici cuydar
del cultiu dels arbres. Arbolista. Arborator, is.
ARBORAR. V. a. ENARBOLAR. || BUt. MONTAR,
AlMAR.
ARBOREDA. f. ARBOLEDA.
ARBOREJAR. V. a. Créixer los arbres. Arbole-
eer, crecer los órboles. Arboresco, is.
ARBORIBONSOS. m. pi. Sacerdots del Japó,
errants y vagamundos. Arbaribonsos. Japonisc sacer-
dotes errantes.
ARBÓS. m. Arbusto de pell dura y aspra, las ra-
mas rojencas, las fullas com las del llorer y '1 fruyt
com las maduixas. Madrono, y albedro. p. Ast. Jfo-
dronero. p. Mur. Arbutus, arbütum, i.
ARBOSSAL. m. Lloch plantat de arbossos. ifa-
dronal. Arbulis consitus ager.
ARROSSER, m. ARBÓS.
ARBOSSET. m. d. Arbós petit. Madronuelo. Ar-
butus, i.
ARBRAS. m. aum. Arbolazo. Arbor magna.
ARBRAT, DA. adj. Terreno de jpéLts arbres.
Arbokda. Arboribos conaitos locos, Mboretam, i.
ARB
CATALÀ.
ARC
119
ABBRE. m. Planta qnes distingeix de las de-
més persa corpulència, comnnment ab una sola soca
llenjosa, com també las ramas. Àrbol. Troncus, i,
arbor, arbos, oris. p Qualsevol dels pals elevats de
nna nau eo que's coMocan las velas. Arbol, mastilf
palo. Malus, i. || En algunas màquinas lo pal dret que
serveix de eix per lo moviment circular, com en lo
rodet del molí del oli, ó en la cinia, etc. Àrbol. Aixis,
is. J Lo cos de la camisa sons mànegas ni coll. Ar-
hoL Sine manicis subucula. |] Lo espigó ó troncb de
la atzabara. Pitaco, piton, Surculus americaníB ar-
busculae. 0 £n lo molí de farina, pessa de fusta en
part rodona y en part quadrada, en la que engravà
1 collferro de la mola. ArboL Molarius axis.
AABis BLAifCH. m. Alba, dlamo blanco, Populus,
i. II ter. SAUEB.
ÀIBIB 10. m. ABERE DE MENJAB.
ÀMMU DE BONA ClSTi PREN UN PAM T 'n PAGA QUA-
TiE. ref. Ensenya que 1 arbre de bona casta ocupa
poeh terrenoy dóna mòlta utilitat. Arbol de buenna"
tio toma un palmó y paga cinco. Exíguam tellurem
•eeopat arbor òptima, et magnas affer ulilitates.
AIÜB DE CONSANGUINITAT, Ó GENEÀLÓGICU. La des-
cripció figurada en forma de arbre, en que's demos-
tra la ascendència ó descendència de alguna famí-
Ka. ÀfM gewalógieo ó de costados, Progeníes, ei,
stirps, pis, generis familiar descriptio, stemma.
4B1BX Dl DIANA. quim. Amalgama de plata, ar-
genlTÍo y aygua fort, que posat dintre del aygua 's
véu formar y créixer la figura de un arbret. Arbol
di Diana. Díanas arbor.
ABBBE DOLS. Lo que sols SO fà en terra fluixa, com
la figuera, y 's diu així perquè pareix xuparla dol-
sament.
ABBBB DE MABU. Lo Semblant al pi, y en la fulla al
garrofer. Arbol de Maria, Indica arbor dicta de Maria.
ÀBBRB DB MENJAB ó DOLS. Lo quo fà '1 fruy t bo pera
menjar. Arbol de buen frulo, FeUx arbor.
AaBBI DB MITJANA, uàut. MITJANA.
ABBBB DEL AMOB. Arbre de uns dos peus de alt, que
al principi de la primavera 's vesteix de mòltas y
hermosas flors de color carmesí y de fullas en figura
de cor. Ciclamor^ Arbol del amor. Gharitoblepharon,
i, cereis siliquastrum.
ABBBB DEL PARADÍS. GATILLO GASTO.
ABBBE DB LA CIÈNCIA. Arbre del paradís, lo fruyt
del qual estava prohibit à Adam. Arbol de la ciència.
Arbor scientias.
ABBBE DB LA PLATA. Lo do fulUs eu forma de Han-
sa, cubertas pel revés de pols brillant que las fà
parèixer platejadas, flors blancas y de olor agrada-
ble. Arbol de la plata, Ela^gnus angustifolius.
ABBBE DE LA VIDA. Lo quo tè las ramas planas y
plobladas de fullas mòlt menudas ; las flors naixen
en la extremitat de las fullas; lo fruyt es una pi-
nyeta armada de puas. Arbol de la vtVía.Occiden talis
thuya.
AiiBE rBVTTEB. Lo quc fà fruyt. Frutal, àrbol /ru-
i•l. Foonitf i.
ARBRE MESTRE, nàut. Lo quo està al milj de la
nau. Arbol d palo magor, Allior et medius malus.
ARBRE MONiAT. m. Herba de olor fort que excita 1
vòmit ; las fullas són semblants à las del gaúllo
casta y à las dels créixens.A nagiris. Anagyris, idis.
ARBRE POLL. ALBA, POLL.
ARBRE POMIFEB. aut. ARBRE PRtJTTEB.
À ARBRE SEGH. uàut. Sèus velas. A palo seco. Go-
llectis velis.
ARBRB SOVINT TRASPLANTAT NO CRIA ARRELS, ref. RC-
pren als que no's mantenen constants en lo que em-
prenen. Piedra movediza moho no la cobija, Saxum
volutum non obducitur musco.
ARRiMARSB A BON ARBRE. fr. Yalerso de bons empe-
nyos ó de bon protector. Agarrarse d buena$ aldabas.
Validis auxiliis niti.
DE DOLENT ARBRB NO ESPERES BON FRUTT. ref. Eu-
senya que de gent de mala qualitat no's.poden espe-
rar obras ni accions nobles. De rabo depuerco nunca
buen virote; de mala berengena nunca buena calabaza.
Mali corvi, malum ovum.
DE XIQUET SE CBIA l' ARBRB DRET. FCf. AL ENFOBNAB
SE FAN LOS PANS, etC.
EN ARBRE CAIGUT TOTHOM HI FÍ LLENYA, ref. DÒUa à
enléndrer lo despreci que's fà comunment de aquell
à qui ba estat contrària la sort, y la utilitat que al-
guns trauhen de la sua desgràcia. Del drbol ca do
todos hacen íe/ia, d moro muerlo gran lanzada, hoja
caida todo el mundo la pisa. Miser vel ignavissimo
cuique ludibrio est.
MÈs VAL l' arbre QUE LAS FLORS. loc. Dcnota quo
debèm fér més cas del principal que del accessori.
Mas vale el drbol que sus flores. Floribus ipsa suis
quxvis prsestantior arbos.
RENEGO DEL ARBRE QUE NO DONA FRUTT^SENO k BAS-
TONADAS. ref. Reprèn als que per sa indocilitat no
obran bé sinó per forsa. Reniego del drbol que d
palos ha de dar el fruto. Quos vis semper bene agere
cogit, odi.
SI l' ARBRE GRAN BRINGAB VOLDRÀS, ANTES QUE*L
BRINQUES LO TRENCARÀS, rcf. AL ENFORNAB SE FAN LOS
PANS GEPERUTS.
ARBRET. m. d. ArboliUo, arbolejo. Arbuscula,
X.
ARBRO. m. d. Arbolejo. Arbuscula, va. || càm-
fora.
ARBU8TO. m. Planta llenyosa que per lo dèbil
de sòn Ironch y ramas no arriba à sér arbre. Aròtw-
to. Frutex, icis.
ARGA. f. ant. caixa. || En los forns de vidre 1
forn petit ahont se dóna cert grau de calor à las
pessas traballadas. Arca. Vasis vitreis calore te-
pidandis fornax.
ARCA DE ANISTANSA. y
Arca de la confederació ó de la alianza. Aquella
en que per orde de Dèu se tancà Noé y la seva fa-
mília ab los animals, aucells, elc. Arca de Noé 6 del
dilum. Noaci, diluvií arca.
-IBCA PBL nmiiBNT. La en que'a goardavan las
ISO
ARC
DICCIONARI
ARC
tanlasde la lley, lo mannà, y la vara deAaron. Arca
del testamento. Testamenti arca.
ARCÀ. m. Misteri, secret. Arcano, Arcannm, i.
ARGABISBE. m. arquebisbe.
ARGABOT, A. m. y f. La persona que contracta
ó encabreix als qae tenen tractes lascius ó il-lícits,
6 'Is admet en sa casa. Correvediley alcahuele, Leno,
dís, amicarins, ii. || met. fam. La persona ó cosa que
serveix pera encubrir lo que's vol ocultar. Alcahuele.
Occnltator, is. || Espècie de cistell ab tapa qae ser-
veix per anar à comprar y portar certas cosas de us
comú. Escusaharaja. Ganistrum operculo munitnm.
SI NO HI HÀGUiS ÀBGABOTAS NO HI DAUBU PDTAS. rcf.
Denota que si bo hi hagués qui protegís als dolents
no n' hi hauria tants. No hay ladron sin encubridar.
Furi cuique suus, condat qui furta, receptor.
ARGABOTÀ8, 8A. m. y f. aum. Altahuetofij al-
cahuetona, Magnus leno.
ARGABOTEJAR. V. a. y n. Fér V ofici de arca-
bot. Alcahuetear, Lenocinor, aris.
ARGABOTERIA. f. V acte de] fér de arcabot.
Alcahneteria. Lenocinium, ii. || met. fam. Encubri-
ment de qualsevol cosa. Alcahueleria. Occultatio,
nis. II Patrocini que's dóna à algú perquè íassa mal.
Akahueteria. Ab mala favor.
ARGABÚS. m. Arma de foch, espècie de esco-
peta. Areahuz, Catapulta, ac.
ARGABtís PEDRENTAL. Lo que serveíx pera tirar pe-
dras. Arcabuz pedrera. Bellicum tormentum minus.
ARGABU88ADA. f. Lo tir del arcabús y la feri-
da que fa. Arcahuzazo. Catapulta) jactus,ictus.
ARGABU88EJAR. V. a. Tirar arcabussadas.
Areabw^ar. Catapultam explodere. H Passar per las
armas. Arcabucear, Morè militarí mortc multaré.
ARGABUS8ER.m. ant. Lo soldat que usaba del
arcabús. Arcabucero. Catapultarius miles. || Qui fà
arcabussos. Arcabucero. Catapultarius faber.
ARGABU88ERIA. f. Mnítifut de arcabassos.
Arcabuceria. Gatapultarum congeries. || Lo conjunt de
tiros disparats ab los arcabussos. Arcahuceria, Cata-
pultarum jactns. || Fébrica de arcabussos. Arcabuce-
r{a. Gatapultarum oilicina.
ARGADA. f. Arch. Arco, Arcus, us. || Lo conjunt
y orde;de archs especialment en los ponts. Arcada.
Arcuatio, nis.
Pontis arcus.
I Cada un de'ls archs de un pont. Ojo,
Lo conjant de las costellas de la filo-
sa, ó la caseta de ella. Rocadero. Golus, rhombus, i.
ArgADE. adj. Lo natural y '1 pertanyent à Ar-
càdia. Arcade. Arcadius. || Indivíduo de una acadè-
mia de bonàs lletras en Roma. Arcade. Arcas, adis.
ARGAHUME. m. Expressió ó frase antiquada.
Artaismo. Archaismas, i.
ARgAngel. m. Esperit benaventurat de gerar-
quia entre los àngels y principats. Arcàngel. Ar-
changelus, i.
ARgAnGELA. n. p. de dona. Arcdngela. Ar-
changela, ».
ARGANGÉUGA. f. planta. CAIUNA.
ARfiAR. V. a. Fór archa. Arqu/mr. Arcno, conrt»
ir-
as. II Estovar lo pel y llana. Arcar, arquear. LaoaiD
contundere.
ARGA88A. f. aum. ArcaZy arcon. Arca grandis.
ARCAT, DA. p. p. Arqueado, Arcuatus.
ARGELLAUT. m. ant. Instrument músich de na
cos regular, lo mànech ample, lo qual se divideix
ab certa proporció, quedant la part inferior pera las
cordas primas, y en V extrem de la superior, qos
s* estén y dilata altre tant mès, se posan los bor-
dons. Archilaud. Magna cithara.
ARGH. m. geom. Una porció de curva, com per
exemple de círcul, etc. Arco. Arcus, us. 0 Arma da
ferro, fusta ó altra matèria elàstica, que (^rimida
en los extrems per una corda ó bordó forma partda
un círcul, y serveix regularment pera tirar fletm. .
Arco. Nervus, is, arcus, us. |] arq. Secció formada ^
ab una curva en un sólit pla. Arco. Fomíx, icb, ir-
cus, us. II En lo bressol, lo vímet ó altra cosa eal-;
gura de arch, à fi de que los abrigalls no toqiHrl
cara de las criaturas. Arco. Timen arcuatom, 9fÍB
canina.
ARCH AGUT. Lo que forma un àngul corvílíneo
la clau. Arco agudo. Arcus acntus.
ARCH ALSAT DE PUNT. Aquell eu que can en bll* J
tura lo major semidiàmetro de mitja elipse. Arw \h ^
mntado depunto. Arcus acuminatus.
ARCH APUNTAT. Lo quc cousta de dos porcions da
círcul que forma àngul en la clau. Arco apwtíaio.
Arcus acuminatus.
ARGH DE MiTj PUNT. Lo que consta de un semiefr-
cul enter. Arco de medio punto. Semicircolaris ar-
cus.
AECH DE PUNTA DE AMÈTUA. Lo quc's va formaot de
modo, que quasi apareix línea recta. Arco adiHtelaio.
Arcus valdè protensus.
ARGH DE ST. MARTÍ. Lo arch de diferents cidorsqoe
s' apareix en los núvols ab lo reflexo del sol. ln$9
arco iris. Goelestis arcus.
ARGH DIRECTIU, astrou. Lo equiuoccial, cantingoty
entre dos círculs de posició. Arco directivo. Directi-
vus arcus.
ARGH TORAL. Un dcls quatrc en que descansa V
mitja taronja. Arco toral. Toralis arcus.
ARGH PROPORCIONAL. Lo scmblaut à altre. Areoffo^
poYcional. Arcus similis.
ARGH SEHi-DiuRNO. astrou. Lo que descriu V astre
desde 1' horizont fins al meridià superior. Areoie^
midiumo. Semidiurnus arcus.
ARGH sEMi-NOGTURNO. astrou. Lo CU que r astre
corre desde ï horizont fins al meridià inferior. Arco
seminocturno. Seminocturnus arcus.
ARCH SEMPRE ARMAT, Ó FLUIX Ó TRENCAT, fcf. DÒlM
à enténdrer que així com 1' arch [que està sempre
tibant ó 's romp ó pert la forsa, així las cosas ior
mànas no poden mantenirse mòlt temps en un estat
violent. Arco siempre armado, ó flojo ó quebrado. Ci-
to rumpes arcus, semper si tensum habueris.
ARCH TRiUMFAL. La arcada magnífica, adornada de
estàtuas, etc, en los paratges públichs en iionorda
ARD
CATALÀ.
ARE
121
mcedor, 6 en celebritat de algun succés memora-
ble. Areo triunfal. Tríamphalis arcus.
iiMAi ó PàRAii:?! Atce. fr. Prepararlo pera lirar.
imar, bregar, fiechar el arco, Arcam íntendere,
pinre.
DTU L* àlCH T LÀ PAEBT. m. adv. E!>fTEB LA ES-
PASA etc.
ABGEPESTRE. m. ARXIPESTBE.
ARGIAam. for. Dret que tenia '1 senyor feudal
pera obligar à qualsevol dona de remensa à sér di-
da de sos fills ab paga ó sense paga y volent'ho ó no
Eòo marit. }J Lo que exigia'l senyor à sòn vasall en
bcas de inceodiarse alguna casa rural per culpa de
est. ArHa. Arcína.
AlGINAL. m. ter. Certa classe de eixàrcia ó en-
giny pera pescar.
AIGOVA. f. ant. ALCOBA.
. AIGT. adj. ant. Apretat, estret. Comprimido,
\ Arttns.
ABCTAGIÓ. f. BESTBicr.10.
i AlCTÉnCH, CA. adj. Qui pateix dolor en las
irticolacioos, y 'Is mateixos dolors. Arlético, Arte-
ticos.
AIDASINAS. f. pi. La seda mès fina que ve de
Nrsia. Ardasinas. Persicum sericum superi us.
AlDEATi, NA. adj. PerUnyent à la ciutat de
Aldea. Ardeate, ardeatino. Ardeatinus.
AlDENTi A. adj. Lo que crema mòlt. Ardiente,
Igneos. g met. Actiu, fervorós, eficks, Ardiente^vehe-
■«íi, fervorosa. Fervens, ardens.
AlDEBmA. f. nàut. Reverberació à manera de
lUDa, que resulta de la repercussió de las onas agi-
Mispelsveots. Ardentia ó ardencia. Ex agitatione
fiactnam maris nocte exorta claritas.
AlDENTtssiM, A. adj. sup. Arientísimo. Ar-
dealissimus.
AMBWTtfWlMAMFWT, adv. m. Ardentimul•'
MKr. Ardentissimè.
AMDENTMENT• adv. m. Ab ardor. Ardiente-
*^. Ardenter. || Ab gran desilg. ArdimUmente.
SilieDter,flagranter. || Apassionadamenti ab extrem.
àféieHtemtHU. Efiactim, eíBctè.
ARDER. V. n. ant. Fer flam, estar encesa alguna
ce». Arder. Flagro, as, ardeo, es. 0 met. Estar en
BOTJment vebament las passions. Ardir. Ardeo, es,
vehementer commoveri. Q abdib.
ABDIACA. m. Lo primer dels diàcas. Yuy es
^KBitat en las catedrals. ArceüoM. Arcbidiaco-
B8S,Í.
SÉB FBTIT PBB IBDIACA. fr. fam. SÉB PETIT PEB
ten.
ABDIAGONAT» m. La dignitat y jurisdicció del
irdiaca. Arcedianato, Archidiaconatus, us.
AaDIDABiENT. adv. m. ant. Ab animo, ab co-
Titje. DenodadamenU. Strenuè, intrepidè.
▲BDIDE8A. f. ant. y
▲BDIESA. f. ant. ABDIXEXT.
AmDüXON. m. ant. pcxgant.
OI. ABDiB. II pi. Empresas.
TOMO I.
IIAVEB ÀEDIHEXT SOBEE ABDIHENT. loC. BUt. Crcixer
lo valor.
ARDIR. ni. ant. Coratge, valor. Denuedo, ardi-
miento. Yirlus, ulis, strenuilas, alis. || v. n. àtbe-
VIBSE. II abdeb.
ARDIT, DA. adj. Atrevit, animós, arriscat. Oso-
rfo, denodado, intrépido. Intrepidus, animosus. || ant.
Ingeniós. Yivo, Acer. j| m. La moneda de ménos va-
lor de Catalunya. Ardite. Obole similis nummus. 0
Estratagema, astúcia. Ardid, ar(«. Machina, solertia,
aï II DESiTG, voluntat. || Haver, rébrer 6 tenir abdit.
Tenir notícia ó coneixement.
NO VAL, NO SE me'n dòna UN ÀBDiT. fr. Beuota '1
poch valor ó despreci de alguna cosa. No vale ó no
se estima en un ardite, ó no se me ia un ardite, un ble*
do ó un pitó, Teruntii non facie. si tens un abdit per
VIL, matabiiibabas i MIL. rcf. Abque's nota al que
desprecia las cosas per sér de pocti valor. Quien hace
la miaja vil, nunca las llega à mil. Qui numma con-
temnit non ad majora veníat.
ARDOR. m. Calor gran. Ardor. Ardor, is, ni-
mius calor. || met. Esfors, activitat, eficàcia. Ardor,
anhelo. Ardor, is, animositas, atis. || Passió vehe-
ment. Ardor, Yehemens passió. D Incentiu de la ira.
Ardor, Irs fax. || bigob. || Lo punt mès empenyat de
un combat ó disputa. Ardor, vivo. Ardor, is.
ABDOB DE SANcn. La alteració violenta de ella. En"
cendimiento. Ardor, is.
ÀRDUAMENT. adv. m. Ab gran dificultat, pe-
rillosament. Arduamente, DiíBcuIter, ègroD.
ARDUtssiM, A. adj. sup. Arduisimo, Perar-
duus.
ARDUITAT. f. Dificultat gran. Arduidad. Gravis
diífiCUltaS. II IMPORTÀNCIA.
ARDUO, A. adj. y
ARDUÓ8, A. adj. Difícil, penós. Ardu<>, Ar-
dnus.
ÀREA. f. geom. L' cspay que compren una figu-
ra plana. Àrea, Àrea, as. || L' espay de terra que
ocupa un edifici. Àrea. Àrea, ae. Q astroo. Corona de
llum que's forma al entorn del sol y dols astres.
Ar$a. Àrea, corona, ae.
AREGHy GA. adj. Lo que pertany à la arada ó
cosa de llaurar. Labradoresco, Ad agriculturam per-
tinens.
ARENA. f. Sorra, conjunt de parts de la pedra
reduhida à gra nets mès ó ménos grossos. Arena.
Arena, as. Q Lo pols ó Ilimaduras que*s tira sobre 1
escrit pera secarlo. Arenilla, polvos. Arenula, aï. ||
Lloch ahont se tenia la lluyta. Areïui. Arena, ay. [
La de or que's troba en alguns rius. Pepita, Auri na-
tivi frustum.
ABENAS. f. pi. Pedretas que's fan en la bufo y sur-
ten ab los orins. Arenas. Lapilii, orum. || ari-
MAL.
BDiFicAB soBBE ABENA. fr. met. EdificBr per poca
Edificar sobre arena, Faciiè labentia cons-
u ABENA. fr. mot. Sér de poca segu-
17
122 ARE DICCIONARI
relat lo qiie's dclermina. Escribir en la arena. \n ven-
to scribere.
MENJAR ARENi ANS QUE COMETRE! VILESA, ref. ACOH-
sella que no s' ha de obrar contra la virtat, per mès
que aprete la necessitat. Comer arenu untes que hacer
vileza. Prius mori, quam malè agere.
SEMBRAR EN Li ARENA. fr. Traballar en va. Sembrar
en la arena, coger agua en cesto ó en harnero, echar
lanzasenelmar, azotarelaire, Lalerem lavare, in
aére piscari.
VOLER CONTAR LAS ARENAS DEL MAR. fr. Pondera
la gran dificultat de alguna cosa. Querer contar las
istrellas. Coelam digíto attingére.
ARENAL, m. Terreno ahont hi ha mòlta arena.
Arenal, Sabnletam, i, arenarios locus. [| platja.
ARENAR. m. ant. Polsera de cabells. Aladar.
Girca tenípora desínens capillus. || areneea.
ARENGÀ8. m. anm. Arencon, Grandís halex.
ARENGH. m. Peixet estret de cos, vert, blanch
y platejat. Arenque. Halex, ecis.
àrengh vdmat. Lo secat al fam. Arenque curado.
Arengos famo arefactas.
ÀRENCH SALAT. ARENGADA.
ARENER. m. Qaí ven arena. Arenero. Arennia;
venditor.
ARENERA. f. Sorrera, polsera. Salvadera. Pal-
viscülaria theca, pyxidala, m,
ARENETA. f. d. Arenica, Arennla, a3.
ARENGA, f. Al-locació à una comunitat ó per-
8onas de respecte. Arenga, Oratio, praefatio, nís. ||
iron. Enrahonament afectat pera enganyar. Arenga.
Affectata, sabdola oratio.
ARENGADA, f. Peix comnnment de quatre ó
8Í8 polsadas de Uarch y una de ample, *l llom bla-
vench, lo demés platejat, lo cap gran y punxagnt,
las aletas cendrosas. Sardina, Sardina, sarcjinia, ®.
ESTAR GOM LAS ARBN6ADAS EN LO BARRIL, fr. Estar
mòlt apretats en alguna part per lo mòlt concurs de
gent. Estar como sardina en banasta, ó camo piojos en
costura, Nimia angustia premi, comprimí.
MÈS VAL SÉR GAP DE ARENGADA QÜB CUA OB PAGBLL.
ref. Denota que val mès sér primer de una corporació
eocara que petita, qae l' últim de una major. Mat
vale ser eabeza de raton, que cola de leon^ Caputmagis
in tenui re, quam nltimum in majoríbus esse prss-
tat.
ARENGADERy A. m. y f. Qai ven ó tracta ab
arengadas. Sardinero, Sardinarum venditor, negotia-
tor. II Lo que pertany à las arengadas. Sardinero, Ad
sardinam pertínens.
f. d. Sardineta, Parva sardinia.
AUG
ARENGADOR, A. m. y f. Qui fà arengas. Aren-
§aior, Orator, is.
ARENGAR, v. a. Dir en públich una arenga ó
discurs. Arengar, Concionor, aris, orationem habe-
re. II ant. arrbgur. 1.
ARENGUER, A. m. y f. Qai ven arenchs. Aren--
gwro. nalecum vendilor.
ARENÍS. m. Arenal.
ARENI8GH, CA. adj. Lo que tè mescla de are-
na. Arenisco, arenoso, Arenosus.
ARENÓ8. adj. Lo que tè mòlta arena. Arenoso.
Arenosus. J Lo que consta de la naturalesa y quali-
tats de la arena. Arenoso^ arenàceo. Arenaceus.
ARENY. m. ARENcn.
ARENYÓ. m. ARANYÓ.
AREÓMETRO. m. Instrument pera medir las
densitats y pesos dels líquits. Areómetro. Aérome-
trum, i.
AREOPAGITA. m. Qaa Isevol dels jutjes de
Areópago, Areopagita. Areopagita, areopagites, aï.
AREÓPAGO. m. Tribanal superior en Atenas.
Areópago. Areopagas, i.
AREOTEGTÓNIGA. f. for. Tractat de la arqui-
tectura militar que mira 'Is atacos y combats. Are(h
tectònica, Areotectonica) aï.
ARER. m. ter. y
ARERA. m. Garbell mès gran que'l regular, que
serveix pera porgar lo blat en la era. Arel Cri-
brum, i.
ARESTA, f. La punta prima ab qae remata 1
boll de algans grans. Aresta, raspa. Arista, ae. |j arq.
Lfnea recta que divideix per lo mi(j los ànguls en-
trants y surtints. Arista, Arista, a;. H ant. espina.
y Lo fonament del nas. Base, Grepido, inis, spina,
05. II astron. Nom de una estrella fixa. Arista, espiga
de la Virgen. Stella arista.
ARE8TÓS, A. adj. Lo que tè arestas. Aristoso,
aristado. Aristatus.
ARETAMENT Ó HERETAMENT. m. ant. Es-
tabliment de comers colonial, factoria, colònia mer-
cantil. Factoria, establecimiento colonial, Mensa mer-
catoria, negotiatoria.
ARCTt, NA. adj. Lo natural y lo pertanyent à
la ciutat de Arezo. Aretino. Aretinus, i.
ARGA. f. Màquina 6 modo de grua pera pujar
pes. Es un cilindro fixo en alguna part, de tai modo
que fentlo rodar dos ó mès homes ab uns travessers
sobre són eix, se li ra caragolant una corda, que per
nn cap està agafada ab ell, y per V altre ab lo pes
qne ha de móurer. Cabrestante, argüe, argana, Trac-
toria machina, ergata, ae. || Fruyta de Àfrica, del
tamany de una oliva, de la qual se trau oli. Arga,
Fhictns sic dictns.
AROADELLS. m. pi. ter. Angarillas de fusta,
espart 6 altra matèria ab sas divisions, que's posan
sobre las béstias pera portar cantis de aygua, etc.
àguaderas. Aquàrium ferculum, vectabulum.
ARGAMASSA, f. Mescla de cals y arena que
usan los mestres de casas en las obras de sòn ofici.
Argamassa, Arenatum delotamentum.
SEMBLAR argamassa, fr. Scr alguna cosa mòlt es-
pessa. Ser una argamasa, Nimis spisum esse.
vtK LA ARGAMASSA. Afgamasar, Areno, asj calcem,
aqua sabuloque conglutinare.
ARGANEL. m. nàut. Part de la popa que ser-
veix pera penjar una àncora. Gamete. Trabs, is.
AROANELL. m. naut. Anella que 's posa al cap
ARG
CATAU.
ARG
123
de li àocora per lligarli una corda. Arganeo, Gras-
sior annalas. [ ÀDelleta de metall que entra en la
coostracció del astrolabi. Arganel. JEreus circulus,
qao artrolabium instrnitur.
AUGELAGA. f. Planta de ramas cubertas de
paoxas com agallas, las fullas són mòlt petílas, las
flors de un groch hermós, y '1 fruyt en una tavelle-
ta. Aliaga, argoma, Genista, a).
ARGELAGAR. m. Lloch abont bi ba mòltas ar-
gelagas. Aliagar, argomal, Genistis consítus ager.
ABGELAGA8SA. f. aLum.Argamon. Genista ma-
or.
ARGELt, NA. adj. Natural y '1 pertanyent à Al-
ger. Argelino, Algerinensis,
ARGEN8. m. La setsena part de una onsa. Adar-
me. Dimidia dragma.
ARGENT, m. ant. diner. || En lo blasó color
blancb de plata. Argen, In steramatibus argenteus
C4)l0r. d PLATA.
ARGENTADA. f. ant. Espècie de afeyt que usa-
van las donas. Argentada, Fuci muliebris genus.
ARGENTADOR, A. m. y f. ant. Qui argenta.
Argentador. Argenti colorem conferens.
ARGEBITAR. V. a. puTEJAi. || Guarnir alguna
cosa ab plata. Argentar. Argento ornaré. || poét.
Donar color semblant al de la plata. Argentar, Ar-
genti colorem conferre.
ARGENTAT, DA. p. p. De color de plata. Ar-
gentado. Deargentatus.
ARGENTVIU. m. Metall de culor blancb, mòlt
pesat, y 's manté naturalment flúyt. Mercurio, aro^
gue. Hidrargirns, i, vívum argentum.
s£& un ABGENTviv. fr. Sér mòlt viu y esturdK.
Ser un azogue, una chispa, Irreqníetum esse.
ARGENTER, m. Qui traballa la plata. Platéro.
Aurarius, annularíns, íi.
ARGENTERIA, f. Carrer ahont tenen las boti-
gas los argenters ó V obrador ahont traballan. Plal^-
tia. Argentaria, a;. || V art y ofici de argenter. Pla-
teria. Aurificís ars. || ant. plata obeada.
argentí, na. adj. Dit de lo que tè so de plata.
Argentino. Argentinus. | poét. De color de plata.
PlateadOy argentino, argenteado. Deargentatus.
ARGENTINA, f. Planta perenne de Espanya, de
fulla dividida en cínch grífols com tascons, búncas
pel revés, verdas per Y endret, y la flor es groga.
Argentina. Potentilla argentea.
ARGENTÓS, A. adj. ant. Lo que es de plata 6
tè mescla de ella. Argentoso. Argentosns.
ARGEP8. m. ter. guií. || ter. algeps.
ARGILA, f. Alumína mesclada naturalment ab
altras terras que li donan un color grocb, roig, etc.
S' usa pera fabricar teulas y tota espècie de terris-
sa. Arcilla, argilla. Argilla, ae.
ARGlLER•m. Llocb ahont hi ha argila. Lugar
de arcilla. Argilletnm, i.
ARGILÓS, A. adj. Lo que conté argila ó es
emblant à ella. Arcilloso. Argíllosus.
ARGO. f.AIGOB.
ARGOLLA, f. Anella gran y ampla. Argoüa
Ferreus annulus. U Joch ab una argolla clavada en
terra ab una punxa, de modo que puga rodar fàcil-
ment, y 's fan passar per dintre nnas bolas de fusta
ab una pala del mateix. Argolla , aro, Ludus quo glo-
buli per annuli ferrei medium transmittendi impel-
luotur. II Càstich públich, en qne*s posa à la ver-
gonya à alguns delinqu ents ab una argolla al coll.
Argolla. Boia, aï.
ARGOLLA8SA. f. aum. Argollon, Grandls an-
nulus.
ARGOLLETA. f. d. Argollica, Annnius parvus.
ARGONAUTA. m. mit. Nom que*s dóna als
guerreres de la nau Argos per la conquista del ve*
lló de or. Argonauta. Argonaula, a;.
ARGONÀUTIGA. f. Títol de un poema de Ya-
leri Flaco sobre la expedició dels argonautas. Argo^
nàutica. Argonautica, orum.
ÀRG08. m. Nom de la nau dels argonautas. Ar^
gos. Argo, us. [j Una de las setse conslel-lacions
australs Argos^ argonave, Argonavis, is. jj Fill de
Apis rey de la ciutat del mateix nora en Grècia.
Argos. Argos, i. jj mit. Yigilanl, guardià de cen nlb
ó mès, que diuhen posà Juno à Ió convertida en va-
ca. Argos. Argus, i. jj Ciutat del Peloponeso, de Te-
sàlia, y de Epiro. Argos. Argos, i. | Nom de una con*
xa marina per aparèixer en ella mòlts ulls. Argos,
Argos, i. II met. Hàbil, prompte, que véu, endevina
y descubreix mòlt. Argos. Alter argus.
ESTAR, sÉa ó víuRBR FÉT UN ÀRGOs. fr. Dcuota la
suma vigilància de algú. Estar , ser, vivir hecho tm
Argos. Sollicitum, vígilantem esse.
ARGÚCIA, f. Sofisteria, sutilesa inútil. 5o/Ct(e-
ria, argúcia. Argutia, a;.
ÀRGUEN8. m. pi. Espècie de argadells. Arga^
nas. Arcuatumvectabulum.
POETAE AEGUENS. fr. met. fam. portar ó fér maiito
'is accblls.
ARGÜENT. m. Qui argüeix. Arguyenle. Disputa-
tator, is.
ARGÜIR. V. n. Disputar, impugnar la opinió de
altre. Argüir. Arguraentor, aris, arguo, is, argu-
mentis aliquid probare. || Donar indici ó mostra de
alguna cosa, com la vivesa dels ulls argüeix la dol
mgem. ArgiUr^prohar. Indico, manifesto^ as. || ant.
lEPÉNDRBR.
ARGÜIRSE. V. r. Inferirse. Argüirse. Deduci,
inferri.
ARGULL. m. ORGULL.
ARGULLÓ8, A. adj. ant. AGur, ingeniós. || or-
gullós.
ARGULLOSAMENT. avd. m. ant. agudament,
INGINIOSAMENT.
ARGUMENT, m. Rabó ú objecció segons las re-
gles deia lògica. Argumento. Argumentum, i, argu-
mentatio, nís. || L* assumpte ó matèria de alguna
obra. Argumento. Peristasis, is, argumentum, i. ||
Lo resumen del poema ó cant que 's sól posar al
principi de ell. Argumento» Periocha, s, argumens
• è
.,-^_. j^mv,. Ariminensis,is
"- ^- - -- - ' -■ - -■ "■ AWHrenCA. f. Ari de contar. iriímííÍM
Ui. -.".-•: .- :•.ajamtii^.n• CA. ajj. ^^ perlanv à h
•*-■*-■- •-•••• - "«^ .._ ,^- -. ,.-^-.:.:•rV"*"^"«^«• II Professo:
"^*^ - ri>-!«..% Capell. 3
-^3^?;.^.-'^^^",*^'^ ''' Alexandria, qn.
í^ - ■ . i • '' • • • • — : ■ ' " ••.:..;.:.' •■'""•*""-'' "'«eh rigorós. ir«.
JUIGC-Kí-VT 4^^. » ... - - - ^ - - ■ ; ■ - ^a ea ^ enecia, etc. es lo milj
Tia-- i-i-í
AmGniÈxT.vcca^ x. - - .-■■'■ -■■ - ■ a^JSTx^ta. =. amstocmtich. í.
■: . -^ -* • ^Jí<f«m«í,. Morè aristo-
I I ^K »^IF•..__-> ■■■ '"
: .... .. ..- •/, ,:.. ..f "*'o«^™iicos. (I Parlida-
. .; : .- - -'• • ■^'■•'3. ^rwíócrair,. Arislo-
;.. ' •.:;:.. V . : AM>-TX»OIOaL4ciA. f. G.bern eomposíde
j.x .: ^ :• ::
AaL\D\£L^. f ;. ^^ ri i.--..- i- AMSrTODEllOCaÀTlCAlliarr. adv. m irií-
ARIDAMEVT. -. .-. ii". -il^iM. * !:>X-nl:c:>. * ^nsigae
ARIDESA, f V ' AUSTOL. =:. «I U poDta inferior de la llan
ABIDITAT. í ^r. . i^::-i.: cran d- !> terra. si. r <■'*■. rr^:: v Conta*, i.
an-ersas espècies,
• y díuheo tè la
'/ww. Aristolochia,
qae perlany al
usur'i-'/. ui-jj-'p Aríslotí!. Arííí.•f'' iV.'. Ari<iolelicus
AaiCS. ïíi í/» priífi r ..i;.']»- iJ-1 y/rihcli, que cor- , ARXSTÓTIL. 13. Nom de un famós filosoo an-
fí-'j;;.. ;il ff»' '' ' ;■.'. *.ri'•' Ari-, Mi-. ! ijch. Ari»'- r''.>\ Arisiolelos. is. " aslron. CJana de
Any»;rA.Í «I 'I- m Àri^to. Oiiii'iHumU. :\;. I la Ilunií. qiie preníTue 1 nom de dil filosòp Aritò^
Anii^TAHr, A. i-ij l*'-i '.'iiiví-fil ;il .'iiifíl•.•. Arim- i t^ks. Aiislotele>. is.
Tl'/ A.ir';./Mi: ARITJOLS. m. Eupa espinosa. ZanapaniUa,
riMM.tll'i:. S' ' 'I '»|i l'U I lli iiii.i lii/r.i \\itifç''i f[iif; re*
rtl'il r.fi ;i)i riMil |ii' • Ji lli fi llu I r,|,il i•ii fonilil flfï UH
íJili•lí' nMillfi. lli- iiliniil |iinii/fiii- I nom. ArifU'. Ca-
IhiIm'. i. ilíii ■■. i•li-:^ rilIlKllii liifii liilM.
A llir, li, fVA. íi(l) .'iiwiiM'iiil lli r;i|i dt;] Iw. Àrie-
fi tlii Al illt í llll.a
lilin Alil'lillll•l
Aspfia «milax.
ARITMÈTICA. T. arismética.
ARITMÉTICH, CA. adj. arisméticd.
ARJAN. III. nàui. Basló ab que's goberna *1 rimo
dl», l;i nan. Caha. .Mímica, iv,
arlequí, ni. Graciós en las companyías it
volalíns. Arlequin, Alapísla, a;.
ÀBM
CkThLk.
f. Paraula ó aeció de arlequí.
. AlapistaD factam sive dictam.
cmfET. m. d. Arleqüinillo. Mimus, i.
m. ant. akcibot.
f. ant. DioPEBU. II ant. aecabote-
Os
m. ant. dropo, beibó.
f. Tot genero de instrument pera ofèn-
^1 coDlrari, y pera defensarse. Arma, Arma,
«,£ri5. 0 ant. animí.
^4jiA, AL ÀUf A. exp. Pera prevenir à las tropas
Ptngan las armas. Al armaj al arma, à las
Ad arma.
ILAXCA. La que no es de foch, com lo punyal,
ma blanca, Mrea arma.
Jà DEFENSIVA. La que serveix pera guardarse
^sferidas que pót fér l' enemich, com 1' escut.
defensiva, Tegentia, tuentia arma.
DE FOCH. La que*s carrega ab pólvora, com
Wjslola, elc. Arma de fuego, Ignea, ignifera, igni-
a arma.
FALSA. L' acometiment fingit pera enganyar
eoemichs. Arma falsa. Fallax bellí signum.
OFENSIVA. La que es à propòsit pera ferir,
espasa, escopeta. Arma ofensiva, Impugnantia,
ntia, ictom inferentia arma.
^iHA TiBADissA. Lo que's tira, com la fletxa, adart,
•*c. Amar arrojadiza. Arma projecti tia.
A ABBIE8I loC. ant. AL ARMA.
*-^Aa ÀB AftMBS. ant, Juego de armas, vestir armas.
AMMks, f. p. Las tropas ó exèrcit de alguna polén-
^. ifiMj. Copi®, arum, agmina, um. || Los medis
P^ra coosegnir alguna cosa, com jo no tinch mès
^M^S qUe la rabò. Armas, Yia, s, facultas, atis. ||
Las íosfgnias de que usan los nobles en sos escuts
pera distingí rse uns de altres, y també *8 diu així *\
vateix escut, y los de regnes, provincias, etc. Àr-
ímu. Familic teasera, gentililia signa. || Las que s'
Havan antiguament, com morrió, peto, espaUlera^
fk. Armas, Arma, orum.
àiHAS FALSAS. Las quo són contra las reglas del
hsó. Armas falsas. Adulterina insígnia.
u us AiMAB EN LAS MANS. loc. A puut pera fér la
IKrra. Cor las armas en la mano. In armis, armis
Mitroctum.
Diixa us AtMAs. fr. Retirarse del servey de la
ailicia. També s* usa quant estant la tropa sobre
itt irmas las arrima pera descansar. Dejar las ar^
au. Arma deponere.
mscansab sobre las armas. mil. Apoyar lo fusell
n terra al costat del peu dret. Descansar sobre las
'"Ml. Armis incumbere, inniti.
W9AR ABMAS AL ENEMICH. fr. mct. Douar medis à
«Itreeo perjudici del mateix que 'Is dóna. Dar or-
*« conira si. Alieni arma in propriam pernicien
mu AMMàs EN cuBEATA. loodf^^^Wnrse *l8
'e li nan pera combàlrer. liiCMlV y^ Pr cb-
P>«lio ad pugnam. _^ 1
ARM 128
DONAUB 1 Lifl AiMAs. fr. Fèrse militar Darse d las
armas. Ddre nomen militia}.
ENTRBGAR LAS ARMAS. fr. met. ABAIXAR CÀLSAS.
ESTAR SOBRE LAS ARUAS. fr. Eslar la tropa previn-
guda pera lo que pól esdevenir. Efitar sobre las ar^
mas. In armis esse, stare.
FÉR ABMAS. Pelcap. Bacev armas. Prupüari.
FÉRSB i us ARMAS. Acostumarsc à són exercici,
Hacerse d las armas. Arma exercere. j| Acostumarse
y acomodarse à lo que obliga la necessitat. Hacerse
d las armas. Aliquorum mores sequi.
FESTA DE ARMAS. Joch dc armas. Fiesta de armas,
Trojanus armorum ludus.
FET DE ARMAS. Uassauya militar. Becho de armas.
Res bello gesta, bellica facinora.
JUGAR LAS ARMAS. Esgrimír pera exercitarse. Jugar
las armas. Armorum usus in ludo exercere.
LAS ARMAS Y DINERS SI NO 's SABEN MANEJAR NO VALBN
RES. ref. Ensenya que si no se'n fà bon us són per-
judicials. Armas y dineros buenasmanos quieren, Doc-
tas arma manns, doclasque pecunia poscit.
MEDiR LAS ARMAS. mil. Pclear. Ife^ír las armas,
Gontendere ferro.
PASSAR PER us ARMAS. Fuscllar à algú. Pasar por
las armas, arcabucear. Aliquem capi te damnatum
catapultarum supplicio aílicere.
PÉNDRER LAS ARMAS CONTRA DE ALGÚ. fr. DCClaràr-
seli contrari, y férli guerra com à enemicb. Tomar
las armas contra uno. Contra aliquem arma sumere.
PRESENTAR LAS ARMAS. mil. Fèr ab ellas los bonors
deguts als superiors de sargento en amunt. Presentar,
tomar las armas. Militares bonores armis tribuere.
RENDIR LAS ARMAS. fr. Fèr la infanteria 'Is bonors
militars al Santíssim Sagrament, posant à terra '1
genoll dret y *1 fusell inclinat Üns à terra. Rendir
las armas. Armas submiltere honoris causa. |j En-
tregar los vensuts las armas al vencedor. Rendir las
armas. Yictori cedere.
VENIR A us ARMÀS. fr. Renyir, pelear. Llegar d loi
armas ó d las manos. Pugno, dimico, as, manus
conserere.
VETLLAR us ARMAS. fr. Guardarlas fent cenlinella
tota la nit, lo qui havia de sér armat caballer.
Velar las armas. Ante arma excubare.
ARMADA, f. ant. bxéiícit. || Conjunt de tropas
marílimas. Armada. Classis, is, navalis exercitus.
ARMADOR, in . Capi la de una nau armada en guer-
ra. Armador. Navis instructor. || Corsari. Armador^
corsario. Pirata, a?. || Qui allista mariners pera pescar
balenasy bacallà. ArmíKÍor.Naviculatorum instructor.
ARMADURA, f. Las pessas de ferro, etc. que
veslian antiguament los miiilars. Armadura, Arma-
tura, vd, armamenta, orum.
ARMALÀ. f. Planta, gamanà.
ARMAMENT, m. Preparatiu de guerra. Arma-^
mento. Bellicusapparatus. Q Títol de un comte que s
acostumava obriren los llibres de comers, carregant
los gas los, com sous dels mariners, compra de víures,
elç. ArtmiwwKo, Navium ralionis expens» suppulati.
126
ABM
DIGGIONÀfil
ARM
ABMAR. V. a. Donar las armas à algú. També
8' usa com recíproch. Armar, Armo, as, armis ios-
truere. || Aparellar un bastiment pera fór guerra.
Armar, Navem proelio pararé. || Provebír à algú
del necessari pera alguna empresa. Armar, Neces-
sariis rebus aÜquem instrnere. || Disposar, combo-
yar , formar alguna cosa, com auiae un ball,
j)let, brega, etc. També s* usa com recíprocb.
Armar, Molior, iris. || Juntar las parts de una
màquina ó compóndrerla. Armar. Ordino, as. ||
Fér créurer mentidas, entabanar de cap. Armaria
con qneso, cargar de cabeza, embomr, Insídias alícui
tendere. || Encurlar, posar las cartasde certa manera
pera poder fér trampas y guanyar. Armaria. Frau-
dibus et dolis ludo uti. || adornar. Q Posar llassos ó
trampas pera fér cassera ó pesca. Armar, Laqueos
aptare. || Fér trabícions, valerse de alguna treta pera
enganyar à algú. Armar. Inierverto, is. || Posar à
punt alguna cosa pera usar de ella, com V arcb, la
ballesta, etc. Armar, Paro, as. || Commóurer, animar.
Armar. Gommoveo, es, suscito, as.
ARMAR CARAUER. fr. Ycstir lo Rcy à un caballer ó
à altre las armas, practicant certas ceremonias.
Armar d alguno Caballero, Equitem inauguraré, novo
equiti bladium cingere.
ARMAR uABiAS. loc. uàut. Enverçar gavias,
ARMAR DE PUNTA EN BLANCH, fr. Armar de cap à
peus. Armar de punta en blanco, Perarmo, as, à ca-
pite ad calcem armis tegere.
ARMARI, m. Gaíxó de fusta ab sos manyells
pera posar roba y altras cosas. Armario. Armarium,
reposi torium, ii. || Yuyl en la paret ab manyells y
portas com una finestra pera guardar las cosas.
Alacena, Rísus, i. H llibreria.
ARMARIET. m. d. Armario pequeno, Armarium
parvulum.
ARMARINTO. f. Planta, '1 fruyt de la qual
bullit serveix pera tenyir los cabells de groch dau-
rat. Armarinto. Chachrys, os.
ARMARSE. V. r. Aparellarse pera la guerra.
Armarse, Se ad bellum pararé.
ARMAT, DA. p. p. Armado, Armatus. 0 Los que
fan de soldats romans en la professo de la semana
santa. Armado, Armatus homo. || apercibit, apare-
llat. II estafer. [| Entabanat de cap. Levantado de
cascos, Spe inani suggestus.
armat DB punta en BLANCH, y
armat de tots punts. fr. Armat de cap à peus.
Armado de punía en blanco, Gastrametatus, perar-
matus.
ARMATOA. m. ant. Ingeni ab que s' armavan
las ballestas. Armatoste, empulgueras, Ballistae nervi
extrema.
ARMAT08TA. f. Màquina ó moble grosser y
pesat, que serveix roès de embràs, que de profit.
Armatoste. Ingens et inutilis moles.
ARMEIG. m. Lo conjunt de pessas que forman
alguna cosa. Armas, armazon, armadura, Fnnda-
mentum, i.
ARMEJAR. v. a. ant. y derivats, pblbab
ARMELI. m. ant. y
ARMELIN. m. ant. arminto.
ARMELLA. f. ANBLLA. 1.
ARMELLETA. f. d. Armelluela, Parvns a
ARMENI, m. y
ARMÉNIGH. m. Natural de Armènia, ]
Àsia. Armenio. Armenius, il.
ARMER. m. Qui fà armas. Armero. £tui
is, armorum faber. || Qui cuyda de las armas
ro, Armorum custos. || Espècie de perxa en 1
sos de guàrdia pera col-locar los fusells ab i
ció. Armsro. Glalhrum, i.
ARMER MAJOR. Oficíal quc guarda las armas
armeria real. Armero mayor, Regii armentar:
fectus.
ARMERIA, f. Llocb ahont se guardan lai
per curiositat ó per ostentació. Armeria, Ai
rium, ii. II L' art de fabricar armas. Armer
arma fabricandi. || La ciència heràldica. Arme
clarandi et ordinandi gentilitia stemmata a
ARMES. f. pi. ARMAS.
armí. m. ARMINTO.
ARMÍFER, A. m. y f. poèt. Qui porta
Armíferoj armigero, Armiger, i.
ARMILLA, f . Pessa de roba que's porta a
al cos de vall la casaca, etc. Almilla. Snbnc
thorax, acis. || ant. anelu. || brassalbt.
ARMILLAR. adj. S' aplica à la esfera ce
de círculs, que representan los princípaL
consideran en lo cel. Armilar. Armillaris spl
ARMILÚ8TRIA. f. Festa dels romans
qual sacrifica van armas al so de trompetas.
lustria, Armilustrium, ii.
ARMINI. n. p. Heretge calvinista, oposat
calvinista dit Gomaro. Arminto. Arminins, ii
ABMINTO.
ARMINTATy DA. adj. Lo que pertany
minyó. Armilíado, Ad vellusponticum perÜiM
ARHOIVTO. m. Espècie de mustela de
deu polsadas de llarga, de color blanch, m
cua que tè 'I cap negre, y es quasi tant Úarj
tot lo cos. Armino. Ponticus mus. || La pell
animal. Armino, Pontíci muris pellis. || En lo
figura à manera de mosquetas negras, qat
camp blanch imítan las pells y cuas dels ar
verdaders. Armino, Ordo velleris pontici.
ARMINYÓ8, A. adj. armintat.
ARMIPOTENT, A. adj. poèt. Valent, g
Armipotenle. Armipotens.
ARMISTICI, m. Suspensió de armas. Art
Inducííc, arum.
ARMOLL. m. Planta inculta de la altun
païm, las fullas triangulars, relalladas 6 un
per sa vora, y las flors mòlt pelitas y verAs
planta; naixen apinyadas en ï extrem de k
En vàrias parts las cultivan y se las menja
gada, armuelle, olino, Ghrysolachantuí, i
plex, icis.
ARO
ABHONI. m. y
ARMONIA. f. y sos derivats, hulmonu.
ABMONIAGH. f. àmoniích.
ARMOBIAL. m. lodice de armas de noblesa.
Àrmorial, Geolílitíomm insigniam index.
ARBfUSSA. f. Espècie de esclavíoa que porlan
los ecclesiàstichs demunt del sobrepellís. Muceta. Hu-
merale amicolam.
ARNA. f. Tinya, cuch qoe rosega la roba. Poli-
Ua, Tinea, blathea, ». Q Bach de abellas. Colmna^ y
ama p. Ar. Yas, asis, alveos, i. Q met. Lo que me-
■oscaba ó destniheix insensiblement alguna cosa.
FoHlla. Qaod sensím nocet.
sÉR CN A&Ni. fr. met. Se dia del qae es mòlt as-
tot, via. Ser muy redomado, Yersutum esse.
TftiniER us lENÀS. fr. Desapolillarse. Tineam de-
pellere.
ABNAMENT. m. TíiCTÀDUai.
ABNAR8E. v. r. met. Deterioràrse la roba y al-
tre genero. Àpolillarse, Corrompo, is, deteriorem
fierí.
ARlf AS. f. Planta perenne de un peo à peu y
mitj de alsada, fuUas enteras y flors grans, blavas y
en sòo centro grogas. Se cultiva per adorno en los
jardins. Amelo. Amellos, i.
ARNAT, DA. p. p. ÀpoliUado, Gorruptus. j] adj.
met. Carn. Picat de verola. Tiroknto. Papulis nota-
tos.
ARNAU. n. p. de home. Àrnaldo, Àrnaldus, i. Q
VameL Daniel, is. j] Nom de família. Arnau. Arnal-
dos, í.
ARNER. m. ter. aocell. botiguer.
ARNERA. f. mil. Teixit de vímets, ramas, etc.
eo figora de cilindro de cinch à sis peus de alt y
qoatre de ample, '1 qual ple de terra serveix pera
defensarse del fochdel enemích. Ceston. Yiminei lo-
nes terra oppleti corbes.
ARNERADA. f. Lo conjunt de arneras col-lo-
eadas en disposició de defensar als que manejan la
artiUeria. Ceitonada, Gorbibus terra factis instructa
monitio.
ARNÉS. m. Conjunt de armas de cer, defensivas,
qoe's vestian ab corretjas y sivellas los antichs. Ar-
fUs, Anna (ora, as. || met. cirDAL. bens.
àKxta DB FOGtER. f . Certa bossa brodada que solian
portar los caballers penjada del cinter.
BLiscHCiR DEL àrués. loc. Goutar valentias falsas.
tíúswar del arnés. Blaterari, virtotem verbis non
fictis ostentaré.
ARNE8ES. m. pi. ant. Materials de guerra. ||
Tren de hatir,
ARNETA. f. d. met. TnrTETA. || f . d. Petit boch
de abellas. Colmenita. Alveare minos.
ArnIGA. f. Tabaco de montanya, talpica, herba
capital. Tahaco de montana, dmica, Arnica, a;.
ARO. m. Planta de la altora de on peu y mitj,
las fàllas naixen de la arrel en figura de sageta, y
del mitj de ellassort ona cama ab las flors en sòn
eitrem. ArOf Kato. DracQptiam, ii.
CATALÀ. ARQ 127
AROL. m. En los jardins lo compartiment ó part
de terra posada en quadro. Cuadro. Àrea, areola, ae.
AROMA. f. Flor del aromer. Aroma, Aroma, tis.
II AROHATICnS.
AROMATARI. m. ant. apotecari.
AROmAtich, CA. adj. Lo que fà fragància, y
conté oli volàtil. Aromaiico, Aroma tarius, aromati-
cus, myrinus.
AaoMATicHs. m. pi. ant. Drogas olorosas. Aroma,
Aroma, tis.
AROMATIGITAT. f. Qualitat aromàtica. Aro-
maticidad. Aroma tí cus odor.
AROMATIZAGIÓ. f. La acció de aromatizar.
Aromalhacion, Odoratio, nis, aromatum profusió.
AROMATIZAR. V. a. Comunicar fragància à al-
guna cosa. Aromatizar, Odoro, as, aromatibus pro-
fundere.
AROMER. m. Arbre de vint peus de alsària, las
brancas cubertas de espinas, y las fullas compostas
de altras petitas; las flors, que són unas boletas gro-
gas de mitja polsada de diàmetre, despedeixen on
olor fort y agradable. Aromo, Aromàtica arbor.
ARON. m. Arca en que 'Is jubéus guardan los
llibres sagrats. Aron. Aron, is.
ARONDETA. f. ant. orbnbtà.
ARPA. f. HARPA. II Las arpas dels animals. Zarpa,
Manus adunca. || met. fam. ma.
ciuRSR k LAS ARPAS. fr. mct. fam. Càurer en po-
der de algú. Caer en las manos. In jus alterius ve-
nire.
GENT DBL ARPA. fr. fam. TÍNYETA.
posARU k ALGÚ LA ARPA SOBRE. fr. mct. Xarparlo.
Prender, echar mano. Alicui manum injicere.
TOCAR LA ARPA. fr. met. fam. robar.
ARPAGH, GA. adj. asprb.
ARPADA. f. Esgarrapada. Arpadura, arano, r(w-
guiío^ garfada. Unguium vulnus.
ARPANA. f. naut. Gronxament de la nàu. ir-
fada. Navis à puppi in proram nutatio.
ARPAR. V. a. Péndrer ab violència. Agarrar,
Manu capere. || Esgarrapar. Arpar , aranar. Dila-
nio, as, unguibus laceraré.
ARPEGI. ro. mús. Sacudíment del arquet pas-
sant per las cordas. Arpegio, arcada. Concutio, nis*
ARPELLAS. f. pi. ARPI AS. II GARFIS.
ARPER, A. m. f. Qui toca la arpa. Arpista. Sam-
bocos, sabucus. i.
ARPIAS. f. pi. Fanga. Laya. Pastinum, i. 0 Ao-
cells que fingiren los poetas, monstruosos, cruels y
bruts, ab la cara de donzella, y '1 demés de aocell
de rapinya. Arpia. Harpya, íb. || rampí.
ARPILLERA. f. XiRPALLBRA.
ARPIÓ. m. ARPO.
ARPISTA. m. ARPER. II met. tintità.
ARPO. m. Instrument ab un mànech de fosta, y
al extrem un ferro de tres puntas, la del mitj pera
ferir, y las altras dos enganxadas pera agarrar la
pesca ó presa. Arpon, fisga. Harpago, nis.
ARQUEBHNBAT. m. La digoiut del arqoebiflbé
128
ARR
DICaONARI
ARR
y '1 districte de sa jarisdicció. Àrzohispado, Archie-
píscopatas, us.
ARQUEBISBE, m. Prelat ecclesiàstich, princi-
pal de nna província ó regne. Arzobispo, metròpoli-
tano. Archiepíscopas, i.
ARQUEJADOR, A. m. y f. Lo qui arqueja. Àr-
queador. Arcaator, is.
ARQUEJAR. V. a. Formar eo figura de arch.
Arquear. Arcuo, as. || Amidar la capacitat de las em-
barcacions. Àrquear, Navis alveum dimetiri.
ARQUER, m. Qui tira fletxas. Fleehero, Sagitta-
rius, ii, arcitenens, entís.
ARQUERA. f. ant. bspitllbrí.
ARQUET, m. Verga prima y corba en un de sos
extrems, en los quals s'asseguran las cordas pera
tocar lo violí, etc. Arco, Polsabulum, plectrum, i. ||
Pera las albardas. Barra. Glitellarius arcus.
COP DE ARQUET, fr. ARPBGI.
ARQUETA, f. d. Arqueta, arquilla, Arcula, ffi.
ARQUETEGLIN. m. ant. rbfbtonbr.
ARQUETG. m. En lo ram de hisenda recort dels
caudals extstenls en caixa, examinant antes aten-
tament sòn balans. Arqueo, arqueaje. Gazophilacii
recensió. Q Mida de la capacitat de una nau. Ar^ueo.
Alvei navium dimensió. || La acció y efecte de ar-
quejar. Arqueo. Arcuatío, nis.
ARQUIEPI8CX>PAL. adj. Lo que pertany al
arquebisbe. Arzohispal, arquiepiscopal. Arcbiepisco-
palis.
ARQUILLA. f. d. Eseritorio, papelera, Scrinium,
carthophylacíum, ii.
ARQUIMESA. f. Espécie de escriptori de las se-
cretarias. Arquimesa, Ghartarum theca.
ARQUITECTE, m. y
ARQUITEGTO. m. Mestre pera fér edificis, ir-
quitecto. Architeclus, i.
ARQUITEGTÓNIGHy CA. adj. Lo que pertany
à la arquitectura. Arquitectónico. Architectonicus.
ARQUITECTURA, f. L' art de construhir edifi-
cis. Arquitectura. Archítectura, archi tectònica, «.
ARQUITRAU. m. La part de la cornisa, la qual
descansa inmediatament sobre '1 capitell de la co-
lumna. Arquitrabe. Goronae pars inferior.
ARRABAL. m. Població ó barri mòlt prop de la
ciutat ó vila populosa, y també V extrem de algun
poble gran. Arrabal. Suburbium, ii.
ARRABALER, A. adj. Qui viu en V arrabal.
Arrabalero, Suburbanus.
ARRABASSAMENT. m. ant. La acció de arra-
bassar. Roza, Fricatio, rossio, nis.
ARRABASSAR, v. a. Arrancar las matas de un
terreno pera cultivarlo. Rozar, Expurgo, runco, as.
II Arrancar los seps de una vinya. Descepar, Yites
extirparé, evellere. || Arrancar de soca y arrel los ar-
bres de algun terreno. Descepar. Extirpo, as, everlo,
Í8. II Arrancar las matas de soca y arreí. Desmaiar ,
descuajar, Stirpo, eradico, as. || Arrancar alguna
cosa ab violència, com un clau, una dent. Sacar ^ ar-
rmm, Aofero, en. | Obligar i donar, con: li ns
ARRiBisAR lo diucr. Sacar, Extorqueo, es, exigo, is.
II Péndrer una cosa ab violència. Arrehatar. Bapto,
as, rapio, is. | met. Tràurer, com: ARRABAiAAla àni-
ma del COS. Sacar, arrancar, quitar. Aufero, en,
eripio, is. Q Obligar à algú à dir lo que tè ocult. Sth
car, Occulta elicere, exprimere. || ter. abtigíi. |
nàut. Passar navegant mes enllà de alguna embar-
cació ó altre punt en que bi ha alguna dificultat. Èt-
basar. Navigando praetergredi.
ARRABASSAT, DA. p. p. Descepado, rozúdo,
Eradicatus.
ARRABATAR. V. a. ant. Derribar, Demo, is,
ere. Q ant. Dar rebato.
ARRABIAR. V. a. EÀBUR.
ARRABIAT, DA. adj. enríbiat, ribiós.
ARRACADA, f. Cada un dels dos penjants qae
las donas porlan en las orellas per adorno. Arraca-
da, pendiente. Inauris, is. || pi. met. fam. Fills petits.
Pequenuelos, hijitos. Filioli, orum.
ARRACADETA. f. d. Arracadilla. Parva inauris.
ARRACONAMENT, m. Retiro. Becogimiento. Re-
cessus, us.
ARRACONAR, v. a. Posar alguna cosa en un
racó. Arrinconar. In angulum aliquid conjicere. |
Arrimar ó deixar alguna cosa per inútil. Arrimar,
arrumbar. Depono, derelinquo, is. || Arrimar una co-
sa à altra pera mantenirse. Arrimar. Applico, as,
admoveo, es. || Privar à algú del empleo, confiansa ó
favor que gosava. Arrinconar. Amoveo, es, negligo,
is. II ter. RETIRAR. II Xafar à algú en la conversació.
Arrambar. Verbis superaré.
ARRACONARSE. v. r. Posarse en un racó. Ar-
rinconarse. Abstrudi. || Arrimarse. Arrimarse. Incnm-
bo, is, innitor, eris. || met. Retirarse del tracte de U
gent. Arrinconarse. Ab hominum societate recedere.
ARRACONAT, DA. p. p. Arrinconado. Abstru-
sus.
ARRAHONAR. v. a. ant. y derivats. MfRiHoifiE.
ARRAIX. m. Capità de nau morisca. Arraez.
Mauricoï navis praefectus, dux.
ARRALAR. V. a. ARREL iR.
ARRAJARSE. V. r. Llansarse ó tirarse ab ímpe-
tu. Arrojarse. Sese immiltere.
ARRAMANGAR. V. a. ARREMANGAR.
ARRAMBAR. V. a. Arrimar una nau à altra.
Abordar. Navím navi applicare. || arrimar.
ARRAMBAT, DA. p. p. Abordada. Adpulsus.
ARRAMBATGE. m. La acció de arrambar.
Àlordaje. Navium congressio.
ARRAMIMENT. m. ant. L' acció de desafiar 6
emplassar. Emplazamiento. Gitalio, diei indictio.
ARRAMIR. V. a. ant. arremir.
ARRAMBLAB. ▼. a. met. Emportàrsenho tot
ab violència. ArramUar. Cuneta verrere.
ARRAMBLAT, DA. p. p. Arramblaio, Versns.
ARRAN. m. adv. Per la arrel ó jnot à ella.
A raiz, cercen ó d cercen, Radicitus, à stirpe.
ARRAN, ARRAN. m. ad. Taut juut à aitra cosa que
no paga oalurer ree. À raitz. Ad radioem. | Se diu de
ARR
CATALÀ.
ARR
129
HI eosa plena que no n' hi cap més. Hasta el tope,
tf nmmnm osqne.
àMMANAWLm V. a. Tallar ó trencar ona cosa à la
■a de la terra. Cariar de raiZy à cercen, à rapa («r-
m. Extirparé, radicilus eraere.
ABRANGADA. f. arq. Naixement del arch for-
llt sobre pilastras, elc. Àrranque, movimiento de ar^
«. Foroicis initium. B Embestida al principi de la
nrrera. Àrranque. Prímns ad currendum impetas. ||
1IIA5CÍMEXT. II Surlida violenta de alguna part.
imntada. Exítos violentos. Q oànt. Sortida preci-
fitida. Roga^ arraneaL•, salida. Pra^ceps profec-
tio.
ABRANGADOR, A. m. y í. Qaí arranca. Arran"
ttior, Avoltior, exlirpator, is.
ARRANGAGAIXAL8. m. Lo qoi íà dit ofici. Sa-
mmloi, dentisla. Dentiom extortor, avulsor.
ARRANGADURA. f . y
ARRANGAMENT. m. La acció y efecte de ar-
nacar. Àrranque. Eradicatio, avalsio, nis. || Dit dels
cikells. Meiodura. Depilatlo, nis.
ARRANCAR. V. a. Trànrer de arrel una cosa
fieestà plantada. Arrancar. Eradico, extirpo, as. ||
■et. Tranrer del pit las reumas ó gargalls. Arrancar.
bereo, as. | Tràurer ab violència alguna cosa de
alguna part, com un clau, caixal, etc. Arrancar.
Iroo, refigio, is. || met. Póndrer ab violència. Arran-
Mr. Anfero, ers, corripio, is. || Apartar à algú de
lio propòsit. Sacar^ arrancar. A seutentía deducere.
I CoBseguir ab manya que algú diga alguna cosa.
àrroMiar^ sacar, Astu occulla exprimere, elicere. ||
RaiiASSAi. 1. Ó Conseguir una cosa à forsa de ins-
tticias é impertinéncias. Arrancar^ sacar. Exlor-
qaeo, es, eripio, is. || Eixir de una part pera anar
i altra. Partir, galir, arrancar. Exeo, abeo, is. || Co-
meosar, principiar los archs ó voltas. Arrancar^
morer. Fomícis fundamenta ponere. || met. Tràurer
del enteniment. Sacar, Invenio, fíngo, is. J aot. Des-
lirektr.
uaiacia i cóiaEE ó u gàiebri. fr. Posarse à cór-
rer ab violència. Echar, apretar, arrancar d córrer.
fe pedibos credere, cursum capere.
AUixcAE DB SOGA ó DB SOCA T ABREL. fr. Tràurer
bs planlas, brolla y malesas pera poder cultivar la
Ivra. DcsmaUVy dctcuajar, arrancar de cuajo, Eradi-
ee,as.
ABBAKCAB LO BULL. fr. Gomeusar à bullir. Levantar
dhtrvor, Efervescere, infervescere.
MBANCAB LO PLOB. fr. Gomeusar à plorar. SolUWf
tmper el llamto. Lachrymas solvere.
ARRANGARRE. v. r. Establirse en algun lloch,
adqoírint en ell lo necessari pera passar bè. Prospe-
r»f arraigar. Opes augere.
ARRAMGAT, DA. p. p. Arrmcado. Avulsus. n
m. Qní ab 8òn traball ha lograt una fortuoa regu-
hr. Àffwglúdúy acomodado. Locuples, etis.
ARRAlfCATS. adj. pi. En lo blasó, arbres y
ihilaB que descubreixen las arrels, y *l8 membres
dab ammals qne aemblan arraneats. Arrancados. In
stemmatibus arbores, et animantium membra tam-
quam avnlsa.
ARRANGH. m. La acció de arrancar. Arranqw.
Eradicatio, nis. || Rauixa, ímpetu de còlera, irrati-
que. ímpetus, aestus, us.
ARRANJAR. V. a. APARELLAR, GOMPÓNDBBB.
ARRAN JARSE. V. r. fam. Saberse gobernar pe-
ra víurer. Bandearse. Sibi sapere, consulere.
ARRAPAMENT. m. La acció de retallar los ca-
bells. Rapadura, rasura. Tonsura, rasura, m,
ARRAPAR. V. a. Péndrer ab violència. Arreha»
tar, rapar, arrapar. Rapio, is, quidpíam alieni vel
ab aliquo furari, rapere. || Pelar ab la navaja. M&»
par. Depilo, as, barbam radere.
ARRAPARRE. v. r. Agaforse. Agarrom. Ap-
prehendo, is. || esgarraparsb.
ARRAPAT, DA. p. p. Bapado. Depíiatiis. ||
Agarrado. Apprehensus.
ARRAPÓ8, A. adj. S' aplica al mos qoe's posa
als caballs de boca dura. Aspiro ^ duro. Lupa-
tum, i.
ARRA8. m. Drap. tapicbria.
ARRASADOR, A. m. y f. Qui arrasa. Allanador.
Gomplanator, is. || rasadoba.
ARRA8ADURA. y
ARRA8ABIENT. m. ant. La acció y efecte de
arrasar. Allanamiento. Gomplanatio, subjectio, nis.
I Lo de las mesnras. Basadura. Hostorio adffiquaa-
di actio.
ARRASAR. V. a. Aplanaria superfície de alguna
cosa. Arrasar, allanar. £xa)quo, complano, as. ||
Arruinar, assolar, algun edifici. Arrasar, Everto, di-
ruo, is. II Llevar lo curull à las mesuras. Descolmar.
Mensunu cumulum demere.
ARRASARSE. V. r. Serenarse, desíérse 'is nú-
vols. Arrasarse. Nubes evanescere.
ARRASAT, DA. p. p. Arrasado. ExaBquatus,
complanalus. || Umplir alguna cosa fins à la vora.
Arrasar. Impleo, es.
ARRASTRADAMENT. adv. m. Ab traballs y
misérias. Arrasiradamenie. Pessimò, perversè.
ARRASTRADURA. f. La acció y efecte de ar*
rastrar. Arrastramiento. Raptatio, reptatío, nis.
ARRASTRAR. v. a. Arrossegar, portar per ter-
ra alguna cosa tirantla de un cap. Arrasirar. Traho,
is, rapto, as. || met. Atràurer à la voluntat ó dicta-
men de altre. Arrasirar, arrebatar. Ad suam senlen-
tiam adducore. Q En alguns jochs de cartas surtir
pertrnmfo. Arrastrar. Eà cbarta in ludo uti, cui
omnes pareant. || En la moral, gobernarnos las pas-
sions. Arrastrar. Passiones aliquem absorbere.
ARRASTRAT, DA. p. p. Arrastrado. Rapta tus.
II m. Eargant, infame, pervers. MakadOf pertcrso.
Nefarius, ii, sceleratus, i. |j adj. Penós. Arrastrado,
iErumnosus.
AKAR ARRASTRAT Ó GOM Ull ABBASTBAT. fr. YÍOrer
en mòlta pobresa, traballar mòlt y no poder medrar.
Andar arraslrando. Adversa fortunA premi.
VÍURER ARRASTRAT. exp. La vidd pcuosa ó qne's
18
130
ARR
DICCIÜNARI
ARR
passa ab traballs y disgusts. Vida arrastraL• ó de
perros, iErumnosa vita.
ARRASTRE. m. En alguns jochs de cartas la ac-
ció de arrasirar. Arrastre. Gharta; emissió, cui la-
sores pareant. || En las universitats ï acte de ar-
rastrar bayetas en classe de pretendents. Arrastre.
Syrmatis in scholís nsus.
ARRAULLIR.V. n. Parlant de algunas béstias
erissar las orellas, tirarlas al detràs en acció de vo-
ler mossegar, tirar cossas ó embestir. Amusgar,
Morsos jnmenta demissis auriculis minari.
ARRAULLIRSE. V. r. Arronsarse. Eneogerse,
acurruearse, Sesecontrahere, coartaré. || agobirdie-
81.
ARRAULLIT, DA. p. p. Encogido, acurrueado.
Animo demissus.
ARRAVAL. m. arübàl.
ARRAYGADURA. f. La acció y efecte de criar
arrels las plantas y arbres. Badicacion, Radicatio, nis.
ARRAYGAR. v. n. ant. y derivats, aebblir.
ARRAYGO. m. Béns arrels ó immobles. Arraigo,
Pnediorum possessió.
ARRRAMENT. m. ant. abebü. || Forniment. Ar-
madura. Armamenta, omm.
ARREAR. V. a. ADOBNÀB, ATÀVIiR.
ARREARAE. V. r. Provehirse de lo necessari per
là manutenció. Proveer, componerse. Provideo, es. fl
AlRilfUESE.
ARREAT, DA. p. p. DispuestOf aparejado. Dispo-
situs.
ABBBAT DE fEBiE. loc. But. A puut de fcrír ó do
escometre. Armado de todas armas. Arma inductus.
ARREBA8SADA. f. La acció de arrabassar la
^erra. Deseuajo. Eradicatio, nis.
ARREBASSAR. v. a. y derivats, aeeabassar.
ARREBATADA. f. Sols s' usa en la frase: togab
LA AEEEBATADA. Tocar & rebato. Ad arma conclamare.
ARREBATADAMENT. adv. m. Precipitada-
ment, sens consideració. Arrebatadamente, atrope--
üadamente. Temeré, inconsultò.
ARREBATADOR, A. m. y f. Qui arrebata. Ar^
rehatador. Raptor, is.
ARREBATAMENT. m. La acció de arrebatar.
Arrebatamiento, Direptio, nis. D Suspensió dels sen-
tits, particularment en la mística. Èxtasis, arroba^
miento. Èxtasis, is, animi à sensibus alienatio. ||
Furor, ímpetu de una passió violenta. Arrebalamien--
to, acaloramiento. Furor, is, vehemens animi com-
motio. II ant. eobo. || admieació, pàsme.
ARREBATAR. v. a. Péndrer ab violència alguna
cosa. Arrebatar, Arrípio, is, raptim capere. || Atràu-
rer, suspéndrer Y animo ó sentits, com fà la elo-
qüència, música, hermosura, etc. Arrebatar, Traho,
is, mentem arripere. Q bobar.
ARREBATAR8E. V. r. Elevarse en esperit.
Arrobarse, arrebatarse. In extasim rapi. 0 Enfuris-
niarse, deiiarse llevar de una passió. Arrebatarse.
Furore, furorearripi. || Admirarse, pasmarse. Arro-
lantf asombrarse. Admiratione rapí.
ARREBATAT, DA. p. p. Extasiat. Arrobado,
arrebatado. In extasim raptus. |) Precipitat, impe-
tuós. Arrebatado. Rapidus, praeceps. Q Dit del home
inconsiderat y precipitat en sas accions. Arrebatado,
Inconsnltus, consiliis praeceps.
ARREBOL. m. Bermelló que apareix en los nú-
vols al eixir ó póndrerse *1 sol. Arrebol, Rubeus co-
lor. II ant. Color encarnat. Arrebol. Purpuríssum, i.
ARREBÓS.m. EMBós.
ARREB08SAMENT. m. Embós de las donas pe-
ra no sér conegudas. Rebujo. Oris obductio.
ARREBOSSADOR, A. m. y f. Instrument pera
arrebosar. Plana. Tralla, ae.
ARREB088ADURA. f. La acció y efecte de es-
campar lo morter perla peíTei.Bevoque. Dealbatio, nis.
ARREBOSSAR. V. a. Exténdrer ó escampar lo
morter en la cara de la paret. Revocar, jaharrar. pa-
rietes dealbare, poliré. || Donar dos ca pas pera pin-
tar al fresch. Entunicar. Duplici crasla instruere,
secundo incrustaré.
ARREBOSSARSE. V. f. abbemanoaese. | Tapar-
se la cara ab la capa etc. Embozarse, revolverse. Fa-
ciem velaré, pallio obtegere.
ARREBOSSAT, DA. p. p. Bevocodo. Dealbatus.
II Embozado. Pallio velatus.
ARREGONAR. V. a. ABEACONAE.
ARREDOLAR. V. n. BODOUE.
ARREGLADAMENT. adv. m. Ab arreglo. Ar-
regladamente,moderadafnente. Amnssim. |j Conforme,
segons. Arregladamente. Ad normam.
ARREGLADtssiM, A. adj. sup. Arregladisimo,
Moderatissimus.
ARREGLADtsSIMAMENT. adv. sup. Arregla-
disimamente. Moderatissimè.
ARREGLAMEBIT. m. La instrucció per escrit
pera la direcció ó gobern de alguna cosa. Beglamen-'
to, regla. Ordo, inis, disposi tio, nis.
ARREGLAR. V. a. Posar cada cosa ahont li to-
ca. Arreglar, Ad normam aliquid dirigere. || Confor-
mar las accions à la regla. Eeglar. Ad normam age-
re. D En las fundicions de lletra, donar al motllo
per medi de las alsas la proporció que demana 1
cos de la lletra. Arreglar. Ordino, as. || Subjectar.
Arreglar. In ordinem cogere, reducere.
ABBEGLAE SAS GOSAS. fr. Fér testament. Arreglar
sus casas, hacer testamento. Testor, aris, testamentum
conscribere.
ARREGLARSE. V. r. Seguiria regla, Ileyó cos-
tum. Arreglar se, conformarse, acomodarse. Ad nor-
mam se conformaré. || Moderarse, reduhirse, refor-
marse. Arreglarse, reformarse, templarte. Se conti-
nere. || Compóndrerse, donarse ànsia. Componerse,
bandearse. Sibi provídere.
ARREGLAT, DA. p. p. Arreglada, regkdo. Or-
dinatus.
ARREGLO, m. Regla, orde. Arreglo. Ntmia, «,
ordo, inis.
AB ARREGLO, m. adv. Scgous regla. Co» arreglo.
Ad normam, ad prescríptum.
AfiR
CATALÀ.
ARR
131
f. La part íofíma dels arbres y plantas
soterrada, per ahoot se'ls comunica la substància
vegetativa. Baiz. Radix, icis. || La part inferior de
qualsevol cosa, majorment si esta sota terra. Raiz,
Radií, icis, bassis, is. || Lo principi ú origen dequal-
sevol cosa. Maiz, Fundamentum, i.
AARBL Dl BOIG. mct. Lo geni inconstant. Vena de
loco. Animi, mentis ínconstantia, furor, oris.
AKJiEL DECAixAL. Rüig oti. üeuiis molaris radíx.
Dl íeksl. m. adv. Enterament. De raiz, Eradi-
citàs.
AEftELs. f. pi. Las fíbras que à manera de fils te-
nen alguns arbres y plantas. Barbas. Fibrse, arum.
POSAK AftEELS. fr. ABAELARSE.
ARBELADAMENT. adv. m. Ab fírmesa ó per-
manència. Arraigadamente. Firmiter.
ARRELAMENT, m. La acció y efecte de arre-
lar. Arraigadura. Radicum emissió.
ARRELASSA.f. aum. Raigon, Grandis radix.
ARRELAR, v. n. Posar arrels los arbres y plan-
tas. També s' usa com recíproch. Arraigar, enapar,
eckar raices, Slirpesco, is, radices emillere, agere.
I Afiaosar ab bens immobles la responsabilitat. Ar-
raigar. Praedibus judicium firmaré.
ARRELARSE. v. r. Adquirir algú béns immo-
bles en lo paratge ahont s' ba establert. Arraigar^
Si. Sedem, domicilium collocare. || met. Péndrer
peu, afirmarse algun us, virtut, vici ó costum. Ar-
raigane. Díutnrno usu aliquid firmari. || Estar una
cosa introduhida de mòlt temps. Arraigarse, Diutur-
no osn slatutum esse.
ARRELAT, DA. p. p. Arraigado. Slabilitus, fir-
matos, radica tus. || adj. S' aplica al que tè posses-
sions. Arraigado. Praediis fungens.
ARRELETA. f. d. Raiciüa, raiceja. Parva radix.
ARREMA. adv. Ab extravio 6 fora de regla,
i trasmano. Procul binch.
ARREBIANGAMENT. m. La acció y efecte de
arremangar ó arremangarse. Arremango, Yestis su-
blevatio.
ARREMANGAR, v. a. Doblegar ó tirar las mà-
negas per amunt. Arremangar, remangar, Manicas
sobtus volvere.
ARREMANGARSE. V. r. Doblegar ó tirar per
amunt la part inferior del vestit talar, fér falda.
Arregazarse, enfaldarse, arremangarse. Laciniam le-
vare, loUere. Q Lo vestit sota la aixella. Sobarcar.
Testem sub axillam sublevare. || met. Empéndrer
de fort y de ferm ó ab empenyo alguna cosa. Arre-
vumgarse. Rem acriter aggredi.
ARREMANGAT, DA. p. p. Arremangado, Su-
blatns, volntns, succinctus.
ARREMANGO, m. Amenassa, senyal exterior
de voler ferir ó pegar. Amago, ademan. Mina, aï, mi-
DÍtatio, nis.
rtk À1EE3UNG0S. fr. Fér ademan 6 acció de pegar.
Amagar. Minor, ans.
ARBEMATAR. Y. a. y derivats, rewatae.
I, A. p. p. Arremetido. Invasns. | f.
Embestída. Arremetida^ arremetimiento. Irruptio, in*
vasío, nis |{ corbegcda.
ARREMESA. f. Embestida. ArremetiL•, Irrup-
tio, incursió, invasió, nis.
ARREMETIDOR. m. Qui arremet. Arremetedor,
Aggressor, is.
ARREMETIMENT. m. ABEEMESA.
ARREMÉTRER. v. a. Acométrer ab ímpetu y
fúria. Arremeter, Irruo, invado, is. || Llansarse à
péndrer alguna cosa. Arremeter, Arriplo, is. || in-
QUIETAB, PaOVOCAB.
ARREMIR. V. a. ant. ahenassar, desafiab. ||
ABREMÉTBEB.
ARRENCAR. V. a. y derivats, abbancab.
ARRENDABLE. adj. Loque's pót arrendar. Ar-
rendable, Gonduclitius.
ARRENDADOR, A. m. y f. Qui dóna en arren-
dament. ArrendaderOj arrendador, Locator, is. || ae-
BENDABLE. || ABBEXDATABI.
ARRENDADORET. m. d. fam. Arrendadorcillo,
Conductor, is.
ABBENDADORET, MENJAB EN PLATA T M0EIE EN GEI-
LLET. ref. Se diu perquè 'Is arrendadors solen gas-
tar massa, y al passar comptes són alcansats, y ve-
nen à parar à la presó. ArrendadorcilloSf comer con
plata y morir en grillos, Yescere in argento, in vin-
clis moriere, redemptor.
ARRENDAMENT, m. La acció de arrendar y '1
preu que produbeix la cosa arrendada. Arrendamien*
to, arriendo, Locatio, conductio, nis, redemptura, 8B
iocationis pretium.
ARRENDAR. V. a. Douar per un temps deter-
minat una finca pel preu convingut. Arrendar.
Loco, eloco, as. || Péndrer en arrendament. Arren-
dar. Redimo, conduco, is. Q Dit de las herbas. Alen-
guar. De pascuis convenire. || bedivie, bescatae.
NO U ABBENDO LA GANANCIA CXp. fam. DCUOta qUB
algli esta en perill, ó exposat al càstich que mereix.
No le arriendo la ganancia. Nihil invideo.
ARRENDAT, DA. p. p. Arrendado, Locatus. ||
ant. BBNDIB. 1.
ARRENDATARI, A. adj. Qui pren en arrenda-
ment. ArrendatariOy arrendador. Conductor, is.
ARRENDIR. v. a. y derivats, bendib.
ARRENGLAR. V. a. y derivats, abbeglab.
ARREPAPARSE. V. r. Exténdrerse en lo sí-
tial, asentarse ab mòlta comoditat y repòs. Rella-
narse, repanligarse, recakarse. Leniter, oscitanter de-
sidére.
ARREPAPAT, DA. p. p. Arrellanado, arrepapu-
do. Commodisimè sessus.
ARREPAR. V. a. ABBAPAB.
ARREPEL. m. adv. Contra la direcció natural
del pel. A contrapelo, pelo arriba, à pospelo, Adverso
piló. II -met. Ab repugnància. Cvesta arriba, drepelo.
Adversus, repugnans, animus.
ARREPENTIDA8. f. pi. Se diu de las donas
que havent viscut mal se retiran à viurer en clau-
sura en una ordre de St. Agustí, fundada en lo 9t-
Ui A&R
gle XiY. ÀfrepaMm^ eofidat. Ad booam fragem
recepUe ícemínoe.
AmmEnsmOAMSE, t. r. auipapaub.
AKREPENTmENT. m. Pesar de haver fét una
COM, regolarment mala. irrepaUtmíeMfo, nutam^i.
tonitentia, s, metamelos, i.
ABBEPENTnflE» V. r. Tenir seDÜment de ha-
ver fét alguoa ooaa. Ampemine. Dolére, poBoitere,
pígare.
AEBEPEIITIT, DA* p. p. Àmpmtido. Pqbdí-
tens.
ABmEPLEGH. m. Yiatge de devoció à alguna
hermíta. Bomeria. Devota, sacra peregríoatio. H La
acció y efecte de arreplegar. Cojeéura, Collectio,
nia. II HoBt, pila, agregat de m^tas cosas de nna
mateixa ó diferent espècie, posadas en un Uoch con-
foaament. M<mton. Cnmnlns, acervos, i. || Concnr-
róncia, rehaníó de personas. Gentio. Hominnm con-
fosa multitndo. || fiea. || iacoicada. t.
ARREPLEGADts, SA. adj. Lo qni 8* arreplega
aèns elecció, y sols pera augmentar lo numero, i/íe-
gadiíú. GoUectitius.
ARBEPLEGADOR, A. m. y f. Qui arreplega.
Aüegadwr, Cdlector, is. 0 Captador, Ikinandador^
eueiior, Petitor, postolator, is. || ter. tiiàs.
AiRIPLIOADOt Dl SAGÓ T KSCAMPADOE DB FAUNA. rcf.
Se reprèn al que cuyda mòlt de lo que val poch, y
descuyda lo que val mòlt. Allegador ie eeniza y
dirramadar 4e harina. In minímis diligens, in mag-
DÍ8 negligeos.
ARREPLEGAR. V. a. Rébrer en sí alguna cosa,
y així 's diu : la mar tot ho arebplega. BtíXfger, Ab-
serbeo, es, recipio, is. | Juntar cosas separadas,
reoullir. JutUar, reeoger. Congrego, as, relego, is. |
Recobrar lo que s' havia deixat algú en algun lloch.
Becoger, Recupero, as, recolligo, is. || Anar juntant
poch à poch y guardant especialment los diners.
Beeoger^ alUgar. Sensim rocolligere, in futurum re-
ponerc. I| Recullir los fruyts de la (erra, com vi,
blat, oli vas, etc. Coger, reeoger, Fructus decerpere,
colligere. Q Recullir y desar lo que està disfters ó es-
barriat; y així 's diu : abaeflega la plata, 'Is pa-
pers, elc. Becoger, alzar. In custodiam recipere. ||
Donar acnilíment à algú. Becoger, acoger, Recipio,
Is. D Posar en algun retiro ó casa de beneficència als
desamparats, etc. Beeoger. Recipio, is. ( Suspéndrer
)o curs de alguna cosa pera esmenaria ó que no
tioga efecte. Becoger. Usum ioterdicere, ad tempus
defendere. I! Apuntar notfcias ó espècies de varis
autors. Becoger. Colligo, is. || Tancar à algú per boig.
Becoger. Insanura in custodiam redigere. |j Eo alguns
jochs do carlas, recullir la basa. Asentar la haza.
Pagellarnm sortem singulam colligere. || plegar. ||
Dit de la gent que's recull pel servey del Rey. Be*
fftffar, engawehar» Milites conscribere.
AaREPLEGUBlINOS T ANAUHI. lOO. LO PAnÓ ABAHTA,
etc.
ARREPLEGARSE. V. r. Rehunlrse. /wKarie,
CoéOf is, ae oongregari. {j loatarae de eop
DICaONARI ABB
ea algun paratge mòltaa personas. Agdparm, Con*
floo, is.
ARREPLECbkT, DA. BeeogUià, jwUMdo. Congre-
gatos, relegatns.
ARRERA. adv. m. Atréi. Ponè, à tergo. || prep.
nSBREBA.
01 PAÏT DBAiiBiA. ÍT. DelHis,en anséocit. DeUrée,
d espaldae. Aliquo absento.
ARRES. m. ant. aiibcs.
ARRE8ADURA. f. AIBASADUIA.
ARRE8AR. V. a. ABBASAE. I ant. abibaa.
V. r. AIEEAISE.
m. En lo civil detenció en la casa de
cadahu. Arresto, Custodia,». | Entre militars, presó,
frútofi, arre$to. Custodia, e, in vinculis detentio.
ARRESTAR. V. a. Posar en arrest. Arre$tar. In
vinculis detinere. Q v. r. Atrevirse, etc. Arretl«rsf.
Audeo, es.
ARRESTAT, DA. Arrestado. In vinculis deten-
tns.
ARRESTELLADA. f. Restellera. Itm^ro. Cunu-
Ins, i.
ARRESTALUUU v. a. Apilar, iracfr wi rimero,
apilar. Cumulo, as.
ARREU. m. ant. Lo que serveix pera la hermo-
aura y pel millor parèixer de alguna persona ó
ooaa. AdomOy alavio, mreo, Ornatus, cultus, us. ||
ter. AEADA. Q adv. m. Sens deixar res. Seguido y ar-
reo. fam. Continuo. || adv. t. Luego, Ergo, igítur. |
Indistinctament. Indistintamenle, Indistinctè. [| Suc-
cesivament, etc. com un dia per altre y dos aibbu.
Arreo, de cada dia. Continuo, quotidie.
i TOT AREBU Ó PEE TOT ARREU. m. udv. Ahont 80
vulla. Por do quiera, donde qwera^ do gui^a, Dbi-
cumque, ubilibet.
UNA PER ALTRA T DOS ARREU. fr. UiM por otra y dos
al golpe ó vez. Unum post aliud et duo simul.
ARREUS, m. pi. Tot r arroeigó aparells necessaris
pera fèr alguna cosa. Arreos, aparejos, Consectaria,
orum. D Vestits, adornos, etc. Arreos. Ornatus, us,
instrumenta, orum.
nortAR LOS AREUS. fr. Subministrar pera fér alguna
cosa. Dar r^acfo. Necessària suministrare.
ARRI. Veu pera fér caminar las cabalgadnras.
Arre, Eja, age. || cabalcadura. j| Expressió que ser-
veix pera suspéndrer ó detenir à algú en ío pas ó
discurs. Alto ahi. Síste gradum, vocem. || exp. fam.
ab que*s mana à altres que se'n vajan de alguna
port. Alto de ahi ó alto de aqui. Eamus hi ne, age.
DIR tant prompte ARRI COM xo. loc. No sér conse-
qüent en lo que's diu. De^r unas veces resto, otras
ballesta. Temeré, incongruenter loqui.
ARRIÀ, NA. adj. Qui segueix los errors de Arrio
y lo que pertany A sa secta. Arriano, Arianns.
ARRIALLAHAENT. m. ant. Rialla descompassa-
da. Bisada, careajada, Cachinnus, i.
ARRIALLAT, DA. m. y f. ant. Rialler. Atstimo.
Ad risum pronus, caehinno, onis.
n. La secta y heretgít de Ar-
ABft
CàXtíÀ.
éM
199
Iglà del sigle IV. Arriankmo. Àrtíaiiismas.
AMm V. a. Fér camioar à las cabalcaduraa.
Ilímolo, as, jameota ad carsom agitaré. I
úiarlas velas 6 iNiDderas. Arriar. Navis
JUa sobmittere. || nàat. Allargar, afluixar
U 6 cap que està tíesso. Arriar» Relaxo, as,
Í8.
4T, DA. p. p. Arriadó. Stimiilatiis, velis
9.
ATA. í. ÈlL•TL•.
BADA. f . y
BAMEBrT. m. V acte de arribar algú à
letermioat. Lkgada, arribo, Adveoios, us.
la oaa al port. Arribada, arribaje, Navis
. I nOPlNQnTAT.
BA&. V. D. Eotrar la nau al port. irrt6ar,
àppelio, is, portam tenere. || Eotrar à qnal*
alge lo qai vé de altre. Arribar. Adveoio,
to, as. 11 Refagiarse la oaa per algun perill
twnt no's dirigia. Arrikw. Ad portnm ap-
ïoufagere. || aànt. Inclioar lo cap ó proa de
ivers ahont va *1 vent al navegar. Arribar,
vertere. | Bastar^ durar; y així 's diu: lo
) AiEiBiRA pera pagar tots los deutes-
femrar. Devenio, pervenio, is. || Durar fins
determinat, com: aquest malalt farà prou si
diumenge. Uegar, alargar. Duro, as, per*
. I Enténdrer, compéndrer. Aleanaar, lo-
«qui, comprebendere. || Venir lo temps de
ír, 6 fér alguna cosa. Llegar, Yenio, accedo,
Wgair lo que's pretén. Llegar, alcangar. Ad
xítos provehi. D Allargar fins à certa distànc-
ia cosa, com la vista, 1 tir. Akanzar, At-
ií Importar, costar alguna cosa à cert preu.
Mr. Valeo, es, a^timor, aris. U Yerifícarse
de iér ó fér alguna cosa per tom ó tanda.
iMeedo, is. || Tocar alguna cosa à cert ter-
la capa li iBaiBi als talons. Llegar, alcanzar.
, is. II Junt ab altres verbs pren la significa-
la, com si ho àeeibà à saber. Llegar, U Anar
part per alguna diligència. Lkgarse, Aoce-
I Téurer lo fi de lo que s desitja. Arribar^
Bpotem fíeri. || sobievexui.
M i TD PEE TU. fr. AERIBAE PKt ENLLÀ.
a AL CAP. fr. Llegar ú las malas, Manus con-
M liÒLT MAL. fr. y
iU MÒLT PBB exllí. fr. Estar lo malalt en
rill. Llegar al cabo ó d Uu pvertas de la
lorti proximè devenire.
M lla eklla. ír. Arribar algun negoci al
>reto. Llegar d las dagas. In arcto rem esse.
me 'is qiaes baralian, dihentse paraulas
if^ Hegar d tú por tú, Arrojémelas y arrojé-
lefficiosò, nimis familiariter agere.
A lOCH EIfLLi. fr. ABEIBAB i POCI.
M nuMEB. fr. Acudir abans que'ls
niraoió. GoMor la palmatoria è
AlBIBAA T MÓLUBEB. lOC. fem. y
ABBiBAi T ENGBANAB. loc. mct. ExpUca la brcvedat
ab que*s logra alguna cosa. Llegar y besar el samto.
Brevi rem confícere.
IfO ABBIBAa i LA SOLA DE LA SABATA Ó DEL PEU. fr.
met. Denota la excessiva diferència que hi ba de una
persona à altra. No llegar al zancajo ó dia mela de
su sapato. Longè inferiorem alteri esse.
IfO ABBIBAB i nies Ó UÈS ENLLÍ. fr. AEBÍBAE k POCH.
81 abeiba, no abbiba, ó si abbiba no basta. expr.
Denota que una cosa es tant escassa, que apenas
basta pera lo que ba de servir, ^t alcat^za no llega.
JSgrè suíBcit.
ARRIBARSE. V. r. Anar à alguna part oo mòU
distant. Üegarse. Accedo, is.
ARRIBAT, DA. p. p. Llegado. Adventus.
BEN ABBiBAT suu. cxp. Ab quc's dosi^B U felte
arribada de algú. Bienvenido seas, Gaudeo adventnm
tuum, mihi carns reditus tuus.
ARRIBO, m. ABBIBADA.
ARRIERET, A. m. y f. d. Arrierito, Agaso, nis.
ARRIERIA. f. L* ofici de arriero. Tracin. Sub-
vectio, nis.
ARRIERO. m. Qui mena carruatges grans, com
sòn galeras, carabàs, etc. Amero. Agaso, nis.
ARRIGOL. m. ant. tip.
ARRIOOLAR8E. v. r. ant. atipabsb.
ARRIMADERA. f. L* adorno de tela ó esl4H*a
fina que's posava en las parets dels estradoa, desde
terra fins à uns sis pams. Vuy se fk de pintura.
Frisos, y arrimadillo, pr. ParieUbus aflixa storea.
ARRIMADÍS. m. AGAFADÍs. II Lo que es pera
arrímarse à alguna part. Arrimadizo, Admoveodam.
i. I met. 60BBEB0.
ARRIMADURA. f . y
ARRURAMENT. m. La acció de arrimar. Arri^
madura, Admolio, nis.
ARRIMAR. V. a. Aproximar una cosa à altra.
Arrimar, aoercar. Applico, as, admoveo, es. || abba-
CONAB. t. 8. 4. jj ESIBEBAB.
arrímarse. V. r. Apoyarse. Arrimarse. In-
cumbo, is, innitor, eris. i| met. Ref ogiarse al amparo
y protecció de algú. Arrimarse. Alicujus patrocinio
adbaerere. || Acostarse. Acerearse. Adsum,ades, pro-
pinquo, as. || Aproximarse al coneixement de alguna
cosa. Acerearse, Accedo, is. || Abrassar, seguir lo
dictamen de altre. Arrimarse. Alicujus sententiie
adbffirere.
ARRIMAT, DA. p. p. Arrimada, Accessus.
ABBiMAT i LA SEVA. loc. Pertiuàs CU SOU dictàmco.
Temdtieo, eerrado como pié de muleto, Propositi, sua)
sententie tenax.
ARRIMO. La acció de arrimar, ó arrimarse.
Arrimo. Accessio, appropinquatio, nis. || Lo favor,
amparo ó protecció dels poderosos. Arrimo, béeialo.
Presidinm, ii, baculus, i, favor, is.
•UUUUÓ. m. ter. Certa classe de selvatgina.
^AR. V. n. ant. abbibae.
^ABOBNT•fdv. m. àjf fKÚL Àma*
131
ARR
DIGQONARI
ARR
gadamente. Periculosè. [] Atrevidament. Àrriscadíl•'
menle, Audacter, temeré.
ARRISGADtmiMy A. adj. sop. Armcadisimo.
Audacissimns.
ARRI8GAMENT. m. àerisch.
ARRISCAR. V. a. Posar en perill algnna cosa.
També s* asa com recíproch. Arriesgar, aventurar.
Pericalo commiltere.
ARRI8GAR8E. V. r. Itrbvirse.
QUI NO s' ARRISCA NO piscA. ref. Advcrteíx que
mòltas vegadas es necessari exposarse à algun perill
pera conseguir alguna cosa. Quien no se aventura no
posa la mar: al osado h fortuna le dú la mano. Auda-
ces fortuna juvat.
ARRISGATy DA. p. p. Arriesgado, Gommissns.
II adj. Atrevit. Osado, arriscado, Impavidus, audax.
ARRISGH. m. Exposició perillosa. Riesgo, Alea,
ae, periculum, i, discrimen, inis. || atreviment.
ARRISSAR, nàut. Plegar, baixar las velas. Arri-
zar. Yela religare. || Assegurar ab cordas alguna
cosa pera resistir al balans de la nau. Arrizar, trin-
ear, alotar. Funibus, firmaré. || Lligar los rems.
Afrenillar, Remos inbibere, religare. [| nàut. Prolon-
gar la artilleria de proa à popa, arrimanüa à las
amuradas pera tancar las portas, y fér llocb. Arrizar.
Ad navis la tus tormenta bellica accomroodare. ||
Posar y assegurar lo bol en la nau. Arrizar. Lem-
bum navi religare.
ARRISSAT, DA. p. p. Arrizado. Religatus.
ARRITJOLS. m. pi. ter. aritjols.
ARROBA. f. Pes de 26 lliuras de 12 unsas cada
una. Arroba. Yiginli sex librarum pondus.
contar pre arroras. fr. met. Ponderar mòlt. Echar
por arrobas. Supra modnm augere.
LO MAL VE i ARRORAS Y SE'n VA i UNSAS. rcf. DCUOta
que'ls mals venen de prompte y se'n van ab mòlt
espay. El mal entra ú brazadas^ g seva d pulgadas:
los males entran por arrobasy y salen por aL•rmes.
Lentè admodum infirmitas recedit, cum initio supra
modum ingravescat.
ARROGAR. V. a. ant. Fér trossos. Despedazar,
haeer pedazos. Lacero, lanio, as.
ARROGINATy DA. adj. Semblant al rocí. Arro-
dnado. Manno simílis.
ARRODILLAR. v. a. y derivats, agbnouar.
ARRODONIMENT, m. La acció de arrodonir.
Midondeamiento. Rotunda tio, nis.
ARRODONIR, v. a. Posar rodona alguna cosa.
També s' usa com recíprocb. Bedondear. Rotundo,
torno, as.
ARRODONIRSE. V. r. Limitar los gastos segons
la renda. Redondearse, recojerse, cenirse, Sumptus
díminuere, corrigere. j| met. Descarregarse de sos
cnydados, deutes ó dependéncias. Redondearse. A
curis, vel negotíis se omninò liberare.
ARRODONIT, DA. p. p. Redondeado. Rotundatus.
ARROGAGIÓ. f. La acció de arrogar y arrogar-
se. Arrogacion. Arrogalio, nis. ||for. Afillament.
ATTogacMn^ odopeum. Adoptio, nis.
ARROGADOR, A. m. y f. Qui s' arroga ó apit>>
pia alguna cosa. Arrogador. Arrogator, is, fiU
assumens.
ARROGÀNCIA, f. Orgull, insoleocía, supèrbia.
Arrogància, altaneria. Supèrbia, insolentía, ae. |
Garbo, bisarría. Arrogància, bizarria. Yenustas,
atis, elegantia, s.
ARROGANT, adj. Orgullós, insolent. Arrogank,
altanero. Elatus, superbus. [j Valent, briós. Arr^»
gante. Slrenuus, fortis. || Galant. Arrogante, gaUat'
do. Yenustus, elegans.
ARROGANTÀ8. adj. aum. Arrogantazo. Admo-
dum arrogans, strenuus.
ARROGANTÍSSIM. A. adj.sup. Arrogantiàm,
Yaldè elegans.
ARROGANTMENT. adv. m. Ab arrogància. At'
rogantemente. Arroganter.
ARROGAR. V. a. Atribuir, apropiar algunas co-
sas inmaterials, com íistcultats, jurisdicció. S'on
com recíproch. Arrogarse. Sibi arrogaré, assumere.
ARROGAT, DA. p. p. Arrogado. Arroga tos.
ARRAJADAMENT. adv. m. ant. àrruixadaiert.
ARROJADts, SA. adj. Tiradís, llansadis. Arrih
jadizo. Issilis.
ARROJAMENT. m. ant. arrisch.
ARROJAR. V. a. ant. Llansar, tirar, etjegar.
Arrojar. Jacio, conjicio, emitto, is.
ARROJARSE. V. r. Abalansarse, tirarse ab ím-
petu, Arrojarse. Sese immittere. || Obrlrse ci^mf,
ferse fér lloch per forsa. Arrojarse. Prorumpo, is. |
met. Arriscarse, atrevirse imprudentment. ArrojarM.
Praecipilanter audere.
ARROJATyDA. p. p. Arrojado. Immissus. ||adj.
arrüixat.
ARROMANSAR. V. a. ant. Posar en romans lo
qne està escrit en altra llengua. Romancear, romoh
zar. In vernaculam linguam vertere.
ARROMANSAT, DA. p. p. Romaneeodo. In ver-
naculam linguam versus.
ARRONSAMENT. m. La acció de retirarsey
apretarse entre sí las parts de un cos elàsiich. CoR-
traccion, encogimiento, Contractiuncula, », contrac-
tio, nis. II anat. La acció de retirarse 'Is nerviw
Contracdony crispadwra. Tètanus, i, nervonun eOB*
traclio. *.
ARRONSAR. V. a. Retirar comprimint. I?fie%i4l|
Goarcto, as, cootraho, is. || nàut. Alsarse la inii,f .
pujar las àncoras à las mesas de guarnició. Atro»-.
zar. Levare aochoras.
ARRONSARSE. v. r. Encullirse. Encogerse, g
acurrucarse si es en lo llit. Sese contrahere. || fem.
MORm.
ARRONSAT, DA. p. p. Eneogido, aotrrueado.
Contractus.
ARRONYONAT, DA. adj. En forma de ronyó.
Arrinonado. Renis formam referens.
ARROP. m. Lo most bullit fins à adquirir la con-
sistència del aixarop, y 's solen courer ab ell algu-
nas fruytas, com talladas de meló, pomas, etc. Boè,
ARR
CATALÀ.
ARS
135
arrope, Sapa, se. H Lo de moras. Diamoron, arrope
di moras. Syrapas ex moram succo, diamoron, is.
ARROPADOR, A. m. y f. Lo qui arropa. Ar-
ropador. Stragalis tegens.
ARROPABIENT. m. La acció de arropar. ir-
ropamiento, Gontectio, dís.
ARROPAR. V. a. Abrigar ab roba. Arropar. Ves-
Ubns, stragolis fovere. || Posar arrop à alguna cosa.
Arropar. Sapa coudire.
ARROPAT, DA. p. p. Arropado. Yeste iovola-
tos.
ARROPERA. f. Yas pera tenir arrop. Arropera,
Hostarium, ü,
ARRÓ6. m. Gra com lo del blat, però blanch, y
de mòlt aliment. Lo mateix nom tè la planta. Arroz.
Oryza, ae.
AaiÓS, CATAIINA, QUE U CAIN EMBAFA, ref. GUEMIMI
TülL, etc.
AlBÓS ren T PEBROT VOLEN LO VI BEN FOBT. ref. DO-
nota 1 bè que s' assenta '1 vi en ditas cosas. El ar-
raz elpezy elpepino, nacen con agua y mueren con
tina, Sorte pares, cncumis ni mirum piscís, oriza,
in cressantar, agnis, interuntque mero.
ARROS8AL. m. Camp sembrat de arròs. Arro-
zal. Oryza consitus ager.
ARROSSEGAR. V. a. Portar per terra alguna
persona ó cosa tirant de ella. Arrastrar. Rapto, as. ||
mel. Portàrsen tras sí, ó fér que altre sia de sòn
parer. Arrastrar. Ad suam sententiam adducere. Q
Tarlamadejar, embrassarse en las paraulas. Mozar^
$e. Balbutío, is, lingua kesitare. [| Caminar arras-
trant los peus. Arrastrar los pies. Instar seniorum
pedes trahere.
ARROMEGARSE. V. r. Anar per terra à rosse-
gons ó com los rèptils. Arrastrarse. Serpo, is, rep-
to, as.
ARROSSEGAT, DA. p. p. Arrastrado. Raptatus.
ARROSSER, m. Qui cultiva ó ven arròs. Arroce-
ro. Oryzae venditor aut cnltor. 0 Aficionat à menjar
arròs. Arroeero. Oryzse edends cupidus, avidus. Q
AEBOSSAL.
ARROSTIR. v. a. ant. eostir.
ARRÜFADURA. f. nàut. Corvadurade la proa y
pya envers amunt. Arrufadura. Prominens navium
e•Hvexitas.
ARRIIFAIIENT. m. ant. EtissAMENT. || enüig.
ÈMMmkwan de nas. Lo senyal de repugnància ò
fisgosl qne's fà ab lo nas. Befunfunadura, refunfuno,
Oannitio, nis.
ARRUFAR. V. a. Fér arrugas à la roba, crespar-
la. Aleekmgar. Plico, as. || nàut. Arquejar. Arrufar.
Corvo, as.
AUCFAi LO NA8. ff. mot. Mostrar desdeny ò re-
pugnància. Tòrcer las narkes, ó el gesto. Naribus
reouere, apud se mussare.
ARRUFARSE. ▼. r. ant. EEISSAESB. 0 ENEADB-
UESl.
ARRUFAT, '.DA. p. p. EIISSAT. J eneadeeat.
t lo doUeoh ò ptodà de b pell, ò
roba que està mal plegada. Ruga, arruga. Ruga, as.
II Las que fà 1 vestit per estar mal cosit. FueUes.
Plíca, aï, sinus, us. || cbespaduea.
ARRUGAMENT. m. La acció y efecte de arru-
gar y arrugarse. Arrugamiento. Corrugatio, nis.
ARRUGAR. V. a. Fér arrugas. També s' usa
com recíproch. Rugar^ arrugar. Rugo, corrugo. as.
II crespar.
ARRUGARSE. V. r. fam. Morir. Arrugarse.
Obeo, is.
ARRUGAT, DA. p. p. Rugoso, arrugado. Ruga*
tus.
ARRUHINAR. V. a. Espatllar, assolar algun
edifici. Arruinar. Diruo, corruo, is. || Destruhir, mal-
métrer la gent de guerra los edificis y tot lo que
troba en lo camp enemich. Talar, arruinar. Tas-
to,, depopulor, aris. || Causar gran dany ò perjudici
en qualsevol línea , y sobre tot en matèria de hisen-
da ó interessos. Arruinar, Efiligo, everto, is. || met.
Llansar à pérdrer à algú. Echar por puertas, arrul•'
nar. Perdo, everto, is.
ARRUHINARSE. V. r. Halmétrer la pròpia hi-
senda. Perderse, arruinarse. Ruere, pessum ire.
ARRUIXADAMENT. adv. m. Yalerosament,
atrevidament. Arrojadamente. Temeré, andacter.
ARRUIXADOR, A. m. y f. Qui arruixa. RociO'
dor. Aspergens, entis. ||m. Lo dels surtidors. Girún-^
duia. Ad aquas in altum projicíendas instrumentum.
II Instrument que serveix pera arruixar. Roeiador.
Aspersorium, íi.
ARRUIXAMENT. m. La acciò de arruixar. Ho-
dada. Roratio, nis.
ARRUIXAR. V. a. Mullar alguna cosa de modo
que la aygua cayga espargida. Rodar. Roro, irroro,
as. II Salpícar abun glop de aygua alguna cosa, com
la roba que s' ha de planxar. Espurriar. Inspergo,
conspergo, is. || ant. llansae.
ARRUIXAT, DA. p. p. lioaa(io.«Aspersus. || adj.
Atrevit, intrépit. Arrojado. Temerarius, audax.
ARRUPIR8E. V. r. Retirar las parts del cos en-
vers sòn centro. Encoger$e, acurrucarse. Sese incur-
vare, comprimere.
ARRUPIT, DA. p. p. Encogido, acurrucado,
Compressus, coarctatus.
ARRU8Ó. m. ter. faeinetas.
ARS. m. Arbre mòlt espinós ; fà las flors en ra-
mellets, compostas de cinch fulletas blancas; lo fruyt
bermell ab la molsa blanca, entre dolsa y aspra. Jfo-
juelo, cambron, camhronero. Cratoius, i. || La fruyta
del ars. cireeetas de pastor.
ARS RUNCH. m. ARS. f.
ARS negre. m. L'ars que fa '1 fruyt negre.
ARSENAL, m. ADRESSANA.
ARSENIGAL. adj. quím. Pertanyent al arsénit.
Arsenical. Ad arsenicum pertinens.
ARSÉNIGH.m. y
ARSÉNIT. m. Mineral mòlt càustich, matxinas
violen las; ni ha de blanch, que sòl sér transparent,
de groch y de roig. Arsémeo, rtjaigar. Arseníoiini, i,
136
ART
DICaONÀRI
ART
m. aot. iixipéLACH.
ARSÓ. m. La fusta de devant ó la de detràs ea
la sella de cabalcar. Arzon. Astraba, a;, arcalus, i.
H pi. Eo los telers de mitjas dos pessas laterals una
à cada costat del teler, que estàu alravessadas ab la
prempsa. Arzanes. In tibialium textrino enm prselo
duo transversa tigna.
ARSURA. f. ant. aedor.
ART. m. y f. Gol-lécció de preceptes ó reglas pe-
ra fér bè alguna cosa. Arte, Disciplina, as, ars, tis. ||
Fer antonobàsia, lo llibre de las reglas de la gramà-
tica llatina, que compongué Antoni deMebrija. Arte.
latina; grammatica) ars. || met. Indústria, manya.
Arte. Teohna, aslntia, ae. || Astúcia, artifici, engany.
ArUfido, arle, Fabricalio, nis. || Filat de pescar. Red,
Tendicnla, ae, retis, is. || Estament, ofici. Afte. Ars,
tb. H Delicadesa, primor. Arte. Indústria, x.
ART llIGELICÀL Ó DIABÓLIGH. Art SUpCrsticíÓS de
apéndrer lo que's vól per medi de un àngel ó mal
esperit. Arte angelic^il ó diabòlica. Ars angèlica.
ABT DE ENDEVINAR. MÀGICA.
ART DE LA TERRA, y
ART DE PAGÈS. Lahratizay agricultura. Agricultura,
n, mratio, nis.
ART DE SANT ANSELM. Art de curar las Uagas sols
ab tocar las venas; es una superstició inventada per
Anselm de Parma, y no per sant Anselm, com han
volgut alguns. Arte d^iS, Anselmo. Anselmí ars.
ART IB SANT PAU. ART NOTÒRIA.
ART LLIBERAL. Lo quo pertany mòs al ingeni que à
hs forsas corporals, com la poesia, música etc. Arte
HberaL Liberalis ars.
ART MÍQIGA. mIoIGA.
ART mecInich. Lo que necessita mès las forsas dd
cos que del ingeni, com la fusteria, ferreria, etc.
Arte mecénico. Mecbanicnm opiflcium.
ART MILITAR. MILÍCIA.
ART NOTÒRIA. Preparaciò supersticiosa de dejunis,
confessions, comunions y oracions ab que falsament
8* afirma poder arribar à tots los coneixements à
que arribà Salomon. Arte notòria. Notòria ars.
ART MON COR. loc. S* abrasa mon eor. Arde m co-
raztm. Ardet cor meum.
CADA HU DE SON ART. loC. DONAR l' ART i QUI L* HA.
DE ART. m. adv. ant. de manera.
DE MAL ART. loc. En mal estat ó disposició. De mal
efte. Mgro corpore.
donar l' art k QUI l' ha. ref. Advertir que qui
entén las oosas las ha de fér. El que, 6 quien las sabé
las tone, lamisadigalaeleura. Tractenlfabrilia fabri.
LO GRAN ART. loc. Per autonomasia y podria dírse
mòlt bè per ironia la crysopeya. La gran arts. Cry-
sopeja, aB.
MAL PÓT JUDICAR DEL ART QUI Slf ELLA NO Ht TÒ PART.
ref. QUE SAR LO GAT DE PÉR GULLBRAS.
NO ES ART DE PANE QU^RENDO. loC. QUI TÒ QUI VÉU-
IBR LO CUL AB LAS QUATRE TÉMP0RA8.
!fo 8ÍR ó NO TiNiR ART NI PART. fr. No teilir íoterés
en algoM nttéria d esttr wtef•mMleicUid• ella.
No ser ó no tener arte ni parte. NuUa tenus interesse.
PÉR ART DEL ENCANTAMENT. lOC. fòm. SèUS Saber
com ni com no; per medis ocults y extraordinaris.
Por arte de hirli birloque. Occuitè, pncter spem!.
PER ART DEL DIABLE, cxp. Per medi que pareix
fora del orde natural. Por arte del diablo. Praeter
naturae ordinem, ope diabolí.
QUI TÈ ART VA k QUALSEVOL PART. ref. Euseuya
quant útil es tenir un ofici pera guanyarse la vida.
Ql•lien tiene arte va por toda parte. Arte sua faber in
pretio habetur.
TIRAR l' art. Pescar ab ell. Tender las redes. Retia
jacere, tendere. || fr. met. Fér totas las diügéncias
pera conseguir algun fi. Eehar la red. Retia mittere,
tendere.
ARTS. f. pi. Lo curs cumplert de filosofia. Artés.
Artés, ium, logicae, physic», metaphisicx ars.
BONÀS Ò BELLAS ARTS. ART LLIBERAL.
ARTEGH. m. ant. àrter.
ARTEFAGTO. m. Obra, manufactura. Artefacto.
Fabrile opus.
^ARTELL, m. ant. Garra, ungla afilada, com en
los animals de rapinya. Garra. Adunca nngnis.
ARTEMEGA. f. y '
ARTEMISSA. f. y
ARTEROSSIA. f. Herba, altimira.
ARTEMON. m. nànt. La vela gran de la galera.
Artemon. Artemon, is.
ARTER. m. ant. Manyós, astut. Artero. Callídns,
versutus. || Mentider. F7i^/r)i050,/a/a2;. Dolosus, vafer.
ARTiR, ARTER, PERÒ MAL CABALLER. ref. Reprèn als
que's valen de astúcias para enganyar à altres, ir-
tero^ artero, però mal Caballero. Dolosus quídem in-
gènua non Índole fre tus.
ARTÈRIA, f. anat. Conducte que rep la sanch
del cor, y la porta à totas las parts del cos, à dife-
rència de la vena, que ho fà tot al contrari. Artèria.
Artèria, ae. || anat. articulació. 1.
ASPRA artÍèria. L' órgano de la respiració. Aspera
artèria ó traquiarteria, caria delpulmon. Aspera artè-
ria, animae ducendsB tnbulus, canaliculus.
ARTÈRIA, f. ART, ASTI^CIA.
ARTERIAL, adj. anat. artbriòs.
ARTERIETA. f. d. Arteriola. Arteriola, ae, leffa
artèria.
ARTERlóSy A. adj. Pertanyent à la artèria
Arterioso. Arleriacus, arterialis.
ARTESÀ, NA. adj. Qui exercita algun art mee&-
nich. Artesano. Artifex, icis, faber, bri.
ARTET. m. d. Artecillo. Minor ars.
ARTÉTIGA. f. Lo mal de gota en las mans. Xr-
tética, gotaartéticü. Chiragra, as.
ARTÉnCH, CA. adj. Qui pateix en las articu-
lacions, y 'Is remeys pera curarlas. irí^ítco, arU-
trico. Arthriticus.
ARTIAGA. m. ARDIACA.
ÀRTICH, CA. adj. Se diu del pol septentrional,
dels mars y regions oeroanas à ell. Artko. Arcticns.
ARXMRJU f. Ptrt ea qiA 'a solen dividir loa es-
ART
CATALÀ.
ART
lt7
crits. Artituh. Articalns, I, sectio nis. || En los
imaarís qoalsevol vea ó accepció qoe's defineix
iprt. ArtkMlOy acepeian. Gaput, itis, verboram ac-
flftio. } gram. Parlíciíla que denota 1 genero dels
■■9, y s6n: lo, la en siogalar, y los, las en plural.
JMmb. Artícolos, i. | En las capi tolacions ó trac-
Mi de paa cada condició. Articulo , pacto, condidon,
ABderís capat, pactnm. || Generós de còrners. Gé~
M, mrticulo. Ment, cis. || for. Excepció prèvia de
■ pledejant pera estorbar lo curs de la causa prin-
ipil. Articulo, Exceptio, nis. Q Cada pregunta de las
Beforman un interrogatori. Articulo. Qnsstio, nis.
I anat. AaricuLAció.
AíncLB DB rÉ. Veritat que's déu créurer com re-
etada per Déu, y proposada com tal per la Iglésia.
^TtkMlo de fé, ChrístianaB fidei caput, articnlus.
AtTicLE DB ti MOBT. Los úllims momeuts de la vi-
k Articulo de la muerte. Suprema vitas hora.
fOtiAB ABTicLB. fr. for. Introduhir en un plet una
fMlió incident. Formar articulo. Incidentem qusas-
%mm in causis inchoare.
fttfliB ABTiCLB DB UNA cosi. fr. Contradírla. Por^
«r ó kaeer articulo de alguna cosa. Contradico, is,
iiFcdiOicaltatem excitaré.
m iiTiCLES. fr. Por articulo$. Articulatim.
AKTICDLAGIÓ. f. Cada junta ó joch dels dits y
iiiltres membres. Artieulaeion. Junctura, ae, arti-
nkneotnm, i. | Pronunciació clara y distincta de
IvpiraDlaa. Artieulaeion. Yocum expressió, pro-
MMíitio.
AmcOLADAMENT. adv. m. Ab pronunciació
dm y distincta. Artieuladamente. Dístinctè, articu-
kúm.
AITICULAB. V. a. Pronunciar lasparaulas cla-
n y distiBctament. ArUcular. Articulo, as, verba
fmnare. | for. Posar en terme de proba las respostas
éds testimonis. Articular, Qusstiones in causis ad
testes interrogandosproponere. || altebcir. || adj.Lo
^ pertany à las articulacions, com dolor àkticulib,
fle. Articular. Artícularius, articularis morbus.
AmCüLAT, Du. p. p. Articulado. Articula tus.
AITÍFICE. m. Qui exerceix algun art. Ariifice.
hber, brif artifex, icis. | àütor, inventob. || met.
Qii tè art pera conseguir lo que intenta. Artifu. Ca-
AUIFIGI. m. L' art ó primor ab que està feta
ilgua cosa. Artifieio, arte. Artificinm, ii, ars, artís.
|Í8tóeia, dissimulo, manya. Mama, artifido. Calli-
Au, atis, artificium, ii.
AITIFICIAL• adj. Lo que*s fà per art ó indús-
trií. Artificial. Artíficialis.
AmnCIAUtlENT• adv. m. ABTlPICIOSAMEIfT.
AITIFICIÓ8, A. adj. Prímorós, fét ab artifici.
àffiffWío. Artificiosus, affabrè fiactus. || Manyós, as-
tvt. Artifcioso. Callidns, versutns, technosus.
AirmcíOBAlIENT. adv. Ab artifici. Artifim-
MMtfr, artipeialmente. Artificiosè,
AMnncioslasni, a. adj. mf.
Mlkkmmmas.
I.
ARTIGA. f. La terra herma després do arrabas-
sada, y treta pera poderla llaurar. Artiga, arompi-
do, noval. Novale, is.
TEÍURER ARTIGAS, fr. y.
ARTIGAR. V. a. Tràurer V herm, y preparar
la terra pera poderla llaurar. Artigar, romper, pani--
ficar. Novale proscindere.
ARTIGLE. m. AancLB.
ARTILLAR. V. a. Armar de artilleria. Artillar.
Tormentis beliicis instruere.
ARTILLER, m. Qui professa per principis teó-
richs la facultat de la artilleria. Artillero. Machina-
ria;arteínstruclus. || Lo soldat que serveix à la ar-
tilleria. Artillero. Tormentis beliicis administrandís
adscriptas, ignifer míles. || Lo que serveix al canó à
diferència del que serveix al obús que's diu bombar-
der. Artillero. Tormentis longioribus adscriptus mí-
les. Q BOMBARDER.
ARTILLER DE MAE. Classc CU la maríuB à la que s'
ascendeix desde mariner. Artillero de marina. Na? a-
lis ignifer.
LO BOlf ARTILLER MORT AL PEU DBL CABÓ. lOC. LO BOU
SOLDAT MAT RECULA.
ARTILLERIA, f. L'art de fabricar las armas ma-
jors, màquinas y demés aparells de guerra. Artille-
ria. Tormentaria ars. || Tot genero de màquínas de
guerra, com canons, morters, etc. Artilleria. Bel-
licns apparatus. D Lo cos militar destinat à aquest
servey. Artilleria. Militum legió qu» bellica tormen-
ta curat.
ARTILLERIA DB MOBTANTA. La dc mcuor calibro,
que's pót portar sobre las cabalcaduras. Artilleria de
campana^ de batalla, ó de montana. Tractu leviora
tormeota.
ARTILLERIA GROSSA. La major, que s'emplea contra
las fortalesas. Artilleria de sitio ó gruesa. Sedentà-
ria tormenta bellica.
ARTILLERIA VOLANT. La sorvida per artillers mun-
tats. Artilleria de d càballo ó lijera. Equitum tormen-
ta bellica.
APEAR LA ARTILLERIA, fr. aut. DB9M0NTAB LA ARTH
LLBRIA.
APUNTAB TOTA LA ARTILLERIA, fp. qUO adomés dcl
sentit natural denota fér tot Tesfors possible pera
conseguir alguna cosa. Poner, asettar toda la arti--
lleria. Armis viribusque coutendere; omni ope at-
que opera eniti.
CLAVAR Li ARTILLERIA. Posar per Tobído ó polvorí un
ferro que la inutilise. Clavar la artilleria. Bellica
tormenta configere, clavis obstruere.
DESCARREGAR LA ARTILLERIA, fr. Dispararia. Dei^
cargar la artilleria. Tormenta bellica dísploderCy
exculere.
DESMONTAB LA ARTILLERIA, fr. TràurerU de la cu-
renya, ó afust. Desmontar la artilleria. Tormenta
bellica carris deponere.
ENCABALCAR, MONTAR LA ARTILLERIA, fr. Col-loCBrla
sobre la curenya. Kncabalgar, montar la artilleria.
Tormenta carns impooere. | Gol-locaria pera usar
49
138
ÀRX
DICCIONARI
AS
d'ella. Montar la artilleria. Bellíca tormenta ad
usum praeparare.
jtGAR LA ARTILLERIA, fp. tJsar do ella. Jugar la
artilleria, Tormenta bellica in hostem explicaré.
ARTIMANYA• f. Artifici ó astúcia pera enga-
nyar. Artimana, Techna, ae, dolns, i.
ARTIMÓ. m. nàut. Vela llatina ó triangular qne
's col-locava en lo pal mès pròxim à la popa ó timó.
Àrtimon, \\ bort. Vela mòlt gran qne 's posava en
la entena de la galera, quant lo vent era poch y 'i
temps bo.
ARTisA. m. ant. artbsí.
ARTISAT, DA. adj. Conforme à las reglas del
art. Artizado. Ad artis regolas exactas.
ARTISTA, m. Qaí exerceix algnn art. Artista.
Hechanicns, i, artifex, icis. || Notaris públichs de la
ciutat, y notaris reals, apotecaris, cerers, cirurgians,
botiguers y adroguers. Artista. Artifex, icis. || Qui
estudia arts. Artista. Liberalinm artium studiosns.
ARTI8TAMENT. adv. m. ant. àrtificiosambnt.
ARTIT. adj. ant. diugent.
ARTITUT. f. ant. estretò.
ARTÓFILA8. m. pi. bootbs.
ARTOLATRO. m. Adorador de Pa. Artolatro.
Panis venerator.
ARTOLITB. m. Certa pedra de la naturalesa de
la esponja, y semblant à un pa rodó. Artolitos. Ar-
tholitos, i.
ARTRÍTIGH. adj. IRTéTICH.
ARTRÓDIA. f.anat. Articulació en un os que reb
en sa cavitat lo cap de altra. Artrodia, Artrodia, ae.
ARTURO^m. astron. Estrella fixa de primera
magnitut deia constel-laciò del Bootes. Arturo, Ar-
turus, i.
ARUGA. f. Insecte mòlt nociu que s' engendra
de las fullas verdas. També s' aplica à altres insec-
tes. Oruga. iBrnca. campa, ae, bytelus, i.
▲EUGA DE PI. Cuca roja, un poch vellosa, que en V
ivern se guareix del fret en los pins en unas telas
mòlt sutils, que fà à manera de taranyinas. Oruga
dejpino. PiniaBruca.
ARUNDINÀGEAS. adj. bot. S' aplica à las plan-
tas que tenen forma de canya. Arundinàeeas. Arnn-
dinaceffi.
ARÚ8PICE. m« àgorer.
ARVENSE. adj. bot. Pertanyent al camp. Af-
vense. Arvalis.
ARVELLAS. f. ant. VBS8AS.
ARXEA. f. Nom que 'Is químichs donan al foch
que imaginan haver en lo centro de la terra pera
eóurer los metalls y minerals, y pera sér com un
principi de vida en los vegetals. Archea, vuleano, al-
ma del mundo. Yulcanus, i.
ARXER- m. ant. Soldat de la guàrdia principal
de la casa de Borgonya, que portà à Castella 1' empe-
rador Carlos y 's reformà en la entrada de Felip Y.
Archero. Corpoiis cuslo.
ARXER DE LA CUTXILLA. m. ARXER.
AXMXn» m. esonlt. Omam•ots composts de filets
revestits de fullas dispostas regularment de tres e
tres. Archetes.
ARXIGOMFRARIA. f. Societat de personas pia
dosas, que's reuneixen per algunas devocions. Ar-
chicofradia. Archiconfraternitas, atis.
ARXIGÓNSUL. m. Lo president de la acadèmia
de la Crusca en Florència. Archieónsul. Archiconsai
is.
ARXIDUGAL. adj. Lo que pertany al arxidosk
Archiducal. Archiducalis.
ARXIDUGAT. m. La dignitat y territori del a^
xiduch. Archiducado. Archiducatus, us.
ARXIDUCH. m. En sòn origen fon lo duch j»
vestit demés autoritat quels altres. Yuy dignitaldi
Soberà de Àustria, y títol de tots sos fills. Arckiàh
que. Archidux, ucis.
ARXIDUQ€E8A. f. La muller, filla y germu
del arxíduch. Archiduquesa. Archiducissa, ce.
ARXnXAÚT. m. mús. arcellaút.
ARXIOTA. f. Arbre de nova Espanya, ncrnihitat
al taronger, y las fullas à las de olm ; los froyts téi
uns grans com de matafaluga que senreixeo pot
tenyir de bermell 1' estam, seda, cotó, etc. Qnil
es en pasta tira à color de taronja. Archiote, An^iih
les, e.
ARXIPÉLACH. m. Part del mar poblada de
islas. Per antonomàsia ï Egeu en lo MeditentBL
Archipiélago. Archipelagus, i.
ARXIPESTRAT. m. La dignitat de arxípesln
y '1 territori de sa jurisdicció. Archiprestazgo^ mnh
prestazgo. Archipresbyteratus, us.
ARXIPE8TRE. m. Lo principal dels preberM.
Es dignitat. Arcipreste. Archipresbyter, i.
ARXITRAU. m. ÀRQUITRAU.
ARXIU. m. Lloch ahont se gnardan separada-
ment y ab seguretat papers y documents de mòlta
importància. Archivo. Tabularium, chartophylatím,
ii. II met. La persona à la qual se confia lo mès ra-
servat. Archivo. Scrinarius, ii.
ARXIVAR. V. a. Posar alguna cosa en rarxií
pera guardaria. Archivar. In tabnlarío servaré.
ARXIVAT, DA. p. p. Arehivado. In tabidaríore-
conditus.
ARXIVER, m. y
ARXIVI8TA. m. Qui tè à sòn càrrech algú m*
xiu. Archivero, archivista. Tabnlarío pr»poeitOB|
scripturae magister.
ARXOTA. f. ARXIOTA.
ARYTME. m. med. Desfalliment del pds. Ari^
mo, Arytmus, i.
AS.
AS. prep. ant. a. ||En lo joch de cartas, lafri*
mera ó la de un sol punt de cada coll. As. HodH)
adis. II ter. Joch burro. || La primera moneda de ms-
tall que fengueren los Romans per disposició de ül•
ma. Al principi fou de coure del pes de una lliwrtfdc
figura quadrada, sens encuny, fins à pnp 4i lil
ASC
CATALÀ.
ASC
13»
uys que varínt de pes y forma, restà imaginària
com las Uioras catalanas, però sempre ab lo valor
èl! ansas. ia. As, assís. || Lo total de la heréocia*
if. Quid solidnm. || Dèa dds pobles septentrionals.
àt. As, assís.
wx TOT noBi me SIS ó is. fr. fam. S' aplica al qae
ai tot troba fallas ó qne dir. En todo tiene qve deeir,
Idsi qnod ipse bcít nibil rectnm patat.
TÉi isos. fr. met. Eiiir mal algana cosa, ó no lo-
grar lo què's pretén. Eehar azar, Adversam sortem
pvieUtarí.
L* AS DE Otos no'l jugan bobos. rof. Adverteix que
pn qualsevol cosa, per fàcil que parega, es neces-
aríteoir intel•ligència. Ag de oros no lojwgan bo»
\m. Tractent fabrília fabrí.
AflAFATA. f. SAFATA.
ASAFÉTIDA. f. €k)ma padenta, de olor de all,
k eok>r roig, y es remey contra F estérích. Asafé^
ik. Assaiètida, as, stercns, diaboli.
AflAJAB. V. a. ASSAJIB.
ASALS. m. adv. ant. A escayre. OblkwmenU.
ObKqaè, oblíqnum.
AsARO. m. Planta, de qnal arrel naixen las fa-
hs co figura de ronyó, y de entremitj la cama que
Nsté en sa extremitat las flors de color roig que lira
iaegre: tè la propietat de excitar lo vòmit. Azaror'
Ünro, ditfro. Asarom, i, nardns rastica.
ASBACHBlf AB. v. a. ant. Hltj cóurer. Salcoekar^
mmkar, Male aliqoid coquere, semicoctum relin-
qiere.
AfflAGEIf ATyDA. p. p. Salcochado, Semicoctns.
AiBALAHIR. V. n. ant. Pasmarse. Yiriam, me-
tes, sens&s facnltate defici.
A8BERGINIA. f. ter. albergínia.
Sojbnar, akocAornar. Rubore soffundere.
AflBRONCAR. V. a. Dir paraolas picants à algú.
AMABftANTAR. V. a. ant. Consternar, Cons-
terno, as.
AflCALOmTA. adj. Lo nataral, y lo pertanyent
iAscaloo, clatat de Palestina. AscaUmiOy ascabnita.
iscikmites, ae.
A8GALUNIA. f. y
ASGALUFfTA. f. Seba qae's gaarda per llavor.
àKàhwa. Ascalonía, as, ascaloniom, ii.
ASGABIPAR. V. a. ESCAMPAB.
A8GÀRIDE8. f. pi. Guchs rodons qae's fan en
bs plaotas, y també en lo badell recte de la perso-
n. Afcúridas. Ascarides, um.
AflOENDÈNCIA. f. La série dels pares y avis de
«Re descendeix cada bú. Ascendència, Majornm fami-
fia, series, sanguis, genus.
ASCENDENT, A. adj. Lo pare ó avi de que des-
ceadeix algú. Ascendxente. Hajores. || m. Predomini,
Miorítat sobre de algú. Ascendiente. Imperiam, ii,
JB, aris. 1 Prestigi, valiment. Ascendiente, Pnestí-
ini, ii. I Astre que 's deixa véarer sobre ï bori-
natal temps de nàixer algú. iM||^||||yk>rosco-
|M, i, sidera natalitia. || p. a. Amf^^^^mAibas,
nua MÒLT ASCBüMDi I. f r. sÉB riV t^
ASGÉNDRER. V. a. ant. ENGÉlfDBBB.
ASCENS, m. Adelantament, ó promoció à major
dignitat. Ascenso, Ascensos, us. | gens. || comsbnti*
MENT, IPBOiAClÓ.
ASCENSAMENT. m. ant. gens.
ASCENSAR. V. a. Donar ó póndrer à cens. Car»
gar censOy acensuar. Fondum censo onerare, adstrin-
gere.
ASCENSAT, DA. p. p. Acensuado, Fcsnerata pe-
cunia gravatus.
ASCENSIÓ, f. La acció de pujar alt. Ascetuton*
Ascensus, us. || Per antonomàsia la de Jesucrist al
cel y la festivitat anyal en que's celebra aquest mis-
teri. AscensioH, Dominí nostri Jesuchristi in coelum
ascencío. Sacer Christi ascensionis dies. || asscicpgió.
AscENció OBLIQUA, sstr. L'arcb del equador, desde'l
primer punt del àries fins al en que naix ab Tastre en
la esfera obliqua. Ascenciouoblicua. Oblicua ascensió.
ASCBNció BEGTA. astr. Lo matcix arcb desde dit
punt fins que naix en la esfera recta. Ascension recta.
Recta ascensió.
ASCENSIONAL. adj. astron. Lo pertanyent à la
ascensió. A^icndonal, Ascensionalis.
ASCETA, m. Qui's dedica à la perfecció cristiana.
Asceta. Asceta, d&,
ASCÉTiCHy CA. adj. S ' aplica als que's dedican &
la pràctica y exercici de la perfecció cristiana, y als
llibres y escriptors que*n tractan. Ascéiico, Asceticns.
ASCITAS. m. pi. Heretges que veneravan en sas
iglésias un bot inflat. Asútas, tücodrogitas, Ascodro-
gitse, ascitsD, arum.
ASCLAR. V. a. ter. y sos derivats, estellab.
ASCLEPIADEA. f. Planta de brancas llargas, y
fullas semblants à las de la eura, però mès estretas;
es contra veneno. AsclepiaL•, asclepios, ascUpiadas^
hister. Hirondinaria, se, asclepias, adis.
ASCLEPIADÉU. m. Vers llatí de un peu espon-
déu, dos coriambos, y un pirriquí, ó de un espon-
déu, un dàctil ab cesura y Is dos últims dàctils.
Aselepiddeo, Asclepiadseum carmen.
ASCLÓ. m. Aucell. BOTIGCEB.
ASCÓ. m. Sollevament ó moviment impetuós de
ventrell que provoca '1 vòmit. Ascó, arcada, nàusea.
Nàusea, a^, fastidium, ii. || met. Disgnst fastigós qne
cansa '1 mal olor ó qualsevol cosa. Ascó, fastidio,ndw^
sea. Nàusea, se, fastidium, ii. || ant. bot, ventositat.
FÉB ASGO. fr. met. Fér fàstich, ó sér indecent ò
despreciable. Hacer ascos, ser un osco, Nihil sano vi-
líus, abjectius.
FéR Ascos. fr. fam. Excitar lo vòmit. Provocar à
vomito. Yomitum, vomitiones evocaré, provocaré.
FÉB AScos DE ALGUNA GOSA. fr. mcl. DespreciaHa. Hor
cer ascos de alguna cosa, Aliquid fastidire, naoseare.
TENIR Ascos. fr. Asqucar, Nauseo, as, fastidio, is.
ASCÓ. m. Bancb ab respalllera, bastant ample y
capàs pera tres ò quatre pelsonas. Escaiio, Scam-
num, subsellium, ii.
ASCÓLIAS. f. pi. Festas abquels Àticbs cclebra-
van à Bacó: consistian en pujar sobre un bot ple de
140
ASE
DICCIONARI
ASE
vent, 7 rellisoant divertían al poble* àmòoUoí, Asoo-
Ua, oram.
A8GOBIÉTRER. Y. a. ACOMÉma.
A8GONA. f. ant. Espècie de llansa carta que 's
llensava à voltas contra ï enemich. Chuzú, Spicalas.
I mwTKBA. Varietat de eixa espècie de llansa.
A8CX>BIDIR8E. V. r. amàgarsi.
ASGRIPTIGI. adj. Destinat, agregat. Adscriplkio,
▲dscríptins.
ABDELANAGAR. Y. n. ant. aEUiscia.
A8E. m. Animal de quatre potas, de quatre à
oinch peus de alt, las orellas mòlt llargas, y mòlt
anfert. Asno, burro. Asinns, i. || met. Tonto, neci. A»-
110, burro, borrico. Stolidos, stnpidns. || Instrument
de quatre pals, units ab altres mès petits en lo milj
pera estafar la roba del llit y escalfaria. TwmbUlay
bmro. Lignea compages ad lectum calefaciendom.
ÀSB AB OA HO lOGiA TOT. rof. Bcuota quo '1 qui tè
diners logra '1 que yóI per tonto que sia. Atno con
oro aloànzalo íodo, Pecnni® obediunt omnia. Cuneta
consequitor aumm.
ASB CAEUEGiT Dl LLKTIAS. fr. limKO.
A8B Dl ARCÍDIA CAIRBGATDI 01 T MEHJA PALU. rcf.
Jlepren als que són richs y 's tractan ab misèria.
Àino de Areadia lleno de oro, y eome paja. Onustns
auro paleam edit asinus. Inutiles avaro dÍYÍti».
ASI Dl INDIAS. AUCOilf.
A8I Dl MÒLTS, LO LLOP 8I*L MKCJA. TOf. BISTIAl Dl
■ÒLT8 etc.
A8I Dl'lC MOIÀ, Dl QDANTAS YÍU 8* UIAMORA. rof. De-
nota la facilitat dels que s' enamoran de totas bs
donas que veuben. Amor trompetero, euantas veo fan-
tai f «tero. Moltivolos multas fallere gaudet amans.
ASI Dl TOTS QUATRB QUAET06 6 POTAS. fr. Mòlt ÍgDO-
rant. ToiUo detree ó de cuatro tuelas. Summe stoli*
dus.
A8I Dl TEAf f. BtJllO Dl TRAGÍ.
ASI BÜGAS8IE. Lo dostiuat pera la cria. GaraSion.
Admissarius asinus.
ASE MAGRB PLB Dl MOSGAS. loc. Dcuota quo al pobro
y miserable tots se li atreveixen, y procuran redu-
hir à major misèria. Bl perroflaco todo esjnügas, De-
pascunt asínum mnscarum millia macram.
A8B MOHÍ ó MÒLT DOLENT, ó MÒLT pí. ref. Deoota quo
1m cabalcaduras de aquesta classe ó són mòlt bonàs
ó mòlt dolentas. Aiito fnohino 6 muy mm, ó muy fino.
Fessimus est quadrupes vel praestanlíssimns, bin-
ous.
ASI QUI INTRA EN HERETAT AOBNA, BIXIli CARREGAT
Dl LUNTA. ref. Denota que '1 qui entra en paratge
prohibit 8* exposa a rèbrer algun dany. Amo queeu-
Ira en deheta agena, volverd eargado de kiia, Alienam
metis messem, malè mulcatus abibis.
A8i OVi'm port, t no gaball qüi'minderrocb. ref.
Ensenya que es millor conlentarseab un estament
mitjà que aspirar al perill dels grans empleos. Mas
fuiero asno que me lleve, que cnballo que me derrueque
ó derrengue. Oportet agrum imbecilliorem essequam
i^eolam.
A8I EANCH. Allumat. Asno eojo, derrengado. De-
lumbatus asinus.
ASE salvatgb. Espècie de ase pardo ab clapas
blancas y negras. Asno sahaje. Onager, i.
AL ASI RUCH ARRiEBO BOIG. ref. Significa que pera
'Is que ab capa de ton tos no fan lo que deuhen, lo
millor remey es lo càsticb. Al asno lerdo arriero (o-
eo, Rationibus obsistentem fnstís corrígat.
AL ASE T MAL4 MULLER BiSTONADAS Ó HAN DE fttt.
ref. Denota quel càsticb corretgeix los vicis fins de
aquells que careixen de rahó. Bl loco por la pena es
cuerdo. Halo accepto stultus sapit.
EN MARMER T EN SALON COM MÈS VA MKS ASK8 SÓN.
ref. JERUSALBM, JERUSALEM, COM, OtC.
BÈ POTS XIULAR 81 l' ASE NO VOL BÀURBR. fr. De pOCh
serveix manar ó repéndrer à qui no'n fà cas. La ei-
toia es por demas, cuando el moUnero es sordo, Surdo
quid fabulam narras ?
BRAMS DE ASE NO PUJAN AL GEL, Ó 'l GEL NO*LS OU.
loc. fam . Denota que no's déu fér cas de qui parla
8èns rahó. A palabras locas orejas sordas: oracúm de
perro no va al delo. Non bene coelestes impía dextra
colit. Peccatores Deus non exaudil.
ciuRER DEL ASB. fr. fam. Conèixer Y error en que
s' insistia. Caer de su asno ó de su burro ó de su bor-
rioo, Errorem suum agnoscere.
Dl AHONT VINGUÉ l' ASB, VINDRÀ LA ALBARDA. rof.
Denota que ab lo principal ve comunment V acces-
sori. Do inno el asno, vendrà h albarda, Prscípua
rerum semper accidentia concinnantur.
DBIXAM CiURER DBL ASE, T AJUDARMB HAS. loC. De-
nota que 'Is favors s' han de fèr quant se neces-
sitan. Déjame caer y ayudarme has: cuando el hierro
estd eneendido, entónces ha de ser batido, Gum ab asino
delapsus fuero, mi porrigito manum.
FIRMA l' ase AHONT TON AMO VÓL. rcf. DCUOta 1
mòlt que*8 fà estimar Y inferior que obeheix pun-
tualment. Haz lo que tu amo te manda, y sentarúste
con él d la mesa. Obedientia amicum ex hero fa-
cit.
LA CULPA DBL ASE DONARLA i LA ALRARDA. rcf.
S* aplica à las personas que per disculpar sos defec-
tes los atribuheixen à altres que no hi tenen part.
La eulpa del asno eeharla d la albarL•. Propria in
alios críroina conferre.
l' ase FÍ un COMPTE, T 'l TRAGINER Ó QUI L* ALBAR-
DA, N' pi UN ALTRE. Denota que las disposicions d els
súbdits no tenen efecte sens la volunlal dels su-
periors, ünopiensa elbayo,y otroel que loensilla.
Aliter dominus, longè alia subdilus cogitat.
L* ASE PER FAM MENJA l' agram. rcf. Deoota que
quant la necessitat apreta no*s repara en delicadeses*
A buena hambre no kay pan duro, m falía saUa d
ninguno: cuando no tengo solomo de todo eomo. Opti-
mum condimentum fames. Bona ofla post panem.
MAT FORA TANT PERDUT l' ASE. lOC. fam. DBL MAL LO
MÉNOS.
PERA TÚs'hA tret L* ASB DEL ESTABLE. lOC. irÓO.
prOY. PIRA TÚ aÓH LOB GUANTS, ITO.
ASE
GÀTAIA.
ASP
141
TOT ASM hobí ó Mòlt dolent ó mòlt ri. ref. Que's
pren en sentit literal. Àsno mohinOf ó muy ruin ó muy
fmo. Pessimos est quadrnpes, vel prestantíssimus
hionas.
MÒLTS ASES HI Hi ÀLMEBCàT QüE S ÀSSEMBLAN. loC.
S' Dsa à iDanera de comparació pera disculpar à
subjecte determinat. Hay un diablo que se parect a
otro, ó hay mudios diablos que se parecen unos à otros.
Plarima qojdem inler se simillima sunt.
!fO BAVÉB VIST MAT ASES VOLAR. fr. fam. Nota la
ialta de coneixement en las cosas comunas. No
yòtr aido campanas. Nec omnibus noia nosse; aures
peregrinari.
PEE PEGAR AL ASE PEGAR À LA ALBAHDA. ref. Que
s' aplica als que tot ho confonen sèns saber lo que's
fan. Por dar en el asno dar en la albarda. Longe
scopo aberrare.
quant l' ASE S HAURI MORT DE RIALLAS. fr. fam.
LA SIMMANA DELS TRES DIJOCS.
QUE SAB l' ASE QÜE COSA ES SAFRÀ, SI MAT HA ESTAT
AMOGüEB. ref. Reprèn al que vol donar sòn vot en
Biatéria qoe no entén. El ciego no distinfjuc de colo-
res. C£cns na tus non judicat de coloribns.
QÜI DIU MAL DEL ASE AQUELL LO COMPRA, ref. DenOta
que algú desprécia afectadament alguna cosa pera
dissimular lo desitj que tè de ella. Quien dice mal de
la pera «se la lleva: quien desalaba la cosa ese la C4)m~
pra. Quod saepe vituperas, tàndem proprium fa-
cies.
QUI NO PÓT BAVÉRLAS AB l' ASE LAS HAU AB LA
ALBARDA. ref. Qüe s' aplica à las personas que quant
no's poden venjar dels qui'ls han fél mal, se venjan
en cosas se vas. Quien no puede dar en el asno dà en
la albarda, Laedere alium qui non valet obtrectans
gandet.
SEGons l' ase la albarda. ref. Denota que'l port y
tracte pera no fèrse reparables s' han de conformar
ab la qualitat y dignitat del subjecte. A cMco paja-
rillo, chico nidillo: à cada ollaza su coberteraza. Par
paribus referas. Modus est pulcherriraa virtus.
SÈNS DIR ASE M BÈSTIA, loc. fam. Sèus demanar
llicència, sèns dir paraula. Sin decir oste nimostCy
ó cho niarre. Sine venia, hospite insalutato.
sÉB UN ASÉ. fr. Se diu de las personas que són en
extrem tontas, ó fan alguna neccdat. Ser un burro,
Stupidus, clitellarins homo.
TRACBER L' ASE DEL COS. fr. TRAÏÏRBR LA LLANA.
DEL CLATELL.
TROS DE ASE. cxp. DeDota la incapacitat ó necedal
de algú. Fedazo de alcornoque, de animal, de bruto,
de bèstia. Stolidus, stupidus.
A8ENADA. f. Bestiesa, tonteria. Machada, bur-
rada, asnada, Stultitia, ae.
A8ENAL. adj. Lo que pertany al ase. Àsnal,
AsinÍDUs, asinarius.
ASENÀ8. m. aum. Asnazo, Grandior asinus. ||
Lo mòlt neci ó tonto. Asnazo. Stolidissimus.
ASENET. m. d. y
Asn*. m. d* Asnillo, Asellas, asellulus, i.
A8FIGIA- f. med. Privació repentina de polsos,
forsas, respiració y moviment, de modo que es I*
últim grau de síncope. Asfixia, Asphyxia, m.
ASFOLLAR. v. a. AFOLLAR.
ASEMBLA. m. ADZEMBLA.
ASFOR8AR. v. a. Cobrar forsas lo malalt. Alear,
ir aleando. Respiro, as, sa ni ta tem recuperaré.
ASGORDAB. V. a. ant. mirar.
ÀSIA. f. Pedra pareguda ala tosca. Aúa. Àsia,
ai.
ASiAtigh. adj. assiItigh.
ASIGATS. m. ant. Esperó de una sola punta
de ferro, y en ella una rodaixa à distancia propor-
cionada pera que no danye al caball. AcicaU, Cal-
car, aris.
ASIENTO. m. ASSENTO.
ASILE. m. ant. assilo.
A8ÉURER. V. n. ant. séurer.
ASLLOMAR. V. a. ter. allomab.
ASMA. f. Malaltia de pit que embarassa la res-
piració. Asma. Asthma, as, spirandi difficultas.
ASMÀTIGH, CA. adj. Qui pateix asma ó lo que
pertany à aquesta malaltia. Asmdlico, Asthmaticus,
dyspnoicus.
ASMENT. m. ESMENT.
A8MOLAR. V. n. y derivats, esmolar.
A8NA. f. ant. burra.
ASNET. m. d. ant. aset.
ASOLA8. m. adv. k soLAS.
ASOLDAR. V. a. ant. assalariar.
A80LRE. V. a. ant. absóldrer.
ASPA. f . Creu en figura de una X, com la en que
fon martirisat sant Andreu. Aspa. Decussis, is. ||
arq. Fustas que serveixen pera umplir un vuyt.
Aspas. Tigna, orum. || En los molins de vent alas
grans, forradas de drap que's posan en 1' arbre, y
reben lo vent pera fér rodar la mola. Aspas. In axe
roolitrino vela.
ASPA DE SANT ANDREU. La crcu quc posavau als
juheus reconciliats. Aspa de san Andrés. Decussata
crux rubra. || En lo blasó, figura de una aspa ó crea
de sant Andreu que ocupa '1 ters del escut. Aspa
de san Andrés, cruz de Bor gom, ò borgonota. In
stemmatibus decussata crux.
ASP ALAT. m. Arbre y fusta oliosa, las virtuts
de la qual substituheixen à las del cever. Aspalato,
Aspalathus, i, spina candida.
ASPARGATA. f. ant. espardenya.
A8PÀRREGH. m. espArrech.
ASPARREGUERA. f. ESPARREGUERA.
A8PASSAGAR. v. n. ant. Precuentar, menudear.
Freqüento, as.
ASPATXAMENT. m. ant. y
ASPEATXAMENT. m. ant. Desembràs. Des-
pacho. Expeditio, nis.
ASPECTE, m. Lo que'ls objectes presentan à la
vista. Aspecto, semblante. Facies, ei. || La cara de las
personas. Aspeclo, semblante, Frons, tís, vultus, ns.
Q La situació que tenen en lo zódiach unas estrellas
14t
ASP
respecte de altras. Aspecto, Aspectus, us, facies, ei.
TBNiB BON ó MAL ispEGTE. fr. met. TcDÍr UDB cosa
bon ó mal estat ó disposició. Tener butn ó mal aspec^
to. fiem apte vel perperam instructam esse.
A8PERA1IIENT. adv. m. asprement.
ASPEREDAT. f . y
A8PERE8A. f. ISPRESA.
A8PERGES. Veu parament llatina que significa
rnixament, ó aspersió. Asperges, aspersion, Aspersio,
nis. d L' instrament ab que s' espargeix la aygua
beneyta. Bisopo, aspersorio, Aspersorínm, ii, asper-
gillnm, i. II met. dispersió.
QÜEDARSE k ÀSPERGBS. fP. fam. QÜEDARSE EN ALBIS.
ASPERGIR. V. a. Arrnixar de modo qae la ay-
gua cayga à gotas escampadas. Rociar. Roro, irro-
ro, as.
ASPERIT. m. ant. esperit. || pi. esperits vitals.
A8PERITAT. f. ant. aspresa.
À8PERO, A. adj. ASPRE.
ASPERSIÓ. f. La acció de aspergir. Aspersion,
rodadura, Aspergo, ginis, eiïusio, nis. || ant. Derra-
mament de sanch. Efusion ó derramamiento. Eccbeu-
ma, atis, effQsio, nis.
ASPERSORI. m. ASPERGSS. 2.
ASPÉRULA. f. GRANZA BORDA.
ASPI. m. Instrument pera formar' rams ó ma-
deizas de fil: forma una creu per la part superior y
altra per la inferior en direcció atravessada à la
primera. Aspa, Decussis, is.
sÉR UN ASPi SENSE BBOGAS. fr. fam. Sórínútü pera
tot. Bste nuestro kijo don Lope ni es miel ni hiel, ni
vinagre ni arrope, Prorsns inutilem esse.
ASPIA. m. Espu. II ant. aspi.
ASPIAR. Formar rams ó madeixas en Y aspi.
Àipar, Fila in decussi convolvere.
ASPIATy DA. p. p. Aspado. In decussis convo-
lotus.
ASPIERA. f. ESPITLLERA.
ASPIRACIÓ, f. La acció y acte de aspirar. As-
piracion. Aspiramen, inis, aspiratio, nis. || gram. La
íorsa ab que's pronuncian algunas vocals, com en la
HB de cohet. Aspiracion, Aspiratio, nis. || mús. L'
espay menor que la pausa, en quant se dóna lloch à
la respiració. Aspiracion, Intervallum, i, spiritus, us.
ASPIRANT, p. a. Aspirante, Spirans.
ASPIRAR. V. a. Atràurer ï ayre exterior intro-
dubintlo en los pulmons. Aspirar, Aspiro, respiro,as.
[ Preténdrer ó desitjar ab ànsia. Aspirar, Affecto,
as, appeto, is. || gram. Pronunciar las vocals ab mès
íorsa de la regalar per medi de la h com en proce-
heix. Aspirar, Yocem aspiraré. || Notar las vocals ab
aspiració. Aspirar, Inspiro, as.
ASPIRAT, DA. p. p. Aspirado, Aspiralus.
AsPIT. m. Espècie de vívora de un peu de llar-
gària, de color de coure ab una barruga sobre la ex-
tremitat del nas. Aspid, Aspis, idis.
ASPITLLERA. f. ESPITLLERA.
ASPLENI. m. bot. Planta, falsia.
^RDDU V. a. ant. ibpayobdu.
DICCIONARI ASQ
ASPRA. f. Lopaló cunpque sosté 'Is arbr
seps etc. Eodrigon, Rídica, ae, pedamen, inis, scif
nis.
LO temps de posar aspras. JLodrigazon, Pedation
pedandi tempus.
POSAR ASPRAS. fr. Bodrigar. Palo, pedo, as, vii
statuminare.
ASPRAR. V. a. ENASPRAR.
ASPRE. adj. Lo que es desapacible al tacto ]
tenir desigual la superfície, com la tela grossera,
fusta no brunyida, etc. Aspero. Scaber, asper. || T<
reno desigual pera caminar per ell. Aspero, escah
so, Pncruptus, import un us. 0 met. Desapacible
gust, com la fruyta pocb madura. Aeedo, dspt
Acerbus, immitis. || Desapacible al ohido. Brou
dspero, ingrato. Asper, injucundus. || Lo que es c(
trarí à la suavitat y afabilitat de geni, com ten
ASPRE, paraulas àspras. Aspero, severo. Injucund
austerus, severus. || terrible. || ant. Los antíchs (
navan aquest nom à la moneda nova que no s' ba
gastat ab V us. Aspro, Aspero, aspre, Nummus \
per. II Altra moneda del temps de Justinià, y al
de Turquia que equival à quatre maravedissos
mitj. Aspro, úspero, aspre, Nummus asper. jj RÍcr
ASPREDAT. f. ant. y
ASPREJAMENT. m. ant. La acció de asprej
Asper eamiento, Asperare.
ASPREJAR. v. a. Tenir alguna cosa 1 gust i
pre. Asperear, Acerbi saporis esse.
ASPREBiENT. adv. Ab aspresa. Asperamen
Asperè, asperiter.
ASPRER. m. ASPRA.
ASPRESA. f. La qualitat de aspre. Aspereta, i
perura. Asperitudo, inis, scabies, ei. || Desigualt
del terreno. Aspereza. Asperítas, loci iniquitas. ||
lo tracte y costums. Aspereza, Acerbitas, atis. || m
Se diu de las cosas desapacibles al gust ó al ohii
del estil desigual, etc. Aspereza. Asperítas, aceri
tas, austeritas, atis.
ASPRESA de vida. loc. Rígop, austerítat. Aspert
de vida, Austeritas, severitas.
ASPRETy A. adj. d. Ün pocb aspre. Asperii
Snbasper.
ASPRETAT. f. ASPRESA.
ASPRtsSIM, A. adj. sup. Asperisimo, aspérrií
Asperrimus, perasper.
ASPRÍSSIMAMENT. adv. m. Asperisimamen
Asperrimt>, acerbissimè.
ASPROR, f. ASPRESA. n La rígidesa que deixa
mola al ferro. Aspereza. Asperitas, atis.
ASPRORETA. f. d. Lo gustet pocb aspre ó agi
Asperilïo, aspereze. Snbasper, austerulus, i. || En
vi. BabaniUo. Acrímonia, «t, acerbitas, atis.
ASQUERÓS, A. adj. Lo que causa asco. Asqt
roso. Fastidiosus, nauseabundus.
ASQUERÓS vos HAVÉÜ TORNAT? PUES DE AQUEST Gl
SADO JA n' haveu menjat, ref. Contra aquells, q
millorant de fortuna, desprecian lo que apreciav
eo piyor estat. À»fmo9o o$ hàkis lomorfoT jMiei
ÀSS
CATALÀ.
ASS
143
iomisteisde eseguisado. Qaas olim edisti, quid nunc
ita respüis escàs?
ASQUEBOSAMENT. adv. m. Forçament, is-
querosameJíU. Sordidè, immundè, sqaalidè.
ASQUEROSisSIM, A. adj. sap. Asquerosisimo.
Sordidissiínus.
ASQUEROSITAT. f. Brutícia qne causa ascos.
Aíquerosidad. Squalor, is.
ASaÀ- adv. 1. ÀQoi.
Assi HORA. À aqueixa hora. A esa hara. Illud hor».
AMABANONAR. V. a. Ablaoir alguna cosa.
Aiovísar, sohar. Mitigo, as.
A88ABENBAR y
ASaABENTAB. V. a. ant. Fér saber, noticiar.
loeerso&er, noticiar, NunUo, as.
AflSABIRIR. V. a. ant. suivisiE.
AflSABORAR. V. a. ant. assaboeui.
AMABORIDOR. m. assahonador. 2.
/Iffff^iyr^i^imffwnwT- m. ant. sabor. || Assahona-
meol de las viaadas. Condimento, Gondimentum, i.
ASSABORIR. V. a. assahonar. 1. 1| Tastar. Ca-
ter, profHW^ gustar. Delibo, gusto, as. || v. n. sabó-
IKiARSI.
ASSABORIT, DA. p. p. ÀSSAHONAT.
ASSAdAMENT. m. ant. sacietat.
ASSACIAR. V. a. Satisfer la gana de menjar.
També s* usa com recíproch. lactar. Saturo, satio,
satullo, as. || met. Satisfer lo desítj del animo. 5'a-
etar. Animum, cupiditatem explere.
ASSACIAT, DA. p. p. SadadOy harto, satisfecho.
Satiatos.
ASSADOLLAR. V. a. y derivats, assaciar.
ASSAFATE. m. ant. safata.
ASSAG. m. ant. rnsaio.
ASSAGiXLAR. V. a. sellar.
ASSAGETADOR, A. m. y f. Qni|assageta. Asat"
teador. Sagittarius, ii.
AS8AGETAR. V. a. y
A8SAGETEJAR. V. a. Disparar sagetas. Àsae-
tear. Acontizo, as, sagittis petere.
ASSAGETEJAT, DA. p. p. Àsaeteado, Aconti-
xatas, sagittis petitus.
ASSAHONADOR. m. Qui assabona las pells.
turradoTy curtidar. Goriorum, pellium subactor, co-
riaríns, ii. Q Qui assabona las viandas. Guisandero,
Coquos, i.
ASSABONAMENT. m. Lo gust de las viandas
aAsahonadas. Sazan, sabor, sainete, Succus, i, sapor,
is, gustos, us. II Lo de las pells. Zurra, adobo de
jMles. Maceratio, nis. |j met. sahó.
ASSAHONAR. v. a. Donar à la vianda lo punt
de gust que li correspon. Sazonar, condimentar, dar
sabor, Condio, is, sapidè condire. || Posar las cosas
al pnot y maduresa que deuhen tenir, com lo sol
ASSABONA ^Is fruyts. iSazonar, madurar, Matnro, as,
mataré disponere. || Oprimir sovint alguna cosa pera-
qoe s'ablanesca ó amoUe. Sobar, amasar, Macero, as.
II Adobar las pells rascantlas lo pel. Zurrar^ cwrtír.
Coria, peUes maeerare, iK>lire« I ant. kaurà». 5,
ASSAHONAR COM w POP. fr. Douar mòlts cops à al-
gú. Zurrar, Verbero, flagel•lo, as.
ASSAHONAR8E. v. r. Madurarse y posarse en
sabó alguna cosa. Sazonarse. Maturesco, is, perfec-
tionis statum attingere.
ÀSSAHONAT, DA. p. p. Sazonado. Gondilus.
II ZurradOy curtido, Maceralus. Q met. Cultivado, Ex-
cultus.
ASSAIG, m. Examen, regoneixement, proba.
Ensayo. Proiusio, probatio, nis, periculum, i.
ASSAILER. v. a. ant. Acomótrer. Salir al en-
cuentro. Obviam alicui procedere.
A8SAJADOR, A. m. y f. ter. Qui fa la proba de
alguna cosa. Ensayador, Examina tor, is. || Qui ins-
truheix. Ensayador. Instructor, is, edocens, tis.
ASSAJAMENT. m. ant. ensaig.
ASSAJAR. V. a. fiNSAJAR. II INTENTAR, aut. SON'
drjar.
A8SALANTAR. V. a. ant. imbuhib.
ASSALARIAR. V. a. Senyalar salari ó sou à al-
gú. Asalariar, Mercede, prelio conducere.
ASSALARIAT, DA. p. p. Asalariado. Mercede
conductus. II adj. Assenyalat, determinat, com lloch
ASSALARIAT. Senalado. Sígnalus.
ASSALT, m. Acomesa impetuosa pera entrar en
una plassa ó fortalesa à forsa de armas. Asalto. Ir-
ruptio, oppugnatio, aggressio, nis. || En la esgrima,
acomesa assegurant à un temps lo peu dret y la es-
pasa. Asa/ío. Improvissus et vehemens ensisjactus.
II met. Acomesa vehement y repentioa de algunas
cosas inanimadas, com passions, maiaitias, etc. |
Asallo, Invasió, nis, Ímpetus, us.
ASSALT HOM. exp. aut. Bomhre de prendas, bella
hombre. Idoneus, aptus bomo.
DE ASSALT, adv. 1. Dc improvís, repentinament.
De repente. Subilò, extemplò.
DONAR ASSALT, fr. ASSALTAR.
ASSALTADOR, A. m. y f. Qui assalta. Asalto-
dor, Oppugnator, incursator, is.
ASSALTAMENT. adv. m. ant. bellament.
ASSALTAR. V. a. Donar V assalt à algana plassa
ó fortalesa. Asaltar, Oppugno, expugno, as. || Sor-
péndrer, acométrer à algú de improvís, com fan
los lladres en los camins. Asaltar. Subitò irruere,
irrumpere. U met. Esdevenir de prompte alguna co-
sa ó accident. Asaltar, Invado, corripio, is.
ASSALTARSE. V. r. ant. Enamorarse de alguna
cosa. Prendarse, Amore capi.
ASSALTAT, DA. p. p. Asaltado, Oppugnatus.
ASSAMBLEA. f. Junta, congrés. Asamblea, Gon-
venlus, coetus, us. || Tribunal dels grans priorats
del orde de sant Joan. Asamblea. Goncilium, ii, se-
natus, us. || Tocb de caixa ó timbal militar pera avi-^
sar la tropa. Asamblea. Classicum, ei.
ASSAMORRAR. V. a. Matar é despedassar lo
llop ó altra fera la presa que agafa, sacudintla de u
costat à altre. Zamarrear. Dentibus incb iade oon-
cutere.
ASSANRARSE. V. r. loformarse, insiraili•i•ü
144
ASS
DICCIONARI
ASS
alguna cosa. Cerctorarsey enterarse. Cerciorem fieri,
certisso, as.
A8SANEAT, DA. p. p. Enterado, penetrado, Cer-
cioratas.
A8SAPUDENTA. f. àssàfbtida.
A8SARIR8E. V. r. Moderar, templaró cessar
del tol r enuig, enfado ó senyals de furor ó altra
passió, especialment en lo semblant de la cara. Bs-
turdirse, serenarse, despejarse. Sereno, as.
AS8ARIT, DA. adj. asturdit.
À8SARO. m. Planta, àsaro.
AS8ARRONAR. V. a. Pegar à algú. Zurrar, Um-
dir dpalos. Flagel•lo, verbero, as. || Desgavellar, des-
arreglar lo vestit que's porta. Enfardelar. Consarci-
Do, as.
A88ARRONAT, DA. p. p. Apakado, Fustiga-
tus. II MALENDRESSAT.
assassí, m. ASSESSINO.
ASSATG. m. -ant. ensàig.
ASSATIAR. V. a. siTiAR. D ant. situar, assen-
tar.
ASSATJAR. V. a. y derivats, ensajar.
ASSATS. adv. ant. Suficientment. Baslante, bas-
tantemente. satis, sat. \\Muy. Maximè. || m. ant. en-
8A1G.
ASSAU. adv. ant. bastant.
ASSAYAR. V. a. ensajar.
ASSEADAMENT. adv. m. Curiosament. Àseada-
mente, Concinnè.
ASSEAR. V. a. Adornar, compóndrer ab curio-
sitat ; també s' usa com recíproch. Asear. Excolo,
per colo, is.
ASSEAT, DA. p. p. Aseado, Perpolitus. || adj.
Pnlit, curiós. Aseado, Nitidus, elegans. || Fét ab pri-
mor. Aseado. Scitè elabora tus.
ASSECADOR, m. Lloch abont se posa alguna
cosa à secar. Secadero. Locus ad atiquid siccandum
aptas.
ASSECAR. V. a. Extràurer ó fér que s' exbale la
humitat de algun cos per medi del ayre ó calor.
Secar, Sicco, as, torreo, es. || Gastar ó consumir la
sabó ó sucb substanciós de alguna cosa. Secar, Ex-
8ÍCC0, desicco, adsicco, as.
ASSECARSE. V. r. Pérdrer los arbres y plantas
lo vigor, aufana, y verdor per causa del calor ó fret.
Secarse, Aresco, exaresco, intereo, is. || Aixugarse
alguna cosa. Secarse, enjugarse. Areo, Adareo, es. ||
ASSBDEGARSE. jj Quedar impedit ï us de algun mem-
bre. Baldarse, Membrorum usu privari.
ASSECAT, DA. p. p. Secado. Síccatns.
ASSEDAR. V. a. Afinar lo cànem en lo rastell.
À»edar, Cannabim suàvem reddere, perpolire.
ASSEDEGARSE. V. r. Patir mòlta set. Apalam^
brarse, Síü ardére.
ASSEDEGAT, DA. adj. Qui tè mòlta set. Sedien-
to. Sitíbundus.
ASSEGURACIÓ. f. Contracte pera assegurar en
lo oomers los perills del mar. Seguro, aseguraeion,
Gtotio, Qif .
ASSEGURADAMENT. adv. m. Sèns dopte. Se-
guramente. Certè, securè.
ASSEGURADOR, A. m. y f. Qui assegara. Ase-
gurador. Vas, adis, sponsor, is.
ASSEGURAMEBiT. m. y
ASSEGURANSA. f. La acció de assegurar. Ase*
gvramietUo. Cautio, nis, fides, ei. | sbgubbtat.
ASSEGURANT, p. a. ASSEGURADOR.
ASSEGURAR, v. a. Donar fírmesa ó seguretat i
alguna cosa pera conservaria, òpera que's mantioga
en sòn llocb. Asegurar. Firmo, as, constabüío, com-
munió, is. |j Respóndrer del perill dels generós et
lo comers de mar. Asegurar, Yador, aris, sponsio-
nem prelii solvendí facere, si res pereat. | Posar
alguna cosa en un paratge segur, com las persoois
en la presó. Asegurar. In vincula conjicere. II Afir-
mar la certesa de alguna cosa. Asegurar, afirmar.
Assevero, as, pro certo confirmaré, jj Preservar de
algun dany ó perill. Asegurar, Defendo, is. [ Donar
fíansa. Asegurar. Pra;dem dare. || prométrer.
QUI ASSEGURA DURA. ref. Deuota que '1 qni emprea
ab coneixement algun negoci sortirà bè de ell. Qmn
hien ata bien desata. Àrdua aggressus, ipse sibí ei-
tricandi inveniet viam.
ASSEGURARSE. V. r. Posarse en cobro. Aiegw-
rarse. Sese tutum pra^stare.
ASSEGURARSE DE ALGÚ. fr. AgafaHo. Coger, pnnétr,
Prehendo, capio, is. || Fér à algú del sèn partit.
Atraer, arrastrar. Ad soam sententiam adducere. |
Enterarse de alguna cosa. Enterarse, Calleo, es.
ASSEGURAT, DA. p. p. Asegurado. Constabi'
litus.
ASSEGUT, p. p. de asséurer. Sentado. SessBS.
ASSELLAR. V. a. SAGBLLAR.
ASSEM. adv. 1. ant. aquí.
ASSEMBLAR. V. a. ant. semrlar.
ASSENAT, DA. adj. Qui tè mòlt seny. Setuio^
asesado. Cordatus, sensalus, maturus.
ASSEN8AR. V. a. y derivats, asgbnsar.
ASSENTADA, f. SESSIÓ. || VEGADA.
DE UNA ASSENTADA, loc. DB UNA VEGADA.
ASSENTADAMENT. adv. m. Ab cordurt. Jw"
àosamente, cuerdamente. Consulto, prudenter.
ASSENTADOR. adj.. annotador. || Lo qui assen-
ta ó col-loca alguna cosa. Asentador, Collocador.
ASSENTAMENT, m. La acció do assentarse.
Asentamiento. Sedes, is. || for. La possessió que dòoa
'1 jutge al demanador dels béns del contrari per
no respóndrer aquest à la demanda. Asentamiento,
Bonorum ex judicis sententià possessió.
DB ASSENT. m. adv. ant. De espay. De espacio. Pau-
latim.
ASSENTAR. V. a. Posar à algú en la cadira,
banch ó altre sití. S' usa com recíproch. Asentar^
sentar. Sedeo, es. || Presuposar alguna cosa pera
obrar ab seguretat. Asentar, sentar, Pono, statoi^
is. II Afirmar, donar per certa alguna cosa.
a/irmdr. Affirmo, assevero, as, ratnm habere»
tar, posar per escrit, Aientar. Seriplo
ÀSS
CATALÀ.
ASS
146
1
Fosar, col•locar algQDa cosa de manera qne's man-
tioga ferma. Asentar. Firmo, as. || Fér algun conveni
ó Iracle. Asentar, Pacíscor eris, foedns inire. || for.
Posar en possessió dels bons del contrari per no
respóodrer aqnest à la demanda. Asentar, In pos-
sessiooem ex judicis sententia mitti. || domiciliarsb.
I Eotre sastres aplanar las costuras. Sentar, Sutu-
ras complanare. jj En la esgrima deixar la espasa
eo terra, desistir. Asentar, In ludo gladiatorio de-
sbtere, ensem humi deponere.
ÀSSDiTAR LO REAL, LO CAM?, ctc. fr. Acampar las
tropas. Acampar el ^ército, ó las tropas, asentar los
reiàes, ó el campo. Castra ponere.
ASSENTAR LA FUSTA. fr. BNGRAHBLUB.
ASSENTAR SAS GOSAS. fr. ARREGLAR.
A88ENTAR8E. V. r. Dit del menjar ó béurer,
T^rerbo bè '1 venlrell. Sentar la comida ó bebida:
ohrazar el estómago la comida ó bebida. Stomachum
cibi, potionis tenacem esse. || arq. Solidarse l' edi-
fici ab lo pes dels mateixos materials. Asentarse, ha-
eer ostento, Sobsideo, es. || Allistarse en alguna con-
gregació, etc. Asentarse, alistarse, Adscribi, dare
nomeo. | Dit dels licors, assolarsb. 0 met. Posar
judici. Beportarse, moderarse, Moderari, contineri. Q
llogabsb. B Péndrer possessió de algun empleo. To-
mar posesúm. Possessionem sumere. || Dit de la
ferradura, Uastimar la pota per estar massa apretada
ab ella. Asentarse, Soléam ferream pedem opprime-
re.
ASSENTAisB AL u.rr. loc. IncorporarsB en la cama.
Pectore tenos in lectose erigere.
assbntarsb bè alguna cosa. fr. met. Agradar, sér
eooforme al gust ó dictamen. Sentar bien una cosa,
Beoèaccípere. arridere. || Escàurer, convenir bè una
cosa ab altra, com lo vestit, etc. Asentar. Aplari.
NO ASSBNTARSB BÈ 'l MENJAR Ó BÉURER. loC. NO ho-
(er bien la digestion, no asentarse en el estómago al-
fuM cosa, Stomachum gravaré, cibum segrò coque-
re.
ASSENTAT, DA. p. p. Sentado, asentado. Ses-
sos. I adj. met. Judiciós, prudent. Sentado, sesudo,
amada, Matarus, quietus. || persuadit.
ni BER ASSENTAT QUE ESTIOAS, QUE NO POTS CÀUEBR
lODKAS. ref. fam. no digas de aquesta atgua, etc.
ASSENTIMENT, m. ant. La acció y efecte de
eoQsentir. Asenso, consentimiento, Assensio, nis, as-
se&sns, ns. || LLicéNCiA.
ASSENTIR, v. n. Convenir ab lo judici ó dictà-
meo de altre. Asentir, Assentior, iris.
ASSENTISTA. m. Qui fa algun contracte ab lo
reyóab lo públích pera laprovissió de algun exèr-
cit, etc. Asentisto. Publicanus, biarcbus, i,
ASSENTIT, DA. p. p. Asentido, Assensus.
ASSENTO, m. Siti, cosa pera sentarse, com ca-
dira, etc. Asiento, Subsellium, ii, sedes, dis. || Con-
tracte 6 conveni. Asiento. Paclio, nis. || Prudència,
aeoy. AiimUo, cordura, madurez. Prudentia, ae, sana
iDens. ||Lo Uochquetè cada hn en un tribunal ó
jBBta. iiKiilo. Locns, i, sedes, is. | Lo Uoch ahont
TOMO I.
està situada alguna cosa. Asiento, Situs, us, locus, i.
II En los edificis la unió dels materials causada pel
pes de ells mateixos de lo que resulta major so-
lidesa. Asiento. Consolidi tas, atís. || pbudéncia, cob-
DURA. D En las índias lo territori y població de las
minas. Asiento, Fodinarum terminatio, regió. Q La
part del fre que entra en la boca del caball. Asiento.
Equí mandíbula. |j domicili. ||ant. allotjament.
BSTAB, FÉR Ó QUEDABSB DE ASSENTO, fr. EstabllrSe
en algun poble ó paratge. Estar, ó quedarse de asie^
to, hacer asiento, Domicilium, sedem in aliquo loco
fígere, coUocare.
ASSENYALADAMENT, adv. m. Principalment
Senaladamente. Consignatè, praesertím. || ant. Mòlt
bè. Excelentemente, esclarecUamenti, Praeclarè, spleo-
didè.
ASSENYALADOR, A. m. y f . Qui assenyala.
Senalador. Signa tor, is. jj Barreta de ferro que ab
sa sombra 's coneixen las boras en los rellotges de
sol. Mostrador, aguja, gnomon. Gnomon, onís, ho-
rarum index. || La que senyala las boras en los re-
llotges de corda. Aguja, manecilla, saeta. Index, icís.
ASSENTALADOR DE PA. lustrumcut dc ferro pera as-
senyalar lo pa abans de posarlo al forn. Artera. Si-
gillum ad panes obsignandos.
ASSENYALAMENT, m. La acció de assenyalar.
Senalamiento. Assignatio, designatio, nis.
ASSENYALAR. V. a. Posar marca ó senyal à
alguna cosa pera coneixeria. Senalar, Signo, as, rem
signo notaré. | rubricar. || Determinar, fixar, com
ASSENYALAR lo dia, mcs, any, etc. Senalar, Signo,
destino, as, eligo, is. || Fér alguna ferida ó senyal en
lo COS. Senalar, Yulnere signaré. [ Mostrar, manifes-
tar alguna cosa entre altras. Senalar, Signo, desig-
no, as. II Fér senyal pera donar alguna notícia; y
així 's diu: Monjuich assenyala un barco de guer-
ra. Senalar. Signum dare. Q Dir determinadament
alguna cosa. Senalar, Assigno, noto, as. Q Amenas-
sar, designar ab los ulls, dit, etc. Senalar. Indico,
as. II Apuntar los lantos en alguns jochs de cartas.
Senalar, apuntar. Noto, as.
ASSENYALARSE. v. r. Distingirse, singularí-
sarse especialment en matèria de reputació, crèdit
ú honor. Senalarse, distinguirse, singularizarse. Emi-
neo, es, excello, is, primas ferre.
ASSENYALAT, DA. p. p. Senalado, Signatus,
designatus. || adj. Il-lustre. Senalado, insigne, distin-
guido. Clams, eximius. || Notable. Notable, Notata
dignns.
ASSENYAT, adj. ant. Entenimentat. Sesudo. Ma-
turus, cordatus.
ASSEQUIBLE, adj. Lo que's pót consegnir. Ase-
quible, Impetrabilis, quod assequi potest.
ASSER. m. GEB.
ASSERAR. V. a. AGERAB.
ASSERGIÓ. f. Afirmació. Asercion, aserto, Assé«
veratio, nis.
ASSERENABIENT. m. La a#ció de asseranarse.
Seremdad. Ser^nnm, sadum, i.
SO
us
ASS
DICCIONAW
ASS
ASSERENAR, v. a. Posar clara y serena, tran-
qnilisar alguna cosa, com lo temps, la mar, etc.
Serenar, Sereoo, as. || Posar la aygna à la serena.
Serenar, Yesperlino vapori aquam exponere. || Apa-
cigaar, assossegar disturbis y avalots. Serenar, cal-
mar. Sedo, placo, as. || met. Templar, moderar V
enuig. S' usa com à recíproch. Serenar. Frontem,
vultum serenare.
ASSERENARSE. Y. r. Abonansarse 1 temps.
Serenarse, Sereno, as. || met. Cessar la agitació de
las passions. Serenane. Vultum placidum aut sere-
num reddere.
ASSERENAT, DA. p. p. Serenado. Serenatus.
ASSERIR. Y. a. aut. y derivats, ifiuur, assbvb-
ftAR. Q B8TURDIB8C.
ASSERT. m. fílos. Afirmació. Aserto. Assertum, i.
ASSERTIU, IVA. adj. AFiRMiTiv.
ASSERTIVAMENT. adv. m. afibmitivahent.
ASSERTORI, A. adj. Afirmatiu; s' aplica al ju-
rament. Asertorio. Assertorium, ii.
ASSESSt. m. ant. assessino.
ASSESSINABIENT. m. ant. ASSISSINIT.
ASSESSINAR. Y. a. Matar alevosament. Asesi-
Mr. Abneco, as, ex insidiis interficere.
ASSESSINAT, DA. p. p. Asesinado. Abnecatus.
0 m. Mort aloYosa, V acte de férla. Asesinalo. Illata
per scelus csdes.
ASSESSINO. m. Qui mata alevosament. Asesino.
Sícarius, ii, ínterfector, is. || met. Dit de la persona
mòlt cruel. Traidor, alevoso. Proditor, is, sicarius, ii.
ASSESSOR, m. Qui dóna consell à altre. Asesor.
Gonciliator, suasor, is. || Advocat ab qui s' acom-
panya 1 jutge llech pera determinar y sentenciar
en las cosas de justícia. Asesor. Assessor, is, qui ju-
ris dicendi causà judici assidet.
ASSESSORARSE. V. r. Péndrer assessor lo jutge
llech pera provehir judicialment. Aiesorarse. Asses-
sorem in consilium adhibere.
ASSESSORAT, DA. p. p. Asesorodo. Assessor in
consilium adhibitus.
ASSESSORIA, f. Lo càrrech de assessor. Aseso-
ria.A8sessnra,ae, assessoris munus. Q Loestipendió
drets del assessor. Asesoria. Assessoris salarium,
mercès.
ASSESSORIAL. adj. Lo que pertany à Itn asses-
soria. Asesorial, Assessorius.
ASSESTAR. v. a. ant. y derivats, apuntjlb. 1.
ASSETGE. m. ant. BLOQuno.
A88ETIAR. V. a. y derivats. sniAt. Q v. n. ant*
ACAMPÀE.
ASSETJAR. Y. D. ant. y derivats, asskntar. 1. C
ant. SITU».
AS8ÉURER. Y. a. Posar à algú en alguna cadi-
ra, banch ó altre siti. També s' usa com recíproch.
Sentar, asentar. Sedeo, es. || ant. Deixar, col•locar
alguna cosa. Colocar, deponer, poner.
ASSEVEGA. f. Pedra mineral negra, llustrosa
7 dócíl, y cada una de las joyas fetas do dita pedra.
ASSEVERACIÓ, f. La acció de asseverar. Ast-
veracton, afirmacion. Assevera (io, aíBrmatío, nis.
ASSEVERADAMENT. adv. m. Afirmativament.
Aseveradamente. Àífirmatè, asseveranter.
ASSEVERAR. V. a. Assegurar, afirmar lo que's
diu. Aseverar. Assevero, firmo, confirmo, as.
ASSt. adv. 1. AQüí. Q Ara. Ahora, aqui. Nnnc.
ÀSSIA. f. Una de las parts del mon. Àsia, Àsia, c.
ASSIARGA. m. Magistrat de la Assia menor, que
presidia als jochs que's tenian en honor dels Dens 6
dels emperadors. Asiarca. Asiarcha, as.
ASSIÀTIGH, CA. adj. Natural de la Assia ó lo
pertanyent à ella. Asiàtico, asiano. Asíaticus, asia-
nus. II Dit del estil que ab mòltas paraulas explica
pochs conceptes. Asidtico. Asiaticus.
A8SIDENT. m. ant. assessob. || ASSisTsirr.
ASSIDEU. m. Secta de jnheus que tenia per ne-
cessàrias las obras de supererogació: aquestos eran
los predecessors dels fariseus. Asideo. Assidaeos, i.
assíduament, adv. m. risQUBifTiiiirT.
ASSIDUIT. adj. ant. contíwuo, fibquint.
ASSIDUITAMENT. adv. m. ant. raBQÚBimiKfT.
assiduïtat, f. FaiQUÉNCiA.
ASSIEMA. f. Pedra esponjosa y Ueugera, àla
manera de la tosca ; per dintre tè com unas venas
grogas, y per fora com una espècie de farina gro-
guenca que consum la carn supèrflua. Asiema. Sar-
cophagus, i.
ASSIENTO. m. ASSENTO.
ASSIGNABLE. adj. Asignàbk. Quod assígnarí
licet, potest.
ASSIGNACIÓ, f. La acció y efecte de asignar.
Asignacion. Assignatio, attributio, nis.
ASSIGNAR. V. a. Indicar, assenyalar, destinar.
Asignar, destinar. Assigno, as, adscribo, attribuo,
is. II ANOMENAR.
ASSIGNAT, DA. p. p. Asignado. Adscriptns.
ASSIGNATURA, f. En algunas universitats la
matèria ó tractat que déu explicar cada any lo càte-
dra tich à sos deixebles. Asignatura, Doctrina, se,
argumentum, i.
ASSILO. m. Lloch de refugi pels delinqüents.
Asilo. Ara, ae, asylum, i, refugium, ii. 0 met. Ampa-
ro, protecció, favor. Asilo. PrsBsidium, patrociniam,
11.
ASSIRIO. m. Natural de la Assíría regoe de As-
sia. Asirio. Assyrins.
ASSISTAR. V. a. ant. apuntab. 1.
ASSISTÈNCIA, f. Ajuda, auxili. Asistema. Au-
xilium, ii, favor, is. || Presència en algun lloch ó fun-
ció. Asistencia. Praesentia, sd. \\ faequíncu. || La re-
compensa ó estipendi que's dóna per assistir perso-
nalment. Asistencia. Emolumentnm, i.
ASSISTÈNCIA OB sBviíXA. Emplco quo correspon al
de corregidor. Asistencia de S^lla. Hispalensis pre-
fectura.
AssisTÉNciAS. f. pi. Alimcuts que 's senyalan à al-
gú. Asistencias. YictAs quotidiani largitio.
ASOSTENT. m. Qd aBsistaix. ÀnttmU. Amar
ASS
GàTALÀ.
ASS
147
laoffimBaeM. | Hiil. Lo soldat que està destioat à
lerrir i algan oficial. ÀsistetUe. Famalas, i. || Qaal-
se?oi dels dos bisbes qae ajadan al consagraot eo la
coosagració de altre. Asistente, Alterias consecratio-
DÍ mioistrans episcopas. || isssssoa. || Lo corregidor
eo Sevilla. AsistenU. Pnefectas, i. || Lo religiós ano-
neoat pera assistir al general ea lo gobern de sòd
orde. ÀMteiUe. Geoerali prsefecto assistens.
jUMUri'lM. V. a. Estar preseot. Asistir, Àdsum,
ides, astOy as. || Concórrer à alguna part. Asistir.
Freqnens adesse. 0 Acompanyar à algú en algun aote
póbücb. AMtir, Comitor, aris. || Ajudar, socórrer,
afrrorir. Asistir. Adjuvo, as. Q Parlant dels malalts,
eoydarlos. Asistir^ servir. JBgroto assidere. || Servir
interinament à algú. Asistir. Alteri us vicarinm esse.
I Donar assistóncias ó aliments. Asistir, alimentar.
ik), is.
ASnanr, DA. p. p. Asistido, Protectus.
AflSmADOR. m. Qui assitia. Sitiador. Obsidia-
tor, is.
A88ITIAMENT. m. ant. sm. 5.
àSSmARm Y. a. Cercar alguna plassa ó fortale-
a pera apoderarse de ella. Sitiar. Obsideo, circum-
adeo, es.
AflSniAT, DA. p. p. Sitiado. Obsessus.
ABStüHER. V. n. ant. séüibr. I| matii,
AflBÒ. pron. Bso, esto. Hoc, id.
Dissó. m. adv. bntbetant.
AHOGAR. Y. a. nànt. Apretar bè una corda,
imir. Constríngo, is.
ABBOGIABLE. adj. Lo qui naturalment es incli-
utà la societat, ó tè disposició pera ella. Smable.
Soeiabilis, societatis amans. 0 benigne, cobtés.
ASSOCIACIÓ, f. y
AaMdAMENT. m. ant. La acció y efecte de
aasociarse. Asociaàcn. Consociatio, nis, societas,
atis.
AflSOCIAB. Y. a. Admétrer à algú en alguna
eoopanyia. Asoeiar. Adscribo, ascisco, is. Q Juntar
IBI cosa à altra. Asodar. Socio, as. || Péndrer per
eonpaoy. Asoàin'. Socium síbi adjungere.
AaraciARSE. Y. r. Juntarse ab algú per algun
efecte, com los comerciants per sos negocis. Asodar-
«. Consocior, aris, socio, consocio, as,
ASSOCIAT, DA. p. p. Asociado. Consociatus. Q
S. COVANT.
AS80LADOR, A. m. y f. Qui assola. Asolador.
Tastator, eversor, is.
A8SOLADURA. f . y
ASBOLAMENT. m. DESOLiCló. 1.
ASSOLAR. Y. a. Tirarà terra alguna cosa, arra-
nrit. També s' usa com recíproch. Asolar^ arrasar.
^opnlor, aris, vasto, as, everto, is. jj dbtbbmínab,
ib6lmeb.
A8S0LAR8E. Y. r. Aclarirse 'Is liquits, baixant
biolBtge al fondo. Asolarse, sereMrse. Subsideo, es,
Mksidio, is. I met. convenibse.
m.adY. aot. soument. i k solàs.
IIA»MfeÉ|fMo•
EYersos.
ASSOUIAB. Y. a. aot. soldab.
ASSOLDEJAR. Y. a. Allistar, pendrer soldats k
sou, reclutar. Redutar. Legíones supplere.
ASSOLDEJAT. adj. Allistat, reclutat.
ASSOLEADOR. m. Lloch à propòsit pera pén-
drer lo sol. Solana, solcar y abrigano, earasol. Apri-
cus locus.
A8SOLEGAR. Y. a. y
A8SOLEJAR. Y. a. y
A8SOLEYAR. Y. a. Tenir al sol alguna cosa.
Asolear, insolar. Insolo, as. || y. r. Péndrer lo sol en
algun rassér. Asolearse, tomar el sol. Solem captaré.
g Posarse moreno de anar pel sol. Solearse, inso-'
learse, Solé colorari.
A8SOLEYAT, DA. p. p. Sokodo. Insolatus.
A8SOLIAR. v. a. ant. Desamparar, deixar sol,
abandonar. Desamparar. Deserere, recedere, abire.
ASSOLIAT. adj. aot. Sol, desemparat, sense.
Solo, sin. Deslitutus, desertus, sine.
A8SOLIDOR, A. m. y f. Qui alcansa ó atrapa à
altre. Alcanzador. Oppressor, is.
ASSOLIMENT, m. Obra de assolir. Alcance, al-
canzamiento. Assecutio, consecutio, nis.
ASSOLIR. Y. a. Aconseguir. Alcanzar, Conse-
qoor, assequor, eris. || Atrapar descuydat. Coger^
sorprender. Excipio, is, occupo, as. || Apoderarse de
una cosa antes que arribe al fí à que's destinava.
Interceptar. Intercípio, is.
ASSOLIT, DA. p. p. Atrapat en algun engany ó
delicte. Cogido. Deprensus. Q Sorprès. Sorprenidi'
do, asaltado. Occupatus.
ASSOMAR. Y. n. Apuntar, comensar à deixarse
véurer alguna cosa. Asomar. Appareo, es. || Tràurer
ó mostrar alguna cosa, com assomab lo cap à la fines-
tra. Asomar. Ostendo, patefacio, is. || ant. pbotouab.
ASSOMAT, DA. p. p. Asomado. Apparitus.
ASSOMBRAR. Y. a. Fér sombra. Asombrar^
Obumbro, ioumbro, as. || Atemorisar, espantar.
També s' usa com recíproch. Asombrar. Terreo,
extérreo, es. || met. Causar admiració. També s'usa
com recíproch. Asomhrar. Stupefacio, is.
ASSOMBRAT, DA. p. p. Asambrado^ pasmado.
Stupefactus.
ASSONÀNGIA. f. mús. La correspondència de
un so ab altre. Asonanda. Concentns, us. || En la
poesia castellana y catalana la conformitat de uns
assonants ab altres, isonanoa. Yocum concòrdia,
similiter desinens.
AS80NANT. adj. Lo que fà un mateix so ab altra
cosa. Asmante. Sono conformis. | La final del vers
que tè las mateixas vocals, però diferents conso-
nants, que la final de altre ab qui ha de concertar.
Asonante. Adsooa vox. || belació, cobbespondéncia.
ASSONANTAR. v. n. poét. Mesclar versos asso-
nants entre consonants, lo que's tè per un defecte.
Asonantar. Adsonantes versus negligenter conso-
nantibus inserere.
ASSONANTAT, DA. p. p. Asmintado. Adsona-
tus.
148
ASS
DICCIONARI
AflSOlf AR. T. a. Corresp^ndrerao las Anals dels
tarsos. Àscnar. idsono, as. | v. n. ant. Fér son.
Àiarmeeir, Soporo, as.
ASSOPimUL T. a. ant. süanusia.
AflNM>RTAT, DA. adj. AfOlTmiAT.
A880RTIDOR, A. m. y f. Qoi assorteix. Frooee-
éor. Previsor, is.
ASflORTmENT. m. Provisió. Swrtido, «tirtt-
mknto, pretendon. Apparatns, us. 0 Conjunt de mà-
qpiinas pera algun fi. Juego. Ordo, inis, series, ei.
A80ORTIR. V. a. Provehir ó donar à algú lo ne-
cessari. Swrtir, Neoessaria suppeditare.
A880RTIR8E. V. r. Provehirse de lo neoessarí.
SurUne. Necessària sibi compararé.
ASSORTIT, DA. p. p. Swrtido. Provisus. | iikw-
imn(o, gwimeeido. Ornatus. | m. pi. Tarias espècies.
SmrUios. Apparatus, us.
ASSOSSEGADAMENT, adv. m. Soiegaiamme.
Fkcidè, tranquillè.
ASSOSSEGAMENT. m. ant. soasBOO.
ASSOSSEGAR. Y. a. Apaciguar. També s" usa
eom recíprocb. Soagar^ tranqwiUzar, aqmtar. De-
flagro, sedo, plaoo, as. [| y. n. Reposar, descansar.
Dmtmtar, riposar, Quiesco, is, sedor, aris.
ASSOSSEGAT, DA. p. p. Soagaio. Placatus. ||
Qui es naturalment judiciós y quiet. Sotegaéo^ np<H
Mifo. Quietus, tranquillus. | Dit del pols. Sentiio^
9Megado, firme. Quietus, placidus.
ASSOT. m. Instrument pera assotar. Àzole, Fla-
gellnm, flagrum, i. || Cop donat ab V assot. AzoU.
Terber, eris. | met. Calamitat, aflicció, càstichgran,
y la persona 6 cosa que'i causa. Àzote. Pcena,», ca-
lamitas, atis, clades, is. | ^. Càsticb ignominids,
que s* executa públicament en los delinqüents, do-
aantlos lo botxí ab la penca cops en la esquena, àzo-
let . Flagellorum supplicium.
ASSOTADA. í. ASSOT. t.
ASSOTADts. m. Qui mereix assots. ÀzoUtdizo.
Terbero, onis.
ASSOTADOR, A. m. y f. Qui assota. Azotaimr.
Terberator, is.
ASSOTAGOSSOS. m. Qui cuyda de íér eixir los
gossos de la iglésia. Ftntro. Hastigopborus, i, ca-
■um expuJsor.
ASSOTAMENT. m. La acció de assotar. Àto^el•'
witnlo, Yerberatio, nis.
ASSOTAlf AR. V. a. arq. Fér soterranis. 5o(o-
Mf, atotoMT, Instar celi» subterrane» concamerare.
ASSOTAR. T. a. Pegar assots à algú. També s'
usa com recíprocb. ii^íof . Terbero, flagello, as. ||
met. Donar cops k manera de assots, com la aygua
i las rocas, lo vent & las parets, etc. Àsotar. Diver-
bero, as, lambo, is.
ASSOTAT, DA. p. p. àzoUido. Yerbentus.
ASSOTELLAR. V. a. ant. SUBTILISAI.
ASSüBTO. m. Dia ó tarde de vacació que's dóaa
als estudians. íumIo. Otium, ii, otii dies.
ASsmnsMADAMENTt adv. B. ant. aofvncà-
AST
Y. a. Péndrer, portarsen. Tomar.
Assumo, is.
ASSUBORSE. V. r. Arrogarse. inimtrstf. Sibi as-
sumere, vindicaré.
ASSUMIT, DA. p. p. At^mUo. Assumptns.
ASSiniMADABIENT. adv. m. ant. bxtediída-
nirT.
ASSUMPCIÓ, f. V acte de sér pnjada Maria
santíssima en lo Gel per misteri de Àngels, y la festa
que per aquest motiu celebra la Iglésia lo dia quin-
le de Agost, i^uacton. BeataB Mari» virginis in cce-
lum assumptio, assumptionis festum.
ASSUMPT, A. p. p. ASSUMIT. 0 m. ASSUMPTO.
ASSUBIPTA. f. ASSUMPCIÓ.
ASSUBIPTE. m. y
ASSUMPTO.m. La matèria de que*s tracta.
Aímto, Matèria, », argumentum, scopus, i. || negoci.
DOiiAE ASSUMPTO. fr. Donar motiu ú ocasió. Dar
ottfiKo. Ansam, occasionem praebere. || Donar lo punt
ó argument pera tractar de alguna cosa. Dar aswnto.
Materiam dicendl prsbere.
DBSBMPKNTAi l' ASSUMPTO. fr. ProbaHo completa-
ment. DmrnfmirtlamMo. Rem absolvere, conficere.
DBSFLOXAE ALGUN ASSUMPTO ó MATÉEU. fr. Trac-
taria superficialment. Desforar algun asunto 6 ma-
teria. Rem summis labris degustaré.
DoaMii soBEB ALGUN ASSUMPTO. fr. mot. Péudrer
temps pera resóldrer millor sobre ell. Dormir sobreal-
gunnegodoóamito. Negoliumperpendendumdiíferre.
TOCAE DB PEOP ALGUN ASSUMPTO. fr. mOt. TCUÍr
coneixement pràcticb de ell. Tocar de eerea algun
anmto. Rem callere, propriàs ad rem accedere.
ASSUSTADts, SA. adj. S' aplica al que fàcil-
ment s' assusta. Asustadizo. Meticulosns, timidus.
ASSU8TAR. V. a. Donar ó causar susto. També
s' usa com recíprocb. Asustar, Terreo, es, pavorem
incutere.
ASSUSTAT, DA. p. p. Asustado. Territus.
ASSUT. m. Paret que travessa '1 riu per con-
dubir la aygua per las céquias. Azud, Aqus derivand
objectum vallum. || M&quina pera tràurer la aygua
dels rius y regar los camps. Azuda. Aquaría rota,
atlia, 8D, tolleno, is, baustrum, i.
AST. m. Rurxa abont enfilan la carn pera rostir-
ia. A$ador. Obelus, i, veru, u. || Peix. agulla 1.
QUI EODA ó MBNA l' AST no'n TAST. ref . Advorleix
que 'is afortunats, sens traball logran lo fruyt de
las fatigas de altres. Uno Uvanta la eaza y otro la
mata, Sic vos non vobis.
ASTA. f. BASTA.
ASTAFERM. m. BSTAFBEM.
ASTAlfUGAT, DA. adj. aleoeotàT.
ASTELLA. f. BSTBLLA.
ASTELLAR. V. a. bstbllae.
ASTERGOL. m. ant. fbmpta.
ASTERISGO. m. Estrelleta que serveix de notaó
remissióen los llibres. Atímico. Asteríscus,.i. | Certa
planta en figura de estrella. Ailenieo. Astériscus, i.
■1. csNSTUruaió. | Seujilò sota
AST
ab que en la aelfptica y horízont del globo se senya-
bo las IC eoosiel-laoions del zódiach. Asteritmo.
Asterísmos, i.
ASmSTm m. d. de ast. Asadoreillo. Parvam veru.
ASTFOB. m. arq. díu. |J bsgudbller.
ASnrtm Yea de pastor. Aqui, Híc. || arq. fuserol.
A8TIL. m. HiSTA.
ASmomA. f. POUCIA.
ASTOR. m. ADcell, espècie de esparver, de color
negre clar, la panxa blanca ab clapas negras, la
eaa ceodrosa clapada de blanch, las camas grogas
y'ibech oegre; es mòlt enemich dels coloms. Azor,
gavilau. Accipíter, Iris.
ASTX>RABIENT. m. Sobressalt. Azoramiento,
Pavor, terror, is.
AHTTORAR. V. a. Esparverar, sobressaltar. Tam-
bé s* usa com recíproch. Azorar, Perterreo, es, pr»
neta festinare.
AflTORAT, DA. p. p. Azorado, Perterritas.
ASTrOTG. m. estoig.
ASraÀGALO. arq. fuserol. || art. Cordó qne's
posa per adorno en lo canó à distància de mítj peu
de la boea. Astrúgalo. Astragalos, i, tormenli beUici
toralns.
ABTBE. m. Cos lluminós del cel, com sol, llana,
estrella, elc. Astro, Astrnm, i. || met. ant. estrv-
LU 1.
ASTREA. f. mit. Diossa de la justícia. Astrea,
Astraea, ».
AnHENOMIA. f. ant. ASTROifOMU.
ABTUNGENT. adj. S' aplica als aliments ó re-
meys qae restrenyen, com las servas. Astringente,
ttttrietívo, Astringens.
ASraCLABI. m. mat. Instrument de metall en
forma de esfera sobre un pla: sòn us principal es
pera observar los navegants la altura del polo y dels
astres. Astrolabio, Astrolabium, ii.
ASTRÓLECH. m. Qui professa la astrologia*
Astrólogo. Astrologus, i, astrologia peritus. || met.
ASTUT.
8ÉI üN Boif ASTBÓLBCH. fr. met. fam. séb un bon
APÒSTOL.
ASTROLOGAL. adj. Lo que pertany à la astro-
logia. Astrológieo. Astrologicus.
ABrTROLOGIA. f. Ciència que tracta dels astres.
Astrologia. Astrologia, ae.
ABTROLÓGIGH, CA. adj. astbologal.
ABTROLOMIA. f. ant. y
ASTRONOBOA. f. Ciència que tracta de la gran-
dària, dimensió y moviment dels cossos celestes.
Astronomia. Astronomia, s. Q aristología.
ASTRONÓMIGAIIIENT. adv. m. Segons los
principis y reglas dels astrònomes. Aslronómieamenu,
Ratione astronòmica.
ASTRONÓMIGH, CA. adj. Lo que pertany à la
astronomia. Astronómico, Astronomicus.
ABrTRÓNOMO. m. Professor de astronomia.
AflrÓRomo. Aslronomus, i.
A8TRUGH, CA. adj. ant. AFORTUNAT, DITXÓS.
CATALÀ. ATA U»
ASTÚCIA, f. Manya, sagacitat. Astma, ardid.
Astutia, ae, astus, us. || bstrÀtagbka.
A8TUGIÓ8, A. adj. ASTUT. || ter. bsgrupulós,
fastigós.
ASTUGIOSAMENT. adv. m. astutambnt.
A8TURDIR8E. V. r. y derivats, esturdirsb.
ASTURIÀ, m. Natural de Astúrias, principat de
Espanya. Asturiano. Asturicus, i.
ASTURIÓ. m. Peix. esturió.
ASTUT, A. adj. Sagàs. Astuto. Astutus, callidua.
sÉR MÒLT astut. fr. Pilarse de fmo, Yaldè calli-
dum, versutum esse.
ASTUTAMENT. adv. m. Ab astúcia. Astutanm-
te. Caliidè. ||fraudulentmbnt.
ASTUTtSSIM, A. adj. sup. Astutisimo. Callidisi*
mus.
ASUAVAR. V. a. ant. sua visar.
ASUBTILLAR. Y. a. ant. subtilisab.
ASUGAGH. m. Carreró que no passa. Callejuela
sin salida. Sine aditu angiportus.-
ASUNTE. m. assumpte.
ASUSAUJAR. V. n. ant. assossegar.
AT.
ATABAL. m. ant. tabal.
ATABALAR. V. a. Cansar lo cap. AioUmdrar^
aturdir^ atronar. Lympho, as.
ATABALAT, DA. p. p. Atolondrado, Attonitus.
ATACADOR. m. Qui ataca. Atacador. Pugna-
tor, is. II Instrument pera atacar las pessas de arti-
lleria. Alacador, Ligneus tormentis bellicis stipandis
asserculus. || Instrument ab que s' ataca la pólvora
en las barrinadas. Atacadera, Asserculus, i. || En la
artilleria de mar, corda grossa y forta ab un tros
de fusta al extrem. Atacador, Instrumentum ex fune
turmentis bellicis stipandis.
ATAGAMENT. m. La acció y efecte de atacar.
Atacadura, atacamiento. Strictura, ae.
ATACAR. V. a. Apretar lo taco en la escopeta ó
altra arma. Atacar, fgnifera arma stipare. || Embes-
tir, acométrer. Atacar. Oppogno, as, aggredior, ens.
Apretar à altre en algun argument. Atacar, Insto,
as, nrgeo, es.
ATACAT, DA. p. p. Atacado, Oppugnatus, ag-
gressus.
ATAGH. m. y
ATACO. m. La acció de atacar, envestir, acomé-
trer una plassa ó exèrcit. Ataque. Oppugnatio, oon-
flictatio, nis. || Lo vall que fan los sitiadors. Vallado.
Loricula, ae. || met. Acometíment de algun accident
repentí, com feridura, etc. Ataque. Morbi irruptio.
ATAGONADOR. m. Sabater que adoba '\ calsat
vell. Zapatero de viejoy remendon, Cerdo, nis, sutor,
is. (I met. Qui pega. Zurradar. Castigator, verbera-
tor, is.
ATAGONAMENT. m. ant. Remendo. Bemiendo.
Sarcimeo, inis. || taco t.
ATAGONAR. V. a. Remeodar las sabatas. Bemen-
160
ATA
DICaONARI
AT£
rfor. Reparo, as. | met. fem. Pegar. Zwrrair^ tuidit.
Flagel•lo, verbero, as. || Atiparà algú, afartarlo. Tam-
bé s' usa com recíproch. MUnaTy atTaoaT, Cibo op-
plere.
ATAGONAT, DA. p. p. JUmmdaio, Reparatos.
S met. Zurrado, Yerberatns. || apadassàt.
ATAFETANAT, DA. adj. Semblant al tafetà.
Atafetanadc. SericaB tel» similis.
ATAHUT. m. Bahul ó caixa de morts. Ataud, Lo-
colos, feretriim, i, sandapila, e.
ATALAYA. f. Lloch pera atalayar. Vigia, atala-
ya. Specala, aB, specalatoriam, ii. || m. Qoi atalaya.
Vigia, atalaya, atalayador. Excobitor, speculator, is.
ATALAYAOOR, A. adj. Qai atalaya. Vigia, ata-
Uiya, atalayador, Speculator, excubitor, is. || ant.Qoi
observa las accions de altres. Bspia, atisbador. Spe-
culator, scrutator, is.
ATALAYAMENT. m. La acció de atalayar. ito-
lúyamiento, Speculatio, nis.
ATALAYAR. V. a. Mirar desde mi pnesto alt la
mar ó la campanya pera donar avís de lo qne 's des-
cobreix. També s' usa com recíproch. Atalayar, £x-
cubo, as, specolor, aris. || ant. met. Observar las
accions de altres. Bspiar, atalayar, atisbar. Observo,
investigo, as.
ATALAYETA. f. d. Àtalayuela. Specala, 8B.
ATALENTAR- V. n. ant. Agradar. Àtakuoar,
agradar, Placeo, arrideo, es.
ATALLADOR, A. m. y f. ant. Qoiatalla. Àlaja-
ifíf. Interceptor, is. Q ant. Esfia, esplorador. Gatas-
eopns, explorator.
ATALLARfENT. m. ant. drbssbea. |J m. ant.
Medi pera terminar algun plet ó desavenéncia. Cor-
t$, ajusu, Pactum, i, pactio, conventio, nis.
ATALLANT. m. adv. ant. pee la dressbea.
ATALLAR. v. a. ant. Detenir, aturar à algú ei-
xintli al encontre. Cortar, atajar, Breviori itinere
alieni obviam ire. || ant. Anar per la dressera pera
abreviar camí. /r, atajar, echar par el atajo, Brevio-
re itinere ire. || Detenir lo curs de alguna cosa. Ata-
jar. Goerceo, es, intercludo, is. || ant. Transigir,
terminar un pletó desavenéncia. Cortar, atajar, fer-
wdnar. Lites redimere. Q ant. atalaiar.
ATALLS. m. pi. ant. pler.
ATAUBOR. m. ant. Màquina pera pujar cosas
de mòlt pes. Grua, Trochlea, ae, tractoria machina.
I TABAL.
ATANALLAR. V. a. y derivats, atbnalub.
ATAnAsia. í. Entre estampers, caràcter de
Uetra. Atanatia. Typographici caracteres athanasia
dicti. I Herba alta de un peu semblant à la orenga;
en la címa forma una copa ab certas flors qoe*s con-
servan mòlt temps ab sòn vigor. Yerba de santa Ma-
ria, atanasia, Tanacetum, i.
ATANÀsiA MABiNA. Herba de un peu de altura, las
fullas en figura de Uansa, las flors grogas, y tota
ella cuberta de una borra mòlt semblant al cotó.
Algodonesa, Athanasia marítima.
AXANa. ffl. aat. AnauxAGié.
ATANSAR. V. a. y derivats, agostab.
ATANYENT. adj. PBBTANTBNT.
ATAnyER. V. n. Tocar, pertànyer. Perteneeer,
tocar, Attioeo, perUoeo, es. || v. a. Cumplir las pro-
mesas. Cumplir, Fidem servaré, pra)stare.
ATAPAHIR. V. a. Apretar mòlt alguna cosa pe-
ra que no qnede tova. Tupir. Stipo, constipo, as..
ATAPAHTTi DA. p. p. Tupido, Stipatus.
ATAPAR. V. a. y derivats, tapab.
ATAPIAR. V. a. y derivats, tapiab.
ATAPIR. V. a. y derivats, atapahib.
ATAQUEBIRA8. f. Lloacions à Déu que usavan
los àrabes ans de entrar en batalla. Ataquebiras.
ATAQUINARSE. V. r. atipabse.
ATARABITAR. V. a. ter. Alborotar, Perturbo,as.
ATARANTAT, DA. p. p. Qui per demasiada
vivesa obra precipitadament y sèos reflexió. Trone-
ra, tolondron, alborotado, Turbulentas. | atübdit. |j
Picat de la taràntula. Atarantado. Stellione, taran-
tulalassus.
ATARRAYA. f. Filat circular pera agafar peix
petit. Atarraya, Reté circularé.
ATARRAYAR. V. a. Pescar ab la atarraya.
Atarrayar, Reté circulari piscare.
ATART. adv. t. ant. No mòlt sovint, de quant
en quant. De tarde en tarde. Interdum.
ATASGARIENT. m. La acció de atascarse. Atas-
camiento, HflBsitatío, nis.
ATASGAR. V. a. Encallar. Atascar. In trícas con-
jicere. | met. Posar embaràs en alguna dependència
ó negoci. Atascar, Obsto, as, ímpedio, is.
ATASCARSE. V. r. Encallarse. Atascarse. Sese
in trícas coojicere, in luto haerere. || met. Embaràs-
sarse, no poder prosseguir en alguna dificultat ó
negoci. Atascarse, Haereo, es.
ATATXONAR. V. a. Clavar los cofres ó bahuls ab
tatxas de llautó, etc. Tachonar, clavetear, Umbilicatis
clavis ornaré, muniré. || met. Umpiir alguna cosa
apretant lo que 's fica en ella, com atatxonabU roba
en un bahul. Embutir, Insero, introduco, iogero, is.
ATAURIGH. m. arq. Obra de guix ab que 'is
moros adornavan los edificis. Ataurique, In o^dibus
ornatos é gypso.
ATAYAlf AT, DA. adj. Se diu del caball blanch
de ancas y de coll. Atamnado, Equus clunibus co-
lloque albus.
ATAVIAUENT. m. ant. atavio.
ATAVIAR. V. a. Gompóndrer, assear, adornar.
També s' usa com recíproch. Atamar. Exorno, ador-
no, as.
ATAVIAT, DA. p. p. Ataviado. Ornatus.
ATAVIO. m. y
ATA VIU. m. L' adorno y compostura de la per-
sona. Atavio. Ornatus, cultus, us.
ATEIRADAMENT. adv. m. ant. ABBBGLADA-
MEIfT, OBDENADAMBICT.
ATEIRAMENT. m. ant. obdb, bbgu.
ATEISME, m. Secta dels ateistas. Ateismo. A\r
beiamas, i.
ATE
CATALÀ.
ATE
151
ATEI8TA. m. y
ATEtsncH. adj. ant. Qui nega la existència de
Dèa. Ateista, Athens.
ATELANA8. f. pi. ant. Nom de una espècie de
comédias antígaas. Entre romans eran unas pessas
eómicas y satíricas mòlt llicenciosas. AUlanas. Fa-
Iml» atelans.
ATEMORI8ABIENT. m. ant. Mòlt temor. Ater-'
ramiento. Terror, pavor, is.
ATEMOBISAR. Y. a. Infandir, cansar temor.
També s' usa com recfproch. Atemarizar, Terreo,
es, perterrefacio, is. || àttjrdir. || àmenassíb. 1.
ATEMORISAT, DA. p. p. Atemorizado, Perter-
refactas.
ATEMPERACió. f. La acció y efecte de atem-
perar. Atemperadm. Temperatio, nis.
ATEBIPERADAMENT. adv. m. ant. Ab tem-
plansa. Templadamente, Temperatè.
ATEMPERANT. p. a. Lo qne atempera. Atempt'
ranU. Temperans.
ATEMPERAR. V. a. Rednhir algana cosa à sòn
temperament. També s' asa com recíprocb. A(em-
ferar. Tempero, as. || Moderar, ablanir, templar,
acomodar una cosa à altra. Atemperar. Mitigo, tem-
pero, as.
ATEMPORALAT, DA. adj. nàut. Tent qne
bufà moltíssim faríós. AUmparalado, Tempestno-
sns.
ATEMPTAR. V. a. ant. y derivats, intexth,
PBOJECTAB, ASSAJAR.
ATENALLAR. Y. a. Arrancar à nn reo trossos
de carn ab unas estenallas bullentas. Atenacear, ate-
wzoT. Forcipibos aliqnem dilaniare.
ATENALLAT, DA. p. p. Aienaceaio. Gandente
forcipe vellicatns.
ATENCIÓ, f. La acció de aténdrer. Atemm, At-
teotio, intentio, nis. Q Urbanitat, respecte, obsequi,
iteiieúm. Urbanitas, comitas, atis. || Consideració,
atendéncía, mirament. Aitnjoion, Urbanitas, comitas,
atis.
B!C ATDcaó. m. adv. En aiemon^ teniendo presenti.
Habiteratione.
ATENDAR. V. n. y
ATENDAR8E. Y. r. ant. Acamparse la tropa en
las tendas de campanya. Acamparse. Castra locare.
ATENDATy DA. p. p. Acampada. Incastris collo-
catns.
ATENDEMENT. m. ant. y
atendéncía. f. ATENCIÓ. 2. 3.
ATENDIBLE. adj. Digne de sèr atès. Atendible.
Attentione dignnm.
ATENDIMENT. m. ant. atenqó.
ATÉNDRER. V. n. Estar ab cuydado y atenció.
AUnder. Attendo, intendo, is. Q Tenir consideració à
algana cosa, com: atéicdrer als mèrits y no à la per-
sona. Atender, Alieni rei consalere. || Mirar per alga-
na cosa, ó caydar de ella. Atender. Rationem habere.
I Y. a. ant. espirar, p Goardar, complir, mante-
nirse. Àtenorse. Senro, aa. jj Donar Uoch ò tregoàa.
Bar treguas. Indacias facere, pascísci. || algansar.
II ant. Eixir al encontre.
ATENEA. f. mil. Nom de Minerva, diossa de las
ciéocias; y també de la festa que feyan en bonor de
ella. Atenea. Atenea, ae.
ATENEBIT. m. adv. Considerant. En atencion, en
consideradon. Habita rei ratione.
ATENÉO. m. Espècie de amfiteatre qne hibaYÍa
en Yàrias parts, com en Roma, Alènas, etc. pera
exertitar las arts lliberals, declamar, etc. kteneo.
Atbenaenm, i.
ATENIEN8E. adj. Natural y pertanyent à la re-
pública y cintat de Aténas. AtenieTise. Atbeniensis.
ATENIRSE. Y. r. Adherírse à lo qne's tè per mòs
segur. Alenerse, Maximè aliquid probare.
ATENT, A. adj. Qui tè posada ó fixa la atenció
en alguna cosa. Atento, Attentns, intentus. || Cortés,
urbà. AtentOf comedido. Urbanus, comis.
ATENTADAMENT. adv. m. y
ATENTAMENT, adv. m. Ab cuydado y atenció.
Atentamenu. Attentè, intentè. || Ab urbanitat ó cor-
tesia. Atentamente, Urbanè, comiter. | for. Contra V
orde y forma del dret. Atentadamente, Contra juris
etjudicii ordinem.
ATENTAR. V. a. Maquinar, projectar ó comé-
trer algun delicte. Atenlar. Facinus intentaré.
ATENTAT, DA. p. p. Atentado. Intentatos.
Q m. Crim, delicle. Atentado. Ausum, i, scelus,
eris. D Intent sens to ni so. Intentana. Consíliom
audax.
ATENTATORI, A. adj. ant. Injust, violent.
Atentatorio. Ausam adferens.
ATENTI POTENTI. m. adv. Ab abundància, à
discreció, com menjar atenti potinti. A tente bonete,
Usque ad extremum.
ATENTÍ88IM, A. adj. sup. Atentisimo. Studio-
sissimus.
ATENTÍ88IMAMENT. adj. sup. Atenthimtl•-
mente, Accuratissimè.
ATENTO. m. adv. ab tento.
ATENUAR. V. a. y derivats, disminuhui.
ATÈNYER. Y. a. ATANTER. |j V. n. aut. ARRIBAB.
0 ter. aconseguir.
ATEOPOLÍTICH, CA. adj. maquiívelista.
ATERCIANAT, DA. adj. S' aplica al que tè ter-
cianas; y també 's diu del bumor, color, etc. que las
indica. Atercianado. Febri tertiana affectus.
ATERMENADOR. m. Qui posa fitas à las ter-
ras. Amojonador. Terminator, finitor, is.
ATERMENAMENT. f. La acció y efecte de
atermenar. Amojonamiento. Terminatio, nis.
ATERMENAR. V. a. Posar fitas à las terras.
Amojonar. Termines figere, constítuere.
ATERRAMENT, m. La acció de aterrar. Ater^
ramiento. Prosternatio, nis.
ATERRAR. V. a. Tirar à terra. Asolar. Populor,
depopulor, aris. Q Causar terror. També s' usa com
recíprocb. Aterrar^ aterrorizar. Perterreo, es, perter-
rebciOy is. | Sntre jolota aproximarM i terra. i(9f-
162 ATI DICCIONARI
rar. Ad lerram accedere, appellere. D ibàtebb, hu-
MILLia. II ASSOMBRÀR.
ATERRAT, DA. p. p. Aierrado, aterrorizado,
Terrilus. l| adj. nàüt. Se diu de tot objecte inmediat
à la terra. Aierrado. Proximus lerrae.
ATERRIT, DA. adj. ant. ÀTBaaAT. 1.
ATERRORI8AR. V. a. atebbar. 2.
ATERR08SAR. v. a. Fér terrossos de una matè-
ria solta. Conglobar, alerromr. In glebas congerere.
ATERR08SARSE. v. r. Férse terrosos. Aterro-
narse. In glebas se congerere. || Apilotarse, 's diu
del arròs, etc. Aterronarse. In grumus congerere.
ATERR088AT, DA. p. p. AUrronado. In glebas
congestus. || adj. S' aplica als camps, etc. Terregoso.
Globosus.
ATER8AR. V. a. abbbglab.
ATÉ8, A. p. p. de aténdrer. Aíendido. Gonside-
ratus. II m. adv. en atenció.
ATESAR. V. a. nànt. Posar tibants los capsó ve-
las de la nau. Atesar. Navium rudentes extendere.
ATE80RAR. v. a. Arreplegar y guardar rique-
sas. AUsorar. Tbesaurizo, as, divitias accumulare.
II met. Reunir mòltas qualitats, gràcias ó perfec-
cions. AUsorar. Multa animí bona in se congerere.
ATESTAGIÓ. f. Testificacíó. Atestacion. Testi-
moninm, ii.
ATESTAR. V. a. for. Certificar, testificar. Ates-
tar. Testifico, as.
ATESTAT, DA. p. p. Atestado. Testificatus. ||
adj. Ple. Atestado. Plenus. || m. pi. Los instruments
aaténtichs que fan fé de alguna cosa. Testimomales,
atestados. Probatoria, a3.
ATHLETA. m. atleta.
ATHLÉTIGH, CA. adj. itlétich.
ATIADOR, A. m. y f. Qui atia. Atizador. Exci-
tator, is. II Instrument pera atiar. Atizador , atiza-
dero. Fòrceps, ipis.
ATIAMENT. m. Obra de atiar. Atizamiento. Ig-
nisexcitatio.
ATIAR. V. a. Arrimar los tions al foch pera que
no s' apaguen. Alizar. Ignem suscitaré, excitaré. |
Moear lo ble, llum, etc. Atizar^ avivar. Mungo^ is. j
met. Fomentar las passions ó afectes. Atizar^ revol-
v«r el Qjo^ el caldo. Animi motus excitaré. j| met.
ATL
Atticismns, i. D Moda de parlar por y concís, iítoí-
mo. Concisa oratio.
ATIGURGA. f. arq. Columna quadrada del orde
àtich. Aticurga. Atticnrges, e.
ATINADAMENT. adv. m. Ab discreció. Atm'
damente. Prudenter.
ATINAR. V. a. Pensar, recordarse de algiu
cosa. Atinar, acertar, dar en el hkmeo. Scopum attis-
gere.
INBTAl, mCITAB.
ATIAT, DA.p. p. Alizado. Excita tus.
ÀTIGAMENT. adv. m. A la manera dels àtichs.
AtkameHte. Atticè.
PABUE ítigament. loc. Parlar concisament. Hablar
atkamente. Atticizare.
ÀTICH, CA. adj. Lo pertanyent à Atenas. Atico.
Atticus, atheniensis. || S' aplica al estil, que ab po-
cas paraulas diu mòlts conceptes. Atico, Atticus. |j
ant. Se prenia per un testimoni incorruptible. Atico,
Atticus. II m. Cos de arquitectura que's col-loca per
adorno sobre la cornisa de un edifici. Atico. Atticnr-
ges, se.
ATIGlsniE. m. Gust, elegància y finura ab
qae's pro&nnciaYa 1 greçh en ÀIMiaf . àtioiim.
met. Endevinar per congectnras. iltiMr.
Praevideo, es.
ATINAT^ DA. p. p. Atinado. PrsBvisus.
ATINGAR. V. a. BOBRAR.
ATINGANS. m. pi. Sectaris que no volian todr
à ningú per por de contaminarse. Atinganos. Attii»
gani, orum.
ATINGUT, DA. p. p. de atenirse. Atetúdo, Ad-
barans.
ATÍNIA. f. Lley feta per Atinio que confirmi li
que la de las dotse taulas havia ordenat ab motia éi
la prescripció de las cosas robadas. Atifda. Attiflií
lex.
ATIPAR, v. a. Satisfer de menjar : També i
usa com recíproch. Saciar. Saturo, satio, as.
ATTPLAR. Alsar lo to del instrument. Aüpltír,
Acutum resonare.
ATIPLARSE. v. r. Posar la veu de típie. àSr
plarse. Acutiorem sonum reddere.
ATTPLAT, DA. p. p. Atiplado, tipUsonanU. Àei-
tus.
ATIRÍZIA. f. ant. ICTBRÍCIA.
ATIRIZIARSE. v. r. ant. ictbriciarsb.
ATISAR. v. a. ter. Observar ab cuydado. Atisk0•
Scrutor, rimor, aris. || atalatar.
ATJEGAR. v. a. y derivats, btjbgab.
ATLÀNTIGH. m. S' aplica à la part de mir
que banya la Mauritània. Atldntico. Atlantícos, i.
S' aplica à un orde de arquitectura en que en Uoch
de columnas se posan estàtuas de personas. Atiétr
tico. Atlànticus, i.
ATLÀNTIDA. f . Isla fabulosa que Plató supost*
va envers V estret de Gibraltar. Atldntida. Atüoti'
da, ae. || pi. ConsteMació en que eslàn las estrelliii
que fingiren los poetas sér fillas de Atlas. AtlàntÜA,
Allantides, e, plejades, um. || Nom de las islas dd
arxipélach índicb, ahont los poetas col-locavan ki
camps eliseus. Atlàntidas, atolones. Atlaotides, mn.
ATLANTS, m. pi. arq. Estàtnas de homes qni
en llocb de columnas sostenen lo arxitraa. AtkmUi.
Atlanles, telamones, um. [j atlas. t.
ATLAS. m. Col-lecció de mapas enquadernats.
Atlas. Geographicus atlas. || anat. Nom de la extre-
ma vèrtebra del coll que manté y dóna moviment al
cap. Atlas. Atlas, sa. \\ Montanya de Àfrica. Atlas,
Atlas, antis. || Nom de un Rey de Mauritània, astró-
nomo mòlt sabi, de qni fingiren los poetas que soe*
tenia 'I cel sobre sas espatllas. Atlas. Atlas, anli^i^
II ATLETA. II Tela de seda de Indias. 41
serica.
ATLEQAR. Y. a. uuOAa. m
ATO
ATLETA, m. Los valents qae peleavao à pa-
oyadas. Atleta, luchador. Púgil, is,athleta, aï. || Fi-
siologia, r home qae (è 1 sistema mnscnlar mòlt
desarrollat. Atleta. Àth]eta,a;.
ATLÉTIGH, CA. adj. Lo qae pertany al atleta.
Atlètica, Athleticas, pagilatorias.
ATMOSFERA, f. fis. Floyt subtil y elàstich que
rodeja un cos per totas parts, y participa de sos mo-
viments. Atmosfera. Atmosphaera, se, coelum, i. ||
La massa del ayre ab los vapors, exhalacions y de-
més, que rodeja 1 globo de la terra fins à ona altura
considerable. Atmosfera. Atmosphsera, ae. || met. Lo
espay ahont s' ex ten la virtut de qaalsevol cos ; y
així 's dia : iTMóspsai elèctrica, etc. Atmósfira. At-
mosphdBra, x.
ATMOSFERA DEL SOL, LLUNi T PLINETÀS. LO floy t SUb*
til qoe s suposa al entorn de ells. Atmosfera de'
to/, luna y planetas. Solis aut planetaram atmos-
ptera.
▲TMÓSFBiA TEiRBSTRB. Uoió ó mescla do las snbs-
téncias capassas de conservar Y estat aeriforme al
gran actual de temperatura en que vivim. Atmosfe-
ra terrestre. Terrestris atmosphaera.
ATBI08FÉRIGH, CA. adj. Lo que pertany à la
atmosfera. Atmosférko. Atmosphsericus.
ATOBA. f. TOVA. 1.
ATOLONDHAAIENT. m. L' acte de atolondrar.
Aturdtmteiito , atolondramiento. Gonsternatio , nis,
lympbalus, us.
ATOLONDRAR. v. a. Pertorbar los sentits. Tam-
bé s' Dsa com recíproch. ifurdir, atolondrar^ per-
íMrbar. Lympho, consterno, as.
ATOLONDRAT, DA. p. p. Atolondrodo. Cons-
terna tus. II adj. A TARANT AT.
ATOLONS. m. pi. ATLAifTmis.
ATOmSAT. m. Qui segueix ó defensa 1 sistema
dels àtomos. Atomista. Atomorum sectator.
ATOUtSTIGH, CA. adj. Lo que pertany als ato-
mistas. Atomistico. Atomorum sententia; congrnus.
ÀTOMO. m. Lo més petit cos que 's suposa in-
divisible. Atomo, Atomus, corpusculum, i. || met.
Part mòlt petita de qualsevol cosa. Atomo, Minutis-
sima res. || m. pi. Las particuletas que's percebeixen
en lo raig del sol que entra en alguna pessa. Atomos,
Atomas, i.
FINS UN ítomo. loc. fam. En la cosa mès mínima ó
petita, en ona monada. En un útamo. In minimo.
ATONEGAR. V. a. Posar la primera capa de ter-
ra. Recalcar. Recalco, as.
ATÓNIGH, CA. adj. med. Lo que es capàs de
tràarer un accés. Atónico. Atonicus.
ATOvriR. V. n. ant. y derivats, aturdir, espan-
tar.
ATÓNTT, A. adj. Pasmat ó espantat de algun
obfecte ó succés extrany. Pasmado, atómto, Stupe-
kciüs.
ATOBITAR. V. a. nàut. Posar un cop de mar en
certa posició y moviments la nau. Atontar, Navem
Aoctaatim exponere. intontie.
TOMO I.
CATALÀ. ATR 163
ATONTAT, DA. p. p. nàut. AUmtado. Eluctua-
tim reliclus.
ATONTIMENT. m. La acció y efecte de atontir.
Atontimiento. Obstupefactio, nis.
ATONTIR. V. a. y derivats, entontir.
ATONYAT, DA. adj. Apretat. Compacto, apreta-
do. Arctus.
ATORAR. V. a. nàut. abarrotar.
ATORAR8E. V. r. nàut. Parlant dels caps, de-
tenirse, no poder passar per ahont deurian, ja per
sér massa grossos, ja per altra causa. Atorarse, atra-
gantarse. Híereo, es.
ATORDIR. V. a. y derivats, aturdir.
ATORGAR. V. a. y derivats, otorgar.
ATORMENTADAMENT. adv. m. Ab torment.
Atormentadamente. Anxié.
ATORMENTADOR, A. m. y f. Qui atormenta.
Atormentador. Cruciator, is.
ATORMENTAR. V. a. Afligir y molestar corpo-
ralment à algú. Atormentar. Excarniflco, as, torqueo,
es. II mel. Molestar, enfadar, afligir à algú. Ator-
mentar, apurar. Crucio, stimulo, as, animam agita-
ré. II Donar torment pera fér confessar la veritat.
Dar tormento. Reum in equuleo torquere. 0 nàut. Fér
una forta impressió en la nau la violència de las
onadas, la forsa del vent, lo pes de la arboladura y
tot lo que pót influhir. Atormentar. Agito, as.
ATORMENTARSE. V. r. Apesararse. Atormen-
tarse. Animo laboraré. || Donarse mal temps. Ator--
mentarse. Excruciari.
ATORMENTAT, DA. p. p. Atormentado, Cru-
ciatus.
ATOROSAT, DA. adj. ant. atorsonat.
ATORROLLAR. V. a. Gonfundir à algú. Atur-'
rullar, aturdir, confundir, Perturbo, as, confundo,
is.
ATORROLLAT, DA. p. p. Aturmllado. Pertur-
batns.
AT0R80NAR8E. V. r. Partir torsó las cabalca-
duras. Atoroionarse. Torminibus laboraré.
ATORSONAT, DA. adj. S' aplica à las cabalca*-
dnras que pateixen torsó. Atorozonado. Torminibu
affectus.
ATORT. m. adv. ant. per forsa. || 1 tort.
ATORTORAR. V. a; nàut. Trincar ab tortonfl.
Tortorar, atortorar. Navis latera ftutbus eiroum re-
tortis roborare.
ATRABILA. f. ATRABILIS.
ATRABILIAR. adj. y
ATRABILIARI. adj. y
ATRABILIÓ8, A. adj. Lo que pertany à la atra-
bilís. A(ra6t7mrto, atrabilioso. Ad àtram bilem per-
tinens.
ATRABILIS. f. Còlera negra. Atrahilis Àtra bi-
lis.
ATRACA. Yeu nàut. ab que 's designa la acció
de atracar, ajustar un tauló ó altra pessa de cons-
trucció ab altras. Atracar. Apprehende.
ATRAGABLE. adj . abordablb .
21
154
ATR
DIGQOMRI
ATR
ATRACADA, f. nküi. Acte de atracar. Atracada .
Navis appolsio.
BONi ATtACADi. nàat. La qael patró dirigeix ab
tal aceri que la embarcació qaeda parada y situada
conveaieDtment en lo punt à que dèria atracar. Bue-
%a atracada, Congrnos appolsos.
MALA ATRACADA, oàut. La que*s fa sens dítas cir-
cnnstàncias. Mala atracada. Infelix appnlsns.
ATRAGADERO. m. Paratge ahont sens perill
poden atracarse las embarcacions menors. Atraca-
diro. Statio, nis.
ATRACAR, y. a. nànt. Arrimar las embarca-
cions à terra ó unas à altras. Atracar. Nayim appe-
llere. || Arrimar nn objecte à altre. També s' nsa
com recíproch. Atracar. Bem rei accedere. || Apre-
tar ona cosa contra altra. Atracar. Comprímo, is,
arcto, as. 0 Aproximarse, però sons arribar à tocarse
'is objectes. Atracar. Accedo, is. I ant. trossai.
ATRACARSE. Y. r. Atiparse bè. Atracarse^ afí-
harrane. Cibo potaqne opplerí.
ATRACAT, DA. p. p. Atracada. Appolsos.
ATRACXaÓ. f. La atracció y efecte de atràorer.
Àíraccion. Attractio, nis. 0 ATtAcriu. S.
ATRACCIÓ NiwTOifiANA. La qoc's vorífica sols en las
grans massas, en rahó de aqoestas mateixas, y del
qoadrat de las distàncias. Atracdon neutaniana ó pla^
nctaria. Atractio newtoniana.
ATRACTIU, TA. adj. Lo qoe atrao ó tò la vir-
M de atràorer. Atractiva. lUecebrosos, attractoríos.
I m. Gràcia en la cara, paraolas, etc. Atractko. Ule-
eebr», arom.
ATRAFAGAR. V. n. y
ATRAFAOAR8E. V. r. Fatigarse, afanarse.
Atrafagar^ atareane. Defatigarí.
ATRAFAGAT, DA. adj. Aqoeferat. Atareado.
Defatígatos.
ATRAGANTARSE. V. r. ant. BififüOARSB.
ATRAIRER. Y. a. ant. atríurer.
ATRAPAR. Y. a. Agarrar al qoe foig. Cogtr,
aUrapar. Fogientem apprehendere. || Assolir, acon-
segoir. Alcanzar. Conseqoor, asseqoor, eris. || Sor-
péiidrer,8obreYeoir repentinament algnna cosa, com:
Y atrapí la nit, 1' atrapí en lo fort ó ab mentida.
CogiT, Aliqoem prebendere. I| Enganyar. Cager. Fa-
Ut, is. I nàot. Poear ó passar las trapas à las Yelas.
ifriajMir. Provisionales fones Yelis aptare.
ATRAPAR AB LOS PIXATS AL YINTRB. fr. fam. y
atrapar i u BNGBSA. fr. Sorpéodrcr de promp-
te à algú en algon delicte, etc. sens podérsebo pen-
sar. Coger demana» d boca, eoger Uu manoienlanul•-
10» In fragranti.
ATRAPAR DBSGüTikAT ó DBSPRiYiifooT. fr. Impensa-
dament, de repent. Coger de rebato^ de manos d boca.
Repentè, sobitò.
ATRAPAR LA LLUNA. fr. Dorar mòlt la execocíó de
algona cosa. Coger la noehe. Nocte, hora, tempesta-
te capi.
ATRAPAR SOTA. ft*. CogiT d$k^o, Sobtop insidias
oapere*
ATRAPARSE. Y. r. Caorer à la trampa. Afrom-
parse. Laqoeo ímplicari.
ATRAPAflSAR. Y. a. Fér algona cosa depressa,
íscabè ó mal, férla de qoalsevol manera. Atrabancar^
frangoUar. Opos acceleraré.
ATRAPAT, DA. p. p. Atrapada, eogido. Appre-
bensos.
ATRÀ8. m. L'efecte de atrassary atrassarse.
Atrano, Retardatio, nis; solotionis reditos, dílatio,
egestas. 0 nàot. Lo pont de sitoació de la nao ó dis-
tància qoe aqoesta 1 soposa mès atrassat ab res-
pecte al rombo qoe ha obtiogot per la observació
dels astres. Atraio. Retardatio, nis. \ adv. 1. Denota
la part posterior de algona cosa. Atrds, Posterganea
pars. H Se dio per qoalsevol cosa passada. Atré».
Gessim. | exp. fam. Serveix pera fér retrocedir à
algú. AtfOi. Retrò, retrorsòm.
atrís de. m. adv. y
atrísqitb. m. adv. Ademés; així *s dio: atrís de
venir tart encara reganya. Tras. Post, deinde.
DB PART dbatrAs. fr. Per derrera, à trahició. A es--
païda» fmeltas, A tergo. Q En aoséncia de algú. A es-
paldas. Ad posteriora.
PÍR TORüAR atrís. fr. Rebàtrcr. Bechazar^ kacer
volver atrds. Propolso, as, redigo, is.
QUBDARSB MOLT ATRÍS. fr. Qoe à mès del sentit
recte significa estar distant de la consecoció de al-
gona cosa. Estar muy léjos. Longios, longissimè
abessè.
TORNAR atrís. fr. Rotrocedir en lo camí fét. Desan-
dar. Per eamdem redire viam.
TORNAR LA PARAULA ATRÍS. fr. Dcsdirso dc lo pac-
tat. Volterse atrús, volver atrds, desdedrse, retrac-
tarse. Dictis non stare, fídem prodere.
ATRA8SADOR. m. trassador.
ATRA8SAHIENT. m. L' acció y efecte deatras-
sar y atrassarse. Atraso. Ronorom amissío.
ATRAMAR. V. a. Retardar. Atrasar. Prseeo, es.
I ant.Proporctonar. Apto,coapto,as. D Empenyarse.
També s' osa com recíproch. Atrasar. Ms alienom
contrahere. || ant. ocasionar, causar. D trassar.
ATRASSAR LO RELOTGE. fr. Fér córror atràs V as-
senyalador. Atrasar elreloj. Retardo, as.
ATRASSARSE. Y. r. Qoedarse en derrera. Atra-
sarse. Retardaré.
ATRASSAT, DA. p. p. Atrasado. Retardatos. ||
adj. Endeotat, empenyat. Atrasado. JRrt alieno op-
pressos.
ANAR ATRASSAT. fr. Estar empenyat ó anar à mé-
nos. Andar ó estar alcanzado, andar d tresménos cuar-
tillo ó de capa cnida, Inopia laboraré.
ATRASSOS. m. pi. Endarreriatges, rendas qoe
deixaren de pagarseal temps senyalat. Atrasos. Re-
ditos, vectígalia constitnto die non solota.
ATRÀüRER. v. a. Fér segoir algona cosa com
r iman al cer, etc. Atraer, tirar. Attraho, traho, is.
II Goanyarse la volontat de algú. Atraer. Allicio,
proUicio, ascisco, is. | apaugar.
ATRAVEMA-f. lànt Yea ab qoe's dosígM la
ATR
CATALÀ.
acció de atravessar com: perns de àteívsssí. Atra-
viesa, Traosversio, ois.
ATRAVESSADOR. m. TRAVBSSBR. II BMBlBlS, IM-
PEDIMENT.
ATRAVESSABIENT. met. conbxió.
ATRAVESSAR. Y. a. Posar una fusta ó altra co-
sa de una part à altra. Atravesar, Transversum po-
oere, ioterjicere. || Passar de part à part lo cos ó
algun membre ab la espasa, la jaygaa pels porós,
etc. Atravesar. Transverbero, as, transfodio, is. jj
Fa^ar de una part à altra, com: atra vessa a la car-
rera, etc. Atravtsar, cruzar. Transmeo, as, transeo,
is. I En lo joch posar travessas à mès de lo que's po-
sa al fondo. Atravesar, Extra ludi sortem sponsione
eertare. jj Encreabar una cosa. Atravesar, cruzar.
Becosso, as. Q nàut. Posar en fatxa, situar la nau ab
lo costat perpendicular ó transversal à la direcció de
la mar ó vent. Atravesar, poner d la capa, Transver-
nm teoere navim. [ Llaurar segona vegada la terra.
BÒMT. Repastino, as, campnm iterare. || hílmiràr,
nxFÉXDRBR. y Dit dels generós, agàvellar.
ATRAVESSARSE. v. r. Posarse de per mitj al-
gun destorb. Atravesarse, Interjicio, is. [| Intercedir,
posarse de per mitj. Atravesarse. Intercedo, is. || met.
Interrómprer la conversació. Atravesarse. Sermonem
interpel•laré. || Encontrarse ab algú, renyir ab ell.
Atravesarse, Rixor, aris, contendo, is. || Entrevenir,
ocórrer algana cosa que impedeix lo curs de altra.
Atravesarse. Intervenio, is. || En los jochs de interès
se dia de la quantitat que s' ha perdut ó guanyat.
Atravesarse. Alicujns summae jacturam in ludo fíeri.
I nàut. En las maniobras situarsela nau ab són cos-
tat perpendicularment à una direcció qualsevol.
Atravesarse. Na vern ad perpendicnlum aptari. || nàut.
Féndrer lo vent una direcció pròximament perpendi-
cular à altra dada. Atravesarse. Yeotum propè per-
pendicnlarem directionem accipere.
ATRAVESSARSE LI k ALGÚ UN NüS AL COLL. fr. mCt. No
poder parlar de susto, pena ó vergonya. Atravesdr-
sek d uno tm nudo en h garganta. Yocem feucibns
baerere.
ATRAVES6AT, DA. p. p. Atravesado. Transver-
sus. Q adj. Qui no mira dret. Atravesado, Strabo
ois. I Mal intencionat. Atravesado, Malignus, versu-
tos. 1 L' animal que prové de vàrias caslas. Atrave-
sado. Hybridus ; hybrida, se.
ATRA VESSAT EN UNA CARALGADURA. loC. AjagUt SObrO
la càrrega de ella. Atravesado en una caballeria. In
jomento distentus.
ATRAUMENT. m. ant. atracció.
ATRATMEBiT. m. Lo que alràu ó lè virtut de
atraorer. Atractiva, Atlrabendi eíBcax. || Atractiu,
al-Ücient que afalaga. Atractiva, lUecebrae, arum.
ATRE, A. adj. ALTRE.
ATREBALLAR. V. a ant. atrirular.
ATRESORAR. V. a. y derivats, atesorar.
ATRE8SAT, DA. adj. Diestro, adiestrado, Ins-
treetos, exercitus.
ATREOSI. Gonj. ant. for. À mès de aixó^ademés.
ATR 158
Otrosiy ademas, demas de esto, Insnper, prsterea,
item. II m. for. Cada una de las peticions desprès de
la principal. Otro si. Altera petitio. || Juntament.
Juntamente. Junctim.
ATRET, A. p. p. ant. de atràurer. Atraido. Trac-
tus.
ATRETAL. adv. ALTRETANT.
ATREVÉS. m. adv. DE TRAVÉS.
ATREVESSAR. V. a. y derivats, atratbisar.
ATREVIDAMENT. adv. m. Ab atreviment. Atr^
vidamenle, osadaments, Audacler. || témer ariament.
P LLIRREMBNT.
ATREVIDÀS, SA. adj. aum. atrevidíssoi.
ATREVIDET, A. adj. d. Atrevidillo, Aliqnanta-
lum audax.
ATREVIDÍSSIM, A. adj. sup. Atrevidisimo. Au-
dacissimns.
ATREVIMEBIT. m. La acció y efecte de atrevir-
se. Atrevimiento, osadia, audàcia. Audàcia, ib. || co-
ratge. II TEMERITAT. || DESCARO.
DONAR ATREVIMENT, fr. ANIMAR, t,
ATREVIRSE. V. r. Arriscarse, determínarse à
fer alguna cosa. Atreverse. Audeo, es.
ATREVIT, DA. p. p. Atrevida. Ausus. [| adj. In-
solent, descarat, desvergonyit. Atrevida, Audax. ||
ANIMÓS. II TEMERARI.
ATRIBA. f. Instrument de fér esclops. Atriba.
Atriba, se.
ATRIBUCIÓ, f. La acció de atribubir. Atrihmon.
Attributio, nis.
ATRIBUHIR. V. a. Aplicar, assignar alguna co-
sa à algú. S' usa com recíproch. Atribuir, aplicar.
Tribuo, attribuo. || Kcumuhr, Atribuir, aehaear, aeth'
mular, Transfero, ers, duco, is. || concedir.
ATRIBUHIT, DA. p. p. Atribuido. Assígnatns.
ATRIBULADOR, A. adj. Lo que atribuïa. Tri-
bulante, Tribnlans.
ATRIBULAR. V. a. Afligir. S' usa com recl-
procb. Atributar, Contribulo, as, ango, is. || Pertur-
bar r animo. Amotinar, turbar, Turbo, perturbo, as.
ATRIBULARSE. V. r. AMOTINARSB.
ATRIBULAT, DA. p. ^.Atribulado, Gontribola-
tUS. II adj. ATARANTAT.
ATRIBUT, m. teol. Qualsevol de las perfeccions
própias de la essència de Dèn, com omnipoténcia,
misericòrdia, etc. Atributo, Attributum, i, attributio,
nis. II Símbol ó senyal que denota '1 caràcter y ofici
de las fíguras, com la palma de la victòria, '1 lliri
de la puresa etc. Atributo, Signum, i, insigne, is.
ATRIGIÓ. f. teol. Dolor de bavérofés à Dèu pels
danys que 's segueixen. Atricion, Attritio, nis.
ATRINXERAMENT. m. Trinxera, fosso, esta-
cada ó cristall de terra ó brossa pera defensar lo cos
del soldat dels tirs del enemich. Trinckera, atrinche^
ramiento. Vallum, i, agger, is.
ATRINXERAR. V. a. Fér trinxeras. Atrineherar,
Yalio, as, vallo cingere.
ATRINXERARSE. v. a. Fortificarse ab trinxe-
ras, etc. Atrineherarse^ barrearsi, Yallo se muniré.
156 ATft DlGGIONARi
ATRINXERAT, DA. p. p. Atrinekerado, Yalla-
los.
ATRI8SAR. V. a. ant. Redahir à pols. Pulveri-
zar, reducir d polvo, Palvcro, as, in pulverem verle-
re.
ATRIT, A.adj. Qui tè atrició. Atrito, Attritas. ||
ant. BXTBNUAT, ABATUT.
ATRTVENSA. m. ant. ATRKVnfENT.
ATROBAR. V. a. TBOBAB.
ATROCtasm, A. adj. snp. Àtrocisimo. Atrocis-
aimns.
ATROCITAT, f. Graeltat gran. Atrocidad. Atro-
cítas, atis.
ATROMPETATy DA. adj. Dit del trabnch ó al-
tra arma de foch que ,tè la boca en fígara de trom-
peta. Ahocardado. In tabffi formam ore compositas.
ATRONADOR, A. m. y f . tabalot.
ATRONADURA. f. Fenella, obertura que solen
tenir algunas pessas pel cop que dóna V arbre al
tallarlo. Air(madura, Fissura, a;, físsus, us.
ATRONAR. V. a. Alborotar ab crits. Alronar,
aiolondrar. Consterno, as, stupefacio, is. || Fér gran
mhído à manera de tró. Atronar, Tono as, strepo,
is.
ATRONAR8E. v. r. Atnrdirse ab lo ruhido dels
trons. Se diu dels cuchs de seda, dels polls abans
de surtír del ou y de altras crias que moren obint
tronar. Atronar, Tonitruum fragore perlerrefieri.
ATRONAT, DA. p. p. Atronado. Consternatus.
I adj. ATABAJfTAT.
ATRONERAR. V. a. Obrir, fér troneras. Atrone-
rar. Ostiola bellicis tormentis excutiendis efficere.
ATROPAR. V. a. Juntar tropas sens orde. Tam-
bé s' usa com recfproch. Atropar, Turbas cogere.
ATROPELLADAMENT. adv. m. Precipitada-
ment, ab desorde y confusió* Atropelladamente. Rap-
tim, turbatè.
ATROPELLADORy A. m. y f. Qui atropella.
Atropellador. Gonculcator, is.
ATROPELLAMENT, m. La acció y efecte de
atropellar. AtropellamientOy tropelia. Goncolcatio, nis.
ATROPELLAR. V a. Passar atropelladament
per demunt de algú. Atropellar, Conculco, pessum-
do, as. II Despreciar, no fér cas de lleys, ni respec-
tes, ni de la rabó. Atropellar, Leges, jura proterere.
I Injuriar, maltractar de paraula à algú sens donarli
lloch de disculpa. Se diu comunment dels superiors
respecte dels inferiors. Atropellar. lojuriis, probris
aliquem vexaré.
ATROPELUBHO TOT. fr. Despreciarbo tot ab arro-
gància. Atropellar por todo. Omnia posthabere, nibil
pensi babere.
ATROPELLAR8E. V. r. Apressurarse massa en
las obras ó paraulas. Atropellarse. Properantius age-
re, dicere.
ATROPELLAT, DA. p. p. Atropellado. Concul-
calus. ;| adj. Precipitat en dir ú obrar. Atropellado.
In dicendo aut agendo pro^ceps.
ATRÓB. adj. Fèr, cruel. Atraz. Ferox, immams.
ATÜ
I Enorme, grave. A(ror. Atrox. jj Mòlt gran. Atroz.
Supra modum grandis.
ATR08ITAT. f. ATBOCITAT.
ATR08MENT. adv. m. Atrozmente, Atrociter.
ATROSSABIEBIT. m. Obra de atrossar. Sofaldo,
Yestis snblevatio.
ATROSSAR. V. a. Alsar la roba. També s* usa
com recíprocb. Sofaldar, Succingo, is, vestem exto-
llere, allevare. || nàut. tbossab.
ATROSSAT, DA. p. p. Sofaldado, Succinctus.
ATROTINAR. V. a. y derivats, abandonab. 2.
ATSABEJA. f. ant. gateta.
ATSAGAYA. f. Llansa ó dart petit. Azagaya.
Hasta, s, telum, i.
ATSAGAYADA. f. Gop ó ferida de la atsagaya.
Azagayada, Aclidis ictus.
AT8AR. m. Desgràcia impensada. Asar. Inopi-
natum malum. || casualitat.
ATSARENA. f. ant. Vestidura llarga y rodona
de que usa van las donas. Cielada. Cyclas, adls.
AT8EGALLADA. f. DISBABAT.
ATSEGAR. V. a. BTJBGAB.
ATSEGAYA. f. ATSAGATA.
ATTANYENT. p. a. ant. PEBTANTBNT.
ATTEMPTAR. V. a. ant. intentab, bnsatjab.
ATTÉNDRER. V. a. y derivats, aténdbeb.
ATTENEDOR, A. adj. atenddlb.
ATTENTAR. V. n. y derivats, atentab.
ATTRIDAR. V. a. y derivats, matab. Q abatbbb.
ATUFADAMENT. adv. m. Atufadamente, enojo-
samente. Iratè, iracnndè.
ATUFARSE. v. r. Enfadarse y ressentirse de al-
gana cosa. Atufarse^ amoscarse, repuntarse, picarse,
Aliqua re offeodi.
ATUFAT, DA. p. p. Atufado, pkado. Aliqua re
offensus.
ATUIR. v. a. ant. matab.
ATUNYAT, DA. adj. ATorcTAT.
ATURADA, f. ESTACIÓ, detenció, pabada.
ATURADETA. f. d. Paradeta, paradilla. Parva
mora.
ATURADOR, A. m. y f. Lo qui ó lo que atura.
Detenedm', Cunctator, is.
ATURALL, m. Instrument pera aturar. Detene-
dor, Cunctator, is.
ATURAMENT, m. tobpesa.
ATURANSA. f. ant. detenció, jj alto.
ATURAR. V. a. Detenir, contenir, suspéndrer
lo curs de alguna cosa. Delener, parar. Detineo, es.
Q GLASSAR.
ATURARSE. v. r. Detenersey pararse , parar.
Cunctor, moror, aris. jj ant. avebgontibse. || bete-
NiRSE. I Faltar la memòria. Atnrarite, Deficere me-
mòria. I Reservarse, detenirse alguna cosa. Que-
darse, Retineo, es, sibi assumere.
QUI k quabanta no s* atüba t à cinquanta no en-
DBviNA, À seixanta desatlna. ref. Denota que 1 qui
no tí' judici à quaranta anys de edat, y à cinquanta
no preveu las coaas» en k vellesa obrarà errada-
ATX
CATALÀ.
AÜC
157
ment. Quien d tmarenta no atura y d cincuenta no adi^
vina, d sesenta desatina, Qai octona post lastra non
sapity nonoqae peraclo noo providet, decimo tàndem
insanit.
ATUBAT, DA. p. p. Parado, detmido, Detentas.
I adj. Apocat. Encogido, apocado. Tardus, iners.
ATURBANTAR. V. a. Dàat. Lligar à sòo respec-
tin pal uo cap qualsevol que de ell penja, per mès
avall de la encapilladura. Aturbantar. Funem ad pro-
priam malum vincire. [| nàut. Amarrar un puntal
per sòo extrem al pal que déu sostenir. Aturbantar.
Fulcrnm extremo ad proprium malum allígare.
ATURDIMEBiT. m. Perlurbació dels sentits.
Aturdimienlo, Perturbatio, nis. || cobardià, temor.
(rrao admiració. PastnOf aturdimiento. Stupor, is.
Falta de expedició. Torpeza^ desmana. Hebetudo, nis.
ATURDIR. v. a. Perturbar los sentits. També
s* usa com recíproch. Alronar, aturdir, atolondrar.
Pertorbo, as. || Causar gran admiració. Pasmar,
tímrdir. Consterno, as.
ATORDIT, DA. p. p. Aturdido, atarantado. Stn-
pefaictns. | adj. Espantat, acobardit. Amilanado, aco-
quimado. Terri tns.
ATURRÜLLAR. v. a. Gonfóodrer, deixar sens
paraula. Aturrullar, Perturbo, as, confundo, is.
ATURRCLLATjDA. p. p. Aturrullado. Confusus.
ATUTIA. f. Oxido de zinch de color gris cen-
drós, que*s troba agafat à la part superior dels
forns, ahont s* ha fos lo coure ab la calamina pera
fer llautó: s' usa per remey en alguns mals dels
ulls. Atutta. Tulhia, a^, cadmia medicinalis.
ATXA. f. Candela mòlt gruixuda de cera, qua-
drada, ab quatre blens. Ilacha. Fax, cis, cereum fn-
nerale. Q ant. destral.
ATXA DEVENT. L^í dc cspart y pega. Hacha de vien-
tOy hachon, Malleolus sparteus píce oblitus.
ATXAGÓS, A. adj. Qui pateix algun atxaque.
Ackaco$o. Yaletudinarius.
ATXADA. f. Cop de atxa. Bachazo, Facis ictus.
ATXAQUE. m. Malaltia habitual. Achaqut, Affec-
ta valetudo. || escusa, pretext.
ATXARI. m. Herba, asaro.
ATXA8SA. f. aum. Hanhon. Faxgrandíor.
ATZERA. f. Lo peu pera tenir las atxas. Hache-
ro. Candelabrum, i.
ATXERO. m. mil. Cada hu dels soldats destinats
à obrir pas en las marws, pera lo qual portan pa-
las, destrals, elc. Gastador, hachero. Sternendis viis
destinatus miles.
ATXETA. f. d. Hacheía, hachuda. Fax minor.
ATXIQUIDOR, A. m. y f. Qui alxíqueix. Achi-
cador, Imminuens, tis.
ATXIQUnHJRA. f. La acció y efecte de atxi-
quir. Achicadura, Imminutio, nis.
ATXIQUIR Ó AmQUIR. v. a. Reduhir à me-
nos lo lamany de alguna cosa. Achicar, Imminuo,
is, decnrto, as.
ATXIQUIR8E. V. r. Tornarse petit. Menguar,
ie$ereeer, Decresco, is.
ATZABEJA. f. àtsabbja.
ATZAR. m. ÀTSiR.
ATZARENA. f. ATS ARENA.
ATZEGALLADA. f. DISBARAT.
ATZEGAR. V. a. ETJEGAR.
ATZEGAYA. f. atsacata.
ATZEMBLA. f. ADSEMBLA.
ATZEROLA. f . Fruy t del atzeroler. Acerola. Mes-
pillum, i.
ATZEROLER. m. Arbre, tè las fullas retalladas,
las flors blancas y en forma de rahims, la fruyta com
una serva ab un gust agre-dols. La fusta es de color
de carn y en algun temps mòlt apreciada per mobles.
Ac^olo. Mespillus, i.
AU.
AU. m. ant. aücbll. || Veu de carreter pera inci-
tar als animals, issa. Jau. Eia, age.
AU AU. Veus que s' usan pera significar Y aplanso
ruidós. /au, jau, Acclamatio, seu plausus tumnl-
tuarius.
AUBAGH, GA.adj. Lo que impedeix lo pas à la
llum. Opaco, Opacus. || Obscur, fosch, ombrívol.
Opaco. Obscurus, opacus. || mel. trist.
AUBÀ. f. ter. Magrana de pinyol.
AUBADA. ant. albada.
AUBARGINIA. f. ALBERGÍNIA.
AUBELLÓ. m. Desaygnadero dels estanys, pa-
tis, etc. Arbollon, tijera. Aquamm emissarium.
AUBRIGOGH. m. ter. abercogh.
AUGA.f. ant. oca. rodolí.
FÉR TOTS LOS PaPBRS DEL AUCA. fr. ExpUca U íSk-
constància de algun subjecte ó facilitat de trànrerlo
à qualsevol dictamen. Irse con el viento que corre]
moverse à todos vientos. Viclrices partes sequi.
sÉR l' amo DEL AUCA. fr. Sér lo principal en algun
negoci. Ser el amo ó dueno de la batia, Potiorem in
aliqua re esse.
AUGELADOR. m. ant. y
AUGELEGADOR. m. ant. Qui per diversió ó ne-
cessitat cassa animals volàtils. Cazador de aw$. Au-
ceps, upis.
AUGELL. m. Animal volàtil. Ave, pójaro. Avis,
is, ales, itis. || met. Astut, dissimulat. Pújàro, redo-
mado. Callídus, versutus, i.
AUGELL AFOLLADOR. Lo quc cstà pcr saltar del nin.
Volanton. Jam volatui aptus, proximus passer.
AUGELL DE ATGUA. Sc diu del quc rcgularmcut tè
1 bèch ó las potas en forma de cullera, com T
ànech, oca, etc. Ave aquútií ó dt cu^hara. Avis aqua* .
lis, fluminea.
AUGELL DE BOSCH. AUGELL SALVATGE.
AUGELL DE GANT. Lo quc ab lo sèu caut dóna au-
guris, com lo corb, cucala, etc. Ave de agüero. Avis
canora, oscen, inis.
AUGELL DEL PARADÍS. Es dc mitj pcu do alsàría,
groch, lo pit blau, las alas negras, y la panxa cen-
drosa; baix las alas li naixen una porció de plomas
168
AUG
DICCIONARI
AÜD
mòlt prímas y 1 doble més llargas qne sòn cos. Ave
del paraiso^ pdjaro del sol, manucodiaia. Paradysia-
ca avis.
AÜCELL DE JÍIT. ACCBLl NOCTURNO.
AucELL DE PASSA. Lo qui cíi ccrl temps del any
mada de regió, com la oreneta, tort, etc. Ave de pa--
$0. Vaga, hospita avís.
AUCELL DE RiPiFnTA. Lo qae*s manté de altres au-
celis y animals que cassa, com l' esparver, àliga,
etc. Ave de rapina ó rapiega. Rapax avis.
AUGELL DE RECLAM. RECLAM.
AUCELL NOCTURNO. Lo qoe sols vola de nit, com la
oliva, etc. Ave nocturna. Nocturna avis.
AUCELL SALVATGE. Lo que no 's domestica y fuig
de poblat. Ave silvestre ó brava. Silvestris avis.
AUCELL PASSAT NO ES ENGABIAT, rcf. y
AUCBLL VELL NO ENTRA EN gXbia. rcf. Dcuota que
es difícil enganyar als que tenen experiència. Pdjaro
viejo no entra enjaula; óperro viejo no hay tus tus ó
nmcu cuz cuz, Seni verba dare diflBcilè est.
JA HA FUGIT l' AUCELL DEL NIU Ó DE LA GÀBIA. fr.
met. Explica que algú ha fugit del paratge ahont se
pensavan trobarlo. Salto el pdjaro del nido, volo el
golondrino. Omnis spes amissa est.
MÈS VAL SÉB AÜCELL DE BOSCH QUE DE gIbIA. rcf.
Ensenya que 1 qui tem si^r castigat per algun de-
licte mès li val escaparse. El buey suelto bien se
lame; mas vale salto de mata que ruego d$ buenos. Cnm
llceat fagere, ne quaïras lilem.
MÈS VAL UN AUCBLL EN LA MA QUE CENT Ó QUE UNA
ÍL16A VOLANT, rcf. Denota que no aventurem lo bè ó
coDveDiéncia que gosem per la esperansa do altre
que se'ns figara major. Por el alabado dejé el conoci-
dOf y vime arrepentído. Umbram procorpore cap ta vi.
NO S' HA DE DEIXAR DE SEMBRAR PER POR DELS
AUGBus. ref. Denota que las cosas útils y necessà-
rias no *8 deahen deixar de fér perquè hi ha ja perill
6 dificultat. Por miedo de gorriones no se dejan de
tembrar Mnamones. Propter pericula aspera et dilü-
cilia no deserenda.
AUGiXLADA. f. moixonada.
AUGELLET.m. d. Pajarillo, avecilla, Parva avis.
ADGELLBT NO FASSA8 NÍU PROP DE FRARE, FORN NI RIU.
ref. Denota '1 perill de un vehí poderós. M' cabé rio,
ni en lugar de seTwrio no hagas tu nido; cabé senor ni
cabé igreja no pongas teja. Periculosa cum potente
vicinitas.
m' ho HA DIT l' aucellet. fr. loc Ab que s'obliga
als noys à confessar lo que han fót suposant que ja
*8 sab. Me lo ha dicho el escardillo. Fatére, scio
qoid feceris.
AUGELLOT. m. Aucell gros que no se li sab lo
nom. Pajarruco, avechucho. Ignotus passer.
AUCERDA. f. alfals.
AUGIDERE. V. a. ant. y
AUGIR. V. a. ant. y
AUGIURE. V. a. ant. matar.
AUCTÉNTIGH. adj. auténtich.
AUCTORITlAm. V. a. y derivats. íütorisab.
AUDÀGIA. f. atreviment.
AUDAGIÓS, A. adj. ant. audís.
AUDAGI08AMENT. adv. m. ant. atebvidament.
AUDÀ8. adj. Atrevit. Audaz, osado, Audax, aa-
dens.
AUDIANA. f. Nom de la secta del beretje Audià,
lo qual ensenyava que las tenebras, aygna y foch
no havian tingut principi. Audiana. Audiana, ae.
AUDIBLE, adj. ohiblb.
AÜDIGIÓ. f. ant. y
AUDIÉNGIA. f. L' acte de obir àalgú. Audiència.
Auditio, nis. || Tribunal de jutge existent en cada
capital de província ó regoe. En lo civil tò mènos
facultats que las xancillerias. Audiència, Senalus,
us. II Lloch pera las juntas de dit tribunal. Audiendü'
Jnridici conventus. || Los ministres anomenats per
un jutge superior pera la averigoació de algona
causa. Audiència. Judíces delega ti. || Lo districte ó
jurisdicció en que coneix la aodiéncia ó tríbonal.
Audiència. Conventus, jndicii terrítorínm. || Lloch
destinat pera donar audiència, iuüenm. Àndito-
rium, ii.
audiència ecclesiIstiga. Lo tribunal de algun
jutge ecclesiàstich. Audiència ecktiústíea, Gnríaeecle-
síastica.
AUDIÈNCIA pretorial. Eo Ibs fndías la que no està
subordinada al virey pera certas causas. Audiència
pretorial. Praïtoria cúria.
DONAR audiència, fr. Admétrcr lo rey ó 'Is minis-
tres als que tenen negocis pendeivts, y enterarse
de las rahons ab ques* apoyan. Dar audiència. Aures
dare, pr<Tbere.
TEMR AUDIÈNCIA, fr. Véuror y determinar los plets.
Hacer audiència. Causas definiré.
AUDIEN8A. f. ant. audiència.
AUDITIU, IVA. adj. Lo que pertany al ohido.
AudilivOj anditorio. Quod ad auditum pertinet. || Lo
que tè virtut pera ohir. Auditiva. Facullatem au-
diendi habens.
AUDITOR, m. ant. otbnt.
auditor de guehra. Jutge lletrat que entén en las
causas de for militar en primera instància. Auditor
de guerra. Mili taris judex.
auditor de la nl'nciatura. Assessor del nunci
apostólicb en Espanya, anomenat pel papa. Au-
ditor de la nunciatura. Delegatus in causis ecclesias-
ticis judex.
AUDITOR de marina. Lletrat que entén en las cau-
sas del for de mar en primera instància. Auditor de
marina. Causarum ad rem marítimam attinentium
judex.
auditor de rota ó de la rota. Un dels dotse pre-
lats que en lo tribunal romà, anomenat Rota, tè
jurisdicció per las apel•lacions de. las causas ec-
clesiàslicns de tots los dominis catÓlichs. Auditor de
rota ò de la rota. Sacrae Rota; romana; jodex.
AUDITORI, m. Concurs de oyents. Auditario.
Auditorium , ii, concio, nis. || audiència. 6. || adj.
ant. auditiu.
AÜLL
CATALÀ.
AÜR
159
AUDITORIA, f. Empleo de auditor. Auditoria^
auditorato. Jadícis aoditoris munns.
AUGE. m. £levació gran en dignitat ó fortuna.
Auge. Soblimitas, atis. || astron. Lo punt superior
exceotrich ó epiciclich dels planetas, y 1 mès apar-
tat de la terra. Auge. Epiciclus, i.
AUGOL. m. ant. àüment, paosPEBiTiT, riquesa.
AUGBIENTAR. V. a. y derív. acmbntar.
AUGUB. m. AGOtBR.
AUGURAGIÓ. f. Endevinació pel vol dels au-
eells. Auguramn. Aaguratio, nis.
AUGURADCML m. Qui endevina pels auguris.
Agarero, aguradar, Augnr, ris.
AUGURAL, adj. Lo que pertany al auguri ó als
f iimdnrri AugwnU. Augnralis.
ADGURAMENT. m. ant. Atccai.
AUGURAR, v. a. Endevinar ó pronosticar lo
«devenidor |»er la vana observació de algunas cosas
foe BkigiB iafiíao poden tenir en allò. Agorar. Au-
gura, as, eooflpieory ma. I m. ant. auguri.
ASOTOATy DA» p. p. Agarado. Anguratus.
AUCKJBI. m. Endevinació supersticiosa que feyan
los geotfls pd cant, volada y altres senyals dels
ancells. AgüerOf anguraeion. Auspicium, ii, augura-
UOy nis.
AUGUST, A. adj. Lo que mereix veneració per
sa dignitat, exceMéncia, etc. Augusto. Auguslus. ||
Pertanyent à Augusto. Augusto. Augustus. || Sobre
Dom ie Barcelona.
AUOURIA. f. Emperadora, la muller del empe-
rador, com també la mare, filla y germana del ma-
teix. Augusta. Augusta, ».
AUGU8TAL. adj. august. 2.
AUGU8TALS. m. pi. Capitans establerts per
Augusto pera pelear devantde las tropas. Augusiales.
Angustales , ium. || Festa en honor de Augusto.
Augustales. Augustalia, ium, auguslales Indi. || Sa-
cerdots que's coydavan dels sacriGcis fets à Augus-
to. Auguslales. Angustales sodales. || Sis magistrals
establerts pera cuydar de aquestos sacrificis en las
colónias. Augustales. Augusta les seviri.
AUGUnÍ88IlI| A. adj. sup. Augustisimo. Au-
gnstissimus.
AUGUSTO. m. Renom de Octavio ó César primer
emperador romà, y 's donà també als seus succes-
sors. Augusto. Augustus, i.
AULA. í. En las universitats y casas de estudis
la pessa pera la ensenyansa. AuJa. Aula, se, gym«
nasium, ii. [| ant. Palàcio de algun príncep. Aula,
Aula regia. || audiència. 6. || ter. Arbre, alsina.
AULE8A. f. ant. bbluqueria. || supèrbia, trahi-
Cló, VILBSA.
AULET. m. ter. alsüiae.
ÀUL•IGH. m. Cortesà. Palaciego,^ dulko, eortesíl•'
«0. Aulicus, i.
AULDf A. f. ter. ALSII«à.
AULLADOR, A. m. y f. ant. Qui ullprèn. Pas^
cÍMuIoTy aojador. Fa^cinator, is. || udoudor.
r» m. tnt. La acció de nllpóndrir.
AojOy aojadura, aojamiento, Fascinatio, nis.
AULLAR. v. a. ant. ullpéndrer. |{ v. n. ant.
udolar.
AüLTRE, A. m. y f. ant. adultero.
AUMENT. m. Aumentació, creixensa. Aumento,
acrecentamiento, incremento. Incrementum, augmen-
lum, i.
ANAR EN AUMENT. fr. Aumcutar los interessos. Ir
en aumento. Opes amplificaré.
AUMENTS. m. pi. Los progressos en las convenién-
cias ó empleos. Aumentos. In bonis incrementum. Q
Lo que adquireix lo blat, sal, etc. palejantlo ó por-
tantlo de una part à altra. Creces. Augmentum, in-
crementum, i. II Lo tant mès per fanega que \ llau-
rador torna al pòsit pel blat que se li deixà de
ell. Crec£s. Augmentum, i, auctorium, ii.
AUMENTABLE. adj. Lo que's pót aumentar.
Aumentable. Quod augerí potest.
AUMENTAGIÓ. f. ret. gradació, jj aument. ||
Pujada del riu ó del mar. Crecida. Alluvio, nis,
torrens, tis, a^stus, us.
AUMENTADOR, A. m. y f. Qui aumenta. Au-
mentador. Amplificator, ampliator, is.
AUMENTANT. p. a. Lo que aumenta. Aumen-
tante. Augens.
AUMENTAR. v. a. Donar major extensió à al-
guna cosa. Aumentar. Auctito, duplico, augmento,
as. II v. n. y
AUMENTARSE. V. r. Multiplicar, créixer al-
guna cosa. Crecer. Invaleo, es, evalesco, is.
AUMENTAT, DA. p. p. Aumentado. Duplicatos.
AUMENTATIU, VA. adj. gram. Se dia dels
noms que aumentan la significació del primitiu.
Aumentativo, Incrementum addens.
AUNA. f. Yeu derivada del nom llatí cuina.»
Pròpiament es una brassa, si bè admet alguna varie-
tat; pus en la Bèlgica es poch ménos de una vara,
y la francesa tè sis pams. Ana. Ulna, 8B.
AUNAR. y. a. ant. Congregar, unir per algun fi.
Mancomunar, aunar. Congrego, as, conjungo, is.
AUNAR8E. V. r. Incorporarse, mesclarse dos ó
mès cosas de manera que fassan un sol cos. Maneo^
munarse^ aunarse. Incorporo, as.
AUNATy DA. p. p. Confederado, aunado. Adnna-
tus.
AUNATGE. m. L' acció de amidar ab auna. Anea-
je. Per ulnas mensura.
AUNEJAR. y. a. Amidar ab auna. Amar, Ülnis
metiri.
AUNYAR. V. a. y derivats, unir, juntar.
AUR. m. ant. or. |I ant. Exclamació ó crit de
partida dels marins. iEurra\
AURA. m. Ayre apacible. Awra. Aura, ce. | í.
Espècie de aucell de Amèrica semblant à la gralla,
alt dos pams; té 1 cos negre ab ayguas verdas y
encarnadas, las alas negras, lo cap roig, y 'Is peus
y bèch de color de carn. Es aucell de rapinya, y
despedeiz on olor inaufrible. Aura. Vvltor, uriti
aura, ».
160
AUR
DIGGIONARI
AUS
iUBi popuui. Aplaoso y acceptació del poble, iii-
ra popular. Popolarís aara.
AUHAGANAT, DA. adj. nàal. Se dia del vent
en cert grau de forsa. Ahuracanado. Yerticosas.
AURAR. V. a. ant. daürü.
AUREJAR. V. a. oiKJÀt.
AURÈLIA, f . Nom de física y de història natu-
ral. L' insecte, que desprès de haver viscut en ï
estat de oruga pateix sa metamorfosis, perdent tot
moviment per mès ó ménos temps, conforme la na-
turalesa del insecte. CrisdUdüy ninfa^ aurelia, Nim-
pha, pupa, aurelia, ae.
AUREIG. m. OREIG.
AURELLA. f. y derivats, orella.
ÀUREONÚBIERO. m. Lo periodo de dinou anys
en que 'Is novillunis tornan à sér en los mateixos
dias. S' anomenan així perquè en los calendaris ro-
mans se senyalavan ab lletras ó números de or. Au*
reo, número, Aureus numerus. || Moneda de or que,
segons Capmany, en V any 1266 valia 7 sous, y en
lo sigle xiu lo que ara V escut de or. Àureo. Num-
mus aureus. D ^rm. Cert pes que val I escrúpols.
Aureo. Minutius pondus. 2 astron. cicló llunar.
AÜREBIETA. f. ORBifETi.
AURÈOLA, f. LiUREOLl.
Auriga, f. nàut. vila Iürica.
AURICULAR, adj. Lo que pertany al ohido. iu-
rieular. Auricnlarius, auricnlaris. || S' apUca al dit
mès petit de la ma. Ménique. Auricnlaris.
aurífer, A. acjy. poét. Lo que porta or. Auri"
fifOf aurigero. Aurífer.
AURÍFIGB^GA. adj. Entre alqnimistas lo que
imaginan que tè la virtut de fér or. Aurifko, Au-
rífer.
AURIOL. m. Peix regalat del mar Carpaci que 's
cria entre laa rocaa y 's sustenta deherbas que re-
muga. Encaro. Scarus, i.
AURORA, f. La primera llum que 's descubreix
en r orient abans de eixir lo sol. Los poetas ne fe-
ren una divinitat, donantli un carro, dits de rosa, y
'Is amors de Céfalo. Awrora, Aurora, ae, rosea, s. j|
Beguda feta de llet de ametllas y aygua de canyella.
Aurora, Ex amygdalarum et cinnamomi succo
condita potio. | poét. Lo principi 6 primer temps de
alguna cosa. Aurora. Principium, ii, ortus,us. || Color
que resulta de la mescla de blanch, encarnat y blau.
Autora, Ex àlbo coeruleo et coccineo mixtus color.
AURORA BORiAL. fis. Fenómcno lluminós que apareix
algunas vegadas en lo cel à la part del nort. Autora
boreal, Borealis aurora.
AURORA SUAU. CortR flor que ve de Holanda. Aurora
iuave, Flos aurora.
PLORAR LA AURORA, fi*, poét. Gàurcr la rosada. Llo-
tar la aurora. Ploro, as.
RÓMPRER Ó ASSOMAR LA AURORA, fr. AL TRENCAR ML
ALIA.
AURORAS. f . pi. Francesilla que tè la flor de co-
lor de taronja. FroMuiUa noroa/a. Eanoaculna afri*
AU8ADEB, Ó AU8ATEB. exp. ant. Claro e$ta;
ya $e vé, Patet.
AU8AR. V. a. ATRE\'1RSI.
AUSEL. m. ant. accrll.
AUSELAR. V. a. ant. Cazar aves, Aucupor, aris.
AUSELATRE. m. ant. Cassador de aucells. Ca-
sador de aves, Aucupator, is.
AU8ÉNGIA. f. La acció y efecte de ansentarse.
Ausencia, Absentia, apusia, ae. | Lo temps en que al-
gú està ausent. Ausencia, Absentia, se.
LA AüsÉficiA CACSA OLViT. rcf. Deuota quel estar
ausent fà olvidar de las cosas. Auseneia enemiga de
amor, Cuan léjosde ojos tan léjos deeorazon, Tepet in
remotes benevolentia.
TENiE ALGÚ BONÀS ÓMALAS AusÉifciAS. fr. Parlar bè
6 mal de ell quant no està present. Ten^r ó deher algm-
no buenas ó malas ausencias. De abaente gratus aut,
detractorius sermó.
TENIR LAS AUS^GIAS T M ALALT1A8. fr. Subetitohír A
altre en lo càrrech ó empleo mentres està ausent 6
malalt. Semr ausencias y enfmntdaies. Vicariam
operam exercére.
AUSEBTT, A. adj. Loque no es present. Ausente.
Absens, entis.
NI AUSENT sèNS CULPA, NI PRESENT SÈNS DISCCLPA.
ref. Denota quant difícil es al ausent contextar als
càrrechs que se li fan. Ni ausente sin culpa, ni pre-
sente sin disculpa, Praesenti facílís, absenti difficilis
excusa tio est.
AUSENTARSE. V. r. Separarse de alguna per-
sona ó lloch. Ausentarse, Discedere, abire.
AU8ENTAT, DA. p. p. Ausentado,
AU8ERDA• f. ant. Planta, alfals.
AU8ER8E. V. r. ant. atremrse.
AU8IDOR. m. ant. ohidor, otrnt.
AU80R. m. ant. altura, elevació.
AU8IR. V. a. ant. ohir. || matar.
AU8tURER. V. a. ant. matar.
AU8PIGI. m. Entre gentils endevinació supers-
ticiosa. AgOerOf auspicio. Auspici um, ii. || met. Pro-
tecció, favor. Auspicio, Tutela, ae, patrocinium, ii.
AUSTER, A. adj. Retirat, penitent. Austero, So-
litarius, austerus. Q rígido.
AU8TERAMEPIT. adv. m. Severament. Austera-
mente. Severè.
AUSTERITAT, f. Mortificació dels sentits, pas-
sions ó rigor del cos. Austeridad, Corporis, sensuum
cruciatus. || met. Severitat. Austeridad, Severitas,
atis.
AU8TOR. m. ASTOR.
AUSTRAL, adj. Lo que pertany al suró mitj
dia. Austral, Australis.
AUSTRÀSSIA. f. Un dek quatra regnes antichs
de Fransa. Austrasia. Austraaia, ».
AUSTRÍAGH, ca. adj. Lo natural y 1 perta-
nyent à Àustria, província del imperí de Alemanya,
ittsírtoco. Austríacus.
AUSTRO•m• Un dels quatre vents príncipala,
q[iie bota dd mitf ^ iVMo, Mtfro. Notiia, aoBter, i.
AÜT
CATALÀ.
AUT
161
iüSTio ÀFtiCH. Vent garbí. Austro dfricOj garhino,
Hbinoto. Àastro africus, libÍQOtns.
AUT, A. adj. ant. alt.
AUTÈNTICA. Despatx ó certificació que aatorisa
alguna relíquia ó miracle. Autèntica, Hiracala aut
reliquiarum veritatem coafirmans rescriptum. || for.
Qoalsevol de las coostitucíons recopiladas per orde
de Jostioià al fidelcódich. Autèntica, Rescriptum,
i, lei, gi8.
AUTENTIGAGIÓ. f. L' acció y efecte de auten-
ticar. Auteniicadon, Litteris publicis coDsignata
eomprobatio.
AUTENTICAMEPIT. adv. m. Ab autenticitat.
Attténticamente. Publica fide, rítè.
AUTENTICAR. V. a. Legalisar, autorisar juridi-
etmeiit alguna cosa. Autenticur^ Publica fíde confir-
■are.
AUTENTICAT, DA. p. p. Autenticada. Publica fí-
de confirma tus.
AÜTENTICH, CA. adj. Legalísat óque fà fé
pébiica. Autentico, Authenticus.
A5ÀR AUTÉif TicH. fr. fam. Vestir ab mòlta magni-
ficència. Vestir de etiqueta ó de uniforme. Magnifícè
ifcstire.
AUTENTICITAT, f. La círcunstància que au-
tentica alguna cosa. Autenticidad, Auctoritas, atis.
AUTO. m. Decret judicial donat en alguna causa
civü. Auto. Sententia, x.
AüTOÀGOBDAT. for. Determíoacíó que pren per
pont geoeral algun consell ó tribunal superior ab
assistéQfiia de totas las salas. Auto acordada, Supre-
mi coDventus judicium.
ACTO DEFINITIU. Lo que tè forsa de sentència.
Auto definitiva. Ultima definitiva senten tia.
AUTO DE INQUISICIÓ ó DE FÉ. Lo del tribunal de la
inquisició en públich, trabent al catafal als reos als
quals Uegian sas causas públicament desprès de
senteocíadas. Auto de fé ó de inquismon. Animad-
versió publica in bsreticos.
AUTO DE OFICI. Lo que proveheix lo jutge sens pe-
dúsent de part. Auto de oficio, Decretum ex oíficio
judicis.
AUTO DE PROVIDÈNCIA, for. L' auto intermedi quc do-
na '1 jutge, manant lo que déu executarse en algun
cas iéus perjudici del dret de las parts, la qual dis-
posició sols dura fins la definitiva. Auto, Interlocutio
decretoría judicis.
AUTO DE TCNDA. for. Eu los tríbuuals ordinaris de
la cor4 lo que disposa '1 jutge, manant de una vegada
diferents cosas, com que algú regonega '1 vale, y re-
gonegut se li notifique que pague, que no fenlho se li
reqneresca fiansa, y que no donantla se'l pose pres.
Auto. Judicis decretum plurima mandata continens.
AUTO iMTBRLOcuTORi. íor. Lo quc DO decideix defi-
nitivament la causa ó article. Auto interlocutorio. De
caosas summa noo decernens decretum.
AUTO SAGRAHIKTAL. Drama en que 'Is interlocu-
tors 800 al-legórichs, y la acció regularment sagra-
da. Am• $QioramiHtal, Aliegoricum drama.
TOMO I.
AUTOS. m. pi. Lo procés de alguna causa ó plet.
Autos. Causa, ae, lis, itis, forensia acta.
CONSTAR DE AUTOS ó EN AUTOS. fr. £star probada en
ells alguna cosa. Constar de autos ó en autos. Actis in
judicio rem patére.
ESTAR EN LOS AUTOS. loc. Estar entcrat de alguna
cosa. Estar en los autos. Rem tenére.
posARSE EN LOS AUTOS. fr. A dcmès del sentit recte,
denota imposarse algú de lo qae altre refereix. ?o-
nerse en los autos. Rem callere.
AUTOCRÀCIA, f. Gobern despótich. Autocràcia.
Autocratia, ae.
AUTÓCRATA. m. dèspota.
AUTÓGRAFO. m. Qualsevol escrit de ma del
mateix aulor. Autógrafo. Autographum, i.
AUTÓMATA. f. Màquina que tè en sí mateixa '^
principi de sòn moviment. Autòmata. Automaton, i.
Q Pertanyent à ellas. Autòmata. Automatarius, ii. ||
Qui las fà. Autómato. Automatarius, ii.
AUTORy A. m. y f. Primera causa de alguna
cosa. Autor, Auclor, is. || Motor principal. Autor.
Auctor, is. II ESCRIPTOR. II En las companyias de co-
mediants qui cuyda del gobern económich y de la
distribució de caudals. Autor. Histrionum ministra-
tor, praïfeclus. || for. causant.
autor de nota. Lo qui tè mòlta fama, nom y esti-
mació. Autor de nota ó de mucha nota. Probatissímus
auctor.
AUTORIA. f. L' empleo de autor de las compa-
nyias cómicas. Autoria. Histriònica príefectura.
AUTORI8ABLE. adj. Lo que's pót antorisar.
Autorizable. Quod auctoritate firmari potest.
AUTORI8AGIÓ. f La acció y efecte de autori'«
sar. Autorizacion. Testificatio, comprobatio, nis.
AUTORISADÍ8SIM, A. adj. sop. Mòlt autorisat.
Autorizadisimo. Valdè comprobatus.
AUTORISADOR9 A. m. y f . Qui autorisa. Auto^
nzador. Auctoritate saa aliqoid firmans.
AUTORI8AMENT. m. ant. autorisagió.
AUTORI8ANT. p. a. AUTORISADOR.
AUTORI8AR. v. a. Donar facultat pera fér al->
guna cosa. Autorizar, Alicui aucloritatem dare. B
Legalisar alguna escriptura. Legalizar, autorizar.
Ex jure et legibus obsignare. Q Confirmar, compro-
bar alguna cosa ab autoritat ó text de algun autor.
Autorizar. Aucloris testimonio comprobare. || Apro-
bar ó calificar alguna cosa. Autorizar. Aucloritatem
tribaere. [| Acreditar alguna cosa, ensalsarla. Auto^
rizar. Auctoritate extollere.
AUTORISAT, DA. p. p. Autorizado, Auctoritate
donatus.
AUTORITAT, f. Lo caràcter ó representació de
alguna persona calificada. Autoridad. Auctoritas,
atis. [| Potestat, facultat. Autoridad, facultad. Potes-
tas, atis. 11 Crèdit ó fé que's dóna à alguna cosa. Au^
(ort(íad. Auctoritas, atis, fides, ei. || Magestat, apara-
to, fausto. Autoridad. Apparatus , [us. || Text pera
confirmar lo que's diu. Autoridad. Testimonium, ii.
AUTTREIAR. v. a. ant. ENTaiaiB.
161
AYA
DICCIOXARI
AYA
AUTREIAR y AirTREGAR. v. a. ant. OTOEGiB,
ACOEOÀB, DOVAB, rCUfETERB, CO^CEDIB.
AUTHUI'JLE. m. Plaota. impebitobu.
AUTS. m. pi. lüTOS ó iens.
AüTUMNAL. adj. Lo qae pertany k la primave-
ra de ivern. Antumnal. Aotamnalis.
AUTUMNE. m. y
AUTDIINO. m. TABOOB.
AUXE8IS. f. ret. bip£bboli.
AUXni. m. Socorro, ajada. iutt'/ío. Aaxiliam,
ü, adjamentnm, i.
AUXILIAIX>R, A. m. y f. Qai auxilia. Ausiliadcr,
Àdjavator, anxiliator, is.
AUXELIANT. p. a. Qoi auxilia. AunlianU. An-
xiliaos.
AUXILIAR, adj. Lo qae auxilia. AusiUar. Anxi-
liarias, adjotabilis. | bisbe de aüell. [ v. a. Prote-
gir, donar anxili. Ausiliar. Opitulor, anxilior, aris,
opem ferre. 0 Ajadar à bò morir. Ausiíiar, ayudar d
èíen morir. Pielatis opem in agone praestare.
AUXILIAT, DA. p. p. Ausiliado. Adjntos.
AUXILIATOU, A. adj. for. S' aplica al despaig
6 provisió qne's dóna en los tribonals superiors à
fi de que 's cnmplan las providéncias dels inferiors.
Auiiliatorio. Anxiliatorios. || L S' nsa pera signifi-
car lo despaig de aquesta naturalesa. Augiliaria.
Auxiliaria, 8B.
AUTAR. V. a. ant. üllab.
AUZELET. m. AüCBU.
Auznu T. a. ant. orib.
AV.
AVAGANT. m. Lo qui.sortia à defendre ab armas
contra Tacusador, la innocència de la dona acusada.
Campeon, paladin.
ATAGAR. V. a. ant. fobcejab.
AVAL. adv. 1. AVALL.
AVALAR. V. a. ant. devallab.
AVALISAR. V. a. nàut. Marcar ó senyalar ab vali-
sas los paratges perillosos de un canal, de la entrada
de un port, etc. Valizar, avalizar. Scopulos indi-
caré.
AVALL. adv. 1. Abaix. Ahajo. Infra.
BOCA PEB avall. m. adv. Boca ahajo ^ de hruees,
Prono, inflexo ore.
GAP AVAJX. m. adv. Boda ahajo, Deorsúm, in pr»-
ceps.
iif AVAU. m. adv. dbvUl.
fÉB AVALL. fr. FÉB CAMPANA.
AVALLAR. V. U. DEVALLAB.
AVALORAT, DA. adj. ant. valent.
AVALOT, m. Motí. Motin, tumulto, alboroto, Mo-
tns, tumultus, us. || Remo, confusió de crits. Zantr-
bra, griteria, huUicio. Gonvicinm, ii Q Lo que resulta
de alegria. Trisctty algazara. Multítudinis vociferatio.
AVALOTADAMENT. adv. m. Ab motí. f urnuí-
AM>«afnen(€. Tumultuosò.
AVALOTADBTpdL acQ. d. 9 apUca al qui per
poca cosa se avalota. Alharotadito, alhorotadizo. Tar-
bulentns.
AVALOTADOR, A. adj. Lo qui incita ó mou al-
borots. AJhoTOtador^amoúnaicr, Seditio:$us. £ Lo qui
crida ó baladreja mòlt. Alharotador, Tociferans.
AVALOTAR. V. a. Causar, mónrer algun avalot,
perturbar la tranquílitat publica. Alborotar, amoti-
nar, Perturbo, agito, as. I met. Perturbar las potén-
cias del ànima y *ls sentits. Amotinar , alborotar.
Turbo, perturbo, as. B Fér crits desmesurats. Grilar,
alborotar, tocear. Clamo, vocífero, as.
avalotab a algi!. fr. Donarli xasco. Dar rajfa, dar
matraea. In aliquem jocarí.
avalotab a hu ab altbi. fr. Féríos introdnhir en-
tre ells la desunió. Hiispomer.
avalota pobles, m. Amotinador, revoltós AlbofoU
puehlos. Tumultuarius, ii. 0 b^- Lo de bon bumor
que sempre mou buUas 6 festas. Albarota pueblo$.
Lssiiüs, facetus.
AVALOTARSC. Y. f. Amotinartiy albarotaru,
Tumultoor, aris. || Alterarse las passions. Alborotar*
$e, amotinarse. Perturbo, as.
AVALOTAT, DA. p. ^. Alborolado, amotinado.
Perturbatus. || atabantat.
AVALUACIÓ, f . La acció y efecte de avaluar.
faluacion, tasa. Taxatiu, nis.
AVALUADOR, A. m. y f . Qui avalua. Avabia-
dor. ^stimator, is.
AVALUAR. V. a. Senyalar lo preu ó valor de al-
guna cosa. Valorar y taluar. Taxo, aestimo^u.
AVALUAT, DA. p. p. Vahiado. TauflS.
AVANAR. V. a. CODICIAB.
AVABílA. f. Maltracto ó multa que Is aduaners
turchs fan pagar als comerciants cristians. Atania^
Avania, se.
AVANO. m. vano.
AVAN8. m. avantatge. I com. Anticipació de
paga que se sól donar als mariners al empéndrer lo
viatge. Avance. Repraesentata pecunia. [| Càlcul
aproximatiu de lo que pót costar la construcció de
una nau ó de una obra bidràulica. Aumee. Suj^Hi-
talio pròxima.
AVAN8A. f. ant. de avansar. Con OMlkipacíon.
JAÜBEB EN LA ivANSA. i^a^ tfiui cosü atiticipadamente.
AVAN8ADA. f. La acció de avansar. Immee, oco-
metimiento, Properantis gradus.
AVAN8ADOR, A. m. y f. Lo qui avansa ó và
endevant. Adelantadar. Prscurrens. 0 fam. Qui ar-
replega diners ó fó bossa. Ahorradw. Sumptibus
parcens, pecunias cumulans.
AVANSAMENT. m. AVANSADA.
AVANSAR. V. a. Aventatjar, excedir. També s*
usa com recíproch. Adelantar, aventajar, superar.
Praecello, is. || Apressurar.icf/erar, adelantar^avail•'
zar. Propero, pnematuro, as. || mil. Acométrer, em-
bestir. Avanzar, Oppagno, as, invado, is. D Antici-
par, com: AYANSAB la paga, etc. iMnifar, aNiteifMr.
Repraïsento, as. || Aumentar lo caudal. Adelantar.
Pecunias augere. | Passar devanl de algtf • També a'
AVA
CATALÀ.
AVE
163
ua com recíproch. itniíuar , odelantar, Procedo, is,
progredior, erís. || adbuiita& 5.
AVAN§AT, DA. p. p. AOBUNTAT. 1. 2. 3. || adj.
mSt GiüixrT.
cnrcnuÀ ó noFi avansada. Centinela avanzada,
Bostiam castm prozimò excubans tarma vel vigília.
iSTAt AVAifSAT. fr. met. Estar algaoa cosa prop de
kfu perfecció. Hallaríe próximo d la sazon 6 per-
fum: Rem proximè soam finem attiogere.
AVANT. adv. 1. Àdekmle, delante. Uitrà, jam índè.
I adj. MGUBNT. II iot. ab la qae aprobàm alguaa cosa
óiedó. ÀdelanU. Age, prosequere. jj adv. Lo ma-
lax qne mòlt. Mueho, Maltnm.
ÜCilKll AVANT. fr. ADSLAlfTAB.
n kqú 6 PB ALLÍ Ell AVAiiT. m. adv. y
D AVART. m. adv. En adelmUf ó de aqui ó de alli
neitUaule, de koy mas. Amodò, deinde.
fiUIDA AVANT. fr. GUAEDAR.
om NO MUÀ AVANT, AEBBEA CAU. prov. Qae inculca
hpreTisió. qui bndavant no mira, enbabbe&a cau.
AVAUTAR. V. a. ant. avansae.
AVANTAT. p. p. aot. avansat.
AVANTATGE, m. Excés ó superioritat en alga-
ailíoea. Yentaja. Praestantia, as. || La part ventatjo-
aqie eoocedeix lo de major habilitat al de menor.
fatfojVi. Excelleos cooditio. || preferència.
NIUI avantatge, f. SOBREPUJAR.
AVANTATJADAMEBIT. adv. m. ventatjosa-
AVANTATJAR. V. a. avansar. 1 .
AVANTATJAR8E. V. r. avansarse. 2.
AVANTATJÓS, adj. vbntajós.
AVANTATJOSAMENT, adv. m. ventatjosa-
rdt.
AVANTBrAs. m. ant. Pessa de la armadura an-
tjgoa pera cnbrir ó defensar lo bras desde '1 colse
iva ia ma. Avambrazo. Ferrum lacerti tegmen.
AVANTGcAbdia. f. vanguírdu.
AVAE. adj. AVARO.
AVARAMENT, adv. m. Ab avarícia. Àvaramen-'
^,9t$nenk»mente. Avidò, avaro.
AVAEAB. V. a. Tirar al aygua alguna nau nova.
Tívar, hotar d agua. Navim in mare inducere. i|
^BoUar fil à la grua pera que s' alse. Bemontar,
Bwo,as.
AVAREZA. f. ant. y
avarícia, f. Apetit desordenat de adquirir y
{Rnlar riquesas. Avarícia. Aviditas, atis.
AVARIGIAR. V. a. ant. codiciar.
AVARIGIÓS. adj. AVARO.
AVARIGI08AMENT. adv. m. ant. avarament.
AVARO, A. adj. Qui.tè avarícia. Avaro, avarienlo,
^^'^, avidus, sordidus.
^ iVARO AHONT TÈ \ TRESOR TÈ 'L COR. rcf. DO-
^1^ la gran afícíó ó apego que tenen los avaros al
^. Bl atariento do tiene el tesoro tiene el enlendi-
*^. Ubi est thesaurus tnus ibi est cor tuum.
L' ATARO es gom lo PORGH, que no APROnTA SlNO
^'^ mi HOE. ref. Denota que i' avaro y 1 porch
mentres vluben no aprofítan; però sí desprès de
morts. Del vivo ningun provecho, y mucho del muerto.
Sus nil in vi ta, multum post funera prodest.
AVA88ALLAMENT. m. Vasallaje, Servitus,
utis.
AVAS8ALLAR. V. a. Subjectar, rendir. AtHMO"
llar. Subjício, subdo, is.
AVA8SALLAT, DA. p. p. Avasallado. Subjectus.
AVEMARIA, f. Oració ab que r arcàngel sant
Gabriel saludà à Maria Santíssima. Ave Maria. Sa-
lutatio angèlica. || int. JEsts.
AL AVE MARIA m. adv. tOr. i TOCH DE ORACIÓ.
EN UN AVE MARIA. lOC. EN UN DIR JESÚS.
AVEHINAMENT. m. ant. aproximació. 1.
AVEHINARSE. V. r. DOMIGILURSE.
AVEIXIGAR8E. V. r. ter. Butllofarse. Ampollar-
se, avejigarse. Ballo, as.
AVEIXIGAT, DA. p. p. Ampollado, anejigado,
Bnllatus.
AVELAR. V. a. ant. nàut. pbrse JL la vela.
AVELLANA, f. Lo fruyt del avellaner. AveUarn.
Avellana, a;, corylum, i.
AVELLANl BORDA. Nochtzo. Süvestrís coryll froctus.
AVELLANADOR. m. Instrument de cer pera fór
avellanats. Avellanador. Terebrum, i.
AVELLANAL. m. y
AVELLANAR. m. Llocb abont hi ba avellaners.
Avellanar. Coryletum, i. || v. a. Entre constructors
de naus, fér avellanats. Avellanar. Foramina instar
avellanarum aperire.
AVELLANATy DA. p. p. AvelUxnado. Terebratns.
II m. Forat en figura de mitja avellana en las pota
del barco pera embutir lo cap del clau que las sub-
jecta. Avellanado. Instar avellanarum foramen.
AVELLANER, m. Arbre que trau de la arrel và-
rias ramas rectas, flexibles; las fuUas grans, rodonas
en figura de cor ; las flors poch vistosas, lo fruyt
rodó de mitja polsada, la molsa blanca, oliosa y de
gust agradable. Avellana . Gorylus, i. || Qui ven ave-
llanas. Avellanero. Avellanarum venditor.
AVELLANETA. f. d. Avellanica. Parviis oorylus.
AVELLAR. V. a. DBVALLAR.
AVENA. f. CIVADA.
AVENDRE. V. n. agertar, sugcehir, concordar.
AVENEDITZ. adj. ant. estranger.
AVENGUT, DA. p. p. AVINGUT.
AVENIDOR, m. ant. esdevenidor.
AVENIMENT.m.ant. VLNGUDA. II ACONTEIXEMENT.
II ACERT. II AVBNÉNCIA.
AVENIR. V. a. Ajustar, fér concordar als desa-
vinguts. Avenir, ajustar. Reconcilio, as. || v. n. ant.
ARRIBAR. II SUCCEHIR.
NO PODERSE N AVENIR, fr. Paréixor que no pót sèr
que alguna cosa baja succebit. No poderse persuadir.
In animum inducere non posse.
AVENIR8E. V. r. Gonvenirse. Avenirse, concer-
larse, quedar ó estar de acuerdo ó de inteligencia. Con-
venio, congruo, is. || Apariarse, fér barmonia una
cosa ab altra. Concertar. Gonfero, ers.
IM
AYG
AVüT PBB MI, dbmH peb TU. ref . Denota que las co-
aaa de aqaest mon sòn tant inconstants, qne qui
avoy es afortunat demà es desgraciat y al contrari.
Los mazos del batan, cuando uno se levanta, el otro
eae. Comprimit alterno pannos dum machina palsn.
Mallens hic sursum toUitur, ille cadit.
DB atütàdemI. m. adv. Denota que una cosa succe-
hirà dins breu temps. De hoy d mariana. Gito, statim.
IB AVUT BN DBVàNT, Ó DB AVUT EN BULLÍ. m. adV.
De hoy en adelante, de hoy mas. Jam inde, abhinc.
QUI HA FÉT ATUT FABA DEMÍ. fr. fam. Deuota '1 poch
cnydado ó indiferència ab que's mira alguna cosa.
À^se la gayta por el lugar, Scilicet id nihil curs est.
AX.
AXABARA. f. ADZABABA.
AXALSAR. V. a. ant. y derivats, bnsalsar.
AXARI. m. ant. ísabo.
AXILAR. V. a. ant. dbstebbab.
AXIL. m. ant. desteero.
AXIOMA, m. Sentència ó principi admès per
tothom. Axioma. Principium, ii, axioma, atis.
AXUX. m. ant. destebeo.
AY.
AYl interj. Dóna à entèndrerqueno'ns recordem
de alguna cosa que teniam en olvit, y convenia re-
cordarnos. Ay. Obe! bene! jam jaml j| Interjecció de
dolor. Ayl Ueul hey! ahíl || m. Gemecb, suspir, Ay,
Qemítus, us.
AB UN ALTEB AT NE suRTiRÉM . loc. Ab quc s' anima
à continuar alguna cosa, donant à entèndrer que ja
fklta poch. Con otro ea llegaremos d la aldea, Jam
prope finis adesl; labor improbus omnia vincit.
ANAB ó ESTAR SEMPBE EN UN AY. fr. Estar algú ab
temor que li succehesca algun dany. Llevar ó traer
la soga arrastrando, Alicui lethalem arundinem late-
ri hivrère.
AYA. f. ant. dida.
AYCEL Ó AIGELL. pron. ant. aquell.
AYCE8T. pron. ant. aquest.
AYCi. adv. 1. ant. així.
AYGUA. f. Substància on sòn estat mès comú Qúi-
da, elàstica, trasparent, sons olor, color, ni sabor
determinat. Agua. Aqua, lympha,a3. || farm. Lo licor
que s* extrau de las herbas, flors elc. destillantlas ab
aygua. Agua, Licor oxherbis elc. distillatus. || pluja.
atgqà abnbu. La refrescada ab neu. Agua denieve.
Nivalís aqua.
AIGUA k COLL T PBU AIXOT. lOC. fam. AMICHS PINS
ALS ocHs, etc.
ATGUA AMUNT. m. adv. Contra la corrent de ella.
Agua arriba, Adversoflumine.
ATGUA ANGÈLICA. ANGÈLICA, t.
ATGOA AVALL. m. adv Ab la corrent de ella. Agua
abajo, SecDodo flumine.
ATGOA BBHTTA. La que beoeheix lo saoenlot, y
DICaONARI AYG
serveix pel os de la iglésia y dels fiels. Agw bendila.
Lustralis aqua.
ATGUA BONA ó PERA BÉUREB. AguA bebediza^ UMm
ò potable, Aqua potabiUs.
ATGUA BRUTA ó COMPOSTA. Lr beguda de aygoBi n*
cre, y such de algunas frny tas 6 llavors, com la lli-
monada, etc. Aguü compussta. Factitia aqua.
ATGUA DB AGOST, SAFBÍ, MEL T MOST. ref. DeOOla ^
quant bona es pera ditas cosas la pluja de agoAc =
Agua de agosto^ azafràn, miel y mosto. Mel, mostaa. ^
atque crocum sextilis parturit imber.
ATGUB DE agrís. Bcguda de aygua, sucre y swà
de agràs. Agraz, agrazada, agua de agraz. Sacdmiki
et omphacio confecta aqua.
ATGUA DE CASTANTAS. lOC. fam. mOt. XOCoIrIR Cll^j
ra. Aguade^castana. Ghocolatum nimià aqnà dilntOB.
ATGUA DB GOMA. L' aygua en que s' ha posat gn
en infusió. Aguagoma. Gummi aquà dilutum.
ATGDA DE JANER UMPLB BOTAS T GRANER. POf. DeSlll
que la pluja de aquest mes es mòlt bona pera litCJ
vinyas y sembrats. Agua de enero todo el ano tim
tempero, Imbre madens Janus totum bene temperal;|
annum.
ATGUA DE LA ESPLUGA. Aygua mineral en Catahii*
ya que tè las mateixaslpropietats que la ferrugiaott.
Agua de la Espluga, ferruginosa, Aqua ferruginea. ^
AIGUA DB LAPUDA. Aygua miucral sulfúrea pru^»
de Olesa en lo principat de Catalunya, dita aixiyar I
lo gran felor quedespedeix. Tèlas mateixas pro!!!!* jí
tats que la sulfúrea. Agua de la puda. Aqua piitiàl4ig
AIGUA DE LA RBTNA DB HUNGRIA. LiCOf qUO 'S tl•llB'^
de la flor del romaní destil•lanlla ab aygoardeiL' ^
Agua de la reina de Hungria, Licor ex floríbas rorii
marini stiliatitius.
AIGUA DEL PAPA. La quo 's dcstll-la de difereolR
herbas y subslàncias vegetals. Agua del papa, Yé^i
neraria, pontiOcis aqua.
AIGUA DE MARS HERBA ALS SEMBRATS, ref. DeBOtl
que la aygua de aquest mes es bona per la herba }
mal pels blats. Agua de marzo peor que meacM A
pano. Pejorem panni macula dat martius imbrem.
AIGUA DB MAIt MAL PELS ANIMALS. TCf. qUO s'eolíi
literalment. Agua de mayo mata gocho detméà*
Anniculum majus porcellum interfícit imber.
AIGUA DE MIL PLORS. La que's destil•la de lasbof-
nas de bou. Agua de mil flores. Mille florum aquí.
AYGUA DB NEU. Aquella en que's converteix la oM
quant se fon. Agua de nieve. AquaexniveliqnefacU.
II La que cau barrejada ab la neu. Agua de niets,
Aqua pluvialis nive intermixta.
AYGUA DE OLOR. La composta ab substàncias aro-
màtícas. Agua de olor, Odorata aqua.
AIGUA DB ORDI. Bcguda que's fà de dit gra. Ovtiii'
te. Aqua hordacea.
AIGUA DE PLUJA. La quc cau dels núvols. Agu$k
Uuvia. Pluvialis aqua.
AYGUA DE sALiTBE. Eu ludíBS la que^s refredi ib i
glas artificial fet ab mòlt HlUg^J^éemkín, HÍA
irata aqua.
AVI CATAU.
Qünrr àyi. m. Qmnto alntelo. Trítavins, ii.
AVIA. f. La mare del pare ó de la mare de algú.
Ahw/a. Mamma, avia, ».
AVIADOR, m. Barrina qne usan los calafats.
imdor, Terebra magna.
AVIABIENT. m. ant. Partida, mareha, Iter, eris,
profèctio, nis.
AVIAB. V. a. SOLTàE, DB8F1TXÀE, BNVIll. 0 V. D.
iBt. posÀKSB BN càMÍ. || ptBFÀEAR. Q v. r. Anarse*n de
eop lo IfqQÍl de la part ahont està. Salirse, derra^
une. Dispergo, is. Q desbixiisb.
AVIAT, DA. p. p Soltado, suelto. Dispersos. ||
úf. Prt^to, luego, Mox, qaamprimum.
CM MBS ÀTiAT lULLOE. loc. Antes hoy qtte tnaiiana.
Qnmprímam.
AVICIAR. V. a. y derivats, contbiiplai. 4.
ÀVIDAMENT. adv. m. ant. ansiós amirt.
AVnHTAT. f. cooicià, dbsitg.
ÀVIDO. adj. poét. Codíciós, ansiós, voràs. Avido,
ividos.
AVILANIRSE. Y. f. ant. y derivats, abandonàb-
B.3. 4.
AVnJR. V. a. ant. y
AVILIZIR. V. a. ant. y
AVnUiNAR. V. a.FifViUR.
AVOtTAR. V. a. ant. y derivats, bnviur. || dbs-
ninài.
AVIHENT. m. Aparejo, atavio, PreBparatio, nis.
ATDIAGRAR. v. a. Fér tomar agre. També s'
HM eon recíprocb. AtitMgrar. Exacesco, is.
AVniAGRAT, DA. p. p. Avtnagrado. Acetosos.
IJXlj. A6BB.
AVINANTESA. f. OCiSió, PROPORCIÓ, COIfVBIflÉIf CIA .
AVDIAR. V. a. Empapar alguna eyna ab vi, com
Boa bota, etc. Avinar, empapar c-on vtno. Yino ali-
qvid ímbaere.
AVINENSA. f. Ajust, conveni. Avenencia. Foo-
dos, erís. U unió, avistat, cordiautat.
lis VAL MALA AVl.fENSA QÜB BONA SBNTÉlfCIA ref.
ns VAL m BON AJi»T, etc.
AVINENT, A. adj. ant. tbactablb, apaciblb, lli-
BAL.
sÈM. avinbnt. fr. Estar prop. Sstar à mano. Propè
AVU
165
AVINENTEA. f . y
AVINENTESA, f. ant. y
AVINENTESA, f. ant. FACILITAT, fl OCASIÓ.
AVINENTMENT. adv. m. ant. Hermosamenle,
^Qnit$ameníe. Festí nè, lepídè.
AVINGUDA, f. La creixent impetuosa del rin,
ftc. Atenida, ereeida. Allnvío, innndatio, nis.
AVINGUT, DA. p. p. Avenido, Concors, ordis.
m ó VAL AVINGUTS, loc. Bíenó mal avenidos. Corde
etaoimo concordes.
AVIÓ. m. Aacell. falsia. 1.
AVIRONAR. V. a. ant. bodrjar.
avís. m. Noticia. Amo. Notitia, s, nnntiam, ii.
I AdverléBcia, consell. Àvuo, Consiliam, ii, moni-
tBR) i. I ant. DiacBiGió.
ANAR Ó BSTAR SOBRB l' AVÍS. fr. ANAR Ó BSTAB ALBRTA.
DONAR AVÍS. fr. AVISAR.
AVI8ADOR, A. m. y. f. Qm avisa. Amador,
Nnntius, ii.
AVISAR. V. a. Donar avís. També s* nsa com
recíproch. imar. Nnnlio, notifico, as. [ Advertir,
aconsellar. Avisar. Moneo, es.
AVISAT, DA. p. p. Avisado. Monitns. J adj. Prn-
dent, discret. Advertido, avisado. Gantns, solers.
UN AVISAT VAL PRR DOS. ref. Denota lo convenient
qne es estar enterat de algana cosa abans de em-
péndrerla. Hombre prevenido vale por dos. Castillo
aptrcebido no es decebido. Tela minns ferinnt, qme
pra)videntar.
AVISO. m. ant. atalata. Espia. Amzor. Speca-
lator. II ulls.
AVISPAR. V. a. Avivar à algú. Despertar, despa-
vilar. Alacriorem, vigilantem facere. || plomar, t.
També s usa com recíprocb. || fam. pegar.
AVISPAT,DA.adj. y
AVIST, A. adj. ant. Sagàs, viu. Despierto, am^
padn. Acutus.
AVISTAMENT. m. BNTRBVISTA.
AVISTAR. V. a. Arribar ab la vista k alguna
part. Avistar. Gonspicor, aris.
AVIST ARSE. v. r. Yéurerse una persona ab altra
pera tractar algun assumpte. Avistarse. Gonvenio, is.
AVISTAT, DA. p. p. Avistado, Animadversus.
AVrrUALLAR. V. a. ant. mil. Provebir de viu*
rers. Avituallar, proveer de vituallas. Gibaria com-
pararé.
AVnUALLAT, DA. p. p. Arituallado. Gibariis
instructus.
AVIVADOR, A. m. y f. Qui aviva. Avivador. Sti-
mulator, is. || Paper ab forats que's posa sobre la
llavor de la seda pera que puje 1 cnquet que s'
aviva. Avivador. Multíforís sustinendis bombicibus
papyrus.
AVIVAR. V. a. Donar vida. ^rtrnr. Excito, as, ac-
cendo, is. || met. Excitar. Avivar, agtizar. Excito, as.
AVIVARSE. v. r. Rébrer vida. Vinficarse, avi-
varse. Yivesco, is.
AVIVAT, DA. p. p. Avivado. Excitatus.
AVO. m. arit. Veu que expressa 'Is trencats de
una quantitat. Avo. Monadis pars.
AVOL. adj. ant. vil, dolent. P m. tros.
AVONGLE. m. oncle, [j sobre avonclb. ant. On-
cle en segon grau.
AVORRIR. V. a. ant. aborrir.
AVUGASTA. f. y
AVUTARDA. f. Aucell de pam y mitj de llarch
roig ab clapas negras, lo coll prim y llarch, las
alas petitas ab algunas plomas blancas y las demés
negras. Avutardo. Tarda avis.
AVUTARDAT, DA. adj. Semblant a la avutar-
da. Avutardado. Avi tarda; símilis.
AVUY. adv. t. Hoy. Hodie.
AvüT EN DIA. m. adv. En lo temps present. Hoy en
dia. Naoc.
168
AYG
DICCIONARI
ÀT6
I8TAB iTGUi FINS i COLL. fr. met. Trobarse eo graó
apreto ó perill. Estar el agua ó eon el agua d la boca,
ó kasta la garganta ; tener la soga d la garganta. la
8I1IIIID0 disci-imloe versari.
ESTAJí ENTas DOS ATGDAS. ff. met. Estar en dobte*
M$tar entre do$ aguoi ó perpkjo. Aaimo floctoarei
animo peodere.
FÉR ÀTGui LA BMBiRGAaó. ff. Eotrar la aygaa per
las jaotas de la naa. Hacer agua, Navim aqaam ac-
cipere.
rÉA atguà ó àtguadà. fr. Fér provisió de aygoa en
las embarcacions. Hactr aguada, Aqnor, aris.
FÉE ATGUAS. fr. met. ANAE AL BAIX. D Gonfóndrerso,
no trobar eixida en algana dificultat. Perderpié. to-
catio, is. II met. espantabse.
rÉB LA AYGUA TOTA GLÀBA. fr. fam. TrabaUar en va.
Trabajar en vana, cojer agua en eesto ó en hamero,
Arare littas ; operam ladere.
FÉB VENIB LA ATGUA k LA BOCA. fr. met. Fér vonir
gran desitgde algnoa cosa. Bacerse la boca una agua,
Alicnjus rei capíditate vehementins accendi.
FÓNOBEBSB COM LA SAL T l' ATGUA. fr. Parlant dels
béns y riqaesas dissíparse ab pocb temps. Haeerse
ial y agua. Bona abire, dissiparí.
GUAifTAB LAS ATGDAS. fr. nàut. Adclantarso nnas
embarcacions à altras. Ganar Uu aguas, Navim navi
antecedere.
GUJLbDAT Dl ATGUA QUE NO GOBBB T DE GAT QUE NO
inoLA. ref. Denota qae las personas de geni pacfficb,
quant s' enfadan són mès temibles. Del agua mansa
ms ükre Dios, que de la reda me guardaré yo; gudr^
date del agua mansa, Gave tibi à cane mato et aqaa
•íiente.
LAS suAs ATGUAS SÓN BAixAS. fr. Trobarse redahit
en algan apreto. Verse en las hastas del toro: tener
mal pkito, ter el pleito mal parado. Rei pericolam
ant detrimeotam agooscere.
LLEVAR ATGUA. loC. BOt. FÉB iTGUA, ó ATGUADA.
MAL AGUANTADA ATGUA QUE BBBEU. lOC. DCOOla qUO
algú no es bo pera res. Que Idstima de pon habiendo
eébadal Yel qaam potat aoo est digaas aqaa. jj Re-
prèn al dropo ó peresós. Beniego de bèstia que en t'n-
«temo tiene siesta, Pigros aversor.
NO DIGAS DE AQUESTA ATGUA NO BEUBÉ PBB TÉUOLA
QUE SIA. ref. Denota qae ningú està llibre de qae li
aaccehesca lo qae à altre. Nadie diga de esta agua no
htòeré, Homo sam ; bamani nibil à me alienampato.
NO PODEBSEN TBÍUBEB LA ATGUA CLABA ó NETA. fr.
met. No poder averigaar enterament algana cosa.
JW9 poder sacar en limpio ó en claro^ ó no poder sustan-
tiar, Certiorem fíeri non poste.
NO GUANTAB LAGÚ LA ATGUA QUE BEU. lOC. QaC à
mès del sentit recte denota sèr mòlt pocb pagat lo
traball. No ganar alguna el agua que bebè. Cam pla-
rímam laboravimus, eodem in stata sumas.
NO TBOBAB ATGUA EN LA MAB. fr. No tcnir babilitat
pera trobar ó lograr lo mès fàcil. No hallar agua en la
wiar. In magna reram copia indigére.
FAaftüiÀiHà. ca*. fm. 496 i'.mtjDiiptp^ tren-
ca algana cosa. A Dios: oruca le dió. Yale, evanaít.
PASSAB PBB ATGUA. fr. Rentar llengerament algana
cosa. Bacer de agua ó del agua alguna cosa. Prima
aqnaablaere. || esbandib. Q fr. met. fam. Fér algana
cosa depressa y malament. Bacer algo de prisa y
atropelladamente. Raplim aliqaid agere.
PÉNDREB LAS ATGUAS. fr. Péndrcr las aygaas medi-
cinals. Tomar las aguas. Aqaas salatiferas potare.
PÉNDBEB LA ATGUA DE LLUNT ó MOLT ALTA. fr. mct.
fam. Comensar la relació de algana cosa per las prí-
meras círcanstÀncias. Tomar de atrds el agua. Rem
altias repetere.
FOBTAB ATGUA AL MAB. fr. mot. Yoler ensenyar à
qui sab mès. Los nedos ensenan d los sabios. Miner-
vam sos docet. || fr. met. féb gabitat al diable.
POBTAB Ó FÉB ANAB LA ATGUA i SÒN MOLÍ. fr. mCU
Qoe's dia del qae sols mira 1 sèa profit. Llei>ar e^
agua d su molino. Sibi tantam consulere.
POSAB ATGUA AL VI. fr. Mcrar, aguar^ bautizar el
wio, Aqaa vinam dilaere.
QUI ATGUA ATURA BLAT MESUBA. Tcf. Énscnya que
convé víarer ab economia pera conservar la decèn-
cia. Quien endurà, Caballero va en buena mula. Sit
modus argento cupienti vivere digne.
qui's nega no MIBA ab QUCCA ATGUA, Ó NO SAB DE
q^ína ATGUA BEU. loc. ab qac 's dóna à enténdrer
que moltas vegadas per desliínrarse del mal present
se'n desitja altre de major. Sdcame de aquíy degMéHa"
me aUi. Erípe me ex prsssenti malo, qoantamvis
posteà me eneces.
TIBAB ATGUA EN LO GAP. fr. BATtüAB.
SEMBU que no es PBB ATGUA BNTEBBOLIB. lOC. Qiet.
Denota qae algú aparentant sensillesa, encobreix la
malícia qae no era de pensar. Pareee que no ^(Mròta
el agua. Halitiam simnlat.
SENS DIB ATGUA vi. fr. mct. fam. qne's dia quant
algú ocasiona algan dany ó pesar sens prevenció.
Sin dedr agua va. Hospite insalatato, ex abrapto .
síb ATGUA ALGUNA COSA. fr. mct. Sér de poca sabs-
tàncía, de ningan valor ó apreci. Ser de agua y lana,
Nallias momenti rem esse.
sÉB MÒscuB QUE L•L ATGUA. fr. Pondcra lo sama-
ment clar qae es lo qae's dia ó explica. Ser una cosa
(on ó mas clara que el agua, soí^ etc. Lace meridiana
clarias.
TiBAB ATGUA k LA CABA. fr. Tirar à la cara de algú
pera ferlo retornar de algana basca. Echar agua en
el rostro. Aqaalam soffandere.
TIBAB ATGUA AL MAB. fr. met. Donar à qai tè mòlt.
Echar agua en el mar ; llevar Imi al monte, Aqaam
mari addere.
TOBNABSE ATGUA POLL. fr. mct. Frostrarsc las espe-
ransas de algú. Salir huero, hacerse, quedarse alpiste^
volverse agua de cerrajas^ volverse el sueno del perro,
Spe deladi.
TBENCAB LAS ATGUAS. fr. EvacaBT las donas pre-
nyil•llas Y bnmorqae circabeix al feto, senyal pròxim
del part. Bomper las aguas 6 la sangre. Humoremi
çqí ptrtom praxinè idaaae signiflctt» eviooare.
AYG
CATALÀ.
AYR
169
ATGUACUTT. m. Certa pasta forta, transpa-
rent y apegalosa qne's fa cohent las extremítals de
las pells; serveix pera pegar mòlt fort algana cosa.
Coki. Glutinam, i, gluten, inis.
AYGUABA. f. àtguàt. || pint. Lo color líquit
preparat ab aygna de goma pera pintar al tremp.
Aguada, aguazo. Aqoa leviter sabactus color. || pi.
ter. BXSITGCAS.
DOXÀE LIS ATGUAJ)AS. fr. Entre mestres de casas
doear la última ma ó bninyir ab an drap mullat lo
Uanqimig. Lavar. Gypso parietes poliré.
ATGUADERy A. m. y f. Qui no beu vi. Aguado,
úhUmio. Abstemius, ii. || Mestre ó guardià de fonts.
FmUanero, agnamn, maestro de aguas. Hidranlicns, i,
aquariaSjü. 0 Qui tragina aygna. Aguador, Aquator,
is. I Qui ven aygua. Botillero. Gelídarum venditor.
I Ud dels signes celestes. Aemrio. Aquaríus, ii. |I
ter. Qui cuyda de dístríbuhír las ayguas pera regar.
Aeeqaiero, y cahectquia. pr. Ar. Qui aquae irrigaae
dividend» praeest.
ATGUADEmA. f. Criada pera portar aygua.
Moza de eantaro. Serva aqnam ad exportandam.
AYCSUADUIT. m. ant. aqübdccto.
AYGUAFORT. m. V àcit de nitre tant actiu
que disol la plata y altres metalls. Acido nürico,
agua fuirte, espiritu del nt(ro, dcido niíroso, defíogis-
úcado, úàdo azótico, Acidum nitricum, nitrosnl-
phuriciim, i, aqna fortis.
AT6UALEIX08. m. pi. Las llenyas que'ls rius
y mar portan per inundacions y altrament. Ah-
rúm. Allnvies.
ATGUALERA. f. ter. rosada.
ATGUALIR. V. a. Mesclar aygua ab altra cosa.
i^iuir, merar. Aquà miscere.
AYGUALITyDA. p. p. ant. Aguado, merado.
Aquà commíxtus.
AYGUAMANS. La que serveix pera rentar las
mans. Aguamanos, Lavandis manibus aqna. |] ren-
TAHARS.
ATGUAMEL. f. La que està mesclada ab una
porció de mel, de modo que no quede espessa.
Agnamiel. Melle mulsa aqna.
AYGUAMOLL. m. Paratge tant abundant de
aygna qne ab dificultat se pót traballar. Aguazal,
Mndosns locn9.
AYGUAR. v. a. atgualir. || met. Frustrar las
esperansas. Aguar. Gandia perturbare. || posar AtoUA
AL Yl.
ATGUARDENT. m. Licor clar com la aygna,
de olor y sabor agradables; se trau per destil•lació
de toda substància vinosa y s' inflama al focb.
Agvardiente. Yit» aqna.
ATGüARDSNT RBFiNAT. Lo primer y mès fort qne's
tran de cada cnyta. Aguardiente de cabeza, Purior
aquas vits parts.
AYGUARDENTER, A. m. y f. Qui fà ó ven
aygoardent. Aguardentero. Aquae vitse venditor vel
fobricator.
ATGUABDENTERIA. f. Botiga ahont se ven
TOMO I.
ayguardent per menor. Aguar denteria. Aqun vi tai
taberna.
AYGUAROL. m. ayguamoll.
AYGUARRÀS. m. Oli de tremenlina. Aguarrds.
Purior terebinthiníe resinae pars.
AYGUARSE. V. r. Ümplirse de aygna algnn
terreno. Aguarse. Aquis opplerl.
AYGUAT, DA. p. p. AgjioL•, Aqnatus. ][ m. La
vinguda impetuosa de aygua. Aguacero, ckaparroiif
turbian, golpe, Nimbus, i, aquatio, nis.
AYGÜERA. f. Pica pera fregar los plats, eto.
Pregadero, fregador. Lavacrum, i. |] rentamans.
AYGÜ£TA. f. d. Aguilà, Aqunla, ae. || met.
Licor que no lè forsa. Aguachirle. Inferior líquor.
AYGUÓ8, A. adj. Abundant ó que participa de
la qualitat del aygua. Acuoso, Aquosus.
AYGUOSITAT. f. Qualitat de lo que abunda en
aygua. Acuosidad. AquaB humiditas.
AYL. m. ant. all.
AYLÉ, NA. adj. ant. aoé.
AYLÍ. adv. m. ant. allí.
AYLÓ. prou. ant. allò.
AYLOR. adv. t. ant. llavoras, llavors.
AYMIA. loc. ant. Querida, senora mia, vida mia»
Mellilla, üò. H CONCUBINA.
AYNA. f. ant. etna.
AYO, A. m. y f. Qui cuyda de la educació de
algun príncep ó gran senyor. Ayo, Pappas, m^ peo-
dagogus, i. II ant. didot.
AYOU. m. ter. alioli.
AYONOLAR. V. U. ter. AGBNOLURSB.
AYOZ. ant. nàut. Crit ó cant dels mariners peia
executar à compàs lo traball de aixecar algun gros
pes. [| OHIO.
AYR. adv. ter. ahí.
AYRÀ8. m. anm. de ayre. Airazo, airon. Yeotns
impetuosus.
AYRE. m. Flúido elàsticb y transparent q«e
umple ó constituheix lo que dihém atmosfera. Aire.
Aèr, eris. || vent. j] met. Primor, gràoia y perfeccié
en fér las cosas. Aire. Lepos, oris. || Garbo, brio,
gentilesa, itre, garbo, gallardia. Elegantia, », v^
nustas atis. || mús. Lo temps y moviment, qnanl se
canta ó toca. Atre. In musica modorum mensora»
ATRE AGANALAT. Lo que passa per algun pd^ratge
estret. Aire colado, encallejonado^ acanalado. P(^
arcta transiens aér.
AL BELL ATRB. loc. aut. A flacer, con eomodidad.
Placidò.
ATRB POPULAR. AURA ó FAMA POPULAR.
ATRB QUE TALLA. exp. Ayre mòlt fret. Ayre que
corta, Liquidus aér.
ATRB VITAL. Lo que serveix per la respiració, itrif
vital. Vitalis aér.
ATREs NATIUS. Los del lloch ó país de que nn ea
fill ó en que s' ha criat. Aires nalivos. Cognata aura.
AB ATRE. m. adv. fam. Ab lleugeresa. Con aire.
Expeditè.
AGAFAR AL ATRB. fr. met. iOAFAR AL VOL.
S3
no AYR DICCIONARI
ASSOTAR l'ayrb. íf. Traballar en va. Echar lanzas
en el mar. Aérem verberare.
CRÉURER EN l' atrb. ff. Créurer ab mòlt poch fo-
nament. Creerse del aire. Rnmoribns credere.
DB BON Ó MAL AlRB. lOC. met. OE BON Ó MAL HOMOR.
ESTAR Bif l' atrb. ff. No havérse resolt, y també
estar sens acomodo, servir interinament. Estar en
el aire. Alibi pendere.
pÉR por l' atrb. fr. Tenir por de qualsevol cosa.
Temerse del aire. Ex minimo metuere.
GUARDAR los atres. fr. Segoir lo geni de algú.
Guardarle d alguno el aire, ó llevarle d alguno el aire.
Ad alicujas arbitrium sese accommodare.
l' atrb l' open. fr. Se diu del qui es mòlt deli-
cat. Ofenderee del aire. Minima quaequae aBgrè ferre .
MUDAR DB atrb. fr. Que's dia del que s' ha posat
malalt en alguna part, y passa à altra à véurer si
li probarà. Mudar aires ó de airet. Yaletudinis causa
coelum mutare.
müoarsb 'ls atres. fr. met. Mudarse la fortuna.
Mudarse el aire. Adversa uti fortunft.
Mopi UN ALÉ DB ATRB. fr. DenotR que fà mòlta cal-
ma. So hace ó no corre un pelo de aire. Aura doq fiat.
PARAR l' ATRB. fr. Calmoru, wosegarse^ echane el
ake, Yentum sedarí.
PARLAR DEL ATRB. fr. Dcuota qiie la execució, ó
intel-ligéncia de alguna cosa es quasi impossible.
Mtlar de la mar, pensar en lo eseusado. Difficilia vel
impossibilia tentare.
PARLAR BN l' ATRB. fp. fam. Parlar sèos fonament.
Hablar al aire. Temeré loqui.
PASSAR ATBB. fr. Fóf aypo fresch. Córrer 6 posar
«íre. Fio, as.
VIURBR DIL ATRI DBL CEL. fr. PASSAR DBL ATRB.
PASSAR Ó ILIMBNTARSB DBL ATRB. fp. Confiar ab
vanas esperansas. Sustentarsey manteneru, alimenlarse
dil ake. Inani spe aut blanditiis animum pascer. 0
Menjar mòlt poch. Sustentarse^ aUmentarse del aire.
Tenui cibe uti.
PÉNDRER l' atrb. fr. Posarso en un Uoch ahont
toca r ayre. Tomar el aire. Anram captaré.
pÉNDRBi L08 ATRBS. fp. Estar CU alguu paratge ab
V objecte de recobrar la salut per la mudansa de
elima, aliments, etc. Tomar aires. Alterius coeli va-
letudinís causa auram captaré.
POBTAE BH l' ATiB. fp. Portar alguna cosa sens
que toque à terra. Üevar en el aire^ en peso, en tM>-
landas. Sustioeo, es.
AZÜ
QUEDARSE EN L* ATRB. ff. Quedorse un assumpto
sens determinar, no acabar lo comensal, parar la
execució de alguna cosa. QueL•r en el aire, pararse.
Alíbi pendére.
TENIR l' ATRB DB ALGÚ. fr. RBTIRARSB. 7.
AYREJAR. V. a. Posar algnna cosa al ayre.
Airear. Aura) exponere.
AYREJAR8E. V. r. Péndrer lo ayre. Airearse.
Auram captaré.
AYREJAT, DA. p. p. Aireado. kurx expositus.
AYREJÓS, A. adj. Lloch descubert, llibre de
boyras, bravadas, etc. Desavahado, airosa. Locns à
vaporibus lliber.
AYHET. m. d. Aireeico, airecilío, airecito. Aura, x.
AYROLA. f. ant. era.
AYRÓ8, A. adj. Dit del temps. Airoso, ventosa.
Yentosa tempestas. | Lo lloch en que fà mòlt ayre.
Airoso , ventosa. Yentosus. || met. Garbós , briós.
Airosa. Elegans, tis.
AYR08AMENT. adv. m. Ab garbo y gallardia.
Airosamente, gentilmente. Yenustè, eleganter.
AY8I. adv. m. ant. així.
AYTAL. adj. ant. tal. || adv. ant com. 0 Jo, fula-
no. Ya. Ego.
ATTAMBÉ. conj. ant. Tambien. Etiam.
AYTANT. adj. TANT. || ant. altrbtant. || adv. t.
Fins à tant. Hasta tanta. Donec, usque dum.
EN attant. m. adv. ant. No obstant. Sin embargo,
no obstante. Nihilominus, tamen.
ATTANTBENT. adv. ant. tambí.
AYZELL. pron. demonstratiu. aquell.
A2.
AZ. int. ant. a.
AZABARA. ant. adzabarí.
AZAFATA. f. ant. sapata. || Criada de la reyna
que li serveix los vestits y alhajas que s* ha de po-
sar, y 'Is recull qaant se despulla. Azafata. Nobilis
matrona regina^ cubicularia.
AZAFÉTIDA. f. ASAPÉTIDA.
AZANYA. f. ant. ASfiAifTA.
AZERGOL. m. MINI.
AZÓ. adv. demonstratiu. ant. assó.
AlOR. m. ant. astor.
AZUL. adj. y
AZUR. adj. ant. balu.
«»>^»^>^»M»^^^^^^<»w*«.<^^^A«'ir»
MB
CàTALÀ.
»l«IIWW^i»rwj»^»»«^^»<»^MMS»»<M»»»<MWM^V»<VS<MV****'^^«»^<
BA» 191
ff^à^^^^
looa lletra dominical y de mòlts abecedaris,
BOBSooant, oona del etiópioh, vigéssimadel
u Los aDÜchs llatins li donavan lo valor de
í ona ralleta 8000; però si la rallela 's po-
tOO. Entre 'Is hebreus y grechs valia t.
ibel qnímich senyala '1 mercuri. En mòltas
senyalava las épocas. Ab la lletra pròxima
divisa de afovorit ó primer ministre. En
n y abans de algun nom propi significa
/De. Abreviatura usada comunment en los
els comerciants que significa Bitllet, de B.
il dels edictes romans «Bonum factum.»
irí. B. D. y A. B. «Ab eadem noo eadem
te.» Un adulador.
BA.
it pera expresar algun enfado, ó per
ilgnna cosa, y pera excitar 6 contenir, com:
anar, ba tu ho vols, que sia així. Yaya ó
Ymfa, vaya, ta, Eja.
. B. ídol dels assiris, dels fenicis y algun
Is jnheus. Boa/. Baalindecl.
ITA. m. Qui adorava à Baal. BaaUia, Baa-
r. n. p. Nemrod, dit així per haver
$ran astrónomo. BaaUemtn. Beelzebub.
ITAa m. Qui segueix la doctrina de Baa-
tge del principi del sígle IX que formà una
tícolar de maoiqueus. Baanila, Baanita, n.
• f. Humor que flnheix espontàneament de
Baka. Deflaa saliva. | Humor viscós que
M los caragols y altres insectes. Baha^ òa-
tXQ. Sputum tenax, saliva deflaa. || La se-
Mf capolls embolicats y la mateixa cami-
loU. Cadarzo, Sericum rude. || m.met.Ho-
Itao. Boto. Baba, ».
Là BABA i ALGÚ. fr. mct. Admirarso algú,
i gran gust lo que diu ó fà la persona de
sòn afecte. CaémU dwMÏa baba, eiter eo» la hooa
alnerta, Snspensa ora tenere.
TEif IB HAU BABA. fr. mot. Sèr murmorador. n-
ner lengwi 4e «seorpion. Maledicum esse.
BABADEBO. m; TroB de tela que's posa al pit
de las criaturas per esriosiut quant menjan. Bàbth-
dar, babadero,puhero. Salivaríom, ii. | Lleneu de
roba que's posan en los extrems dels vestits pera
refors. BtMiro, Tenis vestium oris interins assQt».
BABALÀ, (i LA) m. adv. Ab poch coydado, sèas
mirament. Afiieifta talla. Perfunctoríè, obiter.
BABAIXAS. f. pi. Lo que queda en lo plat des-
près de haver menjat. Bioatnoè^. Residu», relí-
quisB, arum, sordes, ium. || Los rosegalls que deixa
\ bestiar en la menjadora. GraM^(mes,rizmy jn^ím».
Paleae pugramenta, excretum, i.
BABAHENT. m. Acció de babejar. Bakeo. Bali-
V8B emissió.
BABAB. V. a. BABBJAB.
BÀBABA. f. ant. Espècie de cotxe prolongat.
Bdbara. Essedum babarium.
BABABOTA8. (fAí) fr. Baeer nm0ca$. Illndo> is.
BABA8ALL. m. babadbbo.
BABA88A. f. baba.
BABAU. adj. Qui per qualsevol cosa 's queda
abobat. Baman, babieca. Stnltus, stolidus.
QüEDAB fir üic BABAU. fr. Qucdarso encantat en
qualsevol cosa. Quedar heeho tm bauxan, quidarn d€
una fkza 6 hecho ma pieza. Stupidum, hebetem,
vecordem remanere.
BABEIO. m. L' acte de babejar. Babeo, Flnentis
salí ve emissió.
BABEJAE. V. n. Despedir de sí la baba. Balear.
Salivo, as, salivam emittere. | Umplir de babas.
Babosear, Saliva defioa inquinare, inficere. 0 met.
CiUBER LA BABA.
BABEJATi DA. p. p. Babeado, babaseado, I^
flua saliva fsedatus.
BABEIm f. Confusió, eludint à la torre de Babel.
Babel, bàbilma. Confusió, nis.
172
BAG
DIGCIONAIU
MG
BABEflÍA. f. Pessa de la armadora antigna qae
cabria la boca y la barba. Bahera. Baccula, ae.
BABIA. f. Espècie de estúpides, distracció ó
enagenació. S' asa ab lo verb bstai. Bahia, Mentis
avocatio.
BABIEGA. m. Ximple, toix. Bahieeaf desvaido.
Stolidas, i, stips, ipis, bardas, i. Q Nom de nn caball
del Cid. Bàbieea. Babieca, sb.
BABILLA. f. Pell prima que aneix la illada de la
cabaliería ab la coixa. Balnlla, Pellicola, aB.
BABILONÉ8, A. adj. y
BABILOm, A. adj. Natoral de Babilónia, ciutat
de Sirià. Babilonio. Babylonios, babylonieosis.
BABILÓNIA. f. met. Gonfosió. BahUonia, òoML
GoDÍosio, nis.
BABILÓNIGH, CA. adj. Pertanyent à Babílénia.
^aòí^to. Babilonicos.
BABOR. m. nàot. Lo costat que ve à la ma es-
qoerra del qui estant à popa mira à proa. Bàbor,
Sinistrom lalos.
BABÓSy A. adj. Qoi despedeíx mòlta baba. Babo^
to. Salivarioa.
BABOSA. f. Cert peix de mar qoe tè la esquena
negrenca ab vàrias clapas, dit «ixf perqoe despedeix
■iMtas babaa. Baho§a. Sativarii» •.
BABOTA. m. aABiBCà.
BABOTADA^f. Tonteria, bestiesa, bobada. ^-
heria, hadomeria. loeptia, m, absordom, i. D patba-
HTÀ, FALÓtMlà.
BABOYÀ8, SA. adj. aom. Toitàs. Bohtm, hobazo.
StnUissimos. || tàiou.
BABUTXA. f. Sabata de noia màii prima. Zopoli-
Ua. Símplex cakeolqs.
BACUmA. /. aot. ^latarada, caygoda. BatMO-
zo, haquetazo. Yiolentos corporis lapsn».
B^ir-AKi^i^- m. ant. Jove eaballerqoe bavia fét
sas primeras armasperoqoe no podia posar en cam-
panya cert número de soldais, y per analogia
8*apUeà desprès al estudiant qoe bavia rebot lo pri-
mer graó en sa respectiva focoltat. || bachillu.
Boòldlkr. Bacbalao reos.
BACALLÀ, m. Abadejo, espècie de peix de dos à
tres peus de llarcb, pardo clar, qoe's pesca ab
abooidància, especialment en lo banchde Terranova,
de abont desprès de salat y secb s' abasteíx qoasi à
tota la Eoropa. En lo còrners se'n coneixen vàrias
espècies. Baealao, abadejo, merha^y truchuela. Onis-
cos, i, morbua, ad. D met. Persona flaca. Bacalao,
Macilentos, i.
SBMBUB CN BACiLil. fr. mct. Estar mòlt flach,
sech. Estar como un naipe óhecho una pavesa. Nimis
gracilem esse.
BAGAliAL• m. Llocb aboot las bacants, oferian
sacrificis al Dèo Bacó. Baeanal. Baccbanal, alis. I
Festa, disolocíó, borratxera de las bacants. Baeanal.
Baccbalio, nis. || adj. Pertanyent à Bacó y à sas fes-
tas. Baeanal. Baccbios, bacchanalis. 1 f. pi. Festas
al Dèo Bacó en qoe 'ú gentils s* eotregavan é la
borratxera y disoloció. Baeanales. Bacchanalia, iom,
orgia, dionisia, aram.
BAGANT Ó BAGANTA. f. Sacerdotissa de Ba-
có. Baeante. Menas adis.
BÀGARA. f. Herba olorosa de la qual los aaticbs
feyan goirnaldas. Búcara. Bacchar, aris.
BAGAINA. (féb uNÀ)fr. Trencar lo son. De«r^-
bezar el sueno. Dormitaré.
BACH. m. ant. bicadí. || obch. 1.
BACi. m. Gibrelleta pera orinar ó anar de cos.
Badn. Lasanom, i, scapbiam, ií. || ant. bacini.
SBBviB DBLS BACiNS. loc. ant. Scrvir ó donar ay-
^ivamans. Dar aguamanil, Aquiminariom serviré.
■ÀGIA. f. ter. OABADAL.
bAgiGA. f. Jocb entre dos ó mès ab tres cartas
cada bo, las qoals si no arriban à nou punts se dia
bàciga, y gaanya; si las tres són iguals se diu baci-
got, y gaanya à la bàciga; y si són totas tres de on
mateix coll se dia bacigoti, y gaanya à la bàciga y
bacigot. Bddga. Lodos bàciga.
BAGINA. f. Plata regularment de metall pera de-
manar caritat. Bada. Pelvis, is. [| La que osan loe
barbers pera remullar. Baeia, Pelvis toosoria. || Yas
cóncavo pera rentar los pens. Baciaf bífírreno. Pello-
viom, ii.
BAGINADA. f. La inmundícia tirada del bad.
Badnada. Sordes è lasano projectie. 0 La porció qoe
cap eo un bacf. Badnada. Copiosa excrementorom
copia in lasano.
BACDfÀS. m. aom. Gran hacin. Hagnom lasa-
nom.
BAGINASSA. f. aom. Gran ftacia. Magna pelvis.
BAGINER. m. Lo qai demana caritat ab la ba-
cina. Bacinador. Eleemosyna) postulator.
BAGINET. m. dim. Baemejo. Parvus lasanus. J
Pessa de la armadura antígua que cnbría '1 cap à
manera de casco. Baeinete. Cassis, idis, galea, ». ||
Lo soldat qoe portava corassa. Baeinete. Gatapbarc-
tatas miles.
BAGINETA. f. dim. Badmea^ bacinilla. Pan'a
pelvis, patella, se.
BAGO. m. Dèa del vi y de la borratxera, fill de
Júpiter y Semele, segons Homero. Bacó. Bacchus, i.
BAGÓ. m. POBCB.
SI VOLS TBpfia Ull MÈS BO, MATA BACÓ. ref. que's
pren en sentit literal. 5t qvieres un mes bueno mata
eerdo. Bonom capis mensem? porcom neca.
BAGONADA. f. ter. pobqubeia. |] atsbgallada.
BAGOnAs. m. aom. porcàs.
BAGONET. m. d. cotxiniula, panabola. P gobbí.
BAGONISTA. m. Qoi segoeix las opinions del
cèlebre filosop Joan Bacon. Bacomta, fiaconista, ae.
bAgulO. m. Bastó, crossa, gayato que portao
pera sostenirse 'Is dèbils y *ls vells. Búculo. Baca-
los, i. n met. Amparo, consol. Bóculo. Solatium, ii.
levamen, inis.
BAGULO PASTOBAL. Lb crossB dcls bisbes com à pas-
tors espirítoals del poble Béenh pastoral. Episcopo-
rum UtuoB.
BAD CATAU.
BADA. f. ant. ESCOLTA, gentiicellí. 0 Cert tribat
6 dret senyoríal.
BADADOR, A. m. y f. Qai no està atent en lo
que déa estar. Distntido, Ad aliena animnm díver-
teos. C MiiADoa. t.
BADADURA. f. ESCLETXA. J CtlYELLA DE LA TEEEA.
BADAFIÓ. m. nàat. Corda pera unir las bonetas
ab las velas. Badaza. Tractoríos fnniculus.
BADAL•IT. m. ekbadaud.
BABALL. m. La acció de badallar. Bostezo. Os-
eedo, oscitatio, nis. || ter. crivella, escletxa. || La
obertara en la punta de la ploma de escríurer. Ben-
itémn, raya, obertura. Incisió, nis. ] nànt. La ober-
|ara que's fa entre dos taulas. Costura Foramen,
íbís. i aspea.
Fil lADALLs T CEEüHETAs. fr. No havér menjat.
Btttrsecrmeesz estar por esta cruz de Dios. Impransnm
BAG 173
p. p. Hendido, ahierto, resqwhra-
rii l' txTni badall, fr. Morir. Dar la última bo-
fwffia. Expiro, as, animam exbalare. Q espirar.
LO badall RO PÓT MENTIR, Ó VÓL MENJAR ó DORMIR,
6 BioPEBiA MAirnsif iR. fr. Bambre ó sueno ó ruindad
ieliuno. Somnom, famemve malam vel indolem
frobal oscitatio.
BADAL•LAR. v. n. Respirar, obrir involantaria-
ment \a bocai mès de lo regular. Bosiezar. Oscito,
bio, as. I Tèr dgana cosa ab negligència ó de mala
gana. Dormir, romcar. Negligenter agere. || Manifes-
tar dispb'céncia en lo que s* ou. Bostezar, Sermo-
oeiD ífflpatieater ferre. Q morir.
BADALLAR DE TAM. fr. Morirsc dc fam. Jfortr de
kaArt. Fame perire.
BADAULADOB. m. y
BADAIXAIRE. m. Qui badalla sovint. Bostsza-
ior, Oscitator, is.
BADALOT. m. clarabota.
BADANAa f. Pell adobada de ovella ó de anyell.
Mana, A!ata,ae. p met. Persona de poca substàn-
cia ó fonament. Badulaque. Inanis, is, slupidus,i.
TOCAA la BADAif a. fr. Maltractar de obra ó de pa-
nnla. Zwrar la hadana, ó elhdlago, menear el zarzo.
Coolundo, is.
BADAB. y. a. Dividir, partir. Hender, rayar. De-
kisco, partió, dívido, is. || v. n. Encantarse en qual-
sevol cosa com un ximple. Quedar hecho un hauzan,
òcwla boca abierta. Ora suspensa teoere. || estar
RàDAR LA BOCA. fr. Ahrtr la boca. Os aperire.
50 BADAR BOCA. fr. No dir res. No chistar, ó no des-
fUjiar la boca ó los labios, coserse la boca, no decir esta
kra et mia. Obmutesco, is.
BADABSE. y. r. Obrírse, crivellarse. Benderse,
tkirte. Flndi.
UDABSE LAS FL0B8. ff. ESCLATAR.
BADASSAS. f. pi. nàut. Las cordas fixas posa-
das de distància en distància en la rclinga del gràlil
de las bonetas ab que s* uneixen à las velas pera
aomentarlas quant convinga aumenlar sa superfí-
cie. Raiasas. Tractorü funiculi.
BADAT, DA.
jado, Fissus.
BADAYNA. f. Espècie de enformador. Badan$,
escoplo de punta corriente, Scalprum fabrile.
BADAYBE. m. babau.
BADEJO. m. bacallI.
BADEBNA. f. nàut. Tros de una 6 mès varas de
Uarcb de trena que's diu caixeta. Serveix pera sub-
jectar la gúmera al virador sempre que's vira '1 ca-
brestant. Baderna, Funiculus tseniatus rudentem
subjiciens.
BADERNAB. V. a. nàut. Subjectar ab badernas.
Badernar. Taeniatís funiculis subjicere.
BADEBNÓ. m. nàut. Gran y llarga baderna.
Bademon. Magnus funiculus ex taïnia confectus.
BADEYAB. V. n. badallar.
BADÍA. f. Entrada de mar en la costa per res-
guart de las embarcacions que s' abrigan en ella.
Bahia. ^Esluaríum, ií, sinus, us. || abadia.
BADIAN. m. ANÍS estrellat.
BADIELLA. f. vidalbA. II cír. Tros de budell que
va del Ilombrígol del feto al llit 6 despulla, ümbligoi
cordon umbilical. Ümbilicus, i.
BADIU. adj. ant. balder.
BADOGH. m. Home de curta capacitat. Bodoque.
Stupídos, stultus, ineptus. || babau. || La flor del
magraner. Granadino, balanstria. Cytinus, i.
BADOMEBIAS. f. pi. Cosas de poca importàn-
cia. Pruslerias. Quisquilia?, ioeptiíe, arum.
BADOQUEJAR. v. a. badar.
BADOQUEJAT, DA. p. p. badat.
BADOQUERIA, f. Fér lo badoch ó '1 babau.
BAF. m. Lo vapor que exhala alguna cosa. Vako,
vapor. Exhalatío, nis, tenuis fumus. || Lo del vi
quant bull. ílumo. JEsíus mustulentus. || tuf.
llansar BAF. fr. Exhalar vapor subtil las coiasca-
lenlas. Vahar. Exhalo, vaporo, as.
BAGA. f. ter. La corda pera lligar las càrregas.
Baga, lazo. Nodus, nexus, us. || anella, círcul. Q
Llas en las cordas. Lazo. Laqueus, ei. || La llassada
que's fa en lo fil de la mitja per massa retort. Oque-
ruela. Fili implicalio. U ant. Corretja ab que s' em-
bolicava la llansa ó dart pera tiraries ab mès fúria.
Amiento. Amenlum, i. |] Lo vuyt del múnech de las
balansas ó romana pera regirse sobre la llenguela 6
peu. Alcoba, caja, manija. Trutinaï axis. || ter. Plan-
tada de avellaners.
BÀGARA. f. BAGRA.
BAGARRO. m. burinot, abella. || vagahundo.
BAGASSA, f. Dona pública, prostituta. Ramera,
gavasa, gorrona, nioza de fortuna. Meretrix, icis,
scortum, i.
bagassa barbacanera. dona de fosso.
BAGASSEJAR. V. n. fam. Freqüentar las ba-
gassas. Putanear, putear. Meretricor, scorlor, luxu-
rior, aris.
BAGASSER. m. Qui freqüenta las bagassas. Pu-
taneroy putero. Scortum, i, scorlator, oris, mere-
tricius bomo.
BU.
munttr. Immerílai
LOKIIT, ÚDBPUNT
t, rtformane. He
ur de on signe à 3
al sigoDiD remiíler
3 'L SDSTIE i TEU
' diablo tMlto. Od:
AT, DA. p. p. Aaj
EUT. aDl. iissiEs
iiBiXEtsT. loc. ai
ESA. r. Fel ò accit
19, alis. IIHENGUI.
t Dl NllKENSl• Ó DS
rtM>Nro. ObscDriía
EflT, m. aDl. BAH.
ET. m. dim. fio/cl
iasiM, A. adj. su|
6, m. mú^. iQsIrat
irch com de milja
viríos forats per i
B ells los dits forn
ü» aixi perqne ín
imaDa, tíbia música
■rnítCd. Succeotor,
l»Bii\6. fr. mel. I
ONET. m. d. Bají
inta sonum edens
SEUiEDi m. Obra
un del pla méaos i!
emiaentia.
UKA. í. aat. FOHDi
tuUA. f. Geat
0. Geos io&ma; pic
L, MA, adj. ToDto
, lUülas, plambeu:
MADA. f. TODleríi
itaiUs, alis.
JlAs. m. aam. Toi
Motc, Mon. Siull
JOOUA. f. CoDlei
twnniíto. \iri ioi
JtET. m. dim. Bob
II Lo marit que's de
nuRMo. Uiorius m;
JIOT. m. aum. iei
■■T. m. siTiaT.
ICA. f. ler. Moxn
Id valor de ua qa
loneta itala síc dic
(B, CA. adj. Bui]
ui. Bola de meUi
mIl AiJa.GlaDsplD
la nereaderías, eo
MJB. Merciam sarc
le uàxinet ab màot
mD de anyell pera
lÍMl pili. I Feix d
CATALÀ. BAL 115
. de vidre ó de pedra ab que jagan los noys. Bala.
iLi EitciDiHAD*. La parlida ab dos mílala engan-
33 ab una cadenela, qne al eixir del canú s' ei-
y talla 'Is arbres de las naus. Bala enramada ò
adena. Ramos us glòbul as.
iLí BiBi. La que's posa sola eo la arma de foch,
a rata. Ferreus globns.
iiLi BOJi La que's posa balleuia 6 encesa dins lo
ú, y inflama Is combustibles que traba. Biüa
I. Globus lormentarius candescens.
UH UHi BiLA. exp. fam. Ab que's pondera la pres-
t y velocitat ab que's Ta alguna cosa. Com mut
I, como un rayo. Citissimè, velocissímè.
OP DE Btu. Balaío. Plumbm glandis iclDs.
iMB UKA BiLA Dl viDBi EN LO CIF. fr. mot. Teoir
h judici. Ser un cascabel. Inauí capíle esse.
lALADA ú BALALADA. f. poei. Cansú de al-
a eslensiú treta regularment de alguna tradició
-avellosa y destinada à embellir y animar las
as dels pobles. Balada.
lALADt, NA. adj. De poca snbslància, de pooh
u. Baladi. Inanis, vilis. \\ ibévol.
lALADBAYBE. m. ulídkeb.
lALADRE. m. irbre vennús, de flors encarna-
, y conserva la fulla tot 1' any. àdelfa, baladre.
íum, ii, rhododaphoe, es.
lALADREJADOR, A. m. J I. Baladibb.
lALAOHUAR. v. n. Fér Crits descompassats,
ur, baladrear. Yocífero, proclamo, blatero, as.
lALADRAYBE, A. m. y f. y
lALADREB, A. m. y f. y
lALADRÓ, NA. m. y í. Qoi baladreja. Voemgtt'
grilon. Rabula, ce, clamosns. || Lo cobarl que's
a de valent. Baladron, fanfarró». Balalro, blale-
nia.
lALADBONADA. f. Dit ú fét de.baladrer. Aobn
lada, fanfarronada. Inanis vox.
LïNSABBÀLiDBONiDts. fr. BlosoitaT itloTtét, t^utr
•oltTia. Blatero, as, gloriam inantler jaciare.
lALADBONEJAB. v. n. Fér baladronadas. B»-
onear. Blatero, as, inaniler jactari.
íALAFIADOB, A. m. y f. ESBÀUFUDOi.
lALAIX. m. Htneral de color roig obscur y al-
iant Iraaspareot, que s' estima per adorno com
[ledras preciosas. Balaj. Rober silei.
ALAHCEGAB. V. n. baunseg&b.
lALANCElADOB, A. adj. nàul. Embarcació
tensa à balancejar múlt. AbíUaMeador. Nans ad
indnm propensa.
ALANCEJAMENT. m. BlLUfS.
lALANCEJAB. V. n. BALUSllAB.
ALANCi. m. Barra que travessa en la eslisora
carro ó cotxe, ahont entra la llansa. Balowm.
isversam tigillum. || Lo volant petit ab que's w-
a moneda, fiofancin. Cndendis nnmmis machina.
lALANDBA. f. nàni. Embarcació de transport
m arbre y una vela. Baianira, tenan». Tecl»-
prodalorií navia.
176 BAL DICCIONARI
BALANDRÀM. m. Yestidnra talar à modo de
capot, qae usan los ecclesiàstichs. Balandran. Gau-
Sape, is. II LLOBA.
BALANDREJAR. V. D. Móurer alguna cosa de
un costat à altre sens mudar de siti. També s* usa
com recíproch. Bamholear, bambonear, bambakar,
Labo, as, trutinor, aris.
BALANER. m. bàlíndrà.
BALAN8. m. Moviment de un costat à altre, en
especial lo de la nau. Balancej libraeion, balancea-
miento. Nutatío, fluctuatio, nis. || En lo comers exa-
men del estat dejsòn cabal. Avance, balance, tanteo,
Sortis, mercaturae dati et expensi computatio, exa-
men.
BALAN8A. f. Lo seté signe del zodíach, compost
de divuyt estrellas . Libra. Astraea, <e, jugum, i. ||
Cada un dels plats còncaves del pes. Balanza. Ju-
gum, i, bilans, ancis. || com. Los estats en que s'
expressa la espècie, número .y valor de las merca-
derias que entran é ixen en las aduanas. Balanza,
Indices telonii mercibus assignandis parati. || pi.
Instrument pera pesar. Se compon de dos plats, ca-
nastró y llengüeta pera posarlo al fí. Balanza, peso,
Libra, trutina, se.
cioEBR hk BALANSA. fr. lucliuarse mès à una part
que à altra. Caer la balanza. Lancem propendere.
ESTAR EN BALANSA. fr. mct. Prímparat, si cau no
can. Estar en tanganillas, Yacillare, nutare.
FÉR duRBR LA BALANSA. fr. mct. Fér inclinar. Hor-
eer caer la balanza. Movere, vincere.
POSAR EN BALANSAS. fr. FÉR TITÜBEJAR.
BALAN8AMENT. m. BAL ANS.
BALANSAR. V. n. com. Examinar lo caudal. Ho-
cer el balance, Rationes computaré.
BALAN8EGAR. V. a. Posar en equilibri las ba-
laosas. Balancear, balanzar, equilibrar, Libro, as,
aequa lance ponderaré.
BALAN8E1AR. V. n. Móurerse un cos de un cos-
tat à altre, especialment la nau. Balancear, fluctuar.
Noto, flucto, as. II met. Estar indecís, dubtar. Ba-
lancear, fluctuar, estar perplejo. Hxsilo, labo, musso.
ANAR BALAN8BJANT. fr. mct. vACiLAR. Q Estar CU pe-
rill de càurer de son estat. Andar en balanza ó en
halanzas. In fortunas discrimine versari.
BALAN8ERA. f. Cada un dels dos pals drets
ab un forat al milj, abont se posa la espadella pera
donar direcció à la biga, que forma la prempsa en
lo mdí del oli. Guiaàera. Torcularii prseli repagula.
BALAN8ETA. f. d. Balancica, balandta, Librse
parva lanx.
BALAN8EYAR. V. a. BALANSEJAR.
BALAN8Ó. m. Plat de las balansas. Balanza, Li-
bre laui.
BALAR. v. n. belar. [| ant. ballar.
BALAÚ8TRIA. f. Flor de magrana doble. Prò-
piament es la flor del magraner bort. Balaustra, ba-
Umitrw, Balanslrium, ü.
BALB, A. adj. Entorpit per excés de (ret. Arred"
éú, akfido. Rígens, rigidns.
BAL
ESTAR BALB. fr. EstRf cntorpit r us dels membrei
per causa del fret. Arredrse, atmrse,pamami$
frio. Rigeo, es.
BALBOTEJAR, v. n. TARTAMüDEJAE.
BALBUCIENT, A. adj. Qui no pronuncia ab ch-
redat. Balbuciente. Balbus.
BALBUTTAR. v. n. ant. taitamuoejar.
BALGA. f. ter. bo va. 1.
BALCÓ. m. La barana ó antepit de balnstres,
posat en las fineslras pera'surtir sens perill. Baim,
Pergula, ae, pòdium, ii.
FiRSE ó eixir al BALCÓ. loc. A8omarsealhakoïï,li^
pergulam prodire.
BALGONÀ8. m. aum. Bakonazo. Pòdium Bttt .
jus.
BALCONADA, f. y
BALCONERA. f . y
BALCONERIA. f. Lo número ó joch de bakéi 1
en un edifici. Balconaje. Pergularum series.
BALCONET. m. d. Balconcillo, Podiolum, i.
BALDA. f. Pessa plana de ferro, regularmeot
una à dos polsadas de amplària, y diferent lla
pera assegurar las portas desprès de tancadas.
daba. Serà, aB, repaguhim, i. [ ter. Pessa de fi
que fa córrer la clau en los panys pera tancar.
tillo. Pessulus, i. ^
BALDADURA. f. Impediment de algun meníb•»
Bntorpecimiento, pasmo. Torpede, inis, torpor, ifl. i
BALDALLÓ. m. d. baldó.
BALDAMENT. int. pera expressar lo desitg ^"^
que succehesca alguna cosa. Ojald, qmera Bim,
gue ó pluguiera ú Dios. Utinam. || adv. Encara (P.
Aunquc. Quamvis, etiamsi.
BALDANA. f. ter. botifarra.
BALDAQUi. m. Espècie de dosser 6 tUim èà
và sobre '1 Santíssim Sagrament y sobre '1 cap fl '
Papa. BalL•quino^ baldaqui. Umbella, ae. ^ ,;
BALDAR. V. a. Impedir alguna malaltia ò a0Opï<
dent r us dels membres. S' usa com recfproèkt^
Ba/dar. Membrorum usu privaré, membrís capí. |
ter. Pegar mòlt. Magullar, sobar. Contundo, is.
BALDAT, DA. p. p. Baldado. Rigidns, balM£ '
BALDEJAR. V. n. Fér ruhido desagradïHlltt I
baldas.y altras cosas mal ajustadas. Ceneerfear.St^ '
deo, es, obstrepo, is. || Fluixejar, venir baldc^'»^
guna cosa. Pasarse. Laxè, remissè transmitll. |fM -
del vestit ó calsat. Nadar. Nimis laxnm eM. iBt i
de la ferradura, gascabellbiar. ^
BALDER, A. adj. Lo que no ajusta bè. Bbi)^ *!
homaguero. Laxus, amplus. || ant. alegiia.
BALDIRI. m, Nom de home. BaMHo. SMdlIlh -
11.
BALDÓ. m. Aldabilla, ftanrüd pesstil as. JkMt
£af(fon. Opprobrium, ií, probrom, i. [|Fern>qMlÍ '
per agafador nn botó, que fentio girar s* obit. (SP ^
lanilla, pasadorcillo. Pessutus, i. || Lo defugia, íStÉ |
algunas parts pastell, assegnrat ab nn clai ééià^ '
nera que puga voltar. Tararilla^ aUúba. Bfiohir, li
obex, Icié. l'tàiàSA. 1
BAL
BALDONAB. v. a. Afrontar. Baldomr. Exprobro,
as, probris aliqaem appetere.
BALOONATi DA. p. p. Baldonado, Exprobratas
BALOONST* m. d. baldó.
BALDUFA, f. Tros de fusta tornejat en figara
quasi cònica ab un clan é la punta; lo fan ballar los
Boys ab un cordill. PeoM, trompo y galdrufa, p. Ar.
Tnrbo, inis. [] trompitxo. 4. |i f. fam. rambbí.
GOF DE BALDUFA. Lo qoe donao los noys abella.
Céehada. Tarbinis ictns.
BALDfJFAIRE. m. Qoi fà baldofas. Trompero.
Tarbiaís fabricator.
BALEIGC. m. pi. La porció de grans de blat eto.
qoe per no haver quedat prou batut se separa del
■et en k era. Conuilo, gransas, robera, Applnda,
«, leus, erís.
BALBJAB. V. D. Separar los baleigs del gra.
àhakar. Exaeero, as, evanno, is.
BALEJAT, BA. p. p. Abaleaiò. Exaceratus.
BAUCHA. f. Lo Ktíi^ dels cetàceos que arriba à
créixer fins à vint canas. Tè 1 cos cilíndrich, obs-
cv, y prop del cap dos alelas carnosas y altra en
la pari posterior del cos, ab dos forats sobre 1 cap
pera ahont llaaaa à gran distiocia la aygua que beu;
pareti en la platja, y cria sos fills com los animals
de la terra. Ballena. Balacna, a), cetus, i. |j a^tr. Una
de las eonstel-laoions australs. Ballena, Batena, o;.
I ler. BDAKILLà.
10 nu DE LA BALENA. Ballm^io. BslaBn® pullus.
m. ant. Barco de figura de balena,
dbert y liaix de costat. BoIUh^q. Navis balsenae for*-
■am rafereos.
BAUSTA* f. BOXESTi.
BAUOABAI•AaA• n. Persona de ppcb fouk
aeat. ^ai^lnque, ckUgaravU. laanis, iouülis.
f. oàUt. BOGA.
V. a. nàut. Lligar boyas pera saber
ah•ot para« las cosas sumergidas. Aboyar. Subere
ÍMalaote ram aquis lateutem designaré.
f. ter. tfoiovÀ.
m. Diversió, laltant ai) lo so de qualsevol
mlUwm&üiò M eant. Baik. Cborea, s, tripudium,
ií, saltatjo, dís. P sibau. || Intermedi de la segona y
tatara jornada de las pomédias espanyolas, en que
i caaAam y ballava. Boik. IotermedÍ9s chorns.
BàU ai BASiois* Ball entre mòlts ab bastons, que
pegui uns ottira^trei form9nt uo a« concertat ai
fs^pifl dal iwlroinent. Paloteo^ paloteado. Tripu-
diuB crepUantíbas bacillís.
tuL BODó. Lo que executa la gent vulgar regu-
larBMQt ab castaoyolas. Baile de boton gordo ó de
Madií ó 4i easeahel ó en rueda» Triviale, tripudium,
ckoras.
ilEQVE VUnai 1 PÀBAl AQUEST BALL? loC. fam. DO-
aata la iacertitut del fi de alguna funció desagrada-
Me 6 perillosa. iKn que vendran ú parar estàs misas?
íQuid tàndem eveniet?
via LO BALL DiL POLL. fr. fam. Fríssarse, neguite-
^trae, arronsant los muscles y espatllas per alguna
TOMO f.
CATALÀ. BAL 177
picor ó per burla. Concomerse. Prurio, is, prurigine
ges li re.
FICAR EN LO BALL. fr. met. Eoclóurer à algú en al*
gan negoci. Meter en la danza. Alíquem negoVio ioi-
plícare, includere. Q Atribubir maliciosament algu-
na cosa à qui no ba tingut part en ella. Meter en (a
danza. Culpam in insontem coqücerOi in eao)dem
suspioiooem vocare.
uAvÉRHi UN BALL DE BASTONS, fr. met. £iin. EaYÓrhi
gran renyina, y regularment garrotadas. Haher fa--
loteo, paloteado, moros y cristianos, Fnstibui , mutuò
se petere, congerere; fastem sibi impingere.
séa l'avo dbl ball. fr. met. Sér lo priacipal ep
algun negoci. Ser duem ó senor del argamaniijp, P^
miaum, prmpotentem pennlatorum ease.
UNA VBOADA POSATS EN LO BALL BALifal. lOC. IMt
Denota que algú està determinat à seguir l' Sfnpi^
nyo ea que s* ba posat. Fue$l0 en el bonm^ mfim"
peno, en el lance, Ab opere incepto nou desiatOM
Bobis est animuB.
BALLADAiSf. f. pi. Baili, TripudiuB, ü» sbair
rus, i.
BALLADOR, A. m. y f . Qui balla, i^itadoi».
Saltalor, is, cboreutes, te. || Beoom, motiu dal Uau-
ger de geni ó de pocb seny. ï>aMzanU, Solars, tia,
levioris judicii. || m. Os que juga ab altra m aigu-
nas conjuncturas del cos, oam eq lo ganoll, masola
y anca. Chueca, Os cnio alio rotaas, coilidens.
BALLADORET, A. Qi. y f.d. Búlaiumlk. fiaW
tatricnius, i.
BALLAR. V. n. Fér accions acompassadas ab la
cos, peus y brasos. Danzar, bailar. Salto, as, tripu-
dio, is, cborea m exercere. || Móurerse alguaa oest
voltant acceleradament, com la baldufa. Bular.
Circumago, is, in orbem, in gyros agi. | Yeaír nat
cosa mòlt ampla. Nadar. Nimis laxum essa.
BALLAB EN ALGUN NEGOCI, fr. mst. fam. Eutreveolr
ó tenir part en ell. Se diu comunment dd que's flci
en algun negoci que no li toca. Jugar, danzar en ol•r
gun asunto. Alieno negotio se immiscere.
BALLAB PES 'l CAP. fr, Consorvar coufHpajíQiCDt la
espècie de algnna cosa. Bullir por la tabtza, QuapiT
dam in mente speciem excitari rei quan qoíi fic-
tam esse putat.
BALLAa SENS OBDE NI GCNQBBT. fr. pér alguna eoBi
sens reglas, fér disbarats. Desconcertar se. loconsida*
ratèloqui, agere.
BALLAB sEGOxNS LO 60. ff. mot. Acomodsrse à las
circunstàncias. Bcúlar al $on que se toca. Ad números
datos saltaré.
vi DE MAL BALLAB AB LO VENTBB VUTT. rof. Ab qm
'Is bevedors dísculpan la afíció de béurar à menat.
Seca la garganta ni grune ni canta. Fecundi calices
quem nou fecére dissertum.
FÉR BALLAR, fr. Obligar à algú à obrar ab aulorí-^
tat y manya. Hacer bailar, Gogo, is.
TRÀURER À BALUR. Sacar d danzar. Ad saltationem
invitaré.
BALLARIDA. f. Planta petita y annual que
24
178
BALL
DICCIONAJII
BAL
Creix en los sembrats; tè las Qors de quatre fullas,
grogas, disposadas en creu, y per fruyt unas lare-
\\a» planas y las llavors en figura de ronyó. Zado-
rija, Hypecoum, oi.
BALLARUGA, f. GALÍ. 4. || ter. molinet de
VENT. II pi. fam. BALL BODÓ.
iNAB COM UNA BALLARUGA, fr. mct. Deuota portarse
en tot mòlt inquieta y lleugerament. Ser movedizo.
Movilem esse.
BALLE. m. BATLLE.
BALLESTA, f. mil. Màquina antígua pera dis-
parar pedras ó sagetas grossas. Ballesta. Ballista, se.
I Arma pera disparar fletxas. Arco, ballesta, Ballista,
m, [| Tros de fusta elàstica, curva, oprimida pels
extrems ab una corda, que moguda ab lo peu fà
voltar la pessa que d'ba de tornejar. Ballesta, Scor-
pío, dís, ballista, ae.
ALLAEGAE POCH LA BALLESTA, fr. met. ALLARGAR
POCH.
ARMAR LA BAUESTA. fr. Pararia. Armar la ballesta,
Ballistam, arcnm adducere, intend ere.
i TIR DE BALLESTA, fr. met. A llarga distància. A
iko de ballesta, A longè.
GABALCAR LA BALLESTA. Moutarla. Encabolgar la ba-
llesta. Ballislam aptare, intendere.
NOU DE BALLESTA. Os per armar la corda. ífuez,
Uncus, i, fíbula, se, ballistae clavus.
ESTAR LA BALLESTA k TRINQUER. lOC. aut. Estar à
pont de disparar. En el disparador,
BALLESTADA. f. Tret de ballesta. 7tro de ba-
llesta.
BALLESTASSA. f, aum. Balleston, Grandior
iMdlista.
BALLESTEJAR. V. a. ant. Tirar ab la ballesta.
Ballestear, Ballista jaculari.
BALLESTER, m. Qui íà ballestas. Ballestero. Ba-
Uistarum faber. || Qui tira ab la ballesta. Ballestero.
Ballistarius, sagittarius, ii. || en tacla. ant. Allis-
tat, inscrit en la taula de aUistament que *s posava.
De tabla,
BALLESTER 80BERCH. aut. Ballcstcr de refors. Ba-
llestero de refuerzo.
BALLESTERA. f. Herba del ballester. Planta de
mitja cana de alta, las fuUas doblas, peladas y de
no vertmòlt clar, y las flors encarnadas. Aguavien-
tos. Pbílomi, orum, herba venti. || Herba ramosa y
sobre un pam de alta, fullas semblants à las del
plantatge, obscnras y rojencas, la cama còncava y
la flor de un vert blanch. La arrel es fibrosa yfà es-
ternudar. Eléboro blanca, yerba deballesteros, Helle-
borus, helleborum, i. || La tronera pera disparar
fletjas. Ballestera. Jaculatòria fenestella.
BALLESTERIA. f. L' art de usar de la ballesta.
Ballesteria. Ars ballislaria. || Lo carrer ahontse tra-
ballan las ballestas. Ballesteria, Ballistariorum vicus.
BALLESTETA. f. d. Ballestilla. Ballista minor.
BALLIA. f. bat LLI A.
BALLOT. m. Planta, 'I manrubí negre. Ballote,
Ballote.es.
BALLUGAR. V. a. y derivats, bellugar.
BALMA. f. ant. covA.
LA SANTA BALMA. Lloch ahout sauts Magdalena fev
penitència. La cueva de santa Magdalena, Saneli^
Magdalena) antrum.
BALMARSE. V. f. BSPALMARSE.
BALMETA. f. d. Cuevecita. Speluncola, eaitr-
nacula, aa,
BALÓ. m. Fardo petit de mercaderias. Cabo^k^
leta, Sarcinula,ae, fasciculus, i.
BALONA. f. Lo tros de panyo ó tela, que solr•• ;
posat en lo coll cau sobre las espaülas. AcMn^
balona, cuello. Fasciola, se, humerale tegameotau
II La del collet dels ecclesiàstichs. Cuello. Famk
lintea. || Plat, que agafat en la boca del caodfllHl
serveix pera arreplegar la cera que cao. Armèkf
&aíonctto.Gandelabrosuppositus cations. || Troi
de encerat que's posa per curiositat sota de
llumanera. Velonera, Lychni susteotacnlnm.
BALONETA. f. d. VaUmita, valoniUa. FueMlt
ffi.
BALONS, m. pi. Espècie de calsotets al m
Talons, que'ls introduhiren eoEspaoya. FalM%;
bragas. Femoralia, orum, braccae, arnm. '
BALOT. m. BALÓ. II aum. Balon. Mercionii i^
sarcina, se. ^
BALS. m. Ball modern entre dos, agafats abm«^
ma y 1' altra al cos. Bals. Saltationis geons. |
BALSA. f. ant. bassa.
BÀLSAM, m. Behina de olor snan qne flosixA
algunas plantas naturalment óper incisió. Bilm$, J
Balsamum opobalsamum, i. || farm. Medicameità - J
substàncias aromàticas pera las feridas y Uapi»
Bàlsamo, Balsamum, i. Q med. La saoch mès pvl.
Bdhamo, Purior sanguinis snccns. 0 Arbre de Aïl-
bia, de fusta rehinosa y rogenca, ramas UailM^
primas y de pocas fullas; las flors petitas, biuci^
y mòlt olorosas; lo fruyt un pinyol cobert deui^
closca seca y negra, y conté una ametlla, j 9àà^
llocb à vegadas un licor semblant à la mel, anaità
y picant. Bàlsamo, Balsamum, i, y qnilocalsaMBf
i, la fusta; opobalsamum, lo licor, y carpobalsaniVi
lo fruyt.
bílsam de coPAl•ld ó DE coPATVA. Lo qne 's traiii
un arbre del Brasil y de Gayena, de color blaneàli
mènos pur, y daurat lo mès pur. Bàlsamo éeeofMt
ó de copaiva, Balsamum brasiliense, copahn.
bJLlsam de judea ó de mega. Rehioa blaoqoiiQA
de un arbre de Aràbia. Bàlsamo de Judea ó de JfBM.
Amyris opobalsamum.
bàlsam de MARIA. Rcbiua blanca de nu arbre di
Amèrica semblant al pi y de color vert qoaot està
fresch. Bàlsamo de Maria, Balsamum Maríae.
bàlsam del PERÚ. Planta, que en lloch de fnllis ft
com unas tabellas de una molsa mòlt sncosa qw
serveix per als talis y altras cosas. Bàlsamo delperk
ó peruviano. Balsamum peruvianum.
bàlsam suor. Bàlsam pur de Meca. 0poból$mi9,
Opobalsamum, i.
_j
í
BAH
CATALÀ.
BAN
179
bílsàm cmvBESAL. quim. Lo mateix que elixir.
Bàlsamo universal, Balsamum aniversale.
bílsàm db toli). Substància balsàmica de un arbre
de Amèrica que tèlas mateixas propietats que'l bàl-
sam del Perú. Bàlsamo de Tolú. Balsamum Tolutaoum.
BS UN bílsam. Ioc. fam. Denota que algun menjar
ó licor es mòlt delicat y exceMent. Es un bàlsamo,
es un dmbar. Suavis anima, odor.
BALSAMAR. V. a. EMBALSAMIE.
BALSAMERA. f. Potet pera conservar lo bàl-
sam. Balsamerila. Balsaminum vas.
BALSÀBOCH, CA. adj. Lo que pertany al bàl-
sam ó lè sas propietats. Balsàmico, Balsamus, bal-
saminos, i.
BALSABOLLA. f . y
BAL8ABIINA. f. Planta de camas sarmentosas,
fnllas partidas en tiras, flors petitas y fruyt ovalat,
iDoIsut y de color de taronja. Balsamilla, balsamina,
Homordica balsamita.
BALSABfiTA. f. Planta que creix fins la altura
de dos peos, las fuUas són llargas y eslretas, re-
talladas menudament en tiras; las flors petitas,
Uancas ó encarnadas, y forman ramellets espessos
y enterament plans. Se cultiva per adorno en los
jardÍDS. Milenrama, milefolio,allareina. Achilea, a,
miilefoliam, íí.
bjllsamità menob. Planta de móltas camas, fullas
serradas, alta de un pam, y mòlt semblant à la oren-
ga: eo Ja cima forma una copa à manera de bombo-
Uas dauradas que s conservan mòlt temps en són
vigor. Terba de santa Maria, Gostus horlensis.
BALSAR ó BAL8EJAR. v. n. Ballar lo bals.
BaUar. Tripodio, as.
BALTABDAR. v. a. ant. esbíldib.
BÀLTICH. adj. Mar entre laEscandinavia, Dina-
nnrca y Rússia. Bàlúco. Ballicus.
BALTRAGÀ. m. Planta de la Tartària, de fullas
semblants à las del nap, la llavor à la del fonoll,
encara que major. Baltracan, Planta sic dicta.
BALUART. m. Fortificació en figura triangular
pera defensa de las murallas en los ànguls de las
plassas regulars, y en la cortina en las irregulars.
Baharte, bastion, Munimenlum, propugnaculum, i.
I met. Amparo, defensa. Baluarte. Pra^sidium, ii,
protectio, nis.
BALUERNA, f. S' aplica à las cosas de mès en-
Tolom que servey. Armatoste, Ingens et inutilis mo-
les. I Dit de la persona que's presenta devanl de un
altra, y li fà nosa. Sombrajo. Yaga umbra.
BALU8TRADA. f. Renglera de balustres. Ba-
Imutrada, Glathrorum series.
BALUSTRAT, DA. adj. Format de balustres.
Balausirado, balaustral. Glatbris inslructus.
BALU8TRE. m. Espècie de columneta de ferro
6 fusta traballada pera formar las baranas, balcons
y altres adornes. Balauslre, Clalhrus, clalhrum, i.
BALUSTRET. m. dim. Balaustrillo. Glathrum
parvam.
BAUBALINA. f. Tela pintada que representa la
part superior de una mutació de teatro. Bambalina,
Theatri leclum.
BABIBALEJAR. V. n. y
BAMBOLEJAR. V. n. baiandbejab. || met. Es-
tar una cosa poch ferma ó segura. Bambokar, Nuto,
vacillo, as. |{ titebejar.
BAMBOLLAR. V. n. y derivats, bombollàb.
BAMBI. ro. Arbre deia Xina, de qual escorxa
segona, picada com lo drap, se trau un paper tant fi,
que mòlts europeos crehuen sér paper de seda. Bam-
bú, bambuc. Arbor sic dicta. || Gerta canya de las
Indías orientals tant grossa, que 's fan barras pera
llileras, y vasos que conservan mòlt fresca la ay-
gua. Bambuc, Arundo sic dicta.
BABIBUÉ8. f. Teixit de Assia. Bambués. Textum
sic díclum.
BAMTIA. f. Planta alta com la malva, fullas com
las de la parra, flors petitas y grogas, las llavors
rodonas. Los egípcies lacultívan y menjan. Bamtia,
Bamtía, x.
BAN. m. CBIDI, MULTÀ, BDICTE. O pi. VEDATS. || aut.
Guerra entre plebeus ó gent à qui no era lícit guer-
rejar. Bando, \\ Dret ó tribut antich.
pàgab lo ban. fr. Incórrer en la pena establerta
per ell. Pagar la pena, mulla, etc. Poenam luere.
SOTS BAM. m. adv. ant. baix pena.
BANA8TA. f. CANASTBA.
BANASTER, A. m. y f. ant. cistelleb.
BANCA. f. Banquet, assento de fusta sens res-
patller. Banca, Sedile, is^ scamnum expers dorsi. |
Escambell ab que las bugaderas preservan los peus
de la humitat. Banca. Fullonium, ii. || Jocb de car-
tas, en que un dels jugadors las porta, y los de-
més casan ó apuntan contra ell las cartas que gira.
Las que cahuen à la dreta las guanya '1 banquer, y
las de la esquerra los que casan. Banca. Pharaonis
ludus. I Lo diner que's posa en cada carta. Banca.
Fiscus lusoríus. |] nàut. Cànua de una sola pessa,
usada en las islas Filipinas pel transport de pas-
satgers. Banca, Gymba, se.
GAUBEB de la BANCA. fr. Péidrer la dona 1 dret de
la herència paterna per haver sobrevingut varó.
Caer de la banca. Fceminam jus hxreditatis amittere.
FÉB CAUEBB DE LA BANCA. fr. DEIBANCAB.
BANGADA. f. arq. Biga que trabada ab altra
servia de adorno y fermesa en la arquitectura an-
tfgua. Alfarda. Trabs, bis. || Llala de fusta de cinch
dits de gruix y set de ample, que regularment ser-
veix pera travessers de portas y fineslras. Alfajia,
alfarjia. Lignum, i. |j En las vinyas, olivars etc. V
espay de terra entre tira y lira. Almanta, enlrelino.
Inter vilum ordines, areola olivelorum etc. ínter-
jecla via. |{ Entre abaixadors lo taulell cubert ab un
matalasset ó coixí sobre del qualcol-locan lo panyo
pera abaixarlo. Bancada. Scamnum ubi ponitur pan-
nus tonüendus. || naut. Tauló doble y ample que
passa de costat à costat de las petitas embarcacions,
y serveix de siti als qui reman. Banco remero, Trans-
trum, i.
180 BAN
BANCAL. m. Feixa ó tros de terra quadrílonga,
determinat pera llegums ó arbres. Bancal. Àrea, as.
II gàpsada- 2. 0 Drap pera tapar los banchs y altres
asos. Bancal. Stragalam, i, sedis opèrimentam. j| ter.
BiKGiDi. 3. [| dàVàntàl naat. liifCH de àrení.
BANGALER. m. Qui teixeix bancals. Sancakro,
Stragulorum textor.
BANCARROTA. V acte de abàfrerse 'i mer-
cader ó banquers publichs. Bancarrota, quiebra. Gre-
ditorum fraudatío.
BANGÀ8. m. aum. Bancazo, bancaza, Scamnum
majos, i, sedile, is. Q Tauló gruixut ab camas ó pet-
g9s,subre '1 qual traballan los artistas. Banco. Opifí-
einm, ii, scamnum, i. Q Lo en que 'is ferrers tenen
la enclusa petita per adobar claus. Macho, haneo.
Ferrarium scamnum, abacus ferrarius. || Entre ser-
radors lo caball de fusta sobre '1 qnal serran. Burro,
Machina lignis serrandis. |j Siti dels galeots en las
embarcacions de rems. Panco. Transtrum Jugum,i. ||
En las prempsas aquella pessa sobre la qual se posa
lo que s* ba de prempsar. Mescla, Scamoum praeli. ||
Lo qde lè respatUera. Escano, banco de respaldar ó
de respaldo. Scamnum reclinatori um. || La casa pú-
blica en que*s posa '1 diner ab seguretat de premi.
Banco. Argentaria mensa, fòrum, i.
B4NCH DE ARENA. niar. Pftratge ple de arena en que
00 bi ba prou aygua pera navegar. Banco de arena,
bancal. Dorsdtt, i, syrtis, is.
BANCH J)E LA PACIÈNCIA. Lo dols oRvíos y fragatas
dè guerra situat derant lo pal de messana. Banco de
la paciència. Scamnum ante puppis malum.
BANCH DB Li PiGRÍGiA. Banquet sens respatUera,
abont los mestres fan sentar los noys per penitèn-
cia. Càncana. Pigrorum scamnum.
BiNCB DE LAS MENTiDAS. Llocb en que's rebuneix
geút ociosa pera conversar inútilment. Mentidero.
■alè tériatis freqnens locus.
BANGB l^BTUT ó PBTiAT. aut. Arma de siti. Banco
pinjado.
BANcas DEL lEB. Part abont estaa iligadas las bri-
das. Ccmas del freno.
ALGí} SÉÜ BN AQUEIX BANCH QUE k SÍ NO APROFITA, T
i ALTRE fi DANT. ref. S* aplica als que ocupan aigua
puesto ó gosan de favors sens fruyt propi, y ab per-
judici de altres. Alguno està en el escano que d si no
aprotecha, y d otro hace dano. Sibi nou prodest, al-
teri nocet.
ESTAR BN LO RANCH 0E LA PACIÈNCIA, fr. met. EStar
sufrint alguna molèstia. Estar en el banco de la por-
denda. Patienter ferre, lollerare.
QCBDARSB EN LO BA.XCH DELS ASES. fr. Se diu dels
Doys de estudi qne's quedan en los últims assentes.
Quedarse en el banco de los burros. In infímis subse-
llis esse.
BAIVDA. f. Cinta ampla qne*s porta per insígnia
de alguna orde ó grau militar. Banda, Fascia, sí,
balteus, i. || Costat. Lado, banL•. Latus, eris. || Pa-
ratge. Paraje, lugar. Locus, i, plaga, ce. | Partit.
Parte, bando. Pars, tis, facllo, nis. |j blas. Faixa
DICaONARI BAN
que traspassa diagonalment lo blasó. Banda. Fascia
SCUti. II aol. AU DE EXÈRCIT.
DEIXAR ó ANAR À LA BANDA ALGCNA COSA. Separaria,
deixaria apar. Separar, dejar d un lado. Pra^sens in
tempus omittatus.
DE BANDA À BANDA Ó DE UNA BANDA k LA ALTRA. lOC.
De banda d banda, de parte d parte. Transversús,
transversum.
BANDADA, f. Ramat, vol de ancells. Bandada.
Avitium, ii.
BANDÀRRIA. f. dàut. Mall pera clavar los
perns y clans grossos. BanL•rria. Ferreus malleus
navalis.
BANDEIG. m. ant. y
BANDEJABIENT. m. ant. desterro. || aban-
dono.
BAIVDEJAR. T. a. ant. desterrar. || pregonar.
II ant. abandonar. || ant. despullar.
BANDEJAT, DA. p. p. ant. desterrat.
BANDERA, f. Pessa de tafetà ab un escut de
las armas del regne ó del cos à qne pertany, asse-
gurada en una basta ó Uansa. Bandera, pendon.
Yexilium, i. || Insígnia semblant à la dita, regular-
ment mès alta, la qual s' usa en las professons.
Estandarte, pendon. Vexillam, i. || nàut. Insígnia e&
qne's posan las armas de la nació à que pertany.
Bandera. Signum, vexillum, i. D La partida de tropa
destinada pera reclutar. Bandera de recluta. Parva
manas militibus conscribendis. || mil. Tocb particu-
lar pera anar à péndrer las banderas. Bandera, Sig-
num tympano editum. Q adj. Rodayre. Andarieqo,
azotaçalles. Ambulatorias. || com. Dret de recÀrrech
sobre 'Is generós estrangers que entran en la adna-
oa. Bandera. Yectigal mercibus aliarnm nationiim
impositum.
bandera blanca. La que s' enarbola en seoyal de
pau. Bandera de paz. Pacis vexillnm.
i BàNDERA OBERTA, expr. Ab tota llibertat. A ban-
deras desplegadas, Liberrímò.
alsar bandera, fr. Férse cap de nu partit. Levanr
tar bandera^ hacerse cabeza de bando. Factioni, sedi-
tioni praeesse.
ASSEGURAR LA BANDERA, fr. nàut. Tirar una cano-
nada ab bala al temps de desplegaria, per sér contra
'1 dret de gents disparar ab bala sèos la pròpia
bandera. Asegurar la bandera. Tormenti jactn ve-
xillnm ostendere.
BAIXAR BANDERA, fr. iDclinarla al enemicb en sen-
yal de rendició. Bajar bandera. Hosti vexilla submit-
tere.
bítrer BANDERA, fr. Inclinaria à algú en senyal
de reverència. Batir bandera. Honoris causa signa
demitlere.
EIXIR AB BANDERAS DESPLEGADAS. fr. Honor que*S
concedeix als vensuts de la plassa qne s* entrega.
Salir con banderas desplegadas. Milites, arce tradita,
explicatis signis excedere.
ENARBOLAR LA BANDERA, fr. Alsarla. Enarbolor la
bandera, Vexillmii erigere.
MN
CATALÀ.
BAN
181
iwni liNBCU. fr. fem. S6r de la opinió de un
illre. Sfpdr hanéem. AlieUjiu partibns fevere.
lARDEMlK). m. V alferes destinat pera por-
iffií bandera. Abandirado. Sígnifer, i, vexillarins, ii.
lANDEBEJAR. V. n. Rodar, vagar. Bigardear,
MNmrr. Dí?agor, aris.
BAIIDERER. m. ant. bíicderado.
lANDESETA. f. d. Banderilla, TexiUolom, i. ||
KUTALL. I SÀTCDEEOLà. t.
liüBUETA tt cmpiifAfe. PAinsLL. [| mct. Persona
Éemtaat. Teleta, Yolabílis.
rh DB liHDVMTi. fr. met. fam. Sér portador de
«fis. Chismmr. Snsarrationes deferre.
■AmUEULLA* f. La bandereta qne's posa en
te torres, y la qne'ls toreros elàtan als toros.
mierilla. Telnm, i.
NBiE U5DB1ILLA8 Àis TOBos. Bcmdmllear, TaUros
küs agitaré.
TiiiB BANMULLis i iLGü. fr. met. Dirli paranlas
pleiBts. foner wta banderilla d alpmo. Scommalè
pugire, laeeseere.
làNIlEULLER. m. Lo torer qae clava las
klBderilks. Banderillero. Taorornm spículis later-
UHDESOLA. f. Bandereta ab qae*s marcan las
Mncías en los acampamenls. Banderola, VexíUam,
íiienDarís pinulla. || La qne's posa en las imatges
deJattrist ressnscltat, sant Joan Baptista y altres
9mk. Èmderola, Brevís fescia,breve vexillnm. |
làno de tafetà qne's lliga sota ' 1 ferro de las
llBMS. Banderola. Seríca fasciola. || gíllíbdet.
■MDETA. f. d. Bandita. Balteolüs, i.
lARMNflXA• f. Tros de tela qne's posa com
tají 6 cortina en los prestatges de las botigas de
roba. Cortinilla. Parvnm velom.
■ARDIT, DA. adj. BAffDOLEB.
IAhmL. m. Edicte publicat solemnement. Ban-
h Edictnm, i. || La solemnitat de aqnest acte.
M». Edíclí promnlgatio. [| Facció, partit, parcia-
^Bmdo. Faetío, nis, partes, inm. || abt. bolquer.
miMB E9 B\.'a>OLS. Aqaadrillar. Banderizar, aban-
Usar, Factiones excitaré.
ittuciB VK BiüDOL. loc. ^càof vh bondo, Edictnm
tioBre, promulgaré.
ÜUDOLA• f. Instrnment mósich de qnatre cor-
^corb C4>m lo llahnt. Bandola, Lyra, cithara, oc.
MkmOLEtAMm v. n. Bübar, saltear, Expilo, as,
fnedor, aris.
■AllDOLER, A. m. y f. Lladre de camí real.
Mmd&r, bandolero, bandido. Latro, nis, grassator,
s. I TAUMCímo. I Proscrit. Proscrita, bandido. Pros-
irípCns.
BANDOLERA, f. Banda de cnyro de ahont penja
i kreerola del soldat de caball. Bandolera. Baltens,
i. I La del gnàrdia de corps ab galó de plata. Ban-
iAm. Corporis custodis balteus. || Plassa de goar-
I de eorps. Bandolera. Corporis costodis nomen.
BAHDOLÍ. m. Espècie de gultarró. BandoUn.
alys, ídí«.
BANDOLMA. f. VAGilIVNOERll.
BANDONAnEMTé in. ant. abíndono.
BANDONAR. V. a. ant. abàndoníb.
BANDOIVER. m. ant. pbndonista.
BAND08ITAT. f. ant. bínool. 2.
BANDUFELL. ter. baldó.
BANDÚHRIA. f. Instrument musích de quatre
ó clncb cordas, ab la caixa en figura de mitja cara-
bassa y mànech com la guitarra. 'S sona ab una
püa debranílla, canya ó cosa equivalent, j^amficma.
Pandura, lyra, cithara, se.
BAÜEANS. m. Certs idólatras de la índia, que
no menjan carn de cap animal; temen sumament
lo tracte ab los que professan altra religió ó secta;
rompen los vasos en qae han begut, y mòltas altras
supersticions. Banemos. Baneani, orum, baneanes,
inm.
BANOO. m. Espècie de cànem, las fullas del
qual fuman y mastegan los juheus. Bango. Bangns, i.
BANOYA* f. FLASSADA.
BANOTER. m. FLàssADEB.
BANQUER, m. Qui pren diners en una part y
dóna en altra, girant la lletra per cert interès.
Cambista, banquero. Men^rius, nummularius, ii. I
En lo joch de la banca qui porta 1 Joch. Banquero.
Cbartarum mensarius.
BANQUET, f. d. BanqidUo. Scamnellum, I. ]
Convit espléndit. Banquete. Dapes, um, convivium,
ii. I Espècie de abrassadera prop del extrem del
pany, pera ahont passa y 's subjecta '1 baldó. ?tco-
lete. Ferrea compagnla. \
BANQUETA, f. Tamburet, assento petit de tres
peus de qne usan los menestrals. Banqueta, Tripus,
odis. II arq. Basa llarga sobre la qne's fnnda 1* edi-
fici. Embazamento. iCdíflcii bassis. Q fort. Esgrahó
arrimat à una fortificació al peu del parapeto, sobre
1 qual disparao los soldats, abaixantse desprès
pera carregar à cubert. Banqueta. Poditim, ii. || ter.
BETLLADOB.
ftANQUETEJAR. V. a. y n. Donar Convits ó fre-
qüentarlos. Banquetear, Convivor, opnlor, aris.
BABfY. m. La acció y efecte de banyar ó banyar-
se. Baiio, Lavatio, balneatío, nis. || Las ayguas pera
banyarse y '1 siti ahont estan. Baiio. Balnes, ther-
mae, amm. || Tas ó pica ahont se prenen banys.
Bano. Baptísterium, ii, lavacrum, i. || pint. Capa de
color que*s dóna sobre altra, pera qne ressalte mè^.
Bano. Illumioatio, nis. || Masmorra ó espècie de pati
ab quartets, ahont los moros tancavan als esclaus
de rescat. Baiio, Ergaslulum, i. || qním. Calor tem-
perat per interposició de alguna matória entre *1
foch y lo qne's calenta, com: bant de arena. Baiio.
Temperatus calor. |j La crosta ó capa de sucre ab
que's cobreixen los bescuyts, etc. També 's diu de
la cera y altras cosas. Bano. íncrnstatío, nis, illi-
oimentum, i.
BAif r DB ^^^^4ÈítBt^^ ^^ ^^^ aquesta ser-
veix de medi pltm^ ^ lo calor del íoch. Bano
d9 Maria. Mitm V
188
BAN
DICaONÀRI
BAR
_ TENIR NO MÈ8 QUI ÜN BANY. loC. TODÍr ana DOCiÓ
mòlt saperfícial. rmr una ligera tintura. A limíne
aliquid salatare.
pÉNDREa BANYS. fr. Bamrse, tomar bafioSf darse
hams. Lavo, as.
BANYA. Excrescéncia prolongada, y regular-
ment corba, que tenen alguns animals en lo cap.
Cuerno, hastüy madera del aire. Cornu, u. || Cada una
de las dos pnntas que tenen sobre 1 cap alguns
insectes, com lo caragol, papallona, etc. Cuemo,
antenas. Cornu, u. || fam. Bony de resultas de algun
cop en lo cap. Tolondron, hurujoUy hollo^ chichon.
Tuber, is.
BANYA DEGABBA. Planta dccama vuyda, fullas cen-
drosas per sota, que naixen de tres en tres, Qor
blanca y una tabelleta en forma de banya de cabra.
Alholva. Siliqua, silicia, «, f(£num gnccum.
BANYA DB CERYO. Herba semblant à las banyas del
cervo. Cuemo de ciervo. Coronopus, odis.
ABATRER k ALGÚ LAS BANYAS. fr. met. Reprimir la
supórbia de algú. Bajar los brios. Alicujus auda-
ciam, cornua frangere.
APUNTAR LAS BANYAS. fr. Comensar à sortir. Apilo-
nar. Cornua erumpere.
j)B detrís al REY u FAN BANYAS. ref. Ropren als
que en anséncía judican mal de las accions agenas.
Gente loca, comeis de mi raho y no de mi boca. Absen-
tis vitam rodens.
FÉR PORTAR BANYAS. fr. fam. Faltar la muller à la
fidelitat conjugal. Ponerlos cuernos^encornudar. Mob-
chimonium marilo pararé, addere cornua maritis.
FICAR la banya. fr. fam. Afírmarse en alguna cosa
y perseverar en ella ab obstinació. Encajàrsele d
uno en la cabeza. Animo tenaciter adbíBrere.
AHONT FICA ó CLAVA LA BANYA NO HI HA QUI LA TRAGA.
fr. íam. Denota que algú es mòlt obstinat. Clavar un
clavo con la cabeza. Animo tenaciter adbaeret.
TOT ES HU PORTAR BANYAS Ó FERNE DU. ref. met.
iron. Denota no es igual manar ú obehír. Mas vale
con mal asno contender, que lena à cuestas traer. Ju-
bere pra^stat quam obedire.
BABiYADA. f. Cop de banya. Comada, amurco.
Cornu ictns.
BANYADOR, A. m. y f. ant. banyer. || Qui ba-
nya. Banador. Lavator, is. || ant. Lloch fangós en
que's rebolcan los porchs senglars. Banadero, bana,
baniL Limosus, cícnosus lacus.
BANYAMENT. m. ant. bany. 1.
BANYAR. V a. ant. mullar. {| Donar banys.
També s' usa com recíprocb. Banar. Abluo, is, bal-
neo, as. || Tocar la aygua alguna cosa com: lo riu
BANYA las murallas. Baiiar. Alluo, is. Q ter. nadar. 1.
BANYARSE EN AYGUA ROS. fr. met. Tenir gran com-
placéncia. Banarse enagua rosada. Summe delectari.
BANYAT, DA. p. p. Banado, Lavatus.
BANYER, A. m. y f. L' amo dels banys ó que
cuida de ells. Banero. Balneator, is, tbermarius, ii.
BANYET. m. d. Banuelo. Balneolum, i.
BANYETA. f. d Cntmecico, cuemecito, Cornicu-
lum, i. II fam. Nomqioe'sdòna aldimooi. PoitUo,
uta. Cacodaemon, is. |] pi. Las que tenen alguns
sectes en la part interior del cap. Antena. Anteno^e^
arum. (| Quant apunta ó comensa à surtir. Pite^m.
Novum cornu.
BANYISTA, m. Qui pren banys. I^anúea. Baloeo
utens.
BANYOLÍ. m. La ànima de la banya. Ourm,
cuemo. Cornullum, i.
BANYUT, DA. adj. Qui porta banyas. CorwUo.
Cornutns. jj met. Lo marit qual muller falta à la fi-
delitat conjugal. Cornudoj cuclillo. Cormca, s.
BAO. m. nàut. Biga que sosté '1 pont de un vai-
xell. Bao. Pons falsus. || Cada una de las blgas groa-
sas sobre las quals descansa la cuberta principal é
sostre de la bodega. Bao. Trabs crassior.
BAPTISMAL. adj. Lo que pertany^al baptíaae,
Bautismal Baptismalis.
BAPTISME, m. Lo primer dels sagraments da
la iglésia, ab lo qual rebem lo sèr de gràcia y 01-
ràcter de cristians. Bautismo. Baptismus, i, baptia-
ma, atis, sacrum regeneratíonis lavacrum. I Garti-
fícació en que consta bavér estat batejat algú. H
de bautismo, Baptismns, baptismatis testifícatio, laa»
timonium.
BAPTISTA, n. p. Bautista. Baptista, m.
BAPTISTE. m. baptismc.
BAPTISTERI, m. Llocb abont està la pila é»
baptisme . Baptisterio, bautisterio. Baptisteriíui, n.
BAQUETA, f. Burxa pera atacar la escopeta, hr
sell, etc. Baqueta. Yirga, ae. pi. Las manetas pam
tocar lo tabal. Baquetas, pa(t7/os. Bacilli, onua.|
Càstich militar ab corretjas 6 vergas, corrent lo ia-
linquent nu entre dos filas de soldats. BaqfuMu
Fnstigatio, verberalio, nis.
HAN/iR i baqueta, fr. mct. fam. Manar despòtica-
ment. Mandar à ó à la baqueta. Absolatissimè iopa-
rare.
PASSAR PER LAS BAQUETAS. fr. Castígaf ab eUaa.
Posar por las baquetas, baquetear. Militem yvpi
cíEdere.
TRACTAR À BAQUETA, fr. fam. Tractaf ab vilipendi 6
ab rigor. Trat/ir d baqueta. Superbè, absolatè Uio-
tare, habere.
BAQUI. m. En lo vers llatí peu de una síl-labi
breu y dos llargas. Baquio. Bacchius, ii.
BAQUIANA. f. Nom que donan en Panamà à la
mula feta al traball. Baquiana. Baquiana, ae.
BÀQUIGH, CA. adj. baganal.
BAQUILIDI. m. Vers que consta de on dime-
tro hipercataléctich. Baquilidio. Bacchilidium me-
trum.
BAQUIONITAS. m. pi. Filosops que professa-
van despreciar tot lo del mon, ménos algun vas peit
béurer; y un de ells, vehent que altre bebia ab lo
palmell de la ma, llansà '1 vas pera fér lo malrài
y quedar ab aquell cuydado ménos. Baquiomln,
Bacchionita}, arum.
BAR Ó BARÀ. m. ant. Fals, traydor. Es anto-
BAR
CATALÀ.
Domàsia del comte Bara. Traïdor, pérfído. Perfidus,
i, proditor, is.
BARAFUSTAR. v. a. ant. Donar bastonadas,
garrotadas. Apalear, Faste caedere.
BARALLA, f. Biiiaypendencia, Rixa^ Sij jargiam,
ii. Q pi. RahoDS, dispatas. Brega, Rixoi, aram, con-
teotio, ois.
BARÀLLAS DE MARIT DE LA TAüU AL LUT. ref. DenOU
qae las barallas entre marit y muller daran poch.
De baldon de marido nunca zaherido. Nec nxori con-
Jogis convicia noceot.
BARALLADOR. m. ant. Pendenciero, quimerista.
Rixator, is.
BARAIXAR. Y. a. ter. rentar. || v. r. Remr.
Jargo, as, rixor, aris. || Tenir rahons. Contender, es-
tarapelarse, Gontendo, is, jargor, aris.
BARALLUGA. ter. ballaruga. || ter. baldufa.
BARANA, f. Sèrie de balustres regularment per
las escalas y balcons. Baranda, barandilla, Peribo-
los, i, loríca, s. II La fàbrica de rajolas ó pedras
fins à la altara del pit pera preservar de càarer de
llochs alts, com lo terrat, etc. Aniepecho, pretiL Ma-
eería, loríca, ae. [1 La dels ponts. Acitara, anlepecho,
fuarialago. Loríca, sb, falcimentum saxeam.
BARANDAT. m. ter. envà. 1.
BARAIVETA. f. d. Barandilla. Peribolas, i.
BARANGAY. m. Espècie de barco de rems usat
pels iadios. Barangay, Actuaria navis.
BARAHGO. m. Oficial dels grechs en lo baix im-
perí, y era '1 qui guardava las claus de las portas
de la cort. Bwrango, Baraogns, i, protector, is.
BARAR. V. a. AVARAR, VARAR.
BARAT. m. varat. || ant. barata. || ant. trampa,
INGANT, falsedat. || adj. barato.
BARATA, f. Gambi. Barata, trueque, cambio,
perïïMta y cambalache en cosas de poch valor. Per-
mutatio, nis, mobatra, se.
BARATABLE. adj. Lo que's pót baratar. Troca-
hU, cambiable, Permutabilis, commutabílis.
BARATADOR, A. m. y f. Qui fà baratas. Barar-
tador. Permotator, is. jj anl. Estafa, trampós. Em-
hoidor, trampista, falso. Fallax, dolosas.
BARATAR. V. a. Gambiar. Traçar, permutar,
eambiar y cambalachear, camaL•cL•r, quant es en co-
sas de poch valor. Mato, permuto, commuto, as. ||
Fér trampas. Baratar, trampear. Fallo, is, subdole
cum aliquoagere.
BARATAT, DA. p. p. Trocado, cambiado, Per-
mnlatos.
BARATEJAR. v. a. malbaratar.
BARATER. m. ant. baratador.
BARATERA. f. PUTA, ramera.
BARATERIA. f. ant. engart, falsedat. || So-
born del jutge que reb preu pera donar una sentèn-
cia falsa. Baraüria, cohecho, soborno, Gorruptio, nis.
I com. Tota pèrdua causada voluntàriament en
barcos ó generós pel patró. Baralma. Dolosa amis-
8Ío à navis praefecto iUata.
m. Qui cobra 1 barato é eetrenas
BAR 183
en lo joch. Baratero, Qui à superantibus in ludo
mercem exigit.
BARATET, A. adj. d. Baratillo, Parvi pretii.
BARATILLO. m. Gonjont de mobles de poch va-
lor. Baratillo. Res vilissimí pretii.
BARATtSSIM, A. adj. suip. Bar atisimo, Yilis-
simus.
BARATO, m. Las estrenas que*s donan en lo
joch al que cuyda que no's fassan trampas. Barato.
ID ludo superantís mercès. |j adj. Lo que's compra ó
ven per poch preu. Barato, Vilis, parvi pretii. [| Fà-
cil de executar, poch gravós. Barato. Facilis. || adv.
m. Per poch preu. Barato, Parvo, viliter, vili pretio.
A barato, adv. m. En cambi. A trueque. In com-
mutationem.
À ron barato, m. adv. Lleugerament. Lijeramente,
Leviter.
DONAR DE barato, fr. fam. Concedir sens precisió
alguna cosa, ó per no sèr del cas ó perquè no em-
barassa al fi principal que's pretén. Dar de barato.
Gratis, gratuitò concedere.
FÉR barato, fr. Véndrer à preu baix. Bacer ó ven-
der barato. Parvo pretio vendere, minimò mercem
distrahere.
IX) BARATO ES CAR. loc. Dcuota quc lo quc costa
poch val poch. Lo barato [es c<iro; lo min y malo de
valde es caro; Quien se viste de mal pano, dos veces se
viste al ano. Merx ultronea putet.
NO HI HA COSA MES BARATA QUE LA QUE's COMPRA. lOC.
Denota que à vegadas los regalos costan mès que lo
que's compra. No hay cosa mas barata que la que se
compra, Empta,plerumque vilíúsquam dona ta cons-
tant.
BÀRATRO. m. poèt. infern.
BARATURA. f. Lo preu baix. Baratarà, Yilitas,
atis.
BARAUNDA. f. Gonfusió, tropell. Trdpuk, bulli"
cio, Gonfusió, nis, garrulorum circnlus.
BARAYAR. V. a. RENTAR.
BARB. m. Peix de riu, espinós, ab una espècie
de barba en cada part de la mandíbula inferior.
Barbo, Mystus, barbus, i. || pi. Granets que surten
en la barba. Barros, Vari, orum.
BARBA. f. La part de la cara sota la boca. Bar-
ba, Meotum, i. || Lo pel que naix en ella. Barba. Bar-
ba, ae. || La metxa de pel de la barba del bestiar
cabriu. Barba. Mentum, i. || Lo qui en los teatres re-
presenta '1 paper ó caràcter de vell. Barba, Senex,i8.
BARRA DB AARON. Planta Semblant à la dragonària^
la arrel blanca, y cuyta es comestible. Barba de Àa--
ron, Dracontium, ii.
LA BARBA BANYADA PREN l' AIXUTA. lOC. mCt. Àlaba
la venta tja de sèr deligent. barba remullada, etc.
BARBA db cabra. Planta de unas branquetas y fullas
com las del castanyer, fior blanca, vistosa y de bon
olor. Barba de cabra. Barba caprina. | Altra espècie,
de fullas ovaladas y flor groga, arrel blanca y de
bon gust. Barba eabruna, barbaUa, barhériea, San-
dix, icis, tragopogon, onis.
184
BAR
DICCIONARI
BÀR
Billi j>S GALL. BAEliLLERA. 4.
BiEBA DE GITANO, exp. Ab qiie*s moleja al qui (è
mòlta barba y mal composta. Barbas de samarra. Hir-
sala barba.
BABBAS HONftADAS. loc. Home hoorat. Elhombre
honrada. Homo probas, venera ndos.
BABBA DE jtpiTER. Plaota de la qoal ni ha mòlta^
espècies ; la arrel grossa, de ella surten mòlts llachs
ó brots, qae cobren la terra à manera de globo.
Barba dt Júpiter ó de Jove. Barba jovis. | hibbi pqfr
TIBA.
BAIBA BEMULLiOÀ B6 IDTJ AFBTTADA. ref. litersL
Barba remojada^ medio rapada, Dimidio dom nad-
nit, barba est jam paste tesecta.
BARBA BOJA. Espécie de ancellet qne te 1 pit roig.
Ptchi-^olorado pitirojo,
posAB BABBA. fr. Eixir lo pel en ella. Bàrbar, Pa*-
besco, is.
TBEMouB LA BAftià. ff. Témer, espantarse, estar
en recel. Temblar la barba, Exitam pertimescere.
BARBA siLVAüA. Espécie dc pUoter. Barba siltana.
Barba silvana.
COM MBS POCAS BARBA6 MÒS POCA VBBGOHTA. rei. De*
nota qne la poca edat fà al home atrevit. A poca bar-
ba poca vergUenza. Imberbis javenis audatiài comes.
DIR i LAS BARBAS. fr. Dir alguna cosa à algú ea sa
presència. Dedr à la barba^ enlatódsus barbas, Co*
ram, in os.
FÉR BARB4. Cr. FÉR COS PRJESBXT.
FÉR LA BABBA. fr. AFEITAR« 1.
FÉB LA BARBA E5 AUCT. fr. met. Portarse*o lo nego^
çi^ empleo, etc. qne nn altre pretenia. Birlar d algu^
no, Alíqnid pncter spem seu occaltè pra^ripere.
FBRSE LA BABBA DE OR. ff. mot. Fcrse üòit ríeh.
Hacerse de oro, Ditesco, is.
MENTIR PER LA BABBA. loC. ant. MENTIR DESGARAfii*
i9NT.
NiGRB DE BARBA. Borbinegro, Barbaniger.
PIB BABBA. m. adv. Denota que de allò qae's parla
o' bi ha un per cada hu. Por barba^ por cabeza, por
persona. Yiritim» per singola capità.
ptnfTii u BABBA. fr. ant. Apuntar $1 bozo. Fnbeaco,
is.
QIUNT VIJAB la BABBA BE TOS VEBÍ PELAR, POSA LA
TUA À UMUiLAR. ref. Deqota que debém escarmen-
tar en lo que saccebeix à altres. Cwmda la barba de
tu veci$ío viere9 pelar ^ echa la tuga m remojo óér^
mojar. Tua res ^gitur. cum proRÍmos ardet paries.
QUI 2M> GtJAROA, MAT ílsa BABBA. ref. Denota qne
peia prosperar se déa víurer ab economia. QMe$í
guarda, halla, y quien cria, íMta. ^ra sibi servans,
qnoties opvs inveoU »t%; Qçu p^CHdes pascU, qaoà
sibi gidctet habe^^
ffiMiB POCAS BABeAs, fr. Teoír poea experiència,
dtet 6 caràclM*. Tener p^ca» barbas. Javeoam, in«Xf-
periíMiesse.
' TV» VM f AM BB B4RU. f r. «el. Sèr WB ooia nòU
saJMa per nàtt ^Bliipe. Tmm 4mU§i ètfhi. Jw
sennisse.
BABBABLANCBL m. Qui la lè blanca. Barbica-
no, barbiblanco. Barbacaous, albns, albescens.
BARBACANA, f. Fortifiicaciò aotígna devant de
la muralla per defensa dels fossos. Barbacana, falsa-
braga, Tabnlare, ^-allnm arcendis telis. |i La paret
ab que solen voltar las plassas de algunas iglesias.
Barbacana. Par>'um septum, inferior murns. [ La ala
de la teulada que surt fora la paret. Aleró, alar,ala,
socarren, Projectura, suggranda, ae. | La teoladetaó
empostíssat sobre las finestras pera defensarlas de
la aygua. Sobradillo, Parvum tabnlatnm, parva coo*
tignatio.
BABBADA. f. La part inferior de las barras ei
las cabalcaduras. Barbada. Inferior maxilU in equis.
I Peix sens escata de Vi ^^ llarch, cap gran y llis,
y de carn blanca y gustosa, que s pesca en las costis
de Galícia. Barbada, Gadus mediterraneus.
BARBATORT, adj. Qui tè 1 pel de la barba
mòlt fort. Barbitaheno. Barba asper, rígidos.*
BARBATRCSCH. adj. Bonich, ben paregut.
Barbilucio. Decorus, formosus, pulcber. | Afeytat de
poch. BarbihicL•, Becens tonsns.
BARBAGRÍ8« adj. Barbirurio, ^nobarbse, ntfoB.
BARBALLERA. f. SoU barba. Papeda.pépo^p^
padilla, gorja, Obessnm guttur. (j La dels eaÚls.
Barbada, Inferior maxilla. | La dels porcks 6 toci-
nw, CoguUada f barbada, papada. QUadifai, c
glandium ii. Q La dels galls. Barbas. Qàtii pafcit. |
Gadeoeia à corretja que's posa baix lasberras 6 bar-
ba pera subjectar alguna cosa. Barbada. Calennla,
33. Q Cada una de las dos vemigas liargis y ovaladas
que tenen algunas cabràs gota la barba, las qtals
són indici de bona casta. Marmlla, Yerueoia, m.
BARBALLÓ. m. tar. ESPÍfiOL.
BARBABfEQH. adj. Qui tò barba elara. Barbi-
lampino. Barbipüus, barbatulus.
BARBAPUNYEBiT. adj. ant. Qui comensa k po-
s%r barba. Barbiponieais, Yesticeps, ipis, barbatu-
lus, i.
BÀRBAR. V. n. ant. Apuntar, posar barba. Bàr-
bar. Pubesco, is, pubem emittere. || Fèr sulír bar<^
bas. Bàrbar, Aücui barbam iogerere.
BÀRBARA, n. p. de dona. Bàrbara. Barberà, a?.
tog. Modo de la primera figura del silogisoie, que
consisteix en que las tres proposicions siao oBÀver-
«als afirmativas. ^arbora. Bàrbara.
SANTA BABBARA. uàut. Lo lloch aboflt segMTda la
pòlvpra en las embarcacions. SaHlabérèara. Polve-
ris pi ris apotheca.
NO PENSAR EN SAZ<(TA BAMM^ SlMO QUAKT TBOMA. lef.
Bepren als ingrats qu^ rebpt lo beoeéici % oUidan
de qui lo ha fét. Bo^or al Saulo basta posar el tnmco,
d fio pasado, el saiUo çlvidado, Precibos fèrvens;
oblentisírigidas.
BARBARADÉXiS• f. Yici do h eraoié quant sa
<»escian paraulas estrang^ras. Barbarakjis, Barba-
ralexis, is, barbarianue, I
BÀRBARABIENT. ady. «. kb b»rh^9im, i le
meiMWBdele Uckaroe. MirkíMraïïmts. iuteiè. lÀb
BÀR
CATALÀ.
BAR
185
frkarameHte, Barbarè. [| Cruelment,
mmanè, cradeliter.
« f. Graeltat. Barbàrie. Sevitia, s,
ant. BAiBAftisME. II Totas las nacions
Srechs y romans. Barbaria. Barba-
L. f. BVEBEaiA.
H, CA. adj. bíebaro.
lÉu f. Moneda qoe 'Is Yiscomtes de
encunyar lo sígle xiu. Barbarina.
m. yici contra la pnresa del
barismo, Barbarísmas, i. | poét. La
baros. Barbarismo. Barbaromm co-
TAT. f. Feresa, crueltat. Barbari-
ts, ferocitas, atis. Q Excés, infinitat,
habitat de llibres. Barbaridad, infini-
s, atis. D Disbarat, necedat. Barbari-
ictum, factom. D Temeritat, arrisch.
dacia, ae, temeritas, atis.
AiTAT. loc. fam. Es un excés. Se diu
nrer, etc. Fs una atroddad. Súmmum,
ira modum.
y A» adj. De país mòlt remot, y entre
UB tots los que no eran de sa nació.
inis. 0 Los naturals de Frigia y Berbe-
Barbarus. | Fèr, cruel. Bórbaro, Bar-
■BS, ferox. I Temerari. Bàrbara. Bar-
rios. 11 CrTOSser, rústich. Budo, bdrba-
msticus, inurbanus. || Propi dels bàr-
arbàría. Bàrbaro, barbúrico. Barbarus,
Sxeel-lent en sa Ifnea; y així 's diu: cu-
rrmnde, abundante. Permagnus, copio-
íG. adj. Barbirojo, barbaroja, JEúo-
ros.
16. adj. Qui tè la barba de un bermell
* de or. Barbimbio. Barbarutilus, ru-
A. f. aum. Barbaza. Barba grandis.
DA. adj. Qui tè pels en la barba. Bar-
h€rbMdo. Barbatus, barbíger. || De llar-
bmio. Barbatos.
r. En sòn estat TÍríl. Bombre barbadO'
0. 1 met. De caràcter ó tasson. Barba-
>po8iti tenax.
ím m. B9FIG0L.
JU ▼. a. AFETTAB. | Arribar ab la bar-
ih. Barbear. Aliqaò menti pertíngere.
nis Qui tè ofici de aíeytar. Barbero.
fm que dins la aygoa sembla de color
le ella es vert ab tacas de color de ta-
leoa y '1 ventre platejat. Lamfuga. Ar-
QCI 50 SIA sovo-
rs y poch seny
do Ml ean-
os.
BARBER4• f. La dona del barber. Barberà. Ton-
soris uxor. || ant. babbea.
BARBERET. m. d. Barberillo, barberito. Jnve-
nis, scítulus tonsor.
BARBERIA, f . La botiga y ofici del barber. Bar-
beria. Tonstrina, », tonsorium, ii. p En los convents
la pessa destinada pera afeitar. Barberia. Tonstrina,
ae. II bbbbbbia.
BARBEROT. m. Mal barber. Barberote. Rudis
toosor.
BARBETA, f. d. BarbiUa, barbita. Barbula, as.
II Lo ruído qooiïn las dents donant copa à la barba.
Catearukta. Dentium concrepatio. || f. oàut. Tros
de filàatica pera amarrar algun efecte do poca con-
sideració. Barbeta. Stríctorius funls.
k babbeta. m. adv. fort. Sens tronaràs ni mar-
lets. A barbeta. Aperto corpore superius. || nàut. Se
diu pera denotar qoe 'a sulrfecta nna embarcació
ab dos àncoras y sos oaUes eorrospooents, quedant
en disposició de girar y presentar la proa al cor-
rent del vent. A barbeta. Diapositio navis, qua fici-
lius vertatur.
FÉa LA BABBETA. fr. Pegar ab la ma sota la barba
pera fér petar las dents. Haeer la easoarukta, Facere
ut dentes concrepentur. ,
TocAB LA BABBETA. fr. Afalagar, fér festas tocant
la barba. Posar la tnano por el cerro. Blandiri.
BARBETAR. V. a. nàut. Amarrar ab barbetas.
Barbetar. Fnnicnlis obfirmare.
BARBIBERMELL. adj. Qui te bermell lo pel de
la barba. Barbirqjo, barbimbio. Mento ruber.
BARBOLL. m. Qui parla precipitada y confusa-
ment. Barbullen. Garrulus, i.
BARBOLLAR. V. n. Parlar precipitada y con-
fosament. Barbullar. Garrio, is.
BARBOLLATRE. m. bobbolutbe.
BARBÓ8, A. adj. Ple de barbs. Barboso. Taris
distinctum os.
BARBOTEJAR. V. n. Parlar entre dents. Bar-
botar, hablar entre dientes. Musso, mussito, as.
BARBOTEJAT, DA. p. p. Barbotado. Mussi-
tatns.
BARBREB. m. ant. bebebebes.
BARBüJA. f. La bombolla que's forma oo la sn-
perficie dels licors, ó per fermentació natural, ó per
focb aplicat exteriorment. Borbollon, borboton. Bu-
11a, s.
BARBULL, m. ant. babboll. 0 tbífíci, hovi-
VEÜT.
BARBUT, DA. adj. Qui tè mòlta barba. BarMo.
Barbatos; promissa, spissa barba.
À DO!f& BABBÜDA DE LLOfT LA SALUDA, ref. ACOOSClla
fugir de ella per sér de mala condició. A la muger
barbuda de lejos la saluda. Barbats molíerí oe vale
dicas.
BARCA. f. Pròpiament es embarcació petílaySèos
quilla; però també s' exten à las dels pescadors y
altras qoo trallcan per las costas del mar y pels
ríos. Bona, Gymba, seapha, ae. | La qoe Hmm pe-
25
186
BAR
DICCIONARI
BAR
i
ra travessar los rius. Barca, potlon, PoQto, ois. j La
del pilot. Barca de piloto. NaTÍsactaana. í De pesca-
dor. Barca de pesea4ar. Navícula, x. J met. L' os
del pit dels aacells. CahalUte. ío aTinm peclore fas-
tígÍDiD. i pi. Nom qoe dooan los tintorers à iinas
pessas de fosta semblants à ona barca, eo qoe te-
nyeixen seda y fil, ^-alentse de certas canyas pera
tenyir y pera l' igoal dels tints. Barcas. Ad filom
tiogendom annameotom. Q de cieu. Barco ée cruz.
BiicA DE BOü YE5T. fr. met. Diligeot. Aetito, Ibi-
piger.
BAiCÀ DB CiXTA. Embafcacíó petita de rems, fsli
de caoyas y aèos qoilla: la osao eo la índia oríen-
taL Parao. Arandinea ratis.
BAICA K PAHESCiX. aot. FAXISCAL.
BAicA fàiàba 50 GCA5T1 NOLÍTS. ref. Dooa à eo-
teodrer que *ls que TÍidieo odosament, oo medrao.
Badajo de campaMúf si farect mo §tma; akdamdo gama
lahacena, que no parada. HiUi Baró locrom oi mare
traosvebat allert.
BO!f TEüT T bàbca ifOVA. ref. Deoota 1 desitg qoe
BO toroe 1 qoi se'o va. La idadel cuerr^. Àbeas, et
oomquam redeas; abi ooo reditoros.
BfiABCAiSB EX lAtCA DB CAUTA. fr. met. Empéodrer
eosa qoe probablemeot oo pót sortir bè. Bwiarearse
com poco 6 na bizeccL•. Qoidquam temeré aggredi,
adoríri.
LA BAECA PEL EAEQCEE T LA TEEEA PEL MASOVBE. ref.
LO PAGÈS A LA TEIEA T l' SOLDAT A LA GCUEA.
LA TEÜTUEA DB LA BAECA ES SB^Cr JOTE TEABALLàft T
i LA YELLESA CEEMAE. ref. Se dio dels que sempre
hao estat desgraciats. La moeedad trabajada y la te-
jtz quemada. Miseris tota vi ta iofoosta.
QUI BAECA HA ML PASSAE AB JOE.^ADA KO HA DB OBH-
TAE. ref. Explica la cootiogéocia de atrassarse eo k
joroada quant hi ha barca que passar. Qiúen barca
ka de posar no cuente jornada. Incerta navigatio.
TBiuiEt LA BARCA A TEEEA. fr. Surtir ayrós de al-
gon càrrech, negoci ó difícoltat. Sacar la capa 6 su
capa. Aplè sese extricare.
BARGAOA. f. Lo càrrech qoe condoheix ona
barca. Barcada. Yectara, s. || Lo viatge de la barca
qoe passa on riu. Barcada. Floviatilis oavigatio.
BABGA8SA. f. aom. Barcaza, harcon, barcote.
Cymba grandior. || Barca qoe tè la proa rodona ab
no gran pal al milj y ooa sola vela. Barcolongo, bar-
eolargo. Óblooga scapha.
BARGATGE. ro. Lo dret de barca. Barcaje. Nao-
loro, i.
BARCEIXA. f. ler. Mesara de grans qoe en Ma-
llorca conté 6 almots: en Valencià 4 celemins: y
aqoesta es la qoe s' usa en algonas parts de Cata-
looya. Barquilla, barcella, barchiUa, Mensorae genos
capiens doos modios.
BARGELLÉ8. m. Espècie de moneda descone-
guda. BarcelUs. Moneta sic dicta.
BARGELOlfÉS, A. adj. y
barceloní, na. adj. Natoral de ó pertaoyent
i Barcelona, capital del príodpat de CaUtaiya. Bar»
celonts, barcelonense. Barcioooeiksis.
BARGINA. f ter. lÀBBGA.
BARCO. m. \om comú de las embarcacions, en-
cara qoe pròpiament es embarcació petita ab quilla.
Barco. Cjrmba, scapha, x, lembos, scalmos, i.
BARCAS. m. aom. Barcote. Grandior oavis.
BARDAGO. m. nàoL Espècie de cap ferrat de
coyro. Bardago. Fonis corio vestitos.
BARDAOC, A. m. yf. Pmto, sodamiía. SodomiU,
£, catamitos. i.
BARDANA.m. Herba de arrel grossa, y mèsde
m peo de llarga, oegreoca per fora y blanca per
dins: lo gosi qoasi dols. las follas amplas, liargas,
pooxagodas y pelodas; las flors de color de pórpora
y naixen en onas capsetas de raòlUs eseatas, termi-
nadas cada ona en on ganxo. Lampazo, hardema.
Lapa, persolata, ae, verbascom, i.
BARDEaANITAS. m. pi. Heretges del sigk n
qoe segoiren à Bardesano, qoe à mès de sér Taleo-
tinià, afegí qoe las accions dels homes depeodeixea
dels fets. Bardesanitas, Bardesanitx, bardeaiankis,
arom.
BARDISSA, f. Clos ó cobert de esbarsers ócosa
semblaot. Barda, bardal. Seps, sepes, is, aepta,
orom.
fíe baedissas. fr. Bordar, Tepribus BUmin, cod-
tegere.
BARDISSETA. f. d. BardiUa. TerbiBen WBànas.
BARDO. m. Nom qsels aotichs donana al qoe
feya ó caotava versos en alabansa dels héraes. Bor-
do. Bardos, i.
BAREJAR. V. a. ant. tAQiJBiAB.
BARELAS. f. pi. Nom qoe eo lo Jap6 'a dòoa als
monastirs dels bonzos. Barelas. Boaiiorom mooas-
teria.
BARENA. f. y
BARENAR. m. La menjada de la tarde entre di-
nar y sopar. Merienda. Merenda, a?, antecaeniom, ii.
fi V. a. Menjar algona cosa entre dinar j sopar. Me-
rendar. Pro merediano cibo oli, merendam somere.
BARFOL. f. aot. Tela basta que venia de las ri-
beras del Gàmbia. Barfol. Tela sic dicta.
BARGALLÓ. m. Palma borda. Palmito, marga-
Uon. Hamílis chameropt. | Arrel de palma. Bmíz de
palma. Palmae radix.
BARGANT, A. adj. Dolent, fraodolent. Jnkw,
pkaro, belilre, bellaco, berganU. Improbos, proter-
vos, neqoam. || Astot, sagàs. Bellaeo^ iaimaio. Galli-
dos, sagax. | Brètol, oial criat y viciós. Pillo, picaro,
ribaldo, galopin, bribon. Pelax, neqnam, nngator,
dissolotns.
BARGANTADA. f. Picardia. Neqoitia, as, sce-
los, eris.
BARGANTÀS,SA. m. y f. aom. y
BARGANTASSÀS, SA. m. y f. Piearonazo^ ber-
ganton. Vaferrimos, neqoissímos, i.
BARGANTCIAR. v. a. Portar vida de bargant,
víorer Uiceocioeament. Pieardmr, bribonear, Aarafo-
Near. PeTgraseor, aría, la^BÍler «§«••
BAB
GATAU.
BAR
187
ÈSnEHtAm f. Deshonestedat. Deshonesti-
Hm. Impadicítia, m, tarpitndo, inis. || Do-
«Ddnléacia, astúcia. Bellaqueria, picardia,
rersQtia, s, pravitas, atis.
Ufri. m. BltGlNTi.
ím m. ter. espadídoea.
MAR. Y. D. ter. BSPADAl.
í. Saqaei, sarró. Barjuleta. Mantica,
T. m. iDstroment de férro en figura de
t, que osan los fdsters pera assegnrar la
traballan. Barrilete. Ferram lígna dolanda
os.
QUIBARLOQUI. m. Xarrayre qne ren-
gle 7 r estafa ab algnoas cosas qae ven.
I, walta en baneos, birlibirloque. Circolalor,
Qqí paria mòlt y ab poca formalitat. Ba^
nlos, i, nugator, is.
fJkm f. nàat. Corda ab qne per popa y proa
y subjeclan dos embarcacions. Barloa,
dietns.
HVENT. m. nàat. La part de ahont ve '1
ipecte à nn punt ó Uocb determinat. Bar-
Umra, en paratges de vents constants. Pla-
reotns spirat. |f Lo que respecte de altra
nès pròxim al origen del vent. Barhoento.
nto propior sitos.
LO BiiLOVERT. fr. oàut. Adolantar ó pro-
Mtre '1 vent. Mur el barlovento, Adver-
nn soperare. I met. Tenir mès fortnna
Influir el beú'lovenío. Aliqaem fortuna sa-
i|M fortunatiorem esse.
LO ii•LOVEifT. fr. nàut. No poder adelan-
iressar. Ferder tl harlownto. Adverso ven-
IB 6 DISPUTAR LO BAELOVENT. fr. oàut. Ma-
8 ó mès nans en competència pera coMo-
la k barlovent de altra 6 altras. Begatear
fi harlovento. Secundum ventnm navem
HlmTEJAR. V. n. nàat. Bordejar pera
ibre 1 vent. Barloventear. Adverso vento
tore.
r. n. p. de kome. Bamabé, Bama-
OITA. m. Clergue regolar de la congre-
ant Pau, que fandà Anton Maria Zacarias
I ab k) fi de servir en las missions, y 's
mabitas per la iglésia de sant Barnaben
iomaHía, bernahita. Bamabita, te. || Altres
qw comensaren en Milan lo sigle xiv.
, y etpostolinos perquè professavan imitar
s. Apostolini, orum.
lIX» m. ant. valoa, espebit, cobatgb.
Vb m. Betum clar, compost de ayguas es-
f gomas pera donar llustre. Barmz»Qmr
iBiluoossns licor. || Bany que'*'
era ferlos surtir llustre.
Jíbíüo. i Licor compost de
oli que barrejat ab polvos de fum de pega resulta la
Unta pera estampar. Bamiz. Atrementum, i.
BARNIBSAR. V. a. EMBABICISSAB.
BARÓ. m. Títol entre Yiscomte y Gentilbome.
Baron, Baró, nis. || nàut. Tros de corda grossa ab
que asseguran lo timó. Baron. Funis fragmenta ad
navis clavuffl fulciendum.
BABOBfs. m. pi. nàut. Són uns caps grossos de
corda, formats en las argollas de la cinta de la mà-
nega, peraqne la nau no cayga mès del necessari
quant dóna de quilla. Barloa. Funes sic dicti.
BAROGO. m. log. Lo quart modo de la segona
figura del sig-logisme, que consta de una universal
afirmativa y dos particulars negativas. Aoro^- Ba-
roco.
BABÓMETRO. m. Instrument compost de un
tubo de vidre ó cristall, ab argenviu, per medi del
qual se coneix la pesades de la atmosfera, y 's me-
deix la altura de las montanyas ; déu tenir trenta
polsades de Uarch ópocb ménos. Mòlts determinan lo
temps medi à 27 polsades y mitja. La proporció que
déu tenir la botelleta inferior ab lo tabo es la de II
à 1. Generalment està averiguat que V argentvin
baixa una línea per 11 toesas de altura. Barómetro^
baroseopio. Barometrum, i.
BAROMETZ. m. Planta de la Tartària, espècie
de falguera de cosa de tres peus de alta, semblant
à un be en los peus orelles y cap, fora las banyes.
Cordero de escitiOj barometz. Scitbicus agnus.
BARONA. f. ant. y
BARONESA. f . La muller del baró ó la que pos-
seheix una baronia. Baronesa. Baronis uxor, baro-
oatu fmens mulier.
BARONIA, f. Possessió y dignitat del baró ó ba-
rooeea, y es un grau mès qne simple caballer. Ba^
ronia. Baronatus, us, baronia, «.
BARONIL. adj. Lo que pertany al baró. Baronil.
Ad baronem pertinens.
BAROfriVOL. adj. VABONÍVOL.
BAROHdhFOLMENT. adv. VABONILMENT.
BAR08ANEM0. m. Instrument ó màquina pera
pesar V ayre. Barosanemo. Barosanemum, i.
BAR08CS0PI. m. Instrument qne indica las di-
ferències del pes del ayre sens medirlas. BaroBco-
jno. Baroscopium, ii.
BARQüEJAR. V. a. ant. Traginar alguna cosa
en una barca. Barquear. Cymba aliquid vebere.
BARQUER, A. m. y f. Qai goberna una barca.
Barquera. Navicniarius, ii, naviculator, is.
BARQÜÈT. m. d. Barquichuelo, barquillo, bar-
quete. Lembulus, lembunculus, i.
BARQUETA, f. d. Barqueta, barqtUlla. Cymba,
as, linter, trís.
BARQUnXA. f. Peix que*s cria dintre de una
conxa mès ampla que llarga, blavenca ó negra, pocb
llastrosa y ab nnas rallas petites. Almeja, tellina.
Mytulns, musculus, i. || Naveta, vas en forma de
rea pera posar los encens. Naveta, naveeilla.
, «. II Espècie de vas pera béorer en forma
188
BAR
DICCIONARI
BAR
de gróodola. Barquillo. Cymbiam, ii.
BARQUITXÓ. m. d. bar(^€ET.
BARRA. f. Tros de fusta ó de metall prolongat.
Barra, palanca, Yectis, sades, is. || La de fasta pera
refermar una porta tancada. Tranca, barra, toma-
puerta. Serà, au. || Tros de or, plata ó de altre metall
en brut ó sèos traballar. Barra, riel. Yirga, ae. || Las
mateixas matérias quant estén en pasta y figura cir-
cular, però en castellà sols s' aplica à la plata, à
distincció de la de or que anomenan. Tejo, Strigilis,
is; y la de coure, plom y estany. Galúpago. Rudis
metalli massa. || L' os en que estan encastadas las
dents y caixals. Quijada, mandíbula, carrilkra, quir
jar. Maxilla, mandíbula, se. Joch en ques tira una
barra de ferro ó cosa equivalent lo mès lluny que's
pót, y de modo que cayga de punta. Barra. Yectis
ludus. Q En lo blasó cada llista que divideix Y escut
de dalt à baix. Barra, baslon, Baculus, i, radius, ii,
scutum secantes fasciae in gentilitiis. || La via ó vió
que fà defectuosos alguns teixits. Barra. Variata tae-
nia. II En las tabonas una pessa, que moguda del
raig del Uanternó, lira la canaleta per medi de un
cordill quant ja se'n bavia tornat à sòn lloch per sòn
oaateíx pes. Barra. Yectis in pistrino canaliculam
trabens. || Lloch abont se ven la cassa, etc. Alcnn-
dara, Pertica palus transversè posi ta. || La de tor-
rons. Barra. Frustulum ex saccbaro amygdalisque
confectum. || pi. Ea lo joch de la argolla lo front de
ella, senyalat ab unas rallas en forma de bar ras.
Barras. Armillaris meta; annuli, frons. || En lo joch
deia mesa un ferro en forma de arch. Barras. Ar-
culatum trudicularis arrae ferrum. || Eo las armas de
foch, com fusell, etc. lo desparador Galillo, patilla,
perrillo. Clavis forcipís retinaculum, canis rostrum.
II Eo la orga uns llistons de fusta,que divideixen las
canals dels registres. Barras. Asserculus, i. |1 Bançh
de arena ó pedra en la entrada de algun riu ó port.
Barra. Brevia, orum, syrtis, is. || nàut. Uns pals
com de dos brassas de llarch que entrao per uns
forats del cabrestant 6 arga pera virar ó donar volta
quant s' alsa mòlt pes. Barras. Longurii, orum. ||
Dret que's pagava pera passar per algun pas estret
que impedia una barra travessada, no podentse pas-
sar per altra part, y equival à punlatge. Barra, pa^
saje. Yectigal à transeuntibus solvendum.
ÀLSiE LAS BA.KEAS. fr. Posar la arma de foch en lo
punt pera tirar. Calar el can, amartillar. Sclopetum
ad explosionem pararé.
DE BARRA k BARRA. m. adv. Enterament, de extrem
à extrem, com mentir de barra à barrà. De barra à
barra. A principio usque ad fínem, à vertice ad ta-
lòs imos.
DEIXAR i ALGí; Ó QUEDARSE AB LAS BARBAS ALTAS.
fr. met, No poder parlar en la ocasió que deuria.
Aporrar. Hsreo, es, obmutesco, is. | Quedar desay-
rat en algun empenyo ó pretensió. Quedarse con las
manos en la cabeza; soplarse las unas. Spe deludi.
ESTAR EN BARRAS. fr. Eu lo joch dc la argolla tro-
barse algun jugador pròxim à embocar la bola en la
argolla. Estar en barras. In promptn esse ad infe-
rendum globum per armillam. H met. Tenir alguna
pretensió à bon punt ó estat. Estar en barras. Nego-
tium, rem ex voto habere.
JUGAR ó TIRAR k LA BARRA. fr. Excrcitar lo joch de
barra. Jugar, tirar la barra. Ferrea vecti ludere,
ferreum longnrium conjicere.
MAL DE BARRAS. Mal de quijodas, Maxillaris infír-
mitas.
NO PODER TIRAR MÈS LA BARRA. fr. luet. No quedar
esperansa de consegnir la pretensió. No poder tirar
mas la barra. Pra^peditum baerere.
PASSAR BARRA. fr. Esborrar algun escrit, passant
ralla. Testar, tachar y barrear. p. Ar. Deleo, es,
oblittero, as.
PENJAR LAS BARRAS AL SOSTRE. lOC. fam. Morírse
de fam. Estar ú diente como haca de bulero. Fame
premi.
QEEDAR ÀB LAS BARRAS ALTAS. fr. met. QUEDAR AB LA
BOCA OBERTA.
SBNTARSE LAS BARRAS. fr. Coustrénycrse las man-
díbulas de tal modo, que quedan las dents tant
apretadas que no's poden obrir: malaltia tan grave,
que quasi sempre es mortal quant se manifesta à
conseqüència de una ferida. Afectarse de trismo^
tener trismo. Trismo laboraré.
TENIR BONA BARRA. fr. met. Sér mòlt menjador.
Tener buena tijera ó buen diente, Épulonem esse.
TIRAR BARRA. fr. mct. fam. Determinarse y erope-
nyarse en fér ò consegnir alguna cosa. Tirar la
barra. Consilium de re aliqua animosè capere.
TIRAR LA BARRA MÒLT LLUNT. fr. Aveutatjar CU al-
guna matèria. Tirar muy léjos la barrar In aliqua rs
antecellere. prxstare.
BARRARÀS, m. Se pren pel diable, ó per
una persona mòlt travessa, aludint à Barrabàs in-
signe malfactor. Barrabàs, Barabbas, a;.
BARRACA, f. Habitació petita y rústica. Bar-
raça, cabana. Fugurium ii, magalia, ium. || Las que
ocupan las venedoras en la plassa. Garabito, Oli-
toria in macello taberna, statio lignea elevata. |j La
dels carrers ahont se ven menjar pels pobres y
gent de tràfech. Tabanco, Yulgaris caupona, pupina.
II ant. CORRAL DE PORCHS. | Tortuga militar que for-
maban los soldats, posant los escuts sobre 'Is caps
à fi de impedir las feridas. Tortuga militar. Testudo,
inis.
BARRAGARSE. V. r. nàut. Formar barracasen
la platja y abrigarse en ellas després del naufragi.
Barracarse. Tuguria struere.
BARRAGÓ. m. Espècie de pessa de artilleria
antígua curta y de mòlt calibre. Barraco, barraqui-
llo. Tormentnm bellicum modi majoris. || En Yalén-
eia anomenan així al sobredent. || barraqdkta.
BARRADA, f. Gop de barra Trancazo. Yectis
ictus.
BARRAGAM. m. Tela de pel de cabra, en que
no travessa la plnja; ni ha de diversas espècies.
Barragan. Pannus é caprinis pilis contextus. y Altra
BAR
GÀTÀIA.
BAR
189
wfiàt de roba de llana, poch mès de aoa vara de
m^ j de nrís eolon. Barragm. Textom silici-
lABRAGANA. f. CONCCBUU.
lAlSAGABIET. m. Daat. £d la intel•ligència
mani la ülüma pessa alta de enllàs qae compon
li eoderna. Entre constrnctors un revés curt pera
Miplelar k eoderna fins à la regala; y entre altres
n tros de fuita que s' afegeix al extrem dels revés-
Mnalgaina embarcacions menors. BarraganeU,
■l•i Éfostmra y urnieion, pr. Yizc. Pertic<e nàutics
I» toperior, vel trabes adscititia;.
làBEAI» m. Fiasco, ampolla capàs de una
iriba. Barraly redoma. Doiium, ü, cadus, i. || Por-
tiion tapada pera traginar líquits. Barral. Cupa, ae.
lABRALER, A. m. y f. ter. Qui beu mòlt vi.
CiU. Bibax, icis, nimios potator.
lABRALET. m. d. BoUlleta, redomica. Lage-
BAHBALÓ. m. Espècie de carretell que fa la
IHrta part de ona carrega. Barril, tonel. Gadus,
ÉÉun, ü.
làlULI5S-BAltlLÓ!fS. JOCh. DESCAUlEGAft BOTS.
BAIBALONER. m. Qui íà barralons. Barrilero-
Bibonim opifex. || Qui porta 1 vi ab barralons.
ímkro. CEnopola, ac, vinarius, ii.
BAIRALONET. m. d. Barrilejo, barrilete. Do-
Uui,i.
lAIRANGH. m. Excavació profunda que fan
tai corrents de las aygoas. Barranco. Limus pro-
Mis.
B4BBANGÓ8, A. adj. Ple de barrancbs. Bar-
rmu». Cavis abundans.
EllBAQUET. m d. BARaicó.
■AUAQüETA. f. d. BarraquUla. Tuguriolnm,
tqgnríoBCBlaniy i.
8AMAB. V. a. Tancar, fortificar ab barreres.
í»rw. Vallo muniré. |j Assegurar ab barras los
Ualsycosas semblants. Barrelear. Sudibus fir-
■re. I Borrar r escrit passant una ralla per sobre.
IvTMT. Transverso calamo oblitterare.
IAERA88A. f. aum. Barron, barreron. Yeclis
pudís.
lAlRAT, DA. adj. Se diu dels panyos mal lei-
úl>^ trauben llistas que desdiuhen de lo demés.
hnido, Yariatus, variegatus. jj En lo blasó s' apli-
Q i la pessa del escut, sobre la qual se posan bar-
^iarrado. Clathratum, i. || p. p. Barrado, harrt-
M». Lignis munitus.
bAbreghs. m. ant. Pillatge. PiUaje, saco, PrjC-
taio, direptio; expílatio, nis. || m. ant. y
B4EKEJA. f. MESCLA. D La irregular y extrava-
fMt de menjars. Comistrajo. Obsoniorum exòtica
Cfliiúxtio.
làMBEJADOR. m. Qui barreja. Mezclador.
Iieeos, permixtor, is. || En lo joch de cartas. Ba-
f^U», Ghartarum subagitator.
lASBEJAMENT. m. mescla.
BAIEMAB» v. a. mesclar, fl En lo joch de las
cartas. Barajar. Ghartas, lusorias pagellas commis-
cere. || ant. Introduhir lo desordre y la confusió.
II AS80LA.R.
BARHEJABSE. v. r. Mesclarse alguna cosa,
com llinatges, colors, etc. Mezclarse, Immisceri.
BARREJAT, DA. p. p. MESCLAT.
BABBELL m. ant. BàREA. 3.
BARRELLA. f. Planta rastrera, ramosa y ro-
genca: tè las fullas petitas, crassas y punxagudas,
y las flors mòlt petitas. Per medi del foch destil-la
on licor que's petrifica, tè 1 mateix nom y serveix
pera fér vidre, sabó y altres usos. Barrilla. Soda,
parietaria, oi, herba vitraria.
BiRRELU BORDA. Planta que's diatingeíx de la co-
muna en estar plena de pnnxas fortas. Barrilla
borda, Salsola tragus.
BABRELLADA. f. Munt ó pila de barrella.
Mottton de barrilla. Sodae copia. Q met. Resolució
indeliberada y prompta. Besolucion indeliberada,
Actio indeliberata.
FLOCARU BARRBLLADA. fr. mot. fam. Rosóldror
prompte y sens temor algun assumpte. Decidir sia
reparar ó tropezar en barras. Rem cito et audacter
decernere.
BARRELLAR. m. Gamp de barrella, y també '1
Uoch ahont se crema. Barrilar. Soda consitus ager,
vel ubi crema tur.
BABBERA. f. La barana de fusta del toril y
semblants pera impedir lo pas. Barrera. Glaustra,
orum. II Parapeto de defensa. Barrera, Repagulum,
septum, i, muoiroen, inis. || La barra ó barras que
detenen als passatgers en los ponts y camins pera
que paguen lo dret. Barrera. Glathra orum. H La
ciutat ó terreno que serveix de límit ó frontera.
Barrera. Terminus, i, limen, inis. || En la moral
reparo, obstacle. Barrera. Obex, icis, obstaculum, i.
II Barra pera impedir lo pas en los carrers. Barrera.
Septum transversum.
BABBET. m. sombrero. || En lo blasó senyal de
dignitat ecclesiàstica. Sombrero. Petasus purpureus.
II met. L* home cap de casa. Sombrero. Yir familiar
rector.
BARRET DÉ CAPELLÀ. BONETO.
BARRET DE LA XIME.XEYA. L 'extrom de Ir xuieneya
de teula ó rajola que forma àngul. Caballete. Angu-
lalum camini fastigium.
BARRET DE QUATRE CORNS. aut. BONETO.
BARRET DE RiALLAs. Home do poch foDameut. Cas-
caciruelas, petate. Ineptus homo.
BARRET DE TEULA. Lo dels capelldos CU dita forma.
Sombrero de cunal ó de leja, Ganaliculatus galems.
BARRET DE TRES Picus ó coRMs. Lo que cstà CU fi-
gura triangular. Sombrero de tres picos. Triangularis
galerus.
AHONT Hi HA BARRETS, NO HI CAMPAN CAPUCHAS.
Denota que ahont hi ha superiors callan los infe-
riors. Juego mayor quita menor. Ubi sunt majores,
tacent minores.
AMAR BARRET EN MÍ. fr. Siguifica prostaT à algú
t90
BAR
DICCIONARI
BAR
obsequis y homenatges poch corresponents. Besar
la'eaihreaj hacerse chiquito. Fasces submitere.
dígàsu barret DÍGiSLi soMBRERO. ref. Reprèn al8
qoè busca n diferències en las cosas que substancial-
ment no las tenen; y als que ab impertinència re-
peteixen una mateixa cosa ab diferents paranlas.
OUvo y aceiluno todo es uno: cual mas cual menos,
tada ía lana es pelos. ídem per idem. Nil olese distat,
8i res spectetur oliva.
riGARSB \ BARRET FINS k LAS ORELLAS. fr. Calar el
i&mbrero, Galerum omninò immiltere.
LUVARSE 'l barret, loc. Tràurersel del cap en
senyal de cortesia y respele. Quitarse el sombrero.
Capat nndare, aperire.
H* HI HA PER tirar LO BARRET AL FOCH. fr. met.
Estar pera desistir de alguna cosa si V incomodan
mòlt. Hay para aborrecer los hnevos, ó para echar
rayoSf ó para patear el gorro, ó para echar el hatillo
(UnUir, Rem caram odisse.
XAFAJí LO BARRET, fr. Impedir la execució de al-
guna cosa. Cortarle à uno los pósos, ó el revesino.
Alicui obstare, obsistere.
BARBETA, f. d. Barreta, barrila. Obex, icis ||
La de la cortina. Varilla, Ferrea virga oblonga. ||
lira ab que's cubreix interiorment la costura de la
sabata. Barreta, Goriacea fascia. || En lo teler de
brodar cada un dels dos llistons de fusta més grossos
eH los quals s' assegura la tela que s' ha de brodar.
Banzo, Tigillum ad linteum acu pingeudum. || En lo
mateix teler cada un dels dos travesers ab diferents
fòMils pera estirarlo ó afluixario posantbi unas cla-
viUriU Barras. Ta^nias leviores ad acu pingeudum
a^ta^. II pi. Lo mal de assentarse las barras en las
criaturas. Trismo, y mal de quijadas en las Antillas.
Trísmus, i.
BAttIÜSTADA. f. Gorretada. Aperto capite sa-
lulatio.
FÉR BARRBTADA. fr. LLEVARSB 'l BARRET.
BARRETCR. m. sombrbrbr.
baRreter de agulla, ant. Qui fà gorras. Gorrero.
Pileorum opifex.
BARRETET. m. d. Sombrerxio. Pileolum, pileo-
lus, i. 0 pi. Herba, orella de monjo.
BAMttTnVA. f. GORRA.
BARRI. m. Una de las parts en que 's subdivi-
deixen las ciutats ó pobles grans. Barrio. Vicinia, íb,
vicus, angiportum, i. || Clos de casa. Cerca. Septum,
seiH^mentum, i. y areabal.
BSTAR Ó ANARSB'N AL ALTRE BARRI. fr. met. HO-
Rlt.
TW LI ES BARRI. loc. fam. Denota que algú ix de
caíta'ab lo vestit mès usual. Va de barrio, ó vestido
dé harrio. Yeste simplici indbtus.
BARRIGUERA. f. Corretja ó corda à modo de
cingla que las mulas de carro portan en la panxa
pera sostenir los aparells. Barrigwra. Ventralis cor-
rigia.
BARRIL, m. Carretell de diferents tamanys.
BOfrilf tcnel Caduir, i, doliom, ii. || Lo que servdix
pera portar galeta en las embarcacions. Bizcochero.
Buccellato, plenum dolium.
DESCARREGAR BARRILS, fr. Joch entre quatre, aga-
fantse dos per la cintura, estant capiculals, y asse-
guraiit alternativament los peus en terra, donant
voltas mútuament sobre las espatllas dels altres dos,
que estan de mans y genolls en terra. Quebranta hue-
sos. Ludus sic dictns.
ESTAR COM LAS SARDIKAS EN LO BARRIL, fv, ARENGADA.
BARRILET. m. d. Barrilejo, barrilito. Doliolum,
i. II nàut. Figura de barril petit en alguns caps, y
serveix de nus pera que no passen de aquell paratge
en que denhen quedar ferms. Barrilete. Globulus, i.
BARRILL. m. barril.
BARRINA, f. Instrument de ferro acerat ab un
caragol ó rosca à la punta pera foradar la fusta, y
al cap un mànech encreuhat. Lidio atribuheix à Dé-
dalo, y altres als Galos la invenció de la barrina.
Barrena. Terebra, as, terebrum, i. || Barra de ferro
ab un tall al extrem pera foradar las rocas que s'
han de volar ab pólvora. Barrena. Terebra, ae, tere-
brum, i. II meU Mania, caprilxo. Mania, tema. Obs-
tinatio, nis.
ANAR CARREGAT DE BARRINAS ESPUNTADAS. fr. met.
PORTAR LOS PAPERS MULLATS.
BARRINADA.f Lo forat que fà la barrina. Bar-
reno. Terebratio, nis, terebratus, us, terebramen,
inis.
BARRINAMENT. m. La acció de barrinar. Bar-
rena. Terebratio, nis, terebratus, us.
BARRINAR, v. a. Foradar ab la barrina. Barre-
nar. Terebro, as, perfodio, is, terebra perforaré. ||
Discórrer profundament. Maquinar. Molior, commo-
iior, iris.
BARRINAR LO CASCO DEL CAP AB LO TBBPi. lOC. TrC-
panar. Craneum trepano terebrare.
BARRINAR UNA NAU. loc. Foradaria pera que entre la
aygua y s* enfonse. Barrenar, dar barreno ó una
nave. Navem sumergendam perforaré.
BARRIN A8SA. f. aum. Barreno. Terebrum gran-
dius.
BARRINAT, DA. p. p. Barrenado. Terebratus.
BARRINAYRE. m. Noy que serveix las barrinas
als traballadors. Barrenero. Minister terebris buc
illuc asportandis.
BARRINETA. f. d. Barreniea, barrenilla. Tere-
bella, ae, terebellnm, i.
BARRO. m. ter. barb. 2. || Fancb de argila.
Barro. Limus, i.
BARRO. m. Cada un dels travessers de la es-
cala de gat. Bambo. Scalae tignum.
BARRÓ8, A. adj. ter. barbós.
BARROT, m. Pal de fusta travessat sobre taulas
pera assegurarlas. Barrote. Transversum lignum. ||
En la marina llistó de fusta dè diferents dimensions
proporcionadas als mòlts objectes que s' aplica à
bordo. Barrote. Tigillum, i.
BARROTAR. V. a. EMBARROTAR. || y
BARROTARSE. v. r. En lo joch de malilla, solo
SÀS
CATALÀ.
BAS
191
j tígaas aJlres deixar de jagar la malilla pera fér
waJtra basa. Pasarse. Omitto, prffitermitto, is.
BAUOTATi DA. p. p Pasado. Pr»termissus.
Bàuaii. m. d. nànt. Bofrotin. Parvam tigi-
bit
BABSUFBT. m. Noy entremaliat. ZarandiUoy ar-
liüjo, taltabardaUi, Ardelio, nis.
BARAUHER, A. m. y f. Matosser, qui traballa
tOKameot. Ckapwero, sambarrendon. Radis artífex.
liàiiuriT.
KABRUNTAB. Y. D. Prevéorer, conjectarar.
kmmkar, Coojecto, as, soboleo, es, prsesagio, is. ||
hhuuk. 2.
BABRU8GA. f. ter. rapà.
BAMA. f. 7
i/^«Mgn- m. ESBiïsu. I pi. BàRDissos. II Mata
é rams escayrats , flexibles , inclÍDats envers
tolt y gaaroits de ponxas ganxosas; las flors blan-
(Mde figara de rosa, lo fruyt nnas bayas de mòlts
9Met8 agafats à una despulla comuna. Zarza. La-
ii,c, rabns, i.
BAH8ERAR. m. Llocb de esbarsers. Zarzal. Da-
aeUnn, robetam, i.
BAST. m. Armadora antigna de ferro ó cnyro
pe cübría 1 pit, costats y ancas del caball. Barda,
Urica,«.
iUTOMEO. n. p. de bome. Bartolomé, Bar-
Httknsiis, «i.
BàiraiJB. m. pi. ant. Albajas, negocis, cabó-
riii. iirlii/os. Negotia, ornm.
BAnx. m. ant. bau. t.
BàBDLLCK m. confusió
BABUTELAR. v. a. ant. passar FARiifA.
BABOTELZ. m. ant. cedís.
BAS. projp. ant. baix.
BASA. f. aHf. Assento, siti en que està inmedía-
tUDeat ia columna ó estàtna, y qne descansan en
liH^tal qnant n* hi ba. Base, basa, Bassis, is ||
bH So las figaras planas la línea sobre qne des-
cmsao las demés de la figura. Base. Spira, subjecta,
B, bassis, is. (| met. Principi ó fonament. Base, basa.
Maeipiam, ii, fundamentum, i. | En lo joch de car-
te iü de cada jugada. Baza. Singuke Insionis
m. I anat. La part superior del cos que es mès
Bifliy oposada à sa punta; la part posterior del
iBiyiatQ qne es la mès pròxima à las vértebras de
h opatlla. Base. Bassis , is. fl bot. Part inferior
i €81 de la fulla. Nadmiento, base. Pediculus, petio-
h* i. II En las petxinas, tortngas y peixos semblants
^«iQscadesota. Base. Inferior condia.
AUDLEGAB Ó CULUB LA BASA. fr. BeCUlÜT laS CBr-
^ de cada jugada. Àsentar la baza. Pagellarum sin-
^hasortem colligere.
HOUB AMAB LA BàSA. fr. DeixBr passar la jugada,
Mat natar. SoUar la baza. Chartarum lusionem
submitlere.
Nau, MGA 6 PBTiTA iM^^^ítal. Dit del bome
Mé de poch alotaa. £Íf ^ppehtoB, ru-
SENTABA LA BASA ó AQUESTA BASA. m. adv. SupOSat,
sentat lo principi. Sentada la baza ó esta baza. His
positis, boc posíto.
BASALTE. m. y
BASALTO. m. Marbre de color y duresa del fer-
ro. Basalto. Basaltes, se.
BASAMENT, m. arq. Qualsevol cosa qne està
sota la columna. Basamento. Golumuffi subjecta.
BASAR. m. ant. pató.
BASARDA, f. fam. poe.
BASCA. f. Desmay. Desmayo. Deliquium, ii, ani-
mi defectio, languor, is. Q Ànsia de vomitar. Aseos.
Nàusea, », fastidíum, ii. || Gran desitg de fér algu-
na cosa. Ànsia, anhelo, Yehemens cupiditas, aviditas.
BELLA BASCA 'm fà. loc. irou. No m dóna cap
cuydado. Corran las cosas como corrieren. Quomodo-
cumque res eveniat.
CACRER EN BASCA. fr. Desmayarsc. Dar d alguno un
desmayo. Langueo, es, languesco, is.
DONARSE BASCA. DONARSB ÍNSIA. 2.
DONAR BASCA ALGUNA COSA. fr. Douar àusia, inquie-
tud y cuydado. Causar cuidados, penas, etc. Angere.
JA M vÉ BASCA DE pENSARHí. loc Dòua à eutéudrer
la pena que s' ba de passar fins à terminar algun
negoci. MmL• pena me da solo elpensarlo Difficulta-
tís praenotione angor.
NO MORIRÀ DE CAP BASCA. fr. fam. NO P08ARSB*N CAP
PEDRA AL FETGE.
BASGOLL. m. BBSCOLL.
BASCSOLLA. m. V home rústich. Agreste, risti-
eo, patan, zafi o. Ruslicus, i, agrestis, is.
BASGOIXADA. f. bescollada.
BASGOLLÀS. m. aum. bescollIs.
BASGOLLEJAR. v. a. y derivats, bbsgolleiar.
BASGÓS, A. adj. met. actiu, soL-LÍcrr.
BASGOSTELLA. f. bescuttella.
BASE. m. mat. basa. 2.
BASILEA, f. Ciutat capital de Suissa. Basilea,
Basilea, ae. || Filla de nurano y Titea à qui 'Is po-
bles oferian sacrificis à so de tabals. Basilea, Basi-
lea, sd. II mit. Diossa dels pobles atlànticbs; que al-
guns diuben sér Amilca y la Diossa celeste dels Car-
taginesos. Basilea. Basilea, as. || Entre gítanoe la for-
ca de ajusticiar. Basilea, horca. Patíbvlnm, i.
BASILENDA. f. Festa que 's ceUbravaen honor
de Yénus. Basilenda, Basilenda, as.
BASILEU. adj. Dit del animal que mort natu-
ralment, y de sa carn. Mortesino. Morticinus.
BASni. n. p. de home. Basilio, Basílius, ii. g
adj. Qui segueix la regla de sant Basilí. Basilio. Bas-
silianus.
BAStUGA. f. En són origen, palau ó casa real.
Yny iglésia sumptuosa, com la de sant Pere en Bo-
ma, la de sant Ignasi en Pamplona, etc. Basiüòa.
Basílica, «. || anat. Vena que s' uneix s^b lacefàlioa,
formant la mitjana. Basilica. Basílica, as.
BASBLIGARX. m. Qui assisteix al Papa en la
mitra. BasiHcario. Pontificis miss» mioíatiànB.
BAsnjfioy. m. laan. Uo^ienl «rnupnal de oli,
192
BAS
DICaONARI
BAS
pega grega y cera groga. Basilieon, basalicon, un-
^nto amarillo. Tetrapharmacom, basilicum, i.
BA8ILIÓ8. m. ant. Bisiusco.
BASILI8A. f. Nom ab que honravan à Yénns los
Tarentios. Basilisa. Basílísa, ae.
BA8ILI8CH. m. Animal fabulós del que 's dia
que mata ab la vista. Basilisco, Basiliscus, i. [| Eu
la filosofia hermètica es la pedra que mata: so es,
fixa 4 mercuri, y 'I fà immoble; com lo basilisco à
qui mata: y aquesta notícia es (an verdadera com
ell. Basilisco. Basiliscus, i. || En la artilleria antígua
canó que tirava bala de 160 lliuras. Basilisco. Basi-
liscus, i. II ast. Estrella fixa en la constel-lació del
lleó. Basilisco, corazon del leon. Basiliscus, i. || Lo
que dóna molèstia, Basilisco. Basiliscus, i.
BA8QUEJAR. V. n. Tenir bascas. Basquear,
Nauseo, as. j| Manifestar impaciència pera fér algu-
na cosa. Anhelar, ansiar. Anhelo, as, anxielate la-
boraré.
BA8QUEJAR8E. V. r. Donarse ànsia, engi-
oyarse pera evitar algun dany ó perill. Componerse,
menearse, bandearse. Sibi sapere, damnum declinaré.
BA8QUETG. m. Neguit, desfici que s' experi-
menta en lo ventrell quant se tenen ganas de vomi-
tar. Bascas, ansias. Nàusea, ae, fastídium, ii.
BA8QUINYA. f. Fàldellí.
BASSA. f. Secreta, comuna. Necesaria, letrina,
privada, lugar comun. Lalrina, forica, cloaca, íb. ||
Toll, estany ahont se recullen las ayguas quant
plou, pera béurer y altres usos. Balsa. Stagnum, i,
slagoans aqua. || En los molins del oli, estany ahont
van à pararjo solatge y desperdicis. Balsa. Stagnum,
lacus, i. II En los molins de farina, estany per recu-
llir laaygua quant es poca. Cubo. Lacus, «stagnum,
i. II Sot, clot de aygua en los carrers quant plou per
la desigualtat del terreno. Charco. Lacuna stagnans
aqua. || La que's forma de las ayguas pluvials ó vin-
gudas de rius, en que's renta la roba, s' abeura 1
bestiar, etc. Lanajo. Lacuna, ae. || La que queda en
los camps desprès de haver plogut ó havèrse inun-
dat de altre modo. Lagunajo. Parva lacuna. || vivei.
BASSA DBGLAS. Aquella en que 's recull aygua pe-
ra converiirM en glas. Charca poza. Stagnum aquis
congelandis itaeum.
BscüBA BASSAS. Pocero, retreíerOf privadero. Fori-
carius, ii.
ESTAR GOM UNA BASSA d' OLI. fr. Estar Bü suma
quietud algun poble ó família. Estar como una balsa
de aceite. Placidè conversari, convivere. || Dit del
mar quant està en calma. Bstar la mar en leche, ó
en calma ó en bonanza. Mare tranquillum esse.
BASSADA. f. BASSAL. II met. faerigofareago.
BASSAL, m. Bassa de aygua detinguda. Lago^
regajo, charco. Lacus, us, lacuna, se. || Xopoll, mu-
llader. Begajal. Lacus, i. || Siti llotós ab alguna ma-
lesa. Balsar, charco, lago. Lacuna, ae.
BASSALET. m. d. Glot petit de aygua, fotja.
Ckarquillo. Lacuna minor.
r. m. ant. baixua. || adv. m. baoa-
MBXT. II arq. La basa ó pedestal de ia columna. Ba-
samento. Columnae subjecta.
BASSAR. V. a. ant. baixab. || bassal. 2.
BÀS8EGA. f. bIciga.
BASSETA, f. Bassa petita. Balsilla. Lacusculus,
i. II Cadireta per anar de cos lascríaturas. CarreUm.
Latrina, as.
CAVAR DE BASSETA, fr. agT. AIXORBIR.
BASSEYA. f. y
B ASSETJA, f. FONA.
BASSETJADA. f. F0NAD4.
BASSIVA. adj. S' aplica à la ovella que per mólt
vella se la destina à la carniceria. Oveja cotral. Ovis
vetula.
BASSÓ, NA. m. y f. bessó.
BASSULL. m. abeduu.
BAST. m. Espècie de albarda curta, embotida
de llana la part que toca à la esquena de la bèstia.
Basto, baste,basta. Glitella, sd. || adj. met. ant. Op^
lento.
ANIMAL DB BAST. Animal de càrrega. Acémila. Jo-
mentum sarcinarium.
BAST, A. adj. Grosser, de qualitat inferior-
Basto, tosco, grosero. Rudis, impolitus. || met. Ho-
me rústich ó insuls. Basto, grosero, Rusticus, inur-
banus.
BASTA. f. Lo punt llarch ab que s' iguala la
roba pera cosirla bè. Basta, paso, hilvan. Laxior su-
tura. II Los punts que*s fàn de distància en distància
en los matalassos pera que no s' amontone la llana.
Basta. Sutura culcitrae superaptata. || bastant, t. 0
pi. Cert teixit que ve de Assia. Bastos. Textnm ex
Àsia.
FÉRBASTAS. fr. EMBASTAR.
BASTADAMENT. adv. m. BASTANT.
BASTAIX. m. Qui 's guanya la vida portant pes
à coll. Ganapan, palanquin, faquin, esportillero, bas-
taje. Bajulus, gerulus, i, congero, nis. |) Lo permó-
dol en figura de persona que's posa en lo principi
dels archs, coiumnas ó arxi traus en acció de soste-
nirlas. Atlante, agoviada. Atlas, antis.
BASTAIXAR. V. a. ant. Portar càrrega Is bas-
taixos. Trasportar, traginar al hombro. Bajolo, as.
BASTAMENT, m. ant. Provisió pera la manu-
tenció de una plassa ó exèrcit. Bastimento. Annona,
se, commeatus, us. Q ant. sdficiéncu. abündíncia.
BASTAMEBiTAR. V. a. ant. abastar. 2.
BASTANT, adj. Bastante. Sufficiens. || adv. m. y
BASTANTAMENT. adv. m. bastantment.
BASTANTtSSIM, A. adj. sup. Bastantüimo.
Sufficientissimus, amplissimus.
BASTANTissiMAMENT. adv. m. sup. Bas-
tantisimamente, Sati8| cumulatim.
BASTANTMENT. adv. m. Prou, suficientment.
També serveix pera contenir à algú ó per posar pau
entre *ls que renyeixen. Bastante, bastantemente, x«-
fdentemente, basta. Satis, abundè, affatim, siste.
BASTAR. V. a. ant. abastar. 2. | n. Sér sufi-
cient, haver n'hi proa. Üegar, akanzur^ cumpür. Sof-
BUS
CATALÀ.
BAS
193
I
1
fieio, », sappedilo, as, sat, absnde esse, || aní. so-
UÀE. II ter. Espsrgtr los arbres.
BASTARDA, adj. Dit de la lletra carsiva. Bas-
tardilla, bastarda. Obliqua líltera, carsivus littera-
rnm character. 0 Certa pessa de artilleria. Bastarda.
Tormenti bellici geoos. || aàat. La vela major llatina
eD los bacbs de aquest aparell. Bastarda, Yelam
■tximom.
BASTAHBCJAB. V. n. Degeaerar algona cosa
de sòo origen. Battardear. Desciseo, deflecto, is. Q
mei. Degenerar en las obras y costums. Bastardearm
DegMero, as.
BA8TARDEJAT, BA. p. p. Bastardeado. De-
gtMratas.
BAST ABDERIA. í. y
BABTABDIA. f. Qualitat de bastart. BasUtr-
dia, Dogeneratio, nis. 1 met. Dit ó fét que degenera
del eslat ó obligació. Batíardda, Factum vel dietum
indecens.
BA0TABT, DA. adij. Lo que degenera de sòo
QffgeA é Datoralesa. Bastarda, Desciscens, degene-
rans, adolterinus. |j Dit del caràcter de lletra cor-
sim. 3a»tardo. Obliqaus litierapum character. j| ant.
B4ST. i Boar. 1. li nàut. Veia mi»lt gran que's posava
en r enteoa de k galera quant era bo 1 temps y íe-
yapoch^NMit.
BASTAT, DA. p. p. abàSTíT.
BASTAT, m. bastaix.
BASmu m.Qaí (k basts. Bastero. Clitellariíis,
m. Espècie de cotxe que nsavan
ítiaséamas romanas. Bastema, Baster-
na. ».
n. p. íam. y
BASnANET. m. d. Sebastià.
BABTIDA. t Tablado per alsarlos edificis.
iamio. Tabulatum, i. || Màquina de la milícia antígoa
ealomia ée torres ab sas rodas, en que 'Is soldats
se posavan à cubert albàtrer las muralles. Bastida.
Ptuteus, i, vinea, e. j| ant. edifici. || Banch ó sitial
pera posar eo alt las botas del vi. Combo. Fnlmenta,
c, soppositum rfulorum. || En los molins fariners
espoetissat ahont descansen los sachs; y també una
porció de sachs posats los uns sobre dels altres.
Ulé9éi. Tebnlalum, i. || Parapeto^ trinckera. Yallom
armada.
BASTBOB. m. Obra comunraent qnadrilonga,
formada de quatre llistons de fnsta pera assegurar
lis lelM que s' han de pintar y brodar, pera armar
ninen» y altres usos. Bastidor, Gancelli vitro, vel
teh, yéí linteo iostmcti. jj Lo que figura las escenas
en lo teatro. Bastiior, Anlaenm, i, lignearum regnla-
ruieompages.
•MrriLLAT, DA« adj. En lo blasó 's diu de la
pessa que tè 'Is marlets envers baix. BastiUado, Tnr-
rilras tetígiatns.
BMtniíO. m. lASTo. t,
BAtfllMENT. m. Dos muntants ab travesser
dalt j Wk, «test e' encaixa la perta, fineelra, «te.
TOMO I.
Marco, Anla^, janua) ora, margo,inis, poslis, is. || Lo
de las vidrieres. Bastidor, Gancelli vitro instructi. |j
EDIFICI. 1. II FORTIFICACIÓ. || ABAST. 1. || oàut. VAIXBUU
BASTINA. adj. que s'aplica à la carn de animal
ó peix dura y estiragaoyosa. Came correosa, ObdiH
rata caro.
BASTIÓ. m. fort. Espècie de trinchera ó baloarl
avansai. Bastion, Saxens vel terrens agger proni'
nens.
BASTIR. V. a. y derivats, bdificae. |j ant. vobti-
FICAR. II eot. ARMAR, FBOMOIIBEB, BlHfAaAjrTAB.
BASTO. m. Lo coll de cartes en que hi ha pintats
bastons. Basto, palo. lo pagellis bacilloram íaniMa,
manipulus. || L' as de dit coll. Basto, palo. In page-
llis bacilium. Q Qualsevol carta de dit ooU. Batio,
jNilo. Bacillorom manipulus.
BASTOS SÓN TRUMFOs. ciipr. met. fam. Denota ha-
vérbi garrotades. Apalear, apmrrsmr, andwr $1 folo.
Fustigo, as, fustes congerere.
CAGAR LO BASTO. loc. met. fam. 8IGAB lA BBBBà 80*
TA DBLS PBUS.
BASTÓ. m. Tros de fusta llarch y rodó, disfOBat
iaixí per diferents usos. Palo, haston. Postís, is.JI
JHangala, canya ó jonch de Indias pera poMar enh
ima. Palo, ba$tot^, bmgala, Bacitkim, Mcrmn, i,-sciH
ipio, nis. II Lo que porta '1 oego per gnia. Tiento, kà
<viem prxtentandam palos. || En Y art ^ la 6eda4o
irodó en que 's recvll la pessa urdida pern passaria
al plegador. BaMom, ínvolncniíB, mabilioos, i. j| met.
Moodo. Baston, Auctoritas, atis.
BASTÓ AGUAT. AGDLLA DE KfLLAlDJffi.
BASTÓ Ai3GUBAt. Lo 60 figurs de crea ^ne «sa?m
dos agerers pera éi^rídir lo cel à € ée observarie.
Baston augural. Lituiis aognralis.
REGNAR LO BASTÓ. fr. faflu. Hiivérbi ba^tenadas. Aii-
dar el palo. ïtestibns verberare.
VaSTBIX VK BASTÓ T SBMBLARÀ Vtt BiBÓ. f^, Bcnett
quant ajudan los adornos pera parèixer i)è, ó pera
dissimilar la feaklat. AfeHa nn cepo,iipafec€rà ma»*
cebo : baza compuesta à la blm»a dmuesta : eomponmií
cepillo, parnerd bomllo. Ometo pulohrton oulta in
aspectum cadant. Formoenm refefet etípee beiè lo»-
isas ephebom.
BASTOMAB. V. n. ant. ili6i«h».
BASTONADA, f . Cop de baslé. Péh, èol•loMiTü,
\bostonada. Bactlli, fustis ictrn.
BASTONADA DE CEGO. La que'•s #òna ab ittiüa y aèns
mirar ahont se pega. P4XÍo de ciego. Yehemens fostie
ictus.
FéaiJN FAwr ó sAtaóim bastoradís. fr. BAOTeRVMt»
BASTONAGA. f . ter. fastanag^.
BASTONEJAR. V. a. Pegar ab bastó. Àpakmr^
dar de palos, twndir, sobar, AKcni f ustem impiogere,
aliqnem fuste percntere. || Bemenarlo vi ab un bee^
tó pera desfer lo tel ó coagulació de la superficie.
Dar baston, bastonear, Longurio vinum agitaré.
BASTONEJAT^ DA. p. p. Apaleado. FoetigatOS.
BASTONER, m. ant. Oficial inferior de juatleia.
Àlguml de vara, y tmfun ó fwffuero. p. Ar. Appa-
2G
194
B\T
DICCIONARI
BAT
rilor, víator, is. || Qui porta 1 bastó de la justícia.
Corregidor. Prstor, is. || Qoi guarda *i bastó de una
confraria y '1 porta en las professons. Bastonera. Cla-
yarius, ii. || Mestre de dansas. Bastonero, alcalde,
Ghoragns, i, salta tionis magíster, cboreae dux.
BASTONET. m. d. Palillo, bastoncillOf bastoncito,
Bacillas, i.
HAY^RHI BiLL DB BiSTONBTS. fcf. HiVIÈRHI BiLL DB
BASTONS.
BA8TONOT. m. Bastó petit y mal format. Pali-
troque, palitoque. Parva rudi sqae sades.
BASTRAGH. f. ant. bbstrbta.
BASCNYO, A. adj. bisonto.
BAT. m. EMBiT.
DB BAT k BAT. m. adv. Sc diu de las portas quant
estan enterament obertas. De par en par, Expansis
januis, patentíbus foris. || Moneda de Alemanya que
val dos quartes. Bat, Bat.
BATA. f. Gota, roba talar ab mànegas. Bata,
Ghlamys, ydis. Q Espècie de capa ab cua ó róssech,
que usa van las senyoras per anar de visita y à las
funcions. Bata. Palla apud mulíeres. || Espècie de
cotó que*s cria al entorn de una fruyta de Orient.
bA. Tomentum xylinum. || En las índias los re-
brecbs de la seda. Bata. Bombycis lana. || m. Port de
Sarmàcia assiàtica. Bata. Bata, ».
BATAFALUA. f. ant. matafaluga.
BATAFEYLA. f . batallola. || Arrel que's cria en
la Etiòpia. Balafe, Bapa africana, aethíopicum rapum.
BATAFIÓ. m. nàut. Cap prim y curt, fèt ferm
efl[ la relinga del grati! de la vela, y ab lo qual s'
aferra aquesta à la seva enlena. Bata/iol, matafiol,
matafion. Funiculus quo velum antennse alligatur.
BATAFIOLAR. V a. nàut. afbbbar. 2.
BATAHALUA. f. matafaluga.
BATALL. m. Tros de ferro en forma de porra,
ifiansat en lo centro de la campana pera feria sonar.
BadajOy lengua. Gymbali, tinlinnabuli, noi» lingua,
malleus. || Os pera fer sonar las esquellas. Badajo,
kngua. Tintinnabuli lingua.
BATALLA. L mil. Pelea, combat de tropas ó
naus. Batalla. Pugna, ae, praïlium, ii, conflictus, us.
I m. Antigument lo centro del exèrcit, ordenat
entre la vaogolrdia y retaguàrdia. Batalla, centro ^
etierpo de batalla, Exercitàs centrum, media acies. ||
L' exèrcit en ple y las divisions grans que de ell se
fiByan antignament, de ahont prové '1 nom de bata-
lla. Cuerpo de ejército, batalla, Exercitus, us, acies,
ei. II met. Alteració de las passions, oposició de
p^nsaments. Batalla. Animi commotio agitatio, inte-
rior pugna. Q ant. batalló. Q ant. dbsafio. || ant.
GDBtA. II pint. Lo cuadro que representa una bata-
lla ó acció de guerra. Batalla. Gonflictus in tabula
depictus, tabula ubi spectatur praBlium.
BATALLA CAMPAL. La quo^s dòna entre dos exèrcits
ab totas sas forsas. Batalla campal. Totis utrinque
viribus commissa pugna.
BATALLA CUDADAMA. ant. QüBBBA CIVIL.
ABBBAB PB BATALLA, fr. iot. Àpa^ormfprepmwne^
disponerse para el desafio. Ad duellum se praeparare.
BATALLA JUDICATA. ant. DESAFIO LBGAL.
BATALLA RETAL. ant. Aquella en que '1 soldat gua-
nyava tot lo que percassava. Batalla real.
PARAR BATALLA, aut. PRESENTAR BATALLA.
BATALLAS FETAS. aut. Eu Ordre de combat las naus.
BATALLAS ARRANJADAs. aut. Eu ordo de batalla.
BATALLA DE TARONJEs. aut. Fcsta, joch ó simulacre
en que 'Is combatents se batian ab taronjes.
DONAR LA BATALLA, fr. Pelear, combàtrer. Dar, tra-^
var la batalla, venir à las manos, combatir, batirse.
Pugno, as, cooílígo, is, dexteras, manus, bostibus
vel cum bostibus conserere, committere.
EN BATALL4. m. ddv. Escampada la tropa, ab poch
fondo. En batalla. Acíe, in aciem.
GUANYAR LA BATALLA, fr. mil. Véncor al enemich.
Ganar la batalla. Yictoriam ab hoste reportaré.
LUURAR BATALLA, fr. Presentar ó donar la batalla.
Lt^rar batalla. Gopias in aciem producere.
PÉRDRER LA BATALLA, fr. mil. Abandouar forso-
sament lo camp ahont se dona la batalla. Perder la
batalla. Amittere prselium.
PRBSBNTAR LA BATALLA, fr. Posarso dovant del ene-
mich y desafiarlo. Presentar la batalla. Hostem ad
pugna m provocaré, pugna m hosti offerre.
BATALLADA. f. Gop de batall. Badajada. Gam-
panae ictus, pulsatio.
BATALLADOR, A. m. y f. y
BATALLANT, A. m. yf. ant. Qui combat. Com-
batiente, batallador, lidiador, Pugnator, bellator, cer-
tator, is.
BATALLAR, v. a. Pelear. Baiaüar, eombatir, pe^
lear. Pugno, pra^Iio, as, armis contendere. || v. n.
met. Disputar. Pugnar, batallar, porfiar. Disputo,
discepto, as.
BATALLARC8GH, CA. adj. ant. Pertanyent à
la batalla. Bélico. Bellicns.
BATALLAS. m. aum. Badajazo. Grandis cam-
pansB lingua.
BATALLERÓS, A. adj. ant. BBL-LICÓS.
batallí VOL. adj. ant. batall aibsch.
BATALLER, A. m. y f. batallador.
BATALLET. m. d. Badajuelo. Minor campana;
lingua.
BATALLÓ, m. mil. Gos de infanteria de '700 ho-
mes. Batallon. Agmen, inis, phalanx, angis, acies,
ei. B ant. Esquadró de caballeria. Bscvadron. Acies,
ei, turma, ».
BATALLOLA. f. nàut. Gada una de las dos fus-
tas que s* assegnran en los candeleros dels costats
de la nau per la part exterior en que's fan las em-
palletadas. Batayola^ batallola, Travecula in navis
lateribus suffulta. | Ferro que hi ha en las galeras
pera alsar la cnberta. Batallola, Ferrnm ad navis
tenctum sublevandum.
BATAMENT. m. ant. batan. [| m. ant. batimbiit.
BATAN. m. Noch, màquina de massas de fusta
pera abianir las pells y apretar los panyos. La pri-
mera opeitciò del hal•ii •• deaengreixar, la aeioot
BAT
ifntiir 6 eofoiür y la tercera rentar. Batan. Fullo-
M, £, íoHoahim, calcatoríam, ii. 0 met. Pallissa.
Tada, paliza, aporreo, aporreamiento, Fostígatio,
ftrcoiiOy Dl's.
BATAlf AR, V. a. ABATiNAl.
BATANER. m. Qui cayda del batan ó traballa en
d Jtdtanero. Fallo, nis.
BATARELIm m. Batíment, batent, y així*s diu:
ebir al bataikli del sol. Besistero. Solís reverbera-
60, repercussió.
BATATA. f. PiTÀTÀ.
BÀTAVO. adj. Natural de BatÀvia, vuy Holan-
à Bútaro. Batavos.
BATAYA. f. BiTiLU.
BATAYAIL v. n. batalui.
BATATLLA. f. batalu.
BATGOLL. m. brscoll.
BATOOLLADA. f. ant. bescouada.
BATEA. f. Nan rectàng^Ia ó qaadrilonga, los
osUts de la qual, popa, fondos y proa son soperfi-
des plaoas. Batea. Navicola, as.
BATEDOR, A. m. y f. Qní bat lo blat. Trillador,
Trítor, occattor, is. || picador. [| Qui vergasseja la
bu. Arqueador, Concnssor, is. H Qoi bat pegant à
litre. CtutigadüT. Castigator, verberator, is.
BATEGAR, v a. bítber, colfciar.
BATEIG, m. Administració del baptisme. Bavti-
:«, àtiro. Baptismes, i.
BATEIADOR, A. m. y f. Qni bateja. Bautizan-
U. Itptixaos, antis.
BATEJAR. V. a. Administrar lo sagrament del
hptisaie. Bautízar. Baptizo, as, aqna saiutarí lus-
Inre, sacro perfundere lavacro. || met. Trànrer nn
rcBOB àalgona persona ó cosa. Bautizar, Fictum
BODeo iaponere. ji met. Posar aygoa al vi. Bauti-
ar,Mfrfr. yinnm dilnere, vinnmaquacommisceré.
OCaliícar una cosa de bona ó mala. CaMnizar,
Mw, as. n V. r. Bantizane. Baptizarí.
BATEJAT, DA. p. p. Bauúzado. Baptizatns. ||
B. ClISTli.
BATELL. m. ant. Bot, llanxa. BaUl, hote. Lín-
McbIos, lembanculus, i, rates, is. I batabell.
BATENT, m. Part del bastiment de la Gnestra ó
pBli contra la que bat al tancarse. Batiente. yalv«T,
WiOstii trabes. arrectaríns. Q Solà, part ahont
iNBBòlt lo sol. Solana Solàrium, ii, locus apricns.
llHIellde sol. Bnutero. Solís aestus. Q mús En
bciífes llistó de fusta forrat de grana per la part
■isrior, en lo qual baten los martinets quant se to-
na iM teelas. Batiente. Fascía lignea ubi pinnniae fi-
Marís organi pulsant. || p. a. Lo que bat. Batien-
iLCiBeiitíens.
f. Conjunt de pessas de artilleria dis-
r. Matèria. Tormentorum series,
Lo lioch en que s col-loca
plassa ó fortíGcació. Ba-
ingSestns. II ant. La ac-
Ito. Gonquassatio, con-
^ecanoosdecada
CATALÀ. BAT iU
cuberta de nau. Bateria, Series, ei. || La bretxa que
obre la bateria. Bateria. Muri díruptio. || met. Qual-
sevol cosa que fa gran impressió en V animo. Baté--
fia, Perlurbalio, nis, motus, us. || Los arguments ó
multitut de empenyos pera que algú fassalo que se
li demana. Bateria. Ambitus, us, solicitudo, inis,
instanles preces. Q combat. [| Lo toch de tabal. 2V>f tie.
Timpanorum sonitus, strepitus.
BATESTERI. m. baptistbbi.
BATEU. m. BATELL.
BAIXAR. V. a. ant. batejar.
BATIDOR. m Soldat que và de descuberta. Ba-
tidor. Explorator, procursator, precursor, is. ||
Guàrdia de corps que và devant del cotxe de alguna
persona real. Batidor, Praocurrens scurra. || Lo sol-
dat de caball que và devant del general. Batidor,
Antecessor, is. | nàut. Cordeta que portan las velas
dels falutxos desde la pena al puny de la escota, dins
de una beyna de tela pera que li servesca de relinga.
Batidor. Nervus, i. | En la montería, qui íà alsar la
cassa. Batidor, Ferarum agitator.
BATIDOR DE EMPEDRAT. Yagamundo. AzotacalkSy ee-
rero, callejero, Commeator, is.
ULLA. m.
f
BATIFULLER.
BATIFULLAR. v. a. Traballar los metalls. Batir
hoja, Cudo, is, metalla percutere.
BATirULLEJAR. v. a. y derivats, batipclur.
BATIFULLER. m. Qui fà panys de or ó plata
pera daurar ó platejar, batentho en una enclusa,
üns deixarbo tant prim com un paper; desprès se
posa en un llibre quadrat y *s và aprimant una mul-
titut de vegada s. Batidor de oro ó plata ^ hatikoja.
Bractearius, ii, bracteator, malleator, is. | Qui bat
qualsevol metall, reduhíntloà planxas com la llauna.
Batihoja. Cujusque metalli bractealor.
BATIHENT. m. ant. bata?!. 1. 1| abatiment. 6. ||
Lo copejament del aygua quant cau de alt. Batide^
rOj golpeo. Concussio, nis. Q batb.nt. 2. || La acció de
rebàtrer. Bebatimiento, Repulsió, nis, illissus, ns.
batiment DE alas. Aleteo, aletada, sacudimiento de
atas, Pennarum jactatus, alarum agitatio, stridor.
BàTiMENT DE coB. Laiido, palpitacion. Cordis pnlsa-
tio, palpitatio. II pint. esbatimeht.
BATiMEXT DB LLA!«A. La Bcció do Tcrgassejarla. Ba-
queteoj bergveo de lanas. Lan» excossio, percussió.
BATIMEMT DE MANS. PICAMENT DB MANS.
BATiMBNT DE POLS. Batimiento, latido del putso. Per-
cussus venarum.
BATIPORT. ro. En lo taulell de las botígas la
pessa ab golfos que s' alsa y baixa pera entrar y ei-
xir. Trampa. Yersatile ostiolum in nundinariis men-
sis. II La mampara ó mitja porta en quadro del car-
rer pera preservar del ayre, aygua, etc. sens que
impedesca la llum. Compuerta, guardapuerta. Cata-
racta, cataractes, a*. jj art. Porta de trooera que de-
fensa dels tirs contraris la pessa de la bateria, y s'
obre pera dispararia. Mandilete. Plnteus, ei. || Cada
una de las pessas que forman lo cantó baix y alt de
las portas de las baterias, y 1 mateix caoló. Bati-
19S
BAT
DICaONARI
BAT
forte, hattpoHa. Yalvatae fores. || Pany de cop. Cer-
raiura degolpe. Pessalas elasticns. P Trapa dels sub-
terranis Trampa. Seadothyran, i.
BATUTA, m. BAPTISTA. II Tela mòlt blanca y fina
de Flandes. Bati$iti, y olan. p. And. 5nbtile lintenm.
BATMIÏ. m. iàPTiSTA.
BATLE. m. ler. y
BATLLE, m. Jaige ordinari en certs pobles de
Catalunya, València y Mallorca, y antígoament de
Senyoria en la corona de Aragé. Akalée, hmk, Ja-
dex, icis, prsBtor, is.
BiTILB BB ATGÜAS. AT6UADEB. 6.
BATLLB BB MOSGAS. m. AGUSIL DE MOSCAS.
BATLLB GBNEBAL. m. Minístrc snperíor del real pa-
trínonl. Baik general, fíegií fisc! pnefeotos.
BATLLB Di oïTAiios. Lo superior qoe s' elegeixen
las gitanos. Conde. Dux, ocis, capat, itis.
BATLLB LOCAL. AqucU qoe en algnns territoris en-
tema en prínsera instància sobre rendas reals. Bail$
heal. Magistratas (Isci litibas jndicandis.
^QUé NO HI HA BATLLB BIf AQUEST LLOCH? loC. DO-
neta la mòlta coofnsió qoe hi ha en algana part.
l,Qué es esta Babihnia? ^Qaid haec confusió?
•asAE BATLLE, fr. Séf mòlt familiar de algana part,
(fisposar abayre y tó de satisfacció y aatorilat.
Trinchar. De re aliqaa tamquam jadícem decernere.
BATfXBMA. f. La mnller del batlle. Akaléesa,
Frmtons axor.
BATLLET. m. d. Bailedto. Praetoriolos, i.
BAlUilA. f. Ofici de alcalde y '1 territori de sa
jurisdicció. Aleatdía. Frsetara, o, jodicls manas,
dHio.
BATLLIU. m. Gaballer profés de la orde de sant
Joan qoe tè comanda. Bailio. Commendatarías, ii.
commendator, is.
BATOLOOIA. f. Repetició inútil y molesta com:
eserin mòlt, nnòlt eseria. Batehgia. Bathologia, »,
inanis repetitio.
BATOLLA. f. lastroment compost de dos bas-
tons units per medi de ana corda ab lo qnal se des-
grana '1 blat à cops. Magal. Lígnnm daobns contex-
tUBs braohtis, qno tritioam oonteritiir.
BATOLLAR. V. a. Bítrbk. 3.
BATmAGOMISllAQüIA. f . Goerra de granotas
y ratas. BatraeMÚgmaqma. Batrachomysnaohia, o.
BÀTBER. V. a. Pegar ona cosa contra altra, com
kiBMrcoatra lasmarallas. Botir, azotar, Qaatio,
concutio, is, verbero, as. || Desgranar lo blat, lle-
gnms, etc. ab trill ó batollas, etc. Trillar. Tritnro,
as, tero, attero, is. jj dbixatar. || Fér ciiorer ab una
perxa 4 frnyt de alguns arbres. Yarear y hatojar. p.
Arborum fructus pertica excutere. || met. pe6ae. I
Entre perayres, basters, matalassers, vergassejarla
llana ó pel. Arquear, haiir, haquetear. Lanam eon-
tnndere, molire. || Vèncer. Vèncer^ halir. Yinco, is,
supero, as. B Arroinar, assolar. Botir. Diruo, everto,
is. II Móurerse violentament alguna part interior del
animal, com lo oor» lo pols, ete. Latir^ pukar^ pal^
pUor. tiliOiy palpilo, li. I Bóirer algnuiMit all
violència, com los rems, las alas, eto. Baiir, Agito,
as. I Tocar lo sol ó vent de ple à ple en algana pari.
Botir. Diverbero,as,percutio,is. || EEBJÍTBEa. || Entre
xocolaters aplanar las rajolas de la xocolale. Estu^
dery allanar. Gocholati lateroulos complanare. J Acu-
nyar ó encuynar, com: tbatrer moneda.» Actiiar.
Gudere. || ant. Quehrar^ hacer bancarrota.
AL BÍTBEB en LO TBMPS Dl BÍTBEB. m. adv. POT la
trillo. Tritur» tempore.
AL BÍTBEB, 8IN0 AQUEST L* ALTEE. rof. DOnOta Ui
: impossibilitat de verificarse alguna cosa. Cwndo un-
gan Um nazareno$. Ad calendas gnecas.
BÍTBEB LA GOSTEBA. loC. aut. Bolir lo OOStO.
BÍTBEB DE BEMS. lOC. aot. ABMAB LOS BBHS, B0«AB.
II fig. FUGIB.
QUI NO BAT AL JULIOL NO BAT QUANT VÓL. rOf. DenOta
que dit mes es lo temps de bàtrer. En agosto trUla
el perezozo. Tondít inars fruges aogusto mense co-
lonus.
BÀTREBSE. V. r. baballíbsb. [| oom. abítbbbsb•
BAT8AGADA. f. ter. xífacb.
BATUDA, f. Lo blat que s' estén oada erada.
farva. Messís, is, cumulus ad tríturara congestua. H
La acció de bàtrer. TrillaàwrOy trillof. Tritura, m^
tríturatio, nis. | La dels arbres. Vareo^ vonaje. Ar^
borum pértica exoussio. g Art pera pescar, compost
de tres filats de mallas diferents, però de la mateixa
amplàría y llargària. Batuda, soltOy brejOj trasmallo.
Yerrieiüam, i. | Monteria de oassa major pera alsarla
y que vaja als llocbs ahont la esperan los cassadora.
Botido, Yenatio, ais, venatn8,us. || pi. Filat traves-
ser pera pescar. Red barredera. Reté, is. 0 Bret de
la trentena part dels fruyts.
ALSAB LA BATUDA, fr. Rocullir la erada. Desempat-'
vor. Trituratas messes colligere, coaeervare.
BSTÉNDBBB ó PABAB u BATUDA, fr. EscamparUí por
la era. Emparrar, aparvor. Messem ad trítoram ap-
tare, spargere.
BATUSSA, f. Renyina. Escaramuzo, pendtneia,
sarracina, zurribanda, manmorena, pelotero, refriego,
reeacuentro, y redopelo si es de noys. Rixa, as. || fam.
Càstich, reprefaensió forta. Zurra, solfto, felpa. Ver-
beratio, flagellatio, punitio, nis. || pi. batalu.
BATUSSAB. v. a. BÍTBEB. t.
BATUS8AT, DA. p. p. BATUT. 1.
BATUT, DA. p. p. Batido, trillado. Trituratns,
trítus. I Ferit. Berido. Yerberatus, percussns, pnl-
satus. D Yensut. Batido. Superatus. || Se diu del ca-
mí mòlt trepitjat ó freqüentat. Trillado. Trita, mili-
taris, regia via. || adj. Molt de ossos, cansat en ex-
trem. Molido, majado, machacado. Molitus. n m. ant.
Gorra de cop. Chichonera, frentero, frontero, Culcite-
Ua puerorum fronti pratcincta.
BATXELLEJAB. v. n. batxillebbjab.
BATXELLEB.m. batxillbi.
BATJUSIXERAT. m. BATXIUEBAT.
BATXKIJ.EBEJAB. v. 0. batxillbbbiab.
BATOLLEB. b. Qui reb lo primer graó de al-
gana fincsltat. tflsWiff. BMealaresa, ei, haealaïm,
BàV
CMÈdÀ.
BK
1»7
bachillarías, ü. | Qai parla mòlt y fora de propésít.
BtuihiUm•jpieotera, Garruliis, dicacalus, i, loqoax,
aci8. 1 Qai vól averigoar lo que no i' importa. Cu*
TÍ090. Indagator, scrutator, is.
BATXnULERiuik m. aau. Ma4tkHlerazo, Dioax,
aeia.
BATZtLLBAAT.m. Lo gran de batxiller. Baehir-
ÍUrato. Baccalearatus, us, prima academíae laurea.
BATZfLLEREJAH. V. a. Parlar mòlt y fora de
tenpe. BoMíknar. Garrio, is, Ualero, as, multa
et inaoia loqui.
BATXnXEaJtET. m. d. BachillenjQ, bachiUeriüo.
Germlas, i.
SATZHXEaiA. f . Parleria inpetuosa. Machüle^
ria, foeuaeidad. Garrnlitas, atis.
BAXZBGABA. f. Gopferi. Gatpoíi^y hataeazo.
Tieleatas iolas.
i batugisas. m. adv. fam. Sèae reflexió, orde bí
coQoert. Aé de írompm, & trompa y takga. Idcoqh
poaiiè, insperatè.
BAU. m. naut. bío. | adj. ialb.
BATO- m. BAiuL.
BAUPRÉ8. m. nàut. Pal ajagut que sart de la
prea. Bmuprés. Inflexus prors inoitena malua.
BAfWADOB. m. aot. nàTDoa.
BABSIA. f. ant. Trahició. Peloniay traieiony bml•-
eia. Proditio, ois, perfidía, ae.
BAVAB. V. n. y derivats, babbjar.
bAvABO, A. adj. Lo natural y lo pertaayeot à
lamra» proviocia de Alemanya. Bévaro, Bava rus*
BA VASAIX Ó BA VASSALL, m. ter. bàbàDBBO.
BAVBGH. m. ant. xàbbatre. || tonto.
BATA. m. Fruyt de algunas plantas. Baya. Po-
BMUi, i. 11 GÍBtat marítima del regnede Nàpols, üaya.
Bai», aram.
BATA, NA. adj. Lo pertanyent à la ciutat de
Bija. Joyeno. Baianus.
BATABT. m. Instrument format de tres ó quatre
pels eo qoadro sobre dos barras ilargas qne surten
i eada cap, y serveix pera portar à brassos mate-
rials per edificis y altras cosas. Angarillas, andae,
Àoeera, «, gestatorium, ii, tabalatum, i. || Lo del
tabernacle pera portar imatges. Àndas. Tensa, ae.
firaeiilam. i.
BA¥EBOLA. f. ant. àbbllirol. || burinot. 1.
BAYETA. f. Drap fluix de llana, regularment de
cana de aroplària. Bayeta. Textnm laneum cirra-
I, laoeus pannus cirratus. R pi. Se pren per lo dol
y draps dels tnmbols. Bayetas, htos. Panni lúgubres.
rLuix COM Li BATBTA. fr. Deuots sér una persona
BiòU fàcil é inconstant. Yeleta. Imbecíllís.
BATETÓ. m. La bayeta mès basta y estreta.
Bayttony boqum, Textum laneum cirratum et rude.
BAYLE. m. BATLLE.
BAYLET. m. Noy que serveix als pagesos pera
portar recados als mossos del camp etc. iíoekil y en
algonas parts motril. Operarioram famulos.
BAYLm. v. n. bbgib, GeBiEN4E.
BAVNA•i VBBià.
BAYBAR. v. a. bantab.
BAYNOTS, m. pi. betnots.
BAYONCTA. f. Espècie de daga ab lo màneob
vuyt pera asseguraria à la boca del fusell. Se dii^
així per havérse inventat en Bayona de Fransa. B(lr^^
yoneta, Sicca, ».
BATONETA CAuoA. Se diu do la bayonetit assega-^
rada en la boca del fusell. Bmfoneta oalada. Sicca
sclopeto aplata.
CALAR LA BAYOFftTA. fr. mU. Propararse pera aoo-
métrer ab la bayoneta calada. Entrar 4 la boi^oa^ío.
Sioca congredi.
BAYONETADA. f. Cop de bayoneta. B<iyoiK(a-^
zo, Sicc^B iclus.
BAYS. m. ant. bès, raró.
BAYSABIBNT. m. ant. petoueixíMIIIT.
BAYSAB. v. a. ant. besab.
BAYTLLE. m. batlle.
BARAGH. m. Cotó filat, mòlt fi que ve de Jeru-
salem. Barachy algodau de Jerutale», iergselynAariw
gossipinum.
BAIAT, m. Espècie de cotó que ve de Leyda per
via de Marsella. Bazat, Gossypini geaus*
BE. ter. m. bel. || antrll. || be iiagei(<íii ^ «ma
MAGENCBS. Cert us ó dret del senyor de la OQia do-
nada à cens.
traurbr lo be fr. bsgapsar lo be. || met. lam<, Trch
bar algú un medi ocult de fér cabal ó ferse rich.
Bwíontrar ó kallar lapiéèra filo9ofai tapidem filoaQ^
ficum inveníre.
BÈ. f. Nom que té la lletra B. Bé. B líttera. [| m.
Lo que fa la felicitat de algú. Bien, Booom, i. || V
objecte que'ns inclina al amor. Bkn, Bonum, i. I
Utilitat, benefici. Bien. Gommodom, bonun, i, be<t
neficium, ii, utiiitas, atis.
BE. adv m. Beetameat, ab acert, Biei». Beelè,
probè, probíter. || Degudament. Deíndamentéy hten,
Bitè, utdecet, ut par est. || Felisment. Fd^i^m•ítfe,
hien, Felicitòr || Mòlt, y així 's diu: estudiar, menji^
BÉ. Bien, mv4>ho, grandemente, Multúm, mnltoperò,
magne. || Còmodament, com: ja esiioh aà. .iim.
Commodè. || Oportunament, com: veniu bè. Opartwui'
mentey bien, Opportnnò, apte, per tenpus. t Bastant,
com: BÀ ho dóna à enténdrer. BieUf kastamte. Satis,
sanè. II De bon gust, com: en tal casa menjan bè.
Grandementey bien. Bene. || Ja, com: bè fa preu. Fa,
bien. Jam. H Serveix pera concedir ó aprobar lo que
altre diu. Bien, Quidem, etiam, utique. || interj. de
despreci ab que's dóna à enténdrer que no's fa cas ó
nos creu lo que diuhen. Bien^ ya^ Yah. I interj. de
enuig ó amenassa. JKm, bien 09(0. Bene, sal est. I
De bona gana, com: jo bè bo faria, però temo. Bími,
de buena gom, Libenter, oltrò. j| Desprès denepació
denota apenas, com: no bè 'm vegerea, qaani vinge**
renà abse^fuianae. Àpmum^ na 6in, «i fus, kefe que
Yix, statim, m». K imn* irq». MM^^Balm. | Im4
198
BE
DICaONARI
BE
ab lo verb aia, li aamenta la afirmació, com: bè es
veritat. Bien. Sanè, profeclò, certè. || Anteposada als
verbs ab que*s joota, lo mateix qae certament, com:
ell BÈ bo dia. Bien, mrtamenU, segwramente. Certè,
eoim veròy eqnidem.
BÈ, BÒ. int. Denota amenassa. Bien, bien^ya, ya,
Jam, jam. || Denota que à algú li serà perjudicial lo
no voler seguir lo consell que se li dóna, com: bè, bè
ell se'n penedirà. Bien, bien. Bene est, bene habet.
bè cinta HAKTi DBSPBBS OB FABTA. fr. tor. QUC ab
k) ventrell ple 's fan miilor las cosas.
BE ó MAL ó MiUMENT. Dc qualsevol maera. Bien
6 mal. Bene ant malè, qnoqumqne modo ro habeat,
jare, an injuria, qnidqnid eveniat.
BÈ TEMPRàT. loC. ant. AIXBBIT, DE BOIf HUMOB.
BÈ ó xóLT BÈ LI ESTÀ loc. Deuota quc algú tè me-
rescut lo que pateix. Bien empleado, le estd muy hien,
Meritó, jure illí accídit.
BÈ ó HÓLT BÈ VA. loc. irou. Ceusora la disposició
qne'ns sembla desproporcionada. Buena va la danza.
Heu qnam bene geruntur omnia.
BÈ QUE, ó À BÈ QüB. m. adv. Encara qae. Avnquey
hien que. Quamvis, etíamsi
ABONT VAS BÈ? AHONT MÈS NE s£. TCf. DCUOta que
'1 medi mès segur per aamentar lo caudal es fér
bon us dels diners. Dinero llama dinero. Pecunia pe-
cuniam parit.
AL BÈ BU3GABL0 T AL MAL BSPBBABLO. ref qne S' CUteU
en són sentit literal. Al hien buscallo y almalesperallo.
Qoaere bonum, fortisque malnm operiare futurnm.
ANAB BÈ. fr. Denota que algun negoci prossegueix
favorablement. A buen viento va la parva, andar de
ganawias. Prosperè agi.
ANAB PER BÈ. fr. Trobarse millor lo malalt. Ir bien,
mejorar. Yaleo, es, melioresco, is, melius, se habere.
• ABA BÈ. m. adv. Lo mateix, snposat assó. Ahora
Ven, esto nipuesto. Agedum, age verè, boc posito.
DE BÈ À BÈ. m. adv. Amistosament, de bonàs en
^ h^nM. De bien dbien, amigablemente. Grato animo,
libenter, amicè.
BE FÈR BÈ MAL NE PBBvÈ. rcf. Dòua à cuténdrcr la
gran ingratitnt dels homes qne ordinàriament pagan
los beneficis ab malas obrasy danys. Haz bieny
gudrdate. Beneficia ingratitndine pensantur.
ES BÈ. fr. Bssazon, esjusto. Justum est.
ES üN BÈ DE DÈu. fr. fam. Denota abundància de
alguna cosa. Bs una bendicion. Largè, copiosè.
ESTAR BÈ. fr. Tenir són menester. Estar bien. Af-
floere commodis, divitiis, rebns familiaribus nti. ||
Tenir amistat ab algú. Estar bien can alguno. Optimò
sibi cum aliquo convenire, concordissimè cum aliquo
se habere.
ESTAB MASSA BÈ. loc. fam. Douota que algú abusa
del bè que tè, convertintlo en dany propi. El 6ten U
hace maL Bona in contrarium vertit.
FÉB BÈ. fr. Afavorir. Hacer bien, Aücoi bene face-
re, bene de aliquo mereri.
FÈE BÈ ALB DiFCNTB. ff. Bocef las AonfOf, exequioi,
lmir§let. Jotta facerey aolnra, peragere.
FÈS BÈ Y NO FASSAS MAL, QUE ALTBB C0S4 NO*T CAL.
ref. Anar à bon fi, que Dèu ajudarà. Al hombreino-
centè Dios endereza la simiente. Simplicítas justorum
dirigit eos. Qui ambulat simpliciter, salvuserit.
Fés BÈ Y NO MIRES k QUI. rcf Euseuya que *1 bè s'
ha de fér sens fi particular. Haz bien, y no cates ó no
mires à quien. Omni petenti indiferenter tribue.
LO BÈ LI vB PER UNA CANAL. cxp. fam. Poudera la
felicitat de algú, que treu profit fins de las cosas de
que semblava impossible. Laperra le parirà lechones.
Omnia ei feliciter cadunt.
LO BÈ ó 'l mal la SàLUT 1 LA CABA *L TBAÜ. ref.
Dóna à enténdrer queia cara denota la salut. El bien
ó el mal d la cara sale. In frontibus animi indicia
pnelenguntur.
LO FÈR BÈ MAT SE PBiT. loc. Hocer bien nunea se
fierde: siembra beneficiós para recoger fruto de bwnos
oficiós. Metere fractum ot possis, beneficium serè.
Qu» bene to fiícies, sempér bene facta manebont.
MÉS AVUI SE 8AP LO MAL QUE 'l BÉ. fr. Dóua à en-
téndrer que mès aviat se saben las cosas malas que
las bonàs. El bien swna y el mal vuela. Mali fama ad-
volat cito.
MÉS BÈ. expr. adverbial de preferència, lo mateix
que abans. Mas bien, àntes. Imó, potius, citius.
MÒLT BÈ. m. adv. Fnmcamenk, muy bien. Optimè,
mirificè.
NO 'S CONEIX LO BÈ FINS QUE ES PERDUT.^IOC. Bl bitn
no es conoddo hasta que es perdido. Tunc deniqne bo-
na novímus cum amisimus virtutem. Incolumeim
odimus, sublatam ex oculis quaerimns.
PER BÈ. m. adv. Ab bona intenció. Por bien. Inge-
nuè, recte.
QUANT TE viNGA BÈ.' m. adv. Cuondo te venga bien.
Tum cum erit commodum.
QUI BÈ *T farí ó se n' anirI ó se't moribí. fr. Deno-
ta lo poch que solen durar los bens de aquest mon,
y que 'Is desgraciats perden prompte à qui *ls fà bè.
Quien bien te hard, ó se te irà, ó setè morirà. lofausta
miseri sors; benefactorem ab sentem ant mortuum
lugebis.
QUI BÈ fa bè troba. IoC. LO FÉR BÈ MAY SE PEBT.
QUI ESTÀ BÈ QUE NO*s M06A. rcf. coutra qualsevol
mudansa que*s proposa à algú, si ell creu que no li
convé, respecte del estat en que's troba. Bien estd
san Pedró en Boma. Marta, si bien estàs, no te muda^
rds. Praesentem fortnnam boni consule.
qui't vol mal te farà RÍURER, Y QUIBÈ 't FARÀ PLO-
RAR, ref. Denota la utilitat de la correcció que co-
miinment la dóna qui estima. Quien bien te quiere te
hard llorar, y quien mal reir: quien te dió la hirl te
dard te miel. Meliora sunt vulnera diligentis, qnam
fraudulenta oscula odientis. Qui te flere facit, te sa-
né diligit ipse.
SEMPRE ó EN TOT TEMPS VE BÈ. lOC. DCUOta que lo
útil sempre ve bè, encara que vinga tart. Buenas son
mangas despues de paseuas. M unera quse dantur qoo-
cumque tempore prosnnt.
TBMRtTOf LOMftUBDÉv.fr. TeBÍT eo casi tolaslas
BEA
CATALÀ.
ooDveniéDcias. Mitar su casa como una colmena. Bo-
noram glomi .
T BB. Expresió pera iotrodubirse à preguntar al-
gOM cosa* T bien. Quid igilur, quid ita.
BEABÀ. m. Silabario. Syllabarium, ii.
BEARNÉS, A. adj. Lo natural de y lo pertanyent
à Eearn província de Fransa. Beamés, fiearnis, bear-
neiisis.
BEA8SÉS. L ter. maletí.
BEAT. m. BEATO.
ciiGLAs DB GAT, T CARA DE BEAT. ref. Repreu als
bipóeritas. Oms de gato y cüra de bealo. Qui curiós
simulant, et bacchanalia vivunt. Pietatis facies, fe-
Tina índoles,
BEATA. f. Dona que ab hàbit religiós viu en la
eUasora ab regla ó sens ella. Beata, Pia, religiosa
foemiíia. || Dona que viu retirada en sa casa, ocu-
pantse eo obras de virtut. Beata, Pia kernina. y Dit
irònicament de la dona que afecta devoció. Beata,
katona, gazmana, gazuiímera. Pietatis, probitatis si-
Bolalrix.
BEATA PAEiif ERA ó FALSA. Expresió contra las do-
oas que afectan virtut y faltan à las sevas obliga-
cions. Beata con devocion las tocas hajas y el rabo la^
inm, IntQS nero foris Gato.
BEATA 81 l' amor nom DESBARATA. lOC. fam. MONJA
DB 8A1IT AGUSTÍ.
BEATERI. m. Comunitat de beatas. Beaterio
Piarmn fceminarum sodalitium, domus.
BEATERIA. f. La acció de afectar virtut. Beate^
ria,gazmoneriay gazmonada. Simula ta vir tus, pieta-
tis simulats facies, frons.
BEATET, A. m. y f. d. Beatito, Beatulus.
BEATinCAGIÓ. f. La acció de beatificar. Bea»
üfeadon, Beatifícatio, nis, in beatorum numero ads-
críptio.
BEATÍFIGAMENT. adv. m. teol. Ab visió bea-
tifica. BeaUficamenle, Beatificà.
beatífic AH. V. a. Declarar lo Papa qne algú
gosa de Déu, y se li pot donar cuito. Beatificar, In
beatos referre, adscribere, in beatorum numero col-
locare, beatorum honores alicuidecernere.
BEATIFICAT, DA. p. p. Beatificado, Beatus, in
numero beatorum reia tus.
BEATÍFIGH, ca. adj. teol. Lo que fà benaven-
larat. Beatifico, Beatificus.
BEATILLA. f . Espècie de (ela fina y clara. Bea-
fíAa. Tela lintea tenui filocontexta.
BEATÍ88IMy A.adj. sop. Beatisimo. Beatissimus.
II Tractament que's dona al Papa. Beatisimo. Beatis-
simos.
BEATITUT. f. Tractament que's dóna al sumo
FoDtífice. Beatitud, Beatitudo, inis. y benaventuraii-
BA. I HIPOCRESIA.
BEATO, A. adj. Felís, ditxós. Beata, Fèlix,
beatus. II Lo sirvent de Dèu beatificat pel summo
PDoUfice. Beato, Fèlix, beatus. jj Qui s' exercita en
obras de virtut. Beato. Pius, religiosus. || Qui afecta
éofwA, MealOf btaUm^ gasnimo. Simakte virtiitis
BEC 199
ostentator, pietatis larvam induens. || Qui porta hà-
bit de religiós sens regla fixa, ni víurer en comuni-
tat, y també qui viu retirat. Beato, Pius, religiosus.
BEATtJTXO. m. iroo. hipòcrita.
BEAUMONTÉS. m. Eo los partits que hi hagué
antíguameot en Navarra, qui seguia lo delcondesta-
ble D. Lluís de Beaumoo, cap principal de aquesta
facció. Beaumontés. Bellomootanus, i.
BEAU808. m. pi. Los habitants de Beausa, pro-
víncia de Fransa. Beausos, YadicasJes, ium.
BEBEDis, SA. adj. Bo pera béurer. Bebedizo^
bebedero, joolable, Polabilis.
BEBfiBOR, A. m. y f. Qui beu mòlt, Bebedor.
Potator, poior, is, bibax, acis.
BEBED0RÀ8. m. aum. Qui beu ab excés. Bebe-
dor, beberron, Mullibibus, i.
BEBENDA. f. Lo gust dels licors. Sabor, boca,
embocadura. Sa por, is.
BEBENT. m. BEBENDA. II p. a. Bebiente. Bibens.
BEBÍ. m. Tela de cotó que 's fabrica en Alepo.
Bebi. Tela gossypina ex Alepo.
BEBOTEJAR. v. a. fam. Béurer sovint. Bebor^
rotear, Potíto, as, frequenter bibere.
BEBOTEJAT, DA. p. p. BeberroUado, ?oiUiiQB.
BECA. f. Insígnia, faixa de pany o que usan los
col•legials sobre de la cota ó mantó, encreuhada pel
pit y penjant per las espatllas. Beca. Trabea, ae. ||
Plassa de col•legial. Beca, GollegaB dignitas, munus.
BECABUNGA. f. Planta indígena que à mès de
la propietat pectoral tè la antiescorbútica. Verònica^
becabunga. Verònica, beccabunga, sb,
BECADA, f. Aucell de passada, menor que la
perdiu, pardo, ab picbs lleona ts, negres y blanchs,
bermellenchs per sobre y mès clars per sota ; '1 bòch
llarch y la carn mòlt gustosa. Becada, chochaperdií^
pitorra, gallina sorda, Rusticuia, ae, gallinago, iaia,
rústica perdix. li ter. La inclinació del cap envers lo
pit quant algú 's và adormint. Cabezada, Dormitan-
tis nutatio, nutamen. f. Lo menjar que 'Is auceila. ^
vells portan als del niu pera criaries. Cebo de pdja^
ro. Esca, se.
BECADA MARINA. Aucell dc color uu poch mès par-
do que'l de la Uebra, camas Uargas, bèch mòlt prim
y un poch encorvat. Zazapito, chochaperdiz marina.
Rusticuia marina.
BAIXAR LA BECADA. ÍT. Rébrcr socorro, particular-
ment si es repetidas vegadas. També s' usa ab lo
verb. ESPERAR. Venir el cuervo, Alimoniam accipere.
BECADELL. m. Aucell mòlt semblant à la beca-
da, però mès petit. Àgachadiza, chochin, y becardon,
p. Ar. Perdici similis avis.
BECAR. V. n. ter. Inclinar lo cap envers lo pit
qui s' adorm. Cabecear, dar cabezadas, Gaput inflec-
tere, somno gravari.
BECARIA, f. ant. carpíisseria.
BECARRADA. f. picada.
BECAYNA. f. BACAINA.
BECAYRE. m. ant. mús. bbquadeo.
BEGEROLA8. í. pL GAITA. t.
•■
Dicaoiuüu
BBL
II. En los imens éw pessas iDès llargas
qee amplas, de la matna naturalesa qne la banya,
y acempanya la boca pera agafar lo menjar y demés
usos. Pico. Rostrum, í. | met. La extremitat de al-
gVMs cosas, com de la capa, mantellina, ete. Heo,
Rostrom, i, àpex, ieis. 0 hò broch dels gerros, por-
ros etc. fico, Rofftrum, i. fl mei. La boca del bome.
Pieo. Os, oris, baoca, «b. I locn.
«fecH k ftÈoB. m. adv. ant. caeí i oiti.
BBCH DE AüVGfl. fnstromeat de cinirgia, dit així per
la figura. Pico de ànode. Instrimentnm cbirargicom
anatis os refereos.
IriNm M GMMrrA 6di«rüa. Instrameot de brogia,
dit així per la figura. Htède §rtiUa, itraMa. Strom^
bOiOflS, i. II AOVLLAS MK ?ÀBVOft.
BàcH DB PàRDiL. Instrumeut de «írargía, ÚH aix
p0r la figura. Pico •de gmrion. Chirargicom iiistra-
menlam passeris rostram referens.
lÉet toBooB ó roll. Qai ab iacílital se denta en-
gafvyar, 6 drà le ^foe bavia de tenir reservat. Pico
amarillo, boquimueUe, laeantas, inexpertns, nmplex.
«ÉMtBa bo*eftocB hi. bécr. fr. met. Sér perspíeàs
y difícil de enganyar. Temr toknUlos ófitrroM»,
na (ür d» pioo mnariHo. EamnoMB naris esee.
«tO^ HR BiOH. fr. nck^k.
«0 fWiiR«0VdMkoR. fr. I9a lenir shie nengRR. IVb
tiMr nm i^ ímfM 4 jndo. Molta com ttínarís
trltmAs i/n no «'ni oAiaor lo «teev «R. ifccR,
étfim só'DVL RftOB ntoc&T loc. mel.4am. DeaotR que
algú tè experiénoia pera «o deixarse enganyRr. Ith
m mmno^ikdo. iPimnae qvíeB^ eon h Mketn
(««Mim? Ms ne bardi?
iNNiTiüu *L BÉGR. loc. ttel. BmkBf algtttta eem i
d|gA*tRtfteq>lícada,^ae Tes H ceste de eirtóndrer.
MT d ni/emo «hm ornà bm mamaéti, Pra9|)aratan
iViÉ«fliesi«iAibere. | MmAiL•iHABnstAt.
Mwmni DRL RÉoR. fr. net. fetm. Fér dir ab RMRya
^ài%é'lo que w vctfa. i^Rsor el dfnw «fe peeado, As-
ttflia Rlíqirid ab nliqne ektorqnere.
BECO. m. FONDISTA.
WJNLMl.^. R. ant. lABAxuR.
VKBlRi. m. Espècie de cotó que to de LlefRRt.
RMWRVl. OossipíRQm, 4.
BEDELIÓ. m. Goma-rebina de ocAer •gris, de RR
tM 'regeoch 'nAts -6 ménos Iransparent, tiaMRt
dOnfpRCla; de rr 'dlor de ním mès 6 Riénos percep*
tíble, de Ra^R* >RmH mòH Rmarcb. Bedélio, 9edcA[H>
nRÉi 4.
BEDOLL Ó BEDULL. m. •AiROOtt..
MOMAnM*. m. pi. Iies àrabes seclariB 4e àR.
RmMmm. Redoínl, oriim.
BEELFEGOR. tdol dels Madiafnita y 'laalritta.
Beelfegor. Reeiphegcn*, is. || nkro.
BEELZEBUB. m. Dèo dels FiUsIeRs y ftlumg
dels dimonis. Belcebú. Reeliebob.
ni8| hidibriRm, íi.
vÉa MVA ó BBPAS. tr, Rnrlarse. Mofar, eetemmer,
befar. Irrideo, es, illado, is.
BEFABERiL m. y
BefamI. m. Lo tercer signe de la móaiea. Be-'
fami. Tertiom mosíc» signnm.
V. a. FÉa BBPAS.
▼. r. ■OFAISB.
BEGUDA, f. Qualsevol licor pera bénrer. 99\nia,
patio, nís, potQs, os. II L' aliment qoe solen pén-
drer los traballadors de la terra entre V esmoraar
y '1 dinar. ÈocMdillo y b^da. p. Ar. Anteprandinm
refrígeriam. || met. Mala notloia. Tr&goy jarope.
Amaràs calix, haostas.
BEGUt, NA. m. y f. Secta berética, qRe entre
altres errors assegnmYR q«e en aquesta vida se
podia arribarà tal perisocié, qne s' obtingvésla
impecabilitaty sens obligació de obebir é oíngà.
Aptregoé en lo sigle tn y la condemnà Clement Y,
B^mn. RegRÍRRs, i. | Nom derivat de Lambert Re-
gne qae en IW ffandà nna oomonittt de donas
retíradas sens ningnn vot solemne, y són lo DMteix
qne beatas. Beguma. Regoina, te.
BíBMJT,BA. p. p. Behido, RibiRiS.
BRU RBOIIT. m. BOttATXO.
BEHIR. V. n. ant. obbhir.
«BnaOA. f. ter. bopa.
BEL. m. La ven de las ovellas, cabras y b»líar
semblant. BaUdo. Balatns, us, bee. OTfÍBdi, to
prim, clar y violent de la campana. Jïniiyintfti. ào»-
tvssonos.
wmLAm n. p. fam. ée dRM. AoM, mkela, RRxa*
betba, ae.
BEUUIABQRJÍ. m. Trepant aè Rn mànooli en
figora de semicf ronl, ab nna empmyadnra en t{iie s'
apoya en lo pit. Jtfèí^. Arooato manabría terebra.
BELADOR, A. m. y f. Qai bela. Balante, Ra*
lans, tis.
BELAR. V. n. Fér bels. Mir. Ralo, w; y qnail
en ab freqüència. BMmr. Ralito, as.
. f, ant. y
f. ant. bbllbsa.
BELETA. n. p. fem. de dooa. ImMüm, beliUm.
BKzabetha, as, IsabellRla, as.
BÉLGICH, CA. adj. Natoral de M^oa. Belge^.
Retgions, belga.
BELIAAL. m. ídol dels Hünivítaa ó fiidónis. Ja-
lieA. Bellia, as, beliial.
BELITRALLA. f. ant. Gonjunt de pobres. iPoòre-
terÜL. Mendioor«neopía,paQpero moliitndo. ||Gon-
JBBt de piensoa. Picaresca. Improborum, nebalo*
nnm coetns.
■BJnuRRfBKTfe adv. m. Jtokít^ando, ean «un-
éigaea. Mendicítar.
BELTTRARIA. f. ant. Mendicitat. Gailofa, men*
digaez. Mendicitas, «tis.
BBUTBE. m. Yil, dolent. Belitre, fmboH, fdoaro.
Balatro, nis, improbos, i,'bomo tressis. I ant. Pobre,
vagamudo, que deaaaa caritat aona neeeasitat. Qa*
UaAM4iMlMk éÉiffw. Rtoidirw niiinwMliM «.
BELL
CATALÀ.
BEN
201
V. n. aat. Demanar caritat los
vagamuodos. Gallofar, pordiosear, Mendícato viverOi
sorbillo victitare.
BELL, A. adj. Hermós, boDÍch, primorós. Bello,
Bellus, pulcher, venastus. || Bó, apte, à propòsit. Be-
Uú. Aplus, idoneas, commodos. || Excel•lent, com:
BEU. enteniment. Bello, Prsestans, eximíus, praecla-
ras. I Mòlt ò gran en sa línea com, un bell tros,
ona BBLLi estona. Bello, Magnus, multus. || Agrada-
ble. Beilo, agradable, elegante, Goncinnus, venustas.
I S* usa pera donar mès forsa à la expressió sin-
golarisant la cosa, com: estar à lasBixi vora, al bell
cantó, etc. Mismisimo. Ipsemet. || Net, pur, clar,
eom: aygua bbllí. Limpio. Purus. || iron. com: bell
estafa. Bello, bueno. Pessimus.
BBLL ACUDIT, expr. írou. Linda grada, que gracial
Qoambellèl
i BBLL ULL. m. adv. A bulto, sons pesar, mesurar
Ai contar. A o/o, d buUo. Nullo pondero, nnlla men-
sura, prudent! aestimatione.
àLBBLL DEVAiiT. m. adv. PrenU por frenU, d la
witma frente. Ex ad verso, é regione.
HBTBXBÓ POSAB EN BELL. fr. aut. Posareu clar. Poner
m Hmpio 6 en claro, Apertum perspicuum reddere.
pn SL BELUL CAEA. m. adv. Por su bella cara, Im-
meritò.
BIUAOABIENT. adv. m. Picaramente, bellaca-
fnmüe. Sabdolè, nequiter.
BBL•LAQO, CA. adj. Dolent, pícaro: s' aplica
à ías personas y à las cosas. Bellaco. Pellax, pravus,
fersalQs. \ Bellaco, Astutus, callidus.
BELLACÒ, NA. m. y f. aum. Bellacon, bellacoiul••
zo, Improbissímus, pessimus, nequissimus.
BELLADONA. f. Herba ab que las damas italià-
nas se pinta van la cara. Sas tavellas són venenosas.
BeUad^na, belladama, Belladona, se, solanum le-
thale.
BELLAMENT, adv. m. Perfectament en sa línea.
Bdíamente. Bello, pulchrè, egregiè.
BELLAQUERIA. f. Dolenteria. Bellaquería, be^
Hjuada. Yersutia, vafritia, se. || Astúcia, sagacitat.
BeUaqueria, Yersutia, soler tia, se.
rt% BBLLAQUBEUs. fr. Belloquear, pkardear. Fia-
gitiosè, snbdolè agere, vivere.
BELLAQUET. m. dim. de bellaco. Mellaeuelo.
Mers, astutus.
BELLCAIRE, f. Vila en Fransa ahont se fà la fira
de santa Magdalena. Belcaire. Bellicadrum, i. || En
Barcelona fira de roba vella que*s fà tots los dias en
lo passeig Nou, ò de S. Juan. BaraUllo, Locus nbi
scrata venalia fiunt.
i. f. ant. y
f. Hermosura. Belleza, y beldad. Sols
se dia de las donas pera ponderar sa hermosura.
Polcbritudo, inis, venustas, atis, lepos, oris. || Pri-
mor, elegància. Belleza, Elegantia, ae, pulchritudo,
inis. I Abundància. AbunL•ncia, bendicion. Copia, se,
largitas, atis, abundantia, se. || Adorno. Omato, be-
Uera. LepoSyOris, nitor, is, ornamentum, i.
TOKO I.
DIR BELLESAs. ff. met. Parlar ab gràcia. Decir 6«-
llezas, Goncinnè loqui.
BEL-LIGÓ8, A. adj. L' amant de la guerra. Be-
lieoso, guerreroy marcial, fiellicosns, belliger, pugnax.
BELLÍSSIIMI, A. adj. sup. BelUsimo, Pulcherri-
mus, venustissimus, elegantissimus.
BELLissiMAMENT.adv. m. Perfectíssimament
en sa linea. BelUsimamente, divinamente, grandemen-
te. Pnicherrimè, perbellè, divinitús.
BELLOR. f. ant. BELLESA.
BELLOTA.f. ter. aglà. 1. 2.
BBLLOTA MARINA Ò DE MAR. COUXa qUO tè dluS UU
peix, espècie de ós tia de mar. Bellota marina, bala-
no, folada. Glans marina.
PLEGAR, EECULLIR BELLOTAS. Bellotcar, rCCOgCT bclUh'
tos, Glandes colligere.
BELLOTER. m. ant. Arbre que fà beliotas. #0-
llotero, glandifero. Quercus, us, glandifer, i, arbor
glandifera. || m. ant. Qui cull ò tracta en beliotas.
Bellotero, Glandarius, ii. || Lo temps decullirlas. Be-
llotero, Glandium seges, tempus. || L' alsinar en qae
s' engreixan los porcbs. Bellotero. Quercetum, i.
BELLUGADISSA, f. Multítut que's mou à nn
mateix temps. Hormiguero, hervidero, EbuUitio, nis,
aeslus, us, atfiuentia, «e.
BELLUGADORi A. m. y f. bíllugubt. 1.
BELLUGAR. V. n. Posar en moviment alguna
cosa, y mès pròpiament la multitut de gent ó ani-
mals. També s' usa com recíprocb. Bormiguear, bu-
llir, rebüllir, remecerse. Formíco, as, scateo, cieo,
es.
BELLUGO, f. BELLUGADISSA. || ter. BBLLCGUBT. !•
II Peix bermell ab clapas negras que vola per algun
espay. Milano, Milvius, ii, milvus, i, milvago, inis.
BELLUGUET. m. Se diu de la persona inquieta
ò revoltosa. Bulle bulle, argadiHo,zarandillo, ardiUa,
Ardelio, nis, irrequietus, i, negotiosus bomo. || Las
ametUas de la arracada, ditas així per causa del mo-
viment. Almendra, perilla, Adamas amygdali figuram
referens.
BELLULL. adv. ant. A uD, à discreció de algú.
A ojo, Alicujus arbitrio.
BÉLUA. f. ant. BÈSTIA.
BÉM. adv. Lo mateix que bí mb: Bien me. Benò
mihi.
BEMOLL, m. Tercera propietat de la música,
quant comensa per la clan de re fa ut, y es una mit-
ja veu entre 1 punt à que s' aplica, y ï antecedent:
se diu així perquè sona mès suau. BemoL B moUe.
II mús. Una b que denota que la veu déu baixar mítj
punt. Bemol, B moUe.
BEMOLLAR. V. n. mús. Fér bemolls. Abemo-
lar, Yocem semítono demissam edere.
BEMOLLAT, DA. adj. Lo que tè bemolls. Bemo^
lado. Multiplicata. B molii constans.
BEN. adv. m. Que s' anteposa al adjectiu y li
dóna forsa de superlatiu, com: bbn sabi. Bien, muy,
Maximè, valdè, admodum, apprimè, longè. U Lo ma-
teix que BÈ com: BEN segur etc. Bien. yaldè,perquam
Í7
m
BEN
DICCIONARI
BEN
BEN AFORTUNAT, DA. adj. Ditxós, fclís, aforlunat.
Bienavenlurado, afortunado, Forlunalus, felix.
BEN BÈ. adv. m. Muy bien. Optimè, egregiè.
B£N FÉT. loc. ab la qaal s' aproba alguna cosa.
Sien hecho, bravo^ escelenU, Pulchrè, beoè, recte.
BEN DAJA. iot. que expressa desílj de algun bon
9uccés. Bien haya, feliz^ dickoso, Felix.
BIINA. f. VENA..
BENA DE FEREo. ant. La llauna de las rodas dels
carruatges. Calce, calzo, Conlus, i.
BENAURAT, DA- adj. ant. benayentubat.
QJBNAUYEANSA. ant. benayieansa.
QSNAVIIÏNIR• m. aul. bè, utilitat.
BENAVENTURADAM^Orr. adv. m. y
«f»iAVENTURO«A]lf£NT. adv. m. Ab felicitat.
Bienaventuradamenle, felizmente, dicho^amenU. Felíci-*
tàf , fauQlò, íortunatè.
9í;naví;nturan8A. f. U glòria del cel. tíe-
navmtüranaa, Beatitudo, inis, glòria, se. j] Felicitat,
prosperitat. Felicidady dicha, [ortuna^ biemventuran^
%(u Eelicitas, atis, fortuna, se, res secunda. J pi. Las
vuyt, felicitats que manifestà Cristo als seus deixe-
Vli^* Bitnftxeniwanzas, Beatitudo, inis.
«ENAVRUrrUHATy DA. adj. Qui gosa de Dèa
en lo cel. Bienaventurado, Beatus, coslestis. Q Afortu-
nat, ditxós» felis. lA^nawntwrado^ afortunado, ventur
9Q$o, Fortunatu3, felix. || iron. Massa senzill, ximple.
BifmveüburadOf bandito» Simplex.
BPHAVSNTUmdM, A. adj. ant. bknavbiitueat.
BSNAViRANSA. f. ant. bbnavbktubaasa.
BENA VIRAT, DA. adj. ant. y
BISiAYVBiTURATy DA. adj. ant. BBfAVSNXURAT.
9ENGiI..f. Planta que's fà entre 'Is blats, de fuUas
petitas y tendras, mòlt gustosas pera menjar com
Msiam. Colleja, Siivestris lactuca.
BraiDAR. ¥. a. «At. BNVENAft.
BKNEDlGGIÓii f. La acció y efecte de benehir.
Büí^cion. Benedictio, nis, benedictum, i. || Acla-
■laciò festiva. Bendicion, Acclamatio, nis, plausuSfUs,
DONAB LA BENBDicaó. fr. Beuetiir ó desitjar tot bè
k algú. Mchar la bendicion. Benedico, is, fausta pre-
cari. II met. Abandonar algun negoci. ScL•r la bendir
cim. Yaledico, desero, is.
■8 UNA BBNEDicaó DE DÈü. ff. Poudera la abundàn-
cia de alguna cosa. Es una bendicion, Faustè, abun-
dà, feliciter.
PBüTT DE uaBDiGció. Fill de llegítim matrimonL
l¥tt(o de bendicion, Filius legitimus.
DENEDIOTA. f. Herba. Valeriana, j] farm. Con*-
fecció de herbas y arrels purgants mesclada ab mel.
Benedicia, Benedicta, ai. || Nocturno del reso en ala-
bansa de la Mare de Dèu. Benedicta. Benedicta, ae.
BENEDICTÍ, NA. adj. Lo que pertany al orde
de sant Benet. Benedictino. Benedíctinus.
BENEDICTINA, f. Orde de sant Benet; es anti-
qnísima y està dividida en mòltas congregacions.
Benedictina. Sancli Benedictí, benedictinus ordo. ||
Monja de St. Benet. Benedictina» Ordinis benedic-
tini monialis.
BENEFACTOR, A. adj. Qui fà bè. Bieníécchor,
benéfico. Benefactor, beneücus homo.
BENEFICÈNCIA, f. La virtut de fér bè. Benefi-
cència. Beoiücentia, se. || Liberalilat. Liberalidad^ be-
neficència, largueza, Largitas, liberalitas, atis.
BENEFICENTiSBM. A, adj. sup. Benefifienli^k-
mo. Beoefícenlissimus.
BENÉFICH, GA. adj. benefactor.
BENEFICI, m. Favor, mercó. Beneficio, Bene^
cium, li, benefactum, meritum, i. D Lo b^ que's reb.
Beneficio, Benefactum, i, beneficium, ii. || Adob de
las terras y plantas. Beneficio. Cultura, as. [| Profit^
utilitat. Beneficio. Fructus, us, utilitas, atis, commo-
dam, i. II Adquisició de empleos per medi de diner.
Beneficio, Muous pecunia obtentum. Q Cessió de crè-
dits per ménos de sòn valor. Beneficio. Sors, cea^us
venditio minori pretío. || Dret de algú per Uey ó prir
vilegi. Beneficio, Benefícium, ií, jus lege vel privile-
gio datum. II La entrada ó producte de alguna fun-
ció à favor de algú. Beneficio, Beneücium, ii. |1 Deitat
que adoraren los pagans. Demócrito oo regoneixia
altre deitat que '1 benefici, y la pena ó traball. Be-
neficio, Beneficium, ii. || Lo dia de funció drao^lica
mès personal, y lo que produeix, que 's coocedeij^
per torn als cantors, actors, maquiíustas, etc. Benefi-
cio, Benefícium, ii. || cohpdls; lo de las ordes mili-
tars que per són petitíssim valor s' arrívà à «oir é
incorporar. Se deya compuls per que pera serviria's
compel-üa als religiosus. Beneficio, Beqefioiom, ii.
BBNEFiGi CURAT. Lo quo posscbeixeu los rectors, 6
Is que tenen cura de ànimas. Bet^eficie curadOy cw-
rodo, Parochi beneficium.
BENBFiGi ECGLBsiisTicH. Càrrech ú ofici en la igló-
sia, que's confereix canònicament, y s diu simple
perquè no tò obligació de cuydar de las ànimas à
diferència del curat ó rector. Bemfhio ecle^iéistico.
Ecclesiasticum benefícium.
BBNEFiGi DE CESSIÓ, com. Dret dels acrehedors so-
bre 'Is bens del que ha quebrat. Beneficio (ia eenoi»,
Cessionis beneficium.
BBMEFiGi DE INVENTARI, for. Heréucia 6 aoceptació
de ella ab benefíci de inventari: de bmkIo que no s
pót obligar al hereu à pagar mès dMtes de lo que
permet la herència. Beneficio de mvcníorío. l•laeiredi-
tatis aditio,jure debita supra eam ooii eihibeadi.
benefici de patbonat. Benefíci que '1 dèna algun
particular per dret de patronat. Benefoio dej^irana-
to» Beneficium juris patronatus.
i BENBFici. m. adv. i favob.
BENBTICOAIHUly A. m. y t Qoi beüefícla. Ke-
neficiador. Benefactor, is.
BENEFICIAL, m. Pertanyent al beftefíeiec-
clesiàstich. BieneficiaL Beaefioi^iqs, ii.
BBiBPiQlAB• v. a. Fèr bè. Beneficiar, Benefa-*
eio, is. II Millorar una cosa, férla fructificar. Benefir^
dar. Colo, excolo, is. || Yèndrer e» benefici ó à profit.
Vender d buen prem. Gommodò, utililer vendere.
BENEFICIARI^ A- m. y f. Usufructuari. Bemf-
dario. BenefioiariíiB, ii.
BEN
CATALÀ.
BEN
203
BENEFfGIAT, DA. p. p. Beneficia<io. Excnitas.
{ m. Qai obté benefici ecclesiàslich. Beneficiado,
Beneíiciaríus, ii.
BENEFICIÓS, A. adj. Ütil, profitós. Beneficioso,
frovechoso. FroctaosDS, commodas, utilis.
BENEHIA. y. a. Consagrar, dedicar algnnas
cosas al cuito de la íglcsia y militat dels fíels ab
vàrias oracions y ceremónias: aixf 's dia: BENEHiala
aygmyiina iglésia, un altar, etc. Bendecir. Benedico,
is, consecro, as. y Donar la benedicció 'Is pares als
flils desitjantios bè. Bendecir, echar la bendicion. Fi-
liis faasta precari, bene precari. | Parlant dels
camps, armas, babderas, nans, etc. dir sobre aqnes-
tas cosas certas oracions y ceremónias. Bendmr,
Benedico, is, beneprecor, aris. [| Alabar, glorificar,
donar gràcias à Dèn pels beneficis rebnts. Bende^
ctr. Lando, as, benedíco, is, gralias agere. || Alabar
à las personas à qni 's desitja algnn bè, com: be-
HEHiR al Rey, als pares, etc. Bendecir, Beneprecari.
I Assistir Dèn à las criaturas, com: Dèn nos be-
ifXHEscí à tots. Bendecir. Felices facere, ab optatum
eiítnm perdncere, nobis Deum propitinm esse.
BENEHIT, DA. p. p. Bendecido, bendUo. Bene-
dtclos. II adj. Consagrat. Bendito. Consecratns, be-
nedictiis.
BfiNCBIÉRIT, A. adj. Digne de algnna cosa.
Benméntn, Benemeritns, merens.
BENEltANT. adj. ant. Afortunat, ditjós. Bienhíl••
dadüf afortunada . || rich.
BENEPlAciT. m. Aprobació. Beneplàcito, Be-
neplacitum, i, consensus, us. || Permís. Beneplàcito.
Venia, ffi.
i VOSTRES BENEPLAgITS É HONOR APARELLAT, fr. ant.
Soy de F. atenio y seguro servidor, Toluntaten obse-
qoens.
AB bexeplícit. m. adv. Ab permís de algú. Con
benepldcito. Cnm venia.
BENESTANT, adj. ant. y
BENESTANZ. adj. ant. Qni se la passa bè. Aco-
modada, acaudalado, opulenta, Locnples, dives.
BENESTAR, m. comoditat, conveniència.
BENET. n. p. de home. Benito. Benedíctus, i.
BENEUYRATy DA. adj. ant. benaventurat.
BENEVENIR. m. ant. bè, utiutat.
BENÈVOL, A. adj. Qui vól bè. Benèvola. Bene-
Tolus.
BENEVOLÈNCIA, f. y
BENEVOLENSA. f. ant. Afecte, amor, bona vo-
luntat. Benevolència. Bene volen tia, ae, amor, is, stu-
dínm, ii.
BENEVOLENTÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt benè-
vol. Benovolentisimo, Benevolentissimns.
BENEYT, A. p. p. BENEHIT. [| adj. fiENA>'ENTURAT.
[j m. ximple. Babo, sandia^ madorro. Simplex, icis,
stoUdus.
BENEIT DEL CABÀS. ScnzIll, de pocb alcans, innocenU
Bendito , bienaventurado. Candidus , simplex. d De
geni apocat qne*s presta fàcilment à tot quant se
vól fér de ell. Jtum lona, Pasillanimis, parvi, animi.
BENEYTERIA. f. Senzillesa mòlt gran. Sencillez^
Simplicitas, atis.
BENEYTtssiHl, A. adj. sup. SenKíIlíssim. My
sencillo, senciUisimo, Símplicissimus .
BENFER. V. a. ant. beneficiar.
BENFET. m. ant. benefici.
BENGALA, f. Regne en las Indias. Bengala,
Gangetica tellus, bengale regnum. || Golfo de dit
nom. Bengala. Sinus gangeticus.
BENIFET. ro. ant. favor, benefici, prosperitat.
BENITEYT, A. adj. ant. Afavorit. Favortddo,
Protectus, fautns.
BENlGN^MEltT. adv. m. Ab agrado. BenigMh'
mente. Benigne, comitèr, humanitüs.
BENIGNE, A. adj. Afeble, agradable. Bmtifko.
Benignes, comis. ||?iadós. Benigno, propicio, plado^
so. Humanus, pins, lenis. || Trempat, suau, apàci-
ble. Benigno, Benignus, gralus, beneficus. B mel.
BENEYT del CABÀS.
BENIGNtSSIM, A. adj. sup. Benigni^mo. Be-
nignissimus.
BENIGNÍSSIMAMCNT. adv. sup. Benignisima-
mente. Benignissimè, perhnmaniter.
BENIGNITAT, f. Afabilitat, agrado. Benignidad.
Benignilas, comilas, atis. || Pietat, humanitat, con-
descendència. Benignidad, Benignitas, humanitas,
atis. II met. Suavitat, temperament de la estació.
Benignidad, Benignitas, suavitas, atis, temperies,
ei.
BENINGANI. f. Fruyta que 's troba en la badia
de sant Agnsti, y es de la magnitut dé una llimona,
roja per fora y mòlt estomacal. Beninganio. Benin-
ganius, ii.
BENTVOLENSA. f. ant. BENEVOLÈNCIA.
benjamí, n. p. de home. Benjamin. Benjamí-
nus, i. II met. Lo fill ó persona mès amada, per
alnsió à Benjamí fíU de Jacob y de Baqnel. Benja-
min, Benjaminus, i.
sér lo benjamí de ALGí^. fr. Sér preferit en la es-
timació. Ser el ojo derecho, el benjamin, el oislo. Om-
nium carissimum alieni esse.
BENJÜHI. m. Goma pudenta, asafétida* que 's
creu destil-larse del lasserpici. Benjuí, asafétiL•.
Làser, is. [] Espècie de goma ó resina excel-lentque
vé de las Indias orientals, de la qual diu Terreros
havèr n'hi tres espècies totas diferents de la asafétida.
Menjui, benjui, Benzuinum, i.
BENPABLAT, DA. adj. Qui parla cortesament.
Bienhablado. ürbanus, comis.
BENS. m. pi. Hisenda, patrimoni, riquesas. Con-
veniencias, bienes, haberes. Copia, üh, bona, commoda,
orum, res, ei.
BÉNS ADVENTIGIS. Los quo adquiroix lo fill en la
pàtria potestat. Peculio, bienes (ídventicios. Peculium,
ii, bona adventitia.
BÉNS CASTRENSES Ó QUASI CASTRENSES. LOS que S*
adquireixen per la milícia ó la toga. Bienes castren-
ses ó caü castrenseg. Bona castrensiai anl quasi cas-
trenna, easiraue pecaÜniD.
204
BEN
DICCIONARI
BER
BÉNS DB FORTUNA. Bieties de fortufuiy ó temporales
Fortaita bona.
BÈFTSDBL couú. Los qae pertanyen à un poble. Bienes
concejiles. Reipublicae proventns, poblicaD possessió-
nes.
BÈifs DEL piscH. Los qoe pertanyen al Rey. Bienes
delfisco. Ad fiscnm spectantia bona.
BÈrrs RSPiaiTUALS. Los que pertanyen à la salat de
la ànima. Bienes espirituales. Bona spiritualía, sn-
pernataralia.
BÉNS FORALS, for. Los que, retenint lo senyor lo
domini directe, concedeix ab ells V útil à altre, pa-
gantli algana pensió annaal. Bienes forenses. Foren-
sia bona.
f BBNS GiNàNGiALS. for. Los adquiríts durant lo ma-
trimoni Bienes gananciales. Bona in matrimonioparta.
BÉNS AGUTS T PEE HAVER. for. Los adquirits y 'Is
que 's poden adquirir. Bienes habidos y por h(ü>er.
Adqoisita et adqnirenda bona.
BÈNS IMMOBLES, for. Las fíncas. Bienes immuehles,
hienes raices, bienes sedientes, hienes siUos, ósitos.
Stabilia bona, immobilia, res, ei.
BÈNS LUBRES. for. Los que no estan vinclats. Bie-
nes lihres, Immunia, libera bona.
BÈNS MOBLES, for. Los adomos de casa. Bienes
muehles, Mobilia bona, sapellectilia, ium, mobiles,
moventes res.
BÀNS MOSTBBNGHS. Los quo per no tenir amo co-
negut, s' aplican al príncep. Bienes mostrencos. Ya-
cantia bona.
BBNSMOVBNTS. aut. BÈNS MOBLES.
BÀNSPARAFERNALSÓ PARAFRBNALS. LOS que pOrtala
dona al matrimoni fora del dot. Bienes parafemales
óparafrenales, Parafernalia bona.
BÈNSPROFECTiGis. for. Los que adquireix lo fill en
la pàtria potestat ab los de sòn pare, ó que li venen
pel sèu respecte. Bienes profecticios. Profeclitia
bona, peculinm, ii. D Los que podia retenir y gosar
à part la dona à diferència del dot y béns parafer-
nals. Bienes profecticios, Receptitia bona.
BENS SBHENTS. aut. BÈNS INMOBLES.
BBNS VACANTS, aut. Biencs vacantes,
BÈNS DB BBBBLLBS T ENEMicHS. aut. Gcrt dret físcal.
AB BENS T PERSONA, expr. fam. Pera significar qoe
algú concorre ab sos béns y persona per algana co-
sa. Con mi real y mi pala. Rata parte et labore.
BEN8TANT. adj. benestant.
BENVINGUDA, f. La enhorabona que's dóna al
que arriba ab felicitat. Bienvenida, parabien. De ad-
ventu gratulatio, fanstus adventus, accessus.
BENVINGUT, DA. adj. Qui arriba felisment
ahont se desitjava. Bienvenido. Feliciter adveníens.
BENVI8T, A. adj. Qai té bona fama. Bienvislo,
hienquislo, bienconceptuado, bienopinado. Omnibus ac-
ceptus, gratus. probalus.
BENVOLÉNCXA. f. ant. BENEVOLÈNCIA.
BENVOLENT, m. Qui vól bè. Bienqueriente, Be-
nevolns, benevolens.
BENVCMXBiaA. f. ant. benevolència.
BENVOLER. m. Amor, carinyo, afecte. Bie^U'
rer, Dilectio, nis, benevolentia, se. D v. a. Voler bè.
Apreciar, bienquerer, ^Estimo, as, diligo, is.
BENVOLGUT, DA. adj. y
BENYVOLT, A. adj ant. Apreciat, estimat de
tots. Biinquisto, hienqueridoj hien amado, Omnibns
carus, acceptus.
BEQUADRO. m. Accident de la música que ft
natural lo punt que era bemoll ó sostingut. Beatcén
Bequadrum, i.
BEQUINOT. m. ant. Naranjo, hobo, simpkm,
Plumbeus, ei, stupidus, i.
BERA. Pretèrit imperfet. ant. Rebia. Bedhia, Be-
cipiebat.
BERBENA. f. Herba medicinal comnnmeDt dl
una sola cama quadrangular, las fnlias de dos m
dos à trets encontrat^, las flors de un blau purpém
al extrem, ab quatre llavors Uargarudas, foroMl
una panolla de espiga s. Yerbena. Peristereon, ei, be^
bena, a3, sagmen, inis.
BERBERÍ, NA. adj. BERBEBISCH.
BERBERIA. f. Costa de Àfrica. Berheria. Barblr
ria, ie.
BERBERÍS. m. Espècie de esbarser; lo fmyt séi
uns grans semblants als de la magrana, y 'I sachM
eficàs contra las febras ardents del mateix ooa.
Àgracejo, berber is ^ arlo, y berber o ó berber os. p. ir.
Oxiacanlha Galeni, berberis, is. || Lo fruyt deelL
Agracejina. Berberis fructus. || Confecció feta ddl
fruyt del berberis. Bérbero^ berberis. Confectio ber-
beris fructus.
BERBERISGH, CA. adj. Nataral de y lo (pi
pertany à Borberia. Berberisco^ berberi. BarbarisoiBi
barbaricus.
BERBITZ. f.ant. OVELLA.
BÉRBOL. m. vÈRBOL.
BERBOLÓ8. adj. ant. verbolós.
BERGANCi. m. Pessa de cristall, marfil, plata,
etc. que's fà rosegar à las criaturas quant ban de
posar la dentadura. ChupadorySolvito. GrepitacaliUB,
i, crepundia, orum.
BERENA, f. BABENA.
BERENADA. f. BARÈNADA.
BERENAR, m. y v. n. barenab.
BERGAMOTA. f. Espècie de pera rodona, de
pell aspra, però de excel-lent qualitat. BergamtM*
Pirum bergomium. \] La perera que las fà. Bergm»'
U. Bergomia arbor. (| Tabaco, pomada y altras cosís
incorporadas ab algunas golas del snch ó essència
debergamola. Bergamola. Succo bergomio condiUua
perfusum.
BERGANT, A. m. y f . bargant.
BERGANT ADA. f. piLLiDA, picardia.
bergantí, m. Nau de dos arbres y vela qw*
drada. Berganlin. Mioparo, nis, viburna, ae.
BERGANTINET. m. d. Bergantinejo. PhasíllB-
lis, i.
BERGÍNIA. f. ALBERGÍNIA.
BERGINIERA. f. ALBERGÜIIIBA.
BER
CATALÀ.
BES
205
m. y
BEBITJ», m. Pedra preciosa transparent, de nn
vert baix. Benlo, BeryUos, i, hiacynthizon, entis,
acroides, is.
BERIUÀ. m. Sectari de Berilo bisbe de Bosra en
Arébia; deya qae Gristo no bavia tingat sòr de al-
gnna sabstància personal, fins qae vingué al mon
y que no tenia divinitat, sinó en quant lo pare habi-
tava eo ell, aniquilant la personalitat del fill. Ningú
1 pogaé convèncer sinó Orfgenes que li feu confes-
sar la fé; encara que sembla no deixà del tot la he-
retgia, puix en un concili que hi hagué cent anys
desprès, se troban alguns canons contra ella. Beri-
hemo, Beryllianus.
BEBILIANA. f. Secta de Berilo y lo pertanyent
àella. Beriliana. Berylliana, ae.
BEHLA. f. ESBERLA.
BERLINA. f. CoLxe de dos assentes, dit així per
qae vingué de Berlin. Berlina, Rheda, «5.
BERJAULA. f. TONTA, XIMPLA, BABAHUA, PAVANA.
LINGA. f. nàut. PERXA.
BERBIELL. m. Roig mòlt encès. Rojo, hermejo, Pu-
nicus, i, rubeus, ei. |] Dit dels ulls encesos per causa
del vi. Emcandilado, encamizado. Oculis scintillatus.
BERMELL CLAR. Lo quc uo cs mòlt pujat. Rosillo,
Sobroíos, snbflavns.
pi!iTAR Dl BERMELL. loc. Emhtrmejat, embermejeeer.
EabefaciOy is, rubrum reddere.
Tot.<ViRss BERMELL. fr. Manifestar la vergonya ab
agoesl color en la cara. Embermejecerse. Erubesco,
is, verecnndia suffundi.
BEBBIELLEJAR. v. n. Tirar à bermell, ó roa-
nifeslarlo alguna cosa. Bermejear, rojear. Rubeo, es,
robesco, is.
BKBMEI.ï.ENCH, CA. adj. Lo que tira à ber-
mell. Mermejino, rojizo. Subrubeus, subrubens.
BERMELLÓ. f. Rojor, color vermell. Bermejura,
Rabedo, iois, color rubeus. || m. Pedra mineral, ber-
mella y pesada, ab vetas de argenlviu; n' hi ha arli-
fcial de sofre y argent viu. Bermell&n, minio, azarcon.
lioíam, ii, sinnabaris, is, rubriceta, sa, cinnabari.
XÓ8, A. adj. BBRMBLLENCH.
BERNADET. m. teixidor. 2. || Peix de mar sem-
blant à una aranya. Centrina. Centrina, íd.
BERNARDA. n. p. de dona. Bemarda, Bernar-
da,s.
BERNARDÍ. n. p. de home. Bernardino. Bernar-
dinos, i.
BERNARDO, A. m. y f. Religiós ó religiosa de
la orde de sant Bernat, tíernardo. Bernardus, i, Ber-
narda, ít.
BERNAT, n. p. de home. Bemardo. Bernardus,
i. ,1 Barra de ferro enganxada en la paret pera pun-
talar la porta, y pera assegurar las taulas per sota.
iarrote. Ferrea vectis. || ter. balda. 1.
REMAT BERHíTÀ. Peix, quc busca una petxina 6
closca vnyda, proporcionada à sa magnitut, s' apo-
seota en ella, y quant ja no hi cap, ne busca altra
■ajor, y aizl và de closca ea closca segona li con-
vé. Bemardo ermitano, escita, Escilla, ae, cancellus,
i, y cilletum, i la closca ahont se recull.
BERNAT, BERNAT, ENDEVINA QÜI t' HA PEGAT. JOCh
de noys en que tenen tapat de ulls al que para y 'Is
altres apartats; và un, li pega un cop y se*n torna,
desprès và 1 que para y si endevina qui li ha donat
lo cop para aquest en lloch sèu. Adivina quien te dió
que la mano te cartó, Profer, casce puer, qui te per*
cusserit, ea.
BERNAT PESCATRE. Aucell com dc sct polsadas de
llarch, lo bèch angulós, llarch, dret, punxagut, la
llengua molsuda, 'Is peus bermells, la cua blava
y 1 ventre pardo Ileonat. Guardaria. Alcedo hispida.
II Tarambana, de poch judici y formalitat. Tararira,
chorlito, tarambana f chisgaravis. Judicio pracceps.
BERNAT PUDENT. lusecte ab dos ordes de alas, las
superiors mès curtas que'l cos, color cendrós en la
part anterior, y de coure en la posterior: li agrada
'1 blat; y la farina del gra que rosega, no fermen-
ta. Calapatillo, Cimex, icis.
BERNIA. f. Burell, roba basta de llana. Bemia,
Hibernica endromís. || La capa de dita roba. Bemia.
Endromís, idis, lacerna, x.
BEROL. m. VEROL.
BEROLAR. V. n. verolar.
BERREGANT. m. ant. barragam.
BERRIT. m. Bram del brau y altres animals.
Berrido, Mugitus, us.
BERRUGA, f. Duresa que's fà com un gra regu-
larment en las mans ó en la cara. Verruga, berruga,
Yerruca, mymenia, ac, achne, es. || Girasol major
que cura las berrugas. Verrucaria, eliotropio, gira-
sol mayor. Verrucaria, ae.
BERRUGASSA. f. aum. Yerrugata, Yerruca ma-
jor.
BERRÜGÓS, A. adj. Qui tè berrugas. Yerrúgo-
so, aherrugado, Yerrucosus.
BERRUGUETA. f. dim. Verrugita, verrugüla.
Yerruca minor, acrotimium, ii, verrucula, ap. ||
Trampa que fan los fullersen lojoch de cartas.
PullerOy berrequeta, verrugueta. Aleatòria fraus.
BERRU8CA. f. ter. rapa.
BERSEGÚ. m. y
BERSEBÚ. m. BEELZEBUB.
BERTA. f. Blonda de una quarta de ampla que
usan las senyoras unida al escot de la part superior
del vestit y cau sobre 'I pit y espatllas en tota sa
circunferéncia. Berta. Fornia sic dicta
I BERTROL. m. Espècie de cove ab un filat en la
part estreta, de modo que entrant lo peix en las
mallas, ja no pót surtír. GarJito, buitron^ nasa. Nasa,
ae. II met. trampa.
CAURER AL BERTROL. fr. mct. fam. Càurer en algon
engany. Caer en el garlito. Illecebris capi, volnpta-
tíbns decipi, teneri.
BÈ8. m. y
BESADA, f. Pató, r acte de besar. Beso. Osca-
lum, i, bascium, suavium, ii. || àbbdull. 1 ant. Lla-
bí mòlt abultat. Bezo. Labrum promineDS. | Lo de
wss
DIGGtONàRI
oJEiS
agrahiment. Buz. Osenlam, i. ] m. pi. bèhs.
BESADOÜ, A. m. y f. Qaí besa. Besador. Kxos-
ihilator, osralttor) is. || Qui es mòlt amieh de besar.
BesMdor, betueador. Saavio, nia.
BESAMAN8» m. Celebritat eit qoe's concorre à
besar las mans al Rey y personas reals. BesamoMS.
M^ica manasregíae oscalati. || Modo de saladar cor-
ióa aportant la ma dnsta à la boca y apartantla una
ó mès vegadas. Besamanos. Ad os admola mano sa-
ktatío.
BBSAMBNT. m. ant. MS.
IICSAN. m. ant. bisaiit.
iKlANT. f. ant. Moneda antígna de or de 24
qMiata, qne fou fabricada per los emperadors de Bi-
eancio, vay Gonstantinopla. En sòn valor varia mòlt.
En los sigiea xin y xiv valia tres sous cnatre diners
barcelonesos. Besan, bmante. Bisantina moneta. H
Altra moneda de plata, que circulava en València,
en temps de Jaume 11; valia t vintidosos y 16 ms.
BètmU. Valentina moneta.
SBSAR. V. a. Tocar ab los llabis alguna cosa en
senyal de amor ó reverència. Besftr, Osculor, deos-
culor, aris, oscula fígere, imprimere. || Qaant es re-
petidament. Besucar, Perbasio, as. 0 met. Dit de las
cosas inanimadas que's tocan ab altras. Besar. Sese
attíngere, pertingere.
BBSAB LOS PBUS ó LAS TREPrüJADAS. fr. mot. BesOUT
!• (Urra què ocro pisn, Alterios vestígía revereri,
oseulis signaré.
BB8AB LO BàGELL. Scuyal dc Bcatament qne 's feya
al rébrer carta de algun rey ó príncep. Besar eheUo,
k BESAB. m. adv. nàut. Fins à tocarse. A besar,
Qsquednmcoeant.
BESARSE. V. r. Besarse. Se invicem osculari. ||
Ensopegar de cop una peraoaa ab altra. Besarse. Co-
llido, concorro, is.
M5BAT, DA. Besadó, Osculatus. || Dit de la part
del pa que per bavérse tocat ab altre queda poch
cuyt. Suegra, Extrema libi.
BESAVI, A. m. y f. Pare 6 mare del avi ó àvia;
es lo tercer grau de pa rentin directe. Bisabnelo, se-
cundo abuelo, bisahuela, segunda abuela. Atavus,
proavns, i, proa via, a;.
BBSGAntBRA. f. necbssJIbia.
BESCANTAR. V. a. Desacreditar, úenigrar, d»-
fàmar, raherir. Obscuro, as, differo, ers, allcnjns
famam imminnere.
BEÉKlARiE. V. r. jllbbbgabse.
BttOARSt. t. BBBOAlfSf.
■E0OQ1I.. m. La part posterior del coll. Pescue-
zo, eerviZf eerviguillo, pestorejo. Gollnm, i, cervix,
Ma, sincipnt, ipítis.
BEMOULADA. f. Cop al bescoll. Peseozon, pes-
eozada, pestorejon, Alapa, a>, colapbns, i.
BESGCHJJks. m. aum. Gran bescoll. Gran pes-
eMMa. Genrix torosa.
WBBOOíUmBàMm V. a. Bar pmozimes. Gervícem
perMlIlftf•
BESGOLLUT, DA. adj. Qui tè mòlt groS lo bes-
coll. Peseozndo. GoUo torosus.
BESGOMPTARBE. v. r. Equirocarse en lo con-
tar. Errar la cuenta. In sapputalionibus erraré. || En-
ganyarse, eqnivocarse ab alguna altra cosa. Énga-
narse, eqmvotarse. in aliqna re erraré, labi, falli,
decipi.
teSCXniI^AT, DA. p. p. Srrado. Erratus.
BEBOOM^TE. m. Equivocació en lo contar, f ra-
bàtuaUa^ yerro d$ cmnta. Galculi, computationis,
aappntationis error. I met. equivocació. Q Lo que's
fà maliciosament en un compte. Gabarro. Supputa-
tionis vitium, fraus, dolns.
BESGUYT. m. Pasta de farina, ous y sucre. Biz-
eoeko. Dulciarius panis. || p1m?ol. B galeta. H adj.
besguttat.
BE8GUYTADA. f. Sopa de bescuyts ab llet. Biz-
eoehada. Laclea oífa ex dnlciario pane.
BESGUYTAM. f. Provisió de bescuyt. Pan tica.
Biscocti panis copia.
BESGUTTAR. V. a. Recóurer lo pa pera que 's
pnga conservar millor. Bizcochar. Panem biscoquere,
iterum, denuò coquere.
flnSBGUYTAT, DA. p. p. Bxztochodo. Biscoctus.
BEBGUYTELLA. f. Espècie de rosquilla de dos
ovals units quasi en forma de ulleras. Bizcotela.
Dnlciarii crustuli species.
BESGUYTER, A. m. y f. Qui fà ó ven bescuyts.
Bizeockero. Bnccellorum pistor, venditor. || m. Eyna
que serveix pera posar bescuyts. Bizeockero. Bnc-
cellorum plenum dolíum.
BBBGÜTTET. m. dim. Bizcoehito, Dulciaría
crustula.
BE8ET. m. d. Besico, besito. Basiolum, suavio*
lum, i.
BESETS DE MONJA. f. tcr. FANALS.
BBBNET, A. m. y f. Fill ó filla del nèt ó néta.
Biznieto. Pronepos, otis, proneptis, is.
BESNETOLty NA. m. y f. Fill del besnét ó besné-
ta. Tartaranieto, chosno. Trinepos, otis, tríneptís, is<
BEnfEULA. f. Herba ramosa, las camas vuydas
y peludas, fnllas llargas en figura de llengua de gos;
la Qor de una pessa en forma de embut, y la arrel
negra per fora y blanca per dintre; entra en la com-
posició de las pfndolas contra la tós maligna. Ct-
noglosa, lengua canina, 6 de perro. Gynoglossum,
cynoglossus, i,sublabinm, ii.
BESOTEJAR. V. a. Fér freqüents besos. Besu-
fvear, besucar. Perbasío, as, crebra dare snaviola.
BE88AGH. m. Alforjas de cuyro. Bizazas, biazasy
bisazas. Búlgar, arum, coritus, i.
BEMÒy NA. ro. y f. Lo germà ó germana de un
mateix part. MellizOy gemelo. Gemellus, bígnus, i.
BE8800If A. f. ant. ubgéncia, nbcessitat.
BESSOGNAR. V. n. ant. necessitab.
BE880ONÓ8, A. m. y f. ant. meiiesterós, píbcbs-
SITAT.
m. ant. mbnestbb, necessitat.
f. Fart de dos germans. Helligos,
BES
GÀTAXA.
BBT
m
^eme/üs. Gemelli, oram.
BESTART. m. AVCTAKDA.
BÈSTIA, f. Àoimal irracional, majorment de
quatre potas. Bèstia^ bnUo. Bèstia, ai, pecus, udis,
1>ratam, i. U meU Persona rada. Bèstia, bruto, Bar-
dos, ineptus.
lisTU ÀSsianPiLiDA. Se dia de la persona contra-
ieu y doleata. Eomlfre senalado. NatoriC vitio sig^
natiu.
M BÉSXU ASSKVTiUJDAk L1U1U NOS, SOMINK, fr. met.
forn. ab qne's denota que Is contrafets acostuman
i 8ér dolents, y que no *ns debém fiar de elk. De
húakrt semlaio librano^ Smor. Ab bomine signato
liberaoos, donoine.
lisTU uuTA. SomaiKent incapàs, tonto. Beitia
ktíOf zapOy 9ahaÍK StoUdiasimQs, beUoatas; mori*
bos, natura darus.
lÉszML Ds oiuiGJU ia que serveix pera portaria.
Utíia ie carga, besUag^. Sarcínarium jumentum.
riftTOftiUEBisTiA. fr. met. Férque algú procebes-
« o<Hii à bèstia, Avilanar, Yilem, abjectum reddere.
wai wàsiu. SmiracUmal, meiio bruto, Semibe*
Oa AMBCASSÀ T NO PBQ4 HE BÈSTIA 's QUBDA. reÍT.
ab què's doU hIs que amenasaan y no teoen valor
|Bn oecmtar. Q^ien amaga ^ no dd^ miedo ha^
QoiiqiÚE wiltft ninana qod ferit, ille timet.
QO BisTU.fi A BOMA, BÈSTIA TOBNA. ref. que indi-t
«^ qwB qv 69 mòlt tonto per mòlt que faasa no's
pél av^par. Fmími à palacio, [ui be$iia ^ vqIví asno.
SMm tl ÍBde r«ddít; stoltn» qui migrat Atbaanaa•
WH lABÉBTLà QüB fAS* loO. faJBà. SJSNS DIE ASB HI
lÉjTlÀ.
viiBE» mm üHA bAstu. fr. Yíurer algú com si es**
tjguéi desülahit de rabó y sens ningun fré. Vivtr
mm «M fmtia. Ferino ritu, belluino morè, in feri-
MB nsodvm, YÍvere.
BESTIAL•. adj. Irracional. Bestial, bnUtU, eiikúfk^
k, Beslíiriíis, belluinos.
mnmtkt Jernili, A. adj. aup. Mòlt bósiia, tOBlo
cle. Mvg utúpido. Yaldè belluinus.
HBPIlAlJSMIiABIENT. adv. m. JB5|M|mMitm*^
Müe. StoBdissimè.
BEflinAIJTAT. f. Brutalitat, acoi6 brutaL B»»
Miàd, hrttUiliéM, üktfidez. Stupiditas, atís, stu-
for, oris, yecordia, m.
ttt, ímmaBita», atis.
I Ferocitat. Bestialidad, Feri^
I Pecat cofttra la naturalesa.
BttíiaHdad. Com bellua ooitus.
BesnALBIEFlT. adv. m. A manera de bèstia.
BettíahuenU. Belluino, ferino ritu, morè, modo; be*
Hmomn in modum.
BEfimÀB!. m. Se diu de las bèstias de càrrega
i»FUa;e. Jumentornmsarcinariorumagmen. || Bestiar
de pastura. Ganaderia, Pecus, dis, pecuària, orum.
BESTIAR, m. Tot genero de animals que's crian
pel servey y utilitat del bome. Ganado. Pecndum
copia. [| met. fam. S* aplica à las personas. Ganado.
^plL•ú^ iniSy ^ns, tis.
Bianai lori. toimb «oetmo. Armentum, i.
bestiar cabriu ó cabrijH. Ganado cabrio. Caprínum,
caprigenum pecus.
bbstur db cbrdà. Toeinos, ganado de eerda. Porei,
orum, sues, uum.
BESTIAR OB LLAiCAi. Goiiadú lanar, Ov^a, ium, p^
ous, oris.
BESTIAR GROS. Lo qus's compou de capa majora^
com bous, mulas, eugaa, etc. Ganado oayor• Af'*
mentum, i.
BESTIAR MENUT. Lo quc's compon de caps mauutSi:
com ovelLas, cabràs etc. Ganado inenor. Pecus, oris.
II Las crias de aquest bestiar. Ganado meniudià^ F^
cus, oris.
BESTIAR HERí. S' apHca al que passa de una payrt
à altra. Ganado merino, trashumaute. Bieriauot pecus.
BESTIAR DE MÒLTS, LO LLOP Sb'l MBIUA. TOf. DenoU
que lo que està à càrrecb de mòlta, ningú ba
cuyda. Astw de muchos, bhs^ k cotnen, MulUtuda
imperatorum Gariam perdidit; multorum curiB tr^
dita res, ab omoibus dereiiota.
BBSXXAmA. f. aum. Be/itiaza^ ieslioi^ XagM
bellua, iagens bèstia.
BE8XXSJA9. V. a. Fér la boig. Bobeair, bqnMf.
BESTIESA, f. Bogeria, tonleria. Neeedod, bobirion
Stultilia, a^,fatuitas,atis, slultum factum vel diclom.
DIR ó FÍB BESTiESAs. «xp. «et. fam. Necewf^ dmr
necedadei, bobear. Cfifuclia, desipio, ia,
BESTIETA. m. d. Bistiatueia^ Beaüola, a>» aiúr
maloolum, i.
BESTió. m. ait. BJiAUJarT.
BESTIOLA, f. d. y
BESTIOLBTA. f. d. BRRTIBTA.
BESTIOTA. m. y f. BBSTlASSà*
BESTRÀ.UBJBR• v. a. y
BESTRER. v. a. an(. Pa|^r par endavant. AadV
dpar, adelautar. Anticipo, repra^santo, as. J nRet.
Introduhirse en la conversació importunasàanU
Meter m cuchaitada. Seae confabulationi intrudere,
immiseeret. I met. SupUr lo que altre déu pagax ak^
lo dret de reintegrarse. Boitar. Pro ali<S aalve» le-
petendi jure, solvere. || mial. PftftAR.
BBSiFRBT, A. p. p. AntidfMb, «íbZtffUarfi.
AnticipatasL || m. RJBRàRO, ampaba.
BESTRETA, f. ihuro odilantaioi. AAtiowUí»
pecunia».
BESTROL. m. ter. Enginy pera paaaaf .
RBSTüAR. Bft. ant. luuAwr.
BiEBIJGH. m. BBBUGO.
RBSueABA, f. HeBfadai ds bea^ias. Bem^iftàít^
SparoruDR convivivm.
BESVGÀfi. m. a Vi. Bemg^sot. Sparusi bm^m*.
«BSOGO, m. Peix de mar mòU g«slAs » da un
peu de llatcb, oomprimit, lo Ikm Uaa clar J 1
ventre bkMBoh: tà ona clapa lagia junt à b» ganyM•
Besugo. Sparus cantabricus.
BESUGUBR. n. HaDÉ pera pesaai bHMN> 9^
gvtgmro. Ad sparos pisoandoa bavus^
BETA. f. ant. vbva.
S08
BEU
DIGGIüNARI
BET
BETAYAR. v. a. ant. batallar.
BETEL. f. Planta de Assía que s' abrassa ab los
arbres com la parra; las follas coloradas, lo fmyt
retort. Afirma la dentadura, desvaneix las ventosi-
tats, es estomacal ytrau lo md olor de la boca.
Beteló betle. Betele, is. || Monument que s' erigia, ó
consagrava en memòria de algnn benefici, y vól dir
habitació de Dèa, com en memòria del benefici que
se li debia. BeUl. Bethel, bethyles. || Una ciutat de
Samària. Betel. Betbel.
BETH. m. Nom qne donan los indis à sos llibres
sagrats, y sols lo diuhen en plural. Betk 6 hed. Beth.
BETHA. f. Pronunciació de la B del abecedari
hebreu. Betha, beth. Beta, ».
BETLEmTA. m. Beligiós de la orde de Bethle-
mitas, als quals en 1' any 1157 se'ls concedí un
establiment en Cambridge de Inglaterra: sòn hàbit
era semblant als dels germans penitents ab una
estrella encarnada ab 5 raigs en lo centro de un
escut blau pera significar la estrella que s' apare-
gué als Reys Magos, lo que donà '1 nom als Betle-
mitas. Betlemta. Belhlehemita, se. || pi. Beligiosos
hospitahris de las Indias occidentals. Innocéncio XI
los permeté íér vots: avans havian format una con
gregadò secular de la tercera orde de sant Francesch,
fundada pel germà Pere Beancour, natural de la
isla de Tenerife; també hi havia monjas hospitalàrias
Betlemitas. Betkmitas. Betlemita, sb.
BETIflliTIGH, CA. àdj. Gosa de Betlem. Betle^
mitico, Bethlehemicus, betlehemiticus.
BETBAMITA• adj. Natural de y pertanyent à Bet-
sames ciutat de Galilea. Betsamita, Bethsamita, ».
BÉTIGA. f . Nom que's donava à la Andalusia de
Espanya, y conserva sòn us en la història, poesia y
estil snblime. BéUea, Batica, ».
BÉncR, CA. adj. Natural de y lò pertanyent à
la Bética. Béüeo. Baeticus.
BETIB. m. Arbre alt y gruixut de las islas
Filipinas, y es à propòsit pera quiilas. Betú, Betis, is.
BETÒNIGA. f. Planta que tè la cama de un peu
de altura^ subtil, quadrada y plena de nusos, de
ahont naixen íullas Uargas, y en la extremitat de
ella una espiga de flors apretadas, moradas y alguna
vegada blancas ab quatre llavors llargarudas. Betó-
mea, gariofiUa, Botonica, cerratula, sb, cesthros,
pesycothropbon, i.
BETUM, m. Matèria de diferent color, crassa y
untosa que's troba en alguns llachs, y es inflama-
ble oom lo sofre. Bííwií, Bitumen, inis. (Compost
de oals, sofre, seu y altres ingredients pera unir
oanonàdas y altras eosas. Belum. Bitumen, inis.
mnm me poch. Lo compost de pega grega, cera,
encens mascle y polvos de pedra pera pegar algun
tros de estàtua bè. Betim ds fwigo. Incrustamentum
gypseum.
' BEtOHntAB. V. a. ant. naiTDiuft•
BBTÜMINÓB, A. adj. Lo que tò ò participa de
betum. Mwii•iioio. Bituminosus.
IIBàBiA f. U «orler 6 pb•iarfBiB'• t|rt
en las junluras de las pedras pera nnírl
Ex calce aut gypso gluten.
BEURADOR. m. abbuiadoe.
BEURATGE, m. ant. rguda.
BÉURER. V. a. Eogullirse algun liec
la beguda es xocolata, té, cafè, purga, 1
qualsevol refresch, se diu péndrer. Tom
bibo, is, potionem abdncere, sumere pi
concentrar, retallar, doblegar alguna <
roba de un vestit quant s' estreny, fmfti
to, as, contraho, stringo, is.
BÉUIBR i GALET. loc. y
BÉUKBR i LA BBGÀLADA. loc. Béuror dcí:
de alt lo licor. B$herdgalete ó d ekort
vinum, etc. ex epistomio afloentem ore
Gréurer fàcilment las notfcias. Beher del
Yulgi rumoribus facilò credere.
BÉUEBB i LA SALUT DB ALGÚ. lOC. Bfinim
9alud de alguna. Alicui propinaré, pocnl
invitaré.
* bíubbr amobbat, ò boca pbbavall. lo
bruees. Pronum de fonte bibere, labra fon^
BÉURER i morro. loc. Béurer xuclat
Mamar. Aquam, vinum sugere.
BÉURER mòlt T ANAR DRET NO FÒT SÉB.
nassa als que per medis illícits volen féi
poch temps. Quien en un ano quiere ser ri
le ahorean. Qui nimium appetit omnia ai
bíubbr t bufar no pòt sér. ref. Deno
poden lograr à un temps oosas incompatil
y sorher, no puede junto ser. Wo se pum
andar d la proeesUm. Muchas ajos enunn
los maja un majadero. Non potest simul i(
nou esse. Nemo in 'duobus locis simul i
BÉUBER T TORNARHI. fr. QuC CxpliCR i' 61
que's fà una cosa descansant y fent paus
oarhi ab esfors. iQué hemos de Auoer?
tomar d beber. Proposito instandnm.
DESGANSAR T TORNAR i BÉURER. fr. UMlt
porfia y tenacitat ab que se sosté algm
en que apar se cedeix, y 's torna ab i
Descansar y toríiar d beber. Major post ott
DONAR BÉUBER. fr. Dar de beber. PotOM
poculum alicui ministrare.
DONARU BÉUBER AB UN ESCLOP Ò AB URi
GAT. fr. met. fam. bell mal s'en pí.
MIRAU LO QUE BÉGH T NO LA SÉT QUE PAÍ
Denota qne algú atén als efectes sèns n
causas. Mirais lo que bebo y no la sed que k
notaris» censor, factorum causas praeterís i
BÉURER8E. V. r. Empaparse de aygi
ber. Ebibo, combíbo, sugo, is,
BÉURER8EHO. exp. fam. Gréurer alj
Tragdrselo. Aliquid credere.
BEURm. m. ter. beurada.
BEUTAL. f. ant. Bellesa.
BEVEDOR, m. BEBEDOB.
BEVENDÀ. f. ant. PURGA. [| ant. begub
. m. Ctabemador del pafs 6 eiutat
BIB
CATALÀ.
BIG
209
k Turquia. Beff. Gubernator, is, prsefectus, i.
BETL. m. aot. BELL.
BEYLEA. f. aot. BBLLBSi.
BEYNOT. m. BBTNA. II ant. escbibínia. || bstoig.
BETEÀM. m. Entre lurchs festa solemne. Bey-
fM. Festam, i, dies solemnis.
■EYHE. m. copi.
BEIANT. m. Moneda de plata qae en 1376 valia
IsoQsy (, y eo 1813, 8 sons. Besante. Biiancíam, íi.
BEIOAB. m. Pedra preciosa qne*s troba en lo
mlre de alguns animals, com ana ceba, es de
üereiils colors y fignras, y remey excel-lent con-
to ?erí y altres mals. N* hi ha de oriental, oc-
•isotal, germànica, mineral y artificial; la oriental
«k mès estimada. Bezoar, hezar, Bezoarius lapís,
h|B beiahar. || qaím. Compost de mantega, antimo-
aj esperit de nitre en lo bany de arena, y fét pol-
IN es tant diaforétich que fà suar com lo mateix
laoar. Bezoar, kezoórdico, Bezoardicnm medícamen.
moÀRDIGH. m. Medicament que conté pol-
iu de bezoar. Bezoérdieo, Bezoarium medicamen. ||
if. Tot lo que pertany à la pedra bezoar. Bezodrdi-
». 8eioardicns.
WBBOLAm m. Cert peix semblant al moll. Bezola.
m. ant. y
m. Obliqaitat de una cosa en lo tall, si-
BÍéó moviment. Sesgo. Obliquitas, atis, obversa
■Tfitio. I met. Medi, terme que's pren en las pen-
Umm doblosas. Sesgo, corte. Via,ae, medium, ii. 0
UqsBfà la paret pera que 's pngan obrir las por-
r, feyzüy akyza. Obliqua januae ant fe-
seetio. B Medi terme pera fér alguna cosa.
hg9f€orte. Yia,», ratio, nis, modus, i.
iaiix. m. adv. Obliquament, al través. ÀlsesgOy
mfmttlí, $e$gadamefite. Obliquè, transversè.
WUúMBOltASm f. pi. Espècie de telas de Indias
hki de esoorxas de plantas. Biambonas. Lintea sic
to.
■UIGO. m. Així 's diu en Constantinopla V In-
Ml•lt de víarers. Biarco. Prasfectus annonae.
WUMQmA, f. Ocupació del biarco. Biarquía.
IMetura, biarcbía, ».
■AMA. f. Espècie de tela crua que 'Is holan-
toportandel llevant. Biasa, Lintemum sic dictum.
■OEMO. m. Tela de Galícia dita així del Uoch
I tot està. Bilfero. Lintei genus.
BBEBBA. f. Una de las diosas dels convits. Bihe-
M. Kbesia, ae.
HBDf AT. m. polivíbu.
■ÍBIXA. f. Col-lecció dels llibres canónichs del
^y ooQ testament. Biblia, sagrada eseritura^ letras
^^fiidas. Bíblia, », oodicessacrí, sacrae paginse, sa-
cn icríptora.
riBUGH, CA. adj. Lo que pertany à la bíblia.
i||to.Bíbto0.
1.
BIBLIOGRAFIA, f. Descripció, coneixement de
llibres, de sas edicions, elc. particularment dels ma-
nuscrits antichs. Bibliografia. Bibliographia, ae.
BIBLIOGRÀFIGH, CA. adj. Lo que pertany à
la bibliografia. Bibliogràfica, Bíbliographicus.
BIBLIÓGRAFO.m. Qui posseheix up gran conei-
xement de la bibliografia.^t&/to^ra/b.Bibliographus, i.
BIBLIOMANIA. f. Afany, ànsia de tenir llibres.
Bibliomanía, Bibliomania, ae.
BIBUOMANIÀTIGH, CA. adj. Possehit de la
bibliomania. Bibliomanidtico, Bíbliomaniaticus.
BIBUÓFILO, A. m. y f. Qui ama 'is llibres.
Bibliófilo, Bibliophilus.
BIBLIÓTAFO, A. m. y f. Qui tè llibres raros
y curiosos, y no Ms comunica à ningú ; se li dóna dit
nom perquè es com una sepultura de llibres. Biblió'
tafo. Bibliotaphus.
BIBLIOTECA, f. Gran llibreria. Biblioteca, Bihúo-
theca, libraria, ae, athenica, orum. || La obra qoe
compren la llista ó catalogo de escriptors, sas obras
y professions. Biblioteca. Bíbliotheca, libraria, ae.
BiBUOTECi OB BiBuoTEGis. íudico ó catàlogoon que
's posan las bibliotecas que s' han escrit ó 'Is au-
tors de ellas. Biblioteca. Bibliothecarum bibliotheca,
Índex, icis, repertorium, ii.
BIBLIOTECARI, m. Qui cuyda de ona bibliote-
ca. Biblioiecario. Bibliotbecarios, ii, bibliothecae prae-
fectus. II adj. Lo que pertany à la biblioteca. Biblio-
tecario. Bibliotecalís. [| També s* aplica al que escriu
catàlogos de llibres. Bibliotecario. Qui operam dat
catalogis librorum conscribendis.
BIBLI8TA8. m. pi. Certs heretges, que deyan
que sols la bíblia era la regla de fé, despreciant la
tradició apostòlica y 'Is concilis. Biblistas. Biblistae,
haeretici solis bibliis inhacrentes.
BICORN. adj. poét. De dos corns. Bicome, Bicor-
nis, biceps.
BICORNI. m. Una conxa marina. Bieamio, Con-
cha sic dicta.
BIC08A. f. Gosa de poca entitat ó despreciable.
Bieoca. Nihili, parví pretii res. Q Fortificació petita y
de poca defensa. Bieoca. Monitiuncula, ae.
BID£PIT. adj. De dos dents ó punts. Bidente. Bi-
dons.
BIENNAL, adj. Gosa de dos anys. Bienal, Bien-
nalis, biennis.
BIENNI, m. Temps de dos anys. Bienio. Bienninm,
ii. II Ciutat de la isla de Gandia. Bieno. Bíennus, i.
BIFI, A. adj. Se diu del que tè '1 llabi gros. Befo,
Labio, nis.
BIGA. f. Fusta llarga y grossa, regularment pera
formar los sostres en los edificis. Viga, Trabs, bis,
lignum, i, columen, inis. || En lo molí del oli, fusta
quadrada mòlt llarga, y grossa que apreta is es-
partins pera exprimir ï oli de la pasta. Viga, Tig*
num, docus, i, ^jhptf oris, praelum,i.
BIGA DB LA WÉf/JLmtnkDk.
BiGà TBAvp^p^^ne*8 posa de través, figa
210
BI6
DICCIONARI
BIL
CONTAR LAS BiGAS. fr. mct. fam. Tractar de anas
cosas y atéodrer à altras. Mirar al cielo ó al techo,
mirar ó contar las vigas. Spectare lacnoar.
BIGADA. f. BiGiTA.
BIGAL. m. ter. espinada.
bígam. m. GoDJunt de bígas. Yigwria. Trabiam
series.
BIGÀmiA. f. Segon matrimoni que contrau lo
marit ó malier qae sobrevia al altre. Bigàmia. Bigà-
mia, as. D L' estat de nn casat ab dos donas à un
mateix temps ó de la dona ab dos homes. Bigàmia^
Bigàmia, digamia, se.
BtGAMO. m. Casat ab dos donas à un mateix
temps ó ab viuda, 6 dos vegadas ab soltera. Bigamo.
Bigamus, digamus, i.
BIGARRAR. V. a. Posar à una cosa diferents
colors ó senyals sens orde ni concert. Alngarrar, De-
pingo, is, variego, as.
BIGARRAT, DA. p. p. AügarradOy bigarrado,
gayado, Yariegatns.
BIGART. adj. Nom injuriós qne's dóna al reli-
giós entremeliat. Bigardo^ begardo. Bígardus, pro-
tervos, procax.
BIGA8SA. f. aom. Vigaza. Major traps.
BIOAT. m. Llom de las cabalcadoras. Palomilla.
SpinaB promineptia in eqnis.
BIGATA. f. Moneda de plata dels romans. Biga-
tüy bigada. Bigatos, i.
BIGEST. m. bixist.
BIGOI8. f. Ninfa de Etrúria qu» escrigué dels
Uams. Bigois, Nympha sic dicta.
BIGÓNdA. f. Certa mesura de líquits usada en
Yenécia. Bigonda, Mensura sic dicta.
BIOÓRNIA. f. Enclosa petita sobre de un banch
pera adobar las ferraduras y clans. Bigomia. Incus»
udis.
BlGORBflETA. f. d. Bigorwta. Parva incus.
BIGOT. m. ant. bigoti.
BIGOTA. f. Corriola sens politxa ó roda ab forats
il mitj. ViQOta. Plana foraminibns trocblea.
BIGOTAs. m. aum. Bigotato. Grandis mystax.
BlGOTERf A.adj. ter. deixat. || Sens compassió.
MAEE BiooTBiA. tcr. La quc tracta als sens fills
sèos ternura ni compassió à vaqueta. Mala madre.
Prava genitrix.
BIGOTERA. f. Tros de panyo ó cosa semblant
que subjecta Is bigotis. Bigotera. Fasciola ad redi-
geodos mystaces. 0 met. fam. La llista de cnyro, que
se sól posar junt à la sola en las botas ó sabatas de
roba. BigoUra, Coriacia fasciola. Q En las berlinas lo
mitj assiento que's posa devant la testera. Bigotera,
U esseda scamnillos. || Cert adorno de cintas que
Qsivan las donas en lo pit. Bigotera, Ornatus mulie-
bris genus.
TBNiE BONÀS BI60TERAS. fr. fam. Sér hermosa una
dona. Ser bien pareciL•, tener buenas bigoteras. Pul-
clira, decora focie, ore venusto, pollere.
BIGOTI, m. y
BlOOm. m. pi. JLopel que surt eo lo Mi de
dalt. Bigote, Mystax, acis, labri snperioris pili. || lla-
Bi. II En la imprenta adorno compost de dos ralletas
en figura de bigotis. Vigote. Mystax topograpbicus.
BIGOTI RBBANxiNAT. Btgote ú la femandtna. Sobre-
tus, intortus mystax.
GAURBB DB BIGOTIS, fr. fam. Càorcr boca per avall.
Dar de hocicos, caer de bruces, besar el siie/o, kodear»
Pronum cadere.
cuvAR PBLS BIGOTIS, fr. mct. Dir en presència
de algú lo que no voldria ohír. Decir en la barba, ó
en las barbas, ó en sus barbas ; echar d ó en la cara^
echar ó deeir en sus hocicos, Palam, coram, in os ex-
probare.
HOME DE BIGOTIS, loc. fam. Valent, grave. Hombre is
bigote, ó bigotes. Yir gravis, fortis.
LLEPARSE*N LOS BIGOTIS, oxpr. mct. fam. Trobar
mòlt gust en alguna cosa. Chuparse losdedos. Delec-
tor, oblector, aris.
NO seeí pels seus BIGOTIS, exp. met. fam. ab
que 's prevé à algú, que no lograrà lo que intenta
ó pretén. No te verds en ese espejo. Frustra laboras,
oleum et operam perdis. || Dit en alabansa de alguna
dona, que no serà per qui 's proposa, ja la denune
per ell, ó bè sia per conversació. Nosepeinapara él,
Haud illi adservari.
PASSARSB LA LLENGUA PELS BIGOTIS, fr. met. fam.
Lleparse 'Is llabis. Belamerse. Ligurio, is, regusto,
as, in os lambere.
PEGAR DE BIGOTIS, fr. CiURBa DB BIQOTIS.
TENIR k FLOR DE BicoTis. fr. met. fam. Teoír mòlt
prop. Tener delante, Coram, palam, proximè habere,
jam jamque adesse.
TENIR BIGOTIS, fr. met. fem. Mantenirse ferm, te-
nir constància. Tener bigotes. Constantia et firtitudi-
ne pollere. || Sér mòlt valent y animós. Tener pelot
en el corazon, Magno robore valere.
TENIR ó VOLER BIGOTIS, fr. mot. Tcuir gran dificul-
tat, ó sér mòlt entrincada alguna cosa. Tener unas
ó pelos. Intrincatam, inextricabiiem esse, ambagibns
circnmveniri.
BIGOTB. m. pi. ter. bigotis.
BIGUETA. f. d. Vigeta. Trabecula, trabicula, as,
tigillum, i.
BIJAü. f. Planta de Amèrica que tè las ramas
semblants à las del plàtano, forma uns brots ab unas
fullas mòlt amplas en lo mitj y al encontorn, los in-
dis cubren las casas ab ellas, y *1 cap quant plou.
Bijan. Planta sic dicta.
BOLA. f. ant. BILIS.
BnXARly A. adj. Pertanyent é la bilis. Biliarió.
Biliarius.
BILIGONORREA. f. Malaltia dels ronyons. Bè
ligonorrea, gonorrea. Biligonorreba, as.
BIUMBI. m. Un arbre de vuy t à deu peus de alt,
que's cultiva en los jardins de Malabar ydòoa fruyt
tot r any. Bilimbi, Malus indica fructu pentagono.
BILIÓS, A. adj. Colérich. Bilioso, Biliosns.
BILIS. m. Còlera^ friíu. Bilis, is, cbolera, m.
Bnx. m. Ten inglesa que signifioa te sMrteixfiíM
filR
CATALÀ.
BIS
ill
projecte, petició, etc. BiU. Consiliam, ii, ÍDStila-
tQin, i.
BILLAR, m. viLLAi.
BILLONALLA. f. ant. monbdí de vblló.
BIHBALOT. m. Jogaina de criataras. Traveja,
jugvete Ladi instrumentum.
nMEMBBE. adj. ret. Dit del període que cons-
ti de dos parts ó membres. Bimembre. Bimem-
brís.
BIBIB8TRE. adj. Lo qae dura dos mesos. Bi-
matre. Bimestrís.
Buf ARI. m. arít. Número qae consta de dos noi-
tols. Binària. Bioarías, íi. || mús. Compàs que cons-
ti de dos moviments iguals. Binario. Bínarias, ii.
BUfATERA. f. nàat. Gap prim y cnrt pera sub-
jectar la vela ó cap à fi de qae no penje. Binatera.
FBoicalns qao velam aatfanis firma tur.
Bnvoia. m. arít. Quantitat de dos membres units
pd senyal mès ó ménos. Binomio. Binobíum, ii.
BUfSICA. f. med. Lesió, dany del enteniment ó
fantasia, com lo qne resulta de una mossegada de
n gos rabíó9. Binsiea, Binsica, ae.
BDITAMBArA. m. Planta del Orient, que's diu
diindaen sals purgants. Bintamharú. Planta sic dicta.
BKMIRAFIA. f. Història de vidas particulars.
Biogrcfía. Biographia, ae.
BTOGRÀFICH, CA. adj. Pertanyent à la biogra-
fia. Bi^frúfeo. Biograpbicus.
nÓGRAFO. m. Escriptor de biografía. Biógra-
ff. Bíographas, i.
BtOMBO. m. Espècie de mampara de bastiment
m 8* obre y tanca ab frontissas, y sól servir pera
w divisió en alguna sala, Biombo. ümbella, ae.
BIÓT. m. ter. bassa. 5.
RVARTIT. m. poèt. Partit en dos trossos. Bi-
jvúio. Bipartitus.
BIQUINIIL• m. astr. Cert aspecte dels astres.
^fwk^L Biqaintilis, is.
BIRADOR. m. nàut. Qui bira. Virador, Qai na-
vern alio dirigit, funís tractorius nauticus.
BmÀBI. m. vieím.
RIRAR. v. a. nàut. Dirigir la nau. Yirar. Navem
ddieclere, aliè dirígere.
URBADOR. m. ter. àixaicolador.
▼. a. AIXARCOLAR.
m. Joch de sort en que's posa '1 diner
nbre ana de sas casetas, y s' executa trahent de
ma bossa bolas ó biilets ab número y figuras pro-
porcionadas à las casetas que hi ha en la taula del
}oeli. Biribis, bisbis. Ludus aleae sic dictns.
BnUL. m. ter. anyell.
BIRLAR. V. a. Matar ab un cop de escopeta, fona
d altre instrument. Birlar. Proslerno, dejicio, is. ||
Lograr V empleo que altre pretenia. Birlar, Praeri-
PÍO, is. I fam. TROMPAR.
BIRLOTXO. m. Carruatge obert de quatre rodas.
Bisrloeho, Bbeda, ae.
BOUXJET» m. Pessa petita de fusta, qne tè
evu i^b y remata en punta, y en la part
oposada un maneguet pera feria ballar ab dos dits.
En una cara tè una S, que guanya un tanto si 's
queda cap pera amunt, quant se deixa de ballar; en
la altra una P, qne vol dir posa altre tant; en la al-
tra una D, que ni guanya ni pert, y en la altra una
T qne ho guanya tot. Perinola. Lusorium verticillum,
quadratus trochulus, maou rotabilis. Q Lo joch que
s' executa ab ell. Perinola. Perinola, ae.
BIROLLA. f. Cercolet de metall que*s posa al cap
dels bastons, ganivets, etc. peraque no 's gasten.
Birola^casquillo, Contus,i, ferreuscirculus,annulus.
BIROTINA. f. Seda de llevant de la qual en Ams-
terdam se'n fà un gran comers. Birotina. Tela serica
sic dicta.
BIRRETA. f. Solideu de Cardenal. Birreta, Ga-
lantica, «ne, pileus, i.
BIRRETINS. m. pi. Nom de certs religiosos,
que desprès s anomenaren humiliats. Birretino$.
Birretini, orum.
BIRULÉ. m. ant. Lo rotllo que forma la mitja
caragolantse sobre 1 genoll. Barulé, Globulos, i.
BIS. m. ant. Peix semblant à la tunyina. Biia.
Bisa, ae. |{ alatxa. || skns fi. Caragol mòit curt que
serveix pera engranar ab las rodas de un moviment
yferlo anar mòlt despay. Bistin fin, Torcolarís cla-
vus sic dictus.
BISAnCIO. m. BIZANT.
BISANTÍ, na. adj. Natural de, ó pertanyent à
Bisàncio, vuy Constantinopla, capital de Turqoia.
Bizantino. Byzantynus.
BISARRAMENT. adv. m. Bonícament, elegant-
men. BizarramenU. Elegantèr, lepidè, venustè. |
Excel-lentment. BizarramenU. Egregiè, insigoitèr,
oplímè. II CURIOSAMENT. Q Yalentment. Bizurramtnte.
Fortilèr, generosè, strenuè. || Sumptuosameot, ab
fausto y vana ostentació. BizarramenU, Magnifico.
BISARRIA. f. Garbo, gallardia. Bizarria, Splen-
dor, is. II Valentia. Valor^ bizarria. Generositas,
magnanimitas, animositas, atis. || Generositat, mag-
nificència, lluiment. Bizarria, Splendor, is, genero-
sitap, atis, animi magnitudo. jj Fausto, vana ostenta-
ció. Bizarria, Fastus, as, fastaositas, atis, tamida
osten talió.
BISARRtssm, A. adj. sap. Bizarrinmo. Splen-
didissímus, magnificentissimus.
BI8ARRO, A. adj. Qui tò bisarria. Bizarro, Egre-
gius, insignis, praeclarus. || hbrmós, galurt.
BI8AT. m. ant. Aucell. sacre.
BISBAL, adj. Cosa de bisbe. Episcopal, obi$pal,
Episcopalis.
BISBAT, m. Dignitat, territori ó diòcesis del Bisbe.
ObispadOjdiócem, Epi$copatus,us, episcopi dioBcesís.
BISBE. m. Prelat superior de alguna diòcesis,
encarregat del past espiritual, y gobern de la iglésia
en sòn districte. Ohispo. Episcopus, i, pontífex, ícis>
autistes, itis. || Peix fabulós, que's fingí sér semblant
à un bisbe. OMspo. Ad episcopi formam fictus piscis.
D Botifarra qne's fà del ventre del porch. Obiipo
obispillo, mareon, Faliscus, i, grandis botella».
I
212
BIS
DICCIONARI
BIX
BISBB àitxiliàe ódb anbll. y
BisBB DK grIcií. aot. L' anomenat pera ajudar al
bisbe propietari. Ohispo ausiliar de anillOj ó de titulo.
Episcopas auxiliaris, aat in partibas.
FÉR BISBE. fr. Deixar à algú sens diners. PeL•r,
descanonar^ qwdarse d espadas. Peconia exaere, exo-
neraré, spoliare. y Estafar, trànrer los béns ab en-
gany. Pelar, Admntilo, as,bonis spoliare, emangere.
II Ocórrer à dos à nn temps nnà mateixa cosa y així
's din: BiVBM fét xm bisb».
LO MÈs TONTO Bs BÓ PER BISBE. loc. fam. Donota la
manya ó astúcia ab qne algú fà sòn fét, afectant ig-
norància, descayt ó indiferència. El que menos corre,
vuela. Magis saBpe simniantis qaiétem efficax est
labor. Qaem credis Davnm, OBdipns est.
sÉR PETIT PER BISBB. fr met. Tenir algú pocb mè-
rit, ó no sér à propòsit pel empleo que possèbeix
ó pretén. Tener malos dedos para organista, ser muy
òoòo para akalde; ser chieo pdjaro para tan grande
jaula. Tneptus muneri capiendo, impar rei gerend».
BISBEJAR. V. n. fam. Desitjar lo bisbat y afec-
tar r ayre y modals de bisbe. Bpiscopizar. Episco-
patum ambire, episcopi mores gerere.
BISBÍS. m. BiRiBís.
BISGUTELA. f. Herba petita que fà una ó mès
camas pelosas primas, de un peu de altura, ab po-
cas fullas, estretas per baix, de un vert pujat y quasi
onejadas per las voras, mòlt aspres y pelosas. Las
flors sòn grogas y '1 fruyt consta de vaguetas rodo-
nas y xafedas que*s reuneixen per una vora y for-
ma n com unas ulleras. Dobkscüdo, anteojo, Biscu-
tella dedyma.
BI8EGA. f. BlTSBGi.
BI8EXT. adj. bixbst.
BI8LLAURAR. v. a. Llaurar los sembrats al
través pera arrancar las arrels de las malas berbas.
Arrejaear, Liró, arrico, as.
BISMUT. m. min. Metall de un color platejat un
pocb roig que presenta en sa superfície à vegadas
nnas aygnas rojas ò blavas. Bismuto. Bísmutum^J.
BI8NAOA. f. Planta de dos ò tres peus de altu-
ra, las fullas partidas menudament, las flors petitas
y blancas en forma de parassol, y dels punxons se 'n
fan escuradents. Biznaga. Oreoselinum, i.
BISÓ. m. Bou salvatge. Segons Oudin es un ani-
mal salvatge de crin mòlt llarga, nn corn en mítj
del front, y en lo demés semblant al cervo. Bizonte,
Bisons, ontis.
BISSONYO. m. Aprenent, principiant, de pocb
coneixement en algun art ú ofici. Bizono, bozaí.
Tiro, nis.
BISSA. f. Moneda y pes de las Indias. Bisa ó Hza.
Bisa, ae.
BISSAGH. m. ant. bbssích.
BI880. m. ant. Peix. bis.
BÍSTIA. f. bèstia.
BI8TORT, A. adj. bbtort.
BinORTA. f. Herba de arrel retorta, de abont
preogoé 'I nom; la flor pnrpdrea, laa faUas Ofaladaa
y de un vert obscur, las camas senzillas y la arrel
astringent. N* hi ha de mòltas espècies. Bistarta.
Bístorta, serpentaría, se, bulapathum, i.
bisturí, m. Instrument de cirurgia pera tallaré
fèr incisions. Bisturi, besturin, Novacula incnrva.
BITÀGULA. f. nàut. La caixa en que*s porta la
brúixula. Bitd^ora, Pyxis, idis.
BITAS. f. pi. nàut. Dos fostas ab que s* asse-
gura la corda de la àncora aferrada. Bitas. Trabes,
tigna quibus anchorsB fune firmantur, inniluntur. jj
nàut. Dos fustas qnadradas, rectas y grossas que
pujan verticalment sobre las costellas de la nau fíos
la meytat del puntal del entrepont y de la bateria
en las fragatas, y en ellas s* afirman los caps de las
àncoras, quant se fondeja. Bitas. Tigna, quibus an-
chorarii funes innituntur.
BITLLA, f. Tros de fusta de un pam de llarch,
tornejat en rodó ab la basa més ampla pera tenirse
dret. Bolo, birla. Bacillus, i, lusorius trunculns. ||
met. Lo campanar que remata en punta. 7orre.
Campanaria turris. || pi. Joch en qne's plantan sis ó
més bitlias en tres fileras. Se tira de certa distància
ab una ò més, y 's guanyan quant se fan càurer que-
dantne una dre|a. Bolos. Trunculorum ludus. || Lo
petit, ab que jugao los minyons de poca edat. Chi-
rinola. Trunculorum ludus.
SÉURBR i L4 BITLLA, f. met. ESTAR BN LO CANDBLBBO.
BITLLAR. V. a. Entre carboners ficar al ull de
la pila la llenya que han de calarhi foch.
BITLLET, m. Paper pera comunicarse flimilíar-
ment. Billete, esquela. Scheda, ae, ceras, aram. || Lo
paper que entregan en las rifas ab número y condi-
cions. Billete. Schedula, m.
BITLLO, BITLLO. m. adv. Denota la acció de
pagar en seguida. A toca teja. Protinus, siatim, mox,
absque mora.
BTTLLOT. m. Lo rey de bitlias. Diez de boloSy y
euatro en lo dels noys. Primus lusorius Iruncnlus.
BITÓ. m. nàut. Porta pera entrar lo càrrech en
la nau. Escotilla. Navís val va.
BITOR m. Aucell de llengua mòlt llarga, dit rey
de las gaatllas, perquè las guia. Bitor, rascon, rey
de las codomices. Glollis, idis.
BITSEGA. f. Instrument de boix de cosa de un
pam de llarch, de que 's serveixen los sabaters pera
allisar y polir la vora de la sola de la sabata. Bisa^
gra, brunidor. Buxea, vertebra.
BITXER. m. ant. botador.
BITXO. m. Qualsevol insecte. Bicho. Insectum,
i. n met. La persona de figura ridícula. Vicho. For-
ma, facie ridiculus. || Pebrotet llargarut y picant.
Pimienta, guindilla. Capsicum, i.
M4L bitxo. Través, entremaliat. Mal vicho. Impro-
bum ca put.
BtVARO. m. ant. y
BtVERO. m. ant oàstob.
BÍVORA. f. vívoRà.
BIXEST, m. ant. Any de 866 dias, que vé de
quatre en qoatrt anys, à exoepoió del últim de cada
8Là
r
m ivh; js'iMBMi aíxf po^rn César manàqne's
W emús dos fegadas lo dia tl de febrer, ab lo fi de
I cioplir las 5 horas, 19 minats y algans segons,
I foe Urda *1 sòl en donar la volta, ademés del 365
£as del any coma. Bisiesto. Bissexlas, bíssexlilís,
Bferealaríos annos. | Dit dia en Y any bixest. Bi-
mto, iíUertahr. Bíssextos, íntercalaris dies.
BIm
HA•adj. Ton, snàa al tacte. Blando. Hollis,
iBTÍs, blandos. || Dit del pa tou fét de poch temps,
limo, hUtnio, MoUis, tener, recens. || Pastós. Pas-
m, kkatio, Saayis, tener, mollis. || Dit del temps
iMfds saia, apacible. Templado, hlando. Placídas,
iMiperatns. I Ploíx, pocb apte peMraball. Blando,
f^. Laocos , íners. || ant. Benigne de condició.
Émi». Maosnetas, eomis, natura facilis.
■JÜIA. f. Arbre. Arce faho, Campestris acer.
WiAUffai. m. ant. cruixidell. H m. Qai tracta
• Mai. Trigmero. Framenlaríus, ii, frnmentator,
íi. II L' agavallador de blat. rn^ti«ro. Trilici accn-
lÉÍator. II adj. Lo qae*s cria ó fà entre '1 blat. 7rt-
IMf*. Inter sata natas.
■AHi ü. adj. ter. blí.
■AHAUEirr. adv. m. BlandawunU. Mollitèr,
l«ierè,blandè.
WLÈMCAm f • Moneda de velló qae valia mitj ma-
meis, y per temps tingaé diferents valors. Blan-
M. Miiea, e, semiternnciaa, ii.
adj. CiTfDKÀL.
m. Tros blanquinós de algnna cosa,
pdidara, espay ó clapa de terra sens plantas. blan-
fúd, klmfumno, maneha blanca, Macala alba ste-
teftnnmreíerens.
■LMCAHIA. f. Conjunt de roba blanca. Manté-
yk. Mapparom copia.
MJmdks, 8A. adj. Mòlt blancb. Jíuy blanco,
GuMiidiasímas.
BLAMGATXO. m. Lo que tira à blancb. Blan-
ftumo, hlaneazo, hlanquizco. Albidus, subcandi-
CATALÀ.
BLA
213
■JÜfCH, CA. adj. Lo color mès clar que con-
àüEíi en la sorna reflexió de la llum. Blanco. Albus
Mbr, albiscolor, candidns. || En los escrits lo vnyt
^*8 deixa pera umplir desprès ó 1 que *1 temps ba
CNSQmil. Laguna, blanco. Lacnna, « I Qualsevol
fiyt 6 intermedi. Blanco, Intervallnm, i. Q Entre
Mampers. FtAic. I. || També la primera forma
^'sposa en la prempsa pera imprimir lo full, ó la
CV4 de ell que primerament s' imprimeix. Blanco,
hem qoap excuditur, prímum exemplar in opere
typographico. || nàot. Se diu dels caps, etc. que no
ciÜD enquitranats. Blanco. Àlbum rudentis extre-
■nn. I Home de bè. Blanco. Honoratos, probus,
inbitos. I Senyal fixo ahont s' apunta '1 tir. Blan-
••» tòo. Scopns, i, meta, s. | Fi n objecte dels de-
■^ 6 aedoM. ^^tail^piNmi i, limes, itis.
la lecke. Lacteus.
BLANC! COM uiTA TOPÀ DE NEU. Bkmo como el ampo
de la nieve. Niveus, nivalis.
BLANCH DE BAIBA. BABBABLANCH.
BLANCH DE CAP ò DE CABELLS. Cano, Gapilecauus,
capulcanum.
BUNCH DE LLET. Tela mòlt blanca y fina. Contray^
eotray, mories, de mories, Contracica tela.
BLANCH DE OU. CLABA.
DEixAB EN BLANCH, fr. Frustrar las esperansas de
algú. Dejar d uno en blanco, Spe aliquem frustraré,
pneterire, praelermittere.
LO BLANCH AL COSTAT DEL NEOBB BESSALTA MÈS. fr.
fam. Cuanto mas bajan las sombras, mas suben loe
resplandores: lo blanco lucc mas junto d lo negro.
Àlbum ex nigri contentione magis emicat.
NO DISTINGia LO BLANCH DEL NB6EE. fr. Sér UU ig-
norant. No distinguir de colorts ó lo blanco de lo ne-
gro. Oroníno inscium esse: vera à falsis, rectum à
curvo non internoscere.
QUEDA BSE EN BLANCH, fr. No consoguír lo que*8
desitjava. Quedarse alpiste ó en blaneo. Spe deludi,
fraudari, frustrari.
TANT SE me'n DÒ.NA BLANCH COM NEGBE. OXp. mot.
Explica la indiferència ab que*s mira alguna cosa.
No me dú frio nt calentura: tanto seme dd por lo que
vd como por lo que viene. iQaid ad me?
TIBAB i BLANCH, fr. BLANQÜEJAB.
TIBAB AL BLANCH, fr. TIBAB i SENYAL.
TOCAB AL BLANCH, fr. mot. EndoviuBr. Dar en el
blanco, en el hito, Metam tangere, scopum attingere.
TOBNABSE MÈS BLANCH QUE UN PAPKB. fr. fam. Ma-
nifestar dit color en la cara per algun susto ó sor-
presa. Ponerse mas blanco que el papel, ponerse ama^
rillo. Pallore affici, suffundi, pallorem contrahere.
BLANCH CRÜ. m. BLANQUET.
BLANCOR, f. BLANCUBA.
BLANGÓ8, A. adj. ant. blanquinós.
BLANGURA. f. La qualitat de blancb. Blaneura,
Albedo, albitodo, inís, albio, nis, albor, oris.
LA BUNCUBA MIL FALTA8 DISSIMULA, rof DeUOtaqUO
It blaneura en las donas tapa algunas faltas. La
blaneura mil tachas disimula. Mille tegit candor mn-
liebrí in corpore mendas.
BLANDEJADOR, A. m. y f. Lo qui blandeja.
Bamboleantf. Vacillans.
BLANDEJAR. v. a. ant. blandib. || balandujae.
BLATVDÍGIA.f ant. ADULACIÓ || blanuia.
BLANDIMEirr. m. viBBACló.
BLANDIR. V. a. Móurer, fér tremolar la llansa ó
espasa ab moviment trèmol. Blandir, vibrar^ ò/ur-
dear. Vibro, agito, as, torqueo, es.
BLANDÓ. m. Atxa gran de cera ab un sol blé«
Blandon, ambleo. Cereus, i, fix, acis, tsda, ».
BLAFfET. m. d. Blandillo, blandito. Liquidíoscu-
lus, blandulus, i.
BLAlftSBIBI, A. adj. sup. Blamdümo» Lenissi-
mus.
BLAlfOR. f. BLAlfülA.
BLAlfQüAlR. V. a. ant. BOLAiiQoni.
214
BLA
DICCIONARI
ALA
BLANQUEIG, m. La acció y efecte de blanqne-
jar. Blanqueo, blanqueadura; y hlanquidon, hlangwd••
tníento, albarinoj dealhaeion se diu dels metalls ayans
de encanyarlos Deaibatio, nis.
BLANQUEJADOR, A. m. y f. Qui blanqaeja ó
emblanqaÍDa. Blanqueador, De albator, is^ albaríus,ii.
BLANQUEJADURA. f. y
BLANQUEJAMENT. m. BUNQUKIG.
BLANQUEJAR. V. a. Fér tornar blanch. Blan-
fuear. Aibo, dealbo, as, candefacio, is, albom ali-
quid reddere. Q v. n. Mostrar alguna cosa sa blancu^
ra. Blanquear. Candido, as, albeo, es, canesco, is. ||
Tirar à blancb. Blanquear, tirar d blaneo. Albico, as.
t BMBLANQCINAR.
BLANQUEJAT, DA.p. p. Blanqueado, Dealbatus.
BLANQUER. m. Qni adoba las pells. Curtidor^
íwrador y blanquero, p. Ar. Goriarius, ü, coriarins
aubactor.
BLANQUERIA. f. Maniobra del blanquer. CurH"
dtifta, curiiiura, Gorii politío. || La oficina del blan-
quer. Curtiduriaf teneria, Goriacea oíBcina. || Carrer
ó barri dels blanquers. Curtiduria, tenería. Goriario-
rum vicus, calKs.
BLANQUE8A. f. ant. blaiccura.
BLANQUET, A. adj. Blanquillo. Gandidolus, al*
bidus, snbaltns. D m. Plom reduhil pels vapors del
vinagre à una substància semblant al guix però bla-
venca, y mès suau al tacto. Albayalde, eenuacalde,
pUmo. Gerusa, ae, psymyphium, ii. fl Afeyt que usan
las donas pera semblar blancas. Blanquete. Fucns, i.
BLANQUETA. f. Teixit bast de llana que sól
usarse pera frísas y escarpes de quilla y roda.
Blanqueta, Textum laneum.
BLANQUt,NA.adj. ter. S' aplica al moltó. Blan-
co. Albus, candidus.
BLANQUnxA. f. Moneda de Harruecos, que val
cosa de cínch quartes. Blanquitta, Asses duo cum
quadrante.
BLANQUILLO. adj. S* aplicà al soldat. Blan-
qwllo, Albídulus miles.
BLANQUIMENT. m. ant. BMBLiNQüonsNT. || lo
blanqueig del metall avans de encunyarlo Blanqui-
eúm. blanqueacim, hlanquedmimto, Dealbatio, nis.
BLANQUINÓS, A. adj Lo que tira à blanch*
Blanquecino, blanquizcOf blanqtdnoso. Albidus, su-
balbus.
BLANQUIR. V. a. KtfBLiNQUIR. D BLIIIQUBJAB.
BLANQUÍ88IM, A. adj. sup. Blanquisimo. Can-
didlssímus, albissimus.
BLANQUIT,DA•p. p. ant. biíblanqüit.
BLANURA. f. Blanor, qualitat de blà. Blandura.
MoUimentum, i, teneritas, atis. || Suavitat, afabili-
tat, agrado. Blandura, Blanditía, ae, blandimentum»
i. D Delicadesa, deleyte. Blandura. Delectamentum,
\ mollities, ei, volnptas, atis. J Templansa del temps
humit. Blandura. Suavitas, atis, temperies, ei. H La
que causa la rosada. Beknte, Lentor, is.
BLA8FEMABLE. adj. BXBCBàBLE.
BLAflFEllAïiOB, A. m. y f. AianaM.
BLASirniAMIENT. adv. m. Ab blasfèmia ó eie-
cració. Con eseeracion, Execrabilitèr.
BLASFEMANT, p. a. Lo qui blasfema. Blasfe-
fnanu. Blasphemans.
BLASFEIUAR. V. n. Dir paraulas injuriosas cou-
tra Dèn ó 'Is sants. Blasfemar, votar, botar. Blasphe-
mo, as, Numen sacrílegiis violaré, contumelias oro
scelesto in Deum effandere. || Malehir, vituperar.
Blasfemar. Vitupero , as, maledíco, is , iroprecor,
aris.
BLASFEMAT, DA. p. p. Blosfemado. Blasphe-
matus.
BLASFEMENT. m. ant. y
BLASFÈMIA, f. Paraula injnriosa contra Déu
ó 'Is sants Blasfèmia, Blaspbematio, nis, dictum Nn-
mini contumeliosum, in Numen sacrilegum verbum.
II Injúria, oprobi contra la reputació de algú. ir/oa-
femia, infàmia. Blasphemia,» j| Paraula injuriosaà
alguna persona. Blasfèmia. Gonvicium, ii.
BLASFEMO, A. adj. Lo que conté blasfèmia.
Blasfemo, blasfemador Blasphemus, i, blaspbemator,
is, divini Naminis obtrectator.
BLASI. n. p. de home. ant. blat.
BLASMAR. V. a. ant. blísfbmab. |f Repéndrer.
Increpar, oprobiar. Increpo, as.
BLASME, m. ant. y
BLASMOR. m. ant. vitupebi, nota, tatxa.
DONAE blasme ó DoiTAB QBAN BUSHB. fr. But. Repén-
drer gravement ó fortament. Afear. Vituperaré.
BLASÓ. m. Art de explicar los escuts de armas.
Blason. Tesseras, scutarí», tesseraríi, seuli ars,
scientia heràldica. | Figura, senyal, pessa que entra
en r escut. Blason. Insigne, is, gentilitinm, ii. |
met. Honor, glòria. Blason. Honor, is, glòria, «. ||
Armas de llinatge. Blason. Icon scutaria.
BLASONADOR, A. m. y f. Qui's jacta ó vanaglò-
ria. Blasonador, jactancioso. Oallo, nis, salacon, is.
BLASONAMENT. m. ant. /agtIxcia.
BLASONANT. p a. Qui blasona. Blasonante.
lactator, is, jactans.
BLASONAR. V. n. Disposar T escut de armas.
Blasonar. Scutum disponere, designaré. 0 Jactarse,
vanagloriarse. Blasonar. Glorior, aris, sese prsBco-
niis jactare, sua ipsius praeconia canere.
BLASTEMAR. V. n. ant. blasfemab.
BLASTAMAMENT. m. ant. BLASPÉmA. || male-
dicció.
BLASTOMAR. V. n. ant. blasfemab. jj malehie.
BLA8T0MAT. p. p. de blastomab.
BLAT. m. Herba qne's cultiva generalment en
Europa, y fà una espiga plena de grans continguts
en dos bolls ó pellofetas, són durs y forts y de color
de or quant estén madurs. Serveixent pel principal
aliment de la persona, rednhits à farina de que 's fà '1
pa. Trigo. Tritícum, frumentam,i, ceres, eris. || pi.
Los sembrats. Sembrados, trigos, panes. Sata, oram.
BLAT BUNCAL. BUt. y
blat gandul. Lo de millor qualitat. Candeal, can^
üol, trigo IteM». SU%o, inis, fàr, ans, olyra, ».
BLA
CATALÀ.
BLE
21S
BLAT ccTT. Lo qae*s menja cnyt. Prangollo. Ex
trítico puImeDlam.
BL&T DB BQKA LLONi. loc. met. Subjecl6 senzili y
ftcil de ser enganyat. Buen JuaUy Juan de buena al^
ma. Hamo simplex íncaatus. || Apocat, que fàcil-
nenl se presta à tot qaant pót fér ell. Jiuiii Lanas.
nurfiaoimi, pnsülanimis.
BLAT BOST. TlATGCKEA. 2.
BLAT Bi MOBO. Dit eu algonas parts moresch y en
•ims panís, encara que aquell es ona llavor mòlt
difereat; fa ona canya regularment de ona cana ó
■è« de alta, ab nusos de ahont surten unas fullas
]Urgas,querematanen pnntas. Fà unas panollas,
cabertas de grans rodons del tamany de cíurons,
fimameol de color de palla y se'n fà pa en algunas
yirto deBcpanya. Jfoú, Irt^o de indias^ zara. Mil-
fioD indicom. zara, s.
BAT DBL OIABLB. BLAT BOBT.
iUT ES HBABA. loc. Pom'iui. Messes virentes, sa-
tl,MWB.
VAT POST. Lo que tè la aresta negra. Arisprieto,
^nffmrU, Nigrís arisUs instroctom triticom.
UAT HASGARÓ. tCr. BLAT OBB.
BUT nsTAL•L. Lo mesclat de xeiia y ségol. Jrt^o,
mtífm. Triücnm secale.
BUT 5IGBB ant. FAJOL.
KAKBB. Lo que tè 'Is grans plens de una pols
negra ea Ibch de farina, rbon, alhéna^ Rubigo, inis,
Irilicuai.
BiK é BOJAL. Lo que tè 'is grans rojencbs.
ftabens tríticum.
MAT BÉooL. Blat de ona espiga estreta y mès Uar-
p qae la comana, gra mès petit y color cendrós.
teino. Seeale, is.
lUTfDftT DBL SÉGOL. Gra dc la fígora de on esparó
iMpíL ab Irts estrías longitudinals, groguencb de
dÍBs y pardo ó violat de fora, de sabor agre un pocb
tegradable. Conie^neío, eenieno a^miculado. Scle-
rotiom ela vos, clavus secalinus.
BUT TosBLL. Lo quo 00 tè espigas. Chamorro,
irvtarnm expers tríticum.
AJAiansB 'l blat. fr. Inclinarse las espigas fins
i terra. Bneanuirse, eckane los panes. Segetes depri-
■i, progravilate ant violentia inclinarí.
BO JMGAS BLAT QUB NO SIA AL SACH T ENCARA BEN LLl-
UT. ref. que adverteix qoe no bi ba seguretat en
Ik cosas per mòlta confiansa qoe s tinga. De la mano
ík koea se pierde la sopa; no digas oliva que no sea
L inier oa etoffam; inter manum et manum.
TOT LO BLAT BN HEBBA. fr. Tenir lo cap vert
époch seny. Estar harrenado de cascos. Mentis inops,
tíinaibos nibil mentís est.
TOUUBSI OBB LO BLAT. fi*. Tomarse pols negre.
iUcmlarsf, atizanarse. Rubigine corripí, corrompi.
BLAU, VA. adj. Lo que es de color semblant al
W cel quant esta seré. N' bi ba de vàrias espi^cies
K^Ms ea mès ó mónos pujat. Azul y cerúUo quant
f Bfüca É las aygoaa del mar, rius ò estanys. Ca;*
I» «FMmB. II oet. mit. bbybjós. 1I
m. Lo verdanch ó senyal de dit color qoe resolta de
algun cop ó contusió. Cardenal, ramalaao, Yibex,
icis, livor, oris, insignita, orom. || adj. met. fam.
ter. MENTIDES.
BLAU DEL CEL. Lo mès clar. Azul celeste. Ga^ruleos,
caísius, cyaneus color.
BLAO DE AMPOLLA, y
blau turquí. Lo foscb ó mòlt eixit. Azul tvtrqtdp à
turquesado. Subcu^ruleos, csruleos, gravis.
BLAUHET. m. Planta de la altora de tres peus,
raniosa, ab las fullas blancas y groguencas pel re-
vés, plenas de puntas: las flors blancas, lo fruyt ona
tavellela quasi rodona y plana, que cayguda queda
en sòn lloch ona espina, la qual així com lo froyt
va madorant s' allarga y endureix. Se creo qoe sos
pol vos serveixen contra las mossegadas dels gossos
rabiosos. Aliso, espina de perro, dona. Gynacantba,
03, cyanus, i, spinosum alissom. || adj Un pocb
blau. Algo cerúleo ó azul. Sobca^roleos, sobcserolus,
[| ter. INDI, ANYIL.
BLAVEJAR. v. o. Tirar à blau. Azulear. Gisra^
leum apparere, cairuleo infíci colore.
BLAVENGHy CA. adj Lo que tira à blau. Azti^
lado, azulino, garzOy azuleneo. Parlant dels objectes
de història natural. Cieruleus, subcoiroleus.
BLA VET. m. BLAUHET. 2.
BLAVOR, f. La qualitat de blau. Azul. Cseru-
leom, i.
BLAVURA. f. ant. blav.
BLAY. n. p. de bome. Blas. Blasios, ii.
BLÉ. m. Mecha de cotó pera fér llom. Torcida^
mecha. Ellycbnium, ii, mergulus, i. || ant. broch pb
LLUMENERA.
BLEDA. f. Planta de bort/de fullas amplas, gros-
sas, llísas, sucosas y acanaladas, però de mòlt poca
substància. Arelga. Bela, eR. || m. met. Tonto. Papa-
moscas, papanataSf papahuevos, ave zonsa, Hebes,
etis, bardus, i.
PLANTAM LA BLEDA AL CLATELL. CXp. mOt. DCUOta
la resistència que fà algú en créurer alguna cosa.
Me la claven en la frente. Greda t judaeus Apella.
BLEDARAVE. f. REMOLATXA.
BLEIRAR. v. n. panteixar.
BLENGA8. f. pi. Las banyetas qoe apuntan al
ciervo y altres animals. Cercetas. Erumpentia cor-
niculacervi, elc.
BLENERA* f. Lo canonet ó canelela abont se po-
sa r ble pera fér llum. Mechero. Myxos myxus, i,
lucernuí rostrum, rostellum. || Herba medicinal, de
arrels perpendiculars, blanquinosas, la cama dura
y cilíndrica, de cincb à sis peos de alta, y coberta
com tota la planta de una borra blanca ó cendrosa
iiiòit alapabida. Gordolobo, verbasco, candelaria. Yer-
bnscum, i, pbloraos, i, pblomis, idis.
BLERBIAR. V. a. ant. BLASFEMAR. D VITUPEBAB.
BLET. m. Espècie de creixen bort, blancby ber-
mell: es mòlt insípit. Bledo, Blittos, blittum, i.
BLETS DB PAUT. MOBBLU ROQUBRA.
IfO SBMB'lf DÒRA UNBLBT. CXp. mOt, NO Se Qlfl'B dÒ-
216
BO
DIGGIONÀBl
BO
res. No semeda un b^ledOy un pitó ó un clavo, Ni-
hili facio, habeo pulo.
BLIDAR. V. a. y derivats, olvidíe.
BLINDA, f. mil. Gonjaot de ramas, arbres ó
troochs uoils qds ab altres pera cubrirse del foch
enemich. Blinda. Yallum, i.
BLINDAR. V. a. Construir blindatge. Blmdar,
Gonfagiam ex trabíbos adversos missitia tormeDUria
confiscere.
BLINDATJE. m. mil. Resgaart format de bigas,
taulons ó ramas disposadas en pla inclinat pera de-
fensarse de las bombas, granadas, etc. Blindage.
Confngiam ex trabibus adversos missitia tormen-
taría.
BLimiI. m. PRiNGiPiiirr, apibnbnt, novici.
BLO. Nom contret de àb y lo. Con el. Gom illo.
BLONDA, f. Espècie de pontas de seda. Blonda.
Beticolata taenia, vitta, se. i La estreta. Blondina.
ÀDgostior taenia reticolata.
BLOQUEJAR. V. a. Sitiar ona plassa. Bloquear,
Obsido, is, obsideo, es, circomclodo, circomclao-
do, is.
BLOQUEIG, m. Lo siti qoe 's posa à tir de canó
en una plassa pera qoe no bi entre res. Bhqueo.
Obsidio, nis, obsidíom, ii.
BO.
BÓ, NA. adj. Lo qoe tè bondat. Bueno, Bonus,
probus. II Senzill, de bon natural. Bueno. Bonos,
símplex, sinceros. || Ulil, à propòsit per alguna co-
sa. BuenOf apto, Aptus, idooeos, utilis. || Goslós,
agradable, divertit. Bueno. Jocondos, gratos. || Lo
que no s' ba malmès. Bueno. Non inotilis, non des-
picabilis, mediocris. I Salodable. Sano, hueno, salu-
dable. Sanos, salotaris. || Útil, convenient, com: es
Bó pasejar, escríorer. Bueno. GoBveniens. || Àb salot.
Sano, bueno. Yalens, bene va Iens. || Gran, mòlt, com:
BON rato, BON tros. Bueno, ^en.Magnos. || Finalment
aquest adjectio tè sentits lan diversos y conformes
àla natoralesa dels sobstantios, qoe'ls pòtcalificar
à tots; com: bon soldat, bon lladre, bona gana, boni
fé, BONA boca, BONA casa, etc. || adv. de m. Bastant.
Bueno, bastante. Sat, satis, sofficit. || interj. pera
aprobar algona cosa, y proferida irònicament pera
reprobarla. Bueno. Obtimè, qoidem. || Lo mès vio y
fort de ona acció, '1 pont principal de ona fonciò.
Calor, fuga. Yehementia, ae, ardor, oris, vis, is.
iBONAS. m. adv. Volontariament. A buenasyde
grado. Spontè, oltrò, libenter.
ABONT BONA. cxp. fam. A donde va? donde bueno?
fue aires traen d V. por aed*( Unde te habemos?- on-
de venis? qoo vadis?
ANAB JL LA BONA DE DÈu. fr. Goofiar vanament. Al
eitricoUy al relorlérOy àmal traer, Nimis fidocialitèr
Be gerere.
ANAB BÒ. fr. Anar pròsperament. Ir bueno ó bten,
tfr ú buen vienU) la parva. Prosperè 9gí, aliquid benò
lehabera.
ABBÍM AT ALS BONS T SBBÍS UN DB BLL6. ref. DOOOta
que ab la freqüència s' aprenen las costoms. Anda
con viejo y te dard buen consejo. Gom sanció, sanctos
eris.
AIXÒ VA BÒ. fr. Denota segoir ona cosa prosperant.
Eso va bien. Res bene se habet.
BÒ BÒ VÒL DIB BOIG. loC. fam. MASSA BÓ VÒL DIR ASSB.
BONA NIT Y BONA HORA. loc. pera dcspexlírse à la nit
y salutació familiar quant en la nit se troba ò'sdes-
pedeix de algú. Buenas noches. Placidam tibi noctem
precor. || met. Dóna à enténdrer que no*s pòt evitar
ja naturalment algona desgràcia. A Dios, volo. Heo,
proh evanoit; noUa est redemptío.
BUN4S LLBTRAS. pi. La gramàtica, retòrica, poesia,
història y anligoitats ò vària erodiciò. Buenas letras,
bellas letras, humanidades, letras humanas. Disciplina;
arum, humaniores litterse.
BONÀS TARDBS. m. adv. pera saludar à la tarde.
Buenas tardes. Fausta vobis serà.
DB BÒ. exp. fam. De veras. Quidem, mehercolè,
serio. II De ferm. De firme. Firmitèr. 0 loc. Ab tota
veritat. Con toda verdad,d fe mia. Meberculè, veris-
simè.
DB BONÀS BN BONÀS. m. adv. Sòus ropugnància. De
buenas d buenas, de bueno d bueno, buenamente, d
buenas. Spontè, libenter, grato animo.
DB BONÀS ò DB MALAs. m. adv. Quieras ó no quieras.
mal que te pese. Yelís, nolis.
DE BONÀS SB 'n donan. fr. Gompetif ab altre, igua-
larlo en alguna prenda, habilitat, etc. Medir lanzas.
iEquipararí. || S' usa quant los que traclan alguna
cosa són igualment destres y astuts. Entre bobos an-
da eljuego. Par pari refertur.
DONAR ALGUNA COSA DE BÒ. fr. PonderB *1 desitj
vehement de lograr ò de que succehesca alguna co-
sa. Dar algo bueno, ó un brazo, ó una mano, ó un de-
do. Quid pia m vel pretiosum dare.
DONAR BÒ DE BÍORBB. fr. GausBr gBDas de ríurer.
Eaeer reir, escitar risa. Bisum movere.
ENCARA BÒ. fr. ex. fam. Aun fortuna, Mínimum ex
malis.
ESTAB AL BÓ. Estar en lo punt de alguna cosa. Es-
tar en lo vivo. In medio esse.
BSTiGAN BONS. cxpr. de despído. Pdsenlo bien,
queden Vdes. con Dios. Gonservare digneris.
FÉR BÓ. fr. Tenir bona disposició, simetria ó ador-
no. Parecer km. Bellè apparere.
FÉR BONA ALGUNA COSA. fr. met. Eiximc respon-
sable. Haeer buena alguna c-osa, abonaria, córrer por
mano ó cuenta de uno, Probo, as, pro aliquo respon-
dere.
LO BÓ ES QUE. exp. fam. Lo bueno ó el caso ó lo mas
particular, estrano ó notable es que. Quodmirum est,
quinimò, quin potiús.
LO QUE BS BO PEL FBTGB ES MAL PBB LA MBLSA.
ref Denota que no tot lo que's pót aplicar à unas
cosas se pót aplicar à altras. Lo que es bueno para el
higado es malo para el bazo; con lo que Sancha sana,
Maria Mf màU; lo fm mm Im boca, M/erma fai Mm,
BO
CATALÀ.
BOC
217
Nen omnibas onioia prosant; quaò ahis grata, aliis
iojacanda.
LOS BONS se'n \kS Y 'lS DOLENS SE QDEDAN. loC. LOS
kuenos se van y las ruines quedan. Morts opttiDa rapit,
deteriora reliaquit.
massa bò vol Dia ass. ref. Denota que no's pót de-
mostrar massa bondat als que'n poden abusar. Ha-
eeos mel ^ coTiieros han las maseas, Familiaris domi-
OM servum efiücii superbufii.
MÉS BO. adj. comp. Mejor. Meli<»r.
MBS VAL POCH T BÓ QUB MÒLT Y DOLENT, fr. met. MoS
v#JeR dos bocados de vaea, qm siele de batata, Parum
booi pra^tat qoam moltum pravi«
NO DEiXABLo BÓ PELS GOSSOS, fr. Levautarle d uno
la palelillay paner le de lodo, echar las Umporali-
dades, poner banderillas. Probris et convíciis aliquem
presciodere, obruere.
NO ES BÓ siNo PBRA MBNJAE. loc. No ser bueiw sine
para si, iDtus »tbi eanere.
NO SÉft BÓ PiaA PÓNDMH NI PERA COVAA. fr. met.
Sór ioiitèl pop tol. No ser para silla ni para albarda,
Omoinò íneptum, vel ad nibii aptara esse.
NO TENIR LA BONA. fr. met. No estar de bon iHimor.
Ko eslar con sus alfUereSy noeslar gràcia en ema, estar
mal lemplada la guitarra, no estar la Magdalena para
kafetanes. Noa isetum esse; fastídio aí&ei, tiaud affa-
bileoQk esse.
PBOAR6BU BB BÒ A MILLOR, fr. faiU. S' USa q\19tki
los que tractan alguna cosa sòa igualmenl destres y
astute. Mnt^e bobos onda el juego; ú cual mejor. So-
lers uterque lusor neutruu fallit.
SALVARSE ò LLIURARSE DE DNA Y BONA. Sotílfdel bar-
rameo. £vadis emergere, discFimen evadere, scopu-
los praïtervehere.
sia BÓ PERA LLANéARk fr. Solo cs btteno para ser
echado a la calle. Nibil valet ni si ad ignem.
sÉR BÓ PERA TOT. fr. Ser bueno para todo, ser para
silla y albarda, ser de inonte y ribera. DextroB» pe-
dem in calceo, sinistrum in pelvi habere.
^éa MASSA BÓ. fr. Ser ab excés pacífích, eondes-
sendent, sufert etc. Ser demasiado bueno. Optimum,
pacatissíraum esse.
TANT BÓ VOL DIR BCRRO. loC. MASSA BÒ VOL DIR ASB.
TANT DE BÓ. m. adv. Ojald. Utinam, dii facerent.
TEMR LA BONA. fr. met. Estar de humor. Estar
grada en casa; estar dechunga, dechirinolayde buena,
i^ gaita; pisar baena yerba. Leetissimam, hilarissi-
anHD esse.
TOT LO BÓ COSTA. loc. Denota que las cosas bonas
costa B mòlt trabail. Nunea mueho costà poco. Gons-
titít exíguo nunquam res magna labore.
VA DB BÓ? Va de weras? Ita ne? ad popnlum phale-
ras?
BON. adj. Terminació de bo quant preceheix al
substantiu masculí; com bon dia. fiuen. Bonus.
BONANiT GREsoL. loc. fam. Que ba desaparegut
repenCtaament alguaa cosa bona. Buenas noches euar-
ta.
wm nu. StifÉ, alevpt^ü?»»!!!. Bitm ÍNi..Janin-
MOTO I.
dus, gralus dies. || Salutació del demati. Buenosdias.
Salve, adsit tibi Deus, precor tibi faustum diem.
BON HOME, PERÒ DB AQUÍ NO PASSA. exp. fam. BUià
hombre pera mal sastre, Candidus, sed iaeptu^.
DE BONAs k PRiMBRAs. m. adv. SèD« repBro, preci-
pitadament. Sin mas ni mas; é seeas i^ sin Uover. Te-
merè^, inconsullò.
PBR BONA ORDENACIÓ, loc. ant. CoDtraposat à lo de
pura necessitat. Por busna ordenacion,
QUANT ES BONA MAT YÉ SOLA. ref. Ensenya qB« als
homes regularment no'ls vé una desgi^àoia sola. Bien
vengas mal, si vienès solo. Felicem hoc mak> me, aisi
alia succedant.
BOATO. m. Ostentació exterior. Boato. Pompa,
(B, ostenlatio, nis, apparalus, us.
BOBADA. f. y
BOBAN8A» f. a»t. BQBBRIA. I VANAG&ÓBiA, VAK^-
TAT.
BOBABíZif adj. Miï, BMO. U VANAOL0RIÒ8.
BOBANabüfCNT» aév. B1. ant. VANAGbORIOSAr*
MENT.
BODANKABSE. V. r. aiU. VÀNAGLORtAttSE.
BOBBJANT* m. adv, Fenl lo bobo. Bobeando,
tontaments, imulsataenle. Stultè, insipienlèr, ineolsò*
BOBEJAR. V. n. Fér lo boig^ dir tooteriaa^
Bobear. tneptio, oesipio, is, insipientèp agere. ||
Gastar lo temps en cosas va«»as é ioútils. Bobear,
l^eaj-pro^ is, vaR«9 temfHis S»llere.
BOBERIA. f. Necedad, tonteria. Bobefi&^hobaàtk.
StaUitM, a&f fatuiia«, ati^, ineptiie, artiw.
BOBO, Aw adj. Qui té pocb enlenimeni. Boho.
Faluus, stultus, insipiens. || Graeiós. &racioso, bobo,
Minyus, i.
BNG4NYA BOBOS. lo€. Se dil•l do qualsevol cosa^ que
lenènt mòlta apariéncia, es de poca substància ó va-
lor. Ciega yertws, engana bobos. I«anis pompa.
QUANT LO BOBO VÀ k\ MERCAT LO MBRCAT ESTÀ ACA-
BAT, ref. Adverteix que es convervient fér las cosaa
en temps oportú. Cuando el necioes acordada, el mer^
cado es ya pasada. Serò sapiunt pbryges.
LO ROBO TOT UO SAB FÈE FINS AL TEMS DE MENBSTBR.
ref. Tado el bobo sabé hacer hasta que se ha menester,
Omnia in opus sint agis.
BOBÓ. m. Dokos que*s dosaB à las eriatavas.
Chochos. Cupedia), arum, dulciati», orum.
BOBOYA. f. BABOYA.
BOGA. f. Part de la cara de la persona y de
tots los animals per abont se menja y *s das-
pedeix la veu etc. Boca. Os, oris, bucca,. sò. || En-
trada de algunas cosas, com: la boca del fora, de ca-
nó, de carrer, ete. Boca. Os, oris, adilus, us. \\ Ober-
tura, forat, com boca de terra. Boca. Chasma, at*8,
híatus, us. II met. llòs. || Bebeada, gust deJs licors.
Boca. Sapor, oris. || met. La persona ó animal àiqu^^
's dóna menjar. [Boca. Edens, comedens, Us. || En
los rius- la part per aboni enlran en la nar. Boca,
desembocadura. FUiminis ostium. !| En lo jocli de la
argolla, la part dei anelly fua té la» b«rrao p«r
ahoot ha de entrar la bolt. BBca^Os^MÍ•i
218
BOC
DICCIONARI
BOC
BOCà AMAEGà Ó QCE MWSSk FEL, NO PÓT BSCUFIE MEL.
ref. Denota qae cada hii parla de las cosas segons
fo profit ó dany que ha tret de ellas. Boca cm duelo
no diee hueno, Qnísqae judicat proat est affectns; ab
ira to, verbam ne expectes bonnm.
BOCA DE CALAIX, ó DR DRACH ó DB RAB. lOC. faiD. La
que es mòlt gran. Boca de espuerta, ó de costal. Fl-
lulum, patens, diductnm os.
BOGA DE CANDBURO. loc. Lo cauonet ó candeleta
ahont se posa 1 blé pera fér llum. Mechero. Myxos,
myxus, i, IncernaB rostrum.
BOCA DBFocH. Arma que's carrega ab pólvora. Boca,
arma de fuego, Tgneum bellicum tormentum, arma
ignifera.
BOCA DB GAiG. Qui parla ab tanta blannra que ape-
nas s* entén, ó que quant parla salpica ab la saliva.
Boca de gachas. Ore blandus, hnmidns.
BOGADB iNFBRN. Dit del quí blasfema y diu mòltas
malediccions. Boca, lengua infernal, carretiro, Exi-
tialis lingna. [ met. Paratge de ahont ix mòlt foch 6
calor. Boca de inpemo. Inferni hiatus.
iocA FORTA, ó DUR DB BOCA. Sc diu del caball que
té certa duresa en ella, de modo que la embocadura
DO li fà Tefecte corresponent. Boca dura, hoquiduro,
dwro de boca, Ore durus.
BOCA DBL BOT. La garra per abont s' nmple ó vuy-
da. Piizgo, boca de pellejo. Amicinum, i.
BOCA DBL COR Ó DBL VBlfTRBLL. BOCa dcl estómogo.
Stomachi faux.
BOCADB PINTÓ. La petita y agraciada. Boqmta,
boquilla. Buccula, », osculum, osciilum, i.
BOCA DB TABAL. BALADRER.
BOCA MUDA, MAT FOU ABATUDA, rcf. Dcclara la ven-
tatja y bons efectes que produheix lo callar y 'is
mals resultats del parlar sens necessitat. Al bnen
callar lo llaman Sancho; en boca cerrada no enira mos-
ca. Tacere prasslat philosophia quam loqui; sapiens
est qui tacere novit; nulli tacuisse nocet: nocet esse
locutum.
BOCA PER AMUNT. m. adv. Boc4i arriba, Supinus,
resupinns, recto, erecto ore.
BOCA PER AVALL. m. adv. Boca abajo. Yerso, in ver-
so ore, deorsum.
BOCA Qnn NO PARLA dèd NO LA óu. rcf. Deuola que
no's remedia la necessitat oculta. Boca gue no habla
Dios no la oye. El que no Hora no mama. Tacilur-
num os, Deos non facit audientes; petite et accipie-
tis.
BOCA QUE VOLS, COR QUE DBSITJA8. fr. Abundant-
ment. Quequieres 6oca. Affluentèr, affatim. y A me-
dida de són gust. A que quieres boca, d pedir de bo-
ca. Ex animi senten tia, peroptatò.
BOGA TBRROSA. BOCA PER AVALL.
BOCA TOVA. ter. BOCA DE GAIG.
À BOCA DE CANÓ. m. adv. De mòlt prop. A boca de
cànon ó dejarro, Proximè, cominús.
i BOCA DB FOSGH ó DE NIT. m. adv. Al anocheccT ó
à boca de noche, Yesperè, subvespemm, subnoctem.
k BOGA HMU. m. adT. 7
AB TOTA LA BOCA. m. adv. Ab tota clareda
llena, abiertamente. Apertè, sine ambagibiu
tundo, pleniori.
AB UN PAM DE BOCA. m. adv. Adalat, ab gr
ó afany. Desalado, con tanta boca, Anxins.
k DEMANAR DB BOCA. fr. BOCA QDB VOLS. etC
ANAR AB LA BOCA BADADA, fr. ANAB ADAUT. |'
ant. Desitjar sumament alguna cosa. Beber
tos por alguna cosa, abrir tanta boca, echar
ó un palmó de lengna, Yehementissimè cupei
mo conatu petere, ambire, sitire.
ANAR BN BOGA DB TOTHOM, fr. DeuOta Sér 1
blica y sabuda alguna cosa. Ser publico. Ne
notum esse.
BADAR LA BOCA. fr. Abrir la boca, Ricium d
os aperire.
CALLAR LA BOCA. fr. mct. No dir res. Call
ca, Musso, as, ne hiscere quidem.
CÀURER BOCA AVALL. fr. CiURER DE MORBÓS.
CRÉIXER LA SAUVA BN LA BOCA. fr. met. TrO
gust en alguna cosa. Hacerse agua ó una ag\
ca, Appetitum excitari.
cusiBSE LA BOCA. fr. mot. No respóndrer
Coserse la boca, no abrir la boca, no decir <it
mia. Silere, obmutescere.
DELICAT ó FLmx DB BOGA. Sc diu del caball
tenir alts y tallants los assientos, té poch i
ells y no pót sufrir lo mos. Bocablanèa, bof
blando de boca, Ore tener.
LA BOCA NO VÓL NOVAS. fr. LO VENTRE NO MBA
DE BOGA. m. adv. ab que's moteja al bb
que no fi més que enrahonar. De boca, ie
mal del milano, las alas quebradas y el pico $m
bis, non factis, ore tenus. || de paraula.
DE BOCA BN BOCA. loc. quo deoota que una
s' escampa ;dihentla uns à altres. De boca
Uno alii dicente.
DEIXARLO AB LA PARAULA k LA BOCA. fr. mel
seo sens voler escoltar à qui enrahona. De^
la palabra en la boca. Loquentem discessu in
pere.
DIR AB MITJA BOCA. fr. fam. Oferir alguna c
per cumpliment. Decir alguna cosa con la ha
gastar pastilla4 de boca, Yerbo tenus aliquid
tere.
DIR ALGÚ TOT LO QUE LI VÉ À LA BOCA. fr. fai
lar mòlt y sens consideració. Irse de boca, i
alguno la boca, ó decir uno cuanto se k viene é
despotricur. Inaniter et inconsíderatè loqui,
II Parlar fort, jurant y perjurant, enfadat, aè
drer à lo que diu. Bchar de la oseta, ó por U
via, Blatero, vocifero, as ; immoderatè, pr
loqui.
DIR DE AQUELLA BOGA. fr. fam. ab que's po
mal que algú diu. Echar de, ó por aqu$lla ks
perbè, insolenter loqaí ; injarias, flOBVÍtiMí
EN BOCA TANCADA NO HI
BOCA MUDA, etC.
BHLABOGABBfc
BOC
CATALÀ.
BOC
219
nf. Encomana la reserva y pradéncia eo lo parlar.
Mm1ah0eméeléi$crHoloqvei$fúblicoes9eereto, Pra-
deatí seeretam commíUere tatam est. Prudenler
taeitos qaod scit nescire videtor. '
■scALFAasE 01 BOCI. fr. met. Proferir paranlas des-
eompassadas. Calmténele d uno la boca ó la lengua,
Inscí, effreoate loqní.
i5T4a AB Lk aocA oasaTA ó BADADA, fr. met. Qae-
dtf admirat de alguna cosa. Estar ó qvedarse eon la
kmm Merta. Stnltè mirari, stnpefectum esse, inten-
laore aspicere.
ria aoGAS. fr. y
Rasa aocADAS db alguna cosa. fr. met. Jactarse,
ahAarse. Eckar hoeaiMias. Sese tnmidè jactare ; de
m i^ormias prasdícare. | Contar valentias falsas.
del amfy, Blatero, as, verbis inanibas vir-
jactare ; verbis, non factis virtntem ostentaré.
I Fér alarde, jactarse de noblesa. Eehar bocanadas,
wàmr Mtnyrepar la 6oea. Genns et proavos inepte
jKtare.
lUTAa ó TaiüBBa db la boca. fr. Anticiparse à lo
fm altre volia dir. Coger la palabra de la hoca. Alte-
rias aennonem occnpare.
BEsmAE na boca db ALTaB. fr. fam. Dir lo que al-
tre ba saggerít. Bahlarporboea de ganno. Ad nntnm
allerías loqni.
LàiocAvijocB. loc. met. fem. Denota qne en lo
jaeli a* ha de passar pel qne s* ba dit , encara
que sàeoatra un mateix. La boca haceeljuego Ver-
JÍaljfBal homioes ; standom verbis.
u aocà u 18 hisuba. loc. met. fem. Denota qae's
à algú tot lo qoe demana. La boca k es me-
Qnidqiiid velle, aot optaré se dixerit, obtinebit.
Ltapua AB LA BOCA T MossBGAB AB LA cüA. ref. De-
ia flilaedat dels qne's demostran amicbs, y 's
eom à eiiemichs. Halagar con la boca, y mor-
àfMi la eoUt, Praesens landat, absens falsos ami-
mdetrahit.
luviasBHo Dl LA BOCA. fr. mct. fem. Privarse algú
éelttcosas precises per donarlas à altre. Quitúr-
wkiefm hocm óéesu comer. Necessariis spontè pri-
aliis desit, vel necessària sibi detrahere.
BAiiAa BOCA. fr. Callar qoant sembla precís ex-
la queixa ó dictamen. No desplegar la boca ó
ImkiUmj mo úhrir la boca. Ne biscere quidem.
m woL AQüBSTA BOCA ES MEVA. fr. mct. No dir pa-
leta. Jfd demr eita boca es mia. Ne biscere qnidem,
iU matire.
aiBIB VXA COSA AB TOTA LA BOCA. fr. fam. D» AB
■HA BOCA.
LA BOCA ALGUNA COSA. fr. met. Callaria,
mw cosa de nao, ó de la boca de uno. Circa
lifaid obmoteseere.
aarosAasaBEi la boca. fr. met. No parlar de algú
éde alguna cosa. So towuur en la boca. Nallam de re
ai^oa mentionem facere.
aa Tcma hbs qub una boca. loc. fam. Dóna à en-
qseBo'a pót dir tot de nna vegada. No soy
ïú oalear addis?
NO TBNiB PBOu BOCA. fr. mct. Denota qoe s* alaba
mòlt algana cosa. Hacerse bocas ó lenguas, Laadiboa
exquisitis extoUere, exqoisitissimis verbis aliqoid
laudare.
NO TENIR UN NO BN LA BOCA. fr. mOt. fem. NO SABEB
DIR QUE NO.
PUNXEN BOCA. cxp. ab. que's prevé *i silenci. Pua-
to en boca, chiton. Síle, tace.
QUBDARSB AB LA BOCA BADADA Ü OBERTA, fr. fam. QUC-
darse suspès sens poder parlar qoant deoria. Apor^
rar. Haereo, es, obmotesco, is.
QUE NO TENS BOCA? cxp. qoc ropreo al qne no paria
qoant déo. Bstús mudo? tienes lengua? Non vis loqoit
es ne motos?
RENTARSB U BOCA 6L0PEJANT. fr. EnjuagOT, OB
abluere, colloere, porgaré.
TAPAR LA BOCA. fr. mct. Fér calfer, convèncer. Ta-
par, e«frar la boca, Alicoi silentíom imponere, indi-
cere ; aliqoem ad silentinm adigere. Q Redobir à
algú à qoe segoesca sòn parer dissimolant lo qoe
tenia en contra. Ganar la boca, Alicojos consensnm,
silentiumqiie captaré. || Sobornar. Tapar la boca^eiH
bomar, c^hechar. Peconia lingoam adstríngere, lar-
gitionibos corrompere, largior, iris.
TE!viR SEMPRE k LA BOGA .fr. mct. fsm. Repctír ab
freqüència algooa paraola. No caérsele de la boea^
tratr siempre en la boca, Aliqoid sxpíos incolcare.
TENIR SEMPRE ALGUNA COSA EN LA BOCA. fr. Parlar dC
algona cosa ab freqüència. No caérsele de la boca.
Ídem saepè repetere.
VENIR k LA BOCA ó AL PENSAMENT, fr. mct. Ofcrírse
algonas espècies y paraolas pera proferirlas regu-
larment en defensa de altre. Venirse ú la boca, Inter
loqoendom aliqoit occorrere.
TORNAR k LA BOCA 'l MENJAR Ó BÉURER. fr. Scntir
mal gost per no havèrse assentat bè en lo ventrell.
Repetir, venirse d la boca. Cibom malè acceptum emc-
tare; corropti cibi saporem in os venire, ascendere.
tríurer sanch per la boca. fr. met. fam. escupib
SANCH.
sÉR LA boca mesura, fr. met. No tenir mida en lo
péndrer ó demanar. A medidadel deseo, AfiQoenter.
vent de boca. exp. met. Se dio del qoe promet
mòlt y compleix pocb. De boca, pastillas de boca,
Largè promittere, nihilqoe pnestare.
BOGAAMPLE. adj. BoquiancL•. Ore patolos.
BOCABADAT, DA. m. y f. Qoi tè la boca mòlt
gran. Boquiabierto. Hiens ore. || avaro.
BOGABARRA. f. Forat qoadrat en lo cap del
cabrestant y en lo tambor del molinet, ahont s' in-
trodüheix la barra pera girar aqoeslas màqoinas*
Bocabarra, Foramen qoadratum coi vectis aptatnr
ad circumvolvendum prasdictas machinas.
BOGADA. f. ant. cop, bufetada. || mossegada.
BOGADILLO. m. Trompeteta de metall, ampla
per la basa y en disminució fins à la ponta, la qoal
es corva. Los vidriers, argenters y altres la osan pe-
ra soldar, apiicanüa à la llom de una candela, llume-
nera, etc. bufent suaument y fonent ai&i 'Is ingre-
2ao
BOC
DIGGIONAKI
BOC
dienU de la soldadura. SapleU. Tabos, i. { Caocoet
de la pifMi ó del eígarro. BoqwiUa, oemuto. Tubus, i.
II La pessa de meUU que s' aplica à la boca en los
iostraments de música. Boquilla, Tibia, le.
■OGADUR. iD. S' aplica al caball que seo pocb
lo fré. Boquiduro. Ore durus, asper; fraeno iodocilis.
•OGAENDiliS• adj. Qui té la boca fonda. Boqui-
hundido, hoquistimido. Depresso ore bomo.
BOGAESTBCT, A. m. y f. Boquiangosto, Ore
angosto, ore aogostud, aogusti oris.
BOCAFRESGH. m. Se diu del caball que té la
boca salivosa, y es obedient al £ré. Beqwfrasco. Ore
salivofio, ore mollis.
BOGAGRÓ8. Se diu del caball de boca partida y
eapayosa. BofuihendUo, Ore diducto equus.
BOCAMOLL, A. adj. Fàcil en dir lo que deuria
eallar. Boqmrolo, korcaehon, bkmdo de bocüf boqui-
mudle. Loquax, garrulus, ii4gua promptus, facilís.
-II met. Qui fàcilment se deixa enganyar. BoquirtéiOy
hoqmmueUe, noüar. Incaulus, inexperlus, foeiiis
deeipi. H Dit del caragol que té la boca de la closca
molla. Boquimuelie. Limax ore mollis.
BOGANEGBC. m. Se diu del caball que té la
boca negra. S* aplica també à una espècie de oara-
§ol. BoqmMgr9, Níger ore.
•OGABAN-ai. Tela mòlt fina, espècie de bocasf.
BoeturM. Liabetta t^Oum à lullone subacimn ao
tíncUim.
MMUUHA. í. •ADOQüBBIà.
BOGARÓ. m. boquieó.
»OGAB»AM> m. «OCASÍ.
•BOGARBXIG4T, B A. adj. Se dia del que fmn-
seixó doMegala ^yíeca. Boquifruneido. Compressis
labris bomo.
BOCASECH, CA. m. y /. Se diu del que té la
boca seca. Boqvmco. Siccus ore, íaucibus. || Se diu
del caball que noee saboreja ab lo fré. Boquiuco. Sicr
cos ore, siccís Caucibus.
OBCABt, m. Tela gruixuda, basta y eogomada.
Bocaei, hocaeinj esterlin, Byssus colore infecta.
Bfttiiflgil f aum. Beeaza DiducU]m,patulumos.
BOGAVTfBBÓS, A. adj boca m, AVàix.
BOGAIORT, A. m. y f. Se diu del que té la bo-
ca iorta. Boquituirto, boqwtorddo. Intorto ore.
BOGELL. m. arq. Motilura en forma de mitja
canya. Boeel. Canalis, is, canaliculus, i, stría, e. |
nibot pera ferlos en la fusta. Bocel Runcína, ae. ||
nànt. Gorriola de fusta perahont passan los derivells.
Afotoit. Trochlea nàutica.
BOGELLAB. v. a. Formar cnnnletas ab lo bocell.
Boctlar. Slrio, as» in canalis formam, in convexam
lineam cïelare. || m. Espècie de caldera de cóurer.
Bocellar. Lebes, elis.
BOGEIXÀB. m. aon. BoceUm. Magnus astraga-
Itis.
BOCEU^T. m. d. BoceUte, Parvus a.<)lraga1us.
BOGH. m. Lo mascle de las cabràs. Baie, cabrm,
wfitho de cabrio, Dircns, i. || En lo regne de Yaléncia
.y Ms catalans fronlerisioe. iadom, baiao.
BOGt. m. La porció de menjar que cab de o«
vegada en la boca. Boeaio, B«oedla, «?, Mas, 1 1
Tros de qualsevol cosa. Ptdazo. Frustuium, i. | Ti
rada 6 distància de nn lloch à altre. TramOy triem
Intervallum, i, tractus, as. jj Lo tros gruixut y em
qne's talla de alguna cosa com de on cabiró. Zoqm
te. Stipes, itis, ligni fragmentum |j aosseó de Fà.
BOCÍ DB PA. loc. met. Lo sustento qne*s necesala
y aixi 'sdiu: tenir un bocí dbpa. Ptdazo dejM
Díurnus victns.
AB LO bocí a la boca. m. adv. Pocb desprès de Ib
vér menjat. Con el boeado en la boca. À prandío, m
comestione finita.
À MiGAs T À BOCINS, m. adv. A pedazo$f ó en fek^
^os,por pedazos. Frostatim, interciaè, minolaÉ|j
ruslillatim. ^^
BOCÍ MAL ASSENTAT. Bocodo mal digetido, Htlè ii^
gestos cibus.
CAR ES LO BOCÍ QUE À DN HOM L BSCAÜfA. !«(.
ta que paga bè 1 gust del menjar aquell àqa
mal. lAmor^o es el boeado que mueko cuesCo.
e basta quisque escam petit.
CONTABLl À algú'ls BOCINS M Là BiCA. fr. fUi.
servarli lo que menja, donaptli à enténdrer.
los boeados. Prandentem nimia ooriositate umrii
vertere; quantum quis edat observaré.
FBEBE BOCINS DB ALGUNA GOSA. ff. JAGTABSL
HENJAB Ó PÉNDBEB ALOUN MCÍ. fr. ÍUH. ^^90^
boeado, Aliqníd cibi sumere. >-
NO TENIB UN BOCÍ DB FA FCB P08AESB k U BÍ6k4|
met. Estar mòU pobre. No Uner qm llegar é k
no lenerparaun boeado, no tener tros qw par&r^
bre que Dios le llueva. Extrema egealale,
inopia laboraré, premi.
BOGDVA. f. Instrument müsicb de banya éiM
tall y corvo. Bodna. Taba, boccína, se. | EspédM
trompeta de llauna pera parlar de lluny. Boém^m
ba stenterophonea. jj ossa menor. "*
BOGIBABA. f. ter. bofetaua, bbvís.
BOCIN ALLÀ. f. MBfCDALL, BESÍDUO,
BOGINAR. V. a. Tocar la bocina.
cino, as.
BOGINEJAR. V. a. Fér bocins. Haeer
bocadillos Trucidare minutatim.
BOGINER. m. Lo qui toca la boetna.
Buccinator, is.
BOGINET. m. d. Bocadillo. Bucoella, a. jj
set. Pedacito. Frustuium, i.
BODA. f. Casament. Boda, easamiento, fl•fti'
arura. || La festa 6 convit en celebritat del cut*^
Boda, Noptialeconvivinm, epnlon; nnplialas if^
BODA DESIGUAL ó SECRETA. La que's celebm li'
aparato. Bodorrio, bodijo. Dispares nuplie
i BODAS ME coNviDAs. exp. mot. fan. DenròHktfl
gana. De mil amores. Lihentissimè, quam libeBS*
mè, ranas ad aqnaro provocas.
A L\ BODA DEL FILLOL QUI NO T* HI CONVIDA 99 l^t
vóL. ref. Denota que ningú déu anar à fandotli
I sent convidat, especialment ai en ellas
BÜF
CÀTiU.
BOH
%Íl
bea. À boda y à bautizado no vayas sin ser Uamado.
Sil (hala mi fa^dus, sínt vel luslralia fesla,
Xoo iDvitalus pro vidus ipse fiige.
AQÜBL•L QUE % LAS BODAS \'k, NCVI ük DL SF.MBI AR.
r«f. Denota que cada bú dóu acoinod.irse ;tis usos y
e>UJs del paísabont se troba Por úmtde fin>res, haz
ft,iH-. í-*>r<'jí, Dum íoeris Ronia>. roma no vi vi lo luore.
w>3As heíls. Nom de una con I ribucií'xjuo's pagava
iBüguaiuent pera alèudrer als gaslos dels reys. tío-
lUr rrnieí. Vectígal ad regalíum nuptiarum sumplus.
» tals bodas. tjlls cocàs. rcf. DenoUt que 1 qni
Tà mal i;QÍa\ no pót esperar teuirbon íi. De talcs bo-
iu Tales costras. NuUum initia prava fauslura finem
danl.
or LAS BOOASQUI MÉNOSMENJAES LA NLVIA. ref. LO
l£S XAL CALSAT ES LO SABATER.
LA VICOA PLORA ï ALTRES GANTAN EX U BODA . ref.
Beoola Ins vicissitats de la vida humana. La viuda
flfra y olrus canl•in en la boda, Totam misconl vilum
Wor el j;;audiuiD.
LO f^n: NO vÉ 'l aik de las bodas, no v^. à totas
imaí:. ref. Denola que lo (|ue promelon los sogres
flDO*» caaiplei.x avans de efectuarse la boda, ab
ifirallaí se cobra. Lo que no rienf a la hoda, no
nwú loHa hora. fiiupliarum roagnilica promissa
eieftfl s^epè careol.
» 11 HA CAP BODA POBRE, NI CAP MORT BIGA. rof.
BODEGA» f. SelLer, lloch pera posar vi. node.fja.
riuria cella, apotheca, -jt, \ini promptuaríum. \\
KM. L espay sota la cuberta. Bodegr, Navis al veus
si:» tabulalo. || Eu los patris de mar la pessa ó [tes-
s•tque serveixen de magaL<eDi als mercaders. Jio-
^-ja. Merciíim apotbeca.
UDEGÓ. m. Taverna aboni se guisa y servei-
H9 viaiiijas ordinarias. Bodegon, figon. Popinn, ra-
\}ïi. taberna, a;. || oiel. Casa de mòKs entrants y
é3Jé*s. Àduana. Domus ubi bominuai concursus
írequíHJS versa ri solel.
BODECiONES. A. m. y f. Qui té bodegó. Bode-
^.vro. Caupo, nis. |{ Qui Is freqüenta. Dodegoncro.
(JDt•ooaruni f requen ta lor.
BODEGONET. m. d. Bodegoncillo. Parv:) can-
ina.
BQDEGDCa, A. va. y f. anl. Qui cuyda de la
tftsirga. Bodetjwro, Cellarius, ii. cellio, nis.
aoiNCGüETA. f. d. Bodiguilla. Cella, cellula, x,
BOiEDMÈMlAS» f. pl. Cerlas feslas que \s cele-
invr'D f Q Atenas: en qnanl al sèu origen y fi s
í^repa. fít>edremiax. Bocdremia», arum.
BQEDBEMIÓ. m. Mèscumplert. so es de trenta
ija^: era 'I tercer del any entre 'Is atenien«es, y
rwresponia al fi del nostre més de Agost y prin-
ft?i* ce Setembre. Hoedremion. Inter Alhenienses
kríiu* anat nieosi.<i.
BOESJES. f. pl. Conxas que .serveixen de mone-
í: rnlre 'Is negres de la baixa Eliopiü. Unexjcs.
(Mxhat sic diclae.
'. m. anl. y
BOFETADA. f. Cop a la cara ab lo palmell de
la mn. Bofetada, hofeton. Cervica, alapa, ee, cola-
phns, i. II mel. Desayre. Bofelada, horhonio. í)es-
pectio, ludilicatio, nis, repulsa, ie.
BOFETADASSA. f. aum. Gran hofetnn. Sala-
pilla. u>.
BOFETADETA.f.d. fínfeionnUo, Levis salapilla.
BOFETEJADOB, A. m. y f. Qni dona bofeladas.
Ahttfeteadur. Alapis ca;dens, perculiens.
BOFETEJAMENT. m. La acció de bofelcjar.
Ahofelramifiito. Colapbiz.ilio, nis.
BOFETEJAR. v. a. I»egar bofetadas. Abofetear^
dar de bofeladas, Colapbizo, as, alapis percutere,
cuídere.
BOFETEJAT. DA. p. p. Abofet^ndo, Depalmalus.
BÓFIA. f. BOMBOLLA, BUTLLOFA. || GÓFIA.
BOGA. f. EUM'ba de (fue 's fa '1 sitial de las cadi-
ras. Ei\ea, eapadam. Angustifolia, orum, lypha, x.
II Peix de un pam, escalós, ulls grans y pocases-
pinas Boga, njo de huey. Humbra, a\ ïioops. || La
acció de boj^ar 6 remar. Boga. Remigatio, nis.
lioGA ARRANCADA, luet. La que's fà ab la major
forsa y precipitació, servinlse ;'i un temps de tols
los rems. Boga arrancada. Yebeoienlior remigatio.
B04ÍA LLARGA. loc. naul. La que s faextenenl mòlt
los rems ()era donar impuls a )a embarcació. Boga
larga. Kemis lalius jactalis remigatio.
ANAR ó ESTAR F..V BOGA. fr. mel. Estar en us ó sér
mòlt corrent. Ealar en boga ò en auge. In honore
es.se; nomine, fama, celebrilale gaudere, frui.
EMBOLICAR ó ENREDAR LA BOGA. fr. Posar euredos ó
dilicullats en una cosa mòlt clara. Mekr eftred4)8 dok'
de no Inshay. Utnbram in solem mítlere.
BOGADA. f. Remada. Bngada. Remorum Ímpe-
tus, vis.
BOGADOR, A. m. y f. Qui boga. Bngador, boga,
remero, y hoganíe. poct. Remex, igis, remigans, tis.
BOGAL. adj. fràncu, generós.
BOGAR. V. n. naut. Remar. Bogar, remar. Re-
migo. as, remis na\em agere, incitaré. || la campana,
repicar, tocar.
BOGARMITAS. m. pi. DOGOMILIS.
BOGATIRADA. adj. anl. Acció y efecte de bo-
gar, cop de rem. || bogada. roga arrancada, boga. 3.
BOGAVANT. m. Lo primer remer de cada
baricli en la galera. Bogavantc. Primi quique remi-
ges li Kspí'cie de llagosta de mar, n)òlt coneguda en
las cosias de Andaluzia. Bogavanle. Locuslac ma-
rina' genus.
BOGOBIILI8. m. pl. Ceris berelges del sigle
XII: ensenya van que Dèu era corpóreo y que 1' Àn-
gel mal bavia criat lo mon. y altres errors. Bogomi-
lina Rogomilii, boogomilii, orum.
BOGUETA. f. d. sardinrta.
BOHÈMIA, NA. adj. Natural de Robémia. Ab
aquest nom s' entenia mòlta gent dolenta. Bohemio.
Uohemianus. Ij Espècie de roba que s' usava antí-
guament en Espanya en forma de fi^i^fii^i. Momio,
Boemiciuja palliupi. || W<M(0.
%n
BOI
DICaONARI
BOi
[. m. rOlMIGURR.
BOHIGA. f. Terra novament rompuda pera
sembraria. Artiga, Novale, is.
BOIG, JA. m. y f. Qui ha perdut lo seny. Loco.
Bemens, lis, insanus, i, vecors, dís. || met. Impru-
dent. Loco, imprudente. Delirus, i, inscius, ii, ins-
ciens, imprudens, lis. || Furiós, frenélich. Loc/), fu-
rioso, Maniosus, furiosus, insanus, i. || Llunàlich.
Loco, lunótico. Cerilus, corriluhis, i. || Aixalabral.
LocOy calavera, taramham, Judicii pra^ceps. || adj.
met. Abundant, exorbitant, com: cuUita boja. Loco,
überrímus.
1 BOIG T A CABALLER TOT Li bstí bè. ref. Acousella
que's procure adquirir bona opinió perquè ab ella 's
dissimula millor algun defecte. Bvem fama, hurto
encubre. Qui bene audil, ei nibil impulatur mali.
agregat DB BOIGS. Gonjuut de ells. Gavilla, mana-
da, hato, atajo, Yesanorum multitudo, ca3tus, con-
ventus.
Boio COMUNA cistella, exp. fam. S' usa pera no-
tar al que es extremat en algun defecte ó vici. loco
dielaoo pasado ó de remate ó de atar, Furiosus, fa-
nalicus, insanabilis, furiosè agens.
BOIG ES Qüi NO SAP PERA SÍ. fr. Deuota que 's fa un
loco aquell que no usa de la ciència en bè de sí ma-
teix. Loco es quien para si no es cuerdo. Amens qui
sibimetipsi non sapit.
BOIGS AB BOIGS s' AVENEN, fr. fam. IHos los cHa y
ellos sejuntan. Sui quisqne similes socios quaïrit.
BOIG T RICH BASTÓ SOBREOAURAT. ref. DeUOta OS-
tentar lo que no 's tè. üfano, sin sustaneia. Ovis est
anreo vellere lecta.
BURLÍDVOSDEL boig en casa T 's burlarà DE vos EN
LA PLASSA. ref. Significa que si's dóna ocasió al indis-
cret de burlarse en llochs secrets, se burlarà també
quant no's vulla en paratges públichs. Burldos con el
loco en casa, burlarà con vos en la plazu, Lude domi
stultum, is media te ludet in urbe.
k LA BOJA. m. adv. y
DB BOIG. m.adv. y
DE BOIG EN BOIG. m. adv. Sèns orde ni concert, ó
sens mirar res. A tontas y d locas, d la loqmsc^. Te-
meré et inconsultò, sine sensu; per ludum et ne-
gligentiam.
DEixARLO ESTAR PER BOIG. fr. No porfiar ab tossuts,
deixaries ab sa creéncia. Dejarlos freir en su aceile,
Tenax maneat.
DÈD NOS GUARDB DE BOIGS EN LLOGH ESTRET, ref. De-
nota que *s deuhen evitar disputas ab personas de
geni violent é inconsiderat. Al loco y al aire darle
eaUe. Gum imprudentibus nolí contendere, dementi
viro lata via.
BMBBSTiR DE BOIG. fr. Acométrer alguna empresa
sèns reflexió, ni prudència. Acometer àdegas, Stulté
aliquid aggredi.
íestJLs boig? exp. fam. S' usa pera retrànrer à
algii de algun disbarat que va à fér. íEsIós en tu ca-
misa ó entu juido? te has vuelto loco? has perdido el
jukio'f Scis quid agis? iusanis? es ne sanus?
FÉB BOJBiiis. fr. y
FÉR LO BOIO. fr. BOJBJAR.
FÉR TORNAR BOIG. fr. Prívar del judici à algú. Enlo-
quecer. Demenlo, infatuo, as. f| met. Confóndrer ab
la diversitat de ideas. Volver d uno loco, desatentar.
Quempiam ad insaniam redigere: mentem turbare,
perturbare. (| Impacientar. Bacer volver loco. Ad in-
saniam adígere.
n' hi ha PERA TORNARSE BOIG. fr. fam. Enfiídam
mòlt, irritarse. Uay para volverse loco ó paratchat
el hntillo al mar. Vehementer irasci, indignarí.
QUI ES BOIG QUANT NEIX MAT NB GUAREIX, ref. y
QUI ES BOIG À NATURA MAT NE CURA. TCf. DeOCtaqüe
ab dificultat s' olvidan las costums de la primen
edat. Lo que se aprende en la ama siempre dura; k
que en la lechese mama, en la mortaja se derram;
genio y figura hasta la sepultura; quien de lontraH-
ferma, tarde sana. Quo semel est imbuïa recensstt^
vabit odorem testa diu; durat quod à crepondüi
edicitur.
SAB MÈS UN BOIG EN SA CASA, QUE UN SABÍ EN LA HU
ALTRES, ref. Ensenya que dels negocis propis mèi
sab aquell à qui li pertanyen, per pocb que enteih
ga, que'i qui mirantlos de lluny s* introdaheixi
judicaries sèns coneixement. Massahe el loco en m
casa que el cuerdo en la agena. Aliena dirigere dilBeí-
le est: plura domí stolidus callet quam meote sa-
gaci.
SI IS BOIG que'l lliguen, loc. fam. Denota qoeal-
gií no es digne de compassió si insisteix en lo qK
sap que no li convé. Quien es cornudo y lo coiuúiittf
que sea cornudo para siempre,
Conjugis infidíe palitur qui probra libenter,
Debet in a;ternum lalia probra pati.
TORNARSE BOIG. fr. fam. Pèrdrer 1* entenimeoL
Enloquec^r, volverse loco, volvérsele d uno el juim»
Insauio, is, menle privari, amenlía corripi, amea-
tem fíeri. |{ Manifestar mòlta alegria. Volverse loeoà
contento. Exullare gaudio, loititià perfundí; nimio
aífici gaudio, ardere líetitia. || Estimar mòlt algui»
cosa, entrelenirse ab ella. Andar loco por algwat^
sa, estar loco con alguna cosa. Perditè aliquid amire,
deperire, eíDiclim ardere, flagrare.
un BOIG NB FÀ CKNT. ref. Dcnota V influxo delDil
exemple en los companys. Un loco ócada loco ki*
ciento. Tumultuosa unius voce sedíiio conflatur.
BOU PER BOJA viNGAN DINERS, ref. Deuota quant su-
pleixen las riqnesas en lo matrimoni. Diosmeiéntr
riVío rico, si quiera sea borrico. Dummodò sit dif«
barbarus ille placet.
BOIX. m. Arbre de fulla com la deia martai
moll lluslrosa y sempre verda, flor verdosa, *1 fmyt
com un ciuró, y la fusta mòlt forta. Boj, Buxnio,i•
II Tros de la mateixa fusta en forma de orella 8obi9
'1 qual se cusen las sabatas. Boj. Buxeom tígilll••
II La pala de la cotilla. Boj. Buxum, i.
ROIG MASCLE. MURTRA.
BOIXEDA. f. Llocb de mòlts boixos. A»fMit,lr '
jeda, Buxetum, i. j
BOL
CATALÀ.
BOL
223
m. Tros de boi\ lornejat pera fér pun-
las, randas, etc. PaUUo, bolillo, mnjadernelo, Bacil-
tos pro retibos texendis.
BOIXETA. f. BiTSBGA. II Pom de olors. Beíhta.
Odorarium vas.
BOJAMENT, m. adv. y
BOJAUIIENT. m. adv. Furiosament, ab locura.
I/M íM^Hte, loHiomenie. Faluè, slolidò, slullè, sloli-
dam io modum. [| Nocíament, imprudentment. Lwa-
■íW*-, imprudt^ntemenle. Morè, imprudcnlèr, insi-
pieoler. [j £xces>ivameDt. Bxcmvamente, locamente.
Immoderatò, oiiuiiim.
BOJARRÓ. lü. soDOMiTA. II met. fam. Panxa; y
mi 's diu: uiuplir lo bojarbó. Paiidorga, barlola,
UuL Ai%us, i, veoler, Iris, || estrofa, tüno.
BOJAHRONA. f. BOJBRIA.
iBfiR LA BOJÀRRONA. fr. Estar enfadat, de mal hu-
■or. Eslnr incomtHlado, Pravo humore premí.
BOJARHONI8ME. m. sODOini.
BOJÀS, SA. adj. aum. trobà.
BOJEJANT. p. a. Fénlbojerias pera diverlirse.
L•(^9túh4lo^ simpleaudo. Desipiens. || m. adv. Jocosa^
jni'uuatf/tUy por fiesía, ca chanza, por juego, por
ücfrài)h, Ii(ugatoriè, jocosè, jocaliler.
kUKJANT GOM LA.S ciUTURAS. exp. fam. Belozaiido,
Uàci^è, pelulaoler, petuiò.
BOJEJAR. V. n. Fer ó dir bojerias. Lotfuear. De-
a^, íosaDÍo, is, nugor, aris, ineptio, is, slultè age-
it. jBiet. Teoir massa alegria, buila y alborol, fui-
pTirfó divertia Ise. Lo^u^ar. Immoderatè, inlem-
pcTifiier gaudere; jocis et ridiculls eludere.
BOJ£IULA. f. Malaltia que priva del us de la
nkf. L'Cura. Amentia, insania, u;, insanitas, atis.
. Disbarat, despropòsit. Locura, desaliuo, Stullitía,
£, sUiïiè factuui, absurdum,i. || Fatuitat, ximplesa.
Ljtira, necedad, fa(uidad, boberia, Fatuitas, stolidi-
Uí, atis, stuitilia, vecordia, m. || Extravagància.
L..ird, eslracayancia. Moria, a;. || Mania. Locura,
*eiii42. Furor, is, insania, u). || Casa dels boigs.
C4M df Umos, Domus dementibus curandis.
BOJET, A* adj. d. Loqaillo. Impos mentis.
BOJIA. f. aot. MOiXA.
BO JIOT. to. MONA, MIGO.
BÒJir. m. Carril per abont volta T animal en la
Alia. taboua, etc. Anden, lendd. Círcularís antliu5
àoiita, ambulacrum. I) Ruedo de la xemeneya.
CíApann, vuelo. Campana, u;. || En los arbres pompa
vU extensió de ramas y fullas envers la seva cir-
cuiíereocia. Pompa, Arborum foliorum largue laté-
\dSi diffii>ío. y ter. Volta; y així s diu: donar dos
iiiiXyà la lligacama. Vuelta, SliOpba,a\
BOJOT. m. PLAGA. 3. 4. || adj Hampallut, qui té
ideaa extravagants. Veuúlico, luuúiiro. Lunaticus,
lauríbus aífectibus obnoxius.
BOL. m. BOLiJLMLM. II La acció de tirar lo úlal
j^Tà pescar, y la pesca que s trau. Lancc. Helis
jKlOS. j VOL.
BOLA. f. Cos esférich. Bola. Globus, globulus, i.
i U de manlegay sagí, etc. Pella. Globus, conglo-
batnm abdomen suillum. || La de pomada feta de
simples odorílichs. Pomo, poma. Odorarius globus.
II Por donar los vols. Uaba, Suffragiis designandis
globus. II La sort de fér algú totas las basas en al-
guns jochs de oartas. Bola. Ludi sortis universos
victorià. I| met. Mentida. Bola, mentirà. Mendacium,
ii. II pi. De neu. Arbre petit, espècie de viburno,
semblant al saúch. Sauquillo, acer menor, Opulus, i.
DONAR LA BOLA. fr. Llansar unas pilotetas de vidre
molt, verí ó agullas pera matar los gossos, gats,
ratas, etc. Dar, cchar zarazas. OfTam medicatam
edendam canibus projicere. || met. Despedir ab des-
deny algú à altre de sa casa, tracte ó amistad. Dat
í/íwíiWífl,v. Malèdejicere, dimittere. || Tràureràalgú
del empleo. Echar, despedir, apear a vno del empleo.
Dignitate, munere, oíiicio aliquem privaré; é grada
dejicere. || matar.
RODAR la bola. fr. ANAR k SANT TRüTÍ.
BOLADA. f. arq. volada. || Cop de bola. Bolada,
bolazo. Globi ictus.
BOLADO. m. Pa de sucre rosat. Bolado^ eip<m^
jado^ pilon, azucarillo, pan de azúcar. Saccbari far-
vus.
BOLADOB. m. Papalló, flor de la herba caoa
y altras plantas. Vilano, milano. Pappus, i, volatica
lanugo.
BOLANDERA. f. Anella de ferro que và solta
entre la clavilla y la roda del carruatge. Estornija,
alfardon, volandera, arandela. Ferreus annulus.
BOLARMÉNIGH. m. y
BOLARMINI. m. Terra roja y apegalosa. Bo-
larmcuiro, boloarménico. Armenius bolus.
BOLATÍ. m. VOLATÍ.
BOLBA. f. Borrelló de neu. Copo. C(rlestis aqu»
spuma, tloccus, vellus. || pi. Los pelets ó altra brutí-
cia que s troba en los licors, y que poch à poch se
va assolant ó alonant. Znrrapa. Floccus, pilus, sedi-
menluni, i, íia;v, cis.
BOLBETA. í. Zurrapilla. Fa^x, a^cis, flocculus, i.
BOLCADA, f. Roba de las criaturas de bolquer.
Enrollura, manlillas, empanadara, paíiales. Infan-
tium in pannís involucrum. || volcada.
BOLGADOR. m. ant. Lloch en que 's revolcan
los animals. Revolcadero. Yolulabrum, i.
BOLGALL. m. ter. bolquer.
BOLGAMENT. m. REvoLGAMENT. || La acció de
bolcar las criaturas. Envolicamiento. lufantium pan-
nicolorum obductio.
BOLGAR. V. a. y n. Posar los bolquers à las
crialuias. Enipanar, envolver. Pannis infantem in-
volvere, fasciis volvere. || volcar.
BOLGARSE. v. r. volcarse, revolcarse.
BOLEA. r. Pal ab una argolla al milj, que s'
assegura en la punta de la llansa del cotxe pera
lligar los tirants de las mulas de devant. Bolea,
Tignum annulo íerreo instructum. | volesa.
BOLEJAR. V. n. Jugar à las bolas. Bolear. Glo-
bulis ludere. || £n lo joch de mesa ó villar jugar
sens interès. Bolear, Globulis sioe pignore lodere.
fil
wt.
Diecau^ARi
BOL
BOLEMCh m. Éall espanyol en orde de segai-
^as. Bolero, Saltatio, nis. || Qni té per ofici ballar-
lo. Bokro, Saitator, oris. I fam. merda.
BOLÈBAm f. YOLESA.
VOLET. m. Rovelló, frayla que prodaheix la
USttà de d) en temps de mòlta hnmitat. Boleto, hon-
fò, ma, bejin. Fnngns, boletas, i. Q Lo de la soca
dels arbres qne serveix pera fér esca. ÈKnrzo,
Fongus, 1.
PllBgUS, i.
I Lo qoe's cria prop dels pins. Mzealo.
Lo que naix al pen dels arbres. Agórko,
Agarícum, i. [ Gremallotdellam. ÜToco. Fnogas, i.
iOLKT OB BOü. Bolet qoo no es.bó pera menjar, perd
Ü' i^ra altres menesters.
iMUfFA. f. d. BoHUa. Sphffirala, s. || bütllstí.
MunrÒd, A. adj. Boktoso. FnngosQS.
WúL•Enx», f. pi. ter. Enginy pera pescar. ||
iOLITX.
BOU. m. (er. Bótrr.
flOEiAiVA. f. ter. vkfkttònk.
rii iOLUNA. fr. Trànrer alas la papaOona. JüMir
I» maripoaa, FapiKMem pennescere, pennas
ire.
BÓLIGA. m. Flica, pòlissa, tronya. Gazapo, éo-
mnmy enk. Versulnif, callidiQS, sagax. || met. cala-
ftlA.
BOLICH. m. BMBOUCH.
MOtlLLA. f. d. BOtETA. II BOLILLO. || BALETA. ||
AMa de fancfr, qne serveix pera tirar en la ballesta.
Bodoque. GMvlas fictiNs ballfstarias.
BOLILLO. m. Ferro de nn fòrch de alt en front
ddk barra en lo jooh de mesa. BoKlïo, Ferrea co-
Inmella, meta, as.
BOLINA. f. Baido, bulla. Bkido, algazarü, To-
ArdRns, ns. g nànC. La corda ab qrte's tira desde la
vora del barlovent de la vela pera qne hf entre 1
ftúX sens conmònrerhi fortament. Bolina, fmàs ad
Wntns tamnltum impedien(him. || nànt. De revés.
GAF8 DE REVÉS.
MLiNA LtAROA ò fRANCA. loc. nAnt. La posició de
bottia en qne las velas reben librement lo vent sens
emimóurerlas fortament. Bolina aneha, abierta, frrnih
ea, Quiedam posiíio fuais sic dicti.
iotiNA DE ooLFo. loc. nànt. La llarga de qne s'
nsa regularment en vents contraris pera atrassar
quant ménos se puga '1 viatge. Bodna ée golfo, Fu-
flis lòngns ad navem impeliendam deserviens, ven-
UbOB contraríis.
ANAR i LA BOLINA. fr. uàut. Rébrer lo vent &t
eostit. Andar ú holha, d or}ú. Oblíqnare sinus in
vmttim, obliqnis velis agi, uti, transverso vento
navigare.
ANAR DE BOtiNA. fr. Fér bullas y gatzaras ab malas
tnlancioos. Chocarrem', Scnrram agere, scnrriliter
]oeari.
NAVEGAR EN BONA BOUNA, ò À BOLINA LLARGA, Ò I»
BOLUfA Y OVSA, Ò NtR BOUNA T BEUNGA. fr. Uàut.
lAnplirse las veias de vent, navegar favorable, fior-
Mfordfroftita dtínhc^aéiB^Mtíia^ oNerAr. Carbassa
uuiiray munir •uivigiffji•
BOLlifò'. m. ant. BBUGiT.
BÒLlT. m. Tros de fusta arrodonit, de un forch
de llargària, ab punta en cada extrem pera ferlo
saltar, pegant en ell ab un altre anomenat cana.
Tala, Calderón, pitó y estornija. p. Ar. ülrlnque cus-
pidatus palus, paxillus. || Lo que's posa pera asse-
gurar la corda en las pertadoras. Yiretillo, boton,
paHtroqw. Clavus, i. || joch de cana y BÓtrr.
BOLfra. m. Boleta petita abont se procnran
ariitnar las allras. Traina, boliehey bolin y mingo. p.
Ar. Globulus, i. I Filat pera pescar lo peix menut.
Boliche. Spissa retis.
iMLLm m. La pelloHa ab aresta que cubreix lo gra
dfel blat, ete. Coícabillo, atsearilla, foUculo. Gluma,
ffi, folicutam, i. I Fanet de pasta fina. Bollo, Dulcia-
rius panis. g Bony ó clot en las pessas de metall.
Abolladura, bolladura. Btrila, se. || Bolas dtB filassa
qne quedh dtsls panyo^. Bttmllon, Globus, glomus,
i. g Pelussa que stkrt dels telera. Tomo, Telarum
tomentum.
8iR TOT BOLL. fr. Benota ^r alguna cosa índtil ò
sffpérfiua. Set todo paja, Merse nngs, verba inania.
BOtXAtf. La dret que pagan las cartas de jugar.
Bolla. Yectigal chartis hasoríis impositum. || Sello
de pfbmò deceraqoe's posava en Ibs teixits de
Catalunya pera conèixer de quina fàbrica eran.
Boila. Sigillum, i. |>| Lo dret que's pagava pera vén-
drer dita roba. Hi ba opinions qae*s posà als últims
&e\ sigle xin pera ocórrer als immensos gastos qne
ocasionava la dHIensa dM pafs contra 'ís píratas y
fraudulentas entradas ée teixits de ITana, seda, cotó
y fil. Pou abolit per Garlos III à solicitnt de Cata-
Imiya. Bolla. Vectígal ex textilibos. | Tribunal ú
oficina del mateix dret. Bolla. Tribunal sic dictum.
meit. Mentida, palranya. Mentim. Vendacium, ii.
met. Lo senyal de merda qne sòl quedar en las ca-
misas. Palontinoi, Excrenedtftía in subncula macula.
BOtXABOB Ó BOLLAimE. m. Lo qni posava
'Is sellos en los teixits. Boihdor, marchamero. Her-
cium notator, signator.
BOLLAR. V. a. airt. Ftwar nn sello de plom als
teixits pera conèixer de quina ftbrica eran. BoUar,
Sigillo, as.
BOLLAMHtNI. m. ttíi. veLAüfiNr.
BOLLAT, BA. p. p. BoUado. Signa tus.
BOIJLJSTA. f. La targeta qoe's dbna als soldats
pera allotjarse. Boktà, èoMn. Chirograpbnm militis
bOSpHiO. II TARGETA. || BOTLLSfA.
DONAi BOLLBTA. fr. Bospodir à algú. Dar despido.
Mmittere.
BOLLETt. m. BOtLLBTl.
BBL•LIGIÒ. f. ant. büil.
BOLLO. m. BOLL. I Arroga esfèrica en las guar-
nicions dels vestits de las senyoras, en las de las
cortinas, etc. Bollo, Ornatns, plicatura sphxríca
mulierum vesfibns exomandis.
BOLLÓ. m. ter. boll. 1. Q bescambba.
BOLA. m. Tap de insta peta safareigs, dstenns,
\ BuyVy 6iB'• JiBML €btflmnttuDi i
BOM
CATALÀ.
BON
825
BOLONI. adj. ftpdo, ignorant, (onto. Bolonio.
Inscíus, ineptus, stipes, ligDani) stnltus.
sÉR IN BOLONI. fp. Tenir pochs coneixements. Ser
un necio. Stultam esse.
BOLÓNIA. f. y
BOLOinrA. f. Ciatat en ItMia. Bolonia, Pelsfnt,
ae, bononia, a). | Capital del Bolonyéd en Picardia.
Bolma, Gesoriacvm, i. || Ciutat de fteardia, de
Hongria, de Mfssia. Bolonia. Bononia, ús,
BOLONYÈS, A. adj. Co^a de Bolónia. Bolol^.
Bononiensis.
BOLQUER, m. Pessa quadrada de tela pera em-
bolicar las eriataras de mamella. Panal, mattttUa,
paíio. Pannas, i, infantiam involocram. || pi. met.
La infància, 1s principis de criansa y naixement.
Desde ó en las fajas, A cnnabulis, in cnnabnlis, à
tenerís nngoiculis.
BOLQüErAs. m. aam. Panalon. Patrons per-
grandís.
BOLQUEACT. nf. d. Panalico, Pannículus, i.
BOLQUIM. m. BOLQUER.
BOLSA. f. BOSSA.
BOLSIGH. m. BCTXACi, BÜTXICÓ.
Qül TÉ QÜATEE T 6A.STA CINCH NO TÉ DE VENEStEt
BOLsrcH. ref. Ensenya qne qni gasta mès de lo qae
té, no li resta que gaardar. Quien Hene cuafro y gasta
cinco, no ha menester bolsico. Qui plasqaam habet
absnmit, marsnpio non eget.
BOf.80. m. BUTXACA, BtrrxÀCó.
BOLUM. m. EN VOLUM.
BOMBA. f. Bola de ferro rvyda que »' ample de
pólvora pem carregar los morters de artilleria.
Bomba, Igniaria, ignifera bolís, glans. H Màquina
pera tràurer aygua de las nans, pons y altres pa-
ratges fondos. Bomba, Anllia, ae, hydranlicam hafis-
tram. || Espècie de pala còncava pera desaygaar los
bareos en los rias. Bomba. Organam tnbalatatt
quo aqaa ex navibos exbauritar. Q mar. vInega,
HETÉORO. H En saraas y concarréncias. Copia, bom-
ba. Rhytmas, i, reciprocans, tis. || vanagiórtAj^A'V•*
FARRONABA. || BOLA. 6. j| La qoe servsix pera apagar
k) foch. Matafwgo, bomba, Extingnendis incendiïs
itïstramentam. || Espècie de fanal rodó de paper qae
'» posa en los carrers per las festas. Parol. Pharns,
i. II fam. WET.
BOMBA DE OAS. lOC. fam. OlOBO AEBOSTVriCH.
k PROBA DE BOMBA. tt. adT. HòH fort. A prueba At
btymba, d maza de etcoplo, d ley, d saHsfaccion, Abso*
latè, perfecte. || Dit dels edificis que poden resistir
lo cop y explossió de las bombas. A prueba de bomba,
Firmiter instractam.
BOMBAMENT. m. ant. vaivaolóri^, FANVABie-
NADA.
BOMBARDA. f. Pessa de artilleria antígua, car-
ta, de gran calibre y boca mòlt ampla. Bombe^rda^
Bombarda, se. || Embarcació pera tirar bombas.
Bomharda. Bombarda, a;, ignifera navis. || fem. fet.
BOMBARBEfCI. m. BOMBEIG.
BDimABDEIiUI'. y. a. yd^ritat». Bonmitv.
TOMO I.
BOMBARDER, m. Soldat qae para y dispara lai)
bombardas y bombas. Bombardero. Ignearam glati^
dium jaclator.
BOMBARS^RA. f; BOMBAEDA.
BOMBAY, m. Import dels frayts conduhits deaM
Filipinas. Bombay, Fmetiiam ex itmà» PMMpfklis
deportatorum Talor*
BOMMMlrf lÉ. &É a«oió (fe MHèljtfr. JMMr-
deo, bombeo. Ignearam glandiam jactas.
BOMMUrARé V. Bé mspat^r Momba^ JMNlMf ,
bombardear. Igniferas gland06 íttHBitteré) JaelAAM^
bombardís oppagoare;: <>lli3 igtfiériis ai^bM htífe^
tere.
BOMBE^AT^DA. p, p. Botàba/tdeado, Dotebai^lé
oppagnatas.
BOMBETA, f . Globo p¥ii àé tidre pera féi" RoiH ;
Bombeta. Lychtri globalas Viti'eas.
BOMBO. m. Tabal tMi gvoti pe^ àéotepirttyM*
en la música. Btmbo, Tympantttíl, i.
BOMBCHXA. f. E^cie de cttitipentéUi ffÈjt
ayre forma en la n-fgtOi majoMeiit cfaaM phrÜ'wF^
buja, ampolla, étmpaMtí, Btílla, Hi. |I BüTLLOMf: f
met. Fallaraca, afectació en Y estil. BMbàM^ Hlfn-
chazon. Tomtídns, faasttfs dp[)Mtà^, ithnof, !is, M^*
miditas, atis. [| met. Butttoi>'A.
BOMBCfiLlAll. V. ú. Pét hcmfMhÉ tà aygfika.
Burbujear, firtfllo, ais.
W^mttÚLLAÈÉE. t. r. ÈtittòtmB,
BOMBOlLAfllM. f. itttíà: itrtlWkm,
BOMBOLLAT, DA. p. p. butllofat
BOMBOLLEtAR. V. H, hxAY&, íét 16&iiMM la
aygaa. B&rbollàr, Eballio, is.
IKIMttOLLEJAT^ bA. p. p. Étí>Hhmdo, BbM^
tus.
BOMBOLLETA. f. d. BUTLLOFB^i:.
BOMBOSt. m. Tela de cotó, qne ré>^Mfflftnt
serveix pera forros. N* W ba dte vàriíí e^MíBS,
mès ó ménos fltftis. Btmbitíi, Bofàbaci, fuH&Í(, #d8-
sypina, xylina tt\H.
B0NAG08A. adv. m. Mèlt. AbundeíMíet, itMko^
d manta, buen rato. AÍDueDlèr, affatiflr, ciopMisè,
abandantet.
BOlVAM. f. ant. Bondat, supclfiofrcn, Valoff tsAA
y moral. Bondad, Bonitas.
BOiVAMEPrr. adv. ít. ÈúeúamMe, eÈjMHúUtbel•'
mente. Sua sponfe, libenter, altrò. J Aml9to^\fflfnt.
Amistosamente. Amicè, faittíïiafrifer. [Ittcilrtiíilt,
sens fatiga. Buenaniente: Facilè, fàcili ifégoficí, atü^
que labore. || DEGUDjtMENt, tLEofriMAMEiit. | ^É^:
BONANBA. f, Bonr tenïps en fa mar. BonètnÜ^f
Calma, Malaçia, «, tranqmllhars, a-tis, trafilqaifttitf,
velivolum mare. || mel. Prosperitat. Bútianzff, Wff-
citas, prosperitas, atis.
BONÀS, SA. m. y f. aoTh. y
BOlVATXAs, SA. m. y f. aam. y
BONATX6, NA. m. y f. auiíí. y
BONATXOT, A. m. y f. aam. PaiíífitA, de Itoh
natural. Bonazò, bokaclifon, btjfnàckif, ftKilMlbs, inuN!^,
30
iU
BON
DICCIONARI
BON
BONAVENTURA, n. p. de home Buenaventura.
Bonaveotara, aB. || í. Ditxa, bona sort. Buenaventura.
Felicitas, atis, fortuna, ae.
BONAYRE. adj. ant. bonàs. Q mansuetut, BEmc-
NCTAT.
. BSTAE DE BONÀTRE. fr. met. Estar de bon hamor.
Estar de huen humor, Lepídè, festivè se habere.
BONDADA88A. f. aum. Grande hondad. Magna
bonilas.
BONDADÓS, A. adj. De geni afable. Bondadosa.
Saavis, comis. || lliberal.
BONDAT, f. Qaalítat qne constitubeix bona
algana cosa. Bondad. Bonítas, líberalitas, probitas,
atis. II Docilitat, suavitat de geni. Bondad. Comilas,
benignitasjenítas^atis. Q Virtut moral que'ns inclina
àfér bò à altres. Bondad. Bonilas, atis, misericòrdia,
ffi. II Senzillesa, falta de reserva; y així 's diu: la seva
massa bondat li causa aquestos perjudicis. Bondad.
Simplicitas atis. || fílos. La conformitat de un acte
ab.la facta rahó. Bondad. Conformitas actíonis cum
n|t|mr D filos. Lo predicat ó atribut, que té tot ent
6 cosa criada com à tal. Bondad. Bonitas, atis.
. BONDAT SUMA. Atribut de la divinitat, ja sia com
qualitat del sèr de Dòu, ó com efecte de sa miseri-
còrdia. Bondat suma. Summa bonitas.
lUs VAL BONDAT QUI DINERS, ref . Acousella que per
contràurer matrimoni, 's déu mirar mès la bondat
del subjecte, que las riquesas. Por codicia de fhrin
no te cases con ruin. Noli propter opes uxorem ducere
vilem.
TBNIE TANTA BONDAT COM LAS CABliS LLANA. ref.
Denota tenir mòlt poca bondat, sér mòlt dolent.
Pedró y cudndo seràs bueno? Cuando las ranas tengan
pelo. Níbil bonitatis habere, bonitate carere.
BONÉ. f. ant. y
BONEA. f . ant. y
BONESA. f. ant. bondat.
BONET, A. adj. Bonito^ bonico. Bellulus.
BONET. m. ant. gorra. || boneto.
BONBTA. f. MALETA.
BONETAS. f. pi. nàut. Trossos de velas que s'
afegeixen per la part inferior à la vela major y al
Irinquet. Bonetas. Yelum addititium. || Trossos de or,
plata. Boneta. Àurum, argentum, i.
BONETET. m. d. Bonetillo. Pileolum, pileolus, i.
BONETO. m. Sombreret de cartró, ab quatre
bècbs, cubert de panyo ó de seda que usan los ca-
pellans en las funcions ecclesiàsticas. Bonete. Pileus,
pilenm, galerus, galerum, i. || met. Lo clergue se-
cular; y així 's diu: N. es lo millor boneto del bisbat.
Bonete. Inter seculares clericus sapientior. || fort.
Tenassa dobla ó cua de oreneta. Bonete. Saxeum
munimentum.
BONIGH. CA. adj. Hermós, graciós, pulit. Boni-
(0, lindOf mono. Bellulus, bellatulus, polilulus, ve-
nnstulus. || Primorós. Primor oso. Speciosus. Q Net;
aixi 's diu: tenir la llengua bonica. Limpio. Purus,
mundus, purgatus. Q adv. Bè, galantment. Bonitat
boniuuMnU^ UndamenU. Ballè, pulchrè, vennstè. y
iron. Mal. Malamente. Male. [| pi. Adomos de lasdo-
nas. Alinos. Ornatus, us.
ANAR, EIXIR, ESTAR AB TOTS LOS B0NICH8. fr. DeiOia
que las donas estan ab tots los adornes posàbles.
/r, estar y salir con todos sus alfileres, ó de mtítf
cinco alfileres ó de mar d mar. Ornatissimè, bíbi
compte prodire.
posARSE BONicH. fr. Atildarse, oitnorse, engalaimm
aderezarse. Sese exornare, pararé, expolire.
BONIGIÓ. f. ant. brugit.
BONICO, A. adj. BONIGH.
BONIGOT, A. adj. y
BONIGOY, A. adj. BONIQUÈT. || pi. BONICH. I.
ANAR k LAS BONiGOTAS. fr. mct. Péudrer las om
ab comoditat y sens gran empenyo. Andar àlask-
mcas. Res commodè tractaré, parvo conatusnsci|Mi
jüGAR i LAS BONicoTAs. fr. Jugar per mer entrali*
niment ó sens cap interès. Jugar d lae bomeas. Sm .
emolumento ludere. [j Entretenirse ab la pilota tte
deixaria tocar à terra. Jugar d las banicas. Püilh .
dere.
BONIFIGAR. V. a. ant. Abonar alguna qmSf
tat. Bonificar^ abonar en cuentas. Acceptnm rafHit.
II Millorar una cosa, feria útil. Abonar, bonifiear.kp'
^um, aptius aliquid reddere, efficere. B Femarkilflí-
ras. Estercolar, abonar, bonificar, Agros foBCOndUlb
stercorare.
BONIFICAT, DA. p. p. Bonificado. Melioitl»
BONIMENT. m. ant. Buido, estruendo. StrepiM^
us, fragor, is.
BONIQUESA. f. BELLESA.
BONIQUÈT, A. adj. d. Bonitico, bomtíOiKkh
mosulus, bellulus, venustulus.
BONIR. V. n. ant. brugie.
BONÍSSIM, A. adj. sup. Bonisimo. Optimiis.
BONITO Ó bonítol, m. Peix semblanl 4 il
tunyina, de carn magra y macissa. Banito^
Amia, se.
BONOBílENSE. adj. Natural de Bonónia.
niense. Bononiensis.
BONTAT. f . BONDAT.
BONY. m. Excrescéncia en la pell. Tvmeffbàh
chichon. Tumor, is, tuber, eris. y Lo que's ft f/^
adorno en las pessas de metall. Bollo, Bulla, ». It^
ditas pessas lo que resulta de un cop que do's Up*
adorno. Abolladura. Contusió, nis. || Inflor eok#
de resullas de algun cop. Tolondro^ tolondraiíf éMt*
jon, bollo. Tumor ex contnsione. || Lo bolto, flMR^
gep ó desigualtat de alguna cosa. Ptkm, iesipiiM
Aculum tuberculnm.
BONYAGUER, A. adj. Desmanyat, poca titfM»
Chapucero. Budis impolitus artifex. | adj. Loqsetf^
fét tosca y gros seramente. Chapucero. Bude inpA*
tum opes.
BONYÀ8. m. aum. Bubon, burujon, Magnw ^
mor, bubo, nis. <
BONYEGAR. V. a. y derivats, abontegaí.
BONYEGUT, DA. adj. Loque té difereoto boa]!*
AboÜado, lleno de cerros, TnbercaloaliSy laberalaii
BOB
BONTET. m. d. TumoreillOy hultillo, btirujonciUo.
Tobercnlus, i. ímpolitia, ae.
BONYIGO. m.Embolich,maIa feyna. ChapuceHa,
BONZO. m. Sacerdot del Japó, de la Xina y allras
parts del Orient. Bonzo, Bonzus, i.
BOOTE8. m. astron. Uq dels sigoes celestes. Boo^
tes. Bootes, is. || Guardia de las ossas. Bootes. Arc-
tophylax, acis.
BOQUEJAR. V. D. Obriria boca. Boqutar. Os di-
dacere, aperire. || Espirar lo moribundo. Boquear,
Expiro, as. || Fér bobas ó bossas algnna pessa de
roba. Boquear.
BOQUEJAT, DA. p. p. Espirado^ boqneado. Ex-
piratns.
BOQUERA. f. Portell ó boca per ahont surt la
aygna pera regar. Boquera. Incile, is. ||Xa obertura
que's fà eo las heretats tancadas pera la entrada del
bestiar. Boquera. Ostium, ii.
BOQUERÓ. m. Obertura gran. Boqueron, Grande
ostium. II Peix, espècie de anxova. Sàbalo, boqueron.
Chnpea, ae.
BOQUETA. f. d. Boquita. Buccula, aB.
BOQDINA. f. Pell de boch. Piel cabruna, Pellis
hircina.
BOQUITJA. f. Llaga en la boca pel calor de la
llet. übrera. AphtbdB, arum, oscedo, inis.
BORBOLL. m. Mentida. Trapaza, trapaceria,
enredo. Mendacium, ii, stropba, fallacia, ». || Em-
bolicb, confusió. Enredo, embrollo. Rerum perturba-
tio, ífflplícatio. II Abundància de paraulas atrope-
liadas. BorboUon. Yerborum Ímpetus, abundantia.
BORBOLLA YRE. m. Mentider, enganyador.
Trapacisla, trapacero, trapalon, em6ro//on. -Dolosus,
fraudnlentus, i, syncophanta, ae. || fam. pbonóstich.
8. 0 Qui parla atropelladament. Borbollon, borboton,
AÍOuens verbis, impetuosè loquens.
BORBOLLAR, v. a. y
BORBOLLEJAR. V. a. Enganyar ab astucias.
Trapacear, trapazar, Fraudibus agere, dolis uti. ||
parlar atropelladament, volentho dir tot de una ve-
gada. Bablar à borbotones. Yerba glomerare.
BORBOLLAT, DA. p. p. y
BORBOLLEJAT, DA. p. p. Embrollado, Frau-
datus.
BORGEGUi. m. Galsat fins à la meytat de la
cama, espècie de mitja bota que usavan los soldats
romans y comediants de tragédias. Borcegui. Caliga,
s, cothurnus, i.
BORGEGUINER. m. Qui fà y ven borceguins.
Borceguinero. Gothurnarius, cabgarius, ii, cothur-
norum opifex, venditor.
BORGEGUINERIA. f. Paratge, oficina, botiga
de borceguins. Borceguineria. Cothurnorum oíficina,
apotheca.
BORGH. m. ant. burcr.
BORDA. f. ant. Part del mas separada de ell y sa
meytat apoca diferència. lfasta.yilla,ie. || nàut.vELA.
BORDAY. m. ter. Mullader, xopell de aygua.
Ckarco. Stagoans aqua.
CATALÀ. BOR Í27
BORDEGAs, sa. m. y f. bort. fill. Q Minyó 6
minyona de poca edat. Bapa^t, rapaza, tapavétlo,
Puer, i, adolescens, tis, puella, pnellula, se.
BORDEJAR. V. n. Degenerar dels sèus. Bastaf--
dear, degenerar. Descisco, is, degenero, as. [ mel.
Degenerar en las obras y costums. Bastardear. De-
genero, as, descisco, is. Q nàut. Donar bordo à la
embarcació. Bordear, barloventear^ ganar barloven^
to. Adverso vento obsistere, navém in gyros ducere,
II NAVEGAR DE B0LIN4.
BORDELL, m. Gasa pública de donas mundanas.
Burdelf lupanar, putaismo, putanismo. Lnstram, proa-
tibulum, i, lupanar, aris.
^coM ó QUIN BORDELL? exp. fam. que's junta à me-
nut à las expresions de impaciència ó de admiració;
iCàmo! iqué diantre? icòmo diabloifí ^Qno pactor
^quid rei est?
vÈSTEN AL BORDELL, loc. fam. pera despedir à algú
ab despreci, ó que no 's vól aténdrer à lo que dia 6
demana. Vete al rollo. In malam crucem, in infameni
cippum abi.
BORDENGH, CA. adj. Lo mateix que forà'dè
temps. Puera de tiempo. Extra tempus. || met. Falsifi-
cat, adulterat. Paho, adulterado. Falsus, simulatus.
BORDER. m. ant. L'amo, '1 possessor ó '1 masover
de la borda. Colono, masadero. Golonus, vilUcüs, I.
BORDISSOT. adj. S* aplica à una espècie de figa.
Burjasolas, burjacetas. Ficus sic dictus.
BORDO. m. Gostat exterior de la nau y també
tota ella. Bordo. Exterius navis latus. || Volta de là
nau sobre 'i costat pera guanyar lo vent. Bordo. Na-
vis in latus gyrus. || met. Passeig freqüent. ^or<io.
Frequens deambulatío.
ANAR k BORDO. fr. Embarcarse. Ir d bordo. In na-
vem conscendere.
DONAR BORDOS. fr. uàut. BORDEJAR. 3.
DONAR UN BORDO. fr. DONAR UN TOM.
DONAR UN BORDO EN VELA T ALTRE EN FATXA. fr. Po-
sar las gabias en fatxa quant no 's pót voltejar vi-
rant, y deixarse à disposició de la marea, timó à la
banda. Dar un bordo en vela y otro en facha. Navim
arbilrío ventis tradere.
JA VINDRÀS A BORDO À MENJAR GALETA. loC. met.
fam. Amenassa à algú que no deixarà de pagar io
mal que ba fét. Ta vendràs al pagadero. Non abibis
impune.
BORDÓ. m. Bastó de pelegrí ab una punta de
ferro y en V altre cap una carabasseta ó altre ador-
no. Bordon. Guneatus baculus. Q Los que portan los
capiscols en lo cor y professons. Cetro. Sceptrum,
i. II arq. Gordó del fuserol en la columna, rondino-
toro. Astragali modulus. || En los instruments mú-
sichs la corda mès grossa. Bordon. Grassior chorda*
nete, es. || ant. bstogh. |j poét. Lo vers trencat que's
repeteix al fi de cada cobla. Bordon. Hemísticbium,
ii. II En lo tambor aquella corda de tripa que li posan
y que en part es causa de la armonia. Bordon. Fides
gravè sonans. || Lo jocb de la orga que fà '1 baix y tè
'Is canons ó flautas majors. Bordon, Tuborom soni
m
ItOR
DIOCIOMARl
BOR
(r^vioris or4a. |j pi. nàat. Los màstils que serTeixen
P0n^ las cabria», fordon. Mali, orom. || Anna fran-
cesa dejs sigles %iii y uv, consistent en nn bastó cart
coronat de ona espècie de coltell y ab on forat en la
guaspa pera clavar en ell certas punlas movibles
ona 's ivwàü à vegadas al mítj de aigunas corassas
fiPtlgqas. Bordjimt
9^^U»^ TG^ftAÇàSSií VIDA ftKGALJLOl. TCf. ab qQC 's
r^reA als vagamondos que pretenen viurer sens
traballar. Bordon y calabazay vida kolgada, Bacnlum
Qi fi^curbita erronum insUDu^nta.
lUL 9IAM 'h tOmU ffim DIUMÀL BX SÒN BORDÓ. rcf.
S' aplica als que diaben mal de saa própias cosas.
Mf^ hay(^ el Romfro que díce mal de tu bordoh. Ar-
t^m vituperas toam, ^qnid laudabis, stolte?
PLÀKTAH LO BOBDÓ BN ALGUN UOGH. fr. mct. fam.
Bomiciliarse en ell. Smtar el real, Sedem locare,
ijlfmicilinm fígere, constitaere.
TANTBJAR ALGUNA GOSÀ AB LO BOEDÓ ó BASTÓ. Bordo-
fiewr. Bacnlo iter praetentare.
BORDONER. m. Qui porta bordó en las funcions
9llclMÍàstiç9|. Cttrero.Qm palüoetsceptro ministrat
í|i aceris.
BOmDOlS^» m. d. Bordoncit0. Bacnlus, i.
SPUDOY. m. BORDAT.
BORSAI*. adj. Lo pertanyent al vent Bóreas, 6 à
1% part del septentrió. Boreal. Boreos, borealis,
aqtdlonaris.
9ÓREA8. m. vent fret y secb que vè del sep-
l^nlf ió. Bòreas. Boreas, «.
BOWQiSm m. BUEGàs.
aORGIT* m. BRUGiT.
BORGONYÓ, NA. adj. Natural de Borgonya ó
pertanyent à ella. Bargonm. Burgundio, nis, bur-
gnndi, orum.
k LA BOBGONTONA. 03. adv. Al cstíl d0 Borgouya.
A la borgonota, M(u*e burgondiorum.
pOROPldrOTA- f- Armadura del cap sens vise-
rfu BwgonotQ. Cassis, idis.
BOm* m. ant. marfil.
BQRIA. f. Forn do seda, fil, etc. de que penjan
varis fils en forma de una campaneta. Barla, Àpex,
ipia. II Insígnia que 'Is doctors y mestres de uni-
versitat portan sobre '1 boneto. Borla, Doclorum
^iire^, insígnia, jj V acte de passa rse doctor. Doc-
toramiento. Doctoris inaugura tio.
pï^mi^R LA BORLA. fr. Pasaarse doctor, rébrer lo
gçau d§ doctor. Tomar la borla. Doctoris laurea in-
çúgniri, decorari.
gOIflLAsmV• f . aam. Boflon, Balla, i^, grandis
ap^i^.
POIULI^TA. f. d. Borlüa, horlilla. Levis àpex. ||
Flochde seda. Madrono. Arl^ati formam referens
floccus.
BORM . m. Malaltij^ que pateixen los caballs; sos
síntomas són tràurer un bumor viscós pel nàs, y
la inflamació de las gianduias en la gargamella.
dfuermo. Crassior equí pítuita, destillatio.
BORN. m. Plasaa de mercat. Mo'cado, bome. Fo-
rom, mercatorium, emporium, ii, mercatus, us.
ant. CAMÍ. II Lo cap de la llansa ab que s ajustava,
en las compras. Borrn. Guspis, extremitas bastar. ||
Entre gitanos la forca abont s' ajustician los delin-
qüents. Bome. Patibulum, i, crux, ois. j| Espècie de
arbre semblant al roure. Bome. Liburnum, i. || Es-
pècie de greix que surt en los filats de pescar. Mu-
gre, grasa. Pinguedo, nis. || ter. panna.
BORN, A. m. y f. y
BORNADA. f. Volta, passeig. Paseo. Deambula-
tio, nis.
BORNALS. pi. nàut. EMBORNALS.
BORNAR. V. n. ant. y
BORNEJAR. V. n. Donar voUas, torns. Bornear,
voltear, dar vueltas. Intorqueo, es, flecto, verto, is.
II Tórser, n^óurer de costat alguna cosa. Bornear.
Inflecto, is, incurro, as.
BORNI, A. m. y f. Faltat de nn ull. Tuerto, Co-
des, itis, íuscus, i.
FÉR BORNI. fr. Entortar. Alíquem altero oculo pri-
varé; aliquem luscare.
BORNÍ. m. Espècie de falcó de vista mòlt pers-
picàs, lo cos cendrós, y 1 cap, pit, extrems de las
alas y las potas de groch foscb; viu en los estanys
y fà 1 niu à la vora del aygua. Borni. Falco, acci-
piter seruginosus.
BORONA. f. Llavor semblant al moresch. Boro-
na, Milinm, ii.
BORRA. f. La part mès curta y basta de la lla-
na. Borra. Tomentum, i. jj Tonadís que's fà per sota
del llit y altres mobles per falta de curiositat. Tamo,
borra, pelosilla, Tomentum, i. || Pèl de cabra pera
omplir pilotas, coixins, etc. Borra. Tomentum, i. ||
Pèl ques trau del panyo ab las estisoras. Tundúno,
borra. Tomentum, i. || La que's trau del panyo ab los
palmassos. Curesca. Tomentum, i. || moix. || Espècie
de vestidura que portan losfatuos, ximples, etc. Bor-
ra, Yestis sic dicta. j| inlerj. pera explicar la admi-
ració ó disgust que cansa alguna cosa. Fuego, chis-
pa$,sopla. Heu! papael || met. Paraula inútil. Témú'
nos sin substància. Supèrflua, inutilia verba .
AFARTAR DE BORRA. fr. fam. Douar cops, pegar.
Tundirdgolpes, sobaryCargar de /ena. Fustigo, as,
fuslibus caedere.
DRETDB BORRA.fr. Tribut de un cap de bestiar,
per cada 500. Borra, Yectigal ex pecndum capite.
FÉR BORRA DB BOU. fr. mct fam. Precipitarse en
fèr alguna cosa sens alinar si eixirà ben ó mal feta.
4traòa2icar, obrar à loc(i$, Opus temeré urgere, ac-
celeraré.
TENIR MÒLTA BORRA. fr. mot. fam. Estar carregat
de espècies vanas y disbaratadas. Ser un cajon de
sastre. Multiplici et inordinata rerum varielale re-
fertum esse.
BORRADOR. m. Escrit ab correccions pera po-
sar en net. Borrador, borron. Prima scripli forma.
II com. Apunlacions de comptes pera posaries en
lo llibre major. Borrador. Commentarius, ii, adver-
sària, orum. n ESBORBADOR. || MINUTA.
BOR
CATALÀ.
BOft
219
L. f . La acoíó y efecte de borrar
no escrit. Tachon, lettaduraj borron, ntyüj oancekh'
cion, eoMiladura. Lioea deletilís, oblitteratio, nis.
BOERAn. m. Sal nentre qae 's troba en vàrias
foots y estanys especialment en las Indias orien-
tals. Ks medicinal y s' emplea pera soldar los me-
talls y altres asos. Atincar, borraj\ y borra quant
està purificada. Chrysocolla, b, accesis, is.
BORBAJA. f. ant. borratxa.
BORRALL, m. Gens, mica. Kada. Nihil.
no EfTTÉNDRSRHl BORRALL, fr. NO ENTÉNDRBRHI RBS.
BORRALLÓ. m. Pilotet de llana separat del ve-
Hó. Vedija, vellon, guedeja. Laneus víllus, floccns. ||
Cada porció de neu que cau separada quant neva.
Copo. Coelestis aquaB spuma, floccus, vellns.
BORRALLONET. m. d. Copillo. Flocculus, i.
BORRALLUT, DA. adj. Lo que tè mòlt pél ó
borra. Vedijoso, vedijudo, telloso, velltkdo. Yillosus,
püosus, birsutus.
BORRAmENT. m. BORRADÜRA.
BORRANGrO! adj. interj. de admiració ó es-
tranyesa. Diantre, locol Heusl
BORRAR. v. a. ant. bsborrar.
BORRÀS, f. pi. y
BORRÀS, m. Teixit bast de estopa. Malúcuenda,
raz€igOf canamazOy estopon. Ex rudi stnpa cannabina
tela, Btupeum linteum, crassior tela stupea.
i MAL borrIs. m. adv. De qualsevol modo, sens
reflexió ei mirament. A ó de trompon, d topa toloil••
dre, a! estrUote, Incomposilè, inordinalè.
BORRASGA. f. Tor menta del mar. Borrasea^
Prooella, se, tempestas, atis. H Tempestat de la ter-
ra. Borrasca, Turbo, inis. || met. Perill, contradic-
ció. Riago, borrasca, peligro. Periculum, i, diiscri-
men, inis. |j met. bentina, barallas.
BORRA8CÓ8, A. adj. Lo que causa borrasca.
Tempe$tuoso, borrascoso, proceloso. Procellosus, tur-
bulentus, tempestuosus. || Lo que està exposat à las
borrasoas. Borrascogo. Procellis obnoxius. || adj. Des-
graciat, se diu del temps y altras cosas inanimadas.
Calamitoso. Calamitosus.
BORRASQUER, A. m. y f. Bribó, de la vida
ayrada. Borrasquero. Petulans, anlis. || Divertit,
luxuriós. Borrasquero. Licentiosus, impudicus.
BORRASSÀ, f. borràs.
BORRATXA, f. Planta de un peu y mitj de al-
tura, cama cilíndrica y ramosa, flor blava y medici-
nal. Borraja, buglosa. Buglossa, ae, buglossus, i, bo-
rago, inis, enphrosynum, i. ||fam. Bota, gat pera
posar vi. Borracha, boia. Utriculus, i, úter. Iris.
BORRATXADA. f. Necedat, disbarat gran.
Borrachada, borrachera. Absurdum, i, stultitia, in-
sania, a^, deliramentum, i. || Multítut. Barbaridad,
maquina, mundo, sin número. Summa quantitas,
muititudo, inis, copia, se.
BORATXEJAR. v. n. Emborratxarse ab fre-
qüència. Borrachear. Pergraecor, aris, vino operam,
dare, assidnò potare.
BORRATXERA. L y
BOBRATXINA. f. V efecte de endwrraiUarsei
F estat de una persona borratxa. Bmhnagwz^ bon-
rachera, borrachez. Ebrietas.atis, temuleutlay crà-
pula, vinolentia, ae.
BORRATXiSSIM, A. adj. sup. Qui està mòlt ple;
de vi. Borrachisimo. Ebriosissimus.
BORRATXO. A. adj. Qui està pres del vi. Bbrio^
borracho, imbriagado, tumuknto. Ebri>us, ebriosus;
vino temulentus, obrutus. || Lo qui 's deixa vèncer
de una passió y especialment de la ira. Borraohp.
Ira accensus. || met. Algunas fmy tas y flor del coibf
del vi. Borracho. Yiolacens.
BORRATXO COM UNA SOPA. loc. fam. Estar hecho tfi
ce$to, Yíno opprími, urgere; vino gravem etse.
AL BORRATXO FI NO LI BASTA LA ATGUA NI 'l VI. rel*
Denota que'l que està borratxo per haver begut mòU
vi, desprès ha de béurer mòlta aygua. Al borrack^
fino ni el agua ba$ta ni el vino. Ebriosus nec vÍQO<
nec multa satiatur aqua.
ESTÀS BORRATXO? fr. fam. estís Boia?
BORRATXO, NA. adj. aum. de borratxo. Qqt s'
emborratxa ab freqüència. Ebrio, vinoknto^ dlfuinUí
de iabernay zaque. Ebrius, ebriosus, vinosus.
BORRATXONÀS, SA. adj. aum. de borratxó«<
Borro/ohonazo , borrachisimo , borraokofL SluaiDò
ebrius, temulentissimus.
BORRATXONET, A. adj. d. Borroekwlo, Ebdo»
lus.
BORRAYN A. f. ter. borratxa.
BORREGH, GA. m. y f. L' anyell de un à dò«
anys. Borrego, borró, borrega. Agnus, i, agna, a« ||
met. Qui tarda à confessarse un any. Cadanego, eo»
daííal. Semel in anno peccata confítens.
BORRECH DE DOS ANTS. Andosco. Bimus, bimulns, ij
BORREGADA•f. Remat de borrechs. Borregaia?
Agnorum grex.
BORREGO, m. Panellet rodó de la flor de la fa-
rina Molíeu, bodigo. Delioatus, moUicnlUs pams, li-
bum, i.
BORREGüETy A. m. y f. d. de borrec]i. Borre-
guillo. Agniculus, agnellus, i.
BORRELLÓ. m. BORRALLÓ.
BORRELLUT, DA. adj. raspós.
BORRBNA. f. L' enllassament del fust ó arsóeii
las sellas, y 'Is cuixinets que s posan devant y de^
tràs de la cuixa. Borren. Anterior et posterior onlci-
tra, ephippí culcítula.
BORRICO. m. ter. Ase. Borrico. Asiais, i. || Ig-
norant, tonto. Borrico. Goams, i, sttpes, itis.
BOàRIGA. f. La bagueta que's là en lo fi] ma»;
sa retort. Oqueruekt. Fili implica tio.
BORRILLOL. m. y
BORRBM. m. ter. y
BORRIS8Ó Ó BORRISSOL. m. La bOrra sbtíl
que'straudedemunt delpanyo. Flojel. Lanugo, inis,
H La borra de algunas fruytas. Pelusa, vello, Lanu-
go, inis. II La dels aucells abans de tri^rer ploma.
Plojel. Lanugo, inis. jf La borra de sola dels tcl^rs,
Ui4s y altres mobles, fam»^ borra, pekí4Uík Sitis,
390
BOS
DICaONÀBI
BQS
1S| tonnentam, i, sordes, dis. || ter herba, mürrons.
II Tros de sombrero ó cosa equivalent, que 'Is fer-
rers y aJgUDs altres se posan sobre 'Is peus pera
resguart de las espurnas de foch. Angorra, Galigala
ad pedes ab igne servandos.
BORRÓ. m. Topo, taca ó gota de tinta qne cau
en lo paper. Borron, y pastor lo dels cartipassos dels
noys. Litura, ae, atramentaria macula. || Entre es-
tampers lo defecte que ocasiona la mòlta tinta ó sa
espessura.Pojíe/. Ex nimio atramento vitium. || bor-
BADOR. II Nom que alguns autors donan per modèstia
à sos escrits. Borron, Gommentarius, ii, adversària,
orom. II Lo brot que apunta en los arbres y en los
ceps. Yema, boton, germen. Alabastrus, i, gemma, sd.
II Lo pél que té '1 panyo en V endret. Lanilla, Yi-
llns, i. II met. Acció indigna 6 que perjudica la repu-
tació. Borron. Probrum, i, dedecus, oris. || met.
Qualsevol imperfecció que afea. Borron. Yitium, íi,
labes, is.
BORROMBORI. m. ter. rebombori.
BORRONAR. V. a. Fér rasgos, rallas y fíguras
pera passar temps. Borrajear, Liberiore calamo ani-
mi gratia scriptitare. || v. n. Tràurer borró 'Is ar-
bres y Is ceps. Abotonar. Gemmo, protubero, as.
BORRONÀ8. m. aam. Borronazo, Magna macula.
SORRONAT, DA. p. p. Puesto en borron, Deli-
nealns, adumbratus.
BORRONE JAR. V. a . BORRONAR.
BORRONET. m. d. Borroncillo. Parva macula,
labecula, ae.
BORRÓS, A. adj. Ple de borràs. Razagado, esto-
poso. Stuparius, villosus.
LLETRA BORROSA. La quc HO tó fíus los pcrfíls. Letra
borrosa. Deformes characteres.
BORRUGA. f. y derivats, berruga.
BORRUGAT. m. Peix anomenat així per sòn co-
lor obscur. Sombra. Umbra, ae.
BORRUT, DA. adj. borrós.
BORSA. f. ant. bossa.
BORT, DA. m. y f. Fill que's té fora de matri-
moni. Borexdno, bastardo, cunero, Nothus, i, spurias,
ii, spuria proles. || met. Felís, ditxós, afortunat. Di-
ehoso, hijo de la fortuna. Filius gallinae alba;. Q adj.
Bast, fals, no fi. Ordinario, basto, tosco, Rudis, impo-
litas. II V arbre qne naix sens plantarlo. Borde, sil-
vestre. Silvester, agrestis.
BORT BORDEJA Y MARS MARSEJA. ref. y
BORT T MULA CADA DlA SB'n PENSA UNA, ó 'l DIA QUI
NO LA Fi, LA GUARDA PERA l' endbmI. ref. Deuota '1
poch qne's pót fiar de la gent ruina. Bl hijo borde y
la mula cada dia se mudan. Yile genus, vilia facinora.
BOS. m. Espècie de morrallas de espart, corda,
etc. que impedeixen als animals lo mossegar. Bozal,
hadal. Fiscella, se, fiscelliis, i. |i Lo que s posa als
gossos pera que no mosseguen. Frenillo, bozal. Pasto-
mis, epístomis, idís. || Tauleta ab garfis 6 altra cosa
equivalent que*s posa en lo morro dels animals pe-
ra que no pugan mamar. Bozal. Pastomis, epistomis,
ídi8, II Lo que's posa à las foras pera que no malme-
tan los cunills. Prisuelo. Yiberris imposilum fne-
num. II La cuberla clara de espart ó altra matèria
pera tapar la boca dels bucbs de abellas. Hatijo. Ye-
lamen, tegumen, inis. || Pél moíxi. Bozo. Pubes, is,
lanugo, inis.
POSAR LO BOS. fr. Embozar, Fiscellam jumentorum
ori apponere.
BOSCÀ, NA. adj. Gosa de bosch. Silvestre. Sil-
vestris, agrestis.
BOSGALL. m. Branca de llenya, gruixuda, talla-
da à propòsit pera '1 foch. Tuero. Ad ignem paratum
lignum, sudes.
BOSGALLADA. f. Gop de boscall ó bastó. Trau-
cazo, estacazOy garrotazo. Yectis iclos.
BOSGALLÀS. m. aum. Trashoguero.VLàgndi sudes.
BOSGALLET. m. d. Pequem tuero, lenecito. Par-
va sudes.
BOSGAM. m. boscatge.
BOSGAR. V. a. ant. Gonstruhír embarcacions.
Construir embarcaciones. Navès construere.
BOSGAROL, A. adj. BOSCÀ.
BOSGATER. m. llentater.
BOSGATGE. m. Gonjunt de arbres espessos.
Bosmje. Silva, ae, nemas, oris. || pint. País de ar-
bres, espessuray animals. Boscaje.hep'icUk arborum
animaliumque silva.
BOSGH. m. Terreno incult, poblat de arbres y
brossa. Bosque. Silva, ae, lucns, i, nemus, otïs, sal-
tus, us. II La part del hort ó jardí poblada de arbres
per recreo y no per fruyl. Bosquete. Silva, se, arti-
fícialis lucus.
BOSCH CREMAT ó TORRAT. Aqucll à quc s' ha pegat
foch. Chamicera. Residua combusti nemoris pars.
BOSCH ESPÈS. Lo que esta mòlt poblat de arbres y
rabolls. Maleza. Opacus lucus, atrum nemus.
BOSCH PERA TALLAR. Sc dju aqucll co que 'Is arbres
se poden tallar pera aprofitarse de la fusta y llenya.
Talar. Ad seclionem aptus lucus.
REDUHiR k BOSGH. fr. Gouvertirhi algun terreno.
Embosquecer. In lucum evadere.
sÉR UN BOSCH. fr. met. Se diu de una cosa mòlt
espessa y confusa. Ser un bosque. Lucum esse.
BOSGÓS, A. adj. Lloch mòlt poblat de boschs.
Nemoroso. Nemorosus.
BOSGÚRIA. f. BOSGATGE.
BÓSFORO. m. Ganal perahont un mar se comu-
nica ab altre. Bósforo. Bosphoru&, i.
BOSONYA. f. ant. bellesa.
BOSQUEIG. m. Dibuix ó primera ma de una
pintura. Embozo, bosquejo. Adumbratio, delíneatio,
nís. D Qualsevol obra material sèos conclóurer. Bos-
quejo. Rude, informe, imperfectum opus. || Escrit ü
obra del ingení sens perfeccionar. Bosquejo. Impoli-
ta, adumbrata res.
ESTAB EN BOSQUEIG ó BosQUEJAT. fr. Estar uua obra
sens conclóurer. Estar en bosquejo. Opus adumbra-
tum, non expolitum esse.
BOSQDEJADOR, A. m. y f. ant. dibuixador.
BOSQUEJAMENT. m. ant. bosqueig.
BOS
CATALÀ.
BOS
251
B08QUEJAR. V. a. Dibuixar nna imatge sens
difínir los contorns. Bosquejar, Delineo, as, imagi-
nem adnmbrare. || Ferse bosch. Hacerse hosque ó
selva. Silvesco, is. || met. embastar.
B08QUEJAT, DA. p. p. Bosquejado, Delineatos.
B08QUER0L, A. adj. boscà.
BOSQUET. m. d. Bosquecillo, Lncolus, i.
B08QUINA. f. BOSGÀTGE.
BOSSA. f. Saqnet de cuyro ó altra matèria pera
portar los diners. Boka, bolso, Gramena, sb, marsa-
piam, ii. H La de seda feta de pnnt en forma de al-
forjas. BolsillOf hokiUico. Grnmena, a;. || La de em-
bolicar los cabells. Bolsa. Bulga, x. Q com. llotja.
I Túnica que conté 'Is testículs. Escroto , bolsa.
Scrotnm, i. || Las armgas que fà '1 vestit mal tallat,
6 qae no cau bè. Bolsa, fuelle, bache. Rugata vestis,
plica. ruga, ad. || Espècie de cartera de cartró cuber-
ta de tela pera guardar los corporals. Bolsa. Follis,
is. (i La de posar las navajas. Navajero^ estuche. No-
vacularum capsa. || La en que descansa la extremi-
tat de la creu y barra del tàlam en las professons.
Carmj. Snstentaculum, i. | Reixat de cordas en lo
sol del carro pera posar lo fato. Bolsa. Saccus spar-
teus, retícula tus, plaastrorum parti interiori apta-
tus. II Lo com de las alforjas. Jaqne. Manticae qoaevis
pars. I La que's posa en la cua dels caballs pera pre-
servaria del fanch. Codon. Sacculus, i. || Espècie de
glàndalas que té '1 castor junt als testículs, y con-
tenen nn such medicinal mòlt apreciable. Castorec, ó
eastoreos, Castoreum, i, castorea, orum. [| Espècie
de sach forrat ab pells per abrich als peus. Bolsa,
folgo. Bulga, ae. j En las minas de or la part ahont
se troba '1 metall mès pur. Bolsa. Parior metalli
veta. J*íera portar la bandera. Portaband^a. Vexillo
portando balteum. || Cada una de las que serveixen
pera posar las pistolas en la sella. Pistolera. Saccus
brevibus catapultis in epbippio aptatus. || La de cuy-
ro per las cartas. BaUja, Vidnius tabellarius. || La
que serveix pera tapar alguna cosa. Mangmta, funda.
Theca, se. || La que sosté la carrabina pendent de la
sella, apoyantse en ella per la boca. Porlacarabina.
Goríacea scloppeto gestando ex epbippio pendens
càpsula. II La que sosté la llansa 6 bandera del ca-
baller. Cuja. Goriaceus scapus. [| Lo tros de tela
que's posa à las criataras pera embrutarse. Cukro.
Paonos, i, linteum, i. || nànt. Lo tros de corda ab
que s' aguanta altre que s' amarra. Boza, bosa. Fu-
nis, is. Q En lo centro de lasfonas, bassetjas, ó man-
dró espècie de Uata ó trena ahont s' assegura la
pedra. Caja, honda. Funda, sb. || La que serveix en
las iglèsias pera donar las distribucions. Barjuleta.
Pera, mantica, se. D Gaudal, quantitat considerable
de diners. Bolsillo. Divitias, arum. || ridícul. 3.
BOSSA DE FERRO. Se diu del miserable y del ava-
ro. Bolsa de hierro. Avarus, míser.
BOSSA FORADADA. MA FORADADA.
BOSSA sàNs DINERS DÍGASLi cuTRO. ref. Deuota ^1
poch apreci de lo que no serveix pera '1 fi à que està
destinat. BoUa m dinerOy üómala ó digaia mtroi
candil sin metha i,que aprovecha? Miles inermis ^quid
juval?absque fomite flammam excitas.
k LA BOSSA DBL JUGADOR NO CAL ESTRENTEDOR, ó COR-
RE SENS ATURADOR, ref. Denota que'ls jugadors una
vegada perden, altra guanya n y may prosperan.
El que pone aljuego sus dineros, no ha de hacefeuèiUa
de ellos. Pecuniarum lusoris nuUa securitas.
CASTIGAR EN LA BOSSA. fr. Imposar alguna pena pe-
cuniària. Castigar en la bolsa. Pecunia mulctare.
CONTAR ó CONSULTAR AB LA BOSSA. fr. met. fam. Bm-
minar algú sos havers ó caudal pera alguna empresa.
Cansultar con el bolsillo. Facultates perpendere, cru-
menam consulere.
ESPOLSAR LA BOSSA. fr. fam. ESPOLSAR Li BUTXACA.
FÉR BOSSA. fr. met. Arreplegar diners y guardar-
los. Hacer bolsillo. Opes congerere.
FÉR BossAs LO VESTIT, fr. Fér arrugas ó plechs.
Bolsear. Yestem in rugas et plicas contrahi.
NO FIGARSEN RES k LA BOSSA. fr. met. NO FIGARSIN
RES k LA BUTXACA.
QUI GOIIPRA T MENT EN SA BOSSA HO SENT. ref. CODtra
los que ostentan haver pagat barato, lo que han pa-
gat car. El que compra y miente, sú bolsa lo siente»
Damno suo mentitnr emptor.
TENIR BOSSA Ó BONA BOSSA ó BEN FERRADA LI BOSSA.
fr. met. Tenir mòlts diners. Tener talego, tener Jker-
rada la bolsa. Pecuniis affluere, abundaré.
TRÀURER LA BOSSA. fr. ALLARGAR LOS CORDONS DE LA
BOSSA.
TRÀURER T NO POSAR, TIRA LA BOSSA k BODAE. rof.
Denota que per mòlt que's tinga si hi ha eixidas y ào
hi ha entradas, vè que s'acaba. Quien no pone f
siempre saca, suelo halla, Addere qui numquam sem-
per depromere curat, otius ad finem perveniet íHé
reis.
UNA BOSSA SOLAMENT TÉ LA GASA QUE HI HA ARGENT.
ref. Denota que quant uns mateixos caudals se dis-
tribuheixen per mòltas mans luego s'acaban. Xn la
casa que hay dinero dibe haber solo un cajero. Uoios
família; unicum caput.
BOSSAL. adj. S' aplica regularment al cautiu pres
poch temps ha. Reciencautivo, Novilíus servus.
B08SANAYA. f. Moneda antígua de Aragó en
temps de don Jaume I. Bosanaya. Bosanaya, as.
B08SAR. V. a. nàut. Subjectar ab bossas. Àbo^
zar. Funíbus subjicere.
BOSSASSA. f. anm. Bolson. Magna crumena.
BOSSER, A. m. y f. Qui fà hossdLS.. Bolsero.Cm-
menarum faber, sartor. || En alguns monastirs lo
qui fà de majordom. Cillerero. Mínísler, tri, dispen-
salor, pr£ebitor, is. || En comunitats seculars lodis-
tribuhidor dels ploms. Distribuidor de plomos. Minis-
terdístributionumchoralium. || En algunas catedrals
qui apunta las faltas al cor. Pitanzero. Absentium ia
choro annonator. || caixer. S.
BOS8ERIA. f. OOcí de fér bossas, la fàbrica de
elias y botiga ahont se venen. Bolseria. Grumenaram
fabrica, opificina. U Gonjunt de bossas. Bokeríth
CrumeDamm seríea. |] Entre mçDjoa la casa ó habita-
23i
BOT
DICCIONARI
BOT
ció del bosser. Bolseria, Dispensatorís domus.
BOSSETA. f. d. BOSSICH. II GÀUNDATNl.
BO80ICSH. m. d. Bolsita, Gnimena parva.
BOMINADA. f. BOFBTADA, BBVÉS.
BOT. m. Peli adobada pera traginar licors. Cnerüj
pHhjo, y boto p. Ar. Úter, tris, pelils, is. || Acció
violenta ab que's demostra algun sentiment. Sep^lh,
Motiu exacerbationis signnm. I Lo salt que £à la pi-
lota ò qualsevol cos elàstioh quant càaA terra. Botes
?ikB saltQs. I nàot. Uanxeta pera entrar y sortir de
bordo. Boté, Línter, trís. H Salt, brinco. Salto, brin^
co. Siibsaltatio, nis, saltns, ns. | Cop de llansa, pi-
ca, martell, espasa y de qualsevol arma que té mA-
nech. Boté. Ictas, us. [\ ant. pot. |j fam. Figa de flor
abans de ben madurar. Breva, Grossus, i. í Lo que
es de pell de bou. Odrina. Bovinus úter.
MT PBTiT. nàat. Senni, boteqw». Scapha, cymba-
la, ffi.
A lor T TOLü. m. adv. Dit quant se pega A la pi-
lota apenas toca à terra sens donarii temps de bo*
tar. À botivolio. Pil» propè solum percussió.
i BOffS T i BllRALS. m. adv. i SAKALÀDAS.
MSGABEiOAB BOTS. Joch entre quatre noys de mo* '
do que dos se posan de genolls y mans en terra ca*
piculats sostenint à altres dos que s' agafiïn capíeu-
lat» també y donan voltas sobre 'Is de terra quedant
de invers modo; proseguínt així fins que cauhen que
ll«v«rs paran y passanà sostenir als dos que estavan
en terra. Zaina^aina. Ludus sic dictus.
rÉa LO BOT. fr. Formar los gestos qoe preceheixen^
als plors de las eriatoras. Hacer pmhiros. Os ÍDpl<^
laUis modum conformaré; vagitus edere.
rÉE UN BOT. fr. met. Irrítarse. Saltar, gaUar tm
dtk)y màkàtijarsen Yehementer irasci exacerbor, aris,
prsB ira accendi.
iNBLàRSB GOM UN BOT. fr. UmplÜTse do vent. Bmbo-
ii^si, ahotagarse. Inflor, aris.
BivBjRAB LO BOT. fr. BAOt. quc cxplíca '1 souti-
BMot ó enfado algun temps detingut. Volar la mwa»
Iram diuturnam explodere.
TBiíiB LO BOT. fr. fàm. Se dia dels noys quant s'
enujan y ploran. Btíarheeho uh botija, Pr» ira tnr-
gídum esse.
BÓTA. f. Eyna de fusta ab cèrcols pera guardar
licors. Cuitf, pipa, bota, tonel, barrica, wmja, Gup-
pa, se. II ant. llànxbta. bot. || mel. La persona mÀH
grossa. Ctito, oafíkigord4t»yrecaqmny nchoncko. Yen-
irOSOS. I ÜLT. 5.
i posabsb 6 TouiABSB GOM UNÀ BOTÀ. fr. mot. fam.
Toroane mòlt gras. BmbasUcersiy $ttar hicho im 60-
1^. Turgi4am esse, pingnescere, obesum esse.
. BOTA. f. Galsat de cayro ó altra matèria qoe
enbreÍK lo peu y part de k cama. Bota. Ocrea, ae. |
Lo éebleeb per adorno en Y extrem de las BiAnegas.
Vuelta, y bota p. Ar. Pendan» manica plicata.
isiAB AB LAS BOTJkS P06ADAS. fr. mot. Kslar A punt
de eaipiadrer alga» viatge. Bstar con la$ botas fue»-
fat, iMMr k$ etpmUu oabadas. Ad ilar laciiaidam
]paBatB% piomf tM|a aaa^ i&pnKWttte taan.
GUABIflB US BOTAS ALS VESTITS, fr. OfUir. Flmbtl
omare, circumdaré.
posARSE BOTAS. fr. BnubotorM. Ocreas cingere.
POSARSE LAS BOTAS AL BBVÉS. fr. PélVDBBE LO lAB
PEI LAS FÜLUS.
BOTADA. f. Fusta per las bòtas. Duelot. Dolíarií
Ubula. II BòTAM. II Lo vi que cab en una bóta. i«to.
Yioi quantitas dolium replentis.
BOTADOR. m. nàut. Perxa llarga ab ui fem k
punta y ganxo en nn de sos extrems, qoe eo In
embarcacions menors serveix pera atracar y de»*
traçar. Bichero, botador. Contus, i. 1 adj. qie i
aplica al saltador. Saltador. Saltator.
BOTAFOGH. m. art. Pal ab la metxa encesa tt
la punta pera pegar focb al canó. Lanzafuege, Mb-
fuego. Ad tormenta bellica accendenda ignifer ba*
gurins. II Bronqninós. Bu$ea rwidos. Rixator, 1%
jnrgiosus, i.
BOTALÓ. m. nAnt. Pal pera posar à las ?q1v f
altres usos. Botalon. Tignum, L
BÒTAM Y BOTÀMEN. m. Mnltítut debòlM
regularment pera provehír las embarcacions, tifh
ria, botàmetí, tontüria, dolaje. Gupparum copia.
BOTANA. f . Pessa rodona de fusta pera adohr
los forats dels bots ó bòtas. Botana. Utris comanaï
sura, sarcimen. Q Forat que fAn en la roba ks g0f
piras de foch. Chispazo. Scintiilae ictus. I Brodil
las bòtas. Brocal. Colium, i.
BOTANER. m. Instrument de boters ab qo»!!^
san las botapas en los bots y bòtas. Botamer^ itl•
trnmentum quo sarcimen utribos aptator.
BOTÀNICA, f. Ciència que tracU de la lalfl»
lesa y propietats de las plantas. BotémuM. Botanio^
», berbaria arsu * •
BOTÀFUCH. m. Professor de botànica. BeUmà^
botoHtita. Botanicus, í, berbarina, ii, herbari»
peritus. II adj. Lo que pertany A la botànica.
nUo. Herbarins.
BOTANOUÀNCULA. f. Supersticiosa adiviaaal
per medi de berbas. Botanonumcia. Botanomanüi^
BOTAR. V. n. Saltar la pilota 6 qualsevol
elàstich que cAn à terra. Botar y saltar. Salio»
subsilio, is. I V. a. Fèr forsa y tràurer alguna M
del Uoch en que està. ÀrrojoTy botar. Extrado, ii- 1
Tirar la nau al mar la primera vegada. Yarart àfin
Navem in aquam deducere. || nàut. Gobemar k iM
pera dirigir la proa al Uoob qoe s vól. Botar, IMf
dirigere. H Enujarse, enfadarse ab senyala de idv
plorar. Eacer puckmtos ó ptieAaroi. Os in plotf üri
modum conformaré, y Tnssar. Borfiar, üàiliaflR
Ittsistere contumaciter.
BOTARüT, DtA. adj. En figura de bola, 9^
Begordete, rechoneho. Erevis cpassusqaa boma»
BOTAT, DA. p. p. Sattado. Reaultoa.
BOTAVANT. m. nàut. Perxa llarga abisaalil
en r extrem ab que 'la mariners se defanflaa/Mt
abordatge. Botavanta. Bipanni aA arcaadoa
iastrnctus longnrius. ||. Passa dataBToaBOiMl jii
OB larma dala pak dallfQalv4* Wa 1
BOT
CATALÀ.
BOT
S3S
pera ígaalar lo casco dels caballs, etc. Pujabante.
Scaber, scalprnm, i.
m PER UN BOTAVANT. cxp. faiD. quo manifesta la
repugnància en cedir à alguna cosa. Ni por un cristo,
ni por esas ni por esotras, Neqaaquam, neatiqaam,
miníme gentínm.
QUE SR*N VA JA TOT AL BOTAVANT. exp. fam. Dcnota
1 poch caydado qne li dóna, al qui res li costa, de
qae*s gaste mòlt en alguna funció. Arda Bayona.
Sumptas nihil moror; nulli parco sumptui.
sÉR UN BOTAVANT. fp. fam. Séf entremaliat. Ser un
üablo, Irrequietum esse.
BOTELLA, f. Vas de vidre ó cristall de coll
estret. Botella. Lagena, ae, oénophornm,i. || Lo licor
que conté. Botella. Liquoris mensura lagenam exae-
qnans. || La de terra. Alcarraza. Fictilis urceus. D
ter. Barralonet en que*s posa un galet en la panxa
pera béurer. Barrilejo, eunete, cubeto, Gadas, i. 1|
ter. lOTET.
BOTXLLETA. f. d. y
BOTELLÓ. m. d. Botellita. Parva lagena, lage-
nnla, se.
BOTER. m. Qui fà bots de pell. Botero. Utrarius,
ii. II Qui fà bótas de fusta pera posar licor. Cubero,
tonelero, barriUrOf earralero, Doliarias, ii, cadorum
artifex.
BOTERA. f. ter. gatonera. || La dona del boter.
Botera, Doliaríí uxor.
BOTERIA. f. V art de fér bótas. Toneleria, Do-
liaría ars.
BOTET. m. Gat, cnyro cusit per un costat y
empegat per dins, de figura cònica, ab un brocb
de fosta ó de banya en lo coll pera béurer ab como-
ditat. Botilloj bota, borracha. Utrículus, i. || reclam.
TOCAR LO botbt. fr. mct. fam. Indagar lo modo de
pensar ó ï estat en que's troba algú. Tentar la ropa
d alguna. Aliquem callidè exploraré.
BOTETA. f. d. Cubeta, cubetilla. Cúpula, se, do-
liolnm, i. H La que serveix pera transportar aren-
gadas. Pipote, barril, casco. Doliolam, i.
botí. m. Galsat que cubreix la empenya del peu
y part de la cama ó tota ella. Botin. Ocrea, as. ||
mÜ. La presa que fan los soldats alsenemichs. Botin.
MannbiíB, exubiac, arum, prseda, ae.
BOTIGAIX. m. ant. y
BOnCAIXADA. f. ant. bofetada.
BOTIFARRA, m. Budell ple de carn 6 altra
▼íanda. Mordlla, butifarra. Botnlus, i, tomacina, se,
tomacalnm, i.
FÉR BOTIFARRAS DE LA SANCH DB ALGÚ. fr. RENTARSB
àM LA SANCH DB ALGÚ.
BOTIFARRER. m. Espècie de aspi que serveix
pera penjar las bolifarras. Moreillero. Quxdam de-
cussis species ad botulos pendendos.
BOTIFARRETA. f. d. Botifarra prima. Taran--
gana. Exilis botulus.
BOTIFLER, A. m. y f. Qui tè las galtas mòlt
grossas. Carrillos de monja boba, ó de trompetero,
InflatiB baccde. jj Motiu dels partidaris de Felip V.
TOMO I.
BOTIGA, f. La entrada ahont traballan los me-
nestrals, ó venen los mercaders. Tienda y botiga, p.
Taberoa, a;. || La del apotecari. Botica. Pbarmaco*
políum, ii. D La del barber, barberia. || La del lli-
breter. LLIBRERIA. || ant. MAGATSEH. || La dcl boter
de pells. Odreria. Utricularia officina. || La del cerer.
CERERIA. II La de cervesa. Cerveceria. Cervisíaria
laberna. || De cisteller. Cestería. Cislaria officina. I
De manyà. Cerrajeria. Ferraria laberna. || De fuster.
Carpinteria. Materiaria fabrica, tignaria officina. |
De argenter, obrador. || De passamaner. Pasamane"
ria, cordoneria. Tasniarum officina. || De pells. Pe-
llejeria, pelleteria. Coriaria officina. || De pentiner'
Peinería. Taberna ubi pectines venduntur. jj De per-
ruquer. Peluquería. Cinoflaris officina. J De rellotger.
Relojería. Officina in qua horologia fabricantur sea
reficiunlur. || De roba. Roperia. Vestiarium, ii. || De
sastre. Sastreria. Promercalium vestium officina. 0
De sombrerer. Sombrereria. Pilearia taberna. || De
trastos y robas usadas. Prenderia. Scrularium, ii. |
De oUer. Alfareria. Figlina, ae. I De telas. Lenceria.
Líntearia taberna.
DE LA SEVA BOTIGA, loc. mct. fam. Síguifica que ea
propi ú original lo que algú conta ó refereix. De m
propio ingenio. Ex proprio mar te.
OBEIR, PLANTAR, PARAR BOTIGA, fr. POíWf, obrif
tienda. Mercaturam facere.
PLEGAR ó TANCAR LA BOTIGA, fr. Quiíar, ttlzar, eer^
rar la botiga. Tabernam claudere.
BOTIGOT. m. culàra.
BOTIGUER, m. Qui té botiga oberta ó ven gé*-
neros per menor. Tendero, botigturo. Tabernarias,
ii. 11 Lo de pany os. Panero. Pannorum venditor. ]
De telas. Lencero. Líntearius, ii, linteo, nis. || Auceil
deunas quatre polsadas de llarch ab lo bècb negre,
prim y llarch, los dos dits externs dels peus, que
són encarnats, units ab una membrana. Per lo llom
es girassolat de blau, vert y negre ab una hermosa
ralla en lo mitj; pel ventre y costats del coll y
del bècb es encarnat. Habita en las voras del mar y
de rius. Se li dóna aqueix nom perque's creu qne
posantlo en las botigas de panyos fà fugir las arnas.
Pdjaro polilla, martin perico, martin peseador, Alce-»
do, alcyoo, nis.
BOTIGUER DB TALL. Lo dc Tobas que ven à la me«
nuda. Tendero. Tabernarius, ii.
BOTIGüETA. f. d. Tiendecilla^püesto, botiguitla^
Tabernula, ac.
BOTIJA. f. Vas de terrissa rodó, coll curt y
estret. Botija. Lagena, ae. | Mesura de líquits usada
en las Àméricas espanyolas; pesa 2 arrobas 12 llia-
ras y 8 unsas. Botija. Quaedam liqnidorum roensara
sic di^. II La de fusta. Colodra. Ligneum vas.
BOnJASSA. f. aam. Botijon. Lagena major^
fídelia, ae.
BOTIJER. m. Qui fà botíjas. Botijero. Lagena-
rnm faber.
BOTIJETA. f. d. BotijUlüf boújeta, Lagancolai
ffi, parva lagena.
81
S34
BOT
DICCIONARI
BOU
BOTIL Ó BOTIRÓ* m. Home petit y gros. Be-
eoquin, botijon, repoUudo, cachigardeie, morcon, reia-
co, rechoncho, tapon de cuha, Brevís obesusque homo.
11 Enginy pera pescar.
BOTILLA. f. anl. botí. 2.
BOTILLER. m. Qui fà y ven begndas en bolellas.
Botillero^ boliUer. Gelidarnm potíonam conditor,
vendilor.
BOTILLERIA. f. La botiga ó casa en qne's ven
varietat de begadas. BoHlleria. Aqnaram mulsarum
apotheca, officina.
BOTlNFLATy DA. adj. ter. Mès que inflat. Aho-
targado, Tumens.
BOTINER. m. Qui fà botins. Boíinero, Ocrearum
opifex. n mil. Qui s' encarrega del botí. Botinero.
Prsedíc costos.
BOTINET. m. d. Botinico, botinillo. Parva ocrea.
I mil. Boiinico, botiniUo. Parva pra;da.
BOTIQUt. m. Caixó ó armari provisional de me-
dicinas. Botiquin, Medicamentornm capsa.
BOTJA. f. Mata que té las fuUas mòlt primas y
blaoquinosas, las camas tendras y fà un olor mòlt
suau. S* usa per remey contra 'Is cuchs. Abrótano,
h€ja, lombriguera, Artemisia, ae^abrotonum^i. || ant.
Lo capull que fà 1 cuch de seda. CapuUo. Bombycis
follículus.
BOTJi BLANCA. Planta ramosa, de dos peus de al-
sària: té las fuUas blanquinosas y las flors grogas.
Albaida, Ànlhyllis cythisoides.
BOTJAR. m. ter. Terreno incult ple de matas y
malesas. Matorral, Dumetum, i.
BOTJET. m. Lo forat ó vuyt de la paret entre biga
y biga quant 8* assenta la fusta. Tabica, Metopa, os.
BOTO. m. Flastoma. Voto. Blaspbemia, se.
BOTÓ. m. Pessa de fusta rodona y cuberta de
roba, ó boleta de altra matèria que's passa pels
traus pera subjectar los dos costats de un vestit ó de
altra cosa que's vól unir. Boton, Pra^clavium, ii,
globulus adstrictorius. || Lo nús ó borró dels arbres
y plantas. ÀboUoriy boton, grumo, yema. Gemma, ffi,
ealyx, icis, folliculus, i. || Boleta de ferro en la punta
de la espasa pera no ferir. Boton. Lamina, ae, glo-
bulus, i. II Poncella, la flor abans de badarse. Ca-
fuUOy càíiz, boton. Calyx, icis. || En lo centro de las
rodas dels carruatges la pessa grossa abont encaixan
los raigs. Cubo. Rotae modiolus. [j Part generativa
del animal. Testiculo. Testiculus, i. || ant. Gra en la
cara. Pústula. Pnstula, se. || pi. ant. bou. I.
BOTÓ DB FOCH. Gauterí ab un ferro bullent que re-
mata en figura de botó. Cauterio, boton de fuego,
Ganterium, ii.
COBDAR LOS BOTONS, fr. BOTOIIAB.
DESCOBDAB LOS BOTONS, fr. DESBOTOIIAB. ^
IfO LLBVAB VALENT DB ÜNBOTÓ. lOC. aut. NO qUítaf
ni tan siquiera una punta de alfler. Nihil substrahere.
BOTONADA. f. Joch de botons en una pessa de
roba. Botonada, botonadura. Globulorum numerus,
ordo, series.
BOTONADOR. m. Inatrumeot de ferro pera
cordar los botons en la roba estreta. Abotonador.
Implicandis aretae vestis globulis ferrum.
BOTONAMENT. m. La acció de botonarse. Abro-
chamienlo. Infíbulacio, nis.
BOTONAR. V. a. Cordar lo vestit ab botons. Abo-
tonar, abrochar. Globulis vestem cingere, ocellis suis
globulos inserere. || v. n. Tràurer ulls los arbres y
plantas. Abotonar. Arbores gemmare, in gemmas tur-
gere. || nàut. Unir una boneta à sa vela, ó una pessa
à altra per medi de una flassada ó botó. Abotonar.
lUaqueo, as.
BOTONAT, DA. p. p. Abotonado. Globulis im-
plicatus, constrictus. Q Lo que trau botons. Se diu
dels arbres y plantas. Abotonado. Gemmatus, ger-
minans.
BOTONER, A. m. y f. Qui fà botons. Botonero.
Glavorum, globulorum opifex, factrix. ||f. ter. trau.
BOTONET. m. d. Botoneito, botoncico. Adstricto-
rius globulus. II pi. Lo que serveix de llavor en las
flors artificials. Semilla. Semen, ínís.
BOTORNON8. m. pi. Tumor que's fà entre la
orella y coll. PdpuJa, papera, lamparon, parótida.
Struma, panucella, se, cherades, adenes, nm.
BOTOY. m. BORDAT.
B01XA. f. Bola pera jugar. Bocha, Lígneus glo-
bulus. D Arruga que fà '1 vestit quant no ajusta bè
al COS. Fuelle, buche y bocha. p. Mur. Sinus, us, nm-
bo, nis. Q pi. Espècie de escombreta de fíl de aram,
que usan los argenters pera netejar y bronyir las
pessas sobredauradas. Gratas, loauratis vasís per-
poliendis instrumentum.
COP DB BOTXA. Bochazo. Globnli ictns.
jocH DE BOTXAS. Lo quo's juga entre dos ó mès
personas ab unas bolas mitjanas, las quals se pro-
curan arrimar à una de petita anomenada bolitj, y
guanya '1 qui las hi fà quedar mès prop. Juego de
las bochas. Globulorum ludus.
BOTXAR. V. a. y derivats, embotxar.
botxí. m. BUTxi.
BOTXORN. m. Afront. Afrenta, boehomo. Expro-
batio, nis, dedecus, oris. || Calor que prové de cal-
ma ó foch. Boehomo. j£stus, us. [| Ayre calent en T
estiu. Boehomo. Yulturnus, i.
BOTZIGüt. m. BORRISSOL.
BOTZINA, f. ant. BOCiNA.
BOTZINAR Y BOTZINEJAR. V. n. RONDINAR.
BOU. m. Toro capat y domesticat pera llaurar,
tirar lo carro etc. Buey. Bos, bovis. |j Lo novell y no
domat. Novillo. Juvencus, i. || Barca de pescar ab V
art; també 's diu parelu per sér dos las que's ne-
cesitan pera manejar dit art, del qual tiran apare-
lladas. Pareja. Navis piscatoría. 0 fam. pallissa, cop.
BOU DE CABESTBE. Lo vcrdadcr, lligat per sas ban-
ya» à fi de gobernarlo y tirar detràs de ell à la cas-
sa; ó '1 fingit de cèrcols y tela en que sól ocultarse
*1 cassador. Buey de cabestriUo. Venatorius bos.
BOU DB CORPUS. Tilol quo's dóna als que en alguns
paratges van devant de las professons de corpus fent
boberías pera fér rinrer. Tarasea^ gomia. MaDducos, i.
BOÜ
CATALÀ.
BOT
285
BOU BNGEBixAT. Cebon. Sagíoalas bos.
BOU E8QUELLKB. BOU MElfEB.
BOU FIBÉSTBCH 6 SALVATGE. TOBO.
BOÜ MALICIÓS. Lo que es astat y taymat. Marrajo.
Calüdos bos.
BOU MABÍ. Peix gros de mar semblant à la vadella.
Bue}f marinOy vaca marina, foca, Marínas vitulos,
phoca, ae, box, ocis.
BOU MENEB. Lo que serveix de guia als altres. Ca^
bestrOf mansOf foca, Sectarius bos.
BOU PBBA CASSAB PEBOius. Lo flogit pora cassarpor-
dias. Boezuelo, buey de caza. Bocalas aucupatorios.
BOU VELL PEBA LA MATAITSA. Cottal. YetuluS bOS.
^Al•lOBT AlflBis BOU QUE IfO LUCBES? ref. DOOOta
que en totas las cosas hi ha dificultats é inconve-
nients. í,Dónde irà el buey que no avet Qaocumqoe te
vertas, idem tibi erit sensus, eadem acerbitas.
AL BOU MATHÓ U FA POCH l' AGULLÓ. TCf. DeOOta lo
poch que serveixen los estímuls als peresosos. i'
buey haron poco le presta el aguijon. Segnis et tardus
parom stimulis agitatur.
al bou vell UtDkL DE ATBB T DEIXABÍ LA PELL. ref.
Denota que*ls homes vells mudant de clima y ali-
ments exposan la sua salut y vida. Al buey viejornú-
dale el pesebrt y dejard el pellejo. Senibus cibi etcoe*
li mntatio pericnlosa.
AKABBi TOT, BOUS T ESQUELUs. fr. Dcuota la roso-
Inció de fer alguna cosa encara que sia ab risch y
pèrdua. Roein y manzanas, ó aun que se aventuren ro^
cin y manzanas, Quidquit eveníat.
BOC SOLT SE LLEPA COM vÓL. ref. Deuota quant
apreciable es la llibertat. El buey sueho bien se lame,
fioü bene pro toto libertas venditur auro. «
BOU VELL LLAUBA DBET. rcf. Dcuota quo la prÀctica
ensenya; y s' aplica als que guiats per sa intel-li-
géncia y pràctica manejan bè sos asumptos, encàr-
rechs etc. Buey viejo surco derecho. Res suas experti
rectius curat.
BOU T ABBÓs. fr. met. Dóna à enténdrerla magni-
ficència de algun convit. Arroz y gallo muerto. Lau-
tum convivium.
coBBAL DE BOUS. Boycra, boyeriza. Bovíle, is.
DOXAB BOU. fr. met. fam. Pegar. Bordonear, Baculo
percutere, contendere.
JA ES DUB LO BOU AL AST. rcf. Dcuota quo à algú se
li ha pas^t lo temps ó edat proporcionada pera
apéndrer. Ta està duro el aleacer para zamponas]
viejo es Pedró para cabrero; tiene ya dura la mòllera,
Flnxerunt opportuna tempora.
LO BOU PEE LA BANYA T l' HOME PEB LA PABAULA.
ref. Declara lo lligat que esta l' home pera cumplir
la paraula, com las banyas unidas al bou. Al buey
por el euerno y al Iwmbre por la palabra, Verba li-
gant homines taurorum cornua nervi, vel funes.
LO BOU TIBA LA ARADA, MÈS NO DE GANA. rcf. Donota
que*l traball repugna. El buey traba el arado, mas no
de su grado, Molestus, tamen suscípíendus labor.
MàS CAGA UN BOU QUE GENT OBBNETAS. lOC. fom. DO-
nota que mès profit se trau de una cosa gran que de
móltas petitas. Mas caga un buey que cien gohndri»
nas. Plus decies hirundine bos caçat unus.
NO vÉUBEB UN BOU k TBES PASSAS. fr. Sér mólt curi
de vista. No ver siete sobre un asno, Oculos cah'garet
aportis oculis nou videre.
PABLÍ 'l BOU T DIGUÉ MU. TOf . S' Bplíca als tODtOS
que per poch que parlen no dihuen sinó disbarats.
Habló el buey y dijo mu, Stultus stulta loquitur.
PASSA BOU PEB BÈSTIA GBOSSA. fr. mot. Quaut lo de-
fecte ó imperfecció de una cosa 's recompensa ab
la bondat ó perfecció de altra. Vdyase mocha por
comuda. Hoc unum alio rependatur.
pÉBDBBa BOUS Y B8QUELLA8. fr. mct. Pérdrcrho tot.
Perder à remate. Omoia amittere.
PÉRDREB LOS BOLS Y BUSCAR LAS ESQUBLLAS. rcf. De-
nota lo que nos enganya 1 desitg, pues ab poch fo-
nament persuadeix lo logro de lo que desitjàm.
Quien bueyes ha perdido, cencerros oye ó se le antojan.
Qui amant, ipsi sibi somnia fíngunt.
POTA DE BOU. Herba, barba de aaron.
TANT LO PUNXAN AL BOU QUE 1 LA DEBRERIA *g MOU.
ref. Denota 1 cuydado que s déu tenir en no irritar
à algú encara que mostre suavitat y mansuetut.
Aunque manso tu sabueso no le muerdas en el bezo. Ca^
da pajarieo tiene su higadito, Etiam capillus habet
umbram suam.
BOUADA. f . Ramat ó multitut de bous. Boyada.
Boum grex, copia.
BOUÀS. m. aum. Bueyazo. Major bos.
BOUET. m. d. Bueyedllo, bueyezuelo. Minor bos.
BOVA. f . BOGA. 1. Q ant. Piel de buey. Bovina
pellis.
BOVADA. f. VAGADA. Q BOBERU, BADOMEBUS.
BOVATER. m. vegueb*
BOVATGE. BOVATJE. m. servey que 's feu en
reconeixement de senyorio al rey al principi de sòq
reynat, en lo qual contribuhian los nobles, clergues,
y las ciutats y vilas de Catalunya desde '1 Segre
basta Salsas; pagàvase per parell de bous, caps de
bestiar major y menor y pels béns mobles certa
suma que anà variant en lo temps. Bovaje, bovúUco.
Yectigal à boum jugis.
BÓVEDA. f. Volta grassa en los edificis. Bòveda.
Fornix, icis. || sotebrani.
FÉB BóvEDAS. fr. Abovcdar, boveL•r, Fornico, con-
fornico, concamero, as.
BOVER. m. Pastor de bous. Boyero, boyeriza.
Bubuqua, a^, bubulcus, i.
boví, na. adj. Lo pertanyent als bous. Boyal^
boynnoy vacuno, Bovillus, bovinus, boarius, bucerius,
vaccinus.
BESTIAR BOVÍ zELós. Toriondo, GatuUcus taurus,
vacca.
BOY. ant. n. p. de home. Boal, Baudilio, Bande-
lius, ii.
' BOYA. f. nàut. Fusta ó suro per senyal del Au-
cora que està à fons. Boya. Anchorae suber, tigi-
llum, anchorale tignum.
BOYRA. f . Vapor espès que s' alsa poch de ter-
186
BRA
DICaONARI
BKA
rt 7 '8 desfà ab lo calor del sol. NUbla, Nebqja, ».
0 La que no*s pól alsar de terra. Nehlina, Nebola,
ID, caljgo, inis. || La qoe s' alsa en la mar. Bruma,
kntmazon, CaUgo, inis. || La qae en forma de na-
volet s' arrosega per las montanyas. Gata. Serpens
Debula. II ter. Malaltia que enfosqueix la vista. Nie^
Na. Nebnla, se. || Lo dany que la mateixa boyra cau-
sa al blat. Niehla. Nebula, «. || met. Confusió, obs-
curitat de ideas. Cargazon. Gravedo, inis. jj f. bullà.
VIVA Li BOTBi. exp. mot. fam. Denota la buUa,
satisfacció y alegria que hi sól bavér en algun con-
curs. Ànde la loza. Indulgente gaudio.
IQVE HI HA BOTIA? exp. met. fam. que denota si
està algú perturbat ó mòlt carregat de cap. í^Esidi
ftiodOy abrumadot ^Lacessis? ^opprimeris?
BOYRAfiSA. f. aum. Gran nübla. Magna ne-
bula.
BOYRETA. f. d. Nieblecilla, Nebula, se.
BOYRINA. f. ant. Boyra espessa y baixa. iVeò/t-
Ma. Nebula dentior.
BOYRÓ8, A. adj. Gubert de boyra. Nebulosa.
Nebulosus, nubilus. || astr. Se diu de las estrellas
fixas de poca llum. Nebuhso. Nebulosa^ stells.
BBABANT. m. Espècie de tela. Bràbante, Lín-
teí genus.
BRAGAREN8E. adj. Lo natural ó lo pertanyent
à Braga. Bracarense. Bracarensís.
BRAGH. m. Tumor que conté matèria. Àpo$te^
ma, postema. Apostema, atis, vomica, os. |j ant. Gos
de mostra. Perro de muestra, Ganis odorus, vestiga-
tor. II Gos íi del morro partit. Dogo, braeo, Domesti-
ous canis moloso similis, canis simus. |j pi. ant. Cal-
Wleto. Calzoneillos.
BRAGHBfAN. m. Sabi antich de la índia; regu-
larment s' anomena en plural. Bracmanes, Bracma-
niB, arum, brachmanes, um.
BRAGA. f. Drap que*s posa à las crialuras de
mamella pera netejarlas sèos desbolcarlas. Metedor,
eiikro. Panniculus, superpositorius, subligar, is. jj
pi. Espècie de calsas amplas y llargas que portan los
Persas, Medos, Germans y Sàrmatas. Bragas. Bracs,
aram, femoralía, ium. || galsotbts.
k QUI NO est! acostumat i BEAOAS LAS GOSTUBAS U
FAN LLA6AS. rcf. Dcuota que qui no està fét à alguna
penalitat la sent mòlt mès que altres. A quien no es-
U hecho d bragas, las cosluras le hacen llagas: asno
fM 110 està aeostumbrado d la albarda muerde la ata-
farra. Insuetis grave, vel exiguum est onus.
■üDAE LAS BBAGAS. fr. Posar à las criaturas bol-
quers nets sens desbolcarlos. Entremeter. Mundos
pannículos pueris immittere, aptare.
BRAGADA. f. Part del cos del animal desde Y
angonal fins à la sofraja. Bragada. Fèmur, oris.
BRAGADORA8. f. BRBGADOBAS.
BRAGAR. V. a. bregar.
BRACMÜB8A8. m. pi. Home descoydtl y fluix.
Vainazas, Juan Lanas, Laoguidus, iners. D anm. Cu-
krazo. Pannus, i.
BRAGAT. m. Se diu del animal qoe tè V entre-
cuix de diferent color que lo demés del cos. Braga-
do. Yersicolor femore.
BRAGUER. m. Envenadura pels trencats ó po-
trosos. Braguero, ligadura, apretadero. Sabligacu-
Ium, i, subligar, aris, vinctura, se. || Las mamellas
de las vacas, cabràs y bestiar semblant. Bragadura,
ubres. Uber, eris; y sumen, inis lo de la truja. ||
nàut. Gap gruixut que s' assegura en la pala del ti-
mó. Braguero. Funis nauticus.
BRAGUETA, f. Obertura en la part del devaot
de las calsas. Bragueta, Bracarum anterior pars.
BRAHÓ. m. La part molsuda del bras. Munon,
moreiilo, Bracbii torns. J Forsa. Brazo. Yis, is.
TENIR BON BRAHÓ. fr. mot. Tenir mòlta forsa. Te-
ner bravos jarretes, ser kombre de buen jarrete, La-
certosus homo.
BRAM. m. La veu bronca de alguns animals.
Bramido, Fremitus, us. jj Lo del ase. Bebuzno, rozni-
do, Fremitus, us. || Lo del bou. Mugido, bramido. Mu-
gitus, us. 0 Lo del lleó. Bugido. Rugitus, us. 0 Del òs.
Bramido. Cauritus, us. || Lo del brau, vedell, elefant
y semblants. Berrido. Barritus, us. || met. Crit ex-
traordinari de la persona quant està colèrica. Brami-
do. Yociferatio, nis^ clamor, oris. |j met. Lo ruido es-
pantós de la mar, ayre etc. Bramido. Stridor, is,
fremitus, us.
BRAMS DB ASE NO PUJAR AL CBL, Ó 'l CBL NOÏS OU.
ref. Denota que lo que's fà de mala gana, ó 's de-
mana ab mal modo, regularment no s' estima ó no's
consegoeix. Oraàon de perro no va al cielo. Peccalo-
res Deus nou exaudit. Nou benò coelestes impia dex-
tra COlit. I i PARAULAS NiClAS OBBLLAS SOBOAS.
COBRBSPÓNOBBB AL BRAM. fr. Bebramúr. Fremitoi
respondere, fremitum iterare.
FÉR BRAMS. fr. Dar bramidos. Mugitus, rugitus
edere.
BRABIA. f. Sols tè us en la frase vulgar: córrer
LA BRAMA, CÓRRER LA VEU. || ter. Enginy pera pescar.
FÉR LA BRAMA. fr. Burlarse de algú. Dar grita. Si-
bilis, contnmeliis aliquem vexaré.
BRABIADORy A. m. y f. Qui brama. Bramador.
Fremens, tis. | poét. Lo que fà un ruido semblant
al bram. Bramador. Ssviens, strídens ventus, unda.
BRAMAR. V. n. Fér brams. Bramar. Fremo, is,
fremitus edere. || met. Plorar mòlt fort. Bramar.
Fremo, is. || met. Se diu de la mar, del vent y altras
cosas que fan un ruido semblant al bram. Bramar.
Fremo, is. | Fer ruido ó estrèpit fort. Bramar. Fre-
mo, is.
BRAMAB COM UN TORO. fr. Bramar de coraje. Yebe-
menter forere, irasci.
BRAMAR l' ase. Bebuznar, roznar. Budo, is. I Lo
bou. Jfu^tr. Mugio, is. jj Lo lleó. Bugir. Rngio, is. Q
Lo vedell, elefant y semblants. Berrear. Barrio, is.
TORNAR k BRAMAR, fr. Rebromar. Fremítui respon-
dere; fremitum iterare.
UA
CATALÀ.
BRA
Wl
m. Qui brama ó crída descom-
fundameot. Yoceador^ algarero. Yociferator, is.
BBAMATHE. m. fam. ialadier. 1.
BIAMIT. m. ant. «un.
BBABIÓS, A. adj. aot. DESITJÓS.
BIAlff. m. aot. BSPÀSi.
MAir M oiGLATiRiA. Especie de ball qne aDtíg:iia-
MBt s' usava en Espanya. Bran de ínglaterra. Sal-
lyiMiis quidam ordo.
BIANCA. f. La rama ó llnch del arbre men-
trisestà en ell. Bama, brazo, fiamns, i. || La taUada
é separada del arbre. Bamo. Ramas, i. Q La esqoei-
ada del arbre. Gajo, garrancho, y gancho lo tros que
fneda en ell. Dissectns, discerptus ramus. || La in-
díuda envers lerra. Àlabe. Deorsum flexus ramus.
I DMt. La part ó divisió que resulta de una cosa ab
^tpeudéncia de ella. MamaL Alicujus rei divisió,
pi». I Lo que ba de servir pera plantar. RampoUo,
Cbbula, talea, s, surculus, i. D llugh. || met; La
fmona qne té sòn origen comú ab altres del mateix
taneb. Bama, Soboles, is, progenies, ei. J En lo fré
oda una de las barretas en que s' assegura la bri-
éL CüMM. Belínaculum, camus, i. || La part separa-
ii de on tot però ab dependència de ell. Ramo^ par-
k.lembrom, i, pars, tis.
MiBCA üi^iMA. Planta perenne que té totas las
fidas radicals, amplas, grans y retalladas per la vo-
la,! una sola cama ab flors pocb vistosas. AeantOy
^lliíkfganíe, branca ursina, Acantbus, i.
lliiSKir Pia LIS BIÀNCAS Ó PER BRÀNQUBTÀS. fr.
Iriretenirse en lo insubstancial de un asumpto,
•aitiot lo més important. Andane por las ramas,
Abiastituto aliena proferre, persequi.
nANGAL. m. Cada una de las dos pedras pi-
eadas ipe forman los muntants del portal. Janiba.
fih, «, postis, is, parastas, adis. || ter. marxàpbu.
nANGALL Ó BRANGAM. m. irangatgb.
BIANGAR. V. a. ant. abrahoicar, agafar.
BBANGATGE. m. multitut de ramas. Bamada^
fmojo, Ab arbore abscissorum ramunculorum copia.
ÏÏBANCSL m. ant. ramat.
ttANCÓS, A. adj. BRANCUT.
BBAIIGOTOMO. m. Instrument que *ls cirur-
laasiotrodubeixeo per la boca pera ferir impercep-
MMMDt la inflamació en los garrotülos. Brancotomo.
IMam chirurgicum instrumentum sic díctum.
MANGUT, DA. adj. Ple de brancas. Brancoso.
Ittosus.
■BAPIDADA. f. Moviment encontrat de un cos
de 10 costat al altre. Tatr^n. Fluctuatio, nutatio,nis.
BlANDAR. V. a. GRONXAR.
BKANDUL V. a. BLANDIR.
HKAIIDÓ. m. BLANDÓ.
i&ABfiLLA. f. Bigotis ó barba de la balena. Ba-
ttu. Bakena, ae. Q Cada una de las branilias que
fcnDaalos parayguas y vanos. Varillay varillaje.
MiBos, Bractea.
BiAniuA MESTRi. La de cada costal del va no pera
reforsarlo. Guarda^ gma, Exteriores flabeüi vírgulaï.
BRANQDEJAR. v. n. Anar de branca en bran-
ca. Àndar por los ramos. De ramo in ramum volita-
re. II ANARSEIC PER LAS BRANCAS.
BRANQUETA. f. d. Bamilla, ramita. Parvus
ramus. D Bamet. Bamito, Bamus parvus, ramulus,
ramusculus, i. | pi. Llenya prima dels esporga-
ments de'ls arbres. Fusta, ramojo, ramza, desbroce.
Bamorum cumulns.
BRANT. m. ant. espasa, estoch.
BRANTLAR. V. a. BRANDAR.
BRANXET Ó BRANQUET. m. ant. Gosset fi.
Perro de falda ó faldero, branchete, braquillo. Simu-
Ins, catulus, i.
BRAQUILOGIA. f . LACONISME.
BRA8. m. Membre de la persona desde 1 muscle
fins à la ma. Brazo, Brachinm, ii. Q Cada una de las
tres classes de la societat; só es: estat ecclessiàsticb,
noblesa y poble. Clase, brazo, Begoi pars, status,
g La classe ó grau à que pertany cada hu en la re-
pública. Bstamento. Gradus, status, us. || En la ca-
dira, banch, etc, lo barro que surt del espatller
pera apoyar lo colse. Brazo, Beclinatorium, ii, sel-
laB brachia cubitalia. || met. Forsa, valor. Brazo.
yis, is, animi virtus.
BRAs DE CAMPANA. La fusta quo li sorveíx de eix.
Brazo de campana. Campana; axis. | Lo ferro abont
se lliga la corda pera tocaria. Bigü^. Yectis cam-
panse pulsando) deserviens.
BRAS DE CREU. Cada una de las dos parts del tra-
veser. Brazos de la cruz, Crucis bracbia.
BRAS OE LA RODA. aut. RAIG.
BRAS DE ORGA. Lo mànocb ó agafador dels regis-
tres. Àsidero, Manubrium, ii.
BRAS DE MAR. Caoal quo sen' entra terra à dins.
Brazo de mar. Fretum, i.
BRAS DE RIC. Canal que surt de ell. Brazo de río.
Fluminis brachinm; amnis, rivi derivat io.
BRAS MILITAR ó DE LA NOBLESA. ClaSSO de milícia Ó
noblesa. Brazo militar ó de la fwbleza, Equestris ordo.
BRAS SECULAR. La autoritat temporal que exercei-
xen los tribunals y magistrals reals. Brazo secular ó
seglar, Potestas temporalis; secnlaris anctoritas.
AB LOS BRASSos EN CREU. loc. Coti ïos brüzos cruza-
dos, Brachiis expansis.
AR LOS BRASSOS OBERTS, loc. met. Ab agrado y amor.
Abiertos los brazos ó con los brazos abiertos, Benevo-
lè, benigne, placidè.
k BRASSOS. m. adv. Ab moKíssim treball. A duros
penaSf à fuerza de brazos, Yirtute et meritis.
DONAR LO BRAS. fr. met. fam. Oferirlo pera que al-
gú s' apoye en ell. Dar el brazo. Drachinm tendere
quo aliquis sustineatur.
DONAR LOS BRASSOS. Abruzar. Amplector, eris.
ESTARSE ab los BRASSOS ENCREUHATS. lOC. mOt. BS-
TARSE AB LAS MANS PLBGADAS.
LLANSABSE ALS BRASSOS DE ALGÚ. fr. mOt. Confiap
un negoci ó assumpte à la prudència de
ú los Itrazos de alguno. In alicujus si-
alicujus fídei se comitlere.
t38
BRA
DICaONÀRI
BRà
LO BRiS AL PIT Y LA CAMA AL LLIT. FCf. ACOnSOlla '1
caydado en los mals deditas parts, y qne en cada
acció 's deuhen aplicar los medis proporcionats al
fi. La pierna en el lecho y el brazo en el peeho, Lectu-
la crara potant, sananda et brachía peclas.
MOSTRAR LO BRAs FORT EN ALGCNA COSA. loc. Mani-
festar algú sòn valor y fortalesa en algona cosa. Ma-
nifestar vigor. Portem se ostendere.
NO ES DEL NOSTRE BRAS. oxp. fam. Sér do altra
classe ó condició. No es de nuestra clase, Non est
nostri ordinis.
PÉNDRER LO BRAS. fr. AcceptaHo algú pera apoyar-
se en ell. Tomar el brazo, Brachíum qno alíqnis sas-
tineatar accipere.
8ÉR LO BRAS DRET DE ALGÚ. fr. mot. Assistir à algú
6 sér lo principal apoyo. Ser su brazo derecho. Prin-
cipalis rerum alicnjas minister.
SOTA 'l BRAS. m. adv. SOTA LA AIXELLA.
TENIR LO BRAS LLARCH ó DE GITANO, fr. mct. fam.
Contar ab lo favor y protecció de alguna persona po-
derosa. Tener brazos ó buenas aldabas; agarrarse de
kuenas aldabas. In potentis patroni auxilio confidere.
BRASA. f. La llenya ó carbó encès ó pres del
focb. Brasa. Pruna, sb.
donArse brasa ó Insia. fr. Componerse, menearsef
bandearse. Sibi sapere, damnum declinaré.
ESTAR EN BRASAS. fr. met. Touír gran inquietut
per algun cuydado ó recel. Estar en brasas ó como
en brasas ó en aseuas, Sollicito, anxio animo esse;
sollicitudine angi.
EfiTAR ENCÉS COM UNAS BRASAS ó COM UNA BRASA DE
rocH. fr. met. Denota que algú té mòlt encès lo co-
lor de la cara. Estar hecL• unas brasas ó una ascua.
Rubesco, is, ore rubicundo esse.
DE POCA BRASA CERTAMENT SE FÀ GRAN FOCH T MÒLT
ARDENT. I PETITA BRASA, CREMA, CtC.
PASSAR COM GAT SOBRE BRASAS. loc. met. Passar so-
bre alguna cosa, qüestió ó dificultat ab temor ó re-
cel. Pasar como sobre aseuas. Auxío animo esse.
PARLAR MÈS QUE FETGE EN BRASAS. loC. tor. PAR-
LAR PERLS CÓLSES.
PETITA BRASA CREMA UNA CASA. FOf. DCUOta que de
un no res à vegadas ne surten grans resultats. Con
pequem brasa se quema una casa: de pequem centella
grande hoguera. Maximus è tenui scintilla nascitur
ignis.
PA96AR PER LAS BRASAS. fr. y
BRASEJAR. V. a. Ensajornar, milj rostir una
cosa, ó rostiria lleugerament. Soasar, perdigar, em-
perdigar. Ustulo, as, leviter amburere, torrere.
BRA8EJAT, DA. p. p. Perdigado Ustulatus.
BRASER, m. Eyna de metall abont se posa focb
pera calentarse, y s' anomena també així junt ab la
capsa. Brasero. Foculus, i, ignilabulum, i. || Pila de
brasas encesas. Hoguera. Pyra,». D Lloch abont an-
tíguament cremavan los delinqüents. Brasero. Ro-
gus, i, pyra, a».
BRASERET.m. d. Caíxetaforrada ab llauna ab
la tapa foradada à modo de reixa, y serveix pera po-
sar focb à fi de calentarse 'Is peus. Rejuela, rejiUa,
maridilh, braserico, estufilla, braserillo, Ubrete. Ig-
nitabulum, i.
BRASERIA. f. BRASER, t.
BRASIL, m. Regne de Amèrica. Brasil. Brasilia,
SB. II Arbre de fusta pesada y de color encés, que
bullida serveix pera tenyir de bermell. Brasil, palo
brasil. Brasílium lignum. | Lo color encarnat que 's
treu de aquesta fusta. Brasil. Brasilus, brasilicus
color, y alguns rubrica, ae. || Lo color que s' extrau
per afeyt de lasdonas. Brasil. Purpurissum, i.
DE COLOR DE BRASIL. BrosUado. BrasiÜus, brasüicus.
BRASILET. m. Fusta mènos sòlida y de color
mès baix que '1 del brasil. Yé de las Lslas Antillas.
Brasilete, brasilillo. Rubellum lignum.
BRASILL. m. brasil.
BRASMOLOGIA. f. Ciència que tracta del floxo
y refloxo del mar. Brasmologia. Brasmologia, a;.
BRASSA. f. La mida de sis peus. Braza. Ulna,
se, bexapus, i, bracbialis mensura. Q nàut. Cap en
que se subjectan los extrems de las vergas de las
embarcacions. Braza. Funis nauticus.
BRASSADA. f. Moviment violent dels brassos.
Brazada, braceaL•. Bracbiorum expansió, extensió,
elevatio. jj brassat.
BRASSAL. m. ant. Armadura antfgua del bras.
Brazal, braceral, brazalete. Bracbiale, is.
BRASSALET. m. Manilla, anell que portan las
donas per adorno en las munyecas: antíguament lo
solian portar també 'Is homes, com las donas, y en
diferents paratges, y de mòltas matérias y espècies.
Brazalete. Armilla, ae. patagium, ii.
BRASSÀS. m. aum. Brazazo. Magnnm brachíum.
BRASSAT. m. Lo que s' abarca ab los brassos de
una vegada. Brazado, brazada. Ulna, ®.
BRASSATGE. m. Tot traball de brassos, y en
particular lo de fér la moneda. Brateoge, brazage.
Nummorum , monetae labor, cussis. () m. Cens de
una vintena part en fruyts.
BRASSEJADOR. m. ant. Qui té boa bras pera
tirar. Bracero. Yalidus, fortis, strenuus jacnlator.
BRASSEJAR. V. n. Manejar losbrassos. Braeear.
Brachía movere, agitaré. | nàut. Tirar de las bras-
sas per una ó altra part pera col-locar las vergas en
lo pla ó direcció convenient, segons V àngul qne ha
de formar ab la del vent. Braeear, brazar. Quosdam
funes nauticos tendere ut virgaB debitè collocentur
in plano ad angulum cum vento eíTormandam.
BRASSEJAR EN CREUS ó À DOS PCNYs. fr. uàut. Tirar
las brassas de barlovent fins que las vergas queden
perpendiculars à la direcció de la quilla. S' usa
també pera denotar las posicions de navegar y cór-
rer en popa. Bractar en cruz, por redondo, d dos pu-
nos. Quosdam funes nauticos usque dum >irgaï per-
perpendiculariter maneant ad carinam aptare; se-
cundo vento navigare.
BRASSER. m. Jornaler de la terra. Ganan, bra-
cero. Conductus, i, fossor, is. || Qui fa brasset. Bra-
cero. Brachio suffulcieos, sustentans.
BRE
CATALÀ.
BRE
239
BRA88EBA. f. Herba, coloquíntipa.
BRASfiET. in. d. Brazuelo, braciUo, Brachío-
lom, i.
FÉR BRÀ8SET. /r. fam. Donar lo bras à alguna per-
sona peraque s' apoye en ell. Dar el brazo. Brachiam
qnoaliquis sastineatar porrigere.
BRATLAR. V. n. himbjír.
BRAU, VA. adj. Ferós. Bravo, bravio, feroz. Fe-
rox, S£vns, feras, trncalentas. || Gran, bo, excel-
lent. Bravo. Insignis, egregins, eximins. Q Valent,
edòrsat. Bravo. Strenaus, forlis. || Àlborotat, enfa-
rísmat. Bravo, Arrogans, lumidns. || S' aplica à co-
sas malas com nna espècie de aumentatiu, com:
BEAü lladre, brau estrafalari, etc. Bravo. Magnas. U
m. Bou petit de un any. Becerro. Yilulus, i. || adv.
m. Bè. BravOf bien. Optímè, recte, pulchré.
BRAVA COSA. loc. irou. Cosa nécia, disbarat. Brava
cosa. Stnltèdictum aut factum.
EN LLOCH BRAU. loc. £o camf descrt. En camino bra--
vo ó denerío. In silveslrí, in inculto, in aspero loco.
BRAHUET, A. adj. d. Bravito. Trnculentulns.
BRAULL. m. Planta de cosa de dos peus de alsà-
ría, 'Is rams semblants als del morritort bort y las
flors à las del saúch. Braba. Braba, ae.
BRAVADA, f. Alenada, tuf molest que llansa al-
guna cosa. Tufo, tuforada, vaharaL•, vaharina. Gra-
vis hatilns.
BRAVADA n FUM. Zorrera. Fumi halitus.
BBAVABA BB VI. Eslocadü de vino. Acer vini ha-
litus.
Fil BtAVADA. fr. Eixir de alguna cosa tuf molest.
Vahar, vahear, Yaporare, exhalaré.
BRAVAMENT. adv. m. Bè. Bravo, bravamenU.
Perbellè, optimè, eximiè. ,1 Cruelment. Bravamente,
Acríter, ssvè. || Gopiosament, en gran manera. Bra-
vamenU, Abnndè, affatim, copiosè.
BRAVATA Y BRAVATADA. f. Amenassa ar-
rogant y vana. Bravata, ronca, Ferox, atrox, minax
dictum. H Fanfarronada. Bravata, baladronada. Ya-
n» minae. 0 pi. Fieros. Minae jactat».
BRAVATEJAR Y BRAVEJAR. V. n. Llansar
bravatas, insultar ab menyspreu. Bravear, roncar,
echar bravatas, fieros, blasonar del amés. Minas effn-
lire vanas; minas jactare.
BRAVATEJAT Y BRAVEJAT, DA. p. p. Bro-
veado. Yanis minis jactatus.
BRAVEA Y BRAVE8A. f. Ferocitat, bravura.
Braveza, bravura, Ferocia, aï, ferocitas, immanitas,
atis.
BRAVÍ86IM, A. adj. sup. Bravisimo. Ferocissi-
mxiSy immanissimus. || adv. sup. Bra/visimo. Pulcher-
rimè.
BRAVissniAMENT. adv. m. sup. Bravisimo-
menti, Ferocissimè.
BRAVO. m. adv. BRAU.
BRAVURA, f. BRAVESA.
BRAYDAR. V. a. ant. Fér extrems de dolor. Bo-
eer extremos. Yehementíoris affectns indicia dare.
BREGAR. V. n. ant. minvar.
BREGA. f. Pendéncia, debat. Brega, zambra,
chacotüf trulla, zarracina, trapisonda, Bixa, ae, con-
tenlío, nis.
armar brega. fr. Causar rahons y disputas. Ar^
mar pendencias, chacotear. Bíxam, con tentionem sus-
citaré, roovere.
MócRER BREGA. fr. Divcrtirsc ab mòlta gatzara,
crits y riallas. Chacotear. Joculor, aris.
PLEGAR us CAPAS k BREGA MOGUDA. lOC. mct. Fér
negoci mentras la confusió y *1 desordre ocupa als
demés. À río revuelto ganancia de pescadores.
BREGADOR, A. m. y f. Qui brega '1 cànem ó
lli. Agramador. Tunsor, is, cannabim tundens, de-
corticans.
BREGADORA8. f. pi. Instrument de fusta de
vuyt à deu pams de llarch, y al mitj un cristall
ahont encaixa altra pessa en forma de canal, empiu-
lada per un cap y ab un mànech en V altre, ab
que*s mou fàcilment pera matxacar lo cànem ó lli.
Agramadera, grama, y agramiza. p. Ar. Tunsorium
cannabis instrumentum.
TENIR BONÀS BREGADORAS. fr. mct. fam. Mcujar mòlt
y depressa. Tener buena tijera, estar picada la pie^
dra, atacar bien la plaza. Extra modum edere, epu-
lari.
BREGAR. V. a. Bàtrer lo cànem ó lli pera sepa-*
rarlo de la riscla ó caramuxa. Agramar. Cannabim
tundere, contundere, macerare. || Benyir, disputar.
Bregar. Contendo, is, rixor, aris.
BREMAR. V. a. y derivats, vbremab.
BRENAR. V. n. BARENAB.
BRÉNDOLA. f. BARRA.
BRENYA. f. ant. Garrotxa, lloch montanyós en-
tre pedras y malesas. Brena, Prseceps, prsruptos
locus.
BRENYÓ8, A. adj. Ple de brenyas. Brenoso. Dn-
mosus, praïruptus locus.
BRES. m. BRESSOL.
BRE8GA. f. Cos esponjós ab distíntas casetas en
que las abellas fan la mel. Panal y bresca, p. Ar.
Favus, i.
BRESCA sÈNs MEL. cxp. Quc à dcmès del sentit rec-
te significa cara gravada ó picada de verola. Cara
apedreada, empedrada, de rallo. Os variolarum cíca-
tricibus notatum, compunctum.
BRE8GADET. m. d. Lagarejo. Fòrum, torculum,
calcalorium, ii, torcular, aris.
BRESGADOR. m. Instrument de ferro pera obrir
las arnas ó buchs alsant lo tap. Tempanador. Fer-
reum instrumentum ad tympanum in alvearibns de-
trahendum.
BRE8GADURA. f. La acció de brescar las arnat
ó buchs de las abellas. Castrazon, Castratura, ». ||
Lo temps de brescar. Castrazon. Castratíonis tem-
pus.
BRE8GARI. m. La bresca sens mel un poch ne-
gra y verda. Escarzo. Melle vacuus favus.
BRESGAMBRILLA. f . Joch en que's donan tres
cartas à cada jugador, y la que queda devall ea
Uh BHE MCC30NAIU
trwídf*: ^f rM^ riM (\nf, « jaçi nen pr^o aitn fiai
MailMfM 1 mora, y %Wiu\h f\m U a^^ pqA*>, roft-
toiiit r 4t p^r oAt^, i U^4 p^r d^n, i rey p«r qoa-
t/»« J <ï»Jw(l p^r tfM y U mVà p^r d//4, Qwàl*itiío\
írunío «4 ^npftrtor k u,Uh \:^% car Ui d«L9 altres
ecJb. BriuA, ^aj(^lianjm ia/fají '{uídam.
mEMAB« v« a. Innttr part 4e Ja i&<^I d«l9
hKfii4 4« U% aMlají, Catlrar, éttmeUtr^ y t^Arzar
lo métn ijü fübrtr Aivearía castraré, i; Anar m-dj
mcUGAT* m. lAitfptrf IJoch ahont «e trepitja ]a
fBfttm», lAtfar, V#!ndimíale calcatoríom, | ható. 3
p, p, h'niMlaAo. Caíitratum aj%f;are.
raEMADOB, A* m. y f, (joi bressa. Meeiòor^
mmnn, OtnHriun, li, canària, a;,
SMElMAMe^T• m. La acció de bressar. Meee^
inra. Mofatío, vismatío, ní<i.
BüEMAS* V, a, Groniar las criataraa eo lo
brKNNoL jVer/r. Ciinan agitaré.
■■EMIET. m, d. Cunilla, r,unita, Incunaboloïn, i.
BMCIM•O• Mata rarnoNa com lo lamarít. BrezOf
wef., Kríca, m;, u\p.%f ícíh.
■HEMOIm tn. Kl•lp^'cie de caixa estreta, disposa-
da de lal modo qiie*H piiga gronxar fàcilment. Cuna
yeiiranilla, p, de Diirgos. Cuna, te, cunabulum, i. |
La que's penja entro dos pílanets pera que no fassa
ruido quant se bressa. Cuna de viento. Pensilis cana.
gonAixki àinú iiEHDB 'l birhsol. fr. roct. Conéi-
xerlo dol•lde mòlt noy. Conocer à uno detde la euna.
Ab inrunabulisi à tenoro, à pucritia alíqaem cog-
noscore.
LO (jllR HE APRKN DBMDEL BRB8 Ó BBBH80L DUBi MÉS
QUB nu's vói.. rcf. Expressa que las cosas que s'
aprenen y costums que s' adquireixen en la primera
edat ab dillrullat h' olvidan ó deixan. Lo que $e
aprrndf en k ramt niempre dnra, Qiio semel est ím-
buta rcccMi.M scrvabit odorem testa diu.
ro.HAR Al. BRBHSüL. fr. Eticunar, lofantem cunabu-
lls impunore.
■RE880LADA. f. y
B1IEA80LAMENT. m. BERSSAMRNT.
BREHflOLAR• V. n. bbessar.
BREfifiOLERi A. m. y f. bbessàdob.
BREfWOLET. m. d. bresset.
BRETANYA, f. Província de Fransa. Bretana.
Britannia, armorica, n\ || Toia Una de dita provín-
cia. ItirMNd. l.inttMim britnnicum.
iiBAN BRETANYA, luglnlorra, isla dolOrc<^nno. Gran
kr#rnNii, Intihlena, Britannia, Anglía, a\ Albion, is.
BRETEMADAS. f. pi. Kn lo blasó pessas cre*
nelindns quo apareixen ab marlets pi»r dalt y baix
aUernati\amenl. Brettsada*. Turribus supra deor-
aunique distincta tessera.
BRETÓ, NA. m. y f. Qui es de Bretanya. Brttoi^
irito. nÍ!(. britannuü. urmorícu^, i.
BRÈTOL, m. Home si^nsoríansa. st^ns vergonya,
ruAA. fi7/i), solhtínm^ ri^iMt». Yafer. frí, vi lis, is.
ria Ia) bb&tol. fr. Yagamaiklejar ab vida malen-
In^lininidAi i^rniMr. Divaicor» maleferior, aris.
BRETOLALLA. f. Valtitat d« bréiolf. Garilla
ét piilo f . V^ f romm t ària , ca te ri) .
BRETOLAME^IT. a^iv. D. ficaraoínu. Vafrè.
BRETCRaCA. f. bzt65ICa.
BRETXA, f. Obertara qoe fi» la artíIJería en las
morallas. Brerka. Xari mÍBa, labe«, slrages. 'I La
qoe's Í9 eo qnalieTol edifici. Bretka, Forameo, ínis.
11 met. ler. bülla.
bítbcb E5 bretxa, fr. míJ. Tirar de cop la arliUe-
ría grossa pera armioar la moralla. Botir en brecha.
Tormeotij bellicís mfleoía diverberare, coocotere. |
mel. Perseguir à algooa persona fins à ferii pérdrer
sòo valimeot. Batir en hreeka. De gratia, favore alí-
qaem dejicere.
OBBiE BBETXA. fr. mil. Arniíoar part de la mnralla
de ona plassa, torre ó forl, de modo que paga pe-
netrar per ella V enemich. Ahrir hrecha. Mcenia
partim quatere, diraere, evertere. | met. Persua-
dir é algú, ó ferli mòlta impressió alguna cosa. Ahrir
hrecha. Aliquem movere, in sententiam trahere.
BBIEU. adj. Loqae es de poca dorada. J9rere,
brevís, contractus. j| Dit del estil ó modo de parlar
concís. Conciso, hreve, laeànieo. Breviloqaentia, ae.
II Compendiós. Sucinto, brevey compendioio, Gompen-
diaríos, correptas. | m. Escrit del Papa pels reys,
prínceps ó magistrats sobre alguns asnmptos pó-
blicbs. Breve, Pontificium diploma, tabellaríam bre-
ve, pontificis epistola. || mús. Nota que Tal dos com-
passos ó qnatre mínimas. ^et^. Mosieum signum.
I gram. La síl-laba segons la pronunciació mès rà-
pida. ih*«oe. Brevis, correpta, eurla. || Preserva tia
religiós que s' acostuma portar en lo eóB ó bras pe-
ra preservar de algun mal. Amuleto, Amuletom, i. ü
anat. Nom qae*s dóna à la maltítat de mascles. Bre-
ve, Muscoloram copia.
EN BREU. m. adv. Lnego, promptament. En hreve,
dentro de, de aqui d poco. Breviter, brevi tempore,
propedíem. || En suma, en pocas paraulas. Bn hreve,
en suma. Collectim, paacis.
BREUGETAT. f. ant. brevbdat.
BREÜHET, A. adj. d. Breveàto, hreveeillo. Per-
brevis.
BREUMENT, adv. m. Ab brevedat. Brevemen-
te, con brevfdad. Protinas breviter, confeslim. || en
BUC. II Succinta, concisament. Brevemente, eoncisa-
menic, Goncisi^, praccisè, laconicè. || Parlant de la
quantitat de las síl-labas. Brevemente, Correptè, bre-
viter, rapidèi.
BREVATGE. m. Beguda de ingredients ingrats
al paladar. Brevaje, Ingrata, insuavis potio. | Yi ó
cen*eia que bebuen los mariners. Brevaje. Nàutica
potio.
BREVEDAT. f. Curta extensió ó duració. Breve^
dad, Brevitas, alis. [ Concisió. Brevedad, concisim.
Concisió, contractío, attenuatio, nis.
BREVIARI, m. Llibre que conté '1 resoecle-
siàstioh. PioY.. Clement VIII, y Irbano TIII, re-
formaren lo breviari romi, y també feren lo mateix
aignns bisbes parlículan en aas diòcesis. Lo breviart
CATALÀ
BRI
dels irenedioli», iBrnardos, Cartuixos, Fremos-
Iratenses etc. varHt bastant del comú per valerse
de !a llibertat que deixà Pio V. de perseverar en 1'
anlich reíK). Breviari anlíguamenl significava, lo
Hoch en que 's guardavan los breus ò compendis;
y de aqui prengué 'i nom que es lo maleix que
compendi del ofici diví. Breviario. Brevium, ii. ||
Entre estampers grau de lletra raès petita que la
entredos, y s' usa comunment pels breviaris,
manuals, etc. Breviario, Minúscula forma typo-
graphica. | sumari, compendi.
BEEViABi MozÀRABE. Lo quc usavau los eclesiàs-
tíchs de Espan^-a desprès que 'is moros s' apodera-
ren de ella. Lo quart concili Toledà manà à totas
las Iglesias de Espan^n que usassen de aqueix bre-
viari; desprès s' introduhiren alguns defectes, lo»
quals reformà lo cèlebre Cardenal Cisneros, y s
usa avuy en cinch parróquias de Toledo: en la
Capella del mateix Cardenal, y en Salamanca en la
del doctor Salàbrica. Aquest ofici té raòltas cosas
particulars, però santas y devolas. Breviario mo-
zértíhe. Breviarium mozarabe.
BBSVIETAT. f. ant. beevkdat.
BREVissoi, A. adj. snp. Bretíimno. Brevíssi-
mus, pcrbrevis. perqnam brevis.
BftEViMIBiAllIENT. adv. m. sup. Jlrevisima-
•ai/enü, Percuam breviter, brevissiraè.
BREVTTAT. f. ant. brevedat.
BBÉVOL, A. adj. Fàcil de trencarse. Endehle,
qvebradizo, quebrajoso. Fragilis, debilis, fractur»
obnoxins.
BRI. m. Cama de cànem, espart y cosas sem-
blants. Hebra. Filum, i. || Las fíbras de la carn. He*
bta, brizna. Fibra, offula, ». H Drap de cànem.
üenzo; eénamo. Lintenm, i. || Partícula de alguna
cosa. Pizca, Mica, ©. || Lo de la flor del safrà, que
es lo mateix safrà. Behra, pi$tilo, Pistillum, i, croci
fílamentuQi.
tbíübbr los brins del safrí. fr. Desbri^ar, Cro-
ci stamina extrahere.
BRUitey A. adj. Lo que té mòlts brins. Briz-
no90. Ramentis abnndans.
BBIÀ. m. Bermell ab llaga ò granets cohents ab
costa escatosa com lo sagó. Herpe, Zoster, eris, her-
pes, elis. II VÉBVOL.
BBIAL. m. ant. Faldillas ricas. Brialy basquim.
Muliebrís palla, semicinctium.
BRIANÓ8. A. adj. Cosa de brians. Berpétieo.
Herpetiens.
BHIANT. m. Insecte de dos líneas de llargària,
quasi rodó y ab vuyl polas. Àrador. Accarus, i,
blatta, fe.
BSIANTET. m. d. Àraioreico, aradorcillo. Par-
vus accarus.
BRIBA. f. La vida vagamunda. Briba, ptcar»-
ca. Otiosorum vita, desidia.
1 LA BRIBA. ro. adv. Haragananentej d la brUa.
Dedesidiosè, vagé.
A!f AB i LA BBiBA. fr. Vagdmundejar. Àndar é fi-
TOMO 1.
S41
6rtò«, holgazanear, bribonear, bribar. Erro, as»
oüor, vagor, aris.
BRIBALL. m. rapaz, muchacho. Puer, pueru-
luS., i. II BRIBÓ.
BRIBALLA. f. BRIBONALLA, CANALLA.
BRIBAR. v. n. anar a la briba.
BRIBÓ, NA. m. y. f. Vagamundo, dolent. Ha-
ragan, briboïiy picaro, bellaco. Nugttor, is, nebulo,
nis, improbus, i.
TORNARSE BRIBÓ. fr. Abribonarse. Otio, calliditati
se Iraderc.
BRIBONADA. f. Picardia. Bribonada. Versu-
tia, 26, vaframentum, i.
BRIBONALLA. f. Reunió de bribons. Picares-
ca, gazapina, hampa, heria, gazapera, Scelerato-
rum, improborum ccelus.
BRIBONÀ8, aA.adj. aum. Bribwiazo. Tene-
brio, nis.
BRIBONEJAR. V. n. anab i la briba.
BRIBONERIA. f. Vida y exercici de bribò. Jti-
balderia, briboneria. Segnities, ei, improbitas,
atis.
BRIBONESGHy GA. adj. Pertanyent à la briba.
HampcKo. Sceieralus.
k la bribonesca.. m. adv. i la briba.
BRIBOIVET. A. m. y. f. Bribonzuelo, pimrUlo,
Furcifer, vafellus.
BRIGANT (SAIBB Més que) fr. met. Sér mòlt
sagàs pera sòn profit. Saber mas que las culebras.
Yaldè callidum, sagacem esse.
BRIGÓ, NA. m. y. f. ant. bbibò.
BRIDA. f. Las corretjas lligadas al fré. Brida,
rienda, Habena, íe, lorum, i. U Lo mateix fré. Bri-
da, freno. Frenum. i. habena, ». H met. fré.
AFLUIXAR LA BRIDA. fr. SoUar úis ríetidas, abrif
la maiw. £(|uo babenas laxaré, remitlere, dare la-
xas babenas.
JL BRIDA BATi'DA. m. adv. À rienda suella, d todú
córrer. Citalo 0(iuo. || met. Ab violència. A rienda
suelta. Perquam celeriter. || met. Ab tota llibertat.
A rienda suelta. Impune, effraenatè, laxatis habenis.
JL MITJA BRIDA. m. adv. met. Ab restricció. A fre-
no melido. Compressè.
k TOTA BBiDA. ni. adv. A rienda suelta. Effrsena-
tim.
MENAR PER AA BRIDA. fr. Guiar los anímals, te-
nint la brida en la mà. Llevar del diestro, por la
rienda. Freno ducere.
POSAR LA BRIDA. fr. Embrtdar. Freno, as, freno
instruere.
TENIR LA BRIDA. fr. uict. Conteuir à algú, impe-
dir que en res s' excedesca. Befrenar. Freno, co-
hibere, corrigere.
TIRAR LA BBIDA. fr. Subjcctar ab ella las caballe-
rias. Tener, tirar las riendas. Babenas, frena pre-
meré, temperari, lora continere.
BRIDEGÚ. m. Cinturó pera portar la espasa.
Birieú, tahali , talabarte. Balteus, i, baltea, ormn.
, I BRIDETA. f. d. y.
32
iiS
BRI
DICCIONARI
BSIDÓ* m. d. Brida petita, Bridon. Haliennla,
Wif parvrjliim frenum.
BSIDOlfET. m, d. midó.
BmiOA* f. Vrx;able mòltaiitich, que significa
poblaríó ó (M^lónía. Briga, colònia. Colònia, ».
■BIOADA* f. mil. Com de tropa manada per nn
brigader. Brigada. Caterva, ae, cohors, ortis, ma-
nipulufl, i. II Goojnnt de animals que serveixen pe-
ra portar las provisions y demés necessari pera la
tropa. Brigada. Jumentorum numerus certus ma-
chinÍH el sarcinís exercitús vehendis.
BRIOADBR. m. mil. Qui mana una brigada.
En un grau mès cpie c^)ronel. Brigadier. Manipula-
riuH dux, manipularis ductor. || Lo qui té à sòn
ouydado'ls animals de brigada. Capataz dehrigaL•.
Jumentorum pro exercitu sarcinariorum prffifectus.
■RÍOOLA. f. ant. mil. Màquina antígoa pera
bAtror las murallaH. Brigola. Muris diruendis de-
scrvicns machina. || dr dubs caixes, ant. Brigola gi-
ratòria de dos raixas. Brigola. De do$eajas, Bicapsa.
BRILL. m. ter. y
BBILLADOR. m. Reclam, xiulet de llauna,
llautó etc. pera cessar torts, grivas, etc. Reclamo,
chiUa, pitó, sunpiro. Illex, iois, aucupatorius cala-
inuH.
T<N.Aii 1.0 BRILL ó BBILLADOR. fr. ChUlar. Aníma-
lium Mlridorem simularé, imitari.
BRILLABIENT. m. art. brillantor.
BRILLANT, p. a. Lo que brilla. BriUante, òn-
llador. Minins, (Muicans, fulgens. H Resplandent,
com la iMMlru preciosa. Besplandeciente, hrillante,
Gemmnns. || Rellubent. Brillanw , rf/iiciVarf . Rí-
cans, scinlillans, coruscans, nitens, collustratns,
slollalus. II KxcoMent, distingit. Brillante. Nobi-
Hs. splendidus, eximius. || lu. Diamant abrillan-
tat. Brillante. .\damas radians. | Certa estrella de
segona magnitut. Brillante, lúcida del àguila,
Atais, is, vultur volans.
BRILLANTBRA. r. y
BRILLANTOR, lu. Re^plandor. Brillante:, bri-
Ih. Splendor« nitor« fulgor, is, scintillatío, nis.
BRILLAR. V. n. Relluhir, de^^pedir raigs de
llum. Btluàr, krilhr, resplandectr. Emico, obra*
dio, as, enilivMH), i$. enítco, es. H Imitar lo cant
dels auoells ab lo brillador. Beclamar. Illice illice-
n\ aviuiu >(HH\s imitari. || met, Ut^iir algü per
90S talents, prondas etc. Brillar, Ingenío, aut vir«
lule pollen\ prA\*4lart\
BRILLO, m. brillantimi.
BRIMA. f. Nimi que *s dóna à Prosserpina. tri«
ma, Briïna, a>.
BRIMARADA* f. Lo re^plandor ó flama de la
fiy^xna. llamarada, llama, Flamnia.
BRIN. m. ant. Sag\> del blat, .4/mV httm,
*aliNid%K Kttrfiir, is, fariíue pui^nmientum.
BRINCABLE. adj. Lo que s brinca« i mkrtm.
Flexihilisi.
BRINCADOR, A. ni. > f, O^i ^ínca^ trtiir«K
A»r, SAllalivr, ori*, ^Itatrix, icis.
BRINGAR. v. a. Donar bríseos ò aalts. Brincar,
saltar. Salto, sabsalto, as, salio, subsilio, is. I
DOiLEGAR. 2. II Dit del caball. Gambetear. Surrec-
tis alternis crnribus equum iacidere.
BRINGAR8E. v. r. Doblegarse. Cimbrarse. Yi-
brari, concnti, agitari, flecti.
BRINGAT, DA. p. p. Inclinat, doblegat. Incli-
nadó. Inclinatus.
BRINGO. Salt. Salto, hrinco, zapateta. Saltus,
us. II MEDALLA.
BRINDAR. V. a. Oferir alguna cosa voluntà-
riament, convidar à algú. Briíidar. Offero, ers, in-
vito, as. II Béurer à la salut de algú. Brindar. Sa-
lutaria bibere, alicui propinaré. J met. Excitar lo
apetit; y així *s diu: lo dia brinda à passejar. Con-
vidar^ brindar. Invito, as, allicio, is.
BRINDAT, DA. p. p. Brindado. Invitatus.
BRINDIS, m. La acció de brindar. Brindis.
Propinatio, nis.
FÉR UN BRINDIS, fr. BRINDAR.
BRIPfDONS. m. pi. Fruyta de las Indias orien-
tals, roja quant està verda, y negra quant està
madura: es mòlt agra, estringent, y serveix pera
tenyir. Brindones. Fructus sic dictus.
BRINEU8. m. pi. ant. Alhajas de donas. Brin^
guillo, brinquifio. Muliebre monile. Q abaloeis.
BRINQUET. m. d. Saltico , saltillo , saltito.
Subsaltus, us.
BRIO. m. Forsa, poder. Pujanza, brio. Rubor,
oris, vís, is, fortitudo, inis. || Valor, resolució, es-
perit. Brio. Animi vis, virtus, vigor, is, magnani-
mitas, atis. | Atreviment, supèrbia. Brio. Audàcia,
supèrbia, arrogantia, m.
ABAIXAR LOS BRios. fr. met. Humiliar. Bajar los
hrios. Animós frangere, insolentes spiritus com-
pescere.
GOBRAR BRIOS. fr. Reauímarse, reforsarse. Beka-
cerse. Roborari, vires acquirere.
BRIOL. m. nàut. Corda pera exténdrer y recu-
Uir las velas. BrioL Funis que vela religantur.
BBlteflA. f. Planta de ctmas herbàceas, llar-
gas, aspras y que s* enfibm; las fullas rodonas y
partidas com las de la parra. Las flors són bbin-
quinosas, y 1 fruyt una tavella rodona, negra ó
blanca. La arrel, que es farinosa, supleix en algú-
nas parts la falla del pa buUintla abans peraque
perda la acrimónia. Sweza, anorca, algélia, briO"
nia, Bnonia alba.
BRIOB, A. adj. Esforsat, animós, qui lé brio.
Orgnilo», brioso, Strenuus, animosus, viribus
constans.
*• adv. m. Briosamenie. Slreouè.
f. La vefemaprempsada. £M,oni/o, c«<-
Cü, y brisa, p. Ar. Brisa, «. ^ Los granets de ella.
tírammja, Gfanum. u semen. inii^. ^ Los residies
de algunas co^s exprimidas. Ba§azo, Brisa, c
BRIRABAR. a4j* Ea K> blaso $< diu de Us samàs
deb ilb seigons de «mi família abònt >' altera al-
ftM oasa. afc|ml ó trabeot del escut principi
BRO CATALÀ
jwiMíoeiódelas nmas dels llinatges. Brisa-
Ul Seotí «dflcitjtia seclio.
WMAB, V, a. Fér hrisuras en l' escul. Brisar.
Srnfam ío sectiones distribaere.
BànCkm f. ter. BaBSCANBRILLA.
BUSOli. m. Cordonet mòlt prim ó basta sobre
qws forman los traus. Pa$iUo, Prolensnm acus
purtom. Ij GtrdilletmòU prim pei*a pescar. Cordel.
Fiios píscatorins.
BAI8T02V8. m. pi. Espècie de teixit de llana.
tntíones, Te\lum sic dictum.
BBISURA. f. En lo blasó addicions invenladas
fn dislinguir lo gran en los descendents de una
■lei\a casa ò família, à Q de conèixer si són del
9pm, tercer ó quarl fill, exclòs lo primogènit que
fe<a sempre las mateixas de són pare. Brisura.
(BsJam in arte heràldica sculorum addilio.
BBITÀFIIGH, CA. adj. Pertanyent à la Gran
lrHan\a. Britdnico. Britannicus, brilannus.
BUVAVfT. m. VAGAMUNDO.
BBtVIA. f. Horrible figura de fera que anava
errant de las professons de Corpus en Catalunya
JHi ab los gegants y demés, movent desaforada-
■rat los ulls. Tarasca. Lanatus serpens.
TLLs DE BRÍviA. loc. l'Ils grossos y esparverats.
(^újoraios. Perterriti oculi.
BBHOMÀNGIA. f. Art de endevinar pels so-
■DÍi. Brizomancia. Brizomantia, s.
nOGA. f. Espècie de fus ab una lortera en que
'bbnidadors recullen lo fil. Brocn. Trochlea ad
refjsandum filuni in opere phr^gio. D Instrument
ét fer llarcb y rodó ab que 'Is carnicers afina n
b» tallants, ganivets, etc. fsfa6oii. Acuendis cul-
tellis aptatus chalybs. || beocadbllos. J ter. baqi e-
Ti. 1. 1. 1 ter. Vergueta de vescb pera cassar au-
celb. Vareta. Calamus, i, víscata virga. || Varetas
ncreahadas ahònt se sostenen lasbrescas en los
hrl» de abellas. Trenca, Canna, sb, tignuro, i. ||
MriLA DE rÉB MITJA. | ter. BASTONET, TBOMQL'ET. ||
'nn[ò. II Blau rodó de cabota quadrada ab que h
nbalers assegoran la sola en la forma, hroca. Cla-
^t i. I Entre perxers V instrument en que capde-
hn la seda. Carrete, broca, Urochlea, s. | tala-
noCADA. f. Tros de sarment que's deixa en
ktn^al podar. Pulgar, gaela, hrocada. Vitis, is*
pXki, icis, surculus, i. J ant. Embestída. Arreme-
^. bnpetus, us, irruptio, incussio, invasió, nis.
Moc^DRLLA DE CABALL. Ceft Ui ó dret. BrocodeUa.
iv sic dictus.
BIOCADEIXO0. m. pi. y
SBOGADILLO. m. Tela de seda y or de infe-
rior qualitat. Broe4idiUot hrocadely hrocatel. Tènue
n íerico et auro textum.
noCAL. m. GABBAFA. || Lo coll ó boca del pou.
Mnral. Puleal, alis, putei, os, margo. H ant.Baoca.
I. U Lo coll de fusta ó banya en lo gat, ó bóta de
kéirer vi. Brocal ie koía. j|utaí||i. | Espócie de
Itirrafií de vidre, llauna,
metall que
BRO 2i3
dins de un garrafó serveix pera refrescar algun lí-
quit. Cantimplora, vasija, Lagena, se.
BROGALET. m. d. Vasijilla, vasijita. Lagenu-
la, a;.
BROGAR. V. a. ant. embestib. || m. ant. En-
euentroy escaramuza, Velilalio, nis, conflictus, us.
BROCAR sobre. Ioc. aut. Dansar lo caball sobre
algü, lo qui \ monta. Arremeter el c^ihallo, erhar
encima el caballo. Equum abripi, ejicere.
BROCÀS. m. Yi adobat ab mel. Hipoeras, Aro-
matites, a;.
BROCAT, m. Roba de seda teixida ab or ó pla-
ta. Brocado, ghsé. Attalica, ae, allalicura textum.
LO SEMBLANT AL BROCAT. Blüseado. Attalicffisímiiis.
BROGAXXLL. m. Teixit de tela y seda à mane-
ra de domas. Brocalel. Connahinum textam. Q adj.
Una espècie de màrmol mòlt fàcil de pulirse. Bro-
eateL Marmoris genus.
BROGATER. m. Qui traballa brocats. Glasea-
dor. Attalicae texior.
BROGH. m. Canaleta en figura de bèch de au-
celi ó canonel que tenen los gerros, porrons, etc.
pera bèurer ab facilitat. Pico, gallete. Rostrum,
collum, i. II Lo gros pera umplirlos. Boca. Os, oris.
II Lo bèch ahónl se posa M blè en la llumanera.
Mechero. Mixos, mixus, i, lucerna; rostrum, roste-
Uum. II En los salomons y cornucópias. Mechero,
hrazo. Candelabrum, i. || Pe^sa de llauna ó altra
matèria qne's posa en la boca dels can deleres pera
recullir la cera ó seu que's fon. Arandela. Circum
tubulum candelabri fiabillae excipiends aíBxus ca-
tinulus. II BBOCADA. 1. 1| adj. ant. Cosacorva, aspre.
Corvo, espero. Curvus, asper.
AB LO BROGH GROS. m. adv. Sèus mesura en lo
bèurer. A pico dejarro. Largè, affatim, plenis po-
culis.
anJIrsen com lo broch del canti. fa. met. Patir
un excessiu fluix de ventre. Me c^mo una canilla
ó de canilla. Ventris profluvio laboraré; alvi fluxu
urgeri. || p\rlar à tolla.
NO ESTAB PER BRocHs. fr. mct. Estar de mal humor
ó de mala disposició, animo, ó inclinació pera fèr
ó concedir alguna cosa. Eilar de mal talante; no
estar la Magdalena para tafelanes. Panim comem,
et aíTabilem esse; apage, abi.
NO FiCARSB EX BROCHS. fr. mct. fam. Abstenirse
algú de lo que no li correspon. No meterse en dibu-
jos ó en libros de caballeria. Non se alienis immis-
cere, aliena negotia non juraré. | Resóldrerse sens
reparar en inconvenients. Uacer giras y capirotes.
Properè, properatío consilio agere.
BROGOLOGA8. f. pi. Nom que donavan los
Grechs als falsos ressucitats, ó als que imaginavan
ressucitar per art del dimoni. Brocolocas. Brocolo-
cx, arum.
BRÓGOLI Ó BRC JULI. m. Espècie de col de
fullas llargarudas que no s' apinyan, ab mòltas
capsas de espigó, y tota de color morat. Bróculif
brócoles. C^ma, ap. delicatus colliculus.
lii
BRO
DICCIONAM
IK
• (er. MòvriL.
in. y í. Oui linxia. h/rdador,
Ttramad•ir. S-KKiciitariu!:. íí. |ilir\^iii. nis. acupit-
tur, i.'.
BBODADCRA. f. La aiviú '<e lirodar y la ma-
teixa oljra, Bordadura, bordadu. Aruperlilií. le^li-
lúpírlnra, pbnfci'um. phrieronií'iim (ipin. p los
reixats y dibuixM ques fàn at> la agull» do cusir
en las roba» blanca.4, iuitanl la:i pDnla!<. Cnlndo.
Upiu lerebralnm.
iHOD*Din iiE BEiLs. ta i]UP puja mòlt sobre la
tela- Rrratttíi, hnrdadura dr rralrr. Sniiereminens
laiwr in npen plirjKio; aru phrygia díslínrla lela.
il Si es de plaïa ú or. Argeniería. Auro, ar^ntove
oiupidum. i. En lo blasíi pessa que rirculierx fwrl
del àmbil dftl eícul pel interior. íordodttra. In-
terior M'uli circulu*.
BRODAH. V. a. Furmar llorsòallraH üfcaraB ab
fil, llana, plaïa, elc. en la lela. Bordar. Plnmo. as,
acupinfío, tirtunisuo. k. pliryK'onia acu figuraré,
deiiiTiberc.
BRODAt *L Ttaii*. fr. Brodar ah pnrt de cade-
neta en un leler pelil, que lé figura <ie labal. ab
una agulla quir te un ganxet à la punia nianegada
de niaclil ú us. Bordar A tambor. Ad lympannm
acapingure.
uoDia UE iiiLs. fr. Fit lo brodat de manera
que pujo müll «dire )a tela. Bfcnmar, bordar de
TtaUt. l>roinÍRenlÍ figora acupinKere.
BRODAKU. f. aut. utouAPtRA.
BBODAT, DA. p. p. Burdadn. Atupictns. jj adj.
y m. lo que esta Iraluillat ab sedàs ó allra malcria
Bemldant. Bordad», bordadara, ncamado, reeamo.
BHOGIB. V. n. y dcrívals. laiGia.
ant. coMalTMB , bhegab ,
BHOIDA. f- BOTJA. t.
BHÓIXOLA. r. ant. bala.
BROLLA. I. Bo»cli de arbustos. Malorral, aea-
ho. Duiuetuni, i.
BHOLLAIKML• ni. lloeb ahont unrt la aygua à
dolls. Btreidtro, tija. Fervens Malurigo.
BIUMXAR. V. n. Belliif,'ar, estar en movimeDl
las coaas de una maleha espt-eie. Bervir. Ferveo,
scaleo, es. |J Xurriar, Buhir la aygua. Chormr,
brotar, manar. Hauo, stillu, as. H Eixir la aygua à
dolls de la superQcic de la terra. Borbollar, bor-
bolloMer, borbotar. Scaleo, es, salio, ebullio, is. ||
mel. Abundar, com: ibollih la gent. Bervir. Abun-
do, as.
BROLLAT, DA. p. p. ntnido. Eliullüus.
BBOM. m. Boair. |{ Planta, espét'ie de agram.
Bromo. Bronius, i.
BBOMA. f. soTB*. II fam. Bulla, soroll qup's fà
diverlinlse. TremoUna. i•liarola,tabahtilii, sumba,
bulla, baíahola. Tumiiltus, us, commotio, ni». ||
fom.Xansa. Zumba, chait:a. Jom», i, ludilicalio,
nls. II BBi):<QctXi. II ler. névol.
lÉB BROHA. ír. fam. Diverline. Meter Mla, rHn-
Bnmomn, tartni neitiRí tUt^imm tb-
mm'l" edere.
BHOBtASSA. f. BUin. BUTBA^iU.
BROMERA, f. BiiaEU.
BROMETA. (. d. KtnBTi. j, ler. MCTOUT.
BROBULLA. f. Boyra (|Be a' a)sa «■ b ar.
Bruna. Caligo. inis.
BROMISTA, ni. y f. Amirli de brona». Cbt»-
lero, brumixla. Joruldtor. \s.
BROMÒS, A. adj. MiTBús'. I, la qot le A (Mtíi
brom. Ainnrmaio ,
BRONCH, CA. adj. D•'Mp•cible al oido. 1*lM
ro, itfero. Uisonus. discnrs. || mel. Aspre, cmpS
ni BBONbH. Àipero, bronco, bnueo, eamiqtm.
Xsy.•T, in trac ta bilis.
BRONCOrcnuA. f. cir. Operwiú ques íi «
Id luuior inOamatori funut en lo canó de la na-
piracrú. firoarofnnija. Bronroloraia. e.
BRONDÓ. m. BLAMlò.
BRONGINA. f. U principal y millor dtlM
eiúri'ias ó enginys pera pescar; tel,lHbnim•4l
llargària, s' bi ba arribat à tràurer de un vol 1^
pani'ras de peiv, cada panera de I arrolxB, paA
més ò roen\ s. Red ma^ar. Najor ret.
BRONJÀ. f. Pinzell gros de pel &. Broth: tf
niculiiit, penicillus, i.
BRONJABBA. f. BDm.ArocAoN.PeDicilluBil•
BRONJETA. f. Piniellet üe pel mòlt fi. Mrkki-
ea, broehueta. Penicillus, i.
BRONQUIAL, adj. Lo que pertany als bn»-
quJos. Bronquial. Ad palmonis vaaa pertineoB.
BRONQUIHA. r. Pendencia. fronfataa, raà'
lla, lipizape, brega. Biui, (e, jurgium, ii. V
BRONQDINMfA. adj.Botafocb. ButartUm. 1
Bixalor, jurgiosus, convicioBua.
BRONQDIOS. m. pi. Loa ^'asoa del pnlmt qM
retíeu 1' ajrc. Bronquial. Pulmonaria vasa.
BRONTEU. Kom qoe'a dóna à Júpiler, y vól dir
Ironadür. Bronteo, tonaule, Inmwlor, èroHloa. im-
. BBCnTIDOB.
BRONZAH. V. a. y derivats, biomeiab.
BRONZE, m. Mescla de diferents melaUi, I*
principal es coure fos ab eatany ò llautó. Bnmci
M», KTii. i mel. Cosa múll dura. Peder^l. Sama
duriííes.
yo Bi BA Bis lao^iE QUE A.-iTa osa. rat. Btaoll
la fortalesa y robustes dels anys de la jnnatt*
Xo liay mat bronee qve aüoM Oi
ritieu juvenil is supera
Blía DE A VT* laoME.
dt ó«ii brovce. Robustu
TEMB ex coa DK BBO^
cruel. *r de bronre,
Dumm, inQexibilem esi
Brvueear. JErto colora
6R0
CATALÀ
BRU
148
lONlEJAT, DA. p. p. Broneeado. iEratus. ||
m. La acció y efecle de bronzejar. Broneeado. iEra-
montuin. i.
BBONZERIA. f. Conjunt de pe«saü de l)ronze.
Bronreria. ^^ramentum, i.
BBONZO. m. BRONZE.
BROQUER. m. ant. Escut petit de fusta, cubert
de anta encarada, ó aluda ab la vora de ferro y
una casj^leta de aquest metall en lo mitj. Broquet,
Parma. pelta, cetra, ai, eh peus, í.
BROQUEBAR. V. a. nàut. Tirar de las pnntas
ó extrems de las \ergas envers la popa per la part
de barlovent. pera que *1 vent feresca las velas
per la cara de proa. Àbroquerar. Antenas deprí-
niere. |1 v. r. mel. Posarse al amparo ó abrich de
alguna cosa. Abroquelarse. Sese protegere. || v. r.
Cubri^^e ab lo broquer. Abroquelarse, Parma se
lergere.
BBOQUEBAT, DA. p. p. ant. Cubert ab lo
bnxiuer. Abrnquehdo. Clypeo prolectus.
BBOQUERET. m. d. BroqueliUo. Clypeolns, i.
BBÓQmL. m. ter. brócoli.
BBOMA. f. Lo resídno de la llenya y fullas
dels arbres. BrosQy uroja, Quisciuilia", anim, sor-
des, ium. Ij Las matas y arbustos inútils de que
està ple algun terreno. Maleza, reboUar, mato, ma-
rana. bumetum, i. || La partícula de qualsevol co-
sa que cau al ull. Mola. Festuca, a;. || Despprdiris.
Bampoinay broza, Rudus, eris, assula, s*. Q Entre
estampers respall pera limpiar la lletra de s mot-
IJos. Brosa, eteobilla, Scopula, «. || Us paraulas
inútils del llenguatge. Broza, hojarasea, fúrrago.
Varia;, innliles, nullius momenti res; otiosa, ina-
nia verba. || En los licors la part mès espessa que
pocb à poch va assolantse. ZvrrafM. Pilus, sedi-
mentum, i, faex, cis. | La que cau dels telers. Tfff-
dura. Pereuntes particulae. | Las ramas inútils y
desperdicis dels arbres. Eseamondadvra. Abscisso-
rum ramorum coogeries. | La que deixa n las ay-
guas en las voras dels rius al retirarse. Pozanco,
LaCUS, us. II ESCOMMAIUS.
réa NIL DE TOTA BROSSA, fr. met. Aprofitarho tot.
Bacer d pluma y d pelo, Kihil respnere.
GENT DE TOTA BROSSA, loc. Geut sèns dciitino ni
ofici. Genie de toda broza. Tulgí fsx.
TRAURER LA BROSSA, fr. Deibrozar. Sordes pur-
garé.
BBOMAB. V. a. Entre estampers netejar ab la
brossa los motUos. Brotar, Uetergo, is.
BBOMAT. m. ter. mató. | p. p. Brozúio, De-
Cersus.
L. f. VOLVITA.
A. adj. Lo que té ó cria mòlta bros-
sa. Brozom. Quisqniliis abundans. jj Aplicat als li-
cors. Zurrapoto, zwrrapiento, Faïculenlus, impn-
rus.
BBOT. m. Branqueta tendra. BeUmOj renuevo,
brau, tditago. Qenma, e, mrculas, i. | Plansò
que surt de las arrels dels arbres. PolUm, IMRJNH
Uo. Surcus. i, propago, ínis. || Lo inútil en la soca
0 cimals dels arbres. Chupon. Germen, inis. [j Lo
inútil en la soca dels ceps de la vin^'a. Gerpa. Inu-
tile sarmentum. || Ull dels arbres. Grumo. GtMuma,
86. II Lo que surt de las arribis. Barbado, Surculus,
i, germen , inis. || met. Mica , engruna. l*oco, Pa-
rum.
BROT ciRT. Piton, Arboris gemma, pullns.
NO TENIR BROT DE RARÓ. fr. No tenir gens de rabó.
So tener t/n Atomo de razon. Absque ratione.
PLE DE BROTS 6 LLicHS. Pmpollado. Stolouibus
abundans.
REMÉTRER BROTS. fr. REBROTAR.
BROTADA. Germinacions brotadura. Germina-
tus, ús. germinatio, nís.
BROTAM. m. Copia de brots. Bamaje. Ramu-
lorum copia, multitudo.
BROTAMENT. m. brota da.
BROTAR, v. n. Tràurer brot los arbres 6 plan-
las. Brotar, rntallecrr, germinar^ pimpollecer, abo-
tonar, apitonar. Gemmo, progemino , germino,
pullulo, as, semen diíTundere. || Los ceps. Aboto-
nar. Vites gemuiare. | brollar.
C0MENs\R A BROTAR, fr. Morer. Erurapo, is.
BROTÀS. m. aum. Retozazo, pimpolhn. Mag-
nus surculns.
BROTET. m. Ramita, ramito, Ramnlns. ramus-
culus, i.
BROTO» m. Rebrot de la col verda. Breton. Cy-
ma, 89, atis, brasic» cauliculus. || Brot quant co-
mensa à surtir. Abolhn. Gemma, ai.
BROTONAR. v. n. y derivats, brotar.
BROTONENGH, CA. adj. s* aplica à las plan-
tes , esp(K*íalment à la verdura destinada pera fér
brots. Bretonero. Germinator.
BROTURA. f. brutícia.
BROTXA, f. ant. ganivet. J bronja.
BBOU. m. CAL DO.
BROU DE PA. La aygua que 's fa bullir ab pa. 5ms-
tancia del pan. Panis elyxatura.
BROC BUFAT. Caldo de botifarras. Caldo de morci-
Has. Jus botulorum.
ES BROU DE LLÍNCUAS. fr. fam. Denota que algil
diu lo que no pensa execu'ar. Es todo jarabe de
pico. Blaterat.
LI HAN DONAT BROU DE llAnguas. esp. met. fam.
Se diu del que enrahona mòlt sèns deixar parlar
als altres. Todo se lo habla, no deja meter baza. In-
desinenter loquitur.
BROUilET. m. d. llepaduv.
BROYDA. f. BOTJA. 2.
BRÚ, NA. adj. Color obscur, com )o del cn-
nilK llop, etc. Bruno. Ater, niger.
BRÜGH. m. Mata ramosa semblant al tamarit,
n' hi ha de mòUas espi'»cies , y quant està ben flo-
rit , posat ab oli , cura las pigas y tacas de la ca-
ra; sa a)gua destil-lada teni|)era 'Is ardors de la
sanch y fluxions dels ulls. Brezo, berezo, y nree p.
Gtl. Eríea, le, iilei, icis. {| ant. earsco.
2|« BRU DICCIONARI
BRUEL. Dl. ant. Lo bram del bou. Mugido,
Mugitus.
BRUELAR. Brnelar. v. n. Bramar lo bon. Mu-
gir, Mugiré,
BRÚFOL.adj. Dit del dia nuvolós. Pardo, Obs-
curus, nubilua. || Dit del animal brau. Bravo, Fe-
niS. II m. BtÍFALO.
BRUGAR. m. ant. brcgubra.
BRUGEVIT. m. atre. || ruidós, fressar.
BRUGIDET. m. Rufdo sort y confús que ape-
nas se percebeix. Murmullo, Murmurillum, i.
BRUGIR. Y. n. Fér un niído sort. Zurnr, zurn-
bar. Bombilo, as, tinnio, is.
BRUGIT. m. soroll. || Reunió, lo so broncb,
desapacible y confús ó sòrl. Zurrido; zurrio^ zum-
bidó, Susurrus, bombilus, i. Q Lo sò confús que
resulta de parlar mòlts à un mateix temps. Mur*
mullo; susurrOy zumbidoj zurrio, barbulla. Vocife-
ratio, nis, clamor, murmur, is, strepitus. us. || Del
aygua ó dels arbres. Murmurio, Murmurillum, i.
FÉR BRUGIT. fr. BRUGIR.
BRUGUERA, f. Lloch de bruchs. Brezal, Eri-
cetum, i. P ant. f. Planta, brugh.
BRÚIDA. m. Espècie de teixit antich. Brúida,
Textum sic dictum.
BRUIR. V. D. ant. y derivats, brunzir.
BRUIXA, f. Dona que té '1 diable, en la opinió
del vulgo, y per aquest medi fà cosas extraordinà-
rias. Bruja, hechicsra, Venefica, saga, lonia, se,
strix, igis. n Dona vella y fea. Bruja. Deformis,
hòrrida mulier.
FÉR CÓRRER LA BRUIXA, fr. Enganyar k algú so-
lapadament. Sonsacar, Subdolè, callidè surripere.
FORA BRUixAS DEL ROTLLO, expr. Ab que 's despe-
deix à algú que no acomoda en la companyia.
Fuera diablos del corro, Apage, fuge.
SEMBLAR UNA BRUIXA, fr. met. Anar una dona mal
vestida y descomposta. Estar hecho un Ada» ó un
Judas, Incomptam, inconcinnam esse.
BRUIXAR. V. a. y derivats, embruixar.
BRUIXERIA, f. Superstició, engany de brui-
xas. Brujeriay heckizo, Malefícium, veneficium, ii,
incantatio, nis. || pi. met. Los jochs de mans y al-
Iras patranyas de xarlatans. Brujerias, Nugs,
arum.
FÉR BRVixERÍAs. fr. Practic^r certas ceremónias.
Brujearf hacer brujerias, Malefícia, incantationes
tractaré, exercere.
BRUIXETA. f. d. Brujila, Lamiola, ffi.
BRUIXOT, m. Home supersticiós, que '1 vulgo
creu tenir pacte ab lo diable. Brujo, Magus, vene-
ficus, maleficus, i.
BRÚIXULA. f. nàut. Agulla de navegar; flet-
xeta de cer, que mira al nort y goberna la nau.
Brújula, agujademarear. Acus nàutica, magnètica.
BRUJÓ. m. ant. burxo.
BRÚJOLA. f. ant. BRtixuLA.
BRUIXAR. V. a. ter. esporgar.
BRULOT. m. Embarcació preparada ab alqui-
BRU
trà pera encéndrer las enemigas. Brulote, Navis
incendiaria. || Màquina antígua pera llansar darts
ó fletxas, posant en ella una matèria combustible,
que s' encenia al llansarlos. Brulote, Catapulta in-
cendiaria.
BRUBIENT, A. adj. Bramant, furiós, brau.
Furioso, bramando, bravo, Arrogans, tumidus.
BRUMERA. f. Escuma, matèria lleugera que
s' alsa en qualsevol licor. Espuma. Spuroa, ffi. ||
La que llansan per la boca 'Is animals irritats.
EspumarajOy espumajo. Spuma, se, spumatus, us. ||
La que llansa la mar. Adarce. Indurata maris
spuma.
PLE DE BRUMERA. Espumoso, espumojoso, Spumo-
sus, spumabandus.
TRÀURBR BRUMERA PER LA BOCA. fr. Espumajear^
espumar, Spumo, as, spumas agere, ab ore proji-
c^re. n mel. Estar mòlt irritat. Herhar espumarajos
de ràbia, ó por la boca, Pras ira spumare, spumas
fundere.
BRUBIEROT. m. ter. borinot. 1.
BRUMIDOR. m. ter. Tauleta lligada ab un
cordill, que moguda ab violència fà un so broncb.
Bramt^ra, Tigillum verberato aére stridens.
BRUNA. f. Moneda que segons Capmany en lo
any 1200 valia 63 sous. Bruna, Moneta sic dicta.
BRUBIET, A. adj. Negre clar. Bruneu. Fuscus,
subniger. || ter. Bolet bo pera menjar. Hongo, Fon-
gus non edulis.
BRUNETA. f. Espècie de teixit de llana, ò
panyo bast. Bruneta. Pannus inferior, suboiger,
obscurus pannus.
BRUBIEZA. f. NEGROR, FOSQUEDAD, OBSGUBITAT.
BRUNEZIR. V. n. ant. Enfosquirse, cubrirse 1
dia. EneapotarsCy eerrarse $1 eielo, Nubibns offondí
coelum, obnubilo; obscuro, as.
BRUNO. n. p. de bome. Bruno, Bmno, nis.
SANT BRUNO. FuudadoF dels cartuixos. San Jr«-
no. 0 Lo diner que posan per igual los que menjan
junts. Escote, Bollecta, symbok, ».
FÉR SANT BRUNO. fr. m6t. PagBF la part que à
cada hú toca en lo gasto fót de comú consenliment.
Escotary pagar al escote. Symbolam dare, pro rata
portíone contribuere.
BRUNYIDtSSIMi A. adj. sop. Brvitdistfiio.
Politissimus.
BRUNYIDOR. m. Qui s' ocupa en bmnyir.
Brunidor. Politor, Isvigator, is. || Instmmeot peri
brunyir. l^rtmidor. Lapis, ferrum, crystallum vd
cornu Iffivigando deserviens. |j Pessa de cer ab que
1s fusters trabuen lo filet à la ganiveta, y altra ú
que 'Is pentiners afilan sas eynas. Aflon. Acnen-
dis instrumentis ferrnm. || Eyna dels argenters
pera brunyir la plata y or. Grata. Instrumeotiia
auro argentove laevigando deserviens.
BRUNYIDURA. f . y
BRUBTimiENT. m. La acció y efecte de bru-
nyir. Brunimiento. Folitura, », levor, is, leviga-
tio, nis. I PULIDESA.
BRU
GATAlA
BUC
lil
BaUNYUL V. a. Pulir, donar llustre à las pe-
dres, fusta y altres cosas. Bnmir, lustrar, tersar,
aeicalaTj alifar. Laevigo, as, polio; is. || Los me-
talls. Gratar. Perpolio, is. P met. Hermosejar la
cara per medi de afeyts. Bruiiir, Fuco, as.
BRUNTCML. m. ter. ll»i blac. || ter. bunyol.
raiINUMEFIT. m. brunzit.
BRCVfZIR• V. n. Fér nn so confús qne apenas
se percebeíx. Zumbar, ^çurrtr, susurrar, Bombilo,
bombito, as.
BaUNZIT. m. So confús y baix. Zumho, zum"
kidoy zurrido. Snsurms, i, mnrmnr, is, bombila-
tío, nis.
BRUSA. f. Espècie de camisa que *s posa sobre
k roba principal pera preservaria, y à las criatu-
res per adorno. Blusa. Semitalaris superposita ves-
tís. I Raspall rodó de cerdas pera limpiar los ca-
balls. Bruza. Scopae; arnm. | £n las fàbricas de
panyos, etc. uns respallets ó escombretas ab que
repassan las pessas pera inclinar lo pel à un cos-
tat. Bruzoi. Scopulie, arum.
BBUflAR. n. a. Limpiar ab las bmsas, y tirar
lo pel de las pessas à un costat. Biuzar, Tergeo,
es. I ant. iBarsAR.
BRUSCA. í. Tronquet. Palillo, astilla. Assula,
le. I La brossa que cau al ull. Mota. Festuca, ». ||
La de cassar ab vesch. Vareta, palillo, Calamus, i,
viscata virga.
BRUSCAMENT, adv. m. Budamente, dgpera-
menti, hnmc^mente, Asperè, duré, acerbé. | Pre-
l^ipítadament. Precipitadamente, Subitò, repentino
ímpetu.
BRU8CARIA. f. ant. Asperesa de geni. Aspe-
rtza^ dureza de genio. Insuavitas, acerbilas indolis.
BRUSGH, CA. adj. bronch. 2. || m. y
BRUSGO. m. ant. Murtra borda, mala de fulla
espinosa, en mitj de la qual produheix un fruyt
semblant à las cireras. Brusca, Ruscus, i.
BRUSENTAT, DA. adj. ant. bullent.
BRU8I, A. adj. ant. bronch. 2.
BRUSIDOR. m. Gatillo, ferro de la forma de
un foguer, ab dents pera igualar lo vidre que no ha
quedat igual ab lo diamant. Brugidor. Uncínus , i.
BRUSIR. V. a. Igualar ab lo brusidor las pun-
tas del vidre que no ha (aliat bè lo diamant. Bru-
gir. Vitreas lamfnas aptare, circumsecare.
BRUSIT. m. BRUGiT. | p. p. Brugido. Uncino
círcumsecatus.
BRUSQUETA. f. d. brossetà.
BRUT, A. adj. Lo que conté substàncias asque-
rosas. Sucio, puerco, krutOf coehino. Porcus, im-
mundus, sordidus. || met. Tonto, ignorant, rudo.
Bruto. Stupidus, stolidus, bardus. y Llicenciés, de
malas costums. Bruto; Heeneiow, bestial. Effraetius,
dissolutus. I Toix, sens puliment. Bruto. Rudis,
asper, iropolitus. || m. Animal irracional. Bruto
f>estia. Rnitum, i, rationis exora, expers, bellua,
». I Lo qui es porch y malendressat. Coehino,
puereo. Sordidus, immundus. | Bsrto.
ANAR BRUT l' assumpto. fr. met. Anar mélt mal.
Ir mal. Pessimum statum rem habere.
EN BRUT. m. adv. Sens pulir. En bruto. Impolitè.
II Sens rebaixar las taras. En bruto. Nulla facta
deductione, sine diminutione.
PARAULAS BRUTAS. Paraulas indecents. Palakras
torpes, sucias. Obsccena verba.
TENIR LOS BRUTS. fr. mCt. NO ESTAR PEl BROCHS.
BRUTAL, adj. Lo que imita al brut, y s* apli-
ca també al home dur, torpe, etc. Brtttal, bestial,
irracional. Bru tus, belluinus.
BRUTALITAT, f. Impuresa. Obscenidady bru-
talidad, torpeza. Facinus, oris, effrsenatio, dissolu-
tio, nis. II La qualitat de brut. Brutalidad. Feritas,
atis, belluina condítio. || Incapacitat, rudesa. Bru-
talidadf brutedad, bestialidad, asnada. Stupiditas,
stoliditas, atis.
BRUTALMENT, Ó BRUTAMENT. adv. m.
A manera de brut. Brutal, brutalmente, bestialmen-
te. Ferinè, ferociter; morè, ad, in morem ferarum.
II Feament. Brutalmente, puercamente. Indecorè,
fsedè, II Indignament. índignamente , brutalmente,
Probrosè, turpiter, indecorè. || Impúdicament, /m-
púdicamente, obscenamente , torpemente, Turpiter,
impndicè, impurè, obsccenè.
BRUTEDAT. f. ant. brutalitat.
BRUTE8A. f. ant. brutícia.
BRUTET. m. d. Cochinito. Sordidus.
brutícia, f. Porqueria. Inmundicia, suciedad,
bascmidad, porqueria. Sordes, is, purgamentum,
i, purgamen, inis, immundities, ei. || La porqueria
que queda en la roba pel continuo fregar ab la
carn. Grasa. Sordes, ium. [| La que's trau de las
cosas que's netejan. Limpiadura. Sordes, ium. Q
MERDA. II POSTERMA. || FANCU. || met. CALAMARSA.
BRUTtSSIMAMEWT. adv. m. sup. Brutisima-
mente. Sordidissimè.
BU.
BUA. f. Tumoret ab matèria. Bua, buba. Pustu-
la, a;. II pi. Mal venéreo. Bubas. Puslula ae, gallí-
cus morbus, venerea lues.
BUBÓ. m. Tumor gran, ple de matèria. Bubon,
Purulentus tumor. || Tumor mès ó mènos gros de
certas glàndulas. Bubon. Rubo, nis.
BUBÓNIA. t. Herba medicinal que s* aplica
als tumors en los angonals. Bubonia. Rubonium, ii.
bAgarO. m. Vas de terrissa fí y olorés. Bíka-
ro. Hucar, aris.
. BUGELLAS. f. pi. Instrument de argenter que
té à un cap unas pinsas y al altre una paleta. Bu-
eelas. ForcipulaB, arum.
BU<«H. m. Embarcació. Buque, nave. Navis, is,
navigium, ii. || La qualitat y capacitat de un cos.
Buque. Capacitas, atis, spatium, ii. || Arna de las
abellas. Coímena. Alvearium, ii, alveare, is, cas-
tra cerea. || fam. Lo ventre. Baul, buche^ arca del
pan, bartola. Alvus, i, venter, triSi
lis
BÜP
DICCIONARI
BÜF
BüCH D8 nw. Madre. Alvevs, i.
TRAURER DEL BUCH. fr. faill. TRÍÜRK1 DKL BÍCH.
i'M?LiR LO Bccif. fr. niet. fam. Menjar mòlt. Hm-
chify llenar el baul, llenar bien el buche, Snpra
modum ederc.
BVCELC. m, Caragol de cabells qiie*9 fan per
adorno las donas. Bucle, rizo, Cincinnus annulus,
bostrychns, chi.
BüGÓLIGA. f. Poesia en que s* introdubeixen
à parlar pastors y geot del camp. Bucólka. Baco-
lica, omm. || fam. Lo menjar. Bucólka, Victns, us,
cibüs, i.
BÜGÒLIGH, CA. adj. Pertanyent à la égloga,
pastors, bons y à la pastura. BwóHco. Bucolicus.
BIJDELERA8 T BUDELLEBAS. f. ant. Bu-
dells. Tripes, hemduUo. Interanea, intestina, onm.
BUDELL, m. Tripa que reb y expel•leix 1' ali*
ment, y té diferents noms segons lo sítí que ocupa
sa diversa magnitut 6 figura. Intestino, lrtp«. In-
testínum, interaneum, i.
BüDBLL CEGO. Lo quart, 6 *1 primer dels grossos*
Mestino eiego, fntestinum csecuro.
BtDELL CULAB Ó BEBBEB. L* Últim dels grOSSOS.
Tripa del cagalar, intestino reeto. AItus, i, intestí-
num rectum, longano, nis.
BUDELL DEJÚ. Tfos do tHpa que ordinàriament se
troba vuyda, y comensa ahont acaba *1 budell pri-
mer. Intestino yepnío. fntestinum vacuum.
BUDELL GiBAT. Malaltia, eòlica que embussa 1
budell prim ó tercer, y obliga à expel•lir los ex-
crements per la boca. Miserere, ro/ro 6 vólvulo,
Tolvulus, ileus, i, ilei inroluti lethifer morínn,
miserere.
Bn>ELL FBiM. Se diu de un que es mòlt prim.
Hila. Lactes, iura.
Bi^DELL FBiMBR. Intestíno iuoíeno, Doodenum in-
testinum.
BUDELL QUART. BUDELL CEGO.
BUDELL QUINT. Lo que fomcusa ahont acaba lo
quart, y finalisa en lo cular ó dcrrer. Intestino co-
lon. Colon, colum, mononteron, i.
BUDELL SAXO?rEB. BUDELL CULAB.
BUDELL TERCER. Llarch, prim. lUon, ileon, inte$*
ïino terceroy roko. Ileon, ei.
GBUXT1B ó BONCAB LOS BUDELLS. lOC. Zw/Tír. SU-
surro, bombilo, as, tinnio, is.
BUDEL•LER. m. tbifeb.
BfUDELLBT. m. d. Intistinit^, Intestinulvs, i.
BÜBIN. m. Menjar compost de sanch y allras
cosas à la paella. Budin. Caryca, se.
BUF. m. La acció y acte de bufar. Sopfo. Pla-
us, u<».|ant. Ressò. Retumho, Beboatus, us. I
PERFUM. II En lo joch de damas la acció de péndrer
al contrari la pessa ab que déu matar y no mata.
Soplo. Latruncnii collussorií prívatio. | L* ayre
mogut pel acte de bufar. Soph, Spiritus, half-
tus. us. II Avís secret y cautelòs. Soph. Tnsusurra-
lio, nis. II De enfado. Biifiio, Fretus, iracundhe
,•^lgnum.
BUFA. f. Bossa de una membrana forta que
serveix de receptacle à la orina. Vejiga. Vesica,
a;. D Bosseta ó depòsit del fel. Vejiga. Vesicula, ae.
II ler. La bossa que fà la roba. Fuelley bocha, bvh
che. Sinus, us, uinbo, nis. || inlerj. admirativa.
iSoplal moscasl junt, jum! Heus !
COP DE BUFA. Vejigazo. Inílatie vesicao percussió,
ictus.
BUFADA, f. Buf. ^ofi/o. Flatus, us. H Cop de
vent que passa prompte. Bocanada de viento, pa$th
volante, rúfaga. Subitus et vehemens venti flatus;
repentinus venti flatus. || met. La acció executada
lleugerament ó sens reflexió. Pasavolante. Levií
aclio.
séa UNA BUFADA DE VEXT. fr. mct. Denota que una
cosa passa ab mòlta brevedat. Ser nube de verano.
Fugacem esse.
BUFADETA. f. d. SopHUo. ley'is flatus.
BUFADOR, A. m. y f. Qui bufa. Soplador.
Flans, tis. I m. bocadillo. 1. 1| Qui incita, mouò
encén alguna cosa. Soplador. Spirans, accendens.
y m. pi. Forats subterràneos dels quals ix coati-
nuament vent; n' hi ha en Olot y altres parat-
ges. Sopladero. Subterreum spiraculom. || m. pi.
ter. y
BUFAFOGHS. m. pi. ventafochs. I met. cui-
nera.
BUFAFORAT8. m. ter. burinot.
BUFALÍ, na» adj. Lo que pertany al búfalo.
Bufaltno, Bubalinus.
BÚFALO. m. Brúfol, bou salvatge. Béfalo. Bo-
balus, i, bos bubalus.
BUFANDA, f. Espècie de corbata feta de filojt
de estam de diferents colors, que s' acostuma à
posar al coll en T ivern. Jted. Tienia, ».
BUFAR. Y. a. y n. Expel-lir ab violéacia lo
vent perla boca. Soplar. Flo^ aflio, suflle, spiíe,
as. II met. Manifestar ï home enfado^ imilaDt al
animal que bufa. Bufar. Ira proflare. } Dit del ea-
ball, toro y altres animals. Bufar, resopisr. Fre-
mo, mugio, is. || ant. Bessooar. Betumbor, n$oaar,
rimbombar. Tono, resono^ as. I Eo lo joch de da-
mas, fér pérdrer la pessa quant lo contrari 's des-
cuyda de matar. Soplar. Scrupo, latrunee, as. Q
Roncar, fér lo guapo. Blasonar del améSy ethir
plantas. Inania jactare. | burlab.
BUFAR k la obella. fr. mot. Portar uovas. Cftif-
mear, soplar al oido. Susurrationcs deferre, ^ar^
gere.
BUFAB i àiGt xif L* viL. fr. mct. Codicíarti al-
guna cosa ò tenirli enveja per causa de ella ó di»*
putarli. Èwndiar, Invidere.
BUFAB LA daxa. fr. met. Lograr uoa coeaea
competència de altres. Guindar. Fraeripio, subri-
pio^ is.
BUFAR LO PBBBB. f^. met. Sér mòlt moreno. IH*
ner la tez mortna. Subnigrum vultum habere.
BUFAR T PBR àXKiL•LL•à. fr. mot. Sèr làcil la «ifr-
cució de alguaa eest. SBtarpajai d$ «#• alèaréa^
BUG
CATALÀ
BÜJ
Si9
mktur pÀiiiia$ à la taratoa. Rem facillimam esse.
^FBNSAS QUE MO HI HA MAS QUE BUFAE T PEE AM-
I0LLA8? ref. Denota c^ae las cosas àrdnas do*8 con-
•egneíxen à las primeras diiigéncias. A la primera
axad<mada quereis sacar agua? Multo et assiduo
laboro ros^magn® comparanlur.
BUFAT, DA.. p. p. Eslufat, desvanescut. Gra-
fMioio, engreido. entahecido, entanado, encastilla'
iOf ufoHo. Supèrbia elatns.
BÜFATA. f. Ostentació, pompa, Boato, pompa,
Ofteatatio, nis, apparatvs, boalus, ns.
BUFET. m. Taula pera estudiar ó escriurer.
Bufeu. Reposítorium, abacus, i. U La veu ó soroll
dd animal qué bufa. Bufido, resoplido. Fremilus,
88, iracundie molus. || pabaulada.
BUFETA, f. d. Vejiguilla, vejiguela. Yesicula,
m, folliculus, i.
BUFETA DE GOS. Herba que cura *ls mals de la
bufeta. Vejiga de perro, Yesicaria, ®, solanum ve-
aicarinm,
BUFIT. m. BUFET. t.
BUFO, A. m. y f. Graciós, en la òpera ítalía-
na. Bufo. Scurra, », mímus, i. || S' aplica à la
òpera graciosa y à la veu del bufo. Bufo. Mimicum
dimma.
BUFÓ, NA. adj. Donós, graciós. ííoko, donoso;
Ikdo, bonito, Perbelius, lepidus. || ant. bupat. ||
TBUl•li. 1 m, Rata. que và per la aygua y fa olor de
almesch. Almizclera, roion acuútil ó de agua,
jkqoatilis mus.
féb lo BUFÓ. fr. Fér gestos. Baeer el mono. Si-
minm referre.
BUFONADA, f. truhaneria , fanfabbonada.
I Ostentació, presumpció. Pavonada, Ostentosa
pompa.
BUFONAMENT. m. ant. Altaneria, orgull.
AUoao, deivanecimUnto. Supèrbia, arrogantia, se,
awmi elatio. Q adv. m. Itndamfn(«.Bellè,concinnè.
BUFONERIA. f. bufonada.
BUFONE8GAMENT. adv. m. ant. divertida-
■ISIT.
BUFONE8GH, CA. adj. ant. Trubà. Chocarre-
ro. Jocularis, scurrilis.
BUFONET. A. adj. d. Monito, Perpolitus.
BUFÓNiA. f. Planta, la flor es de quatre fullas
j dos llavors petitas. Bufonia, Buphonia, se. || pi.
Festas que celebravan los atenieuses, en las quals
ae sacrificava un bou à Júptler Polieno. Bufonias,
BupbonisB, arum.
BUGADA, f. Aygua cuyta ab cendra pera ne-
tejar y blanquejar la roba. Colada, lejia, bugada.
Lixivium, ii, lixivíus cinis. || Lo conjunt de la ro-
ba ya netejada. Colada. Lintea lixivio purgata.
rÉB ó PASSAR bugada, fr. y
BUGADEJAR. v. a. Netejar la roba per medi
de la filtració de la aygua bullída ab cendra. Co-
lar la ropa. Lixivio lintea abluere, eluere. || lam.
GOicFESSABSE. || fam. ORI.XARSE las críaturas.
BUQADEJAB LO FIL. fr. Posar en lleixiu las madei-
TOMO I.
xas pera adobarlas. Empuchar. Convoluta fila in
lixivium immittere.
BUGADER. m. ter. cubell, cendebb, cossi. Q
Lo qui fà bugadas ó '1 marit de la bugadera. La-
vador. Lavator, is.
BUGADERA. f. Dona que fé bugadas. Lavan-
dera. Lotrix, icis.
BUGADÓ. m. d. Coladita. Parva lixivia.
CADA BUGADÓ UN ESQuiifsó. ref. Deuota que las
cosas van empitjorant ab V us. Cada eoladita una
rasgadita. Yetus absumit omnia.
BUGAR. m. ant. abellar.
BUGAT. m. ant. bugada.
BUGIA. f. ant. MOïf A. 1. 1 Candela de cera blan-
ca. Bujia. Cerca candela, candidus careus.
BUGUEU V. a. nàut. Omplir de estopa las cabo-
tas dels claus, y donar la última mà de calafateig
en ellas, en las fenellas y nusos de las taulas. Bu-
gir. Navium rimulas stupa perfecte restringere.
BUGIOT T BUGIU. m. ant. mico.
BUGL08A. f. LLÉiNGUA BOVINA.
BUGRE. m. Sodomi ta. ys* aplica comunmeni per
despreci, sens la idea de sodomia, sols per bavérlo
ohit sens saber lo que significa. Bugre. Scelestus.
BUGUER. m. ant. abellab.
BÚGULA. f. Planta vulneraria; té la arrel fi-
brosa, las fullas de un vert llsbent y acanaladas,
del mitj de las quals ixen dos espècies de camas,
unas rectas, y altras ajagudas; las flors són blavas,
de color de carn ó cendrosas, las llavors quasi ro-
donas, Búgula. Buglum, i, bugula, ».
BUtCH. m. ter. formiguer.
BUiGA. f. Se diu de la terra que*s desmonta,
traballa y sembra pera que produhesca de nou.
Arrompido, artiga, rompedura, rotura, roza. Nova-
lis terra.
tríurer buíga. fr. Desmontar, cultivar las ter-
ras bermas pera ferlas produhir de nou. Panifcar.
Incultum agrum aratro scidcre.
BUINA. f. BUTNA.
BUIRAGH. m. butragh.
BUITRE. m. buttre.
BUIXAR. V. a. ant. Ullpendrer. Fascinar^ ao-
jar. Fascino, as.
BUIXAROLA. f. Mata medicinal semblant al
arbós. S' usa principalment pera curar los efectes
de «rina. Gaguba, agauja. Uva urci.
BUIXERA. f. ter. boló.
BUJAMEL. m. ter. bugre. Q bellaco.
BUJARIA. f. ant. galindatna.
BUJAR8E. V. r. ant. enfoltronirse.
BUJARRÓ, NA. m. y f. bugre.
BUJARRONA. f. fam. panxa.
BUJOL. m. Vas de fusta rodó de la forma de la
galleda peró mès ample, y serveix pera rentar los
plats y altres usos. Cubeto, cubeta. Dolium, ii, al-
vens ligneus.
BUJOLA. f. Galleda ab nansa de espart ó cor-
da. Cubeta, Lígneum labrum.
160
BULL
DICCIONARI
BÜNY
BÜLETO. m. iutlbto.
BULINÓ. m. BRUGIT.
BÜLINOT. m. BURiifOT. 1.
bAlOARO, A. adj. Lo natural y lo pertanyent
à Bulgària. Búlgaro. Mysins.
BULL. m. La agilació dels líquits per causa del
calor extern ó de la fermentació. Hervor, fervor.
Effervescencia, ffi, ebuUítio, nis. || Lo ruido y mo-
viment agitat de las ayguas del mar, etc. semblant
al dels liquits quant bullen. Hervor. Maris eestus,
agitatio. D Lo moviment agitat del tint de la calde-
ra. BuUon. Tinctura fervens.
BULL DE LA juvENTUT. mct. fam. Delit impetuós.
Uervar, fogosidad. Ardor, oris, Ímpetus, us.
BCLL DB LA SANCH. La alteració per causa del ca-
lor ó de la còlera. Efervescència, hervor de la tangre.
Sanguinis effervescentia.
▲BBANCAB LO BCLL. fr. Gomensar à bullir. Atzar
ó levantar el hervor. Fervere incipere.
FÉa DONAR UN BULL. fr, Hervcntar. Ferveíacio, in-
fcrvefacio, is.
BULLA. f. Confusió de crits y soroll, ^^i, al-
gazara, chac4)tay broma, Murmur, uris, strepitus,
us. II Regositj, alegria acompanyada de crits, ria-
llas y demostracions semblants. Chacota, bulla.
Joculatio cum strepitn. || Soroll de barallas y pen-
déncias. Bolita. Yoeiferalio, nis, strepitus, us. y
ant. BUTLLA.
FÉB BULLA. fr. Burlarso de algú. Chanctarse,
burlarse, chacotearf hacer chacola, jugar con algú-
no al abejon. Ludifíco, as, illudo, is, jocor, aris. |
NÓURER BULLA.
FER8E BULLA. fr. FEBSB JOCHS.
MÓURER ALGUNA BULLA. fr. Excitar, alguua dis-
puta. Levantar ò mover iwa cantera ó polvoreda.
Gontentionem excitaré.
MÓURER BULLA. fr. Parlar mòlts à un temps, de
manera que no s' entengan. Meter bulla, Murmur,
slrepilum excitaré.
PÉNDRER PER BULLA Ó PER COSA DE BULLA. fr. fam.
Echar d chacola, meter d bulla. Jocando aliquid di-
ci, reputare.
PER ó DE BULLA. m. adv. Por jucgo ó por modo de
juego, de chanza, de burlas, Jocosè, por jocum.
BULLANGAJ. Alborot, motí. Alboroto,asonada,
fullona, motin, bullanga, Tumullus. us. seditío, nis.
BULLANGUER, A. Y BULLANGUI8TA. m.
y f. Qui mou alborots ó motins. Vocinglero, bulUtn-
guero, chisgaravis, chiquilicuarto. Tumultuosus,
seditiosus.
BULLENTf A. p. a. y adj. Hrrtiente hirriente,
Fervens.
BULLICI, m. Rumor, ruido de mòlta gent. Bu-
//írto, bullaje, Murmur, is, rumor, oris. || Alborot,
sedició, Buüicio, Tumullus, us, seditio, nis.
BULLtCIA. f. BULLA.
BULLICIÓS, A. adj. Inquiet. Bullicioso. In-
quietus, irrequietus. || Dit del mar alborotat. Bu-
llicioso, Turbulentum mare. || bullanguer.
BULL1CI08ABIENT. m. adv. Bullicioíamente
Turbulenter. U alegrament.
BULLIDOR. m. Xuclador en la mar, riu9i
puestos de mòlta aygua. Tragadero, remolino i
agua. Yorago, inis.
BULLIBIENT. m. Obra de bullir. EbuUicm
ebulicion, Ebullitio, nis.
BULLIR. V. n. Móurerse violentament los li
quits per causa del calor extern ó de la fermenta
ció. Hervir, bullir. Ferveo, es, absBstuo, as. H brq
LLAR. 0 met. No parar ni estar assosegat en níngu
na part. Bullir, Ferveo, es, vehementer agitari. |
Posarse la mar en extrem agitada, fent mòlt so
roll. Hervir, Agitor, aris, ferveo, es. jj met. Fosai
se la multitut en moviment. Hormiguear, gu$i
near, Formico, as, scateo, es. || Fér bullir alguo
cosa posantla dins de la aygua Herventar. Fervefi
cio, is.
BULLIR LA SANGH. fr. Hervtr la sangre. Efervei
sanguinem. || met. Expressa '1 vigor y vivesa í
algun jove. Hervir, bullir la sangre, Spiritu, vigc
re valere.
BULLIR LA VIANDA EN LA OLLA. fr. COCCT. InferVe<
es, infervesco, is.
BULLIR LO VI EN LO CUP. fr. Fermcntor, hertit (
mo9to. Mustum fervere.
FÉR BULLIR l' ENTENIMENT, fr. AbruDUir. Abn
mar, sacar de quicio, Inverso ordine, prsposterè.
LA SANCD SENS FocH BULL. Fcf. Denota que sen
pre se sent los danys dels parents. La sangrt t\
fuego hierve. Qui sint dicit amor cognato sanguií
Juncti.
BULLIT, DA. p. p. Hervido, Spumatus, aestn
tus, ebuUitus. || m. Carn bullida. Cocido. Olla, i
elixa caro.
BULTO. m. Lo tamany de alguna cosa. Buh
Yolumen, inis. || Lo que per causa de la distànc
ó falta de llum no 's poH ben distingir. Bmïlo. Co
pus, moles ininus perspicuè visa. || La elevació <
un tumor. Bulto, Tumor, is. || La imatge de escn
tura. Bulto, Scuiptile, is.
k BULTO. m. adv. Per demunt, sens examinar !
la cosa. A bulto. Gonfusè, indistinctè. jj Tol ja
sens contar, pesar ó mesurar. A ojo, de monUm,
monton, Acerbatim.
sÉR DE BULTO. fr. Sór una cosa mòlt manífesl
Ser de bullo. Rem per se patere.
BUMBUM. m. So continuat, sort y confús. S
surro, zumhido, run run. Rumor, oris, murmi
uris. U Brugit que resulta de parlar mòlts à i
temps. Murmurio, murmullo, Murmur, uris.
BUNA. f. Banó que fà la veu baixa en lo sa
dels gemecbs. Boncon, Rauca fistula.
BUNICH, CA. adj. BONICH.
BUNIÓ. f. Lo sò confús de las abellas. Znmbk
zurrido, Bombus, i, murmur, is.
BUNIR. V. n. ant. brugir.
BUNYA. f. BUYNA.
BUNYOL. Pasta batuda y fregida. BunHelo, i
BOR
CiTAU
BUR
t51
rtftpah, oJMila, léiMé, oreja de abad. Laganuro,
i. I Lo de biTÍü^f OQS y mel. Pestino, pretino. Pla-
mia, e.
BüinrOLAT, DA. adj. En forma de bunyol.
àkïMelúdo, In lagani foruiam confeclus.
BUmrOLER, A. m. y f. Qui fa ó ven bunyols.
ÈmoUro. Laganorum factor aut venditor.
més, A. m. y f. Qui té buas. Buhoso, bubàtm-
Ue Teoerea iníectus.
tonJEDKE. f. Planta. Bupleiro. Bnpleurns, i-
■USAT. m. Roba de llana ó seda. Burato, La-
M tela, laneom textum.
IDBATt. m. d. Bwratillo, Lanea tellicula.
nUDlA. í. anl. BOMBOLLl. 1.
mCaSGA. f. PAEET SECÀ.
■raCH. m. ant. Poble. Lugar, pueblo. Populus,
L|ant. AAKABAL. I Aldea dependent de altra po-
MÏeió prÍDcipal. Burgo, Burgus, i.
lUBEUL Ó BÜBEY. m. Castany, roig obscur,
ferir/. Burrhos. || Panyo bast y castany. Burxel,
ham ex soloce.
nsGALÉS, A. adj. Natural y cosa de Burgos,
riMit de Castilla la nova. Burgalés. Burgensis.
nUGEB. f. Capital de Berri en Ftansa. Burgès,
Ktirigimi, Avaricum, i.
musÉS, A. adj. Lo que pertany à la ciutat
iilarges. Burgès, Biturix, icis, bituriges, gum. ||
M tBtich que equival à hisendat ó ciutadà bon-
m. ingés, Biturix, igis. | met. ter. vagamundo.
IhL Eq general era V habitant de la vila. Burgès,
■ini, igis.
mGDL V. a. ter. Dir, esbombar. Propahrf
kterfkHHo, Propalo, as.
momSTRE. m. Lo primer magistrat de
hiciíitals de Flandes, Holanda y Alemanya. Es
tm lo gobemador, que dóna las ordes pera la ad-
Ú6 de rendas, y policia de las ciutats.
r(rf. Senator urbanus, consul, is.
mi. m. Instrument de cer escayrat y punxa-
fMpera gravar. Buril, Cselum, ceslrum, cestron,
iiHilptorium, ii.
HILADA. f. Cop, rasgo de burí. Burilada,
impulsus. Q Porció de plata que '1 contrast
^de la pessa que proba si es de lley. Burilada,
Ai|BMi pars celte extracta.
MULADOWL m. Qui fà buris, ó traballa ab
A. hrilador, Caeltator, is.
Win.A», V. a. Obrir ó gravar ab lo burí fí-
PH 6 adomos. Burilar, Gslo, as.
inULATy DA. p. p. Burilado, Cslatus.
nnuif A. f. BüLLA.
■QinfAB. V. D. BAMBOLEJAl.
BDUMÓ. m. BüNiò.
mmOT. m. Insecte atiJas, de una polsada
>lnth, cendrós y ab vrfV'tBi negras que re-
itan una cakvwa.'jp^ ^jcnpre brun-
ramm» cftrfsif i^yssa, ». Q
à las al-
.i. I
met. Home massa sufert. Borricony horricote. Pa-
tien tissimus, in labore perassiduus. || met. Home
de poca formalitat. Tararira, botarate, Judicío
praBceps, exigua^ mentís homo. || met. Joch entre
tres posats en fila, un dels quals, posat al mitj ab
las mans juntas devant de la boca fà un soroll
semblant al del burinot, y entretenint aixi als al-
tres dos, procura donaries bofetadas y evitar las
de ells. Abejon, Fucorum, alaparum ludus.
BURINOT CISTELLA. BURINOT. 5.
BURLA. f. Mofüy burla, escarnia , irrision, Ir-
risio, nis, ludificalus, us. || Engany. Burla, Sanna
postica. II Xasco. Burla. Ludifícatio, nis, nasus, us.
II Faula, rondalla, cuento de vellas. Bnrleria, con-
seja, Fabelia, se.
BURLA AB DANT NO CUVPLE L* ANT. TCf. DÓUa à OU-
téndrerque las burlas perjudicials duran poch
temps. Burla con dano no cumple el ano, Nocentia
scommata cito inveniunt poenas.
DE BURLAS. m. adv. De xansa. De burlas, de bur-
litas. Per jocnm, simulatè, fictè.
DEIXA LA BURLA QUANT MÉS T* AGRADA, ref. DÓUB à
enléndrer que la demasiada continuació de xansas
y buUas vé à parar en disgustos y enfadós. A la
burla dejarla cuando mas agrada. Parce joco tibi
cum summe jocus ipse placebit.
FÉR BURLA. fr. BURLARSE.
FORA BURLAS. exp. Dc bo. De í>eras, Certè quidem,
meherculè, extra jocum.
LAS BURLAS SE TORNAN Ó PASAN i VERAS. TCf. DC-
nota la discreció ó prudència que *s déu tenir en-
tre bromas y xansas. peraque no sian ofensivas. A
las burlas asi vé d ellas, que no te salgan d veras,
Sic moderaré jocis ut numquam in seria migrent.
NO HI HA PITJOR BURLA QUE LA VERDADERA. ref.
Aconsella que entre xansas y bromas no *s descu-
brescan los defectes ó faltas. So hay peor burla que
la rerdadera. Acriorest jocus, vera qui detegit vitia.
PER BURLA. lu. adv. Escamecxdamente , Dirisione,
subsannatione.
séa LA BURLA. fr. Ser el hazme reir, Facetum,
jocularem hominem esse.
TENIR BURLAS. fr. Enfadarsc prompte, sèr poch
sufert. Tener malas burlas, no consentir eosquillas,
lajnris ímpatientem esse; aegrè qua^iuae ferre.
BÜBLAOOR, A. m. y f. Qui fà burla. Burlador,
Derísor, oris. I Vas de terrissa ab forats ocults pe-
ra mullar y burlar al que beu. Burlador, Pocnlum
fallax. I Surtidor. artifici ocult de aygua ab que's
mulla y burla al que s' hi acerca. Burlador. Machi-
na emittens aquam jocandi gratia.
BURLAR. V. a. Frustrar. Burlar. Frustro, as.
I Enganyar. Burlar. Fallo, decipio, illudo, is. |
Despreciar. Burlar. Despicio, conlemno, is. [ Xas-
quejar. Zumbar, chasquear, burlar, Eludo, is. ||
AVERfíONTlR.
TOT BURLANT BURLANT, loc. fam. A manem de
xansa. Burla burlando. Per jocum.
BURLARSE. V. r. Mofarse, burlarse, ztmktm,
252
BÜR
DICCIONARI
BUR
fisgar, Ludo, illudo, is, ludifico, as. |) Escarnir.
Escameeer, hurlaru. Sublinio» sublino, is, barbam
alicui vellere.
lURLARSE DEL MORT T QUf L MSTLLA, Ó DE LA PRO-
FESSO, fr. mél. No fèr cas de las reprehensions, ni
de lo que diran. Tane el esquilon, y duermen los
tordos al son, Mea commoda posco, dictis antepo-
nenda sunt.
ANS NO *T BURLIS DE ALG1;, MIRA BÉ QUI ETS TÚ.
ref. Reprèn al qui té las faltas que nota en los al-
tres. Rejprende viciós agenos quien està lleno de ellos;
todos somos hijos de Adan: dése una vuelta d la re-
donda. Aliorum medicus, et ipse vulneribns scatet.
NO *T BURLES DELS MEUS DOLS, QUE QUANT SERAn
VELLS LOS TEUS SERAN NOUS. ref. Rcprcn als que 's
burlan de las desgràcias agenas que probablement
han de sufrir. Boy por mi manana por ti: no te
alegres de mi duelo, que cuando el mio serà viejo el
tuyo serà nuevo. Ne luctu lactaré meo, nam quando
senescet hic meus, invadet tunc tua corda novus.
BURLAT, DA. p. p. PisgadOy hurlado. Dec«p-
tus, illusus.
BURLERIA. f. BURLA.
BURLE8GH9 CA. adj. S' aplica al estil jocós ó
festiu. Jocoso, burlescoy festivo. Jocosus, facetus.
BURLE8GABIE1IT. adv. m. Burlescamente, ò à
lo burlesca f ó dlo buf on. Ludicrè.
BURLETA Y BURLO. m. y f. Inclinat à bur-
larse. Buflon, fisgon, fisgador, Sannio, nis, deri-
8or, is.
BURLOT. m. Qui es objecte de la burla. Has-
me reir. Facetus, ridiculus homuncio.
BUROT. m. Guarda de portal pera registrar los
generós que pagan dret. Portalero, Yectigalium in
urbis portis exactor.
BURQUE. m. ant. buch. 1.
BURRA. f. La femella del burro. Asna, burra^
borrico, Asina, se.
k LA BURRA QUE ESTÍ PRENYADA FESLA ANJL BEN
CARREGADA, rcf. contra *ls que afeigexen traball
à qui 'n té massa. A la borrica arrodillada doblar-
le la carga, Impar est asinus oneri, quid superad-
dis onus?
BURRADA, f. Ck)lla de burros. Burrada. Abí-
norum grex. || Necedat. Burrada. Stupiditas, atis.
y En lojoch del burro, solo, manilla y alguns al»
tres jugada contra lley. Benuncio, burrada. Colln-
8Ío contra ludi regulas.
FÉR BURRADA, fr. En alguns jochs de cartas no
servir del coll que's juga tenint carta de ell. Aques-
ta falta té sa pena, sia per malícia ó descuyt. Be-
nunciar. Falsa pagella collusorem fallere; expeti-
tam chartam in ludo reservaré, non exponere.
BURRANGUl interj. de estranyesa ó admira-
ció. Càspita! carambd! zapel Paprihui.l
BURRÀ8. m. aum. Borricon, borricote, burrazo.
Asinus, i.
BURRET, A. m. y f. d. Borriquillo. Asellus, i,
asella, ».
BURRIGADA. f. BURRADA, t.
BURRIGAL. adj. Gosa pertanyent al ase, J\
menlil, L•rrical. Jumentarius.
BURRIGALMENT. m. adv. A caball de n
burro. Pollinalmente, asnalmente. Asino insidend
BURRIGAM. m. burrada. 1.
BURRIGO. m. burro. t.
BURRIQUET, A. m. y f. d. Borriquillo, ho\
riquito. Asellus, i, puUusasini.
BURRO. m. Animal dels més pacients, serv
cials y proiitosos al home. Asno, burro, jumeni
Asinus, i. II mot. ignorant ó de poch seny. Asn
burro. Stultus, stolidus, asinus, i. y Instrome
pera escalfar llits. ase. 8. || nàul. Cada un dels d
caps que serveixen pera manejar la verga mitjai
y subjectar lo car. Burro. Funes naulici ad art
monem tractandum. || En lo torn de seda la nx
de fusta denlada, que mou totas las altres. Bu
ro. Dentata rota. || Joch de cartas en que 9e*n d
nan tros à cada un dels conpanys, sent trunfo
que queda sobre després de distribuhidas: guan;
1 qui fa mès basas. Burro. Chartarum Indus.
BURRO CARREGAT DE LLETRAS. loC. fam. Quí ha 6
tudiat mòlt y no sab valersen, ó té poch discem
ment. Burro cargado de letras. Sibi litteratus.
BURRO DE CAP i PEUS. loC. MÒlt tOUlO. TtmIO
capirote ó de cuatro suelas. Hebes, tardus, atip
ipis.
BURRO DE CÍNIA Ó DE TRAGÍ Ó GÜIUR. loC. Q
porta mòlt traball. Borricon. Laboris patientisa
mus. II met. Qui no fa basa en lo joch del as. Jv
ro. In quodam chartarum ludo sortem amittens.
BURRO EUGASSER. ASE EUGASSBR.
CARREGAR Ó DEIXARHO TOT PEL BURRO. fr. Biet. i I
BURRA QUE ESTÍ PRENYADA CtC.
COLLA DE BURROS. BURRADA. 1.
ES COM LOS BURROS DE URGELL, QUE BN VBHKNT I
CÀRREGA JA suAN. rcf. Se diu dels qne's fotigan i
poch traball. El ruin buey holgando se detnnn
el perro de Juan Denteja, que antes que U één
que ja: es de casta de Pedró Tiemo, que se deteosi
lla durmiendo. Segnibus etiam exigaus labor gn
vis est.
LO BURRO DEL ARRIERO SEMPRE VA DITANT. eXj
fam. Nota al que s' anomena al>ans del altre,
pren lo primer Uoch. L•l ruin delanti. Aliïs se pn
fert vanus.
LO BURRO T l' IGNORANT SÓN FILLS DE CUSIHB Ml
MANS. ref. Denota que la ignorància es mòlt de
prociable. El rústico y el borrico nacienm ie\
mismo parto. Ignarus jumento similis.
MVNADA DE BURROS. BURRADA. 1.
TROS DE Bi RRO. cxp. fam. met. Se diu de aqw
que OS mòlt tonto é ignorant. Aorta, tontaxo, igm
ranton. Stolidus, plumbeus, hebes.
BURT. adj. Bast. groller. Burdo. Rudus impi
litus.
BURXA. f. Instrument pera remenar algni
cosa. Hurgon, hurgonero, pincho. Ratabalam, i. |
BÜS
. GATiU.
BDT
M Io8 gnardas en los portals pera exa-
I càrr^gas. Agti^a, pineho. Acnlens, sti-
I La verga de ferro ó fusta pera atacar
de foch. Baqueta. Virga, se.
AHA. f. Cop de burxa, espasa ó estoch.
t, f spmcÀon, finchaduray estocada. Func-
tra, aB. I La ferida que resulta de ella.
Plaga, », vuinus, eris.
àS. V. a. Remenar ab la burxa. Hurgar.
t moveo, es, fungo, is. || Punxar ó ferir
instrument de punxa. Pinehar, Pungo,
figere.
4T, DA. p. p. Pinehado. Pnnctus.
BTA. f. d. PinehoneiUo. Rutabulum mi-
AFOCH. 1.
pia Lo) fr. Adular aparentant humilitat.
huz, Blanditias, affectatam snmmissio-
itare.
MXJi. f. y
YKESm f. pi. ant. tinta.
hm .f uuscA. Q tér. Tocador pera senya-
sins als noys. Puntero. Radius, stílus, i,
I, ü, celte, is. y ter. bboca. 3. Q f. agulla.
Cà. m. adv. En demaiida. QuaBrendo, soU
»
AGAT08A8. m. Tago, gandul, desfey-
>, kolgazan, zdngano. Yagus, ambro, nis.
ALA VIDA. m. Se diu de la persona mòlt
en procurarse la seva subsistència y de
ia per tots los medis lícits. Buseavidas.
»,,victus quaerendi studiosissimus.
Aft. V. a. Cercar ab dilligéncia pera tro-
na cosa. Buscar, Quaero, is, tento, as.
l LO FILL, Ó FILL DEL TONTO. fr. mct. fam.
& al últim pera aprofítarse dels desperdi-
Itres. Quidane d la espiga. Neglecta, de-
aliígere.
;flCà TEOBA. ref. Denota que regularment
Sneix lo que's desitja, quant al efecte 's
I lotas las diiligéncias. Quien husc^i halla.
i dat cura sagax reperire quod optat.
ABAHON8 Y BUBGARUtDOS. m.
lós. Burcaruidos, pendenciero, quimerista.
ia, jnrgiosus, i.
I, BURGI, BRI88A Ó BaiCE. f. ant.
via tan pronunciat de costats que casi te-
ma de una bóta, constant de tres pals,
igors dimensions, .^tireta. Burcia.
TAGA. f. MOCA DE PEIX.
K m. ant. cohet.
IHERETA. f. ter. verdüm.
(OETA. f. ter. betetó. 2.
4Tr- m. badogh, babau.
AWATA. f. BOSSANATA.
Òu m. Nadador dins la aygua. Buzo, so-
«br. Urinator, oris. || ant. brúixola. || ant.
pròpia pera combatrer y defendrer
Jmaco. Machina bellica.
aatCaixeta enque^s posa la al-
moyna que s* arreplega. Cepillo, eaja. Arcola,
càpsula, 8B.
BU8TO. m. Estàtua de mitj cos. Busto. Supe-
rior corporis dimidia pars. || En 1* escut de armas
lo cap de un home ó dona sens brassos, y ab sols
lo que hi ha desde'l cap fins al pit: quant es de
perfil se déu expressar. Busto. Superior hominís
dimidia pars. '
BUTEOA. f. BOTIGA, HAGATSEM, BODEGA.
BCTIFARRA. f. botifarra.
BOTIGOY. m. ter. Mesura de vi que's divideix
en dos mitjareras. Porron. Fidelia, as.
BüTLETO. m. Breu ó diploma que dóna *1 Pa-
pa. Buleto. Breve pontificium.
BUTLLA, f . Lletras apostólicas despatxadas per
la cúria romana: contenen alguna gràcia 6 pro-
videncia. Bula. BuUa apostòlica, pontificium di-
ploma. II Entre Us romans una joya que portavan
al coll los noys dels nobles. Tarquino '1 vell manà
que 'Is fills dels patricis portassen al coll un anell
de or à que anomenaren butlla, y estava fét en
forma de cor pera advertiries en aquella edat,
que'ls nobles havian de sér personas de valor y
prudència. També era un adorno dels que triunfa-
ban. Bula. BuUa, ». |j La taca de merda que que-
da en lo pany de la camisa. Palomino. Excremen-
titia in snbucula macula.
butlla de carn. La en que '1 Papa concedeix
als que tenen la de la crusada lo poder menjar
carn los dias prohibits exceptuats alguns. Bula de
cames. Carnium indultum.
BUTLLA DE COMPOSICIÓ. La quo dóna '1 comissari
de crusada als que posseheixen béns agens quant
no'ls consta del duenyo, y per ella 's compon ab
dit cemissari. Bula de composicion. Bulla compo-
sitionis.
BUTLLA DE DIFUNTS. La CU quo modiaut certa li-
mosna s* aplica indulgència plenària à la ànima à
favor de la qual s' escriu. Bula de difuntes. Pro
defuncto indultum.
BUTLLA DE LA CENA. La quo's llegoix lo dijous
sant en presència del Papa tots los anys: conté
mòltas excomunions contra'ls heretges desobe-
dients à la Santa Sede, y contra *ls que restrenyen
ó perturban la jurisdicció ecclesiàstica ab mòlts
casos reservats.No està rebuda en Fransa, y totas
las demés las examinan abans de admétrerlas,
pera véurer si centenen alguna cosa contra las
llibertats de la Iglésia gal-licana, y sols ab que*s
diga en alguna butlla propio motu se li nega la
entrada en aquells regnes. En Espanya las exami-
nava ^ consell, y si trobava inconvenient se su-
plicava à la Santa Sede y quedava sens efecte
quant convenia y era just. Bula de la eena. Bulla in
coena domini.
BUTLLA DB LA CRUiADA. La eu quo *1 Papa con-
cedeix indulgència als que van ò donan caritat
per la guerra contra infiels. Bula de la erugada,
Bulla sant» cruciat»
tSi
BUT
DIGCIONABI
BÜY
BUTLLA Dl OB. OrdeoaDsa ó reglameni sobre las
cosas del imperi, fét per Carles lY V any 1S56: se
dia que fou lo cèlebre jurista Bàrtulo qui la dis-
posà: es una lley fundameutal del imperi, que ar-
regla las funcions, drets y preheminéncias dels
electors etc. L* orijinal existeix en Franfort, y s*
anomena butlla de or perquè los emperadors del
' Orient feyan abans sellar ab un sello de or dita
butlla, los dretss de mòlta importància. Gonté 80
articles que foren aprobats per tots los prínceps del
Imperi, y *s mantenen vny en dia ab són vigor, à ex-
cepció de unaó altra cosa. Bula d$ oro. Bulla aurea.
tbnh butlla db fbbbo. fr. met. ftim. Pensar algú
que tot li es lícit. Tener Ma para todo. Omnia sibl
licere aliquem reputare.
BimXABL m. Col-lecció de butUas. Bulario.
Bullarium, ii.
BinrLLAT, HA. adj. Lo que està en forma au-
tèntica ó à modo de butlla, ó lo que *s conté en ella.
Bulado. Bulla instructus.
BüTLLAYBE. m. Comissionat pera repartir las
butllas. BuUro. Bullarum administrator.
l. m. BUTLLATBB.
BirnxETA. f. Papeleta ab la que *s permet po-
der entrar algú llibrement en alguna part. BoUta,
eedulilla. Singraphns, chirograpbum, i, schedula,
ffi. H La papeleta ab que 's dóna algun avís. PapeU'
ta. Scbedula, le. || bolleta.
BOTLLETt. m. Bitllet de comunió. Cèdula de
eomtmion. De annua conmiunione testimonium.
BUTLLOFA, f. La pell que s* eleva plena de
humor àqüeo. Ampolla, vejiga. Ampulla, s, tuber-
culum, i, intercutanea vesicula. | La del cremat.
Quimadwra. Ambustum, i, ustio, nis. I met. fam.
Mentida. BolOf grilla, hambolla, gasapa. Menda-
cium, ii.
BinUiOFAB. V. a. Fér butUofas en lo cos.
També s* usa com recíproch. AnpoUar, levantar
ampollas. Yersiculas ponere, excitaré. J Alsarlas
en la aygua. Burhujear. Bullo, as.
BUTLLOFASSA. f. aum. Butllofa gran. Boa-
eAoB. Grandior vesicula.
BDTLUHPAT, DA. p. p. ÀmpoUado. Ampu-
llatus.
BQTLLMXTA. m. d. Vejiptilla, vejigüila M*
palleta. Vesicula, a.
BCTN ADA. f. ter. moca db fbix.
Bim. ro. ant. Be colp, à la una. De golpe, d la
fftF. Repentè, cito.
BimiNAR T BUmNEJAB. V. a. y SOS de-
rivats. BONDUfAB.
BinXAGA. f . Saquet en las casacas, calsa^^ etc.
BoUilL•. Loculus, sacculus, i. | La que portan las
donas cusida ó sobreposada à las faldillas. Faltri-
qaera, faldriquera. Loculus, i, marsupíum, ii. |
pi. met. Home descuydat y fluix. VayMzae. Lan-
gnidus, iners.
ANAB roB^ ó CALBNT DB BUTXACA, fr. Teulr y gas-
tar mòlts diners. Ir de fuerte. Pecuniis abundaré.
COM SI BO TiMGuis EN LA BUTXACA, loc. fam. te-
nir entera seguretat de lograr alguna cosa. Tener
como en la hoka. Res in tuto posila est.
EscuBAB LA BUTXACA k ALGÚ. fr. Portarseuehi
tots los diners. Mondar. Numroos detrahere.
BSPOLSAB Ó DEIXAB k ALGÚ NET DE BUTXACA, fr.
met. fam. Guanyarli tots los diners en lo joch. Df-
jar d algwM en bnenas noehes. Omnem pecuniaro
alicui in ludo auferre.
GBATABSB LA BUTXACA, fr. fam. Tràurer diners.
Maeearse la faltriquera y se sol afegir pelo arriba.
Crumenam radere.
NO ncABSB BBS i LA BUTXACA, loc. fom. Fér al-
guna cosa sens interès. No meteru ó eckarse nada
en la hoUa. Nihil lucrifacere.
FAOAB DB SA BUTXACA, fr. Pagar alguna cosa ab
lo seus diners. Fagar de $u hohillo. E suo solvere.
QUEDAB EscuEAT DE BUTXACA, fr. Quedsr sèns di-
ners. Quedar limpio. Pecunia vacuum remanere,
evadere.
SANGBAB LA BUTXACA, fr. mot. fsm. ImposBr al-
guna pena pecuniària. Castigar en la holsa. Pecu-
nia multaré, poBna pecuniària a£Bcere.
TENiB ALGÚ i LA BUTXACA, fr. mot. Tenir intimi-
tat ab algú pera ferli fér lo que se li demana. Te-
nfr de la oreja, ser dueno del eoehillon, del halo, de
los cubos. Sibi subjectum aliquem habere, veint
aure pressum.
BüTXAGÓ. m. d. Bolsillo. Loculus, i, marsu-
pium, ii.
BUTZi. m. Ministre de justícia que executa las
penas de mort y corporals. Verdugo, mockin, eje-
eutorde lajustieia. Tortor, oris, camifex, icis. |
Aucell de rapinya de mitj peu de alt, cendrós ab
ks alas y cua negres clapadas de blanch: la cua
llarga y en figure de tascó. Alcaudon, eaudon. La-
nius, ii, excubitor, is, caudata avis. || met. Qui es
mòlt cruel y castiga ab excés. Verdugo. Camifex,
icis. I En lo joch del osset la part més plana opo-
sada à la que diuhen rey. Cúlo. Para postica.
LO PENITBNT NO DIU BES T 'l BUTXÍ S* ESPANTA.
ref. S* aplica als que s* apuran pels negocis de
altres mès que 'Is interessats. No suda el ahorea^
do, y suda el teatino. Dolorem patiens premit, oIR-
cíosus obstrepít fautor.
PAGANT, AL BUTXÍ FAN BOBA. ref. Donota V dret
que cada hu té à que se li done de la millor qua-
litat alló que li costa diners. Por mi dinero papa le
quiero. Pecunia; obediunt omnia.
BUTXINAMENT. m. ant. La acció de penjar.
Tormento de horea. Camificina, m.
BUTXINEJAR. V. a. ant. penjab.
BUYAL. m. ant. pobat, clababota.
BUYDAN8A Y BUTDE8A. f. ant. U falta de
un cos ahont debia estar, ó la qualitat que consti-
tuheix lo vuyt. Vaeuidad. Vacuitas, inanitas, atis.
BUYDAR. V. a. y derivats, vutdab.
BUTNA. f. ter. Excrement de bou. Boniga. Bol-
biton, i, bdbis stereus, fimíus.
kcao. m. Capea pera portar las fletxas.
«nr. Fharetra, e | Cnyro pera emboli-
ocas 6 verguetas de vesch. Cwro, Co-
Cnixí en que Is sastres clavan las agu-
8ir. Aeerieo. Polrilliis acobns affigen-
CkJiàl. B0f
BUms. m. Voltor, ancell de rapinya de dos
6 tres peus de alsària, enterament negre y de vol
pesat. Se alimenta de cadàvers, y viu en quadrilla
ab los de sa espècie. Buitre. Yoltnr, nris.
BüTTBBBA. f. Barraca pera matar^^bnytres.
Buitrera. Tugariolom venationi vultonun desti-
natnm.
m
Gk
DICaONÀRI
GÀB
^^^^^0^^^^^0*0^^^^^0^0^^^^^'^^^^*^^^^0^^m0m^^f^^*0
G. Es lletra muda, tercera del abecedari y se-
gona en r orde de las consonants. Es numeral y
val 100, però si abans de ella *s posa una X valen
las dos lletras 90 : quant se troban dos GG girada
la una al revés y una I en mitj, de aquesta mane-
ra CID) v^l 1000, y treta la primera G de aquest
modo lD> val 500. La G eo las senténcias dels ro-
mans significava aGondeomo» y si se seguia nom
propi Gayo. GI. Glaudío, Cn, Gneo. Entre juriscon-
sultos G. cónsul ó códich. GG. Gonsuls: en noms
propis Gayo. En fastos y anals GOS. Gónsul ó Gon-
sulat: GOS. DES. Gónsul designat: GENS. Gensor.
Posada en aquesta forma G/c. Gompte corrent. En
las lletras de cambi G/rgo. ab una ralleta sobre
Cuenta y riesgo. Al C/ Al cargo de.
CA.
CA. m. GOS. I exp. fam. Lo mateix que no. No.
Non.
CA QUE GASSA ESQUIROLS. Àfdero, Sciurorum in-
seciator.
GA RABIÓS NO CONEIX k sÒN AMO. ref. Aconsella
que no s' apure al que està enfadat, perquè com
està fora de rabó es mòlt arriscat, pus no coneix
ni respecta à ningú. El perro con ràbia d su amo
muerde: el can con ràbia d $u dueno vtàelve el ros-
tro ó la cara. Yerba dolor parum considerat.
CANS AB CANS NO *S MOSSEGAN Ó MAT SE MOSSEGAN.
ref. Denota que 1s de unas mateixas inclinacions
ó costums regularment sempre s' avenen. De cor-
sario d corsario no se pierden sinó los barriles. Jur-
gia prsdonum tantummodo dolia perdunt. ^
A CA GROS NO CAL BiRLi QUiTxo. ref. Ensenya que
r bome experimentat y judiciós es mòlt dificultós
de enganyar. A perro viejo nunca cuz cuz ó d per-
ro viejo no hag tus tus. Astus astu non capitur;
verba dare seni est difdcile.
COM UN CA BASTONEJAT Ó SANAT DE FRESCH. exp.
Explica que algú va depressa per algun sentiment.
Como perro con f>ejiga, con eeneerro, ron maza 6
con cuemo. Yerecundia aflectum fugam capere.
CONTENT COM UN CA AB UN OS. exp. Alegre, con-
tent. Como una pascua. Laetissimus, valdè hilaris.
LO CA GUANTA *L PA. ref. El can gana pan. Ganis
dignus pabulo.
LO CA QUE BÈ LLADRA, BÈ GUARDA LA GASA. ref.
Denota que la severitat dels amos evita sempre 'Is
excessos en la família. Perro que mucL• ladra bien
guarda la casa. Multa canis latrans domini bene
limina servat.
MÈS LLADRA *L CA QUANT POR HA. TCf. MOS lodra
el perro cuando ladra de miedo. Ganes timidi vebe-.
mentius latrant. .
QUI VÓL BE i BERTRAN, VÓL BÈ i SOS CANS. ref.
Dóna à enténdrer que *1 qui vól bè à algú, vól bè
à totas sas cosas. Quien bien quiere d Beltrany bien
quiere d su can. Quantum in mecs of&cii contule-
ris, tantum me à te baberi putabo.
SI VOLS que't seguesca *l ca, tírali pa. ref. De-
nota lo mòlt que pót V interès. Quieres que te siga
el can? daU pan. Rarò beneficium absque utilitalis
spe confertur.
GABAGALANS Ó GABAGAL8. m. pi. Sacer-
dots dels sarrahius. Cabacalas. Sarracenorum sa-
cerdotes.
GABAGET. m. ant. Armadura antfgua del cap.
CapacetCy celada, capillo de hierro. Galea, ce.
GABAL. adj. Just, conforme al pes, número y
mesura. Jiwío, exacto, cabal, d plana renglon. Nu-
mero, pondere, mensura exaclus. || Cumplerl, en-
ter, perfet en sa línea. Cuadrado, cabal, completo.
Perfeclus, ad unguem exactus. || Dit de las perso-
nas de totas prendas. Cabal, cumplido. Perpolitus,
percomis. || m. Lo que correspon à cada hu. Cabal.
Rata portio. || Béns, hisenda de qualsevol espècie.
Medios, caudal, capa. Pecnnia, s, bona, orum, fa-
cultates, um. || La quantitat que permet lo pare al
fill y r amo al esclau. Peculio, pegujal. Peculium,
ii. II ant. CAPITAL. J Diner deixat à guany. Cabal,
I
GAB CATALÀ.
FrcHÜnin, ii. | fam. Abundància de béns ó hisen-
da. Sebo. Bonorom copia. Q pi. Generós. CauL•les,
krcinm copia.
UB4L DE GUEtiA. Cavdal de guerra. Peculium
castrense.
Lsra CABALS, fr. Sér iguals. Estar càbales. Pa-
rts, «equales esse.
rÉi cABiL. fr. rití cas.
NCH CABAL, MALA VBNTUBA. ref. quo s* aplica al
que té pocb, y això ab traball ó perill. Poca lana y
mn zarzas. E multis paleis parum fructus colli-
gi; eii^i proventus, iidemque incerli.
QiEDAB EN sòx CABAL. fr. Quedar en pau, sens
pèrdrer ni guanyar. Quedar zafOy e% paz, Immu-
WD pennanere.
Qri PAGA LO QCE DÉU, FÍ CABAL PEB SÒN REBEU.
RÍ. Aconsella à pagar ab promptitut lo agé pera
pu ab tranquilitat de lo que queda propi. Paga
h far iebes, sabràs lo que tienes, Solvilo quffi de-
kSj qns sunt tua scíre licebit.
CÀBALA, f. SupersUcióabque'ls jubeus ab ana-
ywas y diversas combinacions de paraulas y He-
lis de la sagrada escriptura pretenen averiguar
M sentits y misteris. Càbala. Càbala, cabda, se. ||
in. Negociació secreta y artificiosa. Càbala. Clan-
tatsam consilium, negotium.
GABALGADA. f. Presa feta saquejant. Corre^
ikjubalgada, presa. Excursió, nis. || be al. La en
fK tot lo que 's percassava al enemicb era del
fOCMBdor, sens bavér de donar ni *I quint ni res
llity. Cabalgada real. Q f. Correguda de caballs,
$L pna guanyar algun premi '1 qui arriba pri-
Mral terme senyalat. Carrera. Cursus certamen.
I Comitiva à caball. Cabalgata. || Tribut ó dret
Wforíil. Derecho de eabaleada. Jus incursionis.
CAIALCAOOR, A. m. y f. Qui va à caball.
HMgaior. Equitans. || pujadob, pedbís.
UBALCAM» DE CETBEBiA. Lo sirvent moutat en la
Bn de cetreria. Montero de eetreria. Auceps.
GAIALGADURA. f. Bèstia de bast ó sella. Ca-
kigtim'a, €4tballeria. Jumentum, i, quadrupes,
itii.
MLB5TA CABALCADUBA. loc. met. fam. Pervers,
fcnl natural. Mala cuca, mala pécora. Impro-
tB,Dequam.
^m^vjiAm. y. a. Anar à caball. Cabalgar.
IpHo, as. I Venir ampla ó mal asentada una pes-
Ade roba 6 part de ella. Kentr holgado. Aroplus
CABALCAT, DA. p. p. Cabalgado. Eqnitatus.
üAMAwgQ^ A. m. y f. La persona que negocia.
iyNMBie. N^;otiator, is. I fill bxtebn.
CABALET. m. d. Caudalejo. Mòdica facultas.
GABALBTA. f. mús. Frase curta de una ca-
periódka y moviment animat ab que ter-
caai tols los duos, tercetos y altres pessas
isépera. Cahaleta.
CABAliSMIIf A-adj. sup. Cabalisimo, Per-
ktMmQBf pleDÍasímqa.
TOm 1.
GAB 1B7
GABAlissiMAMEBíT. adv. m. sup. Cabalisi-
mamente. Perfectissimè.
CABAliSTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la
càbala. CahaUstico. Cabalisticus.
CABALL. m. Quadrúpedo de potas ab casco,
de coll y cua cuberta de crin ó pels llarchs y abun-
dants. Sòn color mès comú es lo roig; però n* bí
ba també de blanchs, negres y clapats de aquestos
colors. Es animal que 's domestica ab facilitat y
dels mès útils al home. Caballo. Equus, caballus,
i. II En lo joch de aixedrés pessa en figura de caball.
Caballo. Equus in lalrunculorum ludo. || En lo joch
de cartas la que té per figura un home à caball.
Caballo. Hominis equitantis imago in foliis lusoriis
depicta. || Banch de quatre peus ab posts per de-
munt, que usan los mestres de casas en lloch de
bastida. Caballo. Tabulatum portatile csmenta-
rium snstinens. |{ Lo tumor ó postema que 's fà en
r angonal, y prové del mal gàl-lich. Caballo. Bu-
bo, nis, tumor inguinalis. || caballbt. 9. || Lo sol-
dat de à caball ; y així 's diu : los acometéren tren-
ta CABALLS. Caballo. Eques, itis. Q L' aguller de fil
que s' encreuha en V aspi ó en V urdidor al for«
mar lo ram ó madeixa. Caballo. Transversè con*
volutum filum. || La canya ó bastó quels noys se
posan entre las camas pera divertirse. Caballico,
caballito. Arundineus equus. y Entre estampers,
quant la frasqueta pega contra la forma, y desor-
dena algunas lletras. Caballo. Cbaracterum in ty-
pis perlurbalio. |{ Lo blanch de la pota dreta y ma
esquerra. Caballo traslrabado. Equus alternis pe-
dibus albns. || Lo de pel blanch , gris y daurat
fosch. RoanOy rodado. Maculatus equus. | Lo blanch
de quatre potas. Caballo cuadralbo. Quatuor pedi*
bus albus equus. [j Lo que té pels blanchs en la
cua. Rubicaiif rubicano. Equus ex albo fuhiis. || Lo
aficionat à las mulas. Mulero. Miilarum appetens
equus. II Lo que montavan las damas en las fun-
cions públicas. Palafren. Phaleratus equus. Q Lo
de bastos en lo joch del truch. Perko. Hominis
equitantis imaginem bacillo instructam referens
pagella. || Instrument de fuster compost de tres
fustas oblfquas en que 's posa la fusta pera des-
bastarla. Borrico, burro. Fulcrum lignis dolandii
inserviens. U abmat, cobert de ferro. Armada. Ar-
matus. II ALFOBRAT, cobert de cuyro ó tela pera
major llaugeresa. Ahorrado, Aorro. Epeditus. || en-
ccBERTAT. £ru;ti6fr(ado.Straguliscoopertus. || guab-
ifiT. Guamecido. Ornatus, instructus.
CABALL capó. Lo capat. Caballo eapon. Cantbo-
rius, ii.
cAiALL DE bona BARBA. met. fam. La persona que
à tot s' acomoda. 'S diu comunment en cosas ú%
menjar. Caballo de buena boca. Palatum igna-
rum.
CABALL DB cIbbega. Cobollo de cairga, albardon,
Sarcinarius, dorsuarius equus.
uball de cabbbta, Caballo de carreta. Plans(ni«
rius equus.
84
t68
GÀB
DICCIONARI
CAB
CABiLL DE CABBOSSA. Cahüllo di carTozo, Cairu-
carius equus.
CABALL DB coTxo. Caballo ie coche. Essedarins,
carpentarius, curulis equus.
CABALL DB FUSTA. exp. Diet. fam. Qualsevol em-
barcació. Caballo de palo. Navis, is, ligneus equus.
II Lo potro en que 's dóna torment als reos. Caha--
llo de palo. Equuleus, i.
CABALL DB GCBBBA. Caòallo de gwna, Bellator,
pugnator, prseliaris equus.
CABALL DE LLiTBBA. Caballo de Htera, Lecticaríus
equus.
CABALL DE LLOGüBB. Caòallo de alquiUr, Merito-
rius, conductitius, vectigalis equus.
CABALL DE MALA MOBT. Lo flach, lleig y do malas
manyas. Gurrufero, Deformis, slrigosus equus, ca-
ballus.
CABALL DE HONTAB. Caòallo de mofitaf. Jumen-
fum, caballns, equus, i.
CABALL DE POSTA. Cahallo de po9ta, Yeredus, i.
CABALL DB BEGALO Ó DE MA Ó DE PABAIUL LO que 'S
té reservat per lluhiment. Cahallo de regalo, de
mano, de aldaha, de ostentaeioin. Ad pompam equus,
equus delectus.
CABALL DB BEMüDA. CmMIo de remvda, Recens
equus.
CABALL DE TBOTA. Màquina fatal en figura de ca-
ball, en que 1s Grechs 8* introdahiren per astú-
cia de Sinon en Troya, y la abrasaren. Caballo (ro-
^ano, Equus trojanus.
CABALL DE VALOB. Lo de bona casta. Cahallo eaS"
tiso, Nobilis, generosus equus.
CABALL EMBEPüOAT. Lo que respíra ab dificultat.
Cahallo asmético. Anhelator equus.
CABALL FOGUEJAT. Lo que no té por al tro y res-
plandor de las armas. Caballo fogtteado. Equus im-
perterritus.
cABALLs FOBSATs. Companyia de caballers de
janets costejada pels nobles de Palma obligats
desde '1 repartiment al feudo de caballerias, y ser-
vian de guàrdias y escoltas diàrias al rey y à la
noblesa y escoltavan també al virey y demés em-
pleats reals. Caballos forzados, Militaris custodia
honoris gratia.
CABALL FBisó d DE FBI8A. mil. Ciliudro de fusta
ab puas ó travessers pera impedir lo pas à la ca-
balleria enemiga. Caballo de frisa, Ericius, ii.
CABALL FCST. ant. HATZINA.
CABALL GUABNrr. Lo que està à punt de poder-
se montar. Caballo montado, Phaleris instmctus
equus.
CABALL LLEUGBB. Lo que no poHa armas defen-
sivas, per lo que 's maneja ab mès facilitat y lleu-
geresa. Cahallo lijero, Levis armaturae equus.
CABALL MARÍ. Cert amfibi semblant al caball de
terra. Caballo marina, de agua , de mar , hipopó-
tamo , hipocampo. Hippocampus , hippopotamus, i.
CABALL BBGüiTïfADOB. Lo que tira cossas. Caballo
falto. Equus calcitrosu^:.
CABALL TBOTADOB. Lo que té mal pas. Cahallo
trotm. Suc<rusator, is.
k CKVXLL DONAT NO LI MIRES LO DENTAT. ref. Re-
prèn la impertinència dels que buscan faltas en las
cosas que'ls regalan, manifestant són genítdescon-
contentadís. A cahallo presentado no hay que mi-
rarle el diente: de lo ageno, lo que quisiere su due-
no. Equi donati dentes non inspíciuntur, aut noli
cognoacere denlem.
i MATA CABALL. m. adv. Atropelladament. A ma-
ta cahallo. Praecipitanter.
AL8AB8B W MANS LO CABALL. fr. SvspendfTSe cl
eahalh. €niribus equum se continere.
ANAB i CABALL. fr. Iv, ondar d cahallo. Equito,
as, in equum inscendere, equo iler facere, vehi. |
Si es cama à sa, cama allà. A cahallo d horcajadat
d korcadillas, y d escarramanckones. p. Ar. Deduc-
tis cruribus equo insidere; virilem in modum
equitare. || Si es com las donas. A asentadillai, é
mugeriegas. Sedentis morè equitare. U Si s* hi va
ajagut. Atasajado. Equo stratus.
ANAB k FAS cüBERT LO CABALL. Cubrír eu part la
linea del trepitj ó '1 sol de una pota ab lo de la al-
tre. Andar oscwro el cahallo. Bruta incedendo brac-
chia decusare.
ANAE COM UN CABALL DESEMFBENAT. fr. Abaodo-
narse, entregarse desenfrenadament als vicis. Cór-
rer tt'n freno, Effrenalé agere.
ANAB EN LO CABALL DE SAN FBANCESGB. loC. met.
fam. Anar à peu. Ir en el coche de san Ptancisco é
de don Juan Zapata ó con la cruz de los calzonn.
Pedibus.
i UNGLA DE CABALL. fr* A tot córrer. A tma is
eahallo. Citato, celeri cursu.
cuBBiB LO CABALL i LA EGUA. fr. Acahallar, Equos
foeminan conscendere, cum fcBmine coire.
cuBRiRSB 'l CABALL. fr. CubHrse algun tant lo sol
de una pota ab lo de la altra. Taparse el cahallo,
Equum anteriori pede vestigium alterius, calcat^.
EMFiNABSE *L CABALL. fr. Posarsc ^1 c«baü sobre
las potas de detràs. Enarholarse , encahritarte,
Equum pectus arrigere.
BNSBNTAB UN CABALL. fr. Adcstrarlo. Trahajúr un
cahallo, Equum tractaré vel agitaré.
ESTAR ENTRE LAS POTAS DEL CABALL. fr. met. fam.
Estar mòlt abatut, despreciat. Estar d los pies és
los eahallos, Abjectum et despéctum esse.
FÉB ANAB LO CABALL 1 TOT CÓBREB. fr. Fèrlo C^T-
rer ab extraordinària violència. Escapar el eahalh.
Equum vehementissimé concitare.
FEBLi FÉB ANCAS AL CABALL. fr. FéHo abaíxar en-
cullint las ancas. Derribar el cahallo ó derrihar ku
eaderas al eahallo, Cogere equum ut coxas depri-
mat.
GIRAR LO CABALL. fr. Mudarlo ó girarlo de ant
mà à altre. Trocar el cahallo, in alterum latiis
vertere.
MENEJAB, MBNAB, GOBEBNAB Ó POiTAB LO CABALI..
Llevar el cahallo, Equum tractaré.
CAB
HCAi rx oiiLL. fr. Exercitarlo, ensenyarlo *1
fkidor. Firar. Eqnam agitaré, domaré, edocere.
WTki ü 'l CAF LO CABALL. fr. PoFlar lo cap
drN j beo posat. Enfrenar hien el caballo, Erecto
fimoqfof rapite ÍDC«dere.
no^xiiR DE CABALLS. fr. Emcahalçar, Equos com-
|rve. pararé.
ICMB i CABALL. fr. Montar d caballo. In eqnum
iMiidcre, insilire. Q met. Subjugar. Eusillary do-
iv, kollar, paner el pié encima, Juguni ímponerc,
dlgído, L<, vires frangere.
lii CABALL DE DOS SELLAs. expr. SíT bo pera tot.
Jlr hflio lo munto para un fregado que para un
kmtdo. Sagax , solera esse.
m ra QüATBE CABALLS. Cuúdnga. Quadriga, se,
TOTiox CABALL BNSOPBGA. loc. lodica que per
■íntqoe sia V home cau en error algunas vegadas.
Umuiiestro la gerra. Quandoque bonus dormita-
lít Bomems, sant delicla qnibus ignovisse velímus.
niíiEB BÈ 'l CABALL. fr. i^arar 6i>r el caballo ó
tmr el caballo limpio. Equum opporUinè regere
ttèperículo e\'adat incolumis.
eAaAiiA»- adj. Lo que pertany al caball.
tàtllvr, caballuRO. Equinus, caballinus.
CABALLAb. m. aum. Caballon. Magnus equus.
GABALLEB. m. L' hidalgo de calificada no-
}im. Caballero. Eque.s, itis. || Indivíduo del cos
ék leBadors Romans. Caballero. Eques, itis. |{
Miobre *1 terraplé de la plassa. Caballero. Ag-
ivcditior. II CABALL. 8. II Noble ó ciutadà romà.
(Uf/ifro romano. Quiris, itis. || Lo qui munta à
ObiU. Caballero^ ginete. Eques, itis.
ui&UEB AVENTL'BEB. Lo que va pel mon bus-
M iTCOtaras. Caballero andante, aventurero. Er-
nkaadis, fictns eques.
CAiàLLEB DB BBAGL'Ef A. Qui gosa de aquest pri-
ikp 6 noblesa per haver tingut set fills consecu-
iwMit de un matrimoni llegltim. Hidalgo de
bugma. Prolis foecuDditale nobilis, nobilitalus.
UliLLEBS, CADA QCAL AB SAS MULLERS, ref. que
ÍMa que cada qual se conlente en sòn estat,
(priíatse sols ab los de sa esfera, sens preténdrer
i^Mjor ni abaixarse tampoch à sér menor de lo
peM correspon. Cada amo con su tamano: cada
•}• rwm pare ja. Pares cum paribus comparen-
kr.|BC JANIT. Los que muniavan certs cavalls
IMili y lleugers que*n deyan janels. Caballero de
jmu. Eques. itis.
CAiALLEE SALVATJB. Lo justador de ofici, espècie
fc gladiador de la edad mitjana. Caballero salva je.
fl^tírus miles, ad ofitium juniandi per diversas
i parles viriliter exercendo.
CAIALLEE. fr. Posar lo rey à un cabal ler
, cenyintli la espasa ab vàrias cercmó-
é WÈO Caballero. Equostribus armis
•Lo que es mès distingit
U. Generosus, pr»s-
CATALÀ. CAB 25»
tantissímus eques. U Lo qui 's porta com à caballer.
Caballeroso. Egregiis animi dotibus instructus. .
GABALLEREJAR. V. n. Porlarse com un ca-
baller. Caballerear, hae^rdel c-aballero, porlarse ca~
ballerosamente. Eqnites imitari, asmulari.
GABALLERE8GH, CA. adj . Lo que pertany ó es
propi de caballer. C(i6a/lcrfsco.Equester,e(iuestris.
GABALLEBET. m. d. Caballerito. Eques juve-
nis. II Lo jove presumit en las suas accions. Caba-
llerele, caballerito. Àdolescentulus eques nimis,
vanus el comptus.
GABALLEBIA. f. Bt^stía pera anar à caball.
Caballeria. Jumeutnm, i, qnadrupes, edis. || Tropa
de à caball. Caballeria. Equitatus, us. || Prehemi-
néncia. previlegi del caballer. Caballeria. Eques-
Iris honor, dignitas, gradus. || Art de la equitació.
Caballeria. E<iuestria munera , oflicia. Q Institut
propi dels caballers que feyan professió de las ar-
mas. Caballeria. Equitum ordo, inslitutum. || ant.
Conjunt de cualitals própias de caballers. Caba-
lleria. Nobili viro res digna.
CABALLERIA DE TF.RRA. Part de terra de valor 10
sextersis ó sexlaris de blat ó sia 80 quarteras de
renta à rahó de 8 cnarteras cada sextari que's do-
nava al caballer militar, y 's judicava bastant pera
tenir caball y armas aparelladas sempre que se U
necessitàs pera la defensa del Principat. Caballeria
de tierra fundis equestris.
CAOALLKRIA DE HONOR. fr. La que conferian los
richs-homens a sos cal»allers. Caballeria de honor
equestris honor.
CABALLERIA DE HATNADA. fr. La que conferíau los
revs. Caballeria de meznada.
LO DIA DE LA CABALLERIA DB ALGÜ. fr. LO dia eU
que fou armat caballer. El dia en que fue armado
Caballero dies ut equestris armis instructus fuit.
LLEVAR CABALLERIA ÓLLEVARSE CABALLERIA DE ALCt'.
loc. ant. Ferli ventatja en cosas de caballeria. Aven-
tajaren caballeria. Egregiis animi dotibus exellere.
pÉNDRER CABALLEBÍA DE ALGÚ. Sèr armat per ell
caballer. Recibir la òrden de caballeria equestris
ponosem accipere.
GABALLERÍS. m. Lo qui té à sòn càrrech la
caballerissa. Caballerizo. Equitarius, hippocumus,
superjumentarius, equarius, ii.
CABALLERÍs DEL RET. Lo qui té V ofici de anar à
caball à la esquerra del cotxo del rey. C-aballerizo
del rey, caballerizo del campo. Eques regis comes.
CABALLERÍS MAJOR DEL REY. LO qui té à SÒU CUi-
dado la caballerissa del rey, la armeria y casa dels
caballers patjes. Caballerizo mayor del rey. Archip-
pocomus, i, regis equitio summus prsfectus.
PRIMER CABALLERÍS DEL RET. LO qui eU auséucia
del cabal lorís major goberna la caballerissa del
rey. Primer cahallnizo del rey. Summo regis equi-
tio pra^feclus, proximus admínistcr.
CABALLERISSA. f. Estable, lloch destinat
pera las caballerias. Caballeriza. Priesepia, se,
proisepium, stabnlum, i. equile, is.
160
CAB
DICCIONARI
CAB
GABALLCROT. m. anm. Lo c^baller tosch y
grosser. Cahallerote, Rudis et iinpolitus eques.
GABALLET. m. d. CabailitOy cahaUicOy eaballe-
jo, Equulus, equulens, i. || Bastidor en que des-
cansa la tela en que s* ha de pintar. Cahallete.
Cantherius, ii, equnlus pictorius. || Entre estampers
molla ó tros de fusta assegurat ab un tornillo en la
cama esquerra de la prempsa pera descansar la
barra. Cahallete, TA'phographicum trunculum susti-
nens equus. || Entre pellaires unas fustas en figura
de esquena de ase pera penjar y aixugar la llana.
Caballete. Lignum aduncum. || pontet. | Pessa de
ferro en la llar del foch pera tenir la llenya, sòn
dos. Morillo, caballete, Andela, m, lares ium. || En-
tre teixidors instrument de tres fustas oblfcuas, y
sòn dos, sobre los quals descansa un cilindro p^*ra
plegar. Caballete, borrico, Cantherius, ii. || Permó-
dol en forma de triàngul pera sostenir prestatges.
Palomilla. Abacus, i. | fkrret de geerbe. || Llom
ó crestall en lo alt de las parets pera defensa de'
la aygua. Albardilla, caballete. Parietis culmen,
tegmen, tegumen, tnis, tegumenlnm, i. Q bntee-
GUARI.
CABALLÓ. m. Lo llom de la terra entre solch
Cabellon, camelhn, albardilla. Porca, ».
GABALLOT. m. caiall de mala moet.
GABALMENT. adv. m. Justa, precisa, cooci-
sament. Por sus càbales, cabalmente. Exacte, per-
fecte, pr»cis<^.
GABALÓ. m d. cabalet.
GABALÓS, A. adj. Acaudalat. Acaudalado mw-
daloso. Pecuniosus, nummosus. || galdal6s, profi-
tós, CABAL, CMPLERT.
GABANA T GABAIOTA. f. Caseta rústica. Ca-
bana. Tugurium, ii, cassa, ae, magalia, ium. || m.
Mosso de mulas de una cabanya. Cabahil. Armen-
tarius, ii.
GABANTELLAS. f. pi. Solemnitat que cele-
bravan los Hebreus en memòria de haver habitat
sos majors en lo desert baix teodas, abans que en-
trassen en la terra de Canaan. Fiesta de los taber*
núculos. Scenopegia, ae, scenopegia, omm.
GABAR. V. a. ACABAR.
GABÀS. m. Espècie de cofí de llata de palma ó
espart, regularment ab dos ansas à la vora. Espor-
tilloj c4ipazo. Cophinus, i, fiscella spartea. | Lo
gasto diari. Taleguilla de la sal. Sumptus quotidia-
nus. II met. Abundància con mamarse un cabís de
indulgéncias. Monton, mundo, inUnidad. Cnmulus,
i, multitudo, inis, congeries, ei.
i CABASSOS T i c^bassadas. m. adv. Ab mòlta
abundància. A fanegas, ú mantones. Abundè, afla-
tim, copíossè.
POSAR en lo cabís. fr. El•lcapazar, eneapachar.
In sportulis imraittere.
TRAGINAR ALGUNA COSA AB CABASSOS. loC. EspOTtear.
Sportis sportare.
GABASaABA. f. v GABA88AT. m. Lo que
cap ab un cabàs. Capaío. Qood capil cophiims.
GABA88À8. m. aum. Esporton, Sportola, s,
físcus grandior, fiscina, a;.
GABA88ET. m. d. Esportillo, cenacho. Fiscella.
ffi. H CABACET.
GABDAL. m. CAUDAL.
GABDELL. m. capdbll.
GABEGERA. f. Lo principi de algun escrit.
Caheza, cíibecera, Initium, ii, caput, itis || La part
ó lloch mès principal en que 's juntan vàrias per-
sonas. Cabecera. Supremus, primus locus, prima
sedes. | La part ahont s' inclina '1 cap en lo llit.
Caheeerm. Cervical, lis.
BSTAB i LA CABECERA DE UN MALALT, fr. Assistir-
lo. Estar ó asistir d la cabecera de algun enfermo.
Assiduam aegroto prsstare operam.
GABEGILLA. c Cap de rebeldes ò facciosos.
Cabecilla. Facciosorum caput.
GABELL. m. Lo pel del cap. Cabello, pelo. Ca-
pillns, capillum, pilus, i, coma, ae. P Lo que can
sobre del front. Copete. Capron», arum.
CABELL AFEGIT ó POSTÍS. Cabcllo postízo. Galeri-
cum, capillamentum, i, superpositi capilli adsciti-
tia coma.
CABELL CASTANY. Lo que té M colof de castanya.
Cabello castano. Capillus fuscus, cas'aneus.
CABELL GRIS. Lo mitj blauch y mitj negre ó cas-
tany. Cabello entreblanco ó entrecano. Capillus se-
micadus.
CABELL NATURAL. Lo quo uo cs postfs. Pelo pro-
pio. Coma, ciesaries natnralis.
CABELLS ARRUFATS Ó ERISSATS. Cabcllo eHzado,
Horridns capillus.
CABELLS BLANCHs. Canas, Cant, orum.
CABELLS CARAGOLATS, naturalment. Cabello ensúr*
tijado, crespo, rizo, Crines intorti. || Artificialment.
Cabello rizado, Calamis trata coma.
CABELLS DE ÍNGBL. CouservB feta de una espècie
de carabassa, separantla en fils mòlt prims à ma-
nera de cabells. Cabellos de àngel. Dulciarium ex
pomo in exiles tsniolas dissectnm. || Planta. Cala-
haza cidra, Langenaria Milgaris.
CABELLS DE DETRÍS. Los que 'sdcixau detràs portant
los demés tallats. Colela, Occipitis coma caudala.
CABELLS DESFETS. Mclena. Coma, s; cssaries, ei.
CABELLS BMBULLATS. Cabcllo cnmaraüado. Capi-
llus implicatus.
CABELLS ENTBUNTELLATS. Cabcllo CTCSpO, MXOrft-
jttdo. Cirratus, crispatus capillus.
AFETNAR, ROLLAR LOS CABELLS, fr. aut. Caragoltr-
los. Encrespar, rizar, ensartijar el cabello. Capi-
llos crisparé.
AGAFARSE PELS CABELLS, fr. AGAFARSE. 1.
AGAFARSE PER UN CABELL, fr. met. Valerse de al-
gun pretext mòlt frívol. Asirse. agarrarse de un
cabello. Ansam capere, arripere.
ALL1SAR LOS CABELLS, fr. Passar lleugerament la
pinta ò cosa equivalent pera deixaries plans. TfOf-
peinar. Capillum comere, pectine extergere, dis-
criminar•.
CAB
GATàU
GAB
S«l
ANAE i ESTIRÀ CABELLS, fp. CÓDCorrer à agafar al-
guna cosa, estirant dels cabells al qui la té fins
que la deixa. Àndar d la rebatma, Raptim agere,
rapto aliquid capere.
▲atANCARSE 'ls CABELLS, fr. DemoBtrar estar
mòlt enfadat. Patear. Pr» dolore soittin qnatere,
feriré, tnndere.
BANTAS T CABELLS BLANCH8 NO SCBTBN PEB ANTS.
ref. qae s' entén en sentit natural. Canas y cuer^
no sou de wjez. Cornua non faciunt canitiesque
BCFAB CABELL, fr. Ceremónia que usan los noys
pera assegurar que no faltaran à lo que hao pac-
tat y eon vingut especialment en las baratas. Peli-
tos ó peliUos d la mar. Filis ad ventum jactis fidem
firmaré.
CABELL Bos, CABELL POLLÓS. refr. Deuota que dit
rabell cria polls. So el eahello rubio, buen piojo ra-
kmio. Pes benò cadatus flavo sub crine latescit.
CBiAB CABELLS, fr. EMabelUcerse . Gonio, as, co-
mam alere.
BMBCLLAB LOS CABELLS, fr. EmbolicaHos, desor-
denarlos. Despeinar, despelotar. Capí I los distur-
bare.
BEISSABSE Ó ABRDFABSE *LS CABELLS, fr. Posarse
drets per efecte de espant ú horror. Despeluzarse,
tspeluzaru, espeluznarse. Horripilo, as.
EscLABiB LOS CABELLS, fr. Descmbullarlos ab V
escarpidò. Esearmenar el pelo, Impcicatos capillos
extrieare.
FÓNDBEB Ó PABTia UN CABELL EN l' AYRE. fr. Uiet.
Sér mòlt viu, sér astut. Partir ó hender un cabello
m el aire ó por medio, cortar un pelo en el aire.
Ingenu pollere acumine, aeri gaudere minerva;
subtilissima perspicere.
110 SUBTIB LOS CABELLS BLANGHS DE VALDE. fr. Ma-
DÍf^ta r efecte de la edat ó traballs ,de alguna
persona. No se van los dias en valde. Vires defi-
einnt eundo.
FAiriB U5 CABELL AL ATRE. séB MES VIU QUE LA
TLNTA.
F06AB CABELLS BLANCHs. fr. Enconecer. Incaneo,
es, albesco, canesco, incanesco, is.
BETALLAR LO CABELL, fr. Rotocarlo ab las estiso-
|as. Atusar. Attondeo, es.
BOIG DE CABELLS. Lo qui '1 té roig. Pelirgo. Fla-
?U0 capillis.
BOS DE CABELLS. Lo qui '1 té FOS. Pelirubto, Pilis
flavns.
SUBTIR CABELLS BLANCHS ABANS DE TEMPS. fr. Flo^
Ttetr la almendrera. Praemalurè canescere.
TALLAR LOS CABELLS, fr. Cortor el pelo. Tondeo,
es.
TIRAR Ó PORTAR PELS CABELLS, fr. AplíCar algU-
na autoritat ó sentència que no ve prou al cas.
Traer por los cahellos. Testimonia in suani senlen-
tiam arbitratu suo detorquere.
GABELLADUHA. f. ant. y
CABELLERA, f. Lo conjunt de cabells. Cabe-
llera. Coma, juba, ae, capillomentum, í, cesà-
ries, ei.
CABELLERA DE LA RETNA. f. Planta perenne, ras-
trera, mòlt comuna en los jardins: té las fullas
prolongodas, rodonas y molsudas, las flors berme-
llas, y tenen la propietat de lancarse fora del sol.
Cabazur. Planta cabazur.
CABELLERA DE BERENicE. Nom que donà r astró-
nomo Conon à las set estrellas de prop de la cua
del lleó (y que 's dóna encara vuy dia à esta cons-
tel-lació.) fent créurer à Tolomeo Evergates y à sa
muller Berenice que 'Is cabells que esta s' havia
tallat y ofert als déus pera la prosperitat de las ar-
mas de són marit y que poch desprès havian de-
saparagut del temple, (cas que irrita mólt à Tolo-
meo contra 'Is sacerdots per que no Is havian
guardat millor) havian estat emportats al cel. Ca-
bellera de Berenice capillamentum Bereniee.
CABELLERA DESLLIGADA. CABELLS DESFETS.
CABELLERA EMBULLADA. La que està mal composta
ypentinada. Grena. Solutacoma, incomposití capílli.
CABELLET. m. d. Cabellejo, cabellieo, eabe-
lluelo. Capillulus, i.
CABELLUT, DA. adj. Qui té V cabell mólt
llarch. També s' aplica à algunas plantas y fruy-
tas, com panotxas, etc. Melenudo, cabelludo. Coma-
tus, capillatus; comosus, crínitus.
GABER. v. n. cabrer.
CABÉS. m. ant. balona. || coll de camma. ant.
] ALTURA.
QUI NO TÉ SINÓ UN CABÉS, MALALT AL DISSAPTE ES.
refr. Denota quant bo es tenir lo necessari pera
viurer bè. Quien no tiene mas de una camisa, cada
sdbado tiene mal dia; quien no tiene mas de una
toca, malos edisantos toma. Interula quicumque
una tantüm utitur a3gre Saturni ducit quamlibet
ille diem.
CABE88A. f. La cebeta que fan en las arrels
vàrias plantas, com lliris, francesillas, etc. Cebo-
lleta, cebolla. Bulbus, i.
CABE88ADA. f. Lo cop que 's dóna ab lo cap.
Cabezada. Capitis ictus.
DONAR CABESSADAS. fr. PEGAR CABOTADAS.
CABE88AR. x. n. Formar cabessas las plantas.
Concrear. Concreo, as.
CABES8AT, DA. p. p. Concreado. Concreatus.
CABES8EI6 Y CABE88EJAMENT. m. nàut.
La acció y efee^ de cabessejar la nau. Cabeceo.
Nutatio, nis.
CABESSEJAR. V. n. Móurer lo cap ja à 'I un
cosial ja à 'I altre. Cabecear. Nulo, as. jj naut. Fér
la nau un moviment de proa à popa baixant y pujant
alternativament una y altra. Cabecear. Nuto, as.
CABESSETA. f. d. Cebollita. Bulbulus, i.
CABESSÓ. m. dim. Petita altura, putxet. Alto-
zano. CoIIiculus.
CABESSUT, DA. adj. ant. tossut.
CABESTRAR. x. a. Posar cabestre. Cabestrar,
eckar eabestro. Capistro, as.
262
GAB
DIGQONÀRI
CAB
GABESTRATi DA. p. p. Cabtstrado, Capis-
tratus.
CABESTRE. m. Morrallas. Cahestro, cabezada,
Capistruin, i. || ronsal.
DESEMBOLICAa LO CABESTRE DE ENTRE POTAS. fP.
Dtsencaheslrar. Capísirum tollere, solvere.
GABESTRER. m. Qui fà ó tracta en cabestres.
Cahextrero. Capístrorum opifex.
GABE8TRERA. f. nàut. La unió dels caps dels
filats pera pescar luuyinas, anguilas, etc. Cahes-
irera. Conjunctio extremorum retium ad piscan-
dum tinnos anguillasque. || Corda que asseurà las
ansas ú una distancia oportuna del fondo de la ay-
gua. Cahtiirera, Funis ad sustinenda retia oppor-
tunè demerffií.
GABE8TRERIA. f. Botiga ahont fan y venen
cabestres. Cabestreria. Capistrorum officina.
CABETA. f. Motllura còncava formada per una
quarta part de la circumferència. Cabeta, Crustasic
dicta.
GABILDO. m. Gos de capitulars de alguna
iglésia. Cabildo. Coctus, conventus, us. || Ajunta-
ment ó justícia de algun poble. Cabildo, Conven-
tus, senatus, us. |{ La junta del cabildo. Cabildo.
Conventus, us. Q La sala ahont se junta. Cabildo.
Con ven tus, us.
CABIBIENT. m. Cabuda. Cabimenlo, cabida,
Capacitas, alis, receptus, us, receptio; nis. || Favor,
valimenl. Cabida. Gratia, sí, auctorilas, atis.
GABIRÓ. m. Fust gros que serxeix pera edifici
y altras cosas . té 16 peus de llarch, 9 dits de am-
ple y 1 de cantó. Alfagia, cabrio, cuarton. Trabs
grandior.
CABIROL. m. Isart, cabra salvatge. Cabra
moHlés, gamuza, bicerra, rupicabra. Rupicapra,
caprea, oï, ibex, icis.
CABIROY. m. te. Aucell de estany. Pàjaro de
e$lanqve. Avis sic dicta.
CABISGOIm m. CAPiscoL.
GABISGOLIA. f. CAPiscoLiA.
GÀBIT. m. Cop que una bola dóna à altra de
ple à ple en lo joch de la argolla. Cabé. Conflictus
glubulorum in ludo trudiculari , allerius in alte-
nim globum Ímpetus.
cÀBiT DE PALA. loc. mct. Ocasió impensada y
oportuna pera lograr alguna cosa. Cabé de pala ó
de paleta ò ded paleta. Ansa, ffi, opporlunitas, atis,
occasío, 'nis, fausta sors. || Llans del mateix joch,
y es que entre bola y bola quede la distancia de
una pala. Cabé de pala, ó de paleta. Spatium inter
utriusque globulum palmula^ capax.
GABLE. m. nàut. amarra.
pic\R LO CABLE ó LOS CABLES, fr. uàut. Tallarlos
ab la destral. Picar cables. Anchoralia praïscidere.
GABO. m. Lo soldat inmediatament inferior al
sai'ííento, y es V últim grau en la milícia. Cabo.
Prxfeclus, i, manipuli ductor.
CABO FURRIEft. FURRIER.
QUATRE Y 'l CABO. cxp. fam. Deuota que algunas
cosas sols coslan lo péndrerlas. Cinco y la gan
Manu arripe, subrípe.
GABORGA. f. ant. cova.
GABÓRIA. f. Trencacap. Quebradero de cabé:
Animum tnrbans.
GABOMA. f. CABESSÀ. U f. ter. cabota.
GABOT. m. Peix de mar y de riu: té 1 c
més abultat de lo que correspon al sèu cos; 1
ulls grossos, hermosos y blanchs; las escatas pi
tejadas que tiran à blanch. Excita la orina, y kï l
qui diu que purifica la sanch. Matajudio, cafili
cabezudo, mujol. Capito, nis, coepbalus, i.
GABOTA. f. La part superior del clau. Caki.
de clavo. Clavi capnt, buUa, s.
GABOTADA. f. Lo cop que s dóna ab lo ca
Cabezada. Capítis ictus.
DONAR Ó PEGAR CABOTADAS. fp. CABESSEJAl.
GABOTATGE. m. La navegació que *s fa p
las cercanias de la costa del mar. Cahotoje^ pil
taje practico, navegacion impròpia. Impropria nav
galio.
GABRA. f. Animal quadrúpede ab banyas
barbas, femella del mascle cabriu. Cabra. Capr
capella, a\ || Insecte de sís potas, semblant al pol
s' engendra en la pell, se multiplica y agafa md
à las parts velludas del cos humà, y fà mòlta p
cor. Ladilla. Ricinus pedicularis. |] Estrella de pr
mera magnitut. Cabra. Capra, ». | pi. Las clapi
que *s fan en las camas ab la continuació de esU
prop del foch. Cabràs, cabrillas. Varietates igi
factaï.
CABRA CERVAL. Animal que participa de las pn
pietats de cabra y de cervo. Cervicabra. Gervar
capella.
CABRA MONTESA. CABIROL.
CABRA QUE TÉ BARBALLERAS. Mormellada. Vemu
é collo pendente prsdita capra.
CARREGAR LAS CABRÀS A algC. ff. met. Dooar
culpa à qui no la té. Echar, cargar lat ea^rai
alguno. Culpam in alium conferre; onus alicoi in
ponere.
FÉR CABRÀS, fr. mct. Jugarse Is companys qi
pagarà sol lo que han perdut entre tots. £rjbar a
bras ó las cabràs. Ludi sortem inter de victos colli
sores ludere, miltere.
LA CABRA AVESADA k SALTAR, SALTÀ T aALTAii
ix^f. Significa que cada hu obra segons són orfge
ó natural. La cabra siempre tira al monte: el fi
malas manas ha, tarde ó nunca las perderA: pü
que son duchos de aiidar, no pueden quedog estM\
Naturam seíjuuntur mores.
LA CABRA DE MON VEDÍ TÉ MÉS LLET QUE LA HlVi
rof. Reprèn als envejosos, que sempre tenen p(
millor lo dels altres. I.a gallina de mi vecina mt
huevos pone que la mia: la cabra de mi vecina tiet
mas leche que la mia. Aliena nobis. nostra pli
aliis placent ; fertilior segcs est alieno semper i
agro.
LA CABRA PER SA CULPA DiUHBN TÉ LA CCA CUlTi
GAB
CATALÀ
CAB
m
■A m SOS PECATS FOITA *LS GBTTOLLS PE-
•f. Sj^ifica qfue algú mereix lo que li haja
nal alguna cosa. Por mts peeaios 6 por
fmisfeeüiaSy fogar algimo tu peeaào. In
impcenam.
iriGA. f. La flga de la eabrafigaera.
ffrv. Ficus sÜTeatrís.
AnUADURA. f. anf. La acció de ca-
C^krahigadura. Caprificatio, nis.
inOAB. V. a. ant. Enfilar, enrastrar lo
las cabrafigneras del genero masculí en
neof peraque fassa *i fruyt bo. Cabrahi"
trahigar. Caprifico, as.
àFIGüERA. f. Figuera borda del géne-
f, *1 fruyt de la qual no madura. Cabra-
-ificns, i.
BJA. f. Espècie de trabuch pedrer. Ca-
»idarium scloppetum.
BIAB. V. n. FÉB CABBAS. Q V. a. nàut.
onas blancas quant comensa à bufar un
;li. Cahrillear. Spumo, as.
BUU m. ter. Aucell de estany. Pdjaro
if. Avis sic dicla.
EUéAB, f. pi. Set estrellas juntas en lo
nanro. CahrUlas pléadas, Pleades, vergi-
I.
DL V. n. Poder contenirse una cosa dins
re altras. Caber. Capio, is, contineri, in-
se. I Tocar, pertànyer. Caber, Altineo,
es. I ant. Assistir, estar present, formar
ma reunió, junta, ó consell. AsMr, con-
desse, concurrere.
EB. ro. Pastor de cabràs. Cabrera, cabre-
rarius, ii.
BRANT. m. abga.
BTA. f. d. Cabrita, eabrUla, Capella, x.
ULLAS.
EVI. m. L* acte y efecte de cabrejar. Ca-
ndnlatio, nis.
lA* f. Torn, màquina composta de vigas
ID un àngul en lo qual s' assegura una
leni muntar la artilleria y alsar altres pe-
íc. Tractoria grus. Q f. Entre corders cer-
ta ab quatre canals de llarch à llarch, en
UB ó 8* ajustan las quatre camas que *s so-
pera fér la corda. Alcachofa, galdpago.
f. CABBETA.
V. n. Parir la cabra. Parir la e<i-
partum edere.
'. m. d. Cabritillo. Hcedulus, ca-
1.
f. Salts que fan los que ballan en-
ha peoa eo ï ayre. Cabriohy eampanela.
■t. I Qualsevol bríneo que 's fa ab lleu-
lalrMi. Salto, «ifi^
tti ^ÉíÈÈ^KÈÈMas, eabrio-
j balona.
Cabriolé, eépingot, Pallium manicatum. || Espècie
de birlotxo. Cabriolé. Esseds genus. || La part dc-
lantera de las dilígi^ncias y alguns cotxos. Cabrio-
lé. Essedffi anterior pars.
CABRIT, m. Lo fill de la cabra quant es petit.
Cabrito. Gapreolus, bcedus, i.
CABRIT DB LLET. Lo qui mama. Choto. Hoodulus,
boBdus, i.
GABBITA. f. CABBITILLA.
GABRITAR. V. a. cabridab.
CABBIU Ó CABRUM, adj. Lo pertanyent à
las cabràs. Cabria. Caprarius, caprinus.
CABBiniiLA. f. Pell adobada de qualsevol
animal petit, com cabrit, anyell, etc. Cabritilla,
Hoedina pellis concinnata.
CABRÓ. m. Boch. Bode, cabran. Hircus, caper,
tra?os, i. II Espècie de cranch de mar, ab los ulls
negres y unas c«rdas mòlt fortas en lo cap. Ser-
veix de company y guia à la pina. Esquila, cama-
ron, paguro. Pagurus, i. || crestat. J mel. Cornut,
qui consent V adulteri de sa muller. Cabron. Pro-
prii thalami copiam faciens. || Monstruo imaginari
compost de cabró y cervo. Uicocervo. Chimsera, a;.
CABROLLER. m. cabró. 2.
CABRONADA, f. Acció infame que permet al-
gú contra sa honra. Cabronada. Infàmia, ignomi-
nia, ae, dedecus, oris. || mel. Incomoditat gran.
Cabronada. Nimia molèstia, íncommodum, i.
CABROnAs. m. aum. Cabronazo. Magnus hir-
cus.
CABRONET. m. d. Cabroncillo. üírculus, i.
CABRONIL. adj. ant. cabbiu.
CABRUNA. f. Herba, barba de cabra.
CABTELA. f. ant. cautela.
CABTELÓ8. adj. anh caltelós.
CABUDA, f. Capacitat de alguna cosa pera
contenirne altra. Cabida, capacidad. Reí*eptus, us,
capacitas, atis. ] Amistat, valiment, favor. Cabida.
Gralia, ©, favor, oris. || I!«tervenció.
CABUSSA, f. Espècie de bony ó berruga que 's
fà en los arbres. Berrugon. Thymíon, ii.
CABUSSADOR, m. ant. Qui nada sota 1* aygua.
Buzo. Urinator, oris.
CABUSSAMENT, m. ant. cabussó.
CABUSSAR. V. a. Ficar alguna cosa sota Tay-
gna. Zabullir. Mergo, immorgo, is. || v. r. Ocul-
tarse de cop sota la aygua. Zabullirse, zambullirsCf
zampuzarse, chapttzarse. Aquis se immergere.
CABUSSAT, DA. p. p. Zambullido, chapuza-
do. Immersus.
CABUSSÓ, m. L* acte y efecte de ficarse sota
la aygua. Zabullida, zabullidura, zambullida. Im-
mersió, submersió, nis. II adj. Aucell semblant à
la oca; té '1 bèch llarch, rodó, dentat y encorval
en la punta. Mergo, cuervo marina, merganzor.
Mergus, i.
FÉR U!f CABUSSÓ, fr. Dar ma zambullida j ó m
chapuz. ürinor, aris.
CABUT, DA. p. p. Cabido. Contentus,
Ui
GAG
DICCIONARI
GAD
CAGA. f. fam. Los excrements de las crialuras.
Caca. Al vi excrementum, ventris purgamenta. ||
Veu ab que las criaturas avisan que volen exone-
rar lo ventre. Caca. Infanlis vox ventrem exone-
raré cupientis. [| Germana de Gaco celebrada per
Díossa. Ca4^a. Caca, ae.
AMAGÀB LA CACA. fr. met. Encubrir algun defec-
te ó vici. Ocultar la caca. Vitium, culpam celaré.
GAGAREIG. m. L' acció de cacarejar. C^tcarto.
Singultus, us.
GAGAREJADOR, A. m. y f. S' aplica al gall
ó gallina que cacareja. Caeareador. Glocitator, is.
II Qui pondera ó exagera las accions própias. Ca-
eareador. Res suas extollens celebrans.
CACAREJAR. v. n. Cantar lo gall ó gallina.
Cacarear, cloquear, Cucorio, is, cacilo, gracilo,
glocido, as, glocio, is, se diu de la gallina. || met.
Exagerar las própias accions. Cacarear. Sua exto-
llere, decantaré, jactare.
CACAREJAT, DA. p. p. Cacareado, Decanta-
tus, glocitus.
CACAU. m. Arbre de Amèrica, de fullas llus-
trosas, Uisas, duras y ovaladas: las flors grogas y
bermellas, y fruyt Uarch de mitj peu de iguals
colors que la flor, que conté de trenta à cuaranta
llavors. Cacao, Cacao. || Lo fruyt com una atmetUa
cnbert de una espècie de volva prima y parda: es
lo principal ingredient de la xocolata. Cmmo,
Amygdalus indica.
LO LLOCH POBLAT DE CACAUS. Cacaotal, Ex cacao
abundans ager.
CACAHUET8. m. pi. Fruyt que's cria sota
terra en figura de carabassa vinera, cubert de un
boll ó pellofa flonja que conté dos ametllas sem-
blants à las avellanas, de las cuals se*n treu oli, y
de la pasta que queda, mesclada ab cacau se'n fà
xocolata. Cacauhete, mani. Amygalium mani.
CACCACH. m. La veu natural del ànech. Par-
par. Anseris vox.
CACICAT. m. Dignitat de cacich. Cackazgo.
Loparchia, se.
CACICH. m. Senyor de vassalls indis. Cacique.
Dinastes, se.
CACOFONIA, f. So aspre per la concurrència
de la última síl-laba de una dicció ab la primera
de la següent. Cacofonia, Cacofonia, ae, bom»o-
propheron, is.
CACOGRAFIA. f. Mal modo de escríurer,
cambiant ó partint mal al fi de la ratlla alguna veu
ó síl-laba. Cacografia. Cacographia, ae.
CACOPRÀGIA. f. Vici dels òrgans que servei-
xen pera la nutrició. Cacografia. Cacographia, ».
CACOQUÍLIA. f. med. Conversió del aliment
en quilo viciat, lo que causa la malaltia de caco-
qufmia. Cacoquilia. Cacoquilia, se.
CACOQUteilA. f. med. Abundància de mals
humors. Caeoquimia, caqufjia. Cacheccia, caco-
chimia, ee.
CACO^utMlCH• m. Qui pateix caoo<{alnia«
Cacoquimico. Cacochimicns, i. || met. Melaocólich,
trist. Cacoquimio. Cacochimicns, i.
CACOStNTETON. m. Figura gramatical vicio-
sa en que's dislocan y trencan las paraulas. Caeo-
sinteton. Cacosinteton.
CAGTONITA. í. Pedra mòlt pareguda à la cor-
nària y que's cregué antiguament un talismant per
assegurar la victòria al qui la duya sobre CaeUh
nila. Cactbooita, ».
CADA. Veu que junt ab altra paraula la deter-
mina à espècie, indivíduo ó part certa, com: gam
home. Cada. Unusquisque.
CADA HU. Cada persona. Cada uno. Quisque, unus-
quisque.
CADA HC Al LO QLE LA PEGA. ref. Deuota la tena-
citat que's te en lo parer propi. Cada loco con la
(ema, y cada lobo por su senda. Aliud noctua sonat,
aliud cornix.
CADA nV DEL SÈU NE PÓT FÉB LO QUE VÓL. ír. lam.
Denota que qui es duenyo de alguna cosa pót dis-
posar de ella sens darne rahó à ningú. Cada uuo
puede hac^r de su capa un sayo. Cuique suam in
sagulum fas e^t mutare lacernam.
CADA HU LO QUE SIA SEU. ref. que adverteix que
ningú déu péndrer lo que no li toca, ni pérdrer lo
que li pertany per son ofici. Ai hagas cohecho, ni
pierdas derecho. Caveat à largitionibus, non tamen
quae sua sunt, amittat jndex.
CADA PUNT Ó INSTANT, Ó A CADA PAS. m. adv. i
cada inslante, por momentos. Passim, crebrò, sa»-
pe, fère, singulis momentis.
CADAF. m. ter. Mesura de oli, la quarta part
de un quarta. Cadaf. Quaedam olei meusuni.
CADAFA. f. ter. y
CADAFAL, m. catafal.
CADALDIA. Cada dia. Quotidie.
CADAP. m. ter. quarta. 2.
CADARIAN8. m. pi. Sectaris mahometans que
atribuixen al home la facultat de obrar libre é in-
dependent ment. Cadarianos. CadariensdS.
CADARN. m. Fluxíó ò destil-lació que cau ex-
cessivament del cap al nas, al coll ó al pit. Catar^'
ro. Rheuma, atis, catarrhus, i, destillatio, nis.
còuREE ó còURERSE 'l cada&n. fr. Fér tornar 4
sòn estat los líquils alterats pel cadaro. Cocer è
cocerse el resfriado. Ex obstructione frígoris ad sa-
nitatem restitui.
CADARNERA. f. Aucell de tres polsadas de
llarch, la esquena parda, '1 ventre blanch, V en-
contre de las alas groch, las plomas clapadas de
blanch, lo cap bermell fort. S' atravessa en lo ca-
nari , y es apreciable pel cant. Jilguero, colorit^
pintadillo, pintacilgo. Carduellis, is.
CADARNÓ8, A. m. y f. encadaenat.
CADAR8. m. Seda grossa y basta. CadarsOf
cadarza. Bombycina, «b.
CADASCÚ, adj. indef. ter. cada ar.
CADÀVER, m. Lo cos del home mort, Caié^
ver. Cadàver, eris,
GAD
CATALÀ.
CAD
165
1BST06 Ml CÀDivift. CefíizoB. Relíqíee amm, ci-
neres, um.
GADAVÉBIGHi CA. adj. Pertanyent al cadà-
ver y lo semblant à ell. Cadavérico, Gadavericns,
ctdayerosas.
CADELL, ffl. Lo go8 nat de poch temps, y U
UI petit de alguns animals, com lo lleó, llop, òs,
elc. Cackorro. Catellns, catnlus, i. || Pistola de bat-
L. CatkomOj eaekorrillo y eadillo, p. Ar. Par-
srlopetom. | Entre fn^rs espècie de ribot
pMt fér canals en la fnsta. Aeanalador, avivador,
Guiilíenlis m lignoefformandis mncina. || Pessa de
tela ass^nrada à la canal de la tramnja pera fèr
dinrer lo gra que s' ha de móldrer, y senyalar
qnot se para la mola. Citola, taravilla, Pistrina-
fiíim, molarinm cfepitaculnm, motacillum, i. I
ni hÉs tòtas 6 barrils la regata ó mossa ahont s*
eocaixa *1 cul ó tap, y en lo bastiment de finestra
Im posts que *1 forman. Gargot. Tabnllamm, ligno-
hieisio. I ter. Lo floqnet qne fan alguns ar-
is com avellaners etc. en lloch de flor. Espi^
§m!U, etmdeliUa. Jfolns, i. H Madeixeta, troquefa
de tl ó seda. CodejOy cadillo, Spira brevis. || La
unió de mòlts fils pera fér borlas ó altra cosa de
pMsamaner. Cadejo. ^lum inter se jugata fila. ||
Bqiécie de caca de forma de cigala; però un poch
més petita, de color grogaench, y rosega las ar-
rels de las plantas. Inseeto, lombriz. Lambricus, i,
adieta, $b.
GADELLAR. t. a. Parir la loha, la perra etc.
GiColiis edere. || met. Anar donant més y mès de
sí alguna cosa. ?artr, cundir, dar de si, Augeri,
lücrescere.
GADELLAT9 DA. p. p. Parido. Paritas, edi-
tos.
GADELUET. ta, d. CachorrillOy eaehorrito. Ga-
telhis, i.
GADEUA. f. LO conjant de moltas anellas en-
Uasadas laana ab la altra. Cadena, Catena, «. ||
UI 0èrie ò continuació de sucx'^ssos ó cosas mate-
rials, com una cideicà de desgrécias. Cadena. Ca-
Ifloa, 9| i^es ei, concatenati eyentus. g La con-
tímiació de montanyas. Cadena, cordillera. Cate-
na, e, continuí montes. f En las contradanzas cert
]B0TÍment que's forma donantse tres yegadas la
M ab vàrías posturas, y 's dia cadena simple; y
la qoe*s forma donantse cinch vegadas las mans se
dhi doble. Cadena. Catena intripudiis. || L* ardit
dtf teler. Vrdmbrey cadena. Liciam ii, ursus, us.
I Lo eoDJtint de presidaris quant van à cnmpiir la
pena. Cadena. Esgastulorum grex remigis aliisve
piMiis damnatorum. I Mida qne usan los enginyers
pera amidar camins. Cadena. Catena viarnm spa-
tio dimentiendo. I L' enllàs de bigas juntadas pels
caps. Cadena. Catena, ae. || La de or. sogüilia.
I met. Subjecció. Cadma. Vinculum, i.
iBiftNGiAa LA CADBNA. fr. for. Godír los béns à
fiíitor dels acrehedors. Renmeiar la cadena. Bona
cedere, concedere.
itmo 1.
OADElf AMA. f. aum. Cadenon, Catena gran-
díor.
CADENAT, m. PA!<nr 0.
GADEIf ATHE. m. Qui fà cadenas. Eslahíma'
dor. Conoatenator, is.
GADÉIVCSIA. f. La armonia que resulta del nú-
mero y disposició de las síl-Iabas. Cadència. Car-
miaum modi. | müs. Certa conclusió del cant, to-
tas y oada una de las parts de la pessa dividida
com en períodes. Cadència. Nameras, modus, i*
Q ret. Se diu de las frases y períodes sonores y ab
armonia vigorosa. Cadeneia, Numerus, i. I La pro-
sa ó parlar afectat ab la mida del vers. Cadència,
Poétici numeri affectatus usus.
PARLAR AB CAoéNciA. fr. Parlar en prosa afectant
la mida del vers. Hablar can cadència. Números et
mensuram in prosa aíTectare.
CSADENETA. f. d. Cadenillay eadeneta. Catenu-
la, ffi. H Entre costureras, traball ab fil ó seda en
figura de cadena. Cadeneta. Catenula, n. || La que's
posa per adorno en las guarnicions. CadenÜla.
Tsniola in caten» formam elaborata.
CADEEA. f. Costat. Cadera. Latus, eris.
os DE LA GADBRA. Cta. COXCndix, iCÍS.
CADET. m. Lo soldat noble y distingit que
serveix ab destino k oficial. Cadete. Nobilis mi-
les.
CADEYA. f. Mida de lonjítut usada en Berbe^
ria, equivalent à prop de tres pams. Codea. Mensura
sic dicta.
CADt. m. Entre turchs y moros jutge de causas
civils. Cadi. Praelor, oris, judex, icis.
CADlf T CADINS. m. pi. Drap, groller de
llana. Cadiz, Qrossíorís telb genus.
CADIHA. f. Siti ab respatllera pera una per-
sona sola. Silla, Sella, ». || La en que pareix la
dona. Puesto. Mulieris parturientis sedile. Q bm-
PLEO, DIGNITAT.
CADIRA DE BRAssos. La quo té respatllora y apoyo
para descansar los brassos. Silla de hrazos. Sedile
aptum ad tergum humerosque reclinandos; sella
dorsuaria et brachiata.
CADIRA MITJANA. La que es un poch mès petita que
las comunas. Silla haja. Sella minor.
CADIRA POLTRONA ó DE REPÒS. La dc mès comodí-
tat. Silla poltnma. Ampla et plàcida sella.
cADiRAs DE coB. Lo conjunt de ellas. Silleria. Se-
llarum ordo.
SB PODEN LLOOAE CADIRAS. loc. fam. Donota *1
mòlt gust ab que's podria estar en alguna part pe*
fa véurer ü ohir alguna cosa. Se puede pagar dt-
fiero. Plurimi faciendum.
GAimiASSA. f. aum. 5i7^on. Magna sella.
CADIAAYHE Y CADIBER. m. Qui fà ó ven
eadiras. Sillero. Síllarum opifex, venditor.
CADIHETA. f. d. Siüiea, sillita. Sellula, s,
parva sella. | Assento que forman entre dos aga-
faafse de las quatre mans. Silla de la reina, !m-
plexis duorum manibus sella. U En las orgas aque*
m
CAF
DlGGlONAfil
GAG
lla pari que té diferents registres inferiors ahònt s*
assenta VorgSLnisUi.Silladelàrgano, In organo sella.
CADÍ8 Y CADI8808. m. pi. cadins.
CADUGAMENT. adv. m. Dèbilment. Caduca-
mente, Languidè, remissè, debiliter. || m. V estat
de caducb. Caàuquez^ caducamiento, Langaor, is.
CADUCAR* Y. n. caduquejar.
CADUCAa LO LLEGAT, FIDEÏCOMÍS, OtC. fr. for. EX-
tingirse per falta de bereos. Caducar el Ugado^ el
fdeicomiso, etc. Legatum, baereditatem vacuam es*
se, bseredem non babere.
GADUCAR8E. V. r. caduqcbjàe.
CADUCATS, m. pi. for. Béns vacants qne ad-
quireix lo príncep per falta de bereus. Caducados.
Yacantia, caduca bona.
CADUCEO. m. Vara que porta Mercuri, en la
que eslàn enroscadas dos serps. Loa poetas fíngian
que tenia grans virtuts , com la de resuscitar
morts, etc. Era símbol de la pau, y à aquest fi la
usavan los embaixadors grecbs y romans. Caducéo,
Gaduceum, ei.
CADUGH, CA. adj. Decaygut per la vellesa.
Caduco. Decrepitus, caducus, senio confectus. [
Poch durable. Perectdero, caduco, transitorio, Fu-
gax, caducus, fragilis. Q Epilépticb ó que pateix
convulsions arrebatadas. Caduco, Caducus. || Qui
delira ó desvarieja per causa de la mòlta edat.
Chocho, lelo. Delirus.
EDAT CADUCA. Caduqucz, Yetustas, atis.
CADUCITAT, f. for. La qualitat que constitu-
beix caduca alguna cosa. Caducidad, Yetustas, ca-
ducitas, atis.
CADUF Y GADAfOL. m. ter. catiSfol.
CADUQUEJAR. V. b. Obrar ó parlar sens con-
cert per causa de la mòlta edat. Caducar, cKachear,
estar ó ir calamocano, Senectutis vitio, pr» senec-
tute laboraré; debilitate mentis prsB senio labo-
raré.
CADUQUEJAT, DA. p. p. ChocKeado. Mentis
debilitate confectus. ^
CADUQUEBA. f. EDAT CADUCA.
CAEDte, 8A. adj. ant. Primparat, que fàcil-
ment cau. Caedizo, Cadivus.
CAF. adj. ant. Número senar. Impar, non. Im-
par. I ciMFOtA.
GAFÉ. m. Llavor petita, de la qual mòlta y tor-
rada $e*n fà una beguda que facilita la digestió.
Cafè. Gafe. || Gasa publica destinada pera conver-
sar, divertirse, béurer cafè y altres líquits. Cafè.
Taberna cafsa. | L' arbre quel fà. Cafè. Cafsa
arborjasminumarabi-cum. j La beguda preparada
ab la llavor de dit arbre. Cafè. Potio sicdicta.
GAFÉ AVEtuT. com. Lo que s' ba fét assecar,
després de havérse mullat ab a}gua de mar sia per
naufragi, sia per qualsevol altre accident, cifé,
ateriado. Gafé, cafacum jacturam passom.
. CAFETAL. m. Llocb de mòlt3 arbres que pro-
dubeixen lo cafè. Cafetal. Locus arboribos voigo
cafè dictis consitus.
CAFETER, m. Qui ven cafè. CaftUro. Gafsi
venditor.
CAFETERA, f. Lo vas ahont se prepara y ser-
veix lo cafè. Cafetera. Gucumella, s.
CAFFA. f. Gerta tela de cotó pintat de vàrios co-
lors y diferents dibuixos que's fabrica en las In-
dias orientals, y *s compra en Bengala. Calfa. Lin-
teum caffa.
GÀFILA. f. Multitut de personas, bèstias ó al-
tras cosas. Càpla. Turba, caterva, ae. y Reunió de
comerciants ó viatgers que's juntan pera atravesar
ab mès seguretat los vastos estats del Mogól y al-
tras comarcas de las Indias. Càfla. Turba, caterva,
8D. Q En los ports del regne de Guzarate que ocu-
pan los portuguesos se diu de las petitas flotas
mercants que van ó venen de Surate baix la escol-
ta de un barco de guerra. Cà^la. Navium multi-
tudo.
GAFts 6 CAFITB. m. Mesura de 10 celemins
en Aragó y 44 en Yalència. Caiz. Bis sex medimna
tritici, corus, i. | met. mòlt.
CAFRE. m. Natural de la costa de Àfrica en-
vers lo cap de Bona esperansa. Cafre. Gafer. || met.
BÍRBABO, CIUEL, SALVATJE.
GAFURNA. f. COFCRNA.
CAGACAL8A8. m. Gobart, pusilànim. Cagan.
Timidus, meticulosus. || met. L' home que's deixa
gobernar fàcilment. Bragazas. Levis, facilis.
CAGADA, f. CAGAR ADA. Q mct. Acció ridícula ó
de un èxit infelís. Cagada. Rationi absona actio.
CAGADET. m. d. Cagadillo, cagadito. Putidu-
lus, i.
CAGADOR, A. m. y í. caganer.
GAGADORA. f. bassà. 1
CAGAFERRO. m. La escuma del ferro y al-
tres metalls. Escorta, cagafierro, mocos de Herrero.
Scoria, se, recrementum, i, dypbryges, is, metal-
lorum purgamenta. | met. Lo vil y despreciable.
Escorta. Yilis, abjectus, despicabilis.
CAGALLÓ. m. Lo fem dur que fàn lo matxo,
caball y altres animals grossos. Cagajon. Jumento-
mm excrementum. | Lo de la cabra, anyell y altre
bestiar petit. Cagarruta. Stercus, oris, excremen-
tum, i, ò illitemus, i, lo de las ralas.
GAGABIENT. m. Obra de cagar. Cagada, exo-
mracion del tientre. Alvi exoneratio, extercoris
emissió.
CAGAMUOA Ò GAGAMU JA. f . y
CAGAMUTZO. m. Espècie de herba que pur-
ga ab mòlta activitat Yerha carmin. Giriata passa*
rina.
CAGANER, A. m. y f. Qui caga mòlt sovint.
Cagon, cagador. Yentris profluvio laborans. || met.
Gobart. Cagon, eoeo. Meticulosiis, timidus. | met.
Mesquí, escàs. Monoso, w^zgwmo, fmmguado, agar-
rado. Sordidus, parciis, míser.
CACUUIERIA. f. met. Poqoedal, misèria. Mo-
neria, fmezqumdad. Sòrdida parsimònia, parsÚDo-
nia, ae, parcitas, atis.
GAI
CATALÀ
CAI
S67
CAGANIU. m. L' aucell que naix últimament
en la cria. Postrero, Postremus, i.
ÇAGAB. y. n. Yuydar lo ventre, anar de cos.
Cagar. Caço, as, ventrem exoneraré, alvnm solve-
re. I Dels ancells se diu: tullir. Avem excremen-
tnm expellere. Q met. Deslluhir, tirar à pérdrer
alguna cosa. Cagar, manehar, afear, Gonspurco,
fodo, inqnino, as.
CA6AELA BEN AMARGA, loc. fam. Gostar una cosa
més de lo que val, ó exposarse à algun perill. Ya
U costord la Utrta wn pan. Male, carè emere.
GAGAMADA. f. L' excrement cada vegada
qiie*s va de cos. Cagada, caca, Stercus, oris, ex-
erementum, i, ejecta, arum.
CAGARINA. m. met.CAGACALSAS. || f. pi. Cor-
rípias, fluix de ventre. Cagalera, Alvi profluvium»
diarrhsa, s.
SEMBLA QUE TINGUI CAGARINAS. loC. fam. S* apli-
ea al que va mòlt depressa. Parec^ que ha comido
easmela. Stomachi cruditate laboraré videtur.
GAGABOT. m. caganer.
GAGAUET. m. d. Pequeno cagajon. Excre-
Dientum parvum.
GAGABRO. m. Cagalló. Cagajon, Excremen-
tnm, i.
CAGAT, DA. p. p. Cagado. Cacatus. || m. ca-
GüiKB, mesquí.
ES UN CAGAT. loc. fam. Es un cobart. Es un caga-
do, «I eagM, un gallina, està zurrado, Parvi ani-
mi homonculus.
CAGOBANGO. m. ipecacuana.
GAGUERA. f. Ganas de anar de cos. Necesidad,
Naturae requisitas.
GAGUERADAB. f. CAG arada.
GAGUÉBRI. m. caganer. 2.
CAGUETAS. f. pi. GAGARINA.
CAHENT. p. a. Lo que amenassa mina. Caden-
U. Decidens, cadens, casans.
GAHER. V. n. ant. cIurer.
CAHO0. m. La mescla confusa dels elements
abans de la creació. Caos. Cahos. || Confusió, des-
orde. Caos. Perturbatio, confusió, nis.
CAnHAGAN. m. Dignitat entre 'Is turcb. Cai-
wuuan. Caimacan.
GAnfGA Ó GAINZA. f. Arbust que creix en
abundància en las Antillas, Floridas y en móltas
provincias del Brasil: es semblant al gesamf, las
nunas y fullas oposadas, ovaladas y un poch pun-
xagodas, y algunas vegadas quasi obtusas, llar-
gas de una ó dos polsadas; las flors en forma de
rahimets mès curts que las fullas; lo fruyt molsut
y un poch comprimit, contenint una ametlla llisa,
pitrfongada, que no s' obre. Es diurética, tònica,
porgant y antilmínüet. Cainea, cainza. Chiococ-
oe racemosae radix.
GAINÓRFIGA. f. Instrument músich de figura
de arpa gran ab un teclat paregut al de un piano.
C^nórfiea. Cainorphica.
CAmu. adj. ant. pbrvers, dolbnt, vit.
CAIXA. f. Capsa gran mès llarga que ampla,
ab una tapa plana assegurada ab frontissas. Arca.
Arca, capsa, ae. || En las tesorerias y casas de co-
mers la pessa pera rébrer, guardar y entregar lo
diner. Caja. Mensaria, nummaria cella. || Oficina
pública de correu, ahont concorren las cartas de
alguns pobles pera distribuhírlas à sos destines.
Caja. Tabularia domus. || tabal. || En las armas de
foch lo cep que assegura *l canó y pany. Caja.
Compages, is, compago, inis. || Entre estampers
caixó ab mòltas separacions, ahont se posan las
Uelras per classes. Caja. Typorum càpsula. || En
la orga la part exterior de fusta pera taparia y
resguardaria. Caja. Capsa, se. || La paret de rajo-
las per resguart dels canons en los aqüeductes.
Atarjea, atarjia. Latericia càpsula tubos in aquae-
ductis includens. || En lo cotxo la part en que las
personas van sentadas y à cubert. Caja. Rhedae
alveus. II La de cuyro que hi ha en los cotxos pera
portar fato. Vaca. Coriacea capsa. || La de morts.
Ataúd, caja de muertos. Sandapila, s, feretrum, i,
orciniana sponda. || La de alguna pessa de artille-
ria. cuRENTA. II f. Moneda del Japó de valor uns
30 maravedissos. Caixa. Moneta sic dicta.
EN CAIXA OBERTA *L JUST HI PECA. rcf. LA OCASIÓ
Vk \ LLADRE.
sÉR CAIXA TANCADA, fr. Sc diu dc las personas ò
cosas no conegudas. Arca cerrada. Occultum, non-
dum exploratum esse.
TRÍURER k kLGt A so DE GAIXAS DESTREMPADAS.
loc. fam. Despedir ab publicitat y estrèpit à algú
de una casa, empleo ò encàrrech. Echar con cajas
destempladas. Aliquem palam ab ofiicio, dígnilate
dejicere.
GAIXABANGH. m. Banch, 1' assento del qual
es una caixa, com los de las iglésias y casas no-
bles. Cajahanco. Cístellaríum scamnum.
GAIXAL. m. Cada una de las dents últimas que
desmenussan lo menjar. Muela. Dens molaris. |j
pi. met. LLIGADA. II Las puntas en forma de dents
de serra en los vestits, rodas, etc. Dienle. Dens,
tis.
CAixAL DEL SENT. Lo quc surt cn la edat varonil
en la extremitat de las mandíbulas. CorL•l, muela
deljuicio. Dens caninus, ultimus dens molaris.
CAIXAL DE VELLA. Hcrba rastrera, de fruyt rodó
armat de cinch puas triangulars. Ahrojo. Tribu-
lus, i.
TENIR cAixALS. fr. mct. fam. Sér mòlt difícil una
cosa. Tener unas ó pelos. Admodum difiicile, penè
inextricabile esse. || Sér algú difícil de sér enga-
nyat. Tener colmillos. Emunct® naris esse.
CAIXALADA. f. La acció de mossegar. Mordis-
eo, mordiscan, tarascada. Morsus, us. || Bocí de pa,
ó porció curta de altre aliment que *s pren entre
las horas del menjar. Bocado, hocadillo. Buccella,
ffi. B Lo tros que 's separa de alguna cosa ab las
dents. Mordiscon, mordiseo, bocado. Morsus, us.
MENJARSE ALGUNA COSA AB QUATBB CAIXALADAS*
M8
GAL
DICCIONARI
CAL
loc. Menjàrsela ab molla brevedal. Comerse em uno
6 dos hocados alguna cosa. Yoro, as, festinanter
comedere.
GAIXALADETA. f . à.Bocadito, hocadiUo, Bac-
c«lla, fiB, bolus, i.
GAKALEJAH. V. a. Donar caixaladas. Mordis-
car. Morsicatim scindere; morsico, demorsico,
commorsico, as.
GAIXALEJAT, DA. p. p. Mordiscodo. Morsi-
catos.
CAULAIXA* m. ant. dentista, xaeeateb.
GACLASSA. f. aum. Cajo%. Capsa grandis.
GAIXER. m. Qui fa caixas. Cajero. Gapsula-
ríus, ii. II Qui té la caixa de un tresor. Cajero.
Gapsarum custos, admioister. | Lo qaí reb ó dis*
tribuheix lo diner de las tesorerias 6 altjras caixas
de giro. Cajero. Nummnlaríiis, meosarius, ii. |
CÍ.IX1STA.
GAIXETA. f. d. Cajita, cajillay arqmlla. Càp-
sula, s, cadiscus, i. | La que serveix pera recullir
la almoyna. Cepillo, cepo. Arcula, càpsula, ».
CACaSTA. m. Oficial de imprenta que ordena
las lletras pera imprimir. Cajista. Compositor,
oris, litterarum ordinator in arte typographica.
GAIXÒ. m. d. CAixBTA. || ant. Bscainoii.
GAIXONÀS. m. aum. caixassà.
GAIZONET. m. d. gaixeta.
GAJU. m. Entre encuadernadors la rebaba ó
cella que trauben en V àngul interior del llibre
abont encaixan los cartrons. Cajo. Angulus in quo
spisíor cbarta nititur.
GAL. Contracció de casa lo; sempre va unit ab
* ofici, professió, títol ó empleo del amo que la ha-
bita, com: à cal batlle, à cal metge. Casa. Do-
mus, us.
GALA. f. Entrada petita que tk la mar en la
terra. Cala^ emenada. Sinus maris. | Paper cara*
golat y untat ab sabó, oli, sal ó altres ingredients
pera fér anar de cambra. Cala. Pessus, balanus,
cuneolus; i, glans medica. || Porció de desfilas pe-
ra aixugar las llagas ó feridas. LechiM, clavo, me-
eha. Penicillus, i, spongia, «, linea clavi formam
referens. | Paper rotllat y untat ab oli pera fér
llum. líedUi. Ellychnium, ii. | cir. calaooi.
GALAB0880. m. Lloch segur abont se tancan
los presos per delictes graves. Calahozo. Ei^gastu-
lum, i.
GALABRACÚBIA. f. Llocb abont lo pontífice
convocava al poble pera publicar las festas y *ls
dias que hi havia entre las calendas y nonas. Ca-
lahraeuria. Calabracuria, ».
GALABBÉB, A. m. y f. Katund de CaUibria.
Calahrés. Galaber, i. || adj. Lo pertanyent k Calà-
bría. CalaMs. CÍüabricus, japigius. | Espècie de
rabim, dit així per haver vingut de Calàbria. CaUh
hrés. Japigia uva.
GALABHIADA. f. Mescla de dos ó mès vins
especiaUnent negre y blancb. CaMriUa. Tloomm
mixtió.
GALABROT. m. nàut. Corda prima. CalahroU^
Tennis rudens.
GALABRUIX Ó GALABRUIXÒ. m. ter. ca-
lamarsa.
GALABRUIZOFIAR. v. K ter. calamaesejai.
GALADA. f. Caixa de rellotge foradada de vàrias
parts, per adorno, ó pera que senta la campana de
repetició. Calada. Terebratio, nis, opus perfossum.
GALADOR. m. Lo qui cala. Calador. Terebra-
tor, is. II cir. Instrument de ferro llarch y rodó
pera examinar la profunditat de las feridas. Tieii-
(a, calador. SpeciÚum, i, specium, ii. | oàoL Fer-
ro ab que '1 calafat introduheix la estopa en las es-
cletxas de la nau. Calador. Ferreum instromen-
tnm. I DRAGADOl.
. GALAF. m. Espècie de sàUer de Egipte. Calaf.
Salix sgipciaca. | calafatament.
GALAFAT. m. y
GALAFATADOR. m. anL Qui calafateja. Co-
lafaUf calafaUador. Oppicator, is, navium stipa-
tor. I Betum compost de pega, seu, rehina y altres
ingredients pera calaüaitejar las naus. JPrva. Cera,
s, pix, cis, nauticum ceroma, bitumen.
GALAPATAMENT. m. Obra de calaCatejar.
Calafateria. Stipatio, oppicatio, nis.
GALAFATAR. V. a. ant. calafatuai.
GALAFATOG. m. L*acte de calafatejar. Co-
lafateo. Stipatio, oppicatio, nis.
GALAFATEJAR. V. a. Tapar las juntoras de
las posts de las naus ab estopa y una composició
de cera ó pega, etc. peraque no entre la aygiia. Ca-
lafatear, calafatear. Oppico, oppilo, as, bitumine
liníre, navem stipare.
GALAFATXJAT, BA. p. p. CalafaUado. Op-
picatus.
BSTAE mòlt calafatbjat. loc. met. fam. Estar
mòlt atropellat ó £dtat de salut, en particolar los
vells. Estar kicho tm cascajo. Senío aut infirma
valetudine laboraré; senectute perfractom, penè
confectum esse.
GALAFATERIA. f . Acció y ari de calaCatejar.
Calafateria. Rímamm navis stipatio.
GALAGüALA. f . PlanU del Perú, de arrel as-
pra y retorta, las fullas inferiors amplas y las su-
periors estretas, la llavor mòlt petita; la arrel es
mòlt medicinal, resolutiva ysudorifica. Cala^uaU.
Calagnala, e.
GÜLAIT. m. Caixó corredís y sèos tapa pera
tenir las cosas desadas en los armaris, tanlasyca-
laixeras. Co/oii, gavela. Loculus, forulus, i, locii-
lamenta, orum. | Caixonet ab diWsions de uns dos
ó tres travessos de dit de fondo, en los quals s' hi
posan las pesadas de la xocolata peraque prenga
la forma de r^ola. Cajom. Càpsula in variis spatüs
divisa.
CALAIX DE sAsraa. loc. met. Se diu del qui lé en
la imaginació ideas deeordenadas y confusas. Ca*
iofli de soslrf. MulUplici et iaordinata renim varia*
tate refertus; PiUns in cunctis.
CAL
CATALÀ
CAL
S69
Sàa Ó AXAMIX L•L GAULU. ff. met. HOUB.
GALAIXÀ8. m. anou Cajon grande. Capsa
grandis.
CALAIXERA, f. Goardar^M de fusta ab tres
6 quatre calaixos pera tenir la roba ab comoditat.
CÏmoda. Yestiariuin, ii.
AmiiGLÀi T DOüAi CALAIX11À8. loc. fam. ab que'B
éenota prepararse '1 nuviatge de algú. Preparar
il t^uar, Noy» nnpts supeUectilia prasparare.
GALAIXBT, GALAIXÓYGALAIXONET. m.
é. Cajmkcilh. Càpsula , e.
GAIéABIAHDA. d. p. de dona. Calamanda. Ca-
lamanda.
riil,AM ABOMÀTIGH. m. Canya de olor que
MÜK eo lo Llbano y en las lodias. Àcarovero , aco»
r», eàlmm0 arcmàtieo, Hasteorides, is, calamus aro-
mticus.
GALABIAGH. m. Ihirantas , tela de llana, pri-
ma y estreta semblant al drogoet. Calamaeo. La-
neum textum. || Planta que produbeix una cama
semblant à la del fonoll , dividida en canonets ; las
Mlas estrelas y de mal olor; lo such verinós, però
prepant serveix per alguns remeys. Cicuta. Cícu.
ta , «By conium maculatum.
m. ter. y
m. Peix semblant à la cipia y sense
eecata; té dos ossos , un en figura de ganivet y al-
tre de ploma. CalafMkry calamarejo, Lolius, ii, lo-
IÍ90, Í11ÍS9 ioliguncula, ».
CA&AMABflA. f. Pluja que s glassa en rayre,y
f dia pedra quant es grossa. Granizo. Grando, inis.
CiüllE CALAMAESA. fr. CALAMAlSBJAt.
CAfiAMABliAPA. f. La calamarsa que cau de
«■a vcigada. Gramzadm, granizo. Grando, inis.
CAI.AlIABtWIAB. V. n. Càurer calamarsa dels
núvols. GraniMf, aeatUaUar. Grandino, as, gran-
éÍBat,abal.
CAiJmABWgJAT, HA. p. p. Granizado . Gran-
éÍMitas.
GALAMÀ8. m. ter. calamaes.
GALAMEAGH. m. Droga. Uno aloet. Lignum
aloes.
CALAMBÜGH. m. Arbre de Indias, espècie de
adavart de la Xina. Calambueo, Aloes calambuco
dieta.
GALAMENB. m. Herba de la cual ni ba tres es-
péeies ; una de fnilas blanquinosas com his del al-
ba, y la flor púrpurea; altre semblant al poliol bori,
y altre que*s diu gatera. Calamento, ealominu, yer.
hm gatera. Caiamentbom , i , calamintha , ae.
€ALàlfEiiT. m. ant. dbscbnso.
GALAimf A. f. Mina abundant de zinc exk for-
ma de pedra , de color grogoencb que tira à roig,
y s* emplea fonentlo en coure pera convertirlo en
Uaotó y per alguns medicaments. Calamina.fnedra
eaUminar. Cadmia , n.
CALAMITAT, f. DesgrÀcia , infortuni , misó-
ría. Calamidad. Calamitas , acerbitas, atia, tempus^
f oranna, c
GALABIITÓ8, A. adj. Infelis, desgraciat. Cala-
mitoso. iEnimnosus , calamitosus. H Lo que causa
traballs y misérias. Calamitoso, Calamitosus, du-
ros, acerbus.
GALAMIT08AMENT. adv. m. Calamiloul•'
mitUe, Calamitosè, acerbè, miserò.
GALAMITOSteSIM, A. adj. sup. Calamitosi'
ttmo. iErumnosissímus, valdè calamitosus.
CÀLAMO, CURRENTE. m. adv. De repent,
ab prestesa. De repente, eonpre$uza, Calamo cur>
rente, subitò.
GALANDRA Ó CALÀNDRIA. f. Aucell, es-
pècie de cogullada; però sens cresta ó monyo, y
un poch més grossa. Calandria, alonéra, calandra,
Acredula, alauda, as.
GANTAi COM vjfk CALl!fDaiA. loc. fam. Cantar
mòlt y bé, Cantar eotno una c<ilandria, Garrire. ||
Descubrir algú tot lo que sab. Cantar, eonfesar de
plano, Omnía planè revelaré.
GALANICH. n. p. de bome. Calanico. Calaní-
cus.
GALANYA. f. Casta, rassa. Galana, índoles, is,
genus, eris, conditio, nis.
GALAPA* m. calIpat.
CALAPÀBIDRIA. f. fam. constipat.
CALÀPAT. m. Gripau, animal verinós sem-
blant à la granota, però mès gnós. Sapo, eseuerzo,
bufo, galdpago. Bufo, nis, rubeta, a. || Cert mal
en las potas de las bèstias entre la carn y *1 cas-
co. Galdpago. Jumentorum podagricus tumor.
CALAPET. m. de Sapillo. Bufo, nis, rubeta ».
I Herba, altimiea.
CALAR. V. a. Penetrar, compéndrer. Calar.
Ferspicio, introspicio, is, penetro, as. || ant. bai-
xar, i ant. GALLAE. II nàut. Amaynar las velas.
Amainar, calar. Vella dimittere, contrahere. jj fam.
Pegar, com: cJLlali una bofetada. Pegar, dar, eehar.
Percutio, is, verbero, as. || m. Lloch abundant de
pedra pera fèr cals. Calar, ealero. Calciaria terra.
I Córrer, manar, fluir quiscun Ifquít. Calar.
fluo is, ere.
GALAR8E. V. r. Menjar ó béurer alguna cosa.
Zampar, ecL•rse. Yoro, devoro, as, glutio, is. ||
fam. Posarse alguna pessa de rob^ y així *s diu:
CALÀESE *1 jecb, Pwer$e. Induo, is. | Junt ab la
partícula i devant de un infinitiu significa comen-
sar la acciè del verb, com: calaess à córrer, à riu-
rer. Echar, ponerte. Incipere. || Entrar, ficarse k
algun paratge, anar, arrimarse, Trasladane, tne-
terse, arrimarse. Transferre, immitere, applicare.
CALARSE k lÀDEBE. fr. quo à mès del sentit rec-
te significa no cuydarse de alguna cosa. Echarse d
dormir. Dormito, as, caram deponere.
GALARTÓ. m. ant. canastró.
GALATy DA. p. p. Calada. Penetratus. |j Dit de
la llansa. Enrrisírada. Hasta in hostem directa. ||
m. Trabali que's fa en metalls, fusta, pedra y al-
tres oosas, taladrantlas de una pari à altre. Cala^
do. Opus terebratum.
270
CAL
DICCIONARI
CAL
GALATRAVt. adj. de la orde de Calatrava.
Calatravo. Calatravensís.
GALAU. n. p. fam. de home. nicolau.
CALAVERA, f. Lo conjunt dels ossos del cap
sens la carn ni la pell. Calavera. Calvapia, s.
craneum, i. || Lo conjunt dels osos dels animals
despullats de tota carn. Esqueleto, Ossium com-
pagès dempta carne. || ant. Espècie de embarcació
llarga y estreta de una cuberta y ab un esparó à
la proa. Té tres arbres ab tres vergas, y en cada
una 's posa una vela llatina, Carabela, Gelox, ocis,
limbus, i, carabis, is. || met. Home de poch seny.
Calavera, cahezuelaf mala cabeza. Yacuum capute
prseceps mente.
GALAVERADA. f. Acció de un home de poch
judici. Calaverada, cabildada, Imprudens factum.
FÉR GALAVBiADAs. fr. Fér cosas de poch judici.
Calaverear, Insanio, is, absque consilio agere.
GALAVERETA. f. d. Calaverilla, ealaverüa,
Parvum craneum. || Diet.CaIaven7/a.Menteorbatus.
GALAYRE. m. dragador.
CALCA. f. Cada un dels llistons de fusta de
mitja cana de llargària, queU teixidor mou altern
nativament ab los peus pera fér pujar y baixar la
viadora. Cdrcola, Suppedatum textorium, insililii
ium. II adj. Alguna cosa. Alguna. Aliqua.
CALCADA, f. ant. trepitjada.
CALCAR. V. a. ant. trepitjar. || Passar ó picar
ab una agulla ó punxo los perfils del dibuix pera
que s' estampen en altra part, estergintho ab una
munyeca de llapis. Calcar. Calco, as.
CALCÀREO, A. adj. Lo que té cals ó participa
de ella. Calcdreo. Calcarius.
CALCEA. f. Nom. que *ls anlichs Atenienses
donaren à la festa que feyan à Yulcano *1 dia St
de octubre, pera que aplacés la voracitat del foch.
Calcea. Calcea, s.
CALCEDOBíIi A. adj. cosa de la Calcedónia.
Calcedonio. Chalcedonius.
CALCEDÓNIA. f. Ciutat de Bitínia. Calcedónia.
Chalcedonia, se, chalcedon, nis, justiniana. || àga-
ta. 2.
CALCEDONI8. f. ONIQUEL.
CALCETA. f. Senyal que's posa en las camas
de las gallinas pera conéixerlas. Travilla, colza.
Tric», arum.
POSAR CALCETA. fr. Notar à alguna persona per
alguna circunstància ó motiu particular. S* usa
comunment en mal sentit, Marcar, senalar con el,
dedo. Digíto aliquem monstrare, signaré.
CALCETER. m. ant. Adobamitjas. CalceUro.
Calciolaríus, ii. || ant. Lo sastre que adobava ó
feya calsas. CaUsetero. Sartor, is.
CALCH. m. Lo dibuix que queda estampat en
un paper, calcantne altre. Calco. Imaginis linea-
menta.
CALCÍDICH. adj. Anomenaren així à un cenà-
culo ó sala magnífica y de luxo. CalcUico. Chalci-
dicus.
CALCIGAR. V. a. ant. y derivats, tietitju.
CALCILLA. f. CALSILLA.
CALCINAR. V. a. y derivats, calsinae.
CALCITE8. f . Pedra preciosa de color de cou-
re. Calcites. Chalcites, s.
CALCinDES. m. Mineral de color deoosre
que's troba en las minas de aqueix metall eo Ale-
manya: en la part interior té certas venas de n
groch Uustrós y comprèn altre mineral dit sorí;
y en la exterior lo que anomenan missi, lo cnal
sobrepuja com lo verdet sobre del coure: los tres
son corrossius, y '1 calcítides entra en la oomposi-
ció de la triaca. Calcítides. Calcittis, idis.
CALCO. m. Pés que s' usava aotfguament en
Espanya, y del qual fà menció sant Isídoro ade
ponderibus." Calco. Calco. || Pés grech. Facciolati
diu que era la desena part del óbolo; Palach que
tenia dos grans; y alguns altres que era una mo-
neda que valia mitj cerari. Calco. Chalcus, i. |
pi. Entre gitanos las sabatas. Calcos, calcomn,
Calcei, orum.
CALCOGRAFIA, f. L' art de grabar, y 1*
obrador ahont se graba. Calcografia. Calcograp-
hia, se,
CALCÓGRAFO. m. Grabador; vé del nom
gech «calcos" coure 6 aram, y de agrafo" jo gmbo.
Calcógrafo. Calcographus, i, caelator, is.
cÀlcUL. m. Lo computo 6 compte que's fà
per operacions aritméticas y algebràicas; hi ha
càlcul diferencial é integral. Càkulo. Caleuliis, i,
suppntatio, computatio, nis. || med. Pedra que^
forma en la bufeta ó ronyons Cdkulo. Calcolus, i.
cílcül diferencul. Part de las matemàticas,
que tracta de las diferéncias infinitament petilaa
de las quantitats que creixen ó disminuheixen. C4l-
culo diferencial. Diflerentialis calculus.
cílcül integral. Part de las matemàticas, qna
ensenya à descubrir las quantitats variables, oo-
negudas sas diferéncias infinitament petitas. Cúlr
culo inugral. Integralis calculus.
cílcül infinitissimal. Lo diferencial é integral
junts. Calculo infinitisimal. Calculus, supputatk
infinitissimalis.
CALCÜLABLE. adj. Lo que 's pót calcular.
Calculable. Computabilis.
CALCULACIÓ. f. cílcül.
CALCULADOR, A. m. y f. Qui calcula. Cakw
lador. Calculator, is.
CALCULAR. V. a. Fér càlculs. Calcular, kaem
cúlculos. Calculo, as, ratiocinor, aris, computo, M
CALCULAT, DA. p. p. Calculada. Calculatvs
GALCULATÓRIA. f. ant. Art de calcular. Cml
culatoria. Calculandi ars.
CALDA. f. La acció de caldejar. Calda. Cande-
factio, nis. || met. Qualsevol calor que 's sent. C•l•
da. Calor is. || pi. Banys de ayguas minerals calen-
tas. En Catalunya hi ha Caldas y Galdetas. CoifUt
Thersm, arum.
DONAR ÜNA CALDA. fr. CALDEJAR. ) met. EStímul•l
*•
GAL
Jorario perÉ que fasea algnna cosa. Dar
I utiia à al§mo. Agito, stimnlo, as.
ICH. ad|. Gosa de Caldea, vny Galdar
le Babüónia. Caliaieo, ealdéo. Ghaldai-
GATALi
\ adv. m. ant. Ab ardor. Àrdiei^
deDter.
i» m. TllPBlIA.
HA. f. Lley antigoa qne manava ficar
IS dins de nna caldera plena de aygua
era probar la innocència si sortia sens
L Ferventis aqne jndiciom, cal-
V. a. Fér tornar lo ferro bullent ó
focb. Caldear. Gandefacio, is, fermm
Idere. | Donar mòlt calor ó focb à alga-
ÜMír. l^dècalefacere. || fam. Péndrer
U Tomar ealdo d menudo. Joscnlam fre-
are. || Tenir algona cosa gust de caldo.
K Jnsculum sapere.
lAT, DA. p. p. Caídeoifo.^Candelactus.
)y A. adj. CALDilGH.
!• m. ant. caloebó. || adj. Aficionat al
^0 iel caldo. Jnscnli cupidus, avidus.
lA. f. Vas de metall, gran y rodó, ab
0 lo mitj ó mès petitas en cada part.
dbes, etis, caldarinm, ahenum, i. I La
de aram en la que s* arma la pell de las
úUera. iEnea compago.
M *if PBiB iOTEEo. oxp. fam. L' infern.
Però ó Fedro Bolero,. Infemus, tarta-
flLLÀ Ó TBREAT SBH?tB TÉ BONT 6 FORAT.
que la vellesa acarrea ó porta mòlts
kn 9iej^ $a€0 de azares: hombre viejo,
i émlo tmero. Infirmat senium vires ac
ts. Multa senem circumveniunt incom-
alubia vella se *n teoba una db nova.
íca als joves de tots dos sexos, que 's
ella ab lo fi de beretarlos. Con, un calde-
f compra otro nuevo. Yeteris pretio no-
r abenum. Seni puella nubit, spem bae-
dbet.
ALGÚ DNA CALDEEA DE ATGCÀ BULLENTA.
n. Deixarlo suspens y parat ab alguna
impensat 6 graciós. Eeharle d uno wn
M. Alicujus impotens inesperati fran-
lADA. f. Lo que cab en una caldera.
Qood caldarium capit. | Lo menjar ó
i porcbs. Calderada. Forcis potio.
f. aum. Calderón. Caldarium
m. Qui fa ó tracta ab calderas.
larius, calderarius, ii. || En los
i tk focb à la caldera. Calde-
austestans. | pi. Lo carrer
Jtraria, «.
CAL m
GALDEUaUA. f . Botiga ó barri de calderers.
Caldereria. Caldariorum tabema.
GALDEBETA. f. d. Calderuela, ealdero, ealde-
riUoy calderita. Caldariolnm, i, caldariola, ®. | La
de tràurer aygua. Caldero, ometre. Scitula, «nea,
urna, 89. | p. u. calobiilla.
▲NAE COM LI galdbebta DB MATiifAS. fr. ter. Por-
tar novas, batxillerejar. Set el e<nreveydile^ corre-
dor de oreja. Intemuntius, ii, rumores ultrò citrò-
que deferens; susurronem, lenomen esse.
GALDEBÍ. m. caldbró.
GALDEBILLA. f . Caldereta pera portar aygua
beneyta en las iglésias. Calderilla, acetre, caldere-
ta. Galderiola; s. | Moneda de velló ressellada : hi
ba pessas de dos, de quatre y de vuyt marevedis-
sos. CalderiUa. iErea moneta.
GAUOERÒ. m. d. caldereta. || Los impressors
anomenan així aquesta senyal % ab que distingei-
xen los pèrrafos, ó senyalan los fulls que van fora
de la obra principal. Calderón. Typographica nota.
I mús. La nota ó senyal que adverteix la suspen-
sió dels instruments pera que '1 qui canta executo
lo que vulga. Calderón. Musicalis nota. H Entre
comptistas esta 0. que denota *1 miller. Calderón.
Milliaria nota.
GALDEE<Mf A. f. marmita.
GALDBT. m. d. Caldillo. Jusculum, i.
GALDO. m. Lo sucb ó aygua en que s' ha cuyt
ó guisat hi vianda. Caldo. Jus, uris. jj pi. Lo vi, oli
y altres líquits que *s portan per mar. Caldoi. Li-
quores quibus mercatura exercetur.
CALDO MEDICAT. Lo do vadella, perdius, granotas
y escorsons junt ab diferents berbas. Caldo altera-
do. Jus medicinale.
JL QUI IfO VÓL GA.LDO TASSA PLENA. loC. prOV. DO-
nota que 'Is superiors deuben tenir caràcter, quant
los inferiors se resisteixen al cumpliment de sas
obligacions. Àhi te duele ahi te daré. A fortiorí pa-
rendum.
GALDORa m. ter. ardor.
GALDÓS, A. adj. Lo que té mòlt caldo. C^ldo-
$0. Jurulentus.
GALD08ET. adj. dim. Caldosito. Jurulentus.
GALDOT. m. Caldo mal fét, ab poca curiositat
ó substància. CalducL•. Jusculum insipidum.
GÀLDEER. V. imp. Sér menester. Necesitarse.
Opus esse. I Sér alguna cosa com correspon. Ser
conforme. Idoneum esse.
GALELL. m. Pedreta introduhida per descuyt
en las rajolas ó teulas, que *s converteix en cals al
cóurerse. Caliehe. Lateri immissus calculus. |
CADELL.
GALEMBAGH. m. Certa fusta de Indias, espè-
cie de cever. Cakmbach. Lignum indicum sic dic-
tum.
GALENDA. f. Llissó del Martirologi romà, en
que estan escrits los fets dels sants y festas per-
tanyents al dia. Calenda. Martyrologii lectio. I Cer-
ta dansa que vsan los espanyols en Américi^• Çotoi^
272 CkL DICCIONARI
da, Saltatio, nís, saltatos, us. | pi. Primer dia del
mes. Calendas. CalendaB, amin. || Certa promulga-
ció que feyan los romans en lo primer dia del mes.
Calendas. Calendae, aram. Q En la història ecle-
siàstica s' anomenan aixi algunas vegadas las con«
feréncias que 'Is rectors y clergues tenian entre si
'1 primer dia del mes. Calendas, Galendae, aram.
CAUENDAm. V. a. Posar la fetxa en un escrit.
Datar. Scripti diem designaré. | fér iíenció.
CALENDARI, m. Pronósticb. Calendario, al"
manaque. Calendarium, ii. | met. Cabal, cas ; y aixi
s' diu : no 'n fàs cílindaii. No hago easo. Nihil cu-
ro, contemno.
GALKIfDiRI GRBGORli Ó REFORMAT. LO qUO ara UM
la fglésia per disposició del papa Gregori xiii, que
en r any 1582 manà restituhir 1* equinocci de la
primavera al dia 21 de mars, trahent deu dias del
mes de octubre, que eran las que V equinocci s*
havia avansat. Calendario gregorioMC, nuevo ó re*
formado, Calendarium gregorianum.
pAr GALEifDARis. fr. que à mès del sentit literal
significa disbaratar ab la imaginació. Haeer ealen^
darios. Deliraré, ineptire.
FÉi üN MATEIX CALBNDAii. ír. fam. hh rígorosa
igualtat, sens la menor diferència. S' usa regular-
ment ab los verbs anar, portar, amidar. Par un mis-
mo rasero, Eodem jure omnes censere ; asquo pede
pulsare; sequa mensura metiri.
CALENDARISTA. m. Qui fà calendaris. Ca'»
lendarista, Calendariorum ordinator.
GALENDAT, DA. p. p. Datado, Scripti diei
designatuB.
CALENDER. m. ant. calendari.
GALENDERI8. m. Certs sectaris à manera de
religiosos en Turquia, que prenen aquest nom de un
Santó són gefe anomenat Calenderi, mòlt penitent
y extravagant. Calenderios. Calenderii, orum.
CALENT, A. adj. Lo que conté calor. Ca/t>iif#.
Calidus. II ardent. || acalorat.
calent de cap. fr. Qui ha begut mòlt vi y comen-
sa à sentir los efectes. Cahmoeano. Aliquantolum
vino madeus.
DE CALENT EN CALENT, ffi. adv. Prompte. En eo-
Uenti. Statim, protinus, é vestígio.
DE CALENT EN CALENT Se PBLAlf, Ó MÉNTRR8 B8 CA»
LENT SE PELA. exp. fam. Denota que's déu aprofitar
la ocasió quant se presenta. El llanto sobre el difw^*
to : golpea el kierro cuando estd caliente, d hierro eeh
Uente, batir de recents. Tempus et occasionemarri-
pe, occasíoni instandura.
TENiRHo CALENT, loc. fam. Dissimular, portar on
negoci ab cautela. Tener reservada, cdUado, Sul^-
sigillo, as.
TOT CALENT, exp. fam. pera burlarse del que té
alguna esperansa sens fonament. Àtatela al dei»,
Sibimet habeat. | S* usa pera negar alguna cosa.
PERA Tl) SÓN LOS GUANTS.
VAJA K) CALEN T RIOA LA OBNT. ref^. S* aplloa al
que prefereix sòn gosi al ben parèixer, iii^ yo
GAL
calknt» y riasi la genu, Frtgora dum vitem, pt-
puli nií sibila curo.
CALENTADOR. m. Lo lloch qne en algm»
convents se destina pera escalfarse 'Is relígiosas.
Calefattorxo, Zeta, ae, cubiculum caleCactoriom. |
ASE. 8. II Instrument en forma de tabal, qoe ser-
veix pera calentar la roba. Mundillo. Rotmdai
exsiccatorium.
CALENTABIENT. adv. m. Calientemml$, kt'
dienter, callídò, fervidè.
CALENTAR. v. a. escalfar.
CALENTARRE. V. r. BSCALFAR8I.
CALENTEJAR. V. n. Estar un poch ealeat
Estar wi poco calienu. Tepeo, caleo, ea.
CALENTÍRRIM, A. adj. sap. CaUntimmo.OÈÏh
dissimus.
CALENT6 T CALENIONCT. m. d. Un poch.
calent. Tibw, ealentiio. Tepens.
CALENTOR. f. CALOR.
CALENTURA. f. p. U. FIBUI.
CALENTURETA. f. d. FEBRETA.
CALENTURON. m. FERRADA.
CALEPODI. n. p. de home. CaUpeii». Galepe-
dius, is.
CALES. m. mit Fill de Bóreas y Oritis gema
de Cetes, que morts per Hèrcules foren convertits
en vents. Cales. Calais, dis. || f. Ciutat y port de
Fransa. Cales. Calesiura, i, Caletum, i.
CALÉS, A. adj Natusal de Cales. Cakf. Cale-
siensis, caleti, orum. || m. fam. Quartoe, BMieda
Cuartos. Numni, orum.
CALESA. f. Carruatge obert per devani, sobre
dos barras y ab dos rodas. Calesa, Pilentom, ear-
pentum, i.
CALESER. m. Qui mena usa calesa. CaUmn.
Pílentarius, ii. | Qui lloga calesasóTolaiits. CoMh
nero. Pilentornm locator.
CALESETA. f. d. Calesilla. Parvum pilentu.
GALESt. m. Volant, carruatge à propóeit pera
passejar. Calesin. Pampillum, i, carpentnm velo*
cius.
CALETA. f. Gala baixa en la mar. CtUeU. Par*
va statio.
CALETRE. m. fam. Seny, tino, disoemineat.
Caletre. Hens, tís, ratio, nis.
M 8ÒN CALETRE. m. adv. Do iugení propi. D$
fropio Marte. Proprio Marte, proprio labore.
GALFAR. V. a. ter. escalfar.
CALFRET. m. Indisposició del cos, en queà
un tems se sent fret y calor estrany. CalofriOy et-
ealofriOf calosfrias, Febrilis horror, algor.
SENTIR CALFRETs. fr. Calofrtarse. Febrili horr»*
re laboraré.
CALGUT, DA. p. p. de càldrer. S* usa regiH
larment ab negació, com: no ha calciut. iVd hé sido
menester. Non opus fuit.
CALt. m. Metall xino que s* assembla al plom y
al estany. Calino. Plumbus símensis.
CAUBITA. n. Qui viu en una cabanya ó bn^
GàL
l; de aqoi *« digué aant Juan Caiibila. Célihita.
GalibiU, SP, qui 8ub tugnriolo habitat.
CUUJBAAft. V. a. Regonéixer lo calibre de al-
bala 6 arma de focb. Calibrar. Moduui, men-
exploraré.
m. Lo vuvt de una arma de focb ó
iiimftlm de la boca. Calibre, alnm. Bellici tor-
menti diameter, amplíludo, capacitas. H Lo diàme-
tro d0 la baia. C-alikre. Gladdis bellic» diameler,
■agaítudo, ratio, mensura, modus.
iÉm DE Box ó VAL GALiBBB, fr. met. Srr de bona
ò mala qualitat. Ser de bwn 6 mal calibre. Boimb
avi pravse indolís esse.
GALIGÓ. m, Eapécio de burgos que vó de las
liiian. Coiitfiit. Subtil is tela indica.
QAliOOPE. f. mit. Filla de Otres re| de Frí-
gk, y de Yéous mare de Eneas. Sòn marit Too ó
Tons li dedica cultos sagrats. Calieope. Calyco-
pis, is.
GALICirr. m. Certa lela de seda que vé de Ca-
en Orient, de la qual se diu qoe's feu lo vel
del temple de Salomó. Cmlifut. Galeutiensis tela.
CAlillrtWlW^ A> adj. SUp. CALBNTÍSSllI.
CAUDONIy A. adj. Natural de Cal idònia, ciutat
étElólia. £;;0ÍMlifRta. Calydonius, ii, falydonis,idís.
CAUFA. m. Entre mahometans era ai principi
éè aèB error lo raateii que vicari del profeta. Es
arèWga, y significa successor é hereu: però 's
par io mateix que summo sacerdot de Maho-
aíJ^Ja s'han multiplicat los califas. C^/i/a.
GiJipba; 0, Saracenorum summus pontifex.
GAUFAT. m. La dignitat de califa. Califalú,
Sgvieeiionuí pontificum dignitas.
QAUnGAGIÓ. f. La obra de raliflcar. C^alifí^
M». Gniara, m, judicium. ii. J aboüo.
^UÜJEriCADAMEliT. adr. m. p. n. Ab ealífi-
eM6. CeUiftúéamente, Integra censura.
«ALIFICADÍMIII, A. adj snp. CalifiMÜmmo,
nribalHainnis.
«AUVWADOB, A. m. y r. Qui califica. Caft>
ifliar. Censor, is.
caLiFiGAPoa p«L SANT opiGi. Teólcch anomenat
per la Inquisició, destinat à censurar los llibres ó
ppDpaeieions. Califcaàof del etmlo oficio. In rebus
Èàm een.Hor.
OAUnctAB. V. a. Determinar las qualitats
banas 6 malas de alguna cosa. Calificar. Censeo, es,
judico, as, de aliquo judicium ferre. Q Autorísar,
eomprohar U habilitat de alguna cosa. Calificar.
Csoiprobo, confirmo, as. I met. Ennoblir, acredi-
tar, donar titols à algí). També s' usa com recf*
prodi Calificar, Commendo, oobilílo, decoro, as.
CAUFICAT, DA. p. p. Califieado. Frobatus.
flAUrÓRNICH, CA. adj. Cosa de Califòrnia.
CaHfàmico. Ad Califomiam pertinens.
€ALiOA> f. ant. Espècie de mitja bola que usa-
nm loi soldaia romans. Caliga. Cotbumus, i.
CALIOmAnA. f. L' art de escríurer bè ó for*
MT boM Uitra. CetUgrafia, Cali^raphiat m.
TOVO I,
CATALÀ CALL 173
GAUaaÀnCH, GA. adj Pertanyent à la ca-
ligrafia. Caligrdfico. Caligraphirus.
GAIÍGRAFO. m. Profesor de caligrafia. Cali-
grafo. Caligraphus, i.
GAIÍGULA. f. La pell que cobreix lo tarso dels
aucells. Caligula. Calligulas, a).
GALIMA. f. naut. Espècie de ^-apors à manera
de fum blanquinós, que en temps de calma y do
calor condensa mès ó ménos la atmosfera, Bórea,
calima. Caligo, inis. || Entre pescadors conjunt de
suros enfilats com uns rosaris, y equival à una bo-
ya. C-aíima. Subera ne sagen«B mergantur.
GALIBIEIII• n. p. de home. Calimerio. Calímc-
ríus, i.
GALmÓ0, A. adj. nàut. Lo que està cubert de
calima. Calimoso, Caliginosus.
GALOnGA. n. p, de dona. Caliniea. Callini-
nioa. ffi.
GAUBÜCH. n. p. de home. Calinico. Callini-
cus, i.
GALIOPA. n. p. de dona. Caliopa. Calliopa. o;.
GALIOPI. n. p. de home. Caliopio. Calliopus, i.
QALIQUi. m. CALicó.
GALU. m. càlzbb. I En las flors lo botó que
conté 'Is brins de las llavors. Cdliz. Acelabulum,
i, calyx, icis.
GAU8, BAm adj. calcíbeo.
GALU0AYA. f. Espècie de ([uina de color
groch de taronja; té las escorxas planas y de un
espesor ab que's distingeix fàcilment. Quina anuL-
rUla. Cbina flava.
GAUSnSTAS. f. pi. Festas en honor de Juno
y Ceres en las que hi havia senyalat un premi pe-
rn la dona mèshermosa que's trobés allí. Calis-
t§a$, CalisteaB, aram.
GALmr&AT. n. p. de home. Calisírato. Ca-
llistratus.
gAut, DA. adj. Lo que té virtut de donar calor.
CàUdo, Calidus. | Caient, Caliente, cdlido. Calidus.
GAUTAT. f. QUALITAT.
GAL•ITJA. f. Vapor espès à manera de boyra,
que^s forma en temps de mòlt calor, y enfosqueix
r ayre. CalifM. iEstuans caligo.
GALIT4Ó0, A. adj. poét. S' aplica al ayre
déus y opach. Caliginoio. CaJiginosus.
GALIU. m. La cendra calenta ab algunas bra-
salas de focb mòlt petitas. ècuqUqj borrajo, cali-
bo. p. Ar. Prunaram residuum, cineres mixti re-
liquiis prunarum, cineres calidi.
CUYT KN LO CAL•ID Ó ENTBB CENDBAS. Subcíntricio.
Subcinericius.
GALIUl•lET. m. d. Rescoídit4). Cineres pranis
commixti.
GALL. m. La durícia que's fà en alguna part
del cós, per fregarse ab altra ó Iraballar, ó per
apretar massa '1 calsat ó per fret. Callo. Callum,
calius, i. I Lo camí estret y llarch eo mitj de
DHNilanyas, parete, etc. Callejaií y ealliso p. Ar.
Aagiiata via. I ani, r^unix. H ter. Troe de ferra-
M
274
GALL
DICCIONARI
GAL
dura que cau per dolenta. Callo. Fragmentum. i.
D BARRI.
CALL JciCH. Barri dels juheus. Juderia. Yicusju-
daicus.
FERSE CALLS. fr. Adcfuirír hàbit ó costum en al-
guna cosa, com en los trabaíls, en los vicis etc.
Uacer, criar, iener callos. Obduresco, occallesco, is.
CALLA I Usat com interjecció significa la estra-
nyesa ó armonia que causa alguna cosa; y aixf *s
diu: CALLA que es bó. Calla! Papael
CALLADA, f. GAYATO.
i LA CALLADA, m. adv. CALLADAMENT.
LA CALLADA PER REP08TA. loc. Dòna à euténdrer
que alguna cosa suc-cehírà ó 's descubrirà ab lo
Wmps. El tiempo nos lo diré: la callada porrespuesta,
Tempus aperiet, revelabit, patefaciet; videbimus.
CALLADAMENT, adv. m. Sens parlar. 7drt-
tamente. callandico. Clam, secretò, silenter, tacitè,
tacitò.
CALLAMENT. m. ant. silenci.
CALLANDET. m. adv. Ab veu baixa, sens fer-
soroll. C^llandico, Submissft voce.
TOT CALLANDET. UI. adv. Ocultameut, dissimula-
dament, sens fer ruído. Calla calhndo. Clam, se-
crelò.
CALL ANSA. f. ant. silenci.
CALLAR. V. a. No parlar. Callar. Taceo, sileo,
es, obmutesco, is. || Guardar secret. Callar. Sileo,
e«. II Dissimular, tenir algú reservat sòn designi.
Callar. Dissimulo, as, propositum premeré. Q No
donarse per entès de lo que s* ou ó sab. Callar.
Dissimulo, as, silentio aliquid premeré. || Passar
en silenci, omitir alguna cosa de lo que's diu ó
tracta. Callar, pasar, saltar, dejar. Dissimulo,
occulto, celo, as, silentio pneterire. || Tolerar, no
oposarse à algun abús lo qui pót. Callar. Fero, ers^
patior, eris. || Parar de cantar los aucells, grano-
tas, ele. Callar. Sileo, es, sistere caotum. g Pres-
tar silenci. Callar. Linguis favere. || poét. Calmar
ó disminuhirse '1 soroll de la mar, rius, vent, etc.
Callar. Sileo, es, sedor, aris.
CALLA Tti T CALLARÉ JO Ó CALLA T CALLARÉ. loC.
Denota que *1 que té defectes no li convé repéndrer
los dels altres. Cdllate y culkmos, que sendas nos
tenemos. Vitia tua celaré vis, alienis parce : cad-
mea victorià.
CALLAR T FÉR LA SEVA. loc. fam. S'aplíca al que
fà sòn negoci ab dissimulo. Parece que C4ie y se
agarra: callar y obrar por la tierra y por la mar.
Sibi consulit ; res suas astutè curat.
FÉR CALLAR, fr. Convéuc^r. Hacer callar. Silen-
tium imponere.
NO FA POCH, QCI CALLA T FÍ SÒN JOCH. ref. S*aplÍ-
ca al que en alguna conversació observa sens par-
lar pera ferne us à sòn temps. Quien calla, piedras
apana. Silentio rem gerit.
QUI CALLA, OTORGA. ref. Deuota que en las cosas
favorables, qui calla consent. Quien calla, atorga.
Qui tacet, consentiré videtur; sileotiumfatentisest.
QUI NO SAB CALLAR LO SEU, MAL CALLARÍ LO BBt
ALTRES, ref. que's pren en sentit literal. OvienÜP
lo suyo, mal callarà lo ageno: asno Urdo, f« 4ír4
lo tuyo y lo ageno. Nemotacebita'iaqui proditMl
QUI NO SAB CALLAR, NO SAB PARLAR, ref. DeBflll
que qui enrahona mòlt acostuma dir mòlts diaèt
rats. Quien no sabé callar, no sabé hablar. X&om
quisquis nescit, is nescit loqui.
QUI TÉ MÈS QUE CALLAR, MÈS ENRAHONA. rCf. S
pren en sentit literal. Reprende viciós agenos, qm
està lleno de ellos: buen callar se pierde. Aliorai
medicus, et ipse vulneribus scatet.
CALLARÍS. m. ant. call S.
CALLAT, DA. p. p. Collado. Tacilos. | dy
Qui guarda *1 secret. Reservado, callada. TacHn
cautus. II Qui parla poch. Tacitumo. Tacitumin.
CALLAU. interj. calla.
CALLEHÉS, A. adj. Cosa de Càller cinlal li
Cerdenva. Callerés. Callaritanus.
CAL-LIDITAT. f. ant. astIïcia.
CAL-LÍOPE. f. Musa que presideix À la el»
qüéncia ó retòrica y à la poesia heroica, y signW
ca hermosa veu. Los poetas diuhen que era M
de Orfeó. Caliope. Calliope, es, Calliopea, s.
CALLÓS, A. adj. Qui té calls. Callosa. OstRl-
tus, callosus.
CALLOSITAT. f. La durícia que 's fò «• li
vora de la líaga ó ferida. Callosidad. Callosilas, rfl
CALMA. f. Falta de vent. Calma. Tranqdi
tas, atis. II La suspensió ó cassació de alguaai#
sas, com en los dolors, negocis, etc. Calma» BM
missió, nis, quies, etis. || catxassa. *
EN CALMA. m. adv. Dit de la mar quant fBlà p
cífica. En C4ílma, en leche, navegable, trmféb^
pacifico. Yelivolum, àlbum, sedatum, trtuqiUta
CALMANT, p. a. Calmani§. Sedans. | mM
que té la propietat de mitigar. Sedativo, eakmM
Miligans, sopiens medicamentum. ^
CALMAR. V. n. Posarse la mar en Ga]iBR.0Í
mar. Mare adquiescere, sedari, tranqnilbriJt
a. Moderar alguna cosa rigorosa, com: la càm0
CALMA 'i dolor. Adormecer, eabnar, mitigar, fl0
gar. Mitigo, placo, as. Q Sossegar los moviMÜ
del animo, la alteració de las passions, com M
lera. Apaciguar, aplacar, calmar, sosegar. Mít
guo, is, iram pessumdare. y Aquíetar los eMi'
plors de algú. Ac4tllar, calmar, sosegar. Plaei^Rt
lenio, is. II Dit del vent, pararse. Bnealm^rst, fé
marse. Yentum cx)ncidere, sedari, remitti.
CALMAT, DA. p. p. Calmado. Sedat», |il'
catus.
CALMI. m. Tela pintada que *s fabrífi M !>
estats del gran Mogol. Calmi. Calmi.
CALMUCH, A. adj. Habitant de un àwÈM
de Tartaria. Calmuco. Tartams.
CAL06ER8. m. pi. Moujos grechs qne mgti
xen la regla de sant Basili, y fan nna Tidirf
austera : *1 nom es grech y signiflea bon teli.
bé hi ha monjas. Calogeres. Monachi gneei.
GAL CATALÀ
CALOIfELAN0. m. Mercuri dols. Mercurio dul-
ff , calomelanos, panacea mercurial, protocloruro
de mercurio sublimado. Protochlorureluin mercuríí
snblimaluni, mercurius dulcis, calomelani.
GALOBINAR. v. a. ant. calumniar.
CAIX>R.m.La impressió que fan en los cossos lo
foch y *1 sol. Calor. Calor, vapor, is, ignis, nis.a?^-
tais, us. I met. Ardimenl, activitat, vivesa. Calor.
Ardor, fervor, is, impelus, us. U mel. Lo mí»s fort,
tíu ó empenyat de algun combat ó disputa. Calor.
Ardor, is, vehemens vis.
CiLOR NATURAL. Lo propí y necessari pera con-
fter^nr la vida. Calor natural. Yilalis, nativus calor.
AB CALOR. m. adv. Ab empenyo. Con calor. Totis
viríbus, fervidè.
ARRASARSE ó MORiRSK DB GALOR. fr. Tenir utt grau
excessiu de calor. Freirse de calor, ^tuare.
DONAR CALOR. fr. met. Accelerar alguna cosa.
Dar calor. Urgeo, es, excito, as, impello, is. y En
las blanquerias la operació de posar al calor ó àl
foch la pel, pera que prenga '1 color viu, que diu-
hen de anta, introdubinthi Toli. Dar calor. Pellem
igni aptare.
RXTRAA EN CALOR. Tomar calor. Galorem acci-
pere.
FÉR CALOR. fr. Sér calent lo temps. Bacer calor.
Honm «tuare, diem fervere.
GASTAR LO CALOR NATURAL EN ALGUNA COSA. fr.
mel. fiosarenella mès atenció de la que *s mereix.
GM§r el calor natural en alguna cosa, Nimiam
openm leri negotio dare.
MOURBi Dl CALOR. fr. Patime mòlta. Freirse de
eahr. Tehementi calore laboraré.
Kl riB CALOR NI PER FRBT NO 't LLEVES LA CAPA
m 'l BAiiBT. refr. Denota que no debem deixar las
eceas necessàrias, encara que'ns causen alguna
Boiéstia. A't por frio ni por calura no dejes tu co-
kfftKfft ; «t en intiemo ein capa, ni en verano sin
eMbdzu. Mias erit, ne stragula ponas.
orsoARSE DB CALOR. fr. Estar mòlt fatigat pel
calor et^essiu. Àkogarse de calor. Msiu nimio ur-
gerí.
PÉNDRBR CALOR. fr. ENTRAR EN CALOR.
FICAR LO CALOR. fr. Sér mòlt calent lo temps. De-
jmne caer el sol. Diem valdè SBStuare, calesc;»re.
CALÒBIGH. m. quím. Gos elemental, iliííl y
antil que penetra ó abandona 'Is porós dels cossos,
dilatant ó contrahen^sas parts: n' hi ha de combi-
nat ó interposat sep:ons Testat en qm* se'l conside-
ra en los cossos. Calórico. Porós pei^eans corpus.
CALORIGITAT. f. Propietat que tenen los ani-
mals y vejetals de produhir calor espoutàneament.
Culoricídad. Caloris producendi facultas.
GALORinCAGIÓ. f. La acció por la qual se
produbeix lo calor. Calorificacion. Actio qiiie calor
producitnr.
GALORÍFICH, ca. adj. Lo que calenta. Calo-
TifM. Calorificns.
fU^LOHimmo. m. Instrument pera medir lo
CAL Í78
calor específich dels cossos. Calorimelro. Calori-
metrum.
CALORÓS, A. adj. Lo que té calor. Caloroso,
caluroso. Ardens, calidus.
GALOROSAMEBiT. adv. m. Ab calor. C-aloro-
samente. Ardenter, calidè, fervidè.
GAL08TRE. m. La primera llet de la femella
desprès de haver |arit. Calostro. Calostrum, i, co-
lostra. Ui.
GALOTO. m. Metall portat de Amèrica dels re-
siduos de la campana de un poble anomenat així
en la província de Popayaut ; y diuhen que acudia
1 bestiar ahont s' ohía pera lliurarse de las tem-
pestats. Lo vulgo li atribuheix vàrias virtute, y '1
mescla ab lo del batall de las campanetas anome-
nadas de Caloto, pera tocarlas quant trona. Caloto.
Metallum calotum dictum.
CALPA. f. ter. Peix.
GALQUILLA. f. ter. Peix.
GALRADA. f. ter. flamarada, incendi.
GÀLRER. v. imp. gIldrer.
GALS. f. Espècie de pedra que cremada s' es-
ponja y torna blanca. Cal. Calx, cis.
CALS AMARADA. Cal mucrta. Macerata, diluïa calx.
GALS VIVA. La que no està amarada. Cal viva.
Protoxydum calcis, viva calx.
GAL8A. f. ter. mitja, y pi. Vestidura de home,
ab dos camals ó cuixots que s* uneixen en las cui-
xas. Calzony calzones. Lumbare, is, femoralia,
ium, braccffi, arum. || ant. mitjas de sota. p Entre
gitanos, grillons. Calzas. Compedes, um. | plur.
ant. BOTINS, POLAINAS.
ABAIXAR CAL8AS. fr. ABAI3UR LO CAP.
DESFERSE LAS CALSAS. fr. Descordar los botons ab
que se sostenen. Desatacarse. Femoralium lígulas
laxaré, solvere.
PORTAR LAS CALSAS. fr. met. Dominar la muller
al marit. Llevar, ponerse, calzarse las bragas ò los
calzones: en casa de Gonzalo mas puede la gallina
que el gallo. Priores partes uxorem agere.
posARSE LAS CALSAS DE ALGÚ.fr. met. Gobcruarlo,
manarlo. C-aharse d alguno. Aliquemsibi subdere.
siBERSE CORDAR LAS CALSAS. fr. Tcuir coueixc-
ment, podorse gobernar sèns ajuda de altres. Salir
de mnntillas ó panales; estar criado. Ex ephebis
e\cessiss(».
GALSADA. f. CALSAMENT. || Carretera empedra-
da. Arrecife, c^lzada. Strata, munita via, strata
viarum.
CALSADOR. m. Llenca de banya ó de pell pe-
ra calsar ab comoditat las sabatas. Calzador. Cor-
nea, coriacea assula.
CALSAMENT. m. La acció de calsarse. Calza"
dura. Calceatus, us.
CALSAR. V. a. Posar à algú 1 calsat. Cahtn\
Calceo, as, calceos índuere, inducere. || Arrimar
terra à certas plantas, com àpits, escarolas, etc.
pera que's fasan tendras y blancas. Aporcar, aeo-
gomhrar. Ablaqueo, as, terra condcre, ol>ruero. |j
276
GAL
DICCIONARI
CAL
Cavar al rededor dols arbres y arrimar on pocb de
terra à la soca. Atelillar, rnhar, recahar. Aggero,
as, adohrno, is. H Tenir lo pen cerla llargària; y
així 's (llu: CALSAR deu punts. Cahar. Certam cal-
Cei longítndinem pedem adax|iiare. | Sér lo sabater
de algú; y així 's diu: fulano calsa mòlts senyors.
Calzar, Alicujus sutorem esse, alieni opns calca-
rium curaré. | Afegir acer à la punta de la rella y
altras ferramentas. Acarar, calzar, Caly])e refice-
re. II Guarnir la part inferior de alguna cosa ab
una altra de mès forta pera que la soslinga y con-
servem cmn; paret, rodas, etc. Calzar, Fulcio, mu-
nió, is. I Parlant de armas de focb aVeansar un de^
terminat calibre. OaUar» Gapacen esse% | BMre
gitanos posar giiltons. Calzar» Gompedíbtts vinci^
re. J Tranrer los bolquers é las criaturas y veeür*
los de curt. Sacar los fiéi, pomer ii rtdiméo» tu*
fanlulus ab involucris expediré, liberare.
Qll CALSA AB AMICH Ò PARtÜT, GALSA CAR Y ItBS
DOLENT, ref. Denota qw ài ha mòlts que als atiiiebs
los fan las cosas mès dolentas y mès earus. Lo
ruÍH me gaste el amigo, que h bmeno proAto ei eln-
diV/o.Mcrcesquasquemalas uestersibi sumat amktis.
OALBARMU v. r. MzMfwe. Galoeo, as, calcío,
is, sibi calceos induere.
GAL8AT, DA. p. p. Cslzadó. Galceutus. | m.
Botas, sabatas, espardenyas, mitjas y tol lo que
cubreix lo peu pera sòn resguart. Calzado» Crepí->
ffi, calceamentum, i , calceatus, us. ) Toi lo que
cubreix y adorna 'Is peus y camas. Calzéio, GaV
ceameatum, i, calcearaen, inis, calceatus, us. |
Lo religiós que porta sabatas y mitjas, à diferència
de altres que no mès portan espardenyas ó sandà-
lias. Cmhadú, Calceatus, us. jj Aucell que té las
potas cubertas de ploma. Caizúdo. Avis plumípee*
II Animal que té las potas blancas y *1 cos de altre
color. Se diu regularment dels eaballs. OihUo.
Alterius coloris pedes habens animal.
GALSAflMS. f. pi. aum. Cak(metzo9, Laxa fe-
moralia.
sÉi UN CALSASSAS. loc. Sér mòlt fluix y condes-
cendent. Ser tm calzonazoi. Inertem, desidem esse.
GALBATEE. m. calccter.
GÀL8BCH T GÀL8EB. m. | ciuBl.
GAUEB. f. GALSAS.
CALSETA. f. CALCETA.
CSALSETEE. m. GALCim.
GAL8IGAA. v. a. y derivats. mpiTui.
CALSICH. m. V
GALSILLA. f. Espècie de mitja sens peu. M-
ceum. Tibiale, is.
GALSINA. f. Gals al punt de emblanquinar. £e-
ckaia, Gaix ad dealbandum nucerata. || Mescla de
cals, pedra menuda y altres materials. Calcina.
Rudera calce et arena commixta.
GAL8INACIÓ. f. y
CAUBlNAlfENT. m. U acció de calsinar. Cah
cinacion. Exustio, nis.
CALSDf AB. V. a. Eedubír é pob loi melalb ò
pedras per medi del foch. Cakinar. Calcino, m-
mo, concremo, as, in calcem redígere.
GAL8INAT, DA. p. p. C^íkinado. CalcinalUS.
GALSnf AYRE. m. Qui fà cals ó tracta en ella.
Calero, Balcarins, ii.
GAL8I1IEB. m. Bassa pera amarar la cab.
Caiero. Balcarius, ii. || calsinatrb.
CALStlfERlA* f. La casa ó lloch aliónt se vea
cals. Caleria. Offlcina calcaria.
CAIjBDíÓS, A. adj. Lo que té mòlta cals. Oil•
c&rco, Balcarius.
€AL8Ó. m. Botí sens sola. Botiny polaÍM. Ti-
biale sine sol i is.
CAL•lMmA. L Mt. Ruínas de un edifici. &-
combros, Rudus, eris.
CÉIigQWi m. pi. urrjAS. | calsas.
CALBOTAft. m. iutxacas.
CALBOTETC T GALSBn. m. Calsas de tela
per sola dels pantalons, etc. Calz<meilh8, paü^lft.
Femoralia, ium, subligar, aris, subligaculum, i.
GALT, DA. àú}, aat. galkfit.
MÉXTRIS BS GALT 8B PELA. ref. OB CALBNT BN CA-
LENT SE PELA.
GALTBBI8AB. V. a. gactbrisar.
GALTIHET. m. calfret.
GALTUU. m. ant. cavtbri.
GALUGH. m. ter. Espècie de peix de mar y
de riu. Cierlo peecaéo. Piscis sio dictua.
GALUIX. m. ter. tronxo.
GALÚMNIA. f. Acusació disa y malicíosu. €^
lumnia. Calumnia, s, calumoiatio, nis. | Falsa dn
vinitat dels Ateaienses. Calvmnia, Calumnia, ».
AFiANSAR DE CAL^MNU. fr. fOT. Fér oUígadé I'
acusador de probar lo que dedubeix cootra ï vu-
sat. À^àMzof ie ealwmniü. Se suo periciüo Tudeai
dare pro verilAte tfocusatioois.
JURAR M CALi^MNU. fr. for. Prestar las parts U-
tígans al principi de plet Jurament de que no pr»-
ceheixen ni procebirèn de mala fé. Jurar de eukm-
nia, Calumniffi jurameutum dicere.
GALUlOflADOB, A. m. y f. Qui ealumnia.
Calumniador, ínficiator, calumniator, criminalcr,
oris, sycophanta, as.
GALIMNIAL• udj. CALUUNióe.
GALmnflAB* V. a. Acusar falsament, culptr
al innocent. CafumiiMif . Galumnior, trín» alicui vel
in aliquem mentiri.
GALUBINIAT, DA. p. p. CeÀumniado. Galum*
niatus.
GALUmviÓB, A. adj. Lo que conté caldmnía.
Calumniosa, Calnmniosus.
GALUBINIOSAlIEFrr. adv.m. Ab falsa acusa-
ció. Ca/timNiosatneii(«.Calumniosè, per calumniam.
GALVA. f. Lo casco del cap sens cabells, Caha,
cúlvicie, calvarioy ealvez, y %ahatrueno la que
pren tot lo cap. Calva, calvaria, ae, calvitium, ii.
calvities, ei.
CALVARI, m. Llocb en que Jesucrist consumi
la redempció. Pròpiament signiBea Hodi de cala-
CAM
GATAU.
CAfl
vn
ifí». Galtarinm. ü , Tit Moni. || ter.
HA. f. Nom de onas relígiosas de la
ra Senyora del calvari. Càfrarta. Cal-
lialia.
■A. f. aorn. CalvMiü. Caivitimn, ü,
raUiis.
UL V. D. Anar filtaat lo cabell. En-
vesco, is.
üTf DA. p. p. E^eaheeido, Capiüis
ík. f. CALVA.
. m. d. Calvete, ealviUo, Calvolus, ral-
A. f. GALTA.
i Ò GALümA. f. aat. Eapócie de
! que mès regalarment s' uaava em la
mtjiaas. Mkalma. Jaculnin, lelmn.
■HE. m. Secta de Calvino, que ï any
eslerrada de Fransa per Y edicte de
-e 'Is mòlts errors del Calvinisme són,
^esltua é reproba sols perquè vól,
er à mérít ni demèrit: qae dóna als
una íé que no poden pMlrer, y ua
I priva la llibertat; quedis jnstos no po-
1 del pecat original, fór aíngnna obra
m obligats i feria ni à guardar los ma-
litres errors condemnats per la escríp-
B, nnts Pares y per la Iglésia universal,
sn quels errors de Calvino són 1400:
Calvínismus, i, calvini secta, doctrina,
L. m. Sectari de calvino Heresiar-
m, Calvmiiki. Calvinista, ae, calvini
A. adj. sap. Ca/vittno. Sununè
A. adj. Qui té tot lo cap ó part de
iUa. Calvo, Calvus.
TOT Ó GOM LO PALMILL DE LA MA. C^h-
tuL•kaz•, Cucurbita glabrior.
CALVO. fr. Pérdrer los cabells. J?iuMif-
or. Calveo, es, calveaco, is.
ant. GALS.
. m. Instrument ordinàriament de pla-
) un peu pla, y remata en un vas en
pna \ vi en la missa. Céliz. Calix,
lélB à manera de célser. cota, vas.
TCIol dels princeps soberans de Tar-
Shanss, i, scytbarum ad ortum ímpe-
Nrsia qualsevol senyor de la cort.
Ni.
. Sa los animals la part del cos entre
jeaolL fitmtL. Perna, tíbia, se, crus,
I del C4>s de las Uetras com en la m,
dUoBga littere pars. || Lo pal ó Unea
^ptb p^ja ó baixa mès que '1 cos de
àHkntm procidenlií, procerítas. \ Part
allgy elf>aii»i. fMai. AUiorom res>
tia. I Lo cap de la fona. Jiamaí) píema. PiuidaB
extremitas. | La part de la mitja desde '1 taló fins
al genoll. Cana, Tibiale, is. | La del botó y sem*
blants. fftúlUt, Ansula, ». H En la prempsa de
imprempta cada un dels muntants qus serveixen
de peu y costat pera assegurar la prempsa. /^ma.
Fuleram, i. | In las plantas lo tronxo, troncb ó
trompa. Tallo. Scapus, i, stylus caulís. | En lo bot
lo coll per ahònt nya. Ptngo, Amkinum, i. Q pi.
^ Los miatanta de la taula. Pt/s. Pedes, um.
CAMA k GAMA. m. adv. TANT i TANT.
GAMA Assi CAMA ALLÍ. m. adv. Ab las camas se-
paradas. X horeajaiai^ d horcajaiillas. Diductis
cruribus.
GAMA Dl iLAT. Cma. Culmus, caUmus, i.
GAMA Dl nOCKEA. aut. GAMATOET.
GAMAS DB laóQuiL ó DK CÍN6CIL. Qui las té llar-
gas y primas. 2anquiva»o. Exílibus cruribus bomo.
Al LAS GAMAS NUAS ó ciCAS. £» pcrnetos en pter-
na$, de$nuda$ las piemas, Nudis cruribus.
AGAFA! Fil LA GAMA. Apemar. Cmra appreben-
dere.
GAlllGAlSB LAS CAMAS i COLL. fr. ANAl i PIV.
ESTAi L GAMAS. fr. mot. Haver eixit bé de algu-
na disputa 6 dels càrrecbs que *s ttn, ó de algun
perill. Sacar kien el eaballo ó 9atar el eahallo liwh
pio, Sese ex redaigutione feliciter expediré. | met.
Fér alguna con difícil y perillosa evitant tot dany.
Sacar hien el eaballo, ó el eaballo limpio. Eém ar-
duam sine ulla noxa exequi.
ESTiiAiSB LAS GAMAS. fr. fam. Passcjarse. Siti-
rar^ esUnder la$ piemas. Deambulo, as.
BAvÉi i GAMAS. fr. fam. AcoNsiaua.
MÓOlll VIOLUrrAMlMT LAS GAMAS. loC. POTMar,
Properusgressus festinare, crura violenter jactare.
sia LA GAMA DEL MAL. fr. fam. Denota que algú
es la causa del mal que suoceheix. Ser el éedo «c-
ío. Crimina omnia in aliquem verti, attribui.
TALLAi ó siGAi LAS GAMAS. fr. Impedir los medis
pera fér fortuna. De$jarretar, corlat loe patot, Co-
natus reprimere. | Debilitar las forsas. Deejarre^
tar. Enervo, debilito, as, vires confringere.
TALLA! LAS GAMAS Ki LA GoavA. fr. Debilitar
mòlt. Desjarretar. Suffn^ino, subnervo, as.
Tiifii lONAs GAMAS. fr. Sér mòlt caminador. Te-
%er pies 6 buiMS pies, Perniciter gradi, currere.
TVNU UNA GAMA i LA SIPULTCIA Ó AL POSSAl. fr.
met. Denota que algú es tant vell ó tant malalt
que no pót tardar à morir. Tener wn pié en la se^
p«f(ura. A sepnkro non longè abesse.
TllNCAl Ó TlEIfGAlSE LAS GAMAS. fr. mOt. ImpOS-
síbilitar ó impossibilitarse pera alguna cosa. Car-
tar ó coríarm las piemas. N^gotium impediré, sibi
ipsi impediré.
víldeeesb de las GAMAS. fr. Escapar corrent.
PoHcr pies en polvorosa, tomar las ie villadiega.
Fugere, aufugere.
GAüAGUmT, A. adj. Dit del que té U pu cort
Pasicorto, Brevioribus gressibus incedeis.
Í78
GAM
DICCIONARI
CAH
CAMADA» f. Cop de cama. Pernada, Calcitra-
tus, ns. II ter. bancada. 3. || Pas Ilarch. Tranco,
gambada. Passus grallatorius.
k CAMADAs. m. adv. A salts, apressuradament. A
paso largo, à traMos, Cítalo passu. || met. ter. 1
TIBAS.
GAMADRÉA. f. Herba. Camadreu. Camadreii,aB.
GAMAFEO Ó GAMAFEU. m. Pedra en la
que 's troban figuras y representacions de paíssos,
y altres jochs de la naturalesa. Camafeo, Prominen8«
effigies.
GAMAL. m. ant. Grillons de fusta, que posats
en lo coll de las camas impedeixen lo caminar lli-
bromont. Cepo, corma. Cíppus, i, coropes lignea. ||
pi. En los arbres las brancas majors que's soparan
inmediatament desde la soca. Brazos, Brachium,
ii. II ter. Cuixot de 'Is pan talons, etc.ifu<Io, calzon.
Femoralia, ium. || Espècie de botí ple de casca-
bells. Borcegui, Cotbarnus, i. || ant. botas, grebas.
CAMALEÓ, m. cama lleó.
CAMALDULEUSE. f. Orde de religiosos funda-
da en 1009 per sant Romualdo baix la regla desant
Benet ab algunas constitucions particulars y bàbit
blanch. Son monasteri principal es lo Mont de la Co-
rona en TApenino. Fon aprobada en 1703 per Ale-
xandre II. II adj. Lo pertanyent à dita orde ó à sos
religiosos. || m. Religiós que segueix la orde del
mateix nom. Camalduleuse. Camalduleusis.
GAMALEUGA. f. Planta de fnllas rodonas ab
puntas, de un vert obscur, la cama roja y ramosa
y la flor groga. C^imaleuea. Cbamsleuce, ea.
GAMÀUGH. m. En Barcelona, Madrid y algu-
nas altras parts lo qui està regularment en las
plassas ó altres paratges públichs, ab unas cordas
al coll, à fi de que qualsevol puga servirse de ell
pera trasportar cosas de pes de una part à altra,
guanyantse així la vida. àlozo di cordel 6 de eiqui-
na, ganapan, faquin, palanquin, y esportUlero. p.
And. Bajulus, i, phalangarius, ii.
GAMALLADA. f . Lo cop que 's reb en la cama
y són efecte. Pernada. Cruris ictus.
GAMALLAEGH, GA. adj. Se diu del qui té
las camas llargas ó *1 pas. Paíilargo, zanquÜargo.
Longioribus gressíbus incedens.
GAMALLEÓ. m. Animal com un llangardaix,
ulls grans y fondos, camas llargas y dretas; té
quatre potas y en cada una tres dits; la cua llarga
y plana , y s' agafa ab ella '1 mateix que ab las po-
tas ; en lo cap té una espècie de cresta y dos ober
turelas que li serveixen de nas; no té orellas. Los
antichs deyan qne's mantenia del ayre; però al-
guns afirman bavérlos trobat vàrias moscas en lo
COS. Sòn moviment es pausat y grave. Pren dife-
rents colors y 1s muda fàcilment. Camaleon. Cha-
mffileon, is. y astr. Una de las dotze constel•lacions
australs observadas pels moderns. Camaleon. Cha-
msleon, is. || Planta medicinal, angèlica. | Al*
Ira planta semblant, de arrel morena. (ÀimüUon.
ChaoueleoB niger. •
GAMALLEÓ PARDO. Animal de Abissínia semblant
al camell en la figura, encara que Sejour diu que
sols en lo cap, y en la varietat de colors al tigre y
à la pantera. Camaleopardo, pardal, camello par-
dal. Camellus pardalis, chamxlopardalis.
GAM ALLERAS. f. ter. caramellas.
GAMALLIGA. f. lligacama.
GABIALLOGH. m. ter. Enginy pera pescar.
Red. Reté sic dicta.
GABIALLUHENT, A. m. y f. ter. Nom que s
dóna als pagesos de la montanya. Montanéi. Mob-
ticola, x.
GARf ABIILLA. f . y
GAMAMIRLA. f. Herba medicinal que corann-
ment produheix unas camas altas de dos à Ires
pams, poblada de unas fullas espessas y menudas.
n' bi ba de vàrias espècies. Manzanilla, camamila,
Anthemis, idis, chamaBmelon, i, chamomilla, ae.
camamilla romana. La que té las flors llustrosas
que naixen en lo mes de juny y juliol, de olor
agradable, sabor fort y balsàmich que ban com-
parat al de las pomas roquetas ; s' emplea com i
tònica estomacal y contra la febra. Manzanilla ro-
mana ó noble ó fina ó de boliea. Anthemis nobilis,
chamomaelum nobile, chamomilla romana.
GAMÀNDULA. m. camaldulense. S. || Espècie
de rosari que usà '1 beato Miquel de Florència, ber-
mità de la Camàndula. Primerament tenia tres de-
nas, y desprès cinch y fins à sis. Camdniula, Fr»-
catoria corona ter denis globulis constans. J[ Belfah
quería. Camàndula. Versutia, «, callidilas, alis.
TENIR MÒLTAS CAMANDCLAS. fr. irou. Touir mòltis
bellaquerias. Tener muchas camdnduUu 6 camkat,
mas eonchas que un galdpago. Calliditate, versutia
pollere.
GAMANDULER, A. m. y f. Qui té mòlUs ca-
màndulas, hipòcrita. Camandulero. Versutus, i.
GAMANHATA. f. Planta capil-lar del Brasil,
que creix sobre 1s mès alts arbres, y 'Is cobreix
enterament: es com un borrissol pardo, y fà fins
à sis fullas, y à vegadas una sola semblant h la
del romaní. Camanhaga. Camanhaya, ».
GARIAOBERT, A. adj. Qui té las camas ober-
tas. Perniabierto. Divaricatus.
GARIAPÉ. m. CANAPÈ.
GAMAPRIBf , A. m. y f . Qui tè las camas primas.
Zanquivano. Oblongis gracilibnsque cmríbushonM.
GÀRIARA. f. La pessa ahont lo rey dóna au-
diència, y ahont sols tenen entrada *]s gentils ho-
mes, ajudas de càmara y embaixadors. Cdmara.
Interior regiae domüs aula. || Nom comú als con*
celis compostos de president y diputat sens núme-
ro fixo. Cúmara. Concilinm, collegium, ii. | En la
anatomia part còncava del cràneo que và à parar
al exterior de la orella. Cdmara. Camera, te.
címara alta. En Ingla terra 1 concell ó tribunal
superior compost dels senyors, qual número es
al arbitri del rey. Cémara alta. Primorum magna-
tnm exedra, eoneb^e, coU^um.
GAH
CATALÀ.
GAM
279
CAMAAà APOSTÒLICA. La 60 quo's tractan los nego-|
cís pertanyen ts à la tesoreria ó dominis de la Tglé-
sia. C4mara apostòlica. Camera apostòlica, ponti-
fleianun rationum cúria.
CAMABA BAIXA. La quc cstà composta dels dipu-
tats de las províncías, vilas y pobles. Cdmara haja
ò He hs comunes. Popularium collegínm, conci-
liom, convenlus.
címaea ihtebial. Aquella en que *s judican los
negocis dels prínceps del imperi. Cdmara impe-
riaL Imperiafe tribunal.
clMAiA obscüba. Terme de maquinària y de òp-
tica. 'S reduheix comunment k una caixa de fusta,
en que hi ha un canó ab són vidre lenticular; de
manera que s* acoste, y s'aparie pera buscar lo fo-
ro; rebut així *1 raig de la llum, que va à parar à
un mirall elevat al àngul de 15 graus sobre 1 pla
borisontal de la caixa : de aquí ressaltan los raigs,
formant àngul de reflexió igual al de incidència
à iu vidre desllustrat que està sobre *1 mirall, for-
mant ab ell lo mateix àngul que'l pla inferior; y
en aquest vidre desllustrat, que no déu rébrer al-
tra Uiim que la que entra per dit canó, \s pinta
r objecte ab tots sos colors y proporcions. Cdmara
oUeura. Conclave solaribus radiis, nisi per angus-
tmnfuramenundequaqueimpervium. || pI.cambbas.
CAMAEA-GUBA. Certa planta del Brasil. Cdmara-
mòa. Camara-cuba.
CAMAMADA. m. Company, amich. Camarada.
AmicoBy i, sodalis, is, socius, ii, commilito, nis,
contiiUiualis, is.
GAMABA-TINGA. f. Herlm, lliga bosch del
InsO. Gamara-tinga. Camaralinga, a'.
GAMAHER. m. Dignitat ó empleo; y aíxi s*
diu: Canonge camaree. Camartro. Cameraríus, ii.
I Criat de distinció que serveix ò mana tot lo per-
tanyent à la cambra. Camarero. Cubícularius, ii.
axABEB DBL REY. Eu la casa real de (.astilla se
anomenava així '1 principal de la càmara del rcy,
ftas qae s' introduhí ï estil y noms de la casa de
lorgonya, que prengué '1 nom de sumiller de
corpg. Camarero mayor. Regió cubiculo pnefectus,
regius rubicularins. | caxbrer.
CAMARESA. f. cailírista. || cambrera.
GAMARERÍA. f. Cert tribut que 's pagava en
tflops del rey D. Pere à la càmara real ; y consis-
tia en 40 marevedissos per miller dels que *1 rey
pigBvaà sos criats. Camareria. Pensió nis. || L* em-
pleo ú ofici de camarer. Camareria. Cubiculanim
nÍBÍ8terium.
CAMARIf- m. Pessa detràs del aliar de algu-
na imatge, ahont se guardan las alhajas y vestits.
Cümarin. Sanctius amiarium, reconditior cella.
CAMARILLA, f. En los estudis de gramàtica
la pesn ahont se donavan surras. Camarilla. Se-
eretlus cubiculum.
GAMARI8TA. m. Ministre del consell de la
càmara. Camarista. Supremi consilii senator. || f.
Dama què serveix à la reyna, princesas ó iníantas.
C^mansta. Regin» à cubiculo foBmina, cubicularia
omatrix.
CAMARISTA MAJOR. La dc mès autoritat entre las
([ue serveixen à la reina, lla de sér una grandesa
de Espanya y entre altras preheminéncias té la de
manar à totas las que serveixen en palàcio. Cama'
rera mayor. Primària fccmina regin» cubiculo
pnc osita.
GAMARLENCH. m. En la casa real de Aragó
equivalia à camarer de Castilla. Camarlengo. Regii
cubiculi pnefectus. || cardenal.
CAMAROJA. f. II MORELLA ROQUERA. Q XICOTRA.
CAMAROT. m. En las embarcacions divisió pe-
tita pera posar lo llit. Camarote. Cubiculum, i.
GAMATIMÓ. m. Barra de la arada. Timon.
Temo, nis.
GABIATORT. m. Sancallòs en dins. Estevaio,
patiestevado. Varus, falcipedins, loripes, edis. jj
Sancallòs en fora. Zambo, patizambo, zancajoso,
zancajiento. Pansus, valgus.
GAMAURA. f. Espècie de montera ab dos pun-
tas que tapa las orellas. Papalina, becoquin, galó-
cha. Pileus ansatus.
GAmBI. m. Permuta. Cambio, irueque, permuta.
Permutatio, nis, mntuum, i. J Aument ó disminu-
nució del valor que 's dóna à la moneda al temps
de pagar en las províncias ahont se destina. Com-
bio. FoDneraria pecunia, permutatio. | L* interès ó
ganància pera pagar las llctras. Cambio. Fosnera-
ria pecunia, permutatio. | L' acte de péndrer di-
ners, obligantse per cert premi ò interès à abonar-
lo en la part que s* ajusta. Cambio. Pretii causa
pecunia permutatio. || Tomàs de lo que sobra en
una barata. Premio. Ultra sortem mercès. || Lo dels
presoners, cange. || Lo de paper moneda en diners,
y al revés. Agio, agiotaje. Permutatio, nis. || Mu-
dansa, alteració, varietat, Cambiamiento, mudanza.
Mutatio, nis, varietas, atis. || Entre gitanos aman-
CF.BAME5T. || Cert hninor contingut en las vcnaspe>
titas dels animals. Cambio. Quidam humor. || Lo
lloch ó casa ahont se fan los cambis. Cambio. Fò-
rum, i.
GAMBI M!m:t. La permuta ó barata de unas nio-
nedas ab altras pagant cert intents. Cambio minuto.
PecunicE seu monetarum permutatio pacto foenore.
k LAS PRIMER4S DE CAMBI, loc. met. Al comeusar
algun negoci. A las primeras de cambio, Penè iii-
cepta re, prima facie.
CAMBI SECH. Lo ncgoci quc *s fà donant diner à
canibi ab lletra fingida ocultant lo guany ó interès
que resulta à qui dóna *1 diner. Cambio $ero. Fa-
llaci syngrapha pecunis permutatio.
DAR LO GAMBI. fr. Fér burla. Bacer burla, burlar-
se de alguna cosa. Alícui, alíquem, in aliquem, in
aliquo illudere; aliquem ludifícare, illusione deci-
pere.
DONAR k GAMBI. fr. GAMBIAB.
E!f GAMBI. m. adv. En cambio, en recompensa.
OperK pretio, mercede.
CAM
DlCGIQNiRI
CAM
rÉxMBM LO GAMBI. fr. Deixar86 engaoyar «èns
adonàrsen. Dejara enganar, iejarse embíuuarf de-
jarsi embair. Se irretiri alicajus fallaciis; per im-
prudenliam in adversarii laqoeoa incídere.
TOftNAi LO GAMBI. fr. Diet. Traclar à algú com ell
ha tractat. / agar can lé mimna tnoneda. Par pari
reíerre.
GAHfBIABLE. adj. Lo que *8 pót cambiar. T-am*
kiahU, Permutabílís, commutabilÍB.
GAMBIAIlls, 8A. adj. mudable, vabiablb.
CAMBIADOB. m. Qoi cambía. CMmkiador,eaiiih
hiante. Permutalor, is. || ant. goebbdob bb gambi.
I CAMBISTA.
GABIBIADmiIA. f. ant. cobbbdobu.
CAMBIAIIElfT. m. ant. gambi 7. 1 La acció de
cambiar. Camhio, Mntnüm, i, permntatio, nis.
CAMIBIAB. ▼. a. Baratar, permutar. Camhiar,
Commuto, permnto, as. ) Variar, alterar. Cambiar,
Mnto, as. || Donar ó péndrer diner à cambi. Carn-
hiar, Pecnniam questni dare, aocipere; collybo pe-
cuniam accipere. J Mudar una cosa de una part à
altra. Mvidar, traslaiar, tramuiar. Tnuisfero, ers,
transmuto, as. || nàut. Girar las velas de modo que
las hi pegue U vent. Cémbiar. Dare vela ventis.
GAimATi DA. p. p. Camhiai». Permutalus.
L. f. ant. GAMBI,
m. Qui pren diners en un lloch y
*ls dóna en altre girant lletra per cert premi ó in-
terès. Csmbiita. Mensarius, nnmmularius, ii.
GAMBBA. f. Sala. Àjpotentü, eúmara, Gubícu-
Inm, i, dieta, m. || obaneb. || La sala de popa en
las embarcacions. Cémara, Gubiculuro, i, dista,
s. p L* eiierement de la persona. Céwuira. Yentris
purgamtnta. y ant. menjadob. t, || fato.
ESTAB EN LA GAMBBA. fr. ter. ESTAB EN GAFBUA.
TBABALLAB EN CAMBBA. fr. Trabellar privadament.
Trahajar privééemfnte, Privatím agere.
CAMmmMM. f. pi. Fluix de ventre. Dnfmo, eà^
maroi, diarrea. Profluvies, ei, ventris Buius.
CAMBBAS PE sANCi.Fluíx devcnlre, ep que *8 trau
sanch. l>úfiiffrtc«.D)ssentería,ie,sanguin8tio, nis.
QUI TÉ CAMBBAS. Cúmartento. Foriolus, i, ventris
profluvium patiens.
TCNiB CAMBBAS. fr. fem. /fff ifi Mfetc. Ventris
fluxu laboraré.
CAMBBAHmA. f. y
CAMBRAT. m. Tela mòlt fina que pren lo nom
de la ciutat ahont se fabrica. Cambray, Gameracen-
sis byssus. || Lo que li sembla ó pertany. Cambra-
%iaio. Cameraeensi bysso similis.
GAMBMATÓ. m. Tela semblant al cambray,
però mès basta. Camèrai/ím, Cameracensis bfssus
crassíor.
ÇAMnUBE. m. ant. gamabbb. || En los hospitals
lo qui cuyda de la cambra. CamanrOf eabo ie tala,
Cubiculi in valetudinariis pncfectus.
GABIBRERA. f. La criada de distinció de la
casa de senyors. Iknuella, camarera. Cubícularia
ornalrix.
GAMBSETA. f. d. Camarilla^ tammr
culnm, i.
GABUAOTA. f. Lloch ó qnarto infe
mals endressos de la casa. Chiribitil. De
donius pars.
GAMBUIX. m. combvix.
GAMEDBÍB. m. Planta que 's cria ea
pres y pedregoses; fà las fullas petitas y f
à las del roure; la flor bermellenca y ai
Camedris, camedrio, Teucrion cbamapdr)'i
GAMEJAR. v. n. Móurer las caHias.
Crura violenter jactare, crebrò movere. |
de pressa. Pem$ar, Festino, as.
CAMELL, m. Quadrúpede del oos m
ab un jep en lò llom; aguanta mòh pe
mòlts dias sens b^urer. Camello, Camellui
CAMELLA. f. La femella del camell.
Camellus fcBmina.
GAMELLEB. m. Qui mena y cuyda
mells. Camellero. Camellarius, ii.
GAUELLET- m. d. CamelUjo, Camelln
GABBEPITO• m. Planta de la altura
peu, naix naturalment sens cultiu en vài
de Espanya; té las fullas divididas en ti
gons, las fors petitas y grogas; es resinoi
pedeix un olor semblant al del pi. Píiii
crium chammpitys.
GAMEBLENGH. m. camablecb.
GAMETA. f. d. Piemeeita, Parva 1
pessa corva de la arada desde '1 deu tal fin
GaMpago, cama. Bura, a% buris, is.
GiMETAS T k puGiB. loc. ter. Per denotar
tut ó llestesa en sortejar lo perill, romor
Uadiego. Fugam capere.
gAmFOBA. f. gínfoba.
GABirOBAB. v. a. ganfobab.
GABirOBAT, DA. p. p. canfdbat.
GABlt. m. La terra batuda ó trepi^
transitar de un paratge à altre, ramtao. '
«; iter, ineris, trames, itis, actus, us. | ]
de una part à altra. Camino, Via, s, ilei
trames, itis. || Cada un dels viatges que
va à cercar alguna cosa, com: fér un gai
gua. Viaje, camino. Iter, ineris. J Medi (
CanUno, medio, recuno. Via, le, ratiOi q
reter. Camino carreuro, de rmedas, Coi
commuois via. D mil. Cubert. Camioú
Operta, loricata via. || De ferradura ò I
Camino de herradura, Semíta, m. | Rali
Carretera, ramino rfa/. Regia , publica,
communis via. || met. Lo medi mòs Cacil,
segur pera ía consecució de alguu il. j
real, rarretitro, trillado, Tula via.
camí pe sant JAUME. ^lA LÍGTE^.
CAMÍ DEET. m. adv. Directame^l. Cm
cho. Directe.
CAMÍ FEBBAT. «. CaUÍ 40
herradura, Semüa, «.
CAMÍ üEiHBaH. |4 can#
GÀM
GiTALi.
GÀM
181
9
%
I
11
1
J*s
n^i
th
jaus. Cmmm0 §eneral ò real. Iqgia, publica, mili-
tarà, commanis via.
▲NAE CADA QUAL PER SÒN CAMÍ. fr. Se diu dels
que discordaD en las opinions, /r cada cual por iu
camino. In varias abire sententias.
ANAE DE CAMÍ. fr. Estar de pas en un lloch per
arribar à altre. Jr de viaje. Iter facere.
A.NAa FOIA DE CAMÍ. fr. mel. Obrar sens método.
/r fuera de camino. Temeré, inconsultò agere. Q
Prosseguir ab error. Ir fuera de camino. A recta
via aberrare, deflectere.
ANAA PEL camí aEAL. fr. met. Seguir la cor-
rent ó acostumarse à alguna cosa. Jr por 6 con el
tkorrillo. Trita viA pergere. J met. Facilitar la con-
secució de alguna cosa. Ir pitr el camino real. Yia
\iU pergere.
COSA DEL CAMÍ. Vial. Yialis.
DE CAMÍ. m. adv. Al mateix temps. De camino.
Obiter.
i»EsrBi LO CAMÍ. ir. Tornar alràs pi*l mal-^x
dini. Daandar. Yiam repeleie.
MTiuò DE TRES CAMINS. Lo llocli aliont SO divi-
deiien. Tritio. Trivium, ii.
iini AL CAMÍ. fr. Eixir al encontre. Salir al en-
tmtro. Obviam alícui ire. || Parlant de lladres.
Sdliear. Expolio. as. || met. Prevenir la idea ó in-
leoció de algú. Salir al camino. Prdevenire.
EiOnTAR LO CAMÍ ÜE LA ESCALA Ó DE LA PORTA.
fr. Triorer à algú de casa. Enseuar la puerta de la
caíír.t domo exp'llere.
Hi CAMÍ. fr. CAMLNAR.
FÉiiòxcAMÍ. fr. Seguir algú'l camí que em-
pren. iriK camino. Proposilam viam facere.
GoiiDECAMÍ. fr. Apartarse del camí dret dirigint-
se i nn dels costats. Tòrcer el camino. Deaecto,is.
MB8 YELL ql'e'ls CiüiLNS. loc. fam. pera dcuotar
qoe ona cosa es mòlt antígua. Mas viejo que la sar-
na, que el repelon ó que préstame un cuarlo. Chao
aotiqniof.
soiivÉRHi CAMÍ .M CARRERA, fr. met. No couéí-
ur medi pera conseguir alguna cosa. A'o haher me-
us, Impossibíle esse.
üo Ti.^iR ALGUNA COSA CAMÍ NI carrera. fr. met. No
leoirorde ni concert. So tener pies ni cabeza, or-
èts »t tmeterio, Um ni son^ no llevar camino. A rec-
ta via deflectere, aberrare.
oiaii ò DONAR UN CAMÍ. fr. Fcrlo ahont no n' hi
havia. Momper, abrir, procurar un camino. Yiam
steniere. I met. Facilitar lo medi de eixir de al-
gDRa dificultat; y així *s diu: dèl orrira un camí.
Ahrir camino. Sternere viam; vitandi periculi cau-
sa melioris fortunae rationem moustrare. || met. Sér
inventor de alguna cosa. Ahrir camino. Rei inves-
tigandx, seu stabilienda^ principem aut auctorem
esse.
pÉNDREi LO CAMÍ DE LA PORTA. fr. Eixirsc de al-
guna cosa. romar, coger la puerta. Abire domo.
posAESB IN camí. fr. Empéudrcr un viatge.
l^nerH #« camino. Ym se committere.
TOMO 1.
QUANT ÀNIllS DR CAMÍ NO VIATJIS 8ÍN8 PA NI VI.
ref. Denota quant convé pera tots cassos la prevén*
ció ó preparació dels medis oportuns. Quien no
trae soga de sed se ahoga. Necessària sedulus c*ura,
ne inopía) damna feres.
QUI CAMLNA MAL CAMÍ, NO FA RON PES À LA FI. ref.
QUAL LA VIDA, TAL LA MORT.
QUI SEMSRA EN CAMÍ RAL PERT LO GRA T PERT LO JOR-
NAL, ref. Denota què traballan en va 'Is que no's va-
len dels medis proporcionals al fi. Quten siembra en
el camino, cansa los bueyes y pierde el trigo. In me-
diam quicumque viam sua semina jactat.
Hínc lassare bove.s, perdere farra juvat.
TALLAR ó TAPAR LOS CAMINS, fr. Embarassarlos, fer-
los intransitables. Cegar los conductos, pasos, oere-
daSy caminos. Yiam obstruere.
TEMR ó NO TENIR UNA COSA CAMÍ. ir. met. Sér ó no
alguna cosa fnndada. Llevar ó no llevar camino.
Rem fundamenlo niti vel non.
TORNAR A ALGÚ k CAMÍ. fr. mct. Fér enténdrer la
rahó à algú, demostrantli V error ó dictamen equi-
vocat en que estava. Meter en ó entrar por camino
ú alguno. Ad meliorem frugem rexlucere.
CAMINADA, f. Passeig llarch pera fér exercici.
Caminada, camina ta. Deambulatio, nis.
CAMINADOR, m. Lo qui camina mòlt yab
velocitat. Àndariego, caminador, andador. Yelox»
o(^is, celer. Q m, pi, Cordó, cinta ó corretja cusida
à la part superior del justillo de las crialuras, que
sosté algú ab la ma pera ensenyarlas à caminar*
Andadores. Gestandis infantilms aptatse fasciolae.
II Lo justillo al qual se cus dit cordó, cinta ó cor-
retja. Apretador. Fascia qua infantes cinguntur.
ANAR SENS CAMINADORS Ó NO NECESSITAR CAMLNA-
DORS. fr. met. fain. Denoia que algú té prou indús-
tria pera manejarse per sí mateix sens ajuda de
altre. yadarsincorcL•s,sincalabazas, comer pan
con corteza. Alieno auxilio non indigere.
CAMINAL, m. ter. Carrer ó camí en los jardins
ó passeigs. Calle. Ordo, inis, via, se.
CABIINANT. m. Caminante. Yiator, is.
CAMINAR. V. n. Anar de viatge de un lloch à
altre. Caminar, andar. Progredior, eris.
CAMINAT, DA. p. p. Caminado. Ambulatus.
CAMINATA. f. CAMINADA.
CAMINET. m. d. Caminillo, caminito. Yia, as.
CAMÍS, m. ant. y
CAMISA, f. ALBA. II f. PesAa de tela ab coll y
manegas , que*s posa immediata à la pell. Ca-
misa. Subucula, ae. || timó de la arada. || gamisola.
II Camisa enquitranada , tros de tela l>asta y usada,
que regularment se fa de las velas ó altre genero
bast empapat en quitrà ó altras substàncias c<)m-
bustibles, pera incendiar las embarcacions óplassas
eneinigas, y descubrirdenit las maníobrasdel ene-
micb. Camisa alquitranada, embreada, defuego. In-
cendiarium linteum.
camisa romana. Part del vestit de ceremónia dels
reys de Aragó. Camisa romana. Túnica.
37
281
GAn
DICCIONARI
DEIXAE k ÀLGl) SENS CAMISA Ó AB LA CAMISA DB LA
BSQUExNA. fr. fam. pera explicar que à algú li ban
pros tot lo que tenia. Dejar d wio sin camisa ó no
dfjarle ni aun la camisa, Omninó bonis aliqnem
spoliare, exuere.
DO.XAR Ó PÉNPRER LA DONA AB LA CAMISA DE LA ES-
QUENA. I oc. Sens dot. Dar ó tomar la mujer en ca-
misa. Indotatam uxorem dare, ant acciperc.
EN CAMISA, m. adv. Sens portar res mès. En -pa"
nos menores. In pannis. || ant. Lleugerament. A la
Ujera. Lèviler, perfunctoriè.
POSARSE ó FICARSE EN CAMISA DE ONZE VARAS. lOC.
que s' aplica al que 's fica en assumplos que no V
importan. MeUrse en camisa de once varas. Alienis
negotiis sese temeré immiscere, implicaré.
jiGARSE LA CAMISA, fr. fam. Expresa la desorde-
nada passió al joch. jugar hasta la camisa, Sorti
vel ipsam tunicam commiltere.
NO TENIR MÈS QUE LA CAMISA DEL DEMUNT. fr. met.
S' aplica al que es mòlt pobre, sèns tenir ofici ni
patrimoni de que manlenirse. No Uner tmo mas
que la capa en el hombro, Inopia, egestate laboraré.
PRIMER ES LA CAMISA que'l Gipó. ref. Explíca la
preferència que déu donarse als parents ó personas
immediatas respecte las que no bo sòn. Mas cerca
està la camisa de la came que el jubon: mas cerca
està la camisa que el sayo: en tal ano naci, qui
quiero mas por mi que por li, Pallio túnica propior»
genu crure, sura propius.
QCEDARSE AB LA CAMISA DE LA BSQLBNA. fr. met.
Quedarse un mòlt pobre. Quedar sin camisa. Ad
summam paupertatem devenire.
víNDRERSE LA CAMISA, fr. Yéndrersebo tot. Vender
hasta la camisa. Omne^ facullates vendere, abalie-
nare.
GAMI8A8SA. f. aum. Camisa llarga. Camison,
Promissa túnica.
CAMISETA, f. d. Camisilla, Parva túnica. |
Pessa basta de cuyro, panyo ó tela pera tapar a -
guna cosa. Funda. Tegumentum, i, theca, e.
GAMI8Ó. m. Pessa de tela ab coll y sèns es-
patllas que planxada *s posa sobre la camisa. Ca-
misolin. Ficta subucula.
GABII80L. m. ant. Pessa de V armadura antí-
gua que tenia la mànega llarga fins à la ma. Cami-
sote. Armatur» veteris genns.
GABUSOLA. f. Camisa fina que's posa sobre la
interior, y sòl estar guarnida pels punys y ober-
tura del pit. Camisola, Subtilior subucula, || ter.
ARMILLA.
GAM laOLÓ. m. CAMisó.
GAMISSA. f. ant. timó de la arada.
GAMORRA. f. Renyina. Zacapela, camorra,
surrikanda, ehamusquina, Rixa, ae, contentio, nis.
II impertinència.
QiB TANTA camorra? expr. ^quí tanta cotilla?
GAMORRISTA. m. Qui fàcilment y per leves
causas arma camorras ó renyinas. Camarrista. Ri-
xator, is, contentiosus.
GAMOaA T GAMOnNA. adj. qae s* aplica
la poma de olor y gust mòlt sabrds y que s* nsa e
la medicina. Camwsa. Barticum malum. H pommu
GAMP. m. Aroplària de lerreno dilatat que eil
fora de població. Campo, Àger, grí, campus, í. |
met. Extensió, àmbit, capacitat. Campo. SpathiD,
ii, campus, i. || Los sembrats, arbres y demés qv
ell produheix. Campo. Arva, safa, omro, mrt^
inm. II En las robas. fondo. || Lo siti ó terreno qua
ocupa un exèrcit, y 1 mateix exèrcit en disposíeil
de pelea. Campo. Siativa, castra, orom; acies^eL
II En lo grabat y pintat V espay llis ó que no tèl-
guras. Campo. Àrea, areola, ae, pHrus. | escah-
ment. II adj. Lo que pertany al camp, com: tem
CAMPA. Campesino, campestre. Agrestis, campeflkr.
CAMP CERCAT, DE BATALLA. Lo camp prepantpHi
M desafio ó batalla singular. Palenqw, YallmB.
CAMP DE BATALLA. Lo llocb ahout combateoda
exèrcits. Campo de batalla. Martíus, prslii, pan
c-ampus.
CAMP DE DARRERA CASA. loC. fam. LO CUl. StkS
honor, trascorral, tübalorio, nalgatoriOy tahaUnSt
rabel. Anus, i, podex, icis, clunes, iom.
CAMP DE LLAVRÓ. Camp dc scmbradura. CMpi
de labranza. Àger, gri.
CAMP TAPIAT. Camp tancat ab tàpia, cercat, ehi.
II Camp del torneig ó justa. PaUnqui. Yallum*
k CAMP TRAVÉS, loc. Dcíxant lo camí y atiafu-
sant lo c-amp. A campo travieso. Obliqnè, timffH^
sis viis.
k CAMP OBERT. m. adv. A campo ahierto. àfBHi
campo.
i ó AL CAMP RAS. m. adv. A campo tüh. 9t
diu.
ASSENTALAB LO CAMP. fr. mÍ1. MAMCAB LO 040. |
Partir el campo. Locum in certamini prafigeit.
ASSENTAR LO CAMP. fr. AsentOT el eampo. CM
facere, ponere.
CÓRRER LO CAMP. fr. mil. CoTter el cnmpè, llC
sionem facere, irrumpere.
DEIXAR LO CAMP LLIBRE, fr. met. DesÍBlir deil^M
empenyo en competència de altres. Dejar H
abiertOf libre, desemharazadOy despejaéo. Ab ii
to desístere ; rem deserere ; locum aliia dare.
DEscuBRiR LO CAMP. fr. mil. Regoiieixer la
ció del exèrcit enemich. Botir el campo é fsMfc
descubrir campo. Campum Instrare, exploraf•.l
met. Averiguar alguna cosa. Descubrir CMipo é i
campo. Alicujus animum exploraré.
EIXIR AL CAMP. fr. Boccrse al campo. In
tria fugere. I sortir al camp.
FtMAR lo camp. fr. fam. escapabsb.
LO CAMP FÈRTIL NO DESCANSANT SE TORNA
ref. Denota la necessitat del descans pera oqéÍ*
nuar en lo Iraball. El campo fèrtil no detcansmk
tómase estèril: alguna ter olvida tus iarteti ptn
volver con nueto aliento si ieseas.
Ludus animo debet aliquandodari,
Ad cogilandum melior ni redeat libi.
CAM
iLEVAi LO CAMP. fi*, mil. lecultir ks despuUas
éd enemich veiUBty en lo camp mateix de la bata-
Ui, y també llevar las lendas qne serviren pera
i|Hur. Àlzar, levantar el campo. Facere carn-
CATALÀ.
IÜITI5I1 LO GAH?. fr. ManUner campo. Locum
mlimÍDi cuslodire.
lüCAft LO CAMP. fr. mil. Senyalar lo lloch que
hi de ocupar un exèrcit ó campament. Marcar el
mípo. Castrametari.
fCANT 110 HI HA PILS CAMPS, KO HI HA PBLS
luff. ref. Denota que en anys estèrils no's poden
émt mòltaa almoynas. Cuanio no lo dau los carn-
fm, 90 lo L•m hs unUos, ó no han $anto$ donde
m ia» eampe». Agrorum sterilitas aufert egenis
VftWk.
(CUAl LO CAMP P£E ALGÚ , ó QÜBDAE AXO DEL
Ciip. fr. met. fam. Vèncer à altre en la disputa ó
fl•lfeoyo. Oafior el campo. Yictorem, superiorem
cnocre.
QCiDAi ij LO GAMP. Quodar algú vensut en de-
afoó batalla. Qvtedar en el campo. In conflictu
itfnnbere.
UGo^iÉixBE LO CAMP. fr. met. Prevenir las difi-
caltats que p6t tenir una cosa abans de empèn-
àvrla. Èeeonocer el campo. Speculari, rem per-
fmàtK.
Hani AL CAMP. fr. DesaGar, renyir. Salir ú cam-
pi §1 campo. Ad duellum provocaré.
USB SEGUI ó AssBGuaAE LO CAMP. Garantir als
CMbtents en las batallas à camp clos la llibertat
MUorh y de las personas. Àsegurar el cam/>o.
kÍH servaré.
CàMPAL. adj. ant. campbsí. [| Aplicat à bata-
lli. BATALLA.
CAMPAMENT, m. fixèrcit acampat, la forma
àiannparlo y'l lloch que ocupa. Campamento,
tmpo, ofampamento. Castrametatio, nis, stativa
CMtra.
CAMPANA, f. Pessa de metall en figura de
Nfi boca avall ab un batall que la fa tocar ó so-
Nr. Cempana. Noia, ae, concavum aes; cymbalum,
tiitiiuiabulum, i. || Tot lo que li sembla , com lo
hgil dp la xemeneya, 'Is vidres pera tapar los re-
h^ de sobremesa y flors artificials. Campana.
Cupana, «. | Planta de Espanj'a de fullas ovala-
Éiy de on peu de llarcb las inferiors, y mès peti-
iv las superiors, flors grossas y grogas: la sua
un! es medicinal. Ala. Helenium, ii. | fam. La
iMa culpable que fan los estudiants en no assistir
li classe. iVortV/of, corrales. Scbol» docessns. ||
bala. Jpomea é maravilla. Ipomea purpurea. jj
ImIí. Mmiia. Petunia nyctagíni flora. *
CASPANA DE COMUNITAT. La quc scTveix en las
aforacíons religioeas pera convocar à alguns ac-
s. Segnndilla. Campanula, se.
CAMPANA PBTTfA. EtquUa. Noia, as, crepitacu-
D, i.
CANPAiiA vaiNAT6RiA ó w BÜ9S0. MÀquioa eMBun-
GAM 283
ment de fusta en forma de campana, de la qual
uaan los bussos pera mantenirse mès temps dins
la aygua. Campana de huzo. Urinatoria campana.
i so DE GAMPANAS. m. adv. A campana herida
ó lanida, à toque de cumpanas. Tintinnabularum
sono.
ASSENTAR LA CAMPANA, fr. Pòsar en equilibri las
campanas al temps de ventarlas, de manera que
queden boca amunt. Sentar la campana. Nolamore
versus ccelum posito delinere, ponere.
BÉNS DE CAMPANA DÉU LOS DÓNA Y 'l DIABLE *LS
ESCAMPA, ref. S' aplica à aquells que inverteixen
los béns de la Iglésia en altres fins dels que estan
destinats. Bienes de campana^ dalos Dios, y el dia^
hlo los derrama. Dat bona sacra Deus, sed dissipat
omnia dcemon.
COP DE CAMPANA. 'L loch repetit de las campanas.
Campaneo. Noiarum pulsatio.
FÉB CAMPANA, fr. fam. Faltar algun estudiant à
la classe. Hactr corrales, novillos. Ab schola va-
caré.
JOÜ DE CAMPANA. tOT. BBAS DE CAMPANA.
QUAL LA CAMPANA, TAL LA BATALLADA. TCf. EUSC-
nya sèr mès ó ménos ruidosas las accions segons
la qualitat de las personas. Cunl es la campana, tal
es la hadajada. Qualis campana est, talem sonitum
edit.
BEpicH DE CAMPANAS. Repiquc de campanas. Fre-
quens noiarum pulsatio.
TENIR CAMPANA, fr. met. Estar convaleixent, ó no
fèr llit. Andar ó estar en pié, tener hombre. Lecto
valedicere.
VENTAR LAS CAMPANAS. fr. Tocarlas féntlas donar
voltas. Vohear las campanas, ò llevarlas ú pino.
Arrectis, rotatisipie campanis sonaré.
CAMPANADA, f. Batallada, 1 cop que dóna
1 batall à la campana y '1 so qúe resulta. Badaja-
da, c^impanada. Campans ictus, pulsatio, sonilus.
n met. Escàndol ó novedat. Campanada. Inaolitus
rumor, facinus, oris.
CAMPANAR, m. La torre ó paratge ahont se
col-locan las campanas. Campanario. Turris, is.
I Lo de una sola paret. Espadana. Plana, pyrami-
data turris. || En lo torn de seda cada un dols
dos fusos clavats en ell k modo de pilans ahont
s' assegura '1 fus de ferro. Frailecico, canecillo.
Gemini cilindri.
PVJÀRSRN AL CAPDEMtNT DEL CAMPANAR, fr. mct.
Enfadarse mòlt. Subirse d las bovedillas. Vehemen-
ler irasci.
CAMPANEIG. m. Lo toch repetit de campa-
nas. Campaneo. Frequens noiarum pulsatio.
CAMPANEJAN. Y. n. Tocar ab freqüència las
campanas. Campanear. Campanas frequenter pul-
sare. H Tocar ab freqüència las campanetas ó cam-
panillas. Campanillear. Tintinnabulum frequentor
pulaare.
CAMPANER, m. Qui ík campanas, ó té per
ofici tocarlas. Campanero, Campanarius, li, carn-
tu
GAM
DICCIONARI
CAN
panamm arlifex; cymbalistes, ». | camfànilla
herba. Q ant. TBRRATüfSNT. | Lo qui tenint campa
en un poble habita on altre. Q adj. Lo que ve del
camp. Campesino, campestre, Campestris.
CABIPANERIA. f. Lo conjunt y so de mòl-
tas campanas. Campaneo. Nolarum mullitudo soni-
tusque.
CAMPANETA, f. d. Campana petita. Campa-
ttti/a, campanita, Tintinnabulum, i. || Apagador de
llumeneras. CampaniUa. Extinctorium, ii. || Mem-
brana del ofdo formada pel quint parell de nirvis,
ta qual està estesa y tivanta com la de un timbal.
Timpano, Auris, auditus tympanum. y bombolla. |
GARGAMELLÓ.
TOCH FORT DE LA CAMPANETA. Campüntllazo, Ye-
hcmens tintinnabuli sonitus.
GABIPAIflL. m. ant. campanarí.
GAMPANILLA. f. Herba que té las fullas en
figura de llansa y las flors de campana. Enredade-
ra, campanilla. Arvensis consolvolus. y La flor de
dita herba. Campanilla. JBnula campana, y d. cam-
paneta, y pi. Las campanetas de la mt&sica de re-
giment. Campanillas, Tintinnabula, orum.
AB TOTAS LAS CAMPANILLAS. m. adv. Ab totS-106
requisits y adornos. Cim todas las eampanillas.
Nimís compte.
TEMR MÒLTAs CAMPANILLAS. fr. Estar alguna per-
sona mòlt condecorada. Tener mwhas campanillas.
Numeris omnibus decoratum esse.
GAHIPANUT, DA. adj. Retumbant, remuntat.
Hinchado, eampanudo. Ampullosus, ampullaceus.
y met. S' aplica al estil y paraulas retumbants.
Campanudo. Tumidum, inflatum dicendi genus.
FBRLA CAMPANUDA. fr. Cométrer algun error cul-
pable per totas sas circunstàncias. Hacerla ferra-
da. Tota via erraré.
CAMPANYA, f. La planura del camp. Campa-
na. Apertus, patens campus; patentia camporum
{equora. y Lo temps de un any que la tropa està
fora dels quartels contra sòs enemichs. Campana,
Stativorum tempus, quo sub pellibus copi® agunt,
in castris sunt.
ANAR i CAMPANYA, fr. met. Auar à la guerra. Sa-
lir d campana. Ad bellum gerendum proficiscí.
bítrer ó córrer la cahpanta. fr. mil. Regonéi-
xerla pera saber V estat del enemich. Carrer la
campana. Campum exploraré.
ESTAR EN CAMPANYA, fr. mil. Trobarso fora dels
quartels pera obrar contra V enemich. Estdró
hallarse en campana, in aciem descendere.
CAMPAR. V. n. Tenir de que víurer. Vwir.
Vitt» necessariis frui. y Prucurar la manutenció,
Buscar la vida. Yictum, vitie necessària qnsrere.
II mil. Assentar un camp en acció de gnem.
Acampar, campar. Castra locare, ponere, castra-
metor , aris. y Surtir de algun risch ó perill,
com: CAMPAR de la presó, de alguna malaltit ele.
Escapar, ptmersi en salvo, Evido, effogio, ia, ela-
bor, eris.
campíbsbla. tr. net. Sér felfs ó afortantt. Cmh
par cün su estrella. Fortuno uti secunda.
CAMPAROL. adj. Lo que pertany al camp, j
la persona que està sempre en ell. Campesins,
campestre. Campensis, campestris. agrestís, is. |
fam. Qui es del camp de Tarragona. Natural éel
campo de Tarragona. A Tarraconensi proviocia
oriundus.
CABIPAT, DA. p. p. Salvadó, escapada. Ew
sus.
CAMPEJAR. V. n. Sobreixir entre altres 6
aventatjarlos en alguna habilitat, art ó gràcia aa*
tural. Campar, campear, sohresalir. Antecello,pra-
cello, is, prsBsto, as, emineo, es. ) mil. Estar em
campanya. Campear. In castris agere, sub pelU-
bus esse.
CAMPEJAT, DA. p. p. Sohresalido. Precel'
sus.
CABIPEÓ. m. L' héroe famós en las anna^
que's disti ngueix en algunas gloriosas accions «^
Campeon. Eellica laude insignis, egregius.
CAMPESt, NA. adj. camparol.
GARIPESTRE. adj. Lo natural de ó pertanyesl
als camps. Campesino. Bacceus. y adj. camparol.
CABVET. m. de Campillo, Agellus, i.
CABIPETXO. m. Arbre que creix espontànet-
ment en Méjich, de gust un poch dols, desprès
amarch y astringent, y de un olor agradable: ex-
teriorment es de un color bermell fosch, y conté
una matèria que serveix pera diferents tints. Cam^
peche. Haematoxylum campechianuro. y Fusta se-
parada de dit arbre. Campeche. Lignum campe-
chianum.
CAMPINTA. f. Planura gran de terra de llau-
ro. Campina. Campus, i, sequora campi.
CABfPIÓ T CAMPION. m. gampeó.
CAMPO, A. adj. Llibre, franch. Franco, Lí-
ber.
CAMP80R. m. ant. cambista.
CAMU8A. f. Animal, espècie de cabra montés.
Gamuza. Ibex, icis. y La pell de dit animal que
adobada serveix pera mòltas cosas, Camuza, gamu-
za. Ibícis subacta pellis.
CAMUSET. m. d. Gamuza. Parvus.
CAMVI. m. GAMBI.
CAN. adv. ant. quant. \ fam. Casa en; si a*
anomena pel cognom del amo, com ; à can Joan, à
CAN Pere. Casa. Domus, i.
CANA. f. Mida que s' usa en Catalunya y al-
tres parts: es de dos varas à poca diferència y va-
ria algun tant en alguns paíssos. Cana. Mensnra
duas circiter ulnas continens. y Llistó ó bastó de
un à dos pams de llarch pera jugar à bòlit. Marra.
Fnstis, is. y Planta que fà las flors grogas y forman
una espècie de serrellet. Yerha cana, bven varon,
Scnecio, nis.
MED» AB LA SEVA CANA ALS ALTRES, f. AB LO 8ÈU
MAL VÓL CONBIXEB LO DELS ALTRES.
BABii QVANT NB VAL LA CANA. fr. mel. Estar es-
CAN
GATAUL.
CAN
288
Ímnnt ei etearmkiíto: Iktarlo enlaea^
Ivm fecisse, sao perícnlo caatnm esse.
. FONDO ó SOTA TERRA. loc. met, pera
ne alguna cosa esta mòlt amagada.
dMo/o i» Ikrra. In ima terrarom; in-
La f. CAlfAYBEA.
b. f. La acció de canar las robas. Va-
UliUB ope mensaratío. | De las terras.
om terminus, dimensió, limes.
uf. Voto farà mezclar aguaconvino.
•
XL, m, ter. y
IXA. f. Cetrill del vinagre, oli etc.
Acetabulnm, i. oxys idis, acetarium
pi. Ampolletas de or, plata, vidre ó
pera servir lo vi y aygna quant se
yimagreras. Ampulla, e, aqnarins, vi-
ihis; urceoli, omm.
f. anm. BoUlUm. Magnos
f. A. RoMita BoUUita. Vr-
ML m. Medidor de terras. Apeadar,
àgraríasjdímensor, decempedator,oris.
f. Cavitat prolongada deacuberta com
c. per ahont se condnheix la aygua ó
le fà de terra, pedra, fusta, plom, etc.
I regadiu, navegació, desguàs y altres
I* usa en genero masculí parlant dels
it, com lo canal de Urgell, lo de Ma-
. Canal. Canalis, is. || La llarga, y re-
to llauna, que posada sota de las ca-
lenlada reb sas ayguas y las llansa
pvets en los carrers 6 patis. Canaltm.
La de las tenladas y aygua que cau
'Moml, canalera. Collitia, e. | arq. En
ia de la bassa per ahont se precipi-
ti rodet. Ss^fiii. Incile, is, angnstns
is. I La cavitat que's forma entre las
iMl quant està mòlt gras. Canal, Ca-
I En la cama V os desde 1 genoll fins
1 lo bras desde*l coixe fins à la munve
Tioia, s, radius, ii. | Paratge estret
T ahont passa la corrent fins à trobar
lÉiia y mès profondilat pera nave^ur,
AL de la lania, lo de iahama elc. Ca-
, i. I Lo recfa pera conduir la aygna del
fi6l, Canaly krazal, y caz p. Ar. Incile,
I aat. flOLca. ) En k» rius lo qae's íà
tre la pesca, y paga cullirse ab CrcíIí-
iaeia. Canal. Canalículus. i. f Lo de
i é la obertwa fv ahont sort ï 9vn.
GANAIAT, DA. adj. Lo que fà canal. Acanala-
do, Canaliculi formam referens.
CANALERA. f. canal.
GANALETA.f, d. Canaleja, eanalita, Canalicu-
la, se. II arq. Motllura còncava en lo canóde unaco-
lumna. Estfia. Columnanimcanaliculus; strix, igis.
GAlf ALLÀ. f. Gent despreciable. Canalla. Po-
puli fsx, vilis plebs, abjectissimse conditionis bo-
mines. H Los noys petits. Chiquillo$. Poelli, ornm.
GANALLADA. f. picardu.
GANALLETA GANALLOTA Ó GANALLUS-
8A. f. Los noys petits. Chiquitillos. Puerulí, orum.
GANALÒ m. canaleta.
GANALOBBE. m. ant. caramell. P CAüdale-
RO. t.
GÀNAM. m. ciiiEM.
GANAMAR. m. canemar.
GANAMAs. m. Borràs, telaque'síà de la esto-
pa del cànem, Canamazo, Cannabina tela. jj aum.
Cmiamazo. Magna cannabis.
GANAMBNT. m. ant. caü ACiò.
GAFIAlf A. f. Cartutxera gran de cuyro ab sas
divisions que cenyeix la cintura. Canana, caceri"
na. Bursa. s.
GANANEO, A. adj. Cosa de la t:*rradeCanaan.
Cananeo. Canacus cana nitis, is.
GANAFÉ. m. Espècie de sofà. Canapè. Bisse-
llicum, ii.
GANAR. V. a. Amidar robas ab la cana, ò vén-
drerlas à canas. Varear. Ulna metiri. || Medir, fi-
tar las terras, heretats ó edificis, senyalant sos lí-
mits y fitas. Àpear. Agros, preedia lustrare, díme-
tire, limites eís statuere.
GANARI, A. adj. Lo qui es natural de las islas
Canàrias. Canario. Canariensis, canaríos. | m. Au-
cell del mateix tamanyo ffue 1 passarell, comun-
ment de color grocb ò de palla y clar, de cant
fort y armoniós. Es natural de Canàrias, de dife-
rents colors, y 's cria en gàbias. Canario. Chioris,
idis, canariensis passer. | Espècie de embarcació
petita. Canario. Batis, is, navigium, ii. | interj. de
estranyesa. Sopla, canario, fnfgo. Pap«.
GANÀRIA. f. La femella del canari aucell. Ca-
nària. Chioridis fsmína. | pi. Islas en V Oroéano
Atlàntich. Canariai. For:unat« insube.
CAHAR. f. pi. Lo cabell que de aegre roig ó
castany se toma blancfa. Canas. Caní, orum, capi-
tis ni ves, canítíes, ei.
CAN ARTRA. f. Paner gran format de vimecha
ó llistons petits y entreteixits. Es comonnieot de
fi^ra prolongada, y serveix pera transportar íniv-
tas T altras eoaas. T hi ha de varis laonnys v fi-
gnras. Bmuuta, canasla, eanasto. Sporta, r, fid-
eus, cophinus, i. I ter. pi. iaficr^s.
cuFL» LA ca:«astra. fr. £»àaaasfflr. In raai^
trum coodcre, immittere, ínferre.
portar caüasteas. fr. Fer mantó, anar clorhpÍM
los aucells. Ewmaniarse lo$ péjmroa, i$t&r tmoan-
tadm ó wíanUtioi. Mcerore afici.
286
CAN
CANASTSER. m. cistbller.
GANASTRETA. f. d. Canastra petita. Cana^fí-
lla. CanistelluDi, i.
GANA8TRÓ. m. Lo bras del peu de la creu,
que en sos extrems assegura 'Is cordills ó cade-
netas de ahont penjau los plats de las balansas; y
en la romana la barra per ahont corre 1 piló. Às-
hL Scapus, i. II Cada meytat de dit bras. Brazo,
Brachium, ii.
CANAT, DA. p. p. Vareado. Ulnis mensus.
GANAVEEA. L Planta medicinal mòlt conegu-
da. UALVÍ.
GANGANETA. f. esqubneta.
CANCELL, m. Armament de fosta ab que s'
impedeix la entrada del ayre y U registre en las
iglésias y salas. X hi ha de vàrias figuras; en las
iglósias comunment són cuberts : la línea del de-
vant es la major; las dos dels costats s' uneixen
à la paret en que està la porta. En las salas, en-
tradas, etc. n' hi ha de una sola línea, y 's mante-
nen sens unirse à las parets: se posan ordinària-
ment de la part de dins de las iglósias y salas.
Concel. Cancellus, i, cancelli, orum. || Lo que es
de vidres pera fér divisió de una sala. Camm. Vi-
treum cancellum.
CANGELLACIÓ. f. La acció y efecte de cance-
llar. Caucflacion, eancf/ada, canceladwra, Ustadu-
ra. Inductío, obliteratio, cancollalio, nis.
CANCELLAR. v. a. Anul-lar un instrument
públich, borrantio ó inutilisant lo sello. Caneelar.
Cancel•lo, as, deleo, es, circumduco, is. || met. Bor-
ra r de la memòria. Cancelar. Oblittero, as.
CANCELLAT, DA. p. p. Cancelado. Cancel•la-
tus.
CANCELLER, m. Lo qui en las universitats té
la aulorilat pontifícia y regia pera conferir los
graus. Cancelario. Cancellarius, ii. || Nom que 's
donava al mestrescola en algunas iglésias. Canet-
Uer, Cancellarius, ii.
CANCELLERAT. m. y
CANCELLERIA, f. Tribunal superior de jusli-
eia, ahont à demés dels plets que en ell s' intro-
duian, se coneixia per apeUlació de totas las cau-
sas dels jutges de las províncias (jne estàvan dins
de sòn territori, y privativament de las de noblesa
y propietats de patrimonis vinclats. De las suas
executórias no hi havia apel-lació,ysols s'admetia
recurs per a^^ravi ó injustícia notòria, y la súplica k>
ttl rey en grau de mil cinchcentas. En Espanya
n* lli havia una en Valladolit y altra en Granada.
Chancilleria. Cancel•laria »s, supremum tribunal.
CÀNGBR. m. Signe boreal dA zodíach ahont
arriba i sol en lo solstici del estiu. Cdnctr. Garci-
nus. i, canrer, cri. U granch. 2.
CANCERARSE. v. r. Patir càncer en alguna
part del cos. Cancerarse, encaMérarse. Cancro la-
boraré.
CANCERAT, DA. p. p. CmiMraA). Cancero in-
fectus.
DlCaOMARI CAN
CANCERÓS, A. adj. Lo que està tocat del cúh
cer ó participa de sa naturalesa. Cameeroío. Cu-
ceraticus.
CANCILLER. m. canceller. | Antiguameol U
secretari del rey que guardava '1 sello real. Caad-
ller, Cancellarius, ii.
CANCILLER DE LA PURiTAT. Qui tenia antíguaiBent
lo sello secret del rey, y sellava las cartas. Ctm-
ller del sello de la pwrúíad, Cancellarius à secreti»
regis.
cANCiLLBR DE LAS ÍNDUS. Qui té à SÒD Gàrrfcb
los sellos reals pera sellar las cartas y provisioiü
del rey pertanyents à las Indias. CaneiUer ii /iM
Indias. Indi» cancellarius.
CANCILLER MAJOR. Qui guafda '1 sello real y sell^
ó fà sellar los despaigs reals. Cantiller may•r''
Cancellarius, ii.
CANCILLER MAJOR DE CASTILLA. Títol honorífict^-
del arquebisbe de Toledo. Cauciller wiyor ie Cii-^
iilla. Supremus Castells cancellarius.
CANCnXERLA. f. cancelleria.
CANDALI88A. nàut. Aparell ab oorona que
penja de cada un dels dos pals majors y serveix
pera ficar y tràurer las emlnircacions menors del
servey del buch y altres pesos de consideració.
Candaliza. Machina levandis ponderibus in irtí.
CANDALOBRE. m. ant. candblero.
CAVfDEAL. adj. candial.
CANDELA, f. Pessa rodona de cera, seu 6 al-
tra matèria en forma de vara, ab un blé pera ler
llum. Vela, candela. Lucerna , candela, s. || L9
moch que per dcscuyt penja del nas sens netejar-
lo. Mocarro. Pendens mucus. || Lo floquet ó espi-
gueta que fàn en lloch de flor alguns arbres, con
lo pi, alba, castanyer, etc. CandeliUa, eipiguilU, .
Julus, i. H arq. Lo puntal llarch y dret que junt ab
altres serveix pera sostenir los entoldats. Etpérr§r
go. Longurium, ii, oblongus fustis..
CANDELA DE siu. Vela de seho. Sebacea, sebiria
candela.
ACABARSE LA CANDELA, fr. met. usada en IO0 en-
cants pera denotar que s' acaba '1 temps de dir
mès; se medeix per la duració de una candela en-
cesa. Acabarse la candela ó candelilla. Finem ins-
taré; in e\itu esse. y fam. Se diu del malalt que
està pròxim à morir. Acabarse la candela. Animam
agere, in agone esse; extremum spírílum ducere.
GOM UNA CANDELA GAF PER AVALL. loC. fom. DJSai-
parse 'Is béns. Bacerse sal g agua. Bona dissipari.
FÓNDRERSB COM UNA CANDELA, fp. met. fam. Impa-
cientarse ó negui tejarse perquè no 's fà alguna 0^
sa à gust propi. Qniemarse. Nimia soUiciludine, ar-
denti desiderio affici.
FÓNDRERSE LA CANDELA, ATXA, ETC. FÓndrerseftb
excés, fent canal la cera ó seu. Correrse la vela, el
kacha^ etc. Candelam fundi, liquefierí.
CANDELABRO. m. Candelero ab tres ó m^
brocbs. Candilakro. Candelabruni, i.
CANDELER, m. Qui traballa la cera ò té boti-
/i
CAN
CATALÀ.
CAN
18?
i
IBipéra iréndrerla. Cerero. Cerarins, cerearias, ii.
I Lo qui fà 6 ven candelas de seu. Yelno, Seba-
Maram candelarum opifex, venditor.
CüfDEL» MAJOi. Lo qui té à 8òn carrech aquest
éfici en la casa real. Cnero mayor. Cereorum prse-
feetv.
GAliDELERA. f. Festa de la purificació de Nos-
Iri Senyora, en la qual se fà professo solemne ab
emdelas l>enebidas, y s' assisteix à la missa ab
^ Cündekria, Purificacion. Lustrationís, puri-
IntioDis Beata; Maria; Yirginis festum. || Herba
■edicinal de arrels perpendiculars, blanquinosas
Tfibrosas; lo tronch dur, cilfndricb, alt de cincb
iiispens y cuberl com tota la planta de una borra
y^ti y C(*ndrosa mòlt apretada. Serveix en me-
énn com à emolient. Gordoloho, candeUiriaf rer-
Iiit9. Yerbascum, pblomos, i, phlomis, idis, pyg-
■tis, ilis. I ant. riM.
CANDELERÀS. m. aum. Candelerazo, Magnum
«nMabmm.
CAIIDELEBET. m. d. CandeUrillo. Parvum
(•Bdebbmm.
GANDELERIA. f. Casa ó botiga ahont se tra-
Whòven la cera. Cereria, Ceraría taberoa. I Bo-
ti^ rimt se venen candelas de seu. Yeleria.Se-
htmnm candelarum taberna.
CAHDCLEBO. m. Instrument de fusta, plata ó
altia natéria, lo qual se (a de vàrias maneras:
ceMta ée un peu que li serveix de basa y una com
à tàmnà que en la part superior tó un canó ahont
lepM la candela pera que 's tinga dreta y segu-
ia. (Mefmo. Candelabrum, i. || Lo de mòlts bras-
wébroeha. salamó. || ter. gaia vell. 1. | Lo que
s'apüea à la paret, etc. palvatória. t. y Lo que
porliD 108 acòlits en las funcions de iglésia. Cirial
Lfdbmebas, candelabrum, i. || nàut. Ferro que 's
pwi à bordo de la embarcació y en altras parts
peit anegurar en ell alguna corda. Si té una ane-
Hi en la pari superior, s' anomena candelero de
rily y si acaba sens ell, candelero cego. Candelero,
tafínn in navis latere afRxum.
wmxM Kf LO CANUELEEO. fr. mot. ab que 's deno-
ta que algú està col-locat en puesto, dignitat ó mi-
BMterí de gran autoritat. I^oner ó estar en el cande-
kn. Hoaore, digaítate eminere.
GANDELETA. f. d. Candeliea, velilla, Parva
mdela.
Al ó w CANDELETAS. m. adv. Poudera lo ben re-
d desitjada que es una cosa. Como el agna de
>. Cupidissimè.
■ÒLTAS CAXDELETAS fJLn UN CIRI PASQUAL, fr. mOt.
im. Benota 'I cuydado que 's déu tenir en losdes-
perdícis, perquè continuats acarrean gran dany; ó
eo pérdrer las ganàncias curtas, perquè repetidas
fta munt. Mwthat candelillat hacm un ririo pas-
ewal: mmkos poeos hacen un mueho: grano à grano
lh§ü para H el ano, ó grano à grano hincha la ga-
ümm el papo. Flumina oollectis multiplieantur
aqnis. Mults gutt» implent flnmen.
GAVmELIES. m. ant. candeler.
CANDELLS. m. abriulls.
GANM. adj. que s'aplica al sucre crístallisat.
Cande, piedra, Saccharum claríficatum.
GANDIAL. adj. que s* aplica al blat de supe-
rior qualitat. Camdeal, escanda, eseandia, Ador,
oris.
CÀNDIDAMENT, adv. m. Senzillament , ab
eandor. Cdndidamente, Ingenuè, síncerè, candidè.
CANDIDAT, m. Qui pretén alguna dignitat ó
empleo bonorífich. Candidato, Candidatus, i. || ant.
Sensillesa, innocència. Candidez, c^mdor, Sinceri-
tas, atis.
CANDIDATURA, f. Catalogo decandidats. Caii-
didatura, Candidatorum catélogus.
CABIDIDEBA. f. Senzillesa, innocència. Candi-
àez. Sincerítas, atis, eandor, is.
CÀMSnBOj A. adj. Blanch. Càndida, Candens,
candidus. || met. Senzill, sens malícia. Cúndido.
Gandidus, sincerus. g Ximple, poch advertit. Càn-
dida. Simplex, ímperitus.
CANDIEL. m. Menjar delicat que's fà ab vi
blanch, rovells de ou, 8iírre y altras espècies.
Candiel. Delicatissimum obsonium.
CABfDIOTy A. adj. Natural de Gandia ó Creta,
isla del Mediterràneo. Candiota, Creticus, creten-
sis. I Gerra en la qual s' hi posa vi ó altres licors
pera portarlos de una part à altra. Candiota, Bo-
linm, ii, cadus, i.
GANDIH. V. a. Posar en conserva ó ab sucre.
Almiharar. Sac<;haro condire.
CANDIR8E. V. r. desxatarse, esllanguirsb. J
Parlant de las conservas. Almibararse. Condiri.
CANDIT, DA. p. p. Candida, Sac<*haro condi-
tus. II allanguit.
CANDONGA. f. fam. Carinyo fingit per engan-
yar. Candonga, Doloss blanditi», adulatio, nis,
fabula, e.
GANDOR. m. CArnNDBSA.
GANEA Ò GANEBA. f. ant. acanea.
GANÉFORA. f. Donzella que portava en un pa-
neret tot lo necesari pera Ms sacrificis del gentils.
Canéfora. Canephora.
CAIVEJADOR. m. CANADOR.
GANEJAR. V. a. GANAR.
CANEJAT, DA. adj. Lo modo com queda ar-
rugada la pell del cos humà especialment la de las
mans, desprès de estar bon rato en aygua. Acano-
lado, arrugadoj estriado. Canaliculalus , imbrica-
ts.
CANELA, f. cantella. || ant. candera.
GANELER. m. ant. candeler.
GANELLA. f. ant. aixeta. I ter. cantella.
CÀNEM. m. planta annual del tamany de la or-
tiga, que's cultiva y prepara com lo lli pera fer
teixits, cordills y altras cosas. Sas fullas estan ta-
lladas en forma de dits: las flors són de color de
herba; lo fniyt es rodó, mès petit que'l del pebre,
cubert de una pell llisa, de un sabor agradable, y
288
CAN
DICCIONARI
CAN
s'emplea pera alimentar aocelU y pera altres usos.
Aquesta planta es cultivada y silvestre. La culti-
vada es la descrita: la silvestre fa unas canyas sem-
blants à las del malví, aspras y negras, sas fullas
com las del cànem cultivat. Cdnamo. Cannabia, is,
cannabum , cannabns, i. | Lo net de la primera
operació en la pinta. CanaL Pexa canabis. || Lo de
la segona. Chorron. Depurgata cannabis. || Drap
fét de cànem. Lienzo, cdnamo, Cannabacer, ori»
cannabina tela.
LA LLAVOR DB CÀNEM. Caüamoti. Caonabis semen.
MocHs DE cínem. Los desperdicis de ell. /Vesper.
dicios del cdnamo. Residuum, i.
sÉR GOM LO CANBM DB LAS voRAS. fr. fam. Se diu
de lo que no serveix pera res. Ser ó valer tanto eo»
mo la carabina de Ambrosia. Ad nihilum deservíre*
GANEMAL. adj. que s' aplica à la terra bona
pera plantar cànem. CaiíamaL Ad cannabim pro-
ducendam apta terra.
GANEMAR. m. Lloch sembrat de cànem. Ca-
namar. Cannabi consitus ager.
CANET. m. Cert joch de cartas, en lo qual lo
qui las dóna 's queda una oarta, y reparteix las
demés, pert quant surt igual à la seva, y guanya
quant surten las dels altres. Sacanete. Chartarum
ludus sic dictus. || Llans en que 4 qui porta 1 joch
guanya las tres primeras cartas, y així *8 diu: fér
CANET. Ronda. In chartarum ludo primorots.
FÉR CANET DE CUL. fr. met. fam. fér bancarrota»
CANET DB TRENTA MIL DIMONIS. Peloa entre mòlts
ab confusió y desorde. Sarracina, gresca, Pugna,
se, conflictus, us.
FÉR PETAR LO CANET. fr. fam. met. FÉR FBTAR LA
CLACA.
CANEYLA. f. CANYELLA.
GÀBIFORA. f. Producte inmediat dels vegetals;
una espècie de oli volàtil concret que's troba eo
varias plantas, Alcanfor, càmfora. Camphora, e. |
Massas ó pans mès ó ménos voluminosos, rodooe-
jats, còncaves per una part, oonvexos per la altra»
perfectament blanchs, transparents, llisos, de olor
fort y particular, de gust agre y seguit de una sen-
sació de fret. Alcanfor, refnado ó fwrifieado, Cam-
phora, a;.
CANFOHAT, DA. adj. Lo que conté cànfora*
Akanforado. Camphoratus.
GANGE. m. Cambi. Sols s* usa en matérias di-
plomàticas, parlant de poders, presoners, etc. Can"
ge. Captenim in bello permutatio.
GANGEAR. V. a. Fér lo cange. Cangear. In be-
llo captos permutaré.
GANGEATy DA. p. p. Cangeado. FennulatiiB.
GANGILÓ. m. ant. CATt^FOL.
CANGRENA. f. Corrupció en las parts camo-
sas, que las fà pérdrer la sensació. Gangrena. Gen-
grena, », carnis lethifera tabes.
GANGRENARSE. V. r. Apoderarse la cangre-
na de alguna part del cos. Ga^rtnarse, Gangrena
afllci. laboraré.
GANGRENAT, DA. p. p. Gangrenado. Gan-
grena affectus.
GANGRENÓ8, A. adj. Lo que té ó participa de
la cangrena. Gangrenoso, cungrenoso. Gangrena af-
fectus.
GANGUE. m. Instrument compost de dos plan-
xas que pesan basta 200 lliuras ab que ajustician als
malfactors en la lida. Cangue. Instrumentum sic
dictum.
caní, na. Lo que pertany ó té propietats sem-
blants à las del cà. Canino. Caninus, canarius, cy-
nicus.
GANÍBAL. m. CARiBB.
CANÍGULA. f. Constel-lació celeste. Canícula.
Canicula, se. y Lo temps de mòlt calor, en que la
estrella canícula naix y 's pon ab lo sol. Canicula.
Tempus caniculare.
GANIGULAR. adj. S' aplica à cada dia de la
canícula. Canieular. Si rius, canicula ris.
GABnNABfENT. adv. m. Rabiosament, com lo
cà. Caninamente. Canino dente, canina rabie.
GANIQUi. m. Tela prima de cotó que vé de la
índia. Caniqui. Subtilis tela indica.
GANÓ. m. Instrument Miyt, prolongat y rodó
que's fà de metall ó altra matèria, com: canó de es-
copeta, de orga, de ullera, etc. Canon. Sipbo, si-
phon, on is. y La ploma dels auc^lls quant comen-
sa à eixir. Canon. Primae, tenniores pluma^. y Lo
del blat y altras herbas. Cana. Culmus, calamus,
i. y Lo de posar agullas de cap ó de cosir. AlfUete-
roy canuto. p. Ar. Denticulum, spinularium. ii,
acicularius tubus. y Lo de la canya entre nu y nu.
Canuto. Intemodium, ii. y Lo de canya que*s posa
à la llansadora dels teixidors. Canilla. Fusus, i. p
Lo de plom, vidre ó terra pera las canonadas ó
aqüeductes. Cano, Silanus, mastus, i, calix, icis.
I anat. Lo de la freixura. Garguero , traquiarie-
ria, cana del fulmon, Aspera artèria, y Lo de la
xemeneya. Bumero, cànon de chimenea. Infundibu-
lum, infurnibulum, i. y Pessa de artilleria. Los hi
ha de diferents calibres y pera varis usos, com:
CANÓ de bàtrer, de campanya, etc. Canon. Tormen-
tnm bellicum.
FÉR CANONS, fr. Entre teixidors posar lo fil en
ells. Encanillar, Cannís stamen, sericum glomera-
re, circumvolvere.
POSAR CANONS LOS AUCELLS. Encanonor, pelechar.
Plumo, as, plumesco, is.
CANOA. f. Embarcació que usan los Indis feta
ifi una sola pessa en figura de pastera. Canoa. In-
dica navis, cymba, ».
CANOER. m. Qoi guia ó goberna la ca noa. Ca
noero. Cymb» gnbemator.
CANOETA. f. d. Canoeta. Cymbula, a?.
CÀNON. m. Decisió establerta en algun concili
sobre 1 dogma ó disciplina. Cànon. Canon, on is,
decretum, i. J La part de la missa que comensa:
«Te igitur» y acaba ab lo «Pater noster», y alguns
volen fins la comunió. Càntm. Míss» cànon. | Ca-
CAN CATALÀ
tàlogo dels llibres sagrats y auténlíchs rebuts per
ÏA Iglésia catòlica. Cànon, Sacronim librornm cà-
non. II pi. L' estudi ó facultat del dret canónich.
Cé^ume$, Canonicum jus.
CANONADA, f. Aqüeducto, conducto de canons
de barro ó altra matèria pera conduhir aygua. £n-
ctuiado, Hydragogia, ae, canalis, incile, is. Q Tir
del canó de artilleria y V estrago que fà. Canonazo,
Tormenti bellici jactus, emisio, explosió. || Entre
abaixadors via de diferent color en lo panyo. Bar-
ra, Varia ta, variegata ta^nia. || f. fam. pet.
CANON AR. V. n. POSAR canons.
CANONARCA. m. OGcial dels monasterís an-
tichs, que tocava la campana pera cridar à junta.
Canonarca. Canonarca.
CANONÀ8. m. aum. Canonazo. Magnum lor-
Dientum bellicum.
CANONAT, DA. p. p. Encaiionado. Plumatus.
CANONEIG. m. L' acte y efecte de canonejar.
Canoneo. Ejaculatío, explosió, nis.
CANONEJAR. V. a. Disparar los canons de ar-
tilleria. Acanonfar f caúonear. Bellicis tormentis
oppngnare, impetere.
GANONEJATy DA. p. p. Canoneado, Bellicis
tormentis oppugnalus.
GANOBIER, A. adj. S' aplica à las llanxas ar-
madas ab canons. Cahonero. Tormentis bellicis ins^
tnietus. I m. Qui fà canons pera teixir* Canillero,
Fnsomm téxtoriorum opifex.
CANOIVET. m. d. Canoncico, canoncUlo. Siphun-
enlns, i. J Los de canya ó de vidre pera adornos de
vestit. Canuiillo. Yitreus tubus, angustior fistula.
CANONGE, m. Lo qui obté alguna canongia.
Cünémgo. Ganonicus, i.
CANONGE DE LA PBSCÀTERIA. PILLO.
CANONGE REGULAR. Lo quc obté canongia en Iglé-
sía regular, com en la de Pamplona ; y també 'Is
religiosos Premostratenses y altres que viuhen baix
la regla de sant Agustí. Canónigo reglar, Canonicus
regnlftrís.
QàXON^EaSA. f. La dona que viu en comuni-
tat religiosa observant alguna regla, però sens vots
solemnes, com en las abadfas de Flandes y Ale-
manya. Canonesa, canonisa, y canóniga. fam. Ca-
nònica, le.
GANON6ET. m. d. Canonjillo. Parvus canoni-
cus. II fam. ter. ximple.
CANONGIA. f. La prebenda del canonge. Ca-
nonjia, eanonicato, Canonicatus, us.
CANONICAL. adj. Lo pertanyent al canonge.
OnumieaL Canonicus.
CANÓmCABIENT. adv. m. Conforme à la dis-
posició dels sagrats canons. Canónicamente, Ca-
Donicé, legitimé.
CANONICAT. m. canongia.
CAN^miCH, CA. adj. Lo que està fét ó arre-
glat segons los sagrats cànons; com : boras cànónt-
càSf lliseó CANÒNICA, otc. Canónico, Canonicus. | S'
aplica als llibres y epfstolas del cànon de la sagra-
TOMO 1.
CAN 28»
da escriptura. Canónico. Canonicus, authenticus. ||
DRET CANÓNICH.
CANONI8ABLE. adj. lo que 's pót canonisar
6 es digne de que 's canonise. Canonizable. Proba-
tissimae virtutis homo, etc.
CANOmSAGIÓ. f. L* acte y efecte de canoni-
sar. Canonizacion. Apotheosis, is, in sanclorum
numerum relat io.
CANONISAR. V. a. Declarar solemnement y
posar lo Papa en la llista dels sants à algun beato
6 que ha fét aignns miracles. Canonizar. Consecro,
as, in sanctorum numerum adscribere. || Califícar
de bona ó mala alguna cosa. Canonizar, Probo, as.
II Aprobar y aplaudir algun fét. Canonizar, Lau-
do, as.
GANONIGATy DA. p. p. Canonizado, Conse-
cralus.
CANON18TA. m. Professor ó estudiant del dret
canónich. Canonista, Canonistes, s.
CANONJA, f. ant. Lo forn, pastim ó fleca dels
canonges. Panaderia de los canónigos, Canonicorum
panarium.
CANOP.^ m. Mida del dragó, ó mida que servia
als egipcios pera conèixer la magnitut de las inun-
dacions del Niló. Canope, canopo. Canopus, i. || mit.
Estrella que *s troba en la part en que '1 timó de
la constel-lació de la nau dels argonautas va à en-
trar en la aygna. CanopOy canope. Canopus, i. || En-
tre 'Is egipcios dèu fals que segons Plutarco era 'I
Pilot de Ossiris, y segons altres de Menelao. Cano-
po. Canope, Boquir, Canopus, i.
CANOR Ó CANORO, A. adj. Harmoniós. Ca-
noro. Canorus. |I S' aplica als aucells que tenen lo
Cíint suau y harmoniós. Canoro. Canorus.
CANORAMENT. adv. m. harmoniosament.
C\NOVA. f. ant. Panera gran. Cuévano, Cor-
bis, is.
CANQUE. f. Certa tela dé cotó que 's fobrica en
Xina. Canque, Sinensis gossypina tela.
CAN8ACI. m. Fatiga, falta de forsa per trobar-
se fatigat. Cansancto. Fatigatio, nis, loïiitudo, inis,
languor, oris.
CANSADAMC.Yr. adv. m. Fatigosament. Can-
sadamente, Molestè.
CANSADÍSSIMi A. adj. sup. Mòlt cansat. Can-
sadisimo. Valde defatigatus.
C4NJ(ALADA. f. Li penca del porch salada, y
s' aplica espesialmant al greix que 's troba jant à
la part interior de la pell de dit animal. ToeinOf
lardo. Porcina, suilla, suina caro.
G4V3 VL^BEA. m. Qui ven cansalada. Tocine-
ro. Allontopola, se.
CANSAMENT, m. cansaci.
GAXiAH. V. a. Causar Cdnsaci. C'inmr, Fati go»
lefaüg), laíso, a^. || in?t. importunar. || Fér p^r-
li-er la 8u')^''in?ia J^ la terra p?r lo mMtqne h a
p.-olu'iil. Cin>ar, Djh^^o, defalig3, as.
NO CANSAR. loC. ant. NO PARAR.
C/iVi.^R9E. V. r. Faügarse fénl algana cos*
38
IM
CAN
DICCIONARI
CAN
Cansarse, Fatigari, lassari. y Disgustarse de algoni
cosa. Cansarse, Taedere, detadaere.
ESTAR CANSAT DE ktGt 6 DE ALGUNA COSA. loC. ES-
tarne mòlt disgustat. Estar cansado, fastidiado,
ahurrido, Odisse.
NO CANSARSE, Ó NO HI lA QUE CANSARSE. ÍT. Uelfi
Denota que no 's lograrà una cosa per mès medis
que s' emplean. Ao hay que cansarse; todo es tra-
hajar en vano. Lateres lavare.
QUI CANSA ALCANSA. ref. Esplica que 's déu tenir
mòlta constància pera lograr lo que *8 necessita.
Pobre importuno saea mendrugo , la perfídia mata
la caza. Spem importunus extorquet.
CANSAT, DA. p. p. Cansado. Fatigatus. || adj.
Lo que ha perdut mòlt de la celeritat de sòn movi-
ment; yaixí 's diu: bala cansada. Cansado, Tar-
dus, remissus, defessus. || Qui respira ab dificul-
tat per haver caminat mòlt depresssa ó causa sem-
blant. Exhalado. Anhelatus, || Desterrat per havé
servit mòlt, com: lletra cansada. Cansado, Obsole-
tus. Q Molest. CansadOy pesada, Molestus, impor-
tunus.
GANSO. f. Composició pera cantarse. Caneion,
Carmen, inis, cantio, nis, musa, cantilena, e. ||
Repetició molesta. Canúnela, Crambe repetita, re-
cocta. II ó CHANsó. f. ant. Era una clase de poesia
que constava de cinch ó set estrofas enterament
iguals en nombre y metro, y s' empleava pera can-
tar amors ó alabansas. Canciom, Gantio, onis.
TORNAR AR LA MATEIXA CANSÓ. fr. Repetir ímpor-
tunament alguna cosa. Yolver d la misma caneion:
otra al dicL• Joan de coca: no ha^f olla m tocino:
toma su purga: dale bola. Importunè repetere.
GANSONEJAR. V. n. Anar ab cansons y batr
xillerias. Gastar romanees, tener mucJUii eaméndu^
las. Simulata proferre.
GANSONEBi A. m. y f. Qui té mòltas sofiste-
rias, escttsas, camàndulad, y s' val de tergiversa-
cions. Romancera. Argutè, caliidè verbosus. || m.
Llibre que conté vàrias canaona y romansoa. Can-
eionero, romaneero. Carminum liber.
GANSONETA. f. d. Caneioneiea, eaneioneilla,
canciondta. Ganticula, caotíuRcala, », canticulum,
i. I La que serveix pera fér dormir à las criatnras.
Arrullo. Nenia, «, lallus, lallum, i.
CANT. m. La acció y efecte de cantar. Comto.
Cantus, sonus, accentus, us. || Poema curi en estil
beróich. Canto, Carmen, inis. || Cada una de laa
parts en que *s divideixen alguns poémas épichs.
Canto. Cantus, us. | ó cbant. Se precisa à vegadaa
com sinònim de canso; però tenia un aenlit nèa
lat, entrant en esta clase de poeaias lolaa aquellaa
que eran própias pera cantadas. Comia, Gaatícum.
CANT DE 0R6A ó FIGURAT, mús. Lo que admet en-
tre las sis veus del diapasaon altras notas, com
corxeras, semicorxeras, etc. Canto de àrgamo ó /I*
gurado. Concentus, us.
CANT FREQÜENT T MOLEST. ÜRm. V Rcte de caotar
ab freqüència. Cantieio. Cantilatio, nia.
CANT FLA 6 oaiGoaii. Lo que sols consta de 8i8
veus del diapasson. Canto llano, Simplex cantus.
AL CANT DEL GALL. À media noche. Media nocte.
II A punta de dia. Al canto del gallo. Ad galli can-
tus, prima luce.
FASSAR LO CANT. fr. Se diu dels aucells qnant
fàn las passadas de cantar. Trinar. Modulor, aris.
CANTABLE, adj. Lo que pot cantarse. CanUS"
bk, Cantui aptatus.
GANTABMO. m. lXzaro.
GÀNTABEO, A. adj. Lo natural ó pertanyent à
Cantàbria. Cúntabro. Cantabrus.
CANTADA, f. Pessa de música variada de re-
citats, arias, un baix y mòltas veus ab acompan-
yament de instruments. Cantada, cantata, Cantile-
na, SB.
CAVITADETA. f. d. Cantadilla. Parva canti-
lena.
GANTAOORi A. m. y f. cantor.
CABITAL. m. pedra, còdol, matací.
CANTAE. m. Copia posada en música pera
cantarse. Cantor, y cantina pr. Cantus, us, càntic,
nis. II V. a. Jugar la veu ab compàs y modulació.
CaíUar. Cano, is, canto, as. || poét. Compóndrer ó
recitar alguna cosa. Cantar. Carmina pangere,
condere, recitaré. [ En lo joch de cartas dir lo
punt. Cantar. Conditiones in ludo aperire. Q Des-
cubrir un secret. Cantar. Occulta revelaré, arca-
num aperire. || nàut. Dir ó prevenir en veu alguna
cosa. Cantar. Elata vocequidquam animadvertere.
I AVISAR, REFÉNDRER. jj Rut. Afavorir; així 's diu:
CANTA bè la fortuna à algú. Cantar, soplar, Aliquid
benevertere, accidere. | Recilar versos. Cantar,
Cano, is. II S* usa pera repéndrer al orador que no
muda de tó. CasUar. Uno spiritu, ac sono vocem
ducere.
CANTAR DEU GANTAR8. Llibre canóuich dels càn-
tichs de Salomó. Cdntico de los ednticos, cantar de
los cantares. Ganticum canticorum.
CANTAR T FERFiDiAR. ref. coutra 1s impertinents
y presumito, que moleatan repetint tot lo que no
saben fér. Cantar y porfar. Ad fractam canis.
AIXÓÓ AQUUT ES ALTRE CANTAR. loC. fam. AIXÒ SÓN
FIOAS DE ALTRE FAMBR«
CANTAR DE FLA. fr. Rut. Judicar. Juzgor. Puto,
aa. I Confessar francasient. Cantar de plano, Can-
dídè, ingenuè confiteri.
CANTAR M REFENT. Coiilaf d libro abtcrto. Ex
tempore, repentè canere.
AiHJÍ CANTA Ó B8TÍ QUI CANTA. loC. fam. DeuOtR
que hi ha documents ab que probar lo que *s dia.
Carta canta. Teetantor líttene.
CÀNTABA. f. Peix de mòlt mal gust. Cdntaro.
Cantharus, i. | Vaixell à manera de gerra. Canta»
ra, Amphora, ». || Mesura de liquit de la capacitat
de una arroba. CéUara. Amphora, m. Vas que usà
Racó en lo triumfo de Aaia. Cantarà, Cantbaras, i.
I nàut. to eaixó del üanch en la bodega del gàa-
guií. Cdtuara. Alveua, i.
CAN
CATALÀ
CAN
i»l
CANTAKANO. m. Teu presa M ItaliÀ : espé-
de de calaixera ó armari ab mòlta calaixos. CantO'
rmlf emUarano. Arroarínm, ii.
CANTARELLA, f. So mooótono y desagrada-
ble en lo cantar, parlar, llegir, etc. Tonillo, son-
iomete, eantkio. Ingrata vocis eontentio. | d. ter.
€AiiTBaBT. I Repetició molesta é importuna de una
maleixa frase. Cantinela, Crambe recocta.
CANTASEB. m. Pedrís ó banch en la cuyna
pera posar loa canters de aygna. Zafariche, y cail•-
unra p. Ar. Hydriarom urnarinm. || Qui tt can-
tors. ÀlfarerOy cantartro, Figolns, i.
GABITARt, IVA. m. y f. Qni canta à totas horas
fora de propòsit. Cantarin, cantarina. Molestns can-
lator. D f. La dona que té per profesió cantar en lo
toatro. Cantarina, Cantatrix, icis.
GANTÀMIDA• f. Mosca verinosa de color vert,
y de qualitat acre y corrosiva, que reduhida à pol-
vos s' aplica sobre la pell pera fér alsar bombollas.
CantdridaSf eubiUo, Cantharis, idis, cantbarida, s.
Lo pegat de dits pol vos, y la bombolla que fa.
CoMtérida. Cantbaris, idis. | pi. Insecte sens alas
de mès de una polsada de 1 arch, negre y ab unas
rallas transversals encarnadas. L'oli preparat ab
ell s' aplica com vegígatori à las caballerias. Aba-
dejo, Meloe majalis.
GANTELL. m. Extremitat, cantó, ó vora de al-
guna cosa majorment si fà escayres. Canto, Extre-
mitas, atis, latus, eris. || L' extrem de algunas co-
sas que 's poden partir fàcilment, com cantell de
pa, de formatge, etc. Cantero. Extremum f rustum rei .
DB CAXTBLL. m. adv. De costat. De canto. Obli-
què, transversè.
GAHTELLEJAE. v. n. Traballar los cantons
de una post ó taula. Cantear. Tabulae extremitates
elaboraré, dolare.
GAlfTEIXirry DA. adj. Lo que té canteu. Et-
fuinado. Angulatns, angularis.
GANTENO. m. Peix delicat que va regularment
entre las rocas. Se troba entre Gandia y Rodas. Es-
taro, hreeho. Scarus, i.
CANTEM, m. Vas de terrissa ó metall, estret
de boca, ample per la panxa y estret pel peu,
ab una nansa ; serveix regularment pera posar ay-
gna. Càntaro. Amphora, bydria, se, cantharus, i.
y met. Lo licor que cap en un canter. Céntaro.
Quantum licoris cantbarus capit. I ter. Mesura de
vi de diferent capacitat. Càntaro. Ampbora, m. U
Urna en que 's posan sorts per las quintas y elec-
cions. Se diu així, perquè antíguament se posa van
en un cànter. Càntaro. Urna, situla, se.
1 cÀNTBBS. m. adv. k bots t i baebals.
BNTBAB ó BSTAB BN CÍNTEB. fr. Entrar en sort.
Entrar ó estar en càntaro ó en euerte. In sortem
conjici. II met. Estar proposat per algun erapleo, ó
pròxim à conseguirlo. Estar en càntaro, Muneri
adipiscendo proximum esse.
TANTÀS VBQAIAS vi *L CillTBB i LA FONT QUE *8
TMiicA» é ()UB u iftiTiif n oKixA *ir GOiL, rof. I>e«
nota que qui s'exposa mòltas vegadas ix escar
mentat ó reb. Cantarillo que mnehas wc^es va à la
fuente ó deja el asa ó la frente : tantas veces va el
càntaro à la fuente, que algunas se quieln'a 6 se deja
el asa ó la frente. Amphora qusò saBpius petit fon-
fta, valdè periclitatur. Fontanas quicumque fre-
quens petit urceus undas.
Vel rèdit ille ansa vel rèdit ore minor.
GANTERELLA. f . y
CANTEBET. m. d. Cantar ico, cantarillo. Can-
tharuUus, i.
CANTERILLER. m. cantaber.
CANTET.m. d. Cantillo, cantico. Catiuncula, ».
CANTI. m. cJLnteb.
CANTIGI. m. fam. L*acte de cantar ab fre-
qüència. Canticio. Cantilatio, nis. y cíntich.
CÀNTICH. m. Composició mètrica pera donar
gràcias à Dèu. Càntko. Canticum, hymnus, i. y
Qualsevol cant. Càntico. Occentus, us.
cíLntich dels cínticbs. gantab dels cantàbs.
CANTIL. m. Paratge del fondo del mar, que
forma com un esglahó ó vora tallada mès ó ménos
à plom. Cantil, Syrtes, is.
CANTILENA. f. CANSO.
CANTIRIARONS. m. pi. Espècie de barcas ab
que pescan los negres de la costa de Goromandel.
Cantimarones. Navium genus.
CANTIRIPLOIIA• f. Eyna de coure, estany,
plata ó llauna en figura de garrafa pera refrescar
la aygua. Cantimplora. Lagena, e. y Màquina hi-
dràulica de un canó encorvat ab dos brassos desi-
guals, que posats en la aygua ó licor lo xuchi per
rahó del pes del ayre sobre '1 mateix licor, y *1
Uansa pel bras mès llarcb. Cantimplora. Trúms,
i, sipho, nis, hydraula, se. y Ferro que 's posa en
la part anterior de las sellas, etc. Cantimplora.
Ferrum antiqnum epbippii.
FÉB LA cantimploba. fr. fam. Fér lo ploricó, pon-
derar misèria pera móurer à compassió. Hacer la
guaya. Planctum agere; queri, plangere.
CANTINA, f. Celler, subterrani, gruta ahont
se guarda *1 vi per la casa. Cantina. Cella, sb, spe-
eus, us. y Espècie de taberna ó bodegó en los qua^
tels dels soldats. Cantina. Caupona, m. y pi. Doi
caixons petits ab sas tapas, units ab dos corretjas
amplas cubertas de cuyro; té sas divisions pera
portar provisions en los viatges. Cantinas. Càpsu-
la, ®.
CANTDfEE, A. m. y f. Qui cuyda de la canti-
na. Cantinero. Celi» vinariae prepositus; promus,
condus, i.
CANTnUET. m. d. cantbbbt.
CANTITAT. f. qüattitat.
CANTÓ. m. L* àngul exterior de un edifici, üf-
quinay canton. Angulus, i, ancon, onis; angnlare
vi«e raput. y Extrem, racó, punta de alguna cos4|
com de camp, de casa, de matalàs. Çomijal, km*
gulus, i.
CANTON» m. ant. cant^,
292
CAN
DiCGlONARI
CAN
CANTONS »EL BxÉftciT. ant. FlaDchs, costat del
exèrcit. Fiances del ejército. Exercitús latera, cor-
nua.
CANTONADA, f. auDi. Esquifia, esquinazo. An-
giilus, i, ancon, onís.
GIRAR LA CANTONADA, fr. Girar de camí eixint dff
un carrer y entrant en altre. Doblar la esquina.
y'm angulam pnetergredi.
GANTONAT, DA. adj. ant. catrat.
GANTONERA. f. Pessa de metall pera subjec-
tar los ànguls de las pessas de fusta, com taulas,
escriptoris, etc. Cantonera. Canterius, ii. || raco-
NERA.
CANTOR, A. m. y f. Qui té per ofici cantar.
Cantor, Cantor, modulator, oris, psaltes, se. J Qui
canta. Cantor. Cantor, oris, psaltes, «.
CANTÚRIA. f. Cant de miüsica. Canturia, Can-
tus, us. II Lo modo y ayre de cantarse las compo-
sicions musicals. Canturia, Canendi modus, ordo.
II La capella de música de algnnas iglésias. Capi-
lla de música. Musicorum cborus.
CANUT, DA. adj. Qui es blanch de cabells.
Canoso. Canosus. || Cada una de las casetas que fàn
las abellas en las bre^as. Celdilla, Cella, cellula,
se. II CANÓ. I.
CABIUZIR. V. n. ant. Tornarse blanch de ca-
bells. Encanecer, Incanesco, albesco, is, canum
fíeri.
CANXALÀOUA. f. Planta de Amèrica, mòlt
semblant à la centaura menor. Cancha lagua. Plan-
ta sic dicta.
CANY. m. ant. canonada. 1.
CABíYA. f. Planta mòlt coneguda que 's cria en
los paratges humits. Cana. Arundo, inis, canna, le.
U ant. Lo moll del os. Tuétano, Medulla, meduUu-
la, ae. II La cama del blat, del moresch y sem-
blants. Cana. Culmus, i. Q Espècie de jonch de
Amèrica que serveix pera bastó. Cana, Jnncus, i,
arundo, inis. y La de la freixura y del pulmó, ca-
nó DE LA FBBixuRA. || mús. Lo canonet de canya ò
metall, en que està la llengüeta del baixo y altres
instruments de boca. Estrangul, pipa, cana, Tube
insufilandee lingua. || nàut. La part de la àncora
desde la creu fins à la anella. Cana, asta, Ancbo-
rse asta. | nàut. Manuella de fusta ó de ferro asse-
gurada ab un pern pera girar lo timó. Cana, Cla-
vi, timonis , gubernaculi manubrium. | La pari
mes prima, llarga y rodona del rem. Caüa, Remi
corpus. II Lo tros ó extensió forrada en las escolas
y amuras pel extrem, en que estan fermas en Ica
punys de las velas. Caüa, Pars manicata funia é
velis pendentis. || Enlasfàbricasdecriatallóvidre,
canó de ferro, ab V extrem del qual se pren la
porció de pasta necessària, y per sòn vuyt se bufa
pera donar la forma corresponent à la pessa que 's
vól fèr. Cana, Tubns ad vasa vitrea conficienda. |
Canonet de palla, fusta ó metall pera xuclar ó béo-
rer algun licor absorbint. Cana. Calamus, i. I En-
tre boters canó de canya pera inflar los btU bu-
fant. Cana, Tubns ad utres inflandos. || Entre can-
terers ó gerrers tros de canya partida de Ilarch k
llarch, que aplican pera unir la pessa que trauhen.
Cana. Arundinis fmstulum quo fignli utuntor. |
Entre pescadors la que serveix pera pescar, y co-
munment se compon de un cert número de ellas
Uigadas entre sí. Cana de pescar, vara, y rahiza
la punta ahont se lliga '1 llinyol. Arundo pisca-
toria. II arq. Lo cos de la columna entre la basa y'l
capitell. Caiia. Columnse scapus, corpus. || pi. Fes-
tas ó joch de à caball que la noblesa acostumava
fèr, peleant en vàiias quadrillas ab canyas, de las
que 's resguarda van ab las adargas. Canas, fiesta ó
juego de canas. Cannis pugnantíum etpiestris ludis.
CANTA BORDA. CANTOTA.
CANTA DE EscoMBRAS. Espècic dc bruch de que
se'n fàn escombras. Escobilla, aldiza. Erix, icis.
CANTA DOLSA ó DE SUCRE. Canya sòlida, que ex-
premuda trau un such de que se'n fa sucre. Caiia
dulce ó de aiúcar, canamie/. Dulcis canna.
CANTA PRIMA. Canuccla, Cannula, s.
ARRIAR LA CANTA. fr. uàut. Dcixal•la en completa
llibertat pera que seguesca Ms moviments que li
fà fèr la pala del timó, impel-Iida pels cops del
mar. Arriar la cana. Gubernaculi manubrium li-
berum relinquere.
DRETA LA CANTA ! uàut. Ycu ab que's mana al ti-
moner que pos^ la canya del timó al raitj ó en la
direcció de la quilla. Derecha la cana! Gubernacu-
lum ad viam.
ESTAR SECH, MAGRE, FLACH Ó PRIM COM UNA CANTA.
fr. Se diu del que està mòlt magre. Estar como un
naipe. Gracillimum esse.
QUI TÉ CANTAS PÀ FLAÜTAS. loC. prOV. QUI TÉ TIONS
FÀ ESTELLAS.
MATAR AB CANTAS. fr. Ferir ab canyas punxagu-
das à modo de sagetas. Suplici usat entre 1s mo-
ros. Acanaverear, Acutis cannis confodere, inter-
ficere.
CANTADA, f. Cop de canya. Canazo, canave-
razo. Cannse, ictus.
CANYAFERA Ó CANTAFERLA. f. Planta
silvestre semblant à la canya comuna; las fui las y
llavors com la del fonoll. Canaheja, cnnerín, caiia^
reja, férula. Narthecia, «, narthex, cis.
CANYAFERAL. adj. Lo pertanyent ó semblant
à la canyafera. Peruldeeo, Ferulaceus.
CANTAFtarOL. m. y
CANTAFtaTOLA. f. Arbre de Amèrica, ab las
fnllas de un vert mòlt llustrós, y la flor groga de
olor agradable. Canafistola ó canafistula. Cassia
fistularis. II Lo fruyt de dit arbre. Es una tavella
rodona y forta, de dos fins à cinch pams: la molsa
es purgant. Caiia fistula. Cassia, fistola, ísí.
CÀNTAM. m. ant. cInem.
CANTAMÀS. m. ant. Drap de estopa del cà-
nem. Cahamazo. Tela cannabina vilior. || Drap clar
de cànem sobre que's broda ab seda ó llana de co-
lors, y serveix pera sabatas, tapets de taula etc.
CAN GkUlL
TaBbé •* iiimfinn així desprès de brodat. Cano-
mmzo. GÉDnabinvm texlum operepbryipo elabo-
rando. | ant. estopa.
GAIITAIIEL• f. CANTI DOLSA.
GANTAMÓ. m. Llavor de cànem. Canaman.
Cannabise semen.
CANTAR, m. Lloch plantat de canyas. Cano-
veral, eaíiar, canisar, CMizal. Anuidífer, canne-
tum, amndinetam. i.
GANTAYERA Ó GAmrAXnTLA. f. Espècie
de canya prima qiie*s cria en paratges humits. Ca-
nmftra, zwrrizo. Silvestris canna.
CANYELLA, f. La segona pell de nn arbre del
mateix nom, que's fà en las islas orientals, de co-
lor roig groguench, de olor y sabor mòlt aroma-
tich y agradable. Canela. Cinnamomam, cinna-
mnm, i, cassia, «. || La part anterior de la cama
desde'l genoll fins al peu. Canilla, tibia, Radius,
ii, tíbia, s. I anat. L' os desdel colze fins à la mr.
nyeca. Canilla, cúbito. Radius, cubitus, i. || L* ar-
bre que fà la canyella. Canelan, drbol de la eanela,
Cannellifera arbor.
GAMTKLLA BLANCA. La escorsa del Winter, arbre
de la Amèrica meridional y de las Antillas; ser-
veix de condiment, y té una propietat mòlt enèr-
gica. En la Amèrica la emplean contra V escorbu-
ti, y entra en la composició de varis preparatius
farmacéutichs. Canela blanca, faUa corteja de Win-
ter. Winterania canella, canella alba; cortex win-
teranus spnrius.
CANTELLA DB CANÓ. CANTAFÍSTOLA.
CANYELÓ. m. caramel-lo. 2. || fam. L' extrem
dels ramals de las deixuplinas. Cana/oN. Flagel•li
extrema contorta et duriora.
GÀNYEM. m. ant. cànem.
CANYER. m. cantar.
CANYET. m. ter. Lloch ahont se llansan las
rossas ó animals morts. Buitrera, muladar. Ole-
tnm, i.
vÉSTEN AL cantet. fr. mot. fam. ter. ab que's
despedeix à algú ab mal modo. Vetc al rollo. Abi
in malam crucem.
GANYETA. f. d. Caniia, canilla, eantiela. Can-
nuela, se.
CANYETILLO. m. Fil de or ó de plata en for-
ma de canonet. Canutillo. Fila aurea in formam
tubuli ínstructa.
GANYte. m. Teixit de canyas y cordill pera
secar figas y altras f ruytas, y criar cuchs de seda.
Coàtzo, zarzo. Arundinea crates, cannarum com-
ptgo. I pi. Lo dels carros. Adrale9. Yallum currus
crebris sudibus contextum. || cantota.
CANYIULA. adj. Qui està mòlt flach ó dèbil-
Canijo, agostizo, desmirriado, releco, bacalao, dit'
vaido, poquito, hétieo, ekupado. Languidns, macer*
GANYÓ. m. ant. clavagubba. Q ter. gabgahe-
iLA. 1. 1 ter. De paper, paperina. || Lo que en la
gayta gallega ó sach de gemech fa '1 baix. Ranca
tistula. I canó.
CAP 291
CANYOMERy A» adj. s* aplica à Ita embarca-
cions que nvntan algun canó. Cananero. Rellico
tormento armatus.
GANYOTA, f. Canya borda, Carrizo, canola,
jmca, cisca. Carex, icis.
LO lloch ahont se cria. CarrizaL Carectum, i.
GANZ. m. ant. cant.
CAOBA. f. Arbre gran de las Indias, de fusta so-
lida y llustrosa, de color castany mès ó mènos clar.
Serveix pera mobles de adorno y gust, com calai-
xeras, llits etc. Caoba, caobana. Caoba, e, indica
arbor. {{ La mateixa fusta. Caoba. Caoba, 8B.
CAOS. m. Mescla confusa dels elements que hi
hagué abans de la creació. Caos. Cahos, i, mas-
sa ae. || Confusió, desorde...Ciios. Perturbatio, con-
fusió, nis.
GAP. adj. Ningú. Singuno, Nullus. || m. La part
superior del cos. Cabeza. Caput, sinciput, itis. ||
Cada persona. Cabeza. Persona, ae. || Superior en
alguna corporació ó comunitat. Cabeza. Caput,
itis, princeps, ipis, prseses, idis. y Lo principal de
alguna societat. 6efe, caporal, caudillo. Dux, cis.
II Lo principi ó extrem de alguna cosa respecte de
la seva llargària. Extremo, cabeza. Caput, itis. U
Capacitat, talent, disposició. Cabeza. Ratio, nis,
judicium, ii. II Conducta, enteniment, judici. C4i-
beza. Mens , is, judicium , ii. || Motllo de fusta
que usan los perruquers pera traballar los penti-
nats. Fraustina. Forma, ». || ant. capítol. || La
planxeta de llauna ó llautó que's posa al extrem
del cordó, tireta, etc. Herrete. Ferreus contus, fer-
reta cuspis. || V extrem del carrer. Salida, cabo.
Extremitas, atis. || Termini ó conclusió de alguna
cosa. Pin. Finis, is, terminus, i. jj Cada bri ó cama
del fil retort. Cabo, hebra. Filuro, i. Q nàut. Tros
de corda. Cabo. Rudens, tis, funis nauticus. ||
geog. Montanya ó terra elevada que entra en la
mar. Cabo. Promontorium, ii. || ter. res. || Lo cim
de alguna altura. Cima, sumidad. Cacumen, cul-
men, inis. || Part principal de la taoh quant se
juntan vàrias personas. Cabecera. Primus locus,
sedes. || En los rams de fil ó madeixas lo principi.
Cabo. Filum, i. || prep. Envers. Udcia. Yersus. ||
pi. nàut. Las parts principals que forman ï es-
queleto de un buch, com són quilla, codaste, roda,
codernas etc. Cabeza. Prscípua navis membra. ||
nàut. Los extrems, ó la popay la proa deia nan. Ca-
bezas. Capità navis. || pi. Las vàrias espècies que's
tocan en un assumpte. Cabos. Capità , membra.
CAP k cap. m. adv. Un ab altre. De persona d
persona, de silla d silla, mano d mano, cuerpo d
cuerpo, uno d uno. Viritie, vir cum viro.
CAP AIXALABRAT, ATOLONDRAT Ó ALBOROTAT. Sub-
jecte aíxalabrat. Tolondro, tolondron, fargallon.
Turbatus, inconsultus.
CAP À MAR. Alguns ho entenen solament per do-
nar vela à popa estant à la capa à fi de presentar
bè la proa à la mar. Cabeza d la mar. Yersus ma-
re prora.
191
CAP
raCCIONARI
GAP
ckf k Mü.TT. m. adT. Bdeia arrik•, Snraam.
CAF BOIG. Qui obra inconsíderadameiit. Cüiquilu-
tio, alegre de cascos, Ventosum cerebniin.
CAP DE ANT. L* ofici quo's Celebra per algun di-
funt lo dia que fà V any de la seva mort. Cahe ée
a»o. Anniversarium, ii, annu» eicequie. Q Los pri-
mers dias del any; y així se sól dir: cap di ant, lo
primer dia. Ano nuew. Calends januarii.
CAP DE ASE. f. Planta olorosa semblant al espí-
gol ab las flors blavas en forma de espiga. Con-
hieso, amaranto, for del amar, moco de pavo. La-
vandula slboDcas. Q iuliola.
CAP DE BAifDo. Qoi alsa partidas de gent armada
y las dirigeix. Cabeeilla, caheza de partido, de
hemdo, euadrillero. Factjonis, dux, princeps.
CAP DE BESTIAR. Quadrúpedo de la espècie do-
mèstica, com bou, etc. Mes, eaheza de ganado, Pe-
cus, udis.
CAP DE BOU. Qui '1 tè mòlt gros. Caheza de two,
cabezudo. Capito, nis. | Tossut. Cahezudo. Perti-
nax. I Peix. jcliola. || ter. cullbbbta. t.
CAP DE BUBBo. met. Tonto, ximple. Badea, «<ia-
dio, Stullus, insanus.
CAP DE CABABASSA. met. CAP SENSE CEBVELL.
CAP DE CASA ó LLINATGE. X primogènit que he-
reta tots los béns per lle^ítima descendència del
fundador. Cabeza de casa ó linaje, Familie caput.
CAP DE cDifiLL. peíx Semblant al llangardaix,
però sens peus, Lagario de mar, Saurus, i, lípa-
ris, is.
CAP DE ESCALA. Lo mès alt de ella. Alto, c4bo de
la escalera, Superius scahe extremum, culmen,
summitas.
Ckf DE ESGABOLA. expr. fam. Dit delcapmòU
poblat de cabells curts y caragolats, ò de qualse-
vol modo embullats. Monte. Hirsilnm caput.
CAP DE OVELLA T GABBAS DE LLOP. lOC. UNGLAS M
GAT T CARA DE BEAT.
CAP DE ESQCADBA. Lo soldat quo eu la infanteria
y cabalierh mana las esquadras. Cabo de eeouadra.
Ductor, caput manipuli militum.
CAP DE ESTOPA, CAP SENSE CEBVELL.
CAP DE FEBBO, Herba, la flor de la qual es sem-
blant al ferro. Cabeza de ferro, Gynoseephalea, e.
CAP DE FBABE. Clau de cer ab punta, en figura de
barrina ab que s* engrandeixen los forats en lo cott-
re, ferro, etc, Eecariador. In terebelli formam dia»
positus clavus.
CAP DE CBEU. exp. fam. malvinatoe.
CAP DE GÜATTE8. Ofici munícípal inferior al aota-
batlle, encargat de la vigilincia, que en un príu-
cipi desempenyavan los nobles. En los actes de ee-
remónia eran sos atributs una vara negra ea los
extrems de la que estavan grabadas dos creus. 6*-
fe de vigilància, Praefectus sic dictus.
CAP DE LA iGLÉsiA. Titol quo 's dòua al Papa res-
pecte de la Iglèsia universal, Cabetu àe la IgUtia.
Summus pontífex.
CAP DEL DIT. La part macisa (|ue està eu h pa»-
ta de ell, contrària k la ungla. Yema, fulpejo. Di-
giti extranitas interior, ungui adversa.
CAP DEL DOL. Lo parent mès pròxim del difunt,
que fà *l dol en V enterro y reb los pèsams en
casa. Dolorido. Alfinis funeris ductor.
CAP DEL NAS, LLENGUA, ETC. PÍC0, punta. NBSÍ ex-
tremitas, extrema lingna.
CAP DE MEsna. Prohom de ofici. Prohombre de
oficio, Fabrilis collegii princeps, moderator.
CAP DE HONTANTA ò 8EBBA. Ls part mès elevada
de ella. Cabeza de moaie 6 sierra, Cacumen, inis.
CAP DE MORO. Plom do las pessas de roba. floma^
iello. Plumbeum sigillum. || Entre apotecaris lo
tap de un alambí que usan sens refrigerant, de
modo que cau la aygua destil-lada. Cabeza de moro.
Aqu» stillatitic àpex cribrarius.
CAP DE MOBT. Lo coujuut dcls OSSOS dol cap,
despullats de la cara y pell. Calavera, Calvarium,
cranium, ii, calvaría, ae. Q Entre estampers senyal
que deixa la lletra posada al revés. Mortaja. Sig-
num typographicura litteris inversis depictum.
CAP DE HOTÍ. Levantador, Factionis princeps.
CAP DE NtvoL. Lo uüvol grau separat dels al-
tres, yubada, núbarrada, Nimbus, i.
CAP DE PA. Neci. Cabeza de tarro, caheza reém*
da, Hebes, stnpidus.
CAP DE PARTIT. Ciutat ò víIb dc Ib qual dependei-
xen alguns pobles en lo judicial y gobcmatiu. Co-
lera de partida, Crbs princeps; provincise caput.
U CAP DE BANDO.
CAP DE PESSONEBA. L' extrem del fusell que ix
fora de la roda en los carruatges. Pezon, Axis ex-
tremitas.
CAP DE PIT. ESTEBNON. H mct. Rampa, costa, pu-
jada aspra. Reventadero, Cli\iis arduus.
CAP DE PROCÉS, for. Auto de ofici del jutge per
averiguar lo delicte en causas criminals. Cabeza
de proc4so, Causn caput.
CAP DE QUADRILLA. Eu Ibs quadríllas dels traba-
lladors del camp lo qui fà de principal. Manijero.
Rusticorum operariorum rector, dux. || cap di
BANDO.
CAP DE BEGNE ò PBOVÍNCXA. Capital, com es Bar-
celona respecte de Catalunya. Capital; cabeza d$
reina ó de provmcúi. iegni aut provinciae caput;
metròpolis, is.
CAP DE TABOLA, CAP ALBOBOTAT.
GAP DE TAL. cxp. fBm. ub quo 's denota V enflBdo
que causa alguna cosa, ò espècie de amenassa.
Vota à tal, vota d fuien. Proh V^úm fidem. U Excla-
mació. Oterpo de iHot, 6 de Cristo, ó de mi ó de tal.
0 Deus immortalis I
CAP DE Tivò. nàut. L' extrem superior que entra
per la llimera y que s' encasta la canya. Cabeza de
ttNMm. Clavi, gubernaculi summitas.
CAP ESCABELLAT, met. PersouE que té mòltas es-
pècies sens coordinació ni mètodo, ò que no lé
orde ni concert en lo que fà. Madeja m cwerda,
Homo non sibi constftns.
CAP
CATÍJU
CAP
195
CàP FLGIX^ CIP 8BMSE CBEVELL.
GAP GASTAT, oàul. Lo que esta on poch malmès
exteriorment per haver servit mòlt. Cabk lavado.
Furis defessus.
CAP Gios. Lo de grandària desproporcionada. Ca-
hezorro, Caput horrendum. [ met. Neci, tonto. Ca-
heza de tarro, cahezajedoHda, llebes, slupidus. ||
Cert peix de 10 k €0 peus de llarcb, dels quals
ocupa mès de la meytat lo cap, en lo que té un
conducte per ahont llansa la aygua, y unas bolas
que contenen la substància coneguda ab lo nom de
esperma de ballena, y en altras parts de son cos la
altra que's coneix ab lo de ambre gris. Es vi vi pa-
ro; té mamellas y habita en los mars mès calents
de Europa. Marsopa 6 manopla, caekaloU, Physe-
ter macrocephalus. || ccLLsaiTA. 2.
CAP MAJoa. m. aot. Gefe superior ó principal.
CAP DB CASA.
CAP NEGBE. Aucell, abellcrol de la cua llarga,
mòlt enemich de las abellas. Ahejaruco de la cola
larga. Pams major.
CAP PEB AMUNT. Dret en sòn estat natural. Cabé-
sa arriba. Sursum versus.
CAP PEB AVALL. Dc cap à terra. Cabeza abajo.
Deorsum versus.
CAP PEB CAP. m. adv. Tant per tant, sens tornas
en las baratas. Pelo à pelo, taz d taz sin adeala.
JBqua permulalione.
CAP SEüSE BABBET, ó SENSE CEBVELL. Qul obra de-
sordenadament. Beloj desconceríado, casquivanOf
caheza de chorlilo, ó de pollo ó de grillo. Tamquam
borologium caput aberrans.
CAP SENSE DENTS. loc. fam. Esdentcgat. Muelas de
gallo. Edentulus, dentibus minulus.
CAP VEBT, CAP SENSE CEBVELL.
CAPS OB LAS BiTAS. uàut. Los cxtréms de la creu
que sobreíxen per cada costat. Tetas, cabeza$ d$
las bitas. Mucrones, um.
CAPS DB BEvÉs. uàut. Las escotas de barlovent, y
bis bolinas y bolitxas de sotavent que no serveixen
en las posicions de bolina. Cabos de revés. Quidam
funes in transversario vento non deservientes.
k CAP ó CBEu. Joch de noys que s'executa tirant
un cuarto al ayre ; y T un demana cap ó cara y T
altre creu. També s' diu à torre ó lleó. Castillo 6
leou, cara ó lis. Caput aut navim. || met. Moltíssim
barato. A huevo. Minimo pretio.
i GAP Ó PUNTA Ó TBAVESSAS. Joch qUC 8* OXéCUtB
posantse algú dos agullas de cap en lo pahnell de
la ma de la manera que li acomoda , y presentant
la ma tancada al altre jugador, li pregunta de qui-
na manera estan posadas las agullas, y si bo ende-
vina guanya, y sinó pert. Punta con cabeza. Acicu-
larum ludus.
ABAixAB LO CAP. fr. luclinarlo envers terra. Jo-
jar, inclinar la cabeza. Ocqninisco, is; caput sub-
mitere , cervicem reponere. | met. Obebir à lo
que 'ns repugnava. Bajar la cabeza, las orejas, Im
jila; besar la correa. Caput demittere, fasces, sub-
mittere. |i met. Estar trist y pensa tiu. Bajar la ca-
beza, estar cabizbajOf hacer calendarios. Obstipo,as.
AGAFAB ENTBE CAP T COLL. ír. Apcrcollar. CollO
apprebendere.
AL CAP. m. adv. dbtbís, dbspbès. || Passat mòlt
temps. A largo andar. Tàndem.
AL CAP DEL MON. oxpr. À qualsevulla part per
lluny que estiga. Al ó hasta el caba del mundo. la
extremo lerrarum orbe ; ad exlremas orbis plagas.
AL CAP Y i LA FI Ó AL CAP T AL tLTIM Ó AL GAP T
AL BATO. loc. Per Últim, desprès de tot. Al cabo, 6
al cabo y d la postre, ó al cabo de la jornada. Tum,
demum, postremó, denique, tàndem.
AL CAP SOM. loc. fam. ab que algú denota voler
terminar alguna cosa. Hasàa aqui hemos llegada,
alto ahi. Rem statuamus.
ALSAB LO CAP. fr. Uvanlar la cabeza. Caput ex*
toUere. || met. Péndrer animo lo qui està abatut.
Bespirar. Vires capere, sumere. || met. Trobarse
millor lo malalt. Alzar cabeza. Sanitatem recupe-
raré. II met. Millorar en fortuna. Alzar ó levantar
cabeza. Fortunam instauraré.
ANAB CAP BAIX. fr. met. ir cabizbajo. Trislem,
cogitabundum indecere; demisso capite pergere.
ANAB CAP PEB AVALL. fr. mct. Tomar à ménos,
anar perdent la salut, cr 'dit, etc. Andar de pié
quebrado, ir cuesta abajo ó de capa eaida. Ad inò-
píam, egestatem, senimnas, angustias rei Camilia-
ris devenire; valetudine minui.
ANABSE DEL CAP. fr. lUet. ANABSEN DE LA MEMÓBIA.
ANABSEN LO CAP, Ó ANABSEN LO CAP A PASSEJAB. fr.
met. Desvanéixerse lo cap. Desvanecerse, irse la ca*
beza, andàrsele d uno la cabeza. Capitis vertigine
aut debililate laboraré; caput lurbari.
BALLAB ó ANAB DEL CAP. fr. mct. Excitarsc algu-
na espècie. Bullir por la cabeza. Aliquid in mentem
excitar i.
CANSABSE *L CAP. fr. Fatigarso meditant mòlt en
alguna cosa. Ikvanarse los sesos. Defatigari intensa
meditatione, nimia cura angi.
CABBEGABSE DE CAP. fr. fam. POSAB UN CAP COM
TBES QUABTANS.
cabbbgíbsbli 'l CAP k kLGt. ÍT. Sentir pesadés ó
ensopiment en lo cap. Cargdrsele d alguno la cabé"
za. Caput gravari.
ciuBEB DE CAP. fr. DoT de caheza, caer cabeza
abajo. In capat devolvi; inverso capite ruere.
DE CAP i CAP. m. adv. De part à part, ó de ex-
trem à extrem. De barra d barra. Ab extremo us-
qne ad extremum. || de gom i gom.
DB CAP k PEUS Ó DBSDB*L CAP FINS ALS TAPLN8 6
desde'l CAP FINS k LA CUA. m. adv. Enterament,
desdel principi al fi. Ite la cabeza hasta los pies ó
espiés d cabeza, de alto é bajo, de pe d pa. k ca-
pite usque ad calcem; à vertice ad talòs imos; à
summis ad ima.
DB CAP T DB NOU. m. adv. Desde U principi. Des-^
de el principio, de raiz, de nuevo. Ab inilío, à pri-*
ma origino.
196
CAP
DICCIONARI
CAP
DEMANA! LO CAP. fp. met. Demanar la mori de
aigü. Fedify solieitar la muerte ó caheia de algwM,
Ad supplícium, in poenam, morti, ad mortem ali-
queni deposcere.
DE sÒN CAP. m. adv. fam. De sòn propi íngeni ó
invenció. De su eosecha. Proprio Marte. || A sòn àr-
bitre, sens segair V orde regular. De $u ingenio,
Motu proprio.
DONAR CAP. fr. met. Donar cnrs à alguna cosa.
Dar vaio, curso, $alida. Red ad exitum perducere,
negotia expediré.
DONARSE DE CAP PEE LAS PAEETS. fr. met. Estar
sumament irritat. Dar C4m la eabeza en las paredes
ó por esas paredes, Furere prsBcipitem.
BixiE DE SÒN CAP. fr. met. Inventar algú alguna
cosa. Inventar, idear, sacar de su eabeza, Aliquid
excogitare, fingere, proprio Marte invenire. || Fin-
gir alguna patranya. Sa ar, hablar ó levantar de
su eabeza. Ementiri.
EixiRNB 1 CAP. fr. met. Acabar, eixir bè alguna
cosa. Llevar al cabo. Aliquid absolvere, conficere.
EIXIRSE DEL CAP. fr. met. EIXIRSE DE LA MISéRIA.
ENTAiANAR DE CAP. fr. Euvauéixer à algú ab ala-
bansas excessivas. Levantar de cascos, Immeritis
laudibus efferre.
ESTAR CALENT DE CAP. fr. mot. Tenir principi de
borratxera. Estar ó ír calamocano, tener reservada
ò callada, no estar para frmar, Semiebrium esse.
FÉR BULLIR LO CAP. Perturbar. Aturdir la eabeza.
Caput perturbare.
fiín CAP. fr. fam. Arribar à algun lloch determi-
nat. Artfdír, dar; ir ó dar, Accurro, tendó, is.
f£r de cap. fr. dirigir. || ter. Acompanyar algu-
na persona de confiansa à una minyona. Hac^r de
padres. Pro parentibus puellam comitare. || Sér lo
primer. Hacer de eabeza 6 cabecera, Negotio frees-
se.
f6r LO CAP vil. fr. fam. Estar alerta, vfurer ab
vigilància y cuydado. Andar ó estar alerta 6 sobre
aviso ; aniar, estar, traer la barba sobre el hambro,
Vigilanter vivere, omnia cavere; cautum, provi-
dum, sollicitumque esse.
riu t OBRAR de sòn CAP. fr. Obrar per si ó sens
consell. Hacer por su eabeza. Ex arbitrio agere.
FICAR LO CAP AL co>'E ó i LA OLLA. fr. met. fam.
Obstinarse algú en sòn dictamen e'rróneo. Meter la
eabeza en un puchero, Pertinaciter et obstinatè
errorem sustinere.
Fl'GIB DEL CAP. fr. ANABSEN DE LA MBMÓBU.
ji'gíbseho à cap t cbeu. fr. met. Denota lo poch
que s' aprecia alguna cosa. Echar ú pares jf d na-
nes, Nihili facere.
LLiGAB CAPS. fr. met. Combinar las circunstàn-
cias de sòn discurs ó de qualsevol assumpto. Alar
ajuntar partes ó cabos. Rem ad precipua capità
revocaré.
LLiGAB LO CAP. fr. Peutiuar y lligar los cabells.
Alar, componer, recoger el cabello, Capillos in no-
dum colligere.
MENJAB soBBB \ CAP DE vs TiNTós. fr. tenir mòl-
ta gana, no sèr llemench ni escrupulós en lo men-
jar. Comer sobre la eabeza de «n tinoso. Lancem
sordidam fames non respicit.
HÈS VAL SÉB CAP DE LLIÍS QUE CCA DE AVESTBts.
ref. MBS VAL SÉB CAP DE ABENGADA, ETC.
MÉTBEB i Hu LO CAP ENTORN, fr. met. Eutabanar-
lo de cap, poaarli al cap alguna idea ó projecte
disbaratat. Hacerle perder la chaveta, ponerle en el
magin, ponerle en rueL•, Caput perturbare.
MÓUBEB Ó BBMENAB LO CAP JA i UN COSTAT, JA i
l'altbb. fr. Cabuear; menear, morer la eabeza. No-
to, as, caput motare.
NO PODEBSB TBÀUBEB DEL CAP ALGUNA COSA. fr.
met. fam. Pensar, contínuament en alguna cosa
que causa pena. So poderse quitar de la eabeza, no
kaber quien quite alguna cosa de la eabeza. Quid-
piam ex animo exurí non posse.
NO SABEB PEB QUIN CAP COMBNSAB. fr. DubtBT 60
lo comensament de alguna cosa. Ao saber por don-
de comenzar. In re aliqua haerere ; aquam in aliqna
causa alicui harere.
NO TENiB CAP NI CENTENEB. fr. Estar una cosa
tant intrincada, que no se li troba medi pera po-
saria en clar. Ao tener cabo ni cuerda. Rem ínex-
tricabilem esse.
NO TENiB CAP NI PEUS. fr. Estar una cosa mòlt
confusa sens orde ni concert, yo tener 6 no llevar
ptVs ni eabeza, Nec caput, nec pedes.
OBBIB ó BÓMPBEB LO CAP 1 ALGÚ. fr. Ferlí UO
trench ó ferida. Descalabrar, abrir la eabeza, Ca-
put fíndere, frangere. || met. Molestar ab crits ó
instancias. Quebrar, ó romper la eabeza ó los cas-
cos, Caput obtundere, importunis contentíonibus
atterere.
PASSABLI Ó CÓBBEBLl i ALGt^ ALGUNA COSA PEL CAP.
fr. met. Oferírseli à la imaginació. Pasarle d algu-
na alguna cosa por la cobeza, ponérsele en la eabe-
za, Oecurro is, aliquid in menlem venire, in ani-
mum aliquid accidere.
PELAT ó BAPAT DE CAP. Quí té 'Is cabells talUts
mòlt arrant. Baido de eabeza, Homo capite rasus.
PEB CAP. fr. Per cada individuo. Por C4ibeza. Per
singula capità.
PEB CAP CAP. m. adv. Expressa la absoluta nega-
ció ó impossibilitat de alguna cosa. Por nín^tiii ter-
mino ò estilo ó medio, de ningun modo, por m'n^iiii
cabo, Minimè nnquam, nullatenus, nulla ratione»
nullo modo.
pftBDBEB LO CAP. fr. met. Morir violentment. Fpt-
der la eabeza, Emori. I Tomarse boig. Volveru lo-
co, enloquecer. Mentis impotensfieri.
PEL CAP MÉS BAIX. m. adv. Al mónoa. A lo, per
lo ó cuanda ménos, Minimum; ad, ut mínimum, ad
minus.
POBTABLA DE CAP. fr. met. Tenir tramada ab dis-
simulo la execució de alguna cosa. Llevaria hecka-
Rem prsmeditatam exequi.
POSABLI i ALGÚ AL CAP ALGUNA COSA. fr. BWl. P^
CAP
UTAU.
CAP
Ml
mdirlg. Mtltr n }a taktza. Allins animo alíquíd
\fat, illa mcDle repoaere.
mil LO CAF. fr. fam. ab qae algií aiwegnra al-
puroxa; y aíxi 's diu: posaria'l cap, que no es
ma TM dihen. Pomt la eabeza. Motí; capile meo
]ttt* sia aliler rea fe babeal.
mftiisi iL CAP ALGCNA COSA. fr. mel. 4fimiarse
tisúa dictamen perseverant en ell ab obstinació.
bitjínelt úvnonla cahtza atgma cota. Animo
Imciler ailbsrere.
Mui soiKE 'l cap ALGcnA coeA. fr. Demostra 1
nptcte y reverència ab que 's reben las cédulas,
Ic^MlTOS reals, etc. Helaíóricameol manifcsla
Tipreci que's la de alguna cosa. Poiter algana
MM totrt la tttbeza. Snmmnin honorem erga rem
diqaani sigoia utendere.
POSAK V\ CAP COM Cl TAIAL Ú COU TIES (fCABTANS.
fr. oel. AHirdir, aíolondrar. Consterno, as, convi-
lüt raput obtandere.
KJAiM.Y AL CAP. fr. mel. Denota la perturbaciú
Ccansan los vapors forts de algnna cosa. con)
labaco, etc. ^Hbiru d ta cahtza, tahWn tl Au-
■a^IacArnmita, y niírir d jtraliVar dit del vi
bo. Sm$ns bebelare, caput lorpore gravarí.
gii íakata, l cap se ckata. ref. Aconsella '1
■ill rnydado ^e 's déu leoir en escullir y mudar
bqoe's possebeix. QttUn h'm lirnt y mal ticogf,
ftrwttl^Mt lemfia no ic CNo/r. Por bvitar mas
■linUa, urnÓM nt lúmpo ritnto. Qui bona cum
!■■!, mala diligil, ille malomm. (Jnidquid con-
Üpril, on Uc«nte fera).
HuaucAP. h. Flaqnejar 6 torbarse 'Is scn-
ito. 9mMȒnf. Yerliginem pati; Terti^iue labo-
nn. I lòarerlo k una part y altra en senyal de
Mpf alguna cosa. Caiectar. Abnao, renoo, is. ||
WL Depreciar aignna cosa. Torrfr (o cabtia. Ali-
. __f6i coDlemnere.
nnuo Ds GAP DE NAS. fr. mel. Rastrejar, pre-
laír ó enléadrer lo qae altre vòl executar. IIu-
Mr, alrr, iareula aarir. Redoleo, es, aobodo-
>, nr.aris.
* MacAPDi da:isa. fr. met. Sit lo principal de
dpe negoci mal gobernat. Cutor fa dama, ter tl
■t à el iwào de la baila. Choriplifcum agere.
tl ctp DiL DOL. fr. met. Assistir à algun fune-
nlcan i parent mès pròxim del difunt. Hacrr tl
imk. Jostis, funeri pncesse.
a BO tÉ Al CAP gtE S' HO POSE ALS PEES. lOC.
km. Dòu Ji enténdrer que algú di<n desenganyar-
m de alguna cosa. Qat te lo quiír de la tabe:a, qut
m éamsait. Sic habelo. caulior fial.
_.,... ^.u t, n4ni iiA».nTerlos eïecuÜVB-
ssilal urgent de
mbarcaciú. PÍmt
loras, anchoralia
fam. qw reprèn
los de vaa ma-
leixafamilia. Lot hijoi dt Mari Babadilla, cada
HM m JK ticudilla. Quot capila, tol senlentin,
tekíkJLcaf de LLtaaB. fr. mel. Tenir lirria y
observar los descuyls de algii pera aproQlarsen y
venjarse. Tínfr hipo ton algmo, tetter ó tratr ttitrt
ojot. Aliqnem torvis oculis aspicere.
TEsia AL CAP DE LA LLÉ.taiA. fr, mel. temb k LA
PC?ITA DE LA LLf.tQtiA.
TE.V« LO CAP i TiBS QUARTS DE QtlME. ír. mtl.
No tenir seny 6 judici. Tttur la tabeza d lat onee-
Kentis ipolem eïse. || Estar algú distreien cosa que
debia posar alenciú. Pniar oi la» miuaraSat. Alia
agere, muscas captaré.
TEViHLocAPDECARAiAssA.fr. raet. fam. Tenir
pocli seny. TeatT caicotdt ralabaza, lot taicot ú
la gihtta, barrenadoi lot easroi. Henli» inopem,
incunsideratum esse.
TEMH LO CAP uÒLT GROS. fr. mct. fam. Sér toix.
Trwr et tnttndiminilo gnrdo, tmbolado ó rudo. Tar-
do, oblnso ingenio esíie.
TBNia LO CAP PLE DE vEMT. fr. mel. fam. Sér va
y presumit. Tener la tabtza lltua de aire. [nanem
esse; ínaníler, temeré jactari.
TEMR PE» 'l cap dels DITS. fr. mèl. Saber moll
bé alguna cosa. Tentr tn las unai, alprmlo, d la
mano. In promptii habere.
TE>[a IN CAP ROIG. fr. met. temb lo cap di ca-
TIRA pel cap giIE VtLLES, Ú QÜE TlftE PEL CAP QVK
VILLA. loC. TIRAR lARKA.
TiRARSE DE CAP i LA ATQCA. fr. met. fum. Empén-
drer atrevidamenl aignna cosa perillosa 6 mAlt
difícil. Ethar el peeho al agaa. In discrímen sese
commitlere.
trIubeh CAP. fr. met. Sér a propòsit ó venir al
cas. I>ntr dl coio. Ad rem facere, esse, perlinere.
TBÀtRiR DEL CAP. fr. met. Diüstiadir. Qtiitar dt
la eabtza, roer ò qaiur del tatco. Dissuadeo, es;
à senten tia removere.
TaiuREH DE SÓN CAP. fr. mot. Inventar ó idear
algana cosa. Saear de tu cahtza. Proprio Harle in-
venire.
tríuber lo cap. fr. met. fam. Deixarse vénrer
en aignna pari, com en lo balcó, Gneslra, elc.
Aiomorit, atomar la rahtza. Apparere, sese oslen-
dere. |{ Deíxarse véurer lo que bavia estat ocnll
per algun lemps. Sarar la eabtza. Rem primnm
prodire, apparere. I met. Manifestar desitj de al-
guna co.sa. .S'nrnr ía rnüf^a. Aliquidappelere, in-
biare. I met. Alrevirse à dir ó fér alguna cosa 'I
qui estava bumillal 6 abatut. Saciir las pits dt lat
alforjai. Timidilatemabjicere.audaciorem evadere.
TRÀtBER Lu CAP del fil. fr. met. Averíguar ab
móltas diligéncias l' origen 6 causa de alguna co-
sa. Saear la pua al trompo. Rera difficilem expli-
caré, aperire.
TRENCAR LO CAP. fr. met. obrir lo cap. 1. Q fr*
mel. AMOHi:<AR.
TRiNCAKSE I CAP. ff. mel. Faligarse la ímagiu-
39
2M
GAP
DICCIONARI
CAP
ri6 i•ii dil•lcórror. Rtmperne los r,a9C09, qttebrarse la
rabfza, Niniín nirn aiiKÍ; in aliqun porficieiida re
iiiriilí.
i;mpi.ir i>k cap. fr. mot. obrir lo cap. 2.
l'Mpi.iR LO CAP i)K VKNT. fr. Hiet. Adiilar» onvan^i"
xcr í'l algií- Ufnarf henchir la caheza de riento.
Adiilarí, aH^Mitari.
VKMR k CAP. fr. mol. mai)i;rar in tvnor.
XAFAR i.o CAP. fr. mot. Humiliar la supèrbia de
algii. Ourhrantar la caheza, Amlaciam frangore,
oaput ooiitororOf (|uatoro.
CAPAt f. Pow<a do rolm llarga dosdo 'Is musclos
lliiM als talons, oberta do dovaiil, y rodona do baix.
Capa, IVnnIa, n>, |iallium, íi. mantollum, i. || La
(|no*s posa solnn aítras (*osas pora oubrirlas, com,
lo Kuix, oolor, kirnis on las |Hirots, qiiadros, otc
Capa, mano, camisa, Togumontum, i, crusta, ai. Q
La do roll s^ns valona. Fcrrei^uclo, Larorna,®, pal-
líum, íi. II La do or on las minas. Àlutacion, manta.
Al n ta I lo, nis. || l.a do caputxa, dallarà: a. Penu la-
ta rhlamys lao•rna, || Dit do alguna cosa quo s'
oxton sobn» altra com: capa do torra. Capa, lecho^
tontiada, Togumontum, i. || La pon'iò do guisat ca-
lent quo's posa sobrt» altra |H*ra comunícarli 1 ca-
lor. Cama, capa, Cibí condíti crusia* inductoo, su-
|H«r.«|)osita\ II La crosta quo la composició do fari-
na« ous Imtuts y sucn« forma on los pous. llongua
do |H)rcb ) allras cosís somblanis. quant so gui-
san. Baréilla, Crusta . a\ J Lo liany do sucro y
amido ab quo's cubroixon los boscuxts y altras|)as-
tus. .Ucor.M. Satvharí ot amxli crustuhim. || Lo tol
qnoV forma on la suporticio dols Uquits. .Viifii, rr-
la, lama, flor, capa, Spuma, a\ liquorum cromor.
jl mot. Lo pivtoxt do quo's val algü pi'ra amagar
lo li do alguna cikwi. Capa, pretexto, sacolor, soca-
pa, IViOloxlum, i, sjhvíos. oi. [ L' oncubrimont de
ali^una iHtsa. y així *s diu: capa do Dadrt^. Capti,
alcaMucte, t>(Yultator« ivlalor, oris. i naut. Nom
quoN dóna gonoralmont a la dispiv^icio do la nau
quo tivtiautM' ou la mar. x no faltant vonl. no va.
\\ quotU quasi parada. Aquesta maniobra *s fa per
oonxonkMU'ia, com |vra^uar\lar lo dia o ahni em-
IvirxNJicio. o b^ piT proiMsio. i\mi pt'r aguantar un
tom|vniL Cxipa, Naxis cursús rotardatis. ; naul.
lA xola principal quo xa on V arbrt^ dol mitj, que
os la ms^or. Cap.;, mayiT. Volum majus. ^ Kn sa
ai\v|vio ivuui to xarias av^licacions a ü-nUv x així
s diu: i vrv dol limo. do fi^^madura. de quitrà,
eïc. quo s<>n tnv^^ do draps onqui:r!inals. otc. ab
quo's cubreixon x gujirvUn do U intemp'rioaUnns
ob;*vtcs. TiJ^i, Oi^ïx-uíum. ob:uramon!um. teiu-
monfum. i. \ ivnv li^-av.Sojiou^ quo a mi^s dol fio«e
doiu al capi;a do uwa «au I qui la carr^ca. x os
K» 5 p**r ivut on la mxojTIcío de imN^uío*. x do !•
ivr ^viil o:t *A do *.as liui:as. (^\l^^ í*¥*>-í''"*. M«-
ru>s'«* ;;:;*.. i Vn'.iv t;i:\i;*U rs ,ic .ar.'|\(:us !»^ :or^
*Vr «VI.!»» »;ï'.os p^vísaj^^bre dol a^ívxi. i^tjw. Tor-
i ■, i> v-aïv juna* I x pus ,
v\rx v\x\sKrix>ai%i o ia«:\\. La ques ^w^Ri hi
arquebisbes pera assistir als divins oficis y altres
actes capitulars. Capa magna ó c^msistarial. Epis-
coporum solemne pallium.
CAPA DE LA ROTXA. La CEmísa del capoll. Caàarzo.
Bombycis folliculi exlerias textum.
CAPA DE COR. La que*s posan los prebendals pera
assistir en lo cor als divins oficis. Capa dt coro.
Trabea, so, sacrum pallium.
CAPA DEL CEL. met. Lo mateix cel dit així perquè
cubreix tolas las cosas. Capa del cielo, Coelum, i.
CAPA DE RET. Tcla fina de IH y cotó, de la que
s(»len forse sobrepellissos los canonges, etc. Capa
de rey, Subtilissima tela.
CAPA PLrviAL. La que usan los prelats y 'Is qne
fan de prosleen las vespres, professonsy altres a(v
los dol cuito diví. Capa pluvial, Pluviale, is, plu-
vialo pallium.
AGUANTAR LA CAPA. fc. met. fam. Fór de arcabot.
AXcauhetear, Lenocínor, eris.
AGUANTARSE k LA CAPA. fr. nàut. SuplÍF Ó Pessis-
tir un temporal, mantenintse tol lo possible en las
posicions de capa, ó sens girar la popa al veoL
Aguantane d la capa, captar. Quieta navi perma-
noro.
ANAR DE CAPA CATGUDA. fr. met. fam. Anar en de-
cadència en los béns, fortuna ó salat. Andar ó ir
de capa caida, A pristina fortuna decidere; adversa
ui i valetudine.
RARCO k LA CAPA, VARIXER A LA HAMICA. rcf. ab
que *Is mariners donan à entóndrer qne posada la
ombairació à la capa, no hi ha res que fér; ni h
ptv^ició y aparells abque se sosté ofereneo giaiii
cuydados quo són indispensables en altras cirmos-
tàncias. Barco d la capa, marinera en, !a hamaeé.
Ouiota navis sí^Uicitudine nantas solx'et.,
DR CAPA T ESPASA, oxp. De coDsideracíó, de im-
portància ó entitat. De tomo y ïomo, Magni momeD-
ti pi^ndoris.
DEFENSAR À CAPA T ESPASA, ft. Defeosar i algú é
alguna ci^sa ab lot empenxo ó osfors. Defenierút§r
p\\ y tspada. Tot is xiribus, xiris equisqne defen-
dore.
Fil^t CAPA. posAisE i LA CAPA. fr. uàul. AmuTar
lo timó a la Ivanda. disposar las velas de modo qne
*1 buixM s' a^uaoïe ab la proa à la mar, ó preoga
la mar per la amura. Bactr capa. ponerse ò esperar
d la capa. Instructis x-elis navem retinere.
rri IN i c&pA VAL TALLADA, ff. met. üun. Gmb-
Pi^ndrer algun neg<vi dificultós preuent on teraie
mo^li. l•tir nn i>>r:^. fe^j. Rem utrinque malècoB-
pi^nenp.
üi iRrií \ TF^ENSiR LA CiPi. fr. dmI. fam. De-
fensar la bis:Dda i> dM. Ouéricr, iefendrr Im rt-
pa. Rem sTsini defenitoTY. lueri.
iiAxsií i ^ -..i?!, fr. mel. fam. Deiurfai càmtr
\yT.\ c^rxr x\> LK<^:^ris. ftrnríkir .'« r«jpa. fallio
M* oxjwiire.
>i \NTCNnL<« i M CAPA. fr. met. Estareu ofcoen*-
OA^ ospmat ccasvfirn Kxrar algara cosa. EtUr é
GAP
amié la capa. Tempns rey faciendac observaré;
pelaré rei gerends opportnnitaleiD. Q nàut. Dis-
ptfiu* las velas de nna embarcació, de manera que
OBÍne mòlt poch 6 no gens. Estar ó ponerse 6 es-
ftnr à la capa. Vela remittere, cursum retardaré.
rA:»UAi LI €AFA. ff. met. fam. Eixir de casa
ns tenir altre objecte que divertirse passejant.
futur la capa. E domo per otiam exire; per olinm
teabulare.
gri TÉ ciPA DE TOT s' ESCJLPA. ref. Denota que
a^U qoe lé diners ó valiment de tot s escapa.
tàn tieme capa, de todo se escapa. Arte sua dives
MBm quisque ambulat orbem.
nuí Lk CAPA. loc. met. S' usa quant s' óu una
tUgeració mòlt gran. Mebaja, compadre, y lleva-
tétlugalga.. Paulo, lantisper minue.
THAI LA CAPA AL Toio. fr. met. fam. Aventurarse
i algun dany pera evitarne altre de major, ó conse-
|iir algun fi. Eehar la capa al toro. Aleam jàcere;
JKtuue se commitere. || Pérdrer la ver^'onya y
arriicarho tot. tehar la capa al toro. Pudorem di-
■ttere; pudoris cancellos praetergredi.
níüiBS LA5 CAPAS NETAS. fr. met. fam. Eixir
lèttdany ó pèrdua de algun negoci. Sacar el ca-
MIo, salir hien librado. Feliciter, prosperè rem
GAFA. m. Arbre de la isla de Cuba y Puerto-
lÍM, la fusta del qual per sa apreciable qualitat
iaMcorrarse, es excel-lent pera fondos de bar-
Vk Capd. Arbor sic dida.
A. adj. sup. Capacísimo. Ca-
os.
GAMOTAT. f. L' àmbit, cspay ó extensió de
a^BUich. Capacidad. Capacilas, atis, amplitudo,
I Talent, intel-ligéncia, comprebensió. Capa-
Captns, us, ingcníum, ii, mentis vires. ||
èfiM pera alguna cosa. Capacidad. Capacilas,
lÜL
CAFAOiA- f. Lo que cap dins de la capa. Capa-
fcQnod pallinm capit. || caiotada. || Cop de capa.
Ufsfiò. Pallii ictus.
CAPADOGI, A. adj. Lo natural y cos» de Capa-
te. Capadocw, Cappadox, ocis, cappadocius. ii.
CAFADOK, A. m. y f. Qui te per ofici lo ca-
fÈfCapadar^ castrador, sanador. Castrator, oris.
Ctf ADUBA. f. Capament, la obra de capar.
Cifsim'a. Castratio, nis. J Lo sen\al que qu..Mla
éaptéi de capat. Capadura. Castratio, eviratio,
M.|Los mateixos testículs Uevats. Capadura.
lueti tesUculí.
CAPALTAST. adv. t. Al últim Ifmps de la
Me, prop de la nit. Al antjrhecer, d boca de ro-
llfa sokelarde. Ad sub vesperum; appetente nuc-
li^ post solis occasum.
iCAPANA 6 GAFANNA. f. ant. caíaxta.
/WPAB. V. a. Stnar, tàarer ó ínutili^ar Iom
MÍEBb al aDÍottl, deMp'^Nhabil pera la ge-
Caatrar. Cmïwtf' m»
m a.Aflli ""mm
CATALÀ. GAP 199
algunas orde« regulars lo senyal del temps de
aprobació pera distingir als novicis. Caparon. Ca-
paro, nis.
GAPARRADA. Cop de cap. Cabezada, testarà-
da, casquetazo, coscorron, mochada, morrada, to-
pada, topetada. Capiti ictus. Q met. Acció de pocb
judici ó dessesperada. Cabezada. Imprudens fac-
tura.
GAFARRÀS. m. aum. Cap gran y despropor-
cionat. Cabezorro. Capul grande. || met. Se diu del
bomc de mòlta capacitat. Erudito. Sapiens, tis.
CAPARRÓ, m. de Capet ó cap petit. Cabeztula,
cabezilla. Capitulum, i. || met. Home de poch ju-
dici. Cabezuela. Yanum, vacuum caput.
CAPARRONADA. f. capaiiada.
GAPARRONET. m. d. GAPAiió.
CAPARRÓS, m. y
CAPARR088A. f. Sal neutra, mineral, con-
gregada de una aygua verda que deslil-lan las mi-
nas de coure: n' hi ha de blancas, verda, blava y
de artificial, que*s fa de certa aygua que té mòlt
de verdet. Caparrosa. acije, aceche. Chalcanthum,
í; ferri vitriolum.
CAPARRUT, DA. adj. Cappritxós, tussut. Ca-
pitoso, caprichoso, terco, tozudo. Capitosus perti-
nax.
CAPAR80N. m. La coberta que's posa al ca-
ball pera cubrir la sella y guarniments. Capara-
zon. Sti-agulum, operimentum, i.
CAPÀ0, SA. adj. Lo que lé àmbit ò espay pera
contenir en sí alguna cosa. Capaz. Capax. || Gran,
espayós. Capaz. Amplus, spaliosus. || met. Apte,
à propòsit, suficient, Capaz. Aptus, iduneus, dig-
nus. II met. Home de talent é instrucció. Capaz,
hóhtl, talentoso. Uoctus, erudílus. || Se diu de al-
gú en orde à las qualitats que rrqnereixen las
Ueys; y així à diu: lo l)0Íg no es capís de fér tes-
tament. Capaz. Poti'slateni, facullatiMn liabens.
FÉRSE cAPÀs DE ALGUNA COSA. fr. Enterarseu. Ua-
cerse capaz de alguna cosa. ' Aem cugno0cere, per-
cipere.
CAPA8SA. f. aum. Capoton. Magnum palliuin.
CAPAT, DA. p. p. Castrat. Capado, Castratus,
CAPATÀS. Lo qui t<' à sòn càrrech cert núme-
ro de gent [xt algun tiaball. Mayoral, manijero,
capataz. Caput, itis, pnf*f<fctus, us. |l Lo qui té à
sòn carrech lo cultiu y administració de las hi-
sendas del cap. Capataz. Villicus, i. jj En las ca-
sas de moneda lo qui cuyda de rébrer lo metall
marcat y pesat pera traballarllo. Capataz. Rei mo-
netària* pi-a*fectus.
CAPBAIX, A. m. y f. Qui té '1 cap inclinat à
terra: més com un ment se diu pensatiu, Dielanc6-
lich. Cabizbajo. Casanli. demisso capite. I Ufó-
CUTA.
CAPBREU. m. Llibre de capbrevacions. Cm-
òerno, libro manual. Ci*nsualis còdex. || Lofrnyl H-
quit de un benefici eclesiàstich. Cahreo. Liquidufi
(mclus ex sacerdotali beneficio. || oàut. ant. tou
CTxo. k En
I
800
CAP
DICCIONARI
GAP
GAPBREVAGIÓ. f. La obra de eapbrevar. Car
hrevacion, Tribatnm, i, vectigal, is.
GAPBREVADOR. m. capbrever.
CAPBREVAR. V. a. Assegurar, liquidar y dei*
xar clar y corrent lo cens 6 cosa semblant. Cabre'
var, apear, Clientelares fundos censere.
GAPBREVAT, DA. p. p. Cabrevado, Censua-
lis productus.
CAPBREVER. m. qui capbreva. Cahrevador.
Fnndorum clienlelarum censor.
GAPGIGRANY. m. Ancell un poch mès petit
que una guatlla, de color gris, que no*s deté en lo
continent mès que los dos mesos del estiu. Abeja-
ruco, MoUiceps, is.
GAPGIÓ. f. CAPTUIA.
GAPGIONAR. V. a. for. capturar.
GAPCIÓ9| A-adj. Enganyós, artificiós. Cap-
cioso. Captiosus.
CAPDAL, adv. CAP AMUNT. I CaudUlo, principe,
CAPDAL DEL BL'CBs. titol que's dòua al príncep
ó senyor de Buchs, ciutat de las Landes de Bur-
deos, prop de Medoch.
CAPDALAT. anl. PRLXCIPAT.
GAPDANRER. m. lo qui es cap de una dansa.
Maeziro de danzas, Chorearum prsefeclus. | met.
Cap de una facció ó pandilla. PandUlero. Faccioso-
rum caput.
GAPDELL. m. Globo ó pilola de seda, fil, lla-
na etc. de\'anada. Ovillo. Filarium, ii, glomus,
eris. II Lo de col y de altras hortalissas, Cogollo,
rtpoUo. Grumus, i, interior cauliculus. || diiic-
CIÓ, GUIA.
CAPDELL MAJOR. Rut. Lo sen^aler ó senescal de
guerra. Senescal. Senescal lus, i.
CAPDELLAR. v. a. Dev-anar lo fil ó seda en
los encelalls. OviHar. Glomero, as. | contenir, de-
tenir, DISUADIR,FERSI'AD1R, REPRIMIR. | ACAl'DILLAR.
CAPDELLAR GENT. fr. anl. Reuuir, arreplegar.
JuHiar sente. Milites compararé.
GAPDBLLARSE•'v. r. Apinyarse. Se diu de
las cols y algunas altras verduras. AcogoUane,
repoUar, Otera cymam efformare.
GAPDELLAT, DA. p. p. OtiUado. Glomeratus.
CAPDELLET. m. d. Capdell petit. OtiUejo,
Glomulus, i.
GAPDEMUNT. m. La cima de alguna cosa.
rima. Fastigium, ii.
CAPDEVALL. m. L' extrem inferior de algu-
na coea. Estremo inferior , y sima lo del fondo de
una concavitat. Pars inferior.
GAPEIG. m. La ai*ció de capejar al toro. C«jifo.
Ludificatio, laurorum elu^io.
CAPEJAR. V. a. Torejar ab la capa al toro.
Capear, Taurorum ímpelum pallio eludere.
CAPEJAIX>R• ni. Lo qui fà sorts ab la capa al
toro. Cúpemdor, Taunis pallico eludens.
CAPEL. m. Barret. Somkrero, Galenis, pileus,
pileum. i.
GAPELO» m. Lo sombrero hermell que portu
per insígnia de la sua dignitat los cardenals de la
santa iglésia romana. Capelo. Plleus, I, cardinalum
insignia. jj La mateixa dignitat de cardenal; y així
*s diu lo papa ha donat lo capelo. Capelo. Cardina-
lita dignitas. || Cert dret que antiguament percibia
*1 bisbe del estat ecclesiàstich. Capelo. Stipendii
genus, quod olim episcopis à clericis pendebatur.
CAPELL, m. Pessa de tela, que*s posa per
abrich al cap de las criatnras desde que naixen.
Capilh. Calantica, ffi,capidulum, i. || Vestidura de
tela blanca que*s posa à las críaturas acabadas de
batejar. Capilh. Capidulum, i. || Tros de badana
ó córdoba que*s posa à la punta ]de las sabatas per
part de dins pera que fassan tou y no dan^-en lo
peu. Capillo. Corium calceo interins assutum. |
Remendo en la punta de las sabatas per par àt
fora. Capellada. Obstragulum, f. J La obra que fà
1 cuch de seda ab sa baba. Capilh, capullo. Bom-
bycis folliculus. || La cucurulla ab que*8 tapan los
ulls als falcons y altres aucells de cassa pera que
s' estigueu quiets. Capilh, capirote. Capidulum, i.
II CAPEL. 11 Gibrella ó mitj cove que's posa al re-
vés en los buchs de las abellas quant tenen mòlta
mel. Capirote. Operculum, i. | capoll, jj ant. prs-
puci. II ant. Lo de capa. capütxo. | Lo de cardenal.
CAPELO. II GORRA, RONETS CARSO.
CAPELL DE FILAT. Gorra de eixàrcia de punt ó
teixit molt clar que portavan ajustada al cap los
almogàvers y altres. Redecilla. Reticulum.
DEL CAPELL A LAS SARATAS. loc. De piés d cmbesa,
A planta pedis usque ad verticem capitis.
CAPELLA, f. Edifici dins las iglésias ab aliar
y advocació particular. Capilla. Templi cella, sr-
cellum. I Las iglésias petitas que estan, jt aepait-
das, ja unidas à altras iglésias. Capilla. Sacellun,
i, aidicula, se. I Lo cos de músichs assalariats per
alguna iglésia. Capilla. Musícorum cbonu sMii
canentium. ] mil. Oratori ó altar que portan Im
regiments y altres cossos militars pera dir inian.
Capilla. Altare portatile militaribus c<^ii8 deser-
viens. y Los altars que fàn los noys. Altareim,
jEdicula, m.
C4PBLLA ARDENT. Espécie de túmbol. Túmuhf /«-
neraly capelardente. P}'ra funebris, accensís fiícilMtB
ardens.
CAPELLA MAJOR. La part principal de la iglésia,
en la que està 1 presbiteri y V altar major. Capi-
llú Mtfyor. Templi sacella princeps, ara màxima.
c\PELL\ REAL. fr. La que es de patronat especial
del rey. 8* anomena així mès comunment la cape-
lla que te M rey en sòn palaci. Capilla real. Saee-
llum regium.
E5TAR EN CAPELLA. Se diu del reo que esta en la
capella de la presó desde que se li notifica la seo-
tencia de mort pera prepararse à ella. Estar euf*
pilla. Mortis pcena mulctatum esse. y mel. Estar
esperant per moments lo resultat de alguna pre-
tensió ó negoci que dóna cuydado. Estar en eapi*
llú. in suniMio discrimine versarí.
GAP GATAU.
P06AE B!f GAriLLA. fr. Trasltdar lo reo c^dem-
nat i mort à la capella de la presó pera qve *8
prepare i morir cristianament, fimer, m»m en ca-
ft'fto. Gapitís poena mnlctatiim in sacellnm inji-
cere.
CAPELLÀ, m. L' ecclesiàstích que obté alguna
capellania. Capellan. Capellanus, i. || Qualsevol
ecclesiàstichy encara que no tinga capellania. Ca-
pellan, clérigo, Sacerdos, otis, presbyler, i. | Lo
sacerdot que diu missa en la capella ú oratori par-
ticular. Capellan. Sacerdos, otis.
capbllí de altae. Lo qui canta las missas en la
capella' real. Capellan de altar, Presbyter in regió
sacello sacra celebrans.
gapbllí db caldbrbta ó db missa db onib. Lo
qui no ba seguit carrera. Clérigo de misa y olla,
Clericus scientía; hospes.
capell! de cob. Qiialsevol dels capellans que
hi ba en las catedrals y col-legíatas pera assistir
al cor. Capellan de coro. Sacerdos choro addiclus.
capbllí de hokob. Lo qui diu missa à las perso-
nas reals en un oratori privat. Capellan de lumor.
Regius capellanus.
CAPELLÀ MAJoa. Lo cap ó superior de alguna co-
munitat de capellans. Capellan matfor, Sacerdotum
prdefectus.
capell! majob DEL BEY. Prelat que té jurisdicció
espiritual y ecclesiàstica en las cosas y sitis reals.
La exerceix lo patriarca de las Indias, y usa de
aquest títol r arquebisbe de Santiago. Capellan
tnaffor del rey. Pra;la(us Indiarum patriarcbalu
decoratus.
capell! majob dels EXÉBCiTS. Aixf s'anomena
sòn vicvri general. Vicaria general, capellan ma-
gor de los ejércitoe ó castrense, Castrensis vicarius.
capell! ebal. Lo qui obté una capellania per
nombranient del rey. Capellan real, Capellanus
regius.
TUAB CAPELLANS, fr. TIBAR PERDIGONS.
CAPELLABfET. m. d. Capellà jove. CapellaM"
lo. Juvenis capellanus.
GAPCLLAlflA. f. Fundació de algun particu-
lar sens intervenció del ordinari ab certa obliga-
ció de missas ó altres càrrechs. Capellania, Cape-
llania, 8e.
GAPELLANIU. m. Lo qui obté alguna capella-
nia. Capellan. Capellanus, i.
GAPELLAR. m. ant. Espècie de capa ab ca-
putxa à la morisca. Capèllar, Epitogium arabícum.
CAPELLAMA. f. aum. Capillaza, Magnum
sacellum. || nàut. Tapa de llauna ó de fusta que
preserva de humitat las bilacoras, etc. CapUlo,
Operculum, i.
GAPELLEE. m. Qui cuyda de alguna capella
y de lo pertanyent à ella. Capillero, capiller. Ca-
pells custos.
GAPELLET. m. ter. gapsó.
CAPELLETA, f. d. Capillita, eapilleja, Mdi-
cula, ae.
GAP 801
GAPELLüf A. f. Pessa de la armadura antígia
que cubria la part superior del cap. Capellina,
Galea, ae, cassis, is. | Lo soldat que usava de dita
armadura. Cape //ma. Miles galeatns, casse instruc-
tus.
GAPEL-LO. m. capelo.
GAPER. m. Lo sacerdot que assisteix al altar
ó al cor ab capa pluvial. Capero, Sacerdos plu-
viali pallio vestitus, indutus.
CAPERÓ. m. ant. capebutxo.
CAPEROL. m. nàut. L* extrem superior de la
roda en las embarcacions mtnors. Capèrol, Carin»
rot» caput.
CAPERUTXA. f. CAPERCTXO.
CAPERÜTXAS T GAPERÜTZOT. m. aum.
Caperuzon, Cucullus major.
GAPERUTXET. m. d. Caperueita, caperwtilla.
Cucullus minor.
GAPERirTZO. m. Espècie de boneto que aca-
ba en punta inclinat en detràs. Caperuza, Cucu-
llus, i, capitium, ii.
GAPET. m. d. Cap petit. Cabeeilla. Càpitulum,
capisellum, i. Q met. fam. Jove de poch judici. CVi-
hecilla, Exigui judicii, inconsultusjuvwiis.
CAPETA. f. d. Capa petita. Capità. Pallio-
lum, i.
CAPFICAR. V. a. CAPGIBAB. g Abàtrer, humi-
liar. Humiliar, Humilio, as.
CAPFICAT, DA. adj. Melancólich, afligit, trist.
Amarrido, amodorrado, marrido, MoBstus, tristis,
afllíctus. II Ensopit per causa de algun mal. Amo-
dorrado, modorrado, amodorrido, Sopitus, sopore
correptus. || m. Sarment Uarch de un cep, que s*
enterra eixint solament lo cap, pera criame altre.
Serpa, mugron, Mergus, i, propago, inis, tradux,
ucis.
FÉB CAPFICATS, fr. Fér passar lo sarment per sota
terra, de modo que eixint lo cap se forme un nou
cep. Amugronar, Demittere vitem in propagines.
CAPFLUIX, A. m. y f. De poch judici. Casqui-
tano, Yentosum caput.
CAPFOQUER8. m. pi. Ferros ó pedras pera
apoyar los tronchs en las llars de foch ó escalfa-
panxas. Morrillos, Lignorum ardentium sustenta-
cula.
CAPGIRADA, f. GAPGiBAMBNT. || met. Efugi
manyós pera deslliurarse de algun apuro. Begate,
Effugium, ii, subdola evasió.
CAPGIRAMENT. m. Trabucament. Preposte-
racion, tergiversacion, Tergiversatio, nis.
CAPGIRAR. V. a. Girar de alt à baix alguna
cosa. Volver de arriba abajo, trahvear. Sursum
deorsum invertere. || Fér anar abaix la punta ó
extrem de alguna cosa. Volver de eaheza ó de pun-
ta, Deorsum vertere. U Trastornar, perturbar V or-
de de las oosas. Volver lo de ahajo arriba, ó lode
arriba abajo, Invertere, sursum deorsum permís-
cere, summa ab imo evertere.
GAPOíREUm m. GAPGUAMBNT. || mct. Varietat
(Af
OIOCiONABI
GAP
de coias bumaiias. AUibajo. HnnaiianuB rernm
vicisfitiido.
iK>NAt ó rÉt CÀPOiAELL ó TAMioiELLA. ff. Càurer
de alguo lloch. Dar ahajo. Cadere, pnscipilari. |
met. Destrairse, acabarse alguna cosa. Irse d jn-
quff ó d rodar, Illabi.
GAPIALT9 A. adj. Se diu del arch que per de-
fora ea eacarser^ y per dioa està à nivell , ò per
fora rodó, y per dins escarser, de modo que sa
volia fassa pendent dret k fora. Capialzaio, Arcus
species.
CLàPWiUUi• m. Ceri peix que 'é troba en lo
Paranà riu de la Amèrica meridional. Capibara,
Capibara, se.
CAFIOULAB* V. a. Posar una coaa jnot a al-
tra encontradament, com lo cap als peus. Gualdrtk'
pear, coHlrapear, Ex adverso collocare, locare.
GAPIGULATy DA. p. p. GtMldrapeado, comra-
peado. £x adverso collocatus, localus.
CAPIDJL f. CAPaLA. 1.
GAPIGORRI8TA. m. L' ociós y vagamundo
que comunment vi de capa y gorra. Capigorron,
eapigorriita, Vagus, errans. || Lo qui té ordes me-
nors, y *é manté sempre així sons péndrer las ma-
jors. Capi§wnm, caqigorriita, Clericus minoribus
ordinibus initiatus ad majores ascendere recusans.
CAPILHUUU adj. S'aplica als vasos del cos
que són mòlt subtils y prims. Capilar, Teouissi-
rous, capillarís. | fís. 8* aplica als tubos mòlt es-
trets. CapiUur. Capillarís, capillí instar. || m. Arbre
about las Veolals penjavan sos cabells al fér tos
vots. Capilar, Capillarís arbor.
GApÓLLA. f. Espècie de vel blancb en forma
de caputxa, que *8 posa al cap de las criaturas en
la ceremónia que V fa acabant de batejarlas. Capi-
Uúy rapiUa, Capidulum àlbum infantium baptisno
desi'rviens. | Part del bàbit dels religiosos de al-
gunas ordes, que serveix pera cubrir lo cap. Capi-
Ha. IkMMiclMilis cncallus. | Lo religiós pràfés de
qualsevol orde. CmpiUa. Relígíosum ordinem pro-
fessus. II Lo primer exemplar de cada full de la
obra que •* imprimeix. CapiUa, Primum exemplar
ex typograpbica oflkioa deductun.
■0 14 niàS Al LA GAHLUL, T UO ^UXAti Al LA
HOaTALLA. ref. GBM T FHStaA FINS k LA SBPl LTCIA.
Ttiuaia LA CAHLLA. fr. DncapilUír. Goncullum
lollere.
GAFnxUT, DA. ac^ . eemblanl à la capilla dels
religioeos. r•|N7/iMl•. In cucolli fomam kutnKlus.
GAFDIQOT• m. ainncoT.
GAFOU V. n. fbisb capàs.
GAMiÒ T GAMBOT. m. ArmusM ab una ea-
penMni que wm eu las uaivenàtats los dorton y
inestres pera certa actes púMirb•, Ga4a ftH*«llat Ip
sòn oeler difsreul. Capimfe, ftodervm el magislr^
mm ineigiie. | Le cop ^«e > dòM hi W dk del
del iMKj, «poyaule sabre 1 pelMs y denoNiUeaMr
abviol^Bcia. MipiaslP, esfirs»,
I
TiiuiBi LO CAPiBOT. fr. De$eapir9tar. Pileum
demere, tollere.
GAPIBOTADA. f. ant. Cert guisat ab berbas,
ous, alls y altres ingredients. Capirotada, More-
tum, i, minutal, alis.
GAPUCIMi• m. Lo eclesiastich que obté una
capiscolia. Chantre, eapiseol, iochanlrt. Cborí pr»-
fectus.
CAPISCOLIA. f. En las catedrals y col-legia-
tas dignitat que té à son càrrecb lo dirigir lo cant
pla en lo cor. Capiseolia, chaníria. Chori pnefec-
tura.
CAFU8ATÀ8. m. aum. Capisayon, eapisa^a-
zo. Major cucullata penula.
CAPIflSAYET. m. d. Capisayuelo, capisaillo,
Cucullata penula.
CAPI88AYO. m. Vestidura que portan los bía-
bes y prelats demunt del roquet, y arriba mès
avall dels genolls, y ab dos oberturas pera traurer
los brassos. Manuíete, capisayo. Túnica ad geftua
demissa.
CAPI88ET. m. espècie de travesser usat ea
maquinària que té la figura de martell pels dos
caps. Capisele. Transversarinn sic dictum.
GAPIMOLA. f. Capacitat, talent; y així *s dio:
fulano té bona capissola. Cholla, Sana mens, ma-
turum judícium.
CAPISTA. m. MAXTBUaiSTA.
CAPISTSELL. m. caieaiistell.
CAPITÀ, m. Qui mana una companyia de sol-
dats. Capitan. Ceuturio, nis, dux, ucis. || Lo qui ía
de cap entre lladres. Capitan. Grassatorum dux,
caput. I GENKEAL. || Principal entre altres do són
exercici. CMpitan, Prínceps. H Cert peix de las 000-
tas de Amèrica. Capitaa, Piscis genus.
capití db lAKiNiaA. Eu la armada qui goberna *i
barro que porta 1 general. Capitan de bandera,
Navis pnctoria; pra>fectus.
CAPITÀ DB BATALLÓ. Lo capité quc mana una de
las sis company ias de que consta un batalló de ma-
rina. Capitan de haiallfm, Classariae cohortis dux.
CAPITÀ UB CLàis. Qui en las plassas de armas té
i sòa càrrecb obrír y tancar los portals à las boras
de ordenansa. Capiuia de Uam, Portarum urbis
custos, pnefectus.
CAPITÀ K nuQATA. Quí la mana ab lo gran de
tinent coronel. C^pitaa de fragata. Celocis pne-
fectus.
cvHTÀ M «cÀaniAS üB ooaps. Lo qui goberna una
de las tals companyias ab inmediata subjecció al
rey. Capittía de pmdia4t de earps, itegiorum süpt-
lomm, seu corporis cusiodum pnefectus.
ciPiTÀ nEL POBT. Lo quí cu\da de la netedat y
bou orde del port, ) pren notícia de las embarca-
cions que eniran ó ixen de ell. Capitan del pneria.
h^rtàs pnrfedus.
CAPITÀ ^E «ài Y GiBUBA. Lo qui mana vaixell de
guimi de la aranda. Capimn de mar y f ufirri. Ka-
\Í5 pneleclus.
CJIP
C4TALÀ
CkP
909
CAPITÀ Dl «ESTBAifsi. Qui 611 las adressanaB té à
sòn càrrech loe aparells y cuydado dels magatiems.
Capitan de maestranza, Armamentarii prsefefjils.
capití de vaixell. Lo qui mana y té grau de fo^
ronel. Capitan de navio, Navis prsefectus.
CAPiTl GBxXERAL. Qui té '1 maudo de la tropa de
un exèrcit, armada ó província. Capitan genefú*
Imperator, oris, du\, ucis.
CAPITAdÓ. f. Repartiment de contribucions
per caps. Capitacion. Capitatio, nis.
CAPITAL, m. La quantitat de diner que 's posa
k cens, réddit ó ganància. Capital, Caput, itis,
census, us. || Lo cabal de qualsevol espècie que al-
gú posseheix estimat en diner. Capital. Bona, orum,
res, ei. || La ciulat que es cap de regne ó província.
Capital, Caput, metròpolis, is, urbs prínceps. || adj.
Lo que pertany al cap, com: ac<?ident capital. Ca-
fUal. Capítalis. || Principal, mòlt gran, com ene-
mich CAPITAL. Capital, Capi talis. || S' aplica taml)é
als pecats ó vicis que són origen de altres, com la
supèrbia. Capital. Capilalis, gravior. || m. fort. La
Ifnea que 's baixa del àngul flanquejat per medi
del baluart. Capital. Capitalis linea.
GAPITALI8AR. V. a. Reduhir à capital V im-
port de la renda, sou ó pensió anyal, que queda
redimida entregant dit import. Capitalizar. Redi-
tvs in caput convertere. || Afegir al capital V im-
port dels interei^sos ja vensuts, y fèr de totas sas
quantitats un major capital, que guanye majors in<
leressos. Capitalizar. Retibus non solutis caput
aogere.
CAPITALISTA, m. Lo duenyo de un capital
prodnc4in. Capitalista. Dominus capitis, ex quore-
dittts capiuntur. || Lo qui ab preferència à altres
n^ocis emplea sòn diner en lo giro de lletras de
cambi al interès corrent en la plassa. Capitalista.
Mensarius, ii.
CAPITALITAT, f. La qualitat de capital. Ca-
pitalidad. Capitis condició.
GAPITALMENT. adv. m. Grave, mortalment.
Gravementey mortalmenle, capitalmente. Capitaliter,
lelaliter. || principalment. || radicalment.
CAPITANA, f. La muller del capità. Capitana.
Ceninrionis uxor. || Lo principal vaixell de una ar-
mada ó esquadra. Capitana. Pretòria navis.
CAPITANÀ8. m. aum. Lo capità mòlt acredi-
tat. Capitanazo. Insignis dux.
CAPITANEJAR. V. a. Gobernar tropa ó arma-
da, fent r ofici de capità. Acaudillar, capitanear.
Exercitni seu classi príeesse. || Guiar alguna gent,
encara que no sia tropa ni armada, anant devant
de ella pera alguna funció ó festeig. Capitanear.
Duco, rego, pncco, is.
CAPITANEJAT, DA. p. p. Capitaneado. Duc-
tus.
CAPITANET. m. d. Capitancillo. Parvi mo-
menti dux.
GAPlTABílA. f. L' empleo de capità. Capitania.
Militaris pnefectura.
capitania general. L' empleo y llochahont té 1
despaig lo capità general. Capitania general. Im-
peratoris munus seu officina.
CAPITELL, m. arq. Lo remat que corona la
Oohimna. Capitell chapitel. Columnae capitellum,
epyslilium. |1 La part superior de las torras. Capí-
tol, chapitel. Capitulum, capitellum, i. || Banch
prhn y lleuger ^e serveix pera col-locar demunt
lo teler de brodar y altres usos. Banquillo. Scam-
nellum, quo lignea machinaad opusphrygium de-
serviens sustinetur.
ADORNAT Ó FÉT EN FORMA DE CAPITELLS. Caprífía-
do. Capitellis instructus.
capítol, m. Junta de religiosos ó clergues
regulars, pera elegir prelats y altres asssumptos.
Capitulo. Religiosorum comitium, concilium. || En
las catedrals y col-legiatas lo conjunt dels canon-
ges. CapitulOy cahildo. Collellium, ii, capitulum, i.
II La sala abont se congregan los canonges pera
tenir sas Juntas. Cabildo. Capitulum, i. || La ma-
teixa junta dels canonges. Cahildo. Canonicomm
congregatio, coetus. || En las ordes militars la jun-
ta dels caballers y demés vocals de alguna de
ellas ; y també la que's celebra pera posar V hàbit
à algun caballer. Capitulo. Equitum militarimu
ordinum consensus. || La divisió principal de un
escrit pera mès fàcil intel-ligencia. Capitulo. Ca-
put, itis, capitulum, i. || Entre religiosos la repre-
hensió que 's dóna à algú en presencia de la co-
munitat per alguna falta grave que ha comès. Ca-
pitulo. Religiosi coram fra tribus correctio.
CAPÍTOL GENERAL. Sc diu de aqucll à que concor-
ren tots los vocals de una orde religiosa pera ele-
gir sòn general. Capitulo general. Comítia genera-
lia, capitulum generale.
CAPÍTOL provincial. Es aquell en que 's reunei-
xen los vocals de una orde religiosa de una pro-
víncia pera elegir lo provincial. Capitulo provin-
cial. Comitia provincialia, provinciale capitulum.
CAPÍTOLS MATRIMONIALS. Los pactes, segous los
que s' ajusta un matrimoni, y se autorísan ab es-
criptura pública. S' aplica aquest nom à la matei-
xa escriptura. Capitulaeiones ó eapitulos mairimo^
niales. Pacta matrimonialia.
BONS CANONGES T MAL CAPÍTOL, ref. Deoota sèr al-
guna corporació de opinió diferent de la que ma*
nifestan per separat. Buenos canónigos y mal eapi-
tulo. Pluríum sententia è particulari ut cumque di-
versa.
GUANYAR ó pÉRDRER CAPÍTOL, fr. met. fam. Con-
seguir ó no algú lo que pretenia 6 disputava entre
mòlts. Ganar ó perder capitulo. Feliciter vel adver-
sé alicui sententiam seu consilium cedere.
CAPrrOLI. m. Edifici magestuós y elevat. Ca-
pitolio. Capitolium,ii.
CAPITOLÍ, na. adj. Lo que pertany al capitiv
li. Capitolino. Copítolinus.
CAPITOMA. m. Cap 6 capital principal de al-
guna oosB. Capitan, eaheeitla. Bux ucis.
sot
CAP
DICCIONARI
CAP
CAPÍTULA. f. Lo qoe's resa després dels salms
y antífonas, en totar las horas canónicas, mèaos
en las matines. Capitula. Capítulum, i.
CANTAR LA CAPÍTULA. fr. Díf Cantant en lo cor
los llochs de la sagrada escriptura pertanyents à
las horas canónicas. Capitular, Capitula ad horas
canonicas spectatia canere.
CAPITULACIÓ, f. concert ó pacte entre dos 6
mès personas sobre algun negoci comunment gra-
ve. Capitulacian. Pactio, conventio, nis. || pi. capí-
tols. 6.
CAPITULADA. f. La resolució imprudent de
algnn capítol. Cabildada. Praeceps, inconsideratum
statulum, consilium.
CAPITULANT, p. a. for. Qui capitula, ó fa
càrechs à algú. Capitulante, Accusalor, is.
CAPITULAR, m. L' individuo de alguna co-
munitat ah vot en ella. Capitular. Jus suffragii in
electionibus obtinens. || adj. Lo que toca ó pertany
al capítol. Capitular. Capitularis; ad capitulum
pertinens. p v. a. Pactar, fér algun conveni. Capi-
tular. Paciscor eris, pactum inire. || Fér càrrechs
à algú. Capitular. Accuso, as; crimina alicui ob-
jicere.
GAPITULAHI. m. Llibre de las capítulas. Ca-
pitulario. Capiturarius, ii.
CAPITULARBIEBrr• adv. m. En forma de capí-
tol. Capitularmente. Pleno ccetu; juxta concilii ra-
tionem.
CAPITULAT, DA. p. p. Capitulado. Pactus.
CAPITXQLA. f. ant. Teixit de seda que forma
un cordonet à manera del burat. Capichola. Tex-
tum bomb}cinum rudius.
GAPITXOLAT, DA. adj. ant. Lo que es sem-
blant à la capitxola. Capicholado. Texto bombyci-
no rudiori similis.
GAPLEUTA. f. ant. fiansa.
CAPLEUTADOR. m. ant. fiador.
CAPLEUTAR. v. n. ant. Fér fiansa pera eixir
un reo de la presó, manlleutar.
CAPLLETRA, f. ant. lletra majisclla.
CAPMÀS, m. Cambi ó permuta de conveni en-
tre cosas regularment de diferent espècie, rric^-
que Permutatio, nis. || Cap de masia. Colono. Colo-
nns, i. II m. Espècie de ventalla comunment de
cartó que's posa davant lo foch pera que no ofenga
lo massa ardor. Ahahico de ckimenea. L'mbella, a;.
CAPBIA8CLE8. m. pi. clamístechs.
GAPMATLL. m. Pessa de armadura antigua que
cubria y defensava M cap. Capacete. Cassis, galea.
II Teixit de malla pera cubrir y guardar princi'
palment lo cap. Capacete. Galea ae.
CAPÓ. m. L' animal capat, com lo caball, mat-
xo etc. Capon. Castratus. || Dit del home. Éunueo.
Eunuchos, i. || Lo pollastre que's capa pera engrei.
xarlo y menjarlo mès tendre. Capon, Capo, nis,
capus, i. II Lo que s* engreiya en la caponera. Ca-
pon de leche. Capo saginatus. Q capirot. 2. | nàut.
Cap gros, forrat ab lleneas de cuyro y filet, qve es-
tà ferm en las serviolas, y subjecta la àncora per
la anella. Capon, hoza. Rudens major.
càp3 de mar. Cert peix cenblant al moll. Capoi
marino. Capo roarinus.
AL QUI TE DÓNA UN CAPÓ DÓNALI LA CUIXA T L* ALÒ.
ref. D'nota que debém sér agrahits als que'ns fan
algai bè. A quien te dd el capon, dale la pierna |
el alon. Benefactis gratus respondet animus.
POSAR LO CAPÓ AL ÍNCORA. fr. Caponar. Radeote
majore anchoram subjicere.
CUANT FERRAVAN LOS CAPONS EN LLETDA. exp. faiD.
ab que's dóna à enténdrer la antiguitat de algaoa
cosa. En tiempo de Maricastana. Qnondam, olini.
CAPOCH. f. Espècie de borra que s extrau d«
un arbre del mateix nom; es mòlt fina y serveit
pera encol.xar. Capoc. Tomentum, i.
CAPOLAMENT. m. Cansaci , desassossego ea
lo cos, que apar que trenca 'Is ossos. Qu^òraiiUiiiiiei-
to, quehramiento. Lassitudo, inis; corporis attrilM.
CAPOLAR. V. a. y derivats, trinxar, pigolai,
MAGULAR.
CAPOLL, m. La obra que fa 1 cuch de la seda
ab sa baba; es de la figura de un ou de colom,
groch ó blanquinós. Capillo, capullo. Bombycis fo-
Uiculus. II Lo que fan dos ó mès cuchs junts. (kal.
Bombycis folliculus duplicatis filis contextus. || Lo
de un sol cuch v de la millor calitat. Almenira.
Bombycis folliculus. || Lo que està obert per una
punta. Pitó. Bombycis folliculus cacumine perfora-
to. II Lo botó de la rosa, del que 'Is apotecaris
trauhen una aygua destil-lada per medicina. Cahe-
zuela, capullo. Calyx, icis, gemma, ffi. || Piipca.
ENFILAR LOS CAPOLLS, fr. Enrrostrar. Bombicinos
foUiculos connectere.
CAPOLLET. m. d. Capullito. Bombycis minor
folliculos.
CAPONA. f. Espècie de xarretera que do té sar
rell. Capona. Militaré insigne. || clau. 11.
CAPONADA. f. Pa estovat ab aygua y amanil
ab sal, oli, vinagre y ceba. Gazpacko, Ofla panis,
oleo, aceto, sale et cepa condita.
CAPONADURA. f. capadura.
CAPONAR. V. a. capar. U Casar la noya xica
antes que la gran. Dar capote. Sororem minorem,
relicta majore, in uxorem accípere.
CAPONAT, DA. p. p. capat.
CAPONERA. f. Gàbia ó pollera pera engreixar
los capons. Caponera. Sagínarium ii. || Comunica-
ció desde la plassa à las obras exteriors, qne's fa
excavant lo foso. Caponera. Cripta subterranea.
ESTAR POSAT EN LA CAPONERA. fr. fam. Estar po-
sat en la presó. Estar metido en caponera. In cus-
todia delinerí.
CAPONET. m. d. Caponcillo. Júnior capo.
CAPORAL, m. Qui fa de cap ó principal en al-
guna gent. Caporal. Dux, ucis, caput, itis. || mil.
CARO DE ESQUADRA. || Entre gitanos gallo.
CAPOSANTO. m. Peix de mal sabor y olor
Canieula eentrina. Spinax, cis, pecten inis.
C4P
QAPO^m m. Teslidura en foniia de capa peré
mès estreta y ab mànegas. Capate» Laceraa, se. H
En alguns jocfas de cartas la passada en que nn deld
jugadors fà totas las basas. Capoie. Totius sortís lu-
cratio.
BQNÀft CAPOT. fr. met. fam. Deiiar sens menjar à
algú per bavi^r arribat tart. Dar capote. Tardius
adyentantem, incoenatum relinquere. ) En alguns
joehs de cartas no deixar fér cap basa als con«
traris. Dar capote. Nullam collusoribus Incratoriaro
sortem sinere.
GAil•llTA. f. Capa poch apreciable. CapoUm.
Pallium vilins. || Sombrero de senyora fét de ta-
ielÀ elc. ab arrugas ó beynas. Somhrerillo, eapota.
Causia, SP, pileus muliebris.
CAFOTABA. f. Expressió de cortesia, llevaotse
*1 capot ó caputxa. Capuchada. Capítis apertio. (
Gapada, acatament, inclinació de cap. Capezada,
■onoris causa, capitis inflexió.
GAPOTÀS. m. aum. Capotun. Penula gran-
díor.
GAPOTEJAR. V. n. Móurer lo cap à una paK
y altra. fMbecear. Mutare caput, nutare.
CAPOTET. m. d. CapotUlo, Fenula brevior, la-
eernula, £.
GAPOmXO. m. y
GAPOTON . m. ter. Capot curi que usavan las
donas. Capoíillo, Palliolum muliebre, ricinium, ii.
GAFPARE. m. Lo cap, brot ó fruyt principal.
Penèf». Arborum propago, scapus, i.
* GAPSIGOR Y GAPRIGORNIé m. Lo desè sig-
ne austral del Zodíach, al qual toca M solstici de
ivem. Capricoruio, Gapricornius, ii.
CAPRITX, m. y
GAPRITXADA. f. y.
GAPHITXOfe m. La idea que forma algú fora de
las reglas ordinàrias, quasi sempre sens fonament
ni rabó Capricho, antojo, gusto, geniOf humoraL•,
roluHiad, ley del encaje. Ad líbilum sententia, libi-
do, inis. II En las obras de poesia, música y pintu-
ra lo que s' executa per la forsa del igeni, mès
que per las reglas del art. Capricho, Luxúria ntis
ingenu fcetus, res ingenu acumíne efficta.
CAPRITXÓS, A. m. y f. Qui obra sens atén-
drer à altra regla que 1 sòu antoix, y '1 segueix
ab terquetal. Caprichosoy caprUhudo, Levis animi
et sententise tenax. || adj. Lo que's fà per capritxo.
CapriehúBO. Res leviter et tenaciler effecta. H Lo
que està fét per capritxo. Caprichoso. Magna vi in-
genu exactus, elaboratus. || Incostant, axí 's diu: la
fortuna es mòlt capritxosa. Caprichoso» Inconstans,
mobilis.
CAPRITXOfiAMENT. adv. m. Ab capritxo.
Caprichosamente, Leviter et tenaciter.
GAPRITXOSiSSnfy A. adj. sup. Caprickosl•-
nmo. Yaldè levis et tenax.
CAPRITXOSissiMABIíaifT• adv. m. sup. Ca-
prichosisimomenie, Quam leviter aC tenaciter.
C^APflA. f. Pessa vuyda d• plata» fusta, cartró
TOMO l.
tKTL•Lk GAt lOS
6 altra matèria ab una tapà solta ò aigaüldA ^e
serveix pera i^sar à dins algttna cada. CHjd. Gat^-
sa, se. II La que té figura de tottiba. TémbérítÍ&.
Rotunda arcula.
CA?6A ms BLAT DB MOftO. PA^OtXA.
CAPSA Dt BOIX. BHJeta. Capsa buxea.
CAPSA DB BBA8BE. Espécie de tarima de f^ta àb
nu forat rodó al mitj, abont s' encaixa *l brasél-.
Caja de krasfro. FocuH scabél•lum.
CAPSA DB BBOCAL ó &ABBAPÓ. GapsB de suH) que
serveix pera posar la ampolla en neu pehsi re*
frescar lo béurer. Corcho, eorchera. Vas sube-
reum.
CAPSA DB GOLiFLOR, BBÓQuiL^ etc. Lo eonjufit dè
ramets antes de florir. Ptlla, Brassicàícaulicalorum
glomus.
CAPSA DE HósTiAs. Espécié de potet de llauna ó
bronze abont se guardan las bóstias en las sagris^
tias. BosUarió, Hostiamm capsala, theca.
CAPSA DE LLI. La cBpseta abont té la llavor. Ba^
ga, Llini folliculus.
CAPs\ DE SABÓ. La que serveix pera posat* k> ttb6
pera afeytar. Jabonera, Mass» saponarÚB ev^o-
diendse deserviens càpsula.
CAPSA DEL SOMBBEBO ó DEL BABBÉT. lA ({Ue Sef-
veix pera guardar lo sombrero y preservarlo de la
pols. Sombrerera, Pilei tbeca, càpsula.
CAPSA DB tJLLBBAS. Lb de cBrtrò 6 c^ro en for-^
ma de estoig, que serveix pera deaar las ulleraB.
AnUojera. Ocularis vitri theca.
CAP8ADA. f. Entre llibreters los fordillets ab
que 's juntan los caps dels fulls al enquaderitar.
Cabeiada. Fumicuhis anneetendis voluminiun foliis
deserviens. || Cada divisió que*s fà en kid hortas ó
terras sembradas de verduras. Tablar, era, haneo,
bancal. Hortensis àrea.
FÉR GAPSADAS. fr. Dívidír las terras en capsadas
ó eras. Tablear, In areas dividere, secat^.
GAPSADURA. f. abbassADBba. || Bbolla.
CAP0AL. m. coixí. | La part dels llits aboni se
posan los coixins. Cabecera de la cama. Lecti sum-
ma pars ubi cervicalia locant«r. || Lo guarniment
de fusta ab qile s' asseguren las campanas. AttMl•-
non, cabeza, contrapfso, Supei^sítum culiiied)
àpex. ) Tronch ó pedra sobre que s' nssentan las
bòtas pera preservarlas de la humitat. Paino^ com*
bo, Siípposilam fulcrum. || Lo travesser del cap de
amunt y cap de avall, que junt ab loa montants
forroan lo bastiment de las finestras, portas, etc.
Cabio, Transversum lignum. || met. Acusació, càr*
rechs. Acusacion, eapHulo. Accusatio, nis.
BBNTiNA DB CAFSAL. expr. RenyiuB de marit y
muller. Rina de almohada. GoDJugiLlis rixa.
CAP8ALBRA» f . La taula ó barana que's posa
en lo cap del llit pera sostenir los coixins ó per
adorno. Cabecera, Lecti caput.
GAP8ANA. f . Cèrcol ó rodella de simolsa, pan-
yo ó altra roba pera portar cànters ó altre pes so-
bre! eap* BoÍbU. GeatícoliiSi ceMioilliB, eesUl*
40
%H
CAP
DICCIOXAII
C4P
jIU, y vrrdf pwa p^/^arbí Ia« <4lai*, eaJderatt,
elr, ic^í^, .S«;MÍba)ai]íi, i.
CAF0AB* V, a, fffVtrcBiHi al« C4>rdofts, trensí-
Jlan, é'U'.ílfrr^leari r.larfUar, eiharkerreUt. f^rrefri
(untUm funkulÍA aptar^f. ^ Enlru JlibreUrs co•ír
iai4 cupMíístn úcA» lübreU, Cüberear. Eitremam to-
Juriiíriurn ta^níarn aü^oere, úrmare. | Cikïír eo los
l'xtnerriH d<; lai» fHtonM 6 ro^jai» un traveser del ma-
Ufíi, pí'ra ínjbrírlo y reíorftarlo. Caherfar. Sioreae
alíarurrive r^ruin ora» Ueoíííi aitéoere.
CAPSAMA* f, aum. 6'a;on. Capsa grandís.
CAPSAT, DA* p. p. íiuarMcxdft, dateUaio.
FerreÍM conlÍH aptatuí^,
CAPSEB* in. Qui fa capHa«. Cajero. Capsamm
artifííx. I
GAPSETA* f. d. Cajila, cajilla. Capsoia, x,
cmlÏHCüHf í. II liot. Lo yaiínti roembraoós 6 de closca
y vuyt, dinl•l del qual estan tancadas las llavors.
CàpHula, cajilla, raja. Càpsula, a;.
CAPSIBÓ. m. d. Cabezvelüj cabeeillafCahecita.
Capitulum, i.
GAPSIROT. ni. CAPSIGR4XT.
GAP8Ó. ni. Lo capell que's posa en lo cap de
la crialuras. Capillo, Capidulum, í.
GAP80NET. m. d. Cajetin. Càpsula, x.
GAPSOU* m. Lo dret del deu per cent entre
procurador». Irocura, proruraduria. Honorarium,
U, II Lo dret queV paga al senyor del dominí di-
recte, quíint h' enafçenan las possessions donadas à
cens. iaudemio. Laudemium, ii.
CAPTA. f. La acció de demanar caritat ó al-
moyiia. Demanda, cuesta. Qua?slura, a», mendica-
tiü, nis. II La que en alguns pobles se fa '1 dia de
Pasiiua pel predicador de la quaresma. Uomazo.
Colledio, nis.
CAPTADOR, A. m. y f. Lo qui demana cari-
tat ó fa la capia. Demandador, cuestor. Quaístor
eleemosynarius, slipem quaírens.
CAPTAR. V. n. Demanar caritat. Mendigar,
pedir limomaf pordmear. Emendico, as. || Alràu-
rer la atenció ó voluntat de altres ab la dolsura y
suavitat del tracte ó del discurs. Captar, Capto,
as, allicio, is. || Procurarse medis que dependei-
xen do altres pera conseguir algun fi. Mendigar.
Emendico, as.
CAPTAT, DA. p. p. Mendigado. Emendícatus.
CAPTENER. m. ant. bon tracte, bon portb,
BON aspkc.tk. II V. a. ant. «obkrtar. || v. r. ant. go-
BKRNARSR, P0HT4RSR BK.
CAPTENIR, v. a. trac.tarsk bk. I v. r. com-
PORTARSSK, CONntllRSR, KSTAR SATISFET, MANEJARSB.
MAI. CAP TENIR. fr. aul. REBRI.AR8E.
CAPTERRERA. f. Bardissa que s* assegura ab
torra ó pedias sobre las |mrels dels corrals, horts
) heretats p^Mn síi conservació. Barda. Pares vir-
gultis tixMa.
CAPTENENIA. f. ant. constíncia, fiembsa.
CAPTIRI. ni. CAPTA. II In bacina de captar en
bt^ Í2:k:ía5, es qmt rtgmhrmtmt ki ha li
del Saot pelcnJto del ^aàk üecayAi.
Te^eeiia ad $lipe« cooqnreBduB :
eleemosyitae patiaa.
CAPTIU, TA« m. T f. CArnr. [ met. Svkfcdra
aJ^nna \asÀò. Apmiiimmio. Animi afecta
«ata«.
CAPTIVAR. T. a. Fer prcsoaers als
en la guerra, prí^antlos de la UibetiaL S* apfia
mes própianient als cristiaiis fels presoners pdi
turcb^. Cautirar. Captivo, as; in captirilalea ai-
ducere. ; met. Subjectar las poCéncias àeà
CúMÚtar. Captiva, as. snbgicio, is.
CAPTIVARgB. V. r. CAfTAm. 2. { ant.
TRCRiiE.
CAPTIVAT, DA. p. p. ConlÍMido. In ca^
ta tem addnctns.
CAPTrVATGE. m. ant. y
CAPTIVERI. m. y
CAPTIVITAT, f. EsUt del qüi ha perdii h
llibertat. Cauliterio, cautitidad, captiridmi. Ck^
tívitas, atis.
CAPTURA, f. for. L* acte de agafar à algv pe
ra posarlo en la presó. (Uiptura. Captura, c
CAPTURAR. V. a. Agafar à algú y ponrioci
la presó. Proceder ú la captura, pomer em etpMn.
In carcerem immittere. || Fér pagar la multa opo-
sada al que ba contravingut à algno bàndol. W-
tar. Multo, as.
CAPTURAT, DA. p. p. MuUado, cmpttnk.
Captus, deprehensus.
CAPÚ8. in. ant. Caputxa mès llarga qm an-
pla, y remata en punta com la dels caputxiík Ct-
puz. Aínicuium lúgubre.
CAPUTXA, f. Entre estampers accent ciitai-
flexo. Capucha. Nota accent ús circnmflexi. | Esp^
cie de mantellina que portan las donas, mòlt estre-
ta, y arriba Gns à la cintura poch mès ó ménoi
Capucha. Muliebris cucullus, ricinínm, ii. | cafct-
xo. II Certa reforma de la orde de san Franoesch,
fundada en Espanya pel B. Joan de Guadalupe
en temps de Alexandre VI. Captcha, àrdem ii U
capucha. Observantiae regularis orde.
CAPUTXA8SA. f. aum. Capvchon. Cncallos
grandis.
CAPUTXER, A. m. y f. Qui fà caputxas. Ce-
puchero. Cucullorum opifex.
CAPUTXETA. f. d. Capuchillo. CncnllüS mi-
nor.
caputxí. Lo religiós descals de la orde de
sant Fi-ancescb que porta barba llarga, V hàbil
pardo obscur, ab capa curta del mateix saj'al y ini
caputxo punxagut que cau sobre la esqnena, y 8e^
vei\ pera taparse 'I cap. Capuchino. Capaccinas
monacbus. || Sostenidor aboni encaixa '1 pícaport
quant s' ajusta la porta, .\ariz. Nasi fígnram re-
ferens clavus; pessuli receptaculum. Q Lo que per-
tany à la orde dels caputxins. Capuchino. Ad ca-
puccinorum inslitulum pertinens. | pi. ter. tola-
OtB
Carns ds onrta bngada,
1 7 à popa per dins en las [
JÜkm. Areaale arotissims
ippiqae collocale.
I. met. Hipòcríla. Santo de
nrtnlis limuialiir; peeudoca
ni FIU. [r. met. Afeclar
b itrúfea, ó ia yaia nmg'
Imoililatem, animi demisait
k n<x soiTÍi KB rial ibais
expllcan los que esi-amu
B propAsil <te sér més ranl
1 aeafo y *o mnm», hwko t
tot de etta nu txapa, Nunr
Arciiim diacrímen expel•lí
U. f. Beligiosa qae profes
Lxins. Cafuekmi. Honialií
alnm professa. || Planta, y I
I campaneta ó capatio, de
>el enciam. CapucktM. Ti
USA. f. Obra de capatxi,
» mal sentit. Captxhinada
I piclum.
lÀS. m. Bum. Capnchiuan
iw.
OT. m. d. Capuehiiíito. O
I. m. Cuberla del cap mès I
mala ea punta, y 's ti can
CBfncho, capaeka. CuiuIIdij
. m. Cap pelit. CaíxzMtta.
k. í. SíDloma de debiliíal
ÜBTenlas malalliaa. Caqtujii
[B, CA. adj. de mala cons
mtMo. Caquelicus.
dj. Lo qutt ti- mòlt preu. A
tat, volgut. Qiierido, earo. (
A preu alt. Caro. Carè. | ai
anl. ?i:s, pbkqce. ^ m. nà
iiixut de las eolenas. Car.
iff. fom. Lo que cosla mòlt \
r« hocado. jUta petisli.
adv. aàni. Envers, à la bai
»dm. Versos.
vos COSTI UI. loc. fam. D
DM cosa costa mès de lo
•olja curo. Cave plus jns
algú b' exposa al dany 6
I. Mira que no] tt tuette U
! aecedere, ceAera; OM n
ém.
TtvaBa. fr. (an. Oferirse
ete, oomunicai^ió ú visita d
ciiau.
CAS
801
lisrw earo. Agre snl copiam hcere-
tr. inEciAi.
. cu T F09\H0 i L* nSNl, TOT ODEDt
reír. Denota «pie las mulacions acci-
atrnbeixen lo sto de la cosa. Qae vait
w mriba, ací çwda f titn ot tratqM-
Don motalar sobslancia.
La part anterior del cap. Cara. Fa-
ns, us. | Afabilitat, agrado. Cara, ten-
s, aspectos, us. || Fatiada d enfront
». Faehada, tara, fmti. Frons, tia.
;ie del aygua. Flor. Superficies, ei. ||
la lela, panyo, elc. Ha:, (ara. Snper-
' endret de las pells. Plor. Fars eile-
inl. UtRSTU.
A. m. adv. Hanilestament, descuber-
■ 4 cura, if fMiro firme. Facie ad b-
rasíncia, devant de aigd. Cara i tara,
'as, m prttneia. Corara, ex adversa,
MOT. Tam. Se din del qoe es carallarch,
llas y 16 '1 nas de Wftn. CorMjWt'IHIo.
iL rÍT i LA MOU. Tr. fam. xikplí, u-
nca 4 Dl VEBD* DE OCI. exp. hm. la
descolorida y groga. Cara ée uetlga ó
illidns, pallenli ore homo.
iniB. expr. Qne s'aplica al quiespre-
;ú diu nna cosa ; detràs alln. Cara
, kombre de doi carat. Snbdolus, bi-
rins; libica fera, aller Janus.
inu 6 DE MosTi. fam. Se din de aqae-
ine es lletja y horrible de cara. Cara
noclurnum.
;tob ó de kkbs micns ò de vinagbi.
tie té l'aspecte desagradable. Aulri-
iepoeos amigoi ó de vinagre. TorvuB, '
tns.
3T. La qne per sas fisonomias sempre
'4ira amvehaehada. Puerilis aspectos.
LsQcu. Se dia del qne la tk alegra y
Cara de poKvat, eanalegrt. Hilariset
KA vEiGoNTA ú sÉns vEEGONTi. Desca-
myit. Caríraüío, dínwl/acaroí. EQroDB,
>cns DINERS. Se diu de la cara maci-
1. Cura de titmei. Marcida, lànguida
RLLOTGE. Lo circul ahont estén senya-
lis y sas parts. MvttWa. Circolus bo-
rologiis.
ais Dics. CASA DE lOTas.
HA nosA püLiDA. Cada una de las so-
balladas de la pedra. Pateta. Lapilli
grati facies, latns.
ADBtLA.r. Planta qne creii fins k la
8 i tres peus; fa las fullas molsodat y
908
CAR
DIGGIONABI
en figora de Uansa, las flors bermellas, y '1 frnyt
semblant al nas de la vadella. Bearra. Anthirrísium
mi^us.
CARA OB VAQDBTA Ó 8ÈN8 VliOONTA Ó ENVERNISSA"
»A. Se diu del home que no té vergonya, y no 14
cas de que li digan iiy úrias, ó V atrapen en men->
tida ó en alguna mala acció. Cura de paqueta, Im-
pudens, inverecundus homo.
CARA ESTRAFETA. Lr que té (soDonüas estranyas
y defectuosas. Cmra à fgwra difcttltota. Deformis
vultus.
CARA PER CARA. lOC. RUt. i LA CARA, CARA i GAR^.
CARA pioada ó apedrega da. Quí la té mòlt pica-
da de verola. Cara de rallo, apeéreada à emp&dror
da, Facies variolarum cicatricibus plen^.
k CARA PB ATGUA, i LA CARA DEL ATGUA. m. adv.
À la superficie é prop la superfície del aygua. À
flor óàla fhr del agu^ Ad aqan snperfíciem.
i caRa DEscviERTA. m. adv. À vista de tothom.
A cara descubierta. Palam, in conspeetu omBÍum.
ANAR AB LA CARA DESCUBBRTA. fr. met. fam. Anar
sens reparo ni teonor de res lo qui obra bè. A»<f
dar con la cara descubierta. Securè, eonidentar
agere.
BONA CARA T DOLENTS FETS. ref. ab que s reprèn
ate bip^critas. (kkra de hfiato y unas dé gato. Qui
Curiós simulant, et baocbanalia vivunt. Intus N»-
ro, foris Cato..
ciüRBR LA CARA Dl VERGONYA- fr. met. famu VA"
tir mòlta vergon)^ per ba ver incorregut en algUAR
nota. Coértelt 4 imo la cara de vergUenza, Yere*
cundia suiffundi.
CLAVAR PER LA CARA Ó PELS BIGOTIS, fr. mOt.
Recovv^nir à algú vituperantli algpna cosa. Pqr
en rostro ó en cara. Exprobro, as. I Dir à algú sob
defectes, fentli al uialei.\ temps memòria de algi^n
benefici que hs^ rebut. Echar à la cara ó en la ca-
ra, Coram exprobrare,
coNÉixERSELi AB LA CARA. fr. MauifestaT algú ab
la cara lo que li e^là passant ò cent ça sòn inte-
rior. Traerlo escrita en la frenu, couoeérule en la
cara. In vultu apparere, maniíestari.
DE CARA. m. adv. Snfront, y així *s diu : lo vent
vé DE CARA. De cara, enfrenle, Ore advcr^o, é re-
gione» é fronte.
DESFER LA CARA i REVESSOS, fr. met. BofetejajT
mòlt fort à algú. Deshacer los hocicm, las narícesy
la cara. Acerbè colaphis percutere.
DIR i LA CARA. fr. mot. Parlar devant de un al-
guna cosa contra ell. Decirselo en su cara. In coïa-
pectuloqui.
DiRBO LA CARA. fr. met. Manifeslarse en la cara
algun afecte ó passió. Salir d la cara, decirselo la
cara, conocérseU en la cara, Ore oslendi.
ENCÈS DE CARA. to qui està mòlt ^rmelJl per «^1-
guji açaloiament ó a(;itació. ^ncenüd/o 4fi c^ra.
Rubens flammeus. y Qpi n^tiMalmçot peii, pai^
roig. ^nAendido de color^ difunt líe tabrn^k. Ftom-
niem» vol^,
BSCüPiR i LA CARA DB ALOtt. fr. mot. Burlarse de
algú cara k cara fentne mòlt despreci. Escupir en
la cara de alguno. Os alicui sublinere.
ESTRELLAR k LA CARA. fr. met. Dir à algú en sa
presència lo quel pót oféndrer mòlt. Dar entre
ceja y eeja, Mam, apertè, in ore objurgare.
FÉR ALTRA CARA. fr. mot. Variar las circunstan-
cias de algun assumpte. JíiMiar de semblants é de
cokr. Aliter se habere.
FÉR BONA CARA, ALTRA CARA, MILLOR CaRA. fr. met.
Estar algun negoci en estat en que fà esperar bon
ó mal resultat, altre resultat ó millor resultat. Ha-
cer buen, mejor ú otro semblants. Meliori, pejori,
vel alio modo se babere.
FÉR RONA ó MALA CARA. fr. met. Estar de bon é
mal huBBor. Instar de buen ó mal gesta, Hilarem vel
tristem se vultn prodere.
FÉR CARA. fr. PLANTAR CARA. || mOt. EstaT UU odl-
fici enfront de altre. Hacer fachada. Aliquid contra
esse ; é regione alicui esse.
FéR CARA k DOS. fr. met. fam. Complàurer à dos
oposat», donant la rabó al un y al altre. Com^r é
dos carrillos, Dexterà Isvàque assentari.
FÉR DOS GARA3. fr. mot. fam. Manejarse ab astú-
cia m algun negoci, trahentno utilitat de tots los
que s'interessan en ell, encara que estigan en-
contfats. Hacer d dos manos, Utrftque pro dextera
uti.
FÉR MALA CARA. fr. Manifestar enfado ó enuig en
lo semblant. Poner gesta, Frontem contrahere; su-
bÍFasoi.
FÉR MALA CARA i ALGUNA COSA. fr. DGURT algÚ
senyals de que no li agrada, ó mostrarse podàco»*
te4it de ella. Hacer gestos d alguna cosa, Gestibas
despicerc, contemnere.
FÉR PETAR PER LA CARA. fr. CLAVAR PER LA CARA.
FÉR VÉÜRBR k HU LA CARA DEL LLOP. expr. fam.
ENSENTARLl LAS DENTS.
FREscH ó LLUENT DE CARA. Do ca» afable, de sa-
na complexió. Carilueio. Nitidus ore.
GIRAR LA CARA. fr. Inclinaria à algun objecte en
senyal de afíció, y al contrari desviaria en senyal
de despreci. Voltar la cetra ó el rostro, Oculos in
aliquid convertere, seu ab aliquo averlere.
GRAVAT DE CARA. CARA PIGADA.
GROS DE CARA. Qui la téabultada. Carigordo. Ple-
nusore.
JA 'n rk LA CARA. loc. ífou. fam. Ya se h eanoee,
Nullum exhibet signum.
LA c\RA LI DIU ó LI FÀ PROCÉS, loc. fam. Expres-
sa la conformitat entre las paranlas ú obras y aem-
blaat; manifestarse en la cara algun afecte ó pas-
sió. Salir d la cara, decirselo la cara, en la cara se
le conoce. Animi imago vultus est ; animi motuuip
vultus interpree.
LA CARA TLXM niTA QCE 'l CCL NO IX À LA FINES-
TRA, ref. ab que *8 volen disculpar los que propu-
ran aparèixer mòlt bò exteriorment, encara qpe
falte lo necessari en lo que no se'ls véu. La «ly'ar
CAR
CATAU.
GAa
•18
fmlida, la eata mcúi, la pvarta harrida. La mujer
d§ Aleorisa, trapo it cuello y no earnUa. Sic agit,
affectat qnae foBmina muoda videri: Ipsa domns sor-
clet : limina versa niteot.
MALA CARA. Lo díagost ó eDÍJulo que 's manifesta
en ella. Boma, ceno, zumkelf capote, Torva fa-
eie».
MiiAiAB CAiA DE VALÍciA. ff.. Mamfestar malicia
en lo modo de mirar, if trar con ira é con crio, ó de
iobnceja ó de mal ojo. Aïris, infestis ocalis, tyra-*
úeo aspectu intneri.
MUUE AB VNA CARA Ó AB CABA DR ESrADAT. fr. MB-
alfastar eafado en lo modo de mirar, iítrar de lado
9 de fnedio lado ó de èravée. Torvis oculis; obliqua
tumine intueri.
MUDAB ó MI DABBE DB GABA. tjp. Desfigararse per
alguna flaalaltia ó accident repentl. Deeeneajanela
tmtü, Faciem immqtari, deformari.
HiGBB DE CABA. Qui es mòli moreno. CarvMfro.
Oreniger.
NaGiBABCABA. fr. mM. Prosseguir lo comensal
Béns reparar en obstacles. No volver la cara atrde.
\ santeotia, à proposito, à judicio non reviqci; ab
ine^lo aon desistere.
NO iiULAB LA CABA k ALot. Ir. met. Tenírlí qui-
mera ó aversió, ffo mirar la cara d alguno, Àlte^
rius aspectum pr» ira vitare, ftigere.
NO TE^flB CABA FERA FÍB 6 DIB ALGUNA COSA. fr.
Vo atrevint per vergonya ó per por. No tener aura
& tafor para hacer ó decir alguna eoea, Non audere.
ma LA SBVA BONA CABA. m. adv. que junt ab los
verba volbb, pbbtéfumibr, y alguns altres equival
à iol•4icitar ó intentar alguna cosa sens mèrit ni
jproporció pera lograrla. Por $u hella cara, por sut
ojos hellidos. Gratuitò ; extra, proiler merilum.
vlantab cara. fr. Oposarse descaradament con-
tra alguna persona ó cosa. Haoer frenie, Alicui pa^
lam obsistere.
HJÜITAB CABA i TOTHOM, fr. faDL S' apliCB à IdS
don^ qua donan conversació ó festejan à tots loa
fne 'a presentan. Mi hija Antona mo la deja, otro
1» Urna. Guicumque sese amatricem oatendere.
PLE os cara. Gras de cara, de galtas molsudas.
Carilleno. Ore crassus.
roBTABiio escrxt fsf LA CARA. fr. mct. No poder
nlgd dissimular lo que li succehei^ , manibstantho
en la cara ó en las accions ó ab altres senyals vi-
BÜilea. Traerlo escrito en la frenU. Pree se ferre,
Yultu aliquid praeferre.
QU CABA véu, CABA BONRA. ref. Deuota que la
presència del subjecte hi (à mòlt pera logiiir lo
qiue *s pretén, y que per respecte no se U diu cara
à cara lo que se li diria derrera. Cara d cara tars
füenza ee cata. Absentis audaoi» ; absentis aulla
C4lú).
BE^TAB LA CARA i algij. fr. Netejaria. Lt^vt^r td
eopa. Os ahiuere. || met. fam. AdKkur. Aavar la
eara ó los eeseos, Adulor, assentar, aris, Uandior,
iris.
BBNTAB LA CABA i ALGUNA Q08A. Llimpiarla, dO-
narli nou llustre. Lavar la cara d alguna cota,
Pulcbriorem, nitidum reddere.
BODó DE CABA. Quí la té Todona. CanredoHdo.
Facie orbicnlatufl, rotundus.
BOIG BE CAB4. ENGÉ8 DE QABA.
8ALTAB i LA GABA. fr. Sér uuB cosB mòlt clara,
evident. Saltar d la cara, Luce meridiana clarius
eaae; patere; evidenter apparere. || fr. EnCadarse,
ayrarse. Saltar d la cara ó d los ojos. In oculis, in
viiltum apparere.
SENS MULAB GABA NI ULLS. fr. Desbaratadament,
sens orde ni concert. A tontas y d L•eas, d diestro
y é siniestro^ sia ton ni son. Stultè, imprudenter,
emerè. I sb^s mibament ni besfecte. || i tobt t k
TBAVÉS.
TANT BONA CABA fk AB UNA MENTIDA COM AB UNA
viBiTAT. loo. fam. pera denotar que algú ment ab
Uiuta frescura, que no s inmuta gens. Tan ^aena
eara kaee eon una mentirà como con una verdad.
Nec mendatio mutatur.
TBNiB CARA. fr. Paréixer, semblar ; y així *s diu:
TÉ CARA de saber la lliss^. Tener^ haeer la cara.
Cujuslibet rei speciem exbibere.
TENIR CARA DB POCA VERGONYA, fr. ^uedurse algú
mòlt satisfet en cosas que deurian avergonyiria.
Tener eara de coreho. Ore inverecnndo esae.
TBNIB UNA CARA COM UN ÀNGEL Ó COM UN SERAFÍ.
rener la eara como una bendicion ó eowío vn ó/agtl.
Decora facies.
trJLurer la cara. fr. met. Presentarse c-om à in*
teressat en algun assumpto. Sacax' la cara. Alicu-
jus portes suscipere, tueri; pro aliquo spondere.
UMPLUl LA CARA DE DITS. fr. ESTAMPAR VOS QNCB
DITS EN LA CA CABA.
VÉUBEB8Q LAS CABÀS. fr. fum. Denota '1 desitj de
véurerse un ab altre pera manifeslarli sòn ressen^
timent. Veese las caras. Aliquem coram arguere.
GARABÀ. m. Embarcació petita de un sol ar*
bre ab vela llatina, usada en llevant. Tartana, ca-
rabd. Scapba, », phasellus, i. || Espècie de cotxe
ab assientofi als costals. Carabd. Gurrús genus.
CARABASSA, f. Lo fruyt del carabasscr. Ca-
hhaza. Gucubirta, s. U Lo meló vert. Calabata.
Viridis melopepo. || Arbre de Amèrica, qne fk un
fruyt dit cóvit, semblant à la carabassa, encaraque
de diferent figura y magnituU Cahbaza. Arbor sic
dicta.
CARABASSA OQNFiTADA. La confituia secB de eara-
bissa. Calabazate. Gucubirt® frustra saccbaro coih
dita et siccata.
CARABASSA DE GABELL8 DE ÍNGEL. Espécio de Ciu-
dria que té la escorxa llisa ab capas blanqninosas
y groguencas, y las llavors comuiment ncgras. La
molsa es sucosa, blanca y tant fibrosa, qaa des-
près de ouyta sembla una cabellera embíüiada» de
la qual se*n fà la confitura anomenada oabella da
àngel. Cidrao§tfoiÉ, ehiiaoagole. CufiorUtatílnUiis.
cABABASSà DE BGiPTE. lapéqíe dà canhMsa gBio
810
GÀR
DICaONARI
CAB
y rodona. Mabaza toiaima ó c(mfiUra. Gncurbita
orbicularis.
CÀBABA8SA DE ivERN. La quo 's fà 60 aqiiesta es-
tació del any. Calahazona, Gucurbíta hiemalis.
CARABASSA DE VI, VINEKA ó VOfATElU. La qUO fOF-
ma com dos globos, y serveix pera posar vi. Calar
haza vvMLUrai calaiaeino, Cucurbita vinaria; ir-
nea, se.
COM FLOUHBIf CARABAS8AS. ref. COM AEA PLOUHBIf
FIGAS.
DONAR CARABASSA, fr. met. fam. Reprobar à algú
en los exàmens, y dejectar las donas als qae las
demanan per mullers. També 's diu portIrsex ca-
rabassa referintse al reprobat, dejectat. Dar cala-
bazaSy llevar calahazas. Reprobare, ri'pellere; re-
pulsam pati, sentiré.
ENCARA NO ESTÍ EN LA CARABASSA T JA 'S TORNA
VINAGRE, loc. fam. Denota que 's malogra alguna
cosa abans de temps. Aun no està en la calabazGy y
ya se toma vinagre» Yile merum priús in lestam
quam fundis, acescit.
NADAR SENS CABABASSAS. fr. met. fam. Denota que
algú te prou indústria pera manejarse tot sol, sens
ajuda de altre. Nadar sin calahazas, ó no necesitar
cahbazas para nadar. Industrium esse; alieno
auxilio non indigere.
GARABAMADA. f . Abundància de carabassas.
Abundància de calabazas, Gucurbitarum copia.
CARABABSAR. m. Lloch sembrat de carabas-
sas. CarabazaL Gucurbitis consitus locus; cucur-
bitarium, ií.
GARABA86AT. m. ant. carabassa confitada.
GAHABA8SEJAR. V. a. rondellejar. H xas-
QDEJAR. II donar CARABASSA.
CARABASSERy A. nr. y f. Qui ven carabassas.
Calabacero. Gucurbitarum venditor. || m. Planta
anyal, rastrera, de fullas grans y flor groga, lo
fruyt gros, rodó, ovalat ó llargarut. Calabacera,
calabaza. Gucurbita, se.
ENFILARSE Ó PL'JAR COM i'N CARABASSER. GréixCr
mòlt alguna cosa en pocb temps. Crecer d palmos,
como espuma. Ultra modum brevi tempore excre-
cere.
PUJARSBN AL CARABASSER. fr. met. fam. PUJARSEN
AL CAMPANAR.
GARABA88ERAL. m. ter. garabaíüsar.
GAHABAB8ETA. f. d. Calabaeicaf calabacillay
calabacita. Gucurbitula, s. || ter. carabassó.
GAHABAS8Ó. m. Garabasseta petita que té la
pell verda y la molsa blanca. Calabaciu, Gucurbi-
tula, Bd,
GUISAT FÉT AB CARABA880NS. CalabacinaU. Edu-
lium cucurbitis conditum.
GAKABA880NET. m. d. Calabacilla, ealaba-
dea, Gucurbitula, as.
GABABA00OT.m. Garabassa vuyda. Calabaza
vana. Vacua cucurbita.
GASAGALLA. f. Vestit antich, dit així per ha-
verlo inventat 'I empendor del mateix nom: èra
una espècie de sotana. Caraeaüa. Caracalla, s.
CARACAS, m. Espècie de cacau mòlt apncií-
ble. Caracas, Gacao caracanum.
CARAGOA. f. Embarcació de rem que 8* ir
en Filipinas. Caraeoa, Garacoa, a.
CARAGOLI, m. Espècie de metall compost ée
or, plata y coure. Caracoli, Metallnm ex auro, ar*
gento et caldario 8Bre. || Gert adorno de que utt
en algunas parts de Amèrica, especialment eatis
los caribes. Caracoli, Ornamenti genus.
CARÀCTER, m. Senyal, distintiu de las
entre sí. Cartfctfr. Gharacter, is. || teol. Senyal
ritual ó indeleble que imprimeixen en la ànini
sagraments del baptisme, confirmació y orde. €a^
rócter. Gbaracter is. || La honra y preheminéfleii
que donan los empleos y dignitats. CaréeUr.M^
neris dignitas, honor. I Xifra, nota ó lletra dd it
fabet. Caràcter. Gbaracter, is. | Gerta qualitat qm
infundeix respecte en qui la coneix. Carétítr*
Gbaracter, is. U Qualsevol figura que'sfà ah la ilf
ma, y la forma de la lletra. Caràcter. Garacter, ii^
forma, aB. || bot. Sefial natural que distin^Ni
unas plantas de altras. Caràcter. Gbaracter. ii. |
Formalitat, constància. CaràcUr, Uson. Goost»-
tia, », contentio, nis, in re àrdua conatus. | Id k
teatro la qualitat per la qual un personatge 's dii*
tingeix de altre. Caràcter. Gbaracter, is, pem*
na, as. ) Gert ayre, modals y conjunt de prènte
que's descubreixen en mòlts (senj'als partieilH%
y que distingeixen una cosa de altra; y en s^té
sentit se diu del enteniment, del discurs, delflf-
til y de altras mòltas accions y objectes, coac li
grandesa de animo era 'i carícter dels rooiiMi
la prudència de Ulisses etc. Caràeter. índoles, ii|
alicujus forma.
caràcter de esclad. Marca ab que'ls anticbs»-
nyalavan y asseguravan à sos esclaus. Carúcterk
esclavo. Nota, x, signum, i.
GARACTERI8AR. V. a. Distingir, 8ai)iter
una cosa ab las cualitats que li són més prèfítfi
Caracterizar. Describo, is, adumbro, as, ad vins
exprimere. jj Autorisar à algúab algun emplesé
dignitat. Caracurizar. Decoro, honoro, as, iasf-
nio, is.
GARACTERISAT, DA. p. p. Caratterisak.
Decoratus. jj adj. Distingit. Caracterizaio. Bonori-
bus insignitus, decoratus.
GARACTERISBIE. ni. bot. Sembhinsa, COS-
formilat en las plantas ab algunas parts del wi
humà. Caràcter ismo. Gharacterismus, i.
GARACTERtsnCABfENT. adv. m. Seo}!-
ladamént. Caracteristicamente. Expressé , piü-
priè.
CARAGTERtSTICH, CA. adj. Pertanyent ^
caràcter. Caracteristico. Gbaracteristicus, pecnüt-
ris. n gram. radical.
CARAFEIXAT. m. Desfigurat, envenat és » *
ra, ferida la cara. Vendado el rostro, keriéo,^'^
gurado, lastimado. Percusus.
I
i
j
CAR
CATALÀ
CAR
811
CA. adj. FRESCH DB CARA.
GARAGACH. 01. Espécíe de cotó qae vé de Es-
mirna per via de Marsella. Caragach, •S'myrnaeam
gossipínum.
CARAGIRAT, DA. adj. Fals, traydor. JuL•s,
apóstata. Bifrons, Mercnrias, proditor, perfidus,
libica fera; modò palliatus, modò togatus. || m. fa-
SOLIT.
CARAGOL, m. Insecte petit ab quatre banye-
tas, en las puntas de las quals té \s ulls, y las
allarga y arronsa com li convé. 'S cria en parat-
ges humits, en las plantas y parets, y viu dins de
ona closca espiral de la grandària de nna noa, qne's
forma del suor glutinós y lluhent que llansa de sí
r animal, y té '1 mateix nom que ell. CaracoL
Clímax, acis, y cochlea, se, la closca. Q Conxa uni-
versal de alguns peixos: n' hi ha de innumerables
espècies; y algunas sumament hermosas, precio-
sas y fínas. Caracol. Concha, a^, turbinata cochlea
marina. || Escala seguida en forma espiral, Caracol,
escalera de caracol ó de ojo. Hèlix, icis; versoriae,
cochieares scalse. Q En las prempsas y altras mà-
quinas cilindro ab roscas espirals, que s' encaixan
en altras que (é la pessa dita femella , y puja y
baixa per dins de ella mateixa. Husillo. Coch-
lea, ae. n arq. Tota labor que's fa en algun membre
en fismra de caragol. CaracoL Hemiciclum, i, to-
rcuma, lis. |1 Enlre rellotgers un canó petit ab sas
canals, en torn del qual s' enrotlla la corda
({ue estira la molla, y està aplicada à la roda gran
que fé móurer totas las demés. CarocoL Cochlea,
w. n Certa planta de Indias que fa la flor tomejada
com caragol. CaracoL Phaseolus indicus cochleato
flore. II Cilindro de ferro ab oscas espirals pera ar-
mar algunas màquinas, com llits etc. ó pera unir
las pessas de ellas. Tomillo, torculado, Torcularis
clavus. II La bagueta ò doblech que fà la seda,
fil etc. per estar massa retort. Oqueruela. Fili im-
plicatio. n anat. Certa cavitat del oido en forma de
caragol. Cóclea, earacoL Cochlea, a;. P Anella ó
bucle fét natural ó artificialment en lo cabell. Atzo,
sortija, hucle. Cincinnus, i. || En la arquitectura
naval volta enroscada que forman los galons de
las bordas, de la toldilla y castell. Caracol, voluta,
evcluta. Hèlix, icis, voluta, ae. || ter. Xuclador, mo-
viment circular de la aygua. Remolifio. Yortex,
icis, gurges, itis. || pi. Encenalls que fan los fus-
ters ribotejant. Virulas, acepUladuras. Àssula, se.
II m. Revolta que fan las Ilebras pera enganyar al
gos que las persegueix. Regate. Ictos illusio.
II BO^'ER. Caragol verdós y gros. U ant. campa-
nar.
CVKAGOL DE MAR. CORN MARÍ.
CARAGOL, TRAU BANYA, PUJA i LA MONTANTA, CARA-
GOL BOVER, PCJA AL TARONGER, loc. fam. Entreteni-
ment de noys pensant que ab aquestas paraulas
los caragols trauhen las banyas y caminan. Carar
col, caracol, saca los cuemoi al soL Coruua erue,
perge, limax.
CARAGOL viNTAL. Caragol gros que's erta en las
vinyas. Caracol de vina. Hèlix pomatia.
FÉR CARAGOLs.fr. Douar voltas.Car(u;o^ar, hacer
caracoles. Gyros ducere, in orbes convolvi, circu-
magere sese. || ter. Móurerse la aygua circular-
ment en los rius etc. y xuclantse tot lo que se li
presenta. Remolinar, remolinarsej remolinear, Cir-
cumvolvo, circumago, is; in vorticem agi, ferri.
CARAGiHA. f. Caragol de closca blanca. Ca-
racola. Limax cochlaea alba.
CARAGOLAMENT. m. La acoió y efecte de
caragolar y caragolarse alguna cosa. Enroscadura.
Sínuatio, involutio, nis.
GAROGOLAR, V. à. Enrotllar, fér rodar la
vora de alguna cosa sobre ella, quedant en forma
de canó. Arrollar, rollar. Circumplico, as, circom-
volvoy is. II Tórser, donar voltas en rodó à alguna
cosa flexible, de manera que quede en forma de
rosca. Enroscar. Si nuo, as, circumfleclo, is. || Fér
caragols al fil, seda, cabells etc. Ensortijar; retor-
tijar, Torqueo, es, comam crisparé, in cincinnos
flectere. || Apretar los caragols de la prempsa etc.
en la femella. Entomillar, apretar los tomillos,
Torculum stringere.
CARAGOLARSE. V. r. Enrotllarse natural-
ment los cabells, lo fil massa retort, y las fullas
dels arbres y plantas. Encarrujarse, ensortijarse^
retortijarse, Crispari, implicari.
CARACvOLÀS. m. aum. Caracolazo, Limax
grandis.
CARAGOLAT, DA. p. p. Arrollado, rollado,
Circumvolutus. || Enroscada, Sinuatus. || Encarru-
jado. Implicatus.
CARAGOLER, A. m. y f . Qui s' ocupa en
buscar y véndrer caragols. Caracolero, Cochlaea-
nim venditor.
CARAGOLET. m. d. Caracolito, earacolillo,
caracolejo. Cochla, s. || Denominació de una de las
qualitats del fondo del mar, perque's compon de
caragols mòlt petits al ménos en sa [superfície. Ca-
racolillo, Turbo, inis.
CARAGOLETA. f. d. Caracolilla. Alba coch-
laeola.
CARAGOLÍ, m. Planta semblant à la monjete-
ra, que s' enfila per las canyas ó altre arrimo que
se li posa, y fà la flor de un blanch que tira à
blau morat, de bon olor y en figura de caragol.
Caracolillo, Phasellus caracalla; conchyliatus flos.
II m. d. CARAGOLET. || Espócio de fil que's tenyeix
ab lo color de púrpura que produheixen en Amèrica
unas petxinetas anomenadas caragolins. Caraeoli-
lla. Filum purpurissatum.
CARAGOLINET. m. ter. OUeta de las més pe-
titas, Ó TUPINET.
CARAGUATA» f. Esépcie de cart del Brasil, y
de alguns altres Uochs de Amèrica, las follas del
qual ben batudas, rentadas, y fregadas produhei-
xen un fil mòlt fi y fort ab que *1b indis fàü filats
de pescar. Caraguata. Garaguata, m.
311
CAR
DICCIONARI
CAR
CASUÜlTÀB• m. pi. Sectaris de las Indias, en
los errors y doctrina dels quals hi ka mòlta varte'*
tat, y segueixen la lletra de la Escriptun. Osrat-
kW. Caraini, omm, caraitae, aram.,
CARArnSME. m. Doctrina y secta dels taraf»
tas. Caraitismo. Carai tismus, i.
GAmALLARCH^ 6A. m. y f. Qui té la cara
llarga. Carilargo. Oblonga facie iMMUo.
GAHAMANGZA. f. Droga medicinal que vé
de la Xina. Caramangza, Garamangzii fB.
GARAMANXEL. m. nàut. Tot lo qUe tapa al-
tra cosa pera sòn resguart, però formant un tnyt
sota, com las carrossas de las escalas. Carúman»
ehel, chupeta, cuhiehiU, Goncavum tegtimentum. ||
ter. fam. taierna.
GARABIANYOLA. f. fam. carabassa virira.
GARAMBA. interj. ab que s* expresi^a la sor*
presa que causa alguna cosa. Zape, caramba, cés-^
pita! Huil
CARAMBOLA, f. Cop del joch de mesa que's
fa ab tres bolas, tirant la una de modo que toqu6
à las altras. Carambola, Duorum globuloinm co*
llisioex alterinsjaculatione. || Altre cop, quant lifr»
vent tocat una boir a altra , va una de lasdod à to*
car la tercera. Carambola, Tnisio uníus ex duobus
globulis cum tertio. || Fmyt del caramboler. Ca-
rambola. Garcise fructus.
CARAMBOLER. m. Arbre mòlt gran de Am^-^
rica, que fà M fruyt de la magnitut de un ou de
gallina, un poch llarch, de color grocb, rallat y
com dividit en quatre parts. Carambola, Garcia, «b.
CARAMELA. f. caramella.
CARAMELL. m. Tro6 de glasqlie's forma en
las canals. Cardmbano, calamoco, canelm, cérrion.
Stiria, 8B, II Lo seu ò cera que s' e«curre de las at^
xas, de las candelas, etc. Moco, Candelce vel cerei
recrementum, || Lo bocí de blé mòlt cremat que sòl
formar com un bolet al cap détbdnt en los llums,
especialment en temps de humitat. Moro. Lucef•'
nae fungus.
CARAMELLA, f. Fluviol ab lo SO de tiple mòlt
agut. CaramillOy flautillo. Calamus, i, avena, m.
CARAMELLAR. v. n. Tocar la ( aramella. TO'
car elcaramillo. Fistulare calamo, arena fanere.
CARAMEL-LO. m. Pasta de sucre clarificat
fins que desprès de fét adquireix alguna codsistéiH
oín,Caramclo,eanelon.CrnBt9i, », sacchari massa*
dARAMELLOT. m. caiavell. t. 3.
GARABDBNT. adv. m. A preu alt. Caramenti,
otiro, hnpensè, magnoperè, carè.
CARAMIDA. f. ixi5.
CARAMORENO, A. m. y f. 9* aplica al qtié
té la cara mòlt morena. Carhefmy Ore fusco, sub-
nigro.
GARAMOf. m. Figura de un home ab escut en
la ma esquerra y alguna cosa en la dreta, ab que
pega a! qtfe*s deté en hi carrera del joch en que s'
usa. EÉtafermo, Ludrica, verBatüís larva, statua. H
met. m. y f. Lo q«i *8 qaeiA parat y encantat. F^-
tafermo, Abstractus, suspensus k MMftaa taM.
dARAMüttA.f. La cany* del càoem despit de
tro{«sejada y separada de là fibrM. Agramita, mm»
mizüy tascó, arisca. Calamus cannabinus.
ÚARAMUSBAL. m. Embarcació turca de trans-
port ab dos pals y la popa mòlt altorosa. Canma-
fdi. Navis qusBdam.
GARANDA8. m. Arbre de las Indias en Ben*
gala; las fullas semblants à las del arbòd; lo fra)l
cem una poma petita, y excita V apetit. Carmndtt,
Garci», arum.
GAlUiifEGREy A. m. y f. cakavore5o.
GARANGA. f. t'eix blanch y pla, de doa ó trs
peus de llarch, y que abunda moltíseim en las Aa*
tillas. Caranga, Piscís caranga.
GARANTOlfYAh f. Las carícías que*» fàn à àl•
gú pera lograr alguna cosa. Carantoiia^ lagoUriOy
arrumaco, zorroehco, Blandimentum, i, blanditie,
illecebrae, arum.
pÉR CABANTOMTAS. fr. fam. Carantoneàr. Blaa*
dior, iris, prolecto, às.
CARANYA. f. Resina ó goma de Indias de co»
lor de tacamaca, clara, liquida, pesada y oliosa.
Carana. Resina, as, guramis, is.
CARAl^A. f. Oli de una nou que fà un arbrt
del mateix nom en Àmòric^i; la untura de aquest
oli díuhen que trau lo dolor del poegre. Carapi.
Oleum carapa.
CARAPLÉ, NA. m. y f. Gras de cara. CariU^
no. Ore crasus.
CARAàODÒ^ NA. m. y f. 8' aplica al qui té li
cara rodona. Cariredondo. Rotundo ore.
GARARRÜGATi DA. m. y f. S' aplica al qai
té la cara arrugada. Carifruneido, Comigato ore.
GARA8GAT, DA. m. y f. ant. 9' aplica al qai
porta la cara tapada. Enmatcarado, Larvatus, per-
sonatus.
GÀRAMA. f. aum. Caraza, Obesa facies. || La
de pedra ò de fusta que's posa en alguns edificis.
Magcaron, Hnmani vultus enormis imago. || La dt
cartró pera disfressarse ab fisonomias grossas} r'l•-
diculas. Mascaron, caràtula, carantamaula, caran»
toïia. Deformis lar^a^ persona. || careta, i.
FÉa CAiASSAs. f. riu carotas.
GARAMÒ.m. ter. Enginy pera pescar. Beil. Re-
té sic dicta.
CARAflSOL. m. Lo síti ó lloch ahont lo sol dò^
na de ple. Albtxgaio, solana. Solàrium, ii, aprn
cuslofus.
CARAT, (ren ò UAL.) Se diu del que té las fac-^
cfons de la cara regulars ò diformes. Bien ó màl
ajustado, bien ó mal encarado. Decora aut deforme
facie.
CARATA. f. Bspé^ de cever. Carata, Aloes
carata.
CARÀTULA, f. ant. careta, t.
GARAÜ. n. p. de home. Caravno. Caraunus, i.
CARAVANA, f. Multitut de gent que en Assia
y Àfrica 's reuneix pera fér algun viatge ab majar
CAR
GATAU.
scgarelat. Cwrwm^a, Peregrè euDliunn eatena,
tgm^. I Cada una de las quatre campanyas de
mar que feyan los cabal lers de Malta per rahó de
sòn institut. Caravana, Navalís equilum militan-
Uttm expeditio.
cÓREEi LAS CARAVANAs. fr. Servlr los caballers
■ovicis de Malta tres anys per mar contra piratas y
moros, sens qnal requisit no podian professar. Cór-
rer latearavanas. Mílitaris ordinis eifuites tirones
prima stipendia facere.
GAEAVANERAS. f. pi. Espi^cie de hostals
mòlt grans ahont posavan los caravaners. Carava-
mera9. Peregrinis excipiendis hospitia.
CSARAVANER8. m. Nom qne's dóna als que
van à las caravanas. Caravaneros. Viatorum con-
gregata manus.
GABAVANUTA. m. Nom (jue's dóna al barco
y mariners que portan los generós de escala en es-
cala en llevant. Caravanista. Navis atque nautae ab
statione in stationem naviganles.
CARA VELA. f. Espècie de nau rodona en
forma de galera, ab la popa quadrada. Carahela,
gaetia. Dromon, is.
GARAVIA. f. Una espècie de arrel com la de
la xaravía. Afcaravea. Chara, ».
CARAY. m. caret.
CABBA8SA. f. V sos derivats, carabassa.
GARBET. m. Barraca mòlt gran y comuna que
fàn en mitj de las particulars los salvatges de las
AntUlas. Carbet. Majus tugurium.
GARBÓ. m. Trossos de llenya, que desprès de
haverlos penetrat lo foch, s' apagan ab terra y
quedan disposats pera tornarseàena^ndrer. Carhon.
Garbo, nis. || La brasa desprès de apagada. Carbon,
carbó, nis.
CARBÓ DE BRANQUETA. Lo que's fà de tronchs y
ramas primas de alsina, roure y altres arbres.
Carbon decanuUUo. Carbó selectus.
CARBÓ DE PEDRA. Substància mineral, espt'cie de
betum y terra, de color quasi negre. Carbon de
piedra, Carlio fossíiis.
CARBÓ DE PINYOL DE OLIVA. Lo que's fà dc aquest
pinyol. £rfaj. E\ olearum nucleis carbó.
CARBÓ DE RABASSA ó DE rabassó. Lo que's fà de Irs
arrels arrancadas. Carbon de arranquf. Carbó é ra-
dícibusarborum.
CARBÓ MAL CREMAT. Lo quc no està ben penetrat
del foch. Tizo, Carbó semiustus.
CARBÓ PUR. quím. Lo que no té mescla de altraa
matèrias. Carbon, Prior carbonis pars.
CABAR PERA TRÉCRER LO CARBÓ Dl PEDRA. ff. ifOf-
naguenr, Fossilem carbonem quoarere.
GLEBAs DE F^.R CARBÓ. Turba, TerTcus oespes ex
quo carbó effícitur.
PINTAR AB CARBÓ SOBRE MÀSCARA. fr.mct.Traballar
enydí. Sembrar en la arena, coger agnaenuncestoóen
«R amero. In a9repiscari; aren» semina mandare.
TERRENO DE CARBÓ DE PEDRA. Homagnero, Foasilt
carbooe abundans iocus.
TOMO I.
CÀtt lli
GARBORADA. f. L' excrement dè lasTriatu-
ras recentment nadas. Ceconio, pez, àfharre. Los
facultatius ne diuhen Atrabilis, bilis negra y també
fMconio, Meconium, ii. Q Fornada de carbó. Foya.
Carbonis fornax.
GARBONAR8E. V. r. Se diu del blat ü ordi
quant se torna orb. Àtizonarse, Aduri.
GARBONAT, DA. p. p. Alizonado, Adustus. P
adj. Lo que conté carbó. Carbonado, Carbonem in-
cludens.
GARBONER, A. m. y f. Qui fà ó ven carbó.
Carbonera, Carbonarius, ü.
GARBONERA. f. Lo forn ó lloch en que's fà *1
carbó. Carbonera, Carbonaria, ae. || Lo lloch desti-
nat pera guardar lo carbó en las casas. Carbone-
ra, Carbonaria cella. Q Forn petit en que's creman
los culots ó carbons mal penetra ts del foch. Tizo-
nera, Carbonaria, ae. Q nàut. Vela del estay major.
Carbonaria, Velum, i.
GARBONET. m. d. Car&ottct7lo. Carbunculus,
i. II Carbó menut, terregada. Ptcon, cisco. Carbó
minutus.
GARBÓIflGH, GA. adj. Lo que està format per
la combinació del carbono ab T oxigeno. Carboni-
co, Carbonicus. Q S' aplica al àcit del carbó que es
lo tuf (jue despedeix lo carbó quant se crema. Àci"
do carbònico. Acidus carbonicus.
GARBONI8AGIÓ. f . Reducció de un combus-
tible al estat de carbó. Carbonizacion, Carbancula-
tio, nis.
GARBONI8AR. v. a. quím. Combinar ab lo
carl)ono. Carbonizar. Cum carbone intimè permis-
cere. || Reduhir à carbó. Carbonizar, Carbunculo,
as.
GARBONISAT, DA. p. p. Carbonizado, Car-
bunculatus.
GARBONISA. f. terregada.
GARBONO. m. quím. carbó pur.
GARBUNGLE. m. Pedra preciosa, mòlt dura,
lluhenta y no mòlt pesant, de color bermell de ro-
sa ó de carmí. Rubi, carbunrlo, carbwMo, Carbun-
culus, i. II Tumor punxagut y verinós, principal-
ment quant fa matèria. Carbunelo, earbuneo, hura,
Carbunculus, i.
GARGANADA. f. La armadura de ossos del au-
celi, trets los quartes. Caparazon, Avis ossea eom-
pages.
APLICARHI LA CARCANADA, fr. mOt. fam. POSARm
'l coll.
svHAR La carcanada, fr. met. fam. Snhar mòl-
tíssim. Sudar el quilo; iudarle à vmoel eopete. In
re obennda maximoperò sndare.
GARGANYOL. m. CARAGOL. 8.
GARGATRÒB. m. ter. Aucell de estany que
persegueix à las gavinas estrenyentlas en tal ma-
nera que de para por las íà femtar en l' ayre y
de vol pren la femta de la que s' alimenta. Péjaro
de estanque. Quedam avis.
GARGAVA. f. ant. BISGLOiA.
41
•u
CAR
DICCIONARI
CAR
m. ant. iiraAci.
CABCT11.4TOB» m. EflCARCELLATCR.
GAACELLBA» in. eicamcellee.
CAmCBIXmiA• f. L' oflcí d« nHcarceller. A/-
caydia, ílarcifraríí ofliciíiiri.
GÀmCER Y GARCME. in. ant. permó.
CASCEAAB. V. a. anl. EifPEEHO.<^AE.
GAAGERAT. p. p. empekkomat, peku.
CAECHt ni. anl. càeekcii. || p. p. ant. caree-
(lAT.
CARDA. f. InMtriinMMit <;onipo»t de una fusta
plana, on lo (jnal h' hi aaiM*Kuni un Inm de vaqu<*-
la pli•na de punxan de íil di* fiMTo. S4*rv<*íx ptMa
preparar lo cotó 6 llana A fl de que puga illarne ab
\H*i'U*M*u't, Carda i peine. Peden inirt. || La de ferro
[H'irii cardar la llana. Cardenchaf cnrdwha. Ferreus
INK.Ien ad laiiuni carminamlaiii. || 1/ inHtrument ab
queV trabalia la llana |N*r ter(;<*ra vegada. Carda
de rodilla, Pm'l<'n (|uo lana lertiò curmínalur. y
met. HeprehenHÍó forta. Carda. ReprehenHÍo, nÍ8.
II CAEDOT. y Maquina de cardar. Carda, Cariuiíialo^
ria inachina.
uoNAE INA CARDA. ff. uiet. Ropi'^ndrer fortauuMi^
k rIkü» l>nr una carda, VelieinenU*r reprehendere,
objurgah*.
CARDADA. f. La llana que cali en una carda.
Cardada. Quantum laiiu' |MM'ten capit.
GARDADOR* A. ni. y f. ^uí carda. Cardttdor,
Canninator, íh.
GARDADURA. ni. )
GARDAMENT. f. La acció de cardar. Cardadu-
ra, Oarmiíiatio, nin.
QAfllDAMOlllO. ni. Planta medicinal que fa
uns gninelH com pinyons de color de ceiidin, olo-
it>imti 3 de gust un |mh*Ii picant. (*fi rc/ainomo, car-
doimmo, grana dfl paraiso, Oirdamonnuu. i.
CARDAR. V. a. Pentinar la llana ò cotó pera
p<HÍerlu Ülar. Cardar, Carinino, as, petMo, Í8. || La
primera vegada que V fa aquella operació. Kmbor^
ficar. Lanam carminare. || l^i s4'gona vegada. Em^
òomir. Lanam iterum cacmimiiv.
CARDASRA» f. aum. tjirtla grussa de fenx».
Caréurkn, Magnu» piH'teu ferreu^.
CARDAT, DA. p. p. Cardado, (Uirmíluitust.
CARDAYRE. m. carmr.
QARDBNAL. m. IVraoim «Hvlesíi'iittíea de eroi»
nent dignitat, membre del sagrat col-legiócoiiM>ll
df I Papa pels im^h'í» grax-e» de la Igle«ía. SiSn
setanta, > tenen veu aeti\a > iwssiva en la eUn^iò
de pttuttÀce. Cardtn^L Kee)e8Ía> canliívili;!^. jj Au-
coll hermell del taiiMay de un tort, du» eoti^r de
Mnch ab una faixa tteimi tot \oUant del IWH*h. y
»' exten lius al coll, OnlfiM/. Loxia cardinalisk. |j
«ARDBNALAT. n. U dig•íl•l de rardenaK
r«rd#Mliil«, CaMÍinalat«»« «». etnlimilítía díg^
nií*»,
CARDKWAma, A. «ty. io f«a i^rta») al
Ctnlcnal. C«rdra«IMf. CMitiMdilitta.
CARDENIL. Bi. aol. CàEW?cu,.
CARDCT, A. m. y f. Qui fa canias. Cétéfr^.
Pecfinum opi fe y, artifei.
GARDEROLA. f. ant. cadar?íera.
GARDESGH. m. ter. Anccll de estaoy. téjm%
df r$tanqM. Avís sic dicta.
GARDET. m, Cart que *s cria en los gureU: ai
ha de aspre que serveix pera farratge y porgaria»
animals, y ni ha de suau y tendre que s tira à k
olla. Cardillo, cardoncillo, (larduus. cardulas, sta-
hmus, i.
CARDÍACA, f. Planta semblant à la ortiga; ie
la fulla cres|)ada, Imrrosa y partida, y las flora de
color blanch y purpüreo. Cardíaca, Leonums car-
díaca. II f. CARDIALGIA.
CARDÍACH, ca. adj. S'aplica à las raalaltiai
del cor y als remeys que las curau. Cardimeop cor-
diaca, Canliacus.
CARDIÀLGIA. f. Dolor agut en la boca del
cor. Cardinlgifl. Gardiacus morbus.
GARDIÀLGICIIi CA. adj. Lo que peiian> a la
cardialgia. Cardidlgico, (^rdiacus.
GARDINA. f. ter. cadarnera.
CARDINAIm adj. Principal, fundamental. Car-
dinal, üirdinalis. || S' aplica als signes úries, càn-
cer, lliura y Capricorn i. Cardintil. Cardinal is.
CARDO. m. CARDOT.
CARDOMONO. m. gardamomo.
GABpONS. m. pi. Her))a que fa una cama es-
pinosa , la fulla llarga y espinosa com la de la lle-
tiiga, y una capsa ab quatre ó cinch pnas. Car-
dencha. Dipsacus, i.
CARDOT. m. Planta de fulla llarga com la lle-
tuga, mòlt espinosa, y fa una espiga en forma de
pin>a plena (le punxas, que serveix pera frisar los
paiiyos. CardenchOfCardon. Stellatus cnrduus. || La
espiga del cardot. Capola^ carda. Fulloniim, i,ca^
men, inis.
I.UKH PiAXTvTnK cvRDOTs. OrrdeNcJlKf/, cardhai,
Canluclum, i.
CAREIG. m. (Comparació ó confrontació. Ca-
rtó. (>)mpai*alio, collatio, nis.
CARÉIXER. V. n. Tenir falta de alguna cosa.
Cartcer, l>rei>, es.
CAREJAR. V. a. Confrontar unas personas ab
allras peni a\eriguar alguna xcrilat. Carcar. aca-
rar. Himiines coram sistere, conferre. || Coiuparir
una cosa ab altra. Cartar^ acarar, cotejar. Com-
partí, as, conCero, er».
CAREJATf DA. p, p. Careado, CiMn^karatus.
CARENA, f. iMUt. l\vs8R de fusta (|ue fmssa de
po|va a proa. sobre la que *s funda lt»ia la t*iuliar-
cai^ió. (^iNa. lUirína. a\ a»s. erís. Ctimptisició
que's fa eu lo bm*h de la nau. Carenti. .Navis repa-
nitit). I La biga llarfa que (lassa de un cap a altre,
> sermx de IUmm o caballet iiera si^tenir las de-
m^ que k^-nuia la teshala. fiaUtK fiiri/rr«. pMenie.
ClixtMTUiM ligiHinim dímrtium. « Lo llom de terra
entre solch \ soloh. Loka, cahalkm. c^Mkte, m-
CAR
CATALÀ
CAR
lis
«10. Forca, lira, 9. | esouelito. | as la
iTILLA. t.
lAiENA. fr. y.
NAB. T. a. Decantar lo harco pera ado^
rtaar, dar d la handuj ú la quilltij dar el
I harco. Navem reficiendam invertere. ||
I pera que poga tornar à servir. Carenar.
reparo, carino, as.
NAT, DA. p. p. Carenado. Inslanralus.
NCIA. f. Privació, falta de alguna cosa.
Carentia, », privat io, nís.
U f. ant. QUARKSVA.
f. Falia ó escass >8 de alguna cosa.
Caritas, alts. Q Prou inòll all por causa
issés. Careitia. Annon» StBvitia, caritas,
STiÓSy MAm adj. ESTÈRIL. I CAR.
T, A. adj. S'aplica als caltalls y cu*
enen un quadrilongo de pel b'anch (s'cs
i llargària del front y tara, y quasi en to-
plària. Careta, Equus albicante Cascia in
jlinctus.
TA. f. d. Carita, carilla. Vulticulus, i. D
sa comunment de cartró, que serveix pe*
»arse. Múscara, mascarilla, careta, card-
sz, penMina, ic. || Filat mòlt esp.*s de fil de
e *is abellersseposanen la cara pera bres-
r«n7/a, careta. Larva metalii tilis con-
isB LA c.vRETA. fc. mct. Dcscubcir la in-
alla. Quitarse el enibozo. Consilium, rem
Jalam detegere.
lasE LA CARETA, fr. mel. Parlar ab rellu-
ir la vergonya pera dir ó fér alguna cosa.
fo mascarilla ó la múseara. Faciem per-
nr. m. Closca de tortuga de mar que 's
y desprès serveix pera capsas , embutits,
y, earay. Goacba marina lesludinea.
8AR. v. a. y derivats, carregar.
lARÉME. m. com. Document que sols
ncía de la carta de pago en que aquesta 's
h de present y en a(|uell de futur com in-
iiateixa veu. Cargaréme. Documenlum sic
A. f. aní. Lo cos de la columna ó tota
part que hi ba desde la basa al capi'ell.
capus, i. II caries.
ABSE. V. r. Dan^arse ó pudrirse algun
irae. Cariarï.
[AtidE. f. arq. Espècie de pilastra ó co-
ve representa fíguras de dooas vestidas ab
irgas, de ({ue se servian los anticbs pera
ria ó cos de la columna jónica, de lo que
origen los capitells. Carialide ó caridlides.
!es, «.
[ATIS. f. Nom de la d í ossa Diana. Caria-
llis, ídís.
ra. Nom de un xuclador de a}gua
en r estret de Messina, en front de 8cll-h. Canh-
di9. Char^'bdís, idis.
CARIBB. m. Home bàrbaro, emel. Aludeix ala
indis de la província de Caribana, queacostumanà
tenir semblants propietats. Caribe. Ferus,i, trux, ois.
GARICA. f. d. CARETA. II Certa pasta composta
de figas. Carica. Ex ficis confecta massa. H Planta
semblant à la figuera, que *8 cria en Síria. També
8* anomena aixf '1 aèo fruvt. Cariea. Carica, s.
CARICATURA, f. Retrato ridícul de alguna
persona. Caricatura. Ridicula tabula,alícuju8 inuh
go risui expòsita.
carícia, f. Albago, demostració de amistat ó
carinyo. Caricia. Blandití», arum; amoris signífi-
catio.
CARICIAR. V. a. ACARICIAR.
CARIGIOSAMENT. adv. m. CARINTOSAMBüT.
CARICIÒ8. A. adj. carintós.
CARIES, m. Dany, putrefacció de algun o«
causada per algnna matèria corrosiva. Caries. Ca-
ries, ei.
CARINYO. m. Amor, afició, benevolència. Ca-
rino. Benevolentia, blanditia, ae, amor, is, dilec<
tio, nis. II Festas en senyal de amor. Cariüo, ter^
neza^ temura. Benevolentia, », blandimentuin , i.
CARINTÓS, A. adj. Afectuós, amorós. Carino•
90. Blandus, comis, suavis.
CARlNTOSAMEirr. adv. m. Ab carinyo. Ca^
rihosamente. Blandè, studiosè.
CARINYOStsSIM, A. adj. sup. Carinoiiiimo.
Blandissimus, studiosissimus.
CARINYOSiSSIMAMENT. adv. m. sup. Ab
mòlt carinyo, ab mòlt afecte. Cariiosisimamente,
Blandissimè, studiosissimè.
CARISMA, m. leol. Lo dò gratúit que Dèu eon-
cedeix abundantment à alguna criatura. Carisma.
Charísma, atis.
CARÍSSIM, A. adj. sup. Mòlt car ó de mòlt
alt preu. Cariiimo. Carissimus. || Mòlt estimat. Ca-
risimo. Carissimus.
CARÍSSIMAMENT. adv. m. Ab mòlt alt preu.
Cariiimamente. Carissimè. || Ab mòlt apreci. Cari^
simamente. Carissimè.
CARÍSTIA. f. Festa que 's celebrava à la diossa
Concòrdia pera restablir la pau entre las família 8.
Caristia, carisia. Caristia, a;. j| Insecte poch mèa
gran que una mosca, ab alas y quatre peus. Mar*
cueMo, lo conta en la classe dels aucells. Firaus-
íi, caristia, piragona, firal. Pyrausta, ae.
CARISTIA. f. CARESTIA.
CARIT, DA. adj. ant. Estimat, volgut. Qu/eri*
do, caro. Carns.
CARITAT, f. Virtut teologal que consisteix en
amar à Dèu sobre totas las cosas y al pròxim com
à nosaltres mateixos. Caridad. Cbaritas, atia,
amor, is. I Lo que 's dóna als pobres pera socor-
reries. Caridad, limosna. EleenMB^niiserícor-
dia, », auxilium, ii. || casa ■Jj^^^^i• P* de
dona. Cavidad. Charitas, iivj
316
CAR
DICCIONARI
CAR
DBXAif AB CARITAT, fr. Implorar la compassió age-
na, ó anar de porta en porta à fi de recullir algnn
socorro. Pedir limomay pordiosear, mendigar. Sti-
pem emendicare, colligere.
FÉR CARITAT, fr. Douar algun socorro à algnn ne-
cessitat, especialment al qui la demana, Hacer 6
darlimosna. Eleemosynam facere, elargirí.
FÉR CARITAT AL DIABLE, cxp. fam. Dcuota la ím-
prudència de aquell que dóna, fins allò que à ell
mateix li farà falta, al qui no ho ha de menester.
Dais por Dios al que tiene mas que vos. Potent iori
auxilinm pncstas.
LA CARITAT BEN ORDENADA COMENSA PER SÍ MATEIX.
ref. Denota que la pròpia conservació es la obliga-
ció primera, y que no debóm olvidarnos de nosal-
tres pera socórrer als demés. La caridad hien or-
denada comienza por si mismo, ó empieza en casa.
Gbaritas bene ordinata à semetipso incipit. Tibi
potius quam cuívis sis amícus.
CARITATIU, VA. m. y f. Lo qui exerciia la
caritat. Caritatiro. Benoficu8,ergaínopi*s liberal is.
GARITATIVABIENT. adv. m. Ab caritat. Ca-
ritativamente. Benevolè, piè.
CARITRONA. f. d. ant. careta.
GARLÀ. m. £n alguns llochs de la corona de
Aragó era un Senyor que tenia cerla jurisdicció y
drets en algun territori. Carlan. Judex quidam
apud araconenses. || Tot vassall que tenia '1 castell
en feu de altre sonyor. Carhn. Carlan, is.
GARLANIA. f. La dignitat de carià y '1 territo-
ri de sa jurisdicció. Carlania. Dignilas aut ditio
apud araconenses sic dicta.
CARLES, ant. n. de bome. cArlos.
GARLt. m. Gent que segueix lo partit del prín-
cep Càrlos. Carlin, carlista. Caroli partium secta-
tor. II Gos caser, petit de cos. que té '1 morro xa-
fat y negre. Dogo carlin. Domestícus canis. || car-
LINA. 2.
CARLINA. f. Planla pt'renne dels Pirineus; té
las fullas relalladas y espinosas, la arrel grossa,
molsuda y en figura de fus. Picada y estovada ab
aygua serveix pera fér lo vesch. Ajonjera, ajonje^
fo, aljonjera, aljonjcro, ajonje, angèlica, carlina,
cardo pinto. Carolina, a;. || Moneda de plata que 's
fabricà en temps de Càrlos Y y valia sis sous à
poca diferència. Carlina, carlin, carrilla, careta.
Garolinus nummus.
CARUNGA. í. nàut. Concavitat feta en una
pessa sòlida, ahont encaixa la metxa de altra pessa
que ha de descansar en ella. Carlinga. Trabs, bis,
modius, ii.
CÀRLOS. n. p. de home. Càrlos. Carolus, i.
CARLOTA, n. p. de dona. Carlota. Carola, ».
CARME. m. Orde regular de religiosos que
ban pres lo nom de la montaíka del Carmelo. Cér-
men. Carmeli,carmelitanusordo. || Lo convent dels
carmelitas. Cúrmen. Carmelitanum coBnobium. ||
n. p. de dona. Cdrmen. Maria de monte Carmelo.
H ant. VERS.
CARIMEUTA. m. y f. Religiós y religiosa dd
Carme. N* hi ha de calsats y descalsos: los pri-
mers portan V hàbit negre y la capa blanca, loa
altres V hàbit pardo y la capa també blanca, peri
més curta y grossera. Carmelita, carmelitana. Gl^
melita, dd, carmelitanus, i.
CARMELITA, NA. adj. Lo que pertany àk
religió del Carme. Carmelitana. Carmeïitanos.
CARMENADOR. m. ant. Qui neteja la lliM•
Carmenador. Carminator, is.
CARMENAOIJRA. f. ant. La acció de netejar
la llana. Carmenadura. Carminatio, nis.
CARMENAR. v. a. ant. Netejar la llana. Car*
menar. Carmino, as.
CÀRMENS Ó CÀRMENTB. m. pi. ant. m-
sos.
CARMENTA. f. mit. Ninfa profetisa, marí ée
Evandro, dita així perquè donava *ls oracles M
vers. C-armenta. Carmenta, Arcadia, ae, Canm-
tis, is.
CARMENTAL. f. Una porta de Roma. CaraMi•
tal. Carmentalis porta. || pi. Festas que *s celebiB-
van en honra de la ninfa Carmenta. CarmntikL•
Carmentalia, inm.
CARMES. m. L' insecte que 's cria en la gft-
na, de qui prengu* 1 nom lo color carmesi. Car-
mes. Cocci venniculus.
carmesí, NA. adj. S'aplica à las robtaéa
seda ó panyo de color de púrpura mòlt p^jlL
Carmesi. Purpureus. || m. Lo polvo que's 6 M
cuquet de la grana. Carmesi. Piilvís punHUMb
murex, icis, púrpura, ta. ;
carmí. ni. Tint de cotxínilla ó de himài
alum de roca. Cannin. Murex, icis, conchilima, C
II Lo color eneés semblant al carmí. Carmin. Fl^
pureus.
CARMÍ RAix. Lo que 's fà ab guix prim y cotiiií-
lla. Carmin bajo. Purpurissnm, i.
CARMINATIU, VA. adj. farm. bot. Se díi
dels medicaments y subs'àncias que corretjeiiai
y dissipan los flatos. Carminativo. Canninativai.
CARMINI. m. carmí.
CARN. f. La part molla del animal. Came. Qt-
ro. nis. II I II dels tres enemichs de la ànima, ^
inclina à la sensualitat v à la lascívia. Carv. li-
bidó, inis, concupiscenlia. ae. || Lo menjar qae^
compon de parts de animals lerre;$tres ó volàlilib
en contraposició de la que 's compon de anisttk
de aygua que 's diu peix. Cdmr. Caro, ois. | U
(]ne 's ven en públich pel abast del comú. CitMí
Cibaría caro. || La part tova de ia fniy ta que flrfl
cuberta ah la pell, escorxa ó esclofolla. Pulpa,Mt
ne. Fructuuui pulpa.
CARX DE CODOMT. CODONYAT.
CAUN DE PEL. La dc cuni 11 y altres animaUè
cassa ([ue tenen pel. Cnrne de pelo. Pilosi animla
caro.
«:ar> nn pit. carn de poch profit, ref. HfPlfi
que dita carn no es mòlt profitosa. Orm^ ie aMét
CAR
CATALÀ.
CAR
817
rame sin provecho, Nil pecudis prosunt desumpt»
à pectore carnes.
CARN DE PLOMA. La dels aucells qne serveixen
pel regalo del home, com de gallinas, capons, etc.
Came de pluma, Avium caro.
CARN FA CARN, Y VI FA SANCH. ref. Denota que la
carn es lo millor aliment pel cos. Came came cria,
y pec^s agua fria. Carnem lauta caro, písces aqua
frígida gignit.
CARN FINGIDA. TumoF en r escroto, melich ó en
las ingles, que conté ayre ó aygua,óalguna porció
de budell. Eernxa muscular. Hèrnia, ae,abductio, nis.
CARN MORTA. La dels animals que 's matan. Car-
niza. Cadaverina caro.
CARN MORTRCiNA. La dels animals morts sens vio-
lència. Came morlecina. Morticina caro.
CARN SALVATGE. La dels animals monlesos. Car-
ne salrajina. Ferina caro.
CARN SENS ossos. La que no té ossos y es de part
escuUida. Came mòmia, Pulpa, x, torus, i. || met.
fam. Empleo de mòlta utilitat y poih traball. Car-
ne sin huesn^ bocado sin hueso. Munus oílicium uti-
le, incommodi expers.
CARN TRiNXADA. La que 's reduheix à micas. Pi-
cadillo, gigou, came picada, Pulpamentum, i, mí-
nulal, alis.
cvRN viVA. En las llagas se diu dè aquella que
encara (jue eslà sens pell, se conserva sana y sens
putrefacció. Carne viva, came sana. Caro vegela.
CARN T s.vNCH. Los geruiaus y parens. Carne y
sangre, Propinqui, consauguinei.
i CARN. m. adv. Crit ab que un dels dos partits
que hi hagué en Catalunya animava a!s s;*us pera
acoraélrer ab valor. A ellos : cierm Espana. Eia
agite, in hostes ruite.
ENTRE CARN Y PELL. m. adv. En V interior del
cos, però prop de sa superfície. Entre came y cue-
ro. Carnem inter et cutem.
FÉR CARN. fr. Parlant dels animals carnicers, ma-
tar. Matar, hacer cnrniceria, riza. Cíedere, truci-
dare. || En los homes, ferir ó maltractar à algú.
Hacer came. Yulnus alicui infligere.
MÉS PROP ESTA 1)E LA CARN LA CAMISA QUE 'l GIPÓ.
ref. Denota (jue als parens y personas acostadas
se 'Is déu donar la preferència. Mas cerca estú la
camisa de la carne que el jubon, Aplum qualque lo-
cum teneant, sint prima priora.
NO ES CARN NI PEIX. fr. met. Denota que alguna
persona es del lot inútil. Si es carne, nipescado;
Ml frio ni calienle; este nuestro hijo don Lope ni es
miel,ni hiel, ni vinagre, ni arrope. Nec prodest,
nec obesl.
PASSARSE ó EscALFAiiiRSE LA CARN. fr. Fér mala olor
ó comeiisar à corrómprerse. Aventarse las carnes.
Feteo, putresco.
PLE DE CARNS. Sc diu del que 'n té mòltas. Car-
nudo, cnrnoso. abuUado de carnes. Carnosus, car-
na tus.
POSAR CARNS. fr. Posarse gras. Cobrar, echar ó
tofMV cames, embamecer, encamfoer. Pinguesco, is-
POSAR LA CARN EN LAS MANS DEL LLOP. ff. met.
Encarregar los negocis ó béns à qui sól pérdrerlos
ó destruirlos. EncomenL•r las ovejas al lobo, Oves
lupo commilere.
POSAR TOTA LA C4RN EN LA OLLA. fr. mcl. AveO-
turarho tot de una vegada. Poner toda la carne en
el asador. Omnia bona in sortem, in periculum
commitere.
PUJAR LA CARN. fr. CHar carn quant se va curant
una llaga ó ferida. Encarnar. Carnem accrescere.
QUANT LA CARN ES DEL LLOP, PER ELLA MATEIXA
SE n' hi va. refr. Denota que al qui es desgraciat,
tot li ix al revés. El que ha de morir d oscuras, aun
que tenga el padre cerero; al pajarillo que se ka de
perder, alillas le han de nacer, Induet, ut pereat,
malè credula avicula pennas.
QUI MENJA LA CARN, QUE ROSEGUE 'lS OSSOS. ref.
Deno'.a que las conveniéncias s' han de gosar ab
sos càrrechs y penalitats. Quten come la came, que
roa el hueso ; quien lleva las oblatas, que tana las
campanas. Qui sentit commodum senliat et iucom-
modum.
sÉR CARN Y UNGLA. fr. met. fam. Sèr mòltamigas
algunas personas. Ser came y una, olla y coberlc-
ra, no haber pan partida. Arctissima necessiludine
teneri jüngi.
sÉR DE CARN Y OSSOS. fr. met. Sentir com altre
los traballs de ai{uesta vtda. Ser de carne y huesu.
Iníirmitatibus corporis, animique affectionibus ob-
noxium esse.
SÉR UN TROS DE C\RN RATEJADA. fr. IllCt. fam. SCV
mòlt tonto é incapas. Ser un pedazo de alcomoque,
de animal, de bruto, Stolidum, stupídum, plum-
beum, vecordem esse.
SOFREGIR LA CARN. fr. Passarla una mica pel
foch, per la cassola ó pahella, Perdigar. Avem vel
carnes leviter amburere.
TREMOLAR LAS CARNS. fr. Tcuir gran por ú horror
de alguna cosa. Temblar las cames. Trepido, as.
TRINCHAR COM i CARN DE RUTIFARRAS. fr. RENTAR-
SE AR LA SANCH DE ALGÚ.
GARNADA. f. L' esquer fét de carn pera pes-
car ó pera cassar llops. Camada. Esca carnea.
CARNADURA. f. La qualitat de la carn de al-
gú, en quant la cura de las feridas; així dihém:
fulanó té bona ó mala carnadura. Encamadura.
Carnis natura.
CARNAL, adj. Lo que pertany à la carn. Car-
nal. Carneus, carnalis. [| Lo temps del any que no
es quaresma. Carnal. Carnium edendarum tempus
anni. [j met. Luxuriós, y lo que pertany à la luxú-
ria, com; home carnal, pecat carnal. Carnal. Libi-
dinosus. II Mundà. Carnal, mundano. Terrenus. Q
GERMÀ, cosí, NEROT, ONCLE. || m. pi. Uua espécie de
tela enirefína de que se'n fà mòlt us. Crea. Linteí
genus. II ant. carnaval.
GARNALATGE Ó GARNELATGE. m. U
carn feta trossos y salada que serveix pera la pro-
ii$
ChR
DICCIONARI
CAR
vissíó de las embarcacions. Camaje, Caro salifa et
fnutatim seela ad asrnn naviganthim. || La des-
trossa gran ó mortaldad qoe resulta en alguna ba-
talla. Camaje. Cedes, strages, is.
GARNALÍSSIM, A. adj. sup. CamaUsmo. In
veneren maximó pronns.
GAHNALITAT. f. CoAeopFSC4'ncía, deleyt de
)a carn. Camalidad, Libido, mís, libidinosa vo-
luptas,
GABNALBIERT. m. adv. Ab carnalitat. Torpe-
mente, eamalmente. Libídinosè.
juüTARSB CARNALMENT. fr. Tenir unió carnal. Me-
voherse, tewr rèpulm. Gopulam inire.
CARNABOL. m. ant. sarró.
GABNA86A. m. Abundància de carn. Camaza.
Corn pars interior. || pi. ayguacutt.
GARNATGE. m. cAR:<rALATnB.
LLIURAR k CARNATGR. k>C. PASSAR k PIL DE ESPASA.
CAMNER. m. ant. sepultura. || met. vintrell.
VENTRE.
GARBiERA. f. Planta perenne que té las fullas
radicals, an^plas y retalladas de las voras. ab una
sola cama mòlt poblada de flors pocti vistoaas.
Àcant», branca ursina, yerba gigante. Acanlhus, i.
GARI€E8TOI.TA8. f. pi. Los tres dias abans
del dimecres de cendra. Carnestalenda^, camavaL
Bacchanalía, ium; geníalum epu'arum feri». Q m.
Figura ridícula que 's fa en los tres dias de carna-
val, y que s' arosluma posar en las finestras ó bal-
cons y *s crema en V últim dia. Judas, Persona-
tus Judas. Q met. Subjecte ridícul y despreciable.
Cascaekuflan. Jnutilis, inepius homo.
ENTERRAR k CARNESTOLTAS. fr. DivcHirse '1 poblO
r últim dia de carnaval, fingint un enterro en que
's porta 1 Carnesloltas à enterrar ò cremar. En al-
guias parts ixen en k> dia de cendra al camp à di-
vertírse y fér menjadas, ete. Qaemar é Jndat. Ei^
terrar la sardina. Personam ludam eomburere.
GARNETA. f. d. Carnecúa, eametiUay cameci-
ea, Caruneula, m.^k la rrasa. d. una cara bu-
llida à la brasa. CarboniUada. Caro cocta et torre-
facta.
GARlflGER, A. m. y f . Qui talla y ven carn.
Camicfro, cortador. eortante. Lanius, carnarius,
ii. J adj. aplicat al animal que mata à altres pera
meigàrsels. Camicero, camivoro. Garnivorns. || Lo
qui menja mòlta carn. Carnicero. Carnarius, ii. ||
Home cruel y sanguinari. Carnicero. Grudelis. \
f. S' aplica à la dona luxuriosa y lasciva. Camaly
Injwriosa. Luxuriosa, ad venerem proclívis. || La
11iaraqueenCatalun\a pesa trenta sis unsas. Itòra
e<tmicera. Librapondere major. || ant. ritxí.
GARlflCERIA. f. Lloch aliont se ven la carn
pel abast del comú. Carniceria. Laniena , ae. ma-
cellum, i, fòrum camarium. Q met. Destrossa, ma-
tansa de gent. Camieeria. tedes, strages, is.
fír cARNicERiA. fr. met. Fér mòltas ferídas ó ta-
llar mòlta carn à algú. ïïacer camicwia. A liqüem
pluríbos vulneríbus aftcere, laceraré.
cARNiriGACió. f. med. Coeversió de un ot, ttoL
en carn. Camificaeion. Camificatio, nia.
c4rniph:arse. v. r. méd. Gonverlirse en earaik
gun os, ele. CamifiearBe. In camem seddi.
GARNtvORO, A. adj. S' aplict all ànmài
que s* alimentan de la carn ema dels cossos omti.
Camiroro. CarBÍvoms.
GARNO. m. Famós poeta y músicb; fill drJi-
piter y Europa, que insliluhí 1s certàmens de mé»
sica y poesia que *s tenian pel espay de Mt
dias en lluna plena en Esparia y Atenas en Ihhnt
de Apolo. CariM. Garnus, i.
GARlfON. m. Arma antfgna que usaren losfm»
cesos. Carnon. Arma síc dicta.
GARNÓ8, A. adj. Lo que es de carn. Canm$^
Garneus. || med. Se diu de las paris compoMÉ
principalmenl de carn. CanoBo, camndo. Gtf>
nosus. ^
GARIfOT. m. Garn sup?ríiua que 's cria eo alf^j
guna llaga. Carnosidaà. Garnuncula, », tubsi^
eris. I Excrescéncia que 's fa junt à las naglasf
causa bas-anl dolor, inrro. Paronychia, redivia^Rl
GARN8ALADA. f. cansalada.
CARNUM. m. carnassa. 1.
GARIfAs, SA* adj. Brut, asquerós. A^iirrmi
sucio, hediondo. Sordidus. || ler. rossa.
GARIfUSSA. f. CARNASSA.
GARlfUT, DA. adj. Qui té mòlta carn. Carmi
so, carnudo. Garnosus, corpulentus. I
GARONADA. f. Espècie de canó. Cfffoaata
Tormenli bellici genns. ^
GARONTE. m. mil. Barquer d?l infern. Cti^
te. Gharon, tis. 0
GAROTA. f. Gesto que *s fà ab la cara, ab H
qual se manifesta '1 fàslich que 'ns fà alguna cM|
ò '1 disgust que 'ns causa. VfmjV. Ges! teulat io,R^
gest us, us.
FÉR carotas. fr. Denotar ab las aceions de II
cara '1 dessabrimiMit que 'ns causa algun mnqtf
aspre, agre, etc. Atargar las dientes ó ptmer !■
dientes largos. Gíbi acerbitatem vulta comeckialOT
oslendere.
GARP. m. ant. Part del bras y 1 palmell de k
ma. Carpo. Pars inter brachium et palmam.
GARPA. f. Peix que*s cria en los estaayff T
gorchs y bassas dels rius, mòlt semblant à la IV
ca. Carpa. Giprinus.
GARPENTER. m. ant. fuster.
GARPETA. f. Cnl)erta de carta. Sobrecarta, tm
bierla. Epislol® involucrum.
GARPENTO. m. Garruatge usat pels ronaM]
de ((ue se servian principalment los patricis. Gv
pento. Garpentum, i.
GÀRPIO. m. Peix que 's cria en los estanys]
en las bassas dels rius. y té '1 cap y las
més grossas que la tenca, à la que sembla
en lo demés. Carpa. Gyprinus, cypriïts, ü.
GARPÓ. m. La punta ó extremitat inferíori
la ejipinatla. Cocsis , rabadilla. Uropygium, n
CAft
CATÀLi.
CAR
%\*
I Ptrlasi dels aucelis V ossel que 'is fú reïufioar
la cua. RahadUla, ohispillo. Uropygíum, ií.
GABPOBÀL8A1II. m. Fruyt del arbre que fà
1' opobalsam. CarpobéhaíM. Carpobalsamum.
GARQUÉIXIA. f. bot Espócie de ginesta. Cai'-
quejia. Leiitiscus carquexia.
GABRABINA. f. Anna de foch semblant à la
escopeta, però un poch mès curta. Carabina, Sclop-
petum brevius. || rallada. La que on V interior
del canó é cert número de i-atllas. Carabina raya-
da. Brevius scloppetum incissuris distinctum.
VAL TANT COM LA CARRABINA DEL AMBRÓS, y SC SÓl
anyadír carregada de sagó. ioc. fam. Se diu de las
cosas que són enterament inútils. Es lo mismo qne
la carabina de Ambronio, ó vaU tanto como la ca-
rabina de Ambrosio. Res nihili facienda.
GARRABINADA. f. L' estruendo que fà 1 tir
de la carrabina al dispararia. Carabinazo. Sclop»
peti explosió, fragor. I Lo tlany que causa M tir de
la carrabina. Carabinazo, Scioppeti ictus.
CARRABINER, m. Soldat de caball de la bri-
gada de carrabiners reals, dilsaixí perquè usan la
carrabina. Cara 6 ÍA^fo. Regise scloppetariorum ala;
eques. || Soldat destinat pera perseguir lo contra*-
bando. Carabinero, Miles mercium interdictarum
impediens. || En los regim-.'ntst de caballeria 1 sol-
dat escull ít que no portava botas sinó botins, y 's
distingia ab un galonet de plata ú or en las botas
de ki casaca. Carabinero. Scloppetarius eques. ||
fam. vossEi.
GARRAGA. Embarcació gran y pesada (jue s*
usava en la Assia. t'.rrrí/f a. Pei-grandisasiananavis.
anàrsen à la carraca. fr. met. fam. morir.
GARRALL. m. Massa porosa ó esponjosa, que
forroan las escombiarias de algima mina benefi-
ciada, Escorial. Sihoria, aï.
GARRANGO, GA. adj. S' aplica al que coixeja.
Rencúj rengo, zauqueathr y Claudus. || Yeü alxa-
cós è impedit. Carraco. carcümal. Decrepitus, va-
letudinarius senex.
GARRANGOL. m. ant. verdin.
GARRANQUEJANT. m. adv. Poch 4 poch y ab
pena. Han, yian, un pie tras olro. Pedeteotini.
\en\l•.
GARRANQUEJAR, V. n. Anar coixejant, ma-
nejanlse de «n comtat à altre. Renquear. Claudi-
co, as.
GARRÀS. m. ter. Penjoy de rahims. Colga jú,
cuelga. Pensiles uv». | Singlot de rahim. Gajo,
tvffi scapus.
GARRA8GA. f. Arbre, espècie de alsina peti-
la; en sa escorxa 's forman uns grans à manera
de galas petitas y dins uns insectes de que's trau
la grana. Costo jo, Cíirrasco, earrasca. lles, icis,
cuscultum, ii.
GARRASGAL. m. Lloch plantat de carrascas.
Coscojar, coscojaly oarrawal, Ilicedim, i.
GARRASCAIéBT. m. d. C4^rra9C4íiejé, tíicè^
XVLUk, i.
GARRASGAMA. f. aum. Carrascmi, UeiKgran-
dior.
GARRASQUETA. f. d. Carroiquita, Ilex mi-
nor.
GARRAT, DA. adj. Rom, sens punta. Romo.
Obtusus.
GARRAU. m. ter. xarrich, xarrach.
GÀRREGH. m. La acció de carregar. Cargo,
Oneratio, nis. || met. L' ofici, empleo ó comissió.
Cargo. Munus eris. || Gobern, direcció ú obligació
de fór ó cumplir alguna cosa. Cargo. Oous, eris,
oflicium, ii. II En los comptes, lo conjut de parti-
das rebudas. Cargo. Accepti ratio. || Las mercade-
rias que porta una embarcació. Cargamento, c^tr-
gazony farga. Navis onus; mercès in navi vehen-
da3. H La culpa ó falta de que s' acusa 4 algú en lo
cumpliment de sòn empleo. Cargo. Objectam cri-
men.
círrech de ínima ó db gonciAncia. Lo que la
agrava. Cargo de conciencia. Goncienti» aggravatio.
CARRECH NOU. Lo que's fà novament à algú. Re-
cargo. Nova críminis objeelio.
DBMÉTRER k ALGÚ DB SÒN CiRaBCH. fr. aïll. PTlVar
à algú de sòn empleo ó degradarlo dels honors y
dignitats que té. Deponer. Dignitale, honore ali-
quem privaré.
DEMÍTRBRS8 DE sò!f círrbch. fr. ant. Pér dímifl*
sió del empleo. Dimitir el empleo, kacBr dimi$ion
del empleo. Dimitto, is.
vÉR círrech k kiQt. fr. Reconvenirlo. Bacer
cargod alguno.Kem alieni imputaré, exprobrare.
FÉRSE càrrbcb db ALGUNA COSA. fr. EnteraTsc de
ella, compéndrerla bè. Sacerse targo ée alguna
cosa. Rem callere, aprimè cognoscere.
PÉNDRER k SÒN círrbch. fr. EfiCBrgarse de fèral-
gana cosa. Tàmar d 9u cargo. Aliqnid exequendum
sibi suraere.
GÀRREGA. f. La cosa que pesa sobre de altra.
Carga. Pondus, eris. || Lo pes regular que porta
sobre 8< V homeó bèstia pera transportarlo de aaa
part à altra, y també, V qae porta au carro ó em-
barcació. Cairga. Onus eris, sarcina, ». || Quanti-
tat determinada de certas casas, com de Tf, que
són quatre barralons, de oli trenta quartans, éé
blat etc. C-arga. Mensura sarcinae commoda. || Tri*-
bat, gravómen. Carga. Tríbutum, i, vectigal, alís.
Q La ol)ligacíó per rahó del estat, ofici ó empleo.
Carga. Onus, eris, juris vinculmn. || Porcié de pól-
vora y munició que's posa en las armas de foc^.
Carga. Pulveris pyrii ac globulorum mcnsnra. I
ciaaECH.
CÀRREGA CERRADA. La descsrga genera] que fà la
tropa. Carga eerrada. Commnnis tormentonira be^
Iticorum explosió. J Reprebensió forta. Càrga cer*-
roda. Gravis, aeris objnrgatio.
CÀRREGA QtB FLAC, NO PESA. i^f. Denota qne lo
qne vé de gnst no incomoda per molest que sia.
Sarna «m gusto no fica. fii labor ípie levis, gra*
ta est inmi cansa laboris.
S20
CAR
DICCIONARI
CAR
A CARiKOAS. m. adv. Ab molla abundància.
A cargas, Gopiosè, abandè, affalim.
IGUALAR LA CÀRREGA, fp. Repartiria en dos por-
cions de igual pes. Terciar la carga. Sarcinam
utrinque ad aequilibrium aptare.
NO PODER PORTAR ó AGUANTAR LA CÀRREGA, fr.
met. No poder cumplir la obligació de sòn empleo.
Acodillar con la carga, rendir d la carga. Oneri
succumbere.
PESAR LA CÀRREGA, fr. Férse molesta la obligació.
Sentarse la carga. Rem alicui molestam essc.
PORTAR LA CÀRREGA, fr. mel. Suffír tot lo cuida-
do y traball de alguna cosa. Llevar la carga. Onns
ferre, pondus suslinere.
SACUDiRSE LA CÀRREGA, fr. mct. Llibertarsc de
algun gravàmen de cuydado. Echar la carga de $i.
Onere se expediré.
sÉR CARREGÓS, f. Causar molèstia ó enfado. Ser
^sado. Grave, molestum esse.
TRÀURERSB LA CÀRREGA DEL DBMLNT. fr. mcl.
Apartarse vclunlariamenl de alguna obligació. Sol-
tar la carga. Onus deponere, muuus dimittere.
GABBEGADÍ8SIM. A,adj. sup. Cargadisimo.
Yaldé onuslus.
GAEHEGADOR. m. Lloch de aboni se carrega.
límbarcadero, cargadero. locus navibus, plaoslris
onerandis deslinalus. D Lo ((ui embarca las suas
mercaderias pera comerciar en Indias. Cargador,
Mercalor, oris. || Inslrument de fusta pera carre-
gar los canons de arlilleria. Cargador, Tormentis
bellicis pulvere munií-ndis tignum. || Qui 's lloga
pera portar càrregas de una pari à altra. Carga'
dar. Homo sarcinis poriandia conductus.
GABBEOAIIEIIT. m. Los géneros ó mercade-
rias de alguna embarcació. C^rgamento, cargazon.
Navis onus. || Lo pes que se sent eo alguna part
del coe, com en lo cap, en lo ventre etc. Cargazon.
Gravedo, inis.
GASMEGAB. V. a. Poaar pes sobre 1* bome,
nan, etc. Cuinar. Onero, as, onus alicui impoue-
re. y mil. Acométrer ab vigor al enemicli. Carg^r.
Aggredior, eris. || Posar la pólvora y municions en
las armas de focb. Cargar. Tormentum beliicum
pulvere pyrio, glandibuaque muniré, inslniere.
II Menjar mòlt. Cargar mucL• ò dematiado. Isque
ad ingluviem epnlari. || Imposar un gravàmen so-
bre las personas ó cosas. Cargar. Yectigal, tribu-
tum, officium imponere. || Fer provisió de alguna
cosa. Cargar. Accumulo, as, congero, is. | met.
Apuntar en lo llibre de comptes lo que algú déu.
Cargar. Debitum in rationario notaré, alicui ads-
cribere. || Aumentar lo pes de alguna cosa. Cargar.
Onus augere, onus oneri addere. || Imputar ó atri-
buhir à altre alguna cosa. Cargar, ackaear. Rem
alicui attribuere, adscribere. || En lo jocb de car^
las tirarne una superior à la jugada. Cargar. In
cbartarum ludo pagella pagellam vincere. || Des-
cargar las vigas en la paret. Atizonar. Trabcm pa-
rieti incumbere. | Estribar ó descansar una cosa
sobre altra. Cargar, armar. Innitor eris, aostiiie•f
es. II Pérdrer algú sobre si alguna càrrega. 6*«ffir
Onus suslinere, suscipere. || met. Béurer nauma vi.
Al•lomarge. Inebriari. H Aumentar lo prea de alguna
cosa. Cargar, encarecer. Pretium augere. | Donaria
culpa à algú. Cargar, echar la culpa, Crimiuor,
aris. II ARMAR. 6.
GARREGAaSE. V. r. Inclinar tot lo cos à al-
guna part. CAirgarse. lucubo as, incumbo, is. |
com férse carrech en los comptes de las quautilals
rebudas. Cargarse. In rationibus reddendis num-
morum summam acceptam referre. || Dit del ma-
lalt, férse la malaltia mès molesta. Agrararse.
Gravesco, is. || Dit de la atmosfera y del temps en-
nuvolarse. Cargarse, encapotane, ohscurecerse. Nu-
bibus coelum obduci.
GARHEGAT, DA. p. p. Cargado. Oneratus. ||
adj. Abundant de alguna cosa, com: arbre carre-
gat de fruyt, bome carregat de paciència, de pes^
setas, de polls, etc. Lleno, cargado. Plenus.
CARREGÓS, A. adj. Molest, gra vós. Gravo$o,
molesto. Gravis, mol^stus.
CARREGÜETA. f. d. Carguilla, carguita. Le-
vissarcina.
GARREJAUIENT. m. CARRETEIG.
CARREJAR. V. a. CARRETEJAR.
SLL. m. Entre corders, rodet que asse-
gurat per medi de una clavilla à una creu, volia
per medi del cordill de la roda, y serveix pera
retórser ó formar lo fil, que s' enganxa ab una ane-
llela que dit carrell lé en V extrem. Carrete.
Trochlea filis obvolvendis.
CARRER, m. V espay que queda entre d4is
rengleras de casas. Calle. Callis, is, via, s.
DEIXAR À ALGl3 EN LO CARRER, fr. mCt. fam. PèU-
drerli 'Is béns ó empleo ab que *s mantenia. Dejar
d mno en la calle. In summam egestatem redigere.
BX MITJ DEL CARRER, m. adv. En públích, de-
vant de tothom. En publico, en medio de la ntlle.
Palàm.
rin CARRER, fr. met. Apartar la gent pera que
fassan llocb. Abrir paso, hacer calle. Turbam auio-
vere.
GIRAR DE CARRER Ó 'l CARRER, fp. Mudai' (Ic Caiul
gurtint de un carrer y entrant en altre. Doblar la
esquina, doblar la calle. Viam flectere.
NECESSITAR l'N CARRER DE GENT. fr. inet. Sèr mòlt
valent. Üevarse ó hacer huir una calle de hombres.
Hominum multitudinem fugare.
PASSEJAR LOS CARRERS, fp. Anar contínuameut de
carrer en carrer sens necessitat. CaUejear, paja-
rear, azotar las calles, hopear, corretear. Toia ur-
be discurrere, vagari.
PÉNDRER t OCUPAR TOT LO CARRER, fr. mel. Nei*es-
silar mòlt llocb pera passar. Coger las calles. Vias
occupare.
QUEDAR AL CARRER, fr. mct. Pérdrer lots los me-
dis de subsistència. Quedar ó quedarse en la calle.
In summam egeatat^n devenire.
CAR
CATAli.
CAR
311
mil AL cjLBiu.fr. met.Malmétrer los diners, la
búenda, etc. Tirar ó tirar àla ra//«. Bona dissiparé.
Tiiciii AL CAiiRi. fr. Fér marxar à algú per
fona de la habitació que ocupava. Echar de casa.
Ejicere edibus, foras. || mel. Despatxar à algní de
la casa ahont servia ó estava col•locat. Echar d la
ealle^ poner en la calle, £ domo ejicere.
TÚ passarís pel mec carrer, loc. met. S'ame-
nassa ab ella al qui nega algun favor, donantli à
euléndrer que quant ell lo necessitarà se li darà
la mateixa paga. Arrieros somos, y en el camino nos
entontraremos. Fies mihi obvius, proque merito
tibi rependam.
CARRERA, f. Camí ral que va de una part à
altra. Carrera, Via, se. || Los carrers destinats pera
passar las professons y altras solemnitats sem-
blants, (arrera. Via aulaïis ornata. || Los carrers
Diòlt freqüentats pera passar los reos que 's casti-
gau públicament. Carrera y calles púhlicas. Fre-
quentiores y'm. || mel. La professió de las armas y
de las lletras. Carrera. Armorum vel litterarum
professió. || met. Lo curs ó duració de la vida hu-
mana. Carrera. Yitoi spatium. Q mel. Lo curs ó ca-
mí que algú segueix en sas accions. Carrera. Vitae
ratio, modus. || La seguida de punts escapats en la
mitja. Carrera. Aliquot libialum nodi soluti. || En
la música la pujada ó baixada que fa '1 qui toca ó
canta, pujant ó baixant per lo comú una octava,
passant lleugerament pels punts intermedis. Tam-
bé s' anomenan així las notas que la expressan.
Cmrrera, carrerilla. In musicis vocis aul soni ele-
valío vel depressió concitatior. || ant. carrer. ||
Cada renglera de escachs en lojoch de damas. Ca-
Ue. Trnnculorum semita.
ESTAR EX CARRERA, fr. Havcr comensat algú à
servir algun destino ó professió. Estar en carre-
ra, yiam adipiscendorum munerum ant bonorum
tenere.
EIXIR k CARRERA, fr. Eixir à rébrcr à algú. Sàtir
ú recibir, al encuentro. Alicui obviam ire.
SEGtIR LA CARRERA DE LAS LLETRAS. fr. Aplicirse
als estudis. Seguir las letras, Lilteris vacaré.
CARRERETA. f. d. Carrerilla^ carrerita. Gar-
sitatio, nis.
CARRERÓ, m. Lo carrer estret y escusat per
aboni no s' hi passa mòlt. Callejuela, calUjon.
Angiporlus, us, anguslus callis. || L' estret y llarch
que forman dos parets. Callejon. Angusta via.
CARRERÓ QUE >'0 PASSA. Lo que uo U* eixida à un
altre carrer. Callejuela sin salida, Angiporlus, an-
gíportum, i.
r£i PASSAR PER UN CARRERÓ, fr. Encallcjonar.
Per angiportum iinmittere.
GARRERONET. m. d. Calle joncillo. callejon-
cito. Angiporlus, i.
GARRET. m. d. Carreton. Acuma, x. Q Lo que
serveix pera jugar las criaturas. Cestillejo. Cur-
rus, us.
CARRETA, f. Espècie de carro llarcb y estret
TOMO I.
de dos rodas, que té '1 pla format solament de
tres ó cinch llalas, ab la del mitj més llarga que
serveix de llansa ahont s' enganxan los bous pera
tiraria. Carreta^ carro. Plausirum, i, currus, us,
curriculum, i. || Carro petit en que '1 circul de
las rodas s' assegura sobre unas llalas travesseras
y r eix en la del mitj. Canuco. Carruca, as.
CARRETADA, f. La càrrega ([ue porta una
carreta ó carro. Carretada. Yehes, is. || La multi-
lul de cosas en qualsevol espècie. Carretada. Mul-
tiludo, inis, rerum copia, congeries.
k CARRETADAS. m. adv. Copiosameot, ab mòl-
ta abundància. A carretadas, d cargas. Copiosè,
abundè.
CARRETAM. m. Conjunt de carros ó carrelas.
Carreteria. Carrucarum series, multitudo.
CARRETEIG. in. La acció y efecte de trans-
portar ab carro ó carreta. Acarreo, carretaje, àcar-
reamientú. Veclura, se, adveclio, nis.
GARRETXJABLE. adj. Lo que *s pót carrete-
jar. Acarreadizo. Advectandus.
CARRETEJEDOR, A. m. y f. Lo qui carrete-
ja. Carreteador. Advector, is.
CARRETEJAR. V. a. Traginar alguna cosa ab
carro ó carreta. Carretear, acarrear. Veho, sub-
veho, iransveho, is.
CARRETEJAT, DA. p. p. CarreUado. Yectus.
CARRETEL-LA. f. Cotxo mòlt lleuger cons-
truhit de manera que 's pót usar tapat ó destapat.
Carretela. Pilentum, i.
CARRETELL. m. Espècie de bóta petita que
regularment serveix pera guardar lo vi bo. Barril^
tonel. Doliolum, cadus, i.
CARRETELLET. m. d. Barrilete, Doliolum, i.
CARRETER, m. Qui fà carros. Carretiro, car-
pintero de carretas, de prieto, Plaustrarius, cnrru-
carius, ii. y Qui mena carro ó carreta. Carretero.
Plaustrarius, ii, ductor, oris. 0 adj. S' aplica al ca-
mí públich y ample pera carros y coixos. Camino
earrttiero. Publica via.
iiNEGAi COM u!f CAiiBTEi. fr. &m. Rendir
mòlt. Etkar de la aseta, jurar tomo un camtero.
Furiosè blasphemare.
SUAl COM U5 CARRETER, fr. fim. Suif COploM*
ment, ab mòlta abundància. Sudar d charroe, Co-
piosa sudare.
CARRETERA, f. Lo camí públich per carros y
coixos. Carretera, rua, carrera, via. Via publica.
ciRRETERA EMPEDRADA. Calsada, arrtcife, Slrata,
munita via, slrata viarum.
.NO DEIXES LA CARRETERA PER ANAR PER LA DIES-
SERÀ. ref. Ensenya que pera lograr algun fi debém
sempre preferir los medis mès regulars y segurs,
encara que més lentos , als que 'ns hi poden con-
duhir mès prompte, però que no presentan tanta
seguretat. Por ningun tempero no dejes el camino
real por el sendero. Tramitis haud quoíras, moneo,
compendia, cnm te,
Quo pergis, ducit publica trita via.
4S
322
CAR
DICCIONARI
CAR
GARRETERIA. f. c\rhktam. y Ofici de carre-
l<»r. Ciirretfí'ni. l'Iíiiistoriíi. ars. |{ Lo paratge ahont
w» fahrirari los carros 6 carretas. Cnrreteria. Car-
nicannií oílíciíia.
CARRETETA. f. (I. Cnrrelilla. Camila, x.
GARRETIER. in. ckrrfter.
CARRETILLA. f. VaAivI í\\io fíncés corro pels
peus íle la í?ent. Carrelilln, husrapiés. PyrotM)liim
propi' soliini serpens.
CARRETÓ. 111. EspiM'ie (i(> caíxó petit al) una
roíla per la part de devaní y per la dí» deln'is dos
nianechs pera feilo córrer 1" home; serveix pera
imrlarcals. pedra, morter, etc. Carretilh. Carru-
lus. i. Ij ï.o ([iie iisiri los polires tnllits per anar als
paratíjes púl•lichs a demanar caritat. Carreton.
riostelluni. i, í(ra\atus, us, acuma,a». [| Lo dels es-
moladors. (jne te nna roda licada entre dos harras
ahont portaii la mola, ah una e>na ah a\pm que
raja (]uant la necessitan. CarreUm. Carrulus co'is
vect(»rius. || Lo que serveix pera ensenyar de ca-
minar a las criat uras. ('nrreúUiiy carreton, castUle-
jo, Infantile vehiculum.
GARRETONET. ni. d. carret. 2.
GARREÜ. m. La pedra picada en quadro pids
edificis. Sillnr. Lapis qnadratus vel quadrus.
GARREUADA. f. La fahrica feta de carreus po-
sats en filera. SiUeriti. Lapidum (luadratonun se-
ries, ordo.
GARRIERA. f. ant. carrera.
GARRIL. m. Lo senxal ipie deíxan en terra las
rodas dels carruatp's. Carril, hache, rodada. Òrbi-
ta, op. II Caní i estret en (pie sols hi ha l' espay just
jH»ra {tassar un carro. Carril, Via, ic. ] ferro^:ar-
RIL.
GARRILLERA. f. Cada una de las dos corret-
jas rnmuntinenl rulHTlas de escatas do metall, ab
«lue 's subjecta '1 morrió. Barboquejo. Corrigloï
squamalu' ({uibus galea capiti allif^lur.
CARRILLO, m. ter. taberxa.
GARRIOLA. Carrioh, Curnilus, i.
CARRO. m. Màquina de fusta sobre dos ro(*as
.«iostinpnulas |)er un eix 6 fust»!l y stTveix pera por-
tar càrrega. Carro. Currus, us. plostnim, plaus-
trum, i. veha, ir. || Constel-lacíó anomenada ossa
major im^Is astrónomos. Carro, osa mayor. Trsa
major. |i Kn los cotxos se din així la màquina sens
la caixa. Carro. t:arrus rhedarius. || m. Entre es-
tampers màfpiina sobre la que fan còrn»r la forma
pera estampar ó imprimir. Carro. Síirracum t\po-
^Taphicum. |; m. Kn las màquinas de filar la part
que montada sidire rodas se separa estirant lo fil
y torna capilellanllo en los rodets. Carro. Car rus,
sirracum. i.
c^RRO DF cUrec.í. m. Carro de trasport tirat per
dos ómòs calmi lerias. Carromato. Cisium onora-
rium.
c\RRo pe ovmre c\raii.s. Lo que quatre caballs
lo tiran. Cuadriífuyo. Quadriga, a', quadrijugus
currus.
c\RRO QiE r.RUNY MÒLT. Chirritm. SarracnliiD.
vehiculum , i, stridens currus.
c\RRo TRii :\FAL. Lo quo s' usa mòlt adornat pi
las professons. representacions y allras feslas.
Carro triunfal. Carro triumphalis , vehicnlim
triíimphale.
Qii 'l carro unta, als sèüs Rors ajuda. ref. De-
nota (|ue M (pi i vól lograr alguna cosa, es roene»-
que fassa al/?un regalo. Quien sn carro unta, m
fnieyes ayuda. Tarda linit qui plaustra, snos JQ^tl
ipse juvencos. Qui causidico donat, suam cansan
aí;it.
iNTAR LO CARRO. fr. mct. faiu. Regalar ó grati-
ficar à algú pera consegnir lo que's desitja. Tnldr
el carro. Muneribus aliquem deiinere.
GARROBLA. ant. garrofa.
GARROLL. m. ter. gotim.
CARRONYA, m. ruhí.
CARROSSA, f. Espi'cie de cotxo ricament ador-
nat (jue regularment se fa pera las funcions pó-
blicas. Carroza. Carruca, a;, currus ornatior. [
Carreta moll llarga de quatre rodas. Ga/fra. Plau»-
trum, i. II ROSSA.
CARRUATGE, m. Tot genero de màquina ab
rodas, (|ue tirada \)er anima's serveix pera portar
pes. Carruaje. Vehiculum, i. || Conjunt de carros
carretas, cotxos, etc. Carrvaje. .\dgaria, a», vebi-
culorum copia.
ANAR \LriiN carruatge EX DETRÀs. Ccjar. Rotro*
cedí», is ; cessi m ire.
p\ssEJiR AHc\RRrATGE. loc. Rvar. Rhoda, curru
ptM- oppidi vias vehi.
QUI ADORA CARRUATGES. Apcrador. Carronim, ve-
hiculorum aptator,
CARRUTXA. f. Instrument de fusta pera en-
senxar de caminar à las criaturas. Andaderas, car-
retilla, cestillejo. Puerorum vehiculum.
CARS. m.ant. cas. || casualitat.
CART. m. Planta an>al que té las fui las ó pen-
cas unidas à la cama, en la ei ma de la qual naix
una e.^^pt'Tie de carxofa. Cardo. Altilis carduus, stro
bilUS, i. H CARDOT.
CART, s.iXT ó BBNEYT. Planta medicinal, que té
las brancas rojencas y aspras, la ílor groga, petita
y de bon olor. Cardo santó ó bendïto. Carduus be-
nedictus.
CARTA. f. Paper escrit y comunment clos ab
hòstia 6 lacre, abque's comunican los ausents.
Carta. Litlera», arum, epistola. a\ 1 Quadern de
las llelras del abecedari y primers rudiments pert
apendrer de llegir. Cartilla, silaharin. Tabella al-
phabelica. elementaria. jj Pessa quadrilonga de
cartró mòlt ti (HMa jugar. S'aipe, carta. Charta pic-
ta lusoria. pagi*lla lusoria. | ant. Testimoni per es-
crit. Escritura. Syngrapha. cp. syngraphus. i, so-
lem n is .<criptura. || ant. paper.
c\RTA ACORDADA. Aquolla ab que un tribunal sn-
IH'rior reprèn ó adverteix resenadament algnni
cosa à una corporació 6 persona de caràcter. Carfa
GÀB CATALÀ.
oeardada. Ex superiori tribnnali objurgantes liu
lene; superioris senatàs ad inferiorem character.
CÀETA AiBüiiBÀDA. nàut. La que està trassada en
una ó mès rosas de nimbos. Carta arrumbada 6
fwmbiada, Yenti líneam conlinens tabula; tabulse
naaticaB.
CAiTA BLANCA. En lo jooh de las cartas la que no
té figura de sota, caball, ni rey. Carta blanca, Lu-
sona charta nulla humana imagine pícta. || Lo ti-
tol ó despaig de algun empleo quant se deixa en
blanch lo nom del agraciat pera umplirlo à favor
de qui vulga. Carta blanca. Litter» sine nomine
expedit®. | La autorisació que 's dóna à algun
magistrat pera que obre lo que mire convenient
segons las circunstàncías. Carta blanca. Ampla
íacultas. II Cada fulla de paper sens lletras que's
poea al principi y al fí del llibre. Guarda. Ex-
trema librorum folia. Q La caputxa de paper 6 altra
co6a, que^sposa en la fílosa pera asegurar lo que's
fila. Mocadera, rocador, eapillo, cucurrucko. Cucul-
los, i.
CABTA ciBcuLAR. V escrit concobut en los ma-
teixos termes, que*s dirigeix à mòltas personas de
igual categoria. Carta circular. Encyclicai circu-
lares litterse.
CABTA ciTATÓRiA. for. Lo manament ó paper ab
qae*s cita àalgú. Comparendoy c^rta citatoria ó de
empUzamiento. In jus vocatio.
CABTA CBEDENci AL. L* escrit que's dòna à algun
embaixador ó ministre de un soberà, à fi de que'l
reconegan y admetan per tal. Carta credencialy
credenciales, carta de creencia. Fiduciarae litterx.
CABTA DE CIUTADÀ. Carta de vecindad. Liller»
aliquém civitate donari teslantes.
CABTA DE COMISSIÓ, for. Delegació de una autori-
tat feta per nn tribunal superior à favor de un in-
ferior pera obrar en un cas particular. Carta de
eomision. Delegatio judicial is scripto tradita.
CABTA DE CBÉDIT. So diu do aquella en que's pre-
vé à algú que done à altre lo que necessite à com-
pte del que la escriu. Carta de erédito. Fiduciaris
Utterse.
CABTA DECBEHENSA. CBEDENGIAL.
CABTA DE cuRVAS. nàut. La de navegar en que
estan senyaladas las curvas magnéticas. Carta
magnètica. Magnètica tabula.
CABTA DE DEUTE. DEBITORI.
CABTA DESAFORADA. Despaíg en que's deroga ai-
gua excenció ó privilegi. Carta desa forada. Litte-
FS alíciíjus immunitatis derogatoriae.
CABTA DE ESPERA. Documeut quel jutgc ó tribu-
nal à qui toca concedeix al deutor pera que I'
acrehedor no'l puga apreoiíar fins passat lo temps
senyalat. Carta de espera ó dilatòria ó moratòria.
Moratoriae littene.
CABTA DE bzímbn. Lo despaig de aprobació pera
que algú paga exercir sòn ofici. Carta de examen.
LittenB de a|iciqiiB in effido probatione fidem fa-
cientes.
CAR 323
CABTA DE FÉ. APOCA.
CABTA DE FELICITACIÓ. Carta respectuosa en que
's dóna la enhorabona per algun succés favorable.
Carta de fUicitacion. Litterse gratulatoria3.
CARTA DE GERMANDAT. Lo títol que dóna '1 prelat,
de algun orde religiós à favor del que admet per
germà. Carta de hermandad. Litters quibus inter
sodales adscriplitios alicujus ordinis religiosi quis
recensetur.
CARTA DE GRACIA, for. Se díu així un contracte
particular ab que '1 comprador s' obliga à tornar
la cosa comprada sempre y quant lo venedor li tor-
ne '1 preu. Pacto de retrovendendo. Factura de re
empta restituenda venditori, restituto pretio. || La
que concedeix algun fuero, gràcia ó exempció.
Carta de gràcia, forera ó desaforaL•. Diploma re-
gium.
CARTA DE NATURALESA. Lo privilcgí rcalabloque
's concedeix à algun estranger la naturalesa en al-
tres regnes pera que puga obtenir beneücis ec-
clesiàstichs y altres privilegis de que no podria
gosar com à estranger. Carta de naturahza. Juris
patrii extero concessi litterse publicsB privilegium.
CARTA DE NAVEGAR, nàut. Mapa en lo que's des-
criu la mar ó una part de ella ah sas costas, y llocbs
ahont hi ha 'Is perills y banchs de arena. Carta de
navegar. Tabella, charla nàutica, hydrographica.
CARTA DE ORDE. Sc díu aíxí aquella ab que's ma-
na à algú que entregui diners à altre. Carta de
órden, caria órden. Jussoria epistola.
CARTA DE PAGO. Instrumcnt ab que consta haver
rebut algú la canlitat que se li debia. Carta de pa-
go, recibo de apoca. Apocha, íb.
CARTA DE PÉSAME. La cn quc procuràm consolar
à algé manifestant que'ns condolem. Carta de pé-
same, Nubilae, elegiaca% oíliciosi doloris litlerdc.
CARTA DE POBLACIÓ. Diploma de repartiment de
terra als nous pobladors de algun punt ahont se
funda un poble. Carta puebla. Diploma quo in ce-
loniam deductisaut adictis agris dívidebantur.
CARTA DE PROCURACIÓ Ó DE PEBSONEBU. aut. PODEB
Ó PODERS.
CARTA DE RECOMENDACió. AqucIIa ab quo's reco-
mana una persona à altra Carta de recomenL•cion.
Litterse comendatita;.
" CARTA DE REPUDI. Acte ó escriptura dé repudi.
Carta de quito, de quitacion, de repudio. Libellum
repudii.
CARTA DE RESIDÈNCIA, DE SEGCRITAT Ó DE PERMANÈN-
CIA. 'L despaig que's dóna à algú pera que sia re-
gonegul y tractat com à vehí de alguna vila ó
lloch, y pera poder gosar de sos fueros y privile-
gis. Carta de vecindad. Littene alíquem civitatem
donari testantes.
CARTA DE SANITAT, nàut. PATENT.
CARTA DE URiAS. Carta falsa, traydora ó que diu
lo contrari de lo que's pensa. Carta de Urias. Bel-
lerophontis, pseudocommendatit^B litterse.
CARTA DE VENDA. Lb escTÍplura que's fà pel
3»
CAR
DICCIONARI
CAR
notari devint de dos testimonis pera véndrer al-
guna cosa. Carta de venta. Emptionis syngrapha.
CAETA DOTAL. lA escriptoni en qne consta tot lo
que la muller porta en dot y alhajas. Cofia de iote.
Dotales litters.
CARTA BN PUNT MAJOR ó MENOR. nànt. La quo ostà
formada sobre escala de majors ó menors dimen-
sions. Carta en punto de mayor 6 menor, Gharta
majoris ant minoris dimensionis.
CARTA FALLA ó FALSA. La qne en lo joch de las
cartas no es tmmfo ó no val tantos. Carta falsa.
Charla alterins à víncente generis in pagellis lu-
soriis.
CARTA FAMILIAR. La quo oscrín algnn parent 6
amich à altre. Carta familiar. Litter» familiaris.
CARTA GENERAL, nàut. La quo representa nngran
espay de mar. Carta general. Generalis tabnla,
cbarta.
CARTA GEOGRIfICA. MAPA.
CARTA LisRE. Romato de comptes, y la certifica-
ció de estar ajustats y satisfet V alcans. Finiquito,
liheraciom. Rationum confectio et consolidatio.
CARTA MISSIVA. La quo s* envia à persona ausent.
Carta mtftva. Epístola m.
CARTA MONiTÓRiA. Dospaíg OU quo s*.avisa alguna
cosa. Carta monitoria ó notiitcatoria ó de atiBO. Mo-
nitori» liter».
CVRTA NEGRA. tOT. FIGURA. 7.
GAITA ORERTA. Docrot ó dospaig real general.
Carta ahiirta. Patentes, apert» litterse.
CARTA-ORDE. Dospaig firmat pel ministre de
marina, que*s dóna al agraciat ab la plassa de
guarda marina. Carta^órden. Porti toris diploma.
CARTA PARTICULAR, uàut. La quo's contrau à una
extensió determinada de mar y costas. Carfs jMir-
tieular. Particularis cbarta bidrographica.
CARTA PARTIDA PEi A. B. c. lustrument que s*
escribia dos vegadas en un mateix paper ó perga-
mí ab las lletras a. b. c. en mitj: se partia *1 per-
gamí dividint aquestas lletras, corresponent la
meytat de ellas à cada meytat de paper, y en totas
dos meytats quedava escrit del mateix tenor lo
contracte. Carta partida por a. b. e. Litter» in
duas partes divisa;.
CARTA PASTORAL. Discurs ab que'ls prelats ec-
clesiàsticbs donan alguna instrucció al clero y fiels
de la diòcesis. Pastoral^ carta pastoral. Pastorales
littene.
CARTA PLiÍMRBA. Escríplura ab sello de plom.
Carta plomada. Diploma sigillo plumbeo muni-
tum.
CARTA RECEPTÓRU. Despai'g que*s dóna al recep-
tor pera que fossa alguna diligència. Carta rteep-
toria. Litters judici mandatario tradit».
CARTA VISTA. *S díu ríxí Ib que toca à algú en
alguns jocbs, que's pót véurer y deixaria si no li
acomoda. C^irta vista. Lusoria cbarta patens.
CARTA VIVA. La persona que anant à alguna pari
psté encarrt^da de dir de paraula lo que se ii ha-
via de embiar per escrit. Carta viva. Qui ad ali-
quem mittitur ut num alio negotium conferat,
quod litteris commendare non expedit.
CARTAS APARTADAS. Las quo no's posan à la llista,
sinó que*s donan per separat. Cartas apartadas.
Seorsim in officina tabellaria locutae litterae.
CARTAS, DAUS, DONAS T VI FAN f ORNAR AL BICB
MESQUÍ, ref. Denota quels jocbs, las donas y '1 vi
fan fér al home lo que no li està decent. Dados,
mujeres y vino, saean al homhre de tina. DedecO-
rant mores Indi, Raccbusque Yeousque.
CARTAS FORMADAS. Las quo s' envíavan las iglé-
sias en los primitius sigles del cristianisme pera
conservar la unitat. Ni bavia de tres espècies, co-
municatórias, dimissórias y comendatórias. Las
comunicatórias eran las que donava *1 bisbe als
fiels que eixian de la seva diòcesis pera que po-
guésen acreditar que no estavan exclosos de la
comunió de la iglésia; las dimissórias eran una es-
pècie de llicència que*l bisbe concedia als eccle-
siàstichs pera passar à altra diòcesis, y las com-
mendatorias eran las que*s donavan als fiels que
bavian contret algun mèrit particular ab la íglè^ía
pera qne en las iglèsias ahont se pressentasen se'ls
tingués una especial consideració. Cartas, letras
formadas. Littem format».
k CARTA CABAL. m. adv. Dol tot, à tot sèr, y així
*s diu: N. es un bome de bè i carta cabal. A eiir-
ta cabal. Omnino, peni tus.
AGAFAR Ó PÉNDRER LAS CARTAS. fr. POSarse algÚ
à enrabonar sens donar tanda. No dejar meter kn
xa, tomar la taba, moler de represa. Interpellato-
rem in loquendo non pati.
ANARSEN DE LAS CARTAS. DescBrtarsc. Irsi de las
cartas. Chartas rejicere, deponere in pagellarum
Indis.
APARTAR LAS CARTAS. fr. No euclóurcrlas en las
llistas en las oficínas del correu. Apartar las car-
tas. Epistolas in officina tabellaria seorsim locare,
seponcre.
ARMAR ó ENCORTAB LAS CARTAS. fr. ant. Disposar
las cartas ab alguna trampa pera guanyar en lo
joch. Armaria. Fraudibus et dulis in pagellarum
ludo uti.
ASSEGURAR LAS CARTAS. fr. Rospóudrer las ofici-
nas de correus, que arribaran ahont van dirigidas.
Certifear las cartas. Fidem pubiicam obligaré pro
litteris à tabellario securiús deferendis.
CLócRER LAS CARTAS. fr. Plcgarlas y posarhi bé»-
tia ó lacre, pera que nos pugan obrir. Cmrar la$
cartas. Litteras obsignare.
DRscLórRER LAS CARTAS. fr. Obrirlas trabent lo
sello. Abrir las cartas. Epistolas aperire; signum
epistolarum revellere.
DONAR LAS CARTAS. fr. En los jochs de cartas re-
partírlas entre 'Is jugadors. Dar carias. Pagellas
in cbartarum ludis lusoribns distribuere.
ENDEviNAB C1BTA8. Joeh de caftas. Sacar caritu.
Quidam pagellarum ludus.
CAR CATAli.
imàVQirBiAB LAS CA1TA8. loo. Fügutai al entre-
gariastloorrev, ópofiarhiseUodefnuMpieig.F^ii-
quear las cariat. Yehendi litteras prelimn seu mer-
cedem anticiparé.
LO HaLOft JUGADOR 8BN8B CARTÀ8. ref. quo à mè8
del sentit recte, s' aplica als subjectes qne nos'
han ficat en algan assumpto del que tenen ma-
jor coneixement que'ls demés. El mejor jugador
$m eartas. Cor benò ladentem ludis arcere perop«
tai^ Qui plus pollet exclnsns manet.
50 YÉURBRSi CAP CARTA. fr. Tenir mal joch. No
rer carta. Male sortem in ludo cedere.
PÉRDRER AB BOifAS CARTAS. fr. mot. No consogiiir
alguna pretensió tenint medis y mèrits suficients.
Ferdir eon ínunai eartas. Spe non temeré procon-
c«pta decidere.
FÉRDRBR LA CARTA DE NAVEGAR, fr. PÉRDRER L* ORB-
VUS.
PUJAR LAS CARTAS. fr. En lo joch de eartas, venir
booas. Acndir el naipe. Sortem evenire.
PUNTEJAR, RUHBBJAR EN LA CARTA. fr. néut. ManO*
jar los compasos sobre la carta de navegar pera
poaarhi '1 pnnt, ó ool-locar en dita carta '1 parat-
ge en qne's considera estar la nan, segons lo re-
sultat de las observacions particulars. Echar ó mar-
car el punto; cartear, compasar, orriíniiar, jnm-
lear, rumhear. Nauticas tabulas attendere.
QDIDARSE LAS BONÀS CARTAS. fr. En lo jOCh dO
eartas reservarse las bonàs pera lograr mÀ ; y
per extensió prevenir lo risch en quansevol línea.
Ttaerte en buena. Paratum et conslantem esse.
SI ALGÚ LLEGEIX UNA CARTA, UN POCH LLUNT DE
AQUELL t' APARTA, ref. DenotR que debém retirar-
noe un poch de aquell que llegeix algun escrit.
Ni ojo en tu carta, ni mano en el arca. Temperet à
diarlís oculus; manus absít ab arca.
YÉNDRER i CARTA DE GRÀCIA, fr. Yéndrer alguna
finea ab la condició de rescataria quant se puga ó
vulga tomar lo capital. Vender al quitar. Yendere
cum pacto retrovendendi.
GARTABÓ. m. ant. Clos que pels extrems de
popa y proa *s forma al caramanxel pera que no
entre la aygua en lo combés. Cartabon. Occlusio,
nis. d Entre fasters, etc. la regla ab que senyalan
la fusta en àngul recte, ó à escayre. Cartabon.
Norma, se.
GARTABOIVA. f. Entre constructors de naus
un instrument de cinch ó sis polsadas de ample y
deu ó dotze de Uarch, circular ó retallat pel
eantó de fora pera posar los cartabons à escayre
eo los taulons. Cartabona. Norma, ».
GABTAGENER, A. adj . Natural de y pertanyent
É Cartagena de Espanya en lo regne de Granada.
Cartagenero. Garthaginensis.
gAatama. f. y
GÀRTAMO. m. safrí bort.
GAETA80A. f. aum. Cartazú. Epístola magna.
GABTAMO. m. Carta ó paper que conté algu-
na grave reprehensió. Cardizo.Objurganteslittere.
CAR
T. a. ant. Fullejar «■ Hflm. Eo'
jear, eaiHe&r. Librí folla volvere. | En algmiB joclis
de eartas jugar las eartas falsas pera tantejar lo
jocb. CMMf . Ludi sortem jactis inferioribus pa-
gellis tentare.
GARTEJABOE. ▼. r. Correspóndrerse ab ear-
tas unas personas ab altras. Cartsarse. Litteras si-
bi invicem mittere.
GABTEJATy DA. p. p. Cartsado^ kojeado. Evo-
lutus.
GABTELA. f. Entre escultors repeu pera con-
tenir algun pes; y entre ferrers lo ferro que sosté
Ms balcons que ixen mòlt en fora. Cartela, rtpisa,
mensula. Mensula ».
GABTELL. m. V escrit que's posa en algun pa-
ratge púbüch pera anunciar alguna cosa. Carul,
rólulo. Parapegma, programma, atis, libellus, i. |
Lo paper escrit ab que un desafia à altre pera bà-
trerse ab ell. Cartel. Litter» ad duellum provoca-
loriae.
CARTELL DE BxcoiiUNió. La carta ó despaíg de
excomunió que expedian los tribunals pontificis
per descubriment de alguna cosa que *s sospitava
haverse robat ú ocultat maliciosament. Paulina.
Pauiinum anathema.
PLANTAR CARTELLS, fr. Fixar en llochs públichs
papers infamatoris ó satfrichs en descrèdit de algú.
àoner ceduUmes, Libeilos famosos publicis loeis
affigere. || Fixar en llochs públichs los edictes de
alguns tribunals, ó de excomunió en las igléaias,
^ner cedulones. Edicla publicia locis affigere.
GABTENEB. V. a. ant. cartbnir.
GABTENnuv.a. ant. AMAR, estimar, apreciar.
GABTEB. m. Lo qui porla las eartas de cor-
reu à las casas dels subjectes à qui van dirigidas.
Cartero. Cbartarius, ii. || Qui fa eartas para jugar.
NaiperOf cartero. Cbartarum opifex.
GABTEBA. Bossa feta de pell ó tela pera guar-
dar eartas y altres papers plegats Cartera. Char-
tophorum, i. || Bossa de córdoba ó de cartró cubert
de badana pera escrfurer sobre de ella, y posar
los papers dins. Cartera, carpeta. Scrinium ii, sao-
culus cbartarius. || Bossa de badana ó altra cosa en
que'ls noys porlan, quant van y venen de estudi ,
los llibres y papers. Vade, cartapaeio. Chartopho-
rum, i, sacculus coriaceus. || V adorno ó tapa que
amaga la boca de las butxacas de las casacas y al-
tras pessas de roba. Cartera, portezuela, B^^f^'
Portula loculo vestis superposita.
GABTE8IÀ| NA. adj. Qui segueix lo sistema
de Descartes, ó lo que li pertany. Cartesiana. Car-
tes! i sectator, cartesianus.
GABTETA. f. d. Cartilla ^ eartiea, eartita.
Epistolium, ii, chartuta, litteruía, ».
GABTÍLAGBL m. anat. Part del animal més
dura que la carn, y ménos que 1* os. Cartilago^
temilla. Cartilago, inis.
C^ABTILAGIlfÓSy A. acfj. anat. Lo que consta
de tendrums. Cartilaginaso. Cartilagioosus.
9U
GàB
OICGIONARI
GAS
GAAinxA. f. Testimonial que *s dètt als
ecclesiàstichs pera que conste que són ordenats.
Cartilla. LiUene acceplnm ordinem sacrom testan-
tes. I Paper pautat que 's posa sota del que s* es-
íTÍu pera escrínrer dret. Palsilla^ lalsare§la, na-
glero^ pautilla. Regala, línea , ». I gaita. 2. 1
nàut. Llibre ó tractat en qne 's defineix lo nom y
us de las pessas, aparells y maniobras de una nau;
y així 's diu: caitilla marítima, gaatulà de ma-
niobra, etc. Cartilla, De navigalione, naviumqoe
coostructione traclatus.
càNTAi LA CAiTUXA k ALGÚ. fr. fam. RepéndroT-
lo dibentli lo que déu fér. Cantarle ó leerle d algú-
%o la cartilla. Severius aliquem commonere; aeri-
ter objui^re,
CARTB^ÀBrn m. Quadern de paper conumment
pautat y rallat, en lo que escriuhen los princi-
péanls pera acoatumarse à la igualtat. Cartofocio.
Còdex YÍrgatus quo tirones litteras equales exara-
re discunt. H Quadern de paper blanch en que es-
críubea los estudiants lo que dician los catedrà-
tichs en las universitats. Cartapaeio. Comnenta-
rium, ü. II CAaTEaA. 8.
GAKTOLABI. m. ant. Lo llibre en que *1 nota-
ri posa y guarda per sòn orde *is registres de las
escripturas y altres instruments, pera que en tot
temps se troben. Protocolo. Protocolum, i. || ant.
Llibre de pergamí en que estÀn copiats los privile-
gis y escripturas de las iglésias, monastirs y altras
corporacions. Cartuíarioy tumbo. Privilegiorum
commentarium. | ant. for. Lo notari, en Catalu-
nya. Cartulario. Chartularius, ii.
CIASTRÓ. m. Fullas de paper apegadas unas ab
altras ab ayguacuyt ò paslelas. Cartmíy papeUm.
Cbarta pluribus foliis conglutinatís compacta. |
Fulls de paper gruixuts y grans. CarUm. Charta
spíssior.
GABTBOLn A. f. Cartró prim y fi, regular-
ment blanch, que íéi tiras, serveix pera brodar,
fér traus y altras cosas. Cartulina. Fasciola cfaar-
tacea. | Las mateixas tiras cubertas de seda, or ó
plata. Cartulina. Fasciola serica, aurea vel argen-
tea acupícta.
GAATRONER. m. Qui fà cartrons. Cartonero.
Foliorum conglutinatorum opifex.
GASTUnCA. f. Orde religiós y mòlt auster que
fundà sant Bruno. Cariuja. Cartbusianus ordo. |
Honastir de dit orde. Cartmja. Carthusianum mo-
nasterium.
GAATUIZO. m. Lo religiós del orde de sant
Bmno. Cartujo. Cartbusianus mooachus.
GARTÜLARI. m. CAaTOLAii.
GAmTDTZEmA. f . Bossa de cuyro en qne *ls
soldats portan los cartutxos. Cartitekera. Militaré
marsupium pulverí pyrio globulisque tormentariis
defereodis.
GARTüTXO. m. La quantitat de pólvora y mu-
nicions corresponent à cada tret de alguna arma
de focb, eariMieada en paper ó drap pera oarm-
gar ab facilitat. Cartmho. Tubulus papyraeeus et
pulvere pyrio infartus, scloppeto aptas.
GARÚNGULA. f. Espècie de camot. Carúneala.
Caruncula, ab.
GARVÉNDREE. V. a. Fér pagar car alguna
cosa. Vender cara. Carè vendere.
GARVI. m. Planta perenne de la altura de dos
peus, té las fullas mòlt primas y la arrel semblant
à la del gamonet. ÀlcaravM. Chara, se, careum, i.
11 La llavor de la planta de aquest nom que es pe-
tita, llargaruda, convexa, acanalada per una part
y plana per la altra, aromàtica, diurética y expul-
siva de ventositats. Ca«Tt, alcaravea. Carei, carvis
semen.
GAaZBNA. f. ant. Camatge, matansa, destruc-
ció, estropici. Camieería, estrago, mortaniad, ««-
tanza. Csdes, estrages.
GABXOFA. f. La pinya y flor de la carxofen.
Es aperitiva, lleva las obstruccions, purifica la
sanch y es de mòlt sustento. Aleaekofa^ y aleadl
p. Mur. Cinara, «. I Llas ó floch en forma de car-
xofa. ÀlcaehofadOy a<«areào/aiIo.Cinar»figuramr•-
ferens laqueus. jj met. Dit de la dona deixada, flui-
xa, peresosa. Panfilay babieca. Lenia, tarda, seguis.
CAaxoPA BOSCANA. La borda ó silvestre. AlcaeiU
aleareil, aleaudl. Silvestris cinara.
GUISAT Ó MINJADA VE CAEXOFAS. Àlcaehofodo. Cí-
naris condimentum factum.
TOT LO QUE TÉ FORMA DE GAEXOFA. Alcoel•lofado.
Quidquid cinarae formam refert.
GAmxOTAB. m. Lloch plantat de carxoípras.
Alcachofal. Cinaris, carduis salivis vel aculeatis
censitus locus; carduetum, i.
GARXOrEE. m. CAEXOFEEA. II met. íiam. loa-
aECH. 2.
GABXOFERA. f. Planta cultivada, delaalsada
de tres à quatre peus, que té las fullas llargas y
retalladas, de un vert clar pel endret y cendrós
pel revés, ab las pencas amplas, gruixudas, aca-
naladas y fibrosas. Alcachofa, alcachofera. Cinara,
le, cactos, i; sativus, aculeatus carduus.
T GABXOFERAR. m. CAE-
XOFAE.
GASXOT. m. ter. ebscollada.
€AHXOTElAR. V. a. ter. besgollejae.
GAM. m. Succés. Caso. Casus, us. Q Casualitat,
llans, eircunstància, ocasió, conjuntura. Caso, acíl•'
80. Fortuna, », eventus, us. I Espècie ó assumpto
que *s proposa pera consultar ó demanar dictamen.
Cato. Qusstio, nis. jj gram. La diferent significa-
ció dels noms per medi de la terminació ó prepo-
sició que Is acompanya. Caso. Casus, us, inflexió,
nis. II ant. La forma ó ayre de la lletra de ma. Ca-
so. Modus, i. y Entitat, importància , estimació,
apreci. Caso. Pretium, ii, aBstimatio, nis. || Cosa,
com: li ha passat un cas xocant. Caso. Res, ei. jj
ter. La esqueaa del ganivet. Hfcaro, lamo. Poètica
cultri pars. || adj. De ningun valor. Nulo, de ain-
gm fmlar, omo. Casus.
GAS
CATALÀ.
CA»
Sfl
CAS AFRiTAT ó APURAT. Lo de díficíl resolacíó.
Caso, trcmet agrado, upretaio, Grave discrímen,
Inbricnm negotium.
CAS DE coNCiÉNCiA. teol. Se diu de las accions de
las personas, consideradas en orde à sa conciéncia.
Caso de conciéncia. Gonscientiae casus, res ad mo-
res pertinens.
CAS DE CORT. foT. La caiisa que dén sér portada
à un tribunal snpremo, ó qne pót comensarse en
ell prescindint dels inferiors. Caso de corte. Ad cu-
riam snperiorem pertinens causa.
CAS DEL DIMONI Ó DE Mli DIMONIS. CAS APRETAT.
CAS DE MÉNOs VALER. La acció de qne resnlta
méngna 6 deshonor. Caso de menos valer, Probrum,
i, dedecus, oris.
CAS DE PRIVILEGI, for. Se diu respecte del delicte
de qne déu enténdrer altre jutge distinct del comú.
Caso de privilegio. Casus juris singularis.
CAS DB VENTURA. DesgràcÍR impensada. A2ar,
caso smtfsfro. Fatura, i, fatuilas, calamitas, atis.
CAS FAVORABLE, for. Lo que '1 dret afavoreix par-
ticnlarraent. Caso favorable. Casus, us, causa pro
qua jus stat, à qua jus est.
CAS FORTÚiT ó IMPENSAT. Succés impensat. Caso
fortúito, emergència. Inopinatus eventus, casus.
CAS QUE. EN CAS QUE.
CAS RESERVAT. Pccat de particulars circunstàn-
cias, que sols lo pót absóldrer lo superior ó altre
ab llicència expressa. Caso reservada. Reservatus
casos.
i CAS PENSAT, m.adv. Expressament, de propòsit.
De caso pensada. Scienter, consulto, dedíta opera.
ANEM AL CAS. loc. fam. S' usa pera que deixant à
part lo accessori 's passe à tractar de lo principal.
Vamos al caso. Ad rem, ad propositum veDÍamu&.
AQUÍ ES, Ó ESTÀ, Ó AQUEST ES LO CAS. loC. Aquf
està la dificultat. Ese es el diablo. Hoc opus, hic
labor.
AQUÍ SERÀ 'l cas. loc. fam. que explica 1 major
perill que 's tem ó sospita en lo que pót succehir.
Aki serà el diablo. Periculum instat, imminet.
Aixó NO ES DEL MÈu CAS. cxp. fam. Aixóuo 'm to-
ca à mi ó no es de la meva obligació. Eso no es
euentn mta, ó no es de mi ineumbencia. De hoc
nihil ad me.
DAT 0 DONAT CAS, Ó EN CAS QUE, Ó EN CAS DE, ÓEN
TAL CAS. m. adv. Suposat, si succeheix. Dado ó
puesto caso, demos caso, supongamos, dado çue,
caso ó en caso que, demos de barato, aun cuando.
Posi to quod, esto, sit ila, si volet usus.
DE GRAN CAS. m. adv. De mòlta consideració, im-
portància ó entitat; y així 's diu: es cosa de gran
CAS. De tomo y lomo. Magni momenti vel ponderis.
EN ALTRE CAS. m. adV. EN ALTRA OCASIÓ.
EN CAS DE IGUALTAT, VALERSE DÉU AL AMICH. lOC.
prov. Denota que V orde de la caritat prefereix
los propis als estraa^rs. La caridad bien ordenada
empieza por si mismo, Cseteris paribos amico
foffragandum.
IN ffoT CAS. m. adv. Sia lo qoe sia, de qoalsevol
manera qoe sia. En todo caso. Qoidquid sit, in
quocumque eventu.
ES CAS NEGAT. loc. fam. Es quasi impracticable,
impossible alguna cosa. Es caso negada. Arduum,
propè impossibile est.
ESTAR ó NO AL GAS. fr. fam. Aténdrer ó no, estar
ó no enterat de lo que's parla. Estar ó no en el ca-
so. Rem noscere, capere vel contra.
FÉR ó NO AL CAS. fr. Venir ó no à propòsit de lo
que's tracta, ó convenir per algun efecte. Haeer
venir ó no al caso, ser ó no del caso. Ad rem perti-
nere, plurimum conferre, prodesse.
FÉR ó NO CAS DE ALGUNA COSA. Apreciaria ó no.
Hacer ó no caso ó caudal. Magni facere, eestimare,
ducere.
NO FÉR CAS DE RES. fr. DeuotB que tlgi no s* in-
comoda per res, ó que res V importa quesuccehes-
ca lo que succehesca, Echarlo todo d palacio, tanto
se le da por lo que va eomo por lo que viene. Nihil
sua refert, nihil curat.
NO fír cas de ALGt). fr. Desprecíarlo enterament
ú olvidarse de ell en lo que devia sér atès, Contar
con los muertos ó entre los muert&s. fn mortuos re-
ferre.
SÉR CAS. fr. CONVENIR.
NO fós CAS QUE. loc. fam. Denota que*s tem no
succehesca lo que no 's voldria. No fuese que. Ne
forte.
FÉR LO MATEIX CAS. m. adV. FÉR LA MATEIXA RAMÒ.
POSAR LO CAS. fr. Suposar. Suponer, poMr caso,
Dare, ponere, concedere.
QUE ES cas! Ó que ES CAS DE AIXÓl Ó QUE ES GAS DB
ULLEBA8 SI NO TÉ NAsI Locucious uegatívas. No put-
de ser, de ningun modo, en ninguna manera. Neuti-
quam, minimè gentium.
SÉR Ó NO DEL CAS. fr. FÉR Ó NO AL CAS.
SÉR TOT UN CAS ó UN CAS DE CAssos. fr. fam. Sér
un cas apuradfssim. Ser un caso del diablo. Gravis-
simum esse discrimen.
SI PER CAS. m. adv. en cas que.
VENIR ò NO AL CAS. fr. FÉR Ò NO AL CAS.
VENIR PER UN CAS RODAT. fr. SuccebÍF algufia co-
sa per casualitat, però à temps oportú. Venir roiih
do. Optimè aceídere.
CASA. f. Edifici per habitarlo. Casa. Donnn,
i, vel us, lar, is, tectum, i, aedes, ium. || ünt fa-
mília ó conjunt de domésticfai. Casa. Família, e,
gens, tis, domestici, omm. || Los estats y rendas
de algun senyor. Casa. Procemm bona, opes do*
mesticae. | La descendència ó llinatge del mateix
origen. Casa. Stirps, pis, genus, erfs. || En lo joch
dels escachs y damas, cada quadret de la taula.
Casa, casillo. Tessella, se. |) Los interesos y profit
que dóna una casa; y aixf 's diu: la casa *ns man-
té. Casa, Redditus domus.
CASA ADOiADA, LA MORT DEL HEREU. ref. que*S dÍO
perquè *ls que 's fàn casas, solen morir apenas eo-
mensan k disfrotavlas. ta casa hsthüf | ^ hurto 4
>Sf Cài MCQOXAU
tifBtiàm \mMm 0ft0m^, ImK^ «^írií «ycn, fi»-
mm tm$Uf0m tiu ^t^^ t^^n,
mtm (:n¥i mwfiiU, t% U ^/ira tíds, Allcra TÍla
éimum ^ÍHi tmmí *í% ytuU UeaUn.
i,k%k U9, mfU,%, wmit%u. \ Aifii«lla ea qoe bí lia
fiidii drK#>|irrn, Ca$üét loeoi ó de inau$. Torbo-
ImoMi àmimn,
t.kfkk u% utmukn. 1/ if<Jffii;í abf/nt m; guardao las
\Hm\mn da VBfN»r |Hïra dÍMmí nuhír la aygoa de ona
riw:lo«Mi, Cú$a di bimhai. Doniuif ubí aMM*rvaotar
anllir.
i;Aff4 UK CANr. lA (HfOJiirubjda fora de la població
p«*ra divertíme algun ti•nip» del any. Ca$a de canl•-
fM ó d$ rtrno ; quinía. Villa, o, pnedium ros-
llrum; nuburtianuni, i.
v,k»k i)K coNTKACTAciò. THbonal qoe delermioa
'In urnw'ïn pi^rtanyenU al còrners de las Indías.
Contmtaewn, rata de eontratacion. De indianim
ni«icoiiÍN senahis; ImsíIích, a^
<:4MA i»K DKsrKNAN ó UE posAi»A. Casa partícolar
alioiil s' admeten alguns hoHles pagant lo que s'
nJUNtan. ('dia de huéipedet^ Caia de poioda ó de po-
ladcif . DumuN hospitalis.
(;ANA UK tlkl!, Ò URI. HKNYOt ó Dl ORACIÓ Ó DB DEVO-
CIÓ. '!< temple ó igh^sia. 6*<ifa de üiot ó del Senor ó
deorucitm, Templum, i, urationís domus.
CASA DR l»OS rORTAS RS MALA, Ó Vk DR MAL GUAR-
DAR, ref. Ilteml. Cata con do$ puertoi, mala ei de
(fuardar: h qne quierat te haréf mas cata con doi
doi puertae no te fguardar^, Yix servaré domom,
duplex cui Jaiiua. fas est.
CASA DR LA CIITAT Ó DR LA VILA Ó DEL COMl). CASÀ
CONSIüTORlAL.
CAMA DKL DRLMR. U destinada pera guardar lo
deUue. (W« diesmen^ ú «iciMada. Decumana do-
mus,
CASA DRLS RtlRTS ó EXfÓSITS. U CRSa pÜbUctabooi
hM^iilldm > orian als boHs y altras críaturas de-
sampamdas* üiflNMi c^sm d# #«|kÍiiIoi. Erepbotro-
phium» ii» hn^phiMntpheum» i.
UkSA M joai« La rasa i^blitvi aboni se reunei-
\<Mi atitiiMs pera junar, ruta d# jn^. Aleatòria do-
mus*
CASA »t MlWNRI^A, SRCA»
«USA Mt eAuis. Casa de llaurador, ('«»rfi;o« rfaio«
Nisn d^ kl^túmiín^ \iUa« w.
c^sA M i^Ai4\^ Lloeh publií'b about se pa|Ea« fu-
jhNl«rH«. \d »U\i^dum dee4(cnata domus,
CASA M aauuMk C«4-^^|n» l^ul\l^ttl. moua^Ur
(\iNNi ds 9^h$%tm. Msüwtku aHl<tk
ivu VMTA, La qiM [^ la ^^aliíat Ms nal»*
hm
fwttt.lLa
iBòltrn.O•
et-
CAS
C4km'f%
m>.Ais. Cm$€ fmeríe. lauia
M férru ^ jK^fTDM. DÍTes,
pioia d<«M«.
(.kak 3f/^k, SCPTLTTEA »CLA MOftT.
RAifA, LA Moai au. lEaic.
CASA PATEAL. La CM qoe babiU 1 cap de ü
llinatge. Ceu€ peaermm. Geatilitia doMBS, patri
pena tes.
CASA PCa CASA, ó M QA&A K5 CASA. ID. Sdv. l•t
ona eo altra sens deixaraecap. CmIU hUm^ emmptt
casa, de casa en cúsm. Ostiaüm, domesticatia.
CASA MüvapAL. La que es gran ó rica res|iecle de
altras. Casa ^mcipaL Principalis domus.
CASA ptsLiCA ó DE FftosTiTiJCió. La de las doa»
de mabi vida. Burdel, casa de pvstitmeiom. ^ergib,
OB, lopaoariom, ii, lopanar, is, lostnun, i.
CASA REAL. Lo paUo del rey. Casa reaL Basílica,
aola, s, domus regia. | Las peraonaa reals j 1
conjunt de sos familiars. Casa reoL Begia domis.
CASA SAMTA. La de Jerosalém abont està '1 aaat
sepulcre de Jesucrist. Casa santa. Sacra domai
hyerosolimitana.
CASA SOLAR. Lh de noble antigoitat. Casa tolari
solariega, y casa de cabo de armeria ó casa cakeis
de armeria, p. Nav. Generis capat, primària d»-
mus gentililia.
ANAR DE CASA. fr. Anar ab roba senzilla ó de es-
tar per casa. Estar de casa, estar ó hallarse de trafi-
llo. Domi familiariter, inconditè agere.
k QCI f1 una casa Ó 'S casa, LA BOSSA LI TOailA
RASA. ref. Denota que en ditas ocasions segaüa
niòlt diner. A quien Imce casa ó se casa la hoüa U
le queda rasa, Domum asdífians, aut connobia pe-
tons crumenam exhaurit.
RBNEYTA CASA ES AQUELLA QUE TÉ OLOE Dl VIU
TOTA ELLA. ref. Sigulfica que la antigiietat eo las
casas denota sér principals ó ricas. Bendita cata es
aquella que huele d antiguo toda ella. Fèlix illa do-
mus, qu» tota viget antiquitate. Cuique soa do-
mus.
BO ES ANAR 1 VISITAB, PERÒ MILLÓ EN CASA ESTAR.
ref. que aconsella quant boes lo retiro. xVo hajfcua
mas buena que estar uno en su celda,
CADA CASA ES UN MON. loC. fam. CADA TIEBA FÍ Sà
GUERRA.
CADA IC EN LA SEVA CASA FA LO QUI VÓL. ref. CAB*
au DEL SEU FA LO QUE VÓL.
CADA lU IX SA CASA, T DEU IN LA Dl TOTS, ó GABlA
au QUE S* ESTIGA EN SA CASA Ó QUE 'S CUTM M U
SK\A CASA. ref. Significa que convé qoe las hair
lias vi^ican separadas pera evitar dispotas ò dis-
sensions, cWii WM en su easa y üias en la d£ tadas,
Sit sua caique domos; Deus adsit obiqoe domonni.
Cuique famili« domus saa sil.
CiftA au SAP i CASA SEVA AIOKT S* Bl PIjOC. ifL
DenoU qaeüda bo c«aei\ millor qoe altre toqaa
GAS
CATALÀ
CAS
32»
li convé. Cada uno sabé donde U aprieta el zapaio.
Sua quísque probé noscit. Est nolum bene cuique
pedem quà calceus urit.
CASiS FETAS DE HOBAE, LAS VEUEÀS ENDBREOCAR.
ref. QUANT DE MAL JUST VE l' ANTELL, MAL PROFIT
farí la pell.
ciuRBRLi i ALGí! LA CASA SOBRE. fr. met. fam.
Patir alguna gran opressió. Caérsele d alguno la
casa acuestas, Gravissimè opprimí.
COM UNA CASA. iD. adv. Mòlt reparable ó notable
de importància ó consideració; y així 's diu: es un
filoaop COM UNA CASA, un disbarat com una casa.
Dt consecwnciaf como una casa, ó como una loma, ó
de tomo y lomo, de gran tomo. Magni ponderis vel
momenti.
DE CASA. m. adv. Se diu del vestit ordinari ó
senzill que s* usa en casa, com: va de casa. Casfro.
Domesticus. || Familiar de alguna cosa. Casero, Fa-
miliaris.
DE FORA CASA Ó FORASTERS VINDRJLn QUE DE CASA
*IIS TRAÜrIn , t HOSTES VINGUEREN QUE DE CASA *NS
TMAGUEREN. ref. que reprèn als que volen manar
en la casa dels altres. De fuera vendrà quien de al•-
$a mo$ echarà, Hospes inquilinum ejiciet, atticus
advena.
DITXOSA LA CASA EN QUE HI HA CORONA RASA. ref. De-
nota que 'Is ecclesiàstichs solen sèr V amparo dels
sens. Do no hay cabeza raida , no hay eo$a cum"
flida. Presidium familias clericus e^se solet.
BixRi DE CASA. fr. Se diu de la primera vegada
quQ ix de ella '1 qui no podia eixir per malaltia ó
altre motiu. Salir de casa, E domo convalescen-
tem egredi.
BN CADA CASA COUHBN FARA8, T EN LA NOSTRA i
CALDBRADA8. Tet. Deuota que en totas parts hi ha
travalls y cada hu té 'Js seus p3r majors. En cada
casa eueeen hahas y en la nuestradcalderadas. Ubí-
que flBrumnes abundant, suas cuique videntur gra-
viores.
EN LA CASA DE *N JUGLÍS TOTHOM BiLLA 'l CONTRA-
pis ó LA CANALLA ES BALLADORA, rcf. Dauota quo las
costums de la família ó del súbdit solen sér con-
formes à las dels pares ó superiors. En la casa del
gaitero todos son danzantes, ó en casa del alboguero
todos son albogueros. Talis est hera , qual is pedis-
aequa. Sunt tibiciníbus plens , tibícinis «ies.
EN LA CASA QUE NO HI HA PA , TOTHOM CRIDA , T TO-
TBOM TÉ RAHó. rcf. Dcuota qu3 la misèria sól oca-
sionar disputas ó rinyas en las famílias. Donde no
kay harina ó en la casa donde no hay harina, todo
csmokina. Paupertas rixarum minístra, jurgio-
ram radix.
IN LA CASA QUE NO s' HI RENTA, NO HI HA PA. TCf.
Denota que pera aumentar los interessos es neces-
sària la activitat en los que gobernan , y que es
mòlt perjudicial lo descuyt. Casa renida, casa re*
§ida. Ritè domus regitur, domino objurgante se-
vero.
BSTAt i LA DARRSRi GASA. ff. Estaf aoiDament
19X0 1.
pobre. No tener tras que pasar 6 sobre que Dios le
llueva. In summa egestate esse.
FÉR CASA. fr. Adquirir, procurarse interessos.
Hacer casa. Bona compararé.
fAr l' home a casa. Voler manar à casa ab exa-
geració y gallejant. Oler la casa d hombre. Domini
solummodò virum forte se ostendere.
FERNE UNA COM UNA CASA. fr. Fér alguna mala
feta de consideració. Hacer una como un templo.
Facinus idque maximum admississe.
LA CASA EN CANTÓ Y LA VINTA EN RACÓ. TCf. DC-
nota que la casa cantonera tè mòltas ventatjas, y
que convé estar la vinya lluny del camí peraque
Is que passan no cullan los rahims. Casa en conto
y VI Ma en pago, ó ca ta en canton y vina en rincon,
Secretam vitem é contra pone penates.
LA CASA EN QIE S* HI TRAVALLA, MAT HI FALTA PA
NI PALLA. ref. D^Miola que '1 traball proporciona la
sul)sisténcia y Ms aumenls de la casa. Quien tra*
baja medra, ó quien trabaja tiene alhaja, ó la casa
en que se trabaja nunca estd sin pany ni pa ja. Qui
vitat molam vitat et farinam. Quem labor excercet
penes est pretiosa supellex.
LA CASA QUE NO TÉ PAU, MÓLTAS NFFS NO's TANCA
AB CLAU. ref. Denota que 'Is marits y mullers que
no viuhen bè , T un per V altre descuydan la casa
y sos interessos. La casa en que siempre hay guer-
ra, muchas noches no se cierra, Conjugii rixis ja*
nua nocte patet.
MUDAR DE CASA. fr. DeixRT la en que se habitava,
y passar à víurer en altra. Mudar de casa. k domo
in domum habitandi causa migraré.
NO CABRER EN TOTA LA CASA. fr. mct. fam. Eslar
r amo mòlt enujat ab tots. No caber en toda la ca*
sa. Domum pra; ira turbare , minis impïere.
NO EIXIR DE CASA. fr. Estarse en ella p^r necessi-
tat. Guardaria casa. borni obnecessilatemdetineri.
NO TENIR CASA NI ALBERCH. fr. fam. Eslar algú
mòlt pobre. No tener cosa ni hogar, ó sobre que
Dios le llueva. Rei familiaris angustiis premí ; e\-
tremam pauperlatem pati.
OFERIR Ó FRANQUEJAR LA CASA À ALGÚ. fr. Donarlí
entrada pera freqüentaria. Franquear, of recer la
casa, iE'Jium adilum facilem alicui concedere.
PARAR CASA JL ALGÚ. fr. Moblarla peraque piiga
habitarhi. Poner la casa d alguno. Domum alicui
pararé.
PARAR CASA i PART. Sepsiurse *Is que vivian
junts, y formar família diferent. Poner casa dpar^
te. Domicilium disjungere.
PARAR ó PLANTAR CASA. fr. Péudrer casjpera sí,
establirse de nou com à cap de família. Poner,
asentar casa. Dommm sadem stabilire, domicilium
statuere.
PER SA CASA MIRA POCH LO QUI lUOA Ó MIRA AL JOCH.
ref. Denota lo mòlt perjudicial que es V aficio-
narse massa als jochs. No tiene d su eetsa apego
el que juega ó mira el juego. Haud aibi sapit qui
ludos inmoderatè petit,
41
9S0
GAS
DICCIONARI
CAS
PLEGAR CASA. ff. fam. Mudar de residència ó do-
micili. Arrancar ó levantar la casa. Sedem , domi-
cilium mataré.
QUI GASTA MÈS DEL QUE TÉ , HA DE ANAR CASA k
LLOGUER, ref. Denota que cada hú no déu gastar
roès que lo que li permeten las suas facultats.
Quifh gasta mas de lo que gana , vestirà de telarà-
na, Sumptus, prout facultas patilur, facies.
^Quí 'fà cuydar de casa de altre? loc. fam. ab
que 's reprèn à qui *8 cuyda de lo que no li toca.
iQuién U dió tela para este entierro ? ^ Quid tibi
cum hoc? quid ad te?
QUI NO TÉ CASA PER SÍ DE MÒLTS HA DE SÉR VBHÍ.
ref. Denota que qui no té casa pròpia , ha de mu-
dar mòltas vegadas, El que no tiene casa de sugo,
vecino es de todo el mundo. Proprio lare carens, in-
certo vagatur.
QUI TOT HO VÓL ÀVERIGUAR CASA SEVA HA DE PLE-
AAR. ref. Denota que '1 qui s' entreté mòlt en
averiguar las cosas agenas, descuyda y pert las
aevas. Quien las cosas mucho apura no tiene vida
segura. Aliena inquírere pericolosum.
SÉR LA CASA DE \n GARLANDA Ó DE MALGORBRN. fr.
üam. No haverhi orde ni concert en alguna coea.
Andar manga por hombro. Nullo ordíne regi do-
mum, familiam.
SÉR MÒLT DE CASA. fr. Teuír algú mòlta confiansa
6 franquesa en alguna casa ò ab la família. Ser
mug de casa. Alicujus familiae esse amicissimum.
sír tots de casa. fr. fam. Denota que no s' han
àt gastar complimenta ab las personas ab qui 's
té alguna amistat. Ser todos de casa. Aliquo fami-
liar issimè uti.
SI en ta casa hi entra MÒLT RE, MIRA SEMPRB GOM
HI \É. ref. Denota que 's déu tenir cuydado ab los
medis de adquirir. Si tu casa mueko tiene , mira
siempre eomo viene : tén kaeienda , g mira bien de
donde venga. Sinttibi divitie, veniant tamem unde
yideto.
SI EN TA CASA HI HA lONANSA, NO HI SERÀ SI fiS
FERMAN8A. ret. Deuota que V eixir Gansa sól per-
turbar la tranquilitat y causar mòlts mals ratos à
las casas. Si haces por alguien fanza, no hahrú en
tu casa honanza. Qui se vadem constituït , tran-
quillitalem avertit.
TENIR LA CASA PLENA COM UN OU. fr. TENIR TOT LO
RE DE DEU.
GA8ACA. f. Vestidura de home, que s' ajusta
al cos sobre la armilla, ab mànegas y faldons que
arriban al genoll, però que no tapan sino la pari
del detràs. Casaca. Chlamys, idis, sagum, i.
CASACA DE ARNÉS. f. COTA DE MALLA.
GIRAR LA CASACA. fr. met. fam. Ferse algú del
partit contrari al que seguia. Volrer casaca , ma-
dar de casarà. Sententiam , animum mutare, ab
aliquo ad alium deOcere.
PASSEJAR LA CASACA. fr. met. fam. Divagar sèos
•cupaciò. Pasear la casaea. E domo per otívm
exiro.
GASAGAflAik. f. aum. Casacon. Túnica, sagni
majus.
GASAGIÓ. f. for. cassació.
CASACON. m. Casaca gran que 's porta sobr
la ordinària pera major abrích. Casacon , sobreio
do. Mantelluin, i.
CASADA, f. La família de alguna casa. Cas§
Família, os, domus, us. || La muller de algú. Casé
da. Uxor, oris. casa, família.
LA MILLOR CASADA , ES LA QUE NO TÉ SOGRA N
CUNYADA, ref. literal. Aquella es bien casada , qm
no tiene suegra ni cwiada. Hsec bene , cui non ei
socrus nec fratría, nupsit.
CASADET, A. m. y f. d. Casadillo , easadilla
Nuptus.
CASADOR , A. m. y f. Se diu de la personi
que ja té la edat pera casarse. Casadero. Nubilii
connubilis.
TENIR LA CASADORA, fr. ANAR ACASARAT.
CASAL. m. ant. arrabal. || ruch de arellas.
GASAMATA. f. Volta que 's fà en alguna pari
de la muralla , ahont se col•loca una bateria pen
defensa del fosso. Casamata, plaza baja. Muralií
clypta. I Pou en lo terraplé dels baluarts pera ohii
traballar als minadors. Casamata. Avertends ca-
lien laria^ machinationis ch-pta. || Obra que ix al
fosso en la cavitat que fà la muralla per baii delí
rebellins y baluarts , ahont se posa una peasa de
artilleria cuberta pera oféndrer los assalts y (éi
dany à las trinxeras pròximas. Casamata. lau
clypta ad latera propugnaculorum.
CASAMENT, m. Contracte matrimonial ab lai
degudas ceremónias per la iglésia. Casamienla.
Gonjugium, connubinm , ii , nuptus , us , nuptis,
arum. || ant. alrerch, posada, haritaciò. || En al-
guns jochs de cartas la acció de posar sobre de una
carta certa canlitat algun jugador, y altra igual lo
qui porta '1 joch , y així mateix en las xapas. Ca-
samiento. i£qualis sors.
AJUSTAR ò FÉR CASAMENT, fr. Proposarlo à las
parts, y fér que convingan. Ajustar una boda. Nup-
tias efficere, conciliaré.
FÈR UN CASAMENT DORLE. fr. Casarse pare y fiU
ab mare y filla, ó mare y fill , ab pare y filla.
Hacer un casamiento doble. Duplices nuptias effi-
cere.
LO CASAMENT HA DE SÉR k GUST. loc. fam. Denola
que la elecció de marit ó de muller ha de sér en-
terament líbre y espontànea. Matrimonio g senario,
no quieren fuerza ni brio : el casado descontenia
siempre està en tormento. Non vi conjngium , non
vi stat summa potestas.
NO HI HA CAP CASAMENT PORRE, NI CAP MORT RICA.
ref. Denota que al temps de celebrarse Is casa-
ments, comunment se pondera mès de lo que *s tè^
y *s disminuheix quant arriba 1 cas de morir. Hi
boda pobre f ni mortuòria rito. Nuptias nummonuR
copia, penúria funera comitatur.
MO II ftà CAP CASAMENT SINS FLOaS, NI GAF KORT
CAS
CATALÀ.
CAS
831
SENS PLORS. ref. Denola que 1s casaments se cele-
bran ab alegria, y que la tristesa y sentiment
acompanyan à la mort. Ai boda sin canto, ni mor^
tuorio sin llautó, Nulla carenl canta connubia, fu-
nera planctu.
SI VOLDRÀS BÉ ACERTAR AL CARRER t' HAS DE CASAR.
refr. si vóls ésser ben casat, etc.
SÓN casaments de dèü nos dó ó que dèü los be-
NEHEscA. loc. fam. que 's diu dels que 's fan per
alguns fins particulars, que à qui roénos convenen
es als que 's casan. De eslos casamientos que Mart-
farda hace, d unm pesa y à oiros place, Gonjugíbus
nubila, aliis connubia placent.
GA8AMENTER, A. m. y f. Persona que pro-
posa ó ajusta casaments. Casamentero. Gamostu-
ïns, i, nuptiator, is.
GASANELLA. f. gala, ballaruga.
GA8AQUETA Y GA8AQUILLA. f. d. Casa-
quilla. Exigua chlamys.
CASAR. V. n. Contràurer matrimoni. Comun-
ment s' usa com reciproch. Casar, Nubo, is, uxo-
rem ducere; matrimoníum inire; tbalamum as-
cendere. J v. a. Autorisar ab sa presència '1 rector
6 altre sacerdot ab llicencia expressa, '1 sagra-
ment del matrimoni. Casar. Gonnubio jungere,
matrimoníum illigare; marito, as. |{ met. Unir ó
jantar una cosa ab altra. Casar. Marito, copulo,
jogo, as. II En lo joch posar lo diner que s' ha de
jugar, ó travessarlo à la sort. Meter. Ludo, is; sor-
tí exponere. || met. Disposar algunas cosas de ma-
nera que fassan joch ó tingan correspondència
unas ab altras. Casar. Apto, copulo, as.
casarse ab la promesa de altre. fr. Soplar la
dama. Sponsam alteri praeripere.
estar casat ab algcna cosa. fr. met. Estar mòlt
aficionat ú obstinat ab alguna cosa, com dictamen,
opinió, etc. Estar casado. Proprio judicio, suse
sententiae stare, pertinaciter adhaerere.
lo qui LLINT se'n vJL k CASAR, YÀ ENGANYAT, 6 Vi
i ENGANYAR. Tcf. Adverteix que per ac^rtar lo ma-
trimoni convé mòlt que 's conegan y tracten los
que s' han de casar. Quien lejos va d casar, ó va
inganadoy ó va d engahar. Qui petit uxorem patrià
regionc remotam,
Failítur, aut ipsam fallere, crede, cupit.
^Q€É NO HI HA MÈs QCE CASARSE ? loc. fam. Deno-
ta que pera casarse 's necessitan algunas conve-
niéncias. Casar, casar, y el gobiemo? Da mihí qui-
bus connubia prospera fiant , tuncque connu-
bam.
QCI 'S VÓL CASAR, MÒLT S' HI HA DE PENSAR, ref.
que à mès del sentit recte adverteix que 'Is assump-
tos de importància 's deuhen premeditar abans de
posarse en ells. Anles no te cases, mira lo que ha-
tes. Antequam agas, respice finem. Non est aput
aras consulendum. Ante vide quid agas, thalami
quam foedera jungas.
SOLS FÓS CASARSE, 'S CASARIA AB LA FILLA DEL
BUTXÍ ó com diuhcn altres : encara qvb Fés h» i'n
bastó VESTIT DE HOME. loc. fam. que denota '1 gran
desi I j que té de casarse alguna dona. Sea maridi*
Uo, siquiera de lodillo. Modo sit conjux, quicum-
tfae placet.
VAL MÈS CASARSE QUE CREMARSE. TCf. ÀCOUSella 1
matrimoni com à reme^' contra la concupiscència.
Mas vale casarse^ que abrasarse. Melius est nube*
re, quam uri.
CASAT, DA. p. p. Casado. Nuplus, maritatus.
CASAT só, QiE m' HI DiHEV. Deuota que alguns
matrimonis desprès de celebrats se troban faltats
de tot lo que 'Is pót fér felissos, lo que es cansa
de que 's penedescan los que així 's casan. Casado
y arrepentido: casado y mal dia, todoenundia,
Quemque pigere solet, vix ducta uxore, mari-
tum.
CASAT Y ENMAYNADAT. exp. fam. que 's diu del
casat que té fills. Casado con hijos, padre de fami^
lia. Paterfamilias.
PERA SÉR UN MAL CASAT, VAL MÉS QUEDARSE FADRÍ.
fr. que 's pren en sentit literal. Para mal casary
mas vale nunca maridar. Nubere quam pravè, sa-
tius sit nubere nunquam.
QUI FESTEJA LA CASADA, LA VIDA PORTA EMPRESTA-
DA. ref. Denota que perilla mòlt la vida del que
obsequia à las casadas, perquè es indispensable
que 'I marit procurarà venjarse. Quien adama 6
corteja una casada, lleva la vida emprestada. Con-
temnit vitam, nuptae qui vivit amator.
SI VÓLS ÉSSER BEN CASAT, ciSAT EN Ó PEL VEHINAT.
ref. Aconsella que pera contràurer matrimoni, es
preferible un conegut de bonàs circunstàncias, en-
cara que pobre, à qualsevol altre per riquesasque
tinga. El hijo de tu veeina, quitale el moco, y fd-
sale con tu hija, ó al hijo de tu vecino mételo en ca*
sa, y dale vestida. Cognitum, licet pauperem, quam
divitem ignotum conjugem praBstat.
CASCA. f. Tortell de marsapà y poncem ó pa-
tata banyada y cuberta ab sucre. Casca. Dulciaria
in orbem re voluta.
GASCABELL. m. Boleta vuvda de metall, ab
una nanseta, y en la part oposada un tall que re-
mata ab un foradet à cada cap y un ferret dins ab
que sona bellugantlo. Cascabe), cascabillo. Crota-
lum, scabillum, sistrum, i. || art. Lo remat quasi
en forma esfèrica que té '1 canó en la part poste-
rior. Cascabel, cantera. In extremo bellici tormen-
ti globulus. II Lo ferret ó granet de qualsevol ma-
tèria, que 's posa dins lo cascabell pera ferlo sonar.
Escrupulillo. Calculus in crotalo sonitum reddens.
II met. Home de poch seny. Cascabel, cabecilla.
Levioris judicii homunculus. || Serp del Brasil de
quatre à cinch peus de llarga y grossa com lo
bras; sòn color tira à un roig groguench; los ulls
petits; las dents llargas y agudas, y la extremitat
de la cua blanca. Corre mòlt lleugera detràs dels
passatgers los que la detenen ab 1' olor de la arrel
viperina que 's posan al cap dfe un basíò. Casca*
bel, Serpens sic dictns.
33t
GAS
DIGCIONABI
GAS
soNAB LOS CA8CAULLS. T. Cost^theliar, Crotalt
pulsare.
TEüiE CA8CABELLS AL CAP. fr. fam. Sér alborotat
y sens judici. Ser un eascabel, Cerebrum non ha-
bere; inaní capite esse.
riiFLtt DE CA8CABELLS LO CAP. fr. ÀlboFotar à al-
fçà ab esperansas falagaeras peraqne execnte al-
guna cosa. Cascahelear. Inani spe aliquem accen-
dere, excitaré.
GASGABELLADA. f. Esquellada feta ab casca-
bells. Cascabelada, Grotalorum ludus.
GA8GABELLEJAB. v. n. Fér ruido la ferra-
dura per estar mal clavada. Chacolotear, chocoliH
tiavy guachaj^ear, chapear. Crepito, as.
GASCABELLET. m. d. CascaheliUo, cascaheli'
to, Crotalum minas.
GA8GABELLITO. m. Espècie de pruna petita
y rodona, de color purpüreo fosch, de gust dols,
y que s' en trau fàciln ent lo pinyol, fUise4theli'
Uoj àruela de dama, Exiguum et orbiculatum pru-
num.
GA8GADA. f. Salt de aygua natural ó artifi-
cial. Cascada, catarata, Pracceps aquarum lapsus.
B pint. Los plecbs més petits de las robas de algu.
na pintura. Cascada, Plica, a;.
GABGADüRA. f. La acció y efecte de cascar.
CascMwra. Quassatio, nis. Q Lo mal dels pits de
las donas que crian, procedent de la llet que se Is
glassa. Pelo, Lactis in mulierum uberibus coagu-
latio.
CASCALL, m. Planta medicinal, de fullas llar-
gas, partídas al rededor y agafadas sens cua à las
camas; las flors són semblants à las rosas y de
varis colors ab la llavor negra que fa venir son.
Adormii^rat dormidera. Papaver, is.
CASCALL BLANCH. Lo quc fà la flor blanca, y de
sòn fruyt se trau lo millor opi per medi de la in-
cisió. Adarmidera blanca. Papaver àlbum.
CASCALL BOBT. Adormidera silvestre, Percepbo-
rium, ií.
CASCALL coBNüT. Lo que 's cria en los arenals de
la mar, y està ple de un such groch de mal olor.
Adormida marina, amapola boyuna, Cbelidonium
glaucium.
sccH DE CASCALL, fam. Mcconlo, Meconium, ii.
CASCAR. V. a. fam. Pegar. Cascar, dar, plan-
tar, Contundo, is. || lucrLLAa.
CA8CARILLA. f. Escorxa de un arbre de Amó-
rica, amarga, aromàtica, medicinal y semblant à
la quina, y quant se crema de«pedeix un olor com
lo del almesch. Casearilla. Croton cascarilla.
CA8CÀRRIA. f. Lo íanch que s* apega al cap
de avall de la capa y vestits. Zarpa, cazcarria,
zarria. Blatea, ee. || mebda.
CA8CARRÓ8, A. adj. Lo que té cascàrriàs.
Cascarriento, Lutosus, blateis inquinatus.
CA8CAB8E. V. r. fam. Menjarse ó béurerse al-
guna cosa. Eckarse al coleto ó acuestas, soplar,
samparse, Edere, potare. g B^iviLLtasB,
I
CASCAT, DA. p. p. Caseado. Gontusus.
ESTAR CASCAT, f. mct. fam. Estar atxacós ó mòlt
faltat de salut. Estar caseado. Adversa uti valetu-
dine.
CA8CATA. f. CASCADA. 1.
CASCO. m. mil. En la armadura antígua pessa
pera cubrir y defensar lo cap. Casco, Cassis, idis.
II La matèria de la naturalesa de banya, que ser-
veix de ungla à las cabalcaduras, etc, en la qual
se*ls clava la ferradura. Casco una, Ungula, m. |
anat. La closca del cap. Casco, cràneo. Testa, c,
cranium, ii. || nàut. Lo buch ó capacitat de la nau.
Casco, bnque. Navis alveus, corpus. || Lo material
de un edifici sens adornos ni altres adherents.
Casco de casa. iEdium moles. || V àmbit ó espay
que ocupa una població. Casco. Spatium, ii, ambi-
tus, us. II La copa del sombrero, y en las gorras la
part que cubreix lo cap. Casco. Gacumen, iois, ga-
lese ora. Q En lo blasó, '1 timbre que's posa sobre
r escut com adorno principal. Casco. Geotilitia
corona. || art. Qualsevol tros de bomba ó granada.
Casco. Testa, s.
CASCO ACOPAT. S' apUca al caball ó euga quel té
reduhit, com las mulas. Casquimileno. Contractis
ut muls ungulis equus.
CASCO AFRiso!f AT. Sc diu dcl caball ó euga quel
té ample. Casquiderramado. Latis ungulis equus.
CASCO MOLL. S' aplica al caball que té 'Is cascos
flonjos. Casquiblando. Inquiculis moUis, delica-
tus.
ALEGBE DE CASCOS, cxpr. fam. De poch seny. Ale-
gre de cascos, casquilucio. Levis mentis bomo.
ESTAi ALEGRE ó CALENT DE CASCOS, fr. fam. Estar
un poch borratxo, comensarse à perturbar lo cap.
Estar ó ir calamocano. Semiebrium esse.
SÉR ux ALBOROTAT DE CASCOS, fr. fàm. Teuír mòlt
poch judici. Tener los cascos d la gineta ó Imcios,
ó tener cascos de calabaza ó malos cascos. Cerebrum
non habere.
CASCAÒCASCmt. prou. indefinit, ant. ca-
da HU.
CASCUNHOaA. exp. ant. cada instakt.
CASCUT, HA. adj. Se diu del animal que té
mòlt casco. Cascudo. Ungulis robustus.
GASELL. m. En los molins de oli cada una de
las separacions per medi de envans, pera que'ls que
hi porlan olivas las pugan tenir separadas fins que
*s molgan. Atajadizo, algorin. Cellariolum dea-
rium.
GASER, A. adj. Lo que's fú en casa ó pertany
à ella. Casero. Casarius, domesticus. || Lo que*s fà
en las casas entre personas de confiansa sens apa-
rato ni cumpliments, com: ball caser, comèdia
CASERA, etc. Casero. Domesticus, familiaris.
CASERA, f. ter. Hajordona, dona de claus.
Ama, casera. Casaria, ».
GASERABIENT. adv. m. Senzillament, sòos
etiquetas. Caseramente. Domestico.
CàS
CATALÀ
GAS
333
GASERIÜ. m. Lo conjunt de casas de un poble
ó ciutat. Caserio. Domorum congeries. || Con con-
junt de casas en lo camp, que no arriban à formar
poble. Casar. Pagus, i.
CASERNA, f. Magatzem, volta feta à proba de
bomba sota dels baluarts pera allotjar tropas y al-
tres usos. Caserna, Camera, clypta, ae.
GASET. m* d. iron. Cas àrduo y dificultós. Ca-
sillo. Àrdua, diíficilis res.
GASETA, f. d. CasUla, casita. Domuncula, ae-
dicula, casula, a3. || Lo campanaret ó panxa que
fan las rostellas de las fílosas. RocaderOj caslillejo,
Colús rombus. || Cada un dels quadrets en lo joch
de damas. Casay casilla. Locus, i. |{ Cada una de
las petitas divisions del calaix ahont s' hi posa '1
xoGolate sobre'i paper pera bàtrerlo y donarli la
forma de rajola. Casilla, Loculus.
GASH. m. Moneda de coure de Turquia: 50
componen un ral de velló. Cash, Moneta síc dicta.
CASI. adv. QUASI.
GABILLER. m. En palacio 1 mosso destinat à
netejar los vasos de nit. Casiller, Lasani aut sell»
familiariciB mundator.
GASILLO. m. ant. mató.
GASIMIR. m. Roba mòlt fina de llana com mitj
panyo. Casimira, casimiro. Lanea tela panno te-
nuior.
GASINYOT. m. fam. Casa petita y desprecia-
ble. Caswha, caseta. Casula, £e.
GABIOPEA. f. Constel•lació boreal, en que hi
ha, eotre altras, cinch estrellas mòlt brillants. Ca-
siapéa. Casiopea, se.
GA8I8TA. m. caslista.
GASLANIA. f. GASTELLAMA.
GASOLÀy NA. adj. gaser. || Qui està mòlt en
casa y cuyda del gobern y economia de ella. Case-
ra. Providus, rei domesticie consulens. || Dit de
alguns animals feréstechs que's domestican, com
cuniils, etc. Casero, domestico, y duendo se diu
particularment dels coloms. Cicuraius, domesli-
cns; cicur, is.
GASORI. m. fam. Casament fé( sens judici.
Casorio. i£g\pli nuplise.
GABPA. f. Croslctas com las mal las del sagó
qne's fàn arrant dels cabells y en las llagas quant
ae curan. Cas^^a. Strigmentum, i, porrigo, inis.
GASPAR. V. a. Netejar, tràurer la caspa. Des-
easpar. Porriginem mundare.
GA8PERA. f. Pinta espessa pera tràurer la cas-
pa. Caspera. Spissus peclen.
GASPORRA. f. CATXAPORRA.
CASPÓS, A. adj. Cubert, ple de caspa. Caspo-
sa. Porriginosus.
GASQUET. m. Cuberta de roba, etc. pera ta-
par la closca del cap. Casquete. Capitium, ii, cudo,
ais. II Pegat compost de pega y mòltas herbas ce-
fàlicas, que's posa en lo cap dels tinyosos, y ar-
rancantlo desprès de cert temps segueixen las ar-
rels dels cabellSi y cnran. Casquete. Cocupha, m,
birrethus, i. j] Entre argenters, filera. || mil. cas-
co. II anat. d. de casco. Casquete. Calvariola, ae.
CASQUET ESFERicH. mat. Tota secció de esfera ta-
llada per un pla. Casquete esférico.SphsdrsMs sectio.
CASQUET DE PLUTON. mit. Lo que li feren los cí-
clopes, que tenia la propietat de permétrer à quiU
portava que vejés los objectes, sens que pogués
sér vist. Casquete de l•luton. Ditis galea.
GASQUILLO. m. En la llansa del cotxo la pes-
sa ahont s' enganxan las boleas. Casquillo. Can-
thus, i.
GASSA. f. La acció de cassar. Caza. Venalura,
a;, venatio, nis, venatus, us. || Los animals abans
y desprès de cassats. Caza. Venatio, nis. || Eyna
de metall que té un mànech ab un ganxo al ex-
trem, y serveix pera tràurer oli ó aygua de las
gerras, etc. Cazo. Cacabus, urceus, i.
GASSA DE AUGELLS. Caza de aves. Aucupium, ii,
aucupatio, nis.
GASSA DE COLOMS AL VOL. Palomeria. Columbarum
aucupium.
GASSA MAJOR. La de las feras, com llops, porcbs
senglars, cabirols, etc. Caza mayar. Venatio, nis,
venatus, us, ferarum agitatio.
GASSA MENOR. La de Ilebras, perdius, etc. Caza
menor. Minorum animalium venatio.
ABANDONAR LA GASSA. fr. nàut. Orde que per sen-
yal sól donar lo General de una esquadra, pera que
executen aquesta maniobra, desistint de aquesta di-
ligència y posantseral umbo convenient. Abandonar,
desamparar la caza. Ab hostili conatu desistere.
ALSAR, MÓCRER ó AIXECAR LA GASSA. fr. Fér dc ma-
nera ({ue'ls aucells se posen à volar pera tiraries al
vol. Volar. Avis volatum incitaré. || Fér surlir del
jas ó cau à la que no vola pera mataria ó agafaria.
Levantar la caza. Feras venando agitaré, terrere.
ANAR A LA GASSA DE ALGUNA GOSA. fr. Sol-licitaHa
ab mòltas diligéncias. Andar à caza de alguna cosa.
Aucupare.
DONAR GASSA. fr. uàut. Perscguir una embarcació
à altra. Dar caza. Velis remisque hostili conatu na-
vem premeré, urgere, insequi. l| mil. Perseguir al
enemich. Dar caza. Persequor, aggredior, eris, in
hostes irruere.
ESPANTAR LA GASSA. fr. ALSAR LA GASSA. || mel.
Mal-lograrse algun negoci per havórse anticipat
los medis, ó per no havérse empleat los que feyan
al cas. Espantar la caza. Praeposleiè agere, prse-
postera festinatione rebus suis oílicere.
FÉR ALSAR LA GASSA. ír. ALSAR LA GASSA.
LO QUI VULGA BONA GASSA, VAJA i GOMPRARLA À LA
PLASSA. ref. Denota que la cassa que's compra surt
mes barata y 's tria com vól. El que quiera buena
caza vaya d compraria d la plaza. Òptima, quiC
emitur, venatio.
posARSE EN GASSA. fr. uàut. Maniobrar pera que
una nau fuja de altra que la perseguix. Ponerse en
caza. Retrorsum fugiendo vela dare.
UN ALSA LA CittBA T ALTRA LA MATA. ref. DeOOta
9U
GAS
DICCIONARI
CAS
que algú sens treball logra lo que altres han pre-
parat ab mòllas diligvncias. l'no Inanta la ca:a, y
otroja mata, Alius sementem farit, alins metit.
CASSACIÓ, f. fur. La acció de anul•lar algvn
instrument públich. Casacion. Abrogatio, derogatio,
nis. II TBIBUNAL DE CASSAGYÓ. || HECl'HS DE CASSACIÓ.
CASSADOR, A. m. y f. Qui cassa. Cazador,
Venator, eris. || Dit dels animals que per instinct
cassan à altres. Cazador, Venaticus. || coesari. ||
nàut. Epiletoque's dóna al barco destinat à donar
cassa V fer la descuberla. Cazador. batidor, Pr»-
datoria navis. || pi. Soldats de tropa lleugera mòlt
àgils, que són los mes à propòsit pera rómprer lo
foch, Y pera lasguerrillas. Cazador, Milites levisar-
maturffi. || met.Quí guanya à altre atrahentio al sèu
partit. Ca:ador. Evocator, is.
CASS\DOH DE ALFORJA Ó DE GOSdOS. Quí CaSSa ab
gossos. Ilassos ó allras trampas. Cazadorie alforja^
Qui laqueis vcnatur.
cissADOR DE ART T MANTA. *L qui cassa ab tram-
pas, com són Ilassos, espartons, etc. Parancero,
chuchero, Industrius ^-enator.
CASSADOR NE BARRACA. Lo que espen la cassa de
dins de una barraca. Par«<fis/f ro.Statuaríus venator.
CASSADOR DE FERA8. Montero. Venator, is, ferarum
abactor.
CASSADOR DE VOIXONETS GUANT A. FERO VENl'DETS.
ref. Denota que *l cassador de aucells petits no hi
pót fer ganància. Cazador de pajaritos ganarú po^
ros cwinitos. Avicularum auceps parum proficiet.
CASSADOR DE VOL. Quí uuita 1s aucells volant.
Cazador al rvffo. Auceps, qui volantes aves ictu
conficit.
CASSADOR T PESCADOR, Ó FAY, Ó FRET. Ó CALOR. fef.
Denota que 1s cassadore solen patir ditas cosas.
Cazador y pescador, 6 hambre, ó frio, ó calor» Un-
di^Tigi pecorís seu captans, sicque venantes.
Algent, vel sudant, esuriesve premií.
LO CVSSADOR QCE VÓL CASSAR, À LA CASSA NO AVE-
NASSA. ref. LAS LLEBRAS NO s' AGAFAN A SO DE TARALS.
CASSAliELLA. f. gala.
CASSAB. V. a. Busíar y pt^rs^mir los aucells
Ó altres animals de cassa. Oi rar. Veno , agito , y
aucupo. as, sí es de aucells. || for. Anul•lar. Tu-
sar, anular, derogar. Casso. as. || Adquirir ab des-
tresa alguna cosa que no s* espera\'a. Cazar. Aum-
por, aris. Ij Preguntar ab manya pera que algú
confesse lo que no vól. Cazar ^ pescar, dar caza. i
Aucupor, aris. [ Cauli^'ar la voluntat de algú ab
afalet'hs y enganys. Cazar. Capto. as. allicio, is.
[ nàut. Tirar las escotas ó escotins de las velas '
pera t|ne queden orientadas ó ben presenladas al
vent desaprès de amuradas. Cazar. hahr. \auli- ■
cum velum trahere. e\lendere. [ nàut. donar c\s-
s\. ^ nàut. Gitar. expelir, foragitar. Afjpfrfir.erMr,
expeler. Expellere. ejicere.
GASBAXOLA. f. Evna redonade metall, ab un
mànech llarch, y serveix pera euyiiarbi. rMrmfn. ■
Garabw. i. !
GA8SAT, DA. p. p. Cazaio, Teoatiis, zan^
tus. II for. Ànulado. Cassatns.
CASSERA. f. La cassa entre mòlts pera divt
tirse. Caceria. Venatio, nis, venatus, os. || iiat
Lis DE ploma.
CASSETA. f. Cassó petit ab sòn peu , de qi
usan los apotecaris pera despatxar certas medk
nas. Caeeta. Cacabus pharmacus. || La que um
los fusters, etc. pera fóndrer V ayguacnyt. Ca:\
Cucuma. ffi. || La que usan los argenters pera n
tejar y blanquejar los metalls. Balanztm. Cacah
metallis detergendis. | E}iia de cóurer pera trií
rer y portar V oli à las picas en los molins. Taa
ta, Olearium \'as.
cAbsia. f. ACASsiA. II Escorxa aromàtica ó ei
pécie de canyella diferent de la comuna, de u
clase de llorer del mateix nom. Casta lenom
Canela de Malabar, Casia lignea, casia dura. | gaj
TANTER DE ÍNDIAS.
CISSIA-FÍSTOLA. f. CANTA FÍSTOLA.
cissiA viRGiLiANA. Ccrta canyella quefà la cam
quadrada ; la fulla com la del romaní y '1 fruí
roig. Cdsia rirgiliana. Cassia virgiliana.
CASSIDÓNIA. í. Fedra preciosa que usarei
los antichs pera fer vasos. Casidtmia, Casídouia, a
CASSÓ. m. Copa de metall, en forma de mi^i
taronja , ab un mànech de ferro pera posaria ]
tràurerla del foch. Caza. Cacabus, i. | feix. n
BURÓ.
CASSOLA, f. Eyna de terrissa, mèe ampla qn
fonda ; serveix pera guisar y altres usos. Casmtk
Cucuma , cocula , as. || Lo menjar que 's guisa «
ella y en particular lo de peus de pordi, ous
etc, que *s fà i dijous gras. CazueU, Laalasci-
bus. I p. U. GALLLNER. 2.
CASSOLA DE FESSA. La gran en que s' hi pót cóa-
rer mòlta carn. Cazaela camicera. Ampla sovlella,
cucuma.
EixiRSB DE CASSOLA, fr. mct. fam. Prorrómprer ei
paraulas injuriosas contra de algú. Deskocmnej dbt
pepitarse, Convítia in aliquem conjicere, prohríi
aliquem petere.
FORTAR LA CASSOLA AL FORN. fr. Diet. DiríglT (
sér lo principal en algun negoci en que cstreve-
nen mòlts. Menear el ajo. Vexo, Iracto. as.
CASSOLADA. f. Lo que cab en la cassola. Os-
zuela. Quantum scutella capit.
CASSOLASSA. f. aum. Cazolon. Graadior nh
cama.
CASSOLETA. f. d. Cazoleja. cazuelilla, ems•••
Ulla. ita. eta. Cucumella. cucumulla. e. I En k
pany de las armas de foch pessa en fomui de mitja
canya . inmetliata al polvorí . y en que *$ po^sa V
enoep. Cazoleta, eja. Si*ioppe«ial\Tolus. j; Pes«a de
metall sola de la guarnició ó puny de la espasa peni
resguart de la ma. Cazoleta. Ensis capulus. ( Ob
rodó que fiícilila 'I joch del genoll. fAa^iirradb,
rófala. filella, rolaía, ip. f En V e^cut peMs i^
Ama iecer, qpm > poia per fon y cav asbra li
GÀS
y pera preservaria. Cazoleta, Umbo, nia. || Vas
en que 'Is abrillantadors posan la soldadura.. Ca-
aoleta. Vas ubi ferrumen asservalur. I nàut. Pessa
de fusla tornejada, qne serveix pera cordar, boto-
nar ó enllassar. CazoneU. Pessulus, i, fibula, ».
GASflOT. m. ant Bragat. | Sobrevesta llarga.
GAMUflSA. f. fam. fam canina.
GA8T, A. adj. Pur, honest, oposat à la sensua-
litat. Casto. Castns, purus, integer, honestos. || In-
nocent CastOj cúndiiof puro. Innocens, simplex. Q
iHt de las cosas inanimadas que conservan la pu-
resa ó perfecció corresponent. Ca$ío, Integer.
GASTA. f. Generació, llinatge. Se diu també
dels irracionals. Castaj raza. Seminium , ii , ge-
■ua, eris, stirps, pis. || Sort ó qualitat de las per-
aonas ó cosas. Casta, ealana, raza, ralea, Condi-
Uo, nis, species, ei.
■ALA CASTA. exp. íam. que s' aplica al maliciós
j de mal naturaL Mala cuca. Homo nequam.
QCÍ no 'n vi Dl CASTA, 'if vL POCH Ó *If Fi MASSA.
rei. QUI NO ^N VÉ Dl lAflSA 'n Vk POCH Ó 'N FÀ MASSA.
ynaE di gasta. íir. met. llavérse conünuai y
continuarse alguna cosa en los de alguna comuni-
tat ó família, y sér ja com una propietat inaepara-
Me de ella. Üevar de svtlo y prapiedad, À fonte,
ab^origiiie cadere duci.
CUkflZAnSHA. f. Certa planta de las Indiaa
orientals. Casta fena. Castafena , as.
GASTAMEliT. adv. m. Àb castedat. Castamen-
H. Caslè, Íntegre, pudicè.
CàsààMlf àkm adj. S' aplica al color com lo
de la escloíòlla de la castanya. Castano. Spadix,
icis ; spadicum, i, spadiceus, spadicínus. || Sè diu
del cabal] y matxo que té '1 color fosch rogench.
Bayo, castano. Badius, spadiceus equns.
GAtfXAHYA. f. La llavor ó fruyt del castanyer,
màU. nutritiva y sabrosa, del tamany de una nou,
de figura de cor, y cuberta de una esclofolla esti-
nganyosa y de color fosch que tira à vermell. Cas-
Urna, Gastanea, », nux castanea. || Figueta ó am-
polleta dita així per la figura. Castana. Castane»
fonnam referens vas. || Lo cabell de las donas lli-
gat en forma quasi rodona. Castana, In castanea
fermam alligati c-apilli. || Cop que *s dóna al cap
ab laa^mans plegadas. Castahetazo, Plicatis mani-
nibus ictus.
GA8TANTA BoiDA. La del castauyor bort. Castana
regoldaiuí, silvestre, espinosa, Baianitis, idis ; sil-
Teatrís castanea.
GASTANTA DE ATGUA. planta que naix en las voras
dels estanys y rius ; té las fulias com las del àn-
im, ab puntas en sa circumferència y la cua llar-
ga, las flors petitas, lo fruyt espinós y rodó ab una
llavor dins semblant à una castanya. Castana de
afiMi, ahrojo ocudtiL Tribu! us aqnatícus.
GASTANTA Dl MAI. Espécie do petxina rodona y
plena de punxas com V erissó, ab la boca en lo
centro de la part inferior. Erizo, Echinus marí*
I ài\m espècia de petxina en figura de güoboy
CATAli. GAS 33£
la part superior plana, ab sis ordes de puaa lon-
gitudinals, y una berruga en la basa de cada una.
Castana marina , erizo marino, Echinus esculen-
tus, echinomelra, a$.
castama SECA. La que s' ha fét assecar pera que
puga guardarse tot V any. Castana pilongA, ó api-
lada ó seca, Exsicca, indurata castanea.
CASTANTAS PBa NADAL SABEN BB , T 'S PABTEIXBN
MAL. ref. que 's pren en sentit literal. Castanas por
Nadal saben hien, y pdrlense mal. Castaneae sapiunt
natali, vixque secantur.
COP DE CASTANYA. Castanctozo, Castane® ictus.
ESCLAFIT, PET Ó BUIDO QUE Vk LA CASTANYA BOM-
PENT L' ATBE QUANT SE POSA SEXCEBA AL POCH. CaS-
ttthetazo, Crepitus, us.
CASTANYADA, f. Menjada de castanyas. Cas^
taíiada. £x castaneis comessatio, comestunu
GASTANYAL Y GASTANYAR. m. Lloch plan-
tat de castanyers. Castanal, castanar y caslaneda
p. Ast. Castanetum, i.
GASTABfYER. m. Abre gros y ramós, de fu-
lias semblants à las de la noguera, y £à '1 fruyt 6
llavor anomenada castanya. Castano, Castanea, m.
II m. y f. Qui ven castanyas. Catíanero. Castanea-
rum propola, venditor.
CASTANTBB DE ÍNDiAS. Abrs móltgrau y semblant
al castanyer comú, la escorxa del qual té propie-
tats tónicas molt enérgicas; y encara que han vol-
gut, que substituhesca à la quina, numerosos es-
perimenls han probat que no. pót reemplassar à la
peruviana. Castano de Indias. JSsculus, hipocasta-
num, 1.
GA8TANYETA. f. Esclafit que 's fà apretant
lo dit del mitj ab lo pólzer, y soltantlo ab violèn-
cia. Se sól usar en mòlts balls. Castaneia, Digito*
ram crepitus. || Tela de seda, llana y fil que 's fa-
brica en Amíens. Castaneta, Tela sic dicta. || ter.
CASTANYOLA. || nÀut. Bspécio de ansa de fusta ó de
ferro que 's clava en costats, amuradas, cubertas ó
al paratge que convé pera amarrar caps. Casta-
nnela. Ansa radentibus alligandis. || nàut. Tros de
fusta ab un forat gran en lo centro, ahont s' asse-
gura bè la corriola de la amura major. Castanuela,
galdpago, postelero de amwra. In malo ligneat es»
tudo.
GASTABfYOLA. f. Berba medicinal semblant
al joncb; té la arrel llarga, negra y olorosa, brots
triangulars, y en cada un una panotxa de pelitas
espigas. Juncia, Cyperus, cyperom, i. D Peix pla
com lo pagell, però de color de plom com la de las
oranetas. Castano, coraeina. Chromis, is. || pi. Ins-
trument de dos meytats cóncavas, de fusta de no-
guera ó castanyer, etc. que, unidas ab una cinta
ó cordó, tenen la forma de dos petxinas ó de una
castanj-a, y serveixen pera acompafiar en alguns
balls espanyols. Castanuela, castaneta, Crama, tis^
crepitaculum, crepitacillum, i. || Dps testos, qne
posats entre 'Is dits, y fentlos pegar un ab altre
inilan un pocb lo aode laseaslanyolas• ttnviai,
336
CAS
DICCIONARI
GAS
tejoleias , tejuelas. Ex tegulís crolalum. || Toca-
niont, 80 ó repích de castanyolas. Castaneteado.
Gniinatibu8 eüílus 8onus.
80NAR k TOCAR LAS CASTANTOLAS. fr. CastaueUar.
Crotala, cmmala pulsare.
CASTEDAT, f. Yírtnt que consisteix en piar-
dnr puresa y moderació en orde à la sensualitat ó
deleytes c^irnals. Castidad, Gastitas, atis, castimo-
nia, piidicitía, fp,
CASTRDAD CONJUGAL. La fidelitat que Ms casats
deuhen ^ardarse mútuament. Castidad conyugal.
Gonjugalis castítas.
CASTELL, m. Lloch fortiflcat ab murallas, ba-
luarls, fcKssos, elc. Antiguament se feyan rodons,
però sens flancbs laterals que defensaí^sen com ara.
CaMlo. Cafitellum, castrum, i, arx, arcis. || nànl.
Cuberla en forma de castell, tant en la proa com
en la popa, y serveix pera abrich de la gent. Cas-
tillo, Tabulatum castelli formam referens; arx,
cis.
c\sTKLL DE FOCH. Ml•lquina de fusta en forma
de castell, guarnida de fochs ariificials pera di-
versió en algunas festas públicas. Castillo ó úr-
M de fuego. Ignivoma arbor, castellum pyrobola-
rium.
CASTELL TEiMEXAT. Lo que té tcrmc ó territori
propi y Alat ó que *8 conegan sos limits per tradi-
ció. Castillo amojonado, Castellum, i.
CASTELL Ko TERMENAT. Lo que no té territori.
Castillo, Castellum, i.
CASTELLS llevadíssos. Los que posavan en las
naus pera armarlas pel combat. Castillos fortú-
tilts, Turres Castelli mobili.
FÈR CISTELLS EN l' atre. fr. mct. fam. Fér plans
6 projectes sens fonament. Hacer torres de riento ó
eastilhs en el aire, Vanas spes alere, inani spe
pacisci.
FORTIFICAR Al C4STELLS. ff. EttcastUlar, Arce
castell is communire .
TiXciR i ALOí' EX IX CASTELL, fr. Posarlo pres
en ell. Encastillar^ encerrar, meter en un Castillo.
Aliquem in arcem conjicere.
CASTELUi. f. Antiguament era regne de Es-
|ian)a. ara està dividit en dos provincías ditas
lUistella la Nova, la que té por capital Xadrit, y
Castella la Vella. Valladolil. Castilla, Castella. a>.*
CASTEIXÀ. m. La llengua que parlan los de
Castella. Castellana, espaiiol, Castellanorum lin-
giui. sermó. |, GtÜK^rnador de algun castell. Caste^
llnno, eastellan, Castellanus, i. arcis pra[^fectus. |j
anl. Monil•lla de or que corregue en Espanya, y ja
no to us. Cnda una tenia H grans, y en temps dels
re\s catòlichs \iilia 11 rals vil maravedíssi)S de
plata. Castellana. Castollanus numnius. [ Cna de
las 50 parts on que s divideix lo march de or.
Castellana. Bossísaurei quinquagesima par». [ adj.
Lo natural 6 propi de Castella. C•sttIkM. Casle-
llanus.
i u asiiu4!(A, M. «Ar» èXmét OMtclk. i
Iac(7«íW/ana. Castellano morè; ut fert castells
consuetudo.
DELS CASTELLANS NO ES BO SIXO LAS GOSÀS MTl
fr. ant. Que las promesas dels castellans oo són
bonas ó positivas com lo bèstia de Castella. De C
lilla el ganado, A Castella bos.
GASTELLANADA. f. fam. La acció de par
mal lo castellà. Castellanada, Castellanns bu\
rismus.
GASTELLANAS. f. pi. Pessas que servian ]
ra igualar y justificar las monedas ditas cas
Ilans. Castellanas, Castellanis nummis lequan
pondus.
GASTELLANIA. f. Senyorio y jurisdicció i
castellà, que té lleys particulars y jurisdicció
part pera sòn gobern. Castellania, Arcis pnefect
ra, dilio, tcrrítorium.
GASTELLANISAR. V. a. Fér castellana alga
cosa ó que semble castellana; y així dihém: i
m perquè s' ban de castellanisar los noms cat
lans? Castellanizar. Castellanum aliquid reddeí
CASTELLABÍISAT, DA. p. p. Castellanizai
Facie castellana indutus.
CASTELLAR, m. CASTELLÀ. 2.
CASTELLATGE. m. Cert dret que*s pagi
al passar pel territori dels castells. CastiUeri
castillaje. Vectigal in transitu per castelli ¥ii
niam persolvendum.
CASTELLERIA. f. CASTELLATGE.
CASTELLET, m. d. Castillito, eafUUejo^ MH
lluelo, castellete, Parvum castellum. I Plomall <|
's posa per adorno en las cabessadas dels cabal!
Garzota, Comus, i.
CASTETL. m. castell.
CASTIAR. V. a. CASTIGAR.
CÀSTICH. m. La pena que s' imposa & alj
per algun delicte. Castigo. Poena, e, animadve
sio, castigatio, punitio, nis. |j correcció.
cIsTicB exemplar. L' cxtraonlinari pera mij<
escarment. Castigo ejemplar, Supplicium, ií, seir
ritatis exemplum.
CÀSTICH lleuger, reprehensió.
sÈ>s CÀSTICH. m. adv. Impune. Impune.
CASTIFICAR. V. a. Fér à altre ó algona ca
casta. Castificar. Cast i fico. as. caslnm efUcere.
CASTIGACIÓ. f. CÀSTICH. I MORTIFICACIÓ.
CASTIGADAMENT. adv. m. Pura y coired
ment. Castigadamente. Castígatè. castè.
CASTIGADtSSIM, A. adj. sup. Casíi§mdÍMÍm
Castigatissimus.
CASTIGADOR, A. m. y f. Qui castiga. Cast
gador. Punitor, ultor, is. [ ant. REPREaE!«soa7 coi
rector.
CASTIGAHENT. m. cístich.
CASTIGAR. V. a. Executar, donar alguna pi
na corporal. Castigar. Castigo, as. pleclo. puní
is. I Moriificar« afligir. ri«li9ar, mmiiftemr^ caJk
hir. Affligo, is, cokibco, es. { Correlgir ï esort
OMl^fWi MifMif I cpmytri CKtipi as^ cacnp
CAS
CATALÀ.
CAT
837
ÏBy emendo, as. || Entre llapidayres abaixar lo preu
per algun defecte ó tara que hi ha en la pedra,
com en lo diamant de difícil puliment, de ayguas
obscuras, etc. Castigar. Prelium niinuere, de pre-
uo delrahere. || nàut. Exercir una cosa sobre altra
esforsos demasíats, ja de pressió, ja de percussió.
Castigar. Nimiam vim supra aliquid exercere,
fangi. II ant. escarmentar. || v. a. Advertir, ser-
monejar, amonestar. Sermonear. Atmoneo, es, ere.
OLI i UN CASTIGA, À CENT AVISA. ref. pera deno-
tar, que '1 cÀstich de un es escarment de mòlts.
Otfffii à uno castiga, d ciento hostiga. Multis mina-
tar, qui uní fàcil injuriam. Unius poena, multorum
metus.
CASTIGAT, DA. p. p. Castigada. Castigatus.
CA8TIMÓNIA. f. ant. castedat.
GA8TINYA. f. Mineral ó terra seca que sols se
troba en las minas de ferro, y serveix pera fón-
drer lo ferro y fecundar las lerras forlas, humi-
das, etc. Castiha. Castioa, a).
castís, sa. adj. De bon origen y casla. Cas-
Itzo. Ingènua stirpe salus, nobili gènere ortus. ||
Dit del estil pur, propi, natural, expressiu y cor-
recte. Castizo. Purus, concinnus, castigatus. U Se
dia dels filis de una espanyola casada ab un Indi
ill de espanyol y de índia. Castizo. Ingenuus.
GASrtssiBf, A. Castisimo. Gastissimus, pudi-
cissimus.
GASTLÀ, CATLÀ. m. ant. castsllI. t. jj m.
Ha dels 5 ó 10 caballers que pel servey de guerra
devian tenir los vescomtes, comdors y valvassors,
y rebian sou per la manutenció y la de sòn caball.
Caüan. Catlan, is.
GASTLANIA. f. castella!<ia.
CASTOR, m. Animal quadrúpedo y amfibi poch
major que un gat, del qual s' ha cregut, no se sab ab
qoin fonament, que quant lo persegueixen se talla
uuas bossas que té plenas de such medicinal, com
si conegués que per eilas es perse^il; y del pel,
comunment pardo, mòlt espès y fi 'n fan sombre-
ros: té tant instinct que ell mateix se fabrica
la casa, imitant perfectament la arquitectura civil.
CasiOTy bibaro. Fiber, bri, castor, is. || Espècie de
roba que imita '1 pel del castor. Castor. Fibrina,
castorea, castorina tela. || Una ciutat y comtat de
Inglaterra. Castor. Civitas sic dicta.
CASTOB T FÓL-Lix. Sigue boreal, lo tercer dels
del xodiach, que correspon al mes de maig. Gemi-
nis, Castor y Polux. Geminis. || llimenetas pe sant
TBLM.
CASTÓRBO. m. med. Cada una de las bossas
del lamany de un ou, semblant à las Ggas negras
aecas, que cria 'I castor en los angonals, y conte-
neo una substància que s' espesseix ; y seca s' en
Un polvos, y es mòlt bona pels rodaments de cap,
sofocacions, feriduras, pera facilitar la menstrua-
ei6y etc. y diuhen que es un verí eficàs. Caslóreo.
CaitoremB, í.
\ m. Roba de lltoa teixida eom la
TOMO 1.
estamenya, ab lo pel semblant al del panyo. Cas-
torciüo. Ex stamine villoso tela.
GASTRADURA. f. capadura.
GASTRAMETAGIÓ. f. L' art de acampar un
exèrcit ventatjosament. Castrametacion. Castra-
metatio, nis.
CASTRAR, v. a. CAPAR.
CASTRAT, DA. p. p. CAPIT. || m. grestat.
CASTRENSE, adj. Lo que pertany à la guerra
ó à la milfcia. Castrense. Castrensis.
CÀSTULA. f. Faixa ó cenyidor que portavan
antiguament las donas. Càstula. Castu!a.
CASTULONÉS, A. adj. Natural de Castulona.
Castuíonense. Castulonensís.
CASÚ. pron. indef. cadair'. cada cl al.
CASUAL, adj. Fortuit, contingent ó que succe-
beix per casualitat. Casual. Fortuitus, casualis. U
m. Eventual, s' aplica al peu del altar, ó dret de
esola. Casual. Altaris emolumonta.
CASUALITAT, f. Succés impensat. Casualiiad.
Evenlum, i, eventus, us, inopinatus casus. |j ven-
tira.
CASUALMElcr. adv. m. Impensadament, sens
premeditació. Casualmente, por casualidad. Fortè,
fortuitò, inopinatò, inopinanter, casn*.
CASUISTA. m. Teólech que escriu ó à qui li
consultan casos de conciéncia. Casuista. Moralis.
tbeologus.
casuística, f. Part de la teologia moral que
tracta del casos de conciéncia. Casuistica. Casuís-
tica, ae.
CASULLA. f. Vestidura sagrada que'l sacerdot
se posa sobre *ls demés ornaments pera dir la
missa. Las primeras eran rodonas y sols ab un fo-
rat pera passarhi '1 cap, fins que Honori IV, ma-
nà obrirlas pels costats. En la primitiva iglésia
era 1 vestit comú dels sacerdots. Casulla. Planeta ,
casulla, aii. || planeta. 3.
CATABRE. m. nàut. Tros de estay que's recull
quant se calan los màstils à fi de poderlos tibar y
de que queden las bi-assas del velalxo y del jua-
nete libres del arch de la cofa. Caiabrt, Nodus ad
prorse velnm contrabendum.
CATACLISME, m. Trastorn universal del globo
terrestre. Cataclismo. Catallysmos, i. | dilivi, in-
NVNDACIÓ, HEVASSALL.
CATACLISMES, m. pi. cataratas. !Vt!voLS.
CATACUBIBAS. f. pi. Subterrani ahont anti-
guament s' enterravan los morts. Caíacumbas,
Ccemeterinm subterraneum.
CATACÚMENO, A. m. y f. catecCmeivo.
CATADURA. f. fam. Cara. Catadura, semblan*
te, cura. Oris espècies, aspectus.
CATAFAL. m. Lloch de fusta per estar ab co-
moditat en alguna funció pública. Tabiado, anda-
mto. Tabulatum i. || Loque'sfà pera sentenciar ala
reos. Cttdalso, Cornificina, s, ferale suggestam;
pegma. || bastida. 1. 1| Túmbol mòlt elevat y ador-
nat pera las etéquias de prínceps y gnitf ferso*
14
%
I
I I
1*1
S38 CAT
natges. Cala falco. Cenotaphiam , ii. || mel. llit.
GATAFÀ8IS. f. AFIRMACIÓ.
GATAFÓNIGA. f. Part de la acúslíca que trac-
ta de las propietats del eco y de la resonancía. Ca-
tafónica. CataphoDÍca, a;.
CATAGÓGIA8. f. pi. Festas que celebravan
los marins al tornar al punt de ahont bavian sar-
pat. Catagoaias, Catagogiie, arum.
GATaLa, na. adj. Lo natural de ó lo perta-
nyent à Catalunya. Catalan. Catalaunensis, calalau-
DUS, lalsetanus.
GATALAGA. f. ant. cataloch.
GATALANESGHy GA. adj. ant. catalí.
GATALANISAR. V. a. Adaptar al dialecte ca-
talà alguna paraula de altre idioma. Catalanizar,
Lala)!anum aliquid reddere.
GATALÉGTIGH, GA. adj. S' aplica al vers 11a-
ti faltat de una siUIaba al üliim. Caialéctico, Gata-
lecticum carmeo.
GATALIGON. m. Electuari purgatiu. Catali-
rDR. Medicamenii catharlici genus.
GATÀLOGH. m. Llista de personas ó inventa-
ri de algunas cosas. Catalogo. Catalogus, i.
GATALUFA. f. Espècie de tafetà doble. Cala-
hfa. Bombycinai tel» genus.
CATALUNYA, f. provincià de Espanya. Cala-
luia. í. Cataiaunia, ae.
GATANA. f. Espècie de alfange xino. Catana,
Gladium sic dictum.
GATAPELTA. f. lustrument que usaran los
gentils pera donar torment als cristians: consis-
tia en una espècie de prempsa composta de dos
p!an\as entre las quals se col-loca\'a al pacient y
iuego se r oprimia. Catapelta. Catapelta, as.
GATAPLAmA. m. Medicament à manera de
pegat, fet de arrels, fullas ó llavors buUidas, pi-
cadis ó moltas, que s* aplica exteriorment. Emplas-
lo, cataplasma. Cataplasma, atis.
CATAPULTA, f. Màquina militar ab que anti-
gnament se tiravan pedras y sagetas. Catapulta.
Catapulta s.
GATAR. V. n. ant. miiai, examinar.
GATARANYA. f. Aucell de nit, semblant à la
gallina de mar. Cataraüa, Cataracta, cataractes, a^.
GATARATA. f. Tel blancb sobre la nina del
ull que impedeix lo vóurer. Catarata, Suffusio,
albugo, inis. |í Resclosa pi'ra detenir la corrent del
aygua y 1 salt que fà la mateixa aygua. C^tarata,
Cataracta^, arum. ] Montanya mòlt escabrosa per
abont se precipitan las a\guas del Niló ab tant
ruído, que fàn sorda la gent de la comarca. Céta^
dupa, catarata*. Cataracta', arum, caladupa.
orum,
TiMR CiTAaATAS. fr. mct. No t^lendrer ò no co-
nèixer bè las cosas por ignorància ò passió. Ttntr
cütaratas. Pravè intelligere.
TRÀi REI LAS CATiRATiS. fr. Trèuror dels ulls lo
tel que impedeix la vista. Batir las cataratat. Al-
bogiMB, aqnamam ei ocniis extrabere.
DICCIONAW CAT
GATARINA. n. p. de dona. Catalina^ CoImU
Catbarína, ae. || Lloro menor que'l oomú que
mitj cap bermell. Caialinay eaialnica. Psittac
minor.
GATARI8TA8. m. pi. Maníqueos que s' enti
gavan à excesos vergonsosos. CatarUías. Galarí
tas.
GATARRAL. adj. Lo que pertany al catan
Catarral. Rheumaticus.
GARTARRUBERA. m. Sirvent de à caball q
ocupava 'Is llochs, y seguia 1s falcons pera rec
llirlos quant baixavan ab la presa. Catarihet
Aucupatorius famulus eques, falconibus pr»
facta excipiendis deserviens.
GATARRO. m. Fluix 6 destil-lació que ataca
nas, boca ó pit. Catarro. Cor)xa, «, cathi
rus, i.
GATARRÓ8, A. adj. Qui pateix catarro. C
tarroso, Coryza seu distillatione laborans.
GATÀRTIGH, GA. adj.S* aplica als medk
ments purgants. Catúrtico. Catbarticus.
GATA8TA. f. ant. Potro formal de dos fnsl
entravessadas pera atormentar als reos y als mi
tirs. Cdtasta. Catasta, ».
GATA8TRO. m. Contribució que pagaa nobl
y plebeus, y s* imposa sobre totas las read
fíxas y possesions. Catastro. Tribatnm comaii
súper agros, res immobiles aul redditos perp
tuos impositúm.
CATÀSTROFE, f. Desenredo de la tram
enllàs de las pessas dramàticas. Catàstrofe. Gall
trophae, fabulae exitus. | Desgracia cxiraordiaài
que altera V orde regular de las cosas. CatdfffOj
Calamitas. atis, rerum subversió.
CATAU. m. Senyal ó part ocalla de algai
cosa. Ostugo, restigio. Vestiginm. ii. | amagatu
P Lo Uocb ahont sòl fer cap algú ab freqüéaci
GuaridOj nidal, nido, madrigMera, Secessus, us.
CATECISME, m. Llibre que esplica la doclrií
cristiana. Catecismo. Catechismus, i.
GATEGÚ. m. Substància medicinal, sembla
à la terra, de color de canyella, de gust un poi
amarch. que s trau per decocció de un arbre i
las índias orientals. Cato, tierra japònica, fistra
tum ex mimosa catechu. [ Medicament que's ik (
almesch. ambre y '1 sucb del arbre dit caios ea
índia oriental, del que's forman nos granets qi
ser^'eixen pera fortificar la boca del cor. Cmckwu
Grana aromàtica ad fovendum stomacham alilj
vulgò cachunde.
CATECUMÉNIA. f. Galeria alta de la ígléi
abont se coloca\'a als que debian ser instniils <
la doctrina cristiana. fal^itiiiCNia. Catecamenia, i
CATECAaiENO, A. m. y f. Lo qui s' «
instrubint en la doctrina cristiana pera rébrer
sant baptisme. Cateniínfo. Catbecumeniis, i.
CÀTEDRA, f. Espècie de trona ab assiei
ahont explií^n los catedràtichs las ciencias à i
deixebles. €4teént. Cathedra, «. | L*
CAT
CATALÀ
CAT
839
exercici de càtedra lích. Càtedra, Professoris mu-
nus. II La facultat que ensenya algun catedràtich.
Càudra, Scientia in scholae cathedra expòsita. I
La dignitat pontifícia ó episcopal. Càudra. Pontifi-
eia, episcopalis dignitas. | Lo siti 6 cadira pon-
tifical. Càtedra. Cathedra pontificia.
CÍTEDRA del BSPBEIT SANT. TEONÀ.
clTEDRi DE SANT PEEE. La dignitat de Papa y à
Yfgadas se pren pel mateix Papa. Càtedra de ian
Pedfo. Cathedra divi Petri.
roDER POSAR 6 TENIR CÍTEDRA. fr. met. Denota la
perfecció ab que algú posseheix alguna ciència,
art ó matèria. Poder algnno leer ó poner càtedra, 6
leer de oposicion. Rem aprimè callere, in re aliqua
apprimè versatum esse.
CATEDRAL, adj. Iglésia principal en la que
resideix lo prelat ab sòn cabildo. Catedral. Cathe-
dralis ecclesia.
CATEDRALITAT. f. La dignitat de sér cate-
dral alguna iglésia. Catedralidad. Cathedralis ec*
clesi® dignitas.
CATEDRÀTICH. m. Lo qui té càtedra pera
ensenyar alguna facultat. Catedràtica. Professor,
oris.
CATEDRILLA. f. En algunas universitats, es
là. càtedra ménos principal. Catedrilla. Inferiores
ordinis cathedra.
CATEGORIA, f . log. Una de las classes à que's
redttheixen totas las cosas y entitats físicas. Pre-
dieamento, categoria. Praedicamentum, i. || Caràc-
ter ó circnnstancias que fan mòlt apreciable algu-
na cosa ó persona. Categoria. Dignitas atis.
CATEGÒRICAMENT, adv. m. Decissívament,
afirmant ó negant senzillament alguna cosa. Cate-
^àricawente. Manifestè, non ambiguè.
GATEGÓRICH, CA. adj. S' aplica al discurs
ó proposició, en que directament s' afirma ó nega
alguna cosa. Categórico. Categoricus, manifestus,
non ambiguus.
CATEQUI8AR. v. a. Instruhir en la doctrina
cristiana y misleris de nostra santa fé. Catequizar.
Catechizo, as; primis elementis religionis imbue-
re. Q met. Induhir à algú à fèr ó consentir lo
que repugnava. Catequizar. Persuadeo, es, indu-
co, is.
CATEQUI8AT, DA. p. p. Catequizado. Cate-
chixatus.
CATEQUISME. m. L' exercici de instruhir en
ta doctrina cristiana. Catequismo. Catechesis mu-
nus initiandi chrislíanaB religionis mysteriis. || ant.
CATECISME.
CATEQUISTA, m. Lo qui instruheix en la doc-
trina y misteris de nostra santa fé. Catequista. Qui
doctrinsB christianaB elementa tradit.
CATERVA. f. Multí tu t de personas ó cosas en
algun paratge, y regularment sens orde ni concert.
Caíerfsa, eàfila. Cater\'a, copia, ae, multitudo, ínis.
I Multitut de cosas que venen de una vegada. Venr
Uregada, Caterva, copia, a^.
CATERVARU. m. pi. Gladiadors que comba-
tian en tropas. C^Urvarios. Catervarii.
CATHEDRANT Ó CATHREDANT. m. ant.
CATEDRÀTICH.
CATIFA, f. Teixit do llana ó seda de diferents
colors ab que 's cubreix lo paviment de las habita*
cions pera abrich y adorno. Àlfombra, alcatifa. Ta-
petum, tapetium, i.
CATIFA MORISCA. Espécíe dé catifa que nsan los
moros. Zofra. Tapetum, i.
CATIFETA. f. d. Alfomhrilla. Parvum tapetum.
CATIPÓ. m. Espècie de adorno que *8 posa en
lo cap de las cabalcaduras y béstias de càrrega;
es regularment de llana ó estam de diferents co-
lors. Quitapon. Jumentorum phalerae mobiles.
CATIUy VA. m. y f. Lo presoner en la guerra
contra *ls inGels. Cautivo. Captivus. || m. ant. cau-
TIYERI.
jiGAR ALS CATius. fr. FÍDgir, jugant los noys,
batalla entre moros y cristians. Jvgar à moros y
cristianos. Maurorum et christianomm pretinm si-
mularé.
CATIVAR. V. a. y derivats, captivar.
CATOBLEPA. f. Bèstia fera de Etiòpia. Cato*
hlepa. Catoblepa, 8B.
CATÓLICABIENT. adv. m. Conforme à la doc-
trina catòlica. Católicamente. Catholicè.
CATÓLIGH, CA. adj. Universal, y per aquesta
qualitat s' aplica à la santa Iglésia romana. Cató-
lico. Catholicus. || Cert, infal•lible, de fé divina; y
així's diu: dogma católich. Catòlica. Fide cer-
tum, catholicum. || Lo cristià que confessa à Jesu-
crist per cap invisible de la iglésia y al papa per
cap visible. Católico. Catholicus. || Renom mòlt
antich dels reys de Espanya, renovat en D. Fer-
nando Y. y D.* Isabel dits per antonomàsia Us reys
CATÒLicBs. Católico. Catholici cognomen, cogno-
mentum. || Lo que està sa y perfet. Católiío, Sa-
nus, incolumis. || Lo que pertany à la religió ca-
tòlica, com: iglésia catòlica. Católico. Catholicus.
ESTAR ó NO ALGÚ CATÓLIGH. fr. mct. Estar ò no
algú sa y de bon humor. Estar ó no católico. Inte-
gra aut adversa valeludine frui.
SÉR ò NO ALGUNA COSA CATÒLICA, fr. met. Tenir ò
no las perfeccions que 's requireixen. Ser ó no aí-
guna cosa catòlica. Rem perfectam aut imperfec-
tam esse.
CATOLICISME, m. La crehéncia de la iglésia
catòlica. Catolicismo. Catholicae ecclesios fldes, fí-
dei catholicse professió. || Comunitat universal dels
que viuhen en la religió catòlica. Catolicismo. Ca-
tholicse religionis cultorum congregatio.
CATOLICtSSIM, A. adj. sup. Catolicisimo. Car
tholic«e religionis observantissimus.
CATONIÀ, NA. adj. Lo que pertany à Caton.
Catoniano. Catonianus.
CATÓPTRICA. f. Ciència que tracta de las
propietats de la llum reflexa. Cataptriea» Gatoptri-
ca, ffi.
810
CAT
DICCIONARI
CAU
GATOEEE. adj. Se diu dol numero cardinal
que 's compon de una desena y quatre unitats. Ca-
toree, Quatuordecim.
CATORZÈ, NA. adj. S' expressa ab ell lo nú-
mero catorze posat en relació ab altres números.
Ca(orc/no. Quartus decimus. || Aplicat al panyo ex-
pressa certa espècie grossera y ordinària. Catorce-
no. Rudior pannus.
GATORXAü, VA. adj. Cada una de las ca-
torze parts en que *s divideix un tot. Catorzavo,
Decimaquarta pars.
CATRE. m. Llit lleuger pera dormir una sola
persona. Regularment té 4 pla ahont se jau de
drap fort, y Ms Imrrons de manera que poden ple-
ga rse. N' hi ha de vàrias formas ab pilans, de esti-
8ora, etc. Catre, Lectulus portatilis.
CÀTEE DB BAHUL. Cofre ab uns bastidors que ser-
veixen de catre, plegantlo y desplegantlo. Cal•lco-
fre, Lectuli plicatilis genus.
CÀTREDA. f. cítbdba.
CATREDÀTICH. m. cítbdbItich.
CATÚFOL. m. Vas de terrissa que serveix pera
tràurer aygua de las sfnias y altres llochs. Arcadvz,
cangilon. In antliis urceolus qno aqua educitur.
FÉ» catCfols. fr. met. Se diu del vell que ja té
la memòria y judici dèbils per rahó de la edat.
Chofhear, caducar, Debilitate mentis pra? senio la-
boraré ; senio deliraré.
CATXAMARINA. f. nàut. Embarcació petita
de dos pals. rarAamarÍN ó racAf marÍR. Na vis genus.
CATXAMONA. f. Cop que s pega h la galta.
facAf (f .^Alapa, ac. || fam. Lo cop suau que 's dóna
per diversió ab la ma oberta, tocant sols ab lo dit
polzer y ab V indice à las galtas dels noys que las
inflan expressament. Buckete, Sclopus, i.
LA PRIMBEA *L BBT PEBDONA, LA SEGONA CATXAVO-
Ni. fr. fam. Joch de noys que à la segona marrada
's castigan ab una ca*xamona. Bckete, Ludus ge-
nus. 0 refr. Que ensenya que la segona falta im-
putable sobre una mateixa cosa es imperdonable.
I.a segunia es h tencida, 6 à la segunda ta la rra-
cida. Bis in errorem labere ímputabíüs.
CATXAP. m. Cunill novell. Gazapo, Cuniculus
par>'us.
CATXAPET. m. d. GazapUh, Cuniculus par-
vulus.
CATXAPORRA. f. Bastó de quatre ó cínch pams
de llarch. que en un extrem fornia una espiVie de
bola ó cap. V.achiporra, Cla^Ti, le, fustis capitalus.
CATXAMA. f. Fleuma ó lentílut en lo modo
de obrar. Cachaza, Tranquillitas animi. [ met. La
|>ersona que la gasta, teimazo, pachon, pttsma^
faftfh, Tardus, plunibe us homo.
CATXA88UT, DA. aitj. Lo qui te mòlta cat-
xassa. Cackazudo, Lenius. Iraiiquíllus animí.
CATXET. m. (labinet curt, ample y moll pan-
xagul. Cacketer^, Pugianculus, i.
GATXETA. f. lú cop que ^;t dóna à la rara ab
lo puny do». Cackete. Iciu:» pugno impadus.
CATXETER. m. Qui acaba de matar al toroe
la plassa ab lo catxet. Cachetero, Taurorum agita
tor cos pugíone trasGgens.
CATXIDIABLE. m. Lo qui 's vesteix de a
modo ridícul, imitant la figura ab que sòl pintan
'1 diable. Cachidiablo, Ridiculè personatus.
GATXIFOLLAR. V. a. fam. tbompar.
CATXILLAR. V. a. ter. cadellar.
CATXO. m. Joch en que 's juga ab la meyi
de las cartas, desde 'Is sisos fins als reys, 6 i
V altra meytat, graduant per aquest orde *\ valt
de cada carta, y aumentantse '1 punt segons se vi
lligant los colls, sent lo major lo del sis ó cinch d
cada un. Se reparteixen las cartas de una eo m
fins à tres, y en totas se pót envidar; quant Uígi
las tres de un coll se fa catxo, y 's diu catxo nu
jor lo de tres reys. Cacho, Pagellanim ludns qi
sortem ducit qui majorem ejusdem generis nmiM
rum aptat.
HAVEM FÉT BON CATXO. exp. fam. LA HAVEM PEl
BONA.
CATXORRILLO. m. Pistoleta de butxaca, d
chorrillOf cachorro, Sdoppetum minimum.
GATXUMBO. m. Nom que en algunaspaHsd
Amèrica donan à la closca llenyosa y dura de al
gunas fnn tas, de las quals ne fan x'asos, tassa
rosaris y altras cosas. Gachumbo, cachumko, Corlc
quorunulam fructunm.
CATXUPi. m. L' espanyol que passa à Améri
ca y s' hi estableix. Cachupin, Hispanus adveii
apud indos.
CATXURRERA. f . Herba que's fà en los camf
cultivats y regularment entre *ls sembrats; fà
fniyt rodó ab cerdas tiessas que s* apegan fàcil
ment als vestits. Cadillo, Caucalis latifolia, lap
pa, w,
CATXURRAL. m. Lloch de mòltas catxurrerai
CadiUar, Àger lapparum ferax.
GATXURRO. m. Lo fruyt de la catxurrera. Ci
dilfo, Lapp«T fructus.
CATXUTXA. f. Ball espanyol. Cackucha. Sal
tationus genus. [ Barretina regularment en figor
de plat ó giradora. Cackncka. Galea calinata.
CAU. m. Lloch pera amagarse. Guarida, madr
gucra, Rcceptaculum, i. [ Paratge ahont se recul
algii. Manida. Receptaculum. i. |! Lo lloch abon
se re(*ullen los cervos y da\nas. Vcnadcro, Cenm
rum « dama rum receptaculum. {> Lo forat abon
viuhen y crian los cunills. Madrigucra, conejert
coHCJaK rirar, rírcn), gazapera. Cuniculus, i, la
tebra. a\ [ Lo foral ahont se ret i ran los grills e
los camps. GriUcra, Grilli cavoa. ^ La co>•a abon
se recull la guineu, l•lapofcra. Lucanar, aris. | L
lliH•h ahont s' amagan K^ llatlres. iadroncra, mer
de hdrtmes. Latronum nveplaculum. latibulum. |
Lo forat ahont se fican los llanganlaixos. LagarU
ra. Lacertonim iti^ea. ;; U cova ahont viu V (»]
cria à sos fills. Ojcro. Crsomm lustrum. P Lo lloci
ahont fan lo jas y viuhen e i la montanyi 1s poitb
CAU
CATALÀ.
CAU
Sil
senglai^s. Porquera. Aprornm apra. || Lo forat dins
del qiial crian las ratas. Ratonera, Murium cabile.
II Tuet. Lo lloch retirat ahont se junta mòlta gent
de mala vida. Madriguera, nidoy c^mejera, conejaL
Sceleratorura lalebra vel latibulum.
tríi'REr del cau. fr. met. fam. Esquivar 6 allu-
nyar de algun lloch als que s* acosluman amagar-
se 6 refugiarse en ell. Desanidar. Pellere, amove-
re k receptaculo.
CAUGIÓ. f. for. Seguretat que dóna una perso-
na à altra de quecumplirà lo pactat, promès ó ma-
nat. Cauàon, Cautio, sponsio, nis, cautela, x.
CAUGIÓ DE iNDEMNiTAT. La que algú dóna à altre
prometent tràurerlo salvo de alguna obligació.
Caucion de indemnidad. Be alterius indomnitate
sponsio, fideijussio.
CAUCió FiDEJUssóRiA. for. La caució que 's dóna
ab fiansa. Caucion fideymoria. Gautio fídejusso-
ria.
CArció iriiATÓEiA. Jurament ab lo qual promet
t ornar à la presó M pobre que ix de ella sens fian-
sa. Caucion juratoria, Jurata fides de se ipso car-
ceri mfttendo.
PRESTAR CAUCIÓ fr. CAUCIONAR.
CAÜGIONAMENT. in. ant. caugió.
GAUCIONAR. V. a. Obligarse per altre en se-
guretat de que farà ó no farà alguna cosa. Dar ó
prextar caucion. Caveo, spondeo, es.
GAÜDAL. m. Quantitat de diners, hisenda ó
béns. Ceudal. Bona, orum, opes, facnitatcs, um. ||
Abundància de alguna cosa. Caudal. Ubertas, atis,
copia, £.
CAÜDALÓS, A. adj. S' aplica à las corrents
dels rius, rieras, etc. que porlan mòlta aygua
Cüudaloso. Copioii^ dives aquarum.
GAUDALOSAMENT. adv. m. Ab mòlta abun-
dància. Caudalüsamente. Copíosè, abundanter.
CAUDALOSfSSIMy A. adj. sup. Caudalosisi-
mo. Copiosissimus.
GAÜDATARI. m. L' ecciesiàstich doméstich
del bisbe ó arquebisbe, destinat à portarli M rós-
sech de la capa consistorial. Caudatario. Caudata-
rius; ii, cauda; portalor.
CAULA. f. ter. cucala.
CAUQVILLA• f. ant. sello.
GAUQUILLADOR. m. ant. Qui sellava Ms cai-
lons de mercaderias en la aduana. Clauquillador.
signator, oris.
GÀUREB. V. n. Anar à terra alguna cosa. Caer.
Cado, is. II Estar una cosa situada en tal part, com:
la Assia cau al orient. Caer. In hoc vel illo loco si-
lum esse. fl Anar à parar alguna cosa à diferent
llocb del que 's pensava. Caer. Divertere ad li-
qüem locum. II Comélrer alguna falla. IncurrÍTj
eaer. Aliquam noxam adinittere. || Cumplirse 'I
temps de algun plasso, pensió, paga , arrenda-
ment, etc. Caer. Advenire, diem dictum redditi-
bus percipiendis. || Morir. Caer. Cado, is, obire
Borlem. I Pérdrer la prosperitat, valiment ó em-
pleo. Caer. Fortunam aut dignitatem amíttere, sta-
tu dcturbari. || Tocar ó eixírii à algú alguna cosa
per sort, com la loteria, sér soldat, etc. Caer. Ser-
iem aut fortunam alieu i evenire. || Venir alguna
feslivilaten cert temps ó dia, com: Corpus cau sem-
pre en dijous. Catr. In cerlum diem feslum inci-
dere. || met. Menjar, b^urer; així s'diu: hi hacat-
GUT una costella, un porró de vi. Caer. Edo, bibo,
is. II met. Acabarse alguna cosa ; y així *s diu : ja
HA CATGUT tot lo porcb, una bota de vi, etc. Caer,
Consuraor, eris.
CAURER RÈ Ó MAL ALGUNA COSA AB ALTRA. fr. met.
Tenir orde y proporció ab ella ó sér convenient y
oportuna, ó tenir tot lo contrari. Caer bien ó mal
una cosa con otraó d otra. Unum alteri aptari, con-
venire, vel díssonum esse, non cohaerere.
cAuRER DE MADUR. fr. met. Sér algú moltfssíro
vell y decrèpit. Caerse de maduro. Pr» longseva «;-
tate defícere, dissolvi.
ciURER TOT PLEGAT, fr. ClURER COM UN SACH.
DEIXAR cÀuRER. fr. Dcixar de la ma alguna cosa.
Dejar caer. Dimitto, is. || Deixaria de la ma à pro-
pòsit, afectant sér per descuyt. Hacer caediza al-
guna cosa de la mano. Ex indústria rem dimittere.
DEIXAR CÀURER ALGUNA ESPÈCIE EN LA CONVERSA-
CIÓ, fr. met fam. Ferse venir bè 'I parlar de al-
gun asumpto. Dejar se caer alguna cosa en la con-
versacion. Consulto et arlificiosè verba facere in-
curiam simulando.
DEIXARSE CÀURER EN ALGUNA PART. fr. met. fam.
Dirigirse à ella. Cargar d ó sobre alguna parle. Ali-
quò petere.
FÉR CAURER. fr. Tirar à terra. Derribar, Deji-
cio, is.
QUI NO HA GATGÜT ESTÍ PER ciuRER. ref. Euseuya
que no 's deuhen censurar los defectes dels al-
tres, perquè tots estam exposats à que 'ns succe-
hescan. Quien tiene hijo varon, no diga d otro la-
dron. Loripedem reclús derideat.
SI CAU ó NO CAU. exp. fam. Se diu de una cosa
que està primparada. S'x cae ó no cae, estar una
cosa en langanillas. Nutanter.
cÀURERHí. fr. met. fam. Venir en coneixement de
alguna cosa, compéndrerla, y recordarse de ella.
Caer en ello, Capio, is ; aliquid comprebendere.
CAUSA. f. Principi que produheix alguna cosa.
Causa. Causa, ae. || Fi , motiu ó rabó. Causa. Oc-
casio, nis, fínis, is. || Negoci en que *s pren interès
ó partit. Causa. Negotium, ii. Q for. Plet. Pleite,
causa. Lis, itis, quiestio, nis. || Procés criminal.
Causa. Actio in aliquem. H Pretext. Pretesto, cau-
sa, color y titulo. Praetextus, us. || Origen ó principi
de alguna cosa. Causa. Causa, sb, principium, ii.
U ant. COSA. II Lo dret que 's té à alguna cosa. De^
recko. Jus, uris.
CAUSA ADEQUADA, fil. La que produheix 1' efecte
sens la concurrència de altres. Causa adeeuada.
Causa adaequata.
CAUSA BEN FUNDADA EN DRET. for. CaQM jlISla.
Hi
CAU
DIGQONÀRI
CAU
Causa hien fundada en derecho, Àb jure, pracsidiis
instructa, munita, parata causa.
CAi'Si CIVIL. for. Causa ordinària com es un
plet, etc. Causa civil. Ordinària^ cognitionis lis.
CAisA CRiMLHAL. Procés que 's fà conlra la perso-
na de algú per algun delicte ja sent de ofici, ja à
instància de part. Causa rrtmtiui/. Causa, quaes-
tio rei capilalis.
CAUSA DE APEL-LACió. for. La quo 's segueix per
havérse apel-lat. Causa de apelacion. Provocatio-
nis lis, judícium.
CAUSA EFICIENT, fil. La quc ab sa virtut fà ó pro-
duheix algun efecte. Causa eficienle ó efectriz. EÍIi-
ciens, efoctrix causa.
CAUSA EQUÍVOCA, fil. La que no es sola ni sem-
blant al efecte que produheix. Causa equivoca ó c<h
mlante ó coefeieute, ^Equivoca causa.
CAUSA EXEMPLAR, fil. La quB dirigeix en la acció.
Modelo, causa ejemplar, Exemplaris causa, illud ad
cujus exemplar aliquid fit.
CAUSA FLNAL. fil. Lo fi ab que ó perquè 's fà al-
guna cosa. Causa final, Finalis causa, agendi ra-
tio, propositum, i.
CAUSA física, fil. La que produheix algun efecte
sensible. Causa física, Pbysica causa.
GAUSA FOEMAL. fil. La mateixa forma que deter-
mina la denominació ó classe à que pertany lo
subjecte. Causa formal. Forma, le ; formalis cau-
sa, quod aliquam denominationem subjecto tribuit.
CAUSA IMPULSIVA ó MOTIVA, fil. La rabó ó motiu
que inclina à obrar; y així *s diu: defensar U cau-
sa de Dèu, etc. Causa impulsiva ó motiva, Inducens
causa.
CAUSA LNADEQUADA. fil. La quc produlicix l'efec-
te en companyia de altras. Causa inadecuada. Cau-
sa inadacquata.
Causa LNSTiu MENTAL, fil. La que serveix de ins-
trument, com la ploma que es causa instrumental
del escrit. Causa inslrumemlal, Instrumen talis cau-
sa, instrumentum, i.
CAUSA LiBRE. Aquella de la qual dependeix lo
obrar 6 no. Causa libre. Causa libera.
CAUSA LUCRATIVA, for. Lo lílol ab que 's posse-
lieix ó adquireix alguna cosa per donació ó llegat,
à distinció de la onerosa que sempre té algun
càrrech ú obligació. Causa lucrativa, Lucrati^-a
causa.
CAiSi MAL FUNDADA, for. La duptosa. Causa mal
fundada en derecho, Ancep», dubia, aucipitis juris
causa.
CAUSA MATERIAL, fil. La matèria de la qual se fà
alguna cosa, com lo ferro de la clau, etc. Causa
tnateriai. Materialis causa, subjectum inb»sionís,
matèria, ».
CAUSA MORAL. fil. La que produheix algun efecte
reaU però en cosas purament morals, y aixi un
aitógrafo serà causa moral dels exemplars que
multiplica per medi del motllo. Catua moral. Mo-
raliscaott.
causa NECESSÀRIA, fil. La que aplicada no pót
deixar de produhir són efecte, com lo foch que ne-
cessàriament ha de cremar, la ploma moguda per
la ma no pót deixar de formar las Uetras. Causa
necesaria. Causa necessària.
CAUSA OCASIONAL, fil. Aquella que encara que
verdaderament no obre en la producció del efecte,
dóna ocasió à la causa primera pera que produ-
hesca, ó bè la ocasió solament y no la causa direc-
ta de lo que succ^heix. Causa ocasional. Occasio-
nalis causa ; causa occasionem pra^bens.
c\csA ONEROSA. La lucraliva ab alguna obliga-
ció. Causa onerosa. Obligans, onerosa causa.
CAUSA PARTICULAR, fil. La que produheix un efec-
te particular. Causa particular ó singular. Particu-
laris, vel singularis causa.
CAUSA PER AcciDENS. fil. La que produheix un
efecte per una casualitat. Causa por accidentes.
Causa per accidens.
CAUSA PER SE. fil. La quo per naturalesa ó per
pròpia voluntat està destinada à la producció del
efecte. Causa per se. Causa per se.
CAUSA PIA. Fundació piadosa, aniversari en me-
mòria de algú. Memòria, obra pia. Anniversa-
rium, ii.
CAUSA PRIMERA, fil. La quc obra ab independèn-
cia absoluta, y aquesta es sols Dèu. Causa primna.
Causa prima.
CAUSA PRINCIPAL, fil. La que dóna '1 moviment
principal al instrument que obra, y aixi la ma del
escribent es causa prlncipal de la lletra que forma.
Causa principal. Princípalis causa.
causa PRÒXIMA, fil. Lo fi inmediat que s' intenta.
Ca KM pròxima. Causa pròxima.
causa publica ó comuna. La ntilitat ó bè comú.
Causa pública ó comun. Bonum commune, respu-
blica, ae.
CAUSA REMOTA, fil. Uu segou fi. Cüuiü ffmola.
Causa remota.
CAUSA SEGONA, fil. La quc obra ab dependència
de la primera. Causa segunda. Secunda, aecnda-
daria, primae subordinata causa.
cAisA UNÍVOCA, fil. La que es semblant à sòn efeo»
te. Cat»a Nnirora.' Causa unívoca.
AB CAUSA ò AB JUSTA CAUSA. m. adv. Ab rabó.
Cou ra:on. Jurè, meritò.
ACRiMiNAR LA CAUSA. fr. foT. Agradar, fér mayor
lo delicte. Acriminar la causa, Crimen accrescere.
CONÈIXER DE UNA CAUSA. fr. for. Ser lo jutge de
ella. Conocer de una causa ú pleito. Judicem se-
dere.
DEcluRER EN LA CAUSA. fr. for. aut. Fénlrerla.
Perder la causa, Causam amittere, litis jacturuí
pati, causa cadere.
DEFENSAR algC LA SUA CAUSA. fr. Defeusir aigé
sos drets ó interessos. Defender uno su causa. Gatt*
sam suam agere, tuerí.
DONAR PER CONCLOSA LA CAUSA. ÍT. No podcr al-
legar res mès; estar al cas de donar la aenlénat.
CAU
CATALÀ.
CAÜ
3iS
Dar por conelusa la causa, Causam iu judicio ac-
tam pronuDtiare.
EIXIR i LI CAUSA. fi*. fOF. EIXIR k LA DEMANDA.
FÉR CAUSA COMUNA, ff. MA.NCOMUNARSE.
FORMAR CAUSA k ALGí . fr. foF. loslrubír ó formar
procés à algun criminal ó quesel lé per tal. llacer
ú formar causa d alguno. Reum judicarej acla cri-
minalia inslruere, formaré.
QCANTAR LÀ CAUSA. fr. GUANYAR LO PLET.
MÓCRER, INTENTAR CAUSA, Ó POSAR EN CAUSA k kL-
Gt, fr. ARMAR PLET k ALGIJ.
PER CAUSA. m. adv. Per respecte de alguna cosa.
Por causa, Ob, propler eam rem; alicujus rei
causa.
PER CAUSA DE ALGIJ. m. adv. Per sa culpa. Por
eulpa ó causa de alguno. Ejus de culpa.
PBR QUINA CAUSA? Per que? ^Por qué? Cur? qua
de causa? (]uare?
PORTAR ó MENAR UNA CAUSA. ír. for. I>efen8arla
r advocat. Defender una causa, Causam agere, di-
ccre, peroraré.
CAUaADOR, A. m. y f. Qui causa. Causador,
causa, causanu. Qui in causa est, ui aliquid fíal,
auctor, is.
CAUSAL, f. Se diu de qualsevol ralió ó cosa
impulsiva. Causal. Causa, m, rallo, nis. [| adj.
gram. Se diu de alguna parlicula; v. g. perquè.
Causal. Causalis.
GACSALITAT. f. La relació de la causa ab V
efecte. Causalidad. Aclio, nis, causalilas, atis, cau-
80 cum effectu relatio.
CAUSANT, p. a. causador. || m. for. La persona
de qui's deriva à altre algun dret, y aixi 4 pare
es CAUSANT dels drets que T hereu troba en la he-
rència. Causante. A 1 icuj us juris funda tor, auctor.
CAUSAR. V. a. Produhir la causa sòn efecte.
Causar. Progenero, creo, as, edo, eflicio, is. || Sér
causa, motiu ú ocasió de que suc<*ehesca alguna
cosa. Causar. In causa esse.
CAUSAT, DA. p. p. Causada. Produclus. Q m.
£L Efecte. CausaL•. causaíum, i, effectus, us.
CAUSATIU, VA. adj. Lo que fa la controvèr-
sia y constiluheix 1* estat de la causa. Causaiivo,
Cansativus.
CAUSETA. f. d. fam. Causa petita. Causa pe-
fii€Ía,p/«t(fct//o.Causu!a, a;. || Moliu petit. Ocasion-
eilla, ocasioncita. Causula, ».
CAUSÍDIGH, ca. adj. for. Lo que pertany al
seguiment de causas y plets. Causidico. Causidicus.
I V advocat qne porta las causas ó plets. Causidi-
C0. Causidicus, i.
CÀUSTIGH, CA. adj. med. Medicament cor-
rosiu. Càustko. Causticus. || mel. Salírich. Cdusti-
eo, tatirico. Sat\ricus, mordax. || En la catóplrica
Y dióplrica 's diu del raig de llum reflexo ó refrao-
to que s' uneix ab altres en un punt, de modo que
crema en la matèria que se li aplica. Cdusiico, us-
larw. Causticus.
;• adv. m•cACTu^AMisiT.
GAUTQJl•f. Precaució, reserva. Cauie/a. Caute-
la, a;, cautio» nis. || Astúcia, manya pera enganyar,
estratagema. Cautela. Astutia, a), calliditas, alis.
AB CAUTELA, m. adv. CAUTELOSAMBNT.
ABSÓLDRBR AB CAUTELA, fr. SO diu OU ]o judict
ecclesiàstich quant en lo dubte de si algú ha incor*
regut ó no en la excomunió, se V absol. Àbsolver d
cautela. Ad cautelam absol vere.
GAUTEXAR. V. a. Recelar, prevenir, precau-
cionar. Cautelarse, Caveo , es , vereor , eris. || r,
CauUlarsCy precaverse, Sibi cavere, consulere.
GAUTELAT, DA. p. p. Cautelado. Cautus.
CAUTELÓS, A. adj. Qui obra ab cautela ó ma-
lícia. Cautelosa, taimado. Yeterator, versulus, va-
fer. II Prudent, mirat en dir ófér alguna cosa. Catt*
telosa. Pnidens, solers.
GAUTEL08AMENT. adv. m. Ab precaució y
prudència. Cautelosamente, cautamente. Cautè ,sa-
pienter. || Ab reserva, maliciosamente. Cautelosa-
foente. Cautè, subdolè, tectè, vafrè.
GAUTELOStSSIM^ A. adj. sup. CauUlosinmo.
Callidissimus.
CAUTEL•OSisSlMAMRNT. adv. m. sup. Cau-
telosisimamente, Quam cautè.
GAUTEU. m. Yergueta de ferro que remata en
forma de botó, de la qual bullent usan los cirur-i
gians pera estroncar la sanch, etc. Cauierio, hoton
de fuego. Cauterium, ii, cauter, is. || La acció de
cauterisar. Cauterio, cauter izacion. Ustio, adustio,
nis. II La llaga ó font que's fa ab lo cauteri. Caute-
ria. Cauterium, ii. || Medicament càustich. Caute-
ria. Cauterium, ii. || met. Lo que corretgeix ó pre-
serva, ó tot remey dolorós de algun mal ^oral.
Cauieria. Correctio, nis» remedium, ii.
cauteri actual. Lo botó de ferro bullent. Cau^
terio actual. Subitaneum, extemporale, ignitum
cauterium.
cauteri potencial. Lo que's compon de remeys
mòlt forts y corrosius, ó la pedra pera cremar la
parlà que s'aplica. (^atiferio/iorenrta/.Lapis caus-
ticus.
GAUTERISACIÓ. f. Gautbri. 2.
CAUTERISADOR, A. m. y f. Qui cauterisa.
Cauterizador, cauterizante. Ustor, is.
CAUTERISAR. V. a. Foguejar ab lo cauteri .
Cauterizar, dar boton. Caulerizo, as, cauterium íd*
ducere. || met. Corregir ab aspresa y rigor. Caute-
rizar, Objurdo, as, asperè corrigere.
CAUTERISATi DA. p. p. Cauierizado. Caute-
rio adustus.
GAUTIU, VA. m. y f. catiu.
CAUTIVAR. V. a. Fér presoners los moros als
cristians. Cautivar, Aliquem in caplivitatem ad->
ducere, captivum facere; captivo, as. || met. Ren -
dir, subjectar. Cautivar. Mancipo, as, dominatu
fungi. II met. Rendir las poténcias del ànima, atràu-
rerlas. Cautivar. Capto, as, sibi conciliaré, audieo*
tis animum agere. || r. Deixarse arrastrar de lan
passions. Cautkarse. Servum fieri.
344
CAV
DICCIONARI
CAY
GAÜTIVAT, DA. p. p. Cautivado, Captivatus.
GAUTIVERI. m. y
GAimviTAT. f. L* estat de presoner ó calin.
Cautividad, Captivilas, atis.
GAÜTO, A. adj. Qui obra ab precaució. Cau(o,
Cautns, provisor. || mit. Déu de la astúcia y caute-
la. Caucio, cauto. Catius, ii. || adj. ant. ocilt, re-
SERVIT.
GADTZUGH. m. Substància sòlida, inodora,
parda, insípida, flexible y bastant tenàs que s* ex-
trau per incisió de alguns vegetals de Amèrica y
de las Indias v té mòlt us en las arts. Cautchuc.
Substanlia sic dicta.
GAVÀ. f. CAVADi. I La vena major del cos, que
entra en la cavitat dreta del cor. Cava, Cava, (B, ||
ter. GEi'TA.
CÀVACH* m. Aixada ampla. Azadon de pah.
Ligo amplus. || magall.
GAVAOA. f. La ac<rió de cavar la terra. Cara,
caradura, Cavatura, fossura, », fossio, nis. Q La
mantomada ó scígona qne's fà en las vinjas. Beuda,
Vinearum repastinalio. | nàut. Se diu de la mar
ab referència als >iiy ts que deixan entre sf las onar
das. Cara, cavada. Undulatio, nis.
GATADts, SA. adj. Se diu de la arena que's
separa cavant. Cavadizo. Excavata arena.
GAVADOB, A. m. y f. Qui cava terra. Cavadar.
Fossor, pastinator, occator, is.
GATADURA. f. cavada. f. 1.
GATALGANT. m. CAiALCADoa.
GAVALGAR. V. a. y derivats, cabalcae.
GAVALEB. m. caballei.
GAVALGAR. V. a. y derivats, gabalcar.
GAVALIER Ó GATAXXER. m. y deri^Uts. ca-
BALLER.
GAVALDI. m. ant. potro.
GAVALOT. m. Moneda francesa del temps de
Lluís III que valia € diners . Cavalol. Moneta sic dicta.
GAVAMENT. m. cavada. 1.
GAVAR. V. a. Estovar ó móurer la terra ab lo
càvach ó aixada. Caçar. Ligonizo, pastino, as, hu-
mum recludere. D Fér algun clot cavant. Caear,
Excavo, as. | Tràurer la terra de las minas de or.
£s(Ojif(ar.Effodio,is. I aixorbir. || excavar. Q naut.
Fér als taulons la cavitat que neoessilan quant han
de aplicarse k algun paratje convexo. Acopar, ca-
ror. Arcuo, sinuo, as. I ant. ribotejar. J v. n. Anar
algunas cosas pnifundisanl y pudrint la carn. So^
carar, earar. Sinuo, permeo, penetro, as. || met.
Reflexionar, pensar interiorment. Carar. Altius
meditari.
CAVAR roüM) ó i?f DiKS. ff. RNroxBiR. | mel Disr
córrer profundament, penetrar mòlt. Profundirúr^
profwdar, akandar. Percalleo, es, funditusper^
pendere.
GAVARIOTA. f. Nom de una secta musulma-
na, que nega que Déu biga enviat profetas. Cavm-
ri§Ui. Cavarigta, m.
GATATy DA» p. p, «MMb. Gif«t«i•
GAVA¥L. m. ant. caball.
CAVERNA, f. Gran cova ó cavitat en la terra i
en alguna roca. Carfma. Anlrum, i, caverna, ae. |
anat. La profunditat ó concavilat que fà la matèria
ò posterma en las llagàs ó fcridas. Caverna. Sinus,
us. Q Entre gitanos, casa.
GAVERNETA. f. d. Carfrnífa. Cavernula, ca-
vernacula, íc.
GAVERNÓ8, A. adj. Lo que tè mòltas caver-
nas. Cavernoso, Cavernosus. |j med. Se diu de lai
llagas ó feridas que tenen cavernas. Cavernoso, Ca-
vernosus.
GAVERNOSITAT. f. p. u. Qualitat de caver-
nós. Cavernosidad. Antri ambitus.
CAVIL•LACIÓ, f. La acció y efecte de vavil-lar.
Cavilacion. Cavillatio, nis, cavillatns, us. U Reparc
ó dificultat de poca monta. QuisquiUa. Quisquilis,
arum. |{ sofisma.
CAVIL'LACIONETA. f. d. Cavilaeioncilla ^
cavilacioAcita, Cavillula, ap, cavillulum, i.
CAVIL-LADOR, A. m. y f. cavíl-lós.
GAVIL-LAR. V. a. Fi\ar la imaginació en va-
nas subtilesas. CavUar, Cavillor, aris.
GAVIL-LÓ8, A. adj. maniítich. || Inquiet, im-
pertinent, enredador. Caviloso. Cavillator, cavilla-
bundus. I Dit de las cosas fetas per las personas
de dita condició. Cavihso, Subdolus, fraudulen-
tus.
CAVnL-LOSAMElilT. adv. m. Ab cavil-lació i
engany. Cavilosamenic, Dolosè, fraudulenler, cap-
tiosè.
GAVIL-L08ITAT. f. p. u. cavil-lació.
GAVILLA. f. Planta semblant al panicart. f«<
rilla, Eringium, ii.
CAVIRÓ. m. CABiRÓ.
CAVITAT, f . L' espay vuyt en los cossos. Co-
ridad, Cavitas, atis, ca\-us, cavum, i.
CAVO. adj. En la cronologia més de 29 dias.
Caro. Cavus.
GAVORCA. f. ant. cova.
CATAFABA. f. Planta indiana que s' enredi
com la eura. Catfakaha. I^ajafaba, ae.
GATAN. m. Planta de Indias mòlt bona pen
fluixos de sanch, mal de caixal elc. Cayaii. Herbi
sic dicta.
GATAlimA. f. Nom de la segona dinastia delí
re\sde Pèrsia. Caifanida, Gajanidas, ve,
GAVANITAS, Y GAT ANS. m. pi. Ceria MCtl
de heretges. Cayanos, cayaNÍías. Cajani, orum.
GATÀPIA. f. Certa herba del Rrasill, la arré!
de la qual matxacada, y pre:>a ab aygua diubei
que resisteix al verí de las serps etc. Tay^pM
Herlia cajapia.
GATCHJDA. f. La acció y efecte decàurer. C•i•
da. Collapsio, nis, lapsus, us. g La llargària de li
tela. cortina, capa etc. Caida, Aulieorum longil»
do. II CtLPA.
ANAR DE CATGÜDA. fr. met. fam. ANAR Al lAIZ. 1«
GATCHIT, HA» p. p. CúUo. Ctsvs. | adj. acl.
GBB GATAIA
Deixat, desgairat. Desmazalado, desmadijado. Lan-
gaidus, iners.
GAYLAR. V. n. ant. callar.
GATMAlf. m. Animal anfibi de Indias, espècie
de llangardaix mòlt semblant al cocodrillo, encara
qne mès petit. Caymam'. Lacertns instar crocodili.
I met. Qui afecta prudència per sos intents. Cai-
man, redomado. \eterator, versipellis. {| ter. bràs-
SBl. 1.
GATHENT. m. gitouda.
GAYRAT. m. arq. Fost que atravessa diagonal-
ment de una carrera à altra en los ànguls entrants.
Cuadral, Ex angulo in angulum diagonaliter trans-
versa trabs. y pi. Las bigas menors qué surten del
caballet de la teulada. Asnas. Tigna, orum.
GAYRE. m. Cantó ó àngul exterior que forman
dos superfícies. Esquina, Exterior angulus.H ant.
QUADRO.
EN CATRB. m. adv. EN QUADRO.
GATHELL•.m. catre. 1. || Perruca postissa que
imita y supleix pel cabell natural. Cairel. Ca-
liendrum, capillamentum, i. || ant. fletxa. || Es-
pècie de saeta de fusta cremada y cuadrada. Cua-
drillo. Hissi le telnm quadrom.
GATEÓ. m. Rajola quadrada. Baldosa, ladrillo,
cmadrado. Quadratus later.
CAIAUNT. pron. ind. ant. cada hu.
CE.
:. interj. eu. || Veu pera imposar silenci, xi-
Tox. n Nom de la lletra C. Ce. Ce.
CEBA. f. Planta de regadiu, de la alsària de
d«s ó tres pams, las fullasfistulosas, la cama estu-
fada del mitj, y remata en una espècie de panotxa
globosa. La arrel es una cabessa del mateix nom,
formada de varis grills ò capas tendras y sucosas,
de UQ olor fort, acre y. picant. Cebolla. Caepa, s,
oepiam, ii, c«pe indecl. || Ciutat deLigúria. Ceba.
Cebft, 86.
GBBA MARINA. Planta silvestre que*s fa en las
platjas de mar y en las montanyas; té las fullas de
un vert bonich, amplas y sucosas, la cabessa sem-
blant à la de la ceba comuna, composta de mòlts
grilla que's divideixen en tres capas ben distintas;
primera de tels mòlt prims, foiiàceos, sechs y
bUuichs; la segona de grills esposos, molsuts, vis-
eoaos, mòlt acres y amarchs; la tercera de no de-
Hirroilats, poch espessos, viscosos, blancbs y mu-
silaginosos. La medicina sols usa dels de la segona
capa, que aplicats à la pell la inílaman mòlt promp-
te, y en allas dosis obran com los verins narcótichs
acm; es contra las feriduras passivas, y exerceix
«na influència estimulant mòlt notable en la secre-
eíò de las membranas viscosas; y T us dels pre-
parats de aquesta planta produbeixen grans ven-
taijas pera la curació de la tisis pulmonar. £&-
«íkh uMla albarrawi. Squilla, se, scilla mari-
lOMO I.
GEC 8i6
CEBA sicoTRÍ. Such estractiu rehínós que*s trau
de mòltas plantas exóticas. Aloe sueotrino ò ioco-
trino, acíbar. Soccotrina, ae, aloe succotrina.
CEBAS. Joch de noys en que comunment s' assen-
tan alguns en terra, cenyint ab los brassos cada bu
al del sèu devant, formant com una cadena y dos
que estan drets fent V un de amo y V altre de
comprador provan alsar al de devant. Arrdneate,
nabo, arrdneate, eepa, Ludus cepa vulgò dictus.
pÉR MENJAR ó ROSEGAR CEBA. fr. mot. fam. Fér
rabiar ó mortificar à algú. Haeer morder el, 6 del
ó en el ajo d wio. Alicui molestiam crearé.
QUI VEN ó CULTIVA CEBAS. CebolUro. Caeparius, ii.
GEBADOR. m. pint. Lo cuadro que represen-
ta vàrias espècies de aucells. Cebaeero, Avium pic-
tura, diversiorum.
GEBALLOlfS. m. pi. Cuchs que s' engendran
dels ous de las moscas etc. en la carn. Cresa, In-
sectorum semen. || adv. ant. desprès, k las ho-
RAS.
CEBAMA. f. aum Cebollon. Caepa grandior.
GEBETA. f. d. Cebolkia. Gsepula, pallacana, se,
gethyum, ii.
GEBÓ. m. Tot animal encebat, perquè sia mès
tendre y gustós. Se diu especialment del porch y
y bous de Galícia. Cebon. Saginatus vitulus, por-
cus etc.
CEBOLLAR. m. Lloch plantat de cebas. Cebo-
llar. Caepina, ae, c^petum, i.
GEBOLLÍ. m. Llavor de cebas. Cebollino. Cíe-
pae semen. H Planter de cebas. Cebollino. Caepi-
na, ffi.
GCBOLLUTy DA. adj. Se diu de las plantas y
flors que tenen cabessa com las cebas. Cebolludo.
Capitatffi, caparia plantse.
CEBRIÀ, n. p. de home. Cipriano, Cebrxano,
Cebrian. Ciprianus, i.
GEGADERO. m. Ferro corb, al que en los cot-
xes y galeras se lligan los tirants de cànem ó cuy-
ro assegurats en la retranga, y serveixen pera fér
recular lo carruatge. Cejadero. Retinaculum, i.
GEGA. f. Mesquita de moros en Córdoba, ahont
anavan ab la mateixa reverència qne à Meca. Ceea.
Mahometanorum fanum Cordubse structum.
ANAR DE CECA EN MECA. fr. mot. fàm. Anar ociosa
è inútilment de una part à altra. Andarde Ceea en
Meca. Hac illuc vagari.
HAVER CORREGUT LA CECA T LA MECA T LA VALL Dt
ANDORRA, fr. met. fam. Sèr algú mòlt experimen-
tat y astut. Ser muy corrido. Expertum esse.
GEGEAR. V. a. Pronunciar la S com C. Ceeear.
C pro S efferre, pronuntiare. || Parlar sonant la S
de modo que sembla una espècie de xiulet. Ceeear.
Sibilando loqui. Q Pronunciar ce ce pera cridar k
algú. Ceeear. Blandè compellare.
GEGEO. m. La acció de ceeear. Ceeeo. S et C
inversió. || Espècie de xiulet en la pronunciació
de algunas lletras. Ceeeo, Sibilus blandè ore eixi-
tus.
45
Si6
GED
DIGGIONÀfil
GE6
[y A. m. y f. CEGO.
GEGINA. f. Carn salada, aixula y seca. Cecina,
Salita indurata caro.
GEDAR. V. a. ant. Apaciguar, tràurer los in-
conveiiiiMits ó abusos. Quiiar, cartar, renMver, Pro-
pel lo, rejício, anteverto, is.
GEDÀS. m. Instrument compost de un riscle
rodó y una tela comnnment de cerdas pera passar
farina ó colar líquits. Cedazo. Incerniculuni, i,
excussorium cribrum. || Lo que serveix pera pas-
sar perlas, pedras preciosas, etc. QuUatera. Dimen-
sorium unionum cribrani.
PAssii PBL cbdís. fr. Separar ab ell alfarina
del sagó, ó las partículas de altras matérias, de
modo que que<len las grossas sobre la tela y las
potilas caygan sota. Cerner, Cribro, as. I met. Exa-
minar mòlt los fets de algú. examinar la concien'
eia de alguho, OcTulta investigaré.
véi:rrr per l'NA Tl•Lk DE (JíuAs. fr. fam. Signi-
fica judicar de las cosas no com són en sí, sinó del
modo que las presenta la preocupació. Ver ó odi-
vinar por tela de cedazo. Alieno, adverso animo ju-
dicaré.
CEDAMEK, A. m. y f. Qui fa ó ven cedas-
sos. Cedacero. Cribrorum artifex, venditor. || mani-
FASSER.
CEDA88ERIA. f. Botiga, abont se fan ó venen
cedassos. Cedaceria. Cribrorum, subcerniculorum
taberna.
GEIIA88ET. m. d. Cedacilhy cedaeito, eedazue-
lo, Cribellum, i, |)arvum, minus incemiculum.
GEDIBLE. adj. for. Lo que *s pót cedir ó do-
nar. Cesible, Cetlibilis.
CEimi. V. a. Donar, transferir à altre alguna
cosa« acció ó dret. Ceder. Cedo, concedo, is. | Do-
narse per vensut. Ceder, Cedere alieu i in aliquo,
berbam dare, porrigeit». | v. n. Subjectarse. Ce-
der, Alicui se snbjicere, manus dare. || Resultar
alguna cosa en bè ó mal de algú. Ceder. In com-
modum vel íncommodum alicujus cedere. | Qm-
cedir alguna cosa que repugnava. Ceder, Cedo, is,
voluntatem remittore. || Xenguar lo rigor de algu-
na ca^, cuni lo vent, la febra, *l fret. .V^ii^H<ir,
ceder, hnjar, mitigar, Remitto, imminuo, is, miti-
go, as. I En las empresas, afluixar V ardor ó em-
penyo, ff/ur, Cetto, is.
fír cEniR. fr. Fòr condesi'endir ó mudar d^ dic-
lamen à algú. Blaikdear^ doblar, Alterius animum
ílectere. converlere.
CEDIT, DA. p. p. Cedido, Cessus.
CEDBÍv na. adj. Lo que es de cedro 6 li per-
tany. Cedniko, Cedrinus. cedreus.
CÉDBIA. f. Goma ó licor que destil-Ia 'I cedro.
Cedria, Cedrium, iHHlreum, i.
CEDRO. m. Espècie de pi de las Indias mò\X
alt, frondós y fragant, sempre x-ert, y sa fusta
diuhen que no 's corca ni pudreix. Ceér*, Cedms,
i, Ui>ii, a*.
LA rtiTTA DEL GiMO. Céitíde, C«drÍ5, idís.
GEDEON. m. Vall y torrent entre Jerusalem
r vall de las olivas. Cedron. Cedron indecl.
CÈDULA, f. Tros de paper escrit ó per escrfi
rer, vale ó paper de obligació. Cèdula, Scbedul
8B, chyrograpbi caulio.
CÈDULA DE PREEMLNÉNCiAs. La quo *s dòna k alj
per haver servit mòlts anys en sòn ofici, consei
vantli 1 salari, honors y facultat pera concérrer
ells sempre que vulla. Cèdula de preemineneiaM,
muneris, ofiiciis pra^rogativa.
CÈDULA INTRODUCTÒRIA, for. PoticiÓ Ó IDeilN
rial. Libelo introductor io, Libellus, i, supplicatií
nis.
CÈDULA REAL. Dcspaig del Rey, ab lo qual i
concedeix alguna gràcia, ó 's pren alguna pro?
déncia. Cèdula real, Regium diploma.
GEDIJLA88A. f. aum. Cedulou, Tabella m^
publicè proposita.
GEDULATGE. m. Lo dret de las cédulas. 0
dulaje. Pro rescriptis excipiendis vectigtl.
CEDULETA. f. d. Cedulilla, Schedala, », pii
tacium, ii.
CEF. m. CEFO.
CEFALEA. f. ant. xigranta.
CEFÀLICA. f. anal. Vena superior del bra
dita així per havérse cregut que treya la sanch d(
cap. Cefúlica, Cephalica vena.
CEFÀLICH, CA. adj. Lo que pertany al ca]
Cefúlico, Cephaheus, ceplialicus.
CEFALLÒ8, A. adj. balrucient.
CEFALÓNICH, CA. adj. Lo natural de, y I
pertanyent à la isla Cefalónia. Cefalonio, Cepballi
nes, um.
CEFEU. f. Gonstel-lació celeste, (kfeo, Ce|
heus, i.
CEFO. m. Espècie de mona bermella, las ni
mel las de blau de cel, la panxa blanca y laa poll
negras. Cefo, cepo, cebo, celfo, ckibor, Cephns, i.
CEGAIXÓS, A. adj. Qui té habitualment k
ulls carregats, bermells y plorosos. Cegajam^ m
gato$o. Lippus.
CEGAMENT, adv. m. Temeràriament. Ctifi
mente, ú ciegat, alueinadameute. Cscè, temeré, ii
consultè.
CEGAR. V. a. Lle\'ar la vista. Cegmr, Gboc
exoculo, as: caMrum reddere. ) met. Ofuscar Y en
teníment ó la llum de la rahó *ls afectes y pti
sions desordenadas. Cegar, Mentem caccare, exca
care. || Tornarse cego. Cegar. Ca?cutio, is; liuiiii
bus. oculis orbari. | Tapar, tancar. Cnrar. Intar
c*udo, obtrudo, is.
CEGAT, DA. p. p. CegaAo. Exoculatiis.
CEGO, A. m. y f. Qui no hi veu. Ciefo. €m
COS. i. oculis raplus, lumine cassos. | mel. foam
hit de alguna passió. Ciego. Animo c«cas. | Cot
riola ó motro sens polilja. fíe^o. Cochlea, c
À cRtiiS. m. adv. ccgahixt.
àSktL i ciGAS. fr. hm. Anar i «Ib clnelM. in
dar ciegamenu, C^cutio, is.
CEL
GATAIA
GEL
817
CEGOS Ó E!V li TEtll DELS CEGOS QUI NO TÉ
uk9 QTB un tLL B8 RET. loc. fam. Denota que entre
mòlts que tenen algnna falta, lo qui la t^ un poch
menor aventatja als altres. En la tierra de lot rie-
^oi il tuerto ($ rtif, Cserorum in pàtria colitur
pro principe luscus. Inter indoctos semidoctus pro-
imtnr.
LOS CEGOS IfO DISTINGEIXEN DE COLOIS. fr. CADA HU
DE 8ÒN OnCI.
■ÒLT CEGO ES, Qri NO HI V6v PEt UNA TELA DE CE-
DÍS, ref. met. fam. Denota 1 poch coneixement 6
perspicàcia de qui no entén las cosas mès claras y
fàcils. Harto eiego es el que no vé jHír tela ie eeda-
so. Qui nil cumque vidot per cribrum , oecus
abundè est.
QUALSEVOL CEGO HO VÉU. loc. fam. Denota la evi-
dència de alguna cosa. Em lo verd un ciego. Vel
c»co perspicunm.
sia CEGO. fr. met. No enténdrer bè ó desconèi-
xer las cosas per ignorància ó per passió. Ser cie-
fo, tener eataratas. Mentem excan^are, rationem
pnppedire.
SOMUVA \ CEGO QUE VETA, T S0V1AVA 'l QUE CtE-
TA. Denota la facilitat ab que mòlts creuben con-
aegnir lo que volen. Sohaba el eiego que veia, jf
tomaba lo que queria, Sabini quod voiunt som-
niant.
CEGONTA. f. Ó GEGONYAL. m. Perxa en-
caixada sobre un puntal pera tràurer aygua de al-
guns pous. Cigonal, eigüenal, Pertica putealis. I
aOONTA.
GBGÜEDAT. f. Privació de la vista. Ceguedad.
tocitas, atis. H Passió que ofusca la rahó. Cegue^
ied, alueinaeion, alucinamiento. Mentís, anime
cBcitas.
CSBOUEJAR. V. n. Escursarse la vista. Ceguear.
Oseotio, is.
GBOUEJAT, DA. p. p. Cegueado. Oecutatis.
CBGUERA. f. Gran defecte ó privació total de
li ^riata. Oguera. Oecitas, atis. U Fal-lera, ó gran
aleióà alguna cosa. Mania, tema. Exòtica voluntas.
L. f. ant. CEGCEDAT.
\ A. m. yf. d. Ceguezuelo, eieguezue-
lo, tfo, f7/o, cico, Gseculus, i.
TAT. f. ant. ceguedat.
iw m. Arbre de Indias mòlt alt y coput,
fà nnas tavellas mòlt grans, amplas y plenas de
una llana de la que s* acostuman fér mocadors,
matalassos y coixins, però mal sans per la dema-
aiada ardéncia de la llana. Són fruyt es rodó que
'a divideix en vàrias parts iguals. De ell se *n
trinben tots los recaptes de escriurer. Ceiba, Zey-
Ima, i.
H Xfill
m. L* orbe diàfano que circuheix la terra.
fSsIo. CcBlum, i. D La glòria celestial. Cielo, Glò-
ria» tt, «Bterna beatitudo. || La atmosfera. AdmÓM-
fèrm^ eíé/o. Athmosphera, «b. || Déu ó sa providén-
tUL Cielo, Deus, i, divina providentia. || Clima;
WA '• dia: Espanta té bon cbl. Ciel<f, elima. Tem-
peratura, », ccalum, i. I La cuberta de algunat^
ooeas; així *8 diu: lo cel del llit, del cotxo, etc.
Cielo, Tectum, i, lectí vel rbeds umbella. y prou.
AQUELL.
gel aOGENT i LA VESPRADA, LA FLtJA 81 N*B8 ANA-
DA, ref. Que 's pren en sentit literal. Arreholes de
la noche, d la manana son soles. Nocturnus fulgor,
matutínum pronuntiat solem.
CEL ROGENT AL DEIATf, LA PLUJA lA ES AQUt, ref.
Que *s pren en sentit literal. Amboles de la manama
d la noche son agua. Matutinus fulgor , noctumam
nuntiat pluviam.
CEL ROGENT, PLUJA ó VENT. rof. Que s' euteueu en
sentit literal. Aurora ruhia, ó viento ó lluvia. Yel
ventós aurora vehit rubicunda, vel imbres.
AGAFAR LO CBL AB LAS DENTS. fr. met. DCUOta '1
gran enfado que algú ha rebut ab una cosa, mani-
festantho ab demostracions exteriors. Tomar el eie-
lo con las manos. Ccalum, Divos obtreclare.
ANARSEN ó PUJAR8BN AL CBL. fr. met. Salvafse.
/r, volar al eielo. Ad coslum c^nvolare. || met. Se
diu del qui ha desperdiciat sos béns ó hisenda.
Irse eomo la sal en el agua. Alicujus bona dissipa-
ri. n met. Se diu del qui ha fét alguna empresa y
s* hi ha tornat pobre. Caerdecabeza. Sorte premi.
RAnAT oviNGUTDELCBL.fr. PTodigiós, exccMeut.
Bajado , venido del eielo. De cqbIo demissus , de-
lapsus.
GUANTAR LO GEL. fr. met. Pera denotar que ^s
concedeix ab virtuts y bonàs obras. Ganar , eom'
j^ar, conquistar el eielo. Coelum virlutibus compa-
raré, assequi.
ESGUPiR AL CEL. fr. met. Procehir contra de algú
ab medis que 's converteixen en dany propi. £V
ctipír al eielo. Temeré aliquid aggredi.
ESTAR EN LO CBL. fr. met. fam. Estar libre de tota
molèstia. Estar en la glòria. Pace, felicitate frui.
Ml'DAR DE CEL. fr. >UDAR DE CLIMA.
PENSARSE TOCAR LO CBL AB LO DIT. Se diU del ho-
me vanitós que *s créu tenir un mèrit mòlt supe-
rior als altres. Engreido eomo un gallo de cortijo:
pensarse tocar el eielo eon el dedo. Sese súper alios
inaniter extollere.
QUI AL CEL ESCUP i LA CARA Li CAU. ref. Quien al
eielo escupe en la cara le eae. Qui spuit in ccslum,
subit ore cadentia sputa.
SEMBLAR UN CEL. fr. pera denotar que algun tem-
ple ó algun altre lloch causa mòlta satisfiíooió, per
estar mòlt il•luminat ó adornat, ó per havèrhi una
gran música, etc. Estar hecho un cielo. Splendore
ematu eminere, micare.
Si 'l CEL CAU k TOTS NOS ATRAPARÀ SOTA. loC. fam.
ab que 's redargüeix al (|ui posa condicions de dup-
tes impertinents. lYsieae el eielo y nos coge deba-
jo ? Sí el eielo cagera se eogerian mueheu eogujadas.
^Quid 8i nunc coelum ruat ?
vEMR ó RAixAR DEL CBL. fr. peTO dcuotar que al-
guna cosa es mòlt bona. FfRir ó hajar del cieto. De
ccdIo labi, delabi.
9f8
GBL
DICaONàRI
CEL
* vÉsTBif AL CEL. loc. fam. ab que *8 despréeia lo
que latre din. VéU al cielo , al rollo , é fasear,
Apage, abi.
vÉüEER LO CEL OBERT. fr. Presentarse una ocasió
favorable pera eixir de algun apuro. Ver el eklo
akierto ó he ciehi abiertos. Inopinatam spem afful-
gere.
VOLER PÜJIR àL cel i DESPIT DELS SANTS. ÍT. ab
la que 's reprèn à una persona empenyada en lo-
grar sos desítjs y sa voluntat justa ó injusta. Quie^
re mipadre Mwnoz (o çim no quiere Dios, Rem inu*
tilem postularé. || Sér imprudència , voler un im-
possible ó lograr lo fi sens los medis proporcionats.
Qaerer eubir al eielo iin alas ó sin escaUra , ó dar
Mia punada en el cielo. Impossibilia tentare, altio-
ni te ne quoBseris.
GELADA, f. Armadura antfgua del cap. Cela-
du, easeo. Cassis idis, galea, ». || ant. Emboscada.
Celada, Insidi», arum. | amagatall.
fSELADABIENT. adv. m. amagadament.
GELADETA. f. d. Celadilla. Insidie, amm.
GELADOR. m. Lo qui vetlla ó cela per la con-
servació del orde y bon gobern. Celadòr, Curator,
monitor, is. || En las congregacions y altres cossos
lo qui cuyda de que 's cumplan sos estatuts. Cela-
dòr. Monitor, curator, is. || En las escolas lo qui
enyda que 's guarde silenci. Celador. Gelater, is.
GELANTES. m. log. Segon modo indirecte del
sil-logisme en primera figura; consta de una pro-
posició universal afirmativa entre dos negativas.
Cekmtes. Celantes, is.
GELAR. V. a. Amagar, ocultar. Celar, encubrir^
ocultar. Tego, is, celo, as. || Procurar ab cuydado
la observància de las Ueys , obligacions ó encàr-
rechs. Celar. Vigilo, as, promoveo, es. || Observar
ab atenció 'Is movimens y accions del qui 's té re-
cel. Celar. Observo, as.
GELAT , DA. p. p. Celado. Gelatus.
GELDA. f. V aposent del religiós ó religiosa en
sòn convent. Celda. Cella, ae.
GELDETA. f. d. Celdilla, eeldita, Cellula, se. ||
f. bot. Cada un dels vuyts que ocupan las llavors
en las capsas, los grans en las tavellas, etc. Celdi-
lla. Cellula, ».
GELEBÈRHIM, A. adj. sup. Mòlt cèlebre. Ce-
lebèrrima. Celeberriraus.
GELEBRAGIÓ. f. La acció de celebrar. Cele-
hraei4m, Gelebratio , nis. || Acceptació , aplauso.
Aplauso, aclamaoion, celebracion. Aceptatío, accla-
matio, nis.
GELEBRADÍSSIMi A. adj. sup. Mòlt celebrat.
Ctlebradisimo. Geleberrimus.
IZLEBRADOR, A. m. y f. Lo qui celebra ó
aplaudeix. Celebrador. Prcsdicator, plausor, is.
GELEBRANT. p. a. CeUbranu. Celebrans. |
m. Lo sacerdot que diu la missa. Celebra^. Rem
divinam faciens; sacrum peragens.
GELEBRAR. V. a. Akbar, encaréixer. Aplau-
iirf celebrar^ encart^^r, Uudo, pr«dieo, as» plav-
do, is. I Reverenciar, venerar solemne y pública-
BMnt los misteris de la Religió y memòria dels
Sants. Celebrar. Celebro, concelebro, as ; festum
agere, colere; culta veneratione prosequi. || Fér so-
lemnement y ab los requisits necessaris alguna
funció ó contracte. Celebrar. Ritè , solemniter ce-
lebraré. II Dir missa. Decir misa, celebrar. Celebro,
as, rem divinam facere, sacrum peragere.
GELEBRATy DA. p. p. Celebrada, Pnedicatus.
GÉLEBRE. adj. Famós, cèlebre. Clams , cele-
bris. I Festiu , xistós , que té agudessas agrada-
bles. Cèlebre. Festivus, lepidus, facetus.
GÉLEBREMENT. adv. m. Ab celebritat. Ce-
lebremente. Facetè.
GELEBRITAT. f. Fama, renom ó aplauso. Ce-
lebridad. Celebritas , solemnitas , atís. || Solemni-
tat ab que's celebra alguna festa ó succés. Apara-
tOy celebridady pompa, solemnidad, fausto, mo^nt/l-
cencia, magestad. Apparatus, us, magnificentia, a;.
GELEBli. m. Mesura de grans , que conté la
duodécima part de una fanega. Celemin. Modius,
ii. H La quantitat que cap en una de ellas. Celemin.
Modio contenta portio.
GELERAGH. f. Herba medicinal de un pam de
alsària, sens cama, que produheix la llavor en las
fullas, y 's cria entre las rocas y paratges obachs.
Doradilla. AspleniumceIerach,scholopendrium, ii.
GELERAT, DA. adj. malvat.
GELERITAT. f. Promptitud, prestesa. Celeri-
dad. Celeritas, maturitas, atis.
GELE8TE. adj . Lo pertanyent al cel, ó à la glò-
ria. Celeste. jSthereus, supernus, siderevs, cosles-
ti6. II De color de cel. Celeste , ctrúleo , de color de
«te/o. Caemleas, coslestís. || poét. Lo que pertany
al cel. Celestial, celeste. Supernus, sidereus, letbe-
reus, ccBlestis.
GELE8TIAL. adj. celeste. || met. Agradable,
perfecte, deliciós. Celestial. Gratum, perjudicum.
GELESTIALMENT. adv. m. Per disposició del
cel. Celestialmmte. Divinitús. | Perfecta, deliciosa,
admirablement. Celestialmente. Amcenè, gratè, ju-
cundè.
GELIAGA. f. Vena que porta la sanefa al ven-
tre inferior. Celiaca. Cssliaca artèria. || med. Fluix
de ventre en que surt lo quilo junt ab los escre-
ments. Celiaca. Caeliacus fluxus.
GELIAGH, GA. adj. Lo qui pateix de celiaca.
Celiaeo. Cseliacus.
GELIÀBiDRIA. f. Herba de fullas menudas y
arrahimadas, la llavor de la qual sòn uns grans
rodons. S' emplea en los guisados. Cilantro , cth-
laníro. Cor^andrum, i.
CELIBAT, m. L* estat de solter. Celibato. Ce-
libatus, us, caelebs vita.
GÉLIBE. m. Lo qui no ha pres estat de matri-
moni. Celibato, eélibe. Agamus, i, ccelebs, is.
GÉLIGH. adj. poét. Lo pertanyent al cel. Celi-
co. ifithereus, supernus, sidereus, coelestis.
GELIDtenA« f* Herba que per qualsevol pul
GEN
GATAU.
CBN
8i»
qne's trenqne 6 talle sort un soch groch qae amar*
goeja. La flor es de quatre fullas, rodona y gro-
ga. GolondrtMj celidania. Chelidonia, m , chelido-
oimn, ii.
caEUER. m. ant. cbluse.
GELÍSTIA. f. La llum escassa que despedei*
leo las estrellas. Eeiplandor de las e$treüas, Side-
reus splendor.
A. pron. ant. aquell.
• f. La porció de pels que hi ha demunt
de la concavitat superior dels ulls de las perso-
nas. Cija, Supercilium, ii. Q La de fava. Ceja. Hi-
lam, i.
ciBHAESE LAS CELLAS. fr. Hiet. fam. Denota que
algú estudia mòlt. Quemarse las cejas, Enixè ad li*
teras incumbere.
ENTiE CELLAS. Entrccejo. Supercilium, ií.
GEL-LA. f. ant. celda. H ant. gambi a.
CZLLAJUNTy A. adj. Qui té las cellas unidas.
Csjijwíto, Contigua habens supercilia.
CELLER, m. Puesto pera tenir lo vi. Bodega,
Yinaria cella; vini proraptuarium. Q ant. tabeina.
GELLERER. m. ant. cbllbi.
. m. d. Bodeguilla, Yinaria cellula.
. f. d. Cejuela. Parvum, minus su-
percilium.
CELLUT, DA. adj, ant. Qui arruga 1 front en
senyal de enfado. Cenudo, cenoso. Turvus, tetricus,
volta. I Qui t^ las cellas grans. Cejudo. Superci-
liosos.
CELOBERT, m. L' àmbit 6 espay descubert que
's deixa en lo centro de alguns edificis pera donar
llnm. En 1* article pati 's dirà la gran diferència
que hi ha entre aqueslas dos veus. Patio, Iroplu-
viom» ii.
CBLfilTUT. f. La elevació y excel•lència deal-
gvua cosa. Celsitud. Celsitudo, inis. || ant. altesa,
MAJESTAT.
CZLTA. adj. que s' aplica al indivíduo de la
Gàl-lia céltica. Celta, Cella, s.
CZLTAS. m. pi. Los pobles de dita nació.
CelUu. Celt», arum.
CELTIBÉRIGH, CA. adj. Lo natural de ó per-
tanyent à Celtibéria. Cellihérico, celtiberio, celtibe-
n». Geltiber, celtiberícus.
CÉLTIGHy CA. adj. Lo natural de ó pertanyent
ab Geitas. Céltieo, Cellicus.
CEMBRA. f. Espècie de tambor àrabe usat en
la milícia de la baixa edat. Zambomòa. Tympanum.
CEUENTAR» V. a. ant. cimentar.
GEHEBiTIRI• m. Fossar, lo lloch sagrat ahont
B^ enterran los fíels. Cementerio, cimenterio, Cceme-
teriam, sepulcretum, i, sepulcralis àrea.
GENA. f. ant. Sopar. Cena. Coena, «. || Tribut ó
dret que's pagava en Aragó y Navarra per la taula
del rey, equivalent al que feya Castella anomenat
de Tanlar. Cena del rey. Ad regis mensam tribu-
Inm.
csiiAS pe AiséNGiA. Lo (|ue's pagava encara que1
rey no*8 trobés en los pobles. Cenas de etusticia,
Tributum sic dictum.
CENAs DE PRESÈNCIA. Lo quo's pagava pels gastos
ocasionats pel rey en sa permanència. Cenas de
presencia. Tributum sic dictnm.
CENA DEL SENTOR. Lo convít Últim quo donà Je-
sucrist la nit abans de la sua passió als Apòstols,
en la que instiluhí '1 sagrament de la Eucaristia.
S* expressa també ab lo sol nom de cena. Cena del
Senor. Coena Domini.
MÉS n' ha mort la cena, QUE NO n' BA CURAT AVI-
CENA. ref. que adverteix que '1 sopar mòlt es en
extrem perjudicial à la salut. Mas mató la cena que
curo Avkena, Opipara coena plus nocet, quam me-
dicorum artes sanant.
CENACLE Y CENÀCULO. m. La sala en que
Jesucrisl celebrà ï últim sopar. Cenúcuio. Ccenacur
lum, i.
CENADOR. m. ant. menjador.
CENAR. V. a. ant. sopar.
GENDAL Ó CENDAT. m. Tela de se4a ó de
fil mòlt prima y transparent. Cendal. Serica aut
byssina tela.
CENDERA. f. Filat pera agafar cunills, Uebras,
etc. Capillo, Cassiculus cuniculis, capiendis.
CENDRA, f. La pols que queda de las cosas
cremadas. Ceniza, Cinis, eris. Q pi. Los restos de
un cadàver. Cenizas, Cineres, um.
CENDRA CALENTA. CALIU.
CENDRAS BLA VAS. piut. Color blau, hcrmós, espe-
cialment pera il-luminacions, miniaturas y pintar
al temple. Cenizas azules, Lomenlum, i.
CENDRAS GARBELLADAS. Ccuizas garvUlodas, Cine-
res críbrati.
BLA DE CENDRA. PrimoT dia de quaresma. Miéro)-
les de ceniza. Feria quarta cinenim, sacrorum ci-
nerum dies.
ESTAR, GUARDAR, TENIR ENTRE CENDRAS. fr. fam.
Ocultar alguna cosa pera que no's descubresca.
Ocultar hajo cenizas. Sub cineribus habere.
FÉR CENDRA, fr. quc dcuota sèr lo primer dia de
quaresma, y així se sol dir: ^quant f£m cendra? Ser
miéreoles de ceniza, Feriam quartam cinenim esse.
POSAR CENDRA, fr. Practicar lo sacerdot en lo dia
de cendra la ceremónía de la iglésia, posant cen-
dra al cap dels fiels. Poner ceniza. Sacro cinere ca-
put inspergere.
REDUHiR k CENDRAS. fr. Dostruhir totalment algur
na cosa. Reducir d cenizas. Decinerescere, fundi-
tús rem evertere.
CENDRADA. f. Cendra de bugada. Cernada.
Lixivius cinis, cinis ex lixivio remanens. ] £m-
plastre de cendra y altres medicaments que'lis ma-
nescals aplican pera fortificar las parts macadas de
las cabalcaduras. Cernada, Cinereum cataplasma.
POSAR CENDRADA. f. Cubrir ab cendrada alguna
cosa, y regularment se diu quant s' aplica al ven-
tre de las criaturas. Aumadar^ encernadar. Lixivio
cinere cooperire.
tSf
I I
■ li
«
!•¥.«. pqrífirar I' or. plata y a1trp§
m^'taJU fn lo Kr'•wíl. Affndrar, Aurnm, argentam,
•^'•. í«ir>r»r^, ÍK"'' piirifl'-arfï.
CEIVDRAT, DA. [». |i. Affnirado. Purifi<*alas.
GEIVDKEJAB. v. n. Maní;*4««*jar la r<'ndra. Mti-
noMf/ir la f^fnizn. V/iwrt^ rnanibim ronirprian». y
Tirar h rolor iW ri^nflra. .S>r miififntOf r^níroío.
Cini•n•iim i'mí-.
CÉNDBEK. V. a, ffr. pamh^r fari\4.
CENDRER. rii. Urn\) \)H>*\ tW íil, qaeV pr/sa so-
lin* (li^ la I i na |H'ra |MHfuir l•ii^ada. C^rnadno, Co-
lando )i«ivioliriii*ijiii,
CENDRERA. f. lUl•l-h pnra pomr la condra. Cf'
vimo. Cirii•i-aríiirn, ií.
CENORÓÜ, A. adj. Ix* color de cendra. Oní-
rifiiln, rfin:ono, rnnrrrio, rfnizo. Cíncracpus, ci-
iirnmiíH. II CiiJMTl dl- cendra. Onizoxo. Cincrc
cffn.HpcrNiiK.
GENOROSA. r. l'Ianla de fiilias .Rcniblants a la
l'Uni, |HT iiiiH part vcrdas y pt*r la alira de color
de cendra. Ceni:n. Ciinita, se, ^'allinarea cunila.
CENEFA. r. IJÍNta de fusta 6 tela en la part
HiiiNTior del.s ilo.HMers, pí'ra adorno y pera tapar las
Il•lirreliiM de las cortinas. Cmrfu. lAmhm, i, fim-
liria. fascia. ir. || Llista de tela (|u(* tenen al niitj
alRiinns caslllas de diTerent color que la dels cos-
tats. Cenrfa. FaKcia niediíini planelm (N'cufMns. ||
I.' l'X t rem tle las ndms de difen'nl color. Cenefa,
Kímiïría. n\ línihus, i.
CENEO. r. niet. Diiihen los |)oelaH (pie en sòn
origen ton una dona anomenada Onís. Ceneo. Go-
niMis. i. II Kpitelo de Jiipiter. Crnro, Ceneus, i.
CÉNIA. f. ter. cJMv.
GENILL. ni. ant. Ilerlia tilosa que's fà en la ay-
gua eniliasHjida pt'r mòlt temps. VcrrfÍH, ova, nltga,
Vlga. le.
GENIT. m. fVWT.
GENOBI. m. anl. \ion^.«{tir.
CENOBIAL. adj.anl. monístic.u.
GENOBIARGA. m. \i\T.
GENOBITA. Ml. ant. mo>jo.
GENOBlTIGHt GA. adj. anl. voní>tu:h.
GENOFÉOIAR. f. pi. Feslas dels tattemacles,
i|ue ceteliran K^ heltreus ati .viian solemniíat. (V-
Hopfui^is. Scenopeisia. oruni.
CENOTAFI. m. Monument st^pulern I en menkW
I ia do al^un (vn^MMiíse il-lusln». Cfnoutfio, (>m>-
laphium. ii.
GENRA. r > deriva's, «fm^rv.
CENH. m. roniraote en «píeV transfereix to ilo-
mmi UI i I do una tinoa a un leiver. perai|ue ponv-
Il•lsca I* usde fru>i» quedant lo domini dinvte o
al(«ilial on pintor dol irausforiMit. que en lo d rol so
diu onfiíouMs: oMijcanis«' *l qui aivop»a la e^wros»-
sïo »v lra*l*'v * Inbutar al s^nxor diroiMo Of*rfa
pouMi^ annual on ro«^«noi\onK*nldol diMnini dins>
lo > nm>i>niponsii do la ulitiiat qno*s ooiloix: \ on-
cara i|iio svfom» i^adioa 4r ijiialiiH)» V fiaga 4o
onirada wm imdlM <|«a«iil9ii nMf«cl•\« «i cmk
DIGCIONAm GEN
tracto, DO es ife essència del cens. Cento. Geu
us. J Lo dret ü obligació del qni ha de pagar p
9Í4 de cosa concedida baix aqueixa carrega; y U
bf* la mateixa pensió. Censo. Jus percípiendi ca
nem, cànon annous. | cottracte. | evpamo
HO'T.
CENS AS sEífToiiïA WRECTA, f. Lo ceus enfilóol
quant la finca que s' estableix es alodial, y M r
cedent se reserva 1 dret de usar de fadiga, de
mar per rahó de domini y cobrar lluhisme seg
las circunstàncias en los traspassos siicct*9si
CVnso cor seiiorio directo. Gensus dominii directi
CE.NS AB SENYORIA MITJANA. foT. LO qUe'S pOSa
alguns paratges de Catalunya, especialment
Barcelona quant la finca ja està subjecta à on o
ab senyoria direcia, y es anexo al mateix qae'ic
cedent tinga dret à usar de fadiga, ó bè firmar
la escriptura del traspàs y cobrar pari del Uul
me, lo que s' explicarà mès extensament en V
licle sKNYORÍA. Censo con senorio mediano. Ceni
dominii medii.
<:en8 consicnatiu. Aijueli en que's reb unaqu
tital per la qual s' ha de pagar una pensió anni
ass<*gurani lo capital ab fincas. Censo roast^Mlí
Pensió pro pecunia accepta.
CENS i>E AYGiA. La pcnsió que pagan en Hadi
los amos de casa per la aygua viva. Censo de a§
Tributum ex aqua.
CENS ENFiTÉiTicH. Dret de exigir pensió ana
de aquell à qui s' ha trasladat lo domini útil de
guna finca, reservantse *1 domini directe. Cé
enfiléutico, Jus ex emphiteusi.
CENS EN NVA PERCEPCIÓ, for. Espécie de cens
fitéutich, conegut particularment en Catalun}
aproltat per una de sas constitucions municipali
al «lue van anéxos tres drets: lo de amparar àfi
cobrar las pensions, lo de firmar en las e8cri|i
ras dels tnispassos y '1 de usar de fadiga al úa
W de quoilarse la finca pel preu y pactes ab i
s' havia venut à altre. *S sol usar quant s* e
bleix una finca, en la qual ja hi ha senyor dírc
\ '1 número legal de mitjans, en aquells lerrilc
en que's p^nlen posar tres sen^oriasmiljanasifl
de la dirtH'ta. Empi^ró aquest dret de fadiga 8
lo |K>t u>;ir lo piTcepWr del dit cens en nnda p
ce|K*ío quant no ba esta I protestat pel últim
n>or mitja de la finca. Cfnso en nnéa pertepei
Consus nudaf porcoplionis.
CENS pERPETi 0. Imposícíó sobro lièns ímmok
ab oMipicio do no piHierloe: enai:enar sens cofl
xemont del son) or del cons. pera usar de dosi
cion<. que si^n: o quoilarso la finca pel mateix <
n dona un aliro. o porcibir la vintena paït
prou que <o 'n Irau. Censo ferpetwo, Ceosas p
pot nus.
«fNS «FpiniMF. Lo qno *> pót qnilar. CVaja
Awi^V .1 al fnírar. Expolib'lïs census.
CT>$ RGsrR\ ATU . .V jUcü oD quo '< lrmn:iíerpii
iImiíiü de algma cwa, rrs$>T^ani^ 'I drel de
1
CEN
CiTili..
CEN
tBl
gnna pensió aimual. Censo reservativo. Préservati-
vus census.
CENS VITALICI, p. ü. VIOLAR!.
GAMBGAR UN CI5S. fr. Iioposar segon cens sobre
de altre. Cargar un c^iso, Funduni censu onerare.
fVNDAi CENS. fr. Establir alguna renda bipote-
cant finca ó altres béns. Pwidar un censo, Censum
fundaré.
LO PERTANYENT AL CENS. CtHsal, y censual p. Ar.
Censnalis.
COENHAL. m. Contracte de venda que s' executa
entreveninl per part del comprador cert preu, y
per part del venedor una pensió annnal, abans del
5 y vuy del 3 p. 0|0, ab pacte de retrovendició,
que s' anomena de lluhir ó quitar, donantse c^t-
monment una espècie de bipoteca de alguna finca,
que responga del capital y pensions. No val lo
pacte de que *s pague anticipadament la pensió,
per estar prohibit per una constitució del papa
Fio Y. Censo, y censal p. Ar. Census, us. || Lo que
8* imposa sobre 'Is béns del comú. Juro, In regiis
Teetigalia jura.
CREAR UN CKNSAL. fr. Fundarlo. Crear un censo,
Censum fundaré.
LLUiiR ó QUITAR UN CENS\L. fr. for. Extingirlo,
tomar la meta ó capital deixant libre la hipoteca.
JUit»tr un eenso. Censum i*edimere, census caput
floWere.
?É!niUR UN CBNSAL. fr. ASCENSAR.
sÉR UN CENSAL. fr. mct. fam. Pondera 1 gasto
continuat de alguna cosa ; y així 's diu; un rellot-
ge 18 UN CENSAL. Ser un censo 6 un censo perpetuo.
Qnestnosam rem esse.
SI COHPRAS RES 1 CENSAL, NO 'n PAGUES MÈS DE LO
QUI VAL. ref. contra las usuras en los censals.
Cuando d eenso compraràs, paga lo juslo y no mas.
Com censum emas, noli plus justo solvere.
GEN8ALI8TA. m. Lo qui cobra ó té à sòn fa-
vor algun censal. Censalista, y censualista p. Ar.
Gensnarius, ii, censual is debitor.
GEN80E. m. Lo qui de orde del tribunal com-
petent examina obras literàrias. Censor. Censor,
castigator, is. || Entre 'Is romans magistrat que
vetllava sobre las costums, abusos é indecéncias.
Cem$ar. Morum censor, corre-ctor; moribus praï-
fectus. ] Murmurador, que sindica las personas ó
sas accions. Censor. Detractor, vituperator, is.
CEN80RI, A. adj. Lo pertanyent al censor.
CatMorio. Censorius.
CENSURA, f. Judici ó dictamen de algun es-
crit. Censura. Censura, 8b; judicium, ii. || Nota,
correorió ó reprobació. Censura. Nota, a;, insecta-
tíOy vellicatio, reprobatio, nis. || Ofici del censor.
Censura. Censura, ae, censoris munus. || Pena eccle-
auslica del foro exterior ab arreglo als cànons.
Censura. Censura ecclesiastica.
BXF08AR8I i LA CENSURA, fr. Surtir alguua cosa
on públích. Salir d la barrera. In censuram se
QO^ji^^'^ ceiuHir» se coainiittere.
CENSURABLE, adj. Digne de censura. Censu-
rable. Censura dignus, dignus notari.
CENSURADOR, A. m. y f. Qui censura. Cen-
surador. Censor, castigator, is. H Qui en tot té que
dir. Censurador. Censor importunus.
CENSURAR. V. a. Formar judici de alguna
obra. Censurar. Censeo, es; sententiam ferre, ju-
dicium facere. || Murmurar, vituperar. Censwrar.
Vitupero, as, detrabo, coarguo , is. || Reprobar,
corretgír, criticar. Censurar. Censoria virgula no-
taré.
CENSURAT, DA. p. p. Censurada. Judicatus.
CENT. m. CENTENAR. || uumcral cardinal. Cien-
to. Centum, indec.
CENT EN ROCA. fr. fam. XANGUET.
CENT EN ROCA T GUARDA LA ROSSA. rcf. Prométrer
mòlt y aténdrer poch. A't obra buena, ni palabra
mala : apuntar y no dar: mandar potros y dar po-
cos: cacarear y no poner huevo: gastar pastillas de
boca. Bona verba donaré, et nummos comprintn
re. Magna promittere, et nihil extricare. Hermo«
dorns.
DELS CENT LOS NORANTA NOU. loC. DCUOtE QUe
pochs s' exceptuan de allò de que 's parla, y co-
munment s' entén en mala part. San Mc^lút de
los vinos agudos treinta vecinos los veinte y nuevé
comudos. Yix unus integer.
CENTAURÀ. f. Planta de fullas mòlt verdas
semblants à las de la noguera. Centaura mayor.
Centaura, centaurea, febrifuga, as, centaureumei,
centaurium, ii.
CENTAURA MENOR. f. Planta semblant à la oren-
ga, la fulla com la ruda. ab unas floretas de color
de rosa, y de gust amarcb; ié mòlta estima, y
mès quant està seca la sua llavor que es semblant
à un gra de blat. Centaura menor , kiel de tierra.
Limnesium, libadium, ii, centaurum minus, chi-
ronia, snifrhoea, gentiana centaurium.
CENTAURE Y CENTAURO. m. Mónstruo fin-
git pels gentils, mitj home y mitj caball. Centau^
ro. Centaurus, i. || Una de las setze constel-lacions
australs. Centauro. Centaurus, i. || pi. Los pri-
mers habitants de Tessàlia. Centauros. Centauri,
orum.
CENTCAMAS. m. Insecte verinós, llarch y es-
tret , ab mòltas cametas als costats. EscolopendrOf
eientopiés. Centipes, dis, centipeda,sclopendra, ».
CENTCAPS. m. Herba ramosa que fa unas flo-
retas rojas y serveix pera escombras. Cabezuela.
Centum capità.
CENTÈ, NA. adj. nümeral ordinal. Centeno^
centésimo, centenario. Centessimus.
CENTELLA, f. Espurna, guspira. CkUpa^ cen-
tella. Scintilla, ». 1 poét. Llam. Centella, rayo.
Fulmen, inis, scintilla, x.
SÉR VIU GOM UNA CENTELLA, fr. fam. Sc diu de
qui té mòlta vivesa ó ingeni. Ser una cendra, ó ví-
00 como urna cendra. Celerem, promptum, CEpedi-
tum esse.
361
GEN
DICCIONARI
GEN
CENTELLAR. V. n. centbllbjib.
GENTELLATy DA. p. p. cnsNTELLEJAT.
CENTBLLEJAR. V. n. Guspirejar, espurnejar.
CentelUar, ehispear, centellar. Scíntillo, as, fal-
geo, refulgeo, es.
CENTELLEJAT, DA. p. p. CenUlUado. Scin-
tillula, aB.
CENTENA, f. ant. La companyia de exèrcit
que 's componia de cent homens. Centena, Centè-
narius.
CENTENAR, m. Lo numero de cent unitats.
Centena^ centenal, centenar. Centenarius numerus.
À CENTBNAS. m. adv. ab que 's pondera '1 gran
numero de alguna cosa. A cmtenares, d centenadas,
Majorem , mirum in modum ; ingenti numero.
CEVITENARI^ A. adj. Lo temps de cent en
cent anys. Centenario, Seculum, i, centum anno-
mm spatium. || m. La festa que 's celebrava de
cent en cent anys. Centenario, centenar. Festum
Mitessimo quoque anno celebratum; dies festi
elapsis centum annis.
CENTENELL. m. ó
f. Espècie de regla movible
que usan los fusters, picapedrers, etc. pera fèràn-
guls de totas espècies. Falsa escuadra. Norma, gno-
ma, (B.
CENTEBTER. m. Cert cordonet que divideix la
madeixa peraque no s' embolique. Cuenda. Fidicu-
la, SB, funiculus, loramentum, i. || ant. cbntubió.
CENTENO. m. ter. sègol.
CEVITÉSSIM, A. adj. numeral ordinal. Centè-
simo. Centessimus. || Un cent avo, una part decent.
Centésimo. Centessimus.
CENTILOQUI. m. Títol de un llibre de Ptolo-
meo, de cent locucions, conversacions, etc. Cfiili-
loquio. Centiloquium, i.
CENTIVIELLA. f. Lo soldat que vetlla en lo
lloch ahont li manan. Centinela. Vigíl, is, excubi»,
arum, vigília, e. | La persona que està de obser-
vació. Centinela. Speculator, is.
CBNTiNBLLA AVANSADA. mil. Soldat destinat à ob-
servar los moviments del enemich desde *1 punt
mès distant del cos del exèrcit. OndWla avanza--
da. Excubitor longè à castris positus.
CBNTiNBLLA PBBDrDA. mil. La que s* envia à re-
córrer la campana pera observar al enemich, que
està exposada à pérdrerse. Centinela perdida. Ex-
cubitor perículosior.
BSTAB DB, ó FÉE CBNTIIfBLLA. fr. Estar lo SOldat
guardant de fixo algun punt. Hacer 6 estar de cen-
tinela. Agere stationem, vigilias, excubias; inspe-
culis esse.
CENTIPUCAR. V. a. CBNTtPLICAB.
CENTÓ. m. Obra composta de mòlts versos ó
passatges y pensaments escuUits de mòlts autors.
Vè del llati, cento, nis, que pròpiament jsignifica
capa ó mantó ab mòlts remendos. Centan. Cento,
nis. I Obra de ingeni sèos mètode. Centon, cmsOy
farrago. Farrago, inis, mala congeríes.
CENTORB. m. pi. Pobles de la Tartària, ó Es-
cftia eui'opea. Cenlores. Centores, um.
CENTPEUS, m. CBXTCAMAS.
CEBITRAL. adj. Lo que pertany al centro. Cft-
tral. Centricus, centralis.
CENTRAT, m. Eo lo blasó globo imperial dias
de un ò de mítj círcul en forma de cinta, qne pas-
sa pel centro del globo. Centrada. Arcuatus.
CENTRE, m. CENTRO.
CÉNTRICH, CA. adj. Céntrico. Centricus.
CENTRÍFUGO, A. adj. fís. Lo que fuig ós'
aparta del centro. Centrífuga Gentrifogus.
centrípeta, f. fís Lo que busca ó s' enca-
mina al centro. Centrípeta. Centrípeta, se, quod
petit centmm.
CENTRO, m. Lo punt del mitj de una fignn
circular, lo qual dista igualment de tots los ex-
trems ó punts de la circumferència. Centro, pmio
céntrico. Centrum. i. I Lo fons de alguna cosa.
Centro, profunda. Altum, profundum, i, altiludo,
inis, profunditas, atis. || En las fíguras curvillneas
lo punt ahont se reuneixen los raigs reflexos.
Centro, foca. Focus, i. || fort. En unbaluart lo puat
de la gola, en que coroensala capital. Centro. Cen-
trum, i. II En la esgrima *1 punt en que segons li
situació y figura està la forma del có6. diUrs.
centrum, i. || En T àngul recte de la espasa lo nai-
xement del bras, y en V agut y obtús la muny»-
ca. Centro. Centrum, i. H mil. aquella part del
exèrcit ordenat que està entre la vanguàrdia y re-
taguàrdia. Centro, cuerpo de batalla. Media «MS.
exercitus centrum. || bot. Lo mitj de la flor, qae's
compon de flósculos units entre sí, formaoluiia I-
gura plana un poch con vexa. Diseo, eeiilro, Dis-
cus, i. II nàut. Sobrenom queadquereix la naufis
en una línea ó columna de altras navega preofr-
hida de la meytat y seguida de la allra. Cetn,
Intermèdia navis. || En las figuras polfgonas k»
punt en que's tallan las diagonals. Cenfro. Gei-
trum, i. II met. L* objecte ó fi que algú *8 propM,
com: lo mando es lo centro à que aspira la airiN-
ció. Centra. Scopus, i. || met. Lo que està ea mi^'
ó quasi en mitj de alguna cosa; així *s dia: lo oii-
TRO de la ciutat etc. Centro. Imbilicus, i | La
lloch en que hi ha abundància de aigua eon,
còm : Barcelona es lo centro del comers. CaUrs*
AÍDuens, tis, emporium, ii.
CENTRO DE BQUILIBRI PORSAT. PUDI ahOll eStí
col-locat un cos entre dos moUas que fan igual et*
fors pera dilatarse en direccions opoaadas, lo etfl
manté V equilibri. Centra de eguilibrio forzak.
iEquilibrii violenti punctum.
CENTRO DE GRAVBDAT. Lo puut, per ahont passaat
una línea vertical divideix lo cob en dos porcioai
de igual pes. Centro de gravedad. Ponderis puac*
tum medium, centrale; centrum, i.
CENTRO DE GRAvrTAció. Lo puut en quc s' eqai-
líbran las forsas de dos ó mès cossos que aeltti
mútuament entre sí, ja laits ea w aislema, é jl
CEN CATALÀ.
per efecie de la gravedat. Centro de gramtaeúm,
Gravitationis centrum.
CK.NTEO DEL ESCUT. En 1o bUsó '1 iiiitj del escot,
que representa *1 cor de un home de ahont dima-
na 1 valor y la generositat. Centro del escudo. Te-
ser» gentilitae centrum.
CENTao DE EOTAaó. Lo puni sobre que^s verifica
la rotació de un cos ó sistema de cossos. Centro de
rotoftoii. Rotationís centrum.
CERTEO DE ü?rA QüADEBKA. nàut. La líuea que en
lo pla de qualsevol de ellas divideix exactament
sa ÍSgura per meytat, en lo sentit de alt y baix.
Centro de tma cuaderna. Perticae nàutica; perpen-
dicular is linea.
CENTio DE voLUV. Lo de solidesa ó de figura
de tol COS. Centro de volúmen, Yoluminis cen-
trum.
CENTRO DIVISOR. Eutrc relIotgers es lo punt en lo
pla del rellotge, que representa 1 centro dçl mon,
y serveix pera dividir en graus la representació de
un círcul màxim de la esfera. Centro divisor, Punc-
tus divisorius.
CEÜTRO VÉLICH. uàut. PUNT VéLICH.
ESTAR EN sòíí CENTRO, fr. mct. Trobarse bè y
content en agun lloch ó empleo. Estar en su centro,
Lstè, tranquillè vita et munere frui; tranquillè
degere, agere.
GENTRON8. m. pi. Naturals de Gentray, ciu-
tat de Flàndes y sa comarca. Centrones, Cenlro-
nes, om.
GENTROSGÓPIA. f. mat. Tractat del centro.
Centroseopia, Centroscopia, se.
GENTUMVIR. m. Cada un dels cent y cincb
jutges que s' elegian en Roma, tres de cada una de
las trenta oi Dch tribus, destinats pera las causas pri-
vadas. Centumviro. Centumvir, irí.
GENTUMVIRAL. adj. Lo pertanyent als cen-
tamvírs ó à són empleo. Centumviral. Centumvira-
lis.
CKNTUBfVniAT. m. Lo cos ó junta dels cen-
tamvirs. Centumvirato. Centumviratus, us.
GENTÜPUGADARIENT. adv. m. Ab multi-
plicació de cent vegadas. Centuplicadamente, Cen-
tuplícatò, centuplò.
CENTUPLIGAR. v. a. Aumentar una cosa cent
vegadas. Centuplicar, Centuplico, as.
ITRA Y CENTÚRIA, f. Sigle ó espay de
eent anys. Centúria, siglo. Centúria, as, centum
anni, saeculum, i. [| En la milícia romana la com-
panyia de cent bomes. Centúria, Centúria, m,
CENTURIAT. m. Espècie de centurió. Centur
rionazgo, Centuriatus, us.
CENTURIÓ, m. En la milícia romana M capità
de una centúria. Centurion, Centúrius, ii, centu-
rió, nis. II Capità de las deu centarias de piquers
de una legió. Centurion, Primipilarius, ii, priml*
pilaris, is.
GENTIDOR. m. Espècie de faixa pera cenyir
lo COS. Cenidor. Zona, s, cingulns, i, prfficincto-
GER Í5S
rium, ii. H Qui cenyeix. Cenidor, PraBcinetor, is.
CENTIMENT. m. ant. clausura. || apreta-
MENT.
CENYIR. V. a. Rodejar alguna cosa à altra,
com la faixa al cos. Cenir. Circumligo, as, cingo,
evincio, is. J Abreviar, reduhir à mènos. Cenir,
Circueo, praBcingo, is.
CENYIRSE. V. r. Apretarse *1 cos ab alguna
corda, faixa etc. Ceiiirse, Se cingere, || Moderarse,
reduhirse en losgas(os. Cenirse. Parciús se gerere,
sumptibus parcere.
CENYIT, DA. p. p. Ceiiido. Accinctus, prae-
cinctus, parcus homo.
CEP. m. La planta que fà rabims. Vtd, cepa.
Yitiscaput; vinea, uva, ae. jj Trampa de fusta pera
agafar llops, guineus y altres animals. Cepo, De-
cipula, a>. II Instrument de dos fustas bastant gros-
sas, llarga» y quadradas, ab uns forats rodons pel
mitj pera tancarhi i coll, ó la cama del reo. CqNP.
Cippus, i. n Instrument pera devanar seda abans
de torcerla. Cepo. Troclea, ». ( La caixa de la es-
copeta ó fusell. Cepo, caja, Compages, is, compago,
inis; lignea catapultae.
cep rlanch. Planta perenne indígena, mòlt co-
muna en las bardissas y malesas; se troba en Mont-
serrat, Monseny y en los prats dels Pirineus. Brio-
nia, nuez blanca, Rryonia alba.
CEP DE PRESÓ. Grillo de ferro que's posa als peus
dels presos. Cepo, brete, Cippus, i.
CEP DEL íncora. uàut. Ccpo dcl ancla, Tignnm
cui anchora aíBgitur.
CEP PERA cremar. CepoTTO, Yiteus truncus.
DE BON CEP PLANTA LA VINTA, T DE BONA MARE LA
FILLA. ref. que aconsella elegir per muller una do-
na virtuosa, perquè de són bon exemple dependeix
la bona criansa dels fils. De hwna vid planta la
vina, y de huena madre la hija. yirtutem simílem
genitrix et filia gestant.
CEPÀS. m. aum. Cep gros. Cepon. Grandior vi-
tis caput.
CEPELL. m. La pell del cep. Césped, Corticu-
la, ffi.
CÉPIA. f. cipiA.
CEPTRE, m. cetro.
CEQUt. m. Moneda de or, que usaren los mo-
ros en Espanya, vuy corre en Venècia y altras
parts. Cequi, Aureus nummus africanus.
CÉQUIA. f. Rech ó canal de aygua. Àcequia,
Corrugus, i, incile, is.
FÈR cÉQüiAS. fr. Àcequiar. Incilia facere; incili-
bus intercidere.
PARATGE AHONT HI HA MÒLTAS CÉQÜIAS. Acequial.
Incilibus interruptus locus.
QUI FÀ ó cuTDA cÉQUiAS. Accquiador, aeequiero.
Incilium curator, artifex.
CER. m. Espècie de ferro que templat adqui-
reix mòlta duren; es mòlt trencadís y capàs de
un bermós poliment. Acero. Gbalybs , ibis , ferri
nucleus.
I«f
cct
bíf£»JíàU
'r«4 «.-f .r* Hi" '*M 4.'# '{<»A .44 s:^ 4a f*:. Jéf* «//t
thi* 4ttft*tm Vffi^é'A.
í\H4Ui In* ri tt'ii'iiihí
n$n, tíilit mmI i^'t *''t mt'9 imia. Ora íinyn. fu-
i«4«iMii i.f.Hk. ti . km. It'iiirt'uiximHH, danlar pa-
«ItlMI. Ii'fllllíll l'oif*.
no IM M4 tifcil <.ni4 (/I K 1.4 vil'- i•tüVMk. H'f. l•lb
iIIH•'m ili'ftiiiii ()iif' lifi 110 Ic riW'ü lli*, lo «iiicH veu (1(í
ii<|ii<'llii i'>«|rriM lli* iini* M iriirlií. Ao /i//y 7/ir/« r/ra
MM/* /'/ //Mc fin/«*. Nu I In miiMM' rem <*mI , iiímí qiiain
miImcm' vldiMiiiM, Niliil l'Ml ampliiiM, Hii|H-a.
frnntniíi 111111*
i•iiNiN ^ AMiO (.o«i l'M 4 i.Kiu. fr. IVrlo di'iril. Ua-
in flr* ii/f/uMM r(*ni )/ piíliiln, TnirtahiltMii, ad rt'Kon-
Ih ailiiliiiiiii oxHiv
nintuM t>N4 (i^iu. fr. SiM' (lòril, Sn una ena,
r.rMMiíii, hartiiluliMii OHrto.
UMMAOI• III. MoiuMla nw^i ijiio valia la sÍMcna
|»ail ili« mill iliarliiim. (Vnirio. (loiatiiim, íí.
CIKNAI^MIA• f I HKiHMit roiii|uuil do pog» y
t>oia fV» !»;»«•; Maltha . ivra|ii(HSi, a\ || Mos(*la do
ooiM > |iOHa all ipio U milmtorM oiii|h^H)^ii lo llin^oL
fVii»!»'. iviojii*;. r.oratuiii, i.
IIKMAIITA Ò OKHAMTC ui. f. K!ip;yio do
•01 1» xoniioM dol Vl'nort , do uii otdor itMíoiioli , In
\m \\\M\ omu» > do U ^iio\ diu«|uo (0 ou lo cap
do« lviii\aM oom U*» dol oain^td, (VinmIii, t'or^is»
t\KllAllYK;il« CA« A«ij. lo «|U0 |kmUu> àU
\0^ll%U I*•>•XIK0 t.OINlMlOUS.
Cli;ilAT% lu l^^|voio do ui^uoul (Vui|HV!&l do I
voi^ . oli ) aIUix^ iivjiixsliou^. iiuMi 4|^;|IaUVí« \
m\dl «SM^i mi iMtipU>Uv ( ««V.V Co(«iiuiii« 1. » a«^. ■
lo*|wo |s^iUu\ aUvi, 0 > u do oU. .l»v»iV, K\
vKiiMs^ l'A* lu^, %*M>ls^ m>>ii w^iuv
CI^H^IW m Kíu do i\>^x iV'vi,v Ci\"ji:unK i,
aV V ÍN4Vt^ r.Wfc*./ \ xSvAUHVA. «k^HUnVA
%^^l^\ \%' ix i^ » \ .<v ,;v \ax;ji *^ Ji'iï'A ïWlX^rx.
H^v ^^ ysN^vK V4;1^Uv y«^\ «^ \lfi«iÍf^ a fK WM .
9s, ftí^^jk, sinae^. «r
1»*.-. *-*
* ^
•í•*'*'.-* :•»-•**r% jMj*,
•jT
CEBCA. i. ciTTi. ; ;•. m. Li ^c^é^
tivn, lciTr>^atío. L•ts'. . L' art 4e tvscar.
pf^p. Trop- f^rrn. Propis, círca. ja\tà. \ adT. Fié-
síni, íniíD«r<iíaLaBmt. Orr4. Apnd , pn>pe. jcm.
in proiíioo. i ACEtci.
ixtit.k. CLtCi. adT. U. Mòlt prop. JÍBy rfrr«. fftt-
xJDif', in proiíiD^i.
CEHCA, NA. adj. Próiim . inmediat. Imat,
rerrawi. Fropinquas, pniximiis.
CERCADOR , A. adj. Lo qui rodeja. Cercmém,
OhH<^.sor,e\pu^nator,oris. ] CArrAnoft. [ Esmdría-
yador, investigador. Cercador. Scmtator, ioresti-
Kalor, is.
CERCADIT. m. pamdís.
GERCANIA. f. Proximitat, inmediació. Cfrc«-
nia. Visririía, a>. Vicinilas, atis, annexus, ns.
GERCAPOUS. m. Ganxos de ferro pera Iràarer
lo qiio cau al8 pous. Rehatiadera, Ferreis harpago-
nibus instructuscirculus.
A0 4FAR AB LOS CERCAPois. fr. Garfear, Uncis per-
luslraro, uncis aliquíd abripere.
CERCAR. V. a. Buscar. Cercar. QiuerOy inqui-
n», is. II Rodejar, clóurer, murallar. Cercar, cw*-
cunvalar. Convailo, as, circummunío, is. D aot.
gi I cKiiCA TROBA. rof. Quien busca , halla. Qui
qiiuMit, invenit ; labore et studio desiderata com-
parautur.
v^i I MAI. CRRC4 PREST LO TROBÀ. ref. DcDota qittl
qui provehent lo mal no V aparta can en ell. Qme»
mal bmca, prontu lo halla: el pez que busca eloh
:n<*/o« busca su duelo, Malum qui quaerít , qncrit
sua funora gnarus.
GEARGARUtDOS. m. Confusíoner. Ctraier*,
6N.<of?rNt(/o.«. Rivator, is, díscordíannn salor.
CERCAT, ni. cerca, tanca, clos. | p. p. Jsari-
do. V)uti'situr.
CERCELLA. f. Espècie de ànech: lo mascle es
nc^ro , U fsiiuelUí parda : tenen lo bèch clapat de
ne^sn' > U^rim'IK Us potas bermellas, y las u^ts
iH>^r»s. Lo amscle te ademes ana espècie de h&t'
ru^^ aI priíKMpi del bech. Xtffreta. Rotsdits , idis,
aiMs ftts^'A.
CERCENADOR. m. Qui c^rv^oa. OrreMdir.
Orcum. hieiui, lis.
CERCEXADTRA. f ^ >
CSRCSXAMEXT* s: Li ^"vv y effïc;^ de ccr-
CSRCSX.4R* ^ A Ta ^a: *jt> evivaitaU deal-
^*jiA ,\•ï>* v.-^^nxr aV.tiV,^^. ui^.v. as. I
Vasts»» aJt- ,* isC-TXÍ.' .':
GER
CATALÀ
CER
3S5
piAitiA,
TAT, DA. p. p. Cercenado, Ampntatos;
modus adhibitus sumptui, etc.
GERCETA. f. Ancell de aygua de) tamany de
un colom , lo bèch gros y ample de la pari supe-
rior, pardo cendrós, salpicat de unas clapetas obs-
curas, y en las alas una rengla de plometas blan-
cas y altra de verdas girassoladas. Gavioia, cerce-
ta. Fulica , querquedula , ae , c^rceris , is , fulix,
icis.
CERCIORAR. V. a. Enterar à algü de alguna
cosa. Cerciorar. Assevero, as; certiorem aliquem
alícujus rei, de aliqua re facere.
CERCIORARSE. V. r. Enterarse de alguna co-
sa. Cerciorarse. De re al i([ua certiorem fieri.
CERCIORAT, DA. p. p. Cerciorado. Securus,
certior.
CERCLAR. V. a. encergolar.
CERCLADOR. m. cercolador.
CERCLE Y CERCO. m. a. cèrcol. Q ant. ci.os.
TANCA.
CÈRCOL, m. Pe^sa de fusta, ó ferro ó altra ma-
tèria en figura circular. Aro. Arculus, annulus,
circulus, i. II En las bòtas , barralons , etc. Fleje,
arco, aro. Doliuracingens circulus, arcus. || Lo pri-
mer en las bòtas. Rumo. Primus in dol i i capí te ar-
cus. H Lo segon. Sotalugo. Secundus dolii arcus
slrictorius. | En lo botó de la roda del carro, man-
GLiTo. II ant. ROTLLO , RODONA. |] aut. cÍRGUL. || ter.
PANERA.
CERCOLADOR. m. Qui guarneix las bòtas de
cèrcols. Arquero. Arcuarius, ii, arcuum, circulo-
rum artífex.
GERCOLAMENT. m. ant. engbrcolament.
CERCOLAR. V. a. ant. excercolar.
GERCOLAT, DA. p. p. encercolar.
GERCOLER. m. cercolador.
GERCOLET. m. d. AriUo. Arculus, i.
GERDA. f. Pel llarch, gruixut y aspre, com lo
del porch, cuas dels caballs, etc. Seda, cerda. Se-
ta , ffi.
M anolls de cerdas. Cerdàmen. Setarum manipu-
lus, fascis.
CERDÀ, NA. adj. Lo natural de ó pertanyent
à la Cerdanya. Cerdanio , ctretano. Geretanus. |
met. Astut. Astuto. Sagax.
CERDANA. f. Dansa catalana. Cerdana. Chorea,
se, saltatio, nis, tripudiam, ii.
CERDANYA, f. Territori de Catalunya en los
Pirineos. Cerdana. Ceretana, ».
CERDEJAR. V. a. Sonar asprement la corda de
algun instrument. Cerdear. Slrido, is.
CERDÓS, A. adj. Animal de cerdas. Cerdoso,
eerdudo. Setosus, hirsutus, setiger ; settis obsitus,
horrendus.
<«EREAL. adj. Lo que pertany à la diossa Ce-
res, com festas, jochs cereals, etc. Cereal. Ce rea-
lia. II Lo que conté farina. Cereal, farindceo, Fari-
Darius.
CEREALS, m. pi. En la antígoa Roma Is edils
que cuydavan de la provisió del blat. CereaUs. Ce-
reales, ium.
CEREBELO. m. Cos moUós inmediatal cervell
per la part mès baixa del cap. £s de la forma de
un globo un poch aplanat , sis vegadas mès petit
que1 cervell; sa sustancia es un poch mès sòlida.
Cerebelo. Cerebellum, i.
CEREBRAL, adj. S' aplica à las afeccions que
ocupan ó semblan ocupar primitivament lo cervell.
Cerebral. Cerebralis.
CEREBRE. m. CERVELL.
CEREMÓNIA. f. Acció exterior segons lley, es-
tatut y costum pera adorar las cosas divinas, y for-
malisar las profanas. Ceremonia. Cerimònia, caere-
monía, ae, sacrum, i. 1| Cumplinient afectat. Cere-
monia. Nimium, prolixum officiam.
DE CEREMÓNIA. m. adv. Ab tot r aparato corres-
ponent. De ceremonia, de etiqueta. Solemniter.
FÉR CEREMÓNiAs. fr. Causouejar. nacer gestos d
alguna cosa. Repudio, as.
GUARDAR CEREMONIA. fr. Fér lo que es de costum
ó estil, especialment en los tribunals y comuni-
tats. Guardur ceremonia. Rítè peragere.
PER CEREMONIA. m. adv. Per cumpliment. De ce-
remonia, por ceremonia. Urbanilatis causa, gratia.
CEREMONIAL. m. Llibre ó taula de ceremó-
nias. Ceremonial, ritual. Cseremonialis, ritualís li-
ber. II adj. Tot lo que pertany al us de las ceremó-
nias. Ceromonial. Ritualís, ca»remonialis.
CEREMONIÀTICH, CEREMONIER Y CE-
REMONIÓ8, A. adj. Qui es amant de ceremó-
nias, ó decumpliments. Ceremonioso, ceremonidtico.
Caere mon íosus, nimíus comís,urbanítatis affectator.
CEREMONIOSAMENT. adv. m. Ab ceremó-
nias. Ceremoniosamente, ceremonidticamente, afec-»
tadamente. Cremoniosè, affeclatè.
CEREPOLL. m. cerfull.
CERER. m. Qui blanqueja ó ven cera. Cerero.
Cerarius, cerearius, ii.
CERERIA, f. Rotiga de cerer. Cereria. Ceraria
taberna.
CERES. f. mit. Diossa filla de Saturno y Opis,
inventora de la agricultura. Ceres. Ceres, cris,
Panda, se.
CERETA. f. POMADA.
CERETt, NA. m. y f. cerdà.
CERFULL. m. Herba semblant al julivert,
aromàtica y de gust agradable. Serveix pera fér
salsas y altras cosas. N* hi ha de dos espècies. Pe-
rifollo, cerafolia. Chserephíllon, c»refolium, ii.
CERIACH. m. Cert arbre. Ceriaco. Ceriacus, i.
CERÍFICH, ca. adj. Lo que pertany à la cera.
Cerifico. Cerificus.
CERILLA. f. Candeleta prima. Cerilla. Candela
minuta, ccreolus, i.
CERIMÒNIA, f. CEREMONIA.
CERMENYA. f. Pera, la mès primarenca y pe-
tita, que en alganas parts se diu mosqnerola. tW*.
mena, Armeniacum, i.
358 GER DIGGIONAfil
CERMENYONEE. m. Arbre que fà las cerme-
Dyas. Cermeno, Armcniacus, i.
CERBIÍGALO. m. Espècie de falcó ab las polas
grogas y las plomas de color de canyella. Cemkalo.
Cenchris, idís, tinnanculiis, i.
CEENIDORA8. f. pi. Escaletas de pastera. Va-
nllas, Margo lignea.
GEElflE. V. a. ant. Passar algana cosa pel
cedàs, purgador, etc. Cemer, cribar. Gribro, as.
GERNIT, DA. p. p. Cribado. Gribratus.
GERO. m. ZERO. | Peix del (amany de un tort
yolàtil. Tordo aeudtil. Tnrdos, i.
GERMXRAEI Y GEROFEHER. m. Acòlit
qne porta '1 candelero. Ceroferario, Gerofera-
ríos, ii.
GEROMÀNdA• f. Endivinació per medi de
las figuras de cera. Ceromaneia. Geromancia, ».
GEROT. m. cbhípega. || CBtAT.
GERONAR. V. a. ant. cbrcae.
GERQUILLO. m. Gírcul de cabells que forma
la corona dels religiosos. CerquiUo, Tonsura, coro-
na monachorum. || En los caballs metxa de crin,
que cau sobre del front entre las orellas. Penacho,
eopeU, remolino. Equi in frontem demissi crines.
I Lo viu ó cercolet de metall sobredaurat ó plate-
jat que circuheix las capsas de tabaco y alguns bo-
tons, etc. Cerquillo. Girculus metallicus deauratus.
I Porció de cabell pera dissimular la calva. Cer-
qwllo, Gomarum circulus adscititius.
GERRA. f. p. U. CEEDA. Q sbrea.
GERRALLER. m. màmtí.
GARRALLERIA. f. Botiga de manyà. Cerraje-
ria. Ferraria taberna.
GERRAR. V. a. nàut. Fér girar la canya del
timó fins que són extrem toque ab V amurada en
una y altra banda. Cerrar d la bamda el timon. Te-
monis manubrium undique volvere.
GERRAT. m. seeeat.
GERRO. m. Porció de cànem ó lli pentinat y
■et pera poderse filar. CerrOy copo. Girrus, i.
GER8. m. Vent fret que bufa del nort. Cierzo,
Ureas, Aquilo, nís, boreas, ae.
GERT, A.adj. Segur, indubilable. Cierto. Ger-
tus. II Indeterminat , com : en ceet temps. Cierto,
Quidam. || adv. Cierto, ciertanunte. Certé, profec-
tò, equidem.
m CEET. m. adv. Ciertamente, de cierto. Gertè.
DBixAE LO CEET PEE LO cfCBET. fr. que*s preu.en
sentit literal. Dejar lo cierto por lo dudoso. Gertum
pro dubio imprudenter relinquere, umbram pro
corpore.
JA ES BEN CEET. loc. fam. À butn segwro. Indubi-
tante, certò quidem.
81 ceet; PEE CEET. m. adv. Cierto, por cierto.
Gertè, quidem, equidem.
GERTA. adv. m. ceetament.
GERTÀ, Vf A. adj. ant. ceet. |j segué.
CERTAMEN* m. Disputa literària. Cer0men.
Geriamen, inis, quaestiones poblkè disccptaode.
GER
adv. m. Per cert. Curtamente.
GERTAMENT.
Gertè, profectò.
GERTAN8AY GERTEBÜTAT. í. certesa.
GERTER, A. adj. Destre y segur en lo tirar.
Certero. Dexter, solers, collimator, jaculator; ja-
culis certus.
GERIESam. adv. certament.
HO CBETEs. m. adv. Cierto f ciertamente. Quidem,
certè.
DE CBETES, SI PER CBETES. m. adV. POT cicrtO, 81
por cierto. Profectò.
GERTESA. f. Goneixement de alguna cosa. Cer-
teza, certidumbre. Gertitudo, inis.
GERTIFIGAGIÓ. f. Escrit en testimoni de al-
gun fét. ( ertificaeion, certifcado. Littere fídem fa-
cientes.
GERTIFIGADOR, A. m. y f. Qui certiQca. Cer-
tificador. Asseverans, tis.
GERTlf'ICAR. V. a. Afirmar, donar per cert
alguna cosa. Certificar. Assevero, certioro, as; pro
certo aliquid asserere, affirmare. || for. Afirmar
alguna cosa ab instrument públich. Certificar.
Scripto testimonio fidem facere, asseveraré.
GERTIFIGAT, DA. p. p. Certificada. Asseve-
ratUS. II CEETIFICACIÓ.
GERTiriGATORI, A. adj. Lo que certifica ó
serveix pera certificar. Certificatorio, fehaciente.
Fidem faciens.
GERTIFIGATÓRIA. f. certificació.
GERTINITAT. f. certesa.
GERTtmH, A. adj. sup. Certisimo, eiertisimo.
Gertissimus, valdè ccrtus.
GERTtsSniAMENT. adv. m. sup. Certt^ima-
mente, cierrisimamente. Valdè certè, certissímè.
GERTITUT. f. CEETESA. || moral. La que*s lé de
sér tan certa una cosa que judicar lo contrari se-
ria temeritat. Evidencia ó certitud moral, Gertitudo
moral is.
GERVA. f. La femella del cervo. Ciervet, Gerva,
SB. II SERVA.
GERVAL. adj. Lo que pertany al cervo. Cer-
val , cervino, cervario. cervuno. Gervarius , cervi-
nus.
GERVARINA. f. Herba medicinal, espècie de
plantatje, de fuUas diferents, que las 16 llargas,
estretas, plenas de caixals y fàn una espècie de
estrella sobre la terra. Estrellamar. Goronopífolia,
», plantago, inis.
GERVATELL. m, Gervo novell que ja no ma-
ma. Cervato. Hinnulus, i.
GERVATELLET. m. d. Gervo petit que encara
mama. Cervatillo. Hinnulus, i.
CERVELL, m. Massa mòlt tova continguda en
la cavitat del cràneo del animal. Seso, celebro. Ge-
rebrum, i. jj met. Prudència, judici, sabiduría.
Seso, celebro. Judicium, ii , mens, tis, ratio, nis. ||
met. Imaginació, comprehensió. Celebro. Compre-
hensio, nis, mentis acumen.
CERVELL PE GAT. loc. fam. que s'aplica al que no
GER CATALÀ.
té enteniment, ó usa poch de ell. Eiicaprichado,
Cerebrosus.
BÉURERSE 'l CERVELL, fi*. Havér perdut 1' ente-
niment. Tener el juicio en los talones. Judicio, pru-
dentia destituí; judicii expertem esse; incunsultè
agere.
DEssiOARSE 'l CERVELL, fr. fam. Càlentarse U
cap discorrent mòlt sobre de alguna cosa. Devanar-
» lossesos. Caput gra vari.
DONAR CERVELLS DE MOSQLIT i ALGÚ. ref. met.
que explica havérse conciliat 1' afecte y voluntat
de algú pera tot lo que vól. Dar sesosde mosquilo d
alguüo. Ad nutum proprium aliquem trahere.
ENTRAR Ó FICARSE EN LO CERVELL, fr. fam. met.
Se diu de un soroll óalborot mòlt violent, que apar
que penetra dins lo cap. Taladrar la cabeza, Au-
rem perterebrare, auditum acutè feriré.
ESCALFAR LO CERVELL i ALGÚ. fr. Enfadurlo. Inco-
modar, Molèstia aílicere, incommodum afferre.
ESTAR ALGÚ EN CERVELL DE ALGUNA COSA. CXpr.
Entussonirse en ella. Empenarse en alguna cosa,
Totis viribus incumbere.
HAVÉR LO SERVELL SEGUR. fr. Tcuir bon cap ó en-
teniment ferm pera '1 mando. Tener caràcter y ri-
gidez para el mando; tener entereza. Animi fortilu-
dinem habere.
NO ES GOSA DE CUYDADO, LO CERVELL s' HI VÉU. ref.
ab que's pondera per antífrasis algun gravíssim
dany. iN'o es nada lo del ojo y lo llevaba en la ma"
no; no es nada la meada, y calaba siete colchones y
una frazaL•. Non graviter caput est Isesum; cere-
brum patel ecce.
TOU COM UN CERVELL, fr. Deuola que algun men-
jar cuyt està mòlt tou ó tendre. Tierno como una
leche, SuaviS) moUis.
GERVELLERA. f. MORRIÓ. || bacinet. || ant. mò-
llera. [ Casquet de cer pera defendre '1 cap del
cabali. Cervellera.
GERVELLET» m. d. Gos mòlt immediat al cer-
vell per la part mès baixa del cap. Cerebelo. Cere-
bellum, i.
GER VER. adj. cerval.
GERVERINA. f. a. cervarina.
GERVEROLA. f. Herba ramosa de uns quatre
pams de alt; té las fullas llargas y obertas: fa una
flor de color de palla : la usan los blanquers pera
adobar los cuyros. Agrimonia, Agrimonia, x,
GERYESA. f. Beguda de ordi ó blat, y de la
flor de la herba llúpols. Cerveza, Cervisia, sabaya,
ap, zylhum, zylhus, i. D llúpols.
GERVE8ER9 A. m. y f. Qui per ofici fa ó ven
cervesa. Cervecero, Cervisiarius, ii.
GERVE8ERIA. f. Fàbrica ó botiga de cervesa.
Cervec^ria, Cervisiaria taberna.
GERVO. m. Animal quadrúpede de banyas
ganxudas, llisas y mòlt enramadas. Ciervo, Cer-
vus, i.
cERvo volant. Escarabat pardós ab dos banyas
de vàrias puntas com los cervos, y quatre alas.
CES 387
ciervo volanle, escarabajo comudo, Alatus et cor-
nutus scarabseus.
GES. m. Orifici per aliont V animal expel•leix
los excrements. Àno, sieso. Anus, i, podex, icis. ||
ant. CUL.
CÉSAR. m. Sobrenom romà de la família Júlia.
César. Caesar, aris. || Nom de dignitat dels que es-
ta van destinats al imperi. César. Caesar, is.
GESÀREO, A. adj. Lo pertanyent al empera-
dor, al imperi ó magestat imperial. Cesdreo. Can-
sar eus.
GESARIÀ, NA. adj. Lo qui seguia 'I partit del
César. Cesariano, tosarianus.
GESARIENSE. adj. Natural de Gesarea. Cesa-
riense. GaBsarieusis.
GESGLA. m. ter. cèrcol.
GESGLAYRE. m. cercolador.
GESENÉS, A. adj. Lo natural de, y perta-
nyent à Cesena ciutat de Itàlia. Cesenés. Ca^senas,
atis.
GESINA. f. CECLNA.
GESOLFAUT. m. Un dels set signes de la mú-
sica ó sia primera nota de la escala. Cesolfaut. Mú-
sics, musicale sígnum.
GESSAGIÓ. f. La acció y efecte de cessar algu-
na cosa. Cesacion, cesamiento. Cessatio, vacatio,
nis.
CESSACIÓ k DiviNis. Pena ecclesiàstica per la qual
se suspenen los divins oficis. Cesacion ú divinis,
Cessatio à divinis.
GESSAMENT. m. cessació.
GESSANT. m. Lo qui cessa de desempenyar
sòn empleo. Cesante. Cessans, tis.
GESSAR. V. a. Suspéndrer ó acabarse ; parar
r execució de alguna cosa. César. Cesso, as, desi-
no, is. II Interrómprer lo que s' està fent. César,
Cesso, as, desino, remitto, omitto, abrumpo, is. ||
ant. IMPEDIR.
GESSÀRIO. adj. CESÀREO.
GESSAT, DA. p. p. Acabado, cesado, Absolu-
tus, perfectus.
GESSE. m. Nota que 's posa en las llistas dels
que percebeixen un sou pera que de allí endevant
cesse la paga. Cese. Non ultra, satis sit.
GESSIÓ. f. Renúncia à favor de altre. Cesion,
Cessió, abalienatio, transcríptio, nis. || accessió.
CESSIÓ DE BENS. for. Reuúncia que fà 1 deutor
per no poder pagar als acrehedors peraque '1 jutge
pague, graduant los crèdits. Cesion de bienes, Bo-
norum cessió.
FÉR CESSIÓ DE BÈNS. Ccder, ka^^cr cesion, etc. Bo-
na sua in alium transferre, transcribere.
GESSIONAR. v. a. Transferir. Ceder. Cedo, is.
II for. FÉR CESSIÓ.
GESSIONARIj A. m. y f. La persona à favor
de la (jual se fà la cessió. Cesionario^ cesonario.
Creditor, oris.
GESSIONAT, DA. p. p. Cedida. Cessus.
GEST. pr. demons. Aquest es. ^stc e^. Dic e$t,
358
CEV
DICCIONARI
GIC
GESTA. f. CISTELLA.
Dia TAN AVIAT CESTA COM BALLESTA. TCf. No anar
consegüent en lo que 's diu. Decir unas veces cesta,
y olras ballesta. Temeré, incongruenler loqui.
ESTAR SI ES CESTA, SI ES BALLESTA. Estar indeter-
minat. Estar si son fritas, si son asadas. Bene vel
malè cedat.
GE8TE. f. Cintura de Yénus ahont esta van con-
tingudas totas las gracias, tots los desitjós y tots
los atractius. Ceste. Cestis, is.
CESURA, f. La síl-laba que queda al fí de la
dicció desprès de format un peu del vers. Cesura.
Cíesura, sr, comma, atis.
GETAgeO, A. adj. Se diu dels peixos grossos
vivíparos. S' usa també com à substantiu. Celàceo.
Cetus, celaceus.
GETÀRIA. f. Estany ahont los romans criavan
peixos de mar. Cetaria. Celaria, a?.
GETI8. f. Moneda antígua, petita, q«e corria en
Galícia y de valor de la sexta part de un marave-
dís. Cetis. Moneta sic dicta.
GETRA. f. PiTXELL.
GETRELL. m. ter y
GETRILL. m. Vas de vidre, llauna, ó de terra
pera posar V oli. Aceyterüj oliera, alcuza. Lecy-
thus, guttus, i ; olearia lagena, ampulla. |{ Lo de
vinagre. Vinagrera. Acetabulum, i, acetarium vas-
culum; oxys, idis. |j pi. Las ampolletas en que 's
posa oli y vinagre en la taula. Vinagreras. Àmpu-
llse, arum.
GETRILLADA. f. L' oli que cab en un c^trill.
Alcuzada. Quidquid olei capit lecythus.
GETRILLÀS. m. aum. Alcuzon. Grandis lecy-
thus.
GETRILLER. m. Qui fa ó ven cetrills. Alcuce-
ro. Lecythorum faber, venditor.
GETRILLERAS. f. pi. Pessa ó guarniment de
fusta, cristall, etc. pera posar los cetrills del oli y
vinagre. AngarillaSf portavinagreras. Ampullarum
vectabulum.
GETRILLET. m. d. Alcucilla. Parvus, minor
lecythus, olearia lagenula.
GETRO. m. Vara de matèria preciosa, insígnia
de emperadors y reys. Cetro. Sceptrum, i. || Lo
regnat de algun príncep. Cetro. Sceptnim reg-
num, i, imperium, ii.
GEU. m. SEU. II met. cevo.
GEVADOR. m. encevador.
GEVAMENT. m. encevament.
GEVAR. V. a. ExcEVAR. II met. Atràurerabpro-
mesas y carícias. Balagar. Allicio, is.
GEVARSE. V. r. Deixarse vèncer de las pas-
sions. Ceharse. A voluptatibus superari. || Entre-
garse ab mòlta afíció à alguna cosa. Ceharse, Toto
animo in aliquid intendere.
GEVAT, DA. p. p. Cebado. Allectus.
GEVELLINA. f. marta cebellina.
GEVER. m. Herba de la qual se'n fà un such
aroarguíssim. Procçheix de Àfrica ; però ja's troba
aclimatada en las costas meridionals de Espinya.
Es mòlt semblant à la adzavara, però no soportt
tant lo fret, ni las suas fullas terminan en poon,
ni té la flor à manera de embut, y naix més baia
que M fruyt. ZàbiL•^ zdbita. Aloe, es, agallochim,
i. II Lo such que 's trau de aquesta planta, iíoet.
Aloe succotrine.
GEYA. f. CELLA.
GEYBA. m. Arbre de Amèrica, mòlt alt, copi
y espinós que fà unas tavellas mòlt grans, amplií,
y plenas de una borra de que 'n solen fér moci-
dors, coixins, etc. La fusta es blana y sòn sachf»*
rinós; lo fruyt rodó, dividit en vàrias parts igaail^
y ple per la part inferior y superior. Ceibaó^,
Arbor sic dicta.
GEYL. pr. ant. aquell.
GEYTÓ. m. sattó.
Cl.
GIA. f. Os del anca. Cia , cea. Coxeodií;
icis.
GIABOGA. f. nànt. La volta en rodó de
embarcació de rems, remant los de una pflr(|
ciant los de 1' altre. Ciaboga. Remorum iol
tio. II La acció de girarse 4 barco, cambiant itj
sentit oposat la situació de sa popa y proa, en
canal ó paratge estret pera fondejar; ò desprès
haver deixat càurer la àncora. Ciaboga. Navb
versió.
FÉR CIABOGA. fr. met. Remolinarse las persNÜ
pera fugir. Hacer ciaboga. Ingymm conjaDgí,€n^ ^
volvi. 1
GIAR. V. a. nàut. Tornar lo barco enderroAM
sènsgirarlo. Ciar. Remos inhibere.
GIÀTIGA f. med. Malícia que prové de nit*
mor que*s &ca en V os de la cadera. Cía,
Ischias, ad is.
GIÀTIGH, GA. adj. Qui pateix, y lo «jw
tany à la ciàtica. CtdrtVo, cedtieo. Yschiaciis,
Ihicus.
GIBADA. f. CIVADA.
GIBADER. m. morral.
GIBADILLA. f . Herba medicinal senMit à
espuela de cabal ler; té las fullas de baix
amplas y mòlt paregudas à las de la figwfa
nal, las flors blavas, y las llavors pnlvería
aplicadas à la pell serveixen pera matar òférte•J
gir los polls. Albarraz, yerha piojera 6
Staphis, idis.
GIBARI, A. adj. que s' aplica à laslleysi
manas que Iractan del arreglo dels menjars y Wi*
vits dels pobles. Cibario. Cibarios.
GIBELES. f, Diossa, mare de tots los Dèos. Ci^^
beles. Mater magna; Cybele, Cybebe, es.
GIGATEJAR. V. n. Regatejar. Regaleur,
lear, Sumplibus sordidè parcare.
GIGATER, A. adj. Mesquí, avaro.
cicatero, ronoso, rmn, Avanis, sordido».
CIG
CIGATERIA. f. Avarícia. Mezquindad, cicaU-
ria. Sòrdida parsimònia, avaritia.
CIGATrIs. f. Senyal que queda desprès de cu-
rada la llaga. Ciratriz. Cioalrix, icis.
CIGATHISACIÓ. f. La acció de cicatrisar.
Cicalrizacion. Vulneris obduclio.
CIGATRISAL. adj. Lo que pertany à la cica-
Iris. Cicatrizal. Ad cicatricem perlinens.
CICATRISAR. V. a. Tancar las llagas ó feridas
desprès de curadas. També s' usa com recíproch.
Cicalrizar. Cicalrico, as, cicatricem obducere.
CIGATRI8AT, DA. p. p. Cicatrizado. Cicatri-
catus.
GIGATRI8ATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
cic^itrisar. Cicatrisativo. Cicatricandi vírtule po-
Uens.
CiCERO. m. Entre estampers cert caràcter de
lletra de un grau més que la de entredós y un mé-
uos que la atanàsia. K hi ha de xich y de gros.
Lectura. In typographia lectura.
CICERONIÀ. m. Poble de Campa nia dit per
Plinio Acadómia. Ciceroniano. Giceronis vilIa. ||
adj. que s' aplica à lo que imita à cosa de Cícero,
com r estil, eloqüència etc. Ciceroniano. Cicero-
nianus.
CIGICENA8. f. pi. Nom que dona van los grechs
à las salas magníficas que 'Is servian de menjadors.
Cicicenas. CicicencE,arum. |1 Moneda ó medalla gre-
ga que valia dos dracmas y era mòlt estimada per
la herfflosura del encunv. Cicicenas. Moneta sic
dicfa.
CtCLADA. f. Vestidura llarga y rodona que
antíguament usa van las donas. Ciclada. Gyclas,
adis. H pi. Nou islas en lo mar Ageu, dit Arxipé-
lacb. Cicladas. Cyclades, um.
GICLAN. m. Lo qui té solament un testícul. Ci-
clan. Testiculo carens.
ciCLICH, CA. adj. Circular. Orbicular, ciclico.
Cyclicus.
GICLO. m. GICLAN. II Cert número de anys, los
quals acabats se tornan à contar de nou. Cicló. Cy-
clus, i.
CICLÓ DECEHNOVENAL Ó DECEMNOVENARI, Ó LLUNAB.
Curs periódich de nou anys en que'is novilunis
cabuen en los mateixos dias. Los romans los senya-
lavan ab lletras de or. Àureo número, cicló decem*
novenal ó decemnovenario. Aureus numerus.
CICLÓ PASQUAL. Pei'iodo de cinch cents trenta dos
anys solai*s, que resulta de la multiplicació de ei-
clos llunars de nou anys y solars de vint y vuyt.
Cicló pascual. Paschualis cyclus.
ciCLo SOLAR. Número de 28 anys, desprès del
qual torna '1 diumenge en lo mateix dia del mes.
Cicló solar. Solariè cyclus.
CICLOIDE.. f. geom. Línea curva formada, ó
per un punt delacircunferéncia de un círcul sobre
una línea recta, ó per la extremitat superior del
diàmelro circular tirat perpendiüularmenl aobre
dita línea. Cicloide, CicloLs, idis.
CATALÀ. GIF S59
CiCLOPE. m. Gegant fingit pels poetas, fill
del cel y de la terra, ab un sol ull en lo front.
Ciclope. Cyclops, opis.
CICONS. m. pi. Pobles de Tràcia Cicones. Ci*
cones, um.
CICUTA, f. Planta ab una branca semblant al
fonoll, ab las fui las tres vegadas aladas; fuUetas
agudas é incisivas; olor nauseàtich y desagrada-
ble; '1 such es verinós, y preparat serveix de re-
meY' Cicuta, cicutaria yerha. Cxcuiík, ae, conium
maculatum.
CID. n. p. de home que s' aplica à un héroe
en valor , per la semblansa al antich Ruí-Diaz
de Vivar tant cèlebre en la història de Espanya.
En sòn origen es veu aràbiga que significa capità.
Cid, cidi. Cid, dux, cis. ,
CIDÀRI8. f. Espècie de diadema que usaren
los reys de Armènia, pareguda à la tiara dels per-
sas. Cidaris, Diadema sic dicta.
CIDRA. f. Vi fét de fruyta. Cidra, Sicera, ».
CIÈNCIA, f. Sabiduria de las cosas humanas
ab principis certs y evidents. N' hi ha de vàrias
classes, com exactas ò matemàticas, naturals que
miran ó especulan la naturalesa, las de vàrias fa-
cultats que's divideixen en pràcticas y especulati-
vas, infusas y adí|uiridas, divinas y humanas etc.
Ciència. Scientia, doctrina, diciplina, ae.
CIÈNCIA CERTA. Ciencia cierta, pleno conocmien-
lo. Exploratè, sciens, et prudens.
CIÈNCIA DE SIMPLE INTEL•LIGÈNCIA, teol. La qUe
versa sobre lo que no es, ni fou, ni serà; só es,
sobre la quiditat de las cosas en 1' estat de mera
possibilitat. Ciencia de simple inteligencia. Scien-
tia simplicia íntelligentiaB.
CIÈNCIA GATA. POESIA.
ciÈNcÍA MITJA. f. teoI. La ab qne Dèu véu las co-
sas que han de succehir C4)ndicionalment; v. g. la
ab que vegè ó conegué la conversió dels de Tiro,
si haguessen vist los miracles, de J. C. Ciencia me-
dia, Scientia media.
AB CIÈNCIA T PACIÈNCIA, m. adv. Abcoueixement,
permís y tolerància de algú. A ciencia y paciència,
con noticia y tolerància de alguna, Sciente, et si-
lente.
DE CERTA CIÈNCIA. Ab coueixement cert. Con ple*
no conocimiento. Scienter.
sÈNS CIÈNCIA MiA. loc. fam. Sens saberho jo. Sin
mi conocimiento. Me insicio et ignorante.
CIENT, A. adj. Qui es sabedor ó sab alguna co-
sa. Ciente. Doclus, sciens.
científicament, adv. m. Conforme à las
reglas de alguna ciència. Cientificamente. Sapíen-
ler, peritè.
CIENTÍFICH, ca. adj. Cientifico. Sapiens,
doctus, peritus.
CIENTMENT. adv. m. adrbtas.
CIFONI8ME. m. Suplici dels mtichs, que con-
sistia en untar de mel al pacient per tot lo oos nú,
y posarlo al sol lligat à no pal pera que 'i pi(i«e-
860
CIM
DICGONARI
CIM
sen las moscas y 'Is tabachs. Cifonismo. Suplicium
8ic díctum.
CIGALA, f. Insecte del tamany de una llagosta
que en V estiu fà un cant ronch y desapacible.
Cigarra, chicharra. Acheta^ cicada, a;.
CANTAR COM UNA CIGALA, ff. CANTAR COM UNA CA-
LÀNDRIA. S.
GIGALA88A. f.aum. Cigarron. Grandiorcicada.
GIGALETA. f. d. y
CIGALÓ, m. Cigarra pequena, Peltigonia, ffi.
CIGARRER, A. m. y f. Qui fà ó ven cigar-
rros. Cigarrero, Yenditor, opifex foliorum nicotia-
ns convolutorum.
CIGARRISTA. m. Qui fuma mòlt. Cigarrista,
cigarrero. Multum fumans.
CIGARRO. m. Rotllet de fnllas de tabaco; 's fà
també trinxat y embolicat ab paper. Cigarro. Ta-
bacci folium convolutum. [ L' embolicat ab fullas
de blat de moro. Pajilla, pajita^ pajica, Tabacci
folium convolutum.
CIGBIE. m. ciSNE.
GIGONY. m. Lo poll de la cigonya. Cigonino.
Ciconiuspullus.
CIGONYA, f. Aucell de pas , semblant à la
grua, blanch, ab algunas plomas negras en las alas,
y '1 coll y bèch llarch. Cigüena, Ciconia, crotalis-
tria, se. || Ferro de la campana, aboni se lliga la
corda pera tocaria. Cigüena. Hastile, is. || Instru-
ment pera tràurer aygua. grua. B. || Entre estam-
pers la maneta en las prempsas. Cigüena. Mann-
brium ii. || met. Burla que 's fà à algú per detràs
posant los dits retorts sobre Y indice. Cigüena. Sau-
na postíca. II ter. perxa.
CIGONYETA. f. d. Cigüenuela. Panra ciconia.
CIGONYÍ. m. ciGONT.
CIGRÓ. m. ciURÓ.
CIGÜELA. f. ant. CIGALA.
CILA. f. mit. Filla de Laomedont y germana de
Priam, per qui fou assesínada bavent interpretat
falsament la voluntat dels déus. Cita. Cila, 8B.
CILIABIDRA Y dUÀNDRIA. f. cbliín-
DRIA.
CILICI, m. Sach ó vestidura aspra que s* usa-
va antfguament per penitencia. CHido. Cili-
cium, ii. n Cinturon de cordas ó filferro que's
porta sobre la carn pera mortificació. CHido, Gili-
cium, ii.
CILIClA, NA. adj. Lo natural de Cilícia en la
Assia Menor. CHieiano. Cilix, cis, cílissa, e.
CILÍNDRICH. ca. adj. Lo que té figura de ch
lindro. CiUndiico. Cilindricus, cílíndralus.
CILINDRO, m. geom. Cos sólit, llarch y rodó
en forma de columna, que té per basas dos circuls
paralelos. Cilindro, Cilíndms, i, mamphur, uris.
II maquin. Lo que en las maquinas de ^'apor impe-
deix que passe '1 vapor. Cilindro. Cilindrus, i.
CIL-LA. f. CEBA VARINA.
TO. y
Lq més alt de fos mcmtanyas, arbreeelc.
Cima, eumhre. Acumen, inis, cima, rp. || met. Lc
grau superior à que's pót arribar. Calmo cima.
Súmmum, i, fasligium, ii. || La part superior del
morrió, ó V adorno que s* hi posa. Cimrra. Gonns,
àpex galeíc. || L' extrem en que està assegurat lo
nyinyol en la canya de pescar. Rahiza. Piscatoríc
arundiniscuspis. || bot. Conjunt mòltascuas ópun-
xons, que eixint de un mateix pant, se divideixen
regularment en altres raigs que portan flors, de
modo que poden anomenarse umbel-Ia irregular,
com en lo saúch. Cima. Cyma, ae.
ESTAR FINS k LA CIMA DELS CARELLS. fr. mct. fam.
Estar cansat de sufrir qui no hi ti> cap obligació.
Estar hasta las cachas, hasla las cejas, hasta el go-
lleu. Diutius ferre non posse ; stomachalum esse.
CIMAL. m. ter. persa. || remato, címrori.
CUMAR. V. a. nàut. Passar lo car de la entena
en los falutxos y demés barcos de vela llatina de
una banda à altra per la inmedíació del arbre y
per la cara de proa, al virar de bordo, pera que la
vela quede de la bona volta. Cimar. Yelum vento
secundo aptare.
CHHARRON. m. nàut. Nom que*s dóna al ma-
riner indolent, rundinayre y poch amich del tra-
ball. Cimaron. Lentus, segnis.
CniASSA. m. arq. Motllura en forma de S,
composta de dos parts de círcnl, que la terminan
en ample, sens fér ànguls. Cimacio. Cimatinm, ci-
ma tion, ii.
CIMBELL. m. Cordill que's lliga à la punta del
bastó en que's posa V aucell que serveix de munta
ó ensa en la cassa. Cimhel. Chorda, x. \\ Lo mateix
aucell. Cimhel. Avis aucupatoria.
CÍMBOL. m. CLAVICÍMBOL.
CimBORI. m. arq. Cúpula petita sobre la mit-
ja taronja. Cimhorio, cimhorrio. Tholus, i, testudo,
inis. II met. enteniment. || met. atzegalladà.
CIHfBROS. m. pi. Pobles germànichs. Cimhros.
Cimbri, orum.
cmENT. m. Entre boters cert ribot pera fér
gàlsers en lo cantó de la fusta. Juntera. Rancina,
se. II Fonament. Principio , cimiento. Oementnm,
fundamentum, i.
CIMENTAR. V. a. Fundar , fundamentar. Cí-
mentar. Fundo, as, fundamenta jacere. || met. As-
sentar bè 'Is principis de alguna cosa, com virtut,
ciència, etc. També s* usa com recfproch. Estable»
hlecer, cimentar. Stabilio, is.
cmEBITATy DA. p. p. Cimentada. Fundatus.
CIMER. m. ant. plomall.
cniERA. f. blas. Adorno sobre la cima del
elm ó celada, com un cap de gos, castell, etc. Ci-
ntura. Gentilitíum insigne.
CUMERI, A. adj: L* habitant de terras mòlt
fredas. Cimeria. Cimerius.
CnHERA. f. CIMERA.
CmiNTERI. m. CEMK*(TERI.
cnOTARRA. f. Sabre ample y mòlt encor>'at.
Àlfange^ cimiíarra, Harpe, és, acinaces, is.
CIN
CATALÀ.
CiN
361
CIMÓ6, A. adj. bot. Se diu de las flors que
presentan la inflorescència en címa. Cimoso. Gy-
mos us.
GINABHI. m. Such mòlt bermell que destil-la
un arbre de Àfrica , del que acostuman usar los
pintors. Cinabrio. Cinnabaris, is, cinnabari, ind.
CINAMOMO. m. Arbre pompós, que té la fulla
semblant à la del ginjoler, ab pichs al rededor, y
la flor menuda y olorosa. Cinamamo, Cinnamus,
cinnamomum, i.
GHfGELL. m. Instrument de ferro que té la
boca y lall de cer, y serveix pera tallar ferro fret
ab martell. Cartafrio, Ferri sector. || Ferro pera
tràurer los claus que no's poden arrancar ab las
estenallas. Botador, Ad tollendos clavos ferrum.
GINCH. numeral cardinal. Cinco. Quinqué. ||
La carta que té cinch senyals. Cinco, Pagella quin-
qué notas exhibens.
PER QCL\s ciNCHs SOUS. loc. fam. Per quin motiu
ó rahó. Porque earga de agua ? Quare ? quid ita?
quamobrem?
GINGHABTITAL. adj. ant. De cinco anos. Quin-
quennis.
GINGHGENT8. numeral cardinal. Qainientos,
Quingenli.
dNGHEBTRAMA. f. Herba que's cria en los
paratges humits, y té la fulla semblant à la men-
ta. Cincoenrama, Quinquefolium , ii , pentapa^i-
Uon, i.
caifCHMlWÒ, NA. adj. Lo qui naix al cap de
cínch mesos de sér engendrat. Cincomesino, Quin-
quemestris.
dNGOGESMA. f. ant. Pascua de Pentecostes.
Pentecostes.
GINOOlflNA. f. QUiNiNi.
GÍNDRIA. f. Espècie de meló que té la molsa
bermellenca y es mòlt aygualit. Melon de agua^
zandia, sandia. Melopepo , nis. || arq. Motllo de
fusta pera formar sobre de ell los archs y bóvedas.
Cimbra, cercho, Lingneus ad fornicem excipien-
dum arcus.
dNBRIAR. m. Lloch plantat de cindrieras.
Sundiar. Melopeponum abundans locus.
CINDRIERA. f. Planla semblant à la melone-
ra, de brots quasi igualment estesos, però de fulla
més petita y de un vert mès fosch. Sandia, n^ndia,
Angnria, se.
CINGAR. Y. a. y derivats, singar.
caNGLA. f. Faixa pera asegnrar la albarda ó
sella. Cincha. Cingula, «b. || fam. Banda. Banda.
Fftscia, », balteus , i. I Beca de col-legial. Beca.
Trabea, ae.
caNGLADURA. f. La acció de cinglar. Cincha-
dura. Ginctura, se. Q nàut. singladura.
CINGLAR. V. a. apretar la sella ó albarda ab
k cingla. Cinckar. Gingo, is, cingulA adstríngere,
II Engolfarse en alta mar. EngolfarsCy entrar en alta
mar. In altura provebi. || nàut. siifGLiR.
CINGLAT , DA. p. p. Cinchado. Giictus.
TOMO I.
ciNGLADA DE MAL DE VENTRE. Dolor fort de Ven-
tre. Betortijon de tripas, dolor de vientre. Tormen,
inis, vermina, um.
CINGLE, m. y
CINGLERA, f. Gordillera de rocas espadadas.
DespenaderOy sierra. Prsrupti montes, rupes. ||
TIMBA.
CINGLETA. f' d. Ctnchuela. Fasciola, se.
CtNGUL. m. Gordó ab una borla à cada estrém,
ab que '1 sacerdot se cenyeix la alba. Cingulo. Gin-
gulus, cingulum, i, diazoma, atis.
ctNIA. f. Màquina feta de rodas pera tràurer
aygua dels pous. Noria. Antlía, se , aquaria, rota.
CÍNIGH, ca. adj. Se€ta de fílosops morals, de
que fou autor Antístenes. Cinieo. Cynicus.
CINNOR. m. Instrument músich de fusta, de so
trist y melancólich, que's sonava en lo temple de
Jerusalem. Cinnor. Instrumentum sic dictum.
GINOCÉFALO. m. Animal de la casta de mona,
sens cua , que's cria en Líbia : té '1 cap rodó ; lo
morro com lo del gos carlf ; la cara evberta de un
pel blanquinós , verda la esquena y pelat de las
ancas; es inclinat à la luxúria, fogós y fort. 1>e ell
contan los poetas mòltas fàbnlas, y alguns 1' ano-
menaren Anubi. Cinocéfalo. Gynocephalus, i. ||
Nom de un poble fabulós, los habitans del qual fln-
gian los poetas que tenian cap de gos yeran furio-
sos. Cinocéfalo. Gynocephalus, i.
CINOGLOSA. f. BESNEULA.
CIN08URA. f. a'stron. Gonstel-lació boreal tpm
consta de set estrellas. Cinosura, osa menor. GyniH
sura, se, cynosuris, idis.
CINQUAGÉSIMA. f. Lo diumenge abans del
primer de quaresma. Qwneuagésima. Quinquago-
simae dominica.
CINQUANTA, adj. numeral cardinal. Lo qvé
té cincb desenas. Cineuenta. Qainquaginta, indee.
CINQUANTÈ, NA. adj. Lo que pertany al nú-
mero cinquanta. Quinenagenario, cincwintino, quiw>
cuagésimo. Quinquagesimus. || m. La cinquantena
part de alguna cosa. Ctncnanteno. Quinquagesima
pars. II f. ant. Gompanyia de 60 soldats. Cincuan-
tena. Quinquagesima.
CINQUÈ, NA. adj. Quinto. Quintus.
CINQUENAMENT. adv. m. ant. Bn quinto In-
gar. Quinto.
CINQUILLO. m. Anell de cinch pedras. Cmti-
llo. Annulus, i.
CINQUIPUL. f. Festa que celebravan los ja-
heus à Jerusalem, à la que anavan descalsos. (Hn*
quipul. Festum sic dictum.
CINT, A. p. p. CENYIT.
CINTA. f. Teixit Uarch y estret. Cmta. Yitta,
zona, zonula, ae. || La ab que's cenyeixen la sotana
*ls ecclesiàstichs. Cenidor. Cinctorium, ii. j] La co-
munment de color de rosa que tenen en las ofici-
cinas pera lligar los plechs de papers. Balduqui.
Linea rubra, taenia, se. || Llenca do^oyro de tres d
quatre dits de ampla , ab que per medi do una ci-
47
Ml
cm
DICaONABI
frih € eaUtmj rcfiknMot to eüiUua. CmU.
Càmdoàmm, ü, astiíclornm cógalsB ei corio. |
asrrrtA. 1 nànt. Las fmsUs qoe van per fon del
eo0tat de to Daodepopa a proa pera reibrsdel tm-
postúiaL CíaX«. TraiuTersa aaTÍs ligaa, trabs, is.
I La qae's posa al voltaot de to copa del aombrero
ca to pari de fora. Citillo, Spira , restkmto , ae. {
fer. Eo^ay pera pescar. Cúila. ftele sie dida.
EfTAE E5 CRTA. fr. Se diB de tos dotti preaya-
das. EUsr em cmU. Fnegnaaleoi. graTÍdam, ícetam
B. avm. CmU $rmtdi. lagna viUa.
OL Kiua. í coaaiTCca. i aot. cuta,
cditi:a6.
CnrTEUA. f. Lo coojiiat, botiga 6 comers de
cíntas. CimUria. TíUamm, taeiiianuD eopia, ner-
catua.
GDiTET , A. ■. y f. Corroaipiit de laciatel. Jm-
àtuo. HyadAÜiiis, i.
GOfTETA. í. d. CiaiilU. Tcaioto, ae.
CUllU» ■• aat. Floix de ventre ab nesctode
MBch. DÚ€Blfrw. Dyienlena.
GOno. n. p. de boae. JAcnro.
cmróu D. a5mó.
L berba. cniTAcaA.
f. La part inferior del tall del eo»,
ahoalie ceoveixea los vestits. Ctaíara. HcdioA
I
CWIliaÒ. m. Cinió pera portar to espasa. 7a-
Martí, nuwM, uk^ii, biriei. CinetorívB, para-
iSWMiy ii, balte», i. | La cinia que aatfgmuneBt
níjgatovan los narits k las doaas easadasde aoe, y
m f* ba fet coni V os. Chumrm. Castato, m.
ant. cbwrL.
^ m. Fiu, pedra ab qne 'to romaas narca-
taa tos Bíltas ea los camins ò indieavan to direc-
tíé dit cada aa. Cifo. Cipam, i.
GfnA* f. Feii mòlt scaMmt al catomars, del
i|aal se diíereacto per sér aiès gros, y no leair
caa. Té on os sobre to esqaena qne s* osa en tor»
màcto y altres arts. JibU. Septo, m.
GDPUSB•BL uruE.
CiFBIMAB. m. ufaeeab.
cmu. adj. Katoral de Xipre» y \o pertaayent
à aqaesto isto. Ciptio, C)prias, cyprícat.
gIquiA. f. cÈQtu.
CnCAm prep. ant. cebol.
dSCCNSE. adj. Lo pertanyent al droo. CòT'
SMse. Circensto.
cnuaSMOBi. a^ pi. ioebs ó espectacles deto
romans en lo circo. CtrcMses . Ciroenses, inm, cir-
eenses Indi.
GDIGEU. adj. Lo pertonyent à to braiia Circe.
Circeo. Circeos.
Gnux>. m. Entre 'to romans llocb volUt de gra-
das destinat pera algana fonció. Cireo. Circos, i.
I Lo conjunt de personas qoe assistian en dl. Ctr-
so. ConsessBi, as.
m* «at. EàaiABià, tolta.
OR
V. a. Rodfjar. Cimtr. ctrrmr, ro-
èemr. Cirtameo, sepio. aaàbío. is.
, DA. p. p. Cirmiio. Septns. c ir-
às. I m. Eàpay de temeoo comfres en
eerta circamferénca ; y to mateiia cirtomferra-
cto. Cirraúo. Cirrnitas, ambitns. os. periaie-
tros, i.
GÍBCOL. m. geom. Figura plana de ona soto
línea qne fonna nn cèrcol dit circamfereocia. Or-
eulú. Circnlos, i. | Orde de a^^entos. ciaco.
CÍRCCL VICIÓS, lòg. Yici de to oració, qae $ c<^
quant ona co&a s* explica per altra reciproca-
nt, y to» doe» qaedan sens explicació. Cfrcmlo rt-
ciofo. CirCttlttS TÍtioSBS.
cíactLs DE posiaó. Són los sis mè» grans de to
esfera, à saber: eqninocctol, eclipticb, primer me-
ridià, borixontal y 'Is dos colaros qne divideixen
lo meridià. Cirtulos de posieiam. Positionis cir-
cali.
diccLs »K ALTCià 6 BB DK?aE:»ió. Loé paralclos
al borizont ó superior à ell, y determinan to al-
tara dels astres; 6 soU de ell y determinan sa de-
pressió. AlmieúmtúrMdos. Circuli borizootii para-
leli.
cítccLS WNuais. astr. Los qne sen^aton tos bo-
ras; los principals súa dotze qae divideixen U
eqninocctol en vint y quatre parts iguals ó en
quinze graus per bora. Cirmíof horarioi. Horarum
circuli.
cmcrLS VUTIC4LS. astr. Los majors que passan
pel zenit y nadir, y són perpendiculars al bori-
zont. Circulos tertieales, Terticales circuli.
CniGlILAaÓw f. Acció de circular. Circwin-
eúm. Circulatio. nis, circuitus, us.
cnCüUAM• adj. Lo qae pertany al cfrrul. O'r-
emlér. Orbicus, orbicutotus , orbicutoris. -; f . La
carta ó avis escrita de orde superior, donant algu-
na orde 6 noticto. Circulmr. Circularis littera. ^ v.
n. Passar una cosa per mòltes mans, com la mone-
da. Circator. Circulor, aris, per manus circumfer-
ri. i Partont de to sancb, córrer per las artérias y
venasy desde '1 cor à las demés parts del cos. Cór-
rer la saa^. Per Teaas sangainem volvi, circu-
tori.
CaUSOLAMMEMTm adv. m. CkenlarmenU. Cir-
catotim» ia gyrum, in orbem.
GIBGULAT, DA. p. p. Cirmlaio. Circolatus.
d. CBEGOLET.
adj. Lo que e$tà cerca del
polo. Circaiipo/ar. Circumpolaris.
CDtGinfGIDiAB• V. a. Tallar lo prepaci. OV-
cimcfVor. D'rcumcido, is. [ met. Cercenar ó mode-
rar alguna cosa. Ctramcidor. Reseco. as ; modum
adbibere.
GmCDllCaDAT, DA. p. p. y
GIRGII1ICÍ8, A. p. p. irregular. CircunàL•io,
Circumcisas, circuaüectus.
GmcUüanÓ. f. L* acte de circuncidar. Cir-
eanciftoa. CimuBdsío, nis, çireomcisma, «. |
cm C4TALA.
Festa que celebra la Iglésia '1 primer dia del any.
Circunciston. Gircumcisionís festum.
CIRGUNDAR. V. a. kodejar.
GIRGUNDAT, DA. p. p. rodejat.
GIRGUNFERÉNGIA. f. La línea rurva que
tancada per lolas parts forma un círcul. drcunfe-
rencia. Circumferentia, ae, circumductio, circums-
criptio, nis.
aRCiTNFERÉxciA CÒNCAVA. La línea del círcul con-
siderada per la part interior. Circunferencia conca"
va, Circumferentia còncava. Pars intima circumfe-
rentiae.
ciRCVN'FERÉxciA coNVEXA. La mateina conside-
rada per la part exterior. Circunferencia con-
vexa, Circumferentia convexa , extima circumfe-
rentia.
CIRGUNFERElfCIAL. adj. Lo que pertany à
la circunferencia. Circunferencial. Ad circumfe-
rentiam pertinens.
GIRGUNFERENGIALBfENT. adv. m. Circunr
ferencialmente. In orbem, circúm.
dBGÜíVFLEXO. adj. S' aplica al accent com-
post de agut y gra ve. Circunflejo, eapwha. Circun-
flexus.
GIRGUNLOCUGIÓ. f. Rodeig de paraulas pe-
ra explicar lo que podria dirse ab ménos. Pfri-
frasis, circunlocucion. Gircumlocutio, periphrasis,
is.
GIRGUNLOQUI. m. Lo que 's diu ab circun-
locnció. Circunioquio. Yerborum circuítus, circui-
tío, ambages, um.
dRGUNSGRIT, A. p. p. Circunserito, Gir-
cumscriptus.
GIRGUNSGRÍURER. V. a. geom. Descrfnrer
una figura al entorn de altra. Circmscrihir, Gir-
cumscribo, is. || Reduhir à certs límits. Circunseri-
hir. Gircumscribo, is.
CIRGUN8PEGGIÓ. f. Atenció, cordura, pru-
dència. Circunspeccion, Gircumspectio, considera-
tio, observatio, nis. || Severitat y gravedat en ac-
cions y paraulas. Circunspec4;ion. Gravitas, atis,
morum severitas.
CIRGÜN8PEGT T GIRGUN8PECTE , A.
adj. Remirat , prudent. CircwMpecto. Gautus,
consideratus, prudens. || Serio, grave, respecta-
ble. Circunspecto, Gravis, circumspectus, veneran-
dus.
GIRGUNSTÀNGIA. f. Accident de temps, llocb,
modo, etc. unit à la substància de algun fét. Ctr-
cunstancia. Gircumstantía, a;, adjuncta, orum. Q
Gondició, qualitat, requisit. Circunstancia, Qnali-
taS, atis. II MENDDÉNCIA.
EN LAS circunstIncias PRESENTS, m. adv. Equi-
val à lo mateix que en V estat actual de las cosas.
En las presentes circunstaneias, Rebus sic stanti-
bus.
CIRCUNSTANGIADAMENT. adv. m. Ab to-
tas las circunstaneias. Circunstaneiaiamenu, Exac-
te, ad amussim.
CIR 863
CIRGüNSTAlfCIAR. v. a. Explicar per me-
nor las circunstaneias de alguna cosa. Circunslanr
ciar. Exacte, distinctè aliquid explicaré, describe-
re; rem, prout est gesta, narraré.
GIRGUN8TANGIAT9 DA. p. p. y adj. Lo que
s' explica ab totas sas circunstaneias. Circunstan^
ciado. Distinctè, ad amussim relatus.
GIRGUNSTAIf dOlf AT , DA. p. p. CIRCUNS-
TANCIAT.
GIRGUNSTANT y A. adj. Lo que esté al entorn
de altra cosa. Circunstante, Gircumstans. ) pi. Los
que estan presents, assisteixen ó concorren. C^r-
cunstantes, Gircumstantes, praesentes.
GIRGUNVALAGIÓ. f. La acció de círcunva-
lar. Forlificacian, circunvalación, Gircumvalatio,
nis. II mil. Siti, cordó. Cireunvalacion, Gircuitio,
nis.
GIRGUirVALAR. V. a. Gercar una ciutat, un
exèrcit, etc. Circunvalar. Gonvallo, as, circummi!*
nio, circumvenio. is.
GIRGUNVALAT9DA. p. p. Cireunvalado. Gir-
cumseptus, vallo septus.
GIRGUNVEHÍ. adj. Pròxim, cercà. Ctrcun-
veeino, c<íntigm. Circumvicinus, oontignus, proxi-
mus.
CIRENAICH. adj. Se diu de una secta de Filo-
sops fundada per Arístipo en la divisió deia peri-
patètichs. Cirenaico, Gyrenaicus.
GlRElfEU. adj. Lo natural de Girene. Cirenea.
Gyrenensis.
CIRER. m. CIRERBE. y BOSCi. 8A1IG1JINT0L.
CIRERA, f. Lo fruyt del cirerer. Cereza. Gen*
sum, i.
CIRERA DE ARBÓ8. ModroHo, y alòredo p. Aat. Üne»
do, nis, arbutum, i.
CIRERA DE PASTOR. Lo fruyt del cirerer bort. A*
pino, majuelo, Oxyacanthae fructus.
CIRERA GARRAFAL. Las majors y de millor gust.
Cereza garrafal. Gerasum, i.
CIRERA GUINDA. La igual À las altras de gust un
poch agre y de color quasi violat. Guwda, Gera-
sum, i.
CIRERAL T CIRERAR. m. Lloch plantat de
cirerers. Cerezal, Gerastum, cornelum, i.
CIRERER, m. Arbre de escorsa dura, llisa, un
poch bermellenca ; són fruyt són las cireras. Cere^
zo. Gerasus, i.
CIRERER 80RT. Comcjo, ccrezo silvestre. Gomus,
ccrnum, i ; frutex sanguineus.
GIRERET. m. d. Cerezito. Parvus cerasus.
GIRERETA. f. d. CereciUa, cerecita, Gerasum
exiguum. 11 Aucell de unas quatre polsadas de
llarch, de color de cendra en las alas, blanch de
ventre y potas rojas. S' entreté jugant entre las
canyas y jonchs. Arandillo. Motacilla se.
CIRI. m. Gandela de cera de un sol ble, llarga
y grossa. Ctrto. Gereus, i, funale, is. || ler. Gande*
las com las de dir missa. Vela. Gerea, s^eea can-
dela.
364
CIS
DICCIONARI
CIS
CIRI PASQUAL. Lo que's beneheix lo dissapte
sant, y en los oficis divins crema fins al dia de la
Ascenció. Cirio pascual. Cereiis paschalis.
MÓLTAS CANDKLAS FÍN UN CIEl PASQUAL. fP. met.
fam. Explica qne mòltas vegadas la repetició de
cosas petitas arriba à fér una matèria grave. Mu-
ehas eandelillas haeen vn cirio paseualf muehos po-
^0$ haeen un mucL•. Multa minuta et congestagran-
dem efficiunt molem. Partibus ex minimis magnus
consorgit acervus.
suRTiR AB CIRIS TRENCATS, fr. met. Ab espècies
impertinents, estranyas ó fora del cas. Con $upata
de cahra ó de gallo; ó con su media espada. Collo-
cutionem importunis sermonibus interrumperé; ab
instituto aliena loqui; prster rem loqui.
GIBIAL. m. Candelero. CiriaL Lychnucbus,
candelabrum, i.
cniAs. m. aum. Cirio grande, Magnus ce-
reus.
CnUDER. m. ant. candeler. 1.
dRIET. m.d. Ctrto peqvteno. Cereus parvus.
cmLOT. m. ter. Aucell de estany. Pdjaro de e»-
tanque. Avis sic dicta.
CniNEÜ. m. Lo qui ajudà à portar la creu à
Jesucrist. Cirineo, Gyrineus, i. | Lo qui ajuda à al-
tre en algun empleo ó traball. Cirineo. Adjutor,
oris.
canOT. m. ter. Cubert de ramas pera guardar-
se del sol. Sambraje, sombrajo. Umbraculum, i.
CIRQUE. m. ciRCO.
CIRURGIA, f. Art de curar fèridas, llagas y tot
mal extern de las personas. Cirugia. Chirurgia, ».
CIRURGIÀ, m. Profesor de cirurgia. Cirujano,
Chlnirgus, i.
CIRÚRGIGH, CA. adj. Lo pertanyent à la ci-
rurgia. Quirúrgico. Cbirurgicus.
CISALPt, NA. adj. Lo que esta situat entre Ro-
ma y *l8 Alpes. Cisalpino. Cisalpinus.
CI8ÍXL. m. Espècie de escarpa pera traballar
ab primor pedras, metalls elc. à picb de martell.
Cincel, Scalprum, scalpellum, i.
CISELLAR. V. a. Traballar, grabar ab cisell
en pedras ó metalls. Cincelar, Casio, as, scal-
po, is.
CISMA. m. Divisió ó separació entre Is indi-
víduos de algun cos. Cisma, Schisma, atis. H Discòr-
dia en alqun poble ó família. Cisma, Discòrdia, ae,
dissidium, ii, divisió, nis.
CISBIÀTICH, CA. adj. Rebelde à la verdadera
Iglésia. Cismàtica. Schismaticus. || Qui introdubeix
la discòrdia. Cismdtico. Seditíosus.
CISMONTÀ, NA. adj. Lo que està situat de
aquesta part de las montanyas, respecte de la si-
tuació aboni se considera. Citramontano, cismonta-
no, Citramontanus, cismontanus.
CISNE. m. Aucell blanch, de bècb grocb, coll
mòlt llarch, las potas negras y unidas ab una pell
ò membrana com V ànecb, y 's cria en las ribe-
rasdels estanys y rius. Cisne, Cygnus, i, carnonis
ales. y Una de las vint y dos constel-lacions boreals.
Cisne, Olor oris, cygnus, i. || met Bod poeta 6 mí-
sicb excel-lent. Cisne, Cygnus, i.
CI8PADÀ, NA. adj. Lo que està entre lomy
U riu Pó. Cispadano. Cispadanus.
CISSI. m. Nom que donaren loe antklis à on eu^
ro ab dos rodas. Cisio. Cisium, ii.
CISTELL, m. Teixit de vímens, jonchs ó alta
matèria, en figura comunment rodona y còneavi,
que serveix pera posar fruytas y altras oosas. Cu>
to. Fiscos, calatbus, i, corbis, is. | Lo gran. Arfi-
dijo, argadillo, Yas vimineum.
CISTELLA, f. Paner ó panera. Cesta. Cistt oo^
bula, piscina, », panariolum, i. || La de pilla. H*
crino. Corbis, is.
ROIG COM UNA CISTELLA, exp. fam. que s' aptiai
al qui ab sas accions se porta com à boig. Lotok
alar, Furiosns.
ÜMPLIR LA CISTELLA PLENA. fr. PUJAE LÀ MOSCA Afc
IfAS.
dSTELLADA. f. CISTELLAT.
dSTELLÀS. m. aum. CesUm. Magnus corUi.
CISTELLASSA. f. aum. Ceston. AmpUor^gial•
dior corbis.
CISTELLAT. m. Lo que cab en una cialella. \
Cesta, Quod ficus capit.
CISTELLER. m. Qui fà ó ven cistells ó ciile- à
Has. Cestero, Cistarius, ii, cistarius artifex, VM* J
ditor. i
CISTELLERIA, f. Botiga de cisteller. Cmcriíf.»
Cistario ofiicina, taberna.
CISTELLET. m. d. Cestillo, eetlico. GorWii
corbí cu la, ae.
CISTELLETA. f. d. panerit. t.
ctSTER. m. Orde de religiosos fundada
Robert y sant Esteve. Es antiguíssima, y lia
grans homes y pontífices à la iglésia» títUrp
Cisterciencis, Roberti ordo. || Bujol que poaaa
las botas pera recullir lo vi que cau de la
ta. Cuhelo, Dolium, ii.
CISTERCIENSE. adj. Lo pertanyent à la wi^<
del Cfster. Cisterciense, Cisterciensis.
CISTERNA, f. Espècie de pou en qiie^s
va la aygua de la pluja, Algibe, eitternM^
na, a;.
dSTERNER. m. Qui cuyda de las
Aljibero, Cistemarum curator.
dSTERNETA. f. d. y
CISTERNÓ. m. d. Cistemilla, Par^,
cisterna.
GISTO. m. Arbusto que creix fins à uns
pams: tè las fullas llargas y aspras del revés, ki-^
flors grossas y blancas ab una taca fosca, font-
das de fullas com las rosas. Jura, laia^ foiíoii,
to, Cistus, i. II Arbusto de fullas semblants kk^ 1
del llorer, arrugadas, verdas y com reliíno6aR| J
las flors blancas. Estepo, ajea, pajea, cen^ajo^ ctr- {
gazo, Cistus laurifolia.
dSüRA. f. Obertura sutil en algun ros.. risuni*
CIT
GàTÍLA.
av
ses
Scíssura, conscissnra, ae. || Lo tallet que fa 1 san-
grador en la vena. Ciwra, Scissura, ae.
GITA. f. Senyal ó avís del Uoch y temps pera
véorerse ò parlarse alguna persona ab altra. Cita,
Concitio, citatío, conventio, nis. ] Referència à al-
guna lley, autoritat, ó altre instrument pera com-
probar lo que's diu. Ctía. Testimonium, íi, autorí*
las, atis.
GITAGIÓ• f. La acció de citar. Emplazamimto,
citocioií. Denuntiatio, conditio, vadatio, nis.
CITACIÓ DB EEMAT. for. Notificació ó intima al
deutor, de la venda que's và à fér de sos béns.
Citacion de remate. Comperendinatio, nis.
CXTADOR, A. m. y f. Qui cita. Citador. Yo-
cator, convocator. apparitor, is.
crTAA. V. a. Avisar à algü senyalantli 1 temps
y Uoch pera tractar de algun assumpte. Citar,
Evoco, as, indico, is. || Referir ó anotar al marge
de algun jescrit, los autors ó textos per comproba-
ció de lo que's diu ó escriu. Citar, Testimonia,
auctoritates vel texlus indicaré. || for. Notificar à
algú quecomparega devant laautorilat, Àlegar, ei*
tar, producir. Cito, as, convador, aris; in jus vo-
care, aliquem convenire. || Anomenar à cada hu
per són nom, Citar, Singulorum nòmina cilare.
CITA» DB EEMAT. fr. for. Nolifícar al deutor que
es execulai, lo remat que's và à fér de sos béns.
Citar dt 6 para remate, Bonorum proscriptionem
indicere.
CtTARA. f. Instrument músich semblant à la
guilarra ab cordas de filferro, y 's toca ab una
plom de cer. Laud, citarà. Citbara, se, barbitos, i.
GITABINS. m. p. Pobles de Sicília prop de Pa*
lerm. Cilarims, Citharíi, cilbarini, orum.
CITARISTA. m. Qui toca la citarà. Citarista,
Citharista, », cilharoedus, i.
CITARtSTIGH, CA. adj. poét. Lo que pertany
à la citarà. Citaristico, Cilbarcedicus.
dTAT, DA. p. p. Citado, Evocatus, citalus, in-
dicttts.
GITATOBI, A. adj. for. Lo manament ab que's
cita àalgú. Citatorio. Citatoríum, ii, cilatorium
rescriptum.
dTATÓSIA. f. CITACIÓ.
CafTEA. f. cítaba.
CITESEA. f. mit. vénüs.
CITÉRIA. f. Imatge grotesca que's posava en
Roma en certas ceremónias públicas y à la que's
feyan donar resposlascomals nostres politxinel-las.
Citeria, Citeria, le.
CTTERIOR. adj. Lo que està à la part de aquí
r6^>ecte de lo que està à la part de allà. Citerior,
Citerior.
GirÓRIA. f. cbntacra mbnor.
GITO¥i3«. m. Vestit de dona ajustat al oos,
clos pel pit y ab un coll. Chamerluco, Muliebris
torguala veslis.
GITRA. f. ant. cítaba. || Mesura de traurervi.
fITXELL.
GITRAGO. m. Herba, espècie de niella que té
*1 gust semblant ai de la cidra. Cidronela. Citrago,
citreago inis.
CITRABlARt, NA. adj. Lo que està del mar
en aquesta part. De esta parte del mar, de aeddel
mar, citramariíM, Gis, citra mare.
CITRAlIONTÀi NA. adj. CISMOICTÀ.
crnUELL. m. ter. cetbill.
GITRELLA. f. ter. canti, cantibbt.
ciTRIcaiy CA. adj. Lo que pertany al poncem
ó taronja. Citrieo. Gitricus.
GIURÓ. m. Planta y fruyt mòlt conegut. Gar^
banzo, Cicer, eris.
GTORONAR. m. Terreno plantat de ciurons.
Garhanzal, Sata ciceribus terra.
CIUTADÀ, NA. m. y f. Yehí, fill, ó l 'qui viu
en alguna ciutat. Ciudadano, Civis, is, urbis inco-
las. II Home bo. Civdadano. Yir frugi. | Qui gosa
'1 dret de ciutadà. Ciudadano. Givis, is. | adj. Lo
pertanyent à la ciutat y als ciutadans. Ciudadano.
Oppidarius, civicus, civilis.
CIUTADÀ BONBAT. Títoi do bouor. Ciudadano hon-
rado, Givis bonestus: nobilitatis gradus equestri
ordíni proximus.
ciuTAoi MAJOR. Primera clase ó estat dels habí-
tans de ciutat, que comprenia 'Is mès bonrats y
estimats no exercint art mecànicb. Ciudadano ma^
yor. Major civis, civis, prim i ordinis.
CIUTADÀ MITJÀ. Segon estat ó classe de ciutadans
com : mercaders , etc. Ciudadano mediana. Givis
secundi ordinis.
CIUTADÀ MENOR. Tcrcer estat que comprenia *\a
menestrals. Essent los ciutadans y 'Is burgesos
iguals en dret solssediferenciavan: I.*" En la pre-
cedéncia dels primers, y í.» En los privilegis es-
pecials de cada vila ó ciutat, de manera que un
burgès de la vila de Perpinyà portava avantatge à
mòtls ciutadans de mòltas ciutats de Catalunya.
Ciudadano menor. Minor civis.
GIUTADEJAR. V. n. Semblarse à loqaees de
ciutat. Ciudadear, Civitatem referre.
GIUTADiXA. f. y
cniTADELLA. f. ant. Fortalesa ab baluarts
situada en paratge ventatjós pera subjectar ó de-
fensar una plassa. Ciudadela. Arx, cis.
GIUTADETA. f. d. Ciudadilla, Civitella, ae.
cniTAT. f. Població gran que gosa de majors
prebeminéncias que las vilas. Ciudad. Civitas,
atis, urbs, is, oppidum, i. | L' ajuntament de ella.
Ayuntamiento, cuerpo municipal, eiudad. Givitas,
metròpolis, is. jj Los ciutadans. Ciudad, ciudadanoi.
Cives, ium.
dUTEDÀ. m. CIUTADÀ.
CIVADA, f. Planta semblant à la cugnla, y sòn
gra al del sègol. Avena. Avena, e, bromos, i.
dVADAR. m. Lloch plantat de civada. Avenal,
Avena consitus ager.
GIVADER. m. y
OVAnmA- f. ant« Morral peni donar civada.
886
CLA
DICCIONARI
GLA
etc. à las cavalcaduras. Cehadera. Hordearía man-
tica.
dVELLA. f. Pessa de metall de vàrias fignras
ab un pungant al mitj pera subjectar las corretjas,
etc. nebilla, Flbula, se. || Pessa de fusta de llado-
ner en|[foniia de ferradura, que*s posa al cap de la
cingla. Anitlo. Annullus, i.
GIVELLADA. f . y
CXVELLAM. m. Abundància de civellas en las
guarnicions. HebiUaje, Fibularum series.
CIVUXAR. V. a. Cordar ab la civella. Hebillar.
Fibulo, as.
GIVELLASSA. f. aum. Hebillaza. Magna fíbula.
dVELLAT, DA. p. p. Hehillado. Fibulatus.
GIVELLER. m. Qui fà ó ven civellas. Hehillero,
Fibularum artifex, venditor.
GIVELLETA. f. d. Hehillica, hebillita, hetnlU-
ta, hebilluela, Par^'a fibula.
dVBRA. f. BATAET.
CiviGU, CA. adj. cictadI. || doméstich. || S'
aplica k la milícia urbana, y à sos individuos.
ürhano, civico. Civicus, urbanus, civilis.
CIVIL. adj. Lo que pertany à la ciutat. Civil.
Civilis. I Sociable, urbà, atent. Civil. Urbanus, co-
mis. II for. Lo que pertany à la justícia en orde à
interessos y no en lo criminal. Civil. Civilis.
CIVILI8ACIÓ. f. L' ac^^ió y efecte de cívilisar.
Civilizacion. Civilinm morum inductio. || Política,
urbanitat, cultura. Urbanidad, cultura, civilizacion,
tivilidad, sociabilidad. Urbanitas, comitas, atis.
CIVILI8AR. V. a. Fér cuit y sociable. També
8* usa comrecíproch. Civilizar. Cultum, mitemque;
ad cívilem \iUt cultum revocaré.
CnriLISATy DA. p. p. Civilizado. Cultus.
CIVILITAT, f. civiLiSÀCió.
CIVILLA. f. C1VKLLA.
dVIUMENT. adv. m. Ab política, urbanitat.
Vrhanamente, civilmente, eortégmente. Comiter, ur-
banè, civiliter. || for. Conforme al dret civil. Civil•-
menU, Civiliter, jure civiti.
CL.
CLACA. f. Verbositat, conversació impertinent.
Garla, charla. Garrulitas, loquacitas, atis, gar»
ritus, us.
FÉR PETAR LA CLACA. fr. fam. Se diu vulgarment
dels que tenen llarchs enrahonaments en assump-
tos de poch interès. Tender el pano del púlpi(o.
Blatero, arguto, as, blatio, garrio, is.
CLACAR. V. n. xarrar.
CLADCNTÉRIAS. f. pi. Festas que*8 celebra-
van en honor de Bacó al podar las vinyas. Úaden-
terias. Cladenteriae, amm.
CLADE8. m. ter. barbacana.
GLAFOLL. m. ant. capoll. |] ter. bsclofolla.
CLABI. m. ant. for. Queixa, querella. üMtan-
eia, ^[uerella. Querela, querímonia, n, qacallis, us,
delatio, mstaotia jndieitlis. || aul. clévmi. | ant.
Primera demanda executiva. Instància, demam
Prima ínstantia judicialis.
fér clam. fr. ant. Queixarse. Quejarse, Qntt
eris, expostulo, as.
MENAR clam. fr. Rut. Seguir plet. Seguir plet
Litem persequi.
CLAMADOR, A. m. y f. clamant.
CI.AMAI.M Y GLAMALLiaiS. m. CLAM
TECHS.
CLABIAMENT. m. clamor, súplica.
CLABIANT. m. for. ant. Querelloso, quertlka
instantf. Petens, tis, delator, oris.
CLAMAR. V. n. Cridar liastimosamenl dei
nant favor ó ajuda. Clamar, Clamo, as, vocifer
aris. II Dit de algunas cosas inanimadas, com :
terra clama aygua ; 1 delicte clama càstich. C
mar. Peto, is.
CLAIHARSE. V. r. for. ant. Quejarse, quereU
se, paner instància ante el juez. Peto, is, qncr
eris.
CLAMÀSTEGHS. m. Cadena penjada en
canó de la xemeneya pera tenir la caldera, olla, i
al foch. tiares, caramilleras. Focarius cremasl
CLABIAT, DA. p. p. Clamado. Clamatns.
CLAMATER. m. for. ant. clamador.
CLAMOR, m. Crit gran y esforsat. CUm
Clamor, oris, vociferatio, nis. || Veu llastimosa
aflicció, ó passió de animo. Clamor. Ululatfo, i
ululatus, us.
CLAMOREJAR. V. a. Pregar ab instància
veu llastimosa. Clamorear. Clamorose precari,
gare.
CLAMORÓS, A.adj. Dit del rumor llastimós
una multitut de gent. Clamoroso. Clamurosus.
clandestí, na. adj. Secret, ocult. Clanà
tino. Clandeslinus. occullus.
CLANDESTINAMENT, adv. m. Ocultame
sens testimoni. Clandestinamente , d escondid
Clandeslinó, clam, secretò.
CLANDESTINITAT, f. La qualitat de cland
tí. Clandestinidad. Clandestini qualitas.
CLAP.m. y
CLAPA. f. Taca. Mancha. Macula, a>. jj La [
de diferent color de algun cos. Mancha. Maci
m, labes, is. Q clariana. 1. En lo bosch y all
plantatges V espay de terra en que no hi ha arbi
Calra. Pars soli arboribus nuda.
CLAPAR. V. a. Pigar, fér clapas en alguna
sa. Manchar. Maculo, fcDCo, as.
CLAPAT, DA. p. p. y adj. Manchado. Macu
tus.
CLAPER. m. ter. Munt de llenya. Jinada. I
norum strues.
CLAPERA. f. RODERA.
CLAPIR. V. n. Lladrar de certa manera 'I |
qnant persegueix la cassa. Latir, gahir. Gannio,
CLAPIT. m. Guinyol interromput, (piant \o{
persegueix la cassa, ò sent algun dolor. iMi
Gannittus. us.
cu
GATili.
CLAR, A. adj. Lo que té claredat, duro. Cla-
ms, lucidus. II Transparent, ters com laaygoay
cristall. Claro. Perlucidus, vitreus. | Limpio, par,
desembarassat , com : veu , visla , pronunciació
CLAEÀ. Claro. Glarus, perspicuus. || Líquit mesclat
ab alguns ingredients que'l fan poch espès. Claro.
Rarus, disolulus. || Eo los teixits lo que no té la
densitat ó espessor convenient. Claro. Rarus. I Lo
color poch carregat de tint. Claro. Rarus, mitiga-
tus color. II Evident, manifest. Claro. Planus, dilu-
cidus. I L' espay ó intermedi que hi ha en algunas
cosas, com en sembrats, professons, etc. Claro.
iDtervallum, i. || Poch comú, com: los sabis verda-
ders són clabs, Raro; claro, poeo. Rarus, infre-
quens. Q Lo que té mès intermedis de lo regular.
Claro. Rarus. || Lo que*s diu ab llibertat ó sens re-
paro. Claro. Sinc«rus, ingeouus. || Ras, seré, com:
dia CLàA. Desptjado, claro. Clarus, serenus. || Pers-
picàs, agut. Despejado, claro, agudo. Aculus, pers-
picax. P ant. Esclarecido, llustre. Glarus, il•lustris,
d Distància que mcdia en la narració ó escrit*
Claro. Intervallum, i. || pint. La porció de llum
que banya la pintura. Claro. Lucidior, clarior, pic-
tune pars.
CLií estI. expr. ab que's dóna à compéndrer
sér certa y assegurada la cosa que's diu. Claro tità.
Patet, planum est; scilícet, in confesso est.
CLAR T catalI. m. adv. Ab tota claredat, sons
ningun reparo ni mirament. En Imen ronumee. Li-
quidè, planè.
CLAE T OBScci. piut. Dibuix que no té mès que
un color en lo camp en que's pinta. Claro y oscuro.
Tonus, i, adumbratio, nis.
i LA CLARA ó A LAS CLARAS. m. adv. Sèus emba-
ràs, sens reparo, sens empaig. A las claras: por lo
clare. Apertò, palàm, in propatulo.
A?iEii CLARS. exp. fam. que manifesta I desitg de
que lo que's tracta s' explique ab tota senzilles é
ingenuïtat. Vamot claros. Sincerè, apertè agamus.
CANTAR CLAR. fr. Denota la llibertat ab que*8 diu
alguna cosa. Cantar claro, decir algwM cosa tan
clara como el agua, cantarle d alguno la cartüla.
Palàm, apertè, liberè loqui; oíficii aliquem admo-
Bere.
OR CLAR Ell CLAR m. adv. Manifestament, ab cla-
redat. De claro en claro. Apertè.
FBRSB CLAR. fr. FBRSE DIA.
P06AR EN CLAR. fr. Explícar ab claredat. Pomr
en claro. Patefacere, dilucidaré.
SÍR una cosa MBS CLARA QUE LA AYGUA ó QUE *L
SOL, etc. Ser una cosa mas clara que el sol ó que $1
agua, etc. Rem sole vel luce clariorem esse.
tot CLAR. m. adv. Clarament , sens fér embuts.
Por lo claro, en puridad, claramente. Apertè, clarè,
sincerè.
trícree en clar. fr. met. Dedubir la substància
de algun discurs; averiguar alguna cosa. Sacaren
clairo, en limpio. Clarè, nitídè, deducere.
CLAMA. f. La matèria blanca y líquida quecir-
cu > a67
cuheix lo rovell del ou. Claira. Albugo, albumen,
inis. II CLARISSA.
GLARABOYA. f. Finestra alta sèns portas.
Tragaluz, claraboya. Finestra altior; || La que està
en las teuladas. Bukarda. Fenestra prooünens. ||
calat. 3.
glaraboyar. v. a. entretallar.
glaraboyat , da. p. p. bntretallat. ii
adj. met. Se diu de qui's posa 4 vestit mòlt fora-
dat. Clarabagado. Perforatus.
CLARAMENT, adv. m. Ab claredat. Clara-
mente. Nitidè, dissertè, luculenter.
CLAREA. f. Beguda de vi blanch, auere ó mel,
canyella y altres aromàtichs. ^éetar, clana. Mul-
sum, i, marina, ».
CLAREDAT, f. Efecte de la llum. Claridaà.
Claritas, is. || Modo de explicarse sèns oonfusió.
Claridad. Perspicuitas, alls. || Un dels quatre dota
del cos gloriós. Claridad. Claritas, atia. jj Perspi-
càcia en los ulls pera véurer. Claridad de la vista
ó de los ojos. Acumen, inis, acies, ei. jj La propietat
de pronunciar clara y distinctament. Claridad de
la voz. Yocis splendor.
CLAREJAR. V. n. Comensar à manifesta rse
la llum del dia. Clarear , elareeer. Clareaco , is;
diem , lucem , auroram apparere , adventare. |
Traspassar la llum per algun cos per massa prim.
Traslucir, clarear. Perluceo, es, raresoo, ta.
CLAREJAR DE FAM. loc.fam. Touir mòlta fam. tía^
rear de hambre. Fame extaouari, debilitari.
CLAREJAT, DA. p. p. Clareado. LocidatUB.
CLARELL. m. Lo cànem de segona sort tret lo
bri. Cdnamo inferior. Cannabis vilis, inferior.
CLARESA. f. ant. glaredad.
CLARET, A. adj. d. Clarito. Clariusculus. ||
Se diu del vi negre que es un poch clar. Clarete.
Rubellum, helveolum vinum.
CLAREYA. f. CLAREA.
GLARt. m. Instrument músich. Es un canó de
metall que desde la boca fins al estrem s* aunenta,
y acaba ab una espècie de trompa. Claria. Tuba,
®, lituus, i. U Qui té per ofici tocarlo. Clarin, eío-
ftfifro. Tubicen, classicen, inis.
CLARÍ DE CAMPANYA. lustrumont müsich de me^
tall, espècie de corneta, però mès estret y ab mès
tortas. Clarin de campaàa. Lituus castrensis.
CLARIANA, f. Intermedi desocupat. Claro.
Yacuus intervallus. || Entre Is núvols quant co-
mensan à dividirse, V acte de donar pas à la
llum. Claricia. Nubium perlucidarum divisió.
GLARtCLAi. f. CLARIANA.
caJiRinCACIÓ. f. L* acte de clarificar. CUh
rifUacion. Clarificatio, purgatio, nis.
CLARIFICAR. V. a. Aclarir alguna cosa llevanlli
*ls impediments que la fàn fosca. Clarificar. lUua-
tro, claro, as. y Purificar lo que té solatge, com li-
cors, sucre, etc. Clarificar. Defasco, purgo, as; cla-
rum, puriorem reddere. || iMuminar. AUmèrar^
clarificar, ilumiaar. Ulamino, «9.
Ui
cu
DIGGÍONARI
GLA
GLARIFIGAT, DA. p. p. Clurifieado. GlaratQs.
GLARIFIGAHIJ, va. adj. Lo que té virtut
de clarificar. Clarifieativo. Glarificus , pargandi
vim habens.
GLABÍFICH, ca. adj. iesplandent.
GLARllf ADA. f. Joch repetit dels clarins ó al-
guna senyal que's fà tocantlos. Clatinaia, Litno-
rum sonus frequens.
GLARINATy DA. m. y f. En lo blasó *8 diu
del animal que porta esquellas ó campanas, com
vacas, moltons, camells, etc. Clarinado. Tintina-
bulis ornatus.
CaLABIffET. m. Instrument músich de vent,
que va aixemplantse proporcionalment fins al ex-
trem. Clarinete. Buccina, se. || Qui '1 toca. ClarineU.
Buccinator, oris.
CLARINS. m. pi. Roba mòlt prima y clara.
Clarinen, Lineum textum rarum.
GLAHIÓ. m. pint. Pasta de guix blanch y gre-
da pera dibuixar en tela 6 drap lo que s* ha de pin-
tar. Claríon. Gypsea ei cretosa massa.
GLARIR. V. n. ant. iiarLÀNDim.
GLARISSA. f. Religiosa de Santa Clara. Clari-
sa, clara, Ordinis sanct» Clars raonialis.
GLARisiMy A. adj. sup. Clariiimo, Clarissi-
mus. II Mòlt il-lttstre. Esclarecidiiimo , datintM.
Clarissimus, nobilissimus.
GLARÍSMMAMENT. adv. m. sup. ClarUma-
metüe. Clarissimè, valdè clarè.
GLAHIT, DA. adj. resplindint.
CSLARITAT. f. CLARBDAT.
GLARÓ. m. ant. claeí.
CLAROR, f. L* efecte que causa la llum il-lu-
minant algun espay. Betplandor, elarUad. Glari-
tas, atis.
DONAi CLÀioi. fr. Comunicar la llum. Eiclarecery
iluminar. Il•lumino, as; luce complere.
PASSAR LA cLAtoi. fr. Yéurerso la claror de una
part de un cos è la altra, per sér prim. Clarteer-
u. Perlncco, es, raresco, is.
PAssAiSBFf LA CLAioR. fr. Sér una cosa ab mòlt
aparato ò cootra 1' orde y estat que convé à cada
cosa. Salir de su qukiOj ó de nt$ quimot : terdepa^
dre y mwf tenor mio. Modum praeterire : extra mo-
rem rapi ; é consoetudine reoedere.
CLARTAT. f . ant. claredat.
GLABCA. f. ant. closca.
CLAMA. f. AcissiA.
CLA88A fIsTOLA. f. ant. CAllYA-riSTOLA.
CI.AlitF. f. Número de personas de un mateix
estament ú ofici. Clase. Glassis , is , ordo , iais. ||
Cada divisió de estudiants que estndian matèria
diferent. Clase, Schola, aula, ». || La mateixa aula
ó classe. CUue, Schola , aula , ». || Orde de cosas
pertanyents k una mateixa espècie , com v^etals,
minerals, etc. Cla$e, Ordo , inis , classis , is , se-
ries, ei.
CLÀniCH) CA. adj. Distingit , notable, com:
autor, error clíssici. CIMoq. Classieus.
GLA8IFIGACIÓ. f. La acció y efecte de classi-
ficar. Clasilieaeion, In ordines collocatio.
CLASSIFICAR. V. a. Distribnhir en classes.
Clasifiear. In classes dividere, distribnere.
CLASSIFIGATi DA. p. p. Clast/icado, In clas-
ses collocatus.
CLÀSTES T CLÀ8TRES. m. ant. clíustro.
CLATELL, m. Part de detràs del cap y coll so-
bre la punta de la espinada. Cogote, eolodrillo. Oc-
cipium, ii, occiput, itis.
clatell de estellas. Ioc. fam. llaüut.
GROS DE clatell. EESCOLLUT.
SÉR NET DE CLATELL, fr. Sér astut. Sentir naeer
la yerha; tener eolmillos, Solertem, vel aeris inge-
nu esse ; emunct» naris esse.
CLATELLADA, f. rescollada.
FERSEHi i CLATBLLADAs. loc. fam. ab que*s deno-
ta que à cops déu ferse enténdrer la rahó à algú.
Hacer al loco cnerdo con la pena, Rationem expug-
nantibus fustibus est arguendum.
CLATELLÀS. m. aum. Cerviguillo, Magnum oc-
ciput.
CLATELLEJAR. V. a. Donar cops al clatell.
Dar pescozones, Colaphos alucuí impíngere, cola-
phis aliquem caedere; occiput alicujus depalmare.
CLATELLEJAT, DA. p. p. Popado. Colaphís
csesus.
CLATELLET. m. d. Pe$euecillo, Parvum occiput.
CLATELLIlf A. f. clatell.
GLATELLUT, DA. adj. S' aplica à qui té M
clatell gros. Peseozudo, cervigudo, Cervicosus, co-
Uotorosus. II met. Tonto. Necio, estúpida, Stupidus,
stolidus.
CLAU. m. Tros de ferro prim ab cabota y pun-
ta. Clavo. Clavus, i. jj Lo rodó y de cabota quadra-
da que usan los sabaters. Broca, Clavus quadrato
capite. II ant. clavell. || Lo que no té cabota. Sae-
Itfi. Decapitatus clavus. || Lo de civella. pungant.
II cala. 8. 1 met. Dolor agut, cuydado grave ó pe-
na que dóna congoixa. Clavo, Cura, s, angor, oris;
gravis animi dolor. | f. Instrument de ferro pera
tancar y obrir los panys. Llave, Clavis, is. | Ins-
trument pera caragolar ó descaragolar. Llave. Cla-
vis, is. II Instrument de metall pera donar corda al
rellotge. Llave, Clavis, is. || met. Medi pera descu-
brir lo ocult. Llave, Secreta invesligandi ratio,
modus. Q Principi que facilita M coneixement de
alguna coea. Llave, L•lementum, principium, ii. Q
Martellet pera afinar los instruments músichs.
Üave, afnador. Clavícula, s. || mús. Lo senyal
que *s posa al principi de la pauta, que segons la
ralla en que està senyala '1 tó. Clave. Clavis, is,
toni musici signum, nota. || En las armas de foch.
PANY. Q arq. La pedra que clou 1' arch. Clave. Um-
bílicus, tholus, i. II met. Explicació al principi de
alguns escrits pera sa intel-ligéncia. Clave. Clavis,
is. II CAPONA. II pi. En lo molí de farina, fustas pera
posar lo collferro al centro del arbre. Cunas, ela-
vo$. Claví, orum. | m. ter. ullal.
GU
CATAUL
GLA
369
aiC Dl L•iJL M IIO0C4. Lo que Vé la caboia sein-
Mul à la ala de dit insecte. Clato de ala de moica.
Httarins claTus.
CLAU DEL PEC. ant. tLL DE POLL.
CLAU DEL CLL. Taca que 's fà en lo blanch del
lli. CUro del ojo. Oculi clavns.
UAi* DE moscA. Lo que lé caragol, y serveix
poa anir las peseas de una maquina ú pararies
apetantse à las lemelias. TomUlo, Ferreus cilin-
■ras.
CLAU GAüxcT. EKorpia. Uncus, i, uncinatus cla-
APtETAE LO CLAU. fr. met. APIETAB LAS CLAVl-
CLAVAE tX CLAU i LA iODA DE LA FOETUÏYA. fr.
S* aplica als que havent arribat à un alt
jfen de fortuna procuren assegurarse una pro&-
ipnlal duradere. Eckar un dato d la rueda de la
prfMM. Prosperítatem, fortunae rotam Ugere.
CLAT4a Cü GLAU AL coE. fr. met. Cansar gran
Mfceíó 6 sentiment, datar U ú uno el eorazon-
fafiterexalterius srumna commoveri, vehemen'
rpereellí.
fit S^TtAE, 6 VOLBE r£i EXTEAE LO GLAl PEE LA
^BMfA. fr. Sér tossut y tenàs en sòn diclamen.
^0mar «a cíaro con la eaheza : en dando qw el
fmo raiía, ha de rabiar. Propositi tenacem esse.
* ' m MOAt i'5f GLAU EN LA PAEET. fr. DOSpullar
■a casa de tot quant hi ha. So dejar clavo, ni es-
IM en la fartd, Omnem domus supellectilem, vel
Mmob sobripere.
P^w SI VE *ii D^A UK CLAU. expr. que denota '1
ifnti ò poch cuydado de alguna cosa. íso im-
: firu «B e/oro : moumeda una castaneta, vn ptfo»
!'4i klti§, un ki§o ó un fepino; ieme da lo mixmo
fméiUu €opla$ de Calainos ó de don Gaiferos ó de
[mmfmkMda; no ee me da nada; nada $e me da,
. Mmcí &CÍO, nihili habeo.
^ CKA AL CLAU T GE5T À LA FEEEADUBA. fr. met.
ÈL ab que *s nota als que enrahonan mòlt y fora
propòsit. riM en el cl.no y rtfa(o en la herradu-
fti semel sapit, desípit cenlie;». Dulce et ama-
'Mto Bobis una niíscet.
_*'Cur oovuNA ó MESTEA. La que lanca y obre tots
pays de una casa. L•lare maextra. Communis
■
ÍIS- 'té
CLAU DAUEADA. La dcls gcntils homes del roy en
M. Llave dorada, Deaurata clavis.
aAU VE t.xTEADA. La dcls gentils homes dol rey
exercici, pera tenir entrada en algunas salas
-M palau. Üare de entrada. Honoraria clavis.
ttAU DEL EEGNE. Plassa forifl en la frontera. Lla-
\iH rtino. Regni claustra, antemurale.
^^ Gur DOBLE. La que à més de las dents regulars
ifé de altres pera donar segona volta al pt*stell.
doble. Duplicata clavis.
OAC riLSA. La feia oceltament pera forsar un
r. Üme f%}m* fÍ|MlÉI|lBi laconia, adultera
GLAL's DE LA lOLÉsiA. Putestat espiritual pel go-
bern y direcció dels fiels. llavei de la Iglesia,
Ecclesi» claves.
aquí van las clafs. loc. mel. Denota que algú
's desprèn del maneig de algun negoci sens donar
ninguna rahó. Ahi te quedan las llavm. Rem totam
tibi committo.
GiEAE LA CLAU. fr. Tancar ab ella. Echar la lla-
ve. Clavi clandere.
LA GLAU ES LA PAU. rcf. Donota que pera evitar
suspitas y díspotas, y víurer ab seguretat convé
tancar bè. Llave en cinta hace buena à .mi y é mi
vecina : mas vale vuella de llave que conciencia de
fraile. Si bona tuta cupis, clavibus auge fores.
PÉEDEER LA GLAU. lo<'. mel. Tcoir corrensas. /i^-
se de vareta. Yentris diarrliuea, flu\u laboraré.
PRESENTAR LAS GLAUS. fr. Acte dc summissíó y
obediència al soberà, quant entra en una ciutat ó
la conquista. Presentar las llaves. Claves offerre,
exhibere.
REBLAR LO GLAU. fr. mcl. Impugoar, relmtrer ab
rahons. Rebotar y rechetsarj remachar el clavo. Re-
pollo, is.
SOTA ó Dws CLAU. m. adv. Denota que una cosa
esta ben guardada ó tancada ab clau. Debajo de
llave, Iras llave. Sub clavi.
TENIR LAS CLAUS DEL GEL A LA BUTXACA, fr. met.
Tenir la potestat espiritual que lé la Iglésia pera
absóldrer los pecats y concedir indulgéncias. Te-
ner las llaves del cielo en el bolsillo. Peccata remit-
tendi potestalem habere.
TENIR UNA CaSA TANCADA AB GENT GLAUS. fr. Estar
eerrado con cien llaves. Cènlum clavibus aliquid
obserare.
CLAUDICACIÓ, f. La obra y efecte de claudi-
car. Claudicucion. Claudicatio, nis. U goixbsa.
CLAUDICAB. V. n. coixejar. || met. Obrar de-
fectuosament. Claudicar. Claudico, as; à recta via
deflectere.
CLAUDICAT, DA. p. p. coixejat. U Claudica--
do. ClandicaUis.
CLAUHER. m. Anella pera portar las claus
regularment ab una cadena. L•lavero. Claviger
annulus. || ant. claveller. || clavari. [j ant. £n
las onles militars era 1 caballer que tenia la dig-
nitat y càrn^ch de gnardar y defensar lo castell ó
fort principal. Clavero j clavario. Claviger, i. ||
m. y f. Qui cu\tla de las claus y té encarregada la
economia de la casa. Llavero, amo de llaves. Cla-
varius, ií. •
CLAUHET. m. d. ClaveU, clavillo, clavilo. Cla-
^Tilus, i.
CLAUHETA. f. d. Llnvecilla, llavecita^ llave^
eica. Parva clavis.
CLAUSTRA. f. ant. claustro.
CLAUSTRAL, adj. que s' aplicà en Espanya à
principis del sigle xvi à alguns religiosos frencis-
canos separats^de la observància, que actualment
perseveran en Itàlia. Claustral. Clanstrelia. { Lo
48
S70
CU
DICaONÀRI
GLA
que pertany al elausti*o, y als individuos que viu-
hen en ell. Claustral, Claustralis.
GLAU8TRAT Y CLAUSTRE, m. ant. CLAts-
TRO.
GLAUSTRET. m. d. Claustrillo, Parvum pcris'
tylwra. ■•
GLAUSTRO. in. Galeria que volia '1 pati prin-
cipal de alguna Iglésia ó conveni. Claustro» Claus-
truni, peristyium, i. [| En las universitats la junta
que 's compon del rector, cat^dratichs, doctors y
mestres. Claustro, Academicns coetus.
cLAtsTRo HATERxo. Lo veutre de una mare. Claus-
tro matemo, Maternum claustrum.
A CLAUSTRO PLE. m. adv. Se diu quant s' exami-
na à algú en presencia de tol lo claustro pera gua-
nyar algun any que no ha cursat. À claustro p/e-
No. Coram, integro coDln academico.
CLAUSTRO. m. d. gla estret.
CLÀUSULA, f. Període de perfet sentit. Clàu-
sula, Clàusula, a;, periodus, i. || for. En los tes-
taments y escripturas cada disposició del testa-
dor ó fundador. Clàusula. Clàusula, », conditio,
nis.
CLÍC8CLA C0N8TITVTKNT. for. La que '» posa en
algnnas escripturas constitubint à algú possessor
per altre. Clàusula constUuyente. Constituti clàu-
sula.
cLÀrsüLA gvarbntígia. La que 's posa en algo-
nas escripturas donant facultat als jutges pera
procedir à la exacció en forsa de la mateixa com
si així s' hagués sentenciat ó transigit. Clàusula
guareutigia. Clàusula guarentigia.
CLÀUSULA IRRITANT, for. La quc cassa ó annul-la
alguna cosa. Clàusula irritante. Clàusula irritum
faciens.
GLAUSULAR. V. a. Terminar lo periodo ó la
rahó. Clausular, Claudo, is.
CLAU8ULAT, DA. p. p. Se diu del estil de
las clàusulas breus. Clausulaio, Concisus, stric-
lus dicendi roodus.
CLAUSULETA. f. d. Chusulilla, Brevis perio-
dus.
CLAUSURA, f. En los convents religiosos lo
recinto aboni no poden entrar donas, y en los de
religiosas ni homes ni donas. Clausura, Clausura,
le. II La obligació que tenen las personas religiosas
de no eixir de cert recinto, y la prohibició dels
seculars de no entrar en ell. Clausura, Clausura,
m. II Llocb de retiro. Eneierro, eucerramiento. Clau-
sura, se.
CLAVA. f. Garrot que remata ab nua porra
plena de claus ó altras cosas pera ajuda. Aixi
s' anomena la porra de Hèrcules. Clains. Cla\'a, te,
CLAVAGUERA. f. Conducte subterrani de im-
mundícia y ayguas corrompudas. Albanal, alba-
nar, cloaca, akantarilla, eaüo. Cloaca, », coUu-
viarium, ii. || Lo forat que hi ha en las parets dels
horts pera entrar la aygua quant plou. Clavijera,
ForaBMBy iiis.
GLAVAQUERA MESTRA. La principal. Cloaca madre-
Colluviarium, ii.
CLAVAGUERÓ. m. La que surt de las casas
y s junta ab la mestra. Atarjea, atajía. Angusta
cloaca.
CLAVAMENT. m. La acció de clavar alguna
cosa, fixació. Euclavacion. Infíxio, nis.
CLAVAR. V. a. Ficar un clau en algun cos só-
lit. Clavar. Clavum infigere, impingere, inserere.
II Introduhir alguna cosa punxaguda en altra, com
una agulla en la roba. Uincar, clavar. Figo, afligo,
is. II fam. Pegar, com: clavar una bofetada. Enea-
jar. Alapam, iclum alicui inferre. || met. Enga-
nyar. Enganar. Fallo, decipío, impono, is. || met.
Repéndrer à algú. Reprender, Increpo, as.
CLAVARLA k TOTHOM, fr. met. No perdonaria à
à ningú. A'o ahorrarse con nadie, ni con su paàrt:
no perdonar d Cristo. Nulli, nemini parcere.
CLAVARI. m. Qui tè en són poder la clan dfl
algun lloch de confiansa. Clavero. Claviger, i. I
MAJORDOM. II Empleo de clavari. Claveria. Clarí-
ger, i.
CLAVARSE. V. r. fam. Menjarse, ó béurersè
alguna cosa. Zamparu. Devoro, as, deglutio, is,
I Posarse à fòr alguna cosa, com: clavarse à cór-
rer, à ríurer. Echarse à córrer, d reir. Incipio, is,
ccepi, isti.
CLAVA8SÓ. m. Lo conjunt de claus. Clava:on.
Clavorum copia.
CLAVATAYRE. m. clavetatre.
CLAVATERIA. f. clavassó.
CLAVE. m. Instrument de música, ab cordas
de filferro y teclas com lo piano. Clave, c/aricor-
dio, Clavecymbalum, i, fidiculare organum.
CLAVEGUERA, f. clavaguera.
CLAVELAR. Y. a. y derivats, clavar.
CLAVELL, m. La flor de la clavellina. Clavel.
Ocellus, i, dianlhus caryophyllus, betonica? coro*
nariic flos. I La flor sens esclatar de un arbre de
Assia, mòlt semblant al llorer, de la figura do un
clau petit, rodó ab quatre puntas en la cabola, de
color pardo, de olor mòlt aroma tich y agradalile,
y de gust un poch picant. Serveix en la medicina
y com espècia en los guisats. Clavo, clavillo. Ca-
ryophyllum, i. || Lo vell que s' ha conservat dos
anys en ï arbre. Madreclavo, Caryophylliim bi-
num. II ant. clavellina.
CLAVELL de Lvdias. FloT, la plaula de la qual,
dita en Castellà Otona, es de uns tres peus y mítj
dealsaria, mòlt ramosa y plena de nusos. Clavel
de Indias, clavelon, Ocellus indicus.
CLAVELL DE LA XINA. Flor ab cíoch fullas, blan-
casper la part inferior, y més ó ménos encesas y
purpúreas per la superior, y 1 tot, encara que
petit, mòlt hermós. Clavel de la China, Sinensis
ocellus.
CLAVELL DE MAR. MADRÍPORA.
CLAVELL PB MORO. Flor, la plauts de la qual pu-
ja uns tres peus, y forma mòlts rams que tenninaii
GLA
CATALÀ.
CLA
371
ab la flor niatis^ada de groch y morat obscur. C/a-
rf / de moro ó morisco, 3lauriscus ocellns.
CLAVELL DE POM ó DEL AMOE. Esp^cíe de clavelli-
na que fà mòlts clavellets en un pom ab los capolls
rodejats de mòltas fulletas llargas y estrelas en
forma de barhas. Minutisa, m'^nutisa, Dianthus
barbatus.
GLAVELLAR. V. a. y derivats, clavar.
GLAVELLÀS. m. aum. r/aiWon.Grandiorocel-
lus.
CLAVELLER. m. clavellüia. || L* arbre que
fà 'Is clavells de espi^'a y creix fins à la altura
de trenta peus. GiroHe. Caryophyllnm. i.
CLAVELLER DE ÀFRICA. Planta quc té una arrel
de la que ixen distintas camas de un peu de
llarch, cnbertas, així com també las fullas, depels
aspres, j las flors en fornia de espiga, encarnadas
y aemblants k las de la viola. Alboqueron. Hespe-
ris africana.
CSJiVKLUST•m. d. Clavellina. Ocellus simp!e!C.
CLAVELLINA, f. Planta de fullas Ibirgas, es-
trelas, panxagudas, de color vert fort; la flor de
diferents colors y de olor agradable. Clavell clatt-
lltM. Betonica coronaria. || ter. violer doble. ||
Entre constructors de naus la figura que fà la re-
bladura dels perns sobre la anella. ClavtHina. Cus-
pis clavis intorta. || art. Clau de estopa ab que
's tapa 1' oído de un canó pera resiguardar la
càrrega contra tot accident. Clavellina. Stupeum
clavum
CXAVELLINADA* f. Abundància de clavells.
MuUitud ie elaveles. Ocellorum copia.
GLA VER. m. clauhbr.
GLAVERA. f. Forat 6 motllopera formar la ca-
bota dels claus. Clavero, clavera. Clavarins typus.
P Instrument de cerraller pera reblar los claus.
Clavera. Ad clavorum cúspides retundendas ty-
pus. I Entre calderers instrument de ferro ab que
forman los claus de aram pera compóndrer las
calderes. Embut idera. Glavarius typus. || Lo forat
ahont s' inlroduheix lo clau y queda encastada la
cabota. Clavera. Foremen cui clavus aptatur.
CLAVERA DE po!>iT. Entre clavetayre^ pessa de
ferro quadrada, de quatre à cinch pams y ab va-
ris forats pere fér las c4ibotas als claus grossos, y
ab un petge punxagut à cada extrem pera clavaria
en una fusta encastada en terra. Clavera depuente.
Glavarius typus pont is fíguram referens.
GLAVERIA. f. La dignitat de claver. Claveria,
Clavigeri dignilas.
GLAVETA. f. ter. dim. clauheta. f. pi. Pessas
que serveixen pera fixar las politjas y rodas en
lo punt del eix que sia necesi^ri fent una entalla
en estàs y altre en V arbre. Clavetas. Claves.
GLAVETAYRE Y GLAVETER. m. Qui fà
claus. ClaterOy chapucero, clavelero. Clavorum fa-
ber.
GLAVETEJAR. v. a. Guarnir de claus. Clave^
lear. Cbvís muoire, ornaré.
GLAVETEJATy DA. p. p. Chveíeado. Clavis
omatus.
GlAviA. Pessa de ferro que atravessa V eü*
extrem del fusell dels carruatges, pera que no es-
cape la roda. Pezonera. Extremi axis fulcrum, re-
pagalum in extremo axe.
GLAYIGÍMBOLYGLAVIGORT. m. CLAVE.
GLAVICORN. m. Instrument müsich de llautó
y de vent semblant al cornelí y de las dimensions
del figle, consta de tres pistons y termina ab una
gran campana cònica de mòlta obertura. Clavi*
corno. Instrnmenlum sic dictum.
CLAVÍCULA, f. med. Cada un dels dos ossos
del cos bumà, que ixen de las espattlas y clou-
ben lo pit per la part superior. Clavicnla. Claví-
cula, ae.
CLAVICULAR. adj. niet. S' aplica al mnscies
de las clavículas. Clavicular. Clavicularis.
CLAVIGULAT, DA. adj. En lo blasó la pessa
que sembla foradada, de modo quese'n véu altra per
en milj de ella. Claviculado. Claviculatus.
CLAVIGER. m. Ml. FORTKR.
CLAVILLA, f. Pessa de fusta ó de ferro en for-
ma de clau, que entra per un forat pera assegurar
alguna cosa. Clavija , espiga ^ larugo. Subscus,
udís, ligneus clavus. {| Trosscl de ferro ó fusta pu-
lit pera assegurar las cordas de la guitarra y al-
tres instruments semblants. Clavija. Claviculus, i,
instrumentorum musicorum pinnula. p En lospen-
jarobas la pessa que remata en forma de botó
ahont se penja la roba. Bolillo. Paxilus, i. || nàut.
TIMÓ. II TURMELL. || Pessa de fusta à mitj escayre,
ab una ei vel la de fusta que serveix pera lligar los
bous à la llansa de la carreta. Clavija. Clavicula,
2B. H En los cotxos lo ferro que s possa en un dels
tres forats de la llansa peraque no s' iscan las
boleas. Clavija. Retinaculum, i. || nàut. Tros rodó
de ferro ó fusta, que passat per un forat^ dels ela-
viliers, serveix pera amarrar ó péndrer volta als
caps. Cabilla. Filmla, x. || nàut. Cada un dels cai-
xals ó pessas de fusta en forma de tascó, encaixa-
das de ferm y exteriorment en la circumferència
de la roda del timó en punt corresponent al ex-
trem de cada un de sos raigs. Cabilla. Dens in
temonis rota.
APRETAR A kíÀit LAS CLAVILLAS. loC. met. Apre-
tarlo ab algun discurs ó argument. Apretar d al-
guno las clavijas. Aliquem vehementer premeré,
urgere.
CLAVAR Ó ASSEGURAR AB CLAVILLAS. fr. uàut. £tt-
cabillary cabillar. Subscudibus firmaré.
NO HI HA PITJOR CLAVILLA QVE LA DE LA MATEIXA
FUSTA. ref. E<piessaque V enemich mès dolent
es lo qui es estat amicb, ó del mateix ofici ó pro-
fessió. Nohaypeor ema ó astilla que la del mismo
palo. Fiscilibus lignis cuneus non fortior alter,
quam genus ex illis qui trahit ipse suum. Exsocío
etcontubernali, acerrimus inimioos.
CLAVILLAR. V. a. Apmitar.«lírniit mm ab
371 GLE DICaONARI
clavi Has. Enclavijar. Subscudíbns attexere, rab-
pingere. || Posar clavillas en la guitarra, 6 altre
iostrument semblant. Enclarijar, Versorius pin-
niilis, clavicDÜs instrumentum musicnm instniere.
< CLAVnXAMA. f. aum. nàut. CabiUon. Sobs-
cos grandíor.
CLAVILLAT, DA. p. p. Enelatijado. Subscu-
díbns sabpiclus, claviculis fíbulatus.
CLAVnXER. m. ant. turmell. Q naut. Tau-
lonet ple de forats per ahont passan las clavillas
pera amarrar los caps. CahiUero, Rasiellum nauti-
cum cuí funiculi alligantur. || Qui fà clavillas pe-
ra las naus. CabiHero. Snbscudum faber.
CLAVnXERIA. f. nàut. Conjunt de clavillas.
Cabilleria, Subscudum copia.
GLAVILLOT. m. naut. clavilla.
CLAVIOROA. m. Instrument mósich ab cor-
das com lo clave, y flautas com la orga. C/atior-
gano, Fidibus et fistulis constans organam.
CLAVO. m. clavassó.
CLEDA. f. ter. Enreixat de porta ó finestra.
Ver ja, Transenna, se, clathniÉi, i .
CLEDÓIflA. f. cledoxJLncia.
CLEDOHIÀIVGIA• f. Endevinació per medi de
las claus y de las paraulas. Cleéomancia, Cledo-*
mantia, ».
CLEMÉFfCIA. f. Virtud que modera '1 rigor de
la justícia. Clemència. Glementía, a^, pietas, atia.
f; n. p. de dona. Clemència, Cleroentía, ».
CLEMEVfT. adj. Qui té clemència. Clemente,
Clemens, pius, humanus.
CLEMEIiTINA. adj. Qualsevol de las constitu-
cions de la col-lecció del dret canónich dit clemen-
tinas. Clementina, Clementina , ». || f. pi. Part dej
dret canónicb composta de las constitucions de
papa Climent Y y dels cànons del concili de Viena'
publicats pel papa Joan XXII. Cí^mfntf na«. Cle-
mentina, arum.
CLEMEUniSSIM , A. adj. sub. Clementisimo.
Glementfssimus.
CLEMEBrrtsSIMAMENT. adv. m. sup. Cle-
mentisimamente. Clementissimè.
GLEMENTMENT. adv. ra. Misericordiosa*
ment. Clementemente, Clementer.
CLENGA. m. ter. La persona dèbil ó de poca
salut. Enfermizo, délnl, Debilis, macilentus.
CLENXA, f. La talla ó divisió del cabell. Cren•
eka, carrera, Capillomm discrimen.
CLENXADOR. m. ant. La agulla pera partir
los cabells. Partidor, Crinale, is.
GLEOBIANA. f. Secta que espargia errors
contra Déu y '1 Salvador. Cleobiana. Cleobia-
na, ffi.
CLEOMEDE8. f. La tara 36 de la lluna segona
lo catàloch del P. Ricciola. Cleomedes, Gleome-
des, is.
CLEP8A. f. fam. La closca del cap. Caicos, Cal-
varia.
anl. CLBBODI.
CLI
f. Conjunt de personas ecciesiàs-
ticas que componen lo clero. Clerecia. Clerus, i. |
Lo número de ecclesiàstichs que assisteixen à al-
guna funció de Iglèsia. Clerecia. Clerus, i. U La
tonsura ó privilegi de clergue. Cleriealo, Clerica-
tus, us.
CLERGAs. m. aum. Clerigazo. Clericns vene*
randus.
CLERGUE, m. Lo que mediant las ordes me-
nors ó majors està destinat al servey del altar y
cuito diví. CUrigo. Clericus, i. || Lo tonsnrat. Co-
ronado. Tonsura ínítiatusclericus. || ant. sabí.
GLERGUET. m. d. Cleriguillo, Minor clericos.
CLERICAL, adj. Lo que pertany al clero , com:
hàbit, e^tat etc. Clerical. Clericalis.
CLERICALMENT. adv. m. Com correspon al
estat clerical. Clericalmente. Clericali modo , ritu.
CLERICAT. m. L' estat de clergue. Clerieato,
clericatura. Clericatus, us.
CLERIdA Ó CLERIGIA. f. GLBIBCU.
CLÉRIGUE. m. CLEBcrs.
CLERO. m. Cas dels ecclesiàstichs. Clero, Cle-
rus, i. II CLEBECIA. 2.
CLEBO BEGULAB. Lo quc uo fà Us vots solemoes.
Ckro secular, Secularis cleríeos.
CLEROHIÀlfGIA. f. Endivinació per medi dels
daus. Cleromancia. Cleromanlía, se.
CLETA Y CLETXA. f. escletxa.
CLt. adj. ant. inclinat, mstbat.
CLIBANÀRIA. f. Nom de una milícia y caba-
lleria antígua de Pèrsia, tíihonaria. Clibanarius.
CLIGII. m. Sabre tiirch mòlt Harch y corb.
Clic. Gladium sic dictum.
CLIDA. f. Màquina que s'empleà en lo antich
pera llensar pedras à grans distàncias. dida. di-
da, 8B.
CLIDOMÀvrciA. f. Adivinació supersticiosa
per medi de las claus. Clidomancia, Clidoinan*
tia, ».
CLIENT, m. Lo qui està baix la protecció y tu-
tela de algú. Cliente. Cliens, tís, clientulus, i.
CLIENTELA, f. La protecció y amparo de al-
gun poderós. Tutela, clientela. Clientela, a;. || Lo
conjunt de clients. Clientela, Clientela , s.
CUENTET. m. d. ClienUculo, Clientulus, i.
CUM. m. ant. y
CLIMA. m. Espay de terra comprès entre dos
paralelos de la equinoccial. Clima. Coelum, i, cli-
ma, atis, sidus, eris. || Temperament particular de
cada país. Clima , cielo, Temperamentum , i , coeli
temperies.
BON CLIMA. Lo que es sà. C/í»i<i bueno. Salubre
CQphim.
CLIMATÉRICH, CA. adj. Dit del any que^s
cK'u supersticiosament funest , per concórrer en
ell certs números de set en set. Climatérico. Insa-
lubre ccelum. II L' any 63 entre los egipcis. Clima-
térico, Androdas, Androclas, atis.
KSTAB CLiMATéBicB. fr. fam. Trobarse de mal
CLO
CATALÀ.
CLO
Sit
humor, no rébrer bé lo que's diu. Kstar elmatérieo.
Malè aflectum ese ; aeri , ingrato aoimo esse.
GLIMEPIO• f. Certa planta de cama quadrada y
£nllas com de plantalge. Climeno. Glimenum, i.
CLIMENT, n. p. de home. Clemente. Clemens,
tis.
GUN. m. CRIN. p Lo conjunt de pels que serveix
pera fér coixins y embotits. Crin, pelote. Caprinus
pilus.
C3«tlfICA. f. Part de la medicina que ensenya
de yisitar los malalts , y ordenar los remeys pels
seus mals. Clinica, Clinice, es.
GLimcsi. m. Metge dedicat à la observància de
la malaltia dels que guardan llit. Clinico. Clinicus,
i. H teol. Nom que*s donava als que rebian lo bap-
tisDie en lo llit en sa última malaltia. Clinico, Cli*
nicus, i.
GLIBíOPODI. m. Herba semblant al poliol, po-
blada de grifols plens de nusos, dels que ixen qua-
tre floretas menudas, poch olorosas. Clinofodio,
Clinopodiura, clinopodíon, ii.
GLDfOYDES. m. anat. Parts interna» del es,
€fi la cavitat del qual se conté en lo cap la glàndula
pituitosa. Clinoides. Clynoydes, es.
GLIO. f. mit. Una de las noumusas, filla de Jú-
pilar y Mnemosina. Es la que presideix à la història
y*s pinta coronada de llorer, ab una trompeta en
la ma dreta y un llibre en la esquerra. Clio. Clio.
GLIVELL. m. Obertura llarga y estreta com en
las figas. Grieia, Sciwurty », hialus, us.
CLIVELLA, f. CLmULA.
CLrVELLARSE.T. r. GLIVILLABSE.
CLIVILLA. f. ESCLETXA. II La de la terra y del
eútís. Grieia, Hiatus , us , fissura , rima , 8B. Q La
oliertvra sens crosta que's fà en lo pa al cóurerse*
JUgam, Resecti panís pars.
CLnnLLAR. V. a. Estrellar, esberlar. Rajar,
keniir. Findo, difiindo, is.
GLIVUiLARSE. v. r. Obrirse , partirse. Res-
quebrarse, resquehrajarse, Hio, as, findo, is; rimas
agere, ducere.
CLTVILLAT, JDA. p. p. Resquebrajado. Fissus.
CLOGA. f. LL0C4.
CLOGAR. V. n. cloquejar.
QXHSMf CLOCMm m. La veu de la gallina Uoca.
ClOj Clo, Glocitatio, nis, glocientis gallinie gemi-
t«. I Lo que fa la ampolla de coll estret. Clo, elo,
Glot , glul.
GLOCHPID. adj. met. fam. S' aplica al home
éébil y de poca salut. Clueeo, Infirma , adversa
Tsletudine utens.
CLOCyAJB. f. pi. Festas que 's celebra van en
Aténas tols los anys en honor de Ceres. Cloeyas.
Chloeyffi,arum.
CLCNPIA T CLOFOLLA. f. isclofolla.
CiXMIÜT, DA. p. p. ant. clos.
GLOHKNIIA. f. Lo fi, acabament ó conclusió
de algun cosa. Conehtiieny remou. Fi nis, conclu-
sió, DÍ0.
CLOHIR. V. a. ant. clódrer.
CLOCCA. f. ant. Roba de vestir llarga que aple*
gava finsà terra, vesta, Tt'TiicA.
GLOP. m. Arbre que té '1 tronch y fui las blaneàs;
la seva fusta es lleugera y 's conserva mòlt tempi
dins de la aygna sens corrómprerse, las fullas ada
rodonas, punxagudas y dentadas, lo tronch dret y
cílíndrich, y rasposa la escorsa. Chopo , àlamo ne-
gra, negrillo. Populus nigra.
CLOQUEIG. m. La acció de cloquejar. Cloqueo.
Glocitatio, nis.
CLOQUEJADOR , A. m. y f. Qui cloqueja. S'
aplica al aucell que cova. Cloqutador. Glocitor, is.
CLOQUEJAR. v. n. Fér la Uoca cloch, clocb.
Cloquear, clocar, Glocido, glocito, as, glocio, is.
GLOQUER. m. ant. campanar.
GLOQUERA. f. V estat de la Uoca. Cloquera.
Glocitationis tempus.
GLÓRIS. f. Flora , Diossa de las flors. Cloris.
Chloris, idís. || Nom que'ls amants solen donar à las
se vas enamoradas. Clóris, Chloris, idis.
CLORO Y CLORURO. m. Àcit muriàtich que's
troba en la naturalesa combinat ab altres cósaos.
En estat de gas es de un groch verdós, desabor as-
tringent, y olor sufocant; en estat líquit e^ descom-
post pel calórich y lumínich, y s transforma en àcil
hidro-clórich per la seva combinació ab V hidró-
geno de la aygua. Cloro , úcido muriútico , úeido
muridtico oxigenado , defogistieado, Aeidum salis
marini deflogisticatum.
CLORURO de gals. Gos sólit , blaucb groguencb,
gromoUut , de olor fort de cloro , de sabor acre y
desagradable; soluble en part en aygua, que separa
la cals y deslruheix los colors dels vegetals. C/o-
ntro de eal, oximuriato de cal, polvos de Tennant,
muriato tobreoxigenado de caL Clorurelum calcis.
CLORURO DE OR Y SOSA. MURIAT OB OR T SOSA.
CLORURO DE SOSA LÍQUIT. Es uu llquit comunmeut
sens color , suau al lacto , de olor de cloro, de sa-
bor picant y salat. Cloruro de sosa, licor de Zaòar-
raque, Clororelum sod^e liquidum.
CLOS. m. Lloch circuit de paret ó de altra tan-
ca. Cercado, cerrado. Seps, is, conseptum, i, bor-
tus, ager septus. || Lloch circuhit de reixas de ferro,
fusta etc. Celo, varacela ó varaceto, Septum , sepi-
mentum, i. || Lo que's fà de eanyas en los jardins.
Arriala , arriate , caual, Arundineum texlum. jj
Lloch circuhit de bancbs ó altras cosas , abont s*
executa una funció pública. Cosa. Circus, i, arena,
cavea, se. || Circuhit de plantas, arbustos, etc. Ae-
pajo. Repagulum, i. Q Lo que serveix pera festas.
Tela, Circus, i. || Lloch pera córrer caballs. Uipó-
dromo, Hippodromus, i. || Lo petit. Cerqnito, Seps,
is. 11 p. p. Cerrado, Clausus, septus. || ant. conclòs.
GLOSA. f. resclosa.
CLOSCA, f. La pell dura de algunas fruytas,
arbres, etc. Cascarà, corleza. Putamen, inis, vol-
va, 9, corlex, icis. y La esclofolla de las ametllas,
aous, atc. Cdscara, Ttlva, m, palameo, iaM. d La
374
«LO
DICaOiNÀRI
COA
del peix, com la de la tortuga, llangosta, elc. Con-
fia. Testa , s , testado, inis , concha, cochlea, ae.
II La del ou. Cdscara, eascaron, Ovi putameo. || La
del cap. Cíuco, crÚMo. Testa, cal varia, «e, caDium,
íí. II La del genoll. cas!M)leta. || La de la ostra.
hnhvíUa, Ostres reliqui<c , quisquilis. | La dels
testàceos. \aha. Testaceorum coocha.
APEXAS HA EIXIT DE LA CLOSCA DEL OU, QCB TOT HO
PORTA EN RENOU. rcf. Coutra 'Is Doys ò joves que
tenint poca experiència de las cosas, volen sem-
blar homes grans y consumats. Àun no ha salido
del easenroH, y ya tiene fresuMcion, Koadumex
pueris excessit, galli jam morè superbit.
cuRERT DE CLOSCA. Dit dcl animal. ConchuiOy eou"
chado. Concbatus; conchis plenus.
LO QUI TÉ DOS CLOSCAS. Bítalvo. Bivalvus.
LO QUI TÉ LA CLOSCA GR.A.X T GROSA. CoSCarudo,
Corticosus.
SENS cLosci. m. adv. met. k mijt fer, sens te-
nir la última ma ó perfecció. En fàrfara. Immatu-
rè ; nondum ad unguem perfectum castigatus.
GLOSGAMA. f. aum. Càtcaragranée. Magnam
putamen.
GLOSQUEAA. f. ant. Lloch pera posar bescuyt
ó galeta en los barcos. Bizcockera, Doliolum pa-
nem bis coctum in navibus deferens.
GLOaQUETA. f. d. Catearilla^ eascarita, Par-
vam putamen, vulvula, s.
caxrr. m. Concavitat que's fa en algunas sa*
perficies. Uoyo, hoya. Fovea , », scrobs, bis, ca-
vus, i. II Fossa ó sepultura. Uoya, gepultura. Fossa,
sepultura, ». || Lo que's fa pera plantar arbres.
Gavia. Fossa, «^. | Los sots ó tolls que's fan quant
plou. Charco, Lacuna, ffi, siagnum, i. I Lo que's ià
al peu de las plantas ó arbres pera deturar la ay-
gua. Sóeavo. Fossa , fovea, ». || Lo que f à algun
animal quant rasca.fVera. Fovea. te. ) Lo que fan
los minyons pera jugar. Boche, Scrobiculus, i. ||
Lo que fan los carruatges y caballerias en los car-
rers y camins. Bache. Fossula, ffi. Q En las minas.
Omacho. Foramen, inis, cavitas, atis. | En la p?-
dra picada. Saltadura. Lapidis superficiei diruptio.
Hk clots. fr. Ahoyar. Scrobes fodere.
PLB DE CLOTS. Hoffoso. Lacuuosus.
TIRAR AL CLOT. fr. met. fam. matar. || enterrar.
CLOTADA. f. L' espay de terreno fondo. Hon-^
donada. Profunditas, tis. Q La que està entre dos
muntanyas. Abra, caüada. Vallis, convallis, is.
CLOTAR. V. a. agric. Fér colgats. Àcodar, oer-
ckar. Palmites terra; inscrere, terra contegere.
CLOTET. m. d. Hoyuelo. Scrobiculus, i.
CLOTXA. f. Joch de noys que consisteix en ti-
rar alguna moneda en un clot petit que fan en
terra. Uoyuelo. Scrobiculus, ludus pnerilis.
GLOTXETA. f. Joch de noys que consisteix en
tirar cada bu un quarto en lo clotet que teoen fet
en terra, y aquell quel fà anar dins ó mès prop
guanya la ma ó comensa à jugar, fent ficar quar-
1 06 dins ab la ungla del dit pòlier, y aixi goaiyi
tants com n* hi fica. Boche, nnaU, uneta. Puerilis
scrobiculi ludus.
GLÓUBER. V. a. Tancar, posar algun emliaràs
qu? impedesca V entrar en alguna cosa. Cercar,
cenir, rodear, cerrar, circuir, Claudio, sepio, is,
convallo, as. [| ant. conclóurer. || Posar las dens
las cabalgaduras. Cerrar, Dentío, is, dentes emit-
tere. | Plegar y posar hòstia en alguna carta ó al-
tre paper peraque no's puga llegir. Cerrar. Litte-
teras obsignare.
CLÓURER AL MiTJ. fr. Tenir rodejat à algú pera-
que no s' escape. Entrecoger, cerrar. Intercipio, is.
GLÒURERSE. V. r. Taocarse una cosa per s(
mateixa ó ab ajuda. Cerrarse. Occludí. || Parlant
de llagas. Cicatrizarse. Cicatricari. || Acabar lo dia
de ferse fosch Anoehecer$e. Tenebris circuufundi.
GLOVA Y GLOVELLA. f. esclofolla.
CLOVAR. V. a. enfeixar. , feixar.
GLUB. m. Junta ó societat política y clandestí*
na. Club. Clandestinus csetus.
GLUGA. f. ter. cunillets.
GLÜGH. adj. Tancat , s' aplica als ulls. Cer-
rado ò ciego. Oeulis, visu captus : lumine cassus.
II pi. S' aplica al ulls poch oberts. Cegarritas^ cf-
gato. Caecus, lusciosus ; myops, opis.
FÉR cluch. fr. Acabar alguna cosa, morir. Finir,
morirse. Hori.
GLUFARMB. ¥. r. AiOCARSB.
GLUFIR. V. a. MORIRSB.
GLUIXAB. V. a. ant. aclucar.
GLUnCAT. p. p. CLCGH.
GLUmR. v.n. CRCixiR, xasocuar.
GLUNI. f. Ciutat y abadia de St. Benet en Bor-
gonya. C/iuii. Cluniacum, i.
GLUBilAGENfiE. adj. Lo pertanyent al mooas-
tir ó congregació de Cluni. Clmiiacense. Clnnia*
eensis.
GLUQUENT. m. adv. i ulls cluchs.
CLVS• adj. ant. clos.
GLU8GA. f. y
GLÜSQUET. m. CAPiROT.
GO.
GO. f. Herba que's cria en la província de Fu-
quien en la Xina, de la qual so'n fà una tela ano*
menada Copon, mòlt apreciada en aquell imperi.
Co. Co.
GO. adv. ant. com.
QOA. f. ter. CUA. || Herba sempre verda mòlt
cx>muna en Amèrica : puja fins à cinch ó sís peus
de alsària, y té la flor de una sola fulla en forma
de campaneta. Coa. Coa, :e.
TÓLRBR LA COA ALS CARALf.S. fr. aut. CoStum dO
menar detràs del difunt caballer en V acte de sòn
enterro alguns de sos caballs desangrantse per la
cua acabada de tallar, en major honra y mostra
de dol. Cori§r la cola d lot cahallos. Scindere
cauda.
COA CATALÀ
GOAGCIÓ. f. Foraa ó violéDcia pera precisar
k algú à alguna cosa. Coaccion, Goactio, nis, coac-*
los, 08.
GOAGTIU, VA. adj. Lo que té forsa de obligar.
Coaelico, Coactivus.
GOADJUTOR , A. m. y f. Qui ajuda à altre.
Coadjutor. Coadjutor, oris. || De un bisbe, bisbe db
A!fELL. g Lo qui en virtut de butllas pontiffcias te* .
nia la futura de alguna prebenda , y la servia sens
rendas ni emoluments. Coadjutor. Snecesor, oris.
0 Lo jesuila que no feya professió solemne: 1 sa-
cerdot se deya espiritual y '1 llech temporal. Coad-
jutor. Laicus societatis, Jesu administer, adjutor.
GOADJUTORI. m. coadjutor. 1.
GOADJUTÓRIA. f. Facultat ó càrrech de coad-
jutor. Coadjutoria. Successoris in beneGcio mu-
nus, digoitas. || La facultat que per bntllas apostó-
lícas se concedia à algú pera servir dignitat ó pre-
venda ecclesiàstica en vida del propietari, ab dret
de snccehir à ell desprès de sa mort. Coadjutoria.
Àdjutoris munus cum successionis jure.
GOADJÜVADOR. m. coadjutor.
OOADJUVABIT. adj. Lo qui ajuda. Coadyu^
vamUn Adjuvans, coadjuvans.
COADJUVAR. V. a. Contribuirà la consecució
de alguna cosa. Coadyuvar. Adjnvo, as, opitolor,
aris.
GOADJüVATy DA. p. p. Coadyuvado. Adjutns.
GOADUlfACIÒ. f. Incorporació de una cosa ab
altra. Coadunacion, coailtmamifnfo.idanatio, adhe-
sió, ois.
GOADUIVAR. v. r. Mesclar ó incorporar unas
cosas ab allras. Coadunar , incorporar , mezclar.
Aduno, as, immisceo, es. || ant. aqcadrillar.
OOADIINAR8E. V. r. Inirse, roesclarse. Cm-
dunarse. Misceri, uniri. || Conformarse. Conformat'
u. Consentiré, conveniri, conformari.
Q0ADU1VAT4>A• p. p. Coadunado. Adunatns.
GQÀGUL. m. Lo que causa la coagulació. Cod^
gulOf cuajo. Coagulnm, i. || med. Sanch presa. Coa-
gulo, sangre euajada. Sanguinis concretio, coagu-
latio ; sanguís concrelus coagulalus.
COAGULACIÓ, f. y
COAGULAMENT. m. La acció y efecte de coa-
gularse ó condensarse alguna cosa. Coa§ulaeion.
Coagnlatio, concretio, nis.
OOAOI7LAR. V. a. Condensar los líquits, com
la llet, etc. També s'usa com. recíproch Coagular,
euajar. Coagulo , spisso , as , contraho, is.
COAGULAT, DA. p. p. Coagulado. Coagula-
tus, pressus.
COALICIÓ, f. Lliga, unió, aliansa. Union, /t-
ga, asociacion, coalicion. Coalitus, us.
COAPÓSTOL. m. Apòstol en companyia de al-
tre. Coapóstol. Coapostohis, i.
COAHDIA. f. GOBARDIA.
COARRENDAIXHI• m. Lo qui junt ab altre
dÒBt 4 arrendar alguna cosa. Coarrendador. Loea-
lioDÍs apcíus*
COB 375
COARREBIDAR. V. a. Arrendar en companyia
de altre. Coarrendar. Simul, una cum aliis conda-*
cere, locare.
COARREIfDAT , DA. p. p. Coarrendado. Lo-
catus, conductus.
CO ARRENDATARI, m. Qui arrenda junt ab
altre. Coarrendatario. Conductionis socius, consors.
COART. m. COBART.
COARTAGIÓ. f. for. Obligació que imposa 'i
beneGci ecclesiústich deordenarse dins cert temps.
Coartacion. Benefíciarii actio.
COARTAR. V. a. Limitar, restringir, com la
voluntat, jurisdicció, etc. Coartar. Coarcto, coan-
gusto, as.
COARTAT, DA. p. p. Coartada. Coarctatus. P
adj. Se diu del esclau que ba pactat sòn rescat, y
ha donat part del diner al amo, qni ja no *1 pót
vcndrer à ningú. Coartado. Servus qui pretii par-
tem pro libertate persolvit.
PROBAR LA COARTADA, fr. for. Fér constar lo pre-
suposat reo bavér estat ansent del paratge en que
's cometé '1 delicte al mateix temps y hora en que
U fét succebí. Probar la coartada. Innoeentiam
reum palefacere.
COBALT, m. Metall de color blanch platejat,
que 's troba comunment en las minas ab I*' arsé-
nich y altres metalls; la seva cals s* emplea pera
fér lo sofre, y donar lo color blau als esmalts y ai
vidre. Cobalto. Cobaltum, i.
COBARDABIENT. adv. m. CobardameuU, tou
cobardia. Instrenuè, timidè, ignavè.
COBARDIA. f. Falta de coratge. Cobardia. \g^
navia, a>, timíditas, atis.
COBART, DA. adj. Qui no té valor. Menguado,
cobarde, gallina. Ignavus, imbellis.
sÉR COBART. fr. Cobardeur. Paveo, es; timldum
esse.
COBBLA. f. coPLA.
COBDICI. m. y
COBDÍCIA, f. Apetit desordenat de riquesas.
Codicia. Cupiditas, aviditas, atis. || met. Desitj ve-
hement de cosas bonàs. Codicia. Cura, a^, studium^
ii, anxietas, atis.
LA COBDÍCIA MATA LA PA«. ref. quo dcnOta que la
sol-licitut en atesorar porta la abundància, la eo-
dicia mata el hambre. Faroem fugat solicitudo.
LA COBDÍCIA ROMP LO SACH. rcf. Rcpreu la deroa*
siada sol-licitut en alcansar las cosas. La codicia
rompé el saca. Ruptns hiare solet, stipante cnpidi-
ne, saccus.
COBmcíABLE. adj. Desitjable. Coditiable, en-
vidiable. Appetibilis, desiderabilis.
COBDICIADOR, A. m. y f. Qui cobdícia. Cth
diciador. Appetens, entis.
COBDICIAR. V. a. Desitjar ab ànsia las rique-
sas ó altras cosas bonàs. Codiciar. Nimiscupidè
appetere, expetere ; aveo, es.
OOBDIdAT, DA. p. p. Codiciado, Appetih».
COBDICIÓS^ A. adj. Qui té cobdfeía. CMÍí-
376
COB
DICCIONARI
COC
ciosif. A\idu8, cupidus, appelens. || mel. sol-
LÍCIT.
GOBDIGIOSAMEBiT. adv. in. Ab cobdícia, ab
ànsia. Ansiosamente, codiciosamente, avaramente,
con codicia. Avidè, cupidè.
GOBDIGIOSETy A. adj. d. Codkioíito. Parnm
cupiens.
GOBDIGIOSiSSIM, A. adj. sap. C^iciogiiimo,
Avidissímus.
GOBEA. f. ant. cobdícia.
CX>BEITAT Y GOBEYTAT. f. ant. cobdícia.
GOBEITÓS, A. adj. ant.v COBDICIÓS.
GOBEJAMENT. m. ant. desitj, cobdícia. ||
ABRICH.
GOBEJANSA. f. ant. cobdícia. || inclixació,
PASSIÓ.
GOBEJAirr. adv. m. coBDiciosAMürT.
GOBEJAR. V. a. ant. cobdiciar, dbsitjar.
GOBEJÓS, A. adj. ant. cobdiciós.
GOBERT, A. p p. CUBERT.
GOBERTORA T GOBERTURA. f. CUBBl-
TOBA.
GOBÉ0, A* adj. ant. cobdiciós.
GOBEZE8A. f. ant. cobdícia.
GOBLA. f. COPLA.
GOBLAR. Y. a. itüTAB.
COBLAMm V. a. Jnntar per orde las cartas de
vn mateix coll. Ligar, arrumflar. Lusorias ejns-
dem generis chartas congregaré, copularé.
GOBLAT, DA. p. p. J UNTAT.
GOBLEJADOR Y GOBLEJAYRE. m. COPLIS-
TA, VERSISTA.
GOBLEJAR. V. n. copleiab.
OOBLEJAT9 D^ P- P- coplbiat.
GOBRAGÀLIER. m. cobbbcIlibb.
GOBRAGEL. m. sobbecel.
GOBRADER9 A. adj. S' aplica à lo que es fà-
cil de cobrar. Cohradero, Pecunia facilè recupe-
randa; recuperalu facilis.
GOBRAOOR. m. Qni està encarregat de co-
brar. Cobrador. Collectarias, ii, coactor, cxactor,
oris. II cobbadeb. || Lo qui està encarregat de co*
brar en las carreteras lo dret que pagan los car-
ruatges y caballerias. Portazguero. Portitor, oris;
portorii exactor. || Lo qui cobra '1 tribut que pagan
las mercaderias y remat de bestiar en sa introduc-
ció. Peajero, Alabarche, es, pedagii exactor. || Lo
qui cuydava de cobrar lo dret dit de la roda que
pagava '1 bestiar. Rodera, Pecuaríi tributi exac-
tor.
LO mal cobbadob fa mal pagadoe. ref. Reprèn
al^i que 's descuydan en lo que Is importa mòlt,
ocasionantse lo no sér atesos, fins en lo que 1s es
degut. El mal cobrador hace mal pagador. Vel òp-
tima nòmina non appellando mala fiant.
GOBRALLIT. m. cobrellit. |j ant. sobrscel.
GOBRABIENT. m. ant. y
GOBRAN8A. f. Recol•lecció de lo qot *a déu.
JtoMcton, eokuinza. BxacUo, níi.
GOBRAR. V. a. Recullir la paga deU deate«.
Cobrar. Nummos exigere, recipere. || Recuperai
lo perdut. Recuperar, recobrar. Recupero, as, re-
cipio, is. II Junt ab alguns substantius, com afició,
carinyo, voluntat, odi, signiíica péndrer, posai
ditas cosas à algun objecte. Cobrar, tomar. Ano-
re, etc. prosequi. || Junt ab alguns sulistaolius,
adquirir; y així *s diu: cobrar fama, crèdit, eae-
michs, esperit, valor, etc. Tomar , cobrar. Acqniro,
is. II ant. cantar, entonar. Cantar, v. g. cobiab au-
Ll'YA.
GOBRAT, DA. p. p. Cobrado. Receptus.
GOBRATAULA. m. cobbetal'la.
GOBREGÀLZER. m. Tros de tela fina pera ta-
par lo calzer, regularment del color de la casuUa.
Pano de eéliz. Calicis tegumentum, velum.
GOBREGEL. m. sobrecel.
GOBRELLIT. m. Cnberla superior ab que *i
tapa '1 llit. SobrecamOf cvbieria ó coberíordiU
cama, tellina. Stragulum, i, supernum lecti teg-
men.
GOBRETAÜLA. m. Caberta de badaoa ó de
roba, que *s posa demunt la taula per la seTa Inn-
piesa. Tapete, carpeta, iobremesa. Mensarios tapes;
mens» tegmen, tegumentum.
GOBRIR. V. a. CCRRIB.
GOBRO. m. Exacció dels deutes. Cobro, f#-
hranza. Exactio, nis.
DONAR COBRO. fr. Acudir à temps al remey de al-
guna cosa. Atajar. Serpenti malo oceurrere.
POSAR ex cobro. fr. Posar alguna cosa en parat-
ge segur. Poner en cobro. Rem in luto pouere, ser-
varé.
posarse en cobro. fr. Refugiarse en paratge se»
gur. Ponersi en cobro. Se in locum totum reci-
pere.
' GOGH. m. Cuyner. Cocinero. Coquus, i, condi-
tor, oris. II m. ter. Espècie de cocas Uargas islas
ab espinachs, mató. sucre, tunyina ó altres eoflas.
roría. Placenla, ». || m. tor. Tros de pasta de borre-
go que 's tira ó reparteix en los liateigs. Bizcocko,
Baccellalum, i.
sobre-coch. m. Cuyner major. Cocinero innyor.
Prímus conditor.
GOGA. f. Pasta de farina, aplanada y de vàríai
figuras. Torta. Torta, polenta, placenla, a*. || La
de la flor de la farina pastada ab llet pera rega-
lo. Mleta. Adoreum molle li bum. || La que hi ka
mantega. Almojabana. Laganum, i. || La que's con
en lo forn guarnida de ous ab esclofoUa. Homaio.
Ovis ornatus panis. jj La que s compon de farina,
mel y altras espécias. Melcocha. Mel coctnm. |) La
que 's fa por la col-lació de la vigília de Nadal ab
ametllas, nous v altras frnvtas. yochebueno. Pla-
centa, a\ || Navio rodó, ample de popa y proa,
curt. alt de bordo y de mòlt calat, que tenia dos ^
tres cubertas. Coca. Navis, is.
COCA DE LLEVANT. Arbre de Indias que fà la fulla
mòlt menuda, que xupan los indis sens tragarla,]
coc
CATAlA.
COD
377
Uaken que Is manté y dóna forsa. HayOy coca de
iMmfe. Arbor síc dicta.
riisB cüi COCA. fr. met. Xafarse. Hacerse lorti-
Oi. Omninò obtundí.
HȈB k kiat PLA COM UNA COCA. fr. fam. que de-
iflla tenir subjectat à algú al judici que temerà-
rinent repugnava. Hactr venir d la gamelta, Adi-
9re,€ogere.
OOGGIÓ. f. La acció de cóurer ó cóurerse algu-
Mcon. Coceifm, eocmiento, Coctio, nis.
OOGEJAR. V. a. y derivats, cossejar.
m. ter. cubell. J Vas de terra. TinajoUy
; euezo. Vas luteum.
COaTAS. f. pi. Festas que 's celebravan en
iioor de Prosserpina robada per Pluton. Cocitas.
tKitx, arum.
j^ GOGLEÀHIA. f. Planta que's troba en las
Mhljas maritimas de la Europa septentrional ; té la
pun mès ó ménos alta, un pocb angulosa, llisa y
"imüui, flors blancas en figura de corímbo termí-
jdifmyt globulósde vàrías dimensions, que conté
■sHts grans; pertany à la família de las crucife-
4hk Coelearia. Cochlearia ofiicinalís, cochlearia
krtensis.
coaKAiiA DE ivBETi. Plauta que té las fullas in-
feriors semblants à una llansa y dentadas, las su-
iviors en figura de alabarda y blanquinosas, las
7jtm$a estesas y un poch ramosas, las flors blan-
Nk en forma de girassol, y las llavors en unas
|lpMUe<as punxagudas. Draha, Clochearia draba.
BTojOCLEIG• m. La ven que fan alguns aucells
: «HB lo corb , gralla, etc. Graznido, Crocitus , us,
•ncttatio, nis.
OMLEJADOR, A. m. y f. Qui cloqueja.
w ArifiMilor, gaznadar. Crociens, crocitans, tis.
OOQLEJAR. V. n. Se diu del cantar de alguns
|S|BBeU8. Graznar, gaznar, Crocio, is, crocito, as.
r. GOGLEJAT, OA. p. p. Graznado. Grocitatus.
L' OOGO. m. Fruyta de la índia, del tamany de un
l•lié fliitjanser vert : té dins un such mòlt frescb,
^ i Badar una molsa blanca que tira à gust de ave-
I Ibbbb. Coco. Palms indica; fructus. I L'arbre que
Mfndnheíx , espècie de palma. Coco, Palma indí-
M. I La closca interior y dura del coco de que's
lip xieras, vasos y altras cosas. Coco. Crusla, s.
i, QOGÒ Ó coeu. m. Nom que donan los noys al
»^9LM9evo. Ovnm, i.
GOGteOLO. m. Arbre de Indias, que té la fus-
llkraiella, mòlt preciosa, dura y pesanta, de que
lln llits, taulas y altres mobles de gust. Coc^-
. irbor Indica.
OMUIXO. m. Animal amfibi , de quatre
de gran corpulència, y semblant al llangar-
Cútúdrilo. Crooodilus, i.
■ovd Espan\a , malaltia
. Pestileotia. «, pe»-
\lUrgarut, par-
do, que fa Ihimà la nit com las llumonetas. Cucu-
yo. Lampyris noclicola.
GODEINA. f. quim. Nou principi alcaloide des~
cubert per H. Robiquet en V opi y en 1' hidroclo-
rat de morfina comuna , que conté quasi un trentè
del sèn pes; es una substaneia blanca , cristal•lina,
soluble en aygua , y de acció mòlt diferent que Ms
demés principis del opi. Segons M. Babier de
Aniiens la dosis de un ó dos grans obra de un mo-
do particular en lo plexo nerviós del gran simpà-
ticb, y es un reraey excel-lent pera la curació de las
gastralgias , ó piectonauralgias , y també pera las
afeccions cerebrals. Codeina. Codeina, aï.
GODERN. m. y derivats, quadebn.
GODERNA. f. nàut. Una de las pessas que*s po-
san en las proas de las embarcacions pera major
perfecció del tallamar. Varenga, cuademüf orenga,
Navis pavimcntum.
GODERNAL. m. nàut. l'n tros de fusta quadrat
ab dos ó tres politxas grans, que serveix pera ar-
bolar la nau. Cnadernal. Quadra, quadrata trabs.
GODI Y GÓDIGH. m. Col-lecció de lleys ó
constitucions. O'tdigo, Còdex, ícis.
GODÍGIA. f. cobdícia.
GODIGIAR. V. a. coBDiciAE.
GODIGIL. m. Escrit en que's declara la última
voluntat pera qnitar , anyadir , ó explicar ab mès
claredat lo testament. Codicilo, Godicíllus, i.
GODIGIL-LAR. adj. Lo pertanyent al codicil'
Codicilar, Codicíllaris.
GODIGIÓS, A. adj. COBDICIÓS.
GODILLO. m. agr. La part de la rama que ta-
llada queda unida al tronch pel nus. Codillo, Rami
truncus. || En lo joch del home Tacte de pérdrer la
posta U qui entra , fent mès l)asas los contraris.
CodiUo. Sors amissa in quibusdam chartarum In-
dis. II En las embarcacions cada un dels extrems
de la quilla. Codillo de pttpa, Carinas extrema.
GL'A.WAB DE CODILLO. fr. mct. Usar de alguna as-
túcia pera lojçrar lo que altre sol-licita. Jugdrtela
d uno de codillo. Callidè subdolè sibi adquirere.
GODODELL. m. ter. y
GÓDOL. m. Pedra. Canto. Lapis, idis, sa-
xum, i.
G<»>OLADA• f. Cop de còdol, pedrada. Pedra-
da, coktazo, penazo. Lapidis ictus.
GODALAR. m. Pedregant, pedntgal. Pedriscal,
pedregat, ca$cajar. Saxetum, i.
GODOLET. m. d. Piedreciía. Parvus lapis. ||
met. luiporlú, impertinent. Mo$ca. MiLsca, sí.
FÉB LO coDOLET. fr. Fér burla de algú , p<*njant
un còdol en la anella de la p^irta. Uacer el ladri-
lUjo. Ludibríura facere.
GODOLÓ8, A. adj. Pedregós. Pedregoio, guijar-
reio. Saxosus.
GODONY. ni. y
GODONYA. f. Fru) la rodona, groga, graoíUoHa,
a^pra y de olor agradable. Membrillo. Cotoaeum,
i, cydoniom uulum.
Í9
378
COF
DICCIONARI
COG
GODONYAR. m. Lloch plantat de codonyers.
Mfmbrillar. Cotoiieís, cydoniis consitus ager.
GODOBí¥AT. m. Confitura de codony. Carne de
membrillo , codonaU. Diaodonium , ii, cydonites
c'ihns.
GODOVfYER. m. L' arbre qae fà codon}3. Jíffli-
brilUro, membrillo. Cotonea, c\donia mal us.
coDO.WEft DE EMPELT. ZtfJNÒofl. Malum cítreuo).
GCMX>VfYERAR. m. codomai.
GODONYET. m. d. Membrillito. Parvuni malum
cydonium.
GQDOBNAL. m. nàut. coDEütAL.
GOBJADURA* f. ccejàduka.
GOEJAR. V. n. ccejae.
GOENT, A. adj. picant.
ESTAM coent db ò ab algé. fr. Eslar amargo. In-
▼idia in aliquem duci : acerbo in aliquem esse
animo.
COERCIÓ, f. La acció de refrenar algun desoi^
de. Coercion. Coercitio, nis.
COETA. f. d. CUETA.
COerÀNEO, A. Lo que es de una mateixa edat.
Otflaneo , coevo. Coaetaneus , cosins.
COETERNO, A. adj. Igualment etern. S'aplica
à las tres divinas personas. Coeterno. Costernus.
COEVO, A. adj. COETA.NEO.
COEXUrrÉNCIA. f. La existència de alguna
cosa juntament ab altra. Coexistència. Coexisteo-
tia, ae, simullanea existentia.
COEXISTENT, p. a. Lo que existeix junt ab
altra cosa. Otexistente. Goexistens.
COEXISTIR. V. n. Existir una cosa junt ab al-
tra. Coexistir. Goexisto, is; rem quamvis simul cum
alia existere.
COEXISTIT, DA. p. p. Coexistido. Coexistitus.
COFA Y COFFA. ant. copa. I. ] cófia. Q nàut.
Espècie de tauleta xica que's col-loca dalt dels
arbres majors sobre 1s baos , de figura de una D
majúscula, (ofa. Mensula navalis.
COFAL. m. ant. cófia.
COFARSE. V. r. Posarse repantigat , arrepapat
en r assento ó altra part. Arrellanarse , repanti-
garse, aclocarse, recakarse. Desideo, es, pandicu-
lor, aris; repando ac resupino corpore sedere.
COFAT, DA. p. p. Arrellanado. Pandiculatus.
COFÍ. m. Covenet de espart , etc. pera posar
pansas, figas, etc. Espuerta, cofin. Cophinus, fiscus,
i. II ter. ESPORTÍ.
CÓFIA. f. Espècie de gorra que abriga *1 cap
de las donas. Escofeta, còfia. Calantica , s, retien-
lum, i. n GANDALLA. g PULPA.
POSAR LA CÓFIA. fr. Escofiar. Caput reticulo ornare.
COITERA. f. La qui fà ó ven cófias. Cofera.
Calanticaruro fabricatrix, venditrix.
GOFIETA. f. d. Cofiezuela. Parva calantica.
CÓFIS Y MOFIS. loc. fam. Se diu del conveni
ó contracte de personas unidas pera algun mal fi.
Monipodio. Monipodium, íi.
Fil CÓF18 T Mória. loc. met. Fèr compires y co-
mares. Hacer mangas g cabezoms. Arbitrío suo dis-
ponere.
COFOY , A. adj. satisfet , co.xtent, estcfat,
ORGULLÓS, ENVAMT.
COFRE. m. Espècie de caixa ó arca regular-
ment en forma de bóveda \ cuberta de badana ó
vaqueta , que serveix pera guardar roba , diners,
etc. Cofre. Arca, ae, cameratum scrinium. | Espè-
cie de babul. Cofre. Àrea, camera, ae, camillom, i.
I Entre estampers quadro format de quatre Uis^
tons, que abrassa y subjecta la pedra, en que*s posa
1 motUo en la prempsa. Cofre. Typographicuni
quadrum.
cofre REAL. ant. V erari real. Erario , arcat
reales. iErarium, ii.
GOFRER. m. Qui fà ó ven cofres. Cofrer:. Ar-
cularius, ii.
COFRET. m. d. Cofrecillo, cofrecito, eofrtdec.
Parva, minor arca.
OOFURNA. f. Aposento petit. Tabu^o. Gurgus-
tium, tugurium, ii.
COGITACIÓ. f. ant. pensament.
COGITAMENT. m. ant. reflexió, pensament,
PENSA.
COGITAR. V. a. PENSAR, reflexionar, CONCEIIR.
COGITAT, DA. p. p. ant. pensat.
COGNACIÓ. f. Parentiu de consanguinitat per
línea femenina entre 1s descendents de un pare
comú. Cognacion. Cognatio, nis.
COGNAT, DA. m. y f. Lo parent per consan-
guinitat respecte de altre. Cognado. Cognatus, us.
COGNIdÓ. f. ant. coneixement.
COGNOM, m. APELLIDO
COGNOMENARSE. v. r. anomenarse.
COGNOMENAT, DA. p. p. ant. anomenat.
COCKHX. m. BROT,
COGOmBRE•m. Planta indígena de Egipte,
que's cultiva en todas las provincias de Espanya;
fà la rama sucosa, rastrera y mòlt llarga, las fa-
llas rodonas y partidas, las flors grogas , sent unas
masculinas y altras femeninas, lo frnyt cilíndrich
ú oval. Pepino. Cucumis, erís. || Lo fruyt de dita
planta, que es de mitj peu de llarcli , verí mès ó
mènos clar per la part exterior, y blanch en la in-
terior, y conté llavors ovaladas y punxagudas per
un de sos extrems. Pepino. Cucumis, eris.
COP DE COGOMBRE. Pcpinazo. Cucumere impactus
ictus.
QUI HA FÉT LO COGOMBRE, QUE 'l TRAGA i LA OMUA.
ref. met. fam. I>enota que qui ha contret una obli-
gació, la deu cumplír. Quien hizo el cohombro qné
lo lleve al hombro: quien hizo la sorna que se la co-
ma. Auctorem facti, licet grave , sequatur onus:
qui sibi malum peperit ipse defleat.
COGOMBRER. m. Terra plantada de cogom-
bres. Pepinar, cokombral. Cucumeribus consitus
ager, cucumerarium, ii.
COGOmBRET. m. Planta siU-estre, la fulla de
vert bhmquBÓc, lo frayt com un cogombre, però
COI
CATALÀ
COI
8*79
més petit, y per poch que*s toque la planta cau lo
madur. CohomhriUo, pepino del diabío. Sílvestris
eucnmis.
COGOMBRO. m. cogombre.
GÓGULA. f. CI^GDLA.
GOGULLA. f. L' hàbit de cor que vesteixen
alguns monacals. Cogulla. Cucullus, i.
GOGULLADA. f. Aucell un poch mès petit que
nua guatlla, de color terrós, y té un plomallet en
lo mitj del cap. Cogujada. Alanda cristata.
CSOGUT, DA. p. p. GUTT. II PICAXT.
CXIHA. f. CUA.
COHABITACIÓ, f. L' acte de habitar junt ab
altres. Cohahitaeion, Cohabi talió, nis.
COHABITAR. Y. n. Fér vida conjugal los ca-
sats. Cohabitar. Cohabito, as.
COHABITAT, DA. p. p. Cohabitado. Gobabi-
tatns.
C90HERGIÓ. f. COERCIÓ.
COHERÈNCIA, f. Connexió ó relació de unas
coeasab altras. Coherència, Cohaerentia, se.
COHERENT, adj. Conforme, adaptat. Coheren-
U. Cohaerens.
€X>HEREU, VA. m. y f. Lo qui es hereu en
eompanyia de altre. Coheredero. Cohaeres, edis.
COHERN. ro. ant. quadern.
CSOHET. m. Canó de paper ó canya, reforsalab
llioyol y atacat de pólvora. Cohete. Pyrobolus, i.
COHET BORRATXO. Lo que eucés corre serpentejant
per entre peus. Buscap\é$ , carretilla , rapapiés,
eokeu raslrero, Prope terram excurrens vel serpens
pyrobolus.
COHET DE coRD\. Lo que corre per una corda tra-
vessant de un cap à altre. Cohete corredor. Pyrobo-
lus per funem percurrens.
C30HETADA. f. Hultitut de cohets. Coheteria.
Pyrobolorum multitudo.
COHETER. m. Qui fa ó ven cohels. Cohetero.
Fyrobolarius, ii.
OOHIR. V. a. ant. fornicar. || coir.
CSOHIBIR. V. a. ant. contenir , eeprimir , ee-
fflBNAR.
COHIBIT, DA. p. p. contingut, refrenat.
COHONDAMENT. adv. m. airosament, ab
ftlBBO.
00HONE8TACIÓ. f. La acció de cohonestar.
Cékonistacion. Cohonestatio , nis.
COHONESTAR. V. a. Donar probas ó aparién-
das de sér bona alguna cosa. Cohonestar. CÒfaones-
to^as.
COHONE8TAT, DA. p. p. Cohonesfado. Coho-
aeslatus.
COIGUAL. adj. teol. S* usa pera denotar la
igualtat de las tres divinas personas. Coigvtal. Coae-
qoalis.
COINCIDÈNCIA, f. L* acte ó efecte de coinci-
dir. Coincidència. Concursio, nis.
COINCIDENT, p. p. Coincidente, Concurrens,
tís.
COINCIDIR. V. n. Convenir, sér conforme una
cosa ab altra. Coincidir. Quadro, as, convenio, is.
COINCIDIT, DA. p. p. Coincidido. Quadratus,
conventus.
COINDICANT8. pi. met. Senyals que concor-
ren ab los síntomas particulars. Coindieantes. Coin*
dicantes.
COINQUINACIÓ. f. y
COINQUINAMENT. m. La acció y efecte de
coinquinarse. Coinquinaciony mancha. Coinquina-
tio, nis.
COINQUINAR. V. a. Molestar, importunar, ifo-
ler, reventary machacar, apurar, abrumarj manarà
majar, jorohar. Coínquino, as.
COINQUINARSE. V. r. Disfamarse, envilirse.
Coinquinarse. Coinquinari.
COINQUINAT, DA. p. p. Coinquinadú. Coin-
quinatus.
COIR. V. n. ant. Tenir accés ab dona. Tener ae-
ce$o d muger. Coeo, is,
COISSÓ. f. Sensació que causa lo que pica. Es-
cozor, pieazon, resquemazon, resquemo, escocimien-
to. Acer prurilus, prurigo.
CÓrr. m. CÒPULA. 2.
COIX, A. adj. La persona ó animal que al ca-
minar no asenta igualment los dos peus. Cojo. Clau-
dns; altero pede captus, debilis. | Lo banch ó tau«
la que té alguns dels peus mès curt. Cojo. Claupus,
vacillans.
NO SÉR COIX NI MANCO. fr. met. Sér expert, intel-
ligent. So ser cojo ni manco. Dexteritate , ingenio
pollere.
QUI vi AB UN COIX, AL CAP DEL ANT ES TANT COIX
COM ELL. ref. al) que s' esplica quant influxo tenen
las malas companyias pera pervertir a!s bons y
senzills. Quien con lohos anda d aullar se ensena:
la manzana podrida , pierde d su compaitia : ojos
malos d quien los miran pegan su malaiia. Exerces
pariter forciae commercia linguas? parvo cumclau-
do tempore claudus eris. Cum perverso perver-
teris.
COIXARIA. f. COIXERA.
COIXEJAR. V. n. No poder assentar igualment
los peus. Cojear. Claudico, as. Q met. Faltar à la
rectitud en algunas ocasions. Cojear. Claudico, as,
à recta via aberrare.
COIXEJAT, DA. p. p. Cojeado. Claudieatus.
COIXERA Y COIXE8A. f . Accident que impe-
deix lo poder anar ab igualtat. Cojera. Claudigo,
inis, clauditas, atis.
COIXET, A. adj. d. Cojuelo. Claudus.
COIxt. m. Espècie de sach petit ple de llana,
cotó ó ploma pera reclinar lo cap ó sentarse. Al-
mohada. Pluvinus, toms, i, pulvinarium, ii, pul-
vinar, cervical, is. || Lo de cotxo. Almohadon. Pul-
vinus. II Lo de fér puntas. Mundillo , boïo. pr. Ar.
Mnndulus , i. || Lo que serveix pera daurar. Plu-
fMZon. Plumarum copia, cumulus. || cobró.
GoifsuLTARHO AB LO COIXÍ. fr. fom. mot. Péndrerse
%9$ COL
Wm^ p«>ra m<>ditar algnn negoci. Camultar carn U
aimr.hdda: fhrmireis Mbre elh y tnmareit atmerda,
Coriitilniin rapprp.
GOnüVERA. f. La fonda del coixí. Fwnda ¥
fúfütíknéA. Pnlvinaris fnnda lintea.
COrnifET. m. d. Àlmokadilla, PnlvíUiis, i,
parvnm «ttran^Inm. j| Lo de posar agnllas. Aceri-
ffí. Aciarinm. ii. ] Lo que nno las donas pera co-
íiir. Almfl•kadilla. fnlvíniu . polyinniud , i. J Lo
qne*i po»a ivobre la inci.sió de las sangrias. CahezoL
Linteotns, linU^amentnm, i. || Lo rfues posa sobre
Ms roÍTÍns del llit pera dormir mès còmodament.
Ktn\m, rabfzal. ^ryam cervical.
COIXO. m. (er. coix.
COIXOT» m. CÜIYOT. il pi. SAEAGÜCLL.
GOK. m. Prodacte de la carbonisació de la nlla
rpie .V emplea en las màqnínas de vapor ab prefe-
rència à psfa, perquè no conlé sofre ni fa forn, y per
fomegnent no destmeíx (an prompte las pessas de
roTire. 0>k. Carlionísatío sic dicta.
GOL. f. Planta comestible, de fnllas amplas y
▼erdosas, bastant coneguda. Berza, col. Caulis, is,
brassíra , pra^ica, s. || adj. ant. Alguno, Ali-
qnis.
cot BORRATxo^A ó lOERATJEXCA. tcr. BiTza. Bras-
síca, «i, cantis, is, crambe, es.
COL DK MOT 6 DE ivERN. tcr. Breton. C)7na, s,
vel atis, brasir^r ranlículns.
COL DR CAPDELL Ó CAPDELLADA Ó DE SOLDAT, ter.
Bf pollo. Capilata brassica, canlís.
c^L GiTAivA, EOiTAüA, CEESPADA. ter. Col de cún-
taro. Crispatus canlis.
r^L VERDA , ALOMA , 6 PRIMERENCA. Col rtzadü,
llanta. Drassira verna.
COL T IRÓf^Ll Ó COL T IRÓQUIL. BRÓCOLI.
r^L T PLOR. Espècie de col que forma una capsa
h manera de flor composta de diferents brots tots
blanchs, y es de mòlt bon sabor y gust. Coliflor.
Brassica florea.
i ELLAS, COMPANY, VOS k LAS COLS T JO A LA CARN.
ref. Explica quo algú prefereix à sí als altres. A
rZ/ax, padre, van d las berzas y yo ú la came. Tu
faules sectare, parens, ego carnibus insto.
CAD\ DIA Ó SEMPRE COLS AMARGAN. fr. mct. fam.
Denota que per bonn y gustosa que sia alguna co-
sa, nb la continuació enfada. Cada dia olla amarga
fi raldo : cada dia gallina amarga la cocina. Puti-
dus es, toties si miln ponís apnim; fastidíum gig-
nít nimíum repetitn voluplns.
Ei^TRK COL Y COL LLKTi'íiA. ref. c|ue denola S('»r ne-
cessari lo variar algiinas cosas peraque no fasti-
díen. ICntrc col y col lechuga. Caulíbus alternes lac-
tuca intersíta sidet.
parlíIn dr cols, l\ mare 'n cuyna. esp. fam. ab
que 's reprèn als (|ue imrlaii fora de propòsit. St
preguntan pt}r herzas^ mi padre tirne vn garbanzaL
\}\\U\ lecytbo cuni stropliio? Ad rogaluin non res-
pondes.
aKMK>AR, MBNEJAR LAS GULs. fr. mol. fam. Mano-
DICaONARI COL
jar algun assumpto ò negoci. Menear el ajo. Àlic
negotio interese.
GOLA» f. Ayguacuyt. Cola. Gluten, inis, glut
num. i.
COLA DE lOCA. La que basta mullaria ab sali^
peraque apegue, Cofa de hoea. Saliva tanium í
gendum gluten.
COLA OE PEIX. Pasta de pells de diferents peixo
y la del ventre semblant à la ballena. Coia de pe
eado. Ex piscium pelle gluten, ichycolla, ae.
COLADA, f. Llet presa. Cuajada. Lac concn
tum. pressum. Q nata. 1. 1| Nom que 's dòoa à oi
espasa del Cid. y desprès ha passat à significar 1
mateix que una bona espasa. Colada. Probatns en
sis.
COLADÍ8, SA. adj. Lo que es fàcil de filtrar»
FiUradizo. Percolabilis.
COLADOR, m. Cedasset, ò drap pera colar k
líquits. Colador, coladero. Purgator, is, qnaliu
qualum, i. || Xuclador de aygua. Sumidero, Vora
go, ini5. 1 Forat, abont se cola la aygua ò altre Ii
quit, Tragadero. Faux, cis, os, oris, v•rago, inis
I Bebedor de vi. ctp. || collador. t.
OOLADORA. f. En los molins de oli espècie d
llauna sens mànecb, que serveix 'pera tràurer oi
dels pouhets ò cups. Eseullador. Vas olearium.
GOLAUEFIT. m. La acció y efecte de colar
Coladura. Purgatio, eliquatio, nis.
COLAR. V. a. Passar algun líquit pel cola
dor. Colar. Liquo, eliquo, colo, percolo, as. | fam
Bèurer mòlt vi, aygua, etc. Colar. Pocula haurire
Q V. n. Passar per algun Uoch estret. Colar. Pei
arctam viam transire. | m. Lloch plantat de cols,
Berzal. Brasiccarius locus.
COLAR8E. V. r, fam. Introduhirse ocultamenl
en alguna part. Colarse. Latenter irrepcre.
COLA8SA. f. aum. Berzasa. Magnus caulis.
COLAT, DA. p. p. Colado. Liquatus.
GOLCOM. m. Alguna cosa. Algo. Aliquid.
coLCOM MÉS. adv. m. Alguna cosa mès. Algo
m<u. Aliquid amplius.
COLCOTAR. m. Substància que existeix en la
naturalesa en gran abundància, forma massas,
mès ò ménos voluminosas, de un color roig mès ó
ménos obscur que deixa en los dits: tó un olor na
poch picant, y sabor un poch ferruginòs; absor-
beix r àcit carbònich del ayre, es insoluble en ay-
gua y soluble en alguns àcits. Tritóxido 6 peròxido
de hierro, oxido rojo de hierro, azafran de Marit
astringente, colcotar. Triloxydum, peroxydum ferri
rubrum; crocus Martis aslringens; colcolar, aris.
GÓLDRER. v. a. Honrar, celebrar alguna fes-
ta. Celebrar. Colo, is.
GOLENT. p. a. Qui celebra ò dóna cuito. Cele-
hrante. Colens.
COLERA, f. HERIACOL.
CÒLERA, f. Un dels quatre buwors del cw
humà; s' cria en lo fetge. Bilis, còlera. Ira, aï, fu-
ror, oris, indignatio, nis.
COL
CATALÀ.
COL
381
CÒLERA MORBO. m. Malaltia epidèmica que entra
ab rampa. Còlera morbo, Cholera morbus, i.
AM ATNAR LA CÒLERA, fr. Sosegarla. Amainar la
còlera. Iràs deponere.
APLACAR LA CÒLERA i ALGÚ. fr. Humiliarlo ab
amenassas, ctc. Corlar la caheza d alguM, Iràs*
centem lenire, cohibere.
CEGAR LA CÒLERA, fr. Cegar /a còlera, Insanire.
DESCARREGAR LA CÒLERA CONTRA ALGÚ. fr. DeSCar^
gar en alguno la ira, la còlera. In aliquem stoma-
chum erumpere: concepti faroris virus in aliquem
effundere, evomere.
EMBORRATXARSE DE CÒLERA, fr. met. Enfadarse
mòlt. Emborracharse de còlera ; tomarse de la ira ò
de la còlera. Pr<B ira succendi, vehementer irasci.
EXALTARSE LA CÒLERA, fr. Encòudrerse la ira.
Exallarse la còlera, la bilis; montar en còlera. Iras-
cor, eris.
FUMAR DE CÒLERA, fr. met. Ardcr en còlera. Ira-
cundia, furore ardere.
GOÚÈRIGAmENT. adv. m. Ab còlera. Iracun-
damente. Furiosè, furenter.
COLÉRIGH, CA.adj. Lo que pertany à la cò-
lera. CoUrico. BiliosuSjCholericus. || Qui fàcilment
s' enfada. Colérico. Iracundus, flammatus; ad iram
proclivis, ira perdius.
GOLETA, f. d. Bercica. Dauliculus, i. || banya
DE CABRA.
GOLETA, NA. adj. Religiós de una reforma de
la orde de sant Francesch, feia per la B. Goleta. Co-
letano. Colctanus.
GOLETO. m. ant. Vestidura de ante, ab fal-
dons per abrich del cos. Coleto. Colobium, ii, tho-
rax, acís.
GOLGADÜRA. f. colgament.
GOLGAFOGHS. m. L' home vagamundo que
oiay se mou de prop del foch. Torreznero. Otiosus
calinse.
GOLGAMENT. m. La acció de colgar ò calsar
plantas. Ac^gombradura, aporcadura. Accumula-
tio, congestió, nis.
GOLGAR. V. a. Tapar una cosa, com lo foch
ab cendra, etc. Cubrir. Tego, supertego, operio,
oooperio, is. || agr. Arrimar terra à las plantas,
com à la escarola, àpits, carts, etc. Acogombrar,
üforear. Accumule, imporco, as; terra obruere. ||
IKTAPISSAR. II ant. PÒNDRERSE *L SOL. || ter. ANAR AL
LLIT.
GOLGAR8E. V. r. ter. Anarsen al llit. Acostar-
H. Cubare, in lecto collocari.
GOLGAT. m. Lo sarment soterrat pera fér nou
cep. Aeodo, mugnm, coL•l, provena. Candosoccus,
i, palmes, is, propago, inis. || La part soterrada.
Codadura. Propago, inis. || p. p. Cubierlo. Tec-
tos.
FÉR colgats, fr. Soterrar lo sarment llarch de
nn cep, fentli eixir lo cap en lo paratge que ha de
sér nou cep. Amugronar, acodar, arrodrigonar.
Propago, as, vites fulcire.
GÓUGA. f. Dolor fort que ocasiona cursos y
vòmits. Diarrea, c•òlica. Colicus dolor.
GÓUGH. m. Lo dolor que se sent en V intes-
tino. Còlico, dolor, eòlica). lleus, ileos, i, dolor co-
licus.
GOLIBIENT. m. ant. culto.
GOLIRI. m. Aygua composta de varis ingre-
dients, y cualsevol altra preparació medicinal que
'sposa en contacto dels ulls. Co/trio. Gollyrium, ii.
COLIS. m. Arbre de Filipinas, de fusta mòlt
sòlida y fina que serveix pera astas de bandera.
Colis. Arbor sic dicta.
GOLI8A. f. Màquina sobre la qual se munta tot
canó que 's gira. Colisa. Tormenti bellici giratorii
machina.
GOLISEÜ. m. Teatro destinat pera representar
comédias, etc. 7ea(ro, c^liseo. Theatrum, i.
G0LITX08. m. pi. Herbeta que *s fit pels
blats, de fullas semblants à las de olivera, verdas
y mòlt tendras. Collejas. Silvestris lactuca.
GOL•IIAGH. Espècie de manopla ò guant
llarch usat pels turchs , que cubreix la ma fins al
colze y serveix també pera parar los cops del ar-
ma blanca dirigits al cap. Coljiach. Chiroteca fer-
rea sic dicta.
COLL. m. Part del animal que uneix lo cap ab
lo cos. Cuello. Collum, jugulum, i. || Lloch estret
entre dos montanyas. Collado. Collis, is. || Lo del
brocal, ampolla, porró, etc. Cuello. Collum, i. ||
De la cama ò del peu. Garganta del pié. Pedis tar-
sus. II Lo de la camisa. Cabezon, cuello, y àntes de
cosirlo Tirilla. Fascia, orum, collum, i, collaré in-
dusii. II La boca del pou. Brocal. Puteal, is, pu-
teos, i. II Del bot. piezgo. Amicinum, i. Q Adorno
de pnntas que usan las donas. Escote. Tenuissimi
fili reliculum. || En lo joch de cartas cada una de
las quatre espècies, com oros, copas, etc. Palo,
manjar. Chartarum pictarnm ordo, clasis. || En lo
vestit, com en la casaca, jupa, etc. Gorjal. Yestis
pars collaris. |j espatllas.
i COLL DE matxos. loc. quc junt ab lo verb por-
tar ó altres significa conduhir càrregas en animals.
A lomo. Súper jumentorum dorsus; jumentis sar-
cinas bajulantibus.
k COLL T BÉ T i COLL SARRÓ. fr. fam. Sobrelas es-
patllas. A cueslca. Tergo humeris.
agafar pel coll. fr. Apercollar. Collo appre-
hendere, arripere.
ALSAR LO COLL. fr. ALSAR LO CAP.
ANAR AB LO COLL DRET. fr. mot. Tcuir algú mòlta
supèrbia y orgull. Ir con la cabeza erguida. Erecto,
elato capite procedere.
CARRÉGATHO AL COLL. fr. pera denotar que algú
deixa algun negoci sens donar rahó de sòn estat*
Ahi te quedan las llaves. Rem totam tibi committo.
ESTARNE FINS AL COLL. fr. mct. fam. Estar apu-
rat, cansat de sufrir indegudament. Estar hasta el
gollete, hasta los ojos. Summe injuriis provocatnm,
lacessitum esse ; diutius, amplius, ferre ooo posse.
38S
COL
DICCIONARI
COL
potTAi AL COLL. fr. Diet. MsiDteDÍr à algú 6 acre-
ditar mòlt de ell. Llevar eu komkros, tratró llevar
en las ancas. Sais opibns aliqnem sosteolare.
posAiHi 'l coll. fr. met. fam. Traballar ab acti-
vitat pera lograr alguna cosa. ioner, arrimar el
hombro: tomar ú pechos. Conari , omni conatu in-
cumbere: snmma, magna conlentíone negotinm
snscipere.
Qi EDAisE PEMJAT FEL COLL. fr. Quedarse burlat
en los intents ó pretensions. Quedar se colgada de
la agalla. Spe frandarí, deladí.
SALTAt AL COLL. fr. Abrassar à algú. Eckarse al
cwello. Amplector, eris.
sÉt DE rx MATEIX COLL. fr. Sér de la matéiia
opinió ó partit. Ser deia pega, ó de una misma ofi-
sio» ó lobo de mna maimda, l'nins labíi esse.
TA5T LI aACaU VALGUT TEEÜCAISB 'l COLL. loC.
iam. Denota qne algona cosa cansarà gran dany 6
pefjldíci à qni la ba feta. Cantó al alba la perdií,
mas U valiera dormir, Cacalnt anrors primo snb
lamine perdix;
Ast illi potíor carmine somnns erat.
TOTS DOS HI lEÜ DE POSAB LO COLL. loC. fam. De-
nota qoe tant la maller com lo marit denhen tra-
ballar pera mantenir la casa. Mientras anda eljsl•-
go, ande el kuso, Cnrrito, fos^*, domí, campis dom
corrít aratnuD.
COL•LAm f. Jnnta, aplech de vàrias personas
pera algnn fi, com de sei'adors, mestres de casas,
etc. Cmadrilla, mano. Sodalinm tnrba, calerva. |
Bennió de personas dolentas sens orde ni concert.
Gatilla, manada, kato. .Nebnlomm grex; vilisple-
b^nla, tnrba. | Conjunt de béstias de càrrega.
Beema. Mandra, s, jumentorem agmen. | Conjunt
de burros. Burrada, borrieada. Asinorum grei. |
met. MuJtitnt de ignorants. Manada, kato de borri"
cos, eu. Stnltorum, dementinm ccetus. | Inltitut
de gossos. Ferreria. Canura mnitítudo, y si són de
cassa. Muta, recova. Venatoriorum canum mnití-
tudo. I nàut. La estopa que últimament se fica eo
cada escletxa del barco. Colla, Slupa exterior ri-
mis navium apposita. | nàul. Ventada pera fer sor-
tir las embarcacions. Colla. Flatus aeris.
ESTAt A LA COLLA. fr. uàut. Teuirfao tot cumplert
y à punt pera férse à la vela. Estar é la colla. Pa-
rata omnia habere.
COLLADA, f. Seguida de cartas de on mateix
coll en lo joch. Runfa, rumfada. Series, ei. | aul.
COLL. 1. 1 Forsa que 's fa ab lo coll pera deglutir.
Deglueion. Deglutio , nis. | nàut. Duració de nu
mateix vent per algun temps. Collada, Diutunras
ejosdem venti flatus.
COLLAIMETA. f. d. Colladito. Parvulus co-
llis.
OCMXAOOm. m. Caragolador, instrument de
ferro pera caragolar y descaragolar. Dfsfonnl/«-
dor. Instrumentum ferrenm distorquendo aptuii;
exigunm torculum in orbem dncens. | nàut. Espè-
cie de tiua grau, londbda de baii, qw serreíi
peraque s' escorran y aixngueo ks caps
nats. Artesa, colador. Colum naatíciíHL
COLLAR, m. Adorno que 's posa al r^U.
gantilla, collar, Torqnes, monile, roDare. ». f la
dels homes. Barkieacho, Collaré. ». ( Gorrcija ab
punxas pera *ls gossos de ramat. Carlmmcm. SiltaB^
millus, i. I Coixí de pell ple de rlin. qoe portai
los animals pera llaurar, ó tirar carreta. CaUerm,
collar. Catulus, millus, i, tomex, ícis. j La cadcH
que 's posa al coll dels esclaus. CoUerm. CamajK. i,
collaria, ae, columbar, collaré, is. | La argolla q«
's posa als malfactors per càstich. Collar, ealkrm^
argolla. Boise, amm, ferreus aDDnios. j mel. La
via ó faixa de diferent color que teneo alguns aa-
cells en lo coll, com las tórtolas. Collar. Torqaeflv
is. II Lo que 's posa sobre la dalmatica. Callar. Ca-
llaré, is. I nàut. Baga dels extrems superior e ia-
ferior del estay major. Collar. Budeotis laqaeiL
I V. n. COlLAt. II CARAGOLAt. jj fam. LLIGAM. AVI-
?(iisE. I Unir, juntar dos pessas de fusta per algu-
na obra. Ensamblar. Compíngo, coojnngo. i», c«ag-
mento , as. | Conferir un benefici ecciesiàstich.
Colar. Beneficia ecclesiastica conferre. | anl. fa-
jar. Subir. Attollo, is. | Importar, ó arribar una
quantitat à certa suma. Montar, subir, llegar, la
summam aliqoaro ascendere: summam es«e. f
CALSAft. II POSAIHI *L COLL.
COLLARET, ro. d. Collarico, còllarito. coVan^
jo, gargantilla. Parvum collaré.
COLLAT, DA. p. p. Collado. Collatus. jj cama-
GOLAT.
COLLEJAR. V. n. Menejar lo coll. Mentar el
cuello. Caput buc illuc nutare. |j Fér collailas algú
quant engull ab dificultat. Deglutir cou violemcia,
Violenter deglutiré, y Alsar lo coll. Lerantar, er-
guir, enhestar el cmello. Collum erigere.
L. f. COLLAt. 4. 8.
'. m. d. Cuellecito, illo. Parvum collum.
I Lo que portan los eeclesiàsticbs. ÀhacmeUo,
collarin. Collaré, is. | Altura de terra que at
arriba à sér montanya. Coliua, Collis, is,
lus, i.
COLLIR. V. a. y derivats, ctllii.
COLLO. ro. Botó ó testicul del animal.
testiculo. Testicul us, polimentnm, i. polimen.
g Dit de un bome cobart . Gallina, cagon. Xetica-
losus, timídus, ignavus.
collo7(s de ca. m. Planta de fallas amplas y
grossas semblants à las del lliri, lo troocb tor-
tuós, de un peu dealsària à poca diferencia y dóna
flors en lo cim bermellas que forman una espècie
de pom : la arrel t^ dos vultos en forma de tesli-
culs. Cojon de ferro. Orchis, tis, satyrinmprimnm.
COLLON ADA. f. COIAIDIA.
COLLTORT, A. m. y f. Hipòcrita. O'/írorfO,
cabeza torcida, gazmono, beaton. YirtutL^. pietatis
símulalor.
COL-LABORADOR, A. ra. y f. Qui trabalfai
ab altre. Colabofador. Colbboratòr. is.
COL
CATALÀ.
COL
883
GOL-LABORAR. V. n. Traballar ab altres.
Colahorar. Collaboro, as.
COL•LABORAT, DA. p. p. Colahorado, Golla-
boratus.
GOL-LAGIÓ. f. Refeccioneta en las nits de de-
juni. Colacim. Refectio vespertina, serotina. || L'
acte de conferir los beneficis ecclesiàslichs y graus
en las universitats. Colacion. CoUatio, nis. || Com-
paració, coley. Colacion, comparacion, cotejo, Co-
llalio, nis. II ant. conferència.
FÉR coL-LACió. fr. Hocer colacion, Samere colla-
lionem, ccenulam.
GOL-LADOR. m. Qui dóna col•lació de algun
benefici. Colador. Collator, oris.
GOL-LATERAL. adj. Se diu de la part ó ador-
no que està als costats de la part principal. Cola-
teral. Collateralis, collatensis. || Lo parent que no
ho es en iínea recta. Colateral. Collateralis.
GOLrLATIU, VA. adj. S' aplica al benefici
ecclesíàslich , y à tot lo que no 's pót gosar sens
col-lació canònica. Colativo, Collativus. y Lo que
té virtut de colar y limpiar. Colativo, Collati-
vus.
GOL-LEGGIÓ. f. Conjunt de vàrias cosas de
una mateixa classe, com de escrits, mapas, meda-
Has, etc. Coleccion. CoUectio, nis. || La obra de
col-lexílar. Coleccion. CoUectio, nis.
GOL-LEGTA. f. Aplega. Recaudacion, colecla-
«on, recaudamienlo. Collatio, exactio, nis. || Ora-
ció en la missa. Colecta. Col•lecta, ae. || Reparti-
ment de alguna contribució per un vehinat. Colec-
ta. Collecta, a», collalio, nis. || Lo Uoch ahont se
recauda i dret en los portals, etc. Oficina de re-
eaudacion. Collectionis ofiicina.
GOL-LEGTAGIÓ. f. V acte de cobrar. Recau-
iacion, colectacion. Collatio, nis. I gol-lecció. 1.
GOL-LEGTADOR. m. COL-LECTOR.
GOL-LEGTAR. V. a. Cobrar. Recaudar, colec-
tar, cobrar. Colligo, exigo, is.
GOL-LEGTAT, DA. p. p. Cobrada. CoIIectus.
GOL-LEGTIGI, A. adj. Dit del cos de tropa de
diferents paratges sens disciplina. Coleclicio. Co-
llectilius.
GOL-LEGTIU, VA. adj. Lo que té virtut de
recullír ó reunir. Colectivo. Collectivus. || gram.
Nom que en singular significa pluralitat, com V
apostolat que significa 1s dotze apòstols. Colectivo.
Collectivus.
GOL-LEGTIVAMENT. adv. m. En comú, ab
unió. Unidamenle, coleclivamente, juntamenle. Si-
mul, nnà, conjunctè.
GOL-LEGTOR. m. Cobrador. Recaudador, co-
kctoTf ejoctor. Publicanus, i, collector, exactor
vectigalium. || L' ecclesiàsticb que reb las limos-
nas de las missas pera distribuhirlas entre 'Is ce-
lebrants. Colector. Collector, is.
COL-LECTOR DE LA CÀMARA APOSTÒLICA. LO qui
recauda las rendas , drets , etc. pertanyents à
la cúria y tresoreria apostòlica. Colector de la
cdvMira apostòlica. Camerae apostolicae collector.
COL-LECTOR DE ESPOLIS. Lo qui està encarregat
de recull ir los béns que deixan los bisbes, perta-
nyents à la mitra ó dignitat. Colector de espolios.
Spoliorum episcopal ium collector.
COL-LECTOR REAL. La pcrsoua que té à són càr-
rech cobrar los drets reals. Tablajero. Vectigalium
exactor.
GOL-LEGTORIA. f. Ministeri de recandar al-
gunas rendas. Colecturia. CoUectoris munus. || La
oficina del col•lector. Colecturia. CoUectoris olïici-
na. II Lo carrech del col-leclor de las missas, y '1
paratge destinat pera aquest ofici. Colecturia. Co-
llectoris oíficina, munus.
GOL-LEGA. m. col-legial.
GOL-LEGI. m. Cos de personas en una mateixa
casa , destinat à la ensenyansa , baix certas reglas
y superior. Colegio. Collegium , ii. || La mateixa
casa. Colegio. Collegium, ii. | Convent de regulars
destinat pels estudis. Colegio. Collegium, ii. || Cos
de personas de una mateixa professió ab certas
constitucions, com col-legi de advocats, notaris,
metges, etc. Colegio. Collegium, ii.
coL-LEGi APOSTÒLICS. Lo dels apóstoIs. Colegio
apostólico. Apòstol icum collegium.
coL-LEGi SAGRAT. La comuuitat dels cardenals de
la igiésia romana. Colegio de cardenales ; sacro co-
legió. Collegium cardinalium.
ENTRAR EN LO COL-LEGI. fr. Sèr admés en ell.
Entrar en el colegio. Ordini, sodalitati adscribi, ad-
numerari, nomen dare.
GOL-LEGLA.. m. COL-LEGIAL.
COL•LEGIADA, f. col-legiata.
GOL-LEGIAL , A. m. y f. Qui té plassa en al-
gun col-legi. Colegial. Col•lega , ae , c^llegiatus, i.
II ant. Company de col-legi ò comunitat. Cólega.
Oollega, ae. || adj. Lo pertanyent al col-legi. Cole-
gial. Collegialis.
GOL•IjEGIALMENT. adv. m. En forma de col-
legi ó comunitat. Colegialmente. Conjunctim , in
collegium.
GOL-LEGIAT. m. col-legial.
COL-LEGIATA. f. Igiésia que no tenint bisbe ó
arquebisbe 's compon de dignitatats y canonges
seculars. Colegiata, iglesiay colegial. Col•legiala
ecclesia.
GOL-LEGIATURA. f. La beca ó plassa de col-
legial. Colegiatura. In collegium adscriptio.
COL-LEGIR. V. a. Inferir una cosa de altra.
Inferir, colegir, deducir, sacar, seguirse, conduir.
Colligo, deduco, is, infero, ers. || for. Én las cau-
sas ó plets fór un resumen de lo al-legat per las
parts. Recopilar, resumir. Brevio, as, refero, ers,
paucis rem comprehendere.
GOL-LEGIT, DA. p. p. ínferido, colegido, dedur
cido. Deductus.
GOL-LIGACIÓ. f. y
COL-LIGAN8A. f. ani. La acció y efecte de
col-ligar. Liga, coligacion^ cmfeéeraeim , aliamzaf
384
COL
DICCIONARI
COL
t»nion , coa%acf on. Golligatio , confedoeratio, nis,
foedus, eris. || Unió de unas cosas ab altras. Enlacef
coligacion, trabaion^ eoligadura, trabamiento. Con-
junctio, copulatío, nis, nexus, us.
GOL-LIGAR8E. Y. r. Unirse, confederarse nns
ab diUres. Mancomunarse , coligarse, confederarse,
Golligo, is, conspiro, as, foedus in i re, facere.
GOL-LIGAT, DA. p. p. Coligado, confederado,
mancomunado. Colligalus.
GOL-LIGIB. V. n. col-legir.
GOL-LIRI. m. coLiRi. II Medicament de cosas
sólidas à manera de clau fét de desfilas pera posar
en llagas ó fístolas ; dit així per la semblansa que
té ab la cua (aliada de la rala que es lo que signi-
fica aquesta paraula en grech. Colirio, Gollirium,
ii; ex solidis conditum medicamen.
GOL-LI8IÓ. f. Fregadura ó acció y efecte de
toparse un cos sólit ab altre. Colision. Gollisio, con-
flictalio, nis, collisus, us.
GOL-UTIGANT. m. Qui pledeja ab altre. Co^
litigante. Colli tigans, tis.
COL-LITIGAR. V. n. Pledejar ab altre. CoHii-
gar. Litigo, discepto, as ; lite contendere , colliti-
go, as.
GOL-LOGAGIÓ. f. Efecte de col -locar. Empleo,
eolocacion , destino. Officíum , ii , collocatio , nis,
munus, eris. || Situació, Situacion, Collocatio, nis.
GOL-LOGAR. V. a. Posar alguna cosa en sòn
lloch. Col•locar. Struo , is , col loco, as. || Acomodar
à algú en algun estat ó empleo. Acomodar, coloear.
Oíficium , munus alicui conferre. Q Situar. Situar,
coloear. Colloco, as. || Referir ó contar alguna cosa
en lo número de altres. Alistar, coloear. In aliquid
reponere ; in aliorum numerum vel numero repo-
nere, referre. || arq. Disposar y móurer oportuna-
ment las pessas de la arquitectura fins à sentarlas
en sòn degut lloch. Bomear. Làpides ordinare, ap-
tare.
GOL-LOGAT, DA. p. p. Colocado. Collocatus.
GOL-LOGUTOR. m. Qui parla ab un altre. Co^
lo utor. Collocutor, is.
GOL-LOQUI. m. Conferència entre dos 6 mès
personas. Coloquio. Colloquium, ii, collocutio, col-
latio, nis.
NO PASSAR DE coL-LOQCi. fr. fam. Sér no mès un
enrahonament. No ser mas que una eonversaeion.
Trita, inania verba; verba istuc sunt.
GOL-LUDIR. V. a. Convenirse, concordarse
fraudulentment. Coludir , conchabarse , convenirse,
pastelear, prevaricar. Invicem convenire ; conven-
tículaagere, causa cum adversario colludere.
GOL-LUDIT, DA. p. p. Coludido. Collusns.
COL-LU8IÓ. f. for. Conveni fraudulent y secret
ab que s' afavoreix k la part contrària en un plet.
Colusion. Collusio, nis, collusium, ii.
PER coL-Lüsió. m. adv. Fraudulentment. Por co-
lusion, fraudulentamenU. Collusoriè.
QUI fJL ó usa db col-lució. PasuUro. Collusor, is,
GOLMADAMENT. adv. m. Plenameiit, ab
mòlta abundància. Colmadamente. Cumulatè, cumu-
latim, acumulalè.
GOLMADtssiM , A. adj. sup. Colmadisimo.
Cumulatissimus.
GOLMADtSSIMAMENT. adv. sup. Colmadi-
simamente. Cumulatissímè.
GOLMAR. V. a: curullar. J met. Premiar ab
abundància. Colmar, llenar de beneficiós. Aliquem
donis accumulare.
GOLMAT, DA. p. p. CURULLAT. II adj. Colmado.
Plenus.
GOLMO. m. CURULL.
ARRIBAR , PUJAR AL COLMO DB LA FELICITAT , etc.
loc. Llegar alcolmo de la felicitad, honra, etc. Y(>-
torum compotem es se.
GOLEBRINA. f. ant. culebrina.
GOLOFONA. f. PEGA GREGA .
GOLOIGNA. f. ant. colònia.
GOLÓ. m. COLON.
GOLOM| A. m. y f. Aucell doméslich de variar
castas, que's diferencia principalment en lo color ò
la grandària. Palomo, paloma. Columbus, i, colum-
ba, ffi. U Lo criat en palomar que surt al camp. Pa-
lomariego. Columbario nutritus. || met. La persona
de un geni paclfich. Paloma. Columbina indole
praeditus. || Se pren també per símbol de la inno-
cència y senzillesa. Paloma. Simplicitads siinbo-
lus. Q Censtel-lació sota del ca. Palomo. Columbus
ccBlestís. y Cosa mòlt blanca. Palomo. Columha, a*.
II Entre gitanos, llansol, tonto.
COLOM BOSGATÀ , DE BOSCH , FERÉSTECU , ROQUER Ó
SALVATGE. TUDÓ.
COLOM BOTAT. Lo blau clar ab una ralla negra al
extrem de la cua. Palomo botafogo. Columbus va-
riegatus.
COLOM GALSAT. t qui tè las camas y peus vestits
de ploma. Paloma ealzada. Plumipes, dasypus co-
lumbus.
COLOM casolí. *L domesticat ó que's cria en casa.
Paloma duende 6 casera ó zurita. Columba cicur.
colom coronat. Lo qui té una porció de plomas
del cap en forma de mitj cfrcul. Paloma tripolina
ó tropolina. Anglicà columba.
COLOM cuLiBLANCH. Lo que té la cua blanca y lo
restant de qualsevol altre color. Palomo culiblanco.
AlbsB caud» columba.
COLOM cuLiNEGRB. % que té la cua negra y lo
demés blanch. Palomo culinegro. Nigrae cauda; co-
lumba.
COLOM cuLiTENAT. Lo que té la cua de un color
entre cafè y canyella y lo demés tot blanch. Palo-
mo eulitenado. Burrae caudae columba.
COLOM DE LA TERRA. 'L que es mès gros que'ls
comuns. Paloma mestiza. Columba major.
COLOM DE MONTo. 'L que té una espècie de plo-
mallct sobre M cap. Paloma de mono ó monuda.
Cristata, cucullata columba.
COLOM DE ULL GROS. COLOM FLAMENCD.
GOLOM miGOTó. Colom petit de ploma mòlt fina
GOL
GATAIA.
COL
88S
y de color blanquinós ab algunas rallas groguen-
cas. Palamo fHacoton. Columbns albus croceis lineis
disUnctus.
COLOM FLAMBNCH. LO Hlòll gPGS qUO lé 1 hècll
carrat y 'Is ulls encarnals ab mès circals que'ls
comuns. Paloma flamenca. Bèlgica columba.
COLOM GLàssAT. Lo quo té la ploma crespada. Pa-
Urna tÍ2ada. Crispa ta, bispída columba.
COLOM MONGÍ. X que té algunas plomas del ex-
trem de las alas y la cua blancas , y lo restant de
altre c^lor. Palomo mongin ó mongil. Alis albis co-
lumba.
COLOM PAPATATXi. 'L quB té altas las plomas des-
de *1 cap 6ns al pit com una mantellina. Palama de
toca, Cucullata columba.
GOLOM pAvo. 'L que té la cua dreta y estesa com
un vano. Paloma jalandrina y alguns paloma tri-
folina. Golumbus erecta cauda distinctus.
COLOM PBOIfEB. COLOM CALSAT.
COLOM aogrER. Espècie de falcó ó colom boscà
que và mòlt per las rocas. Roquet , halcon roques,
falomo hravio, Columba sylvestris.
COLOM ROVELLAT. Lo que té la ploma de color de
rovell. Palomo royo. Fulba columba.
COLOM XARBL-LO. 'L tot blaoch. Paloma blanca.
Columba alba.
COLOMS BMPARELLATs ó APARIATS. Lo mascle y fa-
mella que s' uneixen pera la cria. Palomas casadas
ó pareadas. Conjanct^e, c-opulatae columbae.
CASSAR COLOMS, fr. Palomear. Columbasaucupari.
cvTDAR COLOMS, fr. Palomtar. Columbas curaré.
FÉR LO COLOM. fr. fam. gitar.
FIX8 LOS COLOMS TEifEN FEL. ref. Dcnota que una
persona per quieta y pacifica que sia, s' enfada al-
gunas vegadas. Cada pajarito tiene su higadito, ó
cada pajarilla liene su higadiÜa. Etíam capíllus
habet umbram.
LO PERTANTEMT ALS COLOMS. Columbino. Columbí-
DD8.
RONCAR LOS COLOMS, fr. MARRUGAR.
GOLMIA. n. p. de dona. Coloma. Columba, sb.
COLOMA SURANA. ant. TUDÓ.
OOLOMAR. m. Lloch destinat pera criar co-
loms. Palomar. Columbarium, ii. || Lo petit de co-
loms casolans. Palomera. Parvnm columbarium.
MINJAR HIHAJA AL COLOMAR, QUE COLOMS IfO 'n FAL-
TARÍ.5. fr. «el. Se diu de la protecció y foment
que 8* ha de donar à las arts , comers , elc. Haya
eeho m elpalomar, que ellas vendran. Sint Moece-
nates, non deerant Marones.
QUA.^T ES FÈT LO COLOMAR, LO GOLOM ES HORT. ref.
Significa que solen morir los que fan casas al cap
de poch temps que las disfrulan. La casa hecha y
el huerc-o d la puerta; ó casa hecha, sepultura abier-
ta. Vix perfecta domos, videas adslare ferelrum:
longa molirís opera , quòrum fruilione cita velet
mors.
GOLOMASSA. f. Lo fèm de colom. Palomina.
Palumbere stercns, fimus columbinus.
TOMO 1
COLOMA YRE. m. Aficionat à criar coloms. Pa-
lomero. Columbarius, ii. || Traficant de coloms. Pa-
lomero. Columbarius, ii.
COLOMBO, m. Planta sarmentosa perenne que
creix en Àfrica, y en las Indias orientals; trau lo
sèu nom de Colombo ciutat principal de Ceylan,
de ahont la enviavan en altre temps. Colombo. Me-
nispermum palmatum.
COLOMER, m. colomar.
COLOMET. m. d. Palomico, illo, ito. Golum-
bulus, columbinus, pullus, i.
COLOMETA. f. de Palomiea, illa, ita. Colum-
bula, 2B.
colomí, m. Lo fill del colom casolà, que té
pocb temps. Pichon. Columbulus, i, ippio, nis, co-
lumbinus pullus. P Lo del colom roquer. Palomino
torcaz, pichoncito. Culumbulus, palumbulus, i.
COLOMINA. f. Herba que's fa mòlt entre V or-
di, dita en algunas parts gallarets y en altras fu-
mis terris. Fumaria, palomina, palomilla. Capnion,
ii, capnos, i.
COLOMI8TA. m. colom atre.
COLON. m. MASOVER, j] Part. principal del pe-
rfodo. Colon. Colon, i.
COLON PERFET, gram. Es en la escriptura la pun-
tuació de dos punts en aquesta forma ( : ) que ser-
veix pera distingir los membres de una oració, de
manera que 'I sentit que 'Is preceheix quede ja
perfet, y lo que segueix sols serveix pera major
explicació y claretat. Colon perfecta. Colon, i.
COLON iMPERFET. gram. En la escriptura la pun-
tuació menor en esta forma (;) que serveix pera
senyalar una part de la clàusula. Colon imperfecto.
Colon, i.
COLONA, f. ant. columna.
COLÒNIA, f. Porció de gent enviada pel go-
bern à establirse en altre país. Colònia. Colònia,
íB. I Lo siti ó paratge abont s' estableix. Colònia.
Colònia, a;. U Cinta de seda, llisa y ampla de dos
dits poch mès ó ménos. Colònia. Fascia, tsBnia, se.
II Ciutat, arquebisbat y electorat sobre *1 Rhin. Co-
lònia. Colònia agrippina. || Ciutat de Yestfàlia. Co-
lònia agripina. Agrippinensis.
FÉR ó ENVIAR UNA COLÒNIA, fr. Esiableccr ma eo^
lonia. Colonos deducere.
HABITANT EN ALGUNA COLÒNIA. ColonO. ColoUUS, i.
COLONIEN8E. adj. Lo natural de ó lo pertan-
yent à la ciutat de Colònia. C-oloniense. Colonien-
ses, agrippienses, ium.
COLOQUINTA Y COLOQüÍNTIDA. f. Plan-
ta, espècie de cogombre de fruyt mòlt semblant à
la cíndria, del tamany de una pilota petita, mòlt
amarch, y ütil en la medicina. Coloquintida, alhan-
dal. Colocinthis, idis.
COLOR. m. Modificació del raigs de la llum,
que segons la disposició dels cossos los fà aparèixer
blaus , verts , encarnats, etc. Color. Color , is. ||
La impressió que fàn en los ulls los raigs de la
llum que rv»flexa en la superfície de algun cos. Co-
50
m
COL
DICCIONARI
COL
lor. Color, is. || En los vestits , lo qne no es negre
ni blanch. Color. Quicumque color modó nec ni-
ger, nec albus. || Lo tint que presentan las plomas
dels aucells. Jaldre. Avium color. || Lo tint que s'
observa en los núvols segons la seva espessor, ó se-
gons com los toca '1 sol. Celaje. Color, is. || escusa,
PRETEXT. II Viso ó apariéncia. Color, Species , ei,
honestamentum, i. [| En lo blasó la matèria y or-
nament de las armerias , en que primer hi havia
blanch, roig, blau y vert ; desprès s' hi afegí '1 de
or y púrpura, y últimament s' introduhiren lo ne-
gre, M de armin i, etc. Color. Color gentilitia dis-
tinguens. || afett. 1. || pi. pint. Los materials de
varis colors preparats pera pintar. Colores. Pig-
menta, orum.
COLOR ARTIFICIAL. En lo tint , pintura , etc. , lo
compost de varis simples. Cohr artificial. Àrtifí-
cialis color.
COLOR BAIX. Lo fluix ó quo no ressalta. Color bajo.
Debilis color.
COLOR DEALMESCD. Lo pardo obscur. Color musco.
Hoschosus color.
COLOR DE AROMA. Espécio de color groch qne's
dóna ab la arrel de la curcuma. Color de aroma.
Aromaticus color.
COLOR DE AURORA. 'L que resulta del blau, blanch
y encarnat. Color de aurora. Roseus color.
COLOR DE AYRE. Cert color groch sumament baix
y delicat. Color de aire. Pallescens color.
COLOR DE CANARI. X groch Semblant à dit aucell.
Color de canario. Subcroccus color.
COLOR DE COURE. *L roig fcrruginós. Color de c^-
bre. Cuprinus color.
COLOR DE FocH. V eucamat fosch que no té la per-
fet ió del carmesí. Color de fuego. Flammeus color.
COLOR BSMORTUHiT ó APAGAT. Lo quo no ressalta.
Color amortiguado ó apagado. Languescens color.
COLOR FORT. Lo quo uo pert. Color permanente.
Perennis color.
COLOR NATURAL. Lo que té cada objecte conforme
à sa condició ó naturalesa ; y ademés en las per-
sonas mòlt coloradas se diu del propi en contrapo-
sició al postís. Color natural ó propio. Proprius,
peculiaris color. || En las blanquerias lo de ante.
Color de ante ó natural. Subpallidus color.
COLOR TRENCAT Ó ESBLATMAT. LO baix y dèbil. Co-
lor quebrado ó quebradizo. Subpallidus color.
COLOR VIU, PUJAT ó EIXIT. Lo que ressalta. Color
vivo, subido. Yividus color.
COLORS PRIMITIUS. Los fuudamentals, de la com-
binació dels quals resultan tots los altres, que se-
gons Newton són 1' encarnat , lo groch , lo blau, lo
vert, lo violat, lo de indi, y 1 de taronja ; però '1
P. Lluis Castell jesuita diu, que sols lo blau, groch
y encarnat bastan pera totas las combinacions dels
demés. Colores madres ó primitivos. Yeri , prim i
colores,
musch.
Pnecipui colores.
Entre tintorers lo blau , V encarnat , lo
0 negre y '1 de palla. Colores primitivos.
BAIXAR LO COLOR. fr. met. pint. Pérdrer sa vive-
sa. Caer el color. Decolorari, colorem deficere.
BÈ LI DIU PROU LO COLOR. loc. Dòna à entèndrer
que a algú se li coneix alguna cosa ab lo color de
la cara. Quien no cree en dolor, crea en color. Quaís-
tibus aegroti nisi credis, crede colori.
COSA DE DOS COLORS. Bcrrcndo. Bicolor.
DE COLOR DE ALBERGÍNIA. Aberengcnodo. Subvio-
laceus.
DE COLOR DE ANTE. Lo de color scuiblant al de
ante. Anteado. Subpallidus.
DE COLOR DE RRONZE. Bronceado. Mre'i coloris.
DE COLOR DE BURELL. Aburclado. Burrus.
DE COLOR DE CAFÉ. Tostodo , dc color de cafè.
Adustus.
DE COLOR DE CANYELLA. Acanclodo, canelüdo. Cin-
namomi coloris.
DE COLOR DE CASTANYA. CASTANY.
DE COLOR DE CASTANYA CLAR. Acabcllado. Sub-
flavus.
DE COLOR DB CENDRA. CenicicntOy c^ntzcsOy ceneri-
cio. Cinereus^ cineraceus, cineritius, gílvus.
DE COLOR DB BSMERALDA. De color dc csmeraldü ó
de verde esmeralda. Smaragdinus.
DB COLOR DB FUM. De color dc humo. Insuasuni, i.
DE COLOR DB GAMUSA. Gamuzadé. Alutaï coloreni
referens.
DE COLOR DB LILA. S' aplica à las cosas de color
entre morat y cendrós. De color de lila. Lileus.
DB COLOR DB LLIMO Ó LLIMONA. DO Un grocil VíM-
dós. Limonado. Citreus, citrinus.
DE COLOR DE MORA. MORAT.
DB COLOR DE NÀCAR. De blanch ab un punt de co-
lor de rosa. ^aearado. Roseus.
DB COLOR Dl MOQUBRA. Nogucrodo. Nucei colo-
ris.
DE COLOR DB OLIVA. Accitcado. Oleacei coloris.
DB COLOR DB OR. Dorodo. Auratus.
DE COLOR DB PALLA. Pajado, pajizo, melado. Hel-
vus, pallidus.
DB COLOR DB PLATA. PlateaL•, argentado. Argen-
teus.
DE COLOR DE PLOM. De color de plomoy plomizo.
Plumbei coloris.
DE COLOR DE PUN8Ó. Se diu del color de foch mòlt
viu. De color de pwízó. Puniceus.
DE COLOR DB PÚRPURA. Purpúrco. Purpureus.
DE COLOR DE ROSA. Rósco, rosttdo. Roseus.
DB COLOR DE ROSA BATUDA. Sc diu de algunas te-
las, en que V urdit es de color de rosa comuna, y
la trama blanca, ó al contrari. De color de rosa ba-
tida. Rosea tela.
DE COLOR DE SAFRA. Azofranüdo. Croccus.
DE COLOR DB SANCH. Sanguiíico, sanguino. San-
guíneus, sanguinolenti coloris.
DE COLOR DB TARONJA, ^iaraujadoy anaranjado.
Aureus.
DE COLOR DB VERT DB ESPERA , y SO SÓl afegir
FORRAT DB PAS&A TBMPS. loC. fam. qUC se sòl ICS-
COL
CATALÀ.
COL
387
p^ndrer à las criaturas quant demaoan alguna
pessa de roba y no se Ms vól fér. De color de aire.
Aérei color is.
DB COLOR DE VIOLA. Violodo, víolúceo, Yíolaceus.
OB COLOR FoscH. Obscuro. Surdus, subniger.
DISTINGIR DB COLORS, fr. mot. Tenir discerniment
pera no confóndrer las cosas y acomodar à cada
una lo que li correspon. Diitinguirde coloree. Recte
de rebus judicaré.
DOiiÀR COLOR ó COLORS, fr. Pintar. Dar color ó co-
lores, meter de color, colorar, colorir. Goloro, as;
colore infícere.
FÉR BixiR LOS COLORS i LA CARA. fr. Fér tomaj*
roig à algú avergonyintlo. Sacarle los colores, 6
Moear los colores d la cara ó al rostro, ó ponerU d
eilguno colorado, ó abochomarle. Rubore suffun-
dere.
rÉR pÉRDRBR LO COLOR. fr. Disminubirlo, ó sér
causa de que decayga *\ color natural. Robar el
colar, hacer caer de color, Decoloro, as.
MUDAR DB COLOR. fr. Manifestar en la cara algu-
na alteració de animo. Mudar de color, Colorem
mataré.
MUDAR MIL COLORS, Ó DE COLOR CADA INSTANT, fr.
Denota la turbació ó temor de que 's descubresca
à algú lo que li convé tenir ocult. Un color se le
iha , y otro se le venia, Non vuUus , oon color
ídem.
péNDRER COLOR. fr. Comensar à madurarse al-
guns fniyts, donantne senyal ab lo color que tenen
quant són madurs. Tomar color, pintar, Matures-
cere.
PBNDRER LO COLOR. fr. Tenyirse, empaparse de
ell las robas que 's tenyeixen. Tomar el color, Co-
lore imbui.
PÉRDRBR LO COLOR. fr. Descolofírse algú. Caer de
eokr. Pallescere.
puiAR LO COLOR. fr. Donarli mès vivesa carre-
gantlo mès, ó afegintli alguns ingredients pera
que ressalte. Subir el color, Acuere colorem.
80 COLOR. m. adv. ab pretext.
TBNTIR DB TOTS COLORS, fr. met. fam. BALLAR SE-
GONS LO 80.
TORNARSB DE MIL COLORS, fr. MUDAR MIL COLORS.
TRA8MUDÀRSELI k ALGÚ 'l COLOR. fr. Anàrsen lo
color natural per algun accident repentí. Demu-
iàrsile d algvno el color, Yultum alicui immutaré.
GOLORAMENT. m. La acció de donar color à
la pintura. Coloracion. Colorum inductio.
COLORAR. V. a. Pintar ó donar color à algu-
na cosa. Colorar, colorir, Goloro, as, colorem in-
ducere. || met. Disfrassar alguna cosa, ocultant la
veritat. Colorear, pretestar, colorir, Praetexo, is,
eulpam nomine prsetexere ; strumam dibapho te-
gere.
GOLORARSE. V. r. posarse algú colorat.
GOLQRAT, DA. p. p. Pintar de color. Colora-
do, Colore imbutus. || met. Dissimulat ab alguna
rahó aparent. Coloreado, Praetextus.
POSARSE ALGÚ COLORAT, fr. Avergonyirse. Poner-
se colorado, Rubeo, rubesco, is. || Fér alguna fati-
ga. Encenderse, ponerse colorado, colorar. Exardes-
co, is.
COLORA YNA. f. Color viu que ressalta en con-
traposició de altres. Colorin, angaripolc^, garam-
(atfUM. Coloris varietas; vividus, floridus, vege-
tus color.
COLORET. m. d. AFETT. 1.
COLORETA8. f. pi. Roba ordinària de varis
colors. Àngaripolas, Yersicolor infimi generis lin-
teum.
COLORIR. V. a. pint. COLORAR.
COLORISTA, m. Qui fà, dóna ó ven colors.
Colorista. Pigmentorum artiíex, venditor.
COLORIT, DA. p. p. Colorido. Coloratus.
COLÓS. m. Estàtua de enorme grandària Colo-
so. Colossus, i.
COLOSSAL, adj. Pertanyent al colosso. Colo-
sal. Colosseus, colossicus.
COLOSSENSE. adj. Natural de Rodas, y lo que
pertany à aquesta isla. Rodio, colosense. RÍiodius,
colossensis.
COLOSTRE. m. calostrb.
COLP. m. COP.
k DRET COLP. loc. ant. De front, cara à cara en
lo combat. De frente , cura d cara. Facie ad fa-
ciem.
COLPA. f. CULPA. II Mixto pera beneficiar la
plata ó altres metalls. Colpa. Ex colendis metallis
mixtura.
COLPEJAMENT. m. copejament.
COLPEJAR. V. a. MACAR.
COLPEJARSE. V. r. macarse.
COLPEJAT, DA. p. p. macat.
COLPER. m. ant. prompte, de colp, junt.
k COLPER. loc. ant. De prompte, de colp, tot ple-
gat, à la una. À la vez. In vicem.
COLPET. m. d. copet.
COLPORRÀGIA. f. Fluix de sanch per la va-
jina. Colporragia, íd.
CÓLQUICH, CA. adj. Lo natural de y perta-
nyent al antich regne de Assia anomenat antfgua-
ment Colcos y ara Mengrélia. Cólquide, colco, Col-
chicus.
CÓLQÜIDA. f. Planta bulbosa, la flor de la
qual surt de la arrel: n' bí ba de vàrias espècies
y té diferents noms. Per sér danyosa en gran ma-
nera als gossos s' anomena mata gossos. Cólquida,
cólquica, Colchicum, ephemerum, i.
COLRADURA. f. pint. Vernís que donat so-
bre una pessa platejada de brunyit, la fà semblar
daurada. Corladura, Aurei coloris linimentum.
II Cremadura del sol. Asoleamiento. Insolatio,
nis.
COLRAR. V. a. pint. Donar colradura. Corlar,,
eorlear, Aureo colore inficere. || Cremar, fér tor-
nar moreno '1 sol. Asolear, Insolo, as.
COLRARSE. V. r. Tornarse moreno per anar
388
COL
DICCIONARI
GOiy
mòlt pel sol. Aíolearse. Solé pernrí ; solis ardore
offuscari. [ subtarse. 2.
GOLRATy DA. p. p. pint. CorUado, Aüreo co-
lore infectus. || Del sol. AsoUado. Solé perustus. ||
SCBTAT.
CX>LRE Y GÓLRER. V. a. ant. cóldrkb.
CX>LT| A. p. p. de cóldrer. Celebrado, Calius,
honoratus.
GOLTEL Y GOLTELL. m. y derivats, ganivet.
COLTELLADA, f. gàntadà. || ganivetada.
GOLTELLER. m. dagueb.
GOLUMBIANA. f. Roba de llana teixida al en-
cordillal , atafetanada. N' hi ha de varis colors.
Colwnhiana. Pannus laneus sic dictos.
GOLUBHAUET. m. Nom de nna estrella de
tercera magnitut situada en la ma del Serpentari.
CohhrüfMt, Stella sic dicta.
CSOLUMBRINA. f. CEP BLANCH. || art. CULE-
BBINA.
COLUMNA, f. Pilar rodó que sosté 6 adorna
algun edifici, tabernacle, etc. Columna , eoluna.
Columna, s. ] En V escrit cada part en que esta
dividida una plana per medi de un blanch ó ralla
de dalt à baix. Columua. Columna, m. | mil. Por-
ció de soldats formats en línea ab poch front y
mòlt fondo. Columna, eoluna. ïn columnam, in co-
lumna speciem instructum agmen. || met. La per-
sona ó cosa que ser>'eix de apoyo ó protecció. Co-
lumna, Praesidium, íi, columen, inis. y La que es
mès ampla de la part del capitell que de la basa.
Columna ahalaustrada, Latior in capite, quam ba-
se columna.
COLUMNA ACANALADA. arq. La que té algunas ra-
Uas en forma de mitja canya. Coluna acanalada,
estriada, Striata columna.
coLCMNA AisLADA. ar. La que no està apoyada al
lloch. Coluna aislaiay iuelta. Exempta , insnlata,
separata columna.
COLUMNA ÀTicA. an|. La que manifesta sas quatre
fatxadas. Coluna àlica, cuadrada, Àttica columna.
COLUMNA BÉL-LicA. La quo cslava devant lo tem-
ple de Belona. y *s tirava envers ella una fletxa
en senyal de declaració de guerra. Coluna bélica,
Bellica columna.
COLUMNA COMPOSTA, arq. La que *s compon del
orde jónich y corinti « però ab diferència en lo ca-
pitell. Coluna compuesla. Composita columna.
COLUMNA coBÍNTiA. arq. La de proporcions iguals
à las de orde jónich; però sòn capitell ó copada es-
diferent. Coluna coriniia. Columna corinthia.
COLUMNA DÓBiCA. arq. La que consta de la altura
set vegadas y mitja de sa gruixària ó diàmetro.
Coluna dòrica, Dorica columna.
COLUMNA ieemítica. La desfigurada de pilastra
que te en lloch de capitell un cap de Uermes ó de
Mercuri. Coluna hermètica. Columna hermètica.
COLUMNA JÓMCA. art|. La que te la altura de vuyl
vegadas sa gniíxaria: però dc«4>rè$ se H dóna mitj
i^ruix mès. Coluna jvnica, Jonica columna.
COLUMNA MiLLAB. La que senj'ulava las mtllas a
los camins. C'Oluna millar. Milliariani, íi, millia
re, is.
COLUMNA SALOMÒNICA, arq. La que poja eo fonH
espiral, donant algunas voltas, las que regalar-
ment són sis. Coluna saUmàniea. Salomoaka
striata, in spiras erecta columna.
COLUMNA TOSCÀNA. arq. Aquella', la proporció è
la qual es, que sòn diàmetro en lo inferior sia fa
séptima part de sa altura. CoIwm íotemna. Tesa
columna.
GOLUMNAS de Hébgules. Las montanyas que él•
videixen lo Mediterràneo y Occéano, aboni Hérca-
les terminà sos viatjes. Coluna$ de Héremies. G»-
lumns Herculese.
GOLUMNADA. f. columnata.
QOLUMNARI, A. adj. S' aplica à la mooedi
de plata acunyada en Indias, que té esciüpidas lai
dos columnas, y la inscripció t plus ultra» y aiii
's diu: pesseta columníbia, etc. Columnario. Oh
lumaris nummus argenteus.
GOLUBINATA. f. La sèrie de columnas qae
sostenen ó adornan un edifici. Columnata. ColiB-
narum ordo, series.
CSCM.ÜMBIETA. f.d. Co/aníca, illa, tia. Colo-
mella, ae, parva columna.
GOLUUPI. m. Corda que 's lliga pels dos
extrems al sostre ó arbres pera gronxarse. Cofan-
pio. Oscillum, i.
GOLÜRO. m. astron. Cada un dels dos circuli
màxims de la esfera, dividits en ànguls rectes peb
dos polos y que atravessan lo zodiach. Co/vro. Ot
luri, orum.
GCM•ÜSIÓ. f. for. col-lusió.
GOLXA. f. Cnberta de llit, de dos pessas de ro-
ba cusidas per las voras, plenas de llana, colo,
etc. assegurat ab diferents punts ab simetria. Cal-
cka. Lecti stragulum; lodix, cis.
GQLXAR. V. a. encolxab.
GÓLXIGH* m. Planta indígena que *s Iroba ea
los prat^ de Europa, y en mòlts de Espanxa; le la
cabessa mès ó mi^nos grossa y mòlt profunda en
terra, comprimida de un costat y convexa del al-
tre, de olor desagradable, de sabor acre y corro-
siu. Cólckico, ó quiía merifndas de otuno. Colchi-
cum autumnale.
OOMm m. Oubf pera donar menjar als locínos.
Gamella. Rudelabrum lígneum, gabatha. ae y jmIv.
m. Como. Qaomodò. (| Lo modo ó forma ab qne
succeheix alguna cosa. Como. Tamquam, eea,
quomodò. quomodooam. >| Comparació de dos ei-
trems semblants en una qualitat; així s dia:
blanch COM una nen. etc. Como. Ceu. ac. quasi, at
veint. sícuti. | En quin estat: y aLxi *s diu: gom es-
tà 1 malalt. Couko. Quomodò. ] Seguns. conforme;
y aixi sdiu: com tuvullas. tVmo. Quomodò. sicul,
ut.apnd. juxta. ) Al principi de interrogació val
perquè, aixi dibem: com no has vingut':^ C^nm»,
Cur. quare. quid ila? ] Serveix pera explicar lo
COM CATALÀ.
modo, y així *8 din : com ho farem. Como, Utcnm-
que. I Senyal de admiració; així dihem: com t* has
posat! Como, ola y esto? Oh, proh, hem. |{ Ab
verbs en temps de sabjnnctin equival à si condi-
cional ó à genindi; així dihém: com sia així, no
temas. Como, con tal que, gi, €um, dum, diimmo-
dò, modò. I Desprès de segona oració es que de
infinitia; així *8 diu : no veyéu com són uns mata
moscas? Como , que, Quod. | adv. quant. || Pera
que, ó à fi de que. Como. Ut.
COM AIXÍ. m. adv. Como, que,porqu€, Quare, qua
de cansa.
COM ES k%k, T AIXÍ COM. m. adv. Per exemple.
Por ejemplo, Exempli causa, gratia, uti, veluti, si-
cnt.
COM NO? Perquè no. Como no? porqne no? Cur
non, quare non, quid non, quia non.
COM SE vüLLA. loc. Como quiera. Utcnmque: quo-
modo libeat.
SENS coií vÀ, NI COM COSTA. fr. fam. Sens mirar
res. A troche moche; d tontas y d locas; sin mas ni
$Mís; d ojo de cubero; d secas y m Uover; sin mas
aed fit mas alld, Inconsideratè, temeré et incon-
sultò.
GOMA. f. Signo de esta figura (,) pera dividir
las parts menors del período. Coma, inciso, Yirgn-
la, », comma, tis. || ant. Montanyela. Loma. Gli-
vus, i, collis, is. II Aucell de Amèrica que té M bes-
coll vert, las alas rojas y la cua negra. Coma.
€omma, atis. || mús. La octava ó quasi octava part
de un to. Coma, diesi. Comma, atis, virgula se,
duesis, is.
SENS FALTAR UNA COMA. fr. pcra dcnotar que una
cosa es enterament perfeta. Sin faltar una coma,
ó punto ni coma, ó un dpic^. Ad unguem, absolulè,
perfecte
GOMAlf ADtS, SA. adj. encomanadís.
GOBIANADOR. in. Lo caballer que té coman-
da en alguna de las ordes militars. Comendador.
Beoeficiarius eques. || Lo prelat en alguns con-
vents de la Mercè y de sant Anton Abat. Comenda-
dor. Coenobii praeses. || Qui dóna comandas. Co-
mendador. Beneficií, prsemii dator.
GOBIANADORA. f. Entre religiosas mercenà-
rias la prelada. Comendador a. Coenobii prsBses.
GOBfANAllI£NT. m. ant. comandament.
i GOMANAMENT DE ALGÚ. lOC. aut. i SA DISPOSICIÓ,
À 8AS ORDES, RAlX DE SÓN MANDO.
GOBIANAR. V. a. ant. encarregar, encoma-
nar.
COBIANAR8E. v. r. encomanarse.
CiOBIANATi DA. p. p. encarregat, encoma-
nat.
GOMAIfDA. f. Dignitat en las orde^ militars,
ysòn territori y rendas. Enc^mienda, hailiage.
Eqüestre beneficium; equitis beneficlarium, proe-
minm. || ant. Encàrrech. Encomienda. Mandatum,
i, comendatío nis. || defósit.
qoMAiiDA DEL BUCH. nàut. S' entenia qnant lo
COM 889
patró primitiu y verdader, elegit pels accionis-
tas encarregava pera viatje determinat són Buch
ab totas sas facultats à altre subjecte; però ab
consentiment de la major part dels interessats,
que del contrari ell quc^dava responsable de qual-
sevol perjudici. Encomienda del huque. Navis con-
mendatio.
COMANDA DELS GENERÓS, uàut. Contractc real no-
minat entre '1 propietari de uns efectes y *1 que'ls
reb en depósit, ab comissió pera portarlos à cert
destino, ja sia pera consignarlos à altre, ó bè pera
véndrerlos, ó negociar ab ells, mediant algun pre-
mi del benefici que 'n resultas de qualsevol de di-
tas operacions. Encomienda de los generós, Mercium
commendatio.
COMANDAMENT, m. ant. manament. | en-
CÍRRECH, permís, LLICÈNCIA.
A comandament, m. adv. Bajo la órden. Subpr»-
cepto.
COMANDÀNCIA, f. Empleo de comandant.
Comandància. Prefectura, s ; duels vel prsfectí
munus. Q La província subjecta en lo militar à
algun comandant. Comandància. Praüfectura, s;
prsfecti regió, ditio.
COMANDANT, m. Oficial que mana una plas-
sa, un lloch ó qualsevol tropa. Comandante. Dux,
cis, prffifectus, i. || Lo que mana à altres subal-
terns. Comandante, Dux, cis, praefectus, i.
COMANDANT GENERAL. Lo de UD regne ó provín-
cia. Comandante general. Prstor, is, prsfectns, i.
COMANDANTA. f. nàut. Títol del navío co-
mandant de una escuadra ó divisió, que 's diu real
si es de tres ponts. Comandanta. Principalior na-
vis.
COBIANDAR. V. a. Manar un exèrcit, plassa,
destacament, etc. Mandar, comandar, imperar.
Impero, as, praefecti, ducis munus obire.
COMANDAT, DA. p. p. Comandado. Impera-
tus.
COMANDATARI. m. Lo que porta encarrechs
de altre, y s' obliga à donar compte de ells. Enco^
mendero. Fideí comissarius, ii, negotiator, is. jj Ec-
clesiàstich secular que gosa en comanda algun be*
nefici regular. Comendatario. Regularis beneficií
usufrucluarius.
COMANDATICI, A. adj. S' aplica à la carta ó
despatx de recomendació. Comendatieio. Gommen-
datitius.
COMARCA, f. Territori de un poble ab tots los
seus entorns. Comarca. Confinium, ii, regió, nis.
COMARCA, NA. adj. Yehí. Comarcano. Fini-
timus, conterminus, vicinus, confinis.
COMARE, f. Padrina de batejar. Madrina, ro-
madre, padrina. Lustrica mater; commater, tris. p
Amiga. Comadre. Amica, vicina, ee, familiaris, is.
LAS COMARES ME VOLEN MAL, PERQUÈ 'lS DICH LAS
VERITATS, ref. que denota quant mal s' acostuman
à sufrir las correccions. Mal me quieren mis eoma^
dres, porque les digo las verdades. Yera quod ipse
390
GOM
DICCIONARI
GOM
loquar, medetestantnramícfie; veritas odinm parit.
RENYEIXEN LAS COMARES, T 's DIÜHEFf LAS VERITATS
NETAS T GLARAS. ref. Sígnífica qiie comnnment en
lo calor de las disputas se descubreíxen las faltas
ocultas. Rinen lus comadres, y descúhrense las ver-
dades. Crímina rixantes inter produDlur amícas.
COMBAT, m. Pelea entre personas ó béstias.
Combaté, Pugna, ae, praelium, ii, dímícatio, nis. Q
Batalla interior del animo ó de las passions. Luchay
combau. Interior cogilationum pugna; animi cogi-
talio, fluctuatio. || Debat , disputa forta. Debaté,
combaté. Gontentio, coUuctatio, nis.
GOMBATENT. p. a. Qui combat. Combatiente.
Bellator, prseliator, pugnalor, is.
GOBIBATIDOR. m. Qui combat. Combatidor.
Prsliator, is.
GOMBAtrER. y. n. Pelear. Pelear, combatir.
Certo, dimico, as, contendo, is; manus conserere.
II V. a. Àcomélrer, embeslir. Combatir. Invado, is.
II met. Contradir, impugnar. Combatir. Adversor,
aris, resisto, is. || met. Agitar V animo, 'Is afectes y
passions. Combatir. Agito, perturbo, as, commo-
yeo, es. || Disputar. Combatir. Decreto, depugno,
as, licitor, aris. U Dit de las onadas del mar y dels
vents. Batir, combatir. Yerbeix), as, percutio, is.
GOBIBATUT, DA. p. p. Combatido. Agitatus.
COBIBCNEFIGIAT. Lo qui es beneficiat junt
ab altres de una mateixa iglésia. Combeneficiado.
Beneficiarius.
GOMBÉS. m. nàut. L' espay eütre V arbre ma-
jor y 4 de trinquet en la cuberta de la bateria que
està sota del castell: alguns constructors lo definei-
xen: la segona cuberta en las naus de dos ponts.
Combés. Catastroma, tis.
COMBINABLE, adj. Lo que's pót combinar.
Combinable. Gonveniens, concors, concordabilis.
COMBINACIÓ, f. Acció de combinar. Combi-
íuicion. Ordo, conjunctio, combinatio, nis. || Unió
de dos cosas en un mateix subjecte. Combinacion.
Combinatio, nis. || Agregat de veusposadas per or-
de alfabétich. Combinacion. Yerborum ordo.
COMBINAR. V. a. Ordenar, disposar cosas di-
ferentas entre sí pera formar un compost, com, lle-
tras, números, etc. Combinar. Ordino, col•loco, as,
struo, is. II Comparar. Combinar, cotejar, compa-
rar. Comparo, as , confero, ers. || Formar algun
plan. Combinar, proddestino, as; aliquid moliri,
menteconcipere. || Juntar tropas óesquadras. Jun-
tar, combinar, formar. Socio, as, conjungo, is.
COMBINAT, DA. p. p. Combinado, Conjunc-
tus, sociatus, foBderatus.
COMBINATORI, A. adj. S' aplica al art de
combinar las cosas. Combinatorio, Copulatorius.
COMBOY. m. Escolta, guarda pera portar ab
seguretat alguna cosa. Convoy. Praesidium, ii. |
La provisió que's porta. Convoy. Commeatus, us.
P met. fam. acompanyament, séquit.
COMBOYANT. m. mamfasser. || p. a. Convo-
yante, Custodiens.
COMBOYAR. y. a. Escoltar un comboy. C»
voyar. Subsidior, aris, stipo, as; praesidio, enÉl•
diaB esse. || manifassejar.
COBIBOYAT, DA. p. p. Comvoyado. Stipatn
COMBREGADOR. m. Lloch ahont s' hi àèm
la sagrada comunió. Comulgatorio. Sacrs syniiíi
administrands sacer locus. || En los conveoti è
monjas la finestreta per abont se Is dòoa la cm»
nió. Graticula, comulgatorio, Fenestn, feoeslel•
la, se.
COBIBREGAR. v. a. Donar la sagrada comh
nió. Comulgar. Sacram Eucharistiam aliqui
trare, porrigere, exhibere. || v. n. Féndrer h
grada comunió. Comulgar, Eocharistiam aoeipo^
c<Blesti pane sese reficere; sacram synaxim
re. II m. Vidtico. Sacrum viaticuin.
comrregar al malalt, fr. vulticai.
comirbgàr general t enterro fer amor rb ml
loc. fam. Denota la improporció del fi respecte tf
principi de alguna cosa. 0 calzadeomo testis, t
vestid como calzais; en cueros y con sombrero, trm
guantes y canizuelo. Aut soccos vesti, aut soocod
congrua vestis. Et strophíum geris, et mani
pileo nudus.
PORTAR LO COMRREGAR. fr. Llevar el tidtko. 9h
crum viaticum, vel sacram Eucharistiam ad op»*
lum deferre.
COMBREGAT, DA. p. p. Comulgaio, SM
synaxi munitus, refectus.
COMBUSTIBLE, adj. Bo pera cremarse. (M
bustible, Combustibilis.
COMBUSTIÓ, f. Incendi, crema. Combuslkài
Combustió, conflagratio, nis. || Dissensió ó alÍMiil*^!
Disension, sedicion, tumulto, Seditío, nis, tnflri-
tus, us.
COMDOR Ó COMITOR. m. Títol y digiM
entre vescomte y valvessor, tenint ofici de
del compte, acompanyarlo y administrar }jMk
en són nom en tot lo comtat desprès del vescoflil•'
Tal títol sols durà '1 temps dels comtes partieitaí
fins ans de la unió ab Aragó. Comdar, ConúV*
COMÈDIA, f . Poema dramàtich en qne^s jv^
senta alguna acció familiar entre persoow pnvt-
das, y 's dirigeix à la correcció de las co0tai. (A-
media. Comoedia, ae.
COMÈDIA DE CAPA Y ESPASA. AquelIa la acció de b
qual passa entre personas que no excedeixea de li
esfera de nobles y caballers. Comèdia ieeüfii i
espada. ComoBdia toga ta.
COMÈDIA DE FIGURIN. AqQella que lé per priaf** ]
pal objecte repéndrer algun vici ridícul y exWt •
gant en un personatge. Comèdia de figwnm, Atdf
na fabula.
COMÈDIA DE FOLGA. Aquella que té per princif'
objecte assumptos ridículs yjocosos. càmeiàè
farsa. Mimus, i.
COMÈDIA HEROICA. Aquella qual acció 'ssaptfi
passar entre prínceps. Comèdia heroica, ínpf^
moedia, <c.
COM
CATALÀ
COM
891
RBPEESBPCTAi LA COMÈDIA, fr. met. Portarso ab
dissimulació enganyadora. Representar la comèdia,
Simulatè se gerere, insidiosè agere.
SÉa UNA COMÈDIA Ó UN PAS DB COMÈDIA, exp. fam.
pera significar la diversió ó rissa que cansa alguna
cosa. Ser una comèdia ó un paso de comèdia. Festi-
Bum, scenicnm, comicum esse.
OOMEDIANT, A. m. y f. Qui representa en
los teatros públichs comédias ó tragédias. Come^
diante, eómieo, Comicus, i, histrió, nis , scenicus
actor. II met. Enganyador, fingit, sàtrapa. Simula"
éo, fingida, Simulatus. || bobo.
GOBIEDIDABIENT. adv. m. Ab moderació y
urbanitat. Comedidamenle, Comíter, urbanè.
CSOMEDIMENT. m. Lrbanitat, moderació. Co-
medimiento, cortesania, Comitas, humanitas, urba-
nitas, atis.
<X>MEDIR8E. V. r. Arreglarse, moderar-
se , contenirse. Comedirse, Se continere , modera-
ri.
GOMEDITy DA. p. p. Moderat. Comedido. Mo-
deratus. J En menjar y béurer. Sohrio, templado,
frugal, Sobrius, frugalis. || Cortés, atent, ben criat.
ürbanOy cortès, Urbanus, officiosus.
GOBIENADOR. m. comanador.
GOMENAR. V. a. engomanae.
GOBIENAT, DA. p. p. encomanat.
GOMEBIDAGIÓ. f. EBCOMENDACIÓ.
GOMENDATARI. m. Ecclesiàstich secular que
gosa en comanda algun benefici. Comendaiario.
Regular is benefici i usufructuarius.
GOBIEBIDATIÜ, VA Y GOBIENDATORI, A.
adj. Carta ó despaig de recomendació. Comendati-
eiOf comendatorio, Commendatitius.
GOBIENJA. f. Província y ciutat de Fransa.
Cominges, Comenge, Convenae, arum.
DIU LO BISBE DB COMENJA, QUI NO TBABALLA NO MEN-
JA, ref. Denota (pie '1 traball es necessari pera
guanyar lo sustento. En la tierra de mala duea,
fuien no trabaja no manduca. Qui vitat molam,
vital et farinam: boves expectant messis tempus:
qui non laborat, non manducat.
OOMENS. m. ant. gombnsament.
GOMEN8ADOR, A. adj. Qui dóna principi ó
comensa alguna cosa. Principiador, Inceptor.
GOMENRAL. m. Qui habita ó menja ab altra
persona. Comensal, Comensalis, contubernalis,
convivalis. || En algunas catedrals y col-legiatas
prebendat immediat al canonge. Bacionero, co-
mensaL Portionarius, ii, redditum cathedralis aut
collegialis ecclesiae participans.
C03IEN8ALIA. f. En algunas catedrals y col-
legiatas prebenda immediata al canonicat. Radon,
eomensalia, Portionaria prsebenda.
GOMENSAMENT. m. y
GOaiENSANSA. f. ant. PrÍMipio. Initium,
principium, exordium, ii.
GOMENSAR. Y. a. Empezar , comenzar , dar
printipio. Incipío, is, ccepi, isti, ccepto, as. || v. n.
Empezar, prineipiar, tener principio alguna cosa.
Incipio, is, caepi, isti.
coMENSAB i DONAB PBEU. fr. Ahfií 6 rompcT el
precio, Mercium pretium statuere , judicaré , mer-
cibus componere.
COMENSAB BÈ Ó EN FOBTUNA ALGUNA COSA. Entrar
con el pié derecho ó con huen pié, Feliciter inci-
pere.
COMENSAB DE CAP T DE NOU. fr. fam. Toroar à em-
péndrer una obra mal acabada. Empezar dtnuivo.
Rem iterum incipere.
COMENSA T MAY ACABA. exp. fam. ab què't denota
que un té mòlt que dir, ó que per mòlt que diga,
sempre li queda que dir , ó que per demasiada-
ment llarch se fà pesat. Comienza y no acaba. Fi-
nem dicendi non facit.
GOMEN8AT9 DA. p. p. Comenzado, empezado.
CoBplus.
GOMEBIT. m. ant. comentabi. { bxposigió.
GOMENTADOR , A. m. y f. Qui comenta. Co-
mentador. Interpres, explanator, is, paraphras-
tes, m,
GOmENTAR. V. a. Explicar , glosar , aclarar
alguna obra literària. Comentar, Explano, as, com-
mentor, aris.
GOMENTARI. m. Interpretació, explicació,
declaració del sentit de alguna obra literària. Co^
mentario, comento, Paraphrasis, is, dilucidatio, nis.
II pi. Hístórias escritas ab brevedat , com las de
César, las del Marqués de St. Felip , etc. Comenta-
rios. Comentari i, orum. || llibbe de mbmóbia.
GOMENTAT, DA. p. p. Comentado, Expla-
nalus.
GOMERGI. m. comebs.
GOMERGIABLE Y GOMERGIAL. adj. S* apli-
ca als generós ab que*s pót comerciar. Comerciable.
Mercabilis. || met. ant. Afable en lo tracte. Socia-
ble, comerciable, Humanus, comis.
GOMERGIABTT, A. m. y f. Qui comercia. Comer.
ciante, Negotiator, is.
GOMERGIAR. v. a. Negociar, traficar com-
prant, venent ó cambiant generós. Comerciar. Nun-
dinor, aris, mercaturam facere. || met. Tenir co-
municació ó tracte, comunment il-lfcit, unas per-
sonas ab altras. Comerciar. Societatem , commer-
cium habere.
GOMERGIAT, DA. p. p. Comerciado. Nundi-
natus.
GOBIER8. m. Negociació comprant y venent. Co-»
mercio. Commercium, ii. || Comunicació ó tracte de
uns ab altres. Comercio. Commercium, ii. I Cos de
comerciants. Comercio. Mercatorum societas. || met.
Tracte secret é il-lícit entre personas de diferent
sexo. Comercio. Commercium turpe. || Joch de car-
tas entre quatre ó mès personas, en que*s donan à
cada hu tres cartas tapadas , se*n posan à la taula
quatre destapadas, y guanya '\ qui junta tres de
un coll superiors à las dels altres jugadors. Comer-
cio. Pagellarum Indus quidam. || Lo paratge més
892
GOM
DICCIONARI
GOM
coiicorrcgul en los pobles graus. Comercio, Locus
frequentissimus.
GOMEN8AR. V. a. ant. comerciar.
GOMÉ8, A. p. p. Cometido. Commissas. || aat.
Encomanat, encarregat, conQat à algú. Comelido^
confiado. Gommi^us, creditus.
COMESTIBLE, adj. Lo que's pót menjar. Co^
mestible. Gomestibilis. || m. pi. Comestibles, Cibaria,
orum.
COMETA, m. Cos celeste de la naturalesa dels
planetas. Cometa, Cometa, ae. | Joch de cartas dit
en algonas parts al hn y al dos: lo qui té ma juga
las cartas per orde , com as, dos , tres , etc. fins
que pert U orde que en tal cas juga '1 del costat
si la té, y així se segueixen las demés. Cometa. Pa-
gellarum ludus quidam. || Lo nou de oros del ma-
teix jocb, y val per qualsevol carta. Cometa, Page-
lla lusoria.
COBIETEDOR , A. m. y f. perprbtador. U Lo
qui encarrega fér alguna cosa. Cometedor, Commi-
sor, is.
GOBIETRE. V. a. y
COBIÉTRER. V. a. Encarregar à algú algun
negoci. Cometer, con/tor. Committo, decerno, is. I
Fér algun delicte, etc. Perpetrar, cometer. Faci nus
patrare.
COBIÉTRERSE. V. r. fiàrse.
COMt. m. cuMÍ.
COMIAT, m. DESPEDIDA.
DAR COMIAT, fr. DESPBDIR.
PÉNDRER COMIAT, fr. DESPEDIRSE.
CÒMICAMENT, adv. m. k la manera dels có-
michs. Cómicamente, Comicè.
CÓMICH, CA. m. y f. comediant. || adj. Lo
pertanyent à la comèdia, com: estil cómich, etc. Có-
mico, Comicus.
COMICIS, m. pi. Juntasdels romans pera trac-
tar los negocis públichs. Comicios, Comitium , ii,
comitia, orum.
COMINAL. adj. ant. Indiferent. Comun, Com-
munis. II nàut. tripulació, y Qui té part en la mas-
sa comuna. Participe de la masa comwM, Particeps
ipis. II COMUNAL. II nàut. ant. oficial de mar. || adj.
ant. acceptable.
cominalmente. adv. fícilmentb.
COMINALESA. f. ant. judici de Irbitrbs.
COMÍS. m. Pena de pérdrer la mercaderia, 'i
qui comercia en generós prohibits, Comiso, Ad ú»-
cum addnctio. || Los mataixos generós comissats.
Comiso, Fisco adducts mercès, adducla bona.
COMI8SAR. V. a. Declarar lo que incideix en
la pena de comís. Dar de comiso , comisar. Confis-
co, as.
COMISSARI, m. Qui té facultat de altre pera
algun negoci. Comisario, Delegatus, i.
COMISSARI DE GUERRA. Qui passa revisla general
à la tropa. Comisario de Guerra. Recensioni mili-
tum prsefectus.
COMISSARI del sant OFICI 6 DE LA INQUISICIÓ. *L
sacerdot que enlen en los càrrechs de ella. Comi-
sario del santó oficio ó de la inquisicion. Tribunalis
fídei minister, sacerdos.
COMISSARI GENERAL. Antíguament lo qui manava
un tros de caballeria en los exèrcits. Comisario ge-
neral. Legatus.
COMISSARI GENEivL DE CRUSADA. Ecclesiàstích que
per nombrament del Rey y facultat pontifícia té à
són càrrech los negocis pertanyents à esta gràcia.
Comisario general de cruzada. In sancta; crucials
causis praafectus.
COMISSARI GENERAL DE ÍNDiAS. En V Orde de sant
Franoesch, religiós encarregat de sas províncias en
Indias. Comisario general de ïndias. Ordinis S.
Francisci apud indos prsefectus.
COMISSARI GENERAL DE GERUSALEM Ó DE LA TERRA
SANTA. Religiós Franciscano resident en la cort per
nombrament del Rey en lo tocant als caudals dels
convents y hospicis dels sants llochs. Camisario
general de Jerusalen ó tierra santa, Ordinis S.
Francisci apud Hyerosilimam prsefectus.
COMISSARI ORDENADOR. L' inmodiat en autoritat al
intendent de exèrcit, la auséncia del qual supleix.
Comisario ordenador, A qusestore exercitus se-
cundus.
COMISSARIA, f . y
COMISSARIAT. m. Empleo y oficina del co-
missari. Comisaria, comisariato, Curatoris munus
seu officina.
COMISSAT, DA. p. p. Lo genero que ha cay-
gut en cx)mís. Comisado, comiso, Fisco adductai
mercès, y comissionat.
COMISSIÓ, f. Orde , encàrrech, facultat que
alguna corporació dóna de paraula ó per escrit à
altre, pera que execute ó entenga en algun as-
sumpte. Comision. Delegatio, nis, mandalum, i.
PECAT DE COMISSIÓ. Lo que s* executa infringint
la lley de Dèu en algun precepte negatiu. Pecado
de comision. Admíssum agendo peccatum.
COMISSIONAR. V. a. Dar comissió à algú pera
enténdrer en algun negoci. Comisionar. Delego, as,
committo, is.
COMISSIONAT, DA. p. p. Comisionado. De-
legatus. I La persona encarregada de algun nego-
ci. Comimnado, eomisionista. Legatarius, ii.
COMISSURA, f. anat. Unió del cràneo ab unas
dentetas com las de la serra. Comisura, Commisu-
ra, ffi.
CÓMIT. m. Oficial en las galeras , encarregat
de las maniobras y càstichs dels forsats. Ct'miíre,
Celeustes, se, pausarius, portisculus, trierarchus, i.
COBilTIT, DA. p. p. ant. comissionat. || des-
tinat.
COBilTIVA. f. Acompanpment. Séquiio, comi-
tiva. Coinilatus, us.
CÒMODAMENT, adv. m. Ab comoditat. Co-
modamente. Opportunè, commodè.
COMODANT. m. for. El que presta à altre
gratuitament una cosa pungible peraque se ser-
GOM
CATALÀ
COM
393
Tesci de ella fins à cert temps ó pera cert us y li
reditnesca desprès. Comodante, Comiuodans, tis.
COMQDAR. ▼. a. for. Deixar ó prestar gratui-
toent pera cert temps. Comodar, Commodare.
GOMODAT. m. for. Contracte pel qual se dóna
éreb algnna cosa ab obligació de restituhirla. Co-
mitío, Commodatam, i.
OOHODATARI. m. for. Qui pren alhajas ó di-
ien à fiar. Comoiatario. Commodatarius, ii.
GOaiODi. m. Lo que serveix pera tot. Comodin,
Onnibas inservíens.
GQÜODITAT. f. Conveniència. ComodiL•d.
GoDinoditas, atis. | La bona disposició de las co-
ns pel us que s* ba de fér de ellas. ComodiL•d.
Gonmoditas, alls, opportunum, i. || Utilitat, inte-
rès. CowkodUad. Utilitas, atis, lucrum, i.
diGAi siS COMODITATS, fr. Buscar sos interès-
üi, otílitats. Ser anUgo de sus conveniencias. Cap-
tat commoda.
OÒMODO, A. adj. Oportú , proporcionat. Có-
■0^. Idoneus.
icoMODO. m. adv. que denota la moderació del
|reo. A freeio ac-omodaL•, d moderado precio, Me-
tiocri pretio.
GOÜPACTE, A. adj. Unit, trabat, apretat,
Cmpacto. Compactus, pactilis.
GOMPADÉIXERSE• V. r. Tenir llàstima, com-
fttsió. Compadectríe. Misereo, es, misereor, eris,
Mopatíor, eris.
GOMPADESGUT, DA. p. p. Compadecido. Mi-
sertQs.
OOUPADRATGE. m. oompaternitat.
OOMPAOINAGIÓ• f. L* acte y efecte de com-
pipau*. Compaginacion. Compago, inis, compa-
res, eompactio.
OOMPAGINADOR, A. m. y f. Qui compagi-
■. Ompaginador. Compactor, is.
OOMPAGINAR. V. a. Ordenar cosas que tenen
R^íó 6 connexió. Compaginar. Compagino, as,
^pÍDgo, is.
OOlff AGINAT, DA. p. p. Compaginado, Com-
IK^'natus.
GCmPANATGE. m. Menjar no calent, à modo
^fiambre, ó cosa pera acompanyar lo pa, segons
i' estil de la barena. Condumio, companaje. Obso-
*iiiD, ii. I Gasto ordinari. Gasto. Impensa, se,
lUiptos, us. I Lo que desprès de cuyt ó rostit
^wtnià f rei. Piambre. Coctum aut assum frigi-
/
OmPANEJAR Ó GOMPANAJAR. v. n.
Fér companatge. Hacer condumto, tomar un bocado.
^pQlis refici. || Compartir, distribuhir alguna cosa
^economia. Economizar. Rem dome^ticam pru-
^ter, non profusè impendere, administraré.
OOüPANY. m. Qui acompan>a ó s' acompa-
nya ab altre. Compaíiero. Socius, ii. Q Qui esta en
^ mateixa oficina, empleo, etc. Companero. Co-
Ufga, se. H CÒMPLICE. Q Qui viu en companyia de
litres. Compaiuro. Convivens.| En lo jocb los que
s' ajudan mútuament contra altres. Companero.
Socius, ii. II Lo que forma joch ó simetria ab altra
cosa. Companero. Compar, is. || Lo qui corre una
mateixa sort que altre. Companero. Consors, tis. ||
Lo que s* acostuma usar ó portar ab sí mateix, com
lo llibre, etc. Companero. Socius, i i ; sodalis, fa-
miliaris, is.
ANAR DE COMPANYS, fr. Ir en compania. Unà, si-
mul progredi.
COMPANYA, f. Família ó fills petits. FaaiJKa,
hijos. Familia, se, proles , is. |j ant. Lo servey.
Gente, servidumbre. Familia, s, famuli, orum. ||
COMPANYIA. II nàut. Lo petit retret de popa en las
nans petitas. Camara. Conclave, is. || ant. nàut.
EQUIPATGE, TRIPULACIÓ.
QUI AR COMPANYA 's MET , CAGAT SE LLEVA. fr.
met. QUI AR CRIATURAS SE FICA, ETC. '
COMPANYAR. V. a. acompanyar.
GOMPANYERA. f. Companera. Socia, ffi.
COMPANYETA. f. d. Família. Liberi,orum.
COMPANYIA, f. Societat ó junta de personas.
Compania. Societas, atis. | Lo marit respecte de la
muller, y a(|uesta respecte de aquell. Compania.
Conjux, gis. U Lo qui và junt ab altre. Compania.
Socius, ii. II com. Societat de comerciants. Compa-
nia. Societas negotiatorum. || mil. Cert número de
soldats ab són capità. Compania. Cobors, tis. || Nú-
mero de comediants que forman un cos pera re-
presentar en teatres públichs. Compania. Hystrio-
num chorus.
COMPANYIA DE ESPARDENYA. La dc geut rubiua
que desampara quant mès se necessita la seva
assistència. Compania de aípargata. Infidus co-
mes.
COMPANYIA DE jEsi^s. Religió fundada per sant
Ignasi de Loyola. Compania de Jesús ó de nuestra
Senora. Ordo socielatis Jesu.
COMPANYIA DE NOSTRA SENYORA. L' Ordc dc reli-
giosas que 's diuhen de la Enscnyansa y trauben
són origen dels jesuitas. Orden de nuestra Senora.
Ordo jesuítarum sub titulo B. Yirginis Mariae.
COMPANYIA DEL PELEGRÍ, uàut. aut. EQUIPATGE.
AR ALEGRE COMPANYIA, SE SUPREIX LA TRISTA VIDA.
ref. que 's pren en sentit literal. Con alegre com-
paniaf se sufre la triste vida. Comea facundus vehi-
culum est in via.
COMPANYIA PER HONOR, AR IGUAL ANS QUE AR MA-
JOR, ref. Denota que la amistat ab los iguals, es
mès segura que ab los majors. La compania para
honor, antes con tu igual que con tu magor ; cada
cual con sa igual. Majoris numquam, separis esto
comes.
LAS MALAS COMPANYIAS NO PORTAN RES DE EO. loC.
prov. Aconsella lo mòlt que convé evitar las malas
companyias. Huye del malo, que trae L•no. Impro-
borum fuge consortium.
MÒLTS ME FAN COMPANYIA, loc. fam. Donola sér
algú de la mateixa condició ó modo de pensar de
altres. Ser iguales. Ejusdem esse conditionis.
89i
COM
DICCIONARI
GOM
PER coHPANTiAS. in. adv. PoT companios. Mani-
pulatim, gregalim.
GOMPANYÓ, NA. m. y f. Companero, compa-
nera. Comes, ilís. || pabió.
QUE HO DIGA MON COMPANTÓ, QrE ES TAL COM JO.
ref. Denota que enlre dos companys lanl moliu de
desconfiansa hi ha en un com en altre. Tan bueno
e$ Pedró como su companero : preguntadlo d Munoz
qm miente mas que vos, Quajrilo id à Fabio qui te
néndiator ipse est : talis est hera qualis pedisequa.
GOMPANYONA. f. ant. muller.
COMPARABLE, adj. Lo que 's p6t ó es digne
de Gompararse. Comparable. Comparabilis.
OOMPABAGIÓ Y COMPARANSA. f. L' ac-
te y efecte de comparar. Comparacion, Compara-
tio, nis. II for. ant. comparecéncia.
EN comparació, m. adv. En comparacion. Habita
coUatione.
COBIPARADAmENT. adv. mod. comparati-
vament.
COMPARAR, v. a. Confrontar una cosa ab al-
tra pera trobar la proporció ó conveniència entre
ellas. Comparar, cotejar. Comparo, as, confero,
ers. H V. r. ïgualarse ab altres. Compararse con
oiro. Cum aliquo sese sequare.
COMPARAT, DA. p. p. Comparada. Collatos.
COMPARATIU, YA. adj . Lo que compara ó
serveix pera comparar. Comparativo. Comparati-
vus. II gram. La frase ó adjectiu que relaciona 'Is
termes de la comparació. Comparativo. Comparati-
VÜS.
COMPARATIVAMENT, adv. m. Ab compa-
ració. Comparativamenle. Comparativè, comparatè,
relatè.
COMPARE, m. Padrí de batejar ó confirmar.
PadrinOy compadre. Patrinus, i, Instralis pater. ||
S' aplica també als amichs y coneguts. Compadre.
Amicus, i.
DEL PA de mon compare BON TROS A MON FILLOL.
ref. Denota que comnnment s' es pródich de lo
dels altres y avaro de lo propi. l>el pan de mi com-
padre, huen 6 gran zatico d mi ahijado. Ex alieno
magnifícus; de alieno liberalis.
FÉR compares T COMARES, fr. FÉR CÓFI8 T MÓPIS.
COMPARECÉNCIA. f. for. L* acte de compa-
rèixer devant del jutge. Comparecéncia, compari-
eum. Vadimoníí obitus.
COMPAREGUT, DA. p. p. Comparecido. Prs-
sentatus.
COMPARENDO. m. Despaig ó citació ab que
*1 superior ó jutge mana à algun súbdit que com-
parega. Es veu usada en los tribunals. Comparen-
do, Yadíraonii jussum, mandatum.
COMPARÈIXER Y COMPARER. V. n. Pre-
sentarse personalment ó per poders. Parecer, com-
parecer. Compareo, es. || Trobarse la cosa perdu-
da. Parecer, comparecer. Appareo, es. Q Deixarse
Yéurer en alguna part, ó acndir à ella. Ptwecer,
comparecer. Adsum, es.
COMPARENT.p.a. Compareeiente, Comparens.
COMPARET. m. d. Padrinito. Patrinus, i. ||
Fadrí forro, traballador de la terra. Bracero. Fos-
sor, is.
COMPARICIÓ. f. for. comparecéncia. || L* au-
to ab que 1 jutge mana comparèixer. Compari-
eion. Vadimonii jussum.
COMPARSA, f. Acompanyament en la repre-
sentació teatral. Comparsa, Comitatushystrionalis.
n Companyia de disfressas. Comparsa. Lar\'aruin
comitatus.
COMPART. f. ant. Qui té part ab altres en al-
gun negoci. ComparU, Socius, ii.
COMPARTICIÓ, f. REPARTICIÓ.
COMPARTIDOR. m. Qui comparteix. Com-
partidor. Partitor, is. || adj. Lo que's pot compar-
tir. Compartible. Partibilis.
COMPARTIMENT, m. Distribució y reparti-
ment del tot en parts iguals. Compartimiento.
iEqualis rerum distributio.
COMPARTIR. V. a. Distribuhirun tot en parts
iguals ó proporcionadas. Repartir, compartir, Divi-
do, distribuo, is.
COMPARTIT, DA. p. p. Repartida, eamparti-
do, Dívisus.
COMPÀS, m. Instrument matemàtich de fusta
ó metall, compost de dos pessas unidas al cap ab
un pern, y s' aixampla ó estreny segons convé.
Compàs. Radius, circinus, i. || met. Regla Ó inodo
de víurer ó de obrar. Compàs. Regula, se. || mús.
Temps que *s gasta en cada nota ó figura. Compàs.
Intervallum, i. || Lo moviment de la ma del que
regeix la orquesta. Compàs. Tempus, oris. || Ralla
perpendicular en las líneas ó pautas de solfa.
Compàs, Linea perpendicularis. || En la esgrima la
deguda proporció en los moviments. Compàs, Nu-
merus, i.
coMPis DE CALIBRES. Lo que serveix pera amidar
lo calibre de las pessas de artilleria. Compàs de
calibres. Ad tormenti bellici capacitatem metien-
dam circinus.
COMPis DE PROPORCIÓ, mat. PANTÓMETRA.
coMPis MAJOR. Un dels temps de la música. Com-
pàs mayor. Majus intervallum in re musica.
COMPÀS MENOR. Altre temps de la musica. Com-
pàs menor. Minus in'ervallum.
PORTAR LO COMPÀS, fr. mús. Dirigir una orquesta.
Eehar ó llevar el compàs. Cantum numerosque in
concentu moderari. jj fr. met. Dirigir ó gobernar
alguna cosa. Echar el compàs, Dirigere, moderari.
tríuter DE COMPÀS, loc. met. Tràurer de tino.
Sacar de tino, Mente movere.
COMPASSADAMENT. adv. m. acompassada-
MENT.
COMPAS9AMENT. m. La obra de compassar.
Medicion, Mensio, nis.
COMPASSAR. V. a. acompassar.
COBIPASSET. m. d. mús. compàs menor.
adj. DiGiiB DB compassió.
- GOM GÀTÀIA.
omPAMIÓ. f. Lléstíma de las desgràcias
agenas. Compasum, Misericòrdia, íb, commísera-
üo, ni6.
DIGNE DE COMPASSIÓ. Qaí merelx sér compade»-
cut. Digno de compasiony compasible, Miseraodus.
MóiiBEisE i COMPASSIÓ, fr. MovtTH à companon.
Misericòrdia nioveri.
OOMPAS8IIJ9 VA. adj. Qui fàcilment se com-
fMdei^. CompMívo. Misericors.
GOMPATERNITAT. f. Lo parentiu espiritual
que *1 padrí de batejar 6 confirmar contrau ab los
pares de la criatura. Compaternidad. Spiritualis
OQgnatio.
GOBIPATIBILITAT. f. Aptitut de una cosa
pen unirse ab altra. Compatibilidad, Sociabilitas,
compatibilitas, atis.
COMPATIBLE, adj. Lo que té aptitut pera
«Micórrer en un mateix lloch ó en un mateix sub-
jecte. Compatible, Sociabilis, concílíabilis, compa-
libUis.
OOMPAim. V. n. Patir junt ab altre. Padecer
Mm elre. Compalior, eris.
CXMIPATIBflE• V. r. compadéixbese.
GQMPATTTy DA. p. p. Padecidoconotro. Com-
pearai. | compadescdt.
GQMPATRICH, A, Y GORIPATRIOTA. m.
y f. Qai es de una mateixa pàtria. Compalricio,
compiUnota, Concivus, c^nterraneus.
GOBIPATRÓ, NA. m. y f. Patró juntament ab
altre. Compatnmo, campatron, Gompatronus, i.
GOMPATRONAT. m. Dret y facultat de com-
petró. Compatronalo, Compatronatus, us.
GOMPAYNA. f. COMPANYA.
OOBIPEVUDOR, A. m. y f. Qui compeMeix.
lmpul»or, Instigator, impolsalor, is.
GOMPEL-LIMENT. m. Incitatiu, estimul. /m-
puUOf eompul$i<m, impuUion. Impulsió, incitatio,
níS. I COMPULSIÓ.
GOMPEL-LIR. V. a. Obligar. Compeler. Com-
pello, is. I Incitar. Compeler, Compello, is. || ant.
NBCE8SITAE.
CXmPEL-LIT, DA. p. p. Compelido. Compul-
sus.
COMPENDI, m. Breu recopilació. EpiUme,
compendio. Compendium, ii, epitome, es, perio-
cha,e.
COMPENDIADOR. m. Qui compendia. Com-
penàiador. In compendium redigens.
COMPENDIAR, v. a. Reduhir à compendi.
Compendiar, compendizar. Coarcto, brevio, as.
COMPENDIARIAMENT. adv. ra. compendio-
0AMBIIT.
GOBIPENDIAT, DA. p. p. C-ompendiado, Bre-
▼iatos.
COMPENDIÓ8, A. adj. Abreviat , redubit.
Àkreviado, eompendioio. Compendiosns.
COMPBNDI06AMENT. adv. m. En compen-
di. Compeniiosamente, compendiariamente. Summa-
lim, breviter.
COM 395
COMPÉNDRER. V. a. Enténdrer profunda-
ment alguna cosa. Penetrar, comprender, alcanzar.
Comprehendo, is. [| Rodejar per totas parts. Àkra^
zar, comprender, cemr, Comprehendo, is. || v. n.
Contenir, enclóurer en sí. Ineluir, comprender^
abrazar, abarcar. Conlineo, es, capio, is.
COMPENSA, f. COMPENSACIÓ.
COMPENSABLE, adj. Lo que *s pótó es digne
de compensar. Compensable, Compensabilis.
COMPENSACIÓ, f. La acció y efecte de oen-
pensar. Compensacion. Compensatio , peosll•lio,
nis. II PEEMI.
COMPENSAR. V. n. Ressarcir algun dany,
agra vi ó perjudici. Resarcir, compensar. Compen-
so, as. II V. n. Gosar de algun bé en grau equiva-
lent al dany que s' ha patit. Compensar. Compen-
so, as.
COMPENSARSE. V. r. Ressarcirse una cosa
ah sa contrària, com las pérduas ab las ganàncias.
Compensarse. Compensari. || Ressarcirse un àat ma-
teix del dany que altre li ha ocasionat. Compensar^
se, Pensari, compensari.
COMPENSAT, DA. p. p. Compensada. Com-
pensatus.
COMPETEDOR, A. m. y f. competidoe.
COMPETÈNCIA, f. Disputa, conlienda. Com-
petència, Competenlia, x. || Incumbóncia, perle-
nóncia. íncumbencia, competència, pertenencia. Offl-
cium, ii, munus, eris.
À COMPETÈNCIA, m. adv. A competència, àporfia.
Certalim, conten tiosè.
ESTAR EN COMPETÈNCIA. Pielóndrcr una matei-
xa cosa diferents. Estar en competència. Rem certa-
tim ambire.
COMPETENT, m. En la primitiva Igléaia *l
calecúmeno ja instruhit y mès adelantat en I06
dogmas de la religió cristiana. Competents, Cathe-
cumenus, i. || adj. Convenient, proporcionat, ade-
quat , bastant. Competente, Competens. Q Degut,
llegítim, Competente, Competens.
COMPETENTMENT, adv. m. Proporcionada»
adequadament. Competenttmente, Competenter. |
Llegí limament. Legitimamente. Jurè, legitimè.
COMPETICIÓ, f. ant. competència.
COMPETIDOR, A. m. y f. Qui competeix.
Competidor, Competens, tis, a^mulns, i.
COMPETIR. V. n. Disputar ó aspirar uns y al-
tres ab empenyo à una mateixa pretensió. Compe-
tir, Certo, as. || Pertànyer. Competir, corresponder,
tocar, pertenecer, Pertinet, ebat. p rivalisae.
COMPETIT, DA. p. p. Competido, Certatua,
adjudica tus.
COMPILACIÓ, f. Col-lec<;ió de vàrias notícias
ó matórias. Compilacion, Compilatio, nis.
. COMPILADOR, A. m. y f. Qui compila. Com-
pilador. Collector, is.
COMPILAR. V. a. Juntar en un cos vàrias no-
ticias ó matérias. Compilar. Compilo, as.
COMPILAT, DA. p. p. CmpiUido, GoUectus.
396 GOM
» GOMPINXE. m. Amích, camarada. Compinche,
Comes, sodalis.
GOBIPITAL8. m. pi. Feslas que feyan los an-
lichs en la travessia dels camins. Compilalicias.
Compilaliliaï, arum. || adj. Lo que pertany à ditas
festas. CampitaL Compilalilius.
GOMPLACÉNGIA. f. Condescendència. Com-
placencia, condescendència, Morigeratio, nis. || Sa-
tisfacció, alegria, gust. Comp/acfnctíï.Volupla8,atÍ8.
GOBIPLAGENT, A. adj. condescendent. || p.
a. Qüi complau. Complaciente. Morigerans.
COMPLAGUT , DA. p. p. Complacido. Com-
placitus.
GOMPLAINT Ó PLANT. f. ant. Poesia de
grans dimensions y de genero trist. Elegia. Ele-
gia, se. II COMPLANCT.
GOMPLANGT Y GOMPLANT. f. ant. LA-
MENTO.
GOMPLANGUTy DA. p. p. plangut.
GCntfPLÀNYEa. V. n. ant. planter. D Plorar
ab llàgriroas y suspirs. Planir, Plango, is. || con-
DÓLDRERSE.
GOMPLÀURER. V. a. Donar gust ó plaher à
altre. Complacer , condescender. Complaceo , es,
obsequor, eris.
GOMPLÀURERSE. V. r. Tenir satisfacció en
alguna cosa. Complacerse , alegrane. Gaudeo , es,
delector, aris.
GOMPLEMENT. m. La última perfecció de al-
guna cosa. Complemento. Complementum, i.
GOMPLERT, A. adj. Obsequiós. Cumplido.
Perpolitns, percomis; in officíis attentus.
GOMPLETj A. adj. Cabal , perfet. Completo.
Períectus, absolutus.
GOMPLETAMENT. adv. m. Sens que falle
res. Completamente, cumplidamente. Absol utè, ple-
nè, omninò.
GOMPLETAR. V. a. Fér cumplida y perfecta
alguna cosa. Àcabalar , completar. Compleo , es,
perfício, absolvo, is.
GOMPLETAS. f. pi. Ultima part del reso ec-
clesiàstich. Completas. Completorium , ii.
GOMPLETAT, DA. p. p. Completada. Com-
pletus.
GOmPLETIU, VA. adj. Lo que acaba ó com-
pleta alguna cosa. Completivo. Completivus.
GOMPLETIYAMENT. adv. m. Àb perfecció.
Completivamente. Completivè.
GOmPLEXIÓ. f. Temperament y graduació
dels humors del cos humà. Complexion. Tempera-
mentum , i. || ret. Figura per la qual mòllas ora-
cions comensan y acaban per una mateixa paraula.
Complexion. Complexió, nis.
DE BONA ó MALA COMPLEXIÓ, loc. Bicn ó mal com-
plexionado, ó ac4mplexwnado. Bene aut malè affec
tus, constitutus.
GOMPLEXIONAL. adj. Lo pertanyent à la
complexió. Complexional. Ad corporis habitudinem
pertinens.
DICCIONARI COH -
GOMPLEXO. m. Lo oonjont ó qdíò de cosas.
ComplexOy'complejo. Gomplexus, as. | adj. anat. Se
diu de un dels catorze muscles del cap per sòd
moviment. Complexa, cruzado. Complexus museu-
luS. II lóg. OOMPOST.
GOmPUGAGIÓ. f. Concurrència de cesaa di-
versas. Complxcacion. Complicatio, oppositio, oia»
GOMPLIGAR. V. a. Mesclar, juntar cosas dü^
renls entre sf. Complicar. Implico , as ; direna
inter se miscere.
GOMPLIGATi DA. p. p. Complicado, Implid*
tus.
GÓMPUGE. m. Company en algun delíde.
Còmplice. Complex, icis.
GOMPUGITAT. f. Qualitat de eémplioe. Cé»<
plicidad. Societas, atis.
GOMPLIR. V. a. y derivats, complim.
GOMPLOT. m. coNSPiiACió , tmama , nncTA m*.
CRETA.
GOMPÓNDRER. V. a. Formar de vàrias
una , col-Iocantlas ab orde y modo. Comj
Compono , is. || Constituhir , formar aigua oos il•.\
agregat de vàrias cosas ó personas. Compatigr.
flo, as. II Sumar ó pujar à una quantitat detenú-ii
nada. Componer. Constituo , is. I Fingir , foijant
alguna mentida. Tramar, compomr, forjar, Fiago^
is. II Ordenar lo desconcertat , adobar lo espatllat.
Reparar, componer , aderezar, ordenar , ewttrWw
Refício, is. Q Destorbar algun dany que 's tem. CSi»
poner, C4)rtar. Damnum declinaré. | Moderar, te»*
perar, corregir, arreglar. Componer. Moderor, aris.
II Escríurer ó fér alguna obra de ingeni. CMapt-
ner. Excudo, is. || Entre estampers formar diociaa•
juntant las lletras. Componer. Gharacteres arte tj-
pographica disponere. || Adornar. Componer, Dees
ro, as. II Reparar, renovar alguna cosa. Compoacr.
Reconcinno, as. | Reforsar , corroborar, com: lo vi
ranci compon lo ventrell. Componer, earrobortr•
Corroboro , as. || Posar pau entre 'Is desavinguts.
Ajustar, componer. Dissidentes conjungere. | AMàv.
NIR. n SATISFEE, PAGAR.
ANÍCHO vosaltres Jl COMPONDRE!. loC. ÀMint i
EXTÉ.NDRER.
GOmPÓNDRERSE. v. r. Àdornarse. idoraar-
9e, componerse. Se ad speciem omare. | Formar la
tot de vàrias parts , com : la segona de activa *s
COMPON de supòsit , verb y acusatiu regit. Çoaips
nerse. Consto , as, || adobarsb. %. | ter. Se diu de
la neu quant comensa à posarse y Uigarse. Btlm^
se. Congelasco, is. y Dit del temps, alsarsi. 1.
qub's compongan. loc. fam. ÀllÀ se las aviapa.
Allà se las campaneen: alld se las hayan: allà m las
avengan : alld se fos aburujen : alld m /at oaoifa
Marta con suspollos, crie muchos, ó crie porot. MU
hil mea refert; ipsi viderint.
GOMPONEDOR. m. Entre estampers iastru*
ment de ferro ó fusta , ab un gàlzer od ua ca>re
pera arreglarhi las lletras. C-ompanedor. Re^h
typographica. || compositor. || adornadom.
■1
GOM CATALÀ.
«ÒLTS COMPOTfBDOBS DESGOVPOlfBVr 11 IfiJviA. Fcf.
Denota que en las cosas de gnst ó de ingeni no
ooové que mòlts hi entrevingan. Mnehos compone^
émtt deteomponen la nma. Multitado imperaloram
Cariam perdídit.
GOMPOlfENDA. f. Lo dret que's ])aga en la
dataria de Roma per las bntllas ó llícéncias que
BO tenen tatxa flxa. Compmtnda, Pro diplomatibus
pecunía.
GOMPOmBLE. adj. Lo qae*8 pót compóndrer.
Cmfcmille, CompositUius.
GCHHPORT. m. Tolerància, sufriment, permís»
siü. Proeedimiento, eomporte, proceder. Opera, acta,
ornm, agendi ratio.
GCMPORTABLE. adj. Snfrible. Tolerable^
tmfortable, fopcrtable, lletadero, sufrible, permi-
tihk, Ferendus.
GOMPOBTABtENT. m. Sufríroent. Svfrimiefl•-
to. Tolerantia, se. || Modo de portarse. Comporte.
Agendi ratk).
GOMFOBTAR. V. a. Permétrer. Tolerar. To-
lero, as. I Sufrir. Sufrir, tolerar , comportar, Fero,
era. I SÀTisna, pagar.
r. Tolerarse , permitirse.
p. p. Comportado. Tole-
m. y f. d. Compuestito.
00IIPORTAR8E. V.
Fennitti.
GÒBIPORTAT, DA..
ntos.
OOMPOSADETy A.
Comptnlus.
G0MP08AD0B, A. m. y f. componedor.
AMiGABLB coiPOSADOR. Àrbitre en qui's compro-
meten lospledejants. Amigable componedor. Arbiter.
GOBIPOBAB. V. a. ant. Carregar contribu-
cions. Impaner. fmpono, is, irrogo, as. |) Transigir,
compóndrerse. Transigir, avenir se ^ componerse.
Transigia , is. || Compóndrer una cosa de parts.
Campaner. Compono , is. || mct. comprométrer. Q
Fér pagar demasiadament alguna cosa. Exigir dos
fneios. Plus justo extorquere.
V. r. AVENIRSE, COMPÓNDRERSE.
'y DA. p. p. Impuesto. Impositus.
CX^ROPOmdÓ. f. La acció y efecte de compón-
drer. Camposieion. Compositio, nis. || Ajust, cou-
Yeni. Composicion, Pactío, nis. || mús. Artificiosa
composició de diferents sons. Composicion. Musica
compositio. I Obra del ingeni. Composicion. Opus,
eris. I gram. Lo quel mestre dicta als deixebles
pera tniduirho en la llengua que aprenen. Compo-
sicúm^ tema. Compositio, nis. || Reparació de algu-
na eo9a maltractada. Compostura. Reparatio, nis,
compoaüiira, ».
CXyMMBITOB. m. Qui compon, especialment
en la música. Compositor, componedor. Compositor,
is. I Entre estampers qui arregla las lletras en la
estampa. Compositor. Notas typographycas aptans.
y for. iaBiTEB.
COMPOST, m. Agregat de vàrias parts. Com-
fmesto. Totom ex partíbus conflatum, constans. ||
aoDEST, ADcaifAT. j| adj. bot. Las flors que resultan
COM 397
de la unió de dos ó més floretas sentadas en lo re-
ceptacle, y rodejadas de un calis comú. Compuesto,
Composi tus. II Se diu de las fullas lo perfodo de las
quals sosté dos ó més floretas distinlas unas de
altras, com en lo trébol de prats. Compuesta. Com-
posi ta. II quím. Se diu del cos format de dos ó mès
elements, com la aygua de oxigeno y de hidróge-
no. Compuesto. Conflatum. Q farm. Medicament for-
mat de móltas substàncias activas. Compuesto,
Compositus. II p. p. Compuesto. Composítus. ||
COMPOSICIÓ. 5.
GOMPOSTABtENT. adv. m. Ab compostura.
Compuestamente. Compositè. || Ordenadament, ab
modèstia, gravedat y modo. Compuestamente.
Compte.
CS01IIP08TEL-LÀ, NA. adj. Lo que pertany à
sant Jaume de Galícia. Compostelano. Compostel-
lanus.
COMPOSTURA. f. Adorno. Asfo, compostura^
alitto, adorno. Ornatus, us. || Modèstia, gravedad,
circunspecció. Cotn|)osUra. Modèstia, aB. || compo-
sició.
AB compostura. m. adv. compostament.
COMPRA, f . I La acció y efecte de comprar.
Compra. Emptío» nis. La de ous, gallinas y altras
cosas pera revéndrerlas. Recova. Ovorum, alia-
ruin({Uü rerum collectio. || La mateixa cosa com-
prada. Compra. Emptio, nis.
COMPRABLE Y COMPRADtS, SA. adj. Lo
que s' pót comprar. Comprable, compradizo. Emp-
titius.
COMPRADOR, A. m. y f. Qui compra. Com-
prador. Emplor, is. | De gallinas, ous, etc. pera
revóndrer. Recovero. Comparator, is. || La persona
destinada pera comprar, particularment en comu-
nitats religíosas. Comprador. Emptur, is.
LO MAL comprador ME>JA DOLENTA VIANDA. ref.qUC
*s pren en sentit líteial. El mal comprador come lo
peor. Malus emptor difilcilè bonum eiiit obsonium.
COMPRAR, v.a. Adquirir per diner lo domini
de alguna cosa. Comprar. Emo, is, mercor, aris,
permuto, as.
compríIrsela. fr. fam. Anarsen, fugir. Tomar las
de Villadiego; dar la grupa , poner ó echar los pies
enpolrorosa, volar golondrino, escurrirse. Xh'ire.
QUI COMPRA MBS DEL QUE PÓT, APRÈS HO HA DE VÉ!(-
DRER TOT. refr. Aconsella que no fassem mès de lo
qne 'ns permeten nostres havers. Quien compra lo
que no puede , vende lo que le duele. Quisquis emit
quod opum nou fert mensura suarum, quod non
fert animus vendere s»pe solet.
QUI COMPRA T MENT, E!f SA ROSSA BO SENT. rof.
Denota que la mentida del comprador sempre re-
dunda en sòn perjudici. El que compra y mien'e,
su holsa lo sienle. Damno suo menti tur emptor.
QUI NO't COXF.IX, QUE *T COMPRE. TOf. SC diu dC
aquell que pretén enganxar ab bonàs paraulas à
qui'l coneix. Quien no te conoce, te compre, óque te
compre, ó ese te compre. Qui ma'è tç novit, emat.
398
GOM
DICCIONARI
COM
OOMPRATi DA. p. p. Comprado, Emplus. ||
soBORNAT. II Joch del home entre quatre ab vuyt
cartas, y las vuyt que restan Ons à quaranta 's
compran y rema tan à qui mès dona. Comprado ^
compradillo. Pagellamm ludus quidam.
GOmPBEHENSIBILITAT. f. Possibilitat de
sér las cosas compresas. Comprensibilidad, Com-
prehendendi vis. Q Lo que fa las cosas comprehen-
aibles. Comprensibilidad. Gomprehensibilitas, alls.
GOMPREHEN8IBLE. adj. Lo que s' pót com-
péndrcr. Comprensible. Coroprehensíbilis.
GOMPBEHENSIÓ. f. L' acte de compéndrer.
CompreHsioH. Conceptio, nis. | Facultat, perspíca*
eia pera compéndrer. Penetraeion, eompreMto».
Comprebensio, nis. || gram. Reunió de dos ó mès
sil-labas en una sola, y per altre nom Sinéressis.
Comprensiony c4mtraceion. Synsresis, is.
VA. adj . S' aplica à la
GOMP]
>4:m. :
facultat de compéndrer ó enténdrer alguna cosa.
Comprensiva. Gomprehendendi vis, capacitas.
GOMPREHENSOR, A. m. y f. teol. Lo bena-
verturat que gosa de la presencia de Déu. Com-
prensor. Beatus. || Qui compren ó alcansa alguna
cosa. Comprensor. Comprehendens.
GOMPRÉS, A. p. p. ComprendidOf eomprenso.
Comprehensus. || Contingut. Contenido, comprendi-
do. Contenlus.
COMPRESA, f. med. Trosset de tela sens voras
y ab varis doblechs que s* usa pera cubrir los apò-
sits ó pera aplicar directament à la part malalta ó
extràurer lo pus dels tumors. Compresa. Apposi-
4um ad comprimendum.
GOmPRESSIBILITAT. f. La propietat de po-
der sér un cos comprimit ó reduhit à mènos volú-
men à benefici de la pressió ó percussió. Com-
preMilidad. Comprimendi facultas.
G01IIPRE88IBLE. adj. Capàs ó susceptible de
compressió. CompresibU. Comprimendi capax.
COMPRESSIÓ, f. La acció y efecte de compri-
mir. Compresion. Compressió, nis.
COMPRÉSSIU, VA. adj. Lo qne comprimeix.
Compresivo. Compri mens.
COMPRIMIR. V. a. Exprimir, apretar, es-
trènyer. Comprimir. Conprímo, is. || Reprimir,
contenir. Beprimir, eamprimtr, refrenar. Cohibeo,
es. II Obligar. Comprimir. Urgeo, es, adigo, is.
COMPRIMIRSE. V. r. Contenirse, refrenarse.
C'Omprimirse. Se comprimere.
COMPRIMIT, DA. p. p. Comprimida , com-
presso. Compressus. || adj. bot. Se diu de la cama
xafada que té dos caras laterals convexas, com en
los pt'sols de olor. CAmprimido. Compressus.
COMPROBACIÓ. f. L* acte y efecte de com-
probar. Comprobacion. Gomprobatio, nis.
COMPROBAR. V. a. Confirmar alguna cosa
comparantla ab altra, ó acreditantla ab probas.
Comprobar. Comprobo as.
GOMPROBAT, DAt p. p. Cimfrobado. Gon-
flrmatus.
COMPROMÈS, A. p. p. Comprometido. Com-
promissus. H m. compromís.
COMPROMETIMENT. m. COMPROMÍS, jj Coa-
senliment, la acció de posar un assumpto en com-
promís. Comprometimienlo. Compromissio, nis.
COMPROMÉTRER. V. a. Fér à algú respon-
sable de algun encàrrech. CompromeUr, Fidem ali-
cujus obligaré. H Deixar à la discreció de un ter-
cer la determinació de una disputa, plet, etc.Can-
promeler. Compromitto, is.
COMPROMÉTRERSE. V. r. Arriscarse, po-
sarse en algun compromís. CompromeUne. Com-
promissum adire.
compromís, m. In dels tres modos de elec-
ció canònica, quant los electors donan à un ò mès
subjectes de entre ells poder pera elegir. Compro-
miso. Compromissum, i. || Conveni entre pledejants
pera adberirse al judici de un àrbitre. Compromi-
so. Compromissum, i. ) Escriptura ab que 'Is ple-
dejants nombran àrbitres. Compromiso. Compro-
missum, i. y PERILL.
ESTAR ó POSAR EN COMPROMÍS, fr. Posar ó cstar en
incertitut. Estar ó poner en compromiso. Incerto
esse, ponere.
GOMPROMISSAR. V. a. COMPROMÉTRER.
COMPROMISSARI, m. V àrbitre que nom-
bran los pledejants pera decidir lo plet. Compro-
misario. Compromissarius, ii. I En las eleccions
canónicas aquell à qui s' ha fét lo compromís.
Compromisario. Compromissarius, ii.
COMPROMISSAT, DA. p. p. compromès. 2.
COMPROMITENT. m. Lo qui dóna 4 dret de
elecció ó de adjudicació en los plets al compromis-
sari. CompromitenU, Compromittens, tis.
COMPTAR. V. a. y derivats, contir.
COMPTE, m. La acció y efecte de contar.
Cuenla. Computatio, nis, ratiocinium, ii. | Càlcul,
C4)mputo. CnentOt cúlculo, eómpulo. Computatio,
nis. II Paper en que estan escritas las partidasde
alguna suma ó import de alguna cosa.. Cumta. Ra-*i
tionum tabulsB. || Milió, deu vegadas ceot mil. iít-
llon, cuento. Decies centena millia. | ant. aonda-
LLA, FÍRVLA. II pi. ARITHMÉTICA.
COMPTE DE LA VELLA. X quo *8 fà ab los dits.
Cuenta de lavieja. Perdigitos subductio.
COMPTE ERRAT QUE NO VAL6A. fr. fam. pera sal-
var las equivocacions que hi poden haver. Cuenta
errada que no valffa. Computus haud valeat quo-
ties intervenit error.
COMPTE T RAHÓ SOSTENEN LA AMISTAT. FOf. DeDOU
que 1s bons comptes fan los bons amichs. Cuenla y
razon sustenta amistad. Mútua fídesfovetamicitias.
COMPTES VELLS lARALLAs NOVàs. rcf. S* entén en
sentit literal. A euentas viejas harajas nueras.
Numera inveterata riias pariunt.
i BON COMPTE, m. ad V. Segons lo dit abans. A
la cuenta. Meo judicío, mea sententia. || En conclu-
sió, en compendi. En cuento^ d buena cuenta. Tan*
dem, brevitèr.
GOM
CATALÀ
COM
399
i coMm. m. adv. En part del pago de lo que 's
déu. A ruentOj d huena ruenla. fn sumiuam perso!-
teodam. || A cérrech. Arargo. In se susripere.
i MON coMm: PBi voM compte: ó à compte meu.
M. adY. A mon càrrech y cnydado. Por mi cuenta,
Ic« lide.
AL PASSAR COMPTIS NOS veukím. ref. Al dar la
mhktamelo rftréú.Conivenietteinptiisipse vídebis.
AJtSTAa soe COMPTES, fr. Examinar las midas
qie convé péndrer en algun negoci. Ajustar uno
%uewenta$. Negolinm permalurè perpendere.
cinu EN LO COMPTE, ff. fam. Advertir V error
eflqoe s* ha incorregut. Caer, dar en la cuenta. Ad
booam fmgem redigi. ] me(. esmenabse.
coMPtOMAi UN COMPTE, fr. Comparar las partidas
abioa jostíílcalius. Pelotear. Snmmas summiscon-
ferre.
DBWAüAi COMPTE, h. Pedir cuinta. Rationem ab
diquo palere.
DONA! BON Ó MAL COMPTE DE SA PERSONA, fr. Cor-
nspòndrer bè 6 mal à la confiansa ó encàrrechs
fiéls. Dar huena ó mala cuenta de $u persona. Sus-
eepti negotíi rationem reddere.
^ DONAE COMPTE, fr. üonar noticia ó rahó. Dar cuen--
la. Referre, nuntiare.
EN COMPTE, m. adv. En Uoch. En cuenta, en lu-
fcr. Pro.
VIfTBAl llf COMPTES AR SÍ MATEIX, fr. CÀURER EN LO
ooMPTE. I Considerar lo que pas^a en sòn interior
pera arreglarse del millor modo que convinga.
Entrar en euentan eonsigo. Serum cogilare.
■fTAB POMA Ó HAVER EIXIT DE COMPTE, fr. Havér
mmplflrl los nou mesos la dona pren}ada. Estar
fwera ie cventa. Gravídam foaminam, exactís men-
sibos, parlnm expectaré.
I K8TAB 6 ANAR LLUNT DE COMPTES, fr. ANAR LLUNY
DB Q0CA8.
ESTAR Ó VENIR 1 COMPTE, Ó TRÀURER COMPTE, fr.
.8èr alguna cosa útil ó profitosa. Tener cuenta. Pro-
^"toue, rem nlílemesae.
FÉR COMPTI, fr. SUPOSAR.
fír COMPTES siíNS CONTAR AR l' HOSTE. fr. Signi-
fica formar plans sens contar ab los embarassoa ò
dificullala regulars. Hacer castillos en el aire ; con»
^ lar tin la kuéipeda. Vana spe deludi.
fír lo COMPTE i ALGt}. fr. met. lla!arIo. Hacerle
la rama. A liqüem occidere, ultimo supplicio afii-
eere. | Notar las partidas que Tlian de compóndrer.
líerar la euenia. Rationem ducere. || despedir.
FÉR UM COMPTES DEL GRAN CAPITÀ Ó GRANS COMPTES.
fr. Fér partidas arbílràrias y no justificadas. Hacer
la euenia iel gran capitan. Exorbitantium expen-
lamm arbitraria ratio.
FÉR 6 tríürer comptes ALEGRES, fr. Tcnlr vanas
esperansas. Bacer 6 formar euentas alegres ó gala-
nat. Vana spepasci.
FÉRSE compte, fr. FÈRSE CÀRRECH.
HOME DB COMPTE, loc. Persona de suposició, de ha-
vers. iliraitr0deHrra|f^o.Homo qui est inaurtoritate.
JA T* AJITSTARÉ 'l COMPTE, 6 JA AJUSTAREM Ó PA8-
sARi^.M COMPTES, fr. met. fam. ab que s' amenassa à
algú. Yo ajustaré euentas contigo, ya ajustaremos
cuentaSy ya nos veremos. Tecum rationes inibo.
liquidar los comptes, fr. Igua'ar lo càrrech ab
la data. Liquidar las euentas, Parío, aa; rationes
expediré.
NOTRORAR SÒN COMPTE 6 ERRAR LOS COMPTES, fr.
met. fam. Tenir un èxit contrari à lo que s' espe-
rava. Burlar las esperanzas. Frustrari, spe decipi.
PÉNDRER À algO PER SÒN COMPTE, fr. mct. fam. Pén-
drer de tema à algú. Tomaria con algwno. Cum
aliquo rixari. || Encarregarse de alguna cosa. fo-
mar por su cuenta. In se recípere.
PÉNDRER À COMPTE ó À RON COMPTE, fr. Admétrcr
alguna partida en part de pago. Tomar en cuenta.
In acceptum referre.
PÉRDRER LO COMPTE, fr. S(T mòlt diffcil Tcdubír
à número alguna cosa per sa multitut. Perder la
cuenta. Computos exccdere; ad computum redigi
non posse.
POSAR EN COMPTE, fr. PoucT en cuenta. Rationibus
in fer re.
RÉRRRR COMPTE, fr. ant. DONAR COMPTE.
RÉRRER COMPTE pRiM.fr. ant. Donar compte estret.
Dar cuenta estrecha. Arctam rationem reddere.
SAEER SÒN COMPTE, fr. SARER SAS COSAS.
TENIR COMPTE, fr. Atóndrcr à alguna cosa, 6 te-
nir cuvdado de ella. Tener cuenta. Incumbere in
rem. || Cumplir, guardar exactament lo que's ma-
na. Observar, tener cuenta. Jossa facei-e.
TENiRSE COMPTE EN LO MENJAR, fr. Guardarse la
hora. Gula^ non indulgere.
TENIR SÒN COMPTE, fr. Tcncr su cuenta. Numerum
nunc sedulò babere.
TENTE COMPTE, loc. do amcuassa. Cuenta con la
cuenta; cuidado con ello. Rem cura diligenler.
TIRAR LO COMPTE, fr. TRÀURER COMPTES.
TRÀURER COMPTES, fr. Calcular r import de al-
guna cosa. Echarla cuenta. Rationes computaré.
TRÀURER sos COMPTES, fr. met. Considerar lo que
pót resultar à favor ó en dany propi. Ajustar sus
euentas. Nogotium permalurè perpendere.
VENIR À COMPTE, fr. S(T Útil, conveuieut ó profi-
tosa alguna cosa. Tener cuenta. Rem protiquam esse.
GOMPTET. m. d. Petit compte. Cuentecita,
ica, illa. Computatiuncula , x.
GOMPTISTA. m. Qui sab comptes. Cuentista.
Compulationis peritus.
COMPULSA, f. for. Còpia, traslat de una es-
criptura, etc. fét judicialment y cotejat ab 1* origi-
nal. Compu/sa.Apographum, exemplar auctoratum.
COMPULSAR. V. a. for. Tràurer alguna com-
pulsa. Compulsar. Apographum transcribere. Q
Obligar à algú à fér alguna cosa. Compulsar. Coni-
pello, is.
COMPULSAT, DA. p. p. Compulsado. Trans-
criptus. J Obligat à fér alguna cosa. Compulso,
compelido. Compulsus.
400
COM
DICCIONARI
COM
COMPULSIÓ, f. for. Apremi, forsa que'g fà à
algú obligantlo à execular alguna cosa. Compuhion.
Compulsió, nis.
GOBtflPULSIU, VA. adj. Lo que te virtut de
compel-lir. Camjptti«tvo.Gi>mpellendi virtute pol tens.
G0BIPIIL80RI, A. adj. for. Se diu del mana-
ment ó provisió del jutge pera compulsar algun
instrument. Compulsorio, De actis transcribendis
jussum.
GOMPUNGCIÓ. f. y
GOMPUNGIMENT. m. Dolor, sentiment inte-
rior deliavér pecat. Com))ttncíoH.Cordiscompunctio.
GOMPUNGIRfiE. V. r. Tenir compunccíó de
las culpas comesas. Compungirse, Ingemiscere. ||
ant. Remordir alguna cosa la conciéncia. Compvn-
gir. Stimulo, as.
GOMPUNGIT, DA. p. p. Compungido. Dolore,
compunctione affectus.
GOMPUaGAGlÓ. f. PUEGàCIÓ CANÓMCà. I PUE-
gàció vulgar.
GOMPURGAR. V. a. purgar.
OOMPURGAT, DA. p. p. purgat.
GOBIPÚ8. adv. Com mès aviat. Como ó cuanlo
maspronto. Quò cittus.
GOBIPUTACIÓ. f. Càlcul ó compte de temps
que's necessita pera alguna cosa. Computacion,
Computatio, nis.
COMPUTAR. V. a. Contar, calcular ó exami-
nar per números. Se diu regularment dels anys,
temps y edats. Computar. Computo, numero, as.
COMPUTAT, DA. p. p. Computado. Computa-
lus, numerat us.
CÓBiPUT. m. La ciència de computar per las
estrellas pera la ordenació del temps. Computo.
Calculus.
COMTAT, m. Dignitat y domini del comte.
Condado. Comitatus, us.
COMTE. m. Títol de honor, dignitat y dis-
tinció. Conde. Comes itís. || Capità ó superior en-
tre 'Is gitanos. Conde. Caput, itis. I Antfguament
lo qui tenia la guarda y custòdia de un districte
auxiliat de sos oficials ab jurisdicció civil y crimi-
nal, essent lo verdader senyor, per só com li esla-
van subjectes lo vescomte, *1 còndor y '1 valves-
sor los quals sols en nom de ell ad mi nistravan jus-
tícia, excepte en las causas dels vasalls y sos rús-
ticbs, bomens propis y altres enfíteuticaris que com
à causas feudals tocavan als senyors ó barons.
Conde. Come^, itis.
COMTE DEL REAL PATRIMONI, aut. BATLLE DEL REAL
PATRIMONI. Baile del real patrimonio. Regii físci
pricfectus.
COMTE8A. f. Dama titular, ó la muller del
comte. Condesa. Comitissa, se.
COMTET, E8ETA. diin. de comte. Condesito,
Ua. Puor comes, puella comitissa.
COMÚ, NA. adj. Lo que es de mòlts. Comun.
Communis. Q Corrent, adinés de toUlom ó de la
migor part. Comun. Pervalgaria. | Ordinari, bast,
despreciable, de inferior condició. Comun. Vil is. I
m. La gent que compon una província, ciutat, po-
ble, vila, etc. Comun, comunidad. Communi popn-
li. GREMI. II BASSA. 1. | UNIVERSAL. || En V oQcÍ diví
*i reso general destinat pera tots los sants de una
mateixa classe. fAmun de los santos. Commune
sanclorum. || pi. astrol. S'anomenanaixf: Geminis.
Yirgo, Sagitari y Piscis, perquè aqueixos signes
participan unas vegadas de las qualitats de sos an-
tecedents, y altras de sos consegüeata.^trorpórfos,
comunes. Communes, ium, bicorporei, orum.
coMt) DE DOS. gram. Lo substantiu que convé als
dos sexos. Comun de dos. Commune dnorum.
COMÚ DE TRES. gram. L' adjex'tiu de una termina-
ció, que's pót acomodar al substantiu masculí, fe-
mení y neutre. Comun de tres. Commune trium.
EN COMÚ. m. adv. En eomun^ en general. In com-
muni. II Juntament/ en comunitat. En comim, de
comunidad. Conjunctim, conglobatim.
LocoMÚNo's prohibeix! NINGÚ. ref. que's pren
en sentit literal. Lo comun no se prokihe d ningun.
Commune nemini prohibetur.
PARLAR EN COMÚ. fr. Hablar en comim. Indefinitè
loqui.
PER LO COMÚ. ra. adv. Generalment. Por lo comun.
Communiter.
QUI PARLA EN COMÚ NO PilLA AB NINGÚ, Ó NO AQRA-
viA i algij. ref. Denota que ningú 's déu donar per
agraviat de alguna paraula picant dirigida à mòlts.
Quien hahla en comun no kahla con ningun. Nulli
priva to nocent verba indefinitè dicta.
QUI SERVEIX al COMÚ, SERVEIX i NINGÚ. ref. Dcno-
ta que1s serveys fets à una comunitat no aóo rego>
neguts. Quien sirve al comun, sirve d ningwn. Ne-
mine servit qui omnibns conjunctim servit.
TENIR ALGUNA COSA EN COMÚ. fr. Ttncr, gozar, ó pth
seer en comun. In commune frui, babere, possidere.
viURER EN COMÚ. fr. FÉR COMUNA.
COMUNA, f. NECESSÀRIA. II DESPESA.
COMUNA DE ESTUDIANTS Ó DBSPESERS. Companvía
de aquestos en una mateixa casa contribuhínt al
gasto en parts iguals. Comunidad. Societas, tis,
oonvictus, us.
pta COMUNA, fr. Víurer vàrías personas juntasen
una mateixa casa contribuhint al gasto en parts
iguals. Hacer e$cote. Symbolum agere.
COMUNAL, adj. ant. comú. I Mitjà, ni gran ni
petit. Comunal. Mediocris.
COMUNALMENT Y COMUNAMENT, adv.
COMUNMENT.
COMUNER, A. adj. Lo pertanyent à las fac-
cions de Castilla en temps del emperador Càrlos.
Comunero, Ad Castell» factionis pertinens. || m. y
f. Lo partidari de aquestas fac4;ions. Comunero. Fac-
tionum particeps. || Generalment parlant lo qui
pren la veu popular contra del príncep. Comunero.
Rebel•lis. || Qui té part ab altres en una hisenda.
Comunero. Socius, censors.
GOMUNIA« f. ant. AJUSTyCONVENly COMPANYIA.
COM
CATALÀ.
CON
iOl
'. f. La facallat de sér co-
Buiicablf. CoiiNiittraèi7f4a4.Comunícabilí(as, atis.
GOMIllilCJJHJE. adj. Lo que's pót, ó es digno
ée eomoiicarsa. Comwíkahle. Commanícabilis. |
feUM, Iradable. AoruiMe, eomwnkahU, tratable. So-
mlis.
^ OOMUNlGACaÓ. f. Obra de comanicar ó de
aanaiicane. Cdmvaieofto». Commnnicalio, nis. |
Tracte, corretpoodéiicía. Comwnieaeion, Consaelo-
ii,ÍDÍs, famiiiarítas, atit. (Tracte il-lfcit entre
hiBat y donas. Ctmvmieaewn. Torpe conimercinm.
I Cbíó , correapoodéDcia de unas cosas ab altras,
iMi de «yres, de an qoarto ab altre, etc. Comwni'
«fÍM. HataacommaDicatio. | rel. Figura ab que*s
eoanlla als jolges ó contraria sobre lo qne's déu
feren lo cas qne'a poa. Comwliúeúcio». Communi-
calío, nis.
covDxicàGi6 DE raocis. loc. for. Providi^neia del
jilge pera s!*r entregals los antoa 6 procés à la part
fM 'Is demana. Ctmimieaewn ie froceio. Judicia-
liiBi actaum commnnicatio.
GOmmCAH. V. a. Fér à altre participant de
lo qae algú té. Comunicar, Gommunico , as. || Des-
nbrír, manifeslar à altre \o que algú sab. Comuni-
MT. Commanico , as. || Conversar , tractar ab algú
,ie paraula 6 per escrit. Comfmiear. Commonico,
m I Consultar, demanar parer à altre sobre un
avompto. Comunicar, Consilior , aris. 1 Fér snber
Incuydados , pensaments, etc. Comunicar, Gnras
^ GOMUNIGARSE. v. r. Tractarse de paraula 6
Wpircierít. Comunieane, Communicor, aris. | Jnn-
H Ine ó estar contígna una cosa ab altra. Comuni-
etne . Conjungor, eris.
OOmmCAT I DA. p. p. Comunieaio, Gom-
HBÍratns, commíssns.
OOmnflGATIUy VA. adj. Apte pera comuni-
car 6 comunica rse. Comunicativo, Commnnicativns.
OOHUinCATORI, A. adj. Lo que serveix pera
comunicar. Comunicalorio, Gommunícatoríns. ||
UtriAS COVrXlCATÓRliS.
OOmiNlÓ. f. Comunicació, participació de lo
(pKMComú. Comwnion. Communio, nis. | La sa-
grada Eacarístía. Oimunion. Sacra synaxis. || Re-
^iòde la sagrada Encaristia. Comunion. Corpo-
ri* H sanguinis Christi communicatio.
cowrxió DELS 8A?rrs. La participació dels bens
c^rílnals que gosan los Rels com k membres de
n niteix cos. ComuNÍon de la iglesia 6 de los san-
in. Sanriorum communio.
GOmnflB. V. a. ant. ter. EXotcisAa, conjur ír.
OOHUNÍSUM, A. adj. sup. ComiMinmo. Yal-
dè communis, communi.<»imus.
OOMOVltMIlfABICNT. adv. m. Comunisima-
mente, Frequentissimè.
GOMUNITy DA. p. p. exorcisat.
COMUfflTAT. f. La qualitat que fa las cosas
romnnas. CSomwiúlarf. Gommunitas, atis. || Lo comú
de algun poble. cout. 1. 1 Congregació ó societat
TOMO 1.
de personas que viuhen l»aíxunasmateíxas reglas.
C-omvnidnd. Sorietas, atis. H Junta de personas en
cada poble de Castilla , que en temps del empera-
dor Cíirlos Y seguia 'I partit de las comunitats. To-
mvnidad. Factiosa turma. | pi. Alborots, levanta-
ments dels poble^s de Castilla en temps del dit Car-
los V. Comunidades, Partes, ium, facüones, um.
GOMUNHIElfT. adv. m. Ab general consenti-
ment. Comunmenie. Coromuniter, c^mmunitus,
vulgò. II De ordinari. Comunmeníe. Ferè, plerum-
que , ut primum.
GONATO. m. Esfurs. Empenn, conato, esfuerio,
Conatns, us.
CONCA. f. Vas gran de metall ó fnsla. Cuinca.
Concha, as. || ant. Closca de tortuga y semblants.
CoMha. Cochlea, m. \\ La cavitat del ull. Cnencadil
ojo, HirquDS, ui. || La de fusta pera donar béurer
als porchs. gabadal. || Espay de terra gran en
aquesta forma. Cuenca. Conchafa terra. || gibrblljl.
CONGAGAR. V. a. enmerd^r.
CONGAGARSE. v. r. escagatiarse.
CONGAGAT, DA. p. p. enmbrdat, escagatxat.
CONCAMBI. m. gambi.
GONGANONGE. m. Lo qui es canonge respecte
de altres dol mateix cabihio. Concanónigo, Simul
cum alio canonicus.
GONGASSAR. v. a. FERtR, bítrer.
GONGATEDRALITAT. f. La qualitat que cons-
tituheix k una caledral unida ab altra. Concaiedra-
lidad. Concatheilralitas, atis.
GONGAU§A. f. Lo que obra junt ab altra cau-
sa. C-oncausa. Cum alio cansans.
GONGAVITAT. f. La part interior còncava de
algun COS. Concavidad. Concavitas , atis. || La de
una bóveda. Concavidad. Camera, a;, coelnm, i.
CÓNGAVO, A. adj. La part vuyda de algun
cos pel interior de ell. Cóncavo. Cavus.
GONGEBEMENT. m. ant. concepció.
CONCEBIBLE, adj. Lo que*s pót concebir , ó
imaginar. ConcMhle, Goncepti bilis.
CONCEBIIIIENT. m. ant. concepció.
CONCEBIR Y CONCÉBRER. v. a. Fi^rse pren-
yada la famella. CnncMr. Genero, as, concipio, is.
II Formar ideas ó conceptes de alguna cosa. Coh-
cehir. Teneo, es, imbibo, capio, is. || percebir. Q
for. Expressar. Concebir. Exprimo, is.
CONCEBUT, DA. p. p. Concebido, Conceptus.
GONCEDIBLE. adj. Loqu'^^s pót concedir. Con-
cedible. Concessibilis.
GONGEDiniENT. m. ant. concessió.
CONCEDIR. V. a. Donar, olorgar. Otorgar, con-
ceder. Concedo, is. || Adherirse al dir de altre. Con-
cfder. Assentior, iris. || Consentir, permélrer. Con-
ceder, ceder. Consentio, pcrmitio, is.
CONCEDIT, DA. p. p. Concedido. Concessus.
CONCELL. m. consell.
CONGELLAR. V. a. ACONSELLAR.
CONGENT. m. mús. Cant armoníAs de mòltas
veus. Conrento, Concentus, us.
iOt
COïN
DICCIONARI
CON
GONGENTRACaÓ. f. qafm. La major densitat
6 forsa qne adquireixen certs cossos per la subs-
tracció de altre estrany interposat entre sas moU
Jéculas. ConeeMraeion. Densilas, condensitas, atis.
II f . La acció de reunir envers nn centro comú ,
com quant se reuneixen los raigs del sol en lofoco
del mirall abrasador, y s' aumenta en gran mane-
ra per aquesta operació la intensitat del calor. Con-
centTacion. Gonceulralio, onis.
CONCENTRAR, v. a. Penetrar, in troduhi runa
cosa ab altra. Concentrar, Intima penetraré. || met.
EECOXCBNTtAl.
CONCENTRARSE. V. r. RECONCEXTaàasB.
CONCENTRAT, DA. p. p. aBCOXCEüTEAT.
GONGÉNTRICH, CA. adj. geom. Se diu de las
flgaras que tenen un mateix centro. CoHc^afneo.
Concentricus.
GONGEBITRIPICICLE. m. Lo compost delcoo^
céntrich y epiciclc. Concenlripickb, Goncentripi-
cyclicus, i.
CONCEPCIÓ, f. Acte y efecte de concebir. Con-
ceprion. Conceptio, nis. || Per antonomàsia la de la
Verge Maria. Conceprion. Beata* Mari» Yirginis
conceptio. || La festivitat que celebra la iglésia ab
aquest títol. Cunapcion. Inmaculatus Yirginis Ma-
ria^ conceptns.
CONCEPCIONARIS. m. pi. Orts teólechs de
Paris que en lo sigle setze soslenian sér ja de fé
catòlica que la Verge Maria fou concebuda en grà-
cia. Concepcionarios. Gonceplionarii, orum.
CONCEPTE, m. Idea que concebeix ó forma V
enteniment. Concepto. Conceplus, us. || Sentència,
agudesa ó ditxo ingeniós. Coneepto. Acutè dictum.
II opinió ó judici que's forma de alguna cosa. Conr
eepto. Opinió, nis. || feto.
i NON concepte, m. adv. Segons ma opinió, ó
segons lo meu modo de pensar. A mi ter; ú mi
modo de pensar. Mea opinioue, senientia.
CONCEPTEJAR. v. n. Dir freqüentment con-
ceptes aguls. ConcepUar. Acutè dicta fundere.
CONCEPTET. m. d. Concepte ridícul , petit.
ConceptiUo. Parvi momenti cogitatio.
CONCEPTIBLE. adj. concbbiilb.
CONCEPTI8TA. m. Qui diu ó escriu conceptes
ingcniosos ó aguts. Conceptista. Argutiarum exco-
gitator, inventor.
CONCEPTUAR, v. a. Formar concepte ó judi-
ci. Conceptuar. Judico, as.
CONCEPTUAT, DA. p. p. Coneeptuaio. Judi-
catus.
CONCEPTUÓ6| A. adj. Ple de agudesas y con-
ceptes. Sentencioto,eonceptuo$o. Ingeniosus, acutus,
subtiiis.
GONCEPTUOSAMENT. adv. m. Ab agudesa
y concepte. Omcepíuoiamente. Acutè, scitè, inge-
niosè.
CONCERNÉNCIA. f. BELACIÓ. 2. PEBTÉXENGIA.
OONCERBIENT. adj. Lo que pertany à alguna
cosa. ConcemienU. Attinens.
\
CONCERNIR. V. imp. Tocar , perlAnyer. Cm
cernir. Altinet, perlinet, ebat.
CONCERT, m. Bon orde y disposició en laa es
sas. CoNcierfo. Ordo, dispoaitio, nis. | AjnsC , cm-
veni. Coneierío. Pactum , i. | Composició mvsíOBl
de mòlts instruments. Concierto. Concentns, os. |
Composició de dos ò tres vens sobre sòa hm é
cant pla. Coneierío. Cantus, ns. || Avingui, osocer»
dat. Convenido. Convenius, us. I coHVim.
DE coüCBBT. m. adv. De comú oonsentímeat Ik
coneierto , de aeuerdo , de wumnmwm , de e^nfmmk
dad , unúnimemenu. Uno consensu,
CONCERTA, f. GONCBST.
OONCERTADAMENT. adv. m. Ab orde y c» j
cert. Omeertadamenu. Ordinalè, compositè. I
CONCERTADiaSIlI, A. adj. sup. Coserrtt*-
stmo. Ordinal issimus.
CONCERTADORy A. m. y f. Qui ooscM.
Concertador. Concilialor, oris.
co.^cEBTADoa DE nivusois. Qui té A sòo càrral ü
lo despaig de las confirmacions dels reals prívil^
gis. Concertador de pritUegioe, Prívilegiis c«Bf^ ,
mandis prsefeclus.
CONCERTANDO. m. gram. GerU varÍKÍé éà
infinitiu. Coneer tanda, Infinitivi conveDÍenlia. •
CONCERTAR. V. a. Tractar del pren dea
cosa que*s compra. Ajtutar , eoncerlmr. De
dísc^piare. | Pactar , tractar , concordar algRi
cosa. S' usa com à reciproch. P^etar^ raacerl^
ajustar, concordar. Constituo, is. | Unir, i maflli
als desavinguts. Contertar, coneilimr, GoneiliSr
J V. n. gram. Convenir do§ par-s de la Ofisíl
alguna circunstància. Comeeriar, tomitOTdmt.OÈ^
venio, congruo, is. I v. r. avbnusi.
CONCERTAT,DA. p. p. OmenUio. OrdÍMlR
CONCESSIÓ, f. Gràcia , permís , otorpw^t
Concesion. Concessió, nis. | ret. Figura per la fm
dóna per sentada la opinió de altre ab lo fi de «-
lernos de ella pera redargüirlo. Coactfioii.GoaH»-
sio, nis.
CONCESSIONARI, m. for. La persona à qii*^
fà una concessió. Coniesionairio. Donal^rius, ü.
CONCIÉNCIA. f. Ciència y coneixeaeol ïn\t'
rior del bé que debém fér , ó mal que debéfli evi-
tar. Concieneia. Conscientia , b. | Se prea per ^
bona concieneia; y així s diu: fulano m té coü-'
ciÉN'ciA. Concieneia. Recta conscientia. | bicb^nl.
CONCIÉNCIA brbónba. tcol. La que ab ignofiaeíi
judica lo verdader per h\%. CoHctencie miiM.
Erronea conscientia.
DE coNciéNciA AVPLA. m. adj. Se diu del qM tk
poch fonament obra ó aconsella oonira *1 rigBrde
las lleys. Aneko de concieneia. Parum religiosas.
DE CO.NCIBNCIA E8TBBTA. S* diu del qUO Cl ■ti'
ajustat al rigor de las lleys. Estrtckodie eoarifsrií•
In moral ilms arctior.
EX CONCIÉNCIA. exp. Arreglat à ella. En esarifi-
cia, segun concieneia, à eaneieneia, Religiosè;
cientia integra.
CON CATALÀ.
ACüSAi LA cojraÉNGU. fr. Sentir inlerionnenl
remordiments. Acusar , remorder , argüir la con^
eimcia, Fadi conscientía (nrlMiri, cruciari.
CAiiBOAi LA coxciAmcia. f. Agravarla ab lo pe-
caU Cargar la cMcienria, Peccalum admítlere.
ooNSCLTAA AB LA coüciÉNCiA. ff. mel. Atcndrer y
obrar segons lo que dicta la conriéncia. Ajustarsi
COR n eontiateia. Conscientiam consulere.
■üCAatiaAa la co:«ciéncia. fr. niet. Recordar à
algú sèn deber ó sas obligacions. Eneargar la con-
rtiMM. Religionem in alieu j us memoriam revoca-
ré. I Fér à algú responsable de alguna cosa. En-
eargur di U tonciincia. Conscientiam obligaré.
BSCABioTAa LA coNciÉNCiA. fr. uiot. Estar poch
segar de lo qne s ha fét. Esearbar la eotwiencia,
Conscientiam aliqnem mordere, pungere.
■STAR TRANQUIL DE CONCIÉNCIA. fr. NO teoír algÜ
res que li cause remordiments. Estar iranquUo de
cimeieneia. Integra conscientia esse.
NiTKJAa LA coNCiÉNCiA. fr. Confessarse ó satisfer
altres obligacions de justícia. Itescargar la coMien-
eia, Oflicio aatisfacere.
NOTBüia coNCiÉNciA. fr. mot. Ser mòlt descuydat
ea lo cumpliment de las obligacions. So Uner coh-
rimcta. Neqne jns, neque aM]uum noscere, colere.
ru MA GOHCiÉNciA. loc. Que serveix pera asse-
gonr 6 afirmar la veritat de alguna coí^a. Por mi
«ondenda, d fe mia. Meherclè, medius fidios.
niDICA OOXCIÉXCIA T VEN VIXAGRE. rof. FES LO
QDI JO 't DICH T !Y0 mires LO QUE JO FAS.
OOmaENCIÓft, A. adj. Qui té bona concién-
dl. Coneknzudo, Religiosus.
aOHGICIlGIOSABiENT. adv. m. Segons bona
conciéncia. Omcienzvdamenle. Religiosè; ex animo.
m. Junta ó congrés pera tractar de
i. Concilio. Concilium, ii. I Junta ó reunió
llcgUÍBMi dels preiaU de la Iglésia catòlica pera
deliberar y decidir sobre las matérias de dogma y
disciplina. Omcilio. Concilium , ii , svnodus, i. ||
La col-lecdó dels decrets de algun concili. Conci-
lio, Goncilii decreta.
CONCILI clandestí. CONCILIÀIULO.
coxGiLi BcuMÉNicH ò GENERAL. Aquell k quc assi$-
teízeii los prelats de tots los estats y regnes de la
cristiandat, baix la presidència del summo Pontí-
fice 6 dels seus legats. Concilio ecuménico ó gene-
rai. Generalia, oscumenica synodus.
ooffciLi NACIONAL. AqucU 00 qoo's juntan los bis-
bes y arquebisbes de una nació, baix la presidència
del patriarca , ó del primat , si n' hi ha. Concilio
mwimml, Nationalis synodus.
ooHCiLi noviNaAL. Aquell à que assisteixen los
bisbes de una província , presidint lo metropolità.
Còncí/to jNnovtMÍa/. Provi ncialis synodus.
JUNTAR UN CONCILI, fr. Coogregarlo. Convocar un
rondíto. Concilium convocaré, congregaré.
OONdlilABUB. adj. Lo que's pót conciliar ó
eompóndrer. ConeiHaWe, Coucordabilis, conciliatu
hcilit.
CON iOS
CX>lfCaLlABIJlN m. Lo concili qve no es con-
vocat per autoritat llegftíroa. foneilidbMh, Concí-
liabulum, i. || La reunió de gent que tracl^de eie-
cutar alguna cosa mala. Concilidbulo. Conciliabn-
lum, i, coítns nefarius.
GONGIUAGIÓ. f. I^ acció v efecte de conciliar.
Conciliaciün. Conciliatío , nis. || Conveniència ó
semblansa de una cosa ab altra. Cimciliacion, Sími-
litudo , nis , convenientía, se. Q Favor ó protecció
que algú s' adquireix. Conciliacion. Gratia, as, fa-
vor, is.
CONCILIADOR, A. m. y f. Lo qui concilia.
Conciliador, Concilíator, is.
GONdUAR. V. n. Cumpóndrer los animós dels
que esta van oposats entre si. Conciliar. Concilior,
aris. II Guanyar los à ni mos y benevolència; alguna
vegada *s diu també del odi y aburriment. Cmd-
liar, conciliarscy grangearu. Concilior, aris. | Con-
cordar proposicions que pait^ixian conlràrias. Con-
eiliar. Intcrpretor , aris. || adj. Lo qae pertany als
concilis, com decisió, decret conciliar. Couiliar,
Cuiícilíaris. j] m. La persona que assisteix k un
concili. Conciliar. Qui in concilio suffragium fert.
GONCILIATi DA. p. p. Conciliado. Conciliatus.
CONGILIATIU, YA. adj. Lo que concilia. Qmr
cilialivo. Conciliandi virtule pollens.
GONCINNITAT. f. Armonia que resulta de la
col-lücació de las paraulas escuUidas , respecte de
las Iletras que las fan mès ó ménos agradables.
Concinidad. Concinnitas, atis.
CONCIÓ. f. ant. sermó.
concís, A. adj. Lo que estïi dit ó escrit ab eon-
cisió. Conciio. Brevi dictum. || La persona qne par.
la ab concisió. Conciso. In dicendo brevis.
CONGI8AMENT. adv. m. Ab concisió. ContP-
samente. Concisè.
CONCISIÓ, f. La qualitat en V estil de dir bis
cosas ab las precisas paraulas. Concision. Conci-
sió, nis.
CONCITACIÓ. f. Acció ó efecte de concitar.
Coneitacion. Concitatío, nis.
CONdTADOR, A. m. y f. Qui concita. Cottd-
tador. Concitator, oris.
CONCITAR. v. a. Instigar à algú contra altre.
Concitar. Concito, agito, as.
CONCITAT, DA. p. p. Concitado. Concitatus.
CONCITATIÜ, VA. adj. Lo que concHa. Con-
cita tivo. Concitativus.
CONCIUTADÀ, NA. m. y f. Lo ciutadà respec-
te de altres vehins de la nuíteixa ciutat. Coneiwdtl•-
dano. Concívis.
CONCLAMACIÓ. f. L' acció de conclamar.
Conclamacion. Conclamatío, nis.
CONCLAMAR. v. n. Cridar ó clamar junta-
ment. Conclamar, aclamar. Conclamo, as.
CONCLAVE, m. Junta de cardenals pera elegir
papa, y lo lloch de la elecció. Conc/si^. Concla-
vium, ii, conclave, is.
CONGLA VISTA. m. Lo familiar ó criat (|tN
iOi
COi\
DICCIONARI
CON
en Ira en lo conclave. Conclacista. Famulus cardi-
nalihus minisülrans in conclavi.
GONÇLOENT. p. a. Cimcluyente. 0)uclu(len8,
deiTelorius.
CONCLÒS, A. p. p. Concluido , concluso. Con-
dusus.
DONAE PER CONCLÒS, fi*, for. Honar la rausa per
terminada, y no havt'Tlii ja llocli à prokar ni al-
letar res. Dar por concíuso. Ueni actam esse pro-
fiterí.
GONGLÓUBER. V. a. Acabar, terminar. Afa-
mar, conchir , dar fin. Concludo, Í8. 0 Determinar,
rosúldrer aljruna cosa. Conduir, Decerno, is. || In-
ferir , trànrer alguna conseqüi'ncia. Cancluir. In-
fero, ers. || Convèncer à algú ah la rahó, de ma-
nera que no li quede que replicar. Conduir. Con-
vinco, is. II for. Posar fi à las causas. Conduir, Ac-
tis in judicío finem imponerc. P Parlant de obras
de pintura donarhi la última ma , deixant ab per-
fecció totas sas parts. Definir. Absol vere, ad amus-
sim perficere.
CONGLUENT. p. a. concloent.
GONGLUENTMENT. adv. m. De un modo
que conclou ó con vens. Conduyentemente. Invinci-
biliter, evidenter.
CONGLUHIR. V. a. CONCLÓIRER.
GONCLUHIT, DA. p. p. conclòs.
s£a cosà coNCLcniDA. fr. Sor acabada. Ser cosa
conduidaf terminada. Conclusam, perfecta m rem
esse.
GONCLÚ8, A. p. p. conclòs.
CONCLUSIÓ, f. L* acte y efecte de conclóu-
rer. Condu$ion. Conclusió, nis. || Lo G y resolució
de alguna cosa. Condusion, Conclusió, finis, is. Q
Lo determini sobre alguna matèria que s* ha ven-
tilat. Condvsion. Delíberala, et conslituta senten-
tÍB. I for. La terminació dels al•legats jurídicament
en un plet. Condvsion. Actorum in judicio finis.
II Proposició que *s defensa en las escolas: regu-
larment s' usa en plural. Condusion, Thesis, is.
II La proposició que 's deduheix de altras. Conclth
mn. Conclusió, nis. || En la eagrima acció ab la
ma esquerra, prenent la guarnició de la espasa
del contrari, llevanlli, ja sia per forsa torcentli la
ma, ó amenassantlo ab la punta de la espasa al
pit. Condvsion. Subjugatio, nia. || ant. La oració
de desprès de la comunió en la mísaa. PosUomu-
nion. Postcommunio, nis.
DEFENSAR CONCLUSIONS, ff. En los estudis pú-
blichs sostenir alguna opinió ó doctrina, respo-
nent a las dificultats dels que argumentan. Defeil•-
der aeto, eondvsiones. Theses, sustinere, propug-
naré.
ER coNCLcsió. m. adv. En suma, finalment. En
rondusion. Denicpie, tàndem.
GONCLUSIONISTA. m. ACTIANT.
CONCLUSIÓ, VA. ailj. Lo que conclou 6 ter-
mina una cosa, ó serveix pera conclóurerla ó ter-
niinarla. CondvsiíH), Concludens.
CONGO, A. m. y f. Vell que no es casal . Viijo,
anciana^ solteron, lonuptus senex.
CONCÓL-LEGA. m. Lo qui es del Dialeix esl-
legí que altre. Concólega, In col•legio socius.
CONCOIIITAnGIA• f. Concurrència de UM
cosa ab altra. *S súl usar en lo modo adverbial,
PER CONCOMITÀNCIA. CoMToifiifaNda. Commiuiio, flít;
duarum vel plurium rerum eoncnrsua.
CONCOBUTANT. adj. Lo que ac<Mnpanya i
obra junt ab altra cosa. ConeomitanU. GomilanSb. ■
CONOORDABLE. adj. Lo que 's pút coocwte
ab altra cosa. Coneordable. Concordabilis. -4
CONGOBDABLEMENT, CONCOBDi
T CONCORDADAMENT, adv. m. De OOUCMt
Concordemcnte, de eomun acuerdo, de eomun
timienlOf de concòrdia, Concordiler.
CONCORDADOR, A. m. y f. Qui
Concordador. Pacator, is.
GONCORDÀNGIA. f. Correspondència ò
formi ta I de una cosa ab altra. Concordanria. Gaa-
formilas, atis. || gram. Conformitat de una part di
la oració ab altra, convenint en alguna ciitni^
tància. C^ncordaneia, Concordantia, o;. I mús. U
justa proporció entre si de las veus que aooan ji
tas. Concordancia, Concentus, us. || pi. Indioei
fabótich de totas las paraulas de la Bíblia ab hi<
citas dels llochs corresponents. Conrordancias,
crorum biblionim concordantia.
CONGORDABIT. p. a. Lo que concorda ab
tra cosa. Concordante. Concordans. || pi. S'
menan així aquells versos dediferenlaa vensi
nas, que tenen un sentit contrari per rahó de
tras paraulas que se 'Is anyadeíxen. Ctmewdmkk
Yersus sympbonici.
CONCORDAR. V. a. Conformar, convenir M
cosa ab altra, com la còpia de una escriptaiaik
r original. Concordar, convenir j com$pomdir,tm
certar, Convenio, congruo, is. P Concertar, awair
als c|ue estan desavinguts. Concordar, toneHÍ0t
ajustar, Concilior, aris. || for. Ajustar una caané
plet. Ajustar, concordar una causa ó pleito. LiMB
coinponere. U mús. consonar. 1.
NO CONCORDAR UNA COSA AB ALTRA. loC. fiui. Be-
nola la desproporció é inconseqüència de las ao*
cions. .Vo viene d son con la eastaneta. Itoc Ba\b>
mè discordant.
CONCORDARSE. V. r. Avenirae, compòodnr-
flc. Aeordarse, Convenire, componí.
CONCORDAT, DA. p. p. Concordaic, AptatiK
I m. Traclal ó conveni entre algun príncep y
la cort de Roma sobre punts de disciplina tàà^
síàslica. Concordato, concordata, Concordatun, i.
CONCORDE, adj. Confonne, de un mateix ae»
tit y parer, rtit/ortnf, concorde, Goncors.
CONCORDEMENT. adv. m. De acort. ConcoT'
demente. Concorditer.
CONCÒRDIA, f. Conformí tal. anió. ikmfm^im
Concòrdia, íp. H Ajust ó conveni entre 'Is desa vi»
gut.^. Avcnencia^ concòrdia. Pactio, nis. || Instra*
CON
CATALÀ
meni jurídich que conté lo (racial ó convingut en-
Ire las parts. Concòrdia. Convenlio , nis. || Pau,
quíeint. Ctmcordin, Pax, aci», tranquil i las, al is. ||
mil. Divinitat que *s venera en Ruma. Concòrdia.
Concòrdia, k.
DE CONCÓKDIA. Dl. adv. DE ACOBT.
GCmoOBFÓBEO, A. adj. leol. S* aplica al qui
combrega ab las degudas disposicions, que diulien
se fi un mateix cos ab Cristo. Concorpóreo. Gon-
Mrpweiis.
COHCOMMEOlüTf DA. p. p. Consurrido. Fre-
«pientatus.
COWflOBBKWT. p. a. Qui concorre. Concur-
min, Concuirens.
OONGÓMIEM• V. n. Junlar:« en un mateix
lloch y temps varias personas, successos ó cosas.
taonrir. Frequeolor, aris, convenio, is. || Gon-
tribahír ab alguna quantitat. Contribuir, coucurrir.
GoDcarro, is. y Ajudar à algú. Concvrrir. Juvo, as.
I c!mBVBiiia.
OONGOTDE. f. geom. Certa ligura que in-
ventà Nicomedes. Coneoide, conquide. Concliois,
idís.
OONGOBT. adj. CONCORDE. | m. coxcórdia.
OOItCREAGIÓ. f. teol. La acció de criar niòl-
Ih oomu en un mateix temps. Concreacion. Con-
oeaüo, ois.
OONiaUEGIÓ. f. Lo conjunt de mòltas partíeu-
kiqiie 8* uneixen, formant una massa. Concrecion.
ON^nentatio, nís.
OONGBETf A. adj. lóg. Qualsevol objecte con-
siderat en si mateix, ab exclusió de (piant li pót
<p§r estrany y accessori. Concreto. Concretus. ||
geom. S* aplini à algnnas subslúncias que forman
ana musa del resultat de la unió de las partícu-
las. Concreto. Concretus.
COffCBETAR.v.a. CiOmbinar, concordar algn-
nas espècies ab allras. Concretar, contraer. Con-
trabo, is. || v. n. reciprucb. RRDiniRSE. livitarse.
GOnCBETAT, DA. p. p. Concrelado. Concilia-
lai^ eontreetns.
CSCMfCaiAS. V. a. Criar en un mateix temps
mòltas cosas. Conerear. Concreo, as.
GOffCMIAT, DA. p. p. Conereado. Concreatus.
GOUCrat. m. coFicuaiNARi.
OONCUBUf A. f. La dona que cohabita ab al-
gnn home com si fos sòn marit. Manceba, concubi-
nmametbada. Concubina, ffi.
ÜONCIIIUNARI. Qui té concubina. Concubina-
K Goncnbinus, i, concubilor, is.
GOnCUBmAT Y OONGUBINATGE. m. Lo
tracte ó comunicació del home ab sa concubina.
àmaneehamiento, eoncubinato. Concubinatus, us.
CONCÚnT. m. Ajuntament carnal. Concúbito,
fóito. Coitiis, us, Coitio, nis.
GONCULCAGIÓ. f. La acció de trepitjar ab los
ftos alguna cosa. Concnlcucion. Conculcatio, nis.
GONCULGAB. V. a. Trepitjar ab los peus at^
gasa cosa. Concmlcar, Goncolco, as.
CON i05
GONGULGATy DA. p. p. Conculcado. Calcatus,
conculcatus.
CONCUNYAT, DA. m. y f. Lo germà ó germa-
na del cunyat ó cunjada. Concunado. Leviri aul
gloris frater vel soror.
CONCUPISCÈNCIA, f. Apetit desordenat, con-
trari à la rabó. Concupiscència. Cupiditas, atis. ||
Apetit deshonest. Concupiscència, Carnís concupis-
centia. I Ambició, avarícia. Concupiscència. Cupi-
ditas, atis.
CONCUPI8CIBLE. adj. Sc diu del apetit sen-
sitiu, al que pertany dcaitjar lo que convé à la
conservació ó comoditat del indivíduo ó espècie.
Concupiscible. Concupíscibílís.
CONCURRÈNCIA, f. Reunió de mòltas perso-
nas en algun llocb. Ccmcarreacia. Concursus, us.
II Ocnrn^ncia ó concurs de diferents successos.
Concurrència. Rcrum concursio, concursus.
CONCURRENT, p. a. Coamrrenff.Concurrens,
con ven iens.
CONCURRIMENT Y CONCURS, m. GONCLR-
R^.Ncu. II La oposició literària que *s fa en cerlas
pretensions. Concurso. Concerlatio lilteraria. ||
Assistència ó ajuda pera alguna cosa. Concurso,
Auxílíum, ii.
coNciRS de acrehedurs. La cesió de béns en
mans de la justícia pera pagar als acrebedors.
Concurso de acreedores. Bonorum cessió incredi-
torum gratíam.
EN coNci'Rs. m. adv. En concurrència, a}uda,
unió. En concurso. In concursa, adjuvamine.
CONCURSAR. V. a. Manar lo jutge que 's po-
sen en concurs de acrcliedors los béns del qui no
paga. Conatrsar. Bona in graliam creditorum pu-
blicaré.
CONCURSAT, DA. p. p. Concursado. In gra-
tiam creditorum publicatus.
CONCUSSIÓ. t. Conmoció violenta. Concusion.
Concussío, nis. || Exacció injusta de diners feta
pel superior. Concifsion. Exaclio, nis.
CONDAL. adj. Lo que pertany al conde. Com-
dal. Comitalensis, comitívus.
CONDAT. m. comtat.
CONDE. m. COMTE.
GONDECÈNDRER. V. a. y derivats, condes-
CENDIR.
GONDEGENT. adj. T^onvenicnt, corresponent.
Condeeente. Condecens.
CONDECORACIÓ, f. La acció y efecte de con-
decorar. Condecoracion. Condecorat io, nis.
CONDECORAR. V. a. Donar honors ó dignitats.
Condecorar. Condecoro, as.
CONDECORAT, DA. p. p. Condeeorado. Con-
decoratus.
CONDEIXEBLE. m. Qui estudia ó ha estudiat
ab altre. Condiscipulo. Condiscipulus, i.
CONDEMNA, f. Lo testimoni de la sentència
pera que conste '1 càsticli (pie *s duna à algun reo.
Condcnn. Dauinatiunís sententia. || La del reo en
408 CON DICCIONARI
auséncia ó rebeldia. Encartamienlo. Damnationis
senientia.
GOliDEMNABLE. adj. Qui mereix sér con-
demnat. Candtnahk, Gondemnabilis.
CONDEMNACIÓ, f. La acció y efecte de con-
demnar. Canienaeion. Conderonatio, nis. I fina,
cisTiCH. I Per antonomàsia, la eterna. Condenaciofií
etema. iEterna damnatio.
sÉR ii?f A CON DEVXAció. fr. ScT alguna cosa ínso-
portable. Sfr una condenaciou ó una muerte. Into-
ierabile esse.
GONDEMNADOBy A. m. y f. Qui condemna,
censura ó reproba alguna cosa. Condenaior, Uàm"
nator, is.
CONDEMNAH. V. a. Pronunciar lo jutge la
sentència, imposant al reo la pena corresponent.
Condenar. Condemno as. Q Reprobar alguna doc-
trina ú opinió, declarantla perniciosa y mala.
Omdenar, Improbo, as. | Desaprobar alguna cosa
que no acomoda. Condenar. Improbo as. || met.
Paredar ó llevar I* us de alguna porta ó finestra.
Condenar. Obstruo, is.
FÉE coNDBiiNAi. fr. met. Fér desesperar. /n/W*-
iidr, irritar. Crucio, exacerbo, as.
CONDEMNARSE. V. r. Incórrer en la pena eter-
na. Condenaru. iEternis cruciatus addici. || Cul-
parse à si mateix. Condenarse. Suo se ore jugniare.
GONDEMNATi DA. p. p. Condenado, Damna-
tus. II Qui e^tà en V infern. Condenado. Sempiter-
nís cruciatibus addictus.
CONDEMNATORI, A. adj. Se diu del testi-
moni de la condemna. Omdenatorio. Damnatorins.
CONDEN8ABILITAT. f. La qualitat de sér
condensable. Omdemahilidad. Gondensabílitas, atis.
CONDENSABLE. adj. Lo que 's pót condensar.
Condensable. Gondensabilis.
CONDENSACIÓ, f. L* acte y efecte deconden-
sarse alguna ooea. Condensacion. Condensatio,
spíssitudo, nis.
CONDENSADOR, A. m. y f. Qui condensa.
Condensador. Densans. || maquin. Caixa ahont vi 'I
vapor à la sortida del cilindro y à la que's con-
duheix aygua freda pera condensar dit vapor.
Condensador. Macbina condensandi vim habens.
CONDENSANT, p. a. Condensante. Conden-
sans, densans, spissans.
CONDENSAR, v. a. Comprimir, aprelar, es-
pessir, donar consistència als líquits, y també à
altres cosas. També s* usa oom reclproeb. Con-
densar. Denso, as.
CONDENSAT, DA. p. p. Condensada, Densa-
tus, condensatus, spissatns.
OOVfDENSATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
condensar. Condensativo. Densandi vim habens.
CONDESCENDÈNCIA, f. La acció V efecte de
condescendir. Condeseendeneia, Obsequium, ii,
obsecundatio, nis.
CONDESCENDENT, p. a. Condescendiente.
Ob^ecundans.
CON
CONDESCENDIR. v. a. Complàurer, acomi
darse à la voluntat de algü. Condescender. Obsi
cundo, as, indulgeo, es.
CONDESCENDIT, DA. p. p. Condestendid
Obsecundalus.
CONDESSA. f. COMTBSA.
CONDESTABLB. m. Anlfgnamenl se de}-a ai
qui obtenia la primera dignitat en la milfcij
Condestable. Princ^ps militnm. | nàat. Qni íà <i
sargento major en las brigadas de «rlíllerit i
marina. Condestable. Centuri» nàutica sabpra
fectus.
CONDESTABUA. f. Carrech ó dignitat de cm
destable. Condestablia. Mililum principis munni
CONDEUTOR. m. Qui dèu juniab altre à al
gü en un mateix temps. Condeudor. Condebifor, ii
CONDIcaÓ. f . La naturalesa ó estat de las cost
Condicion. Conditio, nis, natura,». | Lley 6 pacti
Condieiony ealidad, conque. Conditio, nis. || Lo ni
tural ó geni de las personas. Condicion. lodole
is. II La qualitat del naixement 6 estat de laspei
sonas, com noble, plebeu. Condicion. Conditio, ni
II La constitució primitiva y fundaroental de i
poble. Condicion. PopuH constitntio. | coimmt
ciA. I ant. PBtiLL, Bxposiaó.
CONDICIÓ CASVAL. for. La que no dependeix d
àrbitre del home. Condicion casual. Conditio íò
tuila.
CONDICIÓ coNGiOBirr T coiiviifTiLB. for. La qi
convé al pacte que's celebra y en lo qual se poi
Condicion convenible. Conditio convenleBs, ce
gruens.
CONDICIÓ DESCONVENIBLB ó INCONGIVBRT. La que
oposa à la naturalesa del contracte ó à sos fiai
Condicion desconvenible. Conditio incongma, dú
conveniens.
CONDICIÓ HONESTA. La que no s' oposa à las U
nas costums. Condicion honesta. Conditio deren
honesta.
CONDICIÓ lüFOSSIBLE DB DBBT. fof. LU qiW S* Op
sa à la honestedat de costums ó al dret natsi
Condicion imposible de derecho. Conditio ipsi ji
adversa.
CONDICIÓ IMPOSSIILB DB FBT. fof. LB qie DO *8 p
cumplir per aquell àqui s* imposa. Osadíctoii m
posible dehecho. Conditio impossibilisftictí.
CONDICIÓ MIXTA. for. La que dependeix en pi
del àrbitre y en part del adis. Condieiommfzclàà
Conditio mixta.
CONDICIÓ NECESsltiA. for. La que es precin pei
que valga algun contracte, feiidtftoii Mersan
Conditio necessària.
CONDICIÓ POSSIBLE, for. La que està en poder
àrbitre dels homes. Condicion fosible. Conditio pi
sibilis.
CONDICIÓ TÀcrrA ó CALLADA. foF. Ls qvo ença
que no s* expresso se sobreentén. Camdidon tés
ta, Conditio tàcita.
CONDICIÓ Toan ó MsaonsTA. La que s* eps
CON
direcUnneiit à li Hey. Comiieiim torpe, Condiiio
inrpis.
Dl coiiDiGió. m. adv. De modo, de manera. De
coniieúm, de tuerU, Adeo, ita.
FriiFHUiaE ó vBiiPicARSK LA CONDICIÓ, fr. Arri-
bar lo cas de havérse de eiecutar lo que estava
promès ooadicJoDalineDi. Pwrifeone la amdicion.
GoBditionem impleri.
OONDICKmAL. adj. Lo que lé enclosa alguna
eaoiíciò. CottdtfioMÍ. Conditionalis.
CSOMMCIOliALIIENT. adv. m. Ab condició.
CmiinauiimnU. Sub conditione, condítionaliter.
V. a. ant. pagtai.
m. aslron. Lo planela noc-
timo qne ix de dia. Coadicumeirta. Condiciona-
li.
MmaoIiAflaA. f. anm. Geni fort. Omdi-
I. Indolis acerbitas.
OOHDIGIONAT, DA. adj. condicio.nal. || p. p.
ait. MCTAT.
OQimcIOl•ETA• f. d. Se pren sempre per
«Mdieió aspra. OmikÍ€meiUa, ita. Morosilas, alis.
OONDiaif AMENT. adv. m. Ab la igualtat y
prapoccíódiguda entre '1 mèrit y '1 premi, 1 de-
y la pena. Condignamente. Condignè.
MaUGilBi A. adj. S' aplica al premi ó
corresponent al mèrit ó à la culpa. Òmdigno.
CimIísoiu, ttquns.
COimOllITAT• f. La proporció del mèrit ab
lo premi. Condiguiiad. Condignitas, atÍ8.
ommilENT. m. Lo que serveix pera assaho-
lar y donar bon gust al menjar. Guiio, coadtWii-
diL Gondíouolnm, i.
V. a. ASSAHOMAX.
f. La acció de dirigir junt
ab altre. CondtreMÍoii. Condíreclio, nis.
CXmDR. m. ant. niuAi.
OOilDOL» m. y
(XMDQliÉlf GIA. f . Dolor, llàstima, sentiment
dA k penada altres. Xhieío. Dolor, is, mocstitia, s.
MmÒumESflE. V. r. Tenir compassió y
llèstíma de lo que altre pateix. Condolerse, eompo'
deecrse, eandoíecer. Gondolesco, is, condoleo, es.
OOmXMiOIITp DA. p. p. Coniolido, eondolit-
aido. Coomiaerttts.
GOmMUTp DA. adj. Fatigat, capolat, magu-
jbt. Moliéo, Fessns, lassus.
OCMIDÒIJUEBSE• V. r. ter. condóldrbxsb.
omiKMACIÓ. f . L' acte y efecte de condonar.
Ctmàmaeimk. Condonatio, nis.
OOHDOIIADOE, A. m. y f. Qui condona. Per^
don«dor, perdcNuwley eondonador. Condonans, re-
MÍaaor, is.
CXMIDOlf Am. V. a. Perdonar alguna pena ó
deute. Comdomar. Condono, as.
GOHDONATy DA. p. p. Condonado. Condona-
ODHDOlf ATAU. m. for. Lo qui junt ab altre
reb ona donació. Condanalarto. Condonalarius.
GATALiL CON 407
GOBfDOR. m. Aucell de tndias, lo mijor dels
volàtils, del qual se conta que tè trenta peusdesde
r un cap de ala finsalaltre. Coador. Yulturisgenus.
GONDRET. m. conxkc. y adj. nàut. Entre con»-
tmctors de nans, se diu de la pesaa ajustada al
paratge que déu estar. Aeopladoj armado, Aptatus.
I p. p. coxaEiT. I Bon estat. Buen estado.
BM coNDBET. m. adv. En segur. £ii if^nro. Tntò.
GONDDGGIÓ. f. L* acte y efecte de conduhir
portar ó guiar alguna cosa. Coninecion. Duotus,
us, conductio, nis. | Lo contracte de arrendament.
Coadacrúm. Conductio nis.
GONDUGÉNGIA. f. La acció de convenir ó de
aér conducent per alguna cosa. Ctoadaeeacta. Gon-
gruentia, s.
CONDUCENT. p. a. condühbnt.
OQNDUGENTtflUlI, A. adj. sup. coNDinUN-
TÍSSIM.
CONDUCTA. í. Modo ú orde ab que cada bu
goberna y dirigeix sa vida y accions. Coadacto.
Vítae ordo, methodus. || Lo salari que dóna un po-
ble al metge pera que assistesca y cuyde dels ma-
lalta del mateix poble. Condueia, Honorarinm, ii.
CONDUCTAE. v. a. Assalariar un metge, apo-
tecari, etc. Asalariar. Mercedem consignaré.
CONDUCTAESE. V. r. Concertarse ab lo met-
ge, apotecari, etc. Asalariarse, Mercede conduci.
CONDUCTAT, DA. p. p. isaíoríodo, coactrlo-
do. Mercede consignatus. | m. clibnt.
CONDUCTtEE. m. ant. caMoucToa.
CONDUCnu, VA. adj. Lo que té virtut de
conduhir. Candwtivo. Conductivus.
OONDUCTO. m. Canal ó canonada pera dirigir
las ayguas. Condwelo. Aqusednctus, us. | met. La
persona ó medi per la qual se dirigeix algun ne-
goci ó pretenció. Condmeto. Via, ». | anat. vagina.
TAPAR L08 coNDGCTOs. fr. Embussar ab alguna co-
sa '1 pas per ells. Cegar los cwUwUoi. Aqnarum
duet us obstruerc.
OONDUCTOE, A. m. y f. Qui condubeix. Om^
diielor. Ductor, vector, is. | ant. llogateb. | m. S'
aplica à tot cos qne té la propietat de donar pas
al calórich, al fluyt eléclrich, al galvanisme y al
magnetisme. Conditctor, Conductor, oris.
GOüDUCTOa DB EMBAIXADOBS. INTBODUCTOB DB BM-
lAIXADORS.
OONDÜHENT. p. a. ConducenU, Conveniens,
congruens.
CONDUHENTinUll, A. adj. sup. Condarealí-
nmo. Valdè conveniens.
CONDUHINT. p. a. ant. CONDVHBNT.
CONDUHIB. V. a. Transportar alguna cosa de
una part à altra. Canducir. Adduco, conveho, is. ||
Guiar ó encaminar. Condtteir. Duco, is. I Dirigir
algun n^;oci. Dirigir, conducir, ratdar, gobernar,
Dirigo, is. P Menar. Conductr. Duco, is. || Ajustar ó
llogar per algun preuo salari. A«a/ariar. Mercedem,
consignaré. I v. n. Convenir, sér à propòsit pera
algunfi. Coaducir.Conduco, convenios,congruo,is.
408
CON
DIGGIONAKI
CON
GONDUHnmB. y. r. co!«DucTA•ms. | amr-
TARSK.
GONDUHIT, DA. p. p. Condvfido, AdductUB. ||
COKDÜCTAT.
OONINIPLICACIÓ. f. ret. La duplicació de una
mateixa parania en lo principi de la mateixa clào*
8ula. CoHÍu]plieaei(m. Gondnplicalio, nis.
CX>NEGÜDA. f. COMBIXEMENT.
À cojvBGUDA. m. adv. ab coNEixamniT , i iudigi.
OONEOUDABUNT. adv. m. Clarament. Cmm-
tidamente. Apertè.
GONEGUDtflSIM, A. adj. 8Dp. Conocidisimo.
Notisstroas.
COWEGüDtfMlIMAMiniT. adv. m. sap. Mòlt
clarament. CoHOcidisimamente, Apertissimè, valdè
perspicuè.
CSONEGUT, DA. p. p. CamMidü, Ifotos. f m. y
f. Familiar, mòlt tractat. Conocido. Familiaris. ||
Comi&, sabut. CoMcido, Vnlgaris. | Distingil, acre-
ditat, iUlnstre. Omocido. Crenere, dignilate coos-
pícuns. I f. for. ant. judici. 8.
sÉivfes GOüiGüT Qvt LA MALA uBtBA. fr. fam. ab
que's pondera qae una persona es mòlt coneguda.
Ser ma$ amocido quB la mda ó taüconoeiào eamo la
ruda. Nullinon notns.
OOffEnaSDOm, A. m. y f. Qui coneix. Ccmúce-
^>r. Intel! igens, tis.
OONECDEMENT. m. La accid y efeota de co-
nèixer. CoaocimieiUo, Notio, nis. I for. Obra de ct^
néixer y judicar nna causa. CoMCimieiHQ, Notio,
nis. I Document que firo» *1 eapilà de nna embar-
cació de lo que ha carregat. CoMcimiento, fóliífa
de emrga. Schedula, «. | iicsTaucció. | oiscieciò.
Ai G0.XEIXE1IB1IT. m. «dv. Ab instruoció y ciència.
Om Mnocímifiilo. Scienter.
sens GOsvEïunicT. m. adv. Sens instrucció y
ciència. ^m•onoe•m•Mlo. Inscienler.
VBüiB EN coNBixBUBNT. fr. Couéixcr algUDB con
desprès de havèria dubtada ü olvidada per algun
temps. Venir en tonocimienio. In agnttionem venire.
GOFfEIXEIfAA. f. coNBixBMBNT. 1. 3. I La per^
sona que's té coneguda y tractada. Conocido, Fami-
liaris, is. n Notícia. Conoeimiento, Notilia, le.
TENift MÒLTA coNBixBNSA. fr. ílim. Tractur y co*
néixer algú mòltas pi^rsonas. Ser rnay eenocido. Fa-
milíarem esse.
GOiVEnENT. p. a. Conoeienu. InlelUgsos. ||
ant. Conegut. Conocido.
GOlfÉnOBE. V. a. Enténdrer, tenir idea de al-
guna cosa. C4)Hocer. Nosco, cognosco, is. | Saber,
advertir. Conocer. Nosco, is. || Tenir idea clart de
la Gsonomia ó figura de alguna persona. Canooer.
Nosco, is. I Tenir tracte, comunicació y amistat ab
algú. Conocer. Familiariter cum aliquo versari. |
Presumir, conjecturar, com: conbch que pkmri.
Conocer. Prsesagio, is. | met. Tenir 1' boine acte
carnal ab alguna dona. Comúcer. Cognosco, is.
ANTBS QUE CON BGAS !f0 ALABES NI VlTVnaU. ref.
que's pren en sentit literal. Anies qw eoaozeoi, m
alahe$f ni rokondas. Ignotum neque laudes, neqne
vituperes.
COKiiXBB AB LO BLANCB DELS ULLS Ó AB L4 CARA-
fr. fam. Penetrar la intenció de algú. Conoeérsele d
alguno alguna cosa en lo hlanco de log ojog. Alicu-
jus mentem seu consilíum cognoscere.
DE QUANT ENsi QUB*NS coxBixÉH? fr. fam. Reprèn
la demasiada familiaritat de algú ab qui s' havia
tingut poch ó ningun tracte. En que bodegon hemos
eomido juntos? Unde libi mecum tanta familiaritas?
D05AB ó DONABSE i €o?iiixBB. ff. fum. lUnífestar
lo geni ó c-ondició. Dar 6 darse d conocer, kacer é
hacerse ver. Enotesco, is.
COKÈnEBSEm V. r. Judicar justament de s(
mateix. Conocerse. Se no8c«.
CONéiXEBSELI. fr. LLCHIR LO FEL.
COBTESTABLE. m. ant. Cap de la part de exèr-
cit que's deya conestablia. Ge fe de condeetahHa.Su-
premus dnx.
GONEflPTABLIA. f. ant. Companyia ó partida
de exèrcit. Condeetahlia. Militum principis munus.
GOVfFABULACIÓ. f. Conferència, conversació
entre dos ó mès personas. Se sòl péndrvr en mal
sentit. Confabulacion. Confabulalio, «is, confabu-
latus, us.
' GOlfFABlILAIIORy A. m. y f. Qui eonfebula.
Confabulador. ConfalmJator, is.
CONFABULAR. V. a. Conferir, tractar dos ó
mès personas. Confabdary conferenciar. Confabu-
lo, as.
GOlfFABULARSE. V. r. Convenirse dos ó mès
personas sobre algun negoci en que no són ellas
solas las interesadas. Se sòl pèndrer en mal sentit.
Confabulane. Coéo, is, conspiro, as.
CSONrABULAT, DA. p. p. Confàbuledo. Gon-
fabulatus,
GONFALÓ. m. ant. gaicfabó, pendó.
GONFARREACIÓ. f. Modo de casarse entre Ms
romans, que's feya ab certas y determinadas pa-
raulas en presència de deu testimonis, y celebrant-
se un solemne sacrifici. Confarreaeion. Confarrea-
tio, nis.
GONFARREAT, DA. m.- y f. Lo casal de est
modo. Confarreado. Confarreatus.
CONFECCIÓ, f. Medicament de diferentrts subs-
lAncias pulverísadas é incorporadas ab aíxarop
fins à tenir consistència. Confeccion. Confe^'tio,
nis. II ant. conclusió.
CONFEOCaONADOR, A. m. y f. Qui confec-
ciona. Confeccionador. Confectionum concínnator.
CONFECCIONAR, v. a. Fèr eonfpccions. Con-
feccionar. Confectiones medicasconcinnare. rtn.
CONFECCaONATi DA. p. p. Confeccianodn,
Confectus.
CONFEDERACIÓ, f. Lliga, Unió entre alguna?
personas, comnnment entre prínceps ó repúblicas.
Alianzdf confederacion. Confsderatio, nis, foBdns,
eris.
V. a. y
CON
CATALÀ.
CON
i09
GOBTFEDEHARSE. V. r. Fèr alíansa, lliga ó
unió entre altres. Confederar, confederarse. Confe-
deraré, foeJas inirac.
CONFEDERAT, DA. p. p. ConfederaL•. Con-
faeJera'us.
OONFEDERATIU, VA. adj. Lo (pie confedera.
Confederatiro. Gonfosierans.
CaONFEGIDOa, A. m. y f. Qui confegeix. D:-
letnador. Syllabatim legens.
GONFEGIR. V. a. Pronunciar cada lletra de
per s{, juntanl las consonants ab las vocals de cada
8(1-181x1, pera unir així totas las de una dicció. D^-
Itírear. Syllabatim dicere. || examinar , conéi-
ua.
OONFEHÉNGIA. f. La acció de conferir ó trac-
tar entre dos ó mès personas. Conferencia, Collat io,
DÍ8. 1 Lo repàs ó explicació que fan los conferen-
ciants à sos deixebles. Conferenria, repaso, paso.
Explícatio, nis. Q En algunas universitats y col•le-
gis l' acte ab quc*s reuneixen totas las aulas. Ara-
àemia, conferencia. Aluronís exercendis ludus lit-
nrius. I En algunas universitats la llissóque's dóna
cada dia. Conferencia, Quotidiana lectio.
Fét coicperÍxcia. fr. Explicar privadament algu-
na ciència ó facultat à algun deixeble. Pasar, ha-
ter eanferemia, Privalim legere.
CXINFEaENGIABrr. m. Lo ((UÍ fà confen'ncia
ò ensenya privadament à algun estudiant. Pasante,
Hypodídascalus, i.
GONIXRENGIAR. v. a. Tractar, conversar.
Conferenciar. Colloquor, eris. || consultar.
CONFERENCIAT, DA. p. p. Conferenciado. \\
GO^SCLTàT.
CONFERENCIEJAR. v. n. conferenciar.
CONFERIR, y. a. Comparar una cosa ab altra
Conferir, c^Ujar, Comparo as. || Examinar alguna
cosa junt ab altres. Conferir, Consilio, as. || Donar
6 concedir alguna cosa, com dignitats, etc. Cm fe-
tir. Confero, ers, concedo, is. || conferenciar.
OOIÍf'ERIR8E« Y. r. apersonarse.
CONFERIT, DA. p. p. Conferido, Collatus,
consiliatns.
CONFERMAR. v. a. confirmar.
CONFERMAT, DA. p. p. confirmat.
CONFÉS, m. Lo sacerdot que óu la confessió
sagramental. Confesor, Confessarius, ii, confessor,
oris. I m. y f. for. Lo reo que confessa sòn delicte.
Cmfeso, eanfesante, Confessus.
OCMFESAAR. v. a. Oir lo sacerdot los pecats
del qai*s confesa. Confesar. Peccata íntra pwniten-
tic sacramentum audire. Q Manifestar ó assegurar
algú ]o qne sab. Confesar, Confiteor, eris, manife»-
lOy as. I Regonéixer ó declarar per la forsa de la
nhò lo que de altre modo no s' hauria declarat.
Cemfiiar. Àgnosco, credo, is. d Declarar lo pení-
teot al confessor en lo sagrament de la penitència
*ls pecats qne ha comès. Confesar, Peccata inlra
poenílentisB sacramentum conQteri. Q sobornar.
GoanEssjLi'PB FLÀ. fr. fam. Declarar una cosa ab
TOKQ I.
tota sincevitat, sens ocultar res. Confesar de plano.
Planè conQteri.
QUI LA CONFESSA, QUE LA PAGUE. Fiïf. QUI XARRA,
PAGA.
CO.VF£SSAR8E. V. r. confessar. 4.
GO.VFESSAT, DA. p. p. Confesado. Confessus.
CONFESSIÓ, f. D.*c!aració de lo que a!gú sab,
ja sia voluntàriament, japregun'at per altre. Con-
fesion. Confessió, nis. Q La declaració que '1 peni-
tent fà de sos p3cats al confessor en lo sagrament
de la penitència. Con fesion. Sacramentalis confes-
sió. II for. La resposla que dóna 'i reo, ja sia con-
fessant, ja negant lo delicte que se li imputa. Con-
fesion. Rei in judicium vocali responsum , decla-
ratio.
CONFESSIÓ GENERAL. La quc's fà dcls p?ca's de
la vida ó de gran part de ella. Confesion general.
Confessió general is. [| La fóriuu*a ú oració que té
la iglèsía pai-a prepararsv.' Ms fíels à rèbrer alguns
sagraments, que comensa: Jo pocador, etc. Confe-
sion general. Confessió, nis.
oÍR DE CONFESSIÓ, fr. Excrcir lo ministeri de con-
fessor. Oir de confesion ó de penitencia. Confessio-
nes audire, excipere.
CONFESSIONARI, m. Lo Uoch destinat pera
oir las confessions sa.s:ra mentals. Confesonarioy
confesionario. Confessarii sacrum tribunal. || Trac-
tat ó discurs p.»ra saber confessar y confessarse.
Confesionario. Audiendi et e^e-quendi .^cramenta-
lein confesionem methodus.
CONFESSIONERA. f. En alguns convents de
Monjas la religiosa que té M cuydado dels ccnfes-
sionaris, ó està encarregada de la clau. Confesio-
neray confesionariera. Sacri confessarii tribunalis
adapertrix monialis.
CONFESSOR, m. Lo sacerdot que ab la apro-
bació de són prçlat ordinari confessa als penitents.
Confessor. Con fc-tsa rius, ii. || Titol que*s dóna en la
iglèsia als sants que no són màrtirs. Confesor.
Confessor, oris.
CONFESSOR DE MANEGA AUPLA. *S ÓíU de aquell
que dóna fàcilment la absolució. Confesor de man-
ga ancha. Confessarius pcenitentibus nimium in-
dulgons.
EXAüiNARSR DE CONFESSOR, fr. Obtenir del prelat
ordinari la llicència de confessar precehint exà-
mens. Exponerse de con.esor. Examen subire ui
confessionibus audiendis idoneus quis declarelur.
CONFÍ. m. Terme que divideix las províncias
y regnes, y senyala sos límits. Confin, lindero.
ConGnium, ii.
CONFIADAMENT, adv. m. Ab confiansa y se-
guretat. Confiadamenie. Fidenier, securè.
CONFlADiSSIM , A. adj. sup. Confiadisimo.
Confidentissimus.
CONFIADOR. m. Fiador ab altre ó company en
la fiansa. Confiadot. In Gdeijussione socius.
CONFIANSA. f. Seguretat y esperansa ferma
que's té en alguna persona ó cosa. Confíanza. Fi-
63
410
CON
DICCIONARI
CON
h
ducia, íB. II Animo, aliento, vigor. Confianza. Yir-
tus, ulis , vigor , oris. || Presumpció , vana opinió
de si mateix. Confianza. ConGdenlia, arroganlia, se.
AB coxFiAxsA m. adv. Sens reserva. Con confian-
za, Ingenuè.
DE coNFiANSA. m. adv. Se diu de la persona en
qui pót fiarse. De confianza. Fidelis , cui lutò con-
fidi potest.
DONAR coNFiANSA. ff. Douar algú esperansa de
que conseguird alguna cosa. Confiar, ínspemalí-
quem erigere.
EN CONFIANSA. m. adv. En secret, baix sigil-!o.
En confianza , en seccelo, bajo sigilo. Sub sigillo,
secrclò.
EN LA CONFUNSA ESTA 'l PERILL. loC prOV. DeUO-
no!a que aigunas cosas se mal-iogran per descuy-
darlas à causa de tenirhi massa conüansa. En la
confianza esld el peligro. Qua3 tulíosa videntur,
evanescunt.
FÉR CONFIANSA. fr. y
CONFIAR. V. a. Fiar de algú. Confiar, ConGdo,
is, II Esperar ab íirmesa y seguretat. Confiar, Con-
fido, is. II Encarregar y Gar al cuydado de altre al-
gun negoci. Confiar. ConGdo, credo, is.
CONFIAT, DA. p. p. Confiada. ConGsus.
CONFIDAR. V. a. CONVIDAR.
GOBIFIDÉNCIA. f. coxfiansa.
CONFIDENCIAL, adj. Lo que's fà ó diu en re-
cíproca conGanza. Confidencial. Fiducialis.
CONFIDENCIALMENT, adv. m. Ab conGan-
sa. Confidencialmente. Fiducialiter.
CONFIDENT, m. La persona de qui's fà con-
Gansa. Confidente, Fidus. || Fidel , se^r , de con-
fiansa. Confidenle, Fidelis. || Lo que serveix de es-
pia y porta las nolícias Ú2 lo (pie passa en losene-
michs. Confiiente, Specu^a'or, explorator, is.
CONFIDENTtBSni, A. adj. sup. Mòlt Gat.
Confidentissimo. Fidelíssimus.
CONFIDENTBIENT. adv. m. En conGansa.
Confidentemente. Fidenter. || Ab Gdelital. Confidenle-
menle, Fideliler.
CONFIGURACIÓ, f. Disposició de las parts de
un cos que li donan certa forma ó Ggura. Configu-
racion. ConGguralio, nis.
CONFIGURAR- V. a. Donar certa forma ó Ggu-
ra à alguna cosa. Configurar. ConGguro, as, conG-
guror, aris.
CONFIGURAT, DA. p. p. Configurado. ConG-
guratus.
COBnrnfANT. adj. Lo que conGna ab altra cosa.
ConfinanK, ConGnis.
CONFINAR. V. n. Estar inmedial à altre algun
poble, província ó regne. Lindar, confinar. GonG-
nem, c^nterminum ease. |^v. a. Desterrar à algü,
senyalantli un lloch determinat, del que no paga
Burtir durant lo temps del sèu desterro. CònfMr.
Relego, deporto, as.
CONFINAT , DA. p. p. Co^noào. Relegalus.
OONFiRMAGlò• f. RevalídaDid de alg«a íét
aprobat antes. Confirmacion. ConGrmalio , nis. ||
Proba de la veritat. Confirmacion. GonGrmatio, nis.
II Lo segon en orde dels sagraments de la iglésia.
Confirmacion. Sacra conGrmatío. || ret. Aquella
part del discurs que V orador presenta pera pro-
bar y persuadir la seva proposició. Confirmacion.
GonGrmatio, nis.
CONFIRMADAMENT. adv. ra. Ab ürroesa,
seguretat y aprobació. Confirmadamente. Firmiter,
inconcussè.
CONFIRMADOR. m. y
CONFIRMABIT. p. a. Qui conGrma. Confirma-
dor, confirmante, GonGrmans, confírmator, is.
CONFIRMAR. V. a. Revalidar lo que estava ja
aprobat. Confirmar. GonGrmo, as. || Corroborar la
certesa ó veritat de alguna cosa. Aseverar, confir-
mar, comprobar, contestar, corroborar, firmar. Gon-
Grmo, as. II Assegurar, darne à alguna persora ó
cosa major seguretat. Confirmar. Munió, is. || Ad-
ministrar lo sagrament de la conGrmació. Confir-
mar. GonGrmo, as. || met. fam. Donar una bofeta-
tada. Confirmar. Alapa percutere.
CONFIRMAR8E. V. r. RatiGcarse en lo dicta-
men ú opinió. Ratifiearse, confirmarse. In aliquo se
conGrmare.
CONFIRMAT, DA. p. p. Confirmada. GonGr-
matus.
CONFIRMATORI , A. adj. for. S' aplica al
auto ó sentència que conGrma 'Is donats antes.
Confirmatorio. GonGrmativus.
CONFISCABLE. adj. Lo que^s pót conGscar.
Confiscuble. GonGscabilis.
CONFISCACIÓ, f. L' acte y efecte de conGscar.
Confiscacion. GonGscatio nis.
CONFISCAR. V. a. Privar de sos béns à algií,
y aplícarlos al Gsch. Confiscar. GonGsco, as.
CONFISCAT, DA. p. p. Confiscado. GonGsra-
tus. II ant. Gastat , c^m: salut confiscada. Perdido,
consumido, quebrantado, Gonsumptus.
CONFIT, m. Anís ó altres grans ensucratjs. S'
usa mès comunment en plural. Confite. Bellaría,
Orum. I CONFITURA.
CONFIT DE AMETLLA. *L qUC té diuS lo SUCTC UUa
ametlla. Pehdilla. Amygdalum saccharo obli-
tum.
CONFITS coRDELLATS. Se diuheu així las deixupli-
nas. Àzotes, confites. Yerber, is.
FÉR CONFITS, f. CONFITAR.
POT ó ALTRA COSA PERA POSAR CONFITS. ConfitCfa,
Bellariorum vas, capsa.
CONFITAR. V. a. Posar viandas ó fruytas en
algun such , en que se solen mesclar berbas ó al-
tres ingredients forts, com vinagre, sal, etc. pera
queVconserven y prengan lo gust de dilas berbas.
Adobar, encurtir, Gondio , is. Q Góurer ab sucre
clariGcat las fruytas preparadas pera fér conGtura.
Confitar. Liquato saccbaro condire. I met. Guardar
alguna cosa ab recel y mòlt cuydado. GtMrdar por
simimm. Quidqntn avídiasimè reservaré.
CON
CATALÀ.
CON
OONilTÀS* m. amn. Cwfton, Bcllarinm roajus.
CONFITAT, DA. p. p. Adobado. Cúndilns.
OONFim. m. y
OONiTlUUL m. ant. Qui fà ó ven confits. Con-
fkn, Bellaríonim opifex, venditor. || ADRecuER.
QONFITEBIA. f. U casa ó botiga ahont se fan
I venen confits. (kn^Uria. Bellariorum oflicina. ||
inoGnuA.
GONFITDHA• f. La frny ta ó altra cosa qne està
cmfitada. Du/ce, eonftura. Bellaría, orum.
GOXmimA DB CAIELL DE AltGEL. CARELLS DE Ls-
coerriTURA de cararassa. cararassa confitada.
aRmrRA di peras. pera.
GQXPITDRA DE PONCEM. PONCElf.
OORFITtRA DB CmiSERVA. CONSERVA.
GORFITUBERA. f. Eyna en forma de lassa ab
hpidorR, que serveix pera tràurer à taula las con-
llaras en conserva. CampoUra. Cratera bellariis
ikunistrandís.
GOBIFLICTE. m. Lo mès fort y renyit de un
mÜNit. Omfieto, Súmmum prcelii periculum. ||
■et. Angúslia , agitació del animo. Conflicto, An-
gRitia, s.
OONFLUÉNGIA. f . y
OONFLUEliT. m. Concurrència ó junta de dos
lÍRS. Confluència. Confluenlia , sa. \\ adj. med. S'
i|líca als granets de la verola que surten ab mòI-
liabnndància. Confluente. Copiosus, confluens.
GONFLUHn. V. n. Juntarse dos ó mos rius en
n mateix paratge. Confluir. Confluo, is. || Concór-
Rreo un mateix paratge gent do diferentas parts.
tmfínr. Confluo, is.
OOIIFONDIBIENT. m. ant. confusió.
GOifFÓlfDB£B. V. a. Mesclar unas cosas ab
ahras. Confundir. Confundo , is. || Equivocar, pcr-
tirbar , desordenar alguna cosa. Confundir Con-
fudo» is. Q Convèncer, deixar à algú sens paraula.
ilimi//ar, confundir. Convinco , is.
COlfFÓNDRftRSE. v. r. Avergonyirse. Àver-
fMrorif, correrse. Erubesco, is. |{ llumiliarse ab lo
coneixement de sí mateix. Anonadarse, confundirse.
Akjicior, eris. [ Tnrbarsc y no accrlar en expli-
tatrse. Confnndirte. Titubo, as.
GONFONDITi DA. p. p. ant. confós.
OONrORMACIÓ. f. Col•locació de las parts
!>eforman alguna cosa. Conformacion. Conforma-
OONrOHUAB. V. n. Convenir, concordar una
^ ab aUra. Conformar. Conformo, as. || Fèrse
Ki persona de la opinió de altra. Mès comunmcnl
>*ua recfproeh. Conformar. Convenio, is. I v. a.
ijtttar, concordar una cosa ab altra. AcorL•r, con-
fif»ary ajustar . Quadro, as.
OOlfFORBIARSE• V. r. Acomodarse à fér lo
qm repugnava. ResignarUf cwíformarH^ reducirsc,
ftmurse. Sese snbmittere. H Convenir ab la opi-
BJdde nn altre. Adherirse , conformant. Adha^rco,
es, alicujus opinioni subscribere.
iU
GONFORBIAT, DA. p. p. Conformado. Con
formatus.
CONFORME, adj. Igual, proporcionat, conve-
nient, corresponent, jusl, semblant. Conforme.
Conformis. || De un mateix parer. Conforme. Alteri
consentiens. || adv. m. seions. Confwrme , d tenor,
segun, en conformidcd. Juxla, sccundum. || Ab cor-
respondència y proporció. Conforme. Congruenter.
CONFORMEMENT, adv. m. Ab unió y confor-
mitat. Conformemente. Unanimiter.
CONFORMITAT, f. Semblansa entre dos per-
sonas. Conformidad. Similitudo , inis. y Igualtat,
correspondència de una cosa ab altra. Conformi-
dad. Congruenlia , ai. || Unió , y bona correspon-
dència entre dos ó mès personas. Conformidad.
Unanimitas, atis. || Simetria y proporció entre las
parts que forman un lot. Conformidad. Symetria,
a$. II Adhesió al dictamen de altre. Conformidad.
Adhiesio, nis. || Resignació, paciència y sufriment
en las adversitats. Conformidad. Palíentia, va.
CÓRRER DE DONA CONFORMITAT, fr. fam. CÓRRER RÈ
AR ALGÚ.
DE CONFORMITAT, m. adv. De comú acort y con-
sentiment. De conformidad. Communi consensu.
EN CONFORMITAT, m. adv. CONFORMITAT. 3. || Baix
aquesta condició, i^n conformidid, en este supueslo,
ha jo esta con dic i on. Uoc posi lo.
PÉNDRER AR CONFORMITAT ALGUNA COSA. fr. PÉNDRER
AR PACIÈNCIA ALGUNA CüSA.
CONFORT, m. y
CONFORTAGIÓ. f. La acció y efecte de con-
fortar. Confortacion. Roboratio , nis. || Consolació.
Consolacion, conforlacio)\ , consuelo. Consolatio, nis.
CONFORTADOR, A. m. y f. Qui conforta.
Confortador. Roborator, is.
CONFORTANT, p. a. També s' usa com à
substantiu. Conforlante. Confortans.
CONFORTAR, v. a. Donar vigor , esperit y
forsas. Confortar. Roboro , as. j] Animar , consolar
al que esta aQigil. Consolar, confortar, alentar,
animar. Conforto, as, consolor, aris. |1 Avituallnr,
rcforsar, socórrer. Avituallar. (<il)aria compararo.
CONFORTAT, DA. p. p. Confortado. Robora-
tus, conforlatus.
CONFORTATIU, VA. adj. Lo que tè virtut de
confortar. Confortativo. Confortans, roborans.
POSAR UN coNFORTATiu. fr. Posar alguna cosa con-
fortant en alguna part del cos. Epitimar. Epithema
apponere.
CONFÓS, A. p. p. Confundido. Confusus. || Bar-
rejat. Revuelto , confusa. Commixlus , inordinatus.
CONFRACCIÓ. f. RompimAit. Confraccion.
Fractura, a;, fraclio, nis.
CONFRARE, m. Qui es admès en alguna con-
fraria. Cofrade. Sodalis, is.
QUI ES CONFRARE PREN CANDELA. FCf. DeUOta qUO
qui's pica de lo que's reprèn en general, dóna indi-
ci de que ell està comprès en lo mateix. Quien se
pica , ajos ha comido ó come. Qui scammata tan-
il2
CON
DICCIONARI
CON
qnam io se directa queritnr, ea meraisse demons-
rat.
QUI SIA CONFRABB QUB PBBNGÀ CANDELA, ref. DC-
nota que qui's crega comprés en alguna carreeh ó
reprehensió que's fa en general, procure à cor ret-
jirsc ó descargarse. Qttte» se quemare que sople.
Qui dolore premitur, remedium quaerat.
GONFRARESSA. f. La dona que esta alltstada
en alguna confraria. CofraL•. Sodalis, is.
CONFRARIA, f. Gongre^ció de alguas devots
pera exercitarse en obras de pietat ab la autorisa-
ció competent. Btrmandai, cofradia. Sodalitas,
atis'. II Gremi ó companyia de gent pera algun fi der
terminat. Cofradia. Societas, atis.
GONFRATERNITAT. f. Amistat intima , ger-
mandat. Hermandad, confratemidad, Amicitia , (B,
sodalitas, atis.
GONFRIGACIÓ. f. La acció de reduhir à pols
una substància trencadissa, maurantia ab los dits;
0 bè exprimir ab las mans lo such de una planta.
Con/ríracfofi. Confricatio, nis.
GONFRINGIR. V. a. iNFfiíNGiB. || V. a. ant.
TBBNCAR, PÉa TROSSOS.
GONFRONTAdÓ. f. Lo coteig que's fà de una
cosa ab altra. Confrontacion, cotejo, careo. Collatio,
nis. H Lo límit que divideix una bereiat de altra.
Lindey lindero, Limes, itis. Q met. Simpatia , con-
formitat natural entre algunas personas ó cosas.
Confrontacion. Sympatbia, ae.
CONFRONTANT, p. a. ConfrontanU. Confinis,
conterroinus.
CONFRONTAR. V. a. Cotojar una cosa ab al-
tra. Confrontar. Confero, ers. || Acarar una perso-
na ab altra pera saber la veritat de alguna cosa.
Confrontar, carear, Alterum cum altero componc-
re. 0 V. n. Confinar. Àlindar, c&nfrontar, lindar.
Confinem esse. || Sér una cosa semblant à altra.
Confrontar. Assimilo, as, convenio, is.
CONFRONTAT, DA. p. p. Confrontada. CoUa-
tus, comparatus.
CONFUGI. m. befugi.
GONFUGIR. V. n. BEFDGIABSB, BBCÓBREB.
CONFÚS, A. adj. Mesclat, desordenat, barre-
jat. Confusa. Anceps. Q Poch perceptible, difícil de
distingir. Confusa. Confusus, obscurus. |j Turbat,
lemerós. Confusa. Confusus.
EN confCs. m. adv. y
CONFUSAMENT, adv. ro. Ab confusió y de-
sorde. Confusamente, en confusa, desordenadamente.
Confnsè, promiscuè.
CONFUSIÓ, f. Desorde, perlurbació. Confu-
sion. Confusió, nis. | Perplexitat, lurbació de ani-
mo. Confusion. Inquios, etis. || Falta de método en
la explicació. Confusion. Confusió, nis. | Abati-
ment, humiliació, Confusion. Abjectio, nis. || Ver-
gonya, afront, ignomínia. Confusion. Probrum, i,
dedecus, oris.
POSAR CONFUSIONS, fr. fam. Posar sisanya entre
algunas persooas. Levantar ó armar tm Cürimillo,
enredar, enzarzar. Inimicitias, simultates alionim
fovere.
CONFUSIONER, A. m. y f. Qui posa confu-
sions. Zizanero. Dissidia serens.
CONFUSiSSm, A. adj. sup. Confusisisno. Val-
dè confusus.
CONFUTACIÓ. f. L' acte y efecte de confatar.
Canfutacion, refutacion. Confutalio, nis.
CONFUTAR. V. a. Rebàtrer la opinió contrà-
ria, convencenlla de errada. Refutar, canfutar, re-
hatir, comhatir. Confuto, as.
CONFUTAT, DA. p. p. Con^uííKÍo. Con futa-
tttS.
CONGELABLE. adj. Lo que 's pót congelar.
Congelable. Congelabilis.
CONGELACIÓ, f. La acció y efecte de conge.
larse 'Is líquits. Congelacion. Gongelatio, nis.
CONGELAR. V. a. Fér tornar algun líquit com
gel. Congelar. Congelo, as.
CONGELARSE. V. r. Glassarse algun líquit.
Congelarse, Congelo, as.
CONGELAT , DA. p. p. Congelada. Congela-
tus.
CONGELATIU, VA. adj. fís. Lo que té virtut
de congelar. Congelativo. Congelandí vi praeditus.
CONGENIAL. adj. S' aplica al que es del ma-
teix geni que altre. Congenial. Moribus et ingcnio
similis.
CONGENIAR. V. n. Tenir algú un mateix geni
que altre. Congeniar. Moribus et ingenio assimi-
lari.
CONGESTA. f. ter. gelada.
co.NGESTA OE NEU. Lo siti cnclotat en que la neu
apilada pel vent se conserva per mòlt temps. Yen-
tisquero. Locus nivis vorticibus frequens, nive co-
piosus.
CONGESTIÓ, f. med. Aplech de humors de-
tinguts en alguna part del cos. Congestion. Conges-
tió, nis.
CONGI. m. Mesura de cosas líquidas que usa-
van los romans. Congio. Congius, ií. || m. Vas gran
en forma de canti pera aygua, vi, etc. Cangilon.
Congius.
CONGIARI. m. Dò que 1s emperadors romans
acostumavan à repartir al poble en certas ocasions.
Congiario. Congiarium, ii. Q Certa mesura de lí-
quits que usavan los romans. Congiario. Congia-
rium, ii.
CONGLOBACIÓ. f. Unió de cosas ó parts que
forman un globo ó tot. Conglobacion. Conglolalio,
nis. Q met. Unió y mescla de afectes, paraulas,
etc. Conglobacion. Conglomeratio, nis. fl ret. Figu-
ra que censisleix en comensar y acabar la frase ó
sentència ab una mateixa paraula. Conglobacion.
Conglobatio, nis. || Amontonament de probas. Con-
glohacion. Congeríes, ei.
CONGLOBAR. v. a. Unir, juntar, amontonar,
algunas cosas ó parts. Canglobar, conglomerar.
Conglobo, circumglobo» glomero, as.
CON
CSOlfGLOBAT, DA. p. p. Conglohado. Gonglo-
halos, glomeralüs.
GOBÍGOIXA. f. Ànsia, aflicció dol animo. Àn-
gustiaf eongoja, Angor, is. |{ Basca, angunia, des-
may. Congoja. Angor , is. || Xafogor. Bochomo.
MsixïSy us. II Rigor, desgnicia, desfet, desarreglo
en la naturalesa, inclemència de la atmosfera;
a'ixi 's dia: gran congoixa de neus. Inclemència
del eielo, Inclemenlia, intempèries.
DONAB CONGOIXA. fr. CONGOIXAR.
€X>NGOIXADÍ8SIM, A. adj. sup. Corujojadi-
$imo. Valdè anxius.
CONGOIXAR. V. a. Angusliar, fatigar, afli-
gir. Aeongojar, congojar, angustiar. Aflicto, as,
afligo, ango, is.
GONGOIXAR8E. v. r. Angnstiarse , afligir-
se. Acongojarsey congojarse, angnstiarse. Angor,
eris.
GONGOIXAT, DA. p. p. Acongojado, congoja-
io. Afllictatas, afflictns.
GONGOIXÓ8, A. adj. Qui pateix congoixa.
Aamgojado, angustiado, cangojoso. Miserè anxius.
I Lo que causa congoixa. Congojoso. Anxius.
G0NG0IX08AMENT. adv. m. Ab congoixa
ó aflicció. Congojosamente. Anxi^, sollicitè.
C90NG0ST. m. Lo pas estret entre montanyas
ó rius, ó '1 tcrreno estret que deixan las faldas de
las montanyas prop dels rius, ó M Iloch estret per
ahont passan los rius quant s' estrenyen entre dos
montanyas. Jlocino, garganta, hoz, boquete, golli-
20. Montinm angustia?, fauces.
CONGRAGIAR8E. V. r. Férse ben voler de
algú. Congraciarse. Alícujusgratiam aucupari.
GONGRATULAGIÓ. f. La acció y efecte de
congratular. CongratuJacxon. Gralulatio, congratu-
latio, nis.
GONGRATULADOB, A. m. y f. Qui congra-
tula. Congratulador. Congratulator, is.
OONGRATULAR. Y. a. Manifestar à la perso-
na à qui ha passat un cas felís, la satisfacció ({ue
un ne té. S' usa també com recíproch. Congratu-
lar. Grator, gratulor, aris.
CONGRATULAT, DA. p. p. Congralulado.
Gralulatus, congralulatus.
GONGRATULATORI j A. adj. Lo que per-
tany à Ja congra!ulacíó. Congratulator io. Gralula-
torius.
CONGRE, m. Peix de mar sens esca'a, de la
figura de la anguila, però mès corpulent y ple de
espinas. Congrio. Conger, congrus, i.
OONGREGABLE. adj. Lo que 's pót congre-
gar. Sociable, congregahle. Congregabilis.
CONGREGACIÓ, f. Junta de vàrias personas
pera tractar de alguna cosa. Congregacion. Gon-
grc^tio, nis. | confraria. || Nom que 's donava an-
tignament à alguns partits ó bàndols. Congrega-
cion. Fàctic, nis. || La reunió de molls monastirs
baix un mateix superior general. Congregacion.
GoogTQgatiOy nis. | Lo capítol en algunas ordes re-
català. con il3
ligiosas. Congregacion, capitulo. Gapitulum, i. ||
En la cort romana qualsevol de las junlasdels
cardenals y altras personas, pera despatxar vàrio^
negocis, com: congregació del concili, de ritus'
etc. Congregacion. Sodalitium, ii. P Comunitat d*,
sacerdots seculars dedicats als exercicis dels m
nislcris ecclesiíistichs baix certas constitucions
com la del Salvador, de San Felip Neri, elc. Con-
gregacion. Congregalio, nis.
congregació dels fiels. La iglésia catòlica ó
universal. Congregac'on de los peles. Ecciesia ca-
tholica.
GONGREGAGIONAL. adj. Lo pertanyent à
congregació. Congregacional. Congregationalis. |
m. L* indivíduo de una de las quatre principals
seclas derivadas del independentisme. Congrega-
cional. Congregationalis.
CONGREGANT , A. m. y f. Indivíduo de una
congregació. Congregante. Sodalis, is.
CONGREGAR, v. a. Juntar, convocar, reunir.
Congregar. Congrego, as.
CONGREGAR8E. V. r. Reunirse, juntarse.
Congregarse. Congregor, aris.
CONGREGAT, DA. p. p. Congregada. Congre-
gatus.
CONGRENY. m. Instrument de fuster, espècie
de prempsa pera fér ajustar la fusta encolada.
Congriel, cepo. Praelura jungendis fustibus deser-
viens. II vaixell.
CONGRENY DE MENESCAL. POTRO. 2.
CONGRÉS, m. Junta de vàrias personas, co-
muninent pera deliberar assumptos de gobcrn y
ajustar la pau entre prínceps y repúblicas. Con-
greso. Conventus, us. || Coit de mascle y femella.
Congreso, coito, còpula, ayuntamiento carnal, Coi-
tus, us.
CÓNGRUA. f. La renda e^clesiàslica assenya-
lada pel sínodo, pera la manutenció del ordenan-
do. Cóngrua. Congrua, ».
CONGRUABiENT. adv. m. Convenientment,
ab oportunitat. Congruamenle. Convenient er.
CONGRUÈNCIA, f. Conveniència, oportuni-
tat. Congruència. Congruentia, ae.
CONGRUENT, adj. Convenient, oportú, à pro-
pòsit. Congruente. Congruus.
CONGRUENTfssiM, A. adj. sup. Congruenli-
simo. Yaldè congniens.
CONGRUENTtSSIMAMENT. adv. m. sup.
Ab mòlta oporlunhat y conveniència. Congruenti-
simamenle. Yaldè congruenter.
CONGRUENTMENT, adv. m. congriament.
CONGRUISME. m. teol. Sistema sobre la grà-
cia eticàs, que defensa que Dèu la dóna als homes
en aquellas circunslàncias en que preveu que ohi-
ràn las suas inspiracions. Congruismo. Congruista-
rum syslema.
CONGRUI8TA. m. teol. Qui segueix lo con-
gruisme. Congruista. Congruista, aj.
CONGRUITAT. f. CONGRUÈNCIA.
ili
CON
DICCIONARI
CON
GÓN6RUO, A. adj. Oportú, convenient. Opor-
tuno, cóngruo, Congraus.
GÓNIGHyCA. adj. geom. Lo que pertany al co-
no, com secció, superfície, elc. Cónico. Gonicus;
ad conum pertinens.
GONIELLS. m. pi. COLITXOS.
CONILL, m. cUxXiLL.
CONJECTURA, f. Judici probable de las cosas
pels senyals que's veuhen ú observan. Conjetu-
ra. Conjectura, se.
CONJEGTDRADLE. adj. Lo que's pót conjec-
turar. Conjeturable, Conjecturabilis.
GONJECTURADOR, A. m. y f. Qui conjectu-
ra. Conjelurador, Conjeclurator, is.
GONJECTURAL. adj. Lo que està format en
conjectures. ConjeturaL Conjecturalis.
GONJECTURALMENT. adv. m. Per conjec-
tura. Conjeluralínente. Conjectatoríè, conjectura-
liler.
CONJECTURAR. V. a. Fér judici probable per
alguns indicis y observacions. Conjeturar. Conjec-
to, as, conjicio, is.
CONJECTURAT, DA. p. p. Conjeturado, Con-
jeclatur.
CONJUGABLE. adj. Lo que's pót conjugar.
Conjugable. Conjugabilis.
CONJUGACIÓ, f. gram. Diferent terminació
del verb, per modos, temps y personas. Conjuga-
cion, Gonjugalio, nis. || anat. Copulació de nirvis.
Conjugacion. Conjugalio, nis.
CONJUGAL, adj. Lo que pertany à U unió en-
tre marit y muller. Maridable, conyugal, Conju-
galis, conjugialis.
GONJUGALMENT. adv. m. Ab unió conjugal.
Conyugalmenle, Conjugaliter.
CONJUGAR. V. a. gram. Variar un verb per
modos, temps y personas. Conjugar. Yerba conju-
garé, inflectere.
CONJUGARSE. v. r. ant. casarse.
CONJUGAT, DA. p. p. Conjugada, Conjuga-
tus. II ant. CASAT.
CONJUGUES, m. pi. Lo marit y la muller. Cònr
yugeSf consorles. Cònjuges, um.
CONJUNCCIÓ. f. tnió. Conjuncion. Conjugium,
ü. II gram. Part indeclinable de la oració, que jun-
ta entre sí las paraulas, ó bè oracions enteras.
Conjuncion, Conjunctio, nis. || astron. Concurrèn-
cia de dos ó tres estrellas en un mateix círcul de
longitut. Conjuncion, Commixtio, nis.
CONJUNCCIÓ DE LA LLCNA. astrou. Se diu quant la
lluna esta en un mateix círcul de longitut que '1
sol, de modo que no 'ns envia llum alguna, pus
no tenint la lluna mès llum que la del sol, aquest
astre V hi comunica per la part oposada. Conjun-
cion de la luna, Conjunclio, nis, novilunium, ii.
coNJVNCCiONS XAGNAS. astrou. Las de Júpiter y
Salurno, que succebeixen à poca diferència de di-
nou anys. Conjunciones magnat. Magnas oonjoctio-
nes.
GONJUNCCiONS uixiMAs. astron. Las de Júpiter y
Saturno, singularment quant succebeixen desprès
de haver passat vuyt cents ó cerca nou cents anys.
Conjunciones méximas. Naxima; conjunctiones.
GONJUNCT, A. adj. conjunt.
CONJUNCTAMENT. adv. m. conjuntament.
CONJUNCTIU, VA. adj. Lo que uneix una co-
sa ab altra. Conjuntivo. Coujunctivus.
CONJUNCTURA. f. CONJUNTURA.
CONJUNT, A. adj. Unit, contíguo. Conjunto.
Conjunctus. || met. Aliat, parent, ron/viifo, consan-
guineo, Sanguine, amicitia junctus. J Mesclat, in-
corporat ab cosas diversas. Conjunto, Mixtus, in-
corporatus. || m. L' agregat de vàrias cosas. Con-
junio, Complexus, us.
'. adv. m. Unidament. Con-
juntamente. Conjunctè, conjunctim.
CONJUNTAR. V. a. JUNTAR.
CONJUNTAT, DA. p. p. JUNTAT.
CONJUNTtSSini, A. adj. sup. CAnijuntisimo.
Conjunctissimus.
CONJUNTURA, f. Ocasió favorable. Oportú-
nidadf coyuntura, Opportunitas, atis. || Unió de un
os ab altre. Coyuntura, Commisura, ffi, articulus,
i. II ant. CONJUNCCIÓ.
CONJUR, m. La acció y efecte de conjurar los
exorcistas. Exorcismo, conjuro. Exorcismus, i. Q
Imprecació màgica ó supersticiosa. Conjuro, Magi-
cum carmen. || Súplica forta que's fa à algú. Con-
juro. Obsecratio, obteslatio, nis.
CONJURACIÓ. f. Conspiració premeditada
contra V estat ó príncep. Conjuracion, Conjuratio,
nis. II CONJUR. II AVALOT.
CONJURADOR, A. m. y f. Qui conjura. £xor-
ctsto, conjurador, conjurante, Conjurator, is, exor-
cista, se.
CONJURAMENTAR. V. a. Pèndrer lo jura-
ment à altre. Conjuramentar, Juramento obligaré,
obstringere.
GONJURAMENTAT, DA. p. p. Conjuramen-
tado. Juramento obligatus.
CONJURAR. V. a. Dir V exorcista las oracions
disposadas per la Iglésia, pera tràurer V esperit
maligne del cos dels energúmens. Conjurar, Exor-
cizo, as. U Demanar alguna cosa ab instància y ab
alguna espècie de autoritat. Conjurar, Obtestor,
aris, obsecro, as;
GONJURAR8E. v. r. Conspirar unintse alguns
contra sòn sobera ó superior. Conjurar, Conjuro,
as. II met. Conspirar contra algú unintse mòltas
personas ó cosas pera férli algun dany ó pèrdrer-
lo. Conjurar, Conjuro, as.
CONJURAT, DA. p. p. Con/urado.Conjuratus.
II m. Qui entra y fa part de alguna conjuració.
Conjurado, Conjurator, consponsor, is.
GONJUTGE. m. ant. matrimoni. j| Jutge junt
ab altre ab una mateixa cansa. Conjuez, Judex si-
cum alio.
oamiBMORAGlÒ• f . Memòria qnt'é (k de al-
CON
CATALÀ
CON
il5
guoa cosa. Conmemoracion. Commemorat ío, nís. ||
En r ofici ecclesi«ístich, la memòria de algun Sant,
feria, etc. Conmemoracion. Commemoratio, nis.
coNMEMOEACió DELS DiFL'KTs. Anivcrsai'i que ce-
lebra la jglésia '1 dia dos de novembre per las àni-
nias del purgatori. Conmemoracion de los difuntos.
Commemoratio omnium fidelium defunctorum.
CONBIEMORAR. V. a. Fér memòria ò conme-
moraciò. Conmemorar, Commemoro, as, reccnseo,
es.
GONMEnfORATIU, VA. adj. Lo que repre-
senta ò fà conmemoració. Conmemoraíivo. Com-
memorativus. || Las senyals ó circunslàncias ex-
teriors al acometiment de una malaltia y totas
las que han precehil à la època en que s'ha donat
avís al facultatiu. Conmemoraíivo. 6)mmemorati-
vus.
GOFfBIEllIORATy DA. p. p. Conmemorado.
Commemora tus.
CX>N]liEN8URABLE. adj. Lo que'spòl midar
ab una mateixa mida ò ab igualtat. Conmensurable.
Conmeosurabilis.
GONMENSURACIÓ. f. La mida ò proporció de
una cosa ab altra. Conmensuracion. Mensura, <e,
mensnratio, nis.
GONMENSURAR. V. a. Medir ab igualtat. Con-
mensurar. Commetior, iris.
GONMENSURAT, DA. p. p. Conmensurado.
Mensus.
OONBiENSURATIU, VA. adj. Lo que serveix
pera conmensurar. Conmensurativo, Mensuralis.
GOHMERG!. m. ant. coxers.
GOBIMEBSABrr. m. ant. comebciant.
CONHIERSAR. v. a. ant. comerciar.
GONHUNAGIÓ. f. Amenassa del superior al
súbdit ò al inferior pera corregirlo, ò per altres
fins. Conminacion. Comminalio, nis.
COBIMINAR. V. a. Amenassar ab pena al reo
pera que's corregesca, diga la veritat ò pera altres
fins. Conminar. Commínor, aris.
GONMINATy DA. p. p. Conminado. Commina-
tus.
GOBinmíATORI, A. adj. Lo que conté ame-
nassas. Conminatorio. Comminativus, commina-
bnodos.
GOBIMI8ERAGIÓ. f. Compassió. Conmisera-
eiom, Commiseratio, nis.
GONMIXTIÓ. f. Mescla de cosas diversas. Con-
wústion^conmixlion. Commixtio,nis, commixtura,sB.
GCMfMOGIÓ. f. Moviment, perturbació violenta
del animo ó del cos. Conmocion, perturbaciony al-
ttraeian, Commotio, nis. Levantament,rcbel-liò de
algun partit, poble, província, etc. Conmocion, tu-
multo, levantamiento, movimiento. Sedilio, rebel-
llo, nis.
OOmfOGUTi DA. p. p. Conmovido. Commo-
tns, motos.
GOmiOinTORI. ro. Memòria, relació de notí-
ciw per eserit. Conmanitorio. Commonitorium, ii.
CONMÓURER. V. a. Perturbar, inquietar. Al"
terar f conmover , agitar y perturbar. Concito, as,
commoveo, es. || Móurer de sòn punt ó centro.
Conmover. Sol•licito, as. [| Irritar. Irritar, conmover-
Exagito, perturbo, as, incendo, is.
GONMÓURERSE. V. r. Conmoverse. Súper ali-
qua re moveri, afOci.
GONMOVEDOR, A. m. y f. perturbador.
GONMOVIMENT. m. ant. coNiioció.
GONMUNIDOR. m. L' exorcisant contra las
tempestats. Exorcista. Exorcista, ae. || Lo lloch des-
tinat pera conjurar las tempestats, Lugar para
exorcismos. Ad tempeslales conjurandas situs.
GONMUNIR. V. a. CORROBORAR, CONFIRMAR. ||
Exorcisar lo temps. Conjurar. Exorcizo, as.
GONMUNIT, DA. p. p. Conjurado. Exorciza-
tus. II CORROBORAT.
GONMUTA. f. COMMUTACIÓ.
GONMUTABLE.adj. Lo quc's pól conmutar.
Conmutabk. Conmulabilis.
GONMUTAGIÓ. f. Barata, cambi. Conmuta-
f íon, trueque^ cambio, permuta. Commulalio, per-
mutatio, nis.
GONMUTAR. V. a. Cambiar, baratar. Troeaffs
conmutar, cambiar, permutar. Commuto, permuto,
as.
GONMUTAT, DA. p. p. Conmulado. Commuta-
tus.
GONMUTATIU, VA. adj. Lo que arregla la
igualtat ò proporció que déu haver entre las cosas
quant se donan unas per allras. Se diu de la jus-
tícia. Conmutativo. Commutativus.
GONNA. f. La pell de la cansalada. Per scm-
blansa 's diu també així la pell ó crosta dura de
altras cosas. Corteza de tocino. Suilla cutis.
GONNAR. v. a. Causar algun gravàmen.
Àgravar. Gravo, as. || Fér pagar excesivamcnt al-
guna cosa. Cargar ó apreiar la mano, pelar. Juslo
cariús vendere.
GONNAT, DA. p. p. Àgravado. Gravatus.
GONTJATURAL. adj. Lo que es conforme à la
naturalesa del vivent. Connatural. Naturalis; se-
cundum naturam.
GONNATURALISAGIÓ. f. La acció y efecto
de con natural isarse. C^nnaturalizacwn. Assuefac-
tio, nis. "
GONNATURALI8AR. V. a. Donarà un estran-
ger los drets y privilegis de natural. Connaturali-
zar. Civitate donaré.
GONNATURAU8AR8E. V. r. Férse vehí de
alguna part ab los mateixos privilegis que 'Is natu-
rals. Connaturalizarse. In civitalem conscribi. jj
Familiarisarse, acostumarse algú à las cosas à que
no estava acostumat, com al traball, al clima, etc.
Naturalizarse, connaturalizarse. Labori, regioni
assuefieri, assuescere.
GONNATURALISAT, DA. p. p. Connaturali"
zado. Civitate donatus. ^
GONNATURALBIENT. adv. m. Dean modo
il6
CON
DICCIONARI
CON
prbpi à la naluralcsa de la cosa de que's faria.
Connaturalmente. Naturaliter.
GONNEXTANT. m. annexo.
CX>NNEXIÓ. f. y
GONNEXITAT. f. Enllàs ó relació de una
cosa ab altra. Conexton, Connexió, nis, connexus,
us. II pi. Drets y cosas annexas à la principal. Co-
nexidades, Connexiones, um.
GONlfEXIU, VA. adj. Lo que pót juntar una
cosa ab altra. Conexivo, Connexivus.
- OONBíEXO, A. adj. Lo que té enllàs ó connexió
ab altra cosa. Connexo. Connexus.
CONNIVÉNGIA. f. Dissimulo en io superior
de las infraccions ó transgressions de sos súbdits.
Connivencia, Conniventia, se. complicitat.
OOBINOTAGIÓ. f. Relació que indirectament
dóna à conèixer una altra cosa, com: lo blanch
CONNOTA la blancura. Connotacion. Connolatio, nis.
g Parentíu en grau remot. ConMlacion, Connota-
tio, nis.
GONTNOTADOEi A. m. y f. Qui connola. Con-
notador. Gonnotator, is.
GONNOTAR. V. a. Fór relació una cosa ab al-
4ra. Counotar. Gonnoto, as.
, OONNOTAT, DA. p. p. Connoíado. Connoíatus.
GONNOTATIU, VA. adj. gram. S' aplica als
noms primitius ó al ofici ó cosas que conno^an à
altra principal. Connotativo. Connotativus.
GONNOVIGI, A. m. y f. Lo qui es novici ab al-
tre en alguna orde religiosa. Connovicio. Connovi-
lius, ii.
GONO. m. geom. Figura sòlida que està contin-
guda en dos superfícies, la una esun cfrculque's
diu bassa, y 1' altra es la reproducció continuada
de la circunferóncia del círcul, que' yà estrenyent
fins à reduhirse à un punt. Coiio. Gonus, conum, i.
coNO lECTB. geom. Se diu aquell que té Y eix
perpendicular à la basa. Còno reelo, Rectas conus.
coNO EscALENO. gcom. Se diu aixf *1 que té 4
eix inclinat. Cano escaleno. Obltquus conus.
' GONORT. m. CONSOL.
• GONOYDE. f. geom. Cos semblant al cono que
té per basa una elipse en lloch de círcul perfet.
Conoide. Conois, idis.
GONQUE. adv. Finalment. Enfin, finalmenU,
TaUdem, denique. /
GONQUÉRRER. V. a. ant. CONQUISTAR.
GONQUESTA. f. CONQUISTA.
GONQUILIOLOGIA. f. hist. qat. Ciència que
tracta de las closcas. Conquiliologia, Conquilioio-
gia, 05.
GONQUIRIDOR t* CONQUERIDOR, m. CON-
QUISTADOR.
GONQUIRIR T GONQUERnU V. a. ADQUllil.
I CONQUISTAR.
GONQUIST. m. ganAncia.
GONQUIBTA. f. Adquisició de una plassa, ciu-
4||, etc. feta à forsade armas. Conquista. ExpUg-
nóiofíàB. g met. La acció f electe de conqoMar 6
atràurer alguna persona à sòn paiHit, ó guanyar
sa voluntat. Conquista. Cap'a^.io, nis. || La ma!ei\a
cosa conquistada. Conquista, Res bello quo^ila,
parla.
GONQUISTADORi A. m. y f. Qui conquista.
Conquistador, Expugnator, is.
GONQUI8TAR. V. a. Adquirir à forsa de ar-
mas alguna plassa, ciutat, etc. Conquistar, Expug-
no, as. U met. Guanyar la voluntat de algú fentsel
de sòn partit. Conquistar, Allício, is, cap'.o, as.
GONQUI8TAT, DA. p. p. Conquistado. E\-
pugnatus.
GONREAR. V. a. Cultivar la terra, ferhi *ls
traballs necessaris pera que done fruyt. Labrar,
cultivar^ arar. Colo, is.
GOfifREATy DA. p. p. Lahrado, cultivado, Ara-
tus.
GONREGNAR. V. n. Regnar junt ad altre en
un mateix regne. Conreinar. Unà cumalio regnaré.
GONRI»AR. V. a. CONREAR.
GONREU. m. Cuydado, bon estat y conser\'ació
de alguna cosa. Conreo, Reneficium, ii. || Cultiu.
Labranza, cultivo, labor. Agricultura, cultura, a;.
SEGON CONREU. Se diu així la segona llaurada
que *s dóna à las terras. Binazon, Repastinatio,
nis.
GON8ABEDOR, A. m. y f. Lo qui juntament
ab altre sab alguna cosa. Consahidor, Gonscius,
consciens.
GONSABUT, DA. adj. S' aplica à la persona ó
cosa de que s' ha tractat anteriorment. Consabido.
Ante notus.
GON8AGRAGIÓ. f. La acció y efecte de consa-
grar. Consagracion, Sacratio, nis.
GON8AGRADOR. m. y
CONSAGRANT, p. a. Consagrante. Consecrans.
GON8AGRAR. V. a. Fér sagrada alguna per-
sona ó cosa. Consagrar, Gonsecro, as. y Posar los
romans à sos emperadors en lo número dels déus.
Consagrar, Gonsecro, as. || Pronunciar ab intenció
*Í sacerdot las paraulas de la consagració en la
missa. Consagrar. Gonsecro, as. || Erigir un monu-
ment pera perpetuar lo nom de alguna persona, ó
succés notable. Consagrar, Gonsecro, as. || Oferir,
emplcar lo temps en alguna cosa, com la vida al
bède la pàtria. Consagrar, Totum incumborc. ||
Oferir, dedicar à Dèu alguna persona ó cosa. Con-
sagrar, Gonsecro, as. || Destinar alguna expressió
ó paraula pera particular y determinada significa-
ció, com las paraulas consubstancial, transubstan-
cial, etc. Consagrar, Destino, consecro, as.
GON8AGRAR8E. V. r. Dedicarse ó entregarse
al servey de Déu. Consagrarse, Deo se vovere,
consecrare.
GON8AGRAT, DA. p. p. Consagrado, Conse*
cratus.
GON8ANGUÍNfiO,A. adj. Qui es parent per
consanguinitat. Consanguineo, Consanguineus.
GONSANGUnOTAT. f. Unió per parentiu na-
CON CATALÀ.
lural de vàrias personas que descendeixen de un
noateix troncb. Consanguinidad, Consanguinilas,
atis.
GON8ECTARI. m, Explicació breu de la pro-
posició que s' ha demostrat, y en que 's dedu-
heixen algunas conseqüéncias. Cansectario, eorola-
rio. Corollarium, ii. |j Lo que es consegüent y ac-
ce.<>sori à alguna cosa. Conseetario, Consectarius.
OONfiEGUGIÓ. f. L' acte de lograr lo que *s
pretén. Consecucim. Consecutio, nis.
CONSECUTIU, VA. adj. Lo que immediata-
ment se seguiex à altra cosa. Conseeutivo, Gonse-
quens, subsequens.
GONSECUnVARIENT. adv. m. Luego, inme-
dJatament desprès. ConsecutivamenU. Continenter,
illicò.
GONSÉGRER. V. a. ant. coNSEGUia.
GOBISEOÜEI^. m. En los entimemas la se-
gona proposició que 's deduheix del antecedent.
ConsecuenUy consiguiente. Consequens, tis. || geom.
arít. Lo segon terme de una rahó ab que 's compa-
ra 'i primer dit antecedent. Conseeuente, Conse-
qaens, tis. || adj. met. Lo que se segueix en orde
respecte de alguna cosa. Conseeuente. Consequens,
adhaerens.
Dl ó PBB CONSEGÜENT, m. adv. Dóna à enténdrer
que una cosa se segueix ó deduheix de altra. De
túMÍguiente, por consiguiente, consiguientemente,
far el consiguiente, por eonsecuencia. Consequentèr,
proindè.
sia ó ASktL 6 NO CONSEGÜENT, fr. fam. Sér ó no
constant en ï obrar. Ir, proceder ó no consiguiente,
gumriar eonsecuencia. Sibi constaré, consequentèr
agere.
GOlfSEGtJENTlIENT. adv. m. per conse-
güent.
CONSEGUntENT. m. ant. consecució.
OONBEOüIE. V. a. Lograr lo que 's pretén ó
desitja. Lograr, conseguir, alcanzar. Consequor,
eris.
OONSEIL• m. ant. consell.
COnSEILABIA• f. ant. conselleeia.
COlfSEILER. m. ant. conseller.
OONAELL. m. Parer, dictamen que s' dóna ó
pren pera fér ó deixar de fér alguna cosa. Consejo.
Consiliam, ü. || Tribunal superior de diferents mi-
nistres ab un gobernador pera 'Is negocis de go-
bem y administració de justícia. Consejo. Cúria,
s. I La casa ó paratge ahont se reuneix. Consejo.
Cúria, £. I Congrés de vàrias personas. Jwnta.
GoBtufl, m. I frudAncia. g teol. pl. Los secrets de
la divina providència. Juicios, consejos. Judicia,
omm.
CONSELL gol-latbral. Tribunal supremo de Nà-
pols, dit així perquè 'Is seus ministres s' assen-
tan al costat del virrey. Consejo colateral. Neapo-
liUnoa seoatus.
GOHSiLLM LAcausAOA. 'L qui judicava de las
jatamptOB pertaoyenla à la butlla de la
TOMO I.
CON 417
santa Crusada. Yuy està reduhit à un tribunal
que's diu Comissaria. Consejo de la Cruzada.
Sanctie cruciata; Iribunal.
CONSELL DE ORDES. Tribuual superior que 's
compon de un president y varis caballers elegits
entre las ordes militars. Consejo de ordenes. Sena-
tus regius pro ordinibus militaribus vel equestri-
bus.
CONSELL REAL DE ESPANTA É LNDIAS. TribUUal 8U-
premo que aconcellava al rey sobre negocis go-
bernatius. Consejo real de Espana é Indias. Su-
premus senatus regis consiliarius.
CONSELL SENS REMET, CÍGAT AB ELL. TOfr. DeUOtR
que de poch serveix lo consell sinó và acompan-
yat de remey. Consejo sin remedio, euerpo sin al-
ma. Absque ope consilium nihil est nisi corpus
inane.
CONSELLS EVANOÉLiCBS. Aquclls que dóna 1*
Evangeli en general, encara que no obliguen com
de precepte, com la pobresa voluntària, castedat,
etc. Consejos evangélicos. Evangèlica perfectio.
DONAR CONSELL, fr. ACONSELLAR.
ENTRAR EN CONSELL, fr. Tcnir consell y delibe-
rar lo que s' ha de íér. Entrar en consejo, consul-
tar. Consulto, as.
PÉNDRER CONSELL, fr. Cousultar à altre lo que 's
déu fér en algun cas dubtós. Tomar consejo, dic-
tdmen, parecer, consultar. Consulo, is.
QUI PREN CONSELL DE ELL MATEIX, ELL TOT SOL 8R
PENEDEIX, ref. QUI SOL s' ACONSELLA, SOL SE PENE-
DEIX.
SI TENS DE PÉNDRER CONSELL, PREIILO SEMPRE DE
HOME VELL. ref. S' entén en sentit literal. Del viejo
el consejo. A sene consilium.
TIRAR k CONSELL. loC. aut. CRIDAR 1 CONSELL.
CABRER AL CONSELL. loC. BUt. ASSISTIR AL CONSELL.
vóL DONAR CONSELL, Y LA CASA LI CAU. ref. Re-
prèn als que donan consells à altres, y no'ls pre-
nen pera sí mateixos. Alcaravan zancudo, para otros
consejo, para ti ningvno. Aliis medicus, ipse vul-
neribus scatet.
CON8ELLADOR, A. m. y f. ACONSELLADOR.
CONSELLER, m. Qui aconsella. Consejero,
consultor. Consiliarius, ii. Lo magistrat ó ministre
de algun consell. Consejero, consiliario. Senator/
is, magislralus, us. || ant. cónsul.
CONSELLER DE CAPA T ESPASA. X quí uo es lletrat,
y no té vot en los negocis de justícia. Consejero de
capa y espada. Juris ignarus, imperitus consilia-
rius.
CONSELLERA, f. La muller del conseller.
Consejero. Senatoris uxor.
CONSELLERAT. m. ant. CONSULAT.
CONSELLERIA, f. Empleo de conseller. Const'
jeria. Consíliarií munus.
CONSEMBLANT. adj. SEMBLANT.
CONSEMBLANTMENT. adv. m. semblant-
ment. I anconj. També,') lo mateix. Tambien, lo
mismo, otro tanto. Etiam, quoque, ibidem.
(Si
418 CON
COmENdEüT T GOFIBENT. p. a. de con-
sentir. Consentiente, Consentien».
CONSENTIMENT. Aprobació, adhesió al pa-
rer de altre. Asenso, consentimiento. Consentio, nis,
consensus, us.
PKE coNSEMTiMENT. m. adv. med. Per la connexió
que las parts del c^ humà tenen unas ab altres.
Por consentimiento. Con nexe.
GON8ENTIR. V. a. Permétrer. Consentir, Fero,
ers. II V. n. Adherirse al parer de altres. Consentir.
Alicujus opinioni subscribere. || Admétrer, sér
compatible. Consentir. Congruo. is. || Créurer, te-
nir per certa alguna cosa. Consentir. Credo, is. ||
Badar, esquerdar ab algun cop. Cascar. Fundo, is.
GON8ENTIR8E. V. r. Rébrer un cos sólit al-
gun dany, de modo que amenasse ruína. Sentirse.
Labasci, vitium pati.
CONSENTIT, DA. p. p. Esquerdat, en perill
de deslruirse. Sentido, cascado. Conquassatus. || S'
aplica al home casat que consent la vida llibre y
llicenciosa de la sua dona. Consentido^ cabron. Ho-
mo uxorius, aquariolus, i.
CONSEQÜÈNCIA, f. lóg. La proposició que's
deduheix de las dos primeras en un sil•logisme.
Consecueneia. Conseciuentia, se. || Fét ó succés que
resulta de altre. Consecueneia. Consequens, tis.
Bif CONSEQÜÈNCIA, m. adv. S' usa pera denotar
que una cosa que's fa, ó s' ha de fér es conforme
à lo manat ó acordat anteriorment. En consecuen-
eia. Consequenler.
pEa CONSEQÜÈNCIA, m. adv. per conseqüent.
sÉt ó NO DE conseqüència, fr. Sér ó no de im-
portància. Ser ó no de consecueneia , de considera^
eion, de monta. Nullus vel magni momenti esse.
CONSEQÜENT, m. CONSEGÜENT.
SÉR ó NO CONSEQÜENT, fr. SÉR Ó NO CONSEGÜENT.
GONSEQÜEBITMENT. adv. per CONSEQÜENT.
CONSERGE, m. La persona que té à sòn càr-
rech las claus de un palàcío, castell ó casa de al-
gun gran senyor. Conserje. Custos domüs regise.
CONSERGERIA. L' empleo y habitació del
conserge. Conser/eria. Munus custodis domus re-
gí».
CONSERVA, f. Espècie de confitura qne's fa
bullint algunas fruylas, sucre, etc. Conserva. Sal-
gama, orum. || nàul. La mútua unió de mòltas em-
barcacions pera auxilíarse y defensarse. Conserva.
Ilavinm comitatus. || La que's fa de trossos mòlt
menuts, com de carabassa, etc. Conserva trojeza-
da. Salgama frustalim discíssa. |j La que*s fà de
rahims cuyts ab most fins à péndrer cert punt.
üvate. Defrutum uvis commixtum.
FÉR CONSERVA, fr. Bullir las fmytas ab sucre ó
mel fins à péndrer cert punt. Omúrvar, Saccbaro
condire.
CONSERVACIÓ, f. La acció y efecte de con-
servar. Conservacion. Aservatio, conaervatio, nis.
CONSERVADOR, A. m. y f. Qui conser-
DICaONABl
CON
Conservador. Senrator , is. | latge eocleattatich ^
secular pera defensar de violénciaa 4 la igMa ^
als ecclesiaslichs. Conservador , juez conservai^^,
Judex conservator.
CONSERVADORIA. f. La dignitat de jot^»
conservador. Conservatoria, eomervaimia. iuàkk
conservatoris munus.
CONSERVAMENT. m. ant. consbrvació.
CONSERVAR. V. a. Mantenir alguna eo8a,eij-
dar de sa permanència. Conservar. Servo, I8.|
Guardar, retenir. Conservar. Servo, as. | Parliil
de costums, vicis, virtuts, etc. conliDoar eo diü
Observar, conservar. Servo, as.
CONSERVARSE. V. r. Periiianéíxer,danril-
guna cosa. Subsistir. Subsisto, is.
CONSERVAT, DA. p. p. Conservadú. Semim,
conservalus.
CONSETVATGE. m. nàut. cosmavA. 1
CONSERVATIU, VA. adj. Lo que comem.
Consercativo. Conservans.
CONSERVATORI , A. adj. U cosa que tM
y conserva à altra. Conservatorio. Coosenraos. |
La casa destinada pera ensenyar de música. Ct^
servatorio. ifides ubi jubens musica emdínnlar.
CONSERVATORIA. f. Autoritat , jorisdiceiè
del jutge conservador. Conservatoria. Judicis eoi-
servaloris facultas, jurisdictio. | L' indult ó llelfii
aposlólicas ab que algunas comunitats fào jilgü
conservadors. Conservatoria. Judicis consenralerií
elígendi facultas ex apostolicis litteris. | pi. Ii*
cartas ó lletras dels jutges conservadors dooidaià
favor de las parts pera conservar sos drets. (^
servatorias. Judicis conservatoris in snbdilor^
favorem litterse.
CONSEYL. m. ant. consell.
CONSEYLAR. V. a. ant. AcoNaELLAR.
CONSEYLER. m. ant. consillib.
CONSIDERABLE, adj. Digne de adrcotf^'
rat. Considerable. Consideratione dignat. |&*»«
quanliós. Considerable. Magnus, ingens.
CONSIDERABLEMENT, adv. m. Ab n^*
en gran manera. Considerablemam, lagMp^^
mirum in modum.
CONSIDERACIÓ, f. V acte y efecte de coi^i'
dersiT.Consideracian. Consideratio,nÍB. | HinD^*
atenció que té algú. Afirainteiifo , caMMfrjrJf"*
aUncion, respeto. Observatío» nis.
CARREGAR LA CONSIDERACIÓ, fr. mOt. leÍexÍC«tf "^
atenció alguna cosa. Cargar la ctmtidiuieim.^
attentè perpendere.
EN CONSIDERACIÓ, m. adv. En atenció. Ai n*'^
deraeion. Attenta perspecla re.
PARAR LA CONSIDERACIÓ, fr. Aplíctrla particilV'
ment à alguna espècie. Parar la eoofúlrr•nfi•
Attentè consideraré.
SENS CONSIDERACIÓ, m. adv. Sètts reflexió, À
mirament. Sin consideracion. Temeré y inconsaltè.
SÉR ALGUNA COSA Dl GONSIMIÀGIÓ. fr. Séf de ÍB-
porlància, de conseqüència. Ser alfwma cosa àtcnr-
CON CATALÀ.
Btderaeian, ie monta, de importància ^ de peso. Mag-
ni momenti rem esse.
GON8IDERAGIONETA. f. d. CoMideractímei-
lla, Consideratio, ois.
GON8IDERADAMEBIT. adv. m. Ab coDside-
^ ració. Consideradamente, Gonsideratè, consnltò.
GON8IDERADOR, A. m. y f. Qui considera.
CoKsidBrador, eoMtderante, Gonsiderans. ) ant.coN-
SIOEIABLB. 1.
CONSIDERAR. V. a. Pensar , meditar , refle*
xionar. Considerar, c<mtemplar. Considero, as, per-
peodO, is. I REFUTAR.
CONSIDERAT, DA. p. p. Considerado. Gonsi-
deratos.
CONSIGNA, f. mil. Las ordes que's dònan à la
ceoUnella. Const^vm. Specalatoribasdatajussa. | y
CONSIGNACIÓ, f. La acció y efecte de consig-
nar. Consignacion. Consígnatio, nis. || La quantitat
de diner destinada pera algun efecte. Consignacion.
Coosignata pecunia.
CONSIGNADOR. m. com. Qui consigna sas
mercaderias ó embarcacions à disposició de algun
corresponsal. Consignador. Qui socio mercès, na-
ves suas consignat, tradit, commiltit.
CONSIGNAR. V. a. Senyalar ó destinar los rè-
dits de alguna finca pera algon pago. Consignar,
Pecuniam in redditus solutionem destinaré, y for.
Depositar judicialment alguna quantitat. Consig-
nar. Depono, is. || com. Enviar las mercaderias à
algun corresponsal. Consignar. Socio mercès com-
mittere.
CONSIGNAT, DA. p. p. Consignado. Gonsig-
natus.
CONSIGNATARI. m. for. Qui reb en depósit
per acte judicial lo diner de que altre fa consig-
nació. Consignalario. Fideicommissarius, ü. || for.
V acrehedor que cobra '1 producto de alguna fin-
ca ó prenda en pago de sòn crèdit. Consignatària.
Pignorum usufructuarius. || Lo mercader que reb lo
càrrech que altre li envia. Consignatario. Socius
Ctti mercès committuntur.
CONHLIARI. m. En las universitats , col-le-
gis, etc. lo qui assisteix com à consultor del su-
perior de ellas. Consiliario. Gonsiliarius, ii. y con-
SBLLBR.
CON8IRAR. v. a. ant. gonsidbrar.
CONSIRÓS, A. adj. ant. pensàtiu, inquiet, ui.
PACIENT.
CONSISTÈNCIA, f. Duració, firmesa, solidesa-
Permanència, consistència. Gonstantia, se, firmitas,
aiis.
CONSISTENT, p. a. Lo que té consistència*
CwMistente. Firmus, stabilis.
CONSISTIR. V. n. Estribar, estar fundada una
cosa en altra. Estribar, consistir, depender. Consis-
to, is. y Estar una cosa composta de tals ó quals
parts. Consistir, constar. Gonsto, as , contineo, es.
CONSISTORI, m. Junta dels emperadors ro-
ans. Consistorio. Consistorium , ii. y £n algunaa
CON 419
ciutats y vilas principals de Espanya V ajunta-
ment. Òmsistorio, cabildo. Praetorium, ii. || Junta
ó consell que celebra i papa ab assistència dels
cardenals. Consistorio. Supremi pontificis consi-
lium. II La casa ó paratge ahont se juntan los con-
sistorials. Consistorio. Gonsistorínm, ii. y Qualse-
vol junta. Consistorio. Gonsistoríum , ii. | Entre 1s
calvinistas la junta ó consell que celebran los an-
cians de la secta. Consistorio. Galvinistarum con-
sistorium.
coïfsisToai DIVÍ. Tribunal ó trono de Dòu. Consis-
torio divino. Dei thronus.
CONSISTORI pÚBLicH. Lo quo Celebra *1 papa en
sòn palacio pera consultar los assumptes del go-
bern de la iglès'a, y proclamar los bisbes y altres
prelats. Consistorio publico. Guria, ae.
CONSISTORI SECRET T DE CERBMÓNIA. 'S dÍH així V
acte ab que^l papa reb los prínceps y dóna audièn-
cia als embaixadors. (Consistorio de secreto ó de ce-
rimònia. Gonsistorium , ii.
CONSISTORIAL, adj. Lo que pertany al con-
sistori. Consistorial. Gonsistorianus. y S' aplica à
la dignitat que's proclama en lo consistori del papa.
Consistorial. Gonsistorialis.
CONSISTORIALMENT. adv. m. En consistori
ó pel consistori del papa y cardenals. Consisto-
rialmente. In consistprio.
CONSO. m. Se deya així entre *ls gentils lo dèu
dels consells secrets. Conso. Gonsus, i.
CONSOGRE, A. m. y f. Lo pare ó mare de dos
personas unidas en matrimoni , respecte del pare
ó mare de la altra. Consuegro. Gonsocer , i, conso-
cms, us.
FERSE CONSOGRE, fr. Goutràurer aquest parentiu
pel matrimoni dels respectius fills. Consuegrar.
Gonsocerum, vel consocrum fieri.
CÒNSOL, m. CÓNSUL. y nàut. Qui cuydava deia
venda del vi y dels quevíurers , y de sa distribu-
ció, pes y mesura. Cónsul , maestro de raciones.
^conomus, i.
CONSOL, m. Alivio en alguna pena ó aflicció.
Alivio, consuelo, consolacion. Solatium , ii. y Goig,
alegria, plaber. Alivio, consuelo. Gaudium, ii.
DONAR CONSOL, fr. CONSOLAR.
CONSOLABLE. adj. Lo que es capàs de conso-
lar ó dar alivio. Consolable. Gonsolabilis.
CONSOLACIÓ, f. L' acte y efecte de consolar
y consolarse. Consolacion. Gonsolatio , nis , sola-
tium, ii.
CONSOLADtSSlM, A. adj. sup. Consoladisimo.
Valdè consolatus.
CONSOLADOR, A. m. y f. Qui consola. Conso-
lador. Gonsolator, is. y S' aplica à las paraulas ó
cosas que consolan. Consolador. Gonsolatorius.
CONSOLAR. V. a. Donar consol, alivio. També
s' usa com reciproch. Consolar. Gonsolor , aris. |
Gonfortar ó recrear. Consolar. Reparo, as, reficio,
is; animum recrearé.
OONSMJkTy DA. p. p. Conèolado. Conaolatua.
420
CON
DICCIONARI
CON
0ON8OLATORI, A. adj. Lo que consola, com:
carta, paraulas consolatórias. Consolatorio, comO'
lador, eonsolativo. Consolatoríns.
GONSOUDAGIÓ. f. L* acte y efecte de conso-
lidar. Consolidacian, Solidatio, consolidaüo, nis.
GONSOUDADOR. m. y
GONSOLIDAirr. p. a. med. S' aplica als re-
meysqueconsolidan. Consolidador^ eonsolidanu.
Consolidator, consolidans.
GONSOLIDAR. v. a. Donar fírmesa y solidesa
à alguna cosa. Consolidar, Solido , as. ) Juntar los
trossos de una cosa trencada de modo que^s man-
tingan ferms. Consolidar. Roboro, as. || met. Asse-
gurar mès y més alguna cosa , com la amistat , la
aliansa, etc. Consolidar, Roboro, as. || for. Reunir
V usdefruyt ab la propietat. S' usa també com à
reefproch. Consolidar, Consolido, as.
CONSOLIDAT I DA. p. p. Consolidado, Gonso-
lidatus.
G0N80LIDATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
consolidar. Consolidativo. Quod vim consolidandi
habet.
C0N80LVA. f. Herba perenne , medicinal , de
fullas semblants à la llengua de bou , cubertas de
borrissol yaspras; la cama acanalada, la flor groga
com la de la ruda, y la arrel que es negra de fora
y blanca y viscosa de dins aplicada à las feridas
té la propietat de unirlas. Consnelda , consolida,
suelda. Consolida, 8B, xylophíton, i. || Herba que fà
una flor semblant à la espuela, ab la espiga llarga
que forma à manera de una trompeta. Consolida
real, Symphytum, delphinium, ii.
CONSONÀNCIA, f. mús. Proporció de dife-
rents tons en un mateix temps. Consonància, Con-
sonantia, s. I poét. Conformitat ó correspondència
de unas consonants ab altras. Consonància. Conso-
nantia, ». || La relació de algunas cosds entre sí.
Consonància. Convenientia, 8b.
CONSONANT, m. La paraula que desde la vo-
cal accentuada té las mateixas lletras que altra ab
que's correspon. Consonants. Consonans, tis. | mús.
Lo so que pót formar consonància ab altre. Conso^
nante. Consonus concentus. I adj. met. Lo que té
relació de igualtat ab altra cosa. Consonants. Con-
formis. I La lletra que no^s pót pronunciar sens
auxili de una vocal. S' usa també com à substan-
tiu. Consonants. Consonus, consonans.
CONSONAR. V. n. Donar dos ó mès instru-
ments ó veus acordes un mateix to. Consonar. Cod-
sono, as. || poét. Tenir dos paraulas las mateixas
lletras desde la vocal en que cau V accent fins al
fi. Consonar. Consono, as. | Tenir algunas cosas
igualtat , conformitat ó relació entre si. Consonar.
Gongruo, convenio, is.
CÓNSONO, A. adj. müs. Lo que consona,
està en armonía ó acorde ab altra cosa. Cóns&no.
Consonus.
CONSORCI, m. Unió ó companyia dels que
vibuen junts. Consoreio. Conaortinm, ii. | La par-
ticipació de una mateixa sort. Consoreio. Consor-
tium, ii.
CONSORT, adj. com. Lo qui es company, y
participa ab altre de una mateixa sort. ConsorU.
Consocius , ii. B m. y f. ant. Lo marit respecte de
la muller y aquesta respecte del marit. Consork.
Conjux, ugis.
OONSORTES. pi. m. for. S' aplica als que ple-
dejan per una mateixa causa ó interès fent una
sola part. Consortes. Cònsortes, tium.
CONSPECTE. m. ant. presència.
CONSPÍCUO, A. adj. Il-Iustre, visible. Cornsfi-
euo. Conspicuus.
CONSPIRACIÓ, f. Obra de conspirar. Coiupt-
racion. Conspiratio, nis.
CONSPIRAIX>R, A. m. y f. Qui conspíim.
Conspirador, consfirado, conjurado, Conjuratus, i,
conspirator, is.
CONSPIRAR. V. n. Unirse mòltas personas
contra un soberà ó gobern. Conspirar, Juro, cons-
piro, as. II Unirse mòltas personas contra algun
particular. Conspirar, emjurarse. In alicujus per-
niciem conspiraré. H Concórrer vàrias cosas à ua
mateix fi. Conspirar, coneurrir, encaminarse, dtri-
girse. Conspiro, as.
CONSPIRAT , DA. p. p. Conspirado , conju-
rado. Conspiratus. || m. ant. conspirador.
CONSTÀNCIA, f. Fermesa de animo. Constam^-
eia. Constantia, ae. || Perseverància en las mateixas
cosas indiferents y malas. Constància, Constantia,
86. II Nora de algunas ciutats. Constància. Constan-
tia, 8B. 0 n. p. de dona. Constància, Constantia.
CONSTANCIENSE. adj. Los habitants ó natu-
rals de Constància ó cosa pertanyent à ella. Cons-
tanciense, Constantiensis.
CONSTANT, adj. Qui té constància. Constants.
Constans. || Lo que consta de vàrias parts. Cons-
tanu. Constans. J p. a. Cert, manifest. Constanu.
Constans.
CONSTANT LO MATRIMONI, fr. for. Meutrcs duré 1
matrimoni. Durante el matrimonio, constants el ««-
trimonio. Existente matrimonio.
CONSTABITINOPOLITÀ, NA. adj. Natural de
y lo pertanyent à Constantinopla. Constantinopolitsl•'
no. Constantinopolitanus, byzantinus.
CONSTANltesm, A. adj. sup. Mòlt constant.
Constantisimo. Constantissimus.
CONSTANTtSSIBIAllIENT. adv. m. sup. Ab
mòlta constància. Constantisimamente. Gonstantis-
simè, certissimè.
CONSTANTMENT, adv. m. Ab constància.
Constantentente. Constanter. || Ab coneguda certesa.
Indubilahlemente, constantemente, indefecliblemenU.
Certè.
CONSTAR. V. n. Sér una cosa certa y manifes-
ta. Constar, Constat. || Estar un tot compost de sas
parts. Constar. Consto, as, coaleo, es.
CONSTEL•LACIÓ, f. astr. Conjunt de vàrias
estrellas fixas à que s' ba donat lo nom de algim
CON CATALÀ.
animal ó de altra cosa pera poderlas significar ab
més facilitat y orde. Ccnstelaeion. Constellalio, nis.
D Passa de alguna malaltia. CoMtelaeion. Regnan-
tis morbi vigor.
GOlfSTERNAGIÓ. f. Gran turbació y aba-
timent del animo. CoMtemacion. Constematio,
nis.
OONSTERNAB. V. a. Gonturbar y abótrer Y
animo, é fér pérdrer lo coratge, (onstemar. Cons-
terno, as.
GONSTERNAT, DA. p. p. ConsUmado, Cons-
teraalns.
OCMfmL-LAGlÓ. f. CONSTBL-LACIÓ.
GONSnPAGIÓ. f. Contracció dels porós , que
impedeix la transpiració. Conslipacion, eonstipado.
Perstrictio, constrictio, nis. ) ant. med. Restrenyi-
ment de ventre. CoMiipacion, Perstrictio, nis.
CXMISTIPAMENT. m. constipació. 1.
<X>N8TIPAB. V. a. Tancar los poros impedint
la transpiració. Regularment s* usa com à recf-
procb. Constipar y conttipane. Cutis meatus inter-
cludere.
GONmPABSE. V. r. ant. med. Restrényerse
'1 ventre. Coiutiparse , e$trenirse el vieníre, Yen-
trem intercludi.
GONflTIPAT, DA. p. p. Constipado. Cutis
meatibus constriclns. || m. constjpació. 1.
GOVnmTUGIÓ. f. La essència y qualitats de
una cosa, ab que 's diferencia de las demés. Coiu-
ftiiM^foii. Essentia cujusque rei. || Lley , edicte.
Constihttion, Constitutio, nis. I La forma ó sistema
de gobem, ó las lleys fundamentals de algun es-
tat. Constiiueion. Polilica reipublicae forma. || L'
estat actual y circunstàncías de algun regne, cos,
familia, etc. Constitucion, eslado, circunstanciaSy
«útfoctoft. Status, us. II Regla, ordenansa, estatut
ó forma de gobern de algun cos ó comunitat.
Estatutúy constitucion. Constitutio , nis. y En las
personas, temperament ó complexió. Constitucion,
compkxion, Constitutio, nis. y for. En lo dret romà
la lley que establia '1 príncep, ja fós decret, res-
cripte ú orde. Constitucion, Constitutio, nis, cons-
titutum, decretum, i.
CONSTITUCIÓ APOSTÒLICA. Docisló ó manament so-
lemne del papa en orde à algun punt de dogma ó
disciplina. Constitucion apostòlica. Apostòlica cons«
titutio. I pi. Col•lecció de cànons de la iglésia, que
alguns havian atribubit als apòstols, però que en
lo dia tots convenen que són apòcrifes. Constitució-
nes apostólieas. Constitutiones apostòlic».
CONSTITUCIÓ OB DOT ó DOTAL. for. Acto pol qual
se senyala *1 dot à la núvia, oblígantse à satisferlo
al marit en seguida ó à plassos. Constitucion de
éote. Dotis assignatio, designatio.
CONSTITUCIÓ DEL MON. La sua creació. ConstitU'
eion del mundo, Mundi constitutio.
CONSTITUCIONS DE CATALUNYA. Col-leCCl'ó dO lloyS,
drets y privilegis del principat. Constitueiones ie
Catahína. Gatbalauni» constitutiones. I ^ringens.
CON i21
GONSirruGIONAL• adj. Loque pertany à la
constitució. Constitucional, Constitutionalis.
GONSTITUCIONALIIIENT. adv. m. De un
modo constitucional. Constitucionalmente, Morè
constitutionali.
CONSTirUGIONARI. m. Se diu així per ex-
cel-léncia *1 qui admet la constitució ó butlla
«Unigenitus. Constitucionario, Qui buUam Unige-
nitus debita veneratione et observantia prosequi-
tur.
GONMTITUGIONAT, DA. adj. Comprés en las
constitucions. Comprehendido en las constitueiones.
In constitutionibus contentus.
GONSTITUHENT. p. a. Qui constituheix ó es-
tableix alguna cosa. Constituifente, constituhidor»
Statuens. y for. Lo qui estableix ó funda al-
gun cens, dot, patrimoni, etc. Constitugente, Sta-
tuens.
GONSTITUHIDOR, A. m. y f. constituhent.
GONSTmJHIR. V. a. En la física y moral
formar, compóndrer. Constituir, Constitno, is. |
Estatuhir, ordenar. Estahlecer, constituir. Statuo,
is. II Fér que alguna cosa sia de certa qualitat ó
condició. Constituir. Efficío, is. y Posar ó col-locar
à algú en alguna dignitat ó empleo. Constituhir.
Statuo, is. y Posar, fér consistir, com: la benaven-
turansa 's déu constituhik en lo Summo Bè. Cons^
tituir, Repono, is, loco, as.
CX>N8nTUHIT, DA. p. p. Constituido, Cons-
titutus.
GON8TITIJT. m. Punt principal de una es-
criptura pública. Constituto, clàusula. Scriptum
capnt. y fil. Lo tot que 's compon dels constitutius.
T^, constituto, Totum, ius.
CONSTITUTIU , VA. adj. Lo que constitubeix
alguna cosa en lo sèu sér, de modo que la distin-
geix de las allras. Constitutivo. Constituens, consf
titutivus.
GON8TRÉNYER. V. a. Obligar à algú à fér
alguna cosa. Conslrenir, compeler, precisar, apre^
miar, Cogo, is. y med. Apretar, oprimir. ConstrC'
nir, Constringo, comprimo, is.
GOIfSTRÉVIYEESE. V. r. Dissimular, repri-
mirse. Heprimirse, contenerse. Fneoo, tempero,
as.
GONSTmENYIBLE. adj. Lo que 's pót cons-
trényer. Constrenihle. Constringendus.
GONSTRENYIDAMEirr. adv. m. Ab forsa ó
violència. Constrenidamente. Constrictè.
GONSTRENYIMENT. m. Forsa ó violència
que 's fà à algú pera que execute alguna cosa.
Constrenimiento, Constrictio, nis. \\ aprimi.
GONSTRENYIT, DA O GON8TRET, A. p.
p. Constrenido, compulso, Constriclns.
GON8TBIGGIÓ. f. La acció y efecte de cons*
trényer. Constriccion, Constrictio, nis.
GONSTRICnU, VA Y GONSTRnfGENT.
adj. med. Lo que apreta y deté. Constrietivo. Cons»
122
CON
DICCIONARI
CON
GOfVSTBICIOR. m. anat. Cada on dels mus-
cles del nas. Ccnstrietar, Consirictor, is.
CONSTRINGIR. V. a. CONSTlÉNTEl.
GON8TRINOIT, DA. p. p. CONSTEENTIT.
CONSTRUCCIÓ, f. L* acte y efecte de constrn-
hir. Constrvceion. Gonstructio, nis. | gram. La rec-
ta disposició de las parts de la oració entre sí.
CoMtruccion. Gonstructio, nis. || Traducció de un
idioma à altre. Traducciony construccion. Versió,
nis. II nàut. L' art de construhir las embarcacions.
CoMiruccion. Navis arcpiítectura. |j med. Disposi-
ció dels membres del. cos humà pera fér la dissec-
ció. Ckmstruccian. Gonformalio, dispositio, nis.
CONSTRUCTOR, m. nàut. Qui sab y exerceix
r art de construhir embarcacions. Constructor.
Navium artifex. || Qui edifica y construheix qual-
sevol obra. Constructor. Constructor, slructor, is.
CONSTRUHIR. V. a. Fabricar, edificar. Edifi-
cary lahrar, construir, fabricar. ^Edifico, as. y En
Jas aulas de gramàtica tradubir del llatí al espa-
nyol. Construir. Yerto, is. || Fér, formar. Construir.
Construo, is.
CONSTRUHIT, DA. p. p. ConstnUdo. Cons-
tructus, structus.
CONSUALS. m. pi. Jocbs y festas tingudas per
sagradas en honor del déu Conso ó Neptuno, en
que feyan una cabalcada magnífica, perquè de-
yan que aquest dèu havia donat lo caball als
homes. Consuales. Consualia, ium , consuales In-
di.
CONSUBSTANCIAL, adj. teol. S* apHca à la
santíssima Trinitat, pera significar que las tres
personas són una mateixa y única substància,
naturalesa y essència. Consubstancial. Consubstan-
tialis.
CONSUBSTANCIALITAT, f. teol. Unitat,
identitat de substància. Consubstancialidad. Con-
substantialitas, atis.
CONSUBSTANCIAUIIENT. adv. m. De un
modo consubstancial. Consubstancialmenle, Con-
substantialíter.
CONSUETA. m. APUNTiDoa. || Llibre que conté
las consuetuts. C^onsueta. Liber consnetudinum.
CONSUETUDINARI, A. m. y f. teol. for. Se
diu de la persona que té de costum cométrer al-
guna culpa. Consuetudinario. Gonsuetudinaríus. y
adj. Lo que es de costum. Consuetudinario. Con-
suetudinarius.
CONSUETUT. f. Costum. Costumhre. Gonsuetu-
do, inis.
CONSUHIT, DA. p. p. ant. de cusir. cüsit.
CÓNSUL. m. Un dels dos magistrats que s'ele-
gia n cada any pera la suprema autoritat de la re-
pública romana. Consul. Gonsul, is. ) Un dels jut*
ges que componen lo tribunal del còrners. Cónsul.
Gonsul, is. II Persona pública que en las plassasde
còrners té cada nació pera protegir la navegació
de són país, y pera administrar justícia. Cónsul.
Gonsul, is.
cóxsuL DEL SELLO. Antích oficí muntcípal. Cà
sui delsello. Consul, is.
cóNSüL GENEKAL. L' encarregat de la corresp^i
déncía ab los cónsuls particulars. Cónsul gemn
Consul, is.
CONSULAR, adj. Lo que pertany al eómi
Consular, Consularis. \\ Nom que *s donava al p-
bernador que Is romans tenían à algunas pr«vb*
cias, de las quals en Espanya n* hi havia tres.^»
sular. Consularis, is. y Certs camins que nam
los romans. Consular. Consnhires via.
CONSULARMENT. adv. m. A manera deel»
sui. A modo de cónsul, consularmente. CotuM'
ter.
CONSULAT. m. La dignitat de cónsul wà,
y i temps que durava. Consulado. Consulatvi,K
y Lo tribunal del comers compost de prior y ell*
suís. Consulado. Consulatus, us. | L* o6ci décií-
sul de alguna potència, y *1 districte que cjouipwi
Consulado. Consulatus, us. y Se deya així enlivt
romans la casa ahont se juntavan los cónsuls. Chi^
sulado. Domus consularis.
CONSULTA, f. Conferència entre algnaaiyH'•
sonas pera resóldrer alguna cosa. Consulta. Cmér
lium, ii. y La pregunta ó proposta que *s fà Mkn
algun dubte. Consulta. Consílíum, ii. § Lo dietí-
men que Ms magistrats, tribunals ó altras eoifM-
cions presentan al rey pera la seva aprotaeü.
Consulta. Consilium, ii. y La que fàn los emh
llersal rey. Coiuu/ra. Consilium, ii,consultati•,Sk
CONSULTABLE. adj. Lo que 's pót coimNv.
Consultable. Consultatione dignus.
CONSULTACIÓ. f. ant. consulta.
CONSULTAMENT. adv. m. ant. aposta, is
PROPÒSIT.
CONSULTANT, p. a. coNSüLToa.
CONSULTAR. V. a. Conferenciar, traelirife
altres sobre algun negoci. Consultar. GodsiiIIi,í^
y Demanar parer ó consell à algú. Consult».(f^
sulto, as. y Presentar los tribunals snpremoséil•
tras corporacions algun escrit que requireii^
aprobació real. Consultar. Consulto, as. |DeHk»
rar algú ab sí mateix acerca alguna coei. (3Mirf
tar. Consulto, as.
CONSULTAT, DA. p. p. Consultoio. Conté»
tus, deliberatus.
CONSULTIU, VA. adj. Lo que's pót y déiicfl»
sultar. Consultiva. Consultatorius.
CONSULTOR, A. m. y f. Qui consulta. C^
tor. Consultor, is. y Lo qui dóna *1 consell ooi^*'
tat. Consultor. Consultor, is, consiliaríus, ii.
CONSULTOR DEL SANT OFICI. Ministre del trAK**
de la inquisició pera suplir las auséncias éé^^
vocats de presos. Consultor del satmo úfm. Tri**
nalis fidei consultor.
CONSUM, m. Lo gasto que*8 fà dels eatf^
bles y altres generós. Conswmo, wuwneimtt e0^
micion. Expensa, m.
OONSUBIACÍÓ. f. L'aetede evÈdémt ^P
cm
iralgm con. Commmmimmi. Consummatio.
xlÍBCció, sapressió. Omiumaciím. Extinc-
MÈ/aò DEL màtaimoni. *L primer icte ab
gi '1 débít conjugal. Contumaeúm del ma-
. Matrimonii consmniiiatío.
fició DUS 8IGLI8. La fi del mon. Conswmo'
M f^(of . Mundi finís.
mMADAMENT. adv. m. Enterament,
aent. OmtuwtadamenU. Perfecte, absolutè.
mUADtSSIll, A. adj. sup. CoMumadisi-
Jnlnssimus, perfectissimus.
PMAUtMIMAMffnffT. adv. m. sup.
fectament. CauumadigimamenU, Àbsolu-
perfectÍMÍmè.
UMADOB, A. m. y f. Qui acaba y per-
algana cosa. Ctmsumador. Perfector, is.
TOIA». V. a. Acabar, perfeccionar. Per-
; eoMumar, dar la última mano, Consum-
I Gonsomir. Aniquilar, consumar, Deleo,
lant del matrimoni pagarse per primera
1 dèbit conjugal. Consumar. Gonsummo.
ir, arminar, llensar à pérdrer, fér malbé,
. Ferder, arruinar, echar dperder, maltra-
llar. Destruere vastare.
CHAT, DA. p. p. Consumado Consum-
mtATIU, VA. adj. Lo que es la perfec-
iplement de altras cosas, com lo sagrament
carislia que es lo complement dels demés.
Itvo. Consummans, perficiens.
UMIDORy A. m. y f. Qui consum ó des-
Consumidor, Consumptor, contritor, is.
miMEBlT. m. La acció y efecte de con-
ansumimiento. Consumptio, nís.
imnu V. a. Gastar, destruhir, extingir.
'. Gonsummo, is. | Molestar, apurar, afligir.
'. Àngore afficere. I Parlant del sacerdot
Ma rébrer lo cos y sanch de nostre Sen-
Jiuntr. Gorpus et sanguinem Josuchristi
suscipere.
DUmSE. V. r. Gastarse, deslruhirse,
e.Ccnsumirse. Gonficio, is. || Afligirse, apu-
ntumirse. Àngore, nuBstitia aflicí. | Desse-
;h à poch lo malalt. ExUnuaru, consumir-
€, Morbo intabescere. | Preferir patir al-
esilat, abans que demanar algun socorro.
^ereo, is.
OMIT, DA. p. p. Contumiio. Gonsomp-
nctus.
DMPGIÓ• f. coTfsuMiifERT. | med. Lalklta
radical. Contuneion, Gonsnmptio, nís.
ACTE. m. L' acte de tocarse dos cossos.
Goolactus, us.
ADOR. adj. Lo qoe'spót contar. Contadar,
idss. I m. aríl. fl^^lJ^ Contadar, c^m-
mUàor. Cyyay ^ qui té T cm-
oilar lo i\mpm ^ j eíiídas de
I». CwnHim» «íiaibos. |
C4TAUL CON I»
La persona anomenada pel jutge conpetent 6 p<^r
las mateixas parts pera liquidar algun compte.
Contüàor, Tabularius, li.
coNTÀOoa DB KxÉaciT. Lo qui té à aòn eirreoh lo
compte y rabó de lo que *s gasta en un exèrcit.
CStmlodor d< e;^í(o. Militaria qwestor
coifTADoi Dl FioviícGu. *L qui lé r empleo de la
administració de las rendas, y dóna compte y rabó
de las contribucions dels pobles y productoa de las
rendas de la província en que estÀ empleat. (Tonia-
dor de pimneia. Provincias questor à rationibus.
coNTADoa DB VAIXBLL. Lo quí portu '1 compte y
rabó de lo que*8 gasta en ell per compte del rey.
ContadüT de navio. Navís qusstor à rationibus.
COllTiDOB GBNBBIL DB LA DISTEIIUCIÓ. X qUÍ CStà
encarregat de féria de la real hisenda. Contador
general de distribucion. Regíarum rationum supre-
mus qusstor.
CONTADOa PRINCIPAL DB MARINA. 'L qUÍ poHa *1
compte y rabó de tot lo que*8 gasta en lo ram dè
marina per lo que toca al departament à que està
destinat. Contador principal de marina. Kei navalis
quaestor primarius.
GONTADORET. m. d. Contadorteo, illa, ito,
Gomputator, is.
OONTADORIA Y OONTADÜRIA. f . U ofici-
na ahont se porta '1 compte y rahó del prodnolo de
algunas rendas y de sa distribució. Contaduria,
Qusstoríum, ii. jj L* empleo ú ofici de contador.
Contaduria. QusBstura, le. | La casa ó lloch ahont
esta establerta. Contaduria, QuiBStura, ».
GONTADüRtA DB BxÉRciT. OficínR ahont SC porta *1
compte y rahó de tot lo que costa V exèrcit, y de-
més gastos de guerra pertanyents à una província.
Contaduria de ejérdto. Exercitus queestura.
C05TADÜRIA DB PROVÍNCIA. Oficiua ahout se porta
*1 compte y rahó de las contribucions y productes
de las rendas de la província. Contaduria de pro-
vincià. Provincialís qmestnra.
CONTADURIA GBNERAL. Oficíns Bubjectu à algun
tribunal de hisenda que califica *ls comptes dels
diners relatius al séu ram. Contaduria general. Su-
prema rationum cúria.
CONTADURIA GENERAL DB DISTRIBUCIÓ. Oftcina que
portal compte ó rabó de la distríbneló de ta real
hisenda. Omtaduria general de diitrUmeion, Bono-
rum regiomm disiríbutto.
CONTADURIA PRINCIPAL DB MARINA. Oficína esta-
blerta en cada departament de marina, pera portar
lo compte y rahó de lo que en ella *s gasta pertan-
yent é aquest ram. Contaduria principal de marina.
Rei navilis qiuestoríum prínceps.
OOIITA«.f. Infecció que s'apiq^a. Omtagio.
Gontagíun, ii. 1 met. La perversitat que resulta
del mal exemple. Contagio. Corruptio, ois.
GONTAGIARi v. a. infestar, contaminar.
OOfrTAOIAT, DA. p.p. »PBSTAT,CMITAMniAT.
OOlfTAGlÓf, As adj. Encomanadís, ay^plós.
CmU/tgim. CoolagíoMU. | Qu lé coMlagf . Cmtel•-
i2i
CON
DIGGIONAKI
CON
gio$o. Lne, contagio iofectns. | mel. Los vicis y
costums mals que's contrauhen ab lo tracte. ConUh
gio$o. Contagiosos, corrnptus.
OONTAMENT. m. ant. Narració de algun fét.
Ctiento. Narratio, nis. | ant. compti. 8.
GONTAimf ABLE. adj. Lo qae*8 pót contami-
nar. CaiUaminabk. Contaminabilis.
OONTAimiACIÓ. f. L* acte y efecte de con-
taminar y contaminarse. Cantamiíuieúm. Impia-
mentnm, i.
QONTAMDfADOE. A. m. y f . Qui contamina.
Conlamníador, Contaminator, is.
OONTAlUlfAR• V. a. Penetrar la inmnndícia
à algon cos, cansant en ell tacas y mal olor. S* usa
també com reciproch. Contaminar, Contamino, as.
I Apegar lo contagi. Contaminar, contagiar. Conta-
gio inficere. | met. Gorrómprer, viciar, alterar.
Contaminar. Cornimpo, is. || met. Pervertir, cor-
rómprer los costums 6 puresa de la fe. Contami-
nar. Corrumpo, is. | Parlant de la lley de Dèu in-
fringiria, profanaria. Contaminar. Frango, is.
GmrrABflNAT, DA. p. p. Contaminada. Con-
laminalus, macuiosus.
CCHITANT. m. DINEt C09ITAÜT.
AL coMTÀjiT. m. adv. JL dwei contakt.
CONTAR. V. a. Numerar, computar progres-
sivament lo que *s pót distingir per són número.
Numerar, tontar. Numero, as. || Tràurer comptes
segons las reglas de !a aritmètica. Contar, caíei»-
lar, compntar. Numero^ as. || Referir algun succés
verdader ó fabulós. Contar. Narro, as. | Possar en
compte. Contar. Recenseo, es. | Posar à algú en lo
número, classe ú opinió que li correspon. Contar.
Colloco, as, adscribo, is.
CONTAft AB ALGUNA PEaSON A Ó COSA PBt ALOUlf PÍ.
fr. Confiar en ella que servirà pera conseguir lo
que's desitja. Contar con algmapenona ó coia fOr
ra algun fn. Alicui confidere, credere.
CONTAR ó NO coNTAE AB kUit. Fér ó 00 fóT memò-
ria de alguna persona. Contar ó no contar con al-
guna. Commemoro, as, vel di>liviscor, eris.
coiiTAB PBB PBTA ALGUfiA COSA. fr. Douar Igoal
valor al desitj ó promesa de fér alguna cosa si real-
ment s' hagués executat. Contar por hecha alguna
cosa. Factum putare.
k QUI HO VB k coNTAB. oxp. fam. Deuota que de
algun fét o* està més enterat aquell à qui *s conta
quel mateix que ho conta, ifira d ^ ntVii $$ lo cuen-
ta. Cui h»c narras?
QUI NO HI Bs, NO u ES CONTAT, loc. lam. Deuota
que entre mòlts que tenen interès en alguna cosa,
regularment queda perjudicat qui no està present.
Quien no parece, féreu. Absentis nulla est babenda
ratio.
GONTAR8E. V. r. Referirse. Contaru. Dicor,
eris, narror, aris.
CONTAT, DA. p. p. Contada. Numeratns. I m.
ant. COMPTAT, t.
CONTE. m. coKPTB. 1. 1 Composició 6B verSi
de bastanta extensió, formant una espècie de poiv
met ó noveleta. Cmento. Narracionis.
CONTEMPEEAR. v. a. süavisàb, modebab.
OONTEMPLACIÓ• f. L' acte y efecte de con-
templar. Contemplaeion. Contemplatio ^ nis. | Lo
carioyo, regalo y condescendència excesiva ab que
se sól tractar à las criaturas. Mimo , condeteenden-
da. Blandimentnm, i. | Condescendència. Conde$-
eendeneia. Obseqnentia , s. | La excessiva que té *1
marit à sa muller. Gwrrumina. In debita uxori con-
niventia.
CONTEMPLADOR , A. m. y f. Lo qui con-
templa. Contemplador. Contemplator, is.
CONTEMPLAR. V. a. Mirar atentament alguna
cosa. S* usa també com reciproch. Contemplar.
Speeto, as. | Considerar profundament alguna cosa.
Contemplar. Contemplo, as. | teol. Meditar las co-
sas d i vi nas. Meditar, contemplar, considerar. Con-
sidero, as. I Complàurer ab adulació. Contemplar.
Assentor, aris. | Condescendir ó consentir alguna»
cosas que, encara que de poca importància, poden
sér perjudicials. Contemplar. Indulgeo, es. | Trac-
tar ab excessiu carinyo y regalo , particularment
à las criaturas. Mimar, contemplar. Blandior, iris.
CONTEMPLARSE. V. r. Regalarse , cuydarse
bè. Megodearse. Delector, aris. | Mirarse, observar-
se cuydadosament à sí. mateix. Contemplarse. Res-
picere se.
CONTEMPLAT, DA. p. p. Contemplada. Speo-
tatus. II adj. S* aplica à las criaturas ab qui s' usa
excesiva condescendència. Mimado, contemplada •
Palpatus. I Melindros, delicat. Mimosa. Mollis.
COVITEMPLATIU, VA•adj. Lo que pertany
à la contemplació. Contemplativa. Contemplativus.
0 Qui medita intensament. Contemplativa. Con-
templator, is. I La persona entregada à la medita-
ció de las cosas dívinas. Contemplativa. Rerum di-
vínarum contemplator. | Qui condescendeix ab
adulació à la voluntat de altre. Contemplativa. As-
sentator, is.
CONTEMPLATIVAMEirr. adv. m. Ab con-
templació. Contemplativamente. Contemplatim.
CONTEMPLATORIA. m. ant. obatobi.
CON1EMPORÀNEO, A. adj. Lo que existeix
al mateix temps q je alguna persona ó cwsl. Con-
temporéneo. Centemporanens, cosvus, codtaneus.
CONTEMPORI8ACIÓ. f. La acció y efecte de
contemporisar. Contemporizacion. Morigeratio, nis.
0ONTEMPORI8AMENT. m. contempobisa-
ció.
CONTEMPORISAR. V. n. Acomodarse al gust
ó dictamen de altre, per respecte ó algun fi parti-
cular. Cantemparizar, ir d al amor del agua, blan-
dear con otro. Morigeror, aris. || Entretenir la exe-
cució de alguna cosa per algun fi particular. iHfc-
rir, contemporizar. Morigero, as, morigeror, aris.
CONTENCIÓ, f. Competència , emulació. Can-
tencion. Conten tio, nis. | Brega , disputa. Contm-
don, eantienda. Contentio, nis, rixa, ».
CON
CATALÀ.
CON
42S
GQNTBlfCIÓS, A. adj. Lo que està en disputa,
iminirtoio. Contentiosus. || Lo qui té costum de
onlradir tol lo que altres afirman. Contencioso, Lí-
igíosDs. I for. S* aplica à la disputa que tenen los
jMejants en presència del jutge. Contencioso. Con-
laaliosns. | Disputable , dubtós. Conteneioso. Con-
toitiosas.
OOHTKHCTOffA— F^'T- adv. m. Ab un modo
CMteociós. CotUeneioiaminte. Contentiosè.
«MTENDA. f. Pelea, disputa ab armas ó ra-
hNs. CofUienda, eaiUencion, dUputa , alurcado.
CoileQUio, ois.
GOTIÍnDBER. V. n. ant. Pelear, batallar.
üHinder. Contcndo, is.
ÍSTr. m. ant. sbntal, indici.
f. ant. GONTixÉNCu. II fermesa.
OONTENGUT, DA. p. p. ConUnidf), compren-
tt». Couiprehenstts, contentus.
OOHTENIB. V. a. Enclóurer, tenir dintre de sí
M cosa à altra. S* usa també com à recíproch.
ikrtrir, fonUner, comprenier, Comprebendo, is
(Mtiiieo, es. I Detenir, destorbar. Reprimir, con-
iner, refrevar, cohibir, retenir, Contineo, es. || Re-
irínir ó moderar alguna passió. S' usa tambi* com
ndprocb. Comtener. Cohibeo, es.
aniTENTy A. adj. Satisfet, alegre, gustós.
CSulfRío. Contentus, Istus.
0D5TENT ESTICO DE LO QUE TINCH. loC. Dcnota qUC
Ii muda nsa que's proposa à algú no li os con ve-
areot, atiVs V cslàt en que's troba. Bien esld San Pe-
in en Romn. Dum bene sis, noli melíus esse.
ciK«TE?íT 10, CONTEXT TOTHOM, rei. Di'nota que al-
gú esià content ab la si'va sort ó estat. Mi marido es
tamboriUrOy Dioi me lo dió if asime h quiero, Mihi
^tom sit, licet aliis ingratum.
OONTENTACaó. f. ant. contento.
OOlfTENTADts, SA. adj. S' aplica al qui es
tttil de acontentar. CoaUntadizo. Natura facilis.
OONTENTAa. v. a. acontentar.
GONTEliTAHSE• V. r. acontentarse.
GONTENTIÓ. f. CONTENCIÓ.
CONTENliSSIM, A. adj. sup. Mòlt alegre,
satisfet. Recontento, content isimo, Lstíssimus.
OONTENTO. m. Goig, alegria, satisfacció. Con-
'^^y eontentamienio , placer , alegria. Líutitia , ae,
S^Mdium, ii.
^TAi roRA DE sí DEcoNTEMO. fr. met. fam.Eslar
^^Ciasivament alegre. Volverte ó estar loco de con-
^*<o. Nimio gaudio aflic-i, gcslire nimia voluptale.
CONTENZÓ. r. ant. contenció.
CONTERRÀNEO , A. atlj. S* aplica als que
^ naturals de una maleíia terra. Conterrúneo.
^vilerraneus.
CONTESA* f. ant. contenda. || comtesa. || plet.
Estar en contesa, fr. ant. No estar acordes, ó
^W disputant. Discordar, contender, Conlendo, is,
^•acordo, as.
OONTEHSA. f. ant. relació, narració , ronda-
Ua. jj ant. descompte.
TOHO I.
CX>NTE8TAGIÓ. f. La acció y efecte de contes-
tar. Conlestacion. Contestatio, nis. || Altercat , dis-
puta. Contestacim. Disceptatio, altercatio, nis.
CONTESTAR. V. a. Conformarse 'Is testimo-
nis en tot ab la declaració de altres. Contestar.
Gontestor, aris. || Respóndrer à las preguntas ó es-
crits. Contestar. Respondeo , es. J for. Respóndrer
lo reo à la demanda del actor. Contestar. Gontes-
tor, aris, respondeo, es.
CONTESTE. adj. S' aplica al testimoni qu'^
declara lo mateix que altre sens discrepar en res.
Contesle. Conieslificans.
CONTEXT, m. Lo teixit de vàrias obras, y per
extensió V enredo, maranya ó unió de cosas que
s* enllassan. Conlexto. Textns, us. jj La si^rie del
discurs, narració ó història. Cottffxio. Contextus, us.
GONTEXTAGIÓ. f. CONTESTACIÓ.
GONTEXTAR. V. a. CONTESTAR.
GONTEXTE. adj. conteste.
GONTEXTURA. f. Combinació respectiva de
las parts que componen un tot. Contextura. Con-
textus, us. II met. La configuració corporal de la
persona. Contextura. Corporis habitus.
GONTIENDA. f. contenda.
GONTÍGUAMENT. adv. m. Ab iomediació de
temps ó de lloch. Omtiguamente. Conliguò.
CONTIGÜITAT, f. Ininediació de dos cosas.
Contigüidad. Contiguílas, atis.
CONTÍGUO, A. adj. Inmcdiat. Contigua. Pro-
pinquus, vicinns, contiguus.
CONTINÉNCIA. f. Virtut que modera y refre-
na las passions. Continencia. Continenlia, abslinen-
tia, aï. II Vbstiiióncia dels deleyles de la carn. Con-
tinencia. Continent ia , u^. || L' acte de contenir ó
contenii'S.i. Continencia. Contentio, nis.
coNTiNéNciA DE LA CAUSA. for. Unitat en lot ju-
dici, que sia una la acció principal , un lo jutge,
unas las personas quc*l se,:;ucixen Qns h donar la
senti'ncia. Continencia de la causa. CausíB , aclio-
nis complexió.
GONTINENSA. f. CONTINENT. 1.
CONTINENT, m. L' ayrc de la cara ó 1' garbo
del COS. Contiiiente. Corporis habitus. || adj. Mode-
rat, qui practica la virtud de la continencia. Con-
tinente. Continens. || m. Lo que conté en sí altra
cosa. Continente. Continens. y goog. Una gran ex-
tensió de terra unida que '1 mar rodeja pert totes
paris y quií abarca vàries nacions, províncies, etc.
Continente, tierra firme. Continens terra.
DE ó EN coNTiNE.NT. adv. Luego, al instant. Lue-
go, al instante, en continente. Continuo, confestim.
CONTINENTAL, adj. Lo que pertany al conti-
nent. Continental. Ad coniinentem pertinens.
CONTINENTÍSSIM , A. adj. sup. Qui es mòlt
moderat. Continentisimo. Yaldè continens.
GONTINENTMENT. adv. m. Moderadament,
ab conün^ncia , ab lemplansa. Continentemente.
Continenter.
GONTINENZA. f. continíncia.
m o6
r\
426
CON
DICCIONARI
CON
GONTINGÉNCIA. f. Accident, ventarà, cas
fortuit. Contingència. Casns, ns.
CONTINGENT, adj. S' aplica à las cosas que
poden succehir, y deixar de soccehir. Conlingenu,
easuaL Contingens. 1 La part ab que cada ba con-
tribubeix pera un mateix fi. ContingenU, Contin-
gens, tis, symbola, ae.
OONTINGENTMENT. adv. m. Casualment.
C&ntingentemenU. Contingenter.
GOBrüNGIR. V. n. ant. scccebie, esdeveüir.
CONTINGUT, DA- adj. contengut. || adj. Mo-
derat. Moderado, conlenido, iohrio, Continens. ||
m. Cosa de que 's tracta ó parla en algun escrit.
Conlenido, Argumentum, i.
.CONTIBíUACIÓu f. Acte y efecte de continuar.
Conlinuacion, Continualio , nis. Q ret. Figura en
que 's repeteixen las paranlas y perfeccionan las
seoléncias. Conlúiaciii^toii. Continuatio, nis.
ÀB Li CONTINUACIÓ, m. adv. Ab la prossecució de
10 comensat. Con la eontinuacion. Assiduò.
COBITDIUADAMENT. adv. m. Seguidament.
Seguidamente f contintuidameníe , $in intermision.
Continuo. || De continuo. ConlinuadameiUe, d la
continua f continuamenu. Continuo, continuatè.
CONTINUADOR, A. m. y f. Lo qui continua
una cosa comensada per altre. Continuador. Conti-
nuator, is.
COBITtBnJABIENT. adv. m. coNTmuADAiiBNT.
t. y m. ant. continuació.
CONTINUAR. V. a. Prosseguir lo comensat.
Continuar. Prosequor, eris. || Durar, perseverar,
permanéixer. Continuar. Duro , as , permaneo,
es. •
CONTINUARSE. V. r. Seguir, esténdrerse.
Continuarse. Protrabor, protendor, eris.
CCMniNUAT, DA. p. p. CAtnlinuado. Continua-
tus. II ant. adj. contínuo.
continuïtat, f. La unió natural de las parts
del continuo entre s(. Conlinuidad. Continuitas,
atis.
COirriNUO, A. adj. Lo que dura ú obra, ó 's
íà sens interrupció. Continuo. Continuus. || Dit de
lo que té unió entre sí. Continuo. Continuus. |
Perseverant en fér alguna cosa. Continuo. Assiduus.
I m. Lo tot compost de parts unidas entre si. Conr
tinuo. Contínuum, i. | Cada un dels cent soldats,
que antiguament davan una guàrdia contínua al
rey. Continuo. Regis stipator.
DE CONTINUO, m. adv. CONTLNUAOAMENT.
CONTIRAL. m. ant. igual. | ant. adviisaii,
CONTIABI, CONTEINCANT.
CONTORdÓ. L EETOECIMBNT.
CONTORN, m. Terreno ó paratge vehí respec-
te dels que '1 circubeixen. Contorno. Confinium, ii.
11 pint. y escult. Declinació ó perfil exterior que
termina la figura. Perfil^ contomo^ CircnmlUio,
DÍS.
coNTOBNs BspiBALs. arq. Se diuben així *\b adoi^
nos que 's fan en qualsevol part de la
fUràM.
figura espiral. Contomog espirales. Spira, ae, sim-
plificalio, nis.
EN coNTOBN. m. adv. En la circunferéncia. £n
contorno, al rededor. Circúm.
CONTORNAR. V. a. TOBNAB. | V. r. BEMÓUBBl*
SE, BEVÓLDEEBSE.
CONTORSIÓ, f. Moviment violent y afectat de
una persona. Contorsion. Contorsió, nis. | tob-
MBNT.
COVITRA. f. Oposició. Contra. Oppositio, nis.
I prep. ab que 's denota la oposició y contrarietat
de una cosa àb altra. Contra. Contra, adversum.
I ElfFBONT.
AL CONTBA. m. adv. AL CONTBABI.
EN CONTBA. m^ adv. Oposadameat. Coniraria-
mente, en contra, en contrario. Contrariè.
FÉB LA CONTBA. fr. Oposarse à alguna cosa. Opo-
nerse, imjmgnar, Impugno, as, adversor, aris.
OONTRABAIX. m. mús. La veu mès baixa
que *1 baix. Contrabajo. Músics sonus gravissi-
mus. II Instrument músicb de corda , de la figu-
ra de una viola, però mès gros. Contrabajo. Lira
màxima.
CONTRABALANCEJAR. Y. a. contbaposab.
COBITRABALANSA. f. contbapés.
CONTRABANDISTA, m. Qui s' exercita en
lo contrabando. Contrabandista, matutero. Mercium
ínterdictarum advector. || Home través, entrema-
liat. Zarandillo, diablilh. Ardelio, nis.
LO CONTBABANDISTA GUABDA, MAL PEL CONTBABAN-
DO. loc. fam. Denota que mòltas vegadas per estar
mès segurs nos bavem de valer de gent dolenta.
Quieres hacer del ladron fiel? fiate de él. Rem tnam
furi tutius asservandam permittes.
CONTRABANDO. m. Comers de generós pro-
bibits per las lleys de cada estat. Contrabando.
Mercium Ínterdictarum advectio. || Los mateixos
generós probibits. Contrabando. Mercès interdictx.
I met. Lo que es ó té apariéncia de il-lícit, encara
que no bo sia. ContrabanL•, matute. Suspecte vel
fortim actum.
CONTRABARRERA. f. En las plassas de to-
ros la segona barrera. Contrabarrera. Septum in-
terins.
CONTRABATERIA. f. Bateria que 's posa en
oposició de altra. Contxabateria. Adversum pro-
pugnaculum.
CONTRABÀTRER. V. a. Tirar contra las ba-
terias del enemicb. Contrabatir. Hostilia tormenta
tormentis quatere.
CONTRABOTIR. V. a. bebutib.
CONTRABRASSA. f. nàuL Cap que ajuda à
las brassas pera subjectar las vergas en la posició
acomodada, peraque bis velas prengan vent. Con-
trabraza. Nauticus funis.
CONTRAGAMBI. m. Lo gasto que sufreix lo
donador de una lletra pel segon carabi que causa.
Contracamhio. Ex literat» pecuni» commutatione
damnum.
CON
CATALÀ.
CON
427
GONTRAGANAL. m. Canal que 's trau del
principal. ContracanaL Al veus, i.
GONTRAGÀS. m. Cert ungüent hà pels cops.
Ungüento. Unguentum.
GOBrmAGGIÓ. f. La acció de arronsarse 'Is
cossos elàstichs, quant són ferits ó impedits per
altres. Coniraccion, Contractío, nis. || La acció de
arronsarse 1s nirvis en lo cos dels vivents. Cm-
iraccian, Contractio, nis. U gram. Supressió de He-
tras y sIUlabas enteras en una ó mès diccions.
Contrafeta». Contractio, nis.
GONTRAGÉDULA. f. for. Cèdula que revo-
ca la anterior. Contracédula, Rescriptuni dero-
gans.
GONTRAGIBADERA. f. nàut. Yéla que *s sól
posar demunt de la del bauprés. Contracebadera,
Velí genus in navíbus.
GONTRAGLAROR. f. La llum que penetra per
algun cos diàfano, ó la que 's percebeix de costat
pera examinar lo llustre ó viso de alguna roba ó
pintura. Trasluz, Transversa lux.
GONTRAGOR. adv. m. De mala gana. De vMLla
gana. Gravatè, aegrè.
G0NTRAG08TA. f. La costa de alguna isla ó
península, oposada à la que troban primer los qui
navegan envers cllas pels rumbos acostumats.
Contracosla, Litus litori oppositum.
GONTRACTA. m. contracte. Q La escriptura
que conté Ms pactes y condicions de algun con-
tracte. Contrata. Conventionis syngrapha.
GONTRAGTAGIÓ. f. Comers y tracte de gene-
rós vendibles. Contratacion. Mercatura, as, nego-
tiato, nis.
GONTRAGTAR. V. a. Negociar, fér contractes.
Conlraíar. Negotior, aris.
GONTRAGTAT , DA. p. p. Conlratado. Nt'go-
tiatus.
GOBTrRAGTE. m. Pacte, conveni entre parts
de fér ó donar alguna cosa. Contrato. Contractus,
us. II Lo de véndrer las mercaderias totas juntas ó
de un plegat. PancaL•. Coacervatim vendendi con-
ventio. Q Entre gitanos, carpciceria.
CONTRACTE DE COMPRA T VENDA. for. LO COnVCui
entre M venedor y comprador, ab lo que s' obliga
'1 primer à entregar la cosa venuda; y V altre '1
preu convingut per ella. Conlralo de compra y ven-
ta. Emptionis et venditionís contractus.
CONTRACTE DE LOCACIÓ Y CONDUCCIÓ, for. COUVO-
ni, pel que V amo de una cosa s* obliga à con-
cedir à altre V us de ella pel temps deter-
minat , mediant cert preu convingut que ha de
pagar lo qui la reb. Contrato de locacion y con-
duccion. Locationis et conductionis contractus.
CONTRACTE ENFITÉÜTICH. for. LO COUVCni mÚtUO,
pel qual V amo de una finca que 's ven se reserva
*1 domini directe , y passa la utilitat al compra-
dor, qui no la pót véndrer sens consentiment del
aenyor directe. Contrato de enfiteusis ó enfitéutico,
Empbyteusis, contractus emphyteuticus.
CONTRACTE iL-LÍciT. Lo Celebrat contra las lieys
y bons costums. Contrato ilicito, Contractus illi-
citus.
CONTRACTE iNNOMiNAT. for. Lo que *s comprcu en
lo nom genérich del contracte, per no tenir nom
específich y determinat. Contrato imominado. Con-
trac-tus innominalus.
CONTRACTE LÍCIT. {.0 que estA arreglat à las lleys
y bons costums. Contrato Ikito. Contractus licitus.
CONTRACTE NOMiNAT. for. Lo que à mès del•l•lom
genérich té *1 particular, com lo contracte de oom-
pra y venda. Contrato nominado, Contractus nomi-
natus.
GONTRAGTÜAL. adj. for. De contracte, que
pertany à contracte ó conveni. Contractual, Quo
ad contractum pertinet.
GONTRADA. f. ant. contorn, comarca.
GONTRADAN8A. f. Ball figurat, en lo cual
ballan mòlias personas à un temps. Contradanza.
Chorea, ffi, tripndium, ii.
GONTRADAN8I8TA. m. Quies mòlt aficionat
à las contradansas. Contradancista, Choreis dedi-
tus, addictus.
GONTRADIGGIÓ. f. L' acte de contradir ó
contradirse. Contradiccion. Repugnantia, se. || Opo-
sició. Contradiccion, Còntradictio, oppositio, nis.
IMPORTAR CONTRADICCIÓ, fr. Afirmar una proposi-
ció cosas contradictórias. Envoher^ implicnr con-
tradiccion. Sibi repugnaré, contradicere; in termi-
nis implicaré.
GONTRADIGTOR, A. m. y f. Qui impugna ó
contradiu. Contradictor, contradecidor, Contradic-
tor, is.
GONTRADIGTORI, A. adj. Lo que té contra-
dicció ab altra cosa. Contradktorio. Contrarius,
contradictorius.
GONTRADIGTÓRIA. f. lóg. Se diu així qual-
sevol de dos proposicions, de las quals la una afir-
afirma lo que V altra nega. Contradictòria, Propo-
sitio alterí contradicens; contradictòria, se.
GONTRADIGTÒRIAMENT. adv. m. Ab con-
tradicció. Conlradictoriamente. Contrariè, contra-
dictoriè.
GONTRADIHENT. p. a. C<>ntradiciente, Con-
tradicens.
GONTRADimENT. m. ant. contradicció.
GONTRADIR. V. a. Negar lo que altre afirma,
óal contrari. S' usa també com recíproch. Contra-
decir. Contradico, is.
GONTRADISAIMENT. m. ant. contradicció.
GONTRADI8SA. f. nàut. Segona dissa per
ajudar à la primera, y assegurar mès la verga.
Contradíza, Alter secundus rudens.
GONTRADIT, A. p. p. Contradicho. Contradic-
tns. II m. ant. contradicció.
GONTRAEMBOSGADA. f. fimboscada que 's
fà contra de altra. Contraemhoscada, Insídi» con-
tra insidias paratge.
4H0OIITRAEBGARPA. f. fort. Lo declivi del
i28 CON
tros de muralla qn* està dins lo fosso. Coiilr««fcar-
pa. Marí intra fossam declivis crepido.
GONTRAE8GOTA. f. nàut. Cap del gmix de
la escola , que s' assegura en uo dels extrems de
la vela pei-a subjectaria en los temporals. CoiiXra-
escota. Ad fulciendum navis velum funis.
GOBrrRAEBGOTt. m. nàut. Cap que serveix
pera donar major seguretat als escotins de las ga-
bias. Omlreseotin. Ad regenda vela rudens.
GCHiTRAESCaiPTUBA. f. Instrument ab que
's protesta de altre anterior. Cantraescriptwra, Coo-
trascriptum, i, antigramma, atis.
GOimAFAGCIÓ. f. ant. cosTaiv'ENCió.
GONTRAFAHENT T GOlfimAFAHEDOR.
m. ant. coNnivENTOR.
GONTRAFAIXAT, DA. adj. En lo blasó lo
que té faixas eontraposadas en los colors ó metalls.
Contrafajado, Advcrsis íasciis instmctBS.
GONTBAFALLAR. v. a. uimüNFAE. | for. De-
cidir lo jutje alguna cosa contra lo queantes havia
determinat. OmtrafaUar, Judicem contra qnod
prius decreverat decernere, censere.
GONTRAFALLO. m. EETEU^Fo. H for. Sentèn-
cia del jutge, en la que decideix alguna cosa con-
tra lo que antes havia determinat. CotUrafallo,
Lat£ sententi» opposíta.
OONTRAFER. v. a. Escarnir, imitar alguna
cosa. Imitar, ^ontrahacer, remedar, escarnefer.
ímitor, aris. | Fér alguna cosa semblant à altra.
Contrahacer. Fuco, as, aflingo, is. | ant. coxteà-
VENIE.'
OONTBAFERSE. v. r. Fingirse lo que no es.
Pingirsi, eotUrahacerse. Simulor, aris.
GONTEAFET, A. p. p. Cfmtrakeeho, Imitatus.
I S' aplica al que té algun membre del cos esgar-
rat. Deforme, conlrahecko. Mirio, nis.
OOlfTSAFILEBA. f. La filera que serveix de
defensa óresguart de altra ó altras fileras. Contra-
hiUra. Ordinis, linee mnnimenlum.
GONTRAFIUIA. í. for. Inhibició contrària à
la de la la firma. Contrafrma. Decreti inhibitio.
GONTRAnAMANT. p. a. for. Se diu de la
part que obté inhibició contrària à la de la firma.
OmtrafirmanU. Alterius decreti inhibitionem ob-
tinens.
GCl•liTRAmHAR. v. a. for. Guanyar inhibi-
ció contrària à la de la firma. Coi»(ra/frM«r. Ante-
rioris decreti inhibitionem obtinere.
GONTRAFLORÀT, DA. adj. En lo blasó lo
que té flors eontraposadas en lo color y metall.
Contraforado. Adversis floribus instroctos.
QOBfTRAFOR. m. Infracció de for. Contrafu»-
ro. Primari» legis violatio.
GOVITRAFORT. m. mil. Fort oposat al dels
enemichs. Contrafuerte, Propugnaculum, i. | Ea
los vestits la tela, cotó ó altre drap que 's posa en-
tre la roba y '1 forro. Entreula, trape. Panaus ín-
terpositus. ] Corretja de dos dits de amplària,
que 'd clava en los arsons de la sella pera infflUffy^
DICCIONARI CON
las cinglas. CoiuraftierU, Retinacnlam corideesm.
I Llenca de cuyro ab que's reforsan los calsals.
Omtrafuerte, Fasciola coriacea.
posAE coxTEAFOETS L•is VESTITS, fr. Reforsatloi
ab tela, cotó ó altre drap, col-locantlo entremtlj de
la roba y *1 forro. Entreular, Pannum ínterpo-
nere.
GONTRAFORTt. m. fort. conteafoet. 1.
GONTRAF0880. m. fort. Lo fosso segon què's
fà pera resguart del primer. Refo$eto, contra fota.
Fossa, fossae objecta.
GONTRAFUGA. Espècie de fuga en múska
que preceheix de un modo oposat al de una fuga
primitiva. Contrafmga. Musicalis sonus.
GONTRAGIRAR. v. a. com. Tornar à girar
una lletra de cambi no ingada à sòn venciment,
contra '1 qui V havia eodossada. Buamhiar. Mea-
sarium syngraphnmin mandatorem repellere.
GOimtAGUÀRDIA. f. fort. Obra exterior de
dos caras que forman un àngul devant dels ba-
luarts, pera cubrir sas caras y rébrer al euemich.
Cwítragwiréia, Additum munimentum , praesi-
dium.
GONTRAHERBA. f. S' aplica à tota herba
que serveix de antídot ó contraverí. Omlrajferki.
Anlidotus, i.
GONTRAINDIGAlfT• m. med. Síntoma que
destruheix la indicació del remey que pareixia
convenient. CoAtraindicante, Indici um indicio con-
trariuro.
GONTRAINDIGAR. V. a. med. Dissuadir la
utilitat de un remey que per altra part pareixia
convenient. C(m(ratiidiV4ir. Indicium indicio adver-
sari.
GOVITRAINDIGAT, DA. p. p. Omtraúdkado.
Advérsatus.
GONTCALOR. m. Ofici honorífich en la casa
real, segons la etiqueta de la casa de Borgonya;
entrevenia en los comptes y gastos, tenia à són
càrrech locuydar de las alhajasy mobles, y exer-
cia altras funcions. Comtralor, Regis impens» ca-
rator. g En lo cos de artilleria y en los hospitals de
exèrcit qui porta i compte y rabó dels fondos y
efectes. Omtralor. Tabularius, ii.
GONTRALT. m. La veu entre *1 tiple y tenor.
Omtralto, Ab acuto cantus. | Lo qui canta ab la
veu del mateix nom. ContraUo. Ab aculo canens
cantor.
GONTRAMANAMENT. m. conteaoede.
GONTRAMANAR. v. a. Manar la execució de
una cosa contraria à la que s' havia manat. Coa-
tramomdar, Jussis contraria jubere.
GONTRABIARGAR. f. La segona marca dife-
rent de la primera, que 's posa en los fardos y al-
tras cosas à fi de que sian mès assenyaladas. Coa-
framarro. Secunda nota.
GONTRAMARGAR. v. a. Posar segona senyal
ó marca. Contramartar, Secundam notam impa-
nere.
CON
CATALÀ.
CON
it9
CX>FITRA1IIARCAT, DA. p. p. Contramarca-
do. Iterum assígnalus.
GONTRAMARGH. m. Lo segon march que 's
clava en lo bastiment qae esta fixo en la paret pe-
ra posarhi las vidrieras. Contramarco. Secnndafe-
nestralis crafes.
CSONTRAMAREA. f. nàut. La marea que es
oposada à altra. Conlramarea. Mare refluum.
OONTRAMARXA. f. Retrocés deila marxa co-
mensada Contramareha. Retrogressns, us. I mil.
Evolució ab que un batalló muda de front ó de
costats. Contramareha. Frontis aut laterum acíei
miitalio. H nàut. Lo moviment successiu de tots los
vaixells de una Ifnea que maniobran en un mateix
llocb. Contramareha. Navinm cursus.
GONTRAMARXAH. v. n. Retrocedir, tornar
atris. Contramarchar. Retroc«do, retroeo, Í9.
GONTÍIAIIIE8TRE. m. nàut. L' oficial subal-
tern del capità ó mestre. Contramaeslre. Navis sub-
prsfectus.
. OONTRAMINA. f. La mina oposada à la dels
contraris, pera inutilisarla. Contramina. Adversus
cnniculus. || Comunicació de dos ó mes minas pe-
ra limpiarlas y tràurer las runas ó metalls. Conr-
tramina. Cuniculorum continuitas.
GONTRAMINADOR. m. Qüí contramina.
Coníraminador. Fossor adversi cuniculi.
GOlfTBAMINAR. V. a. Fér contraminas. Con-
trammar. Hostiles cuniculos adversis cuniculis
aperíre.
GONTRAMINATi DA. p. p. Contraminado.
Adversis cuniculis apertus.
GONTRAMITJAIf A. f. nàut. Arbre de la nau
immediat à la popa. Contramesana. Malus puppí
proximns.
OOlfTRAMOTLLO. m. Motllo fét ab altre. Con-
tramoïie. Ex typo imago.
GONTRARfURALLA. f. Muralla baixa pera ma-
jor defensa de la principal. FalBahraga, antemuro,
eontramuraUa, eontramuro. Muro murus adversus.
CSONTRANATURAL. adj. Lo que s* oposa al
orde de la naturalesa. Contranatural. Naturae con-
trarius.
OONTRANOVÉlfDRER. v. a. ant. no cointtA-
VBlflE.
GONTRAORDE.m. Orde que revoca la donada
anteriorment. Contraórden. Jossi priori contraria.
GONTRAPALANQUt. m. nàut. Qualsevol dels
dos caps que serveixen pera assegurar la verga,
en cas de fallar algun dels palanqnins. Contrapa^
Umquin. Rudens alter antenn» obfirmand».
CSONTRAPÀ8. m. müs. Lo segon pas que can-
tan uns, cantant altres los primers. Contraposo.
Harmoniacus concenlus concentui oppositus. | En
algons Ilochs de Catalunya ball en que mòlts pa-
rells ballan à un mateix lemps ab diferents passos,
ja à la dreta , ja à la esquerra , segons lo passatge
de la música. Contrapaso. Saltationis genus.
GONTRAPA86AR. V. a. En lo blasó estar dos
figuras de animals en acció de passar encontradas.
Contrapasar. Obviam ire.
CONTRAPÈS, m. Lo pes que^s posa à la part
contrària de altre pera equilibraries. Contrapeso.
^quipondium , ii. || Rarra que usan los volatins
pera mantenir V equilibri. Contrapeso , ekorizo,
tiento. Halter , is. || met. Lo que's considera sufi-
cient pera equilibrar una cosa excessiva. Contra-
peso, ifiquílibrium, ii.
G0NTRAPE8AR. v. a. Posar una cosa contra
de altra. Contrapesar. iEquilibro, as. I met. Igua-
lar una cosa ab altra en valor ó mèrit ó altra cir-
cunslàncía. Contrapesar. iEquare pretio. P Pesar
una cosa tant com una altra. Equilibrar , contra"
pesar, equiponderar. ^Cquare pondere.
CONTRAPESAT, DA. p. p. Contrapesado.
.Cquilibi-atus.
CONTRAPESTE. f. Se diu del remey ó pre-
servatiu contra la pestc. Contrapeste. Medicamen-
tum à pesle prseveniens.
CONTRAPEU. m. Contrarietat, contradicció.
Oposicion, estorho, óòtce, contrapié, pihuela. Obox,
icis.
GONTRAPILASTRA. f. arq. Pilastra unida à
la paret. Contrapilastra. Parastata, «b.
GONTRAPORTA. f. La segona porta gran que
divideix las demés de la casa. Contrapuerta , por-
ton. Mdium porta inferior.
CONTRAPOSAR. V. a. Comparar una cosa ab
altra. Contraponer, comparar , eotejar, equiparar.
Confero, ers: || Oposar. Oponer, contraponer. Con-
trapono, is.
CONTRAPOSAT, DA. p. p. Contrapuesto. Col-
latus.
CONTRAPOSICIÓ, f. Coleig de cosas contrà-
rias. Contraposici n, contrabalanza. Collalio, com-
paratio, nis. || oposició.
CONTRAPRODUENT, adj. Lo que proba lo
contrari de lo que's tracta. Contraj^oducjnte. Con-
traproducentem.
CONTRAPUBIT. m. mús. Concordància armo-
niosa de veus contraposadas. Contrapunto. Diver-
sorum tonorum harmonia.
CANTAR DE coNTRAPiNT. fr. Fér armooia ab con-
cordància de veus contraposadas. Contrapuntear,
cantar de contrapunto. Tonis diversis concenium
edere.
CONTRAPUNTADAS. f. pi. En lo blasó las
arroas que estan punta contra punta. Contrapunta-
das. Cuspidibus muluò adversis.
CONTRAPUNTARSE. V. r. Competir un con-
tra altre en algun empenyo. Medir las armas. Con-
tendo, is. || Dirse paraulas picants. Contrapuntear-
te, contrapuntarse. Jurgor, aris.
CONTRAPUNTEJAR. v. a. cantae db cox-
TIAFUNT.
CONTRA-PUNXÓ. m. Pessa que serveix pera
senyalar sobre Ms metalls ahont s* ha de foradar,
(rfffMfe. Inslmmenlum aic dictvai.
i30 CON
GOirmAQUERELLA. f. for. Quexadel quere-
llat contra '1 querellant. Contraquerella. Contra-
quaBrella.
GONTRAQUtLLA. f. nàut. Pessa que cubreix
toia la quilla del barco de popa à proa. Contraqui-
lla, CarinsB fulcimentum, superior carina.
GONTRARECIBO. m. Lo recibo que*s dóna re-
vocant altre anterior. Cònlrac^duia.* Rescríptum
contra rescriptum.
GONTRARÉPLIGA. f. Rèplica que*s fà contra
del que ha replicat. Cjntra rèplica, Objectioni op-
posita objectio.
CONTRARESTAR, v. a. Tornar la pilota *i
qui està en la banca. Contrarestar. Pilam renHtte-
re. II Resistir, oposarse. Contrarestar. Adversor,
aris, resísio, is.
CONTRARI, A. adj. Oposat , repugnant. Con-
trario, Conlraríus. J Danyós, perjudicial. Adverso,
contrario. Noxius. || m. Enemich. EnemigOy contra-
rio, adversario, desafecto, Contrarius , ii ) Lo qui
segueix un plet contra altre. Contrario, Competi-
tor, is.
AL CONTRAU. iD. adv. De una manera oposada.
aI contrario, al revés. Contrario, contra.
DEL CONTRARI, m. adv. A HO sér aixf , si no es
aixi. üe lo contrario, donde no. Sin rainus, aliter.
MÒLT AL CONTRARI, m. ddv. De una manera mòlt
oposada. Muy al contrario , muy al revés, Longè
aliter.
CONTRARIAR, v. a. contradir, ofosarsb.
CONTRARIETAT, f . La oposició que té una
cosa ab altra. Oposicion, contrariedad, Contrarietas,
adversitas, atis. •
CONTRARIETAT DE LLETS. OpOSÍCiÓ dC lleyS On lo
dret escrit , ó de dos llochs de una mateixa lley.
Antinòmia. Antinòmia, ®.
CONTRARIETAR. V. a. ant. contradir.
CONTRARIÍ86I1I, A. adj. sup. ContrarUsimo.
Yaldè contrarius.
CONTRARIÓ8, A. adj. ant. contrari.
GONTRARODA. f. nàut. Peesa que cubreix y
fortifica la roda de la nau , guardant la mateixa
figura. Contraroda, Contignatio, nis.
CONTRARONDA. f. Segona ronda pera asse-
gurarse més de la vigilància dels puestos. Contra-
ronda, Excubíarum lustratores.
CONTRA8. m. pi. mús. Los baixos més fondos
en algunas orgas. Contras. Organi tubae profundio-
ris«oni.
CONTRASAGEL Y GONTRASAGELL. m.
ant. contrasillo.
CONTRA8AGELLAR. V. a. ant. y
CONTRA8ELLAR. v. a. Posar segon sello.
Contrasellar, Alterum signum imponere , iterum
obsignare.
CONTRA8ELLO. m. Segon sello en una ma-
teixa cosa. Contrasello. Secundum signum , alte-
rum sigíllum.
adj. ant. GONsBHBLAirr.
DICCIONARI
CON
IGUAL. II adversari , CONTRARI Ó RIVAL Dl IGUAL VA-
LIA.
DONAR PER PAR t PER CONTRASBIIBLB. ED lo deSt-
fio, presentar contrari de igual valia. Dar par ai•
versario. Alicui adversarium adhivere pasem.
CONTRASENYA, f. Senya que's dóna reser-
vada mútuament pera enténdrerse entre sf . Contra-
seiia. Secreta inler aliquos nota. || mil. La senyal
pera conéixerse unsab altras, y la qiie*s dóna à la
centinella pera no deixar passar al que no la porta.
Contrasena. Tessera excubíis agnoscendis.
CONTRAST, m. contradicció , oposició. || Ofid
de marcar las alhajas de or y plata. Contrasu. Li-
bripens , dis. || Llocb ahont se marca F or y li
plata. Contraste. Ofiicina ubi metalla ponderantur.
II met. Combat entre personas ó cosas. Contrasüt
contienda. Contentio, nis. | nàut. Mutació repen-
tina y contrària de vent. Contraste. Subita venti
commutatio. || pint. y escult. Oposició entre '1 ca-
ràcter de las figuras , entre sas parts ó entre *l8
colors. Contraste, Oppositio, nis. || orstaclb.
CONTRAST DE CASTELLA. La pOrSOUa que té à 8Ó0
càrrech lo marcar los pesos y mesuras , la plata j
altres metalls. Contraste de Castillat marcador ma-
yor del reino, Ponderibus et mensuris prcBfectns.
SENS TOT CONTRAST. Sèns cap contradic-ció. Sin
contradicion alguna, Nulla oppositione.
CONTRASTAMENT. m. L' acte y efecte de
contrastar. Sacudimiento , concusion. Agitatio, jac-
tatio, nis.
CONTRASTANT, p. a. Lo qui resisteix. Opwes-
tOy contraste. Obsistens. || orstant.
CONTRASTAR. V. a. Resistir, oposarse à altre
ab obras ó ab rahons. Contrastar. Obsisto is. |
Exercir V ofici de contrast. Contrastar, Notam inu-
rere. || Fér tremolar alguna cosa. Contrastar, con-
mover, hacer temblar, Commoveo, es. || Tirar per
terra. Derribar. Diruo, is. || Fér desistir. Hacer íí-
tubear, hacer campanear, hacer vacilar, Haesilatio-
nem movere. || ant. orstar. || impedir.
CONTRASTAT , DA. p. p. Contrastaio. Obs-
titus.
CONTRASTAT, m. nàut. Cap gros sobre V
estay , pera ajudar à sostenir T abre , tirantlo
envers proa. Contraestay. Funís malorum rudente
firmans.
CONTRATECA. f. Filat de malla gran que té
detràs de sf un altre de malla mès menulla. 7f«f-
mallo. Yerriculum, i.
GONTRATELA DE PESCAR. Filat de mallas amplas y
fortas pera pescar, lo qual se posa detràs de altre
de mallas mès estretas, y de cordill mès prim.
Contramalhy cantrawMÜadura. Astrictioribus ma-
culis reté.
CONTRATEMPS, m. Infortuni , calamitat.
Contratiempo. Damnum, i. || Escalabro, desgràcia.
Descalahro, revés, plaga. i£rurona, x, inforlnnium,
11.
OONTRATRETA. f. Astúcia pera desbaratar é
CON
CATALÀ.
CON
i31
inntilisar alguna treta ó engany. Cantratreta. Frau-
dis pulsio.
GONTRATIUNXERA. f. for. Trinxera dels si-
tiats contra 'Is sitíadors. Contratrinchera. Agger
munitus obsídentibus objecta.
GONTRÀURER. V. a. Aplicar à un sentit par-
ticular alguna proposició ó màxima general. Con-
traer. Contraho, is. .
CONTRA VALLAGIÓ. f. La acció y efecte de
contravallar. Contravalaeion. Yalli circumductio.
CONTRA VALLAR. V. a. mil. Formar los si-
tíadors la línea ó trinxera pera impedir las eixidas
de ella. Contravalar, Vallum urbi obtendere.
CONTRA YENGIÓ. f. Transgressió de algun
manament. Transgiesion, contraveneioiif quihraíl•-
tamientOf infraceion, Yioiatio, transgressió, nis.
CONTRA VENENO. m. coNTaiVERÍ.
CONTRA VENIBfT. p. a. contraventor.
CONTRAVENIR. V. a. Fér lo contrari ó anar
contra lo que es!à manat y disposat. Contravenir.
Legis stalula perfringere, violaré.
CmiTRAVENTOR, A, m. y f. Qui fà lo con-
trari de lo que està manat y disposat. Cktntraventor.
Transgressor, is.
CONTRA verí. m. Medicament contra Is efec-
tes del verí. AntidotOy eontraveneno, Antidotum,
antidotus, i.
CONTRAVÉRSIA. f. CONTROVÈRSIA.
CONTRA VIDRIERA, f. Segona vidriera que
serveix pera major abrich. Contravidriera, Iterati
cancelli vitrei.
CONTRAVINGUTy DA. p. p. Contravenido,
Perfractus, viola tus.
CONTRAXIFRA. f. La clau pera enténdrer al-
guna xifrà. Contracifra, Ratio nolas occultas in-
terpretandi.
GONTRAY. m. Panyo fi que 's fabricava en
GoDtray de Flandes. Contray. Contracicus pannus.
OONTRAVENT. p. a. Lo qui contrau. Contra-
yenle, Gontrahens.
CONTRAYT. m. ant. contracte.
GONTRE8CARPA. f. contraescarpa.
CONTRE8GRIPTURA. f. y
CONTRESCRIT. m. Escrit pera protestar de
altre anterior. Contraescriíura, Contrascriptum, i.
CONTRE8TAR. v. a. ant. contrastar.
CONTRET, A. p. p. Contraido. Contractus. ||
adj. Esgarrat de algun membre. Litiado, estropea-
do. Pesundatus. | obligat.
CONTRIBUCIÓ, f. Paga de la part que's déu
60 una pena, tribut ó gasto comú. Impue»to, con^
^hwion. Contributio, nis. Q Lo mateix tribut que
*8 paga. Contribucion. Yectigal, is, tributum, i.
contrircció lustral; La que s' imposava anti-
gnament als comerciants. Contribucion lustraL
Collatio lustralis.
tmick CONTRIBUCIÓ. Repartiment que's fà respec-
te als béns y utilitats de cada hu delscontribuyents
à fi de reunir en una sola paga lo que està divi-
dit en vàrios drets y tributs. Uniea eontrihueion.
Ünica collatio.
CONTRIBUHENT. p. a. Lo qui contribuheix.
Contribuyente. Contribuhens, tis.
COBTTRIBUHIDOR, A. m. y f. Lo qui contri*
buheix. Contribuidor, contribuyente, contributario'
Contribuhens, tis.
CONTRIBUHIR. V. a. Pagar cada hu la quota
ò part que li toca per alguna imposició, reparti-
ment, etc. Contribuir. Contribuo, is. | met. Aju*
dar, concórrer al logro de algun fi. Contribuir,
eoncurrir. Adjuvo, as. 1 com. Se diu del que pa-
teix alguna pèrdua ab lo qui s' abat. Con(rt6utr.
Aliquid cedere de jure suo.
CONTRIBUHIT, DA. p. p. Contribuido. Gon-
tributus.
GONTRIBULATy DA. adj. atribolat. 1.
CONTRICIÓ. f. Dolor ó sentiment de haver
ofès à Déu, sòls per sér bondat infinita. Contricion.
Contritio, nis.
CONTRINCANT, m. Competidor. Contrincante.
Competitor, is. || En las oposicions lo qui es de una
mateixa trinca que altre, pera argüirse mútua-
ment. Contrineante. In disceptationibus socius.
CONTRI8TAR. V. a. Afligir, entristir. Contritr-
tar. Contristo, as.
CONTRISTATj DA. p. p. Conlristado. Con-
tristatus.
CONTRTT, DA. adj. Lo qui té contrició. Contri-
to. Contritus, verè pcBnitens.
CONTROVÈRSIA, f. Pendéncia, disputa, es-
pecialment en matérias de religió. Ventilaeion,
controvèrsia. Controvèrsia, se, disceptatio, nis.
CONTROVERBISTA. m. Qui escriu ó tracta
sobre punts de controvèrsia. Controvertista. Con-
trovèrsia rum scriptor.
CONTROVERTIBLE. adj. Disputable. Contro-
vertible, Disputabilis.
CONTROVERTIR, v. a. Disputar sobre alguna
matèria. S* usa també com recíproch. Ventilar,
controvertir. Controversor, aris, discepto, as.
CONTROVERTIT, DA. p. p. Controvertido,
Controversatus.
CONTUMÀCIA, f. Tenacitat, terquedat, obsti-
tinació en algun error. ContuvMcia. Contumàcia,
m. y for. La omissió ó tardansa en comparèixer en
un judici, ó cumplir algun requisit del mateix,
dins lo terme corresponent. Rebeldia, contumàcia.
Contumàcia, ».
CONTUMÀS. adj. Perfidiós^n mantenir algun
error. Contumaç. Contumax, || for. Qui no vól com
parèixer en judici. Rebelde, contumaz. Judicium
detrectans.
CONTUBIASRIENT. adv. m. Ab porfia y con-
tumàcia. Tenazmente, contumazminte, con eontu-
vMcia. Contumaciter.
CONTUMÉLIA. f. Injúria, insult, afront de
paraula dita à algú à sa cara. Oprobio, contumelia.
Gontumelia, «.
131
CON
DICGIONABI
CON
GONTUMELIÒS, A. adj. Ofensiu, injuriós.
Afrentoso. coníümelioso. Contumeliosus, injuriosus.
GONTUMELIOSAMENT. adv. m. Ab conlu-
mélia,de un modocontumeliós. CantwneliotawiènU.
Contumeliosè.
GOBITUNDEBIT. adj. cir. S* aplica al instru-
ment que fa contusions. ContundenU, Gontendens.
CX>NTURBACIÓ. f. Inquielut, turbació. Con-
turbacion. Conturbatio, nis.
GONTURBAR. V. a. Inquietar, trastornar, al-
terar. Alterar, conturhar, turbar, Conturbo, as. ||
met. Conmóurer 1' animo. Turbar, eonturbar, agi"
tar, Perturbo, agito, as, permoveo, es.
GONTURBAR8E. V. r. Inquíetarse, turbarse.
AlUrarse, eonturbarse. Contorbor, aris.
GONTUBBAT, DA. p. p. Conturbado. Contur-
batus.
GONTUBBATTO, VA. adj. Lo que contnrba.
Contvrbativo. Conturbans.
CX>NTA8, A. adj. Cascat, macat. Majado, coii-
tuso, maguHadOy caseado, Gontusus.
CONTUSIÓ, f. Cascadura, macadura. Contusion,
Quassalura, se, contusió, nis.
GONTUTOR. m. Tutor juntament ab altre.
Canlutor. Contutor, is.
GONVALÉIXER. V. n. Recobrarse de alguna
malaltia. Contaleccr. Convaleo, es. ] met. Referse
de alguna pèrdua, recobrar la prosperitat perduda.
ijonvalfcer. Vires, prosperitatem recuperaré.
CONVALESCÈNCIA, f. La millora del malalt
fins à estar enterament rcstabiert.' ConrfaleetHeia,
Ad adversa valetudine reoreatio. || Casa ú hospital
pera convalóixer los malalts. C4mvalecencia. Noso-
comium, ii; convalescentium hospitium.
CONVALESCENT, p. a. Qui convaleix. Con-
vaUcienU. Convalescens.
CONVALEBCUTi DA. p. p. (/mvalecido, E mor-
bo recreatus.
CONVENCEDOR, A. m. y f. Qui con vens.
Convencedor. Convincens.
CONVÈNCER. V. a. Precisar à altre à que mu-
de de dictamen en forsa de la rabó. També s' usa
com rccíproch. Convenctr, Convinco, is. || Probar
un fèt ó delicte que's negava. Comveneer. Demons-
tro, as, bominem jugulare.
COBfVENCIBLE. adj. Lo que pòl coovéocerse.
Convencible. Convincí capax.
CONVENCIMENT, m. La accíó y efecte de
convèncer. ConvencimienlOj conviccion, Yictoría, »,
coactio, nis.
CONVENCIÓ, if. Conveni, concert. Cowention,
eoNrfmo, conderlo, ajutU. Gonventum, i. | Assam-
blea política de Fransa. Convencion, Supremus se-
natus.
CONVENCIONAL, adj. Lo pactat y convingut.
Convencional, Conventionalis. | m. Membre de la
convenció francesa. ComvencuméL Conventioiialis,
is.
CONVENdONALMENT. adv. m. Per con-
venció. Conveneionalmenie. Ex conveulione;
positò.
CONVENENZA. f. CONVENI.
CONVENGUT, DA. p. p. de convenir. CoMe-
nido. Conventus. || ant. concorbbgut.
CONVENI, m. Ajust, convenció. Convenia^ cot-
cterto, eontsencion, convenieneiaf ajuste, Gonvenlio,
nis. Q Lo que fà algun príncep ab la cort deRoni.
ConcordaU), Pactum, conventum,i.
DE CONVENI, m. adv. De concert. AcoriadamenU.
Ex conventione.
CONVENIBLE. adj. CONVENIENT.
CONVENIBLEBiENT. adv. m. CONYKinSNT•
MENT.
CONVENIÈNCIA, f. Ltilitat, profit. (^mventcA-
eia. Utilitas, atis. y Acomodo, proporció. Acomodo,
proporcion, conveniència. Famulatus, us. | Comodi-
tat. Conveniència. Vits comoditas. || Conformitat
de una cosaab altra. Conveniència, congruència.
Convenientia, se. || pi. Havers, rendas óbèns. Om-
ven^encias. Bona, orum, facultates, um.
CONVENIENT, adj. Útil, profitós, oporlü. Con-
veniente. Commodus. Q Congruent, conforme, cor-
responent, proporcionat, decent. Convenieme, Coo-
veniens, congruens.
CONVENIENTtsSIM, A. adj. sup. Mòlt con-
venient. Convenientisimo. Yaldè commodus , con-
veniens.
CONVENIENTtSSIMAMENT. adv. m. SUp.
De un modo mòlt convenient. ConvenientisivMmení.
Yaldè commode.
CONVENIEBmiENT. adv. m. Útil y oportuna-
ment. Convenien lemente. Convenienter, opportunè.
CONVENIR. V. n. Concordar, s:^r de una ma-
teixa opinió ó dictàmeu. Convenir. Convenio, is. |
Importar, sér convenient. Convenir. Convenio, is.
I Gorrespóndrer , pertànyer. Convenir. Competo,
is. II ant. Concórrer, acudir, juntarse en aigua
lloch. Convenir. Convenio , is. jj gram. concoedai.
NO coN'vé CNA cosà AB ALTEA. fr. fam. Denota la
desproporció ó inconseqüència de las acciona. So
viene el son con la castaneta. Haec maximè discor-
dant.
SI uÒLT CONVÉ. m. adv. Denota la possibilitat de
alguna cosa. Si d mano viene. Forsan, forsilan, foi^
tasse.
CONVENIRSE. V. r. Ajuslarse, concordarse.
AvenirsCy convenirse. Paciscor, eris, foedere jun-
gi-
CONVENSDT, DA. p. p. Conveneido. Convic-
tus. Q adj. for. S' aplica al reo que està convensat
del delicte, encara que no V haja confessat. Cm-
viclo. Conviclus.
OOlfVENT. m. La casa en qne viuben en co-
municat los religiosos, ó las roonjas. Convento. Cod-
nobium, ii. || La mateixa comunitat. Coiirfiito. Ca»-
nobitarum communitas. | ant. conveni.
CONVENTÀS. m. aiun. Comventttzú. Amplom
eoMiobiuffl.
CON
UM VEN IKl. m. d. CoMentito, tro, illo. An-
gUtiUB CflNIobillIll.
ouuiventIcul. f . y
a>JIViMTÍCULA.TD. ant. Junta il-ltcilayclan-
teiu de algonaspersonas. Convtntieulo. Conven-
lieiliUD, i.
ttMVCNl'UAL. adj. Lo que pertany al con-
mt. ComtentuaL Ad coenobium pertinens. || m. Lo
nljgite qne viu en algun convent. Conventual. Coe-
wkn sodalis. | En algnnas ordes lo relij^iós predi-
olor de la Casa. Conventual. Conventualis concio-
ntor.
QÜil VKNl II ALITAT. f. La habitació dels re-
%Í0M» que viuhen en un mateix convent. Conven-
Miai. CoBDobitanun contubernium. || La asigna-
ttdeun religiós à un convent determinat. Con-
mttaliiai. Cnipiam coenobio religiós! adscriplo.
OM VKlillJ ALMENT. adv. m. En comunitat.
(imtentMalmente. Morè monastico.
GQCfVEBOÉIfGIA• f. met. Direcció de las If-
ms y dels raigs de la llum à un mateix punt.
Cmtergencia. Convergentia, s.
OOnVEEGCNT. adj. mat. S* aplica à las li-
ms y raigs de llum que 's van acostant los uns als
ikm, de modo qne sí s' allarga van se reunirian
a «n mateix punt. Convergente. Convergens.
OONVERS, A. adj. Convertit. Se diu especial-
Mflt dels moros y juheus que*s converteixen \ la
idigíó catòlica. Converso, eonveriiL•. Conversns.
OON VESSA. f. Enrahonament familiar. Con-
mrnnon. Familiaris sermó. || Las personas que
mhooan entre sf familiarment. Convenaeion. Co-
bqnentium ccetus.
eosvEisà DB ?ocà süistíncià. *S diu aixf aquella
CiqBe*8 Iraclan asnroptos de poch ó ningun inte-
1^. Hlique. Inutilis confabulatio.
iuoar de coTCVEtSi. fr. Enrahonar de un assump-
ll diferent del que*s tractava. Echar la pldtica d
Hrap•rtf, roher la hoja. Sermonem aliè vertere,
Meelere.
iu?iciR Là coüVERSÀ. fr. Interrómprer la con-
veni comensada. Romper, corlar la convenaeion.
Ceptum ab alio sermonem interrumpere.
QOflVEBMJiLE. adj. Tractable. Sociable, con-
ftntkle. Sociabilis.
OOfiVERflAGIÓ• f. C0NVERS4. || La que\s tédes-
ffh de menjar. Palillo, conversacion. Sermó epu-
bris.
UllAt CAUtEt E!« Là CONVERSACIÓ ALGUNA ESPÉ-
cn. fr. Diria afectant descuyt. Dejarse caer alguna
(Mceii/a eonversacion. Consultè verba facere, in-
^nam simulando.
UlÒLTA CONVERSACIÓ ES CAUSA DB MENYSPREU.
^• Denota que lo familiarisarse demasiat ab la
Snit, es la causa que no's conserva M respecte de-
^t La mueha conversacion es causa de menospre"
^. Quotidiano convictu auctoritas imminuitur; ni.
nia familiaritas contemptum parit.
TCNIl ó ■AVtl UN GlAN RATO DE CONVERSACIÓ, fr.
TOMO 1.
CATALÀ. CON 433
fam. SÍM* una cosa de llarga duració. Aun hay que
hacer para rato; aun hay un buen rato. Valde pro-
lixnm ese.
tríurer l\ CONVERSACIÓ, fr. fam. Torar en ella
alguna esp>cie. Sacar la conversacion. De re ali-
qua sermonem excitaré.
GOIfVEBSAR. V. n. Enrahonar familiarment
unas personas ab altras. Conversar , platicar , de-
pjrtir. Colloquor, eris.
CONVERSIÓ, f. L' acte V efecte de con verlirse.
Conversion. Conversió, nis. || Mutació de una cosa
en altra. Conversion. Conversió, nis. || Muda n sa de
mala ó bona vida. Conversion. Conversió , nis. ||
rel. Figura que dirigeix lo discurs als aust>nts,
morts y à las cosas inanimadas. Apòstrofe, conver-
sion. Apastrophe , a». || ret. Figura de paraulas,
que's comet quant dos ó mès clàusulas acaban de
una mateixa manera. Conversion. Conversió, nis.
J mil. Lo inovímet que fà la tropa girantse al al-
tre cos'al. Conversion. Agminis à fronle mutatio.
B log. La mutació de subjecte en predicat ó al
conli*ari. Conversion. Conversió , nis. || ant. in-
versió.
CONVERSIÓ, VA. adj. Lo que té viriud de
convertir, Conversiro. Conversus; vi convertertdi
ptifidílus.
CONVERTEMENT. m. ant. conversió.
CONVERTIBLE, adj. Lo que pót mudarse y
converlirse. Trasniudable, convertible. Converti-
bilis.
CONVERTIlX>Ry A. ant. convé rtirle.
CONVERTimENT. m. ant. conversió.
CONVERTIR. V. a. Mudar una cosa en altra.
També s' usa cova. recíprocb. Trasmutar, convertir,
irasformar. Coiiverto, is. || Reduhír ú la verdadera
religió ó à la practica dels bons costums al que va
errat. Convertir. Alíciuem ad bonam frugem revo-
caré. II Emplear alguna cosa en un fi diferent del
que estava destinada. Convertir. In alium usum
converlere.
CONVERTIT, DA. p. p. Convertida. Conversus,
mutalus.
CONVEXITAT, f. La elevació de la superfície
circular de un cos, més alta del centro que de la
vora. Conrexidad. Convexitas, atis, convexio, nis.
CONVÉXO, A. adj. S* aplica à la superfície que
té convexitat. Convexo. Convexus.
CONVICCIÓ, f. Prol)a manifesta y evident de
una veritat negada. Conviccion. Persuasió, nis.
CONVICTE, A. m. y f. convensit. 2.
CONVICTOR. m. Qui viu en algun seminari ó
col-legi sens sér de la comunitat. Convictor. Con-
victor, is.
CONVICTORI, A. adj. En los col-legis de je-
suítas la habitació ahont vivian los pensionistas.
Convictorio. Collegiuni, i i.
CONVIDADOR, A. m. y f . Qui convida; Con-
vidador. Invitator, convitator, is.
CONVIDAR. V. a. Pregar à algú que li f»ssa
56
434
CON
DICCIONARI
COP
companyia à menjar ó à altra funció. Convidar.
Convivo, as. || mel. Móurer, incitar; així 's diu: lo
temps CONVIDA à passejar. Convidar, Invito, as.
CONVIDAR À ALGiJ À ALGUNA COSA. fr. BrindaHo ab
ella. Ofrecer d alguno alguna cosa , convidar d al-
guno con alguna cosa. Invito, as, offero, ers.
GONVIDARSE. V. r. Oferirse algú voluntària-
ment pera alguna cosa. Convidarse. Sese ultrò of-
ferre.
CONVIDAT, DA. p. p. Convidado. Invitatus.
II m. Lo qui menja en companyia de aquell qui V
hà convidat. Convidado. Conviva, ae, aepulo, nis.
GONVINGENT. adj. Lo que convens. CoiivtH-
cenU. Convincens, evinc^ns.
GONVINGENTMENT. adv. m. Ab convenci-
ment. ConvincenUmenU. Ineluctabili modo.
CONVINENT. adj. CONVENIENT.
GONVINENZA. f. CONVENI.
CONVIT, m. Acció y efecte de convidar. Con-^
viu. Convivium, ii. || La funció à que es algú con-
vidat. Conviu. Convivium, ii. || Lo sumptuós y es-
pléndit. Conviton. Convivium splendidum.
LO CONVIT DE BARCELONA, expr. ab quc 's nota als
qui convidan sols per cumpliment. El conviu del
toledano ; bebiérades si hubiérades almorzado. Ca-
labris hospitis zema ; Cyclopis donum.
CONVOGACIÓ. f. La acció de convocar. Üa-
mamiento, convocacion. Collatio, convocatio, nis.
CONVOCADOR, A. m. y f. Qui convoca. Con-
vocador. Collalor, is, convocans, tis.
CONVOCAR. V. a. Citar à mòlts pera que cou-
corran à un lloch determinat. Convocar. Convoco,
congrego, as.
CONVOCAT , DA. p. p. Convocada. Convoca-
tus.
CONVOCATORI, A. adj. Lo que convoca. Con-
vocatòria. Convocatorius.
CONVOCATÒRIA, f. U carta ó despaig ab
que 's convoca. CoNrocatorta.Convoeatoriae litterae.
CONVOY. m. coMiOT.
CONVULSIÓ, f. Moviment, agitació extraordi-
m'tria y alternada de contracció y estirament de
uirvis. ConvulsioH. Convulsió, nis, spasrous, i.
CONVULS, A. adj. Qui pateix convulsió. Coii-
vuho. Convulsus.
CONVULSIU, VA. adj. Lo que pertany à la
convulsió. Convulsiva. Convulsione, spasmo affec-
lus.
CONXA. f. La closca de alguns peixos; com
tortuga, etc. Concha. Concha, ae. | La closca de la
tortuga que desprès de beneficiada serveix pera
capsas, embuiils y altres n»os. Cwrty, cara^. Con-
cba marina testudinea. | fam. La unió de alganas
personas que obran de concert per algun fi. Can-
chabanza. Coitio, conventio, nis. | colxa.
TENIR MÒLT AS CON XAS. fr. met. DenoU que una
persona es mòlt reservada y astuta. Temr mmchms
conckas, ó Uner wuis canckas qu un galàpofo. Ca»
llídum esse.
CONXARSE. V. r. Convenirse mòltas personas
pera algun fi , regularment dolent» ConehakÈrm.
Coeo, is.
CONXORXA, f. CONXA. 3.
COOPERACIÓ, f. La acció de cooperar. Cooft-
racion. Cooperat io, nis.
COOPERADOR, A. m. y f. Qui coopera. Co-
operador. Cooperator, is.
COOPERAR. V. a. Contribtthír, obrar junta-
ment ab altres pera un mateix fi. Cooperar. Coope-
ror, aris.
COOPERARI. m. cooperador.
COOPERAT , DA. p. p. Cooperaio. Coopera-
tus.
COOPERATIU, VA. adj. Lo que cooperi
ó pót cooperar. Cooperativa. Cooperari poteos, va-
Iens.
C00P08IT0R. m. Lo qui concorre ab altre à
la oposició de alguna prebenda. Coopositor, com-
petidor, contrincanU. Competitor, oris.
COOPTACIÓ. f. Provisió de una plassa ó em-
pleo vacant. Cooptacion. Cooptatio, nis.
COORDINACIÓ, f. La acció y efecte de coor-
dinar. Coordinacion. Ordinatio, nis.
OOORDINABIENT. adv. m. Ab coordinació.
Coordinadamente. Ordinalè.
COORDINAR. V. a. Posar en orde y mètode
algunas cosas. Coordinar. Ordino, as; in ordínem
redigere.
COORDINAT, DA. p. p. Coordinada. Ordina-
tus.
COP. m. Encontre de un cos ab altre. Golpe.
Collisio, nis. II Ferida, contusió que resulta de una
bastonada, pedrada, etc. Golpe. Yibex, icis. |j In-
fortuni, desgràcia. Golpe, contratiempo. Infortu-
nium, ii. II Multitut, abundància. Golpe. Copia, m.
II Pasmo, admiració, sorpresa. Golpe, admiracion,
sorpresa. Admiratio, nis. y En las obras de ingeni,
aquella part que té mès gràcia y oportunitat. Gol-
pe. Locus, pars operis elegantior. Q En lo joch de
la mesa y billar la jugada en que 's guanyan al-
gunas rallas, com bitlla, etc. Golpe. Iclus in glo-
bulorum ludo. | vegada.
COF de AGULLA. AgujOZO. ACUS ÍCtUS.
COP DE ALA. *L que dóna ab ella V aucell. Aleta-
zo, ahzo. Alae iclus. Q Lo moviment de las alas
quant las bat V aucell. Aletada. Alx motus vel jac-
tatus.
COP DE ALETA. 'L quc dòna ab ella *1 peix. Ale-
tazo. Alae ictus.
cop DE ANELLA. 'L que ^ dòna ab ella à la porta
de la casa. Aldahada. Pessuli ictus.
COP FORT DE ANELLA. Aldahazo. GnivioT pessuli
ictus.
COP DE AMPOLLA. MedowMzo. Ictus ampulla im-
pactus.
COP DE AST. Asúiorazo. Ictus veru impactus.
COP DE ATGVA. XÍFACB.
COP DB lALA DE TERRA. X que dòna aquesta dís-
COP
CATALÀ
COP
Í3S
parada de una ballesta ó cerbalana. Bodocazo, Ic-
tos globnli fictilis.
COP DE BANYA. Comada. Cornuictus.
COP DE BARRA DE LA PORTA. TraUCaZO, IctUS Veclí
impaclus.
COP DE BARRET ó DE soMBRERo. Sombrcrazo, Gale-
ríi ictus.
COP DE BASTÓ. BASTONADA.
COP DE BAYONBTA. BAYONETADA.
COP DE BURÍ. Burilada. Caelatura, x.
COP DE CABESTRE. Jaqumazo, Iclus capíslro ini-
pactus.
COP DE CAMA. 'L moviment violent que 's fà ab
ella. Pernada, Crnri« motus.
COP DE CAMPANA. % que pega 1 batall en ella, y
també '1 so que fà. Campanada, CampansB ictus,
sonílus. Q Lo toi'h repetit y continuat de ellas.
Campaneo, Grebra campanarum pulsatio.
COP DB CANÓ. CANONADA.
COP DE cÀNTER. Cantüzo. AmphorsB ictus.
COP DE CANYA. Catíazo, Cannse ictus<
COP DE CAP. Lo que 's dóna pegant ab lo cap.
Cahezadüy cahbazada, easquetazo, calamorradiaf
cascarron, viaraza. Capitis ictus. || met. fam. De-
terminació pocb premeditada. Ventolera, PraBceps,
inconsideralum consilium.
COP DE CARRABINA. X ruído que fà la carrabina
quant se dispara, y V estrago que fà són tir. C-ara-
hinazo. Scloppeti explosió, fragor.
COP DE civACH ó DE AIXADA. 'L quo 's dóua ca-
vant. Azadonada. Ligonis ictus.
COP DE CÒDOL Ó DB ROCH. CodüZO. SaXÍ ÍCtUS.
COP DB CORDILL. Cordtlazo. Ictus fune impactus.
COP DE CORDÓ. Cordonazo. Ictus funiculo impac-
tus.
COP DE cossA. 'L que 's pega ab lo peu. Acocea-
miento, Calcitratus, us.
COP DE CCA. *L moviment de la cua dels peixos
y altres animals. Coleadura. Caudae ic'.us.
COP DE ci'LATA. Culatazo. Ictus parte postica
scloppleti ímpaclns.
COP DB ccLBBRA. Pvetinazo, Fibulatae zona; ic-
lus.
COP DE CULLERA. Cucharüzo. Ictus cochleare illa-
tus.
coF DB DESTRAL. Hachazo, Securis ictus.
COP DE DIT POLZE. I*ulgarada. Pollicis ictus.
COP DE ESCOMBRA. Escombrazo. Ictus scopis im-
pactus. I ESCOMBRADA.
COP DE ESCUT. Broquelazo. Ictus scuto illatus.
COP DE ESPARDENYA. Alpargatazo. Ictus calceo
cannabino illatus.
COP DE ESPASA. Chínchorazo, Ensis ictas.
COP DE ESPASA DE PLA. ChtarazOf cimbronazo.
Plana ensis parte ictus inflictus.
cop DE ESTACA. Estacttzo. Fustis ictus.
COP DB ESTisoRAS. Tígerada^ tigeretada. Forficis
incisió, sectio.
co? DB FLETXA. Fkchazo, Sagitt« ictus.
COP DE FONA. 'L tir ab ella. Hondazo, Fundse
jactus.
COP DE FORTUNA. *L succés extraordinàriament
favorable que logra algú, ab lo qual aumenta sa
fortuna. Golpe de fortuna, Eventus fortunatus.
COP DE FUHET. FUHBTADA.
COP DE FUSELL. Lo que 's dóna ab ell, y '1 tir que
dispara. Fusilazo, Scloppeti ictus vel explosió.
COP DE GARROT. GARROTADA.
COP DE GENOLL. RodUlada, rodiUazo, Genu per-
cussió.
COP DE GENT. Concurréncia de mòltas personas.
Genlio, golpe de gente, Hominum confluent ium con-
fusa multitudo.
COP DE LLANSA. LLANSADA.
COP DE MA. Manotad'i, Ictus manu inflictus.
COP DB MAR. Onada forta contra las embarcacions
ó costas del mar. Golpe de mar. Marini fluctus ic-
tus.
COP DE MARTELL. MarlUlada. Mallei ictus.
COP DE MASSA. Mazodü, Clava impactus ictus.
COP DE NiRVi ó viT DE BOU. Corbachada . Ictus bu-
balino nervo impactus.
COP DE OLLA. OllazO, Olls ictUS.
COP DE PAELLA. SarUnazo, Ictus sartagine illa-
tus.
COP DE PALA. Palazo, Ictus pala impactus.
COP DE PALET. Guijarrazo, Ictus lapide impac-
tus.
COP DE PÀNDERO. Pandcrazo, Ictus tympano im-
pactus.
COP DE PEDRA. PEDRADA.
COP DE PENCA. Pencazo. Lori vel flagri verbera-
tio, ictus.
COP DE PESCAR. NANSA.
COP DE PICA. Picazo, Hastilis ictus.
COP DE PICAPORTA. COP DE ANELLÀ.
COP DE PILOTA. Pehtazo, Pilse ictus.
COP DE PISTOLA. 'L tír de aquesta arma y la feri-
da que resulta de ella. Pistoletazo. Brevis scloppe-
ti ictus, vel explosió.
COP DE PLA. Lapó. Ictus cnse vel fuste impactus.
COP DB PLANTOFA. plal•ltufozo, Ictus crepída im-
pactus.
COP DB PLOMA. 'L rasgo ó lletra adornada que*8
fà sens aixecar la ploma del paper. Golpe de píu-
mtty plumaL•, Lítters ductus elegantior.
COP DB PLUJA. xAfACH.
COP DE PORRA. Porrazo, porrada. Ictus clava il-
latus.
COP DE PORTA. Portazo. Forium ictus.
COP DE POST. Tablazo. Tabula impactus ictus.
COP DE PUNY. PUNTADA.
COP DE RAJOLA. Lodrillazo. Lalerís iclus.
COP DE RELLA. Rejazo. Vomerís ictus.
COP DE RONSAL. Jammxzo. Ictus capislm impac-
tus.
COP DE SABATA. Zapalazo, Calcei ictus.
COP DE SABRE. Süblazo. Acinacl ictus.
436
COP
DICCIONARI
COP
COP DE SAGETA. SoetazOf saetada, SagitliB iclus.
COP DE TAPÍ. Chapinazo, Iclus sandalio impactus.
COP DE TABONJA. Aaronjazo.Ictusauranlioillatus.
COP DE TEULA. Tejüzo. Ictus togula impactus.
COP DE TBABUCH. Lo tír y la ferida qne resulta de
ell. Trabucazo, Scloppeti íngeni majoris moduli
ictus, explosió.
COP DE TBATDOE Ó k TBASCANTÓ. SOSquiu, lusidio-
sus iclus.
COP DE TBANCA. aut. COP DE BABBA.
COP DE ULL. Punt de vista agradable. Golpe de
vista, Prospdctusgratus, amoenus. || ullada.
COP DE VANO. Abanicazo. Ictus flabello impactus.
COP DE VEBGA. Vardüscazo. YirgíE ictus,
COP DE XUBBIACAS. XUBBIACADA.
COP DE xusso. Chuzazo. Spiculi ictus.
COP EN BOLA. 'L que's dóna à una bola ab altra,
sens que rode ni toque en terra la que porta V im-
puls. Golpe en bola. Globi iclus per aerem ducti.
COP EN SECH. Lo que's duna de ferm à alguna cosa
pera contenir lo moviment de altra. Sequete. Fir-
mus impulsus.
COPS AL BOT ó AL BULTO. exp. fam. ab que s' ani-
ma à algú pera executar una cosa regularment
difícil. Animo d las ganchas. Macte animo, euge.
A COP. m. adv. k forsa.
k COP CALENT, m. adv. met. Luego , al instant.
' En caliente, Dum fervet opus.
k COP DE BOIG. ra. adv. Sens reflexió. De carrera.
Temeré, inconsulló.
Jl COP DE DLNERS. m. adv. Ah abundància de di-
ners. A copia de dinero , ú fuerza de dinero. Mulla
pecunia.
i COP DE PUNTS. m. adv. met. Depressa. A galó-
pe, de galope, Festinanter.
ANAR i COPS DE PUNTS. fr. fam. fiarallarse, pe-
ga ntse cops ab los punys. Andar d puhadas , d la
morra, al morro, al pescuezo, al pelo, d mia sobre
la tuyd. Pugnis contendere, certare.
APLANAR 1 COPS. fr. Pegar mòlt à algú. Moler.
Tundo, is.
DE COP. m. adv. Tot plegat, de improvls. De gol-
pe, de repente, de sopeton. Repentinó, subitó.
DE co? T VOL. m. adv. Sens reflexió ni meditació.
De golpe y porrazo , de golpe y zumbido , de bole y
voleo. Pneci pi tauler, properè.
DE UN COP. m. adv. De una sola vegada , en uoa
sola acció. De un golpe. Simul.
DE UN SOL COP. m. adv. De una sola vegada, sens
aixecarse. De una asentada, ó sentada, Contincnter.
DESCARREGAR COPS. fr. Donar à algú cops ab forsa
y violència. Descargar golprs. Pugnis ciedere.
DESCARREGAR LO COP. fr. Douar un cop à algú.
Descargar el golpe. Ictum infligere.
D0NAR5E COPS AL PITS. fr. Pegarse ab la ma ó
puny al pit en senyal de sentiment pels pecats
comesos. Darse golpes de pechos. Peclus percutere.
ERRAR LO COP. fr. mel. Frustrarse V electe de al-
guna acció. Errar el golpe. Decipior, eris.
FÉR JL COPS DE PUNTS. fr. met. Fér depressa al'
guna cosa , sens aténdrer à que estigué ben ò ml
feta. Atrabancar. Precipitanler aliquid facere.
FÉR COP. fr. Fér forsa alguna rabó ó argumeiit
Hacer sangre, dar golpe. Intellectum rapere.
-^ FÉR COPS DE PUNTS. fr. ANAR k COPS DB PUNTS.
FÉR ó DONAR COP ALGUNA COSA. fr. Caosar sorprea
y admiració. Dar golpe alguna cosa. AdmíratioiieB
movere. || Causar novetat ó estranyesa. Dar è hu»
choz alguna cosa. Admiratione afficere.
FÉT A COPS DE PUNTS. fr. Fét depressa , y per lo
mateix malament. Galopeado. Praeproperè fadiis.
QUI PEGA PRIMER , PÈ6A DOS COPS. ïoC. DeOOtB Y
aventatge que reportan los mès dilligents ó pri-
mers en certas cosas. No hay tal venta como la pri-
mera. Òptima venditio est, quae se tulit obvúi pri-
mum.
TANCA DE COP. fr. mel. fam. Se diu de la ralióqae
conclou y no 's pót impugnar. No liene quite , wo
tiene rèplica, es incontestable. Irrefutabile esl.
TOT DE UN COP. m. adv. DE UN COP.
COP. m. Borrolló de cànem , llana , Hi , seda 6
cotó que's posa en la filosa pera Glarlo. Copo. Glo-
bus, i. Q Cada borrolló de neu que can quaot oevi.
Copo. Coeleslis aquae floc^us. || La part mès espessa
del filat, y també tot lo filat. Copo. Spissior retis
pars.
COPA. f. Vas petit , regularment de cristall eo
forma de càlzer. Copa. Calix, icis. D Lo ramatge del
arbre. Copa. Arboris fasligium. || La part vuyda
del sombrero en que entra U cap. Copa. Pilei su-
perior pars. II Braser que té la figura de copa, y es
de coure, llautó ó altra matèria, ab dos ansas pera
portarlo de una part à altra. Copa. Vas focarium.
II Cada una de las cartas del coll que té pintadas
copas. Copa. Quselíbel cbarla pic!a ex ordine car-
chesiorum.
FER TREMOLAR LAS COPAS DELS GENOLLS, fr. fam.
Fér por à algú. Hacer temblar la pajarrilla, Pavo-
rem incutere.
TREMOLAR LAS COPAS DELS GENOLLS, fr. fam. MaOS-
festar lo temor ó respecte que's té à alguna persona
ó cosa. Temblar la contera, temblar la barba. Tre-
more concuti; contremiscor, eris.
GOPABLE. adj. ant. culpable.
COPAIBA. f. Arbre del Perú , qne té las bran-
cas petitas , las fullas compostas de altras mès xi-
cas , las flors blancas en forma de rahims. Del
tronch se trau lo bàlsem del mateix nom. Copaiba.
Copaifera ofiicinalis.
GOPARRET. m. d. copet.
GOPA88A. f. aum. Copaza. Calix grandior.
GOPATyDA. adj. S' aplica al arbre que té
mòlt ramatge. Copado. Patuïus.
GOPEJADOR, A. m. y f. Qui copeja. Golpea-
dor. Percussor, is.
GOPEJAMENT. m. La acció y efecte de cope-
jar. Golpeo, golpeadura. Percussió, pulsatio, nis.
COPEJAR, v. a. Donar repetits cops sobre de
COP
alguna cosa, matxacarla. Golpear, Qualio, is. || Do-
nar cops à algü, maltraclarlo ab ells. Golpear, sa-
ciMÍir, Percutio, is, verbero, as. || fér suTRAcns.
GOPEJATy DA. p. p. Golpeado, Contusus.
GOPiXLA. f. Gresol que's fà de cendras ren-
tadas ú ossos calcinats pera cendrar ó purificar V
or y la plata. Copela, Metallis excoquendís vas.
GOPELLAGIÓ. f. La acció y efecte de copellar.
Çopelacion. Auri argenlive ad puruin excoclio.
COPELLAR. V. a. CENDRAR.
COPELLAT, DA. p. p. cendrat.
GOPER, A. m. y f. Qui (enia per ofici servir ab
la copa àsòn senyor. Copero. Pinccrna , a;, pociU
lator, is.
COPER MAJOR DEL RET Ó DE LA REYNA. Quils SerVÍa
la copa. ArchicoperOy copero mayor del rey. Pincer-
narum magister.
GOPERA. f. Lo lloch ahont se guardan las co-
pas. Copera. Palerarum repositorium.
COPERET, A. m. y f. d. Coperillo, Pincernu-
la, SB.
GOPERNIGÀj NA. adj. Lo que pertany al cè-
lebre astrónomo Copérnich , y à sòn sistema , en
orde al moviment de la terra ó inmovilitat del sol.
C^pernicano. Copernicanus. Q m. Astrónomo que
segueix lo sistema de Copérnich. Copemicano. Co-
pernicanus, i.
COPÉRNICH. m. aslron. Nom que en memòria
del cèlebre Nicolau Copérnich se dóna à una taca
de la lluna, (lopérnko, Copernicus.
COPET. m. d. Golpecillo, tío, ico, Levis ictus.
COPETA. f. d. Copilla, ita, Parvus scyphus. |
B6CALFETA.
CÒPIA. f. Trasllat de algun escrit ó solfa. Co-
jMfl. Apographum, i, exemplarium, ii. || Abundàn-
cia, multitud. Copia. Copia, ae. || pint. y escult. La
obra que's trau exactament de altra. Copia. Scrip-
ta, ex altera expressa imago, effigies. || gram. La
llista de noms y verbs ab los casos que regeixen.
Copia. Nominum verborumque copia. || Lo sumari
de las parts que en las rendas pontificals ó deci-
mals tocavan à cada participant. Copia. Comenta-
rium, ii.
CÒPIA SIMPLE. La que no està autorisada per al-
guna persona pública. Copia simple. Apographum
non autenticum.
HAvéa cóPiA. Haver proporció, Irovar alguna co-
sa quant se necesita. Haber, tener copia ó propor-
eian. Alicujus rei copiam adesse.
PER CÒPIA. m. adv. En trasllat, en compendi.
Trasuntivamente, en copia. Summatim.
COPIADOR, A. m. f. Qui copia. Copiante, co-
pista, copiador. Libellio, nis. || com. Lo llibre en
que*s copia la correspondència. Copiador. Negotia-
teruro liber in quo mútua commercia transcribun-
tUr. II PLAGIARI.
COPIAMENT. m.ant. cópu. 1.
COPIAR. V. a. Transcríurer, traslladar algun
escrit. Trasladarf copiar, trasunlar. Excribo, is.
CATALÀ. COP 437
Tràurer còpia de alguna obra de pintura ó escu'~
tura. Copiar. Picturam aul scuipturam exscribere.
D Imitar la naturalesa en las obras de escultura y
pintura. Copiar. Ad vivum exprimere. || poèt. Fér
la pintura ó descripció de alguna cosa. Copiar.
Describo, is. || Escríurer algú lo que altre dicta.
Copiar. Exscribo, is. || met. Imitar las faccions y
costums de algú. Copiar. Aliquem imitari. || met.
ESCARNIR.
COPIAR DEL NATURAL, piut. ycscul. Copiar lo mo-
delo viu, que es una persona nua. Copiar del na-
tural. Ad vivum exprimere, formas imitari, sequa-
re.
COPIAT, DA. p. p. Copiado. Exscriptus.
COPILAR. V. a. y derivats, compilar.
COPIÓS, A. adj. Abundant, números, quan-
tíos. Copioso. Copiós us.
C0PI08AMENT. adv. m. Abundantment. Co-
piosamente. Copipsè. || extensament.
C0PI08tssIM,A.adj. sub. Coptosistmo. Uber-
rimus.
COPIOStflSIMAMENT. adv. m. 8up. Copiosi-
iimamente. Copiosissimè.
C0PI08ITAT. f. ant. còpia, arundància.
COPLA. f. Cada estrofa de una composició poè-
tica, ja sia tercelo, quintillas, octavas, etc. y per
antonomàsia la quarteta ab assonància, consonàn-
cia ó sens ella. Copia. Rhytmus, i. || iron. Ditxo
aguty picant. Copia. Sal, is. || colla, quadrilla,
pandilla. i ler. Lo cos de música de alguna iglè-
sia. Capilla. Musicorum chorus.
COPLA de art major. Estrofa de vuyt versos de
dotze sí 1-Iabas, queconcertan entre sí '1 1, 4, 5,
y 8; lo 2, 3, 6 y 7. Copia de arte mayor. Rhytmus
major.
COPLA real. La de dos quintillas de uns mateixos
ó varis consonants. Copia real. Regalis rhytmus.
copLAS DE CEGO. Las dels romansos que solen
cantar los cegos, y comunment las despreciables.
Coplas de esquina ó deciego. Cyclicus rhitmus.
CANTAR, dir ó FÉR COPLAS. Coplcar. Coudere rhyt-
mos.
COPLA8SA. f. aum. Comunment se diu de las
malas coplas. Coplon. Et triviis cantiuncula.
COPLEJAR. V. n. Fér coplas, dirlas. Coplear.
Yersus condere, canere.
COPLETA. f. d. Coplilla, ica. Cantiuncula, s.
n pi. Las sentenciosas y morals que cantan los
misionistas , y *ls congregants. Saelilla, saeta.
Sententiosus rhytmus.
COPUSTA. m. Qui fà coplas malas ò sens poe-
sia. CoplerOy coplista. Cantilenarum conditor. ||
Qui ven coplas y romansos. Coplero, coplista. Can-
tilenarum venditor.
CÓPOL , Ó CONOP. m. ant. Barco petit de
figura de una copa. Cópano. Cuppa.
COPOLL. m. BOTÓ. 2, I.
COPOLLET. m. d. poncelleta.
COPS* m. pi. Renda de la mi i*a de Barcelona,
438 COR
y de alguns particulars; y es que de cada quarte-
ra de blat, elc. que 's desembarca 'Is ne loca una
cullerada. Cop«. Tributum frumentarium.
CÒPULA, f. Lligadura, unió de una cosa ab
altra. Còpula. Copula, ae. || Acte carnal. Còpula,
concúbitOy acceso, eoito, actoò ayunlamiento carnal,
congreso, Goneubílus, us. || dial. Lo verb que uneix
lo predicat ab lo subjecte. Còpula. Copula, a3. ||
gram. copulatiu, t.
COPULAR. V. a. unir.
COPULAT, DA. p. p. UNIT.
COPULATIU, VA. adj. Lo que uneix una cosa
ab altra. Copulatico. Copulalivus. || gram. Se diu
de la conjuncció que junta las parts de la oració ú
oracions enteras. Copulalivo. Copulativus.
COPULATIVAMENT. adv. m. Juntament. Co-
pulatkamente. Copulatè.
COQUESSA. f. ant. guynera.
COQUETA, f. d. Tortilla, ica, úo.'Parva, tor-
ta. II fam. Dona de poca delicadesa, que té espe-
cial gust y vanitat de sér a un temps festejada ó
galant^'jada de mòlts, y no correspóndrer à ningú*
Coqueta. Procorum ama'rix. || ter. palmeta, t.
PALMETADA. 1.
COQUETERIA, f. y
COQUETISME. m. L' art, vida y mododc las
coquetas. Coqwteria coquelismo, Procacis amatri-
cis ars, etc.
COQUt, NA. adj. Avaro, miserable. Mezqmno,
miserable f ronoso, agarrado, menguado, aprelado,
estrcnido. Sordidus.
MES PERT LO coQt'í que'l LLIBERAL, rcf. Deuota que
'1 voler ahorrar causa à vegadas majors gastos.
Piensa el avarientoque gasta por uno, y gasta por
ciento. Centussem impendit, ra'us ass?m impen-
dere gnarus.
COQUINERIA. f. Avarícia, rateria. Mezquin-
dady misèria, sordidez. Sordes, is.
COR. m. Porció de carn mòlt sòlida, quasi oval
de la pari superior y remata en punta obtusa gi-
rada al costat esquerre. Corazon, Cor, dis. || met.
Coratge, animo, esperit. Corazon. Cor, dis, vir-
tus, utis. II Voluntad,amor, benevolència, com: fill
del meu cor. C^orazon. Benevolentia, a;. || L' inte-
rior de las cosas inanimadas, com lo cor del ar-
bre. Corazon. Medulla, a;. || Lo centro de alguna
cosa. Corazon. Centrum, i, medium, ii. || Lo tros
de roba ó altra cosa que 's talla en forma de cor.
Corazon. Quod cordis formam refert. || m. Paratje
ó lloch del temple ahont se rehuneix lo clero pera
cantar los oficis divins. Coro. Chorus, presbyle-
rium, ii. II Conjunt de ecclesiàstichs, religiosos ó
religíosas que cantan ó resan los oficis divins. Ca-
ro. Chorus, i. II Lo reso y cant de lashorascanóni-
cas. Coro. Divina oflicia. | Cada una de las dos
bandas en que's divideix lo cor pera can'ar alter-
nativament. Coro. Chorus, i. || Número de perso-
nas que cantan tolas a una veu. Coro. Cboms, i. j|
Lo conjunt de tres ó quatre veus. Coro. Cboms, i;
DICCIONARI COR
cantus, coíicentus, us. || poét. Versos destini^
pera cantarse ab mòltas vens juntas. Con. Cvw
men, inis, cantus, us. j| dram. Lo cant de las com
que tenen connexió ab lo drama, y que *ls aoticli
soüan posar al fi de cada acte. Coro. Cbonu, i.|
Multilut de esperits angelicals, y benaventurats qv
alaban al Senyor en lo cel, com los dels àRgelii
verges, màrtirs, etc. Coro. Cborus, i. ] NAmerode
personas que's reuneixen pera cantar, fer bron,
etc. Coro. Cborus, i. || Interjecció ab que s' aBiM
à algú. Animo. Euge, macte animo. | Part. cm-
junc. ant. pi's.
COR FRANCB. f. FRA.NCH.
COR GRAN. S* aplica à la persona de sentinifRli
magnànims. Gran corazon, magnànima. MagnàRÍ-
mus.
COR NORLE. 'S diu de la persona magnàoini,
ge:!erosa, de bonàs intencions. Corazon nohk. Ge-
nerosus.
COR DE POLLASTftE, DE BE Ó DE GALLINA. COtàlT,
DéRlL.
COR DE LLEÓ. f. VALENT, BRAÇ.
COR FRET, COR GELAT. fr. adj. FRRT, GELAT.
COR OBERT. fr. COR FRANCH. | IMPRUDENT.
ALEGRARSE *L COR. fr. Alegrarse el corazon. L©-
tari.
ANAR AB LO COR A LAS MANS. fr. met. fam. DeBOU
la ingenuïtat y bona fé de algú. Uetar ò Unerd
corazon en las manos. Sine fuco esse.
ANAR AB LO COR OBERT. fr. ANAR AB LO COR i US
MANS.
ANAR AL COR. fr. CONHÓURER.
ANAR LO COR. loC. aul. PENETRARSE, FERSE CÀI-
RECII, F^.R PENSAMENT ó RESOLUCIÓ.
ANÀRSENHi 'l COR. fr. mel. Desiljar ab ànsia il-
guna cosa. Irse tras algo; irsele d algiMO el ita*
por alguna cosa ò à alguna cosa, Ardentissimè ex-
pelere.
ARRANCAR LO COR, fr. met. Exagera 'Idolor.sei-
timent y conmiseració per algun succés llasliBÍí•
Arrancarse el alma, el corazon, las entranas. Aoi-
mum dolere aut commiseratione offici.
BALLAR LO COR. fr. EstBT mòlt alegre. íaikf^
corazon. Loetari.
BÀTRER LO COR. loC. AFECTARSB, INQUIBTARSE, 80-
BRESALTARSE.
BRINCAR LO COR. fr. BALLAR LO €01.
ciURER LAS ALÀS DEL COR. fr. ÀBATRÉRSB, 1^
TRARSE.
CAVAR LO COR. loC. ant. PARTIRSE *L COR, T•f'
CARSR *L COR.
CLAVAR ó FERIR LO COR. fr. met. Móurer à algs >
llàstima y compassió. Atravesar, clavar, trasffi^
el corazon. Miseríc^rdiam altius movere.
DE COR. fr. Àb veritat, ab lealtat, en bona fé. 9t
corazon. Fidel iter, integrè.
DE LA ABINDÍNCIA DEL COA» PAÏM lA MGA•ÍT•-
abundAncia.
DEL COR LI N\IX A Mi
■
COR
CATALÀ.
COR
439
àalgü alguna cosa de sòn nalural. Salirdepelo. Ex
jngenio agere.
DIR LO COR ALGUNA COSA. fr. met. Pi*onostícarla
sens motius sutDcients. Decir ó anunciar algo el
carazon, Presagíre animum.
DOBLAR LO COR. loC. aut. DOBLAR l' ÍNIMO, l' ES-
PERIT, LO VALOR.
DONAR LO COR. PRESAGIAR.
DONAR COR. fr. DONAR ÍN1M0.
DONAR DE COR. fr. DECORAR.
EIXIR i kiGÚ DEL COR ALGUNA COSA fr. Diet. Fer-
la ò diria ab tota veritat ó realitat. Salir d uno al-
guna cosa del coraz<m. Ex animo agere, loqui.
ESTAR i COR. loC. aut. HAVER k COR. HAVER EN COR.
EXPLATARSE 'l COR. fr. met. Desahogarse en las
afliccions. Dilatar el corazon. Animum recrearé,
levare.
FALTAR LO COR. fr. met. LLEVAR LO COR.
FÉR COR. fr. Reparar las forsas ab aliment ó be-
guda-. Restaurar las fuerzas. Animum vires cape-
re, eripere. reposar, béurer, animarse, menjar. Q
Féa BEGUDA.
FÉR LO COR FORT. fr. Esforsarse pera dissimular
la por ó altre sentiment interior, nacer de tripas
eorazan, aparentar serenidad. Meium expellere, ani-
mum erigere.
Féi MAL AL COR. fr. Congoixarse per alguna cosa
que fa patir, ifar^r daiio al corazon. Doleo , es.
TOCAR AL COR.
FERNE MAL LO COR. fr. luet. Estar ab cuydado y
recel de alguna cosa. Estar uno en espinas , en as-
euas. Curis confíci.
f6h un salt Ó salts LO COR. fr. BALLAR LO COR.
pél•l TRAP TRAP ó TRip TRAP LO COR. fr. Móurerse '1
eor violentament. Loitr el corazon, Pulsare, palpí-
iare cor.
HAVER COR SOBRE COR. loc. aut. Redoblar V espe-
rit, r animo, '1 valor. Redoblar el valor, Animum
capere.
HAVER i Hu CORDIAL EN SÒN COR. loc. ant. Tenirlí
un cordial carinyo. Tenerle un verdadero cartiio,
Yerè diligere.
HAVER k COR. fr. ant. desitjar.
HAVER en cor. fr. ant. fér animo.
LO COR m' HO DEYA. fr. eu que s' acostuma à pror-
rómper quant se véu que s' ha veriGcat algun suc-
cés deque's tenia algun temor ó suspita. Mt lo de-
eia el corazon, Animus praesagiabat.
LO cot NO ENGANYA, NO MENT Ó NO ES MENTIDER.
fr. Denota *1 pressentiment que se sòl tenir dels
succesos futurs. El corazon no es traidor. Cor saepè
prsesagit.
LLARCH DE COR. loC. EXPLÉNDIT.
LLEVAR LO COR. fr. met. Acobardir. D'scorazo-
nar, amilanary desanimar, acobardar, desalentar,
Exanimo, as.
MAL COR. fr. DOLENT, INSENSIBLE. Mal COTOZOn,
Pravtts.
MAL DE COR. fr. met. cuidados. H mal.
MANCAB lo cor. IoC. FALTAR LO COR.
NO TEMR COR. fr. Mo tcnir sentiments, valor ó
esperit. A'o tener corazon, no tener alma, Pravus
esse.
OBRIR LO COR. fr. CONFIARSE, COMUNICAR, FRANQUE-
JARSB. Aòrtr el corazon. Conferre consilia.
pARTiRSE 'l cor. fr. Deuota '1 dolor y sentiment
viu que algú sent. Partirse el corazon. Discruciari
animo.
péndrer i HU 'l cor. loc. ter. Dóldrerse mòlt de
alguna cosa. partirse 'l cor.
POSARSE EN COR. fr. PROPOSARSE, FÉR JLnIMO, RESO-
LUCIÓ.
RESAR ó CANTAR JL CORS. fr. Resar alternativa-
ment, comensant uns y responent altres. Rezar d
coros. Alternatim, alternis, vicissim dicere, oraré,
recitaré.
SABÉR PER COR. fr. ant. SABÉR DE COR.
SABER DE COR. fr. Saber de memòria. Saber de
coro, Memoriter tenere.
sÉR DUR DE COR. fr. No teuir sentiments. Ser dw*
ro de corazon. Piavnsesse.
séR HOME DE COR, fr. Tonir sentiments, valor, es-
perit. Ser hombre de corazon, Magni animi vir.
sÉuRER EN LO COR. fr. Dòldror mòlt una cosa. Do-
ler en el alma. Discruciari animo.
SI 'l corfós DE CBR, no'l vencbria 'l DINER. ref.
Denota que es difícil que'l home resistesca à las
tentacions de la cobdícia. Si el corazon faera de
aeero, no levenciera el diner o. Cor si ex a^re foret,
superabile non foret auro.
TENIR BON COR. fr. TENIR BON SA.NGRO.
TENIR COR. loc. TENIR ÍNIMO, VALOR, PENSAMENT,
DBsiTj, RESOLUCIÓ y també sentiments.
TENIR EN COR. !oc. aut. Tenir cor de alguna cosa,
ò tenirla present. Tener voluntad de alguna cosa
ó tenerla presente. Animumque voluntas aliquit ha-
bere.
TENIR LO COR ALEGRE, fr. ESTAR ALEGRE.
TENIR LO COR NAFRAT, fr. Estar mòll adolorit.
Tener llagado el corazon. Doloritissimus esse.
TENIR LO COR OPRIMIT. FÉR MAL LO COR.
TENIR LO COR PETIT. fr. COBART, POCH, MESQUÍ.
TENIR LO COR TRIST. fr. ESTAR TRIST, MIGRAT.
TENIR UN COR COM UN BRAU. fr. Tcuir mòlt corat-
ge y esfors. Tener pelos en el corazon, Magno robore
valere.
TENIR UN COR DE BRONZE, fr. Sér algú iosousible y
poch compassiu. Ser de bronce, tener un corazon de
brance. Durum et inflexibilem esse.
TENIR UN COR DE TIGRE. fr. met. Sér inhuma y
fer. Tener corazon de tigre, tener pelos en el cora-
zon. Ferum, inmansuetum esse.
TOCAR AL COR. fr. ANAR AL COR.
TRENCARSE 'l COR. fr. Causar à algú alguna cosa
mòlta llàstima y compassió. Quebrdrsele d uno el
corazon. Ad misericordiam moveri.
TENIR LO COR EN UN FIL. fr. met. íàm. Agitarse
pel temor de algun perill ó traball. Estar em el
440
COR
DICCIONARI
COR
alma en un hilo. In extremo pericnlo esse , ver-
sari.
GORADELLA. f. Las entranyes del animal.
AsadurOy corada, corazonada, Exta, orum.
GORADELLETA. f. d. Asadurilla. Parva exta.
GORAGRE Y GORAGROR. m. med. Indis-
posició del esófago en que s' esperimenla nna sen-
sació coenta y ardorosa acompanyada de rots àcits
y agres. Acediay acedia. Stomachi acrímonia.
GORAL. m. Petit arbre que 's cria dins lo mar,
verí mentres esta sota la aygna, però 's torna dur
y bermell quant lo trauben de ella; s' nsa en la
medicina y serveix també pera collars y altres
adornos. Coral. Gorgonia , se , coratlum, i. || Lo
que pertany al cor. CoraL Choricns. [ adj. cordial.
GORALAR. V. a. ant. Pescar corals, rescarco-
rales. Coral ia evellere.
GORALER.fli. Qui traballa y tra6caen corals.
Coralero, Coralii negotiator.
GORALET. m. ter. bitxo. 3. || pi. Arbre que té
las ramas y fullas cubertas de puas. Agracejo, Yul-
garis bemberis.
GORALINA. f. Herba contra 1s cuchs, que 's
cria en lo mar enredada ab los arbres de coral, de
naturalesa calcérea y glutinosa. Coralina, Corali-
na, se.
GORALMENT. adv. m. ant. cordialment.
GORANDELL. m. Entre estampers la regleta ó
llistó que 's posa en lo motllo de dalt à baix pera
dividir la plana en columnas. Corondel. Assercu-
lum lypographicum paginis dividendis.
GORANTA. adj. num. y derivats, qcaranta.
GORASOORA. f. Nom de una embarcació de
las Indias orientals. Coratcora, Navis indics geous.
GORASSA. f. Armadura que *s compon de peto
y espatller, y 's fà de ferro, cer ò llauna ; antígua-
ment se feya de corretjas nuadas unàs ab altres.
Coraza. Lorica, a.
GORASSER. m. Lo soldat de caballeria armat
tb corassa. Coractroy coraza, caballo coraza, Lo-
rica I us mi les.
GORA8SETA. f. d. CoraciUa. Parva lorica.
GORATGE. m. Valor, esfors. Valor, corage,
animo, corazon. Virlus, utis. | ant. cor. | int. pere
animar. Antmo. Euge, macte animo.
DO>'\R coratge, fr. Esforsar, donar animo. Ara-
lorar. Vires inducere.
■AVÉR coraTge. fr. ant. fér ixmo.
BAvéR i CORATGE. loc. aut. Estar mvy enojado
por alguna cosa. Irecundus, ira concílalos esse.
Pé.NDRER CORATJE. fr. CORRAR ÍNIMO, à:«IMARSB.
GORATJÓ8, A. adj. Briós, animós. Yaleroio,
ünimoso, resolulo, l•rioso. ValidiL», fortis.
GORATJOAAMENT. adv. m. Ab brio y ani-
mo. Valerosamente, animosamente. Fortiter.
GORATJUT, DA. adj. ant. coratjó6.
GORATXA. f. Sach de coyro que serveix pera
conduhir tabaco, cacau y altres generós de Amè-
rica. CfHrArAa. Saccus coriacens.
GORAYL. m. ant. coral.
GORB, A. adj. Lo que està en forma de areh.
Corvo, corvado. Curvus.
GORB. m. Aucell negre carnfvoro, del tamaiiy
de una gallina. Cuervo. Gorvus , i. || ant. gep. |
Una de las constel-lacions australs. Cuervo. Gor-
vus, i. II ESPINADA.
COEE DE LA ARADA. CAMETA. 2.
CORB DE LA CAMA. La part de la cama oposada al
genoll. Corva. Poples, itis.
CORB MARÍ. Aucell Semblant al ànech, té 'Is dits
units ab una membrana, *l bèch llarch, cilfndrích,
dentat y encorvat de la punta. Cuerro wuirinn,
mergo, merganasar, c4)rvejon. Mergus, i.
CORB PETIT. Cuervecillo, icoy ito. Parvus conns.
H CORNELLÀ, CU CALA.
CRIEU CORBS T US TRAURÍN LOS ULLS. ref. Explí-
ca lo mal que corresponen los ingrats als benefi-
cis; que *ls serveixen mòltas vegadas pera tomar
mal per bè. Cria cuerios y te sacaran los ojos. Ale
luporum catulos.
LO CORB DIU NEGRA 1 LA GARSA, Ó 'l CORB DIÜ A
LA GARSA, COMARE, VOS SÓC MÒLT NEGRA. ref. Reprèn
à aquells que imputan als altres los mateixos vicis
y defectes que ells tenen. Dijo la comeja al ener-
vo ^ quitate alld, negro , y el cuervo d la comeja,
quitaos vos alld, negra ; dijo la sarten d la caldera,
tirate alld , culinegra. Caldaríi fuliginem aspema-
tur sarlago.
LO QUE PERTANY AL CORB. Corbtno. Ad cofvum
pertinens.
NO PÓT SÉR MÈS NEGRE \ CORR DE LO QUE HO SÓN
LAS ALÀS. ref. Denota que no hi ba que témer ma-
jor mal que F haver ja succehit lo pitjor que po-
dia venir. No puede ser el cuervo mas negro que las
alas. Pejore loco res esse non possunt.
GORRA. f. cuc ALA. g Fusta corba en la que s
encaixan los raigs de la roda per la part interior,
la qual per la part exterior .v guarneix de ferro.
Pina. Absis, idis. I Motllo de fér teulas. Galdpago.
Tegularum forma.
GORBALL. m. Peix de mar de un pam y mitj
de March, de color fosch clapat de negre, 'I cap
curt, las dents de dalt mòlt mès petitas que las de
baix , y '\ llom negre ab dos radis ó agullons-
Corvina. Seisna umbra.
GORBABIENT. m. La part per aboni alguna
cosa *s dobla. Conadura. Curvatura, c | La part
corba en los archs v voltas. Curvatura. Cunralu-
ra, ie.
GORBATA. f. Adorno de roba fina que s porta
al voltant del coll. Corbata. Fascia, tffnia, a^.
OORBAli. m. Espècie de corbata que do dóna
mès que una volta al coll, ajustantse al delràs ab
civella ó gafets. Corhatin. Fascia, n^. focale, is.
CORBELLA, f. fals. 1.
OORBETA. f. nküX. Embarcació lleugera de
Ires arbres y vela quadrada. Corbeta. Libnrvi-
ca, ».
COR
CATALÀ .
COR
4it
GORGADURA. f. La acció y efecte de corcar.
Carcomedura. Corrosió, nís.
CORCAR. V. a. Rosej^ar lo corch algaua cosa.
Carcomer, bromar. Exedo, is.
CORCAR8E. V. r. l'mplirse de corclis alguna
cosa. Carcomerse, Carie corrumpi. || Parlant de
llegums y fniytas. Picarse, r.urculione exedi. U
Parlant dels grans. Agorgojarsey gorgojarse. Gur-
gulione cor rodi.
CORCAT , DA. p. p. Carcomido. Exessus. ||
adj. Parlant dels grans. Gorgojado, Gurgulione
corrosus.
CORCE. f. nàut. ant. Espècie de gorab. Cdrabo.
Navis gonus.
CORCH. m. Insecte que rosega la fusta y la
reduheix à pols. Carcomay broma. Cossis, is. || La
pols que fa '1 corch en .la fusta y llegums. Carco-
ma. Cossis, is. || Lo vuyt que '1 corch fa en lo
Ironch dels arbres. Hueco, hueca. Trunci cavitas.
y Lo cuch que 's cria en las llentias, guixas y al-
tres llegums. Mida. Curculio, nis. || L* insecte que
corca las dents y caixals. Guijon. Tinea, a^. || Lo
de la roba. arna. || Lo de las llavors y fruytas.
Coco. Tinea, ». || met. Lo cuydado grave y conti-
nuo que mortifica interiorment. Carcoma. Gravis
cura. II La persona ó cosa que va gastant la hisen-
da poch à poch. Carcoma. Consumptor, is. || Mot-
KUT.
CORCÓ. m. ROSECH, NEGUIT, CORCH. 8.
OORCOBA. f. GEP.
CORCOBAT, DA. adj. geperut.
CORDA, f . Conjunt retort de fils ó brins de cà-
nem, espart ó altra matèria. Cuerda, irite. Funis,
iis. II La que es mòlt gruixuda. Soga, cuerL•, ma-
roma. Rudens, tis. || La de corriola ab que 'Is mes-
tres de casas pujan los materials. Tiro. Trocblea,
le. H La de viola, guitarra y altres instruments
iDÚsichs. Cuerda. Lira3 chorda. || La metxa de cà-
nem sens filar pera pt^gar foch à las pessas de ar-
tilleria. Cuerda. Ignifera rentis. || Certa mida re-
gularment de vuyt varas que serveix pera medir
las terras. Cuerda. Agrària mensura. || En los re-
lotges de butxaca una cadeneta agafada per un ex-
trem en lo cilindro y pel altre en lo tambor,
que propaga '1 moviment que reb de la molla.
Cuerda. Catenula, ai. jj La que es feta de vímens.
Crizneja, Yimineus funis. || La que es feta de cor-
dills. Torzal. Funis intortus. || La que 's posa en
la prempsa quant se fa vi, pera contenir la brisa.
Briaga. Rentis torcularia. Q La que serveix pera
apretar y as.segurar la cingla à las cabalcaduras.
Latiguera', Idtigo. Funiculus, i. Q La que serveix
pera comprimir alguns instruments. Tiradera. Ad
conlrahendum corrigia, funiculus. || naut. Las que
en las embarcacions no tenen nom particular.
Triza, beta. Funis, is. [| nàut. La que es feta de
espart. E$trenque, estrinque. Sparteus rudens. ||
nàut. La de dos ó tres caps. Piola. Nauticus funi-
cnlus. I pi. Los nirvis del cos humà. Cuerdoi. Ner-
TOMO I.
vi, orum. II geom. La línea recta tirada per la part
interior de una córl», y terminada en dos punts
de ella. Cuerda. Linea recta.
CORDA FALSA. mús. La que no's pót posar en con-
sonància ab las demés del instrument. Cuerda (al-
$a. Cliorda dissonans.
AFLUIXAR LA CORDA. fr. met. Moderar lo rigor.
Aflojar la cuerda, las riendas. Lenius agere.
DONAR MÈs CORDA. fr. met. Exasperar al qui està
enfadat. Dar soga. Scommatibus stomachatum am-
plius exasperaré.
ESTIRAR LA CORDA. fr. met. Portar las cosas ab
demasíat rigor. 7rafr la cuerL• tirante, apretar la
cuerda. Se verins agere.
LA CORDA SEMPRE *S TRENCA PER LA PART MBS FLA-
CA, ref. Denota que *1 més dèbil queda ordinària-
ment vensuf , encara que tinga mès rahó que la
part contrària. Ou«òrarsf|>or lo mas delgado. A po-
tentiori vinci.
LLIGAR AB coRDAS. fr. Eumaromar. Funibus 11-
gare.
PUJAR ALGUNA COSA AB CORDA. Guiíidar. Funibus
attollere, sursum ferre.
PUT k CORDAS, ó 'l coll LI PUT i CORDA. exp. fam.
Denota que1s malfactors y facinerosos estan en con-
tinuo perill de sér penjats. Le huele el pescuezo d
cúhamo ó la garganta d esparto. Funem redolere.
TANT Y TANT SE VÓL ESTIRAR LA CORDA QUE VÉ QUB*8
TRENCA, Ó TANT TIRARJlS LA CORDA, QÜE's TBENCABÍ.
fr. met. Denota que no es prudent portar las cosas
fins al extrem. Tanto pica la piedra en la raiz del
torvisco, hasta que quebranta el pico. Qui nimis
emungit, sanguinem elicit.
TENIR Ó PORTAR CORDA DE PENJAT, fr. VUlg. DeUO-
ta la fortuna gran que ha fét algú. Tener soga de
ahorcaL•. Gygis habere annulum , virgulam di-
vinam.
TIRAR DE LA CORDA. fr. uàut. Halar. Rudentes
trahere.
TIR4R LA CORDA FINS qüe'strenqüe. fr. met. Apu-
rar la paciència de algú. Apretar hasta que salu la
cuerda. Nimium obstringere, premeré.
TivAR LAS CORDAS. fr. uàut. Posaflas tirantas. re-
sar. Rudentes distendere.
CORDADA, f. Lo conjunt de presos lligats y en
especial los que van à cumpMr en los presidís.
CuerL•. Facinerosorum innexus.
CORDAM. m. Conjunt de cordas. Corderia,
cordeleria. Serilla , orum, P nàut. Lo conjunt de
cordas de una emlwrcació. Cordaje , cordeleria,
jarcia. Funes nautici.
CORDAR. V. a. Ajustar al cos alguna pessa de
roba per medi de botons, gafets ó cordó. Abrochar,
atacar. Fibulis vestem slringere. |1 Passar lo l)0tó
en lo trau. Aboíonar. Yestis globulos astrictorios ad
retinacula contorquere.
CORDAT, DA. p. p. Abotonado, abrochado, aUh
eado. Globulis cinctus.
GORDELL. m. y
B7
4i2 COR
GORDELLA. f. ant. cordill.
GORDELLAR. V. a. EnitK)licar la baldufa ab an
cordill pora feria ballar. Rodear, Circumcingo, is.
GORDELLAT, DA. adj. Entre passamaners s'
aplica a unas cintas que imitan lo cordill. Cardela-
do, Funiculi speci?m referens. || m. Roba basta de
llana, quc's diu així perquè la trama fa un cordi-
llet. Cordillage, Panni lanei genus.
GORDER. m. Qui fa ó ven cordas. Soguero, ca-
hestrero, Reslio, nis. ] ter. a:<tell.
GORDERET. m. d. ter. anyellet. || f. tor. La
famella del anyellet. Cordtrica, t/ía, ila, corderue-
la, Agnella, se.
GORDERIA. f. CORDAM. 1.
GORDETA. f. d. CuerdecUa, t7/a, ita, cordezue-
la, Funiculus, i.
GORDIAL. adj. Afectuós, de cor. Cordial. Stu-
diosus. II Lo que té virtud pera confortar lo cor.
Cordial, cordiaco, cardiaco, Cordiacus. || m. Begu-
da composta de varis ingredients pera confortar
lo cor. Cordial. Cardiaca potio.
GORDIALtssIM , A. adj. sub. Cordialisimo,
Yalde studiossus, amicus.
GORDIALtRSIMAMEBiT. adv. m. sup. Ab
mòlt afecte, de tot cor. CordialisimamenU, Yaldè
studiossè, amicè.
GORDIALTTAT. f. Afecle entranyable. Cordia-
lidad, Benevolentia, s.
GORDIALMEBIT. adv. m. Afectnosament , de
cor. Afectuosamenley cordialmenle, Studiosè, amicè.
GORDIFORME. adj. En figura de cor. Cordi-
forme, arorazonado. Gordíformis.
GORDILL. m. Reunió de fils retors. Cordel, ho-
lautiu, Tominx, gis. || Lo que fan servir los mestres
de casas pera pujar iguals las parets. Tendel, Fu-
niculus recte collocatus ad dirigendos paríetes. |
Lo que serveix pera calsar las abarcas. Calzadera.
Funiculus cannabinus aptandis peronibns.
ESTAR ALGUNA COSA i CORDILL, fr. Estar alguoa
cosa en línea recta, com los edificis, etc. Estar d
cordel, d Unea, Ad amussim, ad líneam esse, recta
linea duci.
TIRAR k CORDILL, fr. posar algnnas cordas tirants
en linea recta, pera que isca alineada alguna cosa.
Acordelar, Fune lineam ducere.
GORDILLERA. f. Seguida de mootafias. Cordi-
llera, sierra. Perpelui montes, montium continoa-
ta series.
GORDILLET. m. d. Cordelejo , cordelitOy íco,
illo, Funiculus, i.
GORDÓ. m. Espècie de cordill, comuniiient de
seda, cotó, estam, etc. Cordon. Funiculus, i. I La
corda ab que's cenyeixen V hàbit los religiosos de
alguns ordes. Cordon. Cingulum, i. | mil. Tropa
eol-locada de distància en distància pera impedir
la comunicació de un territori ab altres ó *1 pas.
Cordon. Corona, as. jj mil. Lo conjunt de Iropas pera
impedir lo pas als enemichs. Linea. Acies, ei. |
Guarnicioneta qne's fa à la vora de las monedas
DICCIOiNARI COR
pera que no's pugan falsificar. Gr^í/Sfa, cordoneillo'
Nummoruin circumducta ca;latura. || arq. I^ que
circuheix una columna. Aslrdgalo, Astragalus , i.
D Eo las pessas de artilleria loque's posa perado^
no à distància de mitj peu de la boca. Aslrdgalo*
Astragalus, i. || La divisa que portan los cadets al
muscle. Cordones, Ulustrium militum insigne. |
fort. La obra esterior que's compon de un baloari.
Corona, Opus coronarium, muri projectura. || arq.
B OCELL.
ALLARGAR LOS CORDONS DE LA BOSSA. fr. uiet. Pre-
parar los diners pera un gasto gran. Alargar la bol"
sa, desatesorar. Pecunias paratas habere.
GORDOÀ. m. ant. y
GORDOBA. m. La pell de cabra ó del boch ado-
bada. Cordoban. Gaprina aluta.
GORDOBÉ8, A. adj. Lo natural de y pertao-
yent à Córdoba. Córdobes. Cordubensis.
GORDON. m. ant. cordó.
GORDONADA. f. Cop de cordó. Cordonazo. fe-
tus funiculo impactus.
GORDONÀ8. m. aum. Cordonazo. Funiculus
grandíor.
GORDONÀ8 Ó CORDONADA DE ST. FRANCESCH. Nom
que donan los marins à la tempestat que general-
ment sobrevé alguns dias abans ó desprès del equi-
noxi de la tardor. Cordonazo de S. Francisco. Au-
tumnales tempestas.
GORDONERA. f. CORDÓ. 1.
GORDONET. m. d. Cordoneico, ito, illo. Funi-
culus tennis. || En certs teixits, llistas ó rallas es-
tretas algun tant abultadas. Cordoneillo, Tel» fila
catenata.
GORDOVER. m. carta blanca.
GORDURA. f. Prudència, seny , judici. Corda-
ra. Prudentia, «.
GOREBfE. f. ant. quaresma.
GOREO. m. Peu de vers llatf compost de dos
sfl-labas, la primera llarga , la segona breu. Co-
rea. Ohoreus, ei.
GORESMA. f. ant. quaresma.
GORET. m. d. Corillo, Parvum chorum.
GORiAmbiGH, GA. adj. Vers compost de peus
de dos sfl-labas breus entre dos llargas. Coridmbi-
eo, Choriambicus.
GORIAMBO, m. Peu de vers llatí ó grech de
dos sfl-labas breus entre dos llargas. Coriamho.
Choriambus, i.
GORIBANT. m. Sacerdot de Cibeles, que en las
festas de aquesta diossa balla\'a ab moviments des-
composts al so de certs instruments. Coribante.
Corybantes, x.
GORIFEU. m. Qui guiava 'I cor en las tragé-
dias gregas y romanas. Corifeo, Coryphseus, i. ||
met. Qui es seguit de altres en alguna opinió, sec-
ta ó partit. Corifeo. Cory phaeus, i.
GORIMORI. m. En lo Uenguatje familiar es lo
defalliment del que te gana de menjar, defalli-
ment. I TREMOLO DE COl.
COR
CATALÀ.
COR
i43
CX>RIBrn,A. adj. Lo natural y pertanyent à
Corinto. Coriníio. Gorinlhius. || Un dels cinch ordes
de arquitectura. Corintio. Corinlhius ordo.
OORION. m. anat. Membrana exterior de las
dos que cubreixen lo feto. Corion, Exterior mem-
brana, qua fcBtus oblegitur.
GORISTA. m. Entre *ls regulars lo qui assis-
teix al cor; però mès pròpiament se dóna aquest
nom als religiosos destinats al cor desde que pro-
fessan, fins que s' ordenan sacerdots. Corista, Mo-
nachus choro addictus. Q Cada un dels que cantan,
formant lo cor en las representacions de música.
Corista. Qui in fabularum musicis modis decanta-
tanim chori partes agit. || mús. Instrument de cer
en forma de forqueta que fentlo pegar en una post
per un dels ganxos y apoyat desprès en ells, dóna
sempre un to constant, al que s* arreglan tols los
instruments de música. Tono. Furcilla cbalybea ad
eoncentum fidibus revocandis.
GORI8TAT. m. Entre 'Is regulars lo temps
que passan los religiosos ó religiosas baix la di-
recció de un mestre desprès de haver professat
fins que s' ordenan sacerdots. També té aquest nom
lo lloch ahont viuhen. Jovenado. Tempus quo mo-
nachi post professionem sub magislri direclionem
permanent.
GORBfULL. m. curull.
GOBBHJLLAR. V. a. CURULLAR.
CORMULLAT, DA. p. p. curullat.
CORN. m. Arma que tenen pera defensa alguns
animals. C^mo, Cornu, u, ceras indeclinable. |
Lo dels caragols y papallonas. Cuemecilloy ito, ico.
Corniculum, i. J Costat de alguna cosa, com: corn
del altar. Lado, ewmo, Latus, erís. || La tropa que
cubreix lo centro del exèrcit per qualsevol dels
dos costats. Ala, Cornu, u. p La punta de la manta,
matalàs, sàrria, etc. Cogujon, comijal. Angulus, i.
II L' instrument que tenen los porquers pera cri-
dar y arreplegar los porchs. Cometa, cuemo. Su-
bulcorum cornu. || Lo que tenen los casadors de
cervos pera cridar la cassa. Cvema. Buccina, e,
tuba cornea.
CORN DB la abundància, mil. Cert vas en figura
de corn que derrama fruytas y flors, ab que'ls
gentils significavan la abundància. Comucopia,
cuerno de la abundància, Cornucopia, sb.
coBN MABÍ. Caragol gran de mar que per un dels
caps aca'baen punta y foradada serveix pera tocarlo
com una trompa. Bocinal, caracol. Murex tritonis.
COBNS DE LA LLUNA. Lds puutas que*s veuhen
antes de la primera quarta, y desprès de la segona.
Cuemos de la luna. Luns cornua.
LO QUE t£ la figura DE CORN. Comiül, Comeus,
comeolus.
POSAR CORNS. fr. met. posar bantas.
so DE CORN. Dret pel qual lo senyor de algun
castell obligava à tocarlo en certs casos. Son de bo-
eina. Bnccinae sonus.
TOCAR LO COBN. fr. Sonarlo. Taier la bocina. Cor-
nu canere. || met. Anàrsen de improvfs de algun
puesto, y sens despedirse. Tomar el trole, escurrir
la bola, Elabor, eris, abeo, is.
GORNADA. f. BANYADA.
CORNALERA. f. Ansa de la portadora. Brazo,
Brachíum, ií.
CORNARfENTA. f. Los corns del bou, cervo,
etc. Comamenta, comadura, herramienta. Cornua,
um.
GORNAMU8A. f. GAYTA. || Figli, trompa llarga
de metall ab una rosca mòlt gran al mitj, ab la
boca, per ahont Uansa V ayre, mòlt ampla. Coma-
musa. Obtorta tuba.
GORNAMUSER. m. GATTBR.
CSORNAR. V. a. Tocarlo corn. Tocaria bocina,
bocinar. Buccino, as.
GORNÀRIA. t. Pedra preciosa mitj trasparent,
de color comunment de taronja y mòlt hermosa.
Serveix pera gravar sellos. Comerina, comiota,
comelina. Onix, ychis.
GÓRNEA. f. anat. La segona túnica del ull.
Cómea, Cornea túnica.
GORNELINA. f. vulg. cornària.
GORNÉLIA. f. Espècie de corb ab lo cap, gor-
ja, alas y cua negras y 'I restant cendrós obscur.
Comeja. Corn ix, icis.
GORNER. m. Arl)re que té 1s tronchs drets,
bermells y llisos, las flors blancas, y '1 fruyt, sem-
blant à las cireras, de color roig negrench. Come^
jo, corno. Cor nus, i.
GORNET. m. d. Cuernecillo, ito, ico; cuemezue-
lOf cometé, comfruf/o. Corniculum, i. || Petit corn
marí. Caracolillo, caracolejo, bocinilln. Parva buc-
cina.
GORNETA. f. Instrument de boca, dit així per
la asemblansa ab lo corn. Bocina, cometa, Cornu,
u. II Lo qui toca aquest instrument. Corneta, Sym-
phoniacns cornicem.
CORNETA DE CASSADOR. La que tocan los cassadors
pera donarse algun avís ó senyal. Cometa de monte.
Yena'oria tuba.
CORNETA DE posTiLLò. La quc tocau los poslillons
en algunas parts pera avisar. Cometa de posta.
Yeredaria, se.
GORNIGER. m. ter. còrner.
GORNIGERVI. m. banta de cervo.
GORNIER. m. còrner.
GORNIFORME. adj. S' aplica al cometa ab
cua quant aquesta apareix corba. Comiforme. Cor-
niculatus.
GORNI8A. f. Conjunt de vàrias motlluras que
coronan un cos ú orde de arquitectura. Cornisa,
c^múza. Corona, se.
GORNISETA. f. d. Comisica, ita, illa, Parva
corona.
GORNUGÓPIA. f. CORN DE LA ABUNDÀNCIA. ||
Adorno que consta de un march de fusta daurat ab
un mirall al mitj y una palmatòria al peu. r^am»»
copia, Pensilis lychnus.
ili COR
GORlfUT, DA. adj. Qui Ió banyas. Comudo y
comijero poél. Cornulus. || Marit à qui la muller
ha fallat à la fé conjugal. Comudo. Curruca, aï.
CORNUT T PAGAR BÉÜRER, Ó CORNUT Y POBRE. lOC.
fam. S' usa quant à algú desprès de havérli fel al-
gun agra vi ó causat algun perjudici, encara se '1
tracta malament. Sobre cuernos, penilencias; tras
eomudoj apaleado, y mdndanle bailar, Laesum mul-
clare; damnum darano addere.
DE CORNUT i BORNI. loc. fam. S' usa pera denotar
lo poch que's pót escullir entre dos cosas dolenlas.
Cual mas, cual menos, toL• la lana es pelos. Omnis
lana refert plusve minusve pilum.
LO CORNUT ES l'íltim QUE HO 8AB. rcf.Denoía que
*1 qui es més interessat en alguna cosa que s' ha
fét, aquest es V últim à qui's participa. El comudo
es el ultimo que lo sabé, Ultimus agnoscit patiens
sua probra maritus.
GOROGRAFIA. f. Descripció de algun regne,
país ó província. Corografia, Chorographia, a;.
COROGHÀFIGAMENT. adv. m. Segons las
reglas de corografia. Corogró^amenU. Chorogra-
phicè.
GOROFRÀFICHy CA. adj. Lo que pertany à
la corografia. Corogrófico, Chorographicus.
GORÓGRAFO. m. Qui descriu algun país. O-
rógrafo. Chorographus, i.
GOROLA. f. Part principal de la flor, general-
ment olorosa y de color viu, que cubreix las parts
que serveixen pera la generació. Corola, Corolla, ».
GOROLARI. m. Proposició que 's deduheix de
de la demostrada anteriorment. Corolario, Corol-
laríum, ii.
GORONA. f. Ornament honorífích que cenyeix
lo cap, y per diversos respectes correspon à dife-
rentas personas. Corona, Corona, ». || La cima del
cap. Corona, coronilla, Yertex, icis. || La tonsura
clerical. Corona, Tonsura, se. || Regne ó monarquia.
Corona. Monarchia, 03. || La tonsura de figura rodo-
na que's fa als ecclesiàslichs afeytautlos lo cabell
en senyal de que estan dedicats al ministeri de la
iglésía. Es mès ó ménos gran segons la diferència
dels ordes. Corona. Clericalis tonsura. || La aurèo-
la ab que's coronan los sants. Laureola, corona, dia-
demà, aurèola. Beatorum laureola. I Rosari de set
denas. Corona. Rosarium, ii. || Premi, honor, re-
compensa. Corona. Praïmium, ii. || Fi, remat de al-
guna cosa. Corona, coronacion. Finis, is. Q astron.
Espècie de metéoro , que es un círcul que*s forma
al voltant del sol ó de la lluna. Halo, corona.
Halo, nis. II fort. Obra exterior que's compon de
dos baluarts, dos cortinas y dos mitjs baluarts.
Corona. Munimenti pars exterior. || Certa moneda
de or que corria ja en temps del rey D. Juan segon
de Castella, anomenada així per tenir gravada una
corona. Ha tingut diferents valors. Corona. Aureus
nummus corona distinclus. || Moneda de plata que
manà encunyar 1). Enrich segon pera satisfer los
grans empenyos que contragué à la entrada desòn
DICCIONARI COR
regnat. Corona. Argenleus nummus. y mel. Doior,
esplendor. Corona. Decus, honor, splendor, k /
met. Lo círcul ó corro de gent que*8 forma al loí-
tant de algú. Corona. Circulos, i, corona,». \vq.
Una de las parts de que^s compon la cornisa laqui
esta sota la cimassa y la gola. Corona. Corooa, 8.
Q La que forma las banyas al cervo y altres ani*
mals. Corona. Cornua arcuata. j^nàui. Cap gros qM
està fixo per la meytat de la seva llargària eo ligil•
ganta: té unas grans corriolas per ahoot pasnií
corda del aparell. Corona. Funís nauticos.
CORONA AUSTRAL. Conslel-lació; celeste del beo»
feri meridional. Corona austral. Corona anstnlii
CORONA BOREAL. Coustel-lació celeste del heni»*
feri septentrional. Corona boreal, Borealis corona,
constellatio.
CORONA CASTRENSE, VALAR Ó VALLAR. La que*8 001-
ce4ia al primer que entrava en lo camp enemick;
era de or y tenia grabadas las insígnias de laelt^
cada. Corona castrense, valar ó vallar, Castreoiís,
vallaris corona.
CORONA DE BARÓ ó BARONAL. La de or que portaa
los barons, y forma com un boneto ab dos filem
de perlas comunas al voltant. Corona de bar(m.hr
ronum corona.
CORONA DE CIUTADÀ, CÍVICA ó CIVIL. La que^sò»"
nava al ciutadà romà que havia salvat la vida à
altre en acció de guerra. Corona civica ó civii Co-
rona civica.
CORONA DE COMTE ó coNDAL. La que es iosisaa
dels comtes, y està guarnida de divuyl perlai
grossas. Corona de c^mde. Comitum corona.
CORONA DE Ducn ó DiCAL. La que està oberta íèai
diademas ab perlas y pedreria engasladas lot cui-
tant y ab vuyt florons semblants à las fullas del
àpit. Corona de duque ó ducal. Ducum corona.
CORONA DE FERRO. La quo usavan los emperadort
quant se corona van reys dels Llombarts. Cotí^mU
hierro. Corona ferrea.
CORONA DE FLORS. La quo cstà formada de dífe-
rentas flors. Pancarpia. Pancarpis, arum.
CORONA DE INFANT. La que en lot es semblant i
la del rey, però no té diademas. Corona de i»[»^i
Regiorum infantium corona.
CORONA DEL CASCO. En las cabalcaduras V extrm
de la pell de la pota ó la part de ella inmcdiataí
la pell. Corona del casco. Pellis ungalam besti*
circumdans.
CORONA DEL PRÍNCEP DE ASTÚRIAS. La qUC 6» Í8^
à la del rey , sinó que no té mès que quatre dia-
demas. Corona del principe de Asturias, Asturice*'
sis principis corona.
CORONA DE LLORER. La que's donava entreleixidi
de ramas de aquest arbre pera premiar al <l^
havia confirmat la pau ab los eneniicbs. lA^'
Laurea, sv.
CORONA DE MARQUÉS. La que lé quatre floroBd y
quatre rams composts cada uu de tres perlas
Corona de marqués, Marchionum corona.
COR
CATALÀ.
COR
iiS
CORONA DE RAIGS. La que's posava en lo cap dels
déus y en lo de las imatges dels prínceps quant
los divinisavan. Corona radiatay radial ó de rayos.
Corona radiata.
CORONA DE REv. Herba medicinal , ramosa, té las
fullas de Ggura de liansa , unas ab tres caixals y
allras enteras , la cama quasi llenyosa y las flors
grogas en forma de corona. Corona de rey , melilo-
to, corona real, trébol olorosa. Melilotum, i.
CORONA DE VESCOMTE. La dc or guarnida de
quatre perlas grossas ab punlas del mateix melall.
Corona de vizconde. Vicecomilum corona.
CORONA IMPERIAL. La quc té mòltas perlas ab vuyt
florons y un boneto de escarlata en forma de mi-
tra, però no es tant llarga y sens acabar vn punxa.
'S diu així perquè la usan los emperadors. Corona
imperial. Corona imperial is.
CORONA MURAL. La que's donava al soldat que es-
calava primer la muralla. Corona mural. Corona
ronralis.
CORONA NAVAL , ROSTRADA Ó ROSTRATA. La qUC^S
donava al soldat que saltava primer armat en lo
barco del enemich. Corona naval , rostrada ó ros-
traïa. Corona navalis, rostrata.
CORONA ORsiDioNAL. La que's donava al qui obli-
gava à alsar lo síti de alguna ciutat ó plassa : era
de agram cullit en lo camp dels siliadors. Corona
ohsidional, graminea. Corona obsidionalis, grami-
nea.
CORONA OLÍMPICA. La de ramas de olivera pera
premiar al vencedor en los jochs olímpichs. Corona
olímpica. Corona olympica.
CORONA OVAL. La de murta que portava 1 gene-
ral en r acte de la ovació. Corona oval. Corona
ovalis.
CORONA PAPAL. La que esta composta dc tres co-
ronas que representan al papa com à summo Pon-
tífice , jutge supremo y legislador dels cristians.
Corona papal. PontiQcia thíara.
CORONA REAL. La que usan los reys en algunas
ocasions, es de or y pedras preciosas. Corona real.
Diadema regium. |1 Orde de caballeria, 's creu
fundada per Cario Magno, bè que mòlts opinan sér
aquesta orde imaginaria. Corona ^eal. Militaris or-
do à corona regia nuncupatus.
CORONA TRiüNFAL. La quc's douava al general
quant' entrava triunfant en Roma : al principi era
de llorer , desprès fou de or. Corona íriunfaL Co-
rona triurophalis.
OBRIR CORONA, fr. Ariasar lo cabell del milj del
cap ab estisora 6 navaja, formant lo círcul que's diu
corona clerical. Abrir la corona. Yerticem radere.
CORONACIÓ, f. L' acte de coronarse algun
soberà. Coronacion. CoroníE inipositio. || Lo fi de
alguna obra. Coronacion. Finis, is.
p^NDRER CORONACIÓ, fr. aut. Coronarse, acley ce-
remónia de coronarse ó sér coronat lo rey. Acio de
la coronacion. Coronai impositio, principis inau-
guratio.
CORONADOR, A. m. y f. Qui corona. Corona-
dor. Ornator, is.
CORONAL. adj. anat. S' aplica al os del front
y à lo que li pertany. Coronal. Coronalis.
CORONAM£NT. m. coronació. || arqu. L' ador-
no que's posa en la part superior del edifici , y que
li serveix com de corona. Coronamiento , corona-
mento. Opus coronarium. || m. nàul. La part mès
alta de la popa. Coronamiento, Superior puppas
pars.
CORONAR, v. a. Posar la corona en lo cap,
ceremónia que regularment se fa en los papàs,
emperadors y reys, quant entran à regnar. Coro-
nar. Corono , as. || met. Perfeccionar , completar
alguna cosa. Coronar , dar la última mano. Com-
pleo, es. II Posar alguna cosa en la part superior
de una fortalesa, eminència, etc. Coronar, Corono,
as. II p. us. Umplir un vas fins à la vora. Coronar,
Craleras coronaré. U Formar copa los arbres. Coro-
nar. Cacumen eíficere. || En lo blasó posar una
corona sobre las armas. Coronar. Coronam scuto
addere. || met. Premiar , recompensar. Coronar.
Corono , as. || En lo joch de damas posar un peó
sobre de altre quant arriba à sér dama pera dis-
tingirlo dels demés peons. Coronar. Latrunculum
lalrunculo superimponere. || met. Tallar la soca
del arbre en rodó à fi de que torne à brotar. Coro-
nar. Arboris Iruncum medium secare, amputaré.
CORONAT, DA. p. p. Coronada, Coronatus. ||
m. Moneda antígua del temps de Sanxo quart de
Castella fins als reys católichs; los mèsantichs va-
lian cinch maravedissos y 1s moderns dos y mitj.
Comado. Nummus corona insignitus. || Lo clergue
tonsurat, ó V ordenat de menors ordes. Coronada,
Clericus tonsura initíatus.
FÉRLA CORONADA Ó BEN CORONADA, fr. fam. Coillé-
trer un gran error ó férse mòlt mal. Hacerla cer-
rada ó de clavo pasado. In magnuin errorem inci-
dere, vel magnum ictum accipere.
CORONAT JE. m. ant. coronació. || m. ant.
Dret pe's gaslos de la coronació del prínc^jp que s'
exigia à cada vebí del regne de Aragó y comtat de
Barcelona. Coronage. Yectigal sic dictum.
CORONEL, m. mil. L' oficial que té à són càr-
rech lo mando de un regiment. Coronel. Tribunus
mililum. II En lo blasó , lo mateix que corona. Co-
ronel. Gentilitiis stemmatis corona.
CORONELA. f. mil. La muller del coronel. Co-
ronela. Militaris tribuni uxor. || adj. mil. S' aplica
à la bandera , companyia y altras cosas que per-
tanyen al coronel. Corontla, Ad tribunum militum
pertinens.
CORONELIA. f. ant. mil. regiment.
CORONELL. m. ant. mil. coronel.
CORONETA. f. d. Coronica , ím, illa. Corol•la»
íe. B La part superior del cap. Coronica , ita, illa.
Vèrtex, icis.
CORONICA. f. CRÒNICA.
CORONIS, f. Diossa que veneravan los de Si-
ii6
GOR
DICCIONARI
COR
ciona en lo temple de Minerva perquè no'n tenia de
propi. Coronis. Coronis , idos. || Ninfa estimada de
Apolo que per havérla trobada ab un jove de Tes-
sàlia fou morta ab una fletxa. Coronis, Coronis,
idos.
CORONISTA. m. cronista.
GORONÓIDE. f. ant. Se diu així lo que es sem-
blant à una corona. Coronóide. Coronoides, is.
CORP. m. CORB. .
GORPENTA. f. Lo COS de una persona petita y
rodonxona. CorpancL•l•l, rorparo.Obessum corpus.
CORPORACIÓ, f. Societat, comunicat. Corpo-
racion. Corpus, oris.
OORPORADURA. f. ter. corpulència.
CORPORAL, adj. Lo que pertany al cos. Cor~
poral, corpóreo, Corporeus. || m. pi. Lo drap que
s' exten sobre la ara pera posarhi la bostia y '1
càlzer quant se diu missa. CorporaUs. Corporal es,
ium, sacra lintea.
CORPORALMiaNT. adv. m. Ab lo cos. Corpo-
Talment. Corporaliter.
corporeïtat, f. La qualitat de cos. Corpo-
reidad, corporalidad. Corporal itas, atis.
CORPÓREOy A. adj. Lo que té cos ó per'any à
ell. Corpóreo. Corporeus.
CORPORIFICACIÓ. f. quím. Acció de tornar
los esperits al sér y cos que tenían abans de baver-
los extret. Corporificacion. Redintí'gratio corporis.
CORPORIFICAR. V. a. qufm. Fixar y reduhir
los esperits à cos per medi de la c^rporificació.
Corporificar. In corpus cogere.
CORPORIFICAT , DA. p. p. Corporificado. In
corpus coactns.
CORPS. m. Ven francesa admesa en Espanya,
pera significar alguns empleos pcrtanyenls à la
persona real. Corps. Corpus, oris.
CORPULÈNCIA, f. La grandària y magnitud
de algun cos. Corpulència. Corpulentia, a;. || mel.
S' aplica pera significar V excés de las carns que
té algú. Humanidad. Corpulentia, iD.
CORPULENT , A. adj. Lo que es de gran cos.
Corpulento. Corporosus, corpulentus.
CORPUS, m. Veu purament llatina pera anome-
nar lo dia ó festa anyal del Santíssim Sagrament
del cos de Jesucrist. Corpus. Festum corporis
Christi.
CORPÚ8CUL. m. fís. Cos mòlt petit. Corpus-
culo. Corpusculum, i.
CORPUSCULAR, adj. S' aplica al sistema dels
filosops que admeten per matèria elementar los
corpüsculs. Corpuscular. Corpuscularis.
CORPUSCULISTA. m. Qui segueix lo sistema
corpuscular. Corpusculista. Corpuscularis syste-
matis sectator.
CORRAL, m. En las casas ó despoblats lo Ilocb
cercat y descubert que serveix pera diferents usos.
Corral, corraliza. Conseptum, i. || Pati tocant à la
mateixa casa pera tirarbi las escombrarias, ó pera
desembres de ella. PaCto, muladar. Aula , c. || La
casa, pati ó teatro pera representar las comédiu;
se diu així, perquè antígnament eslava descnbirl
Corral. Tbeatrum, i. y Llocb cercat ahoot lospi^
tors recullen lo bestiar pera resguardarlo 4e hi
incleméncias del temps. ApriseOf redil, parüm,
Caula, ». II La separació que fàn los peicadffi
pera retirar la pesca à algun costat del ría. Cth
ral. Locus piscationi aptus. jj En las unívenitUii
se diu així '1 blancb que deixan los estodiailiti
las matérias que 's dictan en las aulas, quotn
ouhen lo catedràtich. íjaguna, corral. Lacnna, 8.
CORRAL DE BBSTiAR. Eneerrodero. Gregis cfam*
trum.
CORRAL DE CABRITS. Chíktlal , chibitero. HoriHe,
is.
CORRAL DE PORCHS. CòcAiiifra, Tükurda, rkiftl•
ro , chochiquera , pocilga. Rara, m. || met. LM
brut y asquerós. Zahurda , pocilga. Sordidi» !••
cus.
CORRAL DE VADELLS. .Voct7/fro. Juvenconundav*
trum.
TRÀURER DEL CORRAL, fr. Dcsocorralar. Peconé
caula educere.
CORRALÀS. m. aum. Corralan. Grandior cal•
la, grandius claustrum.
CORRALET. m. d. Corralillo , ito. Angud
caula.
CORRATER. m. CORREDOR DE CAMBIS Ó DE Al-
RELLA.
CORRECCIÓ, f . Reprehensió de algun deM
ó defecte. Correc-cion. Monitum, i. || Esmena ycn-
sura dels errors de alguna cosa. EquivMMt
correccion. Correctio, nis. || ret. Figura que siiWi-
tubeix una paraula pera explicar millor la preo»'
dent. Correccion. Correctio, nis. || farm. La pr^
ració del medicament pera atemperar la activiUl
demasiat violenta de algun simple, esperit, ek.
Correccion. Temperatio, nis. J nàui. La acció (b
corregir los defectes de la navegació per medi k
sas reglas. Correccion. Correctio, emendatio, DÍk
CORRECCIÓ DE SENTENCIA, ret. Figura que s' BS
pera esmenar alguna clàusula que abans s' btvií
dit ó ponderat. Correccion de sentencia. Seateotii
correctio.
CORRECCIÓ FRATERNA. Reconveució que 's ft pri*
vadament al pròxim pera correg^rlo de aigua de-
fecte. Correccion fraterna ó fraternal. Correetií
fraterna.
CORRECCIÓ GREGORIANA. *S diu la qUC 's fèRf*
disposició del papa Gregori XIII V any 1581, pf
la que 's tragueren deu días al compte delsw
de octubre de aquell any, fent que 's contes dial'
lo que era dia 5 ; que desprès en cada IN !■!*
se traguessen 3 dias pera corregir V error ep»'*'
sultava de haver intercalat cada quatre anys du*
da bigest un dia cabal de 24 boras, no debcit
anyadirse mès que SS boras, 16 minats y 18 i^
gons pera que 1 còmput fós del tol eudc. C^
reccion gregoriana. Correctio gregoriana.
j
COR
CATALÀ.
COR
i £7
CORRECH. m. ter. xaràgall.
CORRECTAMENT, adv. m. Ab correcció. Cor-
reclamente, Castigatè.
CORRECTE, A. adj. Exacte , segons re^las.
Corrtclo. Correctus.
CORRECTÍ8SIM, A. adj. sup. Correctisimo,
Yaldè correctus.
CORRECTtsSlMABIENT, adv. m. sup. Cor-
rectisimamente. Yaldè correcte.
CORRECTIU, VA. adj. S' aplica als medica-
ments que tenen virtut de corregir, y s' usa tam-
bé com à substantiu masculí. Correctivo. Yim mi-
tigandi babens.
CORRECTOR, m. Qui corregeix. Corredor,
Corrector, is. I Lo qui estava encarregat pel go-
bern de confrontar los impresos ab V original pe-
ra véurer si eslavan conformes. Corrector. Correc-
tor, is. II Lo superior ó prelat local en los convents
del orde de sant Francísco de Paula. Corredor,.
Ccenobitarum minimorum prasfectus. || En la im-
prenta 's diu així '1 qui està encarre^t de cote-
jar ab V original y corregir las probas dels fulls
que s' imprimeixen. Corredor. Mendorum castiga-
tor.
CORRECTORA, f. La superiora de algun con-
vent de monjas del orde de sant Francísco de
Paula. Corredora. Monialium minimarum antis-
tita.
CORREDEBIPTOR, A. m. y f. La persona que
redimeix junt ab altra. C-orreienlor, Cum alio re-
demptor.
CORREDISSA, f. Correguda curta. Carrera,
corridüy eorrerilla. Curriculuro, i, cnrsus brevis.
CORREDOR, A. m. y f. Lo qui corre mòlt.
Corredor. Cursor, is. || Espècie de galeria estreta
y llarga que serveix^ de pas. Pasadizo, corredor.
Pergula, e. | Lo qui per ofici entrevé en las com-
pras y vendas. Corredor. Proxeneta, s. || Lo que
té vàrias pessas ó quartos al costat. Claustro, cru-
jia, tramito. Transitus, us. || Lo que rodeja tot ó
gran part de un edifici. Àndito. Pergula, ffi. || ant.
Lo soldat que entra per las terras del enemich y
las tala y saqueja. Corredor. Miles excursor.
COlEBOOa DE COLL Ó DE ENCANT. CORREDOR. 3.
CORREDOR Dl ORELLA Ó DE CAMEI. 'L qui SOl-lÍCÍta
lletras ó diner enmanllevat, y ajusta 'Is cambis
de interessos que s' ban de donar y las seguretats
ó resguarts. Corredor de cambios, de oreja. Permu-
tationum negotiator.
FÉR DB CORREDOR, fr. Entrevcuir en las compras
y vendas de generós com à tercer. Trujimanear.
Proxenetam agere.
CORREDORA, f. Lo siti ó lloch destinat pera
córrer los caballs. Corredera. Hippodromus, i.
OORREDORET. m. d. CorredorciUo. Augusta
pergula.
CORREDORIA. f . y
CORREDURA. f. ant. L' ofici y diligència del
corredor en qualsevol negoci de comers. Corredtir
ria, corretaje. Proxenetse indústria. || Lo dret ó
estipendi de corredor. C^orretaje. Proxenet» mer-
cès.
CORREGER. m. corretjer.
CORREGIBLE. adj. Lo que 's pót corregir.
Emendahle, corregihle. Docilis.
CORREGIDOR, m. ant. corrector. 1.|| Ma-
gistrat en Espanya que en algunas parts exerceix
la jurisdic<;ió real ab mer mixto imperi, coneix de
las causas contenciosas y gubernatívas'y del cas-
ticb dels delictes. Corregidor. Praetor, is.
CORREGIDORA. f. La muller del corregidor.
Corregidora. Prstoris uxor.
CORREGniENT. m. Empleo de corregidor.
Corregimiento. Pnclura, «. || Lo territori de la ju-
risdicció del corregidor. Corregimiento. Prsetoris
ditio.
CORREGIR. V. a. Esmenar lo errat. Corregir.
Emendo, as. || Advertir, reprèndrer. Corregir.
Castigo , as. || met. Disminuhir , temperar la ac-
tivitat de alguna cosa. Templar, corregir. Mitigo,
as.
CORREGUDA, f. Moviment accelerat del home
ó bèstia pera trasladarse ab promptitut de un lloch
à altre. Corrida, carrera. Cursus, us. || ant. Fluxió
de algun humor. Corrimiento. Fluxio, nis. H ant.
Hostilitat de la milícia que fà en país enemich, ta-
lantlo y saquejantlo. Correria. Incursió, excursió,
nis.
DE coRRBGi'DA. m. adv. Ab prestesa y prompti-
tut. De corriL•. Cursim.
CORREGUDETA. f. d. Correrillaf correndiUa,,
Brevis cursus.
CORREGUT, DA. p. p. Corrido. Cursus. ||
adj. Avergonyit. AvergonzaL• , corrido. Pudore
suffusus. [| Assotat públicament. Azotado. Flagellis
caesus.
CORREIG. m. La llenqueta de cuyro que ser-
veix pera lligar las sabatas. Majuela. Calcei lign-
la. II CORRETJA.
desf6r los coRREiGs DE LA SABATA, fr. Beslügar-
los. Desmajolar. Calceorum lignlas solvere.
CORREJA. m. ant. corretja.
CORREJER. m. ant. corretjer.
CORRELACIÓ, f. Analogia ó relació recíproca
de dos ó mès cosas. Correlaeion. Analogia, sb, re-
latio, nis.
CORRELATIU j VA. adj. S' aplica à lo que té
correlació. Correlativo. Analogus, con ven iens.
CORRELATIVAMENT, adv. m. Ab relació À
altra cosa. Correlativamente. Cum relatione alt&-
rius; correlativè.
CORRENDAS. f. pi. FLUIX DE VENTRE.
TENIR CORRENDAS. fr. Patir diarrea ó fluix de
ventre. Estar ó andar corrientey tener despeno ò
diarrea^ irse de vareta. Diarrhaea laboraré.
CORRENSA. f. FLUIX DB VENTRE. || FLUIX DB
8ANCH.
CORRENT, adj. S' aplica à lo que no té knpe-
ii8
COR
DICCIONARI
COR
-I
diment ó embaràs pera sòn us y efecte. ExpeditOy
corrienle. Expedilus. || Lo que esla admès y aulo-
risal pL»l ús y coslum. Corriente. Receptus. || S'
aplica à la cosa llesla y acabada. Corrienle, molien-
te. Perfeclus. |1 Dit del eslil. Flaido, corrienle. Fa-
cilis. II Aplical als diferents períodos en que's di-
videix lo temps, lo que està passant actualment,
com any corrent, etc. Corriente. Verlens. || Se diu
de la moneda de bona lley, y admesa en lo comers.
Corrienle. Gommunis. || p. a. Qui corre. Corriente.
Currens. || m. Lo curs constant de las cosas. Cor-
riente. Cursus, us. II Lo curs dels rius ó de las
fonts. Corriente. Fluxus, us. || Cert moviment pre-
cipitat de las ayfj^uas del mar en alguna part, sens
conéixerse en la superfície. Corriente. Maris cursus
inferior sub ajquore tran<iuillo. || Lo paratge del
mar, riu ó riera en qui* la aygua corre ab mès ra-
pidesa. Corriente. Alvei proclivior vel anguslior
Iraclus. II adv. m. correntment.
DEIXARSE PORTAR DE LA CORRENT, fr. met. ConfOT-
marse ab la opinió comuna , encara que's conega
que no es la mès acerlada. Dejame llevar del , ó de
la corrienle. Tempori cedere, serviré.
pííNDRER LA CORRENT, fr. met. Coulràurer T hà-
bil de fér alguna cosa. Tomar el chorrillo. Assues-
co, is, assueíio, is.
POSAR CORRENT, fr. mel. Posar alguna cosa en
disposició de servir pera algun objecle. Poner cor-
rienle. Expedio, is.
posARSE CORRENT, fr. mel. Pagar algú lots los
deutes, (juedarse solament ab lo propi. R-'dondear-
se. Nòmina sua pedire.
SEíiLiR LA CORRENT, fr. met. Seguir la opinió de
la majoria sens examinaria. S'guir la corriente,
irse tras el chorrillo y ó tras la corrienle. Aliena;
opínioni omnimò subscribire.
TOT CORRENT, m. adv. Depressa , ab prestesa'.
Corriendo. Celeriler, cursim.
GOBRENTMENT. adv. m. Sens dificullad ni
contradicció. Corrientenienle. Facilè.
CÓRRER. V. n. Caminar ab velocitat. Córrer.
Curro, is. || met. Móurerse progressixamenl los lí-
quits y flúils. Córrer. Fluo, is. || Passar, seguir las
cosas sòn curs. Córrer, pnelereo, is. || Dirse ó do-
narse per notícia alguna cosa. Córrer la voz, cór-
rer la fama. Nunlior, aris. || Cuydar de algun ne-
goci ó fér las diligéncias. Córrer, enlender con. Cu-
ro, as. II Apressurarse à fér alguna cosa. Córrer.
Propero, as. || l*assar algun negoci per ahont li cor-
respon. Córrer. Rem , negotium tractari. || Es'ar
admesa ó rel)uda alguna cosa. Córrer. Via commu-
ni receglum e.sse. || Valer alguna cosa en 1' any ó
lemps de que's Irada. Pamr , rorrer. Vigeo, es. [|
Recórrer, acudir al valimenl ó ajuda de algú. Re-
córrer, córrer. Confugio, is. || l*arlanl de la mone-
da, passar, s:'r admesa. Valer, córrer. Usilalam
esse. II Parlant del ayre ó aygua. Susurrar. Susur-
ro, as. II ant. acórrer. || anl. empaytar. || ant. anar
i PARAR.
CÓRRER AL DERRERA DE ALGÚ. fr. ACOüSegl
empaylarlo ab fúria y criïs. Dar tras vno. Pi
quor, eris. || Perseguirlo pera ferli algan n
dany. Córrer d alguno. Persequor , eris , insecte
CÓRRER Ó NO CÓRRER BÉ AB ALGÜ. fr. Tenir
bona correspondència ab ell. Gorrer ó no eo
llevarse bien ò mal con alguna, estar ó fHmer
cuerno con alguno. Bene vel malè aliquero cnn
quo conveni re.
k coRRA cuYTA. m. adv. Atropolladament, al
pressa. A mala caballo, d una de cahallo. Pn»
tanter.
k MÈS CÓRRER Ó À TOT CÓRRER. Rl. adV. Ab
velocitat. A todo carrer, d mata cctballo, de est
Veloci.ssimè.
DEIXAR CÓRRER ALGUNA COSA. loc. Doíxarla e
olvidarla, prescindir de ella. Dejarla córrer.
miltere, nihil curaré.
DEUARSE CÓRRER SOBRE ALGIÜ. loC. anl. Tím
sobre. Echdrsele encima. Cadere supra, ve heme
incidere.
Qii MÈNos CORRE, VOLA. fr.fam. mel. Denota
regularment qui afecta descuyt ó indiferénci
alguna cosa, es lo que la sol•licita ab mès eOci
El que menos corre, vuela. Magis saepè simuU
quietem etücax est labor.
CORRERIA, f. Hostilitat de la gent de gae
talant y saquejant lo país enemicb. ExcursioHf
reria, incursion. Excursió, nis.
GORRE9PONGIÓ. f. CORRESPONDÈNCIA.
CORRESPONDÈNCIA, f. La relació de
cosa ab altra. Carreítpandencia. Gongraentía, a
Conformitat, proporció, simetria. Corresponden
Symmetria, a?. || Tracte recfproch de una pers
ai) altra. Correspondència. Familiaris consuetu
II Entre comerciants lo tracte que tenen enlr
sobre cosas de són còrners. Correspondència. X<
tialorum mutuum commercinm. y La comunia
per escrit ó de paraula. Correspondència. F^mi
ris consuetudo. || Retribució del benefici rel
Correspondència. Relributio obsequií. || La obert
per la qual se comunican los ayres. C^rresponà
eia. Fatens aeri exitus.
CORRE8PÓNDRER. V. a. Fér algun favor
altre que s' ha rebut. Corresponder. Rependo,
II Tocar ó pertànyer. Tacar, corresponder, perte
eer. Attineo, es. || Tenir alguna cosa proporck
conformitat ab altra. Corresponder. Respondeo,
con ven io. is.
CORRESPÓNDRER8E. v. r. Comimicarsf I
escrit uns ab altres. Correspanderse. Mutuis oflic
per litleras cerlare. || Amarse recíprocament. 0
responderse. Mutuò se diligere.
CORRESPONENT, adj. Proporcionat, coofc
me, convenient. Correspondiente. Conveniens. [' i
Lo qui té correspondència ó tracte ab altre. r<
respondi nle, corresponsal. Mutuis o£Qciis per liti
ras alteri respondens.
CORRESPONSAL, m. CORRBSPO.WIfT.
COR
GATÀLA.
COR
ii9
GORRETJA. f. Llenca de cnyro que serveix
pera lligar 6 cenyir alguna cosa. Correa. Corrigia,
se. II La flexibilitat y extensió de que es c^pàs al-
guna cosa sens trencarse. Corrfa. Flexibililas,atis.
II La que tenen los barbers pera passar en ella las
navajas y snavisarlas. Suavizador. Corium cultris
acuendis. || La de la cabessada dels caballs que'ls
cinyeix lo bascoU. Àhogadero, Collaris coriigia. ||
La que penja del estrep, y V aguanta. Acion. Lo-
rum quo ab ephippio stapia pendet. || Joch de noys
ab una corretja rollada ab alguna cosa dins, si s'hi
queda al tiraria, guanya 1 qui posa la prenda, y si
queda fora, *l qui posa la corretja. Corregüela. Cor-
rigiae ludus. || La que esta guarnida ab civella.
Prancalete. Fibulata corrigia. || La que subjecta las
barras del caball. Muserola, Corrigia ad os equi
comprimendum. || La que sosté penjant la esque-
lla. Castigadera. Tintinnabuli lorum. || La que ser-
veix pera portar lo fusell. Porta fusil. Scloppeto
post tergum portando lorum. || La que esta entor-
tolligada al trompitxo y M fà ballar. Zurriago, Cor-
rigia, ».
TENIR CORRETJA, fr. mct. fam. Snfrir las bromas
ó burlas sens enfadarse. Tener correa, Facetíarum
aculeos palíenter ferre.
CORRETJAM. m. Conjunt de corretjas. Cor-
reaje. Loramentum, i.
ORRETJA8SA. fr. aum. Correon. Fortius lo-
rum.
GORRETJER. m. Qui fà corretjas. Correero.
Gorrigiarius, ii.
GORRETJERIA. f. Ofici de fér corretjas. Cor-
reeria. Corrigiarium oificina.
GORRETJETA. f. Corregüela , correhuela, Te-
nuis corrigia.
GORRETJÓ. m. ter. cutrol.
GORRETJOLA. f. Planta que*s troba en los
camps y en los sembrats, té las flors blancas de figu-
ra de un embut y las fui las en forma de dart. Cor-
regüelay correhuela , atahaquillo. Convolvulus ar-
vensis.
GORRETJÓS, A. adj. S' aplica à lo que fàcil-
ment se doblega sens trencarse. Correoso. Lentus,
flexibilis.
GORREU. m. Lo qui té V ofici de portar las
cartas de un lloch à altre. Correo. Tabellarius, ii.
B La casa en que's reben y despatxan las cartas.
Correo. Litteris excipiendis oificina. || Lo conjunt
de cartas que's reben y despatxan. Correo. A labe-
llario delata; litterx.
CORREU DE ESPARDENYA. 'L qui té 1' ofici de por-
lar las cartas desde una caixa principal de cor-
reus als pobles que estan fora la carrera. Balijero,
hijuela. Tabelarius, ii.
CORREU DE PEU. Lo qui à peu porta las cartas de
Bn lloch à altre. Propio. Pedis tabellarius.
GORRIBLE« adj. CORRENT.
CORRimENT. m. ant. correguda. || Fluxió de
humor que*8 posa en alguna part del cos, com en
TOMO 1.
los ulls, en los caixals, etc. Eseurribanda , eorri-
miento. Fluxio, nis. || Malaltia que consisteix en un
fluix de un humor acre y corrosiu per la via de la
orina. Gonorrea. Gonorrhaïa, as.
GORRIMORT. m. corriment. 3.
GORRIOL. m. PASTOREL•LA.
GORRIOLA. f. Roda que's mou sobre un eix ó
clau, y per sa circunferéncia ó canal passa una
corda pera pujar cosas de pes. Garrucha^ carrucha,
Carrillo t polea, troclaf monopartos. Trochlea, se. ||
La que serveix pera pujar y baixar las llàntias de
las iglésias. Carreton. Trochlea, se.
UNTAR LAS coRRiOLAs. fr. met. Regalar diners
pera conseguir lo que's desitja. Untar el carro. Mu-
neribus delinere.
GORRIOLAM. m. Multitut decorriolas. Polea-
me. Trochlearum multitudo.
GORRIOLAYGA. f. ter. Àucell de estany. PA-
jaro de estanque. Avis sic dicta.
GORRIpiAS. f. pi. Fluix de ventre. Escurri-
banda, cagalera, desconcierto. Profluvium alvi.
GORRÓ. m. Cilindro de fusta que serveix pera
arrosegar ab mès facilitat alguna cosa de mòlt pes.
Rodillo, rodo, ruejo. Cilindrus ligneus. || Coixí rodó
que agafa de part à part del llit. Travesero, lar-
guero, cabezal, travesano. Cervical lecli latitudi-
nem aequans || Rodet pera móldrer los materials en
los forns de vidre. MMla. Cylindrus, i. || En las
màquinas de cardar cotó, 's diu així cada un dels
cilindres de fusta vestits de cardas, y 's distingei-
xen entre sí ab varis noms. Se diu corró gros al
que ocupa M centro de la màquina y comunica '1
moviment à tots los demés; fi, al que està entre 4
gros y raragolador; esmolet, al que està à la part
oposada al fi derrera del gros; dormidor, al que
pren lo cotó de la t?la, y xichs à tots los demés.
Cilindro. Cylindrus, i.
PUJAR k CORRÓ. fr. met. Enfadarse. Atufarse,
amusgar, subirsele d uno el humo, la mostaza d las
narices. Irascor, eris.
GORROBORAGIÓ. f. Esfors y vigor que^s dó-
na al que està desalenlal ó dèbil. Cor robor acion.
Animus, i. [ Apoyo ó confirmació de alguna cosa.
Corroboracion. Corroboramenlum, i.
GORROBORANT. p. a. Lo que corrobora. Cof-
roborante. Corroborans. [ m. Medicament que té
virtut de corroborar. Corroborante. Corroborans,
corroboramenlum proistans.
GORROBORAR. v. a. Aumentar lo vigor, do-
nar novas forsas. Corroborar. Corroboro as. || Do-
nar nova forsa à la rahó, argument ú opinió. Ei-
forsar, corroborar, roborar. Corroboro, as.
CORROBORAT, DA. p. p. Corroborada. Cor-
robora tus.
GORROBORATIU, VA. adj. corrororant.
GORROHIR. V. a. Maltractar ó consumir algu-
na cosa rosegan tia. Corroer. Rodeo, corrodeo, es.
GORROMPEDOR, A. m. y f. corruptor.
GORROMPIMENT. m. ant. CORRUPCIÓ.
68
i50 COR DICCIONARI
CORRÓMPIIER• V. n. Alterar ó mudar la for-
ma de alguna cosa. Corrompery contaminar, de-
pravar, Vilio, as. || Falsificar alguna cosa. Adulte-
rar, rorromper, depratmr. Corrumpo, is. || Perver-
tir ó seduhír alguna dona, especialment donzella.
Violar, corromper, estuprar, Yio!o,a8. || Pervertiré
viciar los bons costums de algú. Pervertir, corrom-
p«r. Corrumpo, is. || Sobornaraljutgeóaltra persona
ab regalosóde altra manera. Sohomar, corromper,
cohechar. Quempiam pecunia , donis corrumpere.
GORRÓniPREIlSC. V. r. Pudrirse, ferse mal-
bé. Podrirse, corromperse, malearse. Putresco, is.
GORROMPUDAMENT. adv. m. Errada, vi-
ciadamenl. Corrompidamente. Corrupte.
CORROMPUT, DA. p. p. Corrompido, corrup-
to, Yitiatus.
G0RR08AR. v. n. ant. enfadarse, atrarsr.
CORROSIÓ, f. La acció y efecte de corrohir .
Corrosion. Corrosió, nis.
CORROSIU, VA. adj . Lo qüe corroheix ó té virtut
de corrohir. Corrosivo, forro«ife.Exedens,corrodens.
CORROSÓS. A. adj. ant. enfadat, atrat.
CORRUPCIÓ, f. La acció y efecte de corrómprerse
alguna cosa. Cornipcíon. Cor ruptio, nis. || Alteració
ó vici en algun llibreó escrit. Corrupcion, contami-
nacion, depravacion. Corruptio, nis. || Diarrea, fiuix
de ventre. ror/wpríon.Yenlris flux as. || corri:ptela.
GORRUPTAMENT. m. ant. corrupció. |f adv.
GORROMPUDAMENT.
CORRUPTELA. f. corrupció. 3. || Abús intro-
duhit en las cosas que no són materials, com cor-
rupció de costums elc. Corruytela, corrupcion. Cor-
ruplio, nis. || for. Mal costum ó abús contra la lley
ó dret. Corruptela. Abusio, nis.
CORRUPTIBILITAT. f. Qualitat per la qual
un cos físich està subjecte h corrupció. Corruptibi-
lidad. Corruptibílitas, atis.
CORRUPTIBLE. adj. Lo que esta subjecte à
corrupció. Corruptible. Corruptibilis.
CORRUPTtssiM, A. adj. sup. Corrti/)ííí/mo,
corrompidisimo. Yaldè corruptus.
CORRUPTJtsSIMAMENT. adv. m. sup. Cor-
ruptísimamente, Yaldè corrupte.
CORRUPTIU, VA. adj. Lo que té virtut pera
corrómprer. Corruptivo. Corruptivus, corrumpere
va Iens.
CORRUPTOR, A. m. y f. Qui corromp. C^trrup-
tor, corrompedor. Corruptor, is.
CORS, A. adj. Lo natural y pertanyent à la isla
de Córceg-a. Corzo, corsa, Cyrneus, cyrniacus. ||
nàut. CASCO. II m. ant. cos.
Hu sòN CORS. loc. ant. personalment.
CORSA. f. ant. escorsa.
CORSÉ. m. Yeu introduhida del francès. Es
una espt»cie de cotilla. Cors^. Fremineus lorax.
CORSER. m. ant. Qilwll gros y lleuger que
servia ih»1s torneigs. Corcel. Cui-sorius equus.
GORSÍA. f. Corredor di» la nau pera passar de
pn« a popa. Pasamano, crujia, til•la. Fori, orum.
COR
CORSIER. m. ant. corsbr.
C0R80, A. adj. CORS. 1. II m. Animal de I
classe dels que remugan, mòlt lleuger y porncl
semblant al cervo, de color ceodrds, ab dm
banyas que terminan en figura de foréa y qoa!
sens cua. Corzo. Cervus, i.
CORT, A. adj. ant. curt. || f. La ciutat ó fil
abont resideix lo soberà. Corte, Guria, ae, ngi
urbs. I Lo conjunt de indivíduos que componen 1
família y comitiva del rey. Corte. Regins comiti
tus. II CORRAL. II ESTABLE. || Obsequí; y així *s dii
fér la CORT à algú. Corte. Obsequium, ii. || tubi
NAL. II f. pi. Junta ó congrés del tres brassos A
regne, ecclesiàsticb, noblesa y poble. Cortes. Ot
rix, arum, comitia, orum. || En Catalunya '1 coi
gres general legislatiu del principat, que *1 n
convocava y presidia en persona. Cortes. ComilN
orum. II En Navarra la reunió dels tres estamen
del regne, ecclesiàsticb, noblesa militar y *1 li
las repúblicas. Cortes. Comitia, orum.
CORT CELESTIAL. La reuníó dels àngels y bem
venturats que estan glorificant à Dèu en lo ce
Corte celestial. Ccelestis aula.
CORT DELS SUBIRANS Ó DELS SL'PERNALS. ant. Cd
CELESTIAL.
CORT DE PORCHS. CORRAL DE PORCHS.
coRTPLENERA. loc. aut. En plena cort. En pUn
corte. Sol em nia comitia.
CORTS GENERALS DE ArAGÓ, DE CATALUNYA , etC. L
congregació de cada un dels eslats de la confede
ració catalana-aragonesa en sa capital respectiva
pera Iraclar de un objecte especial, y també *8deya
PARLAMENT. Corlcs gcneraUs , parlamento. Comitia.
CORTS GENERALS DE LA CORONA. Congre^ciÓ dt\&
representants dels tres brassos de la confederació
Catalana-aragonesa, en un punt mitjancer que so-
lia ser Monsó. Cortes generales de la eorofua. Gene-
ral is comitia.
FÉR LA CORT. fr. Obsequiar ó procurar enamorar
à alguoa dona. Uacer la coru, festejar, galantear,
cortejar, enamorar. Proco, as; mulierem captaré.
GORTÀ. m. QUARTA.
GORTAN. m. ant. quaetí.
GORTANA. f. QÜARTANA.
GORTAR. V. a. Interrómprer una conversació.
Cortar. ínterpello, as.
GORTAR8E. v. r. Quedarse sens paraula per
causa de alguna turbació. Acortarse, cortarse, tm-
barsCyOtarsey atascarse, empacharse, atajarse, «fri-
gantarse. HiTreo, es.
GORTAT, DA. p. p. Acortado, cortado. Anino
fractus.
GORTAYAR. v. a. ant. cortejar.
GORTEIG. m. Acompanyament, obsequi. Cor-
tejo. Obsequium, ii. || Finesa", regalo. Cortejo. Da-
num, i. 11 Lo qui galanteja à una dona, y la dona
galantejada. Amante, cortejo. .\masiu$, ii.
GORTCJADOR, A. m. y f. Qui corteja. Ctortí-
jador, corte jante. Obsequens.
cos
CATALÀ.
COS
151
CORTEJAR. V. a. Obsequiar, acompanyar à
altre en lo que sia de sòn gust. Cortejar, Obse-
quor, eris. || Galantejar à alguna dona. Galaníear,
cortejar. Servio, is, amasium agere.
CORTEJAT, DA. p. p. Corlejado. Obsequiïs
affectus.
GORTEL. m. ant. qüartel.
CORTER. m. ant. quart.
CORTÉS, A. adj. Atent, afable. Atento, cortès^
urhano, comedido, cortesano, Gomis, urbanus.
CORTESÀ, NA. adj. Lo que pertany à la cort.
CorUsano. Ad regiam aulam pertinens. || cortès.
H m. Lo qui serveix al rey en la cort y sab los
usos de ella. Au/tco, cortesano. Aulicus, i.
CORTESANA, f. Se diu així la dona pública.
Cortesana. Scortum, i.
CORTESANABIENT Y GORTESAMENT.
adv. m. Ab cortesia. Cortesanamentey cortésmente.
Comitèr,
GORTESANIA. f. Atenció, urbanitat. Cortesa-
nia. Comitas, urbanilas, atis.
CORTESANÍSSIM, A. adj. sup. Cortesanisi-
mo. Yaldè comis.
CORTESIA, f. Acció, demonstració de atenció
ó respecte que té una persona à altre. Cortesia.
Comitas, atis. || cortesania. Q rarretada.
FÉR cortesia, fr. llevarse 'l rarrbt.
CORTESiSSmy'A. adj. sup. cortesaníssim.
CORTINA, f. Tela pera tapar y adornar las por-
tas finestras, llits, etc. Cortina. Lintoum, i. || fort.
Tros de muralla que hi ha entre baluarl y baluart.
Cortina. Muri frons. || met. Lo drap que cubreix y
oculta alguna cosa. Cortina. Yelum, i. || La del
sagrari que està delràs la porta. /'a/ta. Velum, i.
POSAR coRTiNAs. fr. Adomar ab ellas alguna co-
sa. Encortinar. Yelis ornaré.
TiiAR ó FÉR cORRERLACORTmA.fr. Feria córrerper
la barreta pera tapar ó cubrir alguna cosa. Córrer
la cortina. Velum pandere. || Feria córrer tota à un
costat pera descubrir lo que ocultava. Córrer, des-
córrer la cortina. Yelum conirahere, conducere.
GORTINATGE. m. Conjunt de cortinas. Corli-
naje. Linteorum ordo. U ant. Pentinat llis ab que
las donas se cubrian la meytat del front , partint
lo cabell y deixant un sèch ó clenxa per la que's
<iescubria la closca. Jaqué. Mulierum comae fron-
tem omantes.
GORTÓ. m. CROSTÓ. || ter. quartbró.
GORTONEJAR. v. a. Tràurer las escatas ó
crostas de las Uagas. Escarizar. Plagas expurgare,
abstergere.
CORVO, A. adj. corb.
CORXERA, f. müs. Una de las set notas ó fí-
guras musicals, que val la meytat de la semínima.
Corchea. Nota musices inferior adunca.
GORXET. m. Ministre de justícia, agusil. Cor-
chtte. Apparitor, is.
GÒ8. m. Campanya que's fa per mar pera per-
seguir als piratas y embarcacions enemigas. Corso.
Bellum mari factum in hostes , piratasve. || En al-
gunas festas püblícas la correguda de personas à
peu ó à caball pera guanyar algun premi. Carrera,
curso, coso, cosetada. Cursus, us , y de caballs so-
lament Equestris ludus.
ANAR EN còs. fr. Perseguir als piratas y embar-
cacions dels enemichs. Àndar, ir d corso, corsear.
Navi privatis sumptibus instructa bellum adversus
hostes, seu piratas gerere.
COS. m. Qualsevol substància material y exten-
sa. Cuerpo. Corpus, oris. |1 Lo Ironth del cos humà
à diferència del cap, brassos, y camas que's diuhen
extremitats. Cuerpo. Corpus, oris. || Cadàver. Cuer-
po. Cadàver, is. || V agregat de personas que
forman un poble, república ó comunitat. Cuerpo,
corporacion. Respublica, ». || Cert número de sol-
dats ab sos respectius oficials. Cuerpo. Militaris
roanipulus. Q La empresa, emblema ó la figura que
significa alguna cosa. Cuerpo. Gentilitíum schem-
ma. II arq. L' agregat de parts que componen un
edifici fins à la cornisa. Cuerpo. Corpus , oris. )
Parlant dels llibres, la obra sens los índices y pre-
liminars. Cuerpo. Corpus , oris. || En la suma de
sant Tomàs la explicació del article fora 'Is argu-
ments. Cuerpo. Corpus , oris. || En las lleys civils
y canónicas, la col-lecció autèntica de ellas. Cuer-
po. Juris , legum corpus. || Parlant de la roba la
doblaria y espessor. Cuerpo. Panni crassiludo. ||
En los lí(iuils r espessor. Cutrpo. Densilas, atis. |j
En las agullas de cusir, lo forat pera passar lo fil,
seda, etc. Ojo, hondo, culo. Acus foramen. || Quan-
titat extensa en totas las dimensiones de ample,
Uarch y profundo. Cuerpo. Corpus , oris. || arq. La
part de la columna entre '1 capitell y la basa. Es-
capo, fuste, cuerpo. Scapus, i. || m. Mida de terreno
usada en Orient que equival à cosa de mitja lle-
gua. Cos. Cos, indecl.
cos DE CAMISA. L' arbro sens mànegas ni coll.
Arbol, cuerpo. Sine manicis subucula.
cos DE iGLBSiA. V cspay de ella sens con'ar la
capella major , ni las col-laterals , ni '1 crusero.
Cuerpo de iglesia. Templí spatium.
cos DEL DELICTE. La cosa ab que s' ha comès lo
delicte ó hi ha senyals de haverlo comès. Cuerpo
del delito ó de delito. Patrati sceleris notae, signa.
cos LLUMINÓS. Lo que despedeix llum. Lumhrera,
luminar. Luminare, is.
cos PRESENT, m. adv. Estant un cadàver exposat
al públich. De cuerpo presente. Cadavere expòsito.
i cos DESCüBERT ó PERDUT, m. adv. Sèus res-
guarl. A cuerpo descubierto. Absque teguraento.
BUSCAR LO COS. fr. Incitar à dispulas, provocar à
renyinas. Buscar la lengua. Ad jurgiura provocaré.
DESENTERRAR COSSOS MORTS. fr. met. Murmurar de
algunas personas que han deixat de existir. Desen-
terrar los muertos. Ne mortuis quidem parcere.
DONAR ó FÉR pÉNDBER COS. fr. Espessir los líquits
fins al punt corresponent. Dar cuerpo , espessor,
Spisso, denso, as.
iS2
COS
DICCIONARI
COS
EN COS. m. adv. En comunitat presidida del qui
fó de cap. En cuerpo , en comwiidad. Congrégatim.
BR cos DE CAMISA, m. adv. Yestit de mítj cos en
avall , y de mitj en amunt ab la sola camisa. En
euerpo de camisa, Subucula tantum trunco aptata.
EN cos T ínimà. m. adv. met. fam. Enterament,
sens deixar res. En cuerpo y alma. Omninò.
FÈE cos PRESENT, fr. Coucórrer algú à alguna
funció ó junta sens péndrerhi part. Haeer cuerpo
presente. Praesentiam sui facere urbanitatis gratia.
FÉR DE COS. fr. fam. Cagar, evacuar lo ventre.
Hacer del cuerpo. Yentrem exoneraré.
FÍR PASSAR PER UN COS DE AGULLA, fr. mot. Limi-
tar à algú *1 menjar. Dar d comer por onzas, por
adarmes, por alambique, Parcissimè potestatem ci-
bi facere. Q Tenir à algú mòlt comprimit. Meier en
im puno, ó enun zapato, Constringo, is.
FUGIR ó RETIRAR LO COS. fr. Apartarlo pera guar-
darse de algun cop. Euir, hurtar el cuerpo. Corpus
declinaré. I met. Evitar Y entrar eu alguna difi-
cultat ó empenyo. Buir , hurtar , echar el cuerpo
fuera, Devito, as. H Evitar lo tracte ab alguna per-
sona. Htttr el cuerpo. Se alicui surripere.
pÉNDRER COS. fr. Àumeutarse alguna cosa. Tomar
cuerpo. Àccresco, is.
POSAR LA POR AL COS. fp. fam. Fér tenir por à algú.
Meter las cabràs en el corral. Metúm alicui incu-
tere,
QUEDARSE ALGUNA GOSA EN LO COS Ó EN LA PANXA.
fr. met. fam. Deixar de dir algú lo que tenia inten-
ció. Quedarse con alguna cosa en el cuerpo. Reticere.
SÉR COS. fr. MORIR.
GOSA. f. Tot lo que té entitat. Cosa, Res, ei. ||
ant. CAUSA.
COSA coTADA. Tatxada , tassada , fixa , medida.
Tassada, Taxata.
COSA DE. m. adv. Cerca de , poch mès ó ménos.
Cosa dcy cerca de^ poco mas ó menos. Circiter, ferè.
COSA DE CONSIDERACIÓ Ó ENTITAT. COSa de SUbS-
tància y de valor. Cosa de consideracions de entidadj
de valor, de momento , de peso , de consecueneia.
Magni momenti res.
COSA DEL ALTRE MON. exp. fam. Fèt extravagant
que fa mòlt temps que ha passat. Cosa del olro
jueves. Rarum oblivioní datum.
COSA DE MALA MORT. exp. fam. La mòlt inferior ó
despreciable en sa línea. Cosa de mala muerie.
Contemncnda res.
COSA DE RÍURER. cxp. Deuota que alguna cosa fà
ríurer. Cosa de risa. Ridiculum sanè.
COSA DE vÉURER. exp. Deuola que alguna cosa es
digna de sér vista. Cosa de ver. Res visu digna.
COSA DURA. met. Cosa rigurosa, insoportable.
Cosa dura. Res dura, intolerabilis.
COSA FORTA ó FORTA COSA. Cosa molesta, difícil y
Iraballosa. Puerte, recia cosa. Res àrdua, difi&ci-
lis.
COSA PRIVADA, ES DESITJADA. PCf. TOT LO PRIVAT ES
DESITJAT.
COSA PÚBLICA. Lo que es sabut de tothom. Cosa
pública. Res omnibus nota.
COSA RARA. exp. Deuota la admiració y estra-
nyesa que causa alguna cosa. Cosa rara. Res mi-
rabilis.
COSA SABUDA. Quantitat fixa , promesa ó estípu-
lada à dia determinant ; preu , pacte de obligació
de pagar. Cosa cierta , estipulada ó prometida. Sti-
pulata res.
COSAS MOVBNTS. aut. BENS MOBLES.
C0SA8 SEHENTS. ant. BÉNS DCMOBLBS.
ABANS DE FÉR UNA COSA, PREN CONSELL SI ES PERI-
LLOSA, ref. S' entén en sentit literal. Si una em-
presa es peligrosa, antes consulta la cosa. Aote
quam ages respice finem.
i FÉ QUE ES PESADA COSA LA PERSONA MELINDR06A.
ref. Se pren en sentit literal. Es cierto pesada cosa
la persona melindrosa. Delicata (oomina haud fe-
renda est.
ALGUNA COSA. Algo. Aliquid.
ALGUNA COSA HI HAURÍ. lOC. QUANT LOS GOSSOS
LLADRAN, etC.
ANAR UNA COSA PER ALTRA. fp. Deuota que déu
sufrir las incomoditats de un empleo ú ofici 1 qui
gosa las comoditats y profits. Vdyase mocha por
comuda ; vdgamse las duras con ó por las maduras.
Qui lenibus gaudet sustineat aspera.
BELLA ó BRAVA COSA. exp. . Deuota *l despreci
que's fà de alguna cosa. Gran cosa , gran cosa por
cierto, brava c-osa. Egregiè quidem.
BONA COSA. m. adv. Mòlt. Mucho. Plurimnm. ||
exp. ab que s' alaba la gràcia de algú. Regular-
ment s* usa en sentit irónich. Donosa cosa. Res
quidem lepida.
CADA COSA VE i SÒN TEMPS GOM LAS FIGASEN AGOST.
ref. Denota que las cosas perden mòlt quant
són fora de sòn Uoch y temps. Cada cosa en su
tiimpo y los nabos en adviento. Omnia tempus ba-
bent.
COM VA ó est! la cosa? loc. fam. pera preguntar
r estat en que's troba alguna cosa. En qué altura
nos hallamos? Quomodò res se habet?
DISPOSAR SAS COSAS. fp. Fér testament y prepa-
rarse pera morir com à cristià. Disponer sus cosas.
Testamentum facere et ad cbristianè moriendum
prseparari.
DONAR UNA COSA MALA. fr. Embruixar. Dar algo.
Yeneficio afficere.
ES COSA BONA. loc. fam. iron. ab que s' expressa
la irregularitat de algun fèt. Donosa cosa es. Rcl-
lum sanè.
ES COSA LLARGA, loc. fam. Denota que hi ha mòlt
que dir sobre un asumpto. Es cutnto largo. Res
longa est.
ES COSA PER DEMÉS. loc. fam. Exprcsa que alguna
cosa 's troba en un grau superior. Es cosa por ma-
yor. Mírum quidem.
ESTAR MÒLT LLUNT DE FÉR Ó SUCCEEIR ALGUNA COSA.
fr. Estar algú en sentit contrari de féria, ó no ha-
cos
CATALÀ.
GOS
iS8
vér ningun senyal de succehir. Eslar léjos de ha^
cer ó suceder alguna cosa. Procul esse.
GRAN COSA. Mòlt. GomuDment s' usa ab negació;
y així 's (iiú: no ha plogut g&an cosa. Mucho, Plu-
rimum.
LAS COSAS DE AQUEST MON VERDAS T M ADURAS SÓN.
ref. Denota la inconstància de las cosas terrenas.
En este mundo cansado, ni hien ctunplido, ni mal
acabado, Caelo ne fíde sereno.
MAT Ó NO PERDA COSA QUE MÈS ME DOLGA. loC. fam.
Denota '1 despreci que^s fà de alguna cosa. Alli me
las den todas, Parvi mea interest.
NO DIR UNA COSA PER ALTRA. íf. fam. Dir la veri-
tat. No decir una cosa por otra. Falsa pro veris
minimè obténdere.
NO ES COSA Ó NO VAL Ó NO ES GRAN COSA. fr. Expre-
sa que alguna cosa es de poch valor. No es ó no va-
le cosa. Momenti nihil est in eo. || interj. friolb-
raI
NO ES COSA DE RÍURER. fr. fam. Dóna à enténdrer
la importància ó gravedal de alguna cosa. Àhi es
un grano de anis, no es cosa de por aqui. Nec qui-
dem profectò flocci pendenda res.
NO FÀ SINO UNA COSA Y AQUESTA MAL FETA. ref. DO-
nota que 'Is ociosos quant volen fér alguna cosa,
la llansan à pérdrer per sa poca habilitat. Arre^
mangóse mi nuera, y volcó en el fuego la caldera.
Et manicas col•lecta nurus deturbal ahenura.
NO ni HA COM VÍURER PERA VÉURER COSAS. e\p. S'
usa pera manifestar la estranyesa de alguna cosa
que no s' esperava de alguna persona. Bueno es
vivir para ver. Hoc mihi restabat videndum.
NOHi EA COM VOLER PERA FÉR LAS COSAS. ref. Re-
prèn als que no volen fér lo que se*ls mana, escu-
santse que no saben ferho. Donde hay gana^ hay
mana. Nihil dífficile volenti.
NO HI HA TAL COSA. fr. No es així. No hay tales
cameros, no hay tal cosa, no hay tal haca. Haud
verum est.
NO ser! cosa QUE't QUADRE, FÉT PER UN TRAÏDOR
ó LLADRE, ref. Ensenya que no debem protegir al
home malvat. No abrigues por compasion al que es
traidor ó ladron. Iniquum factum respue.
PARLANT DE ALTRA COSA. fr. fam. S' usa pera mu-
dar de conversa. Dejando una cosa por otra. Ad
aliud sermonem convertendo.
PASSAT EN COSA JUDICADA, Ó EN JUDICAR, Ó EX AU-
TORITAT DE COSA JUDiCADA. fr. for. Se diu de qualse-
vol cosa que ja se suposa, y de que es inútil lo trac-
tar. Pasado en cosa juzgada ó en autoridad de cosa
juzgada. Res judica ta.
PER TAN POCA COSA, MÈS VAL NO RES. loC. prOV.
que denota no apreciar una cosa per sér en poca
quantitat. Por tan poca salud, mas vale ninguna.
Parva contemno.
PER UNA cosa de NO RES. loc. fam. Per cosa de
poch moment ó importància. Por quitame allà esas
pajas. Levissima de causa.
POCA cosa. 'Sdiu de la persona dèbil en las for-
sas del cos ó del animo. Poquito, poquita cosa.
Yaldè exiguus.
QUE COSA? loc. fam. Qué dius qué hiba?qué vól?
qué es? Qué cosa? Quid hoc est? || loc. que's só]
usar quant se proposa alguna endevinalla. Qué es
cosay cosa? Quid sibi vuit? quid illud esl?
QUE ES UNA COSA COSETA? QUE COSA. 2.
QUE TANTA COSA? loC. QUE TANTA COTILLA 1
séii COSA DE NTiGUi NYOGUi. fr. Sér de poch valor
y despreciable. Ser cosa de chicha y nabo. Rem
parvi momenti esse.
SÉR GRAN ó MÒLTA COSA. fr. ab que's pondera
mòlt alguna cosa. Ser mucho cuento. Rem maximam,
sublimem esse.
81 NO VOLS QUE's SÍPU LA COSA NO LA DIGA8. ref.
Adverteix lo cuydado ab que havem de anar en
comunicar nostres secrets. Quien dice su puridady
vende su libertad, el mejor secreto es el que queda
encubierto. Quod non convenit non revelaliis.
UNA COSA. Qualsevol matèria indeterminada que
's calla per algun motiu. Una cosa. Aliquid. || S'
usa pera fér separació en los extrems de alguna
matèria, com concedint alguna cosa pera negar las
demés. Una cosa. Aliud.
UNA COSA COM AQUEIXA, loc. fam. Aixó mateix.
Eso mismo. Id ipsum.
UNA COSA DE NO RES. loc. Una cosa de mòlt poch
valor y entitat. í/^nanadfria, bagatela, frusleria.
Res nihili.
UNA COSA Ó ALTRA SERÀ, Ó RES. loC que s' USa
quant algú diu de diferents modos una cosa ans de
acertarla. Oes buey, ó tortilla, ó sarmientos enga•'
villa. Tàndem scopum feries,
VÉURER LA COSA MAL PARADA, fr. Couéixer lo pe-
rill ó apreto en que^s troba algú, ó la p?rdua que
sufreix alguna cosa. Ver elpleito mal parada. Rei
periculum vel detrimentum agnoscere.
G08G0LL. m. Espècie de alsina petita, de fu-
llas espinosas: en la pell forma uns granets rodons,
bermells y dins dels quals s' engendran uns cu-
quets, dels que 's Iràu la grana. Coscoja, carras-
cay chaparroy chaparra. Ilex, icis. || Planta, espè-
cie de àpit que's cria en las montanyas, sas fuUas
.se componen de fulletas partidas, las flors blancas
y en forma de girasol. Apio montano. Aihamanta
libanolis.
G08G0NAL. m. Lloch ahont se crian los cos-
colls. Coscojal, coscojar. Ilicetum, i.
GOSEGUIR. V. a. ant. conseguir.
G08ERA. f. ant. MATALÀS.
GOSETA. f. d. Cosilla , ita , ica. Res minima.
II met. Lo subjecte delicat. Alfeiiique. Dèbil is,, deli-
catus.
gosí, na. m. y f. Fill del germà ó germana
del pare ó de la mare. Primo ó primo hermano. Pa-
tnielis, is.
cosí GERMÀ. cosí. jj mot. Gosa mòlt semblant à al-
tra, ó que té las mateixas propietats, primo hermih
no. Consimilis.
iSi GOS
G08IA. f. ant. cóRsià.
GOSIMENT. adv. ant. ALBIR, voluntat, discbb-
CIÓ, MERCé.
i COSIMENT. loC. ant. k VOLUNTAT, i DISCRECIÓ.
G08IR. V. a. y derivats, cusir.
GOSMIMETRIA. f. COSMOMETRIA.
GOSMOGONIA. f. Ciència ó sistema de la for-
mació del univers. Cosmogmia. Mundi syslema;
cosmogonia, se.
GOSMOGBAFIA. f. Descripció del mon. Cos-
mografia. Gosmographia, se.
GOSMOGRÀFIGH, CA. adj. Lo que pertany
à la cosmografia. Cosmogrúiico. Cosmographicus.
GOSMÓGRAFO. m. Lo profesor ó escriptor de
cosmografia. Cosmógrafo. Gosmographus, i.
G08MÓL0GH. m. Professor de cosmologia.
Cosmóhgo, Cosmologus, i.
COSMOLOGIA, f. Ciència de las lleys natu-
rals, per las quals se goberna 'i mon físich. Cosmo-
logia. Cosmologia, se.
COSMOMETRIA. f. Ciència que tracta de la
mida del mon enter. Cosmomeiria, Cosmometria, se.
COSMOS, m. pi. Magistrats que en número de
deu foren creats en Creta pera conlrabalancejar lo
poder dels reys. Sa autoritat era parescuda à la
dels aforos de Esparta. Cosmos. Cosmos.
CÒS8A. f. La patada que donan las cabalcadu-
ras ab las potas del detràs, y per trasla^'íó 's diu
també de las personas. Coz. Calcis, ictus. || Lo cop
de culata de las armas de foch al temps de dispa-
rarlas. Coz, culatazo. Scloppeti ictus retrorsum.
PAGAR AB UNA còssA AL CUL. fr. mct. Sór desa-
grahit, ó pagar los favors ab ingratíluts. Dar una
coz, dar el pago. Beneficia ingratitudine compen-
saré.
PEGAR ó TIRAR còssAs. fr. Douar las cabalcaduras
patadas ab las potas del detràs. Acocear, cocear.
Calcitro, as. || met. Resistir, repugnar, no voler
convenir en alguna cosa. Disparar coc4s, tirar eo-
eeSy cocear. Repugno, as, renuo, is.
COSSACH, CA. adj. Habitant de varis distric-
tes de Rússia y lo pertanyent à ell. Cosaco. Quo-
nimdam regionum Russiae babitator. U m. Espècie
de soldat rus de tropa lleugera. Cosaco. Russi ve-
iites.
COSSALET. m. d. de cossat.
C06SAR. V. a. Fèr cos, posar cos als vestits,
apretar lo que va cenyit al cos. Ajustar los vestidos
al cuerpo, cehir el cuerpo. Yestes corporis aptare.
COSSARI. m. Lo qui mana alguna embarcació
armada en cos. Corsario. Pirata, ». | adj. S' apli-
ca à la mateixa embarcació armada en cos. Corsa-
rio, corsària. Piraticus, praedatarius.
COSSÀS. m. aum. cossegís.
COSSAT. p. p. de cossAR.
ANAR cossat ó BEN ó MAL COSSAT. /f ccnido, lUvar
ajuslado el cuerpo. Cinctus, vestes corpori apta tus.
COSSATGE. m. Disposició del cos. Talü. Cor-
poris forma, habitus.
DICCIONARI GOS
COSSEGÀS. m. aum. Corpazo , eorpavíchon.
Obessum corpus.
COSSEJADORy A. m. y f. Guit ó qui tira còsr
sas. Coceador, falso, ruin. Calcitro, nis, calcitra-
tor, is.
COSSEJAR. V. a. Donar, pegar cóssas. Acifreür,
cocear. Calcitro, as. || v. n. Anar en cos. Corsear,
irà cor so. Piraticam facere.
COSSEJATyDA. p. p. Coceado. Calcitratus.
COSSER. m. CORSER.
COSSET, m. d. Corpezuelo, C4)rpecíllo, ico, ito.
Corpusculum, i. || Espècie de gipó sens màoegas
ni faldas. Corpezuelo, corpino, almilla. Thorax, acis.
C08SELET. m. mil. Armadura antígua que's
componia de gola, peto, espatUas, manillas y cela-
das, Coselete. Lorica, se.
COST. m. Lo preu de alguna cosa. Costa, coste,
costo. Sumptus, us. Q Traball, fatiga. Costa, costo.
Labor, is.
k COST T cosTAS. m. adv. Pel preu y gasto que
tè una cosa sens ninguna ganància. A coste ó d cos-
to y costas. Sine lucro.
k TOT COST. m. adv. A tot gasto. A toda costa. Nec
suinplui nec operse parcendo.
COSTA. f. Terreno que fà pendent. Cuesta. Cli-
vum, i. B COST. II La vora del mar y la terra que té
prop. Orilla, costa, marina. Marítima ora. || ter.
Tros de fusta de un pam llarch y dos dits de am-
ple, que usan los sabaters pera aixamplar las sa-
batas. Costa. Sutoris cuneus ad calceos dilatandos.
II ant. COSTELLA.
COSTA AMUNT. m. adv. Anant pujant. A repecho,
Cuesta arriba. Sursum versüm. || m. adv. Ab re-
pugnància. A repelo, cueata arriba. Invitüs.
À COSTA DE. m. adv. A forsa de. A costa de.
Operà.
k COSTAS T DESPESAS. m. adv. fam. Pagant tots
los gastos. A expensas, d costas. Expensis.
ANAR COSTA AMUNT. fr. Anar pujant la costa.
Repechar, ir cuesta arriba. Sursum per clivum
gradi.
ANAR COSTA, COSTA, ó COSTA k COSTA. Costejar, se-
guir la costa marítima. Costear. Oram legere.
k TOTA COSTA. m. adv. k TOT COST.
CONDEMNAR k COSTAS. fr. for. Fèr pagar tots los
gastos. Conienar d costas. Litis aestimatione mul-
taré.
FÉR LA COSTA. fr. Pagar per algú. Hacer la costa.
Pro aliquo solvere. || Posar los medis pera que al-
gú conseguesca alguna cosa. Hac^r la costa. Pro
aliquo operam impendere. || met. Mantenir una
^ola persona la conversació, sér V objecte de ella
ó de la murmuració de tots. Hacer el gasto. Collo-
eutionis primas agere.
COSTÀ. adj. Prop, junt, c«rca, tocant. Cabé.
Aput, juxta.
COSTADA. f. COST, COSTAS, GASTOS.
COSTAL, m. Saca, ó sach gran. Costal. Sac-
CUS, i. II FEIX.
cos
CATALÀ.
COS
455
GOflTABIER, A. adj. Lo qnc pertany à la cos-
ta. Costanero, litoral. Ad ripam pertínens.
COSTAR. V. n. Valer , sór de cost. Costar.
Consto, as. || met. Causar alguna cosa cuydado,
Iraball, etc. Costar. Rem operosam esse.
COSTAR CAR. fr. mct. fam. Resultar un gran
perjudici de la execució de alguna cosa. Costarle
d two caro, ó cara alguna cosa. Rem alicui malè
cedere.
COSTAR ALGUNA COSa'l DORLB Ó MÒLT MBS DE LO QUE
VAL. fr. fam. Denota que s' ha donat per alguna
cosa mès preu del que valia. Costarle la torta un
pan. Plusquam justo emere.
LO QUE POCH COSTA, POCH DÓL. ref, Deuota que lo
que costa poch traball y fatiga s* estima poch.
Bijo sin dolor, madre sin amor. Talis erit mater
quales perpessa laborem.
TANT COSTA DIR SÍ COM NO. ref. Donota que es
prudent algunas vegadas concedir alguna cosa;
així com altras lo negaria. La boca que dice no,
diee si. Negat prudentis, concedit lingua vicisim.
VOLRIA QUE ATTAL LLOCH FÓS NOSTRE, BE PAR QUE
POCH VOS COSTA. ref. ant. lo que poch costa, poch
DÓL.
COSTAT, m. Cada meylat del cos del animal
desde '1 peu fins al cap. Lado, costado. Latus, eris.
II met. La persona que assisteix ó acompanya à
altra. Lado, apoyo. Comes, itis. || geom. Cada una
de las líneas que enclouhen una figura plana, ó
dels sólits que compienen un sólit. Lado. Latus,
eris. II met. La part dreta ó esciuerra de alguna
cosa. Lado. Latus, eris. || Qualsevol dels paratges
que estan al voltant de un cos. Lado. Latus, eris*
' La persona que afavoreix y protegeix à altra. La-
do. Patronus, i. || Lo modo, medi ó camí que 's
pren per alguna cosa. Lado. Via, as. \\ mil. La part
dreta ó esquerra de una porció de tropa, com de
una columna, un batalló. Fianço, costado. Latus,
eris, cornu, u.
costat per costat, m. adv. Serveix pera expli-
car la immediació de una cosa respecte de altra,
quant las dos no estan separadas sinó per una pa-
ret. Pared en medio. Pariete interjecto.
AL COSTAT, m. adv. COSTAT PER COSTAT. || HÒlt
prop. Àl lado. Proximè.
ANAR AL COSTAT, fr. Anar acompanyant à algú*
Ladear, t'r al lado. A latere aliquem prosequi.
ANAR COSTAT PER COSTAT, fr. Dcuota la igualtat
de dos ó mès personas quant se passejan juntas.
Ir lado d laL•. Parí gressu incedere.
ANAR DE COSTAT, fr. Inclinarsc à un costat lo que
's mou ó 's porta. Ladearse. In latus inclinari.
ESTAR DE COSTAT, fr. Noestar alguna cosa enfront
del qui la mira. Estar ladeado. In latus inclina-
tum.
GIRAR DE COSTAT, fr. Dccanlar envers un costat
alguna cosa. Ladear. In alterum lahis obvertere,
• inclinaré.
LO QUE PBRTANT AL COSTAT. Lateral. Lateralis.
MIRAR AL COSTAT, fr. Mirar ab despreci ó dissi-
mulo. .¥trflr de lado ó de medio lado. Oblíquis ocu-
lis intueri.
NO SABER PER QUIN COSTAT GIRARSE DE FETNA. fr.
NO PODER DONAR L' ABAST.
posARSE ó GIRARSE DE COSTAT, fr. Col-locarse en
tal posició, que 1 costat vinga al devant de la per-
sona ó cosa de que 's parla. PerfUaru. Carpus
obliqnare.
TIRAR CADA HU PER sÒN COSTAT, fr. Auarseu cads
hu per diferenta part. Echar cada vno por su parti
ó por su lado. Unumquemque alio arripere viam.
II met. Estar discordes en algun dictamen. Jr,
echar cada cual por su camino. In varías abire sen-
ten tias.
TIRAR PER ALTRE cosTAT.fr. met. Seguír diferenta
opinió que altre, ó deixar la que un mateix havia
adoptat pora seguirne altra diferent. Echar por
otra parte, por otro lado. Aliam viam arripere.
COSTEJAR. V. a. Fér ó pagar lo gasto. Cos-
tear. Sumptum facere, alicui suppedítare. || Anar
las embarcacions per la vora de la costa. Costear,
perlongar, ir, andar, navegar costa d costa. Oram
legere, litlus premeré.
GOSTELL. m. ant. patírul.
COSTELLA, f. Qualsevol dels ossos llarchs y
encorvals que surten de la espinada, y venen en-
vers lo pit. Costilla. Costa, a?. || met. La muller.
CostiUa. Uxor, is. Q pi. naut. Fustas còrbas que
estroban pels caps en la carena, y forman los cos-
tals del barco. Costillas. Cost» navium. || Se diu
impròpiament de las espatllas. Costillas. Scapulse,
arum.
ANAR DE costellas. fr. Càuror de esquena. Ir dé
costillas, tomar las pajas con el cogote, ó ahar las
pajas con la caheza. Supinum cadere. || met. Eixir
malament de alguna empresa superior à sas pró-
pias forsas. Dar al través. Magno oneri suscopto
succumbere.
PEGAR k LAS COSTELLAS. fr. DescostUlar . Costas
crebris ictibus contundere.
COSTELLAM. m. Lo conjunt de costellas. Cos-
tillar, costillaje. Costarum structura.
COSTELLETA. f. d. Costillica , ita. Parva
costa.
COSTELLUT, DA. m. y f. S' aplica al que té
grans ossos y costellas. Costellada. Bene costalus
homo.
COSTER, m. ant. costa. 2. || La post esgarrada
que queda à las voras quant se serra algun tronch
ó biga. Costera, ripia. Tabula lateralis residua. ||
adj. S' aplica al paper tarat que hi ha en cada ray-
ma, y à las mans que de ell se forman. Costera.
Slruis papyraceaï fasciculus extremus.
COSTERA, f. ant. nafra. || coster. I| ant. costa
marítima.
COSTEREJAR. V. n. ant. costejar.
COSTERUT, DA. adj. Lo que fa costa. Costar
nero. Clivosus.
156
COS
DICCIONARI
COT
G08TETA. m. d. CuesUcica, ita, iUa, cuesU-
zuelOf costanilla. CHmiIus, i.
COSTO. m. Arrel medicinal que 's cria en Arà-
bia y en la índia oriental ; es graixuda, parda,
olorosa y de un gust acre y amarch. Costo. Costns,
costum, i.
COSA DEL COSTO. Cosúfio. Ad costum pertinens.
COSTÓS, A. adj. Lo que costa mòlt ó es de
mòlt preu. Cosíoso, Lautus. || met. Traballós, difí-
cil. Costoso, Operosus. || Lo que causa gran dany
ó sentiment. Costoso, Damnosus.
COSTOSAMENT. adv. ro. Mòlt car. Costosa-
mente, Carè, carius.
COSTOSissiM, A. adj. sup. Costosisimo, Yal-
dè carus.
COSTOStssiMAMENT. adv. m. sup. Moltís-
sim car. Costosisimamente. Carissimè.
COSTRÉNYER. V. a. CONSTRÉNTER.
COSTRENTIMENT. m. CONSTRENTIMBNT.
COSTRET, A. p. p. ant. de coslrényer. coss-
TRIIfGIT.
COSTUM, m. Hàbit adquirit de fér alguna co-
sa pera haverla feta mòltas vegadas. Costumhre.
Consuetudo, inis. || Pràctica mòlt usada y rebuda
que té forsa de lley. Costumhre, Jus consuetudine
firmatum. || Lo que per geni ó pro|)ensió 's fà mòlt
sovint. Costumhre. Institulum, i. || Us dels pobles,
temps y nacions. Costumhre. Consueludo, inis, ri-
tus, us. II pi. Las bonàs ó malas accions morals
que califican à cada persona. Costumhre. Mores,
um.
COSTUM iNMRMORiAL. Lo quc per sér tan anticb
no hi ha memòria de (|uant và comensar. Costum-
hre inmemorial. Gonsuetudo immemorial is.
LOS COSTUMS T 'lS DINERS PÍN LOS HOMES CABA-
LLERs. ref. Denota que la riquesa y bons costums
són los principis de la noblesa. Costumhres y dine-
ros hacen los hijos cahalleros. Moribus et nummis
claret, quasi sanguine, proles.
MAL COSTUM. Lo quc cs oposat à la bona moral.
Vicio, resahio. Yitium, ii.
PÉNDRER DE COSTUM, fr. Fér ab mòlta freqüèn-
cia alguna cosa. Tomarto por oficio. Pro morè
agere.
GOSTUmA Y COSTUMANSA. f. ant. COSTUM.
II Dret. Derecho. Jus.
OOSTUMAR. V. n. acostumar.
COSTURA, f. La unió de dos pessas cusidas.
Costura. Sutura, ae. || Casa ahont s' ensenyan à las
noyas las feynas própiàs de sòn sexo, baix la di-
recció de una mestra. Escuela, amiga. Puellarum
schola. II Senyal que queda de alguna ferida ó
llaga desprès de cnrada. Cicatriz, costuron. Cica-
trix, icis.
ANAE i COSTURA, fr. Anar Ins noyas à la casa de
la mestra pera apéndrcr las feynas própias de sòn
sexo. Irdla lahor, d la maestra. Paellas schollam
adíre.
m. ant. ufm.
COSTURERA. f . La dona qne té costnn pen
ensenyar noyas. Maestra, amiga. Lndimagisira,».
II CrSIDORA.
COSTURETA. f. Lo qae està cusil groMen-
ment. Costuron. Rudis sutura.
COT. m. CAPOT. Q ant. cota.
COTA. f. Roba talar ab mànegas, qne nnaki
homes pera anar per casa. Bata. Synthesis, is.|
Vestidura que portan los reys de arroas en ltsf«-
cions piiblicas. Cota. Heraldicus, thorax. | LaqM
portan los escolans. Bata, hrandis. Chlamys, ídil.
II QUOTA.
COTA DE ARMAS. Espécie de capot ab màoegasq•
portavan los caballers en la guerra y en los ll^
neigs sobre las armas. Cota de armas. Omalosai
pom pam.
COTA DE MALLA. Anuadura antígna del cos, fA
de mallas, filferro ó llautó gruixut. Cota, lórifi,
juhon ojeteado. Lorica, ae.
FÉR COTAS DE MALLA Ó ARMAR AB BLLAS. fr. Mh
llar. Haro is contexere.
VESTIR AB COTA DE MALLA. Lorígado. Loricalos.
COTADOR. m. L* animal que cota. Conedif,
acomeador. Cornu petens.
COTAMALLER. m. Lo qui fà cotas de niBl.
Mallero. í^oricarum hamatamm artífex.
COTANSA. f. Espécie de tela dita així deanp•'
ble de aquest nom. Cotanza. Rritannica tela.
COTAR. V. a. Ferir ab los corns ó jngtri^
ells. Acornear, cornear, amurcar. Cornu pelere.|
TATXAR, MEDIR.
COTAT, DA. p. p. Acornear y comeado. Com,
petitus.
COTBA. f. Oració del àrabes per lo rey. Csl^
Cotba, a;.
COTEIG. m. Comparació , confrontació de ü>
cosa ab altra. Cotejo, comparacion, colacion, ft^
gon, paralelo. Comparatio, collatio, nis.
COTEJAR. V. a. Confrontar, compdrar nin ctfi
ab altra. Golejar, comparar, parangonar, «/«••
nar. Comparo, as, confero, ers.
COTEJAT , DA. p. p. CoUjado , comparat
Comparatus, collatus.
COTETA. f. d. Batica. Parva synthesis.
COTt. m. Roba de fil regularment rallada,<|*
serveix pera pantalons, etc. Coti. Línets distiiCl
tela.
COTIDIÀ, NA. adj. Lo de cada dia. CitiHk^i
Quotidianus.
COTIDIANAMENT. adv. m. Diariameot. O
tidianament. Qnolidiè.
COTILEDON. m. Fullas seminals prodnhidv
pels lòbuls. Cotiledon. Cotíledon, is.
COTILLA, f. Juslillo de tela ó seda abbranillf
ó espart, ab que las donas s' apretan lo cos. (^
lla. Muliebris thorax.
QUE TANTA COTILLA? exp. ab que's demosüil
disgust que causa algú ab sas íroporlunacioiis. t^
tanta geringa ? Qui tanta jeta ? Quid iU moleili'
COT
CATALÀ.
COT
457
OOTILLAYRE. m. Qui lé V ofici de fér c^lillas.
ColiUero, emhallenador. Thoracum muliebriumopi-
fex.
GOTILLÓ. m. Espècie de vals en que s' execu-
tan vàrias fíguras. ColUlon. Saltatio, nis.
GÓTI8 Ó GOTITO. f. Diosa del desorde y la
impuresa entre 'Is grechs. Cotis , Cotito, Gotytto,
us.
CX>TtTEAS• f. pi. Festas en honor de la dhia
Cótis que's celebravan de nit ab balls lascius, acom-
panyats de tota clase de desordes. Era prohibit
baix pena de la vida revelar lan vergonyosos mis-
teris. Cotileas, Cotita;, aruni.
GOTIYDE. f. Cavitat del os ílio que reb 1* os
del fèmur. Cotiyde, Gotiydes, se.
GOTNA. f. CONNÀ.
GOTO. m. Lloch ahont se recullen los pobres
que no tenen posada. Cotarro. Uospitium, tugur-
rium, ii.
GOTÓ. m. Arbre de alguns tres peus de alsà-
ria, fle al principi té las camas verdas, y berme-
Uas al temps de florir, las fullas en figura de cor,
las flors grogas, y '1 fniyt es una capsa que conté
de quinze à vint llavors embolicadas ab una borra
llarga y blanca. Algodon, algodonal, Gossypium,
ii. II pi. La seda , raspadnras de banya, blens de
cotó ó altra qualsevol matèria que's posa en lo tin-
ter, peraque s* empapen en la tinta, y la ploma
no'n prenga mès que la necesària. Algodones, gro-
pos, cendales. Atramentarii tomenta.
GOTOLINA. f. COTONINA.
GOTOUU. m. y
GOTOUVA. f. Aucell semblant à la cugullada,
però un poch mès petit y sens monyo. Toloviüy gu-
lloria, galeriia, Galerila, ai.
GOTONER. m. Lo qui tracta ab colo. Algodone-
ro, Gossypii mercator, vel vendilor.
GOTONINA. f. Roba grossera de cotó, teixida
comunment à la encordillada. Colònia. Gossypina
tela.
GOTORRA. f. Lloro petit. Cotorra , càtaíntca,
calalina, cataUnica. Parvus psittacus. || La famella
del lloro que aprèn y repeteix ab facilitat las pa-
raulas que sent. Cotorrera. Psittacus foBmina. || met.
La dona mòlt parladora. Cotorra, cotorrera. Loquax,
garrula foBmina.
PARLAE MBS QUB UNA GOTORRA. fr. ab que's pon-
dera lo mòlt que algú parla. Hahlar mas que una
urracdf que un sacamuelas. Nimis garrulum esse.
GOTORRISTA. m. Lo qui no té ofici y no fà
altra cosa que anar de taberna en taberna. Cala-
vino. Yagans, bibax.
GOTORRO. m. Lo lloch ó casa ahont cot\pór-
ren à jugar los tahurs. Garilo, tahureria. Aleato-
rium, ii.
GOTURNO. m. Calsat antich à la heróyca, del
que se servian los actors en lastragédias. Coiumo.
Cothurnus, i.
CALSAB LO coTUBNo. fr. mot. Usar r estil subli-
TOMO I.
me, majorment los poelas. Cahar el cotumo. Su-
blimi stilo uti.
GOTXE. m. COTXO.
GOTXERA. f. La muller del cotxero. Cochera.
Aurigas uxor.
GOTXERET. m.d.Cocherillo, coeherito. Puellus
auriga.
GOTXERIA. f. Paratge ahont se guardan los
cotxos. Cochera. Rhedarum stabulum.
GOTXERO. m. Lo qui mena las mulas ò ca-
balls de un cotxo. Cochero. Auriga, ae, rheda-
rius, ii.
LO QÜB PERTANY AL COTXERO. Cockeril. Ad aUfi-
gam pertinens.
COTXET, m. d. CochecillOy Uo. Currus minor.
GOTXINADA Y GOTXINERIA. f. Acciò in-
decorosa y grossera. Cochineria, cochinada. Actio
sòrdida, indecora.
GOTXINAMENT. adv. m. De un modo inde-
corós , indecent. Indeeentemente. Indecorè , inde-
cenler.
GOTXINILLA. f. Insecte sens alas de figura
ovalada , forma com anellelas de color cendrós
fosch; se crian pels paraljes humits, y quant
los tocan forman una bola. Cochinilla, cucaracha.
Forcelio, nis. || Insecte de Amèrica del tamany de
una xinxa; té '1 cos deprimit y arrugat transver-
salment, y desprès de sech reduhit à pols serveix
pera donar lo color de grana à la llana y seda. Co-
chinUla. Goccus, coccum, i.
GOTXINO. A. adj. S' aplica à la persona mòlt
brúla. Cochino. Sordidus, immundus.
GOTXO. m. Carruatge de quatre rodas, ab una
caixa ab assentes pera algunas personas. Coche*
Carpentum, i. || ter. porch.
coTxo DE CAMÍ. 'L quc servoix pera lligar. Co-
che de camino. Rheda, x.
coTxo DE coLLERAS. Lo quc cs tirat per mulas
guarnidas ab colleras. Cocíie de colleras. Rheda, íb.
COTXO DE DILIGÈNCIA. DILIGÈNCIA.
coTxo DE LLOGUER. Lo que's lloga públicament,
Simón. Currus conductitius.
COTXO PARAT. met. Lo balcó ó miranda en part
pública, en que's logra la diversió sens eixir à bus-
caria. Coche parado. Prospectus liber et gratus in
aïdibus.
COTXO Y COTXADURA Y CIBADA PERA LA MULA. rcf.
Reprèn als ambiciosos que no 's contentan ab lo
necessari y desitjan cosas supèrflua». Conde y cob-
dadura y cehada para la mula: abad de zarzuela,
comisteis la olla, pedis la cazuela. Consumptis api-
bus lances petere.
GUIAR ó MENAR LO COTXO. fr. Couduhir los ani-
mals que'l tiran. Cochear. Aurigo, as, aurigor, aris.
PARAR LO COTXO. fr. Detcuirlo devant de algú en
senyal de respecte y cortesia. Parar el coche. Cur-
rura sislere.
POSAR ó trIubee COTXO. fr. Comensar à tenirne.
Echar coche, Curru angeri.
69
468
COV
DICCIONARI
COZ
OOTXOT. m. Gotxo vell 6 de mala fignra.'Car-
rieoehe, Despicabíiis rheda.
GOUHENT, A. adj. Lo que dònacoissó. Quema-
joto, Pnililivas. || Picant. Picante, Acer.
GOURE. m. Metall que es ménos dúctil que'l or
y la plata, de color rojench. Cobre, Cuprum, i, ses,
eris.
ALSAR LO COURE. fr. Alborotar y avergonyir à
algú à crits. Mover el alambre, dar grita. Aliquem
exsibilare.
GOSA DB COURE. Cobreuo, Cnpreus.
LO QUE TÉ BARREJA DE COURE. EMObrado. CuprO
mixtus.
LO QUE TÉ PART DE GOURE. CobrtZO, iSrOSUS, COHl-
promixtus.
GÓURER. V. a. Preparar las viandas per medi
del foch ó algun líquit pera qne's pugan menjar.
Cocer, Coquo, is. || Donar per medi del foch à al-
gonas cosas com al pa, rajolas, etc. la consistèn-
cia necesaria. Cocer, Coquo, is. || Digerir lo ven-
trell lo menjar. Digerir, cocer, Aencoctr, Coquo, is.
I Estar cohent alguna cosa líquida. Eervxr, cocer.
Ferveo, es. Q Donar coissó alguna cosa. Eicocer,
marder. Urigine afficere. || Donar pena ó sentiment
alguna cosa. Escoeer. Mordeo, es. || Causar al pala-
dar alguna cosa una sensació picant. QMmar, re-
quemar. Aeri prurigine os afiQcere.
GOURER.m. Lo qui traballa'l coure Latonero,
velonero, Faber asrarius.
GÓURER8E. V. r. met. Escalfarse desmasiat ab
lo calor excessiu del foch ó del sol. Aehieharrarse,
Nimip calore aduri. || Restituhirseà sòn estat natu-
ral los líquits alterats pel costipat. Cocer, cocer-
u elresfriado. Ex frigoris obstructione ad sanita-
tem restituí.
LO QUB^'S COU PERA Tl) DEIXAHO CREMAR, ref.
Denota que no debem fícarnos en lo que no*ns im-
porta. Lo que no has de comer [déjalo bien atcer; ni
mio es el trigo, m mia la cibera, muela quien ç«te-
ra, Suam quisque rem agat.
OOURm. m. Lo coure que serveix pera la cuy-
na. Cobre, iEramentum, i.
COVA. f. Cavitat subterrànea formada per la
naturalesa ó pel art. Cueva, caverna , guarida,
Spelunca, se. || La que's fà en las montanyas pera
extraurer alguns minerals ó terras. Homacho, Fo-
ramen, inis, cavitas, atis.
COVADA, f. Los ous que V aucell cova en una
vegada. Empolladura, nidada, Ovorum cubatio,
pallities, ei.
OOVADOR. m. Lo lloch senyalat ahont la ga-
llina ó altre aucell vaà póndrer ó à covar los ous.
Ponedero, niL•l, nido, Nidus, i. || Lo vuyt que's fà
en las parets del colomar pera póndrer los co-
loms. Homilia, Columbarium, ii.
GOVAMENT. m. La cria ó poll de las abellas.
Empfdladura. Apum pullus.
COVAR. V. a. Calentar los aucells los ous peia
fér eixir los polls. Empollar, Incubo, íncnbílo, as.
AQUÍ còvAÓ aquí est! COVANT, fr. irou. Denota
bavérse algú descuydat pera trobar alguna cosa.
Voló elgolondrino, útatelo al dedo. Spes omnis ova-
nuit.
COVARÓ Y GOVAROT. m. V ou que's posa
en lo covador pera que la gallina hi ponga. Pone-
dero, nidal, Requietam ovum in nido.
COVAT, DA. p. p. Empollado, Incubatus.
èOVATXA Y COVETA. f. Cova petita. Cova-
eha, cuevecica, ita, illa, covezuela, Covernula, se.
COVATXOLA. f. covATXA. ] Qualsevol de las
secretarias del despaig universal. Covachuela, Re-
gia ofRcina.
COVATXOLI8TA. m. Cada un dels oficials de
las secretarias del despaig universal. Covathuelis-
ta. Qui in oíllcina regia decretis expediendis mu-
nere fungitur.
COVE. m. y
COVEN. m. Espècie de cistell gran fét de vf-
metsy canya, mès ample de la boca que del cul,
y serveix pera posarhi vàrias cosas. Cuévam^ r/s-
Um. Corbis, is. || Lo que no té ansas. Macona, Cor-
bis ansis carens. || Lo que serveix pera posar lo Uf
en la bugada. Carriego. Yiminea cista, corbula. ||
m. ant. Espècie de nau que així s' anomenava en la
edat mitjana, y que se semblaria mès ó ménos «í
-un cove. Cuévano, Corbis, is.
FERNE ujíA COM UN COVE. fr. met. Comètrer al-
gun error culpable per totas sas circunslancias.
Hacerla cerrada, ó de clavo pasado. Tota re vohc-
menter erraré.
LO QUE ESTJL en LO COVE ES PEIX. loC. tor. NO BI ÏÏK
VftS CERA QUE LA QUE CREMA.
LO QUI UN COVE SABRJL PÉR, JA PÓT DIR QUE ES CIS-
teller. refr. qui fí un cove, fí una cistella .
QUI Fi UN COVE, f1 UNA CISTELLA, rof. Deuota
que 1 qui fà una cosa, *n pót fér mòltas de altras
de la mateixa espècie. Quien haee un cesto, hard
eunto. Unum cui texit coUatum, fac texere cen-
tum.
COV^NET. m. d. Cove petit. Covanilloy covani-
lla. Corbicula, se.
COVENIR. V. n. CONVENIR.
COVENT. m. ant. convent.
COVENTUAL. adj. ant. conventual.
COVINEN8AJAR. V. a. ant. concertar.
COVINEN8A. f. ant. conveni.
COVDfENT. adj. ant. convenient.
COVINENTBIENT. adv. m. ant. convenien-
MENT.
CÓVIT. m. Fruyt de Amèrica que produheix V
arbre dit carabassa. Covid. Fructussicdictus.
COY. m. Terme adoptat del inglès que significa
llit de mariner. Coy. Lectum, i.
COYARIBUGH. Espècie de carabassa de que
desprès de assecada se serveixen los negres pera
portar las provisions. Coyambuco. Cucurbita.
GOYUDOR Y COYRIDOR. m. ant. cuLLiooa.
con Y OOmf. m. cosí.
GRE
CR.
GRANGH. m. Peix de sis ó vuyl polzadas de
llarcb ab vuyt camas, las dos de devanl majors
que las demés, cada una ab dos unglas llargas en
forma de alicatas. Se crian en las rieras y en lo
mar: los del mar són mòlt mè3 grossos y quasi ro-
dons. Uns y altres són bons pera menjar y j|àit
siibstanciosos. Cangrejo. Càncer, eris. || TwÈbv
maligne, dur, negrencb que rosega la carn y es de
dificilíssima curació. Zaratan, càncer. Càncer, eris.
I Llaga maligna que's fa en la cara, que s* en-
danyaab los remeys. Nolimeldngere. Malignum
vulnus. II Espècie de osca que la lletra de eslampa
té en la part inferior pera conèixer si està ó no al
revés. Cran, Lilterarum crena. || m. pi. fam. dits.
c&ÀNCH DB ATGUA DOLSA. Astaco. Caucer, eris.
c&ANcn PETIT. Cangrejuelo. Parvus càncer.
FÉRSB UN CHANCH. fr. Canccrarse. Cancero, as,
carcÍAomate exedi.
COMIneo. m. La closca del cap, que tapa 'i
cervell. Crdneo, casco. Tes la, ae.
GRAPASS08. m. pi. anl. Monteras que s' in-
Irodubiren V any 1700 ab poca diferencia; n' hi
havia de senzillas, fetas de roba y altras guarni-
das ab flocbs, tafetans y altres adornos. Cripasos.
Pileum, ei.
CRÀPULA, f. Borratxera. Cràpula. Cràpula, sb.
GRAPULAT, DA.adj. ant. Emborratxat. Em-
briagado. Crapulentus.
GRAS, A. adj. Gras, esp?s. Craso. Crassatus.
II Junt ab los substantius error, engany, ignoràn-
cia, etc. significa indisculpable. Craso. Supinns.
GRA88ABIENT. adv. m. Sens disculpa. Crasa-
mente. Crasè.
GRA8SA8. f. pi. La brutícia que queda en las
brescas quant se trau la cera. Ceron. Ceraí faíx.
GRASSiSSIM, A.adj. sup. Crasisimo. Crassis-
simus.
GRA88ITUT. f. Grossària. Gordura, crasüud.
Crassamentum, i.
GRA8TAT. m. CRESTAT.
GRA8TIANS. m. pi. Sectaris que negavan à la
Iglésia '1 poder de excomunicar. Crastianos. Cras^
tiani.
GRATEA. f. Diossa dels etxissers y encanta-
dors, mare de la famosa Scila. Cratea. Cratea, sb.
GRATEONO. m. Planta, espècie de blat ne-
gre. Crateono. Crataegonum vulgare.
GRÀTER. m. La boca en forma de embut per
ahont respiran los volcans. Cràter. Cratera, se,
cràter, eris.
GRA VAN. m. Espècie de conxa que s' apega
en lo fondo de las naus, que han estat mòlt temps
al mar Cravan. Concha, íc.
GREA. f. CARNAL. 6.
GREABLE. adj. Lo que pót sèr creat. Creable,
Creabiiis.
CATALÀ. GRE 459
GREAGIÓ. f. L' acte de crear Déu lo mon ó al-
guna cosa de res. Creacion. Creatio, nis. I La nova
erecció de un empleo ó càrrech. Creacion. Creatio,
nis. II Lo nombrament que fa '1 papa de cardenals.
Creacion. Ordinatio, nis.
CREACIÓ DE CENSAL. for. L* acto ab que's reb un
capital sobre hipotecas determinadas, pactant pa-
garse la pensió permesa per la lley. Constilucion
decenso. Census insti tutio.
GREADOR. m. CRIADOR. II m. ant. acrbhedor.
GREAR. V. a. CRIAR. II Erigir, instituir alguna
nova dignitat ó empleo. Crear. Ordino, creo, as.
GREAT, DA. p. p. CRUT. || Creada. Ordinatus,
creatus.
GREATURA. f. ant. criatura.
GREBRADURA. f. ant. Ruptura. Quebradura,
ruptura, rotura. Fractura, se.
GREDENGER. m. ant. Lo qui té *1 ccydadode
làcredenasi.Credenciero. Abaco pra^fectus.
GREDENGIAL. adj. Lo que acredita. Breden'
cial. Fidem faciens. Q m. pi. carta credencial.
GREDEN8A. f. La tauleta del costat del altar
ahont se posan las canadellas quant se celebrau
los oficis divins. Credencia, aparador. Reposito-
rium, ii. J Prestatje ahont antíguament se posavan
las botellas de vi y aygua de que's feya salva
avans de béurer lo rey. Credencia. Repositorium,
ii. II tinï:ll, esgudeller. Q ant. creéncia.
GREDIBILITAT. f. Fonament ó rahó pera sér
creguda alguna cosa. Credibilidad.Qreú\h'úiifis,^Ms.
GREDIBLE. adj. ant. creïble.
GREDIBLEMENT. adv. m. creiblement.
GRÉDIT. m. Deute que algú té à sòn favor.
Crédito. Credituní, i. || Assenso, crehència. Crédito.
Fides, ei. || Abono, apoyo, cabuda, valiment. Cré-
dito. Comprobatio, nis. || Reputació, fam. Crédito.
Nomen, inis. || Llibrament ó aboneu alguna
quantitat. Crédito. FiduciariíB litlerae. || Lo favor,
poder y autoritat que's logra ab algú ó en alpina
cosa. Crédito. Gratia, ae. Q com. Confiansa ó entre-
ga de diner ó genero que's fa à algú en virtut de
sa legalitat. Crédito. Fides, ei. Q pi. efectes.
donar k CRéDiT. fr. Deixar diner sens altra se-
guretat que *1 crèdit de aquell qui '1 reb. Dar ú
Crédito. Alicujus fidei comroittere pecuniam.
DONAR CRÈDIT, fr. ACREDITAR.
DONAR Ó POSAR GRÉDIT. fr. CRÉüRER.
FÉR CRÉDIT. fr. FÉR FÉ.
GREDO. m. Lo símbol dels apòstols, que conté
'Is principals articles de nostra santa fé. Credo.
Apostolorum symbolum.
CREDO DE LA MISSA. L' Ordenat en la forma que
vuy se diu pel concili Niceno, afegint alguna
cosa al dels apòstols contra 'Is arrians. Credo de
la misa. Missae symbolum.
CADA CREDO. exp. faiii. Cada moment, ab mòlta
freqüència. Cada credo. Frequentissiraè, crebrò.
EN UN CREDO. m. adv. En mòlt breu temps. En
un credo. Brevissimè.
460
GBE
DICaONARI
GRE
CBÉDUL, A. m. y f. Fàcil en créarer. Orédtdo,
ereedor, Gredulus.
GBEDULITAT. f. Facilitat en créarer. Credtl••
lidad. Credulitas, atis.
CREEN8A. f. CBEHÉNCU. 1.
FÉR CREENSA. f. ant. Assegorar , confirmar la
realitat de lo qne's diu. Asegurar en verdad. Asse-
vero, as. II ant. réa acatament, ó reverència.
CREGUT, DA. p. p. Creido, Greditus.
I, A. m. y f. ACREHEDOR. || ant. cu-
BADOR, ADMINISTRADOR.
CREHÉNGIA. f. Lo crèdit que 's dóna à algu-
na cosa. Creencia, Fides, ei. || Lo que *s déu créu-
rer en la religió, fe y professió de ella. Creeneia.
Fides, ei. Q Opinió, fonament en los arguments
y raciocinis. Creeneia. Sententia, s. || ant. con-
FIANSA.
GREHENT. m. cretent.
creïble, adj. Lo que 's pót créurer. Creihle,
ereedero, Gredíbilis.
CREIBLEMENT. adv. m. probablement, ve-
BOSfMlLMENT.
CREIRE. V. a. ant. gréürer.
CREIX. m. ESCREIX. II AUMENT.
CREIXEMENT, m. ant. aument, increment.
I ant. CREIXENSA.
CREIXENAR. m. Lloch poblat de créixens.
Bercera, Locus laveribus ferax.
CREIXENERA. f. Planta que 's cria en los ay-
guamolls, es alia de dos peus, ab mòlts brots ei-
líndrichs y ramosos; las fullas amplas, compostas
de altras petitas, llisas y de un vert bermós, y las
flors blancas y en forma de girasol. Berra, bene-
ra, herraza, Sium latifolium.
CRÉIXENS, m. pi. Planta que 's fà en llocbs
de aygua, 'Is brots de un peu de llarch, las fullas
compostvfle altras en figura de ferro de llansa;
las flors petitas y blancas, y tota ella de un gust
picant ; y 's menja per enciam. BerroSy maítuer-
zOy peregil de agua. Laver, is.
CRélXENS BORTS. CREIXENERA.
CRÉIXENS DEL PARÍ. Hcrba Originària de la Ame-
rica meridional, de cama alia sobre de un peu,
tendra, sucosa, fullas en figura de cor, obtusas,
dentadas , pecioladas y oposadas. Té propietats
mòlt cnérgícas y es antiescorbútica. Berro del Pa-
rd. Spilantus oleracea.
CREIXENSA. f. V acte y efecte de créixer.
Crecimienio, Accrelio, nis.
CREIXENT, m. creixensa. Q En los rius V au-
ment de aygua per causa de las plujas ó per fón-
drerse la neu. CrecienUy crecida. Alluvie«, ei. ||
AUMENT. II LLEVAT. 2. || Eu lo blasó Id forma en que
la lluna té las puntas giradas en un escut. Cre-
ctentó. Lunuls invers». || p. a. Crecienu, Cres-
cens.
CREIXENT DE LA LLUNA. L tcmps que passB des-
del noviluni al pleniluni , en lo qual apareix mès
grossa. Crecientede /a/una.Lunaecrescenliscornua.
CREIXENT DE LA MAR. La pujada que fà en algu-
nas costas dos vegadas al dia. Crecienu de la mar,
flujo, foUf marea, creciente, entrante, moníante, eè-
taeion. Maris fluxus.
FÉR LO CREIXENT LA LLUNA. CRÉIXER. 1,
L. V. n. Aumentarse insensiblemeot
en altura ó extensió, ó en número los cossos natu-
rals. Crecer. Accresco , is. || Aumentarse alguna
cofg^er afegirsenhi exteriorment , com los rius,
eWÜDrecer. Augesco, is. y Pujar la aygua de la
mar dos vegadas al dia. Llenar, crecer. .fistaor,
aris. II Allargarse, progressar alguna cosa en sòn
curs, com la borrasca, 'i dia, etc. Crecer. Gresco,
is. II Espargirse, exléndrerse material ó moral-
ment, com la taca, la pesta, etc. Crecer, cundir.
Propagari, proflui. || Aumentarse 'I volum de al-
gunas cosas eslovantse, ó inflantse , com ï arròs,
etc. Crecer, cundir. Augesco, is. || Parlant de la
lluna descubrirse mès part de ella. Crecer. Gres-
co, is, majori luce fulgere. || redundar. || v. a. Fer
crescudas en la mitja. Crecer. Augeo, es. U Au-
menlar lo preu ó imposició de alguna coMU Au-
mentar, subir. Augeo, es. || poét. Aumentar, afegir.
Crecer. Addo, is.
CRÉIXER PER AVALL. fr. CRÉIXER COM LOS NAPS.
FÉR CRÉIXER ALGUNA COSA. fr. Dilataria, donarli
mès àmbit ó extensió de la que tenia. Dilatar, es-
lender. Extendo, is.
CREIXIDERA. f. ter. rall adora.
CREIXIMENT. m. AUMENT. || creixensa. II
EXALTACIÓ.
CREIXIMONI. m. L' aument que fà 1 blat
en lo graner ó traspalantlo. Creces. Incrementa,
orum.
CREMA. f. La acció de cremar. Quema. O^m-
bustio, nis. I V incendi de algun edifici, boscb,
etc. Quema, incendio. Gonflagralio, nis. || Menjar de
llet, ous, midó ó farina, sucre y canyella bullit
fins à cert punt, en que 's trau del foch y s' torra
de sobre ab una planxa de ferro bullent. Crema,
fiaon. II Los dos punts sobre de una vocal, pera de-
notar que déu pronunciarse ab tot sòn valor. Cre-
ma. Dièresis nota. || En los enrajolats regata, jun-
tura entro rajola y rajola. Degolladwra. Junctura,
fie. II pi. xancras.
CREMAGERA. m. fam. Se diu del qui esta
mòlt temps en dir la missa. Quemacera. Sacrum
admodum lente faciens.
CREMADA, f. Tros de malesa que baventse
cremat té la llenya sens fullas ni pell, y mòlt ne-
gra del foch. Chamicera, quemada. Gombusti ne-
moris semiambusta ligna.
CREBIADOR, A. m. y f. Qui crema ó cala
foch. Quemador. Ustor, is. || Lloch ahont se crema-
van los sentenciats. Quemadero. Ustrinum, i.
CREMADURA. f. La acció de cremar ó cre-
marse. Quema, quemadura, qwmazon. Combustió,
nis. ) La llaga ó senyal que fà 1 foch ó altra cosa
mòlt calenta. Quemadura. Adustio, nis. Q La de la^
GRE
GATàU.
GRE
i61
plaatas per causa del fret, etc. Quemadura, Uzon.
Exustio, nis.
GREBIALL Y GREMALLER. m. ter. GRAELLA.
CRElUAI.I.F.«g- m. pi. CLAMÍ8TECHS.
GREMALLOT. m. CBBMBLL.
GHEMAHIENT. m. CREMA. 1. 2.
GREBIAR. y. a. Consumir per medi del focb.
Quemar, Comburo, il•, || Escalfar ab mòlta activi-
tat, com lo sol en lo fort del estiu. Quemar, abra-
sar. Exuro, is. II Assecar, enmostigar lo fret ó ca-
lor excessiu. Quetnar, abrasar, Aduro, is. Q Fér en-
fadar mòlt à algú. Quemar , eneender , enardecer,
exasperar. Exacerbo, as. || Parlant de licors, alam-
binar. II V. n. Obrar en qualsevol cosa la acció del
foch. Arder, Ardeo, es. || Sér desmasiat calenta al-
guna cosa. Quemar. Nimas calere.
GREMARSE. V. r. Sentir desmasiat calor.
Qtumarsey abrasarse, Exuri. || Despacientarse al-
gú, perquè no 's fa la cosa à sòn gust. Quemarse.
Ardenti desiderio premi. || met. Patir la forsa de
alguna passió ó afecte. Quetnarse. Flagrare. || fam.
Estar prop de endevinar ó trobar alguna cosa.
QaevMrse. Propè attingere. || Sublarse '1 pa quant
se cou. Churruscarse, Exuri. || Dit del guisar per
falla de such. Churruscarse, asurarse, quemarse.
Exuri.
GREMAT, DA. p. p. Quemado. Ustus.
CREMAT SIA. loc. fam. pera assegurar la veritat.
Que me maten, Peream ni.
ESTAR CREMAT, fr. met. Estar mòlt enfadat. Es-
tar volado, ó dado d las furias, ó d Barrabds. Exa-
cerbalum esse.
GREMELL, GREMELLÓ Y GREMELLOT.
m. Lo moch del llum desprès de ben cremat. Mo-
co, seta, jeia. Lucis fungus.
GREBIELLt. m. Nom del palau del Gzar en
en Moscóvia. Cremelino, Cremelinum, i.
GREMER. m. Certa malaltia de Ungria. Cre-
mer, Pannonia) morbus.
GREMONÉ8, A. adj. Cosa de Cremona. Crema-
nés. Cremonensis.
GREMOR. m. cremadura.
CREMOR DE TARTRÀ. Crosta blanca que *s fa en
la superfície dels licors quant se purifica '1 tartrà.
Cremor, cristal ó cremor ídrtaro, Cremortartari.
GRENELLAT, DA. adj. En lo blasó 's diu de
la muralla que té marlets. Crenelado. Pennis dis-
tinctus.
GRENüT, DA. adj. Qui té 1s cabells llarchs.
Cabelludo, crinado, crinito, Crinitus, comatus.
GRENXA. f. CLENXA. II ter. créixens.
GREPÓ. m. CARPÓ.
GREPÚSGUL. m. La claror desde que apunta '1
dia fins que ix lo sol, y desde que 'I sol se pon
fins à la nit. Crepúsculo. Crepusculum, i.
GREPUSGUli. adj. Lo que pertany al crepús-
cul. Crepusculino, Ad crepusculum pertinens.
GREPüSGULISAR. V. n. Despedir crepúsculs.
Crepusculizar, Crepuscula diffundere.
GRESGUDA. f. La obra de créixer. Creeimiento.
Incrementnm, i. U L' aument de aygua que preneu
los rius, etc. per las plujas , ctc. Crecida, Alluvio,
nis. II f. pi. Los punts que s' aumenlan en la mitja
pera aixamplarla. Crecido. Crescentes fili nexus.
FÉR CRESGODA. fr. Aumeutarse 1 preu. Subir, Uh
mar aumenio. Pretium augeri. Q créixer. 9.
GRESGUT, DA. p. p. Crecido. Cretus. fj m. pi.
CRESCUDAS.
GRE80L. m. OEBSOL. n LLUM, LLUMENERA.
GRE8P| A. adj. CARAGOL. 6. 1. 1 ter. Capaó
espessor que's fà en la superfície dels líquits.
Capa, nata. Liqnorum cremor. || En las viandas la
matèria que s* endureix en la superfície. Costra.
Gmsta, 8B. Q ENCRESPAMENT.
FÉRLA CRESPA, fr. FÉRLA CORONADA.
GRE8PADOR. m. Cilindro de ferro sobre del
qual s' ajusta de llarch à llarch un altre ferro en
forma de mitja canya pera crespar los cabells. Enr
crespador, medicaiia, Calamistrnm, calamister, i.
GRESPAR. V. a. Caragolar los cabells , fér ta-
vellas à la roba'. Enerespar, crespar, rizar, enrizar.
Crispo, as.
GRE8PAT1 DA. p. p. Encrespado. Grispatus.
GRE8PELL. m. Espécie de bunyol mòlt prim.
Oreja de abad , lasana , albardilla. Laganum , i. ||
CARAMELL. 1.
GRESPELLA. f. ter. Espécie de tortell. Rosca.
Spirale libum.
GRE8PELLET. m. d. Hojuela. Laganum tè-
nue.
GRESPINELL. m. herba pdntbra. || cevbr.
GRE8PÓ. m. Espécie de glassa en que V urdit
està mès retort que la trama. Crespon. Rarior tela.
II Tela de seda rissada à modo de pelfa. Crespon.
Serica tela crispata.
GRESSIO. f. ant. créixens.
GRE8TA. f. Excrescéncia natural de carn mòlt
roja que '1 gall , etc. tenen sobre '1 cap. (Htsta.
Crista , 8B. II Lo monyo que tenen alguns aucells,
com la puput, etc. Cresta, mono, copete, airon, pe-
nacho, Crista, se. || La part de la celda ahont se
col-locan las plomas. Cresta. Conus, i. || La del os
de la canyella. Espinilla, canilla, tibia, Tibia, se.
I anat. Tota part que té semblansa ab la cresta de
la gallina. Cresta, Crista , m, || Mal qne's fà en las
parts vergonyosas à causa del coit. Cresta. Ficus,
i. II En las tahonas aquella part del eix , que s'
eleva sobre la mola sotana. Cresta. Crista, se.
CRESTA DE GALL. Espécie de sàlvia de fullas un
poch semblants à la cresta del gall, la cama angu-
losa , la flor bermella y ab una espécie de llabi.
Gallocresta , ormino , orvalle. Sàlvia , a^ , hormi-
num, i.
CRESTA marina. FONOLL MARÍ.
ALSAR LA CRESTA, fr. PosaHa tiessa. Encrestarse.
Cristam erigere.
LLEPAR LA CRESTA, fr. met. Procurar guanyar ab
sumissions y precbs la voluntat del qui reparteix
i6t
GRE
mCGIONARI
• GBE
gràcias. Andar ahajado. Officiossissima candida-
torum diligentia.
LLEVAR LA CRESTA, fr. Tallaria ó separaria del
aucell. Descrestar. Gristam amputaré.
piCARSE LAS CRESTAS. fr. oiet. fam. Contrapan-
tarse y dirse paraalas picants. Darse de las hastas,
apitonarse. VerbU contendere.
GRESTADOR. m. Instrument acerat pera tallar
las brescas, quant se crestan las arnas. Castradera,
cortadera, tajadera, Castratorium, ii.
GRESTADURA. f. Lo temps y acció de crestar
las arnas. Castrazon, Mellalio, nis.
GRESTALL. m. cristall. Q La porció de terra
que s' al sa entre dos solchs. CabalUte , cahallon,
loma , loba , camellon , enlresurco. Porca , se. | La
porca ó porció de terra que divideix las eras ó
teulas. AWardilla, caballeUf camellon. Porca, le. ||
m. La línea de teulas que posadas de través for-
ma la carena ó esquena de ase de las teuladaa.
Cahallete, Tecti cuJmen.
GRESTALLt, NA. adj. cristallí.
CRESTAR. v. a. Tallar , tràurer de las arnas
las brescas ab la mel , deiiaolhi las necessàrias
pera que las abellas pugan mantenirse y fobricar-
ne més. Castrar, eortar^ y escarzar si es en lo mes
de febrer. Alvearia castraré. Q ant. capar, castrar.
CRESTAT. m. Lo boch ó mascle de las cabràs
capat. Castron, cabron, castrado. Hircus, i. || met.
fam. C0RN13T. II m. pi. En lo blasó 1s galls que te-
nen la cresta de diferent esmalt que lo restant.
Crestados. Cristati. || p. p. Castrado, Castralns. ||
adj. Lo que té cresta. Crestado, Crislatus.
CRESTERIA. f. arqui t. Adorno de travall ca-
lat en la arquitectura gòtica. Cresteria, Cristaria, as.
GRESTETA. f. d. Crestita , illa , ica, Gristu-
la, ffi.
GRESnÀ, NA. adj. cristià.
GRE8TIANISME. m. cristianisme.
OftESTIENTATZ. f. ant. CRISTIANDAT.
GRESTTRI. m. CRiSTERi.
GRESTÓ. m. crestat.
GRETEN8E. adj. Gosa de Greta. Cretense, cré-
tico, Gretensis.
GRÉTIGH. m. Peu de vers llatí , de tres síl-
labas, la segona breu , las altras llargas. Crétko,
Greticus, i.
GRETLLA. f. ter. escletxa.
GREU. f. La figura de dos líneas , ó fustas , ó
pessas de plata, etc. atravessadas, que forman
regularment ànguls rectes. Cruz, Grux, cis. Q
Insígnia y senyal del cristià , en memòria de la
en que morí Je^ucrist. Cruz. Grux , cis. jj En las
ordes militars insígnia de honor, mès ó ménos
semblant à la creu regular. Cruz, encomienda, ve-
nera. Equestris ordinís insigne. || Pessa de honor
en lo blasó. Cruz. Grux, cis. || La que'ls bisbes
portan en lo pit. Pectoral. Pectorale, is. || La que
va devant en las professons. Guion, eruz, Sígnum,
i. II La de St. Anton. Tao. Divi Antonií famulorum
insigne. || Lo senyal en lo pla de mòltas moaiii
dels prínceps cristians. Cruz. Obversa dumé
facies. 0 esgri. La acció en forma de creaqairi
pelean. Cruz. Decussati enses. | astroo. htiü
constel-lació de quatre estrellas en figura de ent
Cruz , cruc^ro. Sidus crucis figuram refereos. |b
punt ó centro de tota verga simètrica ó de
iguals, y també -1 de la vela que en ella s'
ga. Cruz. Grux , cis. | nàut. Lo punt eo qM i
uneix la hasta de la àncora ab sos brassoi. Cm
AnchorcB crux. || met. Aflicció , càrrega , tnUl
gravàmen. Cruz. Grux, cis. | met. Ooctrim y ni
gió cristiana, y així 's diu que sant Francisct Ift
vier anà à plantar la creu entre 'is infiels. Om
Grux, cis.
CREU DE CARAVACA. La de quatre brassos. Om
de Caravaca. Grux, cnjus lignum reclumdno tiw
versa seirant.
CREU DE SANT ANDREU. La atravessada de Ml
Aspa de S, Andrés^ cruzdeBorgoha. DecussataoB
CREU GEOMÈTRICA. Inslnunent óplich de doiifr
glas ab certas graduacions , pera observar te é
turas de las estrellas, y medir qualsevol disíàtfií
y elevació. Cruz geomètrica, búeulo de J§cúb,íSf
llestilla. Grux geometria.
AIXÓ HO DEIXARÍ ab LA CREU ó AB LA MOtTAIU.
ref. Denota que sols la mort pót desarrelara
hàbit ó inclinació. Eso lo apartarú ó acübméU
pala y el azadon. Mos inveleratus sola mortefi-
ribit.
DE LA CREU i LA FETXA. m. adv. Enterament, M
principi al fi. De la eruz d la fecha. A capital'
calcem.
detrís de LA CREU ESTÀ 'l duble. ref. M^
teix lo perill de ([ue's vicien las obras per bifiit-
tal ó hipocresia. Detrds de la eruz estàel4iàlf
el rosario en el cuello , y el diable en el cUT^
Grux in corpore, et in pectore Satan.
EN CREU. m. adv. En figura de creu. E* cnt*
In crucis figuram.
ESTAR PER AQUESTA CREU DE DÉU. fr. fam. QSCdtf
sens diners , sèns empleo , etc. Quedarse fsf ^
eruz. Omnibus carere.
FÉR CREUS. fr. fam. fér badalls y greuiüitas*
FÉR tX CREU T LA RALLA 1 ALGÚ. fr. DeDOtl <|*
volem evitar tot tracte y correspondència ab ilS^
Hacerle la eruz. Familiaritatem deserere. | Akil
donar qualsevol cosa. Echar la bendicion, JtS^
dicere.
FÉR LA CREU Ó 'l SENTAL DE LA GREU SOBU H ^
GUNA COSA. fr. Signaria. Persigno, as.
FERSE CREUS. fr. Dcmostrar la gran adminei^
estranyesa que causa alguna cosa. Haeerte em^
maravitlarse, asombrarse, pasmarse. Ingeoti si0
ratione rapi.
NO TENIR SINO LA CREU DEL FRONT. fr. mel. ft^
Sór summament pobre. \o tener casa ni hoftf* '
sobre que Dios le llueva: no tener blanen ni wm•••
Inopia summa laboraré.
com ca-
-"" rnrnuin los
""; laesiini-na.Ci';,
''iii>>iini urniM coni-
iii'Niii lli' lagiiarni-
■Hfl iiKU crcuysi•i-vi'i-
' '-;i|i lloïs cops del
I. H r. (tl. VEMilS.
'", illa. Panacnix.
ciTl. Cmr, aientir,
Icriu iusenlimenl à
, \i. II Fi<n«ar, jndi-
tilít ile alguna cosa.
' ;il) ronaini'nl, ò tenir
', npinar. Opinor,
sciija. Cr«r. Ali-
'•>: i.i.Rir.En. fr. Créuròr Bèns
-1 c de ligtro, ó Uner buauu
VI i.i. caÉnaER rina Qvt no vE-
VI.^ESTEa VÍ.LRSa, i QUINT BO
-. laiu. lii'nola la dlGcullal en
íin* iissffturnrsen bè. l'rrtf
-fiílHioi'cs.
I I RKi UI'E HO VAIÀ jI VÍCa», T
."«I V't K xo uu CHEflis. loc. fam.
üi-'s iliíi, y qae'B dcgprecia gi
: "I . ifuifit fto lo qvúra ener,
' íilns, ni-enc, (|uid ad rae?
iiiI.tkrhudvu.
t.miBELLU.
delare-
i m. pi.
UTALÀ. CRI 463
p 1' .\om de alguns doU herel;;cs albígenses. Crr^ntes.
\ ptrro, Cnilenles.
CREVEmA. r. CBEní.NCU.
CREZÓ. m. anl. Ilcmor, oslíma i|iic s' adquireix
6 Riianya ab alguna arcíú ffloriwta. Irez. .N'oincn,
inis, honor, is. || fi», en l)ona y maia pari.
CUA. f. La procreació di•l.t animals ciiKi'nc-ral.
Cria. Prole», is. Q Enire [Kislnrs 1' aument (\uv ad-
quireix lo ramal al> la nova pi'OcnMciíl. Cria. In-
crementum, i. H Lo lemps de la pr<Mrrwi<'ió dels
animalx. Cria. Partus, us. || fam. La crialiii-a men-
Ires m cria, y ai\i 's diu: aboni va aiiuexla al) la
CRixalcoll. Cria. Iiifans, lis. || ret. Narració rurla,
concisa y oBcàs. t'río. Chria, ».■. || Los polls, etc.
IIEKJt:iSi.
ría cau. fr. cniAR. 6.
CRIABLE. adj. Lu <|ae fúcíliíienl !H> |>ól criar.
Cnable, Creabilis.
CHIAdÒ. f. CREACIÓ.
CRIADA, f. Dona de servey. Fitmiila, criada.
Famula, IC. I CRIATIHEBA.
CRIADETA. f. d. Criaditia, criadutla. Ancil-
tula, a:.
CRIADOR, m. Alribnl pi-opi de ll^u ifun crià
tolus las cosae de no ro$. friadvr. Crt>»lor, is. ||
met. i>VBNTOB, jtiTUH. II (jui p<'r oGti cuida de la
criansa de alguns animals. Criador, .\ulrilor, is. ||
mel. Se diu de alguna persona ó tciia resiHHle de
las cosas de que abunda, com: aijucsl uoy es niòll
cRiADOfl de polls, elc. Criailor, Aliundans.
CRIAHBA. f. ter. Esp<-cie de bolet. || vrrxt.lu.
ler. Bolet bo pura uu-njar. Stia. Juugus edulis.
CRIAHENT. m. anl. cria:(sa. || crkauó.
CRIANSA.f. Atenció, cortesia, urbanitat. Crian-
za. Comilas, atis. || euiuació.
DONAR CRIANSA. ít. El•l'CAR.
. Fér
. que I
propi y peculiar de Di^u. Criar. Civo, as. || Engen-
drar, produhir, com: aquesla terra cau boim vi-
nyas. Crtar. Produco. is. H ixventar. || Donar ma-
mar als filla propis ú de altres. Criar. Lacto, as. ||
Alimentar, cuydaraucells y altres animals. Criar.
AlO, is. U UtSTRUHIR, EUCCAR. II AtXEMAR, FOIIEM-
TAR. y Fér cria las bi'stias. /'rorrear, tnraitar,
crjjr, AaMr críti. Procreo, as. | Anyellar, pn)du-
bir lo bestiar. Abijar. Procreo, as. | Trúurer brots
los arbres y plantas. Ahijar, tchar rtn«erot. Uer-
mino, as.
CRiARus TOVAs. fr. fam. hamírsklas frescas.
CRIARSE COM LOS ABIfiES HE LA RAMBLA. IoL'. CRIAT.
t. en mal seotil.
LO CRIAR ENVELLEIX Y 'l PARIR E^TENIIREIX. ref.
Denota que la duna que cria sól desmillorarse, y
ijue la que pareix s<' posa de millor setuklant.
El rrtor arruga, y fi parir alaria. Hiigas laclatio
paril, procrealio tollil.
CRIAT, DA. p. p. Criada. Creatuü. || adj. i|uu
ab los adverbis bé 6 mal se diu dels que hao tin-
gui bona ó mala criaiisa. Din ò mal triado. Bene
461
GRI
DlGGtONAlU
GRI
vel malè inslitntiis. J m. Qui serveix per sòd sala-
ri. Criado. Famulus, i.
CRIAT DE VOSTÈ. expr. de cortesia ab que algú
s' ofereix al servey de altre. Criado de Vd. Mihi
tua jussa capessere fas est.
CRIAT MAJOR. aot. GENTILHOME. || Lo qui sefveix
inmediat à sòn amo. Criado de escalera arriba, Fa-
mulus praccípuus.
CRIAT MENOR ó INFERIOR. Lo cuyner, colxero, etc.
Criado de escalera ahajo, Famulos iníimi subsellii.
ESTAR CRIAT. fr. Sabefse gobernar sens necessi-
tar de altres. Estar criado, Sibi sapere; ex ephebis
excessisse.
CRIATURA, f. Tota cosa criada. Criatura,
Greatura, a;. Q Infant, nat de poch. Criatura, In-
fans, tis. II Lo felo abans de nàixer, Criatura, Fcb-
tus, us. II mel. L' home fét però que té poca expe-
riència, 6 no es bo pera cerlas cosas. Criatura,
Puer, i. II met. Lo qui obra puerilment. Criatura,
Puer, i. II Un respecte de altre à qui déu V empleo
6 elevació. Hechura, criatura, Creatura, ». || Des-
graciat y així 's diu: iqué has fét criatura ó cria-
tura de Dèul Criatura. Infelíx, cis.
cRiATUEA DE MAMELLA. La que eucara mama. Ni-
na de teta, Infans laclans.
criatura verda, ter. sach dels gemecos.
DE AIXÒ PLORA LA CRIATURA, loc. fàm. Dòua à en-
téndrer que algú no vól una cosa, quant se mort
per ella. La gata de Mariramos, Sollicitudinem ver-
sutè dissimulat. || no 'n vull no'n vull, donàumen
RON TROS.
desde criatura, m. adv. Desde la primera edat.
Desde nino, Ab incunabulis.
ENCONAR 1 UNA CRIATURA, fr. DonaHi la primera
llet. Hacer las entranas d una criatura, Infanti co-
lostrum prffibere.
ES liNA CRIATURA, loc. fam. Expresa que algú té
poca edat, 6 las propietats de noy. Es una criatura,
Caret letale. || nosér home per això.
FÉR CALLAR LA CRIATURA, fr. Eutreteuirla, apaci-
guarla quant plora. Acallar el nino, Infantis vagí-
tus demulcere.
FÉR CRIATURAS. fr. fam. FÉR CONCEEIRÀ LA DONA.
FÉR DE ó i LA CRIATURA, fr. FÉR CRIATURA DAS.
FÉR DORMIR LA CRIATURA, fr. Cautarü pera que li
vinga la son. Dormir al nino, Puerum sopire.
FÉE UNA CRIATURA CRISTIANA, fr. fam. RATEJAR.
PINS LAS CRIATURAS HO SABEN. loc. pera repcndrer
als que ignora n ó dubtan lo que es públich y noto-
ri. Es publico y notorio, ó.anda en coplas, ó los ni-
nos lo saben, Nemini non nottum.
JA NO ES TANT CRIATURA, Ó NO ES UNA CRIATURA.
exp. fam. pera denotar que algú té mès e^at de la
que's judica ó representa. Ya no es nino, iEtatem
habet.
LAS CRIATURAS DIUHEN LO QUE ÓUBEN 6 SENTEN 1 DIR.
ref. Aconsella que'ls pares deuhen tenir mòlt cuy-
dado en no obrar ò parlar mal devant dels fills,
perquè aquestos no fassan altretant pel mal
exemple, il•lan loi ninos en el talej» hfmtfmé
sus padres en el L•gar, Qnse teclis andit, nml
ubique puer.
mirIu quina criatura, exp. fam. lonink'ji
SISAS.
NO 'm SIA CRIATURA Ó TANT CRIATURA. lOC. CUL
pera repéndrer k algú que no proceheix ab It d^
guda reflexió. No seas nino, Relínque nuoes.
PÉRDRER LA CRIATURA, fr. MALPAEU.
PLORAR COM UNA CRIATURA, fr. fam. Plorarabde-
sespero per algun sentiment. Llorar d ligrima «i-
va, llorar Idgrimas de sangreó camo una Mogiíd»'
na. Amaré fíere, graves edere fletus.
QUI AB CRUTURAS SE FICA CAGAT NE SURT. ref. Ai-
verteix lo perill de encarregar lo maneig de bi
cosas à personas sens pràctica ni reflexió, diifi
con ninos se acuesta, sucio se levanta: ara «m m-
nos y segaràs cadillos, Idoneis negotia crede. | De
nota la poca seguretat que'sdén tenir en lo eara-
yo dels noys. Amor de nino, agua en cestillo, fw^
rorum amor, sulcus in aqua.
SEMPRE serIs criatura, loc. fam. ab qne's deno-
ta que algú obra com à noy. Siempre has de ser »>
no, iEternus puer.
CRIATURADA, f. Acció ó paraula própias de
noys, y reprensibles en la edat varonil. Ninekf
muchachada, nineria, puerilidad, Puerílílas, itii>
FÉR CRiATURADAS. f. Obrar sens reflexió ócomi
noy. Alinear, muchachear, antnar«e.RepQeraseo,iS|
nugas agere.
GRiATURERy A. m. y f. Aficionat à críatoitt.
Ninero, Infantarius.
GRIATURERA. f. La Criada deslinada exclori-
vament al cuydado de las criaturas. Niíiera, em-
ra, Gerula, aï.
GRIATURETA. f. d. Criaturiea, illa, ita, Ii-
fantulus, i.
GRIGH. adj. fam. cuQui. || Pobre que vólap•*
rentar lo que no pót. Quiero y no puedo. Est voinii-
tas, deest faeultas.
CRicH CRACH. m. Lo soroll que*s fà trepi^iottl-
guna cosa, com avellanas, etc. y s' exten à qttl-
sevol altre soroll semblant. Trisca. Crepitos,!».
GRIDA- f. Publicació de alguna cosa en Teo al-
ta, y en tos paratges públichs , pera que arriba ^
notícia de tothom. iYf^on.Praeconíumi ii. |il^'
II NUNCl.
FÉR UNA CRIDA. fr. Publícar en veu alta lo qtis
convé que vinga à notícia de tothom. frtfeHT.
Praïconis voce promulgaré. || fr. met. Publicar !•
que estava ocult, y devia callarse. 'PregoMf- Ab-
el ita promulgaré.
FÉR FÉR UNA CRIDA. fr. ab que's notaàalg^^
mòlt xarrayre ó que no sap guardar secret. Der^
cuarto al pregonero. In vulgus emiltere .
GRIDADI88A. f. CRITS.
GRiDADORy A. m. y f. cEiDATRi. I ant. Acvaà-
DOR. II NUNCI.
GRIDAMENT. m. ant. CElTS.
GRI
CATALÀ.
CRI
idS
CRIDAR. V. a. Avisar ab la veu ó ab senyals à
algú pera que vinga. Clamar, dar voces, Yoco, as.
II FÉi UNA caiDA. II Avisar à algú pera que*s pre-
sente à alguna part. Llamar. Arc^sso, is. || Inspi-
rar; y així 's diu: Dèu lo cridà à la religió. Lla-
mar. Yoco, as. II Convocar ; y així 's diu : CRiDAià
capítol, à consell. Llamar, convocar. Convoco, as.
y Demanar à algú pera que entrevinga en alguna
cosa, com: cridar al metge. Llamar. Yoco, as. || en-
cant ab. 3. II met. Atràurer, com : cridar los hu-
mors, etc. Llamar. Attraho, is. || Fér acudir los
aucells per medi del reclam. Exclamar. Follículo
aves allicere. || v. n. Fer crits. Gritar, clamar, «o-
cear,vociferar, dargritos. Yocifero, as. || Parlar ab
veu alia. Levantar la voz, gritar. Yocem eflerre. ||
Alsar la veu ab orgull. Levantar el grito. Fremo,
is. I Trucar à la {Jorla. Llamar. Pulsare ostium.
QUI MBS CRIDA, AQUELL GUANYA. loC. fam. ExpUCH
la astúcia y la malícia de aquells que perquè no
tenen rahó solen ferse témer ab criïs pera c^nse-
guir lo que desitjan. Fingir ruido por venir d par-
tiio; el que mal pUíto tiene d barato ó d voces lo
meu. Quo minns rationibus valet, eò magis ratío-
nibos eontendit.
CRIDAT, DA. p. p. Üamado. Yocatus.
CRIDAYRX, A. m. y f. Baladrer , qui fà
crits. Gritador, vocingUro, voceador, griton. Yoci-
ferator, is.
CRIDÒRIA, f. ter. gatzara, avalot, crits.
GROf. m. Delicte grave ab la formal intenció
de injuriar. Crimen. Crimen, inis.
CRIM DB LESA MAJESTAT. Lo comés coutra la perso-
na ó dignitat del rey, ó contra T Estat. Mmen de lesa
majestad. Perduellio, nis, lesae majeslatis crimen.
PURGARSB DE UN CRIM. fr. Justificarse. Crimen dis-
sol vere.
GRIMINAGIÓ. f. ACRIMINACIÓ.
GRimiNAL. adj. Lo que pertany à crim. Cri-
minal, criminoso. Criminalis. || Delinqüent. Crimi-
Hoso. Criminosus, i.
GRIMINALISAR. V. a. for. Fór criminal uii
plet que era civil. Criminalizar. Reddere crimi-
nale.
GRIMINALISTA• m. Escriptor de matérias
criminals, 1' advocat mòlt versat en ellas, y '1 no-
tari que las actua. Criminalista. Criïninalium cau-
sarum scriplor.
CRIMINALITAT, f. Qualitat ó cii*cunstància
que conslituheix criminal una acció. Criminalidad.
Nequitia, se.
CRIímNALMENT. adv. m. Dd un modo cri-
minal. Criminalmente, criminosamenle. Criminosè.
CRIMINAR. V. a. ACRIMINAR.
CRIMINAT, DA. p. p. y adj. acriminat.
CRIMINÒS, A. adj. criminal.
CRmiNOSAMENT. adv. m. criminalment.
CRIN. m. Lo conjunt de cerdas ó pels aspres
que alguns animals tenen en lo coll y en la cua.
Crin, cliny crines, Juba, se, crínes, um.
TQMQ U
GRINAL. adj. Lo que pertany ni erin. Crinal.
Crinalis.
GRINAT, DA. adj. poét. crbnct.
CRIO. f. ter. CRIA. I.
CRIOLL, m. Lo fill de europees nat en Amè-
rica. Criollo. Pàtria indns, gènere europeus.
CRIPTA, f. Bóveda ó volta grassa subterranea,
especialment en las iglésias. Cripta. Cripta, as.
CRIPTOGRAFIA, f. Art de escríurer en xí-
fras, ó de un modo secret. Criptografia. Cryptogra*
phia, ae.
CRIPTOGRÀFICAMENT. adv. m. De un mo-
do criptogràfích. Criptogrdficamente. Cryptogra-
phicè.
criptogràfích, ca. adj. Lo que pertany
à la criptografia. Criptogrà/ico. Criptographicus.
CRIPTÓGRAFO. m. Qui escriu criptogràfica-
menl. Criptógrafo. Cryptographns, i.
CRIPTÓNOM. m. Qui posa sòn nom ab ana-
grama. Criplóninw. Cryplonomus, i.
CRISÀLIDA. f. L' estat del insecte méntres està
en lo cogoU. Crisdlida , ninfa. Larva , nympha,
pupa, se.
CRÍ8I8. f. Judici que's fà de alguna cosa des-
près de ben examinada. Crisis. Censura, se. Q Mu-
tació considerable que fà alguna malaltia. Crisl$>,
Crisis, is. II Las circunstàncias mès críticas ó àrduas
de algun negoci. Crisis, estado critico. Status cri-
ticus. II Esfors violent ó involuntari. Crisis. Cri-
sis, is.
CRISMA, m. y f. Oli y bàlsam barrejat que
consagran los bisbes en lo dijous Sant, pera ad-
ministrar los sagraments del baptisme, conQrma-
ció, orde y extremaunció, y ungir als bisbes quant
los consagran. Crisma. Chrisma, tis. || judici, en-
teniment.
FÉR pÉRDRER LA CRISMA, fr. fam. Irritar, enfadar
mòlt. Descrismar , descristianar , desbautizar. Ad
iracundiam concilare.
NO TENIR CRISMA, fr. fam. Denota que algú no té
partida bona. :Vo vale nada faera de la crisma. Yi-
lis homunculus est. || Dit del qui obra desbarata-
dament. Estar faera de Dios, ó ser hombre de la vida
airada. Pcrdilum, liumanis alienum ess3.
PÉRDRER Ó LLEVARSB LA CRISMA, ff. DESCRISMAB-
SE.
QUI COMPRA CRISMA, loc. fam. pera donar à cn-
téndrer (jue algú té poch seny. Ponerle sal en la
mòllera. A judicis procul abesl.
TE LLEVARÉ LA CRISMA, loc. fam. ab quc amenas-
san los baladrers. Te quitaré ó romperé la crisma.
Cavo, vitam tibi adimam.
CRISMACIÓ. f. L*acte de imposaria santa cria.
ma. Uncion, crismacion. Chrismatio, nis. || ant. Ufi.
tura que feyan aboli à alguns matats. Vntura, cris-
macion. Unctio, nis.
CRISMAL. m. ant. Yas en que1s monjos porta-
van oli l)enehit pera ungir als malalts. Crisma/.
Cbrismale, is.
60
i66
CRI
DICaONARI
CRI
GRISMAR. V. a. Ungir ab crisma. Crismar.
Chrismale ungere.
GRISMERA. f. Lo vas ó anipolleta en que's
guarda '1 crisma. Crismera. Clirismarium, ii, chris-
matís pyxis.
GRI80BERIL. m. Pedra preciosa, que es sols
un beril palit, y ab algun color de or. Crisoherilo,
Chrysoberillus, i.
GRISOGOLA. r. Pedra preciosa, quadrada y de
color de or. Crisocola, Cbrysocolla, se. || Soldadu-
ra pel or y alguns altres metalls; la millor es
verda com una esmeralda, y la destíl-Ia '1 coure.
Crisocola. Chrysocolla, x.
GRI8ÓLIT. m. y
GRISÓLITA. f. Pe^ira preciosa , ménos dura
que1 lopaci, diàfana ydecolor de or mesclat devert
ab un foch maravellós. CrisóUto, Chrysolitus, i.
GRISOPEYA. f. Art ab que's pretenia conver-
tir los metalls en or. Crisopeyay piedra filosofal.
Chrysopeja, a?.
GRISOPRASI.m. Pedra preciosa, espècie de tc-
paci,que encara que vert tira à colorde or. Posada
al foí'b se torna blanca. Crisopraso. Cbrjsoprasus,!.
GRI8PATURA. f. cir. Figura erissada que pre-
nen las flbras, pel foch , ó algun humor picaut.
Crispalura. Crispalura, as.
GRISPELL. m. ter. tortell.
GRI8SA. f. ant. crisis.
CRISTALL, m. fís. y qui in. Lo cos que's pre-
senta baix de una forma regular de mòltas super-
fícies planas, com las sals, metalls, alums, elc.
Crislal. Crystallus, i. || Vidre mòlt fi y transparent,
que resulta de tres parts de arena ab una de sosa,
y una petita quantitat de cals y de litarge. Cristal.
Crystallus, i. || Roba de llana, mòlt fina, prempsa-
da y ab llustre, de que se*n solen fér mantellinas,
comunment las pagesas. Cristal. Lanea tela tenuis
ac nítida. || cristall. 2. 3. || poét. Aygua clara.
CriitaL Lyinpbarum speculum.
cristall de aoca. Espi^cie de pedra foguera,
blanca y transparent. Cristal de roca, cuarzo. Crys-
tallus montanus.
GRI8TALLERA. f. Maquina en que 's traballa
'1 cristall. Cristalera. Hachina ad crystallum perfi-
ciendum laborandumve.
GRI8TALLET. m. d. Cristalico, illo, ito. Crys-
tallus parvus.
CRISTALLiy NA. adj. Lo que es de cristall ó
li sembla. Cristalino. Crystallinus. J Pur , clar,
transparent. Cristalino. Crystallinus. || L' humor
cspt^s que forma '1 globo dels ulls, y en que pa-
teixen la refracció los raigs de la llum. Crislaliuo.
Crystallinus humor. || Espècie de mal gàl-lich mor-
tal. Cristalino. Crystallinus, i.
GRIgTAÍXISAGIÓ. f. La aci*íó de cristallisar
ó cristallisarse. Cristalizacion. Congelatio, nis.
GRIgTALUSAR. Y. a. quím. Reduhir à cris-
tall las sals y altras substancias. S' usa també com
recíproch. Criitalizar, Congelo, as.
CRI8TALLI9AT, DA. p. p. Cristalizaèo. Gol•
gelatus.
CRI8TALLOMÀNCIA. f. La «iperstidé ée
endevinar per medi dels miralls, fent YéwcrM
ells los objectes que*s volen. CriitaUmauU. tt
toptromantia, s.
GRI8TERI. m. SB1VICI4L.
GRISTIÀ, NA. adj. Lo que pertany à li raligü
de Cristo. Cristiana, cristiamMco. Chrístiaoni. | B.
y f. Qui professa la religió de Cristo , que nbéa
lo baptisme. Cristiano. Cristianas, i. | ftun. Seil
del vi al que s* hi ha tirat aygoa. AfMiia, crw-
tiano. Yinum aqnam mistum. || Germà, piteÍBi
com: tots som cristia!«s. Crtilíciío. Frater, pmi-
mus. II fam. Qui; així dihem: no hi ha cusni ^1
piiga enténdrer, aguantar, etc. Quim. Qoí.
CRlSTli per FORSA NO PLAU i DBU. Tti. GOBblll
que no obran bè sinó per forsa. Benie^o éd éití
que à palos ha de dar el fruto. Qnos via
bene agere cogit, odi. | S' usa també pera
drer al mesquí que fà *ls beneficis de mala
La sarza da el fruto apiramdo y el min /i
iEgerrimé suci^urrit , si qnando succorríl amm
cRisTii VELL. Qui desceodeix de cristíaniièM
me^la coneguda de moro , juhea , ni allra nmk
Cristiano viejo. Christiano gènere ortns.
CRISTIANS DE LA CORRETJA. *LS antiChs CrístiM
y juheus que habitavan en la Messopotàmia y Sírií^
'Is quals per orde superior portavan nna oom^
llarga: vuy casi tots són nestorians y jacoMNi
Cristianos de la correa. Christíani à corrigia.
CRISTIANS DE SANT JOAN. Sccta qiie batiJR ull
com batejà sant Joan: no adoran la Santi
Trinitat, etc. Cristianos de S. Joan. Chriatiaai
ti Joannis.
COM SÒ CRISTll Ó i Fà DE CRISTli. loC. f. pMl
assegurar lo que's diu. Aféódltffie erielkm;^
justos y en creyentes. Meherculè , religiosè ae pa^
sanctè.
NO ESTAR CRISTll. fr. fam. NO ESTAR DE FÍLB.
NO ESTAR DEL TOT CRISTIÀ, fr. fam. Tenir priatípi
de borratxera. Estar calamocano. Vino teatattf
esse.
NO ESTAR Ó NO TROBARSB MÒLT CaiSTii. fr. &>•
No estar del tot sa ó perfet. No estar muy eeíití»'
Nou plena incolumitate gaudere.
PARLAR CRISTIÀ, fr. fam. Parlar clar y en idiafli
que entengan los que escoltan. üabUr erisMf^
Proprio ac claro uti sermone.
SANT CRisTii. Persona de bon geni ó de boaaí**
dole però de poca capacitat. Buen howàrt , àifl^
de Dios, santó varon. Bonns vir.
sÉR ó NO sÉR cRisTil. fr. fam. Se din de hi PO"
neda bona ó dolenta. Ser ó no ser ie ley. U9^
mum aut adulterinum esse.
GRISTIANAMENT. adv. m. Sc^ns la Iky^
Cristo. CristianavMnU. Chrislianè. | aiuMÜ^
MENT, FIELMENT.
GRISTIANAR. Y. a. ant. UTBiAa. ^j
GRI
CATALÀ.
CRO
i67
GEISTIABfDAT. f. Lo país que habitan los cris-
tians. Cristiandad, Orbis christianus. ] Virtut cris-
tiana , com: home de mòlta cristiandat. Cristian-
dad, Christiana vírtus. || Lo gremi 6 congregació
de tots los fiels cristians, la mateixa religió ú ob-
servància de la lley de Gristo. Cristiandad. Natio,
observantia christiana.
CRISTIANESCH, CA. adj. poét. caiSTii.
GRI8TIANET, A. m. y f. d. Cristianico , illo,
ito, Debilis christianus.
CBISTIAlflSAR. V. a. Conformar alguna cosa
ab lo rito cristià. Cristianizar. Ad ritus christia-
nos aliquit conformaré.
GBISTIANI8ME. La doctrina y religió de Jesu-
crist. Cristianismo, Religió christiana. J Lo gremi
dels fiels cristians. Cristianitmo, Christianismus, i.
CailSTIANtsSIM, A. adj. snp. Cristianisimo.
Yaldè christianus. || Renom 6 epiteto del rey de
Pransa. Cristianisimo. Christianissimus.
CBUnif A. f. Moneda de Suècia , feta de plata
baixa , y val uns tres vintidosos. Cristina, Cristina
moneta. J n. p. de dona. Cristina, Cristina, s.
GRISnu. m. SERVICIAL.
CSIflrrO. m. Dèu y home verdader , lo Fill de
Déu fét home. Cristo, Chrisius, i. J sant cristo.
CRIDAR A ALGl} *L CRISTO. fr. ENCALSAR , EMPATTAR
als lladres.
POSAR COM UN CRISTO. fr. fam. P06AR COM UN
LLÀTZER.
SANT CRISTO. Qualsevol imatge de Cristo crucifi-
cat. Crucifjo, Cristo, Christi cruci affixi imago.
CRIT. m. La veu mòlt esforsada. Grito, Clamor,
is. II met Fama , anomenada. í^omhradia , nombre.
Momen , inis. || pi. Confusió de veus altas y esfor-
sadas. Grüerta, grita, voceria, vocingleria. Clamor,
is, convicium, ii.
CRIT DE ALARMA. L* ab que s' avisa pera péndrer
las armas en algun perill. Grito de alarma , d las
armas. Ad arma conclamatio.
À carrs. m. adv. En veu alta y esforsada. A gri-
toSy d toees, d voz en grito, Clamosè , clamitanter.
ALSAR LO CRiT.fr. Alsar la veuab orgull ydesorde.
Ahar , levantar el grito, Yocifero , as , fremo, is.
DONAR ó FÉR üN CRIT 1 ALGl}. fr. Cridarlo. Lla-
mar, dar una voz d alguno, Yocare aliquem.
ES UN CRIT DE NO MÓURERSE AL RET. fr. fam. De-
manar un preu excessiu de lo que's ven. Es un
desuello. Justo carius est.
FÉR CRtr. fr. Córrer la veu, dirse mòlt. Sonarse,
córrer la'voz, Sermonem dissipari; ruroorem esse.
FÉR CRITS. fr. Esforsar la veu repetidas vegadas.
Vocear, dar voces, dar gritos, gritar, Clamito , vo-
cifero, as.
CRITEBI. m. Discerniment , judici. Criterio.
Criterium, ii.
GrItiGA. f. Ron gust, discerniment, y capaci-
tat pera judicar de una obra ó pera férla. Critica,
criterio. Critice, ces. || Judici que's fa de las obras,
segons las reglas del bon gust. Critica , crisis, in-
dícium, ii. II Censura maligna y solnpada de qual-
sevol cosa. Zaherimiento , critica. Censura, 8B. ||
for. REFCTAGIÓ.
GRITIGABLE• adj. Lo que pót ó déu sér criti-
cat. Criticable. Censuram paliens.
GRmCADOR, A. m. y f. murmurador. || crí-
TICH. 1.
CRITICAR. V. a. Examinar una obra, y judicar
segons las reglas del bon gust. Criticar. Censeo,
es. II MIRMCRAR.
CRITICAT, DA. p. p. Criticado. Censoria vir-
gula notatus.
CRÍTiuh. m. Qui judica segons las reglas de la
crítica. Critico, censor. Criticus, i. || fam. Qui afec-
ta parlar ab cultura. Cuito , critico. Vaniloquus. ||
critiqcbjador. 2. I adj. Lo que pertany à la crítica.
Critico. Criticus. | Judiciós, com: història crítica.
Critico, Rectus. Q med. Lo que pertany à la crisis,
com síntomas, accidents, temps y mutacions nota-
bles. Critico. Criticus. || Se diu de tota circuns-
tància oportuna , àrdua , urgent , etc. Critico. Ur-
gens, instans occasio.
CRITIQUEJADOR, A. m. y f. Censor cruel,
que en tot té que dir sens perdonaria roès mínima
falta. Arisíarco, criticon, mordaz , critico. Arislar-
chus, i. Q Qui censura las obras de ingeni à tort y
à través. Criticastro, zoilo. Zoylus, i.
CRITIQUEJAR. V. a. criticar. || Abusar de la
crítica, criticar injustament. Critiquizar. Mordeo,
es. II Vituperar las accions ó conducta de algú. Cri-
ticar, censurar. Noto, admurmuro, as.
GRrVA. f. ter. garrell.
GRIYELAR. V. a. garrellar.
CRIVELL. m. ter. clivell.
CRIVELLÀ. f. CLiviLLA. 1. 2. Q gall. 1.
CRIVELLARSE. v. r. Radarse. Henderse. His-
cere, findi. || clivillarse.
CROAT. m. Moneda de plata que valia 36 ma-
llas. Ab lo temps tingué diversos valors. Cruzado.
Cruciatus nummus.
CROATO. m. Natural de la Croàcia província
de Hungria. Croato. Croatus, i.
CROCA. f. METZINAS. I COCA DE LLEVANT.
CROGH. m. Ganxo ab que1s mariners acostan
las barcas unas k altras. Cocle, cloque. Harpago
nis. n Instrument pera armar la ballesta, que atrau
ab forsa la corda fins à montarla en la nou. Gafa.
Uncus quo ballistae nervus intenditur.
CROGOMAGMA. f. fam. Tauletas , bolas, etc.
compostas de goma aràbiga, safrà, midó, mirra y
rosas encarnadas. Crocomagma. Crocomagma , ».
GROGOTA. f. Vestidura de púrpuraóde sòn co-
lor, que s* usà antíguament. Crocoíon. Lacema, ab.
GROCUTA. f. Animal de Egipte, y de Etiòpia,
que diuhen s' engendra deia hiena y del lleó, y que
té las mateixas inclinacions. Crocuta. Crocuta, s.
CROERA. f. reixa, enreixat.
CROI. adj. ant. dur, rústich, intractarliS.
GRÓIXER. V. n. cruixir.
i68
GRO
DICCIONARI
CRO
GROLLAR. V. a. Fér tremolar. Eslremecer.lv^
mefacio, is.
CROM. m. Espècie de melall. Cromo. Cromum,
i. ) Cert peix, del qual se dio qae óu perfecta-
ment. Cromo, cromeg, Gromus, i.
LITOGRAFIA AL CROM. CROMO-LITOGRAFU.
CROMAT, m. La sal deàcit crómicb. Cromalo,
Cbroroaticus sal.
GROMÀTIGHi CA. adj. mús. Ln dels tres ge-
nerós del sistema roúsich, que proceheix perdoà
semitons y una tercera menor. Cromdlic4), Cbro-
maticus. II m.pint.CoIorido.Cromdftco.Chroma,tÍ8•
CRÓMIGH, GA. adj. Pertanyent al crom. Cró-
mico. Cbromicus.
. GROMLEK. m. Monument drufdich format de
pedras verticals col-locadas en una ó mès fileras.
Lo mès notable es lo de Carnacb. Cramlek. Drui-
dici monumentum.
CROMO-UTOGRAFIA. Procebiment que se
segueix pera estampar dibuixos de colors per medi
dei àcii crómicb ab diferentas bases, usantse co-
munment los croroats de potassa. Cromo-lilografia,
lüografia al cromo. Cbromica litograpbia.
CRONA. f. Moneda usual del cantó de Bérnia.
Corona, croona. Corona, ffi.
CRONIAS. f. pi. Fes'as qne's fejan à Salurno.
Cronias. Festa saturnalia.
GRÒmCA. f. Història que observa V orde dels
temps. Crmica, corónica. Cbronica, a;.
CRÓNICH, GA. adj. Se diu de la malaltia ba-
bítual ó que dura mòlt temps, inveterado, crónico.
Cbronicus. Q Dit de la malaltia, elc. en que V bu-
mor té són moviment regular, ó per dias, com
quint, setè, ctc. Crónico. Cbronicus.
CROlflGÓ. f. Narració històrica y breu, se-
guint r orde dels anys. Cronicon. Cbronicon, i.
GRONI8TA. ra. Autor de crónicas. Cronista,
Cbronicarum scriptor.
GRONOGRAFIA. f. Descripció del temps. Cro-
nografia. Cbronographía, va.
GRONOGRÀFIGH, GA. adj. Lo que pertany
à la cronografia. Cronogrdfico. Cronographicus.
GRONÓGRAFO. m. Sabi en ó escriptor de
cronograQa Cronógrafo. Chroncgrapbus, i.
GRONOGRAMA. f. Unió de certas paraulas
ab sentit, y que las lletras numerats que*s troban
•n ellas denotan un any mil-lenari, etc. Cronogra-
ma. Cbronogralnma, ae.
GRONÓLEGH. m. cronologista.
GRONOLOGIA. f. Ciència de las épocas ó del
temps. Cronologia. Cbronologia, as.
GRONOLÓGIGAMCNT. adv. m. De un modo
cronológicb. Cronológic4imenU. Cbronologicè.
GRONOLÓGIGH, GA. adj. Lo que pertany à
la cronologia. Cronològica. Cbronologícus.
GRONOLOGI8TA. m. Escriptor ò profesor de
cronologia. CronólogOj crofio/o(/t«fa.Cbrono]ogus,i.
GRONÓMETRO. m. Mida del temps, y cert re-
llotge de moviment quasi uniforme, y es per «ve-
riguar en la mar la longitut geogràfica del punt en
que's troba la nau. Cronòmetro, tempómetro , re-
loj de longiludj ó reloj marino. Cbronoineter , i.
GR0N08G0PI. m. Péndola pera medír lo
temps. Cronoscopio. Cbronoscopium, ií.
GRONÓmGH. m. poét. Composició en vers
en la que las primeras lletras de cada un de ells,
pressas com numerats forman la xifra de certa
època. Cronóstico. Cbronosticus, i.
GROPIOT. m. Fruyta de Amèrica la qual té
una llavor picant, que mesclan los indis ab lo ta-
baco de fumar pera aliviar lo cap. Cropiot. Fnictus
sic dictus.
GRÓQUI8. m. Dissenyo senzill de algun terreno
ó posició militar, fét à ullo sens reglasgeomètricas.
Croquis. Delineatiogeometricisregulis non servalis.
GROSSA, f. Basló ab un travesser al cap, que
serveix pera apoyarse 'Is coixos. MuUia. Scipio,
nis. 11 Forqueta pera sostenir los bayarts y taber-
nacles. Horquilla. Furcula, «. | Xancra pera pas-
sar las rieras, etc. sens muUar^e. Zanco. Grallac,
arum. Q Gayato, insígnia de la dignitat episcopal.
Bdculo pastoral, cagada. Lituus, i. || cama db fus-
ta. I e^ult. Adorno llauger en forma ó semblan-
sa de la crossa episcopal pera sostenir lo corona-
ment de alguna obra de escultura ó arquitectura.
Ménsula calada. Mensnla, OB.
posAi ó PARAR CROSSA, fr. fam. Delenirse mòlt
temps en algun llocb. Hac^r pié. Diu demorari. |j
ESTARLIRSR, DOMICILIARSB.
GROSSETA. f. Mossa, pessa de ferro pera sos-
tenir la cassela del ayguacuyt. pié. Fulcrum, i.
GR08TA. f . Cuberla ò capa exterior, que s' en-
dureix sobre de alguna cosa bumida ò molla. Cos-
tra. Crusla, se. || La part exterior y dura del pa,
formatge y toia cosa blanca. Corteza. Cortex, icis.
II La del pa separantlade la molla. Dcscortezadu-
ra. Panis cortex deglabratione recisa. | La capa
dura que queda en alguns mals quant se van curant.
Postillay pústula, escara, costra, pvpa. Pnstula, se.
II La que'sfà en las mataduras. ríia. Ulceris crusla
in jumentis. || Lo sol del pa. Svelo. Panis pars ima.
H BANT. 7. Q pi. Llaguelas que la llet fa surtír à las
criaturas. lactúmen. Puerorum laclantiumplagulo;.
BOKA CROSTA, fam. BRIBÓ.
cuRERTDB CROSTA. Costroso. locrustatus.
séR DE LA CROSTA DE Bux. fr. fam. Sèr mòlt
tonto. Ser ctrrado de mòllera. Stipilem esse.
UMPLiRSE DE CROSTAS. fr. Apostíllarse. Pustules-
co, is.
GROSTAM. m. Betum pera las naus. Zulaque,
brea. Bitumen, inis.
MÉTRER CROSTA X k LANAU.fr. aut. EmbotumaHa.
Embrear, dar zulaque d la nave. Navem bitumine
linire.
GROSTETA. f. d. Costrilla, ita. Crusiula, as.
II La que1s grans deixan en la pell. Lenujuela.
Crustula, m.
' CROnÒ. m. V extrem de algunas cosas que*s
GBU
GATAIA
CRU
469
|Miír fteUnent, com de pa, formatge, elc.
Fractom, aegiDenlam, i. | Lo bocí ó canló
pa i diferencia de la- llesca. Zoqueie. Fruslu-
I, i. I Copqae's pega al cap ab lo nu del dil
Ae\ milj tancat lo puny. Capon. Talitrum, i.
GB0810BÍST. m. d. Petit crostó de pa. Cante-
«SH. Frustulum, i.
CMITAITTE. m. anat. Muscle que ocupa la
ovüal del pols y alsa la mandíbula infcriop. Cro-
Ufí$f€roiaft0. Crotaphila, es.
OMITALATEA. f. Certa planta. Crotalaira,
«NflarM. Grololaira, ».
CBÓTALO. m. Espècie de tambor que porta-
Hi k» ncerdots de Gibeles. Cróialo. Grolalum, i.
|«ari»BCA8CÀBBLL.
nOTO. m. Attcell de aygua del taroany del
citae, però ab las potas més curlas, de color
khach, que ab lo temps degenera en roig. Sota
M bèch té ona bossa abont guarda la pesca que
Ipíapera me^jàraela desprès ab comoditat. Lo
■•do da obrir aquesta bossa pera donar aliment
alstèas polls ha motivat la fàbula de que s' obre
'i fil pera alimentaries ab la sevasanch. Pelicano,
tfaaínMr, cmocróíalo. Pelicanus, i. Q Aucell de
Asérica semblant al cisne, 1 qual se manté de
KTps, etc. ifcafrar, pf/ícano.Onocrotalus, i. Q Cert
peix del mar de las Indias envers lo grau 15 de la-
titat septentrional. Alcatraz. Pincis onocrotalus.
ClOÏre. f. ant. CREU.
CEUy A. adj. Se diu de la vianda que no es!à
preparada per la acció del foch, y de la que no ho
fità fins al punt convenient. Crudo, Crudus. || Se
diide algunas cosasque no estan preparadas, ren-
tadis ó tenyidas, com de la seda, drap, elc. Cru-
^. Crodus. 0 met. Cruel, desapiadat. Crudo, Di-
ns. | Se diu del temps moll fret y destomplal.
Ontk. Rigídus. | met. Se diu dol tumor ó ntatéria
qie 10 està prou feta. Crudo. Immaturus. || Crí-
tich, en circunstàncias mòlt apuradas. Crudo, tn-
ttmj^ttivo, Intempestivè.
iVOLTBS SB T1.4t UÈS DEL Cai: Ql'E DEL NU. rcfr.
Qoe mès caritat ó favor material se pól esperar
del dur de cor, però rich, que del que no té res.
Mu u $aca del crudo qúe del desnudo, Pauper nul-
la dari potest.
CaiDADA. f. CRUSiDA. II TRAVESSIA.
GEUABIENT. adv. m. Rígurosament. Àspera,
CTMiamenU, Acerbè. || cruelvent.
GBUCIADA. f. Herba medicinal, de fullas en
figura de ferro de llansa, ab tres nirvis, y dispo-
sadas en creu : sas flors tíraii a blau ab dos fullc-
tas en cada globulet. N' hi ha de vàrias espècies.
Onciata, erucianela. Cruciata, x,
caUdAB. V. a. ant. y derivats, atormentar.
I aoL cBOciri _
«pui porta la creu en al-
So, crucero, crucifero, y
W de ha flors que te-
nen las ftdietasdísposadas en forma de creo.Cnirí-
fera$. Cmcifene, arum.
GRUGÍFEROS. m. pi. Religiosos do la orde de
la santa Creu, fundada en 1160. Cruciferos. Cru-
cigeri, orum.
GRUCIFIGAGIÓ. f. CRUCIFIXIÓ.
GRUGIFIGADOR, A. m. y f. Qui crucifica.
Crucificador, Crucifigens.
GRUGIFIGAMENT. m. crucifixió.
GRUGIFIGAR. V. a. Posar ó clavar en creu.
Crucificar, martirizar. Crucifígo, is. || p. n. Morti-
ficar las pasions. Mortificar, crucificar. Se totum
Christi moricntís in cruce voluntatis mancipere.
GRUGIFIGAT, DA. p. p. Crucificado. Cruci af-
fixus.
LO crucificat. Per antonomàsia s' entén Jesu-
crist. El Crucificado. Jesuschristus.
GRUGinu, GRUGirix, GRUGiraa y gru-
GIFIXO. m. SANT CRISTO.
GRUGIFIXIÓ. f. Acció y efecte de (ïmcificar.
Crucifixion. Crucifixió, nis. || met. voiTiriCACiò.
GRUGIFORME. adj. £n forma de creu. Cruci-
forme. Cruciformis.
GRUDELMENT. adv. m. CRUELMENT.
GRUEL, A.adj. la terminació femenina apenas
se troba. Qui's complau en fér mal à altres. Crwl.
Crudelis. || Inhumà, qui no's compadeix del mal ó
de^ràcia de altres. Inhumano, cruel. Crudelis. Q
FERÓs. II met. Insufrible com: dolor, malaltia cecel.
Cruel, acerbo. Acerbus. || Sangrent, dur, 'violent,
com: batalla cruel. Cruel. Crudelis. || Dit del temps
fret, rigurós. Cruel. Asper, rigidus.
GRUELtsSIMy A. adj. sup. Cruelisimo. Crudc-
lissimus.
GRUElissIMAMENT. adv. in. Crudelisima-
menle. Crudclissimè.
GRUELMENT. adv. m. Ab crueltat. Cruel-
mente, cruentamente. Crudeliter.
GRUELTAT. f. Inhumanitat, fcresa de ànímo.
Crueldad. Crudelilas, atis. || Acció cruel. Crueldad.
Immanitas,alis. || Insensibilitat, com: es una cruel-
tat no donar educació als fills. Crueldad. Crude-
lilas, atis.
GRUENT, A. adj. Sangrent. Cruenta, sangrien^
to. Cruentus. || inoumà, cruel.
GRUENTAGIÓ. f. La acció de ensangrentar.
Crventacion. Cruentalio, nis.
GRUESA. f. Estat de algunas coifas que no te-
nen suavitat ósahó deguda. Cru<lera.Cruditas, atis.
j met. Rigor, asperesa. Crtideza. Cruditas, atis.
Indigestió. Crudeza de eslómago. Cruditas, atis.
GRUIXIDELL. m. Aucell de color pardo, un
poch niès gros (jue una cogullada, y và mòlt pels
blats. Triguero. Trilicaria avis.
GRUIXIDORy A. adj. Lo que cruix. Rechina-
dor. Slridens.
GRUIXIMENT. m. Cansaci, fatiga. Jío/fmíeiito,
molienL•, quehrantamiento. Lassitudo, inis. [ ant.
cruixit, i. 3.
i70
CRU
DICaO^ÀRI
GÜA.
GRUnnu Y. n. Cansar, capolar. Múler, f««-
hramutr. La»so, as. [ fer un soroll agDl alguna co-
sa per la frolacíó. CrMJir, rechinar, chirriar , ron-
car. Strídeo, es. || Fér soroll 6 estrèpit alguna co-
sa quant se trenca. Crujir. Frendeo, es. | Petar la
fusia. Ckasqwear, Crepo, as. jj Bàtrer las dents ab
celeritat per fret, convulsió, etc. DenUlUar, ien-
tear, dar diemu con dimu. Crepito, as .
CEUnOBSe. v. r. Esquerdarse, consentirse
ona paret, etc. Sentine. Dehisco, is.
GSUIXIT• m. Soroll 6 estrèpit. Estallido. Fra-
gor, is. I Pet que fa la fusta quant s* esquerda.
tkafqméo, erujido, Stridor, is. Q Fet que fàl man-
drò ò fubet. Ckasquido. Crepitus, us. | Lo pet ó
tro que fa la arma de foch al dispararia. Estampir
do, renfwtta, Responsum, i. I adj. Fatigat, capo-
lat. Molido, quebrantado. Attritus.
CBUMITLLAm T CBUlIULLnL V. a. y deri-
vats. Cltl'LLAft.
CMnCftLm m. poèt. SAüci.
CRUPELABU;. m. pi. Entre 'Is antichs gaulas
eran los soldats armats de cap à peus. Crupela-
rioM, Catafracti milites.
cmURAL. adj. anat. Pertanyent à la cama.
Crural. Cmralis.
CBüBEO. m. anat. Muscle de la cama que ab
altres semblants dóna moviment al peu. Crureo.
Cruralis, is.
CBUSADA. f. Expedició militar contra 'Is in-
fiels, que publicava '1 papa, concedint indulgén-
cias als que hi concorrian; s' hi allislavan volun-
taris de tota la cristiandat, y portavan per divisa
una creu, cada nació de diferent color. Lo mateix
nom se donava à dita tropa. Cruzada. Sacra cru-
cis militía. II La concessió de indulgéncias que 1
papa fà als reys y demés que contribuheixen per
fér dita guerra. Cruzada. Sacnim diploma bellum
contra infideles gentibusconcessum. || Orde de reli-
giosos ó canonges regulars que portavan una creu
per dístínctíu. Cruzada, Cmcigerorum ordo. 0 ^o
tribunal pera 'Is assnmptos de dita guerra, etc.
Cruzada, Sanet® crucial» tribunal. || La creu que
dita tropa portava sobre del vestit. Cruzada, Crux,
cis.
CRU8AMENT. m. naut. La longitut de las
vergas de un buch de creu. Cruzdmen, Longitudo,
inis.
CRUSAB. V. a. EüCKEUHAR. Q Atra vessar algun
camí, camp, etc. Cruzar, Transverso itinere per-
gere. || nàut. Navegar en tolas direccions per un
espay determinat pera protegir lo còrners, etc.
Cruzar. Speculatoriis navibus marià findere. \
ARMAR CABALLER.
CRII8AR8E. V. r. Yenir al plegat mòlts nego-
cis. Amontonarset cruzarse, Confluo, is. || armarse
CABALKER.
GRU8AT. m. Qui s* allistava en ks crusadas.
Cruzado, Crucis militíse adscriplus. Q Lo caballer
que porta la creu de alguna orde militar. Cruzado.
' Equestris ordinis cruce insignitus. { Lo paratge
I ahont se crusan dos ó mès camins. EntrmeijmdMf
cruzada, crucero. Compitus, i.
CRU^BL. adj. CRUEL.
CRÜ8ELITAT. f. CRUELTAT.
caHJSELMENT• adv. m. crübl]|E5T.
CRUSER* m. cruciferari.
CRUSEBO. m. Entre estampers la part del p-
per que divideix los dos mitjos fulls, y ahont se
ela van las punturas. Cructro. Paginae typograplú-
ca divisió. II En las iglésías V espay que fòman
la nau principal ab altra en lo punt en que s" ea-
creuban. Crucero. Pronai ala. j| nàut. Determinada
extensió de la mar ahont crusan las nans pera k
seguretat del comers y també la mateixa operació
y las naus destinadas à dit efecte. Crucero ^ mura-
dero. Marítima statio. | astron. crec. 10. | Ferro
que assegura la escala del carro al fusell, cnl-
locat perpendicularment de la una à la altra pessab
Crucero. Currí scalam cum axi firmans repagalmi.
GRUSPnSE. V. r. fam. Menjarse. Zampcraf,
l•lharte d cueslas ó al eoleto. Edere. | ter. Resse-
carse massa lo que 's cou. ChurruscarH. Torrelio,
is.
.CRUSPIT, DA. p. p. Zampado. Esns. | ter.
ChurruKítdo. Torrefactus.
CRUZ. adj. ant. cruel.
GRUZEL* adj. CRUEL.
CU.
CUA. f. La extremitat que en la part posterior
tenen alguns animals, aucells, peixos, etc. guar-
nida de pel, cerda, ploma ó escata. Cola. Caoda,
ae. II Pern ó verga de la romana. A$tiL Stateras
hastile. J llufa, t, Q La punta prolongada que 's
porta arrossegant en algunas robas talars. Cola,
Yestis cauda. || La part posterior de qualsevol co-
sa. Ilabera. Pars poslica. || La cama de las cebas,
alls, etc. Cuello, Scapus, i. || met. Qualsevol cosa
que penja per la part de detràs. Rabo. Quidquid
pendet à tergo. || Lo punxo de la fruyta. Fezon, jm-
zoncillOf palo, palillo, Pediculus, i. jj Part final de
qualsevol cosa. Extremo, /fn, eaho, Extremitas,
alls. II En lo exèrcit, retaguaedia. || La detenció
en la última síl•laba que 's canta. C-ola. Protrac-
tus accenlus. || Adicioneta à algun escrit ó negoci.
Coleta, Appendix, icis. || rabadà. || mínbch. Q En-
tre estudiants veu de oprobi en contraposició de
la de aclamació , y 1 lloch últim de la classe.
Cola, Postergalio, nís. || Trena de las donas. rrf»-
za, Crinium nodus. || Lo conjunt y extensió dels
raigs de llum que segueixen à un cometa. Cola.
Cauda, s. || Renom de la nau que và detràs de
tolas en una línea ó columna. Cola. Posterganea
navis. II La línea que surt del cos de la lletra per
la part inferior. Palo inferior, Litleras prociden-
tia.
CUA DE CABALL. lierba dita així per la figura,
CUA
CATALÀ
CÜA
47 1
poblada de tronquets vuyts, ab una espècie de fu-
llas à manera de cerdas. Seca serveix pera nete-
jar la lletra de motllo, etc. Cola de eaballo, Epbe-
dra, ae.
CUA DE DRAGÓ. astroD. Nú ó intersecció descen-
dent de la eclíplica, ab las órbitas de altres plane-
tas que tenen alguna latitnt respecte del sol. Cola
ie dragon. Anstralis nodns.
CUA DE GUILLA. CUA DE OUINEU. 8.
GUA DE GUINEU. Sspolsadors fets de la cua de
«oa guineu. Zarros, Yulpís cauda. 0 Planta mòlt
lendra que fà un fruyt semblant a la caa de la gui-
neu. AlopecuroSf cola de zona, Alopecurus, i.
CUA DE milí. 'S diu de fa forma de certas pes-
sas que *8 fican ó encaixan en altra pera unirlas.
Cola de milano. Subscus, udis.
GUA DE oiBNETA. £spécie de fortificació exterior,
las alas de la qual se tíran envers la meytat de la
cortina. Cola de golondrina^ homaheque. Munitío
anceps. | cua de milí.
CUA DE poRCH. Herba semblant à la cua del
porch. Raho de puereo, ervaU, erveto, herbera. Peu-
eedanum, i, satanaria, ».
GUA DE RATA. f. Se diu dc la trena petita de las
dooas. BahitOf rabicorto. Tenuis cauda. Q naut.
L* extrem de algun cap teixit de certa forma en-
terament semblant à la cua de la rata. Raho, 6
cola de rata, Muris cauda. || Herba dita així per la
figura, y es astringent. Cola deralon, Muris cauda.
k LA CUA. m. adv. Detràs. A la cola. Post.
agafarlo per la cua. loc. fam. Manifesta la di-
ficultat de alcansar à algú que fuig ó corre ab ven-
tatja y s' extén à las cosas inmaterials pera insi-
nuar la poca esperansa de lograrlas. Asirle por el
robo, Lepore fugíente caudara arripere.
ANARSEN AR LA CUA ENTRE LAS CAMAS. fr. mCt.
Anarsen vensut y avergonyit. Ir ó salir rabo enlre
pierwu, Auribus demissis abire.
DONAR ó ENVESTIR i LA CUA. fr. Acomélrcr y per-
seguir de prop al enemích que va en retirada. Pi-
car la retaguardia. Hostem insequi.
FÉR RAixAR LA CUA k kLct. fr. met. fam. Humi-
liar sòn orgull. Hacer bajar la cola. Superbiae Ím-
petus domaré.
fír cua. fr. Quedarse derrera. Hacer cola, Retrò
manere.
girar cua. fr. girar las espatllas.
LA cua es lo de MBS MAL PELAR Ó ESCORXAR. lOC.
íam. Denota que en alguna cosa resta mòlt que fér
y encara lo mès costós. Estar ó faltar la cola ó el
rabo por degollar, Necdum finitus Orestes.
LLEVAR LA CUA. fr. ESCUAR.
LLIGAR PER LA CUA. fr. Rohiatar, Cauda ligare.
NO ES LA CUA Djl AQUEIX PAGELL Ó VADELL. lOC.
pera manifestar que lo que 's diu no es la verda-
dera cansa de lo que's tracta. IS'o es esa la madre
del cordero, Atl all hac illud est.
POSAR CUA. fr. Posar través ó impediment. Poner
impedimento. Obstare.
QUI TÉ LA CUA DE PALLA NO POSE POCH Jl LA FALLA.
ref. Denota que qui té motius pera sér censurat no
déu dir mal dels altres. Quien tiene tejado de vi-
drio no tirépiedras al de su vecino; quien tiene hijo
taron no diga d otro ladron. Nosce te ipsnm. Lori-
ripedem rectus derideat.
REMENAR ó FÉR AxNAR LA CUA. fr. Meuejarla.
Colear, rabear, menear la cola, Caudam jactare.
TENIR Ó PORTAR CUA ALGUN FÉT Ó PARAULA. lOC.
Tenir conseqüéncías. Tener ó traer cola, íngilia ó
eonsecueneias. Ex facto aut eventu exitus timeri.
CUACURT, A. adj. Qui té la cua curta. AaH-
earto, Brevis cauda.
GUADAS. f. pi. Se diu de las espigas que per
no estar ben batudas quedan en la arera ó garbell
al temps de garbellar lo blat. Rabera, Pergamenta
orum. II Los rot llets de blat que deixan per segar
los segadors. Corrales, Lacunae arum.
CüAÍAMENT. m. Remenament de cua. Coleo,
Caudse agitatio.
GUAJAR. V. n. remenar la cua. || met. Adu-
lar, fér festas los gossos ab la cua. Hopear. CaudA
adulari.
CUALL. m.FORMATJERA. || Yeutrell, pap. Cuo/ar,
cuajarejo, buche, j^apo. Ven triculus, i, ingluvies,eí.
CUALLAMENT. m. coagulació.
CUALLAR- v. a. ant. coagular.
GUALLARCH, GA.adj. Se diu del animal que
té la cua llarga. Rabilargo, rabudo, Longus cauda.
CUAROIG, JA. adj. CUL ROIG.
GUATEJAR. V. n. Remenar la cua ab freqüèn-
cia. Colear, Caudam agitaré.
CUB. m. CUP.
CUBDIGIAR. V. a. COBDICIAR.
CUBEBA. f. Llavor que's cria en Java, es com
lo pebre negre, però de color pardo, ménos picant
y aromaticb. Cubeba, carpo, Piper cubeba.
CUBELL, m. Coci ó tina pera passar bugada.
CfUZOy y cueneo, eocio. p. Ar. Colum ligneum.
CUBELLADA. f. Lo contingut en lo cubell.
Cuezada, colada, Colum ligneum, linteum lixivia
detersum. || met. Certa mesura. Cuezada, Mensura
sic dicta.
GUBERT, A. p. p. Cuhierto, Coopertus. Q m.
Lo plat, ganivet, cullera, forquilla, etc. ó sols la
cullera, forquilla y ganivet que's posa à cada hu
en la taula. Cubierto, Ferculum, i. || La casa ó al-
tre paratge ab sostre, pera defensarse de la incle-
mència del temps. Cubierto, Locus ab imbre tutus.
g Lloch resguardat de la pluja ahont se recull lo
bestiar. Tinada, tinado, tinador, cobertizo. Sub-
grunda, ». || curerta. || posada, hospedatje. || Dit
del cel nuvolós. Pardo, nebuloso, sombrio, eneapo*
tado, Nubilus. || ple. || tenyit. || amagat. || barra-
ca, CARANYA. II adj. ENSUCRAT.
ESTAR k 6 soTACUSERT. fr. quo adomès dol sentit
recte significa estar fora de perill. Estar en salvo ó
ú cubierto. In vado esse.
P08ARSE k cuBERT. ír. Precaucíonarsc contra i
4-12
CÜB
DICCIONARI
CÜB
dany que's lem. Ponerse d cubierto. Sese in tulo
col•locaré.
SOTA cuBBRT. m. adv. Dehajo de cuhierlo. Sub
teclo.
CUBERTA. f. Lo que's posa sobre de alguna co-
sa pera resguardaria ó per adorno. Cubierta, cober-
tura. Operculum, i. || nàut. Cada sostre que divi-
deix las eslàncias de la nau. Cubierta, Tabulatuni,
i. I Lo paper ab que està closa una carta. Sobrecar-
ta, eubiertaf y carpeta, p. Ar. Involucrum, i. [| Lo
que's posa demunt del caball pera resguarl de la
^lla y guarniments. Gualdrapa, caparazon. Dor-
sualia, ium. || L' encerat de sobra dels coixos pera
resguardarlos. Caparazon. Stragulum, i. || En las
embarcacions planas lo drap que alsan pera res-
guardarse del sol. Tienda. Lentorium, i. || Lo sos-
tre de la caixa del cotxo. Tejadilb. Rhasda; supe-
rappositur teclulum. || ter. sostre. || La de la bos-
sa ó coixinera. Funda, almohada. Pulvinar, is. ||
adj. pasTEÜcT. || En lo blasó 's diu de la torre que té
sostre. CuhUrta. Tectum, i. Q En los llibres lo per-
gamí ó altra pellab que*s cubreixen los fulls. Cu-
bierta, Sytiba, se. || cubertora. 1. || En las taulas y
altres mobles. Tapete, carpeta. Tapes, elis. || anl.
GOLLA.
cvEERTA DE EODBLLAS. ant. míl. Uàqulna à ma-
nera de tortuga, formada ab las rodellas pera de-
fensarse de las armas que tiravan do la muralla.
Testudo, tortuga. Testudo, inis.
ABRIGAR LAS CUBBRTAS. fr. uàut. Fèf tOt lo qUO
convé pera defensarlas del temporal, etc. Abrigar
lat cubUrtas. Navis tecla prolegere.
APUNTALAR LAS cuBERTAS. fr. nàul. Posarhi pun-
tals pera evitar que*s dobleguen, y pera subjectar
lo6 costats de la nau contra *ls temporals. Apuntar
ha cubiertas. Navis tecla fulcris sustentaré.
ENTRE ó SOBRE CUBERTAS. m. adv. ab que s' ex-
presa la diferenla situació de un individuo ú objec-
te, que esta resguardat baix de alguna cuberla, à
la intempèrie ó al ras. Entre ó bajo cubiertas. Inler
et súper tecla.
OBRiRSB LAS CUBERTAS. fr. uàut. Dcsconjuntarso
las pessas que las forman. Abrirse las cubiertas.
Navis tecla findi.
PER LAS CUBERTAS. m. adv. pera signiGcar que
algú que té obligació de estudiar no estudia, ^o
mirar uh libro\ ó por las culiertas. Nec librum qui-
dem aperire.
PRIMERA cuBBRTA. nàut. Lo pout ínforioT de la
nau, que està ménos elevat sobre del aygua. Pri-
mera ó principal cubierta. Imum tabulatum.
aEcóRRER LAS CUBERTAS. fr. uàut. Compóndrer-
las. Recórrer las cubiertas. Navis tecta refícere.
RENDiRSE LAS CUBERTAS. fr. nàut. Doblegarso,
afonarse las cubertas per faltarhí 'Is puntals. Ren-
iirse las cubiertas. Navis tecta flecti.
RODAR CUBERTAS. fr. nàut. quo indica haver na*
vegat mòlt y en mòlts barcos. Modar cubiertas.
Multa navigia perteotavísse.
CUBERTORA. f. Plat ab un mugró ó ansa en
lo centro, y serveix pera tapar las oi las, etc. Co-
bertera. Ollar, is. || orella de monjo. || m^l. arca-
BOTA. D PRETEXT. || cuBERTA. 1. |{ En las prenipsas
de fér vi, fus'a rodona que aprota inmediataraent
sobre la verema pera exprémeria. Tabla. Tabu!a
ad comprimendum vindemiam.
GUBERTORAS8A. f. aum. Coberteraza, cober-
tera grande. Grandius ollar.
CUBERTURA. f. L' acte de cnbrirsc 'Is gran-
des de Espanya devant del rey la primera vegada.
Cobertura. Magnatum hispanorum prima apud re-
gem opertio.
CÚBICA, f. Roba p^ana de llana, mès fina que
la estamenya. Cúbica. Tènue laneum textnm.
CUBIGAGIÓ. f. Obra de medir edificis per toe-
sas; ó sian varas ó peus al us de Espanya. Cúbica-
cion. Cubicalio, nis.
CUBIGAR. V. a. Multiplicar un número per són
quadrat. Cubicar. Quadro, as.
CÚBICHy CA. adj. geom. Lo que té las propie-
tats del cubo. Cúbico. Cubicus.
CUBICULARI. m. ant. camarbr.
CUBILLÒ. m. Pessa de fusta à manera de bar-
rilet, de que usan los retorcedors de seda. Cubilio.
Trochlea filis sericis obvolvendis. || nàut. Canonel
curt de ferro posat lateralment en 1* escut de popa
y en lo caperol de vàrias embarcacions menors,
ahont se fican las hastas de las banderas y gallar-
dels. Cubilio. Brevis tubus.
CUBITAL. adj. Lo que té la mida del colze al
extrem de la ma. Cubital. Cubitalis.
CÚBITO. m. anat. L' os mès llarch y gruixut
dels dos que forman lo bras del colze al extrem de
la ma. Cúbito. Cubilus, i.
CfJBLIS. m. TRONTELLA.
CUBO. m. geom. Lo sólil compost de sis qua-
dros perfets, y per consegüent iguals las tres di-
mensions de llarch, ample y alt. Cubo. Cubus, i. |{
ant. BOTÓ. 5. II En los rellotges, tambor.
CUBRIDOR, A. adj. Lo que cubreix. Cubriente.
Operiens. || m. encubridor.
CUBRIMENT DE COR. DEFALLIMENT. BASCA.
CUBRIPEU. m. AGULLA DE PASTOR.
CUBRIR. V. a. Tapar. També s' usa com recí-
proch. Cubrir. Operio, is. || Ocullar una cosa mani-
festantne ó deixantne véurer altra. Cubrir. Celo, as.
i Umplir la superfície de una cosa, encara que no
quedecuberta del tot, com: cubrir de fanch, etc*
Cubrir. Tego, is. || Defensar, impedir que un lloch
sia atacat llibrement pel enemich. Cuòrtr. De-
fendo, is. || arq. Posar la coberta als edificis. Te-
char, cubrir. Tego, is. || Tapar las plantas delícadas
ab estoras, etc. pera presor^^arlav del fret, etc. Aco-
gollar, cubrir. Plantaria circumtegere. | Calsar,
colgar los àpits, carts, etc. pera que's tornen
blanchs y tendres. Acogombrar, aporcar. Aggcro,
is. II Juntarse '1 mascle ab la famella pera fecun-
daria. Cubrir, tomar, eabalgar. F®minam inire. |
CÜC
CATALÀ.
CüC
473
Dit dels aucells. Fisar. Coco, is. |{ Lo gall à la ga-
llina. Gallear, Gallum gallínís incubaré. || Lo bon
à la vaca. Vaquear. Tauros vaccas salire. || Donar
bany de sucre y midó als bescuyts. Akorzary m-
brir de alcorza. Sacchari et amyli massa incrusta-
ré. II KNCuiaiR, OCULTAR. | Dit de las cosas morals,
com: cuBRiR de vergonya, etc. Cubrir. Pndore suf-
fuBdere. || for. Portar una resposta ó defensa. Cti-
èrtr. Reparo, as. | Donar à la vianda una capa de
ous, farina, etc. pera fregiria desprès. Rehozar, ar-
rihozar, Pulte cíbos immergere. || En los comptes
igualar lo cirrech ab la data. Cubrir la cuenta. Ex-
pensi et acceptí sumraam aefpiare. || covar.
GUBRIHSE. v. r. Posarse 1 barret, gorra, etc.
Cubrirse Caput operire. || Defensarse dels tirs ene-
micbs per medi de algun reparo. Cubrirse. Sese
muniré. | Tornarse rojas las pessas de metall per
la pudor, etc. Tomarge. Ferrugine obrui. Q rovb-
LLARSB. I Dit del temps, cel, etc. ennuvolarse.
Eneapotanef y aborregarse si es ab núvols blanchs.
Nubibus obduci. jj Anarse retenint alguna quanti-
tat de diner pera recobrar lo que's té avansat, 6
complert. Ctdfririe. Pecuni» solut» partem vindi-
caré. I com. RBSGDARDARSB, ASSB6URARSB. || Dit del
cor. Contristaru, cubrirsele d uno el corazon. Con-
trislari. || bntapissar. || pretextar. || ahparar.
CUBRIRSB DB kLOt, CBLARSB, RBCELARSE, AMAGARSB,
GUAiDARSE de ell.
CUCA. f. Insecte petit, y especialment los fas-
tigoses, com aranyas, etc. Sabandija, bicho, Ani-
malculum, i. | oruoa. | cuch. || Cert arbre del Pe-
rú, de la alsada de un home, de fulla semblant à
la de la murtra. Cuca^ coca, Arbor cuca.
CUCA DB CBTCT PEUS Ó DB LA MARE DE DEU. PANA-
ROLA.
CUCA DB LLUM Ó DE SANT JOAN. LLUERNA.
CUCA DBLS POLLS. ant. LLÉMENA.
CUCA DB SEDA. CUCB 5.
CUCA HI HA AL FORAT. loC. fam. TIBTZB SÓN TRETZE.
CUCA LLAURADORA. lusecto mòlt petit y quasi ro-
dó, de dos líneas de llarch y es mòlt perjudicial à
las plantas. Arador. Accarus, i. jj Espècie de talp ó
toixó, que socava la terra, y talla las plantas. f ií-
ron, coríon, Nitela, s.
CUCA viNADERA. lusecte sèus alas, de mès de una
polzada de llarch, negre, ab unas rallas transver-
sals encamadas. Abadejo, corraleja. Meloe maja-
lis, proscarabsus, ei.
MALA CUCA. exp. fam. Maliciós, dolent. Mala cu^
ea, mala bèstia, mala pécora. Prolervus, nequam.
MORTA LA CUCA MORT LO VERÍ. ref. Deuota que
faltant la causa faltan los efectes. Muerío el perro^
mueria la ràbia. Sublata causa tollitur effectus. jj
Ensenya que en Ibltant lo motiu del interès, cessa
la amistat, correspondència ó carinyo. Quitósele el
eulo al cesto, y acabósele el parentesco. Dum olla
fervet amicus.
TrIuRER la cuca DEL FORAT AB LAS MANS DELS AL-
T1B8. fr. met. Fér executar per altres allò de que
TOMO I.
'ns pót resultar dany ó disgust. Sacar el aseua 6
brasa con la mano del gato 6 con mano agena. Alie-
no periculo rem tentare.
GUGAFERA. f. ter. Bèstia de bulto, disformey
monstruosa que porta n devant en la professo de
Corpus pera denotar la idolatria arruinada pel
Santíssim Sagrament. Tarasea. Manducus, i.
GUGALA. f. Espècie de corp que té negre '1
cap, coll, alas y cua, y lo demés cendrós foseh.
Comeja. Corn ix, icis.
GUGABnrA. f. MAIG. 2. ant. CONVIT. I mel. Lo
que's consegueig ab poch traball. Ganga , cucana.
Bona minimo labore parta.
CUGARATXA. f. Espècie de escarabat de qua-
tre alas, negrench, ab dos cerdas llargasen lo cap,
y altras dos mès curtas y grossas en la cua. Cuea-
racha. Blalta, se. || gotxinilla.
GUGAHDA. f. BSGARAPEL-LA.
GUGH. m. Nom de mòltas espècies de insectes
que no tenen vèrtebras, carn i nan arrossegantse y s*
enfílan. Gusano. Yermis, is, | Animal de sanch fo-
ja, sens membres, llarch, cilíndrich, dividit per
arrugas ab un gran número de anellas per sota po-
bladas de pels dirigits enderrera. 'S erian en la
terra y en lo ventre de las personas. Lombriz, lam^
brija. Lumbricus, i. || Espècie dearuga de una pol-
zada y mitja de llarch, los costats peluts ab clapas
blancas, tres desllorigadors groguenchs prop del
cap, en los restants pardos, ab una ralla rogenca
en la esquena, y rosega las fullas dels arbres fmy-
ters. Cuco, Eruca ex phalena chrysorrh^ea. || Nom
de vàrias espècies de animalets que's crian en las
llavors y fruytas. Coco, Yermis frugum edax. | In-
secte que's cria en las tripas dels aucells, princi-
palment de rapinya. Filandria. Yermiculus ftlan-
dria. II PAPATERRA. II Nora de alguns insectes que
fan una espècie de taranyina, y s' embolican ab ella.
Aranuelo, Larva arbores devastans. || Nom de dife-
rents insectes petits y de vàrias formas que crian
en la aygua y llochs humits. Gusarapo, Yermicu-
lus, i. II CORCH. II ARNA. || MEMBRE VIRIL.
CUCH DE LA CARN. SAVALL.
cucH DE LA coNciÉNCiA. X remordiment de las
malas obras. Gusano d^ la conciencia, Conscientifle
vermis.
CUCH DE LA TERRA. TARTANTA.
CUCH DE SEDA. 'L quc' s manté de fullas de mo-
rera y fà la seda. Gusano de seda, Bombix, icis.
CUCH LLEVAT. MORRUT.
CUCH LLUENT. LLUERNA.
CUCH REVOLTO. lusecle que s* embolica en los
pàmpols dels ceps y 'Is rosega. Revolton, Yolvox,
cis.
CUCH SOLITARI. SOLITARI.
PICAT DEL CUCH. loc. Sc diu dc Ihs llavoTS y fruy-
tas danyadas pels animalets que s* hi crian. Co-
coso, Yermibus infectus.
QUI TÉ CUCHS QUE PELB FULLA. TCf. DeUOta qUO DO
debem pèndrer part en lo que no'ns importa. Al
61
i7i
CÜC
DICCIONARI
CÜE
/
çtie U duela la muela éckela fuera ó que se la saque.
Qai dolore prcmilur, remediom quadrat.
TEMR BONS CUCHS, Ó ESTAR AB UNS CUCHS. ff. met.
fam. Tenir por. Tener cerole. Melu laboraré, urgerí.
GUGLEJAR. V. n. y derivats, coclejar. || Can-
tar lo cucut. CucUar, Cucullo, as.
GUCLILLA8. (en) m. adv. ab que s' explica '1
modo de doblegar lo cos de manera que las ancas
descansen sobre dels talons. Eu cuclilla», Demissis
ad talòs clunibus.
GUGÓ8, A. adj. Lo que cria ó abunda de cuchs.
Giuaniento, verminoso, vermicular. Yerminosus.
GUGOU. m. Bolet que no es bo pera menjar y
sól sér blanch ó vermell de sobre. Hongo. Fungus
non edulis. || ler. fam. ou.
CVCÚm m. Veu ó cant del cucut. Cucú, Gucu-
li vox.
CUCUBALA. f. Planta rastrera, que fa las flors
semblants à las del clavell, y la llavor de la figura
de un ronyonet. Refresca, recupera la sanch y ser-
veix contra la mossegada del escorpí. Cucubala.
Cncubalus, i.
CUGUCHU m. CUCUT.
GUGfJBlA. f. Certa terra que aptican en la ín-
dia pera remey de mòlts mals. Cucuma. Terra me-
rita.
GUGÚRBITA. f. quím. La olla, caldera 6 part
ioferior dels alambins, de qualsevol matèria y for-
ma que sia, en la qual se posan las substàncias
qoe's volen deslil-lar. Cucúrbita, Cucurbíta, ae, tri-
chilum, i,
CüGURBiriNS. m. pi. med. Nom de certs
cuchs que s' engendran en las tripas, y són xa-
tos, blanchs y ovalats. Cucurbitinos. Cucurbitini,
ornm.
GUGURULLA Ó GUGURUTXA. f . Guberta del
Cap, en figura de cono, que usan los congre-
gants, etc. Capirote, caperwa. Gapidulum cacumi-
natum. Q Paperina de cartró, en que hi hapintadas
vàrias figuras, ó guarnida de flochs ridículs, y 's
posa pera càstich en lo cap de las donas que trau-
hen à la vergonya. Coroza, Infamis cucullos.
FÉR CUCURULLA. fr. fam. FÉR CAMPANA. || FÉR
FIGA.
POSAR LA CUCURULLA. fr. Posar en lo cap de algú
aquest senyal de afront. Èncorozar. Infami cucullo
iostroere.
GOGUT. m. Aucell de passada, de color cen-
drós, llustrós, y per sota blanch, brut, rallat de
pardo, ab la cua negrenca. Díuhen que la fa mel la
pon en los nius de altres aucells, per sér mòlt
freda. Cuclüloy cuco , cuquillo. Cuculus, i. || Joch.
cvNiLLETs. [| Joch de cartas en que se'n dóna una à
cada jugador, y comensant lo qui es ma, si no està
content, la cambia ab la del qui li segueix y aquest
ab r altre, etc. fins à aquell que té un rey que diu
cucut, y no està obligat à cambíarla : V últim pren
la última carta del joch, que en algunas parts no
li serveix si es rey; y descubertas las cartas perl
lo qui té la més Itaixa. Malconunto, cuco, Ludus sic
dictus. II Veu ab que en dit joch se manifesta tenir
lo rey. Zape, cuco. Apage.
GUDOLET. m. S* usa ab la frase fér lo cudo-
LBT, y significa parlar secretament ó à la orella.
Hablar al oido. Ad alicnjus aures insusurrare.
GCEJAR. V. n. cuajar.
GUENTO. m. Relació de alguna història, ó ron-
dalla pera entretenir à las criaturas. Cuenlo, con-
seja. Commentum, i. || Xisme pera indisposar una
persona ab altra. Cuento, chigmCy chiinchorreria. Su-
surrus, i. || pi. disputas.
cuENTo DE vELLAs. Notícia quo 's té per falsa.
Alndeix à las rondallas que las vellas solen contar
à las criaturas. Cuento de viejas, pajarota, burU-
fia, palraviay gallofa, Anilis fabula.
AQUÍ ESTÀ ó AQUEST ES LO CUENTO. fr. fam. En això
està la dificultat, ó la substància de lo que *s trac-
ta. Ese es el diablo ó el cuento. Hoc opus, hic labor
est. I Denota 1 major perill que/s tem ó suspita
en lo que pót succehir. Ahi serà el diablo. Pericu-
lum instat.
DBiXARSE DE cuBNTOs. loc. fam. Omitir rodeos,
coDcretarse à la substància de la cossl. Dejarse ó
quitarse de euentos, ó historias 6 rodeos. Rem serio
agere.
ES UN CUENTO. loc. Benota que alguna cosa es
gra ve, difícil de soportar. Recta C4)sa es. Mgré fc-
rendum est.
ESTRIPAR UN CUENTO. fr. fam. Interrómprer lo
discurs ab altra relació ó pregunta impertinent.
Degollar un cuento. Loquentem interpel•laré.
NO ESTAR PEAA CUENT08. fr. fam. Abstenírse de
fér ó dir impertinentment més de allò que corres-
pon. No meterse en dibujos. Quae ad rem non fa-
ciunt contemnere. |j no estar pera jochs.
SER MÒLT CUENTO. fr. quo s' usa pera donar à
enténdrer que una cosa es de mòlta importància.
.Ser mucho cuento. Rem maximam esse.
GUERA. f. Aucell. CUBRBTA. 1. || GROPERA, RA-
BA8TA. II RETRANGA.
GüERDOi A. adj. Prudent, jodiciós. Cuerdo.
Cordatus.
GüERETA. f . Pastorel•la, aucell de unas quatre
polsadas de llarch, de color cendrós y negre ; en
las alas té una via blanca transversal y la cua
llarga la qual sempre està en moviment. Aguza-
nieve, pizpila, nevatilla, motolita, motacilay anda-
no, pizpitilloj nevereta, pizpitaf pajarita de las
nieves. Motacilla, ».
CUERETA DE ATGUA. CULLERETA DE ATGÜA.
GUERN. m. ant. quadern, jj Número de quatre,
contant de quatre en quatre. Cuaterario. Quatera-
ríus. II Quarta part de un full ff plech de un full
de paper. Pliego. Philyra, plagula papyracea.
GUERNAR. V. a. y derivats, enquadernar.
GUET. m. coBBT.
GUETA. f. d. Co/tto, colilla, rabito. Brevís
cauda. || cukrbta.
GUI
CATALÀ.
CUL
476
CüFIGHS. iD. pi. ant. Certa espècie de caràc-
ter que inventaren los àrabes. Cu/Uos, Cupbici
characteres.
CUGAT. n. p. de home. Cucufate. Gucupbas,
atis.
GUGÚ8. m. ADI^LTERO. II CORNUT. 2.
GUGÚGIA. f. ADULTBEi. II Dret qae peroivia '1
senyor feudal si una dona de remensa era decla-
rada adúltera, en qual cas se feyan dos parts del
dot ó béns de la culpable, una pera '1 senyor y
altre pera '1 marit , menys de sér est culpable
també per sòn consentiment. Cugucia. Cugucía,se.
II DEST DE CUIXA.
GUGUL. m. Lo cor de la cabessa dels alls, que
fa coip una trompa, y té la llavor al cap demunt.
Machuelo, Allii pars interior. || grill del ou. || cu-
cut.
GÜGULA. f. Civada borda, la qual se cria en-
tremitj dels sembra's, als que es mòlt perjudi-
cial : fa una espiga blanca y prima ab sis ó més
grans que ixen alternativament dels dos costats
del cim à modo de espigueias, que contenen dins
de una pellofa negra una llavor més xica que la
del blat. Balluecaf egilope, zizaiia, Festuca, ». y
CUGUL. 1.
GüGULL. m. CUCUT.
GUGULLA. f. L' hàbit exterior de alguns mon-
jos. Cugullay coguUa. Cucullus, i. || ant. caputxo.
II La punta ó culera de la manta. Comijal. Angu-
lus, i.
CUGULLADA. f. Aucell del color de la terra,
un poch major que U pardal, ab un plomallet ó
monyo en lo cap. Cogujada, cugujada, copada, ga-
lerita, Galerila, ae.
cuGüLLAOA MARLNA. Aucclls de uuas set polsadas
de llarch : té 'I cap, lo llom , y las alas negren-
cas ; lo ventre blanch ; la cua clapada de blanch
y ne^re ; la part inferior del coll clapada de ne-
gre ; *ls peus vcrdosos, y 1 bèch llarch y negre.
PkudUla. Tringa squata rola.
GUGÚS Ó CIGUT. m. CORNUT. 2. II ADÚLTER.
GUICH. m. ter. mosquit.
GUIXA. f. La part del animal desde la anca
fins al genoll. Muslo, Fèmur, oris. || La dels au-
celis y del bestiar que 's despatxa en la carnice-
ria. Pt>ma. Perna, se. || En las prempsas cada un
dels dos monlants pera assegurar tota la màqui-
na. Piema, Fulcrum, i.
GUIXAL. m. Pessa de la armadura antígua
pera cubrir y defensar la cuixa. QuijoU, Coxarum
tegmen. || Tros de sombrero ó de pell que 's posan
al revés sobre la cuixa los perayres ó cardadors
de llana. Cojal. Coxse (e^men. || cuixa. 3. Q pi.
CALSAS, SARAGÜELLS.
GUIXERA, f. cuiXAL. 1.
GUIXETA. f. d. Mvslillo, Parvum fèmur.
guixí. m. coixí.
GUIXOT. m. Part de calsas en lo qual s' hi
ftca una cama. Cakan , manga de calzonfs , miw-
lo. Femorale, is. || cuixal. 1. 3. || ter. pernil.
GUL. m. Las ancas ó part carnosa, que tenen
las personas desde T acabament de la espinada
fins al comensament de las cuixas ; y encara que
pocas vegadas, se sól dir també dels irracionals.
CulOf salvo honor, trasero. Clunes, ium. || V ano
ó forat per ahont s* expel-leix V excrement. C%h,
ano, Anus, i. || La part inferior de las ollas, casso-
las, etc. SuelOf culo, fondo, asiento, Imum, i. | La
extremitat inferior ó posterior de alguna cosa. Cur
lo. Extrema, postica pars. || Bocí que queda del
extrem inferior de alguna cosa, com de ciris, (»ii-
delas, etc. Cabo. Extremum, i. || met. Racó, com:
morir en un cul de hospital. Rincón, culata, An*
gulus, i.
CUL ARRERAS. oxpr. fam. Reculant. A recuUmes,
reculando. Retrògressu.
CUL DE RUGADERA, Ó DE PASTERA. LaS aUCaS mòlt
abultadas. Culon, Notis productior.
CUL DE GALLINA Ó DE VELLA. CULCUSIT.
GUL DE MONA. Qualsevol cosa fea y ridícula. Cu-
lo de mona, FoBdum.
CUL GROS. Qui té las ancas abultadas. Nalgudo,
Natibus crassus.
ANAR CUL ARRERAS. fr. fam. Estar empenyat.
Estar ó andar alcanzado. £re alieno oppressum
esse.
ARA QUE LI flA VIST LO CUL DIU QUE ES FEMELLA.
ref. Denota que no es menester mòlta advertència
pera conèixer lo que es patent y notori. Lo que
con el ojo veo, con el dedo lo adivino, Quae patent
vaticinor,
ARRIRAR AL CUL. fr. fam. ARRIRAB AL SOL.
cAuRER DE CUL. fr. Pérdrcr V equilibri fins à
tocar de cul en terra. Dar de culo ó de eogote. In
clunes prolabi.
EN LO CUL DEL SACH SE TROBAN LAS ENGRUNAS.
ref. contra 'Is que dissipan las cosas de que deu-
hen respóndrer. Àl dar la cuenta me lo direis ; al
fin se ven las zurrapas, Cum veníat tempus ratio-
nis damna videbis. || Denota que al últim se des-
cubrirà lo que eslava olvidat y ocult. Todo saldrd
en la colada. Res ante occulta tàndem aperietnr.
ENTRE CUL Y CLETA 's FICA UNA NETA. rofr. ab .
que algú ffbta à altre que li va prop fentli nosa.
Meterse ó venir entre pies. Alicui obicem esse.
ESTAR DE GUL. fr. ESTAR DE ESPATLLAS.
FÍcATno AL CUL. fr. fam. pera despreciar algú lo
que se li ofereix. Arrópate ó arrehòzate en ello, ó
hien le puf des arropar con ello. Tibi solus babeas.
JO so 'l cul del frare. loc. fam. tot ho paga
'l cul del frare.
llevar ó trJLurer lo cul k ALGUNA COSA. fr. Des-
cular. Extrema rei confringere.
LO CUL DE 'n JAUMET QUE NO SAB SÉURER NI ESTAR
DRET. ref. pera dir que algú no està may quiet.
Estar siempre de levanle. Ardclionem esse.
LOS MÉS VALENTS CAUHEN DE CUL. ref. Signífica
que lo qui freqüentment s' exposa als perills flat
476
CUL
DICaOMBI
CUL
eo sa destresa ó habilitat, regularment can eo ells.
£l mijof nadador es del agua. Qui amat períciílam
ÍD íllo peribit.
NO rïa t% ccL DC dia. loc. Ko fér dia pera res.
No kaeer dia para nada. Diem breviorem esse.
PEL CUL EüTiA LA LLCTtA. ref. Deoola que F
apéodrer 6 adelaotar en alguna cosa ba de sér à
costa de mòlt traball. La leíra eon iangre entra;
no H alcanza la viciaria ,. sin haber bien peleado,
Abique cmore subit pneri non littera menlem.
QL'E li QL'E VÉCEER LO Ci'L Al LAS QÜATEE TÍMP(H
EAS. ref. contra *ls que parlan fora del cas 6 del
assumpto de que *s tracta. Que Iímm que hacer loi
bragas eon la alcabala de la$ kaboi ; ó qne tiene
que ver el eulo con las cuatro lémporas. Quid spe-
cnlo comercíi cum gladío?
(fui LLOGA 'l cul NO SÍU QUANT VOL. ref. Deuota
la precisió de estar lo criat à la voluntat de són
amo encaraque sia contra la seva. Qwien sirve, no
es libre. Famuiatus vera servitus est.
QUI MÒLT S' ABAIXA *L CUL MOSTRA Ò ENSENYA.
ref. Denota que la sumíssió y humilitat no han de
degenerar en baixesa. Quien mucho se abaja el
eulo ensena, Abjectioni obnoxia nimia demíssio
est.
REMENAR LO CUL. fr. Móurerlo afectada ó despro-
porcionadament caminant. Nalguear, sontonearse.
Nates jaclare.
SABER MÉS QUE 'l CUL DE MESTRE VIDAL. loC. fam.
8ABF.R MK8 QL'E OLI DE BASSA8.
SUAR. LO CUL, ó 'l CAP DEL NAS. fr. Cosíar mòlt
afany y treball la consecució de alguna cosa. Xu-
clar el ojo, Maximo laboro aliquíd consequí.
TENIR LO CUL PELAT DE ANAR PER LAS AULA8. loC.
Tenir mòlta expcrií^ncía del mon. Haber andado ó
corrido las siete paríidas ; saber de toda costura.
Tolum orbem percurrissc.
TOT no PAGA 'L cul DEL FRARE. loC. fam. qUO 8*
usa ({uanl à algú li carregan totas las moléslias
que deurian repartirse entre altres, ó li donan lo-
(as las culpas. Que lo pague el calo del fraile , ó
yo soy el eulo del fraile, Aliorum onera alicui im-
ponere.
GULADA. f. Cop do cul. Culada, Clunium iclus.
Q Lo cop de cul quant se cau. Culada, Ssper nates
prolapsio.
DONAR Ó PEGAR UNA CULADA. fp. Que à mÒS del
sentit nnie equival À cAurer algú de sòn estat,
honra , fortuna , etc. Dar de cabeza ò de eulo. In
negoliis jaoturam patí.
GULAR. m. Budell en quo's deté y pren figura
1' excrement. Cular, Inter reclum el coecum in-
testinum. Q v. a. donar la vaca.
CULARA. f. Butifarra fe^a del budell cular.
Morcon^ ohispillo, Bolulus grandior.
GULARRERAS. adv. k reculons.
GULÀ8. m. aum. CuluHy culazo, Ampliores du-
nes.
CULATA, f. La part posterior de la c«ixa del
íoseU y armas semblants. Culata. ScloppeU posiica
pars. I La part posterior del cotxo. Culata. Rhedae
postica pars. | art. Lo que hi ba en lo canó des-
dels munyons ó ansas fins al fi de la pessa per
abont esta mès reforsada. Culata. Postica pars. |
Cam. CUL.
CDLATADA. f. Cop de culata. Culatazo , mo-
ehazo, eulatada. Ictus scloppeti postica parte im-
pactus. I Còssa que pega la arma de foch al dispa-
raria. Culatazo, coz. Ictos scloppeti postica parte
impactus.
CULATÓ. m. En las armas manuals de foch es
lo caragol del calibre del canó que se li ajusta al
cul pera sostenir T impuls de la pólvora. Culata.
Yersatilis scloppeti clavus.
CULATXO. m. Drap que's posa à la criatura
sota del bolquer. Ctdero, Pannus linteum , infan-
tttlis tergendis.
GULGUSU. V. a. Malcusir. Ctutr, cukoser,
Male sarcire.
FÉR CULCUSITS. fr. CULCUSU.
CULEBRA. f. Serp. Serpiente^ euUbra, Goluber,
i. I Corretja pera cenyir lo cos. Pretina. Fibulata
zona. I Corretja en que Ms cassadors portan la cassa
al coll. Percha. Ligula, at. \\ Bossa llarga y estreta
à manera de corretja , en la qual solen portar los
diners los que van de camí. Culebra. Marsupium
colubri instar. || Constel•lació prop del polo antàr-
tich. Culebra. Coluber , i. || f. En las fàbricas de
ayguardent es lo conducte ó canonada posada dins
de un safareig, etc. pera ahont passa Tayguardent
que 's va destil-lant. Culebra. Tubus, i.
GULEBRA8SA. f. aum. Culebron. Coluber gran-
dior.
GULEBRETA. f. d. Culebrica^ illa, t(a. Par-
vus coluber.
GULEBRINA. f. art. Pessa mòlt llarga y de
poch calibre que allarga mòlt lo tir. Culebrina, Cu-
lebrina, a3.
GULEJAR. V. n. REMENAR LO CUL.
GÚLEO. m. Pell ó sach de cuyro. Cúleo. Cu-
leus, i.
GULERA. f. CUGULLA. 8.
GULERO. m. CULATXO.
GULET. m. d. Culito, Parvus culus.
CULINÀRIA, f. ant. cuynera. || guisado.
GULIVAT, DA. adj. AJUPIT, ARRUPIT.
GULGAR. V. a. colgar.
GULLER. m. ter. cullera. || cullerot.
CULLERA, f. Instrument de fusta , plata , etc.
ab una paleta còncava y un mànech pera póndrer
la vianda del plat y portaria à la boca, y per altres
usos. Cuchara, Cochleare, is. || art. Planxa de ferro
en figura de barca , ab un mànech de fusta , pera
introduhír la pólvora en los canons. Cuchara. Fer-
reum cochleare.
CULLERADA, f. La porció de menjar que cap
en una cullera. Cucharada. Cochlearium, U. | far.
Mida de una cullera que hi cap quasi mitja unsa.
CUL CATALÀ
Cmeharada. Gochlearium , ü. ] Se diu de las pa-
raulas de aquell que s' introduheix en alguna
conversació, regularment sens necessitat. Cucha-
rada. Nepta verba. || Cop de cullera. Cucharazo,
ictus cochleare impactus.
i CADA CULLERADA BEU. loc. fam. ab que's noia al
que beu ab mòlta freqüència méntres menja. Tros
cada pregon azote, Pocula nimis ilerare.
DOiuE CULLERADA, fr. met. Introduhirse inopor-
tunament en la conversació de altres, ó en assump-
tos que no li pertanyen. Meter tu eucharada. Inepte
se inlrudere.
GULLERADETA. f. d. Cucharadita, Quod par-
vum cochleare capit.
CULLERASSA. f. aum. Cwhartm. Cochleare
grandius.
GULLEREJAR. V. n. Remenar ab la cullera.
Cueharetear. Cochleare versaré. || met. hanifas-'
SBJAR.
CULLEBER. m. Qui fa ó ven culleras. Cucha-
rere, cuchareteor. Cochlearum artifex. || Espècie de
randas ó llenca de fusta ab caixals pera penjar las
culleras. Cucharero , cwharetero de cocina, Coch-
leariom reposílorium.
CULLERETA, f. d. Cucharela , ica , illa , ila,
Cochleare minus. Q L' embrió 6 cria de la granota
quant surt del ou, que es de color negrench, cilín-
drich , de una polsada y mitja de llarch , y mitja
de ample per la part del cap , desde'l qual se va
aprimant Gns à terminar en una cua punxaguda.
hissats uns quinze dias li naixen dos potas , y de
allí à poch temps altras dos; y així viu sobre uns
quaranta dias , fins que pert la cua , y queda una
granota perfecta. No tè veu; viu contínuament dins
de la aygua , de la qual trau lo cap pera respirar;
es summament àgil y s' alimenta de petits insec-
tes. Banacuajo, girino. Gyrinus, i.
CULLERETA DE AYGUA. Planta de fullas mòlt par-
tidas ab los talls de Ires en tres, ménos las del cim
que són senzillas y mòlt estretas. Es tan càustica,
que picada y aplicada à la pell excita inflamacions.
RanúnculOy codeariay rrisantemo, Ranunculus, i.
CULLEROT, m. ler. llossa.
CULLETA. f. Cert tribut. Colecta. CoUecta , a;.
I ter. CULLITA.
CULLIDA. m. CULLITA. II COL-LECTA.
CULLIDOR, A. m. y f. Qui cull. Cogedor, coge-
dero. Colleclor, is. || col-legtor. || adj. Lo que's
pót cullir. CA)gedÍ2o. Collectivus. || Se diu de la
persona que ha arribat al estat de casarse. Casa-
dero. Nubilis. || Dit dels fruyts. madur. || met. vell.
II Arrendador de drets. Asentisla, Conductor, is.
CULLINT. p. a. CULLIDOR. 1.
CULLIR. V. a. Arreplegar algunas cosas , com
los fruyts de la terra , etc. Coger, recoger. Colligo,
is. II Arranc^ir ab las mans alguna cosa , com las
flors , etc. Coger. Carpo, is. Q Atrapar à algú des-
cuydat. Sobrecoger , coger de manos d boca, Depre-
hendo, is. || Atrapar à algú en engany. Pescar, co-
cul 477
ger, Capío, is. Q Agafar al qui fuig. Atrapar, De-
prendo, is. jj Recullir ó alsar de terra alguna cosa.
Alzar, coger, levantar del suelo, Extollo, is. || Con-
vèncer ab rahons à algú. Concludo, is. || Enganyar
ab astúcia. Engcmar, coger al espartillo, Irretio, is.
I Agafar cassa. Cazar. Venor, aris. Q Cautivar la
voluntat de algú. Cazar, Capto , as. |j ant. col-
lectar. II m. La acció de cullir. Cogedura, Collec-
tio, nís.
CADA HU cull LO QUE SEMBRA, exp. Deuota que'l
premi y utilitat correspon al servey ó traball. Ckh
mo sembrdredes, cogerede$, Ut sementem feceris, ita
et metes.
CULLIT, DA.p. p. Coçúfo. Collectus. || Atrapat,
desprevingut. Sorprendido, sobreeogido, Deprensus.
CULLITA. f. Los fruyts que dóna la terra. Co-
secha, Messis, is. || La temporada de cullir ó arre-
plegar los fruyts. Cosecha , agosto, Messis, is. || La
ocupació de cullir los fruyts. Cosecha, Messis, is. jj
met. Multitud de cosas que no són fruyts , com:
CULLITA de pussas, etc. Abundància, cosecha. Copia,
83. Q La abundància de cosas inmaterials , com
mèrits, virtuts, vicis, etc. Cosecha, Messis, is. \ Lo
profit ó fruyt abundant que's trau de alguna cosa.
Vendimia, cosecha. Copiosus fructus.
CULLITA abundant. GíkUla, Messis abandans.
i BONA ó MALA CULLITA. m. adv. Pera denotar
que '1 preu de algun arrendament de terras ó
fruyts ha de sér lo mateix en un any estèril , que
en un any abundant. A fruto sano. De communi
incerloque casu facta conventio.
SÉR Ó NO ALGUNA COSA DE LA CULLITA DE ALGÚ. fr. '
fam. Ser ó no de pròpia invenció. Ser ó no de su ó
de pròpia cosecha. Ex proprio aut alieno martc;
propria Minerva esse.
CULLITÓ. m. ter. cistell.
CULnONACló. f. astron. La major altura de
un astre. Culminacion, Culmínatio, nis.
CULMINANT, m. astr. Punt del meridià per
ahont passa un astre. Culminanie. Culminans, tis.
CULMINAR. V. n. Passar un astre pel meri-
dià. Culminar, Culmino as.
CULOT. m. Lo carbó que fà fum per no estar
ben penetrat del foch. Tizo. Seraiustus carbó.
CULPA. f. falta comesa voluntàriament. Palla,
culpa, gerro. Noxa, culpa, ».
CULPA JURÍDICA. foT. Falta de diligéncias que déu
fèr r encarregat de alguna cosa. Culpa jurídica.
Incúria, ».
CULPA LATA. Omissió dc aqucllas cosas que ni '1
mès negligent descuydaria. Culpa Iaia, Culpa lata.
CULPA LEVE. Omissió de aquellas diligéncias que
no descuydaria un home diligent y exacte. Culpa
leve. Levis culpa.
CULPA LEvissiMA. Omissió quo pót cométrer lo
mès cuydadós fins en sos propis negocis. Culpa le-
visima. Levissima culpa.
CULPA TEOLÒGICA. Pccat. Culpa teològica. Pecca-
tum, i.
i18
CUL
DICCIONARI
CÜL
k CULPA. m. adv. A causa. À causa. Propter.
I^k QUI donarJLs la culpa? loc. ab que's reprèn
al qai 's queixa de algun dany y de que ell no es
la c^usa. Amansa su sana, quien par si mismo se
engana, Desinat irascí^propriusquom decipit error.
DONAR LA culpa. fr. Atríbuhír à algúlafallaque's
presum ha comès. Echar la culpa 6 la carga, dar
culpa, culpar. Culpo, as.
DONAR LA CULPA k ALTRE. fr. Dísculparse algü,
imputant la falla à altre. Echar la culpa, ó las ca-
bràs d otro, Gulpam in aliquem conferre.
DONAR LAS CULPAS k QUI NO LAS TÉ. fr. La Culpa
del asno echarla d la albarL•] cargarle d alguna
las cabràs. Culpam in insontem derivaré.
no'n tindrias tú la culpa. exp. ab que*s nega lo
que un mateix ha de menester ó que*s véu clara-
ment que no convé concedirho. Guarda Pablo, no
en mis dias. Minimè unquam.
QUINA CULPA Té \ CIRERER, SI SÒN AMO *T FÍ UN
despler. ref. contra Is que no podentse venjar de
aquell de qui han rebut agravi, 's venjan de qui
no té la culpa ó de lascosas inanimadas. Qué culpa
tiene la vina, quesu amo contigo rtna? Quid nocen-
ti cum insonte?
QUINA CULPA TÉ LA GATA, SI LA MÒ8SA NO*S RECATA.
ref. Denota que aquell que pateix algun dany, ó
perjudici per sa culpa no té motiu pera queixarse.
Juslo-es el mal que viene, si le busca el que le liene;
el mozo no ha la culpa, que la mo2a se lo busca.
Jure venit damnum cuivis sua damnapetenti.
QUI Té LA CULPA, QUE PAGCE LA PENA. ref. ES
mòlt just que qui fa M mal que M pague. Quien tal
hace que talpague. Auclor criminis det pcanas.
TANTA CULPA Té QUI MATA LA CABRA, COM QUI LI
Té LA GARRA. ref. Deuota que tant culpables són los
que consenten lo mal, com los que'i fan ó conlri-
bubeixen, de qualsevol modo que sia. Hacientes y
eonsencienles merecen la pena igual. Auctor et as-
sensor poena mulctandus eadem.
TENIR ALGÚ LA CULPA. tr. Havér douat ocasió à
que succehesca alguna cosa mala. Tener alguno la
culpa. Inculpa esse.
GULPABILÍSSIM, A. adj. sup. Culpabilisimo.
Maximè culpabilis.
GULPABUiSSIMABIENT. adv. m. sup. Cul-
pabilisimamente. Criminosissimè.
CULPABILITAT, f. La qualitat de culpable.
Culpabilidad. Protorvia, a;.
CULPABLE, adj. Qui té culpa. Culpable. Cul-
pabilis.
CULPABLEMENT, adv. m. Ab culpa. Culpa-
blemente, culpadamenU. Culpabiliter.
CULPAR. V. a. Donar la culpa. Culpar, echar
la culpa. Culpo, as. || v. r. condbmnarsb.
CULPAT, DA. p. p. Culpado. Culpatus. || m.
RBO.
CULROIG, JA. m. y f. Aucell un poch mès
xich que un pardal y té la cua roja. Cola rubia.
Cauda rubra.
GULTAMENT. adv. m. Ab cultura. Eleganle-
mente, cullamente. Culte. || irón. Ab afectació. Cul-
tamenk. Fucatè.
GULTARI. m. Entre 'Is romans qui feria pri-
mer la víctima. Cuitaria. Cultarius, ii.
CULTELL. m. ganivet.
CULTELLADA. f. ganivetada.
GULTEHÀ. m. Qui usa del estil afectat y poch
intel•ligible. Culte^^ano, cuito, cullera. Fucatè lo-
quens.
CULTERANI8ME. m. La secta dels cuUerans.
Culleranismo. Fucatè loquenlíum grex.
CULTERIA. f. CULTURA.
GULTIA. f. CULTIVA.
CULTIL-LAGIÓ. f. geom. Lo modo de amidar
per medi de un instrument universal. Cultilacion.
Cultillandi ratio.
GULTIPARLAIL V. a. Parlar ab afectació ó
massa cultura. Cultiparlar. Fucalissimè loqui.
CULTIPARLI8TA. m. y f. Qui parla mòlt y ab
veus afecladas. Cultiparlista. Fucatè ioquens.
GULTriSSIMi A. adj. sup. Cuítistmo. Cultissi-
mus.
CULTIU, m. Obra de cultivar la terra. Cultivo,
cultura, labranza. Cultura, sd.
CULTIVA, f. Lo rastoll llaurat que s' umple de
herba pera pasturar lo bestiar. Dehesa. Pascuum,i.
CULTIVABLE, adj. Lo que's pót cultivar. Cul-
tivable. Arva, orum. '
CULTIVACIÓ. f. CULTIU.
CULTIVADOR, A. m. y f. Qui cultiva. Culti-
vador. Cultor, is.
CULTIVAMENT. m. CULTIU.
CULTIVANT, p. a. CULTIVADOR.
CULTIVAR. V. a. Treballar la terra pera feria
fructificar. Cultivar, y culturar. p. Ar. Terram co-
lere. || Posar los medis pera mantenir y aumentar
lo coneixement, tracte y amistat abalgú. Cultivar.
Amicitiam colere. U Ab los noms, talent, virtut,
ciéncias, etc. exercí tarse en ellas. Cultivar. Colo,
is.
CULTIVAT, DA. p. p. Cultivada. Cultus.
CULTO. adv. m. Ab cultura de estil. Cuito.
Culte. J m. Honor ó reverència que's tributa à al-
guna persona ó cosa que la representa. Cuito. Ob-
sequium, ii. || Adoració, ú homenalje que's ren-
deix à la Divinitat. Culta. Cultus, us. | adj. Se diu
del estil pur y correcte, y de qui V usa. Cuito.
Excultus. II Dit del e^lil afectat y de qui V usa.
Cuito. FucatuSj fucosus. || Se diu del home ben
inslruhit, y del pafs ahont se cultivan las ciéncias
y arts. Cuito: Cultus. || Cortejà, politich. Cuito.
Urbà nus.
cuLTO DE DULiA. Houor que's dóna als àngels y
sants per las excel-léncias ab que Dèu los ha do-
tat. Culta de dulia. Dulia, ae.
CULTO DE BiPERDVLiA. X que's dòna à Maria San-
líssima per la eminent dignitat de Mare de Dèu.
Culte de hiperdulia. H)perdulia, ».
GUM
CVLTO DK LATEiA. Adoració qae's dóna solament
à Déu per sa infinita grandesa. Cuito de latria. La-
tria, se.
ciTLTO DIVÍ ó DivmAL. Lo que's dóna à Dèu en los
temples ab oracions, sacrificis y ceremónias que
mana laiglésia. Cuito dimno. Cul tus Deo exbibitus.
cüLTo EXTEBN. La adoració à Dèu y als Sants ab
sacrificis, professons y altras cosas visibles. Cuito
extemo. Exterior cul tus.
CÜLTO INDEGUT. Süperstició ab que's dóna à Dèu
honor aparent y fals, com predicar miracles falsos,
etc. Cuito iudebido. Vana religió.
ccLTO INTERN. Adoració à Dèu en Y interior de
nostres cors, ab actes de fé, esperansa y caritat.
Cuüo interno. Vera religió.
cuLTo SAGRAT ó RELIGIÓS. Lo que*s dóua à Dèfi y
als Sants. Cuito sagrado ó religioso. Religió, nis.
cuLTO supéRPLUO. 'L quc's dóna per medi de co-
sas vanas é inútils 6 ab algun fi contrari al de la
Iglésia. Mto supérfluo. Vana religió.
cuLTO suKRSTiciós. Lo que's dóna de un modo
indegut ó à qui no*s déu donar. Cuito superstieioso,
Snperstitio, nis.
CULTURA, f. CULTIU. 1. 1 met. Los medis pera
aumentar y fomentar alguna cosa. Cultivo, cultura,
Studinm, ii. || Hermosura, elegància en V estil,
llenguatge, etc. Cultura. Elegantia, aB.
GULTUHAOOR, A. m. y f. cultivador.
GULTURAR. V. a. ant. cultivar.
GUMABf A. f. Segons uns la sibil-la Cnmea, y
segons altres dislincta. Cumana, Cumana, se.
GUMANÀ. m. Arbre de las Indias semblant à
la morera en la figura y fruyt, del qual se fa una
beguda pera suavisar la tos : la fusta es tant dura
que ferintla trau foch com una pedra foguera. Cu-
mand, Arbor cumana.
GUIfBÉ. m. Cert ball dels negres y U so à que*s
balla. Cumhé, iEthiopum saltatio.
GUMBULÚ. m. Arbre gran de Malabar, la ar-
rel del qual cuyta ab arròs, passa per febrífuga.
Cambulú. Arbor cumbulu.
GUUEA. f. Nom de la sibil-la de Cumas, ciutat
de Itàlia en Campània. Cwnéa, Cumea, ee.
CUMt. m. Herba de fullas partidas mòlt menú-
das, la cama acanalada, ab mòlts ramets de flors
petitas, la llavor ovalada, con vexa de un costat y
plana de altre, parda, aromàtica, acre, medicinal
y bona pera salsas. Cumino, Cuminum, i.
cumí bort. Espècie de matafaluga borda. Cumino
silvestre. Cuminum silvestre.
CUHÍ DE MADRIT. CARVÍ.
CUBIPLEANTS. m. Lo dia en que algú cnm-
pleanys. Cumpleanos. Natalis.
CUMPLERT, A. p. p. Cumplido, Perfeclus. ||
adj. Abundant, Ilarch, ple, com : vestit, menjar
CUMPLERT, etc. Cumplido, AÍIInens, largus. | Dotat
de totas las prendas estimables. Cumplido, cabal.
Cumnlatns. J Mòlt atent, cortès, obsequiòs. Cum^
plido. OfficioSUS. II SATISFET, SACIAT.
CATALÀ. CUH 479
GUMPUDABtENT. adv. m. Enterament. Cum-
plidamenie. Cumulatim, exacte. || abundantment,
CÒMODAMENT.
GUBIPLIDÍ88IBI , A. adj. sup. Cumplidisimo,
Pienissimus.
GUMPUDÍSSIBIAMCNT. adv. m. sup. Cum-
plidisimamente. Plenissimè.
GUMPUDOR, A. m. y f. Qui cumple. Ctcm-
plidor. Executor. || Plasso ò cosa que s' ha de cum-
plir. Cumplidero. Finiendus, finem habilurus.
GUBIPUMENT. m. Obra de cumplir. Cumplt-
mienio. Complementum , i. || Obsequi » demostra-
ció de urbanitat. Cumplimiento, cumplido. Urbani-
tas , atis. I Oferta per mera urbanitat ò ceremò-
nia. Cumplimienio. Perfectio, nis. || complement, jj
ABAST, POVISIÒ. II ant. PROU, BASTANT.
estar ò anar de cumpliment. fr. Fér ò rèbrer
alguna visita per pura ceremònia. Estar 6 ir de
eumplimiento. Salutationes pro officio reddere.
FÉR cumpliment. fr. COMPLETAR. || CUMPLIR.
OFERIR ALGUNA COSA PER CUMPLIMENT. fr. Oferir
alguna cosa per ceremònia, ab la confiansa de que
no serà aceptada. Ofrecer alguna cosa por ó de eum-
plimiento. Perfunctoriè aliquid exequi.
TOT se'n va en cumplimbnts. fr. Denota que algú
fà massa cumpliments. Todo es eumplimiento. Om-
nibus se venditat.
GUBIPLIMENTAR. v. a. Donar la enhorabona
ò fér visita de cumpliment. Cvmplimentar. Gratu-
lor, aris. || for. Posar en execució Us despaigs ú
ordes superiors. Cumplimentar. Exequor , eris. ||
Saludar à algú. Cumplimentar. Saluto, as.
GUMPLIMENTAT, DA. p. p. Cumplimentado.
Salutatus, gratulatus.
GUMPLIMENTERy A. adj. Qui fà mòlts cum-
pliments. Cumplimentero. Pulldus oflicií secta tor.
GUMPLIR. V. a. Executar lo que es de obliga-
ció. Cumplir. Prsesto , as. | Sér lo temps en que
termina algun plasso ú ob igaciò. Cumplir. Finem
habere. || cumplir. Q Convenir , importar. Cumplir.
Expedit. II Satisfer alguna cosa U desitj de algú.
Üenar, cumplir, satisfacer. Expleo, es. || Corres-
póndrer, sér de obligació. Pertenecer. Congi^o, is.
TOCAR , PERTInTER. | ACABAR , CONGLÒURBR. || nàut.
Indicar ò donar per resultat la estima, que s' ha
arribat à aquell à qui ^s dirigia la derrota, sens
que per això se haja verificat. CumpítV.Impleo, es.
CUMPLIR AB ALGÚ. fr. Satisfer la obligació ó
cortesia que se li té. Cumplir con alguno. Alicui
satisfacere.
CUMPLIR AB TOTHOM, fr. Fér à cada hu V obsequi
que li correspon. Cumplir con todos. Omnibus se
officiosum priebere.
CUMPLIR PER ALTRE. fr. Sér) alguua cosa en nom
de altre. Cumplir por otro. Alteri us oíficia adim-
plere.
CUMPLA JO T 'lS DEMBS DIOAN LO QUE VULLAN. fr.
ter. Significa que algú queda satisfet en cumplir
sa obligació sens reparar en miraments ni respec-
480 CüN
tes. Cnmpla yo y tiren ellos, Oílieium exequar in-
yUís delractoribus.
FÉR ALGUNA COSA PER cuMPLiR. fr. Apareolaralgú
qne cnmple, à fí de que no'l tingan per ornis. Ha-
cer alguna cosa por cumplir. Perfunctiorè, non ex
animo aliquid pr^estare. || correspóiydrbr.
GUMPUT, DA. p. p. CUMPLERT.
CÚMUL. m. Pila, arrepleoh de mòltas cosas.
Cúmulo, Cumulus, i. || Tropell de desgràcias. Cú-
mulo. Malorum strues. || Suma de negocis, traballs,
rahons, elc. Cúmulo. Gongeries, ei.
GUMULAR. v. a. curullar.
CüMULAUVAMENT. adv. m. for. Ab ó à
prevenció. CumulativamenU. Gumulatira.
GUMOLINAR. V. a. y derivats, curullar.
GUNA. f. anl. LLIBRE DE ÓBITS.
LO QUE S* APRÈN EN LA CUNA TOT TEMPS DURA. ref.
ant. HO HA PRES AB LA CAPILLA, elC.
GUNDIR. y. n. Exténdrerse, escamparse *ls If-
quils, particularpient V oli. Candir, Diifando, is.
I Fropagarse, multiplicarse alguna cosa. Ctmdir,
Mnltiplicari. H mct. Propagarse las cosas immate-
rials, com los vicis, notícias, etc. Cundir, Serpo, is.
GUBIDIT, DA. p. p. Cundido. Díffusus.
GUBTETA. f. for. Espècie de vall en lo mitj dels
fossos sechs de las plassas pera desayguarlos de
las plujas. Cuneta, Fossicula, se.
CUBflLL• m. Animal quadrúpede, feréstech y
casolà, regularment pardo cendrós, las polas cu-
bertas de sola de pel roig, es mòlt fecundo y soca-
va la terra. Conejo. Cuniculus, i. || Se diu de la
carn que's ven en la carniceria, que no té os ni
greix. Came mòmia. Pnlpa, s.
GUNiLL PORQUÍ. Quadrúpcdo de uns dos pams de
llarch, cubert de pels erissals, pardo de la esque-
na y ri^ench dels costats y de la panxa, la cua y
potas mòlt curtas , las orellas pelitas y rodonas.
Gruny com loporch y 's domestica fàcilmenf . Paca.
Mus paca.
DONAR ó PÉR cuNiLL. En lo joch de damas arra-
conar, posar al contrari en estat de no poder pas-
sar avant ni alràs las pessas que li qucdan, sens
faltar à las lleys del joch. Encerrar. Goncludo, is.
TRÀURER LO GUNILL DEL CAU AB LAS MANS DE AL-
TRE, fr. fam. trIurer la cuca oel forat, ctc.
CÜVnLLA. f. La famella del cunill. Coneja, Gu-
niculus foBmina. || met. fam. Dona mòlt fecunda.
Coneja. Fscunda mulier.
CUBIILLAR. y. n. Parir la cnnilla. Parir la co^
neja. Guniculum parere.
GUNILlAs. m. aum. Conejazo. Grandior cuni-
culus.
GUNILLER. Lloch destinat pera criar cunills.
Conejalf conejar. Cuniculorum vivarium. y Qui cas-
aa cunills. CotifjVo. Guniculorum venator. I Dit del
gos que serveix pera cassar cunills. Podenco, eane-
jero. Yenaticus, i. || Qui cria ó tracta en cunills.
Canejero. Guniculonim negotiator.
GUNILLET. m. d. Coneju9lo, etmejUlo, Uo. Cu-
diccionari cür
nicnlus parvus. || catxap. || Vedella, planta fins la
altura de dos ó tres peus, ab las fui las molsudas y
en figura de ferro de llansa ; las flors semblan un
cap ab morrió, y '1 fruyt al nas de una vedella.
Becerra. Anthirrinium majus. || pi. Joch de noys
en que uns s' amagan y altre Ms va à buscar y
paga aquell à qui atrapa. Escondite , eseondecucus,
juego del quiquiriqui. Ludicris puerorura occulta-
tio. II GILITXOS.
GÜN8. ant. mil. Formació triangular de un cos
de exèrcit ó armada naval pera escométrer pel
vértice à fi de rómprer ó dividir al enemich. Ctí-
neo. Guneus.
MÉTRERSE EN cuNSDE BATALLA, ant. Posarse la ar-
mada naval ó Y exèrcit en orde de batalla for-
mant CUnS. EN ORDE DE BiTALLA.
GUNT. m. Falca de fusta pera reforsar alguna
cosa. Cunoj cuna. Guneus, i. || encuny. || tascó. ||
ant. cuNs, en la milícia.
GUNYAR. V. a. ENCUNTAR. || lor. CUINAR.
CUNYAT, DA. m. y f. Germà ó germana del
marit respecte de la muller, ó de la* muller res-
pecte del marit. Cunado. Levir, i, glos, oris.
GUNYER. m. cutner.
GUNYOL. m. ler. tascó.
GUOGIENT. m. QUOCUSNT.
GUODLIBET. m. y derivats, quodlibet.
GUOT. m. Lo cabell del clatell embolicat en
forma de cua. Coleta. Gaudata coma.
GUOTA. f. quota.
GUP. m. Espècie de safareig ahont tiran los
rahims desprès de trepitjats pera que fernienten,
y *s forme '1 vf. Lagar. Lacus vinarius.
GÜPET. m. d. Lagarejo, tinillo. Parvus lacus
vinarius.
GUPIDÓS, A. adj. ant. desitjós, cobdiciós.
GUPSAR. V. a. fam. Agafar. Agazapar. Appre-
hendo, is.
GÚPULA. f. La volta en forma de mitja taronja
en los edificis grans pera hermosejary donar llum.
Cúpula, media naranja, dombo. Tholus, i.
CUQUER, A. adj. PORUCff.
GUQUET. m. d. Gnsanillo, tlo, gasarapillo, ito.
Yermiculus, i.
GUQUty NA. m. y derivats, goqcí.
GURA. f. Aplicació dels remeys pera recobrar
la salut. Cura. Guratio, nis. | curació. | curadoria.
I RECTOR. I ant. CUTDADO.
GURA DB ÍNIMA8. Lo cérrecb que té '1 rector de
cuydar en lo espiritual à sos feligresos. Cura de
. almas, rectoria, rectorado. Parocbi munus.
allargar la cura. fr. que, à mòs del sentit rec-
te, denota prolongar sens necesítat algan negoci
per pròpia conveniència. Alargar la cura ó la me-
cka. Negotium diferre.
ENCARA HI HA Ó TÉ CURA. fr. ENCARA TÉ REMET.
NO RAVÉR GURA. aut. No fér cas de alguna cosa.
Eitar 8in euidado, no hacer caso. Pavci babere , si-
ne suspicio esse.
CÜR
CATALÀ.
CUR
i8l
NO TKxm cctA. fr. que à mès del sentit recte, I
denota la imposibilílal de algun efecte, en parli-
calar la esmena. No Uner cura. Prorsus impos-
sibile.
posARSB IN CURA. fr. Enip6ndrer la curació de al-
gun mal cróních. MeterHf ponene ó entrar en cura.
JSgritudinis curationem altius repetere.
TK.NU ó HAVER CURA. fr. Poderso curar lo malalt ó
malaltia. Tener cura. Medicabilem esse.
CUBABLE. adj. Lo que*s pòt curar. Curable.
Sanabilis.
CmutCIÓ. f. Lo modo de curar. Curativa, cn^
raeion^ cura. Guratio, nis. || La preparació del fil y
drap pera 1 blanqueig. Curacion. Lintei deajbatio.
I CL'RADORU.
GURADOR. m. La persona anomenada jjirfdi-
camenl pera administrar los béns y negocis dels
menors ó del qui no es apte pera gobernarsels. Cu-
rador, curador ad bona. Curalor, is. || Qui cura *is
malalts. Sanador, curador. Sanator, is.
GURADORIA. f. y
CURADRIU. f. ant. Femení del càrrech de cu-
rador. Curadora. Cuiatrix, icis.
GURADURA. f. ant. V encàrrech de curador
dels menors. Curaduria. Tutela, se.
GÚRALOTODO. m. farm. Cataplasme pera lots
los mals. Sanalotodo, panacea. Pancbrestum medi-
camen. || Planta que's té per un remey universal.
Panacea^ panace, todabuena, androsemo. Panaces,
is. I met. Lo medi que s' intenta aplicar general-
ment à tot, ó ab que's creu poderse remediar
qualsevol dany. Sdnalaiodo. Pancbrestum reme-
dium.
ci^RALOTODO BORT. Figuera infernal borda. Higue'
ra loca, estramonio. üalura stramonium.
CURANDERO, m. Qui fa de metge sense serbo.
MedicastrOf curandero, sacapotras, ensalmador.
Empiricus, i. Q barliquibarloqui.
CURAR. V. a. Aplicar al malalt los remeysque
's creuben convenients. Curar. Medico, as. || Visi-
tar y receptar lo metge al malalt. Curar. Medeor,
erís. J Tornar la salut à un malalt, .^anar, curar.
Curo, as. 1 Costejar al malalt lot lo necesari. Cu-
rar. Necessària aegrotis suppedilare. |1 Beneficiar
las pessas pel blanqueig. Curar. Dealbo, as. |
ant. ccTDAR, PROCURAR. Q mel. Aliviar las doléncias
ó passions del animo. Curar. Animi affectionibus
mederi. ) met. Remediar algun dany. Curar. Dam-
no remedium adhibere. Q v. n. Recobrar la salut
perduda. També s' usa com recíprocb. Sanar, cu-
rar. Convalesco, is. || v. r. cuydarse.
CURARSB EN SALUT. fr. fam. SA.NGRARSI EN SALUT.
CURAT, DA. p. p. Sanado, cwrado. Percura-
tus. D m. Ecclesiàstich que té encàrrecb de rector.
Cura. Parocbi munere fungens. || rectoria, fili-
6BR81A.
CURATIU, VA. adj. Lo que serveix pera cu-
rar. Curaiivo. Curalivus.
CURBATÓ. m. CURVATÓ.
TOMO I,
CURGAT, DA. p. p. CORCAT. || met. Pervertit.
Maleado, inficionado. Infectus.
CURCUDELLA. f. ter. CURCU llana, estisoretà.
CURCULLANA. f. estisoretà.
CURCUMA. f. Arrel semblant al gingebre, del
mateix olor y un pocb amarga. Curcuma. Curcu-
ma, s, cyperus indicus.
CURCU8IT. m. Costura marcada y gran que
queda de una ferida, tumor, etc. Cotturon. Rudis
sutura. I cuLcusiT. || costura.
CURENYA. f. Carro pera portar y manejar fà-
cilment las pessas de artilleria. Curena. Tormenti
bellíci currus
i CURENYA RASA. m. adv. Sèus parapeto ó defen-
sa que cubra la bateria. A curena rasa. Sine mu-
nimine.
POSAT EN LA CURENYA. fr. Dít de la pessa de ar-
tilleria col-locada sobre sòn carro. Encurenado.
Carro tormentario impositus.
CURETA. f. Instrument pera netejar los pal-
massos ó cardas. Pierme. Dipsacis tergendis pec-
ten.
CÚRIA. f. Tribunal de negocis ecclesiasticbs.
Cttrta, audiència eclesiditiea. Ecclesiasticum fò-
rum. I CORT, TRIRUNAL DE JUSTÍCIA.
ci^RU DELS TERS06. Oficiua en lo jutjat ordinari ,
abont s' inscribian las obligacions ab clàusula
guarentígia. Cúria de los tercios. Tertiorum oficina.
CURIAL, adj. Lo pertanyent à la ciiiia. Curial.
Curialis. || ant. príctich, expert. || m. Qui cuyda
dels expedients ó negocis de la cort romana. Cur
rial. Curiae romanx internuntius. Q ant. cortesí.
CURIÓ. m. Entre 'Isantichs romans lo princi-
pal y sacerdot de una cúria. Curion. Curio, nis.
CURIÓS, A. adj. Aficionat à saber y averiguar
las cosas útils ó instructivas. Curioso. Sludiosus.
II Qui vól saber lo que no V importa. Curioso. Cor
riosus. Q Qui s' encanta à mirar las cosas ab mòlta
curiosiíat. ifiroR. Curiosus. || Qui ha pogut juntar
las cosas mès vellas y eslranyas en orde à las arts
y à la naturalesa. Curioso. Singularium curiosus.
II Net, asseat. Curioso. Mundus. Q L' objecte que
per sa estranyesa mou la curiositat. Curioso. Sin-
gularís. I Primorós, e\cel-Ient. Curioso. Eximius.
En temps dels emperadors romans un oficial del
imperi destinat à impedir fraus, vendas injostas,
etc. y donar rahó de lo que passava en las provín-
cias. Curioso. Curiosus.
CURIOSABlEBiT. adv. m. Ab curiositat. Cúria»
samente. Curiosè, nitidè, studiosè. [ ansiosament,
DESITJOSAMENT.
CURIOSiSSnf, A. adj. sup. Curiosisimo. Cu-
riosissimns.
CURIOStSfllBIAllIENT. adv. m. sup. Curiosi-
simamenU. Curiosissímè.
CURIOSITAT, f. desilj de saber y averiguar
cosas bonàs é instructivas. Curio^idad. Curiosilas,
alis. B Desilj ó diligència pera saber y averiguar
cosas novas y secrets dels altres, Curiosidad. Cu-
63
482
CÜR
DICCIONARI
CÜR
riositas, atis. || Averignacíó de cosas singulars. Cu-
riosidad. Síngularium inquisitio. || Cosa di^na de
sér vista ó sabuda. Curiosidad, E\imia res. | Nete-
dat. Curio$idad, Impieza, aseo, Uundities, ei, ni-
tor, is.
GÜRMULLARYGURMULLIR•V. a. y deri-
vats. CURULLAR.
GÜRÓS, A. adj. ant. cutdadós.
CIUROSAMENT. adv. m. ant. cutdadosàiibnt.
CURRÉNGIA. f. OCURRÉNCU.
GURRIBLE. adj. Dit de la moneda bona y re-
bedora. Corrienle. Legitímus.
GURRIGAN. m. Esp^^cie de cíxàrcia pera pes-
car mòlt usada en las coslas del Medilerràneo. Cur-
rkan. Armamenía piscatoria sic dicta.
GURRIOL. m. SENDERA.
GURRIOLA. f. Planta, corrstjola. H coreiola.
GURRO, A. adj. Qni es mòlt afectat en lo gust
rigurós de las modas. CwrrulaMy leehuguÍM, achu-
hdo. Novomm rituam secta or. H ter. iiai<(co.
CORRUA, f. ter. colla, rua.
GURRUGA. f. Aucell petit, verdós, que canta
mòlt bè y cova Ms ous del cucut. Curruca, verdoso,
Atricapilla, curruca, e.
GURRUTAGO, A.adj. CURRO. 1. [ PBSTBJADOa.
GüRS. m. La direcció que té ó 's dóna à alguna
cosa. Curso. Cursus, us. Ó met. Sèrie ó continua-
ció, com: lo CURS del temps. Lapso, Intervallnm, i.
I En las universitats y col-legis lo temps assenya-
lat en cada any pera asislirà las aulas. Curso, Cur-
sos aeademicus. || Cada facultat que s* estudia en
las universitats. Curso, Cursus, us. || Lo temps que
B* emplea en estudiar alguna facultat en los estu-
dis públicbs, com: los anys de filosofia, los de
teologia, etc. Curso. Currículum, i. | Col-leoció
dels tractats principals perahonts' ensenya algu-
na facultat. Cur«o. Cursus, us. | Evacuació del ven-
tre. Curso. Yentris profluvium. || Lo camí que fà, ó
*l8 carrers per ahont passa alguna professo, etc.
Via, carrera f curso. Iter. ) Lo moltó poch despaig
de las morcaderias. Despacko, curso. Yenditio, nis.
I L' us de la moneda. Curso. Monetce admissió. ||
Ld duració y progrés de las cosas, com de la vida,
etc. Curso. Perpetnitas, atis, spatium, ii. Q Lo modo
de obrar durant la vida. Tenor de. vida. Yivendi ra-
tb, cursus. I med. Lo camí que prenen los humors
en lo cos humà. Curso. Fluxus, us. I Lo moviment
dels astres. Curso. Cursus, us. H L' estat de las co*
sas, per rahó de la positura de ellas, ó de las per-
•onasde que dependeixen. Curso. Status reram. U
còs.
CURS ANT. m. Qui cursa alguna facultat. Cur-
sanu. Frequens aeademicus.
CURSAR. V. a. Assistir à la universitat ó col-
legi, y oir la explicació de alguna facultat , estan ^
matriculat. Cursar. Academiam freqüentaré. I Fre-
qüentar algun lloch, ó f^r ab freqüència algonas
cosas. Cursar. Freqüento, as.
CUMATi DA. p. p. C^naio. FrcquenUtlia. I
adj. Versat en alguna cosa. Cursado. Expertus,
assuefactus.
CURSILLO. m. En las universitats, suplements
ó '1 curs ,à que solen assistir desprès de acabat lo
regular. Se diu així perquè dura poch temps. Cur-
sillo. Literarium curriculum.
CURSIU, VA. adj. Caràcter de lletra de estam-
pa que imita la de ma. Bastarda, cursiva. Obliquií*
littere.
GURSIVAMENT. adj. m. ant. deprbssa.
CURT, A. adj. Lo que té poca extensió. C^orto.
Curtus. II Cosa de poca duració. Corlo. Brevis. j|
Lo petit en comparació de allras cosas de sa ma-
teixa espècie. Cor to. Minor, brevior. || Defectuós,
escàs. Corto. Iroperfectus. || La moneda que no té
'1 degut pes. Feble. Deficiens nummus. || met. Lo
qui té poch talent ó instrucció. Limilado , corto, de
pocos alcances. Parvi acuminis. Q Apocat , vergo-
nyós. Encogido, corto, limido. Yerecundus. || Lo qui
es poch hàbil en són art ó facultat. Zancarron, cor-
tapala. Imperitus. || Se diu del oficial poch expe-
dit en lo traball. Corto. Inexpertus. | Tivat, com:
tenir la brida curta. Tirante. Tensus. || adv. m.
ant. IRBUVBNT.
A la curta ó JL la llaiga. m. adv. Expressa
que ab lo temps ha de verificarse alguna cosa. A
la carta 6 dia larga ; tarde ò temprano. Non nun-
quam, serius aut ciàs.
ANAR CURT. fr. Estar faltat de medis. Estar al-
caxízado de medios , andar d tres fnénos cuartiUo.
Egestate laboraré.
ANAR ó VESTIR DB CURT. fr. Anar los ecclesiàs-
tichs sens hàbits talars. Ir de corto. Decurtata veste
incedere.
GURTACIÓ. f. astr. La diferència que's consi-
dera entre la distància del centro del mon de un
planeta en sa òrbita y la del centro del mon , al
punt de la eclíplica , en que se suposa estar lo
planeta. Acortamiento, curtacion. Curtatio, nis.
GURTAMENT. adv. m. ant. breument. || adv.
m. ESCASSAMENT.
GURTÀRIA. f. Poca extensió. Cortedad, pegvt-
nez. Parvitas , atis. y Falta de talent , instrucció,
valor, etc. Cortedad. Crassa minerva. || Escassi^s
de béns. Cortedad. Inopia, s.
ÇURTATJE. m. y
CURTEDAT Y GURTE8A. f. curtJLria.
GURTEJAR. V. n. Sòr alguna cosa curta pera
lo que ha de servir. Ser corto. Brevíorum , quam
opus est , esse. | Faltar , no sér prou abundant.
Escasear, no hastar. Sat non esse; non suflicere.
CURTET, A. adj. Cortito. Breviusculus.
GURTissIM, A. adj. snp. Cor füímo. Mini mus.
CURUGA. f. curruca.
GURUL. adj. que sols se diu parlant dels edils
que tenian los romans y de las cadiras de marfil
ahont s' assentavan. Curul. Curulis.
CURULL- m. La porció de gra, farina, etc. que
puja sobre la superfície de la mesura. Colmo. €u-
CÜS
CATAU
CÜT
m
mulus, i. II Lo que puja mès amunt de la supei Hcie
en los vasos de gelats. Copele, Cacumen, inis. ) En
las xemeneyas V extrem que se sól formar de dos
ó més teulas ó rajolas empinadas pera que isca '1
fum y no entre la pluja. Caballete, Augulatum ca-
mini fastigium.
CURULLAR. V. a. Umplir la mesura , vas, eto.
més amunt de la superfície. Colmar. Cumulo, as.
CURULLAT, DA. p. p. Colmado, Cumulatus,
CURUBIELLAR Y CURUBIULLAR. V. a. y
derivats. cuauLLài.
CURURIYA. f. Serp del Brasil , ab dents tan
agudas que despedassa personas y fieras. Cwrwriva,
Cururyva, ae.
CURVA. f. geom. Se diu de tota línea que do
es recta. Curva. Curva, a;. || nàut. Pessa de fusta
que per la part exterior forma un àngul , y per la
interior està en línea curva ; són mòltas y servei-
xen pera unir una part de la nau ab la altra per
la part de dins. Curva. Incunrum tígnum.
CURVA Banda. nàut. Cada una de las que col-
locadas bor ison talment subjectan lo tallamar con-
tra la proa per una y altra banda. Curva btuaia,
Tígnum incurvum curvam dentatam in proram
utrinque oonnectens.
CURVA cAFUTxiNA. uàut. La quo subjecta U talla-
mar à la roda. Curva capuehina. Tignum incurvum
sic dictum.
CURVA CORAL. nàut. La que junta 1 codaste ab la
quilla. Curva eorale, Coralo tignum incurvum.
CURVATÒ. m. Curva petita que té Uoch en
vàrías parts de la nau. Curvaton , eurvita. Parvum
tignum incurvum.
CURVATURA., f. Qualsevol separació de la
direcció recta. Curvatura, ctarvidad. Curvatura, a;.
CURVERIA. f. Conjunt de curvas. Cwveria,
Curvarum copia.
CURVILÍNEO, A. adj. geom. Se diu de la fi-
gura que termina ab líneas curvas. Curvilineo.
Curvilineus.
CURYO, A. adj. cÒRB.
CU8CH, CA. adj. ant. peresós.
CUSCUETA. f. CUERETA.
CU8CURULLA. f. ter. petxina.
CUSCUSSÓ. m. ant. parinetas. Q ametllat. 2.
CUSCUSSÚ. m. Pasta de farina y mel rejuida
à granets rodons que cuyta desprès ab \o vapor
del aygua calenta *s guisa de vàrias maneras. £s
menjar mòlt usat entre 'Is moros. Alcuzcuzú , al-
cuzcuz. Massa ex melic farinaquo confecla.
CUSCUTA. f. Herba parassita , sens fuUas, ab
los brots prims com cabells roigs , que s' agafa y
enreda ab altras plantas, de las quals s'alimenta,
y fà unas borletas blanquinosas ahont té la flor de
una sola fulla , y quatre ó cinch llavors morenas
petitas com las del cascall. Cuscuta. Cuscnta, m.
cusi, NA. m. y f. cosí.
GUSIBLE. adj. Lo que's pót cusir. Çotibk. 5u-
tilií*.
CUSICUSi. m. Animal de las índias del lanMny
de un gat. Cukusi, Felis indicus.
CUSIDOR. m. Instrument compost de una tau-
leta ab un caragol de fusta en cada cap , à la part
superior dels quals se posa un travesser foradat à
la mida dels caragols , de modo que 'Is manté en
una situació vertical, y en mitj de ell s'asseguraq
las cordas pera cusir los llibres. Telar, cosidor.
Ad libros conpingendos macbina.
CUSIDORA. f. La dona que s' emplea en cusir
per altre. Coslurera, Sarcinatrix, icis.
CU8IDURA. f. COSTURA.
CU8INATJE.. m. Lo parenliu de cosins. Prt-
mazgo. Inter consobrinos consanguinilas.
tniSIR. V. a. Unir ab fil y agulla dos trossos de
roba, cuyro, Ilata de espart, etc. Coser. Sarcio, is,
II met. Unir ó juntar dos cosas de manera qoe sem-
blen cosidas. Cosif, Conjungo, is.
CU8IT, DA. p. p. Cosido, Sarcitus. Q met. Mòlt
ple de cosas de una mateixa espècie. Plagado. líOr
pletUS. II CANTADA, COSTURA.
ESTAR cusiTS. fr. mot. fam. Se diu de las peiiso-
nas que estan mòlt apreladas en algun lk)cb. EMar
eomo fio jos en costura ó coma sardinas en hanmta,
Loci angustiis compressos esse.
CÚSPIDE, f. Lo punt en que's reuneixen los
cantons de una piràmide. Cúspide. Cuspis, idis.
CUSSIA. f. nàut. Galeria de la nau pera passar
de popa à proa. (raUria, crvjia, iUla. Agea, catas-
troma, se.
ANAR DE cussiA. fr. mct. Buscar ab cuydado al-
guna cosa que's desitja. Irse à ojeo. Requiro, is-
CUSSOGAS. f. pi. ter. pessigollas.
CUSSON. m. ant. picador de caballs.
CU8SURA. f. ant. Ccr dret ó us anticb. Cutura.
Jus sic dictum.
CUSTODI, m. Qui guarda alguna cosa. Custodio.
Custos, odis. II En la religió franciscana qui gobcr-
na alguna custòdia. Custodio, Custodio) prsfectus.
I Dit del Àngel de la Guarda. Custodio. Custos,
odis.
CUSTÒDIA, f. SACR4RI. II La acció de guardar
alguna cosa. Custodia. Custodia , «. H Pcssa de or
ó de altre metall preciós, en la qual s' exposa à la
pública veneració *1 Santíssim Sagrament. Custo-
dia. Sacra pyxis. Q La persona ó escclla que guarda
algun pres. Custodia. Custos , odis. Q En la religió
franciscana cert número de convenis que no l)astan
à formar província. Custodia. Custodia, íe. || Clau-
sura, retiro. Encierro, clausura. Recessus, us.
TENIR EN CUSTÒDIA, fr. Tenir alguna cosa res-
guardada. Tener en custodia , ó en cobro. Recondi-
tum habere.
CUSTUM. m. y
CUSTUnSA. f. COSTUM.
GUTÀNEO, A. adj. Lo que pertany al cúti».
Cutdneo, cuticular. Culaneus.
CUTÍCULA. f. anat. epwèrmis.
CUTICULAR. adj. cctíIneo.
i8l
CÜY
DICCIONARI
CÜY
cAm. m. y f. La pell sutil qne cnbreix exte-
riorment lo cos humà. Cutis. Cutis, is.
GUTXARÓ. Cullera grossa. Cucharon, Tndieu-
la, se.
CUTXARRETA. f. nàut. Cada un dels dos cut-
xarros superiors de popa , Ms extrems dels quals
agafan los caps del jou principal. Cucharreta. As-
serculus, i.
CUTXARRO. m. nàut. Cunritat que forma la
figura del casco de la nau en la popa y en la proa,
desde la línea de aygua fins à la cinta , y al un y
altre costat de codasle y roda. Ctieharro. Curvi-
tas , atis. I Cada un dels enllassos que forman
aquesta curvitat , y dels taulons de ferro , que s*
assentan sobre ells. CiM^^arro. Asserculus , i. [
GALIMA.
CUI'XILLOS. m. pi. Afegit ó remendo triangu-
lar que se sól posar en las pessas de roba , major-
ment de las calsas ó pantalons pera donar mès
amplària, etc. Cuekülos, Panni frostum cuspidatim
incisum.
GUY. (ai) exp. ant. Con el qual, Cum qoo.
GUTAT, DA. m. y f. ant. cunyat.
CÜTDADO. m. Atenció pera fér bè alguna
cosa. Cuidado. Cura, s, s!udium , ii. || Dependèn-
cia 6 negoci à càrrech de algü. Cuidado. Cura , se.
g Ànsia, sol-licitut, diligència , Cuidado. Sollici-
tndo, inis. || Recel , temor. Cuidado. Suspicio, nis.
I yigilífccia. 0 ANGi?STiA , coifGoixA. || Yeu ab que
8* avisa à altre que s* aparte del dany que li ame-
nassa. Guarda , cuidadío. Eus , ca ve. Q interj. que
equival à poch à poch , pararse. TaU , tate. Leutè.
CUYDADO, ó CUYOADO QUE ME LA PAGAtiS. loC. fam.
de amenassa. Cuidado me llatno. Ca ve faciaa.
AB cuYDADO. m. adv. Ab judici y reflexió. Quedo,
con tiento. Pedetentim. || Ab esmero. Con cuidado.
Adamussim.
AB MÒLT CUYDADO. m. adv. Cou mucho cuidado,
fonderosamenle. Impensè.
CÓBEER AB CUYOADO DE ALGUNA COSA. fr. Estar
obligat à respóndrer de ella. Córrer al cuidado de
wüo alguna cosa. Rem alienam cura) esse creditam.
DONAE CUYDADO. fr. Causar temor lo mal estat de
alguna cosa. Dar cuidado ó que jpensar. Aliquid
aliquem sollicilum lenere.
ESTAE DE CUYDADO. fr. Estar lo malalt en perill.
Eitar de cuidado é de peligro. Gravi morbo labo-
raré.
LOS CUTDADOS DEL A8B MATAN LO TBAGINBB. ref.
Denota que es de tonios passar cuydado de lo que
no*ls interessa. Cuidados agenoe matan alaeno. Ar-
cadicum tocquent aliena negotia pectus.
no'n passe ó febda CUYDADO. loc. fam. Non passe
ànsia. A'o le dé cuidado ó pena. Pone curam.
NO 't done ó no'n passes CUYDADO. loc. irón. NO
ANlBis i lOMA PBB LA PENITENCIA.
PASSAB, TÍmn 6 estab ab cuydado. fr. Estar en
temor ó recel de alguna coea. Eetar en cuidado.
Sollicitiidine urgerí.
posAB CUYDADO. fr. Fér alguna cosa ab sol-licitut
y atenció. Poner cuidado. Curam adbibere.
POSAR EN CUYDADO. fr. Fér que algú estiga ab
recel ó temor. Poner en cuidado. Quempiam in sol-
licítudinem adducere. || alarmar. 2.
POSAR NOU ó MAJOR CUYDADO. fr. AumenlaHo.
Montar en cuidado. Sol•licitud i nem augere.
tríurer de CUYDADO. fr. Donar à algú una notí-
cia favorable sobre alguna cosa que *1 tenia en re-
cel. Sacar de cuidado ò de pena. Aliquem à sollici-
tudine liberare. || Ajudar à algú à surtir de algun
apuro. Sacar d uno de cuidado ó de un drduo em-
peno. E periculo edncere.
CUTDADÓ8, A. adj. Sol-lfcit, diligent. Cuida-
doso. Sedulus. || Vigilant. Vigilante, cuidadoso. So-
llieitus.
GÜYDADOSAMENT. adv. m. Atenta , dili-
gentment. Próvidamente, cuidadosamente, guarda-
damente. Studiosè.
dJYDADOStflSIM, A. adj. sup. Cuidadosisi-
mo. Taldè sollicitus.
CÜYDAR. V. a. Posar cuydado en la execució
de alguna cosa. Cuidar. Curo, as. ( Pensar, presu-
mir, intentar, com: cuydí matarlo. Intentar, creer.
Intento, as. || Eslar quasi à punt de verificarse lo
que significa altre verb ab qui s'acompanya. Es-
tar d piqué. Parum abesse quin. || Guardar, procu-
rar. Percatar, proveer, guardar. Servo, as. || Par-
lant dels malalts, gobernarlos. Cuidar. Curam
babere de eegrotis. || guardar lo bestiar.
k NO CUYDAR. m. adv. IMPENSADAMENT.
CUYDARSE. V. r. Mirar bè per la pròpia sa-
lut. Cuidarse. Yaletudini indulgere, con^ulerc.
GUYDAT, DA. p. p. Cuidado. Curatus.
CUTERA. f. CULLERA. I CUIXAL. 1.
CUTLITA. f. CULLITA.
GUYNA. f. Pessa de la casa, destinada pera
guisar. Cocina. Culina, ae. || Vianda cuyta. Cocine-
na. Obsonium, ii.
COMBREGAR EN LA CUYNA. fr. mot. BÉURER A GA-
LET. 2.
FÉR LA CUYNA. fr. CUYNAR.
LA CUYNA TANCADA Y 'l GAT DINS. ref. qUC S diu
de las personas descuydadas que afectan ser ciiy-
dadosas. Las llaves en la cinta, y el perro en la co-
eine^ Omnia agendo nihil agens.
GUTlfAMENT. m. ant. La acció de cuynar.
Cocedura. Coctura, ». | olla. 2.
CÜYNAR. V. a. Cóurer, guisar la vianda. Gui-
sar, cocinar. Coquino, as.
CÜYNAT, DA. p. p. Cocinado. Coquinatus. ||
olla. 2.
GUTNER, A. m. y f. Qui té per ofici cuynar.
Coeinero. Coquus, i.
CUYNETA•f. Coemiea, illa,ita. Angul us culina.
CÜTR. m. ant. cutro.
GUYRA86A. f. CORASSA.
CUYRAM. m. Provisió de cuyros. Coramkre.
Còríomm copia.
CÜY
CATALÀ
GUZ
m
CUTRO. m. La pell que cubreix la carn dels
animals. Cuero, Corium , ii. || La pell de bou y
semblants adobada y dura pera solas del calsat,
elc. Cuero. Corium, ii. || bot. 1.
DEiXARHi 'l curao. fr. met. fam. Morir. Dar la
piel ó el pellejo ; doblar la servilUta. Obire.
DEL crvao 's fAn las tiretas. fr. fam. De lo
principal ix lo accessori. Del cuero salen las cor-
rea$. Ex bove loramenta fiunt.
posAt GVTRO T coRKETJAs. fr. fam. Fér alguna
obra 6 diligència per algú, y ademés pagar los
gastos. Poner cuero y eorreas ; el sastre del Cantillo
ó del Campillo, que cosia de balde y ponia el hUo,
Excubias agere in naupacto.
GUYHOL. m. Tros de córdoba ó badana qve
usan los terrissers pera allisar la obra abans de
cóurerla. Alpanata. Ficlilibus perpuliendis aluta.
CÜYSSOR. m. cuissoR.
GUYT, A. p. p. Cocido, Coclus. || adj. digerit.
I Acostumat. Envejecido, Expertus. || ter. Jech.
cunillets. 1.
ESTARHi gutt. fr. mct. fam. Estar mòli versat
en alguna cosa. Estar eurtido ó cocido en alguna
cosa, Yersatum esse in a liquo negotio.
MAL ct'TT ; ó mitj cuyt, mitj CRU. cxp. Se diu de
la vianda que no eslà prou cuyta. Sancochado, sal"
cochado, medio cocido, Semicoctus.
MASSA GUTT. exp. Rccocho, rccocido. Becoctus.
QcA siti DESPRÈS DE cuYT. loc. A qué vindrà à
parar. ^Qué serà en resumidas cuenias, ó en suslan'
cm, ó en limpio, ó en eonelusion ; en qui vendran d
parar estàs misas? Quid tàndem evenisl.
TANT ME fA Ó TANT SE MB'n DÒNA CUTT COM CRU.
exp. fam. tant se me'n dóna naps com cols.
GUYTik. f . FORNADA. Q La porció de xocolata que
*s fa regularment en un jornal. Molienda. Molitu-
ra, X. I AílicGió, desgracia, misèria. Cuita, Mnim-
na, SB. I APURO, perill. Q pressa, ínsia.
DE cüTTAS. m. adv. Tot corrent. A toda prisa,
Celerrimè.
CUYTADAMEirr. adv. m. apressuradamemt.
GUYTAMENT. m. pressa. || desgrJIcia.
GUTTAS. v. D. Fér las cosas depressa. Darse
priesa, apresurarse, despaeharse. Propero, as. ]
v. a. Donar pressa. Dar priesa, meter prisa. Insto,
as. [ Anticipar la instrucció de alguna cosa. Acele-
rar, Celero , as. || empattar. | afligirsb. || ant.
CUYDAR.
NINGÚ 'ns cuita. loc. fam. No hi ha cap motiu
urgent pera anar depressa. I^adie nos sigue el al-
eanc^, Nemo urget.
GUYTAT, DA. adj. apressurat. ] malalt. B
AFLIGIT.
GOYTÓS, A. adj. Lo que 's cou fócílment. Co-
eedero, cocedizo. Coctibi.is. H cuytat.
GUYTOSAMEirr. adv. m. apressuradament,
ANSIOSAMENT.
Guzi Y cumi. m. cosí.
186
DÀB
DICCIONARI
DAD
-1
D. Quarta lletra del abecedari y de las set do-
minicals, tercera de las consonants y una de las
mudas. Se pronuncia arrimant la punta de la llen-
gua à las dents de dalt y apartantla de cop. Té us
com xifra romana y val 500. £n las medallas ro-
manas signiGca Dècim, nom propi. En 1* abece-
dari qufmich denota '1 vidriol. Abans de nom pro-
pi significa don ó donya, ó doctor. Posada així
d/d en las llelras de cambi val dias data ; així
d/fba. Dias fctxa y d/v. Dias vista. DD. Abrevia-
tura de doctors.
DA.
DAALDER. m. Moneda de plata que *s fabrica
en Uolanda, y val cosa de set vinlidosos. Daalder,
Nummus sic dictus.
DABAGi. m. Entre moros lo mateix que cabo
de esquadra. Dabaji, Manipuli ductor.
DABALL. adV. 11. DAVALL.
DABANELL. m. ant. debanadoras.
DABAN8. adv. t. y 11. avans.
DABA88ALL Ó DABA8SEIX. m. Cop de
pluja forta y de poca duració. Turbion, aguacero,
chaparron, grapada, aguaducho. Nimbus, i. || met.
fam. Abundància excessiva de paraulas. Tropel,
flujo, ehorrelada de palabras, taraviUa, Yerbosi-
tas, atis.
DABBAT. m. Nom que donan los mu$sulmans
à la bèstia del apocalípsis. DabhaU Dabbat.
DABES. m. Lo sisè mes dels deu de que *ls
habitants de la isla Formosa componen sòn any.
Dabes. Sextus mensis.
DABLE. adj. Possible. Pactiblef dable, hacede-
TO, PoSSibilis. 11 COMMUNICABLE.
DABÓVIS. f. Tela de cotó, que 's fabrica en
las Indias orientals. Dabóvis, Dabovís.
DABUH. m. Animal de Àfrica , de la magnitut
y quasi de la figura del llop ; però ab mans y peus
semblants als de la persona. Dabuk, Dabuh.
DACEN. adv. 11. ant De assó, dealló, deifrf,
De estOy de ello, de a^tfi.Ex hoc, hinc.
DAGIÀ. n. p. de home. Vaeiano, Daeíiiiif,l
DAGIANANT Y DAGIAVANT. idf. t. II
AQUÍ E.l AVANT.
DAGlj A. adj. Lo natural de y lo pertaqeH
à Dàcia província de Europa. Daeio, Dacios.
DACIÓ. f. for. DONACIÓ. I ant. data.
DAGROYDE. f. med. Se diu de las úlcenu è
que'nraja contínuament matèria. IHitmii.l•t
croyde, ses.
DÀcnL. m. Peu de vers llatí, de ona sU-Ui
llarga y dos breus. DúetUo. Dactylus, i. | Midiàb
grechs, que s* extenia à quatre grans deofdijiik
pels costats. Dúctilo, dedo. Dactylus, íLlpl*
Los primers sacerdots de Cibeles. í>deli7os, òékír
los idéos, Dactyli idei.
DÀGTILA. f. Certa dansa que nsavan loiitlt-
tas. DdctUa. Dactyla, s.
DACrriUGII, CA. adj. Lo qne pertany al dk-
til. Daetilico, Daclylicus. || Vers llatí de selpeoSr
los quatre primers comunment dàctils, y algnait
vegadas espondeos, y *ls tres últims coreos. ir-
quiloquio, dactUico. Archilochus.
DACnUOmÀNGIA Ó DAGTILOMÀIIGU.
f. Endevinació quc's feya per medi de an anell
penjat en una taula en que estavan las lletras del
abecedari, endevinant segons ellas , y *1 pant m
que queya l' anell. Dactilomancia, DactylomaDlií}
ae.
DACTILAT, DA. adj. Lo que té forma de dit.
Daclilado, Daclilatus.
DACnuns. f. Inflamació de un dit. Dit^
tis, Daclililis.
DAGTILOGIA. f. L' art de parlar per hidí-
versas posluras dels dits. Dactilogia. Per digUü
locutio.
DACTILONÓMIA. f. Ciència deciml»
dits. Dactilonomia, Daetylonomía, s.
DADA. f. DATA. g DONADA.
DÀL
CATALÀ.
DAM
iSI
DADAS T TOMADAS. e\p. faiD. Contextacions y ré-
plicas entre dos ó mès. Dares y tomares; dimes y
direles, Altercatíones, um.
DADAS. f. pi. Festas que 's celebravan en Ate-
nas pel naíxament de alguns déus en particular y
de tots en general y en las que s' encenian mòltas
atxas. Dadas. Datx, arum.
*DADÉ8SIAS. f . pi. Dadas,
DÀDIVA. f. Lo que's dóna. Dddiva, don, mer-
eed, regalo. Donum, i.
DADIVÒSy A. adj. Liberal, propens à donar.
Dadivoso, Largns, muniQcus.
DADIVOSAMENT. adv. m. Liberalment, ge-
nerosament. Dadivosamente, Munifícè, liberaliter.
DADIVOSITAT. f. lliberalitat.
DADOR, A. m. y f. Qui dóna. Dador. Largitor,
is. I m. com. TIRADOR. 4. II Qui porta lletra ó carta
pera entregarlaà altre. Dacíor. Cíngraphxpraebitor.
DÀFNIGH, CA. adj. Lo pertanyent al llorer.
Mfnko. Dapbnicus.
DAGA. m. Arma blanca curta y aguda, de dos
talls y à vegadas de quatre. Daga. Sica, vò.
DAGA. m. degí.
DAGANAT. m. deganat.
DAGA8SA. f. aum. Dagon. Sica grandior.
DAGOBERT. n. p. de bome. Dagoherto. Dago-
bertus, i.
DAGON. m. ídol dels fenicisy filistens. Dagon.
Dagon, is.
DAGüER. m. Qui fa tota clase de ganivets.
Cuehillero. Cultrarius, ii.
DAGUERIA. f. Barri, carrer 6 botiga dels da-
guers. Cuehillerií s Gultraria officina.
DAGUETA. f. d. Daguilla. Sicula, se.
DAIXÓN8ES. Veu fam. indeterminada que sól
significar aixó,fulano, etc. y regularment s' usa
quant no recorda 1* nom de la cosa ó no vól dirse.
Eso, esto. Hic, istud.
DAIZÓNSES T DALLONSES, loc. fam. que sól usarse
contra *ls que no saben donar rahó certa de ninguna
cosa. Pregonaran no sé qué , que fueran d no sé don-
dif so pena de no sé cuanlo. Dytirambicus sermó.
DAJÚ8. prep. davall, dessota.
DALA. f. nàut. Canal de fusta pera llansar à la
mar la aygua que trau la bomba. Dala, adala,
Nauiicus canalis.
DALÉ. m. Ànsia, desitj vehement. Anhelo. Cu-
pido, inis, anxietas, atis.
DALERA. f. Certa moneda de Alemanya. Da-
lera, Moneta sic dicta. Q dal6.
DALI. interj. pera excitar à fer alguna cosa.
Vamos à ello. Ea, agè. || interj. pera excitarà algú
à pegar à altre. Dale. Percute. || També s' usa pera
repéndrer ó contenir als perfídiosos. Dale. Heusl
DALi QUE DALI. exp. fam. Manifesta V enfado
que causa la perfídia ó repetició indiscreta. Dak
que daky dale que le dards f dale hola, otra al dieL•
Juan de Coca, toma si purga, amuela Simón. Yah!
Ne sis pertinax.
DALIL. m. ant. adalit.
DALIRSE. V. r. ter. glatir.
D ALL. m. podall.
DALLA. f. Ganivet corb de fulla moll ampla
que remata en punta, la qual encaixada en un
mànech serveix pera segar; y sól sér la insígnia de
la mort. Guadana, dalla. Fsenaria falx.
DALLÀ. adv. 11. De la altra part. Del olro lado^
de la otra parte. Trans, ultra.
DALLADOR, m. Qui dalla, Guadanero. gua•'
dahil, dallador. Messor, is.
DALLAR. V. a. Segar ab dalla. Dallar, segar
con guadana. Falce metere.
DALLAYRE. m. dallador.
dallí. adv. 11. DE allí.
DALLÍ avant. adv. ter. de allí en avant.
DALLO. adv. De allò. De aquella. Illius.
DALLONSES. DAIXONSES.
DALMAT, A. m. y f. Natural de Daimàoia pro-
víncia de la iMíria en Europa. Da/rnam. Dàlmata,».
DALMÀTIGA. f. Vestidura sagrada semblant
à la casulla, de la qual usan lo diaca y snbdiaca
pera asistir en los oficis del altar. Dalmdtica. Dal-
matica, se. || La que usavan los anticbs caballers.
Dalmdtica. Dalmatica, se.
DALMAU, n. p. de home. Dalmacio. Dalma-
tius, ii.
DALT. adv. 11. Denota la part alta de algun
lloch. Arriba. Sursàm. || En los escrits s'usa re-
ferintse à lo dit abans. Arriba, sobre, antts. Supra.
II De alsària. De alto, de altura, de alzada. AUitu-
do, inis.
DALT DE tot. Eu la cima de alguna cosa. A lo
mas alto, cima por cima. tn cacumine, in vertice.
ANAR DE DALT À ABAix. loc. fam. Càurer preci-
pitarse. Dar, venir abajo, tenir al suelo. Precipi-
tem ferri.
DE DALT i BAIX. m. adv. De cap à peus del prin-
cipi al fi. De arriba abafo. A summo ad imum.
NO TOCAR DALT NI BAIX. fr. NO HAVERNHI PERA
DENTS ENCEVAR.
FOSARSE DALT. fr. Eu alguus jochs de carlas do-
nar per perduda la ma. Entrarse ó meterse en ha^
raja. Lusoria folia deponere.
VENIR ALGUNA COSA DE DALT. fr. Estar decretada
per Dèu. Venir de arriba ó de lo alto. De coelo, à
Deo, supernè descendere.
DALTABAIX, m. Lo cop que's dona al càurer
de lloch alt. Altibajo, zaparrazo, zaparrada, har^
quinazo, batacazo. Yehemens lapsus. || Desgràcia
que sobrevé perdent la fortuna. Zaparrazo. Casus,
us, fortuna, ae.
DONAR UN DALTABAIX. loC. fam. DONAR UNA PALLI-
SA. n ANAR DE DALT i BAIX.
DALTRI. De altre. De otro. Alterius.
DAM. m. ant. dant.
DAMA. f. Dona nobl e, y de distincció. Dama;
senora. Hatrona, ffi. || Criada de honor de la rey^
na, ó de grans senyoras. Dama, Nobilis virgo. |
488
DAM
DICCIONARI
DAN
Dona hormosa, de bon cos y disposició. Dama.
Speciosa fcsmina. || Dona galantcjada de algun ho-
me. Dama, Amasia, ae. || En las comédias la que
fa 'Is papsrs principals, fora la graciosa. Dama.
Primarum partiani histrionisa» || En lo joch de las
danaas lo peó ó p "ssa coronada que pót córrer toia
la línea. Dama. Duella, ffi. || En lo joch de cscachs
la pcssa principal desprès del rey, la qual se pót
móurer à totas paris. Dama. Lalrunculorum regi-
na. II nàut. Espècie de tascó que en algunas em-
barcacions s' encaixa verticalment en lloch de es-
càlam. Dama. Scalmus, i. j| ant. mestressa. U ter.
MASSÓ piTJADOR. j] pi. Joch eulre dos en una fusta
que hi ha 64 quadrels ó casetas ab 12 pessas cada
jugador, y guanya '1 qui primer las acaba al con-
trari. Dama. Lalrunculorum ludus.
DAMA Dl CARRERA. Nom quo s' acomodan las do-
nas mundanas. Dama de carrera. Scorlum, i.
DAMA DE CORT ó DB ESCAOBS. met. PUTA.
DAMA DE HO4NOR. DAMA. 2.
DAMA DB palígio. Lr doDa que entrava en clase
de dama à servir à la reyna fins al temps de po-
sarse tapins. Menina. Pnella, se, regín» assecla.
DAMA SECRETA. La quo's dòDa de avanlatje al qui
sab jugar ménos. Dama gecreta. In scrupulorum
ludo conditio preslans.
BELLA DAMA. BELLA DONA.
BUFAR LA DAMA. fr. Eu lo joch de damas feria
pérdrer al contrari per no haver mort quant de-
via. Soplar la dama. Latrunculum tollere. || mel.
Lograr una cosa en competència de altres. Gaindar,
Subripio, is. Q met. fam. Casarse V un ab la pro-
mesa de altre. Soplar la dama. Sponsam alteri
prffiripere.
CORONAR LA DAMA. fr. Posar un peó sobre altre
quant arriba à la última caseta del contrari. Coro-
nar, senalar una dama. Scrupos geminaré.
f6ró ENTRAR DAMA. fr. Arribar un peó à la últi-
ma carrera del contrari. Hacer 6 entrar dama^ lle-
gar d dama. Latrunculum ad extremam liueam
adducere.
DAMÀS. m. DOMAS.
DABIA8GENO, A, adj. Lo natural de y pertan-
yent à Damasch. Damasceno, damasquino. Damas-
cenus.
DAMASQUií NA. adj. damascbno. | m. Esp'^
cie de sabre que vingué de Damasch. Damasquino,
Damascenus acinaces. Q Pes de que se serveixen en
llevant. Damasquino. Damasquinum pondus.
il LA DAMASQciNA. m. adv. Al ostil de Damasch.
A la damasquina. Damascino morè.
DAMA8QUILLO. m. Espècie de teixit de llana
ó seda semblant al domàs. Damasquillo. Texlum
damascenum.
DAMASQUINA. f. Planta anyal de la altura de
dos peus, que té las flors groguèncas y de mal
olor ; es detersiva, astringent, fresca, y fà retirar
la llet de las donas. Dawiasquina , damasoniot da^
ma, alitma, Damassoniom, ii.
DAMARIA. f. Delicadesa, ayre desdenyés. Me-
lindre, dameria. MoUities, ei. [j m. Reparo, escni-
pulositat. Dameria. Morosior scrupulus.
DÀMASO. n. p. de home. Ddmaso. Dtma-
sus, i.
DAMA88A. f. aum. Dama elegant. Damasa. Ve-
nusta, elegans fcemina.
DÀMIA. m. mit. Ídol. Damià, Bona ó Buena.
Damià, se.
DAMIÀ. n. p. de home. Damian. Damíanns, i.
DAMIANISTA. m. Secta que no regoneixia dis-
tincció de persones en Déu. Damianista. Damianis-
ta, X. II Nom que's dona en sos principis í las re-
ligiosas de santa Clara. Damianislas, damianitat,
DamíanistiB, arum.
DAMIERO. m. Aucell qus's troba eo lo Cap de
Bona-Esperansa. Dimiero. Damierus, i.
DAMIETA. f. Espície de polla de aygua en
Egipte. Djimieia. Daraieta, sb.
DAMI8ELA. f. Nova aixerida , esluíada. Da-
misela. Yenusta juvencula. || Senyoreta. Damisela.
Yenusla juvenis.
DAMNABLE. adj. coNnEMSABLB.
DAMNACIÓ, f. CONDEMNACIÓ.
DAMNADAMENT. adv. m. PeoosameDt. Pe-
nosamente. ifigrò, acerbò.
DAMNADURA. f. ant. cancel•lació.
DAMNAR. V. a. ant. condemnar. || rbprobar.
REVOCAR, ANUL-LAR. || V. T. CONDEMNARSE.
DAMNAT, DA. p. p. ant. condemnat.
DAMNATGE. m. ant. dant.
DAMNEJAR. V. a. ant. danyar.
DAMNIFIGAGIÓ. f. L* acte de causar dauT.
Damnilicacion Damnifatio, nis.
DAMNIFIGADOR, A. m. y f. Qui causa dany.
DamniUeador. Perniciosus.
DAMNIFICAR. V. a. y derivats, danyar, per-
judicar.
DAMNÓSy A. adj. danyós.
DAMONIAT. adj. esperitat.
DAMONT. prep. ant. damunt.
DAMPTAR, DAMNEJAR Y DAMPNIFI•
CAR. V. a. y derivals. damnar.
DAMUNT, prep. y adv. 11. Sobre de alguoa co-
sa. Encima, sobre, de sobre. Supra, súper.
DAMUNT, DAMUNT, Ó PER DAMUNT, m. adv. SUPER-
FICIALMENT. 0 PER ALT, k ULL.
ANAR DAMUNT Ó PER DAMUNT, fr. SURAR.
FÉR ANAR DAMUNT DAVALL. TrasloroRr V OTÚe de
las cosas. Volver lo de abajo arriba, ó lo de arribà
abajo. Perturbo, as.
DAN. m. ant. dany.
SÉR TLNGUT k RETRE LO DANY. fr. aut. Ser rtSpW^
sable d resarctr el daiio. Sese pncdcni dare.
SOSTENIR DANY £ INTERÈS, fr. PAGAR DANYS T PER-
JUDICIS.
DABTÉS, A. adj. DINAMARQUés.
DANSA. f. Ball à compàs de la música. Dans€.
Tripudíum, ii. || Lo número de dansants en aiguat
DAN
CATALÀ:
DAR
dansa pública. Dansa, Ghorea, se. g L' art de dan-
sar. Danza. Sallandi, ars. || Poét. Poesia destina-
da à acompanyar lo ball que constava de den ó
niès estàncias. seguidillas.
DANSA DE DONAS É DONZBLLAS. Cert ball dels si-
gles mitjans. Danza de matronas y dancellat. Salta-
tionis genus.
DANSA DB SANT GüT. Pesta qoe aparesqué en los
sigles mitjans. Danza de S, Guy. Pestilenlia, ».
DANSA DE ESP AS AS. La que's fà ab espasas en las
mans ab las quals se donan cops al so de algan
instrument; y fou instituhida per Rómnlo. Danza
de espada$. Garpea, se.
DANSA MESCLADA. Ball del temps de D. Pere lY
de Aragó que tal volta *s cantava pels mateixos
dansants ó altres. Danza, Ghorea, se.
ANAR ó ENTRAR EN DANSA. fr. mot. fam. lutrodu-
hirse 6 trobarse en algun negoci. Andar, entrar,
estar ó meterse en danza, danzar. Negotii consor-
tem esse.
FICAR ó POSAR EN DANSA. fr. Atribuihir maliciosa-
ment à algú cosa en que nò ha tiagut part. Meter
algwM en la danza. Gulpam in insontem conjicere.
II Procurar ab manya que algú entre en algun ne-
goci. Meter en danza. Negotíc quemquam implicaré.
SEGDiR EN DANSA. fr. Seguir la bulla. Ànde la dan-
za, lo, io.
DAN8ADOR, A. m. y f. Qui dansa. Danzador,
tripudianle, Saltator, is.
DANSANT, A. m. y f. Qui dansa en las pro-
fessons y festas públicas. Danzanie, Saltator, is.
DANSAR. V. a. Ballar à compàs ab orde y mé-
todo. Danzar, Ad números saltaré, jj Móurerse al-
guna cosa depressa. Danzar. Agitari. || ballar en
ALGUN negoci.
TRÍURER k DANSAR, fr. TRÀURER k BALLAR.
DANSARt, NA. m. y f. batlarí.
DANSER. m. bastoner. 4.
DANT. p. a. Qui dóna. Dante, dador, Dans. ||
m. Cert poeta italià de mòlta fama. Dante, Dans, tis.
DABiTA. f. Quadrúpedo de Amèrica, de la gran-
dària de un mulat, cap gros y llargarut, ab una
espècie de trompa elàstica, y en sa extremitat los
forats del nas ; los ulls són petits, las orellas sem-
blants à las del porch, lo pel espès, curt y ne-
grench. Dante, alce, gran bèstia, orinac, Alce, al-
ces, is.
DABíY. m. Detriment , perjudici. Dano. Nocu-
mentum, i.
DANT EMERGENT, for. Lo quo té priucipi de altre
cosa, com en los contractes lo que se segueix de la
detenció del diner. Dano emergente, lucro cesante,
Damnum, lucrum cessans.
k DANY DE ALGÜ. m. adv. De són compte. A dano
de alguno, d su cuenta y riesgo, Sub illius secn-
ritate.
PAGAR DANYS Y PERJUDICIS, fr. Pagar tots los danys
y gastos que ocasiona alguna cosa. Pagar danos y
perjuicios, Omnia solverc documenta.
TOMO 1.
489
QUANT ES VINGUT JA \ DANY, ES EN VA PARLAR DR
ANTANY, ref. QUANT FOU MORT LO COMBREGAREN.
DANYABLE. adj. danyós.
DANYADOR, A. m. y f. Lo que danya. Dana-
dor, damnificador. Damnosus.
DANYAR. V. a. Fér ó causar dany. També s*
usa com recíproch. Danar , damni/icar, Noceo, es.
II Oféndrer, incomodar, com la mòlta llum à la
vista, etc. Molestar, danar. Obsto, as. || Maltractar,
Uansar à pérdrer alguna cosa. Danar, Detrimen-
tum afferre.
DANYAT, DA. p. p. Danado. Laesus.
DANYÓS i A. adj. Qui ó lo que danya. Danoso,
danino, nocivo, danable. Damnosus, noxius. U mo-
lest.
DANYOSAMENT. adv. m. Ab dany ò perill.
Danosamente, Damnosè, infesto.
DANYOSissiM, A. adj. sup. Danosisimo, Dam-
nosissimus.
DAPIFER. m. Oficial de la casa imperial que
posava'ls plats à taula. Dapifero. Qui ad imperia-
lem mensam dapes afferebat.
DAQUEN. adv. ant. de aquí.
DAQUEST. adv. De aquest. De esto. Ex hoc.
DAQUi. adv. de aquí.
DAQUÍ AMUNT. m. adv. ant. De ahi arriba. Hinch,
sursüm versus.
DAQUIAVANT Y DAQUIENANT. adv. t. DE
AQUÍ EN AVANT.
DAR. V. a. DONAR.
DARAM. loc. De aram. De alamhre. ExsBrse. ||
Lo mateix que me han de donar. Darme han, Dan-
dum est raihi.
DARASSANA. f. adrassana.
DARASSANAL. m. ant. aradsana, arassana,
DRACIANA, TARASSANA ó TERSANA, DARSANALE, DARAS-
SANA, drassana, adrassana.
DARASSANER. m. drassaner.
DARDADA. f. Cop de dart. Dardada. Teli
ictus.
DARDANARI. m. MONOPOLISTA.
DARDAR. V. n. fam. Rondar mòlt pels car-
rers sens necesitat. Biltrotear, ruar, eallejear, cor-
retear. Vago, as.
DARDAYRE. m. Qui darda mòlt. Callejero,
biltrotero, ruante, azotacalles, y eerero, p. Ar. Er-
ro, nis.
DARDELL. m. dart.
DARDERAS. Institució pera la asisténcia dels
mahiltsdel St. Hospital. Darderas, Darderae, arum.
DARGA. ADARGA.
DAROGAR. V. a. y derivats, derogar.
DARRER, A. adj. Últim en línea ú orde. Ulti-
mo, postrero, postrimero, y postrer 8% s' anteposa
al substantiu. Postremus.
MALHAJA 'l darrer, loc. proverb. que usan los
noys pera animar à córrer al que's và quedant al
últim. Mala sarna le coja al ultimo; d puto el pas-
tre, Occupel extremum scabies.
63
490 DAT
DABBERA. m. fam. cul. | adv. 11. La part pos-
terior de alguna cosa. Tra$, detrds, Ponè. | Al úl-
tim, delras de tot. Al úlíimo. Postremò. I prep. que
indica V orde de las cosas. Tros, éitrús. Pooè. ||
ady. m. En aoséncia de algú. En auseneia, detrds.
Absente. | m. pi. La part posterior dels vestits, etc.
Cuarioi irauroi. Postica vestis.
AL DiaiBiA. m. adv. dakiera.
ANia DAUiEiA ó AL DAEEBEA. fr. Contínoarse,
snccehírse ona cosa à altra per orde, torn ó nú-
mero. Segwru. Sobsequi.
ANAE DAiiEtA DB kUit, fr. Persegoirlo, córrerli
detrès. ír ò aniar Ira» de alguno, Perseqnor, eris.
ANARLi DAiBBiA. fr. Fér medis pera consegnir
alguna cosa. /r 6 andar troi alguna cosa. Aliquid
ambitiosè qnsrere.
QCBDAisB DAiBBBA ó BN DAiiBiA. fr. Quedarse
detrÀs. Bezagane. Retrò agere.
DAmHERAMENT. adv. t. Desprès de tot. Ulti-
mamenU, fosteriormenU, postreramenU. Postremòm.
HAMHERATGEB. m. pi. ant. bndbbibrits.
PABEKBEWCH, CA. adj. taedí.
DARRERIA, f. Fi. | Lo termini de alguna cosa,
y comnnment V últim període de la vida del home.
Pastrimeria. Extremnm vilae tempas.
dabiebias dbl bomb. Mort, judici, infern y glò-
ria. Postrimerias, novisitnos. Hominis novissima.
LO QUB'l BOIQ Fi i LA OAIEEEIA, *L SABÍ HO FÍ i
LA FBiiiABu. ref. Ensenya que 1 neci desprès de
mòlts desenganys ha de executar lo que'l prudent
eiecQta ab previssió. Lo que el loco hace d la der^
Yiria, hace el sabio d la primeria. Ubi sapiens de-
sinit, ibi stultus incipit.
DARBANALE. m. ant. drassana.
DÀRSElf A. f. La part resguardada de un port
pera conservar carenas y habilitar las embarca-
cions. Ddrsena. Navale, is.
DART. m. Arma semblant à una llansa petita,
qiie*s tira ab la ma. Dardo, gorguz. Telum, spicu-
lum, i.
DA8LOT. Veu. ant. galopar.
DAMA. adv. 11. De aquesta part. Deacd, del lado
óde la parte de acd. Cis, citrà.
DAT, DA. p. p. DONAT.
DAT T NO CONCEDIT, loc. ÜEim. Donota que*8 permet
vna proposició, encara que sia falsa, perquè no fa
al cas. Dado y no eoneedido. Transeat.
DATA. f. Diada, nota del temps y Uoch en que
*• firma un paper. Data. Díei in litteris consígnatio.
I Partida pera descarrech de lo rebut. Daia. Ex-
pensi ratio. Q Translació del joch de damas. Data.
Data.
BSTARDE BONA ó MALA DATA. loc. fam. Estar de
boD ó mal e|lat. Estar, quedar, ir de buena ó foala
data. Bene vel malè se habere. || estar ó no estar
DB FÍLIS.
FosAR BN ó FER DATA. fr. A^^eutaruDa partida per
descarrech de lo rebut. Adatar, datar, Expensi ra-
Uonem litteris mandare.
DICCIONARI DAÜ
DATAR. v. r. Posar lo dia en algnn escrit. Da-
tar, poner fecha. Rei scriplae diem designaré. | fo-
SAR EN DATA.
DATARI. ro. President de la dataria. Dataria,
g prodatario si es un cardenal. Datarios, ii.
DATARIA, f . Tribunal de la Cúria romana, que
despatxa las provisions de beneficis no consisto-
rials, las reservas de pensions sobre ells, las dis-
pensas matrimonials, las de edat y altras, las fa-
cultats de enagenar béns ecclesiàstichs, y las pro-
visions de oficis vendibles de la noateixa Cúria.
Dataria. Diarii scriptoris, munus officina.
DÀTIL. m. Lo fruytde la palmera, que es com
una pruna petita y llargaruda, groch, agradable,
y '1 pinyol cilfndrich ab un solch de cap à cap.
Ddtil. Dactylus, i. | Espècie de caragol de mar, de
Ui figura del dàtil. Ddtil. Dactylus, i. | Certa pedra
preciosa. Ddtil, belemnHa. Dactylus, i.
DATILET. m. d. Datiliüo. Parvus daclylns.
DATIU. m. gram. Lo tercer cas de la declina-
ció. Dativo. Dativus, i, dandi casus.
DATO. m. IHvnment, prova. Dato. Documentum,
i. I pi. mat. Quantitats conegudas pera trobame
altras de desconegudas. Datos. Not» quantitates.
I Indicis de que's trauhen conseqüéncias. Datas.
Argumenta, orum.
DAU. m. Pessa cúbica de os, marfil, etc. que en
sas caras té de un fins à sis punts, y serveix pera
varis jocbs de fortuna. Dado. Talus, i. | Pessa cú-
bica de metall, que serveix de punt de apoyo pera
mantenirse en equilibri algunas màquinas, com la
porta, '1 rodet de la moïSi.Tejuelo, dado, ràngua.
Cnbus ferreus. || Cada plom, etc.abque*s carregan
las armas de foch. I>a<2o, posta. Talus ferreus. | Ca-
da un dels cnrrons en que descansan los brassos
de la campana y altras màquinas. Palomilla. Sr
neus in machinis cardo. | ant. Pessa de panyo qua-
si quadrada pera formar un plech en una obertma
dels faldons de la casaca. Palbald. Lacinia chkimy-
di assut». II La planta ó part superior que corona
'1 capitell. Ahaco. Abacus, i. || Los quadrets del
tauler del joch de las damas, etc. Escaque. Tes-
sera, sí. || En lo blasó 1s quadrets queresullan de
las divisions del escut, tallat lo ménos dos vegadas.
Dado. Tessera-gentilitia. || nàut. Pessa quadrada,
regular de bronze, encastada en una politja que
gira en sòn codernal sobre un pern de ferro pera
resguardar lo forat de dita politja. Dado, alma,
dnima,palometa, chapeta. MnenscsíTdo. | Remendo
quadrat de lona qne's posa en la vela pera sòn re-
fors. Dado, sobresano, refuerzo. Veli fulcimentum.
J pi. En las robas, mostra de figura quadradas*
Cuadros , cuadrados, escaques. Tesselae. ] Maqui.
Pessa que rossa ab Y eix y va ajustada à la cadL
reta. Bronce. Cubus, i.
DAU FALS. Lo de jugar que està disposat de ma-
nera, que tenint mès pes à un costat que à altre
quasi sempre cau de la mateixa cara. Dado faiso .
Adulterinus talus.
DAV
GÀTALi
DAV
i91
CARREGAR LOS DAUS. ff. FàlsificaHos introdahÍDt
pium pera que caygan sempre de una cara. Cof-
(jar los dndos. Talòs adulteraré, corrumpere.
cóRRERLi BÈ 'l DAU k ALGÚ. fr. Teoir sort. Tener
suerte favorable, córrer el dado. Fortunam amícam
babere.
DETXAR LO DAU k ALGÚ. fr. fam. DEIXAR EN LA MA.
elc.
LO DAU ES TIRAT. loc. fam. La cosa està resolta.
El dado està tirada. Jacla est.
LO MILLOR DELS DAUS ES IfO JU6AEL06. lOC. qUe de-
nota sér lo més prudent evitar los danys y perills.
El mejor de los dados ó el mejor lanee de los dados
M no jugarlos. Ne temeré Àbydum sabnaviges.
MUDARSE 'ls DAUS. f. Mudarso r estat de las c<h
sas. Mudarse ò trocarse los bolos. Àliquid mutari.
SEGONS COM PINTE, Ó DONARÍ, Ó CANTARÀ \ DAU.
fr. Conforme al temps y las circunstàncias. Con-
forme diere el dado. Pro ut sors tulerit.
TENIR lo DAU. fr. mOt. TENIR LA PAELLA PEL MÀ-
NECH.
TENIR MAL DAU. fr. mot. Tenir la fortuna contrà-
ria. Córrer mal el dado ó la suerU'^ Inimicam sor-
tem experire.
TIRAR DAU FALS. fr. met. Enganyar. Mr, echar
dado falso. Decipio, is.
VENIR ó DIR BE 'l DAU. fr. Afavorir la sort. Tener
la siurte favorable, córrer el dado, acudir ó dar
bien el juego, acudir el naipe. Bene vertere.
DAUHET. m. d. Dadillo, Taxillus, i.
DAUmUR. m. Espècie de serp que entra en la
composició de la triaca. Daumur. Daumnr.
DAURADA, f. ORADA.
DAURADE3XA. f. Herba medicinal, alta de un
pam, que's fa entre las rocas en Uochs obachs, té
las fuUas partidas y cubertas del revés de una pe-
lussa pardogroguenca. No tè cama y fa la llavor en
las fullas. Doradilla, escolopendra, Asplenium, ii.
DAURADOR, A. m. y f. Qui daura. Dorador.
Inaurator, is.
DAURADURA. f. Obra de daurar. I^oradura.
Deauratura, ae.
DAURAR. V. a. Cubrir de or. Dorar, Deauro,
as. II met. Interpretar favorablement las obras ma-
tas. Dorar, Nòmina vitiis imponere.
DAURAR DE ESTANT, fr. ant. MENTIR, FINGIR, AMA-
GAR Ó DISFRASSAR LA VERITAT.
DAURAT, DA. p. p. Dorado. Deauratns. || adj.
De color de or. Dorado. Aureus. || m. dauradura.
DAVALL, prep. Sota. Debajo, bajo. Sub,
subter.
DAVALLADA, f. Baixada. Bajada, declive, de-
clivio, pendiente. Descensus. us.
davallada avall tota MERDA CORRE. TCf. EN BO-
NA MAR TOTHOM ES BON MARINER.
FÉR DAVALLADA, fr. Féf rampa ó baixada algun
terreno. Hacer decHvio, venir en declivio. In decli-
vem vergere.
DAVALLAMENT. m. La acció de davallar.
Deseendimiinto, deseension, deseenso, Descensus, us.
y Per antonomàsia *1 del sagrat Cos de Nostre Se-
nyor, baíxantlo de la creu real y figuradameot,
Descsndimiento, Descensus corporis Christi écnn
ce.
DAVALLANT, m. fam. Gorja. TragaderOy eió-
fago. Guttur, is. | adj. Mòlt pendent. Pino, emjii-
nado. Prsruptus.
FÉR DAVALLANT, fr. FÉR DAVALLADA.
TENIR BON DAVALLANT» fr. CréuFor ab mòlta íkci-
litat. Tener buenos tragaderos ó huenas tragaderas,
Statuam faucibus deglutiré. | met. Menjar mòlt.
Tragar, ser iragon, ser buena tijera, estar picada
la piedra. Yoro, as.
DAVALLAR. V. n. BAIXAR. J DESCENDU.
DAVANT, m. La part anterior. Prente, delante-
ra. Facies, ei. y adv. 11. A la part oposada. Enfrenr
U, delanu, frenu. Ex adverso, contra. 1 adv. m. En
presència. Ante, delante, d presencia, d vista. Co-
ram. I abans.
DAVANT DARRERA, m. adV. ENTRE PEUS.
DAVANT DE MI. Fórmula ab que'ls notaris donao
fé dels instruments que s' otorgan en sòn poder.
Ante mi. Apud me.
DAVANT DIT. loc. pora deuotar que en los escrita
se fà referència à una cosa dita. Arriba dicL•. Súr
pra dictum.
DAVANT PER DAVANT, m. adv. Do cara, tot dret*
Frente d frente, porfrente. Contra, è regione.
ANAR DAVANT, fr. mot. Sér lo primer en alguna
funció. Ir en la ó llevar la delantera. Principmn
esse aliquo in negotio. || fam. passar davant. 8. '
APARTAT ó ixME DE DAVANT, loc. fam. ab quo 's
despedeix à algú, ó per despreci, ó perquè no se*l
vól aténdrer en lo que diu ó demana. Anda, vete
é freir espdrragos, ó d esparragar, ó al rollo 6 d
espulgar un galgo. Abi, apage.
EN DAVANT, m. adv. DE AQUÍ EN AVANT.
PASSAR DAVANT, fr. Auticiparso à altre en algu-
na cosa. Coger la delantera; ganar por la mano.
PrsBoccupare. || Caminar ó córrer més que altre.
Adelantar. Praecurro, is. || Excedir à altre. Ade-
lantarse, aventajarse, coger ó tomar la delantera^
echarle d alguno la piema encima. Prascellere.
PER DAVANT, m. adv. A la part anterior. Por de-
lante. Priorsum.
POSAR DAVANT, fr. mot. Representar, férli véu-
rer à algú cosa que no voldria. Poner delante. Re-
cordari. y Fér evident alguna cosa, particularment
los danys é inconvenients que poden seguirse. Po-
ner delante de los ojos. Ante oculos ponere.
TENIR PER DAVANT, fr. met. Tcuir present algu-
na cosa, pera executarne altra. Llevar por delante.
Aliud praemeditari ut aliud fungatur.
TRÀURER i ALGÚ DE DAVANT, loc. fam. Despedír-
lo ab despreci. Quitarle de en medio. Aliquem eji-
cere.
DAVANTGUARDA. fr. vanguJIrdia.
DAVANTAL, m. Tros de roba que's posan las
i92 DE
donas davant lo vestit pera embrntarlo 6 per ador-
no. Devantal, delantal, avantal. Supparus, i. ||
Tros de roba que tapa la obertura del davant de
las calsas, etc. Portanuela. Femoralium valva.
DAVANTER, A. adj. Lo que va davant. De-
lanUro, PraBvius, praecursor.
DAVEGADAS. adv. ter. À veoadas.
DAVER. m. DEBER.
DAVtDIGA. f. Secta de heretges que comensà
r any 1625, predicant mòlts disbarats y errors ja
condemnats. DaMiea. Davidica, se.
DAVÍDIGH, ca. adj. Lo pertanyent àDavit.
Davidico, Davidicus.
DAVIU. n. p. David, David, idis.
DÀVOL. adj. VIL.
DAVOLTAS. ant. i voltàs.
DAXNA. f. MEUCA. 2.
DAY. m. ant. dall, guadanta.
DAYNA. f. Espècie de cervo petit, ab las ba-
nyas ramosas, còrbas y aplanadas per la punta,
la cua curta. La femella no té banyas. Gamo, da-
ma. Dama, ae. Q Pell del animal. Piel gamuna. Pe-
llis damsB.
séa UNA DATifA. fr. fam. ab que *s pondera la
lleugeresa de algú. Ser una ave. Aura velociorem
esse.
DAYNETA. f. d. Gamezno, gamito, Pullus da-
mae.
DAYR. m. Títol del soberà espiritual del Japó
'1 qui té dotze donas llegítimas , gran poder é in-
mensas riquesas, però no pòt eixir de la ciutat. Ans
reunia també *1 poder temporal. Dairo. Dairus.
DE.
:. Nom de la lletra D. De. De. || Espècie de
negació, ò expressió contrària à la que significa '1
nom ó verb à que preceheix en composició, com
DEgenerar, DEmórit ; ó que aumenia la significa-
ció, com DEvastar, DEVorar ; ó que la disminu-
heíx, com nsmanar. || prep. de genitiu, quant de-
pendeix del nom substantiu. De, En Uali no té
correspondència ; v. g. la lley de Déu : Lex Dei.
II prep. de ablatiu, quant dependeix de verb. De.
A, ab, é, ex, de. || prep. de acusatiu quant depèn-
deix de altra preposició, com: fora de la ciutat,
desprès de tot. De, Extra, citrà, post. || Denota la
matèria de que 's fa ó consta alguna cosa, com:
cullera de plata. De, Ex. || Denota lo contingut en
alguna cosa, com: botella de vi. De, De, ex. || Tam-
bé 's posa en lloch de ab, majorment denotant lo
fi de alguna acció, com: picar de peus, de intent.
De. Ex. II Indicant la causa equival à per, com: los
noys s* alegran de la mort del porch. De, De ex,
prae, ob, propter. || També equival à per en las
oracions de passiva, com: fou enviat de part del
ajuntament. De. A, ab, per. || Així mateix e^ per,
denotant P exercici actual de alguna dignitat ó
empleo, com: N. està de gobernador en Tarragona.
DICCIONARI DEB
Df , por. In. II Expressant distància de temps 6 4e
lloch es DESDE, com db ahí à vuy, ds cap à peu.
De, desde. A, é, ex. |j Regeix també V infinitiu n
sentit de gerundi llatí, com: desprès di sopar es
hora DE dormir. De. || S' usa com conjnncciò ccrb-
parativa, v. g. Vos parlo de amich. Como. Qt,
tamquam. || Serveix pera determinar lo temps,CQa
DE dia, DE nit. De. Sub. || Denota V assnmptods
que *s tracta. De, De, súper. I Acompanyada de li
preposició k lo mateix que entre, com: vindreo m
sis à set. Entre j de, Inter. || CoMocada eotre m
adjectiu y sòn substantiu dóna mòlta energia à k
expressió, com: no dorm lo traydor dk Judas. Dt»
II També se sòl posar en lloch de en, com: fon fe-
rit DE la cama. De, en. In. || Nota de il•lació, con:
DE aquí se segueix. De. Hinc, inde, ex. | Lo mir
teix que en lo espay, com: de dos anys à aqterti
part. De. Intrà, post. | Se posa en lloch de pua,
com la ploma de escríurer. Para. Ad. H Acompi-
nyada de la preposició en indica la distribució (M
temps, com: de dos en dos horas. De, cada. In. |
DEL. II També modifica una infinitat de expres-
sions; així dihem : db poch en poch , db passada,
etc.
DE NO. m. adv. Al contrari, com: lo superior ha
de sór humil, de no, serà despreciat. De no, doiub
no, de lo contrario, sinó. Contra, sin.
DEA. f. ant. poét. DiossA.
DEALBAGIÓ. f. quím. Gambi de color ü»fft
en blanch per la acció del foch. Dealbacion. Deal-
batio, nis.
DEBADAS. adv. ter. ant. i vbgadas.
DEBADES, adv. en vi. || db franch, gratDití-
NENT.
debades tant. exp. irón. Per això mateix. Por
eso mismo. Idcircò.
DEBAIX. prep. davall.
DEBANAR. V. a. y derivats, devanar.
DEBA8TAR. V. a. y derivats, devastar.
DEBAT. m. Disputa, altercació. Debaté, ii$cfp-
tacion, Contentio, nis. || Pendència, renyina, pe-
lea. Debaté. Pugna, a;. || Qualsevol cosa que fa im-
pressió en r animo. Debaté. Animum vehemenier
exagítans.
^QUiN debat y vól farina? loc. mct. fam.S'apii-
ca als que havent tingut prou temps pera férseíór
una cosa, van esperant à la última hora, y llavors
malan ab pressas, sens donar prou temps als qw
la han de fér. El mozo del gallego que andaki
todo el ano descalzo, y en un dia queria matar il
zapatero. Nunc, dedignaris, urgebis denique Ien»*
pus.
DEBÀTRER. v. n. Altercar, disputar. Altff-
car, debalir, disceptar. Discepto, as. | coMBiTRUf
PELEAR. II Remenar alguna cosa pera que *s cot-
dense ó mescle, liquide ó disolgue. Balir, Diliio»il•
DEBATRERSE. v. r. bítrersb, pblbar.
DEBATUT, DA. p. p. Debdtido. Disceplatitt. | »
Remenat, deixatat. Batido. Dilutus.
J
DEC
CATALÀ.
DEC
493
DEBEDOR. m. deutor.
DEBER. m. Obligació. Deber. Munns, eris.
FÉR sÒN DEBER. fr. Gomplír sa obligació. Hacer
su deber. Ofiicium explere.
DEBÈS. prep. envers.
DÈBIL. adj. De poch vigor y resistència. Dè-
bil. Debilis. II met. De poch esperit. J)ebil. Imbeci-
llas. II esgarrat, mutilat, contret. || Fàcil en
comunicar lo que sdb. Pdcily débxL Facílis. Q deli-
cat.
DEBILITAGIÓ. f. DEBILITAT. I POR, espant.
DEBILITADiSSini, A. adj. sup. Debilitadisi-
mo. Yaldè debililatus.
DEBILITAIIIENT. m. DEBILITAT.
DEBILITANT, p. a. Lo que debilita. DebUi-
tanU. Debilitans.
DEBILITAR. V. a. Disminuhir lo vigor ó forsa
de alguna persona ó cosa. Infirmar, debilitar. De-
bilito, as. II Esgarrar en algun membre. Estropear,
lisiar. Pessundo, as. || met. Llevar los béns à algú.
Debilitar. Enervo, debilito, as. || v. r. Anar per-
dent la forsa ó vigor. Debilitarse, fiaquear, desgas-
tar se. %angnesco, is.
DEBILITAT, f. Falta de forsa ó vigor. Debili-
dad. Debilitas, atis. || Flaquesa de esperit ó ente-
niment. Debilidad. Imbecillitas, atis. || p. p. Debi-
litado. Debililatus. || adj. esgarrat. S.
DEBILITAT DE LA NATURALESA HUMANA. FRAGILI-
TAT.
DEBILITAT DE VENTRELL. Falta dc forsa pera di-
gerir lo menjar. Debilidad ó desconsuelo del eilóma-
go. Malacia, se.
DÈBILMENT, adv. m. Débilmente. Debiliter.
DÈBIT. m. DEUTE. Q Obligació recíproca entre
1s casats. Débilo, deuda congugal. Debitum conju-
gale. II p. p. DEGUT.
DÈBITAMENT. adv. m. degudament.
DEBITOR, A. m. y f. deudor.
DEBITORI. m. Escriptura de dèbit. Debilorio,
vale. Syngrapha, ae, cautio, nis. || auténtich.
DEBITORI simple. Rccibo ó escriptura privada.
Debitorio simple ó privado. Privala cautio.
RECULLiR UN DEBITORI. fr. SatisfeHo. Recoger un
vale. Xomem solutione facta recipere.
DEBOIXAR. V. a. y derivats, dibuixar.
DEBOTAR. V. a. Dansar, botar fora. Arrojar,
echar^ expeler. Projicio, is.
DEBOIXAR. V. a. y derivats, dibuxar.
DÈCADA, f. Narració de las ocurréncias en ï
espay de deu anys. Dècada. Decas, ad is.
DCCADÈNCIA. f. Declinació, principi de ruina.
Decadència. Ruina, a;. [| Se diu de las cosas morals,
com : la decadència del imperi ó de las arts , etc.
Decadència. Rcrum inclinalio.
ANAR EN decadència, fr. DECAURER.
DECÀGONO. m. geóm. Figura de deu ànguls
y deu costals. Decdgono. Decagonus, i.
DEGAHENT. p. a. Lo que decau. Decadente.
LabenS; declinans.
DEGAHIMENT. m. Debilitat , falta de forsas,
Descaecimiento. Languor, is.
DEGÀLOGH Ó DEGALOGO. m. Los deu ma-
naments de la lley de Dèu. Decdlogo. Decalogus, i.
DEGAMPAR. V. n. Alsar lo campament la tro-
pa. Decampar, levantar el campo ó los reaks. Cas-
tra movere.
DEGAMPAT , DA. p. p. Decampado. Semotns
ex castris.
DEGANAT, m. DEGANAT.
DEGANDIR. v. a. DEBILITAR. S*U8a també com
recíproch.
DEGANO. m. Lo mès antich de una corporació.
Decano. Decanus , i. Q Lo nombrat pel rey pera
presidir algun concell ó tribunal , encara que no
sia '1 mès antich. Decano. Praeses, idis.
DEGANTAMENT. ,'m. Efecte de decantar. La-
deoy torcimiento. Inclinació, nis. || La acció de abo-
car una eyna poch à poch pera que cayga '1 líqnit
y quede '1 solatge. Decantacion, Inclinatio, nis. ||
Lo declive ó defecte que pateix una paret. Torci-
miento. Inclinatio, nis. Q declivi.
DEGANTAR. V. a. Móurer alguna cosa torcent-
la ó inclinantla à algun costat. També s' usa com
recíproch. Ladear, tòrcer, decantar. In latus incli-
naré. II met. Inclinar algú à sòn partit ú opinió.
Llevar y atraer , Àttraho, is. || Inclinar poch à poch
alguna eyna pera tràurerne '1 licor sens que cayga
M solalje. Decantar. Inclino, as. || Ponderar, exal-
tar, aplaudir. Decantar. Praedico, as. || Apartarse
del camí recte. Tòrcer , decantar. Dcflecto, is.
DEGANTAR8E. V. r. Determinarse à seguir
algun partit ü opinió. Ladearse, inclinarse, abalan-
zarse. Alicujus partessequi. || Pérdrer alguna cosa
la línea perpendicular. Torcerse, ladearse. ïnlor-
queri, in obliquum ferri.
DEGANTAT, DA. p. p. Ladeado , decantado.
Inclinalus. || Ponderat per mòlt bo. Decantado. Ce-
lebralus.
DEGAPITAGIÓ. f. La obra de llevar lo cap.
Decapitacion. Capitis mullatio.
DEGAPITAR. v. a. Llevar lo cap. Decapitar,
Capite mullaré;
DEGASÍL-LABO. adj. Espècie de vers de deu
síl-labas. Decasilabo. Decasillabus, i.
DEGÀURER. V. n. Anar à ménos , així en los
béns de fortuna com en la salut. Decaer , menguar,
descaecery decaer ^ t'r en decadència. Sublabor, eris.
DEGAYGIÓ. f. ant. decahiment.
DEGAYGUDA. f. decadència.
ANAR EN DECATOUDA. fr. DECiURER.
DEGAYGUT , DA. p. p. Decaido. Languidus,
dilapsus.
DEGEBEMENTZ. m. ant. engany.
DEGÈBRER. V. a. ant. encantar.
DEGEBUT, DA. p. p. ant. enganyat.
DEGELAR. V. aav)6.. y deri descubrir, reve-
lar, DENUNCIAR, DELATAR.
DEGEniViR. m. Entre 'Js romans qualsevol
i9i
DEC
DICCIONARI
DEC
\
dels deu magistrats superiors que compongueren
las lleys de las dotze taulas, y gobernaren en Uoch
dels cónsuls. També s' anomenaren així uns ma-
gistrats que servian de assessor, ó que suplían sas
faltas; y així mateix hi havia decemvirs militars,
y per altres negocis parliculars , com pera gober-
nar una colònia, pera 'Is sacrificis, elc. Decemviro,
dectmvir. Decemvir, i. || Assessor dels prelors. De-
cemviro. Propraetor, is.
DEGEMVIRAL. adj. Lo que pertany als de-
cemvirs. DecemviraL Deccmviralis. || pi. Las lleys
que estavan contingudas en dotze tau'as, y al prin-
cipi de el las tot lo dret romà. Decemvirales, De-
cemvirales, ium.
DEGEMVIRAT. m. La magistratura del de-
cemvir y '1 temps que durava. Dccemvirato, De-
cemviratus, us.
DEGENA Y DESENA, f. ant. Companyia de
deu homes de armas. Decena. Decas, dis.
DECÈNCIA, f. Asseo, composlura, adorno cor-
responent à cada cosa. Decència. Eleganlia , íb. ||
Recato, honestedat , modèstia. Decència, Conduïen-
tia, se. II REVERÈNCIA, VENERACIÓ.
DECENDIR. V. a. y derivats, descendir.
DECENT, adj. Uonest, just, degut. Decente. De-
ccns. II Corresponent, conforme al estat ó qualitat
de cada cosa. Decente. Consonus. || Adornat sens
luxo , però ab asseo y limpiesa. Decente. Cultus. ||
Digne, racional , com: gratificació decent. Decente.
Dignus. II Modest , ben criat. Decente. Comis. || Ben
vist, de bona reputació. Decente. Uonoratus. || Se
diu de la persona que no es noble, però límpía de
sanch y ofici , y de bona reputació. Decente. Inge-
nuus, honestus.
sÉR DECENT, fr. Estdr bè alguna cosa , donar ca-
ràcter. Serdecoroso ó dectnte. Decere, decornmesse.
DECENTtSSIM, A. adj. sup. Deeentisimo. De-
cenlissimus.
DECENTMENT. adv. m. Ab decència. Decen-
temente. Decenter, decorè.
DECEPCIÓ, f. ENGANY.
DECEPTIU, VA Y DECEPTORI, A. adj. en-
ganyós, CAPCIÓS.
DECERNIR. V. a. Distingir, advertir la dife-
R'ncia entre dos cosas. Discernir. Animadverto, is.
II determinar, decretar, provehir, lliurar, des-
patxar. II DIVISAR.
DECÉ8. m. MORT.
DECE8SIÓ. f. PRKGEDÉNCIA.
DECES80R. m. PREDECESSOR.
DECIDIR. V. a. Determinar, resóldrer. Decidir.
StatUO, is. II TERMINAR, DEFINIR.
DECIDIR8E. V. r. Determinarsc , resóldrerse.
Decidir$e. Inire consilium.
DECIDIT, DA. p. p. Decidida , resuelto. Slatu-
lus. I adj. Determinat , qui manifesta mòlt empe-
nyo per alguna cosa. Resutlto, decidido. Animosus.
g Prompte, expedit. Resuelto. Expedítus.
f. La desena part de alguna cosa.
Dècima. Dècima, 8B. J dblmb. || poét. Estrofa de dei
versos de vuyt síl-labas cada un. Fou inveotadi
pel espanyol Vicens Espínel. Dècima. Stngbi
denis carminibus constans.
DECIMADOR, A. m. y f. dblmbe. i.
DECIMAL, adj. Se diu de cada una de laiàei
parts igual en que*s divideix una quantitat. Dèci-
ma/. Denarius. y Lo que pertany al delme. DecimtL
Decumanus, decimalis.
DECÍ8, A. p. p. DECIDIT.
DECI9IÓ. f . Determinació en alguna cosa (M-
tosa. Decisioti. Consilium , ii. | Sentència proDOi-
ciada en las causas civils y criminals. Decifin,
Decisió, nis. || Lo decret que dóna 4 rey à lasooa-
sultas. D*cÍ8Íon. Regalis decisió.
DECISIÓ DE ROTA. La seutéucia que dóna en Roai
'1 tribunal de la sacra rota. Decision de U rtÈti,
SacraB rot» decisió.
DECI8IONI8TA. m. Compilador , comenlaiir
de decisions. Decisioni$ta. Decisionumcommetttitff•
DECI9IR. V. a. DECIDIR.
DECISIU, VA. adj. Lo que decideix. D^im»,
decisorio. Decreorius, definitivus.
DECISIVABIENT. adv. m. Per decisió , deter*
minadament. Decisivamente. Definitè.
DECISORI, A. adj. DEcisiiJ.
DECLAMACIÓ, f. Discurs oratori, quasi ses-
pre fingií, pera cxercitars<$ en las reglas de la retò-
rica. D.'clamacion. Oratio, nis. || aplalso. 1 Sàtin^
discurs vehement y acatorat. Declamacian, tmif-
tiva. Vciíemens oratio. || Qualsevol oració retório.
D^ch'ni^ion. Oi•a'io, nis. || Lo to y accionat M
qui declama. Drclamaeion. Pronuntiatio, nis.
DEGLABIADOR, A. m. y f. Qui declama. ^
clamador. Declamator, is.
DECLAMAR. V. a. Perorar , dir un discarsei
públich, ó pera exercitarse en las reglas de la on*
tòria. Declamar. Declamo , as. | Parlar ab ardor y
fogositat contra Ms vicis. Declamar. Declamo, v;
in aliquem invehi.
DECLAMATORI, A. adj. Se diu del estil des-
masiat vehement y retumbant ó afectat. Deelau-
torio. Declama* or ius.
DECLARACIÓ, f. Manifestació ó interpreiacü
de lo que's dubta ó ignora. Declaracion. Declàratio,
nis. II DENUNCiAció. || for. Deposició de alguo reo,
testimoni ó p6rit. Declaracion. Testimoninm, ü-l
Decret del príncep. Declaracion. Declàratio, nis. |
DESGUBRIMENT.
DECLARACIÓ DE GUERRA. La accíó dc intimaria.
Declaracion de guerra. Belli indíctio.
DECLARADAMENT, adv. m. Manifeslaont.
Declaradamente, notoriamenle. Manifestè, apertè,
palam.
DECLARADOR, A. m. y f. lntérpretb. | ti^
TIMONI.
DECLARAMENT. p. a. dbclabació.
DECLARANT, p. a. Qui declara. DecUr^'
Declarans.
■d
1
4
4
j
DEC
CATALÀ
DEC
Í9S
DECLARAR, v. a. Interpretar , explicar lo
I for. Deler-
Prestar ju-
ocult ó dubtós. Declarar. Declaro, as.
minar, decidir. Declarar. Decido , is.
rament en causa civil ó criminal. Declarar , depo^
ner, Testor, aris. || Manifestar 1' animo ó la inten-
ció. Declarar. Denuntio, as. || declàeaise à algú.
II PtOCLAMAR. II PROTESTAR.
DEG3LARAR8E. V. r. Decidirse per algun
partit. DeclararsCy decidirse. Alicui favere. || fam.
Donarse à conèixer per alguna mala qualitat. De-
clararse. Aperio, is. || Dit de las cosas inanimadas
deixarse véurer, com: la victorià s' ha DECLARAf
pel rey. Declararse. Ad aliqnem inclinari.
DECLARARSB il ALGÚ. fr. Confiarlí algun secret.
Declarar su pecho ó corazan, declararse d al^uno.
Arcanum alicui credere. || Anomenar à algú per
algun càrrech. Nomhrar. Renuntiare aliquem.
DECLARAT, DA. p. p. Declarado. Apertus.
DECLARATIVA, f. La facilitat de produhirse
ò explicarse ab claredat y elegància. Declarativa.
Facilitas in dicendo.
DECLARATORI, A. adj. for. Auto ó clàusula
que declara alguna cosa. Declaratorio. Declarans,
exponens.
DEGLINABLE. adj. gram. Lo nom que's pól
declinar. Declinable. Declinabilis, variabilis.
DECLINACIÓ. f. Declivi, pendent. Dècima-
cion. Declinatio, nis. || met. decadència. || gram. La
variació per casos. Declinacion. Declinatio, nis. ||
astron. Lo que un astre s' aparta de la equinoc-
cial envers algun dels pols. Declinacion. Declina-
,lio, nis. II En V art de fér (ellotjes de sol la dife-
rència de algun pla per estar de cara à orient ó
ponent. Declinacion. Declinatio, nis. || nàut. Lo
que la agulla s' aparta de la direcció al nort. Lo
mateix se diu de la nau que s' aparta de sa derro-
ta. Declinacion. Declinatio, nis.
NO sarer LAS DECLiNACiONS. fr. Sèr mòlt igno-
rant. No saber el Cristus ó las declinaciones. Nec
prima mdimenta callere.
DECLINAR, v. a. gram. Variar per casos lo
nom, pronom y particip. Declinar. Declino, as. ||
V. n. Inclinarse envers algona part. Declinar, de-
caer, menguar. Decresco, is. || Acabarse ó arribar
al últim, com lo sol, lo dia. Declinar. Declino, as.
II Decàurer T us ó exercici de alguna cosa fins à
tocar en V extrem contrari, com: la virtut ha de-
clinat en vici. Declinar. Degenero as. || for. Par-
lant de la jurisdicció no regonéixer per Uegftim lo
jutge del plet per incompetència. Declinar. Alie-
num judicem ejurare.
DEGLIlfARSE. V. r. gram. Yariarse per sos
casos lo nom, pronom y particip. Declinarse. De-
clinor, aris.
DECLINAT, DA. p. p. Dec/ínado. Declinatus.
DEdJNATORI. m. Instrument que's compon
de una fusta quadrada ab una brúixula, y serveix
pera observar la declinació de la paret. DeclinatO"
rio, Instmmentum quo parietis declinatio notatur.
DECLINATÒRIA, f. for. Petició en qne's decli-
na '1 for, ó no's regoneix à algú per jutge Uegitim.
Declinatòria, Libellus supplex ad judicem alienum
ejurandum.
DECLIVI.m.Lopendentó rampa de alguna cosa.
Declivio, declive. Proclivium, ii, declivitas, atis.
DECOCGIÓ. f. L' ac(e y efecte de cóurerse al-
guna cosa. Decoccion. Decoctio, nis. || Digestió. De^
coccion. Coctio, digestió, nis.
DECOLLACIÓ. f. DEGOLLACIÓ.
DECONTINENT. adv. m. BNcoNTiNBNT. adv.
m. ENCONTINENT.
DECORACIÓ, f. Adorno, llustre. Decoracion,
Decoramentum, i. || Mutació de escena y són ador-
no en las representacions teatrals. Decoracion.
Cboragium, ii.
DECORAR. V. a. Adornar, hermosejar. Deco-
rar. Decoro, as. || Apéndrer de memòria. Decorar,
tomar de memòria, ençomendar d la memòria. Me-
morise mandare. || Dir de memòria alguna cosa.
Decir de memòria ó de coro. Recito, as. || poét.
Condecorar. Condecorar, honrar. Honoro, as.
DECORAT. DA. p. p. Decorado. Decoratus.
DECORO. m. Honor, reverència. Decoro. Honor,
is. II Circunspecció, gravedat.Z>ecofo.Dignilas,atis.
II Puresa, honestedat, recalo. Decoro. Pudor, oris. I
Honra, punt, estimació. I>ecoro. Honor, is. || Part de
arquitectura que ensenya à donar als edificis 1' as-
pecte y propietat corresponent. Z)ecof o. Decorum, i.
DECORÓSi A. adj. Decent. Decoroso, honroso,
Decorus, honestus.
DEC0R08AMENNT. adv. m. Ab decoro. De-
corosamente. Decorè, decenter.
DECÓRRER. V. n. ant. FLUIR.
DECORRIMENT. m. ant. decurs.
DECREIXENT DE LA MAR. ant. RBFLUIX.
DECREMENT. m. DISMINUCIÓ.
DECRÈPIT, A. adj. S' aplica à la edat mòlt
avansada, ò al qui per sèr vell té las poténcias
poch claras. Decrépito, caduco, carraco. Decrepitus.
DECREPITUT. f. Summa vellesa. Decrepitud,
senectud. Senium, ii.
DECRET, m. Decisió, resolució. Decreto. Sen-
tentia, se. || En lo dret canònich, la constitució que
forma *1 papa consultant los cardenals. Decreto.
Pontifícium decretum. || Lo llibre del dret canònich
que recopilà Gracia. Decreto. Gratiani decretum.
*- DECRET DEL SENAT. La rosolució dol mateíx se-
nat. Senado consulto. Senatusconsultum, i.
DECRET IRRITANT. Lo que iuvalida alguna provi-
dència anterior. Decreto irritante. Decretum ali-
quid irritum faciens.
DECRETACIÓ. f. ant. decret.
DECRETAL. adj. Lo que pertany à las decre*
tals. Decretal. Decretalis. || f. Epístola ab que'l pa-
pa declara algun dubte per sí sol ó ab parer dels
cardenals. Decretal. Decretalis epistola. || pi. Re-
copilació de las epístolas ò decisions %poatiliciaSr
I Decretales. Decretales, ium.
496
DED
DICCIONARI
DEF
DEGRETALI8TA. m. Intérprete de las decre-
tats. Decrelalista. Decretalium interprcs.
DECRETAR. Y. a. Resóldrer, decidir. Decre^
tar. Decerno, conslituo, is.
DECRETAT, DA. p. p. Decretado. Decretas.
DECRETI8TA. m. Comentador del llibre que
en lo dret canónich s' anomena decrel. Decretista,
Gratiani decreti inlerpres.
DECRETORI. adj. S' aplica al dia que'ls met-
ges assenyalan pera formar judici de la malaltia.
Decretorio. Dies criticus.
DECÚBIT. m. med. Lo pòsit que fa algun hu-
mor passant de una part à altra del cos. Decúhito,
Decubitus, i.
DÉCUPLO, A. adj. S* aplica à la quantitat
que es com deu vegadas la altra ab que's compa-
ra. Décuplo. Decuplus.
DECÚRIA. f. En la milícia romana la esqua-
dra de deu soldats gobernada per un cabo. Decur
ria. Docuria, sd, Q En los estudis de gramàtica la
classe de deu estudiants à qui pren la llissó U de-
curió. Decuria, Decuria, se.
DECURIAT. m. Lo grau de decurió en la mi-
lícia romana. Decuriato, Decuriatus, us.
DECURIÓ. m. Entre 'Is romans, lo cabo que
gobernava deu soldats. Decurion. Decurio, nis. ||
Lo gobcrnador de una colònia ò municipi. Decu-
rion. Decurio, nis. || En los estudis de gramàtica
1' estudiant que pren la llissò à deu. Decurion. De-
curió, nis. II DECURIAT.
DECURS, m. La continuació del temps. Decur-
$0, discurso , curso. Temperis decursus.
DECUYT. m. Such bullit ab herbas que*s fà
pera béurer y altres usos. Cocimiento, decoccion,
Decoctum, i.
DEDICACIÓ, f. Consagració, aplicació de al-
guna cosa al cuito diví. Dedicacion. Dedicatio, nis.
II Celebritat del dia en que's fà memòria de haver-
se dedicat algun temple ò altar. Dedicacion. Dedi-
cationis festum. Q Inscripció de la dedicació de al-
gun temple ó edifici grabada en una pedra de ell.
Dedicacion. Inscriptio, nis.
DEDICANT, p. a. Dedicante, Dicans.
DEDICAR. V. a. Consagrar alguna cosa al cui-
to de Dèuó dels Sants. Dedicar. Dico, as. || Erigir
algun monument en memòria de algun héroe ó de
alguna victòria. Dedicar. Dico, as. Q Emplear, des-
tinar, aplicar. També s' usa com recíproch. Dedi- -
ear. Destino as. Q Dirigir , enviar alguna cosa à
persona determinada. Dedicar. Alicui mittere.
DEDICAT, DA. p. p. Dedicada. Dícatus.
DEDICATÒRIA, f. Carta que's posa al prin-
cipi de alguna obra pera dirigiria à qui*s dedica.
Dedicatòria. Nuncupatoria epistola.
DEDIGNAR. V. a. Desdenyar, despreciar. De-
dignar, desdenar. Dedignor, aris.
DEDUCCIÓ, f. 11-lació, derivació. Deduccion.
Dedttctio, nis. || Rebaixa de alguna quantitat. De-
duccion, di9cuen(o, rebaja. Dedaotio, nia. | mú».
Progressió natural de sis veus do, re, mi, fa, sol,
la. Deduccion. Musicalis progressió.
DEDUHIBLE. adj. Lo que's pót deduhir. Dedu-
cible. Deductibilis.
DEDUHIR. V. a. Tràurer la conseqüència de
una cosa per altra. Inferir, deducir. Infero, ers. ||
Rebaixar alguna partida de una quantitat. Deducir,
rehajar. Subduco, is. || for. Presentar las parts sas
defensas ò drets. Akgar, deducir. Ex jure agere.
DEpUHIT,DA. p. p. Deducido. Illatus.
DEÉ. adj. ant. DEsé.
^ DEEMBRE. m. desembre.
DEEN. adj. ant. dbsé.
DEENEMENT. adv. ant. En desè lloch. En dè-
cima lugar. Decimò.
DEE8A. f. DiossA.
DEFALCACIÓ. f. ant. y
DEFALCAMENT Y DEFALCH. m. ant. des-
FALCH.
DEFALCAR. V. a. DESFELCAR.
DEFALCAT, DA. p. p. desfalcat.
DEFALENT. adj. defectible.
DEFALIMENT. m. ant. falta, culpa.
DEFALIR. V. n. DEFALLIR.
DEFALL. m. FALTA, MORT.
DEFALLENT. adj. DEFECTIBLE.
DEFALLIMEBIT. m. Falta de forsas, de vigor
ó de animo. Desfallecimiento, dejamienta, lasitvd,
caimientOy languidez. Defectus, us, languor, is. ||
Basca, desmay. Desfallecimiento. Deliquium, ii. ||
Lo que ve per falta de aliment. Ahilo. Languor,
exanimatio, nis. || ant. falta, culpa, carència.
DEFALLINT, adj. ant. defectible.
DEFALLIR. V. n. ant. Pérdrer V animo. Desfà-
llecer. Conflaccco, e^. || Cométrer alguna falta. Fal-
tar. Ab olBcio deficere. || ant. Morir. Pallecer, fe-
necer. Emorior, iris. Q ant. disminuir, minvar. ||
Faltar, no havèrhi prou de alguna cosa. Faltar.
Desum, es.
DEFALLIR8E. V. r. Pèrdrer la salut, lo vigor.
Descaecery debilitarse, caer en languidez. Langueo,
es, languesco, is.
DEFALLIT, DA. p. p. Desfallecida. Debilita-
tus.
DEFALT, m. ant. falta, defecte, carència. Q
adj. ant. faltat.
DEFALTAR. V. a. ant. defallir.
DEFECCIÓ. f. L* acte de separarse pública-
ment de una causa, partit ó secta. Defeccion. De-
fectio, nis. y conjuració, sublevació. 3.
DEFECTE, m. Imperfecció natural ó moral.
^Defecto, imperfeccion. Defectus, us, vitium, ii.
DEFECTIBLE. adj. Lo que pót faltar. Defecti-
ble. Defectibilis.
DEFECTIU, VA. adj. Lo que té alguna falta ó
defecte. Defectivo. Defectivus.
DEFEGTUÓ6| A. adj. Lo que es imperfet.
DefectuotOy imperfecta, tachoso, manca, trabajoso.
ImperiectmB. ^
DEF
DEiXCTUOBABIEPiT• adv, m. Ab defecte.
Dffee4voiamenU, Imperfecte.
DEPENDENT, p. a. Defendiente, defensar , de^
fenàedor, Defendens.
iviNDBNT DE coNCLCsiONS. Lo qui defensa en ac-
te públich literari algunas proposicions, y respon
aU arguments qne*8 posan contra ellas. Sustenían^
le. Propugnator, defensor, is.
DEFENDIBLE. adj. Lo qne 's pót ó *s déa de-
féndrer. Defendible, Defendibilis, priesidio munilns*
DEFÉBTDBER. V. a. ant. Prohibir, Tedar. Pro-
hibir, vedar. Veto, as, prohibeo, es. || defemsai.
DEFÉNDB FJMIE, V. r. ant. llibeabss, bscüsabsb.
DEFENENT, p. a. ant. defendbnt. | ant. de-
FBNDIBLB.
DEFENIMENT. m. ant. y
DEFENSA, f. La acció de defensar 6 defen-
sarse. Defema, Defensio, nis. || Reparo, resguart.
Defensa^ defensiva, Defensio, nis. || Arma ó instru-
ment ab que algú 's defensa en algun perill. De-
fensa. Munimen, inis. y Amparo, protecció. Defen^
sa. Tutela, m. | Qualsevol obra de fortificació. De-
fensa, defensas. Munimentum, i. | Manifest en abo-
no de alguna persona ó cosa. Defensorio, afolo§ia.
Apologeticum scriptum. || ant. piohibició.
posiBSB BN DEFENSÀ, fr. Posarsc en disposició de
resistir al que intenta algun mal. Ponerse en defèn-
sa, estar ó ponerse d la defensiva. Sese tueri.
DEFENSABLE, adj. Lo que's pót defensar.
Defensable. Pra^sidio munitus.
DEFENSAB. V. a. Preservar de algun dany.
Defender. Defendo, is. || Mantenir, sostenir alguna
cosa contra '1 dictamen de altre. Defender. Defen-
do, is. I Advocar en favor de altre. Defender. Pa-
trocinor, aris. | ant. Prohibir, vedar, impedir.
Defender. Veto, as. I Sostenir la certesa de alguna
cosa. Defender. Rem asserere.
DEFEN8ABSE. V. r. Preservarse de algun
dany. Defendern. Sese tueri.
DEFENSAT, DA. p. p. Defendido. Defensus.
INEFENSIÓ. f. ant. defensí.
DEFENSIONAT, DA Y DEFENSIU VA. adj.
Lo que serveix pera defensar ó defèn sarse. Defenr
si90. Protegens.
DEFENSIVA, f. Estat del que*s defensa sens
acométrer. Defensiva. Priesidium, ii.
BSTIB Ó POSABSB i LI DEFENSIVA, fr. POSarSC CU
estat de defensa sens voler acométrer al enemich.
MstüT d, 6 ponerse sobre la defensiva. Defensioni ac
prssidio sui ipsius tanlum intentum es.ie.
DEFENSO, f. ant. defensa.
msnaiSOB, A. m. y f. Qui defensa. Defensor.
Defensor, is. | m. for. La persona anomenada pel
jutge pera defensar los béns de un concurs à ft de
que defense als ausents. Defensor. Defensor, is.
DEFENSORI. m. defensa. 6.
DEFENSOBIA. f. L' exercici ó ministeri de de-
fensor. Defensaria. Patroni, tutoria munus.
IMEFEBÉNCIA. f. Adhesió al dictamen ó modo
TOMO I.
CATALÀ.
DEF 497
de obrar de altre per respecte ó pér excessiva mo-
deració. Deferència. Assensio, nis.
DEFEBENT. m. astr. Sf lo sistema de Toio-
meo las curvas que portan los planetas ab són epi-
cicle. Deferents. Deferens, tis. j anat. Los vasos qne
contenen lo semen en los testiculs. Deferente. De-
ferentia vasa. || adj. S' aplica al que s* adhereix al
dictamen de altre sens voler sostenir lo sèu. Defs•
rente. Assenliens alteri.
DEFEBIB. V. u. Convenir ab lo dictamen de.
altre. Deferir. AÍicui assentin.
DEFÉSy A. p. p. ant. de deféndrer. Vedada^
defendido, prohibida, Defensus.
DEFFALT. ant. defalt.
DEFFALLENT.adj. ant. defectiblb.
DEFFEGTIU, VA. adj. DEFECTUÓS.
DEFFÉNDBEB. V. d. DEFBNSAt.
DEFFENEDOB, A. m. y f. defensor.
DEFFENENT. p. a. DEFENDENT.
DEFFENIMENT. m. ant. y
DEFFENSIÓ. f. DEFENSA.
DEFFÉS, A. p. p. DEFÈS.
DEFFET. ant. desfet.
DEFFIAB Y DEFIAB. V. n. ant. desconfUI.
DEFICIENT, adj. Defectuós, imperfet en algu-
na cosa. Deficiente. Imperfectus.
DÈFICIT, m. Yeu llatina que usan los comer-
ciants pera significar lo descubert que resulta, com-
parant lo capital existent ab lo que hi ha posatenla
empresa; y en la administració pública la part que
falta pera umplir las atencions del estat reunidaa
totaslas sumas deslinadasà cubrirlas. Défcit. Dèfi-
cit, n La notaaue indica dita falt«n. Dé/icit. Dèficit.
DEFINICIÓ, f. Explicació clara y exacta de la
essència de alguna cosa. Definieion. Definitio, nis.
H Decisió, determinació. De/Snicion. Decisió, nis. 0
pi. En las ordes militars, ménos en la de sant Jau-
me, U conjunt de estatuts y ordenansas que ser-
veixen pera sòn gobern. Definiciones. Constitutio-
nes, um.
DEFINICIÓ DE COMPTES. Lo Fcmato dcls comptcs, ó
la certificació que's dóna peraque conste que bau
quedat ajustats, y satisfet ï alcans que resultava
de ells. Finiquito. Apocba, se.
DEFINIDOB, A. m. y f. Qui defineix ó deter-
mina alguna cosa. Definidor. Definitor, is. ] En las
ordes religiosas cada religiós que ab lo prelat prin-
cipal forman una espècie de consell anomenat de-
finitori pera '1 gobern de la religió, y resóldrer
los casos mè5 àrduos. Definidor, Definitor, is.
DEFINIMET. m. ant. definició. 2.
DEFINIB. V. a. Explicar la essència de alguna
cosa. Definir. Definio, is. || Determinar, resóldrer.
Definir. Decerno, statuo, is.
DEFINIT, DA. p. p. DefiniL•. Definitus.
DEFINITIU, VA. adj. Lo que decideix, resol
y conclou últimament alguna cosa. S' usa en lo
forense, y s' aplica à la sentència que compren lo»
tot del plet. Definitito. Definilivus, decretorius.
64
498 DEG
DEilNrnVAMENT. adv. m. Decisivament,
resolutivament. Definitivamente, Definitè, defíni-
iivè.
DEnNITORI. m. Lloch destinat pera celebrar
las jnntas de definidors I eligiosos. Definilorio. Lo-
cus ad definitorum consessum destinatus. || La jun-
ta ó cos dels definidors. Depnitorio. Definitorum
coetus.
DEFLUIX. m. Moviment que fa la lluna apar-
tantse de un planeta del' que no distava mès que 12
graui y acostantse cap à un altre. Dr/Iu/o. Deflu-
zus, i.
DEFLUXIÓ. f. ant. fluxió.
DEFORA, adv. Exteriorment ó per la part exte-
rior. Defuera, por defuera, Foris, forinsecüs.
DEFORES. m. pi. Los sitis que rodejan ó cir-
cuheixen algun lloch. Àlrededoret. Gircumjacentia
loca.
DEFORBIE. adj. Desfigurat, imperfet, lletg,
.desproporcionat. Deforme, Deformis.
DEFORMEMENT. adv. m. Ab imperfecció ó
desproporció. Deformemenie, Deformiter.
DEFORMITAT, f. Imperfecció , desproporció
en la fiígura. Deformidad, disformidad. Deformitas,
alis. I Error grosser. Deformidad, Turpis error.
DEFRAUDAGIÒ. f. y
DEFRAUDAMENT. m. La acció y efecte de
defraudar. Defraudacion, Defraudatio, interceptio,
nis.
DEFRAUDADOR, A. m. y f. Qui defrauda.
Defraudador, Fraudator, is.
DEFRAUDAR. V. a. Usurpar los drets de al-
gú. Defraudar, Fraudo, as. || Frustrar, deixar sens
efecte alguna cosa. Defraudar, Fraslror, aris. ]
met. Llevar, privar, estorbar. Defraudar. Interci-
pío, is.
DEFRAUDAT, DA. p. p. Defraudada. Frau-
dalus.
DEFUGI, m. Escusa pera evitar alguna dificul-
tat. Efugio. Effugium, i.
DEFUGIR Y DEFUIR. V. n. fugir.
DEFUNGGIÓ j. Defuncion, muerte. Defunctio,
DÍ8, obítus, us.
DEFUNGT Ó DEFUNT, A. adj. DIFUNT.
DEFUYTA. f. ant. dbfugi.
DEGÀ. m. Lo mès antich de una corporació*
Decano. Antiquior, is. || Lo qui en las iglésias ca-
tedrals obté '1 deganat. Dean. Decanus, i. || Eccle-
siàstich que té jurisdicció determinada fora de la
cúria del bisbe. Yicario forense. Yicarius foraneus.
DEGANAT, m. La dignitat de degà, y 'i terri-
tori ecclesiàstich que li pertany. Deanato, deeana-
to, Decani dignilas. || Territori à que s' exten la
jurisdicció del degà fora de la cúria episcopal.
Vicariato fordneo, Yicariatu foraneus.
DEGA8T. p. p. ant. degastat.
DEGASTAR. v.a.ant. mílbaratar, destruhir.
. DEGEL Y DEGELABiENT. m. ant. desgiíS.
DEGELAR, V. n. ant. desglassar.
DICCIONARI DEG
DEGENERACIÓ, f. Decahiment, decliiiaa4d«
alguna cosa. Degeneracion. Depravatío, declioilio,
nis.
DEGENERAR. V. n. Decàurer, pérdrer, kh
dir alguna cosa de sa primera qualitat. De$mmf»
Degenero, as. || met. Decàurer algi de la boUm
de sos antcpassats, no correspóndrer à sas vxUk
6 à las que ell mateix tingué en altre tempi. M*
generar j hastardear. Degenero, as. | pint. Daflgi-
rarse alguna cosa. Degenerar. Degenero, as.
DEGENERAT, DA. p. p. Degtneroio. DegeM-
ratus.
DEGLUTIDOR. m. Engullidor per ahoet le
degluteix 1* aliment. Engullidor, deglwtíàor. Se-
glutitor, is.
DEGLUTIMENT. m. La aocló y efecte de»
gullir. Deglucion. Deglutio, nis.
DEGLUTIR, v. n. EnguUir, paasarse algoi
cosa. EnguUir, tragar. Deglutio, is.
DEGLUTIT, DA. p. p. Engullido, Iragoà.^
glutítus.
DECKMLAR. v. a. ant. dbgollae.
DEGOIXAdÓ. f. La acció y efecte de d^
llar. Degollaeion , degüello. Jugulatio, decoliatií,
nis.
DEGOLLADERO. m. Lo siti destinat pend^
gollar los caps de bestiar. Degolladero. Mm»*
llum, i.
POSAR Ó PORTAR AL DBOOLLADERO. ff. Oiet. FMTÍ
algú en gravíssim perill de pérdrer la Vidal'l
sufrir algun mal grave. Üevar aldegaUtiéeni^
degüello. In extremum periculum, discrimtt aü-
quem dare.
DEGOLLADOR, A. m. y f. Qui degolla. Df*-
llador, Jugulator , is. H m. La part del aiM
perahont se degolla. Degolladero, Jugolus, jig•*
lum, i.
DE€rOLLADURA. f. OEGOLLAIMA. S.
DEGOLLAMENT. m. DEGOLLACló.
DEGOLLAR, v. a. Tallar la gargamella à a^'
gun home ó animal. Degollar. Jogulo, as.|0^
Sér algú sumament molest, pesat, importi. M^
llar. Eneco, as. || Tràurer massa sanch en lasi^
grias. Degollar. Immodica detractiooe aaagiU^
aliquem enervaré. ^ ^
PASSAR i MATA DEGOLLA, fr. Hatar als enenú^
desprès de baverlos guanyat alguna plaaaa 0^
assalt. Pasar d cuchülo, Hasta, gladio jngiüare^
DEGOLLAT, DA. p. p. Degolladú, Jvgu'
DEGOSTAR. V. a. ant. devastar, MSiai
DEGOTAMENT. m. DESTIL-LACIÒ. .
DEGOTANT, p. a. Lo que degota, üétm^
Stillans.
DEGOTAR, v. D. Càarer algUD liqnit g^
à gota. tíotear. Stillo , as, stillatim ploere, cai^
re.
DEGOTER. m. ter. y
DEGOTÍS. m. GOTERA.
DEGOYLAR. V. a. DlGOLLAft.
DEI
CATALÀ.
0BGRA. Temps del verb déurer, deuria. Dt-
hitra, Deberet.
DEGRADACaÓ. f. L* acte de degradar solem-
nemeDt à algnna persona dels honors y privilegis
que tenia. Degradacim. Degradatio, nis. U La pri-
vació del gran, honors que algú tenia. Degrada-
eion. Privatio, nis. y pint. La disminució que en
virtut de la perspectiva adquireix per medi de la
distància qualsevol dels cossos que en ella *s fin-
geixen, declinant de són tamany natural. Degra-
dacion, DiminutiOy nis.
DEGRADACIÓ DB LÀ LLUM. pint. Templausa dels
clars en la pintura en aquellas cosas que estan
més distants y apartadas. D gradacion de luíz. Lu-
cia temperatio.
DBGEAOACió DEL coLot. piut. Modcració de tinta
que s' observa en los termes que's consideran mès
ò ménos lluny. D:gradaeion de color. Goloris tem-
peratio.
DBGEADACió EEAL ó ACTUAL. La que s' cxecuta ab
las solemnitats previnguda» pel dret ó pel us íd-
troduhit. Degradaeion real ó actual. Soiemnia de-
gradatio seu exauguratio.
DB61ADACIÓ VEEBAL. La quc dcolara '1 jutge
competent, però sens arribar à la execució. 1^-
gradacion verbal. Yerbalis degradatio seu exaugu-
ratio.
DEGRADAR. V. a. Privar à algú de las digni-
tats, honras y privilegis que gosava. Degradar.
Degrado, as.
DEORADARSE. V. r. Humiliarse , abaixar-
se à lo que no correspon. Degradane. Yüesco, is.
DEGRADAT, DA. p. p. D^gradaào. Degrada-
tns.
DEGRADUAGIÓ. f. degeadació.
DEGRE. Temps del verb déurer, debcs. D^hxe-
ra. Deberet.
DEGÚy NA, adj. NiNGl}.
DEGUASTAR. V. a. y derivats, desteuhib,
MALBABATAE.
DEOüDABfENT. adv. m. Jusiament. Debida-
meme. Debitè, ut par est.
DEGAS. m. pi. NINGUNS.
DEGUSTACIÓ, f. ant. tast.
DEGU8TADOR, A. m. y f. ant. Qui tasta.
Caladort frobador. Degustalor, is.
DEGUSTAR. V. a. ant. tastae.
DEGUT, DA. p. p. de déurer. Dehido. Debitns.
I Ady. Corresponent. Correspondienle, debido, ffo-
foreitmMiú, Debitus. || Just. Debido, jueto. iEquus,
debitw.
NA. adj. ant. desè.
L. f. ant. DiossA.
DEHIDOR ant. y DEIGIDA. m. S' aplica als
que donaren la mort à Nostre Senyor, ó contríbn-
bireo à ella. Deieida. Jesu-€hristi interfector. |
ant. BHIAHONADOB, XISTÓS.
nadDI. m. Homicidi de Jesucrist Dèu y home
verdatl•r. Ueieidi0. Jesu-Chrísti oeciaio.
DEI i9(l
DEIDAT. f. DBITAT.
DEtnCAGló. f. Transformació que causa la
gràcia en la ànima del joai-vnintla ab Dèu. Det/Í-
cacion. Deifícatio , nis. J Entre Is gentils la acció
de posar en lo número dels déus à sos héroes y
emperadors. Deifeaeion. Apoteosis, is.
DEIFIGAR. V. a. Divinisar alguna cosa per
medi de la participació de la gràcia. Dei/iear. Di-
vinitatis participem facere. J Entre 'Is gentils po-
sar à sos héroes y emperadors en lo número dels
déus. Deifiear. Homines in deorum numerum ada-
cribere, adsciscere.
DEISME. m. Error dels que regoneixen única-
ment à Déu com autor de la naturalesa, y negan la
revelació. Deismo. Deismus, i.
DEISTA. m. Sectari del deisme. Deista. Deis-
ta, ae.
DEITAT. f . Lo ser ó essència divina. Deidad,
Deitas, atis. | Entre *ls gentils nom que donaren à
sos falsos déus, y que usan ara mòlt los poelas.
Deidad. Dívinitas, atis.
DEIÚS. deji^s.
DEIVIRIL. adj. Qui participa de dos naturale»
sas divina y humana com Jesucrist. Deiviril. Dei-
virilis.
DEIXA. f. Donació ó llegat que algú fé en aèn
testament. Manda. Legalum, i. | pi. Lo calsat, Yea-
tit ó altras despullas que deixa algú desprès de
haversen servit. Deeechos. Rejecta vestis. || pi. Lo
que queda en los plats de vianda rose^^ada, ossos,
etc. EscafMchos. Ciborum reliquiae.
DEIXALAR. V. a. ant. descubeie.
DEIXALAT. adj. ant. dbscvbeet.
DEIXABIENT. m. Negligència, peresa. Deja-
miento. Ignavia, ae. | Abatiment, falta de forns.
Dejamienío. Languor, is.
DEIXAR. V. a. Despí'ndrerse de alguna cosa,
retirarse, apartarse de ella. Dejar. Linquo, is. |
Omitir, no fér. Dejar. Mitto, is. || Desamparar,
abandonar. Dejar. Derelinquo , is. I Fór alguna
deixa. Mandar, dejar. Lego, as. | Permétrer, no
impedir que *s fassa alguna cosa. Dejar. Stno, is. |
Anomenar, inslituhir , com : deixae hereu, mar^
messor à algú. Dejar. Nnncupo, as. I Cessar, anar-
sen, com: lo dolor, la febre me ha deixat. Dejaf.
Linquo, is. Q Renunciar lo vestit, lo calsat, no vo-
lerlo portar més. Daechar el venido, el calzadú.
Dimitto, is. g Donar à altre alguna cosa pera usar
de ella per algun temps, ab la obligació de tor-
naria à sòn amo. ireslar. Commodo, as. Q Cessar,
desistir, no prosseguir. Dejar. Desino, is, ceaso,
as.
DEIXAE i ALGI^ DESPULLAT, EN CAMISA, FOBEE, ¥Br
LAT, AB LA BOBA DE LA ESQUE.tA. fr. Robar, llovar,
portàinenhi à algú toMo que tenia. D^jar d algimo
en cueroSy en pelota. Omnia alicui auferre.
DEIXAE i ALGlS sBxs EES. fr. LlcvarU r empleo ó
acomodo que tenia. Dejar A alguiM en pU. Omit
mnnere destitutum relinquere.
500
DEI
DICCIONARI
DEI
ItEIXAR i ALGÚ TAPAT, SENS RESPOSTA, SKNS SABER
QÜE DIR, AB LA PARAULA £N LA BOCA. fr. Fèr Callar à
algú, quedant confús, sens saber que respóudrer.
Alarugar, atraganíar. Obturaré os.
DEIXAR ANAR. fr. Soltar lo que's té en lama, ò
que eslà en allra manera detingut. Soltar, Demilto,
is. II DEIXAR CÓRRER.
DEIXAR, DEiXARSE ANAR. Precípílar de dalt à baix
à sí ó altra cosa. Dar ahajo c&nsigo, con algo. Ab
alto loco dejicere. || met. No cuydar de pulírse en
lo vestit. Di^ar caer^ soltar, Demítto, is.
DEIXAR ó DEIXARSE CAURER DE DALT A BAIX. fr.
met. DEIXAR Ó DEIXARSE ANAR.
DEIXAR CÓRRER, fr. Permótrer, tol-lerar, dissi-
mular. D?jar córrer, Non curaré.
DEIXAR DB CONÈIXER, fr. Uavér perdut la conei-
xensa de alguna cosa. Dysconocer, Notam olim ali-
cujus formam abolitam alícui esse.
DEIXAR ENCANTAT, PARAT. fr. Causar admiració,
pasmo, espant ab algun succés raro. Dfjar paima-
do, paradOf atónito. Ad stuporem aliquemadígere.
DEIXAR ENDARRERA, fr. Adelanlarse, avcntatjarse.
J>?jar atrds. Post se aliquem rclinquere.
DEIXAR ESTAR. fr. Abandonar alguna empresa,
no insistir en ella, cessar de perseguir ó inquie-
tar, de exigir alguna cosa de algú. Dejar. Omit-
to, Í8.
DEIXAR LO CAXINAR PEL CÓRRER, fr. Anar dc-
pressa, prccipiladamcnl, ab violència. Jr, andar,
caminar mas que deposo, Properare.
DEIXAR LO CERT PER LO INCERT ó DUPTÓS. fr. NO
aproli!ar la ocasió de adquirir algun bè per las
espL»ransas de altre inès favorable. Dí'jar lo cierto
por lo dudoso. Certum pro dubío imprudenler re-
linquere.
DEIXAR MOCAT. fr. mcl. Xo deixar lograr à algú
lo que pretenia ó desitjava. D?jar ú buenas noches,
Spe frustraré.
DÉIXAL CÓRRER Ql E ELL s' ATURARÀ Ó *S PARARÀ.
exp. Aconsella que's deixe à algú en sòn empenyo
temerari fins que ell mateix se dcsenganye. Déjalo
córrer que ello se pararà. Sine agal ; tàndem de-
sistet.
deixaria de sér qui só. loc. primer se perderia
'l meu nom.
KO DEIXAR DB. fr. Traclar k algú de; així 's diu:
de lladre no l' he deixat. Tralar, Appello, as.
NO DEixARRi RES. fr. Deuota r oslrago que ha
causat alguna cosa, com una pedregada en las
vinyas. Asolarlo, talarlo, destruirlo, llevdrselo to-
do. Altero, is.
NO DEIXAR PARAR, 80SSEGAR Ó REPOSAR UN INSTANT.
fr. Cansar mòlt à algú. A'o dejar pmer los pies en
el suelo, Requíe^cere aliquem nonsinere.
NO DEIXAR PÈRDRER RES. fr. Aprofilarho, arreple-
garho tol. A'o desechar ripio, Omnia sibl procu-
raré.
NO DBIXilNI Cir m COIXA NI PEl GEPERUDA, fr.
}fQ PIIXAR ÏÏÈB Rl VUT.
DEIXARSB ANAR Ó DEIXAR8B ANAR EN TEiU. fr.
Llansarse à ella. Echarse, arrojarse al tHflo,if^
ribarse. Se prosternere.
DEIXARSE ANAR DE RÍuREi. ff. Ríurcf desordesi-
dament. Caerse de risa, Solvi rísu.
DEIXARSE pÉRDRER. fr. Se díu del que perl toll»
tariament en lo joch pera complàurer al contrari é
per altra causa, üacerse perdidizo. Jacturam ii l«-
do spontè facero.
DEIXARSE VÈNCER, fr. Cedir als impulsos de algi-
na cosa. Dcjarse llevar, Cedo, is.
DEIXARSE vÉURER. fr. Comparéíxet à algoM
part. Parecer, parecerse. Appareo, es.
NO*T DEIXARÀS DB CASAR PER AIXÒ. eXp. faiD. 8'
usa pera denotar que no's pert la estimació de algi t
per fér alguna cosa. A'o perderes por eso cassmtír j
lo, lloc tibi non oberit quin uxorem duras.
DEIXAT, DA. p. p. Díjado, prestada, maUh J
do. Relictus. || adj. Fluix, negligent, qui no ciyà fi
de sas convenièncias. Dejado, Ignavus. | Postrat, I
abatut. Postrado, Debílitatus. I Malfet, malgRDèi. |
D?sazonadOf postrado, dejado. MalèafTectus. | Obiíi
en los interesos. Dejado, delativo, Iners.
DEIXAT, DEIXAT ANAR.loc. fam. Caygut, deagay-
rat. Desmazalado, Lassus. | Dit del vestit ynM
semblants. Caido, Demissus.
ANAR TOT DEIXAT, fr. Anar tol de^yrat. Catm
d pedazos, Negligenter incedere.
BEN DEIXAT, m. adv. Se diu de nna obra priatt-
rosa, ben acabada. Delicada. ArtiGciosos, elcgati
DEIXATAR. V. a. Dividir, desfer las parts de
algun cos per medi de algun liquit. Desleir^ dutr
tar. Diluo, dissolvo, is.
DEIXATAT, DA. p. p. Desleido, desataio. Di-
lulus.
DEIXEBLE, m. La persona que aprèn algitt
doctrina del mestre, ó cursa en alguna escola. /N^
cipulo. Discipulus, i. II Qui segueix la opinió deal-
gú, encara que sia de temps mòlt mòs antich. Oi*-
cipulo. Discipulus, i. II pi. mús. Qualsevol deb
tons que venen à parells, com E, I, €, 8, 4 diferit-
eia del 1, 3, 5, y 7. Discipulo, Snbalteroi loni.
DEIXIBLE. adj. anl. Lo que es digne dedfi-
xarse. Cosa dejada, digna de dejarse. Relinqui di^
nus.
DEIXIFRAR. V. a. Explicar lo que estava obs-
cur. Decifrar, Enucleo, es.
DEIXO. m. DEIXAMENT.
DEIXONDAR. v. a. Despertar al qne dort*
Desadormecer despabilar, recordar, ExpergeüMÍO»
is. II v. a. met. tréurer la llana del clatiix.
DEIXONDARSE. V. f. Sacudir lo son. MUtf"
dar, despabilarse. Expergíscor, eris.
DEIXONDAT, DA. p. p. Desadarmedio, df^
pabilado, recordada, Expergefactus.
DEIXUPLINA. f. La acció de deixnplinarf
deixaplinarse. Disciplina, Flagellatio, nis. | fi*
Los assots que serveixen pera deíxaplinar ydeixo-
plinarse. DiscipHnas. Flagmm, flagellirai| i.
DEL
CÀTALi
DEL
501
r. m. MlZVrLlNAT. I.
UUUnjniAA. T. a. Assolar, dar deixuplina
per mortificació. Di$€ÍplÍHar. Flagel•lo, as. | Ins-
Iniàir, ensenyar à algú la seva professió donanlli
llissons. Dueipíinan Instnio, enidio, is.
OBCKIlFLDfABflE• V. r. Assotarse, donarse
eops ab ks deixuplinas per mortificació. Discipli-
utm. Se flagel•laré.
DaZÜÏUlf AT, DA. p. p. bisciplinado, Fla-
fplblos. I m. Lo qui en los dias de la selmana
Bola anava deixnplinantse per varis paraljes del
psble, resant las estacions. Disciplinante, discipli'
«aio. Sese flagellans.
DEJEGTAH. V. a. Despreciar, desestimar. De-
«rkcr. Respno, is. H Reprovar, exclóurer. Desè-
cftar. Kespno , is.
', DA9 p. p. Deseckaio, Rejectus.
L adv. Mòlt aviat. Temprano. Praepo*
ftrt, natnrè.
BuA, liA.adj. Lo qui no lia menjat res. Ayu-
■0. JejanDS. || met. Qui no té noticia de alguna co-
sa, 6 no la enien. Àjfwno. Rem penitus ígnorans. ||
Qai*g priva de algun gust ó diversió. Ayuno. Qui
naliqaaabstinetse.
n vut. m. adv. Sens haver menjat res. En
•yimof. Jejanè. y met. Sens tenir notícia ó sens
eaténdrer alguna cosa. S' usa ab los verbs estar
7 QCTDAi. £11 aywMi. Rem penitus ignoraré.
BBJUIIAB. V. n. Abstenirse de menjar. AyU"
*«r. icjuno, as. I met. No bavér entès cosa algu-
Bi. OMicrse fn ajfvnas. Rem penitus ignora-
ré.
DIIÜ^U DKSrafcS DR FABT Ó DESPRÈS DE HAVÉR
nsiT. fr. Se reprèn ab ella à aquells que aparen-
Un mortificació y viuhen regaladamenl. Ayunar
^sfw$ ii karlo. Satiatum jejunia pra^dicare.
nocDiJVNAQUi VAL MENJA. ref. Denota que *1
<pii menja malament, se mortifica tant com qui
dejoDa. Hario ayuna guien mal comt. Qui malè
^^trpisalit, jejunia servat abundè.
fiBIüNGCIÓ. f. Disjrxcció.
lUmCTIü, VA. adj. DisjUNCTiu.
Bejülll• Abstinència de menjars prohibits,
^ iér mès que un menjar en tot lo dia pera
^Bmplír ab lo precepte ecclcsiàstich, ó per devo-
^^'AywM. Jejunium, ii.
, ^Uirin NATURAL. Abstinència de tot menjar y
^Qrer desde las dotze de la nit anterior. Ayuno
^^tiraL Jejunium, ii.
ItEJUNTAMENT. m. DESUNIÓ.
HEJUUTAM* V. a. DESUMR, SEPARAR.
tüEJVHYtMEm• m. ant. desunió.
bEJmtYIR. V. a. ant. desjlntir.
HEJtlNYlTy DA. p. p. ant. desjuntit.
bEJtbs. prep. ant. sota.
DEJUTJAT, DA. adj. ant. judicat.
DELACIÓ, f. Acusació, denunciació. Delacion.
belatio, dís.
DELAlfAGAB. V. n.anl. relliscar.
DELAIITEB9 A. adj. Lo que està ò va al da-
vant. Delantero, Anterior.
DELANTERA. f. La part anterior de qualsevol
cosa. Delantero, Anterior.
DELAT, DA. adj. ant. Acriminat, acusat. Aeri-
minadOf aeusadOf delalado, denunciado. Grimina-
tus, accusatas.
DELATABLE. adj. Digne de sér delatat. D^la-
table, Delatíone dignus.
DELATADOa. A. m. y f. delator.
DELATANT, p. a. Lo qui delata. Dj^MiKe. De-
lator, is.
DELATAR. V. a. Acusar, denunciar à alguna
persona al jutge ó tribunal corresponent. Delatar,
Nomen alicujus deferre; criminor, aris.
DELATOR, A. m. y f. Denunciador, acusador.
D'iator, Delator, is.
DELATURA. f. ant. delació.
DELAY. adv. ant. De la altra vida. DjI otro
mundo. E vila alia.
DELÉ. m. Desitj, ànsia. Anhelo. Anxia, », cu-
pido, sollicitudo, inis.
DELEGTABnJgSIM, A. adj. sup. IhUitakili*
simo, deleilosisimo, Valdè delectabilis.
DELECTABLE. adj. Lo que dóna gust ó agra-
da. Deleitahle, deleitoso. Delectabilis.
DELEGTABLEMENT. adv. m. Ab deleyte.
Díleitosamente, deleitahlemente. Delectabiliter.
DELECTACIÓ, f. dblette.
delectació morosa. La complacència deliberada
en alguns objectes ó pensaments prohibits. Dekc-
tacion, morosa. Delectatío morosa.
DELECTANT, p. a. Lo que delecta. Dzleitante,
Delectans.
DELECTAR. V. a. Agradar, ó donar mòlt gust.
S* usa també com recfprooh. Deleitar, Delecto, as.
DELECTAT , DA. p. p. DMtado, Delectatus.
DELEGACIÓ, f. for. L' acte y efecte de dele-
legar. Delegacion, Delegatio, nis. Q Facultat pera
que algú cxercesca jurisdicció en nom de altre.
Dekgacion, Delegatio, nis.
DELEGADOR. m. y
DELEGANT, p. a. Qui delega. DeUganté. De*
legans.
DELEGAR. V. a. for. Donar à algú la jurisdic-
ció que altre té peraque obre en sòn nom. Delegar,
Delego, fis.
DELEGAT, DA. p. p. Delegada. Delcgalus. ||
m. La persona en qui se substituheix alguna juris-
Jatge comissionat
egatus, i.
dicció. Delegada. Legatus , i. |
per altre ordinari. Delegada. De
DELEYTABLE. adj. delectarle.
DELEYTANSA. f. ant. delette.
DELEYTAR. V. a. Donar mòlt gust ó pler.
Tarobè s usa com recíproch. Deleitar, eomplaeer.
Delecto, as. ^^^
DELEYTAT, nàJ^^^itado. Delectalus.
deleViant. fJ iiif . Delectans.
DELEYTE. m. IÍ Jt, compIacéncia.
KOS DGL DICCIONARI
Camplaetneia, deleite. Delectatio, nis. d Gusl car-
Dal venéreo. Deleite, Yolnptas, atís.
DBLETTB SENSUAL. Lo que's percebcíx pels sen-
tits corporals. Deleite , sensual. Corporis voluplas.
DELEYTÓSy A. adj. dblectablb.
DELEYTOSAMEBTT. adv. m. dblbctàblb-
MENT.
DELEYTOStSSm , A. adj. dblbctàbilíssim,
DELICIOSÍSSIM.
DiXFt. m. Peix de mar, de cosa de noa peus
de llarch, negre per damunt, negre blau dels cos-
tats, blanquinós de sola, ab lo morro prim y llar-
garut, la boca mòlt gran, las dents en figura de ale-
na, *ls ulls patits, y peslanyas grossas, la cua en
figura de mitja lluna; es lo mès xich y velós dels
cetàceos. Deljtn. Delphinus, i. || Tftol del primogè-
nit del rey de Fransa. Delfin, Delphinus, i. H Espè-
cie de conxa univalva. Delfin, col, Delphinus, i. ||
Gada una de las ansas dels canons de artilleria
pera montarlos. D^lfin, Tormenti belliciserea ansa.
I Una de las vint y dos constel-lacions boreals.
Drlfin, Delphinus, i. || Adorno de or, plata ó bron-
le sobreposat als vasos y i alguns mobles. Delfin,
Delphinus, i.
DELFUfET. m. d. Dílfinito. Parvus delphinus.
DÉLFIGHy GA. adj. Lo que pertany à Délfos ó
al oracle de Apolo en Délfos. Délfico. Delpbicus.
DELFIN A. f. La muller del Delfí de Fransa.
Dilfna, Ddlphina, ee. || Certa roba, esp6cie de dro-
guet. Dflftna, Delphina, ffi.
DELiTlVAT. m. Província de Fransa. DslfiMdo.
Deiphinatus, us.
DELFINÉB, A. adj. Natural del delfinat. Del fi-
nès, Deiphínas, atis.
DELFINOYDE8. m. pi. his. nat. Nom que com-
pren to's los cetàceos que per sa forma exterior
semblan als delfins. Dslfinoides. Delphinoides, um.
DELGADE8A. f. ant. paiMÍRiA. || met. agudesa.
DELGAT, DA. adj. ant. prim. || agut.
DELIA. f. po6t. Sobrenom de Diana. Delia, De-
lia, ffi. I pi. Festas en honor de Apolo. Delias, De-
lia, orum.
DELIBERACIÓ, f. Resolució premeditada. De-
liberacion. Consilíum, ii. || Premeditació, reflexió.
DeliberaeiM, Deliberatio, nis. || pabeb, acobt.
DELIBERADAMENT, adv. m. Ab deliberació.
Deliberadamente, Consulto.
DEUBERADORy A. m. y f. Qui delibera. De-
liberador, Deliberator, is.
DELIBERAR. V. a. Reflexionar, examinar, pe-
sar las rahons de alguna cosa pera feria ó no. De-
liberar, Delibero, as. || Resóldrer ab premeditació.
Deliberar, Decerno, is. || DETEBtfiüAB. Q Escullir,
elegir librement. £<co^er, deliberar ^ efe^ir^Eli-
go, is.
DELIBERAT, DA. p. p. Deliberada. Delibe*
ntus.
DELIBERATIO, VA. adj. Lo que pertany à la
deKberadó. Deliberativo. Deliberativua. | ret. Se
DEL
diu del genero que 8* aplica k probar y penoidir.
Deliberativa, Deliberativus.
DELIGADABfEFnr. adv. m. Ab delicades, k*
Ikadamente, Djiicatè. y Agudament, Deliedta»
te, agudamente. Argutè. || ebgaladavbnt.
DELICADESA, f. Debilitat , falta de Ti«v i
consistència. Delicadeza, delieadez, Sxililas , lüi
II Escrupulositat de gónit que per res s* alleii.
Delieadez, delicadesa. Horositas , atis. | SoiTitit,
dolsura. Delie-adeza, delieadez. Suavitas,atíi.|.
Fluixedat, condescendència. Delieadeza , delimkk
Segnitíes, ei. jj met. Sntilesa. Delieetdeza. SiMB»
tas, atis. II Finura y curiositat ab qne*8 ik ilgH
cosa. Delieadeza. Subtililas, atis. I AnnHACiil
En lo llenguatge lo mès fi del idioma. Delieúàuk
Elegantia , ae. | dificultat , pebill. | met Min-
ment, escrupulositat , pundonor. Deikaieza, Ai-
xietas, atis.
DELICADÍ8SIM , A. adj. 8Up. Delií§i\wt^
Delicatissimus.
DEUCADURA. f. ant. y
DELICABIENT. m. ant. obucadbba.
DELICAT, DA. adj. Suau, bla, aiBoróa. Mi»
do, Suavis. y Flach , dèbil. Delieado. TeoQÍi.|fr
borós, regalat. Exqui$ito^ delicada. Lantus. | M-
cil, exposat à contingèncias, com: punt DiLiGAff.l^
finasOf delicada. Diflicilis. || Agraciat, ben put'
gut. Delicada. Yenustus. | Sutil , àgil , iafftíHh
com: pensament delicat. Delicada, Delicatas. | Iri-
morós, ben treballat. Delicada. Artificioeu. | fàr
gil, trencadís. Delicada, Fragílía. | AfeniaiL i/r-
minado , delicada, Delicatulus. J Llameneh m li
menjar. Galosa, delicada. Cupedinarioa. | Tiadn.
Tiema , delicada. Tener. | pbiii. | mel. ieiilili
Delicada, vidriasa, easquillata. Quemlus.
LO DELICAT DE*?I TEXDBB, QÜB PUJANT AL LLITBA
ALLOVAR. ref. Contra 'is massa delicats, 6qv*i
queixan de poch. Es de casta de Pedra rimM» fi
se decostilló durmienda, Quam teoer est? MoUi n*
pit latus ipse cubilli.
DELÍCIA, f . Gust, recreo. Deliciet^ ieUiíe, f^
cer, recreo. Delitium , ii. || Se dín de alguM
que causa mòlts gustos à un temps. DdiriBiéé'
cias, Delití», arum.
NADAB EX LAS delícias. fr. Disfinlanie DMlts*
yadar en las delicias. In voluptalíbns baechtri.
DELICIARSE. V. r. DELBTTABSB DlVBaTIlB.
DELICIÓS, A. adj. Ameno, agradable, gtfléi.
Delicioso, deleitoso. AmoBnus. | delicat.
DEUCIOSAMENT. adv. m. Ab delieia. ^'*
ciosamentCf deleitasamente, Yoiuptuosè.
DELICI09ÍS8IM , A. adj. sap. DilitMtiite,
Amcenissimus.
DEUCTE. m. Crim, infracció de la Uey. P^i-
to, Delictum, i.
DELICTE NOTOBi. for. Lo qae*8 comet dan•'*
jutge, ó en públich, ó en altra fonna ea que'tt^
procehir de ofici ab dos testimonis. Delilia ■elirií•
Notorium delictum.
DEL
CATALÀ.
DEM
503
DELIOAE. ?. a. DB8LLI6Í1.
DEUGENTMENT. adv. n. diligkmxent.
DELINEACIÓ, f. Obra de delinear. Mineaeiún,
lineamientOf delinenmiento. Delineat io, nis. || Re-
presentació que > fà de alguna cosa en al^n dis-
curs, etc. DflineacioH. Delineatio, nis. || L' objec-
te delineat. Delineacion. Delineatio, nis. || arq. mo-
delo.
DELINEADOR , A. m. y f. Qui delinea. Deli-
neado*'. Delineator, is.
DEUNEAMENT. m. delineació.
DELINEAR, v. a. Tirar los perfils exteriors de
algun cos. Delinear, Delineo , as. | mct. Explicar
alguna cosa ab s^as menudencias. Delinear, Minu-
tatim descriliere.
DELINEAT, DA. p. p. Delineado, Descriptus,
delineatus.
DEUNQÜENT Y DELINQUINT, adj. Qui
delinqueix. Delincuente, Delicti reus.
DELINQUIMENT. m. falta, ma:«camert.
DELINQUIR. V. n. Cométrer un delicte, in-
fringir alguna lley ó precepte. Delinquir, Dclin-
quo, is, pecco, as.
DELIQÜEGENT. adj. liqiidable.
DELIQUI. ni. Defalliment, desmay. Deliquio,
Deliquíum , ii. || Arrelmtament , desacort. Àrreba-
tamiento, deliqvio. Furor, is.
deliqci del sol. rclipsb.
DELIR. Y. a. ant. borrar, destrvhir. || m. de-
lit. 2.
DEURANT.p. a. Qui delira. Delirante, Delirans.
DELIRAR. V. n. Perturbarse la rahóper causa
de vellesa, debilitat ó malaltia. Delirar, Deliro,
as. I mel. Dir ó fer disbarats. Delirar, desvariar,
Ineptio, nis.
DELIRI, ro. Desvari, perturlmció de la rahó.
Mirio. Deliramentnm, i. | met. Despropòsit, dis-
barat. Delirto, desvario. Ineptía, a?. || ínsia.
DELITi DA. p. p. ant. borrat. || ni. Vigor, for-
sa, agilitat. Brio, vigor, buena disposieion. Vigor,
is. II Gana, desitj. tiuslo, placer, Ciipidilas, atis. jj
delicte, i adj. Sentenciat com à reo. Ajusticiado,
Gapilali poena multalus.
DELIT ABLE. adj. delect\ble.
DEUTANSA. f. ant. delette.
DEUTAR. V. a. deleytar.
DELITAR8E. V. r. delettarse.
DELITÓSi A. adj. Qui té ganas de fér alguna
cosa. Ganoso, Cupidus. y deliciós. || Qui té salut.
Bien dispuesto, Vegelus.
DELIT08AMENT. adv. m. vigorosament.
DEUURA. m. Libre, 's diu del mar. Mar li-
hre, alta mar, Altum, i.
DEUURAGIÓ. f. y
DELIURAMENT. m. La acció y efecte de sal-
var à algú de algun perill. Libramiento, Liberatio,
nis.
DELIURARi y. a. deslliurar, e.ntregab, con-
signar.
DBJUREf A. adj. Libre, no coartat. Ltèr».
Liber. || Franch, quiti. Libre, korro, Immnnis, li-
ber.
DELL, A. Contracció de las veus de y ell. Del,
de el, de ella, Illius.
DELLÀ. prep. dallà.
DELLABON8. adv. t. DESPRÈS. Q De las bona.
Desde enlónces. Ex tune temporis.
DELLIBERAR. V. a. y derivats. DELuniAi. |
PROMÉTRER.
DELLIBRAR. V. a. y derivats, deslliubai.
DELLIURAR. V. a. ant. DESLLli'RAE.
DELLIURE. adj. DESLLitRE.
DELMA. m. DELMB.
DELMABLE. adj. Lo que està subjecte à del-
me. Dezmable, Decumanus.
DELMADER Y DELMADOR, A. m. y f. Qnl
cnyda de cobrar lo delme. Dezmero, diezmaior,
Decumanus.
DELMAR. y. n. Cobrar lo delme. Ditzmar,
dezmar, Decumo, as. || v. a. met. Castigar decula
deu un. Diezmar, dezmar, Decumo, as. | Sepa-
rar de cada deu un. Diezmar. Deciroo , as. |
En la milícia antfgua romana tràurer per sort un
soldat de cada deu pera porlarlo al suplici. Dez»
mar, diezmar, Legionem decimare. | Pagar loe
delmes. Diezmar, dezmar, Decimas sol vera.
DELMATORI. m. Territori del qual ae co-
bra '1 delme. Dezmatorio, dezmeria, DcciunaiM dí*
tio.
DELME. m. La part de fruyts que pagan loi
fiels à la íglésia, que regularment es la desena.
Tambó 's paga à alguns seculars. Diezma, déema,
Decunia, te. || La desena part de un tot. Dècima^
diezmo, Decuma, ao.
COBRAR SEGON DELME. fr. REDELMAR.
DELMER, A. adj. Lo que pertany al delme.
Dezmero, decimal, diezmal, Decumanus. | m. y f.
Qui paga delme. Diezmero, dezmero, Decimaram
Solutor. U DELMADER.
DEMÀ. m. adv. t. Lo dia següent respecte de
aquell en que 's parla. Manana. Cras. || met. Lo
lemps venidcr indeterminat. Manana. Cras. ||
IMest, alrnns de mòlt temps. Manana, Cilò. | exp.
ab que algú nega lo que se li demana. Mantma,
Blinimè.
DEMÀ AL MATÍ. Eu lo demalí del dia que sc^gneis
al present. Manana por la manana, Posterúm ma-
nè.
DEMÀ i LA TARDE. Eu la tardc del dia següent
respecte de aquella en que 's parla. Maüanapor Im
tarde. Cras vespertí no tempore.
demI AL MiTj DIA. Eu lo mítj del dia que segueix
à aquell en que *s parla. Manana al medio dia. Se-
quenti meridíe.
DEMÀ AL VESPRE ó i LA NIT. En Is Vetllada del
dia següent respecte de aquella en que 's parla.
Manaua por la noche, Crastina nocte.
DEMÀ, DEMÀ, Ó JA BO rAAÉ DEMÀ. loC. ÜROl. ÍTÓII•
504
DEM
DICCIONARI
DEM
contra Is peresosos que difereixen fér las cosas.
Hoy me iréf era» me iréy mala casa mantendré.
Cras agam.
PEMÀ PASSAT, Ó PASSAT DEMI Ó DESPRÈS DEMÍ. m.
adv. Lo dia següent al de demà. Pasado mariana.
Perendiè. || passat, expr. met. fam. ab qae algú
denota que no farà lo que se li diu. La semana del
otro viémes. Ad calendas graicas.
NO PENSAR AB DEMÀ. fr. Yíurer ab tota alegria y
satisfacció, sens pensar en lo venider. No pensar
en manana. Futurum teropus oblivioni tradere.
DEMAGBAR. V. a. y derivats, aflaquir.
DEBIAGÓGIA. f. Ambició de dominar en una
sedició popular. Demagògia, Demagògia, ».
DEMAGÓGIGHy A. adj. Lo que pertany à la
demagògia. Demagógico. Demagogicus.
DEMAGOGO. m. Lo cap de una sedició popu-
lar. Demagogo, Sedilionis popularis prínceps; con.
jurationis ca put.
DEMANADA, f. ant. demanda.
DEMANADISSA. f. bequesta. 3.
DEMANADOR, A. m. y f. Qui demana, pre-
tendent. Pedidor, demandadory prelendiente, Gandi-
datus. I Pidolayre. Pedidor, pedigüeno, pedigon.
Efflagitafor, is. Q captador, y Qui demana en judi-
ci. DemandanU. Petitor, is. || suplicant.
DEMANANT, p. a. suplicant.
DEMANAR, v. a. Instar à algú pera que done
ó fassa alguna cosa. Pedir^ demandar. Peto, is. I
Pregar que *s fasse caritat pera socórrer alguna
necessitat, ó pera '1 cuito de algun sant. Pedir,
Flagito, as. || pregunta*. || for. Explicar algú sòn
dret ó acció davant del jutge. Demandar, poner
una demanda, pedir en justicia. EÍDagilo, as. || Po-
sar preu à la mercaderia. Pedir, Prelium indicaré.
II Voler, desitjar, com: lo pagès demana pluja. jPc-
dir. Expeto, is. || Avisar desde la porta, pera véu-
rerse ab algú de la habitació. Llamar. Fores pul-
sare. || Expressar algú sa voluntat de que altre
comparega à sa presència, com: ï amo demana al
criat. Llamar. Accerso, is. || Requirir una cosa à
altra, com: los sembrats dbmanan pluja. Pedir, re-
qnirir. Exigo, is. || buscar, inquirir, preténdrbr.
II Proposar als pares ó parents de alguna dona V
intent de que la concedescan à algú per esposa.
Pedir. Alicujus conjugium petere. || En alguns jochs
preguntar als miradors, si la jugada es llegílíma
ó no. Pedir. Fidem rogare. || Cridar à algú. Llamar.
Appello, as.
demanar 1 ALGÚ, Ó PER kiot, 6 PER ALGUNA CO-
SA, fr. Preguntarne. Pedir, preguntar por alguna,
ó por alguna cosa. De aliquo, inquirere.
DEMANAR DEL BEN ESTAR DE ALGÚ. fr. PregUUlar
per sa salut. Preguntar por la salud de alguno. De
salute sciscitari.
DEMANA MÒLT T TINDRÍS POCH. loC. fam. I edir SO-
krado por salir con lo mediado. Multa petes, ut
pauca coDsequeris.
NO HI MA MÉS QUI DEMANAR, loc. Denota que en
alguna part hi ha abundància de tot lo que 'a d^
sitja. No hay mas que pedir, Nihíl desidenoduí
restat.
^Quí DEMANA? Preguuta quo *8 fa al qui tnicai
la porta pera saber qui es. ^ Oïttm llama? ifm
va allà? ^Quis pulsat fores? quem qusris?
^H Qui DEMANA? Preguuta que *8 fà al qui Imci
un altre pera saber à qui busca. ^Por quien pt^•
^UH(a ? ^Quem quadris?
DEMANAT, DA. p. p. Pedido. Postulatiu.
DEMANDA, f. Petició, súplica, aol-licasL M^J
manda. Postuiatum , i. || p. u. prbgünta. | Im.
Deducció en judici expressant la pretensió, igii-
vi ó dret. Demanda. Dica, m. || qubstió. | U({U»
GIÓ.
DEMANDA OBSCURA. ENIGMA.
DEMANDAs T RESPOSTAs. Los aitcrcats quo ocorm
en algun assumpto. Demandas y rt»pue$ta$, 4m
y diretes, Contentiones, nm.
coNTEXTAR i LA DEMANDA, h. fof. Preseotafie fl
judici pera respóndrer à la pretensió del rdIv.
Contestar d la demanda, Litem coDtestari.
FÉR DEMANDA i kLct, fr. Demanar eo jotiài.
Poner una demanda. Dicam alicui acribeffe, iíki
intendere.
EIXIR i LA DEMANDA, fr. Defcnsat alguna tm^k
posarsc com part en un plet al contrari. Salir ik
causa ó d la demanda, Causam defeosorem
pere.
MORIR EN LA DEMANDA, fr. lusistir OB lo
insistir en alguna acció. Morir en la demmié, fr
ccepto usque ad vitie profusíonem ínsistera.
DEMANDADER, A. m. y f. Qui serveixilv
monjas pera fér los recados fora del conveni ^
mandadero, Monialíum famulus.
DEBIANDANT. p. a. for. Qui posa ua ^
manda. Demandante, demandador. Actor, is.
DEMANDAR. V. a. DEMANAR.
DEMARCA, m. Magistrat que tenia aatigR-
ment lo gobern de un poble ó aldea. Dewtamu, 9^
marchus, i.
DEBIARGAGIÓ. f. Línea ó senyal quedividrà
lo terme de algun trrritori. Demarcacum. fiuM
designatio.
DEMARGADOR, A. m. y f. Qui demaiCR. Bt-
marcador, Finium designator.
DEMARCAR. V. a. Senyalar los termei ib ^
gun país ó terreno. Demarcar. Confinia designire.
II nàut. Senyalar per medi de la brúixnla la ^
recció ó rumbo. Demarcar, marcar. Noto, desigl^
as.
DEMARCAT, DA. p. p. Demarcaio, Deouct-
tus, designatus.
DEMA8IA. f. y derivats, desmasu.
DEMAli. m. MATÍ. II adv. t. Al principi M
matí. las primeras horas del dia. De nuiiaM,ifl>'
^prano, Diluculò.
LLEVARSB DEMATÍ. fr. MATINBJAR.
QUl'S LLEVA DEMATÍ TÉ TEMPS PIRA TOT. fr. fOfl*
n
DEM
Denota que qui es diligent logra lo que altres no
poden logra r. Qaien madruga halla pdjaro en elni-
do, y quien duerme hdllale vacio. Qui cilò surgit,
avem nído capit, ille cubantem; qui dormit va-
cuura reperit ille locum.
DEMATINET. m. Lo principi del matí. Mana-
na, ita. Diluculum, i. || adv. t. mítinbt.
DEMÈNCIA, f. Bogeria, enagenació de la rahó.
Lacura, demència, Dementia, amentia, se.
DEMENT, adj. Faltat de judici. Demente,
Amens. I imprudent, extravagant.
DEMENTAR8E. V. r. y pocas vegadas actiu.
Pérdrer lo judici. Dementarse. Dementem reddi.
DEMENTAT, DA. p. p. Dementado, Menlecap-
tus.
LO DXMBNTAT PER LA PENA ES AVISAT, ref. Signi-
fica que*! càstich corretgeix los vicis fins dels boigs.
El loco por la pena et everdo. Malo accepto stultus
sapit.
DEMENTRE. adv. t. ant. mentre, ExXTRETANt.
DEMÉNTRES. ant. míntres.
DEMENY8. adv. m, deménos.
:iXER. V. a. ant. merèixer. Q desme-
bíixer.
DEMÉBIT. m. Falta de mèrit. Demérito, Im-
meritum, i. || L' acte y efecte de desmerèixer. De-
mérito. Immeritum, i. || Culpa, delicte. Demérito.
Noxa, a;.
DEMEBITORI, A. adj. Lo que causa demèrit.
Demeritorio. Immeritorius.
DEMÈ8. adv. m. Excés en lo número, pes ó
mesura, com: n' hi ha dos demés. Demds. Insuper.
Q adv. Ab los articles lo, la, los, las; significa lo
restant ó los restants. Demds. Reliquum, csteri.
ADEMÉs DE QUE. Pera major abundament. a mas de
que, Praeterquamquod. {| Fora de que, prescindint
de això. Demós ó ademàs que, Praeterquam quod.
DEL DEMÉS ó EN LO DEMÉS. m. adv. que's refereix
à altra cosa de que s' ha tractat. Por lo demds, óen
euanto d lo demds. Alioquin, caeterúm.
ES PER DEMÉS. loC. ES UN GROS.
LAS DEMÉS VEGADAS. aut. Las mès de las vegadas-
Las mas de las veces. Semel at centies.
PER DEMÉS. m. adv. En va, inútilment. Por de-
mds, en vano. Frustrà.
SERHi DEMÉS ó PER DEMÉS. fr. Sér inútil, supér-
fluo. Estar demós. Supervacaneum esse, superesse.
DEMÉTRER. V. a. Privar à alguna persona
del empleo, ó degradaria dels honors y dignitats
que tenia. Deponer, apear. Cuipíam munusabroga-
re. II Renunciar algun càrrech, elc. Renunciar, di-
mitir, hac^r dimision. Renuntio, as.
DEMILLAR Y DEMELLAR. V. a. ant. MENOS-
CABAR.
DEMI8SIÓ. f. DIMISSIÓ. II SUMISSIÓ.
DEMOCRÀCIA, f. Gobern popular. Democrà-
cia. Democratia, se.
DEMÒCRATA, m. Partidari de la democràcia.
Demòcrata. Democrati» assecla.
TOMO I.
CATALÀ. DEM 505
DEMOCRÀTICAMENT, adv. m. De un modo
democràtich. Demo:rdticamenle, Populariter.
DEMOCRÀTICH, CA. adj. Lo que pertany à
Id democràcia. Democrdiieo. Democralicus.
DE MQDO. adv. m. de manera.
DEMOLICIÓ, f. La acció ó efecte de demolir.
Demolicion. Disturbalio, nis.
DEMOLIDOR, A. m. y f. Qui demoleix. Des-
truidor, asolador. Demolilor, is.
DEMOLIR. V. a. Arruïnar, enderrocar. Demo-
ler.Demolior, iris.
DEMOLIT, DA. p. p. Demolido. Demolilus.
demoníaca, f. Secta de anabaptístas, la
qual ensenyava quels dimonis à la fi del món s'
havian de salvar. Demoniata. DoBmoniaca, se.
DEMONÍACH, DA. adj. Lo que s' atribueix ó
pertany al dimoni. Demoniaco. DoBmoniacus. ||
met. ENDEM0NIAT.
DEMONÓGRAFO. m. Aquell que ha escrit so-
bre 'Is dimonis. Demonógrafo. Demonographus, i.
DEMONOLATRIA. f. Adoració dels dimonis.
Demonolatria. Doemonolatria, a;.
DEMONOMANIA. f. Coneixement cientffich
acerca dels dimonis. Demonomania. Dosmonoma-
nia, as.
DEMOSTRAR. V. a. y derivats, demostrar.
DEMORA, f. y
DEMORAN8A. f. ant. Tardansa, dilació. De-
mora. Mora, SB. || nàut. La direcció ó rambo en ^ne
*s troba ú observa un objecte, ab relació à la de
altre conegut. Marcacwn, demora. Respectus, us.
DEMORAR. V. n. Tardar, detenirse en alguna
part. Demorar, retardar. Cunctor, aris. || nàut.
Gorrespóndrer un objecte à un rumbo ó direcció
determinada respecte à altre lloch ó al paratge
desde ahont s' observa. Demorar. Con ven lo, is,
respondeo, es.
DEMOSTRABLE, adj. Lo que's pót demostrar.
Demostrable. Demonstrabilís.
DEMOSTRABLEMENT. adv. m. De un modo
demostrable. Demostrahlemente. Evidenter, de-
monstrabiliter.
DEMOSTRACIÓ, f. Proba de alguna cosa per
principis certs. Demostracion. Demonstratio, nis. ||
Manifestació, senyal, significació. Demostracion.
Manifestatío, nis. | Festa, significació de alegria,
regositj ó contento. Exaltacion , demostracion.
Exultationis manifestatio.
DEMOSTRADOR, A. m. y f. Qui demostra.
Demoslrador. Demonstrans.
DEM08TRAN8A. f. ant. DEMOSTRACIÓ.
DEMOSTRAR. V. a. Probar alguna cosa per
principis certs y evidents. Demostrar. Demonstro,
as. II Manifestar, senyalar. Demostrar, Demonstro,
as.
DEMOSTRARSE. V. r. DECLARARSE. 11 APARÉI-
XERSE, MANIFESTARSE.
DEMOSTRATf DA. p. p. Demostrada. Demoo»-
irattts.
65
806 DEN DICGIONÀIII
DEMOSTRATIU, VA. adj. Lo que demostra.
Demostrativo, Demonstrativns. Q ret. Un dels gene-
rós que s' usa pera fér paneglricbs é invectívas, ó
alabar y vituperar. Demostrativo, Demonstrativus.
II gram. Se diu del pronom que senyala ò demos-
tra algun objecte, com: aquest, aqueix, aquell.
Demostrativo, Demonslrans.
DEMOSTRATIVAMENT. adv. m. Clara, con-
vincent. Demostrativamente. Demonstrativè.
DEMPNADOR, A. m. y f. ant. dantador.
DEMUNT. adv. 11. y prop. damunt. || ant. mon-
TANY^S.
DENA. f. En lo rosari cada part que consta de un
pare nostre y deu ave Marias. Decenario, diez de
rosario. Decenarium, ii. Q Lo gra mès gros ó as-
senyalat que's posa en los rosaris pera dividir las
desenas, y també la desena dels xichs. Diez de ro-
sario, Sacrorum globulorum decas. || desena.
DENANT. prep. ant. davant. || abans.
DENARI. m. Moneda romana de plata que en
Espanya valgué la desena part de un maravedis de
plata y coure. Denario. Denarius, ii.
DENDE. adv. 11. desde.
DENDRITA. f. Pedra figurada. Dendrites. Den-
drítes, aB.
DENDRÓFORA. f. Pedra ü objecte, en que's
troba la figura de algun arbre ó planta. Dendrófo-
ra. Dendrophora, sb.
DENDRÓMETRO. m. Instrument ó màquina
pera medir los arbres. Dendrómetro, Dendrome-
ter, i.
DENEGACIÓ, f. Acció de negar. Denegacions
repulsa, Denegatio, nis. | Desaprobacíó, la acció
de desdirse. Denegacion^ retractacion, Inficiatio,
nis. Q REPUTACIÓ.
DENEGAR. V. a. No concedir lo que 's dema-
na. Negar. Denego, as. || for. No admétrer una
demandi. Denf^ar. Adorem actione sua removere.
DENEGAT, DA. p. p. Denegado, Denegatus.
DENEJAR. V. a. ant. netejar.
D£NER. m. DIXER.
DENGÓS, A. adj. melindros.
DENGÚ. pron. ant. algú. || ningü.
DENGUE. m. Delicadesa afectada, desdeny que
fan las donas, y à vegadas de lo que mès volen.
Dengue, melindre, Muliebre faslidium.
DENIGALS. pi. Ceremónias que 's feyan pera
purificar la família, desprès de las exéquias de un
difunt. Denicales. Denicales ferm.
DENIGRACIÓ, f. La acció de denigrar. Deni-
gracion, Opprobrium, ii.
DENIGRADOR, A. m. y f. Qui denigra. Zahe-
ridor, Exprobrator, is.
DENIGRAR. V. a. Infamar. Denigrar, denegre-
cer. Denigro, as.
DENIGRATIU, VA. adj. Lo que denigra. De-
nigrativo. Probralus.
DENIGRATIVAMENT. adv. m. Ab desdoro.
Denigrativamente, lodecorè.
DEN
DENOMENAR. V. a. denomiuae.
DENOMINACIÓ, f. Títol, renom. DeM/nm-
cion, Denominatio, nis.
DENOMINADOR, m. arit. Lo número qneei
los qnebrats expressa las parts en que 's divideix
un enter. Denominador. Denominator, is. | Qii
anomena cosas. Denominador, Nomenclàtor, is.
DENOMINADOR COMÚ. arit. Lo Tcsultat de diferesti
denominadors multiplicats entre sí. DenomiíMkt
comun, Gommunis denominator.
DENOMINAR. V. a. Anomenar algoni o«
determinadament. Denominar, Denomino, as. |ll^
sar algun títol ó renom à las personas ó cosas. 1^|
nominar, Nomen nomini superaddere.
DENOMINAT, DA. p. p. Denominada,
minatus.
DENOMINATIÜ, VA. adj. Lo que deDomiüÉ
Denominativo, Denominativus.
DENOTACIÓ. f. La acció y efecte de denottr^
Denotacion. Denotatio, nis.
DENOTAR. V. a. Indicar , anunciar. Démltf.
Denoto, as.
DENOTAT, DA. p. p. Denotado. DenotatiiS.
DENOTATIU, VA. adj. Lo que denota. Vm'\
tativo, Denotans.
DENOU. adj. DINOU.
DENOVÉ. adj. Lo 4inou en orde. Déeimnm»
Decimus nonus.
DENS, A. adj. Espès. Densa. Densus. | ríA>
Apanyat, apretal. Denso. Densus.
DEN8Í8SIM, A. adj. Densisimo. Densiasd»
DENSITAT, f. Espessor. Densidad. DeosHai
atis.
DENT. f. Cos petit, blanch, llis y mòlt dur,»
castat en la geniva y en la major pari descobert:
pròpiament s' entén cada un dels quatre que otú ^
al mitj de la mandíbula, y serveixen pera pai^
lo menjar. Dienie, Dens, tis. || uaet. Cada uoa de
las punlas de vàrios instruments que serveíio
pera tallar, serrar, etc. DienU, Dens, tis. | pl.í*
las claus de ferro la part del cap davall que*$l£i
dins del pany, y serveix pera obrir. Dienüt^s^
das. Clavis dentes. || En las ferraduras ponia re-
torta que's fa als extrems, (alio. EquiwB solca
auricula.
DENT CANINA. ULLAL. 1.
DENT CORCADA. La gastada ó podrida. DitiMj^
tado , negui jon. Dens cariosus.
DENT DE CA. Planta, las flors de la qual sònbltf-
cas ó purpúreas. Diente de perro. Canis dens.
DENT DE LLEÓ. PIXALLIT.
DENT soRRE DENT. La dent que naix sobre de tl*
tra. Sobrediente, Dens supra dentem.
ARRANCAR LAS DENTS. fr. Esdeutegar. Desde^ítf}
sacar ó arrancar los dientes. Edèn to, as.
CLAVAR LAS DENTS. fr. Fícarlas en alguna pirt-
nincar ó clavar el diente, denlellear. Mordeo,e$i
morsu laceraré.
CRUIXIR ó PSTAa LAS DEXTS. fr. Mkket lis uias
I
DEN
CATALÀ.
DEN
B07
contra las altras per causa de fret ó de alguna con-
vulsió. Dentellear, dar dienU con diente. Denlio, is.
II Explica la ràbia ó desesperació ab que 's pateix
alguna pena ó torment. Aprelar, rechinar, crugir
los dientes. Slrideo, es.
ENSENYAR Ó REGANTAR LAS DENTS. ff. Fér Cara à
algú, oposa rse à sas ideas. Mostrar dientes ó los
dientes ó el diente. Obsistere minando.
ENTRE DENTS. lu. adv. Se diu quant algú parla
sens deixarse enténdrer. Entre dientes. Mussitan-
ler.
ESCURAR LAS DENTS. fr. Netejarlas. Mondar, Hm-
piar, escarbar los dientes. Dentes purgaré.
ESMOLAR LAS DENTS. fr. tügí. Prepararse pera
menjar. Aguzar los dientes. Praesenti cibo accingi.
ESMUSSAR LAS DENTS. fr. Causar en ellas una sen-
sació desagradable, com fà V àcit fort de alguna
fruyta, ó altre menjar mòlt agre. Alargar los dien-
tes, poner los dientes largos, dar dentera. Dentes
hebetare, stupore afficere.
Fi CiURER LAS DENTS, Ó NO, QUE 'T CAURIAN LAS
DENTS. exp. ab que's nega alguna cosa de menjar,
especialment à las críaturas. A'o, que se te caerón
los dientes. Minimè, ne dentes tibi decidant.
FÉR ESGARRIFAR LAS DENTS. ff. CaUSar CH SllaS
una sensació desagradable algun ruído, com quant
s' esquinsa alguna tela, *s rasca algun metall, etc.
Dar dentera. Dentes stupore aífícere.
GUARNIT DE DENTS. DENTAT. 1.
LAS DENTS TE scAN. loc. íróu. quc 's diu de
aquell, que bavent traballat poch afecta eslarmòU
cansat y haver traballat mòlt. Arrópate que sudas.
Yaldè, egregiè insudasti.
LLuciAR LAS DENTS. fr. mct. Prepararsc pera men-
jar. Aguzar los dientes. Praesenti cibo accingere.
MASTEGARHO ENTRE LAS DENTS. fr. PrOnUUCiar
malament, ó per dificultat, ó per no voler deixar-
se enténdrer. Mascullary mascujar, mascar. Inter-
ruplè loqui.
NO HAVERNEHI PERA DENTS ENCERAR ó NO TOCAR i
MITJA DENT. fr. Haverhi poch menjar. No haher pa-
ra untar un diente ; no llegar d un diente ; no tener
para un diente. Cibí inopià laboraré.
NO PASSAR DE LAS DENTS, Ó NO ENTRAR DE LAS DENTS
EN AVALL. fr. Manifesta la repugnància que 's té à
alguna cosa. lYo entrar de los dientes adentro, Dis-
plicere.
PARLAR Ó IJIR ENTRE DENTS. fr. ButziuCJar, mUF-
murar. Hablar entre dientes, musitar, refunfmar,
grunir. Musso, as.
pÉRDRER DENTS T CAixALS. fr. met. Passar mòlt
temps en alguna cosa y adquirir experiència en
ella. Encanecer. Senesco, is.
POSAR DENTS ó *L DENTAT. fr. Ventar, endentecer,
echar los dientes. Dentio, is.
TANT PROP TINCH LAS DENTS QCE NO 'm RECORDO
DELS PARENTS, Ó DE AMICHS NI PARENTS, fcf. DeUOta
que cada hu mira mès aviat per sí, que pels al-
tres, per mès acostats que sian. Primero 6 anM
son mis dientes que mis parientes ; mas cerca estan
mis dientes que mis parientes. Ad nostra commoda
quam ad aliena propensiores sumus.
TE DESFARÉ Ó ROMPRÉ Ó LLEVARÉ LAS DENTS Ó LAS
DENTS DE LA BOGA. loc. ab quc s' amenassa algun
cop en las dents. Te quitaré 6 romperé los dientes
6 te haré escupr los dientes. Dentilegum te fa-
ciam.
TENIR LA DENT SOBRE DE ALGí^. fr. Tcuirli quime-
ra ó parlar mal de ell. Tener, tomar ó traer alguna
entre dientes, tenerle ojeriza, tercer hipo con alguno.
Aliquem odio habere.
TENIR DNAS DENTS MÒLT LLARGAS. fr. fam. Tcuir
mòlta gana. Estar d diente, ó estar à diente como
haca de hulero. Fame laboraré.
TREMOLAR LAS DENTS. fr. Bàtrcr las unas contra
las altres per fret ó temor. Tiritar, dar diente con
diente. Denlibus stridere.
VALENT DE DENTS. exp. coutra aquell que 's jacta
de valent, donantli à enténdrer que sols es bo pe-
ra menjar. Valiente por el diente. Dente et ventre
potens.
DENTADA. f. Mossegada, cop de dent. Dente-
llada. Morsus, us.
DENTADURA, f. Lo conjunt de dents y cai-
xals en la boca. Dentadura, herramienta. Dentium
series.
DENTAL, m. La fusta ahont s' encaixa la rella
en la arada. Dental. Dentale, is.
DENTAR. V. n. posar las dents.
DENTARI. adj. DENTICULAR.
DENTARRA Y DENTA8SA. f. aum. Dent
mès grossa del regular. Denton. Grandior dens. |
pi. Qui té las dents desproporcionadas. Denton,
denludo. Dentosus, dentalus.
DENTAT, DA. adj. Lo que té dents. Dentado.
Dentatus. || m. dentadura. || En lo blasó 's diu de
algunas paris de ell que terminan en punta aguda
en forma de dents. Dentado, endentado, tronchado,
partido, danchado, endanchado. Denticulatus. || En-
tre mestres de casas instrument que té talí per
dos costats, y serveix pera perfeccionar lo quadro,
y pinturas dels enrajolats. Aciche. Inslrumentum
ffiquandis lateribus aptum.
POSAR LO DENTAT. fr, POSAR LAS DENTS.
DENTELÀRIA. f. Planta que fà las cainas com
de dos peus de altas, acanaladas, fullas punxa-
gudas, las flors purpúreas y divididas en sis
parts, la llavor llargaruda y s' emplea contra '1
càncer y mal de caixal. Velesa, dentelaria. Dente-
laria, a^.
DENTELLAR. V. n. cruixir las dents.
DENTELLAT, DA. adj. DENTAT. 3.
DENTELLÓ. m. arq. Motliura en figura de
dents per adorno sola la corona de las cornisas dó-
ricas y corínlias. Denlellon, denticulo. Denlicu-
lus, i.
DENTETA. f. d. Dentezuelo, dientecico^ illOf í(a,
Denticulufi, i<
508
DEP
DICCIONARI
DEP
FÉR DENTETi. ff. Fér vcnír à algú ganas de pos-
sehir ó menjar alguna cosa, posàntlahi à la vista.
Dardentera, Appelitum alicui movere.
DENTICIÓ, f. La acció y efecte de posar las
dents, y '1 temps en que's posan. Dentkion. Den-
tilio, nis.
DENTIGULAR. adj. lo que té figura de dent.
Dentario, dentkulur, dentellado. Denticulatus.
DPNTÍFRIGH, DA. adj. Lo que es apropósit
pera nslejar las dents y conservar sa 4 dentat.
Dentifrico. Dentifricüs.
DENTISTA, m. Qui té per ofici arrancar 6 ne-
tejar la dentadura. Dentista, sacamuelas, sacamo-
lero, Bentium cbirurgus.
DÉNTOL. m. Peix de mar de bon gust, un
poch semblant al besugo, lo cos variat de colors,
y en la mandíbula superior dos dents surtidas en
fora que Ij donan lo nom. Denton, Dentex, icis,
sinodus, ontis. [ dentarra. 2.
DENTOTA. f. aum. dentarra.
DENTUDA. f. Peix de mar semblant al déntol,
encara que major. Dentuda, Dentex, icis.
DENTUT. DA. adj. dbntat.
DENÚNCIA, f . La acció y efecte de denunciar.
Denuncia, deuuneiacion, Denuntiatio, nis.
DENUNCIABLE, adj. Lo que's pót denunciar.
Denunciable. Quod denuntiari potest.
DENUNCIACIÓ. f. DENiÏNCiA, En lo comers y
navegació exhibició de las facturas del càrrecb
que un capità fà en aduanas. Manifiesto, denuncia-
cion. Denunliatio, nis.
DENUNCIADOR, A. m. y f. Qui denuncia
Denunciador, delator, denunciante. Delator, is.
DENUNCIAMENT. m. deniSncia.
DENUNCIABIT. p. a. DENUNCIADOR.
DENUNCIAR. V. a. Noticiar, fér saber. Denun-
ciar. Denuntio, as. || Avisar, publicar solemne-
ment. Promulgar, denunciar. Promulgo, as. || Acu-
sar, delatar en judici. Acular, deíamr. In judicium
vocare. [ pronosticar, predir. Q intimar.
DENUNCIAT, DA. p. p. Denunciado: Denun-
tialus.
DENUNCIATORI, A. adj. Lo que pertany à la
denúncia. Denunciatorio, Accusatorius, denuntia-
tivus.
DEO GRÀCIA8. Salutació llatina de que s* usa
en alguna part. Deo gracias. Salve, Deo gratias.
DEONARI8. m. pi. Hereljes, espècie de mani-
qneus. Deonartos.Deonarii, orum.
DEPARAR. V. a. Subministrar, presentar al-
guna cosa ó persona. Deparar, Offero, ers. || Posar
davant. Deparar, Offero, ers.
DEPARCIÓ. m. ant. distribució, repartiment.
DEPARTAMENT, m. Districte à que s' exten
la jurisdicció de cada Capità general ó intendent
de marina. Departamento. Jurisdicció, nis. || Pessa
pera tenir los presos incomunicats. Aparlamiento^de-'
partomenfo. Gubiculumabductum. || Divisió depais
ó de administració. Departamento, Província, (e.
DEPARTIDAMENT. adv. m. SBPA&iDiViirr,
distributivambnt.
DEPARTIDOR, A. adj. RBPAITIDOI.
DEPARTIMENT. m. PABTiaó, divisió. | skh-
RACIÓ. II PARTIDA. 1. || FORTÀ QÜESTIÓ, DISPUTÍ. |
ant. DESPEDIDA.
DEPARTIR. V. a. DISTBIBUHIB, RBPAiTn.|
DESPARTIR. J SEPARAR, DIVIDIR. | PAETIB. || MAilil.
y DESISTIR.
DEPARTlRSE. V. r. IPÀBTABSB, 8EPABA1SI. |
DIVIDIRSE.
DEPARTTT. fr. àpabtat, separat, dividit.
DEPÀRTRER. V. a. APARTAR, DIVIDIB.
DEPAUPERAR. V. a. ant. empobbib. I deiiu-
TAB, EXTENUAB.
DEPÉIXER. V. a. ant. dbstrossjlb.
DEPENDÈNCIA, f. Necessitat de altn om
pera sér y existir. Dependència. Relatio, ni^. | Si*
bordinació, subjecció. Dependència. Subjectiu, bíi.
Q Negoci ó encàrrecb. Dependència. Negotinm, iL
Connexió, relació de parentiu ó amistat. Dspedul•
eia. Respectus, us.
DEPENDENT, p. a. Qui ó lo que dqteodòL
Dependiente. Pendens, tís. || m. Qui serveix óflA
empleat ab subordinació. Dependiente. Sobdi-
tus.
DEPENDENTMENT. adv. m. De UD mfík
dependent. Dependientemenle. Ex aíterius nutu.
DEPEBIDIR Y DEPENJAR. V. n. Tenir e»
nexió ó relació entre sí, ó una com conseqüéncil
necessària. Z)e/)fn<i€f. Pendeo, es. jj Estar depe&dii
de algun superior, etc. Pender, depender. Pèndn»
es. II També 's diu en lo moral y espiritual, em
la eternitat dependeix de un momeni. Depetkf^
pender. Pendeo, es. Q estbebab. || pbnjab.
DEPENDiB DB ALGÚ. fr. Necessitar del aoiBi é
protecció de ell. Depender de alguna. AJicnjusai*
xilio indigere.
DEPERIR. V. a. ant. mobib. || pbbíixbr. | pu*
TAR, VENIR i MÍNOS.
DEPIFER. m. SBNESCAL.
DEPILATORI^ A. adj. Lo que té virtiit de lir
caurer lo pel. Depilatorio. Depilatorios, deconiaoi.
DEPILAR. V. a. Produhir la caiguda dei pel
per medi de substàncias ó medicaments depilito-
ris. Depilar. Depilo, as.
DEPLORABLE, adj. Digne de compassió, i
capàs de mónrer à llàstima, ó que quasi no té re
mey. Deplorable, lamentable. Deplorandns, lacr^
mabilis.
DEPLORABLEMENT. adv. m. De UD moil
deplorable. Deplorablemente. Miserabilitèr.
DEPLORAMENT. m. LAMENTO.
DEPLORAR. V. a. Tenir mòlt sentiment, Hài*
tima ó compassió. Deplorar. Deploro, as. | laib»*
TARSB.
DEPLORAT, DA. p. p. Deplorado. Deploratu.
DEPONENT. adj. gram. Nom dels verbs Ub*
tins que deixaren la terminació activa, y ea la
1
DEP
GÀTÀLi
DEP
509
passiva signifícan acció. Deponente, Depotieos.
DEPOPULAR. Y. a. ant. y derivats, despoblar.
DEPORT, m. ant. Divertiment, recreació, pas-
satemps. Deporte. Delectamentum, i.
FÉR DEPORT, fr. ant. DEPORTAR.
PÉNDRER DEPORT, fr. DIVBRTIRSB. Q DESCANSAR, RE-
POSAR.
DEPORTACIÓ, f. Desterro à algnna isla. De-
portaeion, Deportatio, nis.
DEPORTAR. Y. a. Desterrar à una isla. Pena
que introdubiren los romans, y '1 deportat perdia
\s drets de ciutadà romà. Deportar. Deporto, as.
I ant. ANAR DE CAMBRA. || Y. r. DIVBRTIRSE. | DES-
CANSAR, REPOSAR, n V. a. PÉRDRER, PASSAR LO TEMPS.
DEPOSAR. Y. a. Privar à algú del empleo,
dignitats, etc. Deponer, apear, Depono, is. | Afir-
mar, assegurar. Deponer, Assero, is. ) depositar.
I for. Declarar jurídicament. Deponer. Profíteor,
eris.
DEPOSAT, DA. p. p. Depuesto. Depositns.
DEPOSICIÓ, f. Declaració presa ab jurament.
Deposicion, Testificatio, nis. Q Degradació, privació
de empleo. Deposicion, Depositio, nis. B La acció y
efecte de depositar, y particularment un cadàver
en la iglésia. Deposicion, Depositio, nis. | expo-
sició.
DEPOSICIÓ EGCLBsiJLsTicA. Privació perpótua de
ofici y beoefici ab retenció del privilegi del for y
del cànon. Deposicion ecclesidstica. Canònica depo-
BÍUo.
DEPÓSIT. m. Obligació de tenir guardada la
cosa que*s reb. Depósito, Depositum, i. || La cosa
depositada. Depósito, Depositum. i. | Lo llocb
ahont se deposí ta alguna cosa. Depósito, depósito^
ria, Depositum, i. || sepultura.
DEPÓSIT DE ATGUAs. Lo lloch ahont se recullen
pera distribuhirlas à altres punts. Depósito de
aguas, Castellum, i.
DEPÓSIT GENERAL DEL ATRE. En las orgas cort ca-
nó que reparteix V ayre als demés. Depósito gene-
ral del aire, Tubus musicus.
COMUNS DEPÓsiTs. Lloch púbHcb abont se deposi-
tan algunas cosas. Comunes depósitos, Locus depo-
sitorum custos.
DEPOSITADOR, A. m. y f. Qui deposita. De-
fositador. Depositor, is.
DEPOSITAMENT. m. deposició.
DEPOSITAR. V. a. Posar en poder de algú al-
guna cosa, pera guardaria y respóndrer de ella.
Depositar, Depono, is. || Posar alguna persona en
lloch ahont puga manifestar llibrement sa volun-
tat, trahentla '1 jutge del lloch ahont se temia que
li fessen violència. Depositar. Loco tuto et libero
deponere. || Enterrar un cos interinament ab in-
tenció de trasladarlo à altra sepultura. Depositar,
In depositum dare cadàver. || met. Fér confiansa
de algú, encomanarli un secret. Depositar, Alicu-
jus fidei aliquid committere. || Enclóurer, conte-
nir. Depositar, Gontineo, es. | for. coNSioirii.
DEPOSITARI, A. m. y f. Qui reb lo depósit.
Depositario. Scuma, aB. || Qui annualment s* ano-
mena pera cuydar los grans del payol, portant lo
compte de entrada y surtida. Depositario, Deposi-
tarius, ii.
DIPOSITARI GENERAL. Quc excrcoíx la depositaria
general. Depositario general, Publicus depositarius.
DEPOSITARIA. f. Lo lloch ahont se fan lo3
depósits. Depositaria, Locus depositi. y Empleo de
deposi tari. Depositaria, Depositarii munus.
DEPOSITAT, DA. p. p. Depositado, Depositus.
DEPRAVACIÓ, f . Corrupció, regularment de
costums, doctrina , etc. Depravaeion, Depravatio,
nis.
DEPRAVADABfEffT. adv. m. Ab intenció
perversa. Depravadamente, Depravatè, nequiter.
DEPRAVADÍSSIM, A. adj. sup. Depravadisi-
mo, Perversissimus.
DEPRAVADORy A. m. y f. Qui deprava. De-
pravador, Depravator, is. *
DEPRAVAR. v. a. Corrómprer, viciar, adu]r
terar. Depravar, Depravo, as.
DEPRAVARSE. Y. r. Abandonarse, viciarse.
Depravarse, viciarse, Yitiis indulgere.
DEPRAVAT, DA. adj. Mòlt viciat en las cos-
tums. Depravado, Corruptis moribus.
DEPREGAGIÓ. f. Súplica, petició. DepreeaeUm,
ruego, Deprecatio, nis. || ret. Figura ab que V ora-
dor implora 4 favor de Dèu, de la naturalesa, etc.
Deprecaeion. Deprecatio, nis.
DEPRECATy DA. p. p. Rogado, depreeado, Ro-
gatus.
DEPRECATIÜ 9 VA Y DEPRECATORI , A.
adj. Lo que pertany à la deprecació. Depreeatorio,
deprecativo. Deprecatorius, deprecativus.
DEPREDADOR, m. Destruidor. Tdlador. De-
praedator, is.
DEPREGOnr. adv. m. de present, primorosa-
MENT.
DEPRÉmER. Y. a. oprimir.
DEPREMUT, DA. p. p. DEPRIMIT.
DEPRÉS, A. p. p. y adj. àpr6s, comprés, cone-
gut. II adv. t. DESPRÈS.
DEPRESSA. adv. m. de pressa.
DEPRESSIÓ, f. Abatiment, humiliació. Depre-
fúm. Depressió, nis. | astron. Arch de un círcul ver-
tical que amida la inclinació de una estrella sota
del horisont. Depresion, Depressió, nis. I nàut. In-
clinació de la visual tangent al horisont, ó 1' àn-
gul vertical que forma ab 1' horisontal que passa
pel ull del observador, à causa de la elevació
de aquest sobre '1 nivell de la mar. Dspresion, De-
pressió, nis.
DEPRESSIU, VA. adj. Lo que deprimeix. D>
presivo, Deprimens.
DEPRESSOR, A. m. y f. Qui abat y humilia.
Depresor, Depressor, oris. || anat. Muscle ab qne*8
baixa '1 cap envera lo pit, y també altre que ser-
veix pera taixar los ulls. Difresor, Depressor, oris.
510
DER
DICCIONAM
DER
DEPRIMIR, y. a. Abàtrer , humiliar. Ahaíiry
deprimir. Deprímo, is.
DEPRIMIT, DA. p. p. Deprimido. Depressns.
DEPROFÚNDI8. Paraula llatina usada pera
denotar lo salm que's canta als morts. Deprofundis.
Deprofundis.
CANTAR LOS DEPROFi^NDis k kLGt. fr. fam. pera díf
que algú es mort ó enterrat. Cantar el deprofundis.
Ad superos evolavisse.
DEPROMPTE. adv. m. de prompte.
DEPUIX. adv. t. y ord. desprès.
DEPUNIR. V. a. ant. castigar.
DEPURACIÓ, f. La obra de purificar. Depura-
cion, Purificatio, nis.
DEPURADtSSIM. A. adj. sup. Depuradisimo.
Defaecatisimus.
DEPURADOR, A. m. y f. Qui depura. Depu-
rador. Defaecator, is.
DEPURAR. V. a. Purificar , netejar. Depurar.
Depuro, defaeco, as.
DEPURAT, DA. p. p. Depurado. DefsBcatus.
DEPURATIU , VA. adj. Lo que serveix pera
depurar. Depurativo, depuratorio. Depurativus.
DEPAs. adv. 1. 11. yord. desprès.
DEPUTAR. V. a. y derivats, diputar.
DEPUYS Y DEPUYX. adv. t. desprès.
DEQUÉ. m. adv. que indica la matèria de que*s
tracta. De qué. Qua de re. || Hisenda , renda, etc.
De qué. Res familiaris, opes, um.
DEQUEN. pron. De aquell. De aquel. lUius.
DEQUENT. adv. De aqui. Hinc.
DERELINQUIR. V. a. ant. y derivats, deixar,
abandonar.
DERINGLIR. v. a. ant. y derivats, deixar,
ABANDONAR.
DERI8IÓ. f. Risa, burla. Irrision. Derisío, nis.
DERIVA, f. nàut. Separació de la nau de sòn
verdader rumbo. Deriva, abatimiento, caida d sota-
viento. Deflexio, nis.
DERIVACIÓ, f. Deducció, descendència, ori-
gen. Derivacion. Derivatio, nis. || La acció y efecte
de tràurer ó separar una part de sòn origen, com
laaygua del riu. Dfrtvacton. Derivatio, nis. || gram.
Deducció de una veu respecte de altra segons la
etimologia. Derivacion. Derivatio, nis. || met. Ac-
ció ab que'ls humors passan de una part del cos à
altra. Derivacion. Derivatio, nis.
DERIVAR. Y. n. Tràurer sòn origen ó principi
una cosa de altra. També s' usa com recíproch.
Derivar, derivarse. Exordium capere; deduci. ||
Venir, descendir una persona de certa família ó
llinatge. Derivar, derivarse. Nascor, eris. || De-
duhir una cosa de altra. Deducir, derivar. Deduco,
is. Q Convertirse en us propi alguna cosa del pú-
blich. Apropiarse. In proprium redigere. || Arribar
à notícia de algú. Llegar. Alicui nuntiari. Q nàut.
Separarse la nau envers sotavent del rumbo à que
'8 dirigeix. Derivar, ahatir, davalar, decaer, dri-
var, grihar, Deflecto, is.
DERIVAT, DA. p. p. Derivado. Profeclos.
DERIVATIU, VA. adj. gram. Lo que g forma i
deriva de sòn primitiu. Derivativo. DerivalÍTiu,ib
alio deductus.
DERLINGA. f. Moneda de Venècia eqnivaleot
à 3 rals de velló. Derlinga. Moneta sic dicta.
DEPONDI. m. Pes antich de mitja cosa. Di-
pondio. Depondium.
DÉRMIS. m. La pell de la persona. Dink
Cutis, pellis, is.
DERMOGÉmA. f. Conjunt ó teoria dels fenò-
mens de la pell. Dermogenia. Dennogenia.
DERMOGRAFIA. f. Descripció del cúlis. De^
mografia. Dermographia, se.
DERMOLOGIA-f. Part de la anatomia, qnetrir
ta de la pell ó cutis. Dermologia. Dermologia, s.
DERMOTOMIA. f. Dissecció del cutis. Dtrwh
tomia. Dermotomia, sb.
DEROGACIÓ, f. La obra de derogar. AhoUeiti^
derogacion. Derogatio, anullatio, nis. U dism»ücií
DEROGAR. V. a. Anul-lar, abolir alguna Uef
ó costum. Derogar. Derogo, as. | Perjudicar àal^t
en sòn dret, autoritat, noblesa, etc. Derogar. kBíl•
toritatem violaré, derogaré. || destruir, RBroBin.
DEROGAT, DA. p. p. Derogada. Derogatm.
DEROGATORI, A. adj. Lo que deroga. Dti•-
gatorio. Derogatorius.
DERRAMADOR, A. m. y f. Qni derrama. llll^
ramador. Perfusor, is.
DERRAMAMENT. m. Acció y efecte de éüh
ramar. Derramamiento. Perfusio, nis. || Lo desps^
dici de líquit ó gra que's llansa al temps de mtít
rarlo, ó quant se trenca la eyna que'l conté, ftr-
rame, derramo. Diffusa res. || Dispersió, espaifí-
ment de algun poble ó família. Derramanie0f
dispersion. Dispertio, nis.
DERRAMAMENT DE SANCH. Efusiofí, clefTamaAtialt
de sangre. Eccheuma, atis.
DERRAMAR. V. n. Llansar ó espargir ooMS
líquidas ó menudas. També s' usa com recíprock
Derramar. Eflfundo, is. || mel. Espargir, difandif.
Derramar. Difundo, is. Q Dit dels béns ó hiseodi»
gastarlos ab prodigalitat. Derramar. Profondo, it»
DERRAMAT, DA. p. p. Derramado. EfosüS*
DERRENGLIR. V. a. ant. DERELINQUIR.
DERRER, A. adj. darrer.
DERRERAMÓNT. adv. m. iSltimaminT.
DERRERENCH, CA. adj. Tardí.
DERRERETAT. f. ant. darreria.
DERRETIBLE. adj. Lo que pót derretirse. Htf"
retihle, fusible, fúsil, liquidable, licuahle, liauf^y'
tible. Fusilis.
DERRETIDOR, A. m. y f. Qui derreteix. fli-
didor. Liquator, is.
DERRETlMEirr. m. Ac^ió y efecte de derf«-
tir ó derretirse. Derretimiento , /tcvoeiaii. Liqot-
tio, nis. n FUNDició. 0 met. Afecte, amor vehement
Derretimiento. Amor vehemens.
DERRETIR. V. a. Liquidar, disóldrer peroMii
DES
Mobr. tubé s' nsa com recfproch. Derretify
Ímmt, Kfnt^r. Liquefacio, is, liqno, as. | fón-
DIEI.
DERBETIRSE. V. r. Inflama rse en amor, óena-
morane ab mòlta facilitat. Derretirse, Amore ar-
dere, flagrare.
DEaBirriTy DA. p. p. Derrelido. Liquefactus.
DEBROBAR. v. a. ant. robar.
DERROCA, f. ant. derrota.
iítrer ex derroca, exp. ant. derrotar.
OCRROGAmEBiT. m. La acció y efecte de der-
rocar. Derriho , destruccion , demolicion. Eversio,
peiiurbatio, ois.
DERROCAR. Y. a. Tirar à terra algun edifici.
IVrfocar, derriharj derruir, denwler, Diruo, is. ||
Precipitar à algú desde una roca. Derrocar, despe-
ur, derrumbar. Aliquem é rupe praecipitem age-
re. I DERROTAR , DESBARATAR. || met. YÉXGER. | Fér
CMirer à algú de sòn estat , fortuna , empleo , etc.
knoear. De statu, gradu deturbare.
FOITA ES Li ROCA, PUS PORT QÜI LA DERROCA, rcfr.
Qoe la forsa vens la forsa. La fuerza vence d la
furza. Fortior fortiori cedendum.
DERROCAT, DA. p. p. Derrocada. Eversus. ||
tot. DERROTAT, DESORDENAT, DESBARATAT.
DERROGATIÜ, VA. adj. derogatori.
DERROCAR. V. a. DEROGAR.
DERROTA, f. Direcció ó rumbo de las embar-
cacions. Derrota , derrolero , via , rumbo , camino,
rata. Cursos , os. || Fugida desordenada de un
exèrcit vensut. Derrota. Clades, is. || destrucció.
DERROTA composta, nàut. La que consta de varis
nunbos, ó navegant en vàrias direccions. Derrota
cmfmta. Compositus cursus.
DoiiAR LA DERROTA, fr. uàut. Determinar la di-
recció del viatge ó comissió. Dar la derrota. Cur-
snm prffiscribere.
FÉi DERROTA, fr. ^avcgar d rumbo; hacer derrota.
Cnrsum coogruentem petere.
DERROTAR. V. a. mil. Desbaratar , fér fugir
ordenadament al exèrcit contrari. Derrotar.
írofligo, as. n ABRüLNAR , DISSIPAR. || Dsstruhir, ar-
fïinar à algú en la salut ó en los béns. Derrotar.
Mo, is. [ Dissipar, llansar à pcrdrcr alguna co-
íí. Derrotar. Dilapido, as.
DERROTAR8E. v. r. nàut. Extraviarse una
^(Bkrcació de la derrota à causa del vent ó la
corrent, etc. />errotarsf.i\avem vi ven lorum erraré.
DERROTAT, DA. p. p. Derrotado. Dislurbalus.
DERROTERO. m. nàut. Llibre que conté la si-
toció geogràfica dels punts mes notables de las
costas y mars adjacents é intermedis, ab las nolí-
cias nec^sàrias pera facilitar y assegurar la nave-
gació. Derrolero. Cursus marilimus.
DERRUHIR. V. a. arruïnar, derrocar. 2.
DES. Partícula prepositiva que entra en la com-
posició de mòitas veus , y comunment denota ne-
gació, com: DEsventura , sens ventura. Des. Dis. ||
ant. DESDE.
CATALÀ. DES 511
DBS QUI. Contracció de desdb iga. De$i$ fue.
Ex quo.
DE8ABILLÉ. m. Veu purament francesa, ves-
tidura que usavan las donas , composta de faldellí
y mitja bata de la mateixa roba y color. Desabüié,
Muliebris vestis.
DESABONAR. V. a. DESAPROBAR.
DE8ABONO. m. perjudici.
DE8ABONYEGADOR, A. m. y f. Instrument
pera tràurer las abonyegaduras de las pessas de
metall. Desabollador. Arrectorium instrumenlum.
DESABONYEGAR. V. a. Tràurer los bonys de
las pessas de metall. Desabollar. Gontusiones com-
planaré.
DESABONYEGAT , DA. p. p. Desahollodo.
Complanalus.
DESABORDARSE. V. r. nàut. Separarse una
nau desprès de abordada ab altra. Desabordarse,
desatracarse. Se experire, dissol vere.
DESABRICH. m. Falta de alguna cosa pera
abrigarse. Desabrigo. Nuditas , atis. || met. desam-
PARO.
DESABRIGADAMENT. adv. m. Sèns abrich.
Desabrigadamente. Nudè.
DESABRIGAR. V. a. Tràurer V abrich. També
s' usa com recíproch. Desabrigar, desarropar. Nú-
do , as. II nàut. Tràurer los aparells als arbres.
Desabrigar. Malos funibus exuere.
DESABRIGAT, DA. p. p. Desabrigado. Deia-
tus. II adj. met. desauparat. || descubert. || uxl-
VESTIT. II nàut. Fondejadero exposat als vents y
cops de mar. Desabrigado , descubiertú. Aquiloni-
bus obnoxius, apertus.
DE8AGALORAR8E. V. r. Dcsahogarse del ca-
lor. Desacalorarse, descalorarse, desahogarse. Refri-
gerari.
DESACATADAMENT. adv. m. Ab desacalo.
Desacatddamente. Irreverenter.
DESACATAMENT, m. DESACATO.
DESACATAR. V. a. Faltar à la reverència y
respecte degut. Desacatar. Irreverenter agere.
DESACATAT, DA. p. p. Desacatado. Irreve-
renter acceptus. || m. Insolent , desvergonyit. Di"
sacatado, desacatador. Petulans.
DESACATO. m. Falta de reverència y respecte
degut. Desacato , desacatamiento. Petulantia , irre-
verenlia, x.
DESACERT. m. Acció y efecte de desacertar.
Desacierto, desacuerdo. Erratum, i, error, is.
DESACERTADAMENT. adv. m. Desacertada-
mente. Temeré, inconsultò.
DESACERTAR. V. a. Errar , obrar sèns acert.
Desacertar, no tener acierto. Erro, as.
DESACERTAT, DA. p. p. Desacertado. Erra-
tus. II adj. Lo que està fét sèns acert. Desacertado.
Inconsultus. || m. Inconsidcrat, qui obra sèns acert.
Demcerlado. Inconsultus.
DESACOMODADAIKIENT. adv. m. Mòlt inco-
modat. Desacomodadamente. Incòmode.
51S
DES
DICaONARI
DES
DE8AGMIODAB. Y. a. Privar de la comoditat,
fér pérdrer alguna conveniència. Desacomodar.
Commodis privaré. || incomodar.
DE8AGOMODAR8E. V. r. Pérdrer aignn aco-
modo ó conveniència. DesacomoL•rse, Ministerio
excidere.
DE8AGOMODAT, DA. p. p. Desaeomodado.
Commodis privatns. || adj. Qui no té medis pera
mantenirse en sòn estat. Desaeomodado, Yacuus,
OtioSUS. I DESEMPLEiT.
DE8AGOMODO. m. Desconveniència , falta de
comoditats. Deiocomodamiento. Incommoditas, atis.
DESAGOMPANYAMENT. m. La acció de de-
sacompanyar. Desacompanamiento, Dissociatio, nis.
DESAGOBfPANYAR. V. a. Retràurerse de la
companyia de algú. Desacompanar, dejar solo. Dis-
socio, as.
DES ACOMPANYAT, DA. adj. sol.
DESAGOMPASSAR. V. a. descompassar , des-
gavellar.
DESAGONSELLADAMENT. adv. m. Impru-
dentment, precipitadament. DesaconsejaL•mentef
desaeordadamente, Inconsultè.
DESAGONSELLAAIENT. m. DISSUASSIÓ.
DESACONSELLAR. V. a. Dissuadir. Desacon-
sejar, disuadir, quitar de la eabeza, Dehortor, aris.
DESACONSELLAT, DA. p. p. Desaconsejado.
Dehorlatus. '|| adj. Qui obra capritxosament ó sens
consell. Desaconsejado, Temerarius. .
DESACONTENTAR. V. a. DESCONTENTAR.
DESACOPLAR. V. a. Separar las cosas que esr
tavan copladas. Desacoplar, Sejungo, is.
DESACORDADAMENT. adv. m. Sens acort.
Desaeordadamente y indeliheradamente , inconsidera-
damente. Imprudenter.
DESACORDADtSSIM, A. adj. sup. Desacor-
dadisimo, Yaldè dissonus.
DESACORDADAMENT. m. ant. OLVIT. || Dis-
CORDÍNCIA. Q DISCÒRDIA.
DESACORDANSA. f. ant. discordIncia.
DESACORDAR. V. n. discordar.
DESACORRALAR. v. n. Tràurer del corral.
Desaeorralar, Pecora é cohorte ducere. || met. Afti-
mar, tràurer de algun apreto. Desaeorralar, E pe-
riculo educere.
DESACORT. m. discòrdia. || discordíncia. ||
IMPRUDéNCIA.
DESACOSTUMADAMENT.adv. m. Fora de lo
regular. DesaeostumbraL•menle, fuera de costumbre.
Insolitè.
DESACOSTUMAMENT. m. Desvesament. Fal-
ta de costumbre, Desuetudo, inis.
DESACOSTUMAR. V. n. desvesar.
DESACOSTUMARSE. V. r. desvesarse.
DESACOSTUMAT, DA. p. p. DESVESAT. | DB-
SUSiT.
DESACREDITAR. V. a. Fer pérdrer lo crèdit
à algú, ò disminuhir la estimaeiò de alguna cosa.
També s' usa com recíproch. Desacreéitarf dei^fi"
nar, deslustrar^ oHureeer^ iisfamar. Lacero, as.
DESACREDITAT, DA. p. p. Desaereéitaéo,
Infamatus.
DESADORNAR. V. a. Llevar los adornes. De-
sadomar, desalinar. Omatu spoliare.
DESADORNAT, DA. p. p. DesaéonadOy Ded^
coratus.
DESAFAVORIDOR, A. m. y f. Qui desafaT»-
reix. Desfavorecedor, Oblrectator, is.
DESAFAVORIR. V. a. Deixar de afavorir. D^
sairar, d^sfavoreetr, Benevolenliam subtrahere.|
Contradir, oposarse. Desfavarteer. Oppungo, as.
DESAFAVORIT, DA. p. p. Desfavoreeido, Gra-
tia privatttS. I DESADORNAT.
DESAFECCIÓ. f. DESAFBCTB.
DESAFECTACIÒ. f. NATURALITAT. I.
DESAFECTE. m. Falta de afecte. Desd/èds,
desamor , descarino. Àmoris remissió. | Aversü,
enemistat. Errònia, desafeeto, desamor, ffimtKil,
aversion, ojeriza, Livor, is. y adj. Oposat, conlrari.
Desafeeto, Àdversus, infeslus.
DESAFERBIARSE. V. r. dbsocüparse.
DESAFERRAR. V. a. DESAGAFAR. I nàut. Llevar
los caps ab que està aferrada una vela. Desaferw,
Yelum solvere.
DESAFEYNAT, DA. adj. DESOCUPAT.
ESTAR DESAFBTNAT. fr. No teuir res que fér. àh
dar ó estar de vagar. Vacaré.
DESAFIADOR, A. m. y f. Qui desafia, l^to-
dor, retador, duelista, Provocator, is.
DESAFIAMENT, m. desafio. | ant. CaiUi
cartell de desafio. Cartel, Ad pugnam vel dneBM
appelatio seu provocatio.
DESAFIANT, p. a. DESAFIADOR.
DESAFIAR. V. a. Provocar al combat. Itesf|(ir,
retar. Ad duellum provocaré. || Provocar à entm
en competència sobre cosas que requireixeo forsa,
agilitat, destresa, etc. Desafiar, Provoco, as. | net.
Competir, oposarse una cosa à altra. Desafiar.HS'
no, as. II ant. Ròmprer lo senyor feudal la féyanis•
tat que ab lo feudatari tenia. Desafiar, Desafidaie.
DESAFIAT, DA. p. p. Desafiado, PrOYOCatns,
lacessitus.
DESAFiaONAR. V. a. Fer pérdrer r tsor ó
afíció. Desaficionar, Alieno, as.
DESAFICIONARSE. V. r. Pérdrer 1* amor 6
afíciò. Desaficwnarse, desapasionarse, Amorem de
ponere.
DESAFICIONAT , DA. p. p. Desafewuio,
Amore destitutus.
DESAFINADAMENT. adv. m. Sèns la perfet
ta entonació. Desafinadamente, desentonadamnUt
desacordemente, Díssonè.
DESAFINAMENT. m. Disonància en las vensi
cordas de algun instrument, etc. Destemple, iesafi'
namiento, desentonacion, desentono. Dissonantia, £•
DESAFINAR. V. a. mús. Discordar las vens 6
apartarse 'Is instruments del punt de la entoució.
Desafinar, disonar, Dissono, as.
DES
GATAÍl.
hBH
}ÍÍÒ
HBMmiATy DA. p. p. l)eiafiAaio, iesentma-
éú. bissonus.
DESAFIO Y FESAFIU. m. Acció y efecte de
desafiar. Desafio. Duelium, i. || Provocació en ge-
neral. Desafio. Provocatio, nis. || Conbal singular
prohibit per las lieys divinas y bunianas. Desafio.
DaeiloiD, i. U Lo combat que segueix à la provoca-
ció, Desafio, duelo. Duelium, i.
DE8AFOB. m. Acció violenta contra Iley, cos-
tum ó rabó. Dtsafuero. Scelus , eris , iniquitas,
llis.
DESAFOBADAMENT. adv. m. Fora de mida.
Desaforadamente. Enormiter.
DE8AFORAR. V. a. Anul•lar, trencar los fors
ó privilegis. Desaforar. Privilegia abrogare. || Pri-
var à algú del for ó exempció per algun delicte
senjalal. Dfsaforar. Alicujus jura abrogare.
DESAFORABSE. V. r. Desvergonyirse, propas-
arse. Desaforarse, descomponerse ^ descomedirse,
iumandarse, propasarse. ModesliíB fines transilire.
DE8AFORAT, DA. adj. Gran en excés. Des-
^forado f desn^edido, excesivo, enorme, desmesurado.
ImiDiois. I m. y f. Qui obra sens lley, que tol ho
t!ropella. Desaforado, desalinado. Praiceps.
DESAFORTUNAT, DA. adj. Qui no ic fortuna.
Dtsafortunado. Infortunalus.
DfiSAGAFAlMENT. m. ant. La acció y efecte
de desagafar. Desasimiento, despegadura. Abalie-
^tio, nis.
DE8AGAFAR. V. a. Desunir, separar lo aga-
ili. Desasir, desprender. Solvo, is. || desípegar.
DE8AGAFAT, DA. p. p. Desasido. Soiutus.
DESAGARRAR. v. a. Deixar lo que estava
agarrat. Detagairar, desaferrar. Solvo, is.
DiEBAGARRAT , DA. p. p. Desagarrado. So-
lolQS.
DBIAGENZAR. v. a. ant. desadornar.
DBBAGERMANAR. v. a. Tràurer la conformi-
lat que hi ha entre dos cosas, desapariarlas. Des-
kirmanar. ^qualitatem dissolvere.
DBBAGERMANARSE. V. r. Faltar à la ger-
Bindat ó unió fraternal. Deshermanarse. Fralres
dissociari, fraternilatem violaré.
DE8AGERMANAT, DA. p. p. Deshermanado.
Iliasocialus.
DESAGRAGIAR. v. a. DESADoa.NAR.
DGBAGRADABLE. adj. Lo que desagrada. De-
SMgradahU. Injucundus.
DESAGRADABLEMENT, adv. m. Ab des-
agrado. Desagradablemente, desapaciblemente. In-
jucundè, iosuaviter.
DESAGRADAR, v. a. Disgustar, També s' usa
com recíproch. Desagradar. Displiceo, es, repug-
no, as.
DESAGRADAT , DA. p. p. Desagradado. Dis-
plíeiifu.
DESAGRADO, m. Falta de afabílitat. Desagra-
Í0. Displicentia, s. I Disgust, descontento. Des-
agrado. Fastidium, ü.
TOMO 1.
DESAÓRADtJAR. v. a. y denmta. mokadar.
DESAGRAHroABÍEBiT. adv. m. Ab ingrati-
lut. Desagradecidamente, ingratamente. lugratè.
DESAGRAHIDÍSSIM, A. adj. sup. Desagra-
decidisimo. Ingratissimus.
DESAGRAHIMENT. m. La acció y efecte de
desagrahir. Desagradecimiento. Ingratitudo, inis.
DE8AGRAHIR. v. a. No correspóndrer als be-
neficis. Desagradecer. Gratiam pro beneficio non
refer re.
DESAGRAHIT, DA. p. p. Desagradeeido. In-
gratus. II adj. Qui desagraheix. Ingrata, desagra-
decido. Ingratus.
DESAGRAVI Y DE8AGRAVIAMENT; m.
Satisfacció del agravi ú ofensa, esagravio. Salls-
factio, nis. || Compensació del dany causat. Des-
agravio. Damni compensatio, reparalio.
DESAGRAVIAR. V. Donar satisfacció del agra-
vi, ú ofensa. Desagraviar. Injuriam vel ab injuria
vindicaré. || Recompensar lo dany causat. Desagror
viar. Damna rependerc, compensafe.
DESAGRAVIAT, DA. p. p. Desagraviodo.
Yindicatus.
DESAGREGAR. V. a. y derivats, disgregar.
DESAGRIR. V. a. FcM' pórdrer la agror ó as-
presa. Enduícir, desacerbar, suavizar. Dulcoro, as,
acerbitatem temperaré.
DE8AGRIT,DA. p. p. Desactrbado. DulcoratüS'
DESAHOGADAMENT. adv. m. Ab desahogo
ó desembaràs. DesahogaL•mente, Expeditè. | Ab
desenvoltura ó insolència. DesahagadamenU. Pro-
caciter.
DESAHOGAR. v. a. Aliviar en los traballs 6
afliccions. També s' usa com recíproch. Desakogar,
Recreo, as. || Aliviar 1' animo de alguna passió ó
cuydado que 1* oprimeix. Desakogar. Animi aegri-
tudines levare.
DESAHOGAR8E. V. r. DESCALORARSE. ] Queí-
xarse ab algú dels resentiments que's tenen al)
ell. Desahogarse. Gum aliquo expostulare. || Comu-
nicar à algú las propias penas y traballs. Desaho^
garse. i£rumnas cum aliquo communicare. || De-
sempenyarse, pagar los deutes, desempentaese. 1.
II DIVERTIRSE.
DESAHOGAT, DA. p. p. Desahogado. Solatus.
[ adj. Desvergonyit, insolent. Desahogado, desca-
rada, deslavado, desollado, faroton. Procax. || Se
diu del puesto desembarassat y expedit, en que no
hi ha confusió de gent. Desahogado. Expeditus. |
nàut. Se diu del àngul ó de la posició en que's na-
vega ab lo vent, y de la que la nau conserva sens
tombar, y ab desembaràs. Desahogado. Expeditus,
secundus.
DESAHOGO. m. Alivío en las penas, traballs
ó afliccions. Desahogo, desnhogamiento. Levamen,
inis. II Esbargiment. Desahogo. Recreatio, nis. ||
Aixample, dilatació. Desahogo. Laxatio, nis. || De-
sembaràs, llibertat, desenvoUiíii^MÍrili•» Lo-
quacitas, atis.
Ui
DES
DICCIONARI
DES
DESAHÜNIT• adj. DESAVINGUT. | DESUNIT.
DESAmDA. f. SURTIDÀ.
DESAJUDAR. T. a. Impedir, fér nosa lo que
pót servir de ajuda. Desayudar. Àuxilium impedi-
ré, obstare.
DESAJUDAB8E. V. r. Sér negligent. Pesayu-
darse. NegligentiaB indulgere.
DE8AJUDAT, DA. adj. Negligent. Desayuda-
do. Negligens, deses.
DESAJUNARSE. v. r. desdejunarse.
DESAJUST, m. Obra de desajustar. Desajuste,
Disjunctio, nis.
DESAJUSTAR. V. a. Desigualar, desconcertar,
no ajustar una cosa ab altra ó ab sí mateixa. De-
sajustar. Discrepo, as.
DESAJUSTARSE. v. r. Apartarse del ajust ó
conveni. Desajustarse , desconvenirsey descompouer-
se, Conventionem rescíndere.
DESAJUSTAT, DA. p. p. Desa juslado. Ver-
turbatus, disjunctus.
DESALABANSA. vituperi, menyspreu.
DES ALABAR. V. a. Vituperar, posar faltas ó
daras à alguna cosa. Desalabar. Vitupero, as.
DESALABAT , DA. p. p. Desalahado, Vitupe-
ratus.
DESALAPAT, DA. adj. desahogat. 2.
DESALBARDAR. V. a. Tràurer la albarda à
las cabalcaduras. Desalbardar, desenalbarL•r. Gli-
tellas detrabere.
DESALBARDAT, DA. p. p. adj. Sens albar^
ta. Desalbardado, Glitellis solntus.
DESALBERGAMENT. m. L' acte y efecte de
llevar ó negar V bospedatge. DesL•spedamiento. In-
bospilalitas, atis.
DESALBERGAT, DA. adj. Qui no té bospe-
datge. Deshospedado. Hospilio caren$.
DESALENAT. adj. desalentat. || Sens alé.
Sin aliento. Anelitús carens.
DESALENTAR. V. a. DESANIMAR.
DESALENTARSE. V. a. desanimarse. || des-
MATARSB.
DESALENTAT, DA. adj. desanimat, desmaiat.
DESALIENTO. m. Decaïment de animo, falta
de vigor ó forsa. Desaliento. Animi languor, re-
missió.
DESALINYAR. V. a. De^compóndrer, desador-
nar. Desalinary desalaviar. Ornamenta turbare.
DESALINYAT. DA. adj. Desalinado. üirtusus,
incultus.
DESALLOTJAR. V. a. Tràurer de algun lloch.
Desalojar, Ab bospitio ejicere.
DESALLOTJARSE. v. r. Deixar voluntària-
ment r allotjament. Desalnjarse, Fugere. || Cedir à
altre la pròpia casa. Desalojarse, Domum alicui ce-
dere.
DESALLOTJAT , DA. p. p. Desalojado, Sede
demigratus. || desalbergat.
DESALT. m. Quimera, malícia. Ojeriía, Odium,
ii. t adj. desagradable. I m. descontentament.
DESALTAR. v. D. ant. y derivats, disgüstíl
I abaixar.
DESALTERAR. V. a. ant. Fér passar la set
Apagar f ó matar la sed. Sítim sedare, explere. |
Apaciguar, assossegar. Desalterar. Sedo, as.
DESAMABLE. adj. Indigne de amor. Deum-
ble. Inamabilís.
DESAMADOR, A. m. y f. Qui deixa de amar.
Desamador. Amorem deserens.
DESAMANGEBAR8E. V. r. Deixar V amao-
cebament. Desmancebarse. Pelliçalum deserere.
DESAMAR. V. a. aburrie. | Deixar de amar.
Desamarí Amorem oblitterare.
DE8AMARRAR. V. a. Tràurer las amarras.
Desamarrar. Vincula solvere. [ nàut. Separar bdi
embarcació de altra ó del lloch ahont eslava aoiar-
rada. Desamarrar, desatracar. Segrego, as.
DESAMARRARSE. V. r. Dàut. Fallar per
qualsevol causa un ó tots los cables ab qoe la naa
està amarrada. Desamarrarse. Solvi.
DESAMARRAT, DA. p. p. Desomarraio. Se
gregalus, solutus.
DESAMAT , DA. p. p. Desamado. Inamalos.
DESAMBALAR. V. a. desembalar. ] ant is-
CORCOLLAR.
DESAMENT. m. Obra de desar alguna con.
Reservacion, reserva, encerramiento, esccnimmii6.
Inclusió, nis.
DESAMIGH. m. ant. enemich.
DESAMISTANSAR. V. a. Descoinpóndivli
amistat de alguns. També s' usa com recipnà
Desamistar, descompadrar. Dissocio, as.
DESAMISTAT. f. ant. enemistat.
DESAMOHINAR. V. a. desenujar.
DESAMOHINO. m. desexfado.
DESAMONESTAR. V. a. ant. dissuadir.
DESAMOR, m. Desafecte, mala correspoodèi-
cia. Desamor. Ingratitudo, inis. Q aburrimeut,!»-
mistat.
DESAMORAT , DA T DESAMORÓ6 , A.
adj. Mal Agradós, qui no té agrado, ó no '1 mani*
festa. Desamorado, desamoroso. Insuavis, injeciui-
dus, amoris expers.
DES AMORTALLAR. V. a. Tràurer la Biorta-
11a à un difunt. Desamortajar. Ferale involucnuD
detrabere.
DESAMORTALLAT, DA. p. p. Desam^U^j^
do, Ferali indusio spoliatus.
DESAMOTINARSE. V. r. Desferse uamolí.
Apaciguarse, desamotinarse, pacx^arse. Tumollii•
placari.
DESAMPALLEGARSE. V. r. DESEHPAUi-
GARSE.
DESAMPARADAMENT. adv. m. Sèos aiB-
paro. Desamparadamenie. Dereliclè.
DESEMPAR ADOR , A. m. y f. Qui de8aiB|l*
ra. Desamparador. Derelictor, is.
DESAMPARAR. V. a. IhàOàíMt^ B^àm
favor ó amparo à qui "
BES
GATàU.
DES
SI 8
j
r. Desero, is. p Ansentarse de aignn Hoch.
dmmpwrar. Derelinquo, is. || Abandonar alguna
fortificació ó altra cosa, deixantla sens defensa.
Pnmanleíar. Excedo, is. y Desistir de alguna idea,
pretensió, etc. Abandonar, desamparar, Conamíni
renuntiare. || Faltarli à algú las paraulas, forsa,
memòria, etc. Abandonar, desamparar. Effagio, is.
iDEsirciÀB. g nàat. Despullar una nau de. tots
sos arreus y aparells abandonant lo casco per inú-
til. Ik$amparar, Armamenta eripere. || nàut. de-
liUOLÀE. 0 for. BENUNCIiR.
DESAMPARARSE. v. r. ant. apartarse, di-
VIDUSE, 8EPAR4ESE.
DEBAMPARAT, DA. p. p. Desamparado, De-
relictus. D adj. desert.
DESAMOBLAR. V. a. Tràurer mobles de al-
guna part. Desamueblar. Supelleclilia auferre.
DE8AMOBLAT, DA. p. p. Desamoblado, Su-
pellectilibus destitutus.
DEBAMPARO. m. La acció y efecte de desam-
pQirar. Desamparo, dejacion, Derelidio, nis. U Falta
de socorro y protecció. Desamparo. Destitulio, nis.
DE8AMPÚ8. adv. i. després.
toESAMURAR. y. a. Sollar las amuras de las
velas. Desamwar. E velis pendentes funes laxaré.
HBBANCORAR. v. a. alsar JLncoras.
DESÀNIM AGIÓ. f. Falta de animació en algun
concurs. Frialdad, indiferència, desaliento. Animi
defectio.
DESANIBIADAMENT. m. adv. Sèns animo.
^nmimaiamenu, Exanimabiliter.
DESANIMAR, v. a. Fér pérdrer V animo,
acobardir. També s* usa com recíprocb. Desani-
mar, 4e$alentar, deseorazonar. Exanimo, as, ani-
JDDm frangere.
DESANIMAT, DA. p. p. Desanimado. Exani-
matas. | adj. Fer, cruel, inhumà. Desalmado, In-
homanns. | mAimi at.
DEBABfUIG. m. Desenfad). Desenojo, IraB re-
■nssiOy depositio.
DESANUJAR. v. a. Fer pérdrer V enuig, des-
eoEidar. També s' usa com recíproch. Dssenojar,
iatManar, desatufar, Tsedium levare; iracundiam
llaeare.
DESANÜJAT, DA. p. p. Desenojado, desatufa'
é^, Sedatus.
DESANÜJÓSy A. adj. Propi pera desanujar.
Ikunojoso, Iram placandí capax.
MESAPACIBIUTAT. f. Desagrado. Desapaci-
Ulidai. Asperítas, atis.
DE8APAGIBLE. adj. Desagradable , lo que
eausa disgust. Desapacible, Acerbus, imp'acidus.
DESAPAGIBLEMENT. adv. m. desagrada-
lUHcirr.
MBSAPAREGUTy DA. p. p. Desaparecido, Su-
Mytef•
V. n. Ocultarse, apartar-
lab prestesa. També s' usa com recí-
\ Diffugio, evanesco, is. || morir.
DESAPARELL. m. nàut. Desarmanent de la
nau y V acte de desaparellarla. Deiaparejo, Navis
instrumentoruro perturbatio.
DESAPARELLAR. V. a. desapariar.
DE8APARIAR. V. a. Separar à una de las co-
sas que formavan parell ó igualtat. Desaparejar,
desemparejar, desparejar, desaparear. Dissocio, as.
II Desgavellar, desbaratar alguna cosa ab desali-
nyo. Desparpajar, Perturbo, as. | Desguarnir, des-
coropóndrer. Descomponer, desaparejar, Perturbo,
as. II nàut. Tràurer à una nau los aparells, que-
dant arbolats solament los arbres majors. Desman^
telar, desguamir. Navis instrumenta turbare.
DESAPARICIÓ, f. La acció y efecte de desa-
parèixer. Desaparicion , desaparecimiento. Subita
occultatio.
DESAPARROQUIANAR8E. v. r. Deixar de
comprar à la botiga ahont se solia anar seguida-
ment. Desaparroquiarse. Yenditorem demittere.
DE8APARROQUIANAT, DA. p. p. Deiapar-
roquiado, A tabernis dessuelus.
DESAPASSIONADAMENT. adv. m. Sèoa
passió. Desapasionadamente, Ingenuè, apertè.
DE8APAS8IONAR. V. a. Desarreglar la pas-
sió. S' usa comunment com recíproch. Desapasio^
nar. Abalieno, as, studium deponere. || despreocu-
par.
DESAPASSIONAT, DA. p. p. Desapasionado.
Abalienatus.
DE8APEGABLE. adj. Lo que *s pót desape-
gar. Desapegable, Quod degluiinari potest.
DESAPEGADAMENT. adv. m. Ab desapego,
ab desamor. Desapegadamente. Acerbè. || dbsintr-
ressadament.
DESAPEGADÍSSIM, A. adj. sup. Desasidisi*
mo. Yaldè abalienatus.
DESAPEGADOR, A. m. y f. Qui desapega.
Desapegador. Deglutinator, is.
DESAPEGAMENT. m. Desunió de las cosas
que estavan apegadas. Desapegadura, Deglntína-
tio, nis. II desapego.
DESAPEGAR. v. a. Separar las cosas que es-
tan apegadas. Despegar, desapegar. Deglútino, as.
d Separar lo que estava unit. Despegar, dtsasir,
Divello, is.
DESAPEGARSE. v. r. Apartarse, despéodrer-
se de alguna cosa. Uesprenderse, desasirse. Abalie-
no, as. II Desafio ionarse, no deixarse arrastrar de
algun afecte ó passió. Despegarse , desapegarse,
Abalienari. || esllarissarsb.
DESAPEGAT, DA. p. p. Desapegado, Deglutí'*
natus. II adj. desagrahit. || després. || Pocb amable
en lo tracte. Despegado, desamorado. Asper, inoffi-
ciosns.
DESAPEGO. m. Indiferència, desinterès de
las cosas temporals. Desapego, desprendimimto,
despegamienio, Abalienato, nis. || desamor.
AR DESAPEGO. m. adv. Ab mal agrado. Deiapt^a-
damente, Asper4.
m
DES
DICCIONARI
DES
DESAPÉNDREB. V. a. Olvidar lo après. Desa-
frender. Dedisco, is.
DESAPERGEBIDAMENT. adv. m. Descuyda-
dament. Desapercibidamenle. Improvidè.
DESAPERGEBIMENT. m. Despreveoció. De-
^ptrcebimienlo. Apparalus inopia.
DE8APERGEBIT Y DESAPERCEBUT, DA.
adj. DESPREVINGUT.
BE8APIADADAMENT. adv. m. Sens pietat.
pegapiadadamenle, Impiè.
DESAPIADAT, DA. adj. Qui no té pietat.
Desapiadado , inhumano, impio^ incompasivOf in-
compasible. Impíos.
DESAPLIGAGIÓ. f. INAPLIGACIÓ.
DESAPLIGADAMENT. adv. m. Sens aplica-
ció. Desaplicadamente, Ignavè.
DESAPLIGAT, DA. adj. Qui no té aplicació.
Desaplicado, Instudiosus.
DESAPODERAMENT. m. La acció de desa-
poderar. Desapoderamiento, Depositio, nis.
DE8APODERAR. v. a. Despullar à algú de lo
que estava apoderat. Desapoderar, desaposesionar,
iisposeer. A possessione depellere. || for. Llevar lo
poder donat ú otorgat. Desapoderar, Facultalem
alieni revocaré. | defallir.
DE8APODERAR8E. V. r. DESAPROPURSK.
DE8APODERAT, DA. p. p. DESPULLAT. || DE-
FALLIT.
DESAPOSENTADAMENT. adv. m. Desapo-
itiUadamenU, Privatè.
DE8AP08ENTAMENT. m. La acció y efecte
de desaposentar. DesaposentamienWf desalojamien'
to. DecessuSy us.
DESAPOSENTAR. V. n. Anarsen dealgun lloch.
I>e^alojar, Demigro, as. || v. a. Tràurer à algú de
una habitació, privar del aposentament. Desaposen-
tar^ desalojar, iEdibus pellere. jj mil. Fér fugir los
soldats del llochque ocupavan. Desaposlar. Pello,is.
DESAPOSENTAT, DA. p. p. Désalojado. De-
pulsus, ejeclus.
DESAPOYAR. v. a. Traurer V apoyo ó fona-
içent en que estrebava alguna cosa. Desapoyar.
Falcimentum tollere.
DE8APOYAT, DA. p. p. Desapoyado. Fulci-
mento destitulus.
DESAPRÈS, A. p. p. Desaprendido. Oblitns.
]»:SAPRETAR. v. a. afluixar.
DESAPROBAGIÓ. f. Obra de desaprobar. De-
taprobadon, reprobacion. Improbalio, nis.
DESAPROBAR. v. a. No aprobar , no consen-
tir en alguna cosa, no repuiarla per bona. Desapro-
bar, reprobar, Improbo, as, pollicem verlere.
DESAPROBAT, DA. p. p. Desaprobado, Im-
probatus.
DESAPROFITADAMENT. adv. m. Sens pro-
fit. Desaprovechadamente , sin provecho. Inaniter,
mprovidè.
. DESAPROFITABIEBrr. m. Atràs, desperdici.
lk»afro9€ehttmmíto. Incuria» m.
DESAPROFITAR, v. a. Emplear mal los béns
ú altra cosa. Desaprovechar, desperdiciar. Malòuli.
II Pérdrer lo que s' havia adelanlal. Desaprove-
char, Amitlo, is.
DESAPROFITAT, DA. p. p. Desaprovechado.
Abusus. II adj. Inútil, peresós, descuydal. Desa-
provechado. Segnis.
DESAPROPI. m. Obra de dusapropiarse. Desa-
propiamientOf desapropio. Abdicalio, cessió, nis.
DESAPRÓPIAMENT. m. DESAPnoPi.
DES APROPIAR, v. a. enagenar.
DESAPROPIARSE. v. r. Renunciar lo domini
ó propietat. Desapropiarse, Abdico, rcnunlio, aba-
lieno, as.
DE8APROPIAT, DA. p. p. Desapropiado.
Abalienatus.
DESAPUNTALAR. v. a. Tràurer los puntals,
en que estrebava alguna cosa. Desapmtalar. Ful-
cra tollere, removere.
DESAPUNTAR. v. a. Descusir , tràurer los
punts. Desapuntar. Dissuo, is. || Desviar la punte-
ria en las armas de foch. Desapuntar, Ab scopo
aberrare. || Borrar las apuntacions. Desapuntar.
Nota delere.
DESAPUNTATy DA. p. p. Desapuntado. Dís-
sutus.
DESAQUEFERAT, DA. adj. desocupat.
BSTAR DESAQUEFERAT. fr. ESTAR DESAFETNAT.
DESAR. V. a. Posar alguna cosa en lloch segur.
Guardar, alzar, condesar, reservar. Abdo, is. ||
Apartar de la vista alguna cosa, reservanlla. Reti^
rar. Subduco, is. || fam. Posar à algú pres. Apri-
sionar. In vincula conjicere.
DESARBOLABIENT. m. Obra de desarbolar.
Desarbolo. Navis malorum ejectio.
DESARBOLAR. v. a. Llevar à una embarca-
ció 'is arbres, ó rómprerli à altre 'Is seus en un
combat. Desarbolar. Navis raalos disturbare. ||
Rómprer y pérdrer los arbres una nau mateixa per
temporal. Escupir , desarbolar. Kavem malorum
jacluram pati.
DESARBOLAT, DA. p. p. Desarbolado. Malis
nudalus.
DESARBORAR. v. a. Abàtrer. Derribar. Ever-
to, is. II DESARBOLAR.
DESARET. m. ant. desoeretament. || anl.ROBO,
DESPULLA.
DESARETAR. V. a. desheretar.
DES ARMADURA, f. ant. y
DESARMAMENT, m. Obra de desarmar ó de'
sarmarse. Desarmamiento, desarmaduray desarmo,
desanne, desarmamento. Bcllicorum inslrumenlo-
rum ex navi ablatio.
DESARMAR, v. a. Llevar ó fer deixar las ar-
mas. Desarmar. E\hrmOj dearmo, as. || Desguarnir
las pessas de que 's compon alguna mà(iuina. De-
sarmar, desmuntar, descomponer. Dissolvo, is. ||
; Reformar, llicenciar las tropas. Desarmar. Milites
dímittere. | Frohibir lo portar armas. DtsarvMur.
DES
GATàU<
DBS
817
Alicui arma inlérdicere. || nàut. Llevar à la embar-
cació la artilleria y aparells. Desarmar, desguar-
ntr, desartillar. fiayom instrumenlis nudare. || Dis-
parar la ballesta, Iràurerla del punt ó disparador.
Desarmar. Balistam laxaré. || mel. Aplacar , assos-
segar la còlera de algú. Desarmar, coriar la còlera.
Sedo, as. || mel. Llevarli à algú 'Is medis de poder
executar alguna cosa. Desarmar , cortar los pasos.
Obslo, as.
DE8ARMARSE. V. r. Deixar las arroas. Dejar,
deponer las armas. Deponere arma ; ab armis dis-
cedere.
DESARMAT, DA. p. p. Desarmada. Armis
spoliatus. II Qui està sens armas. Inerme, desar-
mada. Inermis. || raet. Desprevingut. Inerme , des-
frevenido. Inerrais.
DESARRAYGAR. Y. a. DESAUELAft. || DES-
POSEHIt.
DESARREB088AR. V. a. Tràurer V embós.
També s' usa com recíproch. Desarrebozar , quilar
el embozo. Pallium ab ore removere.
DE8ARREGLADAMENT. adv. m. Ab desar-
reglo. Desarregladamente, desregladamente. Turba-
tè, raptim.
DESARREGLAMENT. m. DESAREEGLO.
DESARREGLAR. v. a. Desordenar, tràurer
de regla. Desarreglar. Turbo, as.
DESARREGLARSE. Y. r. Desordenarse , ei-
xirse de regla. Desarreglar se, desreglarse, Praepos-
lerè agere.
DESARREGLAT, DA. p. p. Desarreglado, des-
reglado , inmoderado. Immoderatus. || Fél contra
regla. Desarreglado. Perturbatio, confusió, nis.
DESARRELAMENT, m. Obra de desarrelar.
Desarraigo, ea;lirpacion. Eradicatio, extirpatio, nis.
DESARRELAR. V. a. Arrancar de arrel .iDe-
sarraigar, descepar. Eradico, as. U met. Extingir
enterament alguna passió ó vici. Desarraigar, ex-
tirpar. Eradico, as. || met. Llevar algun mal de la
república, 'Is insectes de las plantas, etc. Desar-
raigar. Expurgo, as.
DESARRELAT, DA. p. p. Desarraigado. Era-
dicatus, extirpalus.
DESARREMANGAR. V. a. Abaixar la falda
que eslava arremangada. També s' usa com recí-
proch. Desenfaldar, desarremangar. Collectam ves-
lera solvere.
DESARRENGLAR. V. a. DESARREGLAR.
DESARRIMAR. V. a. Apartar alguna cosa de
alli aboni estava arrimada. Desarrimar. Amo-
veo, es.
DESARRIMAT, DA. p. p. Desarrimado.Se-
posi tus.
DESARRUGAMENT. m. La obra de desarm-
gar. Desarrugadura. Erugatio, nis.
DESARRUGAR. v. a. Tràurer las arrugas de
la roba, etc. Desarrugar. Erugo, as.
DESARRUGAT, DA. p. p. Desarrugado. ErUr
gatos.
DESARSE. V. r. Amagarse. Delraerse^ poMru
en salvo. Sese abdere, recipere. || retirarsb.
DESASSABORAR. V. a. DESSARORIR.
DESASSATIAR. V. a. ant. desassitiar.
DESASSATJAR. v. a. ant. desassitiar.
DESASSEADAMEBIT.adv. m. Sens curiositat.
Desaseadamente. Inculte.
DESASSEAR. V. a. Desalinyar. Desasear, la-
concinno, as.
DESASSEAT, DA. p. p. Desoseado. Inconciíi-
nus.
DESASSENYALAR. Y. a. Tràurer los senyals.
Quilar las sehales, desmarcar. Notam demere.
DESASSET. adj. ter. disset.
DESASSITIADOR , A. m. y f. Qui obliga al
enemich à alsar lo siti. Descereador. Ab obsidione
liberator.
DESASSITLAMENT. m. La obra de alsar lo
siti. Descerco. Ab obsidione liberatio.
DESASSITIAR. Y. a. ALSAR LO SITI.
DESASSOSSEGADAMENT. adv. m. Inquié-
tament. DesasosegadamienU. Inquietè.
DESASSOSSEGAMENT. m. DESASSOSSEGO.
DESASSOSEGAR. Y. a. Perturbar la tranqoi-
lital ó sossego. Desasosegar. Perturbo, as.
DESASSOSSEGAT, DA. p. p. Desasose^aio,
Commolus. || adj. Inquiet. Desasosegado. Turbo*
lenlus.
DESASSOSSEGO, m. Turbació, inquietut. Ba.
sasosiego. Inquietudo, inis.
DESASTRADAMENT. m. ínfelismeut. Desoi^
tradamente. Miserrimè.
DESASTRADiSSIMAMENT. adj. sup. Desa9*
tradisimamente. Miserrimè.
DESASTRAT, DA. adj. Desgraciat, desYOQta-
ral. Desastrado. ^rumnosus.
DESASTRE, m. Calamitat, gran desgràcia. Dr
sastre. Infortunium, ii.
DESASTROSAMENT. adv. m . DESASTR ADAMBifT,
DESASTRÜGH, GA. adj. ant. desastrat. |
m. DESASTRE, DISGUST.
DESAT, DA. p. p. Alzado, recogido, 'guardai»^^
Servalus. || Llocb retirat. Retirado. Reconditus.
DESATAGAR. v. a. Desfer las calsas. Desata^
car. Exsolvo, is. || Tràurer los tacos y càrrega de
la escopeta. Desatacar. Gatapultam exoneraré.
DESAT AVIADAMENT. adv. m. Descompo»-
lament. Desataviadamente. Insulsè.
DESATAVIAR. Y. a. Desguarnir , tràurer hm
adornos. Desataviar. Ornatibus spoliare.
DESATAVIAT, DA. p. p. Desataviado. Inor*^
natus. II adj. ant. Lo qui ba perdut lo tino. DeMH
tenlado. Mente turbatus.
DESATAVIO Y DESATAVIU. m. Descom-^
postura del veslit. Desatavio , desalino'y desaseo.
Inconcinnitas, atis.
DESATENCIÓ, f. Descortesia, falta de urbaai•^
las. Dese<niem^ inurhaniéad. Iqaticitas» ati8..|
DISTEAOCIÓ.
618
BES
DICCIONARI
DET
DE8ATENDAR. Y. n. ant. Alsar las tendas de
nn acampament pera marxar. Levantar el campo ó
los reales. Castra movere.
DESATÉNDRER. V. a. No prestar atenció a lo
que altre diu ó fa. Desatender. Animum avertere,
aliqd agere. |1 No fér cas de alguna persona ó cosa.
Desatender. Despicio, negligo, is.
DEBATENT, A. adj. Lo qui no té cortesia, ur-
banitat ó respecte. Desalento. Inurbanus, incivilís.
I DISGUST. |] DANT.
HAVERHI UNDESATENT. fr. fàm.HAVERHI UN DESFET-
DE8ATENTAMENT. adv. m. Ab desatenció ó
descortesia. Desatentamente. Inurbanè» inciviliter.
DESATÈS, A. p. p. Desatendido. Conteroptus.
DESATINADA1IIE^^^. adv. m. Sens tino ni
eonsideració. Desatinadamente , desatentadamente.
Inconsideratè, hnprudenter. || Ab excés. Desatina-
damente, Insanè, inmoderatè, inmodicè.
DE8ATINAR. Tràurer de tino. Desatinar, des-
aientar. Perlurbo , as , confundo, is. || v. n. Dir ó
fèr desatinos. Desatinar. Insanio, ineptio, is. || Pér-
drer lo tino. Desatinar, perdrer el tino, desatentar,
desembanastar. Titubo, vacilo, as.
DE8ATINARSE. V. r. Desesperarse , pertur-
barse la rahó. Desatinarse. Furo, insanio, is.
DESATINAT, DA. adj. Desarreglat, sens tino.
Desatinado , desatentado. InconsuUus. Q Qui obra
8èDS judici ni rabó. Desatinado, Insanus, prseceps,
▼ecors.
DESATINO. Despropòsit, disbarat, bojeria. De-
iütino, loeura, sinrazon^ desbarro. Insania , se, er-
ror, is. II Falta de tino. Desatino. Turbatio, nis. ||
pi. Disbarats dels adormits. Desatinos, Delirantium
somnia.
DESATONTIR. V. a. Fér tornar en sí. També
8^ usa com reclproch. Desatantar, desatolondrar,
desaturdir, Expergefacio, is.
DE8ATRAGAR. Y. a. nàut. Separar un objec-
te de altre. També s* usa com recfproch. Desatra-
ear, desaborL•r. Navem à navi dejungere. || nàut.
Desembarassar un port. Desatracar. Portum rel in-
quere, à portu discedere.
DESATROSSARSE. Y. r. desenfadarse, desar-
BBMENGARSE.
DESAÜCIADAMENT. adY. m. Sèns espe-
ransa. Sin esperanza , desaueiadamente. Despe-
ratè.
DESAÜCIAR. v. a. Tràurer à algú tota espe-
ransa de obtenir lo que desitja. Desauciar. A spe
destituere. || Fér pérdrer enterament la esperansa
de vfurer, desesperar los metges de la curació del
malalt. Desauciar. iEgroto spem Yitae praeripere.
DE8AUGIAT, DA. p. p. Desauciado. Spe des-
iitutus.
DE8AURAR. Y. a. ant. Tràurer V or ab que
estava daurada alguna cosa. Desdorar. Inaurata
abradere.
DE8AURAT9 1^^ P* P* I>^idorado. Aoro illito
detersus.
DESAUTORISAR. Y. a. Tràurer à algú la auto-
ritat ó poder que tenia. Desautorxzar. A dignilate
dojicere, exauctoro, as. || desaprobar.
DESAUTORISAT, DA. p. p. Dcsaulorizado.
Auctorilate spolialus.
DESAUTORITAT. m. Falta de autoritat ó res-
pecte. Desautoridad. Auctoritatis defectus.
DESA VANS. m. Rebaixa de una part del deu-
te. Descuenio. Debiti diminulio. || pi. Pèrdua de una
part y no del tot. Pérdidas. Jactura?, arum.
DESAVANTATGE, m. Pèrdua, detriment. Des-
ventaja. Incomraodum, i.
DESAVANTATJADAMENT. adv. m. Sèns
ventatja. Desaventajadamente. Inferius, incommo-
dè, iniquè.
DESAVANTATJAT, DA. adj. Inferior , pocb
ventatjós. Desaventajado. Incoramodus, iniquus.
DESAVENÉNGIA. f. Discòrdia, oposició, con-
trarietat. Desavenencia. Disensio, nis, discòrdia, aj.
DESA VENIR. Y. a. ant. desunir.
DESAVENIRSE. Y. r. Discordar , no convenir
en los parers ó voluntats. Desavenirse. Discordaré,
dissentiré, disconvenire. || renyir, enemistarse.
DESA VENTURÓS , A. adj. ant. desventurat.
DESAVINENT, adj. Se diu del Iloch que no vè
de passada, y que pera férhi alguna diligència s'
hi ha de anar expressament, y per lo mateix es in-
comodo y molent. Apartada. Distans.
DESAVINGUT, DA. adj. Lo qui esta discorde
6 no 's conforma ab altre. Desavenido. Discors.
DESA VISAR. Y. a. Donar avís contrari al que
s* havia donat. Desavisar. Monitum vel nuntium
revocaré.
DESAVUYT. adj. ler. divutt.
DESAVUYTÉ, NA. adj. ter. divutté.
DESAYRE. PENA, incomoditat, xasco. Q ant.
FALTA, CARÈNCIA.
DESBALLESTAR. V. n. DESATINAR.
DESBANCAR. Y. a. En lo joch de banca es
guanyar al banquer lots los diners que posa pera
jugar. Desbancar. Omnem ludi sortem adipisoí,
lucrari. || met. Fèr pérdrer à algú la amistat ó la es-
timació que li. tenia altra persona, guanyant la pera
si. Desbancar. Ab alterius amicitia depellere.
DESBANDARSE. Y. r. mil. Deixar ó desam-
parar los soldats las banderas. Desbandarse. Milites
à signis abire, ordines desererc.
DESBARAT, m. disrarat.
DESBARATADAMENTE. adv. m. Sènsorde ni
concert. Desbaratadamente ^ disparatadamentCy dis-
paradamente. Praeposterè, perturbalè, confusè. ||
Fora de rahó y de propòsit. Disparatadamente, dir
paradamente. Inepte, absurdè.
DESBARAT AlUENT. m. Descomposició, des>
concert. Desbaratamiento. Perturbalio, commotio,
nis.
DESRARATAMENT DB YBNTRB. RepetíciÓ mòlt frC*
qüent de cambras ó cursos. Desbarate de viintre,
Alyi soltttio, proflavhun.
DES
CATALÀ.
DES
519
DESBARATAMENT DE VENTRELL. DeSCOmpOSÍciÓ Cpie
s* experimenta en ell y que priva de fér bè la di-
gestió. Descomposicion ó desconcierlo de estàmago,
Prava stomachí aíTectio.
DESBARATAR, v. a. Desfer, destruhir, ar-
ruinar alguna cosa. Desbaratar, Diruo, is. || mil.
Desordenar, dcsconcerlar; posar en confusió als
contraris. Desbaratar. Profligo, as. || Fér malbé.
Desbaratar, malbaratar. Dissipo, as. || Desencami-
nar à algü fentio tornar dolent. També s' usa com
recíproch. Distraer, malear. Corrumpo, is. || Des-
concertar, com DESBARATAR uu ajust. Desbaratar,
Turbo, as. || v. n. Dir disbarats. Disparatar, des-
baratar, disparar, desbarrar. Aberro, as, ineptio,
is. II La obra de desbaratar. Desbarate, desbarato,
Deslruclio, nís, cxcidium, ii.
DESBARATAR8E. V. r. Desenfrenarse en los
costums. Desbaratarse, desenfrenarse. Licentius vi-
vere. || Dit del temps. Descomponerse, Disturbari. ||
Apartarse algú de la seva obigació. Distraerse, Ab
officio discedere.
DESBARATAT, DA. adj. que s' aplica à la
persona de mala vida, conducta ó gobern. Desba-
ratado, desconcertada. Moribus, corruptus, perdi-
tus. II Lo qui diu ó fa disbarats. Disparatado. Im-
pnidens; inconsultó agens vel loquens.
DESBARRAT, DA. adj. Lo qui no té barba.
Desbarbado, rapagon, lampino. Imberbis. || desver-
GONTIT.
DESBARRAMENT. m. La acció y efecte de
dislocar las barras. Desquijaramiento. Maxillamm
decisió, confractio.
DESBARRAR. V. a. Dislocar las barras à algú.
Desquijarar. Maxillas discindere, confringere. ||
V. n. desbaratar.
DESBARRAT, DA. adj. s' aplica à la porta ó
altra cosa, à la qual se li ba tret la barra que im-
pedia obriria. Desatrancado. Re^eratus.
DESBA8T. m. La acció y efecte de desbastar.
Desbaste, desbastadura. Dedolatio, nis.
DESBASTAR. v. a. Tràurer las parts mès bas-
tas ygrosseras de alguna matèria que s' haja de
pulir. Desbastar. Dolo, as. || Eér pérdrer à algú la
rusticitat y grossería que té per la mala educació
que ha rebut. Desbastar, descortezar. Inurbani ho-
minis ingenium expolire.
DESBASTARSE. V. r. Deixar las costums rús-
tic^s. Descortezarse. Excoli.
DESBASTAT, DA. p. p. Desbastado. Politus.
DESBATEJAR. V. r. Fér despacientar. També
s' usa com reci^r och. Desbaulizar, descriminar, des-
crislianar. Exacerbo, irrito, as.
DESBAYNAR. v. a. desen vaynar.
DESBOBAR. v. a. Tràurer la llana del clatell.
Desasnar. Socordiam alicujus execulere.
DESBOCAMENT, m. La acció y efecte de des-
bocarse. Desbocamiento. Impudentia, a;, procaci-
tas, alis.
DESBOGARSE. V. r. Comunment se diu del
caball que's posa à córrer y no vól obehir al frè.
Desbocarse, dispararse. Praecipitem currere. || met.
Prorrómprer en paraulas injuriosas y ofensivas,
parlar desatinada y perjudicialment sens ningun
respecte à las lleys de la rahó. Desbocarse, Effr»-
natè loqui,
DESBOCAT, DA. adj. Lo qui està acostumat à
dir paraulas indecents, ofensivas y desvergonyí-
das. Desbocada. Maledictus, procax.
DESBOLCAR. V. a. Tràurer los bolquers à las
criaturas. Desempanar, desenvolver, Infantium in-
volucra solvere.
DESBOLCAT, DA. p. p. Desenvuelto, desempa-
nadó. Involucris solutus.
DESBOSCAR. V. a. ter. desembosgar.
DESBOSSAMENT. m. ant bosqueig.
DESBOSsAR. V. a. ant. bosqlejar. || ter. des-
embossar.
DESB08TAR. V. a. ant. aerebatae, arrabas-
sar, LLEVAR DEDEVANT.
DESBOTAR. V. n. Descarregarse '1 ventre per
vòmit ó cambra, ó per las dos parts. Desaguarse.
Sordes é corpore ejicere. || Parlant de la atmosfe-
ra plóurer mòlt. Descargar el cUlo ó el nuhlado.
Densos fundi ab letbere nimbos.
DESBOTONAMENT. m. Obra de desbotonar.
Dosabotonadura, Globulorum solutio.
DESBOTONAR. V. a. Descordar los botons.
També s' usa com recíprocb. Desabotonar, Vestís
globulos solvere.
DESBOTONAT, DA. p. p. DesaboUmado, deiOr
brochado, Globulis destitulus.
DESBRAGUERAT, DA. adj. Ab la bragueta
descordada. Desbraguetado. Non honestè braca-
tus.
DESBROGAR. V. a. Trencar lo broch de algu-
na eyna. Desbrocar, desgotellar. Yasis labra dir-
rumpere.
DESBÜCLAR. V. a. ant. estripar, esmocab,
TRÀURER LAS TRIPAS.
DESCABALAR. V. a. Tràurer algunas de las
parts necessàrias pera que una cosa sia completa ó
cabal. Descabalar. Diminuo, is.
DESCABALCADOR. m. Pedrís que bi ba prop*
de la porta de las casas pera baixar de caball.
Apeadero. Pòdium ad desillendum ex equo.
DESCABALCAMENT. m. La obra de desca-
balcar. Descabalgadura. Ab equo descensus.
DESCABALCAR. V. n. Baixar de caball. De»-
cabalgar, desmontar. Ab equo desilire. J Tràurerà
algú del empleo. Àpear. Depono, is. || Fér pérdrer
la esperansa. Desenganar, quitar la esperanza,
Aliquem de spe dejicere.
DESCAB ALÇAT, DA. p.p. Descabalgado, de»-
montado. Equo disultus.
DESCABALSAR. V. a. DESENCAMINAR, CORRÓll•
PRER, SOBORNAR.
DESCABALSAT, DA. p. p. DESEIfCAMmAT.
DESGABELLADAMENT. adv. m. Sèns orde
^1
;^
520 DES
ni concert. DesealeUadamente, descahtzadamente.
Inordinatè.
DESGABELLAMENT. m. La obra de descabe-
Ilar. Descabelladara. Grinium diffusío. || despropò-
sit, DISBARAT.
DESGABELLAR. v. a. Desfer lo cabell. Tam-
bé s* usa com recíproch. Dacabellary desgrenar.
Spargere crines.
DE8GABELLAT, DA. p. p. Dtscabellado, des-
grenado. Passis crinibus. || adj. Dísbaratat, sens
orde ni concert. Deseabellado , disparatado, sm
ptVs ni cabeza. Inordinatus, temerarios.
DE8GABES8AR. V. a. ant. escapsar.
DE8GALABRAR. V. a. Ferir à algú lleugera-
ment en lo cap. També s* usa com recíprocb. Des-
calabrar. Caput haud graviler vulneraré. || met.
Llevar part de alguna cosa en lo fisich 6 en lo mo-
ral. Descalabrar. Detraho, is.
DESGALABRAT, DA. p. p. Desealabrado, Ca-
pite contusus. || adj. Aixalabrat, imprudent. Desea-
labrado, arrojado. Temerarius.
EIXIR DESCALABRÀT. fr. ANÍRSEN ESCAMXAT.
DESBALABRO. m. Contratemps, infortuni,
dany, pèrdua. De$calabro. Damnum, i.
DESGALFAR. V. a. ant. refredar.
DE9GAL8, A. adj. Lo qui va ab los peus nus.
Descalzo, Nudipes, .excalceatus. discalceatus. || Lo
frare que profesa anar descals. Descalzo. Honachus
exc^lceatus.
DE8GALSADOR. m. Posteta ab un forat de la
mida de la sabata 6 bota pera descalsarla. Deseal-
zador. Ad ocreas detrahendas instrumentum.
DESGALSAMENT. m. descalsesa.
DE8GAL8AR. V. a. Llevar lo calsat. També s*
usa com recíprocb. Descalzar, Excalceo, as. || met.
Trànrer 1* impediment que*s posa pera travar lo
moviment de alguna roda; ó la falca que's posa à
las camas de una taula ó altras cosas semblants.
Descalzar. Obicem movere. || Anar gratant la ay-
gna algun terreno. Derrubiar, Sensim deterere,
diruere. || met. tràurer del bèch.
NO DB8CAL8AR8E. fr. MENTIR i TRBNCACOLL.
NO SÉR BO PERA DESGALSAR i ALGÚ. fr. Sorli mòl
inferior eu alguna Labiiilat. No llegar d la suela
del zapato. Alteri longè inferiorem es^.
DESGAL8AT9 DA. p. p. Descalzado, Excal-
ceatus.
DE8GAL8E8A. f. La acció de estar descals.
DelscaUez. Pedium nuditas.
DESGAMBIAR. V. a. Permular, dar una cosa
per altra. 'S diu del diner que's cambia en mone-
das menudas. Trocar. Permuto, as.
DESGABIBIATi DA. p. p. CambiaL•, Gom-
mntaius.
DESGAMISAT, DA. adj. Lo qui no té camisa.
S* aplica al bome perdulari ó facinerós. Descami-
sado, Miserculus, scelestus.
DESCANS, m. Quietut, repòs. Descanso. Quies,
etil. I Lo que fiMOt ó monimeit otim tlgnn ili-
DICCIONARI DES
vío en la fatiga y en los cuydados. Descanso. \
latium, ii. II L* assento sobre que s' apoya y as
gura alguna cosa. Descanso, fiasis, is, sustentar
lum, i. I L' espay de temps en que algú està s
traballar. Huelga, tregua. Ab opere vacatio. || m
so DEL CARRO. || BENAVEXTVRANSA. || REGLA.
AB TOT DESCANS, m. adv. Ab tota tranquilil
sens ningun mal de cap. A pierna suelta ó íendú
Quietè, placidè.
PÉ.NDRER DESCANS, f. Dcscausar. Tomar descan
Rcquiesco, is.
DESGANSADAMENT. adv. m. Sens trabi
sens fatiga. Descansadamente. Quielè, placidè.
DE8GAN8ADOR. m. Lo siti ó lloch ahont
descansa ó pót descansar. Descansadero. Lw
quicti destinatus.
DESGANSAR. V. a. Alivíar à algú en lo ti
ball, ajndarlo. Descansar. Levo, as. || v. o. Cesi
en lo Iraball, reparar las forsas ab lo repòs y qu
tut. Descansar. Reqniesco, is. || Tenir algun aíi'
en los cu}dados. Descansar. IntermiUere curas.
Desahogarsc, tenir algun consol comunicant las ]
nas y traballs à alguna persona de confia nsa.
usa comunment com recíproch. Descansar, Animi
remiltere. || Reposar, dormir. Descansar. Dorm
is. II Estar sens cuydado en la confíansa dels ofií
ò en lo favor de algú. Descansar. Fiduciam in a
quo ponere. J Estar una cosa assentada y apo}a
sobre altra. Descansar. Nilor, eris, supersto, as.
Estar la terra un ò mes anys sens cultiu. I>esca
sar. Agros à cultura quiescore. || |Estar entern
jàurer en la tomba. Descansar. Jacere, silum es
n FÉR PAUSA.
DESCANSAT, DA. adj. Lo que no porta gn
fatiga ni traball. Descansado. Minimè open
sus.
ESTIGUÉ ó víjessen DESCANSAT, loc. ab que alj
assegura à altre qu*s farà lo que demana. Descat
se V. Fiet, erit, ne sis sollicitus.
DESGAPDELLAR. V. a. Desfer algun capdel
Desoviltar. Glomera evolvcre. || mel. Dir lot quai
se sab ys' havia tingut ocult. Desembuchar, de
buchar. Secreta propalare.
DESGAPDELLAT, DA. p. p. Desovillado. E)
plicalus. II adj. ant. desunit. esbarrí\t.
DE8GAPSAR. V. r. escapsar.
DESGARADAMENT. adv. m. Ab descan
Descaradamente, con descaro, ó descoco, sin suelt
desoUadamente, roiamente. Imprudenter.
DE8GARAGOLADOR. m. Instrument per
descaragolar. Destornillador. Instrumentum torcu
lo detorqucndo.
DESGARAGOLAR. v. a. Desfer lo paper, per
gamí, etc. que estava caragolat. DesarroUar, des
enrollar. Evolvo, is. || Desfer los toms que s* bai
donat à un caragol peia Iràurerlo ò afluixarlo
Deslomillar. Clavum cochlealum dislorqnere.
DESGARAGOLAT9 DA. p. p. Desarrolkdo
d$9eni$r%iUado. Diasolatos.
DES
CATALÀ.
DES
511
DE8GARAR8E. V. r. Parlar ú obrar sens mo-
dos ni vergonya. Descararse. Impndenter loqui aut
agere.
DESCARAT, DA. p. p. Deicarado. Petulans. B
adj. Desvergonyit, lo qoi parla ú obra sens cap
respecte buuià. Descarado. Effrons, impudens. ||
Descubert de cara. Descuhierto de cara ó de rostro,
Detectus facie.
i LA DESCARADA. HI. adv. DESCARADAMENT.
DESGARNADOR. m. Instrument qneusan los
dentíslas pera separar dels caixals ó dents la carn
de la geniva. Descarnador, Uneus dentibus carne
deturbandis.
DE8GARNADURA. f, La acció de descarnar.
Descamadura. Garnis detractio.
DESCARNAR, v. a. Apartar ó separar la carn
del os. Descarnar. Ossa carne nadare. H met. Es-
carbotar, gratar alguna cosa. Descarnar. Sc2í\po,}8.
DESCARNAT, DA. p. p. Descarnada , escamido.
Carne spoliatus.
DESCARO, m. Desvergonyiment, insolència,
falta de respecte. Descaro, descaramiento. Impn-
dentia, ae.
DESCÀRRECH. m. La acció de descarregar al-
guna cosa. Descargo. Exoneratio, nis. || La data 6
descompte ab que se satisfà la rebuda de que algú
hàfét càrrech. Descargo. Expcnsi ratio. || Justifi-
cació, resposta ó escusa del càrrech que's fa à algú.
Descargo. Grirainis confutatio. || Satisfacció de las
obligacions de justícia ó que agravan la concién-
eia. Descargo. Ciúipeò liberatio.
DESCÀRREGA, f. L' acte de disparar la tropa
las armas de foch. Descarga. Gatapultarum ex-
plosió.
DESCARREGADOR, m. Siti destinat pera des-
carregar alguna cosa. Descargadero. Locus onerí
deponendo. || Instrument de ferro unit à la part in-
ferior de la baqueta, fét en forma espiral, ab unas
roscas punxagudas pera tràurer los tacos de las
armas de foch. Sacatrapos. Spira ferrea plumbeis
etlaneis globulis é catapulta ignea extrahendis.
DESCARREGAR, v. a. Llevar ó aliviar la càr-
rega. Descargar. Exonero, as. || Tràurer T os de
la carn pera deixaria mès útil. Descargar. Exosso,
as. II Disparar las armas de foch. Descargar. Ex-
plodo, is. D Tràurer de qualsevol arma de foch la
pólvora y municions ab que estava carregada. Des-
cargar. Pulverem pyrium ac glandem catapulta ig-
nea extrahere. || Parlant dels núvols plóurer co-
piosament. Descargar el nuhlado. Densos fundi ab
sethere nimbos.
DESCARREGARSE. V. r. Purgarse '1 reo dels
càrrechs que se li fan. Descargarse. Objectnm cri-
men repèl lere. || desencarregarse.
DESCART. m. Las cartas del joch que's llan-
san ó quedan sens repartir. Descarte. Pagells sor-
ti inutiles. II La acció de descartarse. Descarte. Pa-
gellarum rejectio. || met. Escusa, efugi. Descarte.
Excusatio, causatio, nis.
TOMO 1.
DESCARTAR, v. a. met. Dejectar alguna coBa
ó apartaria de sí. Descartar. Rejicio, is. Q descae-
TARSE.
DESCARTARSE. V. r. Tornar algunas de las
cartas que's creuhen inútils à la pila de las que no
s' han repartit prenentne altras tantas. Descartar»,
Inutiles pagellas rejicere. || Anar llansani las car-
tas que's creuhen inútils ó perjudicials pel joch
que's vól fér. Descartarse. Pagellas sortí inutiles
demittere. Q Excusarse una persona de fér alguna
cosa. Descartarse. Recuso, as, renuo, is.
DESCASAMENT. m. La declaració de nul-li-
tat del matrimoni. Descasamiento. Matrímonii dís-
solutio. I ant. divorci.
DESCASAR. v. a. Separar als que no estan Ue-
gítimament casats y viuhen com à tals de bona ó
mala fé: declarar per nul-lo '1 matrimoni. Desea-
sar. Matrimonium irritnm, nullum declararé.
DESCÉBRER. V. a. ant. burlar, bngantak. |
DECEBRE R.
DESCEBÜT. DA. p. p. ant. burlat, encantat.
II DECEBUT.
DESCAUDALAT, DA. adj. que s' aplica al que
ha perdut los cabals. Descatdalado. Opibus orba-
tus.
DESCENDÈNCIA, f. Propagació, successió, lí-
nea continuada y derivada de una persona, que es
com lo principi comú de tots los que descendeixen
de ella. Descendència. Progenies, ei.
DESCENDENT, p. a. Qui descendeix. Deseen-
diente, deseendente. Genus vel originem ducens.
DESCENDIR. V. u. Procehir per natural pro-
pagació de un mateix principi ó persona comú,
que es lo cap de la família. Descender. Genus, ori-
ginem ducere. || Derivarse ó procehir una cosa de
altra. Descender. Orior, iris.
DESCENS, m. Baixada. Deseenso. Descensus,
us. Q Cayguda de alguna dignitat ó estat à altre in-
ferior. Deseenso. Depulsio é gradu vel dignitate.
DESCENSIÓ. f. La acció de baixar. Descension.
Descensio, nis.
DESCENYIR. v. a. Deslligar ó tràurer lo cen-
yidor, faixa ó altra cosa que's porta al rededor del
COS. Descenir. Discingo, is.
DESCENTiRSE DE RÍURER. fr. Ríurer ab mòlta vio-
lència y excés. Desperecerse, destemillarse, deseaU
zarse, despedazarse, descoyuntarse de risa. Risu
solvi.
DESCERRALLAR. v. a. ant. espantar.
DESCINGLAR. V. a. Llevar la cingla à algun
animal. Descinchar. Cingulam solvere.
DESCLAVADOR. m. Instrument de ferro que
usan los fusters y manyans pera desclavar. Es un
mànech de cosa de un pam de llarch, rodó, ménos
del cap de avall que es pla, y acaba en tall. Z)ef-
clavador. Instrumentum clavis revellendis.
DESCLAVAR. v. a. Arrancar los claus ab que
està clavada alguna cosa. Desclavar, desenclavar,
Glavos revellere. I Tràurer ó despéndrer algRna
67
622 DES
cosa del clau ò claus ab que està asse^rada. Des-
clavar, desenclavar. Clavis solvere. || Arrancar lo
que està fixat en algun lloch, com: desglàvàr la
estaca. Deshincar. Refigo, is.
DE8GLAVILLAR. V. a. Tràurer las clavillas.
DesencUwijar. Collabosdelrahere.
DESCXOFOLLAB. Y. a. ter. esclofollía.
DESGLÓS, A. p. p. Ahierlo, Apertus.
1 Li desclosa, ant* i la obscuberta.
DESGLÓUHER. V. a. Obrir lo que eslava clos.
També s' usa com reciproch. Abrir. Aperio, is.
DESGLÓUREBSE. V. r. Separar y exténdrer
las flors las fullas que tenian recullidas en la pon-
cella. Abrirse, desahotonarse, Folia explicaré.
DESGOBRIBIENT. m. descübrivbnt.
DESCOBRIR. V. a. dbscubrir.
DE8GOCSAT, DA. adj. S' aplica al qui demos-
tra massa descaro y desembaràs. Descocado, Impu-
dens, petulans.
DE8GOLAR. V. a. Deshonrar, no guardar las
fiestas. Festa haud colere.
DESGOLGAR. V. a. Destapar lo que eslava col-
gat. Descubrir, desenterrar, Exfodo, is.
DESGOLGAT, DA. p. p. Descolgado, deseubier-
lo, desenterrado, Effosus.
DE8GOLL. m. V acle de descoUar la ballesta.
Desempulgadura. Arcus denudatio.
DE8GOLLAR. V. a. Tràurer la corda dels caps
del arch en la ballesla. Desempulgar. Arcui ner-
vum delrahere. || v. n. Sobrepujar. Descollar, des-
collarse, Praeslo, as.
DESGOLORIBiENT. m. L' acte de tornarse
pàlida alguna cosa ó de pérdrer lo color. Descolo-
ramiento, Decoloratio, nis.
DESCOLORIR. V. a. Tràurer ó rebaixar lo co-
lor. També s' usa com reciproch per pérdrer lo co-
lor. Descolorar, descolorir. Decoloro, as.
DESCOLORIT, DA. adj. S' aplica à lo que té
color pàlitó baix en sa línea. Descolorido, Decolor.
DESCOLXAR. Y. a. nàut. Desfer los cordons
dels caps. Descolchar, Funes navium disjungere.
DESCOBIBREGAR. V. a. ant. escomunicar.
DESCOMBREGAT9 A. p. p. EXCOMUxMCAT.
DESCOniEDlDAMENT. adv. m. Desvergonyi-
dament. Descomedidamente, Procaciler , inurbanè.
DESCOMEDIMENT. m. Desvergonyiment,
descaro, falta de respecte. Desaguisado, desentono,
desmesura, descomedimiento. Inurbanitas, atis.
DESCOBIEDIRSE. V. r. Faltar al respecte de
pataula ó de obra. Descomedirse, descompasarse,
Immoderatè, audacter agere.
DESCOBIEDIT, DA. adj. Desvergonyit, inso-
lent. Descomedido, desmesurado. Petulans.
DESCOBIPADRAR. V. a. ant. Desavenir als
que eran amichs. Descompadrar. Amicitiam dis-
solvere.
DESCOMPARTIDOR, A. m. y f. DBSPARnnoR.
DESCOMPARTIR. v. a. DBSPARTUi.
DESGOBIPASSAR. V. a. DESBARATAR.
DICCIONARI DES
DE8COBIPASSARSE. V. r. OBQCOMIDIISB.
DESCOMPASSAT, DA. adj. Excessiu, despro-
porcionat, fora de lo regular. DescomedUiú, iucmr
pasado. Immodicus.
DEBCOMPÓNDRER. Y. a. Trastornar T orde
ó composició de alguna cosa. DeseompoMr, iaor-
denar, desbaratar. Dissolvo, is. | üeduhir algan
cos als principis ó simples dels quals se compoQ.
Descomponer, Ad elementa referre, reducere.|
Desguarnir, tràurer los adornoa. DesaiorMr, iit-
colgar, Ornalu spoliare, omatom deponere. | du-
PER.
DESCOMPÓBIDRERSE. V. r. Faltar à la mo-
deració y modèstia deguda, alborotarse, eixirse
de las reglas de la prudència y bona criansa. Da-
componerse, Immodestè agere. | Pérdrer V estat de
salut. Descomponerse, Yitiarí, malè affici.
DESCOMPONIBLE. adj. Lo que pót sér des-
compost. Descomponible. Dissolubilís, distorbabi-
lis.
DESCOMPOSICIÓ, f. L' acte de descompóa-
drer ó descompóndrerse. Descomposieion, l•lAja-
batio, nis.
DESCOMPOST, A. p. p. Dueompuislo.l•ü•
turbatus. I adj. Immodest, atrevit. Descimfiusfo.
Immodestus, audax.
DEBCOMPOSTAMENT. adv. m. Ab de^con-
postura. Descompusstamente. Inconditè,^iocoiDpo-
sité.
DESCOMPOSTURA. f. Descaro, falta de loo-
déstia. Descompostura. Impudentia, e. | Falta de
asseo. Descompostura , desaseo, desalino, loco-
ria, m.
DESCOMPROHIÉTRER. V. a. Toroar atrasle
compromís, Descomprometerse, Díscompromittere.
II S' usa també com recfproch.
DESCOMPTAR. V. a. dbscontar.
DESCOMPTE, m. Rebaixa , compensació de
part del deute. Descuento. Debiti diminutio.
VAJA EN DESCOMPTE DE MOS PECATS, fr. ab la qial
algú 's dóna consol de algun mal, desitjant qw
li servesca en part de la pena que mereixeo las
sevas culpas. Vaya en descuento de mU pecaiu- 1>
remissionem peccatorum haec à me Dens soicipiat.
DESCOMUNAL, adj. Extraordinari, doos-
truós, mòlt diferent de lo regalar en sa Hoet.
Descomunal, enorme, descampasado, d/esecmMt'
Immanis.
DESCONCEPTDAR. V. a. DESACREDITAR.
DESCONCERT, m. Falta de concert, desordi
en las parts de algun cos ó màquina. Deseonàerlt*
Rerum perturbatio. g Lleugeresa, imprudència ea
las paraulas ó accions. Descancierio. Pnepostera
agendi ratio. || Falta de gobern y economia do-
mèstica. Desconcierto. Rei domesticae incúria. |
Desbaratament de ventre. Desconcierto, d/ttf^^
desate de vientre, Yentris profluvinm. | La acciòj
efecte de desconcertar y desconcertarse. I^eicos-
certadwa, Disturbatio,'di8solutio, nis.
DES GATÀLi.
DESGONGERTADAMENT. adv. m. Sens con-
cert. Desconcertadamente. Inordínatè, confosè.
DE8GONCERTADOR, A. m. y f. Qui descon-
cerla. Desconcertador, Pertorba tor.
DESCONCERTAR. V. a. Desbaratar, pertor-
bar r orde y concert ó composició de algana cosa.
Desconcertar j desordenar, descomponer, turbar, per-
vertir, Disturbo, as.
DE8CONCERTAR8E. V. r. Desaveoirse las
personas ó cosas que estavan ab concert. Desccn-
certarse. Dissideo, es. || Fér ó dir las cosas sens V
orde y prudència que correspon. Desconcertarse,
echar por las de Pavia. Immodestè, inordinatèage-
re aut loqui. || Desbaratarse alguna cosa. Descon-
certarse. Disturbari. || Desllorigarse algun os. Des-
eoneertarsef desvencijarse, dislocarse. Ossa luxarí,
articulos extorquere. || Debilitarse '1 ventrell, no
fér bè la digestió. Desconcertar se. Dèbil i tari. || Des-
baratarseli à algú las ideas ó medis de conseguir
algun fi. Desconcertarse. Rationes rerum agenda-
rum disturbari.
DESCONCERTAT, DA. adj. desbaratat.
DESCONEGUDAMENT. adv. m. ant. Ab in-
gratitut. Desconocidamente. Ingratè.
DESCONEGUT, DA. p. p. Desconocido. Incog-
nitns. II adj. desagrahit. || Ignorat , no conegut
abans. Desconocido. Incognitns, ignotos.
DESCONEIXENT, adj. ant. desconegut. 2.
DESCONEIXENSA. f. Ingratitut. Desamoci"
miento. Ingratiludo, inis.
DESCONÈIXER. V. a. No conservar la idea de
alguna cosa, haverse olvidat de ella. Desconocer
Immemorem esse. || met. Notar la visible mudansa
que *s troba en alguna persona ó cosa. També
s* usa com recíproch. Desconocer. Non dignoscere.
Q No voler regonéixer un à alguna persona ó cosa
com à pròpia ó pertanyent à ell. Desconocer. Rem
suam esse negaré. || Fér lo desentès, afectant
ignorància de alguna cosa. Desconocer. Negligo,
is.
DESCONFIADAMENT. adv. m. Ab descon-
fiansa. Desconfiadamente. Diffidenter.
DESCONFIANSA. f. Falta de confiansa. Des-
confiania. Difiidentia, se. jj zelos.
DESCONFIAR, v. n. No confiar, tenir poca es-
peransa. Desconfiar. Diffido, is.
DESCONFIAT, DA. p. p. Desconfiada. Diffi-
sus. II adj. Qui desconfia. Desconfiado. Difiidens.
DESCONFIR. V. a. ant. derrotar, desfer, des-
trubir.
DESCONFITA Y DESCONFITURA. f. ant.
DERROTA.
DESCONFORMAR. V. n. No convenir una co-
sa ab altra. Descon formar , discrepar, disentir. Dis-
convenio, is.
DESCONFORME. adj. No conforme. Descon^
forme, disconforme. Dissentiens, dissidens, dispar,
incongruens.
DESGONFORMITAT. f. Diferència, falta de
DES 528
semblansa de unas cosas ab altras. Desem formi-
dad, disconformidad. Dispari las, atis. || Oposició,
desunió, contrarietat en los parers ó en las volun-
tats. Desconformidad , disconformidad. Dissensió,
nís, dissidium, ii.
DEBCONFORTAR. V. a. y derivats, ant. des-
animar.
DESCONJÜNTABIENT. m. La acció y efecte
de desconjuntar ó desencaixar los ossos de sòn
Uocb. Descoyuntamiento, descoyunto, desencajamienr'
to, desencaje. Luxatio, nis, luxatura, s.
DESCONJUNTAR. v. a. Desencaixar los ossos
de sòn lloch. Descoy untar, desvencijar, desencajar,
desgobemar. Luxo, as. || Desunir, afluixar las parts
de alguna cosa que deuhen estar unidas. Desven-
cijar. Laxo, as, dissolvo, is.
DESCONJUNTARSE. V. r. Eixirse de sòn en-
caix, V os de la espatlla. RespalL•rse. Os humeri
luxari.
DESCONJUNTAT, DA. p. p. Descoyuntado.
Luxatus.
DESCONOIXENSA. f. ant. DESCONEiXENSA.
DESCONORT. m. desconsol.
DESCONORTARSE. V. r. ant. desconsol ARSB.
DESCONSAGRAR. v. a. PROFANAR. 1.
DES<X>N8ENTIR. V. n. No consentir, deixar
de consentir. Desconsentir. Non consentiré, dissen-
tiré.
DESCONSENTIT , DA. p. p. Desconsentido.
Dissensus.
DESCONSOL, m. Aflicció, mòlta pena per fal-
ta de consol. Desconsuelo, desconsolacion. MoeroF,
is, afllictio, nis.
DESCONSOLADAMENT, adv. m. Ab descon-
sol. Desconsoladamente. Moeslè.
DESCONSOLADÍSSIM, A. adj. sup. DescoH"
soladisimo. Moestissimus, valdè afilictus.
DESCONSOLAR. V. a. Privar de consol à al-
gú, aflígirlo de manera que no tinga consol. Tam-
bé s' usa com recíproch. Desconsolar. Afiligo, is.
DESCONSOLAT, DA. adj. Lo qui no té con-
sol. Desconsolado. MoBstus, solatio carens. || met.
Lo qui en sa cara y discursos dóna mostra de un
geni melancólich, trist y afligit. Desconsolado. As*
pectu, verbis tristis. || met. S' aplica al ventrell ó
ventre que pateix cert defalliment ó debilitat.
Desconsolado. Languore laborans.
DESCONTAR. V. a. Rebaixar alguna quantitat
de una suma. Descontar. De summa deducere, de-
trahere. || met. Rebaixar algun poch del mèrit ó
virtuts que s' atribuheixen à algú. Descontar. Mi-
nuo, is.
DESCONTENT, A. adj. Disgustat, mal con-
tent, desagradat. Descontento. Displicitns. || Poch
leal, infiel. Descontento, malcontento, desleal. Infi-
dus.
DEBCONTENTADts, A. adj. De mal aconten-
tar. Deseontenladizo. Fastidiosus.
desgontentahiebit. m. descontento.
524
DES
DICCIONARI
DBS
DE8GONTENTAR. V. a. Disgustar, desagra-
dar, fér malcontent, cansar descontento. Descon-
tentar. Díspliceo, es.
DE8GONTENTAT, DA. p. p. Descontintado.
Injucondas.
DESGONTENTÍSSIM, A. adj. sap. Desconten-
tisimo, Yaldè dísplicilos.
DESCONTENTO. m. Disgust, falta de conten-
to. Descontento, descontentamiento. Bisplícentia, 8B,
tsedium, ii.
DE8GONTINUAGIÓ. f. Cessació, interrupció.
Deseontinuacion, interrupcion. Intermissio, nis.
DESGOBnXNUAR. V. a. Interrómprer la con-
tinuació de alguna cosa. Deseontintiar, interrum-
pir. Interrumpo, is.
DESGONTDIÜAT, DA. p. p. Descontinuodo,
discontinuado, Interruptus.
DE8GONTÍNUO, A. adj. Lo que no es ó no e»-
tà continuo. Descontinuo, discontinuo, Intermissus,
interruptus.
DE8GONVENIBLE. adj. Lo que no es acomo-
dat ó proporcionat à altra cosa. Desconvenihle. In-
congruens. || m. Qui à res s* avé, posant dificul-
tats ahont no n'hi ha. Desconvenihle. Morosus.
DESGONVENIÉNGIA. f. Incomoditat, perju-
dici. Desconveniencia. Incommodnm, i. || Diferèn-
cia, desconformitat de parers ó voluntats. Discon^
venienciüj desconformidad, diversidad. Dissentio, nis.
DE8GONVENIENT. adj. INCONVENUNT.
DE8GONVENIR. V. n. No convenir en las opi-
nions. També s* usa com recíproch. Desconvenir,
disconvenir. Disconvenio, is. || No sér à propòsit ó
proporcionada una cosa ah altra. IHsconvenir, dis-
convenir, Haud coluerere.
DE8GONYIDAR. V. a. Revocar lo convit ó avís
donat pera alguna funció. Desconvidar, Nuntium
revocaré.
DE8GONVIDAT, DA. p. p. Desconvidado, Àb
invitatione revocatus'.
DESGON VINGUT , DA. p. p. Desconvenido.
Discors.
DE8GOBDAR. V. a. Tràurer las cordas de al-
gun instrument. Descordar, desencordar, Chordas
detrahere. || Tràurer los botons del trau ahont es-
tan ficats. Desahotonar, Testis globulos solvere. ||
Parlant de gafets, cordons y altras cosas que aguan-
tan la roba tràurerlos del lloch que 'Is manté ti-
vants. Desahrochar, Refibulo, as. | Parlant de las
calsas ó altra pessa de roba deiiar anar lo que la
manté ajustada. Desatacar, Ligulam solvere. j| ant.
DBSTÓRCEa.
DE8GORDAR8E. V. r. Desfer ó afluixar la ro-
ba cordada , à fi de desahogarse. Desahrocharse,
desahotonar se, desalforjarse, Sese discingere.
DESGORDATi DA. p. p. Descordado. Chordís
destilutus. Q Desahotonado , desahrochado, Refibu-
latus.
DESGORPORAR. V. a. ant. sílvarse, fugik lo
cos.
DE8GOR8ADOR. m^ ant. Qui trau la esoona.
Descortezador, Deglabrator, is.
DE8GOR8ADURA. f. La acció de tràurer li
escorsa. Descortezadwra, Deglabratio, nis.
DE8GOR8AR. v. a. Tràurer la eaoorsa. Deleo^
tezar, Decortico, as.
DESGORT. m. poét. Composició poètica de me-
tro irregular , introduhida ó calificada pel poeli
Garíns d'Apxier , y s* aplicava à diferents assomp-
tos. PoUmetra. Polimetra.
f>ESGORTÉ8, A. adj. Faltat de modos y corte-
sia. Descartés, Inurbanus.
DE8GORTE8ABIENT. adv. m. Sèns corteúa.
Descortesmente, Inurbanè.
DESGORTE8IA. f . Falta de modos, de atencià
política ó urbanitat. Descortesia. Innrbanitas, ru-
ticitas, atis.
DESGOSnOURA. f. DBSGUSIT.
DE8GOSIR. v. a. DlSCÜSia.
DE8G08SAR. V. a. Trencar lo cos de la agu-
lla. Descular, desojar. Àcus oculum infringere.
DE8G08TUM. m. ant. Desús , falta de us. De-
suso, Desuetudo, inis.
DE8GOTXAR. V. a. Desabrigar à algú traheoV-
li la roba de demunt. També s* usa com recíproch.
Desarropar, descobijar, desarrehujar, Tegumentum,
stragulum alicui detrahere.
DE8GOTXAT, DA. p. p. Desarrehujado. De-
tectus.
DESGRÉDIT. m. Pèrdua ó méngua de la repu-
tació. Descrédito, desreputacion. Infàmia, s, nomi-
nis jactura.
AB DESCRÈDIT, m. adv. Sèns crèdit. Jren^iia^
mente. Ignominiosè, dedecorè.
DESGRÉGUER. V. a. ant. dbscréuui.
DE8GREIXEN8A. f. ant. La aoció de minvar.
Descrecer. Decresco, is. H v. a. ant. DisMiifimn u-
BAIXAR.
DESGRÉORER. V. u. Deixar de créurer, m
donar crèdit. Descreer, Fidem abnegare , creders
nolle.
DE8GRIDAR. V. a. ant. prosceíüeei. | anL
DESACEBDITAE.
DESGRmATy DA. adj. ant. peosceit. | mia-
CREDITAT.
DESGRIPGIÓ. f . Figura ó dibuix de alguoi oo*
sa , representantla menudament y per parts. De»'
cripcion, Descriptio, nis. Q Narració, representació
de alguna cosa per medi de paraulas , describíntla
menudament ab totas las parts y circunstànciïs.
Descripcion, Enarratio, nis.
DESGRIPTIü, VA. adj. Lo que descriu, coo^
definició descriptiva. Descriptiva. Describens.
DESGRISMAR. V. a. fam. Donar à algú m
fort cop en lo cap. Se diu per alusió à la part
ahont se posa *1 crisma. Descrismar, iesmiitanor*
Ictum alicui in caput impingere. y Donar à aigi
motiu de enfadarse mòlt. Descrismar, kú iracuo-
diam vehementer provocaré.
DES
CATALÀ.
DES
52S
DESCRIT, A. p. p. DeseriiOf De$cripto. Des-
criptns.
DESGRÍURER. y. a. Dibuixar , figurar alguna
cosa representant la menudament y per parts. Des^
eribtr. Describo, is. || Referir una cosa per pessas
menudas', representantla ab las paraulas com si 's
dibuixava. Describir, Enarro, as. Q Definir alguna
cosa explicant per menut sas parts y propietats.
Describir. Describo, is.
DESGR08TAR. V. a. Tràurer la crosta de al-
guna cosa. Descostrar, Gruslam delrahere.
DE8GR08TRARSE. V. r. Càurer la crosta de
alguna cosa. Deicascararse. Gruslam , superficiem
rei decidere.
DESGUAT, DA. adj. escüat.
DE8GUBERT, A. p. p. Deseubierto, Detectus. ||
adj. Usat ab los verbs anar , estar y altres signi-
fica portar lo cap descubert. Descubierto. Capite
nudato. y m. Lloch sens cuberta. Descubierto, Sub
dio patens. j] m. dèficit.
ESTAR ó QUEDAR EN DESCUBERT. fr. En lOS COmp-
tes faltar alguna quantitat pera satisfer lo càrrecb.
També 's diu del que no pót desferse de alguna
reconvenció. Estar ó quedar en descubierto. In ra-
tionum subductione superari.
QUEDARSE AL DESCUBERT^ fr. Quedarse sens abricb,
exposat à la inclemència del temps. Quedarse al
descubierto. Sub dio agere.
DESCUBERTA. f. mil. Lo regoneixement que
à certas horas fà la tropa pera observar si en las
inmediacions hi ha enemich , ó pera averiguar 1^
situació. Descubierta. Militaris speculatio.
DE9GUBERTAMENT. adv. m. Clarament,
sens cap empaig. Descubiertamente , al descubierto,
d la descubierta. Aperlè, manifeslè.
DE8GUBRIDOR, A. m. y f. Lo qui descubreix
ó troba alguna cosa oculta ó no coneguda. Deseu-
bridor. Inventor, is. || Lo qui revela algun secret.
Revelador, deseubridor. Revelator, is. || Lo qui in-
daga y averígua alguna cosa. Deseubridor, Inda-
gator, is. II Se diu per antonomàsia del que ha des.
cubert terras desconegudas. Deseubridor. Incogni-
tarum regionum inventor. || mil. Explorador, ba-
tidor del camp. Deseubridor. Explora tor, specula-
tor, is.
DESGUBRIMENT. m. Manifestació de lo que
estava amagat ó secret. Descubrimiento. Invenlio,
nis. II Per antonomàsia la invenció de alguna terra
desconeguda. Descubrimiento. Regionum incogni-
tarum invenlio. || Lo territori que s* ha reconegut
ó descubert. Descubrimiento. Regió inventa.
DESGUBRIR. v. a. Manifestar, sér patent alguna
cosa. Descubrir. Manifesto , as. || Destapar. Deseu-
brir. Delego, is. || Trobar lo que estava ignorat ó
amagat. Descubrir. Invenio, is. || Yéurer de lluny.
Descubrir. Speculor, aris. U Yenir en coneixement
de alguna cosa que s' ignorava. Descubrir. Gog-
nosco, is. II Revelar, manifestar lo que estava se-
cret. Descubrir. Revelo, as, delego, is. jj Dominar,
véurer algun siti ó paratje en V interior de una
fortificació desde fora de ella à menor distància que
la que alcansa 'I tir de canó. Descubrir. Intra jac-
tum rem esse animadvertere.
DE8GUBRIR8E. V. r. Llevarse '1 sombrero,
etc. Descubrine. Caput nudare.
DESGULPAR. v. a. disculpar.
DESCURAT, DA. adj. ant. descuidat.
DESGU8IR. }^. a. Desfer ó trencar los punts de
las cosas que estavan cusidas. Descoser. Díssuo, is.
DE8GU8IT, DA. p. p. Descosido. Díssutus. Q
m. La part descusida de alguna roba. Descosedura,
descosido. Suturae solutio.
pÉGALi PEL DEScusiT. loc. ab quc's reprcu la
impertinència del que diu ó fà sempre '1 mateix.
Otra al dieho Juan de Coca. Recoque crambem.
PEGARLA PEL DESCUSIT. fr. PaHar sens reflexió,
dir tot lo que vè à la boca. Hablar d Umtas y d
locas. Effulio, is.
DESGUYDADAMENT. adv. m. Ab descuyt ó
negligència. Descuidadamente. Negligenter. || ant.
INADVERTIDAMENT.
DESGUYDAR. V. n. No posar en las cosas la
atenció y diligència úegaúsLS. Descuidar. Negligo, is.
DESGUYDARSE. v. r. Distràurerse de alguna
cosa, no pensar en ella. Q mel. Fèr alguna cosa de
que se segueix vergonya ó ignomínia. Descuidarse.
Piaculum aul quid viro probo indignum admittere.
DE8GUYDAT, DA. p. p. Deseuidado. Neglec-
tns. n adj. Negligent. Deseuidado. Negligens. || Dei-
xat, que cuyda poch de la compostura en lo vestir.
Deseuidado. Incuriosè indutus. || Desprevingut, no
advertit. Desprevenido , desapercibido, deseuidado.
Imparatas. || Lo qui s' olvida fàcilment de las co-
sas. Olvidadizo. Óbliviosus.
ATRAPAR ó GULLiR DESCUIDAT, fr. Sorprèndcr à
algú. Coger de rebato. Imparatum occupare.
DESGUYT. m. Omissió , negligència , falta de
cuydado. Descuido. Negligentia , incúria , ae. || 01-
vit, inadvertència. Descuido. Oblivio, nis, inconsi-
derantia, ae. Q Acció desatenia que desdiu de aquell
que la executa ó de aquell ab qui s" executa. Des-
cuido. Indecora , inhonesta aclio. jj Desllís , acció
vergonyosa. Descuido^ desliz. Lapsus turpis, desho-
nestans.
DE8DAURAR. V. a. Tràurer 1* or ab que esta-
va daurada alguna cosa. Desdorar. Inaurala abra-
dere.
DE8DE. prep. que serveix pera denotar princi-
pi de temps ó lloch, com: desde aquí, desde luego,
DESDE ara. Desde. E, ex, de, ab. || Desprès de. Des-
de. Abhinc, posthac, exindè.
DE8DEJUNAR8E. V. r. Péndrer lo primer ali-
ment en lo matí. Desayunarse. Jento, as.
DE8DEL. Contracció de desde lo. Desde el. Ab,ex.
DE8DENTAR. V. a. Llevar las dents. Desdentar.
Edento, as,
DE8DENTAT• DA. adj. Lo qui ha perdut las
dents. Desdentado. Edentatus.
S26
DES
DICCIONARI
DES
. DESDENY, m. Esquivesa, desapego qne mani-
festa algun desayre ó despreci. Desden, Despec-
tio, nís.
DESDENYAR. V. a. Tractar ab desdeny. Des^
denar. Gontemno, is.
DESDENY ARSE. X. r. Tenir à ménos lo fér ó
dir alguna cosa crehentla indecorosa. Desdenarse,
Dedignari.
DESDIR. V. n. Degenerar alguna cosa de sòn
origen. Desdecir. Degenero, as. || No conformarse
una cosa ab altra. Desdecir, Discrepo, as.
i DBSDIB. loC. i TBNTI POTBNTI.
DESDIRSE. V. r. Retractarse de lo dit. Desde-
eirse, Palinodiam canere.
DESDITXA. f. Desgràcia, infortuni, infelicitat.
Desdicha, Infortunium, ii. || Pobresa summa, mi-
sèria, necessitat. Desdicha, Summa egestas.
DIR DBSDiTXAS DE ALGÚ. fr. Dime mòlt mal. Decir
mal de alguno; cortar de vestir. De aliquo maledi-
cere.
DESDITXADAMENT. adv. m. Ab desditxa.
Desdichadamente. Infeliciter.
DE8DITXAT, DA. adj. Desafortunat, infelfs.
Desdichado. Infortunatus.
DESDOBLEGAR. v. a. Esténdrer una cosa què
estava doblegada. Desdoblar. Explico, as.
DESDORAR. V. a. Deslluhir la virtut, reputa-
ció ó fama de algú. Desdorar, Obscuro, decoro, as.
DESDORO. m. Tot alló que deslluheix ó dismi-
nuheix la reputació ó la fama. Desdoro, Dede-
cus, oris.
DESÈ, NA. adj. Lo que pertany ó té U número
deu. Deceno, décimo. Decimus. || m. Cada una de
las deu parts iguals en que's divideix un tot. D/ct-
ma, diezmo. Dècima, decuma, ».
DESEGOLAGAR. V. a. ant. dbsapariae.
DESEGONIUYR. V. a. ant. dbsamistansab.
DESEDiriGAGIÓ. f. met. mal bxbmplb.
DESEDIFIGAR. V. a. escandalisae.
DESEDCIDA. f. eixida.
DESEIXIMENT, m. desbmpbnto. || ant. desa-
fio. 0 ant. PRIVACIÓ.
DESEIXIRSE. V. r. Desempenyar bè alguna
obligació. Desempenarse, desempenar. Sese expedi-
ré. J DBSBMPALLBGARSB. || aut. PRIVJULSB.
DESEMBAFAR. v. a. Tràurer lo fàstich que's
tenia al menjar desprès de haver estat embafat ó
sens gana Desempalagar, Cibifastidium depellere.
DESEMBAFATi DA. p. p. Desempalagado,
Fastidiolevatus.
DESEBIBALAR. v. a. Desfer las balas y tràu-
rerne las mercaderias. Desembalar, desenfardar.
Sarcinas solvere, dissolvere.
DESEMBALAT, DA. p. p. Desemhalado, des-
enfardado. Sa re in is disolutus.
DESEMBALATGE, m. La acció de desemba-
lar. Desembalaje. Sarcíns solutio, dissolutio.
DESEMBARÀ8. m. Expedició, llestesa. Des-
embarazo. Agilitas, atís. | La obra de desemlKiraa-
sar ó desocupar. Evaeuaeion, desembarazo. Evacua-
tio, nis. D DBSAHOGo, ALÍvio. || DILATACIÓ. Q Eixída,
desahogo en lo parlar ú obrar. DesembarazOj des-
parpajOf despejo, soltura, resoluciortf desahogo, gen-
tileza , expedicion, Expeditio , nis. || Desvergonyi-
ment. Desembarazo , desenvoltura , desvergüenzay
aire de taco. Procacitas, libertas^ atis. || desem-
PENTO.
DESEMBARASSADAMENT. adv. m. Ab des-
embaràs. Desembarazada, sueltay expedita, despe-
jadamente. Expeditè.
DESEMBARASSAR. V. a. Llevar los obsta-
cles. Desembarazar, desembarazarse. Expedio, is.
II Desocupar. Desembarazar , desocupar, evacuar.
Evacuo, as. || arq. Llevar los adornes inútils de la
decoració, facilitar lo desembaràs de la casa. Des-
embarazar. Mdes pervias facere. || Dit de la taula
llevar las estovallas, y demés servey. Desembara-
zar, alzar. Mantilia, etc, de mensa removere. ||
Tràurer de un port las naus vuydas pera que en-
tren altras carregadas. Desembarazar un puerto.
Yacuis navibus portum solvere. || També 's diu en
lo moral en orde à las ideas, afectes, etc. Desem-
barazar. Expediré.
DESEMBARASSARSE. V. r. Expedirse , des-
ocupa rse. Desembarazarse. Negotiis sese expediré.
II DfiSPÉMDRERSB. || uàut. Separarsc, deslliurarse de
algun perill. Zafar, desembarazarse, rebasar. Na-
vem à periculis expediré.
DESEMBARASSAT, DA. p. p. Desembaraza-
do. Extricatus. || Expedit, prompte. Desembaraza-
do, expedita. Expeditns. || preparat. |{ Desahogat,
libre, sens miraments, ni respecte. Desembaraza-
do, despejado, desaL•gado, exento. Procax, audax.
DESEMBARBOLLAR. V. a. desembolicar.
DESEMBARGADERO Y DESEMBARGA-
DOR. m. Llocb destinat pera desembarcar. Des-
embareadero. Locus descensioni é navibus aptus.
DESEMBARCAMENT, m. desembarch.
DESEMBARCAR, v. a. Tràurer à terra la càr-
rega de una embarcació. Desembarcar. E naví du-
cere. D v. n. Saltar à terra lo qui estava embarcat.
Desembarcar. E navi descendere. || met. Baixar de
un carruatge. Desembarcar. E curru descendere.
DESEBIBARGAT , DA. p. p. Desembarcado-
Eductus è navi.
DESEMBARCH. m. L* acte de alsar Y em-
barcb. Desembargo. Sequestri ablatío. || L' acte de
desembarcar las personas. Desembarco. E navi des-
censio. Q V acte y efecte de desembarcar las co-
sas, generós, etc. Desembarque. E navi eductio.
DESEMBARGAR. v. a. for. Alsar V embarch.
Desembargar. A sequestro liberare.
DESEMBARGAT, DA. p. p. Desembargado.
Ablatus sequestro.
DESEMBARRAR. v. n. Tràurer la barra ab
que estava assegurada alguna porta. Desatrancar.
Repagulum revellere.
U V. a. Desfer los punts ab que
DES
CATALÀ.
DES
521
alguna cosa estava embastada. DesapurUarf deshil-
vanar, Díssuo, is. || Parlant de las pessas de panyo
desfer las bastas ab que estan apuntadas. Descodar,
Pannorum suturas dissolvere.
DESEMBENAR. V. a. DESBNVENIR.
DE8EMBLE. adj. dessemblant.
DESEMBOCADURA, f. La obertura ó estret,
per ahont s' ix. Desembocadero , desembocadura,
desemhoque. Exitus, us, angustiae,arum. Q La ober-
tura per ahont desayguan en lo mar los rius, ca-
nals, etc. DesemhocaderOf desembocadura, desemho-
que. Ostium, ií.
DESEMBOCAR. V. n. Eixir com per alguna
boca ó estret. Desembocar. Angustias loci superaré.
] Entrar ó desayguar en la mar los rius, canals, etc.
Desembocar. Fluvios mare adire.
DESEMBOLICAMEBIT. m. desbmbolich.
DE8EMBOLICAR. \. a. Desplegar lo que es-
tava plegat. Desenvolver. Evolvo, is. { Desfer los
plecbs de un paper ab que estava embolicada una
cosa. Desempapelar. Papyraceum involucrum sol-
vere. || Desfer algun embolich de fil, seda , cor-
dill, elc. Desenredar, desenmaranar. Extrico, as. I
Desfer la envenadura de alguna part del cos ahont
se té mal. Desatar, desligar. Ligata solvere. || Des-
enrotllar la roba ab que algú està embolicat. Des-
arreòtfj'ar. Operimentum depellere. || met. Posaren
clar lo que estava confús. Desenvolver, desarrebu-
jar, desligar, desenmaranar, desovillar. Explico,
as. g met. Explicar lo que no era fàcil de entén-
drer. Aclarar. Aperio, is.
DESEMBOLICARSE. v. r. met. Eixirse un de
algun negoci en que estava compromès. Desenre-
darse. Se expediré, extricari, explicaré se de re
aliqua. || desembossarse.
DESEMBOLIGAT, DA. p. p. Desenvuelto. Ex-
peditus.
DESEMBOLICH. m. L' acte de desembplicar.
Desenredo. Expeditio, nis. || En los dramas y poe-
ma épich. SOLUCIÓ. I.
DESEMBOLS. m. La entrega de alguna parti-
da de diner efectiu y de contant. Desembolso. Pe-
cnnis tradítio.
DESEMBOLT, A. adj. desenvolt.
DESEMBOLTURA. f. desen VOLTURA.
DESEMBORRATXAR. v. a. Curar la borratxe-
ra à algú. També s' usa com recíproch. Desembor-
raehar, desembriagar. Ab ebrietate liberare.
DESEMBORRAXAT, DA. p. p. Desembrioga-
do. Ab ebrietate líberatus.
DESEMBÓS. m. L' acte de tràurerse V embós.
Desembozo. Faciei detectio.
DESEMBOSCAR. V. a. Tallar un bosch ó part
de ell. Desboscar. Silvae caesionem facere. || met.
DESEMBARASSAR, DESENREDAR.
DESEMB08CARSE. v. r. Eixir del bosch ó
de la emboscada. Desemboscarse. Silvam relinque-
re.
DESEMBOSSAR. V. a. Tràurer diners de la
bossa. Desembolsar. É marsupio nummos educere,
depromere, y Fér algun desembols. Desembolsar.
Pecuniam tradere. || Tràurer V embós. També s*
usa com reciproch. Desembozar, desarrebozar. Ab
ore pallium removere, faciem detegere. Q desem-
bussar.
DESEMBOSSAT, DA. p. p. Desemholsado. t
crumena depromptus.
DESEMBOTIMENT. m. evacuació.
DESEMBOTIR. V. a. y derivats, desinflar.
I ant. EVACUAR.
DESEMBOTXAGAR. V. a. DESEMBOSSAR. 1.
DESEMBOTXAR. V. a. Tràurer los capolls de
seda de las botxas. Desembojar, Bombycis follicu-
los ex abrotano levare, extrahere.
DESEMBRÀS. m. Facilitat, expedició y soltu-
ra en parlar ú obrar, Desembarazo, desparpajo,
despejo, desahogo, soltura. Expeditio, nis.
AB desembrís. m. adv. Sens perturbació ni em-
paig. DespejaL•mente. Expedité.
DESEMBRASSADAMENT. adv. m. Sens
destorb. Desembarazadamenle, despejadamente, sin
embarazo. Expedité, liberè.
DESEMBRASSAR. V. a. Tràurer los embras-
sos de algun lloch deixantlo expedit. Desembara-
zar. Expedio, is. || Desocupar alguna casa, quar-
to, elc. Desocupar, evacuar, desembarazar, despC"
jar. Evacuo, as.
DESEMBRASSARSE. v. r. Apartar un de sí
lo que estorba ó incomoda pera conseguir algun
fi. Desembarazarse. Expediri. || nàut. zafar.
DESEMBRASSAT, DA. adj. Lo qui té expe-
dició y soltura. Desembarazado, despejado, desen-
fadado,suelto,correntio. Expeditus.
DESEMBRAVIMENT. m. ant. Amansament.
Desembravecimiento. Mansuefactio, ciciíratio, nis.
DESEBIBRAVIR. u. a. ant. Amansar, domes-
ticar. Desembravecer, Mansuefacio, is.
DESEMBRE, m. Lo desè mes del any segons
contaban los romans. Ara es lo dotzè y últim. Dt-
eiembre. December, bris.
DESEMBRIAGAR. v. a. ant. dbsbmborratxar.
DESEMBRIDAR. v. a. y derivats, desenfre-
nar.
DESEMBROLLAR. v. a. desenredar.
DESEMBRUIXAR. V. a. y derivats, desen-
cantar.
DESEMBULL. m. y
DESEMBULLABIENT. m. ant. L' acte dedes-
embullar. Desenredo. Extricatio, explicatio, nis.
DESEMBULLAR. V. a. Desfer T embull. Des-
enmaranar, desenredar, desencastillar, desligar,
Extrico, explico, as. || Parlant de cabells, seda,
fil, etc. arreglar los caps que s* ban fét un mun-
yoch. Escarmenar, desenredar. Explico, as.
DESEMBULLAT, DA. p. p. Desenredado, des-
enmaranado, escarmenado. Extricatus.
DESEMBUSSAR. V. a. Tràurer 1* embús ò
embaràs qn6 $' ha posat en alguna canonada, con-
528
DES
DIGGIONABI
DBS
ducto 6 altre pas estret. Desalramparf desatancar,
desembarazary deshrozar, desemharrar, Expurgo,
as, expedio, is.
DESEMBUSSAT, DA. p. p. DesembarazadOf
desatancado, Expeditus.
DESEMBUTXAGAR. v. a. desembossar. 1.
DESEMPAGAR. V. a. Tràurer las mercade-
rfas de las pacas. Desempacar, desenfardar, E sar-
cina exlrahere,
DESEMPAGAT, DA. p. p. Desempacado, É
sarcinis extraclus.
DESEMPAIG. m. Desahogo, desembaràs. Des-
enfado, desahogo, desembarazo, despejo, desparpa-
jo. Expeditio, nis, libertas, procacitas, atis. ||
DESEMFAUAR. V. a. p. U. DESCOMPONDRE!.
DESEMPALLEGARSE. V. r. Despéndrerse,
llibertarse de alguna cosa molesta. Deiasirse, des-
enredarsey mosquearse, desprenderse,'saeudirse. Se
expediré.
DESEMPALLEGAT, DA. p. p. Desprendido.
Extricatas.
DESEMPAPERAR. V. a. Tràurerli à alguna
cosa *1 paper que la embolicava ó cubria. Desem-
papelar. Papyraceum involucrum solvere.
DESEMPAPERAT, DA. p. p. Desempapelado.
Papyro spoliatus.
DESEMPAQUETAR. V. a. Desfer paquets.
Desempaquetar, É sarcinulis extrahere.
DESEMPARAR. V. a. y derivats, desímpa-
RAR.
DESEMPARENTAT, DA. adj. Lo qui no té
parents. Desemparenlado. Propinquis carens.
DESEMPATAR. V. a. Tràurer la igualtat que
hi ha entre dos cosas. Desempatar, iEqualitatem
tollere.
DESEMPATXAMENT. m. ant. dbsbmpaig.
DESEMPATXÀR. V. a. Tràurer V embaràs
del ventrell. També s' usa com recíproch. Desemr
pachar, desahitar. Cibum indígestum emittere. ||
ant. despatxar.
DESEMPATXARSE. V. r. Vèncer la ver-
gonya y cobrar atreviment. Desempacharse , desem-
barazarse, despejarse, Erubescentiam deponere.
DESEMPATXAT, DA. p. p. Desempachado.
Incoclo cibo liberatus.
DESEMPERRAR. V. a. Arrancar ó desarre-
glar las pedras que forman algun empedrat. Des-
empedrar. Elapido, as. || Freqüentar los carrers
sens necessitat. Ruar, rondar. Perrepto, as.
DESEMPERRAT, DA. p. p. Desempedrado,
desenlosado. Lapidibus disturbatus.
DESEMPEGAR. V. a. Tràurer la pega de al-
guna cosa. Desempegar. Picís illinimentum de-
trahere.
DESEMPENYAMEBIT. m. Obra de desem-
penyar. Desempeíio. Pignoris redemptio.
DESEMPENYAR. V. a. Rescatar la penyora,
pagant la quantitat per la qual estava mponyada.
Desempenar. Pignns redimere. | L^bértar à algú
dels deutes ó empenyos qne tenia contrets. També
s' usa com recfproch. I Desempenar, Ab lere ali^
no liberare. || Gumplír allò à qoe s' està obligiL
Desempenar. Mnnus suum exequi. | Tràurer ayrti
à algú del empenyo en que estava. Timbes' ui
com recíproch. Desempenar, Ab onere velcuraili•
quem liberare, expediré.
DESEMPENTAT. DA. p. p. DesemfiMk,
Mre alieno levatus.
DESEMPENYO. m. DBSBMPBNTAMüfT. | COh
pliment de la obligació. Desempeno. Mnoerisidifr
pletio. II Primor, esmero, complement de graadi»
sa y magnificència de alguna coea. Desempno.ht
fectio, operis elegantia.
DESEMPENYORAR. V. a. DBSIMFBNTAl. 1.
DESEBIPERE8AR. V. n. y
DESEMPraiEBIRSE. V. f. Sacndirse la po^
sa. Desemperezar, desemperezarse deperezem,
Socordiamsegnitiem depellere.
DESEMPESAR. Y. a. Tràurer la empesi fc
alguna pessa de roba. Desatnsar. É línteís íjuft
rem detrahere.
DESEMPETAR. Y. a. y derivats. DESEUFitii.
DESEMPIULAR. v. a. Desfer las cosas que»
tan empíuladas. Desapiolar,desempiolar. Aviíei-
lis solvere. || Desunir lo tros de corda que eHifi
empiulada ab altra. Desempalmar, Disjuogo, is.
DESEMPIULAT, DA. p. p. DeumpivlaioM
empiulado, desapiolado, desempalmado. Solntni.
DESEMPLEAR. V. a. Llevarli à algú V atfB
que tenia. Desemplear, deponer. Munere prifaie.
DESEMPLEAT, DA. p. p. DesempUado. li*
nere privalus, captus.
DESEMPOBRIR. v. a. Tràurer à algú de»
seria. Sacar la misèria, poner d alguno en stM-
Alicujus fortunam fovere.
DESEMPOSSESSIONAR. Y. a. DBSPOSStllL
DESEMPOSTAR Y DESEBIPOflTISBAB. IL
a. Arrancar las pots, desfer un empostissat. D*-
entablar. Tabulas evellere.
DESEMPOSTISSAT, DA. p. p. DesentMtk
Tabulis spoliatus.
DESEMPOTRAR. V. a. Arrancar algaiü em
del Iloch ahont estava empotrada. DesLmfStm*
Rem opere csementitio firmatam evellere.
DESEMPOTRAT, DA. p. p. Desemfúirtà.
Ab opere c^mentitio avulsus.
DESEMPERSONABIENT. m. L* acte de trài-
rer à algú de la presó. DesencarceL•mienXo. Eca^
cere liberatio.
DESEMPERSONAR. V. a. Tràurer de la pr»*
só. Desencarcelar. É carcere liberare. | mel. Tri^
rer de pena ó embaràs. Desencarcelar, sacar itft
na. Ab oppressione liberare.
DESEMPERSONAT, DA. p. p. Desencoft^
do. Vinculis liberatus.
DESENA, f. La reunió de deu unitats. OfMM.
Decas, adis. || mús. La octava de la tercera. Dec^
na, Sonus, vox denaria musices.
DES
CATALÀ.
DES
589
DESENAMORAR. V. a. Fér pérdrer V amor
que's tenia à alguna cosa. També s' usa com recf-
proch. Desenamorar, Amoris vim extinguere, de-
lere.
DE8ENAMORAT, DA. adj. Lo^iui no té amor
ó no '1 mostra. Desamorado, Amoris expers.
DESENARI. adj. S* aplica al caràcter ó xifra
que representa la desena. Decenariç, Decennalis.
DESENGABESSAR. V. a. Tràurer del enca-
bessament. Deseneabezar, Aliquid é censu delere.
DESENGABESTRADURA.. f. Obra de desen-
cabestrar. Desencahestríidura. Gapistri expeditio.
DESENGABE8TRAR. V. a. Llevar lo cabestre
à las cabalcaduras. Deseneahesírar, Capistrum de-
trahere. Q Desembolicar la cama del animal, que
estava enredada ab lo cabestre. Deseabestrar, des-
encübestrar, Jumenti pedem capistro implicatum
expediré. I p. u. Tràurer del cap alguna espècie.
Qiiitarf[raer del casco, Dissuadeo, es, dehortor, aris.
DESENCADENAR. V. a. Tràurer la cadena al
qui està amarrat à ella. Desenecidenar. Vincula sol-
vere. 1 Desfer la cadena. Desencadenar, deslabonar,
de««n/aòonar. Catenamdisrumpere. | met.Rómprer
lo vincle de las cosas inmaterials. Desencadenar,
deslahonar. Dissolvo, is.
DESENCADENAT, DA. p. p. Desencadenada .
Catenis solutns.
DESENCAIXAT Y DESENCAIXAMENT. m.
V acció y efecte de desencaixar. Deseneajamienió,
disencaje, desencajadura, Luxatio, solutio, nis. ||
Desconjuntament de ossos. Desencajamiento, desen-
eaje. Cuxatio, nis.
DESENCAIXAR. V. a. Desunir, tràurer algu-
na cosa del encaix. També s* usa com recíproch.
Deseneajarf destrabar. Disjungo, is, separo, as. Q
Tràurer de la caixa. Sacar del arca. Ex arca elicere.
H Tràurer un os de sòn Uoch. Dislocar, deseneajar,
descoyuntar, Luxo, as. || Desfer las pessas de fusta
que estavan unidas. Desencajar, desensamblar,
Compagem coagmentum disolvere. I Arrancar los
golfos ó frontissas. Desgoznar, desgonzar, Gompa-
ges evellere.
DESENCAIXAT, DA. p. p. Desencajado, Dis-
junctus, luxatus.
DESENCAIXONAR. V. a. Tràurer lo que està
en caixons ó calaixos. Desencajonar, £ capsis edn-
cere.
DESENCAIXONAT. DA. p. p. Deseneajonado.
£ capsis eductus.
DESENCALLAR. V. a. Tràurer la embarcació
del lloch ahont estava encallada. Desencallar. Nà-
vim vado aut arenae inhsBrentem educere, extra-
bere. y Tràurer un carruatge del lloch ahont s' ha
encallat. Desatascar, £ loco coenoso educere, ex-
pediré. Q met. Tràurer à algú de la dificultat en
que està, y de la qual ja no pót eixir tot sol. Des-
atascar, Expedio, is, libero, as.
DESENCABIINAMENT. m. L* acte de desen-
caminar, ó la marxa que's fà fora de camí. Desea»
TOMO !.
mino, Iter devium. || met. L* acte de separarse de
lo just. Deseamino, Aberratio à justitia.
DESENCAMINAR. V. a. Desviar ó fér pérdrer
lo camí à algú. Descaminar, desencaminar, k via
aliquemdivertere. Q met.Apartaràalgüdesònbon
propòsit, é induhirlo à que fassa lo que no es just
ni li convé. Descaminar, desencaminar, Ab officie
aliquem avertere.
DESENCAMINAT, DA. p. p. Descaminado,
desencaminado, Dimotusàvia.
ANiR DESENCAMINAT. Ir disincaminado, ófuerade
razon, k via veritates erraré.
DESENCAirrADOR, A. m. y f. Qui desen-
canta. Desencantador, Incantamento absolvens.
DESENCANTAMENT, m. L' acte de desen-
cantar. Desencanto, desencantamiento, Incantamen-
tí solutio, liberatio.
DESENCABITAR. V. a. Desfer V encantament,
deslliurarne à algú. Desencantar, deshechizar, Ab
incantamentis solvere, liberare.
DESENCANTAT, DA. p. p. Desencantado, de^
hechizado, Fascinatione liberatus.
ra»ENCAPOTABIENT. m. L* acte de desen-
capotar. Desencapotadura, Pallii subreptio.
DESENCAPOTAR. V. a. Tràurer à algú *1
capot que portava. Desencapotar, Pallio exuere.
DESENCAPOTARSE. V. r. Dit del cel, etc.
Serenarse, desencapotar se. Nubes evanescere*
DESENCAPOTAT, DA. p. p. Desencapotado.
Pallio solutus.
DESENCAPRITXAR. r. a. Desimpressionar,
dissuadir à aigú de algun error ó capritxo. També
s' usa com recíproch. Desencaprichar, Pervicaciam
alicujus vincere , flectere.
DESENCAPRTTXAT, DA. p. p. Desencapri-^
chado, Libidine expeditus.
DESENCAPüTXAA. V. a. Llevar la caputxa
à algú. Desencapillar, quitar la capilla, descaperu^
zar, Cucullam auferre.
DESENCAPUTXAT, DA. p. p. Deseneapucha-
do, Gucullo nudatus.
DESENCARNAR. V. a. DESCARNiE.
DESENCARREGARSE. V. r. Despéndrerse de
las obligacions ó responsabilitat de alguna comis-
sió, càrrech, etc. cometent à altre lo que devia
executar lo qui *1 té. Descargarse. Huneris, officí
curam alteri committere.
DESENCASTA^. V. a. Arrancar lo que estava
encastat. Despegar, Deglutino, as.
DESENCAUAR. V. a. Fér eixir del cau. Sacar
de la madriguerü. E cuniculo pellere.
DESENCEBAR. V. a. Tràurer la pólvora de la
cassoleta de las armas de foch. Deseebar, In sclop-
petis escam igni detrahere.
DESENCODERNAR. V. a. y derivats, desen-
quadernar.
DESENCOLADURA. f. y
DESENCOLABIENT. m. Obra de desencolar.
Desencoladura. Reglutinatio, nis.
68
530
DES
DICCIONARI
DES
DESENCXMAR. Y. a. Separar lo que estava
agafat ab cola. Desencolar. Reglutino, as.
DE8ENGOLAT. DA. p. p. Desencolado. Regln-
tinatus.
DfiSENGOLERISAR. V. a. Aplacar la còlera.
També s' usa com recíproch. Deuncolerizar. Iram
pacare, sedare.
DESENGORDAR. V. a. Tràürer las cordas de
alguna cosa. 'S diu comunment dels instruments
músichs. De$encordafy descordar. Chordas detra-
bere.
DESENGORDATi DA. p. p. Dueardado. Cbor-
dis solutus.
DE8ENGORDILLAR. V. a. Tràurer los cor-
dills de alguna coea que està lligada ó assegurada
ab ells. Desencordelar. Vincula dissolvere.
DE8ENGORDILLAT| DA. p. p. Desencordilla-
do. Vinculis solutus.
DE8ENGORVAR. V. a. Adressar lo que està
tort óencorvat. Desencorvar, Çorvatum dírigere. 1
DBSGUIRXAK.
DESENGOTXAR. V. n. Baixar del cotxo. Apear-
86 del coche, desembarcar, E curru descendere.
DESENGREUAR. V. a. Desfer la figura de creu
en alguna cosa. 'S diu principalment de las mans.
Descruzar, desplegar, desenclavijar las manos. Cru-
cis figuram disturbare.
DESENGREUATi DA. adj. Descruzado. Quod
crucis formam amisit.
DE8ENGROSTAR. V. a. DESCROSTAR.
DESENGUGIMENT. m. Esperit, desembaràs.
DesencogimientOf desahogo, Expeditio, nis.
DE8ENGUGIR8E. V. r. Eslirarse, allargarselo
que antes estava arronsat. Desencogerse. Extendi,
explicari. || met. Pérdrer V encugiment. Desenes-
gerse, desaiarse, desembarazarse, desempacharse.
Verecundiam deponere.
DESENGUGIT, DA. p. p. Desencogido. Audax.
DE8ENGÜIXINAR. v. a. Tràurer del cuixí.
Desenfundar, E sacculo educere.
DE8ENGUNGIR8E. V. r. vulg. DESENCUGIRSB.
DE8ENDAYAR. V. n. ant. desdentarsb.
DESEBíDEMONIAR. V. a. Tràurer los dimonis.
Desendemoniar, desendiablar. Dcemonia ejicere.
DE8ENDEUTAR. V. a. Librar de deutes à al-
gú. S' usa mès comunment com recíproch. Des-
adeudar. Mre alieno liberare; alterius debita per-
solvere.
DESENDEUTAT, DA. p. p. Desadeudado. JEre
alieno solutus.
DESENDIABLAR. V. a. desendemoniar.
DE8ENDOLAR. V. a. Llevar, deixar lo dol que
*s portava ó que hi havia en las casas, coixos, etc.
Desenlutar. Fullam seu funeream vestem exuere.
DESENDOLAT, DA. p. p. Desenlulado, Luto
detectus.
DE8ENDRE8SAR. V. a. Descompóndrer, des-
arreglar alguna cosa. Desaderezar, Pertorbo, as. ||
PBSBMBARASSAR.
>m:h. i>H/ mh;
m. ter. fam. Bocinel de pell
que s' alsa prop de las unglas de las mans, y can-
sa dolor y fà nosa. Padrastro, repek, Redavia,
redivia, ae. 1 ant. enbmich.
DE8ENER. m. ant. DBGVlló.
DE8ENFADAR. V. a. Fér pérdrer V en&do.
També s' usa com recíproch. l^«M/ÍBdar.Sedo,ii.
DESENFADAT, DA. p. p. Deunfadaio, Seda-
tus.
DE8ENFADO. m. Desahogo , esperit, deaes-
baràs. Desenfado. Expeditio, nis. | Divenié é
desahogo del animo. Desenfado. Animi relaxatio.
DESENFALDAR8E. Y. r. I^esferse ò abiiul•
se las faldas. Desenfaldarse, bajar el enfaUo, To-
tes aitè cinclas dimitlere.
DESENFALLONIR. v. a. y derivats, dbwioi-
LERISAR.
DESEVIFANGAR. v. a. Netejar, tràurer Ii
fanoh de alguna cosa. De$mkafTar^ destnfa^m,
Lutum detergere. || Tràurer del fanch. DesaUamt
sacar del lodo, É luto expediré.
DESEBIFANTGATy DA. p. p. Desembarrtk.
Luto detersus.
DESENFARGELLABOENT. m. La acció de
desenfarcellar. Desligadura, Dissolutio, nis.
DESENFARGELLAR* V. a. Desfer un farcell,
deslligarlo. Desliar, Sarcinnlas solvere.
DESENFARGELLAT, DA. p. p. Desií^arèU'
do, desliado, Solutus.
DESENFARDAR. V. a. Obrir y desfer lostv-
dos. Desenfardar, desenfardelar. Sarcinas solme,
reserare.
DESENFARDAT, DA. p. p. Desenfofidí.
Dissolutus.
IM^ENFOLAR. V. a. Despassar lo que estivi
enfilat. També s* usa com recíproch. DesauorUr.
Strigam discindere. || Despassar lo fil de k agoDi
de cusir. També s' usa com recíproch. Deseút
brar, Filum ex acu extrahere.
DESENFILAT, DA. p. p. Desenhehraio. Sofah
tus.
DE8ENFITAR. V. r. Tràurer Tenfit, evm
qualsevol indigestió. Desempacharu , deiaiUtr.
Stomachum cibi copià laborantem levare.
DE8ENFITAT, DA. p. p. Desahitaéo. MiSM-
tione repara tus.
DE8ENFORNAR. V. a. Tràurer del fon h
que s' hi havia ficat pera cóurerse. Deufslmur,
deshomar. Ex fornace extrahere.
DE8EBIFORNAT , DA. p. p. DeseàkomiSf
deshomado, É fornace eductus.
DE8ENFRÉ. m. La acció y efecte de desenün-
narse. Desenfreno, desen frenamiento, £ffneoatio,ois.
DESEBíFRENADAMENT. adv. m. Ab de«D-
fré. Desen frenadamente. Effrsnatè.
DE8ENFRENA1I1ENT. m. desekfré.
DESENFRENAR. V. a. Llevar lo fré à las (»-
ballerias. Desenfrenar, desfrenar. Effneoo, as, te
num detrahere.
I
DES CATALÀ.
DEBElfFBElVARSE. Y. r. Entregarse desorde-
nadament als vicis y maldats. Desen frenarse. Effr»-
natè in vitinm ruere. || Posarse furiós, eixirse de
tino. Desen frenarse, Fnrore agi.
DESEFfFRENAT, DA. p. p. Desenfrenada.
EATraenatns. || adj. Disolnt. Desenfrenada, Effraena-
tus, effraenus.
DESENFBEIirO. m. deseíifré.
DESENFURIgMARSE. V. r. Passarli à algú *1
furor. Desen furecerse, desatufarse, Furorem depo-
nere.
DESENFURISMAT, DA. p. p. Desenfurisfua-
do. PacatuB.
DESENGABIAR. Y. a. Tràurer de la gàbia.
Desenjaular. É cavea educere.
DE8ENGAFETAR. v. a. Desfer los gafets.
Desabrochar. Üncinos soWere, refíbulare.
DE8ENGANXADOR. m. Qui desenganxa ó
serveix pera desenganxar. Desenganchador. Exemp-
tor, is.
DESENGANXADURA. f. Obra de desengan-
xar. Despegadura , desenganchadura. Exemptio,
nis.
DESENGANXAR. Y. a. Desagafar una cosa de
algun ganxo. També s' usa com recíproch. Desen-
ganchar. Ab nnco solvere. [| desagafar, desengas-
TAR.
DE8ENGANXAR8E. Y. r. met. Desenmara-
nyarse. Desenmaranarse, desenredarse. Explicari,
extricari.
DESENGANXAT, DA. p. p. Desengmehado,
desasido , despegado , desenmaranado. Exemptus,
expeditus.
DESENGANY, m. Coneixement de la veritat
ab que s' ix del engany y error en que s' estava.
Desengaïio. Erroris cognitio , depnlsio. Q La cosa
que desenganya. Desengano. Quod errorem revo-
cat. II Claredat ó veritat que 's diu à la cara. Des-
enganOf claridady libertad. Objurgatio, nis.
DESENGANY ADOR, A. m. y f. Qui desenga-
nya. Desenganador. Erroris depulsor.
DESENGANYAR. Y. a. Fér conèixer Tengany,
advertir V error. Desenganar. Dolum aperire. ||
Apartar del error à qui estava obstinat. Desenga-
nar, desencasquetar, desencastillar , desencalabri-
nar^ desimpresionar, Errorem extorquere. || Parlar
ab franquesa en lo que podia haver algun engany.
Desenganar. Ingenuè admonere.
DESENGANYAR8E. v. r. Cerciorarse, eixir
de dubte. Desenganarse. Certiorem fieri.
DESENGANYAT, DA. p. p. Desenganado. Ab
errore deterritus. || adj. desàlapat.
DESENGREIXADOR, A. m. y f. Qui desen-
greixa. Desengrasador. Purga tor , is. || Lo lloch
ahont se desengreixa. Desengrasadero». Locus ubi
pinguedo extrahitur.
DESENGREIXAMENT. m. Obra de desen-
greixar. Desengrasamiento. Expressió, nis.
DESENGREIXAR. v. a. ant. Tràurer lo greix
DES 531
6 brutícia de alguna cosa. Desengrasar. Pinguedi-
nem detrahere. || Tràurer lo greix ó llart à algun
animal. Desainar. Adipem detrahere.
DESENGRUIXAR. Y. a. y •
DESENGROIXIR. V. a. Extenuar, oprimir.
Desengrosar, adelgazar. Comminuo, is.
DESENGRUTAGIÓ. f . La acció de desengm-
tar alguna cosa. Desengrudamienlo. Deglutinatio,
nis.
DESENGRUTAR. Y. a. ant. Tràurer V engrut.
Desengrudar. Deglutino, as.
DESENLLÀS. m. La acció y efecte de desen-
llassarse alguna cosa. Deslazamiento. Nexús soln-
tio. II En los dramas y poémas épichs la. solució
dels perills y dificultats que impedian lo fi de la
acció. Desenredo, desenlace, selucion. Càtastrophe,
es.
DESENLLASSAMENT. m. desenllJLs.
DESENLLASSAR. Y. a. Deslligar los llassos.
Desenlazar, deslazar. Nodos vel nexus solvere. ||
met. Separar, distingir, aclarar. Desenlazar. Ex-
plico, as, discerno, is.
DESENLLASTRAR. Y. a. nàut. Tràurer lo
llastre de las embarcacions. Desenlastrar. Exsa-
burro, as.
DESENLLATAR. V. a. Tràurer las llatas de
algun puesto. Deslatar. Tigna extrahere.
DESEBILLISTAR. V. a. Esborrar de la llista.
Desalistar. Nomen ex tabulis delere.
DESENLLOSAR. Y. a. Desfer V enllosat. Des-
enlosar. Pavimentum lateríbus seu lapidibus stra-
tum disturbare.
DESENLLOSAT, DA. p. p. Desenlosodo. Stra-
to, lapidibus disturbatus.
DESENLLOTAR. V. a. Tràurer lo llot de algun
puesto. Deslamar. Limum detrahere.
DESENMARANYAR. V. a. Desenredar. Des-
enmaranar, desmaraííar, desenredar. Explico, ex-
Irico, as. II met. Posar en clar alguna cosa que es-
tava obscura y enredada. Desenniaranary desmara-
nar. Explico, as.
DESENMATZINAR. v. a. Curar à algú del
mal que li havian fét las matzinas, ó llevar à al-
guna cosa sas qualitats venenosas. Desemponzonar.
Veneno infectis mederi.
DESENMOTLLAR. V. a. Tràurer del motllo
alguna cosa. Sacar del molde. É typo, é proplas-
maste educere. || Fér pérdrer à alguna cosa la fi-
gura que havia pres en lo motllo. Desamoldar. De-
formo, as.
DESENUIURRIARSE. y. r. fam. desenfadar-
SE.
DESENMURRIAT. p. p. DBSEN7ADAT.
DESENNAL. adj. Lo que compren ó dura deu
anys. Decenal. Decennis.
DESENNI. m. L' espay ó curs de deu anys. De-
eenio. Decennium, ii.
DESENOSSAR. v. a. desossar.
DESENQUADERNAR. Y. a. Descusir, desfer
53;
9
DES
DICCIONARI
DES
un llibre. Desencttademar, AtiowderíMiT. Compao
tam dissolvere.
DESENQüniERARflE. Y. r. Desenfadarse,
desanajarse. Desatufarse, deseneapotaru, Iram de-
ponere.
DESEN QUIBIERAT y DA. p. p. Desatufado,
daamostazado. Pacafns.
DE8ENRAHONABLE. adj. Lo que es ió 's fà
fora de rahó. Irrazonahle, desrazonahk, Irrationa-
bilis.
DE8ENRAHONAT9 DA. adj. Qui proceheix
sens rahó. Désenrasmado. Amens. Q m. teme-
eàei.
DESENBAJOLAR. v. a. Trànrer ó arrancar
las rajolas de terra. Desenladrülar, desladrillar,
Lateres é pavimento avellere.
DESENREDABIENT. m. DBSENEBDO , DBSBM-
BÜLL.
DESENREDAB. v. a. Desfer l' enredo. Desen-
redar, Explico, as. D met. Posar en orde y sens
confusió algunas cosas que estavan désordenadas.
Desenredar. Ordino, as. || ant. ablànie.
DE8ENREDAR8E. V. r. dbsbmpallegaesb.
DESENREDO, m. V acte de desenredar. Des-
enredo. Explicatio, exlricatio, nis.
DE8ENRONQÜIR. V. a. Tjinrer la ronquera.
Desenronquecer. Kancitatem tollere.
DESENROTLLAR. V. a. Desplegar lo que es-
tava enrotllat. DesarroUar, desenroUar, desenvol-
ver, desenco^er, descoger. Evolvo, is.
DESENRUNABIENT. m. La brossa que que-
da de un edifici arruinat. Escombro, descomhradvr
ras. Rudus, eris.
DESENRUNAR, v. a. Tréurer la runa de al-
gun puesto pera deixarlo desembarassat. Escom-
brar. Rnderibus purgaré.
DESENSAÒAR. V. a. Tràurer àel sach. Des-
embaular, vaeiar el saco. Ex sacco extrabere.
DESENSAGULAGIÓ. f . La obra de desensacu-
lar. Desinsaculacion. Sortis é sacco expulsió.
DESENSAGULAR. V. a. Tràurer de la bossa '1
nom de algú excluhintlo de la elecció. Desinsaeu-
lar, discantarar. Aliquem é sorte pellere.
DESENSELUkR. V. a. Llevar la sella à algu-
na caballeria. Desensillar. Epbippium detrahere.
DESENSENYAR. V. a. ant. Fér olvidar à al-
gú lo que havia après pera ensenyarlo de nou ab
propietat y acert. Desensenyar. Dedoceo, es.
DESENSENTORIRSE. V. r. desapeopuesb.
DENSENSISAR. V. a. dbsencàntae.
DESENSORRAR. V. a. nàut. dbsbncallae.
DESENSOTERRAR. V. a. DBSBNTEEEAE.
DESENSUPERBIRSE. V. r. Deixar la supèr-
bia. Desensoberbecerse, humanarse, humillarse. Su-
perbiam deponere.
DESENTABORNIMENT. m. L* acte y efecte
de desentabornirse. Desaturdimiento, desatrona-
mienlo, desatolondramiento. Stuporis discussió.
DESENTABORNIR. V. a. Fér tomar en sí al
que està entabornít. També s' usa com recíproch-
DesatoUmdrar, desatundir, desatronar. Stuporem
discutere.
DESENTABORNTT, DA. adj. Qui ha reco-
brat los sentits que havia perdut regularment per
causa de algun cop. Desaturdido, desatronado.
Stupore refectus.
DESENTAPISSAR. V. a. Tràurer las tapisse-
rias. Descolgar, desentoldar. Aulea detrahere.
DE8ENTELAR. V. a. Netejar lo cristall ó
qualsevol altra cosa llustrosa que està entelada.
Iksempanar. Abstergeo, es.
DESENTELARSE. V. r. Anarsen lo tel dels
cristalls, etc. Desempanarse. Gristallum abstergí.
DESENTELAT. DA. p. p. Desempanado. Aï»-
tersus.
IMESENTÉNDRERSE. V. r. Fingir que no s'
entén alguna cosa, afectar ignorància. Desentender-
se. Ignorantiam simularé. || Prescindir de alguna
cosa , no péndrerhi part. Desentenderse. Rem
omittere; negotio valedícere.
DESranTERRADOR. m. Qui desenterra. Des-
enterrador. Effossor, is.
DESENTERR AHIENT. m. La acció y efecte de
desenterrar. Desenterrameento. Exhumatio, nis.
DEfflENTERRAMORTS. m. Qui murmura dels
difunts. Desenterrador, desentierramiterlos. Mor-
tuorum obtreclator.
DESENTERRAR* V. a. Descubrír, tràurer lo
que està sola terra. Desenterrar. Effodo, is. || met.
Retràurer, fér memòria de lo olvidat y que estava
com sepultat en lo silenci. Desenterrar. Veterà
scrutari, ad memoriam revocaré.
DESENTERRO, m. desbntereahent.
DESENTERRAT, DA. Desenterrado, Exhu-
matus.
DESENTÈS. A. p. p Desentendido. Omissus. |
adj. IGNORANT.
FÉE LO DESENTÈS, fr. Deseuténdrersc de alguna
cosa, afectar quo no s' entén. Darse ó hacerse el
desentendido, hacerse memo, ó de nuevas, hacer la
dUimulada ó desecha, darse por desentendido. Se
inscium simularé.
DESENTEÜLAR. V. a. Tràurer las teulas de
las teuladas. Destejar. Tegulis nudare.
DESENTOLDAR. v. a. Tràurer los toldos.
DesentolL•r. Velaria tollere.
DESENTONAGIÓ. f. Desproporció en lo to de
la veu. Desentonacion, desentono, desentonamiento.
Dissonantia, se.
DESENTONADAMENT. adv. m. Desento-
nant, fora del to natural. Desentonadamente. Khsonb.
DESENTONADOR, A. m. y f. Qui desentona.
Desentonador. Absonator, is.
DESEBiTONAMENT. m. desentonació.
DESENTONAR. V. n. Eixir del to y punt que
correspon. També s' usa com recíproch. Desento-
nar, desentonarse. Dissono, discrepo, as.
DESEBITONARSE. V. r. desmandabsb.
DES
CATALÀ.
DES
saa
DE8EBITONTIR8E. V. r. Eixir algú del enton-
timent en que estava. Desatontarse, Expergefieri.
DESENTORPIMENT. m. Agilitat dels mem-
bres, aclariment del cap; ó de la rahó. Desentorpe-
dmiento, Torporis discussió.
DE8ENTORPIR. V. a. Agilitar, instrobir, fér
capàs. També s' usa com recíprocb. Desentorpe-
eer, iesadormecerj habilitar, agilitar, desentume-
eer, desentwnir, desasnar. Rusticitatem dedocere.
DESEirrORTdLLIGAR. V. a. Desfer lo que
estava entortolligat. Desenroscar, desarrollar, des-
enrollar, descoger, Sinuatum evolvere.
DESENTORTOLLIGAT, DA. p. p. Desenro»-
eado. Evolntus.
DESENTRANTAR. v. a. Llevar ó arrancar las
entranyas à algú. Desentranar, Exentero, evisce-
ro, as. I met. Averiguar, penetrar lo mès dificul-
tós de alguna matèria. Desentranar, profundizar,
nmdear, acrisolar. Intima scrutari, disquirere. |
BSMOCàl. J AFLIGIR.
INQBENTRANYAR8E.V. r. Desapropiarsealgú
de tot lo que té donantho à altre. Desen$ranar$e,
Bonis, opibos in alterius gratiam exui.
DESENTRAVESSAR. v. a. Tròurer lo que es-
tava posat al través. Desatrav^ar, Transversa tol-
lere.
DESENTRENAR. V. a. Desfer la trena. Des-
trenzar. r^apiliorum nexus dissolvere.
DESENTRIGAR. V. a. ant. DBSEMBULLAR.
DEBENTRI8TIR. V. a. Fér passar la tristesa.
Desentristecer, Moerorem pellere.
DESENTRONISAR. V. a. DESTRONAR. || met.
Despullar à algú de la autoritat que tenia. Desen-
tronizar, Ab auctoritate dejicere.
DESENTUMIR8E. v. r. desinflarse.
DE8ENVAYNAR. V. a. DESENVETNAR.
DE8ENVELAR. V. a. nàut. Tràurerli à la em-
barcació las velas. Desenvelejar. Navigii vela de-
trahere.
DESEirVENAR. V. a. Tràurer las venas de al-
gun mal ó deslligarlas. Desenvendar^ desvendar.
Fascias solvere.
DE8ENVERGAR. V. a. nàul. Deslligar las ve-
las de las vergas. Desenvergar, Yela solvere.
DESENVERINAMENT. m. La acció y efecte
de desenverinar. Desenvenenamiento, Yeneni ex-
purgatio.
DESENVERINAR. V. a. desenmatzinàr. || db-
sENCOLERisAR. J met. Mitigar la inflamació. Comun-
ment s' usa com recíprocb. Desenconar. Detumes-
co, is.
DE8ENVESGAR. V. a. y mès comunment re-
cíprocb. Desenredar Y aucell del vesch. Desligar.
Aviculam visco expediré.
DE8ENVESGAT, DA. p. p. Desligado, Yisoo
expedilus.
DE8ENVEYNAR. V. a. Tràurer de la veyna la
espasa ó altra arma. Desenvainar. Evagino, as.
DESENVOLT, A. adj. desinvolt. .
. DE8EPARAR. V. a. SEPARAR.
DESEPARAYtt. V. a. dbsapariar.
DESERCIÓ, f. L' acte de desertar. Desercum,
Desertio , nis. || for. Desamparo ó abandono que la
part que apel-lia fà de la apel-lació interposada.
Desereion. Desertio caus®.
DESERE. m. ant. March ó mida que constava
de 12 pams, lo pam de 12 minuts y '1 minut de If
líneas, y equivalia pròximament à 14 pams V» Y
V, dels quals 8 componen la actual eafM de Bar-
celona. Desere, Mensura sic dicta.
L. V. a. ant. deixar.
m. Qui deserma. Rompedor.
Novalis agri proscindens.
DESERMAMENT. m. La obra de desermar.
Eompimiento, rompido, artiga, Novalis ager.
DESERMAR. V. a. Rómprer ó cultivar un ter-
reno erm. Bomper , artigar , panificar, Proscindo,
is.
DESERT, m. Lloch despoblat de edificis y gent.
Desierto. Desertum, i. ) adj. Despoblat, sol, inha-
bítat. Desierto. Desertus. J ant. Faltat Falto. Ege-
nus, inops. || erm. || for. Desamparat. Desierto. De-
sertus. Q APARTAT, LLUNT.
PREDICAR EN DESERT, fr. fam. ab que*8 dóna k en-
téndrer que'is oyents no estan dispossats , ans bè
repugnan à admétrer la doctrina ó consells que
se1s donan. Predicar en desierto. Surdo canere.
DESERTAR. V. a. Desamparar, abandonar lo
soldat sas banderas. Desertar. Militiam deserere. ||,
Fér desert un lloch. Despoblar. Cultoribus vacuum
relinquere. || met. Abandonar las concurréncias que
se solian freqüentar. Desertar. Assueta amicorum
contubernia vitare. || met. Separarse de alguna
corporació. Desertar. Desero, is.
DESERTOR, m. Lo soldat que desampara sas
banderas. Desertor, trdnsft^ga , trdsfuga , trdsfiigo,
tomilUro. Desertor, is, trànsfuga, se. || Fugitiu de
algun art, ciència, partit, etc. Desertor. Fugítivus,
i, desertor, is.
DESERVEY. m. ant. falta. || injúria.
DESERVIR. V. a. ant. deixar. || injurur.
DESESGOAR. V. a. BSCüAR.
DESESFORSAT, DA. adj. ant. desvalgut, t.
DESESPER, m. ant. y
DESESPERACIÓ, f . Pèrdua total de la espe-
ransa. Desesperacion. Desperatio, nis. || Còlera, rà-
bia, despit. Desesperacion. Ira , se, ràbies , ei , fu-
ror, is.
ESTAR EN desesperació, fr. DESESPERAR.
ES UNA DESESPERACIÓ, loc. donota que alguna
cosa es insoportable. Es una desesperacion. Haud
ferendum est.
DESESPERADAMENT, adv. m. Ab desespe-
ració. Desesper adamente. Desperatè, desperanter.
DESESPERÀNGIA Y DESESPERAN8A. f.
ant. DESESPERACIÓ.
DESESPERANSAR Y DESESPERAR. Y. n.
Pérdrer la esperansa. Desesperar, desesperanzar.
584
DES
DICCIONARI
DES
Despero, as. | ▼. a. Fér pérdrer la espermsi. De^
iesperúr. Spem adimere. | Descoofitr de la salva-
ció. Desespcrane. Desperari.
DEBESPEBABSE. v. r. Cànrer en desespera-
ció, iotentar matarse ó ferho efectivament. Dtfes^
perane. In desperationem delabi; saintis spem ab-
jicere. | mel. Despacientarse mòlt. Dnnferane.
Graviler irasci, excandescere.
DE8E8PEEAT, DA. p. p. De$e$peraio. Bespe-
ratos. I adj. rcaiós, riEüÉnca. | atievit. | des-
ACCIiT.
oiaift DE DESESPEiiT. fr. okrttr ú lo éesetperado.
Desesperalè aeere.
DEBEBPEEO. m. DESEsniACió. f .
ES r5 DESESPEio. fr. fom. ab qiie*s pondera que
alg;ana cosa es molesta é insoportable. B$ ma ie^
usperaeiom. Intolerabile esl.
m. iCLAlIVEüT.
V. a. Aclarir lo que era espès.
Enrarecer. Dísraro , as. || Parlant dels liqaits. is-
SOLAISE.
DEBJfaMEH. V. a. ant. Deixar de ser. .Vo icr,
iejar de ser. Xon esse. y m. ant. La no existència.
Xo existeneia. Existent is defectus.
DEUVriMACIÓ• f. Lo poch apreci què's fà
de alguna cosa. Desestimació , desestima. Contem-
Ins, os.
DEBECmMAB. v. a. No fer cas ni apreci de
alguna cosa que ho mereix. Desestimar. Spemo,
contemno, is.
DESEsrrORAMENT. m. L' acte y efecte de
tlesestorar. Desestero. Storeamm ablatio.
DESESTORAR. V. a. Tràurer las estoras. Df-
sesterar. Storeis vel storiis nudare.
DESESTOVAR. V. a. Descompóndrer ó pitjar
lo que estava estovat. DesmuUir. Molliter stratum
disturbare.
DESEXEGUTAR. v. a. for. ant. Deslliurar de
la execució. Libertar de la ejeeucion. Ab executio-
ne liberare.
DESFAIXAR. V. a. Tràurer la faixa. Desfà jar.
Fasciis exuere.
DE8FALGARIENT. m. desfalch.
DEBFALGAR. V. a. Tràurer part de alguna co-
sa y disminubirla. Desfalcar. Detraho , is. | Tràu-
rer las falcas. Quitar las falcas 6 cnnas. Cuneos
detrahere.
DESFALCH. m. La acció y efecte de tràurer
part de una cosa y disminubirla. Desfalco. Detrac-
tio, diminutio, nis.
DESFAIxniENT. m. ant. falta, culpa.
DESFALLIR. V. a. ant. Cométrer alguna culpa.
Faltar. Pecco, as.
DESFARDARSE. V. r. met. fam. Afluixarse ó
descordarse la roba deixantla en desorde pera de-
sabogarse del calor ó cansament. Desalforjarse.
Sese discingere.
DEBFATXATÉS. f. Descaro, descoco. Procaci-
tas, atis. n DisPLicÉFiaA.
msPAVORlR. V. a. y derivats. nsAiA^raui.
DESFER. V. a. Destmbír lo fét. Deshacer, D«-
tnio, is. I Disposar segons lo propi arbitrí, all^
rant ó mudant lo fèt per altre. Desh^cer. tescindi,
retexo , is. | Deixatar. Detkacer. Liquo , as. | mb-
crsB. I Deseompóndrer, oom: DisriauBaiBÉqiiin.
DrsHMmfffr , desarmar. Macbin» oompagem disid-
vere. | Desembolicar. Desenvolver. Explico, ib. |
DESLLKAi. I Derrotar. Deskacer. Proíligo, is.|
Fóndrer, com lo sol à la nen. Deshaeer. Liquo, s,
solvo, is. I Descompóndrer algun tracte ó negocL
Deskacer. Rescindo, is. | descoidíji. | ant. Emir,
sobrepujar. Exeeder. Exoedo, is. | dbsplbgai. |
Parlant de civellas tràurer los pungants de aM
estavan clavats, ó deixar anar lo que eslava
jectat ab ellas. Deskekillar. Refibnlo , as ,
solvere. | Deslligar lo nus, baga 6 Ikssada ab
la cinta, veta ó cordó assegurava alguna eon.(^]
rfr. Nudum dissolvere. || Tomar à péndrerafc;
bu la cosa que bavia cambiat per altra. Datnttr»
Permutationem rescindere. | Desbaratar los iatok
Burlar, frustrar, eludir. Eludo, is. | Ofuscar loil•
rit. Oseureccr, ofuscar. Obscuro, as. || Bxn5CD.|
DESACEEDITAB, GASTAl, COüSrVIE. | DB8F1GC1U,
GlACIAB , AFEAE. | MALTEACTAB. | LLICE!fClAi UI
TEOPAS. Ó Soltar los dubtes ó ai^uments. Siittr,
dfsatar. Argumenta solvere. y Parlant de env^
etc. esmenaries. Enmendar, dishacer. Emendo, s.
iJ ACABAE. I r. ant. abeuiü abse.
DESFEBLES ME8SI0NS. OXpr. aut. PAGAB LOSGAIW»
DEBFERSE. V. r. Pérdrer las cosas sa nitsil
consistència. Deskacerse. Disolvi. | ant. mataM»
I Parlant de viandas cóurerse desmasiat ei Iff*
mes de anàrsen à micas. Deshacerse. Prae díRí
coctione solvi. || Descaragolarse 'Is bucles ó d»*
gols. Caerse. Cincinnos laxari. || Aílaquirse, p*
drer las carns. Deskacerse. Macesco, macresrOyà
jj Descompóndrerse. Descomponerse. Solvi, difl^
vi. II Fóndrerse , com la neu , la sal en la a]|R
Deshaceru. Liquari. J Tràurerse , llevarse la nti
ó alguna part de ella , com: desfbbse la capi»h
mantellina, etc. Quitarse. Exuo, is. | dbseipaüI*
GABSE. II Rébrer algun cop fort en lo nas, lUiii
etc. Hacerse, deskacerse, aplastarse las marites^Ht.
Percuti, conquassari, naresoffensare. | desrirs.
1. 2. 11 ALTBBABSE, INVUTABSE. || COXSCMIBSB, ATlh
GiBSE. jl desapabéixebsb. || Dit del cel, núvols, He
plóurer moltfssim. Desgajarse. Fluviam cofÍM^
delabi.
dbsfebsb de uxa cosa. fr. Despéndrerse , éut
propiarse de ella enagenantla. Deskaarm di ■<
cosa. Alieno, abalieno, as.
DESFEBSEHi. Fér movimeuts estranys y vioM.
Desgoznarse. Inconditís motibns disturbarí » ariÀ
II Fér alguna cosa ab mòlt empenyo y veheiMíl•
Deskacerse, kacerse aüieos ó rajat ; exkmkm, èh
pizcarse ; quitarse la funda. Enixè eonarí ,
bere.
DESFEBSEHI TOT. fr. Desitjar algma
j
DES CATALÀ.
ta ànsia. Echar el bo fe ò los ho fes, exhalarse, finar-
$e, desvivirse por alguna cosa, Yehementer cnpere,
expetere.
DESFERMAR. V. a. Deslligar lo ronsal de al-
guna bèstia que s* havia lligat à alguna estaca,
etc. Soltafy desatar, Capistrum solvere.
DE8FERMAR8E. V. r. Se diu de las béstias
que estavan fermadas y han lograt desfer lo ronsal
y quedar líbres. Soltarse, desatarse. Solví.
DESFERRA. f. Los trossos resultants de haver-
se desfet ó armi nat algun edifici , y que poden
aprofitarse. Despojo , derribo. Rudns , eris. || Las
sobras ó desperdicis de alguna cosa. Deshechos.
Residoum, ui || sotí, dbspulls.
DE8FERRADURA. f . Lo mal ^ue sobrevé à las
eabalcadaras per haver anat desferradas. Desher-
Túéwa. Besliarum affectio ex solearum defectione.
DESFERRAMENT. m. Obra de desferrar las
cabalcaduras. Desherramiento. Equin» soleae re-
yolsio.
DESFERRAR. V. a. Tràurer las ferraduras à
alguna cabalcadura. Desherrar, Jumentis soleas
detrahere. || Arrancar los ferros de alguna caixa,
porta, etc. Desferrar. Ferrea vincula solvere. J| anl.
Tràurerli k algú 'Is ferros, com las cadenas , gri-
flons, etc. Desherrar. Ferreis vinculis liberare.
DESFERRAT, DA. p. p. Desherrado, Ferra-
mentis destitatus. || adj. fam. dbscàls.
DESFET, A. p. p. Deshecho. Disturbatus. ||
TiASPOSTAT. II Dit de la boniquesa , passat. Ajado,
desmejorado , desfigurada , deshecho. Deterioratus,
deformatas. || m. DEsoaDB , confusió. || Desunit,
DesamasadOf deshecho. Dissolutus. || boig, orat.
DESFET DE TEMPS. loc. Borrasca , temporal mòlt
fort. Borrasca, temporal, tormenta, deshecha. Hòr-
rida tempestas, procella, e.
HAVERHi UN DESFET, fr. ab quc's pondera que hi ha
un gran fivalot , disputa ó baralla. Haber una de
todos los diablos ó la de Dios es- Cristo , andar la de
mazagalos. Omnia jurgiís, tumultu misceri.
sÉE DESFET, fr. Quedar miserable, arruinat.
Quedar arruinado. Ad perniciem devenire.
DESFETA, f. Un tel blanch que sól ferse dins
del ull y enfosqueix la vista. Nube, niebla. Albugo,
inís. II Derrota de un exèrcit. Rota, derrota. Exer-
citús clades, profligalío. | astúcia, tbeta. || difuoi,
TBRGIVERSACIÓ, ESCUSA, DISCULPA. || APARIÉNGIA.
desfeta DE TEMPS. Tcmps de turbulència ó re-
volta. Revuelta de tiempo, tiempo revuelto. Procel-
losum tem pus.
DESFEYETy A. p. p. ant. desfet.
DESFIAR. V. n. y derivats, desconfiar. || desa-
fiar.
DESFICI, m. Inquíetut, alteració, falta de sos-
96^0. Desasosiego. Anxietas, alis, commotio, nis. ||
IMPACIÈNCIA. II Deixament, desdeny. Displiceneia,
desmadejamiento, descaecimiento. Languor, is.
81 NO VOLS TENIR DESFICI, 1 TON FILL DÓNALl OFICI.
ref. Denota que*ls fills que no tenen ofici donan
DES 53S
mòlt que sentir als pares. Por no ver tu sacrifteio,
d tu hijo dale oficio. Filium, ne te perdat, arte
ligabis.
DESFICIEJARSE. V. r. Estar mòlt impacient
é inqniet. Deshacerse. Angi.
DESFIGIÓSy A. adj. impacient.
DESFIGURACIÓ, f. DESFIGURAMBNT.
DESFIGURADOR. m. Qui desfigura. Des/LgU"
rador. Deformator, is.
DESFIGURAMENT. m. La acció y efecte de
desfigurar ó desfígurarse. Desfiguracion, desfigura^
mienlo. Deformatio, nis.
DESFIGURAR. V. a. Destruhir, alterar la con-
figuració de la cara. També s* usa com recfproch.
Desfigurar, desencajarse. Deformo, deturpo, as. ||
met. Disfrassar, dissimular, fér que no 's veja la
cara, la intenció ó altra cosa, amaganlla baix la
apariéncia de altra. Desfigwra/r. Simulo, as. || met.
No contar ab exactitut lo que *8 diu, y contarho
varianti las circunstàncias. Desfigurarà Rem prs-
posterè, non fideliter narraré. || met. Ofuscar é
impedir que 's percebescan las formas y figuras
de las cosas. Desfigurar, Obumbro, as. U afear.
DESFIGURAT, DA. p. p. Desfigurada. Defor-
matus. Q Lletg. Desfigurado, Deturpatus.
DESFIGURATIU, VA. adj. Lo qne té virtut
de desfigurar. Des figurativa, Deformandi virtute
pollens.
DESFILA, f. La acció de desfilar ó desteixir la
roba. Deshiladura. Retextus, us. || pi. Los fils que
's van trahent de!s bocins de tela, que junts ser-
veixen pera curar las llagas y feridàs. Hilas. Dis-
suta fila.
DESFILADERO. m. Pas estret per ahont la
gent de guerra no pót passar formada, sinó desfent
las filas. Desfiladero. Anfractus, us, itineris an-
gustise.
DESFILAR. V. a. Tràarer los fils de la vora de
alguna roba, desfent lo teixit. Deshilar, deshebrar,
deshilachar , desfilachar. Fila texli decerpere. ||
mil. Marxar en orde y formació mès reduhida que
la que s' havia guardat fins à las horas. Desfilar.
Copias longo agmine incedere. | fam. desmentir.
II Anàrsen, desamparar la companyia uns desprès
de altres. Desfilar.' Coninhernium deserere. || Eixir
de un desfiladero. Desfilar. A praerupto loco exce-
dere. || Rajar lo líquit gota à gota ó com un fil.
Deshilar, destilar, carrer gota d gota, Distillo, roro,
as. y DESENFILAR.
DESFILAT, DA. p. p. Desfilada, deshebrado,
deshilachado ,- desfilachado. Filatim dissolutus. ||
Guarnició que queda penjant al extrem de algunas
robas à modo de serrell. Cairel. Fimbria, ». | des-
FILADEBO.
L LA DESFILADA, m. adv. ab que *8 denota la
marxa de alguna tropa quant los soldats van l'un
detràs del altre. À la deshilaL•, Alius post alium.
I Poch, à poch, un detràs de altre , ab dissimulo.
A la deshilada, Sigillatim.
536
DES
DICCIONARI
DES
DESFLOBAGIÓ. f. dbsflorambnt. 1.
DESFLORADA. f. Se dhi de la donzella cor-
rompuda. Desflorada. Deflorata, corrupta paella.
I^BFLOHADOR. m. Qui desflora nna donze-
lla. Estuprador. Yirginis deflorator.
DE8FLORAMENT. m. La acció y efecte de
desflorar. Desfloraciofij desfloramiento, yirginis vio-
latio. I La acció de trànrer las flors à nna planta.
Desfloramiento, Defloratio, nis.
DESFLORAR. V. a. Estuprar, corrómprer ó
forsar alguna donzella. Desforar. Virginemeor-
rumpere. I Llevar la flor 6 llustre à alguna cosa
com llet) etc. Desflorar, Defloro, as.
DESFLORIR. Y. n. ant. Pérdrer la flor. Tam-
bé s' usa com recíproch. Desfioreeer. Defloro, as,
defloresco, is. y Tràurer la floridnra. També s' usa
com recfprocb. Desenmoheeer. ^rugine purgaré.
DESFLORAT, DA. p. p. Desfloreeido. Defloratus.
DESFOGABIENT. m. L* acte de desfogar. Des-
fogui. Exhalatio, nis.
DESFOGAR. V. a. Manifestar ab vehemència
alguna passió. També s* usa com recíproch. Desfo-
gar, Iratum aut aliter afféclum animum vehemen-
tibus signis ostendere.
DESFOGARÀ. V. r. Esbravarse, dir algú ab
llibertat sos sentiments. Desfogarse, despampanar,
de$ahogarse, Implere dolorenl.
DESFOGONAR. Y. a. Tràurer ó rómprer los
fogons à las pessas de artilleria ó altras armas de
foch. S' usa mès comunment com récfproch. Des-
fogonar. Tormentorum bellicorum foculos disrum-
pere.
DESFONAR. Y. a. Arrancar lo sol ó cul dels
bahuls, barrils, etc. DesfondoTy descular, Fundum
disrumpere.
DESFONAT, DA. p. p. Desfofídado, Fundo dis-
ruptus.
DESFONDRAR. Y. a. ant. Tirar k pico hi nau.
Dar barreno d la nave, Navem deprimere.
DESFORRAR. Y. a. Tràurer lo forro à alguna
cosa. Desaforrar, Hunimentum interius vesti àu-
ferre.
IttSFRARAR. Y. a. S*usa mès comunment
com recíproch. sbculàrisab.
DESFRASSAR. Y. a. DISFIBSSAE.
DESFRAUDAR. Y. a. y derivats, dbpbaudar.
DESFREGAT, DA. adj. Desproporcionat, fora
de lo regular. Deseomedido, Procerus, immodicus,
immoderatus. I desarrkglat, pelat , pobrb , dbs-
PROYIST.
DESFRENAR. Y. a. y derivats, dbsbnfbbitàb.
DESFRESSAR. Y. a. y derivats, disfressar.
DESFRUNUR. y. a. y derivats, desarruoar,
dbsbncrbspar, dbsplbgae.
DESFULLADOR, A. m. y f. ESPULLADOR.
DE8FULLAD0R DE VINTA. DESPAMPOLADOR.
DESFULLAMENT. m. espullament.
I
despullament de VINTA. DESPAMPOLA MENT.
DESFULLAR. Y. a. ESPULLAR.
DESGAFAR. V. a. desagapar.
DESGAFETAR. Y. a. desbngafetar.
DESGANA, f. Inapeténcia , falta de gana. Dfi-
gana. Cibi tsdium. || indisposició, t,
DESGANARSE. Y. r. Pérdrer las ganas de
menjar. Detganarse, Cibi ts&dio affici. | Tenir al-
guna indisposició. Indisponerse, Halè ai&ci.
DESGANAT, DA. adj. INDISPOST.
DESGABfTITARSE. v. r. Cridar ab mòlta fo^
sa. Desganitarse, desganifarse, despepitam. Yoci-
fero, as.
DESGARRAR. Y. a. Esquinsar, despedassar.
Desgarrar, Dilacero, as.
DESGARRATADABIENT. adv. m. oesatoia-
DAMENT.
DESGARRATAR. Y. a. Desatinar, partar sèns
orde ni concert. Desbarrar, desatinar, desatarse,
despotriear, Insanè loqui, erraré.
DESGASTAR. Y. a. ant. talar, dbyastai,
ASSOLAR.
DESGASTARSE, Y. r. Gastarse ó consnmirse
poch à poch part de alguna cosa. Desgastarse. Pau-
latim minui. | Dit del oido de las armas de foch.
Desgranarse, desgastarse, Yitiari.
DESGAVELL, m. dbsordb, desconcert.
DESGAVEIXAR. Y. a. Desbaratar, descom-
póndrer alguna cosa. També s' usa com recíproch.
Desentablar, desconcertar, descuademar, desparpa-
jar, eonfundir, trastornar, Perlurbo, as.
DESGAVELLAT, DA. p. p. Desconcertada,
desordenada, Perturbatus. || adj. Alborotat, sèns
judici. Destomillado, Praeceps, insanus, vecors.
DESGATRADAIRENT. adv. m. Ab desgayre.
Desalinadaménte, al desgayre. Negiigenter, incu-
riosè.
DESGATRADiSSm, A. adj. sup. Desgairadi-
simo, Yaldè inconcinnus.
DESGAYRAIUENT. m. dbsgatre.
DESGAYRATy DA. adj. Deixat, caygut. Des-
nuízalado, desmadejado, Languidus. || Lo que no té
garbo ó ayre. Desgarbado, desairado, desgalichado.
Inelegans, illepidus.
DESGAYRE. m. Falta de ayre y garbo en lo
maneig del cos y en las accions, que regularment
sól sér afectat. Desgaire, desmadejamiento, Incn-
riosiías, atis. | despreci, dbsatbnció, desdbnt.
AL dbsgatre. m. adv. Ab descuyt afectat. Al des-
gaire, Despicientis instar.
DESGEL. m. desglís.
DESGELAR. V. a. dbsglassar.
DESGLÀS Y DESGLASSAMENT. m. La ac-
ció y efecte de desglassar. Desheladura, Glaciei
solutio.
DESGLASSAR. V. a. Liquidar lo que estava
glassat. També s' usa com recíproch. Deshelair.
Glaciem solvere, liquefacere.
DESGLASSAT, DA. p. p. Deshelado. Lique-
factus. I Dit de la neu. Desnevado. Liquefactus.
DESGLÓS. m. La acció de desglosar. Desglose.
CATALÀ
DES
Interpretationis deletio.
DE8GL08AR. V. a. Tràurer la nota ó glosa à
alguna cosa. Desglosar. Rei alicujus inlerpretatio-
nem delere. Q Tràurer alganas fullas de una pessa
de anlos. Desglosar. Aliqua folia actis adimere.
DESGOBERN^ m. Desorde, falta de gobern.
Desgobierno, Incúria, s.
DESGOBERNAR. V. a. Gonfóndrer lo bon orde
y gobern. Desgohemar, Ordinem evertere. U Dislo-
car los ossos. Desgobemar, desencajar, descayuntar,
Luxo, as. II nàut. Descuydarse *1 pilot de dirigir
lo timó. Desgohemar, Gubernaculo deesse.
DE8GOBERNAT, DA. p. p. Desgobemado.
Perturbatus, inordinatus.
DESGORNIR. V. a. desguarnir.
DESGRÀCIA, f. Lo que succeheix à algú con-
tra lo que desitjava, s* havia proposat ócreya con-
venirli. Desgracia. Infortuniam, ii. || Pèrdua de la
gràcia, favor ó valiment. Desgracia, Gratiae aut
benevolenliae apud princípem aniissio. | Desabri-
ment, asperesa en dir ó fér alguna cosa. Desgracia.
Asperitas, atis. || Falta de habilitat. Desgracia, des-
maiio. Imperitia, ae.
ciuREa EN DESGRACIA, fr. met. fam. Pérdreralgú
r afecte y satisfacció ab que altre '1 tractava. Caer
en desgracia. In alicujus offensionem incidere.
FBRSE ALGUNA COSA SENS desgrIgia. fr. Acabarla
com se desitjava sens ningun destorb ni contra-
temps. Hacerse alguna cosa sin desgracia. Feliciter
opusabsolvi.
PER MA desgrícia. loc. fam. Por mi desgracia,
por desdichas, por mi mala stierte, Fato invito, in-
feliciter.
QüiNA DESGRÀCIA 1 intorj. Qoé desgracia! Quam
infeliciter 1
TENIR DESGRÀCIA, fr. No tenir sort en lo que s
intebta. Córrer con desgracia, Infortunatum esse.
DESGRACIADAMENT, adv. m. Ab desgrà-
cia. J^ffs^ractadamenie. Infortunatè.
DESGRACIADtsSIMy A. adj. sup. Desgracia-
èismo. Infelicissimus.
DESGRACIAR. V. a. Mal-lograr. També s' usa
com recíproch. Desgraciar. Rem perdere.
DESGRACIARSE. V. r. Pérdrer la gràcia, fa-
vor ó amistat de algú. Desgraciarse. Amicitiam
amittere. || Ferse malbé, mal-lograrse alguna per-
sona ó cosa. Desgraciarse. Rem ad verso omine per-
di, inutilem fíeri.
DESGRACIAT, DA. p. p. Desgraeiado. Per-
ditus. II adj. desagradarle. I s. y adj. Infelís, mi-
serable. Desgraeiado. Infortunatus. || adj. descdt-
DAT, perdulari.
ESTAR desgraciat, fr. No gosar salut. Estar des-
graeiado. Adversa uti valetudine.
DESGRADAR. V. a. y deribats. desagradar.
DESGRAHIR. V. a. y deribats desagrahir.
DESGRANAR. V. a. ESGRANAR.
DESGRAT, A. adj. ant. descontent, i m. ant.
DESAGRADO.
TOMO I.
DES
SS7
HAVER DESGRATS, fr. DESAGRADAR.
DESGRUNAR. V. a. Desfer alguna cosa, divi-
dinlla en parts petitas. Desmenuzar. Attero, is.
DESGUARNIR. Y. a. Tràurer la guarnició que
servia de adorno à alguna cosa. Desguamecer. Tex-
tum, limbum detrahere. || Llevar la forsa ó forta-
lesa à alguna cosa, com à una plassa, castell, etc.
Desguamecer. Munitionem diruere, prsesidio nu-
dare. Q Tràurer tot lo que es necessari pel us
de un instrument mecànich , com : lo mànech al
martell, etc. Desguameur. Adminiculis necessa-
riis privaré. || nàut. Desarmar, llevar de la nau
qualsevol aparell que passa per codernal, corrio-
las, etc. Desguarnir, desarmar, desaparejar, desnur
dar, despasar. Rudentes é machinamentis devol-
vere.
DESGUARNIRSE. v. r. nàut. Obrirse *1 buch
pels Irancanils, eslropejarse, desunirse las pes-
sas de que consta, etc. Desguamirse, abrirse, des^
guazarse, desligarse, desmanularse. Disturbari.
DESGUÀS, m. La acció y efecte de desguassar.
Desa^tf^.Aquarum exhaurilio. || Conducte ó canal
que serveix pera fér marxar las ayguas supórQuas
à fi de que no fassan mal. Desaguadero, disagiU,
emisario. Emisarium, ii.
DESGUASSAR. v. a. y derivats, desatgüar.
DESGUSTAR. V. n. y derivats, disgustar.
DESHABILITAR. V. a. DESILITAR.
DESHABITAR. V. a. Deixar ó abandonar la
habitació. Deshabitar. Domicilium deserere, de-
relinquere.
DESHABITAT, DA. p. p. Deshabitada. Deser-
tus. II adj. Que s* aplica al lloch ó paratge no ha-
bitat. Deshabitado. Desertus.
DESHABITUAR. V. a. Fér pérdrer V hàbit ó
costum. També s' usa com recíproch. Deshabituar,
Desuefacio, is. || ant. deshabitar.
DESHABITUAT, DA. p. p. Deshabituado. De-
suefactus. || adj. ant. deshabitat.
. m. La acció y efecte de
desheretar. Desheredacion , desheredamiento, exhe-
redacion. Exhseredatio, nis.
DESHERETAR. V. a. Excluir à algú de la he-
rència. DeshereL•r, exheredar, ExhsBredo, as.
DESHERETAT, DA. p. p. Exheredado, deshe-
redado. Exhaeredatus.
DESHOMBRAR. V. a. Llevar lo nom, ó 1 ser.
Quitar el nombre ó el ser. Nomen aut esse adi-
mere.
DESHONEST, A. adj. Impúdich, lasciu. Des-
honesto, inhonesto, Inhonestus. || Lo que no es con-
forme à la rahó y à las ideas rebudas per bonàs.
Deshonesto, inhonesto, Indecorus.
DESHONESTABIENT. adv. m. Ab deshones-
tedat. DesL•nestamente,inhonestamente,lnr^\\eT, Q
m. ant. Paraula injnriosa. Denuesto, Probmm, i. ||
deshonestedat.
DESHONESTAR. T. a. ant. Infamar, injuriar.
Deshonettar, denastar. Ezprobro, as.
69
538
DES
DICCIONARI
DES
DE8HONE8TAT, DA. p. p. Deshonestado. Pr(h
bris lacessítus.
DESHONESTEDAT, f. Impuresa, lorpesa en
accions ó paraulas. Deshonestidad , inhonestidad.
Impadicitia, ®.
DESHONESTissm, A. adj. sup. Deshcnesti-
simo. Yaldè ímpudicus.
DESHONESTÍSSIBIABIENT. adv. m. DesL•-
nestisimamenle, Impndicissimè.
DESHONOR, m. Pèrdua ó disminució, del bon
nom y estimació en que s' estava. Deshonor. Inho-
neslamentum, i. || Afront, deshonra. Deshonor, In-
fàmia, rgnominia, ae.
DESHONORAR. V. a. Degradar , privar dels
honors y dignitats. Deshonorar^ degradar. Honori-
bus privaré.
DESHONRA, f. Descrèdit, pèrdua de la fama
ó estimació de algú. Deshonra. Inhonestamen-
tum , i. II L' afront que resulta de alguna acció
indigna y baixa. Deshonra. Infàmia , ignomi-
nia, a;.
tb;vi& per deshonra alguna cosa. fr. Créurerla
indecent, pensar que desdiu de la qualitat y esfera
de alguna persona. Tener d deshonra alguna cosa,
Indecorum existiniare.
DESHONRABONS. m. Murmurador. Deshon-
rahuenos. Detractor, is. || Qui degenera dels seus.
Deshonrabuenos. Degener, eris. || Insolent. Desue-
llaçaràs, descarado. Petulans, effrons.
DESHONRADAMENT. adv. m. Ab deshonra.
Deshonradamente. Indecorè.
DESHONRADOR, A. m. y f. Qui deshonra.
Deshonrador. Dedecorator, is.
DESHONRAR. V. a. Llevar la honra. Deshon-
rar. Dedecoro, inhoneslo, as. Q Forsar ó conèixer
torpement à una dona honesta. DesL•nrar. Hones-
tam foeminam corrumpere.
DESHONRAT í DA. p. p. Deshonrado, Inho-
noratus. || adj. infame.
DESHOBíRÓS, A•adj. Indecorós, poch decent.
Deshonroso. Indecorus.
DESHORA, m. adv. Fora de temps. À deshora,
d deshoras. ïntempestivè.
DESHOSPEDATGE. m. V acte ó efecte de
llevar ó negar V hospedatge. Deshospedamiento. In-
hospital ilas, alis.
DESIG. m. DEsiTj.
DESIGAR. V. a. ant. desitjar.
DESIGNACIÓ, f. La acció de designar. Desig-
nacion. Designatio, nis. |j reconeixement, visüra,
REGISTRE.
DESIGNADOR. m. Entre 'Is romans V oficial
que senyalava Is assentos en las ceremónias pú-
blicas. Designador. Designator, is.
DESIGNAR. V. a. Senyalar y destinar alguna
persona ó cosa pera algun fi determinat. Designar.
Designo, as. || Pensar ó tenir pensada alguna cosa.
Designar. Designo, as.
DESIGNE Y DESIGBü. m. Pensament, idea,
determinació del enteniment. Deiigmo , iittctto,
propósito. Consilium, ü.
AB DESIGNE. m. adv. Ab intenció. De propósito.
con dessignú), con tntmeto». Exprofessò, coosnlib.
DESIGUAL, adj. Lo que es major 6 menor ({«
altra cosa ab la qual se compara. DaipuU. Impir,
insequalis. jj Excesiu, extremat. Deiipàl. tnansk
B mòlt dificultós, de gran perill. Desigual, éreu.
Dificillimus. d Inferior, de mala qualitat. Desigml.
Iniquus. II Barrancós, pocb pla. Desigual. Aspcr,
Invius. g met. Inconstant, vari. Desigual^ mimi-
dente. Inconstans.
DESIGUALAR, v. a. Kér una cosa designi ï
altra. Desigualar. Inaequalem reddere. | Desap-
riar, desajuntar. Desigualar, desempmrejof. Jtqni-
litem tollere.
DESIGUAlisSIM, A. adj. sup. Desigualisim.
Ina^qualissimus.
DESIGUALMENT, adv. m. Ab desígoaltol.
Desigualmente. Inaequaliter.
DESIGUALTAT, f. Excés, defecte de una cosí
respecte de altra. Desigualdad. Inaoqualitas, ati8.|
La diferència y distincció que hi ha de una perso-
na ó cosa respecte de altra. Desigualdad. losequ-
litas, disparitas, atis. y La qualitat que constitnbeii
un cos aspre y desigual. Desigualdad. Asperitas,
inaequalitas , atis. || Yarietat, inconstància. *Sdin
del temps, del geni, etc. Desigualdad. Levitas, atis.
DESIGUAR. V. a. ant. desitja».
DESIJAR. V. a. y derivats, desitjar.
DESIL•LUSIÓ, f. Falta, pèrdua de la iMosié.
Desilusion. Erroris repulsió.
DESIL-LUSIONADAMENT. adv. m. Ab de-
silusió. Desilusionadamente. Inillnsè.
DESIL•LUSIONAR. V. a. Llevar las il-lnsiotf,
despreocupar, desimpressionar, desenganyar, des-
encantar. Desilusionar. Ab ílusione liberare. |S'
usa també com recíproch.
DESIL•LUSIONAT, DA. p. p. Desilusumak.
Inillusus.
DESIMPOSAR. V. a. Separar los caíxistasde
imprenta, las planas de imposició, llevant esta de
seguida de la rama. Desimponer. Col locationem se-
pararé.
DESIMPRESSIONAR. Y. a. Desenganyar,
trànrer à algú del error en que estava. S' vsa
també com recíproch. Desimpresionar. ErrorcB
delere.
DESIMPRESSIONAT, DA. p. p. Demijmt^
nadó. Ex mente erroren deletus.
DESINGLINAR. V. a. Adressar lo que estan
tort. També s' usa com recíproch. Enderezar, dí^
inclinar. In directnm flectere. | De^bitoar , fer
pérdrer alguna inclinació. Desinelinar, endenstt.
A propensione d'eflectere.
DESINGORPORARSE. V. r. Separarse lo que
estava unit. Desincorporarse. Segregari, dissoWi.
DESINÉNGIA. f. ret. Lo modo de acabar al-
guna clàusula. Destnatcta. Termioatio, nis. | gram.
DES
CATALÀ.
DES
539
lo méio de acabar de una paranla. Desineneia. Ter-
minatio], nis. || bot. Lo modo de termioar algun
membre delai piantas. Desineneia» Terminatio, nis.
DESINFECCIÓ, f. Expurgació de un paratge
infectat ó apestat. Desinfeccion, Ab infectione pur-
gatio.
DESINFECTANT, adj . Lo que s'emplea pera la
desinfecció. Desinfectante. Purificans, expurgans.
DESINFECTAR. V. a. Tràurer la infecció ó
deslliurar de ella. Desinficionar. Ab infectione li-
berare.
DESINFECTAT, DA. p. p. Desinficionado. Ab
infectione liberatus.
DESIBíFICIONAR. V. a. desinfectar.
DESINFLAMAR. V. a. Tràurer ó curar la in-
flamació, fer que's resolga lo que esta inflamat. Det-
tnfmMfy desentonar . Inflammationem , tumorem
resolvere.
DESINFLAMAT , DA. p. p. Desinflamado, de-
geneonado. Detumefactus.
DESINFLAMENT. m. La acció y efecte de de-
sinflar ó desinflarse. Deshinchadura, Detumescendi
actio.
DESINFLAR. V. a. Fér desaparèixer la inflor.
Deskinchar, A tumore liberare. || met. Fér passar
la malícia. També s' usa com reciproch. Deshin-
char, Iram sedare.
DESINFLARSE. V. r. Redubirse la inflor,
abaixarse '1 tumor ó bony, reduhintse la part à la
deguda proporció que abans tenia. Deshincharse,
Detumesco, is. || met. Deixar la vanitat ó presum-
ció. Deshincharse. Arrogantiam, nimiam confiden-
Uam deponere.
DESINFLAT, VAm^.^. Deshinchado. Ininflalus.
DESINFLOR. f. desinflament.
DESINGRAT, A. adj. ingrat.
DESINSACULACIÓ. f. La acció de tràurer de
la bossa ó del canti las boletas dels noms dels que
ban de exercir los oficis de justícia. Desinsacula-
eion, Candidati sorte ducendi expulsió.
DESINSACULAR. V. a. Tràurer las boletas
dels noms insaculats de las personas pera exercir
los oficis de justícia. Desinsacular, Nòmina candida-
torum, qui sorte ducendi sunt , ex urna deducere.
DESINTERÈS, m. desprendiment, indiferència
pel interès ó utilitat. Desinterès, Pecunis, quses-
tus contemptus.
DESINTERESSADAMENT, adv. m. Ab desin-
tesés. Desinteresadamente. Gratuitò liberaliter.
DESINTERESSAAIENT. m. DESINTERÈS.
DESINTERESSAT, DA. adj. Lo qui obra ab
desprendiment ó sens miras de interès. Desintere-
sado, Divilias, quaestam contemnens.
DESINTRINGAR. Y. a. ant. desembullar.
TCSINVOLT, A. adj. Lo qui es líbre y expedit
en sas accions. Desenvuelto. Expeditus. Q Deshonest
ó que té poca modèstia en sòn obrar. Desenvuelto,
Impudens, procax, immodestus.
DESINVOLTAMENT. adv. m. Ab desinvol-
tura. Desenvueltamente. Impudenter, audaciter, im-
modestè.
DESINVOLTÜRA. f. Desembaràs, expedició en
las accions. Desenvoltura, Expeditlo, nis. |I Desver-
gonyiment, desahogo, falta de modèstia. Desenvol'»
tura. Imprudei^tia, immodestia, ae.
DESIR. m. ant. y
DESIRANZA. f. ant. desitj.
DESISTIMENT. m. La acció y efecte de desis-
tir ó apartarse de alguna pretensió, empenyo, em-
presa ó intent comensal ja à executar. Desisti-
miento, Cessatio,nis. || for. Apartament de alguna
acció ó demanda. Desistimiento, Cessatio, nis.
DESISTIR. V. a. Apartarse de alguna 'empresa
ó intent. Desistir. Desistere. || for. Parlant de algun
dret es abdicarlo ó abandonarlo. Desistir, A jure
vel actione desistere.
DESITJ. m. Moviment de la voluntat per lo
qual s* apeteix alguna cosa. Deseo. Desiderium, ií.
II L' antoix que solen tenir las donas prenyadas.
Afi(o;o , golondro. Yehemens appetitus praegnan-
tium.
CUMPLIR Ó CUMPLÍRSELl A ALGÚ SÒN DESITJ. fr.
Conseguir algú lo que desitjava. Cumplir su deseo,
ó cupHrsele d uno su deseo. Rem alicui ex senten-
tia cadere.
TENIR ALGUN DESITJ. fr. Apctóíxer ab vehemèn-
cia alguna cosa. 'S diu especialment de las donas
prenyadas. Antojdrsele. Appeto, is ; in aliquit ve-
hementer ferri.
DESITJABLE, adj. Lo que es digne de sér de-
sitjat. Deseable, desiderable, apetecible. Desíderabi-
lis, optabilis.
DESITJADissm , A. adj. sup. Deseadisimo.
Yaldè desideratus.
DESITJAR. V. a. Apetèixer alguna cosa , aspi-
rar à ella. Desear. Desidero , as. || Pretèndrer , in-
tentar, sol•licitar. Pretender, desear, Sollicito, as.
I Pretèndrer ab vivas ànsías. Anhelar. Ducere
ilia.
DE MASSA QDE HO DESITJO NO HO CRECH. loC. que's
pren en sentit literal. Lo que mucL• deseo , no lo
creOf awique lo veo. Quod cupio , licet id videam,
vix credere possum.
DESITJAT, DA. p. p. Deseado, Exoptatus.
DESITJÓS, A. adj. Lo qui desitja alguna cosa.
DeseosOf sediento, ganoso, Desiderans, cn«piens.
DESITJOSAMENT. m. Ab desitj. Ansiosa-
mente^ ansiadamente, Gupidè.
DESITJOStsSlM, A. adj. sup. Deseosisimo,
Cupidíssimus.
DESJECTE. adj. ant. malendressat.
DESJUNGCIÓ. f. DiSJüNCCió.
DESJUNCTIU, VA. adj. DiSJUNCTiu.
DES JUNTAMENT, m. desunió.
DESJUNTAR. V. a. Separar, dividir, apartar.
Desjmxtar. Disjungo, is.
DESJUNYIMENT. m. La acció de desjonyir
Desuincimiento. Jugi exemptio.
8i0
DES
DEUUIVYIR. V. a. Tràurer del jou las mulas
ó bons. Desuneir. Abjungo, is.
DESJÜNYIT, DA. p. p. Desuncido, Jugo exem-
ptas.
DEnLAVAmENT. m. ant. La acció y efecte de
rentar aignna cosa per damunt sens deixaria ben
neta. Deslavadura, Perfunctoria elulio.
DESLAVAR. V. a. ant. Rentar superficialment.
Deslavar, Leviter eluere.
DE8LIBERAR. V. a. y derivats, delibbrar.
DESLIGANT. p. a. deslligaoor.
DESLIGAR. V. a. deslligar.
DESLIGUAR. Y. a. ant. deslligar.
DE8LIURAGIÓ. f. ant. deslliurament.
DESLIUBADAMENT. adv.m. ant. librembnt.
DESLIURAIUENT. m. ant. deslliurament.
DE8LIURAR. Y. a. deslliurar.
DE8LIURAT, DA. adj. resolt, esforsat , va-
lent.
desloar. v. a. vituperar.
DESLLEAL. adj. Qui falta à la Ilealtat. I>eshaL
Infidus, perfidus.
DESLLEALMENT. adv. m. Ab desllealtat.
DesUalmenU, Infidè, perfidè.
DESLLEALTAT. f. Falta de Ilealtat. Desleal-
tad. Perfídia, ».
DESLLENGUADAMENT. adv. m. Ab desver-
gonyiment en lo parlar. Desboeadamentef desmfre'•
nadamente, Impudenter.
DESLLENGUAMENT. m. La acció y efecte de
desllenguarse. Deslenguamiento , deshocamiento.
Impudentia, se.
DESLLENGUAR. V. a. Tràurer ó tallar la llen-
gua à algú. Deslenguar. Elinguo, as. || Llevar la
llengueta à algun instrument. Deslengüetar, Elin-
guo, as.
DESLLENGUARSE. V. r. desmandarse. 2.
DESLLENGü AT 9 DA. p. p. Deslenguado.
Elinguatus , elinguis. || adj. met. Desvergonyit en
lo parlar. Deslenguado, lenguaraz , desbocada, Pro-
eax ore.
DESLUBERAR. V. a y derivats, deliberar.
DESLUGADURA. f. y
DESLLIGAMENT. m. La acció y efecte de
dej-lligar. Desatadura, desligadura, solvcion. Solu-
tiò, nis.
DESLLIGAR, v. a. Desfer ó posar libre lo que
estava lligat. Desatar, desligar, soltar, Solvo, is. ||
Absóldrer de las censuras ecclesiàsticas. Desligar.
k censuris ecclesiasticis absolvere.
DESLUNDAR. V. a. fitar.
DESLLÍS. m. ant. lliscada, relliscada. || met.
Cayguda en alguna flaquesa. Desliz. Lapsus, us.
DESLLISAR. V. a. lliscar, relliscar.
DESLLISSAR. V. n. met. Dir ó fér alguna cosa
ab descuyt y sens deliberació. Deslizar, deslizar-
te. Labi, in errorem incidere.
DESLLIURADA, f. ant. partbra.
DeBUaURAMENT. m. V acte y efecte de
DIGQONARI DES
deslliurar à altre de algun perill. Libramimto. Li-
beratio, nis. | ant. lo part.
DESLLIURAR. V. a. Tràurer à algú de algun
traball. Librar, Libero, as. || Preservar à algú de
algun mal ó perill. Librar, libertar, Libero, as. |
Posar à algú en llibertat, tràurerlo de la esclavitut
ó subjecció, libertar. Liberto, as. y Eximir de obli-
gació. Libertar, eximir de obligacion, Eximo, is.
DESLLIURE, A. adj. ant. lirrb.
DESLLOAR. V. a. vituperar.
DESLLOmAR. v. a. allomar.
DESLLORIGADOR, m. Articulació ó juntura
movible de un os ab altre. Coyuntura, Ossium com-
missura.
TROBAR LO DESLLORIGADOR, fr. met. Dcscubrír al-
gun medi útil, abans ignorat, pera conseguir fà-
cilment lo que*s desitja. Dar en la tecla ó vena, ó
L•llar la vena, Rationem, viam ad aliquid exe-
quendum invenire. || v. a. desconjuntar.
DESLLORIGADURA. f. y
DESLLORIGAMENT. m. L' acte y efecte de
desconjuntarse algun os. Dislocacion, dislocadura,
dislocamiento, Luxatio , nis, luxatura, ae.
DESLLORIGARSE. V. r. Desconjuntarse al-
gun os. Desgobemarse, desconcertar se. Luxari. |
Descompóndrerse '1 cos ab moviments estranys y
violents. Desgoznarse, desgonzarse, dislocarse, In-
conditis motibus disturbari.
DESLLORIGAT, DA. p. p. Dislocado. Luxatus.
DESLLUnotSSIM, A. adj. sup. Deslucidisimo,
Obscurissimus.
DESLLUUHENT. m. Falta de llaiment. Deslu^
cimiento, deslustre, Splendoris, nitoris defectus.
DESLLUIR. V. a. Tràurer lo lluimenl à alguna
cosa. Deslucir. Obscuro, as. || met. desacreditar.
deslluït, DA. adj. que s* aplica à las cosas
ja usadas, y que han perdut lo llustre. Deslueido,
Nitore privatus.
DESLLUMAR. V. a. ALLOMAR.
DESLLURIGAR. v. a. y derivats, desllorigar.
DESLLUSTRADÍSSIM, A. adj. sup. Deslus-
tradisimo, Yaldè obscuratus.
DESLLU8TRAR. V. a. Tràurer lo llustre à al-
guna cosa. Deslustrar. Nitore privaré. J mel. des-
acreditar. II ENLLUERNAR.
DESLLUSTRAT, DA. p. p. deslustrado. Nitore
carens.
DESLLUSTRE. m. Obscuritat, deshonor. Des-
lustre, deslueimiento. Dedecus, oris.
DESBIADEIXAT, DA. adj. embullat.
DESMALLAR. V. a. Desfer las mallas. Desma-
llar. Loricam disrumpere.
DESMAMADOR. m. Instrument ab puas que*s
posa en las mamellas de algunas béslias, especial-
ment de las vacas, à fi de desmamar los vadeUs.
Destetadera. fnstrnmentum acicnlis ínstructnm
ablactando aptum.
DESBIABIAMENT. m. Deslete, desteto. Ablac-
tio, Bis.
DES
CATALÀ.
DES
5il
DE8MAMAR. V. a. Apartar la criatura dels
pits de la mare ó dida, y V animalet de las ma-
mellas de la mare, à fi de qae*s mantinga menjant
y no mamant. Destetar, desmamar, Ablacto, as.
Dit dels anyells. Descorderar, Agnos ablactare.
Dit dels cabrits. Descabritar, H»dos ablactare.
Dit dels vadellels. Desbecerrar. Yitulos ablactare.
g met. Apartar los fills del regalo de sa casa quant
se'ls posa en carrera. Destelar. Liberos à patern»
domus deliciis abdncere.
OESMAMARSE AB ALGUNA COSA. fr. met. quo expli-
ea haver tingut desde criatura notícia ó us de al-
guna cosa. Deslelarse can alguna cosa, Gum lacté
sugere.
DESMAMAT , DA. p. p. Distetado, desmanul•'
do. Ablactatus.
DESmAMELLAR. Y. a. Tallar las mamellas.
Quitar, cariar las pechos. Ubera amputaré.
DESMAN. m. Animal de la índia, de quasi dos
peus de alt, té '1 cap petit, las orellas llargas y
caygudas, y Ms ullals llarchs que li ixen fora de la
boca. Es mòlt apreciable per la substància anome-
nada almesch que cria en una bossseta prop del
Uombrígol. Desman. Moschus, i. || La acció de pro-
passarse de paraula ú obra. Desman, exceso, trape^
Ua. Impudentia, ae, procacitas, atis.
DESMANDARSE. V. r. Descomedirse, propas-
sarse. Desmandarse, desmedirsCf descomedirse , pro^
pasarse, adelantarse, desafararse, desmeswarse. Mo-
dum non servaré, modestiae fines transilire. || Des-
comedirse de paraulas. Desbacarse, deslenguarse,
Effraenatè loqui.
DESMANDAT, DA. p. p. Desmandado, desco-
medido. Procax.
DESMANEGAMENT. m. Desorde, confusió,
desgavell. Desarreglo. Confusió, nis.
DESMANEGAR. V. a. Tràurer lo mànech à
alguna cosa. També s' usa com recíproch. Des-
guamecer, desenastar. Manubrium tollere.
DESmANEGAT, DA. p. p. Desenastado, Ma-
nubrio destitutus, exarmalus. || adj. Descompost y
sens orde. Destarlalada. Inconcinnus. || desgat-
BAT. t
DESMANTENIR. V. a. Llevar los aliments.
Quiiar los alimentos. Alimenta auferre. || desampa-
EAR, ABANDONAR.
DESMANYOTAT, DA. adj. Aturat, qui no té
art en fér las cosas com si tingués las mans Uiga-
das. Modrego , desmanado, desmanotado, zopo,
Hebes, tis.
NO sÉR GAP DESMANTOTAT. fr. fam. ab que s' ex-
presa la intel•ligència ó notícia que algú té de la
matèria de que's tracta ó dels assumptes que ma-
neja. A'o mondar nisperos, no ser cojo, ni manco.
Non sibi tantum derogaré.
DESMARCAR. V. a. Llevar la marca. Desmar-
car y quitar la marca. Notam adimire.
DESMARXAR. V. a. Descompóndrer, descon-
certar. Descomponer. A situ, aut ordine disturbare.
DESMASIA. f. Excés , superflttitai. DetlMuia'
Redundantia, ae. || maldat, delicte. 1.
EN DESMASIA. m. adv. Desmasiadament,ab excés.
En demasia , demasiadamente , demasiado. Ultra
modum.
DESMASIADAMENT. adv. m. bn oesmasu.
DESMASIAT, DA. adj. Excessiu. Demasiado,
Nimis immodicus. || adv. m. massa, bn dbsmasia.
DESMAY. m. Defalliment de forsas, privació
dels sentits. Desmayo, desfallecimiento , deliquio.
Delíquium, ii. U m. Espècie de sàlzer, dit deBabiló-
nia, que té las brancas mòlt caygudas de manera,
que tots los brots penjant envers terra. Sauce de
Babilonia, Salix babylonius.
DESMAYADAMENT. adv. m. Ab poch ani-
mo, dèbilment. Desmayadamente, Languidè.
DESMAYAMENT. m. DESMAT.
DESMAYAR. V. a. Fér pérdrer Y animo. Des-
mayar, desalentar, desanimar, Exanimo, as. || v. n.
Pérdrer 1* animo. Desmayar. Animo defícere.
DESMAYARSE. V. r. Càurer en basca. Des-
mayarse, ahilarse, amortecerse, Deliquium pati.
DESMAY AT 9 DA. adj. que s' aplica al color
baix. Desmayado, apagada. Color remissus, lan-
guens.
DESMAYET. m. d. Desmayuelo, ahila. Lan-
guor, is.
DESMEDRAR. V. n. p. u. Tornar à ménos.
També s' usa com recíprocb. Desmedrar, Decresco, is.
DESMEMBRADURA. f . y
DESMEMBRAMENT. m. La acció y efecte de
desmembrar. Desmembracian, dismembracion. La-
ceratio, divisió, nis.
DESMEMBRAR. V. a. Dividir y separar los
membres del cos. Desmembrar, Corporis membra
dividere, discerpere. || met. Separar, dividir una
cosa de altra. S' aplica mès comunment à las parts
de un tot. Desmembrar. Divido, is. || Malgastar part
de la hisenda. Menguar, desmembrar, Dijapido, as.
II DESACORDAR. || V. U. aut. OLVIDAR.
DESMEMORIARSE. V. r. Olvidarse, faltar la
memòria. DesmemoriarsCf trascardarse, Oblivisci,
memoriam amiltere.
DESMEMORIAT, DA. adj. Faltat de memòria.
DesmemoriadOj olvidadizo, Obliviosus.
DESMENAR. V. a. ESMENAR.
DESMENJAMENT. m. Desgana, falta de ape-
tit. Desgana f inapetencia, Cibi tsdium.
DESMENJARSE. V. r. Pérdrer la gana. Desga-
narse, Cibi tsdio aflici.
DESMENJAT, DA. p. p. Desganado. Inappe-
tens cibo.
FÉR LO DESMENJAT. fr. fam. ab que's nóla à algú
de que dissimuladament y ab desdeny pretén al-
guna cosa, donant à entèndrer que no la vól. La
gala de mariramas, Yersulus sollicitationum dissi-
mulator.
DESMENTIDOR , A. m. y f. Lo qui desment.
Desmenlidor, Mendacii exprobrator.
Sit
DBS
DICaONARI
DES
DESMENTIMEVIT. m. La acció de desmeotír.
Desmentida, Mendacü exprobratío.
DESMENTn. V. a. Dir à algú qae ment, con-
vèncer de fals ó incert lo qne altre ha dit. Desmei^
tir. Mendacinm exprobrare. || met. Desvanéixer y
dissimular algnna cosa pera qne no*s conega, com
los indicis y las snspitas. Desmentir, Fallo, tego,
is. II Procehir alguna persona distínctament de lo
que's podia esperar de sòn naixement, educació y
estat. Desmentir. Opiníonem fallere. || No igualar
alguna cosa à lo que devia, ó no tenir la justa coo-
mensuració. Desmentir. Descisco, is.
DESMENÜAR. V. a. ant. desmenussar.
DESBIENUl•llR. V. a. DISMINVHIR.
DE8MENU88ABLE. adj. Lo que *8 pót des-
menussar. Desmenuzahle. Friabilis.
DE8BIENU88ADOR, A. m. y f. Lo qui des-
menussa y apura alguna cosa. Desmenuzador.
Perscrutator, enucleator, is.
DESMENUSSAB. V. a. Desfer alguna cosa, di-
vidintla en parts menudas. Desmenuzary despizear,
destrizar. Gomminuo, is, frio, as. Q met. Exami-
nar alguna cosa per pessas menudas. Desmennzar,
analizar, apurar. Enucleo, as.
DESMEREIXEDOR, A. m. y f. Lo qui des-
mereix ó es indigne de alguna cosa. Desmerecedor.
Indignus.
DESMERÈIXER. V. a. Ferse indigne de pre-
mi, favor ó alabansa. Desmerecer. Demereor, eris.
DESMERESGUTy DA. p. p. Desmerecido. Im-
meritus.
DESMERXAR. v. a. ant. HUkiLiAE.
DESMESURA, f. Descomediment, inmodéstia.
Desmesura. Immodeslia, se.
DESMESURADAMENT, adv. m. Ab excés,
sens mida. Desmesuradamente. Immoderatè.
DESBIESURATy DA. adj. que s'aplica à lo
que es excessiu y major de lo regular. Desmesura'
dOy desmedido, enorme, desaforado. Praegrandis,
immanis.
DESMILLORAR, v. a. Fér pérdrer à alguna
cosa sòn llustre y perfecció. Desmejorar. Deterio-
rem reddere.
DESMOBLAR. V. a. Tràurer los mobles de
una habitació. Desamohlar. Supellectilia tollere.
DESMONTAR. V. a. DESMUNTAR.
DESMORAUSAR. V. a. Corrómprer ks cos-
tums. Desmoralizar. Mores corrumpere.
DESMORALISAT, DA. adj. Lo qui es de ma-
las costums. Desmoralizado. Moribus perditis ho-
mo.
DESMOTXAR. V. a. y derivats, bsmotxar.
DESMUNTAMENT. m. La obra de desmun-
tar. Desmonte. Compacti operis dissolutio.
DESMUNTAR. V. a. Desfer, desarmar una
màquina. Desmontar. Machínae coropagem dissol-
vere. || Parlant de canons y allras pessas de arti-
lleria trànrerlos de la curenya. Descahalgar, desen-
cabalgar, desmontar. Tormenta bellica depooere.
II Parlant de canons y altras peaaas de arüUeria
significa també impossibilitar lo tèa us ab vieléi-
cia dels tirs del enemich, destruhinl la cnreo^L
Deseahalgar. Tormenta bellictt detarbare. | Aliii-
xar las barras de la escopeta, etc. pera qae no 'i
despare. Desmontar. Scloppeti clavem fidociseo»
mittere.
DESMUNTAT, DA. p. p. Desmontaio.lsií'
matus.
DESNANSAT, DA. adj. Sèo8 ansas. Detasük
Ansis minutus.
DESNASSAR. V. a. Llevar lo nas. Desnarifsr.
Denaso, as.
DESNATURA T DESNATURALISAGIÓ. L
Privació dels drets de ciutadÀ. Desnaiiiralizaàm,
Proscriptio, nis.
DESNATURALI8AR. T. a. Privar à algúM
dret de naturalesa y pàtria. També s' usa com n*
cíproch. Desnaturalizar. Proscribo , is. |j v. a.
quím. Fér pérdrér la naturalesa à alguna con.
També s* usa com reciproch. Desnatwralizür. Ki-
turam proturbare.
DESNATURALISARSE, V. r. Pérdrer los sei-
timents de humanitat, ferse cruel. üesnaturúlL•síl•
sSj enerwlecerse. SoDvum reddi. || ant. Donaraeptr
lliure *1 feudatari del jurament de fidelitat qs
tenia fét à son senyor natural. DesnattwaUzant,
Naturam proturbare.
DESNATURAUSAT , DA. p. p. Desnatwnli'
zado. Proscriptus. I adj. inhumí.
DESNATURAR. V. a. ant. desnaturalisíi.
També s' usa com reciproch.
DESNIVELL, m. Falta de nivell. Denitoeí. De-
clívitas, atis.
DESNIYELLARSE. V. r. Pérdrer lo nivfllL
Desnivelarse. Inclinari, libellam amittere.
DESNIVELLAT, DA. p. p. Desnivelado. It-
flexus.
DESNOHELAT, DA. adj. ant. DesconjuntaL
Deseoyuntado. Luxatus.
DESNOMBRAR. V. a. Llevar lo nom. QuiUi
el nombre. Auferre, tollere nomen.
DESNONAR* V. a. DESCOMPROMÉTEER.
DESNUADOR. m. Qui despulla. LesMiiadtí.
Denudans.
DESNÚ, A. adj. NU.
DESNUADURA. f. ant. y
DESNUAMENT. m. ant. La acció de desfem
nus. Desanudadura. Enodatio, nis. || adv. m. Sèoi
impediment. Desnudamente. Nudò, palam, apertè.
II Desenredament de alguna dificultat. Ac/aractot,
solucion , desenredo. Explanatio , extricatio, ais.
DESNUAR. V. a. Desfer un nus. Desawdsft
desahudar. Enodo, as. || ant. despullar.
DESNUDESA. f. L' estat de nu ó sens VHliL
Dfsnudez. Nuditas, atis. || pobresa.
DESO. m. Racó ó lloch retirat y ocult qoe ser*
veix pera amagarhi alguna cosa. Etoimiiley cüíw-
drijo. Latibulum, i.
DES CATALÀ.
rciA. f. La acció y efecte de de-
sobehir. Desobediència, desohedecimiento, Inobe-
dieniia, imparentia, ee.
r. adj. Lo qni no obebeix. Des-
ohediente, desmandíido. Imparens.
DESOBEDIENTMENT. adv. m. Ab desobe-
diència. Desohedienlemente, Inobseqaenter, inobe-
dienter.
DESOBEHIR. v. a. No fér algú lo que li mana
sòn superior. Desobedecer, Jussà exuere, dicto non
parere.
DE80BLIGAR. Y. a. Tràurer à algú de alguna
obligació. També s' usa com recíproch. Desohligar,
Ab obligatione líberare. || met. Enagenar 1' animo
de algú. Desohligar. Alicujus benevolentiam de-
mereri.
DESOCUPACIÓ, f. Ociositat, falta de ocupa-»
eió. Desocupacion. Otium, ii.
DESOCUPitDAMENT. adv. m. De un modo
desocupat. Desocupadamente, Quietè, expeditè.
DESOCUPAR. V. a. Desembarassar algun lloch.
Desocupar, desembarazar , despejar. Evacuo, as,
locum expedilum relinquere. || ter. parir.
DESOGUPARSE. V. r. Desembarassarse de al-
gun negoci ú ocupació. Desocuparse. Sese expe-
diré.
DESOCUPAT, DA. adj. Lo qui no té ocupació.
DesocupadOy holgado. Otiosus, vacuus.
DESOIR. V. a. Desaténdrer, deixar de oir.
Desoir. Animum avertere.
DESOLACIÓ, f. Destrucció, ruina y pèrdua to-
tal de alguna cosa. Desolacion. Eversio, desolatío,
depopulatio, nis. || met. Aflicció, angústia, senti-
ment. Desolacion. Anxietas, alís.
DESOLAR. V. a. Tirar à terra algun edifici.
Desolar, asolar, derribar, demoler. Diruo, is, de-
molior, iris. || Arruinar algun regne ó província,
malmétrer tol lo que vé al pas. Desolar, asolar,
talar, devastar. Yaslo, as.
DESOLAT, DA. p. p. Desolado, asolado. Deso-
latus.
DESOLLAR. v. a. escorxar.
DESOLRE. V. n. ant. No dóldrerse. No dolerse.
Haud dolere. || disóldrer.
DESOMBRAR. V. a. Llevar la sombra. Quiiar
la sombra. Umbra privaré.
DESONEST, A. adj. desronbst.
DESONESTAMENT. m. ant. Injúria de pa-
raula. Denuesto. Convicium, ii.
DESONESTAR. V. a. ant. Injuriar, infamar de
paraula. Denostar. Convicior, aris.
DESOlfESTAT. f. ant. deshonestament. || ant.
DESHONESTEDAT.
DESONOR. m. DESHONOR.
DESONRANZA. f. ant. deshoxra.
DESOPILACIÓ. f. La acció de desopilar. Deso-
pilacion. Obstructionis excussio.
DESOPILAR. V. a. Curar la opilació. Desopi-
lar, Oppilationi mederi.
DES Si9
DESOPILAT, DA. p. p. Desopilado. Opilatio-
ne solutus.
DESOPILATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
curar la opilació. Desopilativo. Oppilationibus me-
dendi vi prsditus.
DESOPINAR. V. a. DESACREDITAR.
DESORDE. m. Confusió, desconcert, falta de
orde. Desórden, desordenamiento. Inordinatio, per-
turbatio, nis. || Desmasia, excés. Desórden. Immo-
deratio, nis, excessus, us.
UN desórde porta un ORDE. ref. ab que 's denota
que 1s gastos supèrflues y prodigalitat obligan
desprès à víurer ab mòlta economia. El mucL•
desórden trae mwho órden. Maximus è nullo ple-
rumque nascitur ordo.
DESORDENADABIEBIT. adv. m. Ab desorde,
confusió y sens regla. DesordenadamenU. Inordi-
natè, turbatè.
DESORDENADisSIMj A. adj. sup. Desorde-
nadisimo. Yaldè inordinatus.
DESORDENAMENT. m. ant. y
DESORDENAN8A. f. ant. DESORDE.
DESORDENAR, v. a. Confóndrer, perturbar
r orde. Desordenar. Perlurbo, as.
DESORDENARSE. v. r. Eixirse de regla» ex-
cedirse. Desordenarse. Modum excedere.
DESORDENAT, DA. p. p. Desordenado. Inor-
dinatus. II adj. Qui fa las cosas sens orde. Desorde-
nado. Pravus.
DESORELLAR. V. a. Llevar las orellas. Deso-
rejar. Aures praecidere.
DE80RELLAT,DA.p.p. Desorejado. Inauritus.
DESORGABÜSADOR, A. m. y f. Qui desor-
ganisa, Desorganizador. Disturbator, is.
DESORGANISAR. v. a. Desordenar, de^arre-
glar. Desorganizar. Perturbo, as.
DESORI, m. Desgavell , desorde , confusió. De
sanquintin , zahgarda , zacapela. Turbatio , nis,
jurgium, ii.
DESORMEIG. m. Desaparell. Desaparejo. Ex-
armatio, nis.
LLEVAR LO DESORMEIG. fr. uàut. DESAMARRAR.
DESORMEJAR. V. a. Llevar los ormeigs, etc.
Desaparejar. Instrumenta turbare.
DESOSSAR. V. a. Separar los ossos de la carn.
Desosar, deshuesar. Exosso, as.
DESOS8AT, DA. p. p. Desosado. Exossatus.
DESOU. m. Obra de desovar. Desove. Ovorum
emissió.
I^SOVAR. v. a. Póndrer los peixos, tortugas,
etc. Desovar. Ova edere.
DESPACIEBfTAR. V. a. IMPACIENTAR.
DESPAGAR. V. a. ant. y derivats, disgustar,
DESCONTENTAR. || tcr. T. SORPÉNDRERSB, SUSPÉNDRER-
SE, QUEDARSE PARAT.
DESPAIG. m. L' acte de despatxar. DespacL•.
Expedilio, nis. || Lo lloch ahont se despatxan los
negocis. Despacho. Cubiculum expediendis negoti-
is destinatum. [| La cèdula , títol ó comissió qae's
8ii
DES
DICCIONARI
DES
dóna per algnn empleoó negoci. Despacho, Litlerae
expedit». || Llestesa , desembaràs. Desenvoltura,
despejo, desemharazo, expediente. In negotiis expe-
diendis facilitas.
CÓRRER LOS DESPiíGS. fr. Donarlos cars sens re-
tardarlos. Córrer los despachos, Negotia expediré.
DESPALMAR. V. a. Netejar lo pla de las em-
barcacions de la brossa que arreplegan ab la ay-
gna, y donarhi sea. Despalmar, espalmar. Naviam
carínas exterius detergere, seboque illinire.
DESPAMPANAR. V. a. ant. y derivats, des-
PAMPOLAR.
DESPAMPOLADOR, A. m. y f. agr. Lo qui
despampola. Despampanador , deslechugador, Pam-
pinator, is.
DESPAMPOLADURA. f . y
DESPAMPOLAMENT. m.agr. La acció y efecte
de despampolar. Despampanadura. Pampinatio, nis.
DE8PAMPOLAR. v. a. agr. Tràurer los pàm-
pols als sarments pera qne fructifiquen millor. Des-
pampanar, deslechugar, d^síec^u^tnar. Pampino, as.
DESPANYAMENT. m. La acció de despanyar.
Descerrajadura, Serae avulsio.
DE8PANYAR. V. a. Arrancar lo pany de al-
guna porta, bahnl, etc. Descerrajar, Seram avel-
lere.
DESPARABIENT. m. disparo.
DESPARAR. y. a. Descompóndrer lo que esta-
va parat y arreglat. Descomponer, Locata tollere. ||
DISPARAR.
DE8PAREN8AR. V. a. DESMILLORAR, DESFIGU-
RAR.
DE8PÀRER Y DEWARÉIXER. V. n. ant.
DESAPARÈIXER.
DESPAREDAR. V. a. Desfer una paret. Detto-
piar. Parieles diruere.
DE9PARIAR. V. a. desapariar.
DESPARTIDORi A. m. y f. Lo qui desparteix.
Despartidor. Pacis inter rixantes conciliator.
DE8PARTIR. v. a. Separar als que's barallan
ó renyeixen , posar pau entre ells. Despartir, Ri-
xantes dispertire.
DESPASSAR. V. a. desenfilar.
DESPATARRADA. f. Mudansa de alguns
balls , que s* executa aixancarrantse ab art. Des-
patarrada. Divaricatum tripudium.
DESPATXAR. V. a. Abreviar y conclóurer al-
gnn negoci ó altra cosa. Despaohar, Expedio, perfi-
cio, is. II Resóldrer, determinar las causas y nego-
cis. Despaehar. Defínio, is. || Enviar, com: despat-
xar un correu , un propi. Detpachar. Mitto , is. |
Yéndrer los generós desfentse de ells, ó cambiant-
los ab altres. Despachar, Mercès venundare , vel
permutaré. || matar. || Consumir promptamenl al-
guna cosa, com lo diner, los béns. Despabilar, det-
pachar hrevemente. Geleriter absumere. || despkdir.
4 . g enllestirse.
DESPATZAR8E. V. f. Desembarassarse. Des-
packam. Se expediré.
TOT SE DESPATXA. lOC. fam. EN AQUEST MON, etC.
DE8PAT. adv. m. Poch à poch, apleret. Despa-
eiOf lentamente, Paulatim, pedetentim.
DESPEADURA. f. Lo mal que's fa en los peus
per haver caminat mòlt. Despeadura, despeamiento,
Pedum subtrilio.
DESPEAR8E. V. r. Maltractarse Ms peus per
haver caminat mòlt. Despearse. Pedibus ob ni-
mium iter fessis laboraré.
DE8PEGGIÓ. f. ant. desprbci.
DESPEGTIBLE. adj. ant. despreciaele.
DE8PEDA88ADOR, A. m. y f, Lo qui despe-
dassa. Despedazador, Lacerans, discerpens.
DE8PEDA88A1IIENT. m. La acció y efecte de
despedassar. Despedazamiento. Laceratio, nis.
DE8PEDA88AR. V. a. Fér trossos alguna cosa,
dividintla en parts sens orde ni concert. Despeda-
zar, dilacerar. Lacero, as. || Espatllar la roba ó
calsat. Romper, Detero, is. Q met. Maltractar , des-
truhir algunas cosas no materials, com la ànima.
Despedazar. Lacero, as.
DESPEDASSATy DA. p. p. Despedazado, roto.
Laniatus. || espellifat.
ANAR TOT DBSPEDASSAT. fr. Portar la roba mòlt
dolenta. Estar heeho un Judas , ó un Adan ó un
aramhel. Vetusta m et attritam vestem gesta re.
DESPEDIGIÓ. f. ant. DESPEDiDA. II ant. expedi-
ció, desemrarIs.
DESPEDIDA. f. La acció y efecte de despedir-
se. Despedida, despedimiento. Abeuntís salutatio.
DESPEDIDAMENT. adv. m. ant. Ab llestesa
y deseipbaràs. Expeditamente, Expeditè.
DESPEDimEBIT. m. despedida. || La acció de
despedir al llogater ó arrendador. Desahucio, Gon-
ductoris dejectio.
DONAR DESPEDIMENT. fr. DESPEDIR. I. 5.
DESPEDIR. V. a. Deixar anar, despéndrer,
llansar alguna cosa , com la fletxa , la pedra, etc.
Despedir. Emitto, is. || met. Llansar de sí, com: des-
pedir olor, llum , etc. Despedir, difundir, esparcir.
Emitto, is. II met. Apartar de sí alguna cosa no
material , com lo dolor, lo mal , etc. Despedir. Re-
jicio, pello, is. p Tràurer à algú V empleo, ofici ú
ocupació , com: despedir al criat , las tropas , etc.
Despedir. Dimitto, is. || Intimar al llogater, arren-
dador , etc. que ha de deixar la cosa llogada. De-
sahuciar. Conductorem dejicere. || Negar à algú lo
que demana. Despedir, negar, dar repulsa. Recuso,
as. II Dit del esperit, ànima, etc. morir. || v. n. ant.
BNLLESTIRSE.
DE8PEDIR8E. V. r. Fér alguna expressió do
cortesia ó de afecte pera separarse una persona de
altra. Despediru. Valedico, is.
DESPEDIT, DA. adj. ant. Llest en obrar. Es-
pedito. Expeditus.
DE8PEDREGAR. V. a. Tràurer las pedras de
un camp , heretat , etc. Despedregar, despedrar.
Elapido, as.
DE§PEGAT| DA. adj. ant. desacreditat.
DES
CATALÀ.
DES
S45
8ÉE DESPEGAT. fr. DESACREDITAR8E.
DESPEIT. m. ant. despit.
DE8PENADOR, A. m. y f. Qui trau de pena.
Despenador. Poenarum levalor.
DESPENAR. V. a. TRÀURER DB PENA.
DE8PEPÍDIR. V. a. GASTAR. II ant. malbaratae.
I V. a. ant. desgargar.
DESPÉNDRER8E. V. r. Baixar ab fúria algn-
na cosa de dalt. DesgajarsBf Desprenderse. Decido,
Í8. I Desapropiarse de alguna cosa. DesprendersBf
deshacerse, Abalieno, as. || Apartarse, abstràurerse.
Desfrenderse. Distrahi. |{ Excusarse de fér algnna
eosa. Escusarse, descartarse. Excusari.
DESPENJAR, y. a. Tràurer algnna cosa del
lloch en qne està penjada. També s' usa com re-
eíproch. Descolgar. Snspensa deponefe.
DE8PEN8A. f. DISPENSA.
DE8PEN8ER Y DE8PEN8IER. m. ant. DIS-
KirSKR.
DESPENTINAR, v. a. Desfer lo pentinat. Des-
yetfiar , desgrenar. Crines turbare.
DESPENTINAT, DA. p. p. Despeinado. Gri-
nibus turbatis.
DESPENYADERO Y DE8PENYADOR. m.
Frecípici, lloch alt ple de rocas y escarpai. Despe-
fUidero, derrocadero, desgalgaderOy precipicio. Prae-
eípítium, ü.
DE8PENYAMENT. m. La acció y efecte de
despenyar ó despenyarse. Despenoy despenamienlo.
frsBcipitatio, nis.
DESPENYAR. V. a. Precipitar, tirar ó fér càu-
rer desde algun lloch alt comunment ple de pe-
dras. També s* usa com recíproch. Despenar, des-
f§lgar , precipitar. Precipito , as , praecipitem
agere.
DESPENYARSE. V. r. met. Entregarse cega-
ment als vicis. Despenarse, desen frenarse. In vitia
roere.
DESPENYO. m. Desbaratament de ventre. De$-
feno. Yentris profluvium.
DESPERADAMENT. adv. m. desesperada-
MINI.
DESPERANZA. f. ant. desesperació.
DE8PERAR. V. n. desesperar.
DE8PERDICI. m. Malbaratament dels béns ó
altra cosa. Desperdicio. Dilapidatio, nis. || Lo que
resta de alguna cosa y no s* aprofita per no poder-
86 ó per omissió. Sól usarse en plural. Desperdicio,
Residnum, i.
DESPERDICIADOR, A. m. y f. Lo qui des-
perdicia. Desper dictador. Dilapidalor, [pròfusor, is.
DESPERDIGIAR. v. a. Malbaratar, gastar ó
emplear malament alguna cosa. Desperdiciar. Dis-
perdo, is.
DESPERFILAR. V. a. pint. Sua visar la dure-
sa dels contorns ó de las líneas foranas de un cos,
à fi de que figure rodó. Desperfilar, Lineamenta
lenire.
IM3SPERFILARSE. V. r. Pérdrer la postura
TOMO 1.
que té alguna cosa que estava de perfil. Desperfi-
larse. Extrema lineamenta con fundi.
DESPERTADA, f. MATINADA.
HORA DB DESPERTADA, f. i LA MATINADA.
DESPERT, A. adj. No adormit. Despierto, dts-
pierto. Expergefactus. || met. Viu, sagàs, advertit.
DespiertOy despabilado. Solers. Q met. Atent, cuy-
dadós, vigilant. Despierto, Experrectus.
ESTAR DESPERT, fr. mct. fam. Estar ab vigilància
y prevenció à fi de no sér enganyat. Àhrir el ojo.
Intento esse cavendae fraudi.
SOMIAR DESPERT, fr. met. fam. Delirar, desgar-
ratar. Sonar despierto. Somnio, is.
DESPERTADOR , A. m. y f. Qui desperta als
altres. Despertadorf disperlador, Expergefaciens. ||
m. Màquina de rellotge pera despertar à algú per
medi del soroll que fà à la hora qne està posat.
Despertador, Horarius excilator. || met. Lo que dóna
mòlt cuydado y adverteix descuyt. Despertador,
Cura animum pungens.
DESPERTAR. V. a. Fér cessar ó interrómprer
la son. Despertar y dispertar, desadormecer, Exper-
gefacio, is. || mel. Desen torpír algun membre ador-
mit, com la cama, *1 peu, elc. Desadorme^r, Tor-
porem excutere. y met. Excitar, com : despertar la
fam, la espècie, etc. Despertar, dispertar. Excito,
as. II met. Fér que algú s' pose sobre sf, ó recapa-
cite. Despertar, Ab oscitanlia, segnitia alterius
animum revocaré.
DESPERTAR i QUI DORM. fr. Suscitar espécies que
mouhen à algú à fér ó dir lo que no pensava. Des-
pertar d quien duerme. Dormien tem excitaré.
DESPERTARSE. V. r. Deixar de dormir. Des-
pertar, despahilarse, recordar del sueno, Experge-
fieri. II met. Ferse algú més advertit y entès de lo
que era abans. Despertar, Ingenu oscitantíam de-
ponere. || Conèixer V error y abandonarlo. Desper-
tar. Ab errore sol vi. || Dit de la venda, concórrer
compradors. Picar, Gertatim emptores adesse.
DESPÈS, A. p. p. Expendido, Gonsumptus. ||
m. GASTO.
DESPESA, f. ant. COST, gasto. || Lo que ordinà-
riament se consum pe*l menjar diari. Despensa.
Quod in victum quotidianum emitur. || pensionista.
II CASA DE DESPESAS. || Lo diari ó la mesada que
paga 'I qui està en casa de despesas. Pension,
Pensió, nis. || ant. Provisió de comestibles pera \
camí. Despensa, vidtico. Viaticum, i.
ESTAR k DESPESA, fr. Yíurcr en casa particular de
altre pagant per la manutenció y cuydado un tant
diari ó mensual. Estar d pupilaje. Alumnum esse.
DESPESAR. m. ant. pesar.
DESPESARI. m. y
DESPESER, A. m. y f. Qui té despesas. Des-
pensero. Díspensator, is.
DESPESSEGH. m. ant. desperdigiador.
DESPESSEGA. f. ant. tros, desperdici. 2.
DESPESSEGAR. V. a. ant. dbspbrdiciae, de»-
trossar.
70
546
DES
DICCIONARI
DES
DE8PICAR. V. a. Péndrer satisfacció de algan
agravi. Coflmnment s* usa com recíproch. Despi-
eafj despicarse, Ulciscor, eris.
DESPIGARSE. V. r. Yenjarse ó péodrer satis-
facció de algun agravi. Despieam. Viodictam su-
mere, ulcisi.
DESPIGH. m. Satisfacció que's pren de algin
agravi. Despique, despecho, desabrimiento. Injuri»
vindicatio.
DE8PIDO. m..DBSFEDIDA, DBSPBDIïnifT.
DE8PINTAR. v. a. Esborrar lo pintat. També
8* usa com recíproch. Despintar. Pictum radere,
abradere.
NO dbspintíbseli i kmt ALGUNA COSA. fr. met.
Conservar bè la memòria ó la espècie de alguna
cosa encara que la haja vista, pocas vegadas. No
deipintànele d imo alguna co$a. Rei baud sspius
viss imaginem menti infixam retinere.
DESPIT, m. Indignació, furor, desesperació.
Despecho. Furor, is. || m. desfici, aflicció.
AB DESPIT, m. adv. Despechadameníe. Fürenter.
i DESPIT, m. adv. À pesar de algú, contra sòn
gust ó voluntat, i despecho. Alio invito.
DESPITAR. V. a. p. u. neguitejar.
DESPITARSE. V. r. Indignarse, enfurismarse,
desesperarse. Despecharse. Furere, iudignari.
DESPITÓS, A. adj. ant. neguitós.
D^flPLAGENT. adj. displicent. U dbsagia.-
DABLB.
DESPLAHENT. p. a. ant. Lo que desplau. Des*
placiente. Displicens.
DESPLAHENTMEBIT. adv, m. Ab disgust.
DesplaciblemenU. Injucundè.
DESPLAHER. m. Disgust. Desplaeer. Displi-
centia, s.
DE8PLÀURER. V. n. Disgustar, desagradar.
Desplaeer. Displiceo, es.
DE8PLAZENZA. f. ant. displicéncu.
DESPLEGH. m. y
DE8PLEGADURA. f . La acció y efecte de des-
plegar. Desplegadura. Explicatio, nis.
DESPLEGAR, v. a. Exténdrer ó desplegar lo
que estava plegat ó doblegat. Desplegar, desdoblar,
descoger. Explico, as.
DESPLER. m. DBSPLAHEB.
DESPLOM. m. Lo defecte de algun edifici ó
paret per no estar à plom ó per falta de rectitut.
Desplomo. A perpendiculo deflexio.
DESPLOBIAR. v. a. plomar. || Fér que alguna
paret, edifici ó altra cosa perda la línea perpendi-
cular. Desplomar. A perpendiculo arcere.
DESPLOMARSE. V. r. Pérdrer la línea per-
pendicular. Se diu especialment dels edificis. Des-
plomarse. A perpendiculo declinaré , deflecli. ||
Gàurer à plom alguna cosa de gran pes. Desplo-
marse. Ruo, is.
DESPOBLACIÓ, f . Falta de la gent que pobla-
va algun lloch. Despoblaem, desp%sblo. Óppidi de-
relictioy desèrtic.
DESPOBLADOR, A. m. yf. Loquides^
Despobiador. Vasta ns.
DESPOBLAHEBTT. m. DIBPMLAdó.
Despoblar, v. a. Bedohir à erm 6 dwrt.
Despoblar. Depopulor, aría. | met. DespuUar al^s
lloch de las eosas que hi ha en ell; y aixi dita
DESPOBLAR uu camp de arbres, elc. uispoMar. hr
polio, as.
DESPOBLARfflB. v. f. Qoedane algun M
sens habitants. Despoklarsi. Oppidnm ab iaeilií
deseri.
DESPOBLAT, m. Desert, erm. HetpoUoio. St»
litudo, inis.
DESPOGAR. V. a: anU DI8M1NUUE.
DE8PODERAR. V. a. ant. DBSPoaaBMiB.
DESPOUS. m. pi. B8P0N8ALS.
DESPONGELLAR. Y. a. ant. DBSrUMUB.
DESPÓNDRER8E. V. r. Deixar de póodicrh
gallina y altres ausells desprès de certa tempoiak
Desponerse. Aves infoBcundas fierí.
DESPOBfYAR. V. a. aot. DBSFOfiBHa, DBK•
LLAR.
DESPÓNYER. y. a. ant. dbposab.
DESP08AR. Y. a. Autoriaar k> matriíDoai cm
à pàrroco. Desposar, Gonnubio ritè jungere.
DESPOSARSE. Y. f. Gasarse. De^potonc. If
trimonium contrahere.
DESPOSORI. m. La promesa que home y ím
*s fàn mútuament de contràurer matrimoni. Ait
s' enien del casament per paraula» de present. Si
sól usar en plural. Desposorio. Spoiüalia, íb^
nuplis, arum.
DESPOSSEHIlfENT. m. La acció y efectià
despossehir. Desposeimienío. PosseasioDis printií^
DESPOSSESSAR. Y. a. ant. DBBPOSfiBHiR.
DESPOSSEHIR Y. a. Privar à algú de lo fN
possehia. Desposwr, desaposetUnusr, PosaeiMi•
aliquem deturbare. I despoblar.
DESPOSTAT. m. ant. díspota.
DÈSPOTA, m. Lo soberà ó senyor absohit ^
goberna sons subjecció à las lleys. Dèspota. Tym-
nus, i.
DESPÓnCAMENT. adv. m. Ab despoüM.
Despóticamente. Tyrannicè.
DESPÒnCHp GA. adj. Absolut, indepeodoli
no subjecte à las lleys. Despótico. Tyrannicas; tt*
lli subditus legi. y Cam. malbaratàdor, halsaiu-
DOR. II m. HALBABATAHBNT.
FÉR DESPÓTIGH DB ALGUIfl COSÍ. fr. Uïïk, lALIà-
RATAR, MALGASTAA. .
DESPOnSBIE. m. Autoritat absoluU qae R
està limitada per las lleys. DespoHsmo. Tynaait)
idiS. I PRODIGALITAT.
DESPREAR. V. a. DBSPRBCIAR.
DESPREGI. m. Desestimació ó poch aprecl
Desprecio. Ck>ntemplus, us.
FÉR DBSPBBCI. fp. DB8PBBCIAB.
MIRAR AB DBSPRBCi. Mirar ab superioritat ó ea^
do alguna coea, no ferne cas. JCtror sobn komks
DES CATALÀ.
ó sohre el homhro. Minacibus vel obliguis ocnlis
intoeri.
DESPREGIABLE. adj. y
DE8PREGIADÍ8, 8A. adj. ant. Digne de des-
preci. Despreeiable. Gontemnendus, contemptibi-
lis.
DESPREGIADOR, A. m. y f. Qui desprecia.
Despreciador. Contemptor, is.
DESPRECIAR. V. a. No fér apreci ó tenir en
poch alguna cosa. Despreciar, menosprmary deses-
timar, Contemno, is. Q injuriar, vilipeptoiar.
NO poderse despreciar res. fr. No pérdrer ni
mal-lograr la ocasió. No perder ó no desecharripio.
Oc^asionis pilum arripere.
DE8PREGIAT, DA. p. p. Despreeiado, Con-
temptus.
DE8PRENDIMENT. m. Poch apego, desinte-
rès. Desprendimiento, Rerum bumanarum despeo-
tus. II La acció de despéndrerse una cosa de altra.
Desprendimiento f deskaeimiento. Abalienatio, nis.
DESPREOCUPACIÓ, f. V efecte de despre-
ocupar. Despreoeupacion, Prseoccupationis expul-
sió.
DESPREOCUPAR. V. a. Desimpressionar,
tràurer de la preocupació. També s' usa com re-
cíproch. Despreocupar, Aliquem à praeoccupatione
deterrere.
DESPREOCUPAT, DA. adj. Libre de pre-
ocupacions. Despreocupado, Prsoccupàtionis ex-
pers.
DESPRÉS, A. p. p. Desprendido, Abalienatus.
II DESPICH, DESPRECI.
DESPRÈS, adv. t. II. y ord. que denota poste-
rioritat. Despues, Post, postea, deinceps. || adv. t.
Següent, com un any desprís. Despues, Posterus.
DESPREVENCIÓ. f. Falta de prevenció ó de
preparació. Despreveneion, Imparatio, nis.
DESPREVINGUDAMElfT. adv. m. Sens pre-
venció. Desprevenidamente, desapereihidamente, des•'
proveidamente. Improvisè.
DESPREVINGUT, DA. adj. Lo qui està sèns
prevenció. DesprevenidOy desapercibidoj desprovis-
to, desproveido. Imparatus.
DESPROPORCIÓ, f. Falta de la proporció de-
guda. Desproporcion. Inaequalitas , atis , incon-
gnientia, se.
DESPROPORCIONADAMENT, adv. m. Ab
desproporció. Desproporcionadamente, Impariter,
incongruè.
DESPROPORCIONAR. V. a. Fér pérdrer la
proporció à algun acosa, tràurerla de regla y mida.
Desproporcionar. Proportionis expertem reddere.
DESPROPORCIONAT, DA. adj. Lo que no
guarda las degudas proporcions. Desproporcionado,
Impar, incongruens. || Desmesurat, excessiu. Des^
medido. Nimius, immodicus.
DESPROPÒSIT, m. Dit ó fèt fora de llocb,
oportunitat y temps. Despropósito. Ineptiae, arum,
deliramentum, i.
DES 5i7
DESPROPOSITAT, DA. adj. Lo que es fora
de propòsit. Despropositado, Absurdus, Inopportu-
nus.
DESPROVEHIR. V. a. Llevar à algú sas pro-
visions ó lo necessari pera sa conservació. Despro-
veer. Neces^ariis privaré.
DESPROVIST, A. p. p. irreg. Desprovisto, Ne-
cessarlis privatus. || adj. Faltat de lo necessari.
Desprovisto. Egenus.
DESPUES Y DESPUIX. adv. t. y 11. desprès.
DESPULCELLAR. V. a. ant. desflorar.
DESPULL, A. p. p. ant. DESPULLAT. II m. pi.
ant. DESPULLA. 5.
DESPULLA, f. La acció y efecte de despullar.
Despojo, Spoliatio, nis. || L' empleo vacant per as-
censo del que V obtenia. Resulta, Munus vel offi'-
cium vacans ex promotione illo fungentis. || La
pell que deixa la serp de temps en temps. Camisa,
Colubri exuvisB. || anat. llit. 2. || pi. Tot lo que's
troba abandonat per la destrossa de un exèrcit,
naufragi ó altra desgràcia. Despojos, Manubiae,
arum. || La panxa, cap y peus del bestiar, y las
alas, coll y demés menuts de qualsevol aucell.
Despojos. Pecudum viscera extremaque membra;
avium exta. || Las pessas de roba que algú deixa
desprès de baversen servit. Desechos, Despecta,
rejecta veslis. || pellopas.
DESPULLAR, v. a. Llevar ó privar à algú de
lo que gosa ó té. Despojar, Spolio, as. || Llevar ju-
rídicament la possessió dels béns ó habitació que
algú tenia, pera donaria à són llegítim duenyo,
precebint la corresponent sentència. Despojar , Ex
sentenlia judicis aliquem expoliare. || Llevar à al-
gú U vestit ó roba que porta. Desnudar^ despojar,
Denudo, as. || Llevar à alguna cosa lo que la cu-
breix y adorna, com: despullar los altars, etc.
Desnudart despojar. Nudo, denudo, as.
DESPULLARSE. V. r. Llevarse la roba. Des-
pojarse, desnudarse. Yestibus spoliari. jj met. De-
sensenyorirse voluntàriament de alguna cosa. Des-
pojarse. Renuntio, as.
DESPULLAT, DA. adj. Lo qui no té roba pera
posarse, ó està mòlt mal vestit. Desnudo, Dílace-
ratis vestibus indutus. || Faltat de alguna cosa no
material, com: despullat de mèrits. Desnud; Des-
titutus, nudus.
DEIXAR 1 ALGÚ DESPULLAT, fp. Péndrcrli tOt lo
que tenia. Dejar d uno en cueros ó en pelota, Ali-
quem bonis omníbus speliare.
QUEDAR DESPULLAT, fp. QUEDAR AB LA CAMISA DE
LA ESQUENA.
DESPUNTADURA. f. Obra de despunlar. Deè-
puntadura, Cuspidis disruptio.
DESPUNTAR. V. a. espuntar. || v. n. Mani-
festar agudesa é ingeni. Despuntar, Ingenu speci-
men praebere. || met. Adelantarse, ferse véurer.
Despuntar. Praesto, as.
DESPÚS. adv. t. y 11. desprès.
DESPUSAHÍ T DESPUSAHtB. adv. t. D06
S48
DES
DICCIONARI
DES
dias abans del present. ÀnUayer^ dnU$ de offer.
Nudins lertios.
DE8PUSANIT. adv. t. En la nit immediata
anterior à la última que ha passat. Antenoche, Dua-
bus abhinc noctibns.
DESPUSDEMÀ. adv. t. En lo dia que vindrà
immediatament desprès de demà. Trasmananay
pasado manana. Perendiè.
DESPUYAR. V. a. DESPULLAR.
DESPUYLAR. V. a. y derivats, despullar.
DE8PUYS. adv. t. y 11. ant. desprès.
DE8QUARTERAR. V. a. ESQUARTERAR.
DE8QUIT. m. La aceió y efecte de desquitar-
se. Desquite, Compensatio , nís. | met. Desagravi,
despich ó satisfacció que 's pren. Desquite. Yindio-
ta, 86, nltio, nis.
DESQUITAR. V. a. Recobrar y reintegrarse
de lo que s* ha perdut. Regularment se diu del
joch y s* usa mès com reciproch. Deequitar, Re-
sarcio, is. || met. Péndrer satisfacció, venjarse de
algun disgust ó mala obra que s* ha rebut de altre.
Comunment s' usa com reciproch. Desquitar. Vin-
dico, as.
DESRAHONABLE. m. IRRAHONARLE.
DESRAYOAR. V. a. DESARRELAR.
DESRELAR. V. a. DESARRELAR.
DESREMANGAR. V. a. DESARREMANOAR.
DESREYGAR. V. a. ant. desarreglar.
DESROLLAR* V. a. DESCARAGOLAR. | DESENROT-
LLAR.
DE8ROVELLAR T DE8ROVEYAR. V. a.
Tràurer lo rovell à alguna cosa. DesKerrumhrar,
Rubiginem tollere.
DE8RUGAR. V. a. DESARRUGAR.
DESsA. adv. 11. De aquest costat, de la part de
aquí. De ocd, ie ate lado, Cis, cítrà.
DESSABOR. m. Disgust, pena. SiiMahor. Acer-
bitas, atis.
DE88ABORAR. v. a. ant. dessarordi.
DE88ABORIMENT. m. Falta de sabor y gust
en lo menjar. Deiabrimiento, desahor, desazon, In-
sulsitas, atis.
DESSABORIR* V. a. Llevar lo sabor ó gust à
algun menjar. Desazonür, Insipidum, insulsum
reddere.
DE88ABORIT, DA. adj. Loque té poch sabor.
Desabrido, Insulsus, insipidus. || ant. Disgustat,
indisposat. Dtsazonado. Male affectus. || ant. De
mal geni y condició. Dezàbrido, Morosus.
DESSABROfENT. m. dessarorimbnt. | Dis-
gust, neguit. Deiabrimiento t desazon. Taedium, ii.
DESSABRIR. v. a. Disgustar, exasperar V ani-
mo de algú. Desabrir, desazonar. Exacerbo, as.
DE88ABRIT, DA. adj. DBSSARORIT.
DESÍBALAR. V. a. Tràurer la sal à alguna co-
. Desalar. Salsedinem lenire.
DESSALT. m. ant. enfado, agra vi, fellonu.
DE88ALTAR. V. a. ant. enfadar, agravur.
VEBtANGmAR• v. a. Tràurer massa aanch à
alguna persona ó animal. També s* usa com reci-
proch. besangrar. Sanguinem ad deliquium usque
extrahere. || Escurar ó desaygnar una bassa, es-
tany, etc. Desangrar. Exhaurio, is. [ Em pobrir
algú gastantli Us béns ínsensiblement. Desangrar.
In rei familíaris angustias redigere.
DES8ARRAYGAR. v. a. dbsarrelar.
DESSECACIÓ, f. Obra de dessecar. Desecacion,
deseeamiento. Exsiccatio, siccatio, nis.
DESSECANT, adj. Lo que té la virtut de des-
secar. Desecativo, desecante. Exsiccandi vi prsedi-
tus.
DESSECAR. V. a. Tràurer la humitat de algu-
na cosa. Desecar. Exsicco, as. || consumir.
DESSECATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
dessecar. Desecativo^ desecante. Exsiccans, exsic-
candi vi praeditus.
DESSALTARSE. V. r. ant. enfadarsb, agra-
VIARSB, BNFBLLONIRSE.
DESSEGUIR. V. a. Deixar de seguir. Dejar de
seguir. Dissequere.
DESSEMBLANSA. f. Diferència, diversitat.
Desemejanza. Dissimíliludo, i nis.
DESSEÜIBI.ANT. adj. Diferent , lo que no se
sembla à altra cosa de la seva espéeie. Desemejante
Dissimilis.
DESSEMBLAR. V. n. No semblarse alguna
cosa à altra de sa espècie. També s' usa com reci-
proch. Desemejar. Dissimilem esse.
DESSEMBLE. adj. ant. dessemblant.
DESSEPARAR. V. a. SEPARAR.
DESSERVEY. m. Culpa comesa contra algú à
qui's té obligació de servir. Deservicio. Culpa , s,
offensio, nis. || ant. disfavor. | ant. mal paper.
DESSET. adj. DISSET.
DESSETEN. adj. ant. dissetè.
DESSÍDIA. f. Peresa, negligència, deixamenL
Desidia. Desídia, socordia, m.
DESSIDIÓS, A. adj. Negligent , deixat. Desi-
dioso. Desidiosus, socors.
DESSIRIER. m. ant. dbsitj.
DESSOBRE. prep. Sobre de alguna cosa. £ii-
eima. Supra, súper. U adv. ant. ademès.
PER DESSOBRE. adv. Superficialment , sens exa-
men. Por encima. Perfunctoriè, obiter.
DESSOLDAR. V. a. Tràurer la soldadura à al-
guna cosa. Desoldar. Replumbo, as.
DESSONILLARSE. V. r. Dcspcrlarse V qui
dormia subtilment. Despabilarse , desadormecerse.
Expergisci.
DESSORRAR. V. a. ant. Tràurer la sorra que
serveix de llastre à las embarcacions. Deslastrar,
Saburram é navi extrahere.
DESSOSSEGO. m. desassossego.
DESSOTA, adv. 11. En lloch inferior respecte
al superior. Debajo. Infra. || prep. met. S' usa
pera denotar la subordinació de un à altre. Debajo.
Sub.
DESSOTERRAR. V. a. dbsbntbrrar.
DES
CATALÀ.
DBS
Si9
D. Drap pera aixngar lo suor.
IkMero, tmlano. Sndariíim, ü.
KflBUAR. V. a. Aixugar lo suor. S' usa mès
con recíproh. Denídar. Sudorem abslergere.
DCBSUBSTANGIAR. V. a. Dessucar , tràurer
k sobstancía é alguna cosa. Desustanciar, Enervo,
IS, effoBtnm reddere. || Dit de la terra cansada de
dooar fmyt. Esquilmar , desustanciar. Terram ex-
sqgere.
OEBBÜBSTANGIAT, DA. p. p. Desustanciado,
fnervatus, aridus. J Cansat de donar fruyt. Desus-
kmeiado, disipado, Exuctus ager.
DC88UGAMENT. m. La acció y efecte de des-
iDcar. Desucacion. Suc<!Í extractío.
DGSfiüGAR. V. a. Traurer lo snch de alguna
eosa. Desjugar, dejugar, Exsucco, as. || Traurer lo
«och de las fruylas, herbas, elc. Deszumar. Exsuc-
€0, as. I Traurer la substància, humor ó virtut de
aigana cosa. Desustanciar , desuhstanciar. Enervo,
as; effoBtum reddere. Q met. Anàrsen portant los
diners y béns de algú ab bonàs manyas. Chupar,
Alicnjus opes fraude aut dolo consumere.
DESSUGATy DA. p. p. Deszumado, Exsncca-
tos.
'DE88Ú8. prep. ant. desobre. y adv. 11. ant.
PALT.
VENIR DE88Ú8. expr. ant. tiüakse desobre,
BVBESTIR.
DE88U8DIT, A. adj. ant. sobredit.
DESSUSPITAGIÓ. f. Obra de dessuspitar. In-
dagaeiom. Indagatio, nis.
DESSUSPITAR. V. a. Examinar, averiguar
pera eixir de suspita. Indagar. Perscrutor, aris.
DCSTAGABIENT. m. mil. Porció de tropa se-
parada del cos principal del exercit ó de la guar-
nició de una plassa pera alguna expedició, guàrdia
6 altre fi. Destacamento, Militum manus ab exer-
citu sejnncta.
DESTACAR. V. a. Elegir ó separar del cos
principal una porció de tropa pera alguna acció,
guàrdia ó altre fi. Destacar, Militum manum expe-
ditioni seligere.
DESTAGONAR. V. a. Llevar lo taco ó gastar
nòU las sabatas per la part posterior. Destacanar.
Gilce praemere.
UBSTALONAR. V. a. Doblegar ab alguna tre-
intjada la part de la sabata que cubreix lo taló.
Desearcanalar. Posteriorem calcei par tem detere-
re.
DESTAPADURA. f. La acció de destapar. Des-
tMpadwa. Operculi detractio.
DESTAPAR. V. a. Traurer la tapa ó tap à al-
guna cosa. Destapar, Operculum detrahere. Q met.
Descnbrir alguna cosa trahent lo que la tapava.
TuBbé s* usa com recíproch y 's diu especialment
larlaal de la cara. Destapar, Faciem retegere.
íAMENT. adv. m. dbstrempa-
f. Desigualtat del temps ,
excés de calor, fret ó humitat. Duttmfkmsm. In-
tempèries , ei. I Excés en los efectes ó en 1* us de
algunas cosas. Destemplanza, Imrooderatio, nis. |
Alteració en lo pèls que no arriba à febra. Destem-
planza, Pulsus agitatio. || met. Desorde , falta de
moderació en las paraulas ó accions. Destemplanza.
Immoderatio, nis.
DESTEMPLAR. V. a. y
DESTEMPRAR. v. a. ant. destrbmpib.
DESTEMTAMENT. adv. m. ant. Perturbació
de la rahó, falta de tino. Desatiento, Animi per-
turbatío.
DESTEmTANMENT. adv. m. ant. Sens tino.
Desatentadamente, Imprudenter, inconsideratò.
DESTEMTAR. V. n. anst. Pérdrer lo tino. De^
satinar, Aberro, as.
DE8TÉNDRER. V. a. RccuUir lo que estava
estès. Destender. Distendere.
DE8TENTAR. V. a. ant. inquietar, opiimir.
distraurer.
DESTENYIR. V. a. Llevar lo tint à alguna co-
sa, borrar los colors. Destenir. Colore exuere, pri-
varé.
DESTERMENAR. V. a. ant. EXTERMINAR. J ant.
DETERMINAR. || ant. Llcvar ó mudar lo terme ó tér-
mens. Qnilar los lindes, Tollere limes.
DESTERRAGIÓ. f. ant. y
DESTERRAMENT. m. ant. DESTERRO.
DESTERRAR, v. a. Tràurer à algú per justícia
de algun Iloch ó territori. Desterrar, Exilio mulc-
tare, afficere. || Deposar ó apartar de sí alguna co-
sa, com la tristesa. Desterrar, Pello, is.
DESTERRAT, DA. p. p. Desterrado, Exulatus.
II PRESIDARI.
DESTERRO, m. Expulsió judicial de una per-
sona de un iloch ó territori determinat. Destierro.
Exilium, ii.
DESTERROSSAR. v. a. ESTERROSSAR.
DESTIL•LACIÓ, f. V efecte de càurer de gota
en gota algun Mquii, Destilaeion. hesiWiaiio , nis.
II La acció y efecte de destil-Iar. Destilacion , ins-
tilacion. Instillatío, nis. || Fluxió de humor que
corre de una part del cos à altra. Destilacion. Hu-
mor is fluxio.
DESTIL-LADOR, A. m. y f. Lo qui té per ofici
destil-Iar. Destilador, Destillarius. || Lo Iloch ahont
se de^til-la. Destilador, destilatorio, Destillatorium,
ii. II Instrument pera destil•lar. Sól sèr un morter
gran de pedra porosa per la qual passan las ay-
guas. Destilador, destiladera. Vas destillationi de*
serviens. || alamrí.
DESTIL-LADORA. f. DESTIL-LADOR. 3.
DESTIL•LAR, v. n. Càurer algun líquit de gota
en gota. Destilar, Distillo, as. || v. n. Tràurer per
alambí algun licor inediant la acció del foch. Des-
tilar, instilar, Cacabi dístíllatorii ope exprimere.
I Purificar la aygua per medi del destilador. Des-
tilar. Distillo, as.
DESTIL-LATy DA. p. p. Destilado. Instíllatua.
5S0
DES
DICCIONARI
DES
DESTINACIÓ, f. ant. destino.
DESTINAR. V. a. Determinar ó senyalar algu-
na cosa pera algun fi 6 efecte. Destinar. Destino, as.
DESTINO, m. Providència superior que ordena
y determina las cosas à sos fins. Destino. Providen-
tia, se. II Fat, sort« Destino . Patum , i. || Aplicació
de alguna cosa à determinat fi. Destino , destina-
don, Destinatio, nis. || Lo lloch ó empleo que se
senyala à algú. Destino. Munus , eris, officium , ii.
DESTINYAR. V. a. ant. Netejar las casas de
las abellas. Limpiar las colmenas, Àlvearia pur-
garé. II DBSARNAR. També s* usa com recíproch.
DESTIRAR. V. a. p. u. Desfer las calsas. Tam-
bé s' usa com recíproch. Desatacar. Solvo, is. ||
ant. Disparar la artilleria. Disparar, hacer fuego,
Explodo, is.
DESTITUCIÓ, f. L' acte de privar à algú del
empleo , càrrech ó dignitat que tenia. Destitueion.
Destitutio, nis.
DESTITUHIR. V. a. Privar à algú del empleo,
càrrech ó dignitat. Destituir, Destituo, is. || dbsam-
PARÀR.
DESTÓLDRER. V. a. ant. DiSTRÀURER, destor-
bar, IMPEDIR.
DESTOLRE. V. a. ant. desfer, evitar.
DESTORB, m. Obstacle, impediment. Etlorho.
Obex, icis, impedimentum, i.
SENS destorb, m. adv. desembarassadament.
DESTORBADOR, A. m. y f . Qui destorba.
Bttorhador, Obstans.
DESTORBAR. Y. a. Posar embarasses à la exe-
cució de alguna cosa. Estorbar, Obsto, as, impe-
dio, is.
DESTÓRCER. V. a. Desfer lo tort, afluixant las
voltas ó donantlas al revés. Destorcer, Distorqueo,
es. I Adressar lo que estava tort. Destoreer, Diri-
go, is.
DESTORNAR. Y. a. ant. girar, dbsviab.
DESTORTi A. p. p. Destoreido. Distortus.
DESTRA, f. ant. Ronsal. Diestro, Capistrum, i.
ME.NAR EN DESTRA, fr. ant. DESTRAR.
DESTRABAR. v. a. Tràurer las trabas. Des-
trahar, Pedicas solvere. Q Desagafar ó separar una
cosa de altra ab la qual estava trabada. Destrahar,
DÍBJungo, is. Q Parlant dels animals, traurerlos las
trabas ó la pota de entre las cordas ahont s* havia
ficat. També s* usa com recíproch. Desmanear, Ju-
mentis pedicas solvere.
DESTRADOR. m. ant. Qui amida. Medidor,
Mensor, metitor, is. || ant. canador, mesurador.
DESTRAGAR. V. a. ant. Causar estrago. Haeer
estrago. Damnificaré.
DESTRAL, f. Instrument de ferro que en la
part inferior té '1 tall, y en la superior un forat
ahont s' encaixa '1 mànech, y serveix comunment
pera estellar llenya. Hacha, segur, destral. Secu-
ris, is.
DESTRALASSA. f. aum. Seguron. Grandíor
securis.
DESTRAIXR. m. mil. Cada un dels soldats que
hi ha en cada batalló destinats principalment à des-
embarassar lo pas en las marxas, pera lo que por-
tan palas, destrals y escodas ó magalls. Gastador,
haehero. Míles in castris viíssternendisdestinatus.
sÉR BON DESTRALER. fr. fam. Sc diu del que es
mòlt menjador. Tener buena tijera, estar picada la
piedra. Helluonem esse.
DESTRALETA. f. d. Segureja, destraleja. Se-
curicula, 8B.
DESTRAMAR. v. a. Tràurer la trama de la
tela. Destramar. Tramam díssolvere.
DESTRAMENT. adv. m. Ab destresa. Diestra-
mente. Dexlerè.
DESTRAR. V. a. ant. Menar las cabalcaduras ,
tiradas del ronsal. Llevar del diestro ó dè diestro.
Capistro ducere. || ant. amidar. || Anar al costat del
que cabalca , à peu ó à caball. Ir al diestro. Ad
dsxteram alicujns pergere.
DESTRE, A. adj. Hàbil, expert en algun art.
Diestro. Peritus. || m. ronsal.
DESTRE DE MAR. Expcrt cn cosas de mar. Diestro^
Perito. Peritus.
DESTREDOR. m. ant. destrador.
DESTREMPADAMENT. adv. m. Ab destein-
plansa. Destempladamente. Intemperanter.
DESTREmPAMENT. m. Dissonància de cor-
das en algun instrument músich. Destemple. Chor-
darum dissonantia.
DESTREMPAMENT DE VENTRE. Cambras, fluíx de
ventre. Desconcierto, despeno. Yentris profluvium.
DESTREMPANSA. f. destemplansa.
DESTREMPAR. v. a. deixatar, y mús. Dcs-
truhir la concordància y armonia. També s' usa
com recíproch. Destemplar. Absona reddere instru-
menta musica. [ met. Destruhir, desconcertar lo
bon orde ó concert de alguna cosa. Destemplar.
Turbo, dislurbo, as. Q Fér pérdrer lo tremp als
instruments de cer ó altre metall. També s' usa
com recíproch. Destemplar. Temperatura privaré.
DESTREMPARSE. v. r. met. y fam. Posarse
de mal humor lo qui estava alegre y trempat. Po-
nerse de mal humor. Stomachari.
DESTREMPAT, DA. adj. ant. Desarreglat en
sas costums. Inmoderado. Immoderatus.
DESTRENAR. Y. a. Desfer la trena. Destren-
zar. Cinctos capillos díssolvere.
DESTRÉNYER. Y. a. ant. Precisar, obligar
per forsa. Constrt^ir, compeler. Coropello, is.
DESTRESA, f. Habilitat, art, primor ó propie-
tat ab que's fà alguna cosa. Destreza. Dexteritas,
atis.
AB DESTRESA, m. adv. DvestramentP , expertamente.
Expeditè.
BESTRET, A. p. p. Constr^ido, compelido.
Coactus. II m. ant. districte. || m. misèria, calami-
tat. II ant. APREMI. II MALA PARTIDA.
DESTRETAMENT. adv. m.ant. estretambnt.
DESTRETT. m. ant. esgassesa.
DES GATàU.
DESTRICH. m. ant. dant, pétouA, prejudici.
DE8TRIFIGAR. V. a. bnsinsstrar, ensbntar.
DE8TRIGAT, DA. adj. ant. detingut.
DESTRtssiML, A. adj. sap. Dieslrisimo, des-
trisimo. Perilissímus.
DESTBOHIB. V. a. DBSTauHiR.
DESTBONAmENT. DU. La acció y efecte de
destronar. Desironamienlo. Ejectio é solio.
DE8TBONAR. V. a. Deposar ò privar del reg-
ne à algú. Tràurerlo del trono. Destronar, desen-
tranizar. Solio aliquem proturbare.
DESTRÓS. m. y
DESTROSSA, f . L' acte y efecte de destrossar.
Destrozo. Slrages, is.
DESTROSSADOR , A. m. y f. Qui destrossa.
Destrozador. Disruptor, is.
DESTROSSAR. V. a. Fér trossos de alguna
cosa. Destrozar. Disrumpo, is. || Espatllar la roba,
V calsat, elc. Destrozar, romper. Lacero, as. ||
met. Gastar mòlt sens consideració, fér malbé la
bisenda ó béns. Derroehar, dilapidar, destrozar,
destruir, abrasar, Profundo, is, dilapido, as. || mil.
Derrolar als enemichs ab mòlta pèrdua. Destrozar,
profligar. Proflígo, as.
DESTRUCCIÓ, f. L' acte y efecte de destrubir.
Destruceion, destruicion, eversion, estrago, Destruc-
tio, nis.
MÉTEER i DESTRUCCIÓ. lOC. ant. DESTRUOIR, ENTRAR
i FOCH T k SANCH.
DESTRUCTIBILITAT. f. Qualitat de destruc-
tible. Deslructibilidad. Destructibilitas, atis.
DESTRUCTIBLE. adj. Lo que pót destnihirse
ó sér deslruhit. Dsstruihü. Destnictioni obnoxius.
DESTRUCTIU, VA. adj. Lo que té virtut ó
poder pera destrubir. Destruetivo, destruelorio, Des-
tructivus.
DESTRUCTIVAMENT. m. adv. Ab destruc-
ció. Destructivamente, Ad excídium.
DESTRUCTOR, A. m. y f. Lo qui destruheix.
Destruidor, destructor. Destructor, vastator, is.
DESTRUHIBLE. adj. DESTRUCTIBLE.
DESTRUIDOR, A. m. y f. destructor.
DESTRUHIMENT. m. destrucció.
DESTRUHIR. V. a. Desfer, arruïnar, assolar
alguna cosa. També s' usa com recíproch. Destruir,
Deslruo, is. || mel. destrossar. 3. || met. Parlant
de arguments ó rahons llevaries la forsa ab rabons
ó arguments contraris. Destruir, Deslruo, is. || met.
Llevar à algú Ms medis ab que's mantenia, ó im-
pedirli adquírirlos. Destruir, Ad inopiam redigere.
II infectar. II GASTAR.
DESTRUNFAR. V. a. Tràurer de trunfo, fér
gastar los trunfos. Destriunfar, Gollusorem melio-
ris notse pagellis spoliare.
DESTRUYMENT. m. DESTRUCCIÓ.
DESUETUT. f. Cessació de us. Desuetud, Desue-
tudo, inis.
DESULLARSE. V. r. ant. enllubbnabsb.
DESUMPLIR. V. a. ant. vutdàr.
DES S51
DESUMPTE. m. ant. deducció.
DESUNIÓ, f. Separació de las parts que com-
ponen algun tot, ó de las cosas que estavan juntas
y unidas. Desunion. Disjunctio, nis. || met. Discòr-
dia, divisió entre *ls que estavan ben avinguts.
Desunion, discordaneia. Dissensió, nis, discòr-
dia, se.
DESUNIR. V. a. Separar las cosas que estavan
unidas. També s* usa com recíproch. Desunir, Dis-
jungo, is. II met. Introduhir la discòrdia entre *ls
que estavan ben avinguts. També s' usa com recí-
proch. Desunir. Dissidia serere.
DESUNIT, DA. p. p. Desunido. Dissociatus.
DESURDIR. V. a. Desfer lo urdit. Deswrdido.
Orsum disturbare.
DESÚS. m. Falta de us ó exercisi de alguna
cosa. Desuso, Desuetndo, inis.
DESUSAR. V. a. y mès comunment recíproch.
Desacostumar, pérdrer V us. Desusar, desacostum-
brar, Desuesco, is.
DESUSAT, DA. p. p. Desusado, Desuetus.
DESUSDIT, A. adj. ant. sobredit.
DESVALGUT, DA. adj. Desamparat, faltat de
ajuda y socorro. Desvalido. Desertus, destitutus. jj
Faltat de forsas, de salut. Desmarrido. Marcidus,
languens.
DESVALIMENT. m. Desamparo, falta de aju-
da ó favor. Desvalimiento, Orbitas, atis.
DESVALISADOR. m. ant. Lladre de camí ral.
Salteador, Lalro, nis.
DESVALISAR. V. a. ant. Robar al caminant lo
que porta. Desbalijar, Grassari viatoribus.
DESVANEIXEMEBIT. m. distracció. || Pre-
sumpció, vanitat ó supèrbia. Desvanecimiento. Ina-
nis supèrbia, arrogantia. || Perturbació dels sen-
tits que sól sér efecte de debilitat ó flaquesa. Des-
vanecimiento , vértigo , vahido, Yertigo , inis.
DESVANÉIXER. V. a. Separar las parts de al-
guna cosa de modo que arriben à pérdrerse de vis-
ta, com lo vent separa las del fum, lo sol las de la
boyra, etc. També s' usa com recíproch. Desvane-
oer. Dissipo, as. Q distrIurer. || trIurer del cap.
II met. Desfer ó anul-lar alguna cosa, com lo dub-
te, la suspita, etc. Desvanecer, Dissipo, as. || Donar
à algú motiu de presumpció ó vanitat. Desvanecer,
envanecer, Superbum reddere. || burlar, desmeic-
tir. U Ensnperbkse. Envanecerse, desvanecerse. Ina-
niter seefferre. y Perturbarse 'Is sentits, tenir un
rodament de cap. Desvanecerse, irsele d uno la ca-
beza. Yertigine laboraré.
DESVANESGUT , DA. p. p. Desvanecido. Dis-
sipa tus. II adj. Lo qui té mòlta presumpció, vanitat
ó supèrbia. Desvanecido, envanecido. Flatus, || dis-
T«ET.
DESVANIMENT. m. DESVANEIXEMENT.
DESVANIRSE. V. r. desvaníixbrsb.
DESVARAR. V. a. nàut. Posarse en moviment
la embarcació que estava varada. Desvarar. Naveni
vado inhsrentem rursus fluitare.
582
DES
DICCIONARI
DET
DESVARI. m. Accident que sobrevé als ma-
lalts, ab qae perden la rabóy deliran. Desvario,
deliria, dtvaneo. Deliratio, nís, deliriom, ii. || Ac-
cident, pertorbació de la rabó ó fantasia, originada
de alguna malaltia. Desvario, delirio, devaneo. De-
liriom, i i. I Paraula ü obra sens orde ni concert.
Desvario, desaiino. Delirinm, ii. Q met. Cosa que
ix del orde regalar de la naturalesa. Desvario, fe-
nomeno, monstrttosidad. Deliramentum, i. | càpeit-
XO , EXTRA VAGInCIA. | pi. PATIANTAS , FOLLAS , FÍ-
ICLAS.
DESVARIAR. V. n. dbsvaribjar. | ant. dks-
YIAXSB.
DESVARIEJAR. V. n. Delirar, dir desatinos.
Desvariar, delirar, devanear, Desipio, insanio, is.
I Demanar, proposar 6 dir cosas fora de lloch ó
de rabó. Desvariar. Deliro, as.
DESVARIEJAT, DA. adj. delirant.
DE8VEDAR. V. a. Alsar ó revocar la probibi-
ció de alguna cosa. Desvedar. Probibitionem lollere.
DESVEDAT, DA. adj. Lo que no està probi-
bit babentbo estat. Desvedado. Ab interdiclo libe-
ratus.
DESVELAR. V. a. ant. Llevar lo vel. Tam-
bé s' usa com recfprocb. Quiíar el velo, Yelum to-
llere.
DESVENAR. V. a. Llevar las venas. Desvenar.
Yenas amputaré , fibras detrabere. || met. Sepa-
rar ó tràurer algunas cosas ditas venas, com los
metalls de la terra, etc. Desvenar. Yenas detra-
bere.
DESVEBITATJA. f. Lo contrari de ventatja.
Desventaja. Deterior conditio.
DESVENTURA, f. Desgràcia, infelicitat, mala
sort. Desventura, Infortunium, ii.
DESVENTURADAMElfT. adv. m. Ab desven-
tura. Desventuradamenle, Infortunatè.
DESVENTURAT, DA. adj. Desgraciat. Des-
fítnlurado, Infortunatus, miser.
DESVERGENAR. V. a. DESFLORAR.
DESVERGONYA. f. ant. DESVERGONTIlfENT.
DE8VERGONYAT, DA. adj. desvbrgontit.
DESVERGONYIDAMENT, adv. m. Ab des-
vergonyiment. Desvergonzadamente, Impudenter.
DESVERGOBIYIDiSSIM, A. adj. sup. Des-
tergonzadisimo, Impudentissimus.
DESVERGONYIMENT, m. |alta de vergo-
nya, atreviment, desmasíada llibertat. Desvergüen-
za, procacidad, petulància, descaro, descoco, desue-
llo, descomedimiento. Impudentia, petulantia, sb,
procacilas, atis.
DESVERGONYIRSE. V. r. Parlar ú obrar ab
desvergonyiment. Desvergonzarse, deseararse, des-
eocarse, Impudenter agere, loqui.
DESVERGONYIRSE i ALGií. fr. Pérdrerli 'I respec-
te. Atreverse d alguno. In aliquem audere. || Faltar
V inferior al respecte del superior. Subirse d las
harhas, levantarse d mayores. Audere in domi-
num.
DESVERGONYIT, DA. adj. Lo qui parla ú
obra ab desvergonyiment. Desvergonzado, deseu-
rado , deslavado , desollado , procaz, Impndeos,
procax.
DESVESAR. V. a. Fér pérdrer ó deixar T os y
costum que *s tenia. També s' usa com recíproch.
Desaeostumhrar, deshabttuar, k consuetudineaver-
tere.
DESVESAT, DA. p. p. Desaeostumbrado. A
consuetudine aversus.
DESVESTIR. V. a. També s'usa com recíproch.
DESPULLAR.
DESVETLLADAMENT. adv. m. Ab desvet-
llament. Desveladamente, Vigilanter. || Ab vigilàn-
cia y gran cuydado. Desveladamente, vigilantemen-
te, Yigilanter.
DESVETLLADÍSSIM, A. adj. sup. Desveladi-
simo, Yigilantissimus, pervigil.
DESVETLLADOR, A. adj. Lo que desvetlla.
Vigilativo. Yigil.
DESVETLLABfENT. m. Falta de son. Desvelo,
desvelamienlo, insomnio , pervigilio. Pervigilatio,
nis, insomnium, ii. || Atenció , aplicació exacta.
Desvelo. Yigilantia, diligentia, s. y Cuydado, tra-
ball. Desvelo, Labor, is.
DESVETLLAR. V. a. Impedir la son, no dei-
xar dormir. També s' usa com recíproch. Desve-
lar, quitar el suefio, Somnum auferre.
DESVETLLARSE. V. r. met. Posar gran cuy-
dado y atenció %n lo que algú té à sòn càrrecb, ó
desitja fér ó conseguir. Desvelarse. Invigilo, as,
sollicitè incumbere.
DESVETLLAT, DA. p. p. Desvelada. Yígilans.
II adj. Qui no dorm lo temps regular, y 'I mateix
temps, com: nit desvetllada. Desvelada, Insomnis.
estar desvetllat, fr. No tenir son en lo temps
regular de dormir. Estar desvelada. Insomnem,
pervigilem esse.
DESVIABIENT. m. La acció de desviar ó des-
viarse. Desvia. Deflexio, nis.
DESVIAR. V. a. Apartar, allunyar de sòn llocb
ó camí alguna cosa. També s' usa com recíproch.
Descarriar, desviar, A vià deflectere ; devio, as. ||
met. Dissuadir ó apartar à algú de la intenció,
propòsit ó dictamen en que estava. També s' usa
com recíprocb. Desviar, Dissuadeo, es ; à proposi-
to deterrere. || esg. Apartar del punt la espasa con-
trària. Desviar, Ictum deflectere. || Dit dels ulls,
etc. apartarlos del objecte en que estavan fixats.
Desviar, Amoveo, es.
DESVIARSE. V. r. fér marrada. Q Apartarse
de lo que dicta la rabó. Desviar se. A ratione de-
flectere. Q Retràurerse, apartarse de la obligació.
Desviarse. Ab ofiicio recedere. || degenerar.
DESVIRAR. V. a. Retallar ab la falsilla lo que
sobra de la sola de la sabata desprès de cusida.
Desvirar. Calceos elimare. || nàut. Donar voltas al
cabrestant en sentit contrari à las de virar. Desvi-
rar. Evolvo, is.
DET
DESVIRGINAR. V. a. anl. y derivats des-
FLOEÀR.
DESVIRTUAR. V. a. Llevar la virtut, substàn-
cia ó vigor de alguna cosa. Desvirtuar. Languesco,
marcesco, is.
DE8VOLGAR. V. a. DESBOLCAB.
DESVOLER. V. a. ant. No voler. No querer.
Nolo, is.
DESXIFRAR. V. a. Declarar, explicar lo escrit
ab xifras. Descifrar, Nolas explicaré. | Interpretar
lo obscur. Descifrar, Abstrusa , abdita monstra,
re.
DESXIFRAT, DA. p. p. Descifrado. Ennclea-
tus.
DETALL, m. Relació circunstanciada: Es ter-
me francès introduhit sens necessitat. Pormenores,
eircunstanciasy particularidades, y detalle ó detall.
Singula capità , singularium enumeratio. || mil.
Régimen que observan los oficials pera ordenar
à cada hü lo que li toca. Detalle, Detall. Regimen,
inis.
EN DETALL, m. adv. Hcnudament. Por menor y
por menuda, menudamente. Singulatim.
DETALLAR. V. a. Individttalisar, referir per
pessas menndas. Especificar, particularizar, indi-
viduar, referir, contar los pormenores, detallar.
Singulatim enumeraré, exponere.
DETARDAR. V. a. bbtardar.
DETENCIÓ, f. Dilació, tardansa. DetencUm, di-
Uicion, demora, tardanza. Hora, se, cunclatio, nis.
II SUSPENSIÓ. II BETENCIÓ.
DETENCIÓ DE HUMOBs , ctc. Beòttlsa. Staguatio,
nis.
DETENGUDA. f; DETENCIÓ.
DETENGUT, DA. p. p. DETINGUT.
DETENIDOR. m. DfiTBNTOR. II m. ant. posse-
HIDOB.
DETENIMENT, m. La detenció que fa la nau
en lo port. Detencion, estadia, demora, estarà. Mo-
ra, se, mansió, nis.
DETENIR. V. a. Suspéndrer alguna cosa, im-
pedir que passe endavant. Detener. Detineo, es,
moram afferre. || Agafar, posar pres. Detener. Ca-
pio, comprebendo, is. || Retenir, conservar ó guar-
dar. Detener. Detineo, es, servo, as.
DETENIRSE. V. r. Retardarse ó anarsen pocb
à poch. Detener se. Cunctari, morari. || met. Fér
suspensió, pararse à considerar alguna cosa. Deté-
nerse. Morari. || Parlant del menjar, medicinas y
altras cosas semblants no resti tuhirlas. Retener en
el estómago. Retineo, es.
DETENIRSE 'l bídree. fr. Rcprimirse las riallas.
Comerse la risa. Risum cobibere, tenere.
NO DETENÍBSELI BES k ALGÚ. fr. NO DETENÍBSELI
BES AL VENTRELL.
DETENTOR, A. m. y f. Qui deté» Detenedor.
Retentor, is.
DETERIOR. adj. Lo que es de qualitat infe-
rior à altra cosa de sa espècie. Detmor. Deterior.
TOMO 1.
CATALÀ. DET 653
DETERIORACIÓ, f. y
DETERIORAMENT, m. Dany ó detriment que
reb alguna cosa. Deterioracion, deterioro, menos-
cabo. Detrimentum, i. || La acció de deteriòrar-
se. Deterioracion. In statum deteriorem deduc-
tio.
DETERIORAR. V. a. Pitjorar, fèr de pitjor
condició alguna cosa. S* usa mès com recfproch.
Deteriorar, menoscabar, empeorar. Labefacto, as,
deteriús reddere.
DETERIORAT, DA. p. p. Deteriorado. Dete-
rioratus.
DETERIORO, m. ^ETEBIOBAGIÓ.
DETERRIENAR. V. a. y derivats, ant. dbteb-
MINAB.
DETERMINACIÓ, f. La acció y efecte de de-
terminarse. Determinacion. Decisió, nis. || Disposi-
ció, resolució. Determinacion. Goninitio, definitio,
nis. II Valor, atreviment. Determinacion. Audàcia,
se, animus, i.
DETERMINADARIENT. adv. m. Ab deter-
minació. Determinadamente. Definítè. || Ab resolu-
ció, ab valor. Determinadamente. Audacter.
DETERMINADJÍBSIM, A. adj. sup. DeUrmi-
nadisimo. Promptissimus.
DETERMINANT, p. a. Lo qui ó lo que deter-
mina. Determinante. Determinans. || m. gram. Lo
verb que en la oració determina à altre. Determi-
nante. Determinans.
DETERMINAR. V. a. Resóldrer lo qne sV ha
de fér en alguna cosa. També s usa com recf-
proch. Determinar. Decerno, is; consilium capere,
animo intendere. J Distingir, diferenciar alguna
cosa. Determinar. Discerno , is. || Senyalar , fixar
alguna cosa per algun efecte, com: deteeminab dia,
hora, elc. Determinar, amenazar. Gondico, is. ||
Gontràurer alguna cosa à determinada espècie. De-
terminar. Determino, as. || for. Sentenciar, definir
la causa, ó plet. Determinar. Definio, is.
DETERMINAT, DA. adj. Resolt, atrevit. De-
terminada. Audax, animosus.
DETERMINATIU , VA. adj. Lo que determi-
na ó resol alguna cosa. Determinativo. Definiens.
DETESTABLE, adj. Abominable, digne de
aborriment. Detestable. Detestabilis.
DETESTABLEMENT. adv. m. Abominable-
ment. Detestablemi^. Abominanter.
DETESTACIÓ.^^ L' acte de abominar, aborrir
ó condemnar alguna cosa per dolenta. Delestacion..
Detestatio, nis.
DETESTAR, v. a. Aborrir, abominar. Detestar.
Deteslor, exsecror, aris.
DETINGUT, DA. p. p. Detenido. Demoratus.*
DETRACdÓ. f. La acció de tràurer. Detrac-
cion, deduccion, descuento. Detractio, deductio, nis.
II Murmuració. Detraccion. Detractio, nis, detrac-
tus, us.
DETRACTADOR, A. m. y f. ant. DBTEACTOB.
DETRACTAR. V. a. INFAMAB.
71
181
OBO
DICCIONARI
DBD
DETBACrOR, A. m. y f. Infiunador. Detrae-
tor. Detractor, is.
DETRAHIR. Y. a. TRAHll.
DETRÀ8. m. La part posterior del animal. Tro-
uro. Nates, clunes, ium. || adv. 11. qne explica la
part posterior ó '1 revés de algana cosa , ó '1 siti
qne ocupa desprès de altra. Detrds, Poaò. Q En
auséncia de aquell de qui's parla. Detrds , en au-
seneia, d espaldas. Àbsente aliquo. J prep. ab que's
demostra V orde ab que una cosa se segueix à al-
tra. Tros, Post. I DE PART DBTRÍS.
ÀL ó DE detrís. m. adv. de pirtdbtrís.
PER detrís. m. adv. A trahició. A Iratcton, d e»-
paldas vuiltas. Per ínsidias.
DETRÀURER. V. a. Descontar. Descontar, de-
dueir, Tollo, deduco, is.
DETRET, A. p. p. irreg. Deseontado ^ dedu-
eido. Deductufl^
DETRIMEIIT. m. Dany, perjudici. DetrimentOf
menoseaho. Detrimentum, i.
DETüRADÀ. f. Detenció , parada. Alto, deten-
eum. Mora, m, cunctatio, nis.
DETURAR. V. a. y derivats, aturar.
DEU. adj. numeral que s* aplica al número que
conté deu unitats. Diez, Decem. | m. La xifra que
representa '1 número compost de deu unitats. Diez,
Nota donaria. Q En algunas locucions desè, com: lo
dia deu. Diez. Decimus. || ant. deber, deute.
DÈU. m. Nom sagrat del Ser supremo , que ha
criat lo mon y *1 conserva y regeix per sa provi-
dència. Dios. Deus, i. || Cada una de lasfalsas divi-
nitats que adoravan los gentils. Dios. Deus, i. J met.
La cosd amada en extrem. Dios. Deus, idolum, i.
Dàu ajudar!, expr. ab que animam nostra con-
fiansa pera socórrer librement las necessitats del
prohisme. Dios dard. Deus providebit.
DEU DEL CEL HO SAB. expr. ab que s* assegura la
veritat y certesa de alguna cosa oculta. Dios es tes-
tigo. Testis est Deus.
DÈU DE TOTA PEDRA Pi PARET. POf. EuSOnya qUO
no bi ha que fiarse en la juventud , perquè també
mor lo jove com lo vell. ran presto va el cordero
eomo el camero. Tam cito quàm verbex ad csdem
ducitur agnus.
DÈu DIU , AJUDAT T t' AJUDARÉ, fr. quc'ns cnso-
nya, que si desitjam alguna cosa, debem emplear
totas nostras forsas pera lograila, sens eixigir que
Déu fassa miracles. A Dios roglíndOf y con el mazo
dando; Dios y vida compofMn villa; piedra sin agua
no aguza en la fragua. Dii solertes adjuvant.
DàU DÓNA FABAS i QUI NO TÉ CAIXALS. rcf. qUO s'
acostuma à dir quant las riquesas ó couvenióncias
recauhen en algú que no pót ó no sab disfrutarne.
Da Dios almendras al que no tiene muelas ; da Dios
L•bas d quien no tiene quijadas ; da Dios mocos d
quien no tiene panwlo. Annulus aureus in naribus
suís.
DÈU DÓNA 'l FRET SEGONS LA ROBA. rof. qUO ad-
verleix que Dèu dóna *1 socorro segons la neces-
sitat. DÍM iaelfriú mmfarmB to rofSw FroM^
que indiget, dat Deus.
DÈU FAssA QUE... loo. ab que s' expUet la de»-
confíansa de que alguna oosa isca tant bè comie
pensa. Quiera Dios. Utinam I faxit Deus ni.
DÈU HI SIA. expr. ab qne 8* avisa qoant s* eatn
en la casa de altre. Dios sea en esta com. Pn'u
hac domo.
DÈU HO SAB. expr. ab qne's vól assegurar algun
cosa. Dios lo sabé. Novit Deus.
DEU HO VÓL , COM SBRÍ ? 6 DÈU HO VÓL, PACiftlIGU,
ó DEU HO f1 ell SAB PERQUÈ , Ó S' HA DE fiSVUS
COM DÈU HO ENVIA. loc. fam. ab que manifestamli
resignació en los traballs , considerantlos com o-
viats de Dèu , que ^mpre busca nostre major pit-
fít. Lo que Dios da , llevarse ha. Quídquid labm
Deus obtulerit, ferendnm est.
DÈU HO vuLLA , ó DÈU HO FASSÀ. expr. ab qié^
manifiesla *1 desitg de que snccehesca alguna cm.
Dios lo quiera; Dios lo haga. Faxit Deus.
DÈU LI DÓ BON DU. OXpr. BON DIA.
DÈU LI DÓ BON PART. expr. ab qüel's manifesti i
alguna dona *1 desitj de que tinga un part felfi.
Dios altmhre d V. eon hien: Dios dé d V. felizfV'
tOy feliz alumhramiento. Adsit tibi Deus ut pàrta
pericula feliciter evadas.
DÈU LI PACH. loc. pera donar las gracias à ilgi
manifestantli *1 desitg de que Dèu lo recompeaie.
Dios se lo pague Retribuat tibi Deus.
DÈU LI PERDÓ. expr. Denota que no's pretén ati^
facció del dany ó injúria rebuda. Dios se loftfét
ne. Parcat ei Deus. || dèu l* haja perdonat.
DÈU LI SIA BONA AJUDA. loc. Manifesta 1 desil
de que Dèu assistesca à algú. Dios U asista. Adst
ei Deus.
DÈU L* AMPARB ó DÈU Li*N DÓ. expr. ab quo's res-
pon al pobre à qui no*s fà caritat. Dios le oiúti,
Dios le ayude, Dios le ampare, Dios le socanúf 2^
le provea. Subveniat tibi Deus.
DÈU LO BBNEHESCA Ó *L FASSA BO Ó UN SANT. lOC.
pera manifestar à algú que no està al correitde
lo que*s fà ó tracta. Dios U hendiga. Prohom fsiàà
eum Deus.
DÈU LO 6UART. oxpr. quo 8* usa regularment al
trobarse ab algú y al despedirsen. Dios paris à
V. Salve.
DÈU L* HAJA PERDONAT. expT. ab que*8 maniM
*1 desitj de que algun difunt estigué en !a glóríi.
Dios le haya perdonado. In pace requiescat | Ss*
plica que no's troba lo que's busca. Oruga U üò-
Evanuit.
DÈU L* HA VINGUT i vÈURBR. loc. fsm. pers deooltf
que alguna cosa ha succehit favorable à quieiHyi
en necessitat. Vinole Dios d ver. Feliciter aedüt.
DÈU LOS CRIA T ELLS SB JUNTAN. ref. DOUOta ^
*ls de un mateix geni è inclinacioQS se
à altres; comunment s* aplica als doleols.
cria y ellos se juntan. Similis simüeii qasril;!'
per graculus cim graculo.
DEU
CATALÀ.
DBU
SS6
rtV LO TÜTOA UI LO CEL Ó IK LÀ 8IVA SANTA GLÓ-
Ui. expr. usada quant s' anomena algun difunt, y
tb Ja gne's manifesta *1 desitj de que haja fél un
hea fí. Dios haya ; Dios le tenga en su glòria. In
jMce requiescat.
Kü LO TuiGA DB SA MA. loc. pera manifestar à
algú '1 desitj de que Dèu no'l deixe. Téngale Dios
àe iu mano, Servet eum Deus.
MEU MANTINGA À HO^T CRIAT PER POR DE ALTRE MÈS
MALTAT, T DÉU MANTIGA À MON SENTOR PER POR DE UN
ALTRI PITJOR, ref. MÉS VAL UN DOLENT CONEGUT QUE
m 10 PERA CONÈIXER.
sÉu ME DO GENT QUE m' entenga. ref. quo ense-
■ja que es millor tractar ab gent que entengan lo
^ye dispütan. Dios me dé contienda con quien me
mUenda. Cum docto certare viro mihi oumína do-
■ent.
Mü Ml GUART DEL HOME DE RE QUE DEL DOLENT JO
■1* N GUARDARÉ. Donota que debem anar ab mòlta
precaució en fíarnos dels que's tenen per homes
ét bè per quant nos poden sér Iraídors solapats.
M hieno me guarde Dios que del malo me guardaré
y; del agua mansa me libre Dios,[ que de la recia ó
ènva ya me guardaré yo , ó gudrdate del agua
Ufua. Latentem mansueto pectore iram avertat
Iteos, prseipí et apertc ipse obsistam.
DÉU me'n GUART. oxpr. ab que s' manifesta la
|or ó desagrado que'ns causa alguna cosa. Dios me
Mkre. Avertat Deus, absit.
DEU MEU 1 expr. que s' usa com interjecció pera
Àgnificar admiració , estranyesa y sobresalt. Dios
mwl Deus meus ! bone Deus I
DEU NO HO PEjUfETA. loc. Lo que Díos 710 quiera,
Absil; nou faxit Deus.
Diu NOS EN FASSA LA GrIcIA. expr. DÈU HO VULLA.
DEU NOS EN GUART ó DÈU NOS GUART. expr. qUO
pondera '1 mal que seguiria de alguna cosa. Dios
us likre, Avertat Deus.
REU NOS GUART DE ATGUA QUE NO CORRE T DE GAT
QCE NO MioLA. ref. Dóna à enténdrer que las per-
lons de un geni aparentment quiet y pacffich
^nant arriban à enfadarse són més impetuosas y
terribles. De agua mansa me libre Dios, que de la
neia ó braça me guardaré yo. Latentem mansueto
pectore iram avertat Deus.
liU NOS GUART DB ROIGS EN LLOCH ESTRET, ref. Ad-
verteix que 's deuhen evitar disputas ab personas
de ^oi violent é ioconsiderat. Al loco y al aire
imrle ealle. Lata amenti patet via.
BBU N06 GUART DB POLL REssüscnTAT. ref. Adver-
keix qfue la mndansa de fortuna fa ensuperbir y
olvidar V estat bumil, especialment als de baixa
na. OÈondo el villano està en el mulo ni conoce d
Bit§ mi al mwndo ; contra peon hecho dama^ no para
fasa M íMa ; vióu el tillano en bragas de cerrOy
I II fan qaa famjwiém el perro en bragas de cer-
0. Ab humile evecto
i rÍT. ref. Ensenya
que debem coníbmiamos ab lo que jà està fét, en-
cara que haja eixit mal, perquè ja no té remey.
A lo hecho no huy remedio. Factum sustine, facien-
dum cogita.
DÉU NOS GUART DE UN MAL VEHÍ T DB APRBNBNT DB
VIOLÍ. ref. NO HI HA MÈS MAL VEHÍ QUE UN APRBNBNT
DB VIOLÍ.
DÈU PAGA ó CASTIGA T NO DIU COM. ref.quo fecorda
la justícia y céstich de Dèu al que obra mal, confiat
en sa espera y misericòrdia. Dios eonsiente y no para
siempre ; Dios no se queja, mas lo suyo no lo deja.
Dii laneos habent pedes.
DEU PÓT MÒLT Ó MÈS QUE TOTS LOS DIABLES. OXpr.
de que s' usa pera consolarse en alguna desditxa,
recorrent al gran poder de Dèu, de qui s' espera
'1 remey. Dios es grande. Magnus dominus.
DÈU provehirí. expr. ab que en los traballs nos
posam baix la providència de Ma. Jlít padre es
Dios. Deus providebit. ^
DÈU PROVEDIEI per MITJAS , T NO TBNU CAMA8.
refr. pera repéndrer als que s' alimentan de espe-
ransas sens fér res de sa part. Dominus providebit,
decia el cura, y arrastràbale la mula. Spes aérea.
DÈU SAB LO QCE SERÀ Ó LO QUE 'n SERÍ. lOC. EX-
plica 1 dubte del cumpliment ó certesa de lo que
's promet, ó la incertitut del èxit de alguna cosa.
Dios dijo lo que serà. Deus futura novit.
DÈU sorre tot. loc. do que s' usa quant se dub-
ta del succés de alguna cosa. Dios sobre todo. Deus
súper omnia.
DÈU te cloga la mòllera, ref. dèu lo fassa ío.
DÈU TE GUIB T L* ÀNGEL. loC. ANARSBN 1 LA DB
DÈU.
DÈU TÈ LA Dó BONA. fr. ab quo 's dóna à entén-
drer lo dubte ó recel que 's té de que no isca bè
lo que s* intenta. Dtos te la depare buena. Deus
bene vertat. || Explica la contingència que té algu-
na cosa quant s' empren sens probabilitat de al-
cansarla. Dios te la depare buena. Ut sors tulerit.
DÈU TOT HO véu. loc. quo recorda la presència
de Dèu en tot Uoch, pera que obrem conforme,
com que havem de sér judicats per qui véu totas
nostras obras. Dios ni come ni bebè, mas juzga lo
que vé. Nil Deo absconditum.
DÈU vóL LO COR DE LAS PERSONAS. loc. Denotaquo
peraque las obras sian meritórias davant de Dèu
deuhen sér fetas ab bona intenció. Dios mira el eo'
razon. Deus non vocis sed cordis auditor.
AB LA AJUDA DE DÈU. expr. Ab la voluntat de
Dèu. Dios medianU ó delante ; queriendo Dios,
siendo Dios servido, con la ayuda de Dios. Auspice
Deo.
A DÈU. expr. usada pera saludar à algú, parti-
cularment al despedirse. A Dios ; d Dios con la co-
lorada. Yale. | interj. pera manifestar que alguna
cosa ja no *s pót remediar. A Dios! Deu!
A DÈU, À MÈS véuBEB. expr. pera despedirse de
algú citantlo pera altra ocasió. A Dios y veàmanoe.
Yale.
5S6
DEÜ
DICCIONARI
DEU
JL DÉU QUE ES TiRT. expr. fam. ab que 's despe-
deix lo qui va depressa. À Dios que esquilan, Vale.
i DÈü siAü. expr. ab que algú *s despedeix
de altres. À Dios, queden ustedes con Dios, Yalete.
i DÈu T JL LÀ VENTURA, expr. Incertament sens
esperansa de fel is èxit en lo que *s preteti. À Dios
y d la ventura. Ut sors tulerit.
ÀHONT DÈU SIA SERVIT, expr. ab que se significa
algun lloch ó paratge indeterminat. Donde Dios es
servido. Cbicumque Deo placuerit.
juuDÀNT DÈÜ. expr. Volen tbo Dèu. Dios median-
te, Deo juvante.
ALARAT SIA DÈÜ. exp. Dcuota entera conformitat
ab la voluntat de Dèu, en las adversitats. Alavo-
luntad de Dios ; sirvase Dios con todo ; dejarlo d
Dios ; santas pascuas. Dei voluntas fiat.
i LA RoifA DE DÈÜ. expr. Àb tota senzillesa. A la
huena de Dios. ^^pa fide.
ALSAR ó LLBVfi DÈU. fr. Alsar la hòstia y '1 càl-
zer desprès de la consagració en lo sant sacrifici
de la missa. Àlzar. Hostiam elevaré.
i QUI MtfDA DÈÜ l' ajuda. ref. que aconsella mu-
dar de medis quant los primers no ixen bè. Quien
se muL• Dios le ayuda. Prudenter mutanti consi-
lium adest Deus.
AVIAT ESTÀ DIT, MALALT DÈU t' AJUT. ref. DeUOta
la facilitat que hi ha en aconsellar à altres la pa-
ciència y tolerància en lo mal que no 's pateix, ó
en persuadir ó posar medis mòlt difícils y desa-
'gradables pera librarse de algun dany, del qual lo
qui Ms dóna n' està segur. El sano al doliente so
regla lo mete. Gum valemus, recta consilia aegrotis
damus.
AT DEU MEU Ò GRÍCIAS k DÈU, LO PARE ES MORT T
JO SERÉ l' hereu. ref. met- Denota que ï interès
sofoca '1 sentiment. El llanto del heredero es risa
disimulada ; apana suegro, para quien te herede,
mantó de luío corazon alegre. Congere, stulte se-
nex, hsredi congere nummos,
Ut meestos habitus, pectora Iseta gerat.
COM DÈU SIA SERVIT, expr. que s* usa pera
conformarse ab la voluntat divina en los traballs
y adversitats. Sirvase Dios eon todo. Dei voluntas
fiat.
COM DÈU vòL. expr. Si Dèu vòl y ho permet. Co-
fiio Dios es servido, si Dios es servido, siendo Dios
servido. Deo favente.
DAVANT DE DÈU Y DE TOT LO MON. CXpr. Ab tOta
publicitat. Delante de Dios y de todo el mundo. Co-
ram Deo et homihibus.
DE DÈU EN AVALL. m. adv. En tot lo que ha criat.
De Dios ahajo. Infra Deum.
DEDicARSE i DÈU. fr. Emplearse en sòn servey.
Dedicarse d Dios. Deo se vovere.
DEIXA DIR , QUE DE DÈÜ DIGUEREN, rcf. ACOUSC-
Ila no fér cas de las calúmnías è injürías, perquè
lambè fou calumniat é injuriat nostre Senyor à
pe^r de las sevas virtuts. Digan, que de Dios dije-
ron. Quidquid dicant.
DESPRÈS DE DÈÜ. expr. Significa la causa natural
entre las principals que han produhít algun efec-
te. Despues de Dios. Deo juvante successit reme-
dium.
ENCARA DÈU NO ES MORT. loc. fam. Dòua à entén-
drer que no està perduda la esperansa de conse-
guir alguna cosa. Aun hay sol en bardas. Adbuc
spes affnlget.
Bs MENESTER DÈÜ T AJUDA. expr. fam. ab que *s
pondera la dificultat de alguna cosa ò que són
menester mòltas diligèncias pera lograrla. Es me-
nester Dios y ayuda, ó la cruz y los ciriales. Pluri*
bus est opus.
GOSAR DE DÈU. fr. Havèr mort y conseguil la be-
naventuransa. Gozar de Dios. Glòria, beatitudine
frui.
JO m' bntench t dèu m' entén. loc. Denota que
lo que 's diu no và fora de rabó, encara que no *s
puga explicar per algun motiu ó respecte, y pei
mateix semble un despropòsit. Dios me entieiïde,
Scio quod agam.
LO QUE DÈÜ f1, RÈSTIAS NO HO HAN DE JUDICAR, fr.
Denota que ningú pót oposarse à la disposició de
Dèu que tot ho fà bè. Lo ordenado en el cielo, {or-
zoso se ha de eumplir en el suelo. Omne ratum cobIo
terris confiat oportet.
MÈS PÓT DÈU QUE 'l DIARLE Ó QUE TOTS LOS DIA-
BLES DEL INFERN, fr. prov. ab que s' anima à pros-
seguir en algun bon propòsit, encara que 's troben
obstacles maliciosos. Mas puede Dios que el diablo.
DoBmone potentior Deus.
NO SAB i DÈU PREGAR QUI PER MAR NO VÀ. ref. Ex-
püca que la vista del perill mou à Recórrer à Dèu.
Si quieres aprender d orar, entra en la mar. i£quo-
re qui toto tumídis jactatur ab undis, Numinis
enixè poscere novit opem.
NO sé QUIN DÈU ME DETÉ I loc. usada com inter-
jecció pera expressar que 's conté i' enfado ó la
venjansa per algun respecte. Si no mirarà d Dios!
Ni Deus obsisteret, prohiberet.
NO SÈR BO PERA DÈU NI PERA \ DIABLE, fr. Explíca
la inutilitat ó ineptitut de alguna persona ó cosa.
No servir d Dios ni al diablo. Nec sibi nec alteri
prodesse.
NO TENIR ALTRE DÈU, Ó ALTRES DEUS QUE ADORAR*
expr. ab que 's denota V excessiu amor, passió y
carinyo que 's té à alguna cosa. No haber mas Dios
ni santa Maria para alguno. Nil sibi carius.
NO TENIR ALTRE DÈU QUE SÒN VENTRE, fr. Sér mólt
amich de sas pròpias conveniéncias, y en particu-
ticular de menjar y bcurer ab excés. Servir al
vientre. Quòrum deus venter est; ventri indulgere.
OBRAR BÈ T DEIXAR FÉR i DÈU. fr. Eusenya que
'1 qui cumple ab sa obligació no té que fér cas de
murmuracions, que Dèu farà que isca bè de tot.
Obrar ó vivir bien, que Dios es Dios. Pios Dii luen-
tur.
OFÉNDRER k DÈU. fr. Pçcar. Ofender d Dios. Pec-i
00, as.
DEU
CATALÀ.
DBU
S57
KàÈk 6 PUiSvis i DÉU. eaq»r. usada pera mani-
isMur lo desilg de que's verífique alguna cosa. Ple-
pieà Dios ; pluguiese d Dios, Utinam; Dii facíant;
fiíitDens.
PKK DBü. Fórmula de jurament. Pardiezy por
Üím. Per Deum.
posiBSE BB AB DBU. fr. Récobrar sa divina grà-
cia. Pofterse Inen con Dios. Placare Deum.
QUüiT DBU NO vÓL, LOS SANS NO PODEN. ref. Enseu-
ya que quant no*s té guanyada la voluntat del sub-
gecte que ha de concedir alguna gràcia no hi ha
qae refiarse de las mediacions de amichs ó inter-
cessors. Cwmdo Dios no quiere , los santos no pue-
ia. Contra inexorabile Dei judicium ^quis pa-
troDUS?
QUANT DBU su SBEviT. oxpr. ah que manifestam
Dostra conformitat en aguardar que Dèu vulla afa-
vorímos en lo que desitjam y no havem pogut lo-
gnr encara. Cuando Dios sea servido, Cum Deo
placuerit.
QUANT DÈU VÓL AB TOT VENT Ó SENS Ni) VOLS PLOU.
ref. Ensenya que fot obeheix à la voluntat de Dèu,
qni à vegadas fa produhir certs efectes ah los me-
dis que hi semblavan mès oposats. Cuando Dios
pkiere em todos aires Uueve, Quaeque, volente Deo,
tempestas elicit imbrero.
i QUI ciu T s' ALSA DÈU LI AJUDA. rof. Dòna à
eoténdrer que*s deuhen dissimular las faltas del
qui ell mateix s* ha corretgit. Quien yerra y se en--
mienda d Dios se eneomienda. Patentem et respis-
centem non arguas.
8B Fi TOT LO QUE DÈU VÓL. ref. quo 'us advcrtcix
qne Dèu té part en tots los successos, disposantlos
ó peimetentlos. Bso se hace^ lo que d Dios aplace,
Nil fit nisi quod Deo placet.
SEMBLA *L DEU DB LA TERBA. fr. fam. ab quo ex-
pressa que algú té mòlta supèrbia, altaneria ó va-
nitat, y afecta superioritat ó domini. Tiene mucho
gallo. Supra caeteros se effert.
sÉB DE DEU. fr. Significa que alguna cosa *s creu
disposada per la Providència , y per lo mateix,
qne no pót evitarse. Estar de Dios. Dominus dedit.
gi DÈU ES SERVIT, loc. ab que manifestam estar
promptes à conformarnos ab la voluntat divina, en-
cara que sia contrària à lo que desitjàvam. Siendo
Diof servido. Si Deo placuerit.
SI DÉU HO VÓL. loc. de que usam quant anunciam
que farem ó succehirà alguna cosa, regoneixent la
incertitut de tot lo de aquest nom. si Dios quiere,
si DÉU HO VOLGUÉS, loc. Dcnola '1 viu desitg de
que succehesca alguna cosa. Si quisiera Dios. Uti-
nam faxint superi.
SI NO FÓS PER TEMENSA Ó TEMOR DE DÈU. loC. NO SÉ
QUIN DÈU ME DETÉ.
(SOLS DÈU PER coherciantI fr. Denota las vicisi-
tuts à que està exposat lo comers. Cnülera Dios
para mereciderl Quam bene mercant
exerceat artem.
TENIR i DÈU DEVANT DELS ULLS.
obrar ab reetitat de conciéneia, stas tenir respec.
te als interessos mundans. P<m$r d Diot delanU ié
los ojos. Deum ante oculos habere.
TENTAR L DÈU. fr. Exccutar ó dir algunas cosas»
com si 's volgués fèr experiència de sòn poder.
rentar d Dios. Dei potentiam tentare.
TOT UN DÈU. expr; híperbóHca que significa la
dificultat de alguna cosa. Todo un Dios. Deus ipse.
TOT vi COM DÈU VÓL. loc. ab que's manifesta que
alguna cosa và mòlt mal cuydada y à la bona de
Dèu. Va como Dios es servido. Ut Deo placet.
TRACTAR AB DÈU. fr. Meditar y orar à solas y en lo
retiro del sèu cor. Tratareon Dtos.GumDeo versari.
vílgali dèu. expr. de urbanitat qne*s [fà al que
estornuda. Dios le ayude. Dominus tecum.
val mès dèu ajudar que matinejar. ref. contra
Is que confian mès en sas diligéncias que en la
ajuda de Dèu. Mas vale d quien Dios ayuda que quien
mucho madruga. Quin Deus adsK, frustrà vigilas.
vílgam dèu. expr. pera manifestat la sorpresa,
susto, admiració y altres afectes. Vdlgame Dios.
Proh Deus.
DEUANTAL. adj. Cosa de deu anys. Deemal.
Decennalis.
DEUGA. f. DOGA.
DEUME, m. ter. delme.
DEUMESÓ , NA. adj. Lo que es de deu mesos.
Diezmesino. Decem mensium.
DEÚNGIA. f. Moneda romana que valia onze
parts de un as. També era una mida. Detmeia.
Deuncia.
DÉURER. V. a. Estar obligat per paraula, con-
tracte ó altra causa à pagar alguna cosa. Deher
Debeo, es. || Tenir obligació de fer alguna cosa ó
de no feria. Deher. Debeo, es; teneri ad. || Junt ab
algun infinitiu denota la mòlta probabilitat de que
ha succehit, succeheix ó succehirà lo que significa
'1 verb ab que*s junta ; y així *s diu quant hi ha
senyals evidents de pluja : deubí plóurer. Deher de.
Eveníet ut.
si i QUI DÉUS NO POTS PAGAR, HUMILMEMT LI HAS
DE PARLAR. Tcf. Dcnota quo quant no podem pagar
als acrehedors debem donar satisfacció ab humil-
iat. Quien no tiene dinero en holsa ha de tener miel
en hoea ; mas apaga huena palabra que caldera de
agua. JEs done sol vas, flectere memor.
DÈU8. m. DÈU. 2.
DEUTA Y DEUTE. m. Obligació que algú té
de pagar, satisfer ó reintegrar à altre alguna cosa:
comnnment s' entén de diners. Deuda, déhito. De-
bitum, i, nomen, inis. || parbntiu.
CARREGAT DE DEUTES, fr. Qui cstà mòlt eudeutat.
Cargado de deudas. ^ratus.
coNTRÀURER DEUTES, fr. Emponyarse. Contraer
deudas; adeudarse. Ms alienum contrahere; nòmi-
na facere.
CORRENT DE DEUTES, fr. Dcsemponyat. Solvente^
desempenado. Mre alieno solutus.
HAVÉB DEUTE. ff. GONTRÍURBB DEt^TES.
558
DEV
DICCIONARI
DEZ
DEüDOR, A. in. y f. Lo qui déu ó està obligat
h satisfer algun deate. Deudor, Debito, is. || ant.
ÀCREHEDOB. || UI. Tot lo que entra en nostre poder.
Ikvdor, Debitor.
DEVADES. adv. m. Eif va.
DEVALL. prep. avall.
DEVALLANT. m. fam. Gola, esófago. Gaznau,
Glnttus, oesopbagns.
TE5IR BO?I DEVALLANT. OXpr. fam. FART. 3.
DEVALLAR. V. n. etc. davallar.
DEVANADOR , A. m. y f. Lo qui devana. De-
vanador, Glomerans.
DEVANADORAS. f. pi. Màqnina feta regalar-
ment de canyas ó llistons, que dóna vollas al re-
dedor de un ferro que la sosté, y en la qnal se po-
san las roadeixas pera devanarlas. Devanadera, ar-
gadijo, argadillo, Rhombns, i.
DEVANAR. v. a: Anar llevant lo fil de las ma-
■i
deixas fent ne capdells. Devanar, Glomero, as.
DEVANT.*ra. DAVANT.
DEVANT DE LA CAMBRA, ant. La pessa inmediata
que hi ha abans de la sala principal ó principals
de alguna casa ó palàcio. Antecómara, Anterior cu-
biculi aditus.
DEVANTAL. m. davantal.
DEVANTALADA. f. faldada.
DEVANTBRÀS. m. ant. antebràs.
DEVANTERA. f. davam. 1.
DEVASTACIÓ, f. Destrucció, desolació de al-
gun territori. Devaslacion. Vastatio, nis.
DEVASTADOR, A. m. y f. Qui devasta. De-
vnslador, talador, depopulador. Yaslator, is.
DEVASTAR. V. a. Destruhír, desolar algun ter-
ritori. Devastar, talar. Vasto, devasto, as.
DEVENGUT,DA.p.p. Venido, devenido. yenins.
DEVERAS. adv. m. En veritat, sériament. De
veras» Serio, verè.
DEVERS Y DEVÉS. prep. y adv. m. envers.
] RESPECTIVAMENT, RELATIVAMENT.
DEVESA, f. Porció de terra destinada pera
pasturar lo bestiar. Dehesa, soto, pasto, pastura,
pradoy y boalage si es pels bous. Pascuum, i.
FÉR DEVESAS DE LAS TERRAS COMÜNAS. loC. Desti-
narlas pera pasturar lo bestiar. Dehesar. Agrum
pascuis destinaré.
DEVi. m. ant. endevinador.
DEVIAR. V. n. desviarse.
DEVIGGIÓ. f. ant. evicgió.
DEVINADOR, A. m. y f. endevinador.
DEVINALL. m. y
DEVINALLA. f. ENDEVINALLA.
DEVINAR. V. a. ENDEVINAR.
DEVISA. f. Senyorio que tenían en alguns
llochs los nobles en las terras heretadas de sos as-
cendents. Devisa, Uaereditalis genus apud eques-
tri loco natos.
DEVISAmENT. adv. m, ant. separadament.
DEVISAR. V. a. DivisAR. II V. d. ant. conver-
sar, bneahonar.
DEVOCIÓ, f. Acte religiós ab que's dóna cuito
à Déu, à Maria Santíssima y als Sants. Dnocion. De-
votio, nis. II Lo fervor y reverència abque's fan los
actes de religió y s' assisteix à ells. Devocion. De-
votio, nis, pietas, atis. p met. Inclinació cordial,
afíció especial. Devocion. Studium, ii, afectio,
nis.
DEVOCIONARI. m. Llibre de devocions. De-
vocionario. Sacarum precum libellus.
DEVOCIONETA. f. d. DevocionciUa, devocion-
cita. Minor devotio.
DEVOLUCIÓ, f. Restitució de alguna cosa al
estat que tenia ó à la persona que la possehia pri-
mer. Devolucion. Resti tutio, nis.
DEVOLUT, A. adj. Restituhit al estat qne te-
nia ó à la persona que ho posehia primer. Devuel-
to, Restitutus.
DEVOLUTA. f. Gol-lació que'l Papa fà de un
benefici vacant per la nul-litat del títol ó incapa-
citat de aquell à qui 's donà. Devoluta. Collatio be-
neficií caduci à Summo Pontifice facta.
DEVOLUTARI. m. Aquell à qui 's féu la col-
lació de un benefici per dret de devolució. Devo-
lutario. Is cui beneficium caducum devolutum est.
DEVOLUTIU, adj. for. efecte.
DEVORADOR, A. m. y f. Qui devora. Devora-
dor, voraz. Devorator, is. || Qui menja mòlt y de-
pressa. Tragon, tragamallas, tragaldabas, tragan-
ton, voraz. Yorax, cis, helluo, nis.
DEVORAMENT. m. La acció de devorar. Df-
voramiento. Devoratio, nis.
DEVORAR. V. a. Tragar, consumir. Devorar.
Devoro, as. 1| met. Menjar mòlt y depressa. Tra-
gar, emhocar, emborrar, devorar. Yoro, as, helluor,
aris.
DEVORAT, DA. p. p. Devorado. Yoratus.
DEVOT, A. adj. Fervorós , dedicat à obras de
pietat y religió. Devoto. Devotus, pius. || S' aplica
à la imalje , temple ó lloch que mou à devoció.
Devoto. Yenerationem sibi concilians. || Afecte, afi-
cionat à alguna persona. Devoto. Devotus , obse-
qnens. || Lo qui promou alguna obra pia à sas ex-
pensas. Devoto. Pii operis promotor.
DEVOTAMENT. adv. m. Ab devoció. Devota-
mente. Devolè.
DEVOTtssiM, A. adj. sup. Devotisimo. Devo-
tissimus.
DEVOTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Devotisi-
mamente. Summa pietate.
DEVUYT. adj. um. divuyt.
DEVUYTÉ, NA. adj. num. divuitè.
DEXTANT. m^ Moneda romana que valia deu
parts de un as. Dextante. Dextans, tis.
DEYL Y DEYLS. pron. ant. De ell, de ells. De
el, de ellos. lUius, ejus, illorum, eorum.
DEYLA. adv. 11. ant. de ahont.
DEYNAR. V. n. ant. dignarse.
DEYNE, A. adj. ant. digne.
NA. adj. ant. desé.
DIA
DEZEBRE. V. a. ant. enganyar. || ant. deixai.
DEZEMBRE. m. ant. desembee.
DEZENA. f. ant. desena.
DEZENER. m. ant. decurió.
DEZIMAOOR. m. ant. delmer.
Dl.
DIA. m. L' espay de temps que dura la llum
del sol damunt del horisont. Dia, Dies, ei. || L' es-
pay de temps que gasta 1 sol ab sòn moviment
diurno desde que ix de un meridià fins que torna
al mateix , donant una volta entera a la terra. 'S
divideix en 24 horas que componen las de llum y
las de fosca, y *s diu DiA-natural. Dia. Dies, ei. ||
Diossa que s' adorava en Roma y altras parts. Dia,
Dia, íE. II pi. Los que's concedeixen finit lo terme
del plasso. Coriesia, Syngraphe persolvendae dies.
DIA ABANS. VIGÍLIA.
DIA ABCucH. Dia infelís ó desgraciat. Dia aeiago,
infausto. Ater, inauspicalus dies. || dia de petna.
DIA ARTIFICIAL. Lo icmps quc düra '1 sol desde
que naix fins que's pon. Dia artificial. Arlificialis
dies.
DIA assenyalat ó diat. Lo destinat ó prefixat
pera fér alguna cosa. Dia diado ó adiado ó senala-
do. Condicta dies. || Dia notable per alguna festi-
vitat, etc. Dia senalado, notable. Notanda dies.
DIA ASTRONÓMicn. L' cspay de temps que tarda
un punt del erjuador desde que s' aparta de un
meridià fins que torna à ell. Aquestos dias són
iguals entre sí, però mès curts que'ls naturals qua-
tre minuts poch mès ó raénos. Dia astronòmica ó
del primer móvil. Dies astronomicus.
DIA BO. Aquell en que 1s que tenen tercianas
reposan ó no tenen accessió. Dia de huelga. Dies
febrira intermittens.
DIA CAPRiFicAi. Aquell en que'ls mosquits surten
com eixams de las figas al principi de la canícula.
Dia caprifical. Caprificalis dies.
DIA CLAR ó alegre. *L dia seré. Dia claro. Serena
dies.
DIA COVAT. Aquell en que no corre ayre y fa ca-
lor per la mòlta calma. Dia bochomoso, iBstuosus
dies.
DIA CRÍTicH. Aquell del qual dependeix la deci-
sió de alguna cosa. Dia critico. Dies criticus.
DIA DE CAMP. Lo dia dcstinat pera divertirse fora
de la població. Dia de campo. Dies rusticationi seu
deambuiacioni campestri destinatus.
DIA DE CAP DE ANY. Lo dia primer del mes de ja-
ner. J ia de ano nuwo. Prima dies anni.
DIA DE CARN ó GRAS. Aqucll CU quc uo es vedat
menjar carn. Dia de came. Dies quo carnibus ves-
ci iicit.
DIA DE CENDRA. 'L primer dia de quaresma. Miér-
coles de ceniza, miércoles corvillo. Feria quarta ci-
nerum.
DIA DE CORPUS. Lo primer dijous desprès del diu-
CATALÀ. DIA 589
menge de la Trinitat, en lo qnal se celebra la festa
de la institució de la Eucaristia. Dia del corpus , ó
del Senor ó de Dios. Dies sacrosanctee Eucharistis
sacer.
DIA DE cuhpleanys. Lo en que algú fa anys. Dia
de cumpleanos. Natalis dies.
DIA DE DEJUNI. Aquell en que la Iglésia mana de-
junar. Dia de ayvno. Feria esurialis.
DIA DE DESCANS. Eutrc mcuestrals aquell en que
no traballan y 's passejan. Dia de huelga. Dies va-
cationis.
DIA DE FESTA ó DE VAGAR. LO diuiueuge Ó '1 dia
senyalat per la Iglésia en honor de algun misteri ó
sant ab obligació de dedicarlo à Dèn , oir missa y
no traballar. Dia de fiesta , ó festivo. Dies festus,
feriatus.
DIA DE FEYNA, Ó DE TRABALL, ó FEYNER Ó FAHENBE.
Lo en que*s pót traballar. Dia de trabajo, de labor,
de entresemana, de eulio. Profestus dies.
DIA DE FOLGA. ant. DIA DE DESCANS.
DIA DE GALA. Aquell eu que per algun motiu de
celebritat la cort se vesteix de gala. Dia de gala.
Dies pretioso ornatu celebranda.
DIA DEL ANELL. Aquell eu quo '1 promès dóna V
anell à la promesa. Dia de la joya. Dies quo sponsus
monile , matrimonii futuri pignus , sponsae tradit.
DIA DEL junici. 'L dia en que finirà 1 mon, y en
lo qual Dèu judicarà als vius y als morts. Dia del
juicio. Universalis judícii dies. || met. Dia de con-
fusió, ó desgraciat. Dia aciago ó de juicio. Infausta
dies.
DIA DEL NAIXEMENT. Aqucll en quo algú cumple
anys. Dia de anos. Natalis dies.
DIA DEL SANT APARIGI. ant. DU DEL REYS.
DIA DELS MORTS. Lo de la conmemoració dels di-
funts, que es V immediat desprès de tots los sants.
Dia de los finados. Dies commemoratíonis omniom
fídelium defunctorum.
DIA DELS RAMS. Lo dia primer de la setmana
santa. Dia ó domingo de ramos ó de los ramos. Ra-
morum festum, dies; dominica palmarum.
DIA DELS REYS Ó DE LA EPIFANIA. 'L dia 6 de ja-
ner, en que la Iglésia celebra la festa de la Epifa-
nia. Dia de la epifania del Seíior, dia de la adora-
cion de los reyes. Dies epiphaniaB Domini.
DIA DE NADAL. Lo dia 25 de desembre en que la
Iglésia celebra '1 naixement de Jesús. Dia de Na--
vidad. Dies natalis Domini.
DIA DE PEIX ó MAGRE. Aqucll eu que hi ha obli-
gació de abstenirse de menjar carn. Dia de pescado
6 de viemes. Dies quo carnibus vesci non licet.
DIA DE PRECEPTE. AqucU CU quc hi ha obligació
de oir missa, y no 's pót traballar. Dia de precepto,
dia de guardar. Dies festus quo operum cessatio
indicitur.
DIA DOLENT. Aqucll eu que molesta '1 fret , lo
vent, etc. Dia desabrido, Asper dies.
DIA ECCLESiAsTicH. Lo dia natural que pel cui-
to ecclesiàstich en lo reso y ofici diví comensa
u%
DIA
DICCIONARI
DIA
la Iglésia desde la hora de vespras fíos al dia se-
güent à la mateixa hora. Dia eeUsidslieo. Dies ec-
clesiastícus.
ou FBaiAT. Aquell en que estan tancats los tri-
bunals, y se suspèn lo curs de negocis de justícia.
Dia feriado. Feria forensis.
DIA INTERCALAR. Lo que s' introduheíx cada qua-
tre anys desprès del 23 de febrer, y forma 'Is anys
de traspàs , y resulta de las sis horas escassas que
tarda '1 sol mès dels 365 dias pera completar sòn
curs annual. Dia intercalar. Dies intercalaris.
DU JDRÍDiCH ó DE AUDiÉNCU. Aquell en que's dóna
audiència judicial , y 'Is tribunals despatxan los
negocis de administració de justícia. Dia de trihu-
naki ó de audiència, Fasti, orum.
DU LECTiu. En las universitats aquell en que es-
tan obertas lasaulas. Diakctivo. Dies academicus.
Dik NUVOLÓS. Aquell en que la atmosfera està
cuberta de núvols. Dia nublado ó nuhloso y nuho-
BO. Poétich Dies nubila.
DU OBRER. ant. DU DB FBTNA.
DU PER ALTRE. m. adv. UN DU PER ALTRE.
DIA PER DIA. m. adv. ab que s' expressa U dia
fixo en que alguna cosa 's fóu ó passà ; y aixi di-
hem : això succehi du per dia de Corpus. El dia
mismo. Eodem die.
DU PESAT. Lo en que està mòlt carregada la at-
mosfera. Dia pesado. Obscura dies.
nu RODÓ. 'L dia de feyna entre dos festas. Dia
quebrado. Dies unicus profestus.
DU TAPAT, TRIST, FOSCH, cüRERT. Aqucll en que
hi ha núvols prims y no fà sol. Dia parado. Dies
nubilus.
DUS HA. loc. ab que s' explica que alguna cosa
succehi mòlts dias abans del temps en que's refe-
reix. Dias ha. Multo ante.
ACLARiRSE 'l DU. fr. Eixir lo sol desprès de ha-
ver estat núvol. Àhrir ó despejarse el dia. Phoebum
post nubila irradiaré.
AL APUNTAR LO Dik. m. adv. Al comensar à dei-*
xarse véurer la llum del dia. Al amanecer, d pri-
mera luz , al rayar el dia. Albente ccelo , prima
luce.
ALLAR6ARSE ó CRÉIXER LO DU. fr. Aumentarse la
duració diària del sol damunt del horisont, lo que
succeheix desde 21 de desembre fins à 22 de juny,
pels habitans del septentrió y desde 22 de juny fins
à 21 de desembre pels meridionals. Crecer el dia.
Diürns lucis spatium augeri.
ALTRE DU. expr. ab que algú 's nega à fér lo
que se li demana Manana. Minimè.
ANAR k DUS. fr. Variar algú ó alguna cosa en
en alguns dias, com lo qui en un dia està alegre y
en altre melancólich. Tener dias. Alium una die,
alium esse alio.
Intes de du. m. adv. En lo temps ú hora im-
mediatament desprès de la qual se fà de dia. Antes
del dia. Anteluculò.
APUNTAR LO DU. fr. Gomeusar à deixarse véurer
la llum del dia. Despuntar el dia, esclarecer, albo-
rear. Lucesco, is.
AVUT EN DU. m. adv. En lo temps present, en
aques(|i època. Hoy diay hoy en dia, el dia de hay.
Nunc, pressenti tempore.
BON DU ó MÒLT BON DIA TiNGA. Salutació familiar
de que s' usa trobant al dematí gent coneguda.
Buenos dias. Precor tibi faustum diem.
CADA DU. m. adv. En tots los dias. Todos los
diasy cada dia. Quotidie.
CADA DU NO ES FESTA MAJOR , ó NO'n PASAIf CAJ>A
DU, ó NO ES CADA DU. loc. ab quo's denota que las
cosas costosas ó extraordinàrias no són pera repe-
tirlas fora de la ocasió. Agosto y vendimia no es
cada dia. Non semper messis , non est vindemia
semper.
CADA dul tenim UN DU MÈS. loc. ab que *s ex-
pressa r efecte que causa en las personas la edat,
debilitant la robustesa , brio y salut. No se van los
dias en balde. Incassúm non procedunt tempora.
ciuRER LO DU. fr. Acostarse à sòn fí. Caer el dia.
Inclinaré diem.
CLAREJAR LO DIA. fr. CLAREJAR. 1.
CUBRIRSE 'l du. fr. Ennuvolarse. Encapotarse,
cerrarse ú oscurecerse el dia. Nubilor, aris, nubili-
to, as.
DE CADA DIA. m. adv. DiaH , ordinari, com: lo
vestit DE CADA DU. Diario. Quotidianus. || Succes-
sivament, ab continuació, com: lo nostre pa de cada
DU. De cada dia. Quotidie.
DE DU. m. adv. Méntres dura la llum del dia.
De dia. De die, luce.
DE Dik k DU. m. adv. de sol k sol.
DE DIA EN DU. m. adv. Manifesta que alguna cosa
's và diferint mès de lo que's pensava. De dia en
dia. Ex die in diem. || Denota la continuació del
temps en que s* espera ó 's và executant alguna
cosa. De dia en dia. Ex die in diem.
DEL UN DIA AL ALTRE. m. adv. Expressa la soli.
cítud ab que s' espera algun succés. De un dia à
otrOj de dia ú dia. Propedièm. Q Expressa la mu-
dansa esdevinguda del dia antecedent al següent.
De un dia para otro. Ab hesterna ad hodiernam
diem.
demí serí un altre du. loc. que explica la vi-
cissitul de las cosas humanas. Manana serà otro
dia. Cras alia evenient.
DONAR LO BON DIA. fr. Saludar à algú al dematí
desitjanli bon dia. Dar los buenos dias. Salulo, as.
DONAR LOS BONS DUS. fr. Saludar ó visitar à algú
'1 dia del sèu Sant, desitjantli felicitat. Dar los
dias. Faustum alicui diem ei sancto sacrum cujus
Domine vocalur, deprecari.
EIXIR DEL DIA. fr. met. Eixir de algun ahogo, di-
ficultat , etc. pel prompte. Salir del dia. Ex ur-
gentibus negotiorum angustiis utcumquc evadere.
EN DUS DE DEU. loc. pera expressar que may ha
succehil ó 's verificarà alguna cosa. £n dias de
Dios. Nunquam.
DIA
CATAU.
DIA
Ui
BNTRE DIA. m. adv. Durant lo dia r per aigua
espay de ell. Entre dia, Interdíu.
ESCU18AESB *L DIA. fr. Auarse disminuhint ladi»-
ració diària del sol damunt del horisont , lo que
succeheix desde SS de juny à tl de desembre pel
septentrió y desde il de desembre à tt de juny
pels habilans del mitj dia. De$ereçer el Ha. Minui
lucis diürns spatium.
BSTAR EN DUS DE PAEit. fr. So díu de las donas
prenyadas que tenen prop lo part. Aniar ó etí&r
en dias de parir, Pariuí proximam esse.
FÉE DEL DU fflT T DE LA NIT DIA. fr. PaSSar lo dÍM
en las ocupacions própias de la nit, y la uit en las
própias del dia , invertint així 1* orde natural.
Haeer del dia noche, y de la noehe dia. Temperis
rationem invertere.
FERSE DU à DE DIA. fr. Comousar à deiiarse yéu-
rer la llum dd dia. Amaneeer , akrir 6 romper $1
dia. Lucesco, is.
HI HA MBS DUS QUE LLAN00NISSA8. loC. fam. DO-
nota que no urgeix lo dir ó fér alguna cosa. Mae
diai hay que longanizat. Nondum tpinium dierom
sol occidit. II Que reprèn als que s* apressuran
massa en los negocis que donan temps. Mae diai
hay que longanizas. Pestina lentè.
LO DU DE AVÜT. m. adV. AVUT EN DIA.
LO DU DEL sÈü SANT. Aquell OU que*s celebra la
festa del sant del nom de algú. Su dia. Dies sacer
sancto cujus nomíne aliquis vocatur.
LO DU NUVOLÓS ENGANYA AL PBEESós. rofr. Dia de
nublo, la maüana larga y el dia ningtmo. Dies nu-
bilus fallit ignavum.
nIixer en algun du t BOEA. fr. met. Significa
que algú ha eixit ó s' ha líbrat de un gran risch ó
perill de la vida. Naeer en algun dia ú hora. Diem
verè natalem appellari poese.
NO DIGAS MAL DEL DIA QUE PASSAT NO SIA. rofr.
Ensenya que no pòt ferse judici de las cosas fins
que s' han vist del tot. No digais mal del aÍo haeta
que sea pasado. Ne cito condemnes.
NO PASSAE DIAS PEE ALGÚ. fr. No cnvellir, conser-
varse fresch. No paear dias por imo. Haud senes-
cere.
PASSANT DUS T MÈs DUS. loc. Fsssant lo temps
sens defenitiva resolució. Yendo y wniendo dias.
Labente tempore.
NO sia NAT i DUS. fr. ant. Haver nascut ans de
temps ó fora de temps. Preeoz. Precox.
PASSEM LO DU DE AVUT QUE DEMÍ DÈU PEOVBHIEÍ.
loc. No cuydar de V esdevenidor, firar solo d soh
Uf del dia, Forsan miseroa meliora sequentnr.
QUI i GEAN DU 's LLITA TOT LO DU TEOTA. fOf.
Reprèn als peresosos à qui la desídia priva regu-
larment lo fruyt que podian conseguír ab la dili-
gència. Quien se levanta tarde , no oye misa, %i
eome eame. Qui nimíum dormit, nil facit ille lucri.
QUI DIA PASSA , ANT EMPENY. POf. qUO aCOUSeUt
eixir del apuro , en que algú 's troba , esperant
què's millorarà la sort. Quim posa pmio , posa
TOHO 1.
mueho; sAcame de aquiy y dejüéllame allí. Cras
melius, Luperce, fiet.
EALLAE U) DIA. fr. CLAEEJAE. 1.
SANT DIA. Tot lo temps de un dia. Gomnnmenl
s' usa pera repéndrer à algú de què'l gasta tot
ociosament, sens aplicar part de ell à cosas bonaa
ó indiferents. Sanio dia, Integer dies.
sÉE, SEMBLAE UN DIA DE JUDICI, ft. Deuota la gnn
confusió, crits, etc. que hi ha en algun Uoch. Ser^
pareeer mh dia de juieio. Omnia tumultu misceri.
TAL DU faeí un ANT. loc. pera denotar lo poch
ó ningun cuydado que causa alguna cosa. Tal dia
harà im atio. Nil refert, nil ínterest, quid indè?
TAPAESB 'l du. fr. CUEEIESB 'l DIA.
TENiENB PEE DUS. loc. Havér rebut algun mal de
mòlta consideració, ó que no's pót remediar per de
prompte. Tener ó llevar que lamer. Damn^m idque
maximum accidisse.
TENIE 808 DUS. fr. ANAE i DIAS.
TEENGAE ó EÓMPEBE LO DIA. fr. GomensET à forse
de dia. Amaneeerf alborear, reir el alba ; romper^
abrir, despuntar el dia. Lucesco, is.
TEBs DIAS HA. oxp. Tres dias abans del present.
Anteanteayer^ trasanieayer. Nudius quartus.
UN DU PEE ALTEB Ó L* UN DIA SÍ L* ALTEB NO. ffl.
adv. Alternant los dias. ün dia si, otro no. Alter-
nis diebus.
UN DIA PEE ALTEB T DOS AEEBU. loC. DOS diaS SÍ J
un no. Cada tereer dia. Tertío quoque die. | loe.
fsjú. pera expressar que alguna cosa s* fà m^
sovint y quasi contínuament. Casi todos los diüt,
Frequentissimò.
UN DU QUE ALTEB Ó UN Ó ALTEE DIA. loC. ab qiM
8* expressa que alguna cosa 's fà ó succeheix poeb
sovint ó deixant passar mòlts dias. üno queotfé
dia, Aliquoties.
VUT DU Ó VUY BN DIA. m. adV. AVUY BN DU.
DIABLA Ó DIABLE, m. Carruatge de dos ro-
das, dràcubert y mòlt lleuger. Diabla. Currus ve-
lox. Q Màquina que consta de un curró de uns qua-
tre pams de diàmetre ysis de Uarch, cubert de
puntas y ganxos de ferro que passan entre altres
ganxos clavats en una barra ó montant paralelo
al curró. Serveix pera cardar llana, cotó, etc. Dic*
bla. Machina sic dicta. || agr. Instrument pera bà-
trerlo blat, ordi, etc. Diabla. Instrumentum ad
triticum terendum.
cusiE i LA DIABLA. loc. So diu així la encuader-
nació en rústica que consisteix en la unió per medi
de una sola puntada de tots los plechs de que *•
compon un llibre. A la diabla. Perperam.
DIABLE, m. Nom general dels àngels llansats
< al abisme , y de cada un de ells. Diablo, demomo,
Diabolus, i. I met. Lo qui té mal geni , ó es mòlt
través , temerari y atrevit. Diablo. Homo aeri Ín-
dole, audax. | met. Qui es mòlt iletj. Diablo. Tur
pis. I met. L* astut , sagàs , que té sutilesa y ma^
nya fins en las cosas bonàs. Diablo. Callidus.
DUEU^ BMGAINAT. DIMOïn MNCAUfAT..
71
Ht
DIA
DICCIONARI
DIA
DIABLE paiDiCADOR. Nom quB 's dóna à la perso-
na que sent de costums escandalosos, se posa
à donar à altres bons consells. Diablo predtcoior.
Gracchas de seditione qu»rens.
ANAR LO DiABUt PROP. fr. fam. Trobarse en gran
aporo ó perill pròxim. Ver las oreja$ al loho.
Lnpum auríbus tenere ; in summo discrimine ver-
sar i.
ANAR 6 RODAR LO DIABLB PER CASA. fr. fam. Hà-
verhi dissensions. Andar el diablo en eantillana ó
tuelto. Improborum artes nimium grassari.
ANÀRSEN AL DIABLE, fr. Condomnarse. Irse al tn-
femo, Condemnari.
BALLARHI *L DIABLB. fr. ANAR LO DIABLE PER CASA.
DEL DIABLE, DE MIL DIABLES, oxpr. ab que s* cxa-
§;era alguna cosa per dolenta ó incòmoda. Del dia"
blo, de los diablos , de mil diablos, de todos los dia^
blos, Nimius, immodicus.
DONARSE i TOTS LOS DIABLES, fr. Estar siima-
ment irritat. Darse al diablo. Diris se devovere.
ENCARA QUE TOT SE'n VAJA AL DIABLE. OXp. abque
's dóna à enténdrer la resolució de fér alguna cosa
encara que sia ab perill y pèrdua. Rocin y manza-
na, ó aunque se aventuren rocin y manzanas. Qao-
libet eventu.
ENVIAR ò TIRAR AL DIABLE, fr. mot. fam. Despo-
dir à algú per despreci, ó per no volerlo aténdrer
en lo que diu ò demana. Enviar al rallo. In malam
crucem remittere. y Despedir à algú ab còlera.
Echar ú uno mas alio que sopas en queso, Mittere
in malam crucem.
HI HA ALGUN DIABLE ENTRE MiTJ. loC. qUO OXpreS-
la la malícia oculta, embolích, etc. que hi ha en
ilgun cas ò negoci. Aqui hay mucho diablo. Pluri-
mum doli vel fraudis latet.
LO DIABLE QUANT ES VELL SE FÍ HERMITÍ. TOf. qUO
dóna à enténdrer lo que regularment succeheix
als homes, que quant són joves desítjan honors y
diversions, y solament en la vellesa 's dónan à
la virtut. De mozo d palacio , de viejo d beato,
Regum aulas juvenis, sènior pia templa freqüentat.
MBS QUE 'l diable, oxp. comp. que explica 1' ex-
cés de alguna cosa ; y així 's diu: pesa mes que 'l
diable. Como el diablo. Nimium.
NO estJL 'l diable pera fér creus. loc. ab que
ftlgú denota que 's guardarà mòlt bè de fér alguna
cosa. Guarda, Pablo; no en mis dias. Absit.
NO FES LO diable QUE. expr. Denota que 's déu
evitar algun perill ó contingència, peraque no.
Buccehesca algun mal. No sea el diablo que. Ne
fortè.
PARLAR AB LO DUBLB. fr. que s' apHca al subjecte
que es mòlt astut, y averígua cosas difícils de sa-
berse. Hablar con el diablo. Versutià poUere.
quant lo diable vi k RESAR, MIRA QUE *T VÒL BN-
BANTAR. ref. Reprèn als hipòcritas , y generalment
k tots los que ab bonàs aparíéncias encubren ma-
las intencions. Cuando el diablo reza engmíafU
quiere. Caveto ab hipòcrita.
^QUÉ DIABLE? Modo de parlar que 'sjanti fre-
qüentment à las expressions de impiciéncií 4
de admiració. iQué diablos? ^oómo iItiiUot?QM
pacto?
SAB LO DIABLE AHONT JAU. loC. ExpreSBR qW a)(||l
es mòlt sagàs y advertit. Sabé mas que Merlmj wm
que la zorra. Callidus est.
TOT SE 'n ha anat AL DIABLB. exp. üim. Deoolil
mal èxit que ha tingut alguna «osa. ÜevÒ9d$d
diablo. Periit.
UN DIABLE, exp. fam. Manifesta la repugniadi
que tenim à executar una cosa que se'ns propoM.
ün diablo. Nequaquam.
DIABLET Y DIABULLO. m. d. diablo. S.
DIABLIA. f. Cosa de diables. Diablwra. Aodo
faci nus.
DIABLO. m. d. Diablillo, Diabolus, i. | Loai-
nyò que vestit de diable và à la professo de Gé^
pus y altras festas. Diablillo. Larvatus diaboln
referens. || met. Qui es agut y través. Diablüh.^
lers, irrequietus.
DIABLOT. m. DIABLO. S.
DIABLURA. f. Travessura extraordinària, at*
ciò temerària exposada à perill y fora de rthò é
temps. Diablura. Temeré factum.
DIABOLIGAL. adj. ant. diabòlich.
DIABÓLIGAMENT. adv. m. De un modo dil-
bólich. Diabólicamente, diablamente. Diabolioè.|
Serveix pera aumentar la forsa de una exprenü
y equival à: en granmanera. Diabólieamenle. IbiD-
mè.
DIABÓLIGH, CA. adj. Lo que es pro(H éà
diable. Diabólico. Diabolicus. || met. fam. Lo o-
cessivament dolent, com : temps diabòlich. DieUH'
eo. Pessimus.
DIACA. m. Ministre ecclesiàstich y de gran•'
gon en dignitat, inmediat al sacerdoci. Diéeeii'
Diaconus, i.
DIAGONAT. m. L* orde sagrat inmediat al st
cerdoci. Diaconato, diac/mado. Diaconatus, os.
DIACONIA. f . Lo districte y terme en que ai-
tíguament estavan divididas las iglèsias pera lia*
corro dels pobres al cuydado de un diaca; y tas-
bé la casa en que vivia. Diaconia. Diaconatds lar-
ritorium, ditio.
DIAGONIL. adj. Lo que pertany al diaca. ^
eonal. Diaconalis. | m. Lo clergue que en algosai
iglèsias tè la obligació de cantar V evangeli en Íai
missas solenmes. Evangelistero. Glericus evangaÜi
recitator.
DIAGONI86A. f. Bona empleada y dedicaè
al servey de la Iglésia. tíaconisa. Diacooissa, «•
DIAGRÍTIGH, GA. adj. Lo que serveix pert
distingir. Diacritico. Díacriticus. I gram. Paals
diacrítichs. diérisis.
DIAGÚ8TIGA. f. Coneixement dels sons y f^
fracció. Diacúslica. Diacustica, se.
DIADA. f. DIA.
ANAR i DIADAS T TENIR 8AS DIADA8. fr. ANAR i 9U^
DIA CATALÀ.
DIADEMA. f. Faixa ó cinta blanca qne antf-
guamenl portavan los reys cenyida al cap per in-
sígnia de sa dignitat, rematava en un nus, del
qual penjavan los caps pels muscles. Diadema.
Diadema, atis. || Corona. Diadema. Diadema, atís.
DIAFANITAT, f. Transparència. Diafanidad.
Pellucidilas, atis.
DIÀFANO, A. adj. Transparent. Diúfano, Pel-
lucídus.
DIAFORÉTIGH, CA. adj. méd. S' aplica à
certs medicaments que facilitan lo suor. Diaforéti-
co, Díapboreticus.
DIAFRAGMA, m. anat. Membre, part carnós
y part tendinós, que com una bóveda flexible se-
para la cavitat del pit de la del ventre. Diafrag-
ma. Diaphragma, se,
DIAFRAGMÀTIGH, CA. adj. S' aplica à tot
lo que pertany al diafragma, com venas, artérias,
etc. Diafragmdlieo. Diaphragmaticus.
DIAGNOSTICA, f. Coneixement dels síntomas
de las malaltias. Diagnostica. Díagnostice, es.
DIAGNÓSTICHy CA. adj. Lo fue pertany à la
diagnostica. Diagnostico. Diagnosticus.
DIAGONAL, adj. geom. Lo que va desde^un
àngul de una figura rectilínea al àngul oposat per
dins de la figura. Diagonal. Diagonalis. || pi. En
la esgrima las líneas que tallan de àngul à àngul
los dos quadrats, que s* imaginan , V un en lo pit,
y altre en la cara. Diagonales. Diagonales.
DIAGONALMENT. adv. m. Ab modo diago-
nal. Diagonalmente. Diagonali modo.
DIAGRÀFICA. f. Art de delinear, óla mateixa
delineació ó dibuix. Z>ia^rd/!ca. Diagrapbice , es.
DIALATGÉ. m. Figura retòrica que 's comet
quant s'emplean mòlts arguments pera probar una
sola proposició senlada en lo discurs. Dialage.
Dialagis.
DIALÈCTICA, f. Art de dirigir bè '1 racioci-
ni. Dialèctica. Dialèctica, ae.
DIALÈCTICAMENT, adv. m. De un modo
dialéctich. Dialecticamente. Dialecticè.
DIALÈCTICH, CA. adj. Lo que pertany à la
dialèctica. Dialéctico. Dialecticus. || m. Qui profes-
sa la dialèctica. Dialéctico. Dialecticus, i.
DIALECTO. m. Llenguatge que té ab altre ó
altres un origen comú , encara que 's diferencio
en las desinèncias ó en altras circunstàncias de
sintaxis, pronunciació, etc. Dialecto. Dialecttis, i.
DIALECTO SAGRAT. Cert escrit dialéctich de gero-
glífichs inventat pera 1' us civil, y que vingueren à
servir pera ocultar ab misteri lo que volian los sa-
cerdots egípcies. Dialecto sagrado. Sacer dialectus.
DIALOGAL. adj. dialogístich.
DIALOGIA. f. Figura que 's comet quant se
juntan mòlts arguments pera un sol efecte. DiaUh
gia. Dialogia, se.
DIALOGISAR. V. n. Fér diàlogos, ó parlar en
dialogo. Dialogizar, poner en dialogo, dialogar.
Dialogos texere.
DIA 56S
DIALOGI8ME. m. met. Espècie de prosopo-
peya que 's comet quant algú, sia real ó fíngida-
ment, se fa preguntas y respostas com si parlàsab
altres. Dialogismo. Dialogismus, i.
dialogístich, ca. adj. Lo pertanyent al
dialogo, ó lo que està escrit en dialogo. DialogiS"
tico. Ad dialogum spectans.
DIALOGO, m. Conferència escrita ó de viva
veu entre dos ó més personas que alternativament
discorren preguntant y responent. Dialogo, Dialo-
gos, i.
PARLAR EN DIÍLOGO. fr. DIALOGISAa.
DIALOGUET. med. Dialoguillo, Levis dialo-
gus.
DIALTEA. f. Ungüent compost principalment
de la arrel de malvf. Dialtea. DialthaBa, se.
DIAMANT, m. Pedra mòlt preciosa , brillant^
transparent y tan sumament dura, que ralla totas
las altras pedras finas, de las quals es la mès esti-
mada. Diamante. Adamas, antis. y ant. Certa mà-
quina de guerra. Diamante. Tormentum bellicum
adamas. || Se pren analógicament per cosa dura,
fina, y ferma. Diamante. Adamas, antis. || Instru-
ment de fusta ab una punta de diamant pera tallar
lo vidre. Diamante. Adamas, antis.
DIAMANT EN BRUT. Lo que està sens pulir ó com is-
qué de la mina. Diamante bruto ó en bruto, naife,
Adamas rudis. || Qualsevol cosa animada y sensi-
ble, com r enteniment, la voluntat, etc., quant no
té U lluiment que dóna la educació y la expe-
riència. Diamante bruto ó en bruto, Incultum ing»"
nium.
DIAMANT MÒLT PETIT. Chispa. Minusculus adamas.
DIAMANT TAULA. 'L que està traballat per la part
de dalt ab una superfície plana, y quatre rebaixats
al rodedor. Diamante tabla. Adamas planus.
DIAMANTÀ8. m. aum. Diamanton, diamantth
20. Magnus adamas.
DIAMANTÍ, na. adj. Lo pertanyent al dia-
mant, y metafòricament la duresa ó fortalesa de
alguna cosa. Diamantino. Adamantinus.
DIAMANTI8TA. m. Lo qui traballa y engasta
diamants y altras pedras preciosas. Diamantista,
Gemmariíls, ii.
DIAMA8TIGOSA. f. Festa de la flagel-lació
que 's celebrava en Lacedemónia en honor de Dia-
na y en la que eran assotats los noys sobre V altar
de la diossa ab tanta crueltat que mòlts hi morian.
Diamastigosa. Diamastigosa , ae.
DIAMETRAL. adj. Lo que pertany al diàme-
tro, com: línea diametral. Diametral. Diametrus, i.
II En la esgrima, línea que se suposa baixar del
cap als peus per U part anterior, dividint V home
en dos meytats. Diametral^ vertical, Yerticalis,
diametrus.
DIAMETRALMENT, adv. m. De extremà ex-
trem. Diametralmente, Ex diametro. || dibicta-
ment.
DIAmeTRO. m. geom. La Hnea recta que pas-
S6i
DIA
DICCIONARI
DIB
sant pel centro del cfrcul y terminant en la cir-
cunferéncia, '1 divideix en dos parts iguals. Did^
metro, Diameter, diametros, i. [ calibee.
diímbteo apaeent. astron. Aquella porció del
círcul màxim , tirat pel centro de un astre , qae
ocupa de una à altra part sòn cos. Didmetro apcl•-
renU. Apparens diameter.
diímeteo veedadee. astron. Lo del mateix cos
esférich del astre, que*s determina en semidiàme*^
tros de la terra. iHdmeiro verdadero, Yerus dia-
meter.
DIANA. f. mil. Un dels tochs de guerra que
's íà à punta de dia pera indicar que cessa 1 sant
que s" havia donat à fi de regonéixerse durant la
nit. Diana, Militaris sonus antelucanus. || mit. Dios-
sa de la làbula que presidia 'Is boschs. Diana, irts-
tóhula. Lucina, Diana, se.
TOCAE DIANA. fr. Bàtror los tambors pera donar
à enténdrer la vinguda del dia. Jocor la diana,
Diem.anuntiare.
DIANTRE Y DIANXE. m. fam. Diable. Dian-
tre, dianche, Diabolus, i.
DIAPALMA. f. Emplastre dessecant compost
del decuyt de palma, oli comú y litargiri. Diapal-
ma, Díapalma, atis.
DIAPA8SON. m. mús. L* inlervaUo que cons-
ta de cinch tons, tres majors y dos menors, y de
dos semitons majors, que són diapente y diatesa*
ron. Diapason, Diapason, is.
DIAPENTE. m. mús. Lo quint interval-lo que
consta de tres tons y de un semitó menor. Es con-
sonància perfecta. Diapente, Diapente, ind. || farm.
Compost de sinch espècies de drogas. Diapente,
Diapente, ind.
DIAQUILON. m. Emplastre que*s fà de litar-
targiri, oli y mucílago de algunas herbas. Diaqui-
lon, Emplastrum diachilonis.
DIARI I A. adj. Lo que correspon à tots los
dias, com : salari diaei, etc. Diario, Quotidianus.
II m. Relació històrica de lo que ha anat succehint
cada dia en una expedició, viatge, etc. Diario. Re-
rum persingulos dies gestarum commentarium.
D Paper que's publica cada dia y conté vàrias no-
tícias. Diario, Diarium, ii. || Lo valor ó *1 gasto
corresponent à lo que es menester pera mantenir
la casa en un dia, y lo que 's gasta y menja cada
dia. Diario, Quotidianus. || astron. diueno.
DIÀRIAMENT, adv. t. Cada dia. Diariamente,
dia por dia, Quotidiò.
DIARI8TA. m. Lo qui compon ó publica algun
diari. Diarista, Diarii scriptor vel editor.
DIARREA, f. méd. Fluix de ventre de varis
humors, però sempre líquits. Diarrea. Diarrhea,
se, fluxus ventris.
DIA8EN. m. méd. Espècie de electuari pur-
gant, compost principalment de las fullas del se-
net. Diasen, Diasen, is.
DIA8ÓSTIGA. f. Par de la medicina que mira à
la conservació de lasalut./>ia«ósitca.Diasostica,iB.
DIA8PRO. m. Pedra que's cd-loca eo V orde
de las preciosas majors: se trovan estàtnas y co-
lumnas enteras de ella, y n* hi ha de Yàrios co-
lors. Diaipro, didspero. Jaspis, idis.
DlAsTDLLO. m. arq. Espècie de ediici et qse
las columnas se col-locan à distància de trei dia-
metros. DidstUo. Díastylus, i.
DIÀSTOLE, m. anat. Un dels dos moTimeilt
sensibles del cor, pel qual se dilata. Las artérài
tenen també sa diÍstole, que comunment s* loo-
mena pols. Didstole. Diàstole, es. | gram. Fi^
que sols tè us en la poesia, y consisteix en allar-
gar la síl-laba breu. Didstole. Diàstole, es.
DIAfiTRADURA. f. oiabluea.
DIASTRE. m. diable, jj met. Través, atreTÜ,
inquiet. Diablo, tratieso, revtiaéOy traigo, Im-
quietus. 0 met. diable. 4.
IMATE. m. Nau portuguesa de dos arbres qoe
s' emplea en lo cabotatge. DiaU. Navis genns.
DIATE8ARON. m. mús. L* interval-lo que
consta de dos tons, major y menor, y de un seoiti
major, diausamn. Diatesaron. I Triaca composta
de la arrel de la aristologia, genciana, mirra y llo-
rer. Diatesaron. Diatesaron.
DIATÉ6I8. m. La constitució natural del ho-
me. Diatésis, Diatbesis, is.
DIATÓNIGAMENT. adv. m. De un modo dia-
tónich, segons T orde natural dels sons. DíolóuM-
mente, Díatonicò.
DIATÓ. m. Descans que fà la veu sobre una vo-
cal apoyanlse ab mès forsa en ella que en las de-
més que componen la mateixa pafaula. Di^i»»^'
Diatonon.
DIATÓNICH. adj. mús. S* aplica à no deb
tres generós del sistema músich que proceheixper
dos tons y un semitó. Diatónieo. Diatonicus.
diató.nich-ceomItich. Se diu del genero de ibÀt
sica mixto del diatónich y del cromàtich. Dialsm-
co^romdtico. Diatonico-chromaticus.
DiATÓNiCH-€EOMÍTicH-E?iAmiióNicH. S* aplicaalg^
nero de música mixto de tots los tres del sistesa
músich. Diatónieo•ermndtico•enarmónico. DiatoBifi»*
chromatico-enharmonicus.
DIATRIBA. f. Discurs que versa regulanneit
sobre matèrias polémicas, y dirigit per lo coímí>
impugnar ab acrimónia y severitat los produccioai
del ingeni. Diatriba. Refutatio vehemens.
DIBAPTISTA. m. Secta de heretges q»
batejavan dos vegadas. Diabaptista. Diabaptis-
ta, SB.
DIBUIX, m. L* art que ensenya de dibuixar.
Dibujo, Arsgraphica. || Laigura, imatge, etc., de-
lineada ó dibuixada. Dibujo, Graphis, idis. |U
ramatge, flors , etc. de las puntas , telas pioti-
das, etc. Dibujo, Figura, se. || Lo paper ó patró di-
buixat conforme al dibuix del qual se forma 1 di
las puntas, brodat, etc. Dibujo, Charta exemplarií.
II met. DEscEiPCió.
DIBDIXADOR. m. DIBUIXANT. | Espècie de b«i
DIC
CATALi.
DIE
S6B
ab sòn manech per un costat y rodó pel altre.
Puntilla, dibujador. Stylus, i.
DIBUIXANT, p. a. Qui dibuixa. DihujatUe,
dibujador. Imagines adumbrans.
DIBUIXAR. V. a. delinear en la superfície,
imitant de clar y obscur la figura de alj;un cos.
Dibujar. Imagines adumbrare. Q met. Descríarer
ab propietat alguna passió del animo ó alguna cosa
inanimada. Dibujar, Describo, is.
DIBUIXAT, DA. p. p. Dibujado. Descriptus.
DIGAGITAT. f. ant. Agudesa y gràcia en ferir
ab paratilas : espècie de mordacitat. Dicacidad,
Dicacítas, atis.
DIGA8TÉRICH, CA. adj. med. De dos castas.
Dimstérico. Dicaslericus.
DICCIÓ, f. Qualsevol de las parts que compo-
nen la oració en una llengua. Diccion. Dictio, nis.
I Se diu també del modo de parlar, del bon ó mal
llenguatge. Lenguage^ e$tHoy diccion. Lingua, SB.
DICCIONARI, m. Lo llibre en forma de cata-
loch que conté per orde alfabétich tolas las dic-
cions de una ó mès llénguas, ó de las pertanyents
à alguna facultat ó matèria determinada, explica-
da regularment en lo mateix idioma. Diccionario.
Lexicon, i, dictionarium, ii.
DICCIONARI8TA. m. L' autor de un diccio-
nari. Zíiccíowartsía, glosògrafo, Glossopraphus, i.
DICMENGE. m. DIUMENGE.
DICOTOMIA, f. astrón. La dimidiació en que's
véu un planeta dicótomo. Dicoiomia. Dicholomia,
a;.
DICÓTOMO. adj. astron. S' aplica à Yé nus, Mer-
curi y la lluna, quant no's véu mès que la mey-
tat de aquells planetas, y de aquest satélit. Dicó-
tomo. Dichotomus.
DICROTO. m. med. Se diu del pèls desigual,
que bat dos vegadas quasi en un mateix instant.
Dicroto. Dicrolos, i.
DICTADOR, m. Magistrat supremo entre 'Is
antichs romans , que elegian ó anomenavan los
cónsuls en los temps perillosos de la república,
pera manar com à soberà. Dictador. Dicta tor, is.
DICTADURA, f. La dignitat del dictador. Dic-
tadura. Dictalura, ae.
DICTAMEN, m. Opinió ó judici que's forma
sobre alguna cosa. Dictamen. Opinió , nis,judi-
cium, ii. Q Inspiració ó moviment ab que avisa la
conciéncia. Dictamen. Dictamen , is. || ant. dicta-
dura.
péndrer dictamen, fr. péndrer consell.
DÍCTAMO BLANCH, m. Herba ramosa que
té las fuUas semblants à las del freixe , las camas
cilíndricas , drelas , peludas y de color rojcnch y
las flors comunment blancas. Sa arrel , del gruix
de un dit , y sa escorxa s' usan en la medicina.
Dtctamo blanco, fresdillo. Dictamus albus.
DICTAMO CRÉTICH. Herba medicinal , es-
pècie de orenga , ab las fullas de una espècie de
))Orra blanca per dins, que conté la fructifícaciò.
Serveix de adorno en los jardins , y sa flor fà una
fortor mòlt desagradable. Dlctamo crético. Amm-
dracuneulus, i.
DICTAR. V. a. Pronunciar pocb à poch las pa-
raulas pera que altre tinga temps de anar las es-
cribint. Dictar. Dicto , as. || met. Inspirar , sugge-
rir. Dictar. Suggero, is.
DICTAT, DA. p. p. Dictada. Dictatus. || m. Tí*
tol de dignitat, bonor, ó senyoria. Dictada. Digni-
tatis, etc. nomen. Q prosa.
DICTATORI, A. adj. Lo pertanyent à la dig-
nitat del dictador. Dictatorio. Dictatorius.
DICTERI. m. Ditxo ó expressió mordàs y pi-
cant que fereix ó insulta. Dicterio. Dicterium, ii. |
MÀXIMA, SENTÈNCIA.
DICTERIADA. f. Dona pública pertanyenta à
un dicterio. Dicteriada. Dicleriata femina.
DICTERIO. m. Casa de prostitució de las esta-
blertas per Solon en Atenas. Tenian sa tarifa, esta-
van subjectes à un reglament y no 's permitia sortir
de el las à las dicteriadas. Diclerion. Dicterion, ii.
DIDA. f. La dona que cria en los seus pits al-
guna criatura de altre. Is'adriza , ama ó ama de
leche, nulriz. Nutrix, icis.
DONAR k DIDA. fr. mot. fam. Despreciar , despe-
dir ab desagrado. Dar dimisoriat. Male aliquem
dimitli^re.
DIDÀCTICH, CA. adj. Propi de , ó pertanyent
à la ensenyansa. Didàctica, didascdlico. Didasca-
licus.
DIDAL. m. Instrument pera empènyer la agulla
y defensa del dit pera cusir. Dedal. Digilale, is. ||
Lo que usan los segadors y altres que traballan de
mans, pera que no's fassan, mal als dits. Dedil. Di-
gitale coriaceum. || Lo capell que corona 1' aglà.
(Uipullo, cascabillo. Glandis capidulum. [| met. Vas
mòlt petit. Dedal. Minulum vasculum.
DIDALERA. f. Planta silvestre que fà una flor
de figura de campaneta. Campanilla, digital. Gam-
panula silvestris.
DIDASCÀLICH, CA. adj. DIDÀCTICH.
DIDEMARI8. m. ant. Xarlatansque escarnian
à las fúrias com si *s despedassassen pera enganyar
al poble. Didemarios. Didemari, orum.
DIDOT. m. Lo marit de la dida. Amo, marido
del ama de leche. Nutricis maritus.
DIE. m. DIA.
DIENT. adj. ant. desbocat.
DIÈRESIS, f. Figura poètica per la qual una
sÜ-laba s' parteix en dos en lo vers. Dièresis. Dice-
resis, is. || Los dos punts que's posan sobre la ü pe-
ra denotar que's déu pronunciar. Crema, dièresis.
Diseresis, is.
DIESI. f. mús. Una de las parts mès petitas y
senzillas en que's divideix lo to. Diesi. Diesis, is.
DIETA. f. Lo régimen que's fà observar en
lo menjar y béurer als malalts y convalescents.
Dieta. Di^ta, a;. {| La junta ó congrés dels estats
del imperi de Alemanya pera deliberar sobre la
nl•l
DIF
DICCIONARI
DIF
negoois públichs ó de religió, y també las corts de
Polònia y las asambleas dels estats de Suissa, que
s' anomenan dietas generals. Dieta. Comitia,
ornm. || Lo salari que guan\'a cada dia un jatge de
comissió, informant, etc. Dieta, Unins diei stipen-
dium.
DIETARI, m. Espècie de calendari qne nsan
los ecclesiàstichs , abont esla disposat 1 orde y
ritu del reso y oGci diví de tot V any. Analejo,
cuaderniUo, epacta , burrillo, Rílnalis officii diviní
recitandi. || diari. 2.
DIETÉnCHy CA. adj. Lo que pertany à la
dieta ó régimen qne's fa observar als malalts. Die-
tético, DiaBtetícus.
DIFAMAR. V. a. DISFAMAR.
DIFERÈNCIA, f. La rahó perquè una cosa 's
distingeix de altra. Diferencia, Discrimen , inis. D
Varietat entre cosas de una mateixa espècie. Dife-
rencia, Disparitas , atis. || Disputa , contrarietat ú
oposició de algunas pei'sonas entre si. Diferencia.
Díssidium , ii. || arit. y geom. L' excés de una
quantitat respecte de altra. Diferencia. DiíTerentia,
SB. II mús. Lo diferent so que's fa baix un mateix
compàs. Diferencia. Soni aut motus diversitas.
DifÉRéNCiA ASCENSioNAL. astr. La que hi ha entre
la ascensió recta y oblfqqa de algun astre. Dife-
renda ascensional, Ascensionalis differentia.
DIFERÈNCIA DESCENSiONAL. La que hi ha entre la
descensió recta y obliqua , contada una y altra en
la equinoccial. Diferencia dcscensional. Dcscensio-
nalis differentia.
i DIFERÈNCIA, m. adv. que serveix pera explicar
la rahó de discrepància que hi ha entre dos cosas
semblants ócomparadas entre sí. A diferencia. Cum
hoc díscrimine.
A POCA DIFERÈNCIA, m. adv. Poch mès ó mènos.
Con poca diferencia. Non multo secus.
HAVERHI MÒLTA DIFERÈNCIA DE UN i ALTRE. loC.
Mucho va de Pedró d Pedró. Est Pylus ante Pylum.
NO FÉR DIFERÈNCIA ENTRE DOS COSAS. fr. No prefe-
rir la una al altra. No haeer diferencia. Nullnm
adhibere delectum. || No tenir discreció pera dis-
tingir lo mèrit particular de cada cosa. No distin-
guirde colores. Haul reclò dijudicare de rebus.
PARTIR LA DIFERÈNCIA, fr. Cedir cada hu de sa
part en alguna controvèrsia ó ajust pera poder
posarse de acort. Partir la diferencia. Mediam ra-
tionem amplecti.
DIFERENCIAL, adj. Lo que pertany à la dife-
rència de algunas cosas entre sí. Diferencial. Ad
differentiam spectans.
DIFERENCIAR. V. a. Fèr diferència, conèixer
la diversitat y semblansa de las cosas. Diferenciar.
Distinguo, is. II Variar, mudar V us que's fa de las
cosas. Diferenciar. Vario, as.
DIFERENGIAR8E. V. r. Disti ngirse una cosa
de altra. Diferenciarse , diferir. Distíngui. || Ferse
notable algun subjecte per sas accions ó qualitats.
Diferenciarse. Distíngui.
DIFEREN8AR. V. a. ant. DiriRBilGiAi.
DIFERENT, adj. Divers, distint, noparej^U
altra cosa. Diferente. Diversus, dissimilis.
DIFERENTÍSSIM, A. adj. sap. Difemdiàm,
Diversissimus.
DIFERENTMENT, adv. m. De difereota ai-
nera. Diferentemente. Aliter, secus.
DIFERIR, v. a. Dilatar , retardar 6 sospèadrcr
la execució de alguna cosa. Diterir^ endvrér. Dib*
ro, ers, procrastino, as.
difícil, adj. Lo que no*8 logra 6 executa sím
ab mòlt traball. Difieil, órduo, etjHiioto, grmi.
DifDcilis.
DIFICILÍSSIM, A•adj. sup. Dificm$Í9oM'
íicillimus.
difícilment, adv. m. Ab dificultat. DifàiU
mente, dificultosamente. Dilficulter.
DIFICULTAR, v. a. Posar dificultats à algui
cosa , ten iria per difícil. Dt/Setilcar. Difficilem «li-
mare. || Fèr difícil alguna cosa ficanthi destorbi è
inconvenients que antes no tenia. Dificultar, Dfr
cilem reddere.
DIFICULTAT, f . Destorb , oposició ó círcoos-
tància que fà difícils las cosas. Dificultat, Difficnl*
tas, atis. II Dubte , argument ó rèplica propoodi
contra alguna opinió. Difieultad. Dubium, ii.
AR ^Rou DIFICULTAT. Ab mòlt traball y molésliL
Con dificultat. iEgrè.
APRETAR LA DIFICULTAT, fr. lustar ab uouirgi'
ment. Apretar la difieultad. Ad angustias redigert
APURAR LA DIFICULTAT, fr. Entèudrerla, aclaririí.
Apear una difieultad ; ponerse de pies en la iifeú'
tad. Rem apprimè callere.
AQUÍ ESTÍ la DIFICULTAT. loC. AQUÍ ES ÓESTÍÏ
CAS.
ESTAR AB LA MATEIXA DIFICULTAT, fr. NO quedtf
resolta. Quedarse en pié la difiultad. In eodem hrií
haisítare.
POSAR DIFICULTATS, fr. DIFICULTAR.
SENS DIFICULTAT, m. adv. Sens reparo, sèos ii-
convenient. Sin difieultad, sin reparo. Sineobice. |
Fàcilment. Sin difieultad. NuUo negotio.
tríurer de la dificultat, fr. Feria enténdrer
à qui no podia per sí. Desatascar. Difficultate ex-
pediré.
DIFICULTÓS, A. adj. Difícil, ple de destorbi.
Dificultoso. Arduus.
DIFICULTOSAMENT, adv. m. difícilie.it.
DIFICULTOStSSm, A. adj. sup. DificuM-
simo. DiíÏÏcillimus.
DIFIDACIÓ. f. ant. Manifest pera jostifior
una guerra. Difidctcion. lodicli belli defensio.
DIITDÉNCIA. f. Falta de fidelitat. DifiAeM^-
Infídentia, a;. || desconfiansa.
DIFINIR. V. a. definir.
DIFORME. adj. DISFORME.
DIFRACCIÓ. f. ópt. Quart modo de delxaRV
vèurer la llum, que no es refraxió, reflexió, ó dh
recció. Difraceion. Diffractio, ois.
DIG
CATALÀ.
DU
B67
DIFTONGAR. v. a. Unir dos vocals formant
en la pronunciació una sola síl-laba. Diptongar.
Diphlongum formaré.
DirrONGAT, DA. adj. Diptmgado. Ex diph-
tongo formatus.
DIFTONGO. m. La unió de dos vocals que
sempre 's pronuncian en un sol temps y forman
una sola sfl-laba. Diptongo, Diphtongus, i.
DIFUGI. m. EPUGi.
DIFUNDIR. V. a. Exténdrer, esbarriar. Se diu
pròpiament dels flúits , y també s* usa com re-
cíproch. Difundir. Diffundo, is. | Divulgar , publi-
car. També s* usa com recíproch. Difundir, DiflFun-
do, is.
DIFUNDIT, DA. p. p. Difundido. Diffnsus.
DIFUNT, A. adj. La persona morta. S'usa
també com substantiu en las dos terminacions.
Difunta. Defunctus, mortnus. || m. Se pren mòltas
vegadas pel cadàver. Difunto. Defnnctus.
DIFÚS, A. adj. Ample, dilatat. Difuso, Diffu'
sus, amplus. || Lo que es redundant en veus y ex-
pressions. Difuso. Nimisprolixus.
DIFUSAMENT, adv. m. Ab difusió. Difusa-
menle. DiíTusè.
DIFUSIÓ, f. Prolixitat , ampliació viciosa del
discurs. Difusion. DifTusío, nis. || Acció ab que s'
exten ó espargeix alguna cosa. Difusion, DiíTusio,
nis.
DIFUSIU, VA. adj. Lo que té la propietat de
difundir ó difundirse. Difusivo. DiíTusivus.
DIGÀSTRIGH. adj. anat. Se diu de un mus-
cle doble que dóna moviment à la barra inferior
de un y allre costat. Digdstrico. Digastricus.
DIGERIBLE, adj. Lo que 's pót digerir. Diges-
tible, digerible. Digestibilis.
DIGERIR. V. a. Pahir lo ventrell V aliment,
trilurantlo y desfenllo pera convertirlo en quilo y
nulrir al animal. Digerir^ actuar. Digero, is; trans-
iniltere cibos. || met. Sufrir ab paciència alguna
desgràcia ú ofensa. Digerir. Sustineo, es. || mel.
Examinar cuydadosament alguna cosa , niedilant-
la I era enléndrerla ó executaria. Digerir. Perpen-
do, is. II met. Posar en orde las cosas. Se diu en
particular de las obras del ingeni. Digerir. Dige-
ro, is. Q quíra. Cóurer alguns sucbs ó altras maté-
rías per medi de un calor semblant al del ven-
trell. Digerir. Coquo, is.
NO PODER DIGERIR i AlGt 6 ALGINA COSA. fr. Sér
mòlt repugnant. So poder digerir ú alguno ó algu-
na cosa. iEgerrimè ferre, sloraachari, aversari.
DIGERIT, DA. p. p. Digerido. Digestns.
DIGEST. m. La col-Iecció de las decisions del
dret romà. Digesto. Digeslum, i. || adj. met. exa-
minat, MEDITAT. II Se diu dels llibres distribuhits
ab bon orde. Digesto. Digestus.
DIGE8TA. f. ant. digest.
DIGESTIÓ, f. La modificació que reben los
aliments en lo ventrell pera convertirse en quilo.
Digestion. Digestió, nis. | quim. La lenta fermen-
tació que 's causa en las matérias cruas per medi
de un calor artificial semblant al del ventrell, com
lo dels fems, lo de la cendra calenta, etc. Diges-
tion. Digestió, nis.
DIGESTIU, VA. adj. Lo que es bo pera ajudar
à la digestió. Digestiva. Digeslivus. || cír. Medica-
ment que prepara la matèria à la supuració. Di-
gestiva. Dígestorium medicamentum.
DIGITAL, f. DIDALBEi.
DIGMENGE. m. ant. diumenge.
DIGNAGIÓ. f. Condescendència en lo que pre-
tén ó demana ï inferior, deferència à afavorir à
algú. Dignacion. Dignatio, nis.
DIGNAMENT, adv. m. De una manera digna
y conforme al mèrit de la cosa. Dignamente.D'ig-
nè.
DIGNARSE. V. r. Determinarse à honrar y
afavorir à algú. Dignarse. Dignari.
DIGNAT, DA. p. p. Dignado. Dignatns.
DIGNE, A. adj. Benemèrit, acrehedor à al-
guna cosa, com honors, premis, etc. Digna. Dig-
nus. II Se diu per antffrasis del que mereix alguna
pena, com: digne de mort. Digno. Dignus. || Cor-
responent, proporcionat al mèrit y dignitat de al-
gú. Digno. Dignus, congruens.
DIGNIFICAR. V. a. Fér digne, donar valor à
algun subjecte, etc. Dignificar, condignificar. Dig-
num fac^re.
DIGNÍSSIM, A. adj. sup. Dignisimo, Dignissi-
mus.
DIGNÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Dignisimo^
mente. Dignissimè.
DIGNITAT, f. Qualitat que consti tuheix digna
alguna cosa. Dignidad. Dignitas, atis. || Excel-lèn-^
eia, reals. Dignidad. Dignitas, atis. || Càrrech ó
empleo honorffich. Dignidad. Honor, is. || En las
catedrals y col-legiatas qualsevol de las prebendas
de que es propi algun ofici honorífich y la perso-
na que la posseheix. Dignidad. Dignitas ecclesias-
tica. II Per antonomàsia la del arquebisbe ó bisbe.
Dignidad. Dignitas episcopalis. || aslr. Se diu res-
pecte dels planetas, quant estan en certs signes en
que sembla franquejan algun favor. Dignidad, Dig*
nilas, atis. || met. potència.
dignitat imaginària ó burlesca. Archipdmpano,
Commenlitia dignitas.
DIGRESSIÓ, f. Vici en la eloqüència, que *9
comet quant sens necessitat se distrau lo discurs à
cosas inconnexas ab lo assumpto. Es à vegadas
disculpable aquest vici quant una justa causa mou
à comètrerlo. Digresion. Digressió, nis.
DIJOUS, m. Lo quint dia de la setmana. Jue-
ves. Dies Jovis, feria quinta.
DIJOUS DE LAS COMARES. Lo penúltim abans de
carnestoltas. Jueves de comadres. Feria quinta ante
dominicam sexagesimam.
DIJOUS DELS COMPARES. L' auterior al de las co-
mares. Jueves de campadres. Feria quinta ante do-
minicam septuagesimam.
568
DIL
DICCIONARI
DIL
DIJOUS GRAS ó LLARDER. L' ínmediat à carnestol-
tas. Jueves gordo 6 lardero. Feria quinta ante do-
minicam quinquagesimam.
DIJOUS SANT. Lo de la setmana santa. Jueva
santó. Feria quinta in coena Domini.
DILACIÓ, f. Detensió, la acció de retardar al-
guna cosa, la espera de algun temps favorable,
etc. Dilacion, próroga. Cunctatio, nis. y Temps que
*s dóna pera fér alguna cosa, com pera pagar los
plassos, etc. DilacioHy dilatacion. Procrastinalio,
nis. I pi. Allargas. Largus. Morse, arum.
DILAPIDAGIÓ. f. La acció y efecte de dilapi-
dar. Dilafidacion. Dilapidatio, nis.
DILAPIDADOR, A. m. y f. Qui dilapida. 2>í-
lapidador, Di\apidator, is.
DILAPIDAR. V. a. Destruhir ó malgastar los
béns propis. Dilapidar, Dilapido, as.
DILATABnJTAT. f. Qualitat de dilatable.
Dilatabilidad. Dilatabilitas, atis.
DILATABLE. adj. Lo que pót dilatarse. Dtla-
tahU, Dílatabilis.
DILATACIÓ, f. La acció ó efecte de dilatar.
Dilatacion. Dilatatio, nis. || fís. La alteració que
reb un cos quant ocupa mès lloch que V ordinari.
Dilatacion. Dilatatio, expansió, nis. || Descans, des-
ahogo del esperit, efusió de cor. DesahogOy dilata-
eion. Animi remissió.
DILATADAMENT. adv. m. Ab dilatació. Di-
latadamente. Latè, fusè.
DILATADtSSIMy A. adj. sup. Dilatadisimo.
Yaldè dilatalus.
DILATADOR, A. m. y f. Lo qui dilata ó ex-
ten. Dilatador. Dilatator, is. Q cir. Instrument pe-
ra aixamplar las llagas si convé. Dilatador. Ad di-
latandas plagas instrumentum. || pi. anat. Dos
muscles del nas. Dilaíadores. Dilatatores, um.
DILATAR. V. a. Exténdrer, allargar alguna *
cosa de modo que ocupe mès lloch. Dilatar. Dilato,
as. II Diferir, retardar alguna cosa. Dilatar. Diffe-
ro, ers. || propagar. || Aixamplar V animo , desabo-
garse. Dilatar. Oblecto, as, animum recrearé.
DILATARSE. v. r. Explayarse , exténdrerse
ab prolixitat en algun discurs ó narració. Dilatarse,
Fusius exponere.
DILATAT, DA. p. p. Dilatada. Dilatatus. jj
adj. Números, com: família dilatada. Dilatada.
Numerosus.
DILATATIUy VA. adj. Lo que té virtut de di-
latar. Dilatativo. Dilatorim.
DILATORIí A. adj. for. Lo que serveix pera
prorogar y exténdrer lo termini judicial de una
causa. Dilatòria. Dilatorius.
DILECCIÓ. f. Amor, voluntad honesta. Dilee-
eion. Dilectio, uis, diligentía, a;.
DILECrtSSIBf 9 A. adj. sup. Dilectisimo. Di-
lectissimus.
DILEMA, m. log. Argument format de dos pro-
posicions contràrias disjunctivament, ab tal artifi-
ci, que negada ó concedida qualsevol de las dos,
queda demostrat lo que s' intenta probar. ihlma-
Dilemma, atis.
DILIGÈNCIA, f. Aplicació, activitat y cnydi-
do en executar alguna cosa Diligeiuia, Díligeotiaf
se. y Promptitud, agilitat y pressa. Düigenàa. Gele-
ritas, atis. || Negoci, dependència. DüigemM. Ke
gotium, ii. II for. La execució y campliment de n
auto, acort ó decret judicial, sa notificació, etc
Diligència. Res in judicio acta. | Carmalje dehtt»
tanta capacitat, que fà sa jornada ab mòlta prosp-
titut, portant à vàrias personas. Diligència. Gelem
cnrrus.
evacuar una DiLiGÉNCU. ff. Finalísarla, eiiir de
ella, conclóurerla. Evacuar una diligència. Nogo-
tium conficere.
FÉR Ó FERHI LAS DILIOÉNCIAS. ff. POSaf tólS 1«
medis pera consegnir algun fi. Baeer tus tftl^
eias, diligenciar. Opéram, indnstriam adhibere.
FÉR uxA DILIGÈNCIA, ff. Descarregaf lo veotre,
fér de cos. Hacer una diligència. Yentrem exone-
raré.
LA DILIGÈNCIA BS MARE DE LA BONA VENTURA. RÍ.
Denota que qui es diligent consegueix lo qoe de
altre modo no conseguiria. La diligència es mAw
de la huena ventura. Conatus et indústria fortBoa-
tos faciunt, diligentia divitias comparat. .
DILIGENCIAR. V. a. Posar los medis neceia-
ris pera *1 logro de una sol-licitut. Diligenciar. He-
gotium curaré , diligentia divitias comparat
DILIGENT, adj. Cuydadós, exacte y actiu, iir
ligente.D'úïgens. || Prompte, prest, lleuger en obnr.
Diligente. Celer, impiger.
DILIGENTiSSnf , A. adj. sup. Diligentism
Diligentissimus.
DILIGENTMENT, adv. m. Ab diligència. ^
ligentemente. Diligenter.
DILUCIDACIÓ, f. Il•lustració, claredat y ei-
plicació que*s dóna à alguna obra de íngeni, pre-
posició ó discurs. Dilucidacion. Dilncidatío, ois.
DILUCIDADOR , A. m. y f . Qui dilucidi. ^
lucidador. Dilucidator, is.
DILUCIDAR, v.a. Il•lustrar, declarar y expli-
car alguna obra de ingeni, proposició ó disciui
Dilucidar. Dilucido, as.
DILUCIDARI. m. L* escrit ab qne's dilucida
ó il-lustra alguna obra. Dilucidario. Comeet^
rium, ii.
DILUHENT. adj. Lo que deixata. Dilumie. 1^
luens.
DILUSIU, VA. adj. IL•LUSORI.
DILUVI, m. Inundació de la terra ó de algs»
part de ella, previnguda de plujas mòlt copiofl^
Diluvio. Diluvium, ii. || Per antonomàsia s* asoB^
na r universal ab que Dèu castigà als homes ei
temps de Noé. Diluvio. Diluvium, ii. | met. to
Abundància excessiva de qualsevol coaa, con:*
DILUVI de paraulas. Diluvio. Gopiap c
DILUVIÀ, NA. adj. Pertanyent al diluvi. í^
viano. Ad diluvium pertinens.
DIM
DILLUMS. m. ter. dilluns.
DILLUNS, m. Lo segon dia de la setmana. Lú-
nes. Dies lunae, feria secunda.
DIIUANAGIÓ. f . La acció de dimanar. Dimancl•-
cion. Derivatio, nis.
DIMANAR. V. n. Provenir, procehir una cosa
de altra. Dimanar ^ manar. Originem dacere.
DiniARS. m. Lo tercer dia de la setmana.
Martes. Dies Martis, feria terlia.
DIMEGRE8. m. Lo qnart dia de la setmana.
Miércoles. Dies Mercnrii, feria quarta.
DIMENSIÓ, f. Mida, tamany y extensió de al-
gun cos. Dimension. Dimensió , nis. || geom. Mi-
da de la extensió dels cossos per sa ïongitut, la-
titut y altura. Dimension. Dimensió, nis. || mús. La
mida dels compassos. Dimension. Dimensió, nis.
DIMENSIONAL. adj. Lo pertanyent à alguna
dimensió. Dimensionat. Ad dimensionem pertinens.
DÍMETRO. adj. Se diu del vers que no té sinó
dos midas, ó quatre peus; ó bè compost de dos ver-
sos diferents. Dimelro. Dimeter, tri.
DIMIDIAGIÓ. f. Dimidiacion. Dimidatio, nis.
DIMIDIAR. V. a. Partir, dividir en meytals al-
guna cosa. Dimidiar. Dimido, as.
DDUINOAR. V. a. ant. dismlnuib. i| v. n. min-
VAB.
DIBflNUGIÓ. f. La merma, minva ó decrement
de alguna cosa, tan en lo físich com en lo moral.
Diminttcion, decremento. disminucion. Diminulio,
nis , decrementum , i. || ret. Figura ab que s'
aumenta una cosa al mateix temps que sembla que
's disminuheix. Diminucion, liloU. Diminulio, nis.
ÀNA.R EN DiMiNUCió. fr. que's diu de la salut, crè-
dit y altras cosas quant se van perdent. Ir en di-
minucion. Diminui.
DIMINUHITi DA. adj. disminuhit.
DIMINUT, A. adj. Defectuós, faltat de lo que
devia tenir pera sòn complement ó perfecció. Dt-
mmuto.Defectivus. || Molt petit. Diminulo. Minimus.
DIMINUTIU, VA. adj. gram. S' aplica al nom
que disminuheix la significació del primitiu. Dimi-
nutivo. Diminutivus.
DIMINUTIVAMENT. adv. m. gram. En for-
ma diminutiva. Diminutivamente. Diminutivè.
DIMISSIÓ, f. Renúncia, desapropi de alguna
cosa que's posseheix. Se diu dels empleos y comís"
sions. Dimision. Dimissió, nis.
FÉR DIMISSIÓ, fr. Renunciar , deixar algun em-
pleo , elc. Haoer dimision. Muneri , etc. renun-
tiare. Litterae dimissoriae.
DIMISSÓRIAS. f. pi. Despaig que'ls prelats
ecclesiàsticbs donan à sos súbdits pera que lícita-
ment pugan rébrer ordes sagrats de altre. Dimiso-
rias, reverendas. LittersB dimissorise.
DONAR DIMISSÓRIAS. fr. fam. Despedir à algú apar-
tantlo ab desagrado. Dar dimisorias. Maledimittere.
DIMONI* m. DIABLE.
DIMONI ENCARNAT. L' bome pervers y maligne.
Diahlo ó demonio encamado. Nequissimus homo.
TOMO ].
CATALÀ.
DIN 86»
COM CENT MIL DIMONIS, expr. fam. de enuig ó en-
fado, y així 's diu: sí com cent mil dimonis no s'
hagués fiat de qui no devia. Como mil sanlos. Si
non etc.
DONARSE AL DIMONI, fr. Estar mòlt irritat. Estar
dado al diablo. Furere.
LO DIMONI QUE HO ENTEN6A. loc. fam. Sér una eosa
mòlt intrincada ó imperceptible. No lo entenderi
Galvan. Inextricabile esse.
LO MATEIX DIMONI no'n FARIA MÈs. loc. fam. Ponde-
ra la gran dissonància que causa alguna acció ó
expressió. No lo hiciera, ó no lo dijera ó no dijera
mas pateta. Nec planè rusticus faceret.
possEHiT DEL DIMONI. *S diu del subgccte que té
*ls esperits malignes dins del cos. Poseso. A dia-
bolo possessus.
SÉR UN DIMONI ó 'l MATEIX DIMONI, fr. fam. ab
que se significa la mòlta travessura ó babilitat de
algú. Ser un demonio. Yersutum esse.
DIMONIAT, DA. adj. endemoniat.
DIMONIÓ. m. d. Demonuelo. Diabolns, i. ||
mel. diarló. 3.
DIMONTRE. m. fam. diable.
DINADA. f. Manat de llenya prima , com
brucb, etc. pera encén drer lo focb. Pagina, enjur
toSf yescasy fogote. Ramal ia, ium. dinar. 2.
DINAMARQUÉS, A. adj. Lo natural de Dina-
marca, y lo que pertany à aquell regne. Dinamar-
qués, danès. Danicus.
DINÀMICA, f. Ciència que tracta de las forsas
ó poténcias que donan moviments als cossos. Dinéh
mica. Dynamica, ae.
DINAR. V. a. Péndrer V aliment acostumat à
mitj dia. Comer. Prandeo, es. || m. V aliment que
's pren al mitj dia. Comida. Prandium, ii.
i QUI HAS DE DONAR DINAR, NO LI PLANTIAS L' ES-
MORSA R. ref. Denota que quant comvé fer un gasto
no's déu economisar, perquè s' bauria de fér des-
près. Quien no merienda d la cena lo encomienda; d
quien has de dar de cenar, no te duela darle de me-
rendar. Màxima non sumptam reparat bene ccena
merendam.
UN BON DINAR FÍ DE BON ESPERAR, ref. que anima
à portar ab paciència 'Is traballs à que ha de se-
guirse una gran recompensa. Hamhre que espera
hartura, no es hambre. Constitit exigno numquam
res magna labore.
DINASTIA, f. Sèrie de prínceps pertanyents à
una família, ó '1 temps de sa dominació. Dinastia,
Regum ex eadem familia series.
DINAT, DA. p. p. Comido. Pransus.
DINATS Y DEJUNS NO SÓN TOTS UNS. Tcf. AVIAT BSTÍ
DIT, MALALT DÈU t' AJUT.
DINER. m. La moneda corrent. Dinero. Num-
mus, i. II ARDIT. 3. II Certa moneda de plata que
corregué en temps dels romans. Denario. Dena-
rius, ii.
DINER COMPTANT Ó CONTANT Ó DE CONTANT Ó EFEC-
TIU. Diner prompte, efectiu y corrent. Dinero ewr
78
570 DIN
tanie, ó de contado ò en tahla. Numerala pecunia.
DINER f1 diner. ref. que ensenya, que 1 medi
mès segar de anmentar lo candal es emplear lo
diner. Dinero llama dinero; cohre gana cohrej qw
no los hrazos del homhre. Pecunia pecuniam pa-
rit.
DINER LLiRCH. cxp. fam. Abundàncía de diner.
Mucho dinero, Nummornm copia.
DINERS T BOGBRU N0*8 PODEN ÀVA61R. ref. ExpHca
lo fàcil qne es conèixer qui es rich y qni es boig,
pues lo port y gasto del priÉier y * Is desatinos del
segon ho donan à enténdrer per lo comú. Afnor y
dinero no jniede estar eneubierto, Nummus et amor
semper se produnt.
DINERS FAN àvuT EN LO MON LO JOCH. refr. Dcnota
que qni té diners, logra tot lo que vól. Quien dine-
ros tiene, alcanza lo que quiere. Qaidvis nummis
prssentibus optat.
i NINGÚ DEMANARIs LOS DINERS QUE GUARDARÀS.
refr. Denota que debem mirar ab economia y no
malgastar per no haver de molestar à altres. Quien
guarL• halla, iEra sibi servans, quoties opus, in-
venit ara.
ARREPLEGAR DINERS, fr. Juntarlos. Juntür dinero,
Thesaurizo, as.
AIXÓ SÓN DINERS SEGURS ó CONTATS. exp. met.
Denota sér una cosa certa y clara. Eso son habas
eontadas. Res plana est.
BON DINER. Lo del boD pagador. Buen dinero, Pe-
cunia facilè solabilis.
DE DINERS T DE BONDAT LA VBTTAT DE LA METTAT.
ref. que dóna à enténdrer que en caudals y virtuts
8Ól eqaivocarse la opinió general. Dedinerosy bon-
dad la mitad de la mitad. Non probitas semper,
non res est quanta refertur.
DEIXAR ó POSAR DINERS L GUANT. fr. Donarlo à in-
terès. Dar dinero d interès, Pecuníam fcBnerari.
D1RNE CENT PER UN DINER. fr. .DIR LO NOM DEL
PORCH.
DONAR Ó PÉNDRER DINERS i DANT. fr. DonarloS Ó
pèndrerlos à usura. Dar ó tomar dinero d interès ó
d dano, Pecuniam foenerari vel sub foenore mn-
tuam accipere.
DONÀUME DINERS QUE CONSELLS NO ATIPAN. ref.
Denota que qui té necessitat no s' acontenta ab
consells, sinó que voldria '1 remey. Dame dineros
y no me dés consejos, Quod peto, da, Cai; non peto
consilium.
BN DINER CONTANT ó EFECTIU, m. adv. En moueda
prompta y corrent. En dinero efectivo, d dinero cotl•-
tantey d dinero seco, al contado, pecuniariamente.
Numerata pecunia.
FÉR ANAR Ó TENIR LOS DINERS i PALADAS. fr. fam.
que pondera la riquesa de algú. Apalear el dinero
6 los doblones. Auri copia exuberare.
FÉR DINERS, fr. Procuràrscls, venent ó empe-
nyant alguna cosa. Hacer cuartos, dineros. Num-
mos indústria compararé.
LO QUI KO'S PÍGA AB DINBftS, SI PlOA AB DINADA8.
DICCIONARI DIN
ref. Denota que no sols consisteix la recompensa
en diners; sinó en altras cosas equivalents. Lo que
no va en lloros va en quebrantos; oro es lo que oro
vale; lo que no va en lúgrimas va en suspiros. Qux
lacrymis desunt, haec tunc suspiria complent.
LOS DINERS DELS CAPELLANS CANTANT VENEN, CAN-
TANT se'n van. ref. Denota que lo que costa poch
de guanyar se gasta ab mòlta facilitat. Dineros del
sacristan cantando se vienen, cantando se van . Quae
facilè comparantur facilè conficiuntur. || Reprèn à
alguns ecclesiàstichs que no aplican sos béns als
fins pera queMs destina la fglésia. Bienes de campa-
na, ddlos Dios y el diablo los derrama. Dat bona
sacra Deus; sed dissipat omnia dcemon.
LOS DINERS sempre VENEN BÈ. ref. loc. prov. De-
nota quevingan deahont vingan sempre 's reben
ab gust. El dinero bien huele, salga de donde salie-
re. Lucri bonus odor ex re qualibet.
NO DÉURER UN DINER A NINGÚ. fr. NO DÉURBR UN
QUARTO k NINGÚ.
NO estí pagat ab dinebs ó ab cap diner. loc. De-
nota lo apreciable que es alguna cosa per sas par-
ticulars qualitats. Vale d peso de oro ó no tiène pre-
do. Om ne pretium superat.
POCHS DINERS POCA MÚSICA, ó POCHS SANTS ANTONIS.
ref. Denota que no 's fan las cosas grans à poca
costa. A poco dinero, poca salud. Exiguam exigno
mercaberis aere salutem.
^QUÉ TENS MASSA DINER? loc. fam. ab quc's nota
à algú que fà un gasto extraordinari ó fora de
temps. ^Qné ha parido la gata? ^Ditior es?
QUI DINERS DE ALTRE GUARDA, NO SE 'n Vi AL LLIT
SENSE SOPAR. rcfr. Adverteix quant raro es mcne-
jar interessos de altre ab tota puresa. Administra-
dor que administra y enfermo que enjuaga algo tra-
ga, Procurator rei alienae, etiam suse consulit.
QUI DINERS HA DE COBRAR, MÒLTS PASSOS DA DE DO-
NAR, refr. Denota lo mòlt que costa de cobrar los
deutes. Quien dinero ha de cobrar, muchas vueltas
ha de dar. Debita ut accipias, crebro repetenda
memento.
QUI NO TÉ DINERS EN BOSSA, HA DE TENIR MBL EN
BOCA. refr. Denota que qui déu y no pót pagar, ha
de donar satisfacció y bonàs esperansas. Quien no
tiene miel en orza téngala en la boca. Mellita ver-
ba creditori placant.
QUI TÉ DINERS DE TOT IX BE. rcf. que denota que'l
diner fà fér mòlts torts als administradors de jus-
tícia. El dinero hace lo malo ser bueno; todo lo ven^
ce el dinero; no hay cerradura, si es de oro la gan-
zua. Glausum possidetarca jovem.
QUI TÉ DINERS PJL SOS AFERS, Ú HO TÉ TOT, Ó NO LI
FALTA RES ó TÉ TOT ADRÉs. ref. Denota que *1 rich
per tonto que sia, fàcilment logra lo que vól.
Quien tiene dineros, pinta panderos; asno con oro
alcdnzalo todo; quten dineros y pan (tené, consue-
gra con quien quiere , quien tiene argm tiene todo
bien. PecunisB obediunt omnia.
8B PODRIAN ANAR k ROBAR LOS DINERS, fr. Pera de-
DIO CATALÀ.
notar la baratarà de alguna cosa. A huevo. Yili
prelio.
TBNiB DINER ó DINERS, ff. Sér fich. Tencf dinero,
tener monises. Pecuniosnm esse.
TENIR MAL DINER. fr. SÓF mal pagadoF. Ser duro
de L•lsa. PecnnisB tenacem esse.
TOCAR DINERS, fr. Cobrarlos. Cobrar dinero. Pe-
cuniam recipere.
TOTHOir HI ES PEL DINER. loc. prov. ExpHca la
forsa del diner, que inQuheix fins en aquells que
no*l necesitan. Pordinerohaila el perro, ypor pan,
8% se lo dan, Pecuniae obediunt omnia.
UN DINER DE MAL CINCH SOUS DE EMPLASTRB. ref.
que reprèn à las personas delicadas, particular-
ment quant demanan un gran remey pera un pe-
tit mal. À picada de mosca, pieza ó puma spde -
bana; poco mal y bien quejado; picóme una arana
y atéme una sabana, Levi plagae magnum fomen-
tum.
UN DINER PERQUÈ GANTE T UN DINER PERQUÈ CALLE.
ref. ab que's reprèn al qui's fà mòlt de pregar pe-
ra comensar alguna cosa, y desprès arriba à mo-
lestar en lo mateix. Ruegos porque cante, ruegos
porque calle. Quem cantaré rogas, desistiré dein-
de rogabis.
DINERAL, m. Quantitat gran de diner. Dine-
ral, dinerada, doblonaL•, Ingens pecuni» copia.
DINEBET. m. d. Dineruelo, Nummulus, i.
DINERON8. m. pi. Petita quantitat de diner.
Dinerillo, Àliquanlula pecunia.
DINOU. adj. numerat cardinal. S' aplica al
número que conté una desena y nou unitats. Diez
y nueve. Decem et novem.
DINOVÈ, NA. adj. numeral ordinal. Lo que
completa '1 número de dinou. Décimonono, Deci-
mus nonus.
DINS Y DINTRE, adv. 11. y t. ab que s' ex-
plica que una cosa està enclosa en altra. Dentro.
Intús, intrà.
ó DINS 6 FORA. exp. ab que à algú se li demana
una prompta determinació en algun assumpto dub-
tós. 0 dentro ó fuera, ó herrar ó quitar el baneo.
Aut agat, aut desistat.
DIOCESÀ, NA. adj. Lo que pertany à una diò-
cesis. Diocesano, Dioecesanus. || Se diu del bisbe ó
arquebisbe que té diòcesis. Diocesano, DicBcesa-
nus.
DIÒGESE Y DIÒCESIS. Districte ó territori
en que té y exerceix jurisdicció espiritual un pre-
lat, com arquebisbe, bisbe, elc. iHócesiSf diòcesi,
Dioecesis, is.
DIONISSIA. f . Pedra de color negre, salpicada
de pichs bermells. Dionisia. Dyonisias, adis.
DIOPTRA. f. ópt. Cert regle, que té en los
dos extrems dos pínulas ab sos foradets V un en-
front del altre, pels quals se dirigeixen los raigs
visuals quant se vól observar algun objecte. Diop'
tra, Dioptra, se.
DIÓPTRIGA. f. Ciència que demostra las pro-
DIP 871
pietats dels refractos de la llum y la formació dels
cristalls òptichs. Dióptrica, Dioptrica, ae.
DIÓPTRIGH, CA. adj. Lo que pertany à la
dióptrica. Dióptrica, Dioptricus.
DIOSSA. f. DEESA.
DIPLA. f. Signe que s* usa en los manuscrits
pera indicar las citas de la sagrada Escriptura; vé
à sér una y horisontal, es també un signe de dis-
tincció y de dupte, Dipla, Dipla, se.
DIPLOMA, m. Despaig, butlla, privilegi ó al-
tre instrument autorisat ab sello y armas de al-
gun soberà, dignitat ó corporasió , V original del
qual queda arxivat. Diploma. Diploma, atis.
DIPLOMÀCIA, f. Ciència ó coneixement dels
interessos y relacions de unas poténcias ó regnes
ab altres. Diplomada. Ralionis interesso et nexuum
nacionum inter se seien tia.
DIPLOMÀTICA, f. Art que ensenya las reglas
pera conèixer y distingir los diplomas. Diplomà-
tica. Ars díplomata interpretandi.
DIPLOBIÀTICH, CA. adj. Lo que pertany al
diploma, ó à la diplomàcia. Diplomdtico, Ad diplo-
mata pertinens. || S' aplica als negocis de estat
que's tractan entre dos ó més corts. També s' usa
com substantiu en la terminació masculina. Diplo-
mdtico. Publica nationum inter se negotia ge-
rens.
DIPSADA. f. Serp de Àfrica, la mossegada de
la qual causa una set irremediable. DipsaL•. Dip-
sas, adis.
DtPTICH, CA. m. y f. Taula ó llibre en que
s' acostumava en la primitiva iglésia assentar los
noms dels prelats y altres benefactors de las iglè-
sias. Dipticay díptic^). Diptycha, ae.
DIPUTACIÓ, f. Lo cos dels diputats. Ttiputa-
cion. Deputalorum con ven tus. || La comis.sió dona-
da al diputat. Diputacion. Legatio, nis.
DIPUTACIÓ GENERAL DELS REGNES. LO COS de dipU-
tats de las ciutats de vot en corts que residia en la
del rey. Diputacion general de los reinos. Regni
curatorum conventus.
DIPUTAR. V. a. Senyalar ó elegir alguna per-
sona ó cosa pera us ó ministeri. Diputar, deputar.
Deputo, as. || Destinar ó elegir algun cos un ó mès
de sos indivídnos pera quel representen en algun
acte ó sol -licitut. Diputar. Diputo, as.
DIPUTAT, m. La persona nombrada per un
cos pera representarlo. Diputado. Legatus, i, man-
datarius, ii.
DIPUTAT k CORTS. Lo subgocte dosiguat pera con-
córrer à las corts ab vot en ellas. Diputado d cor-
tès. Procurator comitialis.
DIPUTAT DEL REGNE. *L rcgidor ó persoua de al-
guna ciutat de vot en corts, que servia en la dipo*
tació general dels regnes. Diputado del reino. Regni
curator.
DIPUTATS DEL GENERAL. Indivíduos que s' embar-
ca vau en la galera capitana, y represeolavan los
tres estaments deia república, eoclesiàstich, noble
572
DIR
DICCIONARI
DIR
ó militar y real. Diputados del geniraL Reipublic»
legat i.
DIR. y. a. Expresar un ab paranlas sòn propi
pensament. Deeir, Dico, is. || Asseverar, assegurar.
Decir. Assero, is. |] Persuadir, exhortar, amones-
tar. Deeir, Suadeo, es. || Anomenar. També s* usa
com recíproch. Decir, llamar. Appello, as. Q Con-
formar, correspóndrer una cosa ab altra. Decir,
caer bien una cosa con otra, ó d otra. Gongruo, is.
Suggerir à algú la espècie que ha de proferir y no
la-acerta ó ignora. Soplar, Insufflo, as. || donar dita.
II RECITAR. II m. MÀXIMA, SENTÈNCIA.
AIXÒ YÓL DIR POCH, Ó SÍ QUE YÓL DIR POCH. lOC. ab
que's pretén minorar lo dany que ha succehit en
algun Uans ó disgust. No es naL•; eso quiere decir
poco, Nil rei esse ; parvi referet.
COM SI m' ho DIGDESIS. loC. COM SI 'M DIGUI8I8
LLÚCU.
DiGAN LO QUE vcLLAN. loc. fam. ab que algú des-
precia la murmuració ó lo que poden dir de ell.
Digan, que de Dios dijeron, Quidquid dicant.
DiRHo TOT. fr. No tenir discreció pera callar lo
que^sdéu. Hablarlo todo. Ne tacenda qui dem pne-
termitlere.
DIR MBS. fr. Aumentar lo preu que està posat à
alguna cosa que*s ven ó s' arrenda. Pujar, hacer
puja, Pretium augere in licitalionibus.
DIR PER DIR. fr. Parlar sens fonament. Decir por
decir, hablar por hablar, Inania garrire.
DIR PER RÍURER. fr. Parlar de burlas. Hablar de
burlas, de chanza, por juego, por modo de juego.
Non serio loqui.
DIR QüB NO, ó DE NO. fr. Ncgar alguna cosa. De-
cir de no, decir nones. Pernego, as.
DIR Tú. fr. Tractar de tú, tutejar. Tutear. Fami-
liarissimè aliquem compellare.
DIR T FÉR. fr. Executar alguna cosa ab mòlta
lleugeresa y promptitut. Decir y hacer, Opus vix
prsedictum exseqni.
COM QUI NO DIU RES. expr. pera ponderar. Covm
quien no dice nada. Quasi si nihii diceret.
dígasmb ab qui vas r *t diré qui serís. ref. En-
senya lo mòlt que influheixen en los costums las
bonàs ó malas companyias. Dime con quien andas y
te diré quien eres. Dic mihi quos seqneris, quis sit
tibi, Pontice, dicam.
DiGAs QUE si T DESPRÈS NEGA. ref. Sc diu coutra
*ls que volen dissimular lo que tothom véu, procu-
rant desmentir ab apariéncias y ficcions lo que no's
pót negar. Canas son que no lunares, cuando co-
mienzan por los aladares. Canós maxilla ostendunt.
JA HO DIU, NO HO PARÍ. loc. fam. ab que's mani-
festa que algú diu lo que no ha de executar.^ Ser
jarabe de pico. Blatero, as. || Denota que es més fà-
cil amenassar que executar. Mas son los amenaza^
L•s que los acuehillados. Multa cum minaris extri-
cas nihil.
JA LI dirín. expr. fam. de amenassa. Allà se lo
diran de misas, Luet tàndem.
JO si PBRQUB ho DICH. loc. JO M' BNTINCl T DtQl'
ENTÉN.
LO DIR DE LA GENT. La uota que la gent pót ponr
en alguna acció. El decir de las gentes. Fima, c,
rumor, is.
MBS DiHENT. Lo qui ofereiz més preu per litoa
que's ven ó s* arrenda. Mejor posior. Plus 4-
ferens.
NO GAL QUE DIGAS, Ó FÓT8 DUl DBL8 ALTEB8. IM.
pera denotar que algú té las faltas que nota m ú-
tres. Mira quien habla. Tibi tacere prsstat.
NO DIR, Ó NODIRHI RES NI BN BB NI BN MAL. ff.il
contestar. No decir mah ni bueno. Nec pro nec o»
tra dicere.
NO DIR RES. fr. Callar. No deeir 6 no hablar pskr
bra. Conticeo, es.
NO DIR SI NI NO ó QUB SI NI QUB NO. fr. Callar»
terament, ó no respóndrer al càrrech que*8 ft. A
decir ó no responder un si ó un no. Obmutesoo, k
NO DIR UNA COSA PER ALTRA. fr. No faltar à liie-
ritat. No decir una cosa por otra. Falsa pro
minimè obtrudere.
NO DiRHi RES. fr. No voloT algú explicar sòo
de pensar sobre algun assumpto. No decir mekm
bueno. Sensum non aperire.
NO ES CERT TOT LO QUE'S DIU. loC. que eUSeOTlfR
no*s crega tot lo que se sent dir, especialmeilri
vulgo, que sól parlar sens reflexió ni reparo. .%
todo es vero lo que suena elpandero, Non omniadl•
denda.
NO HI HA MÉS QUB DIR. fr. do quo 8* usa pera f»
derar lo que s* alaba ó vitupera. No hay mesp
decir. Nihil supra dici potest.
NO HO DIGA6 TAN ALT Ó RIENT. OXpr. DB MÈSfB-
DAS NB MADURAN.
PER AIXÒ NO 'T DIRÍ DE NO. lOC. fam. NO 'TIS*
XARIs DB CASAR PER AIXÒ.
PER DIRHO MILLOR, loc. pora corrctgír lo q» i*
ha dit, ó ampliant ó restringint ó aclarint laenl•
ciació. Por mejor decir. Ut melius dicam.
QUE VAIG HAVER DIT. cxpr. fam que sigaünk
prompta conmoció que ocasiona alguna «^
Tú que tal dijiste. Hoc ubi à me andivit.
^QUÈ VOLS QUE T' HO DIGA CANTANT? lOC. ÒB'^
que se sòl repéndrer à la persona queno^sdiü
per entesa de lo que se li diu. ^ Lo he de éeànt^'
tado ó rezado ? ^Quod id modo dicam ?
SENS DIR FESTB ENSi NI FESTB BNLLA. lOC ^Í-
Sens dir res, sens avisar, atropelladameatii^
justa cansa. Sin mas ac4 ni mas allú. Abraptè.
VES DIHENT. loc. ab que s' insinua à algí P
prosseguesca contant alguna cosa. Di, eèA^-
Perge far i.
DIRECCIÓ, f. La acció y efecte de dirigir>
recciom. Directio, nis. || Consell, ensenyana yF^
ceptes ab que s' encamina à algú à lo millor. ^
receion. Consilium, ii. \ La posició recta yi^
de algun cos, Ifnea, paret, etc. Direeciom. Uti/^
do, inis. y Lo conjunt de personas que
í
DIR
càrrech lo maneig y gobern de alguna companyia.
També 's dóna aquest nom à la casa en que's jnn-
tan, y al ofici de director en qualsevol ram. Direc-
cion. PrsBfectorum conventus. || Lo càrrech de di-
rector. Direccion, Directionis munos.
DIRECTAMENT, adv. m. Tot dret. Dtrecfa-
menle, Direclim, directe.
DIRECTE, A. adj. Lo que està dret ó eu ií-
nca recta. Directo, Directus. || Se diu dels raigs de
llum, ó vista dreta, y com oposada à la llum re-
flexa. Directo, Directus. Q astron. Se diu del plane-
ta méntres se mou segons T orde dels signes. Dt-
reclo, Directus. || lóg. Se diu de un sH-logisme
quant conclou directament. Directo, Directus. Q do-
MINI DIRECTE. || arit. RAHÓ DIRECTA.
DIRECTIU , VA. adj. Lo que té facultat y vir-
tut de dirigir. Directivo. Dirigendi vim habens.
DIRECTOR, A. m. y f. La persona que té à són
càrrech la direcció de alguna cosa. Director, Rec-
tor, is, prsBfeclus, i. || Lo president en las acadé-
mias que s' han establert en vàrios regnes y pro-
víncias. Director. Academi» praeses. Q Lo subgecte
que sol, ó acompanyat de altres està encarregat de
la direcció dels negocis de alguna companyia. Di-
rector. Sodalitiis negoliis curandis praBÍecluí^. | Lo
qui dirigeix la conciéncia de alguna persona. Dt-
rector. A confessionibus minister, confessarius, i.
DIRECTOR GENERAL. Lo qui té la dircccló superior
de algun cos ó de algun ram. Director general, Prae-
feclus.
DIRECTORI, m. La obra que serveix pera di-
rigir en algunas ciénciasó negocis, com: directo-
ri espiritual. Algunas vegadas s' usa per instruc-
ció pera gobernai*se en algun negoci. Directorio,
Praïceptorum syntagma.
DIREM. m. Moneda damasquina de que 30 for-
mavan un ducat venecià ó florentí. Diremo, Di-
rem us.
DIREPCIÓ. f . ROBO.
DIRIGIR. V. a. Conduhir, encaminar rectament
alguna cosa à algun terme ó Iloch senyalat. Dtrt-
gir, Dirigo, is. || Guiar donant las senyas de algun
camí. Dirigir, Mostraré viam. || met. Encaminar la
intenció y las operacions à determinat fi. També
s' usa com recíproch. Dirigir, Animo intendere. Q
Regir, donar reglas pera '1 maneig de alguna de-
pendència ó pretensió. Dirigir. Moderor, aris. || Re-
gir la conciéncia de alguna persona. Dirigir, Gons-
cientiam dirigere. || dedicar.
DIRIGIT, DA. p. p. Dirigido. Directus.
DIRIMENT. Lo que dirimeix. Dirimente, Diri-
mens.
DIRIMIR. V. a. Desfer, disóldrer, desunir. Se
diu regularment de lascosas inmaterials, com: di-
rimir lo matrimoni. Dirimir, Dirimo, is. || Ajustar,
corapóndrer alguna controvèrsia. Dirimir, Contro-
versiis finem imponere.
DIRIU. m. ant. nàut. derribada.
DIRRETIR. V. a. derritir.
català. DIS 578
DI8ÀFIA. f. Alteració del sentit del tacto. Di-
safia, Disaphia, 9B.
DISBARAT, m. Fét ó ditxo fora de rahó ó re-
gla. Disparate, dislate, badomúi, Stultè dictum ant
factum.
disbarat de temps, desfet de temps.
DIR DISBARATS, fr. DESBARATAR.
ES UN DISBARAT, loc. ab que's pondera V excés ó
multi tut confusa de personas ó cosas. Es unjuieio.
Est supra modum.
GRAN DISBARAT. Gazttfaton , gazapaton , dispara-
ton, Astirologia, aB.
NO PASSES UN DISBARAT, cxp. Serveix pera preve-
nir à algú que obre ab acert. No hagais cosa que
hieda, Cave ne malum facias.
DISBARAT AR. V. n. Dir ó parlar fora de rahó y
sèns tino. Disparatar, Nogas garrire, ineptio, is.
DISBAUXA, f. fam. bxgés.
DISBAUXATy DA. adj. fam. desarrbglat.
DISCEPTACIÓ. f . La acció y efecte de discep-
tar, Disceptacion, Disceptatio, nis.
DISCEPTAR. V. n. Disputar, argüir. Disceptar.
Discepto, as.
DISCERNIDOR, A. m. y f. Qui discerneix.
Discemidor, Discernitor, is.
DISCERNIBIENT. m. Judici recte per medi
del qual se distingeixen las cosas. Discemimiento,
Discretio, nis. || Nombrament judicial ab que s*
habilita à alguna persona pera alguna acció. Dis-
cemimiento, Judicialis personae nominatio ad ali-
quid exequendum.
DISCERNIR. V. a. Distingir una cosa de altra
per la diferència que hi ha eolre ellas. Discernir,
Discerno, is. || Distingir y compéndrer la diferèn-
cia de las cosas per medi dels sentits. Discernir,
Discerno, is. || for. Encarregar lo jutge de ofici à
algú la tutela de un menor ó altre càrrech. Discer-
nir, Judiciali auctoritate negotium committere.
DISCIPLINA, f. Doctrina, instrucció de alguna
persona, particularment en lo moral. Disciplina,
Disciplina , 30. II Regla , y método de víurer en la
milícia y estat ecclesiàslich. Disciplina, Disciplina,
DISCIPLINABLE. adj. Lo que es capàs de dis-
ciplina. Disciplinable. Ad disciplinam aptus.
DISCIPLINADAMENT, adv. m. Ab discipli-
na è instrucció. Disciplinadamente, Ex disciplina.
DISCIPLINAR. V. a. Instruhir, ensenyar à
algú sa professió. També s* usa com recíproch.
Disciplinar. Instruo, is.
DISCIPULAT. m. ant. L' exercici y qualitat
de deixeble. Discipulado, Discipulatus , us. || ant.
DOCTRINA, ENSENTANSA.
DISCO. m. Gírcul de metall ó pedra de un pam
y mitj de diàmetro , que en los jochs gímnàstichs
servia pera exercitar los joves sas forsas tirantio.
Disco, Discus, i. I astron. La figura circular y pla-
:. na ab que's presentan à nostra vista 'Is astres. Dím-
co, Discus f i. P fís, (#0 cristall ó vidrç tallat en
nu DIS
forma rodona pera la màquina elèctrica. Disco,
Crystallam in disci formam apiatum.
DtSGOLO, A. adj. Alborotat, indócily pertur-
hador de la pau. Diseolo. Improbos.
DISGOBiTINIJAGIÓ. f. INTEERUPCIÓ.
DISCONTINUAR. V. a. elc. descontindar.
DI8GONVENIÉNGIA. f. DISCO&dJLmcu,
DISGONVENIR. V. n. etc. dbsconvbnib.
DISGORDÀNGIA. f. Contrarietat, diversitat,
desconformitat de nnas cosas ab altras. DiscorL•n-
eia. Discòrdia, as.
DISCORDANT, p. a. Lo que discorda. Discor-
dants Discordans.
DISCORDAR. V. n. Sér oposadas, contràriasó
notablememt dessemblanls unas cosas de altras;
DO convenir ab un altre en sas opinions. Discordar,
Discordo , as. || mús. No estar acordes las veus ó
instruments. Discordar^ Píssono, as.
DISGORDE. adj. Desconforme en dictamen,
opinió y judici. Discorde, Discors. || mús. Disso-
nant, faltat de consonància. Discorde, Discors.
DISCÒRDIA, f. Oposició de voluntats, desunió
de ànimes y contrarietat de opinions. Discòrdia,
Discòrdia, se. U oiscoaüÀNCU.
posàBSE EN DISCÒRDIA AB ALGÚ. fr. Eucmistarse
ab ell. Enconlrarse con alguno, Alicui officere.
DISCORREGUT, DA. p. p. Discurrido, Exco-
gitatus.
DISCÓRRER. V. a. Inventar , pensar alguna
cosa com arbitri, medi, etc. Discurrir, Excogito,
as. II Deduhir, inferir. Discurrir, Infero, ers. U v.
n. Parlar , tractar sobre alguna cosa. Discurrir,
Sermocinor, aris. ] ant. Divagar, córrer per diver-
sas parts. Discurrir, Yagor, aris. || Fluhir , córrer
lo líquit. Discurrir, fiuir, Flno, is.
DISCORT.adj. DISCORDE. || discòrdia.
DISCRECIÓ, f. Rectitut de judici, per medi de
la qual se distingeixen las cosas , y 's gobernan
las accions. Discrecion, Discretio, nis. || Agudesa,
acert y promplitul en discórrer y explicarse. Dis-
crecion, Acumen, nis. || Lo mateix ditxo ó expressió
discreta. Discrecion, Argutè dictum. || Multa impo-
sada pel gobern als que no pagan las contribu-
cions en lo temps prefixat. Apremio, Goactio, nis.
JL DISCRECIÓ, m. adv. Al arbitri y voluntat de al-
tre. À discrecion. Ad arbitrium.
ENTREGARSE Ó RENDIRSE 1 DISCRECIÓ, fr. mil. En-
tregarse sèns capitulació, al arbitri del vencedor.
Darse ó rendirse d discrecion. Yictoris arbitrio se
committere.
NAVEGAR i DISCRECIÓ, fr. uàut. ant. Se deya del
mariner ó altre allistat de la nau que servia en un
viatge sèns salari determinat , sinó que per lo que
són traball ó habilitat mereixia à judici del patró
ó del contramestre. Navegar d discrecion, NuUa
mercede certa navigare.
DISCREPÀNCIA, f. Diferència, desigualtat
que resulta de cosas entre sí diferents. Discrepam^*
da. Discrepantia, », discrimen, inis.
DICCIONARI DIS
DISCREPAirr. p. a. Lo que discrepa. Diun-
pante, Discrepans.
DISCREPAR. V. n. Desdir una cosa de altn,
diferenciarse. Discrepar, Discrepo, as.
DISCRET, A. adj. Judiciós , que sab diseenir
las cosas. Discreto, Recte de rebns jndicaDS. | la^
niós en las paraulas y accions. Discreto, Acutns. |
met. Dit dels escrits y de las accioos. Dúcnio.
Ingeniosè , acutè dictum vel faclum. || quantrít
DISCRETA. II m. y f. En algunas comnnitats la pe^
sona elegida pera assistir al superior com cohí-
liari en lo gobern de la comunitat. Discreto. A e»
siliis praeses.
FÉR LO DISCRET, fr. Oslcutar discreció. Discre-
tear, Ingenium ostentaré.
DISCRETAMENT, adv. m. Ab discreció. P»-
erelamenu, Acutè, consideratè.
DISCRETtsSIM, A. adj. DiscreUsimo. Prodci-
tissimus.
DISCULPA, f. La raho y causa pera escosarse
y purgarse de alguna culpa. Disculpa. Excusatio,
nis.
DISCULPABLE, adj. Lo que mereix disculpa
Disculpable, Excusabilis.
DISCULPABLEMENT. adv. m. Ab discuIpiL
Disculpabletnente, Citra culpam.
DISCULPADAMENT. adv. m. Ab rahò qie
disculpa. Discidpablemente, Excusalè.
DISCULPAR. V. a. Donar rahons ó probas qie
descarreguen de alguna culpa. També s' usa coR
recíproch. Disculpar, justificar, sincer ar.Excuaú,u.
DISCULPAT, DA. p. p. Disculpado. PurgalQB.
DISCURRIMENT. m. discurs, raciocini.
DISCURRIR. V. n. discórrer.
DISCURS, m. Facultat racional ab que s* infe-
reixen unas cosas de altras. Discurso, Ratiocinandi
facultas. Q L' acte de la facultat discursiva. Dis-
curso. Ratiociníum , ii. || L' us de rahó. Díscwtío.
Rationis usus. || Reflexió , raciocini sobre alguns
antecedents ó principis. Discurso. Ratiocinatio, nis.
Tractat que conté vàrias reflexions ordenadas sobre
alguna matèria , dirigídas à ensenyar ó persuadir.
Discurso. Tractatus,us, dissertatio, nis. || Espay de
temps. Discurso, Temperis spatium , tractus. .
DISCURSAR. V. a. ant. discórrer.
DISCURSISTA. m. Lo qui sobre tot fà discur-
sos per cavil-lositat y oci. Discursista. Sciolus, i.
DISCURSIU, VA. adj. Lo qui discorre 6 té ca-
pacitat pera formar discursos. Discursivo. Disser-
tator. Q Pensa tiu , entregat à profundes discursos.
Discursivo, Meditabundus.
DISCUS, A. p. p. ant. discutit. || m. ant. dis-
cussió.
DISCUSSIÓ, f. La acció y efecte de discutir al-
guna matèria. Discusion. Discussió , nis. jj Exàmeo
de negocis, etc. Discusion, Examen, inis.
DISCUTIR. V. a. Examinar atenta y particular!
ment alguna matèria, fent investigacions mòlt me-
nudassobresascircunstàncias. l>t5cultr.Discatio, is.
DIS
CATALÀ.
DISCUTIT, DA. p. p. Discutido, Discussus.
DISERTj A. adj. Lo qui parla bè y ab facilitat
y còpia de rahons. Diserto. Disertus. || ant. híbil,
DESTRE, EXPERT.
DI8ERTAGIÓ. f. La acció y efecte de disertar.
Disertacion. Dissertatio, nis. || Discurs en que'spro-
posan las rahons que hi ha à favor de alguna opi-
nió y s' impugnan las contràrias. Disertacitm, hisr
sertatio, nis.
DISERTAMEirr. adv. m. ant. eloqübntment.
DISERTAR. y. n. Raciocinar , disputar sobre
alguna matèria, al-legant rahons à favor de alguna
opinió, y refutant las contràrias. Disertar. Disser-
to, as.
DISERTÍSSIM, A. adj. sup. Disertisimo, Yaldè
dissertus.
DISFAMACIÓ. f . La acció ó efeete de disfamar.
iHfamaciony disfamacion. Diffamatio, nis.
DISFAMADOR, A. m. y f. Lo qui disfama.
Difamadory disfamador, Diffamator, is.
DISFAMAR. V. a. Desacreditar à algú publi-
cant cosas contra sa bona opinió y fama. Difamar,
disfamar. Diffamo, as. || despreciir. || En lo blasó
llevar la cua à algun animal. Disfamar , desrahar,
Caudam delere.
DISFAMAT, DA. p. p. Disfamado. Diffamatns.
J adj. En lo blasó s' diu de un animal sèns cua.
Disfamado, desrahado. Cauda minutus.
DISFAMATORI, A. adj. infamatori.
DISFAVOR. m. Desayre, desatenció. Disfavor.
Dedignatio, nis.
DISFORME. adj. Lletg, desproporcionat. Dis-
forme, deforme. Deformis.
DISFRESSA, f. MÀSCARA. II Vestit de màscara.
Disfraz. Larva , ». H met. L' artifici ab que s*
oculta ó dissimula alguna cosa peraque no sia en-
tesa ó coneguda. Disfraz. Color, is.
DISFRESSAR. V. a. Disfígurar ab alguna cosa
sobreposada la apariéncia y forma exterior de lo
que's vól ocultar. Disfrazar. Aliena specie super-
inducta rem obt«gere. || met. Dissimular ab parau-
les y rahons aparents lo que's pensa, judica ó sent.
Disfrazar. Simulo, as. || Donar un altre color ó
semblant à las cosas peraque aparegan diferents
de lo que són. Disfrazar , enmascarar , pretestar,
célorear. Coloro, as.
DISFRESSARSE. V. r. Posarse un vestit de
màscara. Disfrazarse. Larva se obtegere. || Usar de
algun artifici pera no sér conegut. Disfrazarse. Se-
se aliquem mentiri.
DISFRESSAT, DA. p. p. Disfrazado , trasves-
tido. Larvatus.
DISFRUTAR. v. a. Cullir, lograr, percebir los
productes y utilitats de alguna cosa. Disfrutar,
desfrutar. Fruor, eris. || Gosar de salut, comoditat,
regalo ó conveniència. Disfrutar. Fruor, eris.
DISFÚCIA. f. ant. DESCONFIANSA.
DISGREGACIÓ, f. La acció ó efecte de disgre-
gar. Disgregacion. Segregatio, disjunctio, nis.
DIS' 675
DISGREGAR. V. a. Separar, desunir, apartar
lo que estava unit. Disgregar. Segrego, as. || ópt.
Dispergir, separar los raigs de la llum, ó las espè-
cies dels obgectes desunintlas sobradament. />»-
gregar. Disgrego, as.
DISGREGATIU, VA. adj. Lo que tè virtut ó
facultat de disgregar. Disgregativo. Disjundivus.
DISGUST, m. Fàstich , tedi que causa '1 men-
jar. Fastidio, aversiofif hastio, nàusea, repugnància,
disgusto. Fastidium , taedium, ii. j] Sentiment , pe-
sar. Disgusto, pesar, desplacer. Angor, is.
JL DISGUST, m. adv. Contra la voluntat y gust de
algú. A disgusto. Mgrè.
DISGUSTADAMEBIT. adv. m. Ab disgust.
Disgustadamente. Mgrè.
DISGUSTADÍSSIM, A. adj. sup. Disgustadi"
simo. Taedio valdè affectus.
DISGUSTANT, p. a. Dkgustante. Displicens.
DISGUSTAR. V. a. Llevar lo gust à las vian-
das. Desazonar. Insipidum , insulsnro reddere. ||
met. Causar enfado ó sentiment. Disgustar, desa"
zcnar. Exacerbo, as.
DISGUSTARSE. V. r. Enfadarse un ab altre,
ó pèrdrer la amistat per rahons ó contiendas. Dt«-
gustarse. Offendi.
DISGUSTAT, DA. p. p. Disgustaio. Exacerba-
tus. Q adj. Se^diu de la vianda mal amanida. Desa-
hrido, disgustado. Insulsus, fatuus.
DISGUSTET. m. d. Disgustillo. Levis molès-
tia.
DISGUSTOSAMENT. adv. m.^ant. dbsagra^
DARLEMENT.
DISJUNCCIÓ. f. La acció ó efecte de separar ó
desunir las cosas. Disyuncion. Disjuntio , nis. ||
gram. La partícula que serveix pera separar lo
sentit de una oració , si bè qne uneix y lliga *ls
termes de ella. Disyuncion. Disjunctío, nis. || ret.
Figura, quant cada ^oració porta totas sas parts
necessàrias, sèns que necessite valerse de ninguna
de las que la preceheíxen ó segueixen. Disyuncion.
Disjunctio, nis.
DISJUNCT, A. adj. mús. Cada hu dels inter-
val-los que no se segueixen inmediatament sinó que
estan separats per un altre interval•lo. Disyunto.
Disjunlns.
DISJUNCTA. f. mús. La mutació de veu ab
que's passa de una propietat ó deducció à altra.
Disyunta. Modus disjunctivus in musicis.
DISJUNCTIU, VA. adj. Lo que té la qualitat
de separar ó desunir. Disyuntivo. Disjunctivus.
. DISJUNGTIVAMENT. adv. m. Separadament,
cada cosa de per sí. Disyuntivamente. Disjunctivè,
disjunctim.
DISJUNGTAR. V. a. etc. desunir.
DISJUBÍYIR. V. a.- DESJUNTIR.
DISLOCACIÓ, f. La acció ó efecte de dislocar.
Ordinàriament se diu del ossos quant ixen de sa
nalaral situació. Disloeaeion, dislocadwra, Luxatio,
nis.
m
DIS
DICCIONARI
DmOQAB. T. a. Trinnr algnot eon de s6n
UoFh. Diiteear. Lmo, as.
DISLOCARSE. V. r. Eixirse de sún lloch 1' oa
de aignn membre , com peu, bras, etc. Ditlocarst,
dttemcertarse. Luxari.
DuoMtinraò. r. y
DIBMINIIHIHENT. m. diHincCIÒ.
DISMINIHUIL V. a. Rednhir à menor quanti-
tat alguaa cosa. També b' as» com reciproch. Dit-
minuír. Hinno , is. Q niet. Minorar. Sedin de las
coBas encara qne no sian malerials 6 flsicamenl
divisibles , com la fama , 'I concepte , elc. També
s' nsa com reciproch. Dijtnmtiír. Imminno, is. y
V. n. Minvar. També s' nsa com reciproch. Me%~
guar, mermar, disminuint. DCmioni.
DISHINUHIT, DA. p. p. ffiíminuído. HÍDalDS.
II adj. Se dia del subgecte prim y pelil. Menudo.
Hinntns, pusillDs.
DISMNÉSIA. f. Debilitat ó pérdaa de la me-
mòria. Dismfitiia. Dismnejia, ie.
DIBNAR, V. a. oms.
DISOCBÉCIA. r. Fnapeléncia , falla de gana.
DitoCTUia. Disocrelia, m.
DUÓLDREB. V. a. Separar , desnnir las cosas
unidas de qualsevol modo. Disolver, Dissolvo, is.
i Veaíer (t interr6mprer la coatinnacid de alguna
cosa. Ditoher. Dissolvo , is. || Deixelar , desfer an
cos sólil en algun liquil desuninl sas particulas.
Diioher. Dissolvo, liquefacio, is.
DISÓLHEB, V. a. Deslligar. Disatar. Dissolvo,
is. II DISÚLDRER.
DISOLT, A. p. p. Diíuéllo. Dissolutus.
DISOLDBLE. adj. Lo que's púl dísúldrer. fiüo-
Uble. Dissolnbilis.
DISOLDCIÓ. f. La acció 6 efecte de dísúldrer.
OíwIwctfM. Dissoluiio, nis. || mel. Relaxació de vida
y costums , 1' abandono als vicis. Diiolucion. Mo-
rum corruplio, licentia. || ret. Figura, que consis-
teix en la separació de paris. Disolueioii. Dissolu-
lÍo,nis.
DISOL•irr, A. adj. Libre , llíc«nciús. Ditol«to.
Dissol D tus.
DISOLDTAHENT. adv. m. Ab disoluciú. DÍk-
lutamenlt, life«cÍotamtiiU. Dissolutè.
DESOLCnu, VA. adj. y m. Lo que té virtut
de dísúldrer. Diíotutivo. Dissolalorius.
DI80LVENT. p. a. Lo que disol. DisolvtnU.
Di sol vens.
DISPARADOR, m. Qui dispara. Disparador.
Displodens , jaculator, is. | Eo las armas de focb
es la pessa sobre qne descansen las barras quant
estan alsadas. Comunmenl s' anomena pum de
DALT. Disparador, desarmador, ptnon, prnilo. Heli-
naculum , i. || En las ballestas la pessa que deté
la corda. Disparador, desarmador. Ballistie uacus.
Q nàut. Petila màquina de ferro que s' assegura
en la serviala pera penjar la àncora quant se và à
donar fondo, y exeratar aquesta maniobra ab
promptilut y facililal. Disparador. Repagulnm, i.
«g
, V. a. Tirar, deaeanngw Im an*
de foch. També s* ma com recipnieh. Di^mr,
deseerrajar. Displodo, is. Q Tirar ab algiua mi^
na, com ballesta , roandró, etc. Disparar, smjtr,
austar. Líbro, as.
DISPARITAT, f. Dessemblansa , deeigntltil )
diferència de las cosas entre si. Irisparidad. I^ip» 1
rililas, disparitas, atis. I
DISPARO, m. La acció 6 efecte de dispair. I
Disparo. Displósio, nis. H maq. Apanilo qnebi ta \
ea toia maquinària pera posaria en moviment b ft
rarla. Disparo. Displodens.
DISPENDI, m. Gasto eicesaia. Dupmiie. IMs-
pendium, Ü.
DI8PENDIÒS, A. adj. Costós, de nu gasto a-
cessia. Dispendúuo. Dispendiossns.
DISPENSA, f. Privil^i , eicepció gracioci it i
lo ordenat per las lleys generals. S' usa comú- !
ment parlant dels privilegis concedits pel pipi
y 'Is bisbes. Dispensa , dispmacio». DispensiLio,
nis. g L' instrument ó escrit qne conté la dispeu. \
Dispensa. Dispensa lion is diploma. Q ubost. | L•idt I
palàcio. Guardamangitr. Regi» domos c«lU pe* '
naria.
DISPENSABLE. adj. Lo qne's póldisp^EMr.
Dispensable. Qaod immune fieri polest.
DISPENSACIÒ. f. Fermis pera 00 cnmpliriiH
lley. Dlspensacion. Immunilas, atis.
DISPENSADOR, A. m. y f. Lo qni digpena-
Dispensador. Qui àlege solvil. || Dislribubidor, re-
partidor. Dispensador. Dispensator, adminislralor,
DISPENSAR. V. a. Exceploar, eiimir de algi-
na liey general. Dispensar, k lege solvwe. | Ptr-
métrer, donar lÜcéacia pera fallar àalgonanUi-
gació. Dispensar. Poiestatem facere. ] Fianqnqv,
douar alguna cosa. Dispensar. Indulgeo, es. | ta-
SmCLlB, EXCUStl.
DISPENSAT, DA. p. p. Dispensada. Admisií-
tralus. [I Desobligado, esceplwido, dispeiuaio. A [(ge
soluius.
DISPENSES, A. m. y f. Lo qui té à sòD tii^
rech la dispensa ó rebost. Detptnsero. Pronus, i-
9 DISPENSÀ DOB. I.
DI8PERGIR. V. a. ESPIKGII.
DISPERSA. í. DiBFEastÚ.
DISPERS, A. adj. Espargit, sepanl per viritj
parts. Disperso, tsparranado. Dispersos. |mil. I
iodivlduo que no està agregat à cap cos. DitfKr»
Dispalatus, emerílns. 9 vico.
DISPERSAR. V. a. Espargir, separar viri»
paris. També s' usa com reciproch. Dispersar, itt-
parramar. Dispergo, is.
DISPERSARSE. v. r. Fugir la tropa en dncr
de. Dispersarse, deibandarsi. Qnisque sno consílio
fugere. ;
DISPERSIÓ, f. Separació à direms parU. B» <
persion. Dispersió, nis. |
DIS
CATALÀ.
DIS
B77
iy A. m. y f. Qui té casa de despe-
M. Mnbro. Hospilii magisler.
^ MSPUGÉNGIA. f. Desagrado, disgust. DispU-
taeia, Di^plícentia, se.
MSPLIGEBIT. adj. Lo que desagrada ó disgus-
ti, úisplicenu, Displicens. U De mal humor. Dis-
ftíttïïte, iesabrido, Asper.
USPONDEU. m. Peu métrích de dos espon-
e éeos. Diipandeo, Dispondosus, ei.
MSPÓNDRER. V. a. disposar.
mSPONENT. p. a. Qui disposa. Disponente.
Disponens.
£ DISPONIBLE, adj. Alió de que's pót disposar.
iispomible, Aptum ad usuro.
DÍ8P08AD0R, A. m. y f. Qui disposa. Dispo-
Milor. Instructor, is.
DISPOSAR. Y. a. GoMocar, posar las cosas en
orde y situació convenient. Disponer. Instruo, is;
aordíne collorare. || Deliberar, disposar. Dispo-
ur, Statuo, is. || Preparar, prevenir. També s' usa
con recfproch. Dúponer, Pneparo, as. || Obrar li-
kement en lo destino ó enagenació de béns per
doiació, venda, etc. Disponer. De bonis slatuere.
DISPOSAT, DA. p. p. Dispuesto. Disposi tus. ||
idj. Ben proporcionat. Dispuesto, gaïlardo, De-
oonis.
DISPOSICIÓ, f. Col•locació, orde de las cosas.
I^tposieion, Dísposilio , nis. || Aptitut , proporció
per algun fi. Disposicion, dispositivo. Aptitúdo, nis.
I L'estat de la salut. Disposicion, Valetudo, inis.
I ccaiüACió. y Gallardia, gentilesa en la persona.
Iktfosinon. Elegantia , se. J Expedició , maneig.
í>tsposícum , espediente, Dexteritas, atis. Q poder,
voLniTAT. I Deliberació, orde, mandalo de algun
soperior. Disposicion, Jussum, i. H ret. Part de la
retòrica, que consisteix en ordenar las probas y
argunenls. Disposicion. Dispositío, nis. || arq. una
de las vnyt parts esencials de un edifici, y consis-
teix eo la oportuna col•locació y agradable conjunt
detotasellas segons la qualitat de cada una. Dis-
fomum. Disposilio, nis. || La del cos. Talle. Habi-
tin, os. B fil. Preparació da las causas pera la pro-
ducció de algun efecte. Disposicion. Disposilio, nis.
I pint. ACTITUT.
i LA DISPOSICIÓ, expr. ab que algú s' ofereix à
altre. À la disposicion. Ad nutum, ad voluntatcm.
ESTAt ó TROBARSE ES DISPOSICIÓ, fr. Trobarsc en
estat y en aptitut per algun fi. Estar ó hallarse en
disposicion. Pnratum esse.
DISPOSITIU, VA. adj. Lo que disposa y pre-
para. Dispositivo. Quod disponit.
mSPOSmVAMENT. adv. m. Ab orde dispo-
sitiu. Disposilivamenie. Disposilè.
DISPOST, A. p. p. Dispuesto. Dispositus. ||
adj. Preparat, disposat. Dispuesto, presto, aparata
do, Paratu.s, accinctus. II Galan,
porcíonat. Dispuesto, gaïlardo. El
lEü 6 MAL DISPOSAT. Ab cntora
Bien 6 mal dispuesto. Bene aut malèML \
TOMO 1. I \
9, preswj aparaia
bea té^MkDTO'
DISPUTA, f. Controvèrsia ó qüestió qae*8 ven-
tila entre dos ó mès. Dispvta. Dispntatío, nis. |
Batalla , renyiria. Disputa. Jurgium , ii. | Porfit
acompanyada de crits y altercació. Disputa, debaté.
Contentio, nis.
DE DISPUTAS T DE PLETS , BEX HAJA QCI ME*FC HA
TRET. Ensenya sór ventatjós fugir de plets y dis-
pulas. A celada de bellaros, mejor es el hombre por
los pies que por las manos. Beat us ille qui procol
litibus.
NO TENIR üNA DispDTA DE RES. fr. Explica la coh-
formitat de voluntats, y la pau y concòrdia que
regna entre 'Is que vihuen junts ó 's tractan. Nú
haher entre algunos ó no haber un si ni un no. Sum«
ma pace frui.
SENS DISPUTA, m. adv. Sens dificultat. Sin dispu"
ta. Absqne controvèrsia.
DI8PUTABLE. adj. Lo quc's pót disputar ó es
problemàtich. Disputable. Disputabilis.
DISPUTAGIÓ. f. DISPUTA.
DISPUTADOa, A. m. y f. Qui disputa ó té U
vici de disputar fins en las matérias mès evidents.
Disputador. Disputator, is.
DISPUTAR, v. a. Controvertir, defensar una
opinió ó conclusió contra altre. Disputar. Disputo,
as. II Resistir ab forsa defensant alguna cosa. Dis^
putar. Propugno, as, obnito, eris. || Porfiar ab crits
y altercació. S' usa com neutre junt ab algunas
partículas, com: de, sobre , etc. Disputar. Alterca-
ri, verbis contcndere. j| Exercitarse 1s estndiaua
disputant. Disputar. Disputando exercilari.
DISSAPTE. m. Lo selé y últim dia de la set-
mana. Sdbado. Sabbatum, i.
NO HI HA DISSAPTE SENSE SÒL , NI VIUDETA SBNSB
DOL, NI DONZELLA SENS ASiOR, NI PRENYADA SENS DO-
LOR, ref. que s' aplica à qualsovol cosa que suc-
ceheix freqüentment en determirmts temps ó per-
sonas. iVt súbado sin sol, ni moza sin amor; nt td-
bado sin sol, ni vieja sin arrebol. Sabbata nnlla Cft«
rent phcebo, non igne puellae.
DISSEGADOR. m. Qui disseca. Disector, rftie-
cador. Dissecator, is.
DISSECAR. V. a. anat. Dividir en parts artifi-
ciosaraent algun animal ó són cadàver pera exa-
minar sa estructura ó algun vici que haja contret
vivint. Diserar. Disseco, as.
DISSECCIÓ, f. anat. Obra de dissecar. DiseC'
cion, disecacion. Diseclio, nis.
DISSÉnnA. f. Alteració de la sanch. Disemia.
Disemia, so.
DISSEMINAR. V. a. Sembrar, espargir alguna
cosa. Disrminar. Dissemino, as.
DISSEMORREA. Nom donat als accidents que
resultan de la supressió del fluix hemorroidal. Dt-
semorrea. Disemorrhea, «e.
DISSENSIÓ, f. Oposició ó contrarietat de va-
ris subgectes en sas opinions. Disension. Disensio,
DÍ8. II Renyina ó altercació. Disension, diiccfém
Disensio, nis.
74
618
DIS
DICCIONARI
DIS
DI88ENSO. m. DissENTnRirr.
DI8SENTÉBIA. f. Fluh de Yenlre ab cólich y
algnna mescla de sanch. DisenUria. Dysenteria, ».
DI88ENTÉRIGH, CA. adj. Lo que es propi
y pertanyent à la dissentéria. Disentérieo. Disente-
ricus.
DISSENTIMENT, m. L* acte de diissentir. Di-
sentimiento, disenso, Dissensüs, us.
DISSEBITIR. y. n. No avenírse ab lo modo de
pensar de altre. Disentir, discordar. Alicui, ab, cum
aliquo dissentiré. J ant. no consentir.
DISSENYAR. V. a. Delinear algun edifici ó figu-
ra pera que servesca de modelo. Disenar, Defor-
mo, as.
DISSENYO, m. Plan, delineació, dibuix. Dise-
no, Delíneata imago, synopsis, is. || pint. Se diu
particularment de aquell dibuix que's trau sens
colors. Diseiio. Levis adumbratio. Q Retrato fét ab
llapis, plom, etc. Diseno. Opus rubrica, etc. adum-
bratio. II Borrador, prospecte de una obra gran,
que's posa en petit pera esténdréria desprès. Dise-
no, Adumbratio, nis.
DISSET, adj. Número que conté una desena y
set unitats. Diez y siete. Decem et septem.
DISSETÈ I NA. adj. numeral ordinal que s'
aplica à lo que completa 'I número de disset. Déd-
mo séptimo, Decimus septimus.
DISSIDÈNCIA, f. La acció y efecte de sustràn-
rerse de la obediència deguda al superior. Disiden-
eia, Disidentia, se.
DISSIDENT, adj. Qui se sustrau de la obe-
diència deguda à las potestats llegítimas. Disiden-
U, Disidens.
DISSÍL-LABO, A. adj. De dos sil-labas. Dt-
Bilabo, Díssyllabas.
DISSimiL. adj. Dessemblant, diferent. Disimil.
Dissimilis.
DISSIMILITDT. f. Dessemblansa. DisimUitud.
Dissimilitudo, inis.
DISStmiLMENT. adv. m. diferentment.
DISSIMULACIÓ, f. La acció ó efecte de dissi-
mular. Disimulacion. Disimulatio, nis. || disimulo.
11 Tolerància afectada de alguna incomoditat ó dis-
gust. Disimulacion, Símulalio, nis.
DISSIMULADAMENT, adv. m. Ab dissimulo.
Disimuladamente, d la disimulada, Dissimulanter.
DISSIMULADOR, A. m. y f. Qai dissimula
fingint ó tolerant. Disimulador. Díssimulator, is.
DISSIMULAR. V. a. Encubrir ab astúcia la in-
tenció, desenténdrerse del coneixement de alguna
cosa. Disimular. Dissimulo, as. || Encubrir algun
efecte del animo, com la ira ó algunas altras co-
sas, com la pobresa, etc. Disimuiar, Dissimulo, as.
I Tolerar, fér la vista grossa. També s' usa com re-
ciproch. Disimuiar, Tolero, as. Q Disfressat, desfi-
gurar las cosas, represenlarlas distí nctas de lo que
són. També s' usa com recíprocb. Disimuiar. Infu-
co, as. II Barrejar una cosa ab altra pera que no*s
conega. Disimuiar. Rebus permi.\ti8alif|iid Ifl^ere.
II Permétrer, perdonar. Disimuiar, Indulgeo , es.
DISSIMULAT, DA. adj. Lo qui dissimula ó no
dóna à enténdrer lo que sent, tenintbo per hàbit.
Disimulado, Dissimulator.
fér lo dissimulat, fr. Afectar ignorància ó no
donarse per entés. Bacer la disimulada. Inscitiam
simularé.
DISSIMULO, m. Art de encubrir la intenció.
Disimulo. Dissimulatio, nis.
AE DISSIMULO, m. adv. DISSIMULADAMENT.
DISSIPABLE. adj. Capàs ó fàcil de dissiparse.
Disipahle, Dissipabilis.
DISSIPACIÓ. f. Desperdici dels béns. Dissipa-
cion, Abliguritio, dilapidatio, nis. Q Separació,
desunió de las parts que componian alguna cosa.
Disipacion. Segregatio, nis. || Resolució de alguna
cosa en esperits y vapors. Disipacion. Dissipatio,
nis. II DisoLució, llibertinatge.
DISSIPADOR, A. m. y f. Malgastador. Dút-
pador^ disipado, desperdiciador, maniroto, l>ecoc-
tor, is.
DISSIPAR, y. a. Desvanéixer y separar las
parts que forman per aglomeració algun cos; y
aixi *8 diu: lo vent dissipa is núvols. Disipar.
Dissipo , as. I Desperdiciar , malgastar los béns.
Disipar, Dissipo, as. H En lo moral , desvanéixer-
se, distràurerse V esperit, e\c, Disipar, k\oco y
as.
DISSIPAT, DA. adj. Distret, entregat à diver-
sions. Disipado, Luxui deditus.
DISStPULA. f. EEISSIPELA.
DISSÓ. m. mús. So aspre, desigual y sèns con-
sonància. Dison, Tonus absonus, dissonus.
DISSOCIACIÓ, f. Separació de cosas unidas.
Disoeiacion. Dissòciatio, disjunctio, nis.
DISSOCIAR. V. a. Separar una cosa de altra.
Disoeiar, Dissocio, as, disjungo, is.
DISSONÀNCIA, t. So desagradable. Disonan'
eia. Dissonantia, ». | mús. La mescla de dos ó
més sonidos desproporcionats y aspres al oído,
dels quals se serveix la música, mesclantlos y
dissimulantlos ab las consonàncias, y fentlos fér
aixf un efecte agradable. Disonancia. Dissonantia,
s. II met. Falta de la conformitat ò proporció que
naturalment debian tenir algunas cosas. Disman-
eia, Incongrüentia, «.
FÉR dissoníncia. fr. Semblar estranya y fora
de rahó alguna cosa. Hacer disonancia. Repugno,
as.
DISSONANT, p. a. Lo que dissona. Disonante.
Dissonans. Q adj. met. Loqnc no té consonància ó
regularitat, ó no es conforme ab altras cosas. Diso-
nOf disonante, Incongruens. || mús. S' aplica à
aquells tons que per altre nom se diaben disso-
nàncias y estan aprobadas pel art. DisonanU,
Dissonus. II Indecorós. Disonante, Absonus.
DISSONAR. V. a. Sonar desapaciblement, fal-
tar à la consonància y armonia. Disonar, Díssono,
as. II mel. Discrepar, estar Calladas de coofornútat
DIS
GATAUL
DIS
ST»
algunas cosas entre sí. Disonar. Discordo» as. |
Repugnar, aparèixer mal y estranya alguna cosa.
Disonar. Repugno, as.
DISSUADIR. V. a. Procurar ab rahons apartar
à algú de sòn intent ó dictamen. Diiuadir, Dis-
snadeo, es, avoco, as.
DISSUASIÓ, f. Consell qne indubeix à mudar
de intent ó dictamen. Disuasion, Dissuasió, nis. |
ret. Discurs que exagera 'Is inconvenients de al-
guna cosa, pera dissuadiria. Diiuasion. Dehorta-
tio, nis.
DISSUASIU, VA. adj. Lo que dissuadeix ópót
dissuadir. Disuasivo. Vi dissuadendi prseditus.
DISTÀNCIA, f. L' espay ó intervai-lo de lloch
6 temps que hi ba entre dos cosas ó entre dos fets.
Dislaiícia, Distantia, ae. || met. Diferència, dessem-
blansa notable entr#unas cosas y altras. Distancia.
Distantia, se, discrimen, inis.
DISTAVIT. p. a. y adj. Lo que està mòlt apar-
ta! y remot. Ujano, distante. Distans.
DISTANTtssiM, A. adj. sup. Distantisimo.
Yaldè distans.
DISTABITIIIENT. adv. m. Ab distància ó in-
terval-lo de lloch ó temps. Distantemenie, Longè,
procul.
"DISTAR. Y. n. Estar apartada una cosa de altra
<^ert espay de lloch ó de temps. Distar. Disto, as.
I met. Diferenciarse. Distar. Disto, as.
DtsnCH. m. poét. Composició llatina de un
vers bexàmetro y un pentàmelro. Distieo. Disti-
chum, i.
DISTIL-LAR. V. n. DESTiL-LAt.
DISTINCGIÓ. f. Obra de distingir. Distineion.
Distinctio, nis. || Diferència. Distineion. Discrimen,
inis. I Prerrogativa, excepció de preferència. Dis-
tineion. Dignilas, atis. || Ordo, inis. || Declaració de
una proposició que té dos sentits. Distineion. Dis-
tinctio, nis.
i DISTINCGIÓ. m. adv. Explica la diferència entre
4os cosas que's poden confóndrer. À distineion.
Discriminis causa.
FÉa DISTINCGIÓ. fr. Perjudici recte de las cosas,
«stimarlas en lo que mereixen. Jíaeer distineion.
JEstimare.
8SN8 DISTINCGIÓ. m. adv. Sèos diferència. Sin
distineion. Indiscriminatím.
DISTINGT, A. adj. Lo qne no es idènticament
lo mateix que altra cosa. Distinto. Alius. || Dife-
rent, de diversa clase ó qualitat. Distinto. Diver^
sns. H Intel-ligible, clar, sens confusió. Distinto.
Perspicuus. Q separat.
mSTINGTAMENT. adv. m. Ab distincció ó
claredat. Dislinlamente. Dilucidè. || Diversament,
de un modo distmct. Distintamente. Aliter. | sepa-
radament.
DISTINGTIU, VA. adj. Lo que té facultat de
distingir. Distintivo. Yim distinguendi habens. I
m. Insígnia, divisa. Distintivo. Insigne, ». | cà-
fticm.
DISTINGIBLE, adj. Lo que pól dístingirse.
Distinguible. Quod distingni potest.
DISTINGIR. V. a. Conèixer la diferència de
las cosas. Distinguir. Distinguo, is. P Fèr que uiia
cosa 's difereocie de altra. Distinguir. Díscerno,
is. n Separar unas cosas de altras pera evitar la
confusió. Distinguir. Segrego, as. U Divisar, vén-
rer de llu^y las cosas com són en sí. Distinguir»
Perspicio, is. || met. Estimar mès à una persona ó
cosa que altra. Distinguir. Superemíneo, es, prs-
pono, is. II Explicat- una proposició de dos sentits.
Distinguir. Distinguo, is.
dístingirse. V. r. Senya^arse, lluir entre
altres. Distinguirse, senalarsef lucir. Praecello, is.
DISTINGIT, DA. p. p. Distinguido. Dislinc-
tus. II Separat ab punts. Distinguido. Interpunctua.
I adj. ll-iustre, noble, sobresalient. Distinguido.
Iluslrís. D mil. Lo soldat que sent noble y no te-
nint lo necesarl pera mantenirse de cadet, gosa
de algunas distinccionsen lo sèu cos, com són V
us de la espasa, la exempció de las mecànicas dri
quartet, etc. Distinguido. Miles gregarius.
DISTRACCIÓ, f. La acció ó efecte de distraa-
rer. Distraecion, distraimiento. Distractio, nis. H
Diversió del pensament ó de la imaginació en co-
sas diferents de las que*s tractan ó executan. Dis-
traccion. Mentis evagatio. || Sobrada llibertat en la
vida y costums. Distraccion. Lícentia, se. || divbe-
SIÓ, RECREO.
DISTRÀURER. V. a. Fér apariar la atenció ó
r afecte que^s tenia à alguna cosa. També s' usa
com recíproch. Distr<ur. Distraho, is. || Apartar à
algú de la vida virtuosa. També s' usa com recí-
proch. Distraer. Perverto, is. | Alegrar, divertir.
Solazar. Oblecto, as.
DISTRÀURERSE. v. r. Esbargir V ànimo.
Distraerse. Distrahi.
DISTRET, A. p. p. Distraido. Distraclus. I
adj. Entregat à la vida llicenciosa. Distraido. Dis-
solulus. II Lo qui no posa en las cosas la atenció
quedeu. Desatento. Animo distraclus aliud agens.
I m. ant. districte.
ESTAR DISTRET, fr. No estar atent. Estar diverti"
do, distraido ó en bahia. Prsesenlem abesse.
VÍURER DISTRET, fr. VÍURER DIVERTIT.
DISTRETAMENT, adv. m. Ab distracció. Dis-
traidamente. Abstracto animo.
DISTRIBUCIÓ, f. Repartició entre mòlts. Dis-
tribucion. Distributio, nis. | Col-locació oportuna
de las cosas. Disfrifructon. Digestió, nis. jj Reparti-
ció entre 'Is assistents à algun acte que té consig-
nada pensió ; y per antonomàsia la dels capítols
ecclesiàslicbs. Distribucion. Distributio, nis. Q Di-
visió del temps destinant sas parts à varis fins y
operacions. Distribueion. Temperis distributio. J
ret. Figura quant se posan en lo discurs mòltas
parts juntas, y desprès s' hi aplican altras tantas
per sòn orde. Distribueion. Distributio, nis.
DiSimiBUBIIX», A. n. y f. (jnii distrib««
589 DIT
heíx. Di^rUmdor^ distrilmior. Dúlribvitor, is.
DISTBIBCHni. V. a. Repartir entre mòlts.
Dislribuir. Distribuo, is. || Col•locar las cosas per
orde. Distribuir. Ordino, as. || Entre estampers,
desfer los motlles, repartint las lletras en sas res-
pectivas dasetas. Distribuir, Typographicas litte-
ras in capsulas distribnere. || Gastar en vàrias co-
sas. Distribuir. Impensam facere.
DISTaiBUHIT, DA. p. p. Distribuido. Distri-
butus.
DISTRIBUTIU, VA. adj. Lo que té virtut
ó facultat de distribnhir. Distributiva. Distributi-
vus.
DISTRIBUTIVAMEPIT. adv. m. En sentit
distributiu. Distributivamente. Singillalim, distri-
butè.
DISTRIBUTENT. m. y adj. DistribuyenU. Dis-
tribuens.
DI8TRIGGIÓ. f. ant. rigoe.
DI8TRIGTAMENT. adv. m. ant. rigurosa-
MB.NT.
DISTRICTE, m. Espay de terreno subjecte à
determinat terme. Distrito. Territorium, ii. || Es-
pay que ocupa y compren alguna província 6 ju-
risdicció; Distrito. Ditio, nis.
DISTRIGTUAL. adj. Lo que pertany al dis-
tricte. Distritual. Ad territorium pertinens.
DISTURBI, m. Turbació de la pau. Disturbio.
Dissidium, ii.
DIT, A. p. p. DicL•. Diclus. || m. Una de las
cinch parts prolongadas que naixen del palmell
de la ma y de la planta dels peus. Dedo. Digitus,
i. II Qualsevol de las dotze parts iguals en que 'Is
astrónomos divideixen lo diàmetre del sol ó de la
lluna, pera la observació dels eclipses. DigitOy de-
do. Digilus, i. II Cada una de las quaranta vuyt
parts en que 's divideix la vara castellana. Dedo.
Bigitus, i, dígitalis mensura. || gcom. Mida de la
extensió del gruix de un dit, ó quatre grans de
ordi ab respecte à la amplària. Entre *I8 romans
tenia nou llneas. Dedo. Digitus, i.
DIT iNNULAR. Lo quart de la ma, -anomenat així
perquè s' hi portavan los anells. Dedo anular, ó
medico. Digitus annularis.
DIT DEL MiTj. Lo tercer de la ma, que es lo mès
llarch de tots. Dedo del corason, cordial, de en me-
dio. Bigitus medius.
DIT ÍNDicB. *L segon de la ma. que regularment
serveix pera senyalar alguna cosa extenentlo en-
vers la part que 's vól indicar. Dedo indice, salu-
dador ó mostrador. Digitus index.
DIT POLZE ó GROS. Lo pHmer y mès gros de la
ma y dels peus. Dedo pulgar. Pollex, icis.
DIT xicH, PETIT ó MANOVELL. L' Últim y mès pe-
tit de la ma. Dedo menique ó auricular. Digitus au-
ricularis.
DIT T FÉT, Ó TANT AVIAT DIT COM FÉT. CXpr.
ab que s* explica la promptitut ab que *s fà ó *s
fèu alguna cosa. Diehoy heeko. hictam acfactum.
DIT
ALSAi u BIT. fr. que 's dia oomper aep]a) |in
significar alguna cosa. Ahar el Mo, BqiMo wk
aliquid significaré.
CONTAR AR LOS DITS. fr. Fér un compte anya-
lant la numeració ab los dits. CemtorporíoiiMoi.
Dígitis computaré.
DONAR UN DIT DE LA MA PRR AUSUXi COSA. (f. Ú
que's pondera *1 vehement desitj de lograr algun
cosa ó de que succehesca. Dar alga hueno , iarm
hrazo, dar vna mano, dar un dedo de la mano. Qaid-
quam vel preliosum dare.
ESTAMPAR LOS ClNCH DITS BN LI CAIA Dl ALCtf. ff.
fam. Donarli una bofetada. Poner d tmo los àsm
dedos en la cara , llenar la cara de dedos. Digitoi
alicui in facíem impingere.
FÉR ANAR ó MóuRER LOS DITS. fr. Dcuarse prem
à executar lo que*s fà ab los dits. Menear los p iiíy•-
res. Manibus assiduis laboraré. | Mónrerlos cm
qui toca las teclas. Teclear. Digitis crepitaré.
FÉR PETAR LOS DITS. fr. Fér caslanyetas. CaslmL
tear. Extremis digitis crepitaré.
FÍCALi 'l dit ó *ls dits i LA BOCA. loc. ab q»
s' assegura que algú no es tonlo com se presooíi.
Métele el dedo en la boca, Quem credis Ditiiid,
Oedípus est.
FICAR LOS DITS k LA BOCA. fr. met. Inquirír , mb-
tràurer ab manya à algú lo que sab. Meter Jotir-
dos. Secretiores animi sensus callidè exlorqnere.
HAVER DE CAP DB DITS. fr. met. ExpHca '1 desi^
de castigar à algú ó venjarse de ell. Coger n In
unas, ó entre unas. Apprehendo, is.
LO DIT, DIT. expr. ab que algú dóna k entéodrer
que's ratifica y manté en lo que ha dit. Lo ikh
dicho. Quot scrípsí, scripsi.
LOS DITS DE LA m1 NO SÓN IGUALS, fr. DÒDa k CS-
téndrer que hi ha diferència en loa estats y dtf^
ses. Los dedos de la mano no son iguales, Nec pires
digíti.
MAMARSE 'l DIT. fr. iróu. Fér lo ximple y mani-
festar que no 's compren lo que no 's vól. Memsh
se el dedo. Stultitiam simularé.
NO FALTARSBN UN DIT. fr. EstBT mólt prop de fer,
ó succehir alguna cosa. Estar dos dedos de h*-
cer, etc. Proximè esse.
NO HAVERBI UN DIT DE DIFERÈNCIA, fr. qUe pOOd^
ra la mòlta semblansa ó igualtat entre las cosís.
A'o discrepar un dedo. Digitum non discreparé.
NO MAMARSE \ DIT Ó NO MAMARSB 'l DIT PBR CUi-
TURA.fr. irón. que's diu del que es despert, y bo's
deixa enganyar. Ao mamarse et dedo. Havd bebè-
tem esse.
NO SABER LOS DITS QtB , Ó QUANTS DITS TÉ 15 U
MA. fr. Séralgú mòlt ignorant y tonto. ^oukr
cuantas son cinco. Ineplum esse.
PICAR LOS DITS. fr. ESCAMAR.
POSAR LOS DITS i LA BOCA DB ALcti. fr. Incitarlo4
provocarlo k que diga alguna cosa que de iHi*
modo no diria. Poner en el disparetdor é o/^'
Aliquem ad loquendum provocaré.
DIT
CATALÀ.
DIV
681
SBXTALAR AB LO DIT. fr. Notar à algú per alguna
circunstancia ó motiu ó pera guardarse de ell.
Seiialar à alguno con el dedo. Digilo monstrare.
SE PENSA TOCAR AB LO DIT AL CEL. expP. fam. SE
PENSA TOCAR LO CEL AB LAS DENTS.
SI li'n Diu COM LO DIT, SE'n PBNDRÍ COM LA MA Ó
COM LO BRAS. que's dia de aquells que per tot se fi-
can, y per pocb motiu que se'ls done '§ prenen mès
llibertat de lo que correspon. Dame donde me sien-
te, que yo haré donde me aeueste. Concedas aliquid
modo jaro sibi caetera sumet.
TENIR LO DIT AL ULL i ALGÚ. fr. Teuírli ràbia,
antipatia. Tener hipo con alguno, Alicui infensum
esse.
TOCAR AB LO DIT. fr. met. ab que algú expressa
que fàcilment endevinaria alguna cosa si 's troba-
va en lo cas de haverho de fér. Adivinar con el de-
do, Digito attingere.
TOCAR AB LO DIT AL CEL. fr. Sér felis en alguna
cosa. Dar con el dedo en el cielo. Gaelum digito at-
tingere.
tríurer de entre DITS. fr. Fér deixar lo que's
tenia mòlt apretat ab ells. Desengarrafar, Digitis
aduncis oppressum liberare.
DITA. f. Lo preu que'l comprador posa à lo
que 's ven y arrenda. Postura, Licitatio, nis.
i DITA DE TOTS , DE TOTHOM , ETC. m. adv. EX-
pressa que alguna cosa 's té generalment per cer-
ta y verdadera per assegnrarho quasi tots. Segun
pública voz y fama. Ut omnes dicunt.
DONAR DITA. fr. Posar preu lo comprador à algu-
na cosa que*s ven, arrenda, 6 encanla. Hacer pos-
tura, Licitari. Q fr. met. donar cullerada.
tríurer de DITA. fr. Oferir mès que altre per lo
que s' arrenda ó encanla. Sacar de la puja, Pre-
iium augere. | Excedir, superar. Sacar de la puja.
Superaré.
DITADA, f . La porció de alguna cosa que no es
del tot líquida, com mel, etc. que's pren ab lo dit.
Dedada, Quod digito colligi potest.
DITADA DE MEL. met. Lo que's fà en benefici de
altre pera entretenirlo en sa esperansa , ó pera
consolarlo de lo que no ha lograt. Dedada de miel,
almendrada, fíoreo^ lamedor. Assentatiuncula, se.
DITET. m. d. Dedillo , dedilo, Digitulus, i.
DITIRÀMBIGH, CA. adj. Lo que pertany al
ditírambo. Diliràmbico. Dithyrambicus.
DITIRAMBO. m. Poema curt que serveix pera
sonar, cantar y ballar en un mateix temps. Diti-
ramho. Dithyranibus, i. || Himne ple de entusias-
me y furor, en honor de Bacó. Ditiramho, Dithy
rambus, i.
DITÓ Y DÍTONO. m. mús. L' interval-lo que
consta de dos tons. Dilono. Ditonus, i.
DITXA. f. Fortuna, succós felís. Dicha. Secun-
da fortuna. || pi. riquesas, honras, plers.
PER DITXA. m. adv. casualment.
DITXARATXO. m. fam. Ditxo baix , no mòlt
decent. Dicharacho. Scurrile dictom.
DITXO. m. Expressió. Dieho, Dicturo,!. | adaoi
SENTÈNCIA. I Graciositat, agudesa. Chiste, Scomim,
atis. II Dicteri , motiu. Apodo , moie, Cognomen-
tum, i.
DiTxo AGUT T PICANT, pulla, chufíeta, Hordeus £a-
cetia.
PER DITXO Ó PER DITXO M* BAN DlTXO. m. adV. Pef
notícia ó relació de altre, sens haver vist la cosa.
De ó por oidas, Audivisse.
DmcÓS, A. adj. Felis, afortunat. Dichoso , ho-
yante, Fortunatus. | Lo que inclou ó porta en si al-
guna ditxa , com: soledat ditxosa en tot. Dichoso»
Fortunatus. y Graciós, xistós. Decidor, ehistoso. Fa-
cetus.
DITX08AMENT. adv. m. Ab ditxa. Dichoso-
mente, Auspicatò, feliciter.
DITXOT. m. fam. ditxaratxo.
DIUMENGE, m. Lo primer dia de la setmana
que està dedicat especialment al Senyor y à sòn
cuito. Domingo, Dominica, se.
diumenge de pasqüetas. Lo de la octava de la
pasqua de resurrecció. Domingo de quasimodo^pai"
euilla. Dominica in albis.
DiuMENGB DE PASSIÓ. Lo quiot do la quaresma.
Domingo de Làzaro. Dominicd quinta quadrage-
simae.
DIUMENGE DE QuiNQUAGÉssiMA. La dominica que
precebeix à la primera de quaresma. Quincuagési"
ma. Dominica quinquagesimae.
DIUMENGE DB RAMS. L' Últim de la quaresma ; lo
primer dia de la setmana santa. Dia ó domingo d$
ramos ó de los ramos. Dominica palmarúm, vel íd
palmis.
DIUMENGE DB SEPTUAGÍ8SIMA. La domiuica que ce.
lebra la Iglésia tres setmanas abans de la prime-
ra de quaresma. Septuagésima, Dominica septua-
gesimsB.
DIUMENGE DE sBXAGÉssiMA. La domiuica segoua de
las tres que's contan abans de la primera de qua-
resma. Sexagésima. Dominica sexagesimae.
DIURÉTIGH, CA. adj. med. Aperitiu, que fa-
cilita la orina. Diurético, Diureticus.
DIURNO, A. adj. Lo que pertany al dia.
Diumo, Diurnus. || astron. S' aplica al curs que un
astre fà ab vint y quatre horas de llevant à ponent.
Dturtio. Diurnus. |j m. Llibre del reso dels eccle-
siàslichs que conté las horas menors desde laudes
fins à completas. Diumo. Horse diurnae.
DIUTURNITAT. m. Espay llarguíssim de
temps. DiutumiL•d, Diuturnitas, atis.
DIUTURNO, A. adj, Lo que ha durat ó sub-
sistit mòlt temps. Diutumo, Diuturnus.
DIVAGACIÓ, f. Obra de divagar. Divagacúm.
Yagatio, erratio, nis.
DIVAGANT, p. a. Lo que divaga. Vagante, va-
gueante, errdtico, Yagans.
DIVAGAR, v. n. Anar per vàrías parts sens
determinació à siti ó lloch ó sens especial deten-
ció. Vagar, divagar. Yago» erro» as. | Anar per
ut
DIY
DIGGIONABI
DIY
despoblat sens trobar camí 6 lo qne's busca. Va-
gar, dimgar, Yago, as. I met. Discórrer en varie-
tat de espècies sens parar lo pensament en ningú-
na. Vagar, dimgar. Mentem vagari. || Yínrer ociós
sens ofici ni benefici. Vagar. Yaquor, aris. [ Anar
libre alguna cosa ó sens V orde y disposició que
regularment devia tenir. Vagar. Erro, as.
DIVAL8. f. pi. Feslas que 's celebravan à la
Diossa Àugerona. Divales. Divalia , ium.
DIVAN. m. Supremo consell que entre *ïs turcbs
determina *is negocis de estat y de justícia. Dt-
van. Turcorum supremus senalus.
ravÉlVDRfiS. m. Sisè dia de la setmana. Vie-
nès. Dies veneris, feria sexta.
DIVENDRES SANT. Lo de la setmana santa. VUmes
santó, parasceve. HebdomadsB majoris feria sexta.
DIVERBI. m. La representació ó part del dra-
BM en qae'is actors parian uns ab altres. Diverhio.
Diverbium, ii.
DIVERGÈNCIA, f. ópt. La separació ó des-
unió dels raigs de la llum que ban snfert la re-
fracció ó reflexió. Divergència. Radíorum solis dum
refranguntur disjunctio. | met. Diversitat de opi-
■ioos ó parers. Divergència. CoBsiliorum discòrdia.
DIVERGENT, adj. ópt. S' aplica al raig de la
llum , que bavent sufert refracció ó reflexió, s'
aparta dels demés. DivergenU. In diversum ¥er-
«;ens.
DIVERGIR. V. n. Patir divergència *ls raigs
de la llum. Divergir, iivergir$e. Divarico, as.
DIVERS, A. adj. Lo que es de distincla natu-
ralesa, eq;)ècie, número, figura, etc. Diversa. Di-
versus. Q Dessemblant. Diversa. Diversus. Q pi. Yà-
rios, mòlts. Diversos. Plures.
DIVER8ABIENT. adv. m. Àb diversitat. Di-
virsamente, Diversè.
DrVERSIFIGAR. V. a. Diferenciar, variar.
Diversificar. Yario, as.
DIVERSIÓ. í. La acció ó efecte de divertir ó
divertirse. Diversion, diverUmienlo. Oblectatío, nis.
I Entreteniment, pasatemps. Diversion , deporte.
Animi relaxatio. || mil. La acció de cridar ó atràu-
rer al enemich à una ó raès parts pera dividir sas
forsas ó adquirir altra ventalja. Diversion. Hostium
avocatio.
DIVERSiSSni, A. adj. sup. Diversisimo. Di-
versissimus.
DIVERSITAT, f. Yarietat, desemblansa, dife-
rència. Diversidad. Díversitas, atis. I Multitud de
cosas diferents. Diversidad. Copia, ce. || oposició.
DIVERSIü, VA. adj. Se diu del medicament
que's dóna pera divertir ó apartar los Lumors del
paratge en que ofenen. Diversivo. Diversivus.
DIVERTIDAMENT, adv. m. De un modo di-
vertit. DivertidamenU. Lepidè.
DIVERTIMENT, m. diversió. 1. 1| Funció ca-
aera de ball, milsica ; entreteniment de mòlta con-
-curréncia. Fesiin. Privatum lestnm.
DIVERTIR, v. a. Diatràurer. Dwertw. Bistft•
ho, is. I Entretenir, recrear. També i usa com^^
cíprocb. Divertir. Oblecto, as. | met. Fér acudir I*
humor à altra part. Divertir. Deflecto, is. |éD
Cridar la atenció del enemich à varias parts. J^
verlir. Hoslem distrahere.
DIVERTIT, DA. adj. Alegre, festiu, de bn
humor. Divertida, entretenido. Festivus, faceUM. |
DISTRET. 1. 1 Enlregatà una vida llicenciosa yé»
ordenada. Distraido. Dissolulus.
víuRER DIVERTIT, fr. Tenir amoTsque distiaüa
de las ocupacions ordinarias. Àndar iivertiik
Amori indulgere. H Yíurer distret ab donas, jeeb
ó altres vicis. Andar ó estar mal divertida. \A
indulgere.
Divt, NA. adj. Lo que pertany à Déu. Dims.
Divinus. I Lo que pertany als déus falsos. Divm>
Divinus. II met. Mòlt excel-lent, primorosíssim.ll•
vino. Exceilens.
DIViCIA. f. ant. RIQUESA.
DIVIDENDO. m. arit. Lo número que iC haéi
dividir ó partir en tantas parts iguals com uniWl
té '1 divisor. Dividendo. Dividendum, i.
DIVIDIDOR, A. adj. Lo que's pót dividir, ih
vididera. Divisibilis.
DIVIDIR. V. a. Partir, separar en paris algm
cosa. Dividir. Divido, is. || Mediar entre dos ciMI
que sens això estarian unidas. Dividir. Interjaee^
«S. Q DISTRIRUHIR , REPARTIR. | arít. PARTIR. | OA
Desunir los ànimos y voluntats, ÍBlroduhÍDt üi*
córdia. Dividir. Disjungo, is.
DIVIDIRSE. V. r. Separarse de la compaayii»
amistat y confiansa de algú. Dividirse. Dissociaiif
sejungi.
DIVINAL. adj. DIVÍ.
DIVINAMENT. adv. m. De un modo difl
Divinatnente. Diviné , divinilús. || Admirablemiti
ab gran perfecció y propietat. Divinamenk. f9
egregiè.
DIVINISAR. V. a. Fér divina alguna coRi
atribuhirii las propietats de divina. Los gentils ér
vinisavan als homes, de lo que se originà la id«ll-
tría. Dicinizar. Divinitalem, deitatem tribaeie. |
Se diu per participació de la amistat y gràcia éi
Dèn. Divinizar, Sacro, as.
DIVINITAT, f. La naturalesa divina y eiséB-
eia del ser de Dèu. Divinidad. Divinitas, atis. | En
lo genlilisme era '1 ser diví que*ls idólatias atif-
buhian à sos falsos Déus. Divinidad, Divinitas, tó
tas, atis. I met. Se diu de una cosa excel•lent, oa*
ravellosa. Divinidad. Quam excellentissimiUL |
iron. RIDICULESA, extravagíncia.
Divis , A. p. p. dividit.
DIVISA, f. Insígnia, distinctin. Divisa, laét
ne, is.
DIVISADAMENT Y DIV18AMENT. ad?.*»
separadament.
DIVISAR. V. a. Yéurer, percebir encait fi^
confusament algun dijecte. Diviiar. Frospioio^i^
0 Dit dels actes del enteoimeiit. DeseukvTf esf**
DIV
CATALÀ
DOB
881
turar, divisar. Conjicío, is, coojectnram facere. ||
Distingir las armas de las famílias, autorissar 1*
escut ab algun timbre. iHvisar. Insignio, is.
DIVISER. m. Hereu de bebetria ó que pagava
contribució. Divisero, devisero. HaBres ignobilis.
DIVISIBILITAT, f. La aptitut y disposició de
poderse dividir alguna cosa. Divisibilidad. Divisi-
bilitas, atis.
DIVISIBLE, ad j. Lo qiie*s pót dividir. Divisi-
ble, Divisibilts.
DIVISIDAMENT. adv. m. aot. separada-
MKNT.
DIVISIÓ, f. Obra de dividir. Division. Divisió,
nis. Q Distribució. Division. Distributio. nís. || La
part de un exèrcit que opera ó marxa separada-
ment. iHvision, Sejuncta ab acie manus, cohors. ||
arit. pABTició. n La qoe's fà ab dos rallas pera po-
sar la suma ó qualsevol resultat de una operació
aritmètica. Galera, Linea dívisum à dividendo se-
parans. || met. Discòrdia, desunió dels ànimos y
opinions. Diviston. Discòrdia, s. Q lóg. Modo de
conèixer las cosas, pera donar una idea clara de
ellas. Division. Divisió, nis. Q ortogr. La ralleta
que serveix pera denotar la partició ó divisió de
alguna veu al fi de una ralla, passant alguna part
de ella à la següent. Division , guion. Divísionis sig-
num. I ret. distribució. || ret. proposició.
DIVISIONAL. adj. Lo pertanyent à divisió.
Diviiional. Ad divisiooem pertinens.
DIVISIR. V. a. ant. dividir.
DIVISIUy VA. adj. Lo que serveix pera divi-
dir. Divisivo. Divisioni deserviens.
DIVISOR, m. arit. Lo número pel qual s' ba
de partir altre pera saber quantas vegadas cab en
aquest. Divisor, partidor. Divisor.
DIVISORI, A. adj. Lo que serveix pera divi-
dir. S' usa comunment en lo forense. Divisorio,
Dividens. || m. Entre estampers fusta en que*8 col-
loca r original, assegurat ab lo mordant, pera
anar component. Divisorio. Tabula tipograpbica
exemplar afilngens.
DIVO. m. poct. Renom dels emperadors ro-
mans. Divo. Divus, i.
DIVORCI, m. Separació de dos casals en quant
à la cobabítació y llit. Divorcio. Dívortíum, i.
DIVORCIAR. V. a. Separar lo jutge ecclesiàs-
tich per sa sentència à dos casats en quant à la
cohabitació y llit. També s' usa com recíproch.
Divorciar. Divortiumexjure pronuntiare.
DIVORCIAT, DA. p. p. Divorciado. Divorlio
separalus.
DIVULGACIÓ, f. Obra de divulgar. Divulga-
cion. Divulgatio, nis.
DIVULGAdÍssim, A. adj. sup. Divulgadisi-
mo. Valdè divulgalus. .
DIVULGADOR, A. m. y f. Qui divulga. Di-
vulgador. Dívnlgans.
DIVULGAR. V. a. Publicar. Divulgar, Divul-
go, as.
DIVUL8IÓ. f. cir. Separació causada per una
tensió violenta. Divuhion. Divulsio. nis.
DIVUYT. adj. DÚm. Número compost de una
desena y vuyt unitats. Díez y oeho, Decem et octo,
duodeviginti.
DIVUYTÉ, NA. adj. num. ord. Lo que com-
pleta *1 número de divuyt. Decimoctavo, dieziüche"
no. Decimus octavus, duodevicessimus.
DIX. m. Reparo artificial pera contenir las ay-
guas. Dique. Agger, is. Q p. p. dit. || Digui, digué.
Dije, dijo, Dixi, dixit.
DO.
DO. mús. Primora ven de la escala que en lo
sistema modern substituheix al vt. Do. Hexacor-
dii prima vox.
DÒ. m. Dàdiva, present, regalo. Don. Donum.
i. II Qualsevol dels béns naturals que tenim res-
pecte de Dèu de qui'ls rebem. Don. Dei munus. ||
Gràcia ó habilitat especial. Don. Dexterilas, atis.
Dó DE ACERT. Lo tÍDo particular en pensar ó fér
alguna cosa. Dondeacierio. Prodentia, bò.
DÒ DE LLÍ6R1MA8. Facilitat en plorar. Dou de íd-
grimas. Lacrymarum donum.
DOBLA. i. Moneda antígua de or coneguda en
Espanya y principalment en Castella, y que tinguó
varis valors, lleys y figuras en diversos temps. ^-
bla. Nummus aureus.
DOBLA CASTELLANA, MORISCA, MARROQUINA, RALA-
DÍ, BLANQCILLA, CEBTÍ, 8AM0RÍ, BUDÍ. DiferCDlaS cla-
ses de doblas. Dobla castellana, etc. Nummus au-
reus, etc.
DOBLA DE DOS. Moueda de or de pes y valor de
quaire escuts. Doblon de d cuatro. Nummus aureus
quadruplus.
DOBLA DE OR Ó DE QUATRE DUROS. Moueda do Or
de pes y valor de dos escuts. Doblon de oro. Num-
mus aureus duplus, duplio, nis.
DOBLA DE QUATRE. Moucda de or de pes y valor
de vuyt escuts de or. Doblon de d ocko. Nummus'
aureus octuplus.
DOBLA SENZILLA. Moueda imaginària de valor de
seixanta rals. Doblon sencillo. Nummus aurea sexa*
ginta argenteolis constans.
MITJA DOBLA DE QUATRE. DOBLA DE DOS.
sÉR CURTA LA DOBLA. fr. mot. y fam. ab que's
nota la poca capacitat de algú. Akanzdrsele poco d
alguno; ser de cortos alcances. Parum ingeoio pol-
lere.
DOBLADAM£NT. adv. m. Al doble. Doblador
mente. Duplicatò, dupliciter. || ant. Ab malícia y
engany. Dobladamenlef doblemente. Subdolò.
DOBLADURA. f. DOBLEGADURA.
DOBLAMENT. m. ant. duplicació.
DOBLAR. V. a. Aumentar alguna cosa altre
tant mès. i>o6/ar. Duplico, as. || doblegar, torcei.
II En los jochs de bolas com billar, etc. fér que la
bola ferida per altras se mude al ooslat oposat.
581
DOB
DICCIONARI
DOC
Doblar. Globulam in adversam areie parlem mit-
er6. D Y. n. Fér V últim toch ab las campanas.
Doblar, Ultimo pulsa cimbala qnatere.
DOBLARIA, f. Gruix. Grueso. Crasilies.
DOBLAR8E. ▼. r. Cedir à la persuasió ó à la
forsa. Doblarse. Cedo, is.
DOBLAT, DA. p. p. Doblada. Duplicatus. Q
adj. met. Qui fingeix y dissimula, ocultant lo sèu
modo de pensar. Doblada, doble, simuladoy artifi-
cioso, solapado, Subdolus, lybica fera.
DOBLE. adj. Allretant més. Doble, Dup!oplu-
ris. J Gruixut, de mòlt cos. Doble, Duplus. || Dit
del subjecte petit y rabassut. Doble, doblada, do-
bladillo, Torosus. || gram. Lletra que'n val dos.
com la X en lo llatí. Doble, Duplex. || mús. Se diu
de una consonància respecte de altre, quant la
una es repetida y tenen un terme comú. Doble,
redoble, Duplex. Q En lo reso ecclesiàstich se diu
de la festa mès solemne que la simple y semido-
ble, y *s repeteixen enteraslas'antífonas, etc. DO'
bU, Duplex. y Parlant de tercianas la que no dei-
xa cap dia de descans. Doble. Duplex. Q doblat.
t, II Dit de la clau, que té mès guardas de las
regulars. Doble, Superior. || m. DOBLiau. y ant.
Solapada malícia. Doblei, Dolus, simulatio.
AL DOBLE. m. adv. Dobladameot. Al doble, otro
ianto mas. Duplicitèr, in duplum.
cosTAB DOBLE. fr. Pagar alguna cosa mòlt mès
de lo que val. Costar la torta un pan, Duplo pluris
emi.
PA6ARLA, Ó PAGARLO DOBLE. fr. Sufrir Càstich
doblat. Pagaria doble. In duplum luere.
DOBLEGH. m. La part que's dobla y *1 sèch
que queda en lo que's doblega. Doblez, dobladura,
Plicatura, ae. y Lo saxó ó tavella en la roba. Re-
pulgo. Replicatio, nis. y inflexió, encorvaduea. y
PLECH. I FRASE, y VORA EN LA ROBA.
DOBLEGABLE. adj. Lo que's pót ó es fàcil
de doblegar. Flexible, doblegable. Flexibilis.
DOBLE6ADURA. f. y
DOBLEGAMENT. m. p. n. doblech.
DOBLEGADÍS, 8A. adj. Lo que té proporció
pera doblegarse. Doblegadizo, cimbreno. Flecti ap-
tus.
DOBLEGAR. V. a. Plegar, tòrcer una cosa
sobre altra. Doblar, doblegar. Plico, as. y Yin-
clar, brincar. Doblar, cimbrar. Lento, as, inflec-
to, is. y met. Obligar, inclinar à fér lo contrari
de lo que*s pensava ó intentava. Doblar, doblegar.
Consilio deflectere. Q Dit del ferro. Acodillar, Cur-
vo, as. y Pegar ab cosa prima, (imbrar. Flexibili
virga caBdere.
DOBLEGAT, DA. p. p. Doblado, cimbrado,
doblegado. Tnflexus.
DOBLET. m. En lo joch de billar es la sort que
*s guanya per dirigirse la bola després de tocar en
la taula ó barana al punt que s' intenta. Dohlete.
In globulorum eburneorum ludo sors qusedam.
DOBLO. m. Moneda de or que ha tingut dife-
rents valors en Espanya. En lo dia es imaginàriíy
val 60 rals. Doblon. Dnplio, nis.
DÒCIL. adj. Suau de condició. DóeU. Docilis.]
Apte pera sér ensenyat. Dòcil. Docibilis. | Dit ée
la pedra, metall, etc. fàcil de traballar. DoiiL
Mollis.
DOGILÍSSIBI, A. adj. sup. DociHsimo. Ininè
docilis.
DOGllissiMAllfENT. adv. m. snp.DoeOiil•
mamente, Levissimè.
DOCILITAT, f . Bona disposició pera apéndm
ó fér alguna cosa. DocilUad, Docilitas, atis. | S»
vilat de geni. Doeilidad, Ingenu suavitas.
DÒCILMENT, adv. m. DóeiliMnte. Docilitat
leniler.
DOGITA8 Y DOCETAS. m. pi. Sectaris U
sigfe II, partidaris de Marció que sosteniaa qv
J. G. solament havia nascut mort y ressuscitat ci
apariéncià. Docitas, doeetas, Docit», orum.
DOCTAMENT. adv. m. Doctamente. Docte.
DOCTE, A. adj. Sabi, literato. Doeio, Doctv.
DOCTtsSIMy A.adj. sup. Doclisimo, Doctifli-
mus.
DOCTtsSIMAMENT. adv. m. sup. Docíinail•
mente, Doctissimè.
DOCTOR, A. m. y f . Qui ensenya alguna ei»
eia ó art. Doctor, Magister, tri. y Qui ba rebot»
lemnement en alguna universitat 1* últim y wÈ$
preheminent grau, per medi del qual pót enscüjV
en totas parts sobre aquella facultat ó ciéncit A
que's gradua. Doctor, Doctor, is; acadèmica ài*
toris laurea insignitus. y Títol que la Iglésia dètt
à alguns Sants que ab major profunditat de dodrh
na defensaren nostra santa religió ó enaen^aral
pertanyent à ella. Doctor. Ecclesiae doctor. | ■
JB.
SEMPRE HI BA DE HAVER MÈS DOCTORS QUE IfC/OEt
RIS. loC. prOV. SÉR ADVOCAT DE CAUSA8 FEEDUBit.
DOCTORAL, adj. Lo pertanyent al decM**
Doctora/. Ad doctorem pertioens. y Canooicitqfll
dóna per oposició à un graduat en dret caB6ÍÉl
ó civil per universitat aprobada. Doctoral. GuNU*
calus juris canoníci autcivilis doctori conferal•
dus. y Dit del mateix canonge queU obté. M^
ral. Peculiari doctoris munere fungens caooaicak
DOCTORAAIENT. m. L* acte y efecte de à^
torarse. Doctoramienlo. Doctoris inauguratio.
DOCTORAR. V. r. p. u. Donar lo grau de kt
tor. Doctorar. Doctorem inauguraré.
DOCTORAT, m. Grau de doctor. Doclsnk
Doctoris gradus .
DOCTORET. m. d. Doclorcillo, i(o, lodoclB»
DOCTRINA, f. Ensenyansa, instrucció. M^
na. Institutio, nis. y Ciència, erudició. Itortrai
Eruditio, nis. \ La plàtica que's fà al poble ^
cant la doctrina cristiana. Doctrina, De institiih
ne cristiana conciuncula. y La opinió de TOíVlf
en qualsevol matèria. Doctrina. Doctrinai fr|
CATECISME.
DOL
CATALÀ.
DOL
58S
DOCTRINA CRISTIANA. La que déu saber lo cris-
tià per rahó de sa professió. Doctrina erisiiana.
Doctrina christiana.
NO S' APRÈN LA DOCTRINA PARLANT AB LA CATARI-
NA. rcf. Qül VÓL PB IX QUE's MULLE 'l CüL.
DOCTRINAL, adj. MORAL.
DOCTRINER. m. Qui explica la doctrina. Z)oe-
trinero, doctrinador, Chrístianae institulionis ma*
gister.
DOCUMENT, m. Instrucció , y particularment
avis y consell pera apartar de obrar mal. Docu-
mento. Documentum, i. || Escriptura ó instrument
ab que*s proba ó confirma alguna cosa. Documento,
Documentum, i. || pi. principis, elements.
DOGA. f. Cada una de las fustas de quc's com-
ponen las bòtas ó barrils. Duela, Doliaris tabula.
DOGAL. m. Corda ab un Has pera lligar las
cabalcaduras pel coll , y també pera arrastrar ó
penjar als reos. Dogal, Funis collo applicitus. ||
ant. cabestre. || met. Risch , traball gran. Dogal,
Afílictio, nis, angor, is. •
TROBARSE AB LO DOGAL AL COLL. fr. Trobarso en
un gi-an apuro. Esiar con el dogal d la garganta;
tener el dogal al cuello. In discrimine versari.
DOGMA. m. La proposició que s* asenta per
ferma, y com à principi innegable. Axioma, dog-
ma. Dogma, alis. || Veritat revelada per Déu , de-
clarada y proposada per la Iglésia pera nostra cre-
éncia. Dogma. Dogma, atis. || Proposició fundamen-
tal dels heretges com principi de sas erradas sec-
ias. Dogma, Dogma, atis.
DOGMÀTICH, CA. adj. Lo que pertany als
dogmas. Dogmàtico, Dogmalicus. || L' autor que
tracta dels dogmas. Dogmàtica. Dogmaticus. || Lo
fílosop que persuadit do que las cosas per sa na-
turalesa són com prehensibles assenta principis que
li apareixen certs. Dogmàtico, Dogmaticus.
DOGMATI8AR. v. a. y
DOGMATI8TAR. V. a. ant. Ensenyar dogmas
falsos y oposats à nostra catòlica religió. I)oyma(í-
car. Erroneum dogma disseminaré.
DOGUER. m. Embarcació gran holandesa de
dos arbres, semblant al quetxe, y s' emplea en los
mars del nort pera pescar T arench. Drogue , do-
gre, Navis, is.
DOJO. (1) m. adv. Ab abundància. A pote , d
fanegadas. AfTatim, copiosè.
DOL. m. Dolor , llàstima , aflicció ó sentiment.
Duelo. Dolor, is. |{ Demostració de sentiment per
la mort de algú. Duelo. Luctus, us. || Lo vestit ne-
gre que's pórla per la mort de algú. Luto, Fúnebre
vestimentum. || ant. dolo.
DEIXAR LO DOL. fr. Deixar lo vestit que ho indica.
Dejar el luto. Fúnebre vestimentum deponere.
FÉR DOL. fr. Causar, móurer à llàstima ó com-
passió. Dar , hacer , poner làstima, Misericordiam
concitare.
FÉR LO CAP DEL DOL. ff. fit fÍ#* i
in luctus. t .^i
TOMO 1.
POSAR ó cuBRiR Dl DOL. fr. Enlutar, Funebri ap-
paratu cooperire.
posARSB ó VESTiRSE DOL ó DE DOL. fr. Yestirse do
negre pera deqotarlo. Tomar luto , vestirse de luto.
Lúgubres vestes induere.
DÒLAR. V. a. ant. Ribolejar , pulir la fusta ó
pedra. Dòlar, acepillar, Leyigo, as.
DOLGAM. Veu ant. Me serà dulee, Mihi dulco
erit.
DOLCESA, f. ant. DOLSOB, DOLSDRA.
DOLCH. m. ant. dolor.
DÓLDRER. V. n. Patir dolor. ítkr, Doleo, es,
doloreaíQci. || Causar en V animo sentiment, pena
ó desagrado. Doler, Animi aegritudine aíficere. |
Saber mal que's perda ó mal-logre alguna cosa.
Sentir, dar làstima, Sentio, is. | Causar dolor. Dih
ler. Dolorem afferre.
DÓLDRER8E. V. r. Queíxarse, sentir algun
mal, expressarlo. DoUrse, Indoleo, es. || Arrepen-
tirse. Dolerse, Posnitet , ebat. || Tenir algú senti-
ment de no poder fér lo que desitja, ó de algun
defecte que no pót remediar. Dolerse. iEgrè ferre.
II Tenir llàstima de lo que altre pateix. Compade-
eerse, dolerse. Alicujus vicem dolere.
DOLÉNCIA. f. Indisposició, malaltia, atxaque.
Dolencia. Dolentia, se, morbus, i.
DOLENT, A. adj. Faltat de la bondat corres-
ponent. Malo. Pravus. || Perjudicial àla salut.
3íaIo, danoso. Perniciosus, noxius. || Depravat, vi-
ciós, corromput. Malo, Perperus. || Pervertit, bri-
vó. Malvada, malo. Nequam , scelestus. || Reo, de-
linqüent. Malo. Nocens. || Dit de la sort , etc. des-
graciat, infelís. Malo, desgraciada. Nubilus, ater.
II Dit del vestit vell y esquinsat. Viejo, raido, des-
trozado , roto, Pannosus. Q Espatllat , que no pót
servir. Malparada , menoscabado, maltratado, Per-
ditus, vexatus. || Dit de la fruyta podrida ó mal-
mesa. Dahado, Putridus. || Lo inferior y de poca
estimació en sa classe. Ruin, Spernendus. || Peca-
dor. Malo. Pcccans. || Dit del temps destemplat.
Desabrido, Gravis. || ter. malalt. | ant. angustiat.
II Dit dL' la terra equival à aspra , desigual , mon-
tanyosa. Doblada, Saltuosa. H Dit de la fruyta de
esc!ofoIla que s* ha secat ó podrit lo de dins.
Vano, Yacuus.
FÉR DOLENT k ALGÚ DE ALGUNA COSA. loC. aut.
Fi^rlo dóidrer de ella. Hacer que le pese, Pisuitus
facere.
FÉR TORNAR DOLENT, fr. Danyar , malmétrer al*
guna cosa. Malear. Perdo, is. || Pervertir à algú.
Malear, malignar, viciar, inficionar. Corrumpo, is.
MÉS VAL UN DOLENT CONEGUT QUE UN BO PER CO-
NÈIXER, ref. Aconsella que val mès tractar ab un
conegut, encara que tinga alguna falta, que ab un
desconegut que'n pót tenir móltas mès ; ó que no
debem aventurar lo que tenim ab la esperansa de
lo que se'ns afigura millor. Por el oMado dejé el
conocido, y vime arrepentido. Cognita iaudatia post-
babuisse piget.
76
y
586
DOL
DICCIONARI
DOM
BEU UkS DOLENT QUE ALLÒ QUB LLlNSÀlf , ó QUE
UNA CAPA BSQUiNSADA. fr. Pera ponderar quant vil
y dolent es algú. Ser mas min que su zapato, Pra-
YÍssimnm esse.
DOLENTAMENT. adv. m. MalL•dosamtníe,
Prolervè.
DOLENllEHIA. f. Picardia. Maldad, malieia
picardia. Nefas, nequitia, m. Q Bellaqueria, astúcia.
Malícia, Yersutia, a.
DOLENTtsSIM, A. adj. snp. Pésimo, malisi-
mo. Pessimus^^
DOLL. m. Wmlg de aygua ó altre líquit qne
surt ab forsa per part estreta. Chorro, horhollon,
horhoton. Saiientis aqaae ímpetus. || Eo alguns ins-
truments com bayoneta , cavacb , etc. lo mànecb
vuyt del mateix metall, dins del qual se'n acomoda
altre de fusta. Cuho, Manubrinm, ii.
k BELL DOLL. m. adv. Gopiosament, ab àbundàn*
eia. A ehorros. Copiosissimè.
DOLLAR. m. Moneda de plata dels Estats Lnits
y de Inglaterra que equival à poch mès de 19 rals.
Dollar, Moneta síc dicta.
DOLO. m. Ficció, engany. Dolo, Dolus, i. || for.
Mala fé en los contractes , plena deliberació en los
delictes. Dolo, Dolus, i.
DOLOR. m. Sensació molesta , aguda y cruel
de alguna part del cos, que altera V estat natural.
Dolor. Dolor , is. | Sentiment , aflicció , angústia.
Dolor. Animi a^gritudo. Q Arrepentiment. Arrepen-
timiento, L•lor. Poenitentia, ae. || mit. Filla del
Erebo y de la nit. Dolor. Dolor , is. H Los que so-
brcvenen al part. Entueríos. Tormina, um.
DOLOB CÓLICH. CÓLICII.
DOLOB DE TBIPAS. TOESÓ.
DOLOR SOMORT. Lo que no es agut y molesta con-
tínuament. Dolor sordo. Lenis dolor non intermis-
sus.
DOLORS DB PART. Los quo sent la dona al temps de
parir. Dolores de par to. Dolores , ó puerperi dolo-
res.
TENIR DOLORS, fr. Estar en dias de parir. Estar
eon dolores. Parlus doloribns laboraré.
DOLOR£JANT. adj. ant. dolorit. | malaltís.
DOLOREJAR. V. n. ter. dóldrer. 4.
DOLORET. m. d. Dolorcillo, ito. Levis dolor.
DOLORinCHy CA. adj. Lo que causa dolor.
Doloroso, dolorifieo. Dolorificus.
DOLORIT9 DA. adj. Afligit, desconsolat. Dolo-
rtdo. Dolens, moBrens. Q Qui pateix dolor. Dolorido.
Dolens , dolorosus.
DOLORÓS, A. adj. Lo que mou à llàstima y
compassió. Doloroso. Dolorificus. Q Lo que causa
dolor. Doloroso, Dolore afiiciens.
DOLOROSAMENT, adv. m. Ab dolor. Doloro-
samente. Dolenter. J llastimosament.
DOLOROSisSIMy A. adj. sup. Dolorosisimo.
Acerbissimus.
DOLÓSi A. adj. Enganyós. FraudulentOf dolaso.
Dolosus.
DOLOSAMENT. adv. m. Ab dolo. DolosavMiUe.
Dolosè.
DOLRE. m. ant. dolor.
DÓLRER. V. n. etc. dóldrer.
DÒL8, A. adj. Suau y agradable al paladar.
Duke. Dulcis. D Lo qne no es agre, ni amarch.
Dulct. Gralus. || Agradable, gustós, apacible. Sua-
ve, dulee. Suavis. || pint. Lo dibuix suau y lo que
té color hermós. Duke. MoUís, leoior. | ret. Dit del
estil fàcil de pronunciar. Duke. Dulcis. || dúctil. |
Dit del temps apacible. Blando, amoroso, templado.
Placidus. II Dit del menjar que no té la sal corres-
ponent. SosOf dulcey insipido. Fatuus. || m. dolsor.
SÉR MÒLT DOLS Ó DOLS COM UN STICRE ó COM UNA
MEL. fr. Pondera la gran dolsor de alguna cosa.
Ser un almihar, ó duleè eomo un mosto. Sacchari
cremor.
DOLS AM ARA. f. dclcamara.
DOL8AMENT. adv. m. Ab suavitat y dolsura-
Melifluamente, dulcemente. Jucundè.
DOLSAYNA. f. Instrument de boca un poch
mès curt que la xirimía, y to mès alt. Duhaina.
Dulcior tíbia. Q dolsor.
ALTRA COSA ES AB DOLSATNA. loC. fam. ALTRA COSA
ES AB GUITARRA.
DOLSAYNER. m. Lo tocador de dolsayna. Dul-
zainero, Dulcioris tibíse fidícen.
DOLSEJAR. V. n. Tenir lo vi un punt de dols,
ó saber al most. Remostarse, remoslecerse. Mustum
sapere.
DOLSiSSIM, A. adj. sup. Dukisimo. Dulcissi-
mus.
DOLSOR Y DOLSURA. f. Qualitat de dols.
Dulzura. Duicedo, inis. || met. Suavitat, deleyie.
Dul^ra. Dulcitas, atis.
DOLSURA DE TEMPS. Templaosa, bonansa. Blandu-
ra de tiempo. Temporis jocunditas.
DOMAé f. BEBDÓMADA. 2.
DOMABLE, adj. Lo que 's pót domar. Doma-
ble. Domabilis.
DOMADORj A. m. y f. Qui doma. Domador*
Domitor, is.
DOMAMENT. m. ant. La acdó de domar. De-
madura. Domilus, us.
DOMAR. V. a. Subjectar, amansar, fér dòcil
algun animal à forsa de exercici y ensenyansa.
Domar. Domo, as. || Subjectar, dominar à algú.
Sojuzgar^ domar, sujetar, domenar. Coérceo, es. |
met. Reprimir las passions ó afectes. Domar. Libi-
diuem frangere.
DOMÀS. m. Tela de seda ó llana bastant doble
ab dibuixos del mateix color. Damaseo. Damasce-
num sericum. jj pi. draps. 3.
MiTj domís. Damasina. Textum sericum damas-
cenum.
DOMAT, DA. p. p. Domada. Domítus.
DOMDAR. V. a. ant. domar.
DOMENGE. m. ant. y
DOBIENJADURA. f. ant. DOMINI.
DOM
CÀTALi.
DON
587
DOBIER. adj. La persona qne cnyda de algan
ofíci ó encàrrech per setmanas. Semanero^ hehdO"
madario. Hebdomadarius, ii. || curat. 2.
DOMESTIGABLE. adj. Lo que 's pót domesti-
car. Domeslicahle, Mansuescendi capax.
DOMESTICACIÓ, f. Obra de domesli&ir. Do-
madura. Domitus, us.
DOME8TICADOR, A. m. y f. àmat^sador.
DOMÉSTICAMENT. m. àmansambnt. || adv.
De un modo domés lícb, sens cumpliment. Domés-
ticamenu, Familiariter. || Ab economia. Casera-
menu, domésticamente, económieamenU, i£conomi-
cè.
DOMESTICAR. V. a. Acostumar à la vista y
companyia del bome al animal fer y salvatge. Do-
mesticar, domenar, amansar, desembravecer, esta-
hlar. GicurO) as. || Suavisar las costums ó natura-
lesa de algú. Domesticar, Mansuefacio, is.
DOMESTICAT, DA. p. p. y adj. Domesticada.
Cicuratus.
DOMÉSTICH, CA. adj. Propi de la casa. Ca-
seroj domestico, Cicur. || m. Dit dels criats y fami-
liars de una casa. Domestico, Domeslicus, i.
DOBacnj. m. Casa ó llocb abont s* babita, y
r acte de estar establert y empadronat en alguna
part baix las condicions que prevé '1 dret. Domici-
lio, Domicilium, ii. Q Avebinat. Aveeindado, domi-
ciliario, Municeps, ipis.
DOMICILIARSE. v. r. Establir sa residència
en algun poble ab intenció de permanéixer allí.
Avecindarse, domiciliarse, establecern, Domicilium
sibi constiluere.
DOMICILIAT, DA. p. p. Domiciliado, Domi-
cilio conslilutus. Ú adj. Establert en algun llocb
ab casa y familia. Domiciliado, Municeps, ipis.
DOMIFICAR. v. a. astr. Dividir lo cel en 12
casas pera ordenar algun tema. Domificar. Ccelum
duodecim in domos partiri.
DOMINACIÓ, f. Scnyoriu, imperi que té *1
soberà sobre algun regne ó provincià. Domina-
cion, Dominium, ii. || f. domini. || Gobern. Gobier-
no , daminacion, Gubernatio , nis. Q Subjecció de
las passions. Dominio, Dominatio, nis. || pi. Lo si-
sè cor de àngels. Dominaciones, Angelicse domina-
tiones.
DOMINADOR, A. m. y f. Qui té domini y se-
nyoriu sobre algun regne ó província, y regular-
ment quant V ba conquistat ab las armas. Domi-
nador, Dominator, is.
DOMINANT, p. a. Qui domina. Dominante,
Dominans, tis. y adj. Qui tot bo vól avassallar, y
y no pót sufrir que se '1 contradiga. Dominante,
Arrogans , tis. || Lo que prevaleix y es superior
entre allras cosas de sòn orde ó classe. Dominante,
Prsestans , tis. || aslrón. V astre que domina en
certs dias, boras y casas de alguna figura celeste.
Dominante. Astrum dominans.
DOMINAR, v. a. Tenir subjecta ó adquirir do-
n^ni sobre alguna cosa. Dominar» Domino, as. |
met. Reprimir, moderar la.^ passions. Dominar.
Cobibeo, es. I met. Subjectar, rendir, fér tractabls
alguna cosa. Domeiiar, Subjugo, as. || v. n. Sobre-
pujar una montanya ó edifici à altre. Dominar, Su-
peremineo, es.
DOMINI, m. Poder de disposar cada bu de lo
sòu. Dominio, Dominium, ii. || Superioritat llegíti-
ma sobre las personas. Dominio, Potestas, atis. I
Estat ó terra que un soberà, república, etc. té
baix sa dominació. Dominio, Ditío,nis. || sentoaiu.
DOMINI absolut. Lo quo un té apbre una cosa
sens dependència de altre. Damílft absoluto, Do-
minium absolutum.
DOMINI DIRECTE. 'L que *s resorva aquell que bt
donat alguna finca à cens perpetuo ó enfitcusis, ds
modo que no 's pót enagenar la finca sens ^n
permís. Dominio directa, Dominium directum.
DOMINI triL, Lo que competeix al que pren una
finca à cens perpetuo ó enfiléusis, y no la pót ena-
genar sens llicència del senyor del domini direc-
te. Dominio útil, Dominium ulile.
DOMINICA, f. En V estil ecclesiàstícb diu-
menge. Dominica, Dies dominica.
QOBDARSB i DOMINICA, IN ALBis. fr. Frxistràrseli à
algú las esperansas. Quedarse in albis ó en hlaneo,
Inani spe deludi.
DOMINICÀ, NA. adj. Lo que pertany al orde
ó religiosos de sant Domingo. Dominicana, Domi-
nicanus.
DOMINICAL, adj. Lo que pertany à la domi-
nica. Dominical. Ad dies dominicas spcctans. I
S' aplica al dret que 'Is feudataris pagan al Senyor
de algun feudo. Dominical, Tributum, quod feudi
domino tribuitur.
DOMINICATURA. f. ant. domini, sentoriv.
DOMINICO, A. m. y f. Religiós, ó religiosa
del orde de sant Domingo. Dominico. Dominicus.
II En la Amèrica nom de certs plà:anos. Domini-
cos. Dominicani,orum. || Nom que en la antigdetat
ecclesiàstica donavan als temples. Dominicos, Do-
minici, orum.
DOMINÓ, m. Espècie de vestit talar que usa-
van las senyoras en los balls, però ja sols s* usa
pera disfressarse. Dominó. Dominó. || Cert joch.
Dominó. Dominó.
DOMNA. f. ant. sENToaA.
DOMPDAR. V. a. ant. domar, amansar.
DON. m. Títol qne primerament sols se donava
als Sants, desprès als nobles y vuy à totbom.
Don. Dom i nus, domnus, i. I ant. dant. || adv. 11.
ant. De donde, Undè. || ant. donchs. Q de que, dbl
QUAL.
DONA. f. Criatura racional del sexo femení.
Muger, Foemina, ae. || La muller respecte del ma-
rit. Muger, pari^nla, costilla, Uxor, is. || Títol que
's dóna à las senyoras nobles , y per cortesia k
qualsevol altra. Dona, Domina, 8B. ( senyora. | f.
fam. Entre ecclesiàsticbs lo breviari. Swfra. 9r^
viarium, ii.
588
DON
DICCIONARI
DON
i"
DONA DE CLAUS, ó DB GOBVEif. Criada encarrega*
da de las claus y economia de la casa. Muger de
gobiemo, ama de llaves. Administra, aeconoma, se.
DONA DE F0S80. Ramera que habita en los fossos,
/ barcos, etc. Ramera de muralla, muger de
SummoBoiana, se.
DONA DE MON. La quc procura agradar y enllas-
sar los homes per medi del amor y atractiu. Mu-
ger de mundo, coqueta. Procorum amans.
DONA DE PUNT. La recalada y virtuosa. Muger de
funto. Matrona, »,
DONA DE SA «A8A. Cuydadosa y diligent en las
obligacions de sòn estat. Muger de $u casa. Domi
sol•lícita mulier.
DONA FÀCIL. La conegudament fràgil. Muger fà-
cil, Debilis foemina.
DONA FINESTRERA NO FARÀ LLARGA TELA. rcf. DC-
nota que la que passa mòlt temps en la 6nestra ó
balcó, es poch traballadora. Duena que mucho mira
foco hila. Curiosa mulier nihil curat.
DONA HERMOSA, 6 FAVA 6 VANITOSA. FCf. MugCT
hermosa, ó loca ó ftresuntuosa, Fastus inest pul-
chrffi, vel mens malè sana puella.
DONA NANA T PATARRELLA i CENT ANYS 8Er1 NO-
VELLA, ref. Denota que en los petits se dissimula
mès la edat. Oveja chiquita cada ano es corderila,
Parvula cum sit ovis, nonnumquam agnella ma-
nebit.
DONA PISbLIGA, MUNDANA, PERDUDA, PROSTITUTA,
DE MALA VIDA, ETC. Ramera, meretriz, arrastrada,
proceda, mazcorra, pelleja, pendanga, pencuria,
moza de fortuna, muger pública, mundana, comun,
de re ja, del partida, de la viL• airada, de buenfre-
gado. Meretrix, icis, scortom, i.
DONA QUE MÒLT BADA ACABA TART LA FU8ADA. fcf.
DONA FINESTRERA, CtC.
DONA QUE PARLA EN LLATÍ, NO LA VULL JO PERA MI.
ref. Aconsella que las donas deuhen parlar poch,
y emplear lo temps en cosas própias de sòn sexo.
iítt^er que habla latin , nunea tendra buen fin. Odi
foBminas litteratas.
DONA Y TELA NO LA MIRES AB CANDELA, ref. ACOD-
selia la precaució ab que s' ban de escullír ditas
cosas. La muger y cibera ó tela no la cales à la can-
dela. Lumine frnmentum fallit tela atque pueÜa.
k LA DONA BALLAR Y AL ASE BRAMAR LO DIABLE ' LS
BO DEGUÉ ENSENYAR, ref. Indica la natural inclina-
ció de las donas à ballar, a la muger bailar , y al
asno rebuznar , el diablo se lo debió de mostrar.
Asinus horrendè, nullo docente, sonat, et foBmina
saltat.
i LA DONA BRAVA CORDA LLARGA. TCf. ACOUSella
que's déu dissimular ab prtkdéncía lo que no té
prompte remey, esperant ocasió pera corregirho y
castigarho. A la muger brava dalle la soga larga.
Ad tempus consilium capiam.
i LA DONA HAS DE JUTJAR EN BÍURER Y CAMINAR.
ref. Denota lo mal vistas que estan en las donas
4itas cosas quant se fan reparables. En el andar y
beber se eonóce la muger. Sit procul à Dobis velex
et fosmína potrix.
k LA DONA Y i LA GARSA LO QUE OYGAS S5 U
PLASSA. ref. Aconsella la prudència en no reTeiar
los secrets, majorment à las donas, per la dificul-
tat en callarlos. A la muger y d la picaza lo pt
vieres, ó lo que oigas, ó lo que la iirioi en lapkà».
Tu nihil uxori dicas, picsve loquaci»
Praeter quod medio dixeris ipse foro.
DIUBEN LAS DONAS DEL BORN , QUI Pll LA BOCi I*
ESCALFA *L FORN. Fcf. Deuota qoe la cooversMÍò
desperta y exalta las passions. Por la boea se es*
lienta el homo, Conversatione incenài.
DONAR Ó PÉNDRER LA DONA AB LA CAMISA DB U Sl-
QUENA. fr. Donaria ó péndrerla sens dot. Dar é 1$-
mar en camisa d la muger. Mulierem absque dots
in uxorem dare, aut accipere..
GOSAR UNA DONA. fr. ToDÍr acte carnal ab ella.
Gozar ó conocer una muger, Poeminam cogoosoere.
LA DONA AR QUB't CASARÀS , FÈS QUE SU Bl TOI
BRAS. ref. Amonesta que^l matrimoni entre ígBib
sól sér mès felís. Jltttn con ruin que asi casm «
Duenas ; casa tu hijo con igual , y no diran ü ík
mal; casar y compadrar cada cual eon su ignoL
Siqua voles aplè nubere, nube pari.
LA DONA BONA T LLBAL BS UN TRESOR SENS KQiL
ref. La muger buena corona es del marido. Muliv
diligens corona est viro suo.
LA DONA BONICA MAY TE FARÀ TOENAR IICI , BUT.
ref. Denota que las donas bonicas gastan mòUf
traballaa poch. Cabellos y cantar no cwmplen ajuar,
ó no es buen ajuar. Non coma , noo cantus , boM
dos censenda puell».
LA DONA DEL ESCUDER TÉ GRAN BOSSA T POCH DIKBI.
ref. contra 1s que ostentan mès de lo que poden.
La muger del escudero gran boUa y poca disen.
Laxiorem sine tinnitu crumenam atteatat vanitM.
LA DONA FALAGUERA NO FÀ LLARGA TELA. ref. DC-
nola que la que parla mòlt , traballa poch. La ntr
ger algarera nunca hace larga tela. Garrula boi
multam pertexit faemina telam.
LA DONA QUE ES BEN CASADA y NO TÉ SOGRA NI Or
NYADA. ref. Denota que comunment lassograsy
cunyadas no s' avenen ab la jove ó nora. Aftiella
es bien casada , que no tiene suegra ni cunaia. ftec
bene, cui non est socrus nec fratría, napsít.
LA DONA QUE ES CASADA , IN LQ BOSCH ES ALilR-
GADA. ref. Denota que la casada honesta y recatadi
està segura en qualsevol part. La muger easaia <»
el monie es albergada, Yivere casta potest medib íb
montibus uxor.
LA DONA QUE's POSA UNGÜENTS i LA CARA , fllT
LAS DENTS. ref. Denota que las donas que's pintff
la cara pera semblar mès guapas fan desaparèixer
mès prompte la hermosura natural. La mM§erij\i
camuesa por su mal se afeytan. Et malnm et mulier
in sua damna rubent.
LA DONA QUE Vi À LA LLANA, MAT TIlfDli LA TiSti
VANA. ref. Adverteix à las donas la aplicació qM
DOiN
CATALÀ.
DON
58»
denhen tenir à las ocupacions doméslicas y pro-
pias de sòn estat. La muger y la sardina de roslros
en la ceniza. Pceroinam ad laborem incumbere ma-
ximè dec€l.
LA DONA SENS MENESTER NO ESTIGA BAIX AL CARRER,
Ó LA DONA PERA SÉR DISCRETA HA DE ESTAR SEMPRE
RETRETA, ref. Denota '1 recalo que deuhen obser-
var las donas, y *h perills à que s' exposaa de no
ferho així. La muger honrada la piema quebrada y
tn casa; ó la muger y la gallina hasla la casa de la
vecina, ó por andar se pierde aina ; ó la muger y el
fraile mal parecen en la calle ; ó la muger y el vi-
drio siempre esldn en peligro, Foemina quseque pe-
rit et gallina vagando.
NI DONA PROP DE VARONS, NI ESTOPA PROP DE TIONS.
ref. que adverteix los perills que bi ba en lo tracte
freqüent entre homes y donas per la fragilitat
humana. Bl hombre es fuego, la muger estopa , lle-
ga el diablo y sopla ; la estopa cabé el mancebo, di-
gole fuego; ò no està bien el fuego cabé las estopas;
ó el fuego junto d la estopa viene el diablo y sopla.
Ut flamae stupam, juvenem sic foemina adunit.
PÉNDRBR DONA. fr. Gasarse V home. Tomar mth
§er. Uxorem accipere, ducere.
QUI NO SIA BO PER CASAT , QUE NO ENGANTE i LA
DONA. ref. Contra 'Is que emprenen lo que no po-
den desempenyar ó cumplir. No seais homera, si
teneis la cabeza de manteca. Sí de butyro capnt est,
procul effnge furnum.
QÜI NO Té DONA NI BAGASSA ELL MATEIX s' APB-
DASSA. ref. Denota 'Is cuydados y mals ratos que
ocasiona M caréixer de medis pera afgun fi. El que
no tiene buey ni vaca toda la noehe ara ,y d la ma-
íía/na no tiene nada. Quisque carens hobus , per
lotam jugera noctem
Findil; at exorto nil habet ille die.
SÈNS LAS DONAS T LS VENTS NO HI HÀCRIÀ TANTS
T0RMENT8. ref. Denota que ditascosas causan mòlts
mals. Sin las mugeres y vientos , no habria tantos
tormentos. FoBminae et aquilones ferunt multa in-
commoda secum.
SÉR DONA FETA. fr. Havér arribat la noya al estat
de menstruar. Ser muger. Yiripotentem esse ; ad
pubertatem devenisse.
SI LA DONA HO VÓL , JANOT , NO'T VAL FÉR LO BORI-
NOT, ref. Denota que per mès diligéncías que's fa&-
san es mòlt difícil apartar dels vicis als qui són de
mala inclinació y senyaladament à las donas. A la
muger mala poco la aprovecha guarda. Nequitiis
proclivis foemina sistere nescit.
VOLDRIA LA DONA BORRATXA T 'l VI AL BOT. ref.
Reprèn als que voldrian tractarse bè sens gastar.
Querria yo cubas llenas y suegras beodas. Dolia si
vis plena, potest non ebria socrus.
DONACIÓ, f. La acció y efecte de donar. Dona-
eion. Donatio, nis.
DONAaó ENTRE VIUS. La que's fa estant ab salut,
y es irrevocable. Donacion inter vivos. Inter vivos
dooatio.
FÉR DONACIÓ, fr. Donar graciosament k altre '1
domini que un té. Donar; hacer donacion. Dono, ai.
QUI fJL donació com en rabassa , QUE LI PIQUEN
LO CAP AB UNA MASSA. ref. SI DÒNAS ANS DE MORIl,
▲PidUHJUAT PERA 8UFRIR.
DONADA, f. La passada ó partida en lo joch de
cartas. Mano^ partiL•. Conventus calculorum nu-
merus. y La acció de repartir las cartas. ifono.
Piclarum chartarum distribntio.
DONADOR, A. m. y f. Qui dóna. Donador,
dador. Largitor, is. || adj. Lo que s" ha de dar.
Dadero. Dandus.
DONAM. m. fam. Conjunt , agregat de donas.
Mugeriego. Poeminarum turba.
DoNAMENT. m. ant. donació.
DONAR. V. a. Cedir graciosament à altre al-
guna cosa, transferir lo domini de ella. Imitar, dar.
Do, as. II Àcertar. Dar, aeertar. Collimo, as. jj Se-
nyalar à algú pera algun destino , com de mestre,
etc. Dar. Constituo , is. I Proposar asumpto ó peu
pera alguna cosa. Dar. Propono, is. || entrbgae. |
Conferir algun empleo, etc. Conferir, dar. Con-
fero, ers. || Ordenar, aplicar, com: donar reoiqf,
consell. Dar. Medeor, eris, ministre, as. || Conce-
dir, convenir en alguna proposició. Dar. Concedo,
is. II Suposar, com: si oòna '1 cas , etc. Dar. Sup-
pono, is. II Comensar à sentir una cosa físicament.
Dar. Advenio, is. I Produbir , com la terra donà
tota espècie de fruyts. Dar. Produco, is. || Produ-
hir, valer, redituar. Dar de si. Suppedito, as. |
Reputar, com: donar per bo, per ben empleat, etc.
Dar. Habeo, es. || Pegar, com: donar una bofetada.
Dar, cascar. Caedo, is. || Junt ab algunas paraulas
explica '1 modo com se transfereix lo domini, com:
D€»(AR de franch , de present , de bon grat , etc.
Dar. Do, as. || Senyalar lloch, temps, espera, plas-
so, etc. Dar. Do, as. || Permétrer, com: donar pas,
entrada, etc. Dar, franquear. Concedo, is. || Decla-
rar , regonéixer , calificar , com: ï han donat per
innocent. Tener, dar, tratar. Judico, pronuntio, as.
) Repartir las cartas als jugadors. Dar, echar, dar
eartas, repartir las cartas. Chartas lusorias distri-
buere. || Mullar, tenyir, com: hem donat la prime-
ra capa. Dar. Lino, abluo, is. | Afluixar, com: do-
nar corda. Dar. Laxo, as. || Anunciar, com: donar
la enhorabona. Dar. Gratulor, aris. U Junt ab al-
guns noms substantius executar , practicar sa ac-
ció, com: DONAR una abrassada. 'S trobaran en sos
llochs. II Causar , ocasionar , móurer , com : donab
pena, gust, etc. Dar. Afficio, i^ \\ Dir de memòria.
Decorar, decir de coro. Recito, a§. || Suposar com à
feta ó dita alguna cosa, encara que no ho sia. Dar,
Suppono , is. II V. n. Advertir , atinar. Caer, dar,
Animadverto, is. || Estar situada alguna cosa, eixir
à tal part, coro: lo balcó dóna al jardí, jlítrar, L•r,
caer. Esse, vergere, jacere. |{ En alguns jochs com
de pilota, ^etc. declarar los espectadors per bona ó
mala alguna jugada. Dar. Perspectam rem deiian-
tiare. || Junt ab la preposició en, empenyaraei obft*
590
DON
DICCIONARI
DON
tinarse en alguna cosa , com: la ha donada en los
versos. Dar. In aliquid insislere. || Dit de las cosas
inanimadas perseverar, com: donar en plóurer,
nevar, elc. Dar en. Diu perseveraré. || mel. Incór-
rer en algun error ó perill. Caer, dar. Inonrro,
is. n AcosTUMARSB. || £ixir algun carrer à talpirt.
Salir. Duco, is.
DONAR JL DORS. Rut. Tirarse ó caure sobre algú,
alacarlo de repent ; pegar , escarmentar à algú.
Echarse eMima, sacudtr, escarmentar. Supra ejice-
re, abslerrere.
DONAR audAIncia. fr. Rébrer à algú, escoltarlo
una autoritat ó persona principal. Dar audiència.
Audientiam praïbere, imperliri.
DONARSE ALEGRE. Rut. Douarse vida divertida.
▲LBGRARSE , ESTAR ALEGRE .
DONAR k ENTÉNDRER. fr. ExpUcar uua cosa de
modo que la puga compéndrer qui no podia. Dar
d enlender. Explano , as. || Insinuar , apuntar ab
paraulas ó accions. Dar d entender. Indico, insi-
nuo, as.
DONAR AL BLANCH, ff. TOCAR AL BLANCH.
IK)NAR ALGUNA COSA DE BO. ff. DONAR UN DIT DE LA
MA.
DONAR JL QUI TÉ MÈs. ff. Reprou als qnesèns
elecció ni discerniment reparteixen fins lo que 'Is
fà falta à qui no ho ha de menester. Dats por Dios
al que tiene mas que vos. Potentiori te auxilium
prsestas.
DONAR 1 TEIXIR, fr. Manar ó fér teixir alguna
tela. Echar tela. Texturam disponere.
DONAR i TRIAR. fr. Proposar dos ó mès cosas
pera escullir. Dar d escoger. Alicui oplionem facere.
DONAR coïssor. Tr. Percebir nna sensació mòlt
desagradable semblant à la de cremat. Eseocer.
Prurio, is.
DONAR DE LES PORTES PELS PITS. expr. Rnt. Negar
la entrada à algú, tancarli la porta, tirar ó rb-
bítrer la porta pels bigotis.
DONAR DINERS i HE8SIÓ. expr. Rut. Donar pera '1
gasto. Dar dinero para el gasto. Munere.
DONAR DOCTRINA, expr. Rut. Douar instruccions.
Dar instrucciones. Monere.
DONAR ENTENENT, fr. DONAR i ENTÉNDRER. || Al-
cansar de algú, persuadírlo k que fassa alguna
cosa. Acabar con algunOy recabar de algtmo. Sua-
deo, es.
DONAR ó DAR FELLÓ. Rl•lt. Acométrcr bruscament
y ab crueltat. Acometer crudamente. Irrumpere.
DONAR gatge. rdI. Douar seguritat, assegurar, do-
nar paraula ó prenda. Dar se^urt^lad.Securumdare.
DONAR guiatge, fr. Douar guia ó pas segur per
país enemich. Dar salvo conducto. Salve dirigiré.
DONARBi. fr. Acertar alguna cosa, donar en lo
punt de la dificultat. Dar en el chiste , en el hito.
Scopum attingere.
DONAR LEER. fr. RUt. DONAR LLOCH.
DONAR LES PORTES PELS ULLS. expf. ROt. PBOAR ó
vil PBTAl U PO&TA PIR LA CàlA 6 PIU BMOTIS.
I DONARLA. fr. Insistir ab tenacitat en alguna co-
sa. Tomar, dar. Pertinaciter adhxrere. {| Donar
cap, dirigirse à algun paratge, ar, ir d Ddar. Ali-
quem in locum tendere.
DONAR ORELLA, fr. ESCOLTAR, DONAR AUDIÈNCIA.
DONAR PARAULA, aut. LLISSENCIAR LOS SOLDATS.
DONAR Ó DAR PART JL LA NUTT. RDl. PASSAR LA NIT,
DORMIR, FÉR NIT.
DONAR PER ALGÚ. ant.Tiràrseli sobre, càurer sobre
de ell, atacarlo de ïm^royis. Echúrsele encima. Subi-
to constringi. || ant. péndrer i algi) per sòn compte.
DONAR PER PAR É PER CONTRASSBMBLE. Dooar per
par y per igual à algú en lo desafio. Dar por par y
por igual, ó por adversario. Adversarium dare.
DONAR POSTA. Rut. Douar cila, senyalar punt de
reunió. Dar cita. Locum aut diem alicui ad coove-
niendum indicere.
DONAR REMS DE LLO.NCH. CXpr. Rnt. uàut. LLARGAR
LOS REMS.
DONAR PERA BÉURER. fv. DouRr una petita gratifi-
cació per a'gun servey. Propinar. Propino, as.
DONAR QUE DIR Ó QUE PARLAR, fr. ExCCUtaf Una
acció mala que dóna motiu de murmuració. Dar
que decir ó que hablar. Dicacem populum in se
reddere.
DONAR QUE ó EN QUE ENTÉNDRER. fr. Oferir matè-
ria ó motiu de murmuració, dubte, burla, ó ira-
ball. Dar que decir, que reir, en que entender. Ne-
gotíum alicui exbibere. || Posar à algú en cuydado
ó apuro. Dar en que entender ó en que roer. Curam
afferre.
DONAR QUE MERÈIXER, fr. Causar pesar. Dar en
que merecer. Holestiam pararé.
DONAR QUE PENSAR, ó DISCÓRRER, fr. Douar OCasió
ó motiu pera suspítar que. hi ha mès de lo que *s
manifesta. Dar en que pensar, ó discurrir. Ad mul-
ta cogitanda ansam praebere.
DONAR QUE TRABALLAR. fr. DONAR FEYNA.
DONARNB VINTINOU i ACABJTR i TRENTA. DOUar
cent voltas à algú ó sér mès que ell. Dar quince y
falta. Priores partes alicui concedere.
LO DELS ALTRES FÍ DE BON DONAR. CXp. fam. DC-
nola que mòlts són lliberals de lo que no Ms costa
res. De cuero ajeno correas largas. Aliena libenter
largimur.
NI DÓNA NI LLEVA. loc. fam. Deuota sér una cosa
indiferent. Ni quita itt pone. Nec fert, nec auferL
QUI NO DÓNA LO QUE DÓL, NO ALCANSA LO QUE VÓL.
ref. Contra 'Is que voldrian que tothom los fès bè,
y ells res per ningú. Quien quiere comer de lo que
sepa, eche de lo que duela : quien no da de lo que
tiene, no ha de lo que quiere : quien quisiere probar
la olla de su vecino, tenga la suya sin cobertero;
manos que no dades, qué buscades? Quid pelitis,
quas nulla juvat dare munera, dextrse?
DONARSE, V. r. Entregarse, com: donarse à hi
virtut. Darse. Tradere se. || Entregarse, rendirse,
cedir en la resistència que 's feya. Ceder , darse.
Alteri se permittere. \ Esllene^arse, ocupar mès
DON
CATALÀ.
DON
S91
dimensió, regularment la roba. Dar de $i. Disten-
do, is. II Aplicarse ab afany, com: donarse al e«la-
di. Darse, Tradere se. || Jndícarse, declararse, re-
gonóixerse, com: donarse per satisfet. Darse. Se
fateri. || Considerarse en algun perill ó pròxim à
ell, com: me dono per perdut, Darse. Sese judica-
ré. II ACOSTCMARSE. || Confessar algú que no acerta-
rà la endevinalla proposada de algun empenyo.
Darse por vencido. Se victum confiteri.
NO SB MB 'n dóna RES. loc. Deoota que no 's fa
cas de alguna cosa. So se me da naday nada se me
da. Nihíl mea refert.
íqüe se tè *n dóna? loc. fam. Que t' importa?
Quéseudàd ti? Quid ad te?
DONA88A. f. aum. Mugerona. Matrona, se.
DONAT, DA. p. p. DadOj doMdo. Datus. || n.
p. de home. Donato. Donatus, i. || Qui 's retira à
algun convent y assisteix com à religiós, però
sens fér professió. Donado. Relígiosus famulus.
DANYS DONATS. DANYS OCASIONATS.
DONATARI. m. La persona à qui *s fà la do-
nació. Donatario, Donataríus, ii.
DONATISTA. adj. y m. Qui professa 1s errors
de Donato, cismàtich del quart sigle de la iglésia.
Donalista. Donatista, ae.
DONATIU, m. Lo regalo voluntari de uu ó de
mòHs. Donalivo, dddiva. Donarium, ii. || Veu mòlt
usada en las lleys anlígaas y crònicas , y significa
la hisenda que provenia de donacions reals. Dona-
dio, k regia donatione profecta haereditas. || Lo
que per urgència del regne 's dóna al rey. Dono-
tivo. Donum, i.
DONAYRE. m. Gràcia y discreció en lo que 's
diu. DíMifltrf. Sermonis lepos, sales. || Gallardia,
gentilesa, agilitat ayrosa de cos en lo caminar,
ballar, elc. Donaire. Elegantia, ae.
DONCH8. conj. que serveix de nota de qui 's
resol à alguna cosa ó s' afirma sobre lo que's dis-
corre. Pvkfs, Ergo, ilaque. || Noladeil-lació. Luego,
jpves. Ergo, igitur. || Ja que. Pues, yaque, supues-
to que. Quoniam, siquidem. || Partícula adversali-
va, com: N. es de aquest parer, donchs jo no.
?uf«. Equidem, verura, sed. || S' usa pera unir las
clàusulas del discurs comparant las oracions unas
ab altras. Pws. Quid ergo. || Usat sol ó com sepa-
rat de la oració serveix pera preguntar lo que 's
dubta, y en la resposta afirmativa se li sòl afegir
un NO pera mès energia. Pues, pues no. íla qui-
dcm, quid ni? || S' usa pera certificar alguna cosa
anleposantla en la oració, fves. At. || S' usa pera
passar en la oració de una cosa à altra. Pues. Jam
vcrò. 0 També s' usa pera redargüir. lues qué?
Quid ergo? quid, quid enim?
LA DONCHS. k LAS HORAS.
81 DONcns NO. m. adv. A no ser que, d menosque,
Nisi, ni.
DONDO. m. ant. follet.
DONETA. m. Afeminat. Marica, maricon. Effie-
minalus.
DONÍYOL. m. Home donat à las donas. Muge-
riego. Mulierosus. || adj. ant. Lo que pertany
à la dona. Mugeril, mugeriego. Muliebris, foBmi-
neus.
DONÍVOUIUBNT. adv. m. ant. Mugerilmente.
Muliebriter.
DONNA. f. SENYORA.
DONÓ8,.A. adj. Lo que té donayre y gràcia.
Donoso. Salsus, faceluSi
D0N08AMENT. adv. m. Ab donayre. Donosth
mente. Facelè.
DONOSissiM, A. adj. sup. Donosisimo. Lepi-
dissimus.
D0N08ITAT. f. Donayre, gràcia. Donasídad,
donosura. Lepiditas, atis, lepos, oris.
DONOTA. f. Dona despreciable. Mugercilla.
Muliercula, se.
DONQUES. conj. donchs.
DONYA. f. DONA, SENYORA.
DONZiXL. m. planta de tres ò quatre peus de
alsària ab mòltas ramas y fullas ttn poch peludas,
blanquinosas; es medicinal, mòlt amarga y ttu
poch aromàtica. Àjetijo, manzanilla bastarda^ .||m-
cel p. Mur. Absynthium, ii. || ant. Patge del lif .
DonceL Regis ephebus. || Caballer de poca edat.
Doncel. Eques ephebus.
donzell marí. Planta que fà lluchs ó brots cu-
berts de fullas petitas, ovaladas y molsudas, las
flors grogas y mòlt petitas en la meytat dels brots.
Despedeix un olor agradable y 's creu podero-
sa contra las arnas ó tinyas. Ontina. Artemisia
alba.
DONZELL PETIT. Lo que es mòlt mès petit que '1
mascle ò comú, però ab las mateixas pro[ ietats.
Ajenjo , póntico. Artemisia pontica, absynthium
ponticum, romanum.
DONZELLA, f. La dona que no ha conegut ho-
me. Doncella. Yirgo, inis. || Peix de mar, de un
pam de llarch, lo cap agut, lo color entre groch,
roig y pardo, las escatas quasi imperceptibles, los
ulls petits y rodons, la cua un poch obtusa, sens
alas en lo ventre y las de las espatlles y ano s'
uneixen ab la de la cua. Doncella. Ophidion, ii. ||
Altre peix semblant à la IHssa. Doncella. Pucella,
se. II Planta de Amèrica, de una cama alta de dos
pams, raraosa ab fullas pulidas, que al tocarlas se
reti ran y enrotllan, fins que poch à poch tornan à
sa postura regular; la flor es encarnada y hermo-
sa. Sensitiva, doncella, vergonzosa. Mimosa, x.
DONZELLA DE NUMÍDiA. Auccll fi, de plomatge que
tira à color de plom, ab unas plomas que forman
cresta de polsada y mitja, y en T àngul de cada
ull una llista de plomas blancas, y las del coll, que
són negras, li cauhen sobre '1 cap ab mòlta grà-
cia. Doncella de Numidia, L•nzarina, Scops, pis,
parasita, ae.
LA DONZELLA NO s' ENUIG, QUE LA VENTURA NO LI
FUIG. ref. Denota que à la dona de bé no li faltarà
Wn acomodo. Estése el trigo en el oron, que no fal^
892
DOR
DIGGIOMÀRI
DOT
tard cúmpradar. Vera virtas non carei premio.
LA DO!«iZELLA RBCATADA 8EEÍ MÒLT BONA CASADA.
ref. Aconsella '1 recalo à las donzellas. La donee^
lla recatada serà muy buena casada ; la doneella y
el azor las espaldas húcia el sol, Abscondi et latere
virgínem maximè decet.
DONZELLA8SA. 1 La donzella de mòlta edat.
Doncelliduena, doncellona, doncellueea, doneella ta-
lluda. SuperabaHa virgo.
LLETA. f. d. Doneellica, ita, doneellue-
la, doncelleja, Yirguncula, s.
DOPTANZA. f. ant. dubtb.
DORADA. f. Peix. orada.
DORADELLA. f. dauradella.
DORAR. V. a. y derivats, daurar.
PORGA. f. ant. CANTI.
DÓRIGH, CA. adj. arq. S' aplica à un dels
cinch ordes de aquest art, qae té per adorno las
metopas y triglifos. Dórico, Doricus. || Dialecte de
la llengua grega en lo qual predomina la a. Dóri-
co, eólico, Dialectus dorica. || mús. Un modo serio
y Boau juntant la gravedat y la alegria. Dórico.
Doricus.
IKIRMENT. p. a. Qui dorm. Dormiente, dur-
miente. Dormiens. Q ant. Dit de la aygua que cor-
re. Muerta, estancada. Stagnans.
DORMIDA. f. Lo temps que^s dorm. Sueno, dor-
miL•. Dormitio, nis. || L* espay en que M cuch de
la seda dorm y descansa, deixant de menjar, per
tres vogadas abans de fér los capolls. Dormida.
Dormitio, nis.
DORMIDERA. f. CASCALL.
DORMIDOR ^ A. m. y f. Qui dorm mòlt. Dor-
midor, dormilon, durmienle. Dormitor, is. || dormi-
tori. 1.
tenir la dormidora. fr. Adormirse fàcilment,
tenir gran passjó de son. Tener buenas dormideras.
Proclivem ad somnium esse.
DORMILEGA, m. y f . Acomés de la son. So-
iblento, sonoliento. Dorn^itator, is. dormidor. 1.
DORMIR. V. n. Quedar en lo repòs natural, dit
somni. Dormir. Dormio, is. || Descuydarse de la
obligació. Dormir. Munus negligere. Q mel. Obrar
ab poca sol-licitut. Dormir, dormirse. Negligen-
tius agere, causae indormire. || Apaciguarse '1 que
estava alterat. Dormir. Quiesco, is.
DORMIR AB LOS ULLS OBERTS Ó COM LAS LLBBRAS. fr.
Explica que algú dorm ab precaució y cuydado
pera no deixarse sorpéndrer ni enganyar. Dormir
con los ojos ahiertos. Cautè dormitaré.
DORMIR SEGUR. OXpr. mOt. DESCANSAR, NO PA8AR
CUTDADO, ESTAR TRANQUIL.
DORMIR SOBRE ALGUNA COSA. fr. No determinarso
luego en orde à ella. Dormir sobre elh. Post som-
nium rem maturiús consideraré.
DORMITAR Y DORMITEJAR. V. n. Estar
mítj adormit. Dormitar. Dormito, as.
DORMITORI, m. Pessa destinada pera dor-
mir. Dormitorio. Dormitorium, ii. I En los sigles
primers de la Iglésía Uoch abont eatemna à lai
personas de particular virtut. DomitiorM. Domi*
torium, ii. t Beguda pera fér dormir. Damàits.
Potus somnifer.
DORS. m. ant. esquena, daebbia.
DOS. adj. num. Número que consta de dos bdí*
tats. Dos. Duo. || Unit ab algoo sabstanüii signifia
lo segon, com: à dos del mes. Dot, segwUo. Seeo-
dus. 0 m. Xifra S que representa dos noitals. íHm.
Dyas, adis. | La carta que té dos aeoyils. D$s. U-
soria pagelladuobussignis constans. \ adv. b«ícii.
II DARRERA, ESQUENA.
DOS k DOS T DOS CONTRA DOS. m. adv. S' DsaqBint
dos van de company contra altres dos. Dot éiús.
Duo adversus duos.
DOS CONTRA UN RO BI VULL BIS. loC. JDMOIí^
es prudència retirarse quant las forsas sòb «spe-
riors. Dos contra vno tomarme he gmUo, Fortiirí
cedendum.
DOS TANTS. m. adv. LO DOBLE.
i DOS PEB TBBS. m. adv. 81 MÒLT CONTÉ.
COM DOS T DOS SÓN QUATBB. loc. Deoota li oert^
sa de alguna cosa. Como tres y dos son evuo. Uü
bis tria sunt sex.
DE DOS EN DOS. m. sdv. A parells. De dos niUy
Bini.
POSABSE Ó ABRBGLABSB BB DOS BN DOS. íf. AjMUVfT- <
se. Se binos ordinare. <
QUANT UN NO VÓL DOS N0*8 BABALLAN. TOf. DeOSil
que no hi ha rahons entre dos sí un de ells no viL
Cuando uno no quiere dos no barajan. Solos jv-
gium non movet.
TOTS DOS Ó TOTS DOS JUNTS. loC. LOS ÍOS, lof i»
juntos. Duo pariter.
DOSABiYAL. adj. m. Lo que dura dos iqfs.
Bienal. Biennalis.
DOSGENTS. adj. num. Doseieiitoi, dwMM'
Ducenti.
DÓSI8. f. La porció de medicina qua^s dòBiíl
malalt per una vegada. Dòsts.HedicaepotionispoaéBi
DOSSER. m. Bastidor quadrat y llardi, cabeit
de vellut, domàs, etc. , comunment guarnit, y í
vegadas brodat en la cenefa que té al eotoni, y
cortina que cubre la paret penjant per detrts; ser-
veix pera insígnia de honor y autoritat posant»
sobre '1 siti de grans personas. DoseL UmbelU, «.
DOT. m. Lo cabal que porta la dona quant preí
estat. Dole. Dos, otis. || Prenda, qualitat aprecia-
ble. Dote, exceUncia. NaturaB dos. jj Lo número di
tantes que pren cada qual pera saber desprès qé
guanya ó pert. Dole. Calculoruro numerus. | fi
Las quatre exceMéncias dels benaventurats. JMtf.
Beatorum dotes.
SI BÈ 't VÓL NO 't DEIXABÍ PEL DOT. loC. ^B*
Contra Ms que fan cas del interessos y no de Us
personas. Queredme por lo que os quiero, no me ^
bleis en dinero: si bien me quieres bien te fsiero, •*
me hables en dinero. De me non de meis caram tn-
beto.
DRA CATALÀ,
DOTACIÓ, f. La acció y efecte de dotar. Dotth
cion. Dotatio, nis. || La renda perpetua que se sen-
yala pera alf^na fundació ó establiment. Dotacien.
Assignatio, nis.
DOTAL. adj. Lo pertanyent al dot. DotaU Do-
talis.
DOTAR. V. a. Donar, senyalar cabal pera pén-
drer estat. Dotar. Doto, as. || Senyalar béns pera
alguna fundació. Dotar, Dotem assignaré. 0 Ador-
nar la naturalesa à algú ab particulars dons y pre-
rogativas. Dotar, Orno, as.
DOTAR EN MAL. fr. aut. Péudrer en mal. Tomarà
mal, llevar d mal, Male animadverlere.
DOTARI. m. ant. dot.
DOTAT, DA. p. p. Dotado. Dotatns.
DOTZE. adj. num. Doce, Dnodecim.
DOTZÈ, NA. adj. Lo que cumple '1 número
dotze. DocenOy duodécimo. Duodecimus. || Qualsevol
de las dotze parts en que's divideix un tot. Dozavo,
doceno, Duodecima rei pars.
DOTZEN. ant. DOTzé.
DOTZENA, f. Conjunt de dotze cosas de una
mateixa espócie. Docena, Duodena, se.
DR.
DRAGH. m. Animal fabulós en Ggura de ser-
pent mòlt grossa, ab peus y alas, de estrànja vo-
racitat y feresa. Dragon, Draco, nis. J Figura de
serpent semblant à la brlvia que's porta davant la
professo de Corpus. Tarasca, gomia. Strix, ígis.
DRAGIANA. f. ant. drassana.
DRACMA, f. La octava part de una unsa.
Dracma, Drachma, ae. || Entre Ms grechs y romans
moneda quasi equivalent à la lliura ó as. Dracma,
Drachma, x.
DRAGADOR , A. m. y f. Qui menja mòlt. Tra-
gon, traganton, gomia, tragaldabas. Helluo, nis. Q
ant. XUCLADOR. 2.
DRAGAR. V. a. Passar alguna cosa pel tra^
gador. Dragar, Deglutio, tis. || Menjar mòlt y de-
pressa. Dragar. Yoro, as. | met. Se diu deia terra
quant s' obre y sepulta lo que*s mantenia damunt
de ella. Tragar. Absorbeo, es.
DRAGAT, DA. p. p. Tragado. Yoratus.
DRA GE. f. LLASSERA.
DRAGERINA. f. ant. Gola, glotoneria. Trago-
nin, glotoneria. Yoracitas, alis.
DRAGEYA. f. ant. Confits mòlt petits de dife-
rents colors. Grajea. Grana saccharo condita. ||
ant. SAJUMPA.
DRAGÓ. m. Arbre gran com una perera, y mòlt
ramós, las fulias com las de la romassa comuna,
però mès curtas, de color de violeta ab venas ro-
jas; las flors, en mitj de las quals hi ha un filet
que's retors en Ggura de dragó, són de color de
viola abunas líneas rojas transversals, y 's tancan
à la nit, y del tronch fluhcix una substància dita
SANCH DE DRAGÓ. Drago, dragon, Draco, nis. Q Espé-
. TOMO 1.
DRA 59d
cie de sargantana deunas tres polsadas de llarga»
cendrosa y tota cuberla de lubérculs, y té una
mossegada mòlt dolenta. Alkdntara. Lacerla, grec-
ko. II DRACH. II astron. Constel-lació envers lo pol
àrtich, ab trenta tres eslrellas en figura de dragó.
Dragon. Draco, nis. || mil. Soldat que pelea à peu
y à caball. Dragon. ^Èques draco. || En lo blasó la
figura del dragó terrestre, y déu tenir dos peus
y la cua punxagada. Dragon. Draco, nis.
DRAGÓ DE MAR. Peix gros , ab lo cap pla y mès
aitiple que '1 restant del cos. Dragon marino. Gal-
lyonius draco.
DRAGÓ INFERNAL. Eu la Sagrada Escriptura *8
diu del comú enemich. Dragon ó serpiente infernal.
Dcemon, is.
DRAGONA. f. ant. vívora.
DRAGONÀRIA. f. Herba ab fulias compostas
de altras dos en figura de llansa , la cama com de
herba de dos ó tres peus de alsaria , clapada de
negre, *1 fruy cubert de una fulla en forma de cn-
curulla de color verdós per fora y de púrpura 6
negrench per dins; la flor put à carn podrida* JPra-
gontea , taragontia , taragontea mayor, DiíMn-
tium, ii. '
DRAGONET. m. Herba semblant à la drago-
nària però mès petita. Dragoneta, taragontea me-
nor. Draconliom, ii.
DRAGÓNICA. f. DRAGON ARI A.
DRAMA. m. Composició poètica en que's re-
presenta una acció per las personas que'l poeta
introduheix sens que ell parle ó nparesca. Drama.
Drama, atis.
DRAMÀTIGH, CA. adj. Lo que perlany al
drama. Dramdtico. Dramaticus.
DRAP. m. Qualsevol roba ó teixit. Paiio. Tex-
tile, is. n Qualsevol tros de roba ,• especialment lo
que serveix pera curar. Pano, trapo. Pannus, i. |
Lo que serveix pera netejar. Bodilla. Abstersorius
panniculus. || ant. roba , panto. || Lo de llana pera
fregar los enrajolats. Aljofifa. Slrato delergendo
pannus. || Lo del faristol. Atrilera. Libi-arii plutei
operi menlum. || Lo de estopa. Àngeo, cerron, mala-
cuenda, Stupeum linteum. || Lo de velas ó tendas dè
campanya. Lona, Crassius linteum. || pi. Lo con-
junt de ells. Traperia, Pannornm congeries. || Los
domassos y adornes de iu^lésia ó capellas. Colgadu-
ras, pahoSy tapices. Auleae, arum. || fam. Qualsevol
cosa de^preciable per mòlt vella. Vejestorio. Ye-
luslale confecla res.
DRAP cRü. Lo que no està blanquejat. Lxenzocru-
do ó no curado, Nondum dealbala tela.
DRAP DE ARRAS. Tapícería del nom de la cíula
ahont se fabrica. Pano de arras. Periííetasma, atis.
DRAP DE CÀNEM. Cdhamo, lienzo. Linteum, i.
DRAP DE c\SA. Lícuzo cttsero. Domesticum lin-
teum.
DR\P DE FREGAR. DRAP. 5.
DRAP DE LLI. Lino, lienzo. Sindon, is.
DEAP DKPIU8. CATIPA.
76
69i
DRE
DICCIQNABI
DRK
DRAP DE TOMBÀ ó DB MOETs. La cuberU negra
que*s posa en ella pera las exéquías deia difunts.
Pano de tumha ó de entierro ó de féretro. Pallium,
ii, emorloale stragulum.
DRAP DE TRONA. L* ab qne's cubre exteriorment,
que sól sér de roba bona y corresponent al dia.
Pano de púlpito, Suggestus stragnlnm.
DRAP PER AixüGAR PLATS. Albero, Detergendis ca-
linis pannus.
DRAPS DE LLIT. Las cortÍDas , cenefas , y cel del
llit que serveixen de abrich y adorno de ell. Co(-
gadura de cama. Triclinare slragulum.
DRAPS T FERRO VELL. ter. DRAPATRE.
EMBOLICAR AR DRAPS ALGUNA FERIDA. loC. Entr&^
pajar, entrapar. Linteis involvere.
ENCARA HI HA DRAPS PERA MÍNE6AS. GXp. De-
nota que resta mòlt que fér en alguna cosa , y
encara lo mès dificultós. Aun U ha de sudar el ra^
ho; estar 6 faltar el rabopor desollar;. hay pano
de que eortar; hay sol en barL•s. Multum rerum
deest.
HO SER DRAP DEL sÈu TELER. fr. ab quo 's dòna à
enlÉMlrer que alguna cosa no es de propi ingeni ó
invenció del qui la diu ó presenta. No ser de pro^
pia óde su eosecha, ó de propio Marte. Non ex sacco
tuo farina.
POSAR COM UN DRAP MULLAT, fr. fam. Maltractar À
algú castigantlo ó reprenentlo. Poner eomo nuevo
d alguno; poner de oro y azul , ó de vuelta y media
ó eomo un trapo. Aeri ter objurgare. || Confóndrer,
avergonyir à algú de manera que no s' atrevesca
à respóndrer. Mtier en tm puno ó en un zapata,
Confasione afficere.
DRAPADA. f. ant. roba.
DRAPAYRE. m. Qui arreplega ó compra 'Is
draps dolents pera fabricar lo paper. Trapero, Yi-
lium laciniaruqi collector.
DRAPER. m. ant. Traballador de panyos. Pa-
hricanie de paíios, Pannorum íaber. || ant. botiguer
DE PANYOS. II DRAPATRE.
DRAPERIA. f. ant. Fàbrica de panos. Panno-
rum laneorum textura.
DRAPET. m. d. Panuelo, Línteolum, i.
TRÀURER LOS DRAPETS AL SOL. fr. Descubrir los
defectes ocults. Sacar los trapos al sol, Menda alie-
na indicaré.
DRAPOT. m. Lo pedàs de roba gastat y des-
precíat per inútil. Trapo, guinapOf andrajo, calanr
drajo. Panniculum delritum.
DRASSANA, f. àDRASSANA.
DRÉ8. m. ant. adrés.
DRESSAMENT. m. ant. ADRESSAMBNT.
DRE88ANA. f. ÀDRASSANA.
DRESSAR. V. a. Dirigir , encaminar. Endere-
zar, Iler roonstrare. || ant. Adressar, posar dret.
Enderezar. Rectum retldere. || arreglar , compon-
DRER. II ADRESSAR, ENDRESAR, COL-LOGAR , AIXECAR,
ARREGLAR.
DRESSAR LES NOVES. fr. Rut. ProposRr la dificul-
tat. Prop<mer la dificultada Difficoltatefli propobere.
II INTERROGAR.
DRE88AT, DA. Endcrezodo , derecho. Rectu.
II adj. DRET, ALT.
FUTME DREssAT. exp. Rut. Pum$ <» dertàw.
Reclam viam cepi.
DRE88ERA. f. Senda per aboni s* abrevií ca-
mí. Atajo , derechera , derecera , endereura, Yii
recta, jj met. Medi ó modo pera executar ab Eiès
brevedat una cosa. Atajo, Compendiaria negotii
ratio.
ANAR PER LA DRESSERA. (f, ElegÍT UU modi pe»
surtir ab brevedat de qualsevol dificultat ó mai
pas. Atajary echar por el atajo. Compendio iaire
viam.
DRET, A* adj. Recte , igual , seguit , aèos lér-
cerse à un costat ni altre. Derecho, Rectus. | Lo si-
tuat ó que mira al costat de la ma dreta. Denek
Dexter. || ant. just, cabal. | m. La acció que té al-
gú à una persona ó cosa. Derecho, Potestas, atis. |
Lo que dicta la naturalesa , las Ueys, ó maoan los
superiors. Derecho, Jus, uris. | Imposició qne se
senyala à las mercaderias , ó víurers, y à las per-
sonas ó terras per contribució. Deruho. Yecli^.
is. II Las propinas qne's pagan en las oficinas, ó als
ministres de justícia per sòn treball segons reglas
de tarifa. Derecho, Stipendium, ü. || Lo costit é
cara de las robas mès ben teixidas y pulidas. I^*
recho, Facies, ei. || m.adv. Afirmat sobre 'Is peus.
En pié, Pedibus. jj Envers. Bicia, Yersàs. j iot
DRET.
DRET CAMÍ. m. adv. Directament. Caiiitiio,i^
derecho, Yia recta ,
DRET CANÓNicH. Los cànous dols concilis, lo6d^
crets dels papàs , y '1 llibre que'ls oonté. Dtnck
canónico ó pontifido. Jus canooícum.
DRET CASUAL. Lo quo té algú de qne li perlanyiD
las cosas que's troban en sòn senyoriu no sent re-
clamadas per qui las perdé. Derecho caduco, ivs
caducum temporarium. I Lo que sobrevé casual-
ment al bereu. Derecho casual ó caduco. Jos cado-
csB basredilatis adipiscend». || Lo que té algun se
nyor als béns de un . difunt de qui no compareix
hereu. Derecho de hients cadwcos, Jus in booi ca-
duca.
DRET CIVIL. Lasi lleys que estableix cada regne ó
república pera sòn gobern, y '1 llibre que las conté
y per antonomàsia las dels romans. Dtrecho cw^
ó cesúreo, Jus oivile.
DRET corn) ó romí. Las lleys dels romans. Dtrt-
cho civily comun, romano, Jus romanum.
DRET CÓNGRUO, Ó DE CONGRUÈNCIA. *L que Us
lleys donan à un vehí pera sér preferit en la com-
pra de una casa, hisenda, elc. à altre que no'n sia.
Derecho cóngruo ó de congruència, Jus congruom.
DRET DE BARRA. BARRA. 18.
DRET DE RoscH. Lo quo 's apaga ademès del prea
en que's ven lo bosch. Boica^e.Sylvaticum vectigal.
DEET DE CALDERA. X de uu tant per Um qne pi*
DRE CATAU.
ga>'an los tintorers en algunas ciutats. Deneho de
caldera, Caldarii vectigal.
DRET DB COSTUM. Lo quc tenen aignnas provin-
cías ó ciutats pel us inmemorial. Derecho de co9-
lumbre. Jus moribus constitutum.
DRET DE CUIXA. Dfct obcono y contra tota rabó,
ab que Ms senyors violaran la virginitat en totas
las donzellas de sos dominis qne 's casavan. Tri-
duto de virginidad, Delibatio pudicitia.
DRET DE Ei<rniADi. *L que pagan certs generós en
algun port y aduanas. Derecho ó derecL•s de aníro^
da. Portorium, ii.
DRET DE ESTOL A. PEU DB ALTAR.
DRET DB GENTS. Lo quo ha introdubit y fét comú
entre tots los bomes la necessitat y costum pera
formar y conservar las societats, reprimir las vio-
léncias y facilitar lo còrners. Derecho de gentes. Jos
gentium.
DRBT DE LAS NAUS PER MlLBPrAR DB SALMES. Dret
fiscal. Derecho de las nava por toneladas, Porto-
rium, ii.
DRET DE PATRONAT. Lo dc poder algú presentar
subjecte bàbil en los beneficis y capellanias de
qne es patró. Derecho de patronato. Jus patrona-
^us.
DRET DE poRTAs. Lo tribut de entrada en las ciu-
tats, etc. Puerta, Portorium, ii.
DRET DE PROVISIÓ DEL RET D. FELIP, DB 10 DB NO-
VBVRRE DE 1517. Dret fiscal. Derecho de provision
del rey D. Pelipe. Jus provisionís.
DRET DE repressIlia. 'L quc teueu los prínceps
de retenir, las cosas dels enemichs que trobaren en
lo mancament al temps de la guerra. Derecho de
represàlia. Clarígatio. nis.
dret de vacant. Lo que tenen alguns bisbes ó
prelats en las rectorias, gosant sa renda per un
any després de la vacant, ab la obligació de qne
la rectoria qnede assistida. DerecL• de vacanu. Sa-
cerdotia in causam caduci lapsa.
dret diví. Lo manat, establert y publicat pel
mateix Dèu. Derecho divino, Jus divinum.
DRET ESCRIT. La lley escrita y pnblícada, é dife-
rència de la qne es per tradició y costnm. Derecho
escríto. Jus scriptum.
DRET MUNICIPAL. Las llcys, pragmàticas y cos-
tums ab que's goberna alguna «intat, província ó
regne. Derecho mwnicipal, Jus municipale.
DRET NATURAL. Los primers principis que inspi-
ra invariablement la naturalesa sobre *1 bè y mal.
Derecho natural. Jus naturale.
DRET PARROQUIAL. Las facultafs qne competeixen
al parroco per rahó de sòn ofici. Derecho parro^
quial. Jus parrochiale.
DRET POSITIU. Lo establert per lleysdivinas ó hu^
manas. Derecho positivo. Jus positivnm.
DRET PRETORi. Lo cstablcrt per pretors, que
atenent mès à la equitat ;natural qne al rigor de
las lletras, modifica las lleys civils. Derecho fre-
tfífxQ. Jos pr»torínm«
DRE U%
DRET PÚBtiCB. Lo que tracta del orde general del
estat. Direcho publico. Jus publicnm.
DRETS. m. pi. Los sakris, etc. que's cobran en
vàrias oficinas. DerecL•s. Slipendinm, ii.
DRETS DE MESTRAT DB PORTS. fr. ant. DRET DB
ENTRADA.
DRETS DB QUINT DE HOST T CAVALCADA. Dret fis-
cal aixi anomenat. DerecL• de hueste y cavalgada.
Jus dis dictnm.
DRETS REALS. Tots los que's cobran pel fisch
real ó pel estat. Dereeho9 reales, Yectigales.
1 DRET coLP. expr. aili. dbpront, cara k caea,
DRET L DRET.
i DRET 8C1ENT. m. adV. ADRETAS.
ANAR DRET. fr. Procebir ab rectítut, probitat, ó
conforme à la rabó. Obrar conforme d derecho, an-
dar derecho, ó d derechas. Recte agere. y Anar di-
rectament à una part. Enderezar, dirigir, encarni-
narse en derechura d alguna parte, Dirigo,.tendo, ia.
ANAR TIRANT PEL DRET. fr. ANAR PER LA DRESSERA.
DB DRET A DRET. m. adv. Sn dcrcchura, por Ikua
recta. Recte. |) met. dreta vent. 2.
DONAR LA DRETA. fr. Cedir à altre en alguM ma-
tèria. Dar la bandera. Primas concederç.
ESTAR JL DRET. fr. fam. Explica que alguna per-
sona compareix per sí ó per sòn procurador en ju-
dici , y 8* obliga à passar per lo que sentencio 'i
jutge. Es'ar d derecho. Sisti coram judice in jn-
dicio.
ESTAR DRET. fr. Estor cn pié. Slare.
rktL DRET. fr. FÉR JUSTÍCIA || ANAR PER JUSTÍCIA.
MIRAR DEL DRET T DEL RBvés. fr. Aténdrer mòlt,
mirar ab gran cuydado. Dar mucheis vueltas. Re*
volvo, is.
NO MIRAR DRET. fr. Mirar guerxo. Mirar de través^
mirar bizco. Trans versis ocnlis iotueri.
NO PODERSE TENIR DRET. fr. Estar moUísim dèbil.
No poderse tener. Debilitate summa laboraré.
OBRAR CONFORME A DRET. fr. Explica y ordeua
qne's procehesca ab rectitul y justícia. Ohrar con-
forme d derecho. Recte et justè Cacere.
POSAR DRET. fr. ADRESSAR.
posARSB DRET. fr. Adressarsc. Enderezarse. Rec-
tus stare. D Alsarse qui estava assentat, ajagut,
etc. Ponerse en pié. Surgo, is.
SEGONS DRET. m. adv. Conforme à dret, arreglat
à justícia. Segvn derecL•. Secnndum jus.
TIRAR DRET ó TANT DRBT COM PÓT. fr. IVenoia que*s
pretén destmhir à algú. Tirar como d real de ene-
migo. HoMiliter, inimicè petere.
TOT DRET. m. adv. Pel camí recte. Direcumen-
te, derechamente, derecho, en derechura. Recte, via
recta. H Sens detenirse en ninguna part. En de*
rechura. Continuo.
USAR DB SÒN DRBT. fr. Yalersccada hu de la accré
qne li competeix, y també obrar ab llibertad IfcHa.
Usar de su derecho. Uli jure proprio.
DEETARieifr. adv. m. Tof mbt. | Dinc-
tament, à las claras. Bertchaminii. iireeletmmlíS%
596
DRO
DICCIONARI
DUB
Apertè. y De un inodo just. DerecL•inente, par de-
recho. Jiire, ex aequo.
DBETER, A. m. y f. Qui usa igualment de las
dos mans. Ambidextro, Àmbidexler. || ant. dretà-
MEXT. 1.
DRETERIA. f. ant. destresa.
DHETÍSSIM. A. adj. sup. Derechisimo, Reclis-
simus.
DRETURA. f. ant. Reclilut. Derechura. Rec-
tura, x.
DRETURER, A. adj aut. RECTE, JUST, JUSTIFICAT.
DRETURERAMENT. adv. m. ant. rectament.
Q justament.
DREVER. m. Moneda prussiana, que equival à
uns'? maravedíssos de velló. Drepfr.Monetasic dicta.
DRÍADES. f. pi. Ninfas dels bosctis. Driadas,
driades. Dryades, dum.
DRIEGÚLDEN. m. Moneda de Holanda, que
equival à 15 ó 16 rals de velló. Driegúlden. Monela
8ic dicta.
DRINGAR, v. n. Ressonar lo metall ferit ó tocat
de algun modo. Retinir, Tinnio, is.
raONCH. m. So que deixa en los oídos la cam-
pana ó altre cos sonoro. Retinlin, Tínnitus, us.
DRINGAR. V. n. dringar.
DRISSA. f. nàut. Corda ab que se suspenen ó
íssan las velas pera disposarlas al vent. Driza.
Funis toUendis vel dimitlendis anlennís.
DRITTEL. m. Moneda de plata en Prussià que
equival à poch ménos de dos rals de velló. DriueL
Moneta sic dicta.
' DROGA. f. Qualsevol genero de espècies de
simples ó compostos medicinals. Droga, Pbarma-
cum, i. J m. met. Pícaro, astut y vagamundo.
Ptrülan. Petulans.
DROGADA. f. ter. bribonada.
DROGANT, adj. BBLITRE, BRIBÓ.
DROGCJER. m. ADROGUER.
DROGUERIA, f. adrogueria.
DROGUET. m. Tela regularment de llana, ab
llislas de diferents colors, y sól tenir flors entre
ellas. Drogueu. Pannus lino, lanaque texlus.
DROLLA. m. DROGA. 2.
DROMEDARI, m. Espècie de caball lleuger
semblant al camell, de pel entre grisyroig. Drome-
darioy dromedaL Dromas, ad is.
DRÒMONA. f. Galera gran, forta y mòlt corre-
dora. Drómona. Dromon, is.
DROPAGISME. m. Untura que 's creya fér
càurer los pels. Dropacismo, Dropax, acis.
DROPEJAR. V. n. FÉR LO DROPO.
DROPERIA. f. Peresa, falta de aplicació. J7a-
raganeria, L•lgazaneria, haragania, Inertía, se.
DROPO. m. Home despreciable per sòn mal
comportament y cualitats. IHcarOy pillo, dropo, Ma-
leferialus. || Peresós, inaplicat. Haragan, holga-
tan, Yagabundos.
rftft vo DROPO. fr. No fér res, no voler traballar.
jM^üügr. Vàtoferior, aris.
DRUDERIA. f. ant. adulteri.
DRUIDA, m. Sacerdot del anlichs galos y cel-
tas. Se dividian en trescategorias: bates, bardosy
enbatges. Druida, Druida, as.
DRUIDIGH , CA. adj. Pertanyent als dnridas.
Druidico, Druidicus.
DRUIDISME. m. Religió del dmidas. Dmidu-
mo. Druidismus, i.
DRUT, DA. m. y f. ant. adultero.
FÉR DRUT. fr. ant. Cometrer adulterí. Aiulterarf
comeUr adulterio, Mcechor, aris.
DU.
DUAL. adj. gram. Lo número del nom ó verb
que parla precisament de dos. Dual, Duale, is.
DUANA. f. ADUANA.
DUANER, m. Administrador de la adoaoa.
Aduanero, Publicanus, i.
DUBITAGIÓ. f . ret. Figura que 's comet quaot
1' orador ó poeta 's proposa algun dubte, ó 's pit-
gunta à sí mateix lo que ha de dir. Dubitacion, iih
L•y dudanza, Dubitatio. ois. || dubte.
DUBITATIU, VA. adj. gram. Se diu de las
conjuncions que serveixen pera exposar los dubtes.
Duhilalivo, Dubitalivus. !
DUBTADOR, A. adj. DUBTÓS. 1.
DUBTANT, adj. tembrós, recelós. {
DUBTANZA. f, ant. dubte. j
DUBTAR. V. n. Estar 1* enteniment ab iodete^ \
minació, sens resóldrerse. Dudar, Dubilo, as. [ v. j
n. recelar, desconfiar. També s' usa com red- \
procb.
NO HI HA QUE DUBTAR, loc. Denota que es certi
alguna cosa. Xo hay que dudar, Dubiura non est.
DUBTAT, DA. p. p. Dudado, Dubitatus. I aol
BESPECTAT. || TEMUT.
DUBTE. m. Indeterminació, perplexitat. Dt^-
tacioüj duda. Dubitatio, nis. || La qüestió que 's posa
pera ventilar y resóldrer. Duda, Dubium, ii. | u-
CEL, SUSPITA, DESCONFIANSA.
DUBTE NEGATIU. 'L quo DO té fonameut pera dis-
discórrer de altre modo. Duda negativa, Dobiom
temeré babitum.
EIXIR DE DUBTE. fr. Ccrlificarse. Salir dt iaia,
Qnaestionem extriqare.
ESTAR EN DUBTE. fr. DubtdT. Eslar en duda, Hc-
reo, es.
ESTAR UNA COSA EN DURTE. fr. Sér íncertB, dub-
tosa. Estar una cosa en duda. Rem esse in dubio.
NO ni HA DURTE. loc. Deuota que es certa algooi
cosa. No hay duda, Nulium dubium est.
NO TÉ DUBTE, Ó NO TÉ CAP DUBTE. CXp. iYO tíni
duda; no tiene duda alguna. Nihil dnbíi est.
POSAR DUBTE. fr. Posar reparo ó dificultat eail*
gunacosa. Objetar, repíícar. Objicio, is.
POSAR EN DUBTE, fr. DUBTAR.
QUEDAR EN DUBTE. fr. Eslar pcf veotilajTse algir
na cosa. Quedar en duda, Dubium sobsislere.
DÜL
CATAU.
DUR
S91
SENS DUBTE. m. adv. Certament. Sin dida. Pro-
culdubiò.
TRÀUREE DE DUBTE ó DEL DUBTE. fr. Manifestar à
algü la veritat de alguna cosa. Sacar de duda ó de
la duda, ó desatar la duda. Dubium solvere, elu-
cidaré.
DUBTÓS, A. adj. Qui té dubte. Du(ioso. Du-
bius, baesitabundus. || Dit del objecte de que's dub-
ta. Dudoso. Incertus. || perillós, suspitós.
DUBTOSisSIM , A. adj. sup. Dudosisimo.
Quam dubius.
DUCAL. adj. Lo que pertany al duch. Ducal.
Ducalis.
DUCAT. m. Territori ó estat sobre que recau lo
títol de duch. Ducado. Ducis ditio, ducatus, us. ||
Moneda imaginària que valia 375 maravedissos dels
actuals. £d 1153 valia en Barcelona 22 sons barce-
lonesos. Ducado. Ducatus, us.
DUCAT DE BRUJAs. Feya 22 grosos de Flandes y
valia 8 sous 6 diners en Barcelona. Ducado de Bru-
jas. Ducatus.
ducat de or. Lo que val 1438 maravedísos y Vi
de or. Ducado de oro. Ducatus aureus.
DUCAT de plata. Lo que val 362 maravedissos y
mitj de velló y antfguament 365. Ducado de plata.
Ducatus argenteus.
DUCAT vENEcii ó FLORENTÍ. Moneda que 's regula-
va per 30 direms en Daroasch, per 16 sous y 6 di-
ners en Barcelona y per 22 kirats y tres quartillos
en Alexandria. Ducado veneeiano ó fíorenlino. Du-
catus.
DUCAT DE nIpols. Yaüa en Barcelona 16 y t7 sous,
segons lo cambi. Ducado de Ndpoles. Ducatus.
DUCH. m. Títol de honor destinat pera la no-
blesa mès alta: té diferents privilegis segons los
paísos. Duque. Dux, cis. || Aucell nocturno que es
de un peu y mitj de alt, de color entre roig y ne-
gre, '1 bech corb, calsat de plomas dretas qu3 figu-
ran unasorellas. BuL•,alucon. Bub^, nis.
DÚCTIL, adj. Lo que sens dividirse s' allarga,
aixampla, aprima ó 's fà gros. Dúctil, dulce. Düc-
tilis.
DUCTILITAT, f. La qualitat de dúctil. DuctiU-
dad. Ductibilitas, atis.
DUCTOR. m. CONDUCTOR.
DUELL. m. ant. bugada. || ant.. cubell.
DUiXLAR. V. a. ant. fér bugada.
DUJA. f. nàut. Cada una de las voltas de un
cap ó corda. Aduja , paquele, y rodele si està en
forma circular. Spira, ae. || Cada volta de la vela
enrotllada. Aduja, adujada. Veli convoluti spira.
DUJAR. V. a. nàut. Enrotllar una corda ó vela
pera que ocupe ménos lloch. Adujar. Involvo, is.
DULA. f. La colla de bestiar major que alguns
vehins de una població envian à pasturar. Duia.
Commune armentum. || Lo ramat de porchs de un
vehinat. Veceria. Commune porcorum armentum.
DULCAMARA. f. Mata que pertany à la família
de las solanàceas, encara que té mòlt poca propie-
tat narcótica: té las camas cilíndricas, flexibles,
ramosas, del gruix de una ploma de escríurer, la
pell verda, y ab lo temps grisa, '1 cor de un vert
de oliva, las flors pelitas, blavas y de mal olor, las
tavellas de un color tant viu com lo coral, y de gust
mòlt amarch. S' usa contra la ronya, brians, etc.
Dulcamara, dulzamara, dulciamarga, amara-dul»
cis. Solanum dulcamara.
DULER. m. La persona que guarda la duia.
Dulero. Armen tarius, ii.
DULIA. f. teol. Lo cuito que's dóna als Santo.
Dulia. Dulia, aB.
DULIMAN. m. Vestidura talar dels turchs. Du-
liman. Turcorum talaris veslis.
DULL. m. ant. dol.
DULSAYNA. f. DOLSATNA.
DULSIFICANT. p. a. Lo que dulsiflca. Dukifi'
cante. Dulcorans.
DULSIFICAR. y. a. Fér dolsa alguna cosa.
Dulci ficar, endulzar, dulzurar. Morigero, as. || pint.
Preparar las tinlas de modo que no sian fortas. En-
dulzar. Mitigo, as. H quím. Tràurer las parts ^í-
nas à alguns cossos. Du^cificar. Edulco, as.
DULSIFICAT I DA. p. p. Dulsifteado. Dulco-
ratus.
DULSissiMi A. adj. sup. dolsíssim.
DULSOR Y DUL8URA. f. DOLSOE.
DUO. m. mús. La composició que's canta ó toca
entre dos. Duo. Duo, duarum vocum concentus.
DUODÉCIM, A. num. ordinal. Duodécimo, dwh
deno. Duodecimus.
DUPLICACIÓ, f. Multiplicació de una quanti-
tat pel número de dos. Duplicacion. Dnplicatio,
nis.
DUPLICADAMENT. adv. n. DuplicaL•iiunti,
Dupliciter. *
DUPLICAR, v.a. Féró dir dos vegadas una
mateixa cosa, multiplicar una quantitat per dos.
Duplicar. Duplico, as.
DUPLICAT , DA. p. p. Duplicado. Duplicatus.
DUPLICITAT, f. Reserva y falsedat. Duplici--
dad. Simulatio, nis.
DUPLO , A. adj. Lo que conté dos vegadas al-
guna quantitat. Duplo. Duplus.
DUPTAR. V. a. y n. y derivats, dubtar.
DUQUENA. f. ant. aduana.
DUQUESA. f. La muller del duch. ó la que
per sí poseheix algun títol de duch. Duquesa. Du-
cissa, ae.
DUQUET. m. d. Duquecito. Parvus dux.
DUR, A. adj. Lo que té las parts unidas de tal
modo, que no muda fàcilment de figura. Duro. Du-
rus. II Insufrible, ofensiu. Duro. Molestus. || Vio-
lent, cruel. Duro. Acerbus. jj Obstinat, terch. Duro,
Contumax. || Mal acondicionat, bronch de geni. Du-
ro. Asper. i L' estil aspre y desapacible. Duro.
Aspera oralio. || v. a. portar, sufrir, soportar.
es cosa dura. loc. Difícil, sensible, irregular. Ei
cosa dura, recta, fuerte. Difficilis, fortis res est.
606
EGO
DICCIONARI
EDA
ECLIPSAR. V. a. Impedir la llum de algan
astre, interposantse algun cos entre ell y nostra
vista. Eclipsar. Obumbro, as. || mèt. Disminubir
la fama, elc. y també s* usa com recíprocb. Eclip-
$ar. Alicujus gloriam obscnrare. || Aventaljar no-
tablement. Eclipsar. Prsesto, as.
ECLIPSAT, DA. p. p. Eclipsado. Obscuratus,
hebetatu^.
ECLIPSE. m. La privació de la llum de un as-
tre per la interposició de un altre. Eclipse. Eclip-
sis, is, deliquium, ii; ecligmatium, ii, y labor,
is, lo del sol y de la lluna.
ECIÍPSIS. f. ant. ECLIPSE. II ant. gram. blíf-
sis.
ECLÍPTICA. f. Círcul de la esfera que divi-
deix oblíquament al equador, fent ab ell un àngnl
de 13 graus y milj ; y '1 sol camina sempre per
ell. EcUptica. Ediplica, ae.
ECLÍPTICH, ca. adj. Lo que pertany al eclip-
se 6 eclíptica. EcUpiiai. Eclipticus.
ÉCLOGA. f. Imitació de las accions de perso-
nas rüsticas en estil senzill y suau. Églotja, écloga.
Ecloga, egloga, ae. Q Si explica sentiment ó narra-
ció mès bè que acció, 's diu mès pròpiament. Jdi-
lio. Idylliuor, edyllium, i.
ECLÓGICH, CA. adj. Lo que pertany à la
écloga. Eclógic-o, eglógico. Ad eclogàm pertinens.
ECLOGISTA. m. Escriptor de éciogas. Edo-
gista. Eclogarius, ii.
ECO. m. La repetició del so. Eco. Echo, us;
soni vocis repercussió. || mús. La repetició de las
últimas síMabas ó paraulas que 's cantan à mitja
veu per diferent cor de mtísichs , y en las orgas
per registre diferent à propòsit per aquest fi. Eco.
Musices echo. || ret. Composició en que 's repeteix
la final de un vers Ò ab la qual s' aumenta '1 se-
güent. Em, Echo, us^ recíproca vocis imago. ||
mít. Niofa de ^ comitiva de Diana , que despre-
ciada de Narcís se retirà à la's covas y barranchs,
y fou tal lo sentiment, que 's consumí de modo,
que sos ossos se convertiren en penyas, y sols li
ha quedat la veu. Eèo. Echo, us. || Memòria ó idea
de una cosa passada. Eco. Memòria, sò,
FÉR ECO. fr. met. Sér una cosa proporcionada à
altra. Hacer eco. C!onsono, as, congruo, is. || Sér
notable, digna de atenció. Hacer eco, causar armo^
nia, Animum excitaré, pulsare.
EGOMETRIA. f. Ciència que ensenya à usar
dels ecos en las salas ó bóvedas de secret, de mo-
do que parlant en un angul s* oyga en V altre
sens percibirse en lo milj. Ecometria. Ars echoi-
ca.
EGÓMETRO. m. Instrument pera medir lo to
ó interval-los. Ecómetro. Ecometrum, i.
ECÓNOM. m. ECÓNíMO.
ECONOMAT, m. Empleo de ec<)nomo. Econo-
mato. CEconomi munus.
ECONOMIA, f. Administració de una casa y
família. Economia. OEconomia, 8B. || Bona diétribu-
ció del temps y de altras cosas immaterials. Ec<h
nomia. OEconomia, ae. || f. L' orde ab queVenra-
denan diferents fenómenos de la vida en los sers
organisats y particularment en los animals. £(0-
nomia. OEconomia , ae. p esgassesa. | pint. Bona
col-locació de las figuras y objectes de una compo-
sició. Economia. Ordo, recta dispositio. || Moden-
cíó en los gastos. Economia. Parsimònia, s.
ECONOMIA POLÍTICA. Ciénci'a que tracta de ii
riquesa de las nacions y cansas de sòo aument
y disminució. Economia poliUca, OEconomia polí-
tica.
ECONÒMICA, f. Part de la filosofia moral ^^
lativa al gobern de una família. Econòmica. (Eco-
nòmica, e&.
ECONÓBUCAMENT. adv. m. EconómieamnU.
CEconomicè«
ECONÓMICH, CA. adj. Pertanyent à la eco-
nomia. Económico. OEconomicus. jj m. Llibre de
Xenofonte sobre la economia de una casa tndnliit
per Cícero. Económico, OEconomicus. | Qui eoten
en matèria de economia. Economista. OEconomia
polilicac poritus. J Escàs, retingut. Económico, «-
serable. Parctis.
ECONOMI8AR. v. a. Estalviar. Economzv,
ahorrar. Deparco, is.
ECONOMISTA, m. Escriptor ó professor de
economia. Economista. OEconomise scriptor, peri-
tus.
ECÓNOMO. m. Administrador de una cast i
família. Ecónomo. OEconomus, i. Q Qui serveix na
ofici ecclesiàslich en lloch del propietari. Ecèn»-
1710. OEconomus, i.
ÉCTASIS. f. poét. Eigura que allarga la síl-íila
breu. Écldsis. Ectasis; is.
ECTRÓPIA. f. méd. Malaltia ab ({ue la pesta-
nya inferior se gira en davall. Ectropia. EctfO-
pium, ii.
ECÚLEO. m. Espècie de potro en que s' orde-
nava q las cordas pera donar torment als màrtyrs.
Ecúleo. Equuleus, ei.
EGUMÉNICH, CA. adj. Universal, general.
Ecuménico. OEcumenicus.
ED.
EDAT. Los anys que té cada hü. Eiai, M\MSt
alis. II Lo conjunt de alguns sigles. Edai. JSIas,
is. II Època, los anys que corren de temps à temps.
Edad, era, periodo. Tempus, oris. || Cert número
de anys. Edad. Anni, orum. || Vellesa, com: ja es
home de edat. Edad. iEtas, alis.
EDAT AVANSADA. La que s' aproiiiua à la vellesa.
Edad avanzada. iEias provecla.
EDAT CADUCA. La dc la vellesa. Caduqutz, M
decrèpita, ó caduca. Senium, ii.
EDAT DE COi'RE, DE FEBRÓ, DK OR, DB PLATÍ. 1&it<
siGLE, etc.
EDAT DE DISCRECIÓ. La on quo 8* arribà é la Ihna
EBB
GiTAU.
EG6
IH
«^«^«««««««««««««^^^«tf^^h^WiM^^^^^^^^^^^^^V^^^^M^M^MV^V^tf^^MtfM^*^^*^*^**^
■ ^«i^iw^ ^ w w wlWi^^^^^|^ ■■i^>»<ii"i'»ii^^^^^i^^w^^^^^^^ ■ " m^^0^0^0^0^0^0*0^0t^'0tf^^^^
!a lletra, del abecedari y de las set do-
Tercera nota de la gama natural. En la
Dsical significa «dols y agradablement
t Eo las teclas del orga denota *Is tons
i: en los memorials, cartas, etc. £xq9l-
inéncia : era nnmeral y significava 250.
osava en lloch de la conjuncció t; però
nant la dicció següent comensa ab i,
lya É Inglaterra. També 's posava en
aó. En mapas topograficos, etc. denota 1*
it.
EA.
5rj. de animar, móurer, corretgir. Ea,
agè, agedúm, agesis, ejà 1 obl
. f. pi. Festas en honor de Éaco. Éacas,
m. mit. Fill de Jüpiter y Enropa que
ícia fou tin^t per jutge del infern ab
idamanto. Éaco. ^Eacus, i.
R. f. Diossa dels antichs Sajons. Easter.
IT}. Hola 1 cuidadol Heu !
DS. m. Bassa de alarbs en Espanya
fins r any 1091. Ehadios, Ebadii,
iTA. m. Fuster de fusta preciosa. Eha-
li operis faber.
K m. Fusta negra, llisa y mòlt pesada
del maleix nom que 's cria en Etiòpia y
. Èbano. Ebenus, ebenum, i.
ITA8. m. pi. Heretges desprès de la
erosalem, que no admetian tota la Es-
L nom es hebreu y vòl dir pobres. Ebúh
miUc, arum.
m. ÉBCL.
HIBABITAS. m. pi. Certs heretges en
la secta mahometana, Bhrekukariuu. Ebrebohari*
Ub, arum.
EBRüHAaT. m. Espècie de religiós mahome*-
tà. Shnthwt. Ebruhartns, i.
EBÚdA. f. Lley ab que *1 Iribano Bbnci
corretgf las de las dotze taulas. Ebmia. Aucia
lex.
ÉBUL. in. Planta, espècie de sahuch. Tezgo^
aeUa, Ebuliia, ebulnm, i.
EBULLICIÓ, f. Moviment tumultnós de un lí-
qaitó*l desprendiment de uo gas que fà alsar
bombollas, promogut per anment de temperatura
ó per disminució de pressió. Ehullicum. Ebollitio,
nis.
CCGE-HOMO. m. Imatge llastimosa de Jesu-
crist de Ja manera que Pilal lo presentà al poble.
Eece-homo. Ecce-homo.
EGGLESIASTA. m. Títol que prengné^Lutero
quant volgué atacar V episcopat. EeUiiasta. Ecle-
siasta.
EGCXE8IA8TÉ8. m. Nom grech que vòl dir
predicador. Se dóna à un llibre eanónich que es-
crigué Salomó al fi de sa vida en senyal de arre-^
pentiment. Ecclesiastés, Ecòlesiastes.
EGCLESIÀSTIGAlIEBfT• m. adr. A mane-
ra de ecclesiàstich. EeksiditicatMiíU, Piè, religio-
sè.
EGCLESIASnGH, A. adj. Lo que pertany à
la iglésia. Eelesidstico. Eclesiasticus. | m. Qui per
medi de ordes sagrats serveix al cuito divi. Eele-
sidstico^ elérigo. Ecclesíasticus, clericus. | Llibre
eanónich del vell testament que segons la sentèn-
cia mès comuna , s* atribuheix à Jesús fill de Si-
rach. Ecleiidslieo. Ecclesiasticus, i.
EGERVELLAT. adj. ant. Home sons enteni-
ment. InsensfUo. Insanus.
ECGÜES. m. lATOLLi.
602
EFE
DICCIONARI
EFI
EDüCSAR. V. a. Donar educació. Eéuear. Edu-
co, as.
EDUCAT, DA. p. p. Edwado, Edncatns.
EDUGGIÓ. f. fil. Acció de tràurer una cosa
de altra. Educcion, Edactio, ois.
EDUSSA. f. mit. Diossa advocada del menjar.
Edusa, Edosa, se.
EETAS. m. Rey de Colcos y pare de Medea.
Eetas, ^thas, oeetes, 8S.
'. Pronunciació catalana de la lletra F. Efe. Ef.
EFÀTIDE.f. Mantó de púrpura que 'Is guerrers
antíguament portavan per adorno. Efdiide. Epha-
tides, se.
EETBIGÓ. m. En los gimnasis antichs lo Uoch
ahont se reunian los joves pera Us exercicis. Efe-
bicon. Efebicon, is.
EFECTE, m. Lo produhit per altra cosa. Efecto,
Effectus, us, effectum, i. || mús. Una sensació forta
y anàloga à un sentiment, produhit per medi dels
sonidos regulats en la ànima del oyent. Efecto,
Effectus, us. II Intent , idea, fi. Efecto, Scopus, i,
finís, is. Q Lo mateix que pràctica , execució. Efec-
to, Opus, eris. || pi. Béns, particularment de nego-
ciants. Bfectos, Pignus , oris. || Lo que's necessita
pera alguna maniobra. Enseres, efectos, Armamen-
ta, orum. || En lo joch de billar la jugada que 's fà
pegant à la bola en altra part que en sòn centro.
Efecto, In globulorum eburneum ludo effectus.
BFBCTB DBVOLCTiu. fr. Lo coneixement que pren
lo jutge superior de las providéncias del inferior
sense suspéndrer la execució de estos. Efecto de-
volutiv§. Litis provocalio ad superiorem judicem
quas executionem sententis ab inferiori lat® non
suspendit.
EFECTE RETROACTIU. Lo dc tomar arrera. Efecto
retroactivo, Retroactivus.
EFECTE SUSPENSIU, for. Lo coucixement que preo
lo jutge superior de las providéncias del inferior
suspenent la execució de estàs. Efecto suspensivo.
Litis provocatio ad superiorem judicem qusB seu-
tentise inferioris executionem differt.
BN UK SOL EFECTE, for. S* entou quant s' admet
la apelació en V efecte devolutiu. En un solo efecto.
In unum finis.
BN LOS DOS BFEGTBS. foF. En ambos efectos. In
utrumque fines.
BFBCTES PÚBLicHS. TítoIs de las obligacions y
deuda de un Estat y dels emprèstits contractats
pel gobern. Efectos públicos. Publica res.
EVACUAR DE BFBCTB T FORSAs. fr. Desvirtuar, Vir-
tule privaré.
BN BFBCTB. m. adv. Efectivament, en realitat. En
efecto. Reapsè, verè. Q En conclusió. En efecto,
Igítur, tàndem.
POSAR EN EFECTE, fr. Executar algun projecte.
Poner en efeeto. EfBcio, is, exeqaor, eris.
TENIR ó suRTiR EFECTE, fr. Lograr lo que 8* íd-
tenta. .^r(tr efecto, tener efecto, Fexo, is, fioen
exsequi.
EFECTIU, VA. adj. Lo que arriba à tenir efec-
te. Efectivo, Certus, liquidus.
EFECnVAMEBlT. adv. m. Realment. Efetii•
vamente, con efecto, de hecho, Eflfectivè, reípsi.
EFECTUACIÓ, f. Acció de tenir efecte. £/»-
tuacion. Executio, actio, nis.
EFECTUADOR, A. m. y f. Qoi efectua. Bjtcfl•
tor. Executor, actor, is.
EFECTUAL. adj. ant. bfbctiti.
EFECTUALMENT. m. adv. BFBCTIVAlfiRT.
EFECTUAR. V. a. Posar per obra. Bealissr,
efectuar, ejecutar. Ad exitum adducere.
EFECTUARSE. V. r. tenir ó surtie efecte
EFECTUAT, DA. p. p. Efectuada, Effectus.
EFEMÈRIDES, f. pi. Diari , paper que cooti
las cosas del dia. Efemèrides, Ephemeris, idis.|
astron. Llibres dels moviments diaris , y aspectes
de planetas y eclipses de sol y lluna. Efeménin.
Astronomies ephemerides.
EFEMINAR. y. a. AFEMINAR.
EFERVESCÈNCIA, f. Rull excessiu de la
sancb. Efervescència, Sanguinis effervescenlia. |
Rull ab una espècie de rumor ocasionat per de*-
ferse en gas un cos combinat ab altre, com quant
ferm^ta '1 most. Efervescència. Effervescentia, «.
Agitació dels^ànimos. Efervescència, f error, n-
EFERVESCEBIT. adj. Lo que està en efenres-
céncía. Efervescente, Effervescens.
EFESi, NA. adj. Natural de y lo pertanyeflti
Efeso ciutat de Àfrica. Efesino, Epbesinus.
EFÉSSEOS. (ad) expr. fam. i tres quarts h
QUINZE.
EFÉSTIAS. f. pi. Festasque *s celebravaoeo
honor de Vulcano , corrent ab una atxa encesa i
guanyar un premi que 's donava al qui sens api-
garla arribava primer el terme senyalat. EfestiA
Efestis, arum.
EFICÀCIA, f. Activitat, virtut, forsa pon
obrar. Eficàcia. Eíficacia, ».
EFlCACissmi, A. adj. snp. £/(eac^mo. Yaldè
eflOicax.
EFICACisSUHAMEBIT. adv. m. sup. Sfcsc^
simamente. Yaldè efficaciter.
EFICÀS. adj. Actiu, fervorós. Activo, efca:.
Efficax, operosus.
EFICÀ8MENT. adv. m. Ab eficàcia. Sfcàz-
mente. Nervosè, nervosius.
EFICIÈNCIA, f. Virtut , facultat pera obrtr.
Eficiència. Eflíicientia, ae.
EFICIENT, adj. Lo que produheix. Ettienix-
Eíïiciens, conGciens.
EFICTE, A. adj. ant. FiNcrr.
efígie, f. Imatge, figura. Jmdgen, efígie. FW^
ma, s, imago, inis.
EGO
GATALA.
EU
608
EFÍMERO, A. adj. Lo qne dura sols un dia.
Efimero. Ephemerus. || met. Instantàneo^ de curta
duració. Efimero, pasagero. Ephemeras.
EFLORE8GÉNGIA. f. Fenómeno que presen-
tan mòllas substàncias sólídasque estan exposadas
al contacte del ayre y cedíntli la bumetat ó ay-
gua 's cubren de una matèria pulvurulenta y aca-
ban per convertirse en pols. Eflorescencia. Efflores-
centia, se.
EFLORIR. V. n. ant. florir.
EFLUIX. m. med. Sortida ó expulsió del feto,
en lo primer ó séptim dia de le malaltia que ataca
à la mare. Eflujo. Effluxum, i.
EFLUVI, m. Yapor exalat dels cossos. Efluvio.
Effluvium, ii, effluentia, s.
EFORO. m. Magistrat de Esparta en t«mps de
Tcopompo, establert pera contrapesar lo poder
dels reys. Eforo. Epborus, i.
EFOR8AR8E. Y. r. ant. bsforsarsb.
EFUGI. m. Escusa , eixida. Efugio, Effugíum,
ii, latebra, s.
EFUSIÓ, f. Derramament de Ifquit ymèsco-
munment de la sanch. Efusion, Effusio, nis. || Ai-
xamplament de cor, fervor, ternura. Efutsion, Fer-
vor, is.
EG.
EGALMENT. adv. m. ant. igualment.
EGESTAT. f. ant. pobresa, indigéncu.
EGEU. m. Dit del arxipMach que e^ part del
Mediterràneo entre Assia, Macedònia y Grècia.
£^eo, arc^tptV/a^o. ^geum , ei , sgon , is. || mit.
Rey de Atenas, fíU de Tesseu , que babentse tirat
al mar li donà sòn nom , y fou adorat per dèu ma-
rí. Egeo, Mgeus, i.
ÉGIDA. mit. L' escut de Minerva cubert ab la
pell de la cabra Amaltea, en lo centro del qual es-
tava '1 cap de Medussa ple de serps. Égida. iEgis,
idis. II met. Tot lo que cubreix ó serveix de ampa-
ro. Égida, Egis, idis.
EGIPCI Y EGIPTE, m. Qui es natural de
Egipte. Egipcio, egipciano. iEgyplius.
egípcia, na. adj. Qui es natural de y lo per-
tanyent à Egipte. Egipciano, egipcio. iEgyplius,
aBg\T)tiacus.
EGIPCÍACH, CA. adj. Lo pertanyent à Egip-
te. £f/ijíctaco.iEgyptiacus. II ra. Medicament de mel,
verdet y vinagre cuyl fins à la consistència de un-
güent. Egipciaco. Egyptiacum.
EGILETA. f. Pedra preciosa que tira à negra.
Egileta. Egilela, ae.
EGIRA. f. crón. Època de!s aràbicbs y maho-
metans, y significa fugida ó eixida. £^ira Egira,».
ÉGLOGA. f. ÉCLOGA.
EGOISME, ra. Cuydado en la pròpia conve-
niència sens atèndrer à la agena. Egoismo. Sui
commodi, minimè alieni curatio.
EGOISTA, m. Qui sols cuyda de sòn profit y
conveniència. Egoista. Qui ad suum commodum
omnia refer t.
EGREFt. f. Cert peix que tè una línea negra
desde '1 cap flns à la cua. Egrefin. Jecorinus, i.
EGREGI, A. adj. Insigne, il-lustre. Egregio.
Egregius,eximius.
EGRES8IÓ. f. ant. EIXIDA.
EGUA. f. y derivats, büga.
EGUALAR. V. a. ant. y derivats, igualar.
EGUALDAT. f. ant. igualtat.
EIL. prou. ant. ell.
EIX. m. Tros de fusta ó altra matèria que passa
pel centro de un cos, y serveix pera ferlo móurer
fàcilment, com lo fusell dels carruatges. Eje, Axis,
is. II pron. dem. aqueix.
POSAR l'eix Ó fusta i LA RODA DEL CARRO. Ent-
jar, Axe instruere.
EIXADA. f. AIXADA.
EIXALOGH. m. ant. xaloch.
EIXAM. m. AIXAM.
EIXAMENT. adv. m. ant. Àsi mismo, Pariter,
itidem.
EIXAMÍ. m. ant. exImei? .
EIXAMPLAR. V. a. AIXAMPLAR.
EIXAMPLAS. f. pi. AIXAMPLAS.
EIXÀQUIA. f, ant. PRETEXT, EXCUSA.
EIXÀRCIA. f, nàut. Los aparells de una nau.
Jarcia, Navis armamenta , nauticus appavatus. ||
Los arreus de pescar. Jarcia, Armamenta pisca-
toria.
ANAR k TOTA EIXÍRGIA. IoC. ant. nàut. A TOTA
VELa.
EIXAUGAR. V. a. nàut. Tràurer del mar lo que
s' bi bavia llansat, com V art, etc. Resacar, Educo,
is, extrabo, is.
EIXAUS. m. AixAus.
EIXA VEGA. f. xJLvÈGA.
EIXELLERÓ. m. AIXELLERÓ.
EIXEM. m. ant. forch.
EIXEQUIÓS. m. ant. raquItich.
EIXIDA, f. La acció de eixir. Salida, Exilus, us,
egressio, nis. || Despaig, venda. Salida, despacho.
Yenditío, nis. || La part per abont s' ix. Salida,
Exitus, egressus, us. || Passeig al camp. Salida,
Suburbanum deambulatum. || met. Pretext, recurs.
Salida, escapatòria, efugio. Perfugium, ii. || Ocur-
rència viva y fepentina. Arranque. Acutè dictum,
factum. II f. Acció y expressió aspra y sensible del
geni natural de algú, especialment de qui no s' es-
perava. Vuelta, Indolis conversió. || La acomesa
que fa alguna partida de tropa de una pjassa si-
tiada. 5aítda, surtiL•, erupcton. Militum eruplio,
egressio. \\ Marxa de la tropa. SaliL•. Profectio,
nis, iler, itineris. || Medi ó rabó ab que 's vens
algun argument, dificultat ó perill. Salida, Effa-
gium, ii, exitus, us. { Fi, ó terme de algun negih
604
EIX
DICaONARI
EU
ci. Salida, Eventus, exitas, ns. J| Lo doeument qii6
dóna '1 celador pera modar de habitació. Salida.
Census, us. || cel obert. || galeria.
DONAR EIXIDA fr. Dsspatxar promple algun ne-
goci. DarespedienUj ó salida óvado. Confício, is.
EIXIDURA. Tumor en algunas parts del cos y
especialment en la boca. Plemon, Fledima, tis. ||
ant. Tumor. Landre^ Glàndula.
EIXUUPLI. m. ant. exbhplb.
EIXIR. V. n. Passar de dins à fora. Salir. Exeo,
is, egredior, eris. || Marxar, anar. Salir, Emigro,
as, exeo,Í8. ] Manifestarse, aparéixerse, com: eixir
lo sol. Salir. Appareo, es, orior, iris. || Brotar,
nàixer. Salir. Germino, as, erumpo, is. y Excedir
una cosa al nivell de altra. Salir, sobresalir, resa-
lir, resaltar. Praesilio, is, exto, as. || Adquirir ins-
trucció ó contràurer algun mal hàbit ó costum»
com: EIXIR bon gramàticb, jugador, etc. 5ah>.£va-
do, fio, is. II Procehir, originarse una cosa de altra.
Salir, proceder. Provenio, is. || Acabar, conelóurer.
Salir, acabar. Absolvo, is ; ad exitum p^rducere. ||
Publicarse alguna cosa. Salir. Edi, evulgari. || Dir
ó fér alguna cosa inesperada ó fora del cas. Salir.
Intempestivè aliquid dicere ; inania effutire. J Im-
portar, costar, com : eixir barato. Salir. Tanti vel
tanto stare, constaré, y Ocórrer, sobrevenir, ofe-
rirse de nou. Salir. Evenio, is. \\ Desllinrarse de
algun apreto ó cuydado. Salir. Exeo, evado, is. y
Tocar, correspóndrer, quedar en net desprès de al-
gun càlcul. Salir. Per supputationem cujusquepar-
tem inquirere. y Cessar en algun ofici ó càrrech.
Salir. Cesso, as. y Sér elegit ó tret per sort. Salir.
Sortitione vel suffragiis eligí. y Acabar un camí ó
carrer en alguna part. Salir, dar, parar. Yenio, is;
finem habere. || Esdevenir alguna cosa del modo
que 's desitja, com: eixir la loteria. 5a(tr. Obtingit,
ebat; sub manussuccedere. y Abans de la preposi-
ció AB equival aconseguir lo queexpresa '1 nom que
li segueix, com: eixir ab la seva. Salir. Adipiscor,
eris, obtineo, es. y Lograr de algú ab súplicas que
fassa alguna cosa. Recabar, acabar. Obtineo, es.
eixir al encontre, fr. eixir 1 pas. y met. Opo-
sarse, plantar cara, pelear ab algú. Salir al tncum-
tro. Resisto, is; in aliquem prodire. y Tallar una
conversació. Salir al encuentro. Dictis occurrere.
eixir JL llum. fr. Eixir alguna cosa al públich. 5a.
lir d luz. Effero, ers, edo, is, in lucem prodire.
EIXIR JL PAS. fr. Surtir à robar. Salir al encuen-
tro, al camino. Latrocinor, aris.
EIXIR k PLASSA. fr. Publicarse lo ocult. Salir d
plaza. Aliquid vulgari.
EIXIR BÈ fr. REEIXIR.
EIXIR CAR. fr. Costar mòlt preu. Salir, costar ca-
ro. Carè emi. y met. Resultarà algú mòlt perjudici
ó dany de la execució de alguna cosa. Costar caro.
Rem alicui malè cedere ; haud impune abire.
EIXIR DEL BARRANGH. fr. Dcslliurarso de algun
gran traball ó grave dificultat. Salir del barranco.
É vadis emergere.
EJECCIÓ, f. ant. EXPULSIÓ.
EL. Pronunciació de la lletra L. Ele. El. | Con-
tracció de la conjuncció e y del article lo. Ylt-l
pron. rel. Le. Is. y Nom que's dóna à Dèaenla
Escriptui*a, y vól dir Dèu fort, poderós. El. Beos
fortis.
ELABORABLE. adj. Lo que's pót elaborar.
Elaborable. Elaborabilis.
ELABORACIÓ, f. Traball iprimorós, perfet.
Elaboracion. Elaboratio, nis.
ELABORAR. V. a. Traballar ab perfecció. Eltr
borar. Elaboro, as, polio, is.
ELABORAT, DA. p. p. Elaborada. Elaboratos,
pol i tus.
ELAMÍ. m. mús. Nom de un signe, correspo-
nent al MI de la escala comuna. Elami. Mosicf»
signum.
BixiRNs. fr. Acabar, aurtir bè de algiM eon.
Salir con ello. Conatus perficera.
IX DE AQUÍ, ó ixME DEL DEVANT. loc. ab que 'sdr
mostra V enfado que 's té al qui està present. Qmii
de ahif quitateme de delante. Discede, rqpete hineh.
NO PODER EIXIR DE ALGÚ. fr. No podOT lOgnUT qiM
fassa lo que es de rabó. N0 podene vakr cot dfi-
no : no poder hacer carrera coit algumo, Aüm^
animum flectere non posse.
SI n' eixim, no farem POCH ó JA FàlBM PMU. iaC.
fam. Denota *1 gran perill é dificultad de eixir bè
de alguna cosa. Bien m h cabra eoja^ como el lo^
no la coja. Sat bene, si prosit,.
EIXIRSE. V. r. Apqurlarse ó eximírse deelgaoa
cosa. Salir. Díscedo, is. y Adquirir deaembarú m |
las accions. Romperse. Expediri. | Derramarse odi i
CQsa en altra. Salirse, derramarse. Effluo, is, '
EIXIT, DA. p. p. Salido, Egreasna. | Ditdd
animal calent que apeteix la generació. B%ulo. \
Libidine ardens. y Estordit. Avispado, viw, o^.
Solers.
EIXIYERNAR. V. a. Paaar V ivem en tigno
port. Invernar. Hiberuo, as. y també fér y lér
ivern.
EIXOGAR. m. Los adornes personals y mobla
de us comú que porta la dona quant se casa. Àjwt.
Suppellex, clilis.
EIXORBAR. V. a. AixoRBAR. y v. a. Tràuier
los ulls ó privar de la vista. Cegar, Gaacare, eiee*
c«re.
EIXORDAR. V. a. AIXORDAR .
EIXÓRQDIA, XÓRQUIA, XÒRCUu f. aoi.
xoRGA. y Dret del senyor de succehir en los bèu
dels vassalls que morian sens successió Hegítim.
Maneria. Jus in ejus, qui sine liberis decessit, lue-
rediíalem.
EIXOVAR. m. ant. aixovar.
EJ.
ELE
GATiUL.
ELE
iMPv
ELABGIMÈNT- m. V acta de donar soltura al
pres 6 cartell ab que la mateixa ea decretada. Sol^-
tura. Solulio, nis.
ELARGIR. V. a. Soltar al pres. Soltar. Solvere,
dimittere.
ELASndTAT. f. Propietat de algans coisos
pera recobrar sa figura y exteosió. EUutieidad.
Elàstica vis.
ElAstICH, ca. adj. Lo que té elasticitat.
Elàstko. Elasticos. | m. Cada una de las dos pes*
sas de roba que descansant sobre 'i muscle, sosté
*l8 pantalons. TiranUi. Teni» ad caligas susti*
nendas.
ELATERI. m. farm. Certa preparació purgant,
composta de cogombre silvestre. Elaterio. Elate-
rium, ií.
ELGE9AITAS. m. pi. Heretges que deyan que
Crísto existí desde'l principi del mon, y que el Es-
perit Sant era sa germana, etc. Elcesaiuis. Elcdr
sait», arum.
ELEATERI. m. Certa escorxa semblant à la
quina, qne's posa en la pipa pera tràurer Jo mal
olor al tabaco de fulla. Eleaterio. Eleaterium, ii.
ELÉBOR. m. ant. Herba de dos espècies, blan-
ca y negra ; de la primera 's diu que es útil pera
conservar la memòria y '1 judici. Eléboro, vede-
gambre. Helleborus, helleborum, veratrum, i. | La
segona es de arrel pudenta, agre, amarga y mòlt
purgant. Elebora, Melampodium, ii.
ELEBOBINA. f. Herba de vàrías espècies que
s* emplea contra 4 mal gàl-lich. Elebtn-ina, Helle-
borine, es.
ELECCIÓ, f. Nombrament de alguna persona
ò cosa per vots. Eleccion. Electio, nis. y Discerní*
ment, discreció, llibertat pera obrar. Eleccion. Di»-
cretío, nis. || Elevació à una dignitat. Eleccion. Al-
lectio, nis. || La que's fa per sort. Eleccion. Sorti*
tio, snbsortitio, nis.
ELEcaó CANÒNICA. La que's fà en la forma esta-
blerta pel concili general lateranense celebrat
en temps de Innocenci III per un de aquestos tres
modos, per quasi inspiració, compromís ó escruti-
ni. Eleccion canònica. Canònica electio.
AB ELECCIÓ, m. adv. Ab judici ó coneixement.
Con eleccion. Lectè, electe.
SENS ELECCIÓ, m. adv. Confusa, temeràriament.
Sin eleccion. Sine delectu, delectu remoto.
ELECTE, A. p. p. ant. elegit.
ELECTIU, VA. adj. Lo que's fà ó 's dóna per
elecció. Electiva. Electius, electibiiis.
ELECTIVA, f. Se diu de la forsa en virtut de
la qual un cos simple ó compost opera la descom-
posició de un compost binari. Electiva, Electi-
va, ae.
ELECTOR, m. Qui elegeix ó té dret pera ele-
gir. Elector. Elector , creator , is. || Cada un dels
prínceps de Alemanya, à qui correspon la elecció
del emperador. Elector. Impeirü electores.
ELECTORAL, adj. Lo pertanyent à Ig dignitat
de elector del imperi. Electoral Eleetoralis, ad
electoris dignitatem attinens.
ELECTORAT, m. Estat soberà de Alemanya, *1
príncep del qual té dret de elegir emperador. EU^
torado. Electoratus, us. | Dignitat electoral. Etec^
torado. Imperii electorum dignitas.
ELEGTRE. m^ Ambre groch, congelat y trans-
parent. Ambar , electró, Etectrum , i , phaétouti^
gutta.
ELÉCTRICHf CA. adj. Lo que comunica 6 li
pertany la electricitat. Eléctrico. Electricus.
ELECTRICITAT, f. Propietat dels cossos en
certs estats de despedir espurnas à manarà de
raigs, excitar fortas conmocíons , inflamar suba-
tàncias combustibles, atràurer y repel-lir los cos-
sos leves que s' acostaa, EUctrieidid. ElectricilaSi
atis.
ELECTRÍS. f. Muller del príncep elector. Eleo-
triz. Electrix, icis.
elbctrisable. adj. Capàs de electrisarsé.
ElectrL•able. E'ectrisationis capax.
ELECTRISACIÓ. f. Acció de electrisar. EUc-
trizacion, Electrisatio, nis.
ELECTRI9AR« V. a. Comunicar la electricitat.
Electrizar. Electriso, as. || met. Exaltar, inflamar
r animo. Electrizar. Animum vehementer aoceo-
dere.
EUBGTRISATv DA. p. p. Electriz^. Eleotri-
satus.
ELECTRÓ, m. Metall que té quatre parts de or
y una de plata. Electró. Eiectrum, i.
ELECTRÓFOROa m. Instrument pera conaeiv
var la electricitat. Electróforo. Electrophorus, i.
ELECTRÓHETRO. m. Instrument pera co-
nèixer la forsa de la electricitat. Electrómetro, Elac-
trometer, tri.
ELECTUARI. m. Confecció composta de suba-
tàncias medicinals : n* bi ba dfi diferents espècies.
Electuario, Electuariam, ii.
ELEfAnCIA. f . Lepra de color negreacb causa-
da de humors melancólicbs y fleumàtich^. Blefa^
eia, Elephantia, se.
ELEFANCtAC^ CA. adj. Qui pateix elef&n-
cia, y lo que li pertany. Elefanciaco. Elepban-
tiacus.
ELEFANT, m. Animal mòlt corpulent de Aa-
sia y Àfrica, ab lo morro de dalt llarcb en forma
de trompa, y li serveix com de mà. ElefanU, Ele-
phans, antís. || Cert peix, dit així per la semblansa
al de terra. Elefante marino. Elephans, antis.
ELEFANTÍ, na. adj. Lo pertanyent al elefaiUp
Elefantino. Elephantinus.
ELEGÀNCIA, f. Bona elecció y col-locació de
paraulas y frases. Elegància. Elegantia, se. || Her-
mosura, gràcia, gentilesa. Donairey elegància, def-
pejo, buen arte. Elegantia, ae, cultus, us.
ELEGANT, A. adj. Adornat, esmerat, cuU.
Compuesto , eUgante , pulido. Elegans. | Aerm^f.
Elega^iç, Eiega^^i putelier. || QmÀ^ Pmi^t F^
606
ELE
DICCIONARI
ELI
eioso. Elegaos. Q Dit del discurs. EkganU. Pariis,
venustos.
ELEGANTtSSIMy A. adj. sap. Elegantisimo,
Elegantissimos.
ELEGANTtSSIMAMENT. adv. m. snp. EU-
gantisimamente. Elegantissimè.
ELEGABITMEVIT. adv. m. Primorosament, ab
elegància. ElegantemenU. Eleganter. || met. Ab es-
mero y cuydado. ElegantemenU, Ornatè. || Exacta-
ment. Eleganlemente. Rotundè, enucleatè.
ELEGER. V. a. ant. elbgie.
ELEGIA, f. Poema, canso de cosas tristas, y à
yegadas de alegres y amorosas. Elegia, Elegia, »,
elegus, i.
ELEGiAGHy CA. adj. Lo que pertany à la ele-
gia. Élego, elegiaco. Elegiacns, elegus.
ELEGIBLE, adj. Lo que's pól elegir. Elegible.
Electibilis, electius.
ELEGIDORi A. m. y f. elector.
ELEGIR. V. a. Triar, destinar nna persona ó
cosa à algnn fi. Elegir. Eligo, is. Q peedestinar.
ELEGIT, DA. p. p. Elegido, Excerptus. || Nom-
brat pera algun empleo de dignitat. Nombrado,
electOy elegido, Deputatus, eleclus. | m. Admès en
algun orde. Elegido, Ellectus. || pi. Per anatomàsia
'Is predeslinats. Elegides, escogidos. Elecli, orum.
D Entre Us maniqueus los mès sabis y com depo-
sitaris de sos secrets. Elegidos. Electi, orum.
ELEMENT, m. Principi fisich que entra en la
composició de tols los cossos que poden resóldrer-
se. Elemento. E Iemen tum, i. || pi. Fonament y pri-
mers principis de las ciencias y arts. Elementos.
Rudimenla, orum.
ELEMENTAL Y ELEMENTAR. adj. Pertan-
yent als elements , ó lo que participa de ells. Ele-
mentar, elemental, Elementarius. || met. Fundamen-
tal, principal. Eleniental, elementar, Elemenlaris.
ELENGO. m. Taula, índice. Catalogo, eleneo,
Elenchus, catalogus, i, índex, icis.
ELE8PONTO. m. Eslrel que separa la Europa
del Assia menor. Elesponto, estrecho de Galipoli,
brazo de S. Jorge, llei iespon tus, i.
ELEST. m. ant. elevació. D adj. elegit.
ELET, A. adj. ELEGIT. II m. S' aplica als prac-
ticants de notaris passats que no tenen plassa. Elec-
to, Electus, i.
SÉR BON ELET. loC . fam. SÉR ÜN BON APÒSTOL.
ELEUSINAS. f. pi. Festas à Ceres. Eleusinas ó
eleusinias. Eleusina, orum.
ELEVACIÓ, f. La acció de alsar alguna cosa
trahentla de sòn lloch. Elevacion. Elevatio, nis. ||
La acció de alsar per amunt alguna cosa sens tràu-
rerla de sòn lloch, com lo bras, ull, ctc. Eleva-
cion. Electio, nis. | Altura, elevacion. Altitudo,inis.
II Col•locació à algun puesto, ó dignitat. Elevacion.
Exaltalio, nis. || Suspensió, enagenamenl dels sen-
tits. Elevacion, elevamienio. Mentis abstractio, èx-
tasis, y Dit del estil. Elevacion. Sublimilas, atis.
TIRAR PER ELEVACIÓ, fr. art. Tirar de modo que
formant lo cos Ilansat una curva, cayga ahont se
vól. Tirar for elevacion. In sublima tormeota bè-
l•lica dirigere.
ELEVADAMENT. adj. m. Ab elevació. Elen-
L•mente. Sublimiter.
ELEVAR. V. a. Alsar en alt. Ekpar. Elevo, as.
I Col•locar à algú en un empleo honorificà. Bit'
var. Exalto, as. || Alabar mòlt. Elevar, eiualm.
Extollo, is, nomen in astra ferre. | Encantar, ad-
mirar. També s' usa com recíproch. BUvar, lo ad-
mirationem rapere. || arit. y Àlg. Pujar una quan-
titat à altra superior per medi de la multiplÍGaci6.
Elevar, Elevo, as.
ELEVARSE. V. r. Sobrepujar. Uvantarte, é-
varse, descollar, Promineo, es. | met. Transpor-
tarse, enagenarse. EUvarse, enagenarse, tratfcr-
tarse, arrobarse, arrebatarse. In extasim rapi.
ELEVAT, DA. p. p. Elevada. Elevatos. | adj.
met. Dit del lloch ó empleo. Alto, elevado, Celsos,
eminens. || Dit del estil. Sublime, elevaio. Subli-
mis.
ESTAR ELEVAT, fr. Estar distret. Estar en UMs.
Prsesentem abesse.
ELI, ELI. ant. LBRI , LERI.
ESTAR AL ELI. loC.aut. ESTAR LERI, LERI.
ELIGTRA. f. Cada una de las pessas que ca-
breu las alas de alguns insectes, com Y escara-
bat, etc. Elictra. Elictra, s.
ELIDIR. V. a. Suprimir alguna lletra. ElUtr.
Elido, is. II for. Refutar. Elidir. Elido, is.
ELIENOR. f. ant. Nom propi de dona. Elmor.
Eleonor, is.
ELIF. f . Nom de la primera lletra dels alfabets
àrabe, persa y turch, que no té pronunciació prò-
pia. Elif. Elif.
ELIGIBILITAT. f. Veu comuna en lo dret ca-
nónich,, y significa capacitat de sér elegit. f%íH-
lidad. Eligibilitas, atis.
ELIMINAGIÓ. f. L' acte y efecte de eliminar.
Eliminacion. Praitermissio , supressió , nis. ] àlg.
Tràurer una equació de un problema y declarar la
incògnita. Eliminacion. Elimínatio, nis.
ELIMINADOR, A. m. yf. Qui elimina. Elimi-
nador. Scindens.
ELIMINAR. V. a. Separar , suprimir alguna
cosa ò prescindir de ella. Eliminar. Scindo, is.
ELÍPSE. f. geom. Curva produhida per ub
pla, que talla la superfície de un cono oblfqua-
ment respectede la basa. Elipse, ovalo. Elipsis, is.
ELÍPSIS. fr. gram. Figura per la qual s* ome-
ten en la oració algunas paraulas necessàrias peia
U sentit perfet. Elipsis. Elipsis, is. *
ELtPTlGH, CA. adj. Lo que pertany ó par-
ticipa de la elipse ó de la elipsis. Eliptico, Elipti-
cus.
ELI8EO. ro. mit. Morada dels héroes y bomtf
virtuosos. Eliseo. Elisyum, ii.
ELIXACIÓ. f. La cocció dels medicaments ú
algun licor. Elisacion, Elixatio, nis.
ELO
B. ^m. La substància mès sabtil,
íalema y específica de cada cos. Elixir, Elysírium,
ii. I Eq la crisopea la pedra filosofal : y metafóri-
eament tot alló qne snavisa y allarga la vida. Eli-
sir. Elysírium, ii. | En las obras de íogeni la flor,
lo millor, com : elíxir de amor, etc. Elixir. Elysí-
rium, ii. Q Licor de diferents sabslaocias medici-
nals, que *s posan>n infnsió ab vi ó ayguardent.
Elixir. Elixir índec.
iLÍxn DB PROPIETAT. Lo de la qainla e^ncia de
la mirra, àloe, safrà, etc. Elixir de propiedad. Pro-
prietatis elysírium.
ELDaviACIÓ. f. Obra de fér lleixiu. Elixi-
viceton. Elixiyiatio, nis.
ELL, A. pron. El, ella. Ille, ipse, is. || Pronun-
ciació catalana de la lletra LL. Elle. Ell.
ILL MiTBix. El mismo. Ipse, ipsemet.
ELL SÒN cons. loC. aut. PERSONALMENT.
Qui ES ELL I excl. tcr. Que es dolent ! Qué picaro
es Yí Gallidos, vafer !
ELLEGIR. V. a. p. U. ELEGIR.
ELLtPTIGH, CA. adj. elíptjgh.
ELLONGAMENT. m. ant. dilació.
ELM. m*. Armadura del cap ab visera pera
deixar la vista libre. Yelmo. Galea , a; , cassis ,
idis.
ELO. m. mit. Un dels gossos de Àcteon. Elo.
M\ us. II Una de las tres Uarpias. Elo. JSllo,
Us.
ELOGUdÓ. f. Estil , col•locació y distribució
^ las paraulas y senténcias. Elocucion. Eloculio,
nis. I Part de la retòrica que expressa ab propie-
tat y oroato 'Is uiaterials inventats y disposats per
*1 orador. Elocucion. Elocutio, nis.
ELOGI. m. Alabansa. Elogio. Elogiura, ii.
ELOGIADOR9 A. m. y f. Qui elogia. Elogia-
^. Praeco, nis.
ELOGIAR, v. a. Alabar. Elogiar. Laudo, as;
laodum prseconiis extollere.
ELOGIAT, DA. p. p. Elogiada. Laudibus de-
eoratns, elatus.
ELONGAGIÓ. f. astr. Diferència entre i mo-
viment de un planeta velós y altre pausat. Elon-
fadom. Discessus, us. Q astr. Diferència entre '1
lloeh verdader del sol y '1 Uoch geométrich de
altre planeta. Elongacion, dngulo d la tierra. An-
gulns ad terram.
EXX>NGAMENT• m. ant. dilació.
ELONGAR. y. a. ant. allargar, diferir.
ELOQÜÈNCIA, f. Propietat, puresa, bona dis-
posició de las paraulas y pensaments. Elocuencia.
Eloquentia, s. |j La facultat de parlar ab paraulas
própias y escullidas, ab pensaments elevats y
graves. Elocuencia. Eloquentia , «. |1 Abundància
de paraulas. Elúcuencia. Lingua, facundia, ae.
ELOQÍJenT. adj. Copiós en paraulas y sentén-
cias. Elúcuente, facundo. Eloquens, facundus.
ELOQVenTAMENT. adv. m. ant. eloqüent-
lfE5T.
GíTíLA. EHB 107
ELOQflBNTtflflm, A. adj. sap. ElúüMmtiii••
mo. Eloquentissimns.
ELOQVenTÍSSIMAMENT. adv. m. sup. Elo-
cuenlisimamente. Eloquentissimè.
ELOQÜENTMENT. adv. m. Ab elegància, y
facundia. Elocuentemente. Facundè. || Ab propietat
y hermosura en las paraulas, y majestat en los
pensaments. Elocuentemente. Ornatè, eloquenter,
sententiosè.
ELUCmAGló. f . Aclaració, explicació. Elueir
dacion. Elucidatio, nis.
ELUCIDAR. V. a. Explicar. Elucidar, ilustrar,
aclarar. Elucido,[as.
ELUDIR. V. a. Fugir la dificultat. Eludir. Elu-
do, is. II Destorbar V efecte de alguna cosa. Eludir.
Eludo, fallo, is.
ELU8IÓ. f. IL-Lusió.
EM. Pronunoiació catalana de la lletra M. Eme.
Em. II Inversió en lo pron. me.
EMANACIÓ, f. Derivació, origen. Bmanacúm.
Origo, emanatio, nis. || f. La acció de espargirse
per la atmosfera 'Is cossos mès ó ménos volàtils
que 's desprenen dels minerals, de las plantas y
dels animals. Emanacion. Emanatio, nis.
EMANADOR. adj. Lo que emana. Emanante.
Emanans.
EMANAR. V. n. Derivarse, provenir. Proeeder,
emanar. Emano, as.
EMANCIPACIÓ, f. La llibertat del fill eixint
de la pàtria potestat. Emancipacion. Emancipatio,
nis.
emancipació forsosa. for. La que s' efectua sent
lo pare apremiat per las causas que las WeyB ex-
pressan. Emancipacion forzota. Emancipatio ne-
cessària).
EMANCIPACIÓ tàcita ó LEGAL. for. La que resulta
del matrimoni del fill pel qual queda est de plé
dret emancipat, rdctta d %al.Legalis emancipatio.
EMANCIPACIÓ VOLUNTÀRIA, for. La que s' efectua
per un acte libre, tant per part del pare com^del
fill. Voluntària. Yolunctaria.
EMANCIPAR. V. a. Tràurer al fill de la*pàtria
potestat. Emancipar. Emancipo, as.
EMANCIPAR8E. V. r. Péndrer massa lliber-
tat. Propasarse. Plus aBquo sibi sumere.
EMANCIPAT, DA. p. p. Emancipado. Eman*
cipatus.
EMBABIECADOR, A. m. y f. Qui enganya
ab artifici. Emhaidor, emhelecador, emhaucador.
Seductor, deceptor, is.
EMBABIECAR. V. a. Enganyar ab artifici.
Emhair, emhelesar, embaucar, alucinar. Seduco, is.
EMBABIECAT, DA. p. p. Emhaido , embaur
eado. Seductus.
embabillador, A. m. y f. ant. embíbibca-
DOR.
À
fM
DiGcroiVAm
EH»
EBIBAttLLAMENT. m. ant. Embeleco, en-
gany artificiós. J?mòatmien(o, emhweamimto. Illa*
8Ío, nís.
EMBABILLAR. Y. a. ant. EMBABiECAi.
EMBADALmiENT• m. EmhéUsamimtOj embor
hiamiento, embeUso, embehecimienío, embaiutmienr
fo. Stnpor, 18.
EMBADALIR. V. a. BmheU$üf , embehwer.
Mentem, sensnm Indificando rapere.
EMBADALIRSE. Y. r. Qnedarse admirat de
qualsevol cosa. Emheheeerse, emUletane, embautr-
u. Slnpefieri.
EMBADALIT, DA. adj. EwJktU$aiOj mbebeeir
iOy imbaueado. Illnsiis.
EMBADOGAB8E. Y. r. bmiadaliesb.
EBIBAFABIENT. m. Fàstich que Cansa 1
menjar. Empalagamienío , impalago, Satietas ,
atis.
EMBAFAR. Y. a. Fér fàstich lo menjar per
mòlt dols ó gras. Empalagar, Fastidio, is, satieta-
tem afferre. H met. Disgustar alguna cosa particu-
larment per repetida. Empalagar, embazane. Ho-
lestiam afficere, stomachum movere.
EMBAFARfflB. Y. r. Empalogarté. Fastidio, Í8.
EMBAFAT, DA. p. p. Empalagado. Nausea-
tus, fastidilus.
EBIBAOAS8IR. Y. à. ant. pbosTitübib.
EMBAHüCJkR. Y. a. tfnt. y deriYats. bmbabie-
CAE.
EMBAHULAR. Y. a. Poaan* en lo bahnl. Em-
baular. In cameratam arcam aliquid oondere. I
met. fam. Menjar mòlt. Atracar, enibaular, atibor-
rar, Gibo repleri.
EMBAIRSE. V. r. ant. embídalirse.
EMBAIXADA. f. Missatge, recado, diputació
de vii'príncep à altre. Embajada. Legatio, nís. |
Ofici ó empleo de embaÍBador. Embajada. Legatio,
nis.
EMBAIXADOR. m. Ministre de un príncep
diputat à altre ó à un congrés. Bmbajador, Lega-
tus, i. I Subdelegat. Jímbajt^. Apocrisarius, apo-
crniarius, ii.
BnAIXADOB DB M ALA8 N0YA8 ó N0TÍCIA8. loC. fem.
Correo de malas nuevas. Omínosus nuntius.
EMBAIXADORA T EMBAIXATRÍS. f . La
muller del embaixador. Bmbajadora, imbajairiz.
Legati uxor.
EMBAJAPIIMENT. m. ant Bntontiment. Ern^
bobeeimiento, Siupor, is.
EBIBAJANIRSE. Y. r. Tornarse tonto. Emhíh
becerse, Stupefio, is.
EBnAJANIT, DA. p. p. Embobecido, Slupe-
factus.
EBIBÀ. m. enyí. 1.
EMBALADOR, A. m. y f. Qui embala. Smba-^
lador, Sarcinarius structor, compositor.
EMBALAMENT. m. Obra de embalar. Emhor
lofe, enfardeladura. Sarcinamm structio.
EMBALAR. Y. a. Fér fardos pera embaroarte
ó transportaries. Embalar. Gottsareiiia, as, nr-
cinas struere.
EMBALAT, DA. p. p. Bmbalado. Consarciu-
tus.
EMBALATGE, m. EnALAMBifT.
EMBALEGAR. Y. a. BVBBLBGAB.
EMBALEGO. m. bmbelbgo.
EMBAL8. m. La acció de embassar. Ernkk,
In aqua stagnante emissió.
EMBALSAMADOR, A. m. y f. BmbéUtm-
dor. Pollinctor, is.
EMBALSAMAR. Y. a. Aplicar k un cadàior
aromas pera preservarlo de la oorropció. SM-
samar. Pollincio, is, aromatibus ooiidire. | FreM^
Yar qualsevol cosa de la corrupció. EmMtum.
Aliquid adversus tabem condire.
EMBAL8AMAT, DA. p. p. Embahamsio. fol-
linctus.
EMBALÜMAR. Y. a. Carregar eoufoiaaeDtab
cosas de mòlt bulto ó valum. Smbalmmwr, mmAh
mar. Mole inaequali onerare.
EMBALUMAR0E. Y. r. Carregtrse de Begocis
graves, y trobarse embarassat pera desenpeayir-
los. Embalwnane. Gravissima suscipére , et loo
expediré.
EMBAMAR8E. Y. r. empafàbsb.
EMBANT. m. ant. enyí.
EMBARRA86AR. Y. a. y derivats. EViBASUit
IVPEDIB.
EMBARATIR. Y. a. ABADUB LO MBD.
EMBARATIT, DA. p. p. Dit del preu. iWfl-
tado. Parvifactus.
EMBARBETAR. Y. a. Encaixar una biga, ek.
en altra part. EmbarbiUar, eneoior. losero, is.
EMBARBOTAR. V. a. ant. DispoaiB, nBrAiiii
ABMAB , OUABDAE , DEFÉNDBBB. S^OSa mèS OOflMD-
ment com recíproch.
EBIBARBOTARfiE. Y. r. ant. ATABBLLAtfi)
DISPOSARSE, PBEPARAR8E.
EMBARBOTAT. p. p. de BHBABEOTAB.
EMBARCACIÓ, f. Qualsevol uan. EtiAmtl•
eton. Navigium, ii. | Entrada en It naa. Embrna-
cton. In navem conscensio.
EMBARCADA, f . BHBABCB«
EBIBARGADERO. m. Lloch pera eadNUfV*
Embareadero. Navium statio.
EMBARCADOR, A. m. y f . Qui enbarsa. i»-
barcador, Mercator, is.
EMBARGAMENT, m. met. BMBàBCV.
EMBARCAR. V. a. Carregar la nn. Etàv-
car. Navem onerare. | met. Reduhir é algú, per-
suadirlo ab astúcia. Encaleslrar. Prolecto, as.
EMBARCARfiE. V. r. Entrar en una eskir-
cació pera navegar. Embarearse. Navigo, as. | Ki-
vegar. Embarcarse , haceru d la veU. AdàiTÍ-
go, as.
EMBARGAT, DA. p. p. Emb^eadQ. la aafü
impositus.
EMBARCH. m. La acció de embarcar y i•'
KMB CATALÀ
barcarse. Embarco, emharque, Sacirnanim fn na-
vern introdnctio. H ampara. J Impediment. Empa-
cho, embarazo, estorho. Impedimentum , i , obex,
icis. II CONTRATEMPS.
BMBARCH PREVENTIU, fr. Lo qne 's concedeix se-
gons la lley de enjndíciament civil pera prevenir
las consecuéneias de nn plet. Embargo jíreventivo.
Ad parandom sequestratio.
POSAR EMBARCH. fr. EMBARGAR.
soLTAR l' EMBARCH. fr. Soltar el embargo. Expe-
dio, is.
EMBARGAMENT, m. ant. bmbabch 3.
EMBARGAR, v. a. ant. Destorbar , impedir,
embrassar. Detener, embargar. Impedio, is. || Am-
parar, segrestar per orde dels superiors. Seeues-
trof , embargar. Seqnestro, as.
EMBARGAT, DA. p. p. Embargado. Impedi-
tiis, seqnestratas.
EMBARNISSAR. V. a. Mullar alguna cosa ab
barnís pera posaria Ilnstrosa. Bamizar, emòamt-
zar, dar de bamiz. Illino, interlino, is. || Donarà,
la terrissa un barnís que té la transparència del
vidre. Vidriar. Fictilia vasa vitro linire.
EMBARNI8SAT, DA. p. p. Vidriado, emfrftf-
nizado. Gnmmi linitus.
EBIBARRAGAR8E. V. r. Posarse à cnbert en
barracas. Abarracarse. Tngnriis se protegere , de-
fendere.
EMBARRANCAR. V. r. Ficar en nn barranch.
També s' usa com recíproch. Abarrancar. tn prae-
rnpta inducere. || met. Ficar en nn negoci àrdno,
y de difícil èxit. També s' usa com recíproch. M^
terenun barranco. Arduis negotiis implicaré.
EMBARRANCAT, DA. p. p. AbarrancadOy
metido en un barranco. In barathmm conjectns.
EMBARRAR. V. a. Tancar una porta ab barra.
Àtrancar, tancar. Repagclis, sude ostium muniré.
H ant. ENFANGARSE.
EMBARRAT, DA. p. p. Atrancado. Repagulis
munitum ostium.
EMBARRERAR. V. a. ant. acorralar , AGO-
BiRDAR.
àHBARRERAT. p. p. ant. de embarrbrar.
EMBARRILAR. V. a. Posar en barril. Embar^
rilar. Cado includere, immittere.
EMBARRILAT, DA. p. p. Embarrilado. Dolio
inclusus.
EMBARROTAR. V. a. nàut. abarrotar.
EMBARTAR. V. a. ant. embrutar.
EMBARUMAR Y EMBRUMAR. V. a. ter.
Entre carbonayres tapar la pila de carbó ab rama
de ginesta pera que aguante la terra. Abrumar.
Atero, frango, is.
EMBASAR. V. a. Fér provisió. Abastar. Snp-
pedito, as. || ler. mesurar.
EMBASSAMENT, m. Detenció de la aygua ó
altre líquit. Remanso. Aquae stagnatio. || Aplech de
humors en alguna part del cos. Rebalsa. Humorum
eollectio.
EMB 609
EMBASSAR. V. a. Posar en una bassa. Embalr
iar, estancar, empantanar. In stagnum immittere,
inferre.
EMBASSARSE. V. r. Estancarse la aygua ó
altre licor , ó detenirse is humors en alguna part
del cos. Rebalsarse, estancarse. Stagnari, recidi.
EMBASTAR. V. a. Assegurar ab bastas lo que
s' ha de cusir. Hilvanar, baslear, embastar. Laxi-
ori sutura pannum consuendum firmaré. || met.
Fér alguna cosa ab pressa y precipitació. Hilvanar.
Praeproperè , festinanter agere. || met. Manar una
cosa mitj feta. Bosquejar. Primas lineas ducere. jj
Principiar y dirigir un negoci ó assumpto. Enjer-
gar. Duco, is.
EMBASTARDIR. V. a. ant. degenerar.
EMBASTAS. f. pi. BASTAS.
EMBASTAT, DA. p. p. Basteado, embasteado,
hilvanado. Laxiore sutura fírmatus.
EMBAT. m. Cop que donan las onadas en las
rocas. Embate. Fluctuum in crepidinem ictus. || m.
ant. ventisca.
mítrersb l' embat. loc. ant. Entablarse el viento,
com: métrerse V embat de garbi. Entablarse el
viento al sudoesu. Métrerse T embat de sotavent.
Entablarse el viento d la mar. Gontabulare, agredi.
EMBAUGAR. V. a. Enganyar, embabiecar.
Embaucar. PraBstigiis decipere.
EMBAULAR. V. a. bmbahular.
EMBEGUT, DA. p. p. Embebido. Imbutus. ||
adj. ant. Parat, embadalit. Embebecido. Siuj^idè
bsBrens.
EMBELEGAR. V. a. etC. EMBABIECAR.
EMBELEGO. m. Embusteria , engany , ficció.
Trapazo, embeleco. Fraus, dis, techna, se. || emba-
BIECADOR. II TRASTO INtíTIL.
EMBELEQUEJAR. V. a. etc. EMBABUSCAB.
EMBELEQUERIA. f. EMBELECO , EMBU0TERU.
EMBELLIMENT, m. Lo que serveix pera em-
bellir ó adornar. Adorno. Ornamenti;m , i , orna-
TOMO I
tus, us.
EMBELLIR. V. a. Adornar , hermosejar. Her-
mosear, embellecer, adornar. Decoro, deformo, as.
EMBELLTTj DA. p. p. Hermoseado, adomado,
Decoratus, ornatus. '
EMBENAR. V. a. etC. ENVENAB.
EMBERMELLIR. V. a.'Posar bermella alguna
cosa. Enrojecer, enrubiar, embermejar, embermeje-
cer, y rubificar poét. Rufo, as.
EMBESTIDA. f. Acomesa. AeometiL•, embesti-
da, acomelimienio, arremetimiento, arremetido. In-
vasió, nis. II La carrera breu y precipitada de un
caball. Repelon. Yiolentus equi cursus. Q esgr.
Acomesa dels dos combatents desprès de presentar
la espasa. Venida. Mútua aggressio. || irrupció, in-
vasió. II EMBAT. P INSULT.
DONAR UNA EMBESTIDA. fr. Arremcter , dar una
arremetida. Irruo, invado, is.
PEGAR, DONAR UNA EMBESTIDA. fr. met. fam. Créí-
xer mòlt ab poch temps. Dar un estiron. Bre>i
78
610
EMB
DICCIONARI
EMB
tempore multnm corpore accrescere, excrescere.
EMBESTIR. V. a. ÀCOMÉTBBR. II Escométrer,
acostarse à parlar à algú. Emhestir, Aliqnem adire,
convenire. || met. Empéndrer algnn negoci. Aco-
meterf emprender, intentar. Aggredior, erís. Q De-
terminarse à aignna cosa àrdna. Arrestarse , atre-
verse. Audeo, es , intento, as. Q Dit de algan efecte
ó passió, com la son, etc. kfoàerane, Capio, is.
EBIBETUMAR. Y. a. Untar, cnbrir ab betum.
BttunaTy enhetunar. Oblino, is. | En las cistemas y
safareigs. Enaalar. Calcis bitnmine dealbare.
EMBETUBIATy DA. p. p. BttVBMào , enftffn-
nado, Oblinitns, bitnmine linitns.
EMBÉITRER. Y. a. Absorbir , atrénrer en sí
algun Ifqnit. Ahsofvefy embeher. Imbibo, is. J Em-
papar. Emheher, empapar.^ Imbibo, imbuo, is. ||
Enclóurer, contenir. Emheher, Gontineo, es, inclu-
do, is. I Reduhir à ménos, com un Yestit al cusirlo.
També s* usa com recíproch. Emheher, Coarcto, as.
EMBCYNAR. Y. a. bnyetnàr.
EMBIGAR. Y. a. Assentar las bigas pera for-
mar lo sostre. Envigary trahar las vigas, Conting-
no, as.
EMBIGOTAR. Y. a. nàu. bnyiootàr.
EMBITLLAR. Y. a. Plantar , posar dretas las
bitllas. Poner dereehos los holos, Decussos obeliscos
erigere.
EMBLA. f. ant. ADZEMBLA. Q f . La EYa dels es-
candínaYOs, formada segons ells de un tros de
fusta del mateix modo que sòn espòs. Emhla.
Embla, ae.
EMBLANGAR. Y.a. y derivats, emblanquinar.
I Desbastar la fusta. Deshastar, LeYigo, dolo, as.
EMBLANQUIDOR, A. m. y f. emblanquina-
DOR.
EMBLANQUniENT. m. bmblanquinambnt.
EMSLANQUINADORy A. m. y f. Qui té per
ofici emblanquinar. Enjalbegadar , hlanqueador,
Dealbator, is, albarius , albinus.
EMBLANQUINADURA. f. y
EMBLANQUINABIENT. m. La acció de em-
blanquinar, hlanqueo , hUsnqueadura , jalbegue,
Dealbatio, nis, albariu m, ii.
EMBLANQUINAR. Y. a. Posar blancas las
parets ab cals ó guix. Blanquear^ enealarf jalhe^
gar, enjalbegar, enlucif, Dealbo, exalbo, as.
EMBLANQUINAT, DA. p. p. BlanqueodO'
Dealbatus, exalbatus.
EMBLANQUIR. Y. a. emblanqüinab. || Fér tor-
nar blanch. Emhlanqueeer. Inalbo, as. Q y. n. ant.
Tornarse blanch de cabells. Encanecer, Ganesco, is.
EMBLANQUIT, DA. p. p. Emblanquinat.
Blanquecido, Dealbatus.
EMBLAR. Y. a. ant. robar. || ant. atacar, as-
saltar.
EMBLAR8E. Y. r. ant. bsgapülirse.
EMBLAT, DA. p. p. ant. robat.
EMBLEMA, f. Figura que representa un sentit
moral. Emhlema, Emblema, tis.
EMBÓ. m. nàut. Canal de fusta que conduheix
als imbornals la aygua que s* extrau de las bom-
bas. Dala^ adala, Canalis, is.
EMBOBAMENT. m. Embadaliment, admin-
ració, encantament. Emhohamiento, embohecimieih
tOf emheleso, Stupor. is. || Entontiment. Atontanin-
to, emhoheeimiento, Stupiditas, atis.
EMBOBAR. V. a. Encantar, embadalir. Tam-
bé s' usa com recíproch. Emhobar, embelesar, em-
bauear, emhazar, Sensum rapere. | Entontir. Em-
hohecer, Stupefacío, is.
EMBOBAT, DA. p. p. y adj. Embobüdo, »-
eantado. Stupefactus.
EMBOGADERO. m. y
EMBOGADOR. m. ant. Boca, canal ó pas «-
tret. Emhocadero, emhoeador, embocadura, Ostiam,
ii, fretus, us.
EMBOCADURA, f. En los instruments mú-
sichs de Yent la part que entra en la boca pera so-
nar. Emboeadurat boquilla. Os, oris.
EMBOGAR. Y. a. Ficar en la boca. Emboanr.
Ori inferre. || met. Fér créurer falsedats. Embocsr.
Falsa ingerere. || y. n. Agafar ab la boca. Abocw.
Dentibus capere. ] Comensar un carrer en algon
part. Comenzar, Incipio, is. I En lo joch de biliar
fér entrar la bola en la bossa. Emboear, ImmiUo,
is. I nàut. Entrar per la boca de un canal, etc.
Abocar y emboear, Per os fluminis ingredi. l'iio-
CAR. 3.
EMBOCAR8E. Y. r. Ficarse per algun carrer
ó altre pas. Embocarse, coger, Intro, as. ) Menjar-
Emboear, emboearse, zamparse, Deglutio, is.
EMBOGAT, DA. p. p. Emhocado. DeYoratns.
EMBOGH. m. Pas de la bola per la argolla, 6
de altra cosa per part estreta. Emboque, Transmis-
sió, nis.
ÈMBOL. m. Cilindro en las màquinas pera i^
entrar ó eixir lo líquit. Emholo, maeko. Embo-
lus, i.
EMBOLAR. Y. a. Posar bolas en las punttsèe
las banyas dels bous, etc. pera que no pogan fe-
rir. Embolar, Ligneos globulos cornibus infigert.
II Preparar ab bol lo que s' ha de daurar. EtM-
lar, Armenica terra linire.
EMBOLGAR. Y. a. ant. bolcar.
EMBOLIGADOR, A. m. y f. Qui embdica.
Enredador , embotismador , emhroüador. Turlia-
tor, is.
EMBOLIGAMENT. m. ant. La acció de embo-
licar. Envolvimiento, emhorrazamienío. Impltct-
tio, nis.
EMBOLIGAR. Y. a. Tapar, cubrír alguna ooa
per totas parts. Envolver, revòlver, InYolvo, is. |
Tapar alguna part del cos ab draps 6 Yayetas. Ai-
trapajar . Pannis , linteis iuYolYere. | Embullar,
com los cabells, fil, etc. ^innaramif. Implico, ia-
trico, as. II Mesclar una cosa ab altras de las que
ab dificultat se pót distingir, com un paper entre
altres. Envolver, IuyoIyo, is. Q met. Gonfóndrer qb
EMB
CATALÀ
EMB
611
assumpto, negoci ó dependència. Enredar, enma-
rafiar. Tnrbo, as. || Ficar à algú en algun assump-
te àrduo, y mòlt difícil. Meter , enredar. Intrico ,
as, irretio, is. U Cubrir al entorn un fil ó corda ab
altras. Entorchar, Gircumvestio , is. I ter. aor-
LLAR.
EMBOLICA QUE FÍ FORT. cxpr. fam. Enredo sohre
enredo. Fraus súper fraudem.
EMBOLIGARSE. V. r. Envolverse. Involvi. ||
met. Mesclarse, introdahirse en alguna cosa. En-
volverse, enredarse. Permisceri. | arrebossarse, ta-
pARSE. II Desbaratarse un negoci ó dependència.
Encresparse. Implicari.
EMBOLICAT, DA. p. p. Envuelto, enrèdado.
Implicatus. II adj. Dificultós, intrincat. Enrèdado,
enredosOy revesaL•. Nodosus. || Ple de rodeos, y sub-
tiiesas. Earedoso, enrèdado. Ambagíosus.
EMBOLIGAYRE. m. embolicador.
EllfBOLIGH. m. Farsell ó cosa semblant, ^a-
voUorio, revollillOf reburujon. Involacrum, i. || Lo
de las madeixas, rams de fil, etc. Marana, enredo.
Implicatio, complicatio, nis. || met. Confusió, men-
tida, engany. Maraiia, enredo, embolismo, embro^
llo. Confusió, nis, intrincalura, ae. || La acció de
posar una cosa entre altras peraque no sia regone-
guda. Zambuco. Obduclio, nis. || Piech de serp.
Boscà. Spira, ae, nodus, i.
EMBOLISMAL. adj. S' aplica ai any de tretze
llunacions pera ajustar los anys llunars ab los so-
lars. Embolismal, embohsmico, intercalar. Interca-
laris.
EMBOLISME. m. Afegidura de certs dias pera
igualar los anys de una espicie ab un altre, com
lo llunar y civil ab los solars. Embolismo, interca-
lacion. Embolismus, i , intercalatio, nis. || met.
Embolicb, confusió en algun negoci. Embolismo,
enredo, confusion. Implicatio, confusió, nis.
EMBOLLAR. V. a. y derivats, embolicar.
EMBOLLO. m. XARPALLERA.
ÈMBOLS, m. L' acte de embossar. Embolso,
Pecuniaï in crumenam immissío.
EMBOLT, A. p. p. ant. embolicat.
EMBOLTORI. m. EMBOLICH.
EMBOLUM. m. Lo que abulta mòltjmès de lo
que pesa. Balumbo. Yolumea, inis.
EMBORBOLLADOR, A. m. y f. borbollatrb.
1. II Qui parla depressa y confusament. Barbullon.
Garrulus.
EMBORBOLLAR. V. a. Parlar atropellada y
confusament. Barbullar. Clamosè ioqui. || Confón-
drer, barrejar unas cosas ab altras. EngarbtUlar.
Confundo, is, perlurbo, as.
EMBORNAL8. m. pi. IMBORNALS.
EMBORNIAR. V. a. Fér borni. Entortar. Lus-
cum facere ; elusco, as.
EMBORRAR. V. a. Umplir de borra. Atibor-
rar, emborrar. Tomento infarcire. || Donar la se-
gona cardada à la llana. Emborrar. Iterum, ítera-
tó carminare. || met. fam. Menjar mòlt. Emborrar,
embocar, atracar, atiborrar, atracarse, tupirse, atir
borrarse. Cibo oppleri.
EMBORRAT, DA. p. p. Atiborrado, emfrorro-
do. Cibo oppletus.
EMBORRATXADOR , A. m. y f. Qui embor-
ratxa. Embriagador, emborraehador. Inebriator, is.
EMBORRATXAR. V. a. Causar borratxera.
Emborrachar, embriagar. Inebrio, as. || met. £n-
tontir, ensopir algun menjar ó vapor fort de algu-
na cosa. Emborrachar. Inebrío, as.
EMBORRATXARSE. V. r. Bénrer vi fins à
pérdrer lo coneixement. Emborracharse, emòrta-
garse. Inebriari, ebrium fieri. | Entontirse ab al-
gun menjar ó vapor, com juU, tabaco, etc. Em-
borracharse, embriagarse. Inebriari, ebrium fieri.
II Deixarse possehir de alguna passió vehement.
Enloquecerse, embriagarse. Baccbor, aris, furo, is.
Q Enagenarse. Embriagarse, enagenarse, Extasim
pati; alienari.
EMBORRATXAT, DA. p. p. Emborraehado.
Ebrialus.
EMBORRISflAR. V. a. Cardar per primera vcl
gada la llana. Carduzar, emborrizar. Semel car-
minare.
EMBORROSflARSE. V. r. etc. ARREBOSSAESB.
EMBOR8AR. V. a. ant. embossar. 1.
EMBÓ8. m. La acció de embossarse. Tafujo,
embozo. Yelamen, inis. || Corretja, corda, etc. ab
que's lliga 'i badall de la esquella pera que no
sone. Castigadera. Tintínabuli lorum.
EMBOSCADA, f. Aguayt. Emboscada, emboscar
dura, celaL•, zalagarda. Insídiae, arum. || Lo Uoch
pera emboscarse. Emboscadura, emboscada. losi-
diarum locus.
EMBOSCAR. V. a. Ocultar en algun bosch ó
altra part partida de soldats pera sorpéndreral
enemich. També s' usa com recíproch. Emboscar.
Insidíor, aris, in insidiis collocare.
EMBOSCARSE. V. r. Retirarse, amagarsela
cassa ó altra cosa en lo bosch. Emboscarse. In sal-
tus redire.
EMBOSCAT, DA. p. p. Emboscado. In silvam
abditus.
EMBOSSAR. V. a. Ficar en la bossa. AhucL•r,
embolsar. In crumenam recondere. || Impedir la
corrent de algun conducto ab brossa, dtc. També
s' usa com recíproch. Airampar, cegar, obstruir.
Occludo, obstruo, is.
EMBOSSARSE. V. r. arrebossarse. 2.
EMBOSSAT, DA. p. p. Cubert ab 1* embós.
Tapujado, embozado. Yelatus. || Dit dels conduc-
tos. Cegado, atrampado. Obstructus, obductus.
EMBOTADOR. m. Qui embota las armas de
tall. Embotador. Hebetator, is. || Qui posa *I vi en
bòlas, etc. Envasador. Infusor, is.
EMBOTAMENT. m. Obra de embotar. Infu-
sion. Infusió, nis. || amdssament.
EMBOTAR. V. a. Posar lo vi ó altre licor en
las bòtas. Efnbotar, encubar, envasar. In doiinm,
(12
EMB
DICaONARI
EMB
in cupam condere. || Introdnhir los líquits en bots.
Envasar, In ntrem infundere. || Girar, fér tornar
to ix lo tall de alguna cosa. Emholar. Hebeto, as.
II AMUSSAR.
EBIBOTARSE. Y. r. amussabse. || Posarse al-
gana cosa sens tall 6 punta. Emhotarse, Hebesco,
hebetesco, is. | met. kntontibsb. | Posarse botas.
Embotarse. Ocreas cingere.
EMBOTAT I DA. p. p. EnvosadOf eneuhado.
Dolio cònditus, ínfusus. y amussat.
EMBOTELLAR. V. a. Posar licors en botellas.
EmhoUllar. Licores in lagenis infundere.
EMBOTIDOR. m. IMBOTADOa.
EMBOTIMENT. m. Tumor, inflamació. Jfin-
chaz(m. Inflatio, nis, tumor, is. || L* efecte de es-
tar amussadas las armas. Emhotadura, Hebetatio,
nis.
EMBOTIN ATy DA. adj. ABOTINAT.
EMBOTIR. V. a. Inflar, umplir. També s' usa
com recíproch. Hinchar, ahotagar. Distento, in-
flammo, as. || p. u. embotar. 4.
EMBOTITi DA. p. p. Emhado, ahotagado.
Inflalus.
EMBOTJAR. V. a. Guarnir un quarto de bot-
jas pera fiiar los cuchs de seda. Embojar. Abroto-
ni faseiculos ordinare, struere, aptare.
EMBOTJAT. m. Enramada de botjas pera pu-
jar los cuchs de seda à filar. Embojo, Abroloni
íasciculorum ordinatio.
EMBOTONADURA. f. Joch de botons en la
roba. EoUmadwa, Globulorum in vestimentis se-
ries.
EMBOTONAR. V. a. Cordar los botons. AhotO'
narse. Globulis vestem cingere.
EMBOTORNAT, DA. adj. Inflat, hidrópich.
Gu&charOy ahotagado, Turgidus.
EMBOTORNIMENT. m. BMBOTIMBIIT. 1.
EMBOTXAGAR. V. a. embutxacar.
EMBOTXADA. f . Cop de botxa. Bochazo. Glo-
buli iclus.
EMBOTXAR. V. a. Fér córrer una botxa ab lo
cop de altra. Bochar. Globulum globulo trudere,
pellere.
EMBOYRARSE. V. r. Cubrirse de boyra la
atmosfera.
EBIBRANGAR. V. a. y derivats, entroncar.
EMBRANILLADOR, A. m. y f. Qui arma al-
guna cosa ab branillas. Emballenador, Yirgulis
ballenatis muniens.
EMBRANILLAR. V. a. Posar branillas à algu-
na cosa. EmbaUenar, Ballenatis virgulis muniré.
EMBRÀ8. m. Destorb, dificultat, impediment.
Embarazo , Mora , ss , impedimentnm , i. jj Pre-
nyat. Preiíez, embarazo, Praegnatio, nis, gravilas,
alls.
EMBRA8SADOR, A. m. y f . Qui embrassa.
Embarazador, Prsepediens, impediens , obstans.
EB1BRA88ADIJRA. f. La acció y efecte de
embrassar V escut. Embrazaéwra, Siiiiatr»aptttío.
g La ansa per ahont s* agafo 1* escut. BmknMèh
ra, Scuti ansa.
EMBRAMAR. V. a. Impedir, retardar. Bwk•-
razar. Obsto, as. || Ficar lo bras esquerre per li
ansa del escut Embrazar, Scutum sinistre aplin^
Q ant. ABRASSAR.
EMBRA88ARSE. V. r. Bmbarazaru^ emném-
se, Implicari, obstari.
EMBRAMAT, DA. p. p. BmbaroMéo. Inpii-
catus, impeditus.
EMBRA88ÓS, A. adj. Lo que anbrassa é ii-
comoda. Emharazoio, Molestos, implexus, wnh
tiosus.
EMBRASSOSiSSm, A. adj. Biip. Bmiamo-
sisimo, Yaldè implexus.
EMBRAVIMENT. m. Irritació, furor. Emk•'
vecimiento, Saevitia, ae, feritas, aiís.
EMBRAVIR. V. a. Irritar, enfurismar. Taobè
s' usa com recfprocb. Embravecer, Irrito, eiaspe-
ro, as.
EMBRAVIR8E. V. f. Dàut. Alteiarse b
mar. Embravecerse, eiuresparse, enfwrecerse, Inio,
as.
EMBRAVIT, DA. p. p. EmbrafueUo. Effantf,
efferatus.
EMBRIAGH. m. BORRATXO.
EMBRIAGAR. V. a. BMlOaRATXAR. | IML
Enagenar, transportar. Embriagar, Inebrio, as.
EMBRIAGAR8E. V. r. Embria§arse. ïixm
fieri.
EBIBRIAGATy DA. p. p. EMBORRATXAT.
EMBRIAGUERIA ¥ EMBRIAGUESA. I
ant. Borratxera, turbació del judici. Embriagm*
Temulentia, cràpula, m.
EMBRIDAMENT. m. ENPRBNAMSMT.
EMBRIDAR. V. a. Posar la brida à las cal»l-
caduras. Embridar. Fr»no, as.
EMBRIDAT, DA. p. p. Embridado, ïi&t
tus.
EMBRIÓ, m. Lo feto abans que 's distingcscí
sa organisació y membres. Embrúm, FoBtos iBÍo^
mis. y Lo de las granotas. Girino, Rans fcstos.
ESTAR EN EMBRIÓ, fr. met. Estar en sos principis
y sens V orde y perfecció que déu tenir pera sòo
complement. Estar en. embrúm. Rem immatona]
indigestam esse.
EMBROGAGIÓ. f. EMPLASTRB.
EMBROGH, CA. adj. Corb, tort. Corbo, (om-
do, Incurvus.
EMBROLL. m. Enredo, engany. EmbroUo, U-
tricalura, se, implicatio, nis.
EMBROLLADOR, A. m. y f. Enredador. £■-
brollador, Consircinator, is.
EMBROLLAR. V. a. Enredar, ooofóadrer.
Embrollar. Implico, as, confundo, is.
EMBROLLAT, DA. p. p. EmbroUado, Impfi-
catus. I adj. Obscur, enredat. EmbrolUdo, Invol!*
tus, implicitus, implicatus.
EMBHOIXAYRE• m. UDROU.ABe•.
EMB
CATALÀ.
EMB
613
EMBROMADOR, A. m. y f. Qui embroma ó
enganya. Embromador, Qui verbis dolosis alios
decipit.
EMBROMAR. V. a. Enganyar ab trapasseria.
Embromar. Dolosis verbis faliere, decipere. || Fér
broma ó gresca. Bromear, embromar, Jorgia exci-
taré.
EMBROMARSE. V. r. ENNUVOLiasE.
EBIBROMAT, DA. p. p. Embromado, embau-
eado. Deceptns. || ennuvolat.
iMBioMAT DB CAP. PertwbodOf turbado, Turbi-
dus, nubilns.
EMBROQUERAR. V. a. ARREBOSSAR.
EMBRUIXAOOR , A. m. y f. Encantador,
bruixot. Hechiceroy brujo, Yenefícos, i, incantator,
m. L* art de embruixar.
Heehieeria. ¥a»cïnnm, i, venefícium,ii, malèfica ars.
EBIBRUIXAR. V. a. Cansar à algú dany en
virtut del pacte fét ab lo diable. Hechizar. Yene-
ficiis inficere, irretire.
EMBRUIXAT, DA. p. p. Hechizado, Yenefí-
ei is infeclus.
EMBRUNYIRBE. V. r. ant. EMBOTRARSE.
EMBRUTADOR, A. m. y f. Lo, ó la que em-
bruta. Ensuciador. Maculalor, is.
EMBRUTAMEBiT. m. ant. La acció y efecte
de embrutar y embrutarse. Ensuciamiento. Macu-
latio, inquinalio, nis.
EMBRUTAR. V. a. Umplir de porqueria. Em-
porcar, easmiar, Gloaco, fosdo, maculo, inquino,
as. II Tacar, com: embrutar de vi, etc. Manchar.
Maculo, commaculo, as.
embrutar de cera. fr. engerar.
EMBRUTAR LA coNCiÉNGiA. fr. Manchar, enredar,
cargar la canciencia. Piaculo se abslringere.
DRAP DE 'n MARTÍ, JO EMBRUTO k ELL T ELL m' EM-
BRUTA i MI. ref. y
81 m' embeutas t' enmascabo. ref. lo corb diu
NEGRA À LA GARSA.
SI NO FÓS PER EMBRUTARME LA HA DE MOCDS. CXp.
pera despreciar à algii iraclanlio com à criatura.
si no mirava que eres criaiura. Puer es àdhuc.
EMBRUTARSE. V. r. Fér las necessitats cor-
porals en las calsas, llit, elc. Ensuciarse, zurrus-
earse. Gunio, is.
EMBRUTAT, DA. p. p. Ensuciado, emporcado,
Inquinatus, maculatus.
EMBRUTIR. V. a. Entorpir las facultats de la
ànima. Embrutecer. Mentis aciem oblundere.
EMBRUTIRSE. V. a. ant. embrutarse. || ant.
Tornarse estúpit, com un brut, pérdrer i' us de
rahó. Embrulecerse. Obbrulesco, is.
EMBUFEGAR. V. n. y derivats, esbufegar.
EMBULLAR. V. a. y derivats, embolicar.
EMBUNYEGARSE. v. r. Enredarse. Envedi-
jarse. Implicari. || fam. Enredarse uns ab altres
barallantse. Envedijarse. Rixor, aris; jurgiis, pug-
nis impeti.
EMBÚS. m. Lo que impedeix la corrent. Atas-
eo, Obex, icis. || met. Impediment, destorb. Àtm^
eadero. Impedimentum, i.
EMBUSSAR. V. a. Tapar ab brossa ó altra
cosa 'Is conductos. Cegar, azolvar, Yiam occiu-
dere.
EMBUSSARSE. V. r. Taparse 'Is conductos
per brossa ó altra cosa. Atramparse, Yiam occludi,
obstrudi.
EMBUSSAT, DA. p. p. y adj. Alrampado,azol'
vado, ciego, obstruido, Impervius^ obstructus.
EMBUSTEJAR. V. n. embustereiar.
EMBUSTERÀS. m. aum. Embusterazo, embús-
teron. Fraudulentissimus.
EMBUSTEREJADOR, A. m. y f. EMBUSTERO.
EMBUSTEREJAR. V. a. Mentir à menut. Em-
bustear, Frequenter mentiri.
EMBUSTERET. m. d. MENTIDERET.
EMBUSTERIA. f. Engany fétab frau, mentida
ab artifici. Embuste. Fallacia, 8b.
EMBUSTERO, A. m. y f. Mentider, inventor
de mentidas. Mentiroso, embustero, Fallax, acis.
EMBUT. m. Instrument à manera de vas, ample
de boca, y remata en un canó pera umplir fàcil-
ment las eynas de boca estreta. Embudo. Infundi-
bulum, i. Ú En las fàbricas de cera, instrument pe-
tit posat en lo motllo en que 's trauhen las cande-
las. Embudo, Infundibulum, i.
EMBUT DE PRESA. 'L gran pera umplir bòtas, etc.
Envasador. Infundibulum, i.
FÉR EMBUTS, fr. TARTAMUDEJAR.
NO FÉR EMBUTS, fr. mct. Parlar clar, dir libre-
ment sòn sentit. No morderse los labios, Àpertè et
liberèloqui.
EMBUTEJAR. V. n. TARTAMUDEJAR.
EMBUTER. m. TARTAMUT.
EMBUTET. m. d. Embudico, illo, to, Canalicu-
lus, i. II nàut. Yuyt cónich que ^s deixa als perns
en r extrem, pera reblaries fàcilment. Embudillo,
Clavis facilius retundendis vacuum.
EMBUTIDURA. f. nàut. Cordela ab qüe um-
plen los vuyts que deixan entre sí 'Is caps grossos,
pera arrodoniries quant se forran. Embutidura. Fu-
niculus, i. II nàut. La acció y efecte de embutir.
Entranadura, embutidura. Intromissió, nis.
EMBUTIR. V. a. Encastar, introduhír una cosa
dins de altra. Embutir y taracear, ataracear si es
malérid de mòlts colors. Inserto, as. || farcir. ||
Menjar. Embutir, embuchar, Sese ingurgitare. ||
nàut. Parlant de caps umplir Ids vuyts entre cor-
dons de algun de ells, seguint la espiral que forma
cada un. Embutir, entranar. Introduco, is.
EMBUTIT. m. Obra en que s' ajustan y en-
caixan pessas de vàrios colors, com en la taula del
joch de damas, ete. Embutido. Yariegatum opus.
EMBUYNAR. V. a. Untar ab una buyna. Em-
bofíigar, Bovino stercore illinire.
EMENAR Y EMENDAR. v. a. ant. y derivats.
ISMINÀB.
6U
EHO
DICCIONARI
EBiP
EMERGÈNCIA, f . Cas ó incident que prové de
altre principal. Emergència, Superveniens casus.
EMERGENT, adj. Lo que té principi de altra
cosa. Emergente, Emergens.
EMERGIR. V. a. ant. Succebir, esdevenir de
repent. Ocurriry sobrevenir, Occurro, is.
EMÈRIT, m. Entre 'is romans soldat que ha-
via cnmplert bè sòn servey. Emériío, Emeritns, i.
EMERSIÓ. f. astr. Eixida de un satélit del
cono desombra de sòn planeta, ó la de qualsevol
cos celeste de detràs de altre 6 dels raigs solars.
Emersion. Emersio, nis.
EMÉTIGHi CA. adj. y també s' usa com à
substantiu. Lo que ocasiona vòmit. Emétieo, Eme-
ticum, i.
EMIGRACIÓ, f. Abandono, eixida de un Uocb
pera establirse en altre. fmt^racúm.Emigratio, nis.
EMIGRANT, m. Qui emigra. Emigrado, Emi-
grans, tis.
EMIGRAR. V. a. Deixar, abandonar un Uoch
y domiciliarse en altre. Emigrar, Emigro, as.
EMIGRAT, DA. p. p. Emigrada. Emigratus. |
adj. Qui emigra. Emigrado, Emigrans.
EMINA. f. Mesura que en Alexandria y Gènova
s' usava en los sigles xiv t xv. Emina. Emina , bò,
EMINÈNCIA. í. Altura, elevació, paratge ele-
vat. Eminència, Altitudo, inis. | met. Excel-lenciai
sublimitat. Eminència, Prsestanlia, ad. || Tilol de
honor que 's dóna als cardenals. Eminència, Emi-
nentia, a;. || Part que sobrepuja à la superfície.
Eminència. Prominentía, se.
EMINENCIAL. adj. fil. S* aplica à la virtut
que pòl produhir un efecte, no per connexió formal
ab ell, sinó per una virtut superior que la abrassa
ab excel•lència. Eminencial, Superior polenlia.
EMINENCIALMENT. adv. m. Ab superioritat.
Eminencialmente, Gum emínentia.
EMINENGIETA. f. d. MonUcillo. Tumuius, i.
EMINENT, adj. Elevat, alt. Eminente, promi-
nenle. Excelsus. || Excel•lent. Eminente, Eximius.
EMINENTtSSIM, A. adj. sop. EminenlUimo,
Eminentissimus. || adj. Títol de bonor dels carde-
nals y del general de la orde de sant Joan. Emi-
nenlisimo. Eminentissimus.
EMINENTMENT, adv. m. Excel•lentment, ab
mòlta perfecció. Emineníemenu, Excellenter. Q fil.
Potencialment, ab eminència. Eminenlemente. Emi-
nenter.
EMIR. m. Alta dignitat entre 'Is àrabes. Emir»
Emir, is.
EMI8FERI. m. Emisferio, EmisphaBrium, ii.
EMISSARI, m. Missatger, espia. Emisario. Ex-
cubitor, is.
EMISSIÓ, f. Acció per la cual una matèria
qualsevol es llansada fora del cos. Emision. Emis-
sió, nis. II EXPENDIGIÓ.
EMISSIU, VA. adj. Lo que té '1 poder y la facul.
tat de espargir calórich ó llum. Emisivo. Emissivus.
EMOCIÓ, f. Alteració repentina del esperit ó de
la economia animal per la exitació violenta déUhl•
mors. Emocion. Gommotio, nis. Q cosioció. 1.
EMOUElcr. adj. Lo que serveix pera ablaú
tumors. Emoliente. EmoUiens.
EMOLUMENT, m. Utilitat, profit. EmokmtUt,
Emolumentum, i.
EMPACAR. V. a. EMPAQUBTAl.
EMPADRONAMENT, m. Terme pres dd cas-
tellà, y significa allistament dels vçhÍDs dem
població pera efectes de policia. Eneakezémmu^
encartamiento, encabezonamiento. Descríptio, nis.
EMPADRONAR. V. a. Fér 1* empadrooameoL
Encabezar, empadronar eneartar. Gensumperct-
pita describere.
EMPAIG. m. Gortedat, vergonya, turbacü.
Empacho, corudad, vergüenzn, turbacion, nior,
eorrimiento. Subrusticus pudor, timor. | anl Em-
baràs, destorb, obstacle. Empacho, embaraso, ts-
pedimento. Obstaculnm, i.
DONAR EMPAIG, fr. EMPATXAR. 1.
TENIR EMPAIG. fr. Tcuir vergonya ó reparo. Ttm
empacho, ó reparo. Yereri.
EMPALAMENT. m. La acció de empalar. Ear
palamienw. Gruciaria veruti adactio.
EMPALAR. V. a. Ennastar à algú en un pal
com losaucellsen ï ast. fmpa/ar.Stipite aliqoeiD
ab imo ad súmmum transfigere.
EMPALAT, DA. p. p. Empatada. Sú^ïie lli-
quis ab imo ad súmmum transfixus.
EMPALIADA. f . y
EMPALIAMENT. m. Parament de telas pen
adorno en las feslas. Empaliada, Aulea, s.
EMP ALIAR. V. a. Guarnir las parets ab ado^
nos de tela, etc. Empaliar, Aulsis , peristromati-
bus parietes ornaré. || met. Dissimular , cubrir.
Paliar, Pallio, as. || met. fam. Enganyar, fmftair,
engatusar. Decipio, is.
EMPALIAT, DA. p. p. Colgada, paliado. Sos-
pensus.
EMPALL. m. La palla sens bàtrer. fMoidb-
ra, bàlago, Stipula, ae.
EMPALLAR. V. a. Gubrir ab palla. OArtrnn
paja. Paleis operire.
EMPALLETADA. f. iiàut. Matalàs pera defen-
sar de la fuselleria enemiga la gent que està 8obc«
la cuberta. Empalletado. Cnlcitra; genus ad ictv,
missilium vitandos in navibus constructum.
EMPALMAR. V. a. Juntar pels extrems d«
fustas, cordas, etc. Empalmar. Duobus adjungere
extremis.
EMPALME. m. L' acte y efecte de empabnar.
Empalmadura, empalme. Duobus extrimis adjai0-
tio.
EMPALOMAR. V. a. nàut. Guarnir , em ii
relinga y gràtil ab la vela. Empalomar. RaÜMift
bus vela assuere. y
FIL DE EMPALOMAR. FIL. 11p
EMPANADA, f . Eapk
altra cosa dins. Empa»
EMP
CATALÀ
EMP
615
Engany, ocultació, enredo fraudulent. Empanada.
Fraudulenta occultatio. || Pasterada, conveni secret
pera algun fi dolent. Pastel, pastelan, entrucL•da.
Conventiculum, i.
EMPANAR. V. a. Fér empanada. Empanar.
Bepsta farina carnem obducere. || Aplanar , fér
un emplastre de la figura de alguna cosa. Aplaslar.
Complano, as.
EMPANAT, DA. p. p. Aplastado. Gomplana-
tus.
EMPANTANEGAR, v. a. Embarassar, impe-
dir lo curs de un negoci. Empantanar. Negotium
distinere.
EMPANTANEGAT, DA. p. p. Empantanado,
Aliquit distentum.
EMPANTULLAR. V. a. Juntar pandillas. Apan-
dillar. Conspiro, as.
EMPAPAIG. m. enfit.
EMPAPAR. V. a. Embéurer, remullar. Empa-
par, Imbibo, is.
EMPAPARSE. V. r. Embéurerse , com la ay-
gua en la esponja. Empaparse, Imbibi , imbui. y
met. Imbuhirse de alguna màxima ó doctrina. Em-
paparse, Nimio rei amore imbui.
EMPAPAT, DA. p. p. Empapado. Imbutus.
EMPAPERAR. V. a. Embolicar en un paper.
Empapelar, Obvolvere papyro.
EMPAPERAYRE. m. Qui empapera. Empape-
lador. Gbartis involvens.
EMPAQUETAMENT. m. La acció y efecte de
empaquetar. Empaque, In fasces collectio.
EMPAQUETAR, v. a. Posar en paquets , far-
dos, caíxons, etc. Empaquetar, empacar. In fascem
cogere.
EMPARA, f. AMPARA. II EMBABCH. 2.
POSAR EMPARA, fr. EMBARGAR.
TRÀÜRER LA EMPARA, fr. DESEMBARCAR.
EMPARAMENT. m. ant. ampara. || ant. am-
PARO, PROTECCIÓ.
EMPARAMENTAR. V. a. bmpàliar. 1.
EMPARAN8A. f. AMPARO.
EMPARAR. V. a. ant. amparar. J ant. àpén-
DRER. II ant. EMPÉNDRER.
EMPARARSE. v. r. ant. Empéndrerse , pén-
drer à són càrrech. Tomar por su cuenta, Sibi as-
sumere. || ant. apoderarse, péndrer.
EMPARAT, DA. p. p. Amparado, emhargado,
Sequestratus.
EMPARAULAR. V. a. Quedar de acort ab altre
pera tractar alguna cosa. Apalahrar, De colloquio
convenire. || Tractar un negoci de paraula. Apala-
hrar. Coram aliquo pacisci.
EMPARAULAT, DA. adj. Promès, ajustat.
Apalahrado. Sponsus.
EMPARELLAR. V. a. Igualar, anivellar. Em-
parejar. Parem facere.
EMPARENTAR. V. a. Contràurer parentiu per
casament. Emparentar , entroncar, Affinitate cum
aliquo devinciri.
EMPARENTAT, DA. p. p. Emparentada, Affi-
nitate devinctus.
EMPARRAR. V. a. Formar emparrats. Empar-
rar, Pergulas instruere.
EMPARRARSE. v. a. Abrassarse las parras y
algunas plantas en V apoyo que troban. Trepar,
parrar. Vites amplecti ulmos, etc.
EMPARRAT, m. Conjunt de parras sostingu-
das per fustas , ó pilans. Emparrado, Pergula , s.
II Los pilans y fustas que'l sostenen. Espaldar,
espaldera , pabellon, Compages ramis contexenda.
EMPAS8AR8E. V. r. Eixir , no delenirse al-
guna cosa en altra en que s' inclou , penetraria.
Pasarse. Dilabi. || Engollir. Tragar, engullir, De-
glutio , is. II Passar una cosa per algun forat ó
conducto estret. Colarse , pasarse. Trajici. | des-
PASSARSE, DESENFiTARSE. || Bonarsc de la memòria.
Pasarse, Oblivisci. || met. Créurer fàcilment lo in-
verosímil ó que no té fonament. Tragarse, lis qu®
omni carent probabilitate assentiri.
EMPASSARSEN. fr. Dcfallirse per falta de aliment.
Ahilarse. Dejicio , is , prae inedia languescere ;
linqui animo.
EMPASTAR. V. a. ant. empastissar. || pint.
Cubrir de color lo dibuix. Empastar, Massa et co-
lore non leviter oblinire. Q Posar pastetas en algu-
na cosa pera apegarla ab altra. Engrudar, Gluli-
no, as.
EMPASTIFERAR. V. a. EMPASTISSAR.
EMPASTI88ADOR, A. m. y f. Qui posa pas-
tetas. Engrudador, Glutinator, is.
EMPASTISSAMEBiT. m. ENGRUTAMENT.
EMPASTISSAR. V. a. Embrutar ab qualsevol
porqueria. Emharrar, emhadumar, Conspurco, as.
ENGRUTAR.
EMPASTISSARSE. V. r. Emplastarse , emha-
dumar se, Lini.
EMPASTISSAT, DA. p. p. Emplastado , m-
harrado, emhadumado, Coinquinatus, litus.
EMPASTRE. m. emplastre.
EMPAT. m. La igualtat de vots. Empau.
^qualitas, atis.
EMPATAMENT. m. En lo joch de cartas 6
daus la concurrència de dos cartas ó punts iguals.
Encuentro, Chartularum ejusdem generis concur-
sus.
EMPATAR. V. a. IGUALAR. Q Suspéndrer , em-
barassar lo curs de alguna resolució. Empatar,
Inhibeo, es. || Trencar lo fil de un discurs. Cortar,
interrumpir. Interpolo, as, interpel•lo, intermitto,
is.
EMPATAT, DA. p. p. Pato, empatada, MquA-
tus.
EMPATOLLAR. V. a. Enredar, confóndrer las
cosas. Emhrollar, Implico, as.
EMTATXADAMENT. adv. ro. ant. Empacha-
L•mente, emharazosamente, Impeditè.
EMPATXABIENT. m. ant. empaig.
J^MPATXAR. V. a. ant. Embarassar, destor-
616
EMP
DICCIONARI
EMP
bar, impedir. Empachar, emharazarf impedir, es-
lorhar, Obsto, as, ímpedio, is. || ant. prohibir, pri-
var, VEDAR. II ant. ENVER60NTIR.
EMPATXAR8E. V. r. Tnrbarse, pararse, en-
vergonyirse. Corlarse, empacharse. Padore snbrus-
tico aífici. II ant. Posarse algú en lo que no li toca.
Ingerirsef ponerse en lo que no le va. Alienis nego-
tiis se immiscere. || bnfitarse. | Ocuparse, destor-
barse. Emharazarse, empacharse, Impediri.
EMPATXAT, DA. p. p. Empachado, Impedi-
tus, timídus, pnsilanimis. | minuciós. || apvrat.
EBIPATXORRARSE. V. r. Ferse algú pesat ó
molest. Aporrarsef hacerse porra, Plnmbeum fíeri.
EMPA VESSADA, f. Reparo , defensa feta ab
pavessos ó escuts. Enipavesada , pavesada, Textile
septnm.
EMPA VESSAR. V. a. Formar empavessadas.
Empavesar, Tèxtil i septo tegere.
EMPAVESSAT, DA. p. p. Empavesado, Tex-
tili septo tectus.
EMPAVONAR. V. a. Donar al ferro U color
blau fosch. Pavonar, Yiolaceo colore ferrum in-
signire. || empa vessar.
EMPAX. m. ant. empaio.
EMPAYTAR. V. a. Perseguir, apurar en espe-
cial à las feras. Acosar, Vexo, agito, as.
NINGl^ M' EMPATTA Ó 'lS QUI M' EMPATTaVAN U
SÓN k ROMA. loc. fam. ab que algú respon à qui li
dóna massa pressa. No nos corren moros. Non in-
cendis per ignem.
EMPEDRAR, v. a. Espergir pebre en alguna
cosa. Condimeniar con pimienta. Pipere condire.
EMPECADAT Y EMPEGATAT. adj. Malvat,
qui tot ho trastorna. Empecatudo, Improbus , tur-
bulentus, irrequietus.
EMPEDER, A. adj. méd. Àstringent, lo que té
virtut de apretar y estrènyer. EsUpiico , estiiic4>.
Stipticus. I Lo que està estret y no pót obrar. Es-
tiptico, Stipticus.
EMPEDERNIRSE. V. r. met. Obstinarse, fer-
se insensible. Empedemirse. Obdurari, lapidescere.
EMPEDERNIT, DA. p. p. Empedernido, Ob-
duratus.
EMPEDIMENT. m. impediment.
EMPEDRADOR, A. m. y f. Qui empedra. SO"
lador, empedrador. Slrator, consti-ator, is.
EMPEDRAMENT. m. Acció de empedrar. Em-
pedramiento. Pavimenti construclio é lapidíbus.
EBIPEDRAR.V. a. Gubrir lo paviment de pe-
dras. Solar, empedrar. Slerno, is ; viam lapidibus
sternere.
EMPEDRAT, DA. p. p. Empedrado. Slratus. Q
m. Paviment format de pedras. Empedrado. Slra-
tura, Si.
BÀTRER L* empedrat, fr. met. fam. Rodar los car-
rers sens nccesitat. Callejear, azotar calles. Yica-
lim, per vicos vagari.
EMPEDREIR. V. a. etC. PETRIFICAR.
EMPEDREIRSE. V. r. Obstinarse, ferse insen-
sible. Empedemirse. Obdurari. | Se diudealsM
menjar, que quant se cou en lloch de estonne'i
torna dur, y també 's sól dir de altras cosas. AfA'
mazarse. Indurari.
EMPEDRETT, DA. p. p. EnpedemUo. Obdl•
ratus, induratus.
EMPEGABIENT. m. Enquitranament, capiéi
pega. Empegadura. Piceum illinimeDtnm;oppia•
tio, nis.
EMPEGAR. V. a. EMPEGUNTAR. | Passarlsp^
pel llinyol abans de cusir las sabatas. fneeroür.
Ceroto oblinire. || Senyalar, marcar ab pega '1 \»
tiar de llana. Empegar. Gregem pice notaré.
EMPEGIT, DA. adj. Curt de geni. YergMSt-
so, empachado. Impeditus.
EMPEGOTAR. V. a. EMPBGUNTAl.
EMPEGUIR. V. a. ant. acórrer, unriRGoemk
EMPEGUIT, DA. adj. ant. empegit.
EMPEGUNTAR. V. a. Untar ab pega. EÉfl•
gar. Oppico, impico, as.
EBIPEGUBITAT , DA. p. p. EmpegaL•. Pi-
calus.
EMPELLAR. V. a. Posar pell las llagas^ete.
Empeltar, encorar, encorecer, Ynlnera cicatriooi
ducere.
EMPELT, m. Arbre empeltat. Ingerlo^ etferk^
pua. Insitum, i. || La pua ò espiga que's fícaenalin
arbre. Ingerto. Surculus, i. | La part empeUdi*
Ingeridura. Insistio, nis. || empbltament.
EMPELTADOR, A. m. y f. Qui empelta. Iíh
geridor. Inserlor, is. jj m. Entre jardiners, troi^
marfil en figura de una ametlla assegurat al wàr
nech de un ganivet posat V agut en vers fora, ysel•
veix pera que desprès de tallat V arbre pera es-
pallarlo 's vaja desapegant la escorxa ab la paiti
del instrument, fins que puga cabrer la poiqM
se li va à empaitar. Abridor. In serendis arborítas
cuspis eburnea.
EMPELTAMENT. m. La acció de empelttf.
Ingeridura, engertacion, engeridura. Consistiu, aiii
insitus, us.
EMPELTAR. V. a. Introdohir uoa cosa ea al-
tra, juntarla. Engerir, ingerir, emgertar, mgerm*
Insero, is. 0 Introduhir una espiga ó agulla verdi
de un arbre en lo tronch ó rama de altre. JS^ift^
iar, ingertar. Gonsero, is, calamnm in arbore ii-
serere. || Introduhir lo pus de la verola ab la llai-
seta. Inocular, ingerir las virmelas. IdocmIo, v»
boae pus inserere.
EMPELTARSE. V. r. met. bmfbscàrsi.
EMPELTAT, DA. p. p. IngerOo, engerÜB, ■»■
gerto. Insilus.
EMPELTREIRSE. V. r. aut. SMraDRBIRSI.
EMPENAR. V. a. ant. emplomar. 1.
EMPÉNDRER. V. a. Gomensar, inteolar algi-
na cosa gran. Emprender. Aggredior, erts, aUn^
to, as. Q Acométrer à algú pera pregUDlarli al^it
cosa, reconvenirlo, importunarlot npèndRfhk ^
renyir ab ell. Emprender. AggredioTv mt» IMi*
EHP GàTàU.
drer à sòn càrrech 6 per sòn compte. Emprender,
tomar d su cuenta, Suscipio, excipio, recipio, is. ||
ant. ACORDAR, ESTIPULAR, CONVENIR.
me'n empren, te'n empren, 11 'n empren, loc.ant.
Me, tij le aconteee. Mihi, tibi, illi accidit.
EMPENTA, f. Cop fort que's dóna pera tràurer
de sòn Iloch à al^na persona ó cosa. Empellon.
empujoii, rempujon, emhion, Impalsio, impactio,
nis. i La forsa que fà alguna cosa pera móurer ó
detenir à altra. Empuje, empujo. Impulsió, nis
Impulsns, us.
k empentas. m. adv. Injuriosament, ab violèn-
cia. À empellonest d empujones, Àcerbè, duré, se-
verè, acriler.
DONAR Ó PEGAR EMPENTAS. fr. EMPÈNYER.
EBIPENYA. f. Part de damunt del peu oposa-
da à la planta. Empeine. Metatarsis, is. || Lo cuyro
de sobre la sabata. Empellay pala, Obstragulum, i.
[ Baix ventre. Empeine. Imus venter.
EMPENYAR. V. a. Deixar 6 donar per penyo-
ra. Empeiiar. Oppignoro, as. || Obligar, precisar à
algú à fér alguna cosa. Empenar, Induco, is, quem-
piam re aliqua irretire. || Posar per empenyo ó
mitjanser. Empenar, Interprecatorem adhibere. ||
ENDEUTAR.
EMPENYAR8E. V. r. Endeutarse. Empenarse,
entramparse, contraer deudas, Ms alienum facere,
contrahere. || Gontràurer alguna obligació^óempen-
ffo sens advertirlo al principi, ^mpenarse. Causam,
negotium in se suscipere. || Insistir obstinadament.
Empenarse, Persisto, is; totis viribus incumbere.
II Interposarse ab algú à favor de altre. Empenar-
se. Intercedo, is, deprecor, aris. || Posar à algú per
empenyo. Empenarse, Intercessorem adhibere. ||
Aumentarse la malaltia, acalorarse algun assump-
to. Empenarse. Àggravari. jj recomanar.
EBIPENYAT, DA. p. p. Empenado, Oppigne-
ratus.
EMPÈNYER. V. a. Donar empentas. Rempu-
jary empujar, empeiiar, empeller, impeler, apechíi-
gar, y empentar p. Àr. Depello, trudo, is.
QUI t' empeny que tant ròdol as? ref. Denota que
qui*s ressent de lo que 's censura en general 6 ca-
sualment, dóna senyal de estar comprés. Quien se
pica, ajos ha comido; quien se temé, algo dehe. Qui
scommata tanquam in se directa queritur, ea me-
rnisse demonstrat.
EMPENYIMENT. m. ant. empenta.
EMPENYO, m. Esfors. Empeíio, Contentio, nis,
conatus, us. || Obligació de pagar lo que s' empen-
ya ó endeuta. Empeno. Obligalio, nis, juris vincu-
lum. II Obligació per honra, conciéncia ó altre mo-
tiu. Empeno, Fides, ei, obligatio, nis. jj Desitj ve-
hement de fér ó conseguir alguna cosa, y V objecte
à que's dirigeix. Empeno. Màxima cupiditas. || In-
sistència en alguna cosa. Conato, empeno, tema, u-
nacidad, Pertinacia, m. jj Lo protector ó padrí que
s' ha empenyat per altre. Resorte, empeno. Protec-
tor, fautor, is. II Lo cas precís en que's troba algú
TOMO 1.
EMP 617
de tornar per són punt, eixir bè de algun assump-
te. Empeno, Obligatio, nis.
ar empenyo ó ab tot empenyo, m. adv. Ab gran
desitj y constància. Con empeno, con todo empeno,
Enixè, toto pectore.
POSAR PER EMPENYO, fr. EMPENYAR. 3.
EMPENYORAMENT, m. La acció de empen-
yar ó empenyorar. Empeno, Oppigneratio, nis.
EMPENYORAR. V. a. Donar penyora ó per
penyora. Empmar, dar en prenda, Oppignero, as.
II EMPENYAR.
EMPERADOR, m. Príncepó cap de un imperi.
Emperador, Imperator, cssar, is. || Peix. espasa.
EMPERADORA. f. La muller del emperador
ó la senyora de un imperi. Emperatriz, Augusta,
se, imperatrix, icis.
EMPERADRIU, m. ant. emperadora.
EMPERAIRE. m. ant. emperador.
EMPERAMOR. adv. ant. Per amor, per cau-
sa. Por amor, por razon. Oh, propter, ex, de pr».
EMPERATÓRIA. f. IMPERATÓRIA.
emperatrís. f . y
EMPERATRIU. f. ant. emperadora.
EMPERAYRE. m. ant. emperador.
EMPERE8IR. V. n. y
EMPERE8IR8E Y EMPERES08AR8E. V. r.
Ferse, tornarse peresós. Emperezarse, Repigror,
aris, pigresco, is.
EMPERIAL. adj. IMPERIAL.
EMPERNAR. V. a. nàut. Clavar, assegurar ab
perns. Empemar, Fibulis figere, firmaré.
EMPERÒ, conj . adver. que modifica disminuhint
ó aumentant lo sentit de la clàusula precedent. Em-
però, Tamen, verumtamen, sed, at, verum.
EMPERXAR. v. a. perxar.
EMPERXELLAR. V. a. ter. bnasprar.
EMPÈS. p. p. Empujado, Pulsus, trusus.
EMPESA, f. Adob en los teixits. Adobo, empe-
sa, Gummi. II PREMPSA. 2. || Certa roba de cotó, etc.
Estopilla, Gossypina tela.
TRÍLuRER la empesa Ó LLUSTRE JL LAS TELAS. fr.
Desaprensar, Nitorem abolere.
EMPESGARSE. V. r. Inventar, fingir. Forjar,
idearse, fingirse. Consarcino, as.
EMPESTAR. V. a. Causar, comunicar la peste.
També s' usa com recíproch. Apestar. Peste infere.
J Despedir mal olor. apestar. FoBteo, es. || met.
Corrómprer, viciar. Apestar. Corrumpo, is.
EMPESTAT, DA. p. p. Apestado, Peste con-
lactus, corruptus.
EMPESTIFAR. V. a. EMRRUTAR.
EMPESTIFERAR. V. a. INFICIONAR.
EMPESTIFERAT, DA. adj. Mòlt dolent. Pesti-
kncial, pestifero, pestilente, pestilencioso, Pestilens.
EMPET. m. EMPAT.
EMPETAR. V. a. EMPATAR.
EMPETARLAS Ó EMPETAR LA BASA JL ALGÚ. fr. IgUa-
larlo en una acció de gran mèrit. Empatdrsela d
wio. Mqüo, as.
79
618
EMP
DICCIONAM
EMP
EMPErBAB. V. a. IMPETRAB.
EMPIJORAMENT. m. pitjoeà.
EMPIJORAR. T. n. ter. empitjorirse.
EMPOLAR. V. a. APILAR, APILOTAR.
EMPINADÍ88IM, A. adj. sup. EmpinadisifM.
Yaldè erectQs.
EMPINABIENT. m. La acció de empinar. Em-
pinaduraf empinamiento, Sablatio, erectio, nis.
EBIPINAR. V. a. Alsar en alt. Empinar, Elevo,
as, erigo, is. || Béurer mòlt. Empinar. Altè bibere.
EMPINAR8E. Y. r. Alsarse de pnntetas. Em-
pinarse. Se in digitos erigere. || Posarse dret lo
caball. Enarmonarse, encahritarse, empinarse. Eri-
gí. II EMBORRATXARSE. || Pujar al mèsaltdelasmon-
tanyas. Enctmbrarse, Emineo, es.
EMPINAT, DA. p. p. Empinado, Erectus, ele-
vatus.
EBIPIPAR. V.a. ARMAR, FÉRCRÉÜRER. j| ENFADAR.
EMPÍBEO. m. Lo cel snpremo. Empireo. Em-
pyreum coelam. || adj. Pertanyent al empireo, ce-
lestial, diví. Empireo. Coelestis.
EMPIREUMA. m. qufm. Olor y sabor que ad-
quireixen las snbstàncias animals y vejetals per
la acció del foch ó de un calor fort y continuat.
Empireuma. Empyreuma, alls.
EBIPlREUMÀnCHy CA. adj. Lo que pertany
al empireuma. Empireumdtico. Empyreumaticus.
EMPÍRIGAIUENT. adv. m. Per sola pràctica.
Empiricamente. Empyricè.
EMPtRICHy CA. adj. Qui 's goberna per sola
pràctica ; 's diu comunment dels meljes. Empiri^
co. Empyricus.
EMPIRISBIE. m. med. Sistema fundat solament
en la experiència y segons la opinió comuna es la ruti-
na cega en la administració dels medicaments. Em-
pirismo. Empirica, ffi. || met. Ignorància presump-
tuosa. OMrlatanismo, empirismo. Blateratus, us.
EMPITJORAMENT, m. pitjora.
EMPITJORAR, v. a. Posar en pitjor estat.
Empeorar. Pejorem facere. || Anar de mal à pitjor.
També s' usa com recíproch. Empeorar. Mgresco,
is, in pejus ruere.
EMPITJORAT, DA. p. p. Empeorado. Dete-
rior in dies faclus.
EMPIULAR. V. a. Juntar, enllassar los extrems
de dos cosas. Empalmar. Copulo, coagmento, as.
EMPLAFONAR. v. a. Fér las motlluras en los
escayres y posts de las finestras y portas. Atairar.
Portarum toros, torulos elaboraré.
EMPLA88AMENT. m. citació.
EMPLA8SAR. V. a. Citar , fér comparèixer en
lo tribunal. Emplazar. Arcesso, is; in jus vocare.
EMPLA8TRE. m. Medicament sólit, però bla
aplicat ab un drap pera subjectarlo. Emplasto^
emplastre, plasta, cataplasma. Emplastrum, i, ma-
lagma, alis. || Lo drap ó badana sobre que s' ex-
ten. Emplasto. Pittacium, ii.
EMPLASTRE MOLLipicATiü. Melútico. Molalicum ma-
lagma.
EMPLEAR. v. a. Ocupar à algú en tlgon ne-
goci, comissió ó destino. Emplear, Dispendo, is. |
Gastar lo diner en compras. Emplear. Impeado,
is. II Gastar, consumir, ocupar, y així 's dia : ei-
pLEAR las rendas, lo temps. Emplear. Impendo, in-
sumo, is.
EMPLEAT, DA. p. p. EmpUaio, Occupatu.
II m. Qui té destino públich. Empleaio. Poblioo
muneri addictus.
DONAR PER BEN EMPLEAT, ff. Coaformarse gasto»
ment ab alguna cosa desagradable pel bè que se's
segueix. Dar porbien empleada. Bene faetumhabere.
EMPLEGAR. v. a. ant. embolicar, jj plbgu.
EMPLEO. m. La acció y efecte de emplear,
inversió. Empleo, inversion. Emptio, companlio,
nis. II Ocupació, càrrech, ofici, funció. Coloeam^
empleo, acomodo, plaza. Opus, muniis, eris.|
Dignitat, elevació. Empleo. Honor, is.
DONAR Ó PROPORCIONAR UN EMPLEO. ff. CokcV,
emplear. Colloco, as.
TRÍURER Ó separar del empleo. fr. DSSEMPLia.
EMPLIGAR. V. a. IMPLICAR.
EMPLOMADOR, A. m. y f. Qui emploDi
Emplomador. Plumbator, is.
EMPLOMAR. V. a. Cubrir, assegurar, apegtf
abplom. Emplomar, Plumbo, as. | Guarnir deplo-
mas. Emplumar , empltmajar. Plumis instroere; -
plumas inducere.
EMPLOMAT, DA. p. p. Emplomado. Plomblf
tus. II Emplumado , emplumajado. Plumis omattf.
EMPLUJAT. adj. Dit del temps en que ploa
mòlt. Lluvioso, pluvioio. Pluviosus.
EMPLUMALLAR. V. a. EMPLOMAR. t.
EMPOAR. V. a. EMPOUAR.
EMPOBREZAR. V. a. ant. empobrir.
EMPOBRIMENT, m. La acció y efecte de eiB*
pobrir. Empobrecimiento. Paupertas, atis.
EMPOBRIR. V. a. Fér tornar pobre. Demr
grar, empobrecer. Depaupero, as. y y. d. Toniarse
pobre. Empobrecer. In egestatem deveoire.
EMPOBRIT, DA. p. p. Empobreddo, «Hfo^
do. Ad egestatem redactus.
EMPOLAYNAR. V.a. Adornar ab mòlt cuydado
y esmero. Emperegilar, engalanar, entanuear, m-
papirotar, repulir. Ad pompam exomare. | v. r.
Pamponearse, empavonarse, pompearse. Peromiri.
EMPOLAYNAT, DA. p. p. Emperegilaé»,
engalanadOfperipuesto, ^art'/b.AdpompanHMUitiis.
EMPOLLAR. V. n. Posar las abellas lo poll eo
las caselas. Moscardear, earockar. Apes semeo ii
favis col•locaré.
EMPOLSAMEBIT. m. V acte de quedar ca-
bert de pols. Polvoreamiento. Pulveratio, nis.
EMPOL8AR. V. a. Cubrir, tirar pols sobre al-
guna cosa. Empolvar, polvorear ^ empohoriur»
Pulvero, as.
EMPOL8AR8E. V. r. Umplirse de pob patir
cularment lo panyo y altres t•íite•
Pulvere obstipari.
SMP GàTALÀ.
TyDA. p. p. Püktwmdo. Pnlveratus.
BDAMEIIT. adv. m. Ferezosa-
. Ignavè, igoaviter.
BMPOLTROIflBIENT. m. Peresa, flnixedat,
tferaió al traball. Foltroneria, holgazaneria. Desí-
dia, ffi.
EMPM•TUONU. V. a. Fér tornar dropo à al-
glü. Mm^enzar, Quempiam inertem íacere.
EMPCMiTRONlRSE. V. r. Tornar^e dropo, pe-
reste. Àpolíumarsey empoltronecerse, poltronizarse.
Desideo, es.
EMPOLTRONITy DA. p. p. Apoltronado , evh
fiUnmecido, Igoavia tenlns.
EMPOLVAR. V. a. EMPOLSAR. y Entre perm-
qiera tirar polvos als que pentinan. Empolvar, eti-
Hpar. Polvere fncare.
EMPOLVAT , DA. p. p. Empolvado. Pulve-
reos, polyere fucatns.
EMP01f80N¥AR. V. a. ant. eniutzinàe.
EMPORI, m. Lloch ahont concorren pel co-
■ecs gents de diferentas nacions. Emporio. Empo-
riuD, ii. I Lloch famós per las ciéncias ó altra co-
sa. Emporio, Emporium, ii.
EMPORTARSEN. V. r. pobtàbsen.
Ko s' HO emportar! *l vent. exp. Tenir segura
tlsona cosa. Està mpercha. Res est in vado, in
tolc ; navigare in porlu.
^~ prep. APRÈS.
EMPÓSIT. m. Pósil de licor. Poso, asiento, he-
', CnuBamentum, i.
EUPOtfTAMENT. m. Guberta de posts. Enta-
hlamento, Conlabulalio, nis. || La acció de empos-
Ur. Entabladura. Gontabulatio , contignatio , nis.
EMPOSTAR. V. a. EMPOSTISSAR.
EMPOSTEMARSE. V. r. cirur. Formarse pos-
tema. AposUmarse. Suppuro, as, absccdo, is.
EMPOCTILAMENT Y EBIPOSTI8SA-
MENT. m. EMPOSTAMENT.
EMPOSTISSAR. V. a. Cubrir ab posts. Enta-
hlar, Cootabulo, as.
BMPOSnsSAT, DA. p. p. Entablado. Conta-
bulatus. II m. Trespol, sostre de posts. Entablado,
Gootabalatio, nis. || Composició , y juntura de las
po6ts. Tablazon, entablado. Tabulatio, nis. || Tanla-
deta ó cubert de sobre las portas ó fínestras pera
defeosarlas del aygua. Sobradillo, Parvum tabula-
tDm.
EMPOSTIT. m. empostissat.
EMPOTAR. V. a. Posar alguna cosa, com taba-
co, eic. dins de un pot. Embotar, Yasi immittere.
EMPOTUVGAR. V. a. Donar mòltas medici-
nas. Jaropar, jaropear. Medicas poliones praebere.
EMPOTINGAT, DA. p. p. Jaropado, jaropea-
do. Medicis potionibqs repletus.
EMPOTRAR. V. a. Assegurar alguna cosa ab
méquíoa ó encaslantla en terra, ó en la paret.
ur. In munim vel solum immittere.
fDA. p. p. Empotrado. Fulcris
1%:
EMP 619
m. ant. empósit.
EMPOÜAR. y. a. Ficar, tirar alguna cosa en
lo pou. Empozar. In puteum demittere, conjicere.
EMPOUATy DA. p. p. Empozado. In puteum
conjex^tus.
EMPRABIENT. m. La acció de emprar. Bmpeh
ramento, emparamiento y empara pr. Ar. Seques-
tratio, nis.
EMPRAR. V. a. enmanllevar. | Allistar, pén-
drer, llogar. Alistar. Conscribo, is.
EMPRAT, adj. ENMANLLEVAT.
EMPREBdOPTAR. V. a. etc. impremptar.
EMPRENDAR. V. a. Agradar, guanyar la vo-
luntat de algú. Premiar. Allicio, is.
EMPRENDARSE. V. r. Afícionarse , cobrar
gust à alguna persona ó cosa. Prendarse, Dotibus
capi vel allici.
EMPRENDATy DA. p. p. Prendado. Dotibus
captus.
EMPRENIMENT. m. ant. empresa.
EMPRENTA. f. IlfPREMPTA.
EMPRENYAR. V. a. Fér concebir à la feme-
lla. Emprenar, Gigno, is. || met. vulg. Importunar.
Jorohar, gibar, atafagar. Importunissimum esse.
EMPRÉS, A. p. p. Emprendido. Aggressus.
EMPRESA, f. Acció àrdua, dificultosa, que va-
lerosament se comensa. Empresa. Àrdua, difficilis
aggressio. || Contracte, conveni, assento. Asiento.
Conventio, nis. || Símbol ó figura enigmàtica. Enl•'
presa. Symbolum, i.
EMPRESONAMENT, m. La acció de empre-
sonar. EncarcelamientOy encarcelaeion. In carcerem
missió.
EMPRESONAR. V. a. Posar en la presó. Apn-
sionar, encarcelar. Custodio, is.
EMPRESSARI. m. Qui pren à són càrrecb, ó
*s posa al cap de alguna empresa. Empresària. Ne-
gotii praepositus.
EMPRESSIÓ. f. ant. EMPRESA.
EMPRESTAR. V. a. DEIXAR Ó PÉNDRER EN MAN-
LLEU.
EMPRÈSTIT, m. La acció de deixar diners ó
algun genero. Empréstito, empreslido, préstamo,
Mutuatio, commodatio, nis. Q La cosa deixada. Em-
préstito, emprestado, préstamo. Mutuum, i.
EMPRETS. loc. ant. En preciú, ó estima, Sua-
ceptio, nis.
EMPRUHAR. V. a. Llaurar la primera vegada.
Romper. Interscindo, is.
EMPRIU. m. Terreno comú que no 's traballa.
Baldio. Àger compascuus.
dret DE EMPRIU. Lo de aprofítarse de alguna cosa
especialment dels terrenos incults. Dereeho de bol-
dio. Jus agri vacantis.
EMPROAR. V. a. Carregar, pitjar lo barco de
proa. Chapuzar, capttzar. Navem ex parte prorad
onerare.
EMPROBAR. V. a. Examinar si la roba càu bè.
Probar. Comprobo, as.
620
ENA
DICCIONARI.
ENA
EBfPUDEGAR. v. a. Despedir mal olor. Apes»
tor, encarcavinar, Foeieo, es. ) met. üam. Importu-
nar, fastiguejar. Apestar. Molestiam crearé.
ESfPüDEGAT, DA. p. p. Apestado. Foetore
infectus.
EBIPUDENTIBIENT. m. Obra de empndentir.
Heiiondez, hedor. Foetoris exhalatio^communicatio.
EMPUDCNTIR. v. a. empuoegar.
EMPUNYADURA, f. Guarnició, puny de la es-
pasa. Funo, empunadura, Gapnlns, i. || nàut. Cada
un dels caps col•locats al extrem superior de las
velas y en cada faixa de rissos pera subjectar los
punys ó ànguls de ellas als penols de las vergas.
Empunadura, empunidwra. Pundamentum ad vela
obfirmanda.
EMPUNYAR, y. a. Agafar alguna cosa ab lo
puny. Empunar. Manu prehendere.
EMPURDANÉS. adj. Lo natural y pertanyent
al Empnrdà. Empurdanés.
EMPURPURAR. V. a. Tenyir de color de púr-
pura. Purpurar. Purpuro, as. || ant. Vestir de púr-
pura. Purpurar, Ostro inducere.
EMPURPURAT, DA. p. p. Purpwrado. Pur-
puratus, purpurissatus.
EMPStcOSlS. f. fílos. Unió del ànima ab lo
cos. EimUosís. Empsichosis, is.
ÈMUL, A.adj. Qai aspira à igualar lo mèrit de
altre. Emulo, emulador, ^mulus, «emnlator. ] Ene-
mich, contrari, competidor. Rival, emulo, antago^
nista. Concertator, asmulator, is.
EBfULAGIÓ. f. Passió del animo que excita à
imitar y excedir las accions de altres. Emulacion.
iEmulatio, nis.
EBIULAR. V. a. Imitar las accions de altres pro-
curant igualarlos y excedirlos. Emular, ^mulor,
aris.
EMULSIÓ, f. farm. Beguda semblant à la llet
que 's tràn de diferentas llavors picantas. Èmul-
«ton. Mulsa potio.
r. pronunciació catalana de la lletra N. Ene.
En. Q m. Radical de senyor y títol de dignitat dels
soberans y nobles de Catalunya, Àquitània y de-
més paissos confínants ahont se parlava *l català.
Don, senor, monsenor. Domi nus, sènior, meus sè-
nior. II Lo femení es na. || prep. Significant lo lloch
y temps en que *s fa alguna cosa. En, In. \\ Dins,
com: EN la butxaca. £n. Intrà. || Sobre, com: tinch
una pensió bn tal renda. En, sobre. Súper. || Junt
ab los gerundis equival à quant, com ; en venir lo
pare li diré. En, Cum. ] axó, de axó, || ne.
EN DE FUSTA. La forca. Ene depalo, Furca, ae, pa-
tibulum, i.
ENADIR. V. a. ant. antadir.
ENAGENABLE. adj. Lo que 's pót enagenar.
EnajenabU, Alienari, abalienari potens, valens.
ENAGENACIÓ. f . y
ENAGfiNAMENT. m. Cessió, venda. BujemA»
eicm, enajenamiento. Alienatio, iiís. | met Dislnc-
ció , falta de atenció. Enajeúaeio% , Emajmmml»»
Mentisevagatio. | met. Desaceri. De$a€•9réo.lrm,
is. n Suspensió dels sentits, èxtasis. Ai«i«MMN«ilf,
elevacion, embriaguez. Èxtasis, is.
ENAGENAR. V. a. Passar ó eotregar à altre '1
domini de alguna cosa. Bnajenwr, Abtüeno, as. |
met. Tràurer de sí, fér pérdrer los aeotits. Tubè
s* usa com recíproch. EnajéfMr. Senan prínre. *
ENAGENAR8E. V. r. ElèVarse en la contwi
plació de las cosas espirituals. BUtan»^ rnUimal•-
se. In Deum rapi. || Ensuperbirse, enínrísmane.
Enajenarse, embriagarse.
ENAGENAT,DA.p. ^.Enajenado, Abalienatv.
ENAGRIRSE. V. r. ant. Tomarae agre. Ath
darse, a^rtar«e.Acidum reddi.
ENAGUA8. f. pi. Yestidur» de las donas sota
del faldellí. Enaguat, zagal, zagaUjo, MolieM
interior cyclas.
ENAlage. f.Igrftm. Figura en qne *8 pon au
part de oració, y accidents per altres. EnAkgi,
Enalage, es.
ENALBARDAR. Y. a. ant. ALBAftOAB.
ENALZAR. V. a. ant. etc. alsak. «^
ENAMORADAMENT. adv. m. Ab amor. Mm^
moradamente. Amanter, cnpídè.
ENAMORADET, A. adj. d. Bnamaradüb, te.
Amatorculus.
ENAMORADÍ8, SA. adj. Fàcil, inelinüi
morarse. Enamoradizo. In amorem pronw, fradi-
vis, propensns.
ENAMORADÍ88IM, A. adj. sup. Bnammdir
simo, Mmie amore captus.
ENAMORADOR, A. m. y f. Qni enamonu
Enamorador, Procus, i, amasius, ii, amasia, ».
ENAMORABIENT. m. U acció y efeele de
enamorarse. Enamoramiento, Ad amorem alleetio.
ENAMORAR. V. a. Excitar en altre la passió
del amor. També s* usa com recíproch. Bnamorwr,
amartelar, prendar. Ad amorem allicere; sibi ali-
cere; sibi alicujus amorem conciliaré.
ENAMORARSE. V. a. Prendarse de nna per-
sona. Enamorarse. Amore affici.
ENAMORAT, DA. p. p. Enamorada. Amon-
bundus, amore saucius. || m. ant. fbstejadoi.
PENSAN LOS ENAMORATS, QUE TOTHOM TÍ 'lS ULU
TANCATS, ref. Denota que 'i qui esta apassionat, crea
que ningú véu lo que ell voldria que no *8 vegés.
Juzgan los enamorcídos que todos tienen los ojoi ve»-
dados. Amore captus csteros omnes ocnlis captos
existimat.
ENAMORIGARSE. V. r. Enamorarse leveneat
y sens gran empenyo. Enamoricarm. I,evi, fiíeilí
amore aíüci.
ENAMORICAT, DA. adj. Enamarieaé^t !■•«
moradillo, Amatorculus.
ENAMUNT. adv. || arriba. Snreòii^
ENANO, A. m. y f. nano.
ENC
ENANS. ABANS, AKTES, ANTESBÈ.
filtANT. ENDAVANT.
ENANTAft at tBT. IoC« aot. BXGOMUNIGAR.
ENABITAmENT. m. AÜTO. 1.
ENANTAR. V. a. AVANSAR. II Procebir en jnBtí-
cia. Enjuiciar, proceder enjustUia, Judicio ali({ti0in
persequi. Q expedir, despatxar, cuttar.
ENAPRÈ8. mod. adv. desprès de això.
ENARBOLAR. V. a. Alsar en alt. Arbolar»
endrbolar. Elevo, as, erigo, is.
ENARBOLATi DA. p. p. Enarbolodo, Elevatns.
ENARBORAR. V. a. etC. ENARBOLAA.
ENARDIMENT, m. Agitació de las passions y
afectes. Ariimienlo, enardecimientOy tn/lamocion, y
ddustion méd. Incalescentia, m.
ENARDIR. V. a. Excitar, avivar las passions
del animo. Enardecer, encendeVy inflamar, Inflam-
mo, as, incendo, is.
ENARUIRSE. V. r. Enardecerse, y derritirse
parlant del amor. Ardesco, is.
ENARDIT, DA. p. p. Enardeeido, Inflammatns.
ENARMÓNIGH, CA. adj. mús. Sistema que
proceheix de dos semitons menors, y una tercera
major ó ditó. Enarmónico. Enharmonicus.
ENARRAR. V. n. CONTAR.
ENASPRAR. V. a. Enroscar las panras petitas
* ò arbres à altre arbre ó pal pera que pujen drets.
Enrodrigonar, rodrigar, Pedo, impedo, is.
mk ENA8PRAT, DA. p. p. Enrodrigonado, rodri-
^l§ado. Ffedatos.
^ ENA8PRIR8E. V. r. ant. met. Alsarse las onas
'^•del mar mogudas pel vent. Encresparse, Agitor,
'aris.
ENASTAMENT. m. Obra de posar en 1' ast.
Espetamiento. In vern immisio. || La acció de enas-
tar foradant. Espetamiento, Trajectio, nis.
ENASTAR. V. a. Posar al ast. Espetar, Yeru
figere. || Traspassar, clavar ab instrument punxa-
gut. Espetar, Transuerbero, as.
ENASTAT, DA. p. p. Espetado, Transverbe-
ratus.
ENAVALL. adv. 11. Ahajo, Seorsúm.
ENAYGUADURA. f. Contracció espasmódica
dels muscles de las extremitats de las cabalcadu-
ras. Aguadura, infosura, Morbus ex nimio potu.
ENAYGUAR8E. V. r. Constíparse las cabalca-
duras, contràurerse 'Is muscles de sas extremitats
per massa fatiga ó bèurer. Aguarse. Ex fatigatione,
poluve frigore corripi.
ENBADA. m. adv. enobbadas.
ENBAJANIR8E. V. r. embajanirse.
ENBARGAR. V. a. embargar.
ENBRONGH, CA. adj. ant. cÒRB.
ENGABAGETAT,DA. adj. ant. GubertabT
elm ó cabacct. Encapacetado. Galeatus.
ENGABALLADA. f. Conjunt de pessas de que
's forraa una cosa, com de un terrat, etc. Armadu-
ra, armazon. Fundamentvhn , fnlcimentum , ful-
mentum, i,
CATALÀ. ENC 621
ENOABAMENT. m. íncora.
ENGABEMAMENT. m. empadronament.
ENGABESSAR. V. a. empadronar.
ENGABE8TRAR. V. a. Posar lo cabestre. £^
cabestrar, Capistro, as. || met. enioncar.
ENGABESTRARSE. V. r. bngasqvktabsb.
ENGABE8TRAT9 DA. p. p. Encabe$kradQ. Car
pistratus<
ENGABIR. V. a. Fér entrar, introduhir. Miler,
inlrodueir, acomodar, Receptum dare.
EUGABRTTARSE. V. r. EMPINARSB *L CARALL,.
BMPINARSB. S.
ENGADARNAR. V. a. Causar cadarn à algú.
També s* usa com recíproch. Acatarrar, resfriar,
Alicui gravedinem inducere.
ENGADARNAT, DA. p. p. Aeatarrado, enoa^
tarrado, Gravedine oppressus.
ENGADENADOR y A. m. y f. Qoi encadena.
Engarzador, Innectitor, is.
ENGADENAMENT. m. Connexió, unióde unas
cosas ab altras. Encadenacion, encadenadura, tnea."
denamiento. Concatenatio, nis.
ENGADENAR. V. a. Lligar ab cadena. Encade-
nar, Cateno, as. || Trabar, unir unas cosas ab al-
tras. Encadenar f eslabonar, concadenar. Innecto,Í8.
II Enastar los grans de rosari. Engarzar. Globulos
metali filo connectere. || bnllassar. || nàut. Parlant
de gúmeras, es donar una trinca à dos que s* en-
creuan en lo punt de intersecció de sas direccions
ó en que's tocan, pera evitar que's gasten ab la
frotació. Encarcelar^ encadenar, Concateno, as, sub-
jicio , is. 0 Tancar ab cadena» las entradas del»
carrers. Encadenar. Cateno, as. || aaC Disposar un
punt fortificat pera evitar qualsevol sorpresa del
enemich. Reforzar, Obfirmare.
ENGADENAT, DA. p. p. Encadenada, engar-
zado. Catenatus.
ENGADERNAR. V. a. ENGADARNAR.
ENGAIX. m. Concavitat en que entra alguna
cosa que s' encaixa ab altra. Muesca, encajadwra^
Scaphus, i.
ENOAIXADAS. f. pi. En lo blasó 's diu de la»
particions del escut, las pessas del qual s* encaixaiR
unas ab altras formant triànguls grossos y llarchs.
Encajadas, Gentilitii stemmatis partes aliis in-
ser ta).
ENGAIXADOR, A. m. y f. Qui encaixa. Ença-
jador, Inseritor, is. || Instrument pera encaixar ó
ficar una cosa en altra. Encajador. Instrumentum
insertioni deserviens.
ENGAIXAMEBIT. m. La acció de encaixar.
Encaje, encajadura, Insertio, nis.
ENGAIXAR. V. a. Ficar, ajustar una cosa en
altra. Encajar, Incastroj as. || Introduhir ab man-
ya. Encajar. Decipio, is. || v. n. met. Agradar, gus-
tar. Encajar, entrar, cuadrar, petar, Placeo, es. ||
Donarse las mans. Darse la mano, Manum appre-
hendere. || Enganyar en lo que's dóna ó 's diu, f^r
passar una cosa per altra. Encajar, Decipio, 19,
etf
ENC
DIGQONARI
ENC
BNCAixéif . expr. S* usa quant dos se donan la ma
per amistat. Eneaja. Dexteras jangamns.
ENCAIXAT I DA. p. p. Eneajado, encajonado,
Incastratus.
BNCÀnAT DE DOS. ID. Eotre estampers la unió d»
dos fulls de paper ficats 1^ un dins del altre. JEHiar-
nd. Binse philune papyracesB plagulas.
ENCAIXAT DE TKEs. Eotre estampers la unió de
tres fulls de paper ficats 1* un dins del altre. Tbt-
no. Trina folia, vel tresphyliras connex»; ter-
nio, nis.
EMCAixAT DB QUATRE. Eutro ostampers unió de
quatre fulls de paper ficats i' un dins del altre.
CiMdemo, euatemion. Quaternio, nis.
ENCAIXAT DE ciNCH. Lo quaderu de cinch fulls de
paper. Quintemo. Quinlernio, nis.
ENGAIXONAH. V. a. Picar , guardar alguna
cosa en caixons. Encajonar, Arca includere.
ENGALGINADURA. f. ant. y
ENGALGINABIEPIT. BHBLANQUIïrAMBlCT.
ENGALCnt AR. V. a. emblanquinar.
ENGALLADERO. m. Paratge ahont se poden
encallar lae naus. Bncalladero. Yada, orum, syr-
tis, is.
ENGALLABIBFIT. m. La acció y efecte de en-
callar. Enealladura, Navis pne scopulis remoratio,
II nàut. V acte y efecte de quedarse la nau en
sech. Zaèarda, zabordo, zabordamiento. Hssus, i.
ENGALLARSE. V. r. Ficarse en algun estany
ó fanguera, de ahont no *s pót eixir fàcilment, iuis-
carse. In luto bsrere. || Donar la embarcació en
arena ó pedras, quedant en ellas sens moviment.
Encallar y embkar, embarrancar, zabordar. Navem
in scopulis hsBrere. || calmar. || Quedarse algun
carro en lo fanch sens poderne eixir. Sonrodarse.
Raedam luto hierere. U Quedarse parat, no poder
prosseguir alguna conversa ó discurs. Atascarn,
atramparse, Ussito, as.
KNGAIXAT , DA. p. p. Encallado. In lulo
hssus.
ESTAR ENCALLADA ALGUNA COSA. fr. mct. Estar pa-
rat un negoci. Estar en el estado de la inocenda.
Negotium haerere, bassitare.
ENGAlMiADURA. f. Malaltia que causa sofo-
oació en las cabalcaduras. Encalmadura, ifislua-
tiO) nis.
ENGALMARi. V. a. etc. calmar.
ENGAL08TRAR8E. V. r. Enmalaltirse bis
criaturas per bavér mamat los calostres. Encalos-
trarse, Infantem ex colustri suctione aegrotare.
ENCALS Y ENGALSAMENT. m. ant. U ac-
ció de encalsar. Acosamiento, alcance, Insectatio,
nis.
ENGAL8AR. v. a. ant. Anar à la saga del que
fuig. Acosar, seguir el alcance, Cnrsu premeré.
ENGALSINARb V. a. EMBLANQUINAR.
ENGALVEMENT. m. ant. cal VA.
ENGALVIR. y. a. Fér tomar calvo à algú. Volr
ver etUvo d mo, Aiiiiuam colvefaoçr^.
ENG ALVIRSE. v. r. Quedar calvo. Bnealvieet,
Calvesco, calvefio, is.
ENGALVIT9 PA. p. p. Encalveddo, Calve-
factus.
ENGALZAR. v. r. alcansar. bmearassàm.
ENGAMINADOR , A. m. y f. di&bgtob.
ENGAMINAMENT. m. ant. direcció.
ENGAMINAR. V. a. Ensenyar, mostrar lo ca-
mí. Encaminar, encarrilar, Yiam indicaré. | met
Dirigir à algú en algun assumpto, negoci, etc. A-
caminar, encarrilar. Dirigo, is.
ENG A1IIINAR8E. v. T.Encaminarse. Dirigi,duci.
ENGAMINAT , DA. p. p. Encaminado. Doctus-
ENGABOSADA. f. mil. Sorpresa que antigua-
ment feyan de nit, cubrint la armadura ab la ca-
misa pera no confóndrerse ab V enemicb. Bncamt-
soda, ensabanada. Subita et nocturna indusalomm
militum aggressio, imiptio.
ENGAMI8AR8E. v. r. mil. Disfressarse antí-
guament pera fér una sorpresa de nit, cobrint la
armadura ab la camisa pera no confóndrerse ab
los enemichs. Encaminarse, Hostium castris noctu
invadendis milites indusiari.
ENGAMIBATi DA. p. p. Encamisado. Subuco-
lalus.
ENGAMORRARp V. a. etc. fam. engalipar.
ENGANPEJUAR. V. u. nàut. Posar vertical ó
perpendicular una vegada, etc. Poner en candela^
encandelar, Antennam perpendiculariler aptare. JÉ
ENGANONAR. V. a. Encaminar, dirigir algO^P
na cosa pera que entre en algun canó. Encammúr.
In lubum dirigere. || fér canons.
ENGANT. m. ENCANTAMENT. Q mct. Lo que sus-
pèn los sentits, ó causa gran plaher. Encanto, In-
cantamentum, i. || Venda pública ó particular de
béns ab intervenció de la justícia ó sens ella. Al-
moneL• , subasta, subastacion, Uasta , ae. || encan-
tat. II Lo lloch aboni se venen cosas vellas. Jíaii-
leria, vendeja, Nundinalionis locus.
ANAR AL encant ALGUNA GOSA. fr. Yéndrersc en
ell. Ir al subaslo. Subbastari.
FÉR encant, fr. Yéndrer alguna cosa en públi-
ca subasta. Sacar A pública almoneda ó subasta.
Bona subhastaré, bast« subjicere. || esbarrlar.
VéNDRER AL ENCANT, fr. ENCANTAR. 3.
ENGANTADOR, A. m. y f. Qui encanta. Enr
cantador, hechicero, mago, Yeneficus, magus, i, in*
cantator, is.
ENGANTAMENT. m. La acció de encantar y
encantarse. Encantamento, encantamiento, encanto,
embelesamientü, («antio, excantatio, incanlatio, nis.
II met. fam. Rudesa. Torpeza, pelmaceria, Uebeta-
do, inís.
PEB ENCANTAMENT, fr. fam. PER ART DE ENCANTA-
MENT.
ENGANTAR. v. a. Causar dany per art de
bruixeira ó encantament. Encantar, Prsecanto, in-
canto, as. || met. Pasmai^ fér cosas maravellosas,
acompanyadas de paraulas y gestos. Encantar, Ke*
BNG
GATAU.
ENC
Ml
>, ark. I Yéndrer en 1* entvok Aièatfar, almo-
'. SaÜbasto, as.
ENGANTABIAS. f. S* usa ab lo verb donae, y
significa airàarer à algú à tot lo que's vól. Dar se-
«os ie wMàquito. Prolecto. | encantaments.
ENGANTARSE. V. r. £mbadalir$e , emhebecer-
«, emheU$arse. Stnpefío, is.
ENGAUTAT, DA. p. p. Encantado. Obeanta-
tM. I adj. m. Tonto, parat, de poch esperit. Torpe,
Mo. Hebes, stnpídos. || met. fam. Distret, emba-
dalit. Eneantado. Alienatns.
CASA ó PAiicio ENCANTAT. Lo qoe es mòlt gran y
rkabitanpochs. Casa, palaeio encantado. Spatiosa
domns, paucia vel abditis incolis habitata.
SfCABITOSADA. f. Trampa regularment de
«Bjas en los rius , y en algunas platjas pera in-
tateplar la pesca y feria tancar en depósits pro-
porcionats pera mantenirla viva y dins del aygua.
iteaüisada, eoMiL Arundinenm septum.
SRGAlfYIMAR. V. a. Posar canyas pera sos-
Inir alguna cosa. Eneanar. Arundinea crate va-
Dire.
EHGAlfTISflAT, DA. p. p. Encanado. Arundi-
Mo crate vallatos. | m. Reixat de canyas. Ença-
l íèío, arriate , aniatay varasceto. Cancelii , omm.
laNTÍS.
BNGANTOlf AR. V. a. ter. ensalivae.
► BMGAPAR. V. a. Cubrir ab la capa. Encapotar,
hllio tegere.
EUGAPAT, DA. p. p. Encapado, encapotado.
hlliatns, pennlatus.
ENGAPEBUTXAT, DA. adj. ENCAPiftOTAT.
EMCAPILLADURA. f. nàut. Obra de encapi-
flu*. Eneapilladura. Connexió, nís.
ESfCAPILLAR. V. a. Enganxar un cap en un
penol de verga. Eneapillar, Conecto, is.
EHCAFOJJkMSEm V. r. nau. Posarse de cop
ua cosa sobre altra , com una vela en lo penol de
m verga, nn cop de mar sobre la nau. Eneapillar-
m, Sobitò cooperire.
BIM^APmOTAT, DA. adj. fam. Qui té la cu-
cuiïlla posada. Encaperuzado, Gucullatus.
nCAPONAR. V. a. Posar la àncora sobre *1
Cipú. Coponar, eaeapoiiar. Ancbora súper ruden-
temobfirmare.
EMGAPOTAR. V. a. Cubrir ab lo capot. Ença-
folÈT, Lacerna tegere.
BfCAPBITZARSE. V. r. Obstinarse en soste-
■ir lo eapritxo propi. Preoeuparse , encapricharsef
euàMfinane. Sos sententis tenaciter adhasrere.
ENCAPRITXAT, DA. adj. capeitxós , enamo-
EAT, BNGEESCAT, ENCATAEINAT,
ENGAPSAR. V. a. encaixonae.
ENCAPUTXAR. V. a. Tapar alguna cosa ab
capolxa. Efuapuehar. Cucullo tegere.
ENGAPDTXATi DA. p. p. Encapuchado. Cu-
callatuB.
adv. t. ÀUM , todavia , ma$ , amos,
'. Àdhuc, etiam. j| tame6.
ENCiBA Wk 6 BHGAEA BO Ó BWIABA VBNTUBA. lOC.
ittH bim. ienè quod.
ENCAEA MÈs. loc. Atin mai , mas atm , todavia
mas. Praeterea.
ENCARA QUE. adv. No obslaut. Àunque, m em-
bargo. Licet, quamquam, tametsi, quamvis.
ENGARABiENT. m. Vista cara à cara. Eneth
ramiento. Yisus directio.
ENCARAR. V. n. Posarse una cosa cara à cara
ó davant per davant de altra. També s' usa com
recíproch. Encarar. Facie ad faciem intueri. ||
Apuntar ab las armas de foch. Apuntar, encarar,
asestar. In scopum collineare.
ENCARBONAR. V. a. Enmascarar ab carbó.
Txznar. Quidpiam carbone denigraré, infuscare.
ENCARCAIXAT. adj. S* aplicava al que por-
tava buyrach. Encarcajado. Pbaretralus.
ENCARCARABIEBIT. m. La acció de encarca-
rarse. Envaramiento. Torpor, is.
ENCARCARABISE. V. r. Entorpirse , quedar
un membre sens moviment. Envararse. Torpore
affici. I ENCAETRONAESE.
ENCARCARAT, DA. p. p. Envarado, ^ferto.
Rigidus, torpore affectus.
ENCARCERAR. V. r. ant. Posar , ficar en la
presó. Encarcelar, aprisionar. In carcerem conji-
cere.
ENCARCERAT, DA. p. p. Encarcelado. Car-
ceralus. || adj. pres.
ENCÀRDIA. f. Pedra preciosa que presenta la
figura de un cor , de que pren lo nom. Encardia.
Encardia, x.
ENCARlDABlEBiT. adv. m. Ab encariment.
Encarecidamente, con encarecimienio. Impensò.
ENCARIDOR, A. m. y f. Qui encareix. Ença-
recedor. Amplificator, is.
ENCARIBIENT. m. Aument de preu. Encared-
miento. Pretíi auctio. || met. Ponderació, exagera-
ció. Eneareemiento. Commendatio, nis.
ENCARIR. V. a. Aumentar lo preu. Eneartcer,
subir el precio. Pretium augere. || met. Ponderar,
exagerar. Encarecer. Extollo, is, amplifico, as.
ENCARIT, DA. p. p. Enearecido. Amplificatns.
ENCARNACIÓ. í. V acte misteriós de bavér
pres carn bumana *1 fill de Dèn en las eotranyas
virginals de Maria Santíssima. Encamadon. Divini
Yerbi incarnatio. || Color de carn ab qne*s piotan
las figuras bumanas. Encamacwn. Carneus color.
Q La acció de fér venir carn en una part descar-
nada. Encamacion. Excitat» carnis indjctio.
ENCARNADURA. f . Ferida, penetració de un
instrument en la carn. Encamadura. Yulnus, eris.
II Recuperació de la carn quant se van curant las
feridas. Encamacion, encamamiento. Carnis inge-
neratio, recuperatio.
ENCARNAR. V. a. pínt. Donar color de carn à
las figuras. Encarnar. Colore cames afficere. | Y.
n. Criar carn la ferida quant se cura. Escamar,
In arente osse carnem ingenerare. | Introduhirse
62i
BNC
DICCIONARI
ENC
penetrar en la carn alguna arma. Enòafuar, Per
carnem adigi. || mel. Fér forta impressió en V
animo algnna espècie. Encarnar, Aliqua re vehe-
menter affici. || Entre estampers imprimirse bè
la lletra en lo paper. Encarnar. Signo, as.
ENCARNAR8E. V. r. Haver pres carn humana
*1 fill de Dèn. Encamarse , tomar came humana.
Incarnor, aris ; homanam carnem induere, assn-
mere. J Criarse carn en la ferida quant se va mi-
llorant. Encarnar. Carnem accrescere.
laVGARNAT, DA. p. p. Encamado. Incarnatus.
d m. Lo color de carn que*s dóna à las estàtuas.
Encamado. Garneus color , roseus color , dilutus
murax.
ENCARNAT BAIX. Lo color quo uo es tant fort com
lo natural encarnat. Encamadino. Subruber.
ENGARNATIU, VA. adj. La medicina que
serveix pera netejar las matérias de las llagas , y
pugan criar carn. Sareótico , encamativo. Medica-
mentum quo ulcera purgantur, et carne induüntur.
ENGARNISAAMENT. m. La acció de devorar
la carn ab ànsia , com fan los llops famolenchs.
Encamizamiento. Camis devoratio. || met. Crueltat
ab que algú s' enceva en la sancb , infàmia ó dany
de altre. Encamizamiento. Immanitas, atis.
£NGARNI88AR8E. V. r. Encevarse en la carn
morta *ls llops y altres animals famolenchs. £n-
camizarse. Inescarí. || Menjar mòlta carn. Comer
mucL• came. Multúm carnis vesci. Q met. Mostrarse
cruel contra algú, encevantse contra sa vida, y en
perjudicar à sa opinió é interessos. Encamizar$e.
Crudesco, is.
ENGARNISSAT, DA. p. p. Eneamizado. Ine»-
catus.
ENCARAMENT, m. Mirada atenta y de cuy-
dado. Encaro. Attentus intuitus. Q Punteria ab ar-
ma de foch. Encaro. Directio, collineatio, nis.
ENGÀRREGH. m. Comissió, cuydado de algu-
na cosa, y la cosa encarregada. Encargo. Cura, ae.
ENGARREGADA8. f. pi. S* usa ab la frase
DONAR LAS BNCARRBGADAS , y Significa atríbuhir à
altre la culpa de alguna cosa. Echar la culpa ó
earga d alguno. In aliquem culpam detorquere.
ENCARREGAR. V. a. Encomanar, confiar, po-
sar alguna cosa al cuydado de altre. Sncargar^
eometer. Demando, as.
ENCARREGAR8E. V. r. Péndrer à són càrrech
ó cuydado alguna cosa. Encargarse y entregarte.
Mandatnm recipere.
ENCARREGAT, DA. p. p. Encargado. Com-
missus.
ENCARRILAR. V. a. ENCAMINAR.
ENCARRILAR8E. V. r. Embolicarse la corda
en la corriola. Encarrillarse. Intricari.
ENCARTACIÓ. f. Regoneixement de subjecció
y vasallatge dels pobles y llochs à són senyor,
pagantli per són domini la quantitat en que eslào
convinguts. Bncartacion, eneartamiento. Homa-
gium, ii.
ENCARTAMENT. m. La escriptura ó docu-
ment ab que*s justifica ó proba alguna cosa. Au-
irumento, encartamiento. Syngrapha, ae. Q peoscrip-
ció. n Condemnació del reo en rebeldia. Enearía"
miento. Condemnatio, nis. || Despaíg judicial que
conté la sentència del reo ausent. J?iicar(aiiiteii(o•
Proscriptoriffi litterae.
ENCARTAR. V. a. ant. Posar en perits. EMcri-
twrar. Syngrapham facere. B Condemnar en rebel-
dia al reo desprès de cridarlo ab bandos públicl».
Encartar. Proscribo, is. || matricular, empadronar.
II ant. CONTRACTAR, TIRMAR ESCRIPTURA.
ENCARTAR MARIT. CELEBRAR CONTRACTE MATRIMO-
NIAL.
ENCARTARSE. V. r. En certs jochs de cartas
quedarse *ls dos que van de companys ab las del
mateix coll , de manera que no's poden descartar
de las que perjudican. Encariarse. Lusoriis char-
tulis implicari.
ENCARTONAMENT. m. ant. Lo Uelrero ó
llista dels penitenciats que*s posava en las iglé-
sias. Samhenito. K fide defícientium descriptio.
ENCARTRONAMENT. m. La obra de encar-
tronarse. Rigidez, tesura. Rígid itas, atis.
ENCARTRONARSE. V. r. Entorpirse algun
membre ó nirvi. EntumirsCf entumecerse, envarar-
se. Torpeo, rigdo, es. 0 mel. Posarse alguna cosa
forta ó tiessa, com la roba midonada, etc. Atiitat'
se, atesarse, entestecerse. Indurari.
ENCA8GABELLAT, DA. adj. Ple de casca-
bells. Encascahelado. Crepítaculis intructus.
ENCASQUETAR. V. a. met. Posar lo sombrero
ó gorra, ajustaria bè al cap. Encasquetar. Pikum
in caput immittere.
ENCA8QUETAR8E. V. r. Obstinarse algú en
són dictamen sens escoltar rabons en contra. En^
casquetarse, encajdrsele ó uno en la caheza alguna
cosa. SvLBd senlenlisB tenaciter adbaerere.
ENCAflíTAR. V. a. Apegar. Pegar. Conglutino,
as. II Encaixar. Engaslar, encajar. Insero, includo,
is. II Ficar alguna cosa eo la paret ó en terra ab
màquina. Empotrar, encachar. Infigo, is.
ENCASTARSE. V. r. Apegarse, com la brutí-
cia als vestits. Pegane. Uaerere. || Saber bo i men-
jar ó bèurer, sentarse bè. Saher. Sapio, is. j| bncas-
QUBTARSB.
ENCA8QUETAT, DA. p. p. Pegada^ engasUh
do. Conjunctus.
ENCA8TELLAMENT. m. La acció y efecte de
encastellarse. Encastillamiento. Munimentum, i.
ENCA8TELLAR. V. a. Fortificar ab castells.
Encastillar, Castellis communire.
ENCASTELLARSE. V. r. Tancarse, ferse fort
en un castell. Encastillarse. Castelló se muniré.
ENCASTELLAT, DA. p. p. Encastillado. Cas-
telló, arce munitus.
ENCATARINARSE. V. r. enamorarsb.
ENCATARDfAT. p. p. enamorat, bncapri-
XAT.
CATMJL
ENG
ENCATAmBARSE. V. r. sifCADAUCÀin.
EVfCATARRAT, DA. adj. BtfCÀDAENAT.
ENGATASTRAR. V. a. Inclóarer en la contri-
bncíó del catastro. També s* usa com recíproch.
Aeatastrar, In Tectigali vulgo calastro snppntari.
ENGATA8TRAT, DA. p. p. Aealaslrado. In
catastro snpputalos.
ENGATIVAR. V. a. CAüTiVAt.
ENGAUAJMEirr. m. Obra de encauar. Encava-
dura 'in cryptam immíssío.
ElfCAUAR. V. a. Obligar als animals à ficarse
als cans 6 covas. També s* usa com recíproch. Amo-
éngMTy miM^OTy eneovar. In cryplam immittere. |
met. Obligar à algú à ocaltarse. Bneovar. Ad late-
bras adigere.
BRUAUARRE. V. r. Reti rarse algú, nodeixarse
véorer. Amadrigarse. Homínnm frequentiam vi-
tare.
ENCAUAT, DA. p. p. Amadrigado, 9fuavado.
Latibalatus.
ENGÀÜRER• V. a. ant. ?AEift, ahak bi paït.
ENGÀumCHyGA. adj. pint. S* aplica à la
pintarà feta ab foch. Eneduitieo. Encaosticos. I m.
pint. Combustió. Eneausto, Encaustum, i.
ENCAVALCAR. V. a. ant. cabalgai.
ENGAVALLADA. f. BASTU)A, taulat.
ENCAVALLAR. V. a. cabalcar.
ENCAVARSE. V. r. bngauarsb.
ENCAVAT, DA. p. p. bncauat.
ENCAYRONAR. V. a. Cobrir lo pis ab cay-
rons. Bmhaldosar, Lorico, as.
ENCAYRONAT, DA. p. p. Emhaldosado. Lo-
ricatus. I m. Cuberta, sol, paviment de cayrons.
Embaldoiado. Loricatio, nis, loricatus, us.
ENCEB. m. La pólvora que*s posa en la casso-
leta del fusell, etc. Cebo, Pulvis sulphuratus sclop-
peti alveolo imposi tus.
ENGEBAR. V. a. Posar pólvora en la cassoleta
ó polvorí de las armas de foch. Cebar. Scloppeti
alveolo pulverem sulphuratum immittere.
ENCÈFALO. m. med. capital. 4.
ENCEGAMENT, m. met. Àl-Iucinació, afecte
que ofusca la rahó. Alwíinaimiento, ceguaiadjce-
§uera. Mentis, animi cscitas.
ENCEGAR. V. a. Quedar cego. Cegar. Lumen
oculorum amittere. | met. Ofuscar la llum de la
rahó, com fan las pasíons. Cegar^ tendar. Rentem
obcaécare.
ENCEGAR8E. V. r. cegab, otuscab.
ENCEJAR. V. a. ant. cobbómpbbb. || r. ant.
COBBÓlfPBEaSE.
ENGEJAT. p. p. ant. COBBOMPUT.
ENGELLAR. V. a. BN8BLLAB.
ENCENALLS, m. pi. Cintas de fusta que deixa
*1 ribot al usarse de ell. Virutat, Ligni follieulnm
runcina exsectum. || m. pi. Llenya lleugera peri
encéndrer foch. Pagina, yetea, enjutoSf ehamarat^
ca, ff homija pera *1 forn. Igniarium, cremium, H.
cremia, orum. || tafbtans de fustbb.
TOMO I.
ENC 625
m. ant. La acció y efecte de
encéndrer, y encéndrerse. Eneendmiento. Flam-
ma, s. II m. abdob.
ENGENDRAR. Y. a. Cubrir da cendra. Eneeni^
zar. Goncinero, ps.
ENGÉPIDRER. V. a. Calar foch. També s' usa
com recíproch. Eneender, incendiar, pegar fueg9.
Accendo, is; incendium excitaré. | Causar ardor,
com: lo mòlt exercici encbn lasanch. Encender, Ac-
cendo, is. II met. incitar, enardir àalgú. Encendtr.
Inflammo, as. | Comunicar la flama, com bücénobbb
lo llum, etc. EnMnd$r. Accendo, is.
ENGENDR08AR. V. a. BifCEilDBAB.
ENCENEDOR DE FOCH. Qui cuyda ó té
obligació de encéndrer lo foch. EnMmdedor de fue-
go, foguero, Focarius, ii. || incendiabi.
ENGENIMEPnr. m. p. U. ENCBNAMENT.
ENCENS, m. Groma ó resina mòlt olorosa de un
petit arbre de la Aràbia , que desprès de seca *s
crema en los temples. Ineienso. Thus, uris. || met.
Alabansa, obsequi, adulació. Incieneo, iisanja. As-
sentatio, nis.
ENCENS DE oBÓBiAs. Espécic de encens de uns
granets petits, y del més fi. Orohias, Orobia, os,
orobax, acis.
■NCBNS MASCLB. *L millor y més estimat. oUhano,
tücietMo maeL•. Thus, uris.
ENCEN8ACIÓ Y ENCEN8ADA. f. U acció y
efecte de incensar. inceniacion, Thuris suffimen-
tum.
* ENCEN8ADOR. m. Qui porta V encenser. Tu-
riferario, Turiferarius, thuri fera rius, ii. I Qui en-
censa. Incensador. Suffltor, is, thurarius, ii.
ENCENS ABIENT. m. ENCENSADA.
ENGENSAR. V. a. Espargir lo fum del encens
ab V encenser. hícentar. Incensum thus thuríbulo
admovere. || met. Adular. Hícentar. Assentor, adu-
lor, aris.
ENCENSAT, DA. p. p. Incensado. Thus thurí-
bulo motum.
ENCENSER. m. Braseretab cadenasy tapa que
serveix pera encensar. Incensario, turiMo. Acer-
ra, as, thuribulum, i.
ENCEP. m. BNCBB.
ENCEPADOR. m. Qui encepa. Eneepadar. Lif^
neam compagem scloppeto aptans.
ENCEPADüRA. f. Ressalt que té la canya de
la àncora prop del ull y per dos de sas caras pa-
ralelas, pera que encaixat en lo cep quede aquest
més segur. Encepadura, macho, y oreja en lo Fer-
rol. Repagulum, i.
ENCEPAR. V. a. Posar caixa ó cep à las armas
de foch. Encepar. Ligneam compagem scloppeto
aplare. || nàut. Posar los ceps à las àncoras. Enee»
par. Anchoram tigillis instruere. || Posar al reo en
cep. Meter en el cepo, y encepar. fam. Cippo inclu-
dere. ] ant. abbblab. | nàut. Aferrar bé la àncora
en terra. Encepar. Rodico, as.
ENCEPARSE. V. r. nàut. Embolicarse '1 cable
80
626
ENG
DIGQONARI
ENG
en lo cep de la ancoi'a fondejada. Encepane. Im-
plicari.
ENGEPEGADA. f. ENSOPEGADA.
ENGERADURA. f. V
ENGERAMENT. m. La acció y efecte de en-
carar. Enctramiinío. Ceralui*a, as.
ENCERAR. V. a. tnlar ab cera. Eneerar. Ince-
ro, as; c«ra illinire.
ENGERAT, DA. p. p. Encerado, Ceratus. || m.
Paper ó tela qae'» posa en las Gnestras pera res-
guart del ayre. Encerado. Inceratnm, i. || La tela
ó drap cubert de cera. Encerado. Linleuni incera-
tam. II Drap enbarnissat. Oule. Gummi incrnstala
tela.
ENGERGAMENT. m. ant. ESCORCOLL.
ENGERGAR. V. a. ESCORCOLLAR.
ENGERGOLADOR. m. gercolador.
ENGERGOLAMENT. m. CBRCOLAMBNT.
ENGERGOLAR. V. a. Posar córcols à las bòtas
y carrelells. Enarcar, Arcubus, ligneis circulis de-
lia constringcre.
ENGERGOLAT, DA. p. p. Enarcado. Arcu-
bus circumplexus.
ENGERQUAR. V. a. ant. INDAGAR.
ENGERRELLADA. f. ter. y
ENGERROSADA. f. Porció de cànem, lli» lla-
na, elc. que's posa on la Olosa pera filaria. Copo.
Globus, pensum, i.
ENGERROSAR. V. a. Posar la encerrosada en
la filosa. Enroscar. Pensum, vellus colo aplare.
ENGERT. m. Èxit felís, atinat. Aeiirio, acaso.
Gasus, us, sors, tis.
ENGERTAR. V. a. ACERTAR.
ENGERTARSE. V. r. ACERTAR8B.
ENGERTAT, DA. p. p. acertat.
ENGÉ8, A. p. p. Encendido. $uc<^ensus. || Yiu,
atrevit, animós. Vivo, ardido, fogoso, Audax.
ENGESA. f. ILLUMINACIÓ.
k LA ENCESA. ïü. adv. (fue designa '1 modo do
pescar ó cassar de nit, enlluernant la pe^ca ab
llum artificial. Al eandelero, al eandiL Candelis
píscari, elc.
ATRAPAR k LA ENCESA, fr. Sorpéndr^r de impro-
vfs à a'gú en algun delicte , elc. sèns podérseho
pensar. Coger de manos d boca , d las manos ó eon
las manos en la masa. In fraganti deprehendere.
ENGE8AMENT. adv. iD. ant. Ab ardor, eficà-
cia y vivesa. Encendidamenu. Incensè , eflicaciter,
vividè.
ENGE8Ó. f. ant. BNCENAMENT.
ENGETADOR, A. m. y f. Qui enceta. Encenia"
dor. Inceplor, is.
ENGETADURA. f. La acció V efecte de encetar.
Enceníadura, encentamiento. Inceptio, nis.
ENGETALL. m. Fonament sobre que's fà *1
capdell. Devanador. kú dcformandum glomum ful-
cimenlum. || Entre pescadors lo círcul superior del
cop, per ahonl se trau lo peix que ha enlnten ell.
Boca, encelall. Os, ris.
ENGETAR. V. a. Gomensar à tallar ó gastar.
hecentar, encemUir, Delíbo, as.
ENGETAR8E. V. r. Llagarae alguna part dfl
cos. Deceniarse. Exnlcero, plago, as.
ENGETAT, DA. p. p. l>eeenlado, enmisis.
Delibatus.
ENGEVADOR. m. Polvorí. Pogoh, Fulverariíis
scloppeli alveolus. ) Qui enceva 6 eugreixa ais
animals. Cehador. Ulicii parandi artífex.
ENGEVAMENT. m. La acció de eneevir. ^^
badwra. Illecebrse immissio, appositío.
ENGEVAR. v. a. Engreixar als animals. Okr.
Gil)o, sagino,as. || encebar. | mel.BmuAHALULl.
ENGEVARffiB. V. T. CeharH. Inescarí. | Arioe-
NARSE, CEBARSE.
EifGEVAT, DA. p. p. dbado. Inescatai; eiea
illectus.
ENGIAM. m. Verdura que se sól menjar cm,
com escarola, etc. Bnsalada , rvycMs. Aeelaría,
orum.
ENGIAM AD A. f. ENCIAM. | Bspteie de bollo, ó
panet de Mallorca , que s' amassa ab hrísa^li
flor, ous , sucre , etc. RollOj alfistela , tolvfiM•
enciamada. Placenta, ae.
ENGIAMET. m. L' enciam petit de Ilatoga, ó
'1 planter de ell. Leehugino. Lactnciila, m,\\fi
que's compon de diferentas herbas gusiosas. I0p^
lada , ensalada. Acetarium ex herbis.
ENGÍGUGA. f . Carta dirigida pel Papa al dfro
pera donar à conèixer sas ideas sobre algun puit
de doctrina. Enciclica. Encíclica, ae.
ENGÍGLIGH, ca. adj. cíclich.
ENGiGLOPÉaoiA. f. Ciència universal; eocade-
nament de totas las ciéncias. Enetclopedis. Ency-
clopedia, x.
ENGIGLOPÉDIGH, GA. adj. Lo que pertanyi
la enciclopèdia. Enciclopèdica. Ad encyclopediíB
pertinens.
ENGIGULAR. V. a. etc. insaculai.
ENGIMAR. V. a. ter. Espurgar 6 nekjar los
arbres pel cim. bspuroab.
ENGINTAR. V. a. Enflocar, adornar ab datas.
Encinlar. Yittis ornaré.
ENGIRIAT, DA. ai^. BucAiGAaAT. I BauTi-
NAT. 2.
ENGÍS. m. Sortilegi. Hechiso, MortiUgiOf eu0r
to, Veneficium , ii, maleficum carmen. | Lo (fV
atrau afalagant. Hechizo, lUecebra, aa.
ENSiSADORy A. m. y f. Qui encisa. Eeshiun•
Ycneficus, i.
ENGI8AM. m. BNCIAM.
ENGI8AMENT. m. aut. ENCÍS.
ENGI8AR. V. a. Usar encisos. Hechisar, Tn^-
ficiis inficere, irrelíre; incautamentís nli. | Agra-
dar mòlt una cosa. Hechizar, emhelesar. Allicii><
is, incauto, as. || alivur.
ENGISAT, DA. p. p. Hechizaio, enamarii^•
Fascino illígatus, devinctus.
ENG
GàTALJL.
ENCISO, m. Coma, la menor part del período.
Inciso, coma. Incisum, i, incisió, nis.
ENGITABIEBiT. m. aat. enàntíment.
ENGLAUSTRAR. V. a. Tancar à algú en un
claustro. Enelaustrar, eneerrar, Quempiam claus-
tro includere.
ENCaAüSTRATf DA. adj. Ficat, tancat en un
claustro. Enelaustrado. Claustro septus, interclu-
SU8.
ENGLAVADURA. f . y
ENCLAVAMENT, m. Ferida que*8 fa à las ca-
balcaduras en las polas per algun clau que pene-
tra flna à la carn. Clavadurat encla/Doiura, Ex ela-
vo intimè adaclo vulnus. || Obra de enclavar la
artilleria. Clavadura, Bellicí tormenti oppílatio.
ENCLAVAR. V. a. Ficar un clau en las potas
de las cabalcaduras fins arribar à la carn al temps
de ferrarlas. Clavar, enclavar. Inducenda solea
claro vulneraré. I cl4Var la AariLLEaiA.
ENCLAVATf DA. adj. Se diu de la cabalca-
dura que coixeja de resultas de la enclavadura.
Enelavado, Claudus.
ENCLA VILLAR. V. a. Assegurar ab clavillas.
Enelavijar, Fibulo, as. || Posar clavillas à la gui-
tarra, etc. Enelavijar, Chelym verticulis instruere.
ENCLENCH, CA. adj. Malaltís, faltat de salut.
Enelenqm, maluco, enueo, entecado, celUnco, In-
fínnus.
ESTAR E.NGLENCH ó EifCLÉNQcis. fr. fam. Estar
mòlt delicat y faltat de forsas. JEitar heeho wi em-
pUulo. iEgra valeludine laboraré.
ENCLIN. adj. ant. lncluiat.
ENGLINAMENT. m. ant. mcLUlACió.
ENCUNAR. v. a. ant. uicLUf ai.
ENCLinCH, CA. adj . Lo que aparta de sí: 's
diu entre 'Is gramàticbs de las veus que apoyantse
al fi de altras forman al parèixer una sola paraula
ab ellas; las veus se y lo, per exemple, són enclí-
ticas en las paraulas amarse, donarlo, EnclUico.
Encliticus.
ENCXÒS, A. p. p. Inchido, Inclusus.
ENCLOTAR8E. V. Enfonsarse en lo matalàs,
màrfega , etc. Hmdirse. Deprimi. || Detenirse la
aygua en algun llocb fondo. Encharcarse, Stagna-
ri.
ENCLOTAT, DA. adj. Dit del terreno pla cir-
cuhit de alturas. HonL• , hondonada. Demissus,
profundus.
ENCLÓURER. V. a. Compéndrer , posar una
cosa dins de altra. Incluir, eneerrar, Includo, is. Q
RODEJAR. II Contenir una cosa à altra. Incluir. Gou-
tineo, es. y Atrapar, com: la porta li enclogití 'Is
dits. Coger. Interclndo, is. jj imsertar.
ENCLÓURER AL HiTj. fr. Coçer en medio. Medium
aliquem tenero.
ENCLÓURERSE. V. r. ConUnirse. Gontineri,
concludi.
ENCLUIR. V. a. enclóurer.
ENCLUSA, f. Instrument sobre del que's traba-
ENC Ci7
Han los metalls ab lo martell. ïunque, ayunqve.
Incns , udis , acmon , nis. || La de argenter. Toi.
Argentaria incus. j| La que es quadrada. Maeho.
Quadrata incns.
ENCOBLADOR, A. m. y f. Qui uneix física 6
moralment, com las voluntats, etc. Encuademaior.
Animorum inter se coucíliator.
ENCOBRIR. V. a. EIICÜBRIR.
ENCODERMAR. V. a. etc. enquadernar.
ENCOFRAR. V. a. eniaiülar.
ENCOIXAR. V. a. Fér coix à algú. També s'
usa com recíproch. Encojar. Claudnm facere.
ENCOIXINADA. f. La porció de puntas que's
fà cada vegada sens alsarla del patró. Tendido.
Retieularum portio exemplari affixa.
ENCOIXIR. V. a. ENCOIXAR.
ENCCHADOR, A. m. y f. Qui encola. Encolar
dar. Glutinator, is.
ENCCMJiDURA. f. y
ENCOLAMEirr. m. La acció y efecte de enco-
lar. Encoladura, encolamiento. Conglulinatio, nis.
ENCOLAR. V. a. Apegar ab ayguacuyt ó cola:
donar cola al paper. Encolar. Glutino, as.
ENCOLAT, DA. p. p. Eneolado. Glutine coo-
nexus.
ENCOLERISAMENT. m. UA.
ENCCMJBRIMAR. V. a. Enfallonir ó fér posar
coléricb. També s' usa com recíproch. Encolerizar.
Irrito, as, alieni iram movere.
ENCOLERiaAT, DA. p. p. Eneolerizado. Ir-
rita tus.
ENCOLPAR. V. a. CULPAR.
ENCOLXADOR, A. m. y f. Qui encolxa. En-
tokhador, estofador. Goelator, is.
ENCOLXAR. V. a. Posar algun contrafort ab
llana, cotó ó seda. Àcokhar , colchar , estofar. La-
nam, gossypium ant sericum inter telas inducore.
11 nàut. Forrar los caps ó cordas. Encolekar. Tego,
is.
ENCOLXAT, DA. p. p. Colchado , aeolckado.
Lana, etc. munitus.
ENCOMANADA, f. La pensionista de un con-
vent, coMegi, etc. Educanda. Educanda, ee.
ENCOMANADÍS, SA. adj. Lo que fàcilment s'
encomana. Pegadizo, contagioso. Contagiosus, pes-
tifer.
ENCOMANAR. V. a. Encarregar à altre algu-
na cosa peraque cuyde de ella. Encomendar. Com-
mendo, delego , as. || Comensar à clavar ó lligar
alguna cosa sens estarho perfectament. Apuntar.
Leviter effigere. jj Comunicar algun mal. Pegar.
Communico , as. || Comensar à col•locar alguna
cosa interinament , com eralyastar lo que s' ha de
cosir, etc. Apuntar. Obiter insuere, etc.
ENCOMANAR8E. V. r. Entregarse en mans
de altre y fiarse de sòn amparo. Encomeniarse.
Sese alicui in clientelam commendare.
ENCOMANAT, DA. p. p. Encomendado, pega-
do. Commendatus.
Ci8
ENC
DICCIONARI
ENC
ENGOMANDA. f. engomenda. || encomenda del
ÀNIMA.
ENGOMBRAT, DA. adj. ant. embrassat.
ENGOBIBRAR. V. a. ant. apurar , dbsbgae,
SEGAR.
ENGOMENDA. f. Dignitat , territori , lloch y
rendas que en las ordes militars se dóna à alguns
caballers. Enc^mienda, Eqüestre beneficiam.
ENCOMBiiDA DEL ínima. La súplica de la iglésia
pel qai està en la agonia. Reeomendaeion del alma.
Animee commendatio.
DIR LA BlfCOVENDA DEL JLnIMA fr. AJUDAR i BÈ
MORIR.
ENGOMEBfDAGiÓ. f. ant. BIfCiRRBCH , RBCO-
ME5DAGIÓ. g pi. Recados , memórias. Eneomiendas.
Commendatio, salutatio, nis.
ENGOm. m. Alabansa. Eneomio. Encomíum,
ií, laas, dis, landatio, nis.
ENGOMOÀSTIGH, GA. adj. Lo que alaba 6
conté alabansa. Encomidslico. Laudatibus , lauda-
tori us.
ENGONADURA. f. y
ENGONAMENT. m. Rencor, mala voluntat.
Eneono. Malevolentia, ».
ENGONAR. V. a. ant. endantar. || Donaria
primera llet à una criatura. Haeer la$ entrana$ d
una criatura. Primum lac recens nalo pnebere. |
Posar al nat de poch cosas dolsas al paladar, pera
({ue ab aquell sabor s' aficione al pit. Paladear,
Recens nati pueri palalnm melle mulcere.
ENGONATy DA. adj. ACOSTUMAT, AVESAT.
ENGONGIT, DA. adj. APOCAT.
ENGONTINENT. adv. Al instant. IneontenenU,
incontinente, desde luegOy sin dilacian. lUicò.
ENGONTORN. m. CONTORN.
AL ENCONTORN. m. adv. Al rededor, eiMontomo.
Circüm, circà, in orbem.
ENGONTRA. f. ant. ENCONTRE, y GRUSAT, PA-
RATGE. II m. adv. ab oposició. Encontra, por el conr
Irario, encontradamenU. Contrariè.
ENGONTRABLE. adj. Lo que s' encontra ab
altra cosa. Encontrable, Ópposilus.
ENGONTRADA. f. CONTORN , COMARCA. II ant.
Call€y carrera. Callis, is, via, ».
ENGONTRADARIENT. adv. m. Ab oposició y
contrarietat. Opuestamente , encontradamenU. Per
opposilum.
ENGONTRADiSy A. adj. Lo que s' encontra
ab altra persona ó cosa. Encontradizo. Obvius.
PERSE ENCONTRADÍs. fr. Buscar à algú sens sem-
blar que 's fassa de intent. Hac^rse encontradizo.
Alicui in obvio esse.
ENGOVITRADOR, A. m. y f. Qui encontra.
Hallador. Inventor, is.
ENGONTRAMENT. m. ant. encontre.
CNGONTRAR. v. a. Trobar. Ballar, eneantrar,
liivtMiio, repcrio, is. y Topar ab algú. Eneontrar.
^iii'iii obvium fieri; aliquem oilendere, nancisci.
\\ ^ II. ant. DONAB UN encontre.
ENGONTRARI. m. adv. BNCONTIA. t.
ENGONTRAR8E. v. r. GoDOóirerjiuitaseDii
mateix lloch dos ó mès personia. Aieoafr•m.
Concurro, convenio , is. | Opoaane, eueBÍitine
algú ab altre. Encontrarse. loimicíti•m ooaCnke-
re. 0 Pegar algú ó alguna cosa ab altn. Choett,
eneontrar. Offendo, is. Q Parlant de opíaíoM, pen-
sar de diferent modo. Ditcordar^ aneoiilrarM. C»-
natibus obviam ire. | Gonformarse las volootaliy
genis. Eneontrane. Gongredíor, erís. | nàut I6i-
rerse las onadas en dos direceions opoidai. A-
contraru. Cursu inverso revolvi.
Elf GONTRAT, DA. p. p. Ballado, «Moalrdi.
Repertus, inventus. | adj. Opoaat. Bumund».ldr
versus, oppositus.
ENGONTRE. m. La acció y efecte de eaeoi-
trar à altre. Eneuentro. Occursatio, dís. | Gopie
una cosa que *s troba ab altra. Aietiailro, crn»-
tron, topetony tropezon, ekofne, Gollísio, iiíi.|
Desgràcia impensada. Azitr, coulrttiiiiiifa. Rm-
num, i, infortunium, ii. | Riefriegaf rteumUn,
Conflictus, i, Certamen, is.
DONAR UN encontre, f . TopaT 1U1 ab altre, npi
eneontrar. Obviam ire.
EIXIR AL bncontrb. fr. SoUf^ ír ei lewMi». *
Occurro, is, obviam ire.
EifGOPLAR. V. a. Lligar una ctbeUariaà^
tra pera que vajan las unas detràa de las alM
Beatar. Bestias religare.
EN GORAHENT. m. La obra de encerameitv.
Encoramento, eneoramiento^ corúmentOj moormm
tado, Coagmentatio, nis.
ENGORAüENTAR. ▼. r. Bntre coBstractM
de naus unir dos pessas per medi de penn d di-
villas clavadas en direcció à Y^gadas oblU|M,yi
vegadas perpendicular. Encorammlar, eoraacRlir,
ensamhlar. Goagmento, as.
ENGORAR. V. a. ant. donar cor.
ENGORAT. p. p. animat, «NCIVAT, BIAlllfi
ENTUSSIASMAT, EMPENTAT.
ENGORATJAR. V. a. Donar coralge, aninir.
Encorajar, dar coraje. Imflammo, as.
ENGORATXAR. V. a. Posar lo tabaoo, etc «
coratxas. Encorachar. In coraceo sacco eoUocan*
ENCORBAR. V. a. etC. ENCORVAR.
ENGORDAR. V. a. Lligar, forrar de eordi.
Ensogar. Restibus ligare. | Posar cordaa als iostri-
ments músichs. Encordar. Nervis, fídibns instne-
re. II Ab espart. Ensirar. Spartos opereiilo tegere.
ENGORDAT, nA, p. p. Eneord^, eiiMfià.
Chordis instructus.
ENGORDI. m. Tumor que *s forma en Y $mh
nal y proceheix del mal gàl•lich. Jnearéiú. Pua-
cella, ae.
ENGÓRDIGH, GA. adj. Se diu de la müski
pràctica, etc. que usa de instruments. AioMíct.
Enchordicus.
ENGORDILLAR. V. a. Posar cordills, lUgtf
ab ells. Encordelar. Funibus inMrueret vírcíiv•
ENG GATàU.
ENGOBDONAm. V. a. Posar cordons à algana
cosa. EneoriafMff eehar eordones, Resticolis ins-
truere. | Tòrcer à modo de cordó. Bneardonar.
Instar resticali obvolvere.
ElfGOSDONAT, DA. p. p. Adornat ab cor-
dons. Enewdanaào. Tonüís instmctus.
ENGOSPOBAR. Y. a. iNCoaroiAE.
ENGOMIALAR. V. a. Ficar, guardar en lo
corral lo bestiar. Acorralar, incorralar. Oreges in-
tra septa concludere. | v. a. nànt. Maniobrar de
tal manera contra nn bnch enemich que no li que-
do més recnrs que '1 de rendirse 6 varar en la coe-
ta. Acorralar. Cogo, is.
ENGORRALAT, DA. p. p. Acorralaio, eneor•
ralado, Intra septa conclnsns. | met. Se diu de al-
gú que no té que respóndrer. Acorralado, aiolkh
do. A liqüis in angnstias redactns.
ENGORBEGCT, DA. p. p. llfCUlS.
EltGÓRRER. V. a. iNCÓiaia.
EWCOBHIliEWT» m. llfCUlllinifT.
BNCoaimiiT DE PBNA. La acció de incórrer en
ella. Ineunúm, tneurrimiento de pena, Pcsne in-
cnrsns.
ENGOETAm. T. a. BMBEUIXAl, BNCAIITAR.
ENCORTASAE. V. r. coktarsk.
ElfCSOETAT, DA. p. p. COETAT.
ENOORTDl AB. V. a. Posar cortinas, adornar
ab ellas. Encortinar. Velis, cortinís instroere.
ENGOBTINAT, DA. p. p. Encortinado. Corti-
nis orna tos. | m. cortinatgb.
ElfGOBVADUBA. f. V estat de nna superfície
ó de nna línea que s' aproxima mès ó ménos à la
forma de un arch, com las bncoetadubas de las
costellas, etc. Eneorvadura, Curvatura, m.
ENGOBVAMENT. m. La acció de encorvar ó
encorvarse. Eneorvadwra, eneorvamietíio, torcimienr
to, dobladwra. Curvatura, ».
ENGOBVAB. V. a. Doblegar, tòrcer. Eneorvar.
Curvo, as.
ENGOBVABSE. V. r. Acotarse, lórcerse. J?ti-
corvaree, Incurvesco, is.
ENGCMVAT, DA. p. p. Sncorvado» Gurvatus.
ENGOTONADA. f. Tela de cotó ó lU ab fondo
llis y flors teixidas. Cotonada. Gossypina tela va-
riegata.
ElfGOTONAB. v. a. Farcir de cotó. Aeolehar.
Gossypio infarcire.
ENGOTQNAT, DA. p. p. Acokhado» Qossypio
fartos, pulvinatus.
EIVGOTXAB8E. v. r. Pujar al cotxo. MoiUar
en el coche , tomar el coche. Rhedam conscendere.
ENCBA8SAB. Y. a. ESPESSIR.
ENGBEIXAB. V. a. ENGREIXAR.
ENGBE8PADOB. m. ant. Ferros de crespar.
Enerespador. Calamistrum, i.
ENCBESPAMENT. m. La accióde encrespar.
Encrespadwra, Crispalio, nís. || ant. Caragol dels ca-
bells. Ai^o.Bostrychus, cincínnus, i,crispatio,nÍ8.
^AB» V. a. GRESPAl.
ENG 629
Y. r. met. Alterarse las pas-
sions del animo. Eneresparte. Irrito, excito, as,
accendo, is.
ENGBE8PAT| DA. p. p. CRESPAT.
ENGBESTABns. Y. r. Alsar los aucells la
cresta en senyal de ufona. Enerettari$é Cristam
erigere.
ENGBEUAMENT. m. La acció de encreuar.
Cruzamiento, enorvee. Decussatio, nis.
ENGBEüAB. Y. a. Atravessar una cosa sobre
altra en forma de creu. També s* usa com recí-
procb. Cruzar. Decusso, as; aliquid decussatim
implicaré.
ENGBEUAT, DA. p. p. Cruzado. Decussatus.
I Joch en que 's forma una creu ab dos agnllas,
moventlas ab la ungla sobre un pla. Ai^lerts,
crucillo. Acicularum ludus cmcis formam efficien-
tium.
ENCBimiiAB. Y. a. etc. ACElMIflAR.
ENGBOAB. Y. a. ant. encreuar.
ENCBOSTAMENT. m. Obra de encrostar. M-
cruetaeion, encostradwra. Incrustatio, nis.
EFICBOSTAB. Y. a. Cubrir de crosta alguna
cosa. Encoitrar. Incrusto, as.
EFfGBOSTATy DA. p. p. Encottrado. Incrus-
tatus.
ENGBUELIB8S. Y. r.ant. Bnforismarse, aban-
donarse à la ira. Enoruileeeru, enerudeeorH, Bac-
chor, aris, fi^deo, es.
ENGBUILLADA. f. ant. crüsat. t.
ENGBU8GAB. Y. a. Aumentar, agravar algu-
na cosa. Agradar, reerecer. Amplifico, as, adaugeo,
es.
ENGUBAB. V. a. ant. Ficar à un reo per càs-
tich en una bóta ab un gall, mona, gos y escorsó,
y llansarlo al mar. Eneuhar, In culeum insuere.
ENGUBELLAB. Y. a. Posar la Tíjbà en lo cu-
bell. Meter la ropa en el cuezo. In fidilem scute-
llam injicere.
ENGUBEBT, A. p. p. Dissimulat, misteriós.
Oculto, encuhierto, Teclus, clausus.
ENGUBEBTAMENT. adv. m. Ocultament, se-
cretament. Encubieitamente. Tectè, opertò, clam
secretò.
ElfGUBEBTAB. Y. a. Cubrir ab panyos ó bt-
yela negra 'Is caballs, en demostració de dol.
Encubertar. Stragulis cooperire.
ENGUBEBTAT, DA. p. p. ant. Eneuhertado.
Stragulis coopertus.
ENCUBBIDOB, A. m. y f. Qui encubreix. Ai*
eubridor, Celator, is.
ENGUBBIB. Y. a. Ocultar, no manifestar algú-
na cosa. Enc%ibrir. Celo, convelo, as.
ENGUOIMENT. m. Falta de animo, de eq[»erit.
Encogimiento. Pusillanimítas, timiditas, atis.
ENCUOIB. Y. a. Arronsar. També s' usa com
reciprocb. Eneoger. Contraho, is, coarto, as.
^BNGUGIBSE. v. r. Sér curt de geni. Eneoger^
se. Timiditate laboraré.
630
END
DICaONARI
END
ENGUOIT, DA. p. p. EncogUo, Contractiu.
ENGUIXDfAT. adj. A manera de coixi. Almo-
hadadOf almohadillado, Pnlvini figuram exhibens,
palvinatus.
ENGULLIMENT. m. ant. BüCUGniBliT.
ENGULUR. V. a. KlfCUOlR. I gullir, ebcull».
ENGULUT, DA. adj. Temerós. CortOf eMogUo,
Yerecandos, timidus.
ENGULPAft. V. a. ant. gulpae.
ENGIllfT• m. Lo aello ó motllo ab que b' enca-
nya la moneda. Cimo. Monetaríus typos. J Impres-
sió ó senyal que deixa 4 moiUo. Ctmo. Yesti-
giam, ii.
ENGUNTAGIÓ. f. ENCUNY, t.
ENGüHYADOm, A. m. y f. Lo qui encanya.
Aewiúdor. Gasor, is.
ENGUlfYAMENT. m. bncunt. t.
ENGUBfYAB. V. a. Imprimir lo sello en la mo-
neda. Acunar, eneuiiarj euiiar, Pecunias feriré, pro-
cudere.
ENCÜTRAR. Y. a. ant. Gabrir ab eayro. an-
corar. Gorio tegere, obducere.
BNCUTEAE LAS NAUS. Resguardar abcuyro sòn
casco pera '1 combat. Eneorar la$ naves, Navibos
corio obdvcerew
ENGUYRABSAB. V. a. Posar ó vestir la coras-
sa. Armar i$ eoraza. Lorico, as.
ENGÜYRAMAT, DA. p. p. Eneorazado. Lori-
catus.
ENDAOAE. V. a. APAEBLLAE, COMPÓNDEBE, EN-
DEESSAR.
ENDANYAB. V. a. Posar de pitjor qualitat la
llaga ó ferida. També s' usa com recíproch. Enco-
nar, encrudecer. Exulcero, as.
ENDANYATyOA. p. p. i?fu;oitado.£xulceialus.
ENDARBERA. adv. 11. y t. Alrús^ arredro, A
tergo, relrò, ponè.
ANAE, QUEDAE ENDAEEEEA. fr. No saber tan com
altre. Qutdarse atras, Parum ingenio pollere. | No
desocupar los negocis ó lo que s* ha de fér. Atra-
sarse. Cesso, as.
FEESB, TIEAE8E ENDAEEEEA. ff. HOCerU alfài. Re-
Uròagi.
QUEDAESE ENDARRERA, fr. Qui VE cn companyÍE
de altres, no conseguirlos caminant. Bezagarse,
reirasarse, Retrò linqui ; extremum occupare.
TORNAR ENDARRERA, fr. Faltar à la paraula ó pro-
mesa. Volverse atrds. Dictis non stare. I Retrocedir
pel mateix camí que s* havia fét. Detandar h an-
dado, wlvir alrài. Viam remetí ri.
ENDARRERIATGE. m. ant. Atràs, deute en-
darrerit. Atraso, Reliquatio, nis.
ENDARRERIMENT, m. La acció y efecte de
endarrerir y endarrerirse. Atraso. Retardatio, pro-
crastinatio, nis.
ENDARRERIR. V. a. Destorbar à altre sa for-
tuna. També s' usa com reolproch. Atrasar. Obsto,
as. I Detenir la execució de alguna cosa. També s*
usa com recíproch. Airasar. Procrastioo , as.
ENDARRERITi DA. p. p. AlTOM^. Prapedi-
tus. g m. pi. La nnida, pensions de censos, eci-
sals, etc. deixadas de pagar eo lo degut tei^i.
Airasadoi, caidos. Non peraoluü, inaoliiti raddÜR
ENDATrAr. ady. 11. y t. muiUMà.
TORNAR LA PARAULA BNDATEÍ8. fr. TOBIIAE BSMI-
EEEA. 1.
ENDAUAT, DA. adj. Oaamit de danstéo-
cachs. Ei^aqweado. Tesseratot.
ENDAVALLADA. f. DAVALLADA.
EBIDAVANT. «dv. U. AdeUmü. Ullrà. | adv. L
Desprès, en lo venider. AdiUuUe, m adélmu. Jan
indc; post haec ; in posterum. | loc. ab que i*ei-
cita à algú à que prosseguesca en lo comeMit 6
no's detínga per algun reparo. Aielonfs. Age, ^t•
dum.
PASSAR ENDAVANT, fr. Procebír à una oomitin.
Ir delanie, Praecedo, is. U No partrae 6 detasine
per algun reparo. Posar deUnie. Baud retiaeri
quominus. || No interrómprerse *1 cnra ó exenrió
de algun negoci, assumpte etc. Posar ^ ir dikMU.
Haud cessaré. || met. Excedir à algú. Adelwi^t
adelantarse, eckar d alguM la piena eaeiiiia. Pne-
80, praecello, is. || Proseguir, continuar alguna co-
sa. Llevar adelanu alguna eosa. Ulteriús prodice
re. II Passar de tractar una espècie à tractarae al-
tra. Paiar. Ad aliud sermonem converlere.
DE AQUÍ, 6 DE ALLÍ ENDAVANT. loC. J^OfriA
adelanle, £xindè.
NI ENDAVANT, NI ENDAEEEEA. loC. fun. Sb (pB!*
expressa que no té curs alguna Goaa. Ni ütfiu, m
adelanu, Gessat omninò .
ENDEBADES, aov. debades.
ENDEBLE, A. adj. Di^bil, delicat. Se dialait
del animo com del cos. Eadeble, mòrtída, dettca^*
deleznable. Debilis, languidus.
ENDEGAGONO. m. geom. Figura de OBieàB-
guls. Endecdgono. Endecagonus, i.
ENDEGA88ÍL-LABO. adj. De ouze sil-!aliK
Endecasilabo, Hendecasyllabus, L
ENDEGE1IIP8. m. endessemps.
ENDEFÉ8. m. ant. eoig, oeat. | TDiiTO,fiao^
SEE.
ENDEFORA. adv. II. À fa pofte de o/iura. Fo-
ràs.
ENDEMÀ, adv. t. Dia següent. £<ofradM,Wdi<
siguienu, el dia despues, Grastina dies; postridiè.
ENDERIABIA. adv. m. endesmabu.
ENDÉBflGH, CA. adj. S' aplica al mal òni-
laltiaque *s pateix en un pafs, y es com prep* (1'
ell. Endémieo. Endemicus.
ENDEMITJ. adv. Fins que. Haita f«e. Dq»
diun. H ENTREHITJ, ENTEETANT.
ENDEMONIAD ADIENT. aÚT. m. DíuMi^
menle, furiosamente, Diabolicè, furiosè.
ENDEMONIADURA. f. DIABLÜEA.
ENDEMDNIAR. V. a. Inlrodnbir los à\w»^
dins del cos de una persona. Enéemimior, lif^f^-
endiahlar, Doemonem in aliquem immíUeiv.
WD CktkLk."
ENDEMONIABSE. V. r. Irrilaree fortament.
Dar$€ al iiahlOf d Barrahdif 4 Satanàs. Pm ira fn-
rere.
ENDEMOIOAT, DA. adj. Podsebit del dimoni.
Endemmiado, Fanaticns, doBraoniacns. || Mòlt per-
vers, dolent. Endemaniado. Seeleratissimns. Q Sn-
mament irritat. Dado al diahlo, d Barrahúi. Fr»
ira fnrens. I BriBKQtJnNO.
i LA BNDBiiomADA. m. adv. Sens orde, ni concert.
A la diabla. Yiolenter, nnllo ordine.
EVIDENT, m. ant. Hidignaeion, Stomaefaos,]. |
DESDENY.
ENDERGOB Ó ANDERGOfl. m. *pl. Trastos
inútils. Caehwaehei, Inutilis, vilis snpellex.
ElfDERBERA. adv. 1. y t. ElfDARBBtA.
ENDERROGADOR, A. m. y f. Qni enderroca*
DestruidoTf asolador. Eversor, is.
ENDERROGABIENT. m. La acció y efecte de
enderrocar. Demolmon, dertiho. Eversio, demoli-
tio, nis.
ENDERROCAR. V. a. Tirar à terra, nerrooar,
demoler, derribar, arruinar. Disturbo, as, dimo,
is, à fnndamentís evertere. H v. n. Gànrer à terra
alguna cosa. Derrocar, Ruo, is.
ENDERROCAT, DA. p. p. Derrocada, demoU-
do, Dímtns.
ENDBRROCH. m. Rana. Rifio, easeoU, eseom-
hros, Radus , eris.
ENDBmAMA•adv. m. Massa, sobrant. Demà-
siadamente, en demasia. Salis snpersque, nimis.
ENDESMEMPM. adj. PLEGATS, JUNTS. || adv. m.
Juntament. De eamwM, jwntamente, Unà, pariter,
simnl.
ENDETRÀ8. adv. 11. detrIs.
ENDBTXA. f. Canso trista. Eaiieka, Fnnebre
carmen ; neni», amm.
ENDETXAR. V. a. ant. Comtat endeckoi. Ca-
neo, es, ere.
ENDEUTAR, v. a. Empenyar, fér contrànrer
dentes à algú. Ideudar. Aliqnem sre alieno im-
plicaré.
ENDEüTARME. V. r. Contrànrer éuàm. ideu-
darse, endeudane, entramparn, Alino sre op-
primi.
ENDEUTAT, DA. p. p. Àdevdttdo. i£re alieno
oppressQS.
ENDEVANT. adv. 11. y t. ENDAVANT.
ENDEVt. m. Qni endevina. Adivino, a§intro.
Mantes, 8b, dívinns, i.
ENDEVINACIÓ, f. Anunci de lo venider. Aii'
vinaeion, adivinamientOy admnaiMa, Divinatio, vt*
ticinntio, nis.
ENDEVINADOR, A. mi y f. Qui endevina.
Adivinadory adivino, agorero, Divinator, vates, is.
ENDEVINALLA, f. Equívoch difícil de deii-
frar, ó penetrar. AcerújOy acertajo, admMJa, mlt-
vinamay quieicosa, enigma, enigma. Us, nodns, i.
H Predicció. Adttnnoeton, predkekm, p'(mó$tko. Oi-
vinato, nis.
ENB 6S1
ENDEVINAMENT. m. ENDEVmACló.
ENDEVINAR. V. a. Pronosticar lo veoider. Adi-
vinar, jtronostiear, predecir, profetizar. Divino, ai,
prassagio, is. I Conjecturar lo que ha de venir.
Adivinar, iEnigmatis sensnm assequi. '
ENDIVINATORI, A. adj. Lo que pertany al
art de endivinar. Divinatorio, Ad divinationem
pertínens.
EBUNBVINATRE. m. ENDEVINABOa.
ENDIABLADA. f. Festeig, funció jocosa. Sn^
diahlada, Larvatorum inordinatus concnrsus, stre-
pitns.
ENDIABLADDRA. f. DIABLUIA.
ENDIABLAR. V. a. ENDEMONIAE.
ENDIABLAT, DA. p. p. BNDBifONiAT.
ENDIASTRADURA. f. DIABLOBA, BNTatVAUA-
DURA.
ENDIARTRAT, DA. adj. BNTBBMALUT. II BNBS-
MONIAT. 3.
BSTAB ENDiASTRAT. fr. Estar mòlt irritat, inflar
dado al diahlo, Yaldè iratum esse.
ENDIA8TREJAR. V. n. BNTlBMALIAUa.
ENDICI. m. INDICI.
ENDIMONIAT. adj. BNDBMONIAT.
ENDINS Ó ENINDNTRE. adv. 11. En V interior.
Adentro. Intrò, intus.
endívia, f. ter. BSCABOLA.
ENDOCTRINAMENT. m. ant. BNSENTARSA,
INSTRUCCIÓ.
ENDOCTRINAR. V. a. ant. ADOcraiifAB.
ENDOGALAR8E. V. r. EMPENYARSE.
ENDOLAR. V. a. Cnbrir de dol. Bnlmmr, Fme-
bri veste, apparatu cooperire.
ENDOLAT, DA. p. p. Enhtado, Punebri veste
coopertus. I adj. Vestit de dol. Enhtad». Atratus.
ENDOLSAIR. V. a. ant. y
ENDOLMIR. V. a. Fér dolsa algoM cosa. Aéal"
zar, enduhar, dulzorar, dulcificar, Edulco, as.
ENDOIJÍIR8E. V. r. Bndulzarse. Dnlcesoo, is.
ENDOJLfllT, DA. p. p. Enéü^ado, aiulzaéé.
Ihilcatus.
ENDORMUCARSE. ▼. r. Qnedarse algé mMJ
adormit. Trasponerse, dormitar, adormitane, ador^
meeeree. Dormito, as.
ENDORROSCAT, DA. p. p. Ad^fmmdOy M^
pHe$to, aiormitado, DormitatuB.
ENDÒS. m. Yale escrit al detràs de nna lletra
de cambi pera cediria à altre. Jnubio, siularso.
Syngraph» rescríptio. | pron. ant. endubs.
ENDOMKAR. Y. a. Posar 1* endés à una lletra
de cambi. Endoiar. Syngrapbam rescribere.
ENDOYNA. adv. m. »ra aquí en allí.
FéR ANAR BNDOTNA. OXpr. fam. FÉR ANAl MBA
AQUÍ EN ELlI.
EBiDIUkPAR. V. n. hm. Menjar mòlt. JS>iiièii-
ehar, Deglutio, is.
ENDRÉB. m. Gompostura, adorno. Aéerezo, aU-
fio, Goncinnatío, nis. | RÉeimiN, gobbrn, niRBCciè,
GUIA.
632
ENB
DIGCIONABI
ENF
ím f. ant. DMBCGIÓ, MDIGATÓIU.
CNDRE88ADOR, A. m. y f. Qai endressa.
Compamior, Compositor, is.
ENDRESSABfENT. m. ant. La acció de endres-
sar. Compostwra. Ordinatio, nís. || ant. direcció^
DEDICATÒRIA.
ENDRESSAB. V. a. Compóndrer, posar bèóen
orde. Componer, aderezar, asear. Dígero, is. || Di-
rigir, encaminar à algan fi ú objecte. Enderezar.
Dirigo, is. y ant. Ordenar, disposar. Bnderezar.
Ordino, as. y ter. manllevar, deixar prestat. |
ant. dedicar.
ENDRE88AT, DA. p. p. Enderezado, eampues-
to. Ordinatas, digestus. y adj. Curiós. Àseado. Ni-
tidns.
ENDmEflSERA. f. ENDRET, PARATGE.
ENDRET. m. Paratge, lloch cert. Paraje, st(to,
fuesto. Locns, i, regió, nis. y La cara palida de al-
guna cosa. BaZf cara, derecho, Facies, ei.
AL ENDRIT DE ALGÚ Ó DE ALGUNA GOSA. m. adv.
anL EN ORDE, RESPECTIVAMENT, RELATIVAMENT.
ENDRIAGH. m. Mónstruo mitológich ó fabulós,
compost de formas humanas y de las de vàrias fe-
ras. Endriago. Multiforme monstrum.
ENDROPraSE. V. r. Tornarse dropo. Empere-
zarse, Repígror, aris.
ENDROPIT 9 DA. p. p. Emperezado. Repi-
gratus.
ENDÚGIE8. f. pi.* ant. tréquas.
ENDUE8. pron. ant. imòof, ambas; ambos d
do$j ambas d dos. Ambo.
ENDORAR. V. a. Economisar, escasejar lo gas-
to. Endurar. Sumptus moderaré; sumptibus par-
cere. y dejunar.
ENDURAYR Y ENDURETZIR• V. a. ENDU-
RIR.
ENDURIMENT, m. Duresa. Endurtemknto,
dureza. Duramentum, i.
ENDURIR. V. a. Consolidar, posar dura alguna
cosa. També s' usa com recíproch. Endurecer, en-
durar. Obfírmo, obduro, as. || met. Fér mès aptes
los cossos al traball. Endmtur. Obfirmo, obdu-
ro, as.
ENDURIT, DA. p. p. Endurecido. Duratus, in-
duratus, perduratus.
ENEHUCaa, GA. adj. Contrari. Enemigo. Ini-
micus. y Qui té mala voluntat à altre. Enemigo.
Inimicus. y Lo contrari en la guerra. EMmigo. Ho&-
tis, duellio, is. y Lo mal esperit. Enemigo. Doemon,
is. y Repèl en los dits de la ma prop las unglas. JZe-
pelo, repelon, padoitro. Reduvia, ».
RUscARSB ENEMicHs. fr. Eusonya que *1 modo de
obrar imprudent acarrea odi. Ganar enemigos. Ini-
micos adquirere.
QUI i SÓN ENBMIia PLANT, i SAS MANS MOR. rof.
Qui desprecia à sòn enemich sól sér víctima de sa
vana confiansa. Quien d eu enemigo popa d nu ma^
nos nuere. Qui inimicum palam despicit, in suam
perniciem accendit.
QUI 18 BNEMIGI DB LÀ Ni) VU ^Cta MRÍ BE N Li
BODA? ref. Ensenya qae*l dictamen 6 praient boÜ-
eia de las cosas se déu péndrer de qui esti des-
apassionat. El que et enmnigode lajutma^eóméiri
bien de la boda't Qnísque nov» infenras naplx,
connubia damnat.
QUI E TOM bnbmigb? LO DEL TBU OPIGI. ref. Ad-
verteix que la emulació sól regnar entre 'Is booci
de una mateixa clase y exercici. Quién es um-
migo? El que es de tu oficio. Àrana, quién U frnó?
Otra arana eomo yo. No kay peor ama queleitl
mismo palo. Cognatio movet invidíam.
QUI TÉ BNBMiGHS NO DORM. ref. AdverteÍK lo cvy-
dado, cautela y vigilància que s* ba detenir ak 1(8
enemichs pera que no'ns troben desprevingsts.
Quien tiene enemigos no duerme. Mon capinnl bUos
bostilia peclora somnos.
SÉR ENEMICH DB ALGUNA C08A. fr. N6 gOSÜrdC
ella. Ser enemigo de algo. Rem averaarí ; à reiw-
sum esse.
SI VOLS TEN» ENEMICHS DEIXÀ MNBBB AL AHKIS.
Denota *1 mòlt cuydado en deixar diners per li
mala correspondència, dificultat en cobrar, eic.
Quien presta, sus barbas mesa : quien ftetUa mm-
bra ; si cobra, no todo; si todo no UU; jf si tel mi-
migo mortal. Mútua qui dederit, plemmqne dedú*
se dolebit. Semper inhumanos habet oficMMOS
amicos.
ENEMIGABLEMENT. adv. m. Ab eaeiuilat
Enemigamente. Inimicè.
ENBMIGAMENT. adv. m. BUt. HOBTILMBMT.
ENEMIGAR. V. a. ant. bnbmibtab.
ENEMIGUÍ88IRI, A. adj. sup. E^M^gMm.
Inimícissimus.
ENEMUTAIL V. a. Fér à algú enemich de li-
tre ; introduhir discòrdia. Enemistar. IníiBÍe(»,tf•
ENEIII8TABWE. V. r. Péndrer la amistat, fer-
se enemich de altre. Enemistarse. Àbalieno, ifl.
ENEMISTAT, DA. p. p. Enemistaéo. Ininio-
tus. I f. Contrarietat, oposició entre dos volanlib.
Enemistad, Inimicitia, íb.
ENERBAR. V. a. ant. bnhbbbam•
EBfERBAT. p. p. ant. bnhbbbat.
ENERGIA, f. Forsa, vivesa, propietat de las
paraulas. Energia. Efficacia, m,
ENÈRGICAMENT, adv. m. Bnérgkmsistf'
Nervosè, vehementer.
ENÉRGIGH, GA. adj. Lo que té eneigiíi ^
pertany à ella. Enérgieo. Yalidns.
ENERGÚMENO. m. Endemoniat, posMhitdel
dimoni. Energúmeno. Energnmenos, i.
ENERI8SAR. V. B. ant. etc. EBISSAB.
ENERVAR. V. B. Debilitar, llevar las fontf•
Enervar. Enervo, as, debilito, bb.
ENERVAGIÓ. f. Debilitacíò de ferBM.
cton. Enervatio, nis.
EBIFABARBE. V. fam. IMBABAJLI
ENFADADtgfllM. B^j. Smf^
dò iralus.
ENP
CATALÀ.
ENF
638
ENPADADto, A. adj. Qai es fàcil de enfadar-
se. Enfaiadizo, Ad iram pronns.
EIVFADAR. V. a. Amohinar, dísgastar, moles-
tar à algú. Enfadar. Saturo, as.
EPIFADARSE. V. r. EnQjarse, ayrarse. Enfa-
darse, Succenseo, es, ringor, eris.
BRFABAftSB PER BBS ó PEB POCA COSA. fp. Reparar
en refulgos de empanada. In re levissima offendi.
ENFADAT, DA. p. p. Enfadado. Pertssus.
ENFADEIR. V. a. ant. infatuab.
CBIFADO. m. Impressió desagradable, molesta
al ànimo. Enfado, Naasea, ®.
ENFADÓS, A. adj. Lo que cansa enfado. Enfa-
do90, Molestns.
ENFADOSAMENT. adv. m. Ab enfado. Enfa-
dosamenu. Molestè, fastidiosè, pntidè, importunè.
ENFAD08ÍS8IM, A. adj. sup. Enfadosisimo.
Molestissifflus, fasiidiosissimus.
£BIFELAGAD0R, A. m. y f. afalagadob.
ENFALAQAR Ó ENFALEGAR. V. a. BR-
LLüBBNAB.
ENFALEGABIENT. m. BNLLDEBIfAMBlfT.
ENFALLONIMENT. m. Enuig, ira, enfado.
Enojo, Iracondia, ira, ae.
ENFALLONIR. V. a. Fér péndrer ira, enfado ó
malícia k algú. Enojar, Irrito, exacerbo, as.
ENFALLONIT, DA. p. p. Enojado. Iratos.
ENFANGAMENT. m. Taca de fancb. Enloda-
dnra, emharradura. Luti illínitio.
ENFANGAR. V. a. Embrutar de fanch. Enlo-
dar, embütrar. Luto, as.
ENFANGARSE. V. r. Enlodarse. Lute inqui-
mari. H v. r. met. Ficarse en alguna dificultat ó
empenyo que té mal èxit. Abarranearse. Difficili
negotio implica ri.
BNFAifGABSB Fiifs AL COLL. ff. MeUrse hasta las
trancas, Usque ad imum hserere, implicari.
ENFANGAT , DA. p. p. Enlodado, embarrado.
Lutosus, coenosus.
ENFANGAT EN LOS VICIS. cxpr. mot. Envolcado, en-
vuelto, Scortatus.
ENFANC1O8ARSE. V. a. ant. bnfangabsb.
ENFANTAMENT. m. ant. PABT.
ENFANTAR. V. a. ant. parir.
ENFANTÀ8TIGAMENT. adv. m. ant. Fon-
tàstieamente, Morosè.
ENFANTÀSTIGH. adj. ant. fantístich.
ENFARGELLAR. v. a. etc. enfardbllar.
ENFARDELLADOR, A. m. y f.Qui enfardella.
Enfardelador. Saccorum aptator.
ENFARDELLAMENT. m. Composició, aco-
modo dels fardos. Enfardeladura, Aptatio, nis.
ENFARDELLAR. Y. a. Fér fardos ó fardells.
Enfardelar. Consarcino, as.
ENFARDELLAT, DA. p. p. Enfardelado. Con-
sarcinatus.
ENFARFEGAR. Y. a. Omplir massa y desor-
dinMféameDl. Sobr$cargür,recwr§ar. Onasminimom
imfonere.
ENFARINAR. Y. a. Umplir , cubrir de farina^
Enharinar. Farina inspergere.
ENFARINAT, DA. p. p. Enharinado, FarÍDU•
lentus.
ÉNFA8I8. f. ret. Figura pera significar mès de
lo que*s diu , y pera donar à enténdrer lo que no*8
diu. Énfansis. Emphasis, is.
ENFÀTIGAMENT. adY. m. EnfdlicamenU.
Emphaticò.
ENFÀTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la én-
fasis. Enfdtico, Emphaticus.
ENFASTIJAMENT. m. ant. fIstich.
ENFASTUAR. Y. a. ant. fastigubjab.
ENFEGGIÓ. f. ant. infecció.
ENFEGGIONAR. Y. a. INFBCCIONAB.
ENFEIXAR. V. a. Fér feixos. Haeinar. Fascí-
cuios in struem componere.
ENFELLONIT, DA. adj. BNFALLONIT.
ENFERIR. Y. a. INFBRIB , CONFBBIB. || BNCABIB.
n FINIR. II DIFERENCIAB.
ENFERM. m. MALALT.
EFfFERMER. m. Qui assisteix als malalts en
la enfermeria. Enfermero. Yaletud i narius minis-*
ter, Yaletud inarius, ii.
ENFERMERIA. f. Casa, sala pera ^s malalta.
Enfermeria. Yaleludinarium, ii.
ENFERVORI8AR. v. a. Acalorar, infnndir
ànimo. També s' usa com recíproch. Enfervorizar,
Excito, as.
ENFERTORI9AT, DA. p. p. Enfervorizado.
Accensus, stímulalus.
ENFEUDAGIÓ. f. L* acte de enfeudar. Enfetl•-
dacion. Feudi impositio. || Títol, ó diploma del feu-
do. Enftudaeion, Feudi syngi*apha.
ENFEUDAR. Y. a. Donar en feudo. Enfeudar^
infeudar. Feudum imponere.
ENFEUDAT, DA. p. p. Enfeudado. Feudo gra-
Yatus.
ENFÍ. adY. En /Cfi, al /in, al cabo, últimamente,
finalmenu , por ultimo. Ad imum , tàndem , po9-
tremò.
ENFILA, f. ter. BSCUDBLLBB, BUNFLA.
ENFILADA, f. Restell, multitud de cosas fica-*
das per orde en una corda ó cosa semblant. Sartal,
sarta, hilada^ ristra. Linea, striga, ae. || La de fruy-
ta seca. Rastra. Restis, is. || La de grans de Yidre,
etc. Abalorio , rocalla. Yitreorum globulorum se-
ries. II pi. En lo blasó las cosas foradadas , com
anells, sortijas, etc. posadas en orde. Enfilíídaz. In-
serURj connexaB res.
ENFILADOR, A. m. y f. Qui enfila. Engarza^
dor, engazador. Nectitor, is.
ENFILALL, m. La porció de cosas enfíladas.
Sarta, sartal. Series, ei.
ENFILAMENT. m. Encadenament, enllàs de
una cosa ab altra. Engarce , engaee. Concatenatio,
nis, nexus, us.
ENFILAR. Y. a. Ficar lo fil pel COS de laa
agullas. Snhebrar, tnhilar. Filum per acos fora-
81
631
ENT
DICCIONARI
ENF
men inserere. H Fér una enfilada. Ensartar, engar-
2ar, enhilar, Concateno, as. || Fór una enfilada de
ancells passantlos un bri de espart ó ploma pel
nas. Apiolar, Vincio, is. || met. Dirigir, guiar, en-
caminar ab orde. Enhilar, Dirigo, is. || met. Em-
penyarse en alguna cosa. Pegar, dar en, Obstinatè
aliquíd agere, in aliqnid insistere.
CADA HU LA ENFILA PER LA SEVA. FCf. ExpHca la
tenacitat y apego que cada hu té à sòn propi dic-
tamen y opinió. Cada loco con su tema, y cada loho
por 8u senda. Insania non omnibus eadem.
ENFILARSE. V. r. Pujarsen , col-locarse en
llochs alls. Encaramarse, AttoUi , elevari. Q Enre-
darse, entortolligarse 'Is fils de las plantas. Enre-
darse, enzarzarse, Sese implicaré, intricare.
ENFILATy DA. p. p. Enhilado, enhebrado, en-
earamado. Intrincatus, sublimis.
ENFIL08ADA. f. ElfCERAOSADA.
ENFILOflAR. V. a. BNCBRBOSAR.
ENFINGIR. V. a. FINGIR.
ENflSTOLARSE. V. r. Passar una llaga al
estat de fístola. Enfistolarse. Fistulosum aut ulce-
rosum fieri.
ENFIT. m. Indigestió , embaràs del ventrell.
Ahitera, ahito. Dyspepsia, s.
ENFITAR. V. a. Causar enfit. Ahitar, Crudita-
tem crearé, inferre.
ENFITARSE. V. r. AhUarse, Cibo oppleri.
NO M* BNFiTARÍ. exp. Fcrcix al que dóna ab es-
cassesa y misèria. Hàrlale, comilon, conpasay me-
dia, Cave, ne rumpar.
ENTITAT, DA. p. p. Ahitado. Cibo oppletus?
ElfffTTEOT. m. enfiteuta.
ENFITEOTIGAL Y ENFITEÓTIGH. adj. EN-
FITÉDTICH.
ENFITÉU8I8. f. Cens, contracte civil ab que 1'
amo deuna finca dóna *1 domini útil per certinterésy
's queda 1 dominidirecte. £fi/St^ti«is.Emphyteusis,is.
ENFITEUTA. m. Qui pren en enfítéusis. £ii/l-
teuta, Empbyteuta, se.
ENFITEUTIGARI, A, Y EMFITÉUTIGH,
CA. adj. Lo que's dóna en enfiléusis y lo que li
pertany. Enfiteutkario, enfitéutico. Emphiteutyca-
rius, empbyteuticus.
ENFLAQUIR. V. a. AFLAQUIR.
ENFLAUTAT, DA. adj. Enfiautado. Inflatus,
turgidus.
ENFLETXAT, DA. adj. Armat. Se diu del
arch. Enflechado, Saggita instruclus, aplatus.
ENFLOGADURA. f. Conjunt de llasos. Laceria,
Laqueorum series, copia.
ENFLOGAR. v. a. Adornar ab flocbs ó llassos.
Lacear, enciníar. Laqueis ornaré.
ENFLOGARSE. V. V. Engalanarse , empereji"
larse, empapirotarse. Se comere, ornaré.
ENFOGAR. V. a. ant. ofegar.
ENFLOGAT. p. p. Laceado , encintado. Laqueis
ornatns.
ENFOIXEIR Y ENFOLUR. V. 0. ant. y
ENFOLLIR8E. V. r. ant. Pérdrer lo judici, \0l•
narse foll. Enloguecer. Deliro, as, bacchor, perbM-
chor, aris, desipio, insanio, is; mente desti'.ni.
ENFOLRO. m. ENFORio.
ENFONDiniENT. m. Obra de enfondir. Im-
va, excavaeion. Excavatio, defossio, nis.
ENFONDIR. V. a. Cavar fondo. Akondar, fn-
fundizar, zahondar. Bffodio, is. | ant. Tirar à fou
una embarcació. Afondarj echar d ptfM. Mth
demergere.
ENFOimiRSE. V. r. BlfFONSAlSI.
ENFÓNDRER8E. v. r. BwMne , apUmtm^
Obrui , averti.
ENFONZABIENT. m. HmUmiel^o. SübmiaNO,
nis.
ENFONSAR. V. a. Sumergir. També s* «fl
com recíproch. Hwndir. Supprimo, mergo, Í8.|
ESROTZAR.
ENFONZARBE. V. r. Arminarse algun ediftd
Hundirse, aplomarse. Ruo, cormo, is. | Parlistde
las faccions de la cara , particolarmeot dels ulls,
ficarse en dins. Sumirn, hunürUj Subsideo, es. |
ENTRARSEN. S.
ENFONZAT, DA. p. p. £Fiiii^úio. Mersus, sop-
pressus.
ENFORA, adv. 11. Envers la part exterior.
Hdcia fuera. Extra.
DE aquí ó de allí enfora, etc. m. adv.q1led^
nota principi de temps ó lloch. De , deiietúpii;à
alU, Ab, ex, hinc, inde.
ENFORCAR. V. a. Fér forchs de alls ó cebis.
Enristrar. Alliorum , etc. restes conficere. | iiit.
penjar. 1.
ENFORJAR. V. a. BNFONZAR. | BUF ATOLLAI.
ENFORMADOR. m. Instrument de ferro K»-
rat, ab mànecb de fusta , y xanflat en Jo cap ó bo-
ca. Formon, esc^íplo. Scalptorium, ii.
TRARALLAR AR L* ENFORMADOR. ESCOpUoT, ScllpfV
perforaré.
ENFORBIAR. V. a. INFORMAR.
ENFORBIATJAT (ESTAR MAL.) fr. Estar de»-
gustat, malagradós. Estar trno mal gmsadú. Fu-
tidio, tffidio affici.
ENFORNAR. V. a. Ficar alguna cosa al fon.
Enhomar, ahomar, enfomar. In furoum immitte-
re. D Traspassar ab algun instrument punxigit,
com espasa , etc. Espetar, atravesar, iraspum,
clavar. Transfodio, is. I Subjectar, ab brocis lis
camas dels aucells pera rustirlos. BipeUtr^ eiilw-
quetar. Infigo, is.
ENFORNAT, DA. p. p. Enhomado. In famtin
immissus.
ENFORRO. m. La tela que's posa per la pirt
interior de qualsevol vestit ó roba. Fwrro^ «/bm.
Subdititius vesli assutus pannus.
ENFORTEINT. expr. ant. ParíaUcmdo. Bobo*
rans.
ENFORTIDOR. m. Llocb pera enfortir. B»f^
tidor, Durandi, densandi locus.
ENF
CATALÀ.
ENG
63S
ENFORTIMENT, m. ant. fortificació.
ENFORTIR. V. a. Fortificar, donar vigor y for-
sas. Portalecer, fortificar. Fortifico, as. || met. Fér
mès aptes al traball los cossos. Endureeer, endurar.
Obfirmo, as, || Endurir. Endurecer, endurar. Duro,
as. I Donar firmesa y consistència à alguna cosa.
Àtiesar, retesar, Induro, as. || ant. fortificar. Q
Donar als teixits de llana , sombreros , etc. lo cos
corresponent. Enfurtir, Farcio, is.
ENFORTIR8E. V. r. Aumentarse la forsa de al-
guna cosa, com lo vent , etc. Arreciar, arreeiarse.
Firmo, as. || Ferse forta la persona ab V exercici.
EncalUeerse, haeerse dticho, Obcalleo, es.
ENFORTIT, DA. p. p. Atiesado , retesado , en•'
durecido, fortaúcido, Firmatus.
ENF08GAR. V. a. enfosquir.
ENFOSQUIMENT, m. ORSCURETAT.
EBfFOSQUIR. V. a. Privar de llum y claretat.
Obseureeer, ofuscar, Obscuro, as.
EBfFOSQUIRSE. V. r. Ferse fosch, ó nit. Oicu--
recer, Advesperasco, is, || Ennuvolarse, posarse nú-
vol. Oscurecerse , enfosearse , encerrarse el dia ó el
cielo, Aerem obnubilare, | Desaparéixerse, Oscure-
cerse^ Abdo, is. Q bnterbolirse. Q met. Enfadarse,
confundirse V entiment , no quedar llibertat pera
obrar conforme à rabó. Cegar, enfosearse, Mentem
excfficare.
ENFRANGH. m. La part mès estreta de la sola
de la sabata que es desde *1 taló fins à la planta.
Enfranque, Soleae angustior pars.
ENFRANQUIR. v. a. Fér franch. Enfranque-
cer, Eximo, is. || ïntre sabaters cnsir las pessas
de córdoba ó tela, pera junlarlas ab la plantilla y
sola. Aparar, Alutae, te!» parles ad formandum
calceu m assuere.
ENFRE. adv. ant. dintre.
ENFRENADOR, A. m. y f. Qui enfrena. En-
frenador, EffrsBnalor, is.
ENFRENAMENT. m. La acció y efecte de en-
frenar. Enfrenamienlo, Fraenalio, nis.
ENFRENAR. V. a. Posar lo fre à las cabalca-
duras. Enfrenar, Fraeno, as. || refrenar.
EIVFRENAT, DA. p. p. Enfrenado, Fraenatus.
EBíFRENIR. V. a. enfrenar.
ENFRONT, m. La part anterior de un edifici,
etc. Pachada, frenU, frontispicio, Frons, ontis, fa-
cies, ei. II adv. A la part oposada. En frenie. E re-
gione.
ENFRONTE.m. ant. afront. Q ant. désabriment.
ENFUNDAR8E. V. r. FüNDARSE. || Ocuparse
mòlt en la consideració de una cosa, ferne mòlt
cas. EnfrascarsCy fijarse, pararse, Nimis curaré. ||
Adonarse, advertir alguna cosa. Pararse, advertir,
Animadverto, is.
ENFUNDAT, DA. p. p. ant. FUNDAT.
ENFUNDIMENT. m. ENFONDIMENT.
ENFUNDIR. V. a. ENFONDIR.
ENFURISMAR. V. a. Irritar. Enfureeer, Irri-
to,as, furio, is.
EBíFURISMARSE. v. r. Enfurecerse, entigre-
cerse , desbautizarse , enfurismarse , arrebatarse,
amostazarsey desen frenar se, ensanarse, encorajarse,
embotijarse ; echar el halillo al mar, subirse à las
bovedillas, Debacchor, aris.
ENFURISMAT, DA. p. p. y adj. Enfarecido,
enligrecido, sanudo, saíioso, Furiatus.
ENFUSELLAR. V. a. Posar lo fusell als car-
ros. Enejar, Axí currum instruere.
ENFUSTAMENT. m. Obra de fusta ó cuberla
de ella. Enmaderamiento, enmaderacion, Contigna-
lio, nis.
ENFUSTAR. V. a. Guarnir, cubrir de fusta.
Entablar, enmaderar, Contigno, as.
ENFUTIMARSE. V. r. ENFURISMARSE.
ENFUTIMAT. adj. entremaliat.
ENGABANYAR. V. a. Incomodar, fér nosa la
roba. Embarazar, Impedio, is.
ENGABANYAT, DA. Qui no pót manejar los
brassos per oprímirlo '1 vestit ó no estar acostu-
mat à ell. Aspado, engabanado, Yeste oppressns.
ENGABIAMEnT. m. La acció y efecte de en-
gabiar. Acto de enjaular. In caveam avis conjectio,
immissio.
ENGABIAR. V. a. Posar, tancar dins de una
gàbia. Enjaular, Cavea includere.
ENGABIAT, DA. p. p. Enjaulado, Cavea in-
clusus.
ENGAFETAR. v. a. Posar los gafels. Encor-
ehelar, Uncinulís instruere.
ENGAFETAT, DA. p. p. Encorclietado, Unci-
nulis instructus.
ENGALANADOR , A. m. y f. Qui engalana.
Engalanador, Elegauliarum arlifex.
ENGALANAR. V. a. Compóndrer, posar gala-
na una cosa. Tambd s' usa com recí j^ch. Ataviar,
engalanar, adornar, Aliquid ad pompam ornaré.
ENGALANAT, DA. p. p. Engalanada, Orna-
tus, exornatus.
ENGALGAR. V. a. Se diu quant los galgos no
perden de vista à la Ilebra que persegueixen , à
pesar de las voltas y giradas que sòl fér pera en-
ganyaries. Engalgar, Prosequi visn. || nàut. Amar-
rar à la creu de la àncoi-a un cap prim ab una
àncora petita ; també s' acostuma fér, amarrant en
dita creu una enfilada de lingots subjectes en và-
ries punts. Engalgar, Addere brevioremanchorara.
ENGALIPADOR, A. m. y f. Qui engalipa.
Engaitador, embaucador, gitano, enganchador, en-
fiautador. Seductor, is.
ENGALIPAR. V. a. Enganyar ab afalechs.
Engaitar, engatusar, embaucar, encantusar, ron-
cear, engatar, entruchar, engaritar, gitanear, Pelli-
ceo, es, seduco, is; assentationibus capere.
ENGALIPAT, DA. p. p. Engaitado. Seductus,
blanditiis alleclus.
ENGALIPAYRE. m. bngalipador.
ENGALONAMENT. m. Adorno ab galons.
GaloModwra, Tsniolis ornatos.
S3S
ENG
. DICCIONARI
ENG
ENGALONAB. V. a. Guarnir ab galons. Galo-
near, Taeniolís, fasciolis exarare.
ENGALONATj DA. p. p. GaloMado. Tffiniolís
ezaratus.
ENGALTAR. V. a. Apuntar la escopeta, enca-
rar, apuntar. In scopom collineare.
SENS ENGALTAR. cxp. que pondera ó exagera una
cosa : 's sól usar ab lo verb tirar. Por mayor,
por arrobas, por quintales, xtrà modum extollere.
ENGAMBUIXAR. V. a. Posar lo gambníx àun
noy. Poner el capillo , ó gambo. Fusioni linteam
calanlicam induere.
ENGANAR. V. a. etC. ENGANYAR.
ENGANARITZ. f. ant. enganyadora.
ENGANXADOR, A. m. y f. Qui enganxa.
Enganchador, Allector, is.
ENGANXABIENT. m. La accíó de enganxar.
Enganchamiento, enganche, Allectio, nis. || mil. Lo
diner que 's dóna peraqne algú assente plassa.
Bnganchamiento , enganche. Alleclionis pretium,
mercès.
ENGAlfXAR. y. a. Agafar ab un ganxo, ó
penjar alguna cosa en ell. Engarabatar, enganchar.
Inunco, is; unco prehendere. || agafar. || Alràu-
rer, lograr ab art. Enganchar, Inunco, is. || mil*
Atrànrer à algú ab diners à que assente plassa.
Enganchar, Pecunia allicere. | ter. engalipar.
ENGANXAR8E. V. r. agafarsb, agarrarsb.
ENGABíXAT, DA. p. p. Enganchado. Inunca-
tus.
ENGABIT. m. Falta de veritat, astúcia, frau.
Burla, engano, fraude, Fallacia, ae. || Error. Enga-
So, error, Erratio, nis. || equivocació.
ANAR AR ENGANY, fr. Procehir de mala fé. Ir de
mala, Dolosè Jnsidíosè agere.
ENGANTJtBADOGHS Ó BÉSTIA8, Ó
ENGAN¥AB0B08. m. Gosa de poch valor y
mòlta brillantor. Espantavillanos. Fucosa, fallax
supellex. Q Qui enganya ab jochs y burlas. Enga^
nador, enganabobos, enganamundos, Yersipellis, is.
ENGANY ADiS, A. adj. Fàcil de enganyarse
ó sér enganyat. Enganadizo, motolito. Seductilis.
ENGANYADOR, A. m. y f. Qui ó lo que en-
ganya. Engahador, embusiero. Ludifícator, is.
ENGABnrAMONS. m. HIPÒCRITA.
ENGANYAPASTOR8. m. Attcell. PASTOREL•LA.
I Aucell de nit, espècie de oliva, siboch.
ENGANYAR. V. a. Fér créurer lo que no es.
Enganar, Fallo , is , supplanto , as. || Defraudar.
Defraudar, enganar, Destituo, is, defraudo, as. ||
SBDCHIR.
ENGANYARSE. V. r. Bescomptarse, equivo-
earse, errar, péndrer una cosa per altra. Traso^
iíar, enganarse, Prolabor, eris.
ENGANYAT , DA. p. p. Enganado, Deceptus.
ENGANYIFLA. f. fam. Enganifa , Irampanta-
joy droga, alicantina, Circumvectio, nis, fraus, dis.
ENGANYÓS, A. adj. Lo que enganya ó dóna
ocasió à enganyarse. A^^aiofo. Gaptioaiia.
ENGANYOSAMENT. adv. m. Ab engany. En-
ganosamente, Malitiosò.
ENGARGALLAR. V. a. Infundir alguna cosa
dins la boca de algú. Engargantar, meter algtma
cosa en la boca, ó iragadero de alguno. In os quid-
piam infundere. || met. Explicar alguna cosa ab la
possible claredat. Decir dektreado, dar la cota
mascada, Quantum licet dilucidè exponere.
ENGASSAR. V. a. Preparar los panyos ab llei-
xiu de alum y de altres cosas pera donarlos lo co-
lor. Enjebar, engrasar; dar el pié, Líxivia imbue-
re, intingere.
ENGAST. m. Obra en que s' ajustan y encai-
xan pessas de diferents colors. Embulido^ engaste,
engMtadura. tolatura, se, inclusió, nis.
ENGASTADOR. m. Qui engasla. Engasladar,
enjoyelador. tolator, is.
ENGASTAMENT. m. La acció de engaslar.
Engaste, engastadura, Incastratura, s.
ENGASTAR. V. a. Encaixar, ficar una cosa en
altra apretadament. Engaslar, Incastro, as, insero,
is.
ENGATJAR* V. a. ant. EMPENTAR.
ENGEGAR. V. a. ETGEGAR.
ENGEGNARSE. V. r. ant. bnginyarsb.
ENGELOSIR. V. a. Causar gelosia. Dar uloi,
Zelotypíam ineutere.
ENGELOSIRSE. V. r. Tenir zelos, manifestan-
tho ab lo cuydado y vigilància. Zelar, Zelotypia
accendi.
ENGELOSIT, DA. adj. GELÓS.
ENGENDRABLE. adj. Lo que 's pót engen-
drar. Engendrable, Grenerabilis.
ENGENDRADOR, A. m. y f. Qui engendra.
Engendrador. Genitor, is.
ENGENDRAMENT, m. generació. 1. 5.
ENGENDRANT, p. a. ENGENDRADOR.
ENGENDRAR, v. a. Criar, produbir, multi-
plicar alguna espècie. Engendrar, Gígno, is, gene-
ro, as. II met. Causar, ocasionar, formar, com odi,
amor, etc. Engendrar, Gigno, eí&cio, is.
ENGENDRARSE. V. r. Engendrarse, Gigni.
ENGENDRAT, DA. p. p. Engendrada, Gene-
ra tus, genítus.
ENGENI. m. INGENI.
ENGENRAR. V. a. ENGENDRAR.
ENGENY. m. INGENI.
ENGIBAR. V. a. PEGAR.
ENGIGNAMENT. m. ENGINY, INDÚSTRIA.
ENGIGNÓS. A. adj. enginyós.
ENGIN Y ENGINY, m. Trassa, manya, /hj/mio.
mana, sutileza, Solertia, indústria, se. | Màquina.
Ingenio, Machina, se, machinatio, nis. || Màquina
de guerra. Ingenio, Tormenlum, i. || malícia.
VAL MÈs enginy QUE PORSSA. rof. Dcnota que lo que
no 's pót conseguir ab la forssa, *s logra ab la tras-
sa ó indústria, iía^ vale mana que fuerza: donde
no tfalen cunas, apro^chan unas, Semper prttvalet
virlute sapientia.
ENG
CATAU.
ENG
m
vóL MBS BifGiNT QUE FORSA. ref. Benota que 's
trau millor partit ab la suavitat y destresa que ab la
violència y rigor. Mas quiere imna que fuerza, In-
genio mag is quam viribus opus est.
ENGINYARSE. V. r. Discórrer, industriarsej
proporcionarse medis pera coDseguir alguna cosa ó
per comoditat pròpia. /n^entarse, industriarsef ama-
narse, Rebus suis solerter, ingeniosè prospicere.
ENGINYER, m, Inventor, íaedor de enginys.
Ingeniero, maquinista, Machinarius, ii, machinator,
is. y mil. Soldat que cuyda del maneig de las mà-
quinas de guerra, y de las obras de fortificació.
Ingeniero. Bellicorum operum macbinalor.
ENGIBnrERIA. f. Art de enginyer. Ingenitia,
Machinaria ars.
ENGINYÓS, A. adj. Hàbil, dotat deingeoi. In-
genioso, súiil, Ingeniosus.
ENGIR Ó EN GIR. m. adv. Al rededor, en con-
torno. Gircum.
ENGISOOPO. m. Instrument ab lo que mirant
de prop los objectes se presentan mòllíssim ma-
jors. Engiscopo. Engyscopium, ii.
ENGLANTINA. f. Espècie de gessamí que 's
cria en Catalunya, València y Múrcia, mès olorós
que *ï gessamí comú. Jazmin real. Hispanicum jas-
minum.
ENGI•irriR• V. a. Dragar sens mastegar y ab
ànsia. Engullir, Ingurgito, as, deglutio, is, cibum
devoraré.
CNGLUTIT, DA. p. p. Engullido. Ingnrgita-
tus. I adj. Apegalós. GlulinosOf viscoso, Glutinosus.
ENGOIXÓ8, A. adj. coNGOixós.
ENGOLAR Y ENQOLAYR. V. &. ant. EN-
GLÜTIR.
EMGOLFAR. V. a. Posar golfos à las portas.
Engoznar. Cardinibus firmaré.
ENGOLFAR8E. V. r. Navegar en alta mar. En-
golfar, engolfarse. In altum provehi. | met. Ficarse
mòlt en negocis. Engolfarse, enfrascarse. Aliè in
negotiis immergi.
ENGOLILLAT, DA. adj. fam. Qui sempre
porta la golilla posada. Engolillado. Collaré semper
indutus.
ENGOLIR. V. a. ENGLUTia.
ENG0L08INAR. V. a. ENLLEPOLIR.
ENGOMADURA. f. y
ENGOMAMENT. m. Llustre ab goma. Engo-
madura. Gummitio, nis.
ENGOMAR. V. a. Enllustrar ab goma. Engo-
mar. Gummi oblinire.
ENGOMAT, DA. p. p. Engomado. Gummi li-^
nitus. II adj. Lo que tè goma. Gomoso. Gummo-
EUS.
ENGONAL, m. àngonàl.
ENGOBTIf. adv. t. ter. engcànt.
ENGONYANADA. f. ter. antidà, cullita.
ENGORDIMENT. m. GaossiBIA.
ENGORDIR. V. n. y
EWQORimSE* V. r. p. U. B^Ql^IXiMI•
ENGORDIT. adj. GEIS.
ENGORJAR. V. a. ENGAlGALLAft.
ENGORJAR8E. V. r. englutir.
ENGORMANDIR. V. a. etc. ENLLEP(».U.
ENGOREO. m. fam. Embaràs, impediment,
molèstia. Engorro. Impedimentnm, i.
ENGORRONIRSE. V. r. Donarse à la vida ocí<h
sa, ferse dropo. ApoUronarse. Desideo, es.
ENGORRÒSf A. adj. Embarassóis, difíc«ltó9|
molest. Engorroso. Molestus, difficílis.
ENGRAHELLAR. V. a. arq. Col-locar las AiSr
tas pera formar la cuberta de un edifici. Eneiubriar,
Gontigno, as.
ENGRAHOXAT. adj. arq. Obra de encade<-
nats de fusta pera fabricar en sitis falsos y cuberta
de aygua. Zampeado. Hydraulica fnndamenta.
ENGRAJAR. V. a. ENGREIXAR.
ENGRANAIR. V. a. ant. engrandir.
ENGRANALL. m. Lloc|^ ahont se lira *1 men-
jar pera atràurer la cassa. Cehadero. Sagina, se. |
Lo menjar que 's tira en algun lloch pera atràurer
la cassa. Cebo. Esca, se. | maquin. Acció de engrar
nar ó disposició de mòllas rodas dentadas, qual#
dents encaixan unas ab allras, trasmelint així ^
modificant la forsa de un motor. Engranajey en**
gargante, engrane. In rotis dentium compages. |
met. Foment, atractiu. Cebo, cmagaza, senuelo.
lli ex, icis, illicium, ii. || esquer.
ENGRANALLAR. V. a. Donar ó lirar menjar
als animals. Cebar. luesco, cibo, as. | met. Atràu-
rer à algú per medi de alguna cosa agradable.
Cebar, alraer. Allicio, prolicio, ascisco, is.
ENGRANALLATi PA. p. p. Cebado. loes-
catus.
ENGRANAR. V. a. ENGRANALLAR. [ Posar lo
gra en lo graner. Engranerar. In horreum conclu-
dere. Q Posar lo blat à la tramuja y móldrer en
seguida. Moler. Molo, is. Q maquin. Enlre relloljers
y demés oficis de maquinària entrar ó encaixar las
dents de una barra, roda, pinyó, elc. en las de una
altra pera trasmètrer à altras pessas ó acompassar
la forsa motris. Engranar, engarganlar. Dentes
dentibus rotarum conformaré, coxquare.
ENGRANDIMENT. m. La acció de engrandir.
Engrandecimiento. Amplificatio, nis. || ponderació,
EXAGERACIÓ.
ENGRABiME. V. a. Aumenlar, fér mès gran ó
major una cosa. Bngrandeeer, agradar, engrandar,
Augco, es. 1 met. Alabar, ensaisar. Engrandeur.
Magnifico, as. | Exaltar, elevar à algú à dignitat
superior. Engrandecer. Elevo, as. || exagerar.
ENGRABíDITi DA. p. p. Agrandado^ engran-
dado. Amplificatus.
ENGRAS8AR Y ENGRA8SIR. V. a. ant. EN-
GREIXAR.
ENGRAVAR. V. a. Ficar una cosa dios lo forat
de altra. Introducir. Introduco, is.
ENGREDAR. V. a. Untar ab grada ó terra de
perayre. finguda^. Cret^ mperffàifi.
638
ENG
DICCIONARI
ENH
ENGREIXADOR, A. m. y f.Qai engreixa, ^n-
gordadar. Saginalor, is.
ENGBEIXAMENT, m. La acció de engreixar.
Engrasacion, Saginatio, nis.
ENGREIXAR. V. a. Nadrir mòlt, fér tornar
gras. Engordar. Obeso, as. || Donar sabstància y
crassítutà alguna cosa. Engrasar. Grasso, as. U Fér
grassos als animals. Cehar, sainar, engordar. Sagi-
no, as. 1 Untar ab greix. També s* usa com recí-
proch. Engrasar. Crassitudine ungere. | met. Fér
rich à algú. També s' usa com reciproch. Engordar,
Dito, as.
ENGREIXARSE. Y. r. Posarse gras. Embaste-
cer, emhomecer, criar cames, cobrar, echar, Umar
cames, píngoesco, is. || Tenir mòlta satisfacció. Eil••
greirse, entonarse. Intumesco, is.
ENGREIXAT, DA. p. p. Engordado, cebado.
Saginatos, altius.
ENGRELLAN. V. a. BNGBAHBLLift.
ENGRESGAR8E. V. r. Aplicarse ab suma in-
tenció i algun negoci. Enfrascarse, engolfarse.
Omnem curam in aliquod negotíum inlendere. ||
Entrar en alguna disputa, renyina, etc. acalorarse
en ella. Armar pelotera, peloUarse, pelotear. Con-
tendó, is. || Enamorarse. Engolondrinarse, Amore
capi.
ENGRESCAT, DA. p. p. Enfrascado. Intensus.
ENGRE88ABIENT. m. ant. KNGRBIXlMENT.
ENGRILLONAR. V. a. Posar grillons. Echar d
uno los grillos. Aliquem compedibus vincire.
ENGROGUIR8E. V. r. Descolorirse, tornarse
groch. EnmariUecerse. Pallesco, is.
ENGRÓS. m. adv. bn gros.
ENGR08SIMENT. m. La acció de engrossir.
Aumento. Amplifícatio, nis.
ENGROSSIR. V. a. Fér tornar gros. Engrosar,
Crasso,as. ) v. n. ant. bngobdiesb, bngrbixàrse. ||
ant. Gastar la punta ó (all. Embotar, Hebeto, as.
ENGRUDÓS, A. adj. SARRÓS.
ENGRUIXAMENT. m. GROSSÍria.
ENGRUIXAR. Y. a. bngrossir. || y. n. fbrsb
PRENYADA. | CRÉIXER, AÜMENTAR, ACRÉIXER.
ENGRUIXIMENT. m. grossJLru.
ENGRUIXIR. Y. a. ENGROSSIR.
ENGRUIXIRSE. Y. r. Posar gruixa, ferse gros-
sa i^lguna cosa. Engrosar. Grassesco, is.
ENGRUIXIT, DA. p. p. Engordado. Grassatus.
ENGRUNA, f. Petita porció de alguna cosa.
Miaja, pizca, migaja, tilde, trisa, chispa, negro de
ma. Mica, se. J La molla petita de pa, formatge,
etc. Migaja, miga. Mica, ae.
ENGRUNAR. Y. a. DÍYÍdir en parts mòlt peti-
tas. Desmigajar, desmenuzar, desmijar, desmigar.
LeYÍgo, as.
ENGRUNAT, DA. p. p. Desmigajado, desme-
nuzado. LeYigatus.
ENGRUNETA. f. d. Miajita. Mícula, ffi.
ENGRUT. m. Porqueria, llot que 's posa en las
ollasi dents y altras cosas. Sarro^ mugre^ víteoit-
dad. Rubigo, ínis. || Pastetas. StígriÈdú. Gloten,
inis. D GOLA. II En la marina composició de ïidn
picat y pel de Yaca pera iotroduhirlo entre hi
fustas é impedir que 's crien cuchs, etc. E»gnà.
Fartum ex tomento et Yitro tritó.
ENGRUTADOR, A. m. y f- ant. Qui tngjnúk,
Engrudador. Gonglutinator, is.
ENGRUTAMENT. m. La acció de eograUr,
Engrudamiento. Gonglutínatio, nis.
ENGRUTAR. Y. a. ant. Untar, apegar abfM-
tetas. Engrvdar. Gonglutino, as.
ENGRUTET. m. d. Engruiiüo. Glnten, iois.
ENGUALDRAPAR. Y. a. Posar goaldrapas i
las béstias. Engualdrapar. Stragalía instrnere.
ENGUAN. adj. t. ant. sNGüAirr.
ENGUANAR. Y. a. ant. irguaiitab.
ENGUANTAT, DA. adj. Enguantüdo. Ghirola-
ca indutus.
ENGUANY, m. ant. adorno. I adr. t Eo li
present any. Hogano, hogaüazo. Hoc uino.
ENGUANYAR. Y. a. ant. adornar*
ENGUARINA. f . Espécie de casaca cnrti ab
una petita esclaYÍna en Uoch de eoU. Engtonu^
saltambarca. Penula, s.
ENGUASTAR. Y. a. ant. bngastak.
ENGUERXIRSE. Y. r. ouerxarsb.
ENGUILLAR. Y. a. nàut. Donar Yoltasab ui
corda prima à altra més grossa , de modo qie
aquesta quede ferrada ab aquella. EngwUkr. Uk-
dentem funi iuYoWere. ( Lligar ab Yollas plaiits
los tomadors à sas respectÍYas Yergaa, à fi de qoe
no penjen. Enguillar. Religo, as.
ENGUIXADOR. m. Enjalbegador. Dealbitor,
is, gypsarius, ii.
ENGUIXAMENT. m. La acció de engoinr.
Enyesadura , enjalbegadura. Gypsea incmstatii^
gypsaria inductio.
ENGUIXAR. Y. a. Dosar una capa de guix. f»-
yesar, enjalbegar. Gypso, as.
ENGUIXAT, DA. p. p. Enyesado. Gypa-
tns.
ENGULUDOR, A. m. y f. Qui engnll. A^
llidor. Edax, acís. | m. anat. Un muscle del coll 6
canó de la gola que la comprimeix com ub loell
pera fér anar aYall los aliments. Deglutíéar, D^t*
titor, is.
ENGULUMENT. m. La acció de engollir. Sff^
bicion. Sorbitio, nis.
ENGULLIR. Y. a. Dragar, empassarsea lo imb-
jar ó béurer. Engullir, Deglutio, nis.
ENGULUT, DA. p. p. EngMido. IlaastQS,d»•
glutitus.
ENARMÒNIGH, CA. adj. mds. Un delti«
generós del sistema müsich que abunda en dio-
ses ; també *8 diu de las notas, eordas, etc. Eiàf'
mónico. Enharmonicus.
EBíHERBAR. p. p. anl. KfHÀTimAl.
ENHERBAT. Y. a. ant. BNHAncUT.
ENHORABONA, f . FelicitaeM, ooBphsoéicií
ENJ CATALÀ
del bè de altre. Enhorabuena, norabuenay pldceme,
parabien, Gratalatio, nis.
DOXAR LA ENHORABONA, fr. Manifestar à algú la
satisfacció que*os causa la seva felicitat. Daria «n-
korabuenày dar el parabien , gratular, felicitar,
Gratulari.
SIA ENHORABONA, eïpr. de felicitat. Sea enhora-
huena. Bona fortuna.
ENHORAMALA. f. Expressió de despreci ó
disgust. Enhoramala. In malam rem ; infausto
omine.
VES ó vÉsTEN BNHORAHALA. expr. Anda enhorama-
la, Ab in malam crucem.
ENIGMA, m. Qüestió mòlt obscura y difícil.
Enigma. iEnigma, tis. || endevinalla.
ENIGMÀTIGH y CA. adj. Enigmdlieo, Mnig-
maticus, abstrusus.
ENIGMATISTA. m. Qui usa enigmas. ^t^-
matista, JBnigmatista, as.
ENIPNALISME. m. Magnetisme animal. Enip^
nalismo. Magnètica animalis vis.
ENiPNIonsiliE. m. Adormiment pel magne-
tisme. Enipniotisnw, sueno magnètica. Magneticus
somnus.
ElflSTÉRIAS. f. pi. Festas que la juventut
grega celebrava antfguament en honor de Bacó.
Enisterias. Enystheri», arum.
ENJAGAR. V. a. ETJEGAR.
ENJAMÉ8. adv. t. Jamds. Numquam.
ENJIBAT8. m. pi. Nom que donavan los ro-
mans à unas fíguras vuydas que*s movian en va-
sos plens de aygua imitant la veu humana ó *1
cant dels aucells, pel joch amagat de una màquina
hidràulica. Engibatos. Enjibati , orum. [ Figuretas
col-locadas ab aygua quals moviments s* estudiavan
pera tràurernepressagis. Engibatos, Enjibati, orum.
ENJOGA88AR8E. V. r. Saltar de alegria y
conten to. Retozar, juguetear. Lascivio, is.
ENJOGASSAT , OA. adj. Jugvielon , retozon,
retozador. Lascivus, pelulans.
ESTAR ENJOGASSAT, fr. Estar mòlt alegre y gus-
tós. Retozar con el verde. Quasi pullum asini pabu-
li copia exultare.
ENJONGAR. V. a. ATRAPAR, CULLIR. Q met. For-
sar, ó atràurer à algú ab persuassions ó manyas.'
Eneabestrar; atraer, hacer venir d la gamella. Adi-
go, is, persuadeo, es. || Assegurar ab jochs. Enjun^
ear. Juncis innectere.
ENJONDRE. mod. adv. per tot arreu.
ENJOYAR. V. a. Adornar ab joyas. També s*
usa com recíproch. Enjoyar. Gemmis, monilibus
ornaré, instrnere.
ENJOYAT, DA. p. p. Enjoyado. Monilibus or-
natus , decora tus.
ENJUDIGIAR. V. a. Instruhir una causa, po-
saria en estat de que*s puga determinar en judici.
Substanciar, enjuiciar. Causam instruere.
ENJUGASSAT, DA. adj. ENJOGASSAT.
ENJÚIilA. f. INJÚRIA.
ENL 639
ENJUNYIR. T. a. Posar lo jou als bous. Aeo-
yundar. Sub juguin mittere.
ENJÚS. adv. ant. avall.
ENLASSAR. V. a. etC. ENLLASSAE.
ENLAYRAR. V. a. REMUNTAR.
ENLAYRARSE. V. r. remuntarsb, ensüper-
BIRSB.
ENLETGIR. v. a. etc. AFEAR. 1.
ENLI8AR. V. a. ENLLISSAR.
ENLLÀ. adv. 11. Allà, cap allà. Alldj hdcia alld.
Illúc.
FERSB bnllJL. exp. Quitarse de aqui, retirarse,
eorrerse. Procul hinc, longè.
PERA AQUÍ EN ENLLÀ. loc. adv. A rio remelto. Tur-
batis rebus.
ENLLAÇADA, f. Avinguda forta de aygua, y
mòs pròpiament lo lloch y aument de terra que
deixa la avinguda ja sia de pluja ó de creixent de
riu, etc. Aluvion. Allnvio, nis, alluviuR ager.
ENLLAÇAR, v. a. Embetumar ab llaça. Zula-
ear, Bitumine linire.
ENLLARDADOR. m. ant. agulla de enl-
lardar.
ENLLARDAMENT. m. Obra de enllardar. Em-
borrazamiento. Lardi operamentnm.
ENLLARDAR. V. a. Introduhir tallets de can-
salada en la carn que s* ha de rostir. Mechar, em-
borrazar, Suinis penniculis carnem transfigere. ]
Untar las viandas ab llar. Lardear, lardar^ enlar-
dar, emfringar, Lardo, as. I met. Molestar grave-
ment, com: V enllardaren de bastonadas. Pringar,
Pungo, ferio, is. Q met. Tacar la fama. Denigrary
infamar, pringar. Infamo, as; maculis, vitsBsplen-
dorem aspergere. || met. embabibcar. I Traspassar
ab espasa, etc. Atravesar, espetar, clavar, traspa-
sar. Transverbero, as. || Fér mòltas feridas, aixi 's
diu: enllardar de punyaladas, etc. Acribillar, Mul-
ti plici ictu perforaré. || v. a. met. Embastar, fér
depressa alguna cosa, com un vestit en una tarde.
Hilvanar, harbar. Prosperè , festinanter agere.
ENLLARDAT, DA. p. p. Mechado, lardeadOy
pringado, Lardo suffixus.
EBÍLLARDONAR. V. a. ENLLARDAR.
ENLLÀS. m. Unió de una cosa ab altra. Enlaee,
enlazamiento, enlazadura. Nexus, ús, connexió, nis.
ENLLASSADOR, A. m. y f. Qui enllassa. En-
lazador. Connectens.
ENLLASSAR. V. a. Lligar ab llassos. EnUzar.
Laqueo , coagmento , as. || ant. Agafar ab Has ó
filat. Coger con lazo; enreL•r. Illaqueo, es, irre-
tio^ is.
ENLLASATi DA. p. p. Enlazado. Alligatus,
nexus.
ENLLEFERNAR. V. a. Embrutar ab greix.
També s' usa com recíproch. Pringar, Pinguedine
foBdare.
ENLLEFERNAT, DA. p. p. Pringodo. Pingue-
dine fcedatus.
ENLLEPOLUUENT. m. Apetit de tornar à gus-
«i#
£NL
DICCIONARI
ENM
tar lo qne agrada. Begosio. R^gnstatío, nis. | met.
La conveniència, ntilitat, etc. ab qne s* excita 6
alran à algú. Golosina, cebo. Esca, ae; ignis, is.
ENLLEPOUB. V. a. Excitar lo desilj ab atrac-
tius. També s nsa com recíproch. Sngolosinar, ar-
^égostat. Inesco, prolecto, as.
ENLLEPOLIT, DA. p. p. Engolosinado, arre-
gostado. Inescatüs.
ENLLE8TIMENT. m. DBSPAIG, LLBSTESa.
ENLLESTIIt» V. a. Acabar, conclóurer algnna
cosa. Despachar, Expedio, perfício, is. || abreglab.
FÉB ENLLESTiB. fr. Donar pressa. Meur prisa.
Incito, agito, as.
ENtXimiRSÉé V. r. Abreyiar, donarse pres-
« sa en fér alguna cosa. Despachar, ahreviar, Expe-
dio, is.
KNL•LÈStíTf DA. p. p. Despoehado, Expe-
ditus.
EBiLUSlTGlIl. V. a. ÀFBAB. 1.
ENLLI88AR. T. a. Posar llissos al teler. Enli-
zar. Licia addere. || Posar la tela en los llissos.
Bnlizar, Stamine telam intendere.
:. m. ALLISTAMBNT.
ENLLI6TAH. ▼. a. allistab.
ENLLI8TONAR. Y. a. Guarnir de llistons.
Echar listones. Aliquid piagalis, tabellis instruere,
muniré, ornaré.
ÉlflXIStON At , DA» adj. Encintado, Taeniis
decoratus.
ENLL08AR. V. a. Empedrar ab llosas. Losar,
enlosar. Pavimento, as.
ENLL08AT, DA. p. p. Enlosado. Pavimentus.
{ Empedrat ab llosas. Losado, enlosado. Quadris
lapidibus ornatus.
ENLLOTAMÉNT. m. Taca de llot. Enlodadu-
ra. Luti, coBui illinitio.
ENLLOTAH. Y. a. Embrutar, revestir de llot.
Enlòdary enlamar, entarquinar. Deluto, as; luto
illinire.
ENLLÜERRAHIENT. m. Turbació de la vista,
per massa llum. Deslumbramienio, lraslumbramie%•
to. Galigatio, allucinatio, nis. || met. Preocupació.
Deslumbramiento. Mentis cscitas.
EIVLLUEEIVAR. V. a. Presentar de un cop tan-
ta llum, que impedesca '1 véurer. També s' usa
com l'ecfproch. Deslwmbrar, eneandilar, traslwn'
hrar. Oculos perstringere. || met. Alncínar ab apa-
riéncías ó falsas rabons. També s' usa com recí-
proch. Deslumhrar. Perstringo, is.
ENLLUERHATi DA. p. p. Deslumhrado ^ en-
candilado. Caligatus.
ElfLLtJHlB• V. a. ant. bhblanqüiiiab.
ENLLUMINADOR. m. ant. il-lümii«adob.
ENLttJMINAR. V. a. etc. iL-LUMrNAR.
ENLLtJSTBADORi A. m. y f. Qui enllustra.
Pulidor. Politor, tritor, is.
ENLLÜStRAMÉNT. m. La obra de enllustrar.
EnlueimientOy pulimento. Levigatio, politio, nis.
BiU•üniAS• t. a. Snmyir , pulir , donar
llustre. Lusirar , alnstrar , enlustreeer. Lostro, u;
nitídum , splendidum reddere. || Entre argenters.
GBATAR.
ENLLUSTRAT, DA. p. p. Lftótrado, alustrad»f
enlustrecido, Lustratus.
ENMAGATZEMAR. V. a. Guardar en lo mt«
gatzem. Almaeenar, entrojar. Apotheca condere.
ENMAGRAIR. V. n. ant. enmagbuisb.
ENMAGRIMENT. m. Pèrdua de carns » de
forsas. Enflaquecimiento , encanijamienlo. AtteBOi*
tio, extenuatio, nis.
ENMAGiUR. V. a. Fér pérdrer lo greix. Tam-
bé s* usa com recíproch. Bnmagrecer. Emacio, as,
macrefacio, is.
ENMAGRIRSE. V. r. Aflaquirse, toroarse nia-
gre, flach. Enmagreeer, en^uecer, enmagrescerse,
acecinarse, enjiígarsef enlaciarse, encanijaru , ss-
carséy varearse, aveUatuirse. Macesco, is.
ENMAGRIT, DA. p. p. Enmagreddo. Emacia-
tus.
ENMALALTIR. V. a. Gausar maUilia. Eafer-
mar. Morbnm inferre.
ENBIALALTIR8E. V. r. Càurer malalt. Eafir-
mar, caer enfermo. iEgroto , as. || Dit dels gals per
menjar ratas. Batonarse. Muribus adesis in morbnm
incidere.
ENMALALTIT, DA. p. p. Enfermado. Mgríh
la tus, cBgròlus.
ENMALEüIRSE. V. r. Posarse en mal estat
una cosa. Tamar mal aspecto ; embravecerse. Rem
irritari.
ENMALICIAR. Y. a. Fér péndrer malícia. Es-
candeeer. Inflammo, as.
ENHIALIC1AR8E. Y. r. enqcimebabsb.
ENMALIMEliT. m. ant. ElfDANTAMBNT.
ENMAUR. Y. a. ant. endantab.
ENMANEGAMENT. m. La acció de enmane*
gar. Enastamiento. Manubrii inductio.
EIWMANEGAR. Y. a. Posar mànech à algnna
cosa. Enastar. Alieni rei manubrium inducere.
ENMANEGAT, DA. p. p. Manegat. Enastaio.
Manicatus.
ENMANGRAR. Y. a. Pintar de mangre. Alma-
grar, enalmagrar; tenir, dar de almagre. Rubrico,
as, rubrico colore inficere, tingere, notaré.
ENMAlfGRAT, DA. p. p. Almagrado, enalma-
grado. Rnbricatus.
ENMANILLAT, DA. adj. Pres ab manillas.
Desposado, esposado. Manicis constrictus.
ENM ANIXEUTAR. V. a. manllbctab.
ENMANLLEVAR. V. a. Demanar que'ns deixen
alguna cosa. Pedir prestado. Mutuum , vel conuno.
datum postularé.
ENMANLLEVATy DA. p.p. Prestado MuXuslíub
ENMANTAR. Y. a. Cubrir ab manta. Simum-
tar, amantar. Dorsuali slragulo cooperire.
ENM ANTARSE. v. r. Fér mantó Is polls y
altres aucells, per estar tristos. Enmemtarse. Tris-
titiaaffici.
ENM
CAUIA
ENN
e4i
ENMARANYAR. v. a. Enredar , embroUar.
Enmaranar, inlrincar. Intrico, as.
ENMARANYAMENT. m. La obra de enmara-
nyar. Jntrincacion, intrincamiento. Intricatio, is.
ENMARANYAR8E. V. r. ENEMISTàrse.
ENMARANYAT, DA. p. p. y adj. EmbroUat.
Enmaranado. Intricatus.
ENMARAVELLARSE. V. r. ant. MARiVELLARSS.
ENMARIDAR. v. n. GàSARSE.
ENBfARSIR. V. a. ant. ErfSüSTiGAR.
ENMA8GARA1IIENT. m. La acció úe enman-
carar. Tizne, FuliginosíB maculae aspersio.
ENMASGARAR. V. a. Embrutar ab carbó,
sutja ó ab qualsevol tin. També s^ usa com recí-
proch. Tiznar, fníírnar, enjorjinar. Fuligine deni-
graré, fcBdare. || met. Desllustrar lafama, infamar.
Tiznar, enhdar. Infamo, dedecoro, as.
ENMA8GARAT, DA. p. p. Tiznado. Denigra-
tus.
ENMATRIGULAGIÓ. f. ant. matrícula.
ENMATRIGULAR. V. a. ant. MATRICULAR.
ENMATZINADOR, A. m. y f. Qui enmatzina.
Envenenador, emponzonador , at»$igador. Yenefi-
cus, i.
ENMATZINAMENT. m. La acció y efecte de
enmalzinar. Envenenamiento , emponzonamienio ,
alosigamiento. Yenefícium, ii; veneni prsbitio.
ENMATZINAR. V. a. Inficionar ab roatzinas.
Envenenary emponzonary atosigar. Yeneno, as; ve-
neno inGcere. || met. Despedir mal olor. Apestar.
FcBteo , es. || Dit de la aygua pera entontir los pei-
xos. Embarhascar. Yerbasco infícere.
ENMATZINAT, DA. p. p. Envenenado, empon,
zohadoy alosigado, losigoso, Yenenatus.
ENDfELAR. V. a. Untar ab mel. Enmelar. Mel-
le ungere.
ENMENAR. V. a. ESMENAR.
ENMERDAR. V. a. Embrutar de merda. Cis-
car, embadurnar. Conspurco, as.
ENMERDAT, DA. p. p. Ciscado, Concaca-
tus.
ENMERDISSAR. V. a. fam. E5MERDAR. || met.
Embrutar ab cosas brutas y asquerosas. Embadur-
nar, emportar, ensvciar, Coinquino, conspurco, as.
ENMETXADURA. f. La obra de enmetxar y
la unió que resulta. Empalmadura. Coagmentatio,
nís.
ENMETXAR. V. a. Unir dos fustas ó cordas
encaixant ó entrellassant lo cap de la una ab lo de
la altra. Enpahnar , ensalmar es propi de la fusta,
y enmalletar, endeutar entre constructors de naus.
Goagmento, as.
ENMETZINAR. V. a. y derivats, enhatzinar.
ENMIDONAR. V. a. Empapar ab midó desfet
en aygua la roba pera quc's roantinga tíessa. Almi-
donar. Amylo, as; amylo imbuere.
ENMIDONAT, DA. p. p. Almidonado. Àmyla-
tus.
ENMITRAR. v. a. Posar la mitra. S' usa mòs
TOMO ].
comunment com recíproeh. Enmitrar, poner la mi-
tra, enmitrarse. Mitra caput tegere, tegi.
ENMODORRIRSE. V. r. Patir modorra. Anuh
dorrarse, azorrarse. Somno consopiri, corripi; ca-
pitis gravidine aífici.
ENMODORRITy DA. p. p. Amodorrado, Somno
consopitus.
ENMORRALLAR. v. a. Posar lo cabestre. Ca-
bestrar, encabeslrar, Capistro, as.
ENMORTALLAR. V. a. AMORTALLAR.
ENMOSTEIRSE Y ENMU8TEIR8E. V. r. ter.
ENMUSTIGAR.
ENMOTLLAR. V. a. Ajustar al motUo. Amol-
dar. Ad normam, ad typum conformaré.
ENMURALLAR. V. a. murallar.
ENMURRIARSE. V. r. fam. exfadarse , e>'C-
JARSE, ENFALLONIRSE.
ENUIURRIAT. p. p. de enmurriarse.
ENMUSTEIMENT. m. ant. Falta de ufana y
vigor. Marchilez. Languedo, in is.
ENMUSTEIR. V. a. MARXITAR.
ENMUSTEIRSE. V. r. ant. BNMUSTIGARSE.
ENMU8TEIT, DA. p. p. E.NMCSTIGAT.
ENUIUSTIGAR. v. a. Matxucar, fér pérdrer lo
llustre ó ufana de alguna cosa. També s* usa com
recíprocb. Marchitar, ajar, anublar, deslucir. De-
floro, as; marcidum reddere.
ENIHUSTIGAT, DA. p. p. y adj. Marchitado,
marchito, ajado, deslucido. Defloratus.
ENNAGRAHIR. V. a. ant. ENNEGRIR.
£]¥NAVEGARSE. V. r. ENGOLFARSE.
ENNEGRIMENT, m. NEGROR.
ENNEGRIR. V. a., Fér tornar negre. També s*
usa com recíprocb. Ennegrecer, negrecer, denegre-
cer. Nigro, as.
ENNEGRIRSE. V. r. Ennuvolarse. Verrarse,
encapolarse el cielo, Coelum nubibus obduci.
ENNEGRIT, DA. p. p. Ennegrecido , atesado,
Nigratus.
ENNEULIR8E. v. r. Enmagrirse, posarse mòlt
flach. Enlaciar, enlaciarse , argüellarse , encanijar'
se, varearse , ponerse como un naipe. Macresco, is.
II Dit dels vivents , arbres , y planlas deixar de
medrar, ó de créixer lot lo que podian. Anudarse,
Praemalurè indurescere.
ENNEULIT, DA. adj. Magre en extrem. Trast-
jado. Macilenlus.
ENNOBLAHIR. v. a. ant. ennoblir.
ENNOBLIMENT. m. La acció de ennoblir.
Ennoblecimiento. Nobílitatio, nis. || Il•lustració de
alguna cosa. Ilustracion. Illuslralio, nis.
ENNOBLIR. V. a. Donar lo títol de noblesa.
Ennoblecer. Nobílito , as. || mel. Adornar una ciu-
tat ab edificis. Ennoblecer. Orno, decoro, as. || met.
Il-lustrar, fér llubir alguna cosa. Ennoblecer, Il•lus-
tro, as.
ENNOBLIT, DA. p. p. y adj. Ennobkcido. No-
bilitatus.
ENNOVAR. V. a. rnnoYAR.
88
6i^
£NQ
DICOQNARI
PIR
ENNUAGABSE. V. r. Detenirse '1 menjar 6
béurer en lo coll , ó gargamella. Atragantar$e,
aüusgar, Aliquid faucibus, vel in faucibus torero.
I met. fam. Tarbarse en la coaversació. ÀlragaH"
tarse, Intercludi, inter dicendum haerero.
ENNUAGAT|DA. p. p. Atragantada, loter-
clusus.
ENNUIG. m. ENUIG.
ENNUJAR. V. a. BNDJÀE.
ENNUVOLAR8E. V. r. Cubrirse U cel de nú-
vols. AnubL•rse, nublarse , cerrarse , encapotarse el
cielo. Goelum nubibus obduci; obnubilari.
ENNUVOLAT, pA. p. p. Anublado, anubarra-
doj nublado, nublosOj nublo, nubiloso, Nubilos, na-
biger.
ENOFÓBIA. f. Horror al vi. Enofobia. Eno-
phobia.
ENOFÓBIGHy CA. adj. Pertanyent à la Enofd-
bia. EnofóbicOj enófobo, Enophobicus, enopbobos.
ENOJAR. V. a. ENUJAB.
ENOLA. f. Herba semblant a la pastanaga; però
mès petita, que dibuen nasqué de las llàgrimas de
Helena. Helenio. Heleninro, íí, inula, ae.
ENORGOLLAR, ENORGULLARY ENOR-
GULLIR. V. a. etC. ENSUPEBBIR.
ENORM. adj. E.NORUE.
ENORMAMENT. adv. m. ENORMEMENT.
ENORBCE. adj. Desmesurat, desproporcionat,
excessiu. Enorme, Enormis, immanis. J gra ve.
ENORMEMCNT. adv. m. Excessivament, J^nor-
memente, desmedidamente, Enormiler, immodicè.
ENORMtSSIM I A. adj. Enormisimo. Yaidè
enormis.
ENORMITAT, f. Excés, desmasia. Enormidad.
Enormitas, atis. || Gravedat de crim. Enorïfhidad,
Criminis atrocitas.
ENPAYBIENT. m. ant. impediment.
ENPAYONAR. V. a. ant. empentar. 1.
ENQUADERNACIÓ, f. Unió dels quaderns
ab sas cubertas. Encuademacion. Librorum struc-
tura.
ENQUADERNADOR, A. m. y f. Qui té per
ofici enquadernar. Encuademador, Librarius con-
cinnalor, structor.
ENQUADERNAMENT. m. enquadernació.
ENQUADERNAR, v. a. Juntar, unir los qua-
derns ab las cubertas. Eneuademar. Librum, co-
dicem concinnare, compaginaré. || met. Agerma-
nar algunas cosas. Eneuademar. Fcedero, as.
ENQUADERNAR9E. V. r. Agermanarse, fér
lliga ab altres. Ensartarse, hermanarse, enctuider'
narse. Confoederari, consociari.
ENQUADERNAT, DA. p. p. Encuademado,
Compaclus, concinnalus líber.
ENQUER Y ENQUERA. adv. ant. encara.
ENQUÉRER, ENQUERRE Y ENQUERIR.
V. a. LNQUIRIR.
ENQUESTA, f. ant. Àveriguació, examen, in-
formació. lnquÍ9kionf fitsquiza. In^ui^ítipi. ^•
ENQUESTA CRIMINAL. Inqi^isició, iodagacló de al-
gun crim ó reo. Pesquiza, tMtançia criminal, Ja-
diciaria, criminalis inquisilio.
ENQUIETAB. V. a. etc. inquietar.
ENQuni. m. ant. Habitant de casa llogada.
Inquilino, Inquilinus, i.
ENQUIMERADA. f. Pesar, aflicció, senlimeiii,
disgust. Pesadvmbre, detazon, pesar. Molèstia, «,
angor, is.
ENQUIBIERAR. V. a. Donar sentlmeot ó qui-
mera. També s' usa com recíproch. Apesadumhrar,
desazonar, irritar, enojar, atufar. Molesto, irrílo,
as, anxium h'abere.
ENQUIMERARSE. V. r. Enfadarse, irritarse.
Ensanarse, atufarse, amostazarse, apeaadumbrarte,
anusgar, echar el alillo al mar, Tiedeo, es.
ENQUIMERAT, DA. p. p. Ensaüado, amoité-
zado, Irritatus.
ENQUIRIDION. m. Lo llibre manual, que en
poch volúmen conté mòlta doctrina. Enqmiridian.
Encbyridioo, ii, index.
ENQUITRANADURA. f. y
ENQUITRANAMENT. m. La acció de enqui-
tranar. Embreadura. Ex pice bitumen, linimeni
linílus.
ENQUITRANAR, v. a. Untar ab quitrà. Em-
brear, alquitranar. Pice, napbta, bítumine ilUni-
re.
ENQUITRANAT, DA. p. p. Alquitranado, em-
breado, Napbta illinílns.
ENRABIAR, v. a. Exasperar, fér enfadar. Im-
femar. Irrito, as.
ENHABIAR8E. V. r. Irritarse. Rabiar, tomar
ràbia ó còlera, Irasci.
ENRADERAMENT. m. La acció de enrade-
rarse. Alerimiento. Frigor, is.
ENRADERAR8E. v. r. Posarse encarcarat de
fret. Aterirse , arrecirse. Àlgeo, rigeo, es, frigore
lorpere.
ENRADERAT, DA. p. p. Alerido, Frigore tor-
pens.
ENRADRAMENT. m. Dureza, inflexibilidàd,
tiesura. Rigor, oris. [ enradbrahent.
ENRADRAR. v. a. Fér inflexible, donar firme-
sa à alguna cosa. Atiesar, endurecer, Induro, ob-
firmo, as.
ERNADRAR8E. V. r. Posarse inflexible algi-
na cosa. Atiesarse, Rigeo, es. [ ant. enraderarse.
I ant. endarrerirse. | ferirse.
ENRADRAT, DA. p. p. Tieso, yerto, inflexible,
Rigidus, rigens.
ERRAHONADORy A. m. y f. Qui enrabooa
mòlt. Charladar, charlanle^ charlatany garlador^
garlante, hablador, parlero, parlanekin, razona-
dor, Sermonator, is. || Qai diu lo que deuria ca-
llar. Parlero, locuaz, vocinglero, gdrrulo, Susurra-
tor, is.
ENRAHONAMENT. m. Conversació. RazoM-
mifí^tÇii fl^içat cohquiQ, <mfcre»m, Diik^os, i.
ENR
GATALi.
ENR
643
) Discurs, oració. Hazonamiento, flàtiea, dtsmr*
$0f oracion. Oratio, ois.
EFIRAHONAR. Y. 8. Tfactar, discutir, etami-
nar algun assumpto. Hahlar, Dissero, is. || Parlar
mòlt. GarloTy eharlar, parlar. Blatero, as. || Pro-
palar, divulgar, publicar. Hahlar, propalar, Pro-
palo, as. [ V. n. Dir, proferir, articular las parau-
las. SMar. Loquor^ eris. | Confabular, conversar.
Platicary hablar, conferenciar^ conversar, confabu-
lar, razonar. Confabulo, as, sermocinor, aris.
BNBAflONAR PBE EioiABONÀR. ft. Parlar sèns sufis-
tímcia, ni venir al cas. Hablar por hablar. Nugas,
inanía garrire.
ENRAHOlf ATy DA. p. p. Hazonada, Confebu-
latus. D adj. Razonable; puesto en ó conforme d ror
zon. Equum ralioni.
ENRAJOLAMENT. m. ant. BNBilOLAT.
EmAJOLAR. V. a. Cnbrir lo paviment ab ra-
jolas. Enladrillar, Laterculis pavimentum sterne-
fe. I y. n. fam. Tornarse roig per vergonya. Son-
rouarse, embermejecer, embermejeceríc. Purpuras-
00, erubesco, is.
fíb BifBiJOLiE. fr. met. Pér tornar roig per ver-
gonya. Sonrojar, sonrosear, embermejecer, sonro-
jear. Àliquem rubore suffundere, aificere.
ENRAJOLAT, DA. p. p. Efiladrillado, Later-
culis munitus. II m. Lo paviment de rajotas. Enla-
drillaio, Sohim lateribus stratum ; instructum pa-
vimentum.
ENRABIADA, f. y
ENRAMAIMENT. m. Adorno de flors ó ramas
pera fér sorobra. Enramada, Ex frondibos orna-
tus.
ENRABIAR. V. a. Adornar ab flors un altar,
étc. Enramar, Floribus ornaré. ) Cubrir algun
Uocb de ramas ó flors per adornarlo, ó pera fér
sombra. Enramar, sembrar. Ramis, frondibus or-
naré , velaré. Q met. Quedar mòlts morts en lo
camp de batalla. Cubrir, sembrar. Caesorum corpo-
rlbus pngme campum consternere.
ENRABIAT, DA. p. p. Enramado. Floribus ac
frondibus consitam.
ENRANCIAR8E. V. r. Férse ranci. Enranciar-
se. Rancesco, is; rancorem concípere; rancium
contrahere.
ENRA8TRAR. V. a. bnfilab.
ENRAVENAR8E. V. r. Enraderarse de fret.
AUrirse. Rigeo, es.
ENRAVENAT, DA. adj. Encarcarat per causa
del fret. Aterido , yerlo. Rígidus. || met. Qui va
mòlt dret afectant gravedat. Espetado, tieso, Rígi-
dus, austeras.
ENRAVIRONAR. V. a. ant. ciBcrHíB.
ENREDADOR, A. m. y f. Qui enreda. Aire-
dador. Illaqueator, is, susurro, nis.
ENREDADORA. f. Herba que s' enreda ab
lo qtie troba. Enredadera. Arvensis convolvulns.
ENREDAR. V. a. Rodejar, com la eura al ar-
bre, etc. Enredar. Implico, as. I EmboHcur, em-
bullar, desordenar. Enredar. Inlríco, implico, as.
ENREDAT, DA. p. p. Enredado. Implicatus,
intricatus.
ENREDO, m. Embolich. Enredo. Implicatio,
complicatío, nis, dolus, i.
ENREDÓ8, A. adj. Ple de enredos, embaras-
ses y dificultats. Enredoso. Nodosus, intricatus,
implicatus.
ENRE61STRABIENT. m. ant. rbgistbe.
EVIREGI8TRAR. V. a. ant. bbgisteae.
ENREGULLAR8E. V. r. Posarse ronch, regn-
Ilós. Enronquecer, enronquecerse, desgargantarse,
ponerse ronco. Irrauceo, raucesco, is, raucio, is.
ENREGULLAT^ DA. p. p. Enronquecido. Rau-
cus. II adj. RONCO, RBGULLÓS.
ENREGULLIBIENT. m. ant. rvgall.
ENREGULLIR8E. V. r. bnreguilarsb.
ENREIXAR. V. a. Tancar, guarnir ab reixas.
Enrejar. Clatbro muniré.
ENREIXAT, DA. p. p. y adj. Enrejado. Cla-
tbratus. || m. beixat.
ENRERE. adV. 11. y t. ENDARRERA.
ENREVÉS. m. REvés.
AL ENREVéS. m. adv. DEL REVéS.
ENREVIRONABIENT. m. aot. CIRCUHIT.
ÉNRICH. n. p. de home. Enri^ue. Henricus, i.
ENRIGAHIR Y ENRIGATR. v. a. ant. enri-
quir.
ENRIQÜIBIENT. m. aiit. ornament, adorno.
II RIQEESAS.
ENRIQUIR. V. a. Fér rich à algú. També s*
usa comrecfprocb.^firt^tt^cer. Dito, as. || adornar.
ENRIQUIT, DA. p. p. Enriquecido. Ditatus,
dives.
ENRIffTRAR. V. a. enrrastellar.
ENRI8TRE. m. enrastellament.
EBIRODAR. V. a. Castigar als delinqüents
trencanllos los brassos y camas, y posantlos sobre
rodas de cotxo peraque allí espiren, lo que's prac-
ticava en Fransa. EnroL•r. Rota) supplicio ultimo
afiicere, perimere.
ENRODONIR. V. a. ant. arrodonir.
ENROGIMENT. m. rojor.
ENROGIR. V. a. Fér tornar roig ó ros. Enru-
biar. Rufo, as. || v. n. Tornarse roig. Enrubiar.
Rufeo, es, flavesco, is. || v. n. Tornarse roig per
vergonya. Embermejecer, embermejecerse. Erubes-
co, is; verecundià afiici.
ENRONQUIR8E. v. r. etc. enregüllarse.
ENROPAR. V. a. GÜARNIRSE, VESTIRSB. || S* USa
també com recíproch. arropar.
ENROPAT. p. p. etc. arropat.
ENR08GAR. V. a. roscar, enrotllar. S.
. ENROS8AR. V. a. ant. regar. || v. n. y
ENROSSIR. V. n. Fér tornar ros. Enrubiar, enr
rubescer. Rulilo, as; flavum reddere.
ENROTLLABIENT. m. La acció de enrotllar.
Enroscadura. Sinuatio, nis, sinuamen, inis.
ENROTLLAR. V. à. Circubir, rodejar k algA«
644
ENS
DICCIONARI
ENS
Rodear, circuir, circundar. Circuo , is, circumdo,
as. D Caragolar, eolorlolligar. Arrollar, enrascar.
Complico, as, convolvo, involvo, is.
ENROTLLAT, DA. p. p. Rodeado, arrollado.
Cinctus, convolutns.
ENRUBINAR. V. a. Um);lír de rnbinada. En-
lamar, Limo opplere.
ENRUGALLIMENT. m. ant. BUGiLL.
ENRUGALLIR. v. a. ant. enbegullarse.
ENRUGALLITy DA. p. p. ant. enregullàt.
ENRUNA, f. RUNA.
ENRUNAR. V. a. Cubrir de mna. enrunar, en-
ronar. Rudere alíquid implere.
ENS. pron. p. vulg. iVo«. Nobis, nos. | Ser,. EnU.
Ens, en lis.
FÉR ENS RATiONis. fr. fam. Discórrer ab particu-
lar atenció. Ilacer sus mementoi. Altè excogilare.
ENsA. adv. 11. À la part de aquí. Acd; hdcia
acd. Uic, buc.
Dl AHÍ EN'si. m. adv. De ayer acd, Àb eo tempore.
DE ENsI QUE. m. adv. Desde que. Ex quo.
DE quínt ENsl? loc. De cudndo acd ; desde què
tiempo? Ex quo tempore.
ENSABONADA, f. La acció de ensabonar. En-
jahonadura, jabonadura, jahonado, ojo. Linleorum
saponis ope abslersio. || Conjunt de robas que s'
ensabonan. Jabonado. Sapone abslers<B vel abster-
gendaB vestes. || La aygua barrejada ab sabó ó la
escuma que forma. Jahonaduras, Saponis spu-
ma.
ENSABONAMENT. m. ENSABONADA. 1.
ENSABONAR. V. a. Netejar, emblanquir las
robas ab sabó. Enjahonar, jahonar, Yestes sapone
lavare. || fam. adular.
ENSABONAT, DA. p. p. Enjahonado, jabona-
do. Sapone abstersus.
ENSAGAR. V. a. Ficar, posar alguna cosa en
sacbs. Ensacar, Sac^os implere.
ENSAGAT, DA. p. p. Ensacado, In saccum im-
roissus.
ENSAGULAGIÓ. f. iNSACULACió.
ENSAGULAR. V. a. insacular.
ENSAFRANAR. V. a. Tenyir ab safrà. Azafra-
nar. Croco ínfic«re. Q Mesclar lo safrà ab altra co-
sa. Azafranar. Crocum miscere. || Posar safrà en
algun líquil. Azafranar. Crocum diluero.
ENSAFRANAT, DA. p. p. Azafranado, Croco
tinctus.
ENSAGINADA. f. Espècie de coca amassada
en sagí ó mantega. Hojaldre , ginehrada, Placen-
ta, SR,
ENSAGInAr. V. a. Fér ensaginadas. Bojal-
drar, Placentas conformaré.
ENSAGINAT, DA. p. p. y adj. Uojaldrado,
Placenlis efformatus; placenls similis.
ENSAIG. m. Proba examen , tentativa. £tt«a-
!/o, prueha, Experimentum, i. Q Proba que fan dels
metalls en las casas de moneda. Ensay , ensaye.
Melallorum examinalio.
ENSAJADOR, A. m. y f . Qui eimjt. Enu^f
dar. Examínator.
ENSAJAR* Y. a. Probar , examinar una coa*
Ensayar. Probo, verso, as.
ENSAJARSE. V. r. Probarse à fér alguna coa
pera executaria perfectament. Ensayane, aiimr-
se Exerceri, experire.
ENSA JAT , DA. p. p. Eíísa^aio. Tersatns.
ENSAJORNAR. V. a. Passar per las bnsu
la carn ó altra vianda peraque *8 cooserve. Hrü-
gcff emperdigar, soasar. Ustn'.o, as.
ENSAJORNAT, DA. p. p. Pitdigüdo.U^
alas.
ENSALADA. f. ant. ENGim. | poét. ant. Cm-
posició de cosas diferentas que no tenen coDDetii.
Ensalada, ensaladilla, Miscellanea, a.
RNSALADETA. f. d. ant. bnciahit.
ENSALIVAR. V. a. Enviarse la saliva, km»
BIB.
ENSALM. m. Modo supersticiós deconrib
oracions y medicinas. Ensalmo. Supersticiosu
carmen.
EN8ALBIADOR. m. Qui vól fér crénrerqne
cura per ensalm. Ensalmador. Supersticiosos mt-
dicamentarins.
ENSALHAR. V. a. Preténdrer curar peres-
salm. Ensalmar. Incanto, as.
ENSALSADOR, A. m. y f. Qui ensalsa. A-
salzador. Exaltator, commendalor, is.
ENSALSABIENT. m. Exaltació, gran elogi. A-
salzamiento, exaltacionj exaltamieiíto, Elatio, eai-
tatio, nis.
ENSALSAR. Y. a. Aumentar la dignitat é glò-
ria de algú. Ensalzar, exaltar. Exalto, as, extollo,
is. II Alabar, realsar lo mèrit ó circunsiàiicJas de
alguna cosa. Ensalzar, exaltar. Magnifico, as, mg-
nifícè praedicare; praeconiis commendare.
ENSALSATyDA. p. ^..Ensalzado, Comm-
datus.
ENS AMARRAT , DA. adj. Abrigat ab 8UEtt^
ra. EnzavMirraL•, Ovina pelle indutos.
ENSAMERAR. V. a. Adulterar, falsificar algn
genero. Adulterar, falsear. Adultero, as.
ENSAMERAT , DA. p. p. AdulUrado, Adllte
ratns.
ENSANGAR, ENSANGONAR Y ENEAll-
GRAR. V. a. ENSANGRENTAR.
ENSANGRENTABIENT. m. Obra de eiMU-
grentar y la taca de la sancb. EnsangrimürnUamf*
;Cruenlalío, nis.
i ENSANGRENTAR. V a. Tenyir 6 embrotaf
|ab sancb. Ensangrentar, Cruento, as: cnioreioi"
!cere. || En los teatres fér morir k alga. EnsMfrm'
:tar. Occisionem simularé.
ENSANGREBTrAT, DA. p. p. Jgmanjrfllrfi
Cruentatus. || m. pi. blas. Se dia dels anínalifP
figiiran derramar sancb. E%$angr$iUÈÍ9§n flmíK'
nis efTusionem simulantes. .t
ENSAPSGAR. V. a. BNSOrsOAl. -- «J
ENS CATALÀ.
ENSAROINAR. V. a. enllarbae , traspassab.
EN8ARPELLAR. V. a. Posar la xarpellera. Enr
torchar, envoher. Involvo, is.
ENSATAR. V. a. etc. encetar.
ENSATG. ID. E.NSAIG.
ENSATINAR. V. a. ENSETINAR.
ENSATJADOR. m. ENSAJADOR.
EN8AYMAOA, f. ENCIAHADA.
ENSEGUIR. V. a. SEGUIR.
ENiKIGNAMENT. m. ant. DOCUMENT, ENSEN-
TANSA.
EN8ELA CAMPANA, f. Arrel grossa de color
obscur en V exterior, blanca en 1' interior, olor
fort, gust aromàlich y amarch. Abunda en lasmon-
tanyas ombrí volas de Catalunya. Enseh campana.
Ensela campana.
EN8ELLADURA. f. La part en que's posa la
sella à.la cabalcadura. Ensilladura, Jumenli dor-
sum.
EN8ELLAMENT. m. Acoió y acte de ensellar.
EnsUlamiento , montura. | montüra, guarniments,
ORMETGS.
EN8ELLAR. V. a. Posar la sella à la cabalca-
dura. EnsUlar. Equum sternere.
EN8EMBLE. adv. m. JUSTAMENT. Q adj. sem-
blant.
EN8EBfP8 Y EN8E1II8. adv. m. ant. Junta-
ment à un mateix temps. JunlamenU, junto. Simul.
I Junts, plegats. Juntos. In unum.
EN8ENADA. f. Recolzada que forma la mar
ficanlse terra en dins. Ensenada. Sinus, us.
EN8ENAR. Y. a. y millor, r. Posarse la nau en
una ensenada. Ensenar. In maris sinum immit-
lere.
EN8ENDE1IÍÀ. adv. t. Lo dia següent. El dia
siguiente, Crastína dies.
EN8ENY• m. adv. experiència.
. ENSEBfYADOR, A. m. y f. Qui ensenya. Ense-
nador. Institutor, is.
EN8ENTAMENT. m. y
EN8ENYAN8A. f. Instrucció. Ensenanza, ense-
namiento. Institutio, nis, disciplina, se. || Per anto-
nomàsia 'Is convents de las monjas jesuitas. Ense-
nanza. Puellarum scbola.
ENSENYAR. V. a. Instruir en alguna ciència ó
ari. Ensehary instruir, Doceo, es, informo, as. ||
Donar educació. Educar, ensenar. Educo, as, edu-
co, is. II Manifestar, posar à la vista. Ensenar, mos-
trar. Aperio, is, nudo, as. || Mostrar, indicar, com
lo camf, etc. Mostrar, ensenar. Indico, moostro,
as.
EN8ENYAT, DA. p. p. Ensenado, mostrado.
Doctus, monstratus.
ENSENYORIRSE. V. a. Ferse senyor y amo de
una província, estat, etc. Ensenorear, ensenorear^
se. Impero, as, potior, iris.
EN8ENYORIT , DA. p. p. Ensenoreado, Po-
titns.
EN8ERRAR. V. a. Tancar, posar en part 0^;iira
ENS 645
alguna persona ó cosa. Eacerrar. Includo, con-
do, is.
ENSETINAR. v. a. Donar à una te^a , papé ó
cinta '1 llustre del lelí. Satinar. Instar serici rasi
niíere. || enllustrar.
ENSETiNATy DA.adj. S' aplica à certas robas
semblants al setí. Àsatinado. Instar serici rasi.
EN8EUAR. v. a. Cubrir, untar abseu. Ensehar.
Sebo, as ; sebo linire.
EN8EUAT, DA. p. p. Ensehado. Sebalus.
EN8EVADURA. f. Obra de ensevar. Encehadur
ra. Sebi illinilio.
ENSIAM. m. ENCIAM.
EN8IBORNAR. V. a. SOEORNAR.
ENSIFORME. adj. bot. En 6gura de espasa.
Ensiforme. Ensiformis.
EN8INE8TRAR. V. a. Ensenyar. Ensenar. Edo-
ceo, es. Q Guiar, encaminar. Adestrar. Duco. is.
EN8INE8TRAT, DA. p. p. Adestradú. Doclus,
eruditus, directus, ductus.
EN8ITJAR. y. a. Posar lo blat en sitjas. Ensi-
lar. In borreis subterraneis recondere.
EN8ITJAT9 DA. p. p. Ensxlado. In sirum con-
ditus.
EN80B0RN. m. ant. y
EN80B0RNACIÓ. f. ant. SOBORN.
EN8OBORNADOR1 A. m. y f. SOBORNADOR.
ENSOBORNAMENT. m. ant. sororn.
ENSOBORNAR. V. a. SOBORNAR.
ENSOFRAR. V. a. Perfumar , untar ab sofre.
Azufrar. Sulphuro, as.
EN80FRATy DA. p. p. Azufrado. Sulphuratus.
EN80MBRERAT , DA. adj. Cubcrt ab som-
brero. Ensomhrerado. Gàlero coopertus.
EN80NIATj DA. adj. ant. y
EN80NYAT, DA. adj. Ple de son. Sonoliento.
Somniculosus, somnolentus.
ENSOPECH. m. y
ENSOPEGADA, f. La acció de ensopegar. Tro-
pezon, trompicon , tropiezo , tropezadura , traspié.
Offensatio, incursió, nis. |{ Encontre ab algun des-
torb ó impediment. Tropiezo, tropezon. OSensà, se,
oífendiculum, i. || La dels peus. Traspié. Pedum
vacillatio.
DONAR ENSOPEGADAS. fr. ENSOPEGAR. 2. 3. Q mOt.
Yíurer ab poch reca to , ó descuydarse en punt de
honestedat. Echar ó dar traspiés. Non recte , vel
inhonestè incedere.
EN80PEGAD0R, A. m. y f. Qui ensopega
sovint. Tropezador. Offensator, is. | Lloch ahont
fàcilment s' ensopega. Tropezadero. Locus ubi fa-
cilè oíTensatur.
EN80PEGAMENT. m. ant. ensopegada.
ENSOPEGAR. V. a. acertar. Q v. n. Pegar
una cosa contra altra. Tropezar, topar. Offenso,
cespito, as. || Tropessar sens càurer. Tropezar, dar
traspiés ó tropezones. OÍTenso, cespito, as. || Trobar
à algú ó alguna cosa. Topar , eneontrar , hallar. .
Reperio, invenio, is. || Trobarà HÜgfí 6 algmit coea
ei«
ENT
DICCIONARI
ÉNT
casualment 6 sens buscaria. Topar, enemtrarse eon
alguna casa, Ofiteodo , occairo, is. Q met. Errar en
alguna cosa. Errar. Erro, as» labor, eri^. || v. a.
fflíni. met. Tacarse de mal gàl-4lch. Picar la tardií"
tula ó el alacran, Sue venerea infiei.
EN80PEOAII8C. V. r. Trobarse en algun llocb,
cas, ó círcunsténcías casualment. Hallar$e , eneon-
trane, acertarse, Interveni, versari. | Succehir al-
guna cosa casualment. Àcaeeer^ acertar, Incldo,
conti ngo, accido, is.
ElfSOPiBIEirr. m. Gran pes 6 carregament de
cap. Modorray azorramiento, Gravedo , inis , cato-
chus, veternns, i.
ENSOPIR. V. a. Causar ensopiment. Modarrar.
Stnporem indncere.
EN80PIR8E. V. r. ENHODOBinSB.
EIVflOPITy DA. p. p. Àmodorraio , azorrado,
modarradOf amodorrido. Gonsopitus, veternosus.
BÜBOEDIR. V. a. ant. ahoedíe.
ENSORRAR. V. a. y
KWSORRARWB. V. r. BlfCiLIAlSE. | BIirONSiB-
SB, bntbírsbic.
BNSOBTRAMENT. m. ant. BVPOSTAinifT.
ENSOSTRAR. V. a. EMPOSTISSAB.
ENSOTARSE. V. r. Ficarse en algun sot. En-
sotarse. In lacum immitti.
EN8UCSRAR» Y. a. Mesclar , espargir sucre so-
bre alguna cosa. Azucarar. Saccharo aspersus,
imbulus.
ENSUmAR. V. a. Flayrar , olorar. J7tt«mear,
oUscar, Odoro, as, sagio, is. | Péndrer tabaco de
pols. TovMr tabaeo, Tabacci pnlverem naribus
eisorbere.
ENSUMAT, DA. p. p. Husmeodo, olUeado.
Odoratus.
ENSUPERBIR. V. a. Causar supèrbia. També
s' usa com recíproch. EMúberbeeer. Superbio, is;
superbiam commovere.
ENSUPERBiTy DA. p. p. Enèoherheeido. Su-
pèrbia elalus.
ENSró. adv. ant. En adelaníe. In posterúm;
postbac. I ant. amunt.
ENStJTJAR. V. a. Embrutar ab sutja. Enjorg0i-
fiar, enjorjinar, tiznar, Fuligine conspurcare.
BNSUTZAR Y ENSUTUBAR. V. a. ant. EH-
IBÜTAR.
BNSIJTZIAMENT. m. ant. EMBEüTAMENT.
ENT. m. fil. EnU. Ens, tis.
ENT DE BAHó. Lo quo té ser sols objectivament.
Ente de razon. Ens rationis.
ENTABAIR. V. a. ant. ENtlBtAlSB.
ENTABANAR. Y. a. ENTABANAE DE CAP.
ENTABORNIMENT. m. ant. La obra de en-
tabomir ó entabornirse. Entorpeeimiente. Stupor,
is, hebetatio, nis.
ENTABORNIR. Y. a. Impedir los sentits. Tam-
bé s'usa com recíproch. Entorpecer, Stupefocio, is,
torporem índucere.
ENTABDMIT, 6a. ad^. nfTOHTIT.
ENTADUIXAR T ENf AftüTXAR. Y. a. n-
tABOBNlB.
ENTAGAR. Y. a. ant. tACAB , HfnCTAB.
ENTAFURAHENT. m. Embòlích. UmfKo,
emholismOy oeultamiento, aenltacHm. Obdnetio, íd-
plicatio, nis.
ENTAFURAR. T. a. OCuitar, ÉÈOMgÈt. ZMpi-
zar, zampar. Obduco, contego, is.
ENTAGURi A. adj. ant. B!<TB1.
ENTALENTARtf Y. a. ant. Desitjar ri) Ma.
Ansiar, ÀYeo, es, ambio, is.
ENTALHZ. m. ant. esc. ENTBBtALL.
ENTANT. adY. aktant.
ENTAPI8SAR. Y. a. Guarnir de fapiasem.
Entapizar, tapizar. Aulaeis ofnare.
ENTAPISSAT, DA. p. p. Entapitodo, U^
do, Aulffiis ornatus.
ENTARnHAR. Y. a. Cubrír ab tarimas. £Mf-
rimar. Coasso, contabulo, as.
ENTiUUMAT, DA. p. p. Entúfimaé». Cmmr
tus. I m. Paviment eubert ab tarimas. Entarimdi,
Gontabulatum, i.
ENTAULAR. Y. a. Preparar algun negoei 6
pretensió. Entablar. Rem constituere. I y. t. lit
BUPOSTISSAB.
ENTAüLARSE. Y. r. Se diu per menjar et li
taula comuna en los hostals 6 posadàs. Comir»
mesa redanda, d ncote. Gum omnibus veseí.
ENTAULAT, DA. p. p. Entahlodo. In m-
dium adductus. || m. ant. empostissat.
ENTEBIAR. Y. a. etc. entibub.
ENTEGAT, DA Y ENTECH, CA. «Ij. Ull-
tís, dèbil , flach. Enteco, enueado. Langnidvs. | n.
ter. opiLACió.
tbíübeb ó llahsah l' bntuch. fr. Furgar te
donas. Desopilar , purgar. Hnmorem expelte•»
ejicere.
ENTEGRAMCNT. adv. m. ant. BifmAwrr.
ENTEGRAR. Y. a. INTECBAE. |[ E11NTBGBAB.
ENTEGRE. adj. ÍNTEGBO.
ENTEGRITAT. f. intbgbitat.
ENTELAMENT. m. Ofuscaciò de la visla. H^
bla, ofuscaeim. Galigo, inis.
ENTELAR. Y. a. Desllustrar , deélluír lo pitf
6 brunyit. També s* usa com recfprocb. KmpiSm.
Obscuro, as. 0 Ofuscar la vista de algú. Owincir.
Caeco, as.
ENTELARBE. v. r. Se diu dels ulls de la qM
està pròxim à la mort. Yidriatu lot ojo$. Gealu
vitri speciMí induere. || Glassarse 'Is vasos , dc
ab lo vapor 6 fredor de lo que contenen. Emft^
narse. Yapore habitu obscurarí.
ENTELAT, DA. p. p. Vidfudo, mpd^
Obscuralus, caligatus.
EBITEL-UGENT. adj. Il?TBL-LIGB3ft.
ENTENA. f. ANTENA.
ENTENGIÒ. f. INTENCIÓ.
ENTENDANZA. f. La persona amada. Ü^*
Atnor, is, delící», anim.
ÏÏVT
ISMTfSNDAB. V. a. Tapar lo planter. AeogoUar.
Plantaria cooperire.
ENTEOíDEDOa, A. m. y f. entenedor.
ENT]P€DS]II£NT. m. ^TENiMENT. K ant. Uf*
tel-ligíncia.
ENTENDENTp A. adj. intel-ligbnt.
ENTEDENZA. f. ant. bntendanu. 1 intel-li-
gíncia.
ENTENDIMENT* m. ant. enteniment, intel-
LIGÉNai.
ENTÉNDRER. V. a. Tenir idea clara de las
cosas. Entender , eonocer, penetrar. Penetro^ as,
calleo, es. I Oir. Entender , oir. Audio, is. || Tenir
intenció de fér alguna cosa. Entender. Yolo, inten-
do, is. I Gréorer, pensar. Entender. Puto , as, cen-
seo, es. I Interpretar. Interpretar, entender. Inter-
pretor, aris. | Advertir lo fi dissimulat ab que*s íà
ó diu alguna cosa. Caer en el chi$te. Alterius con-
silium animadvertere.
ENTÉNDEER i ALGÚ. fr. Conéixor sa intenció. Enr
tender d uno , entender la musa. Alicujus consilia
tangere.
ENTÉNDEER EN ALGUNA GOSA. fr. Ocuparse on ella.
Entender en alguna co$a. Tracto, as, ago, is.
i MON ENTiNpEkE. loc. À mt ver, d mi entender,
Meo judicío; ex mea sententia.
NO HI aA QUI HO BNTBNOA. oxp. pera denotar la
suma dificultat de alguna cosa. No io entenderd
Galvan ; no kay entenderla. Pneter sybíliam leget
nemo.
NO ENTÉNDREBHi MÈs. fr. No alconzàrule mai.
Nihil amplius capere.
NO ENTÉNDEBBHi BES. fr. A'o entendfir pizea ; no
tocar pelota. Toto cobIo, à vertice ad talòs imos er-
raré.
NO PODEBSE ENTÉNOBEB AB ALGÚ. fr. NO poderH
atenir con algvno. Aliquem ad justum redigere
haud posse.
SABBRSE ENTÉNDREB. fr. Sabcrsc cntcndcr. Sibi
consulere, providere.
ENTÉFfDRERSE. V. r. Anar dosó mès confor-
mes en un negoci. Entenderse. Communi consensu
agere. Q Tenir motiu pera obrar de cert modo. En-
tenderse. Scire quid agat.
KNTÉNDBEBSE AB ALGÚ. fr. Avenirsc pera tractar
determinats negocis. Entenderse con alguno. Alicui
vel cum aliquo con ven i re.
AIXÓ NO S' BNTBN AB MÍ, AB TÚ, etC. loC. DeUOta
que no'ns compren allò en que'ns volen inclóurer*
ko se entiende eso conmtgo. Níbil ad me; non est.
CADA Hu s' ENTÉN. exp. ab que satisfà aquell à
qui reconvenen de alguna cosa que aparentment
dissona. Cada uno se entiende. Res quisque curat
suas.
^GÓM s' ENTÉN? cxp. quo manifesta V enfado de
lo que s' Óu ó véu. ^ Cómo se entiende? ^qué se en-
lietúíe?^ Quid hoc?
ELL S' ENTÉN COM AQUELL QUE Ó COM QUI BALLA
"^OT SOL. ref. iron. Nota al qui fà ua disbarat, per-
GATALi. ' BNT 643
suadintse que obra ab acert. Él se entiende y troète'
jaba de noche. Quisque sibi convenientia fingit. |
Nota al qui pera fér alguna maldat afecta extrava-
gància ab que ocultar sos perversos intents. El m
emtiende y trastejaha de noche, y hurtaba las tejas d
su wcino. Id sibi quid liceat conveniatque sapít.
ELLS s* ENTENEN. Donola quo alguns portan al-
gun fi misteriós, y que saben mòlt bè lo que *8 fan.
Ellos se entienden. Clam inter se consilia commu-
nicant; clandestinò consentinnt.
ES i ENTÉNDBER. loc. Ss ha de entcndir. Scilicet
intelligendum.
ENTENDRUtfENT. m. V acte y efecte de en-
tendrir ó entendrirse. Entemecimiento , temeza.
Mollimentum, i. -
ENTENDRIR. V. a. Fér tornar tendre. També
s* usa com recíproch. Entemecer, ablandar. Emollio.
tenerasco, is.
ENTENDRIT, DA. p. p. Entemecido. Mollia,
tener.
ENTENEBRAT, DA. adJ. Qui té poch judiei y
obra violentment. S' usa mòlt ab la paraula cap.
Calavera, casquivano, eorrenton, casqtUlwiia. Inane,
vacuum caput; prsceps mente. I entremaliat.
ENTENEDOR, A. m. y f. Qui entén. Entende-
dor. Intelligens, tis.
i BON BNTBNEDOB FOCAS FABAULAS. rof. DeUOta
que à qui té mòlta comprensió basta indicarli la
cosa pera enténdrerla. i buen eniendedor pocas pa^
labras, ó breve hablador. Intelligenti, pauca.
ENTENDEDERAS. f. pi. Enteniment, ó modo
de enténdrer. Entendederas. Intellectus, us.
ENTENEirr. p. a. BNTBNEDOB. || INTBLLU3ENT.
DONAB ENTENENT Ó i BNTBNENT. fr. PerSUadír.
Entrar d uno, reeabar de alguno. Inclino, as, sua-
deo, es.
FÉB ENTENENT, fr. FABTIGIPAR.
ENTENETA. f. d. Entenola. Antenula, s.
EBITENIMENT. m. Potència del ànima per la
qual concebeíx y coneix . Entendimiento. Intellec-
tus, us, raüo, nis. | Talent y facilitat en compén-
úrer. Entendimiento. Capacitas, atis. || ant. intel-li-
GÍNCiA. I ant. INTENCIÓ, PENSAMENT. || S' usa com à
interjecció pera avisar à algú que obre ab cuydado
y prudència. Cordura, juicio. Judicium, ii.
AB ENTENIMENT, m. adv. Ab cordurB. Cuerda^
mente. Prudenter.
BéuBERSB l' enteniment, fr. met. fam. Denota la
poca reflexió y cordura ab que algú 's porta en sas
operacions. Tener el juicio en los talones. Sensu»
intellectu, prudentia deficere.
FÉB BULLIR l' ENTENIMENT, fr. mot. fam. Abru-
mar. Sacar de quicio. Molestiam alicui afferre,
crearé.
FÉR PÉBDBER L* ENTENIMENT, fr. Causar grau no-
vedat y estranyesa. Volver loco. Novitate percel-
lere.
pÉBDREBHi l' ENTENIMENT, fr. Díscórrer profun?
dament sobre qpa cosa. y no entéadrerhu Descak'
648
ENT
DICCIONARI
mi
sarse, Pr£e nímía mentis intentione caput oblundi.
PÉRDRER I,' ENTENIMENT, ff. PÉRORER LO JUDICI.
POSAR ENTENIMENT, fr. GoDiensar à tenirne. Ajut-
eiar, asesar, sentar el juicio. Sapio, matnresco, is.
TENIR UN ENTENIMENT QCE *S PÓT TALLAR, fr. TC-
nir poquíssima comprebensió. Ser de un entendi-
mienlo gordo, Slolidum esse.
ENTENRE. V. a. ant. ENTÉNDRER.
ENTENRIRSE. V. ENTBNDRIRSE.
ENTENTA Y ENTENZA. f. ant. entendanza.
II f. ant. INTENT, intenció.
ENTEO. adj. poét. Diví, celestial. Enteo, En-
theus; di^ino numine plenus.
ENTEOMANIA. f. Locura ó fanatisme religió;^
que qui i pateix se creu estar inspirat pel cel, etc.
£nteomania, enteocasmo. Enlheomania, a).
ENTER, A. adj. Constant, ferm. Enlero. Cons-
ta ns, fírmus. II Recte, just. Enlero. Justus. U Caball
cumplert. Entero. Absolutus. || S' aplica al animal,
no sanat. Enlero. Non castratus, non exsectus.
PER enter, m.adv. y
ENTERAMENT, adv. m. Del tot. Enleramente.
Omninò; insolidum. || Cabal, plenament. Entera-
menle. íntegre, pleuè, ab intregro.
ENTERAR. v. a. Informar, donar notícia. Tam-
bé s' usa com recíproch. Enterar, informar, ítw-
(TMÍr. Edoceo, es, informo, as; certiorem facere.
ENTERATy DA. p. p. y adj. Enierado, infor-
mada, instruido, inleligenciado. Instructus.
ENTERBOLIMENT. m. La qualitat de enter-
bolit. Turbiedad. Turbidi natura, qualilas. jj ant.
ENTORPIMENT.
ENTERBOLIR. V. a Embrutar, posar tèrbola
alguna cosa. També s'usa com recíproch. Enturbiar,
turbar. Turbido, obturbo, as. || met. Turbar, ofus-
car r enteniment. També s' usa com recíproch.
Enlorpecer, entenebrectr, ofuscar. ^miem hcbetare,
caligare.
ETERBOLIT, DA. p. p. Enturbiado. Tnrbi-
datus.
ENTERGH, A. adj. Alapahit, fort, se diu de
las telas. Tupido, enlero. Solidus. || Dur, fort, ferm.
Tieso, entero. Durns, tenax. || Obstinat, perlinàs,
indócil. Terco, tieso, irreducible. Gapitosus.
ENTERGA. f. ant. Cert dret ó US anlich. Enter-
ea. Jus genus.
ENTERDIT. m. entredit.
ENTERESA, f. Integritat, perfecció, cumpli-
ment. Entereza. Inlegritas, atis. || met. Rectitut en
la administració de justícia. Entereza, integridad,
probidad. Probitas, a3quitas,atis. || Fortalesa, cons-
tància, firmesa de animo. Entereza. Mentis inte-
gri tas. II VIRGINITAT.
ENTErijCIM, A. adj. sup. Enterisimo. Inte-
gerrimus. || adj. bot. S* aplica à las fuUas pètals,
etc. que tenen la vora perfectament entera, sens
dents ni altra divisió alguna, com las deia olive-
ra. Enterisimo. Integerrimus.
ENTERNESGUT, DA. p. p. ENTERNrr.
ENTERNIDAMENT. adv. m. Ab tenuun. £i'
temecidarnenle. Tenerè, moUiter.
ENTERNIMENT. m. aot. Compassió. Enleru-
cimiento. Misericòrdia, s, commiseratio, nis.
ENTERNIR. V. a Móurer à compassió. També
s' usa com recíproch. Entemecer, emhlandieer.kú'
mum commiseratione commovere, alficere, frao-
ge re.
ENTERNISAR. V. a. ENTERNIR.
ENTERNITy DA. p. p. EnUrnecido. Misericòr-
dia captus.
ENTEROCÉLIGH. adj. med. POTRÓS.
ENTEROGRAFIA. f. med. Descripció dels
budells. Enterografia. Enterographia.
ENTEROLOGIA. f . Tractat dels budells, fxe-
rologia. Enterologia, a;.
ENTERQUEDAT. f. ant. TSRQUBDAT.
ENTERRADOR, m. FOSSER.
ENTERRAMENT, m. La acció de eatemr.
Enterramiento, entierro. Humalio, nis. | ant. en-
terro.
ENTERRAMORTS, m. FOSSER.
ENTERRAR. V. a. SOTERRAR. Q Cubrirdetem,
donar sepultura à un mort. Enterrar, sepUar.
Confunero, humo, as, sepelio, is. || met. Amagar,
ocultar alguna cosa pera que no se sàpia de ella, 6
s' olvide, com lo diner. Sepultar, Abscondo, sepe-
lio, is. II Sobrevíurer, véurer la mort de algú. If>-
terrar, sobrevivir. Supervivo, is. I v. a. Entre car-
bonayres cubrir de terra la pila del carbó. Enter-
rar. Abscondo.
SENS ENTERRAR, exp. Insepulto. lobumatus.
ENTERRAT, DA. p. p. EnIerradOj sepuUaio.
Sepultus.
ENTERRO, m. Obra de enterrar on cadàTcr.
Entierro, enlerramiento. Humanalio, nis. | Acod-
panyment que và ab lo cadàver. Entierro. Faneris
honorarius comítatus; funebrís pompa. | Funeral,
exéquias de un difunt. Entierro, funeral, mortf»-
rio. Justa, orum.
ACOMPANYAR AL ENTERRO, fr. ASSistíf à ell. BOKNit
las exéquias. Funus producere.
ENTERROGAGIÓ. f. ant. pregunta.
ENTERVENIMENT. m. INTERVENCIÓ.
ENTÈS, A. p. p. Enteadido. Intellectus. | adj.
Sabi, intel•ligent. Entendido, sabio, <ioc(o. Doctns,
pcritus.
AB LO BEN ENTÈS. expr. AB LA LNTBLLIGÉNCIA.
donarse ó no donarse per ENTÈS. ff. Respóndref
ó no al cas, satisfer à la pregunta. Darse ó no dar-
se por entendiL•. A quaestione alienum respoudem
FÉR l' entès. fr. Afectar opinió de home entès.
Uacer el entendido. Intelligenlis síbi dignalionea
vindicaré.
ENTESAMENT. adv. m. Ab intelligéncia.£ii-
tendidamente. Intelligenter.
ENTEULAMENT. in. arq. Lo tercer dels tres
cossos principals de la arquitectura ; descansa da-
munt la columna, y consta de arquitrau, frísy
1
ÜNIIBUDOK. n
hiaéem. Tepidariam,
eert^tmituto, tomijeu, eor-
. Lloch pera enlibiar. fnti-
KNT
M»
n. ant. tibibu.
. Posar lébia algnna cosa.
També s' usa com reclprocb. EtUihiar. Tepefacio,
ú. I Oisniinahir lo fervor ab qce 'a feya alguna
con. SHttHor. Langoidiorem, remissiorem red-
dera.
ENiUUAT, DA. p. p. Btiiihiado. Teperactoa.
El•llCH, OA. adj. iNTiCB.
UNTIMEHA. r. Stl-logisme en que 's calla nna
proposició por sér mòlt dara. Snlimema. Enlhy-
nnma, alis.
EimHEMÀTICH , CA, adj. £nltin«n»Ilito.
Enlhymematicns.
BfTINAR. V. a. Posar en tina. Enlmar. In cor-
Iínid iDimillere.
HmPLAT, DA. adj. Lo que té la veu 6 lo de
liple. Uiflado, tifUmnanlt , t'ifle. Aciitus.
ENTIQCela. f. Planxela rodona de plaïa 6
altre melBli que serveix pera brodar, assegurant la
(0 la rol» ab punts qne passan per un foradcl qae
U «D lo Riitj. Lmuiuela, Ittitejutla, Umbkque.
Leilicnia, ».
BIRTAT. f. fll. Lo qoe consliluheíx la essén-
til de una cosa. Entidad. Eutitas, atis, essen-
lil,«.
oou DK E^TiTtT. Cosa de ntidad, de nalaneia,
üwuiieraeioií, de fiuU. Besmagni momenlí, non
nlgaria.
cou Dl poci EKTiTiT. Gosa do pocb fonament ó
Eliülat. Pamplina. Res futilis.
» rau ETtiTiT. m. adv. De poca sal)Slància,
ilcpocb valor. Dt jma eniidad, de chiefia y nabo.
MViaa pretii.
SHTOIAAM. T. a. Cnbrir ab toldos. Eníoliar.
Trlis obmnbrare. | entàpissab. y Enlendar los car-
ns. Bulalamar. Velis curras innmbrare.
ENTONACIÓ, f. La obra do entonar. fntOTia•
HM, nUono, tnlonamitnto. Tonm, as.
ENTONAOOB, A. m. y f. Qui entona, 6co-
Bieosa '1 cant. Enlonador. Pncoenior, is. Q Qui en
]» Iglesias dirigeix lo cor. Sochanire. Chori prffi-
lactiiB; mesocboru9, i.
EHTONAHENT. ro. bntoníció. Q Ensuperbi-
■ml, orgull. £nlono, enttmaeion, tnlonamienlo,
toUo, tuflaeion, endioiamitnto, gallo, eagTtimitnto,
nctmmmtenM. Arroganlia, te, elalio, nis.
EHTONAR. V. B. Comensar à canlar pera qne
alln wgnesca '1 mateix to. Enioitar. Incino, prx-
cído, Í9. ] Afinar la ven, acomodaria al to. EaIo-
MT. Ad amussim, ad numerum cauere. Q Adornar
ornar. Alíquid exornare. H Donar
s flbras. Entonar. Roboro, as. ||
pnnt als colors, lempcrarlos pera
, sent uns múlt forts y altres mbll
Pigmenta temperaré.
I.
T. t. Btimperbtrse, ^rdrar I«
respecto. Daemonarte, nfoiunw, mUetiaru, t
ereitarie, fimmearte, kincharK, itponjaru. Sn-
perbiri, erigi, efferri, inflari ; arroganter loqni.
ENTONAT, DA. p. p. Entonado. Prxcentus. |
adj. met. Ensuperbil. BnUmado, denaiueiio, enta-
tuidttlo. Arrogans, elatos, inOatns.
ENTONTtMENT. m. íntobfiiiekt.
ENTONTm. V. a. Fér tornar tooto. Tunbó
s' usa com recfproch. EtitonUter. Slupefacio, is,
infaluo, aa.
ENTONTIT, DA. p. p. EntOKtteido, StolidUB,
stupidus, oblusns.
ENTORN, m. Circuhit, rodedor. Contorno, re-
dtdor. CircuitUB, us. || prep. Denota proximitat de
temps, com: bktorn de Nadal. Sohre, eerea, ú
vueltas. Circiím, circà. Q Prop, à la ralla. Cerea, al
pií. Circilèr ; plus minusve.
iL BNTOM. m. adv. àl rededor ; ni mntorui. lu
orbem, circòm', circà.
BNTORNPEÜ. m. Drap pera cubrir los pena
dels llits. BodafU. Circumductio, nis. P pinl. Faixa
prop de terra, de diferent color qne lo demés de
la paret. Rodajíii, fnto. Fimbria parietis. | En Io8
balcons la post que 's posa al peu del balcó. Boi^
pié. Cancelli, onim.
ENTOHPIHEHT. m. La acció de entorpir ó
entorpirse. £nior]Ki;ímímo. Torpor, is, torpedo,
ENTOKPIH• T. a. Impedir lo moviment de al-
gun membre. També s' usa com reclproch. Entar-
pecer, envarar. Stnpefacio, is, hebeto, as. | Tor-
bar r enteniment, ó ingeni. Entorfeew. Bebelo,
as.obiundo, is.
ENTORPiRBE.v.r. Quedar sonse Sentit ni mo-
viment. Entorpteene , eníumeceTSt , aiormeeerte,
tntararte. Torpeo, lorpesco, oblorpesco, stupesco,
bebesco, stapeSo, is; sopiri.
ENTOHPIT, DA. p. p. Entorpeeido. StnpeEu-
tus.
ENTORTELLIGAR. V. a. etc. ENTOaTOiitOia.
ENTORTOLUGABIENT. m. Obra de cntor-
.tolligar. fnrojcadura. Sinnamen, inis. | Dobleeb
de la cosa entortolligada. Espira. Elíx, ieis.
ENTORTOLUGAR. T. a. També s'iaac«n
recfprocb. fnroicor. Sinuo, as.
ENTORTOLUOAT, DA. p. p. EnroKaio. 8i-
noalua, intortus,
ENTORXAR. t. a. Fér entoniats. Butorehar.
Torqueo, es.
ENTORXAT. m. Corda ú fil cubert ab altre
retort al entorn pera donarli consistència. Bnlor-
thado. Contorta, filo circnmvoluta fides.
ENTRADA, f. Pas, ó paratge pera entrar en
alguna part. Enirada. Adilus, us. } La acció de
entrar. Entrada, lolroilus, us. | Principi de algu-
na cosa. Enirada. Initinm, ii. | Funció pública en
que entra ab solemnitat algun rey ó persona de
autoritat. Entrada. Ingressio, nis. | Lo qw 'l paga
88
650 ' ENT
per íotrodnhir algana cosa en algana part. entra-
da. In veclitÚBmercisvectigal. 1 Familiaritat, amis-
tat ab algana casa ò persona. Entrada, eabida.
Gratia, s. | En los teatros lo concurs, y lo que *s
paga pera entrar. EntraL•. Goncursus, us. || En
alguns jochs de carlas las cartas superiors pera
fér joch. Entrada. Aplus chartarum pictarum nu-
merus. || Lo cabal que entra en caixa ó en poder
de algú. Entrada. In nummarium immissio. || En
las casas. Zaguan, portal. Yestibulum, i. y Cada
àngul entrant que forma 1 cabell en lo front. En-
trada. Frontis anguli. || f. ant. brocada, embesti-
DA.
k ENTRADA DE iVERN. loc. A boca de invicmo.
Ineunte hieme.
ENTRADA DE GAIALL SlCILli. CXpr. fam. Qui CO-
mensa las cosas ab gran fervor y se li acaba mòlt
prompte. Entrada de eahallo y parada de borrico.
Yelut equus generosè cursum arripiens, ut asinus
in medío sistit gradum.
ENTRADA DE FOSGH, DE NIT, ETG. BOCa de nocke.
Ad vesperam.
ENTRADIR. V. a. ant. iNTRODtJHia.
ENTRAMALIAT. adj. Dit dol noy viu é in-
quiet. Correnton. Jocator, festivus.
ENTRAMENA. f. ant. enteantas.
EBíTRÀMENAS. f. pi. ant. Las entranyas ó
coradella del animal. Asadura. Exla, orum.
EBITRANT. m. Cada un dels plats que ade-
mès de la olla ó bullit se serveixen à taula. En-
traL•. Missus, us. 0 Qui 's fica ahont no li dema-
nan. Entremetido. Ardelio, nis. y Lo primer plat
que 's serveix à taula. Principio. Gustus, us. || p.
a. Qui entra. Entrante. Introiens.
ENTRANT DE TAULA. ENTRANT. 3.
LO MES ENTRANT Ó LA SETMANA ENTRANT. loC. El
mes que viene, la $emana que viene. Sequenti men-
se, bebdomada.
ENTRANYA, f. BNTRANTAS.
ENTRANYABLE, adj. íntim, afectuós, fntro-
nable. Intimus.
ENTRANYABLEBIENT. adv. m. Entrana-
blemente. Intimè, ardenter.
ENTRANYAS. f. pi. Las parts ú órganos
que *s contenen en las cavitats del cos. Entranas.
Yiscera, orum. | met. Los afectes del animo, com:
té bonàs entrantas, per es compassiu. Entranas.
AiTectus, us. y Lo mès ocult y amagat de la terra,
de las montanyas, etc. Entranas. Pnecordia, ium,
terrae abdita.
DONAR LAS ENTRANTAS. fr. Sér mòlt llibordl. Dar
las entranas , ó kasta las entranas. Omnia etiam
cariora dare.
ENTRAR. V. a. Introdubir algun genero pro-
hibit. Meter , introducir , entrar. Mercès vetitas
subdolè introducere. y v. n. Passar de fora à dins.
Entrar. Intro, as. y En lo joch de cartas fér joch.
Entrar. Lusoriam sortem intentaré, y Penetrar,
introduhirse, com la espasa en lo cos. Penetrar^
DICCIONAW ENT
entrar j traspasar^ atravetar. Penetro, as. | Sér ne-
cessari un número ó porció de cosas pera algú f,
com tantas vigas eo una casa. EnirMr. Hmmim,
mensuram ad aliquod opns adimplere. | PnMdv,
com: jo ENTRO en vostre pensament. PmetrVt Uk-
drar. Calleo, es. | Comensar alguna cosa, ewli
discurs, r any, etc. Entrar. Incipio, is. | Joit é
la preposició L y Is infinitius de altres verbs 9%-
nifíca donar principi à sa acció , com: R.^nuii
regnar. Entrar. Incipio, is. | Junt ab la prepondi
EN y alguns noms equival à mesclarse 6 ÍBtNfc-
hirse en las cosas que *ls noms 8ÍgDÍficaB,c«:
ENTRAR en los interessos. Entrar. InmumOi «.
ENTRAR EN LA PART. ff. JMfSr ú Im fmU. h
partem, ire, vocari.
ARA ENTRO JO. loc. Akora emiTo fo. Nue ep;
nunc loquor.
ENTRAR8EN. V. r. BifroNZAaSK. 1. | dxm
mòlta bulla, dissensions, etc. HumiirM, Tuiïlla
fíeri. y Enfonzarse la nau. JfwultrM, irt$ é fmà.
Aqua decidere.
entrJLrsen TOT AB AT6DA. fr. PlóuTor mòlt.i»-
gajarse el eielo, las nubes. Efusissimum inibim
ruere.
ENTRASGAR. V. a. Entre fusters tómrw
poch las dents de la serra pera que faasi Bèscv-
rera. Trabar. Serne dentes utriosque lorqMR.
ENTRA8EING. m. ant. ENTRESBNTA.
ENTRAT, DA. p. p. Entrada. IntroductBi.
ENTRAVESSAR. V. a. Posar al travésalgRi
fusta ó altra cosa. Atravesar, Transversom poacR-
ENTRAVRS8AT, DA. p. p. Atravestéú. Ii
trausversum positus.
ENTRE. prep. Denota situació ó estat oosa
mitj de dos cosas ó accions. Entre. Inter.
ENTRE ANT. m. adv. Entre aiïo.. Diverais aní ta»*
poribus.
ENTRE GARN T cuYRO. Intercutdneo^ entn eavi f
came. Intercus, utis.
ENTRE CUL T GLETA. OXp. ENTRE LA UMSi T U
PARET.
ENTRE DENTS. m. adv. Entre dienia. Hisílniíb
musitanter.
ENTRE DIA. adv. Entre dia. Interdiu.
ENTRE DOS LLUSTRES, m. adv. k entrada ife ímA.
Entre dos luces. Sub crepusculum.
ENTRE MANS. m. adv. Entre iMMos. Ti ií miiJM
ENTRE SETMANA, m. adv. Eutre semttM. fet, Wh
trà hebdomadam.
ENTRE TANTS DIAS, ANYS, OtC. DentrO. InUL
ENTREBANCAR. V. a. Posar las camv
las de altre. Entrepemar. Crura alteri8s<
accommodare.
ENTREBÀTRER8E. V. r. Venir à la
Decertare inter so.
EBrTREBESARSE. V. a. Besarm
yicissim osculari.
ENTREBUNIR.V. a. ant,
ENTREGANAL. f. arq. V ^
SNT GATALi
flunl à teMd íb las cohmiiiaB estrladas. Entreea-
imI. Sufer oolaain» stríatnras spatmm.
ENTUBCAVADA. f. Cavada poch fonda. Entre-
antt, LeYÍs fossio.
ENTBBCAYAR. V. a. Cavar poch fondo. Entre-
earor.Leyíter excavaré. || Cavar al entorn los ceps.
JNUir. Excavo, as.
BNTBEGAYAT, DA. p. p. Entrecavado, Levi-
ter excavatua.
EIITSEGELLA8. f. pi. Espay entre las cellas.
Mntreeejú. Intercilliam.
ENTKECSLAR, A. adj. Poch clar. Entreclaro,
Sublucidns.
ENTRECLAROR. m. Yesllüm. Vislumhre, Da-
bialnx.
ENTREGOIXIR• V. a. rthuecullir.
EUTREGONÉIXERSE. v. r. Conéixerse mú-
lament dos ó més personas. Conoeerse múttuimen-
tt.yicissini intemoscere ; invicem noscitare.
ENTREGOR. m. Distància del cor de alguna
iglésüi k la capella major. Entrecoro. Inter cho-
nm et altare spatinm.
ENTREGRIARSE. V. r. Criarse unas plantas
eilre altras. Entreeriarse, Internascor, eris.
DUTREGÜBERTAS. f. pi. nàat. L' espay de
entre las cubertas de la embarcació. Entrecnhier-
tel, entrepuente. Inter navis tubalata spatinm.
ENTRECUIX, m. La part del cos ahont se di-
videixen las cnixas. Horcajadura, bragadura. Fe-
nem, inis, perineum, ei. U La part de las calsasque
ddna aixamplas al joch de las cnixas. Bragadura^
eiUrepiernas. Sobligar, aris. J La part interior de
Ins cnixas. Entrepiemas, Interior femoralíum pars.
ENTREGÜLLmENT. m. La acció de entrecu-
Uir. Entrecogedura, Interceptio, nis.
ENTREGULUR. V. a. No cullir del tot. Entre-
eoger. Interlego, is. H Cnllir, atrapar à algú de mo-
de que no s* escape sens dificultat. Entrecoger, In-
lercipio, is.
ENTREGU8AR. v. a. ant. encreuar.
ENTREDIGGIÓ. f. ant. PRoniRició, entredit.
ENTREDIR. v. a. ant. Prohibir. Entredecir, m-
ürdeeir, Interdico, is. J Posar entredit ó censnra
eclesiàstica. Entredecir^ paner entredicho. Interdi-
00, is.
ENTREDIT, A. p. p. Entredicho. Interdiclus.
I m. ant. PRoniBició. || Censura ecclesiàslica. En-
tredkL•. Interdictum ec^^le^iasticum. ] adj. impe-
dit. I ant. Suspès, qui no sap que dir. Atónito,
pasmado. Altonitus, stupens.
ENTRE-DOBLE. adj. Mítj entre senzill y do-
ble. Enirc-doble, doblete. Medius inler tenuem et
coropactum.
ENTREDÓS. m. Enlre eslampers caràcter de
lletra major que 'I de breviari y menor que'l cíce-
ro. Entredf')S. Inter breviarii cl ciccronis charac-
ter. H Llista ó llenca de puntas que uneix dos pes-
sas de roba, y serveix de adorno. Calado. Relicu-
lalum inter veslem. || arq. Certa pedra à modo de
BNT 681
tascó qae's posa en las voltas. Snmdó», Seetns in
cunenm lapis. | pi. En los telers de fér mitjas cer-
tas frontissas que hi ha en mitj de las platinas de
ondas. Entredoses. FerresB compages.
ENTREDRE8SAR. V. a. ant. TRAMAR, MAQUINAR.
ENTREFERIMENT. m. ant. La acció de en-
treterirse. Encuentro, Conflictos, us, incnrsio, nis*
ENTREFERIR8E. V. r. ant. Chocane, eMon^
trarse, Incurso, as.
ENTREFETAS. m. adv. ant. Entretanto; en
tanto, Interetf.
ENTREFti NA. adj. Mitj fi. Entre fno. Me-
dius, mediocris.
ENTREFINE8TRA. f . Espay macfs de paret en-
tre dos finestres, entreventana. Solidum inter fe-
nestras spatium.
ENTREGA. f. La ac<*'ió de entregar. Entrega,
entregOy entregamiento, Traditio, deditio, nis.
ENTREGADOR, A. m. y f. Qui entrega. Ei^
tregador. Traditor, is.
ENTREGAMENT. m. ant. ENTRE6A.
ENTREGAR. V. a. Posar en mans ó poder de
algú. Entregar. Trado, is.
ENTREGAR8E. V. r. Posarse en mans de al-
tre, subjectarse à sa discreció. Entregarse, Sese
tradero. || Aplicarse, dcdicarse enterament à algu-r
na cosa. Entregarse. Se totum addicere.
ENTREGAT, DA. p. p. Entregado, Tradítos.
ENTREGUARDAR. V. a. Posar, treballar à en-
treguart la fusta, pedra, ferro, etc. Acadar, Binia
regulis ad exactum dolamen aptare.
ENTREGUARDARSE. V. r. scmrlarse.
ENTREGUART. m. semblansa. || pi. Dos re-
gles que's posan un à cada extrem de la fusta que
's riboteja pera treballaria à nivell. Codales, An-
cones, ium.
ENTRELINI. adj. ant. interlineal.
ENTRELLASSABIENT. m. Complicació de co-
sas entreteixidas. Entrelazamiento, y mès comun-
ment tejido, lazo, textura. Complicatio, nis.
ENTRELLA88AR. V. a. Entreteixir. Entrelazar,
enlretejer. Aliquid alieni intexere , inlertexere.
ENTRELLA8SAT, DA. p. p. Entrelazado, In-
ternexus.
ENTRELLAT, (no PODERNE tríUER l*) fr. No
poder aclarer ó deseixirse de un negoci. No verse
uno en ello, m; saber lo que se pesca. Non capere,
adipisci.
ENTRELLUIR. V. n. OVIRARSE.
ENTREMALIADURA, f. Travesura. Inmode-
rata, impudens licentia.
ENTREMALIAT, DA. p. p. Travieso, rebolto-
so, barrabds. Irrequielus.
ENTREM ALIA JAR. V. n. Travesear. Irre-
quielè agero.
ENTREMATAR8E. V. r. Matarse uns à altres.
Matnrse mvtuamente. Mortcm vicissim petere.
ENTREMÈS, m. Composició dramàtica, breu
y jocosa, que solia cantarse en los uygmedis de
m
EI9T
DICqQNÀRI
ENT
la comèdia. Eiktremés, Atellana, sd. I p. p. J^alre-
fg^tido, iDterpositns, interjectns.
EUTHEMBBA. f. ant. imposició , intervenció.
ENTBEBaESGLAR. y. a. Interposar, mesclar
las cosas sens coofóndrerlas. Sntremezelar. Inter-
sero, is. I Barrejar las cosas, introduhir una en
altra. Bnlreverar, Immisceo, es.
EBrnUEME8|BLAR8E. Y. r. Posarse en algun
negoci ó dependència. Entremetene, nUrometerse,
Negotio alieni se ímmiscere.
ENTREMETIBfENT. m. Obra de entremétrer-
se. Entremetimiento, Interpositio, intrusió, nis.
ENTREMÉTRER. V. a. Posar una oosa entre
altras. Enlnmetery inUrponer. Interpoao, is.
ENTBEMÉTPEBSE. V. a. Posarse algú en lo
que no li demanan. Bntremetersey entromtUne. Ne-
gotiis alienis sese immiscere.
EWTEEimi ABüFm y. r. Mirarse uns à altres.
Mirarge mútuamente. Ficissim conspici.
ENTREMI88IÓ. f. INTBRMISSló.
EliTR£MITJ. adv. 11. y t. Entre un y altre
temps, espay, etc. Entremedia$, Inter.
ENTRENAR. V. a. Fér trenas. Trenzar^ éHiren-
zar. Tsniis ornaré.
ENTRENAT ^ OA. p. p. Trenzado. Tsniis or-
natus.
ENTRENÚS. m. Espay entre dos nusos. Inter-
nodio. Internodium.
ENTR^lfTOpuUI. V. n. Bckar mMot, «o ha-
Uarsi, Desidero, as ; defleo, és.
ENTRENTORARflE. Y. r. QDBIXAISB.
ENTREOBERT, A. p. p. Mitj obert. Entrea-
bierU). Semiapertus.
ENTREOBRIR. Y. a. Deixar mitj obert. jSft-
treahrir, Semiaperio, is.
ENTREOIR. Y. a. Oir imperfectament. En-
treoir, Subaudio, is.
ENTREOlty DA. p. p. BütreoHo. Subauditus.
ENTREPALBIADURA. f. Entrepalmadura.
Horbus in jumentornm ungulis.
ENTREPIGARSE. Y. r. PIGAISE las ceestas.
ENTREPIT. m. Entrepeehuga, Camis deiicaio-
ris frutulnm sub avium pectore.
ENTREPONT. m. nàut. entrbcubertas.
ENTREPOUCIÓ. f . y
ENTREP08AMENT. m. anl. INTERPOSICIÓ.
ENTREPOSAR. Y. a. ant. interposar.
ENTREPOSAT, DA. p. p. interposat.
ENTREPUATi DA. adj. m. La llista de fusta,
marfil, etc. que queda llisa entre las dos carreras
de pnas que té la pinta. Forzal, Tsnía lignea pec-
tinis.
ENTRERALLA. f. INTERLLVEACIÓ.
ENTRERALLAR. Y. a. INTERLINEAR.
ENTREREGNE. m. INTERREGNE.
ENTRERÓMPRER. Y. a. INTERRÓMPRER.
ENTRERUPGIÓ. f. interrupció.
ENTRESALDDARSE. Y. r. ant. Saludarse múr
iuamenu, Inter se salutare.
ENTREVEGNA. í. ant, BflTlBSIllTA.
ENTRESEGülBlENT• m. ant Séiie de mm.
Seguida, sèrie. Series, ei.
ENTRESEGUIR. Y. a. Resseguir, esnülirvoai
cosas entre altras. Entresacar, I>elibo, as.
ENTRESEGUIRSE. Y. r. ant. S^ntfN.Mt-
tinuarse, sucederse. Subsequor, eris.
ENTRESOL, m. BNTBESUBLO.
ENTRE8UAR. Y. a. Suar un pooh. Itomte,
resudar. Resudo, as.
ENTRE8UELO. m. Habitació entre '1 niar j
primé pis. Entresuelo, Intermediom iiamarolM.
ENTRESDOR. f . Bemdor, resudaeion^ fratafa.
Resudatio, nis; tenuis, leYÍssudor.
ENTRETALL. m. esc. Obra de entretaBir.
Bntretalladura , trepado. Scnlptora , le. | ídol. |
EMBLEMA. || pi. Eu los insectes los talls fondoi é
junturas ab que 's dÍYídeixen quasi entenoNit
unas parts de altras , quedant unidas ab algmi
lligaments que fan que formen un cos sol , eoa
són los canals del cos de la papallona, aranya, ets,
Ineisiones. Yertebrie, arum.
ENTRETALLAMENT* m. ENTRETALL. 1. 1.
ENTRETALLAR. Y. a. Traballar, grabar, «-
culpir de mitj relleu. EntretaUar. Intercido, is. |
Tallar pel mitj sens desunir lo que *s talla. Mn-
cortar. Interscindo, is.
ENTRETALLARSE. Y. r. Tallarse l^m
à altres. Entretallarse. Sese inYÍcem intercIadMBi
ENTRETALLATi DA. p. p. EntretaUttdo. b-
terscisus. | met. imprès.
ENTRETANT. adY. t. Entretanto, en laHh
mientras. Inlereà.
ENTRETEIXIDURA. f. Traball, obra eotrd-
teixída ab altra. Entretejedwraf entreUjimieniOfm'
iretejido, Intertcxtio, nis.
ENTRETEIXIR. Y. a. Introdubir nousilsei
lo teixit. Enlreujer. Intexo, is. || Entrellasar. Ah
trtlazary entretejer, Inlerlcxto, innecto, is.
ENTRETELA, f. CONTRAFORT.
ENTRETEMPS. adY. t. entretant.
ENTRETENIMENT. Distracció del àníiD•.
Enlretenimiento, diversion^ pasatiempo. Ludus, i. |
Tardansa. Entretenimiento, tardanza. Hora, o.
ENTRETENIR. Y. a. Detenir, tenir à algú sus-
pès, dilalanli Ifi ó efecte de alguna cosa. EuirUtur*
Moram alicui facere. || Fér passar temps eqgiByail
ab Yanas esperansas y promesas. Entreteur. Ladi-
fico, as. II Divertir, recrear V animo de altre ib
alguna diversió. També s' usa com reciprock. A-
tretener. Oblecto, as; allerius oculos pascere.
ENTRETENIR8E. Y. r. Detcnírse, anar à pock
à pocb. Enirelenerse, Resto, as, Yestigia premeré.
ENTRETINGUDAMENT. adv. m. DIVBBIIBA-
me.nt, deliciosament.
ENTRETINGUT, DA. p. p. £ntreimÍQ. Wh
patus. g adj. Xislós, divertit, graciós. Enm
Facelus.
ENTRETOGAR8E. Y. r. Tocarse QUI
ENT CkUli'
altras. Toearse mútuameM. Se mutnò oontingere.
EBITRETOCH. m. Proba, experiment. Toqui.
ExperJmentum, i.
ElfTRETUÀIJaEB. V. a. Escullir iinas cosas
de entre altras. Entresacar, Belibo, as.
fiNTRETRJBTA. f. Obra de entretràurer. £»-
tresaca, Selectio, nis.
ENTHEVAIX. m. ant. i!«TBEVja-LO.
ENTREVENARSE. v. r. Introduhirse algun
humor ó licor per las venas. Entrevenarse. Bif-
fundo, is.
ENTUEYEIf GIÓ. f . intbilvenció.
ENTREVENGUT, DA. p. p. BMTBSV1N6UT.
ENTREVENIR. V. n. Assistir, estar present.
Intervenir. Intersum, es, intervenio, is. || Interpo-
sarse, intercedir. Intervenir, mediar. Intervenio,
is. ] Sobrevenir, succehir. Intervenir. Intercedo, is.
ENTHEVÉURER. V. n. Yéurer confusament.
Divisor, entrever. Quasi per caliginem videre; re-
ductis oculis observaré.
ENTREVÉumEBSE. V. r. Entrepareceru, di-
visane. Translucere. I Tenir una entrevista. Avii--
tarse. Convenio, is.
ENTREVt. m. Tela à la que estan pegats los
budells. Mesenterio, entre$ijo. Mesenterium, ii.
'y DA. adj. Compost de vias de
diferents colors. Entrelistado. Lineis variegatus.
ENTREYINGUT, DA. p. p. Entrevenido. In-
te rventus.
ENTREVISTA, f. Conferència en llocb deter-
minat. Entrevista. Congressus, us, colloquium, ii.
EEITRIAT, DA. adj. plantat.
ENTRIGADABIENT. adv. m. ant. imteinga-
DAMENT.
EBITRIGAMENT. m. ant. smEDo, confusió, èm-
bol i ch.
ENTRIGAR. V. a. ant.E.NEBDAR, embullar, gon-
FÓNDREa.
ENTRINGATy DA. adj. Enredat, difícil de ex-
plicar. Intrincado, oscuro. Perplexus, implexus.
ENTRlPATy DA. adj . Lo contingut en las Iripas,
ó lo que las afecta. Entripado. Intestinus. || En los
caballs malaltia que prové de la fermentació de la
pilúíla, y dels mals humors que cauhen en la tri-
pa. Eatripado. Àdipis fusió.
ENTRISTAIR. V. a. ant. entristir.
ENTRISTDIIENT. m. TRISTESA.
ENTRISTIR. V. a. Causar tristesa. Entristecer.
Contrislo, as; moBstitiam inferre.
ENTRISTIR8E. V. r. Posarse trist. Entristecer-
se, engurrumirse. Mcareo, es.
ENTRISTIT, DA. i^. ip. Entristecido. Contris-
talus.
ENTRO. prep. ant. fins.
ENTROBRIR. V. a. elC. ENTREOBRIR.
ENTROMÉS, A. adj. ENTREMALIAT. II Qui en tot
se vól Qcar. Gohemante. Gubernationem usurpans.
EBiTROMÉTRERSE. V. r. entremétrerse.
ENTRONCAMENT, m. PARBNTiü.
ENü im
ENTVONGAJU V. a. EMPARENTAR.
ENTRONI8AGIÒ. f. La acció de entroqisar ^
entronisarse. Entranizadon. In tronum exaltatío.
ENTRONISAR. V. a. Col-locar en lo trono.
També s* usa com recíproch. Entronizar, eníronar.
Ad tronum extollere. | Ensalsar, exaltar* Entroni-
zar. Exalto, as, extoUo, is.
ENTRONISAT, DA. p. p. Entronizaio. kà
tronum evectus.
ENTROPESSAMENT. m. BNSOPBGABA.
ENTROPE80AR. V. a. BNSOnOAB. I Itít de lu
cabalcaduras. togabsb.
ENTRUJADA. f. pasterada. met.
ENTRUJAR- V. a. fam. Fér la patota. Pasteleofy
entruchar. Frandem, conventiculum patrare.
ENTRUNTELLAT, DA. adj. entrenat.
ENTUMESGÉNCIA. f. Tumor que s'exten à tot
lo cos ó sols à una part considerable. JS^mescM-
cta. Intumescentia, ».
ENTUBfnifENT. m. Inflor. Entumeemiento. la-
flatio, nis.
ENTUMIR. m. Inflar. Enttmecer. També s' uaa
com reciproch. Tumefacio. is.
ENTUMIT, DA. p. p. Inflat. EntmMòido, Infla-
tus, tumefactus.
ENTUNYINARSE. V. r. ter. Adornarse alguna
persona ab mòlt cuydado y esmero. Emperegilarse,
emperifoUarse. Sese ornaré.
EBITUSIASMAR. V. a. Inspirar entusiasme,
entusiasmar. Mentis vires excitaré.
NETUSlASBiARSE. V. r. Encapritxarse. ^(u-
siasmarse, arrehatarse de entusiasmo. Sus senten-
ti» tenaciteradhsBrere.
ENTUSIASMAT, DA. p. p. Entíuiosmodo. Di-
vino spirilu afllatus.
ENTUSIASBIE. m. ímpetu, conmoció de ki
imaginació. Entusiasmo. Afllatus, us. || Vigor ó
vehemència dels que parla n ó escriuhen com à ins-
pirats. Entusiasmo, estro. QEatrus, i. | Capritxo,
ocurrència, pensament extraordinari. Entusiasmo.
ímpetus animi.
ENTUSIASTA, m. Qui parla ó escriu ab entç*
síasme. Entíisiasta. Spiritu divino, poetico afllatus.
II pi. Ceris heretges dels quals parlan Teodoreto y
sant Joan Damasceno; imaginavan que Dòu los ins-
pirava sas exlravagàncias y desvaris entre altres
errors que foren mòlts. Entusiastas. EnthusíasteSf
ium.
ENTUSlAsTIGH, CA. adj. Furiós, lo que per-
tany al entusiasme. Entusidstico. Ad cestrum per-
tinens.
ENTUTXAR. v. a. ant. agravar, empitxorab,
admentar.
ENTUTXAT. p. p. AGRAVAT, BMPITX0B4T, AU-
mentat.
ENUIG. m. Enfado. Enojo, iesazon, agravio,
ofensa. Iracundia, ae.
ENUJADtSSIM, A. adj. Enojaéisimo. YtU^
iratus.
654
ENV
MGGIONÀRI
EÍV
ENüJAR. V. a. Enfadar. També s* usa com re-
cfproch. Enojar. Irrito, as; atomachnm movere. |
Molestar, agraviar, Enojar. Exacerbo, as.
ENUJAT, DA. p. p. Enojado. Iratns.
ENUJÓS, A. adj. Enojoso. Molestns, gravis.
ÉNULA. f. Campana, planta perenne qne's
cria en llochs nn poch hnmits; la arrel es grossa,
voluminosa, parda per fora y blanca per dins, de
olor aromàtich y de sabor mol amarch, y desprès
com alcanforat y picant; té propietats tónicas y la
recomanan en los vicis de la digestió, en lo mal
de caixals, etc. Énula, ala, inola, Enula, campa-
na, heleninm, ii.
ENUBtERAGlÓ. f. arit. La acció de contar.
Enumeraeum. Dinumeratio, nis. | Càlcnl , compte
numeral. Enímeracion, Galcnlus, i. | ret. Figura,
que consisteix en la distribució de parts. Enume-
racion. Enumeratio, nis.
ENUBIERAR. V. a. Referir las cosas per sòn
orde. Enumerar. Enumero, as, refero, ers.
ENUBIERAT, DA. p. p. Enumerado. Enume-
ratus.
ENUNCIACIÓ, f. Declaració, manifestació de
cosa ignorada ú oculta. Enuneiacion. Enuntiatio,
nis. II lóg. Proposició que afirma ó nega. Envn-
eiacian. Enuntiatio, nis.
ENUNCIAR. V. a. Manifestar lo que s' ignora-
va. Enunciar. Enuntio, as.
ENUNdABSE. v. r. Explicarse. Esplicarse,
declararse. Mentem explicaré.
ENUNCIAT, DA. p. p. Enunciado. Enuntia-
tus.
ENUNCIATIU, YA. adj. Lo que enuncia. Envmr
ciativo. Ennntiativus.
ENVÀ. m. Paret prima feia de rajola. Tabiqu».
Septum, i. II m. adv. en va.
ENVAnAs. m. aum. Tahieon. Diplinthius pa-
ries.
ENVABIÉIXER8E. V. r. BNVANIR.
ENVANIR. V. a. Infundir supèrbia ó vanitat.
S' usa més com reciproch. Envanecer, enlronarse.
Superbío, is; inaniter efferri.
ENVANIT, DA. adj. ter. Envanecido. Inaniter
elalus.
ENVASAR. V. a. Posar en vasos ó cosa sem-
blanta V oli, vi, e\c. Envasar. Cyathos vini, oleivi,
etc. infundere, implere.
ENVASIR. V. a. ant. embestir, invadir.
ENVAYNAR. V. a. Posar una espasa, etc. en
la vayna. Envainar, In vaginam recondere.
ENVEJA, f. Pesar que 'ns causa la felicitat
dels altres. Envidia. Invidia, s. y Ab ménos pro-
pietat se pren per desilj de alguna cosa sens pesar
de que altre la tinga. De$eo, envidia. Desiderium,
ii. II Noble y justa emulació. Envidia, emulacion.
iEmuIatio, nis. | mit. Biossa que *s pinta ab una
serp en lo pil. Envidia. Invidia, a;. || odi, mala vo-
luntat.
LA BNVBJA 8B *L MBif JA. loc. pera manifestar que
algú tófliòlta enveja. Se eome de efwidia. Invidií
tabescii, conficitur.
MÀS VAL B5VEIA QUE PIETAT. CXp. íam. DCnotl
que lo tenimos enveja es senyal de prosperitat
Mas vaU que nos tengan envidia que Idstima. Pu-
blica invidia laboraré cupio , non commíseratione.
MORiiLSB ó REBENTARSE DE ENVEJA, fr. Estar ente-
rament possebit de la enveja. Comerse, consumim
de envidia. Invidia tabescere, confici.
SI LA ENVEJA *S T0RNÍ8 TINTA; QUANTS TINT060S
HI HAURIA? ref. Si la envidia fuera tina, iquéée
iinosos huhiera? Si la envidia fuese tina ^ qmé fez
le bastaria? Nullus est qui non invideat.
ENVEJABLE, adj. Envidiable. Invidendos;
eemulatione dignus.
ENVEJAR. V. a. Tenir enveja. Bnvidiar. Invi-
deo, es. || Desitjar lo útil ú honest. Envidiar. JSmn-
lor, aris.
ENVEJAT , DA. p. p. Envidiado. JBmiilatas,
invidiosus.
ENVEJÓ8, A. adj. Qui té enveja. Bnvi^tícso.
Invidus, invidiosus, semulus.
ENVELAR. V. a. Gubrir ab vel. BnveUir; eu-
5n>, tapar eon velo. Velo, as.
ENVELLIMENT, m. vellesa.
ENVELLIR. V. a. Fér vella alguna cosa. EnH-
jeeer, avejentar. Yelero, as. P Fér tornar vella à Ii
persona. Envejeeer. Àliquem senio afficere. | v. o.
Durar, permanéixer per mòlt temps , arribar i
vell. Envejeeer. Perduro, as.
ENVELLIR8E. V. r. Férse vella ó antfgua al-
guna cosa. Envejeeerse. Yeterasco, is. [ Dit de Its
personas aparentar mès edat de la que tenen. £b-
vejeeerse. Senesco, is.
ENVELLIT , DA. p. p. Dit de la persona. £«-
vejecido. Senectute, senio provectus. || Dit de las
cosas. Inveierado, envejecido. Diuturnus, inveteia-
tus.
ENVELLUTAR. V. a. Teixir alguna roba k
imitació del vellut. Afelpar. Bombycinum ad mo-
dum heteromalli aptare.
ENVELLUTAT, DA. m. Teixit semblant al ve-
llut. Terciopelado. Yiilosi serici species. || adj. Lo
que sembla al vellut. Terciopelado, atereiopelado.
yilloso bombycino símilis.
ENVENADURA. f. Lligadura ab vena. Venda-
je, ligadura. Yinctura, se.
ENVENAR. V. a. Faixar, lligar ab venas. rf»-
dar, ligar. Calabrico, as ; vittis obligaré.
ENVENAT, DA. p. p. Vendado. Calabricatns.
ENVENENAMENT. m. Introducció de una
substància venenosa en algun dels órganos del
animal, la qual prodnheix un estat malaltís pocb
ó gens diferent dels que poden sér determinats
per altras causas anàlogas. Envenenamienío. Yene-
fícium, ii; veneni praebitio.
ENVENENAR. V. a: enmatzinar. I Dit de las
màximas y doctrina nociva, pervertir. Envenenar.
Infício, perdo, is.
\
nv BPl
M. Figura per ta
DA. adj. \era. ^.^ éiS^M W
las, y comuDinenv ^^ ■ j^ .
IGADA. f. ant. BSTàCkK ■•infVii
KIAR. Y. a. ant. Tancat^
ar, eerrar com e$taeM, e«^ . ^ n
;are. ^
9GAT. p. p. ant. de siivf aotacu^
DURA. f. nàut. Obra de enverg^t.
\ntennarum sitns. || nàut. Lo con-
etc. pera envergar. Envergadwa. \ V
enta.
R. V. a. nàut. Subjectar, amarrar
gratil de una vela à sa respectiva
T. Vela ad antennas aptare.
GNAR. V. a. anl. e^ïvergont».
NYIMENT. m. veegontà. | bxcu-
NTIR. V. a. Causar vergonya. Aver-
'. Pudore suffundcre; verecundiam
nmRSE. V. r. Averg(mzar$e, ear-
te, sanrojarse, Erubesco, is, pndeo,
NTIT, DA. p. p. Àvergonzado, cor-
I, tonrojado, Pudibundus, verecun-
D. Animal semblant al cervo, y que
>gne de CüDgo. Enveri. Enveri.
ÍR. V. a. EMIATZINÀE.
írSE. v. r. met. Enfadarse en gran
rrincharse, encolerizarse, irritarse.
s; nimis irasci. || Inflamarse, enda-
;as, feridas, los ulls, etc. Enconane,
Sxacerbesco, is.
%T| DA. p. p. EmberrinehadOf encO'
iscens.
axiR. v. a. Pintar, tenyir de ver-
en rojccer, emhermejar, emhermeje^
rubefacio, is.
SLLITy DA. p. p. ant. Enrojado, en-
*.rmejadOf embermejecido, Rubefaclus.
SSAMENT.m. La acció de envemis-
ira. Junjperioa gummilio, obdnctio.
38AR. V. a. EMBARMSSAB.
prep. relativa à la situació del lloch
ovimcnt. nàcia. Erga, versus. [ m.
lA. [ prep. rara con. Ad.
íT. ra. adv. Denota '1 lloch ahont se
•u ó sent alguna cosa. Ilàcia donde.
quoversiïs.
i. m. adv. Hàcia fuera. In publi-
. BBVÉS. U prep. ENVERS.
MENT. m. La acció de envescar.
. Visca tio, nís.
SN «57
y frobtbtaii la qual dita per interrogació té partí-
eidar font, Spiquenma. Epícherema, tis.
BnQVBTA. f. Pmdenta, justa interpretació de
ta Itoy MflOBS lucircnnstàncias actuals. Epiqueya.
^pidiotai íB.
EnMTA. adj. Natural de Epiro, país de la
Gréeíi. Arirofa. Epírota, e. '
BVUinMJiy GA. adj. Pertanyent al Epiro.
MfMtíM. BpiroticDB.
nHÓPAL. adU- Pertanyent al bisbe. £pisro-
pcl. BpÍBBa|ilÍ8.
PAT. B. La orde y dignitat dè bisbe.
L Spifloopatiu.
m. Gitilodi y sèrie dels bisbes
^Énpjllllita 6 ra§M de U vida dels matei-
nos isvu. EilïV.
BNVIAR
^;^
nir. Convocar, (»,^V ' ^
as, arcesso, is. ^'* *■ i; >,
«gUble.
'''^''^S ''9Ém4 BpiaeopolhiiD, ii.
^«n^C ^HiMHKt B. Catilooh , aèrie dels bis-
^"^in^. . >|||Mi^Jtab0qwiof{o, ifücofolio.
«ift n.n;^. .>. -IrtiUA. g,MÍ0. BpiBodium,
Éillria y oim estranya de la
1HI f peré ab eonneiíó y de*
4siiÍB. Mgressio, nís. | An-
Vv 9M ta segona part de
WVIAB i FRBOAR. ,, J^X ^l^f^ g,
ó per despreci ó ^ ;j^ v N WÈmlk. Mfmiiar,
diu ó demana. £nciar i JJSis/'^•. >||k «
lam crucem remitiere, «^ ï^.^ 4 pàrtMy al epi-
NO BXVIAR i DIB BE8. ír V *■ "^
quesa y sens dilació maníí^v "X "^Mm dei re-
ó sentiments que té de e\i V^SÍS.
fiotima algtma coia. Aperiè'c^SÏS:^ . ^^elrina
lare. ^*iv
ENVIAR8E. V. r. Empassarse ^ ^S.
Yoro, as. || apéndrer. * ^^^-W
ENYIATy DA. p. p. TragadOy tk^x^i.
Missus, voratus. | m. Missatger, comfa^ïl^^
ífiadOf mensajero. Nuntius, ii. y EmbaW^ N.
viado, emhajador. Legalus, i. ^^• V.
ENVmADOR, A. m. y f. Qui envida. ftj^j.
dar. Provocator in ludo. ^•'h.
ENVIDAR* v. a. Fer envit à altre en lo Jq^
Envidar, In ludo provocaré. || ofebib, PRBSBNTài
I PBGAB, SACUDIB.
ENVIDÀB DB FALS. fr. Apostar ab la esperansa de
que *1 contrari no admetrà. Entidar de falso. Sub-
dolè in ludo provocaré.
ENVIDAT, DA. p. p. Envidado, In ludo depo-
situs.
ENVIDRIARSE. V. r. BXTELABSB.
ENYIUMENT. m. Obra de envilir. EntiUei--
mieRlo, Animi abjeclio.
ENVniR. v. a. Fér vil, y despreciable una
cosa. També s' usa com recfproch. Envilecer, De-
primo, is.
ENVINAGRAR. V. a. Tirar mòlt vinagre en
alguna cosa. Envinagrar, Aceto aíDcere, inficere.
ENVINAGRATy DA. p. p. Envinagrado. Ace-
tosus.
%de
*is-
u
€H
íSfk
mGCKttfim
m
ENm AArf v. a. Posar vi al aygna. Aimar.
Aquam vino temperaré.
ENVIRONAR. V. a. ant. ciecuhie.
EHnnSCAR. V. a. BIfVESCAR.
ENVIT. m. Posta de diners en lo joch de car-
tas. Enviíe. Inyitamentum, i. | La acció de envidar.
Envite, Provoca tio , nis. || Oferta. Envite, Sponsío,
oblatio, nis. | bsfors, conato, bmpbnto.
ENVIUDAR. V. a. y
ENVIUDARSE. V. r. Quedar viudo d viuda.
Enviudar, Yidnor, aris.
EirVIUDAT, DA. p. p. Enviudado. Yidnns.
ENVOLTAS. adv. t. ant. BlfTOEN.
ENXAL8AMENT. m. ant. BXALTiCló.
ENXANFLAR. V. a. Fér xanflats. Chafianar.
Tabul», aut ferri angnlos dedolare.
EIVXARGAR. V. a. Umplir de aygna mès de lo
que convé. Enaguarchar, enaguazar, Aqna mnltam
macerare.
ENXARGAR8E. V. r. Enaguareharse , enchar-
earsey enaguazarse, Inaqnari.
ENXAROLAR. V. a. Donar xarol à alguna co-
sa. Charolar, acharolar. Gummi gluline illinire.
ENXORDADERA. f. ant. Espiga de mill , pa-
nfs, etc. Pamoja, mazarca, Pannicula, a;.
EFVT. Pronunciació de la lletra NT.
ENYÀ. adv. 1. bnllI.
ENaCA. m. L' home parat que no té acció, ni
desempenyo. Meliloto, Stupidus, i. || Aucell que
usan los cassadors pera atràurer als altres ab la
seva vista. ^envielo,anagaza. Illicium, ii, illexjcis.
QUEDAR COM UN BNZA. fr. Qucdar embadalit. Ato-
bazar^ quedar hecho un hauzan, StupeQeri.
EO.
EO. conj. ant. o.
EÓLIGH , CA. adj. Natural de Eólía, província
del Assia menor. Eólko, ^oiicus.
EOLÍPILA. f. Màquina de mclall en forma es-
fèrica ab lo coll mòlt estret , pel que inlroduhida
aygua y posada al foch llansa un vent impetuós.
EoíipUü. ^olipila, ffi.
EOLO. n. p. Déu dels vents. Eolo, Moins, i.
EP.
EPA. ínterj. fam. et.
EPAGTA. f. Número de dias en que V any so-
lar excedeix al llunar comú de dotze llunacions.
Epacta. Epacla, ae.
EPANADÍPL08I8. f. ret. Figura que 's co-
met quant se repeteix al fi del últim membre de
un període la paraula ó paraules inicials del pri-
mer membre. Epanadiplosis, Epanadiplosis, is.
EPANi^t>RA. f. rel. Figura que 's comet
quant comensan ab una mateixa vocal diferents
versos, clàusulas ó senténcias. Epanàfora, Epanà-
phora, os.
EPANALÉP8I8. f. ret. Figura que 's comet
quant se repeteixen al 11 del periodo las nsteíns
paraulü ab que *s comensà. EpmMtlepm. Epn-
lepsis.
EPANÀ8TROFE. f. ret. Figura qoe'seMMl
quant se posan en altre orde las pamlasaosdit»
pera fér mès perceptible la sentència. Bpmémlt.
Epanastrophe, s.
EPANÓ8T08IS. f. ret. Espècie de corrent
que consisteix en esmenar la paraula Ja dha. Éftr
nóstosis. Epanosthosis, is.
EPÉNTBSIS. f. gram. Figim per la qui i'
introdueix una síl-laba en mitj de la ^ocü. Eftt-
tesis, Epenthesis, is.
EPIBAT. m. Espècie de buch de transport tpt
usavan los grechs y romans. Epihato. Epibitas. |
Mariner ó militar à bordo de un baroo de trusport
grech ó romà. Epibato, Epibalos, i.
EPIBATERI. m. Discurs que en ^rsóni pro-
sa dirigian al seus amichs los grechs 6 nwHinsal
arribar de un viatje. Epihaterio. Epibaterími, i.
EPIGEDI Y EPIGEO. m. Poesia fúnebres
alabansa de algun difunt. Epieeihf epkeo, Heiii
se, epicedion, ii.
EPIGENO. adj. gram. Nom que ab loa 9oli
terminació compren lo mascle y femella, irpirm,
promiseuo. Epicenus.
ÉPIGH, CA. adj. S* aplica à la epopeya 6 poe-
ma heróich. Épieo. Epicus.
EPIGIGLE. m. astron. Cfrcnl qoe *s snpo» t^
nir sòn centro en la circunferéncia de altre. £p-
eicío. Epicyclus, i.
EPlcicuCHy CA. adj. EpkUlieo. Epyciefícií;
ad epicyclum pertinens.
EPICÚREO. adj. Lo que pertany à Spieiroill
de Neocles filosop estóicb. Epkúreo, Epiciim^
epicurius. || sensual.
EPICIJRI. adj. Renom que donaren à Apolols
habitants de Arcàdia per haverlos deslliurat de b
peste y baix lo qual li dedicaren un temple. íji-
curio, Epicurius. || salvador.
EPICURI8ME. m. Sistema de Kpicuro. EfifSr
rismo, Epicurismus, i.
EPIDÈMIA, f. Pesta , contagi. Bpikm^ Epi-
dèmia, 8B.
EPlDÉmnCH, CA. adj. Lo qoe toca à la epidè-
mia. EpidémicOy epidemiaU Contagiosus.
EPIDÉRB1I8. m. Membrana exterior de b ci-
tis. Epidermis , eutieula. Cuticula , e. | met bot
La cutis delicada dels cossos. Epidermis , tj^
tnia. Cuticula, se.
EPIFANI. n. p. de home. Epifemio, Epip^tf-
nius, ii.
EPIFANIA, f. Aparició, manifestació. Efifs^
Epiphania, se. || Festivitat que celebra la IgMi^
lo dia sis de janer. Epifania , adorocioii dekisor
tos reyes. Epiphania, s.
EPIFONEMA. f. let. Figura , exclamació^
tenciosa que's posa àl últim de la narració de il^
na cosa. Efifonema. Epiphonema, atis.
EPI CATALÀ.
f. ret. Figura per la qual s'anya-
Mien un omès períodes pera explanar Meas acces-
lòríasy niès óménos importants al assnmpto, quant
hM oyents han pognt créurerse que estava del tot
telant y terminat. E^frasis, Epiphrasis, is.
EPIGÀsraiCHy CA. adj. anat. S' aplica à la
regió superior de las tres en que's divideix lo ven-
tre per la part anterior. Epigdslrico, Epigastricus.
EPIGLÒns. f. anat. Llengüenta que tapa '1
canó de la respiració pera que '1 menjar y béurer
■0 entren al pulmó. Epiglotis. Epiglottis , epiglo-
ris, is.
EFÍGRAFE» m. Sentència ó inscripció que so-
len posar los escriptors pera distingir sos escrits
dds de altre. Epigrafe, Epigraphe, es.
EPIGBAMA. m. Composició poètica , breu y
iguda , en alabansa , burla ó vituperi. Epigrama.
Bpigramma, tis.
EPIGRAmAtigh, ca. m. y f. Qui compon
epigramas. Epigramdtico , epigramatista. Epi-
grammatarius, ii.
EPIGBABIATARI, A. adj. Lo que pertany
al epigrama. Epigrawatorlo. Epigrammaticus.
EPILÈPSIA, f. Mal de sant Pau. EpiUp$\a,
Epilèpsia, se.
EPILÉPTICH. CA. adj. Qui pateix epilèpsia y
lo que pertany à ella. Epiléptico , epiléctico. Epi-
leplicus.
EPILOBI. Planta que creix fins à la altura de
quatre pams: de la arrel surten vàrias ramas dre-
las, pobladas de fuUas de un vert fosch y Uustro-
su, y las conserva tot V any , y las flors naixen
apilotadas en la vora dels tronchs. N' hi ha de dos
espècies: paTuslre y pelut. Adelfillay epihbiím, Epí-
lobinm, ii.
EPDLOGAGIÓ. f. EPÍLOGO.
EPILOGAL. adj. Resumit, compendiat. Epilo-
fal, Compendiarius.
EPILOGAR. V. a. Recapitular , compendiar.
Efilogar, Recapitulo, as; in compendium redigere.
EPILOGAT, DA. p. p. EpUogado. Recapitu-
latos.
EPILOGISME. m. astr. Computo, càlcul. Epi-^
logismó. Compulum, i.
EPÍLOGO. m. Recapitulació breu dè lo que s
ha dit. Hecapitulaàon, epilogo. Epilogus, i. | Con-
junt, compendi. Epilogo. Compendium , ii , epito-
me, es.
EPIMEDI. m. Planta, espècie de col, las fnllas
de la qual semblan à las de la eura. Epimedio.
Epímedium, ii.
EPIBfONE. f. ret. Figura que*s comet quant
en alguna composició poètica 's repeteix mòllas
Yegadas una mateixa sentència ó vers. Epimone.
Epimone, es.
EPINIGI. m. poèt. Uimne en celebritat de al-,
guna victòria. Epinicio. Epinicia, orum.
EPIQUEREMA. f. log. Sil-logisme reduhit à
una sola proposició , que proba per cosas comunas
TOMO 1.
EPI 657
y probables, la qual dita per interrogació té parti-
cular forsa, Epiquerema. Epieherema, tis.
EPIQUEYA. f. Prudenta, justa interpretació de
la Iley segons las circunstàncias actuals. Epiqueya.
Epicheia, se.
EPIROTA. adj. Natural de Epiro, país ^e la
Grècia. Epirota. Epirota, 86. '
EPlROnCHy GA. adj. Pertanyent al Epiro.
Epirólico. Epiroticus.
EPISCOPAL, adj. Pertanyent al bisbe. Episco-
pal. Episcopalis.
EPISCOPAT, m. La orde y dignitat dè bisbe.
Episcopado. Episcopatus.
EPISCOPOLI. m. Cataloch y sèrie dels bisbes
de alguna iglèsia ó relació de la vida dels matei-
xos. Episcopolio. Episcopolíum, ii.
EPISCOPOLOGI. m. Cataloch , sèrie dels bis-
bes de alguna iglèsia. Episcopologio , episcopolio.
Episcoporum catalogus.
EPISODI, m. Digressió. Episòdic. Epísodium,
ii. Q poèt. Acció secundària y com estranya de la
principal de un poema , però ah connexió y de-
pendència de ella. Episodio. Digressió, nis. | An-
tfg^ament s' anomenava així la segona part de
la tragèdia. Episodio. Episodium, ii.
EPISODIAR. v. a. Fér episodis. Episodiar.
Episodia'fingere.
EPISÓDICH, CA. adj. Lo que pertany al epi-
sodi. Episódico. Episodicus.
EPISPAstich, ca. adj. med. Se diu del re-
mey que atrau. Epispdsíico. Attrahens.
EPISTEMONARCA. f. Censor de la doctrina
de la iglèsia grega , y era una dignitat notable.
EpisUmonarca. Epistomonarcha, se.
epístola, f. La part de la missa desprès de
las primeras oracions , y antes del gradual, epís-
tola. Epístola, ae. y L* orde sagrat del subdiaconat.
Epistola. Subdiaconatus. Q carta. 1.
EPISTOLAR, adj. Pertanyent à la epístola.
Epistolar. Epistolaris.
EPISTOLARI, m. Llibre que conté las epísto-
las. Epistolario. Epistolaris liber.
EPISTOLER. m. Lo sacerdot que en algunas
iglésias té la obligació de cantar la epístola. Epis-
tolero. Ad epistolas canendas destinatus clericus.
g SUBDIACÀ.
EPITAFI, m. Inscripció grabada en la llosa de
un sepulcre. Epitafio. Epitaphium, ii.
EPITALAMI Y EPITALAMO. m. Poèma
nupcial. Epitalamio. Epitalamium, ii.
EPITAsis. f. La segona part del drama , que
conté lo principal del enredo. Epitasis. Epithasis,
is.
EPÍTETO. m. Adjectiu que expressa la qualitat
del substantiu ab qui's junta. Epiteto. Epithetum,
appositum, i.
Gonfortatiu que s' aplica ex-
teriorment 41^ ^fetje. Epilima. Epithema,
atis.
81
6S8
EQÜ
DICCIONARI
EQÜ
RPITIMBRA. f. La flor purpúrea que naix so-
bre la timbra. Efilimbra. Epilímbra, ffi.
EPinMO. m. La flor que naix de la farigola.
Epitimo, Epithymon, is. || Planta que naix sobre la
farigola y s' embolica ab ella Jotjo-lino, epitimo.
Epilhymum, i.
EPITOMAR. V. a. COMPENDIAR.
EPÍTOME. m. Resumen , compendi. EpUorMf
recapitulacion. Gompendium, i.
EPITRA. f. ant. Poesia epistolar de Versos de
una mateixa mida sens divisió de estrofas pera
diferenciaria de las demés composicions poélicas.
Esla clase de composicions sols s* empleavan pera
demanar respectuosament algun favor à persona dis-
tingida pera manifestarli '1 mès alt agrabiment.
Epistola, Epístola, se.
EPITRITO. m. Peu de vers llatí do quatre síl-
labas; ni ba de quatre classes, y 's diferencian en
tenir la primera, segona y quarta síl-labà breu y
las demés liargas. Epitrito. Epitritus, i.
EPItrome. f. ret. Figura que*s comet quant
denotam deixar al àrbitre de altre que fassa lo que
vulla contra nostre dictamen. Epitrome, Permís-
sio, nís.
EPITROPO. m. Lo jutge àrbitre que elegeixen
los cristian en terras de Turquia pera evitar re-
cursos als magistrats turchs. Epitropo. Epitro-
pus, i.
ÈPOCA. f. Punt notable, fixo y determinat de
temps, desde que's comensan à contar los anys,
com la del naixement de Jesucríst. Époea, Radix,
icis, osra, ».
ÉPODO. m. L* últim vers de la estància ú^ mé-
nossíl•labas que 'Is que li preceheíxen. Épado.
Epodus, í. II La tercera part ó fi de la oda. Épodo,
Epodos, i.
EPOPEYA. f. Poema en que*s descriu la ac-
ció mès il•lustre de un héroe. Epopeya, Epicum
poema.
EPTÀGONO. m. Figura de set ànguls. Eptd-
gano. Eptagonns, i.
EPüLARl, A. m. y f. Nom donat als que assis-^
tían à un convit sagrat. Epulario. Epularius.
EPUNAMUN. m. Dèu de la guerra entre 1s
araucans, pobles belicosos de la Amèrica meridio-
nal. Epunamun, Epunamun.
EQ.
EQUABLE, adj. mat. Lo moviment ab que'ls
cossos caminan espays iguals en igual temps. Beua-
bU. iEqnabílis.
EQUACIÓ, f. astron. Diferència entre *1 Uoch ó
moviment medi, y *1 verdader ó aparent de algun
astre. Ecuatim, ^quatio, nís. Q alg. La acció de
igualar. Igualacion , ecuacion, Adíequatio, nís.
EQUADOR Y EQUATOR. m. Cfrcul màxim
de la esfera, que dista igualment dels polos del
won. Equador, ^Equator, is.
EQUATORIAL, adj. Relatiu ó pertanyent al
Equador. EcuatoriaL iBquatorial, is.
EQÜESTRE, adj. Lo que pertany al caballer,
exercici ú orde de caballeria. Eeuesin, Squeatrií.
EQUIÀNGUL. adj. geóm. De àngnls ignli
Equidngulo, iEquíangulus.
EQUIDISTÀNCIA, f. Distància igual. EqM»-
tancia. ^Equidistantia, ae.
EQUIDISTANT, p. a. Igualment dislanL Sf»-
distante, iEquidistans.
EQUIDISTAR. V. a. Distar ígualaent doi ó
mès cosas de una tercera. Equidistar. iSqaè dit*
tare.
EQUILÀTERO. adj. geom. Loqoe 16 'b com-
tats iguals. Equildtero , equilàter. JEqnilatdns,
sequilateralis.
EQUILIBRAR. V. a. Posar una cosa en eqnili-
libre ab altra. Equilibrar. Líbro, as, ad sqnili*
brium ponderaré. || met. Fér que una cosa no ex-
cedesca à altra, mantenintlas pn^rcionalneot
iguals. Equilibrar. iEquo, as.
EQUILIBRAT, DA. p. p. SquUikrado.lÀ'
bratus.
EQUILIBRE T EQUILIBRÍ, m. Igualtat dr
pes, de balansa. Equilibrio. ifiquilibriam, ii. | adj.
S' aplica als cossos que tenen igual movimeot, y
pesan iguals. Equilibre. ifiquilibrium, ii.
EQUlMULTtPUGES. adj. arit. Núm^ns qie
contenen igual número de vegadas à altres à qií
's refereixen. Equimultiplices. JSquimultiplices.
EQUINÀNGIA. f. med. Inflamació de las gtti-
^ dulas de la gargamella. Anginaf esqumeucioj gm-
rotillo. Angina, se.
EQUINOCCL m. Lo temps en qae*Í8 diasate
iguals à las nits.' Equinoeeio. ifiquinoctiam, «pi-
dium, ii. I nàut. Temporal que *8s61 expmneBtir
en algunas regions quant s* acosta qualsevol d^
equinoccis. Equinoeeio. iEquinoctium.
EQUINOGGIAL. adj. Lo que pertany al eqii-
nocci. Equinoeeial. JSquinoctialis.
EQUIPAR. V. a. Disposar, preparar lo aceeM-
ri. Pertreehar, equipar j froteer. Praeparo, as, ii*
truo, is.
EQUIPARACIÓ, f. La acció de equiparar. Cmr
paraeion, equiparaeioa. iEquíparaDtiay s, cqvpi-
ratio, nis.
EQUIPARAR. V. a. Igualar comparant om
cosa ab altra. Equiparar, .equiparo, as.
EQUIPARAT, DA. p. p. Equiparada. Mqé-
paratus.
EQUIPARER. V. a. EQÜIPOüBBaAm.
EQUIPAT, DA. p. p. Equipada. Omatis, pr»-
paralus, instructus.
EQUIPATGE, m. Prevenció de las cosas qae^s
portan en los viatges. Equipaje. Sarcina, «^ ia»-
trumentum, i.
EQUIP ATJAR. V. a. BQUIFAl.
EQUIPOLENT. adj. IQCIPOL-LEHT.
EQUIPOL-LAT. a4j. En lo blasó *8 díl dej
ERA G4TAU
tanlell en forina que do roès lé non eecaoiu. Bqwi-
potado. Novero tessellis dislinclDS.
BQDIPOL-LÉNCIA. f. log. EQDIVILÍHCU.
EQUIPOL-LEirr. adj. IQDIVILEKT.
EQDIPONDEHAB. v. a. Sér ona coea de igual
pes que altre. B^ipotuterar. Pondna praiderí ene
sqnale.
EQDISETO. m. Planta, cvi mi ut«u.
EQüiTABLE. adj. aot. EQuiTATiti.
EQDTTABLEIOBNT. adv. m. ant. IQCITITI-
EQUITACIÓ, r. Art de inaolar, y menar bè 'I
caball. Equiuwion. Equíiatio, nia.
EQUITAT, f. Drel, jusllcia. Squidad. jBqailas,
atis. I Hoderauió de la etecació d<; las llejs, ate-
nent més à la intenció del Uegislador qve i la lle-
tra de la lley. Equidad. fquilas, atia. y Moderació
en lo pren. Bqnidad. Pretii moderalio, dimiDUlio.
EQCITATID, VA. adj. Lo que conlÉ equilat.
Mqvitativo. ;Gquus.
EQUITATIVAMENT, idv. m. Ab equitat.
Equitalitainenu. Jlqaè, juslè.
EQUIVALÈNCIA, f. Ignailat en lo valor. Eq*i-
taUttcia, equipotneia. iBqni valen tia, atqnipollea-
tia, n, c(»n pensat io.
EQUIVALENT, adj. Lo qoe equival. ffuJva-
Íe*U. £qQÍvaleo9, nquípollens.
EQDIVALER. v. a. Sér igual en lo valor ó es-
timació. BqnivaUT. .Cqnivaleo, (eqaipalleo, ca.
EQUIVOCACIÓ, r. Error , engany, ffuitwm-
cim. Equivocalio, deci'plio, nis.
EQUIVOCADABIENT. adv. m. Eq^hoeoda•
mmu. Ambigais verbis, deceplione.
EQOIVOflAR. V. a. y n. Póndrer, enU<ndrer
una cosa per altra, ó en sentit direrent. També s'
usa com reclprocb. Equivocar, l'atio, decipio, is.
equí VOGAT , DA. p. p. Equivoeado. Erratas.
EQUtVOCH. m. Paranla qne signiBca diFenuilB
cosas. Bqytlvoco, komútiimo. .Aquivocus, bomony-
miis.|adj. Lo que pút enl^ndrerse de diferenlas
maneras. Bquivoto. íBi|UÍvdcub, ambigua, anceps.
JWG*a t' iQEivocM. fr. Usar nna paraula en dife-
rents sentits. Jvgar dtí toeablu. Vi^rbis Indere.
EQUIVOQUISTA. m. LD qiti Usa equivochs.
Eqvivoquuía. Ambignns.
EU
69»
EE. í. Pronunciació de la lletra catalana R. £r-
«. Er.
ÈR. m. PIctnta que fà una espècie de llegum es-
cayrat y blanqutnús rom una vessa petita: serveix
pera la manutenció dels bous y altres Itestiars.
)(T!i, yervo, htren. Hervum, i. | La llavor ó grana
de dita planta. ErtUla. Ervorum semen.
ERA. r. Lo punt desde que's cumen» 'I compu-
to dels anys. Era. .Era, a:. | Cert temps, tempora-
da. Era. iCra, as. | Troa de terra pera bàlrer los
ÉaA CBISTIANA Ó DE CRISTO Ó COMDKÀ. 'L CÓmpBiO
de anys desde 'I naiiement de Jesncríst. Era em-
líana, de Critto, eonmn ó vulgar. Cbrísti, chris-
liana sra.
EK ik Ell FEESBTr. loc. En lo temps que bomI*
tres vivim. Bk la era freaeftíe. Hoc temp<H« ; bsc
letate, taropestate.
ERABLE. m. ànl. ACHB.
ERADA. (. UTDDA.
ERARI. m. Tresor públich y 'I lloch ahont se
guarda. Erario. .Ararium, ii,
Eiiai kSAL. Los diners del rey. Erario rtal, ar-
cat realei. iBrarinm reginm.
ERASHE. n. p. de home. EraiKO. Erasmus, i.
ERATO. f. La musa qne presideix als canta
amatoris. Erato. Erato, us.
EUBACOL. m. HiuAcoL.
ERBATGE. m. ant. heiiatge.
ERECCIÓ, f. MSTITDCIÓ, FDHDAGIÓ.
ERECTOR. m. rcmiADoa. | ant. Se diu do dos
muscles qne serveixen pera la erecció de alguna
part del cos. Eruiar. Erector, is.
EREOIR. V. a. EiioiB.
EREMlnCABtENT. adv. m. De Un modo ere-
mitich. ErrmiticamenU. Solitariè.
EREHÍTICH , CA. adj . Lo que pertany al so-
litari. Bremitito. Eremiticns.
ERER. m. Gabell de espart ójonchs. Jvtra. Cri-
brom sparteum.
ERESIPEL. m. ant. eiisípela.
ERETAHENT V ERETATGE. m. ant. RE-
BÉNCU.
ERETISME. ro. med. Tensió violenta de laa
Bbras, que impideix lo moviment natural. Eritii-
mo. Eretbisrous, i.
ERETRIACA. f. Certa secta de Dlósops de
Eretria, aldea de GK-cia. Erelríaea, tréírna. Ere-
triaca, a.
ERGO. N'ota ó senyal de una conseqüència, sr-
go, Istgo. Ergo.
a. ant. Ensupeiiiirse. nmar
orgullo. Superbio, is.
ERGUMENT. m. AEGCMENT.
ERIGA. t. Hata ramosa com lo tamarit. Brezo.
Ulex, icis, eiice, es. || Altra planta semblant al ro-
maní. Erka. Eriça, x.
ERIOANO. m. l'oa de las constel•lacions ane-
trals. EridaM. Eridanus, i.
ERIEN8. m. pi. Sectaris del sígle vi que de-
fensavan que 'Is bisbes no podian ordenar y qne
110 'sdebian manar los dejunis. Eriefws. Erienea,
ERIGIR, v. a. Fundar, instituhir, alear un
temple, una estàtua. £ríjir. Fundo, as, erigo, is.
ERIGIRSE. V. r. APROPIAtSI.
ERIGIT, DA. p. p. Erigiio. Fundatas, erectns.
669
ERR
DICCIONARI
ESB
EamPELA. f. Inflamació de la sanch delin-
guda en los vasos del cutis. ErisipelOf erisipula.
Phygbelum, i, erysipelas, atis.
ERMSAMENT. m. La acció de erissarse. De<-
peluzamiento, despeluzno, erizamiento, Horrípilatio,
nis, capillorum erectío.
ERI88AR. V. a. Alsar, posar aspre y liesso *i
cabell. Erizar, Hispido, as.
ERISSARSE. V. r. Alsarse, enlortolligarse *ls
cabells per lemor y espant. Despeluzarse^ erizar-
se, espeluznane. Horripüor, aris. Q Alsarse, enlor-
tolligarse. Erizarsef enroscarse. Crispari.
ERISSAT, DA. p. p. Erizado, e$peluznado,
despeluznado. Horripilatus.
ERISSÓ. ro. Animal qnadrüpedo cubert de
puas agndas. Erizo. Ericius, i, eres, is. Q /castanya
DB MAR. II ant. La closca exterior de la castanya y
semblants. Erizo. Calyx, icis, ecbinus, i.
ERITATGE. m. ant. herència.
ERM. m. Desert, llocb solitari. Yermo, Ere-
mus, i. II adj. Inbabilat, desert. Yermo, Desertus,
solus. J Dit del camp que no's caltiva.|>'enno, ea2-
mo, erial, eriazo. Incultus.
ERMAR. V. a. ant. Desolar, deixar erma al-
guna cosa. Yermar, ermar, Dessolo, as, destmo,
is.
ERMENGAU. m. ant. Nom de bome. Armen-
gol^ Ermengaudus, i.
ERÜii. m. ARMLNTO.
ERMITATGE. m. ant.|Lo paratge ahont hi ha
una ó mès hermilas. Ermitorio, eremilorio, Locos
ubi sacella ínvcniuntur.
ERMODÀTUi. f. hermodItil.
ERMOT. m. Camp sens cultivar. Erial, eriazo.
Incultus ager.
EROS. m. La forsa creadora, segons las antf-
guas cosmogonias, que anima '1 mon y fa que totas
las cosas se comuniquen mütuo encant y armonia.
Eros. |l amor. II CUPIDO.
ERÒtigament. adv. m. De un modo eró-
ticb. EróUcamente. Eroticè, amatoriè.
ERÓTIGHy CA. adj. Lo que pertany al amor.
Erótico amalorio. Eroticus.
EROTISBIE. m. Passió violenta de amor. £ro-
tismo, Erotismus, i.
EROTO]llANlA.-f. Mania amorosa. £rotoma-
nta. Erotomania, ae.
ERP. m. planta, er.
ERRA. f. ant. ERROR.
ERRADA, f. Error, Error, is. || pi. gram.
Los errors que fan los noys quant donan la llissó.
Punlos, Errata, orum.
ERRADABIENT. adv. m. Ab error. Errada'-
mente, Falsò.
ERRAMENT. m. ant. error.
ERRANT, adj. Vagamundo. ErranU, errabun-
doy errdlicOf vagabundo. Palilans, erroneus.
ERRANZA. f. ant. error.
ERRAR. V. a. Fallar, pecar, càurer en falta
per ignorància ó inadverlénoia. Errar. Erro, cm*
so, as.
ERRARSE. V. r. Equivocarse. Trahmcam,
equivocarse. Inconsideratè verba commutaré.
ERRAT, DA. p. p. Erradó, Erratns.
ERRATA, f. Error en I* escrit , ó de estaiR-
pa. Errata, Mendum, i.
ERRÀTIGEI, CA. adj. errant.
ERRE Y ERRO. m. Error y eqnifocMÍd
per descayt, ó inadverténcia. Yerro. Error, ii.
ERRE QUE ERRE. TRETZE SÓN TRETZI.
ERRO, ERROR DE COMPTE. EqulvOCació CB UmOOB^
tes. Y^erro de cuenta, irabacuenta, SoppQtatio•í•
error.
FÉR UN ERRO. fr. Cometet un error. Erro, as.
ERRÓNEO, A. adj. Lo qoe conté error. Em»
neo. Errore imbutus.
ERROR. m. Concepte, judici fals. Error. Error,
is. y Falla, culpa, defecte. Yerro, error. Culpa, C|
defectus, us. Q heretgia.
CiURER EN ALGUN ERROR. fr. ERRAR.
ESTAR EN ERROR. fr. Porscverar en ell. Estarn
error. In errore versari.
ERT^ A. adj. ENCARCARAT. | TIBSSO.
ERTA. inlerj. alerta.
ÉRTIGHy GA. adj. ter. ert.
ERUDICIÓ, f. Instrucció, doctrina. Erwil•'
eion, Eruditio, nis. | Ciència y Iletras. j^mitictii,
letras humanas ; bellas letrae, kumanidadei, üumtr
niores litlerse ; disciplinse, arum.
ERUDIT, A. adj. Instruhit, docte. lÀurtí»,
erudito, Eruditus.
ERUDITAMENT. adv. m. Doctament. ühNÜ-
tamente. Erudilè, docte, scilè.
ERUDITtSSIM, A. adj. sup. Ervdilisim.L•^r
ditissimus.
ERUGA. f. Insecte perjudicial à las plaolat.
Oruga, Eruca, se. Q ant. Salsa de rucas mescM
ab sucre, mel, vinagre y pa torrat. Oruga. E\ sa^
charo, pane, acelo, erucaque conditura.
ERUPCIÓ, f. Surtida violenla de ayre, fòcb,
aygua, etc. Erupcion. Eruptio, nis.
ERUFTIU, VA. adj. Eruptivo. PAstulosos.
È8. m. Pronunciació catalana de la llelra S.
Ese. Es. II conj. copulaliva anl. Y. || També s prw
en lloch de se en la pronunciació vulgar. Se. Se.
FÉR ESSES. fr. mel. Estar borratxo. Estar àftAa
una équiSy iropezar en las erres, Ebriam esse.
ESBAGONAR. V. a. fam. BSTOCINAR.
ESBAFEGAR. v. a. ESRUFEGAR.
ESBAGOTAR. V. a. ESGOTIMAR.
E8BAHIMENT. m. ENTONTIMBNT,
MENT. II ant. ESPANT.
E8BAHIR. V. a. ENTO.NTAR, DBSVi
ESPANTAR.
E8BALAFIADOR , A. m.
ESB CATALÀ.
los seus béns. DerrocL•doff düipador. Prodigus, i.
ESBALAHIMENT. m. ant. Encaolament.
Asombro, e$panto, poimo, Slupor, is, admiralio,
nis.
ESBALAHIR. V. a. aat. També s' osa com re-
ciproch Àsombrar, espantar, pasmar, Obslapefa-
cio, is.
ESBALAHTT, DA* p. p. Asombrado, espanta-
do, pasmado, Slupefactus.
E8BALIIIR. V. a. Esclarir la bugada, ó lo que's
frega. Enjuagar. Lavo, as, abluo, abslergo, is.
E8BALDIT, DA. p. p. fn/tta^ado. Abslersus,
lavatus.
E8BALMABIENT. m. ant. La acció y efecte
do esbalmar. Demolicion. Demolitio, disturbatio,
nis.
ESBALMAR. V. a. ant. Arruïnar, desfer. De-
moler. Disturbo, as.
E8BALMARSE. V. r. ant. Càurer, ó estar à
punt de càurer. Caerse ; estar para caer ; amena-
zar ruina, Labo, as.
ESBALMAT , DA. p. p. ant. Demolido, arrui-
nadó. Dirutus, in ruinam adaclus.
E8BALTIR. V. a. DISTRIBUHIR. y DESPATXAR. ||
ESCAMPAR.
ESBANDIR. V. a. Aclarir la roba. Adarjar la
ropa. Ad purnm detergere.
ESBANDIT, DA. p. p. ant. estès, escampat,
B6PARRAMAT.
ESBARGIMENT. m. Alegria , franquesa en
lo tracte. Esparcimiento. Facetia, se.
ESBARGIRSE. v. r. Divertirse , desahogar-
se, recrearse. Despejarse , esparcirse, Exhilaror,
aris. II Dit del temps. Escampar, Imbrem c^^are.
ESBARJO, m. Capacitat, amplària, dilatació
de algun iloch. Espariosidad. Capacítas, alis. || es-
BAàGIMENT.
ESBARJOS, A. adj. Espayós , ample, dilatat.
Capaz, espaciosOf vasta. Spatiosus.
ESBARRANGARSE.V. r. ant.BMBARRANCABSE.
ESBARRAR. V. a. relliscar.
ESBARRIAR. V. a. Escampar, descompón-
drer. Desparramar, esparcir. Dissipo, as.
ESBARRIAT, DA. p. p. Desparramado, es-
parcido. Disjectus, díssípalus.
ESBARS. m. Estol , multitut de pi^rsonas,
animals ó cosas junlas en un paratge, sens orde ni
concert. Cdlilay caterva. Turba, caterva, ae, multi-
tudo, i nis.
ESBARSER. m. Mata espinosa mòlt coneguda.
Zarza. Rubus, i, luma, va.
ESBARSERAR. m. Zarzal. Rubetum.
ESBART, m. esbabs.
ESBATAYAR. V. n. ant. met. agonisab.
ESBATIMENT. ni. pint. La sombra tallant del
cos endavant. Esbatimiento. Secans umbra.
ESBÀTRER. Y. a. SAC L DIR.
ESBELT, A. adj. pint. Ben format, de gentil
estatura. Esbello. Procerus.
ESB 661
f. pint. Estatura ayrosa de las
fíguras. Eshelteza. Proceritas* atis.
ESBERGH. m. ant. ccybassa, lloriga.
ESBERGÍNIA. f. AUBEBGÍNIA.
ESBERLA, f. Estelleta, Irosset de fusta, canya,
etc. que se separa del tronch principal. Raja, of»
tilla, Assula, a). || esquerda.
ESBERLAR. V. a. Esquerdar. Cascar. Quasso,
conquasso, as.
ESBERLARSE. V. r. estabellarse.
ESBIRRO. m. AGUSIL.
ESBLANGAYR Y ESBLANQUEHIR. V. a.
Fér tornar blanch, descolorir. Descolorar, descolo-
rir, emhlanquecer. Decoloro, as, dealbor, aris.
ESBLANQUEHIRSE. V. r. Descolorarse, des-
colorirse, emhlanquecerse. Decolorari, dealbari.
ESBLANQUEHIT, DA. adj. Lo que toca à
blanch. Blanquecino, hlanquizco, blanquinosa, des-
blanquecida, deshlanquinada. Albidus.
ESBLAYMAT, DA. adj. Se diu del color
baix y pocb eixit. Desmayado. Remissus color.
ESBLENAT, DA. adj. Escabellat, ab lo cabell
descompost, sens tallar. Grenudo. Incomptus.
ESBOGALLAR. V. a. Maltractar alguna cosa
llevantli part del oantell ó boca fent portella. Des-
portillar. Orem vel labnim confringere.
ESBOMBAR. V. a. Publicar, descubrir, fér
saber alguna cosa al públich. Divulgar, propalar.
Propalo, as.
ESBOMBARSE. V. r. Murmurarse , espar-
girse la veu. Sanar se, susurrarse, rugir se. Susur-
ro, as.
ESBORANGH. m. esqulns.
FÉR ÜN ESbORANCH. fr. ESQCINSAR.
ESBORRADOR. m. Qui esborra ó fà desapa-
rèixer lo escrit. Borrador, Deleclilis, is. || L' ins-
trument ab que 's borra alguna cosa ; com los
números de la pissarra, etc. Borrador. Delectilis,
is.
ESBORRADORAS. f. pi. Instrument pera es-
borrar los panyos. Pinzas, despinzas, despinces,
despinzadora. Yolcella, ae, forcipula, arum.
ESBORRADURA. f. esbobbat.
ESBORRALL. m. bobbó.
ESBORRAR. V. a. Fér desaparèixer lo escrit.
Barrar, testar, tachar. Deleo, es. j Llevar la borra
als panyos. Desmotar. Inutilibus floccis purgaré.
ESBORRAT, m. En los escrits. Testadura, les-
tacion. Oblitteratio, nis.
ESBORRONARSE. V. r. Erissarse 'Is cabells.
Despeluzarse, espeluzarse, despeluznarse, erizarse,
Horreo, es.
E8BORRONAT,^DA. p. p. Espeluzado, despe-
luzado, erizado. Horripilatus.
ESBOSGASSAMENT. m. Qualsevol cosa roa^
lerial que no esta acabada. Bosquejo. Adumbratlo,
nis. II Obra de ingeni no perfeccionada. Bosquejo.
Adumbratio, nis. || Pintura que no té mès que la
primera ma. Bosquejo. Adumbratio, nis.
662
ESB
DICCIONARI
ESC
ESTÀE EN ESBOSGASSÀMBIfT. fr. Eitüf eu hosqwjo.
Opus adumbralum.
E8B09O188AR. V. a. Tràarer las paHs mès
bastas de una matèria. Deshastar, Dedolo, as. P
met. Traballar qualsevol obra sens conclónrerla.
Bosquejar. Adumbro, as.
E8B08CA8SAT, DA. p. p. Bosquejado, Incho-
alum, rnde opus.
ESBOTIFARRAR. V. a. Reventar lo vestit ó ro-
ba. Romper, desgarrar, revenlar, derrotar. Làcero, as.
E8BOTIFARRAT, DA. p. p. Roto, desgarrado,
reveníado, derrotada. Laceraius. || adj. espellifat.
ESBOTZAR. V. a. ESBOTIFAREAR , REVENTAR. |
Trencar un bahul ó caixa pera robar lo de dins.
Escorchar. Effringo, is.
ESBOTZAT, DA. p. p. esbotifarrat.
ESBOYRARSE. V. r. Malmétrerse 'Is sembrats
per la boyra. Anublarse, atisonarse. Lffidi rubigine
sata.
E8BRANGAMENT. m. Obra de tallar las bran-
cas. Escamonda, Ramorum ampuialio, delrnncalio,
inlerlucatío.
ESBRANGAR. V. a. Esporgar. Escavumdar,
ehapodar. Inlerluco, as.
ESBRABÍDIR. V. a. ant. blandir.
ESBRAVAMENT. m. ant. La acció de esbra-
varse. Evaporacion. Yapidilas. alis.
E8BRAVARSE. v. r. Pérdrer los licors la for-
talesa. Desbrevarse , desbravar , desbravecer, Eva-
nesco, is. | desfogarse.
ESBRAVAT, DA. p. p. Desbrevado , desbrava^
do. Evaporalus, vapidus.
ESBRINADOR, A. m. y f. p. u. Dosmenuzador,
Indagator, is.
ESBRINAMENT. m. Avcriguació, examen. £s-
cudrinamientOy indagaci0n. Scrupulosior indagatio.
ESBRINAR. V. a. Examinar per menul. Desme-
nuzar, escudriiiar. Scruto, as.
ESBRINAT, DA. p. p. Desmènuzado , escudri-
nadó. Scrutatus.
ESBROGALLAR. V. a. Trencar lo broch. Des-
goUetar, desboqnillar, desbocar. Yasis os, labra
dirumpere.
ESBROGALLAT, DA. p. p. Desbocada, desgo-
lletado. Ore mutilalus.
ESBROGAR. V. a. ESBROGALLAR.
Efi«RONGAR. V. a. fam. Xasquejar à algú,
ferlo enfadar mòlt ab paraulas picants , regular-
ment ho fan las màscaras ó disfressas. Broncar,
dar bromazOy sacar d dlguno de sus casillas. Ali-
qnem conviciis exacerbaré.
ESBUDELLAR. V. a. estripar.
ESBUFEGH. m. Respiració violenta. Resuello,
resoplo, resoplido. Anhelitus, us. J Lo dels irracio-
nals. Bufído, resoplido. Fremilus, us. | Lo del home
ó irracional cansat, Jadeo. Anhelitus, us.
ESBROTAR. V. a. Llevar las fullas ó brots inú-
tils als arbres ó vinyas. DesfonoUar. Inutilia folia
vel viminia detondere, detrahere.
ESBUFEGABnSNT. m. BSBüVBGB.
ESBUFEGAR. V. a. Respirar tb fiítigL Tttibè
s'usa com recíproch. Jadear^ rtiolkur^ rwjilg,
exalarse. Anhelo, as. || bupar. t.
ESBUFEGAT, DA. p. p. BxaUdo. AlMMn
ESBULLAR. V. a. BMBOLIGàt. | DESGOMmil,
DESBARATAR.
ESGA. f. Matèria seca y prepamda f&n fmi
hi cale foch. Yesca. Fomea, ignariími , ii. | Uqpe
està mòlt sech , y que Mciliiieat«' «Mea. Um.
Aridum, i. I Incentiu de nna passió. Yem^tmm,
iiis. B La causa que excita ó moQ à pecar. Mn.
Fomes, itis.
' ESGABELLAR. V. a. Deaoompóndrer lo «ML
També s' usa com recíprosb. Deteabellar, éetfmt^
desmelenar, despelusnar, despelotar. GMHUicai-
turbare.
ESGABELLARSE. V. r. Arraacarse 'it oèetti
per algun sentiment. Mesaru ; rtfiiúfu ks Mfo*
Uos. Crines prae dolore, aut furore sibi eveUere. |
Arrancarse 'Is cabells los qiii*8 baraUaa. iiípft,
tirar se de los eabellos , de la$ grttUu^ mdtrék
greüa. In crines insilire.
m' escabellaria. ](ic fam. Expressa 'I sfloÜRMt
si no surtis bè lo que s' intenta. Me ftUim In
barbas. Crines mihi é capile evelierrai.
ESGABELLAT, DA. p. p. y adj. X^esMèrOiè,
desmelenado , desgrenado , grenui». Gobís pMMh
turbaiis.
ESGABETX. m. Adob , salsa de fnllas dé Ik*
rer, vi ó vinagre y altres ingredients. Xtctktàk
Muria, ».
POSAR EN ESCABETX. fr. ESGABBTEÀR. | ÜT. Bflt
pera significar que se suspenga alguna cosa iaià
millor ocasió. Echar e% remojo. Ad alind le^fM
pararé.
ESGABETXAR. v. a. Posar en eacabetx. Iih-
bechar. Muria , salsamento condire. | Dit del peíL
Marinar. Pisces condire.
ESGABETXAT, DA. p. p. Bicaheektiiú. Éuà
conditus.
ESGABIÓS, A. adj. mel. rontós.
ESGABIOSA. f. Planta medicinal de las fall»
llargarudas, la cama dreta, rodona, peluda y vay-
da, las flors blavas en forma de capoll. Bfcikiím,
Scabiosa, sr.
ESGABRENTAR. V. a. ant. REPOSAR, 90S6B6AB,
TRANQUILISAR , REFREDAR.
ESGABRÓS, A. adj. Aspre, raspós, designi.
Escabroso. Scaber. || Aspre , dificultós , pedragéc.
Fragoso, escabroso, espero, momtmoso. Asper, sile-
brosus. p met. Aspre, dur, de mala condició. Et»-
broso. Asper, insuavis.
ESGABROSITAT. f. fscaòfOfídoií. Scabrttil,
x, salebrositas, atis.
ESGABULLIMEVT. m. Obra de escabullíf*.
Escabullimiento. Irrepsio, nis.
ESGABULLIRSE. v. r. Esmunyirse, esnpsnr
de entre mans. Escabullirse, escvnrtrse, pomr ftf*
ESC
CATALÀ.
ESC
663
en polvorosa , eseunir la hola. Evado , is , elabor,
eris. II Desaparéíxerse sens advertirho. Escahullir-
se. Elabi, dilabi. || Fagir ab sutilesa de algana di-
ficultat. Dtscabullirse. DifficuUatem eluderc.
ESGABULLIT, DA. p. p. EscabullidOy descahu-
llido. Subductus.
E8GAGH. m. Cada nn dels quadrets ó daus del
joch de damas y semblants. Escaqut, Tessella, se.
ESCAOAR808. m. pi. alducar.
ESCADRA. f. anl. bscatre.
ESCADUSSER, A. adj. SOBRANT.
ESGAFIT, DA. adj. Curt, estret : se dia regu-
larment del vestit, etc. Escurrido. Gonstrictns.
ESGAGUITXARSE. V. r. Seguir los fils de la
tela quant se cus, etc. Deshilacharíe. Telam infi-
lam díssolvere.
ESGAHUlR. Y. a. ant. cuttar.
ESGAIXALAR. v.a. Mossegar, clavar las dents.
Dentellear. Dentes infigere.
LAT, DA. adj. Desmolado, Dentibus
molaribus prívatus.
ESGABONAR. V. n. ter. carejar.
ESCALA, f. Part del edifici pera pujar y baixar
dels pisos. Escala^ esealera. Scala, ee. | En lo carro
las barras laterals del pla ahont va la càrrega.
EieaUra, Carri pertica. Ü mús. La recta disposició
y onle de las cordas y veus. Escala, Scala musica.
0 Port ó paratje senyalat en que tocan las embar-
cacions pera provehirse de lo necessari. Escala.
Statio, nis. || geom. Línea dividida en parts iguals
que represenlan las polsadas, passos, lleugas, etc.
Escala. Scala, txi. | met. mil. La llista per graus y
antiguitat pera no perjudicar en lo servey ni en
las proposlas pera Is ascensos. Escala, Gradu, an-
tiquitate notata militnm ordo, series. || En lo mar-
tinet lo que serveix pera pujar ó manejar la mà-
quina, los esgrahons de la qual són unas clavilias.
Esealera. Scala, ae. || Entre fundidors de campanas
espècie de r^la pera donàrlas lo gruix convenient.
Escala , hrocketa , descantillon , pitipié , diapason,
regla. Scala, forma, regula, ae. || met. Medi,',yaixf
*s diu: per la escala de las virtuts se puja al cel.
Escala. Scala, via, ae, ratio, nis. | Entre estampers
pessa composta de dos fustas llargas , ab sas ban-
das de ferro de alt à baix , y altras dos fustas en-»
travessadas que las asseguran , com à un peu de
distància una de altra : sobre aque^ escala car-
rega '1 carro y jocb de la prempsa. Esealera. Sca-
la, ae. 0 pi. En los molins fariners , bastiment de
fusta pera descansar la mola quant se lleva. Escala.
Scala , ae. || pi. Las desigualtats que's fan quant se
talla '1 cabell. Cruces, trasquilones. Resecta comae
pars. [| f. Diferents ordes en que estava distribu-
hida la població pera V exercici de sos drets mu-
nicipals ó '1 cumpliment do las cargas del comú
en algunas ciutats , com en Mompeller y altras en
que eran 1 corresponent als dias de la setmana
segons la classe ó professió de cada hu pera anar
tornant en la reparació de las murallas , guarda
dels portals y altras cargas. Escala. Ordo, series.
I f. ant. DESEMRARCADERO.
ESCALA DE CARAGOL. EscaUra de ojo , de caracol.
Climax, acis.
ESCALA DE GAT. La dc fus!a que té *ls barrons
estrets. Esealera de gato. Charax, acís.
ESCALA DE AGUILÓ, maq. En la grua són unas
clavilias que forman escala en una fusta dita agui-
ló, la qual està sobre la màquina. Escala de agut-
lan. Anabatbra macbinaria.
ESCALA DE MA. La portàtil. Escala , esealera de
mano. Scala gestatoria.
ESCALA FRANCA. CXp. PORT FRANCH.
ESCALA PER TERRA. loc. aut. uàut. Proviuguda la
escala de la nau. Prevenida la escala. Scala parata.
ESCALA SECRETA. Aquclla por ahont se pót eixir
ó entrar ocultament. Esealera secreta, escusada.
Scalae occultae.
FÉR ESCALA, fr. ESGLAHONAR, ESCALONAR. || Tocar
de pas una nau en algun port ó altre lloch pera
embarcar ó desembarcar comuument pasaljers.
Eacer escala. Navis in portum intermedium im-
morari.
FÉR ESCALAS. fr. Trasçutlar d cruces , d trasqui-
lones. Capillos incbncinnè, inordinatè resecare.
ESGALABORN. m. CEP. 5.
ESGALABORNAR. V. a. Tràurer part de al-
guna cosa. Descalabrar. Decurto, as. Q Truncar, al-
guna obra, pérdrer part de un joch de llibres y co-
sas semblants. Descahalar. Partem adimere.
ESGALABORNAT, DA. p. p. Descalahrado.
Decurtatus.
ESGALABRADURA. f. y
ESGALABRAMENT. m. Ferida del cap. Des-
calabro, desealabradura. Gapitis plaga, contusió,
vulnus.
ESGALABRAR. V. a. TRENCAR LO CAP. H Mal-
métr(^r, trencant, ó trahent part de una cosa. Des-
calahrar. Imminuo, is.
ESGALABRAT, DA. p. p. Descalahrado. Ga-
pite vulneratus, coutusus.
SURTIRNE ESCALARRAT. fr. Eixir mal, tenir pèrdua
en alguna cosa. Salir descalahrado. Jacluram fa-
cere. •
ESGALABRE Y ESGALABRO. m. Pèrdua,
dany. Descalahro, yaclura. Jactura, », damnum, i.
ESGALABURNAR. V. a. ESCANTELLAR.
ESCALADA, f. Assalt de una fortalesa ab esca-
las. Escalada, escalamiento. Ope scalarum hostilis
conscensio.
ESGALADis, A. adj. Lo que 's pót escalar. Es-
caladizo. Ascensibile. j anl. espetech, pet, crui-
xit.
ESCALADOR, A. m. y f. Qui escala. Emila-
dor. Per scalas aggressor.
ESGÀLABL m. nàut. Estaqueta ahont lligan
los rems. Tolete, escdlamo. Scalmus.
ESCALAR. V. a. Entrar en un lloch per medi
de escalas. Escalar, Scalis muros conscendere.
6«i
ESG
DICCIONARI
ESC
ESCALAT. DA. p. p. Escalado. Scalis cods-
census.
ESGALDADURA. f. Inflamació de alguna part
del cos per haver fregat ab alguna cosa. Sahomo,
escoriacion. Intcrtrigo, inis.
ESCALDAR. V. a. Mullar al) aygua calenta.
Escaldar j rescaldar. Aqua íervente conspergere.
ESCALDARSE. V. r. Inflaniarse alguna part
del cos per haviT fregat ab altra cosa. Escoriarse,
sahornarse. Excorior, aris. || Esbravarse '1 vi. Des-
vanecerse. Evanesco, is.
ESCALDAT, DA. p. p. Sahomado^ escaldada,
Excoríatus. |] bit del vi. Desvanecido. Dílapsus, dis-
cussus.
ESCALDUFAR. v. a. Mitj fér las cosas. Lavar
euleros, mas no enjuagamerdar. Sifualentem mer-
gere paniium, scd non bene tergere.
ESCALDUMS. m. pi. Plat que 's fa dels menuts
dels ancells. Pepitorias. Acrocolia, ic.
E8CALENO. m. geom. S' aplica al triàngul
que té tols los costats desiguals, y al cono que no
Ió r eix i>erpendicular à la basa. Escaleno. Scale-
nus, i.
ESCALETA. f.d. EscalerUla,ita,escnlereja. Par-
va scala. || pi. Encaballada quadrilonga sobre que*s
fan anar los cedassos pera passar farina. Va-
rillas. Quadrilongum supra quod subcernicula
moventur.
FÉE ESCALETA. fr. Ajudar à pujar. Dar elpie. Pe-
dem porrigere.
ESCALFADAMENT. adV. m. FERVOROSAMENT,
ARDKNTMKNT.
ESCALFADOR, m. Instrument pera escalfar
lo llit. Calenlador. Ignítabulum lectícarium. || fam.
Rellotge mòlt gran de butxaca. Calenlador. Manua-
le, pergrande horologium. || Lloch pei-a escalfar.
Calefactorio, Calefactorium, ii. || Ase. 3.
ESCALFAIMENT. m. ant. La acció de escal-
far ó e^calfarse. Cnlenlamienlo. Calefaclio, nis. ||
INFLAMACIÓ. II CALOR, GALENTURA.
ESCALFAIR. V. a. ESCALFAR.
ESCALFAIRSE. V. r. Pudrirse, corrómprerse.
Pasarse. Absc4?do, is.
ESCALFAIT, DA. p. p. Pasado. Fracidus, mar-
cidus.
ESCALFALUTS. m. Instrument rodó de metall
ab sa tapa foradada y un mane^h proporcionats
peia escalfar los llits. Calenlador. Calefaclorium
vas. p ASE. 3.
ESGALFAIUENT. m. ant. escalfaiment.
ESCALFAPANXAS. m. pi. Xemeneya petita
pera escalfarse. Chimenea. Depressi fumarii focus.
ESCALFAR. V. a. Comunicar lo calor propi Ó
estrany. Calentar. Calefacio, is.
ESCALFARSE. V. r. Pt^ndrer calor, apartar de
sí M frcl. Caitntarse. ïncaleo, es, íncalesco, is. ||
Aflamarse, abrasarse 'Is grans pol mòlt calor.
Ahervorarse, recakntarsey encenderse las semillas.
Relorresco, is. Q Acalorarse, enardirse en una con-
versació ó disputa. Calentarse. Exardesco, ii.\
Entabornirse por massa vi. Cs/fiicane. Víno ardei-
cere. || Inqaielarse,péndrer malícia. Eneenimin
còlera. Iracundia, ira, stomacbo exardere. | li-
narse pressa en lo traball.iip/írartf, «UïrffK,A^
se al trabajo. Incumbo, is. || Posar atenrión al-
guna cosa. Aplicarse, dedicarte. Alknij rei aoiini
intendere, studiosè opcram dare. | aivar aunr.
ESCALFAT, DA. p. p. CaUtitaio. CiMdB.
PEGAR UNA escílfada. fr. Escalfafse depmB
per poch rato. Darse vn calentam, Festínnlà'igM
frui.
ESCALFETA.f. coFETA. | Bnserelde \mfm
pera escalfar lo menjar à tanla. Exéüf^étt^àh
feta, homillo. Parvum ignitabuliim. | Espècie^
braseret ó fogó portàtil pera fér chocolala abeoW'
d i tal. Fornelo. Manualis furuos. | firaseret pe^ii^
nírbi foch pera encéndrer los cigarros. £ÍÍmI/ím,
choffta. Manualis furnus.
ESCALFOR, f. escalfament.
ESCALINATA, f. GRADERIA.
ESCALIVAR, y. a. Regirar lo foeh. Anrrkr.
revòlver el fuego. Ignem versaré.
ESCALLOTS. m. pi. ESQUELLOTS.
ESCALÓ, m. ter. esglahó.
ESCALONAR, v. a. Disposaren forma de estili
óde e^glahonsendístàncias iguals. £sfai(mar. Gn-
datim (lísponere, dislribaherc.
ESCALONAT, p. p. de ESCALONAR.
ESCALUNYA. f. ascalunta.
ESCARIA. f. ESCATA. I Conjunt de pessaspeti-
tas de metall que caohen unas sobre altres (i
las armaduras. Escama. Pluma, »; ferrea sqoui•
ESCAMAR, v. n. Trabaliar en figara deesn-
mas. Escamar. In squam» formam elaboraré. |
ESCATAR.
ESCAMARLAT, DA. adj. AlXAlfCAllAT.
ESCAMARSE. V. r. fam. escabclliísb.
ESCAMAT, DA. p. ^. ESCAPAT.
ESCAMBELL. m. Síli petit de fnsla sens rtt-
patller. Escabel^ hanqwtay tabureu nso. Snn-
nillum, scabcllnm, i.
FÉR CÀURER DEL ESCAMBELL ó DB LA BAKCA. fr. DES-
BANCAR.
ESCAMBELLET. m. d. Banquilh, eseabelilk.
Sedecula, se, scabellom, i.
ESCAMNAR. V. a. Escarmentar. També s' nfl
com recfproch. Escamar, esearmmtar, desazouf.
Exacerbo, as, aliquem malè accipere.
ESCAMNAT, DA. p. p. Escamado, e.vanut'
tado, desazonado. Malè mollatns.
ANARSEN EscAMXAT. fr. IrsB eicarmentoiOi m^
descalabrado. Repulsa; notam sustínerc.
ESCAMONEA. f. Herba de la (jnal se tràam
substància rebinosa mòlt pargant. Etemui^
Scammonea, x, scammonim, ii.
ESCAMÓS, A. adj. ESGÀTÓ8.
ESCAMOT, m. Porci6 de gent icpirafc**^
tra y sens orde. PeloUm, grupo, Taiii•i otUnii^
ESC CATALÀ.
n Lo de bestiar. Punta. Pecoris à grege separata
pars.
ESCAMOTETtI. m. Acció y efecte de escamo-
tejar. Escamouo, Actos celandi cito.
ESCAMOTEJADOR, A. adj. Qui escamoteja.
Escamoteador, Celer celator.
ESCAMOTEJAR. V. a. Entre prestidigitadors
fer desaparèixer las cosas de la vista com per art
de encantament. EscamoUnr, Res cito abdere.
E8GAMPADOR, A. m. y f. Qai escampa. X>er-
rümador. Diffuaor, is.
ESCAMPALL, m. esgampament.
ESCAMPAMENT. m. La acció de escampar.
DerramamientOf esparcimiento. Dispersió, nis. || ant.
DEaRAMAMBNT DE SANCH.
ESCAMPAR. V. a. Espargir. Derramar, espar^
eir, Aspergo, dispergo, is. || mel. Divulgar, publi-
car. Esparcir, promulgary propalar. Yulgo, as, ru-
morem spargere. || Esbarríar. Desparramar, Díssi-
do, is, disjeclo, as. || v. n. anl. escapar. Q ant.
AGAMPAE.
ESGAMPAR8E. V. r. Esténdrerse com V oli.
Cundir. Diffundo, deserpo, is. || Eixir lo riu de sòn
centro. Desbordar. Exundo, as. I Esbombarse. So-
narse. Yulgari. || Dit de la veu, continuar lo que
altres han comensal à dir. Tomar, e$parcirse la
voz. Commnni scrmone diffundi.
ESGABIPAT, DA. p. p. Esparcido, proyecto,
dilalado, Sparsus.
ESCANAL. m. Lo popcb mort y obert, tretas
las tripas. Canal. Sus exenteralus.
ESGANCELLAR. V. a. for. Invalidar, borrar
una escriptura. Cancelar. Cancel•lo, as, deleo, es,
circumduco, is.
E8GANGELLAT, DA. p. p. Cancelado. Dele-
tus.
ESGANDALISAR. V. a. Donar escàndol. També
s' usa com reciproch. Escandaíizar. Scandalizo, as;
pravo exemple alios corrumpere.
ESCANDALL, m. Sonda pera amidar la profun-
ditat del mar. EscundallOj sonda, Bolis, idis, cata-
pirales, as. y Proba, examen. Escandallo. Examen,
inis.
FÉR ESCANDALLS, fr. Manifes!ar estranyesa en lo
que no la mereix. Uacer aspavienloSi ó pasmarota-
das. StupeQeri.
ESGANDALLAR. V. a. Sondejar, amidaria
profunditat del mar ab V escandall. Escandallar ,
sondar, sondear. Contor, aris; aquam librare.
ESCANDALLAT, DA. p. p. Escandallado, son-
dado, sondeado. Contatus.
ESCANDALÓS, A. adj. Qui causa escàndol.
EscandalosOf escandalizador. Flagítiosus.
ESCANDALOSAMENT, adv. m. Escandalosa-
mente. Flagitiosè.
ESCANDIA. f. Blat mòlt blanch. EscanL•, es-
eaadia, trigo candeal. Ador, is.
ESCÀNDIL. m. Loch ahont s* ensopega. Trope-
zadero. Locus ubi facilò offensatnr.
TOMO I.
£SG 6«f
ESCANDIR. V. a. Examinar los versos per las
sfUlabas ó peus. Escandir, medir versos. Versos
metiri. || examinar, averiguar.
ESCANDITy DA. p. p. Escandido, Mensus ver-
sus.
ESCÀNDOL, m. Acció ó paraula que dóna mo-
tiu à que altre díga mal del pròxim, es actiu quant
es causa de la ruina espiritual de altre, y passiu
quant un la pateix. Esc4nL•lo. Scandalum, i. |
Mal exemple. Escàndalo. Perniciossum exemplum*
II Pesar que tenen los que veuben una acció es-
candalosa. Escàndalo. Offensio, nis.
ESCANÉNCIA. f. ESQUUtlNCIA.
ESCANTELLAR. V. a. Rómprer los cantoUs.
Descantear, descantillar, descantonar, mdlar. De-
cuto, as. II Rebaixar part de alguna quantitat. Des-
cantillar. Diminuo, imminuo, is.
ESCANTELLAT , DA. p. p. Dsscanlillado,
truncada, descabalado, descanUmado. Decurtalus,
imminutus.
ESGANTONAR. V. a. ESCAICTELLAR.
ESCAY. m. ASCÓ.
ESCANYALLOPS. f. Herba, acónit.
ESCANYAMENT, m. La acció y efecte de es-
canyat^. Ahogamiento. Strangulatio, nis.
ESCANYAR. V. a. Donar mort impedint la
respiració. També s' usa com recíprocb. Ahogar,
Strangulo, as, fauces premeré.
ESCANYARSE. Y. r. Cridar ab gran forsa. Des-
ganitarse, despepitarse. Conclamo, vocifero, as.
ESCANYAT, DA. p. p. Ahogado. Strangula-
tus, suffocatus. II adj. met. mesquí. Q escís. 1.
ESCANYAVELLAS. m. fam. xanguet.
ESCANYESSIA. f. ter. catarro.
ESCANYOLIT, DA. adj. Sumament magre.
Transido. Summe languidus.
ESGANYOTAR. V. a. Trànrer la canyota dels
camps. Escardar, arrancar el carrizo. Erunco, as,
agros carice purgaré.
ESCANYUSSAREE. V. r. Detenirse alguna cosa
en la gargamella. Atragantarse. Aliquid in fauce,
faucibus haerere.
ESCAPADA, f. Surtida oculta, fugida acelera-
da. Escapada, escape, escapamienlo, escapatòria.
Fuga, X, evasió, nis. || anl. Falta en la obligació.
Escapada. Oíficii vel discipliníe deíectio.
ESGAPADtS, A. adj. Fugaz, solladizo. Fugax,
dimissus.
ESGAPADOR. m. Efugi, surtida pera escapar-
se. Escapatòria, efugio. Diverticnium, effugium, ii.
ESCAPAMENT, m. anl. Acció de escapar ó es-
caparse. Escape. Fuga, s.
ESCAPAR. V. a. Evitar, tràurer alguna cosa
de perill. També s' usa com recíprocb. Escapar.
Effugio, is, líbero, as. || v. n. Surtir de algun pe-
rill ó apuro. També s* usa com reciproch. Escapar.
Evado, is. II Surtir depressa ú ocultament. També
s' usa com recíprocb. Escapar, irse sin ser visto,
Subterduco, is.
86
••«
ESC
DICCIONARI
ESC
Esci?AE DB GOLONDRO. fr. À costa de altres. Cam-
par de golondro. Alienis expensis valere.
ESCAPAR LO RÍCRER. fr. Fér forsa pera no rfurer
qaí està mogut à rísa. Retozar la risa en el euerpo,
revetUar la risa. Erupentein risum vix continere.
8! DE AQUESTA ESCAPO MAT PUS. ref. Donota que
Is que han patit aignn dany tindran mòlt cuydado
de allí en devant ; s' usa també quant no 's pót 6
es difícil surtir de un apuro. Si de esta escapo y no
mwrOf nunea mas hodas al eielo ; si Dics de esía me
eseapoj nunea me eubrird tal capa, Arctum díscri-
mem expertus alínd non expcrtat.
escapÍrsbli 1 ALGÚ ALGUNA COSA. fr. No advertir-
ia. Escapdrule d uno alguna cosa. Non animad-
vertere.
NO m' escapar! ; xo li escapar!, exp. Denota que
's té assegurada alguna cosa. No se ird por su pié,
Non me fngiet.
E8GAPARATE. f. APARADOR. || Armari exqui-
sit abont se té alguna imatge. Eseaparate. Scrí-
nium, ii.
E8GAPARATERIA. f. ant. BSCUSA.
ESGAPAEATETA. f. d. Escaparatiea . Arma-
riolum, i.
ESGAPE. m. escapa vbxt.
ESCÀPOL, m. ant. mil. llicenciat, lliirp,
CUVPLBRT.
E8CAPRE. m. escarpra.
E8GAPSA. (quedarse k la ) fr. Siirtir burladas
las esperansas de algú. Quedarse en blanco. Spe
frustra ri.
E8GAP8ADA. f. En lo joch de cartas V acte y
efecte de escapsar. Alce, Scparala; carta).
E8GAP8ADURA8. f. pi. Lo conjunt de las parts
que's llevan ó tallan de alguna cosa. Desmoeho.
Rerum mutilarum congerie^.
E8GAP8AMENT. m. ant. La acció de llevar
lo cap. Descabezamiento. Capítis amputatio.
ESGAP8AB. V. a. En lo joch de cartas divídir-
las en dos parts, posant damunt la que eslava sota.
Àhar; cortarel naipe. Cbarlas dividcrc. || Tallar
lo cap. Descabezar. Óblrunco, as. || Tallar las pun-
tas, ó part superior do alguna cosa. Descabezar.
Capità pra3cidere, y deeacumino, as, de las plan-
tas ó arbres. | Tallar las pnntas de las arrels dels
arbres. Desbarbar. Fílamenta, radicos rescindere,
dissecaré.
EsciPSAR RÈ. fr. Trànrcr bon partit. Sacar la Uh
leria. Ex sententia aliquíd accidere.
ESGAPSAT, DA. p. p. Alzado, desbarbado,
descabezado. Divisus; rescissus, obtruncatus.
ESGAPULAR. v. a. ant. assotar.
ESGAPULARI. m. Llenca de estamenya, etc.
ab una obertura al mitj pera ficar lo cap; es dis-
tinctiu dels religiosos. Escapulario. Scapularis
amictus. D Tros de tela partit en dos, y unit ab dos
trenzillas que's porta per devoció. Escapulario.
Scapularis amictus, tcssera.
ESGAPULIRSE. V. r. met. y
ESGAPÜLUESB. V. r. BSCABCLUM*
ESGAPÜLÓ. m. L' últim tros qné queda de al-
guna pessa de roba. Betal. Tel» eitrMni«g-
mentnm.
BSCAPULó DE BüRÉ, DB ST. gbüís. aot. Cert liíiiL
Cierto tejido. Tela , ».
E9GAR Ó E8GARADA. (i) Ml. i niV flT.
E9GARA. f. Crosta de alguoi naira. Amti
Crusta, scara, ».
ESCARABAT, m. Insecte de la clfMi éé§ ee-
leópleros ; es de vàrias espècies, y té dos alas aik
delicadas més prop del cos, y dos de farta» fM
serveixen de estoig à las ditas, y dedefeMtàiil•
Esearabajo. Scarabieus, i. | Cervo fOLàüT. | BM
fusters pessa de ferro ab dents, para asflegurtrll
fusta que*s riboteja. CoreheU. Uncioiift, i. | pL Üb-
tras mal formadas. Garambainas^ eiMftè•/•t. U»
terse tortuosa;, informes, (art. Crostas ò fullnà
metall que's fàn dins dels canons, y aóo taotfV-
judicials que*s pót amagar lo foch, enoéndrerk
pólvora y abrasar al qui carrega *i canó. Bmn
bajo. Rima, a;.
ESCARABAT BUM BUM. jOCh. BBBÜÀT, BIBIIAT.
bscababat mebdbb. Esearabajo peletor». SoM*
baeus pillularius.
ANAB com los escababats. fr. Atraacar. Èrmm'
los congre jos. Operam perdere.
FftB ESCARABATS, fr. Fér lletras mal
Escarabajear, garrapatear^ forragatewr. Mai
litteras ducere.
SÉR ESCARABAT tS BORRA. fr. BUSCAR PELS AU NB
ESGARABATET. m. d. Esearobajilkf m»
bajuelo. Pàrvul us scarabseus.
ESGARABINA. f. ant. CABRABiüA.
ESGARAFALL. m. escandall.
E8GARAMU8SA. f. Pelea entre soldats de o*
ball, ja acometent, ja fugint. EsearamMza» leü*
tio, nis.
ESGARAMU8SAOOR, A. m. y f. Qoi M*
ramussa. Escaramuzador. Veles , ilia , pnD6«s-
tor, is,
ESGARAMUSSAR. V. a. Fér escaramuBMwfr
caramuzar. Yclitor, aris.
ESGARAPEL-LAsf. Divisa en forma dens,^
's porta en los sombreros. Esearapela. TeneUfS*
ESGARRAR. V. a. escabbotab.
E8GARBA-ORELLA8. m. BSCüRA-eaiLUSi
E8GARBOTAR. V. r. Llevar ó rasparpirtà
la superfície de una cosa. Rozar. Rado, erad•^íi•
Q GRATAR. II Excavar la aygua à la ribera.
biar, Sensím deterere. Q met. Indagar,
EscarbaVj escudrinar. Perscrutor, aris.
E8GARBOTAT , DA. p. p. àozaio, iuíék
do. Rasus.
E8GARGELLA. f. Armadura desde la eialai
à la cuixa. Escarcela. Ferrea fcBmoris araataA
ESGARGELLATGE» m. Dret qoe pi9l al »
carceller lo pres. Carcelaje. Ostiarumcarom^
tigal.
I
í
ESC
GiTALÀ
ESC
66*
E8GAECELLEE. m. Qüi cuyda de la presó.
Carcelero, aleaide, CustodÚB praBÍeclus.
ESGAmDALElfGH, CA. adj. FLAGH, MAGRK.
ESGARDAR. V. a. AlxitCOLAE.
E8GARDOT. m. cíRDOT.
ESGAEIDAMEliT. BSMORTUHlDimNT.
ESGAUTy DA. adj. Descobert, llibre, desem-
barassat, ütipejado , iseueto, Expeditos , solutus,
liber.
ESGARLADOR. m. Ferro à manera de gaaivet
ab que 'Is pentiners puleixen las claraboyas de las
pialas. Escarlúdor. Puliendis peclinibus cuUellus.
ESCARLATA, m. Panyo teixit de carmesí flo
tant eixit com lo dé la grana. Buarlata. Marice
tinctis.
Dl EscAiLATÀ. *S diu de las cosas del color de
escarlata. Carmesi, de color de escarlata, Pnrpu-
reas, coccineos.
E8GARLATÍ. m. Escarlata de color mès baix
y ménos fi. Esearlatia. Ignobilior parpara.
ESCARLATINA, f. Foch que surt en la pell, k
modo de sarampió. Aífomhrillaf alfombra^ e«eaWa-
Xina, Ignis sacer. | escarlatí.
ESCARMENADOR. m. escarpídor , aclari-
dor.
E8CARMENADORA. f. La dona que s* ocupa
de repassar ó escarmenar la llana. Repoiadora, Fe-
mina laoam carminando repurgans.
ESCARMENT, m. Desengany, eaatela adquiri-
da ab la experiència. Escarmiento, Documentum,
i. I Castich, pena. Escarmienío, Molta, pcena, ffi.
ESCARMENTAR. V. a. Corretgir ab! rigor de
obra ó paraula. Escarmentar, Suo vel alieno peri-
culo documentum capere; cantum fieri.
escarmentar en cap de altre. fr. péndrer expe-
riència en lo dany de altre. Escarmentar en caheza
agena. Alieno discere periculo.
ESCARMEBITAT, DA. p. p. Corregido, esear-
mentado, Sao vel alieno periculo cautos.
dels BSCARMENTATS naixen 6 IXEN LOS AVISATS.
ref. Denota que'ls escarmentats obran ab mòlta
precaució. De hs escarmentados se hacen los avisa-
dos ; de los escarmentados naeen los arteros ; el es-
carmentado busca el vado ; el escarmentado bien co-
noce el vado; vieja escarmentada , arregazada pasa
el agua ; no hay mejor cirujano que el bien acuchi-
llado, Yulpes non iterum capitur; nunc beoè navi-
gavi postquam naufragi um feci.
ESCARN. m. ant. escarni.
ESCARNL m. Burla, mofa, despreci. Escamio,
eseamedmiento, Ludibrium, íi.
ESCARNiDORy A. m. y f. Qui escarneix. Es-
camecedor. Subsannator, is.
ESCARNIR. V. a. Contrafer. RemeL•r. Oblo-
quor, eris. || Imitar lo que altre fà. Bemedar.
Adambro, as, affingo, is.
ESCARNIT, DA. p. p. Remedado , escamecido,
Imitatus.
ESCARNOT. m. ESCARNI,
pÉR ESCARNOT. fr, Fèr burla. Escameeer, haeer
mofa, Derideo, es. ) desdenyar.
ESCAROLA, f. Espècie de enciam. Escarola,
endivia, Intybum, i.
ESCAROLAT, DA, Y ESCAROLER, A. adj.
Semblant à la escarola. Esearolado, hitybi formam
referens.
ESCARÒTICH. m. roed. Caustich que causa
escara. Esearótico. Scaroticus.
ESCARPA, m. ascarpra. || fort. Pla inclinat de
una plassa desde'l cordó fins als fossos , ó lo que
forma la muralla que manté la terra del camí cu-
bert. Escarpa. Interior muralis fossae lorica.
ESCARPAR. V. a. ESCARPELLAR.
ESCARPAT, DA. adj. Fragós, aspre. Escarpada,
eortado, quebrado, Praecisus, prieruptus, prseceps.
ESCARPELL. m. Instrument de ferro ab dents
de que usan los cirurgians , fusters y escultors
pera netejar. Escalpelo, escarpelo, Scalpellum,
scalper, i.
ESCARPELLAR. V. a. Traballar ab V escar-
. pell. Escarpar, Scalpo, is.
ESCÀRPERA. f. ESCARPRA.
ESCARPt. m. PEf^CH.
ESCÀRPIA. f. Clau de ganxo pera aguantar
millor lo que s' bi penja. Esearpia, Uncus , clavus
in anguli formam aTictus.
escarpídor. m. Pinta de puas llargas y cla-
ras pera desembullar los cabells. Escarpidor , ei-
earmenador. Extricandi captllos pecten.
ESCARPIR. V. a. Desenredar lo que està enre-
dat, com lo cabell, llana, etc. Escarmenar, Extrico,
discrimino, as.
ESCARPIR LA cuRERTA. loc. Rut. Fér xafaminTo de
la cuberta ans del combati fíacer chafarrancL•, Ad
pugnam navisexpeditio, preparatio.
ESCARPRA, m. Instrument de ferro pera tra-
ballar las pedras y metalls à cop de martell. Cin-
cel, Scalprum, scalper, i.
ESCARPEJAR. v. a. Traballar ab la escarpra.
Cineelar, C«lo, as, scalpo, is.
ESCARRÀ. adj. esquerrí.
ESCARRABILLADAMENT. adv. m. LLEST A-
HENT.
ESCARR ABILLAMENT, m. PROMPTITCT, LLES-
TESA.
ESGARRABILLARSE. V. r. ENLLESTIRSE.
ESCARRABILLAT, DA. adj. LLEST.
ESCARRANSIT, DA. adj. MESQUÍ.
ESCARRAR. V. a. Yèndrer per mitjas canas.
Varear, Ulna metiri. y ter. Fér càurer las olivas
ab una perxa. Varear, Pertica excutere.
ESCARRÀS, m. Se diu de la persona que tra-
balla mòlt ó que fà la feyna de dos. Azacan, Enixe
laborans.
ESCARRAS8ARSE. V. r. anar escarrassat.
. ESCARRASSAT^ DA. adj. Infelís , miserable.
Arrastrado, Hiser, infortunatus.
ANAR ESCARRASSAT, fr. Afauyarse, cansarse mòH«
üs
ESC
\
Aperreúru. Xífliía d'.ígalíofie Texarí. ütigirí , de-
CKABmiFAfMAS. f. pi. KKABuriSBA.
ff»r.A«mmi.A«, t, a. Lscomua. 1.
EfCABSOU adj. geofB. S' aplica al artà lato
fse 00 mnple la Tolla del semidrtiil , ei t aka
laal com 1' a^t , »do à manera de miij 6fal. £»-
«■rrcsi», ewtarzúdo, e$a3frzaio, Depressas.
EBCABTEJAR. ▼. a. Ea lo joch de cartas jn-
gtf las Cabàs pera laolc^ar com està 1 joch. Car-
iMr, éncartüf», Lndom pagellís inferioribiis ten-
lare. | Barrejar las eartas. Baréjur. Pagellas com-
míseere.
EBCAHXAB. T. a. ter. i6vnEE.
EtCAmXOrA. L CAEXOFA.
EaCAMJL•OFEMJL• f. cmOfElA.
BKAmxOFERAS• m. ciatorctAt.
EíCÀSf SA. adj. Curt, limitat, oocabalyeoter.
Mfuuo , euaíiwuídú. Deficíens , cortns. | Xesqaf .
E$e^uo. S'irdidus , illiberalis. j| Sobradamenl eco-
■émícb. Euaso, Illiberalis , tenai. | Cort , pocb,
limitat. Ekúmo, Malignns, parcns.
Aü Aft Au;c5A COSA MÒLT ESCASSA, fr. Bafcmebi
pocb. ÀMdar alguna eo$a mng úrada. Alíqnid ra-
f. ant. CA VAL. 1.
ESCAMAlfElfT. adr. m. Pocb , ab eseassesa.
Eteatammu. Teooiler, parcè. | Apeoas , ab difi-
ealtat. EtcatamenU, Tix, aegrè, difficalter.
EBCAMÉ. adj. arq. S* aplica al arcb de ennra
menor qoeM semicírcol. Eicarzano. Circali dimi-
díum non «qoans arços.
E0CAMEJADOR , A. m. y f. Qui escasseja.
Bteatero, e$ea$o, Parcus, modicns.
EflCAMEJAH. V. a. Donar pocb, de mala gana,
y fent desitjar lo qae*s dóna. E$ca$ear, escatimar,
Pürcè , invitè largiri. | limitai. | regateiae. I v.
n. Faltar , anar à ménos algana cosa. Esarnar,
Deficio, is.
ESCASSEJAT, DA. p. p. Escaneado, Parcè lar-
gitns.
ESCASSES Y ESCASSESA. f. Hesqnínerfa,
cartedai. CicaUria, escasez. Parsimònia, », parci-
tas, alís. B Esterilitat. Carestia, esterilidad. Angos-
tia, le, diflicnltas , atis. J En la moneda , falta de
pes ó de lley. Falta , escasez. Honela; diminntio
vel impuritas.
AB ESCASSESA. m. adv. Poch à pocb, ab misèria.
À pistos, con esMsez. Minntatim.
ESCASSIAS. m. Arbre petit poblat de ramas
plenas de espinas , la flor blanca y *l fmyt sem-
blant als llovins. EseacL•, espina egipcia ó aràbiga.
Spina aïgyptia.
ESCASSiSSIM, A. adj. snp. Eseasisimo, Par-
cissirous, valdè parcns.
ESCASSisiMAMENT. adv. m. ^scasistma-
mente. Parcissimè.
ESCAT. m. Peix de mar , que creix fins à vint
T cincb peus de llargària, té la pell tant aspra que
algsM artúiai b ba
lo, fo/Za. Ihin, aq»!»!,
ESCATA, f. Fallda émn j
hrt la pell del peti y altres
EBCATADOmA. f. Obfa4e
ra. Desqvaattlio, bíí.
V. r. Eeovir nua 6
PtlMnrte. CoBleodo, is;
pelere.
ESCATAR. T. a. Pslir ab la pefl ét
j€r. Laevigo, as. | Trawr b
«pHdiio, as; sqoamis eraere. |
ESCATAT, DA. p. p. Estmmmdo
sqoamis exatvs.
ESCATBTA. f. d. Ese&mllm
li-
ESCATlf 'IN y EJAESB. v. r. sscaTAFCiTUàM.
ESCATÓ8, A. adj. Lo q«e lé
Sqnamatus, sqnanMSOS.
ESCATS. m. pi. Us peasM éii j^A ét
y jaqvel. Escúqmes, Latrannili, orvB. | nav. €.
ESCAUnL. m. Sayo de armas deia aatkb
mejicans, fet de eooxat de colo. AMaptl. to-
sypio fartum, mooitom sagmn.
ESCAüRER. V. n. Esdevenir, saeedkir. àeu-
eer, SMteier. Accido, is. | Dir , eorrespdBdTCr im
cosa ab altra. C•er kiem. Aplarí, couoainB ese.
ESCÀURERSE. V. r. EsdeveDirse , MMCfèir
alguna cosa impensadament. Acertar^ aemtttm.
Gootingo, is. I Ensop^parse alguna festivHal ò al-
tra cosa en cert dia. Cúer ea. Ineido, prwvm, is.
I p. n. TIOBAISB.
EBCAVrr. m. Rin en Flandes. Bttmlém, Snkiis,
is.
ESCAVAR. V. a. etc. sicAVAi.
ESCATGirr, DA. p. p. Araerido. Eventos.
ESCATOLA. f. Planta gramfnea q«e A h lla-
vor petita y groguenca com lo mill, però mèa llir
gamda , y serveix de aliment als canaris, jlfpitir,
triguera. Canda vnipina , alopecnms. i. | píaL
Certa pasta ab que s' imitan los colors y aparíéa-
cia de màrmols y altras pedras semblants. Ataya-
la. Artificial is lapis.
ESCATRADOR, A. adj. Qui trau las eseayras
del tap de suro pera arrodonirlo.
ESCATRAR. V. a. Traballar , posar à eseayre
alguna pessa. Escttadrar. Ad normam redigere.
ESCATRAT, DA. p. p. Eseuairado. Ad nor-
mam redactus.
ESCAYRE. m. Instrument compost de dos re-
glas que forroan un àngul recte. Bscuaireí , ^«o-
fnoA. Norma, se, ancon, is.
k EscATRE. m. adv. A eseuadra. Ad normam.
ESGELERAT, DA. adj. malvat.
ESGELITA. f. Pedra figurada que tira k btanci
y representa una cama de persona. Bseelita. Sce-
lites, e.
ESCENA, f . Én los dramas es una pail de acte
ESC CATALÀ.
caraclerisada per la entrada ó eixida de algun dels
actors. Escena, Scena , ». U Las tanlas ó llocb en
que's representa. Escena. Scena, sb. Q met. Las và-
rias mutacions del mon. Escena, Vicissiludo, inis.
ESGÉNICH, CA. adj. Teatral , lo que pertany
k la escena. Ecénico, Scenicus.
ESGENITA. m. Qui haLila en tendas de cam-
panya 6 cosa equivalent. Escenita, Scenita, s.
ESCENOGRAFIA, f . Perspectiva de la pintu-
ra, los llunys de eWsL, Escenografia, Scenographia,
». II La descripció de alguna costa, país ó edifici.
Escenografia. Descriptio, nis.
ESCENOGRÀriGH, CA. adj. Lo que per-
tany à la escenografia. Escenogrdlieo, Scenographi-
ous.
ESGENÓGEAFO. m. Professor, etc. de esce-
nografia. Escenógrafo, Scenograpbus, i. I Instru-
ment universal pera proposar tots los cossos en
perspectiva. Escenógrafo. Scenographum, i.
ESCÈPTICA, f. Secta de filosops, lo primer
principi dels quals era dubtar de tot. Escèptica.
Sceplica, 8B.
ESCÉPnCH. m. Filosop de dita secta. Escép-
Iko, Scepticus, i.
ESCEPIICISME. m. PIRRONISMI.
ESCIENT. (i) m. adv. ant. agratciint.
ESCIENT Ó SCIENT. adj. SABl.
i DUT SCIBNT. m. adv. AGRATCIBNT.
SEGONS LLUR sciENT. m. adv. aut. Segons sòn
judici ó modo de enténdrer. Segun iu entender. Suo
judicio.
ESCIENTBIEVIT Ó SCIENTMENT. adv. m.
i DRBTAS.
ESCIÉDEER Ó SCIÉURER. adv. m. BN ALTRE
TEMPS.
ESCIOUÀNCIA.f. Endevinació per medi de la
evocació dels morts. EsciomaMia. Sciomantia, le.
ESCITA. adj. Cosa de la Escília. Escita. Scy-
tbes, ae.
ESCLAFADOR , A. m. y f. Qui esclafa. Que-
bramador. Effractor, trilor, is.
ESCLAFAMENT, m. Obra de esclafar. Que-
hraniamientOj quebramiento, fractura. Fraclio, nis,
tritura, se.
ESCLAFAR Y ESGLAFASSAR. V. a. Picar,
móldrer, xafar. Quebrantar. EÍTringo, is.
ESCLAFASSAT Y ESCLAFAT, DA. p. p.
Quebrantado. Intritus.
ESCLAFIDOR. m. CASTANYOLA, CASTANTETA. ||
ter. coLiTxos.
ESCLAFIMENT. m. ESCLAFIT.
ESCLAFIR. V. a. Pe'.ar, fér ruido violent y
sntil, com la fusta quant s' obra, etc. Restallar,
ekasquear. Crepito, as. || Dit de las dents. Dente-
llar, dar diente con diente. Strido, is ; dentes cre-
pitaré.
ESCLAFIR LO RÍDRER , LO PLOR, ETC. fr. Soltarf
romper la risa, el llanto. In risnm, in fietum pro-
nimpere. %
ESC 66»
ESCLAFIT, m. Ruido que fa una cosa quant
se reventa ó quant pega contra de altra. Estallido,
Fragor, stridor, is. || So que fàn los que ballan,
juntant lo dit polser ab lo del milj. Castaneta, Di-
gitorum concrepitus.
ESípiAFiT DE DENTS. Potament de dents. DentelUt-
da. Dentium stridor, crepílus.
ESCLAFIT DE EÍURER. Carco/oda. Cacbinnus, i.
FÉR ESCLAPiTS DE RÍDRER. fr. Ddf carcüjadas. In
cachinnos pronimpere.
ESCLAFOLLAR. V. n. fam. f£r petar la cla-
ca.
esclarair. v. a. esclarir.
ESCLARimEirr. m. obra de esclarir. Esela-
reeimienio. Claritudo, inis. | claredat.
ESCLARIR, y. a. aclarir.
ESCLARIRSE. Y. r. aglarirsb.
ESGLATAMENT. m. REVBNTAMBNT.
ESCLATAR. V. n. Obrirse, esquinsarse. Be-
véntar. Cr^po , as. Q Férse pública alguna cosa.
?artr. Aliquid occultum in lucem, in vutgus edi.
B Comensar à eixir la flor del botó. ÀMrse las
fores. Flores expandere, explicaré.
ESCLATARADA. f. Cop ab soroll del qui càu
impensadament. Batacazo. Subitus et gravis lap-
sus.
PEGAR UNA ESCLATARADA. fr. Càurer ab estruen-
do. Dar un batacazo. Gravi lapsu ruere.
ESCLATARSE. V. r. REVENTARSB *L CABALL.
BSGLATARSB DE RÍURER. fr. RBVBNTARSE DE RÍU-
RER.
ESCLAU, VA. m. y f. Qui no té lliberíat.
EsclavOf cautivOf siervo. Servus, mancipium, ii. |
met. Qui se subjecta à las passions y desitjs des-
ordenats. Esclavo, Subjectus, cupiditatum ser-
vus.
ESCLAU DE REMBNSA. Uua espécic dc scrvitut que '
hi bagué en Catalunya. Esclavo de remensa, Man-
cipium, ii. B PAGés. II REMENSA.
ESCLAVINA. f. Capeta de pelegrí. Esclavina,
Peregrini penula. || Lo collet dels ecclesiàstichs.
Esclavina, Clericorum collaré superaddítum.
ESCLAVISAR. V. a. Reduhir à esclavitut. Es-
clavizar. Sub jugum mittere.
ESCLAVITUT. f. Cautiveri, estat de esclau.
Esclavitud, seividumbre. Captivitas, atis, servitus,
utis. 0 met. Germandat ó congregació així dita.
Esclavitud. Sodalitium religiosum. || met. Subjec-
ció als vicis, ó passions desordenadas. Esclavitud.
Subjectio, nis, servitus, utis.
ESCLAVONAT. adj. Fét à modo de cadena.
Eslabonado. Connectus, concatenatus.
ESCLETXA, f. Clivella, badall en las portas,
etc. Rendija, resquebrajo^ resquebradura, resque-
brajadura, resquicio, hendedwra. Rima, fissura, sb.
II En la terra. Grieta. Scissura, «e, bla tus, us.
ESCLÓFIAy ESCLOFA Y ESCLOFOLLA. f.
Closca. Cdscara. Volva, », putamen, inis.
ESCLOFOLLA DB OU. CLOSCA DE 0U«
670
ESG
DICCIONARI
ESC
BlfCilÀ NO HI EIXIT DE LÀ ESCLOFOLL\ DEL OU.
exp. pera manifestar que algú no té experiència,
jlun no ha salido del easearon. Nedum ovo exclu-
sus.
E8CLOFOLLAB. V. a. Llevar la esclofoUa.
Deteaicarar, descasear. Deglabro, decorticojnas. Q
Tràurer los grans de las tabellas. Iksvainar, FoUi-
cnlis, glumis purgaré. [ Parlar mòlt y sens cor-
tesia. Descascarar, parUr. Inepte loqui ; garrire.
ESCLOFOLLÀR DE VINT T QUATRE, fr. Eurahonar
mòlt. Espetar, Narro, as.
ESGLOFOLLATyDA. p. p. Descascarado, monr
dado. Deglabratns.
ESGLOHIH. V. a. CERCAR Ó SITIAE.
ESCLOP, m. Sabata de fusta tota de un tros.
Almadrena, zweo, galocha, haloza. Soccus, i. ||
Llivant que tenen los mariners pera diferents usos.
Guindaleza. Rudens, tis. || En los molins de farina
espècie de canal de fusta en la part inferior de la
tramuja, que reb lo blat, elc« que baixa de ella y
*1 dirigeix al forat de la mola. Canaleja, eanalf al-
harea. Canalis, is.
LI PODEU DONAR k BÉURER AB UN ESCLOP, fr. irÓU.
que s' usa quant algú anuncia aquellas cosas que
tots coneixen y es regular que succehescan. Por
adivino le ptteden dar eien azoUs ; parienU A la
clara, el hijo de mi hermana, Quem soror ipsa
parit, nostrum liquet esse propinquum.
E8GLOPET. m. dim. de esclop.
EBGLÓ8 T E8CLÚS, A. p. p. Esduido. Exclu-
sus, seclusus.
ESCÓ. m. Banch llarch ab respatller ample.
Eicano. Scamnum, i.
E8GOA. f . nàut. L' extrem de las perxas 6 plans
FQCtes. Eseoa. Longurii extremum.
E8GOAR. V. a. ESCUAR.'
ESGOÀVar. V. a. ant. esclopollar.
ESGOBEN. m. nàut. Qualsevol dels forats per
ahont passan los cables en la proa pera amarrar
lo barco, ó ab que està lligada la àncora , quant
se dóna fondo. Escohen ; ojo de la nave, Oculus na-
vis.
E8COBILLÓ. m. art. Instrument ab una perxa
llarga y un cilindro à la punta, ab cordas al ro-
dedor pera netejar lo canó. EKohilíon. Bellicis
tormentis mundandis scopula.
E8GOGÉ8, A. adj. Natural de y pertanyent à
Escòcia regne de la gran Bretanya. Escocès. Sco-
tus, scoticus.
ESCÒCIA, f. Motllura còncava en las basas de
las columnas. Nacela, escoeia, Trochilus, i.
ESCÒCIA, NA. adj. ESCOCÈS.
ESCODA, f. Instrument de ferro ab una ó dos
puntas pera arrancar pedras, picarlas y altres
usos. Pico, Upupa, ae.
PICAR AB ESCODA, fr. Escodar, Upupà làpides ex-
cidere, dolare.
ESCODBÓ. m. ESQUADRÓ.
ESCOBRONAB. V. a. SSQUADRONAB.
ESGOIXAB. v. a. Fér coix. Bmeojar, Onàm
facere. || r. Eneojaru. Glaudum fieri.
ESCOLA, f. ESTUDI, AULA. || La docfrÜM, frà-
cipis y sistema de algun autor. Esewela. fleWi
sistema.
ESCOLÀ, m. Noy que assisteix als miaisiffií
del altar. MoMdllo , numaguiUo , mútiag; Mm-
cbellus, i.
escolí de akbn. exp. Iim. Qui segueix seaprt
y cegament lo dictamen de altrea. SaeriiSmii
amen, voto de amen. Alieno judiok) esoo aiisi
adhaBrens.
ESCOLÀ DE CANT. Noy dcdicat 4 la núska^h
iglésia. Infantillo. Puer ecclesiasUco cantoi adül•
tus.
escolí de cor. Clerizon. Chorí mialster.
ESCOLÍ major. Saeristan. Edituns, i, aerísta^a.
séR ESCOLÍ DE AMEN. fr. Acomodafse en tot i li
voluntat agena. Andar eomo el eoreho mbntíwfm.
Ad alterius arbitrium totum se fíngere.
sia UN BON ESCOLÍ, ò QULX ESCOLÍ, fr. fil•lU. lli
UN BON APÒSTOL.
ESCOLAMENT. m. p. U. FLUIX DB SiNCB.
ESCOLAPI Ó ESCOLÀPIO. m. Rel^íòsfR
professa la regla de sant Josep de Calasanx. li-
colapio. Scholarum piarum minister.
ESCOLAR. V. a. Dessangrar. També s*uaein
recíprocb. Desangrar. Sangninem exhaurífe. |
ESCÓRRER. D m. ESTUDIANT, y ESCOLÍSTIOI. | |1.
Certs canonges reglars establerts prop de Bolòi^
Escolares. Scholares, ium.
ESCOLABSE. Y. r. BSCABULLIBSK, BflHIOmMI•
I ESCÒRRERSE.
ESCOLÀSTICAMENT, adv. m. De VB Bl4l
escolàsticb. EscolAsticamente. Morè acadèmica.
ESCOLÀsnCH, CA. adj. Lo pertanyent i Is
escolas y estudiants. EscolAstico, escolar. Schobi-
ticus, scholaris. U S' aplica al mètode ab que s'ett-
senya la teologia en las escolas, als que la east'
nyan y escriuben sobre ella. Etcolústíeo. Mtth»-
ticus.
ESCOLAT, DA. p. p. Desangrado. Sangaiae
exbaustus.
ESCOLI, m. Nota, observació, comentari brea-
Esrolio. Scbolium, ii.
ESCOLlADOB , A. m. y f. Qui eseolia. Eu»-
liador. Scholiasles, ».
ESCOLIAB. V. a. Posar escolis ea algao es-
crit. Comentar^ escoliar. Scholíis notaré, ilnstnre,
elucidaré.
ESCOLL. m. Roca sota la aygua. EkoU». Soo-
puluS, i. II met. PERILL.
ESCOLLADUBA. f. ant. ESGOTADUBA.
ESCOLLAT, DA. p. p. ESCOTAT.
ESCOLLEBA. f. Obra de pedra perduda diu
lo mar pera defensa del port. EseolUra, Littoitli'
bus sedificiis tuendis artificialis scopuliis.
ESCOLOPENDBA. f. Gucb. cent càmas. | Otl^
peus, peix cetàceofue sembla una galera ab ivik
BSG
GÀTAIA.
ESC
671
Egcohpendraf cienlopiés marino, Scolopendra ee-
lacea.
E8GOLT. m. y
E8GOLTA. f. Partida de soldats pera resgaart.
Escolta. Praesidium, ii, comitalus, slipatorum ma*
nus. II La religiosa qae acompanya à altra en lo
parlador pera escoltar lo que's parla. Escueha.
Auscultans.
ESTAR i Li ESCOLTA, fr. EST.OLXAB AL A6UATT.
E8GOLTADOR, A. m. y f. Qui escolta. Oye»-
te, €$cuchador. Auditor, is.
E8GOLTA1IIENT. m. ant. atenció.
ESCOLTAR. V. a. Aplicar V oido, aténdrer.
E9cuchar, Ausculto, as. || Acompanyar algun com-
boy. Escoltar. Stipo, as.
ESGOLTARSE. V. r. Parlar ab clàusulas afec-
tadas. Mscucharse. Affectalo sermone loquí; sibi
loquenti blandiri.
ESCOLTAT y DA. p. p. Eseuehado, Auscul-
ta tus.
ESCOMBRA, f. ManoU de palmas ó cosa sem-
blant pera netejar. Escoha. Scopae, arum, conver-
riculum, i. II La vella ó que està mòlt gastada. Es-
cobajo. Detritiffi scopa;. y La que serveix pera *ls
orinals. Escobon. Scopa detrita. || Escuramcnt de
alguna cosa. Limpia. Mundatio, tersio, nís.
ESCOMREA DE FORN. ESGOUBRALL.
ESCOMBRA DE BECTOB. mct. fam. VICABI, ESCOLÀ.
ESCOMBRA NOVA ESCOMBRA BE. ref. Advertcix que
mòKas cosas s' aprecian y cuydan mès per sa no-
vedat que per són verdader valor; y lo poch que
duia '1 fervor ab que alguns comensan à servir sos
nous destines. Cedacito nuevo tres dias en estaca.
Novum cribrum, novo paxillo.
ESCOMBRAGARRERS. m. fam. Qui passeja
mòlt sens menester. AzotacalleSf eorrenton, eerero.
Commealor, is.
ESCOMBRADA, f. Cop de escombra. Escoha-
zo. Scopa; ictus. || La obra de escombrar. Barredu-
ray escobada. Mundatio, nis. || Cada impuls ab que
's mou la escombra al escombrar. Escobada. Abs-
tersio, nis.
ESCOMBRADOR, A. m. y f. Qui escombra.
Barrendero, escobadero. Scoparius, ii.
ESCOMBRADURA8. f. pi. ESCOMBBARIAS.
ESCOMBkALL. m. La escombra que serveix
pera escombrar lo forn. Barredero. Yerriculura, i.
ESCOMBRAR. V. a. Netejar ab la escombra.
Escobar, barrer. Yerro, is. Q met. Tràurer la gent
de algun lloch. Descombrar, despejar. Expello, is.
II No Aleixar res, portarsen tras sí tot lo que bi ba-
via en alguna part. Barrer, arrebatar. Corrado, is.
II Portarho tot ab violència. Arramblar, arrastrar.
Cuneta verrere. Arrebanarf hacer zafarrancho. Cor-
radere.
E8GOMBRARIAS. f. pi. La brutícia que s' ar-
replega escombrant. Barreduras, escobada, bas^
ra. Quisquilias, arum. || met. Cosa despreciable.
Baiura^ porqueria. Yilis, deçpicabilis res.
ESCOMBRARIAYRE. m. Qui arreplega las
escombrarias. Basurero, estercolero. Sordium pur*
galor, lavator.
ESCOMBRAT, DA. p. p. Barrido. Versus.
ESCOMBRAYRE. m. escombbadob.
ESOOMBRETA. f. d. Escobilla, escobeta. Par-
va scopa. || pinzell.
ESCOMBROTA. f. Escombra dolenta. Escoba^
jo, escobon. Scopa detrita.
ESGCMMÉS, A. p. p. ACOMÉS.
ESCOMESA, f. y
ESGOMETIMENT. m. ACOMETIMENT.
ESCOMÉTRER. V. a. ACOMÀTREB. | APOSTAB»
JUGAR.
ESCOMOVEDOR. m. ant. MOTOR.
ESGOMPARRANTIR. V. a. Fér pérdrcr 1'
animo. Descuajar. Alicujus animnm turbare.
ESCOMOmCAClÒ. f. E8C0MUNIÓ.
ESCOMUNICADOR. m. Qui escomunica. £l«
eomulgador. Excommunicator, is.
ESCOMÜNICAR. V. a. Apartar, privar de la
comunió dels fiels. Descomulgar^ escomulgar. Ex-
communico, as.
ESCOMUNICAT^ DA. p. p. Descomulgado, ef-
comulgado. Excommunicalus. || Malvat, pervers.
Descomulgado. Nefarius, improbus, sceleralus.
EscoMürncAT TOL-LERAT. L' escommunívat ab qu!
'spót tractar en certas ocasions. Escomulgado íofe-
rado. Excommunicatus toleratus.
ESC0MC5ÍICAT viTA.NDO. Aquclls ab qui no's pót
tractar lícitament. Escomulgado vitando. Excom-
municatus vitandus.
E8COMUNIÓ. f. Privació de la comunió dels
fiels. Descommion, escomunion. Excommuoicaiio,
nis.
ALSAR LA EscoMüNió. fr. Absóldrcr dc ella. Àlzar,
levaniar, remitir, absolver. Resecro, as; ab intor-
dicto absolvere.
ESCONDIDAMENT. adv. m. AMAGADAXENT,
OCULTAMENT.
ESGONDUUENT. m. AMAGAMENT, OCULTAMENT.
ESCONDIR. V. a. OCULTAR, AMAGAR.
ESCONDIT. p. p. AMAGAT, OCULT. || m. AMAGA-
TALL .
ESCOPELISME. m. Sorlileji que's practicava
tirant pedras encanladas ó embruixadas à un camp
pera que no fructifiqués. Escopelismo. Scopelis-
mus, i.
ESCOPETA, f. Arma de foch mòlt coneguda.
Escopeta. Catapulta, se.
ESCOPETA CURTA. Retoco. Brcvc scloppelum.
ESCOPETA DE CUL CALENT. loC. mCt. LÍgcrO de Cfll-
bos, botafuego. Homo malè sanus, levis, precipi-
ta nter agens.
APLANAR LA ESCOPETA, fr. APUNTAR LA ARMAÓ 'L TIR.
ESGOPETADA. f. Lo tir de la escopeta.'y la
ferida que fa. Escopetazb. Scloppeti ictus.
ESCOPETEIG. m. La acció de escopetejarse.
Sseopeteo. Pugna» se.
672
ESC
DICCIONARI
ESC
ESGOPETEJAR. V. a. Disparar repetidas vega-
das la escopeta. Eseopetear, Scloppeti iteratis ex-
plosionibus impetere.
ESGOPETEJARSE. V. r. Disparar las escope-
tas ó fusells ab freqüència uns à altres. Essopetear-
se. Scloppetis utrinqne pugnaré.
ESGOPETER. m. Soldat armat de escopeta.
Escopetero. Scloppetarins, ii.
ESGOPETERIA. f. Milícia armada de escope-
tas. Escopeteria. Scloppetis instrucla militia.
E8GOPINA Y E8GOPINYA. f. ESCÜPINA.
ESGOPINAR Y E8GOPINYAR. Y. a. BSGüPIR.
ESGORA. f. nànt. escoa.
ESGORBUTÍ. m. Malaltia contagiosa que causa
dolors y corrupció en las genivas. Escorbiuo, Scor-
bulnm, i.
E8GORBÚTICH , GA. adj. Lo que pertany al
escorbuti. Escorbúlico, Ad gingivarum tabem per-
tinens.
E8GORGOLL. m. La acció de escorcollar. Ae-
^t«(ro, escrutinio, Scrulatio, nis.
E8GORGOLLADOR, A. m. y f. Qui escorco-
lla. Hegislrador, escudrinador, Scrutator, is.
E8GORGOLLAMENT. m. escorcoll.
E8GORGOLLAR. V. a. Registrar. Escudrinar,
registrar. Exploro, as, scrutator, rimor, aris.
ESGORDI. m. Oerba medicinal. Escordio, ajo-
te. Scordium, ii.
E8GÓRIA. f. Escuma dels metalls. Escorta,
Scoria, ae, recrementum, i. || Cosa vil, desprecia-
da, de ninguna estimació. Escòria. Yilis, despíca-
bilis res. || met. Qui té mòlta malícia y astúcia. Pe-
rülan, Nebulo, nis.
ESGORIAGIÓ. f. Crosta de sobre las llagas. Es-
coriacion, Crusla, ae, escoriatio, nis.
E8GORIAL. m. Terreno ahont s* ban beneficiat
minas de metall y ja *s cultiva. Escorta. Metallo-
nim fodina. || Lloch ahont se tirant lasescórias dels
metalls, y '1 munt que forman. Escorial. Scoria-
rum receptaculum, acervus.
E8GORIAR. V. a. Alsar U P^H per cop ó altra
cosa. Escortar. Excorio, as.
ESGORIARSE. V. r. Alsarse, ó apartarse '1 cu-
tis per vàrias parts. Escoriarse, Excoríor, aris.
E8GORNAR. V. a. Tràurer, llevar los corns.
Descomar, Cornua detrahere.
DÉIXALS ESGORNAR Ó QUE s' ESCORNEX. lOC. fam.
pera retràurer à algú de ({ue despartesca à dos
que*s barallan. Dejarlos descomar ó que se desctter-
nfft. Inter se digladiantes sinere.
ESGORNAR8E. V. r. Pelear fins àjuntarse uns
ab altres. Darse de las astos, Conjunclione basta-
rum contendere.
E8GORNAT, DA. p. p. Descomado, Cornibus
mutilus.
ESGORPA. f. ant. Peix. escórpora.
ESGORPÍ. m. Insecte verinós, té vuyt ulls, dos
mordassas ó bocas com lo cranch, vuyt camas y
una cua movedissa aroiada de una ungla corba en
r extrem ab la que introdvbeix lo verí. Aktm^
escorpion, Scorpio, nis, scorpiíu, i, oepa, «. | Ni
de mar de figura cóncova y de un pevdelM,
lo cap espinós y mès ample qne'l oos. tWKjm.
Marinus scorpio; scorpius costos. | Oeta sipeM
zodfach. Escorpion. Scorpns , ii. | niat. I^iiü |l
de guerra en figura de balledte, quelkBttiilH
pedras atràs y endavant, hseorpiam. Seeqm, sk
PICAT DEL ESCORPÍ. Alaeronodo, Scorpkmis Bini
Isesus.
E8GÓRPORA. f. Peix que pica com I* ttcaf.
Escorpena, escorpera, escorpina, fMMm,yffi^
blo. Scorpxna, ce.
ESGORRAMENT. m. La acció de Moénv.
Escorrimiento. Fluxio, nis.
E8GORREDOR. m. Lloch dels eKamdvf,
ahont se vuydan y netcjan los ventres dd IM*
tiar. Jamerdana. Locus ad ventres exteigeiiM
destinatiis. Q Rech pera desaygmur iair tan» k
aygoamolls. Tijera. Incile, is. | Se dia del Uv
que 's desfà ó corre ab facilitat. ímio cirrdi:^
escurridizo. Laquens lubricus, labilis.
E8GORREDORA. f. Mànega, cedàs, dn|, «íc
ab que 's cola «Ignna cosa. Coladero. Qaalitt, ft
lum, i.
E8GORREDURA. f. LL18CAPA, LLlS8ABà,IIU»
CADA. n met. FLAQUESA.
ESGORREGAR. V. a. ter. AIXAEAAALUI.
ESGORREGüTy DA. p. p. i:fCiiiTÍll0. GatUtB
exhaustus.
E8GORREIG. m. Canal ó conducte que mk
ponts y altras obras de fàbrica serveix peit expir
las ayguas y porqueria. Vertedor. Ceiluviarta.
E8GÓRRER. V. a. Apurar las últimas gotaide
algun líquit. Eseurrir. Gnttatim, fündüàB eikiiri•
re. II Afiuixar ó desfer algun llas, cordó, ete. Cisr-
rer. Dissolvo, is.
ESGÓRRERSE. V. r. Càurer de gota ea goti
algun licor. Descorrerse, eseurrir. Fluo, is. | DÜ
del temps. Pasar^ córrer, irse el tifínpo. Toip»
evolare, fugere.
ESGORRETJADA8. f. pi. ant. XURRIACAAIS.
E8GORRETJAR. V. a. ant. xurria(^íjar.
ESGORRETJA8. f. pi. XCRR1ACA8.
ESGORRIALLAS. f. Las últimas golas de al-
gun licor. Escurriduras. Sedimenlum, i, ^^i
sec is.
ESGOR8A. f. La pell dels arbres. Cor (fra. Cor
tex, icis.
ESCORSA DEL PERÚ. QUINA.
EscoRSA DE PONSEM. Coufílura feta de dita escorsi
Acitron. Saccharo conditum citriim.
EscoRSA DE wiNTER. La de un arbre que 's crií
junt al estret de Magallaoes: los comerciants la con-
fonen quasi sempre ab la canyella blanca: *8 pre-
senta en trossos quasi de un peu de Ikrch, m
polsada de ample, y dos ó tres Itneas de espe»v«
aspres, de groch rojench de fon, y de gròch ^
palla en lo interior, de olor resines y aronaticà.
ESC CATALÀ.
de sabor acre y anient. CorUza de winur. Cortex
winteri, cortex magallanicus.
CONÈIXER k ALCI) PBR LA BSCOESA. fr. met. Cooéi-
xer à algú per algun senyal. Sacar, conocer for la
pinta. É signo dígooscere.
ESGORSADOR. m. ant. Qui trau la escorsa.
Descortezadfir, Deglabrator, is.
, ESGORSAMENT. ni. La obra de escorsar. Des-
corlezamiento, deseortezadura. Decorticatio, nts.
ESCORSAR. V. a Llevar, tràurer la escorsa.
Descortezar. Decorlico, deglabro, as.
ESGORSAT, DA. p. p. Descortezado. Decorti*
calus.
ESCORSÓ. m. Serpela verinosa. Vibora, Yipe-
ra, echídna, se.
ESGORSONERA. f. Herba medicinal que 's creu
eficàs conlra 1 verí del escorsó. Escorzonera. Yi-
perina, viperalís herba.
ESGORTERAR. V. a. ESQUARTERAR.
ESGORXA. f. ESCORSA.
ESGORXADOR. m. Qui escorxa. DeioUador,
Excorialor, is. || Lloch ahont se mata y escorxa *1
bestiar pera V abast del públich. Matadero, desoUo'
dero, rastro. Laniena, se.
E8GORXADURA. f. Nafra que resulta de fre-
garse una part ab altra. Desolladuray escorzadura.
Intertrígo, inis, excoriatio, nis.
ESGORXAMEirr. m. La obra de escorxar.
DesoUadura. Corií avulsio.
ESGORXAPi. mi. Embarcació de vela pera
transport. Escorchapin, Oneraria navís.
ESGOR^EAPINS. m. met. Qui demana mès de
lo que li correspon per sos traballs. De$ollador, Im-
modicus, injustus exactor.
ESGORXAR. V. a. Llevar la pell al animal.
Desollar. Deglubo, is; corio exuere. || met. Fér pa-
gar mès de lo que *s déu. Desollar, Nimiè, ultra
debitumexiorquere. || escorsar. || Aixaragallar, es-
corrugar. Deruviar, arroyar, lamer, marder, De-
tero, is.
ESGORXAT, DA. p. p. Desollado, Pelle de-
traclus.
ESGOSSés, A. adj. escocès.
ESCOT. m. Roba Qna de llana. AnascoU. Sta-
mineam textum. || La part que paga cada bu dels
que s* han divertit ó menjat en companyia. Eseote,
Symbola, ae. || n. p. Insigne religiós francíscano,
que establí un sistema de teologia. Escoto , doctor
tútiL Schotus, i. II Por antonomàsia, esperit db
CONTRADICCIÓ.
ESCOTA, f. nàut. Corda ó cap pera templar las
velas. Escota. Versoria, a;.
ESGOTAOURA. f. Tall fét en círcul en lo coli
dels vestits. Escotadura, escotado, escote. Yestis
decoUatio.
ESGOTAMENT, m. La acció de escotar, /m-
posicion de tributo. Tributi descriptio.
ESGOTAR. V. a. Fér escotadura en lo vestit.
Escotar. Decurto, expapillo, as. || Imposar un tri-
TOMO 1.
ESC 67S
but. Imponer un tributo. Tribulum indicere, dea-
cribere.
ESCOT ARSE. V. r. Pagar cada company V es-
cot. Escotar. Pro rata portione contribuere, sym-
bolum dare.
ESGOTAT, DA. p. p. Degolletado, eseotadúi
Emarginalus, expapillatus. j| Contat entre *is que
pagan tribut. Tributario, eontribuyente. In tributa-
riis, vel inter tributaries adscriptus.
ESCOTERA. f. nàut. La obertura en lo forat
de la nau per la qual passa la escota major ó de
triquet. Escotera. In navis latera apertura.
escotí, m. La escota de una vela menor. £s-
cotin. Yersoria, ».
ESCOTIFARSE. v. r. Quebrarse, relajarse,
Frangi, disrumpi.
ESCOTILLÓ. m. nàut. Trapa, porta petita pe-
ra entrar en la nau. Escotillon. Yersatilis valva.
ESCOTINA. f. escotí.
E8COTISME. m. La doctrina de Escot y la dels
que *1 segueixen. Escotismo. Scotismus, i.
ESCOTOMIA. f. méd. Malaltia dels ulls, que
causa moviments vertiginosos, y prové de la tur-
bació dels esperits del cervell, posant la vista com
plena de boyra. Escotomia. Yerligo, inis.
ESGOTISTA. ra. Sectari de Escot. Escotista.
Scotista, se. || Sobrenom que donaren à Júpít^r en
Esparta ahont tenia un temple de aquest nom, que
vól dir tenebrós. Escotista. Scoti assecla.
ESCOTXEGAR, ESCOTXEJÀR T ESCOT-
XINAR. V. a. Cantar la perdiu. Cwhichear. Caca-
bo, as.
ESCRABATAR. V. a. ant. desbaratar, dbsfrr.
ESCREtX. m.Aumemt de dot, ó quantitat que*l
home promet à la dona que pren per muller. Ar-
ras. Dotis accesio, arrhabo, nis.
ESCrement. m. excrement.
ESCRIBA, m. Doctor, interpreto de la Hey dels
bebreus. Escriba. Scriba, s.
ESCRIBA, m. NOTARI. II Qui escriu. Eicribano.
Scriba, s.
escriba de cImara, de ajuntament, etc. Escriba-
no de càmara, de ayuntamientOy etc. Tabellío, nis.
ESGRIBANIA. f. Despaig del escriba. Escriba-
nia. Scribania, se, tabularium, ii. || L' ofici dels
escribans. Eseribania. Tabellíonis , scrib» rouous.
11 Los arreus de escríurer. Eseribania. Scriptorum
apparatus. || papelera.
ESCRIBENT. m. Qui escriu ó copia. J^sortMen-
te, copiante, amanuense, escritor. Scriba, se, scrip-
tor, is.
ESCRINY. m. ant. armari.
ESCRIPTOR, m. Autor de algun llibre. Escri-
tor. Scriptor, is.
ESCRIPTORI, m. Despaig dels homes de nego-
cis. Escritorio. Hercatorum officium.
ESCRIPTURA, f. Instrument públich en pre-
sència de testimonis, y autorisat per notari. Bscrt"
tura. Scriptura, sb, públic» litterae. d fiscrít de
86
6U
EiSii
DICCIONARI
qaalsevol clase. Buritwra. Tabula, ». | La acció y
efecte de escríarer. Eseritura. Scriptura, as, scríp ~
tio, nis. II Per antonomàsia la Bíblia. Eseritura'
Scriplura, s, fiiblia, orum.
FÉR ESCRIPTURA, fr. Escriturar, Syngrapham fa-
cere.
CSGRIPTURARI. m. Qai ensenya la sagrada
Escriplnra. Eseriiurario. Scripturarius, ii. | pi.
Nom que 's dóna à uns sectaris juhens. Eseritura^
rios. Scriptnrarii, orum.
ESCRIT, A. p. p. Bscrito, Scriplus. | m. Obra
de algun escriptor. Eserito. Scriptum, i. | met.
Senyal de lo interior. Escrita, Scriptum, i.
DONAR PER ESCRITS, fr. Eotregar algun punt per
escrit pera major seguretat y clara intcl-ligéncia.
Dar por eserito. Scripta tradere.
NO n' hi ha ris ESCRIT, loc. ab que cortesmenl se
nega lo que altre dóna per cert ó assentat. No hoff
nada eserito sohre eso, Nil de bac re constat.
PARLAR PER ESCRIT, fr. EscHuror y entregar à al-
tre lo que se li intenta dir. Hablarpor eserito. Litr-
teris mandare.
PER ESCRIT, m. adv. Per medi de la escriptura.
Por eserito. Per scriptum.
ESGRtURER. Y. a. Formar lletras. Eseribir.
Scribo, is. II Gompóndrer alguna història ó altra
obra. Sseribir, Scribo, is. | Dirigir cartasó bitllets.
Eserihir. Per litteras cum aliquo col•loqui.
EscRÍüRER AB GARBO. fr. Taragotear, Yelociter,
dexterèque scribere.
ESCRÍURER ENTRE DOS RALLAS. fr. EntrereugUmar.
Interscribo, is.
ESGBtUREBSE. V. r. Tenir correspondència
per escrit. Eseribirse. Per litteras vicissim collor
qui. II Allistarse en algun cos ò congracio. Em»
eriHrse, Adscribi ; nomen dare.
ESCRITA, f. Peix. RAJADA.
ESCRÓFüL. f. med. Galtera, porcellanas. Es-
erófula, lamparon, Scrophula, ffi.
ESCROFULÀRIA. f. Planta que serveix pera
netejar la matèria de las feridas, pera resóldrer
los tumors, etc. Eserofularia. Scropbularia nodo-
ESCROFULÓS, A. adj. Qui pateix de escró-
fuls. Eserofuloso, Scrophulosus.
ESCROSTAR. v. a. Tràurer la crosta. DeseoS'
trar. Emargino, as. || Dit del pa. Descostrar, des-
eortezar. Corticem adimere, vellere.
ESCROSTARSE. V. r. Gàurer ó saltar la cros-
ta de alguna cosa. Deseaseararse. Putamen amitte-
re.
ESCROSTATy DA» p. p. DeseostradOy deseas-
earado. Decorticatus.
ESCROSTONAR. v. a. Escantonar, llevar los
cantons. Deseanurar, Extrema amputaré , adime-
re.
ESCROTAL. adj. Pertanyent al escroto. EsorO'
tal. Scrotalis.
ESCROTO. m. anat. Túnica que à modo de
bossa cubreix y conté *ls testícals. Eserol». Sero-
tum, i.
E8GROTÓGELE. f. Bòrnia que baixa hisUl
fondo del escroto. Escrotóeele. Ad, uaqoe lerotia
hèrnia.
ESCRUIXIR. V. a. Estremeeer. Trematore,
tremere, contremiscere.
ESCRUIXIRSE. V. r. Cooméorerae, trcmli^r.
Estremeeerse. Tremere, contremiscere.
ESCRÚPOL, m. üna de las vint y quatre pirts
de la unsa romana. Eserúpulo. Schipalos i. | ai*
tron. Qualsevol dels minuts en qoe's divideix u
grau de cfrcul. Eserúpulo. Scrupulum, i, monMa-
ta, orum. || Remordiment de la coDciéocia. Esori-
puh. Religió, nis. Q Reparo, dificultat, doble. £i-
erúpulo. Dubitatio, nis. | Exactitat, deticadea ea
obrar. Eserúpulo. Religió, nis. | aot. Pedreta qoe's
fica dins de la sabata. Eserúpulo, cAwa. Scni|Nis,i.
escriSpols de fra gargall. exp. Escràpob ilic-
tats. Eserúpulos de monja, de Mari^argajo, Aleo-
tala, inepta religió.
l' ESCRf^POL de FRI GARGALL QUE BSCÜPU ALS li-
BiTS PER NO EscupiR 1 TERRA. rofr. quo Déta al ex-
cessivament escrupulós. Repulgos de tmpmaii,
Levissima res.
POSAR EN ESCRÚPOL, fr. MstCT em escn^k, Scn-
pnlum ingerere.
ESCRUPULEJAR. V. n. Fér escn&pol. Acri-
pulizar. Scrupulis angi.
ESCRUPULISAR. V. a. ESCRCPULBJAR.
ESCRUPULÓS, A. adj. Esempuloso. Scmpalt*
sus. II met. -Exacte. Eserupuloso. Fidelis.
ESCRUPULOSABfEBnr. adv. m. Eserupdm-
mente. Scrupulosè, religiosa.
ESCRUPULOSITAT. f. Averigoaeió eucta.
Eseruptdosidad. Scrupulositas, atia.
ESCRUTAR. V. a. ant. esquadrintar.
ESCRUTINI, m. Averiguació exacta de algooi
cosa. Eserutinio. Scrutinium, ii. || Regooeíxemeat
dels vots secrets en alguna elecció. Esentíms*
Scrutinium, ii.
ESCUADURA. f. ESCÜAMENT.
ESCUARIENT. m. Rahoteo, derrahadwra. Gaadc
mutilatio, truncatio.
ESCUAR. V. a. Llevar la cua. Deseolar. Cxh
dam mutilaré. || Dit dels anyells, peraqne ettsoM
y s* engreixen. Desrabotar, rahotear. Caudasa^Bií
amputaré. || Llevar la cua à las fmylas. DespaO'
nar. Pediolnm detrahere.
ESCUAT, DA. p. p. Descolado. CaudA mntiiitf.
I adj. Animal que no tè cua. Bahon, Gauda pr•ci-
sus, mutilus, corulus.
ESCUBERTA. f. CUBERTA.
ESCUBIERA. f. ant. En los molins las escon-
brarias ó resíduos de grans que s' escombravio.
Eseubiera, escombros. Rudus.
DRET DE ESCUBIERA. Lo drot de escombrar Itf
molins en profit del escombrador. Dtncko ds twt-
òtera. Jns sic dictum.
EoLi
GATÀLA.
ESCUDAR. V. a. BSCUDEiAB.
ESCUDAT» m. Soldat dels que porlavan escot.
Escudado, hroquelado. Clypens, sentatus.
ESGUDEJAR. v. a. Servir de escut ó rodella.
Escudar, lego, is. || amparar.
ESCUDELLA, f. Yas petit y cÓDcavo. Eseudilla;
la de broch pistero ; la de fusta hortera, euenea,
Scutula, scutella, e. U Sopa, arròs, etc. del caldo
de la olla, també s' entén per tota la vianda que's
iràa en la tanla. Sopa^ potaje. Offa, «e. | Llit de la
mola. Alfarje, frapetnm, i.
QUI LA ESCUDBLLA DB ALTBB BSPERA, PBBDA hk
HBNJA. ref. Denota quant mal fa qui 's refia ente-
rament de altre. Quitn de mano agena espera, mal
yanla y peor cena, Parum providum e\ aliis spe-
rare, quod tibi ípse non praestes.
ESCUDELLADA. f. Lo que cap en una escu-
della. Eseudillada. Quantum scutella capit.
ESCUDELLAR, v. a. Posar lo caldo en escude-
llas. SicudiUar, In scutulas infundere. || met. Ma-
nifassejar, disposar algú las cosas à sòn àrbitre.
Escudillar. Pro arbitrio statuere.
ESCUDELLAT, DA. p. p. Eseiidiüado. In scu-
tulis infttsus, distributus.
ESCUDELLER. m. Llocb de la cuyna abont se
posan las escudellas, etc. Vasar, vcuera, poycUa,
anden, Yasarium, ii.
ESCUDELLETA. f. d. Escudillila. Parva seu-
tula.
ESCUDER, m. Patge, criat major. Escudero,
Famulus, i.
ESCUDET. ro. La planxa de ferro que *s posa
davant dels panys per la que entra la clau. Escudo»
Serae scutulum. || d. EseudiUo, co, to. Clypeolum,
i. II Planta que naix en las ayguas detingudas, y s'
emplea en la botànica. Nenúfar, escudete, golfan.
Alba nympbaea.
ESCUDET DE EMPELT. ESPIGA, PUA.
ESGUDEYLA. f. ant. ESCUftELLA. 1 .
ESGUDRINYAR. V. a. etc. ESQUADEINTAB.
ESCULAPI. m. Nom que *s dóna als metjes 6
als que tenen coneixements en medicina : lo qual
prové de anomenarse així *1 déu de la medicina,
segons la mitologia grega y romana. Eseulapio,
Esculapius, ii.
ESCULL, m. ant. escoll, biscb, pebill.
ESCULLIDtSSmiy A. adj. sup. EscogidisiíM.
Selectissimus.
E8CULLIDOR, A. m. y f. Qui escull. Eseoge-
dor. Eligens, seligens, tis, selector, is.
ESCULLIMENT. m. Tria. Escogimienlo, Elec-
tio, nis, deleclus, us.
ESCULLIR. V. a. Triar, elegir una eoea eatre
altras. Escoger, Eligo, deligo, is.
ESCULLIT, DA. p. p. Escogido. Selectus, elec-
tus.
ESCULLS, m. pi. escoll.
ESCULPIMENT. m. La acció de esculpir.
Trepado, eniretalladura, Scultura, », incisió, nis.
ESG %n
ESCULPIR. V. a. Grabar. Esculpir, entallar.
Sculpo, scalpo, exculpo, is.
ESCULPIT, DA. p. p. Sseulpido, Sculptus.
ESCULTOR, m. Qui fà imatges de pedra, fusta
ó metall. Escultor, Sculptor, scalptor, is, signifex,
icis.
ESCULTURA, f. Art de esculpir. Escultura.
Sculptura, s. || Obra esculpida. Escultura. Csla-
tuni, se.
ESCUMA, f. La matèria lleugera que s* alsa de
qualsevol licor. Espuma, Spuma, ae. || bbumeba. |
La de plom. blanquet. || La de sabó. sabonbba. |
met. L* bome mès despreciable é inútil. Hez, F«x,
SBcis.
Féa ESCUMA, fr. Espumar, Spumo, as.
ESCUMADORA. f. Cullera pera escumar. Ss-
pumadera. Truà, truella, trulla, patula, rudicnla,
ESCUMAR. V. a. Tràurer la escuma. Desfu-
mar, espumar, Despumo, as. |j v. d. Fér, alsar es-
cuma la olla, vi, elc. Espumar. Spumo, as.
ESCUMAT , DA. p. p. Despumodo, espumado.
Spumatus.
ESCUMILLA. f. Roba de seda crespada, y
mòlt prima. Espumilla. Crispum, tenueque bomby-
cinum.
ESCUMILLON. m. Tela de seda mòlt dobla
com tercianel-la. Espumillon. Tela serica stipata.
ESCUMÓS, A. adj. Lo que abunda en escuma.
Espumoso, Spumosus, spumeus.
ESCUNILLARSE. V. r. Trasconejarse. Retro-
manere, abscondere; retro se sistere.
ESCUPIDOR. m. Qui escup mòlt , ab freqüèn-
cia. Eseupidor. Screator, is. || Lloch abont s' es-
cup. Escupidero. Saliva rius locus.
ESCUPIDORA. f. Vas pera escupir. Escupide-
ra, Salivarium vas.
ESCUPIMENT. m. La acció de escupir. Sali-
vaeion, Exspuitio, salivatio, nis.
ESCUPINA. f. Saliva. Saliva, Saliva, e, salí-
vum, i, oris excrementum.
ESCUPnVADA. f. Saliva que 's llansa per la
boca. Escupidura, escupetina, escupitina, esputo.
Sputum, i.
ESCUPIR. V. a. Gargallejar, Uansar la saliva.
Escupir, Expno , is. I met. Despreciar. Escupir.
Respuo, is. II met. Llansar una cosa à altra que té.
arrimada ó unida à sf. Escupir, Emitto, ejicio, is.
EscupiB EN LA CABA. DE ALOU. fr. mot. Despre-
ciarlo, fér burla de ell. Escupir en la cara d imo.
Irrídeo, es.
RscupiB AL BOTLLO. fr. Introduhirso en la con-
versació. Escupir en corro, en rueda, Yerba in me-
dium proferre.
ESGUPIB PER DESPBECI Ú HOBBOB DB ALGUNA GOSA.
fr. Escupir por desprecio ú horror de alga, Aliquid
despuere.
EscupiB POSTBBMA. fr. Escupir matèria. Pu8 e3(«
crearé ; purulenta sputa edere.
676 ESC
ESCüPiR SÀNCH. fr. Bscupir sangre. Sangainem
excreare. || met. Jactarse de noble. Echar bocana-
das de sangre, Genas et proavos inepte jactare.
NO BSCUPIE ALGÚ MÉNTRES PARLÍ. fr. met. NO DO-
NAR TANDA.
TAL N* ESCUP QUE 'n MENJARIA. NO'N VULL NO'N
VULL, DONÍUMEN un BON TROS.
E8CUPIT, DA. p. p. Escujndo, Conspnlns.
E8GUR, A. adj. OBSCUR.
ESCURA, f. La acció de escarar. Limpia, mon-
da, Expurgatio, mundatío, nís.
E8GUBABASSAS. m. y
ESGURABESGAMBRES. m. ant. Qni trau la
inmundícia de las bassas. Reiretero^ y privadero,
focero. Foricarías, ii. ,
ESGURAB088A8. m. ÍLapahoUai , granuja.
Yafer.
E8GIJRAGA880LA8. m. Expressió ab que 's
nota als golosos. Lameplalog. Liguritor, is.
ESCURADEFm. m. Instrument pera escurar
las dents. Mondadientey mondadientes, escarbadien-
teSy limfnadtentes, Dentíscalpium, ii.
E8GURAIRSE. V. r. ant. enfosquirse.
E8GURADOR, A. m. y f. netejador.
ESGURAMEPfT.m. ant. ESCURA. Q m. adv. con-
fusament.
ESGURAORELLAS. m. Instrument à modo de
cullereta pera tràurer la cera de las orellas. Mon-
daarejas, escarhtíorejai, Auriscalpium, ii.
E8GURAPOU8. m. Pocero, privadero, Putea-
rius.
ESGfJRAR. V. n. Netejar , purificar , llevar lo
supérfluo. Mondar , limpiar. Mundo, expurgo, as.
II Dit dels plats, etc. reculiir, aprofitar lo que que-
da sens deixarhí res. Arrebanar, iErusco, as, cor-
rado, is. || fregar , netejar. I met. Portarsenhi à
algú 'Is diners ó lo que té. Mondar. Nummos de-
trahere. || Tràurer ab sabó y argila V engrut y oli
que hi ha en lo panyoantesdeabatanarlo. Escurar.
Pannos expurgare.
ESGURARSE. V. r. Limpiarse. Sibi purgaré,
detergere.
ESGURATy DA. p. p. Mandado, limpiado. Mun-
datus, purgatus, abstersus.
QUEDAR ESCURAT, fr. mot. Quedar sens diners.
Qwdar limpio, Pecunía vacuum omninó remanere,
evadere.
ESGURAXEMENEYAS. m. Qui trau la sutja
de las xemeneyas. Deshollinador. Fulgínem abs-
tergens.
ESGUREDAT. f. y
ESGURIMENT. m. ant. OBSCURITAT.
E8GURIR. y. a. OBSCURIR.
E8GURITAT. f. OBSCURITAT.
ESGÜRSAMENT. m. astron. paralaxe.
ESGURSAR. V. a. Fér més curta ó breu alguna
cosa. Acortar. Decurlo , brevio, as. || Dit del men-
jar, racció, etc. donar ne pocb. Accriar la comiL•.
Cibum deducere.
DïCaONARl ESC »
ESGURSARSE. V. r. Redahirse à menor liif-
gària. Eneogerse. Contrabi. | Dilde la vista, asarla
perdent. Oscureeerse la vista. Caligo, as.
E8GUR8AT, DA. p. p. Aearudo. Caotmetu,
decurtatus.
E8GUR8Ó. m. BSCORSÓ.
ESGURSONERA. f. Herba. ESGOUQimA.
E8G1TR80NET. m. d. Peqwriia «ioora. lÜiQr
vipera; viper» catulus.
E8GU8A. f. Disculpa , rahó 6 motíii «b qieif
escusa algú ó alguna cosa. Bseusa^ esemaeim. ^
verticulum, i, excusatio, nis. | Pretext, efagiak
que s' escapa algú de algun apnro. MseapalmL
Evasió, nis. || met. Pretext, motiu qiie*8 prea pm
fér ú omitir. Aehaque, escusa. Causa , », pntín-
tus, us.
ESCUSA DE mal PAGADOR. Bscusa frWola. Bieus
de mal pagador. Fútil is excusatio.
AB ESCUSAS de'n PAU EN PBBB S' ESCALFA, ref. El-
plica que alguns ab lo pretext de demanar pern
altres solicitan pera sí. Pide el golow para fi
deseoso. Dum aliis peto mea commoda curo.
BONA ESCUSA TÉ* L MALALT QUB*S PUU AL UXtl
DIU QUE SUA. ref. Contra 'Is que pera disculpar Mi
feltas las atribuheixen falsament à altras camé
personas. La culpa del asno eekarla A Iü eíMa.
Canis saeviens in lapidera.
E8GU8ABLE. adj. Lo que admet escusa. iMh
sable. Excusabilis.
ESGUSAGIÓ*. f. ESCUSA.
E8GU8ADOR. m. Escusador. Excusator, is.
ESGUSAR. V. a. Disculpar , alegar causa pen
disculpar al altre. Eseusar. Excuso , as. | Evitaff
impedir cosas perjudicials. Eseusar. Yito, a«.
ESGUSARSE. V. r. Discnlparse. Justífemt,
escusarse. Satisfacio, Í8;sepurgare.
E8GUSAT, DA. p. p. Eseusat. Excosatns. | U
que no es precís. Eseusado. Supervacanens.
ESGüT. m. Pavès, arma defensiva. Erofuel, es-
cudo. Clypeus , clypeum , scutum , i. | Moaeda di
diferents valors. Escudo. Nummns aoreos, vel v-
genteus; scutum, i, numisma, tis. I met. Ampar»,
protecció, defensa. Escudo. Scutum , i. | Clau nd6
en la part inferior del fre. Cubüete, escudo^ tmUm.
Fraeni fibula capítata. || En lo blasó '1 camp en
que's figuran las pessas de las armas. Ewià».
Stemma, tis, gentilitia tessera. | bscüdet. 1*
ESCUT DE OR DE BBUJAs. m. Mooeda qoe valít
8 sous 6 diners de Barcelona. Escudo. Noniaos
au reus.
E8GUTAT, DA. adj. ant. Armat ab escut. &•
eudado. Clypeo munitus.
ESGÜTIADOR. m. Lo qui eseutia. DestaHHi-
dor. Lanam lappís expurgans.
ESGÜTIADORA. f. Dona que trau los nusos,
palletas , etc. dels panyos. Despinzadera. Fceniiai
pannis floculos detrahens. || pi. Instrument pert
escutiar. Pinzas, despinzadera. Volsella , s, foiti-
pulae, arum.
ESF
CATALÀ.
ESGUTIAR. Llevar la borra ó pels al panyo ab
las escutíadoras. Despinzar ) iesatdiUar, Floculos
volsellis detrahere, avellere, subripere.
ESCUTXINARSE. V. r. ter. Partirse, revenlar-
se, trencarse, en sentit figurat, com: bscutxinaisb
de ríurer. Deslernillarse. Cartilagines dismnipí.
ESDELENEGAR. V. a. ant. LLISCAR.
E9DENTEGAR. V. a. Llevar las dents. Df^dm-
lar. Edento, as.
E8DEPITE6AT, DA. adj. Sense dents. Desden-
tado, Edentulus.
E8DEVANGI8E. V. n. ant. «sdbvbnir.
ESDEVENIDER, A. adj. ESDEVENIDOR.
ESDEVEmDOR, A. adj. Lo que ha de esde-
venir. VeniderOf futuro. Futunis. || pi. Los qaehan
de víurer desprès. Yenideros, descendienus, Posteri,
orum.
EN LO ESDEVENIDOR. D), adv. En \o sucesivo. In
poslernm.
ESDEVENIMEPfT. m. Succés. AcmíecimienlOf
aeaecimiento, Eventos , us. || pi. ant. rendas , pro-
ductes.
BBDEVENIR. V. n. Saccebir. Suceder , aconU-
cer, éeaeeer. Accido, is.
E8DEVENIR8E. V. r. escàurerse.
ESDEVINGUT, DA. p. p. Acaecido, aeonUeido.
Factus, eventus.
ESDRÚIXUL.m.gram. y poét. Paraula que pas-
sa de dos síl-labas y carrega la pronunciació en la
antepenúltima, com súplica. Esdrújulo. Dactylus,
i. n adj. Lo que pertany al esdrúixul. Esdrújulo,
Dactylus.
ESFELT. m. ant. Betum natural , negre , llus-
tres y brévol , que s' encén y derreteix al foch;
sura en las ayguas del estany Asfàltjch en Judea.
S' emplea com medicament, y en la composició de
diferents barnissos. Asfalto, esfalío , aspalio ,
camemomiaf betun judaieo, Asphaltium, spal-
tum, i.
ESFERA, f. geom. Globo sólit, en lo qual totas
las rectas tiradas des<le'l centro à la superfície són
iguals. Esfera, Sphaera, x. \\ poét. Lo cel. Esfera,
Sphaera, 8B, coelum , i. || met. La classe ó condició
de algunas personas. Esfera, Ordo , conditio , nis,
status, us.
ESPERA ARMILLAR. Màquína que representa *ls
círculs principals del cel, ab un globo en sòn cen-
tro que representa la lerra. Esfera armilar. Armi-
llaris sphaera.
ESPERA CELESTE. *Ls cols. Esftra celeste, Cosles-
tis sphaera.
ESFERA OBLIQUA. La cn quc V horisont talla oblí-
quament la equinoccial. Esfera obliqua, Sphaera
obliqua.
ESPERA PARALELA. La co quc couvé 1' horisont
ab la e/[uinoccial. Esfera paralela, Sphaera para-
lela.
ESFERA RECTA. La 00 que r equador es perpen-
dicular al horisont. Esfera recta, Sphera recta.
ESF 677
X globo compost de terra y
terróqttea. Tcrreslris
ESPERA TERRESTRE.
aygua. Esfera terrestre ,
sphfera.
ESFEREIR. V. a. Espantar, atemorisar. Asom-
brar, atemorizar, atronar. Expavesco, is. P turbar.
ESFEREIT, DA. adj. Atarantat. Atronado, ami-
lanado. Stupefactus.
ESFÉRIGH, CA. adj. Pertanyent à la esfera.
Esférico , esferal. Sphaericus. || De figura rodona.
Esférico, Sphaericus, sphaeroides.
ESFERICITAT. f. Òrbita , circunferéncia. Be-
dondezy esfericidad, Rolunditas, alis.
ESFEROIDAL. adj. Lo que pertany al esferoy-
de ó 'n té la figura. Esferoidal, Sphaericus.
ESFEROYDE. f. Sólit de una superfície que*s
forma de la revolució de una elipse al entorn de
sòn eix. Esferóide. Sphaeroides , is.
ESFILAGARSAR, v. a. Desfilar, ó tràurer las
filagarsas de la roba. Deshilachar, desfilachar, des^
hilar, Telam in filum resolvere , detexere ; fíJatim
carpere.
ESFILAGARSAT, DA. p. p. Deshilachado, Fi
latim carpatus.
E8FINGE. f. Animal fabulós, invenció dels
poetas ; la descripció més comuna es : lo cap y
mans de donzella , cos de gos , urpas de lleó, veu
humana y cua de dragó. Esfinge, Sphiox, gis.
esfínter, m. anat. Anell muscular ab que s'
obre ó tanca V orifici de alguna part del cos. Es-
fínter. Spbincler, eris.
ESFÒNDRER. V. a. ant. ESFONSAR. II S' usa
també com recíproch.
ESFÒNDRER EN TERRA. aut. uàut. EMRARRANCAR.
ESFONSAR. V. a. ENFONSAR.
ESFORS. m. Coratje, valor. Animo y esfuerzo,
eonato. Animositas, atis.
FÉR l' iJltim ESFORS. fr. Fér tot lo posible. Uacer
el última esfuerzo, Tolis viribus conari, inniti.
Hk un ESFORS. fr. ESPORSARSE.
ESFORS AD AMENT. adv. m. Esforzadamente,
Strenuè, virililer.
ESFORSADtSSIM, A. adj. sup. Esforzadisi-
mo, Fortissimus.
ESFORSAR. V. a. Donar esfors, animar. Esfor^
zar. Animo, incito, as. || Donar major forsa y vigor
à alguna cosa ab rahons y exemples. Esforzar,
Confirmo, roboro, as.
ESFOR8ARSE. V. r. Anímarse, empenyarse,
aplicar totas sas forsas. Esforzarse, empenarse. La-
boro, luclo, as.
ESFORSAT, DA. p. p. Esforzado, Firmatus. |
adj. Fort, valent, animós. Esforzado, Animosus,
pra'stanti animo.
ESFÓRVOL. adj. ant. flach.
ESFULLADOR, A. ra. y f. Qui esfulla. Desho-
jador. Frondator, is. || despampolador.
ESFULLAMENT. m. Laacció de esfullar. Des-
hojadura. Fronda tio, nis.
ESFULLAR. v. a. Llevar las fullas als arbres,
618
eSG
DICaONARl
ESG
elc. Deskojar. Frondo , as ; foüa decerpere. H dks-
PAMPOLAE.
ESFULLARSE. V. r. Pérdrer las fullas los ar-
bres. Deshojarse , perder las hojas. Frondor, aris;
frondibiis exui.
ESFULLAT, DA. p. p. Deshojado. Arbor foliis
nudala.
ESFUMAR. V. a. pint. Fregar al través las plo-
mejadas deun dibuix de llapis, formant una massa
de sombra junla. Esfumar. Picluram obumbrare.
ESGABANAR. V. a. ler. Donar que sentir. As-
par, dar en que entender, Stomachor, aris.
ESGABELLAR. V. a. DESGAVELLAR.
E8GABELLAT, DA. p. p. DESGAVELLAT.
ESGABELLAT Ó CAP ESCABELLAT, exp. Diet. Se díU
de la persona que té mòltas espècies séns orde oi
roétodo, óqne no té orde ni concert en sas cosasy
discursos. Madeja íincuenda. Homo non sibi cons-
tans.
E8GARDAR. V. a. ant. guardah, reso uardar.
ESGARDISSAR. v. a. Desenredar, desemboli-
car. Escarmenar. Extrico, discrimino, as. || Escla-
rir, desenredar lo cabell. Escarmenar, desenmara-
nar el pelo, Crines extricare.
ESGARDI8SAR8E. V. r. Barallarse estirantse
*ls cabells. Esearapelarse, andar d la grena, Jnr-
gor, rixor, aris.
ESGARDISSATi DA. p. p. Desenmaranado, es-
earmenado, Extricatus.
ESGARGAMELLAR8E. v. a. Cridar ab gran
forsa. Desganitarse, desgaiiigarse, desgargantarse,
despepUarse. Yocifero, as.
E8GARGAMELLAT, DA. p. p. Desgarganta-
do, desganiíaL•, desganifado, Raucus.
ESOARRADAMENT. adv. m. DBnECTUOSA-
MBNT, DESACERTADAME.NT.
E8GARRADOR. A. m.y f. Qui no acerta algu-
na cosa. Charanguero, chapueero. Impcritus artífex.
ESGARRADURA. f. y
ESGARRAMENT.m. Falta de acert. Desaeier-
to. Opera navanda slupida inertia. || méd. mutila-
ció, CONTRACCIÓ.
E8GARRANXADA. f. Ferida à manera de ra-
lla que no mès penetra la pell. Àrano, rasguno. La-
ceratio, nis.
ESGARRANXAR. V. a. Ferir lleugerament la
pell ab las unglas ó altre instrument. Basgunar,
Scabo, scalpo, is.
E8GARRANXAT, DA. p. p. Rasgunado, Scalp-
tus.
ESOARRANY. m. esgarranxada.
ESGARRAPADA, f. La acció de esgarrapar.
AranOy arahamientOj y garfada, gatada ter. Cutis
vellicatio.
AB DOS RSGARR^PADAS. m. adv. En un instant. En
dog paleladas ó palelas. Temperis punctu, mo-
inentü.
ESGARRAPADASSA. f. aum. Arahazo, In-
tens cutis vellieatio.
E8GARRAPADOR, A. m. f. Qui esgarrapa.
Arahador, Lacerator, is.
E8GARRAPADURA. f . y
BSGARRAPAMENT. m. ESGARRAPADA.
ESGARRAPAR. V. a. Rascar lleugerament li
pell ab las unglas. Aranar, y echar la garfa ter.
Alicujus cutem unguibus exarare. H Fér rallas sa-
perGcials eo lascosas llisas. Aranar. Rasaràs ínfi-
gere. II ARRAPAR. || raspar. II met. Traorer algú
profit, lograr alguna cosa de lo que 's volia. Sacar
raja, Petiti partem saltem extorquere. || met. fam.
Robar ab astúcia. Garramar, garbear, y gatear. ter.
Astutè capere. || Tocar malament la guitarra 6 altre
instrument. Zangarrear, cencerrear. Absonèsenare.
ESGARRAPARSE. v. r. Araüarse. Unguibas
se praescindere. || Manifestar algii sa ira y enfado.
Pelarse lasbarhas, Sibimet irasci.
ESGARRAPAT, DA. p. p. Aranado. Ungui-
bus saucius.
E8GARRAPÓ8, A. adj. RASPós. || met. Aspre,
malagradós, intractable. Arisco, seco, Austerus, as-
per, diílicilis.
ESGARRAR, v. a. No acertar alguna obra.
Desacertar. Erro, as. || Descompóndrer, separar al-
gun membre vivent. Mutilar. Mutilo, admutilo, as.
ESGARRAT, DA. p. p. Desacertado. Erratus.
Q adj. Privat del us de un membre. Mutilada, es-
tropeado, dèbil. Mutilus.
ESGARRIAMEBIT. m. ant. La acció de e^r-
riarse. DescarriOf descarriamienlo, Abcrratio, nis.
ESGARRIAR, v. a. Apartar del camí. Descar-
riar, A via deducere. || pérdrer.
ESGARRIAR8E. v. r. Pérdrei*se, apartarse de
la companyia. Descarriarse, desmandarse. Devio,
as. I Apartarse del remat alguns caps de bestiar.
Descarriarse, desmanarse, A gregeaberrare. || met.
Apartarse de lo just y rabonable. Descarriar$e. De-
vio, as. y No continuar algú en sòn ofici. No ugw
el oficio, Ab officio defleclere.
ESGARRIAT, DA. p. p. Descarriado. Devius.
II adj. Lo que no segueix V orde degut. Vago in-
constanie, Yagus.
ESGARRIF. m. ant. y
ESGARRIFALL. m. Demostració excesiva de
espant ó sentiment. Aspavienlo, pasmarola, pas-
marotada, Pavoris aflTeclatio. || esgarrifansa.
ESGARRIFAMENT. m. esgarrifansa.
esgarrifament de cabells. Erissament. Despelu-
znamiento, despeluzo, espeluzo, Capiilorumereclio.
esgarrifament de dents. Dentera, reehino de
dientes. Dentíum stnpor. '
ESGARRIFANSA. f. Horror. Dentera, grima,
estremecimiento, desazon. Horror, stupor, is.
es(URrifansa de fret. Lo tremolor que causa.
Tirilnna. Corporis à frigore tremor. || Indisposició
del cos en que al mateix temps se sent fret y calor
estrany. Calofrio, escalofrio. Febris affectns.
ESGARRIFAR. V. a. ESPANTAR, HORRORISAR,
ESBOnOUAR. § SUPICAI. ,%
ES6
CÀTALi.
ESLL
67»
f£r BS6ARB1FÍR. fr. EspanUr, causar lemor. Dar,
meter, poner grima, Terreo, es, horrorem inculere.
ESGARRIFARSE. v. r. esborronaese.
ESGARRIES, lu. pi. Admiració abgeslosy pos-
tu ras descompassadas. Àspavientos , espavieuios.
Stupor, pavor, is.
ESGATIMAR. T. a. Esgotimar.
ESGATIFAR8E Ó ESGATINYARSE. V. r.
Renyir, disputar. PeloUaru, f ft2^ar2:arse. Conlendo,
is. II Renyir à esgarrapadas. Aranane, Se vicissim
unguibus petere.
ESGLAHÓ. m. Lo pas de pedra ó al Ira cosa
pera pujar ó baixar à alguna part. Eicalon, pelda-
nOj grada, paso. Gradns, us. || met. Lo grau à que*8
puja en dignitat, ó '1 pas ó medi ab que adelanta
algú sas pretensions. Esealon, Gradus, us.
ESGLAHONAR. V. a. escalonar.
E8GLAHONAT. p. p. de ESGLAHONAR.
ESGLAY. m. Espant, susto repentí. Sobresalto,
suslo, pasmo, Repentina formido.
ESGLAY AR. V. a. Assustar. També s' usa com
reclproch. Sobresaltar, Subitò aliquem terrere;
terrore perceliere. I pasm ar.
fiSGLAYAT, DA. p. p. Sobresaltado, atustado.
Perterrilus, perlerrefaclus. || pasmat.
ESGLEA. f. ant. y
ESGLÉSIA Ó ESGLEYA. f. IGLÉSIA.
ESGOARDAR. V. a. ESGUARDAR.
ESGOTAR. V. a. ant. agotar.
ESGOTIMADORy A. m. y f. Lo qui esgotima,
re.ssegueix ó repassa. Rebuscador. Qui veodimice
reliquias legit.
ESGOTIMAR. V. a. Arreplegar los golims
que 's deixan al veremar. Rebuscar. Racemor, aris.
I Desfer un rahim en gotims. Desgajar, hacercar-
pa$. Botros segregaré, dividere in.
ESGRAHÓ. m. ESGLAHÓ.
ESGRAMA. f. Instrument de fusta ahontse
posa '1 cànem pera espadarlo. Gramilla, Ad linum
detergendum tabula.
ESGRAMADOR. f. BRBGADORAS.
ESGRAM AR. v. a. ter. bregar lo cínem.
ESGRANAR. V. a. Tràurer lo gra de alguna co-
sa, com lo del rahim, etc. També s' usa com recí-
proch. Desgranar. Deacino, as. || Tràurer los grans
de las lavellas. Desvainar. Foliculis vel glumis nu-
dare.
ESGRAl^AT, DA. p. p. Desgranodo, desvainar
do. Deacinatus; foliculis exutus.
ESGRATINYADOR, A. Qui esgratinya. Escar-
bador. Scalptor.
ESGRATINYAMENT. m. Acció y efecte de
esgratinyar. Escarbadura, escarbo. Scalptura.
ESGMATINYAR. V. a. ant. gratar, bsgar-
BOTAR.
ESGRATINYARSE. V. r. ESGATIFAR8B.
ESGRIMA, f. Art de jugar y manejar la espasa.
Esgrima. Gladiatorius ludus.
ESGRIMADOR, A. m. y f . Qui sap de esgri-
ma. Esgrmidor, Lanisla , s ; gladiator , is.
ESGRIMAR. V. n. Jugar la espasa ab art. Es-
grimir. Digladior, aris; obtusis ensibus velitari.
ESGRIMIOOR, A. m. y f. esgrimaoor.
ESGRIMIR. V. n. esgrimar.
LO QUI NO sap esgrimir, AB NINGÚ VULLA RBNYIB.
ref. Contra *ls que s' empenyan en lo que no saben
fér. Anton Perulero, cada uno atienda d su juego,
Ludere qui nescit campestribus abstinet armis.
ESGRIP. m. xiscLET.
ESGRIPAR. V. a. XISCLAR.
ESGRUMAR. V. a. pint. Fér la primera tritu-
ració dels colors. Desgranzar. Contero, is.
ESGRUNAR. V. a. ENGRUNAR.
ESGUARDAMENT. m. ant. mirament, res-
pecte, ATENCIÓ. II DESLLIURAMENT.
estar al esguardament. deslliurarsb , 8ub8-
tríurersb.
ESGUARDAR. V. a. y també s'usa com rect-
proch. Referirse. Aludir, referirse, hacer relacion.
Alludo, is; sensum alio refferre. || pertJLnter. ||
ATÉNDRER, MIRAR. || V. r, GUARDARSE, DESLLIURARSB,
SUBSTRÍURERSE.
ESGUARDAR i LA UNGLA. f. ENTÉNDEBR AL PEU DB
LA LLETRA.
ESGUART. m. atbntió, mirament, motiu, res-
pecte. II ant. retirada, semblansa. || figura aspec-
te. II pi. SEPARAMENT, DESPEDIDA.
DONAR ESGUART. fr. aut. SEMBLAR, RETIRAR. 7.
EN ESGUART. m. adv. ant. En comparacion.
PraBut.
HAVER ESGUART. fr. HAVER ESMENT.
ESGUELL. m. ant. esquins.
ESGUELLAR. V. a. ant. ESQUINSAR.
ESGÜELE. m. pi. fam. Diners. Güeltre, mu-
nises. Nummi, orum.
ESGUERRAR. V. a. ESGARRAR.
ESGUERRO, m. Erro. l'erro, error. Error, is.
ESLABÓ. m. ant. foguer.
ESLAY. m. ant. esglai.
ESLENEGAMENT. m. ant. lliscada, rellis-
cada.
ESLLABISSADÍS, A. adj. Que té facilitat de
esllabissarse. Desmoronadizo. Labilis.
ESLLABISSARSE. V. r. Arruinarse, assolarse.
Desmoronarse. Delabi.
ESLLABISSAT, DA. p. p. Desmoronado. De-
lapsus.
ESLLANEGARSE. V. r. Esténdrerse, estirarse
*1 panyo ó tela. Dar de si. Laxo, as, disícndo, is.
ESLLANGUIMENT, m. Languidez, lànguides
za, exanimacion, Languor, examinatio, defectio.
ESLLANGUIRSE. V. r. Aprimarse, enmagris-
se. Traspillarse. Attenuari, languescere.
ESLLANGUIT, DA. p. p. Flacb. TraspilladOy
delanguido. Flaccidus.
ESLLEMENAR. V. a. Tràurer las llémenas.
Deslendrar. Lendiculis purgaré. || ter. esporgar.
ESLLENGARSE. V. f. esllanegàbab. | Càurer
«80
ESM
DICCIONARI
ESM
poch à poch la terra, paret, etc. Desmoronarse, Ali-
quid dilabi.
ESLLENGUrr, DA. adj. esllanguit.
E8LLOMAR8E. V. r. ALLOMAHSB.
ESLORA, f. nàut. La llargària de la primera y
principal cuberta de 1& nau per la part interior
desde'l quadrasle à la roda. Eslora, esloria. Supe-
rioris labulati navígii longitudo.
ESMA. f. BSMB.
E8MAGENGAR. V. a. MAGBNCab.
ESMAGINAYRE. m. ant. escultor.
ESMALT, m. Pasla de vidre de diferents co-
lors. Esmalie. Encauslnm, i. || Lo Iraball de esmalt
sobre d(* algun metall. Esmalte, esmaltadura. Em-
blema, alis. | met. Llustre, esplendor, adorno. Es-
malte. Oroatus, us. | met. Diversitat de colors,
virtuts, etc. Esmalle. Goiomm, virtalum snavilas.
ESMALTADOR, A. m. y f. Qui esmalta. Es-
mallador, Encaustes, sb.
ESMALTADURA. f. ESMALT.
ESMALTAR, v. a. Aplicar V esmalt sobre Us
metalls. Esmaltar. Encaustum obducere. || Adornar
de diferents colors. Esmaltar, Yariis coloribus or-
naré. I met. Adornar, hermosejar, il-lustrar. Es-
maltar, Oreo, iliuslro, as.
ESMALTAT, DA. p. p. Esma'tado, Encaustus,
encausto pictus, vermiculatus.
ESMAR. V. a. ant. pensar, imaginar, esmentar.
E8MARALDA. f. ant. esmeralda.
ESMALTÍ, ra. Blau de esmalt pera pintar al
fresch y al tremp. Esmaltin. Gsruleus color.
ESMAY. m. DESMAT.
ESMAYAR. V. a. ant. desmatar.
ESMAYAT. p. p. ant. dbsmayat.
ESME. m. Hàbit, facilitat en acerlar. 7ino, tien-
to, Inslinclus, i. || Rutina. Rutina, Habitus, us.
ANARHi ó FéR DE ESME. fr. Irse poT experiencia. Ex
inslinclu agere.
PÉRDRER l' esme. fr. Perder el tino, Ab scopo
aberrare.
ESMEDRIL. m. ESMERIL.
ESMEGINAR. V. a. ant. esculpir.
ESMELEGARSE. V. r. Afanyarse mòlt ab de-
siij de portar à bon acabament alguna cosa. Des-
alarse. Anxiare.
ESMENA, f. Correcció. Enmienda, Emendatio,
nís. II for. Satisfacció, paga y pena del dany fét.
Enmiendd. Compensalio, nís.
ESMENABLE. ^ú}.Encomendable,Emenúàb\\Í8,
ESMENADOR, A. m. y f. Enmendador. En-
mendator, corrector, casligator, is.
ESMENAR. V. a. Corretjir. Enmendar, Sano,
emendo, as. | Recompensar los danys. Enmendar ^
resarcir, reparar, indenmizar, Damna rependere.
II ant. Mentar, traer d la memòria. Heminisse.
ESMENARSE. V. r. Enmendarse. Se ad bonam
frugem recipere; se corrigere.
ESMENAT, DA. p. p. Bnmendado, Correctus.
i» f. B8MBNA.
ESfllENT. m. AOVBRTÉNCIAy CO.NBlXSMBNTy XOTÍ*
CIA. II CUTDADO, ATENCIÓ, VIGILÍNCIA.
HAVER ESMENT, fr. Touir noticia, ó advertir, àà-
ver tir, Nunciari.
NO HAvàR ESMENT, fr. No tener noticia. Carere im-
titiis.
ESMENTAR. V. a. Mentar, recordar ^ Iraerik
memaria. Recordo, as, commoneo» es.
ESMENUGAR Y ESBIENUSSAR. V. a. Dü-
MENUSSAR.
ESqiERALDA. f. Pedra preciosa de color v^
mòlt Irasparent. Esmeralda, Smaragdus, i.
ESMERARSE. V. a. Obrar ab particular cay-
dado. Esmerarse. Tolis viribos conari, iocubere. |
ter. GASTARSB.
ESMERAT , DA. p. p. Esmerado, Inlenliis. |
adj. Executat ab esmero. Esmerado. Gata tedi nus.
m. Exacte, cuydadós. SoUcito, esmerado, tserupm-
loso, Invígilans, sollicitus.
ESMERDISSAR. v. a. Netejar las iripas dd
cap dd bestiar. Jamerdar, Ventres extergere.
ESMERENYÓ. m. Aucell, esparver pera cas-
sar, lo mès petit, viu, y de mès colors. £$mer$joM,
Daliietus, i.
ESMERIL. m. Pedra ferruginosa que's redabeíx
à pols pera pulir los màrmols y metalls. Esmerii
Smiris, smyris, idis.
ESMERILAR. V. a. Pulir, brunyir ab esmeni.
Esmerilar, Smiríde pulire.
ESMERO. m. Gran cuydado y diligéocia. Es-
mero, Cura, diligentia, se.
ESMERS. m. La acció de esmersar. Empltú,
Pecunia occupatio, collocatio.
ESMERSAR. V. a. Emplear lo diner. Invertir,
emplear. Pecuniam negotiatione occupare. || Dit df I
temps, emplearlo mal. Emplear mal el tiempo. Ope-
rà abuli. II Dit del camí. viatjar, caminar.
ESMRESAT, DA. p. p. Empleada, Collocatos.
ESMÉTRER. V. a. ant. apurar.
ÉSSER ESMés DE. loC. ant. TROVARSE BN l' APLRO DE.
ESMIGAR. V. a. DESMENUSSAR.
ESMICOLAR. V. a. Reduhir à micas. Desmiga-
jar, desmijar, desmigar, Oommínuo, is, frio, as.
ESMICOLAT , DA. p. p. Desnigajado. Commi-
nutus, frialus.
ESMÍRIDE. m. Roca de que 'Is antichs usaren
com de esmeril. Esmiride, Smyris, idis.
ÉSMOGADORAS. f. pi. Espècie de estisoras
pera mocar lo llum. Despahiladeras, molíeCiu, es-
pabiladeras, Emunctoriae forcipulae.
ESMOCAR. V. a. Llevar la moca al peix. Des-
tripar. Exentero, eviscero, as.
ESMOCAT, DA. p. p. Destripado, Exenteratus.
ESMOLA, f. ant. almoyna.
ESMOLADA, f. esmolament.
ESMOLADOR, A. m. y f. Qui esmola. AmoU-
dor, Samiarius, ii.
ESMOLADORA. f. Pedra pera esmolar. Asperoni
amoladera, pieira de amolar. Co9, otia, aocone, «i*
ESM
CATALÀ.
ESP
681
ESM OLADURA. f. y
ESMOLAMEPfT. m. U accíó de esmolar. Amth
ladura. Exacntío, dís.
ESMOLAR. V. a. Fér agat lo tall ò pantà de
las ferramentas. Amolar. Acno, exacüo, is. | Men-
jar, consumir una cosa à altra. Gastar ^ eseomer.
Altero, is.
ESMOLARSE. V. r. Anarse gastant algnna cosa
que fregava ab altra, 6 pel mòlt us que se 'n fà.
Gastarse, Atteri.
ESMOLAT, DA. p. p. Aíoolaio, gastada. Acu-
tus, attritns.
ESMOLET, m. L* esmolador que esmola pels
carrers , també *i que està en una botiga ó pis.
Amolador, Samiarius, i.
ESMOLLAR. Y. a. ESMICAR.
ESMORS. m. ant. Esioasia.
ESMORSADOR, A. m. y f. Qui esmorsa. Al-
morzador. lentator, is.
ESMORSAR. m. L' aliment que*s pren en lo
mati. Almuerzo. Jenlaculum, i. | v. a. Menjar en lo
mati. Almarzar. Jento, as.
ESMORTIMENT. m. BSMoaTUiMBNT. | arq.
Cúspide, remate, frontan. Cnspis, extremum, frons.
ESMORTIR. V. a. BSüORTeii.
ESMORTUIMENT. m. Obra de esmortuir, y
esmortnirse. AmortecimientOy desmayo, Defeclio. nis.
ESMORTUIR. V. a. Deixar com mort, debilitar
lo vigor. Amartiguar, amortecer. Langueo, es.
ESMORTUIRSE. V. r. Quedar com mort. Amor-
tecerse, amortiguarsey desmayarse. Exanimor, aris,
deficio, is. II Mudar de color. DemuL•rse ; fonérseU
& alguno el roslro mortal. Palleo, es. I Estarse
apagant alguna cosa, com lo llum, etc. Eatremorir.
Emorí, langueo, es.
ESMORTUIT, DA.p. p. AfMrteeido,demudado.
Exanimatus. || adj. Dit dels colors que han perdut
la vivesa. Amortiguado, Minus vividus. H Lo que va
faltant per haver perdut sòn vigor, com las plan-
tas,elc.itíorlectno.Emoriens, deficiens. |j dbsmatat.
ESMOTXADURA. f. Obra de esmotxar. Des-
mocha, desmoche. Amputatio, repumidatio, nis. |
ESCOTiDURA.
ESMOTXAR. V. a. Retallar la part superior de
alguna cosa, com arbre, etc. Desmochar. Mutilo,
as. n Retallar la roba. Escotar y sisar, Decnrto, as.
Q Retallar, igualar las murtras dels jardins ab las
estisoras. Atusar, Attondeo, es.
ESMUDARSE. V. r. ant. trasmudarsb.
ESMUNYIMENT. m. La obra de esmunyir, y
esmunyi rse. Eseabullimiento, Lapsus, us.
ESMUNYIR. V. a. Dtslizar, escurrir, Difflno.
is, prolabor, eris. || met. Soltar, extràurer, deixar
anar. Soltar, acarrear, afiojar, Solvo, is.
E8MUNYIRSE. v. r. Relliscar. Deslizarse, es-
currirse. Elabi. ( escaícllirsb. I DesUortgarse.
Desconcertarse, desgobemarse. Luxari.
ESMUNYIT, DA. p. p. Deslizado, esemrido,
deseoneertado. Elapsus.
TOMO I.
ESMUSSAMENT. m. Sensació aspra y des-
agradable que causa V àcít fort, com la fruyta.
Dentera, Dentium stupor, hebetudo.
ESMUSSAR, v. a. Causar esmussamenl. Dar
denteraf alargar los dientes ó fomr los disntis lar-
gos, Stupore dentes afflcere ; dentes hebetare.
ESNIENT. m. BSMBIfT.
ESÓFAGO. m. Conducto desde la boca al ven-
trell. Esófago, tragadero, CBsophagus, i.
ESÓPIGH, GA. adj. Pertanyent à Esop, insigne
fabulista grech, y à altre cómich romà. Esòfico.
.£sopius, «sopicns.
ESPAA. f. ant. espasa.
ESPAGI. m. ESPAT.
ESPAGIAR. V. n. Péndrer V ayre en paratges
espayosos. Esfociarse. Spatior, aris, deambulo, as.
ESPAGIÓS, A. adj. BSPATÓs. I pausat.
ESPACIOSABIENT. adV. m. BSPATOSAMBIfT.
ESPADÀ, f. Espècie de espadanya que *8 cria
en los sembrats. Gladiolo, Gladiolos, i.
ESPADANYA. f. BOGA.
ESPADADOR, A. m. y f. Qui espada. Espadà-
dor, Macerator, is. || m. Post de un sis pams de alt
y un de ample, assegurada à un peu gros de fusta,
y serveix pera espadarhi *1 cànem , eto. Espadà-
dero. Ad linum, etc. maeerandum tabula.
ESPADADORA. f. Bargó, fusta en figura de
espasa pera espadar lo cànem. Espadilla, Ad linum
maeerandum ligneus gladius.
ESPADAR. V. a. Fér cànrer las risclas del cà-
nem ab la espadadora. Espadar, espadillar, tasear^
y faraehar pr. Ar. Linum, cannabim macerare.
ESPADAT, DA. p. p. Espadado, espadillado,
Maceratus. || adj. Lloch alt y tallat. Cortada, ssear-
pado. Prfficisus, praeruptus.
ESPADELLA. f. ESPADADORA. I Pessa de fusta
que 's fica pel forat de las balanseras del moU del
oli, pera mantenir las bigas en equilibri. Ventril,
y las que 's posan à las verges. Traba, Irabon. Ad
forculariam trabem firmandum lignum.
ESPADELLÓ. m. ter. bspadblla. 2.
ESPADÓ. m. BCNUCO.
BSPATXAR. v. a. ant. despatxar, véndrbr.
ESPAGtRIGH, GA. adj. Lo que pertany à la
química 6 apuració de metalls. Espagirico, Ad qui-
micam artem pertinens.
ESPALDAR. m. Pessa de la armadura antígua
que servia pera defensa de las espatllas. Espaldar.
Dorsualis lorica.
ESPALDARSET. m. Pessa de la armadura an-
tígua. Espaldareete. Loricas pars.
ESPALDÓ. m. Trinxera pera detenir V impuls
de algun tir. Espaldon, Agger, is.
ESPALLIFAMENT. m. Malendrés , esparra-
cament , mal us de las cosas principalment de las
de vestir. Despilfarro, Disturbatio, nis, abusus,
us.
ESPALLIFAR. V. a. Desfer ó desbaratar ab
malendrés. Despilfarrar. Dislurbare, destonere.
87
MS ESP DICaONARI
ESPALLIFATy DA. adj. Àndrajoio. Lacer,
paonosas.
ESPALLÓ. iD. ManoU de pels que tenen las
caballerias prop del casco. Cemeja. Grines, ium.
ESPALMADOR. m. ter. rgspai.l. || nàut. Lo
lloch ahont s' espalman las embarcacions. Despal-
mador, Navibus illinendis locus.
ESPALM AB. y. a. ter. rbspjlllai. | nàut. Ne-
tejar lo pla de la embarcació y alquitranarla.
Despalmar, Navis alvenm mundare, et bitnmine
linire. [ espàntae.
ESPALMARSE. V. r. bspantaesi.
E8PALT. m. Color obscur transparent y dols.
Espalto. Spaltum, i.
ESPAMPANAR. V. a. ant. y
ESPAMPOLAR. V. a. elc. dbspahpolar.
E8PANDIR Y E8PÀNDRER. V. a. ant. ES-
CAMPAR.
E8PANÉ8, GA. adj. ant. espanyol.
ESPANT* m. Admiració. Espanto. Admiralio,
nis. I Esglay, consternació. Espanto, asombro, ter-
ror, susto, sobresalto. Terror, is. Q Lo que *s causa
à la cassa pera remóurerla ó feria alsar. Ojeo. Fe-
rarum abactio.
QE8PANTABLE. adj. Maravellós, admirable.
EspantabU. Mirabilis. Q Lo que espanta. Espanta-
ble. Terrificus, terribilis.
E8PANTABLEMENT. adv. m. Espantosamen-
te, espantablemente. Terribíliler, horrificè.
ESPANTADETy A. adj. d. Medrosilb. Metícu-
losus, imbellis.
E8PANTADÍ8, SA. adj. Qui fàcilment s* es-
panta. Asombradizo, espantadizo, Heticalosns, pa-
vidos.
E8PANTADOR, A. m. y f. Qui espanta. Es-
pantador. Terrificans ; terrorem incntiena.
ESPANTALL, m. Lo que serveix pera espan-
tar. Espantajo. Larva, s, lerriculum, i.
ESPANTALLOP8. f. Planta que té las ramas
mòlt peladas, las fullas en figura de cor, las flors
grogas y en forma de papallona, y la llavor dins
de una espècie de tavella ampla y transparent,
que quant se mou fà ruido. Espantalobos. Golutea
arborescens.
ESPANTAR. V. a. Causar espant. Espantar,
amedrentar. Terreo, es ; terrorem objicere. || Fér
fugir. Ojiar, espantar. Excito, as, abígo , is. Q
Causar admiració. Asombrar» Alicuí admirationem
movere; quempiam in admirationem rapere. ||
Contenir ab temor ó amenassas. Espantar. Abster-
reo, es. Dit dels gossos. Zaeear, zalear. Canes affi-
gere. || Dit dels gats. Zapear. Pelem voce fugare.
NO T* ESPANTES, fr. iróu. ifo 't done cutdado.
ESPANTARSE. v. r. Tenir temor. Espantarse.
Expavesco, is; metu perturbari. || acobaedirsb.
D Admirarse, maravellarse. Espantarse. Miror, aris.
DB POCH T* BSPANTAS. exp. ab que *s denota que
algú ab poch s* agovia. Ahogarte en poca agua.
Levibus suocumbere malis.
BSP
ESPANTAT, DA. p. p. Espanteu, ttf
ESPANTÓS, A. adj. Lo que cíhi «|
pantoso, Terribilis. || Maravellós. íméi
panloso. Uirificus. .■
ESPANTOSAMENT, adv. JgljlfliJW
rificè, borrendè.
ESPANYAR. V. a. DBSPANTAR.
ESPABIYOL, A. adj. Natural d^ip
k Espanya. Espanol , é hispano poèL^
hispanicus.
ESPABÍYOLAT, DA. adj. Eslni^m
als espanyols. Espanolado. HiapanofHi
ferens. «^
ESPAirYOLETA. f. Ball antich «qi
panoleta. Hispaniae saltationis genni»
ESPANYOLISAR. V. a. Donar à m
trangera la inflexió castellana, adoplaih
lizar, espanolar. Híspanum reddere.
ESPANYOUSME. m. Esperit «p
besió à la nació espanyola. EspaiMmk
niam amor, studium.
ESPAORDIMENTS. m. pi. ant. kW
ESPAORDIR. V. a. ant. BaPAVWH
S' usa com recfproch.
ESPARAGOL. m. nàut. arrich, bM
cés.
ESPARGETA. f. Planta mòlt eomm
nya y de mòlt aliment pera '1 bestiar w$
rigallo, esparceta. Uedesidarnm oiiobri|i
EIGALL.
ESPARGIR. V. a. ESPARGIR.
ESPARDENYA, f. Alpargata, alpm
nabinus calceus.
COMPANYIA DE ESPARDENYA. loC. mtL
que abandona à la millor ocasió. Comfi
pargata. Infidus comes.
FÉR ESPARDENYAs. fr. AlpargatüT. Cans
ceos facere.
ESPARDENYER, A. m. y f. Alpwr§
nabinus sartor, sutor.
ROTiGA DE ESPARDENYER. Alparçatirim,
sutoris oflicina.
ESPÀREGH. m. espIrrech.
ESPAREGUERA. f. ESPARRBGCEIA.
ESPARELLO. m. Peix de mar aen
orada. Esparo. Spatula, se, sparus, i.
ESPARGATA. f. ant. espardenya.
ESPARGIMENT, m. U acció de
Esparcimiento, esparsion, derramamiiÈM
aspersio, nis.
ESPARGIR. V. a. Separar lo que «
ó apilat. Esparcir. Spargo, dispergo, ú
gar, publicar alguna notícia. Espareir^
as ; rumorem spargere. [| dispersar.
ESPARGIRSE. V. r. Esparcine. Spu
ESPARGIT , DA. p. p. Espareiéo, I
dissitus, sparsus, fusus.
ESPARÓ. m. Agulló, punxa en Amü
trella pera fér caminar las cabakadanb.
ESP CATALÀ.
Calcar, is. | néiit. La punta de ferro en qae rema-
ta la proa. E$fohm, Rostmm, i ; proraB arroameo-
tum. [| Ungla grossa que tenen algnns ancells en
la part posterior de la pota. Eipolon. Radius, ü,
calcar, aris. Q Refors de algun edifici. Eipohn, ei-
tribo. Rostratnm munimen, fulcrum angulare.
ESPARÓ BATDT. loC. aot. i BEIDA BATUDA.
ESPARONADA. f. Cop de espuela. Espoladúf
espolazo. Incítamentum, i ; calcaris ictus.
E8PABONAR. V. a. I>onar cop de esparó ó es-
puela. Espolear. Equís calcaria addere.
E8PARONER. m. ant. Qui fà esparons. Ei"
puelero. Calcarium artífex.
ESPARPANYAR. V. a. ant. dispbbsae.
ESPARPALL. m. Suma facililal y desembres
en lo parlar ú obrar. Desparpajo, Facilitas. | meU
obertuba.
ESPARPILLAR. V. a. Separar algun tant las
parts de alguna cosa fluixa. Detparpajor, eseariM'
nar, Distendo , is. | mel. Avivar V enteniment ò
ingeni. Despabilar. Ingenium acuere.
E8PARRACAR. v. a. Esquinsar, fér espar-
rachs. Rasgar, desgarrarf detealandrajar, nmper.
Disrumpere, infrustra secare.
ESPARRAGATf DA. adj. Espellifat. Andrajth
$0, haraposo. Pannosns.
ESPARRAGH. m. EsguiifS.
ESPARRAMAR. V. a. Espargir, escampar.
DesparravMr. Spargo, dispergo, is.
E8PÀRRECH. m. Lluch ó brot de la esparre-
guera que serveix pera menjar. Espérrago. Aspa-
ragus , i. i met. Subjecte magre y alt. Percka,
Pertica, «.
ESPARREGUERA, f. Planta indígena peren-
ne que creix y 's cultiva en las horlas y jardins:
té '1 tronch escalés, las arrels rastreras, senzillas,
cilíndricas mès ó ménos gruixudas ; pell prima,
groguenca y llisa ; de olor naussealich , de sa-
bor dols y desprès amarch. Etparraguira, Aspa-
ragia, «.
ESPARS, A. adj. SEPABAT, ESPABOIT.
ESPARSINAS. f. pi. nàut. Certs caps pera va-
rar los falutxos y altras embarcacions menors. Es-
parsinas. Funes ad navigia minora in mare indu-
cenda.
ESPART, m. Herba de fullas com fils, las ca-
mas de uns quatre pams de alsària, rectas y ma-
cisas, las flors forman una panotxa. Se'n fan cor-
das, esloras, etc. Esparlo, Spartum, i.
ESPARTÀi NA. adj. Natural de y lo perta-
nyent à Esparla. Espartavo, Spartanus.
ESPARTAR. V. a. Encordar una botella, etc.
Ensogar, Restibus circumvolvere. | m. Camp sem-
brat de espart. E8partizal,esparttiL Spartarium,ii.
ESPARTER, A. m. y f. Qui traballa en es-
part. Espartero, Spartarius, i i.
ESPARTERAR. m. ESPABTAB.
ESPARTERIA. f. Ofici, barri, y obra de es-
parters. Esparleria. Officina spartaria.
ESP 68t
ESPARinXA. f . Escombreta de espart. J!El|Nn^-
tilla. Scopula alpartea.
ESPARVER, m. Aucell de rapinya de unas
dotze polsadas de llarch , pardo blavench , lo coll
y pit mès clar , lo ventre ondejat de blanch cen-
drós, la cua ab clapas negrencas, las potas grogas,
la vista y olfato mòlt fins. Gavilan, Accípiter, tria.
I Filat pera peicar à forsa de brassos en paratje
de poch fondo ; es rodó , per la part inferior mòlt
ample y pesat , per la superior acaba en punta cò-
nica. Àtarragaj tarraya^ tarralla, esparavel, rall^
rallOf rayo. Funda, se, reticulum, i. Q bbancada.
PESCAR AB l' ESPARVER, fr. Atanayar, Funcii
piscari.
ESPARVERAR. V. a. Sobresaltar, astorar.
També s'usa com recíproch. Azorar, Perterreo, es.
ESPARVERENGH. m. Mal que's fà & las ca-
balcaduras en los genolls y sufrajas. Eiparavan,
garbanzuelOy ajuagas. Tumor suffraginossus.
ESPASA, f. Arma recta ab dos talls y punta.
Espadà, Ensis, is. | Qui sab manejaria. Espadà»
Peritus gladiator. || m. Peix ab lo morro de dalt
en forma de espasa. Espadà, espadarle. Gladius,
ii, xiphias, adis. | pi. Un dels colls en lo joch de
cartas. Espadà. Charta lusoria ensibus distincta. |
pi. Planta. Gladiolos, lirio espada, Gaudavensis.
BORDOüENCA. De bordó. Espada bordonenca. Ensis
longior glasiliorque.
ESPASA DE coNSTEL-LACió. Espasa do virlut sobre
natural. Espada de eonsielacion, Ensis constella-
lionis.
ESPASA DE viLARnELL. Lü ospasa ab que St. Marti
partf sa capa , y ab la qual lo senyor de Vilardell
mala una horrible fera que infestava 1 territori de
St. Celoni , passant per herència al reys de Aragó
basta D. Martí desprès de qui la adquirí la confra-
ria de est sant à la que la demanà la reyna D.* Ma-
ria esposa de Alfonso Y de la qual senyora fou à
sa mort recobrada. Espada de Vilardell, Víllarde-
Uensis gladinm.
i TALL DE ESPASA. lOC. aut. PASSAR i FIL DE ES-
PASA.
AGAÍTAR LA ESPASA PER LA PUNTA. fr. PÉNDRER LA
A PER LA B.
CENTiB k ALGÚ LA ESPASA, fr. PosRrli espasa per
la primera vegada. Cenir d alguno la espada. Ense
aliquem decoraré, honoraré.
ENTBE LA ESPASA Y LA PARET. exp. Eu gran apU-
ro. Entre la cruz y el agua bendita, entre espada
y pared. Summo discrimino.
PRIMERA ESPASA. Eutro torojadors lo primer que
mata. Primera espada. PraBcipuus taurorum agitator.
RENDIR LA ESPASA, fr. mil. Eutrogarla un oficial
al comandant enemich en senyal de quedar pre-
soner. Rendir la espaL•. Se víctum fateri.
TRACRBR LA ESPASA, fi*. Desenvainar, sacar ^ ar-
rancar la espada, Ensem evaginare. ] met. Eixir
en defensa de algú. Sacar, eehar mano d la espada,
Acerrímè aliquem tueri.
684
ESP
DICCIONARI
J^
AfiADA. f. ant. Cop ab la espasa. CutkilUil•' I
ia, mandohle. Gravis ictus.
EfiPAflASfiA. f. aom. Ktpadon, Grandior ensís.
E8PA8EB. m. Qai fà , compon ó ven espasas.
Sspadiro. XachsropaBas, ei.
ESPASEEIA. f. Botiga ó Iloch ahont se fabri-
can , componen ó venen espasas. Espaderia. Gla-
diomm officina.
ESPASETA. f. d. Eipadilla, Ensícolos, gladio-
lus, i. I L* as de espasas en lo joch de carlas, ES"
paíilla. Losoria charta ense^distincta. || boga.
ESPASt. m. Espasa petita y de poca guarnició.
Espadin, Gladiolos, i.
ESPASÍ NEGRE. FLOEET.
ESPA81I. m. y
E8PA8BIE. m. Contracció de nervis. Pasmo,
etp€umo, Spasma, atis, spasmns, i.
EgPAgMABSE. V. r. ant. pasmahsb.
ESPASBfÓDIGAMENT. adv. m. Ab espasma.
EipéUkamenU. Spasmodicè.
E8PA8MÓDIGH, CA. adj. méd. Pertanyent à
r espasme. E$pa$màdico. Ad spasmnm pertinens.
E8PA8MOLOGIA. f. Tractat de espasmes ó
convalsions. Espasmologia, Spasmologia» ».
ESPA8TELLAB8E. V. r. ter. espestanta&se.
[ BSMELBOARSB.
E8PATA. f. bot. Nom qae's dona à una mem-
brana à manera de sarró y en forma de veyna per
sa basa, en Y interior de la qual se mantenen
amagadas las flors que ixen à sòn temps badant ó
rompent longitudinalment aquella tanca. Espaia,
Spalha, e.
E8PATABRAR Y ESPATARRELLAR. v. a.
També s* usa com recfproch. atbrrae.
QUEDAR i DBIXAR JL khGÚ ESPATARRBLLAT. fr. met.
fam. Quedar ó deixar mòlt admirat ó aturdit.
Qt»edar um ó dejark despatarrado. Obstupescere»
obstupefleri.
ESPATLA T ESPATLLA, f . La part posterior
del cos bumà prop dels muscles. Espalda, S* usa
en plural. Scapul», amm. y La part del vestit que
correspon à la espatlla. Espaldía. Dorsualis vestis
pars. I En los gipons , jaquetas , etc. la part que
cubre las espatllas. Espaldilla. Thoracís posterior
pars. ] met. Resguart , auxili , socorro. E$palL•.
Auxilium, ii.
i ESPATLLAS DE ALGÚ. oxp. A espaldos de alguno.
Ad alicujus posteriora.
ARRiMARSE DE ESPATLLAS. fr. luclinarso dc espat-
Uas à alguna part. Respaldarse. Assido, is.
CARREGAR Ó ClURER SOBRE LAS ESPATLLAS. fr. mOt.
fam. Resultar en dany propi alguna cosa. Llevar d
euestas. In caput recidere.
CARREGAT DE ESPATLLAS. fr. Lo quí las té mès
elevadas de lo regular. Cargado de espaldas, Habens
dorsum incurvum.
ESTAR DE ESPATLLAS. fr. Estar girat de esquena.
Dar las espaldas. Yersus à tergo.
rÉR ESPATLLAS. fr. AJUDAR.
GIRAR LAS ESPATLLAS. fr. Aoarsea, fqgir. Kdwr
la espí^lda, escwrrirse. Fugio» is; tei^ vertere. |
met. Despreciar à aigü. Volver Im espaldas é rm.
Terga vertere.
GIRAR LAS ESPATLLAS i ALGÚ. fr. not. Desami!!-
rarlo. Volver d um lat espaldas. Deseco, dereÜH-
quo, is.
GUARDAR LAS ESPATLLAS. fr. met. fam. Resguar-
dar à altre ó à sí mateix. Gwsrdar lat ei/oUoj.
Custodio, protego, is.
tirírseho 1 LAS ESPATLLAS fr. Oivídar votaotà-
riament. Eehar d las espaldas, Oblivisoor, eris.
E8PATLLADOR9 A. m. y f. DBSTRUBUIOi. I
Qui gasta mòlt los vestits. Rompsdmr. Deieress.
ESPAXXLAMENT. m. ant. I^imGnofty m-
Mscaho, Labefactatio, nis.
ESPATLLAR. V. a. Malmétrer , llansar i pér-
drer. Eehar d perdo't meMtcabar, «aiftnatef. Fer-
do, is. I Llastimar algun membre. Linor» «ibrs-
tar. Emanco, Inxo, as. || Desbaratar 1* orde y dit-
posició de alguna cosa. DesharaísoTy dessriesitr.
Perturbo, as. || Desfer, arruinar. üesharatartdn^
ler, derribar. Dissipo, as, diruo, b. I Gastar, mal-
métrer mòlt y ab brevetat los vestits , etc. També
s* usa com recfproch. Romper. Detero , is. | Per-
vertir, corrómprer à algú. MaUar^ pervertir, tstrtr
gar, corromper, Corrnmpo, is, depravo, aa. | Poar
en mal estat la salut , ventrell, etc Mragmr» Re-
pravo, as. J ant. confiscar.
ESPATLLARSE. V. r. Pérdrer alguna cott w
bonas qualitats , com lo vi, etc. Jíalearae. Depn-
vari. I Dit del malalt, agravarse. Empem-arse, fs-
nerse peor, Morbum ingravescere. Dit del tempi,
alterarse la serenitat. Deseomp^merse, deeUmplsne.
Infensnm, asperum reddi. | Dit del ventrell. ítsr
eoneertarse, Stomachom depravari
ESPATLLAT, DA. p. p. DnMliio^ anwmaii.
Dirutus.
E8PATLLER. m. RBSPATLLBE. I B8PATLLA. 1. 1
Lo jove que en las quintas serveix en Uochds
altre. Sustitulo, Optio, nis.
ESPA1LLERAS. f. pi. Pessa de la amadara
antígua pera defensa de las espatllas. EspsUér^
espaldaron, Dorsualis lorica; humerale» is.
ESPATLLUTi DA. adj. Qui té grans espatllas.
Espaldudo, espaldas dé molinsro, Dorsuosns.
SSPATO. m. Pedra calcàrea , qae'a pét alsi-
nar, se troba en las minas metalicas. Espato. Cal-
creus lapisa.
ESPATOTXt. m. Lo qui ab astikna y wsspi
persuadeix lo que de altre modo iio*a podria, àl•
pargatilla. Yersutus assentater. | Qui per nié de
la experiència sab executar mòlt bè las oosas. Tn-
jiman, trujaman. Prudentissímas.
ESPÀTULA. f. Rarreta de netall que lé om
una paleta al cap , y serveix pera escampar lo»
ungüents, mesclar y remenar vàrias drogM.!*-
pdtula, Spatba , spalhula , ae. || Entre cimigiíii
pínsas que tenen al cap coa ona paleta 6 calkR-
ESP CATALÀ.
ta. KifAtMla. Spathula, e. | Enlre fondidors de
campanas instniment ab qae roesclan é incorporaa
la terra ab lo fem de caball pera fér lo moillo.
Espútula. Palmula, s.
ESP ATX. m. ant. dbspaig. 4.
ESPATZAMEirr. m. ant. vnsum.
C8PATZAR. V. a. ant. despatxar. | ant. m-
PATXAR , OCUPAR.
ESPATXAT,DA.adj. ant. muGiNT, despatxat.
E8PAVENTAR8E. V. r. ant. bspavordirsi,
BSPAIfTARSI.
EfllPAVILADOR, A. m. y f. Qui espavila. Dm-
púbilador. Lncernam emnngens.
E8PAVILLADORA8. f. pi. ISMOCADORAS.
ESPAVILLAR. V. a. Mocar lo llvm. Despabt-
laff iespav€$ar. Lucemam emangere; mareido
fungo liberare.
E9PAV1LLAT, DA. p. p. DetpabiUdo, dupa-
vesado. Cadnco ellycbnio pnrgatns. 0 adj. Desvet*
Hat. Despahilado, Pervigil. | Via , prompte , agot.
Desfabilado, avispado. Solers.
BSPAVOmnm. y. a. Espantar , cansar temor.
AUmorizarj despavorir, despavorine. Terreo, es.
ESPAVORDIRSE. V. r. Tenir sosto , espant.
Despavoriríe, Obslnpeo, es.
E8PAVORDIT, DA. adj. Dupavorído. Pavidns.
ESPAVORIBSE. V. r. bspavordirsb.
E8PAVOMT, DA. adj. ESPAVORDIT.
ESPAY. m. Capacitat de algnn lloch. Espaeio.
Spatium , ii. I Tardansa , lentitnt. Bspam, Mora,
s, cQDCtalio, nis. | Entre estampers pessa de me-
tall pera separar |las diccions. Eipacio. Typogra-
phicom spatium. P Lo blanch entre dicció y dicció.
Espaeio, Spatinm , ii. D Entre estampers. interlí-
NEA. I Distància de llocb ó temps. E$parío, Spa-
tium, ii, diastema, atis. ] mú». Lo clar qne hi ha
entre ralla. Eipaeio. Spatium , ii. | oci , descans,
VACACIÓ.
BSPATS IMAGINARIS. Lo quo sols oxisteixeu en la
imaginació. E^pacios imaginarios, Inania, orum.
ANAR DE ESPAI. fr. ANAR i POCH i POCI.
ESTAR DE ESPAI. fr. No^vstar ocupat. Eitar de m-
paciOf dé caehaza, Oliosè, per otinm.
PASSEJARSE PELS ESPAIS IMAGINARIS, fr met. FÓr
pensaments sens fonament. Pauaru por lo$ itpor
cios maginarioB. Animum vagari.
PER ESPAI DE. En lo tomps de. Por eipaeio de.
Per.
ESPAYAR. Y. a. Entre estampers separar ks
rallas ab los espitys ó interlf neas. Interlinear , €$-
pactar. Intervallislineasdisjungere. y ant.CALHAR,
ESCAMPAR, ESPARGIR.
ESPAYARSE. Y. r. passbjarsb.
ESPAYÓ8, A. adj. Ample, capas, vast, dilatat.
Espaeioso. Spatíosus.
ESPAYOSAMENT. adv. m. BipaeiosafuM,
Spatiosè.
ESPAYOStfl•IM, A. adj. E$paeioiÍ9Ím. Spa-
tiosissimus, amplissimus.
ESP 188
, DA. adj. ant. dbspbdassat.
adj. Particular, singular, peculiar.
Espeeial. Speciarius, prsBcipüus.
EN ESPECIAL, m. adV. ESPECIALMENT.
EgPEClALtmWM , A. adj. snp. Eípeoialiiimo.
Potissimus.
ESPECIALITAT, f. Singularitat , cas particu-
lar. Especialidad. Singularitas, specialitas, atis.
ESPECIALMENT, adv. m. farticularment.
Especialmente. Speciatim, prssertim.
ESPÉCIAS. f. pi. Drogas que^s posan pera do-
nar gust al menjar. Espeeias. Aromata, um.
POSAR BSPÉciAS AL GuisADO. ÍT. Eipectar, eekof
especias. Aromatibus condire.
ESPEGIASSA. f. aum. fam. Eipeeioía, Species
rara.
ESPEGIAYRE. m. ant. apotecari. | adroguer.
ESPÈCIE, f. Rabó, concepte general que com-
pren mòlts indivíduos de una mateixa naturalesa.
Espècie, Species, ei. | Pretext, apariéncia. Eepeeie.
Species , ei , pretexius , us. || La ímatje ó idea de
algun objecte , representada en 1' Animo. Espècie.
Species, ei, imago, inis. | Cas, succés, assumpto*,
negoci. Espècie. Objectum, i. | qualitat , sort. |
esgr. Treta de tall, revés ó estocada. Espècie, Artis
gladiatoriae modus. H Se pren per la particular
naturalesa del animal. Baza , espeeie. Species, el.
[ La cosa que*s diu , y aixi dibém : me vingué ab ^
una ESPÈCIE mòlt estranya. Espeeie, Res, ei. | ópt.
Raigs de llum , reflexionals de diferent modo, per
la desigualtat de las superfícies , y que fan la im-
pressió en la retina, causant la visió. Espeeie. Spe-
cies, ei. I pi. mús. Las veus de la composició. A*
peeies, Yoces, um.
ESPtciB REMOTA. NotiHa, espècie remota. Confosa,
remota species.
BSpiciBS iNTEL-LioiRLES. fil. Espccies inUUgiMiS
Species intelligíbiles.
ESPÈCIES SACRAMENTALS. Los Rccideuts do pa y YÍ
que quedan en lo sagrament de la Eucaristia. Es-
pècies sacramentales, Species sacramentales , acci-
dentia eucharistica.
DEIXAR ANAR Ó ciURER Ó SOLTAR ALGUNA ESPÍCIB.
fr. Dir alguna cosa pera explorar V animo dels
qne escoltan. Soltetr una espècie. Proposi tionem
auditorura judicio exponere
EscAPÀRSELi i UN ALGUNA BSpAciE. fr. Dir inad-
vertidament lo que no deuria. EscapúneU à tmo
tma espècie. Temeré loqui.
Vth ESPÈCIE, fr. FÉR ó DONAR COP.
FRUITS BN ESPÈCIE. Prutos cn cspecie, Fnictus
tales in se ipsis.
ESPECIER. m. ADROGUER. | APOTECARI.
AIXI HO FEU L* B8PÉCIER DE TARRAGONA, rofr. RDI.
Que nota al qui demana una cosa emprestada y se
la queda. So la huena razon empeee el enganeider.
Nimis speciosis ne credito verbis.
ESPECIEEIA. f. ADROGUERIA. || BSPÈClAS.
ESPECmCAdÒ» f. Explicació puntual y cir-
886
ESP
DICCIONARI
ESP
cunstanciada. Espeeipcacion, Designatio, exprés-
siot nís.
ESPECinCADAMENT. adv. m. Especifeada-
menle. Expresso.
E8PEGIFIGAR. V. a. Explicar , declarar ab
individualitat. Especificar. Singillalim exprimere.
ESPECmCAT^DA. p. p. E»pecifioado. Singil-
lalim declaralus.
ESPEGiriGATlU, VA. adj. Lo que especifica.
Especificativo. Yim declarandi habens.
ESPECtnCHy CA. adj. Lo que distingeix una
cosa de altra. Especifico. Singularis , specialis. |
ID. med. Remey eficàs pera alguna malaltia deter-
minada. Especifico. SpecificHS.
E8PEGIÓ8, A. adj. Preciós , hermós , perfet.
Especxoso, Specíosus. || Aparent, enganyós. Apareni'
te, especioso. Speciosus, siroulatus.
EfiPEGIOSAMENT. adv. m. De un modo es-
peciós. Especiosamenti. Speciosè.
ESPEGTABLE. adj. Digne de admiració. Es-
pwlable. Gonspicuus, insignis.
ESPECTACLE, m. Fesleig públich , lo que s'
ofereix à la vista. Espectdculo. Spectaculum , i. ||
Succés grave , digne de admiració. Especldculo,
Spectaculum, i.
ESPECTADOR, A. m. y f. Qui assisteix als
espectacles. Espectador. Expectater, is. ] Qui mira
ab atenció. Espectador. Speclator, is.
ESPECTANT. p. a. PBÜTANTBNT.
E8PECTAR. V. n. pbrtíntbr.
ESPECTE. m. ASPRCTB.
ESPECTRE, m. Imatge horrible. Fantasma^ es-
peetro. Spectrum, i.
ESPÉGUL. m. for. Cos de dret compost de orde
de D. Alonso 1 Sabi, lo quart ó quint any de són
regnat y que no ba arribat complet basta *ls nostres
dias, pus consta solament de cinch llibres cone-
guts y en ells se fan referéncias al sisó y setè. £s-
péeulú. Espèculum , i.
ESPECULACIÓ, f. Contemplació, estudi. Espe-
culacion. Theoria, », inspectío, nis.
ESPECULADOR, A. m. y f. Qui especula. Es-
peculador. Speculator, contempla tor, ià.
ESPECULAR. V. a. Contemplar, considerar,
mirar ab atenció. Especular. Speculor, aris, consi-
dero, as. g AVERiGUAE. || com. Estudiar, calcular de
quin modo se podrà fér un bon negoci. Especular.
Heditor, aris.
ESPECULAT, DA. p. p. Especulada. Sperula-
tus, consideratus.
ESPECULATIU, VA. adj. Mòlt donat à la es-
peculació. Contemplativo , especulativa. Specula-
bundus. I Lo que termina sols en la especulació,
com: qüestió espbculativa. Espeeulativo. Cujus finís
est sola cognilío.
ESPECULATIVA, f. Facultat del ànima pera
especular. Especulativa. Speculatrix facultas. |
Ciència que's para en la especulació é simple ra-
ciocini. Espeeukuipa. Speculatoría, m.
ESPECULATIVAHENT. adv. m. Espeeulatir
vamente. Speculativè.
ESPEDASSAMENT. m. ant. dbsteossa.
ESPEDASSAR. v. a. ant. despeoassar.
ESPEDIR. V. a. a;)t. dbspedir.
ESPEDREGAR. v. a. despbd&bgar.
ESPELLETAR. V. a. Tràurer, llevar la pell.
Despelletar. Pellem detrahere.
ESPELLIFADET, A. adj. d. Desharrapadillo.
Sordidulus.
ESPELLIFAR. V. a. Malmétrer ab desasseo par-
ticularment la roba. Despilfarrar. Dislurbo, as.
ESPELLIFAT, DA. adj. Desharrapado^ andra--
joso, rotOf despilfarrado. Pannosus, sordidus.
ANAR ESPELLIFAT Ó TOT ESPELLIFAT. fr. Àndar TO-
to, hecho un estropajo , tm arambel , lleno de hara*
pos, de calandrajos. Lacera veste indui.
ESPELLOFAR. v. a. Tràurer los grana de las
tavellas. Desvainar. Follicnlis, glumis purgaré.
ESPELTA. f. Blat semblant à la escandia ; e^
de dos maneras , una que en cada boll té an gra,
y la altra que en boUs units té dos grana agafats.
Alaga, espelta, cea. Alíca, arinca, zea, ae.
ESPELMA, f. ESPERMA.
ESPELUNCA. f. ant. cova.
ESPÉNDIA. f. ESPÚ.NDIA.
ESPENTA. f. EMPENTA.
ESPENYAMENT. m. ant. Cayguda de alt.
Despeno, despenamiento. Ruína, se.
ESPENYAR. V. a. ant. despèn tar.
ESPÉNYER. V. a. EMPéNTER.
ESPER. m. ant. esperansa. J ant. esperién-
CIA.
ESPERA, f. La acció y efecte de esperar. Espe-
ra. Expectatio, nis. I Terme senyalat pel jutje
pera alguna cosa. Espera. Praestitutus dies. || müs.
Nota que significa que s' ha de callar lo temps
que*s tocaria s' hi fos la figura à que correspon la
espera. Espera. Praeteritionis nota.
TENIR espera, fr. Sér home madur. Tener espera
ó ser L•mbre de espera. Maturè agere.
ESPERANSA. f. Virtut teologal per la que es-
peram en Dèu. Esperanza. Spes, ei. j| Confíansa de
lograr alguna cosa , regularment s* usa en plural.
Esperanza. Spes, ei, fiducia, se. I Se diu de la cosa
esperada y de aquell à qui s' espera. Esperanza.
Spes, ei. ï Di<^ dels gentils venerada en Roma.
Eeperanza. Spes, ei.
bon AS BSPBRANSAS Y MAL AS ANTADAS. refr. Adver-
teix que i qui tira à enganyar usa comunnieni de
bonàs paraalas y aparents rahons pera lograr sòn
fi. 5o la huena razon empece el enganador. Nimis
speciosis ne credito verbis.
DONAR BSPERANSAS ó RONAS ESPRRANSA8. fr. Férlí
enténdrer à algú que probablement lograrà lo que
desitja. Dar esperanzas. Spem alieni injicere.
MANTBNIRSE ó VÍURER DE BSPERANSAS. fr. Créurer
ab poch fonament lograr lo que*8 desitja. Aïimen-
tarse de esperanzas. Spe paciscí.
ESP GATàUL.
ESPEBANSAR. V. a. I>onar esperansas. Etfe-
ranzar. Spem dare. || espeiab.
ESPERANSETA. f. d. Esperaneilla, S|H9Cala,
se, exigua, tenuis spes.
ESPERAR. V. a. Tenir esperansa. Esperar,
Spero, as. || Agaardar, fér temps. Esperar, Specto,
as. II Témer qae saccehesca '1 que no's desilja, com:
r E8PER4 nn gran càslich. Esperar, Reformido. as,
Umeo, es. || També 's diu figaradament, com : los
morts BSPBKAN la resurrecció de la carn. Esperar.
Spero, as. | Diferir alguna cosa pera temps opor-
tú. Esperar. Prorogo, as.
QDI ESPERA T ALCANSA, DIU QDB NO'S CANSA. refr.
UN BON DINAR ?k DE BON ESPEBAB.
ESPERARSE. V. r. Agaardar, Specto, as, praes-
tolor, aris.
ESPERES UN POCH. loC. NO VAIA TANT DEPBESA.
QUI s' ESPEBA, *s DBSESPEBA. fr. Denota la impa-
ciència del qui viu en esperansa inserta del fi de
sòo desilj. Quien espera, desespera ; hamhre y eS'
petar hacen rabiar. Animo cupienti nihil satis fes-
tinalnr.
ESPERA8AR8E. V. r. Llansar de sí la peresa,
estirant los membres. Desperezarse, esperezarse,
Pandicnlor, aris.
ESPERAT, DA. p. p. Esperado, Speratus, sec-
talus.
ESPERDIGAR. V. a. ant. ensajobnab.
ESPERDIMEBIT. m. ant. perdició.
ESPÉRDRER. v. a. ant. pérdrer.
ESPEREU, m. anl. Acció del que té son óestà
cansat pera estirar los brassos y camas. Desperei^,
esperezo, Pandiculatio , nis; membrorum expor-
rectio.
ESPÉROULA. f. Herba, espècie de marrons.
Espérgula, yerba pajarera, Spergula, ».
ESPERIMENTAR. V. a. etc. bxpebimbntab.
ESPERIT, m. Substància incorpórea, dotada
de rahó com V àngel, etc. Espiritu. Spiritus, us.
II La ànima racional. Espiritu. Anima, ». || Ani-
mo, valor, esfors. Espiritu, Spiritus, us, virtus,
utis. II Do sobrenatural, com: bspebit de profecia.
Espiritu. Supernaturalis gratia, donnm, i. || Ener-
gia, forsa. Vigor, espiritu. Yis, is. jj Las esséncias,
las parts mès puras que *s trauhen de alguns cossos
per medi de las operacions químicas. Espirilu, Ele-
mentarius (los. || Vigor natural que alenta al cos
pera obrar. Espiritu. Spiritus, us. || Virtut, ciència
mística. Espiritu. Spiritualis scientia. | Lo poder
y virtut divina, y per sa comunicació ab los bo-
mes, així *s diu: V esperit de Déu era portal sobre
las aygnas. Espiritu. Spiritus, us. || Lo que gober-
na y mou alguna cosa, ó negoci, com: T esperit de
la guerra sól sér la ambició. Espiritu. Spiritus, us.
II Lo sentit ó interpretació de alguna cosa. Semti^
do, espiritu. Sensus, us. jj Se pren per la mateixa
persona, y així *sdiu: ispbbit de contradicció, etc.
Espkitu, Spiritus, us.
esperit ardent, quim. L' oli de las plantas quant
ESP C87
es abundant, delicat y fàcil de inílamarse. Espiritu
ardiente, Spiritus ardens.
esperit de mindbrero. Acetat de amoníach nea^
tre. Espiritu de minderero, Spiritus Mindereri.
esperit de trementina. atgua ras.
esperit de ví. alcohol.
esperit de vida. En la filosofia hermètica l' ar-
genlviu. Espiritu devxda ó fugiHvo. Hydrargynim, i.
ESPERIT pollet. Espiritu foleto, Faunus, silva-
nus, i.
ESPERIT HALiQNE. *L dímoui. Espiritu malignOf
inmutido. Dosmon, cacodoemon, is.
ESPERIT SANT. La torcora persona de la Sanlíslma
Trinitat. Espiritu Santo. Spiritus Sanctns.
ESPERIT VOLÍTIL DE BANYA DE CERVO. qUÍm. PrO-
ducto que resulta de la deslil-lació de la banya dei
cervo ó de qualsevol altre animal. Espiritu volàtil
de cuemo de cierw. Spiritus cornu cervi.
ESPERITS VITALS. La part mès subtil y agitada de
la sanch, y de que dependeix lo moviment y calor
necessari pera la vida Ae\sínivasi\.Espiritusvitaks.
Vitales spiritus.
COBBAB L' ESPEBIT. fr. COBRAR ANIMO.
DBSPEDiR l' esperit, fr. Espirar, morir. Dar, é
exhalar, despedirel espiritu, Spiritum emittere.
DONAR ESPERIT, fr. Animar. Dar espiritu, Spiritus
alicui facere.
DE POCB ESPERIT ó FALTAT DE ESPERIT, exp. PUSÍ-
lànime, encugit. Poco espiritu; eorto de espiritu,
ave fria, Pusillanimís.
ES UN ESPERIT CONTRIBULAT. exp. ES UU diahlUlO.
Astulus.
MAL ESPEBIT. OXp. ESPEBIT MALIGNE. | SubjeCte
atrevit, través, de mal geni. Diablo, barrabds.Auàsh
ciisimus.
BESPÓNDREB AB ESPEBIT. fr. No sofocBrse. RespoU'
dercon espiritu. Argentè respondere.
ESPERITAT j DA. adj. Possehít del didioní.
Endemoniado, endiablado. Fanaticos, doemoniacus.
ESPERITÓS, A. adj. Animós, de mòlt espe-
rit. Espiritoso. Animosus, vivax. | Dit del licor que
té mòlt focb y esperit, com \* ayguardent, etc. ^t-
piritoso, espirituosa, Dissipabilis, espiritús abon-
dans.
ESPERITI! AL. acy. BSPIBITUAL.
ESPERITUALMENT. adv.m. espibitualment.
ESPERMA, f. Semen del animal. Semen, esper-
ma, Sperma, tis.
esperma de balena, t bspbbmaceti. m. Greix só-
lit mòlt blanch, qne*s trau de la balena pera dife-
rents usos. Esperma de ballena , blaneo de ballena,
celina, espermaeeti. Cele sperma.
ESPERMÀTIGH, CA. adj. Lo que pertany à
la esperma. Espermàtieo, Spermaticos.
ESPERMATOGELE. f. cir. Ruptura causada
per la contracció dels vasos que llansan lo semen,
y es causa de que cayga en V escroto. Espermato^
cele, Spermatocele, es.
ESPERBIATOLOMA. f. Tractat 6 disertació
688
ESP
DICCIONABI
ESP
sobre '1 semen. Espermatologia, Spermatologia, ».
ESPEBÓ. m. ESPARÓ. II fort. Àngul ixeot eo
mitj de la cortÍDa ó devant de una porta eo las for-
tificacions antígnas. Bsper(mu, Roslramm muni-
men.
E8PER§AGUIR. v. a. PsasiGUiRSl.
E8PERT, A. adj. expbrt.
E8PEBTABÍENT. adv. m. Destrament. Dies-
iramente. Dextere.
ESPERVALLACH. m. Armari, lloch destinat
pera guardar roba. GuarL•ropa. Yestiariam, ii.
E8PERVER. ro. esparver.
ESPERVERAR8E. V. r. astorarsb.
ESPÈS, SA. adj. Dens, atapahit. EspesOyeandm-
taiú. Deosus. | Continuat, repetit, freqüent. ^s}»e-
10. Assiduos, frequens, creber.
ESTAR espís. fr. met. Estar de mal humor ; no
eUar grada en cíua. Tffidio affici.
E8PESSABIENT. adv. m. sovint, freqübn-
VENT.
ESPE8SIGAR. V. a. Péndrer una petita por-
ció de algun menjar. Picar. Cibum delibare. |j
Menjarse un rahim de gra en gra. Picar, Racemum,
Qvaro per grana excerpere. »
ESPESSIMENT, m. ant. espessor.
ESPESSn. V. a. Condensar lo flúit y liquit.
Espesar, encrasar, Exspisso, denso, as. ) Atapabir.
Eipesar. Spisso, as.
I ESPESSIRSE. V. r. CondeMarsCf espesarse, De-
nesco, spissesco, is. [ Dit de la atmosfera, etc.,car-
regarse de núvols. Encapotarse el cielo, CcBlum nu-
bibus obtegi.
. ESPESSIT, DA. p. p. Condentado , espesado.
Densatus, spissatns.
ESPESSOR, m. y
BSPESSURA. f. Lo gruix de un sólii. Espetor,
eepesura. Crassamentum, i, crassitudo, iois. | Den-
sitat de las cosas. Bspesura. Spissamentum, i, den-
sitas, atis.
ESPESTANYARSE. V. r. Mirar ab mòlta ve-
hemència, de fit à fit. Desojarse, despestanarse. In-
tueor, eris.
ESPETARSE. V. r. Menjarse. Zampar, deepa^
hilar. Devoro, as, deglutio, is.
ESPETEGH. m. Pluja forta y de poca durada.
Chaparron, chaparrada^ nubada, nuharrada, Nim-
bus, i, vehemens imber. || cruixit.
ESPETERNEGAR. v. a. Móurer las camas ó
potas ab lleugeresa. Patalfar, pernear» Cmra vio-
lenter motare, jactare.
ESPETERREGH. m. La acció de espeterregar.
Chisporroteo, Scintillarum emissió, stridor.
ESPETERREGAMENT. m. Los salts que fan
en lo focb algunas cosas, com castanyas, sal, etc.
Ikerepiíacion, Crepilatio, nis. | espeterrech.
ESPETERREGAR. v. n. Llansar lo foch es-
purnas ab continuació. CkieporroUar. Scintillas
crebò emittere.
BSPEnüUU V. a. DESPATXAR.
espí. m. Arbre semblant à la perera borda.
Espino. Spigus, rbamnus, i. ) Arbust, mata ab es-
pinas que acaban en las ramas, fnllas llargas y es^
tretas. Espino negra, Oxyacantba, le, oxyacaotbiis,
i, y PORCH ESPÍ.
ESPIA. m. y f. Qui espia ó esplora. Espia. Ex-
plorator, is. || Qui reporta ó acusa en secret y caa-
telosament. Soplon. Snsoro, nis. || aot. Lloch ele-
vat pera alalayar. Àlalaya. Specnla, ce, specolato-
ríum, ii. II nàut. La acció y efecte de espiarse. Ep-
pia. Evasió, nis. y nàut. pi. Certs caps amarrats ab
las àncoras petitas, que's portan pera entrar ó eixir
de un port, quant hi ha calma ó vent contrari. Ks-
pias. Funes exploratores.
ESPIA DOBLE. Qui scrvcix falsament à dos parts.
Espia doble, Perfidus explorator.
POSAR UNA ESPIA. fr. oàut. Amarrar la espia k un
objecte fixo ó à una àncora petíla, y posaria al pa-
ratjeabont ha de quedar situada pera espiarse.
Dar ó tender una espia, Funem explorantem ap-
tare.
ESPIABfENT. m. ant. La acció de espiar. Es-
piamieniOy indagaeion. Indaga lio, nis.
ESPIAR. V. a. Explorar ab gran dissimulo pera
donar part à altres. Espiar , amaitinarj aeechar.
Exploro, as. y Reportar à altre en secret lo que al-
gú ba fét ó dit. Soplar, Crimina deferre.
ESPIARSE. V. r. Tràurer una embarcació de
perill tirant desde ella per la espia. Espiarse, Na-
vem vadis eximere.
ESPIAT, DA. p. p. Espiada, Exploratus, ob-
servalus.
ESPIGAN ARDA. f. y
ESPIGANARDI. m. Arrel de certa planta ano-
menada nardo, per lo que y per tenir la figura de
espiga se li dóna aquest nom. Espieanardi, espiya-
nardo, espiga romana. Spica nardi.
ESPIGANART. m. Herba medicinal aromàtica
de la índia. Espicanardo. Andropagor nardus.
ESPIGH. m. ant. espígol.
ESPÍGIES. m. pi. ESPÈCIES.
ESPIFARRADAMENT. m. adv. De una ma-
nera espifarrada. Despilfarradamente, Inconcinni-
ter, incandite.
ESPIFARRAR. V. a. espallifar.
ESPIFARRAT, DA. adj. espallipat.
ESPIFARRO. m. ESPALLIPAMEIfT.
ESPIFIARSE. V. r. fér pífia.
ESPIGA, f. Lo superior de la canya, tronch, ò
cama ahont prodnheixen lo fruyt y llavor algunas
plantas. Espiga, Spica, e. y Lo brot ó branqueia
de un arbre ab que s* empelta un altre. I^Ma, es-
piga. Sarcnius, insitum, i. y La que fé *1 blat de
moro ó panís. Panoja, mazorca. Spica, ». y Obe-
lisch, piràmide en punta mòltdescollant y aguda«
Aguja. Obeliscus", i. y agdlla.
ESPIGA NARDI. f. ESPICANARDI.
POCB AIXARCOLAR , POCAS ESPIGAS AL SEGAR. ref.
Denota lo mòlt que 's logra quant en algun nctg^cí
ESP
CATALÀ.
ESP
68»
's posa la activitat y dilígéocia degada. El pau
bien eseardadOf hincha la troje úiuamo;pocai tec€9
escardar, pocas espigas al segar, Qai rarò sarri-
tür ager, rarescit aristis.
ESPIGAR. V. n. Comensar à tràarer espiga In
blats. Espigar, Frumenta, segetem spicare.
ESPIGARSE. Y. r. Tràarer espigó las plantas
per bavér passat sa teodror natural. Envejecersi.
Adolescendo iudurescere. | met. Créixer notable-
ment alguna persona. Espigar. Gresco, is.
ESPIGAT, DA. p. p. Espigada^ Spicatus. \ adj.
Alt de COS. TaUudOf espigada. Corpore procems.
I bot. Lo que té figura de espiga. Espigado, Spicse
formam referans.
ESPIGNART. m. ESPICANAHT.
ESPIGNET. m. ter. buileta.
ESPIGÓ, m. TIMÓ. I La espiga en que fan la
llavor las planlas quant se fan vellas. Espiga. Spi-
ca, ae. I Pollaquera ó eix sobre que descansa
una porta ó cosa semblant. Quieio , espigon. Car-
do, inis.
ESPÍGOL, m. Planta aromàtica de flor y espi-
ga blava ó violada en la cima de la planta, for-
tifica *ls nervis y *1 cervell. Espliego, lavdtídula,
alucema. Lavandula, sb, pseudonardus, i.
ESPIGOLADOm, A. m. y f. Qui arraplega las
espigas que deixan los segadors. Espigador, espiga-
dero. Spicarum legulus.
ESPIGOLAMENT. m. ant. La acció de espigo-
lar. El aeio de espigar. Spicil^ium, i.
ESPIGOLAR. v. a. Recullir las espigas que
deixan los segadors. Respigar, espigar. Spicas le-
gere ; spicilegium exercere.
ESPIGOLAT9 DA. p. p. Espigada. Spicilegio
coUectus.
ESPIGUETA. f. d. Espiguilla. Spica parva.
E^IGUtFERO. adj. bot. Se diu dels vegetals
que presentan sos órganos genitals en espiga, com
la cua de caball. Espiguifero. Speciferae, arnm.
ESPILL, m. ant. mieall.
PÉNDEER ESPILL, fr. PÉNDEEE EXESfPLE.
ESPILLETA. f. ant. espitlle&a.
ESPILLETS. m. pi. ant. ulleeas.
ESPINA, m. Punxa de mata espinosa. Espina.
Spina, se. || La del peix. Espina. Spina, se, sentis,
sudes, is, y la que fa ofici de os, arista, sb. H met.
Recel, suspita. Espina, eserúpulo, Suspicio, nis.
espina cEEviNA. Arbusto indígeno mòlt comú en
las bardissas y garrotxas ; lo fruyt es mès ó ménos
gros, comprimit, vertantesde madurar y desprès
negre y llis. Espino cerval ó cervino. Rhamus ca-
tbarticns.
ESPINA COM PUNXAR DÍU, AGUDA NEIX. ref. que ad-
verteíx que 'I qui es dolent ja bo porta de naixeo-
sa ó de sos principis, y que lo que ha de danyar ja
pareix aparellat pera fér lo dany. Predestviaio ò
dispuesto para el mal. A male paratus, dispositus.
ESPINA DE CETSTO. Plauta. AIS.
ESPINA VINETA. ESPÍ.
TOMO 1.
LA ESPINA QUANT NAIX JA PICA, TAN SI ES GROSSA
COM SI ES XICA. ref. Denota que qui té alguna inco-
moditat no li es fàcil olvidarla per petita que tlt.
Chiea es la pwíía de la espina, mas d quien dueU no
la ohiL•. Exiguum est equidem spin» subtiíta
acumen ; Quem tamen h«ec punxit, vulneris iile
memor.
PUNXAR Al ESPINA, fr. Espinar. Spinà pungere.
tríueer la espina, fr. met. Desarrelar alguna
cosa mala. Sacar la espina. Aliquid mali extirparé.
E8PINAGAL. m. penicalt.
ESPnv AGH. m. Espècie de bleda, la fulla en
forma de llansa y mès estreta, ^spinoca. Spinachia,
ffi. II Instrument de ferro de tres ó quatre puas, de
las quals una queda sempre envers dalt, pera es-
torbar lo pas à la caballeria enemiga. Abrojo^ y
rampojo ter. Murex, icis.
ESPINADA, f. Las vértebras unidas desde la
nuca fins al carpó. Espinazo, lomo , esquena. Spi-
na. se; agrestis, is. Q ant. La de la cama. canye-
lla. %.
ESPINAL, m. raboll. U adj. Pertanyent & la
espinada. Espinal. Dorsualis.
ESPINAL ESTRET Y AMPLE. m. ant. Es-
pècie de teixit de fil. Lienzo. Tela lintea.
ESPINAR. V. a. ant. punxar.
ESPIBIETA. f. d. mús. Clave petit de una sola
corda en cada orde. Espineta. Minoris modi fidi-
culare organum. ) d. Espina petita. Espiniea, tia,
ta. Parva spina, spincula, »
ESPINGARDA. f. art. Pessa petita de bàtrer.
Espingarda. Parvum tormeotum bellicum. || ant.
Espècie de arcabús de mès de cana y mitja de
llarch y canó corresponent. Espingarda. Scloppe-
tum longius.
ESPINGARDER. m. Soldat que usava de la
espingarda. Espingardero. Scloppetarius, ii.
E8PINGOLARSE. v. r. ter. repbnjarse.
ESPINÓS, A. adj. Guarnit de espinas. Espinosa.
Spinosus. y Dit del Uocb ple de espinas. Espinosa ,
espineo. Spinosus, spineus. jj met. Arduo, inlrincat,
difícil. Espinosa. Arduus.
ESPINOSA, f. Diossa à qui invoca van pern
arrancar las espinas. Espinosa. Spinosa, se, spi-
nensis, is.
ESPINOSI8ME. m. Secta de Espinosa, espècia
de atbeisme. Espinasismo. Spinosismus, i.
ESPINOSI8TA. m. Qui segueix los principis
de Espinosa. Espinasista. Spinosista, ae.
ESPÍNTRIA. f. Entre Ms antichs romans, ecíl-
lecció de medallas en que posavan las posturas de
sos desordres. Espintria. Spintria, se.
ESPINTAR.'v. a. Tràurer los pinyons de las
pinyas. .^ocar los pinanes de las pinas. Nuces pineas
putaminibus mundare.
ESPINYOLAT, DA. adj. Sens pinyol. Desp$pi'
tado. Nucleo nudatus.
ESPIOT. m. ESPIA.
f. mat. L•lnea cunra, que dóna telias
88
690
ESP
DICCIONARI
ESP
en figura de caragol. Espira. Spira, s. || En las
màquinas. eoscà. || ant. guspiea.
ESPIRAGIÓ. f. ASPIRACIÓ.
ESTIBADOR, m. ant. espirall. | Qui espira.
Espirador. Spírans, tis.
ESPIRAL, adj. Lo que està én figura de cara-
gol. Espiral. Spiralís; in spíram duclus. Q m. anat.
Cert forat del oido anomenat així per la forma. Espi-
ral, Spiralis. I PENDOLITA.
ESPIRALL. m. Forat per ahont \x lo vent. Res-
piradero, espiraderOf espiraeion, espirdculo. Spira-
culum, i. I Lo dels conductes del aygua. Atahe.
Spiraculum, i. || Lo del buch de abellas. Piquera,
Imum alvearis foramen. | Lo de las bòtas pera tas-
tar lo vi. Piquera, eatavino, sangrador, silbato. Do-
lii foramen, fistula.
ESPIRALLAR. v. a. kspurnar.
ESPIRAR. V. n. Morir. Espirar. Expiro, as;
spiritum emittere. | Finir, acabar. Espirar. Cedo,
effluo, is. I ant. acarar, conclóurrrsb. || poét. Bu-
for lo vent. Espirar, soplar. Fio, as.
ESPIRATIU, VA. adj. Lo que pót espirar ó té
aquesta propietat. Espirativo. iïflandi virtute pol-
Iens.
ESPIREA. f. Certa planta de uns tres peus de
alta, ab las flors arrahimadas en la cima de las ra-
meiàs. Espirea. Espirea, 8B.
ESPIRinSBIE. m. Sistema que creu en la co-
municació dels esperits ab los vivents. Espirilismo.
Spiritismus, i.
ESPIRITÓS, A. adj. RSPERITÓS.
ESPIRITOSABIENT. adv. m. Ab esperit. Es-
pirituosameníe. Spiritualiter.
ESPIRITUAL, adj. Pertanyent al esperit. Es-
piritual. Spiritualis, spiritalis.
ESPIRITUAUSAG IÓ. f. L* acte y efectede
espiritualisar.^sptrttttaffí^acton. Spirituale redden-
di actio. II quím. Reducció dels sólits à esperit.
Espiritualizacion. In spiritum mutatio.
ESPIRITUALISAR. V. a. Infundir esperit de
pietat. Espiritualizar. Pietatem infundere. || Ele-
var, constituhir en grau espiritual lo que no ho es.
Espiritualtzar, eclesiastizar. Spirituale reddere. |
Considerar com espiritual lo corpóreo pera entén-
drerlo. Espiritualizar. Spiritus instar aliquid cor-
porem effingere. jj Dit de alguns béns reduhirlos à
la condició de béns ecclesiàstichs. Espiritualizar.
Ecclesiae devovere.
ESPIRirUALIsniE. m. Sistema oposat al ma-
terialisme y que creu ab la existència de un orde
de sers dislincts dels cossos als quals somet y su-
bordina. Espiritualismo. Spiritualismus, i.
ESPIRITUALISTA. m. Qui tracta dels espe-
rits vitals ó té opinió particular sobre ells. Espiri-
tualista. De vitalibus spiritibns soribens.
ESPIRITUALITAT, f. Naturalesa y condició
de lo espiritual. Espiritualidad. Spiritus condltio,
qualitas.
ESPIRITUALMENT, adv. m. Ab esperit, de
un modo religiós. Espiritualmente. Spiritualiter.
ESPIRITUÓS, A. adj. ESFERITÒS.
ESPITAL. m. ant. hospital.
ESPITLLERA. f. Finestreta llarga y mòlt e»-
treta. Tronera, tragaluz, saetera. Anguatior feoe»-
tella. II Obertura mòlt estreta de doa ó tres piiRS
en las murallas, peni disparar los faadli, elc.
Tronera, saetera. Muri apertura. | La dels co&dli^
tors de aygua. espirall. t.
ESPITRAGARSE. V. r. Desciibrirae 1 pit ib
desasseo. Despechugarse. Pectus nudare.
E8PITRAGAT, DA. a^j. Qui porta 1 pit dei-
cubert. Despeekugado. Pectore undíatiia.
ESPLANA. f . Instrument de foslp forta ab que
1s candelers de cera allisan las candelai. IftM-
dor. Gereis poliendís lignnm.
ESPLANADA, f. Lo pavimeol de poals aolirel
qual carregan las curenyas en la bateria. .St^iato-
L•. Tabulatum, i. | Declivi daade 1. eamf çibert
envers la campanya. Glécis, etplemaia, Dedife
monimentum ; glacis , is. || Espay inliabilal, dios
y fora de unas murallas. EspUmdia. Poieiiii ii.
ESPLANADURA. f. ALLISADUEA.
BBPLANAR. V. a. Allisar ab la e^oa. AU-
sar. Candelas poliré.
ESPLANISSADA. f. Cop qae *8 dtoa de phib
algun instrument, com sabre, elc. lapó, Ictas, as.
ESPLATARSE. V. r. bxplatarsi.
ESPLÉNDIDAlIEliT. adv. m. Ab e^leodi-
dés. Espleudidanieute , magnificamenu^ taalaoiR-
mente. Splendidè, apparatè.
ESPLÈNDIDES, f. Magnificència, Inxo ea h»
menjar y vestir. EspUndidez, Copia, magnifieea•
tia, ».
ESPLENDIDiSSm, A. adj. sup.
mo. Splendídissimus.
ESPLÉNDIT, DA. adj. RagQlfieh, libenl,
sumptuós. fspí^fdo.SpleDdidtts. | Dit dels ooovits
abundants y exqubits. Opiparo^etf^ésdíéí. Lantos.
ESPLENDOR, f. RESPLANiHR. | met Uastre,
noblesa, honra. Esplendor. Lux, ucis, decus, oris.
ESPLET. m. Sembrats en herba. Hme$. Seg»,
etis, sata, orum. | sega.
ESPLETANT. adj. ant. Ga$ía4o^ üfwmtia.
Consumptus.
ESPUCAR. V. a. EXPLICAR.
ESPLOBOSSAR. V. a. Arrancar lo ploaiis8ol
dels aucells. Quitar el plumom 6 plwtMm. Avinn
lanuginem trahere ; avibus plnmubis eripere.
ESPLUGA, f. ant. cova.
ESPLUGABOU. m. Aucell de aygua del tt-
many de una guatlla, de color blancb ab algnau
plomas blavencas ; no canta però ül ona ven ca
que pronuncia «Corlieo» y dínbea qae ae seat de
mitja llegua. ChorHto comim. Clorios, neumeBÍii,
ii, crex, ecis, corlinus, i.
ESPLUGAR. V. a. TrÀurer polls. També s'ifl
com reciproch. Despiajar, etpnlgar. Expedicale,
as ; pediculos expiscari.
ESP
GÀTAU.
ESP
691
E8PODA8SAB. V. a. Podar malament los eeps
deixant los sarments mès llarchs de lo que perme-
ten las reglas del art. Perchofíar. Palmites pnesi*
darios in vites relínquere.
E8PODI. m. Cendra que *s fà en los fornals de
coure, semblant à la tutia. Etfodxo, Spodium, íi.
E8POETAR8E. V. r. dbspbàrse.
ESPOLANDiai• m. ant. maembssoe.
ESPCX•ET• m. Barreta de ferro sobre que roda
'1 canó , 'Is dos caps de la qual entran en la Uan-
sadora, pera que rodant en ella se subministro la
trama. Hemhnlla. In textrino radio axis.
ESPOLETA, f. Canonet de fusta per abont s*
enceva y cala foch à las bombas y granadas. Ei-
foleiaf espiga, pipa. Incendiaria fistula.
ESPOLI, m. Los béns que quedan per mort
dels prelats. Espolio, Spolium, ii.
ESPOLt. m. Roba de seda ab flors. Espolin,
Serica floribus distincta tela. ) Llansadora petita
pera fér las flors en la tapisseria. Espolin, Angus-
lus radius textrlnus.
ESPOLIACIÓ, f. Despojamienio, iespojo, Spo-
liatio, nis.
ESPOLIADOR, A. m. y f. despcllado».
ESPOUAMENT. m. ESPOLIACIÓ.
ESPOLIAR. V. a. DESPULLAR.
ESPOLIARI. m. Habitació de las termas, abont
los banyistas romans se treyan la roba. Bspoliario,
Spoliarium. || Lloch situat cerca dels anfiteatros
romans abont se despullava als gladiadors morts y
s' acabava de matar als qui sortian ferits mortal-
ment. Espoliario, Spoliarium.
ESPOUNATy DA. adj. Teixit à modo de espoli.
Espolinado, Floribus texus.
ESPOLSABUTXAGAS. m. Rapabolsas, Ra-
pax, vafer.
ESPOLSADA, f. Acció y efecte de llevar la pols.
Desempolvadura , saeudidura, Pulveris excussi».
ESPOLSADOBA. f. ant. rbspall.
ESPOLSADORS. m. Instrument de un mànech
de fusta guarnit ab alguna cosa, etc. pera espol-
sar. QuitapolvOj saeudidor. Pulveris excussorium.
Q Lo de ploma. Plumero, Pulveris excussorium. |
Lo de simolsa. Vendos, Pulveris excussorium. || Lo
de cua de guineu. Zorro, Pulveris excussorium.
ESPOLSADURA. f. BSPOLSAMBNT, espolsada.
ESPOLSAMENT. m. espolsada.
ESPOLSAR. V. a. Sacudir , trànrer la pols de
alguna cosa. Dtspolvorear , desempolvorear ; quitar
el polvo. Pulverem excutere. | llóurer ab violència
alguna cosa de una part à altra, com lo vent als
blats. Sacudir. Excntio, is. | fér bisbe. | v. a. met.
Pegar. Castigar, sacudir, Quatio, plecto, is.
ESPOLSAT, DA. p. p. Despolvoreado, sacudi-
do, Pulvere excussus.
ESPOLSOS. m. pi. ESPOLSADORS.
E8POLVORITARSE. V. r. ESPOLSARSE.
ESPONA. f. ant. Vora de llit. Lado d/e cama.
Sponda, ae.
ESPONGELLAR. V. a. DESPOIfCELLAR.
ESPONDALER. m. ant. marmessor.
ESPOiiDEO ó ESPONDEU. m. Peu de Ters
llatí de dos síl-labas llargas. Espondeo, Spondeus^ ei.
ESPÓNDEA. f. Séptiroa hora del dia dedicada
en lo anticb à las libacíons. Espóndea, Spondea.
ESPONERA. f. mil. niut. flanch, costat.
ESPONGIÓS, A. adj. ESPONJós.
ESPONGIOtUTAT. f. Porositat. Esponjoit"
dad, Spongiffi vim habens.
ESPONJA, f. Producció marina plena de tnbos
abont habitan certs pops, espècie mitjansera entre
1s animals y las plantas : se cria apegada à las
rocas, y absorveix ab facilitat qualsevol Hquit.
Esponja, Spongia , m , somphos , i. | ant. pbdea
TOSCA.
tenir una esponja al clatell, fr. fam. Se diu
del qui fàcilment plora. Tener el don de Idgrimas.
Ad lacri mas pronns.
ESPONJAR. V. a. Fér porós algun cos. Espon-
jar. Rarefacio, is ; spongíosum reddere.
ESPONJARSE. V. r. Dilalarse las fibras de al-
gun cos fent majors los porós. Esponjarse. Spongíari.
ESPONJAT, m. La acció y efecte de esponjar.
Esponjadura. Pomicatio, nis.
ESPONJETA. f. d. Esponjuela, Spongiola, ».
ESPONJÓS, A. adj. Esponjoso, Spongiosus.
ESPONSA. f. ant. espo.^ja.
ESPONSALIAS. f. pi. ant. bsponsals bodas.
EBPONSAUGI, A. adj. Pertanyent als espon-
sals. Esponsalicio, Sponsalitius.
EBPONSALS. m. pi. Mútua promesa de matri»
moni. Esponsales, Sponsalia, orum, vel alium.
ESPONTÀNEAMENT. adv. m. Voluntària-
ment. Bspontdneamenie, Spontaneè.
espontaneïtat, DA. f. Calitat, naturalesa
ó condició de lo espontàneo. Espontaneidad, Spon-
tanitas.
ESPONTÀneJAMENT. m. Acte y efecte de
espontanejarse. Espontaneamiento, Spondus.
ESPONTANEJAR. v. a. Oferir, presentar,
tributar, donar de sí esponlàneament. Espontanewr.
Spondeo, es.
ESPONTANEJARSE. V. r. Oferírse, declarar^
se, comunicarse voluntàriament. Espontanearm.
Sese espondere.
ESPONTANEJAT, DA. p. p. de ESPONTANBJAB
T ESPONTANEJARSE.
ESPONTÀNEO, A. adj. Natural, voluntari,
libre. Espontàneo, Ultroneus.
ESPONTÓ. m. Llansa antígua de una cana de
llarcb, ab ferro en una punta à modo de cor. Es-
ponton. Hasta, «. | ant. Llansa curta ab ferro dau-
rat y una borla pera guarnició, era insígnia y dis-
tinció dels capitans de infanteria. Gineta, Dueis
baculus brevi ferro prsfixus.
ESPONTONADA. f. Salutació à las persoiRB
de dignitat, rendint V esponló. Espontonada. íüdír
tSB demissio in honoris signum.
692 ESP
ESPORGA, f. ESPOEGAMKNT.
E8PORGADOR, A. m. y f. Qui esporga. Mon-
dadoff Hmpiador, Mundalor, purgalor, is. »
E8PORGADURA. f. y
ESPORGABIENT. m. La acció de esporgar.
Escamondaf escamondo, castra. Inlerlacatio, nis.
ESPORGAR. V. a. Netejar los arbres de las
ramas inúlils y fullas secas. EscamonL•r, castrar^
desvahar, mondar, marrojar, limpiar. Interluco,
as. II Dit de las vinyas. Chapodar , dnmamonar,
desüehugar. Fnrunculos amputaré ; vites mnnda-
re.
ESPORGAT, DA. p. p. Escanumdado, manda-
do, eastradoy eL•podado, Collucatns.
ESPORGUERIAS. f. pi. Brutícia que queda
dels graos quant se porgan. Granzas. Acus, eris.
ESPORGUms. m. pi. Las ramas ó brossa que
resulta del esporgament. Escafnondadwra, deshríl•'
et. Mundationis, expurgationis fragmenta.
ESPORTA. f. ant. Senalla, fsjnterto. Sporta,
le, fiscus, i.
ESPORTELLA. f. ant. Senalleta. Bspartilla.
Sportella, fiscella, ae.
E8PORTELLAR. v. a. Obrir portell en alguna
part. Desportillar, ahrir partillo. Aliquíd deturba-
re.
ESPORTELLAT, OA. p. p. Desportillado. La-
befactus.
ESPORTt. m. En los molins de oli, cofí, cabàs
de espart apretat, compost de dos pessas rodonas
cusídas per la vora, la de sobre té un forat gran
y la de sola altre de petit , s' omplen de olivas y
per medi de la aygua y las vigas raja V oli. Capa-
eho. Piscina, ae ; saccus olearius.
ESPORUGUIR. V. a. Alemorisar , cansar te-
mor. Amedrentar. Perterreo, es ; metum concitare.
ESPORUGUIRSE. V. r. Amedrentarsej despa-
vorirse. Pavesco, is; pavore corripi.
ESPORUGUIT, DA. p. p. Amedrentodo, des-
pavorido, Pavidus, pavefactus.
ESPÒS. Marit. Marido, esposo. Conjux, ungis,
maritus, vir, i.
ESPOSA Y ESPOSADA. f. La muller. Espo-
sa. Uxor, is, conjux, ugis. ) La casada de pocb.
Esposa. Nympba, nupta, se. y pi. Grillons de ferro»
manillas. Esposos, Manicas, arum.
% ESPOSALLAS. f. pi. y
ESPOSALLS. m. pi. esponsals.
DESPRÈS DE LAS ESPOSALLAS SOLEN VENU LAS PLO-
EALLAS. ref. DE LAS RIALLAS SOLEN VENIR LAS PLORA-
LLAS.
ESPOSAR. V. a. Casar. Desposar. Matrimonium
spondere. || Péndrer per marit ó per muller. Casar
con alguno ó alguna; tomar por marido, ó muger. In
conjugem accipere. || ant. exposar.
ESPOSARSE. V. r. Gasarse. Desposar se, casar-
se. Conjngio jungi; sponsalía contrahere. .
ESPOSAT, OA. p. p. Desposaào. Gonjugio junc-
tus. H m. ESPós.
DIGGIOISARI ESP
ESPOTSÍM. m. Tisoreta, los ite dei sarment.
Tijeretas, zareiüos. Clavicnla, », capreolus, i. |
ant. ^CNXÓ.
ESPREMADORA. f. fam. Tassolela abano-
^la pera obriria pel mitj, sota de ia qnl se po-
sa un plat ab un broch per aboat cau lo licor ((«
s* esprem. Esprimidwri^. Ad exprímeodum us.
ESPRÉMER, v. a. Tràurer lo such. Esprimr,
Exprimo, comprimo, is. jj Apretar alguna ooa pera
tràurerne *1 such. Estrujar. Comprimo, exproMyis.
ESPREBIUDA. f. La acció de esprémer, y ea-
tre apotecaris y metjes lo mateix such saprenA
Espresion, eslrvjoH. Expressió, nis.
ESPREBIUT, DA. p. p. Msprímido^ eslnjiU.
Compressus.
ESPUDREMENTS. m. pi. Gana OonlÍBM de
evacuar lo ventre ab diQcultat de lograrho. hijoL
Tenasmus, tenesmus, i.
E8PUELA. f. vulg. BSPARò. I bot. Dil de lapu-
ta que trauhen algunas flors. EsfmU. Àpex, iob.
ESPDBLA DE GALAN. f. Planta. Jbpufk fmií.
Delpbinium ajacis.
ESPUELA DE TOT l' ANT. f. Planta. Bip^tUpem-
ne. Delpbinium formosum.
ESPUELA DE CABALLER. Herba raoKMft, de eafltt en
forma de aspa, flor violada ó de allm colors ab
una cueta; la llavor mata 'Is polls. Xtpmelaiiet'
ballero. I>elphinium consolida, consolida regalis.
ESPUELADA. f. vulg. BSPABmiADA.
PEGAR ESPUELADaI LA GABALCABURA. MtpoUm, JN-
car con espnela. Calcaribus agitaré.
ESPUEli. f. Planta. EMpuela mama^ Delfsàs.
Delpbinium.
ESPUNGELLADA. adj. ant. Se diu de la dsa-
zella desflorada. Desflorada. Gorropta, vkilata.
ESPÚNDIA. f. Llaga cancerosa ab excrescénn
de carn y arrels fins al os. Bsptmiia, Quídan ja-
mentorum morbus.
ESPUMA, f. ESCUMA.
ESPUMAR. V. a. ESCUlfAR. ft.
ESPUNTAR. V. a. Llevar la paota é algnoa
cosa. Despuntar. Cúspide minuere.
ESPUNTÓ. m. BSPONTÓ. 2.
ESPURGA. f. La acció de poi^;aró garbellar.
AecL•. Excrelio, nis.
ESPURGAR. V. a. BSPOBGAB.
ESPURGUILLES. f. pi. anU BsroaauBBia.
ESPURI, A. adj. Bort, bastart, nat de ona n-
mera, qui no té pare ceri y conegut. Espun»,
espúreo, bastarda. Sporins, íllegitímvs.
ESPURNA, f. Centella, guspira. Ckiipa, enk-
lla, moreella. Scíntilla, favllla, a. iPiarUÓalad•
focb que salta de la pedra per medi del logisr*
Chispa, cenulla. Scintíla, as. | La galt di«%W
Ifquit que salta. Salpieadura. Asperaí•,aM|U - %
LLANSAR ESPURNAS. fr. ESPURNAB»
sír UNA ESPURNA, fr. Sér mòli
una chispa. Yividum esse.
TENIR MALAS ESPCR.NAS. fr. TBNIK]
ESQ
GÀTÀLi
ESQ
693
UMPLiE DK BSPüENàs. fr. Mollar, armíxar ab go-
tas de algun licor. Salptear. Aspergo, resper-
go, is.
ESPÜRNAR. V. n. Llaosar espurnas. Chitfnwr.
Scintillo, as; scintillas jacere.
ESPURBIEJAR. V. n. bspcixar. || Despedir la
ploma espurnas de linla per córrer ab asperesa 6
diGcuKat. Raspear. Calamum dííDcuUer duelus for-
maré.
ESPURNETA. f. d. CenUlliea, ta, Sciotillu*
la, ae.
ESPURRIAR. V. a. AIXUGAE.
ESPU8SADOR, A. m. y f. Qui espnssa. Esj^l-
gador. Pulicum expiscalor. J m. Llocb pera espus-
sarse. Espulgadero, Expiscandis pulicibus apiu3
locus.
ESPUSSAMENT. m. La aceió de espussar.
Espulgo, Pulicum ad necem inseclalio.
ESPUSSAR. V. a. Buscar y (ràurer las pussas.
Espulgar. Pulices expiscari.
ESPUSSAT, DA. p. p. Espulgado, Pulicibus
mundatus.
ESPUTO. m. Saliva, escupina. Esputo, Sputnm,
sputamentum, i.
ESQUAGH. m. iscach.
ESQUADRA, f. Quadrilla, concurs de algunas
gents. Escuadra. Turba, turma, s. U Cert número
de soldats ab sòn cabo, y la piassa de dit cabo. Es-
cuadra. Cohors, ortis. || Part de una armada.naval.
Escuadra. Classis, is, acies, ei.
ESQUADRINYABLE. adj. Lo que 's pót es-
quadrinyar. Escudrinable, Investigabilis.
ESQUADRINYADOR, A. m. y f. Curiós, qui
esqnadrinya. Eseudrinador, escrutador, Scrutator,
ínquisitor, is.
ESQUADRINYAMENT. m. Averignació, exa-
men, obra de esquadrinyar. Eseudrinamiento, ïn-
vestigacion, escrutinio. Investigatio, nis.
ESQUADRINYAR. v. a. Examinar, averiguar
cuydadosament. EscudrÍMr, escrudinar. Investigo,
as, rimor, aris.
ESQUADRINYAT, DA. p. p. Escvdrinado.
Scrutatus, investigatus.
ESQUADRÓ, m. Part del exèrcit compost de
infanteria y caballeria. Eicuadron. Turma, plaga,
8B, cohors, tis. II Una de las parts en que *s divi-
deix un regiment de caballeria, may passa de dos
cents ni baixa de cent quaranta. Eseuadron. Co-
hors, ortis. Q ant. Peix de mar. bscat.
ESQUADRONAR. v. a. Formar los soldats en
esquadrons. £«ci(a<ífOttar. Agmina,aciem instruere.
ESQUADRONET. m. d. Escuadroncillo, eieua-
dronceu, Levis turma.
ESQUADRONISTA. m. mil. Oficial intel-li-
genl en lo maneig de la caballeria. Escuadinmiita.
Dux eqnilum ordínator.
ESQUARTERAR, v. a. Dividir en qoartoa lo
cos de la persona ò 1 del animal. DaeuarUrar,
cuarUar. Corpus in quatuor parles secare.
ESQUEIX, m. esquins. || Plansóque^sfàesquin-
sant un arbre ó planta. Esqueje, hijuelo, chup(m.
Germinis avulsio.
ESQUEiK DE CLAVELLINA. Cogollo di clavcl, ó de
clavelina, Surculus, i.
ESQUEIXADA, (i la] m. adv. Oblíquament,
de través. Sesgamente, sesgadamente. ObViqué, trana
versè.
ESQUEIXABIBNT. m. La obra de esqueixar.
Rasgadura, Incisió, nis.
ESQUEIXAR. V. a. ESQCiNSAE. I Arrancar ab
violència la branca de un arbre. Desgajar, Scindo,
is, detrunco, as.
ESQUEIXAT, DA. p. p. B8QU1N8AT.
ESQUELA, f. BITLLET. 1.
ESQUELLA, f. Campaneta. Esquila, esquilon,
cimbaliUo, eimbaniUo. Tinlinnabulum, i. || La que
porlan los animals. Cencerro, esquila, esquiUm. Tin-
tinnabulum, i. H Peix que acompanya à altre de dos
conxas y li serveix de guardià. Esquila, paguro,
Pinnophylax, acis, squila, s.
AL TOCAB LA ESQUELLA DE VESPEB. lOC. A la hora
de queda, Quietutis tempus.
posAE LA ESQUELLA AL GAT. fr. Atrapar à algú ab
esperansas agradables. Cascabelear, Inani spe ali-
quem excitaré.
^ Quí posaeI la esquella al gat? fr. iQuién ^eko-
rd el cencerro ó cascabel al gato? Quis mus audebtt
crepitacula nectere feli?
ESQUELLER. m. L* animal que guia al bes-
tiar. Manso, Gregis vir, dux. || Lo de las vacas.
Cabeslro. Sectarius, ii.
ESQUELLETA. f. d. Campaneta petita. Esqui-
leta. Leve crepitaculum.
ESQUELLOT, m. aum. Zamba, Grandius cro-
talum. II pi. Ruido desapacible que *8 fa ab esque-
llas, corns y altras cosas pera burlarse dels viudos
la nit que 's casan. Cencerrada. Crotalorum stre-
pitns.
Féa esquellots, fr. Fér mòlt ruido ab esquellots,
etc. devant la casa del viudo la nit que 's casa.
Dar cencerrada, Crotala, etc. tumultuosè sonaré.
ESQUEMA, f. Nom que antiguament se donava
à tota figura de retòrica. Esquema, Schema, atis.
ESQUENA, f. La part posterior de qualsevol
cosa. Espaldas, dorso. Dorsum, tergum, i. || Espi-
nada. Esquena, espinazo, Unno, Tergum, dorsum,
i. y La part de llibre ahont se posa '1 rètol, y de al-
tras cosas semblants. Umo. Libri tergum, upibili-
cus. II La part oposada al tall del ganivet. Recazo,
Postica cultri pars.
ESQUENA DE ASE. Fíguru cn doclivi de una y altra
part. Caballete. Carína, ee.
ciuEBB DE ESQUENA, fr. Càuror pegant cop ab la
esquena. Caer de espaldas, dar de eogote, In dor-
sum labí.
GIRAR LA ESQUENA, fr. Fér lo desentés, despre-
ciar, desamparar. Volver las espaldas. A liqüem ad**
jicere, spernere.
«9i ESQ
FAMAR ó PÉïfDEBl LA MIDA DB LA E8QÜBNA. Donar
eops à alga. Medir las eoslillas. Fustíbos tan-
dere.
FAEAE LA BSQDBüi. fr. mel. Sofrir, aguantar.
Haeer costiUa. Patienier sostinere.
TAIfTAR ANTENA, TOT LO QUE TIIfCH POBTO i LA ES-
QUENA, ref. Denota la pobresa de algú. Todo lo que
tengo llevo encima, Omnía mecam porto.
TiRAisEHO k LA ESQUENA, fr. Olvídar, abandonar
algun negoci ó assumpto. Eehar & las espaldas,
OblWiscor, eris.
E8QUENABITO. m. Berba medicinal de la ín-
dia y Aràbia ab espigas de dos en dos. Bsqtíenanto,
Andropagon, scananthus, i.
E8QUENETA. f. casqubneta.
E8QUENÓBATA. m. y f. Qoi balla dalt de la
maroma. Esquenóbata, Fanambolas, i.
ESQUER, m. Lo ceu qae's posa en V bam pera
pescar y semblant. Cebo, earnada.Esca, se. || Bossa
de cayro pera portar la esca, pedra y foguer. Es-
quero. Coriacea bursa. || adj. ant. esqoeere. || m.
FOGUER.
ESQUERDA, f. Obertura en un cos sólit que
no1 divideix del tot. Hendedura, hendidurüj hendi-
miento, rendijOf raja, rajadura. Rima, fissura, ae.
Q GLIVILLA. II ESTELLA. || ESTELLETA. t. |j TrOS qUe
saltftde la pedra quant se traballa. ïrasquil, roca-
lla. Glarea, a;.
ESQUERDAR, v. a. Tallar part de alguna co-
sa. Hender, rajar, Findo, is, lambero, as. I R6m-
prer algun vas ó altra cosa pegantli un cop. Cas-
car. Quasco, as.
ESQUERDARSE. V. r. Hender, rajarse, Rímas
agere. Q Clivillarse la fasià. Esqueln'ajarse. Hio,as.
ESQUERDAT, DA. p. p. Hendido, eascado, es-
quebrajado. Fissus, quassatus, hiatus.
ESQUERN. m. ant. escaeni.
ESQUEROLA. f. escarola.
ESQUERP, A. adj. De geni intractable. Zaha-
renOj hurano, ariseo, Ferinus, difficilís. || Dit de la
bèstia que no's vól amansar. Ariseo, zakareno, hu-
rano. Intractabilis, borridulus.
ESQUERRÀ, NA. m. y f. Qui usa mès de la
ma esquerra que de la dreta. Zurdo, izquierdo,
zoco. Scseva, scaevola, ss, Isvns, i.
ESQUERRE, m. esquer. || adj. Lo pertanyent
à la ma y costat esquerre. Izquierdo. Lasvus, si-
nister. || met. ter. fort, dificultós. || f. ant. Línea
de naus en batalla. Ala. Series, ordo. I esquadró,
cos de exèrcit.
ESQUERRES DE BATALLA, fr. ant. Escuodrones de
batalla. Turma, cohors, rtis.
ESQUERRE FETTA. loc. Rut. uàut. En líuea las
naus pera '1 combat y afrenelUdas. Abarlovadas
las naves. Navès tsteribus mutnò inníli.
ESQUERRER, A. adj. ant. esquerrà.
ESQUÉnCH, CA. adj. med. Accidental, lo
tpie no resulta de la constitució del indivíduo. ffi-
q%éiieo, Escheticus.
DICaONARl ESQ
ESQUEVA. f. Un dels ponts que fan de vioaii
en la llengua hebrea. Esqueva. Escbeva.
ESQUEYS. m. pi. Passeras naturals en In
rius. PasaderOy pasadera, Lapis ad rívnlos liaji-
ciendos aptatus.
ESQUIF. m. Llanxa, petita nau qaé's porti ei
la gran pera saltar en terra y altres osob. Esqmft,
laneha. Scapha, ».
ESQUn.ADOR, A. m. Qui esquila. Etquikim.
Tonsor, is.
ESQUn.AMEFrr. m. La acció y efecte de es-
quilar. Esquileo, esquila. Tonsura, 9B, Iobbío, ais.
ESQUILAR. V. a. Tallar ab las estiaoras lo pel
ó llana al bestiar. Esquilar. Tondeo, es. | v. a.
met. Guanyar à algú en lo joch (oi lo qne teoÍL
Trasquilar, pelar, descahonar. Péeunia exnere.
ESQUILAT, DA. p. p. Esquilaéo. Tonsns.
ESQUILENA. f. Pessa del armament anticlipen
resguardarlosèchdelacama. Esquilenm. Tibiale,is.
ESQUINAT. m. Joncb olorós y medicinal. Es-
quinante, esquinanto. Officinalis jaoeos, aciriias.
E8QUINÉNGIA. f. EQUINÍNC1A.
ESQUnvs. m. Pedàs estripat de la rol». Mas-
gon, jiron. Scíssio, nis, sectura, ».
ESQUINSADOR. m. En los molins de paper
lo lloch destinat per esquinsar los draips. Btqwm-
sador. Camera, ».
ESQUINSAMENT. m. La acció de esquinsar.
Despedezamiento. Dilaceratio, nis, lanialiis, os.
ESQUINSAR. V. B; Rómprer ab forsa algasa
cosa de poca consistència, com roba, IMip^, ete.
Rasgar, desgarrar. Discindo, is. | Espatllar la r»-
ba. Descalandrajar. Disrumpo, is. | Partir los
draps en trossos petits. Esquinzar. Panniculos di-
videre, discindere.
ESQUINSAT, DA. p. p. Rasgado. Sctssiis. |
adj. S' aplica al bome dolent. Roto. Effrons.
ESQUIRA. f. tírria, odi.
pÉifDRER DE ESQUIRA i ALGÚ. fr. Péodferlo de le-
ma. Traer sobre ojo, tomaria eon alguno, Aliqai
semper adversari.
ESQUIRLA. f. ant. esberla.
ESQUIROL, m. Animal mòlt viu à modo de ra-
ta; té la cua mòlt peluda, y salta k gran distància
desde la copa dels arbres. Ardilla. Scinrus, i.
ESQUtRRIA. f. Tírria, mala voluntat. Mquinü
g enquina. ter. Odium, ii, simultas, alis.
ESQUIRRO. m. Tumor empedernit, sens dolor
continuat, y de naturalesa particular, que*s forma
en diferents parts del cos. Ct'rro, ascirro, esquirro,
eirrio. Sciroma^ scirrboma, atis, squirrus, i.
ESQUIRRÓS, A. adj. Lo que té la naturalesa
del esquirro ó li pertany. Eteirroso. Esquí rroso
Squirrosus.
ESQUISIDAMENT. adv. m. De un modo es-
quisit, singular. Esquisitamente. Exquisitè, per-
quam accuratè.
ESQUISIDtssm, A. adj. sup. Esquisidisimo.
Yaldè exquisitos.
ESS
CATALÀ.
EST
696
E8QUI8IT, DA. adj. Singular, preciós. Esquí-
silo. Sepositos, laudabilis. 0 Escollit, exceleni, de
mòlt gust. fx^tttsúo. Exqnisitus, eximius.
FÉR L* BSQoisiT T l' únich. fr. Teoir desmasiada
estimació de sí, pensar sér mès que'ls altres. Pre-
ciarse. Prae se neminem ducere; se unum eximíum
putare.
ESQUITLLADA. f. relliscada, lliscada.
ESQUITLLAB. V. a. relliscar, lliscar.
ESQUITLLARSE. V. r. met. fam. bscabu-
llirse.
E8QUITG. m. Doll, raig repentí é imprevist de
algun líquit. Chorretada. Inopinatus erumpentis
liquoris Ímpetus.
ESQUITXAR. V. a. Espargir ab gotas algun
Ifquít*. Salpicar, Aspergo, respergo, is. || met. Pa-
gar, entregar una quantitat de diners. Desembol-
saVy sollar. Pecuniam exolvere. U y- >>• D^p^ir
gotetas de tinta la ploma. Rmpear. Calamum dif-
ficulter ductus efformare.
ESQUIU, VA. adj. Desagradable, desdenyós.
Esquivo, desdenoso, uraw). Asper, difficilis.
ESQUIVAMENT. m. La aeció de esquivar.
Eoitaeion, Yitatio, nis.
ESQUIVAR. V. n. Espantar, fér fugir. Ojear,
Abigo, is. II ant. Evitar, rehusar. Evitar^ esquivcr,
evadir. Yito, as, evado, is.
ESQUIVARSE. V. r. Deslliurarse de algun
dany. Evadirse, estaparte. Evado, abscedo, is; sese
subducere. I sorpéndrerse, excjarsb.
ESQUIVAT, DA. p. p. Esquivada, Yitatus.
ESQUrVESA T ISQUIVITAT. f. Desdeny.
Esquivez. Evitatio, nis.
ESQUtVOL. m. ESQUIU.
ESQUIVADOR, A. adj. Qui espanta la cassa.
Ojeador. Terrarum exagitatur.
ESSAÍTAS. m. pi. Sectaris que glorifícan à
Cain, Esaú y altres que la Escriptura presenta com
impios. Esaiuu. Esaitas, arum.
ESSÈNCIA, f. Ser, naturalesa de una eosa.
Esencia. Natura, essentia, ae.
ESSÈNCIA DE TREMENTINA. ATGUA RAS.
QUINTA ESSÈNCIA. Lo mès pur y fí. Quinta eseneia.
Defaecatissimum.
SÉR DE ESSÉNCU DE ALGUNA COSA. fr. Sér prOCiS,
necessari. Ser de esencia de alguna cosa, Opus, ne-
cesse esse.
PER ESSÈNCU T POTÉNUA. JoC. íam. ESSENCIAL-
MENT.
SÉR LA QUINTA ESSÈNCIA DE ALGUNA COSA. fr. Sér
precís, necessari. Ser la quinta esencia de alguna
eosa. Rei cujuspiam purissímum esse.
ESSENCIAL, adj. Pertanyent à la essència.
Esencial. Essentialis; alicui à natura insitus. |
Substancial, principal, notable. Esencial. Sobstan-
tialis, praecipuus.
ESSENClALMEirr. adv. m. Per essència.
Esencialmente. Essentialiter, necesaariò.
ÉSSER. V. r. sÈR, estar. Q uavèr. || m. ant ser,
EXISTÈNCIA. I ant. ESTAT. || m. VALIMENT, PODER, VI-
GOR, IMPORTÀ.SCIA.
EST. m. Lo vent de Orient. Este, euro, solano.
levantCj subsolano, Eurus, subsolanus, i. || pron.
Este. Hic.
EST BÈ. expr. Està bien. Bene est.
ESTABELLAR. v. a. Fér padassos una cosa,
tirantla contra altra. Estrellar, Allido, is.
ESTABELLARSE. V. r. Ferse pedassos una
nau contra las rocas. Fracasar, estrellarse, Labe-
facto, as, illido, is.
ESTÀBIL. adj. estable.
ESTABILIENT. m. estadant.
ESTABILITAT, f. Duració, constància, per-
manència, fermesa. Estahilidad. Slabilitas, firmi-
tas, atis.
ESTABLE, adj. Permanent, ferm. Durable^ es-
table, solido. Firmus, stabilis, jj Caballeríssa, lloch
cubert ahont se tancan, descansan y 's dóna men-
jar à las cabalcaduras. Establo, eaballeriza, Sta-
bulum, i. I ant. Menjadora de las cabalcaduras.
Pesebre. Praesepium, ii. || ant. corbal de ovellas.
ESTABLEMENT. adv. m. Establemente. Firmi-
ter, stabiliter.
ESTABLER. m. Establero. Stabularius.
ESTABLERÍS. m. ant. Qui cuyda del estable,
y de sos dependents. Caballerizo, establero. fllj^po-
comus, i, superjumentarius, ii.
ESTABLERT, A. p. p. EstabUcido. Slatutu.s.
ESTABLETA. f. d. Establillo, Parvum sta-
bulum.
ESTABLIA, f. ESTABLE.
ESTABUDA. f. ant. GUàBNició , guíbdia,
PUESTO.
ESTABUDOR. m. Eslablecedor, Auctor, insti-
tator.
ESTABLIMENT, m. Ordenansa, lley, estatut.
Esíablicimiento. Statntum, i, constitució, nis. ||
Fundació, erecció, institució. Establecimiento. Fun-
. datio, nis. || Col-locació ó sort estable de alguna
persona. Estableeimiento. Permanens vivendi ratio.
II ESTUDI, ESCOLA.
ESTABLIR. V. a. Ordenar, manar, decretar.
Bstablecer. Statuo, instituo, is. || Fundar. Fundar,
establecer, instruir, Statuo, stabilio, is. J acensar.
I MUNICIONAR , PROVEHIR DE VÍURERS. AVITUALLAR,
CEDIR, ARRENDAR, LLOGAR.
ESTABURSE. V. r. Fixar la residència en al-
guna part. EstMeeene , avecindarse, Consido , is;
sedem figere.
ESTABUT, DA. p. p. establebt.
ESTAmJTAT. f. ESTABILITAT.
ESTABORNIR. Y. a. entabornir.
ESTACA, f. Pal ficat de punta en terra ó en
la paret. Estaca, Tacerra, subica, se. || La rama ó
pal vert sens arrels que*s planta pera que's fassa
arbre. Estaca. Talea, », stips, ipis. || Cert tribut
que pagan las naus pera fondejar en los porta. An^
elaje, ancoraje. Aocorarium tribttlum. || La de las
696 EST DICCIONARI
cÍDÍas. Agwidor. Aqnarías rol® axis. Q La de plan-
tar, l•laniador. Sarculum , i. || La de las baranas
del carro. Talero, estaca, Gurruom stipes. | La que
serveix pera amidar. Piquele. Specularia stipes. ||
mel. ESTAFERM . || La que's clava sota la aygna pera
fonament en las obras hidràalicas. Pilote. Yacer-
ra, X, palus, i.
SI ETS ESTACA SUFRIRIs; SI ETS MASSA FBEIRÍS.
ref. Debem acomodarnos al temps. Cuando ayun-
que, sufre ; euando mazo, lunde. Fer, si sis incus;
si malleus, ipse ferito.
ESTACADA, f. mil. Trinxera de estacas sobre
'1 parapeto. EstacaL•, palizada, empalizada, Ya-
llum, i, palatio, nis.
ESTAGABIENT. m. estacada. | destacament.
II ant. Mòdica coerció, ó simple jurisdicció. Coer-
eion, Coertio, nis. || ant. Us moderat de las cosas.
Uso, Usus.
ESTACAR. V. a. Lligar à la estaca. Estacar.
Ad palum alligare.
ESTACASSA. f. aum. Estaeon, Grandior pa-
lus.
ESTACAT, DA. p. p. Estacada. Ad palum alli-
gatus.
ESTACi. m. EXTAsi.
EpTACIÓ. f. Estat actual de alguna cosa. Esta-
ción, Status, us. II Cada una de las quatre parts
del any. Estación, Sidus, eris; anni tempestas, ho-
ra. II Temps, temporada, com: en la estació present.
Estación, Tempus, oris, lux, ucis. || met. La deten-
ció que 's fa en algun lloch. Detencion, Mora, ae. ||
La visita de las iglésias ó altars. Estación, Pia, re-
ligiosa statio. 0 Número de pare nostres y ave
marias ab que 's visita '1 Santíssim Sagrament.
Estación. Persolutse in statione precís.
FÉR ó ANAR i FÉR LA ESTACIÓ, fr. Yi'sitar las iglé-
sias y resar las oracions prevíngudas pera gua-
nyar las índulgéncias. Andar estaciones, Templa
pietatis causa adire , precibus persolvendis invi-
sere.
ESTACIONAL, adj. Propi de la estació. Esta-
cional, Stationalis.
ESTACIONAR, v. n. Estar temporada en al-
guna part. Estacionar. Moro, as. S* usa també com
recíproch.
ESTACIONARI, A. adj. Parat, permanent en
un mateix estat ó sens progressar. Estacionario,
estacional, Stationalis.
ESTACIONARSE. V. r. Pararse, no tenir curs,
no progressar. Estacionarse, Stare , sistere.
ESTACIONER, A. adj. Qui freqüenta las es-
tacions. Estacionero, In sacris stationibus obcundis
assiduus.
• ESTADA, f. Detenció en algun lloch. Estada.
Mora, dd. II Habitació. Estancia, mansion. Mansió,
commoratio, nis.
ESTADAL. m. Mida de algun sant. Estadal,
Benedicta vítta. ] Mida de terra de onze peus en
quadro, y varia en aignnas parts. Estadal. Meneu-
EST
rae genus. D ant. La cera filada, que desfeia té au
cíinik, EstaL•l, y eerilla p. Ar. Candela cemeii-
lis.
ESTADANT, m. Llogater. inqmUnú. bqnti-
nus, i.
ESTADI, m. Espay de ItS passos geooélríelis,
ó de 625 peus. Estadio, Stadium, ü.
ESTADISTA, m. Polftich, qui enlén en ac^
cis de estat. Estadista, poHíieo. Miliens, i; ren»
blicse peritns.
estadística, f. Economia política. Eitaiih
tica. Rei política scientia.
ESTAFA, f. Robo ab destresa y manya. Anff.
Dolus, i, fraus, udis. || m. y f. BSTArAOOft.
ESTAFADOR, A. m. y f. Qui estafa. Atefi-
dor, zascandil. Aruscator, is.
ESTAFAR, v. a. Robar ab artifici y eagaay.
Estafar, iS rasco, as, strophís, asta captaré.
ESTAFAT, DA. p. p. Estafaio. SIrophb ap-
tus, fraudatus.
ESTAFER. m. Escuder. Comfanero é ft^it
armas, Stipator, is, armiger, i. | Armat. Armaio.
Armis instraclus.
ESTAFERM. m. Estaquirot, qui *s queda pi-
rat y embobat. Estafermo. Abstractus.
ESTAFETA. m. Ck)rren, portador de cartas.
Esiafeta, Tabellarius, ii. J f. Administració y cua
abont s* administran los correus. Ettafela. Tkbe-
llariorum statio.
ESTALlA. m. y adj. Partidari de la dcetríni
de Stahl que proclama la influència del éoiiia so-
bre '1 cos tant en 1* estat de salut com de malal-
tia. Segons ells lo metge déu obrar sempre segoiit
atentament los efectes del ànima sobre M cos. A-
taliano, Stalianus.
ESTAUABnSME. m. med. Sistema fundat ei
estàs proposicions : Que la matèria es absolnta-
ment pasiva; Que la místió animal (coostitneié
material del home) tendeix constantment i cor-
rómprerse ; y que vetllant sempre te ànima pm
la conservació del cos que no eiisteix sinó perdia
ordena 'Is moviments necessaris pera evitar la
corrupció de la mistió. Es(alianÍ9mo, Slaliaais-
raus.
ESTALLER. m. ter. Lloch abont Irabalba \w
fusters en lo boscb pera fér llencas ó perxas. U-
nera, Lignarius locus.
ESTALOCADA. f. ter. Cop de estella, de boes-
call. Trancazo. Yectis íctus. | boscallída. | rrir-
XADA.
ESTALOCH. m. ter. bstblla, iüscall.
ESTALN T ESTALim. m. SVTlA.
ESTALTRE, A. pron. adj. Estotro. AÜcr,
alius.
ESTALVI, m. La acció de estalviar. Akom.
economia, Parcimonia, se, parcítas, atls. | pi. !■>-
trument com una argolla regularment de tmtt
pera tenir las cassolas en te tante. Mlfle, rds»-
del, Gírculus, i.
EST
GÀTAU
EST
697
ANAR AL ESTALVI, fr. Procarar estalviar. Andar
d la ahorrativa. Gompendifacere ; somptibus par-
cere.
ESTALVIADOR, A. m. y f. Qui estalvia.
Ahorralivo. Parcus.
E8TALVIA1IIENT. m. ant. estalvi.
ESTALVIANT, A. m. y f. estalviador.
ESTALVIAR. V. a. Aforrar gasto. Ahorrar, eco-
wmizar. Deparco, is. || Gastar poch , fér dnrar.
Endurar, Parcè insnmere.
ESTALVIARSE. V. r. Plànyerse, escusarse en
lo traball, etc. Ahorrarse, Parcere labori.
ESTALVIAT, DA. p. p. Ahorrado, Deparsns.
ESTAM. m. Fil fét de la flor de la llana.
EsUmhre. Slamen, inis.
ESTAMENERA. f. nànt. Cada nna de las fus-
tas que forman la encaballada del vaixell fins à la
cinta. Eítamenera. Trabs, bis.
ESTABIENT. m. estat. || ant. salut, benes-
tar.
ESTAMENTA. f. Teixit de llana ordinari y
senzill. Estamena. Stamineom textum.
mitja ESTAMENTA. Estamenete. Staminese tel»
genns.
ESTABIPA. f. iMPREMPTA. g Imatge en paper.
Estampa, efigie. Tmago, inis, icon, is.
DONAR i LA ESTAMPA, fr. ESTAMPAR.
sÉR ó TENIR LA MATEIXA ESTAMPA, fr. Somblarse
mòltíssim à altre, no sols en la figura, sinó també
en lo geni y roodo de obrar. No quUar pinta. Si-
millimam esse.
VIVA ESTAMPA, loc. Subjecto enterament sem-
blant à altre en la fignra ó altra cosa. Traslado.
Effigies, ei.
ESTAmPAR. V. a. Impremptar, donar à la es-
tampa. Estampar ; dar d la estampa. Librnm ede-
re, typís mandare.
ESTAMPAT, DA. p. p. Estampada, Typis ex-
cnsüs, editns.
ESTAMPER. ro. IMPRESSOR. || Qui fà estampas.
Estampador, Excnsor, is.
ESTAMPERIA. f. Botiga ahont s' imprimeixen
ó venen estampas. Estamperia, Imaginibns imprí-
mendis, vendendis officina.
ESTAMPETA. f. d. Estampilla, ta, Imagun-
cula, se.
ESTAMPIDOR. m. Ferro semblant al martell,
pera obrir forats en lo ferro calent. Rompedera,
Ferramentnm mannbriatum ad fabrialia ferrea
malleis ictibns perforanda.
ESTAMPILLA. f. Motllo en qne està formada
de relleu la firma de algú. Sstampilla, Cslatum
chirograpbnm.
E8TABIPIR. V. a. Traballar una pessa de me-
tall ab cerlas elevacions à manera de bonys. Es-
tampir. In ballas elaboraré.
ESTAMPIT. m. Traball ab elevacions y cavi-
tats qne 's fà en las pessas de metall. Ahollonadu"
ra, abolkiwa, Bullatum opus.
TOMO L
ESTANCAMENT, m. Estanco, represa, Aquae
stagnatio, compressió.
ESTANCAR, v. a. Detenir lo curs de alguna
cosa. Estancar, Detineo, es, impedio , is. || met.
Suspéndrer lo curs de alguna dependència. Estan-
car. Detineo, es, suspendo, is. || Tràurer la venda
libre de aignna cosa. Estancar. Veto, as.
ESTANCASANCH. m. ant. estroncasanch.
ESTANCAT, DA. p. p. y adj. Estancada, Im-
peditus, detentus.
ESTANCH. m. Prohibició de la venda libre de
algnnas cosas, posantlas preii fixo. Estanco. Mono-
políum, ii. II Gasa ó paratge ahont se venen los
generós estancats. Estanco. Nercinm monopolio
vendibilíum tabema.
ESTÀNCIA. f. Habitació. Estancia, Cubiculum,
i. I poét. ESTROFA.
ESTANDARDER. m. mil. Bandera que usa la
caballeria. Estandarte. Vexillum, i.
ESTABIDART. m. randera.
PARAR l' E6TANDART PERA'l VIATGE. Pkmtar Ó aU
zar bandera de enganche. Factioní aut seditioni
proBsse.
E8TANGUAR. V. a. ant. estancar.
ESTANGArRIA. f. méd. Fluix continuo de
orina ab gran set y extenuació del cos. Estai^ur"
ria. Slranguria, ae.
ESTANGURRIENT, A. adj. Qui pateix estan-
gúrria. Estangurriento. Diabeticus.
ESTANQUER , A. m. y f. Qui cuyda del es-
tanch ó ven cosas estancadas. Estanquera, estai^
quillero. Tabacci aliarumve mercium monopola.
ESTANQUILLO. m. d. Estanquillo, tabaque-
ria, Tabacci tabema. || ter. Taberna ahont ademès
de vi s' hi ven rosoli , ayguardent , etc. Tabema,
abaceria, Gaupona, se.
ESTANS Y ESTANT, p. a. Estanda, sienda,
estante. Praesens. || m. prestatge.
DESDE aquí estant. Dcsdc aqui misma, Hinc.
ESTANTEROL. m. nàut. Fusta à modo de co-
lumna que en las galeras se col•locava à popa en
lo passadís, y en ella s' afirmava '1 toldo. Estan-
terol, estandarol. Columnare lignum in foro navis
ereetum.
ESTAvniSfSA. adj.Yell, ranci, passat, que co-
mensa à corrómprerse. Estadizo, sentida. Stativus.
ESTANTOT. m. ter. sustentacle.
ESTANY, m. Metall mès dur y blanch que *1
plom y ménos que la plata en las minas de la qual
se cria. Estano, Stagnum, i. || Llach, depósit de
ayguas que 's juntan sota terra. Estanque, lago,
laguna. Stagnum, i. Q ant. Estat permanent de una
cosa. Estanza, estado, estabilidad, permanència»
Slabilitas, atis.
ESTANYADORA. f. Gaixeta ahont se porta»
los ormeigs pera estanyar. E^tanadera. Ad stagnum
continendum capsa.
ESTANYADURA. f. Guberta, bany ó soldadu-
ra de estany. Estanadura. Stagni obduclio.
89
69S
EST
DIGQONARI
EST
ESTANY AB. Y. a. Revestir, soldar ab estany.
Estanar, Stagno, as.
E8TANYAR8E. V. r. Restrényerse las junta-
ras de la fusta ó picadís del safareig. Beslanarse.
Comprimi.
ESTANYER. m. Qui estanya. Estanador. Stag-
nalor, is. || Qui traballa ó ven obras de estany.
Estaiiero, Stagnarius, i i. || Qui cuyda dels estanys.
Eslanquero, Stagnorum curator.
E8TAPLE. m. ESTABLE.
ESTAPOLANY. m. ant. tap.
ESTAQUET. m. é. piquet.
ESTAQUETA. f. d. Estaquilla. Epigrus, i;
clavellus ligneus. y Paperet retort que'Is noys po-
san al cul de las moscas. Lihramiento, Papyrus
pensilis. II En los telers de vellut arbre ó espècie
de columna , envers lo mitj de la urdidora , y à
que van à unirse 'Is travessers. Arhol , estaquilla.
Arbor, is, fulcrum, i. || Entre espardenyers un es-
pigó que atravessa la post del banch de cusir solas
y serveix pera apretar estàs estirant lo fil que cuse.
Sstaquillay Estaca. Sudes, is.
ESTAQUI, m. sJLlvu borda.
ESTAQUIROT, m. y f. estaferm.
ESTAR. V. n. Sér, existir, trobarse actualment
en à\fm lloch. Estar. Sum , adsum , es. || Àtén-
drer, com: may est! en lo que fà. Estar. Animad-
verlo, is. II Delenirse, tardar. Estarse. Horari,
cunctari. || Distar. Distar y estar. Disto, as, absum,
es. Q No móurerse. Estar quieto. Sisto, quiesco, is.
I Opinar, enténdrer. Estar. Opinor, aris , credo,
is. II Junt ab alguns adjectius trobarse afectat de
alguna passió del cos ó del animo , com alegre,
calent, etc. Estar. Esse affectum laetitia, etc. I Tro-
barse una cosa pròxima à succehir, com: està pera
plóurer. Estar. Proximum, in proximo esse. || Tro-
barse en alguna situació ó modo, com: estar dret,
núvol, seré. ^síar. Sum, es. | Yíurer, habitar, com:
N. estA en Barcelona. Vivir, habitar. Colo, is, ha-
bito, as. y Emplear lo temps en alguna cosa, com:
per fèr una lletra estí dos horas. Estar. Ponere,
fallere , insumere tempus. || Dit del preu. anar,
vÉNDRERSE. Q Càbror. Estar, caber. Gapio, is. || Junt
ab los gerundis de altres verbs es auxiliar, y no'ls
dóna significació , com: s* estí morint de set. Es-
tar. y Junt ab la partícula L obligarse à executar
lo que*l nom significa , com: estar à la pèrdua y
ganàncía, etc. Estar. Sponsionem facere. || Junt ab
la preposició de y alguns noms substantius , equi-
val à fer lo que significan, com: estar de guàrdia.
Estar. Fungor, erís, incumbo, is. \\ Jnnt ab altres
trobarse pròxim à executar alguna resolució, com:
estar de marxa , à lo que en llatí 's correspon
com se trobarà en sos llochs. Estar. \\ Junt ab la
preposició en y alguns noms equival à consistir,
sér causa, com: en això està tota la dificultat. Es-
tar. Esse , consistere. Q Parlant dels preus , etc. y
junt ab la preposició en, costar, com: aquesta fun-
ció li ESTARÀ en mil duros. Bsktr. Tanti esse. I
Jnnt ab la preposició piri ó »e y algnos infisitio^
denota la resolució ó determinació de fèr lo qu
significan los infinitius , com: estae pera morir,
etc. Estar. Proximum esse; pamm abease quin. |
Junt ab la preposició per y alguns iofinítíos deoota
no executar encara , ó haverse deixat de exeeotar
lo que'ls verbs significan, com: bstae pa* madiiar,
etc. Estar. Nondum egisse. y Junt ab la preposició
PER ó DE trobarse quasi determioai à fér aigua
cosa, com: estich per estudiar filosofia, etc. Bsitr.
Parum abesse quin ; vix comprimi at. | Junt ib la
preposició per y algues sobstantios aignifica aér
afecte à lo que expressa '1 snbstaniia» com: isna
per fulano, pel color blanch. JSflar. Sto, as.
À ESTAR. m. adv. ant. àl punt.
ESTAR ÀB ALGÚ. fr. pora prevenir 4 algé qM es-
pero un pocb. Estar cím aigtmo. Gom aUquoquam-
primum adesse.
ESTAR À LA QUE SALTA. fr. BSTia PailfFAlàT.
ESTAR À LO QUE ALTRE FÀ Ò DIU. Àprobarho. Est»
A lo que otro diee ó haee. Alicajíis judicio stare;
approbo, as.
ESTAR À VBURER. fr. Espcrar à lo que pararà al-
guna cosa pera aprofitar la ocasió ab la esperiéncií
de ella. Estar de observaeUm, ódver; es|Mrar. Tem-
pus círcumspectare ; ad tempus coosiliom capere.
ESTAR BE ó MAL UNA cosük À ÀL6Ú. fr. Aparèixer
bè ó mal ab ella, com: tal vesUt està bb à fnlaDo.
Estar y caer bien 6 mal wm eosa ú algwM. Rem alí-
cui propriè et eleganter convenire.
ESTAR BÈ UNA COSA À ALGÚ. fr. CoDvenirli , serli
útih Estar bien «na casa d algwM. Gonvenio, is.
Placer. Placeo, es. | agradar, acomodar.
ESTAR COM UN BABAU, COM UN BADOCO, COM DKBXZ&
ó COM UN ESTAQUIROT, fr. Estar entootit , embadalíi
embobat. Estar como Umto en visperas. Stoliditate
correplum esse.
ESTAR cuTT. fr. met. Estar acoetnniat à sufrir al-
guna cosa molesta ó traballosa. Estar ewrtiio. In-
duratum esse.
ESTAR DESAQUEFERAT , Ó DESAFBTMAT. fr. NO tia-
ballar. Estar de vagar. Nihil esse alicuí quod agat.
ESTAR EN ALGUNA COSA. fr. Créurcrla , estar per-
suadit de ella. Estar en alguna cota* Credo, is,
censeo, es.
ESTAR ENCés COM UN FOCH, GOM UNA8 BRASA8. etC.
fr. Estar mòlt avergonyit. Estar kicho m ateua;
eehar aseuas. Igneo rubore suffundi.
ESTAR EN LO MATEIX, ff. Mantenirso eo lo que s
ha promès. Estar en lo mismo; mantenir sn paiabn'
Stare promissis. y No haver adelaotat res desprès
de algunas diligéncias. Estar en lo mismo òentl
mismo caso. In eadem navi esse.
ESTAR EN sí Ó EN SÒN SENT, Ó EN TOT flÒN SBIIT. fr.
Estar en ple judici ó coneixement. Estar m i*
acuerdo, en su juicio. Mentis compotem esse. |
Aténdrer à lo que's fà ó dia. Estar en ti. iDleotaiB
esse.
ESTAR EN TOT. fr. Atéodrer à on tempa à oièlla^
EST
» mm» aMbtrasaarae ab la mullitnt de ellas.
•II íoio. OmnibuB esse intentom.
iSTàa B5 VAGÀ. fr. No traballar. Uolgar , andar
4$ vogar. Otiari. | No tenir feyna. Estar de vagar;
Mgar. Taco, as, otiari.
isTim I8CAT. fr. fam. estam de filis.
KSTAi wÈT i ALGUNA COSA. fr. met. Estarhj ave-
sat. E$lar kicho d alguna cosa. Asnetum esse.
iSTia roaA ó ben fora de saber alguna cosa. fr.
No tenir cap notícia de ella. Estar ajeno de alguna
COM. Alicajíis rei esse omninò ignarum.
BSTÀE HAL ENFORMATJAT. fr. Estar mal agradós.
^sfar mal guisado. Inqaíelom vel soUicilum esse.
BSTAR PER ALGÚ. fr. Eslar à són favor. Estar por
algwM. Alieni fovere; pro illo esse.
ESTAR PER DEMÉS. fr. Sobrar , no sér necessari.
£$lmr iemét 6 de sobra. Resto , as. Q Dit de la per-
sona, no tenir qne fér ahont se troba. Estar demés.
Opera alieni non esse.
BSTAR FBR PARIR. fr. Estar la dona prenyada prò-
xima al parL Bstar ó andar en dias de parir, Fce-
minam partni proximam esse.
■ITAR PIRA RÉRRER. fr. Eslar en disposició de ad-
métrer visilas. Estar de reeibo. Ad excipiendum
paratnm esse.
ISTAR PBR VÉURER8E. fr. HAVERSE DE ViURER.
BSTAR PBRSCADiT. fr. EslRr enterat , créurer.
Eitar persuadido, Genseo, es, credo, is.
BSTARHi POSAT. fr*. Mediar , intercedir. Estar de
por medio; mediar, Intercedo, is.
B8TAR SOBRE ÀLot 6 ALGUNA COSA. fr. Instar à al-
gà ab freqüència , ó promóurer algun negoci ab
eficàcia. Estar sobri uno, ó sobre un negocio. Insto,
aa, nrgeo, es.
BSTAB SOBBESÍ. fr.Eslsr ab serenitat y precaució.
Estar sobre si, Tranquiilo animo, menle serena esse.
bí li estí , ó MÒLT BE LI Esti. loc. Dcnola que
algú té merescnt lo mal qne li sncceheix. Asi se le
empUa , bien se le emplea ; bien empleado le estd.
Merítò id ei accidit.
DEMANAR DE BEN ESTAR. fr. PREGUNTAR À ALGÜ DE
SA SALUT.
B8TÍ QUE PETA ò . QUE REBENTA , Ó ESTÍ GRAS QUE
PBTA. fr. fam. Denota qne algú està mòltissim gras.
E$td que kiende, Pne pinguedine ferè disrumpilur.
estí que REBENTA , ó QUE s' ENCEN. fr. Tenir
mòlta còlera. Astillar de còlera. Fnrere.
estí quiet. loc. ab que s' adverteix à altre que
no inquiete. Tate; tate quieto. Siste.
BSTiCH EN MÍ. loc. fam. Penso. Tengo para mi.
Pnto, credo.
BSTiCH ò LUEGO ESTiCH AB vosTÉ. cxp. pera prcvo-
nir à algú que espere un poch. Soy con V. Tecum
qnam prímum adero.
NO ESTICH EN AIXÒ. loc. ab ((uc algú adverteix
qne està distret ó no atén à lo que's tracta,
foy en eso. Alienum sum à sermone. | Nt
en lo que altre diu ò proposa.
Loogè'ftlía míhi mens est.
GiTALA. EST 699
ESTASOIDOn. m. Munyeca ab carbó molt dins
pera passaria per sobre dels dibuixos. Cisquero,
Involucrum carbonario pulverc plenum.
E8TARGIR. v. a. pint. Dibuixar ab V estar-
gidor interposant lo paper ó tela ahont està '1 di-
buix senyalat ó picat. Eslarcir, Imaginem trans-
misso carbonario pulvere delinearé.
E8TARGIT, DA. p. p. Estarcido, Transmisso
carbonario pulvere delinealus. || m. pint. Dibuix
fét ab r estargídor , interposant paper ó tela pica-
da. Estarcido, Transmisso carbonario' pulvere de-
lineata figura.
ESTARNUDAR. V. n. ESTERNUDAR.
ESTARROSSAR. V. a. etc. esterrossar.
E8TAR8E. V. r. Detenírse en alguna part, en
alguna cosa. Estarse. Moror, cunctor, aris. H Gon-
tenirse. Contenerse. Se continere.
ESTAT. m. Lo ser actual de alguna cosa. Esta-
do. Conditio, nis , status , us. || Classe, condicició,
modo de vida de cada bu , com lo de solter, etc.
Estado. Vila; genus , institulum , ratio. I Situació,
disposició, circunstàncias en que las cosas se tro-
ban , com : lo plet se troba en bon estat. Estado,
Dispositio , nis , rerum conditio. || Cos polítich de
una nació. Estado. Suprcmus reipublicas ordo, sta-
tus. [ Domini, jurisdicció de un príncep sobre al-
gun país. Estado. Regnum, i. || L' orde, gerarquia
y qualitat de las personas que componen un regne
república ó poble, com: T estat ecclesiàstich, etc.
Estado. Ordo , i nis. || Mida de la estatura regular
de un home. Estado. llomínis slalura. y professió.
II Resumen per parlídas generals que resulta de
las relacions fetas per menor. Estado, Ratio, sup-
putatio, nis. || intent , designi. |j astr. La positnra
de un astre respecte de altre. Estado, Coelestis po-
sitio. II ant. estadi. | reflexió. || Espècie de inven-
tari ó memòria succinta per escrit pera saber lo
cost, deutes, forsas, etc. de una casa, regne ó co-
mers, y arreglarlo. Estado, Prxscriptio, nis.
estat de la innocència. Aquell en que Déu crià
à Adam y Eva en la gràcia y justícia original. J^sfo-
do de la inocencia. Innocència^, puroï naturae status.
ESTAT uoNEST. Lo dc la dona soltera. Estado
honesio. InnuplaB status.
ESTAT major. mil. Lo cos dels oficials de un exèr-
cit , plassa ó regiment. Estado mayor, Primarinm
duorum coetus.
ESTAT MAJOR DE DIVISIÓ. Rcunió dcls gcuerals y
principals de tots los rams de guerra pera deter-
minar y vetllar totas las operacions de la mateixa,
segons las ordes comunicadas pel estat major ge-
neral , y '1 general que la mana. Estado general
de division. In cohorte militari prasfectorum coetus.
ESTAT MAJOR DE LA PLASSA. La reuuió dol gober-
nador , lo tinent de rey , lo sargento major , aju-
dants y alguns indivíduos agregats. Estado mayor
deplaza. Militariíim in urbe guliernanlum coetus.
W ESTAT MAJOR GENERAL. La fcunió dcls empleats
Vrincipals de un exèrcit , y *1 punt central de las
700
EST
DIGGIONÀBI
EST
operacions y midas que's prenen en presència
de las ordes del gobern y del capità general. Ei^
tado mayar general. Rei militaris prsefectornm
CCBtUS.
ESTATS DEL REGNE. Los estaments quo solian tenir
vot en corts. Estados del reino. Regni ordines prae-
cipai.
ASSISTIR ALS ESTATS, ff. Assistir à las corts ab lo
dret de votar. A$Í8tir d los esUidos. Comitia obi-
re.
COP DE ESTAT. oxp. Determinació extraordinària,
anliconstitncional y de vegadas violenta que pren
un gobern en apuradas circunslàncias ó situacions
crüicas. Golpe de estado. Rei consilium publiese.
DONAR ESTAT. fr. Col-locar lo pare de famílias ó
qui està en lloch sèu als fills en algun eslat. Dar
estadoy ó poner en estado d uno. Honestas vits ge-
nus alicui conslituere ; in honest® vilae inslituto
aliquem col•locaré.
DONAR ESTAT i ALGÚ. fr. Casarlo. Poner d uno ^n
estado. Nuptui dare, nupliis locare.
FÉR Ó NO FÉR ESTAT. fr. FÉR ó NO FÉR CAS.
pÉNDRER ó MUDAR DE ESTAT: fr. Mudar do profes-
sió. Míidar ó loiriar estado, Yitai raiionem mutare,
suscípere, insti tuere.
REUNIR LOS ESTATS, fr. Fcrlos coucórrer al lloch
de las corts. Convocar los eslados, Comitia edicerc.
TENIR LOS ESTATS, fr. Celebrar sas junlas los es-
taments. Tener los estados, Ordinum conventus
agere.
TIRAR PER ALGUN ESTAT. fr. Soguir alguua Carre-
ra ó professió. Ir por alguna carrera. Deslinari.
ESTATGE, m. ant. daritació. Q estat , ser,
etC. II FERMESA.
ESTATGER. m. ant. estadant.
ESTÀTICA, f. Ciència dels pesos. Esldtica. Sta-
tica, ae, slalice, es. || Certa planta que té set camas
com botons de rosa. Estdtica. Statice, es.
ESTÀTIGH,GA. adj. med. S' aplica al qui
pateix lo mal de sant Pau y *s recorda de lo que
passa durant ï accident. Estdiico. Stalicus.
ESTATOR. m. Nom queMs romans donaren à
Júpiler. Estator. Stator, is.
ESTÀTUA, f. Figura de bulto. Estdtua. Slatua,
se, agalma, tis, scuiptile, is. || met. Se diu de al-
guna persona insulsa , ó que està parada fent més
nosa que servey. Estdtua. Statua, se.
ALSAR UNA ESTÍTUA Jl ALGÚ. fr. Posar alguua es-
tàtua en paratje públich en honor de algú. Erigir,
levantar, dedicar estdtua d alguno. Eífingere sta-
tuam.
CREMAR EN ESTÀTUA, fr. Cremar la estàtua de al-
gú , com reo, per estar ausent. Quemar en estdtua.
Absenti snpplicium in labella proponere.
merèixer una estàtua, fr. Pondera lo honradas
que són las accions de algú. Merecer estdtua. Sta-
tua dignum esse.
E8TATUARI, A. m. y f. Qui fà ó fabrica està-
tuas. Estatuario, escultor. Statuarius, ü.
ESTATUÀRIA, f. Art de fér estàtuas. AMm-
riay escultura. Statuaria, se.
ESTATUETA. f. d. Bstatuita. Statieuliis, i.
ESTATUHIR. V. a. for. Ordenar , delermiur.
Estatuir. Statuo, constituo, is. | ant. sstablir.
ESTATUHIT, DA. p. p. Estatuido, Slalotns.
ESTATUISTAS. Partit poiítich. EstataislM.
Estatuistse, arum.
ESTATURA, f. Tall , alsària de las peraoBai.
Estatura. Siatura, se.
ESTATUT, m. Ordenansa , reglament , Uej,
decret, establiment. Estatuto. Statatimiy i, conli-
tulio, nis.
ESTAVELLARSE. V. r. rómpebesb.
ESTATXA. f. Corda pera la pesca de baleaaf.
Estacha. Rudens hamo instructus.
ESTAY. m. nàul. Corda grossa desde la gàbia
msyor al triquet , y de allí al baaprés. Esíai. Ko-
dens, tis.
ESTEATITA. f. Pedra de color roig y pardo,
de una substància semblant al seu. Bsteatiut. Slea-
tites, se.
ESTEATOGELA. f. med. Polra falsa , ò tumor
que conté una substància sebosa. BsUatoeela. Stea-
tocele, es.
ESTEGA. f. Herba odorifera de las islas de Rie-
res , de ahont prengué *1 nom. N* hi ha de vàrias
espècies. Esteca. Stoecas, adís.
ESTEGANOGRAFIA. f . Ciència de escríarer
en xifra, de modo que no's pót aclarar sens cJao; ò
bè que ensenya à desxifrar lo que's proposa. "Entre
altres n' escriguéren Escot, Caramuei y Tritemio.
EsUganografia. Sleganographia, ae.
ESTEGANOGRÀnCH, CA. adj. Pertanyent à
la esteganograüa. Esteganogrúfico. Steganograficiis.
ESTEGH. m. ant. estacada.
ESTÉGNOSSIS. f. med. Constricció dels porós
y dels vasos. Estégnosis. Stegnossis, is.
ESTEIROSIS. f. med. Esterilidad de la dona.
Esteirosis. Esteirosis.
ESTEL. m. GRUA. 4. II y
ESTELA, f. anl. ESTRELLA.
ESTELÀRIA. f. Espècie de flor blanquinosa y
pedrosa , qte ve de Itàlia , y dihuen , però falsa-
ment, que posada en vinagre camina envers lo sui.
Estelaria. Stelaria, ».
ESTELAT, DA. adj. ant. estrellat.
ESTELER. m. ant. astrólech.
ESTELETA. f. d. ant. estrellbta.
ESTELIONAT. m. for. Delicte que comet lo
qui defrauda maliciosament , ocultant en lo con-
tracte la obligació feta anteriorment sobre lo que
ven , ó hipotecant una cosa que no hi ha ; y aíxi
mateix lo delicte de arrancar de un procés alguna
fulla , etc. pera procehir ab engany. Esulionato.
Slellionatus, us.
ESTELLA, f. Pedàs que salta de la fusta quaot
se traballa , ó queda de un bastó quant se romp.
Astilla, raja. Assula, ae.
EST
ESTELLALLENTA. m. astsllillentà.
E8TELLAMENT. m. SoroH qae fà algana cosa
partintse ó rompentse. Bslallido. Crepitus, ns.
ESTELLAR. V. a. Fér estellas. Astillar, rajar.
In assulas divídefe. || Partir llenya. Partir leha.
Ligna scinddre. || v. n. ant. Fér soroll alguna cosa
trencantse ó partintse ab violència. Estallar. Cre-
po, as.
ESTELLARSE. V. r. Rómprerse en. estellas.
Astillarse , haeerse astillas , saltar en pedazos. In
assnlas partirí.
E8TELLA88A. f. aam. AstUlon. Àssatagrandís.
ESTELLAT, DA. p. p. Astillado , rajado. In
asstilas divisus.
ESTELLEDOR. m. ter. FIBLA.
ESTELLERÓ. m. GiaADA.
LLETA. f. d. Astillica, ta, rajtula. Parva
assula. II La pnnta de fasta ó altra cosa que's clava
en la carn. Rancajo, espina, Gospis, idis.
ESTELLÓS, A. adj. En disposició ó fàcil de
estellarse. Rajadizo. Fissilis.
ESTEMORDIR. V. a. Atemorísar en gran ma-
nera. Aterrar, amedrentar. Terreo, es.
ESTEMORDIT, DA. p. p. Amedrentado , afe-
morizado. Perlerritus.
ESTENALLADA. f. Obra de agarrar ab este-
nallas. Tenazada, Forcipum compressió.
ESTENALLAS. f. pi. Instrument de ferro com-
post de dos brassos que són pròpiament dos palan-
cas y un clan que serveix de eix , ahont e^tà *1
punt de apoyo del instrument ; y tant com mès
llarcbs són los brassos , tanta mès forsa tenen las
estenallas , las que comunment s* emplean pera
arrancar claus. Tenazas. Fòrceps, ipis. || Las grans
que durant la fundició serveixen pera agafar y ti-
rar à la copella los riells y trossos de or en pasla.
Muelles. Aurifícin» forcipes.
ESTENALLAS DE BOCA. Las que usau los sabaters
pera arrancar las tatxas. Tenazas de ojo. Annulati
forcipes.
ESTENALLAS DE DENTS. Las quc usau los sabalcrs
pera agafar lo cuyro y ajnstarlo en la forma. Tena-
zas de pieza. Dentati forcipes.
ESTENALLETAS. f. pi. d. Tenazuelas, tenaci-
cas, tenacillas, Forcipulae, arum.
ESTENDILLARSE. V. r. ant. estirarse.
ESTÉNDRER. V. a. Desplegar alguna cosa. Es-
lender, tender. Exlendo, is. || Allargar, dilatar. Es-
tender. Produco, is, protermíno, as. || Amplificar
un discurs, etc. Amplificar, Amplifico, dilato, as.
II Divulgar, fér córrer la veu. Estender, Spargo, is.
E8TÉNDRERSE. V. r. Dílatarse, allargarse.
Estenderse, Spalior , aris , pateo , es. || Dit de las
montanyas y camps, ocupar una extensió de terre-
no. Estenderse, Dilato, as, distendo, is. || Propagar-
se, d ifund i rse. Estenderse. Propaga r i, se rpi. || Allar-
garse en un discurs. Estendeise. Diffundi ; fusius
dicere. H Divulgarse. Estenderse, Spargi. || En lo
joch de etortas manifesiarlas totas, ab la intei-li-
CATALÀ. EST 701
géncia de guanyar ó pérdrer de cert. Tenderse, Lu-
sorias pagellas exponere.
ESTENEDOR, A. m. y f. Qui estén. Tendedor.
Qui extendit. || imp. Pal llarch ab una post atra-
vessada à un extrem pera penjar y despenjar lo pa-
per. Espito, colgador, Longurium, ii. Q Lloch ahont
s' estén alguna cosa, com roba, etc. TenL•l, ten-
dalero, tendedero, Tendicula, as.
ESTENOGRAFIA. f. TAQUIGRAflA.
E8TENÓGRAFO, A. m. y f. taqdígrafo.
ESTENTOR. m. Soldat grech que assistí al siti
de Troya. Tenia tal veu que ofegava la de cin-
quanta que cridassen al hora. Estentor. Stentor,
oris.
ESTENTÓREO, A. adj. S' aplica à la veu mòlt
forta. Estentóreo, Stentoreus.
ESTEPA, f. Mata de fullas semblants à las del
llorer, arrugadas y com rehinosas, ramas peludas,
y flors blancas. Estepa. Laureola cislus. jj ant. gra-
da DEL ASTILLERO.
ESTEPAR. m. Lloch poblat de estepas. Este-
par, jaral. Locus cistis consitus.
ESTEPES, f. nàut. Pla inclinat que's constru-
heix à la vora de la mar ó de algun riu pera fabri-
car embarcacions, donantli lo pendent necessari
pera que rellisquen ab facilitat, quant desprès de
fetas se votan ai aygua. Grada. Accliceis, is.
ESTER, A. ESTRANY, ESTRANGER.
ESTERELA. f. Divinitat dels iiguris y altres
pobles àntichs, à qui s' atribuhia '1 poder de curar
la esterilitat. Los sacerdots donavan en són nom
beuratges magichs à las donas que no tenian fills.
Esterela, Esterela, sd,
ESTÉRGOL. m. ant. fem.
NI DE ESTÉRGOL, BON OLOR, NI DE VIL HOME, HONOR.
ref. Denota que de gent vil no's poden esperar
obras nobles. Ni de estiércol buen olor; ni de honl•-
dre vil honor, Non casiam redolet stercus, neque
vilís honeslum.
ESTERGOLAMENT. m. ant. femada.
ESTERGOLAR. V. a. ant. FEMAR.
ESTERGORANISME. m. La doctrina dels es-
tercoraris. Estercoranismo. Stercoraríorum h»-
reris.
ESTERGORARIS. m. pi. Heretges que deyan
que la Eucaristia estava subjecta à la corrupció y
conseqüéncias de ella. Estercorarios. Slercorarii,
orum.
E8TERGULI. m. Divinitat que presidia als
abooos de las terras. Esterculio. Slerculius.
ESTEREOGRAFIA. f. Descripció corpórea en
la pintura. Estereografia. Picti corporis descriptio.
ESTEREOGRAFIGH, GA. adj. Lo que pertany
à la estereografia. Estereogràfico. Ad corporis picti
descriptionem pertinens.
E8TEREÓLOGH, GA. m. Lo que 's dedica ó
ensenya la estereologia. Eslereólogo, Stereologus.
ESTEREOLOGIA. f. Ciència que tracta dels
sólils orgànichs. Estereologia, Stereologia.
702 EST DICCIONARI
ESTEREOLÓGICH, GA. adj. Lo que pertany
à la estereologia. Eslereológieo, Stereologus.
ESIXREOMETRIA• f. geom. La part que en-
senya à midar los sólíts. EsUreometria, Slereome-
tría, ae.
ESTEREOMBTRiA MONTBA. La que eusonya la secció
dels sólits. EsUreometria Tnontea. Stereometria
montea.
ESTEREOMÉTRIGH, GA. adj. Gosa de este-
reometria. Estereoméirico, Slereometricus.
ESTEREOMÉTRIGA. f. Se diu de una linea
ab lo compàs de proporció. Eslereométrica. Stereo-
mefrica, se.
E8TEREÓ8GOP. m. Instrument ó màquina
pera mirar engrandint y unificant dos imatjes ó
punts de mira. Estereóseopo, Stereoscopus.
ESTERE08GÓPIGH, CA. adj. Cosa de eslc-
reoscópía. Estereoscópico, Slereoscopicus.
E8TERE08GÓPIA. f. Part de la òptica. EsU-
reoscopia. Estereoscopia, bb.
ESTEREOTIPA, f. V art de estereotipar. Es-
tereotipa, esteriotipia. Stereolypía, ae.
ESTEREOTIPAR. V. a. Imprimir ab planxas
fermas y estables en que las llelras no's poden se-
parar. Estereotipar. Litteris fixis imprímere.
ESTEREOIÍpiGH, GA. adj. Pertanyent à la
estereotipa. Estereotipico, Stereotypicus.
ESTEREOTOMIA. f. Art de tallar las pedras
y fustas donantlas la forma convenient pera em-
plearlas en la construcció. Estereotomia. Stereo-
tomia.
ESTEREOTÓBUGH , GA. adj. Lo que pertany
à la estereotomia. Eslereolómico. Stereotomus.
ESTERIGME. m. Cert metéoro de llum inmo-
ble. Esterigmo, Sterigmus, i.
ESTERIGH. m. Síncope de oesterreich (terra
oriental ) que es la denominació genuina de Àus-
tria. Àustria, Àustria.
ESTÈRIL, adj. Lo que no dóna fruyt. Estèril,
infecundo. Infcecundus, sterilis. D Dit del any de
escasa cullita. Estèril. Sterilis. J Dit de la dona, la
que no pót tenir successió. Estèril. Effaeta. || En las
cosas espirituals y morals, ineficàs, sens substàn-
cia. Estèril. Sterilis.
ESTÉRILMENT. adv. De un modo estèril. Es-
krilmente. Steriliter.
ESTERILISAR. V. a. Fér tornar estèril lo que
no ho era. EsUrilizar. Sterilesco, is; sterilem red-
dere.
ESTERIUSARSE. Y. r. Volverse estèril. InfoB-
dum fíeri.
ESTERIUSAT, DA. p. p. Esterilizado. Steri-
lis factus.
ESTERIliSSIM , A. adj. EsUrilisimo. Yaldè
sterilis.
ESTERILITAT, f. Falta de fecunditat. Eslmli-
éfi. Sterilitas, infoecunditas, atis. || Falta de fruyls,
dè callita. Esterilidad, escasez, carestia. Frugnm et
annonce sterilitas.
EST
ESTERIRSE. V. r. siteadiaabsi.
ESTERIT, DA. p. p. y adj. BHBADKIAT.
ESTERLt, NA. adj. Se dia de algonas
das inglesas. Esterlino. Anglicà moneta.
ESTERLINA, f. Moneda inglesa que al cambi
regular val 90 vintidosos. EsterliíM. Sterlim, m,
ESTERUNG. adj. Nom que's lua pera deng-
nar als comercians de las ciutats anseàücas y do»
landesas. Esterling, Sterling.
ESTERNON. m. anat. Post del pit, os aboni m
juntan las cosíellas. Estemon. Anterius peclorísM.
ESTERNUOAMENT. m. anU uniROT. 1.
ESTERNUDAR. V. n. Fér estoroata. Mtimwh
dar. Sternuo, is, sternuto, as.
ESTERNÜT. m. Sacudímeot violent j eitrepi-
tós de lo que çíen la membrana pitoitaría. Irtor-
nudo. Slernumentum, i. | met. Subjecte petit y
despreciable. Arrapiezo. Homnlns, í.
ESTERROSSADOR, A. m. y f . Qui eüent»-
sa. Destripaterrones. Occator, is.
ESTERROSSAMENT. m. La accié de ester-
rossar. Accion de desterronar. Occaiio, nis.
ESTERROSSAR. V. a. Rómprer , desfer los
terrossos. Desterronar, destripar lo§ ifrrfHoi. Occo
deocco, as.
ESTERRUFAMENT. m. Aoció de eslerrafair-
se. Erizamiento. Crispatio, nis.
ESTERRUFARSE. V. r. Erissarse las plonas
de las gallinas, lo pel del gat, etc. Engrifarse. Ta-
mesco, is. Q erissarsb *ls cabells.
ESTERRUFAT, DA. p. p. Engrifado, eura-
pado, erizado. Qrispatus.
ESTERSi A. adj. BXTiNS.
ESTÈS, A. p. p. Allargat. TendidOj estoMa.
Extensus. || adj. Ajagut per terra. Tendido. Eileo-
sus; bumi stratus, postratus. I EXTsifs, dilatít.
ESTESA, f. Desorde de cosas espargidas p«r
terra. Tendalera, tendereu. Inordinata dispersió. |
Conjunt de roba que s' estén pera qne s* aimgiie.
TendiL•. Aeri ac soli expòsita lintea.
E8TÉTIGA. f. Ciència que tracta de la investi-
gació de la belleza realizada en la naturalesa y
obras del art. Estètica. Estètica, se.
ESTÉTIGH, GA. adj. Pertanyent à la EsWti-
ca. Estético. Esteticus.
ESTEVA, f. La pessa corba de la arada perabooi
la agafa '1 qui llaura. Estevon , esíeva. Sliva , a*.
ESTÉVABíES. m. Fill de Esteve. En lodiae^
apellido. Estebanez. Estebanes.
ESTEVATi DA. adj. Qui té las camas en for-
ma de arch. Estevado. Yarus, falcipedios.
ESTEVE, n. p. de home. Esteban. SlephaDUS. i.
ESTEVENET. d. de ESTEVE. ;
ESTIBADI. m. Llit de herbas y joncbs ea qv J
'Is antichs se sentavan à taula pera menjar. M-
badio. Stibadium.
ESTIGI, A. adj. Pertanyent à la Estigia. B^
gio. Stygius. D Nom qne donan loe qvlHMli'V
ayguas mòlt fortas. Estigio. Stygius. ^B
EST GÀTALi.
ESTtOIA. f. Font que naix en la montanya No*
nacra de Arcàdia, de aygna tan freda y corrosiva
que fonia *1 metall y matava k qui la bevia, y à
qui menjava 'Is peixos que criava; deahontlos
poetas prengueren peu pera dir que en ella co-
mensava '1 riu que dóna nou vol las al infern. Esti^
gia. Styx, gis.
ESTIGMA, f. bot. La part superior del pistilo
ú organo situat en V extrem del estil oposat al
ovari, ó bè en aquest quant falta V estil. Estigma.
Stigma, atis. Q zool. Cada un dels puntets que s
observan als costats del ventre dels insectes. Et-
tigma. Stigma, tis. | Tota marca infamatória y i
senyal imprès sobre 1s delinqüens y comunment
sobre 'Is esclaus y fugitius. Estigma. Stigma, atis,
labs, bis.
E8TIL. m. Punxo abqueMs antichs escribian
sobre unas posts enceradas , ó sobre planxas de
plom, etc., y en lo dia pera e^ríurer en marfil ó
paper preparat. Estilo. Stilus, i. || ret. Lo to ó co-
lorido que regna en cada producció, ó bè 1 modo
peculiar de anunciar las ideas. Estilo. Stilus, i,
cbaracler, is; dicendí genus. || En lo dibuix se diu
dels vàrios modos de sombrejar que constitubei-
xen lo caràcter del dibuixant. Estilo. Mos, oris. ||
Pràclica, modo de obrar. Estilo. Ratio, nis. | mús.
Lo modo de compóndrer y cantar, que varia segons
las nacions, mestres, gust, etc. Estilo. Modus, i. Q
for. L' orde y método de actuar. Estilo. Judicialis
methodus. || bot. Prolongació del ovari de un gruix
ménos considerable que ell, y sos vasos tan subtils
que sols donan pas al subtilíssim vapor esperma-
célích. Estilo. Stilus, i.
ESTIL assiítich. Lo que conté mòltas paraulas y
pochs pensaments. Estilo asidtieo. Asiaticus sti-
lus.
estil Itich. L* agut, elegant y enterament per-
fet, per quant se libra de la obscuritat del laco-
nich y de la prolixitat del assiàticb. Estilo dtico.
Stilus atticus.
estil làcónich. Lo sumament concís que en poch
espre^sa mòlt. Estilo lacónico. Stilus laconicus.
estil medi. Lo que 's conté entre '1 senzill y
sublime. Estilo medio, temphdo, adomado. Hedio-
cris, temperatus stilus, i.
estil nou. Lo modo de computar los anys se-
gons la correcció gregoriana. Estilo nuevo. Anno-
rum juxla gregorianam correctionem computatio.
ESTIL BÓDio. *L que guarda certa moderació en-
tre r assiàticb y V àtich. Estilo rodio. Stilus rho-
dius.
ESTIL SENZILL ó FAMILIAR. Lo do Una producció
fàcil, sòlida, animada, correcta, noble y agracia-
da, sens mès adornes que las gràcias de la natu-
ralesa. Estilo sencillo, familiar, tènue, sutil. Te-
nnis, simplex, subtilis stilus.
ESTIL SUBLIME. 1. to de una producció elevada,
íl-lustre y plena de una forsa y energia à que no
poden resistirse las facultats de la sensibilitat.
EST 703
Estilo sublime, grave, patétieo, austero, vehemente.
Gravis, sublimis, vebemens stilus.
ADORNAR l' ESTIL. fr. Hcrmosejarlo ab tropes y
figuras. /afinar el estilo. Slílum concinnare.
REMONTAR, PUJAR l' ESTIL. fr. mct. Auarli do-
nant mès forsa y energia, ab expressions elo-
qüents, etc. Remontar, levantar, subir el estilo. Di-
cendi modo gravitatem addere.
ESTILAR. V. n. Usar, practicar, acostumar.
Estilar. Utor, eris ; aliquid in morè positnm ba-
bere.
ESTILARSE. V. r. Estilarse. In usu esse. I
ACOSTUMARSE.
ESTILAT, DA. p. p. Estilado. In usu posi tus;
usu receptus. | acostumat.
ESTDL•L. m. ant. puntal. || Llansa curta que *s
tirava à taulat pels caballers en los jochs de caba-
lleria. Bofordo, hokordo. Hasta levis.
ESTIL-LIGIDI. m. La acció de degotar algun
líquit. Estilicidio. Slillicidium, ii.
ESTIMA, f. Avaluació de una cosa. Estimaeion.
iEstimatio, nis. || Consideració, apreci de alguna
cosa. Estima. iBstímatio, nis. | Qualitat que cons-
titubeix una cosa estimable. Bstimabilidad. iEsli-
mabilitas, atis.
ESTIMABLE, adj. Digne de apreci y estima.
Estimable. iEstimabilis.
ESTIMACIÓ, f. Amor, carinyo. Etttimaeion.
Dilectio, nis. || estima.
ESTIMADiSSIMy A. adj. sup. Estimadisimo.
Summo prelio habitus.
ESTIMADOR,' A. m. y f. ant. avaluador. |
Qui estima ó aprecia. Estimador. ^stimator, is.
ESTIMAMENT. m. ant. avaluació.
ESTIMAR. V. a. Avaluar, posar preu à alguna
cosa. Estimar, ifistimo, as. | Fér apreci, y estima.
Estimar, estimo , as ; magni facere. I Pensar,
créurer. També s* usa com recíproch. Juzgar, ei-
timar. Puto, as, duco, is.
ESTIMAR ó ESTiMARSB MBS. fr. Preferir una cosa à
altra. Preferir, guerer mas. Antepono, praBpono,
is, prsefero, ers.
ESTIMAT, DA. p. p. Estimada, ifistimalus.
ESTIMATIVA, f. Facultat del ànima racional,
ab que fà judici del apreci que 's mereixen las ca-
sas. Estimativa. Judicium, ii. || Instinct natural en
los irracionals. Estimativa. Insti nctus, us.
ESTIMBARSE. V. r. despentarse.
estímul, m. ESTÍMULO.
ESTIMULADOR, A. m. y f. Qui estimula, /r-
eitador. Stimulator, incitator, is.
ESTIMULAMEFIT. m. ant. Acció de estimu-
lar. Incitacion, estimulaeiou. Stimulalio, íncitatio.
nis.
ESTIMULANT, adj. Nom que 's dóna à tots
los agents ó substéncias que tenen la propietat de
animar la vitalitat en los teixits orgànichs. Esti-
mulante. Stimulans, tis.
ESTIMULAm. T. a. igolloDcítr. Eitimmlar,
"TOi
EST
DICCIONARI
EST
aguijonear, Stimulo, as. || Incitar, móurer à fér
alguna cosa ab vivesa. Estimular , escitar^ incitar.
Stimulo, as, impello, exacuo, is.
ESTIMULAT, DA. p. p. Estimulado. Stimula-
tus, incita tus.
ESTÍMULO. m. Lo que mou ó incita à obrar.
Estimulo. Stimulus, incitamentnm, i.
E8TIN. m. ant. instinct.
ESTINGO. m. Espècie de llangardaix de Egip-
te y de Aràbia , ab lo cos ple de escatas y la cua
rodona y complanada de la punta. Estinco. Lacer-
t8B genus.
ESTINfAlidas. f. pi. mil. Aucells monstruo-
sos que tenian las alas, cap y bèch de ferro ; Han-
savan plomas à manera de sagelas contra 'Is qui
'Is perseguian, y foren morts à cops de flelxas
per Hèrcules. Estinfdlidas, Stimpbalida, orum.
E8TINCT. p. p. BXTiNCT.
E8TIPENDI. m. Salari. Estipendio. Mercès,
edis.
E8TIPENDIAR. V. a. Donar estipendi. Esti-
pendiar, Stípendio, is; mercede conducere.
ESTIPENDIARIí A. m. y f. Qui reb estipendi
ó sou de altre. Estipendiario, Stipendiatus, stipen-
diosus.
E8TÍP1TE. m. arq. Golbmna, pilastra, piràmi-
de ab la punta per avall. Estipiíe, Stipes, itis.
ESTtPVLA. f. Palla. Paja. Stipula, se.
ESTtPULAS. f. pi. bot. Rudiments de fullas
sitoadas en ï origen dels peciolos , com en los
pensaments ; y à vegadas són tant semblants à las
fullas, que 's podrian confundir'ab ellas, si no fos
per la situació. Estipulas. Stipula;, arum.
ESTIPULACIÓ, f. Contracte. Estipulacion, Sti-
pulatio, nis, stipulatus, us.
ESTIPULADOR, A. m. y f. y
ESTIPULANT, p. a. Qui estipula. EstipulanU.
Stipulator, stipulans.
ESTtPTIGH, A. adj. S' aplica al gust aspre y
picant de alguna cosa. Estiptico. Slipticus. || méd.
Astringent aplicat al exterior. Estiptico, Stipticus.
ESTIPULAR. V. a. Contractar, convenir mú-
tuament sobre alguna matèria en forma jurídica.
Estipular. Stipulor, aris. || Convenir los procura-
dors ó encarregats en alguna cosa en nom dels
propietaris. Estipular. Astipulor, prostipulor, aris.
II adj. bot. Pertanyent à la estipula. Estipular»
Stipula ris.
ESTIPULAT, DA. p. p. Estipulado. Stipula-
tus.
ESTIRA, f. Entre teixidors lo sobrant de la
pessa. Cola. Extremus, i.
ESTIRADA, f. ESTIRAGASSADA.
DONAE UNA ESTIRADA, fr. mct. fam. Créixer mòlt
en poch temps. Dar un estiron. Brevi adolescere.
ESTIRAG ANYÓS , A. adj. Lo que fàcilment
se doblega y extén sens rómprerse. Correoso. Len-
tus, flexibilis.
ESTIRAGASSADA. f. Acció violenta pera
arrancar ó fér seguir alguna cosa. Tinm, estim,
y estirajon, fam. Intentatio, nis, succussas, us.
ESTIRAGASSAR. V. a. estirar.
ESTIRABiENT. m. ant. bstiràgassada. | U
acció de estírarse '1 qui s* alsa de dormir. Desft-
rezo, esperezo. Pandiculatio, nis.
estirament de nirvis. Envaramiento. Torpor, is.
ESTIRAR. V. a. Allargar, esténdror ab forsa,
fér tibar. Estirar. Intendo, is. Q met. Dilatar, allar-
gar lo dictamen, opinió, jurisdicció, etc. aièsdel
que *s déu y permet la rabó. Estirar. Ultra debi-
tum extendere, dilataré.
ESTIRAR LO COLL i ALGÚ. fr. Penjarlo. Bstinré
uno el pescuezo. Snspendio necare.
i TOT ESTIRAR, m. adv. mel. A todo tirar. Ad
súmmum.
estírarse. V. r. Allargar, tòrcer los mes-
bres descompassadament qui té son 6 peresa. Des-
perezarse, esperezarse. Pandiciilor, aris. | Aliar-
garse la roba. Dar de si. Laxari, prolendi. | Créi-
xer, férse gran. Crecer. Incresco, is, invaleo, es.
ESTIRÀRSEl•ll. loc. hm. Morir. Bstirar k
piema. Obire.
ESTIRAT, DA. p. p. Estirada. Tensos, ten-
tus. II adj. met. Qui afecta gravedat. QuijoU, esu-
rado. Superbus, tumidus. || llarch, gran.
ESTIRPE. m. ant. descendéncu.
E8TISORADA. f. Tall de un cop ab las esliso-
ras. Tijeretada, tijerada. Forficum scissura, seg-
mentum. Q Cop de estisora que talla mal los ca-
bells y que danya à la pell. TrasquiUm. Forficuin
laBsio.
ESTISORAR. V. a. Retallar, igualar ab estiso-
ras los boixos, taronjers, etc. dels jardins. Àfeitar^
atusar. Detondeo, attondeo, es.
ESTISORAS. f. pi. Instrument compost de dos
fullas semblants à las del ganivet, dosnlls ó anells
y un eix regularment en lo milj : serveixen pen
tallar tela, etc. y són una espècie de palanca, *1
punt de apoyo de las quals està en V eix , y aixi
com mès curtas las fullas y mès llarch lo mànedi,
mès forsa tenen. Tijeras. Forféx, icis, forfices,
um.
ESTISOREJAR. v. n. Tallar ab las estisoras.
Tijeretear. Forficibus secare.
ESTISORETA. f . Insecte negrench ab una es-
pècie de banyas en forma de eslisoras ab que talla
y malmet los clavells y altres flors. Tijereta. Id-
secti species. |j pi. d. de estisoras. Tijeretas. For-
fículse, arum.
ESTlSPtdA. f. Art supersticiós de endevina-
ció per medi de las entranyas dels animals. Estis-
picia. Stispitia.
ESTÍTIGH, ca. adj. méd. Astringent. Esilpto-
co^ estitico. Stiticus. || Mesquí, no liberal. Estipti-
co, manicorlo. Parcus, illiberalis.
ESTIU. m. Estació del any que comensa eo lo
signe de càncer , y acaba en V equinocci de li
tardor. Verano, estio, JR&ias, alis, solsüljiim, ü.
EST
CATALÀ.
EST
795
BH L* lanu TOTÀ CUCA viu. ref. Denota qne V
egliu es preferible el i vera. Cra, cra^ en el estio
fmr lodoi parles kay ca$a. Tempore sslivo, eliam
vermicaií vivunt.
PAAàm V ESTIU BN ALGUN PARATGE, ff. Vemar,
\ íBsUvo, as.
'• m. d. YeranicOy ilb, ito, Brevis
ssnuETDB s^fT kartí. X poch lomps quc sóI
ttr calor desprès del estiu. Veranico desan Manin.
llevis «»las siib autumno.
BRIVA. f. Palla qae *8 posa entre las eynas
pera que do*s trenquen. Estiva, Slíp», aram. || La
disposició y bon orde de col•locar la càrrega en la
Arrwmaje^ ssftva, arrumazon, Navalium one-
«qiia dístribatio. || Obra de estivar. E$iwa.
OMraüSy ois.
APSOAS LA ESTIVA. fr. Carregar mòs envers proa.
Àfroar U eetiva. Proram versus navím onerare.
ria LA ESTIVA. fr. estivar.
EmVADOR. m. nàut. Qui estiva. Estiva.
üquator onerum.
ESTIVAL, adj. ant. Lo que pertany al estiu.
Mtíwal, esíivOj veraniego. iEstivalis, solstitialis,
cstivus.
ESTIVAR. V. a. nàut. GoMocar la estiva y càr-
roga de modo que ocupen lo ménos possible y
equilibrar lo pes de modo que no perjudique à las
bonàs propietats de la embarcació. Arrumar, esti-
ter. Navim appositè onerare. || Parlant del peix,
ooibarrilar. Bttivary embarrilar. Cado superi nge-
rere.
ESnVENGHi CA. adj. Qui en estiu està flach
ó malalt. Veraniego. iBstivo tempore languens.
ESTIVEBOL. m. Totestiu, aucell de unas cinch
polsadas de llarcb, que té en lo cap com una capul-
I0,y eo lo demés bastant semblant al pinsà. Fringi-
lagOymonje^ pavo earbonero. Fringilla, frigilla, se.
ESnxOUÀNGIA. f. Endevinació per medi de
poesias tretas per atzar de una urna en que 's de-
positavao varis fragments ó composicions poéticas.
Kttixomancia. Stixomantia.
ESTIXOHIÀNTIcai, CA. adj. Lo que pertany
6*1 qui practica la estixomància. Estixomdniico.
Stixomanlicus.
EBTIXOBIETRIA. f. Divisió de una obra cien-
tífica ó literària en parts mòlt petitas ó redubidas.
Seúomneiria. Stixomeiria, se.
E8TIXOBIÉTRIGH. adj. Lo que pertany ó M
qui practica la eslixomélrica. Estixométrieo. Stixo-
metricus.
ESTOBALLAS. f. pi. Drap de fil ó cotó ab que
'scabreix la taula pera posarhi M menjar. Manté-
Ict.Mappa, ae, mantelium, ii. || Las que 's posan en
los altars. ManteleSy sdhana, sabanilla. Mantile, is;
aliaris linteum.
PLEGAR LAS ESTOBALLAS. fr. Tràurcrlas de la tan-
la per bavér acabat de menjar. Levantar lo$ man-
telet. Meos® mappam levare.
TOMO I.
ESTOCADA, f. Cop de espasa ó estocb. Eslioea-
da. Punctim inflícta plaga.
ESTOGAJADOR, A. m. y f. Qui pega estoca-
das. Estoqueador. Gladiopercutiens.
ESTOGAJAR. V. a. ant. Ferir de punta ab es-
pasa ó estocb. Estoquear. Gladio pungere.
E8TOCH. m. Espasa estreta y mès llarga del
regular, ab la cual sols se pot ferir de punta. Bt'-
toque. Gladius, ii. || ant. pi. cors, estocadas, espa-
SADAS.
E8TOGINAR. V. a fam. Assessinar, matar à
trabició. Acochinary atocinar. Inbonesta nece ne-
care.
ESTOFA, f. Sort, classe. CaliL•dy estofa. Natu-
ra, ae, conditio, nis.
ESTOFABSE. V. r. BSTUPARSE.
ESTOGAR. V. a. ant. desar, amagar.
ESTÓIGAIUENT. adv. m. De un modo estóicb,
insensible. Estóicamente. Stoicè.
ESTÓIGH, CA. adj. Pertanyent als estóichs.
Estóico. Stoicus. II m. Deixebles de la escola de Ze-
non, que professavan una austeritat singular, y *s
deyan així de «stoa» pórtich ahont se junlavan pera
dispular. Estóico. Stoicus, y met. magnIiiiii, cons-
tant.
ESTOÏCISME, m. La opinió, ó filosofia estoica ,
que ensenyava que *s podia un mostrar insensible
à las injúrias yà totas las desgràcias, mirar ab in-
diferència la mort y no Uansar un suspir encara
que fos la mès violenta ó cruel. Estoicismo. Stoicis-
mUS, i. n FIRMESA, CONSTÍNCIA, INSENSIBILITAT.
ESTOIG, m. ESTOTX.
ESTOJA. f. aUU. GUARDA.
ESTOJAR. V. a. ant. guardar.
ESTOJARSE. V. r. ant. guardarse.
ESTOJAT, DA. adj. recòndit.
ESTOL. m. ant. armada. || Multitut, caterva.
Multitudy estoly caterm, bandada. Multitudo, inis.
I COMITIVA.
ESTOLA. f. Adorno sagrat, compost de ona
faixa, en que estan unidas tres creus, una al mitj
y dos als caps. Estola. Stola, ae.
ESTOLA MAGNA, ESTOLÓ.
bESAR LA ESTOLA. fr. mct. fam. Humiliarse per
forsa. Besar la correa, doblar la rodilla. Faaces
submitlere; manus dare.
E8TÓLDRER. V. a. ant. LLEVAR, trIurer,
ESTOLÓ. m. aum. Se diu de una estola mòlt
gran que porta *1 diaca sobre del alba, sens dal-
màtica, en las missas dels dias feriats de quares-
ma. Estolon. Stola major. || pilar.
ESTOLT, A. p. p. ant. Llevat, tret. Quitado.
Sublatus.
ESTOMACAL. adj. Pertanyent al estómacb. i:s-
tomacal. Ad stomachum perlinens. || Do pera V es-
tómach. Estomacal, estomalical, ütile stomacbo.
ESTOMACAR. V. a. HÈtflÈt* fastiguejar.
Estomacar. Fastidio, is; (j^^^Tipvere. 1 pa-
BiR. II met. fam. Hn miS ^p^f pegar.
706
EST
DICCIONARI
EST
NO PODER BSTOMiCiR. fr. Sér mòlt repugnant. No
poder digerir d uno, ó una cosa. Àversari ; segrè
ferre.
ESTÓMACH. m. ant. ventrell.
ESTOMARDIR. V. a. ENTiRORNIR.
E8T01IIATIG0N. m. Emplastre pera confortar
r estómach. Estomaticon, Stomalicham emplas-
tmm.
CSTÓMEGH. m. ter. ventrell.
ESTONA, f. Espay curt de temps. Rato, Spalio-
lum, i, tractus, us.
A ESTONAS. m. adv. y
À ESTONADES. m. adv. ant. y
DE ESTONA EN ESTONA, loc. Ab algun intermedi
de temps. A ratos, de rato en rato. Interdnm, in-
terdnatím, per vices.
ESTOPA, f. Lo mès bast del lli 6 cànem que
queda desprès de baverlo pentinat. Estopa. Stupa,
stípa, X. I Drap grósser que 's fà de fil de estopa.
Estopa. Stupea tela.
ESTOPA COMUNA. Do rebuig, dolenta. Alrota. In-
ferior stupa.
ESTOPAS DE FOREZ, DE RETNER, DE XARLEROT. ant.
Certs teixits de fil. Tejido de hilo. Tela lintea.
ESTOPiLLAS DE CAMBRAT. ant. Cert teixit. Tejido.
Tela, ae.
CAP DE ESTOPA. Do poch judíci. Cüsquivano. Ven-
tosum caput. | tonto, panarra.
COSA DE estopa. Estopeuo. Slupeus.
NO BASTAN ESTOPAS PERA TAPAR TANTAS BOCAS. TOf.
Denota que es mòlt difícil evitar la murmuració
quant es quasi general. iVo haslan estopas para
tantas hocas. Omnium ora opprimere nemo potest.
NO HI HA PROU ESTOPA PERA TAPARLl *L CUL. fr.
met. fam. pera dir que algú està satisfet y enva-
nehit de alguna cosa. Estar muy esponjado. Elatio-
ne inflatum esse.
E8TOPADA. f. Porció de estopa pera medica-
ments. Eslopada. Stupeum medicamentum, em-
plastrum.
ESTOPEROL. m. Clau curt, de cabota gran y
rodona. Esloperol. Grandior capite clavus. | Metxa
formada de filàstica vella, etc. Estoperol. Stupeum
ellychnium.
ESTOPi. m. art. Canonet replè de mixtos que
8* íntroduheix en lo foguerí del canó pera dispa-
rarlo. Estopin. Tubus ínflammatorius.
BSTOPOSi A. adj. Pertanyent à la estopa. Es-
toposo. Stuparius.
ESTOR. m. ant. astor.
ESTORA, f. Conjunt de tronyellas ó llatas de
espart, jonchs ó palma unidas, regularment pera
cubrir lo paviment. Estera. Storea, malta, ae,
aproxis, is. || La que 's posa als costats del carro.
Alabe. Repagulum, i.
E8TORAGH. m. Arbust ramós de la Síria y al-
Iras pars, semblant al codonyer. Estoraque. Styrax,
storax, acis. || La goma do dit arbre, bermellenca
en lo interior, de olor suau y agradable. X mateix
nom té UB Ifqnit compost de miaraeh, oli, tí y
trementina. Estoraque. Storax, cis.
ESTORABIENT. m. Obra de estorar. Eslm.
Storearum aptatio.
ESTORAR. v. a. Estéodrer, posar estoras, cb-
brir alguna cosa ab ellas. Esterar, Pivimeiitiii
mattis insternere; tabulato stoream instamere.
ESTORARSE. v. r. ERISSARSB.
ESTORATi DA. p. p. EsUrado. Sloreís slrt-
tus. I adj. astorat.
ESTÓRGER. V. a. ant. HBstLiüiAi.
ESTORGH, CA. adj. Qmtado, qmm. Exeerp-
tus, adempttts.
ESTÓRGRER. V. a. DB8LLIÜ1A1.
ESTÓRDIDAMElfT. adv. m. aoi. LLBSTAliRT.
ESTORDiMEirr. ra. ant. iLisnsA.
ESTORDITy DA. adj. Llest, viu. íif 19, «èà-
padoy avisadOf espareido. Celer.
ESTORER, A, m. y f. Qui fà 6 ven esloras. fi-
terero. Storearum opifex, venditor.
ESTORET. m. d. Estora petita y rodona. M^.
Storea in spiras ducta. | La que serveix pera eoUir
las esc^mbrarias. CojeL•r, valeo. Sordium exci-
pulum.
ESTORETA. f. d. Esterilla. Levis matta.
ESTORBIELL. m. Aucell semblant al tort, de
nou polsadas de llarch ; s* alimenta de insectes. Es-
tomino. Sturnus, i.
SÉR BON ESTORNELL, fr. Sér viu y atent. Ser km
pdjarOy ó pdjaro de euenta^ ehalan, ó hraw saem-
tan; ser huena, hrata ó linda eaws depeicar. Sibi
providam, astn pollentem esse.
ESTORBrUDAR. V. a. ESTBRNUDAE.
ESTORP. m. ant. destorb.
ESTORTy A. p. p. ant. ESCAPAT. | adj. salvo,
LIBRE.
EST08SEGH. m. Tos afectada. ToucilU. Fieti
tussis.
ESTOS8EGADOR, A. m. y f. Qai estossega.
Tosegoso, tosigoso. Tussis simulator.
ESTOSSEGAR. V. n. Tossir fingídament, ja
sia pera parlar, ó pera alguna senya. Destoserte.
Tussim simularé.
ESTOTX. m. Capsa pera conservar instru-
ments. Estuche. Càpsula, tbeca, ae. | Lo de posar
las navajas. Navajero. Navacnloram tbeca. | Lo
que serveix pera posar lo cubert y gabinet. Po-
sada. Cultello, cocbleare et forcilla instnicta tbera.
II Lo de las llansetas. Laneetera. Scalpellorum tbe-
ca. II zool. La closca que resguarda las alas y ser-
veix de defensa à alguns alguns animals, eom sóa
los coleópteros. Estuche, Tulamen, ínis.
E8TOVALLA. f. bstoBALLAS.
ESTOVAR, v. a. Ablanir, posar tou. AhUndir.
Mollio, is, mollifico, as. | Posar flonja alguna cosa,
com lo matalàs, la terra, etc. MulHr, Mollio, i9. |
met. fam. pegar.
E8TOTAR. V. a. ant. aceptar.
ESTRAGCIÓ. f. extracció.
EST
GàTAU
EST
707
ESTRADA, f. ant. Gamf . Etírada, Iter, ítineris,
strata, arum.
bítber la KSTRiDA. fr. míl. Sortir à descoberta.
Balir el campo, la estrada , el zoU , el monU, Los-
tro, exploro, as, excorro, is.
E8TRADIOTA. f. Espécie de Uaosa. Ettradxo-
ta. Hasl® genos.
ESTRADO. m. La pessa adornada en que las
senyoras reben las visitas. Eslrado, Stratum , i. |
Lo coojont de mobles qoe la adornan. Estrado.
Stratum, i.
E8TRAFALARI , A. adj. Dolent, pervers. Pi-
cavo , malo. Pravos , nequam. J Ridícul , descom-
post. Estrafalario, Inconcinnus, incomposítus.
ESTRAFALARIA. f. Picardia , astúcia perju-
dicial. Picardia, hellaqueria. Nequitia, se, astus,
us.
ESTRAFER. V. a. Lihrar , evitar , preservar.
Evito, as. II ESCARNIR.
ESTRAFERSE. V. r. Fér alguna cosa ab vehe-
mència. Desgoznarse, Incompositis geslibus dis-
turbari. ^
ESTRAFET, A. adj. Estrany, ridícul. Estrano,
ridiculo. Deformis.
ESTRAGAR. V. a. Corrómprer, viciar, maimé-
trer. Estragar. Depravo, vitio, as, corrumpo, is.
ESTRAGO. m. Desastre, destrucció, dany. Es-
trago. Damnum, i, ruína, ae. || Matansa de gent en
guerra ; destrucció del camp , país ó exèrcit ene-
mich. Estrago. Strages , caedes, dades, is. jj met.
Relaxació de las costums. Estrago. Depravalio,
corrumptio, nis.
ESTRAGON. m. Espècie de botja aromàtica,
fullas semblants à las del hisop , flors grogas : s*
usa en enciams , fortifica '1 ventrell y ajuda à la
digestió. Uisopillo griego , tarragona , estragon.
Àbrolanum, hyssopum, byssopus, i.
ESTRAIRE. V. a. ant. EXTRÀURBR.
ESTRALL Y ESTRALLAMENT. m. ant.
ESTRAGO.
ESTRALLAR. V. a. ant. Causar estrago, estra-
gar, Corrumpo, Isedo, is.
ESTRAMBOT. m. poét. Copia que 's junta al
final de una composició lírica y generalment en
los sonelos y quartetas pei-a dar! i més gràcia y
xisle. Estrambote. Superaddita carmini stropha.
ESTRAMBÓTIGAMENT. adv. m. De un mo-
do estrambótich. Estrambóticamente. Temeré.
ESTRAMBÓTIGH, GA. adj. fam. Extrava-
gant, irregular, sens orde. Estrambótico, In agendo
extraordinarius, irregularis.
ESTRAMONI. m. berba tadpera.
ESTRANGER, A.adj. Foraster, de altra nació.
Estrangero. Ad vena , a3 , peregrinus , i. || Cosa de
diferent país de aquell en que se li dóna aquest
nom. Estranjero, Extra neus, alienigenns.
ESTRANGERIA, f. La condició per que una
cosa correspon al estranger. Estrangeria. Advens
conditio, jus; peregrinitas, atis.
ESTRÀNOIS. (de) Ademés , de casualitat. Es-
trangis. Ad, extra.
ESTRANGOLAR. v. a. ant. englctir.
ESTRANGOLATyDA.adj. afamat, famolench.
ESTRANGOLONS. m. pi. ant. gotornons.
ESTRANY, A. adj. Inusitat , raro, admirable.
Estrano. Novus, mirus , insolens. || Raro, extrava-
gant. Estrano, estravagatUe. Irregularis. || estran-
ger. II Qui no es parent. Estrano. Extraneus.
FÉRSE ESTRANY, fr. Apartarse del tracte y amis-
tat. Enagenarse. Abalienari.
ESTRANYAMENT, adv. m. Estranamente.
Mirè, inusilato morè. || maravbllosament. || m. Pri-
vació del tracte y comunicació. Estranawiento.
Aversió, seductío, nis. | desterro.
ESTRANYAR. V. a. Admirar. Estranar. Miror,
aris ; rei novilale commoveri. || desterrar. Q ant.
bnagenab.
ESTRANYARSE. V. r. Apartarse del tracte y
comunicació de algú. Estranarse. Alicujus con-
gressum vitare. Q admirarse.
ESTRANYESA, f. Raresa , falta de us ó cos-
tum. Estraneza , estraiiez. Irregolaritas , atis , in-
solentia , ». | Separació , desavenència entre'ls
amichs. Estraneza. Aversió, adversatio, nis.
ESTRANYÍSSIM j A. adj. sup. Estranisimo.
Yaldè mirus.
ESTRAPADA. f. Suplici que consistia en ai-
xecar en alt à un criminal per las mans lligadas à
la espatlla ab una corda que 's soltava al arrivar à
certa altura y 's detenia dos ó tres pams antes de
arribar à terra, pera que ab la sacudida *s descon-
juntesscn los membres del pacient. Estrapada,
Suplicium sic dictum. Q Salt que fà *1 caball aixe-
cantse de mans y tirant cossas pera desmuntar al
caballer. Salto de camero. Strapada.
ESTRAPASSAR. V. a. ESQUINSAR LO vestit.
II ant.' MOFARSE. II maltractar.
ESTRASSA, f. Lo paper mès inferior. Estraza.
Emporetica charta.
ESTRASSnXA. m. Lo paper de estrassa mès
fi. Estrasilla. Purior charta emporetica.
ESTRAT, m. Cada una de las capas sobrepo-
sadas paralelament en los terrenos. Estrato. Stra-
tura, se.
ESTRATAGEBiA. f. Ardit de guerra. Estrata-
gema. Stratagema, atis; militaris versulía. || mel.
Ficció, engany artificiós. Estratagema. Astutia, ae.
ESTRATEG A. m. Capità , ú oficial de guerra
entre 'Is atenienses. Estratega. Stralegus, i.
ESTRATÈGIA, f. Ciència pròpia de un gene-
ral de exèrcit. Estratègia. Strategía , x.
ESTRATÉGIGH, GA. adj. Lo pertanyent à la
estratègia. Estratégico. Ad strategíam pcrtinens.
ESTRATIFICACIÓ, f. quím. Col•locació de và-
rias roalèrias per capas en un pot. Estratifieacion.
Stratiphicatio, nis.
ESTRATOCRÀCIA. f. Gobern de militars. Es-
iratocracia. Stratocracia, m.
108
EST
DICCIONARI
EST
E8TRATOGRAFIA. f. Descripció de tot lo que
compon un exèrcit. Estratografia, Stratographia, s.
ESTRA VAGÀNCIA, f. Raresa, impertinència.
RitUculeZf estravagancia, Ineptia , se. || Desarreglo
en lo pensar y obrar. EslravagoMÍa, Dicti vel facti
inordinatio.
ESTRAVAGANT, A. adj. Irregular. Estrava-
gante, Alienus, dissentaneus. || Impertinent, ridí-
cul. Estravagante. Insulsus, ineptus.
ESTRA VAGAR. v.a. dbsvariejae. || Eixir dels
límils. Estraviarse. Extra Gnes egredi ; aberrare.
E8TREB. m. Pessa en que apoya 'Is peus qui
va à caball. Eslribo. Stapeda, stapbia, aer | Esparó
de paret, pont, etc. Esiribo, Anterides , um, ante-
ridion, ii, erisina, ». || esqüins. || Ferro petit que's
fica en lo cap de la ballesta. EstribOy estribera, An-
nuUus balistffi.
pÉRDRBR LOS ESTRBBS. fr. mot. Impacieutarse
mòlt. Perder los estribos, ó los estribos de la pacièn-
cia. Impalienter agere.
ESTREBADA, f. Esfors reunit de mòlts y à un
temps pera tirar de una corda, etc. Estrebada.
Ictus. [ SOTRAGADA. Q Embeslida , forsa que un cos
adquireix en sa velocitat. Estrebada. Iropulsus,
us. II ESTIRADA.
ESTREBAMENT. m. La accióde afiansar lo peu
pera sostenirse ó fér forsa. Uincapié. Pedís nixus.
ESTREBABTT. p. a. Apoyado. Nitens.
ESTREBAR. V. n. Descansar , apoyarse una
cosa en altra. Estribar. Nitor, eris. || mel. Fundar,
apoyarse. Estribar. Fulcio, is , nitor, eris. || Apre-
tar , estirant ab violència. Tirar y estirar. Succur-
ro, is.
ESTRELLA, f. Qualsevol cos celeste lluminós.
Estrella. Stella, oï, sidos, eris. || met. Sort , desti-
no, fortuna. Estrella. Gratia, fortuna, a;, falum, i.
ESTRELLA DE uéRCULBS. Constcl-lació borcal. Es-
trella de Hèrcules y el arrodillado. Ingenículafus.
ESTRELLA DEL ALBA Ó DEL DIA. YènUS quaut ix
pel matí. Estrella de Diana ó del alba, lucero.
Pbosphorus, lucifer, i; matutina stella.
ESTRELLA MARINA; Marisch quc CU la part supe-
rior té unas espinas ó brassos en forma de estre-
lla, y n' bi ba de erissadas, ramosas , etc. Estrella
marina. Rubens asterias.
ESTRELLA POLAR ó DEL NORT. La mès vcbina al
pol que es la última de la cua de la orsa menor-
Estrella polar, estrella del norte. Stella polaris.
ESTRELLAS DE BORBON. Trenta estidlas que donan
la volta al entorn del sol en 15 días. Estrellas de
Borbon. Stella) borbonis.
BSTRELLAS ERRANTS. Los planetas y las que'ls
acompanyan. Estrellas errantes ó errdiicas. Plane-
ts, arum; errantes stellai.
ESTRELLAS FixAS. Las quc uo tencu moviment.
Estrellas fijas. Fixa , inerrans stella.
FÉR VÉÜRER k ALGÚ LAS ESTRELLAS. fr. mCt. Fér
patir algun mal agut. Hacer ver dunolas estrellas.
Doloris vi violenler aílicere.
LOS U!f8 11 AIXBN AB SSTRRLLA , *U AtIftU ICTU•
LLATs. ref. Denota la fortuna dels uns y h desgra-
cia dels altres, ünos nacen em estrella^ otros «mcb
estrellados ó sin ella. Alli serenam , alií nubiluí
periclinatur fortunam.
MÈS VAL COÜTAR LAS BSTEILLAS QUK'LS CAnum é
QOB LAS BiGAs. Tof. finseuya que al qui té por de
sér castigat per haver comès alguo delicie, mèi ii
val fugir y posarse en salvo , que no qoB iuientr
descan per ell personas de suposició y autoritat
Mas vale salto de inata , qw ruego de hweim. Con
liceat fugere, ne qusras litem.
POSAR i ALGÚ Ó i ALGUNA GOSA SOBftl LAS ESTU-
LLAS. fr. Ponderaria ab excés de alabanst. Pmur é
uno ó d alguna cosa sobre la$ enrellu è mkn Ui
nubes. Ad astra extollere.
PUJAR k LAS ESTRELLAS, Ó P08AB SOBBB LAS BSTRi-
LLAS. fr. Alabar en gran manera. LOMsilaré nAit
d uno sobre el cuemo, ó los eutrmn èt la diM, fo«
bre las nubes. Snmmis landibus eüerre.
TENIR ESTRELLA, fr. mct. Sér diliós. Twer ttín^
lla. Fortunam alicui arridere.
ESTRELLADOR. m. Instromeot de reboslerií
ab vàrias divisions pera fér los ous doblés ferrats.
Estrelladero. Ovis frigendis inslmmeoliiBi.
ESTRELLAR. V. a. ESTBLLAR.
ESTRELLAR8E. V. r. BSTABELLAISB. | POSarse
serena la nit. Despejarse, salir las esCrtUos . Noctem
stellatam devenire.
ESTRELLASSA. f. aum. BslrelUm. Graodíor
stella.
ESTRELLAT, DA. adj. Ple de estrellas. Eh
trellado. Astriger, stellatus ; stellis distioctus.
E8TRELLETA. f. d. Bstrelliea^ ta, enrelh^.
Sidus parvum ; exigua stella.
ESTREM. m. etc. EXTEBM.
ESTREMÉIXER. v. a. Fér tremolar à aiga.
Estremecer. Tremefacio, is, commoveo, es.
E8TREMÉIXER8E. V. r. Tremolar. lembUr,
estremecerse. Contremisco, is.
ESTREMER, A. adj. ant. Darrer. Pastnroy
postrimero. Extremus.
ESTREMITAT. f. EXTREMITAT.
ESTREMITUT. f. Tremolor, conmoció. Etírt-
mecimiento, y es'remezo p. Ar. Tremor, is, commo-
tio, nis.
ESTRENA, f. Lo primer us de alguna cosa.
Estrena, estreno. Rei primordium. | Loque'sdòoa
aderaés del preu. Estrena. Strena, xenia, e. | pi.
Regalo ab demostració de algun gust ó favor re-
but. Estrenas. Munusculum, i, strenae, arum.
DONAR ESTRENAS. fr. ESTRENAE. S. | Donar TCgalo
per alguna bona nova. Dar albrieias. Evangelia
reddere.
TOCAR ESTRENAS. fr. ESTRENAE. 4.
ESTRENAR, v. a. Comensar à usar. alguna
cosa. Estrenar. Ordi or, iris ; re nova primom ati.
y Donar estrenas. Dar estrenas. Muoero, as. I aat
TASTAR. II Yéndrer la primera porció dealgooa co-
EST CATAU.
Bfk,Pef8Ígnar$€t airenarse, Tnncprímtiroexperirí.
GüANTAE LA« BSTBBif AS. tv. Sér lo primer en do-
nar una noticia al interessat en ella. Ganar la$ al-
hricias. Strenas lucrarí.
LO QUE ALTRE HA ESTRENAT, k Ml POCH m' HA DU-
RAT, refr. ab que *s queixan los qui han de portar
la roba estrenada per altres. Lo que otro suda d
mi poco me dura, TriisD atiís, parvo durant mihi
tempore, vesles.
ESTRENU, A. adj. ant. egrigi.
ESTRENY AMENT. m. ant. estretor.
ESTRÈNYER. V. a. Apretar. Adstringo, is. ||
Lligar fortab alguna cosa. Agarrotar. Gonstringo,
is. I Estretír, redubír à ménos. Angostary euangoi-
taff esirechar. Arclo, as; in angustnm adducere.
g OBLIGAR.
ESTRÉNYERSE. V. r. Reduhirse à ménos
lloch ó amplilut. Estrecharse. Coarctari. || Moderar
lo gasto. Estrecharse. Sumptibns parcere.
ESTRENYINADORA. f. Escombra llarga pe-
ra est renyi nar. Escobon. Detricta; scopae.
E8TRENYINAR. Y. a. Tràurer las trenyinas.
Quitar las telaranas. Aranearum (elas excutere.
ESTRENYINARSE. V. r. Se diu del cel, sere-
nsíTse, Desen apotarse, despejarse. tolum serenari.
ESTRENYÓ. f. ESTRETÓ.
ESTREP, m. BSTREB.
ESTRÈPIT, m. Ruido, estruendo. Bstrépilo.
Strepitus, us.
DONAR ó FÉR ESTRÈPIT, fr. Fér grau soroll algu-
na cosa cayent, ronipentse ó revenlantse, etc. Dar
estrépito ó estallido. Yehementem stridorem edc-
re. II FÉR COP. II Fer públich lo ocult. || Dar un es-
tallido. Tolum per orbem increbescere.
ESTAR PERA DONAR UN ESTRÈPIT, fr. met. Estar en
temor de un grave dany. Estar para dar un esta-
llido. Magnum imminere malum.
SÈNS ESTRÈPIT Ó FIGURA DE JUDICI. loC. for. SèUS
las formalitats del dret. Sin estrépito ó figura de
juicio. Absque juris forma.
ESTREPITÓS, A. adj. Ruidós. Estrepitoso.
I^trepítans.
ESTRET, A. p. p. Estreehado. Adstrictus. I
adj. Lo que té ménos amplàría de la que corres-
pon. Angosto, Angustus, arctus. || Ajustat, apre-
tat. Apretado , estrecho. Striclus, compressus. ||
met. Auster, rfgido. Estrecho. Austerus. || Escàs,
mesquí. Apretado^ estrecho. Parcus. ] ant. Obligat,
precisat. Constrenido. Conslríctus , obstrictus. ||
APURAT, ANGUSTiAT. || m. Rras do mar que 's comu-
nica ab altre, com lo de Gibraltar, etc. Estrecho.
Fretum, i. || En los rius. Uocino, hoya. Fauces,
ium. II APüRo. Jadv. ant. Estrechamente, misera-
blemente, infelizmente. Míserè. || estretura.
SÉR E^RET. fr. SÉK DEL PUNT ESTRET.
SÉR, VENIR ESTRET, fr. Faltar roba al vestit, cal-
sat, etc. Ajustar. Nimis aictum esse.
TENIR ESTRET k ALGÚ. fr. Douarli poca llibertat.
Estrechar. Arcto, as.
EST 709
ESTRETA, f. Apretada. Apreton. Pressnra, se*
ESTRETAMENT, adv. m. Ab estretura. Es-
trechamente. Arctè, strictè. I Ab estretó, misèria.
Estrechamente. Parcè, sordidè. || Severament. Es-
trechamente. Rigidè, severè. || met. De tot cor, de
veras. Eficazmenu. Eificaciter. | met. Ab reculli-
ment, retiro y austeritat de vida. Estrechamente.
Austerè.
E8TRÉTIGH, CA. adj. ant. ESTRATÈGICH.
ESTRETÍR. v. a. ant. estrènyer.
ESTRETÍSSUM, A. adj. sup. Estreehi9Ímo.
Arctíssimus.
ESTRETÓ. f. Opressió que causa '1 mòlt con-
curs de gent. Apretura. Pressura, ©.(Misèria,
falta de lo necessari pera subsistir. Estreehez, Pe-
naria, angustia, ae.
ESTRETURA. f. Estret, angosturas de algun
terreno. Estrechez , estrechura. Angustia , ». ||
Reculliment , clausura. Estrechura. Recessus , us.
I Riscb, perill. Estrechura, apuro, aprieto. Dis-!-
crimen, inis.
REDUBÍR EN ESTRETURA ó ESTRET, fr. Posarlo eO
un compromís ó apuro. Poner d uno en estrechura.
In summas angustias aliquem adigere.
ÉSTRIA. f. arq. Canalela, motllura en lo cos
de la columna. Estria. Strigil, is. || La vora relle-
vada de la mitja can^a de la columna. Estria.
Stria, 8B.
ESTRIAR. v.a.arq. Acanalar. fftriar. Strio,as.
ESTRIAT, DA. adj. arq. Estriado. Striatus.
ESTRIBANT. p. a. ESTRBBANT.
ESTRIBAR. Y. n. Consistir. Consistir, estribar.
Consislo, is, nitor, eris. || fundarse.
ESTRIBILLO. m. Lletra curta que 's repeteix
al fi de cada estrofa en la poe«ía, y avcgadas co-
mensa ab ella. Estribillo. Yersus, carmcn interca-
laré. II La paraula ó expressió usada freqüentment
per mal hàbit. Estribillo. Importuna verbi, phra-
sis repetitio.
ESTRIBO. m. arq. Pilar que 's fa pera soste-
nir algun edifici ó donarli major forsa. Estribo.
Fultura, se, fulcrum, i. |j Apoyo pera pujar y bai-
xar dels carruatges. Estribo. Scandula, sr.
ANAR AL ESTRIBO. fr. Estar sewpre à punt de
servir à algú. Ir al estribo. Juxta equitis vel cur-
rus astrabam, famulatús, vel obsequii gratia pro-
cedere.
ESTRIBOR. m. nàut. Lo costal dret de la nau,
mirant de popa à proa. Estribor. Dextrum navis
latus.
fSTRIBOT. m. MENTIDA, PATRANTA. || JOGUINA.
ESTRIGADA. f. tirada.
ESTRIGADOR, A. m. y f. Qui estrica. Tira-
dor. .Protendens. || Espècie de bastidor tant ample
y llarch com la major pessa de panyo, de modo
que s' hi pót esténdrer y estiraria per Idtas parts,
deixantia agafada per una part ab una fila de cla-
villas. Rama, rambla, tirador. Extendendis pannis
machina.
110
EST
DICCIONARI
BST
ESTRIGAR. V. a. Estirar los panyos, estén-
drerlos en loestricador. Estirar. Tenúo, intendo, is.
ESTRIGFflN A. f. Alcalí vegetal poch soluble
en aygua, soluble ea alcobol, al que comunica la
propietat de restablir los colors blaus fets roigs
pels àcídos. Estrknina. Strycnina, ».
B8TR10A8. f. bot. Las cerdas mès amplas en
la basa que ja forman trànsit à las punxas , com
en la borratxa. Bstrigas, Slrige, arum.
E8TRIGILA. f. Instrument de bronze à modo
de ralladora ab que treyan del cos dels gladiadors
lo fanch que *s formava ab V oli y la pols del combat
y que 's venia mòlt car per créurerlo exceilenl
comàremey pera mòlts mals. ^strt^tía.Strigíla,».
ESTBtJOL. m. y
E8TRIJOLAlK>RA• f. Instrument de ferro ab
que 's treu la sarna y pols als cabal Is. Almohaza.
Strigílis, is.
E8TRIJOLAR. V. a. Netejar ab V es*rfjol.
AlfMhazar. Strigilo, as. P ant. bJLtrbr, pboar.
E8TRIJOLAT, DA. p. p. Almokazado, Strigi-
latus.
E8TBIPAR. V. a. Traurer las trípas , lo inte-
rior de alguna cosa. Destripar , sacar las iripas.
Exenlero, eviscero, as. ) Esquí nsar la roba , cal-
sat. Romper, desgarrar. Díscindo , is. | Obrir lo
ventre ab algun cop ó ferida. Dcsbarrigar. Yen-
trem transfodere.
ESTRIPAT, DA. p. p. Destripado, rompido,
rolOf desgarrado. Evisceralus, discissus.
ESTRO. m. Inspiració, furor, entnssíasme del
poeta.. EstrOf furor poélico, OEstrus, motus, spiri-
tus, us.
ESTROFA, f. poct. Numero de versos en que
8* enclou cada pensament en una oda 6 canso poè-
tica. Estrofa, Stropba, s, slrophe, es. || met. es-
TRAFALARI. || ASTUT, TUNO.
ESTROBIPES8AR. V. n. ant. tropessar.
ESTRONCAMEBTr. m. Supresion, Suppressio,
repressió, obstructio, nis.
ESTRONCAR. V. a. Parar, detenir lo curs de
algun líquít. Estancar, restanar, Supprimo, sísto,
is, delineo, es.
ESTRONGARSE. V. r. Dit de las fonts. Secar-
se, Exaresco, is.
E8TRONGASANGH. m. Pedra mineral de fer-
ro comunment de color de sanch. Hematiles, piedra
de la sangre, Hiomalítes, se. || Herba que estronca
la sanch. Sanguinària, correguda, saeejo. Sangui-
nària, ae, sanguinalis, is.
ESTROP. m. Caixa de escribania. Escribania,
Graphiaríum. ii. || nàut. Tros de corda unit per sos
extrems pera sostenir las vergas y altras cosas pe-
sadas. Estrobo, Funis uncatus.
A ó DE TOT ESTROP. m. adv. À tol us. De trapillo,
de capa y gorra, de surtido, familiar. Morè domes-
tico, domesticè.
ESTROPEJAR. V. a. Maltractar, copejar. Es-
Wopear, Prolero, is, mutilo, as.
ESTROPEJATyDA. p. p. Sf (fO|»Mlk>.MotilttlL
ESTROPESSAR. V. D. ant TtonasAft.
ESTROPIAMENT. m. nÀut. Aocíó y eüKle di
estropiarse alguna vela. Rifadmra. Veli diaruBplie
in navi.
ESTROPIAR. V. a. ESTEOPIJAl.
ESTROPICa. m. ATROPILLAIOWT, NCTiSCClé,
MALVESTAT.
ESTRUCH, CA. adj. APORTÜRAT» HTIÓS.
ESTRUCTURA, f. Disiríbadó y orde de 1»
parts de un cos ó edifici. KsPnmtmrm, Stnietiti«y m,
I Distribució de un discurs, poema, YàMm^ elc.
Eitru/etura, Metodus, i, ordo, distribntio, uis..
ESTRUENDO. m. Ruido violent. Eslmnk.
Fragor, is, strepitus, us. | Gonfusió, bollici. A'
truendo, Gonvitium, ii, tumultus, us.
ESTRUMÀS. m. ant. fardo , fabsill , caixa,
COFRE.
ESTRUBiEffT. m. UiSTRüMUrr.
ESTUBA. f. Aposento deia banys, aboot se
reb lo vapor pera suar los malalts. B^a, «v^-
rto. Hypocaustrum, i, viporariam, ii. | met. Tot
aposento mòlt recullit y abrigat. BsUifa. CaleCK-
tum cubiculum.
ESTUBAMENT. m. FOMBXTACló.
ESTUBAR. V. a. Donar estubas. Darest^fsi.
Lavare a liqüem in calido balneo. | roiRRtAR.
ESTUBARSE. V. r. Péndrer estubas. fraitr
estufas, Lavare se in balneo calido.
ESTUCADOR. m. Qui estuca. J^sfsfiitsU. Fíc-
tilii marmoris artífex.
ESTUCAR. V. r. Blanquejar ab estnch. tsbh
ecPt, Dealbo, as.
ESTUdÓS, A. adj. ter. Escrupulós eo lo nen-
jar. Escrupuloso, Taedio obnoxius.
ESTUCH. m. Pas!a de guix blanh y ayguacayt,
pera imitar lo jaspi. Estuco, estuque, Tectorium,
ii ; ficlitíum marmor.
ESTUDI, m. Aplicació à alguna ciència 6 art
Estudio. Studium, ii. I Lloch ahont s' ensenya U
gramàtica ó primera educació. Estudio^ esewela.
Gymnasium, ii. | La pessa ahont los lletrats esta-
dian. ^sittdto.Musaeum, i, zotbeca, ». | Pessa abont
los pintors, escultors y arquitectes tenen los di-
buixos y lo necessari pera estudiar. Estudio, Opi-
ficina, 8B, museum, i. | met. Atenció , diligéncií
pera fér alguna cosa. Estudio. Diligenlia, cura, c.
II Acte de apóndrer la doctrina é que algú s dedi-
ca. Estudio. Mathesis, is. |j Meditació, ensenjiiDda,
cuydado de cultivar lo talent. Estudio, Animi, col-
tus. II Despaig del notari. Oficio. Tabelliorum nola-
rium oíficina. || m. pi. Qnarlos baixos així anome-
nats. Entresuelos, cuartos bajos. lotermsdium ha-
bitaculum.
ESTUDI GENERAL. Univcrsital. Estudio general, vi-
versidad. Acadèmia, ae, universitas, atis.
FÉR PARTICULAR ESTUDI, fr. Posar paftícular cuy-
dado y atenció en alguna cosa. Hacer estwtíoàetl
gana cosa. Prudentissimè agere.
EST
ESTUDIADOR, A. m. y f. Qui estudia mòlt.
Estudiador, Litlerarum slndiosos.
ESTUDIANT, m. Qai actualment està estudiant,
qui và al col-legi ó universitat pera apéndrer. Es~
tudianUf escolar. Auditor, is, scholasticus, i.
Séa UN BON ESTUDIANT, fr. SÉR UN BON ESTOBNELL.
E8TUDIANTÀ8. m. aum. Estudiantazo. Praes-
tantissimus scholasticus.
ESTUDIANTET. m. d. Esludiantillo. Puer
scholasticus.
ESrUDIABITt, NA. adj. fam. Lo que pertany
als estudiants. Estudiantil, estudiantino. Scholaris,
scholasticus.
k LA ESTUDiANTiNA. m. adv. Al US y costum dels
estudians. À la estudiantina. Scholari modo.
ESTUDIAR. V. a. Meditar pera compéndrer lo
que està subjecte à la especulació. Estudiar. Stu-
deo^ es , stndium adhibere. Q Assistir à las aulas,
emplearse en los estudis. Estudiar. Gondisco, is,
scholas freqüentaré; sludiis vacaré. Q Apéndrer al-
guna cosa de memòria. Estudiar. Studeo, es, ad
studium adpellere animuni, operam conferre.
ESTUDIAT, DA. p. p. Estudiado. Meditatus.
ESTUDIANTIU, VA T ESTUDIÓS, A. adj.
Aplirat al estudi. Estudioso, esludiador. Lilterarum
studiosus, avidus.
ESTUDI08AMENT. adv. m. De propòsit. Es-
tudiosamente. Consulto.
ESTUDI08ITAT. f. Inclinació al estudi. Estu-
diosidad. Studií amor.
ESTUFA, f. ESTCBA.
ESTUFAMENT. m. Obra de estufarse. Ahueca-
mientOy engreimiento. Elatío, nis, fastus, us.
ESTUFAR, v. a. Estovar, dilatar alguna cosa.
Ahuecarj muHir, esponjar. Molleo, is. || Estovar per
medi de algun líquit. Esponjar. Tumefacio, is. ||
Rociar. Seargo, is.
ESTUFARSE. V. r. Revestirse de fausto, um-
plirse de satisfacció. Ahuecarse, engreirse. Inflari.
II Enfadarse, írritarse. Amostazarse. Yehemens
irasci.
ESTUFAT , DA. p. p. Ahueeado, esponjado. Mo-
llitus, tumefactus. || adj. met. Presumit,- va. Hue-
eo. Yanus, elatus. || m. Guisado assahonat ab es-
pécias, vi y vinagre, cuyt ab poch foch en una olla
ben tapada. Estofado, rehogado. Caro Ien to igne
cocta. II met. fam. Taco, cops. Paliza. Fustigatio,
nis.
DONAR UN ESTUFAT, fr. fam. Dar una paliza. Alí-
quem fusluario proscindere.
FÉR ESTUFAT, fr. Guisar ab espécias, vi y vina-
gre ab foch suau. Rehogar, Obsonia lento igne,
vi no et aceto condire.
ESTULTIGIAR. V. n. Tomarse fàtuo. Volversi
fdluo. Infatuari.
ESTUPENDABIEFÍT. adv. m. De uu modo e»-
tupendo. Estupendamente. Mirè; mirumin modum.
ESTUPENDO, A. adj. Assombrós, admira*
ble. Estupendo. Mirus.
CATJÜLÀ. ESV 711
ESTÚPIDAMENT, adv. m. EslúpidamenU. Ob-
tusè. ^
ESTUPIDITAT. f. Tonteria. Estupidéz. Slupi-
ditas, stoliditas, atis.
ESTÚPITy DA. adj. Estúpido. Stupidus, sto-
lidus.
ESTUPRADOR. m. Qui eslnpra. Esluprador,
Stuprator, is.
ESTUPRAR. V. a. Desflorar una donzella. Ei-
tuprar. Stupro, as.
ESTUPRO. m. Violació de una donzella. Vio-
laeion, estupro. Stuprum, i.
ESTURDIRSE. V. r. Avivarse, adquirir des-
embaràs. De^pahilarsey despejarse. Sese expediré,
expergefieri.
ESTURDIT. p. p. Yiu, desembarassat. Despa-
bilado, despejado. Expergefactus. || atubdit, aco-
quinat. II ESTOBDIT.
ESTURIÓ, m. Peix regularment de tres canas
de llarch, ama la aygua dolsa, y nada contra It
corrent. Esturion, asturion, solia. Accipenser, ací-
penser, acipensís; sílurus, i, siurio, nis.
ESTURlUEBrr. INSTRUMENT.
ESTURS. m. ant. avestriSs.
ESVAHIR. V. a. INVADIR. II VIOLENTAR. Q T. COI^
MÓURERSE.
ESVAHIMENT. m. ant. Violència. Yis, is.
ESVANAR. V. n. ant. desvanéixer.
ESVANIRSE. V. r. desvanéixerse.
ESVARRAR. V. n. ant. RELLISCAR.
ESVASIR. V. a. INVADIR.
ESVATR. V. a. ant. enderrocar, destruhir.
ESVEHIR. V. a. ant. apartar.
ESVEHITy DA. adj. abaixat.
ESVELTIMENT. m. Despaig. Despacho. Expe-
ditio, nis.
ESVELTIR. V. a. Y^ndrer, despatxar en pú-
blich las mercaderias. Despaehar. Mercès commu-
taré.
ESVELTIRSE. V. r. Deixondarse. Despabilarsi.
Expergefio, is.
ESVENTAR. V. a. ESBOMBAR.
ESVENTARSE. V. r. Evaporarse. Disiparse,
exhalarse. Evanesco, is. jj Ressecarse per causa
del vent las coslellas del barreló, portadora, cu-
bell, etc, perdent sa perfecta unió de modo que
8e*n isca U licor que s* hi posa. Ventearse. Aére vi-
tiari.
ESVERGENADA. adj. ant. desplorada.
ESVERSAT , DA. adj. Acostumat. Versado,
ejercitado, esperimentadó. Peritus, expertus.
ESVETLLAT, DA. adj. desvetllat. || ant.
VELL.
ESVINSARSC. V. r. DesUorigarse, desconcer-
tarse alguna part del cos. Ihsveneijarse. Luxo, as,
distendo, is.
ESVOLETEOAR. V. n. Móurer las alas fre-
qüentment y ab violència. Aletear. Alas frequen-
ter concutere, jactare.
712
ETI
DICCIONARI
ETM
ET.
ET. conj. ant. Y, Et.
ETAPA. f. Cada una de las jornadas qne fà la
tropa anant de viatja. Etapa, Uníus mililum diei
via, iter. Q Cada una de las raccions que al parar
en un poble ó Uoch qualsevol se dóna als soldats.
Etapa, yiclualísportio militibus dari solila.
ETCÈTERA, exp. Hat. Denota que queda mès
per dir. Etcètera, Etcètera.
ÈTER. mi quim. Licor clar, cristallí, volàtil,
inflamable, olorós, que's disol poch en la aygua;
llansa V ayre, ó posat en la ma desapareix dei-
xantla freda. Èter. Mier, is. || Foch elemental, la
esfera del foch, regió mès alta del ayre', y la part
mès subtil de ell. Èter, Mier, is.
ÈTER ACÉTiCH. Líquit quo resulta de la combina-
ció del àcit acclich ab V esperit de vi : no tó color
y sí un olor agradable de éler, y de àcit acótich de
sabor particular, y de un pes específich de 0,856.
Èter acético. Mier acelicns.
ÉTBR niDROCLÓRicH. Lo que resulta de la acció
del àcit hidroclórich en V alcohol; es líquit à 11 °,
y gasseós sobre aquesta temperatura ; no té color,
es de olor fort , y sabor un poch dols. Èter hidro-
clórico, Mier hydro-cloricus.
ÈTER NÍTRicH. Resulla de la combinació del àcit
nitrós ab V alcohol , es líquit , blanch groguench,
mòlt volàtil , de olor semblant al éler sulfúrich,
encara que mès fort, de sabor acre y càuslich. Èter
nitrico ó nitroso. Mier nitricus.
ÈTER suLFi^RiCH. Líquíl quo resulta de la acció
de un àcit concentrat sobre V alcohol; no té color;
es trasparent , en extrem volàtil , de olor fort y
agradable, de sabor calent y picant, de un pes es-
pecích de 711. Èter sulfúrico ó hidrúlico, ^ter
sulphuricus, vitriolatus, hydraticus.
ETÉREO, A. adj. Pertanyent al èter. Etéreo,
Atereus.
ETERN, A, Y ETERNAL. adj. S' aplica al
Ser supremo , que no ha tingut principi ni tindrà
fi. Etemo. iEternus , sempíternus , perpetuus. y
Continuo, perpetuo, sens fi. EUmo, iEternus, per-
petuus. I met. Lo que dura per llar jh [em^s, Etemo.
jEternus, diulurnus.
ETERNALMENT T ETERNAMENT, adv.
m. Perpètuament, pera sempre. Etemalmenle, èter»
namenie, iEternè, in perpetuum , in sempilernum.
II met. Per llarch temps. Etemalmente , etema--
mente. Diutissimè, perenniter.
ETERNI8AR. V. a. Fèr eterna una cosa. EUr-
nizar, iCterno, as.
ETERNISAR8E. V. r. Ferse famós à la poste-
ritat. Etemiíarse, Suum nomen immortalitati com-
mendare; immortale sibi parere nomen.
ETERNISAT, DA. p. p. Eteraizado, Constitu-
tus seternus.
ETERNITAT^ f. Pui*ació , temps sens principi
ni fi. Etemidad. iEvum, i, aeterniUUy atk. | D«i'
ció y perpetuïtat sens fi. El&midad. JEteniilas,
atis; sempiternum aevam. | met. Daració dilatada
de sigles y edats. Etemidad. Perennitas , atis ; ii
ssecula duratio. |j Diossa dels gentils , que al-
guns feyan filla de Júpiter. Etemidad. JBteroilas,
atis.
ETEROMÀNGIA. f. Endevinalla pel vol y caot
dels aucells. Eteromancia, EtheromaQlia, m.
ÉTIGA. f. Filosofia moral. Ètiea. Ethiea, c,
elhice, es.
ÉTlGHi CA. adj. Moral , pertanyeoi à las cos-
tums. Ètico, Elhicus, moralis. | tísicii.
ETIMOLOGIA, f. Origen dels moU. Etímúlo-
gia. Etimologia, se, etymon, i. | SígDÍficació prò-
pia dels mots. Etimologia. Aotatio , nis. | Art que
versa sobre V origen de las paraalas. Etimologii,
Etymologice, es.
ETIMOLÓGIGH, CA. adj. Pertanyent à la eti-
mologia. Etimológico, ElymologicQS.
ETIOLOGIA, f. La proposició que proba al-
tra antecedent. Etiologia. ^Etiologia, «e.
etíop, A. adj. ETióPicH.
ETÍOP MARCIAL. Subslàucia mineral què's troba
en gran quantitat en la naturalesa ; *8 presenta en
forma de pò!s de color negre mès ó ménos obscur,
y cnmas(ara 'Is díis , de un olor uo poch picant,
de sabor ferruginós , insoluble al aygoa , soluble
en los àcíls sens efervescència. Etiope martial,
deutóxido de hierro , oxido de hierro negro , ú dt
hierro magne ti(o, Oxidum ferri nigrum , «ihiops
martialis, oxidum ferri magneticum.
ETÍOP MINERAL. Una mescla de sofre roig y de
mercuri metàUlich ; se presenta en forma de pò!s
mòlt fi de un negre morat, inodoro, ínsfpit, é io^-
luble. Sulfuro uegro de mercurio. Sulpbure•ani
hydrargyri nigrum.
RENTAR LA CARA k UN BTÍOP. ff. met. Yoler 00
imposible. Pedir per as al olmo. Eihiopem deallta-
re.
ETIÒPIA, f. Província de Àfrica. Etiòpia. El-
hiopia, a}.
ETIÓPICH, GA. adj. Natural de y pertaayeot
à Etiòpia. Etiopey etiópico. Ethiopicus, ethiops.
ETOPEYA. f. ret. Figura ab que*s descríaia
vida y costums de algú. Etopeya. Etbopieia , «,
characterismus, i.
ETIQUESA. f. TÍSICA, TÍSIS.
ETIQUETA, f. Cumpliment , ceremónia de es-
til. Etiqueta, Officiositas, atis. |j rótcl.
PARARSE EN ET1QUETA8. fr. Reparar en fríoleias.
Àndar en titülillos. In minimis oíTendere.
ETÍ8IGH, GA. adj. tísich.
ETITE8. f. Pedra del àguila , dins de la qoal
sona altra. Etites, iEtites, as.
ETJEGAR. V. a. Deixar córrer lo que eslava
detingut. Soltar, Emitlo, is. | Llaosar de sí. Am-
jar, Jacio, projicio, is. I pegar. ] desprdul
ETJEGAR k FREGAR , Ó k PASSEJAR Ó k RODAR. fr.
EDF
Despedir à algú ab desagrado , ó desaprobant lo
que diu ó fa. Echar d pa$eo ó d freir espdrragos, ó
4 ufmlgmr im galgo. Proposita contemnere.
EnKMDEB. m. anat. Os esponjós sitaal entre
*1 nas y *1 froDt. Etmóides. Etmoides, s.
ETNA. m. Montanya de Sicília abont bi ba un
lolcé. Ema. iStoa, aetne, es.
cniABCA. m. Lo qai en Grècia manava en
Bin provincià. Etnarca, Elnarcba.
EfMABQüIA. f. Mando ó autoritat de etnarca,
Eínarquia. Etnarebia, 8b.
STIfÀBQUICH• adj. Lo que pertany à laetnar-
qnia. Etmérquieo, Etnarqaicus.
rimnCH, CA. adj. GBNTiL.
ET0LO, A. adj. Natural de Etólia , província
de Grècia. Etolo. iBtolns.
EnronA. m. Nom que donan al Ser su premo *ls
babitants de Olaiti. Elona, Etona.
ETOFETA. f. ret. Pintura de las costums v las
passions. Eiopeya, Etbopeya, a;.
STRÜ8CH, CA. adj. Natural de y lo pertanyent
à Etníría r^ió de Itàlia. Elrusco. Etruscus.
ETZABABA. f. adzàvaea.
ETZABOLA. f. adzbbola.
m. EXABT.
m. BXÉBCOL.
ié f. ant. ATZABBNA.
1. V. a. fam. donab , llansab , tibab,
KGAt, BTJBGAB.
EU.
EU. f. Ciutat de Normandia. Eu. Eugte, arum,
auga, ae; augum , i. | Riu de Espanya que separa
la Galícia de las Aslúrias. Eu, Auga , x , augum,
nabins, i. | interj. et. || pron. ant. jo.
EUBATGE8. m. pi. Drnidas anticbs sacerdots
dels gales que *s dedicavan al estudi de la física,
de la astronomia y la endevinació. Eubajes. Eu-
EUBÓICH, CA. adj. Natural y pertanyent à
Enbea isla del Mediterràneo. Eubóico, Eiri)seus,
enboicus, abantsus.
EÜBÓLIA. f. Virtut que ajuda à parlar bè , y
pertany à la prudència. Eubolia. Eubulia, s; bona
consnltatio. || Diossa anomenada del bon consell,
que tenia un temple en Roma. Eubolia. Eubolia, se.
EUCARISTIA, f. Acció de gràcias, y per anto-
nomàsia '1 Santíssim Sagrament del altar. Euca-
listia, Eucharistia , a;.
EUCARÍSTIGII , CA. adj. Pertanyent à la eu-
caristia. Eucaristico. Eucharisticns. || poét. Oda en
que's donan las gràcias. Eucaristico. Eucbarislicus.
EUFEUrrAS. m. pi. Sectaris anticbs així ano-
menats à causa de las alabansas que cantavdn de-
mntí y tarde. Eufemitas, Euphemits, orum.
EUft>NlA• f. gram. B(in so, suau pronunciació,
lo mateix que sinalefa, y apócope. Eufonia, Eupbo-
nia, se.
EUFORBI. m. Planta semblant à la canya dol-
TOMO I.
CATALÀ. EVA 713
sa, que picada despedeix un such agre. També 's
diu així la goma de dit arbre. Euforbio, Eupbor-
biuro, íi.
EUFRADES. m. mit. Geni que 's col-locava en
estàtua sobre la taula dels festins. Eufrades, Eu-
fras, d is.
EUFRÀ8IA. f. Herba medicinal de un peu de
alsària ; feta pols y presa com lo té fortifica la
vista , y suavisa las inflamacions. Evfrasia, Eu-
pbrasía, <c, berba sacra.
EUFR08INA. f. Noin de una de las tres grà-
cias. Eufrosina, Euphrosina, o).
EUGA. f. La femella del caball. Yegua. Equa, ».
EUGAGERIA. f. ant. eugassada.
EUGA8SADA. f. Ramat dd eugas. Yeguada.
Equarum armenlum.
EUGA88ER. m. y
EUGATER. m. Qui cuyda eugas. YegüerOy ye-
güerizo. Equarius, ii.
EUNUGH Y EUNUGO. m. Home capat que
guarda las donas en lo serrallo. Eunuco , espadon.
Eunucbus, i. U En la históría antígua y oriental lo
favorit de algun rey. Eunuco. Regius minister.
EUQUITA8. m. pi. Sectaris anticbs que consi-
deravan la oració com la única cosa necessària
pera salvarse. No rcgoneixian los sagraments del
baptisme, orde, ni matrimoni. Euquitas. Euquitae,
orum.
EURA. f. Planta que creix com à arbre y ar-
bust, las fullas en figura de cor, llustrosas y de un
vert mòlt eixit. Yedra. Hedera, a;, smilax, acis.
EURA TERRESTRE. Eura somblaut à la comuna ab
las fullas mès llargas y primas , y las flors sem-
blants à las del violer , però mès petitas. Yedra
terrestre. Cbam^ecissos, cbamacissus, i.
EURO. m. Vent de llevant. Levantej etiro, e$U.
Eurus, i.
EURÓ. m. Arbre corpulent mòlt dur qual fusta
està móltas vegadas, e^purnejada de nus à manera
de ulls ; té las flors blancas, de mòltas fullas fica-
das en una roseta col-locada en mitj de un càlzer
retallat ordinàriament en cinch parts iguals. Arce,
acere. Acer, is.
EURÓ DEL SUCRE. CRÓ DEL SUCRE.
**EUROPEO, A.adj. Natural y pertanyent à Eu-
ropa. Europpo. Europeus.
ÉÜ8. loc. Vos. Os. Vos. II ant. yo.
EU8TAQUI. n. p. de bome. Eustaquio. Eusta-
chius. ii.
EUTREPE. f. Mussa que presideix àla flauta.
Euterpe. Eulerpe, es.
EUTIQUIÀ, NA. adj. Lo pertanyent à Euti-
ques, y à sa secta. Eutiquiano. Euliquianus.
EUTOS8IA8TA8. m. pi. EDQDITAS.
EUTRAPÉLIA. f. Virtut que modera *ls ex-
cessos en las diversions. Eutrapelia, euiropelia.
Moderatio, nis. eutropelia, aj.
EUTRAPÉLICH, CA. adj. Moderat en las di-
versions. Jïulrop^/ico, eutropélico, Urbanna, comes.
91
714
EVA
EV.
EVACUACaÓ. f. Obra de evacnar. EvactMcion.
Evacnatio, nis, egestus, us.
EVAGUAMEBiT DE GAP. ant. turba de cap.
EVACUANT, adj. Lo que Ic virlul de evacuar-
Evacuülivo, evacuatorio, Evacuandi vim habens.
EVACUAR. V. a. Yuydar, desocupar. Vaciar,
evacuar, Devacuo, as, depleo, es. || méd. Tràurer
los mals humors del cos. Evacuar, Yacuo, as. || Dit
de una plassa 6 forliGcació, traurer la guarnició,
retirar las Iropas. Evacuar, Ex arce pnesidia du-
cere. || Parlant de negocis, elc. despatxaries. Eva-
cuar, Expedio, is.
EVACUAT, DA. p. p. Evacuada, Vacuns.
EVACUITAT. f . VACüiTAT.
EVADIR. V. a. Evitar algun dany. Evadir, Vi-
to, as, elTugío, evado, is.
EVANÉIXER. v. a. ant. desaparèixer.
EVANGELI, m. Història de la vida, doctrina y
obras de Nostre Senyor Jesucrisl. Evangelio. Evan-
gelium, ii. D Capítol pres de un dels quatre llibres
dels evangelistas que 's llegeix ó *s canta desprès
de la epístola. Evangelio, Evangelium, ii. Q met.
Veritat pura; y així dihein: lo queH dich es I'
EVANGELI. Hablo dil evangelio, e$ el evangelio lo que
te digOf te digo la purisima verdad. Ex oraculo et
trípode tibi dictum puta. || diacoxat. || pi. Llibret
que conté '1 principi del evangeli de san Joan y
tres capítols dècada un dels altres tres evangelis-
tas, que se sól posar à las crialuras per devoció.
Evangelios. Evangeliorura libellus.
EVANGÉLICAMENT. adv. m. Conforme al
evangeli. Evangélicamente, Evangelico morè.
EVANGÉLlCHy CA. adj. Pertanyent al evan-
geli. Evangèlica, Evangelicus.
EVANGÉLICHS. m. pi. Nom que s* atribn-
hian los anabaptistas, confessionislas y sagramen-
taris, que són tres sectas de luterans. Evangelistas,
Evangelici, orum.
EVANGELISAR. V. a. Publicar V evangeli.
Evangelizar, Evangelizo, as, evangeli i prseconem
agere.
EVANGELIsniE. m. Nom que *s donà antígua-
ment à una fcsia que uns dihuen era la Anuncia-
ciació, y altres lo diumenge de Rams. Evangelismo,
Evangelismus, i.
EVANGLEI8TA. m. Escriptor del evangeli.
Evangelista, Evangelista, evangelistes, 8B.
ÉVANO. m. ÉRANO.
EVAPORABLE.adj. Fàcil de evaporarse. Eva-
porable, Evaporari, exhalari facilis.
EVAPORACIÓ, f. Elevació, exhalació de va-
pors. Evaporacion, Evaporatio, nis. f. qulm. Ope-
ració que tó per objecte la transformació de un lí-
quil on vapor. Evaporacion. Evuporalio, nis.
EVAPORADA. f. Dona vana y poi'hcas'a. Im-
púdica, esca'dada, luipudica, os.
DICCIONARI EXA
EVAPORAMENT. m. EVAPORACIÓ.
EVAPORAR. V. a. Reduhir no liquit à vapor.
També s* usa com recíproch. Evaporar, Evapo-
ro, as.
EVAPORARSE. V. r. met. desaparèixer.
EVAPORAT, DA•p. p. Svaporado. Evapontos.
EVASIÓ, f. CabiMositat. Cavüaeim, eavik»-
dad, Cavillatio, nis, diverticolam, i. | Bscapalória,
defugi. Evasion, efugio, escupatoria. Foga, »,ela|h
sio, nis.
DONAR EVASIÓ, fr. DONAR EIXIDA.
EVASIU, VA. adj. Lo qaé ÜMÍüta la eTasii
Evasiva, Evasionis expediens.
EVAsrvAMENT. adv. De oiia mtoera evasi-
va. Evasivamente, Cavillatiter.
EVENTO. m. Esdeveniment, saccés casual
Acontecimiento, aeaecimieniOy éxüo, evenío, Exitns,
evenlús, us.
EVENTUAL, adj. Adventici, fundat sobre al-
guna cosa incerta ó casual. Eventual. Obventitim,
fortuitus.
EVERRIADOR. m. L' hereu principal de Ro-
ma que escombrava la casa del difnnt ab on ram
de ginesta pera fèr fugir de ella als esperits deb
morts. Everriador, Everriator, is.
EVESCAT. m. ant. desganat.
EVlcaÓ. f. for. Obligació de fér beoa la eoa
transferida à algú. Eviccion, Evictio, nis.
EVIDÈNCIA, f. Demostració, certesa clara.
Evidencia, Evidentia, ce.
evidència moral. Gertítut de una cosa, de roodo
que'l pensar lo contrari sia temeritat. Evidatm vuh
ral, Evidentia moralís.
EVIDENCIAR, v. a. Fér patenta alguna cosl
Evidenciar, Demoostro, as, patefacio, is.
EVIDENT, A. adj. Patent, clar. EvidmUe. lii-
dens, perspicuus.
EVIDENTMENT, adv. m. Ab evidència, ft-
tentemente, evidentemente, Evidenter, perspicaè,
apertò.
EVITABLE, adj. Lo que pot ó dén evitarse.
Evitable, Vitabilis.
RVITAR. v. a. Deslliurarse de algun daay ó
perill. Evitar y evadir, Devito, as, effogio, is. | Fer
medis pera no càurer en algun dany ó perill, i^-
tar, Caveo, es.
EVOLUCIÓ, f. Moviment, maniobra de hs Iro-
pas en formació. Evolueion, Evolutiu, nis.
EVOCAR. V. a. INTRODCUIR.
EVULSIÓ. f. ant. La acció de arrtacar. Enl-
sion, Evulsio, nis.
:. expr. de fàslich. Ej, eje. Apage.
EX-ABRUPTE. m. Expressió llatina que de
nota la vivesa y calor ab que un entra en lo dis-
curs ó enrahonameot quant no s' esperava. Es-
abrupta. E\-abrupto.
EXACCIÓ, f. Cobransa de tributs. Ssúnewt-
EXÀ CATALÀ.
Ixieeío, ni8. | Imposició de tribut. Exaccion, Tri-
InKam, i, vecligal, is.
l. V. a. EXASPERAR.
f. Sala menjador entre *ls grechs
y lambé la taola voltada de sis llits. Exaclina. Exa-
dina, e.
EZACTEMENT. adv. m.Ab exaclitnt. Exacta-
metíe. Aecaratè, exacte.
BZACTE, A. adj. Cabal, puntual. Exacto, Ac-
eoratiu, períéctos.
EZACTÍMIM, A. adj. sup. Exactisimo, Exac-
ÜBaímns, acuratissimos.
EXAGTITUT. f. Puntualitat, suma diligèn-
cia. Exaetimi. Accuratio, nis, sludium, i.
EXACTOR. m. Cobrador de tributs. Exaclor.
Euctor, ia.
EXAFOS. m. Espècie de llitera descuberta que
portavan ais esclaus . Exúforo, Exaforus. || Llit
nortDorí que servia pera conduhir à la pira 'Is
norts de clase distingida. Exàforo, Exaforus. ||
B. y adj. Cada un dels sis homes que portavan la
llHera. Bxdforo, Exaforus.
EXAGALLADA. f. Acció inconsiderada que
dealloheix. Yiaraza. Faclum imprudens. [ maga-
LLADA. 1.
EXAGERACIÓ, f. Ponderació. Exajeracion.
Exageratio, nis.
EXAGERADAMENT, adv. m. Exagerativa"
menu. Exageranter.
EXAGERADOR, A. m. y f. Ponderador. Pon-
ieradoTy exagerador, exagerativo. Amplificalor, is.
EXAGERAR. V. a. Ponderar, abultar, repre-
sentar las cosas petitas com grans. Ponderar, exa-
§erar. Exagero, ingravo, as.
EXAGERAT, DA. p. p. fxa^erado. Exageratus.
EXAGERATIU, VA. adj. Lo que exagera. Exa-
pfralfvo. Amplificans.
EXÀGONO. adj. geom. De sís ànguls. Exdgo-
90110. Exagonus, sexangulus.
EXÀGRAMA. m. Reunió ó conjunt de sis lle-
trtts. Exdgrama. Exagramma, tís.
EXALACaó. f. aut. exdalació.
EXALLABIENT. m. ant. desterro.
EXALLAR. V. a. ant. desterrar.
EXAL8ABIENT. m. ant. exaltació.
EXALSAR. V. a. ant. exaltar.
EXALTACIÓ, f. Elevació, glòria. Exalta-
eUmy exallamientOf en»alzamiento. Exallatio, nis. g
ILBGCIÓ.
EXALTAR. Y. a. Elevar k grau superior. Exal-
Utr. Exalto, as, exfolio, is. g Realsar lo mèrit ó
circunstàncias de alguna cosa. ^ara/íor. Extol lo, is,
magnifico, as.
EXALTARSE. V. r. Commóurerse, acalorarse.
Exaltarse. Irascor, eris.
EXALTAT, DA. adj. Qui segueix ab mòlt ca-
ler algun partit. Acalorada, exaltada, Freneticus.
EXAMEN. m.Proba, censura, judici deia apti-
lut de aigua subjecte. Exdmen. Examen, ioiSf
EXÀ 715
mhiatio, nis. I Averiguacíó de algun fét. Sxdwun.
Investigatío, nis. Q adv. igualveüt.
exímen de coNciÉNCiA. Memoría de lo que s' ha
fét contra las obligacions de cada qual. Examen de
la canciencia. Conscientiae prescrutatio, examen.
exímen de testimonis, for. Declaració judicial
que 's pren als testimonis. Exdmen de te$tigo$.
Anachrosis, is, judicialís testium interrogatio.
EXÀMETRO. m. Vers de sis peus; lo quint
dàclil, lo sisè espondcn, y 1s demés dàctils ó es-
pondeus; y pót tenir lo quart dàctil y Ms dos úl-
tims espondeus, en aquest cas déu acabar en dicció
de quatre síl-Iabas, y serveix pera expresar pesa-
des, magestal, turbació, etc. Exdmetro. Examet<$r, i.
ExAminadoRi A. m. y f. Qui examina. Exa^
minador. Examinator, is.
EXAMÍNADOR de MESURAS. MOSTASSi.
EXAMINADOR SINODAL. Teólcch ó canouísta ano-
menat pel prelat diocesà pera examinar los orde-
nandos, predicadors, y confessors, etc. Examha-
dar sinoL•l. Examinator synodicus.
examinament. m. ant. examen.
EXAMINAR. V. a. Pesar, inquirir, averiguar.
Examinar. Examino, as. jj Probar la aptitut de al-
guna persona en alguna ciència ú oGci. Examinar,
Examino, tento, as.
EXAMINAR TESTIMONIS, fr. Examinar testigos. Tes-
tes interrogaré.
EXÀNGDL, A. adj. EXÀGONO.
EXÀNIME. adj. Sens ànima. Exúnime, Exani-
malis. II Dèbil, sens forsas, desmayat. Exànime^
exangüe. Debilis, exanimis.
EXANTEMA. f. med. Toia erupció, foch ógra-
nillada que surt à la pell. Exantema, Eruptio, nis.
EXANTEmÀTIGII, CA adj. Lo que toca à la
exantcma. Exanlemàiico. Ad pustulas pertinens.
EXARGAT. m. Jurisdicció y dignitat del exar-
ch. Exarcada. Exarcatus, i, exarchi dílio.
EXARGH. m. Subs tilut que 'Is emperadors de
Orient en via van à Ràvena pera defensar lo que hi
possehian, contra 'Is llombarts que s' havían apo-
derat de quasi toia la Itàlia. També n' hi hagué
en lo ecclesiàstich, y equivalia à Primat en la diò-
cesis, y en los monastirs à Superior general de
mòlts de ells : en los grechs dignitat immediata al
patriarca : en la milícia hi hagué també un cabo
ab aquest títol. Exarco, Exarcus, i.
EXART. m. ACÀS. II ATZAR.
PER EXART. m. adv. PER CASUALITAT.
EXASPERACIÓ, f. La acció y efecte de exas-
perar. Exasperacion, Irrilalío, nis.
EXASPERAR. V. a. Irritar. Exasperar, exa-
cerbar. Exacerbo, as.
EXASPERAT, DA. p. p. Exasperada, exacer*
bado. KiacÉibatus, irritatus.
conjunt de sis exercicis gim-
DasuaH r «kk carrera, '1 salt, lo disch, lo
darilH %pllo. Exatlus, i.
de de^yguar. De$agMe.
116
EXC
DICCIONARI
EXC
Exbaustio, nis. || Conducto ó canal que dóna eixi-
da à las ayguas supérfluas. Desagwidero. Emisa-
rium, ii. II Canal ó rcch que pren la aygua dels
rius, etc. pera regar. Desaguador. Golluviarinm,
ii. Q pi. AIXACCHS.
EXAUGAR. V. a. Tràurer las ayguas de algun
lloch comunment per medi de rech ó síquia. Des-
aguar. Àquas emlUere. || Tràurer alguna cosa del
mar. Resacar, Litoribus educere.
EXAU8IR. V. a. ant. ensalsar, exaltar.
EXCAVACIÓ, f. Obra de excavar. Excavacion,
excava, Excavatio, nis, defossus, us. || mil. Forat
que 's fa al peu de la muralla quant cau per falta
de fonament. Excavacion. Cuniculus, i. || La obra
de tràurer la terra als arbres, pera cavaries y fe-
marlos, y també pera rébrer la aygua. Alquerque,
excavacion. Ablaqueatio, nis.
EXCAVAR. V. a. Cavar. Excavar. Excavo, as.
EXCEDENT, p. a . ExcedenU, excesivo. Exccdens.
EXCEDIMENT. m. ant. transgressió, excés.
EXCEDIR. V. a. Sobrepujar. Exceder. Excedo,
is. II Propassarsc, traspassar los límits regulars.
Exceder. Transgredíor, eris.
EXCEDIR8E. V. r. PROPASSARSB.
EXCEDiRSE JL si MATEIX, fr. Fér algú, que ja té
gran fama, cosa de mès méril de lo que se li sa-
bia. Excederse d si mismo. Se ipsum vincere, su-
peraré.
EXCEDIT, DA. p. p. Excedido. Supera tus.
EXCEL-LÉNCIA. f. Superior qualitat de algu-
na cosa. Excelcncia. Excellentia, íb. || Tractament
de honor que 's dóna comunment als grandes, em-
baixadors, generals, etc. Anlíguamentsols se do-
nava als reys y emperadors, y desprès se mudà en
ALTESA y últimament en magestat. Excelencia.
Excellentia, ae.
PER EXCEL•LÈNCIA, m. adv. PoT afilonomasia, poT
excelencia. Àntonomasticè.
EXCEL-LENT. adj. Exquisit, mòlt bo en sa
línea. Excelenle. Excellcns, pra^stans.
EXGEL-LENTtsSIM, A. adj. sup. ExcelenÜ-
9Ímo. Praíslantissimus. || Tractament de la persona
que té excel•lència. ExceJenUsimo. Excellenlissimus.
EXCEL-LENTÍSSIMAMENT. adv. m. sup.
Excelenlisimamente. Prsestantissimè.
EXCEL•LENTMENT, adv. m. ExcelenUmenU.
PraDslantcr, excellenler.
EXCEL•LIR. V. n. ant. sorrepujar.
EXCELS, A. adj. De singular excel•lència.
Exeejso. Excelsus. || Eminent , mòlt elevat 6 all.
Excelso. Excelsus.
EXCELSAAIENT. m. ant. ENSALSAMENT. Q adv.
m. Excdsamente. Sublimiter.
EXCELSAR. ENSALSAR, exaltar.
EXCÈNTRIC AMENT. adv. m. De un modo
excénlrich. Excénlricamente. Excenlricè.
EXCÉNTRICH, CA. adj. Loque esta fora de
són centro. Excéntrm. Excentricus, é centro se-
juoclus.
EXCEBiTRICITAT. f . mat. Lo que UD eos s'
aparta de són centro. Exeentrteiiad. È centro »•
junctio.
EXCENTRIPICICLE. m. astr. L' agredit de
excéntrich y epicicle. Exeenlripieielo. Eioeotrípi-
cyclüs, i.
EXCEPCIÓ, f. Exclusió, restriociò. AEetjmo•.
Exceptio, nis. Q for. Objecció oposada al aclorpect
exclóurerlo de sa petició. Bxeepcum. Exceptio, tis.
II La persona ó cosa exceptuada. Sxeepeim. Ex*
ceplio, nis.
EXCEPCIÓ declinatòria, for. La que 's produheix
contra '1 jutge , al•legant que no li competeix lo
coneixement de la causa. Exeepcion rffciàMtorii,
de incompetència. Declinatòria excepiiOé
EXCEPCIÓ DE NON NUMBRÀTA PBCUNIA. for. U qW
oposa qui nega no bavérseli entregat lo diner so-
bre que se V executa. ExcepcUm de nou mmuréU
pecunia. Exceptio de non nunierala pecnnia.
EXCEPCIÓ DILATÒRIA, for. La quo dilata 1 cun
de la causa. Exeepcion dilatoria.ExeepúoúiUAotià.
EXCEPCIÓ PEREMPTÒRIA, for. La quo acava *1 plet
Excejpcion perenioria. Peremptòria exceptio.
EXCEPCIÓ PERJUDICIAL, for. La qae *s produheix
contra V actor, dihent que do es part Uegitiaii
pera posar la demanda. Exeepcion pitjwiimí. Ex-
ceptio optans.
k EXCEPCIÓ DE. m. adv. exclusiu. A txupem ét;
menos ; excepto. Praeter.
EXCEPCIONAL, adj. Pertanyent à la excep-
ció. Escepcional. Ad exceplionem pertiuens.
EXCEPTAGIÓ. f. ixcBPCió.
EXCEPTAR. V. a. EXCSPTUAE.
EXCEPTAT, DA. p. p. Sxeeptuaio, £xceplas.
II adv. m. y
EXCEPTE, adv. m. exclnsÍD. i sxgkfció.
EXCEPTUAR. V. a. Exclóurer de la regla ge-
neral, número, etc. Exceptuar. Excepto, as.
EXCÉS. m. Lo que sobra de alguna cosa. JE»f-
so. Rednndantia, superabundantia, s. | caii, di-
LicTE. p Desorde en lo menjar, béurer, etc. JBxcno.
Intemperantia, ae. || La part ó porció en qae im
cosa excedeix à altra. Exceso. Excessos, us, pne$-
tanlia, 03.
coMÉTRER UN EXCÉS. fr. Cométror algun desorde,
ó delicte. Cometer un exceso. Crimen perpetraré.
EN BxcÉs. m. adv. excessivament.
sÉR UN excés. fr. pera denotar que alguna con
ó fèt es extraordinari en sa línea. Ser un esee»»
Rem metam transgredí.
EXCESSIU, VA. adj. Extraordinari, fora de
regla. Excesivo. Profusus, immodicos, insanaS}
immoderatus.
EXCESSIVAMENT, adv. m. Ab excés. Bi»-
sivamente. Immaniter, immodícè.
EXCITABILITAT, f. Qualitat de lo que es ex-
cilable. Escitahilidad. Excilabilitas. | Facultat que
tenen los òrgans vius de sentir la acció dels esti-
mulants. Escitahilidad, Excilaliilitas.
EXC CATALÀ.
EXCITACIÓ, f. Obra de eicitar. Excitaciony
ineitamentOf incUamUnto. Excitatio, nis.
EXCITADOR, A. m. y f. Qui excila. Incitador,
Excitator, is.
EXCITAMENT. ID. EXCITACIÓ.
EXCITANT, p. a. Lo que té la facultat ó pro-
pietat de excitar. EseUante. Excitans, tis.
EXCITAR. V. a. Animar, estimular. Incitar,
excitar j encorajar, enfervorizar. Excito, as, acuo,
is. II Móurer , provocar. També 's pren en bona
part, com : excitar la compassió. Excitar, Com-
moneo, es. J Parlant de las passions, posarlas en
moviment. Excitar^ despertar, Accendo, is. || Par-
lant de las ideas, qüestions y algunas altras cosas
inanimadas, promónrerlas, ferlas presents. Exci-
tar, despertar. Excito, as, cieo, es.
EXCITAT, DA. p. p. Excitado. Promotus, la-
cessitus.
EXCITAHUi va. adj. Lo que excita ó pót ex-
citar. Exeitativo, Excitans, stimulans.
EXCLAMACIÓ, f. Acte de exclamar. Exclama-
eion. Exclamatio, nis. || ret. Figura que alsant la
veu, y ab interjecció ó sens ella expressa diferents
afectes del animo, com : dolor, alegria, etc. Excla-
macion. Exclamatio, nis.
EXCLAMAR, v. n. Prorómprer en expressions
de sentiment, indignació, ó altre afecte. Exclamar.
Exclamo, inclamo, boo, as.
EXCLAMAR8E. Y. r. Queixa rse, fér crits llas-
timosos demanant favor, ó ajuda. Clamar, excla^
marse. Qlieri, lamenlari.
EXCLAMATORI, A.adj.Loquepertanyàlaex-
clamació.£xcíama(ono. Ad exclamationem spectans.
EXCLÒS, A. p. p. Excluido, excltuo, Exclusus,
depulsus.
EXCLÓURER, EXGLUDIR Y EXCLUHIR.
v. a. Exceptuar. Excluir, exceptuar. Excipio, is,
excepte, as. || Deixar fora, no admétrer. Excluir.
Excludo, repello, is.
EXCLUSIÓ, f. Obra de exclóurcr. Exclusiany
excepcion. Exclusió, nis.
EXCLUSIU, VA. adj. Lo que exclou ó té forsa
pera cxclóurer. Excltuivo, Excipiens , excludens.
EXCLUSIVA, f. Negació. Repulsa, exclusiva,
exclusion. Rejectio, nis, repulsa, ae.
EXCLUSIVAMENT Y EXCLUSIVÈ. adv. m.
Ab exclusió. Exclusivamente, Exclusivè ; exceptio-
ne adhibita.
EXCOGITAR. Y. n. etc. ant. pensar, imaginar,
INVENTAR.
EXCOMUNICACIÓ Y EXCOMUNIÓ. f. ES-
COMUNIÓ.
EXCOMUNICAR. V. a. ESCOMUNICAR.
EXCRECÉNCIA. f. Carnot que s* eleva contra
lo natural. Excrecencia, Fungus, i. || En algunas
classes de la història natural, com en la conquilo-
gia, botànica, etc. tot bulto que excedeix la super-
fície regular. Excrecenciaí Tuber, is.
EXCREBOENT» m. Merda. ExeremnUo. Excre-
EXE 717
mentum, i. || met. Tot lo inútil que expel-leix al-
gun cos. Excreme^ito. Fxcalis matèria.
EXCREMENTAL. adj. EXCREMENTICI.
EXCREMENTAR. V. a. Tràurer excrements.
Excrementar. Excrementa ejicere.
EXCREMENTICI. adj. Lo que pertany al ex-
crement ó participa de ell. Excrementicio, excremen'
toso, excremental, Excretus , cxcrementitius.
EXCR£TORI,A. adj. anat. Se diu dels con-
ductos que separan lo útil de K) inútil. Excretorio.
Excretorius.
EXCUBITOR. m. Nom que donavan los ro-
mans al soldat de guàrdia en palàcio. Excubiíor.
Excubitor, is.
EXCULPACIÓ, f. DISCULPA.
EXCURSIÓ, f. Entrada de gent armada en país
enemich. Correria, excursion, Excursatio, excursió,
nis. II for. Excussió.
EXCUSAR, v. a. etc. escüsar. || imfedir.
EXCUSSIÓ. f. for. Procehíment judicial contra
'Is béns del deudor abans de procehir contra Ms del
ÜAÚor, Excusion, excursion, Indebitoris bona aclio.
EXEAT. m. Yeu llatina ^e que s' usa pera con-
cedir un superior permis als seus inferiors pera
que ixquen de algun punt. Exeat, Exeat. || Permís
concedit al qui dependcix de una diòcesis pera que
vaja à altra à rébrer la tonsura ó alguna orde ecle-
siàstica. Exeat, Exeat. || Permís que concedeix un
bisbe à un sacerdot pera sortir de ia diòcesis ahont
fou ordenat. Exeat. Exeat.
EXECRABLE. adj. Digne de execracíó. Detes*
table, execrable. Execrandus.
EXECRABLEMENT. adv. m. Execrahlemente.
Execrabilem in modum.
execracíó. f. Maledicció. Imprecacion, exe-
cracion, Execratio, nis. || Uorror, detestació de al-
guna cosa. Execracion. Execratio, nis.
EXECRAR. v. a. Malehir, detestar, abominar.
Execrar, Execror, aris.
EXECRATORI, A. adj. Imprccalori. Impreca-
torio, execratorio, execrativo. Exe^ralorius.
EXECUCIÓ, f. La acció de obrar. Ejecucion,
Executio, nis. || Aprehensió de la persona ó bons
del deutor. Ejecucion, Debitoriis pigneralio.
MENAR i execució, fr. Posar en execució. Poner
en ohra. Fungor, eris.
EXECUTABLE, adj. Lo que pót sór executat.
Ejecutable, Quod exigi potest.
EXECUTADOR, A. adj. Lo que es capàs de
execució. Ejecutivo, Exequendus, vendibilís. || y
EXECUTANT, p. a. for. Qui executa pci*a fér
pagar. Ejecutante, Exequens.
EXECUTAR. Y. a. Efectuar, posar per obra.
Ejecuiar, Exequor, eris, aüquid reipsa pra^stare.
Q for. Precisar à pagar per orde del jutge. £'j>ctt-
far. Debitoriumcompellere. || Yéndrer públicament
per manament del jutge 'Is béns del deudor pera
pagar al acrebedor. Ejecutar, hacer ejecucion. De*
bitoris bona pignerari.
718
EXE
DICCIONARI
EXE
EXECUTAT I DA. p. p. Ejecutado. Executns.
EXECUTIU, VA. adj. Lo que insla vivament.
Ejeculivo. Urgens, inslans.
EXECUTIVAMENT, adv. m. Ejeculivamente.
Statim, íUíco.
EXECUTOR, m. Qui executa. Ejeculor. Execu-
tor, is. I for. La persona que fa alguna execució de
orde del jutge. Ejecutor. Executor, is.
EXECUTÒRIA, f. for. Despaíg de la sentència
que no atmet la apel-Iació. Ejecutoria. Judicis sen-
tentia conlroversiam fíniens.
EXECUTORIAL. adj. S' aplica als despaigs que
comprenen la executòria de sentència ecclesiàsti-
ca. Ejeculorial. Execuloriae litlerje.
EXECUTORIAR. V. a. Obtenir algú à sòn fa-
vor en judici la sentència que causa executòria.
Ejecutoriar. Sententiam confirmaré. | afiansar,
ISSEGURAR.
EXEGESIS, f. lit. filol. Esplicaciò, esposiciò,
explanaciò, disertaciò, etc., en general. Exegesis,
Exegesis. I Comentari dirigit à interpretar una pa-
raula, sentència, et<;, y s' aplica més particular-
ment à la interpretació de las sagradas escríplu-
ras. Exegesis. Exegesis.
EXEGÉTICH, CA. adj. Lo pertany à la exe-
gesis. Exegético, Exegeticus, ei.
EXEGUIR. V. a. ant. bxecutar.
EXEL-LAR Y EXÉL-LER. V. a. ant. DESTBR-
EÀR.
EXEMPCIÓ. f. Privilegi, dispensa, inmunilat.
Exencion, Yacatio, nis, immunilas, atis.
EXEMPLAR, adj. Lo que dóna bon exemple.
Ejemplar, edificalivo. Imitatione dignus; ad virlu-
tem provocans. Q m. Original, modelo. Ejemplar.
Exemplum, i, paradigma, atis. || Lo que s* ba fèt
altras vegadas en igual cas. Ejemplar. Exemplar,
is. II Caslich, que déu servir de escarment. Ejern-
plar. Exemplum, i. || Entre estampers lo primer de
cada full de una obra que s' imprimeix. Capilla.
Exemplar, is.
FÉR EXEMPLAR, fr. Fér lo primer alguna cosa que
altres imilan. Hacer ejemplar. Exemplum prasbere.
FÉR UN EXEMPLAR, fr. càsligar à algú pera escar-
ment dels altres. Hacer w» ejemplar. Nefarii homi-
nissupplicio documentum in posterum slatuere.
sÈNs EXEMPLAR, m. adv. Sens memòria de que
haja succehit. .S^tfi ejemplar y sin ejemplo. Praeter
exemplum, prius inauditum, carens exemplo.
EXEMPLARMENT, adv. m. De un modo exem-
plar. Ejemplarmente. Ad exemplum, in exemplum.
EXEMPLE, m. Cas ò fèt succehit en altre temps,
qne's proposa pera seguirse ò evitarse. JS'jernp/o.
Exemplum, i. || Acció ò conducta que mou ò incli-
na à la imitació. Ejemplo. Exemplum, i, exemplar,
is. II Símil ó comparació pera manifestar alguna
cosa. Ejemplo. Exemplum, i, comparatio, nis. || En
los estudis de primeras lletras lo modelo ò mostra
que dóna U mestre al noy pera que imite la forma
de lletra. Maieria, mue^tra^ eartiUa, Exemplar, is.
DONAR BON EXEMPLE, fr. Edificar. Darlmenejm'
plo. Se suosquc mores aliís magnopere probare.
DONAR MAL EXEMPLE, fr. Dar mül ejemplo. Eam
sequí vivendi rationem quam nemo noo res-
puat.
L* EXEMPLE DELS MAJORS FÍ BONS ó MALS ALS »-
NORs. ref. Denota que'ls súbdits oomiinmeDt s'açò-
modan al dictamen y costums dels superiors. Otm
canta el abad responde el saeristan; por éomU vA\a
la cabra, salta el que la mama. Totum ad exeBi-
plum regis compon i tur orbis.
pÉNDRER EXEMPLE, fr. Observar lo que altres fia
pera seguírho si és bo, y pera evitarbo si es ddeol
Tomar ejemplo ó esperieneia. Pericnlum lieere.
PER EXEMPLE, m. sdv. pera fér alguna oompin-
ciò. Por ejemplo. Verbi, exempU gratia, cansa.
SÈNS EXEMPLE, m. adV. àNS EXBMPLfta.
EXEMPLI. m. ant. refrA, adagi.
EXEMPUFIGACIÓ. f. Declaració ab exem-
ples. Ejemplifieacion. Exemplis explaoatio, illus-
tratio.
EXEMPLinCAR. V. a. Declarar ab exemples.
Ejemplificar. Exemplis explanare, illvstrare.
EXEMPTy A. adj. Privilegiat, libre dedl^
rechs. IumunCy exento. Exentus, immonis. | Lim.
I p. p. Exento. Liberatus.
EXEMPT DE gdírdias db cobps. Oficíal de guàrdia
de corps, inferior al alferes y superior al brigai-
dier ; té grau de coronel de caúlleria. JSxM». Pre*
torianse cobortis centurió.
EXEQUAR. V. a. ant. exigotab.
EXÉQUIA8. f. pi. Funerals. Bscefuioi. Exe-
quia, orum, parentalia, ium.
EXEQUIBLE. adj. Lo que*s pót fér, 6 snriir
efecte. Exequible. Quod exequi potest.
EXEQUIR. V. a. ant. exbcijtab.
EXERCICI, m. Ocupació. Ejereuio. Xililía, s.
ludus, i, exercitium, ii. | Ofici, ministeri, profes-
sió. Ejercicio. Ministerium, ii, institatuin, i. || Pas-
seig à peu ó à caball pera conservar la salat. J^
cicio. Corporis exercitium, exercitatio, | Moviaient
y evolucions pera ensinestrar als soldats. Bjer^o.
Decursio, nis, campestris exercitatio.
EXERCICIS ESPIRITUALS. Lo que's practica per al-
guns dias, retiranlse de la ocupació del moa. Ejtr-
cieios espirituales. Mentis curriciita, meditatio.
DONAR LOS EXERCICIS, fr. Dirigir al qne*ls fk espi-
rituals. Dar ejercicios. Praxim religiós» vilc edo-
cere.
FÉR EXERCICI, fr. Caminar passejant. Hacer f/€f-
cicio. Exercere corpus deambulatione.
FÉR l' exercici, fr. mil. Eusinestrarse en lo ma-
neig de las armas, etc. Hacer ejemeto. Xilitarm
disciplinam exercere.
EXERCIR. V. a. etc. BXEBCITAE.
EXÈRCIT, m. Tropa arreglada. Sjércitú. Efc^
citus, us. II Tropa dividida en mòlts r^meats i
las ordes de un mateix general. Ejército. Kxerci-
tus, os, copio, aram, acies, ei, agosea, mis.
EXH
CATALÀ.
EXI
719
EXERCIT AGIÓ. f. L' acte de exercitar. Ejer-
eitacion, Exercilatio, nís.
EXERGITANT. m. Qui fa exercicis espirituals.
Ejerciíante, Asceta, se; piis exercitalionibus ad-
dictus.
EXERCITAR, v. a. Dedicarse al exercici de un
art, ofici ó professió. Ejercitar, ejercer. Exerceo,
es, tracto, as. || Fér que algü aprenga per medi de
la ensenyansa. Ejercilar, Exercito, as.
EXERdTARSE. V. r. Repetir mòltas vegadas
una cosa pera adestrarse en ella. Ejercitarse. Ali-
cui operarn dare.
EXERCITAT, DA. p. p. Ejercitado, Exerci-
tatus.
EXERCITOR. m. ant. exercitant.
EXERCITÓRIA. adj. f. for. La acció que com-
pet contra *1 duenyo de la nau pels deutes y
obligacions contrets pel patró , mestre ó capità
pera repararia, habilitaria óprovehirla. Ejerciloria.
Exercítoria.
EXÉRCOL.. m. Mim. Minio, azarcon. Minium,
11.
EXÉRESIS. f. cirur. Operació ab qiie*s trau
del cos humà lo inútil y nosciu. Exéresis, Exaere-
sis, is.
EXERGO. m. La part de qualsevol medalla
ahont cab ó 's posa alguna inscripció davall del
emblema ó figura. Exergo, Exergum, i.
EXERT. m. EMPELT.
EXHALACIÓ. f. Vapor, que algun cos despe-
deix de sí. Exhalaeion, Eructatio, exhalatio, nis. |
Se diu particularment dels àtoms secbs que espel-
leix continuament la terra , ó de aquellas partíeu-
las sulfúricas qne*s desprenen dels cossos terres-
tres pel calor del sol , ó agitació de la matèria
subtil, y s* encenen, y corren velocíssimamenl per
r ayre. Exhalaeion. Exhalatio, nis. 0 quim. Ope-
ració ab que per medi del foch se fan exhalar las
parts volàtils dels cossos sechs. Exhalaeion. Expi-
ralio, nis.
CÓRRER COM UNA EXHALACIÓ. fr. híperbólica pera
indicar que's corre ab mòltíssima velocitat. Córrer
como una exhalaeion. Otior aura.
EN UNA EXDALAció. m. adv. Eu un instant. En un
instante, en un sanliamen. Temperis momenio.
EXHALAR. V. a. Llansar de sí vapor ó baf.
Exhalar. Exhalo, as. || Despedir de sí alé ú olor.
Exhalar. Afilo, halo, as.
EXHALAR8E. V. r. Espargí rse pel ayre Ms
vapors ó esperits de algun licor, etc. Exalarse.
Exhalari.
EXHAUST, A. adj. Apurat , dissipat, vuyt,
desocupat. Exhausto. Exhaustus.
EXHIBICIÓ, f. Manifestació , presentació. Ex-
hibicion, y exhibita pr. Ar. Exhibitio, editio, nis.
ENHIBIDOR, A. m. y f. Qui exhibeix. Exhibi-
dor. Exhíbilor, is.
EXHIBIR. V. a. for. Manifestar, presentar,
mostrar. Exhibir. Exhibeo, es.
EXHIBITORIy A. Lo que exhibeix. Exhibito-
rio. Exhibitorius, i.
EXHORTACIÓ, f. Amonestació, incitament.
Exhortacion. Exhorlalio , nis , pulsamentum , i. y
Plàlica, sermó breu y familiar. Exhortacion. Bre-r
vis adhorlalio. || Acció de exhortar ó animar. Ex-
hortacion. Adhoríalio, nis.
EXHORTADOR, A. m. y f. Qui exhor:a. Ex-
horlador, Adhorlalor, is.
EXHORTAR. V. a. Animar, alentar , incitar.
JJxAoríar. Uorlor,aris. || Induhir, persuadir. £xAor-
tar. Uortor, adhorlor, aris.
EXHORTAT, DA. p. p. Exortado. Hortalus.
EXHORTATORI, A. adj. Pertanyent à la ex-
hortació , que exhorta ó té virtut de exhortar. Ex-
orlatorio. Exhorlalorius.
EXHORTO, m. for. Requisitòria ó despaig de
un jutge à altre del sèu igual , pera que s' execute
alguna diligència. Exorto. Horialoriac littenD.
EXIGÈNCIA, f. La acció y efecte, virtut ó for-
sa de exigir, com: la matèria té exigència à la for-
ma. Exigència. Exigenlía, a^.
EXIGIBLE Y EXIGIDOR, A. adj. Lo que pót
y déu exigirse. Exigible, y exigidero pr. Ar. Quod
exigi potest.
EXIGIR, v. a. Demanar una paga, deute, con-
tribució, etc. Exigir. Exigo , is. [ Apetéixer per sa
naturalesa y circunstàncias una cosa algun requi-
sit, sens lo qual no pót ferse ni porfeccionarse.
Exigir. Exigo, is. || met. Demanar à altre ab mòlta
ins'ància que fassa alguna cosa. Exigir. Rogo, as.
Q Requirir, com: aquest cas exigeix una satisfacció
completa. Ptdir, exigir. Postulo, as.
EXIGIT, DA. p. p. Exigida. Efilagitatus.
EXtGUO, A. adj. p. u. Petit, escàs. Exiguo:
Exiguus.
EXIL Ó EXILI Ó EXILL. m. ant. desterro.
EXILAR Ó EXnXAR. V. a. DESTERRAR.
eximí, A. adj. Excel-lent, insigne, ^ximto.
Eximius.
EXimiAMENT. adv. m. excel•lentment.
EXIMIMENT. m. ant. exehpció.
EXIMIR. V. a. Donar algun privilegi ó dispen-
sa que exceptua de la regla general. Eximir. A
tributis, etc. vindicaré, exímere. || deslliurar.
EXIMIRSE. v. r. Excepluarso. Eximirse. Excí-
pi. II desllicrarse.
EXIMIT, DA. p. p. Eximido. Aliqua re , vel ab
aliqua re solutus, liber, vacuus.
EXIMPLI. in. ant. exemple.
EXINANICIÓ. f. ant. aniquilahent.
EXISTÈNCIA, f. fil. Lo sér actual, ó V acte de
existir. Existència. Existentia , SB. || La naturalesa
de qualsevol cosa. Existència. Rei existentis natu-
ra. || Lo que resta de algunas cosas , com dels
fruyts al temps de passar comptes. Existència.
Existentes res.
EXISTENT, p. a. Lo que té existència. Exis^
tente. Extans, existens.
•720
ESB
IMGCIONÀRI
EXP
'■>-.%
•^ **x.
EXISTIMAGiÓr f* l^MC»^ lhcTÍl|Btt;^
EXISTIMAIL.vrh. J^Nèà^vj^V *
EXISTIR. V. lu Teifií eiiisléjwià'•é-flfet•'g^al.
Existir. Clueo, es, ex ísïq; ;$.:„..-*• : _;.""':"
ÈXIT. m. Fi , succés dealgah flícgòc!. Exiío.
Exenlum, i, exilus, eventus, üs. |Í La llicència que
nccessila V ccclesiàslich pera mudar de bisbat.
Solida, Venia, x.
EXITÉRIAS. f. pi. Oracions y sacrificis que
*8 feyan enlre 'Is grechs la vespra de una gran
empresa ó en cas de mort de amichs ó parçnts.
Exiterias. Exileria;, arum.
EXODI. m. Entre 'is grechs la declaració y
explicació de la tragèdia que's feya al últim acte,
y entre 'Is llatins desprès de conclosa la tragèdia.
Exodio, exodo. Exodium, ii.
EXODIARI. m. Qui feya V exodi al fí de la
tragèdia. Exodiario, Exodiarius, ii.
EXODO. m. Segon llibre del Pentatéuco , en
que escrigué Moysès la eixida dels israelitas de
la esclavitut de Egipte , viatge y peregrinació pel
desert. Exodo. Exodus, i. || bxodi.
EXOFTÀLAIIA. f. med. Eixida del ull fora de
8Òn centro. Exoftalmia. Exophtalmia, s.
EXONERACIÓ, f. Descàrrech, alívio de alguna
càrrega. Exoneracion. Exoneratio, nis.
EXONERAR. V. a. Descarregar, aliviar de càr-
rega ú obligació. Exonerar. Exonero, laevo, as.
EXONERAT, DA.p. p. Exonerado. Exonera tus.
EXORABLE. adj. Capàs de apaciguarse. Exo-
rable. Exorabilis.
EXORBAR Y EIXORBAR. V. a. Fèr tornar
cego. Cegar, hacer ciego, Ca;co, exoculo, as.
EXORBITÀNGIA. f. Exc^s. Exorbilancia,
Enormitas, immanitas, atis.
EXORBITANT, adj. Lo que excedeix mòlt lo
terme regular. Exorbitaníe. Immodicus, enormis.
EXORBITANTMENT. adv. m. De un modo
exorbitant. Exorhitantemenle. Ultra modum.
EXORGH Y EIXORGH, CA. m. y f. Qui mor
sens successió llegítima. Mahero, manera, estèril,
Sterilis , infcecundus.
EXORGI8AR. V. a. Conjurar à un esperitat.
Exorcizar, Exorcizo, as; sacris obtestationibus ad-
juraré.
EXORGI8AT, DA. p. p. ExorcizaL•, Exorci-
zalus.
EXORCISME, m. Conjur contra 'Is esperits
malignes. Exorcismo, Exorcismus, i.
EXORCISTA, m. Qui pel grau menor cccle-
siàslich pól conjurar. Exorcista, Exorcista , exor-
cistes, ae.
EXORDI. m. ret. Principi, introducció de qual-
sevol composició de ingeni. Exordio, Exordium,
íi, exorsus, us.
EXOPELLAR. V. a. Llevar las orellas. Desore-
jar. Auribus minuere.
EXORM. m. ant. ensalm.
EXORMADOR, A. m. y f. ant. ensílmador.
ÉXORMAR. V. a. ant. BNSALVAi."
EXORNAGIÓ. f. Embelliment. Erornàtim.
Ornamentum , i , exomatio, nis. | ret. Figura ab
que referidas las rahons en pro y en eontra , y
despreciadas totas elegeix altra 1* orador. Exoru-
cion. Expeditio, nis. I Proba ó íl-lustraeió del sílo-
gísme oratori. Exomaeion. Exomatio, nis.
EXORNAR. V. a. Embellir. Bxomtir, Bxomo,
as. II met. ret. Donar gràcia al discars ab troposy
figuras. Exomar, Orno, exorno, as.
EXÓRQUIA Y EIXÓRQUIA. f . Dret de bs
viudas sens fills sobre 'Is béns del marit difunt.
Exorquia, Exorquia, se.
' EXORTAR. V. a. EXHORTA!.
EXOTÉRICH, CA. adj. Ynlgar, püblich, apnr
pósit ó acomodat à la capacitat de tothom. BxeU-
fico, Exotericus.
EXÓTICH, CA. adj. Estranger, estrany, adve-
nedis. Se diu de las veus , plantas y drogas. £fó-
tico. Exoticus, peregrinus. I bstrant, RARO^nm*
VAGANT.
EXOUCÓNGIA. f. Secta de arrians qne dey»
que'l Fill de Dèu no era de algnna snbstincií qoe
existís. Exouconcia, Exonconcía, s.
EXOUGONCI8. m. pi. Sectaris arrians qve oe-
gavan la existència del fill de Dèn. EMueoaWos.
Exouconcia.
EXPANSIBIUTAT. f. ffs. Propietat de nn cos
peia poder ocupar mòlt lloch. Exfm»ikaiiéL Ei*
tensivi natura.
EXPANSIÓ, f. fis. Extensió, dilatació, fxpo•
ti(m. Extensió, dilatatio, nis. | f. Moviment de t^r-
nura, sensibilitat , afecte ó confiansa. Etfwm.
Animi lanxamentum.
EXPANSIU, YA. adj. KrjMiiisfvo. Qood extra-
di poteat.
EXPATRIARSE. Y. r. Separarse algú volnn-
tàriament de sa pàtria. Bxpatrimm, Patris spootè
valedicere.
EXPATRIAT, DA. adj. Expatriaio. í patrià
spontè emigratus.
EXPEGTABLE. adj. Digne de admiració. £^
peclabk. Exspectabilís.
EXPECTACIÓ, f. Gran desitj , esperansa de
alguna cosa important. Expeetaeioií. Exspeciatio.
nis. II Festa que celebra la íglésia en lo dia 18 de
desembre , en honor de Maria Santísima. EifecU-
cion. Beata; Haris Yirginis partus expectatío.
EXPECTAR, v. a. ESPERAR. I pcrtInter.
EXPECTATIVA, f. La acció de esperar. Ex-
pectativa, Spes, ei, expectatio, nis.
ESTAR k LA expectativa, fr. EsUtT fil exftda-
cion. Operiri.
EXPECTORAGIÓ. f. roéd. L* acte de expeclo-
rar. Expectoracitm, Expectoratio, nis; extra pertie
ejectio.
EXPECTORAR. V. n. roéd. Tranrer del pit
per la boca las fleumas y snperfluitats. Exfecmv.
Expectoro, as.
EXP
GiTAU
EXP
721
r, VA* adj. med. Remey pera
eipaelonir. Bsfietorativo. AnacatharUcus.
EZVEDIdO. f. Facilitat, promptitut, desem-
baràs. M^di^on, Solerlia, indústria, ». U Acció
de expedir, y despatxar los negocis. Expedicion,
Eipeditio, dís ; expediendi aclus. | mef . Campa-
aya, empresa de guerra en paratge distant del
propi país. Expedicion. Expeditio, nis. || Breu, dis-
lenaa, despaig apostólich. Expedicion. Litterae ex-
pedítse.
EXPEDICIONER. m. Qui expedeix las Uetras
aposiólicas. Expedicionero, Expedilionarius, ii.
EXPEDIENT, adj. NECESSARI, iItil, convenient.
I iD. Medi ó partit que *s pren pera eixir de algun
dubte ó dificultat. ExpedienU. Yia, x, modus, i. |
DepeadéDcía 6 negoci que se segueix sens judici
contradictori en los tribunals. ExpedienU. Causa,
8, negatÍDm, ii. || expedició. 1.
DONÀB EXPEDIENT, fr. EXPEDIR. 1.
V. a. Despatxar, donar curs à las
ó negocis. Expedir, dar expediente ó curso.
Bxpedío, is. I Despatxar, extcndrer per escrit las
bnlllas, privilegis, etc. Expedir. Expedio, is. ||
Donar aignn decret. Expedir. Pra^scribo, is.
EXPEDIT, A. p. p. Expedido. Expeditus. ||
adj. Desembarassat, libre de destorb. Expedito.
Sxpeditns. B m. Llest, àgil , que fa mòlt en poch
temps. Expedito. Solcrs.
EXPEDITAMENT. adv. m. Desemharazada-
menUj expedilamente. Expeditè.
EXPEDITIU, VA. adj. Llest. Expedita. Expe-
ditna.
EXPEL-LUL V. a. Tirar, tràurer ab violència.
Expekr. Bjecto, as, ejicio, is.
B'UTf DA. p. p. Expelido. Expulsus.
U V. a. GASTAR.
k f. pi. Gasto. Expentas. Impensa,
expensa, ae.
EXPERIÈNCIA, f. Pràctica, hàbit en conèixer
y saber usar las cosas. Experiència. Experientia,
m. I EXPERIMENT.
ànírsen per la EXPERIÈNCIA, fr. Fér las cosas
sens cnydado particular per haverlas repetidas
mòltas vegadas. Irse por el tiento. Habitu agere.
LA EXPERIÈNCIA ES MARE DE LA CIÈNCIA, rcf. De-
DOta que ab la pràctica y continuació s' aprèn
mòlt. La experiència es madre de la ciència ; el uso
hace maestro. Usus perítos facit ; discendo discere
discunt ; fabricando fit faber.
SABER ALGUNA COSA PER EXPERIÈNCIA, fp. Saberla
perfectament per haverla practicada y observada
mòltas vegadas. Saber por experiència. Usu peri-
tns esse ; experientia magistrà cognoscere.
TENIR EXPERIÈNCIA, fr. Tenir cabal coneixement
de alguna cosa. Tener experiència. Experientia
edoctum esse.
EXPERIMENT, m. Proba, tenlativa. Experi-
mento, Experimentum, periculum, i.
EXPERIMENTADOR , A. m. y í. Qui expe-
TOHO I.
rimdnta. Experimentador. Experimenti artífex.
EXPERIMENTAL, adj. Fundat en ó sabut per
experiència. Experimental. Experientia probatus.
EXPERIMENTAR. V. a. Probar , examinar
pràcticament la virtut y propietats de alguna co-
sa. Experimentar. Tento, probo, as; periculum fa-
cere. || Sentir , notar en sí alguna cosa. Experi-
mentar ; eckar de ver en si. Animadverto, is, expe-
rior, iris.
EXPERIMENTAT, DA. p. p. Expermenlodo,
experto. Expertus.
EXPERT, m. Qui esta anomenat pera regonéi-
xer las obras de qualsevol art ú ofici. Veedor, pe-
riio. Inspector, is, peritus, i. I adj. experimen-
tat.
EXPIACIÓ, f. La obra y efecte de expiar. Ex^
piacion. Píaculum, februamentnm, i. J pi. Geremó-
nías religíosas que tenian per objecte apaciguar
la ira del cel y calmar la desesperació dels culpa-
bles. Expiaciones. Piaculi. || Entre 1s romans ce-
remónías religiosas instiluidas pera purificar las
ciutats ó Uocbs sagrats que bavian estat profanats,
pera desviar las desgràcias ó calamitats de que *8
judicava amenassat un país, ó pera preparar als
soldats pera una batalla. Expiaciones, Piacnli.
EXPIADOR, A. m. y f. Qui expia. Purificador,
expiador, Expiator, is. || expiatori.
EXPIAR. V. a. Purgar las culpas, purificarse
de ellas per medi de algun sacrifici, etc. Expiar,
Expio, februo, as.
EXPIATORI, A. adj. Lo que té virtut de ex-
piar, com són sacrificis, etc. Expiatorio, expiatino,
Purgatorius, piacularis.
EXPILAGIÓ. f. Espècie de robo ab que *8 pre-
nen y gaslan los béns de una herència abans que
8* baja acceptat. Expilacion, Expílalio, nis.
EXPIRACIÓ, f. Part de la respiració, y es la
acció ab que V animal fà eixir V ayre que s' havia
introduhit en los pulmons. Expiracion. Spiratio,
nis. II quím. evaporació.
EXPIRAR. V. a. ESPIRAR.
EXPLANACIÓ. f. Explicació per extens. £x-
planacion. Explanatio, nis.
EXPLANAR. V. a. met. Declarar, explicar.
Explanar. Explano, explico, as.
EXPLAYAR. V. a. Dilatar, exténdrer. ExplO'
yar. Dilato, as, exlendo, is.
EXPLAYARSE. V. r. met. Escamparse, extèn-
drerse. Explayarse. DifTundi ; fusiüs sese explica-
ré.
EXPLETAR. V. a. Tràurer las íorsas. Sacar.
Vires addere.
EXPLETIU, VA. adj. Lo que fà més plena la
locució sens fèr falta al sentit. Expletvoo. Expleti-
vus.
EXPLICABLE, adj. Lo que pót sér explicat.
Explicable. Explicabilis.
EXPLICACIÓ, f. Obra de explicar. Explica-
cion. Enodalio, explicatio, nis.
92
m
EXP
DICCIONARI
EXP
EXPLIGADORA8. f. pi. Facilitat de explicar-
se bè. Explicaderas. Dicendi facuUas.
EXPLICAR. V. a. Declarar, donar à conèixer
lo que *s pensa. Explicar. Declaro, as. ] Declarar,
expositar la doctrina difícil ab paraolas claras. ||
Explicar, Yerbis vincere ; diclis expandere. Q Pro-
nunciar, proferir. Explicar, Explico, as. | Ense-
nyar en la càtedra. Explicar, Explico, as.
EXPLIGARSE. V. r. Explicant, Sensnm sunm
expoiiere.
EXPLICAT, DA. p. p. Explicado, Explanatns,
explicatus.
explícit, A. adj. Clar, formal, exprés. Ex-
plicito, Explicitus.
explícitament, adv. m. Clarament. Ex-
pUcitamente, Hanifestè, expressè.
EXPLORACIÓ, f. Averiguació. Exploracion,
Sxploralio, nis.
EXPLORADOR, A. m. y f. Qui explora. Ex-
plorador, Explorator, is.
EXPLORAMENT. m. ant. bxplokació.
EXPLORAR. V. a. Examinar, averiguar ab di-
ligència. Explorar, Exploro, as.
EXPLORAT, DA. p. p. Explorado. Exploratnd.
EXPLOSIÓ, f. fís. Eslruendo que fà V ayre
comprimit, rompent lo cos en que *s conté. Explo-
sion, Fragosa eruptio.
EXPLOSIU, VA. adj. Relatiu à la explosió,
capés de produhírla. Esplosivo, Explosivus.
EXPLOTACIÓ, f. Acció y efecte de explotar.
Esplotacion, Cultura, », lucrum, i.
EXPLOTADOR, A. m. y f. Qui explota. Es-
plotador, Lucrifaciens, colens, tis.
EXPLOTAR. V. a. Traurer de una persona ó
cosa tot lo partit que s' en pót. E$plotar. Colo, is.
g Beneficiar una mina ó propietat qualsevol. Es-
plotar. Lucror, aris.
EXPLOTAR. V. a. En lo blasó exténdrer : se
diu de la àliga de dos caps ó de alas estesas. Ex-
ployar. Explico, as.
EXPOLIAR. V. a. ant. despullar.
EXPOLICIÓ. f. ret. Figura que explica una
mateixa cosa de diferents modos ó per diferentas
frases. Expolieion, Expolitio, nis.
EXPONENCIAL, adj. àlg. Se diu de una po-
tència notada ab un exponent. Exponencial, Expo-
nentialis.
EXPONEBIT. p. a. Exponente, Exponens. || m.
arit. Número que senyala la potència à que està
elevada una quantitat. Exponente, Exponens nu-
merus.
EXPORTACIÓ, f. EXTRACCIÓ.
EXPORTAR. V. a. EXTRÀURER.
EXP08ADAMENT. adv. m. Ab exposició.
Peligrosamente, exposadamente, Periculosè.
EXPOSAR, v. a. Posar de manifest. Exponer.
Expono, is. g Explicar, declarar. Exponer. Edísse-
ro, is, explano, as. || Arriscar, aventurar. Expo-
ner, Subjicio, is.
EXP08AR8B. V. r. Expofuné. Snbeo, is; lo
discrimen se conjicere.
EXPOSARSB DE CONFESSOR, fr. Pujar i eiàmeiii
pera poder confessar. Exponene de eon/efor. Ad
exaudiendas confessiones approbari.
EXPOSAT, DA. p. p. Expwtío. Expositiu.
LO EXPOSAT, loc. Narrativa 6 coniinguL Lo e«-
puesto, Relatum.
EXPOSICIÓ, f. Manifestació, fxpotteíoa. Ex*
positio, nÏA, II Perill. Exposician. DiscrímeOy inis,
periculum, i.
EXPÒSIT, m. Criatura desamparada de sos
pares. Expósito, Expositus infans.
EXPOSITAR. v. a. Interpretar, declarar. Ex-
poner, Expono, is, interpretor, aris.
EXPOSmu, VA. adj. Lo que expòsita. Expe-
sitiw, Exponens.
EXPOSITOR, m. Qui expòsita. SxpoiUor. Ex-
planator, is.
EXPRÉMER. y. a. ESPRÉMER. || XXP1I8SA1.
EXPRÉS, m. Propi ó correu extraordinari. Si-
presó, Novus nuntius. I adj. Clar, especificat. £>
presó, Expressus. ] m. adv. y
EXPRESSABIEIUT. adv.m. Clarament. Expn-
samente, Expressè, signatè. || De propòsit. Expn-
samente. Consulto, cogitatò; de indústria.
EXPRESSAR. V. a. Dir ó donar à enténdrer
clara y eQcasment. Expresar, Declaro, as, expri-
mo, is. II for. Dir expressa y distinctament algnoi
cosa en auto, escriptura, etc., com : aquesta dào-
snla s' expressí en la sentència. Aeprctar. Expri-
mo, is. ] pint. Delinear V objecte ab totas sascir-
cunstàncias. Expresar, Exprimo, ia.
EXPRESSAT, DA. p. p. Expresedo. Decli-
ratus.
EXPRESSIÓ, f. Declaració, explicació clara y
evident. Expresian, Expresio, nis. | Las paraulasó
acció ab qne's manifestan los pensaments. Expri-
sion, Expresio, nis. jj Regalo en demostració de
efecte. Expresian, Hnnns, eris, mannscnlum, i. |
Vivesa y energia ab que*s manifestan los afecte».
Expresion. Expresio, nis. | pint. y escnlt. Imitació
viva de alguna cosa. Expresion, Expresio , ois,
vis, is. n La acció de esprémer fruytas, etc. Expn-
sion. Expressió, nis.
EXPRESSIU, VA. adj. Lo que explica 'is peo-
saments ab claretat, vivesa y eficàcia. Expresito.
Exprimens.
EXPRESSIVAMENT. adv. m. Mòlt ckra, db-
tincta y eficàsment. Expresivameni$, Yaldè fv
pressè.
EXPRIMIR. V. a. ESPRÉMER, EXPRESSAR.
EXPRIMIT, DA. p. p. Exprimido, Expressos.
EX-PROFESSO. Expressió llatina admesa eo-
tre literats, y equival à expressamint, i dretas.
EX'profeso. Exprofesso.
EXPROPIACIÓ, f. DESAPROPUGIÓ.
EXPROPIAR. V. a. DESAPROPUR.
EXPROPIAT, p. p. de RxpROPua.
EXT
GàTàU.
EXPUGNABLE.adj. Lo qne's pótexpagnar.
Bxptígnable, Expugnabilis.
E3CPUGNAGIÓ. f. La obra de expagnar. Ex-
fugnacion. Expugnatio, nís.
EXPüGNAR. V. a. Vèncer una fortificació,
péndrerla à la forsa. Expvgnar, Expogno, as.
EXPUL8, A. p. p. y adj. BxfuhOj expelido. Ex«
pnlsus.
EXPULSIÓ, f. Acció de expel-lir. ExpuhUm.
Bxactio, expulsió, nis.
EXPULSIU, VA. adj. Lo qae té virtut y facol*
tat de expel-lir. Expulsivo, Expellendi vi poUens.
EXPULSOR. m. Expeliente, Expnlsor, is.
EXPULTRÍ8. adj. med. Se dia de loqnetó
forsa pera expel-lir. ExpiUtriz. Expaltrix.
EXPURGAGIÓ. f. Netedad, purificació. £a;|)«r-
gacion. Exporgatio, nis.
EXPURGAR.V. a. Netejar, purificar del tpt. Ex-
fwrgar. Expurgo, as.
EXPURGAT, DA. p. p. Expurgado. Expur^
gatus.
EXPURGATORI. m. todice dels llibres prohi-
bits ó manats expurgar per la Inquisició. Expurga-
torio. Expurgatorium , ii. { adj. Lo que expurga.
Expurgatorio. Expurgatorios.
EXQUERAR. V. a. ant. bsgoeur.
EXQUMIDABIENT. adv. m. ant. BSQUISIDA-
MENT.
EXQUISIT, DA. adj. ESQüiSlT.
EXQUISITAT, f. paiciosiTÀT.
EXQUAR. V. a. ant. bxegutab.
EXTASIARSE. V. r. ant. arrebitiise.
ÈXTASIS, m. Arrebatament, suspensió dels sen-
tits. Èxtasi, èxtasis. Èxtasis, is; animi à sensibus
alineatio.
EXTÀTICH, CA. adj. Qui està en èxtasis ó *1
té sovint. Extdtico. Animi à sensibus alineationem
frequenler patiens.
EXTEMPORÀNEAMEET. adv. m. Improvis-
sament. Extempordneamentey improvisamente , ex-
temparalmente. Extemporabiliter.
EXTEMPORÀNEO, A. adj. Repenlí, fét sens
preparació. Extempordneo, extemparal. Extempo-
ralis.
EXTÉNDRER. V. a. Fér que una cosa aumen-
lant sa superfície ocnpe mès dimensió de la que
abans ocupava. Extender. Extendo, is. || met. Do-
nar à aignna cosa major extensió de la que abans
tenia. Extender, Extendo, is. || Escríurer una es-
criptura, despaig, etc. ab la forma acostumada.
Extender m decreto f una eseritura. Mandatum, scrip-
turam^d formam exigere.
EXTÉNDRERSE. V. f. BSTÉICDREISK.
EXTENS, A. adj. Lo que té extensió. Extenso.
Extensus.
PER EXTENS, m. adv. y
EXTENSAMEirr• adv. m. Ab extensió. Exten-
samenu, extendidamenie, por extiuo. Sxtoiaè la-
téque.
EXT 723
EXTENSmilTAT. f. fis. Qualitat y facultat
pera enténdrerse. Extensibilidad. Extendendi fa-*
cultas, vis.
EXTENSIÓ, f. Qifusió, dilatació. Extension.
Fusió, detenlio, nis. || Digressió. Extension. Excur-
sus, us. I La acció de allargar, estirar. Extension.
Porrectío, nis.
EXTENSIÓ DE TERRENO. L' ospay quo ocupa. Exten-
sion de terreno. Soli vastítas.
EXTENSIU, VA. adj. Lo que s' exten à mès
cosasde las que*s nombran. Extensivo. Extensionis
capax.
EXTENSIVAMENT. adv. m. Extensivamente.
Cum extensione.
EXTENSOR, m. anat. Tendó ó nirvi que faci-^
lita la extensió de las parts à que s' uneix. Extensor.
Extensor, is.
EXTENUAGIÓ. f. Disminució , debilitació de
forsas. Extenuamn. Extenuatio, nis.
EXTENUADtsSIM, A. adj. 8up. ExUnuadisi^
no. Yaldè extenuatus.
EXTENUAR. V. a. Disminuhir, debilitar, apri-
mar alguna cosa. ExUnuar. Extenuo, attenuo, as,
y Dit de la terra, dessubstanciarla. Extenuar. Ab-*
sumo, conficio, is.
EXTENUAT, DA. p. p. Extenuado. Extenuatus^
EXTENUATIU, VA. adj. Lo que té virtut pera
extenuar. Extenuativo. Extenuandi vi pollens.
EXTERIOR, m. Trassa, aspecte ó port de ai-
gnna persona. Exterior. Specimen, inis, species,
ei. II adj. Lo que qualsevol cos ú objecte manifesta
per part de fora. Exterior. Exterior, is.
EXTERIORITAT, f . La conducta ó port exte-
rior. Exterioridad. Species , ei. || Demostració de
algun afecte que no se sent. Exterioridad. Simula-
tio, nis, espècies, ei. || Honor de pura ceremónia,
Exterioridad. Pompa, as, ostentatio, nis.
EXTERIORMENT, adv. m. ExteriormenU. Ex-
trinsecüs, forinsecús.
EXTERMINAGIÓ. f. EXTERMINI.
EXTERMINADOR , A. m. y f. Qui extermina.
Exterminador. Exterminator, is. || m. Lo príncep
de las tenebras. Exterminador. Ababdon^ is.
EXTERMINAR. V. a. Destruhir enterament.
Exterminar Extermino, as; slírpitus delere.
EXTERMINAT, DA. p. p. Exterminado. Ex-
terminatus.
EXTERMINI, m. Destrucció, mina total. Ex-
terminio. Excidium, ii.
EXTERN , A. adj. Foraster, estrany. ExUmo.
Externus, extraneus. { Terme de relació, lo que
apareix per fora, oposat à lo intern. Extemo. Ex-
ternus, extraneus. || fill extern. || Parlant de estu-
diants, los que no estan à pensió ó que no viuhen
en casa del mestre. Extemo. Externus.
EXTIMA T EXTIMACIÓ. f. ESTIMA, AVALUÀ*
Cló.
EXTIMAR. Y. a. ESTIMAR, AVALUAR.
EXTUfCdÒ. f. Aniquilació. Sximion. bstinc-
724
EXT
DICCIONARI
EXT
tio, nÍ8, extÍDCtus, ns. || Apagament. Bxtincion.
Restínctio, nis.
EXTINGT, A. adj. ant. extinguit.
EXTINCTIU, VA. adj. for. DESTRUCTIU.
EXTINGIR. V. a. BXTIN6UIR.
EXTINGUIBLE. adj. Lo que*8 pót exlingair.
Extinguible, Exlínguibilis.
EXTINGUIR. V. a. Apagar. Exlinguir. Extin-
guOf restí nguo, is. Q Aniquilar, deslruhir entera-
ment. Extinguir. Extingno, evero, is. || També 's
diü en lo moral. Extinguir, Coérceo, inhíbeo, es.
EXTINGUIT, DA. p. p. Extinguido, exlinto.
Extinctas.
EXTIRPACIÓ, f. Obra de extirpar. Extirpa-
eion, Extírpatio, nis.
EXTIRPADOR, A. m. y f. Qui eslirpa. Exlir"
pador. Extírpator, is.
EXTIRPAR, y. a. Destruhir enterament. Ex-
tirpar, Extirpo, as. | Arrancar de soca y arrel. EX"
tirpar. Extirpo, as; fanditiïs evellere.
EXTIRPAT, DA. p. p. Extirpada, Extirpatus.
EXTÍ8PIGE. m. Ministre encarregat de exami-
mir las entranyas de las víctimas. Extispice. Ex-
líspicis.
EXTI8PIGINA. f. Inspecció de las entranyas
de las víctimas al objecte de conèixer lo venider.
Extispieina, Extispicina.
EXTORQUIR. Y. a. EXIGIR.
EXTORQUIT, DA. adj. ant. La cosa presa ó
exigida à la forsa. Àrrebatado. Raptus.
EXTORSIÓ, f. Obra de llevar per forsa alguna
cosa. Extorsion, Extorsió, nis, violenta ademptio.
y RAPINTA.
EXTORT, A. adj. ant. bxtorquit.
EXTRA Ó AD EXTRA. exp. llatina. Ademés,
fora de. Extra, ad extra. Extra, ad extra.
EXTRACCIÓ, t. L' acte y efecte de extra urer.
Bxtraccion, Extractio, nis. || quím. La separació de
alguna de las parts de que*s componen los cossos
naturals y artificials. Extraccion, Separatio, extrac-
tio, nis. I Sorteig. Sorteo, Sortitio, nis. | ant. nai-
XBNSA.
EXTRACTAR, v. a. Compendiar lo millor de
un llibre. Extractar, Excerpto, as; in compendiam
redigere.
EXTRACTE, m. farm. La part mès substan-
cial, ó de major virtut y eficàcia que s' extrau de
minerals, plantas, licors, etc. Extracto. Extractum,
i. 0 Resumen substancial de algun escrit. Extracto.
Summa, se, compendium ii.
BXPRACTB DE FEL DR BRAU Ó DB BOU. LO fel de dit
animal evaporat que forma una substància blanda,
de color grocb verdós, de sabor mòlt amarch, de
olor dèbil particular : té una propietat tònica mòlt
manifesta, y s' usa pera aumentar la activitat en
los òrgans digestius, y sempre que convé V us dels
corroborants. Extracto de hiel de toro ó de buey.
Extractum fellis bovini seu taorini.
IXTRACTB DB SATURNO. Llquit qoe «* obCé fent
bullir lo litarge ab una disolació de aoetit de plom
cristalisat, evaporant lo licor haata 30.^; no té co-
lor, es trasparent, de sabor dols y apeoas astrÍD-
gent; s* emplea com à resolutiu y repercoasio, ea
las inflamacions erisipelalosas dependents de cto-
sas externas, en las cremaduras, contusions y lo^
tàrias, etc. Suhacetato de pUmo ÜqmidiO^ é «rirseie
de satumo. Sub-acetas plumbi liquidos, exlractom
saturni, acetum lithargyrii satnrni.
EXTRAHENT. p. a. Qui extraa. Exthuiofy
extraente. Extraens.
EXTRAJUDICIAL, adj. Fét, tracUt fora de b
via judicial. £!ír(fa;udteta2. Extrajndicialis ; extra
judicium actus.
EXTRAJUDICIALBIENT. adv. m. Sens li
formalitat de causa judicial. ExUrajmimakuàU,
Extra judicium.
EXTRA-MURR. Veu composta de bxtra Hatiu
y MURS, admesa pera significar fora de una einlat
amurallada, però en lo recinte de ella. Aflrenni-
ros. Extra muros.
EXTRÀNEO, A. adj. ant. bsteaht.
EXTRANGERIA. f. BSTRAHOBEU.
EXTRANT, A. adj. bstrant.
EXTRAORDINARI, A. adj. Fora del orde,
regla y método regular y natural. SstrawrÜMam,
Extraordinarius, inusitatus, insnetus. | RaraveUés,
admirable. Extraordinario. Mirabilís. | Fortúit, Oh
sual. Extraordinària. Fortuitns, advenUtins. | n.
Correu particular. Extraordinario, Novns nnntios.
II Plat que s' anyadeix al menjar ordinari, JErlra-
ordinario, Fercnlum, i.
EXRAORDINÀRIAMENT. adv. m. De m
modo extraordini. Extraordinariamente. Pneler ibo-
dum; extra morem. || CApaiTxosAiosifT.
EXTRAtTÉMPORA. f. La dispensa pera ré-
brer ordes majors fora de las témporas. Arir«-
tempera. Ad ordines extra tempera excipiendoi
facultas.
EXTRÀURER. V. a. Tràurer alguna cosa de
ahont estava. Sacar, extraer. Extraho, is. | qaíffl.
Separar alguna de las parts de que *s oompoaefl
los cossos. Extraer. Separo, as, extrao, is. | Esca-
llir y fér un compendi de la substància de un lli-
bre. Extraer. Excerpo, is.
EXTRAVAGÀNCIA, f. BSTRAVAGÍ!faA.
EXTRAVAGANT, adj. bstra vagant. | m. pi.
Las constitucions pontiffcias posades al fi del cos
del dret canónich. Extravaganíes. Extravagantes,
ium.
EXTRA VAGANTMENT. adv. m. De un IDO-
do extravagant. Extravagantemmte, Insanè.
EXTRAVAGAR. V. a. DBSVAaiBiA&.
EXTRA VA8ACIÓ. f. med. y cir. La aocióó
movímens ab que surt la sancb de sos vasos ordi-
naris. ExtravasMion, extravasion. Emptio, nis.
EXTRA VA8AR8E. Y. r. med. Bixírse algno
Kquit del sèu vas. Extravaiarse, Sxirà vasa di^*
fundi.
EXT
EXTRAVASnÓ. f. BXTRAVASÀC16.
SXTHAVENAB8E. Y. r. Eixirse la sanch de
lasTenas. Extravfinarse. Extra venas sanguinem
effnndi.
EXTBAYIAR. T. a. Férpérdrerlo camí. Tam-
bé s' usa com reclproch. Extraviar, k via deduce-
re, avertere.
EXTREM, m. Principi ó fi de alguna cosa. Ex-
tremo. Mela, Bd, extremnm, i. || L' últim à que pót
arribar alguna cosa. Extremo y, extremidad. £xtre-
milas, summitas, atis. || Admiració, escrúpol afec-
tat, l•lazaneria^ gazmoneria. Inanís amplificatio. ||
Bxcessia. adj. Extremo. Extremus. || adj. extremat.
EXTREM PROPÍNQUo. csgr. Aquell desde abont se
& '1 moviment de conclusió. Extremo propinquo,
Sxtremam propinquum.
▲EBiBÀR AL EXTREM, fp. Patir gran necessitat.
Üegar al extremo. In súmmum venire ; ultima ex-
trema prosequi.
. la EXTREM i EXTREM, m. adv. besde'l principi
úü. De extremo d extremo, desde el principio al fin,
k capità ad calcem; ab ovo ad mala. || De un ex-
trem al altre contrari. De extremo d extremo, Ab
eqiiis ad asinos.
iM BXTRiM. m. adv. Extremadament. Con, en,
por extremo. Sammè, impensè, maximopérè.
rÉaiXTiEMS. fr. Manifestar ab gestos ó senyals
eieessiuB algun afecte, com sentiment, alegria,
elc. Haeer extremat. Animi affectus extraordinaris
8%DÍs explicaré, indicere.
PA88ÀR DE uif EXTREM i ALTRE. fr. Passar dcsde'l
principi al fi sens tocar ó entretenirse en los me-
dia. Iff paear ée tm extremo d otro. Extrema pro-
aequi.
EXTREMADAMEirr Y EXTREMAMENT,
adv. m. En extrem. Extremamente, extremadamen-
fi. Abeolulè, completà, snmmè.
EXTREMAT, DA. adj. Cabal, perfet. Extre-
mado. Absolutas. Q Sammo. Extremo. Extremus.
EXTREBilTAT. f. La punta ó part última de
alguna cosa. Extremidad, ea;(remo.Ultimum,extre-
mum, i.
CXTREMUNGIAR. V. a. Administrar lo sa-
CATALA. EYX 128
grament de la extremunció. Olear; dar la santa
uncion, ó la extremauncion. Extrema) unctionis sa-
cramento rooribundum muniré, instraere.
EXTREMUNGIAT, DA. p. p. Oleado. Extrems
unctionis sacramento niunílus.
EXTREMUNCIÓ. f. Lo quint sagrament de la
iglésia que 's dóna als moribundes ab los sants
olis. Extremauncion; santa uncion. Extrema unctio;
moribundís sacra unctio.
EXTRET, A. p. p. Exiraido. Exporlatus, ex-
tractns. || m. extracte. || Tret de algun empleo.
Depuesto, sacado. Depositus.
EXTRÍNSEGAMENT. adv. m. Exteriorment.
Exlrinsecamente. E^trinsecus.
EXTRÍnsegh, ca. adj. Cosa no pertanyent à
lo que 's fà ó tracta. Extrinseco. Extrinsecus.
EXTUBErAnGIA. f. protdbbrIncia.
EXUBERÀNCIA, f. Gran abundància, exube-
rància. Exuberantia, ae.
EXUBERANT, p. a. Mòlt abundant. Exube-
rante. Exnberans.
EXUCONCIANA. f. Secta, rama dels arrians.
Exuconciana. Exuconciana, a^.
EXULCERAGIÓ. f. med. Formació de llaga.
Exulceracion. Exulceratio, nis.
EXULCERAR. V. a. Comensar à formar llaga.
Exulcerar, enconar, envenenar, Exulcero, as.
EY.
EY. Inlerj. pera cridar al que està distant. Oye,
oyes. Heus, tu.
ET, ET. Interj. de extranyesa. Bola. Heus, q uid
EYCETA8. m. pi. Sectaris del sigle vu que
professavan la vida monàstica, y afirmaven que 's
podia alabar à Dèu sens cantar y ballar. Eicetas,
Eycetae, arum.
EYL. pron. aut. Ell. El. Ille.
EYNA. f. Qualsevol vas pera posar vi ó altre
licor. Vasija. Vas, sis. || pi. Los instruments propis
de algun art ú ofici. Trebejos, útiles, enseres. Uten*
silia, ium, instrumenta, orum.
BYXELAR. V. a. ant. vèncer, derrotar.
726
FAB
DICCIONARI
FAB
^^^mt^m^^0m^^0m^^^*^m0*^^0^0^^^^^f^^^0^^
*<^^««M««*V*Mtf4«MM«M«W»
seÉ^^
P.
F. Sisena lletra del abecedari y quarta de las
consonants llabials. La pronunciació catalana es
BF ; y Ms que li donaren valor numeral la feren
significar 40 y ab nna ralleta sobre 40,000. Entre
'Is romans servia pera marcar als esclans que ha-
vent fugit los tornavan à atrapar , denotant així la
fngida. En las gallofas ó dietaris significa férià.
Cap per avall en las inscripcions val v com serjus
servus. Duplicada així If en la jurisprudència sig-
nifica DiGBST. I FORT ó FORTE. J F, P. forte piano.
P. P. Mòlt fort , fortíssim. JP. P, P, ó P. P. P. P.
fortíssim però lleuger.
FA.
FA. m. müs. La quarta veu de la escala. Pa.
Quarta musica vox. || Interjecció de disgust , com:
FA , fora de aquí , nas pudent. Quita, Apage. || 0.
Proh, pro.
FABA. f. Lo fruyt de la fabera. naha. Faba, ®.
II Butllofa ò bulto à manera de faba que s* eleva
en la part exterior del cos del animal. ïïaha^ron•'
eha , hahon, Stigma , atis. Q Tumor de sanch coa-
gulada en la boca de las béstias. Baha, Bana , as.
H BLEDA. 2.
FABA CANINA. MATACi.
FABA EGiPCÍACA. Planta medicinal, espècie de ars
que's cultiva en Amèrica y en alguns paratjes de
las Indias, ab las fullas grans de figura ovalada, y
la flor de color de rosa: té la arrel molsuda y mòlt
acre quant està fresca, però cuyta pert lo mal gust
y s' usa com aliment , com també las fullas. Colo--
easia, haba egipciaca ó de Egipto. Faba segypliaca,
colocasia, 2e.
FABA PUDENTA. CcHa faba que vé de llevant, y es
bona contra la hidropesia. Baba hedmda. PhasecH
lus Burratensis.
NO PODER DIR FABA. expr. fàm. No poder respinr
de cansat. No poder eehar el aliento. Xaximè útkr
tigatum esse.
QUANT LAS FABA8 lÀ FAN CLOCH , NOSTtB AIO, RO
ESTiCH EN LLOcn. ref. Denota que en lo boo tenps
los criats no volen estar subjectes. Cwomíú lu
habas estén en grano , una higa para mnenro «fli.
Dum adest ceres, non famulamnr.
teIürer fabas DE OLLA. fr. mot. hm. qoe's dii
de aquell que havent estat encngit y vergonyes,
comensa à dir ó fér lo que abans no s* atrevia, j
també del malalt que va per bè. linear lo$piési
las alforjas 6 del plató. Audaciorem evadere.
FABAB. m. Lloch sembrat de fabas. Bakr.
Fabetum, i, fabalia, omm.
FABÀBIA. f. Planta de flors blancas , frnytde
tres cantons ab llavors petitas, negras y amargis;
se cria arrapada à terra. Telefio. Tdephiom, ii.
FABAT, DA. adj. Se diu del animal qne pa-
teix lo mal dit faba. Habado. Elephantiacns.
FABELAB. V. n. parlar.
FABEBA. f. Planta ó ü^gom annal de arrel
fibrosa, de cama quadrada y dreta, de fullas cras-
sas ó molsudas, y que produheix un fruyt xato, de
cosa de una polsada de llarch , y bona pera men-
jar, com també la tavella quant està verda. Hah,
Faba, ae.
FABET. m. Embadalit , parat. Melilolo. Slupi-
dus.
FABELA. f. ant. flaquesa.
FÀBIA. (llet.) Nom de dos lleys romanas: pro*
hibia la una la compra , venda ó retenció de ub
esclau ó llibert de altre propietari ; la altra mst-
cava '1 número de clients que s* podia portar de
acompanpment en los llochs püblicbs. ley /«Ki.
Lex fabia.
FABIANS. m. pi. Sacerdots romans que viviai
en comunitat , y nom qo» Rómulo doni ab sèn
FAG
partidaris, per sér Fàbio Celer lo gefe principal de
ells. Fahiaiíos, Fabiani, omm.
FABÓ Y FABOLÍ. m. Faba mès petita que la
regular, y serveix pera aliment de las cabalcadu-
ras. Haha panosa ó caballuna. Equina faba.
FABOROÓ. m. mús. Modo de cantar ab entera
igualtat. Pabordon. ^qualiter sonans concentus.
FABREFAGGIÓ. f. Establiment de fàbricas.
Mbrefaccion. Fabrefactio, nis.
FÀBREGA, f. ant. fàbrica. ] ant. farga , fer-
reria. Q alfàbrega.
FABREGDAYAR. V. a. ant. fabricar.
FÀBRIC^i. f. EDIFICI. II Paratje destinat pera
fabricar alguna cosa. Fàbrica. Fabrica , x. || Casa
fabricada ó feta ab art. Fàbrica. Fabrica, ». || Obra
de terra ó terrisa. Al far. Figlina. U met. Idea fan-
tàstica. Fàbrica. Vana machinatio. || y
FABRICACIÓ, f. La acció de fabricar. Fdbri-
ea, fabricacion. Fabrícatío, nis.
FABRIGADOR, A. m. y f. Qui fabrica. Fabri-
eante, fabriquero. Fabricator, edifícans, fabricans,
is. n FABRICANT. || met. V inveutor de alguna cosa
no material, com de mentidas. Fa^tcador. Machi-
nator, is.
FABRICANT, p. a. Qui fabrica. Fabrieante.
Fabricans. || m. L' amo, mestre ó artista de alguna
fàbrica , ó qui traballa en ella. Fabricanle, fabri-
quero. Faber, architectus, i, fabricator, is.
FABRICAR. V. a. Fér ó disposar alguna cosa
material. Construir, fabricar, edificar. Fabrico, as,
struo , is. n met. Fér ó disposar alguna cosa no
material, com la pèrdua de algú, etc. Trazar, fa-
bricar. Invenio, is, fíngo, is.
FABRICENSE8. m. pi. Obrers de Roma que
traballavan en la fabricació de armas en los arse-
nals. Fabricenses. Frabricens, is.
FABRIDOR. m. ant. pulidor.
FABRIR. V. a. ant. pulib, bruntir.
FÀBULA. f. Ficció artificiosa que inclou alguna
yeritat moral. Fàbula. Fabula , ». || Espècie sens
fonament, ó falsa. Fàbula. Fallacía, sb, fictio, nis.
D'mitologia. Q Rumor, veu del poble. Fàbula. Fa-
bula, Bd. II La part de invenció ó la forma y dispo-
sició artificial de un poema. Fàbula. Fabulse in-
ventin , dispositio. II L' objecte de irrisió , com:
fulano es la fIbcla del mon. Fàbula. Ludibrium.
ii. II Rondalla. Fàbula; euenlo de viejas. Burree,
aruin. || novel4.
FABULETA. f. d. Fabulilla. Fabella, se.
FABULISTA. m. Qui conta , escriu ó compon
fàbulas. Fabulisla, fabulador. Fabulator, is.
FABULÓS, A. adj. Lo que conté fàbula ó ficció,
Fabuloso. Mythicus , fabularis. || Incert. Fabuloso.
Fabulosus, fictus.
. FACCIÓ, f. Acció militar. Faccion. Congressus,
us. n Parcialitat, partit, bàndol. Pandilla, faccion.
Factio , machinatio , nis. || Delineació , ayre de la
cara. Faccion. Oris, vullus lineamenla , ductus. |j
Lliga en que s' ba promès la fe mútua ab Jura-
CATALÀ. FAC 727
ment. Faccion. Consponsa factio. || Qualsevol ser-
vey militar , com patrulla , etc. Faccion. Militise
Officíum. II p. U. FETOR.
FACGIONAR. V. a. Dividir en faccions ó par-
tits, sublevar , amotinar, insurreccionar. Facció-
nar. Factionibus diducere, perturbare.
FACCIONADAMENT. adv. A modo de facció.
Faccionadamente. Facciosè.
FACCIÓ8, A. adj. Sediciós , perlurbador de la
tranquilitat pública ó que's rebel-Ia contra '1 rey
llegítim. Faccioso. Factiosus. || Qui's declara à fa-
vor de algun partit. Faccionario, Parlium studio-
sus.
FAGGIOSAMENT. ad. De una manera faccio-
sa. Facciosamenie. Factiosè.
FACÈCIA, f. aat. COMÈDIA. II ant. Gràcia , agu-
desa, ditxo. Chiste, sal, donaire. Facetia , se, face-
tiae, arum.
ab facècia, expr. mús. Ab lleugeresa , festiu ,
alegre. Con facècia. Festinate.
FACECI08, A. adj. ant. Graciós , xistós. Sala-
da, gracioso, chistoso. Facetus, lepidus.
FAGENDA. f. ant. Negoci, feyna. Hacienda.
Labor, is, opus, eris.
FACIAL, adj. Lo que pertany à la cara. Facial.
Ad faciem pertinens.
ÀNGUL facial. Lo format per dos rectas que
surlen de las dents superiors, la una va à parar al
oído , la altra al punt mès sortit del front , dedu-
bint així V tamany del cervell y U grau de intel-
ligéncia. Angulo facial. Angulus faciei.
FACIALMENT. adv. m. ant. cara à cara.
FÀCIL. adj. Lo que no costa traball , cuydado,
ó diligència. Fàcil. Expeditus. Q Mudable , varia-
ble, inconstant. Fàcil. Yarius , mutabilis. | Humà,
condescendent. Fàcil. Facilis , comis. || flexible.
II FRÀGIL.
FÀCIL OE FÉR. loc. Haccdero. Factu facilis.
FACILET. adj. d. Facilillo. Facillimus.
FACILtSSIMAMraiT. adv. m. sup. Facilisi-
mamenu, facilimamente. Facillimè.
FACILITAR. V. a. Desembarassar , llevar las
dificultats que impedeixen la execució de alguna
cosa. Faciliíar. Expedio , is, facilem aditum inve-
nire.
FACILITAT, DA. p. p. Facilitada. Expeditus.
I f. Bona disposició, poca dificultat pera fér algu-
na cosa. Facilidad. Facilitas , atis. J Inconstància,
lleugeresa. Facilidad. Yarietas, atis.
FÀCILMENT, adv. m. Sens traball ni dificul-
tat. FàcUmente. Facilè; nullo negotio. Q Ab lleuge-
resa. Fdcilmente. Temeré.
FACINERÓS, A. adj. Malvat, delinqüent , di-
solut. Facineroso. Facinerosus, flagitiosus.
FACINEROSAMENT. adv. m. De un modo fa-
cinerós. MalvaL•mente, impiamente, nefandamente.
Nefariè, scelestè.
FACINORÓ0, A. adj. FACINERÓS.
FACITf A. p. p. ant. FET.
728
FAC
DICCIONARI
FAT
facsímil, in. Yeu llatina pera denotar la
perfecta imitació de una firma , escrit, etc. Faesi-
milè, Simile faclum.
FACTIBLE, adj. Lo que's pót fér. Hacedero,
factible. Factibilis.
FAGTIBLEMENT. adv. De un modo factible.
Factiblemenle, Faclibiliter.
FACnci, A. adj. Artificial. Pactieio. Facli
tius.
FACTOR, m. Comissionat pera comprar, vén-
drer y altres negocis. Factor, institor, Negotiator,
institor, is. || Qui fa alguna cosa. Hacedor, Factor,
is. II arit. Cada un dels números de la multiplica-
ció dels quals resulta '1 producte. Factor. Factor,
is.
FACTORIA, f. Empleo del faclor. Factoraje,
factoria, Negotiatoris munus. || Oficina del factor.
Factoria, factor aje, Negotiatoris olficina.
FACTOTUM • m. Subjecte que exerceix vàrios
encàrrechs , ó 4 qui 's mescla en tot genero de
serveys. Factotum, Totom faciens.
FACTURA, f. Compte del cost y cóstas de las
mercaderias que compran los factors. Factura.
Mercium ratio. || ant. Acció y efecte de fér. Hechu-
ra. Opera, factura, íb.
FACTURIA. f. FACTORIA.
FÀCULA. f. astron. La part mès brillant del
disch del sol ; també 's dóna aquest nom à las cla-
pas blancas que 's veuben en la lluna, y mès bri-
llants que lo demés del disch llunar. Pdcula. Fa-
cula, ai.
FACULTAT, f. Potència, virtut pera obrar.
Paeultad. Disciplina, ae, facnltas, atis. || Ciència,
art. Facultad. Disciplina, m, ars, artis. | Llicèn-
cia, permís, llibertad. Facultad. Potestas, atis, co-
pia, 86. II En las universitats, conjunt dels doctors
ó mestres de una ciència. Facultad. Alicnjus scien-
tiae claustrum. || pi. Béns, cabal, etc. Facultades.
Res, ei, bona, orum.
FACULTAT MAJOR. La filoBofia, teologia, ileys, ca-
nons, medicina, etc. Facultad mayor. Scientia ma-
jor, altior disciplina.
FACULTATIU, VA. adj. Pertanyent ó alguna
facultat. Facultativo. Ad disciplinam, ad artem
spectans. U Pertanyent al poder ó facultat de fér
alguna cosa. Facultativo. Ad facultatem pertinens;
facultate pollens. || Lo que dona facultat. Faculta-
tivo. Quod facultatem affert. || m. Qui professa al-
guna facultat, regularment s' entén dels metges,
cirurgians y apotecaris. Facultativo. ScienliaB pro-
fessor.
FACULTATIVAMENT, adv. m. Segons las
reglas de una facultat. Facultativamente. Propriis
cujusqne scientise vocibus.
FAGUNDAMENT. adv. m. Gopiosament en lo
ben dir. Eiocuentemente. Facundò, disertè.
FACÚNDIA Y FACUNDITAT. f. Elegància,
abundància de paraulas y frases. Facundia. Fa-
cundia, ®; dicendi copia ; eloqneptia) vís.
FACUNDO. adj. Copiós en lo ben dir. Blotml•
te, facundo. Facundus, disertus ; ad dmndam e»-
piosus.
FADA. f. La que, segons opinió dels gentil
pronostica 'Is destines. Bada. Fatídica, as. | Qoil-
sevol de las tres parcas. Bada. Parca, ».
FADADOR, A. m. y f. ant. Vatkmaior, Mt-
dor. Fatidicus.
FADAMENT.'adv. m. Ab desmasiada ddsor.
Desabridamente. Insulsè, injacnndè.
FADAR. V. a. ant. vaticinai.
FADDA. f. Moneda de plata en Torqnia qm n\
un quarto y es mòlt petita. Fadda. Honela àe
dicta.
FADEA. f. ant. fatuïtat.
FADIGA. f. Lo dret del senyor del domini éi-
recle sempre que s' enagena la cosa donada et
enfitèusis. Tanteo, fadiga, preUteum. Pnslatimiis
jus post venditionem.
FADIGAR. V. a. Usar del dret de fkdíga. 7a»-
teàr. Jus prtelationis in licitatione retraherere.
FADOR. f. Dolsor desmasiada del menjar, im-
palagamiento , empalago. Insnlsitas, aüs, Cisü-
dium, ii.
FADRt| NA. m. y f. Jove solter, eo estat de
casarse. Mozo, maneebo, doneel. Adoleaceas, tis,
CGBlebs, ibis. || Lo qui ha passat 1* aprenentatge 4e
algun ofici y no es mestre. Mancebo, efeUl, Mut-
cipium, mercenarius, ii. | A. ant. MAmima.
FADii MESADEE. Lo fadrí quo *s lloga per meNS
y menja en casa del aiho. Mesero. Menslnras ops-
rarius.
FADRINATGE. m. JUVüfTüT.
FADRINEJAR. V. n. Fér vida de ImItí. JT^
eear. Juvenor, aris.
FADRINE8A. f. ant. JüVSifTCT.
FADRtNET , A. m. y f. d. Moeito^ eo. Adole^
cenlulus, i.
FAGEDA, f. FAJAL.
FAGINA. f. Gat salvatge. Gardmim, fwma, k>-
tis, is ó idis.
FAGOT. m. Instrument múaich de vens mès
agudas que '1 baixo y mès estret per la part sape-
rior, que 's toca per medi de Doa canya doUe po-
sada al extrem de un tnbo corb de Uautò. fs^oi.
Tuba, ae.
FAGOTKTA. m. Mdsich que toca *1 íagot. F*-
gotista. Tubicen, is.
FAHEDOR , A. m. y f. Qui fà. jncedor. Con-
ditOr, is. II FACTOR.
FAHEL. adj. ant. fibl.
FAHELTAT. f. ant. PIDBLrfAT.
FAHENA. FETNA.
k FAHENA FETA NO HI HA ESTOBB. refr. tCf. FEl•li
FETA NO TÉ DESTORB.
FAHENT. p. a. FABBDOR.
FAHENT LACs PALESA, fr. ant. Akbant péblica-
ment. Baciendo loor mamflesta, Publioè landaBdo.
FAILLEII8A. f. ant. FALTA» Dmcxi.
FAL
V. n. ant rALtii.
rAlLLDOll• f. ant. falta, BBriCTB.
FADUB. T. a. ant. fée.
FAISÀ. m. FATsi.
FAmnuUL T. a. ant. bmieuixai.
FAIX. m. aot. FBIXy FAIDO.
FAUA. f. fessa de roba més llarga qne am-
fb, pera ceoyir lo cos. Paja. Tenia, fascia, ». |
La ipie iiaan los ecclesiastichs pera cenyirse la so*
tana. Cenidor. Cincloriom, ü. | f. Los travessers en
los montants de las portas pera formarlas. Feina-
xo, pofío. In valvis transversnm lignum. | La que
*8 pfnUí prop del paviment en las parets. Bodapié.
Ümbria paríetis. | La de punt pels noys. Pajero.
Pneroram iasciola.
FAIXABLE. adj. Lo qne pót sér faixat. Faja-
Us. FlBsciabiüs.
FAOÜUU V. a. Cenyir ab la faixa. Pajar. Fas-
cw, as; íasciis ligare, obstringere.
Fim FAiXAa. fr. fam. de despreci. Vete alrollo.
ibí io malam crncem.
FAIXAT, DA. p. p. Pajaio. Fascíatns.
FAIXETA. f. d. Pajuela, Fasciola, se.
FAXA. f. Frnyt del fatg. Pabuco. Fagi glans.
FAJAL. m. Llocb plantat de fatgs. Hayal, Ao-
yola, kMjimeo, y kayneal pr. Fagalal, alis, fage-
Im, i.
FAJCXm m. Espéeie de ferment particnlar, de
%■» oblonga ab tres escayres, cobert de boll ne-
gre, y eooté ooa farina mòlt blanca, però fà '1 pa
•Ml moreno y desagradable : la planta fà nna ca-
mm doble, sòlida y k vegades rojenca, las flors en
la címa de las brancas, entre blancb y color de
^irpiira, es comé en la Kanxa, y abanda en Cala-
Qoya. Pera *1 castellà, Terreros din : «noté los va-
rios nombres que le daban en Castilla, ya de Arit-
•lofuta, ya de Fluxum, ya de Alforjan; però abo-
rm coo informe à mi parecer mny seguro, le lla-
Mttiios Mmhwn. B Fagopirum, fegopirum, fagotriti-
ymm^ melampyrum, i ; frumenturo sarracenicum.
FALAOAMENT. m. afalAch.
FALAdAR. V. a. AFALA6A1.
TAMJLGüEMf A. adj. Qai afalaga. Halagüeno,
ftclo^oior. Blandas.
FALAGüEEA. f. falguesa.
FALAGUERAMENT. adv. m. ant. Ab afa-
lachs. HalagüenamenU. Blandè, benigne, illece-
brosè.
FALANGE, f. mil. Tros de infanteria macedò-
nia, y qne segons Yegeci *s componia de vuyt
BÍl homes, encara qne altres la fàn arribar fins à
trenta mil ; y per semblansa qualsevol número de
tropa arreglada. Palangt. Phalanx, gis. | Tres or-
des de ossos dels dits de las mans y dels peus.
FmUmge$. Phalanges, inm.
FALANGETA. f. La tercera y més petita de
ks tr«s falanges dels quatre últims dits. Palangeta.
FALANGITA• m. Soldat de la falange. Palau'
plm. Pbalangis miles. | Herba medicinal contra
vmo I.
GATALi. FÀL 729
las pícadas dels animals verinosos. Palangii^ fa*
langius. Phalanginm, ii.
FALANSTERI. m. Associació agrícola ò in-
dustrial ab arreglo à las doctrines de Fonrier. Pa*
lanslerio, Pbalanslerinm, ii.
FAlAs. adj. FALS.
FALCA. f. Pessa de fusta ò ferro, ab cinch su-
perfícies planas , y termina en tall pera dividir
cossos sòlits ò pera ajustar y apretar à altres. Cw-
na, falca. Cnneus, i, fibula, se. | Lo tascó de la
arada. Telera, Cuneus in aratro. J pi. nàut. Tanlas
' primas qne *s coMocan perpendicular ò vertical-
ment sobre la vora superior de la nau pera major
adorno, pera que no entre aygua y pera major se-
guretat de la gent. Palcas. Navis supercilium.
FALCAR. V. a. Ficar las falcas. Aemiar. Cu-
neos adigere. | Posar falcas en las cadiras, taulas,
elc. entre *1 peu y '1 pis quant estan desiguals.
Calzar. Fulcio, is.
FALCAT, DA. p. p. Acunado. Cuneis adactus.
I adj. Armat com los carros de guerra dels an-
tichs. Paleado. Falcalus. y Se diu del planeta del
qual la part il-luminada sembla una fels. Pakaéo,
y comteulata parlant de la lluna. Falcatus.
FALCÍDIA. adj. La quarta part dels béns he-
reditaris, que per dret comú queda libre al heren»
permetentli, que pnga disminuhir k proporció 'is
llegats quant excedeixen las tres quaiias paris de
la herència. Palddia. Falcidise lex.
QUARTA FALCÍDu. for. CfMfta faMdta. Quarta
falcidiae.
FALCÓ. m. Aucell de rapinya, més gros qne P
esparver, y vola ab més velocitat. Halean. fako,
nis. I Canó de V artilleria antígua. PaUom^ fàko*
nete. Falconinm tormentum.
FALCÓ ifONTiaí. 'L que no està ensenyat desde
petit, y que sempre es feréstech. Hakon mantano.
In juventute nou cicuratus falco.
FALCÓ MONTBEí GEUBB. Halcon wumUtoo yrmro.
Falco.
FALCÓ PBBBGií. 'L quo vo do lluoy y DO se li
troba *1 niu. NehU, hakon feregrino. Falco alienl-
gena.
FALCÓ QUB SALTA DB BAMA BIf BAHA. MamerO.
Falco.
FALCÓ QUB PBBSBGUBIX AL TUDOXS. Paiwmhario,
Palumbarins falco.
FALCÓ DB NIU. Niego. Nidícus falco.
FALCÓ BOQUBB. Roquero. Rupeus falco.
FALCÓ TAGABOT. Faicó dol color del tuniscench,
tant animós que acomet à tots los aucells. Tagaríh
te. Peme, es; africanus accipiter.
FALCÓ TUüiscBifCB. Lo uatural de Espanya que
àntes servia en la acetrería ; es de mès de milj
peu de llarch , lo cos de color de plom, las plo-
mes de las airs llargas y pardas ab clapas rojeo-
cas; en lo ventre *n té mòltas de blancas, y las
potas grogas ; cassa ab una velocitat extraordioi-
ria. Nehli; kak<m geniU ó de Téuz. Falco pigargus*
/
730
FAL
DICCIONARI
FAL
FALOOlf ADA. f. La acció de acométrer lo fal-
có à la cassa. Calada. ímpetus io predam.
PEGAR FALCoifADi. fr. fam. Apoderarse, péndrer
de fugida alguna cosa. Echar la garra ó la zarpa.
Unguibus arripere.
FALCONER, m. Qui cuyda dels fe!cons. Pako-
%ero. Falconum custos, curator.
FALCONERIA, f. acetreria.
FALCONET. m. d. Pessa petita de la artilleria
antígua. Falconele. Falcunculus, i,
FALDA. f. La part del cos desde la cintura
fins als genolls. Regazo. Gremíum, ii, sinus, us. ||
Part del vestit talar, de la cintura fins baix. Falda,
halda, faldilla, Lacinia, plagula, as. || La part del
vestit desde la cintura al genoll. PalL•, halda, re-
gazo. Gremium, ii, sinus, us. || La part baixa de las
montanyas ó terras. Falda. Montis radix.
FALDA DE XEMEifETA. *L vol quo té sobro la cuy-
na. Campana de ehimenea. Fumarii campana, latior
pars.
FALDADA. f. Lo que cab en la falda. EaUada.
Quantum sinus capit.
FALDAR. m. La part de la armadura antígua
que queya desde V extrem del peto à modo de fal-
dillas. Faldar. Armaturse pars infra thoracem pen-
dens. I FALDILLETA.
FALDATIE. m. faldai.
FALDEJAR. V. n. Caminar per la falda de al-
guna montanya. Faldear. Montis radicem perire.
FALDELLÍ. m. Faldíllas ricas. Brial, guarda-
ries, faldellin. Mulieribus preliosa palla.
FALDER DE BISBE. m. ant. Lo capellà del
arquebisbe ó bisbe que li porta alsada la falda ó
cua de la capa consistorial. CauL•lario. Caudata-
rius, ii.
FALDERÓ. m. Cèrcol qu^*s posa volander
en los carros entre la clàvia y '1 botó de la roda.
Arandela, volandera. Ferreus annulus.
FALDETA8. f. pi. y
FALDILLA, f . y
FALDÍLLAS. f. pi. Yestit exterior de las do-
nas, ab tavellas per la part de dalt, y baixa de la
cintura als peus. Saya, guardapiés. Stola, ae; mu-
liebris túnica. || La de sobre pera eixir de casa.
Basquina. Sirma, se, ciclas, adis. || Las de sota ó de
estar per casa. Guardapiés, faldellin, faldas. Inti-
ma túnica muliebris.
FALDILLETA. f. La part de la armadura que
surt del pelo com à faldons. Faldar. ArmatursB
pars infra thoracem pendens. || pi. Espècie de ena-
güetasfinas que *s posa per decència als sants Cris-
tos. Panetes. Subligaculum, i.
FALDÓ. m. La part que penja del gipó, jupa,
etc. de la cintura en avall. Faldilla. Extrema ves-
tís ora ; thoracis plagula. | La part inferior de al-
guna roba que penja solta. Faldon. Plaga, »; am-
plior lacinia.
FALÉRIA. f. Adorno de or ó plata que porta-
Aan al coll los romans com díatiotia honorífich
ó com recompensa militar. Faleria. tbúetk^ s.
FALEUGO. m. Yers llatí endecasflabo, eouU
de espondeu, dàctíl, y tres coreos. FaUweo. ?ba-
leucium, phaleucum carmen.
FALGUERA, f. Herba de diferentts e^édes,
que naix en parat jes frets, y té la llavor eo unsbih
nyets, en lo revés de las fullas. EeUeko. Plens, idis.
FALGUERA MASCLE. Planta pereuDe, índigeoa,
que *s troba en abundància en los boscoe. üélccàe
maeho. Fil ix mas.
FAUMEirr. m. ant. filta.
FALIR. V. n. ant. faltae.
FALL, A. adj. faltat.
FALLA. f. FALTA, n adj. Dit de la caria que m
es truofo. Falsa. Falsa, se. | teta., hatxa.
FÉR PALLA. fr. faltae.
FALLADA, f. La acció de fallar en lo joeb de
cartas. Fallada. Triumpbalis pagell» losio.
FALLANGA. f. Postura poch ferma del coi.
Payanea. Labilis positio. || Matxo, mula ó cataU
vell, magre y de mala figura que ja lé poqnisn-
mas forsas. MataUm, huitrera^ roctiumie. Sbccibd-
rium jumentum.
FALLAR. V. a. Guanyar ab trunfo la basa (fel
contrari. Fallar. Chartam lusoriam alia trívmphili
vincere. I for. Decidir, sentenciar, faltar, €dlíarf<
fallo. Sententiam pronunciaré. | faltajl.
FALLEBA, f . Barreta de ferro asaegmidi m
la finestra óen una de las portas del baioó verti-
calment y ab una ansa pera mónrerla y íéría ei-
ganxar en un pontet que té '1 baslimeot dalt y Uíi
ab lo que quedan tancadas las portas. FalMa, Ye^
ticillus, i.
FALLIR. V. a. AliTlBESI, FÉa BllICAliOTA. |
faltak. i Morir. FalUeer. Ifori.
FALLITy DA. adj. abatut. 8. | aOBT. lALTiT.
FALLO. m. FALTA. I En lojochdecaHaslilti^
un dels quatre colls. Faüo. Speciet alicujos la
chartis lusoriis inopia. | Decisió, sentència que dó-
na un jutje. Fallo. Sententia, ».
FALLO, NA. adj. Enajat, mòlt enMaC Ün-
do, mohino. Iràs succensus. I Dit del vi be, In^
Fuerte. Yigoratus. | Dit del mar mogat» altent.
Alborotado, enerespado. Infiatus.
FALLONiyNA. adj. d. de falló.
FALLONIA. f. Enfado mòlt gran. ünsyfiojv.
Ira, ».
FAL•LÀCIA. f. Engany, frau, mentida. Falacift.
Fallacia, ». || sofisma, sofistseu.
FAL-LAN8A. f. ant. falsedat,
FAL-LÀ8. adj. Enganyós, fingit, mentider. Fer
lax. Fallax. g sofístich.
FAL-LÀSMENT. adv. m. Ab fal-làcïa. FaUs-
m«n(e. Fallaciter.
FAL-LÉNCIA T FAL-LENSA. f. Engany. F9r
leneia. Error, is. 0 falta, difbctb.
FÀL-LER. V. a. Enganyar. Polir. Fidem Mere.
FAL•LERA, f. Idea, desitj vehen«it.
tema, gusanera, Pervicaciat »•
FAL
GÀTAU.
FAL
•731
f. Disposició pera poderee
enganyar 6 errar. Palibilidad, Faliibilitas, atis.
FAL-UBLE. adj. Capàs de errar. PalibU, Fal-
libilis.
adv. De modo fal•lible.
. Fallibíliter.
rÀL•-UCH, GA. adj. Pertanyent al fal-lo ó à
Bòn calto. Un dels qoatre dens de la impudéncia y
la diasipació qne estava representat en las parts
Boxnals del home. Fdlico. Phaliicus.
'. m. ant. falta.
FAL-UB. V. a. IIENTIE9 BlCQANTAl.
FALÓmiA Y FALÒRNIA. f. JfeiUtra, tÈ^ímU,
hoUíf gazapa, trufa, guadnmana. Hendacinm, ií.
FALQUES, f. pi. nàut. falca. 8.
FALBAa. V. n. ant. FALTAa.
FALa. f. Instrument corb de ferro ab dents y
■àsech pera sogar. Boz. Merga, m ; messoria falx.
I adj. Eaganyds, mentider. Falso, el que nos ven-
iéü^•lgo. FalínSy commentitius, dolosns. |No
verdader. Fako, Falsns , snppositns , adulterinns.
B» PALS. m. adv. Sens la deguda seguretat ó
sriwtàDcia. En faUo; sobre falsa. Non solidè; falsò.
via VHA CLAU FALSA. fr. Palsear la llave. Àdul-
férinam clavem fabricaré.
HÍ8 FALS QUB Ull PROCÉS Ó QCB JÚOAS. lOC. MOS
ftí$o f 1M Júdüs. Quam perfidus.
KO psani *L FALS. fr. Aprofitarse de la ocasió.
kffü9€ckar la ocasum. Occasíonem arripere.
FAL8ABRAGA. f. fort. Muralla baixa pera de-
taMa de la principal. Falsabraga. Pr»lentum mn-
ma» propngnacnlum.
FALSADORf A. m.j f. ant. falsificador.
FAUSAHARBA. f. nàut. Cap ab que s* amarra
É llanxa per la popa del navio. Falsamarra. Ru-
lena adnlterinus.
FALSAMENT, adv. m. Àb falsedat. Falsamen-
se. Perperam, falsò.
FAIAAPORTADA. f. Entre impressors lo que
ra devant de la portada de un llibre. Falsaportada,
ïïBUforíoda. Prafrons libri.
i. V. a. ant. falsificar, gontrafbr.
FALAA-BEGLA. f. cartilla. 2.
FALAARIf A. adj. Falsificador de instruments
pàblichs. Faúario, falseador, Falsarins, falsificus.
I Qai fà ó diu falsedats ó mentidas. Falsario. Fal-
sidicas.
FALBAS. f. pi. mús. Las consonàncias à que
Bobra ó falta un semitó dels que tocan à la propor-
ció. Fàlsas, disonantes. Toni dissoni. || En lo blasó
*s dia de las armerias en que no s' observan las
reglas del art, com quant tenen color sobre color,
etc. Falsas. Informis.
FALSEDAT, f. Frau, engany, mentida. False-
M, falsia. Falsimonia, », falsilas, atis.
FALSEJAR. V. a. falsificar. || v. n. Flaque-
jar, pérdrep la resistència ó fermesa. Falsear. In-
firmo, as, deficio, is. | Dissonar la corda de un
instrument. Falcar. Dissono, as.
FALSERA. f. ant. falsedat.
FALSET, m. Ven que contrafà al tiple. PalseU.
Acutum sonum mentiens vox.
FAL8EZA. f. ant. falsedat.
FALSIA, f. Espècie de oreneta tota negra, qne
tè las potas mòlt curtas, las alas mòlt llargas y vo-
la ab mòlta velocitat. Vencejo, avion. Gypselns, t,
apus, odis. II Herba que 's cria en paratjes de ay-
gua, regularment en los pous, y tè uns remets
prims, negres y relluents guarnits de unas fulletas
com las de las llentias, y col-locadas simètrica-
ment à un costat y altre. Culantrillo. Gallitrica, se;
calliche, es; capillus veneris. |j ant. malícu, ew^
OAFnr, TRAMPA.
FALSIAT, DA. adj. FALsnncAT.
FALSIFICACIÓ, f. Acció y efecte de falsificar.
Palsifícaeion. Falsificatio, nis.
FALSIFICADOR, A. m. y f. Qui falsifica. FaU
sifíeador. Adulterator, is.
FALSIFICAR. V. a. Adulterar, contrafer es-
criptures, monedas, etc. Falsificar. Adultero, aSp
corrumpo, is.
FALSIFICAT, DA. p. p. Falsificado. Adulte**
retus, vitiatus.
FALSnXA. f. Ganiveta corba de que usan Ips
sabaters pere tallar la sola. TrancheUy trinchete.
Scalprum sutorium. || ter. falsia. 1.
FALSIOT. m. ter. falsu. 1.
FALSÓ. m. Instrument pera tallar los rahims
al veremar. Honeejo,hocejOj honzalo, hoeino, cor*
billo. Falcula, e.
FALTA. f. Privació de lo necesari, com: falta
de medis, etc. Falta. Inopía, penúria, ». | Defor-
mitat. Falta. Deformitas, atis. [ Culpa, pecat. Fal-
ta. Culpa, 8B, peccalum, i. ) errada. || Defecte dè
la moneda per no sèr de lley ó faltarli '1 pes. Falta.
impuritas, atis, diminutio, nis. 1 Nota al marje de
algun inventari, pere denotar que falta afguna co-
sa de que allí s* ba fèt menció. Falla, dèficit. Dè-
ficit. I En lo joch de pilota la cayguda de aquesta
fore dels límits senyalats. Falta. Extra praefixos
termines pilas jaclus. J Dit de las forsas, de la sa-
lut, del animo, etc. debilitat, disminució. FoKa de
fuerzas, etc. Yirium etc. defectio. [ Defecte del
mènstruo ó regla en las donas prenyadas. Falla.
Menstruorum defectio.
falta de crunsa. InurbaniL•d. Inurbanitas, atis.
FALTA DE GANA. DesmcDJament. Desgana, inap^
Uncia. Tedium, ii, satielas, atis. ] Disgust, poca
gana de fér alguna cosa. Desgana. Tsedíum, ii.
FÉR FALTA. fr. FALTAR. 8. 4.
LA FALTA. cxp. pera denotar que s' envida tot lo
joch. Juego futra. Deponis quod súperest.
PER FALTA DE ALTRE. m. adv. DcDota qnc'us va
lem de alguna persona ó cosa poch ídónea ó insufi-
cient per no haverni altra de millor. À falta de
hombres buenos ; d falta de pan buenas son formi.
Cum nuUus alius idoneus inveniatur.
pu lufA 01 AtTisiKm PAür M batui, ref« Se
nn
FAH
DICCIONARI
^AH
diu quant se dóna un empleo à subjecte insuficient
ó ménos digne, per no baverhi altres mès à propò-
sit. Àópor falta de L•mbres huenos d mt padre hi-
deron alcalde, Cum nullus indoneorum inopiam
•ecce pater prsesidct.
QUI NO SàB CALLAB SAS FALTAS MAL CALLAEÍ LAS
ULS ALTRis. refr. ab que's nota al qui no sab
guardar un punt encara que sia en perjudici pro-
pi. Quien dice lo suyo mal callarà lo ageno. Qui sua
non tacuit, minus iile aliena tacebit.
skNs FALTA. m. adv. Ab seguretat y certesa. Sin
falla, pmtualmente. Sine mora; certè, securè. |
Ferfectament. Sin falta. Perfecte.
TiNiR FALTA DB ALGUNA COSA. fr. Garéixer de ella.
Tener falta de alguna cosa. Aliqua re carere.
TJE i^6t donar QuiNZB T FALTA. exp. DenotB que
un es mòlt superior à altre en allò que tracta. Te
fuide dar quinu y falta. Hac re longè te superat;
tibi excel•lit. Q donar vintinou i acabar i tübnta.
FALTAR. V. a. No tenir alguna cosa sòn cum-
Eliment. Faltar. Deficio, is. Q Estar ausent, no tro-
arse en alguna part abont devia estar. Faltar;
haeer falta. Desum, absum, es, deficio, is, opus es-
se. Q Morir. Faltar, falleeer. Emori. y No cumplir
la obligació. Faltar. Muneri deesse. || Pecar, comé-
trer qualsevol falta ò culpa. Faltar, delinqtUr. Pec- I
€0, as, delinquo, is. || Dit de las armas do foch. Féa
riGA. d Pérdrer lo punt de apoyo en algunas cosas.
Faltar. Deficio, is. [ Estar, no saberse aprofitar de
la ocasió, etc. Faltar. Contemno, is.
faltar i ALGÚ. fr. Deixar de afavorirlo. Faltar^
U. Alicui deesse.
FALTARSBN POCH. fr. Havér estat à punt de veri-
ficarse alguna cosa. No faltaha mas. Por poco, d
poco, con poco mas. Hocdeníquedeerat; boc unum
in malis restaret. [ loc. fam. Denota que sobrevé
nova incomoditat. Otra que tal baila. Eu aliud.
FALTAT y DA. adj. Defectuós. Falto. Defíciens.
I Desprovehit, destituit. Falto. Defectus, destitu-
ios. I Qui no té '1 seny cumplert. Falto de juicio.
Mente captus, impos animi. || Dit de la moneda que
no es de lley. Feble. Deficiens.
FALTERA. f. d. Faltilla. Levis culpa.
FALUA. f. Se diu de la dona viva prompta y
aguda. Pizpireta. Yivax.
FALUGA. f. Galíota de un orde de rems. Fa-
lúa, faluca. Moneris, is. Q met. La persona ó ani-
mal mòlt petit y bulliciós. Pulguillas, ardilla.
Ardalio, nis.
FALUTXO. m. Embarcació petita de una sola
llatina. Falucho. Minor veli navis.
FALZILLA. f. FALSIA. 1.
FAM. f. Gana, desitj, apetit de menjar. Jlam-
.hre. Fames, is. || Gran apetit, gola, voracitat, àn-
sia de menjar. Hamhre. Yenter, tris; esurigo, inis.
I Carestia de aliments en especial de blat. Ham-
hre. Penúria, s. Q met. Gana, desitj vehement de
alguna cosa. Bamhre. Desiderium, il, fames, is.
FAM GAiiiNA. MaUdlia que causa tal fam que res
la satisfà. Bambre ca^ma, y gaafuza Iub. Bulimia,
s; canina fames.
APAGAR LA FAM. fr. met. fiam. TrAonr à algú de
misèria. Despiojar. Egestate aliqoem liberare.
AssiTiAR PKi FAM. ff. mel. Yalene de la ectsió
pera obligar à algú à que convinga en lo que sèas
necesitat no convindria. Sitiar ó eoftrpor hamkn.
Fame obsessos domaré. || fír fat» fam.
BONA FAM D£ QUINZB DiAS. exp. Repiea al que re-
husa alguna vianda, perquè no es exqnísida, ò per
escrupulós. Bamhre de tres simana$. Hk esaet tibi
gratus, esurienti, cibus.
CLAPIR DB FAM. fr. ter. Teuif molla fam. Cianv-
se de hambre. Fame premi.
BSQOBRDARSB DB FAM. ff. Teuínie mòlta. MMar
de hambre, caerse de hambre. Fame laboraré, íd-
terire.
FÉR PATIR ó FÉB PASSAR FAM. fr. EamkrnKr. Flme
obstringere.
FERSB PASSAB Ó MATAB LA FAM. fr. Menjar fios SS-
tisferse. Matar el hambre. Satíari; famem 9chn.
MATAR DB FAM. fr. mot. Donar poch menjar. Ma-
tar de hambre. Inedia necare.
MORiBSE DB FAM. fr. Patime mòlta. aúiunejWUh
rirse de hambre. Fame premi.
NINGlJ *S MOR DB FAM, T SÍ DB FART, 6 MÍ8 HI 10-
RBN DE FARTS QUE DB FAM. ref. Denola quant per-
judicial es menjar mès de lo necessari. De kmkt
nadie vi morir, de mucho eomer etea mil. Reno fa-
me, plures interiere gulft.
si'n vòls 8B vi morh db fam. loc. proT. ab qoe
*8 nota als que ofereixen alguna cosa per eoDpli-
ment. a los muertos se dice si qw§rm. Dic, visae?
extincto dicendum est accipe viro.
FABiA. f. Rumor, veu comuna. Fama. Fidi, c
I Renom, reputació. Fama. Fama, s, nomen, iois.
I La opinió comuna de la excel•lència de algú ea
sa professió. Fama. Existimatio, nis.
cobra ó güanta fama , T cÚat 1 lioRBR. ref.
Denota que una vegada adquirida íama ab poeh
traball se conserva. Cobra buioa fama y Meu à
dormir. Securum tu carpe bono sub oomine soio-
num.
DONAR FAMA. fr. Fér cobrar crèdit Dar fem.
Prsedico, as.
LOS UNS TENEN Ó 8B*N PORTAN LA FAMA Ó LA ANOII-
NADA , T ALTRES CARDAN LA LLANA. rcf. BeUOta q«K
mòltas vegadas s* atribuheix à uns lo que altres
fan. Unos tienen la fama , y otros earian la Ism;
WM come lo fruta aeeda , y otro tíene U denten.
Insonti plerumque manet poena.
MALA FAMA. Desbouor, infómia. Mala fama. Be-
decus, oris.
MÈS VAL FAMA QUB DINERS, ref. Aconsellu que li
bona opinió es preferible als interessoa , perqae
dissimula algun defecte si V hi ha. Maeaa fame
hurto eneubre. Qui bene andit , ei nihil iaiputatir
mali.
FAMEJAMENT. m. ant. FAS.
FAM
' FAMEIANT. adj. pavolbnch.
FAUEJAB. T. a. Bamhrear. Fame premi.
família, f. La gent que yíu en una casa, Bub-
jeela al senyor ó cap de ella. Fanilia, Família, sb,
Itr, ris. I Ascendència , descendència y parentela
de algú. Pamilia. Latns, genas, eris. j^Los criats ó
aorrey de algú. Pamilia. Familia , ». || Col•lecció
d^s animals y plantas qne tenen entre sí relacions
Mtnrals en los òrgans principals. Familia. Fami-
lia, e. I Maynada, criatnras. Pamilia. Familia, s.
I Se diu de aqnellas cosas 6 personas que tenen
aliansa particular respecte de algun cap; així
dihem: la pamílu de sant Francesch, etc. Pamilia.
família , ae. | En la antigüetat eclesiàstica cert
■úmero de monjos que hi havia en un monastir
al^ sò» abat. Familia. Familia , s.
rAMiLiÀ REAL. Númcro de personas reals que la
eomponen. Familia real. Regia cognatio, vel fami-
lia. I Número de criats del rey. Pamilia real. Aulae
ifigie domestici.
8ÀGIADA FAMÍLIA. Nostrc Senyor , Maria Santís-
sima y sant Josep ; alguns hi afegeixen à sant
Joan. Sagrada Pamilia. Familia Sacra.
FAIUUAB. adj. Pertanyent à la família. Fa-
wdHar. Familiaricus , familiaris. || Freqüent , de
■acomú. Famliar. Frequéos. || Criat ó criada de
aigana casa , ó la persona de alguna família. Fa-
müiar. Domeslicos. || amich. || Dit del estil que
s* usa en la conversació ó en las cartas de amichs.
F&miliar. Familiaris. I pi. Lo dimoni que *1 mon
eréu que té tracte ab algú y *1 porta en un anell ó
«Ihaja domèstica. Pamiliares. CBicodoemones; dcB-
■lones fomiliares.
TBma FAMILIARS, fr. fam. Pondera la sagacitat
de algú ó lo que fà de extraordinari. Tener los fa-
wdümrei. Mira sagacitate pollere.
FAIULIABISAR. V. a. Fér una cosa en comú.
Familiarizar. Usitatum, frequens facere.
FAmUAUflARSE. v. r. Àcomodarse al trac-
te familiar de algú. Familiarizane, mlgarizarse,
\pairane. Familiariter agere.
FAMILIARiflSIBI, A. adj. sup. Familiarisi"
Familiarissimus.
FAMILIARITAT, f. Gonfiansa en lo tracte,
amistat. Pamiliaridad. Familiaritas, atis, usura, se.
LA MÒLTA FAMILIARITAT BS CAUSA DB MBNTSPREU.
loc. proverb. Denota que ab lo mòlt tracte se solen
eooéíxer los defectes de la persona que's tracta, y
qne per consegüent se li psrt la afició ; però no
aerà així si en Uoch de defectes s' experimenta
bondat, etc. La mucha familiaridad e$ causa de
menosprecio. Nimia familiaritas contemptum parit.
FABOLIARIIENT. adv. m. Ab familiaritat.
Familiarmente. Familiariter.
FAMIUATURA. f. L' cmpleo de familiar de
k Inquisició. Pamiliatura. In sancta Inquisitionis
tribanali familiaris officium.
FAMIUBTAS. m. pi. Heretjes que seguiren à
Sayit Jordi de Delft , que depi qu' ell era '1 Mes-
CÍTALA. fan 733
sias, etc. Pamilistas, del amor de la earidad. Fami-
list», arum.
FABONA. f. ant. fam.
FABiOLENGH, CA. adj. Qui té mòlta fam.
Hamhriento, famélieo. Famelicus , esuriens.
ANAR FAMOLBNCH. fr. Tenir fam. Hamhrear. Esu-
rionem agere ; esurío, is.
FAMÓS, A. adj. Qui té fama. Famoso. Famo-
sus, períbodtus. || Perfet , excel-lent. Famoso. Ex-
cellens. || Distingit. Famoso. Conspectus. | La per-
sona de grans prendas. Famoso, Egregius, nobilis.
FAMOSAMEBIT. adv. m. FamosamenU, exee^
lentemenUj lindamente. Optimè.
FAMOSissiMy A•adj. Pamosisimo. Geleberri-
mus.
FÀMÜLA. f. CRIADA.
FÀMüLO. m. Criat; s'usa en alguns col-legis.
Fdmulo. Famulus, i.
PLASSA DB fímulo. Familiatura. Famulitium, ii.
FANAL. m. Campaneta de vidre, ó altra matè-
ria transparent pera tenir llum. Farol, fanal. Pha-
rus , i , Incerna , ae, Q La llanterna que*s posa en
una torre alta en los ports de mar , pera guiar als
navegants. Paro, fanal, farol, lintema. Pharus, i.
I Títol del dret que's paga en los ports pera soste-
nir lo fanal que guia als navegants. Fanal. Àd
pharum sustinendum vectígal. || pi. Herba sem-
blant à la maravella ; té las llavors com à pèsols,
negras ab una clapa blanca en una capsetaàmodo
de fanal. Parolillo, hesito de monja. Gonvolvuli
genus. I met. fam. pi. ulls.
FANAL DE POPA. Faro grau que's posa en la popa
del navio ó buch comandant de una esquadra ó
divisió. Fanal, lintemon. Màgica laterna.
FANALÀS. m. aum. Farolon , lampion. Gran-
dior pharus.
FANALER. m. Qui encen y cuyda dels fanals.
Fanalero, farolero. Pharorum curator.
FANALET. m. d. Farolillo , ico, t'to. Lncernu-
la, ffi.
FANÀTIGAMEFIT. adv. m. De un modo fanà*
tich. Pandti»amente. Fanaticè.
FANÀTIGH y CA. adj. Qui defensa ab tenaci-
tat opinions erradas en matérias de religió. Famé-
tico. Fanaticus. { Extravagant, entusiasmat, preo-
cupat. Fandlico, visionario. Fanaticus, delirus.
FANATISAR. V. a. Infundir fanatisme. Pana'-
tizar. Fanatismum incutere. || bmbaucar, bmrahb-
CAR.
FANATISME, m. L* entusiasme, 6 tenacitat
dels fanàtichs. Panatismo. Fanatismus , i , illusio,
nis.
FANGH. m. Pango, lodo, barro, cieno. Coenum,
lutum, limus, i.
FANCH T GALS CURRBN MÒLTS MALS. FOf. DOBOta qUO
la bona roba dissimula mòltas faltas aixi flsicas
com morals. Botas y gaban eneubren mueko maL
Multum ocreis vitii tegitus, multumque lacema.
Bnií DBL FAKCH. fr. mel. Eixir felísmeat de al«
731
FAN
DICCIONARI
FAH
Suna dificultat. Salir del lodo àdeun ceMgal. Ab
arduo se expediré negotio.
EIXIR DEL FANCH T CiülBl EN LO BlEEÀNCH. ref.
FUGIR DEL FOCH , CtC.
FICAR EN LO FANCH. fr. faiD. Atràurer à algú ab
engany y artifici pera ficarlo en alguna dependèn-
cia àrdua. Enlruchar. Pelliceo, es.
FICARSE EN LO FANCH Ó EN UN FANCH. ff. met. Elü-
penyarse en una empresa mòlt difícil. Meterse en
un cenegal ,óenun herenjenal ; atollarse , atollar,
empuntanarse. In lulo hsrere ; difiicultatibus pr»-
pediri. '
FABIDANGO. m. Ball espanyol mòlt alegre , y
festiu, y també '1 so ab que's balla. Fandango. Tri-
pudium hilaríus vel fescennium.
FABIDANGUERy A, Y FANDANGUISTA.
m. y f. Aficionat al fandango. Fandanguero, Fes-
cennius tripudiator.
FANEGA. f. Mesura de sis quartans. Fanega^
kanega, Medimnus, medimum, i.
FABIEGADA. f. Lo tros de terra que's pót sem-
brar ab una fanega de gra. Hanegada , fanegada,
fanega de semhradura, Terrae jugum medimni ca-
pax.
FANFÀBRIA. f. fam. Jactància, vana arogàn-
cia. Fanfàrria. Jactantia , as, vana, pntida osten-
tatio.
FANFARRÓ, m. Jadanciòs, qui fà vanitat de
lo que no es ni ba fét. Fanfarron , jaetancioso,
Yentosus prsedicator. H Qui fà '1 valent. Fanfar-
ron, tragavirotes, farfanton , matasieU, perdonavi'
dos, tragakombres. Thraso, nis.
Ffta LO FANFARRÓ, fr. Bravear , haladronearf /an-
farronear , (anf arrear ; blasonar del amés ; eckar
plantas ó hravatas. Virtutum verbis inanibus jac-
tare.
FANFARRONADA, f. lactància. Fanfarro-
nada, fanfàrria, baladronada , hravata , farfanto-
nada, fanfarroneria , fanfarronesca. Jactatio, nis.
FANFARRONAMENT. adv. m. Yanament,
ab fanfàrria. Fanfarronamente. Yentosè.
FANGA. f. Instrument de ferro com una for-
quilla, pera girar la terra. Laya, lia. Pastinnm, i.
rusticum bifidum.
FANGADA. f. La mida de terra que es la
quinta part de un jornal. Fangada. Quinta pars
jugueri.
FANGADOR. m. Qui fanga. Layador. Bidenti*
bus terram vertens.
FANGAR, m. Lloch de mòlt fanch. Lodaxal,
abarrancadero, lodazar, lodaehal , atolladero, fan*
gal, banizal, lameL•l , tollaL•r, ciénaga , revoUa-
dero. GoBnosus, lutunentus locus, coUuvies, ei. Q
V. a. Girar la terra de un camp ab la fanga. Layar,
Pala vel pastino terram evolvere.
FANGÓS. A. adj. Ple de fanch. Lodoso, fan-
goso, barroso. Coenosus, lutosus.
FANGUBIAR. V. n. Anar pel fiínch. Zoneo-
jmr, Caloanea luto ambolando foBdare.
FANGÜERA» f. FÀNOAl.
FANOCA. adj. f. ter. gansoniri, kraia.
FANOGADA. f. ter. FB8ADK8A, CAKMimU.
FANTARBIA. f. rANTASMA.
FANTASt. m. ant. Soldat de infiíotería. h-
fante, Pedes, is.
FANTASIA* f. Potència de! àoírna qie forM
las imatjes dels objectes. Fantasia , tma^ftMOM.
Phantasía, se; animi vis iroagiïSum c^ectríx. | Pre-
sumpció, vanitat. Fantasia. Supèrbia , », vanilas,
atis , faslus , us. Q Pensament elevat deia peelai
pintors, y altras obras de ingeni. PantasUi. Ri-
men, inis. I Moviment repentí ó impuls de esperit
que mou à obrar sens reflexió. Fantasia. Yaoa €0-
gitatio.
FANTASIAR. V. a. Fér castells en Tayre. Jto-
eer eastiUos en el aire. Yana spe eludí.
FANTASIASTES. m. pi. Sectaris relígioitf
que sostenian que'l cos de J. C. bavia estat fanti»-
tich ó aéreo y que la seva mort no bavía eslat ml.
Fantasiastes. Fantasiasti, orum.
FABITASBIA. f. Yisió, sombra representada tt
somnis ó per flaquesa de la imaginació. FtsNi,
fantasma , espeetro , istantigua. Pbantasaa , tis,
spectrum , i. || Figura estranya que cansa por à Í0
criaturas. Marimanta , eocó , fantagma. Speetrw^
i. II Imatje que's forma en la fantasia per h is*
pressió que fan los objectes en los sentits. Fm!»-
ma. Pbantasma, tis. || m. Home presumptuós , qw
afecta gravedat. Fantatma , fantasman. Tumidtf,
vanus. II Brunzit de una fusta lligada en un cordiU
y rodada ab violència. Bramadera, Tigiilam tht-
beralo aere stridens.
FANTASMAGORIA, f. Art de rq^reseatar
fantasmas per il-lusió òptica. FanUumagerU.
Spectroram òptic» ope representatio, apparitio.
FANTASBIETA. f. d. Fanlamiüa , foMtaam-
eillo. Pbantasma, tis.
FANTÀSTICAMENT. adV. lli. FtoUistkü'
mente. Fictè, fallaciter.
FANTÀSTlGHy CA. adj. Quiméridi, imagisa*
rí, fingit. Fantàstica. Pbantasticus. | Pertanyent à
la fantasia. Fantàstica. Ad pbantasiam pertioeas.
II m. met. Presumptuós, va. Fantasma^ faUdstko,
liguron. Tumidus, vanus.
FAPESMO. m. log. Un dels modos de argüir
de la quarta figura, y consta de universal afirma-
tiva, universal negativa y particular negativa.
Fapesmo. Fapesmo.
FAQUi. m. Camàlicb, bastaix. Ganapem, fn-
quin , esportillero , 11102^ de cardel ó de esfvtu.
Bajulus, i.
FAR. V. a. ant. tia. | m. ant. f akal. t.
FARAM. m. GBNTOTA. I VIIAM.
FARAMALLA. m. EnredadoTi embustero, trt-
passer. Faramalla , faramalkro^ faremalkin, Irs»
pacero, trapalon, farandulero. Garrnliis, i, nebnlo,
nis. g lactància sens fonalDent. /mmimn^ taanis
jactatio. t lOttAftACAt
FAR CATALÀ.
FARANDOLA Ó FArAnDULA. f . Companyia
de c^michs que anavan representant , cantant y
ballant pels pobles. Faràndula. Histriònica socie-
tas.
FAHABTDÓNIA. f. p. U. FALÓRNIA.
FARANDULER , A. m. y f. Qui professava la
faràndula. Parandulero. Gornoedum , i. || faiaha-
LLA. 1.
FARAÓ. m. ant. fogukia.
FARAUT Y FARAÜTE. m. INTÉRPRETE. || di-
rector. I TRUTXIMAN.
FARBAlA. m. Adorno, guarnició de qualsevol
roba plegada cusida per la part superior y solta
per la inferior. Farbaldy falbald. Fimbria, as.
FARCELL, m. Embolich de roba. Lio, envollo-
riOf fardel, paea. Fascis, is.
FARCELLAR. V. a. Fér farc<)lls. Enfardelar.
Consarcíno, as.
FARGELLET. m. d. Àtadijo, fardeUjo, farde-
Ullo. Fascinulus, i.
FARGiDORy A. m. y f. Qui farceix. Mondon-
guero. Farlor, is.
FARCIMENT, m. Obra de farcir. Belleno. Far-
tura, ae, fartus , us. || La matèria de que*s farceix.
Belleno. Farcimen, inis.
MBS PUJA 'l farciment QUE 'l GALL. loC. SO díU
de aquellas cosas en que lo accessori costa mès
que lo principal. Ajo de Valdestillas, que esld frio
y quema ; vale mas la salsa que los earacoles ; cues-
la mas el salmorejo que el eonejo, Ipsa re obsonii
carior condilura.
FARCINATA. f. Mescla de cosas que no con-
venen entre sí, particularment en lo menjar. Ba-
turrillo , batiburrillo , ja/reia , f arrogo , bruseaie.
Confusa), inconexseque res.
FARCIR. V. a. Umplir alguna cosa, majorment
de vianda trinxada. Rellenar, embutir, llenar, Far-
cio, is, replec, es.
FARCIT, DA. p. p. Relknado, relleno. Fartus.
II farciment. II ant. brut.
FARDA Y FARDAM. m. Lo conjunt de cosas
mal ordenadas. Matalolaje. Indigesta rerum con-
geries. || ter. equipatge. || Provisió de menjar. Ma-
talotaje. Commealus, us. || Espècie de tribut que
pagavan en Espanya 'Is moros y juheus. Alfarda,
farda. Judeorum, etc. in Hispània tributum.
FARDATGE Y FARDELL. m. farcell.
FARDELLET. m. d. farcellet.
FARDO. m. Farcell gros de roba ó altra cosa
pera poderlo portar de una part à altra, lo que 's
fa regularment en las mercaderias pera transpor-
tarlas. Fardo, Sarcina, ae.
FARDOT. m. Farcellet de mercaderias. Fardt-
lloy cabo. Sarcinula, ae. || met. Dona grossa y mal
forjada. Amondongada, monton. Crassae et incultse
formae persona.
FAREDAT. f. FEREDAT.
FARFALÀ. m. farbalI.
FARFALLÓSy A. adj. TAATAXUT,
FAR 735
FARFAN. m. ant. faquí.
FARFOLL, A. adj. tartamut.
FARFOTALLA. f. Rebuig del poble. Popula-
chOf hes. Populi fex ; plebecula, se. || Cosa de poca
entitat à que s' ba volgut donar importància. Pa*
mema. Res fulilis. || fullaraca.
FARGA. f. Ferreria. Herreria. Ferraria oíüci-
na.
FARGAYRE. m. ferrer.
FARIGOLA, f. Timó, mata petita mòlt olorosa
y de mòltas branquetas, fullas petitas y flors pur-
púreas : s* usa en las viandas y en algunas parts
pera adobar las olivas ; agrada mòlt à las abellas.
Tomillo. Tbymum, thymus, i.
FARIGOLAR. m. Terreno ple de farigola. To-
millar. Tbymis abundans locus.
FARINA, f. Los grans redubits à pols per me-
di de la mola, etc. Harina. Farina, se. [ pi. fari-
NBTAS.
AQUEIXA ES FARINA DE ALTRE SAGH. ref. SÓN FIGAB
DE ALTRE PANER.
FÉR BONA Ó MALA FARINA Ó LA FARINA BLANA. fr.
Fér ó portarse bè ó mal en alguna cosa. Haeer Inu*
na ó mala harina. Absonè vel dissonè operaré.
PASSAR FARINA, fr. Separaria del sagó per medi
del cedàs. Cemer. Cerno, is.
sÉR UN JAN FARINA, loc. fam. Sèr tonto de massa
bo. Ser un bum Juan, un Juan Lanas, ó ten Juam de
buen alma. Parvi animi.
FARINÀGEO, A. adj. FARINÓS.
FARINAYRE Y FARINER, m. Traginer de
farina. Harinero. Farinarius, ii.
FARINER, A. adj. Semblant k la farina ó que
participa de sa naturalesa. Farindceo. Farinaceus.
FARINERA, f. Lloch abont se posa la farina.
Harinero. Farinarium, ii, farinaria cella, arca. ||
En los molins, espècie de caixa gran ó casal abont
càu y 's recull la farina que surt de la mola. Oa-
rxnero , caja harinera , y alguarin pr. Ar. Mao-
tra, SB.
FARINETA8. f. pi. Pasta clara de farina, f»-
ches, gachas, y farinetas pr. Ar. Pnls, tis, pultica-
la, pappa, ae. || Jocb de daus. Bentilla, Alese ludns
sic dictus.
FARINÓS, A. adj. Cubert de farina. Bnhari"
nada, harinoso. Farinolentns ; farina conspersus.
II Lo que té farina. Harinero , farindeeo. Farina*:
cens.
FARisAlCHy CA. adj. Pertanyent als fariseus.
Farisaico. Pharisaicus.
FARISEÍSBIE. m. Cos ó secta dels fariseus.
Farisaismo. Pharisaeorum secta.
FARISEU, m. Qui entre 'Is jnbeus seguia una
secta diferent dels demés, en los vestits portavan
escrits los preceptes de la lley, però no Is obser-
vava n ; professa van una vida mòlt estreta, adme-
tian una espècie de transmigració : 1* evangeli 'Is
tracta de bipócritas perquè pagavan delme de la
matafaluga y comí, y despréciavan la caritat y la
736
FAR
DICaONARI
FAR
jusifcia ; vny són los domioants entre *ls joheus.
Pariseo, Pharisaeus, i.
FARISTOL, m. Instrument de fusta pera tenir
los llibres ab comoditat qnant s* estudia. Àtril,
Abacus, plulens, i. || Instrument de fusta ab qua-
tre caras , que serveix en lo cor pera tenir los lli-
bres del ofici, etc. FacistoL Cantorum pluteus.
FARMAGÉunCH. m. Qui professa la farmà-
cia ó tó mòlt coneixement de ella. Farmacéutieo.
Pharmaceulicus. || adj. Lo que pertany à la farmà-
cia ó al professor de ella. Farmacéutieo, Pharma-
ceulicus.
FARMÀCIA, f. Ciència que dóna '1 coneixe-
ment, elecció, preparació y reposició dels medica-
ments. Farmàcia, Pharmacia, ae, pharmacies, ei,
pharmaceutice, es.
FARMÀCIA EXPERUIENTAL t OPERA TÓRIA. La que té
per objecte ensenyar ab experiments la prepara-
ció, conservació, reposició, y encara subministrar
los medicaments. Farmàcia operatoria ó experi-
mental, Experimcntalis pharmacia.
FARBIAGOLOGIA. f. Tractat del estat natural
dels medicaments, de sa preparació y reposició,
etc. y com obran en V estat de malaltia. Farmaco-
logia, Farmocologia, ».
FARBiAGOPEA. f. Tractat de farmàcia. Far-
maeopea, Pbarmacopoea, aB.
FARMAGOPEU Y FARMAGÓPOLA. m.
APOTECARI.
FARNACA. f. ter. Yaca petita y grassa. || met.
ter. Persona de poca vergonya. Sin vergüenza, Im-
pudens.
FARlfERA. f. FORNERA. || FLEQUERA, PANADERA.
FARO. m. ant. fanal.
FAROLLA. f. Trampa, engany fét ab dissimu-
lo. Trampa, Yersectia , fallacía doleis.
FARON. m. ant. faro.
FAROT. m. Arbre gran y gros, que té la fusta
tendra y blanquinosa, fullas en figura de cor den-
tadas per las voras y un poch peludas, las flors de
cinch fullas en forma de rosa y de un blanch que
tira à groch,debon olor y medicinals. La pell exte-
rior serveix pera cordas y la interior antíguament
pera llibres. Tilo, lilh, tila, tilia, tilon, Tílía, ae.
FARRAGINAL. m. Lloch plantat de farratge.
Berrenalf kerrenal, herren, Yirendi pabulo serendo
septum. 0 Se diu de la terra en que desprès de segat
lo blat ne rebrota altre. Ricial, RepuUulans ager.
FARRAGUISTA. m. Qui sols aprèn cosas inú-
tils y despreciables. Farraj/utsto. Nugarumperitus.
FARRATGE, m. Lo blat, ordi, etc. en herba
pera donarlo à las caballerias. Alcaeer, herren, al-
eaeel, verde , g ferren , ferraje , ferano pr. León.
Yirens pabulum. || La herba que cullen los sol-
dats pera donar menjar als cabidls. Forraje, Pabu-
lum, i.
FARRATJADOR , A. m. y f. Quí arreplega
fiarratge pera las caballerias. Forrajeador. Pabula-
lor, ú.
FARRATJABfENT. m. La aodó de larraijir.
Forraje, Pabulatio, nís.
FARRATJAR. v. D. Gullif ó arreplegar far-
ratge. Forrajear, Pabulor, aris.
S A. adj. Malcarat, toffrtlaeno,
torvo, Torvus facie.
FARRER. m. ant. AROBNTIl. I rBllER.
FARRIGO FARRAGO. loc. Conjunt ó arre-
plech de cosas supérfluas y mal ordeoadas. Farrs-
go, Farrago, inis.
FARRIOL. n. p. de h. Ferreolo. Ferredus, i.
FARRO. m. Blat de mòlta aresta y gra gros.
Farro. Far, arris, ador, is. | Farina de ordi. Fr-
fo. Far, arris. y farinetas.
FARSA. f. Fàbula, pessa còmica de aseompto
ridícul. Farsa, FabuIa , mimula, «. | Qnalaevii
cosa ridícula y desprecíable. Far$a. Res ridicuk.
I ENGANY, TRAPACERIA, TRETA.
FAR8ÀLICH, CSA. adj. Pertanyent à ¥mük,
província de Tessàiia. Farsdlico. Fharsalicos, pha^
salius.
FARSANT, A. m. y f. Còmich, pallaso.ele.
Farsante, Comicus. || met. Qui osa de ücóou j
enganys, y que en tot vòl fér sòn papw. Fsrtmír.
Histrió, nis.
FART, A. p. p. Harto, Salaratus. | adj. Cub-
plert, satisfet. Harto. Salur, satiatus. | Qui menja
mòlt. ComiUm, tragon, gloum. Helliio, vorax. |d.
La acció de afartarse. Hartazgo. Satietas, ati0.|
fam. Lo menjar abundant y espléndit. ComikUi
eomilitona, Comessatio, nis.
FART DE BASTONAOAS. T<mia , AMNOa Íè fiUi>
Ampla fustigatio.
FART T DROPO. exp. fam. ab que'a reprèn al
mòlt menjador y poch traballador. Lerio g enntf-
dor como borrico de gesero, Tardus edaxque ainnl)
ceu gypsi vector asellus.
ESTAR FART DE OÍR, FÉR, ETC. Havér Ofiy elC. BÒl-
tas vegadas la cosa de que *s parla. Eslar àorio ^
oir, etc. Tsedet ista tolies audire, etc.
FÉR UN FART DE LLENYA. loc. P^gar btslooadns,
y per extensió castigar ab cops, encara que no sit
ab bastó. Cargar de lena, apalear^ dar palizM. Tuh
do, is.
FERSE CN FART. fr. Menjar de alguna cosa fins
quedar ben satisfet. Dar$e un hartazgo, Saloiari;
se ingurgitare. Q Dit de altras cosasi com de pli>-
rar, de estudiar, etc. ferlas ab excés. Daru u
hartazgo. Nimis ad aliquid incumbere.
LO FART NO CONEIX AL DEJÚ. ref. Deoo'a que qui
té abundància no pensa en la uecesatlat dels al-
tres, ni creu que *n tingan tanta com manifestin.
El harto, del agwM no tiene dwelo mmgfmo. Piiig«i<
venter minimè miseret.
FARTANERA. f. fam. Propensió à menjar ab
excés. Glotoneria. Guia, «, hellualio» nis.
FARTANERIA. f. Aosia insaciable de iMojar.
Voracidad. Yoracilas, atis.
FARTAR. ▼. D. Miste de iMivar * bém-
FAS
GATAUL.
FAT
787
També s^usa eom recfproch. Hartar^ $aeiar. Sata-
ro, as ; satietatem facere.
FÀKTàlSB GOM UN POECH Ó GOM UNA BÈSTIA, etC.
fam. Menjar ab excés, üartaru como wn eesto. Ni-
mis edere.
FARTÓSy A. adj. aom. Qni es mòlt menjador.
GloUmazo, Yalidus helluo.
FAHTAT9 DA. p. p. FART.
FARUM . m. Lo mal olor de la carn y altras
cosas que comensan à passarse. Hiumo. Fcetor, is.
FÉl PAICM. FAaUMBJAE.
SKifTii LA FAEUM. fr. moU Averlguar una cosaab
art y dissimulo. Haimear. Sobodorari ; cautè ali-
quem investigaré.
FARÜMEJAR. V. n. Fér famm. Husmiar. Fcb-
teo» es.
FAS. f. Aspecte, cara. Faz. Facíes, ei. ) astron.
Qoalsevol nova representació ó aspecte de la lla-
na, etc. Paie, Aspectus varins.
▲B FAS DOBLADA, m. adv. Cou torvo eeno. Hòrrida
íacie; censorio snpercilio.
PBE FAS ó PBE NB PAS. exp. Ab rabó ó sense rahó,
ab qualsevol pretext que sia. Por fas ó por nefas.
Jore vel injuria; per fas, aut nefas.
FASCINO, m. Dèn amulet que 's penjava al coll
dels Doys pera preservarlos de tot accident. Se
col•locava també en los carros triunfals, y las ves-
tals cuydavan de sòn cuito. Paseino, Pbascínus.
FASOL. m. Monjcta llegum. Judia. Lo nom
castellà varia quasi en cada província ; y aixi 's
dtnhen; Alubias, habichuelas, judihuelaSy arbejai.
foíolas, fasoles, frejoles frijoles, frisoles, Pbaselus,
phaseolus, i.
FASOL BOET. Bufeta de gos, planta que té dos ar-
rels Uargas, los brots bermells, de cosa de un peu
ie llarchs y un poch peluts, lo bri s* eleva en mítj
de la flor. Vegiga de perro, alkekenge* Physalis al-
kekengi, solanum vessicarium.
FASOLS DE JAEDÍ. Planta. Hahichuelas ójudias de
mrdin. Pbaseolus multiflorus.
FASOLER. m. Mata que fa '1 fasol ; té las ca-
mas brévolas y las flors arrabimadas. Judia. Pha-
selns, i.
FASOLET Y FA80LÍ. m. Fasol més petit que'l
3omú, senyalat en la punta ab una clapeta rodona
Y negrenca. 'L mateix nom se dóna à la planta.
fndia de careta. Phaseolus nanus.
FASOLETS DE JAEDÍ. Planta. Dolicos de Egipto y
leüosos. Dolichos lablab, dolichos de cumbens.
FÀ80L8 Ó FA808. m. pi. Las matines del di-
mecres, dijous y divendres de la setmana santa,
ftatefr/os. Officium matutinum, antelucans preces
triduo ante pascha. | Corrupció de la paraula faei-
»U8 Ó JIBEUS.
FicAE ó MATAE LOS FASOS. Matar Cariscus ó jubeus.
rENEBEAS.
FASSANA. f. ant. tbeeitoei, continent. | db-
FOEA. continent BXTBEIOE. | DB DINTEB. CONTINENT
UfTBaiOl.
TOMO 1.
FÀ8TIGH. m. Displicència, disgust. FastidiOi
hastio, tedio. Fastidium, ii. || Aborriment, repug-
nància en los menjars. Hastio. Fastidium, ií, sa-
tietas, atis. || pi. Injúrias, paraulasafrontosas. Bal-
dones, improperios, denuestos. Improperium, ii.
DiE físticbs. fr. Dir paraulas injuriosas. JktMS^
tar. Probris aliquem dehonestare.
FÉE fístigh. fr. UaceTj dar asco. Fastidium
crearé.
TENiE fIstich. fr. Tediar, tener osco, estar em-
bazado. Faslidio affcctnm esse.
FA8TIDI. m. fístigh.
FASTIDIÓ8, A. adj. fastigós.
FASTIDI08ABIEET. adv. m, Ab repugnància
y disgust. Pastidiosamente, Fastidicnter.
FASTIGÓS, A. adj. Lo que causa fàstich ó as-
co. Hastioso. Fastidium oreans. || met. Enfadós,
molest. Tedioso, fastidioso, maehaca, sobon. Moles^
tus, fastidiosus.
FASTIGUEJAR. V. n. Fér fàstich ó asco algun
menjar ó cosa de mal olor. Hasliar, fastidiary dar
nduseas, Nauseam parere. || met. Disgustar, enfa-
dar. Pasiidiar, hastiar. Molestiam crearé.
FASTIGUEJARSE. V. r. Alborolarse. Bmha^
zarse, fasiidiarse, secarse. Fastidio, is.
FASTIGUEJAT Y FASTUAT. DA. adj. En-
L•stiado, ahito. Cibornm satielate affectus.
FASTITJÓSi A. adj. fastigós.
FASTITJOSABIENT. adv. m. fastidiosambnt.
FASTOS, m. pi. Anals. Pastos. Fasti, omm.
FAT. m. Destino, sort, tot lo que succeheix con-
forme ha disposat Déu de^le la eternitat. Bado,
fatu. Fortuna, ae, fatum, i. Q fatalitat. || Sèrie, y
orde de causas tant encadenadas que necessària-
ment produhían són efecte en opinió dels filosops
gentils. Uado. Fatum, i. Q adj. Insípit, dols per fal-
ta de sal. EmpalagosOy insulso. Insipídus, insul-
sus. I fJLtco, tonto.
i BON FAT T i MAL FAT, AJÜDATHI A LA METTAT.
ref. DÈÜ DIU AJUDAT T T' AJUDAEÉ.
FATAL. adj. Lo pertanyent al fat. Fatol. Fatal is.
II Desgraciat, funest. Fata/. Funestus, ominosus.
FATALISME, m. La doctrina dels fatalistas.
Patalismo. Rerum omnium principíum in íato sta*
bilientium secta.
FATALISTA, adj. Qui mira com cansa y prin-
cipi de totas las cosas al fat. Patalista. Rerum
omnium principium in fato stabiliens.
FATALITAT, f. Desditxa, infelicitat. Patalir-
dad. Fatum,i,fatalitas, atis. || Necessitat de un suc-
cés, la causa del qual s' ignora. Patalidad, kadOf
destvM. Fatum, i.
FATALMENT, adv. m. Ab fatalitat. Patalmen'
te. Fataliter.
FATG. m. Arbre de pell blanca, fusta forta y
flexible, flors petitas y apilotadas, lo fruyt triangu-
lar y bo pera mj^u^aya. Fagus, i.
FATOIHMU^V^LrÀGlNA.
FATICaEL ^r^ ^Ltantbix.
^ \ 94
138
FAÜ
DICCIONARI
FAY
FATtDIGHy CA. adj. S' aplica à las coeas
que anuncían la mort. PaHdica. Fatidicas, fati-
cínus.
FATIGA, f. Cansament, traball, molèstia, vexa-
ció. Fatiga. Operosilas, atis. fatigatio, nis. Q An-
gijstia. Fatiga. Anxietas, atis, angor, is. || Lo dret
de quedarse *1 senyor una finca pel preu que *s
ven à altres. Tanteo, derecho de prelacimf fadiga.
Pra;]ationis jus post vendítionem.
FATIGADOR. A. m. y f. Qui fatiga. Fatiga-
dor, Molestus.
FATIGAIUENT. m. fatigà.
FATIGAR, v. a. Usar del dret de fatiga qui té
domini en alguna finca. Tantear. In licitatíome, in
venditione retrahere. || afadigar, cansar.
FATIGAR8E. V. r. afadigarsb.
FATIGAT) DA.p. p. y adj. Fatigada, cansado,
laso, trabajado, transido. Defessus ; fractus labore.
FATIGÓS, A. adj. Lo que fatiga. Fatigosa,
operoso, trabajoso, Laboriosus, arduus.
FATILLEJAR. V. a. ant. embruixar, fér brui-
XERIAS.
FATILLER, A. m. y f. ant. bruixot, bruixa.
FATILLERIA. bruixeria. |f Cosa de poch valor
ó entitat. Frusleria, Nugae, arum.
fatuïtat, f. Tonteria, ximplesa. Patuidad,
Fatuítas, atis. || fatalitat. 2.
FÀTUO, A. adj. Tonto, ximple. Fdtuo, necio.
Fatuns, varo. || Boig, insensat. Fútuo. Vecors.
FATXA. f. nàut. La capa que 's fà brassejant
unas velas en contra de allras, de modo que'i vent
done en las unas pel revés ó cara de proa, men-
tres umple las altras pel endret ó cara de popa.
Faehn. Ven tus vela undique feriens. || apariéncia.
POSAR EN fatxa. fr. uàut. Parar lo curs de una
embarcació per medi de las velas, fentlas obrar en
sentits contraris. Meter, cojer ó ponerse en facha,
Instructis velis navem delinere.
FATXADA. f. La part anterior de qualsevol
cosa. Pachada. Frons, tís, facies, ei. || met. cara.
FATXENDA, f. Vanitat, presumpció. Fachenda,
Confidentia, ae.
FATXENDEJAR. V. n. Gallejar. Pavonear, ga-
Uardear. Pavonem agere; inaniter gloriari.
FATXENDER, A. adj. Yà, presumit. Fachen-
da y fachendistay presumido. Yanus, elatus, inflatus.
FAULA. f. fAbula
FAUNO. m. Fill de Pico, nèl de Salurno, y rey
dels aborigenses, que explicava 1s fals als homes.
Faww. Faunus, i. || pi. mit. Monstruós ab banyas,
orellas, peus, cua y pel de cabra, *1 nas mòlt xalo,
y lo restant tot de home. Paunos, silvanos, Fauni,
orum.
FAU8. f. FALS.
FAUSTO. m. Vanitat, ostentació. Pausto, fasto,
Ponïpa, », faslus, us. || Orgull, supèrbia. Fauslo.
Fastidium, ii, flalus, us. | adj. Felís, afortunat.
Pausto, Fauslus, fortunatus. || ret. Afectació en V
estil. Binchazouy fausto. Ampulla, ae.
FAU8TÜÓS, A. adj. Ple de fau^to. FantioM,
fasto 80 y fastuoso. Fastuosus.
FAUSTUOSAMENT. adv. m. Ab fausto y eq-
pérbia. Pastuosamente, Tumidè.
FAUTOR, A. m. y f. Qui afavoreix no mal par-
tit ó opinió. Pautor, Fautor, is.
FAUTORIA. f. FAVOR.
FAVA. f. FABA.
FA VELAR. V. D. ant. parlar.
FAVONER. m. ant. afavoridor.
FAVONI. m. Vent de ponent. Fatonio, téfxa.
Favonius, zéfirus, i.
FAVOR. m. Socorro, ajuda, prolecció, grada.
Favor, Favor, is. || Honra, benefici, gràcia, aplau-
80. Paí}or. Studium, ii. || Parcialitat, afecte. Powr.
Cupidílas, atis. || Honra, benefici, gràcia, twir,
Honos, oris. || Expressió de agrado que fà una da-
ma. Favor, Gratia, ae, munusculum, i. || Privaoa,
valíment. Favor, Gratia, se, auctorítas, atis.
favor del POBLE. Àwa popular, favor del puehk
Popularis aura, gratia.
i ó EN FAVOR. m. adv. En benefici y utilitat de
algú. A favor, en pro. Pro aliquo; in alicujusgra-
tíam. II En defensa. En favor, en defensa. Pro.
AB LO FAVOR. m. adv. Per causa, per medi, com:
AB LO FAVOR dc la nit. Con ó por el favor. Gra-
tia.
AB LO FAVOR DE DÈu. loc. Ab la assistéocia de
Dèu. Con el favor ó con la ayuda de Dios, Flveote,
auspice Deo.
ESTAR i FAVOR DE kiGt, fr. Estar de sa part. £^
tar por alguno ó d su favor. Pro aliquo esse.
TENIR i sòN FAVOR k ALGÚ. fr. Esiar aquesl dc sa
part. Tener d su favor d tmo, tener el favor it al-
guna, Apud aliquem florere.
TORNANT FAVORS PER AGRAVIS, NEGOCIAH LOS HO-
MES SABis. ref. Ensenya que es la millor màxima
de homes sabis y discrets pagar las injúrias ab be-
neficis. Dando gracias por agravios, negocian lo$
hombres sabios, Cede repugnanti, cedendo viclof
abibis.
FAVORABLE, adj. Lo que *s fà ó es en favor
de algú. Favorable. Secundus, propilius.
FAVORABLEMENT, adv. m. Oficiosamnlt,
/avora&/enurn(e. Oflíiciosè, sludiosè. || Felísment. fa-
vorablemente, felizmente. Auspícalò.
FA VOREJAR. V. n. etc. ant. afavorir.
AFAVOREIXEDOR Y FAVORIDOR, A. m.
y f. afavoridor.
FA VOREJAT, DA. p. p. ant. AFAVORIT.
FAVORIR. V. a. AFAvoRm.
FAY. m. Espècie de teixit de seda que do té
dret ni revés y serveix pera vestit de senyoras
com lo moaré y altres. Fay.Sintea serinae tela.
FAYFENA. f. Galera del Japó que per lo coma
es de vint rems. Paifena. Navis sic dicta.
FAYLINA. f. Espècie de sarga que 's íiabricaeo
Borgonya. Pailina, Failina, ae.
FAYOL. m. FAJOL.
FE GATALi.
rATflÀ. m. iincell del tamany de un gall, ab
]o bèch curi y robast, loe ulls rodejaU de una
membrana de color de escarlata, la eua mòlt llar-
ga ab dotze plomas en milj ralladas transversal-
ment de negre, y las demés de tot lo cos de dife-
rents colors que'l fan mòlt bonich ; y sa carn es
mòltlssim exquisida. Faisan. Phasíanus colchicus.
FàTsi HEEMÉTicH. Nom quo donao los alquimis-
tas al mercuri filosofal. Faisan hermétieo. Pbasía-
nns hermeticus.
FATsi SILVESTRE. 'L que's cría y viu en las mon-
lanyas mès allas y escabrosas. Faisan silvestre.
Urogalus, i.
FATSÓ. m. ant. Acte y efecte de fér alguna cosa
y també modo 6 manera de feria. Hechura, guisa.
Forma, modus. ] Construcció, obra. Obra, Opera.
FAYTtSy A. adj. ant. Fét à propòsit, à grat
cient, expressament. Heeho d propósito, adrede.
Consulto.
FAYTOB. m. ant. fahbdor.
:. f. La primera de las virtuts teologals que'ns
inclina à créurer tot lo qué Déu ha revelat y la
Iglésia 'ns proposa com de fe. Fe, Fides, ei. [ Bon
concepte y confiansa que's té en alguna cosa. Fe. Fi-
ducia, », fides, ei. | Lo crèdit que's dóna à las co-
sas per la autoritat de qui las diu. Fe. Assentio,
nia. I Promesa, paraula ab solemnitat. Fe. Promis-
810, nis,facta fides. || Seguretat, asseveració; y així
'a diu que '1 notari dóna fe. Fe. Securitas, atis,
testificatio, nis. || Testimoni ò certificació, com: fe
de vida, de baptisme. Fe. Teslimonium, ii. || Fide-
litat, Ilealtat. Fe. Fiducia, se, fides, ei. || Herba
que 's cria pels marges y prats; y també 's cultiva
en algunas parts. Heno. Fcenum, i.
FE MoiTA. teol. La que no està acompanyada de
caritat y bonàs obras. Fe muerta. Fides mortua.
FE PÚBLICA. Seguretat donada per la autoritat
piública. Fe pública. Publica fides.
FE VIVA. La acompanyada de caritat y bonàs
t^ras. Fe viva. Fides viva.
i FE, ó i FE, 1 FE, ò EX BOXA FE. m. adv. Eo Ve-
ritat. A fe; en buena fe; por mi fe; d fe mia; en
verdad. Certé, míhi crede ; mehercle, herculé.
i LA ó DE BOXA FE. m. adv. Senzillament. A la
buena fe, de buena fe, en confianza. Bona fide ; sin-
cerè.
BOXA FE. Bon procehiment, ó veritat en los que
comercian. Buena fe. Sana fides.
DE MALA FE. Ab malícia, y engany. De mala fe.
Mala, dubia fide; dolosè.
DONAR FE. fr. Assegurar lo que s' ba vist. Dar fe.
Fftcere fidem; testificor, aris. || for. Certificar los
notaris per escrit. Dar fe. Testor, aris; fidem fa-
cere. || Donar crèdit. Dar fe. Fidem adhibere; ali-
qni fidem habere.
FEB 739
DOXAE ó BMFENTAR 8A FE. fr. Prométrcr. Bmpeíiar
su palabra, su fe. Fidem suam alieni obligaré, ob»-
tringere, dare.
EX FE. m. adv. En fe, en fuerza, en visla^ en vtr-
tudf encon^^cttfficta.Ideoque.
FÉR FE. fr. Sér bastant pera obligar à créurer.
Haeer fe. Fidem facere.
MALA FE. Mala fe, fe púnica. Perfidia, se, fides
púnica.
PRES EN FE. fr. Atès, admés en comple. Babido
en cuenta. In summam persolvendam pro tota sor-
te representalum.
IXALDAT. f. Deformitat. Fealdad. Deformilas,
atis. Q Torpesa, deshonestedat. Fealdad. Turpido,
inis.
FEAMENT. adv. m. FeamenU. Turpiter, de-
formiler. || Indignament, brutalment. FeamenU.
Absurdè, indecoré.
FEBLE. adj. ant. flach, dèbil.
FEBLEA. f. ant. flaquesa, debilitat.
FEBRA. f. Moviment desordenat del pols. Ca-
leníuray fiebre. Febris, is. || pi. tercianas, quarta-
NAS.
FEBRA amarilla. Fcbra epidèmica, que deixa
mòlt groch al malalt. Fiebre amarilla. Fallida fe-
bris.
FEBRA cuNiLLBRA. toF. Sc diu del qui aparenta
major mal pera no traballar ó perquè 'i tracten ab
regalo. Calenturade pollo por eomer gallina, ügri-
tudo sané incurabilis.
FBBRAS DE MAIG, SALUT PERA TOT l' ANT. rcf. DE
UNA GRAN RENTINA VE UNA GRAN AMISTAT.
FEBRA MALIGNA. La quo preseuta un caràcter pe-
rillós. Fiebre maligna, tabardillo. Febris malig-
nans.
AUMENTARSE LA FEBRA. fr. Rccargar la ealeníwra.
Ingravescere febrim, accrescere.
ENTRAR LA FEBRA. fr. ^Aíraf, acometet U calen-
tura. Febrim accederc,
ERRAR LAS FEBRAs. fr. Ccssar. Cortar la eahntwra.
Cessaré febrim.
TExiR FEBRA. fr. Patiria. Estar con ó tener eaUn-
tura. Febricíto, as, febrio, febresco, is.
FEBRADA, f. Febra forta. Calenluron. Yehe-
mens febris.
FEBREJAR. V. a. TENIR FEBRA.
FEBRER, m. Lo segon mes del any, compost
de 28 dias y en V any bigest de 29. Febrero. Fe-
bruarius, ii.
FEBRER, LO CURT, MÈS BRAU QUE UN TURCH. refr.
Denota '1 rigor de la estació en dit mès. Febrero el
loco saco d su hermano al sol y apedreólo ; febrero
el curto, que mató d su hermano d hurto. Mensium
crudelissimus februaris.
FEBRER TRÍLu LOS ORDIS DEL BOLQUER. Fcf. Síguifi-
ca que en lo mes de Febrer los sembrats comensan
à verdejar. Por febrero nace el sementero. Februaríi
tempore sata viren t.
FEBRETA. f. d. Calenturilla. Febricnlt.
7i0
FEI
DICCIONARI
FEBRÍFUGO, A. adj. med. Lo que lleva la fe-
bra. Fehfifugo, Febrim fugans, febrifugos.
FEBRIL, adj. Pertanyent à la febra. Feòrt/. Fe-
bríiíS. II FRENÉTICn.
FEBRIR. m. ant. argentei.
FEBRON. m. aum. febraha.
FEBRÓS, A. adj. Qui pateix febras. Caleniu-
rtenfo, febricitante. Febricitans, febriculenlus. ||
Lo que causa la febra. Febril. Febrilis, febriculo-
sus.
FEGGIÓ. f. ant. AFECTE, afició.
FEGES. pi. ant. SOLATGB, PÓSlT.
FEGIAL. m. Nom que donavan los romans als
heralts ó reys de armas, als qnals se*ls mira van cotn
à personas sagradas é inviolables, encarregats de
intimar la pau ó la guerra. FeciaL Fecialis.
FÉGÜLA. f. La part de midó que tenen alguns
vejeials, com la patata, etc. Fécula. Fecula, as.
FECUNDACIÓ, f. Acció per la qual, en tots los
sers orgànihcs, lo rudiment ó element que conté
'Is órganos de la femella reb dels órganos del
mascle la vida que déu servir pera desarrollarse.
Fecundacion, Fscundatio, nis.
FECUNDAMENT. adv. m. Abundantment. Fe-
eundamente, Foecundé, fertiliter.
FECUNDAR. V. a. Fér que una cosa produbesca.
Fecundar j fecundizary feríilizar, Foecundo, as.
FECUBÍDI8AR. V. a. FECUNDAR.
FECUNDITAT, f. Facultat de produbir. Fecun-
didad, fertUidad. Foscunditas, fertilitas, atis.
FECUNDO, A. adj. Copiós, abundant. Fecvmdo,
fèrtil f fructifero , feraz. FoDCundus. || Dit de las
cosas espirituals, ple ó que fàcilment produbeix*
Fecundo. FoDCundus. Q pi. astr. Nom que donan als
signes de crancb, escorpí y dels peixos. Fecundos.
Signa fcBCunda.
FEDELTAT. f. ant. fidelitat.
FEDERACIÓ, f. CONFEDERACIÓ.
FEDERAL, y
FEDERATIU, VA. adj. Lo que pertany à la
confederació. Federativo. Ad fcedus pertinens.
FEELTAT. f. ant. fidelitat. || fealdat.
FEFACIENT. adj. Lo que fa fe. Fefaciente, (eka-
cxente. Fidem faciens.
FEFAÚT. m. mús. Lo setè signe musical. Fe-
faút. Septimum musicaB signam.
FEIBLE. adj. ant. flacd, déíil
FEtssiM, A. adj. sup. Feisimo, Fiedíssimus.
FEIT, A. p. p. ant. fet.
FEIX.m. Manoll, porció lligada de blat, llenya,
etc. Eaz. Facis, is.
VÉURERSEN UN FEIX. fr. Trobarso en un gran
apuro. Yer$e negro. In angustiis esse.
FEIXA. f. Porció de terra de sembradura. Ban-
ealj haza. Seges, tis, aerea, se.
FEIXAR. Y. a. ant. agarrar, agafar. || Lligar
los blats en gavellas. Agavillar. In manipules nec
tere. || ant. mil. Gonstmhir parapetos de feixinas.
Parapetar, Muniré.
fel
V. r. ant. mil. Defèndrerse ó pi-
rapetarse ab feixínas. Parapetarse. Sese munire.
FEIXET. m. d. ïïacerito. Fasciculns, i.
FEIXINA. f. Feix de ramas ó brossa mesclada
ab terra pera la fortificació de campanya. Fajiif.
Galcata, ae. || Llenya prima pera encéodrer ab
promptitut. Fajina. Ramalía, ium.
FEKUCH, GA. adj. Pesat, macfs. Pesadú. Fod-
derosus, gravis. || Molest, enfadós, impertineol.
Pesado, incomodo, enojoso, molesto, Molestus, gra-
vis. II La persona mòlt grassa. Obeso. Obesus.
FEIXUGUESA, f. Gravedat, pes de una coea.
Pesadez. Gravitas, atis.
FEL. m. Líquít groch y mòlt amarch qué *8 de-
posita devall del fetje en una bufeta. Biel. Fel,
ellis. II met. Disgust, traball, adversitat. fftei.lB-
commoda, orum ; calamitates, um. j| ant. Espiga
delabalansa. Fiel. Examen, inis; statene stilua.
D ant. adj. fidel. I ant. servidor. | ant. Jnljedd
camp en los torneigs. Juez. Judex, cis.
fel de terra, herba, centacra menor.
fel soRREixiT. Malaltia que causa grogor per es-
camparse la còlera pel cos. Ictericia, terieia^ tirim,
Icterus, i.
Barrejar ab fel. fr. Enhielar, Felle commiseere.
DONAR i BéuRBRFBL. fr. Dar d beber hiel. Fellea
propinaré.
NO TENIR FEL QUE AMARGUE. fr. met. Sér de geai
suau. No tener hiel. Mitem, mansuelnm esse.
QUI MENJA FEL, NO PÓT ESCUPIR MEL. fef. DeOOtl
que qni està enfadat contra de algú, no'n dia bé.
Boca con duelo, no dice bueno ; quien tiene mal enü
trasero, no puede estar quedo. Ab irato, verbum ne
spectes bonum.
SABER ò SENTIRSB i FEL. fr. Amargar mòlt. ik-
lar, saber d hiel. Fellem sapere.
soBREixiR LO FEL. fr. Escamparsc la còlera pel
cos. Atiriciarse. Regió morbo laboraré.
tríurer lo FEL. fr. Gansarse, fatigarse mòlt
Echar la hiel, los bofes, los higados. Nímis deb-
tígari.
FELAP80N. m. Silogisme en que la major es
universal negativa, la menor universal afirmativa j
la conseqüència particular negativa. Pelapwí^. Plie-
lapson, i.
FELICIÀ. n. p. de h. Feliciano. Pbelícianns, i.
FELIctssiM, A.adj. sup. Felicisimo. Felicís-
simus.
FEUCITACIÓ. f . y
FELICITAMENT. m. Enhorabona. CangratM"
lacion, felicilacion. Gratulatio, nis.
FELICITAR. V. a. Gumplimentar, donar la en-
horabona. Gratular, felicitar, dar el parakien, la
enhorabuena. Guipiam aliquid, de ó in aliqua re
gratularí.
FEUCITAT. f. Dltxa. Felicidad. Felicilas, atis.
II mit. Diossa presidenta de las crias dels animals.
Felicidad. Faustitas, atis.
FELIGRÉS, A. m. y f. Qui pertany à detenni-
FEM
CATALÀ
FER
741
Dada parròquia. Peligrés. ParoBCUS, i; parocho sub-
ditus; curial is.
FELIGRESIA. f. Districte y jurisdicció de UDa
parròquia. Peltgresia. Paroecia, 8B ; sacrorum cú-
ria; parocbi ditio.
FELIP. n. p. de h. Pelipe, Philippus, i.
FELIPET. D), p. de FELIP.
FELIPÓ. m. d. FELIPET.
FCLÍS, sa. adj. Ditxòs. Peliz, Fèlix. 0 f. n. p.
Feliciana. Feliciana, ae.
FElisiHENT. adv. m. FelizmenU. Felicíter,
faustè.
FELLÓ, NA. m. y f. fallo.
FELÓ Y FELON. adj. ant. MALV4T.
FELOPLÀsnCA. f. Art de representar monu-
ments en relleu ab suro. Felopldsiica. Pbeloplas-
tica, 26.
FELTRE, m. Llana no teixida, unida é Incor-
porada en aygua calenta, lleixiu ó goma. Pieltro.
Impília, subcoacta, orum; coaclile, is.
FEMADA. f. Obra de femar. Estercoladura, t$-
tercolamienio, Stercoralio, nis.
FEUIADOR. m. FEMATATRE.
FEMAR. V. a. Beneficiar las ierras ab fems.
Eslercolar, Agrum estercorare; fimo opimare.
FEMATAYRE Y FEMATER. m. Qui arre-
plega fems. EstercolerOf esurquero. Sterquilini pur-
gator.
FEMBRA. f. ant. femella.
DE JLVOL FEMBRA NO PEENGAS AMISTANSA, CAR LÀ PREN
T TOST LA LLANSA. rof. Acoosella que 's déu evitar
lo tracte ab dona dolenta ; puix ademès de sér il-
lícít, no correspon al amor, y sols la mou sòn pro-
pi interès. Nideeitopa buena eamisa, nideputa
buena amiga. Non bona de scorto fiet amica tibí.
NO HAvéa PARU DE FEMBRA. No cuydarso de do-
nas. No cuidarse de mujere$. Non mulierosus.
FEMBRER. m. Entregat al amor desordenat de
las donas. Mujmego. Mulierosus.
FEMBRIL. m. FEMBRER.
FEMELLA, f. L' animal del genero femení ò
que engendra en sí y produheix. Uemhra, Foemina,
se. n En los aucells. Pdjara. Fcemina, «e. || En al-
gunas maqui nas ó instruments la pessa que reb en
sí à altra. Hemhra. Receptaculuro, i. || En los torns
y caragols pessa que té un vnyt en que aquestos
encaixan. Tuerca, Cavus striatns. || En losgafets la
pessa que fa de trau pera tenir subjecte U ganxet.
Uembra, Fibulíe annulus.
FEMELLETA. f. d. Hembiilla, Foemina parva.
FEMEN. adj. FEMENIL.
femení, na. adj. Lo que pertany à la feme-
lla. Pemenino. Fcemíneus, fccmeninus.
FEMENIL. adj. Propi de ó pertanyent à las do-
nas. Pemenil. Foemineus.
FEMENirr, DA.adj. Traydor, infiel. Pemeul•-
tido. Perfídus, prodítor.
FEMER. m. Llocb ahont se té 'I fem. Estèreo-
lerOf muladar. Sterquilinium, ii.
n'hi ha un femer. fr. fam. Mòlta abundància*
Hay una parva. Ingens est copia.
FEMINAL. adj. ant. Cosa de dona. Mujeril.
Muliebris. || Faldiller. Mujmego. Muliebrosus.
FEMINALMENT. adv. m. Afeminadament, à
modo de dona. Mujerilmente. Muliebriter.
FEMNA. f. FEMELLA. Q DONA.
FEM. m. L* excrement de alguns animals. Ei-
tiércol, fiemOy freza. Fimus, i.
FEMPTA. f. FEM.
FEMPTÓ8, A. adj. med. excrementici.
FÈMUR. m. L' os més llarch y mès fort de tots
los del cos humà, que s'exten desde la pelvis fins à
la tíbia, formant la part sòlida de la cuixa. Pémur.
Fèmur, is.
FENÀ8. m. herba. fb. 8.
FÉNDRER. V. a. ant. Tallar, partir, esquerdar.
Hender. Findo, ditfindo, is. || ant. ferir.
FENEDURA. f. ant. Badall, obertura en un
cos sòlit que no'l divideix del tot. ilendedura, hen-
didwra, hendimienlo. Rima, fissura, ae.
FENELLA. f. ant. escletxa, ] finestra, espit-
LLERA.
FENICI, A. adj. Natural, pertanyent à Fení-
cia província de Síria. Penice, fenicio. Phoenicus,
phoenix.
FENIGREGH. m. Planta de cama vuyda y pri-
ma, fullas cendrosas per davall, que naixen de
tres en tres, flor blanca, y per fruyt una (avellett
que conté la llavor; se cultiva per las cabalcada-
ras. Àlholva^ fenogreeo. Poenum graecnm.
FENINDA. f. Joch mòlt usat en la antígua Grè-
cia y anàloch al nostre de la pilota. Peninda. Phe-
ninda, se.
FENIR. V. a. ant. finir.
FÈNIX. m. Aucell fabulós, del qual s' ha cre-
gut sér únich, y que renaíxia de sas cendras. Pé*
nix. Fhsenix, icis. || met. Exquisit, raro, singular.
Pénix. Unicus, singularis.
FENOLL. m. FONOLL.
FENÓMENO. m. Lo que apareix de nou en V
ayre ò cel. Penómeno. Phocnomenon, i. || met. Cosa
nova y extraordinària. Penómeno. Mirum.
FENTA. f. MANERA.
FENTAMENT. adv. m. ant. finoidambnt.
FENTE. m. ant. fempta. | Fanch. Barro, cieno.
Limus, CGsnum, i.
FENYER. V. a. ant. Amassar, maurar la pasta.
Henir. Massam subigere. I ant. finir, acabar. J
BURLAR. II ant. fingir.
FÉR. V. a. Produhir, donar lo primer ser à al-
guna cosa. Uaeer. Facío, is. || Fabricar, formar al-
guna cosa. Haeer. EíHcío, is. | Executar, efectuar,
cumplir. Hacer. Praesto, as, conficio, is. || Exerci-
tar. Hacer. Obeo, is. || Formar ab la imaginació,
concebir en ella alguna cosa, com: fír concepte.
Haeer. Concipio, eífingo, is. || Adobar, perfeccio^-
nar, com: aqueixa bóta fJI bon vi. Hacer. Perficio,
Í8. J Arreplegar, recullir, com: aquell pobre ha fét
UI
FER
DICaONARI
FER
un ral. Juntar, recojèr. GoUige, is. || Acostumar,
habituar. Hacer, JLesuefacio, is. || Causar, ocasio-
nar, com: la aygaa corrompuda fí febras. Hacer.
Parió, gigno, is. || Concedir lo que *s demana. Ha-
eer. Dono, concedo, is. || Congregar, convocar,
com : FÉB gent. Hacer. Confluo, as, cogo, is. || Con-
venir, sér útil, à propòsit. Hacer. Esse ad rem. ||
Cumplir lo número, com: ¥Í vuyt la unitat que s'
ajusta à set. Hacer. Compleo, es. || Disposar, com-
póndrer, com: férIo menjar, la maleta, 'i llit. Ha-
cer. PrsBparo, as. || Contenir, enclóurer, cabrer,
com : la cana fà vuyt pams. Hacer. Capío, includo,
is. II Eslar bo ó mal, com : ^qué fa N.? Eslar hueno
ó malo; pasarlo bien ó mal. Bene valere, vel malè.
Q Expel•lir del cos, com: fér un cuch. Arrojar,
sacar, echar. Expello, ejicio, is. || Existir actual-
ment alguna cosa, com: fér fret. Hacer. Existo, is,
sum, es. II Imitar, contrafer, com : fér lo coix, la
tórlola. Remedar. Imitor, aris. || Obrar à favor ó
contra de algú, com: fàs massa per ell. Hacer. Pro
alicuo facere, autsecus. || Opinar que algú ó algu-
na cosa 's troba en tal estat, com: fís à N. ricb, en
lo camp, etc. ^ocfr. Existimo, as, credo, is. || plan-
tar, sembrar. II Produhir lasplantas, com: la figue-
ra fí figas. Llevar. Fero, produco, is. || Traballar.
Hacer. Àgo, is. || Entre jugadors assegurar la posta
quant no posan de present, com: fJIs un ral. Hacer.
Spoosíonem saa fide facere. || Junt ab alguns jochs
de cartas, jugar, com : fér lo solo, la manilla. Ju-
gar. Ludo, is. II Aumentarse, créixer, com: los ar-
bres FAN en bona terra. Hacer. Cresco, is, angeri.
I Correspóndreró dir bèuna cosa ab altra. Hacer.
Quadro, as, con ven ío, is. || Cumplirlo número, com:
avuy FA anys. Hacer. Compleo, es. || Junt ab los
inGnitius de alguns verbs obligar, precisar à lo
que significa V infinitu, com: fér venir, ríarer. Ha-
cer. Cogo, compello, nis. || Junt ab alguns noms
significa la acció del verb que 's forma dels matei-
xos noms, com: fér apreci. apreciar. || També sig-
nifica executar lo que dóna à entendrer lo nom,
com: FÉR trossos, pedassos. Altras vegadas so pren
per usar lo que donan à entendrer los noms, com:
FER senyas. Hacer. Facio, is. || Ab noms de oficis y
la preposició de, es exercitarlos, com: fér de mes-
tre, de porter. Hacer. Facio, is. || Junt ab la prepo-
sició i, y algans noms significa estar disposat à
rébrer lo que 'Is noms significan, com: fér à tot.
Hacer. Paratam esse. ) Ab los articles la, lo, sig-
nifica exercitar lo que significan los noms, com: fér
lo tonto, '\ graciós. Hacer. Fingo, is, represento,
as. II Junt ab la preposició pér y Is infinitius sig-
nifica executar lo que dóna à entendrer V infini-
tiu, com: per no traballar faria moneda falsa. Ha-
cer. Curam adhibere. Q adj. Cruel, inhumà. Fiero.
Ferus, immanis.
fér 1 COPS DE PUNTS. fr. mel. Fér alguna cosa
jdepressa y atropelladament. Harhar. Pra^properè
■gere.
FÉa 4L mm, loc« ant, vknik ai. gas.
FÉR alt&b vÉuiER. fr. Teoír altre aspecte algv-
na cosa. Tener otro ver. Alium esse aücujos rn
aspectum.
FÉR ANAR. fr. Móurer alguna cosa de uoa part í
altra. Menear. Moveo, es. || Donar moviment ò uh
puls, com: fér anab la roda, etc. Mover. Cieo, es.
pello, is.
fér anar las alas. fr. Aletear. Alàs frequeotfr
quatere, concutere, jactare.
FÉR anar lo CAP. fr. MÓURER LO CAP.
FÉR i TOT. fr. Se diu de aquell que s' acontenta ib
qualsevol cosa, encara que no sia tant bona com dl
voldria. Hacer d pluma y à pelo, Nihil respnere.
FÉR A TOTS. fr. Surtir jugant carta de tmilo.
Arrastrar, triunfar. Yictricem cbartam losoríia
exponere. || met. fam. Acabar los diners, yúk sa.
FÉR BÉ ó BO. fr. Tenir alguna cosa bona disposi-
ció, simetria, adorno, etc. Parecer bien. Grahui
prseferre aspectum.
FÉR BOJERiAS. fr. Hacer locuras. Isanio, is.
FÉR BÓJiT LOS ARBRES, fr. ffücer pompa. Loagè
latèque foliis diffundi.
FÉR BULLIR LO CAP, L* ENTENIMENT, LO CINT. fr.
Aturdir la caheza. Gapui perturbare.
FÉR CALLAR, ff. Couvéucer. Hacer callar, Silei-
tium imponere.
FÉR COM AQUELL QUI, etc. Hoctr ó fingir que. Si-
mulac facere.
FÉR COM FAN, NO ES PECAT. ff. ab qiie algB TÓl
disculpar la venjansa. Justa razon^ etígaüar al n-
ganador. Par pari refertur.
FÉR COM QUE SE LI HA OLViDAT. ír. Hücersi ehi-
dadizo. Oblivionem affectare.
FÉR GOM QUE 'S VÓL FÉl ALGUNA GOSÀ. fr. Ami'
gar, hcu^èr ademan. Ostento, as.
FÉR GOM QUI NO HI SAB EE8, 6 COM QUI Li VÉ M
NOU. fr. Dissimular, afectar ignorància, naeerseét
nuevas. Inscitiam affectare.
FÉR GOM QUI NO HI VÉU. fr. FÉl LOS ULLS GlOSSOJl
FÉR CÓRRER, fr. VÈNCER. || BIfGANTAA. | EOtAR.
FÉR DE LAS SE VAS. fr. Féf disbarats y bojerias.
Hacer de las suyas. Pro vel de morè suo agere.
FÉR DONAR TOMS Ó VOLTAS A ALGUNA COSA. fr. A^
dear, voUear. Circumago, is.
FÉR DRET. fr. ant. Acudir en jnstfcia. Acudim
justicia : pedir justícia. Ad judicem vocare.
FÉR DURAR ó ALLARGAR, fr. Gastar poch de alum-
na cosa, anarla estalviant. Endurar. Samptibtf
moderari.
FÉR ENTENDRER. fr. Dcclarar, participar. Dar à
entender, hacer entender. Nuntio, as.
FÉR ENTENENT. loC. ant. DECLARAR, PAETICIFAR.
FÉR ENTRAR, fr. Fér ficar, introdubir ab íorsa 6
violència una cosa en altra. Entrar. Intrudo, is. I
Fér cabrer mòltas cosas en pocb llocb, com Uetrtt»
en una ralla. Meler. Premo, infarcio, is.
FÉR ESTUDIAR, fr. Mantenir à algú en lo tenp
de sos estudis. Dar estudiós d algwM. Aliqiieni à^
litteras applicare.
FER
CATALÀ.
FER
743
Hk féb. fr. Ordenar que 's fassa alguna cosa,
com: FÉR FÉR un vestit. Mandar hacer. Alíquid
agendum prípscrihere.
FÉR FHSTA. fr. Noliaballar. Hacer fiesta. Vaco, as.
FÉR FESTAs. fr. Fér à algú jochs, ó dirli parau-
les falagueras pera caplarli la voluntat. Cocar.
Palpor. aris ; gostu el verbis blandiri. Q Acariciar,
agasajar. Ilacer fiestas. Adulor, aris. || Afalagar,
acariciar, com se sól fer à las cria to ras. Popar,
Blandior, iris.
FÉR FICAR EN UN FORVT PE ARANTAS. fr. mOt. Me-
Ur d uno en un zapaío. Ad angustias adigere.
FÉR FUGIR. fr. Ahvyentar, Fugo, as. [| apartar,
FÉR FÉR LLOCn. || ESQUIVAR.
FÉR GRÀCIA, loc. PERDONAR, DISPENSAR.
FÉR GRÀciAs. loc. ant. Donar gràcias ó las grà-
cias. Dar las gràcia^. Gralias agere.
FÉRLA. fr. Faltar algú à lo qne dcbia. Uacerla.
Dellicio, is.
FÉRLA BONA. fr. iFón. Exprcssa que alguna cosa
s' ha executat ó ha resultat en dany de algú, con-
tra Jo que 's desitjava ó e.^perava. Uaetrla huena,
Perbollè se gerere.
FÉR LA SEVA. fr. FÉR SÒN FÉT.
FÉR LO TOM. loc. faiH. FÉR LO TONTO.
FÉR HORT. loc. MORIR.
FÉR PUS BLANCA FARINA, loc aul. Obrsr ab mès
suavitat. Eumanizarse. Facilem se pneberc.
FÉR SEMBLANT. loC. DONAR i ENTÉNDRBB.
FÉRSE À LA FINESTRA. Anomarst d la ventana, Se-
se in fenestram ostendere.
FÉBSE PRINCIPAL, loc. aut. Póndrer empenyo. To-
mar d pecho. Summa conlentioiiem rem suscipere.
AYTAL LO FAS5EN T0STEHP8 MOROS. loC. ant. pera
desitjar que alguna cosa isca mal. Malhaya comono
se pierde, ojald salgamal. In malain crucem abcat.
CADA HU DEL SÈU NE PÓT FÉR ó FÀ LO QUE VÓL.
ref. Denota la llibertat ab que cada hu pól dispo-
sar de sas cosas, sens donarne compte a ningú.
Cada mo puede hacer de su capa un sayo. In re
sun quílibel est modcrator et arbíter.
COM Fi. ant. Como, c<mo suéle. Ut, ut solet.
FÀ uÈs QUI VÓL, QUE NO QUI PÓT. ref. Enseuya
qne la volunlai té la part principal en los benefi-
cis ó accions, y que ab ella 'Is executa Gos lo qui
sembla tenir im^nos possibilitat. Mas haee el que
quiere, que no el que puede, Studioss voluntati om-
nia possibilia finnt.
FÉM RES? loc. fam. Incita à que altre óntre en
algun nogoci ó ú conclóurer algun contracte, /fa-
cemns algo? Agimusne?
FÉRNE ALGUNA, fr. Fér alguna malifeta ó mala
acció. Ilacer algun mal recado, Malnm agere.
FÉS LO QUE DICH. T NO FASSAS LO QUE JO FÀS. ref.
Aconsella seguir los bons consells de algú, encara
que ab sns accions done mal exemple. líaz lo fue
hien digo, y no lo que mal hago ; en achaque de Iro-
nia vistcis acd d nucstra ama? Bene consulit, sed
malè agit.
HI HA POCH QUE FÉR. fr. NO HI HA REMET.
LO FEREN Y L DEIXAREN ESTAR. loC. fam. Sc díU
de algú que no té ninguna gràcia, sonso. U hauli-
zaron sin sal. Lepone prorsïis deslitulus.
LO QUE S' HA DE FÉR COM MÈS AVIAT MILLOR. loC.
Lo que has de hacer, no digas cras ; sinó pon la ma-
nOf y haz. Operi, quod faciendum, prolinus cede
ma nuïn.
NO ES DE FÉR Ó COSA DE FÉR Ó DE FÉRSE. loC. fam.
Expressa que no es lícit, convenient ó correspo-
nent fér alguna cosa. A'o es de hacer ó de hacerse.
Non decel ; non oportel fieri.
NO FASSAS ESPERAR, fr. Insla à algú pera acudir
en temps al lloch de reunió. A'o le liagas esperar,
Ne expeclationi sis, vide.
NO FÉR. fr. No agradar, no acomodar. A'o hacer,
Displícet.
NO FÉR RFS. fr. Estar ociós. Uolgar. Otior, aris.
NO FÉR RES BEN FÉT. fr. Esguerrarho tot, ferho
malament. .\o hacer cosa d derechas, Omnia pre-
posterè agore.
NO no FARÉ, NO HO FARÉ MAY. loc. ab quc *s ncga
à fér ó concedir alguna cosa. A'o en mis dias , en
los dias d(^ la vida. xNuiuquam agam.
NO 'm FASSAS PARLAR, Ó DIR LO QUE NO TINCH GANA8
DE DIR. loc. A'O me saques la lengua d pasear, Ne
quod sit audire me dícerc cogas.
QUÉ FÀs? ó MIRA LO QUE FÀs? loc. Avisa à algú
que reflexione sobre lo que fa, per sér cosa mala
ó perillosa. Qué haees? ó mira lo que hac^s? CavB
quid agas.
QDE FAssAN LO QUE vuLGAiT. loc. Denota que algú
mira ab indiferència que 's fassa ó *s deixe de fér
alguna cosa, ó que no s' hi oposarà. A todo cedo.
Alba per me sint omnia.
QUÉ ni HAVEM DE FÉR? Ó QUÉ HI HA QVIS, FÉR? ó
QCÉ ni FAREM ? ioc. DcDota la conformitat ab que 's
pren alguna cosa, que no 's pót evitar ó remediar.
Qué hemos de hacer? qué le haremos? Qúxú. agendum
restat?
QUI FÀ LO QUE PÓT, NO ESTÀ OBLIGAT À MÈS. loC.
Denota que qui cumple ab sa obligació, no es res-
ponsable de lasresullas. Culpa no tiene quitn hace lo
qve dcbe, > ull i us is culpoï reus qui debita praestaU
QUI LA FÀ QUK LA PAGUE. loc. provcH). pera de-
notar que qui té la culpa déu pagar la pena. Quien
tal hace, que tal pague. Auclor criminis det pcsnas.
QUI MÈS HI FÀ MÈS HI PERT. Fcf. Denota que mòl-
tas vegadas se correspon mès mal à qui serveix
millor, ó que's desatén als mèrits, y's dòna'l
premi als indignes. A mas servir menos valer : d
fuer de Aragón ^ d buen servicio mal galardon; quien
mas trabaja, menos vale : de los leales se kineken
los hospilales. Pèssima pro clarís redduntur pre-
mia factis.
QUI NO SAB FÉR LAS COSAS, NO LAS 8A1 MANAR. ref.
Denota que qui no sab fér las cosas no las pót di-
rigir ab acert. Quien no sahe servir, no saü re^vr*
Non bene imperat, nisi qui jpperío pamerit.
lii
FER
DICCIONARI
F£R
SI Fil ó NO fA. loc. Si es 6 no es. A fioca diferen-
eia. Plus minusve.
TAL COM FARÀS, TROBAftJLs, Ó TAL FARÀS TAL TROBA-
RÀS, ref. Kiison>a (|Uü serem tractats com tracla-
rein. Haces mal, espera otro lal;cunl hicieres tal ha-
bràs, Ab alio spectes alteri quod feceris.
TANT Ó POCU ME FA, LI FA, CtC. lOC. ExprCSSa lo
• pochque se li'ii dóna à algú de que succehesca
alguna cosa. Eso no me hace , no k hace. Parum
curo, curat, elc.
FER8E. V. r. Créixer, aumrntarse. Uacerxe. Au-
geri.innlliplicari. P Acosluuiarse./iíicfrsf.Assuefio,
is. II Nàixer esponlàneaiuent las plantas. i\acer,
Nascor, eris. || Produhirse , fér proba las plantas»
comlasvin^as en lerreno calent. Venir, darse,
hacerse. Proveniu, is. || Posar carns, forlificarse
del COS. Emharneccry tomar cames, Pinguesco, is,
pinguem fierí.
FEisE ABORRiR. fr. Fér algú cosas ab que s' atrau
r odi dels altres, llacerse odiosa. Odíum sibi com-
imi-are.
FERSE ATRÀS, E.NDEVANT, ENSÀ, ENLLÀ, CtC. ff.
Jlacerse atrús, adelante^ acd, a//íí, ctc. Progredi,
relrò agi.
FÉRSE Jl LA FINESTRA AL BALCÓ. fr. Àsomarse d la
ventanaj al balcon. Prodeo, is.
FER8E FRARE , SOLDAT , clc. fr. Uucerse , metersc
fraile, soldada. Religioni, milito), etc. nomen dare.
FERSE MALBÉ. fr. Malmétrcrse. Echarse ó perder.
Deslruiycorrunipi. || Malmélrer los bens, etc. Mal-
haraiar. Dilapido, as. H Las iruytas , elc. Danarse'
Gormmpi.
FB8TB AQUÍ. Vcn ücà. Accedc, ad venta huc.
FERA. f. Bèstia, animal indòmit. /''i>ra.Bellua,fe_
Y9í,x. II met.Lapersonacruel.Fiera.Immanisbomo.
FERAGITAT. f. Fertilitat, fecunditat. Feraci-
dad. Feracitas, ubertas, atis.
FERAMENT. adv. m. Ab feresa. Ferozmenle,
fieramenle. Ferociler.
FERÀS. adj. Fèrtil. Feraz. Ferai.
FEREA. f. ant. FERESA, temor, vergonya.
* FEREGRAGI. adj. poét. Vers grech y llatí com-
posi de un espondea , luego un dàctil y per últim
altre espondeu. Ferecraeio. Pherechracius.
FEREDAT, f. Esgarrifansa , feresa. Grima,
Horror, is.
FERESA. f. Inhumanilat, crueltat. Fiereza.
Immanitas, atis. || feredat. || fealdat, deformitat.
FERE8T, A. adj. FERÓS.
FERÉSTEGH. adj. IHsrlanyent à las feras. Fe-
rtno. Ferinus.
FERETJE. m. Capa ó gambet dels turchs. Fe-
redje, Pallium.
FEREFÀTIDAB. f. pi. Feslas en honor de Pro&-
serpina que's celebravan en Sicília. Ferefútidas.
Ferefatidse, aram*
FERENTARI. m. Soldat romà auxiliar , armat
à la lleugera ab espasa, flelxas y fona. Fenniario,
erenttriíifl.
FERIA. f. Qualsevol dia de la setmana menos
lo dissapte y diumenge. Feria. Feria, ». | ferut.
FERIAL. adj. I*ertanyent à las férias. Feriül
Fcrialis.
FERIAT. m. Festa, descans, suspensió del In-
bali. Feria, feriado. Olium, ii, feria, le.
FERIDA, f. Jlerida. Yulnus, eris, caedes, Í5. [
CICATRÍS.
respirar per la ferida, fr. Despedir Tayre inte-
rior per ella. Resollar por la herida. Ualilumper
vulnus emiltere. || mel. Explicar lo sentimeot re-
servat. Resollar ó respirar por la herida. OffeoM»-
nem exprimere.
FERIDURA, f. Malaltia que prÍTa de repenlih
sentit y moviment. Apoplejia. Apoplexia, », apo-
plexis, is.
FÉRIO. m. Ycu ab que s^explica '1 quart nuéB
de argüir en la primera figura: la major es obí-
versal negativa , la menor particular afirmalín t
la conseqü(>ncia particular negativa. Feria. Ferits.
FERIR. v. a. Obrir violentament algana port
del COS. üerir. Ferio, is , vulnero, as, vulnosim-
prímere. U ant. Topar una cosa ab altra. Topar,
choear, dar. Allido , is. || v. n. ant. ▲coiÉnií,
EMREST1R. II C0NMÓCRER.
FERIR DE PLE EN PLE. loc. Dar CQïi òrto, mpeitih
samente. Impeluosè.
FERIR EN TERRA. l03. aUt. BAftAE , EMRARRAÜUI,
EMBESTIR.
FERIR LO COR. fr. met. Causar gran dolor, senti-
ment, llàstima. Atravetar elcorason; clavarle útu
el corazoH alguna cosa. Animi dolore excmciíri.
FERIR8E. V. r. Acometrer la feridura. Darlid
alguna un accidenie de apoplejia. Apopletico morbo
corripi.
FERiRSE DE PLE EN PLi. ff. med. Ser alaudo ii
cowjeslion cerebral^ apoplegia fulminante ó pvéli-
Uses general. In totam apoplexim devenire.
FERITi DA. p. p. Uerido. Yalnenitas, siacia-
tus, la)8us. II adj. Qui ha tingut i' accident de fie-
ridura. Apopletico. Apopletícns.
FERLÍ. m. Moneda qne valia la quarta pirt dd
diner. Ferlin. Nummus quidam.
FERM, A. adj. Segur , constant , fort , perma-
nent, inalterable, resolt. Firme. Pervicat, stabílis,
immutabilis. || Constant, que no's deixa dobbr oi
tòrcer. Firme. Infragilis, infrangibilis. || Qnem» s
deixa rendir. Firme. Inexpugnabilis. || adv. ant.
FERMAMENT.
ESTAR FERM. fr. Mautenirse constant en son pro-
pòsit. Estar firme. Firmo animo esse.
POSAR FERM. fr. Assogurar , com : posar lo peu
FERM. Afirmar , poner firme, Firmo, as, slahilio, m-
FERMA. f. Llenca cusida à la vora de alpQoa
roba. Hwdo , eeja. Vestis ora , fimbria. ] ant. fií*
MV8A. I f. ant. FIRMA.
FERMADA8. f. pi. Cert us ó dret antich. Ftr-
madas. Vectigal sic dictus.
FERMALL, m. ant. joiell.
FER CATALÀ.
FERMABIEirr. adv. DL FtrmmenU, atirma'
damente. Firmè, firmíter.
FEMMANSA. f. FUlfSA. || ant. PIIMBSÀ.
FERMAR. V. a. Assegurar alguna cosa lligant*
la, clavanlla , etc. Afirmar, Firmo, as. I Lligar pel
ramal ó brida à las cabalcaduras. ArreAdar,
Qtar, Alligo, as. || FianAa. ] ant. üustab , goncbe-
TAR, FIXAR.
FERMAR LO FETT. loc. Eot. Fér tracto. Certar el
Urato. Negotium conficere.
FERMAR les ÍNC0RB8. lOC. aOt. nàut. 8ARPAR ilf-
CORAS.
ROXICH FERMAR DE Ml LA , T LA FERMAVA PER LA
çüA. ref. Fér las cosas al revés. Hermoso atar de
rocin y atdbale por la cola. Tolo codIo aberrare.
FERMARSE. V. r. SosUnerse, manUnerse firvM.
Firmari, níti.
FERMATA. f. mús. Descans musical sobre una
nota durant lo qual, lo qui toca una part obligada
desplega tota sa habilitat en un passatge purament
de fantasia, pera lluhir en la execució. Fermata.
Pausa per pbantasià musica.
FERBIE. adj. ant. ferm. | adv. fermament.
FERMENT, m. Llevat, creixent. FermeiUo.
Fermentum , i. || med. Principi material desar-
rollat en la economia que altera *l8 líquils del cos
y es causa de mòllas malaltias. Fermento. Fermen-
tum, i. II Substància que té la virtut de excitar en
los cossos ab que 's posa en contacte un moviment
particular de que resultan diversos productes com
lo sucre, etc. Fermento. Fermentum , i. I Se dóna
també est nom à las subslancias. Fermento. Fer-
mentum, i.
FERBIENTACIÓ. f. Acció de fermentar. Fer-
mentacion. Fermentatio, nis.
FERMENTAR. V. n. Agitarse las particulas de
un cos, pera adquirir novas propietats. Fermentar.
Fermento, as.
FERMESA Y FERMETAT. f. FIRMESA.
fermí. n. p. de h. Fermin. Ferminus, i.
FERMÍSSIM, A. adj. Firmisimo, Firmissi-
mus.
FERMÓS, A. adj. ant. hermós.
FERM08URA. f. ant. bermosura.
FEROCITAT, f. Feresa, orgull, altivesa. Fero-
cidad, ferociay fiereza. Ferocia, aj, ferocitas, alis.
FERÒ8, A. adj. Brau, salvalje. Feroz, fiero.
Ferox, ferus.
FERÓSMENT. adv. m. Cruelment. Ferozmente,
Ferociter, truculentè. || arrogaxtment, orgullosa-
ment.
FEROTGE, adj. ferós. || Gran, desmesurat.
Fiero. Pergrandis.
FERRADA, f. ter. galleda.
FERRADURA, f. Ferro en forma de mitja llu-
na qtte's clava à las cabalcaduras en los cascos.
lierradura. Solea, «.
exseutar las ferradcras. fr. Tirar cossas. MoS"
trar las herraduroi, Calcitro, as.
TORO I.
FER 715
'. m. La acció de ferrar. Herra-
dero, herradura. Armamenti ferrei inductio.
FERRAMENTA, f. Instruments de ferro dels
artifices. Herramienta. Ferramenta, orum ; instru-
menltièrrea. I Pessas de ferro que enlran en al-
gun artefacte, com en lo cotxo, armas, etc. Uerra*
mienta , herraje. Ferrea mnnimenta ; instructnra
(errea. || f. dentadura.
FERRAR. V. a. Guarnir de ferro alguna cosa.
Eerrar, (errar. Ferro armaré , ínstruere. | Clavar,
ajustar las ferraduras à las cabalcaduras. líerrar,
Ferreas soleas jumentis aptare. J Marcar, senyalar
ab ferro ardent lo bestiar. Herrar, ferreUar. Fer-
reum signum imprimere.
FERRARES, A. adj. Natural ó pertanyent à
Ferrarà ciutat en Itàlia. Ferrarée, Ad Ferrariaoi
pertinens.
FERRAT I DA. p. p. Herrado. Ferratus ; ferro
instructus.
FERRÉ. m. ant. ferro. I ant. írgora.
FÉRREOy A. adj. De ferro ó pertanyent à ell.
Férreo. Ferreus.
FERRER, m. Artífíce que traballa y puleíx lo
ferro. Herrero. Faberferrarius , ii. || Qui ferra las
cabalcaduras. Herrador. Ferrarius faber , calcea-
tor, is.
FERRER DE ENCANT. Chispero. Ferra rius, ii.
ferrer, ferrer, fes ton afer. ref. Aconsella que
cada hu atenga à lo que li pertoca y es de sa pro-
fessió. Bunolero, d tus buiiuelos ; zapatero d tu zo-
pato. Tractent fabrilia fabrí; suum quisque munus
curet; ne sutor ultra crepidam.
AL FERRER NO LI VAJAS i VÉNDRER ÍALDA8. fef.
Denota qne es difícil enganyar à qui té experiéncít
y pràctica. A quien euize y amasa no hurtes hogaza,
Seni verba dare difflcile est.
ESTAR COM UN FERRER SENSE cARRÓ. fr. Estar parat
sens poder adelantar res per falta de alguna cosa.
Estar como sorL•s en honanza. Opus sistere.
FERRERET. m. d. Herrerieo , llo , to, Parvos
ferrarius.
FERRERIA, f. Oficina del ferrer, nerreriéi
Ferraria taberna , oíücina. || met. Mania , fal•lera,
jranta, tema. P^rvicacía, pertinacia, as.
FERRES, m. ant. ferro. || espasa.
LLEVAR LES FERRES, loc. aut. uàut. Rccoger las
anelas. Anchoras attollere.
FERRET. m. d. llerrezuelo. Leve ferrum. 0 Ea-
pécie de trespeus de fanch, pera impedir los ger-
rers en lo forn lo contacte de las pessas. Caballete,
atifle. Tripus, odis. || Coure, aram cremat pera 'la
tints. Ferrete. Ferrugo, inis.
FERRO. m. Metall del qual se fan las armas ò
inslniments dels artistas, dur, de color gris, pardo
y negre. Hierro. Ferrum , i. í Molls , paleta pera
remenar lo foch. Uurgon. Rutabulum, i. || pi. tres-
peus, MOSSA.
FERRO RERMELL ó RULLENT. Bterro cüliente, efuefh
didOf candente, hecho ascuas. Ferrum candens.
95
7i6
FES
DICCIONARI
FES
FERio COLAT. Lo quo 86 ha fos. Hierro eolaio;
arrabio. Ferram liquatum.
bítiee lo feeeo. fr. Picarlo ab lo mal]. Marti-
llar. Malleo tundere, percutere.
bítebe ó picae bn ferbo fbet. fr. met. Denota
que són inútils las correccions ó consells en los
qne no*n fan cas. Machacar 6 majar en hierro frio\
predicar en desierto. iSthiopem dealbare ; aerem
verberare.
. ESCALFAB LO FEBBO T FÉR TOBIf AR LO FERRO BER-
MELL. fr. Caldear; esealL•r el hierro ; dar al hierro
«na calda. Candefacio, is, ferrum ignitam reddere.
GUARNIR DE FERRO. fr. Hcrrar, ferrar. Ferro mu-
niré.
MARCAR ó SENYALAR AB FERRO. fr. PcrreUar. Fer-
ream signom imprimere.
TRABALLAR cosAS DE FERRO. fr. Perrctear. Ferro
innrere.
FERRO-CARRIL. m. Camí format per dos li-
neas paralelas de ferro sobre las qae passan encar-
riladas las rodas dels carruatges ó vagons moguts
pel vapor. Ferrocarril, camino de hierro. Ferrala,
ferrea via.
FEHR08GH. m. y adj. Títol dels qui desempe-
nyan funcions servils en lo siti abont està la sepul-
tura de Mahoma. Ferrosch. Servilis munus fun-
gens.
FERRUGINÓS, A. adj. Lo que es de ferro ó
té sas qualitats. Ferrugineo, ferruginoso, ferrugien-
to. Ferruginus.
FÉRUL. adj. Fecundo, abundant. Fèrtil, feraz,
ubérrimo , ópimo , fecundo , pingüe, Fertilis, foB-
cundus. y Lo que produheix mòlt. Fèrtil. Ferax,
ttber.
. FERTILUIAR. V. a. Fér fèrtil. Fertilizar. Ube-
ro, opimo, as.
FERTILITAT, f. Fecunditat, abundància. Fer-
tilidad, feracidad. Fèrtil itas, ubertas, atis.
FÉRTILMENT. adv. m. Copiosamente, fèrtil-
mente. Fertiliter, ubertim.
FÉRULA. f. En los estudis de noys, la palme-
ta. Fèrula, palmeia. Ferula, m.
ESTAR BAIX ó SOTA LA FÉRULA DE ALGÚ. fr. EstRT
subjecte à algú. Estar hajo la fèrula de alguno.
Alieno juri subesse.
FERVENT, A. adj. FERVORÓS.
FERVOR, m. Eücàcia, intenció ab que 's fà al-
guna cosa. Fervor. Fervor, is, eíGcacia, e. | Calor
vehement. Fervor. Fervor, ardor, is.
FERVORÓS, A. adj. Eficàs, actiu. Fervoroso,
ferviente, Fervidus.
FERVOROSAMENT, adv. m. Ab fervor. Fer-
vorosamente. Ferventer ; ardenti animo ; flagranti
studío.
FES, A. p. p. Esquerdat, partit. Hendido. Fis-
8US.
FESA. f. ant. Esquerda. Uendedura, hendidura,
rendija. Fissura, se. y La acció y efecte de féndrer.
Uendimiento. Fissió, nis.
FESOL* m. FABOL, MONGETA.
FESOBUIA. f. nsONOMU.
FESÓNIA. f. Diossa del repòs a qni s* ínvoan
en las fatigas causadas per la gnerra. /Y»mtB.R-
sonia, se.
FESTA. f. Regosilj, alegria, diversió. fieUL
Festivitas, atis. | Solemnitat ab que la Iglésia ce-
lebra '1 dia de algun Sant. Fiesta. Festom, i ; a-
era dies. || Regositj, recreo públich. Fiesta. Pobii-
ci ludi; spectacula, orum. | pi. Las de Kadaly
Pàsquas y sas vacaeions, con: passal las festü
anirem à la torre. Fiestas. Dies solemnes, ferís,
arum. I Demostració de carinyo feta à alguna per-
sona ab gestos ó accions. Fiestas^ ammuicof, ror-
rococós. Blanditis, arum.
FESTA coLENT. Dia CU quo no 's pót tndttlkr.
Fiesta de guardar, de precepto. Sacer dies.
FESTA DE MITJA CBBU Ó FESTA LLEVADA. Día H
que la Iglésia *ns obliga à oir missa , peró *spil
traballar. Media fiesta. Festum in quo prscipitir
auditio sacri, quin tamen prs^ipíatnr vacaré í
servilibus.
FESTAS INNOBLES. Las quo Celebra la Iglésia ca
determinat temps. Fiestas inntobles. Immobilia festa.
FESTAS MOVIBLES. Las quo celebra la Iglésia ei
diferents dias del any, peró determinats de la s^
mana. Fiestas movibles. Mobilia festa.
ATGUALia Ó ATGUALIBSE LA FESTA. fr. met. to-
turbar la alegria. Aguar. Gaudia perturbare.
CELEBRAB, GUABDAE ó SANTIFICAE LAS FESTAS. fr.
No traballar en obras mecànicas, y emplearlas et
lo servey de Dèu, com mana la Iglèsia. Santi fev,
celebrar ó guardar las fiestas. Colere festa.
DONAB LAS BONÀS FESTAS. fr. Felicitar à algü ea
lo día de Pàsquas, de Nadal, del sèu sani y de any
nou. Felicitar las Pascuas, etc. Felicitatem alieni
vbvere.
ESTAR DE FESTA. fr. ESTAB DE FILIS.
FéR FESTA T FÉR FESTAS. fr. OH FÉM.
JA SERI Ó vindrà, la festa DEL ROSTEE CAKBEB.
loc. prov. ab que s* amenassa que per la gricia é
favor que à algú se li nega 's venjarà ó rescabala-
rà en altra ocasió en que 's necessíte de ell. Algwn
dia serà la fiesta de nuestra aldea ; arrieros s&mos
y en el camino nos encontraremos. Hodie mihí, cras
tibi.
LA MILLOR FESTA DE CASA ES QUANT TOCA LA TOMA-
SA. ref. ter. Denota qne regularment en las festas
s* acostuma fér millor menjar. Aquel es buen dia
cuando la sarten chilla. Stridula dat signum Ixta
sartago diei.
LAS BONAS FESTAS JA COMENSAN PBE LA VIGÍLIA.
loc. Ensenya que'l prudent observa yjadica de
las cosas pels antecedents y senyals que precehet-
xen. Por las visperas se conocen los disantos ó las
fiestas. Yesperè prsnosces qme sint cras festa fu-
tura.
NO ESTAR PERA FESTAS. fr. Estar' de mal humor.
No estar para fiestas. Sibi displicere.
FES
CATALÀ
FET
UI
piGAR LA FESTA. fr. Sér objecte de la diversió,
ó à qui tothom acut en sas urgéncias. Ser la vaca
de la boda, Nuptiarum sumptus facieos ; commií-
nis patronus. || met. fér la costa. 5. || Sofrir al-
gú la pena ó castich no merescut ó que altre ba
cansat, pagar el pato. Alienas poBnas dare.
PERA TÜ S' HA FÉT LA FESTA. loC. PREA Tt^ SÓN LOS
GUANTS, ETC.
PER CORONAR LA FESTA. loc. S' osa pera denotar
la incomoditat qne'ns vé desprès de mòltas altras.
Por fin y remate, por fin y postre, Opns coronatur.
PUBLICAR LAS FESTAS. fr. Echar las fiestat. Dies
festos promulgaré.
SEMPRE LAS FESTAS MAJORS CAUSAN AL VENTRELL
DOLORS, ref. Denota que en los dias de festa se sól
menjar mès de lo acostumat y mòltas vegadas fa
mal. Siempre las ptslas mayores eawan al vientre
dolores. Festa sunt saepè venlris inimica.
TiNGÀM LA FESTA EN PAU. fr. pera contenir à al-
gú, especialment als noys por sas travessuras.
Tengamos la (iesla en paz. Nobiscum pax.
FESTEIG, m. La acció de festejar ú obsequiar.
Festejo, Obsequium, ii, plausus, us. U La acció de
galantejar ó festejar. Festejo , galanteo. Amoris
captalio ; blandities, ei.
FESTEJADOR, m. Qui festeja à alguna dona.
Galan, galanteador, festejador, y cortejo, enamora"
do fam. Procus, i.
FESTEJABiENT. m. ant. FESTEIG.
FESTEJANT, m. FESTEJADOR.
FESTEJAR. V. a. Obsequiar. Festejar. Cele-
bro, as, obsequor, eris. || Procurar enamorar à al-
guna dona. Festejar, cortejar, galantear, enamo^
rar. Proco, as; mulierem captaré. || met. Sol•licitar
ab obsequis pera lograr algun fi. Galantear. Solli-
cito, capto, as.
festí. m. Festa, convit, diversió particular.
Festin. Ludicrum, i.
FESTILOGI. m. Llibre ú obra que tracta de
las festas. Feslilogio. Festiloginm, ii.
FESTIU, VA. adj. Xistós, graciós, ameno. Fes-
tivo. Festus, festosus. || Divertit, alegre. Regocija-
do, festivo. Ludicrus. P Se diu del dia de festa ó
feriat. Festivo, Festus.
FESTIVAL, adj. FESTIU.
FESTIVITAT, f. Festa, solemnitat. Festividad.
Feslivitas, solemnitas, atis.
FESTÓ. m. Adorno de flors, fruytas y fullas
mesclat, que se sól posar en los paratges ahont se
fa alguna festa, y comuntment s' anomenan en
plural, y també s usan en la arquitectura, pintu-
ra, brodats, etc. Feston. Encarpus, i. || Brodat de
cadeneta en lo cantó de las guarnicions, etc. y
també las ondas, caixals de la mateixa roba ó so-
breposats en las enaguas, etc. Feston. Acupicti,
etc. encarpi.
FÉR FESTÓ. fr. Festonear, hacer feston. Encarpos
acupingere.
FESTUGB. m. ant. Arbre de ramas en forma
de creu, y són fruyt es rehinós à modo de una
ametlla. Alfònclgo, alfócigo. Pistacia, um.
FET| A. adj. Acostumat. HecL•; acostumbrado.
Assuefactus. || m. Cas succehit. HecL•, Factum, i.
I Joch de noys, en que uns s' amagan y altre is
va à buscar, y i relleva aquell à qui primer aga-
fa. Escondiíe. Ludicra puerorum occuítatio. || ant.
NÍ^MERO.
GRAN FET. loC. RUt. GRAN Nl^MERO.
FÉR SÓN FET. fr. Fér són negoci. Hacer su JtecL•,
ó su agosto ó su agostillo, Commodum suum patra-
re.
GRAN FET. m. adv. ant. Mòlt. MucL•, Multnm.
LO FET ES. m. adv. Lo cert es. Ello es; el caso es.
Re quidem.
FÉT, A. p. p. HecL•. Factus.
JA ESTA FÉT. loc. Denota que la cosa executada
DO 's pót revocar. Lo que hecL• es , hecL• ha de ser
por esta vez, Quod factum est, infectum fieri non
potest.
FÉT MALBÉ. fr. MALMÈS.
FÉT T DIT. loc. Eiplica la promptitnt ab que's
fà una cosa. DicL• y L•cL•, Díctum et factum.
COM DE FÉT, T DE FÉT. m. adv. EfectivafMnte, en
efecto, de hecL•, Profectò ; re ipsa.
QUANT s* haürí FÉT T FÉT. loc. Ben examinat,
desprès de tot. Puesto en limpio, Summatim. ||
Desprès de trets los gastos. Puesto en limpio, de-
ducidos gastos, Deductis expensis.
TENIR MÒLT FÉT Ó MÒLT TROS DE CAMÍ FÉT. fr. met.
Tenir mòlt avansat en alguna cosa. TenermueL•
andado. A líquid magna ex parteexactnm esse.
TOT ES ESTARBi FÉT. loc. Denota la forsa de la
costum. Tras diez dias de ayunque de Herrero duer^
me al son el perro, Assucto duris fiunt incommoda
nulla.
FETA. f. Acció. HecM, hecL•, Facinus, oris.
DE AQUELLA FETA. m. adv. Desde las horas. Des-
de entònceSy desde aquella vez, desde aquella fecL•.
Ex quo tempore.
DE AQUESTA FETA. m. adv. Dcsde ara ó de aques-
ta vegada. De esta L•cL• ; de este L•cL•. Ex hoc
nunc.
- FÉR UNA FETA MÒLT CORONADA, fr. Enganyar à
algú enterament en cosa de importància. Pegaria
6 jugaria de puíio. Omninò illndere.
FETAGIÒ. f. Lo temps de formarse '1 feto. Fe»
tacion, Foetús efformatio.
FETAL. adj. Nom que *s dóna à las parts que
tenen contacte ó relació ab lo feto. Fetal. Ad foe-
tum pertinens.
FETGE. m. Part del cos del animal, situat en
r hipocondri dret, sota del diafragma ; es una
entranya pera puriflcar la saneh descarregantla
dels humors biliosos. Higado. Jecur, oris ; hepar,
atis.
PARLAR MÈS QUE FETGE EN BRASA5. XARRAR.
TENIR UN FETGE COM UNA RAJADA, fr. Tenir mòítS
catxassa y paciéDCÍa. Pastaru el almapor ri euer-
7i8
FEY
DICCIONARI
FEY
fo; tiner Imen cim/o. Snmmè desidiosnm esse.
FETGERA. f. Planta, espècie de francesilla
ab las fuUas retalladas à manera de trébol. N' hi
ha de vàrias espècies y es bona pera '1 fetge, pera
elóurer las llagas, purificar la sanch, etc. Hepàti-
ca, Ranuncnlus tridentatus.
iXTGET. m. d. HigadiUo, kigadilla, Jecnscn-
lom, i.
FETILLAR. V. a. BIfSISÀE.
l'ETlLLAT. p. p. ENSiSàT.
FETILLEIIIAS. f. pi. BRUIXBaiAS.
FETIQUISME. m. Lo cuit dels dèas fetitxes,
últim gran de la idolatria. Petiquifmo. Fetichis-
mus, i.
FETITXE, m. ídol ó geni que en opinió dels na-
turals de Guinea y de altres pobles africans es
eapàs de produhir lo bè y M mal, y està represen-
tat per un bastó, un os, una rama de ars, una dent
de gos, elc. Fetiehe, Idolon africanis. || encís, amu-
let, RELiQuiAEi, ADOHNO, cutrels arabcs.
FETO. m. Producció, lo que la femella conce-
beix en lo ventre. Peto, Fstus, foBlus, us.
FETOR. m. Mal olor, olor pestffero. Hedor, Crra-
veolentia, se, foetor, is.
FETXA. f. Data de la escriptura ó carta. Peeha.
Data, s.
FETXÀ ANTICIPADA. Àntedatü, Diei ante scriptum
signatura.
posAE LA FBTXA. fr. Pechar, datar. Diem et lo-
cum inscribere.
POSAE LA FBTXA ANTICIPADA, fr. PosBrla al prin-
cipi del escrit. Antedatar, Diem scripto praeponere.
FETXORIA. f. Acció ó fet dolent. Petchoria,
feehwria, Facinus, oris.
FEU. m. FEUDO.
FEü DEL VI. ant. Mares del vi. Hez, Faex, cis.
FEUATER, A. adj. ant. fbddataei.
FEUDAL, adj. Pertanyent à feudo. Peudal, Feu-
datarius, fíduciarius.
FEUDALISME, m. Conjunt dels drets que go-
san los senyors dels feudos : y 1' abús que 's feya
de dits drets. Peudalismo, Feudatarii juris copia,
abusus.
FEUDALITAT. f. Constitució, condició del feu-
do. Feudalidad, Feudi natura.
FEUDATARI Y FEUDATER, A.adj. Subjec-
te obligat à pagar feudo. Peudatario. Feudalarins.
FEUDO. m. Contracte en que algun senyor con-
cedeix lo domini útil de cosa inmoble ú honorífi-
ca, prometéntseli ab jurament, fidelitat y obsequi
personal per sí ó per sos successors. Pendo, Feu-
dum, i ; beneficiarium praedium. || Regoneixensa
que 's fa ó tribut ab que '1 senyor ó príncep dóna
la dignitat ó hisenda. Peudo, Fendalis cànon. || La
mateixa dignilat ó hisenda que *s concedeix ab
qualitat de regoneixement. Peudo, Feudum, i.
FEURE. m. ant. Yeyna de la espasa, etc. Fat-
ma. Vagina, ».
IXYNA. Traball, exercici, ocupació. Tràbajo.
Opera, ae, labor, is. | Obra que s* està èxecutlit.
Lahor, Opera, s, opus, eris. ( Traball doméslick é
casolà. Hacienda, Domesticus labor. | Cosit ó bro-
dÍEit en que s* ocupan las donas. Labor, luliebrís
labor. I Obra ja feta. Trahajo, Opus, eris. | Trtbill
gran y extraordinari que demana la execució ét
alguna cosa, com: en un rellotjehi ha mòlta fbtní.
Obra, Opera, as. y Traball extraordinari, que oeor-
re en alguna cosa, en que regularment tenen que
ocuparse mòlts. Paena, Opera, ae. | Ditkultits é
traballs. Trabajos, Labores, um.
PBTNA COMENSADA, MITJ ACABADA, fef. p«1l UÍ-
mar à algú à que comense à fér alguna ooea i (jm
té repugnància. El comer y rascar lodo #s enfexar;
obra eomenzada, medio acabada, Dimidíum operis,
qui, bene cepit, habet.
FETNA FETA, CONSELL DAT. refr. FBTNA FETA NOTÍ
DESTOEB.
FETNA FETA NO Tft DESTOEB. Tcf. Denota '1 descoyi
y sossego ab que pót víurer lo qui té despatxat é
desocupat lo que té à són càrrech. Duerme Jimm, f
yace, que tu asno pace. Cui res bene sint, dormitet.
DONAE FETNA. fr. Douar à algú que traballarde
sòn ofici. Dar obra d trabajo 6 que trabajar, Opos
alicui commendare. || donae que bnt6ndebe.
EIXIENB AB FETNAS Ó AB PEOÜ FETNAS. fr. Eixír de
alguna dificultat, traball, perill, etc. Saliréud$.
Ena to as.
FEBNE UNA FETNA COM UNA SEDA. fr. Fér laS COSÍS
mòlt bè. Hacer alguna coia perfectUtmaimeuUéòlu
mil maravillas. Per bene agere. || passaenb hòl-
TA VIA.
FÉE SAS FETNAS. fr. FÍEE DE COS.
HAVEEEi FETNA DEL OFICI. fr. Teuif que fér ca4i
hu de sòn ofici. Comr el oficio. Artem bene aliesi
cédere.
LA FETNA DE 'n JA FÍ, LA f1 T DESFÀ. fef. Bxplíct
que algú va variant en lo que disposa, fent y des-
fent lo mateix. Tejer y destejer. Texere atque de-
texere.
NO FÀ SINO UNA FETNA T AQUESTA MAL FETA. ref.
que s' aplica als ociosos y deixats que quant volea
fér alguna cosa ho tiran tot à pérdrer per sa lor-
pesa y falta de habilitat. Arremangóse mi nuerút y
volcó en el faego la caldera. Stultorum opera staltè
vadunt.
TENIR FETNA TALLADA, fr. met. TENIB PA.
TOTHOM BUSCA FETNA DE SÒN OFICI. loC. pPOV. qiM
ademés del sentit propi denota que tothom procuri
per sas conveníéncias, encara que sia en perjudici
de altres. Van d misa los zapaterotj ruegan à Dim
mueran cameros, Sutorum votum est vervecoB
plurima caBdes.
FEYNENT. m. Yagarro, vagamundo. Bolgazaa,
Ambro, nis.
FEYNER. V. a. ant. fingir. [ A. adj. Laborid%
aplicat al traball. Hacendoso, laboriosa. Actuosas.
AL MAL FETNEE CAP FETNA, Ó GAP JUULIU U VB Bà
ref. que reprèn als que refusan fér lo queae'lt om*
FIA
CATALÀ.
FIA
U9
na ab lo pretext de qne no saben ferho. Ikmde ha^
fona, kay mana. Omnia vincít amor.
FETNETA. f. d. Hacendilla, Oposcnlum, i;
exile opns.
FEYTURA. f. ant. píctüra, vbta.
FI.
FI. amb. Terme, acabament, consumació de al-
guna cosa. Fin, Finís, is, snmmnm, i. I Propòsit,
designo, objecte ó motiu per que 's fà alguna cosa.
Fin, Finís, nis, scopus, i. | Mort. FalleemientOf fi-
namienlo. Mors, tis. || Apoca, recibo. Finiquito.
Rationum confeclío , et consolidatio. | Equilibri,
igualtat de pes. Filo. Ad amussim medietas. || adj.
Delicat, subtil, de bona qualitat. Fino. Eximius. j|
met. De faccions ben proporcionadas. Fino. Corpo-
re elegans. I Constant, fíel. Fttio. Fidus, constans.
H Astut, sagàs. Fino, refinado, redomado. Callídus,
versutus. || Jast, cabal, exacte. JustOj cabal. Acom-
modatus, justus. I ant. Definició de comptes. Defi-
nicion, finiquito. Rationum confectio et consolidatio.
i FI DK COMPTES, loc. Dosprès de tot, en substàn-
cia. En resumidas euentas. Ad extremum; tàndem.
À FI tí efecte, loc. Para. Ad, ut.
AL fi, ó al cap t al FI. m. adv. Àl /In; al cabo y
alpostre. Tàndem.
AL FI, AL FI. m. adv. Al fin, al fin. Tàndem.
LO FI FINAL, SEHVIR i DEU T NO FÉE MAL. ref. FES
BÈ T NO FASSAS MAL, OtC.
AL FI *8 CANTA LA GLÒRIA, rcf. Dcuota quo fíns que
una cosa està conclosa no's pót fer judici cabal de
ella. Al fin se eanta la glòria. In exitu canitur sa-
pientia; exitus acta probat.
DONAR FI. fr. Gonclòurer alguna cosa. Finalizar;
dar fin. Finio, absolvo, is; fínem facere. I Gonclóu-
rerse, acabarse, Dar fin. Desino, is.
EN FI, ò PER FI. m. adv. Últimament. En ó por fin;
finalmente. Deniquè.
ES FI. loc. Expressa lo mòlt que algú es astut. De
fino se pela. Yaferrimus est.
ESTAR AL FI. fr. Eslarsc acabant alguna cosa. Es-
tar al fin ó al remate. Fincm attingere. || Dit de la
balansa, etc. Estar en caja. ifiqua lance libram
ponderaré. || Dit del pols en sòn estat natural. Es-
tar en su caja. MquaMier arteriam pulsare.
FÉR FI. fr. TERMINAR. Q Morírsc. Dar fin, morirse.
Obi re.
FINS AL A NINGÚ ES DiTxòs. loc. Dcuota quo uín-
gú 's pót prométrer la felicitat del èxit, fins que ^s
véu enterament. Hasta el fin nadie es dichoso; al fin
se canta la glòria ; al fin loa la vida, y d la tarde loa
el dia. Non nisí patrata canitur victorià pugna.
NO PODER VENIR i FI AB ALGÚ. loC. NO podiT CCm
algunOy no poder acahwr 6 rMiatar con él. Nec adi-
píscere.
NO TENIR FI NI COMPTE, fr. So diu do uua cosa mòlt
excessiva en número, quantitat y qualitat. Ser tn-
ealculabU;nopoder$e formar ima idea; no tener f»
à númtfo. Garere numero.
TIRAR 1 DOS FINS. fr. Aténdrer ó preténdrer dos
cosas en un mateix temps. Tirar d dos ehitas, eomer
d dos earrillos. Duos lepores simul insequi.
véurernb'l FI. fr. Destruhir alguna cosa, consu-
miria enterament. Dar fin de una cosa. Perdere.
FIABLEBIENT. adv. m. confiadament.
FIALA. f. Yas de dos ansas que s' usava anti-
guament en especial en las festas de Bacó. Fiala,
Phiala, X.
FIADOR. A. m. y f. Qui fia. Fiador. Vas, adís,
fidejussor, is. || fiansa.
eixir fiador, fr. fér fiansa.
FIAUBRE. m. Lo que desprès de bullit ó ros-
I Ut se menja fregit. Fiambre. Goctum aut assum fri-
gidum. ] Semblansa. Fiambre. Similitudo, inís.
FIAMBRERA. f. Capsa de llauna pera posar
lo que s' ba de portar fiambre. Fiambrera. Frigidis
obsoniís servandis tbeca.
FIANSA. f. Caució, seguretat que 's dóna per
algú. Fianza. Sponsum, i, fidejussto, satisdatio,
nis. II coNFUNSA. y m. Qui abona à altre. Fiador.
Vas, dís, astipulator, satisdator, is.
FUNSA DE la let DE TOLEDO. La quo procefaeíx al
despaig del manament de pago de que 's restituirà
si 's revocàs. Fianza deia Ley de Toledo. Legis to-
letans fidejussia.
FIANSA FORAL. La quo *s fà de estar à for no abro-
gat. Fianza foral. Foralis fídejussio.
DONAR FIANSA. fr. Prcseotar devant lo jutje per-
sona òbèns que queden obligats al cumpliment en
cas de faltar lo principal à sa obligació. Dar fianza
ó fiador. Causi onem praestare.
FÉR FIANSA. fr. Assegurar lo que altre promet,
obligantse al cumpliment en cas de que 'I princi-
pal falte. Salir fiador; fiar, garantir. Fidejubeo, es,
adpromitto, is.
LA MILLOR FIANSA, BS TBNIB LA BOSSA PER LA ANSA.
refr. Denota que bi ha poch qne fiar en la gent. Boy
dia no hay que fiar. Mostra stas non muUum fidei
gerit.
FIAR. V. a. Yéndrer sens rébrer actualment lo
preu. Fiar. In creditum ire, dare; credo, is. || Fèr
confiansa de altre. Fiar. Fido, credo, is. | confiar.
1 FIAR. m. adv. No pagant de present lo que*8
compra, etc. Al fiado. Credita pecunia, aliena, sua
fide.
NO FIAR DE NINGÚ QUE TINGA NAS EN LA CARA. loC.
No fér confiansa de ningú. Hoy dia no hay que fiar.
Nostra setas non multum fidei gerit.
FIAR8E. V. r. Posarse en mans de algú. Fiarse
de alguno. Se alicujus fidei , in fidem permittere.
g Donar crèdit. Fiarse de alguno. Fidem alicui
habere.
FIAT, DA. p. p. Fiado. Fissus, creditus.
AL FIAT. m. adv. i FiAa.
FÍAT. Veu llatina usada com substantiu m. Con-
sentiment pera que's fassa alguna cosa. Fiat. Fiat.
II La gràcia que feya *1 consell de la Càmara pefa
que algú pogués s6r aotarí. Fiat. Fiat.
750
FIC
DICCIONAM
FIE
FiBiULL• m. anl. gafet, civblla.
FIBBLAR. V. a. FfBLAE.
FIBBLÓ. m. FIBLÓ.
FIBIONITA. f. Secta, rama dels Gnóstichs.
Fibionüa. Fibiooila, ae.
FIBLA. Obertura qne's fa à ana peixera ó presa
pera tràurer aygua. Sangraderaf sangradvra, san-
gria, Emissarium , aqualicium , ii. || espirall de
BÓTA. Q Lo tap de demani la bóta. Tapon de cubà.
Dolii obturamenlum. || f. Panxó pera fiblar las bo-
tas. Punzon. Stylas, i.
FIBLADA, f. PICADA. II Dolor agat qae sobrevé
en algana part del cos. Ramalazo. Dolor sabitas.
FIBLADA DE MAL DE VENTRE. Relorttjon de trtpOS.
Tormen, inis.
PORTARSBN FIBLADA. fr.Portarsenranessentíment.
Llevar, t'r con espigon. Indignatam abire.
FIBLAR. V. a. Picar ab lo fibló. Àguijonear;
ficar con el aguijon. Stimalo, as; acaleo feriré. ||
Caasar cohissor. Escocer, Uro , is. || Panxar ana
bóta pera tastar lo vi. Sangrar, Yeraculo doliam
aperire.
FIBLÓ. m. Agulló ab que pican las abellas, etc.
il^tttjoii. Acaleas, spicalam, i. | met. Eslímal,
incitament. E$tímulo, aguijon. Incitamentam, i.
FIBLONEJAR. V. n. ant. fiblae, picar.
FIBBA. f. Qaalsevol dels fils subtils qae com-
ponen y uneixen unas parts de un cos ab altres.
Fibra. Fibra, ae.
FIBRCTA. f. d. Pibrita. Fibrilla, se.
FIBRILAR. f. Lo que té relació ab las fibras.
Fibrilar. Fibrilaris.
FIBRÓS, A. adj. Compost de fibras. Fibrosa,
Fibratus.
FÍBULAS. f. pi. Punts ab que *ls cirurgians
agafan y tancan las feridas. Fibulas. Sutura;, arum.
FIGABIENT. m. Obra de ficar. Metimienlo. In-
cussío, introductio, nis.
FICAR. V. a. Introduhir una cosa dins de altra.
Meter. Immitto, intromitto, is. | Col-locar las cosas
de modo que'n càbian móltas en poch lloch.
Meler. Infarcio , is. || ant. Fixar , clavar, nincar,
clavar. Infigo , is. || Implicar , empenyar en algun
negoci. Meter. Immergo, is.
FICAR lo genoll EN TERRA. loc. aut. Doblar, hin-
ear la rodilla en tierra. Flectare genua.
qüi't FICA ó Fi FICAR EN AIXÒ? loc. Quícn U metc
eti eso? Quien te mete en camisa de once varas? Quid
tua interest? quid tibi cum boc?
FIGAR8E. V. r. Introduhirse en algun lloch.
Meterse. Se in aliquem locum inferre. || Introdu-
hirse en un paratje estret ahont tot just s' hi cab.
Encajarse. Se inserere. || Junt ab los noms de pro-
fessió, ofici, ó estat significa seguirlo, com: ficarse
6 frare , etc. MeUrse. Dare nomen. y Mesclarse en
algun negoci. Meterse. Se inducere, ingerere.
ficarse ab algú. fr. Provocario. MeUrse can al-
guno. Lacesso, is, provoco, as.
ficarse ALQÜ AEONT no li DMilCAll | 6 BK LO QUI
NO LI VA RES Ó EN LO QUB NO LI «FORTA. fr. MSlMS
en la renta del eicusado ; meterse de eima, é f» m-
misa de once varas, ó en libros de caballerU^ i n
dibujoSy ó donde no le llaman , ó donde no k (oea, i
donde no le va ni le viene ; meler la hosenmiu
ajena. In alieno choro pedem ponere ; falcem in
alienam messem mittere.
FICARSE EN BARCAS DE CANTA Ó EN BROOSÓIR
BISTÓRIAS Ó EN UN BARAANCH Ó BN UN FANCB. It.EIB•
penyarse en assumptes tant dificilsqne oo se'o pé(
eixir. Meterse en historias, ó en honduras , (^ et tí-
gun berenjenal. Àrdua et difficilia intentaré.
NO SABER ABONT FICARSE i ALGÚ. ff. AmarlO eot»-
nyablement. Meter en el cwazon. Intimo alfoctuí
complecti.
FICAT, DA. p. p. Metido. Incussus.
FICCIÓ, f. Falsedat. Ficeion. Fictio, ais, con-
mentum, i. || Fingiment, simulació. Ftcctoii, jlii^í-
miento, Fictio, nis.
FICCIÓ POÈTICA. Ficeion poètica. Plasma , tis; üf-
tum, i.
FICH. m. Espècie de úlcera semblant à niu
figa , que ix ahont hi ha pels. Esptmdia, úekiM,
Ficus, i.
FICTAMEFIT. adv. m. ant. piNGiDAMEirr.
FICTEY FICTICI, A. adj. Fingit, fabolós.
Ficticio. Fictitius.
FICTO, A. adj. ant. fingit.
FIDANZA. f. ant. coNnANSA.
FIDEDIGNE, A. adj. Digne de fé y cr^it.
Fidedigno. Credibiiis; fide dignus.
fideïcomís, m, Disposició en que *1 teslador
deixa sa hisenda à la fe de algú, que execntesaTO-
lunlat. Fideicomiso, fidecomiso. Fideícommíssnm, i.
FIDEICOMI88ARI , A. m. y f . Persona à
qui queda *1 càrrech del fideicomis. Fideicimsa-
rio, Fideicommissarius, ii.
FIDEL. adj. Qui guarda fidelitat y llealtat,y
no enganya. Fiel Fidelis, fidus. | Cristià, calòlich.
Fiel. Fidelis. Q n. p. d. h. Fidel. Fideus, lis.
FIDELITAT, f. Observància , Uealtat. Fi^/t-
dad. Fidelilas, atis, fides, ei. || Exactitud, puDlna-
litat en la execució de alguna cosa. Fideliiei, Fi-
dei integritas.
FIDELMENT, adv. m. Ab fidelitat. FielmenU'
Fideliter; integra fide.
FIDEU. adj. ant. fidel. | m. pi. Pasta de foríoi
en forma de cordas de instrument , que serveix
pera escudella. Fideos. Farinaria in fihi dedocta
massa.
FIDÍCIAS. f. pi. Festas que 's celebravan à cel
descubert en Lacedemónia , ahont coneurria tod
espècie de gent, pobres y richs, nobles y plebeui,
ab absoluta igualtat. Fidiciae. Fiditie, aram.
FIDUCIARI. m. ant. hereu de confiansa.
FIEL. adj. FIDEL.
FIERO^ A. adj. FERÉSTBCH, KSFANTÓS, FBBÒS. |
m. pi. Fanfarronadas. Fieros^ bravAloa, nf^i
planas. Min», arlum.
FIG
FIGA. f. Lo frayt de la figuera , es de gust
dols, y n' hi ba de diferents espècies, ffí^o. Ficus,
i, ficus, us. II met. fam. La fempta de las cabalca-
daras. Cagajon, Jamentornm excrementnm. J La
aeciò de clóurer lo pnny mostrant lo dit polze en-
tre r índice y '1 del mitj. Biga, Manus obscoenum
in modnm contractio.
FIGA BLiNA. exp. quo s' aplíca à qui es fluix. Jít-
§a$ blandas, ahlanda brevas, ablanda higo$. Iners.
riGÀ BoiDissoT y en altras parts Burjassot. Figa
blanca ó negra mòlt xala y de mòlt bon gust. Jhir-
jasota 6 burjaeeta. Aularis instar ficus.
PIGA DB ÍNDIA Ó DB MOBO. Tuua , ktgO ckumho Ó (U
yo/a. Ficus indica.
FIGA FLOB. La primera que fà la figuera , y es
mès grossa que la figa segona ó verdadera figa.
9r€va. Ficus prsecox, praecoqua.
FIGA PANXONA. La pausida. lligo paso, Fici passis.
FIGA SAJOLA. Espécio do figa rodona y parda.
Bigo dorado. Ficus aura'a.
FIGA SECA ó DE CABÀS. Htgo seco. Àrída , sicca,
pasea ficus.
FIGA YíBDAL ó VEBDETA. Fíga petita y rodoua de
gost excel•lent , que quant està madura té la pell
Terda. Higoverdal. Viridi coloris ficus.
FIGA VEBDAL T MÒSSA DE HOSTAL PALPANT SB Mi-
DüBAN. ref. Higo ver de y moza de mesan, peHizcdn^
dolas entran en sazon. Ficus viridis et diversoria
femula palpo maturescunt.
AL CVLLIB DB LAS FIGAS NOS VEUEÉM. lOC. DcUOta
que à la ff, ó al passar comptes tot se trobarà. Àl
Mtmr de lot trapos ,ó al fin, óal dar la euenía ó al
freir de los huevos me lo direis ó lo vereis. Res indi*
ctbit: cum veniet tempus ípse vídebis.
AIXÒ SÓN FIGAS DE ALTBB PANEB. loc. fam. Denota
que una cosa muda de espècie ó que es mòlt dife-
rent ò agena de la que*s tracta. Eso es harina de
7iro costal ; es remiendo de otro pano ; ese es otro
temlar; es vino de otra euba. Extra cborum cantas.
GOM ABA FLOUHEN FIGAS. loc. S* usa quaut oím
una cosa que'ns sembla impossible. Como akora
Umeven albardas ; cuando vengan los Nazarenos. Ut
ílitells nunc é coelo decidunt ; alium qusre cui
centones facias.
ooNAB FIGAS. fr. Fèr parlar ab trassa à algú, en-
gany arlo. Dar higas, Quempiam fallere.
ESTAR TOU COM UNA FIGA. fr. So diu do las cosas
que estan mòlt blanas per baverlas manossejadas
mòlt. Estar como un naipe, Atlritum esse.
FÉB FIGA LA ESCOPETA , ETC. fr. No pèndrCT lo
foch en la pólvora al temps de dispararia. Dar
kiga, faltar la escopeta. Ignem catapultam non
coDcipere ad explosionem.
FÉB FIGA LAS CAMAS. fr. Flaquejar. Plaqwear,
blandear, falsear ; negar las piemas sm servieio,
Cmni vacíllare.
vtn LA FIGA. ír. met. Despreciar alguna cosa,
bnrlarse de ella. Dar higas. Per súmmum despec-
imn medium unguem ostendere.
GATALi. FIG 751
6BANS DB FIGA. Lbs llavoTotas Todonasquo conté.
Granos de los higos, Genchramides, um.
LAS FIGAS VOLEN ATGUA, LAS PEBAS T MBLÓ VI FA-
LLO, ref. Denota que detràs de las figas es bo bèu-
rer aygua, y detràs de las peras y meló vi. Agua
al higo y d la pera vino. Post ficus latices, post
pira vina bibe.
MITJA FIGA, MITJ BAHiM. loc. fam. Donola quo
una cosa ni es excel•lent , ni despreciable. Entre
mereed y senoria. Mòdica, mediocris res.
MOLL COM UNA PIGA. loc. Blondo como WM brtws.
Fico moUior.
PBSAB FIGAS. fr. mOt. PEGAB CABOTADAS.
QUANT SÓN FIGAS SÓN BAHiMs. loc. Denola que las
cosas s* executan ó succebeixen al contrari de
com s* esperava. Cuando pitos /latifas, euaiuío /toii-
tas pitos. Res praeposterè evenire.
FIGLE. m. Instrument müsich de bronze pa-
regut en sa figura al antich fagot ó baixo. Pigle»
FIGUERA, f. Arbre de fusta blanca y flonja;
té dins una llet mòlt amarga y astringent; fullas
que naixen de un punxo rodó, grans, amplas y
aspras ; lo fruyt de un cono mès ó mènos prolon-
gat, de gust dols, per dins de color mòs ó ménos
encarnat, y ple de llavors mòlt petilas, ab anà pe-
lleta verdosa, negra ó morada segons l' espècie.
Uiguera, Ficus, i vel us.
FiGUEBA BOBDA. CahrahigOf higuera bastarda ó
macho, Caprificus, i.
FiGUEBA DE MOBO. Planta arbórea, que desde V
arrel se compon de fullas com palas, de un peu
de llarch, las unas sobre la vora de las altras,
verdas molsudas y ab punxas, y las inferiors ab
lo temps perden lo vert, prenen la forma dlindri-
ca y adquireixen una consistència de fnsla flooja*
Sobre las fullas naixen unas flors encamadas y
las figas ovaladas y plenas de punxas. Tuna, no-
pal, higuera de tuna, de índia, de pala, Opuotia,
tuna, pala, ae.
FiGUEBA iNFEBNAL. Planta de fullas semblants à
las de la parra, 4 fruyt com à rahim, que conté
tres llavors ovaladas y jaspejadas de blanch y ne-
gre. Uiguera infernal, palmachristi, rtctno, eaUl•-
pueia, rezno, eherva. Ricinus, i.
FIGUERAL Y FIGUERAR.; m. Lloch plantat
de figueras. Higueral, figueral, Ficelum, i, fica-
ria, ae.
FIGUEBETA. f. d. Biguerilla, iea, ita. Ficus
parva. I Volta que*s fà en ï ayre, lo cap per avall
ó en terra. VoUeleta , voltereta , volteta. Corporis
ad aérem volutatio.
FÉB LA FIGUEBETA. fr. Posarso do cap à terra y
'Is peus en V ayre. Ponerse de cabeza, estar de ea-
beza. Innitendo capite reliquura corpus sursum
protendere.
FIGUEBOL. OB^HP^VIGAS.
FIGUETA. f. 4f^ ^pòlt petita y'xaU.
Castana. Caslaüei^ \é, de figa. HipÀ"
to, '"
152
Fil
DICaONÀRI
FIL
FIGURA, f. Forma, disposició de nna cosa que
la diferencia de altra. Figura, Figara, forma, s.
I gram. ret. y poét. Lo llenguatge de las passions
6 modo de parlar fora del us comú. Figwra. Sche-
ma, tis, figura, se. U La cara de la persona. Figu-
ra. Yultus, us, facies, ei. || Representació, imatge
exterior de las cosas materials. Figura. Imago,
iois. II pint. La estàtua ó pintura de alguna perso-
na 6 animal. Figura. Simulacrum, i, imago, inis,
species, ei. B En lo joch de cartas, sota, caball y
rey. Figura, carta negra. Figuris distinctae chartse;
cbarta figurata. Q geom. Espay tancat de mòlts
costats. Figura. Geomètrica figura. || mús. Nota.
Figura. Nota musica. || for. Forma, figura. Forma,
8D. II Dibuix de alguna cosa. Figura. Cujusque rei
descriptio, delineatio. y pi. Gestos. Muecas, figura-
ria. Gesticulatio, nis, gestus, us.
FIGURI DE DRAP DE ABRAS. mot. Persoua de figu-
ra ridícula. Figura de tapiz. Homo ridiculè 0gu-
ratus.
réa FIGURA, fr. met. fér paper.
FÉR FiQURAS. fr. Fér accions ó gestos ridículs.
Hacer figuras. Gesticulari, mimum agere. || Bur-
larse de algú ab gestos ridículs. Cocar, hacer co-
eoi. Irrideo, es.
lletja figura. Home lletj y contrafet. \Ft^ttra.
Ridiculus, deformis.
SEMBLA UNA FIGURA DE TAPÍS Ó DE PESSEBRE. lOC.
fam. que s' aplica al subjecte ridícul en lo perso-
nal y vestit. Parece arrancada de un tapiz. Auleei
figura videtur.
FIOURABLE. adj. Lo que 's pót figurar. Figu-
rahle. Quod fígurari potest.
FIGURACÏÓ. f. figura.
FIGURADABIENT• adv. m. De un modo figu-
rat, per figuras. Figwradamente. Figuratè.
FIGURAR. V. a. Donar figura à alguna cosa.
Figurar. Figuro, coloro, as.
FIGURARSE. V. r. afigurarse.
FIGURAsaA. f. aum. Figuron. Magna figura.
FIGURAT, DA. adj. S' aplica al cant ó músi-
ca, las notas del qual tenen diferent valor segons
la figura. Figurada. Figuratus cantus. I ret. Ador-
nat de figuras. Figurada. Figuratus, tropicus. |
Lo que té forma y figura. Figurada. Figuratus. ||
p. p. Figurada. Figuratus.
FIGURATIU, YA. adj. Lo que representa la
figura de altra cosa. Figurativa. Figurativus.
FIGURER, A. m. y f. Qui fà accions ó gestos
ridículs ó impertinents. Figurero. Gesliculator, is,
mimus, i.
FIGUR£TA.lf.ld. Figurilla, ta. Sigillum, i.
FIGUrI. m. Figura artificial de home ó dona
pera modelo del trajo. Mona, maniqui, figurin,
Compts bominis vel mulieris forma.
FIJA. f. Frontissa de dos planxas y un baldó
sobre del qual se mouhen las portas y finestras.
Fija. Ferreus catdo.
FUL. m. Bri retort de se4a, IK, cànem pera cu-
sir, teixir, etc. Hilo. Filum, i. | mel. Rajott qae ft
algun líquit espès. Uehra. Filum, i. | Fibra de It
carn cuyta. Hehra, hrizna. Fibra, ». | Lo lall de
algun instrument de cer. Filo, Acíes, ei. | net
Continuació de algun discurs. Hilo, Oratioois I-
lum, connexió. || Entre canterers ó gerrers Irotée
fil, etc. pera tallar la pessa de la demés pasta q«
queda sobre la roda. Hilo. Filum, i. | Lo coojiRt
de lo que 's fila. Eilado, hilaza. Penaom netna.
I La porció de baba prolongada snbtilroentabqoe
las aranyas y altres insectes fan sas telas y capolfe.
Hilo. Filum, i. g vulg. minyona, BÍmií, naGcirrAT.
FIL DE CARTAS. Lo de empaloRuir mòs prim pen
lligar papers, etc. Hilo de cartas, ResticuJa, «.
FIL DE CREMA. 'L pHm y fi que es on milj eolre
'1 dit de Bayona y '1 que vé de Flàndes. Hilo àt
clémen, de clema, de crema. Filum aic diclum.
FIL DE BMPALOMAR. Lo cordUl mòli prim de cà-
nem. Hilo bramante, ó paUmar, Resticnlay m.
FIL DE LA PLOMA. 'L pel que té la ploma ea aa j
altre costat. Barhas, cendal, Capillamenta, oram.
FIL DE LA VIDA. % CUFS dc clla. Uilo de Im tiàa,
yitae currículum.
FIL DE LLIT DE ARANYA. X que servoix pe» ear-
tolinas. Hilo de cama de arana. Filam fasciolis
cbartaceis.
FIL DE MiTJAS. Fil fort quo serveix pera fér aiit-
jas. Dobladillo. Firmius filum.
FIL DE MONJA. 'L mòlt fi quo solen filar las moa-
jas pera cosas primorosas. Hilo de momjeu. Soblile
filum.
FIL DE MONJETAS, PÈSOLS Y ALTRA8 TAVBLLAS. LR
fibra que tenen à cada costat. Brizna. Fibra, m,
FIL d'or, plata, ETC. Hilo de oro, plola, f ktt-
eado ó eniorchado si es barrejat ab seda. Filom ei
auro, argentove.
FIL DE PERLAs. La enfilada de perlas. Hilo, saru
de perlas. Unionum linea.
FIL DE pita. Las fibras de la atxavara. />tui, kih
de pita. Filum ex americana arbustula teoabM-
mum.
FIL DE RAHIMS. PENJOLL.
FIL DE SARATBR. Lo sèus tórcer que usao los sa-
baters. Hilo laso. Filum lassum.
FIL DE FERRO ó DE ARAM, ETC. Alamkre, MelalH
filum:
FIL i FIL. m. adv. Hilo d hilo, Stillatim.
FIL MAL TORT. Len, Louis, is.
FIL PER RANDA. m. adv. Ab tolas las circonslàa-
cias. B por h, c por c. Ad unguem ; perfecte.
i DRET FIL. fr. Segons la direcció de alguna co*
sa ab igualtat à ella. A hilo, d cordel, iSqualiter.
II Segons la vena ó fil, y no al través. A kilo. Se-
cundum filorum directionem.
AGAFARSE PER UN FIL DR ARANYA Ó DB TARANTlMi.
fr. Valerse de qualsevol pretext ó motiu mòU frí-
vol pera lograr un fi. Asirse de as cakHo s df as
pelo, Ansam arripere.
FÉR FILS. fr. Dit dels licors que estàa roagnlits
FIL
com à fíis. HíiceT madeja ó hebra. In Qla djflluere.
PAssiR i piL DB ESPASÍ, ff. Pa$ar d cuehillo, Ju*
guio, as.
pÉEDREa LO FIL. fr. Olvídafse de lo que se se-
gueix en alguna relació, conversa, elc. Perder el
hilo, Àliquid subilò memòria elabi, excidere.
POSAR FIL i LA AGULLA, fr. Empeudrer alguna
cosa. Poner manos d la obra. Opus aggredi.
QUI EB Vtl, nk OESNl^A, TANT Sl KS FIL, COM Fl-
LEMPUA. rcf. Denota que qui empren ab coneixe-
ment un negoci àrduo, sabrà deseixírsen bè. Quien
bien ala, bien desala. Qui bene rem neclit, nexam
benò solvere novit.
SEGUIR LO FIL. fr. Continuar lo que *s feya. Se-
guir el hilo, Adamussim aliquid prossequi ; insli-
latum persequi.
TALLAR LO FIL DE LA VIDA. fr. Matar ú ocasionaf
la mort. Corlar el hilo de la vida. Interfícere.
TRENCAR LO FIL. fr. met. Interrómprer lo curs
de la conversació ó altra cosa. Corlar el hilo. In-
tercido, intervesto, is.
TENiRSE PER UN FIL. fr. met. Estar en gran riscb
ó perill. Eslar colgado de un hilo. Tenui filo peo-
dere.
FILA. f. Sèrie, orde, continuació de cosas. Fila.
Striga, a;; ordo, inis. Q Pessa de fusta, etc. Viguela.
Trabs, bis.
FILA DE SOLDATS. Fila. Militum series.
DE FILA ó DE FILERA, m. adv. A la hila. Conti-
oenti ordine.
POSAR ENFILA, fr. Enfilar. Ordino, as; in seríem,
in ordinem redigere.
riLABARQUi. m. belabarquí.
FILAGTÉRIA. f. Pedàs de pergamí ahont esta-
van escrits alguns passos de la Escriptura, y ficat
en una bossa ó capsa porta van los jubeus lligat al
bras. Filacieria. Pbilacterium, ii.
FILADA, f. Filera per orde. Hilada, hilera. Li-
nea, se, series, ei. || f. arq. Filera borisonlal dera-
jolas ó pedras picadas en alguna obra. Hilada. La-
terum series.
FILADts. m. Seda del capoll foradat. Filadiz^
filaiz. £x dírupto bombycisfoliculo sericum.
FILADOR, A. m. y f. Qui fila. Hilador, hilail••
dera. IVens; filacissa, lanifica, ffi.
FILADURA. f. Lo traball y preu de filar. Uila-
dOy hilaza. Netum pensum.
FILAGARSA. f. Pedàs dolent que penja de la
roba. Uilacha, hilarncha. Tritivilicium, ii.
FILAGRAMA. m. Nom donat à las lletras, fi-
guras ó adornos que 's fan à las telas melàlicas de
que són compostos los motlles de fér paper. Aques-
tos dibuixos se fan ab fils de aram semblant al que
forma 'Is motlles, y com abultan un poch rcsultan
grabats en los fulls de paper. Filagrama. Filagra-
ma, atis.
FILAMENT. m. Accíó de filar. Hila. In fila
ductio. II m. En algunas cosas com lli, etc. són las
vetas ó bri que contenen abans de oelejarlos. Filch
TOMO I.
VJíTUJl. FÍL 758
menU), hebra. Filamenta, orum. Q Qualsevol de las
arreletas de las plantas que naixen de las mès gros^
sas. Filamento. Radicum barba.
FILANER. m. Qui fila. Uilador. Nens, tis.
FILANERA. f. ant. filadora.
FILAMPUA. f. FILEMPUA.
FILANTROPIA, f. Humanitat, liberalitat, amor
als homes. Filanlropia. Pbilantropia, x.
FILANTRÓPIGH, CA. adj. Lo que pertany à
la filanlropia. Filanirópico. Ad pbilantropiam per-
tinens.
FILAR. V. a. Reduhir à fil lo lli, cànem, llana,
etc. Uilar. Neo, es.
FILAR BÈ. fr. met. fér bona farina.
FILAR PRIM. fr. met. Discórrer ab sutilesa. Hilar
delgado. Tenuè ducere oralionis fílum.
FILARMONIA. f. Amor à la musica ó armonia.
Filarmonia. Philarmonia, se.
FILARMÓNIGH, CA. adj. Amant de la armo*
nia. Pilarmónico. Philharmonicus.
FILA88A. f. Conjunt de lo que s* ha filat. Jli-
lado, hilaza. Pensum netum.
FILA8SE8. f. pi. ant. desfilas.
FILÀSUGA. f. nàut. Los fils de que 's forman
totas las cordas y ormeig de la embarcació. Fildi^
tica. Soluta rudentinm fila.
FILASTRE. m. fillastre.
FILAT, DA. p.p. Jlilado. Nelus. || m. Teixit de
fil ó corda ab ma Has pera cassar y pescar. Red.
Tendicula, ae, reté, retis, is. || Trampa, astúcia
pera enganyar. Red, lazo, garlito. Stratagema, atis.
FILAT DE BOL. Filat de pescar. Red de pescar,
Everriculum, i.
FILAT DE FIL FERRO. Red de alatiíbre. iErea trans-
enna. || Lo que 's posa pera resguart de las vidrie-
ras. Sobrevidriera. Vitris conservandis oïneum re-
ticulum.
FILAT TRAVESSER. Lo de pescar. Red barredera, de
pescar. Sagena, 8B.
TIRAR LOS FILATS, fr. TIRAR l' ART.
VETENAQUi UN ALTRA QUE NO HA FILAT DE AVDY.
loc. fam. Pera denotar un nou despropòsit ó im-
pertinència. Esa es olraque bien batia. En novae
tricffi.
FILATER. m. Qui fà filats. Redero. Retiarius
opifex.
FILEMPUA. f. Lo mès fi del Ui àntes de filar-
se. Eslopilla. SnbiW'ior stupa. || Drap ó tela clara y
'prima. Eslopilla. Subtiliter stupea tela.
FILERA, f. Rengla. Uilera, hila. Linea, ai, se-
ries, ei. II Instrument ab que reduheixen à fil los
metalls, los tiradors de or; es una planxa ab mòlts
forats que s' estreteixen insensiblement, de mo-
do que quant la barra passa pel últim queda re-
duhida à un fil. ll'lera. Ducendo ex roetallo filuin
instrumenlum. || Instrument de cer pera fér los ca-
ragols : tó roscas de diferents tamanys. Terraja.
Ferreum ad torculares clavos conficiendos instru*
mentum.
96
75i
FIL
DICaONÀRI
FIL
DE FiLEai. m. adv. de filí.
FILET. d. Petit fil. Hilico, illo, ito. Tenue fíla-
mentum. Q arq. Adorno, motllnra delicada. Filete^
liston. InscuUa, ccelata, picta fasciola. I Perfil de
las lletras. PerfiL Litterie àpex.
FILIACIÓ, f. Descendència de pare à fills. Pi-
liaeion. Progenies, ei. || mil. Allistament del nom,
de la estatura, faccions y altres senyals del que es
soldat. Piliacian. HilitísB adscriptio que adscripti
signa notantnr.
FILIAGOGRAFIA. f. Espècie de paròdia en-
tre 'Is grechs. Filiacografia, Philiacographía.
FILIAGÓGRAFO. m. Autor de filiacografias.
Filiacógrafo. Phílíacographus.
FILIAL, adj. Pertanyent al fill. Filial. Filialis.
FILIALMEirr. adv. m- De un modo filial. Fi-
lialmente. Instar filii.
FILIAR. y. a. Pén^rer la filiació. Filiar. No-
men, statem, et alia signa adscribere.
FILIBERT. n. p. de h. F lliberto, Philiber-
tus, i.
FILIGIDA. m. Qui mata à sòn fill. Ft'Hctda.Fi-
licida, m.
FILICIDI. m. Mort violenta donada à un fiU
propi. Filieidio, Filícidium, ii.
FILIFORME. adj. En figura de un fil tant groS
per un extrem com pel altre. Filiforme, Fi liformis*
FILIGRANA, f. Obra ó manufactura calada ab
perfecció y delicadesa. Filigrana, Cancellatum
opus.
FILIP. m. FiLiPó. 2.
FIUPÉNDULA. f. Herba medicinal pera 'I
mal de pedra. Filipéndula. Phellandrion, ii.
FILIPEN8E. adj. Natural de y lo pertanyent à
Filipos ciutatde Macedònia. Fth'pens^. Philippensis.
II Sacerdot de la congregació de sant Felip. Ft7t-
piense, Filippensís frater.
FILIPETXt. m. Teixit de llana estampat. Fili-
pichin. Laneus floríbusdistinctus pannus.
filipí, adj. Natural de y lo pertanyent à las
islas Filipinas. Filipina, Ad Philipinas perlinens, in
eis nalus.
FILÍPIGA. f. Cada una de las arengas de De-
móstenes contra Filipo rey de Macedònia, y 14 de
las que compongué Cfcero a imitació de las de De-
móslenes. Vilipica, Philippica, sb.
FILIPI8TA8. m. pi. Nom quelsUbiquistas do-
naren per irrisió als sectaris de Felip Melanchton.
filipistas. Filipíst», arum.
FILIPÓ. m. FiLiPENSE. 2. 1 Moneda antígua ab
la imatje de Felip II. Filipan, Nummus Philippi II.
imaginem portans.
FÍLIS. m. Habilitat, gràcia. Filis, Yenustas, atis.
primor, is.
ESTAR DE FÍLIS, DE GRESCA, Ó PER BROCHS. fr. fam.
Estar de fiesta, de chungOf de chirinola, de buen gus-
to, gràcia en casa; de temple, de gorja, bien templada
la guitarra, Lastumesse; laetitia aífici.
ifo B8TAR DE FÍLIS. fr. Estar de mal humor. No es-
tar la Magdalena para tafetams; no estar gra^m
ta$a; no estar templada lagmtarra; piíarlamsU
yerba. Moastum esse.
FILL, A. m. y 'f. Engendrat de mascle y fene-
11a respecte à sos pares. Bijo. Filius, ii, natus, i. |
met. Natural de algun lloch; lo religiós respecte
al convent en que ha pres 1' hàbiL Bijo. Natus; ci-
vitatis vel religiosse domus filios.
FILL ADOPTIU. L* oxtrauj que algú adopta, üyo
adoptiva, Filius adoptivus.
FILL DE cosí germí. Prtmo iogmdo, Consdniflí
filius.
FILL DE FAM ÍLiis. Bijo de familías. Filius fiunilitt.
FILL BE LA POLLA ROSSA. AfortUnat. HÍJ0 di isft-
llina blanca, Filius terras, gallinae albae.
FILL DE SA MARE. Fill do rameni. Bijo ds is ■••
dre, Nothus, i.
FILL ESPIRITUAL. Lo do coufessió. Btjo esptritMúL
Spiritualis filius.
FILL ESPURi. Lo que no té pare conegut. BijotS"
purio, Spurius filius; nothus, i.
FILL EXTERN ò CABALER. Lo de ona casa fora r he-
reu. Segwídon, Secundogenitus.
FILL il•legítim. Lo tiugut ouire personas que no
podian casarse. Bijo bastardo, Nothus, i; filios il-
legitimus.
FILL llegítim. Lo tingut en matrimoni. Bijo k^
gitimo, Legitimus, justa uxore natus.
FILL NATURAL. Lo que BS de personas libres do
casadas. Bijo natural, Libero ac soluto concobito
susceptus.
FILL QUART. Cuortogénito, Quarto loco natus.
FILL segon. Segundogénito , segwnion, Secuidò
genitus.
FILLA ABANS DEL PARE. Herba. POTA DB CARALL.
FILL ETS, PARE SERÍS, TAL FARÍS TAL TROBAIAS.
ref. Ensenya als fills que del modo que tractao ils
parés, seran ells tractats quant ho sian. Bijofuisu,
padre serds, cual hicieres tal habrds, Qnse intnleris
patri, genitor, stipendia sumes.
À TÚ t' ho DICH, FILLA, ENTENTHI, MA NORA. ref. ab
que dirigim la paraula à una persona pera r^n-
drer y corretgir indirectament à altra. A tite loü-
go, hijuela, entiéndelo tú, mi nuera. Mntato nomine
de te fabula narratur.
CADA BU ES FILL DE SAS 0BRA8. fr. fam. ab ^ $
denota que la conducta ó modo de obrar de cada
hu '1 dóna millor à conèixer que sòn naixemeol 6
llinatje. Cada uno es hijo de sus ohras; dejemosfe-
dres y abuelos, por nosotros seamos hftenos. Ne jac-
temus avos, nostris de^remur ab actis.
CASA TON FILL QUANT VOLDRÍS T TA FILLA QCAIT
podrís, ref. denota que mès fàcil se casa V ïomt
que la dona. Casa d tu hijo cuando quieras ^ àts
kija caundo puedas, Homo dum placnerit, foMRÍna
dum lícuerit maritabit.
CRIEU FILLS T CRIAREU PORCHS. fcf. DenOtS la
mala correspondència dels fills envers los pares.
Lo que en tu viL• no hicieres^ de tm keredoros no i^
FIL
CATAU.
FIL
15S
tqMret. Non Uias efficiet, qnod vivns omiseris,
heres.
D06 FILLS Dl UN VINTtI T CADA BU Dl 8^ TIMPLB.
"ef. Denota que cada hu ié sas inclinacions parti-
»lars, y que en los genis hi ha tanta varietat com
in las fisonomias. Ciento de un vientre y cada «no de
«■iteiue. Yelle saiim cniqno est.
GÜAT LO FILL Dl LA M AEE QUI 'LS ESPiai. EXClam.
rOD. QUI m' ispibin.
LA FILLA Dl Plll 'L Tllf DU, QUI *L VIIIT DIL A8PI
JL IHCADIIN A. fr. ter. lo DILICAT Dl IN TINDil.
LO FILL QUE SEMBLA i SÒN PAIB, FÍ HONOI i SA MA-
II. ref. qne s* entén en sentit literal. Si el hijo taU
il paire, de duda saca d la madre. Ipse patrem si-
iiilisi filius exprimit ore,
Solvitur ipsa suà suspicione parens.
MA FILLA BONICA, DILLUNS i LA BAMBÚ, DIMABS 1
LA iDA. ref. ter. ab que 's nota à las donas que
iols iractan de posarse bonicas y passejar, des-
mydant las obligacions de sòn estat. Mi kija her-
mo$a el Iwue d TorOy el mdrus d Zanwra. Foemina
Dompta nimis putebit, sicque vaciva.
■ÒLTAS FILLAS, MALAS VEHINAS T VELLAS VINTAS
DBSTBUHEixEN LA CASA. refr. Deuota *is mòlts gas-
los y poch profit que portan ditas cosas. Muehas
kijas en casa todo se abrasa, Nobilis atoimil rem
ftlia multa paternam.
HO *M SAB GBBU, MA FILLA, QUI JUGUIS, QUI JUGAS
í 1B8CABALAB. Fofr. Advorteix que *l8 ressabis una
vegada contrets rarament se corretgeixen. No me
fesa de que mi hijo enfermó, sinó de la mala mana
fM U quedo ; no me pesa de que mi hijo pierda,
sinó que desquiíaru quiera, Non dolet amittat lu-
do quòd filios aurum ; sed vellit amissum quod
repararé dolet.
QUANT LAS FILLAS SÓN CASADAS IXIN LOS GINDBI8.
ref. Reprèn als que no havent volgut remediar àn-
kea los traballs de algú, acuden ab grans ofertas
quant ja estan remediats. À la hija casada salen
los yemos. Plurimus eccò gener, nupla est ubi fi-
lia prodit.
sÉB FILL Dl SÒN PABi ó Dl SA MABi. fr. ab que *s
denota la semblansa del fill en las inclinacions,
qualitat y fisonomia del pare. Ser hijo de su padre
òde su madre, Filius patri vel matri similis.
FILLAR. V. a. ant. pabib.
FILLASTRE, A. m. y f. Fill del primer ma-
trimoni en los casats dos vegadas. Bnienado, ati-
Unado, alnado, hijastro, entenada, Privignus, i.
riLLET, A. m. y f. Uijuelo, hijieo, ito. Filio-
lua, i, filiola, ffi.
FILLOBÓLIA. f. Ceremónia practicada entre
'la grechs que consistia en espargir fullas y flors
sobre las tombas. Pillobolia, Phillobolia, s. | Acte
de tirar coronas als atletas vencedors. Filloholia.
Phillobolia, ffi.
FILLOL, A. m. y f. Aquell de qui s* es padrí m
lo baptisme. Àhijado, É baptisme filius. |
Bijo, pimpolk, ckupon. Surculus, i, gemwn,
FILLOLA, f. Matalasset que 's posa entre *ls
gran? pera major comoditat. Eijuela. Culcitula,
eulcitella, e.
FILODÓXIA. f. Carinyo excessiu que profes-
san certas personas à sas própiasobras y opinions.
filodoxia, Filodoxia, a.
FlLOGEmTlTRA. f. Afecte y tcmura pater-
nals, amor de prole, propensió à acariciar la may-
nada y à estar en sa companyia, així com de tota
criatura dèbil. Filogenitura, Philogenitura, m, |
Òrgan situat en lo centro de la part posterior del
cap sobre la cresta occipital. Filogenitura. Philo-
genitura, ffi.
FILOGÍNIA. f. Amor à las donas. Filoginia.
Pfailoginia, ffi.
FILOGÍNICH, ca. adj. Pertanyent à la filo-
ginia. filoginico, Philoginus, Philoginicus.
FILÓGINO. m. y adj. Lo qui ama k las donas.
VHógino, Philoginus, i.
FILOLOGIA, f. Ciència composta y adornada
de la gramàtica, retòrica, poesia, història, anti-
güetats, interpretació de autors, y generalment de
crítica ; de modo que vé à sér com una literatura
universal. Alguns la prenen sols per erudició y
estudi de lletras humanas ; y altres la concretan
al estudi de poémas é història. Filologia, fiológi-
ca. Philologia, ffi.
FILOLÓGIGH, CA. adj. Pertanyent à la filo-
logia. Filológico, Ad philologiam pertinens.
FlL^MX>GO• m. Qui estudia ó professa la filo-
logia, filólogo. Philologus, i.
FILOMATIA. f. Amor à las ciéncias. FiUmel••
tia, Philomatia, ffi.
FILOJA. f. Espècie de entreteixít de fil, seda
ó llana, fét de ma ab agulla foradada de tots dos
caps. Red. Reté, is.
FIL08A. f. Instrument regularment de canya
ab una espècie de castellet prop del extrem, abont*
enrotllan lo cànem, lli, etc. que s* ba de filar.
Aaeca. Colus, i, us. | f. fam. Entre eccletiàstíchs
lo breviari. Suegra. Breviarium, ii. || fam. fusill.
CENTIB PILOSA, fr. mct. PILAB.
FILOSADA. f. ant. encebbosada.
FILOSELLO. m. Tela de llana y seda. JPiloft-
da. Ex lana et serico textum.
FILOSETA. f. d. Ruequecilla. Colus parva.
FILÒSOF, m. FILÒSOF.
FILOSOFAL, adj. Sols s* usa dihent ; ped ra
FILOSOFAL. Filosofal. Motallum in aurum mutandi
ars.
FILOSOFAB. v. n. Parlar, discórrer en maté-
rias filosóficas, pensar com à filosop. Filosofar,
Philosophor, aris.
FIL080FA8TRE. m. Mal filosop. Filosofasiro.
Philosophasler, i.
FILOSOFIA, f. Amor à la sabiduria. Filosofia.
phia, ffi. I Ciència de las cosas naturals y
çausas. Filosofia, Philosophía, ffi.
HiBMÀncA. Aquella en que s* eemerà
FILOSOl
•drías^ jyksophia,
BfliMÉfl|^M causa
7S6
FIN
DICaONÀRI
FIR
tant Hérmaes, qoe Yolgaé explicar los efectes natu-
rals ab tres principis acüns, sal, sofre y argent-
vin, y dos passions, fleonia y terra. Filosofia her-
mètica. Philosophia hermètica.
FILOSOFIA MORAL. La qoe tracta de la bondat y ma-
lícia de las accions, y de la naturalesa de las virtuts
y dels vicis. Pxlonofia moral, Philosophia moralis.
FILOSÓFIGAlIEFfT• adv. m. De on modo fi-
losòBch. FilosòficamenU, Philosophicè; pbílosophi-
co roore, rito.
FILOSÓFICH, CA. adj. Pertanyent à la filoso-
fia. Filosó/ico. Phílosophicos.
FIL080FI8BIE. m. Secta dels filosops. Filoso-
$HM, Philosophomm secta.
riLOSOP. m. Amador de la sabidaria, profes-
sor de la filosofia. Filosofo. Philosophns, i.
ULTBAGIÓ. f. Colsdora. Filtracion. Percola-
tio, nis.
flLTRAR. V. a. Colar aignn líquit. Filtrar.
Percolo, transfundo, is. | v. n. y
FILTRARSE. v. r. Traspuar. Becalarse, rezvl••
marse. Transfundi.
FILTRE, m. Colador. Filtro. Ad liquores per-
colandos pannus. H Fil. S.
IÍMBRIA. f. La vora mès baixa del vestit.
Fimhria. Fimbria, ae.
FINA. n. p. de d. Rufina. Rufina, s.
FINAL. f. Fi, ó remat. Final. Terminus, i. ||
adj. Lo que conclou ó perfecciona alguna cosa. Fi-
nal. Finiens. y Pertanyent al fi. Final. Finalis. ^
FINALI8AR. v. a. Acabar. Finalizar. Finio,
absolvo, is.
FINALMENT, adv. m. üllimamenu, /Ina/men-
ti. Deniquè, tàndem, porró.
FINAMENT, m. ant. fi, conclusió. J adv. m.
ant. Ab finura y delicadesa. Finamente. Apprimè,
eleganter.
FINANCER, A. adj. Lo que pertany à la renda
pública. Financiero, rentistico. Redilus publicus.
y m. Qui esta empleat pera recaudar la renda pú-
blica, nacendista, rentista, financiero. Rodíto peri-
tus publico.
FINAR. V. a. ant. acabar, conclóurbr. | v. n.
MORIR.
FINAR8E, ANAR, Ó ESTAR FINANT. AGO-
RISAR.
FINAT, DA. adj. mort.
FINCA. f. Heretat, possessió. Finca. Fnndus, i.
FINCARSE. V. r. Adquirir fincas. Uacendarse,
Proïdia aequirere.
FINESA, f. Acció que manifesta V amor y be-
nevolència. Fineza. Amoris signum, pignus. || Pe-
tita dadiva per expressió de carínyo. Fineza. Nu-
nusculum, i. y ant. asti^cia. || finura.
FINESTRA, f. Obertura que dóna llum als
edificis. Ventana. Fenestra, ae.
FINESTRADA. f. Cop de finestra. Venlanazo.
Fenestra; in alicujus despectnm occlusio. |j Fines-
tram.
FINESTRAL, m. anm. Ventameiza. Grandiarif-
nestra.
FINESTRAM. m. Conjunt de finestras. Tnu-
naje. Fenestrarum series.
FIBIESTRER, A. adj. Qui està mòlt en lis fi-
nestras. Venianero. In fenestra frequens.
FINESTRETA, f. d. VenUmiea, illa. Feaeste-
lla, ae.
FmESTRÓ. m. Porteta de finestra. Tenmics,
iUo, fostigo. Fenestells folicola.
FINGIDAMENT. adv. m. Ab ficció, fluf^f-
mente. Simulatè, fictè.
FINGIDOR, A. m. y f. Qui fingeix. Fmfiim.
Simulator, is.
FINGIBIENT. m. Dissimulo, engany. Fiafi-
mtento. Simulatio, nis.
FINGIR. V. a. Contrafer aignna cosa, lérla
semblar lo que no es. Fingir. Confingo, is. | Idetr,
imaginar, figurarse lo que no hi ha. Fingir. Cm-
miniscor, eris. J Inventar, forjar, dissimular. Fhh
gir. Mentior, iris. y Dit de la veu, mndarU fen
no sér conegut. Fingir. Yocem ementiri. y Abal-
tarla mès de lo que es naturalment. Fingir. Yoeis
sonum augere.
FINGIRSE. V. r. Aparentar lo que no es, com
boig, malaft, etc. Hacer el, fingirse loco, eu. Ago,
fíngo, is.
FINGIT, DA. p. p. Fingido. Ficins, sinolatiis.
y adj. Qui aparenta lo que no es. Fingido, fft»,
falso. Fictus.
FINIMENT. m. ant. fi, conclusió.
FINIQUITO. m. Definició de comptes. Tinifft
to. Ratíonum confectio, consol idatio.
FINIR. V. a. ACABAR, CONCLÓURBR, TBRMINAI. |
V. n. Acabar, tenir fi. Fenecer. Finio, is. yaat.
MORIR.
finíssim, A. adj. sup. Finisimo. Puríssimos;
valdè lenuis.
FINIT, DA. p. p. Fenecido. Finitns, perfactas.
jl adj. Lo que té f í ó terme. Finito. Finitns.
FINITAT. f. ant. feresa.
FINÍTIM, A. adj. Confinant. Finitimo. Fioiti-
rous, conterminus.
FINTÜVA. {k la) m. adv. al pi.
FINOR. f. finura.
FINS. prép. que indica 1* extrem, ó termioi.
Hasta. Usque, ad, usque ad.
FINS À VÉS NO PODER, ó i NO PODER MBS. O. adt.
significa r excés en lo menjar, béurer, etc. Bstl^
no mas. Ad súmmum.
FINTA. f . Tribut que 's pagava al príncep, dels
fruyts de la hisenda de cada súbdit en ocurrència
de alguna gra ve necessitat. Finta. Yectigal qaod-
dam rarò exigendum.
FINURA. f. Puresa, bondat de alguna cosa en
sa línea. Fineza. Perfectio, nis. y Delicadesa, pri-
mor. Finura, fineza. Puritas, atis.
FIOLA. f. arquit. Cim ó remato piramidal. íi•'
pide, remate. Gacomen, is, extremuai, i.
FIS
GATiUL
FIRA. f. Mercat, concnrréncia de negociants
en nn lloch en dias senyalats. Feria, Feria, as,
nandinae, aram. | Lo comprat eii ella. FértM. Nun-
dinaria mercès. | Present de subjunctio, feresca.
HUrm, Feríat.
FIRA DE BBLLCATBi. Encant. BaratUlo. Firnm, i.
CADA HU PARLA DE LA FIRA, SEGONS LI*VA IN ELLA.
ref. Denota que cada bn parla de las cosas segons
lo profit ó dany que n* ha tret. Cada nno kabla de
la feria eomo levaen ella. Front ipseacceptusesl,
ita hospitinm landat aut damnat nnnsqnisqne.
FIBAL. m. MERCADAL, MERCAT.
FIBAR. V. a. Regalar cosas de fira. Periar.
Non dinaria mnnns culta largiri.
FIRABSE. y. r. Periarse. Nundinor, aris.
nmiA. f. Nom y apellido ab rúbrica. Pirma,
Sobscriptio, nis.
FUMA DE ESPOLI FORSADA. Mal OS qoo dimanava
de la firma que posava *1 senyor en lo contracte
■latrimonial de sos homes y donas de remensa.
Dia sobre ell la sentència arbitral dada en 1486
per D. Fernando *1 Católich : «Ni tampoch pugan
(k» senyors) ki primera nit que '1 pagès pren mu-
ller, dormir ab ella ; ó en senyal de senyoria la
nit de las bodas, après que la muller serà colgada
eo lo llit, passar sobre aquell sobre la dita mu-
ller.» Pernada f dereeko de pernada. Spoliorum seu
aponsalitiorum firma víolenla.
FIRBIABiENT. m. Cel de kis estrellas fixas.
Pirmamento. Firmamentum, i. Q adv. m. fermament.
FIRMAR. V. a. Posar la firma. Firmar. Obsig-
Do, consigno, as.
FIRMAR ipocA. fr. Dar carta de pago, Solnfae, ac-
cepta pecuni» chirograpbum dare.
FIRMARBE. v. r. Usar algú de sa firma. Pir-
marse. Certo nomine aut cognomine in scriptis uti.
FERMESA, f. FERMESA.
FIRMtfWlM, A. adj. sup. Pirmiiimo, Fírmis-
simos, constantissifflus.
FIRMtMIMAMKIfT. adv. m. sup. Pirmiii'
wutmenU, Firmissimè.
FIRMITAT. f. F0R8A.
FIS. adj. ant. fi.
FISARMÓNIGA. f. Instrument músich de ma-
quinis metàlicasque víbran per laaociódelayreexci-
lat per una manxa. Pitarmóniea. Pbisarmonica, ».
FIRCA. f. naut. fitora.
FIKAL. m. Ministre encarregat de promóurer
los interessos del fisch. Fi$eal. Fisci procurator. |
€eiia corda. Fiscal. Fiscus , i. | met. Qui indica ó
▼indica las accions de altre. Fiscal, Aocosator, is.
I adj. Pertanyent al fisch ú ofici del fiscal. Fiscal.
lïscalis.
FISCAL ciriL ó DEL CIVIL. Mioistre que promou
l08 ioleressos ó drets civils. Fiscal civil ódelocv-
Wl. Civiiis proenraior.
nacAL CRIMINAL. Qui promou la observància de
Iw Ueys que tractan de delictes y penas. Fiscal
crmtMl. Eei erímiaalis qncaitor, aocuatUir.
FIT Wl
nsCAUA. f. Empleoy ofici de fiscal. Fiscalia,
Fisci procuratoris munus.
FigCALISAR. V. a. Fór V ofici de fiscal. Pis-
calisar, Fisci procuratorem agere.
FI8GAR8E. V. r. Borlarse ab dissimulo. Pis-
gar, fisgonear, Irrideo, es.
FISCH. m. Erari real. Fitro. Fiscus, i, arca,
8b; reipublicffi srarium. || m. Entre 'is romans lo
tresor del príncep , per oposició al del Estat. Des-
près se fèu extensiu aquest nom al segon , perquè
podian disposar de ell los prínceps. Piseo, Fis-
cum, i.
FISGAR. V. a. Zumhar, Nugor, jocor, ans.
física, f. Ciència de las cosas naturals. Física.
Physica, se, physíce, es.
FisiCABIENT. adv. m. Pisicammli, Fhyslcè.
I REALMENT.
FtsiCH, CA. adj. Pertanyent à la física. Pisico.
Physicus. I Natural , real , existent. Pisico, Physi-
cus. I m. Qui professa la física. Fiít^. Physlcos,
i, physícs professor. | metoe.
FISIOCRÀCIA. f. Sistema de economia polí-
tica que proclama la emancipació de tota traba ar-
tificial y que no regoneix com verdadera font de
riquesa mès que *1 traball agrícola. Pisioeracia.
Phisíocratia, ab.
FISIÓCRATA. m. Lo qui professa en política
econòmica la teoria fisiocràtica. Pisióerata, Pblsio-
cras, tis.
FISIOLOGIA, f. Tractat de las parts del cos
humà per rahons físicas. Fisiologia, PhysiolQgfa, n.
FISIONOMISTA. m. fisonomista.
FISONOMIA, f. Presència , aspecte particular
de la cara. Fisonomia. Vultus , us , frons , tis , fa-
cies , ei. I Art de conèixer lo temperament y qua-
litat de la persona per sas faccions. Fisonomia,
Physiognomia, m,
FISONÓMICH, CA. adj. Pertanyent é h fiso-
nomia. Fisonàmieo, Ad physíognomiam expectans.
FISONOMISTA. m. Qui entén en fisonomia.
Fisóiumo, llsanomista, Metoposcopns , phlsíogno-
mus, i, physiognomon, is.
FISQUETA. f. ter. icrleta.
FISTÓ. m. FESTÓ.
FÍstola Ó FÍstula. f. Llaga, úlcera petita,
fonda y dura. Pistola , fistsila , y rija la del ull.
Therioma, tis, fistula, s.
FéRSE UNA FÍSTOLA. fr. Afistolarsc, Fístolarí.
FISTOLAR. adj. Pertanyent à la fístola. Pisiu-
lar. Ad fistulam perlinens.
FISTOLÓS, A. adj. En forma de fístola 6 in-
fectat ab ella. Fisialoso , afUtoIad^. Fistukwas. |
bot. Se diu de la fulla que sembla à una flauteta é
canó. Fistulosa. Fistulam referens.
figarnir ab fesló. F^tfoMor,
hacer íesUm.'^^^^fgm9jrt; corollam foliatafli
efficere. ^^ ^^
dretaneot. S9 é
FISTOMARy^^fiaarnir ab
acer fesUm.- ^^^^Èp^'^ \ c
fficere. ^w^ ^^L•
158
FIX
DIGCIONABI
DE FIT i FIT. m. adv. Cara à cara , fixament. De
kito en hito ; cara d cara ; d hito. Deffixo , intento
Vultu.
FITA. f. Límit , terme. Mojon , lindazOj linde,
lindero, huega, Linea, se; limes, itís. || Joch que s'
executa tirant ab un palet ó tros de fusta à una
pedreta plantada , y gnanya 'i qui la fà càurer ó
queda roès prop de ella ó del diner que hi solen
posar. Tejo. Disci ludus.
FITAGIÓ. f. Obra de fitar. Amojonamiento, mo-
jonacion, deslinde, acotacion. Terminatio, nis.
FITADOR, A. m. y f. Qui fita. Amojonador.
Finitor, metator, is.
FITAR. V. a. Posar fitas. Afnojonar. Terminos
figere.
FITAT9 DA. p. p.AmojOAodo. Limitibusseptus.
FITBLA. f. FIBLA.
FITOGRAFIA. f. Art de reproduhir en lo di-
buix las plantas per medi de una espècie de calch.
Filografia. Fitograpbia, se. U bot. Descripció de las
plantas. Fitografia, Fitographia, se.
FITOGRÀFIGH, CA. adj. Lo que pertany à la
fitografia. Fitogrd^o, Fitographicnm, i.
FITÓGRAFO. m. Autor de alguna fitografia.
Fitógrafo. Fitograpbum, i. || bot. Lo qui fà descrip-
cions de plantas. Pitógrafo, Fitographus, i.
FITOLITA Y FrrOUPOLITA. f. Impressió
que deixan los vejelals y especialment las fullas
en la pedras fósils. Filolita , fitolipolita, Phitoli-
ta, x.
FTTOR. m. Lo fort del sol de milj dia fins à las
dos en V estiu. Resistero , resistidero, Solis vis,
IBStUS.
FITORA. f. nàut. Instrument com una forquilla
ab tres puntas pera pescar. Fi$ga, Harpago, inis.
I BROCAL. 5.
PESCAR AB FITORA. fr. Fisgaf, Tridente piscari.
FITOBIOLOGIA. f. Tractat de la vida de las
plantas. Fiíohiologia, Fitobiologia, se.
FITXA. f. Pessa petita de os, marfil , etc. pera
senyalar los tantos en los jochs de carlas, etc. Ft-
cha, Nummaria tessera.
FIXACIÓ, f. La acció y efecte de fixar. Fija-
eion, Sistendi actio.
FIXAMEWT. adv. m. Segurament, fermament.
FijamenU, Firmiter. || Atentament. AtentamenU,
fijamente, Diligenter, attentè.
FIXAR. V. a. FICAR. I Establir, determinar.
Fijar. Defigo, stabilio , is. || Detenir las partículas
volàtils de alguns mixtos pera que no s' evaporen.
Fijar. Detineo, es.
FIXAR8E. V. r. Glavarse. Fijarse, Figi. || Per-
manéíxer en un siti ó paratje , com lo dolor en lo
bras. Fijarse. Figo, is. || Determinarse, posarse en
lo cap ó en la imaginació. Fijarse, Menti infingi;
alta mente reponere.
FIXO, A. adj. Ferm, segur, cert. Fijo. Firmns,
fixus. I Estable, constant , inmutable. Fijo, Ratus,
fixus«
FLA
FL.
FLACA. f. met. flaquesa.
CONÈIXER LA FLACA. fr. SABEl Dl QUIN FEC SE d6l.
FLACAMENT. adv. m. Dèbilment, floíxaneot.
FlaeamenU, Jejunè, exiliter. | mageb.
FLACAR. V. a. ant. flaqcejae.
FLACH, CA. adj. Magre. Plaeo, Maeer. | Dèbil,
faltat de forsas. Flaco, Flacus, imbecillus. | Fràgil,
qui càu fàcilment en alguna flaquesa. Plaeo , fré-
gil. Fragilis. | met. Dit de las cosas ínmaterials,
dèbil, sens forsa, com: flaca rahó. Flaco. Debilis,
tennis. | Faltat , com : flach de cap, de meoiória,
etc. Plaeo, Debilis.
FLAGELL, m. Instrument pera assolar. Azou,
Flagellum , i. | Calamitat , càstích. AzoU. Galami-
tas, atia.
FLA6EL-LAGIÒ. f. La obra de flagel-lar. Az^-
(tna, flagelacion, Yerberatio, nis.
FLAGEL-LANT. m. Heretje del sigle tretiè,
que preferia la penitència dels assots k la confessió
sagramental. Plagelante, Flagellans, iis.
FLAGEL-LAR. V. a. Pegar ab flagell. AzolMf.
Flagel•lo, as.
FLAGRANT, adj. FRAGANT.
FLAHÓ. m. Home gras, fresch y roig. Pnscà-
ehatíf rollizo. Obessus. || crema.
FLAHONA. f. Dona robusta y forta. BoUm,
Foemina teres, torosa.
FLAM. m. y
FLAMA. f. La part del focb que s* alsa eo fi-
gura piramidal. Llama, fiama, Flamma, m,
FLAMANT, A. adj. Nou. Flamamte. Recens. |
Resplandent, lluhent. PlamanU. Nitens. | poét. Lo
que conté flama. Flamigero, Flamiger.
FLAMARADA, f . La flama que s* apaga proa-
te. Llamarada, Subila flamma. || Ardor repeoti ea
la cara. Llamarada , so/lama. Soflamma. s. | U
flama que's fà en las atalayas pera donar ivis.
Almenara, llamarada, ahumada, Atmoda. Famo
datum signum.
coH UNA FLAMARADA, expr. quo dòua à enténdrer
la brevedat y poca duració de alguna cosa. Alw-
bre de pajas. Qnam citissimè.
FLAMEJANT, p. a. Lo que flameja. FlomtaM,
Flammis ardens. Q met. Encès, com: ulls fueb-
JANTS de ràbia. Encendido, Ardens, accensus.
FLAMEJAR, v. n. Fér flam , llansar flaman-
das. Arder, echar llamas, Flagro, as. | v. a. onua.
FLAMENGH, CA. adj. Cosa de Flàndes. Fís-
menco. Belgicus. || m. Aucell major que la cigonya
y ab cresta. Flamenco , fenieòptero, PLcenicople-
rus, i.
FLÀBIULA. f. Bandereta , faixa de tela de co-
lors vius solta en I* ayre. Pldmula. Flammnla, &
II Llanccta pera sangrar las bèstias. Fleme, Phle-
botomandis jumentís puginnculos. | pi. Roba ea
que s' hi figuran flamas , y serveix pen coriiotfi
etc. PlàmuUu. Tela dislinda flammis.
FLA
FLANCH. m. fort. La part del baluart que fà
àngul entrant ab la cortina , y eixit ab la fatxada.
Fianço. Propagnaculi latus. || mil. Costat de algun
cos de tropa. Fianço. Transversa acies.
FLANQUEJAR. V. a. mil. Col-loc2y una fortifi-
cació respecte de altra ó de algun paralje, de ino-
do que sa artilleria arribe à qualsevol de sas parts.
Flanquear. Manimenta ad expugnandum aplare.
FLAQUEJAR, v. n. Debililarse ; pérdrer , fal-
tar las forsas. Flaqtuar, fojear. Yacillo, as. || Pér-
drer r animo 6 coratje. Desfallecer, flaquear. Defi-
cio , languesco , is. [ Desistir de algun empenyo.
Flaquear. Cedo, is.
FLAQUESA, f. La qualitat de flach. Flaqwza,
flacura. Macor, is, macritudo, inis. || met. Facilitat
en càurer en algun vici. Flaqueza, fragilidad. Fra-
gilitas, atis. II Debilitat en cosas inmaterials , com
en un argument. Flaqueza. Debilitas, atis. || Falla
de forsas corporals. Debilxdaà , flaqueza. Impoten-
tia, flB.
FLAQUESA DE VENTRELL. Debilitat de ventrell.
Flaqueza de eslòmago. Stomachi debililas.
FLAQUissiM, A. adj. sup. Flaquisimo. Yaldè
debilis.
FLASCÓ, m. Vas en que *ls cassadors portan
la pólvora. Frasco. Nítrato pulveri theca.
FLASQUET. m. d. Frasquilo. Càpsula, s.
FLASSADA, f. Teixit de llana ócotó pera abri-
gall de llit. Manta, frazada, y bdnova. pr. Àr. Lo-
dix, icis, stragulum, i.
FLASSADER. A. m. y f. Qui fà flassadas. Man-
tero, fabricanle de manlas. Lodicum opifex.
FLAS8ADETA. f. d. Frazadilla. Lodicula, ae.
FLASTOMAR. v. n. y derivats, blasfemar.
FLASTÓMIA. f. ant. blasfèmia.
FL AS. m. olor.
FLATO. m. Ayre detingut en alguna part del
cos, que causa incomoditat. Flato. Flatus, us.
FLATÓS Y FLATULENT, A. adj. Qui pateix
flatos, ó lo que 'Is causa. Flatulenlo, flaloso, fla-
tüoso. Yentositate laborans; flatus ciens.
FLATULÉNGIA. f. La emissió dels flatos. Fia-
tulencia. Flatus emissió.
FLAU8IAGH. m. ant. Cerla classe de roba de
lli. Flausiac. Quaedam lintea tela.
FLAUT. m. ant. talòs, tonto.
FLAUTA, f. Instrument de vent ab forats en sa
llargària pera formar diversos tons. Flauta, Tibia,
ae. II BONA maula.
FLAUTA DE ORGA. Cada uu dcIs canons de estany,
etc. que fà sonar lo vent de las manxas y movi-
ment de las teclas. Flauta de órgano, Organi fís-
tnla.
FLAUTA DOLSA. La quo tó embocadura pera intro-
dubir r ayre. Flauta dulce. Blanda tibia.
FLAUTA TRAVESSERA. La que cslà tapada per la
part superior, y reb V ayre per un foral, aplicant-
la à la boca de través. Flauta íravesera. Fistula
transversa.
CATAU. FLE 159
FLAUTAT. m. Registre del orga, que imita
lasflautas. Flautado. Organi fistulse.
FLAUTER. m. Fabricant de flautas. Flautista^
fllautero. Tibiarius, ii.
flautí, ro. d. CaramillOf jlautillo. Canna, ave-
na, SB.
FLAUTISTA, m. Tocador de flauta. FlauiUla,
flautero. Tibicen, inis.
FLAYRAR. v. a. Ensumar, olorar. Oler, hus-
mear, oliscar, olfatear. Olfacio, is.
FLAYRE. m. OLOR.
FLAYSÀ Y FLAYSAN. m. Aucell. FATsi.
FLEBOTÓMIA. f. Art del sangrador. FlehotO'
mia. Phiebotomia, se.
FLECA. f. Panaderia. Pistrina, se.
QUI VA L LA FLECA Y TABERNA, FAMÍLU AGBN A 60-
BERNA. ref. Denota la peresa dels llauradors que
compran lo pa per no cóurerlo. Lena de romero y
pon de panadera, la bordoneria entera. Negligea-
tia divitias profudit.
FLEGMA, f. ant. fleuma.
FLEGMÀTIGH, A. adj. ant. FLBUMÀTICH.
FLEIXA. f. ant. ESTACA.
FLEQUER, m. Panadero. Pistor, is.
FLEQUERA, f. ant. fleca.
FLESGA. f. En los forns de vidre canó de ferro
com lo de una escopeta, ab que 's tràn lo vidre
del forn y 's posa sobre *1 màrmol ó llosa de ferro
pera formar las pessas. Puntel, catia, soplete. Fer-
reus tubus ad vitrum efformandum.
FLET. m. NÓLiT.
FLETAR. v. a. Llogar la nan Ó part de ella.
Fletar. Navem conducere.
FLETE. m. Encara que mòlt usat en català , U
propi terme es nólit ; y es lo preu que 's paga pel
transport y lloguer de la nan. Flete, fletamiento.
Naulum, i, portorium, ii.
FLETXA, f. Sageta. Flecha. Sagitla, penna, s.
n Tros de sarment ab una punta en un cap y un
paper en V altre pera tirar à las portas. Rehilete,
garapillo, repollo, garapullo. Pinnata sagitta. || La
que es à manera de llansa. Venablo. Spiculum , i.
II met. Paraula picant ó altra cosa que dóna pena.
Flecha. Spiculum, i.
MATAR AB FLETXAS. fr. FUckar. Sagittis necare.
COP DE FLETXA. Fleckazo. Sagittae ictus.
FLETXADURA. f. nàut. Lo conjunt de tots los
fletxastas. Flechadura. Gradatio ex fanibus.
FLETXAR. V. a. Parar V arch. Flechar. Sagit-
to, as; arcum intendere.
FLETXASTAS. m. pi. nàut. Grahons de corda
pera pujar à la gàbia. PUchastes. Gradus ex fune.
FLETXER. m. Tirador de fletxas. Flechero,
ftechador. Sagittarius, ii.
FLETXERIA. f.Companyia de fletxers. Fleehe-
ria. Sagittariorum manus.
FLEUMA. f. Pítúita, lo mès fret y bumit dels
quatre humors del cos humà. FUma. Pituita, »,
phlegma, tis. |j met. Lentitnt, lardansa. Flema.
760
FLO
DICaONARl
FLO
Lentíludo, ïnis, tarditas, atis. I Pesat, caixassa.
Posmüf fUma, sorna, fàn^lo, paeL•rra, vilordo^
pemudOf paehurrudo. Piger, tardiis, lenlos. || quím.
Humitat fastigosa c insípida que ii dels cossos na-
turals per medi de la destil-lacíó, y lé asos mòlt
útils. Plema, Aquosilas, atis.
AB FLEUMA. m. adv. Ab catxassa. Pesadamente.
Morosè.
GASTAR FLEUMA. fr. Obrar ab lentitut. Gastar
lUma. Segniter agere. | No alterarse. Gastar flema.
iEquo animo fer re.
FLEUMAMENT. adv. m. Ab flema. Lenta-
mente, perezosametue. Lentè, tardè.
FLEUMARIA. f. FLEUMA. 2.
FLEU1IIA8SA.f. aum. plemon, Nimia lentitndo.
FLEUMÀTIGH, CA. adj. Lo que pertany à la
fleuma ó participa de ella. Plemdtico. Pblegmati-
CUS, pituitosus. II Palxorra, sorna, pesat. Plemd-
tieo. Piger, lenlus. || ast. S' aplica al quart qua-
drant del tema celeste. Flemdtico, Pblogmaticus.
FLEDMÓSy A. adj. Lo que participa de fleuma
ó la causa. Flemoso. Pituitosus.
FLEXIBILITAT, f. Blandura, docilitat, faci-
litat pera poderse doblegar. Flexibilidad. Lentitia,
ffi, flexibilitas, atis. || met. Disposició de animo
pera cedir fàcilment, flexibilidad, Docilitas, atis.
FLEXIBLE, adj. Fàcil de doblegarse. Flexible.
Flexibilis. II met. Dòcil. Flexible, dòcil, Flexibilis,
Ien is.
FLEXIÓ, f. Acció de doblegarse. Flexion, Fle-
xió, nis.
FLIBOT Y FIUBOT. m. nàut. Nau à manera
de fusta que no té ni timó ni mastelers, y es de
cabuda de cent toneladas. Flibote, filibote, Navis
genus.
FLIBU8TER Ó FILIBU8TER. m. pirata.
FLIGA. m. y f. Astut, dissimulat. Socarron, re-
damado, sollastre, polizon. Yafer, versutus.
FUGANDÓ. m. fricandó.
FLI8T, FLA8T. Yeus que expressan lo ruído
del cop y '1 mateix cop que algú dóna à altre. Zis,
zas, Iteratus ictus.
FLIX. m. nàut. filIstiga.
FLIXAR. V. a. ant. afluixar.
FLOGADURA. f. FÍMBRIA, FRANJA.
FLOGAR. V. a. PEGAR, DONAR.
FLOGARSE. V. r. mbnjarse, béurersk.
flócat aqueixa, loc. fam. pela aqueix préssegh.
FLOGH. m. Llas. Lazo, fleco, Fioccus, i. || Qual-
sevol fil que penja en la roba. Mota. Flocculus, i.
J ter. Pom de avellanas. Gajo. Racemus, i. || De-
fecte de poca entitat. Mota, Levis macula; leve vi-
tium. Q nàut. fogu. \ pi. Los blens, ralladuras de
banya, etc. que 's posan en lo tinter. Algodones,
Tomenta atramentaria. || Los fils solts en lo cap de
las pessasde drap. Pesolada, Flocci, orum.
FLocH DE CABELLS. La poFció Separada dels de-
més. Mechon. Fasciculus, i. || Los que penjan del
cap. (ruedeja, tedeja. Propeuduli crines.
FLOGH DR LA BARBA. Lo pel quo ïx en eUi. StíO.
Lanugo, inis.
FLOCH DE LLANA T DE NBÜ. BORAALLÓ. 1. 2.
FLOCH DESFILAT. Catrel, Flocculus pendeos.
PENJARNEHI i ALGÚ UN BON FLOCH. ff. mCt, Séf
censurat ó afeat. íYo ser bien coulado d um, ò serí»
mal contado, Alicui rem vitio putari.
FLOGOQUÍMIA. f. Part de la química qae
tracta dels cossos inflamables. FlogoqtUmia. Fhío-
gochimia, ae.
FLOMAYRE. m. ant. riu. D ant. Corrent de
aygua. Corriente, Flumen, is.
FLONJO, A. adj. Tou, espoojós. Fofo, /oa^i.
Laxus, fungosus.
POSAR FLONJO, fr. MuUít, MoUío, is.
FLOQUET. m. d. Flequillo, fiuequeeillo. Floc*
culus, i.
FLOR. f. Producció de la planta que ix de u
botó ahont se conté la llavor. Plor. Flos, ris. | met.
Lo mès pur y perfet. Flor. Flos, ris. [ Enteresa vi^
ginal. Flor. Yirginalis flos. I La del blat, rahims,
etc. Ciema. Slamen, inis. | Joch de envit ea qoe
ía flor qui rehuneix tres cartas de on mateix ooU.
Flor. Chartarum ludus. || En las pells adobadas, li
part exterior que admet puliment. Grano, for. Co-
rii exterior pars. || candela. 3. Q La de llimoner y
laronjer. Azahar. Gitrius flos. || La de magriwer.
Balaustra, granadino, Ralaustrium, ii. | La de pa»-
sionera. Granadilla, ó flor deia pasion, miinic»|ai.
Granadilla, se; flos passionis. y pi. ant. ménstrco.
II ret. Tropos, fíguras y tot lo q,ue adorna kon-
ció. Sales, flores. Orationís flores ; flosculí, orum.
FLOR DE AMOR. Plauta quo creix fins la alsada de
un home; fà la flor en figura de moch de gall de
índia, y són color mès comú es lo carmesí é de
púrpura, y may se marxita. Amaranto, far ül
amor, moco de pavo, guimalda, cantueso. Amarao-
thus purpurea.
FLOR DE LA EDAT. La jUVeutut. FlOT d» U eioi.
iEtatis flos.
FLOR DEL ATGUA. La suporfícíe. Flor ó lenguaét
agua. Dorsum, i, superfícies, ei.
FLOR DE LA SAL. Escuma rojouca, queprodoheii
la sal , y té us en la medicina. Flor de la sal, Flos
salis.
FLOR DE LLIS. LIífí quc *s píuta en lo blasó de U
easa real de Fransa. Flor de lis. Lilium, ii.
FLOR DE PAPER. Plauta. siempve vvia, fordepafel,
Helicrysum tractatum.
FLOR DE PARADÍS. Arbrc del Perú que fà trenta ó
quaranta flors en un floch totas diferentas y de n-
rios colors. Flor delparaiso. Flos paradisi.
FLOR DEL SOL. Planta que fà una flor gn^ com
r or. Flor del sol. Flos solis.
FLOR DE TOT l' ANT. Plaota de vàrias espècies,
que*ls hermctích.s las buscan totas pera la trasma-
lació dels metalls; però sols los ba donat deseo-
ganys en Uoch de or. Lunaria, yerba de la plele.
Yiola lunaria.
FLO
CATALÀ.
FLO
761
FLORS BLANCAS. Fluíx blaDch, malaltia en algu-
nas donas. Flores blaMos. Floor albus.
FLORS DE MA. Las artíficJals. Flores de mano, Fic-
tilíus flos.
FLORS DB PBÉSSBCH. Arbre viogut de Pèrsia, que
pertany à la famflia dels rosàceos. Plores de meló-
cotòn. Flores persici.
FLORS DE iLHCH. Míoeral de qne 's compon lo
zínch melàMicb, participa de óxit, sofre y sal.
Oxido de zinCf protóxidio de zinc, flores de zinc,
prolocilicalo de zinc, calamina luminosa. Pamphí-
lix, icis ; lana philosophica.
ADORNAR, GUARNIR DB FLORS. fr. Ploreat, floreUar,
Floribus ornaré.
BONA FLOR, ó FLOR SENS OLOR. met. Astut, dolent.
Mala cuca, sollastre, sollaslron. Yafer, fri.
ciuRER LA FLOR. Dcsflorecer, desflorecerse. Flores
amillere.
coNÉixBR, ENTÉNDREB LA FLOB. fr. met. Pene-
trar la mala intenció ó trampa en lo joch. Conoeer,
ver el juego, eníender la musa, descomar la flor,
eaer en el chiste, Alicujas animum, mentem cog-
Doscere.
EN FLOB. m. adv. Abans del punt ó perfecció de
alguna cosa. En flor, en deme, Immaturè.
LOS UNS NAIXEN AB UNA FLOB AL CUL, LOS ALTBES
AB UNA BANTA. refr. Denota que uns són afortunats
y altres desgraciats. Unos nacen con estrella, otros
estrellades ó sin ella ; quien ha ventura quien ha
ninguna. Sors facunda malis, aliis se praebet íni-
quam.
NÀIXER AB UNA FLOR AL CUL. fr. mct. Sér algú
afortunat en lot lo que fa ó pretén. Nacer de pies.
Secundis ovibus nasci.
s6r FLORS Y vioLAs. fr. Sér lleugers y suaus los
traballs presents en comparació dels que han de
venir. Ser tortas y pan pintado. Haec prse aliis le-
\issima esse.
TRÀURER FLOR LAS PLANTAS. fr. FLORIR.
UNA FLOR NO FÀ ESTIU NI DOS PRIMAVERA. FCf. ORE-
NETA.
FLORA. f. mit. Diossa de las flors. Flora, Flo-
ra, ae. II f. Cada una de las obras, en las quals s'
enumeran y descriuhen las plantas de un país de-
terminat. Flora, Flora, ae.
FLORADAS. f. pi. En lo blasó , bandas, bro-
daduras y altras pessas que terminan en flors. Fio-
radas, Floreus, i.
FLORAL, adj. bot. Fulla inmediata à la flor,
de la mateixa forma y color de ella, encara que
de disti net taraany que las demés de la planta.
Floral. Floralis.
FLORALS, f. pi. Festas en bonor de Flora,
que 's celebravan ab mòlta disolució en los úl-
tims de abril y primers de maig. Plorales, Flora-
lia, ium.
jocHs FLORALS. Jochs Tomaus instituhits V any
241 A. de J. C. ab lo produclo de las multas deU
que s* havian apropiat los béns de la república..
TOMO I
Fins r any 580 de Roma no 's celebraren anual-
ment. Ab lo temps s' introduhiren en ells algunas
obscenitats é indecéncias. Jochs celebrats en ob-
sequi als poetas ab premis de flors ó joyas pera 'Is
autors de las millors composicions poéticas. Co-
mensaren en Tolosa de Fransa en 1334 fundats
per Ramon Vidal. En 1490 una dama de dis-
tinció, per nom Clemència Isaura, deixà quan-
tiosos béns à esta institució. Joan de Aragó, '1
Cassador, la establí en Catalunya en 1388 , y en
1859 la restablí 1' Ajuntament de Rarcelona. Jue^
gos florales, Floralia, ium.
FLORATXÓ. m. Flor gran en los teixits de
mal gust. Floripondio. Inelegans flos.
FLORA YRE. m. y f. Qui fa ó ven flors de ma.
Ramillero, florero. Fictitiomm flomm artifex, ven-
ditor.
FLOREAL. m. Segon mes de la primavera en
lo calendari de la república francesa comensava '1
20 de abril y acabava '1 20 de maig. Floreal, Flo-
real, is.
FLOREIG. m. Esgrima, vibració de la punta
del floret. Floreo, Rudis, is. jj Preludi, ensaig dels
esgrimidors. Floreo, Gladiatorum prolusio.
FLOREJAR. V. a. Guarnir ab flors. Florear,
floretear, Floribus ornaré. || Triar lo millor. Escó-
ger, desnatar, Seligo, is.
FLOREN8ADA8. f. pi. En lo blasó 's diu de
las creus, los brassos de la3 quals terminan en
flor de llis. Florenzadas, flordelisadtis, Liliis orna-
tse cruces.
florentí, na. adj. Natural de y pertanyent
à Florència. Florentin, Florentinus.
FLORERA. f. Ramellet de flors. Ramillete, 01-
fatorium sertum. Q Gerro pera tenir las flors. Ma-
ceta, ramilletero, Florigerum vasculum.
FLORE8CÉNC1A. f. L* acte de florir, y con-
junt de fenómenos que presenta la flor en aquesta
ocasió. Florescencia, Florescentia, as.
FLORESTA, f. Lloch poblat de arbres, plan-
tas y flors. Floresta, Silva, s, nemus, oris ; amoB-
na silva. | Col•lecció de cosas de gust ó amenas.
Floresta, Selectarum rerum congeries.
FLORET. m. Lo més pur y perfet. Flor, Flos,
ris. II Espasa pera esgrimar. Espadà negra ó de es-
grima, florete, Levior, oblusus ensis. | Paper de la
millor qualitat. Florete, Candidior, purior^ prima
papirus.
FLORET DB LA EDAT. FLOR DB LA EDAT.
FLORETA, f. d. FloretÀlla, ita, Flosculns, i. ||
La dels ormeigs de las cabalcaduras. Floreta, Acu.
picta lacinia. || Capirot ab cap del dit del mitf
apoyantlo en lo gros, y soltantlo ab violència. Pa-
pirote, eapirote, Talitrum, i. Q pi. fam. AmortcotiM,
requiehros, Blanditis, arum.
florí. m. Moneda dita així perquè s' encunyà
primerament en Florència en 1252, comensà en
Catalunya en 1285, y valia deu sous y sis ; en
Aragó en 1390, y valia onze sous ; en Florència
97
^62 FLO
en 1386 y valia quinze sons. Segons Capmany sa
lley era de 21 quilats , lo pes una dracma ó sia
8 diners ó 72 grans ; se dividia en 20 sous ó en
21 diners. Segons sas fetxas y altres calitats ex-
(rínsecas se deya senzillamenl : «florí de or de
Florència » u del sello » a ducal » a florí de galera »
«llarch» a estret» «de grossos» » etc. En Barcelona
un florí feya de 15 à 16 sous barcelonesos segons
lo cambi ; segons sòn preu se regulava en 5 be-
sanls. Terreros diu : «En Espafla no es ya moneda
corrienie : hay florin de oro y de plata, el florin
coroun vale vçinle y cinco sueldos ó cosa de cinco
reales vellon de Castilla, el de Holanda veinle
sueldos, el de Saboya 12, el de Itàlia 20 ó 25 y el
de Francfort, y Nuremberga 20, etc. » Florin, Flo-
renus, i. Lo llatí es terme bàrbaro.
FLORIANA. f. Secta del sigle segon, que po-
sava un Dèu sol per principi del mal, y per con-
següent de dos principis ; negava M judici y la re-
surrecció, y que'l Salvador fos nat de Mare Ver-
ge. Floriana. Floriana secta.
FLORIDA, f. Orde militar fundada en Venècia
en lo sigle quinze. Florida. Floridus, i.
ESTAR k LA FLORIDA 'lS BLATS, ETC. fr. FLORIR. 4.
FLORIiDAMENT. adv. m. Elegantment. Flori-
L•iiienle, Floridè.
FLORIDÍ88IM, A. adj. sup. Mòlt florit. Plori-
disimo, florenlisimo. Florentissimus.
FLORIDURA. f. Espècie de borrissol llarcb,
blanquinós y que arriba à ferse negre. Se fa sobre
del pa, fruytas y altras cosas que 's comensan à
corrómprer. Moho, mnsgo, musco. Mucor, is, mus-
eus, i, luucedo, inis.
TRÀURRR LA FLORIDURA. fr. Dtsenmokecer. Mm-
ginera delergere.
FLORÍFERO, A. adj. poét. Lo que fà flors.
Florifero, florigero. Florifer, floriger.
FLORIR. V. n. Tràurer flor las planlas. Plore-
cer. Floreo, es; florem emittcre. y Brillar, lluhir
ab las virtuts ó prendas de ingení. Florecer. Vir-
lutibus, ingenu landibus efllorescere. || met. Pros-
perar las cièncias, comers, etc. Florecer. Floreo,
vigeo, es. II Dit dels blats, vinyas, etc. Cemer, es-
tar en cieme. Germino, as, floreo, es.
FÉR FLORIR, fr. Fèr que algú s' espere en algun
paratge mès temps que 1 regular ó en que havia
convingut. Hacer llevar posle. In diem et locum
statutum non comparere.
NO DEiXARBo FLORIR, fr. Gastar promptament las
cosas. No dejar criar moho. Cito consumere.
FLORIR8E. V. r. Cubrirse de floridura. Ennio-
ke$ersef tomarse de moho. Mucesco, is, mnceo, es;
mucore infici. ] Neguitejarse , estar impacient.
Consumirse, pudrirse, deshacerse. Angi. || v. r. met.
Aguardar à algü ó alguna cosa mòlt mès del re-
gular. Llevar poste. Moram pati.
NO FLORÍRSRLI k L•LGt ALGUNA COSA. fr. mel.
fam. Descubrir ab facilitat lo que sab. A'o haeéne^
le postema. Hac illac effluit; plenum rimarum esse.
DICCIONARI FLÜ
FLORISTA, n. y f. floratke.
FLORIT, DA. adj. Ple de flors. Flaríào,
dus, florens. || Cnbert de floridura. MokoMOj
hecidOf tornado ; tornado de moho. Muscidus,
cosus. II met. Lo mès pur 6 escallit. FlarÜB. H-
ras, selectus. || Elegant, ple de erudició. FloriàL
Floridus, ornatus. || p. p. Floreeido, Floridus. *
FLORÓ. m. pint. y arq. Adorno à numera àt
flor. Floron. Voluta floribus ornata.
FLORONGO. m. Gra dolent. Divieto^ uam.
Forunculus, clavus, i.
FLOS-SANGTORUII. m. Llibre que conté \m
vidas dels sants pel ordre que 'is celebra la Iglè-
sia. Flos sanctorum. Flos sanctorum.
FLOT. m. ant. y
FLOTA. f. Esquadra de buchs de guerra. Fi»-
to. Classis, is. II ant. multitüt, csNsaAció.
FLOTETA. f. d. Flotilla. Classicula, as.
FLUCTUACIÓ, f. Moviment de las ooadas.
Fluctuacion. Fluctuatio,nis. || Indeterminació, dap-
te. Fluctuacion. Hsesitatio, nis.
FLUCTUABIT. p. a. Flueínanle. Flnctuans.
FLUCTUAR. V. a. Nadar, sér portat sobre lif
ooas. Fluctuar. Fluctuo, as. | Estar en perill de
pèrdrerse en la mar. Fluctuar. Floito, flactdo, as.
II Dubtar. Vacilar, fluctuar. Fluctuo, vacillo, he-
sito, as.
FLUHENT. a(y. Lo que flnheÍK. PhffU.
Fluens.
FLUHIR. V. a. FLun.
fluïdesa, f. La qualitat del flüido. Pluidez.
Fluentia, ae, liquidilas, atís.
FLUIBIENT. m. La acció de flnhir los Ifqaíls.
Flujo. Fluxus, us.
FLUIR. V. n. Rajar poch à poch lo líqnit. Phir.
Fluo, is.
FLÚIT, DA. adj. S' aplica al cos, las partica-
las elementals del qual se desuneixen fàcílmeot.
Flúido. Fluidus.
FLUIX, A. adj. Poch tivant, poeh aprelat. ffe-
jo. Laxus, fluxus. Q De poca activitat ó fortalesa.
Flojo. rml)ecillus. || met. Peresós, negligent, des-
cuydat. Flojo. Languidus, remissus. ] Fàcil, in-
constant, lleuger. Liviano. Levis. | m. Movimeot
de las cosas líquidas y subtils. Flujo. Fluxus, os.
II Increment de las ayguas del mar. Flujo. Vení-
lia, se.
FLUIX, ó FLuixBDAT DE ORINA. Malaltia que con-
sisteix en no poder detenir la orina. Intünslancia,
fujo de orina. Urinse incontinentia.
FLUIX DE SANCH. Malaltia perillosa, que consis-
teix en eixir abundància de sancb per la boci,
nas ó altra part del cos. Flujo de sai^gre. Hemor-
rhagia, ae.
FLUIX DE VENTRE. Evacuacíó freqüent del ven-
tre. Flujo de vientre. Diapora, diarrbsa, «.
FLUIX T REFLUix DEL MAR. La creíient ó min-
vant. Flujo y reflujo del mar, aceto y rtceso iel
mar. Ledo, on is ; accessa, recessa, ip.
FOC
CATALÀ.
FOC
763
CRÉüREB, ANAR ETC. DE FLUIX. ff. Obrar sèns
reflexió. Creer, partir de lijero. Temeré agere.
iXUIXAJlIENT. adv. m. Lentament , negli-
gentment. PlojamenU. Remissè.
iXUIXAR. V. a. AFLUIXAR.
FLUIXEDAT. f. Flaqoesa, debilitat. Plojedad,
fojera, Debilitas, alis. | met. Negligència, descuyt.
Flojedad, Socordia, se. j| Inconsideració, imprudèn-
cia. Liviand(id, lijereza. Mutabililas, levitas, alis.
FLUIXEJAR. V. n. No estar ben lligada, eslar
fluixa alguna cosa. Estar (lojo. Laxum esse. || Fla-
quejar. Plaquear, fiojear, Yacillo, as.
FLUIXEB. ant. fluix t refluix del mar.
FLUM, FLUMAYRE Y FLUVt. m. ant. riu.
FLUVIAL, adj. Pertanyent als rius. Fluvial.
Fluvialis.
FLUXIÓ. f. Fluix de humor que corre à alguna
part del cos, y la danya. Plmxion, Fluxio, nis.
FLUXO. m. ant. fluix.
FO.
FOCA. f. Vaca marina , animal anfíbi. Poca,
leon marino, becerro marino, manato, manatif /a-
mentin. Pboca, s.
FOGEA. f. Ciutat de Jónia, colònia dels atenien-
ses. Pocea. Phocsa, se, phosis, idis.
FOGEN8ES. adj. pi. Descendents dels grecbs
que s' establiren en la Assia Menor y poblaren la
Fócia; sa principal colònia era Marsella. Pocenses.
Fhocenses.
FOGH. m. Element que escalfa é il•lumina, y
es contrari al aygua. Puego, Ignis, is. y La matè-
ria encesa, com: carbó, llenya, etc. Puego. Ignis,
is, rogus, i. II Disparo de las armas de foch en la
guerra. Puego. Tormentorum bellicorum explossio.
I Incendi de algun edifici. Incendio, fuego. Incen-
dium, ii. II met. Lloch de la casa destinat pera en-
encèndrernehi. llogar, fuego. Focus, caminus, i. ||
met. Cada casa, vehi, família de alguna població.
Puego. Focus, i. || I^* ardor de las passions. Puego.
Furor, ardor, is. ]| L' empenyat y viu de acció ó
disputa. Puego. PriBliantium, disceplantium con-
flictus. II Efervescència de la sanch que's manifes-
ta en r exterior, ab un color sumament bermell
ó ab gra nets ó butUofas. Hervor de sangre, fuego.
Sanguinis effervescentia. || nàut. Denominació ge-
neral de totas las velas triangulars que s* amuran
en los bauprès y sos botalons, y reben lo vent de
gayrell. Poque, vela de cuchillo. Yelum triangula-
re. Q interj. negat, com: foch te daré. No. Non. ||
m. pi. Senyal que fàn de nit ab foch desde las ata-
layas. Puegos. Fumigationes, um.
FOCH artificial. Tot artifici de pólvora. Puego
artificial. Artificiosus ignis; missiles ignes.
foch de SAN ANTON. HumoF corrosiu que s' exten
per alguna part del cos. Puego de S. Anton, de S.
Marzal, fuego sacro. Pusula, «e; ignis sacer.
FOCH DE SANT TELM. LLUMENBTAS DE SANT TELM.
FOCH FOLLET, aut. ProduccIó de cerlas matèrias
viscosas ques' inflamany 's vebuen anar pel ayre,
especialment sobre paratges de estanys ó llachs.
Fuego fdtuo. Fatuus ignis.
FOCH granejat. mil. Los tiros per pochs soldats
de una vegada pera poderlo continuar sèns inter-
rupció. Puego graneado. Hac et illac separalim et
indesínenter intermissa tela.
FOCH LLEPADOR. Foch que no danya ni té ardor, y
's posa sobre '1 cap dels homes y animals. Puego
lamedor. Ignis lambens.
AB POCH FocH. m. adv. À fuego lento. Lento igne.
k FOCH T A SANCH. m. adv. Ab sumo rigor, ar-
rasantho tot, sèns perdonar res. À fuego y d san^
gre. Igne ferroque.
ATIAR LO FOCH. fr. AFEIGIR LLENTA AL FOCH.
CALAR FOCH. fr. Pegar fuego. Accendo, is, inflam-
mo, as.
CALARSE ó PEGARSE FOCH. fr. prcndersc fuego. In-
cendi.
CAR COM A FOCH. loc. fam. Se diu de lo que va
mòlt car. Caro como aceite de aparició. Carissimò.
DONAR FOCH. fr. FOGUEJAR.
EIXIRLI k ALGÚ FOCH DE LA CARA. fr. Eslar IQÒlt
encès. Echar dsciuis; estar echo un fuego. Aliquem
facie ardere.
FÉR FOCH. fr. mil. Disparar las armas de foch.
Hacer fuego. Globulos igneos explodere.
FÉR ó ENCÉNDRER FOCH. fr. Uaccr, cncendcr /aw-
bre. Ignem accendere.
FUGIR DEL FOGH, Y CÀURER A LAS BRASAS. ír. met.
Càurer en un perill fugint de altre. Uuir del fuego
y dar en las brasas ; saltar de la sanen y dar en
las brasas; salir del lodo y caer en el arrogo ; salir
de lodazales y entrar en cenagales ; huyenL• del pe-
rejil le nació en la frente. Incidit in Scillam cupiens
vilare Charybdim.
PER FONDO QUE'S FASSE 'l FOCH, LO FUM REGIRA, ref.
Denota que per ocullas que's fassan las cosas no
deixan de sèr descuberlas. Donde se hace fuego
humo sale ; no hay secrelo que larde ó lemprano no
sea descubierto. Occultum credas delíluisse nihil.
PORTARHO TOT k FOGH Y i SANCH. fr. mot. Destruhir
los enemichs un país, assolarlo, arruhínarlo ente«
rament. Poner d fuego y sangre. Ceedeatque incen*
cendiis vaslare.
PROP DEL FOCH LA PEGA REGALA, ref. Mauifesta que
es mòlt perillosa la desmasiada familiaritat entre
home y dona. I/i estopa cabé al mancebo, digole
fuego, ó no ^òid bien el fuego cabé las estopas; el
fuego junto d la estopa viene el diablo y sopla, lo
agro surculaceo capras : sus per rosas.
REMENAR LO FOGH. fr. Esparvillarlo ab una burxa
ó bastó. Hurgonear. Rutabulo ígnum excitaré.
SUBPOSAR FOGH. fr. RUt. CALAR FOCH.
TRiluRER FOCH. fr. Dit de la pedra foguera, etc.
Dar lumbre. Sílicem emittere ignem. || met. Conse-
guir lo que s' intenta ab dissimulo. Dar lumbre.
Rem prospere eveoire.
1U
FOG
DICCIONARI
FOL
tríurbr POCH PELS CAixALS. fr. mel. fam. Estar
irritat. Echar chispas, rayos, centellas, fuego por
los ojoSy^espumarajos por la boca ; suhirse d las bo-
vedillas, Prse vehemenli ira spnmare ; ira percitum
csse.
FÓGIL. m. ant. fogubr.
FOGÓ. m. fís. Lo punt abont se rebuneixen los
raigs de llum per medi del mirall abrasador. Poco,
Focus, i.
FOFOy A. adj. Flonjo, esponjós, Fo/b. Turgidus.
FOGAJAMENT. m. ant. foguejament.
FOGAJAR. V. a. etc. foguejar.
FOGALL. m. fogó, fogatna.
FOGAR. m. ant. foch, llar.
FOGARADA. f. foch. 9. || Gran porció de focb.
LumhraL•, lumbrarada, ïgnis copia. || met. Movi-
ment del animo ardent y eficàs, però de poca du-
ració. Llamarada, Subitus animi motus. || Acció
executada lleugerament y sens reparo. Pasavolan-
te. Levis aclio.
PUJAR UNA FOGARADA. fr. Darunimpetu. Accendi.
FOGARRET. m. d. Fueguecillo, fueguezuelo,
Tantillus ignis.
FOGASSA. f. ant. Pa inferior que's fa per la
gent del camp. Hogaza. Focarius panis. || Dret en
que s*en pagava una al senyor del feudo. Eogaza,
Focarius vectigal.
iK>GATA. f. art. Fornet superficial de poca ca-
vitat, pera vèncer ab poca pólvora obstacles de
resistència en lo nivell de terra, y pera defensa de
las bretxas. Fogala, Aggeribus tuendis, minoribus
molibus solo aequandis parva fornax.
FOGATGE. m. Tribut que paga van los amos
de casas. S' anomenava així perquè *s repartia per
fochs ó casas. Fogaje, Focarium, profocis vectigal.
FOGATGEMENT. m. ant. y
FOGATJAMENT. m. Allistament dels vehíns,
cens de població ó estadística. Empadronamiento.
Census, us.
FOGATJAR. V. a. Allistar los focbs ó vehins.
Empadronar. Censeo, es.
FOGAYNA. f. Espècie de fogó sens engrahellat
aboni s' bi posan ollas grans, y també calderasfenL
las escalfar ab llenya, que s' bi fica sola per la en-
trada ó boca del fogó. Pogata, fomal. Fornacu-
lum, i.
FOGAYNER. m. fogonista.
FOGÓ. ro. Llóch abont generalment se fa focb
pera cuynar, etc. Homilia, fogon. Fornacula, aï,
caminus, i, lar, is.
fogó de barca. La cuyna portàtil. Pogon. Navis
foculus.
FOGÓ de escopeta. Foral de lasarmas de focb, per
abont se comunica V encep à la càrrega. Pogon,
oido de escopeta, Pulverarius scloppelí alveolus.
EixiRSE DE FOGÓ. fr. mel. Enfadarse y dir tol lo
que ve à la boca. Deshocarse, despepitarse. Temeré
et inconsideratè línguam solvere.
rOGONADAt f. Flama de pólvora posada en la
cassoleta de las armas de focb. Pogonazo, Flamma,
se. n Porció de carbó que's posa de una vegada eo
lo fogó. Homada, Quantum carbonis capit for-
nacula.
FOGOBUSTA. m. Qui en las màqainas qoe vao
per medi de focb, cuydan de encéndrer, mantenir
ó apagar convenientment lo foch. Pogonista, fofu-
nero. Fornacator, is.
FOGÓS, A. adj. Impetuós , violent , coiérícb.
Pogoso. yiolentus, ardens.
FOGOSITAT. f. Ardor, vivesa, Ímpetu. Fop
sidad. Ardor, is, Ímpetus, us.
FOGOT. m. FAGOT.
FOGUEJAMENT. m. ant. Acció de foguejar.
Cauterizaeion. Ustio, nis.
FOGUEJAR. V. a. Aplicar lo ferro bullent ó al-
gun càustich à la part malalta de algun cos. lÀknr
d fuego,eauterizar. Candenli ferro incidere, cao-
terizo, as. | mil. Acostumar las personas ó cibaíís
al foch. Poguear. Igni assuescere. | v. a. mel.
ADESTRAR^ EXERCITAR.
FOGUEJAT, DA. p. p. Lahrado d fuego. Fer-
ro candenli exsecatus. || Pogueado. Igni aasuelos.
FOGUER. m. Instrument de cer pera picar foch.
Eslahon. Ferreum ignitabulum ; ignaria tudicuia.
FOGUERA, f. Porció de combustibles encesos.
Hoguera. Rogus, i. || La que's fà eo las alalayas
pera donar avís. Almenara. Sígnum igneum.
FOGUERADA. f. Foch que fà mòlta flama.
Lumhrada, lumhrerada. Ingens ignis. || fogüira.
FOGUERÍ. m. POLVORÍ.
FOGUERILL. m. ter. fogó.
FOGUETAYRE. m. coheter.
FOILAT, DA. adj. ant. fronlós.
FOIXARDA, f. Planta , espècie de margarido-
ya. Globular, corona de fraile. Belis caerulea can-
de folioso.
FOL. m. for. full.
FOLA. f. ant. tropell, multitut.
FOLAR. V. a. ant. trepitjar.
FOLEJAR. V. a. ant. bojejar.
FOLGA. f. Ditxo alegre y festiu. Chamza, ck»-
zoneta. Jocus, i.
FOLGA PIGANT. DICTERI.
DE FOLGA. m. adv. DE BURLA8.
pÉNDRER PER FOLGA ALGUNA COSA. fr. Pèodrerla
per bulla desentenentse de ella. EcKar d chutoié
alguna cosa. Joco aliquíd ducere.
FOLGADAMENT. adv. m. ESPATOS;AiiK.Tr.
FOLGADOR, A. m. y f. Qui diu cosas de fol-
ga. Chancero. Joculator, cavillator, is.
FOLGADURA. f. Amplària. Holgura, anckam.
Laxitas, atis.
FOLGAN8A. f. Descans. Holganza. Quietndo,
inis. II Plaber, contento , diversió. Holganza, M-
gura. Jucunditas , atis, oblectatio, nis.
FOLGAR. V. n. ant. descansar. ] Divertirse
lícitament ab alguna dona. Folgar, yo^ar. Cma
foDmina coire. || Venir ample. Holgar. Laxor, is.
FOM
CATALÀ.
FON
76S
FOLGANT, A. fsiti 6 kJiknJ fr. S* aplica al
indivfduo ú objecte qae té lo bastant de una cosa
fins à sobrarni, y principalment se dia de las pes-
sas de vestir , com : aqueixas calsas me van fol-
GANTAS. Ser ó t'r holgado. Laxor, aris; laxior esse.
FOLGARSE. V. r. Divertirse , recrearse entre
mòlts. Holgar, regocijarse, Gaadeo, es; oblectatio-
ni indiilgere. | Dir paraulas burlescas ó graciosàs.
Chanctane. Jocari, cavillari. | Alegrarse, tenir sa-
tisfacció de alguna cosa. Holgarse, alegrant, Gau-
deo, es, laetor, aris.
FOLGAT, DA adj. Ample. Holgado , homa-
guero. Laxus, amplus.
ANAR FOLGAT, fr. mct. Tenir diners. Andar ó es-
tar holgado. Divitiis vel bonisaflluere.
FOLLA. f. Tonteria, ximplesa. Dengue^ monada,
melindre, tonteria, necedad, hoberia, Staltitia, 8B.
affectatio nimia.
FÉR FOLIAS. fr. DIR Ó VttL BESTIESAS.
FOLIÀCEO, A. adj. bot. Cosa de fulla. Folid-
ceo. Foliaceus.
FOLIAGIÓ. f. Obra de folíar. Poliacion , folia-
tura. Foliorum numeratio, notatio.
FOLIAR. v. a. Assenyalar ab números los fulls
dels escrits ó llibres. Poliar. Librorum cbartas nu-
meris notaré.
FÓLIO. m. FULL.
FOLL, A. adj. BOIG. I ESTRAFALARI , MALVAT,
PERVERS. Q Dit del llop, gos, etc. rabiós.
ESTAR FÉT UN FOLL. fr. Estar irritat. Estar furio-
so. Nimis furiosum esse.
FOLLA. f. ant. TROPELL, multitut.
FOLLAMENT, adv. m. ant. A manera de boig.
Locamente. Insanè. ) cegament.
FOLLAR. V. a. ant. frustrar.
FOLLEIAR. V. n. y
FOLLEJAR. V. n. bo/ejar, fér bojerias.
FOLLET, m. Esperit que creuhen alguns habita
en algunas cosas , cansant ruído , y e-struendo.
Duendey trasgo.Lar\a&, arum; lemures, penates, um.
APARÈIXER, anar COM UN FOLLET, loc. Aparéixerse
en totas parts. Parecer un duende ; andar eomo un
duende. Lemures a^mulari.
FOLLETO. m. Imprès de pocas fullas pera do-
nar publicitat à noticias, doctrinas ó qüestions de
interès ó actualitat. Folleto. Schedula aliquid no-
vum annuntíans. Q Imprès de pocas fullas y des-
preciable. Folleto. Despicabile scriptum.
FOLLIA, f. ant. bojeria. || bestiesa. Q pi. So y
mudansa del ball espanyol que acostuma ballar
un sol ab castanyqlas. Folias. Lyricus tonus.
HAVER LA FOLLIA EN LA TESTA. loC. aut. EstdF boig,
tornarse boig. Estar loco, enloquecer. Demenlare.
FOLLOR. f. ant. bojeria. || estrafalaria.
FOLOR. f. ant. bojeria.
FOLRAR. V. a. FORRAR.
FOLRO. m. FORRO.
FOM. ant. Fórem. Temps del verb sér.
FOMENT, m. Calor , abrich , reparo. Fomento.
Fomentum , i. || Matèria que serveix de past à al-
guna cosa. PdbuU), fomento. Fomentum , pabulnm,
i. II met. Ajuda, apoyo. Fomento, Auxilium, ii.
FOMENTAGIÓ. f. Obra de fomentar. Fomenta"
cion. Fomentatio, nis.
FOMEBiTADOR, A. m. y f. Qui fomenta. Fo^
mentador. Fovens.
FOMENTAR, v. a. Donar calor natural ó tem-
perat , que vivifique ó done vigor. Fomentar, Fo-
veo , es , focillo , as. || met. Excitar , promóurer,
protegir alguna cosa. Fomentar, Excito, as.
FONA. f. Instrument de cànem ó altra matèria
pera tirar pedras. BonL•. Funda, as. || pi. Cotxillos
en las capas y altras pessas pera donarlas mès vol-
ta y férlas quedar rodonas. Fonas, Laciniae, arum.
FONACIÓ, f. Conjunt de fenómenos que con-
corren en r home y demés animals à la formació
de las paraulas y la veu. Fonacion, Pbonatio, nis.
FONADtfl, SA. adj. FONEDÍS.
FONADÜRA. f. ant. fosa.
FONAMENT, m. La part del edifici sobre la
qual estreba la fàbrica. Cimienlo, fundamento. Cae-
mentum , fnndamentum , i. || met. Origen ó prin-
cipi de alguna cosa inmaterial. Cimiento, funda-
mento. Origo, inis, radix, icis. || La principal rabò
ó motiu ab que's vól assegurar alguna cosa. Fun-
damento. Fundamentum , i. H Dit abusivament de
la excavació pera fabricar en ella Ms fonaments de
algun edifici. Zanja. Fossa, ».
FÉR ó POSAR LOS FONAMENTS, fr. Echar los cimien-
tos , los fundamenlos , abrir las zanjas ; funL•men-
tar. Fundamenta jacere, ponere.
NO FÉR FONAMENT, fr. No fér cas. No hacer caso,
Nihili habere.
SENS FONAMENT NO HI HAURIA CASAS. loC. prOV.
QUANT LOS GOSSOS LLADRAN, ALGUNA COSA SENTEN.
FONDA. f. Casa pública ahont se ven iot gene-
ro de begudas, y 's dóna allotjament ab assistència
de menjar. Fonda. Diversorium, ii. || fona.
FONDAL. m. La part del terreno més baixa
que lo demés. Hondo, hondonada, Profundum, i.
FONDÀRIA, f. Profunditat. Hondura, profun-
didad. Profunditas, atis.
FONDEGH. m. ant. magatzem.
FONDEJADERO. m. Paratje de costa , port ó
canal de bastanta profunditat, ahont las embarca-
cions poden fondejar. Fondeadero, surgidero, ancla-
dero, anclaje, amarradero, Commoda navium statio.
FONDEJADOR, A. m. y f. Qui fondeja. Fon-
deadero , surgidor. Qui ad terram appelíit. || m.
FONDEJADERO.
FONDEJAR. V. n. Aferrar las velas , y llansar
una àncora al fondo del mar , y tota la maniobra
necessària pera que la embarcació qnede subjecta.
Pondear, surgir, anclar; dar fondo, Navem anchora
ormare. || Apartar la càrrega de la nau pera rego-
néixer són fondo. Pondear, desarrvmar, Navis onos
levare. Q Regonèixer una embarcació per si porta
contrabando. Pondear, visUar. Navem lustrare,
76(í
FON
DICCIONARI
FON
nnin veiílas mercès contineat. | mel. Arribar al
perfet coneixement de alguna cosa. Profundizar^
fondear. Penetro, as.
FOffDEO. m. nàut. La acció de fondejar y estar
fondejada la embarcació. Fondeo. Anchoratio, nis.
II Regoneixement del fonde de la nau , apartant
tota la càrrega. Fondeo, Fundi navis inspectio. ||
Regoneixement que fan en una embarcació los
empleats de rendas , pera vénrer si porta efectes
de contrabando. Visita , fondeo. Mercium inspectio.
FONDIGIÓ. f. Art de fóndrer los metalls. Fan-
dicion. Conflatura, fusura, se.
FONDIDOR, A. m. y f. fonedor.
FONDia. V. a. ant. fóndeer.
FONDISTA. m. V amo de la fonda. Fondista,
Caupo, nis.
FONDO. m. foicdIeia. || Lo camp en las robas.
Fondo. Telae snperficies. || Extrem horisontal de al-
gun lloch, edifici, etc. Fondo. Extremum, i. || La
part inferior de alguna cosa vuyda. Bondo, fondo.
Fundus, imum, i. || La part inferior de alguna cosa
còncava, com caixa, sach, elc. Fondo. Profundum,
i. I CUL. 3. II La part del terreno mès baixa que lo
demés. Hondo. Imus. | Profundo del mar. Profan-
do, fondo, Profundum, i. Q mil. Espay que ocupa la
tropa formada , desde la primera à la última fila.
Fondo. Intima phalangis pars. || met. Abundància
de alguna cosa inmaterial, com de sabiduria, vir-
tut, etc. Fondo. Copia , se. || met. En lo espiritual
y moral lo interior. Fondo , interior. Intima cordis.
II Entre dauradors concavitat gran que fà la fusta,
y que*s daura també ab ella. Fondo , y rasgado si
es mòlt gran. Fossa , ae. || Lo mès principal y es-
sencial de una cosa. Fondo. Rei summa, medulla,
nucleus. || adj. Lo que té fondària ó profunditat.
Hondo, profundo. Profundus, altus. || met. Dificul-
tós, subtil, profundo. Hondo, profundo. Profundus.
II adv. m. Ab fondària. Hortdamente. Altè. || Pro-
funda, delicada , subtilment. Profundamenle, hon^
damente. Profundè. || pi. Capitals ó béns que pos-
seheix algú. Fondo. Fundus , í , bona , orum. || La
grossària en los diamants. Fondo. Adamantinus
fulgor. II nàut. La part de una embarcació sumer-
gida en la aygua , considerada exteriorment, y en
lo material de la fusta que la compon. Fondos , vt-
vo, obra viva. Pars alvei navis aquis ímmersa.
k FONDO. m. adv. Cabal y perfectament. A fondo.
Funditus.
ANAR k FONDO. fr. mot. nàut. ANAR k FONS.
DONAR FONDO Ò PONS. fr. FONDEJAR.
MÒLT FONDO. Dit dcls vasos ó eynas de mòlt vuyt
y concavitat. Orondo. Nimis cavus.
POCH FONDO. Somero. Superficialis.
FÓNDRER. v. a. Derretir. Derretir, liquidar,
deshacer. Liquefacio, is. | Derretir los metalls pera
donaries alguna forma. Fundir. Liquo, liquefacio,
fundo, is. II v. n. Colarse la tinta en lo paper. Pa-
sarse , calar, recalar. Atramentum papirum per-
meare. || v. a. ant. manar, raijar.
FÓNDRER8E. V. r. Derretirse. Derretirse. hi-
madeo, colliqueo, es; y la neu, Nivem solvere. |
Gastarse, derretirse la candela, atxa, etc. Corrw-
se la vela, el hacha. Fundi, liquefíeri. | met. De-
sitjar alguna cosa ab ànsia. Conswnirse, finarte,
deshacerse. Rem deperire. Q met. Desaparèixer, oo
trobarse alguna cosa. Hundirse, oscureceru, vúlar.
Evanesco, is, evaneo, es. || Faltar alguna cosa per
haverla ocultat ó robat. Oseurecerse. Abdi. [ met.
Gastar sens saber en que^ ó anarsen las cosas de
entre las mans. Rehundir, rekundirse. Dissípari. (
DESFERSE.
FÓNDRERSE i LA BOCA.*fr. Exprcssa la sensació
suau y agradable que causa algun menjar, an-
mentantse y liquidantse la saliva. Hacerse agna ò
una agua la boca. Prae nimia suavitale vel teoeri-
tudine dissolvi.
FONDURA. f. ant. fondíria.
fonedís, AA. adj. Lo que 's pót fóndrer. fm-
dible, fusible, fúsil. Fusilis.
FÉR F0NEDISSA UNA COSA. fr. met. Robarla ab
dissimulo. Hacer noche alguna cosa. Clam surripe-
re. II FÓNDRERSE. 4.
FONEDO. m. ter. soboll, gresca.
FONEDOR, A. m. y f. Qui fon. Fundidor. Fu-
sor, is.
FONELL% m . Lo suro ó pedra que tapa la boca su-
perior del bucb deabellas. Témpano. Tympanom, i.
FONELLAR. v. a. Posar fonells als bucbs de
abellas. Tempanar. Operculis muniré.
FONÉnCH, CA. adj. FÓNICH.-lDEOCRAFlCa.
adj. Sistema de escriptura compost de signes qae
expressa n sempre sonidos y són à mès emblemà-
tichs y fan al-lusió ab freqüència al objecte de la
frase. Fonético-ideogrúfíco. Pboneticus ídeograficu».
II siMBÓLiCH. Gcroglífichs compostos de caràcters
fonélichs y simbólicbs que s' emplean junts ó al-
ternalivamenl. Simbólico. Symboiicus.
FONETISME. m. Representació del sonido
Fonetismo. Phonetismus, i.
FONÉVOL. m. ant. almajanech.
FÓNIGH, CA. adj. Relatiu al sonido. Fònico.
Phonicus. II f. Art de combinar los sonidos Fóntca.
Phonice, es.
FONOGRAFIA. f. Pintura ó representació dels
sonidos per medi de signes. Fonografia. Fonogra-
phia, ».
FONOGRÀFIGH , CA. adj. Lo que pertany à
la fonografia. Fonogrdfico. Fonographicus.
FONOLL, m. Planta aromàtica de gust dols y
agradable, que s' emplea en amaniments, y té li
arrel llarga y blanca, las fullas partidas en liras
mòlt primas, y las camas de cinch à sis peus de
alsària ab nusos, y divididas súper iorment en ra-
mas, que contenen unas floretas grogas en forma
de parasol. Hinojo. Feniculum, faeniculum, mara-
thrum, i.
fonoll bastart, bort ó salvatge. Binojo st/res-
tre ó salvaje. Hippomarathrum, i.
FON
CATALÀ
FOR
767
FoifOLL DE BOU. Plania indígena, qoe 's troba en
los paratges incults, en las minas y junt à las ha-
bitacions. Cicuta. Cicuta major.
FONOLL MARÍ. Planta de peu y milj de alsària,
fuUas ab molsa, dnras, sncosas y divididas en tres
llencas, y flors com lo comú. Hmojo tMtiho; pne-
jil de la mar, Baticula, se.
FONOLLAR. m. Lloch plantat de fonolls. J7t-
Hojal, Fenicalis consitns locas.
FONOMETEIA. f. Art de medir y r^ular los
sonidos. Fonomeiria. Fonometría, 0.
FONOMÉTRIGABIENT. adv. ro. De ana ma-
nera fonométrica. Ponométricaminte. Fonometricè.
FONOMÉTRICH, CA. adj. Relatiu à la fono-
melria. Fonometrico, Fonometricns.
FONS. m. FONDO.
FONS DE TERRi. Heretat, possessió. Fundo. Fan-
dus, i, praediam, ii.
ANàR 1 FONS. fr. Enfonsa rse 1* embarcació en la
aygua. Irse d fondo^ ó d piqué. In profundum de-
roergi. | met. Samergirse. Afondar, kundine^ irse
d fondo, Obrui, mergi. y fóndrbrse. I. 5.
DONAR fons. fr. FONDEJAR.
TIRAR k FONS. fr. Sumergir una embarcació.
Echar d piqué. Navem deprimere.
FON8ADURA. f. Tribut que 's pagava antí-
guament pera reparar fossos, etc. Fonsadera. Fos-
sorium vecligal.
FON8URA. f. ant. pondIria.
FONT. f. Manancíal de aygua. Fuente, Fons»
tis. II La obra ó fàbrica per medi de la qual ix la
aygua dels manancials. Fuente, Fons, tis. jj Llaga
petita y rodona oberta ab céustich ó per incisió.
Fuente. Cauterii vel incisionis plaga. || met. Fona-
ment, origen. Fuente, Fons, tis, origo, inis.
FONT DEL BRAS. La part interior del bras per
ahont se doblega y se sangra. Sangradwra. Bracbii
interiús medium.
FONTS BArrisMALS. Possa còncava de pedra ab
sòn pen y tap de fusta , etc. que bi ba en las Igle-
sias parroquials pera administrar lo sagrament
del baptisme. Pila de hautismo, FoBtes lustrici,
lustricum vas.
TRÀURER k ALGÚ DE LAS FONTS. fr. Serli padrí .
Sacar de pila. Àliquem in sacro baptismalis fonte
suscípere.
FONTADA. f. Anada à una font pera menjarbi
y diverlirse. Gira d una fuente. Epulum.
FONTAL. adj. ant. pont anal.
SABIESA FONTAL. loc. aut. SABER ABISSAL.
FONTANA. f. ant. font, manantial.
FONTANAL. adj. aut. Gosa de font, y en plu-
ral es apellido de família. Pontanal. Fontanalis,
fontinalis.
FONTANÀLIA8. f. pi. Festas que 1s romans
celebraran en bonor de las ninfas que presidian à
h^ fonts y als manantíals. Fontanalias, Fontana-
lise, arum.
FONTANALMENT. adv.m. ant.oaioiNUMEifT.
FONTANELA. f . Instrument de cirurgians pe-
ra obrir fonts en lo cos humà. Fontanela. Cbirur-
gicum instrumentum fontibus in corpore aperieu*
dís.
FONTANELLA. f. d. ant. fontetà.
FONTANER. m. Qui sab trobar fonts, y las
arregla. Fontanero, Aquilex, icis, aquarius, ii.
FONTETA. f. d. Fontecica, fuenUeilla. Fonti-
culns, i.
FONTADOR. m. Quí trepitja la verema. Púa-
dor, lagarero. Uvarum calcator.
FONYAMENT. m. Obra de fonyar. Pi$adura.
Uvarum conculcatio.
FONYAR. V. a. Trepitjar la verema. Pi»ar.
Uvas calcaré.
FOR. m. Lley municipal. Fuero, Fòrum, i. |
Poder, jurisdicció. Fuero, Jurisdictio, nis,jus, ris.
II Privilegi, exempció, prerogativa. Fuero, Pr»*
rogativa, ae, privilegium, ii. || Col-lecció de lleys.
Fuero, Legum collectio. | Tribunal, lloch en que*i
fà justícia. Juzgado, foro. Fòrum, i. || taxa, afo*
RAMENT.
FOR, FORS. prep. ant. A excepció. Bxeepto» Pr»^
ter.
i FOR. m. adv. Segons lley, estil ó costum. A
fuer, al fuero, al fuero. Ex lege, juxta legem. | m..
adv. A rahó. A razon. Ratione habita.
FORA. adv. 11. y t. y prep. Fuera, Extra, foris,
foras. Q En paratge diferent de aquell en que 'é
troba algú, ó allò de que 's parla. Afuera^ fuera»
Foras, foris. || En públich. Afuera, Palàm. I En 1'
exterior ó descubert. Afuera, Publícè, apertè. I
Ménos, à excepció. Ménos, excepto; d exeepeiot^
Extra, prseter. I Expressió que s* usa pera tràurer
à algú de algun lloch. Afuera, fuera. Disoeditè;
procnl esto.
FORA DE Aixó. m. adv. Ademès. Independiente d$
uo; à ma$ de eio ; fuera de e$o, Praeter ea ; prae-
ter hoc.
FORA DE QUE. m. adv. A més de que. Ademas iè
que; ademas de ; anddese d esto que ; fuera de que.
Accedit 60 qnod ; prsterqu^m quod.
AVIAR FORA. fr. Fér surtir à algú de alguna part,
ó apartarlo ab violència per deapreci ó per càs^
tich. Echar fuera ; arrojar. Abígo, is, amando, as.
BOTAR FORA. fr. Llausar de alguna part. Echar,
arrojar, Expello, is.
DE FORA ó DE PART DE FORA. m. adv. Dc fuera»
Exteriús.
ESTAR FORA Dl SÍ. fp. met. No acortar algú ab lo
que fà per causa de turbació. Estar fuera de si.
Alienatum mente, iropotem animi esse.
T FORA. m. adv. ab que 's limita algun número,
quantitat, etc. com dos i fora ; ell t fora. No
mas; solo. Tantüm ; non amplius.
FORÀ, NA. adj. poríneo.
FORADADA, f. ant. canonada, aqüeducto.
FORADAMENT. m. ant. Obra de foradar, tfa-
radacion. Perfora tio, nis.
168
FOR
DIOCIONIRI
FOR
FORADAR, v.a. Penetrar, lraspa8sar,fér forat.
Agujerear, agujerar, perforar, horadar. Perforo,
as.
FORADAT, DA. p. p. Àgujereado, horadado.
Perforatus.
FORADET. m. d. Agujerico, illo. Parvom fo-
raiuen.
FORAGITAMENT. m. ant. expulsió.
FORAGITAR. V. a. ant. Expél-ler. Expeler,
jirecaver ; echar d fuera, Ejecto, as. || desteerab.
FORAGITAR DE SÍ. fr. Arrojar de ti. Projício, is.
FORAL. adj. FORENSE.
FORÀNEO, A. adj. Se diu de las paris de al-
gonas cosas que surten notablement en fora, com
algunas ramas en los arbres ; ó que estan un poch
apartadas del tot, com algunas casas de una ma-
teixa població. Pordneo, Externus. || estranger. ||
F0R4STER. || So diu dol vícarí que té jurisdicció de-
terminada fora de la capital del bisbat. Poràneo.
Foraneus. | pi. En las universitats, los doctors que
són de fora de la universitat ahont prenen lo grau
sols pera possehir beneficis en altra part. Pordneos.
Doctores foranei.
FORASTER, A. adj. Estranger, de fora regne.
Se diu de las personas y altras cosas, y mès co-
munment de las robas. Forastero, fordneo. Ad ve-
na, extraneus, us, peregrinus. || m. y f. Qui viu ó
babita en un lloch ó pafs del qual no es vehí ni
fill, però sí del mateix regne. Pora$tero. Alienige-
na, 86. y EXTERN.
FORAT. m. Obertura que té alguna cosa, ó 's
fa en ella. Agujero. Foramen, inis. | Lo vuyt que
's deixa en las parets pera posar en ell los traves-
sos pera fér las bastidas. Mechinal, Cavus in pariete
trabibus sustinendis. || Lo quadrat que fa V enfor-
mador. Cotana, Quadra tum foramen. || La cavitat
en que està situat cada un dels ulls. Òrbita, Cuen-
ca. Hirquus, i. | espirall. || Lo dels camalimons,
corretjas y cosas que 's poden allargar. Punto.
Punctio, nis, punctus, us. || Lo de la fusta pera fi-
car la metxa. Caja, Cavus, cavum, i. || Lo vuyt
que queda entre viga y viga de las que componen
lo sostre. Tabica, metopa, Metopa, aï. || Lo en que
descansan las vigas. Caja. Metopa, s. || Lo que
fan los papaterras. Lombriguera. Foramen, inis. ||
Lo de las balanseras del molí del oli. Borambre,
Foramen, inis. || Lo que fa la barrina. Barreno,
Terebratio, nis, terebratus, us. U Lo petit que 's fà
en la roba. Piquele, Parva scisura. || ullet. || Lo
dels ribots, etc. pera que salten los encenalls. Ta-
lon, Oculus, i.
forat de agulla, cos.
FÉR forat. fr. Péndrer alguna cosa , gastarne.
Menguar, mermar, tra$quUar, Minero, is;partem
adimere.
DESTAPAR UN FORAT PERA TAPARNE ALTRE. fr. Re-
prèn als que pera dissimular una trampa ne fan al-
tra. Uacerun hoyopara tapar otro, Crimina si abs-
condas, ileralo pandis.
NO AMOSTRES MAT LO FORAT DELS DUIBRS QUE 118
AMAGAT, ref. Ensenya la cautela que déo oliaervir-
se pera confiar un secret. Descubriïne d él eamo ami*
goy y armóseme amo testigo. Consilia amico pele-
feci, testiquein me armis meis ínvasit.
QUI aguaita PER FORAT, \ÍV 8ÒN MAL FAT, ò QVI
ESCOLTA PELS FORATS, ÓU SAS MALDATS Ó SM PI-
CATS, ref. Reprèn als massa curiosos y amichs de
oir lo que parlan altres. Quien eseneha , tu im/ mft;
quien acecha por agujero, ve tu duelo. Per rimiiD
inspiciens, quoties tua probra videbis?
véuRER LO GEL PER UN FORAT. ff. fam. Estareo
lloch reclòs, desde '1 qual se véu poch cel, con
entre montanyas. Ver el eielo por emkudo. Id loco
penè intercluso versari.
FORATS DEL NAS. Veutanas de la nariz. Nares,
ium.
FORAVIAR. v. n. ant. dbsviarsr.
FORAVIAT, DA. p. p. ant. dbsvut, enga-
nyat.
FORBEYÒ. m. Llenca de cuyro ó tela ab qoels
flautistas grechs se rodejavan lo cap, galtas y 11a-
bis pera cansarse ménos quant sonavao. Porbey<m,
Forbeyon, is.
FORBIR. v. a. ant. netejar, pulie.
FORBm. p. p. ant. Limpiado, a^ealado, Per-
politus.
FORCA. f. Patíbul, catafal en que *s penja à na
criminal. Horca, patibulo, cadalto. Forca, s, croi,
cis. n Pal ab dos pnntas en un extrem, ab que'ls
pagesos apilan la palla, etc. Horea. Furca, merga,
ffi. II Aspra en forma de forca pera aguantar las
parras, etc. Horcon, horqueta. Furca, e.
DE LA FORCA. cxpr. ab que s' exagera alguna cosa
per dolenta é incòmoda. Del diablo, de ktdiabUa,
de mil diablot, de todo$ lot diablot. Nimius.
POSAR LAS FORCAS PER DAVANT, fr. met. Anticí-
parse ó posar inconvenients y destorbs, pera ne^r
alguna cosa. Motlrar la horea dnUt que el lugar,
Subeunda incommoda prsemonstrare.
vÉsTEN i LA FORCA. exp. fam. pera negar, desa-
téndrer ó despedir ab despreci. Anda en hora «als,
vete al rollo. Abi in malam crucem.
FORGADURA. f. La part dels arbres ahont se
divideixen las ramas. Horcadura. Arborum capat
ubi rami divaricantur. || La part del cos ahont se
divideixen las cuixas. Horcajadura, Perineum, ei.
FORÇAT, m. Pal de dos brassos que 's posa al
bescoll de las cabalcaduras. Horeajo, -horcAite, tiol-
laris turca. Q forcadüra. I La trena de jonchs, etc
que té dos brassos ahont estén subjectas las cias
dels alls ó sebas pera penjarlas. Rittra, horea, hor-
eo, Alliorum aut ceparum restis.
FORCEJAR. V. n. Fér forsa. Porcejar. Nitor,
eris.
FORGH. m. La distància desde la extremitat
del dit pólzer fins à la del fndice, que serveix de
mida. Jeme, Quantum spatií porrectis pollice et io-
dic« capi potest. jj forçat. 3.
FOR CATALÀ
FORGÍVOUMEBíT. adv. m. poasosiíiBNT.
FORENSE, adj. Pertanyent al for ó tribunal.
Forense, foral. Forensis.
FOREST, A. adj. anl. SALVATGE, DESERT.
FORÉZ. m. ant. Certa clase de rolm de Ui.
Forez. Lintea tela.
FORFAR. V. n. ant. ebrae, mancar, pecar.
FORFAITÓ FORFAYT. m. y
FORFATURA. f. ant. CULPA, pecat, manca*
MENT.
FORI8GAP. m. Dret qae percebeix lo senyor
per la aprobació de que la finca isca del domini
del enfíteuta. Foriseapio, Foriscapium, ii.
FORJABLE. adj. Lo que 's pót forjar, com lo
ferro, etc. Maleable. Malleabílis.
FORJADOR, A. m. y f. Fargayre, qui traballa
ab martell lo ferro, etc. Fragtuidor, forjador, Ex-
cusor, is.
FORJADURA. f. Acció y efecte de forjar. For-
jadura. Figurat io, nis.
FORJAR. V. a. Donar la primera forma ab lo
martell à una pessa de metall. Forjar, fraguar.Vro-
cudo,is. n met. Idear, discórrer la disposició deal-
guna cosa.For;ar, /ro^uar. Effingo,is, excogito,as.
FORJAR8E. V. r. met. Inventar, fingir, com:
forjarse una mentida. Forjar, fraguar, Fingo, is,
consarcino, as.
FORJAT, DA. p. p. Forjado, fraguado. Procus-
8US, fictus.
FORMA. f. Lo que determina la matèria à sér
tal ó tal cosa, ó que dóna alguna denominació al
subjecte. Forma. Forma, 8B. U La figura ó disposi-
ció exterior. Forma, Species, ei. || Regla, exemple.
Forma. Ratio, nis, exemplar, is. Q Disposició y mo-
do de fér alguna cosa. Medio, forma. Via, sb, ratio,
modus, i. II Hòstia petita pera combregar. Forma"
Hòstia, ae. || teol. Las paraulas, una de las parts
essencials que constituheíxen lo sagrament. Forma.
Forma, se. || Lo modo silogístich en V argument*
Forma. Forma, fi. || Entre estampers lomotllo pera
estampar una cara de tot lo full. Forma. Forma, ae,
typus, i. n Lo motllo en que 's forma alguna cosa,
com sabatas, sombreros, etc. Uorma. Forma, se, y
mustricola, se, la del sabater. || Imima. 2. jj En la
lletra, '1 caràcter. Caràcter, forma. Litterarum
forma, character.
ARGÜIR EN FORMA. fr. fil. Obscrvar las lleys de la
argumentació. Argüiren /brma. Inter disceptandum
argumentandi leges seivare.
DEFORMA, m. adv. De manera. De modo, desuer-
te, deforma. Ità, sic.
EN FORMA. m. adv. En figura. En forma, Specie.
II Ab tota formalitat. J?n /brma. Recto modo. || Real-
ment, de veras. En forma. Serio, omninò.
EN FORMA, EN DEGUDA FORMA. m. adv. fOF. Coufor-
me à las reglas del dret. En forma; en debida for^
ma. Melbodo, modo forensi.
EN FORMA poca. exp. adv. Petit. De forma pequeha,
Parva forma.
FOR 76»
EN TOTA FORMA. m. adv. Rè y cumplidament. En
ferma, en toda forma. Optimè; ad amussim.
POSAR EN FORMA. fr. lóg. Goufóndrer, deixar sens
paraula l' argumentant al defendent. Poner en for-
ma, conduir. Evinco, is.
FORMABLE. adj. Lo que 's pót formar. For-
mable. Formabilis.
FORMACIÓ, f. Composició, V acte de formar.
Formaeion. Formatio, nis, fictura, sb.
FORMAL, adj. Lo que pertany à la forma. For^
mal. Formalis. || Exacte, amich de la veritat, pun-
tual. Formal. Gravis, severu^. || Exprés, precís,
determinat. Preciso , formal , expreso. Exprés-
sus.
FORMALET. m. arquit. Arch ó volta que des-
criu un semicfrcul exacte ó sia un arch de 180 graus.
Formalete, medio punto, Arcus in semicirculum
confectus.
FORMAUSAR. v. a. Acabar, donar la última
forma. Formalizar. Absolvo, is.
FOMALI8AR8E. V. r. Posarse serio, mostrarse
agraviat. Formalizarse, Serio aliquid accipere.
FORMALI8AT, DA. p. p. Formalizado, Se-
rius. II Perfeccionat, terminat ab las degudas cir-
cunstàncias. Formalizado. Terminatus.
FORMALITAT, f. Exactitut, puntualitat. For-
malidad. Rectitudo, inis. || Serietat. Formalidad.
Gravitas, atis. |
algun acte púb
TOMO I.
Lo modo de executar ab exactitut
ich. Formalidad. Ritus, us; solem-
nis forma. || lóg. forma.
FORMALMENT, adv. m. En la deguda forma.
Formalmente. Verè, reipsa. || Expressament, ab for-
malitat. Formalmente, formal. Serio.
FORMAR. V. a. Donar forma, fér, fabricar.
Formar. Conformo, as. || Juntardiferentaspersonas
ó cosas pera fér un cos. Formar. Coagmento, con-
grego, as. II mil. Ordenar la tropa. Formar. Ins-
truo, is.
FORMAR CONCEPTE, fr. Formar idea ó judici des-
près deexaminadas lascircunstàncias. Conceptuar,
formar concepto. Ratum habere.
FORMARET.m. arquit. Floró ab que solian le-
matar las espigas ó aguUas en las obras de cresle-
ria. Floron, penacho. Voluta florem referens.
FORMAT, DA. p. p. Formada. Formatus.
FORMATGE, m. Massa de llet coagulada y
preparada ab sal, pera que 's conserve. Queso, y
formaje entre gitanos. Gasseus, ei.
FORMATGE TENDRE. Qucso fresco ; cerrion. Casseus
tener.
Alxi ES LO FORMATGE 8ÈNS RONTA, COM DONZELLA
SENS VERGONYA. Fcf. Dcuota quc la crosta manté '1
formatge, y que la vergonya es una qualitat incom-
parable en la donzella. Asi es queso sin corleza, co»
mo doncella sin vergüenza. Absque cortice casseus
est ut effrainata puella.
LO FORMATGE SERRAT, LO PA ULLAT. ref. DCUOta que
ditas qualitats aumentan notablement la bondat del
formatge y del pa. Queso ciero y pan con ojos, quita»
98
T70
FOR
DICCIONARI
FOR
é mi hijo los enojos. Panis ocellalas, cxzus liouè
casseas eslo.
PESSà DE FORMATOK. ant. FORMATGE.
FORMATGER, A. m. y f. Qui fa formatges.
Quesero. Casseorum confector.
FORMATGERA, f. Motllo de fér formatges.
Encelín, quesera, expremijOf formage, Cassearía
fiscella.
FORMATGET. m. d. Quesiílo. CasiUas, i. Q
ant. MATÓ. II m. pi. Planta de fnllas radicals, ober-
las al través, extesas per terra, del mitj de las
qoals ixen mòltas camas pelítas, ramosas, ab fa-
llas anas enteras altras partidas com las de la ba-
sa, però mès petitas. Es astríngent, dissecant y
vnínerària. Boha de pastor, pan y quesiílo. Phasti,
bursa pastoris.
FORMATIU, VA. adj. Lo que dóna forma.
PormativOf formador, Formativas.
FORMENT. m. Xeixa. Candeal, candial. Fru-
mentum, i.
FORMENT Rusí. Blat rojal. Rubion, Rubus, i.
FORMERET. m. arq. Nom qne 's dóna al arch
qne forma una volta en sa nníó ab la paret qae la
limita, com en los extrems dels revoltons, etc.For-
mero. Fornicis limes.
FORMICANT. adj. S' aplica al pols dèbil y al-
borotat. Pormicante. Formicans pulsns.
FORMIDABLE, adj. Horrorós, temible. Formi-
dable. Formídabilis,formidolosus. |] Excessivament
gran en sa línea. Formidable. Immensus, immanis,
ingens.
FORMIDOLÓ8, A. adj. poruch.
FORMIGA, f. Insecte petit de dos líneas, de
color negre ó de pansa, '1 cos del qual forma dotze
divisions, ab lo cap mòlt gros, dos ulls, dos ban-
yas, dos dents y sis camas: viu en societat, y ab
una espècie de economia; es voràs, s' alimenta de
planlas y no se li distingeix sexo. Hormiga. For-
mira, 03.
FORMIGA ALADA. Espécie de formiga mès grossa
que la comuna, ab quatre alas, los ulls majors, y
sobre del cap té Ires conxelas que semblan per-
las. En esta clase hi ha mascle y famella que es
mès grossa que ell. Aluda , alaica. Formica alata.
FORMir.A ARRiBRA. Espècie do formiga de Mèjich,
roja y tant grossa com una mosca. Hormiga arrie-
ra. Formica fulva.
CAU ó FORAT DE FORMiGAS. Hormíguero. Formica-
rum nidus, cavus, cnbile.
QUANT REPLEGA LA FORMIGA , NO T* ASSENTES k LA
viGA. ref. Dóna à entèndrer que las formigas nos
ensenyan que no hem de estar ociosos quant es lo
temps de fèr provisió. No hay tal doctrina coma
la de la hormiga. Òptima formica est vit» morum-
que nmgislra.
FORMIGÓ, m. Malaltia cutànea que causa pi-
cor. Hormiga. Intercutis morbi genus. || Pruilja.
HormigwOy hormigueamientOj comezon. Formicatío,
nis. II Malaltia que gasta y desfà 'Is cascos de las
cabalcadoras. BòrmiguiiL•j hormifwüU. Vn»-
D11S in jameotomm imgiilis morbós. | pbudcür.
FORMIGÓ8, A. adj. PiNianyeot à bs ini-
gas, ple ó danyat de ellas. Bormi^ow, Fomirau.
FORMIGUER, adj. Fertanyent à li mUtia
dita formigó. Hormiguiro. Fdrmieosns. | m. net
Grant moviment ó concurs de gent ó de tltm co-
sas. Hormiguero. Agmen, inis. | Carn de foraigis.
Hormíguero, Formicarum cavns. | Formigó, porció
de llenya seca ó brossa cuberta de terra pera cre-
maria. Formiguero. Ligna ad terram eooetVMUh
dam.
FORMIGUETA. f. d. Hürmiguien, lía, ta. Par-
va formica.
FORMULA, f. Exemplar, norma, modo esta-
blert pera explicar alguna cosa. Fórmula. Forain-
la, se. Q Termes, paranlas formals preserítas pen
*ls actes judicials y públichs. Fórmula. Terbonm
pactio, concepta verba.
FORMULAR, v.a. Exposar ó dirigir ab deguda
forma Ms càrrechs, acusacions ó defensas. Fonu-
lar. Formulam facio, is. || Redactar ó exposar pro-
posicions. Formular, redactar. Formo, formulo, as.
FORMULARI, m. Llibre ó escrit que conté las
fórmulas que s' han de observar pera la execució
de algunas cosas. Formulario. Formalarinm, ii.
FORN. m. Fàbrica de volta rodona ab boca, pen
cóurer pa y altras cosas. Homo. Fornax, acis. f
Paratge mòlt calorós. Chicharrero. Locus calore
odurens.
FORN DE CALS. Colera. Galcarea fornax.
FOEIf DE RAJOLA. EAJOLERIA.
BN 10 FORN T RENTADOR SE DIU TOT LO MAL T BO. ref.
Denota que en dits lloçhs las donas murmnrany
enrahonan tot lo que saben. En hamo, rio y fne^
ageno, se juzga lo malo y lo buetu). Inter mnlieres
nihil manet occultum.
ESCALFAR LO FORN. fr. PreparaHo ab lo foch. €4-
Untar el homo. Fornacem igne pararé. || met. fam.
MENJAR.
NO ESTAR LO FORN PERA ROSCAS. loC. fam. NO ES-
TAR PERA RES.
POSAR AL FOEN. fr. BNFOENAR.
TRÀUREE DEL FORN. fr. DBSENFORNÀl.
FORNADA, f. Lo que's cou de una vegada en
lo forn. HomaL•. Unius opers coctura.
FORNAL. Lo fogó dels ferrers y menestrals que
traballan en metall. Fragua, y hornaza la dels an-
genters. Ustrina, se; ferraria fornax.
QUI TRABALLA EN LA FOENAL. EomOCerO. FunUI-
rius, ii.
FORNALL. f. FORNAL.
FORNÀ8. m. aum. Homazo. Furnns magfins.
FORNEL Y FORIVELL. m. MarmiU ab dM
sols, un pera M foch y altre pera la part en qne s'
ha de calentar alguna cosa. Foruel. Autbepsa, s.
FORNER, A. m. Qui COU y ven pa. Homero,
panadero. Furnarius, ii.
f6r de FORNER, fr. Homear, Furnariam faogí.
FOR CATALÀ.
FORNERIA. f. Ofici de forner. Homeria, Fur*
naria, 8B.
FORNET. m. d. Homillo. Farnacula, sí.
FORNICACIÓ, f. Acte carnal del home ab la
dona que no es pròpia. Fomicacion, Fornícatio,
fululio, nis.
FORNICADOR, A. m. y f. Qui fornica. Por-
nicador. Fututor, fornicator, is.
FORNICAR. V. a. Tenir acte carnal fora del
matrimoni. Forn/car. Forn ícor , moBchor , aris. ||
met. fam. Molestar mòlt. Jorobar. Grucior, aris.
FORNICARI, A. adj. Lo pertanyent à la for-
nicació. Fomicario. Fornicarius.
FORNILLO. m. ESCALFETA. 1.
FORNIMEBiT.m.FORNiTDaA. || Provisió de efec-
tes de guerra. Provision de pertrechos, pertrechos.
Provisió annonae , commeatus.
FORNIR. V. a. Provehir. Provter , guamectr,
Instruo, munió, is. || Umplir. AU$iar, Oppleo, es,
refercio, is. || Fér perfeta y cumplída alguna cosa.
Completar. Gompleo, es.
FORNIT, DA. adj. Robust, de mòlt cos. Fomt-
do. Lacerlosus, robustus. || Ple. LltMy eargado.
Plenus.
FORNITURA. f. Entre estampers la porció de
lletra que completa alguna fundició. Fomitura.
Typorum supplementum. || mil. Gorretjam* del sol-
dat. Fomitura. Militaré instrumentum quantum
loris et bullis scorteis apparatur.
FORO. m. FOB. 5. II La part inferior del teatro
desde'l teló fins als últims bastidors. Poro. Platea,
8B, fòrum, i.
FORÓS, A. adj. ant. Criminaly criminoso. Gri-
minalis, criminosus.
FORQUETA. f. d. Bastó llarch ab un ferro en
forma de semicírcul al cim. Horquilla. Furcillata
lancea. || La que serveix pera afirmar y fortificar
altra cosa. Pié de amigo. Fulcrum, i.
FORQUILLA, f. Instrument de dos, tres ó mès
puntas, pera pèndrer ab curiositat lo menjar. Te-
nedor. Ad capiendos cibos furcula. || fitora.
FORRAR. V. a. Posar forro à alguna cosa. Afor-
rar, forrar, afelpar, entretelar. Intersero, tego, is.
FORRELLAT, m. Barra de ferro ab mànech del
mateix, que passant per unas argollas entra en un
forat obert en lo bastiment pera assegurar las por-
tas y fineslras. Cerrojo. Pessulus, i, vectis, is.
FORRO. m. La tela que's posa per la part in-
ferior de qualsevol vestit ó roba. Aforro, forro. Sub-
dititius vesti assutus pannus. || Malaltia, espècie de
humor salat, que surt à las criaturas nadas de
poch temps. Alhorre. Rubicundae pustulae pueris
recenter natis familiares.
FORROL. m. Paleta del foch ó braser. Badil,
hadila. Ridícula, se, batil-lus, i.
FORROLL. m. FORROL. I ter. forrellat.
FORROLLA. f. RUIDO, SOROLL.
FÉR FORROLLA. mOt. fam. 1ENEJARSE , ADQUIRIR
NOM, REPUTACIÓ.
FOR 771
FOR8A. f. Vigor, capacitat pera fér ó móurer
alguna cosa que tinga pes ó fassa resistència. Fuer-
za. yis, is. Q En las cosas- inanimadas , firmesa;
com: la paret no té prou forsa pera resistir à la
bateria. Puerza. Vis, is. || L' acte torpe que s' exe-
cuta contra la voluntad de la dona. Puerza. Viola-
tio, nis. I Eficàcia en las cosas inmaterials, com:
FORSA de rahó. Puerza. Yirtus, utis, vis, is. || La
part principal y mès forta de algun lot, com de
un exèrcit, etc. Puerza. Praecipuum robur. || Es-
fors, conato, ímpetu. Esfuerzo, fuerza. Luctamen,
inis. II L' estat mès vigorós de alguna cosa, com:
la FORSA del sol, etc. Fuerza. Yebemenlia, 'jò. ||
Precisió, necessitat. Putrza. Necessilas, alis, coac-
tio, nis. I met. Inclinació eficàs de alguna cosa,
com: la forsa del geni. Puerza. Yis, is. Q Tirada
ó moviment violent ab que procura algú escapar-
se de qui'l tè. Porcejon. Nixus, is. || for. V agravi
que'l jutge ecclesiàstich fà à la part en conèixer de
la causa, ó en otorgarli. la apel•lació. Puerza. Ju-
ris violatio. II astr. Graus de la digniiat de un pla-
neta en orde al horóscopo. Puerza. Yis, is. || ant.
La plassa amurallada y guarnida de gent pera de-
fensaria. Puerza. Arx, cis. || esg. Lo ters primer
de la espasa envers la guarnició. Fuerza. Ehsis
capulo innixa pars. || gram. Yalor , com : la x té
FORSA de dos consonants. Fuerza. Yis , is. || adj.
Abundància, com: forsa gent. Mucho. Gopía, na,
II pi. Las tropas y aparell militar que tè algun
soberà. Puerzas. Gopi», arum ; bellicus apparalus.
FORSA CENTRÍFUGA. La facultat que tè un cos de
apartarse del centro. Puerza centrífuga. Yis centrí-
fuga.
FORSA CENTRÍPETA. La incllnació que tenen los
cossos al centro. Fuerza centrípeta. Yis centrípeta.
FORSA MORAL. PRESTIGI.
FORSA MOTRÍs. Tota màquiua que aumenia las
forsas y poténcias dels agents ordinaris. Fuerza
motriz. Potentia, m,
FORSA DE TERRA. mil. Los cxèrcits quc combaten
en terra à diferència dels de mar. Fuerzas de tier-
ra. Exercitus terrestres.
AB TOTA LA FORSA. m. adv. Ab tot lo pes de un
cos. De repeso. Repentè. || Ab tota la eficàcia de la
autoritat ó valiment ó de la persuasió. De repeso.
Totis viribus.
k FORSA DE. m. adv. Ab continuació y treball. A
fverza de. Efficacia; assiduo labore. || Ab abundàn.
eia ; com : k forsa de diners. A fuerza de. Abun-
dantia, copia.
i FORSA DE ARMAS. m. adv. Deuota que alguna
cosa s' ha lograt per medi de las armas. A ó por
fuerza de armas. Yiribus et posse; manu.
i FORSA DE BRAssos. loc. fam. quo ademès de
sentit recte , 'significa à forsa de mèrits ó de tra-
ball. A fuerza de hrazos. Summo labore . jure et
meritò.
k FORSA DE MANS. expr. met. Ab fortalesa y cons-
tància. A fuerza de manos, Strenuè.
712
FOR
DICCIONARI
FOR
k VIVA FORSÀ. m. adv. Sens escusar traball ni
diligència. A viva fuersa, Omni vi.
COBRAR FORSAS. fr. Convaléixer lo malalt. Alear,
cobrar fuerzas, Convalesco, is.
CONTRA LA FORSA NO HI HÀ RBsisTÉNGiA. ref. De-
nota que si la mnltitut se conjura contra algú no
hi ha resistència que puga contrarestar , ó que es
prudent retirarse quant las forsas contràrias són
superiors. Si tantos halcones la garza combaten, d
fe que le maten : dos potros d un can bien le mor de-
rdn : dos contra uno tomarme he grullo. Fortiori
cedendum. || Denota que'l poder y la forsa sofocan
injustament à la rahó. Do fuerza viene , derecho se
pierde. Silent leges inter arma.
DEIXAR LAS FORSAS Ó LLEVAR LAS FORSAS. fr. Debi-
litar à algú las sangrias, malaltia, etc. Desjarretar,
Enervo, as. Q met. Desubslanciar. J)eslavar, desla-
vazar, Exsucco, as.
DONAR FORSA ó FORSAS. fr. Àuimar, aumentar las
forsas. Dar fuerzas, vigorizar, robustecer. Vires ad-
dere, con&rmare.
FÉR ALGUNA COSA PER FORSA. fr. Feria coutra la
pròpia voluntat y de mala gana. Orejear, Auribus
repugnaré.
FÉR FORSA. fr. Exercitaria en algun traball, etc.
Hacer fuerza. Vires exercere. Q precisar, obligar.
I FORSAR. 1. II Parlant de arguments ó rabons, sér
convincents. Hacer fuerza, Gonvinco, is.
FÉR Ó TRÀURBR FORSAS DE FLAQUESA, fr. Esforsar-
86 un à fér lo que li semblava impossible. Sacar
fuerzas de flaqueza , hacer de tripas corazon , ó la
visa del conejo. Supra vires aliquid tentare.
FÉRSE FORSA. fr. Reprimir las passions ó desitjs.
Bacerse fuerza. Sui ipsius animo imperaré.
LLEVAR LA FORSA. fr. Embarassar los tribunals
superiors la violència dels jutjes ecclesiàstichs que
negan la apel•lació justa, ó coneixen de causas que
nois pertanyen. Alzar ó quitar la fuerza. Ecclesi-
asticarum judici um vim regia auctoritate impe-
diré.
pÉRDRER LAS FORSAS. fr. Evaporarse algun licor
ó altra cosa esperituosa. Desvanecerse. Evanesco, is.
PER FORSA Ó i LA FORSA , Ó AB FORSA. m. adv. Ab
violència. Por fuerza; de por fuerza, estiradam^nte.
Vi, violenter, per vim. |j Forsosa , necessàriament.
Por fuerza. Necessariò.
PER FORSA VAN LOS MOROS k MISSA. loc. fam. Re-
prèn als indócils, que no obran bè sino per forsaí.
Reniego del drbol que d fMilos ha de dar el fruto,
Quos vis semper bene agere cogit, odi. | la millor
EABÓ ES la DEL BASTÓ.
PROBAR LAS FORSAS. fr. Fér experiment de ellas.
Probar las fuerzas. Virium periculum fàcere. ||
Combàtrer, renyir ab altre de iguals forsas é poca
diferència. Medir lanzas, Cum aliquo aequo certa-
mine contendere.
PROTESTAR LA FORSA. fr. Roclamar la violència ab
que s' obliga à algú à fèr lo que no vól. Protestar
la fuerza. Goactiooi cedere.
TENIR UNA roRSA COM üM BtAU. fr. TeDÍroe mòlta.
Tener fuerza para tirar de una noria. Vires berca-
leas habere.
trIurer ó ARRANCA! 1 LA FoiSA. f f. Detejulavar.
Avello, is.
FOB8ADAMENT. adv. m. Porzadamnu.
Goactè, violenter, per vim.
FOR8ADOR, A. m. y f. Qui forsa. ForzüÀar.
Violator, is.
FORSAR. v. a. Fèr forsa ó violència física pm
consegnir algun fi, com: forsar una porta. Vonar.
Goacto , as. || Entrar , subjectar , rendir k forsa de
armas. Forzar. Praerumpo , is. | Conèixer carnal-
ment à una dona contra sa voluntat. Forzar. Vim
fceminse afferre. | met. Precisar , obligar. Ferzíir.
Cogo, compello, is. I v. n. ant. Estar en su fuerza.
Vigeo, es.
FOR8ARSE. V. r. ant. ksporsarsb.
FOR8AT, DA. p. p. Forzado. Coaclus. | adj.
Ocupat per forsa. Forzado. Violenter occupatos. |
forsós. II m. Presidari, obligat à servir en las ga-
leras. Forzado. Remex, igis.
FORSEJAR. V. a. Fèr forsa pera manejar al-
guna cosa , pera escapar ó desagafarse. Forcejar,
Enitor, eris. || m. violentar.
FORSEnAria. f. ant. puBOR, desat»o.
FORSENATy DA. adj. ant. furiós , oesatinat.
FORSERi A. adj. ant. fort.
FOR8ETA. f. d. Fuercecilla, ita. Levis vis.
FORSÓSy A. adj. Necessari, inexcusable. For-
zoso. Inevitabilis.
FORSOSA. f. Llans en lo joch de damas , que
consisteix en forsar una dama ab altras tres , te-
nint la carrera del mitj. Forzosa. In scruponun
ludo victorià.
FORSOSAMENT. adv. m. Indispensablement.
Forzosamente. Necessariò.
FORSUTy DA. adj. De grans forsas. Forzrtdo.
Viriatus.
FORT, A. adj. Lo que té forsa y resistència.
Fuerte. Firmus , fortis. || Animós , valent. Fwtru.
Animosus. P Efícàs. Fuerte. Efficax. | Dur, difícil
de traballar. Fuerte. Crudus , dorus. Persona de
mala condició , de geni dur. Temo^ , fueru. Rer-
tinax. n Vigorós, actiu , com: vinagre fort. Faeru.
Vigoratus. || Robust, de grans forsas. Fuerte. Yali-
dus, nervosus. || Terrible , grave , excessiu , com:
dolor FORT. Fuerte. Vehenaens , gravis. | mos. La
solfa que per naturalesa ó per accident se canta
un semttó mès alt que lo regular. Fuerza. \o\ in
musica aliquanto fortior. | ferm. H m. Fortalesa,
fortificació , Uoch fortificat. Fuerie. Praesidium ii.
II Lo mès viu de alguna acció militar, ó de alguoa
disputa. Fuego. Praeüanlium , disceptaotium con-
flictus. II La major forsa ó intenció de alguna acció,
exercici, etc. com: lo fort del sembrar. Fu§ü. Ve-
hementior vis. || adv. ant. mòlt. | adv. m. Forta-
ment, ab violència. Becio, fuerte. Fortiter.
FORT GOM UN BEONO. exp. fam. DeMola q&i aigú,
FOR
CATALÀ.
especialment algun vell , té mòlt vigor y forsa , y
va dret com si fos de poca edat. Puerte, tieso como
wn ajo. Yalidus.
ANAE FORT. fr. Recobrar lo malalt forsas y agili-
tat. Mandarse, manejarsej restablecerse , repararse^
aleoTj refarzarse, Refocilo , as ; vires reficere lan-
gaidas.
DE FORT T DE FERM. m. adv. Ab energia, emple-
ant tots los medis possibles. Con todo empeno , eo-
%alo. Armis et castris.
ES COSA FORTA. loc. qoo denota '1 disgust que
eàosa alguna cosa. Becia casa es , dura ema es.
Dumm est.
ESTAR FORT. fr. No voler condescendir à alguna
eosa. Haeerse fuerte. Obnitor, eris.
FBRSE FORT. fr. Forso robust per medi del tra-
ball, 6 acostumant al cos à sufrir las incleméncias
del temps , etc Enéurecerse. Durar i. | Fortifica rse
eo algun paratje segur ó de defensa. Haceru ftur^
te. Se muniré. I Consolidarse 'I guix 6 morter que
8* ba empleat en alguna obra. Fraguar, Gongluti-
■ari, consolidari.
NO TÈ LAS FIGUES TANT F0RTA8. exp. fam. ab que
86 li diu i algú que s' assossegue y procebesca ab
més catxassa. Envaine usUd, ó envaine usted^ senor
Cmrranza, Furorem pone.
PARLAR FORT. fr. Parlar ab veu alta. Hablar re-
eio, alto, Elata voce loqui.
POSARSEHI DE FORT Y DE FERM. fr. Fér tOt V CSforS
possible pera consegnir alguna cosa. Poner, ases-
tar toda la artilleria. Armis viribusque eontendere.
TENIRSE, MANTENIRSE Ó ESTAR FORT. fr. UlOt. PCT-
sistir ab constància en alguna resolució ó dicta-
men. Tener ó tenerse tieso , hacer kincapié. Animum
obfírmare. || ant. deféndrerse , sostenibsb , man-
TBNIRSE
rORTALEA. f. ant. y
FORTALESA, f. Una de las quatre virtuts car-
dinals , que vens lo temor y fuig de la temeritat.
Portaleza. Fortitudo , inis. | Animo, valor. Porta-
Usa. Constantia, se. || Forsa, vigor. Portaleza. Yis,
íBj robur, oris. || mil. Fort, castell, Iota plassa for-
lificada. Portaleza. Propugnaculum, i. || mil. Divi-
nitat pagana filla de Themis y germana de la Tem-
plansa. Portaleza^ virtud, valor. Fortitado, inis.
FORTAMENT, adv. m. Ab valor, resolució.
Fuertemente. Forliler, || Ab vigor , y violència, Bé-
eúmente, fuertemente^ Fortiter, validè.
FORTEPIANO. m. Instrument músieh ab cor-
das de llautó y teclat. Portepiano, ptano, pianofor-
U. Instrumentura musicum chordis instructum,
FORTESA, f. ant. fortalesa.
FORTET, A. m. y f. d. Portecillo, fortezuelo.
Duriusculus, i ; parvum propugnaculum.
FORTt. m. Fort petit. Foríiií. Gastelliun, tfgi"
Mum, i.
FORTIFIGAGIÓ. f . Obra que serveix
fensar algun paral^e. FurUfeacim*
|L' ari delsrtifiiar.
FOR 778
int7iuir; mumitoria. Mililaris architectura. Q La ac*
ció de fortificar. Portalecimiento. Firmatio, nís.
desfer Ó tirar k TERRA UNA FORTIFICACIÓ, fr. DeS-
fortaleeer , desnantelar , demoler. Propugnacula
everlere.
FORTIFIGADOR. m. enginyer. 2.
FORTIFICANT, adj. Se diu dels aliments ó
medicinas que tenen la propietat de dissipar la de-
bilitat, reanimant las forsas abatudas y aumentar*
las quant són flacas. Portificante. Roborans, tis.
FORTIFICAR. V. a. Donar vigor y forsas. Por-
(t/tcar, fortaleeer, fomentar. Confirmo, roboro, as.
I mil. Gonstruhir las fortificacions. Porti fear, for-
taleeer. Vallo, as , communio , is. || rbforsar , so-
lidar.
FORTUTGARSE. v. r. Ferse fort en algun
paratge pera defensarse. Portificarsey haeerse fuer^
te. Tutare se propugnaculo.
FORTÍMIM, A. adj. sup. Àcérrimo, farUsimo
Fortissimus.
FORTÍ881MAMENT. adv. m. sup. ForÜttiRa-
mente. Yaldè fortiter.
FORTMENT. adv. m. fortament.
FORTOR, adj. comp. ant. Mas fuerte. Fortior.
H Olor fort. Husmo. Foetor, is.
fér fortor, fr. Exhalar un olor fort. Traseenéer,
trasminar. Redoleo, es.
fortuït, A. adj. Impensat, casual. PortuUo,
Fortuitus.
fortuïtament, adv. m. De un modo for-
tuit ó casual. Portuitamente. Fortuitè.
FORTUNA, f. Acàs, sort, destino. Forhma.
Fortuna, ae, sors, tis. I Felicitat, bona sort y ven-
tura. Portuma. Prosperitas, atis. | Infelicitat, des-
gràcia. Infortunio. Sors adversa. || Tempestat de
mar. Portuna, fortunal. Maris tempestas. ) mit.
Divinitat capritxosa que distribuhia *ls béns y Is
mals. Portuna. Fortuna, aB. D f. ant. vent, temps.
fortuna de temps. nàut. Temporal, tempestat.
Borrasca, tempestad. Procel-Ia, ae, tempestas,
atis.
APRÈS DE FORTUNA BON TEMPS FÍ. FCf. qUO'nS
exhorta à sufrir ab paciència Is traballs presents
ab la esperansa de millorar de sort. Súfrase quien
penas tiene, que tiempo tros tiempo viene. Meiiores
aves nanciscemur aliquando.
BONA FORTUNA. Prosporitat. Prosperidad, ^veiiaii-
danza. Sors, tis.
CANTAR LA FORTUNA i kLQt. h. Sér afortunat, te-
nir sort. Seguir d alguno la fortuna, correrle hien
la snerte. Benigna uti fortuna.
COM LA FORTUNA Fo. loc. aot. Llegado que kubo el
viento ó el tiempo esperade ó c&nveniente. Gum tem-
pestas ven isse.
CÓRRER FORTUNA, fr. CÓRRER LA SORT.
LA FORTUNA, fr. Donsr ó posar la fortuna
de algú, fer lo ditjíós. Afortunar, fortu-
Ir. Adquirir gHMS erapleos, benors
lU
FOS
DICaONARI
FOT
é béns. Haeer fortuna. Commodain nancisci fortn-
nam; ad fortunse commoda devenire.
màlà fortuna, infortuni, desventura.
métrerse fortuna de xalochde mitiorn, etg. loc.
ant. Llamarse el vienlo d sudesU, al sur^ etc. Yentos
ferieos earonoti, austeris, etc.
PASARHO TOT k LA FORTUNA Ó TRAMPA, ff. Ferbo
anar lot à mal borràs. Traer al retortero. Omnia
pertorbaré.
PERSEGUIR i ALGÚ LA FORTUNA, fr. Sér desgraciat.
Perseguir d alguno la fortuna, Sortem iniquam pe-
riclitari.
PROBAR FORTUNA, fr. Empéndrcr alguna cosa de
éxil duptós pera millorar de sort. Prohar la fortu-
na. Subirealeam; sortem lentare.
FORTUNADAMENT. adv. m. ant. apoetcna-
DAMBNT.
FORTUNAL. adj. ant. favorable.
FORTUNATy DA. adj. afortunat. || m. n. p.
de home. Fortunalo. Forlunalns, i.
FORTUNETA. f.d. Portunilla. Levis fortana.
FORTUNI8TA8. m. pi. Juheus que adora van à
la fortuna. Portunistas. Forlunista, orum.
FORZIBLAMENT Y FORZtVOUlIENT. adv.
m. ant. violentament, per forsa.
FOS. Temps del verb sér, fóra. || hagués. || p.
p. de fóndrer. Derretido, fundido. Liquatos, lique-
factus.
GALS fosa, gals AMARADA.
FOSA. f. La acció de fóndrer. Pundieion. Fnn-
ditio, nis.
FOSCA. f. Falla de llum y claredat. Oscuridad.
Obscuritas, atis, adumbramentnm, i.
i LAS FosGAS. m. adv. Sens Ham. A oseuras. Obs*
cnrè; in tenebris.
ANAR k LAS FOSCAS. fr. met. Obrar sens certitut.
Andar d oseuras, d escuras. Caeco modo procedere.
QUEDAR k LAS FOSGAS. fr. met. No enténdrer. Que^
dar en a^unas. Non capere.
FÉR FosGA. fr. Eslar mòlt núvol en la nit. Estar
ó hacer oscuro. Noctem caliginosam esse; tenebris
involvi.
FOSCAMENT, adv. m. k las fosgas.
FOSCANT. (en hora) loc. ant. k boga de fosgh.
FOSCAR. V. a. ant. furgar.
FOSCH, CA. adj. Lo que no té llum ni clare-
dat. Oscuro, escuro. Obscurus, imperspicuus, sep-
tuosus. II Lo color massa carregat. Oscuro. Obscu-
rus, surdus, austerus, subniger. | met . Qui fa '1
sort. Sordo. Surdus.
FoscH GOM UNA GOLA DE LLOP. loc. que 8* usa quaut
fa una nit mòlt fosca. Oscuro como boca de hbo.
Densissimis tenebris obfussius.
k ENTRADA DE FOSCH Ó AL FERSE FOSGH. m. adv. k
BOGA DE FOSGH.
FERSE FOSGH. fr. Anar faltant la llum del dia.
Oscurecer. Advesperàsco. |1 Ennuvolarse. Oscurecer-
se el dia ; cerrarse el cielo. Ccelum nubibus obduci.
^ ó KSTAi^ roscH ALGUN LLOGH. fr. No haverhi
llum. Estar oscuro. Tenebrosum esse aliqoem io-
cum.
FOSCOR, f. FOSGA. I! La que sóI precehir à las
tempestats. Cerrazon, negrura, oscuridad, tútiVèlai.
Nubium densa caligo. || La oscuritat de las monUo-
yas, per la densitat dels núvols. Capote. Nabinoi
densílas.
FOSCURA. f. ant. FOSGA.
FOSFORATyDA. adj. Lo que conté fósforo,
Pos forado. Corpus luminatus.
FOSFORESCÈNCIA, f. Propietat que tenen al-
guns cossos de Unhir en la obscuritat ó quant secol-
locan en circunstàncias particulars, com per inso-
lació ó per medi de una lleugera frotació, etc. Fos-
forescència. Fosforescentia, 8b. || nfed. Desprendi-
ment de fóstoro de un cos viu ó mort. Fosforeseei^
eia. Fosforescentia, «. || f. La llum que s' observa
en las ayguas del mar y que per lo general s
atribueix à certs moluscos fosforescents que's tro-
ban en la superfície del mar. Fosforescència. Fos-
forescentia, Bb.
FOSFÓRICHy CA. adj. Lo que es capàs de fér
llum en la fosca. Fosfòrieo. Luminosus.
FÓSFORO. m. Matèria sumament combusti-
ble, lleugera, trencadissa y de color de caramel-
lo, que's derriteix en la aygua calenta ; fa llum en
las foscas; s' inflama mòlt íiàcilment, y Ilansa uq
olor particular. S' extrau dels ossos, y té diferents
usos. Fósforo. Pbosphorus, i.
FOSFURAT, DA. adj. Lo que conté fósforo en
estat de combinació. Fosfurado. Pbosphoratus.
FOSQUEDAT. f. FOSCA, foscor.
F08QUEJAR. V. n. Ferse foscb. Oscurecer. Ad-
vesperasco, is.
FOSQUIR. m. ant. fosca.
FOSSA. f. Fosso. II CLOT. II Sepultura, clot que's
fà en terra pera posar lo cadàver. Buesa, sepuliíl•-
ra, hoya. Sepultura, se. || met. Lo paratge, exerci-
ci ó acció en que moren mòlts, com : tal pafs mal-
sà es FOSSA dels que bi concorren ó habitan en ell.
Sepulcro, Sepulcrum, i.
TENIR UN PEU À LA FOSSA. fr. Sér mòlt vell. Tener
un pié en la huesa. Non longè abesse à sepulcro;
morti proximum esse.
FOSSAR, m. CEMENTIRI.
TENIR UNA CAMA AL FOSSAR, fr. TBNIR UN PEU i Li
FOSSA.
FOSSER. m. Qui enterra 'Is morts. Sepultwe-
ro. Libitinarius, ii, vespíllo, nis.
FÒSSIL, adj. fis. Lo que s' extrau de sota ter-
ra, y pertany al regne mineral. Pósil. Fossilis.
FOSSO. m. Clot. Hoya, hayo, foso. Fossa, fovea,
». I fort. £spay de fondo que circuheix la fortale-
sa. Foso. Fossa, 88.
FOTA. f. Espècie de panyo blanch y blau que
usan los tarcbs en lo bany pera cubrirse. Foia.
Phota, se.
FÒTIL. m. Piu. Espigon. Spicnlum, i.
FOTJA. f. Attcell, espècie de ànech, del tamany
FM
de nn colom: té las alas verdas y llargas, lo cos
clapat de vert, pardo y negre. Cereeta. Falícula,
quaerqaednla, s, falix, icis, cerceris, is. | Clot de
aygna ó fancb clar. BegajOf ckarco, Aqua stagoans.
I yiolinet de que usan los mestres de dansas pera
donar llíssó. Violinete. Fidicula, ».
FOTOGRAFIA, f. Art de fixar la imatge dels
objectes exteriors per medi de la cambra obscora
y de varis procediments qaímichs sobre planxas
de metall , etc. Fotografia, Photographia , se.
FOTOGRAFIAR. V. a. Fér us de la fotogra-
fia. Fotografiar, Photographus , as.
FOTOGRÀFICABIENT. m. adv. De una ma-
nera fotogràfica. Fotogràficamente. Photographicè.
FOTÓGRAFO. M. Qai exerceix la fotografia.
Fotógrafo, Pholographns, i.
FOD. m. ant. dràssinà.
FOURE. m. ant. Yeyna dels instruments. Vai-
«a. Vagina, se.
FR.
PRA. m. Contracció de la veu fràie, tractament
dels religiosos. Fray. Frater, tris.
FRACÀS, m. Succés llastimós, inopinat y fu-
nest. Fracaso. Infortuninm, ii.
FRACASSAR. V. n. ant. eómpesr, TasNGiR. U
met. Frustrarse una pretensió ó projecte. Fracasar,
frustrarse. Labefacto, as.
FRACCIÓ, f. Divisió de una cosa en parts.
Fraccion, Fractura, se, fractio, divisió, ois. H arit.
Número trencat. Fraccion; número quehrado, Frac-
tus numerus ; numeri pars.
FRACCIONARI, A. adj. arit. Cosa de la frac-
ció. Fraccionario. Divisus.
FRACH. m. Espècie de casaca ab solapas que
s' encreuhan sobre '1 pit. Frac. Chlamys ita nomi-
nala.
FRACBIASÓ. m. Cada indivíduo de la fracma-
soneria. Fwacmason, Umbrosas sectffi assecla.
FRACMASONERIA. f. V institut y lògia dels
fracmasons, que en sos principis fou una associa-
ció de arquitectes y mestres de casas pera perfec-
cionar la arquitectura; però ja en lo dia es un medi
de verdadera estafa, dels trastorns dels pobles y de
la religió. En ella 's reben ab certas ceremónias
ridfculas acompanyadas de terror y amenassas de
la mort més prompte é imprevista, si faltan al ju-
rament quels fan prestar de no revelar lo secret
misteriós que suposan, ni res de lo que passa en
las juntas ó se sàpia per la fracmasoneria ; com
també en lo menor descuyt ó falta de obediència
al superior. Se diu que*s coneixen en las paraulas,
en las accions, y en lo modo de donarse la ma ; que
benben à la salut dels seus germans ; que s* aju-
dan mútnament, y que'l sèu fi es reedificai* lo tem-
ple de Salomó ó la orde dels templaris, ab los
quals se'ls suposa relacionals, tal vegada sens nin-
gun fonament. Fracmasoneria , francmasoneria,
[ramaumeria, Umbrosa secta.
CATALÀ. FRA 778
FRACTURA, f. Trencadora. Fractura. Con-
fractus , us. || Trencament de nn os. Fraeiwra.
Fractura, se, confractus, us.
FRACTURAR. V. a. cir. Rómprer V os sens
separar la pell de la carn. Fracturar, Luxo, as.
FRAGA. f. ant. Maduixa. Fresa. Fraga, sb.
FRAGÀNCIA, f. Olor suau. Fragància, fra-
grancia, Fragrantia, s; bonus odor. || met. Lo bon
nom y fama de las virtuts de algú. Fragraneia.
Yirtutum fama, nomen.
FRAGABTT. adj. Lo que fà bon olor. Fragran-
te, fragante. Fragrans, bene olens, odoratus.
BN FRAGANT T FRAGRAUT. m. adv. Eo lo mateiX
acte de fér alguna cosa. En fragante; en fragrante.
In ipso facto; in ipso crimine perpetrando; in fra-
ganti.
FRAGATA, f. Embarcació de tres arbres ab
cofas y una sola bateria de popa à proa. Fragata.
Liburna, liburnica, ae. | ant. La lleugera de un
sol pont, muntada de 18 à 20 pessas de artilleria.
Fragata ligera, Ceiocium, ii, celox, ocis.
FRAGATETA. f. d. Fragatin, Lembus, i.
FRÀCUL. adj. Lo que 's trenca fàcilment. Que-
bradizo, fràgil, Fragilis, vitreus. || Qui càu fàcil*
ment en una falta, especialment contra castedat.
Fràgil. Infirmos, imbecillus.
FRAGILITAT, f. Facilitat de trencarse. Fra-
gilidad, Fragilitas, atis, mollitudo, inis. D met
Facilitat en càurer en lo mal. Fragilidad, deíilidad
4e la naturaleza humana, Infirroitas, imbecillitas,
atis. I Pecat sensual. Fragilidad, Incontinentia, le.
FRÀGILMENT. adv. m. De un modo fràgil.
Fragilmente, Imbecilliter.
FRAGMENT, m. Tros, part de alguna cosa
trencada. Fragmento. Fragmentum, i, fragmen,
inis. II pi. Part que ba quedat de algun llibre ó
escrit. Fragmento. Fragmenta, ornm.
FRAGOÍBy A. adj. Intrincat, aspre, ple de
brossa y de rocas. Fragoso. Fragosus, confrago-
sus, confragus.
FRAG08ITAT. f. Escabrositat, aspresa y difi-
cultat del camí. Fragosidad, fragura. Salebritas,
salebrositas, asperitas, atis.
FRÀMEA. f. ant. La llansa de Marte. Frémea.
Framea, se.
FRANCAMEBIT. adv. m. Lliberalment. Fran-
camenu. Liberaliter, largè. || Ab ingenuïtat. Fran-
camente. Apertè.
FRANCÉS, A. adj. Lo natural de y lo que per-
tany à Fransa. Francés. Gallicus, gallus, franci-
cus, fra neus.
NO BS BON FRANCés, SI T' ATÉ LO QUE T* HA PROVÉS.
refr. fam. El francès no es de natura sinó prende
al que augura. Gallica fides.
NO DIGAS Ó NO CAL DIR MAL DR 'lS FRANCESOS.
loc. prov. ab que 's nota al qui reprèn algun de-
fecte en que ell incorre. Todos la metemos. Omnes
peccamus in boc.
FRANCESGH. n. p. de bome. ^onciítOi ?aeo,
776
FRA
DICCIONARI
FRA
^aeOf Parruee, Franoiscus, i. | adj. ant. fiaiicés.
FRANGESIIXA. f. Planta de vàrias espècies
de diferents noms castellans ; la mès coneguda té
las fui las mòlt fesas, ab las feneduras de ires en
tres, fora las de la cima que són senzillas y mòlt
estretas, y tota la herba es tant càustica, que pi-
cada y aplicada al cutis excita inflamació. Manún-
cu/o, francesilla, hoUm de oro, eelidonia menor.
Ranunculus, i, batrachim, batrachíum, ii.
FRANCH, m. Moneda francesa que val trenta
dos quartes y antígnament segoos lo cambi, 14
sous 6 diners barceloneses. Franco. Francus, ga*
llicus nummus. y adj. Llibre, exempt, desemba-
rassat. Horro, franco. Expeditns, liber. || Lliberal.
Franco, dadivoso. Munificus , liberalis. I Senzill,
ingénuo. Franco, natural, ahierto, baraton, Inge-
DUUS, sincerns. j Esclau à qui s' ha donat lliber-
tat. Horro, Liber, manumissus servus. ||. Llibre en
contraposició del esclau. Libre, Liber.
ANAR FRANCHS. fr. No tirar en lo joch de envit la
part que '1 company perda. Ir horro. Utrumque
alteri in ludo lucrum remittere.
DE FRANCH, m. adv. Graciosament, sens algun
preu. De valde. Gratis.
DONAR DB FRANCH, fr. Douar graciosameut. Dar
de valde. Gratis dare.
RixiR FRANCH, fr. No havér de pagar sa part. Ir,
sacar, salir horro. A communi debito se eximere.
f6r FRANCH, fr. Eximir, exceptuar de pagar
contribució, tribut, etc. Franquear. Immunem red-
dere.
VWGt TRABALLA Ó FÍ RES DE FRANCH. loC. DCDOta
que r interès es lo que 'ns mou à fér alguna cosa.
No se dan palos en valde ; no saques esfnnas donde
no hay espigas ; hàgote porque me hagas, que no
ires Dios que me talgas. Ni sperata moveat mer-
cès, vix quid fit ab ullo.
FRANGIADA. f. En lo Calendari de la repú-
blica francesa, periodo de qaatre anys al cap dels
quals era precís anyadir un dia al any comú.
Franeiada. Franciada, se.
FRANCISCÀ, Y FRANCI8CANO, A. adj.
Pertanyent al orde de sant Francesch. Franciscà^
Ko, francisco. Ad ordinem sancti Franciaci perti-
nens.
FRANCISGO. n. p. de home. Franciscà, y
Francho fam. Franciscus, i.
FRANCI8QUET. m. d. de francisco.
FRANCOLÍ, m. Auc^ll semblant à la perdiu.
Francotin. Attagena, a;; attagen, inís ; alphinus
phasianus.
FRANCOTy A. m. y f. fam. Ingènuo. Franeote.
Ingenuus.
FRANEL-LA. f. Teixit fi de llana. Franela, flor
nela. Tela lanea defaecata.
FRANELL. m. ant. nàut. Cap de corda. Caho,
maroma. Funís nauticus.
MÉTRER LOS REMS EN FRANELL. loC. Oàut. ant.
Largar los remos. Expandere remis.
FRANGER, A. adj. Lo q«i fà franjas ó las vea*
Franjero. Fimbriarius.
FRÀNOULA. m. Arbre de YÍnt à treata peas
de alt ; la seva escorsa serveix pera tenyir de
groch. Arraclan, alizo, ahedul. Betula alous.
FRANJA, f. Faixa, vora sobreposada. Frwjs.
Limbns, i. || Galó ó serrell llis. Rapacejo. Peadens
floccus ; fimbrisB cruralis periscelis.
POSAR FRANJA, fr. Franjar, franjear. Limbis ia»-
truere.
FRANJABSA. f tum. Framjok. GraBdíorfim-
bria.
FRANJAT, DA. adj. Fiatonat, eaooüil. FriR-
jeado. Limbo ornatus.
FRANJETA. f. d. Franjila, franjuila. Hrm
limbus.
FRANQUE. m. En lo blasó faixa que sols eco-
pa la divuytena part del escut. Pranque. In stem-
mate sexsene brachia.
FRANQUEA. f. ant. franquesa , lldirui-
TAT.
FRANQUEJAR, v. a. Concedir libenlment
alguna cosa. Frwnquear. Liberaliter, generosè la^
giri.
FRANQITESA. f. Exempció de pagar algnas
drets. Franqueza, franqnicia. Immunitas, libertas,
atis. I Obertura, generositat. Franqueza. Mnnifi-
centia, se, liberalitas, atis. | SinceriUt, ingenai-
tat. Franqueza. Clementia, », iogenoitia, alia.
AR FRANQUESA, m. adv. FRANCAMENT.
FRANQUIA. f. Actitut de una embarcació pe-
ra surtir inmediatament del port. Franqwàa. Ex-
peditio navis.
franquícia, f . FRANQUESA. 1 .
FRANSOSAMENT. adv. m. ant. frincamest.
FRAPPAR. ▼. a. ant. pegar.
FRARADA. f. Acció descomposta y de mala
críansa. Frailaia. Inurbana, indvilis acüo. | Lo
estat regular. Frailia. Monachalis professió, sta-
tus, vita.
FRARAM. m. fam. Los frares en comú. Frai-
leria. Monachorum frequentía, concnrsus.
FRARÀ8. m. aum. Frailon, frailote, frailejo,
frailejon. Magnus frater.
FRARE. m. Religiós, qui professa religió y
porta sòn hàbil. Fraile, religwso. Frater, Iris ; re-
ligiosi instítuti sectator. H ant germí. | ter. asi.
I Lo doblech que 's fk en la vora dels vestits é
faldillas. Fraile. Yestis corrugalio, inflexió. | Joch
que fan los noys tallant la part superior de una
faba, quedant la pellofa en forma de una capilla
de frare. Frailecito. Ludicrnm puerile. | met En-
tre eslampers la porció de lletra que suri mès
blanca que la demés per no haverhi pres la linla.
Fraile. Lacuna, ». || Entre estudiants corral. |
Herba, espècie de llegum que naix entre las fobas,
las xucla la substància y no fà sinó lavellas sens
gra. Fraile. Herba infeslissima fibís.
frare de alforja. Religiós deslinal à eaptar per
FBA
8ÒD convent. Àlforjero, Meodicas, pera instnictas
frater.
AIXÍ CATGUESSEN FRAIES CAPUTXINS DE BRONZE T
MOLAS DE MOLÍ SENSE FOEAT ! luterj. Mülhoya como
no u hunde todo. Actum esset de omnibus.
NI FRARE BO PER AMICH, NI DOLENT PER ENEMICH.
ref. Ensenya que hem de judicar de las cosas com
són en si, y no ab respectes particulars. A't huen
fraile por amigo, ni malo por enemigo, Parce bo-
num monachnm tibi velle jungere amicum : Hos-
tis babere loco parce proinde malum.
PER UN FRARE NO 's PERT UN CONVENT, NI PER UN
SOLDAT UN REGIMENT, rofr. PER UN POLL NO 'S PERT
LA LLOGA.
FRARER, A. adj. Apassionat à frares. Fraile-
ro. Studíosus monachorum, monachos deperiens.
II Pertanyent à frares. Prailesco, y fraiUgo, frai-
Uno ter. Monachalis.
FRARESCA. f. ant. llegítima.
FRARESSA. f. ant. germana.
- FRARET. m. d. Frailecico, illo, ito, fraileziu-
lo, Fratercuius, i. | pi. Planta de la Habana, las
quals fullas segons diuhen es un purgant tant ra-
ro, que si las arrancan cap avall menjantne una,
causa cursos ; y al contrari vóroils ; y si una per
amunt y altra per avall menjadas prodnheixen los
dos efectes. Frailecillo. Planta sit dicta.
FRAROT. m. Frare despreciable. Frailuco.
Despicabilis monachus.
FRASE. f. Breu y elegant disposició de parau-
las. Frase, Pbrasís, is, locutio, nis.
gastar frases, fr. Parlar ab circunloquis. Gastar
frases. Ambagibus , circumlocutionibus abunda-
ré.
FRASEOLOGIA, f. Modo peculiar de ordenar
las frases. Fraseologia. Stylus, i.
FRASISTA. m. Qui escull frases pera expli-
carse. Frasisia. Phrases eligens.
FRASQUETA. f. Entre estam pers, quadro de
ferro ab dos frontissasà la part superior que Tasse-
guran ab lo timpà, y ab que *s deté '1 full que 's
va à estampar, cubriot ab paper ó pergamí lo que
déu quedar blanch. Frasqueta. Grates typogra-
phicus.
FRATERN, A. adj. fraterno.
FRATERNA, f. Repulsa, reprehensió aspra.
Fraterna. Objurgatio aeris; dura reprehensió.
FRATERNAL, adj. Propi de germans. Frater-
nal. Fraternus.
FRATERNALMENT. adv. m. Com à germans.
Fralemalmente. Fralernè, germanè.
FRATERNITAT, f. Amor, unió entre germans.
Fratemidad. Fraternitas, atis.
FRATERNO, A. adj. Propi de y pertanyent
als germans. Fraterno. Fraternus.
FRÀTRIA. f. La tribu entre 'Is atenienses.
Fratria. Fratria, ae.
FRÀTRICH, CA. adj. Lo que pertany à la fra-
tria. Frdtrico. Fratrius, i. || pi. Festins establerts
TOMO I.
dATALÀ. FRE 777
per Solon pera mantenir la unió y bona amistat
entre 'Is indivíduos de una fratria. Fratricos. Fra-
tricos, ei.
FRATRICIDA, m. Qui mala à sòn germà. Fra-
tricida. Fratricida, se.
FRATRICIDI, m. La %ort de algú executada
per sòn germà. Fratricidio. Fratricidium, ii.
FRAU. m. Engany, malícia. Fraude. Fallacia,
8B, dol us, i. II CONTRABANDO. || CONGOST.
TRUDALOSAMENT. adv. m. fraudulent-
MENT.
FRAUDAR. V. a. defraudar, enganyar.
FRAUDAT, DA. p. p. privat, defraudat.
FRUDULÉNCIA. f. Falsedat, mala fe. Fraudu-
lencia. Fraudulentia, a;, fraus, dis.
FRAUDULENT, A. adj. Maliciós, enganyós.
Fraudulenlo. Fraudulentus.
FRUDULENTMENT. adv. m. Ab engany, de
mala fe. Fraudulentamente. Fraudulenter.
FRAUDULÓS, A. adj. ant. fraudulent.
FRUDULOSAMENT. adv. m. Frandulosamen-
te. Fraudulenter.
FRAULA. f. ant. maduixa.
FRAYRE. m. ant. frare.
FRAYRESCA. f. ant. germandat.
FRE. m. Instrument de ferro pera subjectar y
gobernar los caballs. Freno. Frenum, chamus, i. ||
met. Subjecció, impediment que coarcta las pas-
sions. Freno. Frenum, i.
MOSSEGAR LO FRÉ. fr. Móurerlo '1 caball en la bo-
ca com si *1 volgués mastegar. Tascar el freno.
Fraenum mordere.
FREÀTIS. m. Tribunal ateniense establert à la
vora^del mar en lo Pireo, en lo que eran judicats
los que bavian fugit desprès de comélrer un ho-
micidi en sa pàtria. Los acusats ficats en un barco
defensavan sa causa, sens permétrersels desem-
barcar, y si eran declarats culpables se *ls aban-
donava à mercè de las onas. Freatis. Freatis, is.
FRECH À FRECH. m. adv. Ras con ras: Jux-
ta ; levi tractu, contractu.
FREGISTOL. m. ant. faristol.
FREDAMENT, adv. m. Sens eficàcia. Fria-
menU. Frigidè, gelidè. || met. Sens gràcia. Fria-
mente. Insulsè, inepte.
FREDAT. f. feredat.
FREDOLICH, CA. adj. Qui sent mòlt lo fret.
Friolento, friolero. Alsiosus.
FREDOR, f. Falta de calor. Orialdad. Frigus,
oris. II met. Fluixedat, descuyl. Frialdad, frescura.
Negligentia, inertia, ae. J Necedat, ximplesa. Nece-
dad, frialdad. Ineptia, stultilia, ae. || Cosa de poca
entitat. Bagatela, friolera, simpleza. Tríca, nenia,
ae. II Indiferència, desapego, poch interès. Apatia,
frialdad. Apathía, ae; amoris vacuitas. || f. ant.
COSTIPAT, REFREDAT.
FREDULÓS, A. adj. ant. fredolich.
FREDURA. f. ant. fredor, fret.
FREDURÓSy A. adj. ant. febdoligh.
99
m FRE DICCIONAM
FREGA T FREGAGIÓ. f . Remey fregant. FrU-
ga. Fricatio, nis.
FREGADA, f. La acció de fregar. Frú^ton, fri-
eacion, fregadoy fregadura, fregamiento, Fricatio,
nis, lotura, ». || L' enifntre de dos cosas de que
resulta tacarse ó embrularse un poch. Rahosea-
da, raboseadura, roce, colision, Levis roaculatio,
contingens aspersío. Q La acció de netejar la roba
fregant. Limpion, fregado, Mundatío, purgatip,
nis. Q Netejada lleugera, com : donar una feegada.
à las bolas. Limpion. Levis fricatio. || Obra de ne-
tejar las parets ab un fre^ll. Eslropajeo. Abster-
sio, nis.
FREGADOR. m. Lloch ahont se frega. Frega-
dero. Ad expurgandum labrum.
FREGADURA. f. Obra de fregar. Fregamiento,
fregadura. Fricatio, nis. || col-lisió.
FREGALL, m. Espart ó altra cosa pera fregar
los plats. EstropajOf fregador^ y fregajo if lampazo
en los barcos. Peniculus, penicíllus, i.
FREGAMENT, m. ant. frega.
FREGAR. V. a. Frotar, rascar una cosa ab
altra. Pregar, (rotar. Frico, defrico, as. || Netejar
alguna cosa, en especial los plats. Lavar, fregar.
Frico, lavo, as. || v. n. Tocar una cosa ab altra de
manera que's gaste. Ladir^ frotar, rozar, refregar.
Frico, affrico, as. Q Tocar lleugerament una cosa
ab altra, com la bala à la paret. Rasar. Pertingo,
is; leviter tangere. | Tocar una cosa ab altra de
que resulta tacarse ó embrularse. Rahosear. Con~
tingenter, leviter macularé.
FREGAR8E. V. r. Rascarse, gratarse. Estre-
garse, rascarse. Refríco, as. || met. Buscar lo trac-
te ó comunicació de algú. Rozarse. Commercium»
consneludinem, amicitias qnaerere. | met. Sem-
blarse, tenir connexió una cosa ab altra. Rozarse-
Refero, ers, assimilor, aris.
FREGAT, DA. p. p. Fregado. Frica tus.
FREGIDA, f. Obra de fregir. Preidura. Frixa,
se. n Conjunt de cosas fregidas. Fritada , frito»
Frixum, frictum, i,frixa, 8B. || La que hi ha pebrots
y tomàtechs. Pistó. Ex ciliquastis frixis cibus.
FREGIR. V. a. Bullir alguna cosa aboli óllart*
Freir. Frigo, infrigo, is.
FREGiaLÀ. loc. met. Enganyar à algú ab preme-
ditació. Freirsela. Aliquem decidere, deludere.
FREGIR8E. V. r. met. Consumirse, estar im-
pacient. Deshacerse, destrizarse, recomerse. Ango,
is; graviter torqueri. Q met. abrasarse.
FREGIT. DA. p. p. Frito, freido. Frixus, fric-
tus.
FRECrÓ. m. Criat de cuyna. Galopin, sollastre;
picaro de coeina. Famulus culinarius.
FREGONA. f. Criada de cuynera. Fregona,
fregatriz, fregata. Friclrix, icis, humilisancilla.
FREGONETA. f. d. fregoncilla, fregonztnela.
Ancillula culinària.
FREGONIL. adj. Pertanyent à la fregona. Fre-
gonil. Ad ancillam cullnariam pertinens.
FRE
FREIX T FREIXE, m. Arbre gran ab la pdl
cendrosa y llisa, y fusta blanca. Fresno. fnú*
nus, i.
FREIXE BQRT. f. Arbre ramós y bastant corps^
lent, que té las fuUas compostas de altras petilu,
partidas y puntejadas, de color vert mòlt bermós:
sa fusta es blanca, y serveix per varios usos. Fm-
%o silvestre, agramon, homo, quejigo. Omns, i.
FREIXEDA. f. Lloch plantat de freixes. Frth
neda. Fraxinetum, i.
FREIXURA. f . Part de las entranys del animal
que serveix pera la respiració. Bofe, pulmon. Hm-
nos. Pulmó, pneumon, nis.
FRELAMPA. f. Moneda antfgna de Fransa que
valia de li à 15 diners. Fre/ampa. Monéta sic dicta.
FREN. m. ant. estret, bras de mar.
FRElfELLAR. V. a. AFRANELLAR.
FRENER. m. Qui fà frens. Frenero. Fraenoniin
opifex.
FRENERIA. f. Paratge en que's venen frens.
Freneria. Fraenorum tahema.
FREBIESt. m. Des vari causat per la febra. Prt-
nesi. Phrenesis , is ; phrenilis , ídis. | met. Acció
desbaratada. Frenesi. Insania, ». ) neguit.
FRENÉTIGH, GA. adj. Boig, furiós. Frenétí€0.
Phreneticus, lymphaticus. Q neguitós, impacibüt.
T0RNAR8K FÉT UN FRENÉTICH. fr. Pérdrcr lo seny.
Ponerse frenético. Phrenetizo, phrenitizo, as.
FRENÓLEGH, GA. adj. Cosa de fr?noIogia.
Frenólogo. Frenologus, i. || m. Professor de freno-
lògia. Frenólogo. Frenologus, i.
FRENOLOGIA. f. Sistema que pren per basa
las funcions y organisació del cerebro; en general
r estudi de las facultats intel•lectuals y en parti-
cular la de la conformació del cerebro y de sas
protuberàncias, las quals indican las díversas dis-
posicions, facultats ó inclinacions innatas del espe-
rit humà y *1 predomini ja de unas, ja de altras en
los indivfduos. Frenologia. Frenologia, ».
FRENOLOCU8TA. m. frenólech.
FREQÜÈNCIA, f. Repetició, continuació, fre-
cuencia, frecuentacion. Frequentia, ae, freqüenta-
tio, nis.
FREQÜENT, adj Repetit mòltas vegadas. Fre-
cuente. Frequens, assidnus. || adv. m. freqüet^t-
MENT.
FREQÜENTACIÓ, f. FREQÜÉJlCtÀ.
FREQÜENTADORi A. m. y f. Qui freqüenta.
Frecuentador. Frequentator, iterator, is.
FREQÜENTAR. V. a. Repetir qq acte mòltas
vegadas. Frecuentar. Freqüento, as. || Assistir ab
freqüència. Frecuentar. Freqüento, as.
FREQÜENT ATIU, VA. adj. gram. S* aplica
al verb que denota la freqüència de sa significa-
ció. Frecuentativo. Frequentativus.
FREQÜENTiasIMy A. adj. sup. Freeututísi-
mo. Freqnentissimus.
FREQÜENTÍSSIMAMENT. adv. m. sop. fit-
cuentisimameníe. Freqoentiasimè, scepi^simè.
FRB
CATàUL.
FRE
779
FAEQDenTMENT. adv. m. PrecueniemmU.
Frequenter, crebrò, crebiter.
WWUES* m. ant. voea, perfil. | ant. nàut. La vo-
ra del barco. Priso. Ora navis.
FBESAR. y. a. FEiSÀi. || ant. esclafar. Q Pón-
drer los peixos. Desavar, frezar. Infrícari.
FRESCA, f . Fret moderat. Preseó, frescor, fres-
eura, Lene, amoBDam frigus. || met. Paraula des-
eovolta, resolta. Presca, freseura, claridad. Liceu-
iiosa verba; ineptia.
DIR QUATRE FRRSCAS ó DIRNE QUATRE DE REN FRES-
CAS i ALGÚ. fr. met. Manifestar algú ab mòlta cla-
redat y ab paraulas picants sòn ressentiment à al-
tre. Deeir cuantas son cinco, Forti animo adloqui.
mamírsblas fresc as. fr. donarse bona viOA. n
Estar sèns cuydado de alguna cosa que altre li
coyda. Beher freseo. Nibil timere.
pÉNDBERHO 1 LA FRESCA, fr. met. Douar poch cuy-
dado alguna cosa. Tomarlo con freseura. Negligo,
is.
pÉNDRBB LA FRESCA, fr. EsUiF eq paratge fresch
per recreo. Tomar, coger el freseo. Frigus , auram
captaré.
rBXSCALm adj. Se diu del peix que fa poch
temps que està posat en sal. Frescal. Aliquantu-
lum recens.
rWiESCàMENTm adv. m. De nou, de poch
temps. BecienUmenUj frescamente, Recenter.
FRE8GH9 CA. adj. Un poch fret. Presco. Frigi-
dulus, subfrigidus. || De poch temps, acabat de fér
ó snccebir. Beciente, freseo. Recens. Q Ple de carns
y bon color. Presco. Florens , vigens. Q Seré , im-
mutable en los perills. Sereno , freseo. Impavidus.
I TENDRE.
AL FRESCH. m. adv. Se diu de la pintura que*s
fà sobre V estuch acabat de esténdrer pel mes-
tre de casas , ab colors minerals sèns altre ingre-
dient que aygua comuna. Al freseo. Udi albarii
pictura. I També 's diu del dissenyo fét à ploma-
das sèns haverse esfumat. Al freseo. Tennis sivè
delineatum.
DE FRESCH. m. adV. FRESCAMENT.
ESTAR FRESCH. fr. TENIR PA.
QUEDARSE FRESCH. fr. No lograr lo que's desitja-
va 6 pretenia. QueL•rse freseo. Spe frustrari , de-
ludi.
FRESCOR, f. FRESCA. II pint. Color rosat de las
carns sanas y frescas. Prescor. Goloris bonitas.
FRESGOT, A. m. y f. Robust y de presència
hermosa. Prescachon. Pinguis et nitidus.
FRESGURA. f. FRESCA. || met. Desembaràs,
desahogo. Descoco , freseura. Libertas , atis. || Des-
cuyt, negligència , poch ardor. Preseura. Inertia,
negligentia, «. | Serenitat de animo. Freseura.
Animi tranquíUitas.
FRESQUET, A. adj. d. Presquecito, fresquillo,
to. Subfrigidus.
FRESSA* f. SOROLL , RUMOR. || Lo soroll que fan
los cuchs de seda de^ès de desperts. Fnza. Stri-
dor, is. I BROSSA, RUNA. jj RASTRE. || met. Ostentació
en lo port exterior. Boato , aparato. Pompa , »,
ostentatio, nis.
FÉR FRESSA, fr. Móurer hulla ó soroll ab crits.
Vocear, meter zambra. Yocífero, as; strepitum
facere.
MÒLTA FRESSA T POCA #DREssA. ref. fam. ab que
s' explica que alguna cosa que sembla com gran
ò de cuydado té poca substància ó *s déu despre-
ciar. Mas es el ruido que las nueces ; mueka lengua
y pocas manos; grande olla y poca tocina ; anUs de
la hora gran denuedo, venidos al punío mueho mte-
do. BullatsB nugae.
MÓURER FRESSA, fr. FÉR BULLA ó SOROLL.
FRESSEDURA. f. ant. Brocat. Broeado. Tela
serica auro vel argento.
FRESSEJAR. V. n. Fér véurer que*s fà mòlt y
no fér res. Haeer que hacemos. Àrdelionem agere;
muscas captaré. || f6r fressa.
FRESSER, A. adj. Qui fà fressa. Bullieioso.
Irrequietus , valdè vivax.
FRESSERIA. f. friolera.
FRESSETA. f. Home bulliciós de poca impor-
tància. Chisgarahis, ehiquilieuatro. Homuncutus,
i, homuncio, ardelio, nis.
FRESSÓ8. m. Entremaliat , inquiet, ^líefrit-
lle, molino. Ardelio, nis.
FRET. m. Falta de calor. Frto. Frigus, oris. |j
adj. Faltat de calor. Prio. Frigídus. || Desafecte,
indiferent. Prio. Frigidus. || Sèns gràcia , esperit
ni agudesa. Prio, frion. Frigídiís, infíctus, ineptus,
insalsus. || Sèns forsa ni eficàcia. Frto. Frigidus,
inefícax.
FRET EN ABRIL NO FALTARÍ PA NI VI. ref. DeUOta
que 1 fret en aqueix mes es bo pera *Is camps.
Abril frioj pan y vino. Frigidus et fruges et vinum
gignít aprilis.
FÉR UN FRET QUE PELA Ó TALLA. fr. Fér moUíSSim
fret. Hacer un frio que hiela. Rigiduro frigus esse.
LO FRET , LA FAM T LA SET HAN AL HOME DESCU-
BERT. ref. ab que *s denota sér à vegadas tal la
forsa de la necessitat que 's véu algú precisat à
fér lo que roès li repugnava. Hambre y frio entre-
gan al hombre d su enemigo. Fami et frigori quis-
quis cedit.
LO QUE GUARDA 'l FRET , GUARDA LA CALOR. fef.
literal. El dia de calor, ese te arropa mejor; ni por
frio, ni por calura, no dejes tu cobertura; si quieres
vivir sano, la ropa del inviemo llevaràs en verano.
Plus solito densam, quoties calet, indue vestem.
NI PER FRET NI PER CALOR NO DEIXES LA CAPA NI
'l sarró. refr. ni per calor ni per fret no*t lleves
LA capa ni'l barret.
QUANT Fi FRET VAL MÈS UNA GORRA QUE UN BAB-
bet. ref. Denota que's déu usar de las cosas segons
fa necessitat de elias. En el campo de Barahoiut
mas vale mala capa que buena azcona; zapato roto
ó sano mejor es en el pié que no en la mano. Exci*
piat gelidos penula trita nothos.
•780
FM
DICCtoNARI
FRO
TasMOLÀR DE FRET. ff. Tiritar de [rxo. Prae frigo-
re tremere.
UN VESTIT NE TINCO EN FRÀNSA T AQUÍ *M MORO DE
FRET. ref. pera bnriarse del que 's jacla de lo que
no li pól servir. Buen juhon me tengo tn Francia:
mi padre se llama hoga^, y yo me muero de ham-
hre. Semper agricola in novnm annnm dives: mes-
sis tempus boves expectanles.
FRETAR. V. a. FROTAR.
FRETUa, A. adj. FRAUDULENT.
FRETURA, f. p. u. falta, necessitat.
FÉR fretura, fr. nacer falta. Deese, desiderari,
requi ri.
NO DEIXAR k fretura, loc. ant. No deixar faltar
à algú la mès pelita cosa. No dejar earecer de noL•.
Alicui níhil deese permiUere.
FRETURANT, p. a. ant. faltat, necessitat.
FRETURAR Y FRETUREJAR. V. n. FALTAR.
II CARÉIXER. II NECESSITAR.
FRETURÓ8, A. adj. ant. faltat, necessitat.
FRETZ. in. ant. fret.
FREU. m. Estret per lo qual se comuniçan los
mars. Estrecho , hrazo de mar, Frelum, i. || ajd.
frívol.
FRÉVOL, A. adj. flach.
FREY. m. FRETLE.
FREYLA. f. Religiosa de las ordes militars..
Freila. Soror militaris ordinis.
FREYLAR. V. a. Rébrer à algú per religiós en
alguna orde militar. Freilar. Ad ordinem eques-
trem admiltere.
FREYLE. m. Religiós de alguna orde militar.
Freile, Militaris ordinis frater.
FRICANDÓ, m. Plalillo de la cuyna francesa.
Fricandó, Gallici condiroentí genus.
FRIGA88É. m. Platillo, la salsa del qual se bat
ab ous. Fricasé. Frixus cibus.
FRICCIÓ, f. Liniment preparat pera donar fre-
gas. Friecion, Fríctio , inis. || Frotament de dos
cossos que s' uneixen fregantse Tun ab Taltre.
Friccion. Frictio , nis. || Acció de fregar una part
del cos ab la ma , respall , etc. pera algun efecte
curatia ó higíénich. Friccion. Frictio, nis.
FRIGOLA, f. ter. farigola.
FRIOLERA. f. Cosa de poca importància. Ba-
galelttf friolera. Trica, nenia, ae.
FRIPE8MO Y FRI8E80. m. Terme de la lò-
gica antígua usat pera designar una espècie de si-
logisme qual proposició major era particular afir-
mativa, la menor universal negativa y la conse-
qüència particular negativa. Fripesmo, friseso,
Fripesraus, i.
FRI8. m. arq. Arxitrau que's posa per adorno
sobre una porta. Friso. Hypertyrum , i. |1 La part
que bi ba entre Y arxitrau y la cornisa. Friso.
Zoopborus, zophorus, i.
FRI8A. f. FRISO. 1.
FRI8ADA. f. La acció y efecte de frisar. Frisa^
dura. Crispatura, ». ,
FRI8ADOR9 A. m. y f. Qoí frisa. Frisador.
Crispans, lis.
FRI8AN8A. f. Picor. Comezon, hormigueamimlo.
Prurigo, inis. || Neguit per desi tj ó apetit de alguoa
cosa. Comezon, prurilo. Cacoethes , is ; nrigo, iois.
FRI8AR. v. a. Alsar lo pel als teixits. Frisir,
Textum crisparé.
FRI8AR8E. Y. r. Neguítejarse. Ik8haeeru,Mh
comerse , destrizarse , gusanear, hormiguear , rera-
cerse, requemarse. Cura vel desiderio angi. || Tenir
alguna semblansa , ó acercarse una cosa à altra.
Frisar. Proximo, as, accedo, is.
FRISAT, m. Teixit de seda que trau pel. Fri-
soda. Serica tela crispata.
FRI80. m. Drap ordinari de llana. Frisa. Cris-
pa vestís lanea. || arq. fris.
FRISO. m. Cabal 1 natural de Frísia ó lo qnels
sembla. Frison. Frisins , ii. || raet. fam. Se diu de
la criatura mòlt enjogassada é impacient. Frisot.
Frisius, ii.
FRITX, ter. Freigeix. Temps del verbraiGiR.
frívol, A. adj. Ya , inútil , de poca sobstia-
cia. Frivolo. Frivolus, minol^s.
FRIVOLITAT, f. Cosa de poca snbsCància. Fri-
volidad. Frivola res.
FRONDA, f. Partit que prengué las armas eo
Fransa contra la cort de Llnis XIY desde 1S48 à
1652. Prengué aquest nom de que parlantsean
dia en lo parlament contra la costum que teoiao
los xicots de París de fér pedradas ab fooas, on
conseller digué que ell apedregaria la opinió de
són adversari. Fronda. Fronda, se.
FRONDÓS, A. adj. Espès de ramas y follas.
Frondoso. Nemorosus, frondens.
posARSE FRDNDós. fr. Enlozonaru. Frondeo, es.
FRONDOSITAT. f. Abundància de fnllas y
ramas. Frondosidad. Frondositas, atis.
FRONT. m. Espay de la cara entre Is dos pol-
sos, y desde las cellas fins al cabell. Frenu. Froos,
tis. I ENFRONT.
FRONT k FRONT. m. adv. Cara d cara ; frtnu i
frenie. É regione, ex àdverso.
ARRUGAR LO FRONT. fr. fam. Hanifcslar 60 la cara
ira ó enuig. Arrugar la frente. Frontem cornigare.
ESTAR EN FRONT. fr. Estar una cosa oposada à
altre. Oponerse. Adversari.
FRONTAL, m. ant. pIlit. Q adj. Cosa del frooL
Frental. Ad frontem expectans. || anat. m. S' apli-
ca al os del front. Frontal. Coronalis.
FRONTALER. m. ant. y
FRONTARER. m. ant. fronterer.
FRONTERA, f. Fi, barrera de un estat ó reg-
ne. Frontera. Terminus, i, limes, itis.
FRONTEREJAR. V. n. ant. cONFiifAi.
FRONTERER, A Y FRONTERÍ8 , SA. adj.
Lo que està enfront de altra cosa. Ffoiif«m«, froih
tero. E regione posilus. y Cerca, pròxim, immediat.
Rayano , fronterizo. Contermians , abtermioos. |
Qui viu en las fronteras. Fronlmzo. Confinis.
FRÜ
CATALÀ.
FUG
781
FRÓNTTS T FRONTISPIGI. m. Faixada , ca-
"a de algon edíGci. Prontis , fronlispicio, frente.
Prons, tis, facies, ei.
FRONTISSA, f. Instrument de dos planxas de
ferro jnntadas ab anells y un pín ab cpie se soste-
neii las portas y altras cosas. Visagra , hisagra,
Ferrea vertebra.
FRONTÓ, m. La paret principal ó frónlis en
|ne*s JQga à pilota. Fronlon. Frons, tis, murus in
iphcristorio.
FROTAR. y. a. Rascar una cosa contra altra.
Frotar, rozar, Frico, as.
FRUCTÍFERO, A. adj. Lo que fà fmyt. Pruc-
HferOj fntetuoso. Fructífer, fraciificns.
FRUCTIFICAGIÓ. f. Acció de fructificar. Pruc-
lifeacion. Fructificatio, nis.
FRUGTIFIGADOR , A. m. y f. Qui fructifica.
Fmcli/icador. Fructuarius, ii, fructífer, i.
FRUCTIFICAR. V. a. Produhir, donar utilitat,
fmyl. PruciiUear. Fructum edere, ferre.
FRUCTUÓSi A. adj. FRUGTÍPEEO. I n. p. de h.
Pmetuoso. Fructuosus, i.
FRUCTUOSAMENT* adv. m. PructuosamenU,
Fmctnosè.
FRUGAL, adj. Escàs, moderat en lo menjar.
Frugal, sóhrio. Àbstenius, frugalis.
FRUGAUTAT. f . Moderació en lo menjar, vestir
yallras cosas.Fru^ah'iiai.Frugalitas, sobrietas,atis.
fruïció, f. Goig del bè que's posseheix. Prui-
eum. Boni possessió.
FRUIR. V. n. ant. gosar.
FRUmu, VA. adj. Lo que causa goig y pos-
sessió del bè desitjat. Pruitivo. Fruí faciens.
FRUNZIDOR, A. m. y f. Qui frunzeíx. Frtm-
eiior. Rugas inferens.
FRUNZIDURA. f. La acció y efecte de frunzir.
PnmcimienU). Contractio, nis.
FRUNZIR. V. n. Crespar las telas. FrunetV. Cor-
rugo, crispo, as.
FRUSTRÀNEO, A. adj. Lo que no produheix
r efecte à que's dirigeix. Prustràneo, frustratorio,
Fmstratorius, vanus.
FRUSTRAR, v.a. Enganyar, burlar, deixar sens
efecte alguna cosa. Frustrar, Frustro, decollo, as.
FRUSTRARSE. V. r. Succehir alguna cosa al
contrari de lo que s* esperava. Malograrse , /m-
frarse. Frustror, aris.
FRUYT. m. Lo que produheix Y arbre ó planta
desprès de la flor y de la fulla. Pruto, Fructus, us;
arboris opes. || Tot lo que produheix la terra y 'Is
animals, y quant en general es útil y profitós. Pru-
to. Fructus, us. | met. Profit, utilitat, producte,
renda. PnUo. Emolumentnm, i. Q pi. Las produc-
cions de la terra de que's fà cullita. Prutos, Fruc-
tus, us, proventus, uum.
FEUTT DB BENEDICCIÓ. "Ls filb de IMifaAMilri
moDÍ. Pruio de bmíüeüm^d»
taSy'UUDa ; legitium ppoléi. ^ '^*
DOlfàE nvTT. fr.
plantas, elc. Dar fruto, Fructum ferre , reddere.
teíuebe peutt. fr. Tràurer profit, consegnir lo
que 's volia. Sacar fruto. Fructum coUigere.
FRUYTA. f. Fruyt de arbres y plantas que*s
pót menjar. Pruta, Pomus, pomum, i; fructus, us.
I La que comensa à passarse. Modorra, Nirais ma-
turus fructus.
FEUTTA DEL TBifPs. La quc's mcnja en la mateixa
estació en que madura y *s cull. Pruia del tiempo.
Fructus tempestivus. || met. Lo que es freqüent en
la ocassió en qne*s parla; com los cadarns en i vern.
Pruta del tiempo, Accidere solitum ea tempestate
qua loquimur.
PBUTTA NOVELLA. La primera que ix de cada es<-
pécíe. Fruïa nueva. Nova poma. I met. Lo que es
nou en sa línea. Pruta nueva. Nova res.
FEUTTA PEiMEEENCA. La quo madúra mòlt aviat.
Pruta temprana. Prsecox pomum.
FEUTTA SECA. La dc csclofolla dura. Pmta stea.
Nux, ucís, acrodrya, orum.
FRUTTERy A. adj. Arbre que fà fruyt. Prutal
Fructífera, pomifera arbor, || Qui ven fruyta. Fru-
tero, Pomaríus, fructuaríus propola.
FRUYTERA. f. Plat pera servir la fruyta. Pm-
tero. Fructuaríus calathus.
FRUTTERAR. m. Llocb de arbres fruyters.
Prutal. Pomarium, pometum, i.
FRUYTETA. f. d. Ptutilla, Parvus fructus.
FU.
FUADA. f. ter. fusada. || La disminució de la
punta de un canó pera íntroduhirlo en altre. Des-
pezo, Tubí labrum. [| ter. Cremadura que*s fà en la
roba. Quemadura. Adustio, nis.
FUELL. m. ter. Fus de la mola. maneta. I.
FUET. m. Xurriacas de corretjas trenadas so-
bre una ànima de fusta. Ldtigo. Flagellum, i, sen-
tentía, ae.
FÉE PETAE LO FUET. fr. Latiguear. Flagello sona-
ré, strepere.
QUI Fi ó VEN FUETS. fr. Latiguero, Flagellonim
opifex, venditor.
FUETADA, f. Cop de fuet. Latigazo, Flagellí
ictus.
FUGA. f. Lo fort ó major intensió de alguna cò«
sa. Fuga, Vebementor vis. || mús. Alteració viva de
la veu. Fuga, Yocis quasi fugíentis insectàtio. |
FUGIDA.
FUGAT. adj. müs. Lo que està escrit al estil de
la fuga sens seguir estrictament las reglas de aquest
genero de composició musical. Pugada, Fugatns.
FUGIDA, f. La acció de fugir. Euida, fuga. Fu-
ga, 86, effugium, íi.
FUGIR. V. n. Apartarse de algun lloch, esca-
parse. Huir, Fug'o, aufngio, is. || Refusar, repug-
nar alguna cosa. Rehusar, huir, rehuir. Refugio, is,
recuso, as. || met. Passar y no tornar las cosas in-
^IppíterialB, com lo temps, etc. ffnír. Fugio, is, pré-
eris.
38S
FÜL
DICGIONABI
FUH
FDGiK LO COS. fr. Apartarse pera evitar algun
cop. Huir, huríar el cuerpo, Ictum declinaré. ||
met. Evitar V entrar en algun assumpte, empen-
yo, elc. ffttir, hurtar el euerpOy echar el euerpo fue^
ra. Negotium declinaré.
DELS QUE FUGEN ALGUNS N' ESGAPàN. FCf. MES VAL
CONTAR LAS BSTEBLLAS QCE'LS CABIRONS.
FUIG, FUIG DE AQUÍ. oip. Pera instar à algú à que
b' aparte. Out(a, quita de ahi. Fuge, apage.
FuiGME DE DEVANT. loc. QuitaUme de delante. To-
lle te à meo conspectu.
JA HAN FUGIT LOS AUCELLS Ó PARDALS DEL NIU. fr.
met. Denota que ha passat la ocasió de conseguir
alguna cosa. En los nidos de antano no hay pàjaros
kogano. Semel lapsa ocasió difficilè capitur.
FDGmu, VA. adj. Fugitivo, Fugitívus.
FOLANOi A. adj. Veu que supleix lo nom de
tota persona. PuIoim. Quidam, aliquis, unus.
FUIX. m. Pessa de paper que's fabrica de una
vegada en lo motllo. Pliego. Cbarta, philyra, ae. ||
Lo del llibre ó quadern. JTo/a, f&gina, Folium, ii.
QUAR FULL. fr. mot.Jiudar de dictamen ó con-
versació. Voher la hoja. Sententiam, locutionem
mutare.
GIREM Ó MUDEM DE FULL, QUE LA EPÍSTOLA NO ES DE
▲vuT. loc. que serveix pera voler mudar de con-
versa, quant se parla de una cosa, que à algú no
li agrada. Dohlemos la hoja, Negotium in aliud tem-
pus differamus.
FULLA, f . La part que'ls brots de las plantas
y arbres trauben en primavera. Hoja, Coma, «. ||
La de las flors. Boja. Petalum, i. | La part del ga-
nivet, espasa, etc. que's desprèn del mànech. Hoja,
Ensis, cultelli, etc., lumina, lamna. || full. 2. ||
Tros mòlt prim de pa. Sopa. Offa, se.
AL ciuEBR LA FULLA. fr. Al priucipí del i vern.
Al caer de la hoja, Appetente, ingruente hyeme.
MITJA FULLA. La mcytat de la de paper. Hoja de
fapel, Phyluraedimidium. | La meytat del mocador
partit de punta à pudta. Hoja de paiiuelo. Tel» ve-
lantis dimidium.
NO 'S MOU LA FULLA, QUE DÉU NO HO VULLA. ref.
Denota que no's fa res sens un fi particular. No se
mueve la hoja del drbol sin la voluntad del Senor,
Quilibet in cunctis cautus sibi consnlit actis.
POSAR, tríurer la FULLA. ír. Poblav, brotar la
hoja ; echar hojas. Germino, as ; arbores frondere,
TREMOLAR COM LA FULLA EN l' ARBRE. fr. Tremo-
lar mòlt per cansa de por. Temblar eomo la hoja en
el drbol ; temblar la barba, la contera, las cames,
Maximè trepidaré.
FULLARACA, f. La fulla que càu dels arbres,
Hojarasca, seroja. Arborum quisquili». || La massa
frondositat dels arbres ó plantas. Hojarasca. Folio-
rum redundantis. || met. Tota cosa de poca subs-
tància. Hojarasca, Futilis, inutilis res.
sÉR TOT FULLARACA, fr. met. Sér de poca subs-
tància lo que algú dia« Sir íodo koja, hojarasca.
Futilia, inania esse.
FULLAT, DA. adj. Lo que té mòlta folla. Bo-
joso, L•jado, frondoso, Foliatus, foliosus.
FULLATGE, m. Abundància de fulla en los ar-
bres y plantas. Follaje, Foliorum copia.
FULLEJAR. V. a. Girar las follas dels llibre.
Hojear, Folia vertere.
FULLERO , A. m. y f. Qui fà. trampas en lo
joch. J^ii//ero, truhan. iEruscator, is; dolosiisco-
^lusor.
FULLET, m. Serreta de pentíner. FuUet, Tere-
bronídes, is.
FULLETA. f. ^. Hojuela, Parvom folium.
FULLOLA, f. Part del bargallò en que té la
llavor. Hijuela. Semen, inis. || La peasa prima de
caoba. Hoja, plancha, Bractea, sb.
FULMINAGIÓ. f. Obra de fulminar. Füimm-
eúm. Fulminatio, nis.
FUUlIINADORy A. m. y f . Qoi despara llamps.
Fulminador. Fulminator, is.
FULMINAR. V. a. Desparar llamps. Fulmmr.
Fulmino, as. [ Posar censuras. Fulminar. Sacris
interdicere. || Pronunciar una sentència. FulmiMaT.
Pronuntio, as.
FUM. m. Vapor que exhala lo que*s crema. Bt-
mo. Fumus, i. || fumarada.
FUH DE ESTAMPA. Cos, producto de la combustió
de la pega grega, mòlt lleuger, de on negre bla-
vench, y de un olor no mòlt agradable. Bnm ii
pez ó de imprenta, Fuligo picis.
FUM T CARABASSA, Ó FUM T MALA CARA TBÜLUBEBi í
LA GENT DE CASA. Fcfr. Euseuya que *l8 que teoeo
mal modo, fàn fugir à la gent. Humo y «tala can
sacan d la gente de casa, Fumus et aspera foBrnina
hominem domo ejiciunt.
AB FUM DE SABATOTS ó DE PALLA. m. adv. Lleuge-
rament, sens reflexió ; s' usa comonment ab ne^-
ció. A humo de pajas. Temeré, inconsoltò.
anírsrn tot en fum. fr. met. Desvanéixerse^ pa-
rar en res. Irsetodo en Aumo. Evanescere, dissipari.
NI AB FUM DE SABATOTS, m. adv. S* usa ab los
verbs fér anar, tràurer , etc. Denota que 'Is que
estan bè en una pari ab dificultat se *n van. ïo U
digo que se vaya, el cdlzase las bragas. Cum bene
se abeat numquam abibit.
tríurer, fér anar lo fum. fr. Férlo eixir de al-
gun paratge. Desahumar, Fumo purgaré.
fums. m. pi. FUMiLLOs. | HumoF subtil que s ele-
va del ventrell ú altra part del cos al cap, y 'I der
vaneix. Vapores, Yapores, um, halitns, us.
FUMADA, f. La porció de tabacx» de fulla qur
cab en la pipa. Fumarada. Porlio tabaci foliacei
sumenda. | La porció de fum que *s pren de noi
vegada fumant un cigarro. Fuoia^. Fumi tabaci
hauslus, portio. || Senyal que *8 fà en los cims, c^^
mant palla ó herba seca pera donar algun avis.
Ahumada. Fumo datum signum.
FUMADOR, A. adj. Que fama. Fumador J»-
manté, Fumans, tis. Q Qui acostuma fumar. Fmm-
ior. Fumator, is.
FÜN CATALÀ.
FUIfAB. V. r. Péndrer lo fum del tabaco. Fu-
nuír. Famo, as. || Cobrir de fam. Akumar. Infnmo,
as. I V. D. Exhalar, llansar fum. Akumar^ humear,
fumar. Famo, fumigo, as. | pbgae.
ENCARA FUMA. expr. ENCARA LA SANCH NE EAJA.
ruUARADA. f. Mòlt fum. Humareda. Fumi
nimbas, nubes. Q fumada, t.
FUIIÀRIA. f. planta, colomina.
lUBIABSE. V. r. fam. eessentiisb, picaese.
FUMATi DA. p. p. Ahumado, fumado. Fuma*
tus.
rüBI£JABIT. p. a. poét. FUMós.
FUMEJAR. V. a. Llensar baf ó vapor semblant
al fum. HuvMar. Exhalaré.
rUBIERA. f . FUMAEADA. 1. || ter. XBMBNETA. J
Fum copiós y espès. Eumazo, humarazo. Ingens
fumns.
rUHERAL. m. ant. Canó de xemeneya. Huvm-
TO. Fumarium, ii. || m. ter. xemenbta.
FÜBIIGACIÓ. f. La acció de fumigar, rumiga-
cúm. Fumigatio, nis.
rUBOGAR. V. a. Redubir à gas ó fum alguna
substància. Fumigar. Fumigo, as.
rUMIGATORI, A. adj. S' aplica als instru*
ments ab que s* introduheíx lo fum, gas ó ayre en
los cossos. Pumigatorio, Inspírans, tis.
rumiXOS. m. pi. Presumpció, vanitat. Hu-
mos. Supèrbia, se, elatio, nis.
FUB1I8TÉRRI8. m. planta, colomina.
FUMÓS, A. adj. Lo que llansa fum. Humoso,
fumoso. Famosus, fumeus.
FUNÀMBUL. m. Yolatí. Pundmbulo , volatin.
Funambulus, i.
FUNABIENT. m. fonament.
FUNCIÓ, f. Qualsevol moviment y acció vital
de un cos animat. Funcion. yitalís actus, fnnclio.
I L' acte públich que s* executa ab concurrència
de mòlta gent. Funcion. Solemnitas, celebritas,
atis. I Festa, convit, ball. Funcion. Festivitas, atis,
convivinm, ii. | mil. Qualsevol acció de armas.
FwMton. Bellua, militaris actio.
FUNCIONAR. V. a. Exercir las funcions pró-
pias à un individuo ó cosa. Funcionar. Fungor,
eris.
FUNCIONARI, A. adj. Qui desempenya un
càrrech. Funcionario. Mnneris fungens.
FUNDACIÓ, f. La acció de fundar. Fundacion.
Fundatio, nis. Q Principi, creació, establiment de
alguna cosa. Fundacion. Primordium, ii, origo,
inis. I La dotació ó renda ab qoe 's funda alguna
obra pia. Fundacion. Ànnuus reddítus.
FUNDADAMENT. adv. m. Ab fonament. Fun-
dadamente. Non temeré.
FUNDADOR, A. m. y f. Qui funda. Fundador.
Fundator, creator, is.
FUNDABIENT. m. fonament.
FUNDABIEBITAL. adj. Lo que serveix de fo-
nament ó es lo principal en alguna cosa. Funda-
mental. Quod est capat et summa res. | 61. Lo
FUN 7g|
que dóna motiu pera concebir una cosa de aques-
ta ó de r altra manera. Fundamento, [mudamentúi.
Fundamentum, i ; à parte rei. | geom. Se diu de
la Ifnea que dividida en cert número de parts sei^
veix de fonament pera dividir las demés. FwUa*
mental. Fundamentum, i.
FUNDABIENTALMENT. adv. m. De un mò-
do fundamental. Fundamentalmente, raikahminu.
Funditüs.
FUNDABIENTAR. V. a. met. fttL LOS FONA-
MENTS. II Assegurar, establir. Fundamentar. S\M*
lio, is, firmo, as.
FUNDAR. V. a. Establir, erigir, instítuhir.
Fundar. Fundo, as, stabilio, is. | Destinar alguns
béns pera que servesca sòn producte pera la exe*
cució de alguna cosa, com : fundar una causa pia.
Fundar. Censum fandare. || met. Apoyarab rahoos
ó motius. Fundar. Firmo, confirmo, as. | Posar la
esperansa en alguna cosa. Vincular^ cifrar, /ím*
dar. Nitor, eris.
FUNDAR8E. V. r. Apoyarse. Funiarse. Ritor,
eris. I nàut. En sentit general apoyar la manío•
bra ó evolució que s' executa en los medis que tf
emplean al efecte , ó en la seguretat de la ac-
ció constant dels agents. Fundarse. Niti. | krfün*-
DARSE.
FUNDAT, DA. p. p. Fumdado. Fundatus. |
ENFUNDAT.
FUNDIBLE. adj. ffs. Lo que 's pót fóndrer ab
la violència del foch. Fuíible, fundible. Fusilis.
FUNDICIÓ. f. Acció de fundir. FvndieUm. fVLfh
ditío, nis. n Derritiment. Derretimiento ^ /Moii,
conftacion. Fusió, nis. | La fàbrica abont se fon.
Funderia, fundicion. Fusorium, ii. || Se diu dels
caràcters ó lletras fosas pera la estampa, y la ma-
teixa matèria fosa. Fundicion. Typorum ordo.
FUBiDIDOR, A. m. y f. Qui fon los metalls
pera fèr lletras, campanas, estàtuas, etc. FmmK-
dor. Fusor, is.
FUNDILLOL. m. La mare del vi. FondilUm.
yinariae cupae fundus.
fAnebRE. adj. Pertanyent al funeral. Fúne-
bre, funeral, funéreo, funerario. Fnnereus. | Trist,
funest, lamentable. Fúnebre. Funebris.
FUNEBREMENT. adv. m. De un modo fúne-
bre. Funebremente. Funebri modo.
FUNERAL, m. Enterro. Exequias, funeral,
Exequiae, aram, justa, orum. || adj. fünebbb.
k LA FUNBEALA. m. adv. La acció de posar las
armas cap pera avall quant nostre Senyor està en
lo monument. A la funerala. Ritu funebri.
FUNERARI, A. adj. fi^nebre. || pi. ant. Nom
que *s donà als que cuydavan dels enterres. Fum-
rarios. Funerarii, orum.
FUNERÀRIA, f. FUNEBAL.
FUNEST, A. adj. Trist, melancólich. Pumsto,
lúgubre. Funestus, luctuosus. || Desgraciat, fatal,
perjudicial. Funesta , aciago. Funestus. | Atrós,
cruel. Funesto. Tragicus,
?8i
FÜR
DIDCIONARI
FÜR
rUNESTABIENT. adv. m. Desgraciadament.
FuMsiamente. Funestè, infeliciler.
rUNESTAR. V. a. Fér funest. Funestar. Fa-
nesto, as.
rUBíÉVOL. m. ant. Màquina ó trabuch de fusta
pera tirar pedras de gran pes. Fundihulo. Fundi-
bulum, i.
FUNGEYRO. m. Capsa en forma de carabassa,
que remata en un pomet ab uns foradets pera en-
sumar lo tabaco. Fusique, Càpsula superius perfo-
rala.
FUNICULAR, adj. ffs. Se diu de cert sistema
que lleva à la pressió del ayre la eficàcia de man-
tenir lo mercuri pendent, y la atribubeix al cordó
de una matèria mòlt subtil, que rarificada per una
tensió violenta procura comprimirse. Funicular.
Funicularis. || Instrument pera conèixer la propor-
ció de una potència col-locada en Ja circunferèn-
cía de una roda, ab lo pes posat en V eix. Funicu-
lar. Funicularis. [ nàut. Dit de la màquina com-
posta de cordas y corriolas, dita per altre nom
▲PARELL. Àparejo, funicular. Funicularis macbi-
oa.
FUR* m. ant. for. || ant. lladre.
À FUR é JL MESURA. loC. ant. DE MODO T DE MANE-
RA,
FURA. f. Animal de un peu de llarch , de co-
lor roig obscur, ab lo morro y aurellas blancas,
mòlt enemich dels cunills. Huron. Yiverra, ae, ic-
tis, is. II met. Qui descubre lo amagat y secret.
Muron. Scrutator, is.
FURATEJAR. v. n. met. ant. furgar. 4.
FURGA. f. Instrument de ferro pera remenar
lo focb. Hurgon. Rutabulum, i. || Obra de furgar.
£$carbadura, escarbo. Fodicatio, nis.
FURGADOR, A. m. y f. Qui furga. Escarha-
dor, hurgon. Scalpuritor, is. || Lloch ahont furgan
los porcbs y altres animals. Escarhadero. Scalptum
solum.
FURGADURA. f. La acció de furgar. Hozadu-
ra, freza. Fossio, nis.
FURGAR, v. a. Remenar, remóurer alguna
cosa. Hurgar. Remoto, as. || Remenar lo foch ab la
furga, nurgonear. Rutabulo ignem versaré. || So-
móurer lo tocino, etc. la terra ab lo morro. Hozar,
hocicar. Fodio, is. || met. Procurar averiguar ab
curiositat tot lo que passa. Hurontar^ escarhar.
Perscrutor, aris.
FÚRIA. f. Agitació violenta de qualsevol pas-
sió. Furta, furor. Fúria, m, furor, is. || met. Vio-
lència, activitat de las cosas insensibles, com del
mar, vent, etc. Fúria, furor. Yiolentia, ae, furor,
is. 0 Velocitat y pressa ab que 's fà alguna cosa.
Fúria. Rapiditas , alis. || mit. Diossa venjadora
dels delictes entre 'Is romans. Furta. Fúria, se. ||
Qualsevol de las tres infernals, Alecto, Tisífone y
Megara , fillas de un part de Aqueron y de la Nit.
Fúria. Furiffi, dirse, arum. || Se diu de la dona que
està mòlt enfurismada. Furta. Bacchans, tis« |
Multitut, com: una fiSria de anys. Iiiflniiad,muUi'
tud. Multitudo, inis.
ES UNA FtRU. exp. ES UN FUROB.
FURIAL. adj. poèt. Lo que pertany à las fú-
rias. Furial. Furialis.
FURIENT, A. adj. Precipitat, impetuós, ütfpt-
dOy violento. Rapidus.
FURIETA. f. RARIETA.
FURINAL. mit. Cosa de la diossa Fúria, com:
fe^tas FURiNALs. Furinal. Furinalis.
FURIÓS, A. adj. Frenètich , privat de jndící.
Furioso, frenètica. Furiosus. || Colérich , rabiós.
Furiosa. Furiosus, vessanus. || Violent , terrible,
que ocasiona grans danys. Furioso. Violentos. |
met. Gran, excessiu, com : gasto, cullita furiosa.
FuriosOf loco. Ingens, nimius. || Pertanyent à las
fúrias. Furioso. Furialis.
FURIOSAMENT, adv. m. Ab violència, ab
fúria. Furiosamente. Furiosè.
FURIOSissm, A. adj. sup. FuriosUimo. Fo-
riosissimus.
FURIOStSSIMAMENT. adv. sup. FurÚMiít-
mamente. Furiosissimè.
FURLÓ. m. Espècie de cotxo de quatre assien-
tos sens estrebs, tancat ab portetas, penjada la
caixa sobre grossas corretjas y posada entre dos
barras de fusta. Forlon, furlon. Rbeda, s.
FURMEIG. m. ant. farum.
FURMEJAR. v. n. ant. farumejar.
FURÓ. m. FURA.
FURONERA. f. Cau de fura. Huronera. Viver-
rae cavea.
FUROR. m. Agitació violenta del animo, ma-
nifestada ab accions. Furor. Furor, is. | Ira, rà-
bia, còlera, enuig. Furor. Fúria, ae. Q Dèufalsqoe
*ls romans representavan ab casquet, cara despe-
dassada, sangosa, y com furiós y rabiant. Fum.
Furor, is.
FUROR DE pensa. ROJERIA.
FUROR POÉTICH. ESTRO.
ES UN FUROR. loc. fam. Expressa V excés de al-
guna cosa. Es un juicio. Mirum est.
FURRIER. m. mil. Cabo encarregat de avisar
pera '1 servey, etc. Furrier, furriel. Miles ad alios
monendos deslinatus.
FURRIERIA. f. Ofici de la real casa, al ràr-
rech del qual estan las claus y mobles de palàcio.
Furrieria, furriosa. Regíi metatoris oíDcium.
FURT. m. Robo, rapinya. Hurto, robo, rafiia.
Furtum, i. || La cosa robada. Hurto. Furtum, i.
FURTABLE. adj. Lo que 's pót furtar. Enrla-
ble. Furto obnoxius.
FURTADOR, A. m. ant. rorador.
FURTAR. V. a. ant. robar.
FURTIBLE, FURTtVOL Y FURTIU, VA.
adj. Pres de amagat, fét amagadament» FuriÍFO.
Furtivus.
FURTIVABIENT. adv. m. De amagat. Ftrti•
vamente. Furtivè.
FUS GATAU.
I'UETIvOLIIEIíT. adv. m. fcetivímint.
FU89 A. p. p. FOS. II m. Instroment rodó ab
que 's fila, serveix pera tòrcer lo fil y formar la
fiisada. Uuso. Fosus, i, larbo, nis. || Lo que ser-
veix pera devaoar seda. Buio, Fusus ferreos serí-
co torquendo. | maneta. 4.
FUS DE EETÓECEE. FUSANT.
PLE ó CAEREGAT DE FUSOS. fr. Dit del escut de
armas. F.useladOy fusado, Fusarios, fusalus.
TOENàESE PRIM COM uif FUS. fr. Se diu de qui s'
ha amagrit mòlt. Ahusarse. Tamquam fosam atte-
Duari.
rusADA. f. Lo lli, cànem, etc. filat que cap en
lo fus. Husada, mazorca, Pensum, i.
FUSADA DE BLAT DE MORO. Camp de blat de moro
qnanl ja ha tret los plomalls. Zarada, Zarata , ».
FUSALL T FU8ANY. m. Fus de retòrcer. 7of-
eederoy huso, torcedor, Torcularius fusus.
FUSELL, m. Escopeta llarga que usanlos soldats
de infanteria. PusU, Catapulta, se. jj Eix de carro
y semblants. Eje, Axis, is. Q maneta. 4. || Caragol
de prempsa. HusiUo. Torcular, is. || ant. boixet. |
pi. ant. PUNTAS.
FUSELLAOA. f. Cop ó tir de fusell. Pusilazo.
Igniari» fistulae iclos vel explosió.
FDSELLAIIIENT. m. Acte de fusellar. Fútla-
miento, Occisio scloppelis.
FUSELLAR. V. a. Matar ab tirs de fusell. Fusi-
lar. Scloppetis occidere.
FU8ELLER. m. Soldat de infanteria que no es
granader. Pusilero. Catapultarius miles.
FUSELLER de MONTANTA. MIQUELET.
FU8ELLERIA. f. Cos de fosellers. PuiiUria.
Militum catapultis armatorum multitudo.
FU8EROL. arq. Cordó qne abrassa la columna
sobre la basa y sota del fris del capitell. Astràga-
lo. Astragalus, i.
FUSET. m. d. HusiUo. Cochiea, m.
FU8ILL. m. ter. fdsell.
FU8ILLABIENT. m. ter. fusell ament.
FUSILLAR. V. a. ter. fusellar.
FU8ILLO. m. Massa ab que *8 bat lo paper en
los molins. Mayeto. Malleus, i.
FUSmA. f. PAGINA.
FUST. m. Tronch, tros de fusta. Modero, Lig-
num, i. II PAL. Q ant. fusta. || ant. Arbre, soca.
Tronco, Stipes, itis. || arsò. 1. 1| ant. modo, quali-
tat. II m. arquit. Cos de la columna comprés entre
la bassa y 1 capitell; y també s* anomena *1 viu
de la columna. Fusté. Columnae scapus. || met.
Fonament, causa y origen de alguna cosa tant en
r orde ffsich com en lo moral. Fusté, Columnse
scapus.
FUST DE LA VERA CREU. LIGNUM CRUCIS.
s6r del MATEIX FUST. fr. fam. Sér de la mateixa
condició, costums, família, etc. Ser de la misma
harina. Ejusdem furfuris esse.
FUSTA. f. La part sòlida dels arbres. Modera.
Lignum, i. || Conjunt de bigas, pots, etc. of*
TOMO I.
PüT 186
veixen pera un edifici. Moderada, moderaj$,maàl••'
rdmen, Materiatio , nis. || ant. Bergantí , xalupa
lleugera. Fusta. Liburnus, i. Q nau. I fam. ter.
llenya, t.
FUSTA MA5CA. f. aut. Espécio de fusta. 3.
ASSENTAR LA POSTA. fr. EN6RAHCLLAR.
PENSAS QUE sò DE FDSTA? loc. fam. Denotft que
algú sent com los demés las incomoditats y trabtlls
de aquesta vida. Ser de eame y hueio. Corporis
animique affectionibus obnoxium esse.
FUSTAM. m. FUSTA, t, y RAIG DE FUSTA. | Obra
de fusta ó cuberta de ella. EnmaderamientOj poto-
zon. Contignatio, nis.
FUSTANÍ Y FUSTAirr. m. ant. Drap de
cotó que s* usa pera forros. Fustan. Gossypina, xy-
lina tela.
FUSTANTER, A. m. y f. Qui fabrica fustany.
Fttston^ro. Telarum é gossypio textor.
FUSTEJAR. V. a. Traballar de fuster. Cdrptii-
tear. Materiarum, lignarium opus facere.
FUSTER, m. Qui traballa y puléix la fusta.
Carpintero. Materiarius, ii. ] Qui traballa de bast.
Maderero. Lignarius, ii, solericus, i.
FUSTER RosQUER. ant. Lo de obras. Carpintero de
ohras de afuero. Faves lignarius domorum tectiset
contigoationibus faciendis.
FUSTER CAIXER, aut. Lo que fà mobles. (Jarptiire-
ro de blanco, Faver lignarius.
FUSTER DE RiRERA. Lo qui s' ocupR OU obras do
barcos. Carpintero de ribera. Faver navalis.
FUSTERIA, f. Botiga de fuster. Carpinteria,
Materiaria fabrica. || Magatzem de fusta. Moiereria.
Lignaria taberna. I f. Ofici del fuster. Carpmima.
Ars lignaria.
FUSTET. m. Arbust, espècie de sumacb: s'usa
pera adobar las pells. Pustete. Cotinus rhus. | m.
d. de fust. ModerillOf ito. Lignum parvum. *
FUSTETA. f. d. Maderilla, Parvum lignum.
FUSTIBALA. f. ant. Bastó ab una fona ab qne*ls
antichs tiravan pedras. Fustihala. Fustibala, iB.
FUSTIGAR-v. a. ant. bastonejar.
FUSTOGH. m. Fusta groga pera tenyir, eto.
Pustoe. Lignum pallore distinctum.
FUTESA. f. Friolera. Prusleria, bagatelOf ntM-
ria, nonada. Futilis, nulius momenti res. ) Cosa de
poch valor, però de mòlta apariéncia, y que per
vanitat li fan tenir estimació. Oropely popasal, <a-
cadinero. Inanis sed alliciens res. || pi. Trastos pe-
tits de mòlta varietat y poca importància. Chismes^
baratijas. Detrila utensilia. Q Paraulas sense subs-
(ància. Borra, farrago. Inania verba.
FÚTIL. adj. De poch apreci é importància. Ftf-
til, Vanus, nugatorius. || Ya, fantàstich, sens fona-
ment. A^rfo. Aéreus. |j m.Yas en figura de cono in '
vers, en que *s posava la aygua que servia en los
sacrificis de Ceres. Fútil, Futile, is.
FUTILITAT, f. La poca ó ninguna importància
de alguna cosa. Futilidad. Futilitas, atis.
FUTIL-LA. (no enténdrer ò no saber) fr. No
100
786
FÜT
DICCIONARI
FÜY
enténdrer ó no saber res en la cosa de que *8 trac-
ta. No entender ó no saber wm jota, no dar palota-
da, Toto c«Io aberrare.
'. adv. m. Vana, ioútilnieot. Va-
namente, futilmente. Yanè.
FUTIRLA. f. BlGÀTELà. D FUTIL-LÀ.
FUTEAL. m. y
FUTRALADA. f. fam. Maltitat, abandàncía,
infinitat. MdquinaySinlin, Copia, 8B.
FUTRALEJAR. V. a. PEGAE. ATROPELLAE.
FUTUR, A. adj. Lo que ha de succehir, ó sér.
Futuro , venidero. Futurus , venturós. | m. gram.
Temps del verb que significa lo venider. Futuro.
Fulamm, i; falarom tempns.
FUTURA, f. Dret à b saccesió de algn i
pleo. Futuro, Destgnata successió; soperstiti asser-
ta possessió.
FUTURARI, A. adj. Lo que toca à la successió
futura. Futurario, Futurus.
FUTURIGIÓ. f . Forma ó quasi forma ab que k
cosa que ara no existeix, existirà desprès. Los teó-
lechs se valen de aquest terme pera explicar lo que
succeheix en conseqüència de la presència deDrà.
Fttitirictoii. Futuritio, nis.
FUYNA. f. FAGINA.
FUYR. V. n. ant. fugie.
FUYTA. f. fugida.
FÉE LA FDTTA. fr. FDGIE.
I
Gk^
CÀTAU.
GaB
18*7
«•••«•««MaWVnAiW•MMMM•MWM
G. octava lletra del abecedari y una de las con-
sonants guturals : té dos pronunciacions , snau ab
las vocals, a, o, n, y ab las consonans 1, r; y forta
ab la e, i. En lo computo ecclesiàslich es la séptima
y ultima dominical. En algun temps fou nnmeral y
valia 100, y ab una ralleta sobre 40,000. Sexta no-
ta de la gama natural.
GA.
GAB. m. ant. bcilí, bbpa, iscaihi.
GABADAL. m. Yas de fusta rodó 6 prolongat
pera rentar los plats, etc. Arietomy gamellüj ionul•-
jo, eawulUm. Aqualiculus, i.
GABADOB, A. m. y f. isgaütadoa.
GABAIX. m. Habitant en las laldas dels Piri-
neus, y familiarment se diu de coalsevol francès.
Gabacko, Gallus, i.
Dl GAIAIX T M POtd 50 Tl'.^ FUS FRIS QCE IS
MOET. ref. l' avabo es com lo pobci, etc.
GABAONITAS. m. pi. Naturals y babitants de
Gabaó. Gahaomitat. Gabaonit».
GABAB. V. a. ant. eügaütae.
GABABDIMA. f. Casaca de faldas llargas ab
mànegas juslas y botonadas. GaharihM, Penula
strictior.
GABABHEBA* fr. gaeaeekea.
GABABBA* f. Rau de vela y rem ab arbre.
Caharra. Cymba, c
GABABBEBA. f. loeer bort, las folbs pon.
xagudas, las braocas ab punxas, la flor es una r«>sa
mòU senxilia, eocamada, y prodobeíi ona espècie
de aglà bermellencb que conté ons granets pelats,
que tocant à la pell incoiBodaa m^lt. També s^n
diu lo mateix del fmyt. Iom/ fermú; M^ara»»-
jo^ agakUmza. Iota canina.
OàBABBIK m. Malaltia qw íi M las polas i$
i
las cabalcaduras. Gaharro. Jnmentorum podagra,
chíragra.
GABABBOT. m. Tatxa de la cabota groosa.
Taehvela. Clavellus, i; umbellatusclavulos.
GABECDfA. f. Arma antfgua defensiva. G^k-
eina. Tegentia arma.
GABELLA. f. Tribut, contribució. GakU. Tri-
butum, i, vectigal, is. | ter. tbüda. | Felí de es-
pigas que fà *1 segador, gavblla.
GABELLOT. m. ant. y
GABELOT. m. ant. Recullidorde las gabeliu.
AleabaUro. Publicanus, i.
GABEMÜfA. GAIECÜTA.
GABETA. f. Pastereta de fusta, que regular-
ment serveix pera pastar guix y pera dooar neo-
jar als animals. Cuezo. Mactra, s.
GÀBIA. f. Eeíut de joncbs, etc. pera tenir loi
aucells. Jaulú. Ancon, is, caula, e. | néut. Eapé-
cie de garita sobre la mesa ó bauprés pera agoay-
lar. Gavia, gavieta, Carchesium, ii. | Tanca ab rei-'
xa de ferro ó fusta pera tenir feras ó boigs. JéwUf
gavia, easilla. Carcer, is. | La gran de fusta pera
tenir gallinas. Akakaz. Cavea gallínacea. | La de
ferro en que *s posan los caps dels sentenciats, tín*
ternafjaula. Caula ferrea. | ant. rorao. | CAfoinBaA•
AEWAEGABiAS. fr. niíot. Envtfgaf. Fanibos vela
lígare.
GÀMA DE ioiGs. met. Casa de molla bnlla y poch
gobem. Cú$a ie loeon, Inordínata domos.
rtEGAE GJtsfAS ó US oitf AS. fr. ffif t. Desemberif*
sar algun llocb. Mmiarel kaza, Impedímeotís lo*
com expediré.
GABIAL. t, Cíàbía gran ó aposealo Ami m
crían ancelU, ^ajarera. fassenim cavea.
GABIAMA. f. aom. Jamlím. Magna eavea,
GABIATBE. m. Qui & 6 vea g^bías. ímIm.
ItaMfíaer ^pm evyda hfttíif T
788
GM
DICCIONARI
GAL
aguayta desde ella. Gabiero, In navi speculalor. ||
GABIAYRE.
GABIETA. f. d. Jaulillay jauloncillo. Parva ca-
vea. Q nàut. Espècie de garita que 's posa sobre la me-
sa ó bauprés pera aguaytar.Gavt«(a. Parva specula.
GABIETA DE LA LLANXA, m. nàot. ARGAXELL.
GABINET, m. Congrés ahont se Iractan mate-
rias reservadas de estat. Gabinete. Senatorum con-
cilium. II Pessa reservada pera estudi y negocis
particulars. Gabinete. Privalumcubiculum. || Lloch
en que'ls curiosos col-Iocan y guardan en orde
mòltas preciositats de la naturalesa, com plantas,
conxas, medatlas, elc. Gabinete, Pinacotheca, se,
tablinum, i.
GABIÓ. m. mil. Cove ple de terra que serveix
de trinxera. Ceston, gavion. Gerrae, arum. |l Gà-
bia xata que usan los cassadors. Alcahaz. Demíssa
cavea.
GABOLET. m. Espècie de coca en figura de
barca ab una pasta dolsa al mitx. PastelUlo, glò-
ria, Pislorius panis.
GABOLETXRA. f. Instrument pera fér gabo-
lets. Cubilele, cubiletero, Caliculus, i.
GADITÀ, NA. adj. Cosa de Càdiz. Gaditana,
Gadilanus.
GADOLLAYRE. m. Qui ven carn de contra-
bando. Gatunero. Carnium interdictarum venditor.
GADÚFOL. m. ter. cati^fol.
GAEZA. f. ant. alegria.
GAFA. f. Pessa de metall pera unir dos cosas.
Lana, grapa, Fíbula, a^; ferreus nexus. || pi. ulle-
EAs. II En lo jocb de mesa tauleta pera afíansar la
ma, y jugar la bola que està en tronera. Gafa, Un-
cinala tabella.
GAFAR. v. a. AGAFAR.
GAFARRÓ. m. Aucell mòlt petit, vert ab cla-
pas grogas, mòlt semblant al lluer. Verdecillo,
gafarron. Galbula, se, traupis, idos, vireo, nis.
GAFET. m. Ganxet de fil ferro, elc. que ser-
veix de botó. Corchete, Fibula, ad, \\ Lo de or ó al-
tre metall, de forma elegant, que sól portarse en
las capas y altras cosas. Broche, Fibula, £e. || Lo de
llautó ó ferro ab que 's lancan los llibres. Maneci-
Iht manezuela, Fibula, sí,
GAFETA. Ànellela abont s' enganxa '1 gafet.
Corchela. Fibula, a^.
GAHON8. m. pi. Herba medicinal y ramosade
de un peu de alsaria, las fullas de tres en rama de
tres líncas de Uarch, ovaladas y dentadas, las ca-
mas ramosas, primas y quasi ajagudas, flors pur-
púreas rogencas, fruyt unas tavelletas infladas y
cnrtas: té la arrel tant fonda que impedeix lo llau-
rar. Gatunüf gatunttf detiene buey, rèmora de ara-
doy gatillo, gatino. Anonis, is.
GAHÚS. m. Aucell. düch.
GAIAN. m. aut. Peix gran de la isla de Cuba,
semblant à la anguila. Is indis pescan ab ell, com
los cassadors ab lo galgo. Gaicano, gaitano. Gai-
canus piscis.
GAIX. m. Aucell, espècie de falcó, del color 1
grandària del colom roquer; ab la veu, que la té
mòlt forta, imita i sèu nom. PigargOj arrendajo,
Pigargus accipiter.
GALA. f. Vestit rich y alegre. Gala, Vestis
elegans. || Gràcia, garbo. Gala, garbo, bizarria,
Elegantia, se, urbanitas, atis. || Lo mès escullit.
Flor, gala, Flos, oris. j Ballaruga, '1 fruyt del rou-
re. Agalla. Galla, ae. U ant. glàndula.
GALA DE ALEP. Dita aixi del nom de aques'a ciu-
tat: es negra, pesada, y mòlt bona pera fér tinta.
Agalla, Galla turquica.
FÉR GALA. fr. Gloriarse. Hacer gala. Ostento,
jacto, as.
FÉR GALA DEL SAMBENET. fr. Gloriarse de alguna
obra mala. Hacer gala del sambeniío, Dedecus vel
nofam jactare.
GALAN, A. adj. Hermós, garbós, ayrós. Goiat,
bizarro, Venustus. | Excel-lent, bo, com: galan vi.
Buen, bueno, bello, Bonus. || Gran, com: un galak
plat de vianda. Buen, bueno. Magnus, non medio-
cris. II Usat irònicament. Bello, kermoso. Bellús. |
Qui vesteix ab asseo y compostura. Galan. Politus.
I m. ENAMORAT, FESTEJADOR. || Qualscvol que eo las
comédias fàun dels papers séríos. fora'l barba, (ro-
lan, Primus actor in scena. || adv. m. galantmkkt.
GALANAMENT. adv. m. galantment.
GALANET, A. adj. d. Galanceie. Elegantuloi,
pulchellus.
GALANGA, GALANJA Ó GALANJE. f. Dro-
ga, arrel medicinal de las Indias, de la gruxàrit
de un dit, plena de nusus, de color bru ó mosch
per fora y rogenca per dins, aromàtica y un poch
picant. Galanga, galanja, galanje. Acoros, i, ga-
langa, ».
GALANOY. adj. galanet.
GALANTEIG. m. Festeig. GalanUo, Obse-
quium, ií; aíTectus sollicitatio.
GALANTEJAOOR, A. m. y f. festejador.
GALANTEJAMENT. m. galanteig.
GALANTEJAR. v. a. Festejar. Ga/anfóar.Ob-
sequor, eris.
GALANTERIA. f. Generositat, bisarria. Galm-
teria. Munificència, se. || Expressió obsequiosa yde
urbanitat. Galanteria. Munditia, ae. | La gràcia y
elegància en la forma 6 figura de las cosas. GoIúm-
teria, galanura. Eleganiia, se, nitor, is.
GALANTMENT. adv. m. Ab bon modo. Boni-
tamente. Solerter, gnavè.
GALARDÓ. ra. GALLARDO.
GALARDONAR. V. a. gallardonar.
GÀLATA. adj. Natural de Galícia. Gdlata, Ga-
lala, se.
GALATGE. m. Tint de galas. Agallado, Galla-
rum tinctura.
GALBANA. f. Peresa, deixament. Galhana, éi-
sidia. Desidia, ignavia, se.
GALBANAT, DA. adj. De color de gUbano^
Gúlbano. Galbanus.
GAL
CATAU.
GAL
789
GALBANI8ME. m. med. Propietat de exciiar
moviments espasmódichs en los nirvis y muscles.
Galvanismo. Galbanismus, i.
GALBANO. m. Certa planta de Àfrica. Gdlbano.
Galbanus, galbanum, i. || Goma de un color bianch
rogench, de gust agre y amarch, mès blana que la
cera. Gàlbano. Galbanus, galbanum, i. || Vestit fí y
delicat de vert clar. Gàlbano, Galbanus, galba*
num, i.
GALOA. f. Herba que s' usa pera tenyir de
groch. Gualda, Lutea herba.
GALDÓS, A. adj. irón. Lindo, bonito, Bellús,
venustus, elegans.
GALEA. f. ant. nàut. galera.
GALEGA. f. Herba medicinal, lo fruyt de la
qual es un llegum dret. Galega. Officinalís galega.
GALEJAR. V. a. ant. galantejak.
GALENA. f. ALCOFOLL.
GALÉNIGH, CA. adj. Pertanyent à Galeno, al
que segueix sa doctrina, y à la mateixa doctrina.
Galénico. Galenicus.
GALENI8TA. adj. Qui segueix la doctrina de
Galeno. Galenisla, Galenicus.
GALEOT. m. Qui rema forsat en las galeras.
GaleoU. Remex, igis.
GALERA, f. Embarcació de vela y rem, la mès
llarga de carena, y que cala méno^ aygua entre
las de vela llatina. Galera, Longa navis, aphras*
tum, i. II Casa de correcció dedonas. Galera, Mere-
tricum carcer. || Entre estampers post pera posar
las líneas de lletras que compon lo caixista. Galera,
Typographíca tabula. Q Carro gran ab quatre rodas,
regularment ab toldo. Galera. Plaustrum longius
conca meralum. || ant. Navio gran, disforme, ben
armat, mogut per 26 ó mès rems per banda, llarchs
y pesats manejats per 6 ó 7 homes cada un sen-
tats en un mateix banch. Galera, Aphrastum, i.
GALERA BASTARNA, MITJANSERA T LLAUGERA. DÍ-
feréncias de la embarcació anomenada galera se-
gons sa capacitat y estructura. Galera, Aphras-
tum, i.
GALERA OBERTA PER POPA. loc. nàut. aut. Galera
de gran transport. TransforU, Navis vectoria.
AMENAR LAS GALERAS PRESAS AB LA POPA PBIMERA
T LAS SENTERAS ROCEGANT. loc. aut. Rcmolcar por
la popa las galeras vencidas arraslrando por el agua
$us banderas, Yictas navibus adducere.
ASSOTS T k GALERA, loc. met. Dcnota la repetició
contínua de una mateixa cosa, com de menjar or-
dinari, cotidià. Azoles y galeras. Adversa semper
sors et fortuna.
ENVIAR 1 GALERA, fr. met. fam. Despedir à algú
ó per despreci, ó per no volerlo aténdrer en lo que
diu ó demana. Enviar ó hacer ir al rollo. In ma-
lam crucem remittere.
VESTEN k GALERA, exp. fam. ab que's despedeix
à algú ab despreci. A tu tia que te dé para libros;
anda ó vete d esparragar ó d freir espdrragos. In
malam crucem abi.
GALERADA, f. Entre estampers composició
que 's posa en la galera. Galerada, Typographicum
castigationi aptatum exemplar, jj La carrega que
cab en una galera. Galerada, Quantum plaustrum
longius capit.
GALERER. m. Carreter que cuyda la galera.
Galerero. Plaustrarius, ii.
GALERETA. f. d. Galerita, Parvum plaustrum
longius concameratum.
GALERIA, f . Pessa llarga y espayosa ab mòl-
tas fínestras desde ahont se descobre mòlt terreno.
Galeria. Pinacotheca, se. || En las plassas fortiGca*
das, corredor en arch sobre feixinas y terra pera
arribar desde *ls ataques à la bretxa. Galeria. Yi-
nea, ae, pluleus, i.
GALERITA. f. ant. cugullada.
GALET. m. Broch petit del porró, canti, etc.
Tuboy pico, golleu. CoUum, i.
GALETA, f. Pa de munició sens llevat, y cuyt
dos vegadas. GalUta, biscocho, Biscoctns nauticus
panis.
GALGA. f. BARRA.
GAL€K>, A. m. y f. Gos de cassa mòlt corre-
dor. Galgo. Vertagus, i.
GALIA88A. f. La major de las embarcacions
de rems y velas ab tres arbres, artimó, mestre y
triquet. Galeaza. Major triremis.
GALIFARDEU, m. Agutzil, esbirro. EskirrOy
porqueron, satélite. Satelles, apparitor.
GALIHUDA. f. Peix de mar de quatre peus
de llarch ; viu mòlt temps fora del aygua ; té tres
ordes de dents, lo cos rojench, clapat de pardo
per las espatllas, y bianch, pel ventre. Galeocane,
ó galea, can marina, galludo. Canícula, ae ; galeus
canis. II ESPASA.
GALINARI. m. Entre 'Is romans V esclau en-
carregat del corral de las gallinas. Galinario. Gal-
linarius, ii.
GALINDAYNA. f. Superstició, engany de
bruixas. Brujeria , chucheria , baratija, lilaina.
Res frivola.
GÀLIO. m. Herba medicinal, que coagula la
llet. Galio, cuajaleche. Gallium luleum.
GALIÓ. m. Vaixell gran, que no 's mon sinó
ab rems y velas. Galeon. Grande navigium.
GALIOT. m. GALEOT. II ant. dim. de galba ó
GALERA.
GALIOTA. f. Galera menor de setze à vint
rems per banda, y un sol home per cada un ; por-
ta dos arbres y alguns canons petits. Galeota. Mi-
ner triremis.
GALIPAU. m. galípat, gripau.
GALIPOT. m. Trementina que ab la evapora-
ció del oli essencial se fa sòlida en los arbres, ser-
veix pera falsificar la cera y fér ciris comuns. Mie-
ra. Resina moUis.
GALL. m. Aucell easolií, '1 mascle de las galli-
nas. Gallo, Gallus, i. || a. p. de home. Gallo. Ga-
llus, i. II Peix de mar de m peu jí.mí^ dfi Uai»b|
790
GAL
DICCIONARI
GAL
ab 1* aleta de la esquena semblant k la cresta del
gall. Gallo. Gallas piscis ; zens, i. || ter. onada,
lüLL I m. mns. Punt qne xiscla fora del to, y per
consegüent desagradable. Pifia, Stridor, is.
f£r galls ó un gall. Pifiar, Strideo, es.
GALL DiNDi. D). Auccll casolà dc la Amèrica sep-
tentrional, de mès de tres peus de llarcb, las plo-
mas de diferents colors y de carn mòlt estimada.
Pavo, gallipavo, Gallopavo, nis, meleagris, is.
ALTRE GALL LI CANTARIA. loC. fam. DCUOta qUO
seria millor la sort de algú. Otro gallo le cantarà,
Aliud ei erit.
ARRÒS, GALL MORT T GALLINA MORTA. CXp. fam. Se
diu de algun menjar abundant. Arroz y gallo
muerto, Laulum convivium.
CADA GALL CANTA EN SÒN GALLINER. TCf. I>enOta
que cada bu mana en sa casa. CaL• gallo canta en
su muladar. Gallus in suo sterquílinio plurimum
potest.
DOS GALLS EN ÜN GALLINER NO CANTAN BÈ , Ò NO
?ÒT SÉR. ref. REGNE T CASAMENT, ETC.
FÉR GALLS LO CLARINET, mús. Xísclar fora de to.
Bichinar, Strideo, es.
JA NO SE *N CANTA GALL NI GALLINA, rof. ExpHca
que bi ba mòlt temps que's feu ò passà alguna
cosa. Estar olvidado : ya no se habla de eso: murió
ya la madre que la parió : es cosa del otro jueves,
Jam pridem faclum fuit ; prfieteriit.
POSARSE GOM UN GALL. fr. Enfurismarsc, ensu-
perbirse. Tenermueho gallo, embotijarse, ponerse
tan alto, echar el hodegon, Prse ira accendi.
QUI SOL MENJA SÒN GALL, SOL ENSBLLA SÒN CARALL.
ref. Ensenya que qui no fà res pels altres, no
troba qui fassa per ell. El que solo come su gallo ,
solo ensillasu caballo. Frustra petit socium, qui sit
frenatur equorum, qui socium mensse denegat es-
se sibi.
GALLARDA. f. Ball anticb, dit així per sér
mòlt ayrós. Gallarda, Elegans tripudíum.
GALLARDAMENT. adv. m. Ab gallardia. Ga-
llardamente, Speciosè.
GALLARDEJAR. V. n. Ostentar bisarria. Ga-
Uardear. Dexteritatem ostentaré.
GALLARDET. m. Faixa volant que remata en
punta, y *s posa en las naus ò en qualsevol altra
part en demostració de regositj. Banderola, gallar-
dite, grimpolas. Apluslre, is, flamula, se.
GALLARDIA, f. Desembaràs, bisarria en lo
maneig principalment del cos. Bizarria, gallardia,
Fraestantia, ob. Q Esfors y serenitat. Gallardia, ar^
resto, Strenuitas, atís, fortitudo, inis.
GALLARDO, m. Premi, recompensa, retribu-
buciò. Galardon, Palma, gratia, se.
GALLARDONADORy A. m. y f. Qui gallardo-
na. Bemunerador, galardonador, Bemunerator, is.
GALLARDONAR. V. a. Becompensar , remu-
nerar premiar. Galardonar, Remunero, as.
GALLARET. m. met. Jove de poch judici. Ga^
Utco. Fetulans Juvenis. | planta. GOLOMmA.
GALLARTy DA. adj. Bisarro, gtllaii. GatMú,
Elegans, venustus. I Animós. Gallardo, AudUf
strenuus. || Excel-lent, com: pensament GAiLar.
Gallardo, Eximius.
GALLARU8A. f. MONTERl.
GALLEDA, f. Poal de fusta pera trànrer aygn
de un pou. Cuho, pozal, Situla, ae. || planta, cb-
LOMINA.
GALLEGA, f. Espècie de gambeto ab caputxa,
que usan los serenes, mariners y gent del camp,
Gallaruza, Penulata cblamys. ) Capsa de tabaco en
figura de carabassa de posar vi, ab ans foradets ca
r extrem pera ensumar. Fusique. Incncurbitaefor-
mam càpsula superius perforata.
GALLEGADA. f. Colla de gallegos. Galligtü,
Galaicorum multitudo. ] Ball propi dels gallegos-
Gallegada, Gallaica saltationis.
GALLEGO, A. adj. Natural ó cosa de Galldi.
Gallego, Galaicus, gallecus.
GALLEJAR. V. n. Alsar la veu ab amenasfl»;
fér lo valent. Gallear, Minaciter clamaré. | met. So-
breixir entre altres. Gallear, Pro principe se gerere.
GALLET. m. d. Gallito, Parvus gallus.
GAL-LIGAR. V. a. Fér francès algun vocable
de altra llengua. Franeesizar, afrancesar, Gallan
facere.
GAL-UCAT, DA. adj. Qui pateix mal gàl-licfc.
Buboso, galicado, Lue venerea infectus.
gAl-UCH, ca. adj. FRANCÉS. || m. Mal fraooés
óvenéreo. Gdlico, buhas, Yenerea lues; moriNS
gallicus.
GAL-LIGINI. m. ant. Temps de la mitja nit
Gallicinio, Gallicinium, ii.
GAL-LIGISME. m. Expressió francesa nsst
en altra llengua. Galieismo, Gallicismus, i.
GALLINA, f. Aucell casolà, que pon los ous y
*ls cova. Gallina, Gallina, juvenca, s. | m. y i-
met. Cobart. Gallina, gallinoso, liebre. Ignavvs, i.
GALLINA CEGA. AUCCll. BECADA.
AJÍURERSE ab LAS GALLINAS, T ANAR AL tlTf Ó í
JOCA i POSTA DE SOL COM LAS GALLINAS. fr. Aliarbi
mòlt dejom. Acostarse can las gallinas, Gallíoas
cubando sequi.
LA GALLINA PUNICANA PON UN OU CADA SBTlüíi.
Joch de noys que forman rotllo ab las camas esle-
sas, qui goberna '1 joch estA en lo mitj , y diu : li
gallina punicana pon un ou cada setmana: nepoo
un, ne pon dos, pujant fins à vuyt quant s' ha de
retirar la cama que '1 toca, y així fins que 'n que-
da un que paga. La pavada pone huevos d moM-
das. Ludus sic dictus.
LA GALLINA VELLA ?! BON CALDO. rcf. I^DOta qV^
la intel•ligència y pràctica són à propòsit pera
desempenyar alguna cosa. Buey viejo surto itn-
cho ; la vieja gallina L•ce gorda la coetna, Bos lasr
sus fortius figit pedem.
QUANT PIXEN LAS GALLINAS. loc. negatíva de ii-
guna cosa. Cuando meen las gallvMU, Ad calea4ii
graocaa ; cum mula pepererit.
GAL
CATALÀ.
GAM
791
VISCA LA GALLINA, T VISCA AB SA PEPIDA. ref.
Aconsella que no 's déu curar radicalment certs
mals habituals ab perill de la vida. Viva la galli-
na^ y viva con su pepita, Yita dum superest bene
est.
GALLINADA. f. gallinassa.
GALLINAMENT. adv. m. ant. cobardambnt.
GALLINASSA. í. Fem de la gallina. Gallina^
za. Fimus gallinaceus.
GALLINAYRE. m. Qui trafica en gallinas.
Callinero. Gallinarius, ii.
GALLINER, m. Lloch ahont se crian las galli-
nas. Gallinero. Gallinarium^ aviarium, ii. |{ Lloch
ahont se junlan mòltas donas, com lo galliner del
teatro. Cazuela , gallinero, Mulierum frequens,
abundans locus. || gallinatee.
avalotar lo galliner, fr. Tnrbar la pau. Albo-
rolar el palomar, el coriijo. Consociationem vici-
nam conlurbare.
GALLINERIA. f. Maltitut de gallinas. Galli-
neria. Gallinarum copia. || met. cobarbla.
GALLÓ. m. ter. grill de lasfruttas.
GALLOFA. f. dietari.
GALLOFAMENT. m. ant. empoltroniment.
GALLOFEJAB. V. n. Fér lo gallofo. Haraga-
near, gallofear, kolgazanear, tunar. Yitam vagam
et inopem agere, degere, persequi.
GALLOFERIA. f. Yagamunderia, poltroneria.
Polloneria, Desidia, se.
GALLOFO, A. adj. Qui demana caritat per no
voler traballar. Gallofoy gallofero, follon^ tunante,
zangandungOf zanguango. Laxus. Q Poltruch. Pol-
tron, kobachon. Deses.
GALMON. m. Àucell de mar y de terra, de un
peu de Uarch, vert per sobre y violat per sota, ab
lo cap bermell ; s' alimenta de peixos. Calamon,
Porphyrio, nis.
GALÓ. m. Teixit fort y estret. Galon, Fasciola,
tsniola, ae.
GALOFRARIA. f. ant. GALLOFERU.
GALONIEL. m. d. Bastoncillo, Fasciola ad
vestes exornandas contexla.
GALOP. m. Moviment del caball, major que '1
trot. Galope, Equi concitatus gressas. || Cert ball
precipitat à modo de correguda. Galop, Saltatíonis
qusedam.
AL GALOP. m. adv. Aò àe galope, Festinanter.
GALOPAR. V. n. Anar à galop. Galopar, galó-,
pear. Tollulim incedere.
GALOTXA. f. ant. esclop, calsat. || ter. flet-
xa. 2.
GALSADOR. m. Instrument pera fér galses en
la fusta. Argallera, Serrula curva, falca ta.
GALSAR. V. a. Fér galses. Runar, Graenas ef-
formare.
GALSE. m. Canal que ^s fà ab un ribot en for-
ma de mitja canya. Gargol, rebajo,jahle, GrsBna, se.
GALSERÀ Y GALSERÀN. m. Mata de dos à
tres peus de alt, semblant al boix, corretjosa y di-
fícil de rómprerse, fullas punxagudas, picants,
nerviosas y amargas, la arrel es bona pera llevar
las obstruccions interiors del cos, pera mal de ori-
na, hidropesia, aliacrà etc. Brusco, yusharha, mi-
co, mirto silvestre, Ruscas, i.
GALTA. f. Part de la cara desde'ls ulls y polsos
fins à la barba. Mejilla, Carrillo. Mala, maxilla, »•
k PARAR GALTA. fr. ter. k FIAR.
GALTAS DE PA TOU Ó DE RAL, DE TROHPETER, DB
FLAÓ. exp. Las mòlt grossas. Carrillos de monja bo-
ha, de H'ompelero, de flaon, Ampliores , crassiores
maxilla;.
bItrer las GALTAS. fr. Bofetejar. Ahofetear, so-
petear, cruzar la cara. Alapis percatere, caedere;
aljipam infligere. || met. aturdir.
BEGUT DE GALTAS. Magre de cara. Chupado. Ma-
cer, extenuatus.
FÉR TORNAR LAS GALTAS ROJAS. fr. Avergouyir. Son-
rojar: poner las orejas coloraL•s. Ernbesco, is.
GALTADA. f. ant. bofetada.
GALTAPLÉ, NA. adj. Molletudo, mofUtudo^
carrilludo. Yultuosus.
GALTEJAR. V. a. ant. bofetejar.
GALTER. m. Coixí petit sobre 'Is regulars,
pera major comoditat. Acerico, Cervical, is.
GALTERA. f. Botornó, minova, tumor entre la
orella y la gargamella. Papera,pdpula, Struma, se.
GALTUTy DA. adj. Lo qui té las galtas grossas
y abulladas. Carrilludo. Bucco, nis.
GAMARÚS. m. cibeca.
GAMBA. f. fam. Cama. Gamba. Crus, uris.
GAMBA LLARGA, fam. Lo qui té las camas llargas.
Zancvulo. Longípes, edis.
GAMBADA, f. fam. Pernada. Gambada, Crnris
jactus. II Salt en rodó. Zancada, In orbem saltus,
crusma.
AB DOS G AMB ad AS. m. adv. AB QUATRE SALTS.
CURT DE GAMBADAS. met. Home de poca capacitat.
Corta pala, corU) sastre, Exigui ingenu homo.
GAMBALS. m. pi. grillons.
CURT DE GAMBALS. m. Zoquetc, zoU, lerdo, gofo,
StultQS, incius.
GAMBAR. V. n. campírsela.
GAMBEJAR. V. n. camejar.
GAMBERA. f. ant. Armadura antígua de la
cama, espècie de bolas de acer. Greva. canillera.
Ocrea, ae.
GAMBETAs. m. aum. Chaquelon. Grandior
lacerna.
GAMBETO. m. Capot sens balona propi pera
la tropa lleugera. Gambeto, Lacerna, se.
GAMBIROT. m. Renom dels noys travesos, ó
entramaliats. Saltabarrancos, saltabardales. Lasci-
VU8. II ter. CALsó.
GAMBUIX. m. Caputxa fina ab que's cubre '1
cap als nats de poch. Gambux, gambo, capillo, gam-
bujo, Puerorum pileolus.
GAMITA. f. Pedra que presenta P aspecte de
dos mans unidas com formant aliaosa, y k que Is
39Í
GAN
DICCIONARI
GAN
antíchs donaren lo nom de pedra del matrimoni.
Gamita, Garoita, ae.
GAMONET. in. Herba de quatre pens de alia,
arrels Uargas à manera dels dits de la ma, la cama
dreta de mès de quatre pams, per la part superior
ramosa, las fullas llargas en figura de espasa, las
flors ab rallas purpüreas per la part exterior, lo
fruyt com una avellana dividida en tres grills, ca-
da qual ab mòllas llavoretas triungulars; los pobres
ne fan pa de las arrels. Gamon, gamonito, Aspho-
delus, albucum, i.
TERRA ABUNDANT DE GAMONETS. Gamonal, Aspho-
delis abundans locus.
GANA. f. Apetit, desitj, voluntat de alguna co-
sa. Gana. Studium, ii.
DE BONA GANA. m. adv. Ab gust, ab voluntat. De
buena gana. Libenter, spontè.
DE HALA GANA. adv. m. Sèus voluutat, ab impa-
ciència. De mala gana. Iniquè, ingratis, invi-
lús.
DONAR GANAS DE RÍURER. fr. íróu. Expressar la in-
consideració de algú en lo que proposa fàcil, no
sentbo. Dar gana de reir. Risum captaré.
FERSE PREGAR ALGÚ DE LO QUE TÉ GANAS. fr. fam.
S' entén literalment. El ruin cuantomas le ruegan,
mas se estiende. Rusticus rogatu superbit.
GANAS DE TRIURER. ASCOS.
LAS GANAS LI FAN DIR. loc. Deuota la facititat ab
que crebem lo que desitjam. Sonaha el ciego que
veia, y sonaha lo que queria. Quod, cupit hoc re-
putat facit nnusquisque futurum.
LLEVAR, FÉR PÉRDRER LAS GANAS. fr. Quitar à altro
*l desitj ó ga^a de fér alguna cosa. Quilar las ga-
mas; desganar. Taediam inducere.
no'm dóna la gana. exp. fam. No vull. No me L•
la gana. Mi non libet.
no'm fasses dir lo que no tinch GANAS. loc. Acou-
aella que no's moleste à algú tant que's veja obligat
à dir las faltas de qui '1 molesta. Tanto me hareis,
que diga quien sois. Tuis te pingam coloribus.
NO MENJAR PER GANA NI BÉURER PER SET. ref. fam.
Se diu de aquell que no necessitant la cosa no con-
vé ab lo que se li proposa sinó ab las condicions
que ell vól. No comer por gana. Non indígere.
PÉRDRER la gana. fr. Pérdrer V apetit, la gana de
menjar. Desganarse. Fastidio, is.
TENIR GANAS DE COPS. fr. Douar motiu de que
succehesca à algú cosa que no li estiga bè. Tener
gana de fiesta. Incito, provoco, as.
TENIR GANAS DE JUGAR. fr. Tener ganas de jugar^
de rascoy ó de retozo. Jocum appetere.
GANADER. m. Qui tracta en bestiar menor.
Ganadero. Pecuarius, pecorarius, ii.
GANÀNGIA. f. Guany, profit, interès. Ganan-
cia. Quxslus, us.
ANAR k LA PÈRDUA Y GANÍNGIA. fr. Ir de cuarUllo.
Sortem cum alio subire.
EN LO COBRAR estJL LA CANÍNCU. loc. Deuota que
lo qui ven déu tenir mòlt cuydado en que algú n^
se'n vaja sens pagar. Ser mercader mas pa en el co-
brar que en el vender. Plus in cogendis ars mera-
toria nummis.
Quàm venumdandis mercibus est posita.
LA GANÍNGIA DEL PEIX FRIT, QUBL VENIA i QUATIB T
Y PAGAVA i SIS. ref. S' aplica al que ademés de
traballar sens utilitat, encara hi pert. El sastre étl
eantillo ó Campillo, que eosia de valde, y ponia ü
hilo. Excubias agere in acupicto.
GANANGIAL. adj. Lo que pertany à laganao-
eia. Ganancial. Quaestuarins. ] m. ganínoa.
GANANGIÓ8, A. adj. Gananàoso. Questuo-
8US, lucrosus.
GANAPÉ. m. CANAPé.
GANÀPIA Ó GANAS8A. m. Home alt, esllan-
guit, decaygut.. Ganso, gansaron, íagarote, gamk-
lua. Languidus, debilis.
GANDALLA. f. RET, CÓFIA.
GANDUL, m. Yagamundo , ociós. Helgasíaí,
haragan, zdngano, tuno. Ambro, nis.
GANDULEJAR. V. n. Fér lo gandul. Bolgsz^
near, haraganear. Otior, aris.
GANFANÓ Ó GANFARÒ. m. Espécie de ban-
dera ó estandart. Gonfalon, gonfanon^ eonfab».
Yexillum, i.
GANFARONER. m. Qui porta ganüaró. Goa/o-
lonero, porta estandarle. Signifer, vexillifer, i.
GANGA. f. Dona alta y prima. Perigaüo, Pro-
cera et gracilis persona.
GANGRENA. f. CANGRENA.
GANGRENARAE. Y. r. cangeenarsi.
GANGRENÓ8, A. adj. cangeenós.
GÀNGUIL. m. Barco gran de sols on arbre, y
la proa semblant à la popa, per lo qud pót aoar en-
davant y atràs. Gdnguil. Piscaloria cimba. | mel.
PERXA.
GANIVET, m. Instrument de una fulla defe^
ro acerada ab un tall y mànech. Cuchillo. Culte-
Uus, i. II Lo que està en disposició pera tancanse.
Navaja. Novacula, ae.
ganivet de molla. Navaja con gozne, Culter ela-
tere clusilis.
GANIVETA, f. Instrument de una fulla m^H
ampla de ferro acerat, de un sol tall ab maDedi ó
sens ell. Cuchilla. Culter, trí.
ganiveta PERA PULiR. CuchUla. Culter, tri.
GANIVETADA, f. Cop de ganivet. Cucldlleid,
navajada, navajazo. Cultri ictus. || La ferida que
resulta del cop de ganivet. Cuchillada, navejaé^,
navajazo, Ca)sa, ae.
GANIVETÀS. f. pi. aum. Cuchillon, cuchilk:o.
Grandior culter.
GANIVETER. m. Daguer. Cuckilkro. Cttltra-
rius, ii.
GANIVETERA. f. Capsa ó estoig de gaaivels.
Navajero. Novaculorum capsa, theca.
GANIVETERIA, f. DAGUBRIA.
GANIVETET Y GANIVJBTÓ. m. d. Lo que
no's tanca. CuchillicOy ito; y cuchillejo fam. Culie
OAR
41us, i. I Lo qQe*6 tanca. Navajiea^ illa, t(a, nava-
jneki, Parva novacola.
GANMARRÒ. m. peix. LLAN608TÍ.
GANÓSy A. adj. Qui té ganas de alguna cosa.
ümM$o, deseoBo. Cupídus, avídus.
CIAN8EJAR. V. a. Fér lo ganso. Pereceary r^
posear. Yolpinos inducere.
GABISERIA. f . Astúcia, sagacitat, modo de obrar
ab cautela. ZarreHa. Dolus, i, ditas, atís.
GANSO y A. adj. Astut, taymat, cautelós. Zor^
r», eamastron, marrajo, Yersutus, astutus, calli-
dns, vafer.
GANT. m. Tela crua que's fabrica en la ciutat
del mateix nom. Ganie, Gandavensis tela.
- GANTA. f. ant. gàltà. || garsa.
GANXET, m. d. GarabatiUo. Uncus tenuis,
exilis.
GANXO. m. Instrument ab punta girada per
amunt. Gancho, gar/iOj garabato, Uncns, i. || ant.
Tirapeu, garrot de pastor. Ganeho, Pedum, i.
TÓRCEtsE CON UN GANXO. fr. EH§arabatars€. In-
curvari.
GANXUT, DA. adj. Lo que fà ganxo. Gcmcko-
90. Redunctus, uncinatus, aduncus.
GABITA. f. Part interior de la gargamella del
home y altres animals. Agalla, Tonsilia, ». ] Ober-
Uira que tenen los peixos en la arrancada del cap.
Agalla. BranchisB, arum. Q ganyota.
GANYAOA. f. Ferida prolongada en la cara,
qne íà fér mala figura* Chirlo. Gicatrix, icis.
GANTILS. m. pi. Part de la gola en qae*s for-
ma la veu ó guinyol. Ganiles, Fances, ium.
GANYIR. V. a. ant. y
GAlfTOLAIU V. n. guinyolai.
GANYOT, m. Canó de la veu y de la respira-
ció. Ganonf ganote. Faucium canalis.
GANYOTA, f. Senya que's fà tancant dissimu-
ladament qualsevol dels ulls. Guinaia, gumtdaray
pUno. Nictatio, nis, nictus, us.
FÉR GANT0TA8. fr. Guifíar, hacer guino$. Nieto,
adnicto, as.
GARA GARA. (fér la) fr. Féa lo bus.
GARAMBAYNA. f. Galindayna, adorno sn-
pérfluo. Garambaina, Supervacaneus.
GARANT. m. Fiador, qui assegura algun con-
tracte. Garante, fiador, Fidejussor, is.
GABAimA. f. Fiansa. Garantia. Auctoritas,
atis.
GARANTIR. V. a. FÉR FIANSA.
GARAPATXO. m. Espècie de guisat. Garapa-
zho. Condíroenti genus.
GARBA, t Feix de blat, ordi, etc. Gavilla, y
garba pr. Ar. Manipulus, fasciculus, i.
FÉR garbas. fr. Lligar lo blat en gavellas. Aga-
villar, engavillar, y garbar, engarbear. pr. Ar.
Manipulos curaulare.
girarse La garba. fr. met. Eixir bnrladas las es-
peransas. Volverse la albaria é( la barriga, Spe fa-
lli, decidi ; rem contra evenire.
TOMO 1.
CÀTAUL. GAR m
GARBEJAR. T. n. Recullir las garbas, portar-
las à la era. Sacar, y garbar, garbear. pr. Ar. Mes.
sis manipulos exportaré.
GARBELL, m. Instrument de espart, etc. pera
porgar grans. GarMllo, hanaro, zaranda. Cribrum,
vanus, i.
SEMBLAR UN GARBELL, fr. met. Touir mòlts forats-
Estar eofno una criba, 6 hecho una eriba. Rem mul-
tiforam, muUícavam, muUioavatam esse.
GARBELLABIENT. m. La acció de garbellar.
Aeribadura. Cribandi actio.
GARBELLADORy A. m. y f. Qui garbella.
Garbillador, aeehador, zarandero, zarandador. Cti-
bator, expurgator, is.
GARBELLADURA8. f. pi. Desperdici dels
grans garbellats. Aechaduras, aoribadura$. Purga-
gamenta excreta ; apluda, ae.
GARBELLAR. V. a. Porgar ab lo garbell. Gar-
bellar, aechar, Cribro, purgo, as. U met. Separar lo
millor de lo inferior, triar. Zarandar, zaraudear.
Selígo, is, cribro, as.
GARBELLÀ8. m. aum. Arel. Cribrum, i.
GARBELLAT, DA. p. p. Cribado, aeribado.
Cribratrus.
GARBELLET. m. d. Zarandillo, Yanulus, i.
GARBERA. f. Pila de garbas. Hacina. Fascicu-
lorum strues.
GARBERAR. V. n. Formar garberas. Haeimar.
Manipulos in struem ponere.
garbí. m. Lleveig, vent del Mediterràneo;
marinada. Lebecke, dbrego, garbino, sudoette.'Ktri"
cus, tibinotus, i.
GARBO. m. Gentilesa, gallardia, bisarria. Gar-
bo, Elegantia, 8B. || Ayre ó donayre en las donas.
Garabato, Elegantia alliciens. || La perfecció y ;grà-
cia que's dóna à lascosas. Garbo, Gratia, ae.
DE GARBO. m. adv. Mòlt bè. Garbosamente. Ye-
nustè.
GARBÓ. m. Feixet de sarments. Gavilla de sar-
mientos, y mostela pr. Sarmentorum fasciculus.
GARBOVIERA. f. Multilut de garbons, y *1
lloch ahont se tenen. Mostelera, Sarmentorum
strues et cella.
GARBÓSy A. adj. Gallart, ayrós, ben disposat.
Garboso. Yenustus. | Lliberal, generós. Garboso.
Munificus.
GARB08ITAT« f. lliberalitat. 1.
GARBUIX, m. amohino.
GARGETA. f. Lo cria del coll de 'Is cabalcadu-
ras. Garctla, Equorum crinis. J| d. de garsa. Gar-
eeSa, Ardeola, a;.
FÉR LAGARCETA AL CARALL, fr. Tallar! i Ms cabcUs
del coll. Hacer las crines al caballo. Equinam ori-
nem tendere.
GARDAR. V. a. ant. mirar, aténdrer, vigilar,
CUTDAR.
OARDIÀ. m. ant. guardi!. 4.
GARDON. m. Peix de aygna dolsa que no creix
més que mítj peu. Uucisco, dardo, gardon, platea-
iot
^
•79 i GAR DIGGIONÀBl
do,ydculo, fosino, gohio, al^ur. JaciiIiis,leiicÍ8Cii8,i.
GARFI. m. Instrument de ferro ab punta gira-
da envers dalt en semicírcul. Garfo, garabato.
Uncos, i.
GARGALL. m. Renma qiie*s tràaper la boca*
Gargajo, Conglobatam sputum.
GARGALLADA. f. oàegíll. || La acció degar-
gallcjar. Gargajeada, gargajeo, Excreatio, nis.
GARGALLEJADORy A. m. y f. Qui gargalleja
mòlt. Car^ajt>nío,.90f5f a;o«o.Excreator,8Creator, is.
GARGALLEJÀr. V. n. Tirar gargalls. Garga-
jear, Excreo, screo, as, spno, is.
GARGABIELLA. f. La part exterior y anterior
del coll. PauceSy garganla, Gnttur, is. Q ter. cuci
LLADEABDRA.
GARGAMELLÓ. m. Producció membranosa,
llarga y xala en sòn extrem, qne penja del mitj
de la vora posterior del paladar. Campanilla, ga-
Ullo, lengüeta, Epiglossis, epiglottis, is.
cluRER LO GARGAMELLÓ. fr. Cotr la campanilla.
Alícui uvam laxari.
GARGANTA. f. GARGAMELLA.
GARGAIilTILLA. f. collaret. || Cordonetde la
boca de las ampollas de vidre. Borde, labio. La-
bmm, i.
GARGANXÓ. m. ter. gargamelló.
GÀRGARA.f. GARGARISME.
GARGARI8AR. V. n. Fér gargarismes. Gorga-
rizar. Gargarizo, as, fauces collaere.
GARGARISME. m. Lo midó de la gargame-
lla, quant se deté en ella algnn Ifquit y 's llensa
r alé. També 's diu del líquit que serveix peragai^
garisar, y de la acció. Gargarismo, gdrgara. Gar-
garizatio, nis.
GARGOL. m. Carassa en las fonts ó edificis
que llansa Y aygua per la boca. Gàrgola, Canalium
fauces.
GARGOT, m. ter. Borró en 1' escrit. Pastor,
lorron, Litnra, se. || pi. escarabats.
GARGOTEJAR. V. a. rtn escarabats.
GARINDA. f. Espècie de embarcació usada en
lo Mediterraneo en los sigles mitjans. GarinL•.
Navis genus.
GARIR. V. a. y n. ant. gcrar, curarse.
GARJOLA, f. Espècie de maleta, sarró ó mot-
xilla. Barjuleta. Mantica, se. Q fam. presó.
GARLANDA. f. Corona coberta de flors, herbas
ó ramas. Guimalda, Laurea, 8D. Q Espècie de tor-
tell. Rosca, Libum spirale.
GARLANDELA. f. garlanda. 2.
GARLAR. V. a. Parlar mòlt indiscretament.
Charlar, garlar, parlar, Blatero, deblatero, as.
GARLOPA. f. Espècie de estrep de fusta. Bs-
tribo de palo. Lignea stapeda. || fust. Ribot gran.
Garlopa, Runcina, ae.
GARIVATXA. f. Toga. Gamaeha, Chlamys,
idis. II Roquet sens mànegas. Giraldeu, Non mani-
catnm supparum.
GARNEU» m. Taymat, astut, mal intencionat.
GAR
Marrajo, martagoHj zorrocloeo. Tersipellis, is.
GARNI80N Y GARNIXDN. f. ant. GVAliacii.
GAROlf A. f. fam. embbolla.
FÉR CÓRRER LA OARON A. f . fam. SISAK.
GARRA. f. La ma ó peu de unglas eòrbis, fo^
tas y agudas; com la del lleó. Garra. Unguis adufi-
cus. II La part del bot correspoDent k h garra del
animal, que serveix de boca pera tirar lo lioor.'
Piezgo, Amicinum, i, bura, e. | pi. garrohb.
ClURBR ó ESTAR EN LAS GAREAS DEL LLOP. fr. DMI.
Càurer ó estar algú en lo domini de sòn oontrarl
Caer ó dar en las manos de sus eontrarios. In adver-
sariorum manus incidere.
ESCAPARSE DE LAS GARRAS. fr. met. Fugir del po-
der ó domini de algú. Eseaparse de las garras. Ex
alicujus manibus effngi.
GARRAFA, f. Ampolla ampla y quadrada, re-
mata en un coll mòlt curt. Garrafa^ frasco. Lage-
na, pbiala, se.
GARRAFAL. adj. Gran, irregular. Garrafd.
Ingens. || met. Lo queeccedeix dels limita ordiíDi-
ris. Garrafal. Enormis.
GARRAFERA. Caixa ab divisions pera posar
garrafas. Prasqvera. Lagenamm repositorium.
GARRAFÓ, m. d. GarrafUla. Parva lagena. i
m. Galleda de suro ó fusta abont se posa neu y 1
brocal pera refrescar lo béurer. Corehera. Yas so-
bereum.
GARRAR. V. a. nàut. Recular la embarcació
quant la àncora no s'aferra. Garrar. Navem retro-
cedere.
GARREJAR. V. n. ant. guerrejar.
X, A. adj. Qui té las camas lortas,
envers dins. Zambigo, zambo, zaneajow, Yatius.
GARRETA. f. Sofraga. /arre(«. Pobles, itis.
UNFLAR PER LA GARRETA. fr. fam. BNVAlflR, X50I-
OVLLIR.
GARRI. m. Porcell, godayet. Gorri», gmito.
Porcellus, i. || Lo que naix últim. Guarin. Debüior
porcellus.
GARRIGH. m. Carrasca, alzina petita. Carm-
ca, jabino, chaparro, Ilex, icis.
GARRIDE8A. f. ant. hermosura.
GARRIGA. f.Lloch plantat de garrichs. dr-
raseal. Ilicetum, i. || de matas. Lmtiscal. Locos
lentiscis consilus.
GARRlGUENGHy CA. adj. Cosa de ganigas.
Carrasqueno. Hiceus.
GARRINA. f. La femella del garrf. Ucko^a-
Porca, ae.
GARRINADA. f. Conjunt de garins de un ma-
teix part. Leehigada, Porc» multiplex foatns.
GARRINAR. V. n. Parir la truja. Portrli
puerca, Sus foetus edere.
GARRIT, DA. adj. GaUn, bonicb. Garri^.
Yenustus, pulcber.
OARRO. m. ter. turmell. | pi. Lo lanch ópor
queria que 's queda en las garras. Zarpas, tasx»-
rias. Lutosa fimbria.
GAR
voiTAi Làs MITJA8 ÀL GAUtó. ff. PorUrlas caygu-
das. Üetar la$ medias al gamm pr. Ar. Tibiaria
demissa ferre.
GARROBA. f. aot. y
GARROFA, f . Lo fruy t del garrofer. Algarroha,
gúrroba, y garrofa pr. Siliqna, se. | ter. Mentida.
Bola, gazapa, Mendaciom, íí.
GARROFAL. adj. Espècie de cirera mès gros-
sa qne la regalar. Garrofal, PrsBgrande cerasnm.
GARROFER, m. Arbre de nns vint peas de al-
sàría, la f asta de color encarnat obscur, las fnllas
Terdas, llnstrosas y no s' assecan en 1* ivern, lo
fmyt una tavella un poch mès ampla qne una pol-
sada, de uo pam de llarch, de color de castanya,
molsada, y té de distància en distància nnas Ua-
Tors com à fesols. Viu mès de dos cens anys, y 's
ería prop del mar. Àlgarroho, algarrobero, algar-
rokera. Geratonia, 8B,
GARROFERAL Y GARROFERAR. m. Lloch
plantat de garrofers. Algarrobal. Ceratonis consi-
Inaager.
GARRÒFi. m. Llavor de la garrofa. Arvejon,
gmrukia. Pisum, i.
CbiRROFÓ. m. GiiEiFÓ.
GARROT. m. Bastó gruixut. Garroti. Fustis, is.
I Suplici en que s' ofega al reo ab una argolla de
ferro. GanoU. Strangulatio, nis.
GARROTADA, f. Cop de garrot. Garrolazo.
Pastis ictus, percussió.
GARROTAR. Y. a. Lligar mòlt apretat. Amar-
rar. Stringo, is. | Lligar, apretar mòlt ab un garrot
los íkrdos ó càrregas. Agarrotar, engarrotar. Cons-
tringo, is.
GARROTRIAR. V. a. bistonbjir.
GARROTERA. f. ant. xareete&à. || Cingla ab
una corda llarga que*s tira sobre la càrrega pera
assegurarlo. Sobreearga. Restis sarcinam super-
cingens.
GARROTILLO. m. Inflamació del coll ab inflor
de la gola. GarrotiUo, Inflammatio fautium.
GARROTXA, f. ant. Agulló pera menar bous.
Garroeha, Spiculum, i. | ant. met. fletxa. || Lloch
aspre, trencat, escabrós. Brena, verieueto, rUeo,
Locos prffiruptns.
GARRULLAR. V. n. ant. goeguejai.
GARRCTy DA.adj. giriell.
GARRUTXA. f. Ternal. Garrucha, garrueho.
Polea, ».
GAR8A. f. Aucell ab cresta ó monyo, de becb
llarch y groguench per la base, y per lo demés ne-
gre; *1 coll cendrós, lo cos gris, verdós per sobre,
pardo blanquinós per sola, potas grogas, y en las
alas una clapa blanca. Garza, nrroea, marica, pt-
caza. Ardea, pica, e.
OiBSi Miiufi. Zaida, Yipio, nis.
GiRSÀ REAL. La que té un solch desde 1 nas fins
à k punta del bech, la nuca negra, la panxa blan-
ca y '1 pit clapat de negre. Gar^i^a real. Aramus, i.
/Vti^aaR 041919 fu naaiva. ír. met. Fér créu-
CATAlA. • GAS 195
rer una cosa per altra. Vender gata por liebre. Fa-
cum alicui facere.
X4RRAR MBS QUE UNA GARSA. exp. Hablormos quB
una urraca. Pica loquaciorem esse.
GAR8ETA. f. d. Ardeola, alçaran, ehorlito,
Butaurus, i; charadrius aenicdemus.
GARSOy A. adj. ant. Qui té *ls ulls blaus. Gar-
zo. C®sius, glaucus.
GAR8Ó. m. ant. Jove, galant. Garzan. Adoles-
cens, tis , jtfvenis, is.
GARSOTA. f. Plumall pera adorno de sombre-
ros, turbans y guarnicions dels caballs. Garzota»
Crista plnmata.
GAS, A. adj. ant. garso. || m. Cos que coinbínat
ab lo calórich pren la forma de ayre. Gas. Gai.
ind.
GA8AFETO. m. ant. gatada.
GA8ANYAR. V. a. ant. GUAinrAE.
GA8AR8. m. pi. Sectaris del sigle xii que par-
ticipavan dels errors dels valdenses y albigenaea.
Gazaros. Casares.
GA8ANG. m. ant. guant.
GASAGNAR. v. a. ant. guautar.
GASARDONAR. v. a. gallardonar.
GA8ARDÓ8. adj. ant. Gallardo.
GASGÓy NA. adj. Qui es de Gascunya ó lo que
li pertany. Gascón. Yasconicns.
GA8EL. m. Poesia àrabe, espècie de oda amo-
rosa del genero de la anacreóntica. Ghaul. Ana-
creonticus.
GASELA, f. DALXA.
GASETA, f. Periódich que^s publica cada setma-
na, y conté las notícias de diferents regnes. Terre-
ros diu, que vé de una petita moneda de Venècia
que era *1 preucomü de un full volant que eixia ab
las notícias; altres li donan altra derivació. Gace-
ta. Gazula, se. || met. Qui conta mòltas notícias*
Gaceta. Gazula, as.
GASETER. m. Qui compon gasetas. Gaestero.
Hístoríci summarii periodicus auctor.
GASETISTA. m. Aficionat à gasetas. Gaeeiista.
Gazul» amator.
GASMONTERIA. f. Hipocresia. Gazmoncria,
Hj^Mcrisis, is.
GASMONYOy A. adj. Qui afecta alguna prea-
da moral que no posseheix. Zalamero, gazmono.
Yirtutis ostentator.
GASÓFIA. f. fam. Sobras del menjar mesola-
das. Gasofia, kazo/ia. Commisti cíbi reliquie.
GASOFILAGI. m. Esp^ie de caixeta en que
recuUian las caritats en lo temple de Jerusalem.
GazoUlacio. Gazophylacium, ii. | met. Qualsevol
cosa que conté ó ahont se guarda una cosa precio-
sa. Gazofilacio, tesoro. Gazophylacium, ii.
GASPATXO, m. Sopas remuUadas en oli, vi*
nagre y altres ingredients. Gazpaeho. Oleo, acelo,
etc. condita offa.
GASSA, f . nàut. Espècie de Has en fi
ú oval, que *a f^roMt 49 «Q cay dçWMttt
196
GAT*
DICaONÀlU
GAT
en costarà que en general serveix pera enganxarhi
alguna cosa. Gaza. Saqnens, ocnlas, i.
GA88ENDI8TA. m. Qai segueix la doctrina de
Gassendo. Gasendista. Gasendi sistema insequens.
GAflSEÓSy A. adj. Lo que participa de gas.
Gaseoso. Gasseosns.
GA8SÓ. adj. Blau de cel. Àzul uleste,verdemar.
Glaucus.
6A88I788A. f. fam. TkU ClNIHà.
GA8T. m. ant. gasto. || ant. p. p. oístat.
GASTABLE. adj. Lo qué's pót gastar. Gastahle.
Quod consumi potest.
GASTADOR, A. m. y f. Qui gasta ab excés.
Malgaslador , gastador, Consumptor, is. || m. Sol-
dat destinat à obrir pas à la demès tropa. Gastador ,
hachero. Securiger miles.
GASTADURA. f. ant. feridura, enradrament.
GASTARIENT. m. La acció de gastarse ó con-
sumirse. Gasiamiento, gastadero, Consumptio, nis.
I Malpart. Aborto, malparto, Immatnrus partus.
GASTANT, p. a. ant. gastador. 1.
GASTAR. V. a. Emplear lo dinen Espender,
gastar. Erogo, as. U Fér gaslos. Gastar. Sumpti-
ficatio, is. II Consumir ab V us. Gastar. Attegro,
as. I MALMÉTRBRy MALGASTAR. || Menjar, disminuhir
frotant, com la mola al ganivet, etc. Comer, gastar.
Tero, is. I ant. arruïnar, destruir. || ant. deixar
PORA DE COMRAT.
GASTAR ALEGRAMENT, fr. Gastar imprudentment.
Gastar alegremente. Rem inconsultò et inaniter in-
sumere.
GASTAR LLARCH. fr. Gastar ab profusió. Gastar sin
tuelo, largo y tendido. Boves immolaré.
GASTAR LOS DINERS EN SALVA. fr. mot. Gastar sèus
profit. Gastar pólvora en salva. Yana seqni.
PER NO GASTAR LO QUE BASTA, LO QUE ES EXCUSAT
SB GASTA. ref. Denota que mòltas vegadas per no
gaslar lo que es nece^ri s' ha de gastar mòlt mès.
iHneros del avaro dos veces van al mercado. Invitus
redimes víiiter id quod emis.
GASTARSE. V. r. Tenir consum lo que's ven.
Gastarse. Facilè vendi. || Malparír. Ahortar, mal-
parir. Abortum pati. || Consumirse alguna cosa sò-
lida per massa servir. Gastarse. Excedo, is. || Pu-
drirse, corrómprerse, llansarse à pérdrer. Gastar-
se. Putresco, is. || donarse.-
GASTAT, DA. p. p. Gastado. Consumptns.
GASTO. m. La acció y efecte de gastar y lo que
's gasta. Gasto. Impendium, ii.
FÉR GASTOS. fr. Yalorso de lajustícia pera cobrar
alguna cosa. Condenar en costos. Litem aestimatio-
ne mulctare.
PAGAR ó FÉR LO GASTO. fr. met. Siguifica ademès
del sentit recte sér V objecte de alguna conversa-
ció. Baeer el gastOj la costa. CoUoquiis, sermonibus
jnateriam prsebere.
GÀSTRIGH ) CA. adj. med. Se diu de lo que
pertany al ventrell. Gústrico. Gastricus.
QàkTé m. Qoadrüj^edo caatf à Mtaral enemidi de
las ratas. Qalo. Felis, is. | Peix de mar semblut
al escat, y 'Is ulls al gat. Goto ««rúio, totto, eorto^
liehre marina. Galleus, i. jj fam. Borratxo. ifoM,
pellejo. Ebrius, ii. | fam. Borratxera. Zorra^ «om,
cemicalo, loho. Ebrietas, atis. | Bot petit pera po-
sar vi. Bota, hotillo. Úter, tris. || art. Instrumeot
ab tres garfis de cer en triàngul, pera raspar y
registrar V interior del canó. Gato. Tormeatarios
nncus tridens. |j ant. Màquina militar que servia
pera cubrirse al bàtrer las murallas. Gole. Catis,
i. 1 ant. GATA. 7.
GAT BORRATXO, mot. fàm. GAT. 3.
GAT CERVAL. LLOP CERVBR.
GAT DE ALGÀLiA. Gat dol taoiany del comú, ab lo
morro agut, lo cos llarch, las potas curtas, lo Hom
cendrós y rodejat de negre, 1 ventre mès clar, se
cria en los paratges calorosos de Assia y Afriet.
Gato de algalia. Yiverra zibetus.
GAT DELS FRARES. OXp. (àm. PLAGA. I. 5.
GAT DE NAU, DE VAIXELL, Ó DE MiLl. QualseVOl dels
noys pera fér las mecànicas de las embarcacions,
y pera apéndrer V ofici de mariners. Aspiran à U
plassa de grumet quant tenen mès edat. (roiofíRi
galopo, grumete, page de eico^a. Nauticos tinu-
culus.
GAT ESCALDAT AB AT6UA TÍBIA 'N TÉ PROU. rof. De^
nota que V escarmentat sempre fuig del perill per
poch que sia. Gato escaldado del agua fria Jktjfe:
quien del alacran està picado la tomkra U eipoRlf.
Piscis collssus vix visum difugit humaniim.
GAT ESCORXAT, mot. ^rsouB mòlt flaca. GdajM*
rida. Extenuatus.
GAT MATMÓ. Espécio do moua petita, quels cigip-
cis adoraren per Dèu. GtUo paúló paés. Ceroopi-
thecus, i.
GAT MIOLADOR MAT SERÀ BON RATADOE. fCf. S' aplici
al que parla mòlt y obra poch. El gato makulkiBr
nunca huen cazador: perro ladrador nunea buen mol•
dedor. Felis clamans non capit mores.
GAT PARDO. Animal mòlt ferós, semblant àia
gat y Ileopardo, però mès gros que aquell y nès
menut que aquest.. Gato pardo. Felis agrestis.
GAT SAUMÍ. fam. met. Qui ab manya logra lo que
vól. MatalascallandOy huron, gazapo^ mogip».
Clanculum, i.
GAT SOBRE BACÓ NO VÓL COMPANTÓ. ref. RSGKl T
CASAMENT, ETC.
GAT VELL. met. Home difícil de sér enganyat.
TofO corridOy marrajo. Callidus.
GAT VELL T LA CUA VERDA. TOf. i GtNT ANTSCOTITi
VERDA.
GAT T CUNILL TOT ES DE UN PEL. FOfr. TAN BO BSM
PERE GOM EN BERENGUBRA, COM LO QUI LI Vi DARBBU.
AGAFAR LO GAT. fr. met. faffl. Emborratxarse.
Cojer 6 pillar un kbo, wna mona, una zorra, m oe^
fiécato. Inebriari.
COLLA DE GATS. mot. Beuoió de geút mal críadi ò
de pocb seny. Gateria. Turba, s.
cot UN GAT Kou ttASAS. expr« HòU de prM*
dkl
GATALi.
#6ilT
nn
Como un gato por ò iobre sueuas, Qnam celerrímò;
canis ad díIdoi.
CONTENT COM UN OàTàBUNà BATA. exp. Mòlt COO-
tent. Como una eastannela 6 como una pauua, Qoam
Istíssimns.
DB coLOB DE GAT. m. adv. GaUodo, Felinens.
DONAB GAT PBB LLBBBA. ft, VÍNDBEB GABSAS PEB
raBDius.
bsgaebapab lo gat. fr. Ferir lo gal ab las an-
glas. GaUar, aranar el gato, Felem uognibus ca-
tem sauciare.
E8TAE COM LO GAT T 'l GOS. fr. Estar OpOSBtS Ó
desavingats. Estar como perros y gatos. Bithus con-
tra bachium ; syri adversos phcBDÍces.
FES FÈs, GAT> QüE TOT HO PAOABÍS PLEGAT, ref . De-
nota qae vindrà ocasió en que algú pagarà tots los
mals ó danys que fà valentse de la ocasió. Todo
junto como al perro los palos. Reperit Dens nocen-
tem.
MENJA, MENJA, GAT, SABDINA, QUE JA *T PIGABÍ LA
ESPINA, ref. que's dia dels gustos que rara vegada
deixan de anar acompanyats de disgustos. Ca$ards
$n mala L•ra, y comerds eabeza de olla, Gaput eris
domi, at non sine labore et anguslia. || Denota que
*8 difereix lo càstich à algú per respecte dels que
estan presents. Irdnse loi huéspedeSf y comerémos
$1 gallo, Non ab ibis impune. J Denota 'Is traballs
que solen sobrevenir als que no reparan en em-
penyarse sens mirar lo modo de poder pagar. Al
matar de los pvsrcos, placeres y jtugos ; alcomer de
laa morcillas, placeres y risas ; al pagar de los di-
neros, pesares y duelos. Luctus extrema gaudia
ocupat.
MULLABSB COM UN GAT. fr. Mullarso enterament.
Eacerse una zarpa. Hadefíeri.
QUé SAB LO GAT DE FÉB CULLEBAS? rcf. QUÉ SAB L*
ASE QUÉ COSA ES SAFBÀ.
QUI NO TÉ MÉS QUE UN GAT AB AQUEST COMBAT, ref.
Denota la mala condició de aquells que no tenint
de qui dir mal, ne diuhen de sí mateix, y que'ls
perversos se danyan mútuament quant no poden
danyar à altres. Los perros de Zurita no teniendo à
quien morder, uno à otro se mordia. Improbus dum
aliis nocere non licuit, sibi metipsi nocet.
QUI NO TÉ BES QUE FÉB, AL GAT PENTINA, ref. Con-
tra 'Is que s' ocupan en cosas inútils y vanas. El
que no tiene que hacer, con el culo caza moscas.
Elurum pectit vacuum cui tempus abundat.
sÉB GAT VELL. fr. mot. Tcuir experiència, no
deixarse enganyar. Tener garrones^ ser perro tiejo,
saber de toL• costura, Yetuslis moribus induratum
esse.
TBNiB LO GAT. fr. mot. fam. Estar borratxo. No
estar para firmar, Ebrium esse.
TBNIB UN GAT GOM UN TEMPLE, fr. BOBBATXO GOM
tmA SOPA.
TOTS LOS GATS TBNSN TOS, MÉNOS LO MEU QUI TÉ
QBTABBO. ref. que reprèn al qui fà ostentació de
qualitats que no li són frópiasi ó cpe'« fica en ne-
gocis dels altres. Ba$ta tos gatos ó escarahajos ti$^
nen tos ó romadizo ; hasta los gatos quieren zapatos..
Alienis negotiis sese immitere.
GATA. f. La femella del gat. Gata. Felis fcBmi-
na, I nàut. Aparell que té sòn ganxo gran ab que
's penjan las àncoras per la serviola al costat de
la nau. Gata, Uncus ex quo ancbora pendens. I
Cap de pocb mès de una brassa que té en un ex-
trem un guarda cap y en ï altre un ganxo grau
pera enganxar las unglas del àncora y penjaria al
costat de la nau ab un aparell. Gata ó gata de or-
ronzary pescador de ancla. Aduncatus funis nautí-
cus. 0 En la bidràulica barra dentada ab que per
medi de sòn llanternó ó grua queda penjant lo
restellador de la resclosa, etc. Gata, Dentata veciis.
I nàut. En los buchs de creu, se diu de la verga
de mitjana. Gata, verga seca. Antenna mali ad pnp-
pim. II nàut. Lo mès alt del màstil de una galera.
Gata. Àpex, icis. | f. Navio Uarch com la galera
però mès ampla, portava espoló en la proa y tenia
cent rems. Gala. Navis genus. | gint, rcgeni.
GATA MoixA. met. Qui fíogeix modèstia. Gata de
Mari-Ramos ò de Juan-Hamos ó ensogada ó muerta;
mosca muerta, moscon, palabritas mansos, ganzua,
zorra, huron, marrajo, gancho, pdjaro, sútrapa,
Yulpes sopita.
FÉB LA GATA MOiXA. fr. Fingir, afectar bumillat
y modèstia. Hacer la gata ensogada, ó de MarirRa-
mos ó de Juan Ramos, Humilitatem simularé.
SÉB UNA GATA MOIXA. fr. fam. Ser dksímulat, fin-
git, fals. Ser la gata ensogada ó de Juan Hurtado,
Leporem dormientem esse.
GATADA. f. fam. Gran disbarat. Gazafatouj
gazapaton. Astirologia, as.
GATAMAULA. m. y f. oatamixa, OATA VOCKA.
GATAMEUS. (a) fr. ter. ▲ quatbe obapas.
GATAMIXA. f. fam. Dissimnlal que afecta
humiltat ó cobardia. Mojigato, socalinero, marga^
ton, picarote, sdtrapa, ganzúa, maàuela, raposa^
gancho, gazapo, sorra, soflamero, moseon, pdjaro,
marrajo, huron, Callidè summissus.
GATÀ8| SA. m. y f. aum. Gatazo, Felis in-
gens.
GATEADO. m. Fusta mòlt compacta de Amé-^
rica ab varietat de vetas. GaUado. Yariegatum
lignum.
GATEJAR. ▼. n. Anar à quatre grapas los ho*
mes. GaUar. Serpo, is. Q Dir gatadas. Disparatar.
Inania loqui.
GATERA. f. GATONEBA. Q HEBBA GATEBA.
GATERIA. f. Conjunt de gats. GaterÚL Felíam
caterva. Q simulaqó, fimgimbnt, batbbia.
GATET, A. m. d. GatítOj ico, iUo. Panms ca-
tns. II Lo de posar vi. Rotillo. Utrículus, i.
GATG. m. Aucell del tamany de una coeala, y
de un plomatje mòlt bermós, compost de vert,
roig, blau, blanch, negre y pardo; y en los mas^
eles es lo color mès viu que en las feaKllas. Uta
'1 cant dels altres y es t^p a|çiMiliaa afltai^ne
39»
GAÜ
DIGGIONABI
GIT
se'ls eoYia seosers. lUf^dajo, amndajo, gayo, ^dl-
gnlo, Gracalas glandarins.
GATGE. m. ant. peictoií. || ant. Lo qne queda
en poder del enemích per la segaritat de cnmplir
los pacles. Rehen, Obsés, idís. y ant. Estipendí, re-
galo. Gaje, emolumento. Prseminm, ii. || pi. pàgà,
SOLDADA, sou.
PÉNDEBR GATGES. loc. ant. Ferse soldat. Sentar
flaza , enganchar$e, Pecnnia ad mrlitian se allice-
re; militiae nomen adscribere.
GATIGIDA. adj. Matador de gats. Gaticida,
Gatícida, ».
GATILLÀ8. m. anm. de gatillo. Gatillazo,
Clavis scloppeti grandiós retinacalum.
GATILLO. m. Barras de la arma de foch. Ga-
üllo, perrillo , patilla. Clavis forcipís retinacn*
him.
GATiLLo CASTo. Planta de fnllas semblants à nna
ma oberta, ramas quadrangulars, flexibles y blan-
quinosas, flors petí las y claras ab espiga en la ex-
tremitat de las ramas, lo fruyt semblant al pebre
negre. SauzgaiillOf drhol del paraiw, agnoeasto.
Yitex, icis, amerina, se.
COP DB GATILLO. GatUlazo, Clavis catapultffi reti-
naculis ictus.
GATINAR. V. n. gatonar.
GATÓ. m. d. GATET.
GATOBIÀQUIA. f. Batalla de gats. Gatoma-
quia. Gatomachia, 8B.
GATONAR. Y. n. Parir ia^ata. Felinum foBtnm
edere.
GATONERA. f. Forat en las portas ó parets
pera entrar ó eixir los gats. Galera. Foramen fe-
linum.
GATONET. m. d. GATET.
GATOSA. f. IBGELAGA.
GATXALt. m. Arbre de Amèrica de uns vint
peus de alt, íullas en figura de llansa y la fusta
mòlt forta. Jaehali, Resticulata annona.
GATZARA, f. BuUa ab crits y alegria. Algaza-
ra, zamhra, alarido, grita. Yociferatio, nis.
GATZERAN8. m. Planta de fullas espinosas,
en mitj de las quals prodnheix un fruyt bermellós
com una cirera. Brusco. Ruscus aculeatus.
GAUBANSA. f. GOIG, albgbia, festa.
GAUDeAmus. Yeu llatina admesa en Y estil
familiar pér goig, regositj y alegria. Gaudeamus,
gaudiU. Gaudeamns.
GAUDENGI. n, p. de bome. Gaudencio. Gau-
dentius^ ii.
GAUDIDOR, A. m. y f . Qui 's gaudeix de algu-
na cosa. Perfruidor. Gandens, tis.
GAUDIMENT, m. La acció y efecte de gosar.
Gace. Adeptio, nis.
GAUDIR. V. n. y
GAUDIR8E. y. r. Gozar. Fruor, eris. || aproh-
TARSB.
GAUO. m. ant. ooio.
fkAA9» m. AuoeU. micQ.
GAUSIR. v. n. ant. gaudir.
GAVAN. m. ant. Espècie de capot sens valoaa.
y ab caputxa. Gaban, Grassior laceraa.
GA VARRERA. f . Roser bort de fuUas un poch
agudas, las rosetas encarnadas, lo fruyt com nm
cirereta ovalada y coronada, té dins nna borreU
apegalosa que pica si toca la carn. Etearamyjo, gé-
vanzo, zarza perruna, rosal silvestre, oxiaewtíé,
Cynosbastos, cynosbastum, i. I Lo fruyt té 1 ma-
teix nom que las plantas, y *ls apotecaris li diohea
Tapaculos, perquè 's dóna en las diarreas la cga*
serva que's fà de ell. Cynobaslos, i, canina rosa.
GAVELL. m. Reunió de móltas cosas. Ciínultf.
Cumulus, i.
GA VELLA, f . Feix de blat menor que la garbí.
Gavilla, Manipulus, fasciculus, i.
GAVETA. f. OABETA.
GAVILLA. f. Colla de gent dolenta. GniUa^
hato, Caterva vilis.
GAVINA, f. Paviota, aucell de aygua sembhDt
à la cigonya, '1 becb recte, gros y robust, la es-
quena blanca, las puntas de las plomas de las alas
negras, lo demés blanquinós, y tres dits eo c»b
pota. Gaviota, y gavina pr. Mandi. y Mar. Lans
tridactitus, gavia, s. | Aucell de quatre pobadu
de llarcb, becb negre, prim y llarch, los dos dits
externs de las potas encarnats y units ab una mem-
brana, la esquena reflecteix de vert, blau y negra,
ab una bermosa ralla en lo mitj, la panxa y cos-
tats del coll y del becb encarnats; habita en la td-
ra del mar y rius, y s' alimenta de peixos. Msflà
pescador y aleion. Alcion, is.
GAY, A. adj. Alegre, festiu, bell. Ga^o.Was.
I interj. ant. at.
gat SABER. Poesia, gaya etencia. Poesis, poS-
tice, es.
GAYA. f. Tros de roba en figura triangular
qne s' anyadeíx als vestits pera donaries lo vol ne-
cessari. iVes^a, ^tVoii, ses^o. Angulorum panni seg-
mentum. || ant. Aucell. gralla, garsa.
GAYABIENT. adv. m. ant. alegrembüt.
GAYATy DA. adj. Guarnit ab gayas. Gironaio.
Laciniosus. || En lo blassó s* aplica al escut dividit
en vuyt pessas triangulars. Gironado. Triaognlis
distinctum. || Se diu de la roba ab llistas de molls
colors. Gayado. Polymitus.
GAYATO. m. Tirapeu de pastor. Casado. Bi'
culus, pedum, i.
GAYETELL. m. ant. nànt. bota.
GAYETA. f . Pedra negra , llnstrosa y dòcil.
Azabache, Gayates, is.
GAYETANO. n. p. de h. Cagelano, CajeU*
nus, i.
GAYEVAT. f. aUt. ALEGRIA.
GAYRC. adv. Mòlt. Mueho. Multum.
gatre, gatre. m. adv. quasi, quasi.
NO ANAR L gatre. loC. RUt. PER POCH, TANTOST.
GAYRELL. m. adv. De través. JH Ma, aliM
soslago. Transrersuffli obl^pid.
GEL
OATTA. f. Sach del gemechs. Gayta. Tíbia
airicularia.
GAZAGN. m. anl. guant.
GAZAGNAM. ▼. a. anl. guàntir.
GAZARDONAK. Y. a. Gàlliidonai.
GAZARDÓS•adj. ant. gallardó.
GE.
GEBEADA. f. Rosada gelada. Eseanha. Pnii-
oa, s.
GEBEAE. y. n. Gelarse la rosada. Esearehar,
Rorem congelar! .
GEBEATy DA. adj. GELAT.
m. GBBBADA.
[. m. JAQUBTA.
GEGANT, m. Persona de estatura desmesura-
da. GiganU. Gigas, antis. || adj. met. Extraordinari,
lo que excedeix à altres en qualsevol cosa. Giganu.
Portentum, i. || pi. Las fignras de gegant que van
devaot en la professo de Corpus. GiganUmes, y gi-
gante$. ter. Gigantum simulacra.
GEGANTAs. m. aum. Gigantazo^ giganton.
Haximns, procerus gigas.
GEGANTE8GH| CA. adj. Cosa de gegants.
Giganteo, gigantesco. Giganteus.
GEGANTESSA. f. Gigantay geganta. Muller
giganteo corpore statursB.
GEGANTET. m. d. gegantó.
gegantí, na. adj. AGEGANTAT.
GEGANTÓ. m. d. Gigantillo. Parvus gigas.
GEL. m. Àygua glassada. Yelo, Gelu, u, gla-
eïeSf ei.
GELABLE. adj. Lo que *s pót gelar. Helahle.
Congelabilis; congelationi obnoxius.
GELADA, f. La coagulació dels líquits pro-
duhida pel fret. Helada. Gelu, u, congelatio,
nis. I La acció y efecte de gelarse. Helamiento, Gon-
gelatiOy nis. | met. fredor, indiferència.
GELAR. V. a. Coagular la acció del fret algun
Ifquit. Belar. Congelo, as. J met. Causar gran fret,
com: r aygua gela las dents. Belar. Summo fri-
gore afficere. || v. n. Fér mòlt fret. Belar. Gelo, as.
I Deixar admirat. Belar, pasmar, suspender. Obs-
tupesco, is. { Desanimar, acobardir. Belar. Timó-
rem incutere.
GELARSE. V. r. Convertirse en gel los líquits.
Belarse. Rigeo, es. || Posarse mòlt freda ó erta al-
guna cosa. Belar, helarse. Gelasco, is. || Tenir mòlt
fret. Belarse. Pre frigore penè rigere. | met. Pas-
marse, atnrdirse, acobardirse, assustarse. Belarse.
Obstupeo, es. || Secarse *ls arbres per causa del
fret. Belarse. Congelo, as.
GELAT, DA. p. p. Belado. Gelidus. || m. Be-
guda glassada. Belado, frio, garrapina. Potio con-
gelata.
deixar gelat. fr. met. Deixar aturdit, pasmat.
Dejar pasmado, heeho vMpiesa. Stupefacio, is.
QCBDARSE GELAT. fr. met. Quodarse mòlt admi-
CATALÀ. GEN IH
rat. Quedarse helado. Obstopore summo corrípi•
GELATINA, f. Conserva gelada del sach de
algunas fruytas. Jalea, jaletina. Pomorum sacciiB
concretus. | Substància ó calco espès que s* extrta
de vàrias carns mescladas ab ralladuras de banfi
de cervo y sucre pera confortatiu dels malalts. ^
latina. Succus carnium saocbaro concretus.
GELATINÓS , A. adj. Abundant de gelatina.
Gelatinoso. Glutinosns.
GELÓS, A. adj. Qui té celos. Celoto, Celotet,
celotipus. I Qui es mòlt sol-lícit y amant de lo qoe
li pertany. Celoso. Suorum valdè studiosus. | Dü
dels irracionals que desitjan la femella. Celoto. G»-
tuliens.
GELOSIA, f. CELOS. D Reixat de llistooets de
fusta pera mirar sens sér vist. Cebsia. Transenoi»
®. n Herba, flor del amor. Q cap de ase.
GEM. n. p. corromput, guillem.
GERIA. f . Nom genòrich de las pedras precio-
sas. Gema. Gemma, ».
GEMEGH. m. Suspir. Gemido. Gemitus, us.
FÉR GEMECHS. fr'. GEMEGAR.
GElUEGADOR, A. m. y f. Qui gemega. Gmir
dor. Gemens, gemebundus.
GEMEGAR. V. n. suspirar, expressar ab veo
llastimosa la pena y congoixa. Gemir. Gemo, is. |
Queixarse de algun mal ab veus ó expressions és
sentiment. Gazmiar. Conqueror, eris.
GEMEGAYRE. m. GEMEGADOR.
GEBfEGÓ. m. Qui sempre està gemegant. 6i-
MEGADOR.
GEMESSAGAR. Y GEMIGAR. Y. n. ant.ei-
MBGAR.
GEMINIS, m. signe boreal, lo tercer del mh
díach, que correspon al Maig. Geminis, Geminus,
geminis. H Emplastre de blanquet y cera disolt en
aygua comuna y oli rosat. Geminis. Geminum em-
plastmm.
GEMIR. V. n. GEMEGAR.
GENGIANA. f. Herba medicinal de arrel mòlt
amarga. Genciana. Gentiana, ».
GENGIANI. m. Principi actiu de la genciaoa,
es en forma de aguUetas, de un color que tira à
groch, y de un gust igual à la genciana. (renetmit-
no. Gentianinum, i.
GENDRE, m. Lo marit de la filla. Femo. Ge-
ner, eri.
GENEALOGIA, f. Sèrie de progenitors y as-
cendents, y r escrit que la conté. Genealogia, Ge-
nealogia, ®.
GENEALÓGIGH, CA. adj. PectanjBiit à la
genealogia. Genealògica. Gronealogicus.
GENEALOGISTA, m. Qui tracta de genealo-
gia. Geneabgista. Genealogus, i.
GENER. m. JANER.
GENERABLE. adj. Lo que's pót produhiró en-
gendrar. Generahle. Generabilis.
GENERACIÓ, f. Producció deun vivent. Oene-
racion. Generatio, nis. || Casta, genero, eapém.
(800 GEN
.Gmtracim, Geous, em, I Llinatge de nua perso- I
na. Gauracion. Proles, is. | Successió en la família
per Knea recta, com: la de filis, nòts, besnéts, etc.
Geiuraeitm. Generatío, nis. | Producció de cosa de
diferent espècie; com la de cnchs en las llagas.
'GMiradon. Generatio, nis. | Munió, multitut de
gent. Gentio. Hominnm magna frequentia.
. GENEBAL. adj. Ijniversal, comú. Gtneral. Ge-
neralis, (Bcumenicus. || Lo que convé à la major
.part. General, Gommunis. J Dit de la persona que
lé intel-ligéncia en mòltas ciénciasóarts. General,
Generalis, universalis. || m. Lo cap principal de un
•exèrcit. General. Prefectus, i. || Lo prelat en las
ordes religiosas. General. Praepositus generalis.
GBrnuuL DE iRTiLLERiÀ. General de la artilleria.
Jellicorum tormentorum magister, prsfectus.
GExNERàL DE CABALLERU. General de la Cahalleria.
Hypparchns, i.
GBiiERAL DE PROVÍNCIA. Qui la goveroA ab plena
autoritat. Virrey, general. Provinçise snpremusdux.
BIf GENERAL, m. SdV. GENERALMENT.
GENERALA, f. Lo primer toch de tabals pera
péndrer las armas. Generala^ general. Classicum,
i. II La muller del general. Generala. Supremi du-
els exercilus uxor. | ant. Privilegi que's concedia
als oficials de marina de la carrera de Amèrica,
pera portar segons sòn grau certa pacotilla exemp-
ta de tot dret. Generala. Privilegium, ii.
GENERALAT. m. Ofici de general. Generalato.
Summa prastnra. || Lo temps que dura 1* empleo
del general. Generalato. Tempus quo munus gene-
- ralis exercetur.
GENERALISAGIÓ. f. La acció de generalisar.
' Generalizaeion. Actio aliquid commune reddendi.
GENERALISAR. V. a. Fér general ó comuna
alguna cosa. S' usa també com recfproch. Genera-
Uzar, Aliquid commune reddere.
GENERALÍSSIM, A. adj. sup. Generalisimo.
Generalissimus. || General que té*lmando sup^ior
fins sobre Is oficials generals de un exèrcit ó ar-
mada. Generalisimo. Supremus prsfectus genera-
lis; supremus militie dux.
GENERALITAT, f. Extensió à mòlts sens de-
terminació ú excepció. Generalidad. Universitas,
atis. Q Falta de especificació ó de individnació. (re-
ti«ra(tdad. Indislincta rei narratio. | Dret anome-
nat del general que*s pagava en Catalunya. Gene-
ralidad. Teloni vectígal.
GENERALITAT DE LA LLET. for. LaS eXCepcioUS do
dret. Generales de la ley. Generatim, generaliter.
GENERANT, p. a. y
GENERATIU, VA. adj. Lo que té virtut de
produhir ó engendrar. Generaíivo , genitivo. Gene-
rativus, genitivus.
GENERATRts. f. geom. Línea ó figura pera *1
moviment de la qual s' engendra algun pla ó só-
lit. Generatriz. Generalrix, icis.
GENÉRiGHi GA. adj. Cos del género. Gen^rt-
90. Genenots.
DICaONABI QEN
. CffiNÉRICAMBNT. m. adv. De ttn nodogeaè-
rich. GenéricamenU, Generatim.
GENERO, m. Lo que es comú à mMlas espè-
cies. Genero. Genus, eris. | Modo ó maiiera. Géu-
ro. Hodus, i. || Naturalesa, qualitat, classe. Géun.
Ratio, nis, species, ei. || gram. La divisió deb noms
segons lo sexo ó terminació. Genero. Genus, eris.
II Mercaderia. Genero. Rerx, cis.
CACRER BAIX DE ALGUN GÉNBRO. fr. Sèr COmpr^
en ell. Caerdebajo de genero. In aliqno gènere eom-
prehendi.
GENERÓS^ A. adj. Noble. Genero$o. Geaero-
sus. II Magnànim, de noble animo. Generoeo^ Stre-
nuus, magnanímus. || Lliberal, dadivós, franch.
Generoso. Munificus. [ ant. La persona coostitoida
en altre estat bon rós desprès dels caballers ab títol
de generositat, sens ésser armats caballefs, per
especial privilegi, obtenint armadura de caballer
dins de un any y altrament no. Generoto. Geoe-
rosus.
GENEROSAMENT, adv. m. Ab noblesa, ab
generositat, ab lliberalitat. Generosamenu. Genero-
se. II Ab mòlt animo. ValerosamenU, gmieromtm-
U. Yíriliter.
GENEROSITAT, f . Magnanimitat. GeneroMd.
Generositas, atis. || Lliberalitat, desinterès. Gt-
nerosidad. Munificentia , se. y Títol » noblesa be-
redada dels antepassats. Generosidad. Generositas,
atis.
ORDE DE LA GENEROSITAT. Corta ordo de caballers
fundada per Càrlos Emflio en T any ie€5. Órdnit
la generosidad. Generositatis ordo.
GENESEOLOGIA. f. Tractat de la generació.
Geneseologia. Geneseologia, m.
GÈNESIS, m. Primer dels cincb llibres de
Moysés. Gènesis. Gènesis, is ó eos.
GENESTA. f. GINESTA.
GENEL-UÀGH. m. Oració que's tk al naixe-
ment de algú. Geneliaco. Genelliacus, i.
GENETIA. f. ant. caballbria.
k LÀ GENETU. fr. ant. A la gineta. Brevibus
ephippiis equitatio.
ÀLFORRAT k LA GENETU. loc. ant. Alforrado (c-a-
hallo) d la gineta, lihre, deeemharazado. iiber,
exentus.
JUGAR JL LA GENETIA. Piesta cahaüeresca. Cor-
sus, us.
GENGIBRE. m. gingebrb.
GENI. m. Natural, inclinació. Genio. Geníom,
ii. II Gust, humor. Genio. Genius, ii. || mit. Segona
los antichs, Dòu baix la tutela del qual naix, viay
mor algú. Genio. Genius, ii. | pi. arq. Figaras de
noys ab alas, que denotan las virtuts ó passions.
Genios. Genia, orum.
GENI FORT. Prompte, violent. Pólvora. Acer.
GENI TRAVÉS. Revoltós, iodócü. Genio revesei^-
Indocilis, irrequieta Índoles.
QBNI T riGDRA FINS i LI ÇBPULTÜBA. ref. DefiOti
que no es fàcil mudar de geni. GsMto d Mlwv'f
GEN CÀTALi.
figura ha$ta la sepultura, Qaosemelest imbutare-
cens servabit odoreni testa dia,
ANAR CONTRA 'l GENI. fr. Intentar alguna cosa
oposada à ell. Ir cmíra el genio. Invita Hinerva
aliqoíd tentare.
BON GENI, ó GENI BO. Geni suau. Genio suave, tra-
table, blando. Pium ingenium.
m)LENT ó MAL GENI. Mala índole. Genio malo, ri-
diculo, estràvaganle, avieso. Intempèries, ei.
REPRIMIR LO GENt loc. Quebrar la condicion ó el
natural: templar el genio. Genium cohibere.
sÉR DE GENI FORT. fp. Séf de un natural indócil.
Tenir condicion; ser de natural fuerte, kcre índole
pollere.
, séa DE GENIS ENCONTRATs. fr. Sér de un geni
oposat al altre. Eneontrarse, tener naturaíes bien
diferentes. Dissimiles habere naluras.
TENIR LO GENI FORT. loc. Tcncr condicion. kCTÏ in-
genio esse.
. TBNIR Ó TROBARSE DOS Ó MÒLTS DE UN MATEIX GENI.
fr. Conformar. Eneontrarse los genios, Convenire,
' GEHHAL. Propi del geni ó inclinació. Natural,
genial. Innatus. || m. Hàbit ó costum conforme al
geni de cada hu. Genialidad, índoles, is, consuetu-
do, ínis.
GENIALMENT. adv. m. Conforme al geni. G«-
nialmente, tndoli conformis.
GENICULATy DA. adj. Se diu de la fulla 6 co-
ca que té nusos. Geniculado. Geniculatus.
GEBltS. n. p. de h. Ginés. Genesius, ii.
GENÍSSARO. m. Soldat de infanteria de la
guàrdia del Gran Turch. Genizaro, Turcorum prin-
cipis stipator, satelles.
GElvissIA. f. Espècie de ginesta de Alemanya
que serveix pera tenyir. Genisia. Genisia tincloria.
GENITAL, adj. Lo que serveix pera la genera-
ció. Genital, Genilalis. || pi. Nom que donaren los
gentils à uns déus imaginaris dels que deyan ha-
ver produhit los homes. Genilales, Genitales ,
ium.
GENinu. m. gram. Lo segon cas de la decli-
nació del nom. Genitivo. Genitivus, i. J adj. gene-
ratiu. II GENITAL.
GENITURA. f. ant. generació.
GEPnVA. f. Membrana carnosa que cubreix la
barra, y guarneix la dentadura. Encia, Gingiva, se.
GENOLt. m. SANDARACA.
GENOLL, m^ La part de la cama que la junta
ab la cuixa. Rodilla. Genu.
GENOLLS PER TERRA fr. AGENOLLAT.
COSA DELS GENOLLS. Rodíllero, Ad genua perti-
nens.
DE GENOLLS, m. adv. DE GENOLLONS.
FiNCAR LO GENOLL, loc. aot. üincar la rodilla, V\ec•'
tare genua.
^ GENOLLADA. f. Cop de genoll. Rodilladà, ro-
dillazo. Gend percussió, ictus.
GENOLLERÀ. f. Pedàs en los genolls de las
calsas. Jtodillera. Assumentum, i. | pi. Cuberta
TOMO I.
GEN 801
pera defensa, adorno ó comoditat dels genolls. Ro-
dilleras, Genuaria, ium.
GENOLLONS. (de ó a) m. adv. Ab los genolls
enterra. De rodillas, Flexis genibns; ingènua
procumbendo.
GENOLLUT. DA. adj. Qui \é 'Is genolls gros-
sos. Rodilludo. Magnisgenibus prsedítus,
GENOVÉS, A. adj. Natural de, y lo pertanyent
à Gènova. Genovés. Genuus, genuensis.
GENS. adv. afirmatiu. Alguna cosa. Algo, algun
tantOy un poco, nada, Aliquanto. Q Negatiu. iYm*
gun, nada. Nihil, nibilum.
NO GENS. Nada absolutamente, Minimò vero.
GENT. f. Pluralitat de pcrsonas. Gente, Gens,
tis. [ Nació. GenU, Gens, tis. y pi. gentil. 1. D adj;
anl. GENTIL, NOBLE, GALAN. Q adv. aot. INGENIO-
SAMENT.
GENTBAHüNA. Geut baixa y despreçiable. Genié
baja. Ignobiles, obscuri homines.
GENT BOIA, CAMPANA DE FUSTA. ref. Deuota quo la
persona aixalabrada y de poch seny no admet cor-
recció. Cabeza loca, no quiere toca ; en cabeza loca,
no se tiene toca ; gente ruin, campana de. pala. Sine
çerebro disciplinam respuit caput.
GENT COMUNA. Ordinària, vulgar. Gente comun,
vulgar. Yulgns, i.
GENT DE ARMAS. Home de armas. Gendarmes. Ho-
mo ad arma destinatus.
GENT DE BÈ. Houesta. Gente de bien, demodo óde
traza. Gens honesta.
GENT DE CABALL. Tropa de caballeria. Caballertap
gente de d caballo. Equiatus, us, equites, uro.
GENT DE DINERS, met. Gent rica. Gente de pelo ó
de peluza. Divites, is.
GENT DE DISTINCIÓ, DE QUALITAT, DE ESTOFA, ó DB
UPA. La principal. Gente de dislincioh; gente princi-
pal; gente, kombre, persona de cuenta. Illustròs, ho-
Dorati cives.
GENT DE MODO. La que té criansa, Gente de modo ó
de traza, honrada. Gens circunspecta,honorabilÍ8.
GENT DE NEGOCI. Comerciaul. Gente de trato; co^
merciante, Commercio dedita gens.
GENT DE PAU. Resposta del que truca à la porta
pera qne li obrin ab seguretat. *Geti(f depaz, Amí-
cus adest; nihil timendum.
GENT DE PEU. Tropa de peu. Infanteria; gente de
d pié. Peditatus, us.
GENT DE PLOMA. Sc diu dels qui tenen ofici de es-
críurer y en particular dels notaris. Gente de plu-
ma. Scriba, sbi
GENT RÚSTICA, uiet. La aldeana. Gente rústica^ de
gallaruza, de capa parda, Rustícana gens.
GENT Y GENT HI HA. loc pera deuotar la diferèn-
cia que hi ha de unas personas à altras. Algo ó mu-
cL• va de Pedró d Pedró; hay gentesy gentes. Homo
homini quàntum prestat 1
ALSAR ó F^.RGENT. fr. mil. Allistaria pera la milf-
cia. HaceTf^UsveuUar gente. Milites conscribere; de-
lectom CMpifff
101
802
GEK
DIDGlONAltl
GEO
1
GiLiN GENT. Genu buena^ belUif ie garbo. Ha-
mani virí.
NO seeí tant com Li GENT DiuHEN. refr. Denota
sér exageració lo que *s diu de alguna persona ó
cosa. No es tan bravo 6 tan fiero el leon eomo lo ptn-
tan ; el ballestero que me loas, algunas veces da en
el blaneo, mas no todas, Non leo tam fems, quam
picta leonis imago.
QUI NO MENT, NO YÈ DB BONA GENT. TOf. DeUOta
qne 1s qui venen de noble llinatge, alabant sos
antepassats, solen mentir, y qui no ho fà apar no
sér de noble Uinatje. Quien no miente, no viene de
buena gente. Qui non mentitur, non atavis edítnr
regibas.
SEGONS LA GENT LOS ENCENS, ref. Denota que à
cada ha se*l déa tractar com mereix. CtMles barbas,
tales tobajas. Ut digna est íacies honoratar.
TIBAE GENT i TBBBA. fr. nàut. DBSBMBABCAB.
GEaVTAOA. f. GBNEBAGIÓ. 6.
GENTETA, f. Gent mina y despreciable. (ren-
lecilla ; gente de esealera abajo. ínfima, sòrdida
plebs.
GENTIL, m. Idòlatra, pagà. Gentil, Gentilis, is.
I adj. Graciós, galan. Gentil, Gratiosas, elegans.
II ExceMent. Gentil, Eximias. | Gran. Gentil, Pre-
magnus.
GENTILHOM T GENTILHOME, m. La per-
sona qae s* enviava al rey ab notícia de impor-
tància. Gentilhombre, PraBclarus nantias. || Titol de
noblesa qne no's déa à privilegis particalars ni t
empleos, sinó à són llinatge. Gentilhombre, noble de
euatro costados, Scatifer, i, patricias, ii.
GENTILHOME DE BOCA. Criat del rey que segueix en
grau al majordom de setmana; y serveix à la
taula del rey. Gentilhombre de boca, Nobilis à
mensa.
GENTILHOME DE LA CAMBBA DEL BEY. Criat dC mòlta
distincció que serveix inmediatament al rey; en
Espanya n' hi ha de tres classes, ab exercici, de
entrada, y de clau capona. Gentilhombre de cdmara,
Regius cubicuiarius.
GENTILESA, f. Garbo, ayre, bisarria. Gentile-
za. Elegantia, se. I Desembaràs, facilitat en fór al-
guna cosa. Gentileza, garbo, desembarazo, despejo.
Facilitas, atis, expeditio, nis.
GENTiuCH, CA. adj. Pertanyent als gentils.
Gentilico, Gentilicus. || gentilici. 1.
GENTIUGIí A. adj. Pertanyent à las gents ò
nacions. Gentilieio , gentilico, Gentilitius. Q Perta-
nyent al llinatge ó família. Gentilieio, Gentilitius.
GENTILISME. m. y
GENTIUTAT. f. Religió ó secta dels gentils.
Gentilitmo, Gentilismus, i. | Lo conjunt dels gen-
tils. Gentilismo, gentilidad. Gentilitas, atis.
GENTILBIENT. adv. m. Ab garbo y bisarria.
GentilmenU, Yenustè, eleganter.
GENTI880LA. f. GENTOTA.
GENTIÜ. m. Hultitut de gent. Gentio, Gens, tis.
GENTOTA. f . y
GENTUSSA, f. La gent mès despreciable dd
poble. Gentualla, gentuza, popuUtekOy genUtíget^
dillo. Plebecula, «.
GENUFLECTOEIy A. adj. Reelinatorí. Gen»-
fiectorio, reclinatorio, Torus, i.
GENUFLEXIÓ, f . La acció de agenollarse. Ge-
nuflexion. Genuflexió, nis.
GENUt, NA. adj. Pur, natural, propi. Gtnwim,
Genuinus, proprius.
GENZAB. v. a. aut. adobnab.
GEODÉSIA. f. Art de medir la terra. Gtoénia,
Geodesia, se.
GEÓFAGO. A. adj. Qui acostama menjar ter-
ra. Geófago, Geophagus, i.
GEOGNÓSIA. f. Part de la mineralogia, qie
tracta de la disposició en que *8 troban los miae*
rals en lo globo. Geognosia,geologia. Geognosia, «.
GEOGÒNIA. f. Història del origen de la tem.
Geogonia, Geogonia, bd.
GEOGRAFIA, f. Descripció de la terra, ^m-
grafia. Geographia, se.
GEOGRAFIA víDiCA. DescHpció de la superfície
del globo terrestre ab relació à las infloéncias ds
cada lloch, en la salut, las fiïneíons vitals y Im
malaltias de sos habitants, tan vegetals com aai-
mals. Geografia mèdica. Medica geographia.
GEOGRAFIA botInica. Part de la botànica qm
tracta del coneixement de las cansas ffsicas, qae
modifícadas per la naturalesa particalar de las
plantas, obligan à cada una de el las A vfnrer ea
lloch determinat. Geografia botànica. Geographia
botànica.
GEOGmÀIlGAMENT. adv. m. Segons lasre-
glas de geografia. GeogràficamenU, Geographieè.
GEOGmÀFICHi CA. adj. Lo qne pertany à k
geografia. Geogrúfíco, Geographicos.
GEÓGRAFO. m. Professor de geografia. Geò-
grafo. Geographus.
GEOLOGIA, f. Ciència de la naturalesa y ge*
neració de las parts de la terra. Geologia, Geolo-
gia, ae.
GEOaiÀNCIA. f. Vana endivinacíó per las dh-
vellas deia terra. Geomancia, Geomantia, ae.
GEOMÀNTICHi CA. adj. Qui usa de la geo-
mancia. Geomdntico. Qui ex terra vaticinalor.
GE^MIETRA. m. Professor de geometria. Geé^
metra. Geòmetra, 8D, geometer, tri.
GEOBIETEIA. f.i^iéncia de las midas. Geome-
tria, Geometrice, es.
GEOMETRIA suBLiME. Cíéncia quo tracta de la igua-
lació de las curvas y dels sólils que *8 forman de
el las. Geometria sublime. Geometria sublimis.
GEOBIÉTRIGABIENT. adv. m. Conforme à
las reglas de geometria. Geométricamente. Geome-
trice.
GEOMÉTBIGH, CA. adj. Lo que pertany à la
geometria. Geométrico. Geometricus.
GEORGIÀ, NA. adj. Natural de y lo perta-
nyent à Geòrgia, regió del Assia. ^or^taiio. liMma:
«SR CATALi.
GEÓMGIGA. f. Llibre de agricultora. GeàrgUa.
Georgíca, omm.
GEOOGÓPIA. f. Espècie de cooeixemeDt de la
naturalesa per medi de la observació de la terra.
Geoscapia, Geoscopia, as.
GEÒncEí, CA. adj. ant. Pertanyent à la ter-
ra. Terrestre, y geótieo. ant. Terrestris, terrenus,
geoticns.
GEOVÀ. m. p. Nom hebreu que s dóna à Dèu,
y vól dir autor de la vida. Gehovd. Deus, i.
GÈP. m. Elevació estraordinària en las espat-
llas ó pit, comunment dels que són contrafets. Cor-
cota, corcoba, giba, joroha, Gibba, se. || Curvatura
de qualsevol cosa. Corcova. Curvatura, ®.
GEP. n. p. de la corrupció de josep.
GEPCIÓ. m. ant. domini.
CWPERUTjDA. adj. Qui té gèp. Coreovado,
pboio^ gibado, jorobado, Gibbus, gibber. J corb.
càf geperut se véu lo gep. ref. véurer una pa-
htky ETC.
fAr geperut, fr. Engibar. Gibba afficere.
QÈm, m, ant. guix.
GEQüUL V. a. ant. abítrer, humiuar. || ant.
MDLAR.
GEBAEQUIA. f. Orde entre *ls cors dels àn-
gels, y dels diferents graus de la Iglésia. Gerar-
quia. Híerarchia, ae. | La subordinació de unas per-
soDBs ó cosas sobre allras. Gerarquia. Ordo, inis.
GSAÀEQUICHy CA. adj. Pertanyent à la ge-
rarquia. Geràrquico, Ad hierarchiam pertinens.
GERDERA. f. Arbust espinós que fà '1 fruyt
bermell ab uns granets com las moras. Frambueso,
sangüeso, Rubus idsBus.
GEEGA, í. y
GEaGOFf. m. ant. La llengua dels gitanos. Ge-
rígonza^ germania. Grasatorum obscurus sermó. |
met. Cosa dificil de enténdrer. AlgaraUa, gerigon-
za. Res difficilis intellectu.
GERMÀ, NA. m. y f. Fill dels mateixos pares
que altra. Hermano. Frater, tris, soror, is. | Indi-
viduo de una mateixa religió ó cofradia. Hermano -
Frater, tris. | Tractament que'sdonan los cunyats.
Hermam). Levir, i. | Lo lloch entre 'Is regulars.
Hermano. Sodalis laicus. || Qui participa de privi-
legis de alguna societat religiosa. Hermano. Spiri-
tualiom religiosae communilatis ob fraternilatem
particeps. || met. Una cosa respecte de altra sem-
blant. Hermano. Germà nus, i.
germI carnal. Qui ho es de part de pare y de
mare. Hermano carnal; depadre y madre; hermano
eníero. Germanus frater.
germí jurat. loc. ant. Hermano por juramento ó
juramentado. Jurejurando adiçtus frater.
oermí de llet. Lo fill de la dida respecte del es-
trany que crià. Hermano de leche. Collactaneus, co-
ïlacteus, collactíus.
Goip i IONS GERMANS, loc. Fraterualmeut. En amor
I eompana. Fraternè.
iptj GBRiii. 'L que sols ho es per part de pare t
GER 808
de mare. Medio hermano. Germanus patruelis vel
matruelis.
MÒLTS GERMANS, EN UN CONSELL, LO BLANCH FAN
TORNAR BERMELL. rof. Dcuota la diversítat de parere
ú opinions en los homes. Pon lo tuyo en eonujOf
Mios dirdn que es blaneo, y otros que es negro. Non
omnibus eadem opinió: quod philosophi tot senten-
tise.
partir com i BONS GERMANS, TOT PERA MÍ, RES PERA
TÚ . ref. LO TEU ES MEU T LO MEU M* HO VULL.
sÉR CARÍssiMS GERMANS, fr. fam. que's diu dels
venedors que demanan un preu mòlt car. Ser una
venta. Caro aliquid vendi.
GERHIANDAT. f. Relació de parentiu entre
germans. Hermandad^ fratemidad. Fraternitas, atis.
II CONGREGACIÓ, CONFRARIA. || mct. La correspondéu-
eia de algunas cosas entre sí. Hermandad. Simili-
tudo, inis.
GEEMÀNIGHy CA. adj. Cosa de Alemanya.
Germdnico, germanesco. Germanicus.
GERMINAMENT. m. ant. brotada.
GEROFLE. m. Arbre que fà *ls clavells espè-
cies. Girofie, giofe. Caryophillum, i. || clavell.
GEROGLIFIGAR. V. a. Fér geroglífichs. Gira-
glificar. Hierogtyphico, as.
GEROGLÍFICH. m. Figura ó símbol miate-
riós, com la palma que es senyal de victòria. Ge-
roglifico. Symbolum, i. || adj. Pertanyent al gero-
glifich. Geroglifieo. HieroglyphicuS) hien^raphi-
phicus. y pi. Las figuras que usavan los egipcis en
lloch de lletras. Geroglificos. Hieroglyphica notà.
GERONI. n. p. de home. Gerónimo, Hyeroni-
mUS, i. II GERÓNIM.
GERONÍ Y gironí, na. adj. Lo natural de
ó perlanvenl à Girona. Gerundense. Gerundensis.
GERÓNIM , A. m. y f. Religiós de la regla de
sant Geroni. Girónimo. Hyeronimiani monachi.
GERRA. f. Vas gran de terrissa cuyta, desde*i
cul va seguint mès ampla, y forma panxa fins al
coll que es mès estret. Tinaja. Dolium, ii. ] La que
té ansas y coll alt. Jarra. Diota, se.
GERRAM. m. Paratge abont se tenen las ger-
ras. Tinajeria, tinajero. Doliorum repositorinm;
doliarium, i i,
GERRA88A. f. aum. Tinajon. Magnum do-
lium.
GERRER. m. Qui fà ó ven gerras. Tinajero.
Doliorium artifex; doliarius, ii.
GERRERIA. f. L' art de fér gerras, e'tc. Al-
lareria. Figlina ars.
GERRET. m. d. Jarrito, Urceolus, i.
GERRETA. f. d. Tinajilla, tinajuela, Itno/tta,
ica. Doliolum, i, sexiola, ae.
GERRO. m. Vas de terrisa ó metall ab una an-*
sa. Jarro. Urceus, ei. || Lo que serveix pera donar
aygnamans. Aguamanil. Aqualís, is. | Lo qne's figu-
ra en lo cim de alguns edificis. Jarron. Ib^gnns
ftctitius urceus. || Lo de metall à manera de ^na
japa foradada com una ralladorai en
80 i
èlB
IHGGIONÀBI
GIN
que calentan aygua *ls barbers. Escalfador. Cale-
factoriam, ii.
GBRRO DE XINA. TihoT. Sinica hydria.
GERS. m. Frnyt de la gerdera. Pramhuesa, san-
güesa. Uv» spiose acinus, fraga, orum. || gerdera.
GERUNDIADA. f. Expressió inflada y ridí-
cula pera afectar erudició, elc. Gerundiada, Yani-
loquenlia, ae.
GERUNDIU. m. gram. Modo dels verbs ab sig-
nificació activa y passiva y à vegadas de infinitiu.
Gerundio. Gerundium, ii.
GERVA8I. n. p. de b. Gervasio, Crervasius, ii.
GES. m. ant. guix. || adv. ant.GENS. || ro. Espè-
cie de darl que usaren los galos y romans. Geso,
Pilum gallici.
GE80LREUT. m. Primer signe musical ; ser-
veix de clau, y 's nota ab una G. Gesolreut, Pri-
uium musicale signum.
gessamí, m. Arbust demòltas camas verdas
vestidas de fullas encontradas y composlas de
altres mès pelilas ab una major enj* estrem; la
"flor blanca y de olor mòlt agradable. Jazmin. Jas-
minum, i. jj La flor de dila planta. Jazmin. Po-
Ibos, i.
GESSANS. m. pi. Genero de Uaneria. Gesante.
Lanaria tela.
GEST. m. Modo, figura, apariéncia. Traza,ge8'
to. Forma, m. || Moviment ridícul de la cara ó de
altra part del cos. Gesto. Yalgia, mimula, se. I adj.
ant. FET.
ANAR k GEST. fr. ANAR CALENT, EIXIT.
GESTA. f. ant. fet. || ant. Poemet en que's
canlavan alabansas caballerescas, compost ab es-
trofas de 12, 13 y fins II versos, mòlt parescutals
romansos histórichs. Poema hislórico. Poema, tis.
GESTICULACIÓ, f. Moviment de la cara que
indica algun afecte ó passió. Gesliculacion.Gesiícn-
latio, nis.
GESTICULADOR, A. adj. Qui gesticula, des-
ticulador. G estic nialor, is.
GESTICULAR. V. a. Fór gestos. Gesticular.
Gesticulo, as. || adj. Lo que pertany al gesto. Ges-
ticular. Ad gesticnlationes pertinens.
GESTOS, m. pi. Visalges. Gestos, garambainas.
Gesticnlationes, um. || Los que*s fan pera fér riu-
rer à las criaturas. Coquitos. Geslus, us.
GET. m. ant. git. || ant. Corretja que's lliga à
las polas dels aucells de rapinya. Pihuela. Retina-
culum, i.
GETAMENT. m. ant. git.
GETAR. V. a. ant. gitar.
GEVELLINA. f. MARTA.
GI.
GiBRBLL. m. Vas de terrissa que desde'l cul
Se va aixamplant à proporció. Lehrillo. Labrum, i,
pelluvium, ii.
gibrell pla. Barreno. Bascauda, sq.
COX 81 M' HAGCESSEN tirat Ull GIBRELL DK ATQUA
SOBRE. COM St M* HAGUESEN TIBAT Ü5A aLBBBA Dl
ATGUA BULLENTA.
GIBRELLA. f. Vas de pisa p^rd rentarse las
mans. A^/o/iama, jofaina, lehrillo. Polobrum, i,
malluvium, ii.
GIBRELLASSA. f. Bum. Jarron. Magmiro la-
brum.
GIBRELLETA. f. d. gibrella. || Bacínetapen
orinar. Orinal, jarrillo, tco, ito, vaeinica, illa. ia-
tella, matula, ae.
GICAR. V. a. ter. deixar.
GIFLET. m. ant. nata, bofetada, galtada,
GIFRÉ. n. p. de home. Gofredo. Gofredns, i.
GIGA. f . Espècie de música y dansa espanyob.
Giga. Hilaris quaedam pulsatio et saltalio.
GIGANT. m. gegant.
GIGLAT Ó LILIAT. m. Moneda deqne lOfepD
un ducat de Barcelona. Liliato. Monela sic dicta.
GIM. m. ant. guillem.
GIMNÀS Ó GIMNASI. Lloch ahont s' apreo
la gimnàstica. Gimnasio. Gymnasinm, í.
GIMNASTA, m. Qui aprèn ó sap de gímnésti-
co. Gimnasta. Gymnasta.
GIMNÀSTICA, f. V art de desarrollar y exer-
citar las forsas del cos. Gimnàstica, Gymnastica ars.
GIMNÀSTICHy CA. adj. Lo que pertany à It
gimnàstica. Gimnústico. Gymnasticus.
GIMNIÓS, A. adj. ant. engintós.
GINAT. m. Certa classe de selva tgina. Animal
salvaje. Ferinus animal.
GINEBRA, f. Codfusió. Ginebra. Confusió, nis.
II m. Genero de Uaneria. Ginebra. Tela sic dicta.
GINEBRE. m. Arbre de fullas petitas, estreUs,
punxagudas, tiessas y sempre verdas; lo froytes
rodó coronat ab tres punxas, medicinal, y no sort
de la flor, siuo de las ramas; lo tronch tort y las
ramas mòlt espessas, y cria una goma que serveix
pera llustre. Enebro. Juniperus, i. Q planta, gln-
gebre.
ginebreda. f. ginebre.
GINEBRÍ, na. adj. Natural de, y lo que per-
tany à Ginebra. Ginebres, ginebrino. Genevensis.
GINEBRÓ. m. Lo fruyt del ginebre. Nebrina,
enebrina. Juniperus, i.
GINECO-MANIA. f. med. Malaltia ocasionada
per una passió violenta à las donas. Gineco-mania.
Mulieratus, morbus.
GINESTA, f. Arbust que té las brancas à ma-
nera de jonchs, però mès grossas, acompanyadas
de algunas fulletas llargas y claras, las flors gro-
gas, mòlt olorosas, y en forma de palometas. Niht
de diferentas espècies. Retama, ginesta, hiniesui,
hiniestro. Genista, ae.
GINESTA DE ÍFRICA. Mata ramosB y plena de pun-
xas, y flor com la ginesta comunii. Aspalato, alar^
guez. Haspalatus, i.
GINESTADA. f. Salsa de llet, farina de ari^i
espécias, figas , pinyons , pansas , dàtils y rovelb
de ou. Ginestada. Edulü genuB.
GIR
CUNESTAS. m. Lloch de gineslas. Retamal,
refamor, retamera, Genistis consitus locus.
GDIESTER, A. adj. Cosa de la ginesta. Reia-
mero. Ad genistam pertinens.
GINET. m. aot. Caballer. Jineu, Eqaes, itis.
GINETA. f. aot. Llansa carta ab ferro daurat
y ona borla per guarnició ; era insígnia dels capi-
tans de infanteria. GiMta, Dacis bacculum , brevi
ferro prsfixuro; militaris scipio.
GINGEBRE. m. Herba que's cria en la índia,
de gDst fort y picant com lo del pebre: té una arrel
medicinal del mateix nom. Ajengibre, jengibre.
Zingiber, is.
GINGEBRER , A. m. y f. Qni ven gíngebre.
Jtngibrero, Zingiberis venditor.
GINGIVA. f. ant. geniva.
Gínjol, m. Fruyl del ginjoler. Azufaifa, azo-
l^ifa, yuyuba, ginja, ginjol Ziziphum, i.
ESTAR ALEGRE COM UN GÍNJOL, fr. Estar dc bon
humor. Estar como una castanuela. Summa exulla-
tíone laelari.
GINJOLER, ro. Arbre de quinze à vint peus
de alsaria , de tronch tort ; las ramas inclinadas,
plenas de punxas rectas, que naixen de dos en dos;
las fullas llustrosas, de polzada y mitja de llarch,
las flors poch vistosas , y '1 fruyt ovalat , de mitja
polzada de llarch , encarnat per fora y groch per
dins, dols y medicinal. Azufaifo, azofaifOy ginjo,
ginjolero, Ziziphus, i.
GINT. adv. m. destrament. || astutament. 1.
I adv. ant. molt rè, ren.
GINY. m. enginy.
GINTER. m. ant. enginyer.
GlPÓ.m. Vestidura de dona ab mà negas,y arriba
fins à la cintura. Jubon. Tliorax, acis. || ant.GECH.
FÉR üN Gipó sÈNs cosTüRAS. fr. Pcgar. Sentar las
eosturas. Aliquem tundere.
GIPONER, A. m. y f. Qni fà ó ven gipons.
Jabonero. Thoracum opifex.
GIPONET. m. d. Jaboncillo. Parvus thorax.
GIR. m. ant. coxToaN, rodedor.
GIRA. f. Lo revés ó la cara posterior de alguna
cosa. Yaelta. Fars adversa. J Llista de un pam de
amplària , que's posa per adorno ó refors als de-
vants de las capas. Bsca, embozo. Fascia, ».
GIRADA, f. La acció de girar ó girarse. Vttelta,
Inflexió, nis. || Moviment de una cosa al entorn ó
de un costat à altre. Vuelia, Conversió, nis. ||
VOLTA. II Kn lo joch de carlas , la acció de descu-
brir la carta que ha de sér trunfo. Volterela, vol-
tela. Charlaï inversió in ludo. Q En lo joch de ma-
Hlla *1 premi pel valor de la última carta , que
senyala 'Is Irunfos de aquella ma. Àke. Apertie
rhartíe premium. [ Estelleró, la obertura pera en-
caminar la aygua à las diferentas eras delas horts.
Tomo. Aquae fluxus conversió.
GIRADA DE PEU. TORTA.
GIRAFA, f. Espècie de camell. Jirafa, camllo
parda/. GamelopardalÍ8| is.
tlATALA. 6m 86^
GIRAGONSA, f. Revolta. Itevueltaf reeovteo.
Gyrus , anfractus , us. || pi. Las camas de las ara-
nps. Zaneas, Gracile oblongumque cnu. || Las
revoltas que fà la corrent del aygua. Èehalaje.
Undamm vèrtex.
GIRAGONSA DE PARAULAS. Repetícíó de uoa cosa
en diferents termes. Toreimiento, tautologia. Tau-
tologia, se.
FÉR GiRAGONSAs. fr. Fér voltas y giragonsas. Ca-
racolear; hacer caracoles. Gyros ducere.
ple de giragonsas. Sinuoso, Tortuosus.
GIRAMENT. m. ant. girada. .
GIRANT, m. Lluna nova, conjuncció de la
lluna. Novilunio, giranle, Novilunium, ii.
AL GIRANT, m. adv. Al donar la volta. A la vuel-
ta. In reditu, in angíportu.
GIRAR. V. a. Tòrcer, inclinar à alguna part.
Volver. Yerto , is. || Posar del revés , la superfície
de sobre so'a, com una truyta, una casaca. Volver.
Yerto, is. || Tombar, trabocar; com: girar lo llum.
Volver. Yerto, volvo, is. || Fér mudar de dictamen.
Volver, doblar. Muto, as , converto, is. || ant. tra-
DUHiR. I Y. n. Yoltar, donar voltas al rodedor. Cft-
rar, Gyro, as. Q Tombar, regressar. Volver. Rever-
to, is. H Deixar lo camí ó línea recta que*s seguia.
Volver, tòrcer. Yergo, verto , is. [ Remétrer una
lletra ó partida. Girar. Syngrapham , etc. trans-
ferre.
GIRARSE. v. r. Inclinar lo cos 6 la cara pera
dirigir la paraula. Volverse, Convertí; sese conver-
tere. y Mudar de opinió. Volverse, Aliter ssntire.
II Trabocarse , tombarse alguna cosa de modo que
cayga. Traslomarse, volcarse, Deturbari, everti. J
MóüRERSE. Q Desllorigarse alguna part del cos.
Tòrcer se y recalcar se si es lo peu. Luxari.
GIRARSE CONTRA ALGÚ. fr. PlautarlJ cara. Volverse
contra uno; hacerle frente. Alicui cornua obver-^
tere.
NO siRER AHONT GIRARSE. fr. Estar mólt carregat
de feyna , ocupacions , etc. No poderse rodear. Ne-
gotiis distringi. U Estar alguna persona desvalgu-
da , ó que no té ahont recórrer pera sustentarse.
No lener donde volver los ojós. Omni juvamine des-
titutum esse.
QUE TORNA QUE GIRA. \oz. Dcuota la explícacíó
confusa de algú en orde é algun assumpto. Qae
toma, que vuelca. Nunc hoc, nunc illud.
G1RA80L. m. Herba que fà la cama de dos
dits de doble , tant alta com un home , fullas en
figura de cor, la flor com un plat petit, voltada de
fulleias grogas , y sempre està girada de cara al
sol. Girasol, giganta, giganlea , tomasol , keliotro-
pio, mirasol, maravilla. Bellio, nis, solago; inis. D
Instrument pera fér sombra. Quitasol , guardasaíf
parasol. tJmbella, ». || Si serveix pera guardar del
aygua. Paraguas. Umbella ad pluviam arcendam»
II Certa pedra preciosa, espècie de ópalo. GiraeoU
Opalus, i.
GIRA80LAT, HA. ad|j. Se dio de la roba 9|i
ma
QàT
DICCIONARI
QiUí
fk VÍ806 y gírasoLs. Tornasolado. Goloram vel Incís
reflexibus splendeos.
GIRAWAL. f. Fruyt de un arbre de la índia,
anomenat laca. GirasaL Indicna fmctns.
GIRAT, DA. p. p. Vuelto, Yersns. || m. Cada
nn dels pnats qne forman la rega en las mltjas.
i)riM2t72a.Incaligulanimtextnranodnlns. || Passada,
orde de pnnts ab qne circnlarment se van formant
las mitjas y cosas semblants. Vuelta. Tibiallnm
circnmtextnra.
GIRATORI, A. adj. Giratorio. Vol vens , tis;
gyrans, tis.
GIRAVOLT, m. Torn , tom, volia en V ayré.
Voluta, VQlUreta. In aére circumvolutio.
DoiiAE ó fír GU4V0LTS. fr. Fér toms. Dar volu-
reias. Prono capite, snblatis pedibus prolabi.
GIRAVOLTA. í. GifiAGONSA.
GIRFALCH Ó GIRIFALT. m. Espècie de fal-
có de color pardo obscnr , ab rallas cendrosas en
lo ventre, los costats de la ena blanchs, y las potas
rojas. Gerifalte, gerifako, girifalu. Buleo, nis.
GIRIPIGA. f. ter. csBASicoTaí.
MÈS ÀMAEGH QUB UNA GIEIP16A. MÈS AMABGH QUB
UN FKL.
GIRO. m. Moviment circnlar. Giro. Gyms, cir-
caitns, i. I Circulació de hs Uetras de cambi. Giro.
.Syngraphe translatio. || Acció del cos pera evitar
algun cop ó cayguda. Èiquinee. Corporis obliqua-
lio. II Moviment de la cara ó del cos ,. ó gesto ab
que's manifesta disgust ó desdeny. S$quinci. Gon-
iemptionis nutus.
CUROFINA. f . Gisado de melsas de moltó , pà
torrat, ou y espècies finas. (rtro/fna. Salsamentum
excruciatum splenibus, etc,
GlROiXE. m. GBftOFLB.
GIROMÀlfCIA. f. Endevinació que's feya
anant al rodedor. Giromancia. Gyromantia, ae.
GIT T GITAMENT. m. ant. La acció de Han.
fiar. EckamientOf eckazon, echada^ tiro. Jactus, us.
II DBSPIBCI, ABOMINACIÓ.
GITAMBNT DB PAU Ó DB TBÉUA. La aCCiÓ y ofoCtO
de gitar de pau y tréua. Exclmion de paz y de (re-
g^ia. Pace ac induciis exclusió.
GITANADA. f. Acció de gitanos. Gitanada.
Asaentatio, nis.
GITANALLA. f. Conjunt de gitanos. Gitanis-
mo. Cingarorum multitudo.
GITANAMENT. adv.;[m. Astutament , enga-
ayosament. Gita/Mmente. Argutè, callidè.
GITANEJAR. V. a. met. Enganyar ab afalecbs
6 salamerias. Gitanear. Blanditiis captaré.
OITANERIA. f. SALAMBEIA.
CUTANEKH, CA. adj. Cosa de gitanos. Gita-
fMieo. Ad cingaros pertinens.
GITANO, m. Rassa de gent embustera y vaga-
bunda de professió , que segons alguns isqueren
de la Esclavónia y aparegueren en estols , la pri-
mera vegada en Alemanya 1* any 1417 , fingint
qiie aptn de Egiple,? fie tariai 4e percigr^iar ,
set anys pera pagar la impieUI de ao* piniAi.S
ocnpan principalment en baratar héatiàs y en »
devinar la bona ventura , seot tant maia Ja sn
que no tenen ninguna lley favorable. Gilemo. Cm-
garua, divinus, i. || met. Engalipayre, enüiabiOi-
dor. Chalan, gitano. Blandidicus allector.
GITAR. V. a. VOMITAR. II Llanaar, tirar, éesfh
dir de sí. Echar, arrojar, lanzar y gümr p. Ir.
Ejicio , is. II Despedir , tràurer de algun Uaek.
Eehar, locar.Ejecto, as, facesso,Í8. | liuaxa. | atC
Tràurer, privar, com: gitar de seoy. Suemt,
Privo, as. I ant. dbcrbtar , PoaLic^a ,
gitar tallas. loc. ant. Decretar repwno§. Histn-
butiones decernere.
GITARADA. f. Glopada de Ydmit. V^ai•ia, »-
mitona. Yomilus, us.
GITAT, DA. p. p. ant. llàrsat.
GITATRE. m. Criatura de mamella que loat
ta mòlt. Vomiton. Vomitor, is.
GITERAR. V. n. Vomitar la llet las criatam
de mamella. Volverse el euajo. Lactnm evomere.
GIü GIU. Cant del pardal. Chio, ckw, y firrí
yitrrt. Pipitns, us.
GIULAR. V. n. xiular.
ca-
GLA. f. A6LÍ.
PLE DB GLANS. Se diu en lo blassó de lo que i-
gura aglans. Englaudado^ engt4»mdatú. Crlaàdibas
onustus.
GLAGH. m. Ruido que 's fà ab la boca qml
segargarisa. Gàrgara. Gargarismatiam, ií.
GLACIAL, adj. Lo que pertany al i^laa. Gk-
cial. Glacialis.
GLÀGI8. m. BSPLANADA.
GLADIADOR, A. m. y f. Qui en los jocbs p4-
blicbs dels romans peleava ab la espasa sola. Gla-
diador, gladiator. Gladiator, is.
GLADIATORI. adj. Pertanyent al gladiador.
Gladiatorio. Gladiatorius.
GLAN. f. ant. aglí.
GLANDÍTER, A. adj. ant. glanbu.
GLÀNDULA, f. Carn esponjosa sota las bar-
ras, y altras parts del cos, capas de separar de b
sanch algun humor particular y purificar la lin-
fa. Molleja, glàndula, landrecilla. Glàndula, m.
GLÀNDULA piNBAL. Corta glàndula del cervell,
que escalfà tant lo de Descartes, que la fen aama-
to de r ànima racional, imaginant que anavaa à
parar allí tots los òrgans, nirvis, y fibras del ee^
vell. Glàndula pineal. Glàndula pinealis, cona-
rium, ii.
AGLOMBRACió DB glIndülas. Sól eixir sola la ai-
xella, detras las orellas y en las angonals. Amhm-
torios. Emnnctoria, orum.
tractat DB GLlif DULAS. Aditnologia. AdenokgiayC
GLANDÜLETA. f. d. GUmMUlüj km, tia.
Tonsillce, arum.
OiO
GATA£A.
GLO^
Wt
CUJÜIDULÓ89 A. adj. Lo que abanda en glin-
dolas. GlaMémlon. Glandulosus.
CUUUIEE, A. adj. Lo que produheix aglans.
GUindifero, gUnuUgero. Glandifer.
OLAlfOLA. f. 6LÍNDCLA. ) Peste de glàndalas
ó tomors eo certas janturas del cos qae 's cone-
gué en Europa desde '1 sigie xiv al xviii. Landre,
Glàndula, s.
CHLAPniL V. n. CLàpn. [ met. oBintoift.
GLAB, m. GIL.
GUkflSA. f. Tela mòlt clara y subtil. Gaia.
Textum subtilissimum et rarum. || La que *8 posa
eo la cofa del sombrero. Toquilla. Fasciola, ». ||
La teixida ab fils de plaïa ú or. Üwíia , rntaUo,
lama. Tela glatíam referens.
CHJkflSADA. f. GKLÀOi.
GLAMAMENT. m. congblació.
GLAMAM. V. n. gblia.
CHLAMAB8E. Y. r. gelàisb.
CHLAMAT, HA. p. p. gblat.
QUBDAISB GLASSAT. fr. QCBDAISB GBLAT.
GLATnu T. n. Tenir gran desítj de alguna
con singularment de menjar ó béurer. Bambrear,
trífemTy aUmparu. Esurio, is.
OMJkYm m. ant. bsglat.
Tcm lo glat de alg^ Bscirr di5s lo cot. loc.
ant. Tewur à algwM e<m pamra. Alicui tímere.
f^wm^. f. Terrós. Gleha. Gleba, «. | La de
terra que conserra la herba. Cé$fed, Upe, Gespes,
iüs. I La de sanefa. Cmajarmí, Gnmulss ex saa*
guioe coacretus. | La de terra pera fér carbó. TW'
èa. Gespes terrevs ex quo earbo efllcitar.
1?fi»^^^i A. adj. Terreao de glebas. GUbatú,
Ccspítras, glcèesas.
f. cn»A.
f. anL Garita! extenn j mil jasa Mi
oiflMi. fneflOMeSf es»
poét. Ten llatí ée tres p^vs,
j m ffrríefaí. 6lk^
UU9. Glicanev», 1.
GMMKK m. Gos esferíeb, leia. ^M». 6Mmw,
i. I fas preeiós es qoe 's gwnia• las fenMs ce*'
sagradas. Cófm, ftxia, ídis.
d CA.4U.
la hnnra 4e ^Uiim, ^Mm^.
GMesas. 1 CAOipoat 4e ^tim. fíMnm, (Slt^hmm
GL•àmnL•^ m, 0dM petit, «UMí». ^oI•Im, i.
mUmsi» wàrnoAïM, íé fartrí d« pufisaM j (Ut ktr
ro nafsr. Gíakm 4e Mmrtg, ^lolmlí swrtiaieji.
m. %ykmimm. \ adj. Iü <|iw t^ la (iimu d#> oihi
esfera ó gMal. «laMs». ^^Iàmrvm<k.
r ■. d. ^íitkmliUit. IpluRnila. 41.
▼. a* oan^tMi.
^ ■. Psfcíh «i^ ifffuit (jm 4 Imi rf^ «M
i. I
] «LaTA^à.
ftrítpws iMmuílttis.
FAtLAB 1 QLON. tt. Fsrlar mMt y atropeltad!*
ment. Hahiar d chorrttada$, Pra»propcr4^ loqui.
PASSAB LO GLOP Mks POST. fr. PadMir lo punt fi-
gurós ü ocasió perilloM de algun ras. Salir M
tranee fero. Dlscrimen supemvisse. | KtpHea ti
dificultat que ha costat lo vèncer ó oonsegtilp $U
guna cosa. Pimer una piea $n Flanén* Maxlnii
periculls aliquid consequl.
GLOPADA, f. Porció de llqnit que oab en It
boca. Buehada, boeanada, foròd. Haustus, us. | U
sancb, vi» fum, etc. que*s IIAnsa per la hora. tth
canada. Ex bucca longs emissió. | Multltnt de glUil
que ab dificultat cab en alguna part. rfop#f, èosf
nada de genU. Hominum calervs. || ra« M ATnoA,
xÀFAci. II met. Complacéncla en lo parlar. üoMNNh
da. Inanis ostentatio. || Bufiïda de yent que pmv
luego. Mfaga, boeanada d$ vmto. Aeris suMlOi
et vehemens flatus.
TBÀuata GLOPADAS OB SAifCM. tf, qus sdeffiès M
sentit recte significa fér alarde de noblesa. Kelmr
hocamadoi d$ $angr$. Oenus et proaros ioeptè JM*
tare.
GLOFAi. m. aum. SnrUtm. florMtIo, tàa,
GLOraG. m. \ja acció de glopejsr. tmjiuif^
duta. Oris collnsio, ablotio. | Lo Ifqnit q«e ^s g!»»
peja. Bnjuagui. Lotio, nis, potisma, alls.
GLOPEJAB. y. a. llele^ir la ïfoeà ah ilgw li-
cor. Enjuügof, Os sbHiere, cofltfere.
GLOrrr. m. d. gtrrhiUp, Uh. gorMHm, i.
GLOPCTG* fls. tiumnn,
GiX>nMÓ• m. d. GLOfBt.
CH^MA» I. FaiM) alalNiiisay espiMiMf* vlv*
ria, Spieaékff , ts. | La heMTentafraiisa elenü/
BieM^eninrania, ghria. Wtmitfttd(9, mkf gtofllf
m. 1 Goig, fosíiplar^iiría, gitüt, Oíéj^is. Gkfta, m,
I Lo que il•lustra 6 f^tètiMAm. ^M4. Ofsfli, Wf
defus , oris. | Maga ífie^ nr. ía , ssagesMI/ OmifWé
SagaifcenffSf le, spleiNlsf , is, f smsi, S/ f ttn*
tkh de la nimi que fASuensa ah 4H9 piraMu
f^hriéi. (iUnna, m. ] fàUíKin.
twíMüh MfXsmc^iu. feol. Ía girtíf qsMr jMfcrsfK^ al
henafenCaral de afgnmi <V)^ que fí f0íí$wf, ifkf^
ris OMid^nuL kfA\é^9tlMm fíhílm.
AS LAH 4i4itAs ftm.^n%i9 ita <g<KWtiJs. p^, Ifoir
aou qn^ qui pr^Mp^r» A p^ ib fi.mf$fi»m eMüs^
si> í fwvjfda del lesvpff psMssf, Sf éels awfeAu üi*
rí<*hs, </M At» gi&fm$ m íknim km mmwUf. fk^
w^^ amiiiiK SMTM,
S4t«s st L« MÀmh. if. met, IMar si4lS #t«Miisill^
Híhre de Ui que podin HMl^sAif . MmmU fi»i0,
Cj^ivim, es ; fnlnpialí fM9r^,
Mwfta f « tM fiiM$9M. ff. mH. km. Kdf
^isa all gras mai^tt^, tmiyf m mmjhfHm,
ma M^Jimum^, fmk.
rea ^i.^•i•. ilr fita ètnm.
»m
GW
DICCIONARI
GOB
GLORIEJAR9E. V. r. aot. globiarse, com-
PLÀDBEBSB.
GLORIETA, f. En los jardins paratge cobert de
paret ó reixat ab diferenlas plantas que fan sombra.
Pabellon , glorieta , cenador. Umbraculum, i.
GLORinCAGlÓ. f. La acció y efecte de glori-
ficar. Glorificacion. Glorificatio, nis. || Alabansa de
una cosa digna de honor y estimació. Glorificacion,
Glorifícatio, nis.
GLOBIFIGADORy A. m. y f. Qui glorifica.
Glorificador. Glorificator, laudalor, is.
GLORIFICAR. V. a. Fér gloriós. Glorilicar.
Glorifico, as. || Exaltar, alabar. Glorificar, Glorifi-
co, decoro, as.
GLORIÓS, A. adj. Famós, il-Iostre. Gloriosa.
Gloriosos, d Benavenlorat. G/orto5o. Beatos, glo-
riosos.
GLORIOSABIENT. adv. m. Ab honor y ala-
bansa. Gloriosamenle. Gloriosè, praeclarè.
GLOSA. f. Interpretació, commentari. Glosa^
camentario. Glossa, se, commentariom, ii. || poét.
Amplificació del sentit de algons versos, acabant
ab lo qoe 's glosa. Glosa, Yersoom interpretatio.
II mús. Variació sobre onas mateixas notas de sol-
fa. Glosa. Notarom mosicarom variatio. Q Crítica.
Glosa. Glossa, se.
. GLOSAOORj A. m. y f. Qoi glosa. Glosador.
Interpres, etis, commentator, is.
GLOSAR. V. a. Fér glosas. Glosar. Interpretor,
aris. II poét. Glosar. Yersoom sententiam amplifi-
caré.
GLOSARI. m. Diccionari qoe explica las veos
antigoas ú obscoras. Glosar io. Glosariom, ii.
GLOSILLA. f. Entre estampers caràcter de lle*
tra menor qoe la de breviari. Glosilla. Minotior
llUerarom caràcter.
GL08IR. v. n. ant. cloquejar.
GL080GRAFIA. f. anat. Descripció de la llén-
gna. Glosografia. Glossographia, ae.
GL060L0GIA. f. Part de la botànica qoe trac-
ta de las veos, ó termes ab qoe's designan los òr-
gans dels vegetals y sas diferentas modificacions.
Glosologia. Glosologia, ae.
GLOT Y GLÓ118. m. La obertora superior de
la laringe. Glolis. Glotis.
. GLOTÓy^NA. m. y f. Fart. Comilon, gloton,
Helluo, ganeo, nis. || Menjador ab excés y brotali-
tat. Zampatortas , zampabolbs , zampabodigos»
Yorax, acis.
GLOTONÀS. m. aom. Glotonazo, Yalidos, bel.
luo; vorax, acis.
GLOTOLOGIA* f. Part de la música especola-
Uva sobre la formació de la veo natoral ó artifi-
cial. Glolologia. Glotologia , ae.
GLOTONEJAR. v. 0. Afartarse. Glolosttar.
Devoro, as, helloor, aris.
GLOTONERIA. f. Yoracitai , ànsia de menjar
y béorer. GloUmeria. Gola , » , helloatío, nis. jj
nàot. BOTA.
GLUPIAL Y GLÚPIA. 01. y f. nàut. bota.
GLUTEN, m. Matèria apegalosa , com aygm•
coyt, pastetas, etc. Gluten. Gloten, inis.
GLUTfNADOR. m. En la antígna Roma T obrer
empleat en encolar lo papiro pera formar los lli-
bres. Glutinador. Glotioator, is.
GLUTINÓ8, A. adj. Apegalós, llapissós. Pf^t*
joso, glutinoso, viscosa. Glotinosos, glotinativus.
GLUTINOSITAT. f. Propietat apegalosa del
gluten. Glutinosidad. Glotinis propielas.
GN.
GNERRO. m. Porcell. Luhon. Poroellos, (.
GNOÍTA. f. Secta de heretges formada delí
nestorians y de qoe fà menció saot Gregori. Gm-
la. Gnoita, ae.
GNÓMON. m. AGULLA. 3.
GNOMÓNIGA. m. Ciència que ensenya '1 bxmIo
de fér los rellotges de sol. Gnomónica. Gnonumi-
ca, ae.
GNOMÓNIdH, CA. adj. Lo qoe pertaojàia
gnomóníca. Gnomónico. Gnomonicos.
GNOSÍMAGA. f. Secta de heretges qoe impog-
navan V estadi de la Sagrada Escriptura y conei-
xements del cristianisme. Gnosimaca, Gnosima-
ca, se.
GNÓSTIGH8. m. pi. Heretges del sígle u, quei
vanagloriavan de enténdrer perfectament las cosas
divinas. Gnósticos. Gnostici, orum.
GO.
GOBERN. m. Direcció, condocta, maneig. Co-
biemo. Doctos , os, moderamentom , i. | Regla-
ment, orde de regir ó gobernar. Gobiemo, gokr-
nacion. Clavos, i, regimen, inis. || Empleo y dig-
nitat del gobernador. Gobierno. Pnelora, a. | Lo
districte de la jurisdicció del gobernador. Gobier-
no. PraBtoris dilio. || Lo temps qoe dora '1 niaado
del gobernador. Gobierno. Praílorae tempos. ( Es-
tat. Gobierno. Repoblica, ae. || nàot. timó, auici.
II PORT, CONDUCTA.
BON GOBEHN. La dirocció bona y administració de
algon negoci. Manejo. Administralio, nis.
GOBERNAGIÓ. f. GOBBBN.
GOBERNAGLE. m. ant. nàot. timó.
GOBERNADOR. m. Qoi goberna. Gobernador,
gobemanu. Gubernator, is. |j Qoi té jurisdicció,
poder ó domini en on territori, ciutat, íoH, etc.
en ona classe ó ram especial ó en part de ell' elc.,
y així 's distingeix sempre dihenl: goieenadoi de
la Habana, civil, ecclesiàstioh, militar, etc. Gober-
nador. Gobernator.
GOBEBNAtoE DEL CONSELL. Lo presídeot del tribu-
nal sopremo. Gobernador del consejo. hegü consilü
rector.
GOBERNAOORA. f. La dona que per siigober
na on regne Ó.e6tat. Gobenusdora. GaberDatrii,cis.
GOL
I La dona del goberiíador. Gohemadora. Proregi-
na, 86.
GOBEHIf AL Ó GOBERN ALL. m. ant. nàat.
TIMÓ.
GOBERNABIENT. m. ant. gobbin.
GOBERNAPIT. m. GOBBRNADOR.
GOBERNAR. V. a. Manar, regir ab autoritat
real. Gobemar. Tempero, guberno, as. || cutdàb. |
Regnar. Reinary gohemar. Rego, is, impero, as. ||
En lo moral, dominar, fér àalgú loque'8vól,com:
lo criat GOBBRNA. al amo. Gobemar. Guberno, as. ||
Dit de la roba. abrigar. || Proc^hir de certa mane-
ra. Portarse, proceder. Se gerere. '
GOBERNAT, DA. p. p. Gobemado, Guber-
natus.
GOBERNATIU, VA. adj. Lo que pertany al
gobern. GubematwOy gobemativo, Gubernativus.
GOBI Y CvÓBIO. m. Peix de mar 6 de riu, de
set polzadas de llarch, de color fosch ab clapas ne-
gras, la carn blanca, y quant se cou roja. N' hi ha
de vàrias espècies. Goòto, albur, cadoce, Gobio, nis.
GOBOLET. m. ga bolet.
GODALLA. f. ant. dalla.
GODALLAR. v. a. ant. dallar.
GODAY. m porch.
GODAYAR. V. n. garrinar.
GODAYET. m. d. porcbll.
GODO. adj. Cosa de la Gócia. Godo. Gothus, go-
thicus.
GÓriA. f. Pa torrat que s' empapa ab oli de la
caldera en los molins. Sopeton, Ingens offa oleo
instincta.
GOIG. m. Alegria, pler, deleyte, ooroplacéncia.
Gozo. Laïlilia, ae. gaudium, ii. J pi. Composició
mètrica en alabansa de la Yerge Maria y dels sants.
G0ZO8. Poemalis genus.
CANTAR LOS GOIGS DB SANT PRIM. fr. met. Patir
fam. Clarearse de hambre. Fame laboraré.
TENIR GOIG SENS ALEGRIA. Frustrarse *1 logro de
algnna cosa que ja estava concedida segons los
medis posats en pràctica. Tomaue ó volverse el
sueno del perro ; tener un alegron ; nuestro gozo en
unpozo. Inani spe falli, capi.
GOIXAR. V. n. guaixar. || v. a. Afalagar, amoi.
xar, llepar. Popar, mimar. Blandiri. Q Afillar. AhL
jar. Subrumo. || Brotar. Ahijar, brotar. Pul•lulo,
germino, as.
GOJAR. V. a. ant. gosar.
GOJAT. m. Jove, galan. Mozo. Juvenis, is. ||
Planta. Plor de todos les meses. Flos perpetuus.
GOL. m. GCAL.
GOLA. f. Gargamella, part interior del coll, per
ahont passa '1 menjar al ventrell. Garganta, gola,
gaznate, gargüero, gorja. Bronchus, gluttus, i. ||
Apetit desordenat de menjar y béurer. Guia. Intem-
perantia , se. I En los rius. gorch. || Espècie de
mitja lluna de metall que porlan al coll los oficials
que estan de guàrdia. Gola. Collaré militaré. Q arq.
Motllura ab lo perfil en figura de una S. Gola, et-
TOMO I.
CATAIA. GOL 809
maeio. Cymacion, ii. || Adorno de puntas ó randa
que portavan las donas al coll penjant com una ba-
lona. Bobillo. Reticalata vitla à mulierum humeris
pendens. || Faixa de tela que s* apretavan las do-
nas sola la barba pera abultar la cara. Bobo. Mu-
liebre tegmen mentum perstringens.
GOLA DE LLOP. loc. Mòlt fosch. Boca de hbo. Val-
dè obscurus.
MENTIR PER LA GOLA. loc. aut. Mentir descarada^
mente. Impadenler mentiri.
GOLADA. f. GLOPADA.
GOLADRETA. f. ant. gargol.
GOLAFRE, m. Fart. Comilon, glolon, tragon.
Yorax, acis, heli no, nis.
GOLAFRERIA, f. GLOTONBRIA.
GOLAGAR. V. a. ant. igualar.
GOLAR. V. a. ant. apetéixbr.
GOLARÓ. m. ant. oorch.
GOLETA, f. Embarcació petita que té dos pals
y vela quadrada. Goleta. Navicella.
GOLF. m. GOLPO.
GOLFA. f. Los alts de la casa pera posarhi Ms
fruyts ó pèndrer lo sol. Àzotea, edmara. Horreum,
i, solàrium, ii.
GOLFO. m. Bras de mar mòlt endins de la ter-
ra. Golfo. Gurges, itis, sinus, us. || La extensió del
mar lluny de la terra. Golfo. Mare, is. || Frontis-
sa, dos planxas de metall, una té en mitj una es-
pècie de anell, y la altra dos que encaixadas y sub-
jectas ab un piu facilitan lo moviment à las por-
tas, finestras, etc. Gozn", gonee, bisagra. Yerticu-
lee, arum.
ARRESTAR LOS GOLFos. fr. Posar la porta ó fines-
tra en sa pollaguera. Enquiciar. Cardíni imponere.
POSAR GOLFOS. fr. Clavarlos en la pessa que han
de sostenir. Engoznar, echar goznes. Cardinibus
instruere, firmaré.
TRÀURER, ó ARRANCAR LOS GOLFOS. fr. Desctavar»
los. Desgoznar , desengoznar. Cardines subtrahe-
re.
GOLIART. m. ant. golós, golafre.
GOLILLA. f. Coll negre, unit ab altre horison-
tal forrat ab tela blanca engomada ó amidonada de
que usan los jutges, advocats y altres de justí-
cia en funcions públícas. Golilla. Colli spirale or-
namentum. || Adorno de punlas que las senyoras
portan en lo coll. Golilla. Fascia, ae, collaristto-
phium, ii.
AJVSTARLi Jl ALGÍ LA GOLILLA. fr. met. Repéudrer-
lo, obligarlo à obrar bè. Ajustar d alguno la goli-
lla. Corrigo, is.
GOLL. m. Bulto que tenen afgunas personas en-
tre la barba y '1 coll. Papo, òoeto, papada. Tumor,
is ; tumidum guttur.
GOLLUT, DA. adj. Qui té goll. Papudo. Gut-
turosus. I adj. golós.
GOLONDRO. m. Poltró. Molondro^ molondron.
Hebes, etis, deses, idis.
CAMPAR DE GOLONDRO. fr. Campar à costa agena»
103
810
GON
DICCIONARI
GOR
Campar de goUmdro , de mogolUm , andarómeíeru
de gorra. Aliena vivere quadra.
OE GOLOMDRO. m. adv. De gorra, sense sér convi-
dat. De gorra^demogollorij d ufo, Invocatus.
GOLÓ6, A. m. y f. Desitjós de menjars deli-
cats. Goloso. Golostts, i.
GOLOSIA Y G0L08INA. f. Llepoleria, men-
jar mès pel gust que pel aliment. Golosina, Gup&-
ilia, onim. Q Apetit,ydesitjdellepolerias. Goloeina.
Cupedia, se. || Desitj desarreglat de qualsevol cosa.
Golosina, Inordinata , immoderala cupido, cnpi-
ditas.
GOM À GOM. (de) Mòlt ple, de part à part,
com : la plassa està plena de gom k gom. De mar d
mar, de bote en hote, Plenissimè, copiosissimè.
GOMA. f. Humor viscós que destil•lan alguns
arbres y plantas. Goma. Gummi.
G0M4 aeíbiga. La mès blanca, pura y transpa-
rent, la qual es de una acàcia de Àfrica. Goma
aràbiga. Arabicum gummi.
GOMA DRAGANT. La que mana naturalment de di-
ferents arbustos espinosos del Orient, que creixen
en la montanya Ida en Gandia, Creta, etc. Goma
tragaeanta. Gummi tragacanth».
GOMA DE GiNEBRE. Sandaroca, grasa, jineltraL•.
Yernix, jumperi gummi.
GOMA DE KiNO. Abstracte sech mesclat ab mòlt
curtient, que s' obté evaporant la decocciò aquo-
sa de las fui las y brots tendres de la Nuclea Gam-
bir de Hunter, arbusto de las islas de la Sonda.
*S presentan en massas regulars, trencadissas ó
vagas, de color pardo al exterior, y cuberlas de
una pols rojenca ; es un dels millors aslringents
pera las diarreas. Goma kino, ó roja aslringenle de
Gambir. Gummi kino, seu rubrum astringas gam-
biense.
GOMA DEL SENEGAL. Goma quo 's diferencia mòlt
poch de la aràbiga. Goma del senegal. Gummi se-
negalensis.
GOMA LLAÇA. LLAÇA.
GOMA PCDENTA. ASAFÉTIDA.
GOMAT, DA. adj. Lo que conté molla part de
goma, com: diaquiló gomat. Gomado. Gummi
plurimum contínens.
GOMBOLAR Ó AGOHIBOLAR. V. a. apilo-
TAR.
GOMBOLDAR Ó GOMBULDAR. V. a. CCT-
DAR.
GOMÓ8, A. adj. Cosa de goma ó semblant à
ella. Gomoso. Gummosus.
G0M08ITAT. f. Propietat de las cosas gomo-
sas. Gomosidad. Rei gummosaB natura.
GONA , GONELA j GOBíELLA, GONETLA.
f. ant. TÒNICA, SATA.
GÓNGOLA. f. Peix espècie de barquilla ó
musclo. Peiúnculo. Pelunculus, i.
GONGOREJAR. v. a. fam. Usar de paraulas
cultas y poch intel•ligibles, al estil del poeta G6n-
gora. Gongorear. Argatiis uti.
GONORREA. f . Malaltia que consisleix en lo
fluix involuntari del semen. Gonarrea. Gooorrliei,
ffi. II Malaltia grave ab fluix de malér ia acre y cor-
rosiva per la via de la orina. Gonorrea, Goiiar<
rhea, se.
GONTAR. V. a. y sos derivats, gcàntai.
FÉR GONTAS. fr. SOL ESPANTAT.
GOBITJO. m. ant. tiínica, sata.
GORÀ. m. Ase ó burro eugasser. Garanon^gwi^
rdn. Admissarius asinus.
GORAB, CORAB, Ó CÜRRABI. m. ant
Gran y pesat navio que s' usava en lo Medilern-
neo à imitació dels sarrahins. Cdrabo. Carabas, i.
GORGH. m. ant. Toll ó bassot en lo6 barnuichs
ó rius. Olla. Puteus in flumine.
GORDÀRIA. f. ant. gruix.
GORDI. m. nàut. Corda ó cap que soeté lis
portas de la artilleria. Guardin. FíBoestranuB fo-
ribus suspendendis in navibus fiiois.
GORDUXÓ. m. Gros y petit. Begardeu. Br»-
vis, crassusque bomo.
GORET. m. La terra llaurada 1* aoy que des-
cansa. Barbecho. Cessata, orum ; verbectum, i. |
La terra traballada pera sembrarse, eoeara qoe do
descanso. Labor, barbecho. Yerbactum, i. | Llioró
Labor, labranza. Agricultura, e.
FÉR GORET. fr. Llaurar, traballar pert seobrer
la terra. Barbechar. Agrnm seminationi pararé.
GORGA. f. GORJA. Q GORGH.
GORGAL. m. Pessa de la antígna armadora
que defensava '1 coll. Gorjal. Collaré militnm.
GORGER. m. ant. Adorno del coll, que 'sfeya
de tela arrufada. Gorguera, gorguerin. RagalDm
collaré.
GORGERA. f. ant. gorger.
GORGORÀ. m. Tela de seda ab cordooet.
Gorgoran, lercianela. Tela serica crassior perlu-
cida.
GORGOT. m. CAPIROT. 2.
GORGUEIG. m. Modulació de la veu canlant.
Gorgeo. Yocis modulatio. ) pi. Las inflexions que
fan los cantors ab la veu. Gorgoriíoe. Gotturis ío-
flexionis.
GORGUEJADOR, A. m. y f. Qui gorgoeja.
Gorgeador. Inflexa voce modulator.
GORGDEJAR. V. n. Fér gorgueigs. Gorgear,
hacer gorgorilos. Yocem canendo inflectere, y gar-
rio, is, se diu dels aucells.
GORGUET. m. CAPIROT. 2.
GORIGORI. m. Veu ab que s* escarneix la ven
fúnebre dels enterres. Gorigori. Plebecols veces
lugubrem cantnm effingentes.
GORJA. f. Gola. Gorja, garfwero, gargnUy
guia. Guttur, is, gluttus, i.
GORJAL. m. La part de la vestidura dd n-
cerdot que rodeja al coll. Gorjal. Sacmm eollare.
GORJUTi DA. adj. fam. glotó.
GORBIANDEJAR. V. a. LLEPOLEIAE.
GORBIANDERIA. f. LLKPOLIAU.
jà
GOS
GATàUL
GOT
91t
oomMAirr. adj. u.ÉfOL.
GORNIR. V. a. Donar ó péndrer providència.
Provideneiar. Provideo, es.
GORÓ. in. A8B lUGASSva.
GORRA. f. Pessa rodona de tela 6 de pont,
pera cnbrír lo cap. GorrOy gorra. Pilens, ei, oper*
colom, i. D GoBvH ahont acot algú sense sérconvi*
dat. Garra. Fortiva immissio in conyiviom. | ant.
611BA.
GoiRA DE COP. La qoe porlan las criatoras feta
de modo, qoe encara qoe caygan no *8 íassan mal
al cap. Frentero, fnmtiro, ekkhoMro. Frontale, is.
PAssAi, vivEBR DB GotRAS. fr. Introdobirse à
menjar sense sér convidat. Pegóíear, OMdar, vít tr,
eomer, meUrse de gorra, de mogolUm, de fetmrdo.
Parascitor, aris ; aliena vivere qoadra.
GORRADA. f. Cortesia ab la gorra. Gorrelada,
gorrada. Aperto ob reverentiam capite salotatio.
GORRADURA. f. BuU de sanch qoe *s mani-
fèeta en la pell ab ons graneta berroells mòlt pe-
tits 7 espessos. Àlfombrilla, Ignis sacer.
CK>RRA88A. f. aom. Cfoffoii. Pilens DMgnos.
GORREJAR. V. n. passae db gobra.
GORRER T GORRERO. m. Qni via 6 passa
de gorras. Gorrera, garrista, mogrolla, eeeamocke"
ro. Fortivos conviva ; parascitos, i.
GORRETA. f. d. Garrita, illa. Parvos pileos.
GORRÍ. m. GAEBÍ.
CK>RRÓ. m. ant. La espiga de metall sobre
fM 's moo lo rodet del moll del oli. Gorra*. Car-
do, iais ; scapos cardinalis.
GORT, DA. adj. ter. gbas.
GOS. m. Ca. Perro. Canís, is.
GOS cuifiLLEB. Gos on poch menor qoe '1 galgo,
pera cassar conills. Fadeneo ; ferro eanejero. Ye-
Mlícos canis.
4308 DB AJVDA. Gos gros de mòltas forsas. Perro
ée aynda. Sobsidiarios canis.
GOS DB ATGUA. ?erfo de aguoi, de lanas. Cirra-
180, crispas, aqoaticüs caoís.
GOB DB FALDA. Perrülo faldero è de falda. Cate-
Uiis, i, mellitsos canis.
GOS DB MOSTRA. Perro de muestra. Stator, sia ta-
rh», stationarins canis.
GOS DB PRBSA. All.
GOS DB REMAT. MASTÍ.
«06 PBRDiGUBR. Pockotí, perOgi^ero. Perdicarios
GOS PBTBR. Buequillo, gozque. Canis gotbicos.
GOS QÜB LLADRA NO MOSSEGA, rof. S* aplica als
qoe fin mòltas amenassas, qoe regularment may
pMsan à las obras. Perro ladradornunca buen moT"
iedor. Ne morsom timeas k cane moltom latrante.
AHAR COM U!f GOS. fr. met. Fatigarse en lo Ira-
hill. Aperrearee. Nimiom defaügari.
PONAR i ALGÚ ALS GOSSOS, loc. Enviar d algtmo
m hora mala. In malam crocem mittere.
LO GOS íKIi MOarOLi, NI LLADRA NI DEIXA LLADRAR.
lA VjHHMI* ^ *%^^ assompto, no sols
no són bons pera res, sinó qoe epcara fan nosa.
Bl perro del horieloM, que ni eonut la$ berza$f us
lae deja cotaer al etirano. Canis in prssepio.
NO DEIXAR i ALGÚ Ro pera'u GOSSOS, fr. Oféndrer-
k), afroniarlo ab paraolas injoriosas. Paner de lodo,
de oro g azul ó cual digan du^nae. Probris aliqoeni
onerare.
PER MANSO QUE SIA \ GOS, QUANT LO TRAPITMN
ES RARiós. ref. qoe aconsella qne no s' apore al
qoe està irritat ó ayral, perqoe copa està fora de
rahó no coneix ni respecta à ningú. El perro eon
ralna d $u amo mverde. Accensos irft parcet neaü-
ni.
QUANT LOS GOSSOS LLADRAN, ALGUNA COSA SENTEN.
ref. Denota qoe *i romor y veos del poble solen
tenir algon origen ó fonament. Caando la tarten
ehilla, alga kay en la villa ; alga tiene el agua
eaando la bendieen ; emitdo irmna, llour quiere,
Flamma faroo est pròxima ; romores non sine can-
sa spargit volgos.
QUI TÉ GOSSOS EN CASA, 'lS OSSOS LI TRAUBEN AL
CARRER, ref. ]>enota qoe 'U criats ó altres depen-
dents diuhen tot lo qoe passa en la casa dels amos.
Qaien ha eriadoi, ha enemigos no eseueadoe, Toti-
dem sont bosles, qoot servi.
GOSADABiENT. adv. m. ant. Atrevidament.
Oeadamenie. Aodacler.
GOSADIA, f. ant. Atreviment. Osadia. Audà-
cia, 8B.
GOSABIENT. m. Possessió, froició. Disfru^
fe, desfrute^ gace, gozo. Perceptio, nis, asos, os. 1
ant. ATREVIMENT.
GOSAR. m. ATREVIMENT. || V. R. Tenir, posse-
hir, fruhir, sér amo de algana cosa. Gozar. Teneo,
possideo, es. || v. n. Atrevirse. Osar, alreMrst . Ao-
deo, es.
NO GOSA DE RE NI DE MAL. loc. Dcnola la insensi-
bilitat é indiferència de algú. A't pena, ni glòria.
Insolsos homo, noUa sollicitodine laborans.
NO GOSAR PIULAR, fr. mot. No atrevirse à parlar.
No osar chiitar. Motire non aodere.
GOSARSE. V. r. Tenir complacénciayal^ria.
iegaeijarse, gozaru. Gandeo, es, delector, aris.
GOSAT, DA. adj. ant. aVrrvit.
GOSÓS, A. adj. ContentíssiíQ, alegre. Gazoto.
Hilaris, lelns.
GOSPIREiAR. V. n. BSPURf«EiAR.
GOSSA. f. La femella del gos. Perra. Canis
foemina. | f. Instroment bél•lich dels sigles medis.
Gaea. Bellicom instnimentum.
GOSSA Y GATA. f. fona, mandró.
GOSSÀS. m. aom. ant. Ptrrazo. Magnos canis,.
GOSSET. m. d. Pírrica, illa, tio. Catolns, ca-
tellns, i.
GOT. m. Pessa còncava de diferentas malérias,
com cristall, plata, etc. disposada pera bèorer.
Yaeo. Tas, is.
GOTA. f. Porció mòlt petita de iíqoit. Cola. Got*
ta, ®. I adv. Mica de ^oalsevoi cosa. Gaia. (am^
tlt
GOT
D1GU0NABI
GKIL
aiiqaanlàlam, i. || poagia. || ant. galta. I f. farm.
Nom qae*8 dóna à una cerla quantitat de Hquit me«
dicioal, que's valna al pes de nn gra ; però es eyi*
dent que '1 pes de la gota déu variar segons la
naturalesa del Kquit; per qual rahó una gota de
9ter no pót pesar tant com una de àcit suifúrich
concentrat. Gota. Gutta, sb.
GOTA GOEAL 6 DBL COR. MAL DB SANT PAU.
GOTA GOTA f1 GOECH. DB GOTA BN GOTA, etC.
GOTA MOETAL. fr. tor. AGONIA.
GOTA sBtBNA. Prívacíó total de la vista sons dany
sensible en los ulls. Gota serma, amawrou. Glau-
coma, tis.
CADA GOTA QUB PLOU TÉ AHONT clUlBt. rof. ab
que's dóna à enténdrer que no hi ha persona 6 cosa
tant despreciable que no tinga qui la estime en al-
guna cosa. No hatf oüa tan fea, que no halle ó tenga
iu eobertera, Gascus cascam ducit; reperit patella
operculum.
CÀURBE GOTAS. fr. PLOVISQUBJAR.
DB GOTA BN GOTA, Ó GOTA i GOTA. m. adv. Per gO-
tas seguidas la una del altra ab intermissió. Gota d
gota. Stillatim, guttatim.
DB GOTA EN GOTA S' UMPLA LA BOTA. TOf. Denota
que lolas las cosas per grans que sían à poch à
poch arriban^al sèu fi. Grano d grano hineha la ga^
llina elpapo; bago d bago llena la gallina el papo;
poco d poeo hila la vieja el copo; la gotera eata la
piedra. Gulla cavat lapidem, non bis, sed saepèca-
dendo.
FÉR SUAR LA GOTA MORTAL, fr. FÉR YÉURBR LOS
ULLS VBRTS.
NO vÉuRBEHi GOTA. fr. No véurorhi gens. No ver
gota. Cscutio, is.
GOTAGAMBA. f. Rehina gomosa de un arbre
del mateix nom qne*s cria en la Assia, Gutagamba^
Gnttagamba, as.
GOTALLEHA. f. ter. gotbea.
GOTASSA. f. aum. Ooteron. Ingens gutta.
GOTEJAH. V. n. degotae. || plovisqubjae.
GOTEJATy DA. adj. Tacat de golas. GoUado.
Guttatns.
GOTEBA. f. Continuació de gotas de aygua que
cauhen en ï interior de las casas. Gotera. Stillici-
dium, stricidium, ii. Q Forat de la teulada per
ahont càu la aygaa. Gotera. Slillicidii foramen. U
Lo lloch y senyal qiie deixa la aygua que càu de las
canals. Gotera. Decidentis guttse locus, vestigium.
QUI NO adoba la gotera, HA DB FÉE LA CASA BNTB.
RA. ref. Aconsella reroèdiar los mals abans que
sian grans. Quien no adoba ó quita gotera, hace casa
entera. Principiis obsta.
GOTET. m. d. Vasillo, ito. Yasculum, i. | pi.
BBRBA DB LA MAEE DB DÈU.
GOTETA. f. d. Gòtica, illa, ita. Parva stilla.
GOTIAMBRE. m. Goma de color groch que
serveix pera il•luminacions de làmínas y miniatu-
ras. Gutidmbar. Gnmmi cuttularum instar ambaro
iinilis.
' GÓTIGH, CA. adj. Gosa de la Gòcia y delsgo-
dos. Gótico. Gothicus.
GOmi. m. Lo rahim que sól quedar desprès
de veremada una vinya. Ceneerron, reàrojo. Post
vindemíam remanens racemus. | Porció de oo
rahim. Carpa, gajo, y grapo pr. Botrus, i. | adj,
Grosser. Bwrdo, baUo, groeero. Radis.
GOnHAR. V. n. BSGOTIVAR.
GOTJA. f. fam. Dona mòlt grossa. Pandor^a,
narria. Obessa et tarda mulier.
GOTEXA. f. GUATLLA. '
GOTÓ8, A. adj. Poagrós, qui pateix gola. Ge*
loso, Arthriticus, artericns.
GOVEBN. m. goíbrn. | nàut. timó.
GOVEHNAB. V. a. gorbrnar.
GOZAR. Y. a. ant. gosar.
OR.
GRA. m. Fruyi dels sembrats. Gramo. GraDus,
frumentum, i. || Qualsevol cosa petita y rodoii
quant forma abaltras un agregat. Gramo. GraniuD,
i. II Lo de magrana, rahim y de tota fmyta que està
en forma de ell. Grano. Acinus, i. | Lo piuyolet del
gra de rahim y altras fruytas. Gr^fmja. Gianum, i.
J Porció petita de alguna cosa, com de eocens, de
arena, sal, anís, etc. Grano. Grannm, i. | farm.
Yígéssima quarta part de un escrúpol, q«e es lo
pes de un gra regular de ordí. Grano. Granum, i.
I Pústula, tumoret. Grano. Tumor, is, vari, onuB»
II En las armas de foch la pessa que's posa en lo
foguerí quant s' ha engrandit y s* ha de tornar à
obrir. Grano. Tormenti beliici foramini aptatuscn-
neus. 1 argent. Cada una de las 4,800 parts ea
que's divideix lo march. Grano. Auri, argentive
ponderis minima pars. || grana. 1. |j Lo que's ü en
lo carpó dels aucells. CuUro, kelera. Pustula, c.
II pi. Los de rahim que quedan en lo cul del cove
separats de la rapa. Garulla, granuja. Solnta uva-
rum copia. || Los de sèmola, etc. que no poden pas*
sar pel cedàs. Hormigoe. Similaginea grana. |
La llavor que se sembra. Semillas. Semen, inis. j
Llavors, com anís, comí, etc. que's posan en los
guisados. Alcamonias. Yulgaria cibis condieadis
semina. || Moneda que valia un sou sis diners bar-
celoneses. Grano. Moneta sic dicta.
GRA DB ALL. Cada una de las parts que compoBes
la cabessa. Diente, espigon de ajo. Allii denticnlus,
spiculus.
GEA DBL PANTo. *L que fà *1 paoyo pel reies.
Granilla. Panni lanugoqueex adverso relinquitor.
GEA DB MILL BN BOCA DB ASB. ref. Deuola que al-
guna cosa es en poca quantitat per loque ha de8e^
vir, regularment se diu de las cosas de menjar.
Grano de mijo en papo de atno. Tamquam milii
granum in faucibus asininis.
GEA DB EosAEi. PessBS rodouas de que's componen
las denas. Cuenta de rosario. Globnlus, í.
GEA DB TiMALBA. 'L fruyi del matapoily que diu
GRà
tms granets rodons y grochs. Grano gnidio, Gra-
nam, i, gnidium, ii.
GtLk xfiuiNDai ó ALEXANDRÍ. GrüDet globolós gro-
guench y pelot; lé un olor fort, nauseatich, y un
gust amarch sobremanera desagradable. Semen cott-
tra. Semen contra.
ANAR AL GRA. fr. met. Anar à la substància, al
punt de la dificultat. Ir al grano. Ad rem venire.
ESCAMPAR LO GRA. fr. Espargir lo gra ó llavor en
algun terreno. Granear, Semen spargere.
OFEGAR LO GRA. No delxarlo créixer las malas
herbas. Ahogarse el grano. Luxurientibus berbís
semina perire.
PLE DE GRANS. loc. Agranujado. Granosus.
POSAR LOS GRANS EN LO GRANER, fr. EMumbrar,
encamarar. In horreum mittere.
UMPLiRSB DE GRANS. fr. Férseu mòlts en alguna
part del cos. Engranujearse. Granosus fieri.
GRABADOR, A. m. yf. Quigraba. GrahaL•r.
Sculplor, coBlalor^ is.
GRABADURA. f. grabat.
GRABAR. V. a. Senyalar , obrir en metall,
fusta ó pedra, làminas, escu!s, llelras, etc. Tallar,
grahar, esculpir, cincelar, CobIo, as, sculpo, is. ||
met. Fixar en V animo, memòria, ò en lo cor al-
gun afecte ò espècie. Imprimir, grabar. Animo,
as; in animo scribere.
GRABAT, DA. p. p. Grahado, Coslatus. || m.
Art y obra de grabar. Grahado, grabadara, cinee^
ladura, grabazon, Coelatura, sculptura, ». || adj.
Senyalat de verola. Picoso, picado de virueUu ; vt-
rolento. Papulis notatus.
GRÀCIA, f. Do de Dèu sobre tota la activitat y
exigència de nostra naturalesa, sens mèrits ni pro-
porció de part nostra, y sempre ordenat al logro de
la bena ven turansa. Gracia. Gratia, ffi. J Amistat de
Dèu, estat de innocència oposat à la culpa grave.
Gracia, Gratia, ffi. || Do natural que fà agradable à
qui'l té. Gracia. Gratia, se, dos, otis. || Benefici, fa-
vor. Gracia. Gratia, ae, beneficium, ii. || Gallardia,
garbo, donaíre. Gracia. Eiegantia, se. || Benevo-
lència, valiment, amistat. Gracia. Gratia, benevo-
lentia, se. || Ditxo, agudesa. Gracia, gracejo, chisle,
sal. Lepos, lepor, is. || Bellesa, hermosura de las
cosas corporals. Gracia. Lsetitía, a;. || Nom propi de
cada bu. Gracia. Proprium cujusque nomen. ||
Condonaciò, perdó. Gracia. Gratia, ae. || Concessió
pontifícia, real, etc. Gracia, concesion. Gratia, x.
I coRTESLk. 1. 2. II Habilitat ò prenda natural. Don,
doU^ mérito , habiliL•d. Dos , tis. || elegíncia. ||
CRÍDIT, autoritat. II GRATIFICACIÓ, AGRAHIMENT. ||
arq. pint., etc. La proporció agradable de las parts
de un edifici, etc. entre si y ab lo tot. Enritmia,
grada. Eurythmia, ». || met. En la moral y retòri-
ca, duisura, atractiu, agrado, bermosura que re-
fulta de cert giro y disposició que's dóna à las veus
y frases. Gracia. Lepos, oris. || pi. expr. deagrahi-
ment. Gracias. Gratiarum actio. || mit. Las tres
germanas Aglaya, Tamalia y Eufrosine, que las
GATALi CÏRA tlt
pintan verges y agafàdas las mans pera denotar
las propietats de las gracias y beneficis. Gracias,
Gratiae, arum. || n. p. de d. Engràcia. Engratià, ae.
gríLcia ACTUAL, teol. La que concorre eficient"*
ment pera la justificació, en quant per ella Dèu nos
mou pera víurer santament y fér obras bonàs, ab
las quals nos disposam pera la gràcia habitual, ò
la conservam, ó la aumentam. Gracia actual. Gra-
tia actualis.
grícia cooperant, teol. Aquella en que pera la
producció del efecte nostre enteniment mon, y es
mogut, segons que la operació no sols s'atribnheix
à Dèu sinó també à la ànima. Gracia cooperamu.
Gratia cooperans.
grícia eficas. teol. La que aplica la potència al
acte; y així 's diu, que sant Pau tingué grícia
Ericis abundantíssima. Gracia efícaz. Gratia efil-
cax.
GRACIA EXTERNA, teol. La que sols afecta extrio-^
secament al home, com són, la lley de Dèu, la
predicació del. Evangeli, 'Is miracles; en una pa-
raula, tot afecte sobrenatural de la Providència
ordenat à la nostra salvació. Grada exuma. Gra-
tia externa.
grícia grItis DATA. teol. Do que excedeix tota la
facultat de la naturalesa pera la utilitat del pròxim.
Gracia gratis L•la. Gratia gratis data.
GRÀCIA HABITUAL, tool. La quo resideix en làí*
essència del ànima, y 'ns santifica formalment; 6
la que'ns sanJlifica completament, y són las virtuts
infusas. Gracia habitual ó santificante. Habitualis
gratia.
grícia iNEFicis. teol. La que no aplica la potén^
eia al acte; en aquest sentit Júdas tingué gràcia
suficient é ineficàs. Gracia ineficaz. Gratia ine-
ficax.
GRÍcu INTERNA, teol. La quo'us afecta intrínse-
cament, ja unintse, com la gràcia habitual y vir-
tuts infusas, ò movent interiorment, com las gra-
cias intel-lectuals del enteniment y voluntat. Gra»
eia interna. Gratia interna.
grícia NATURAL. Lo sér natural ab sas facultats
y operacions, y que mou à obrar en V orde de las
cosas naturals; com si Dèu mou especialment al
coneixement de las cosas naturals. Grada natural.
Gratia naturalis. |j Garbo, elegància no afectada.
Gracia natural. Nou adscitus lepos.
GRÍCIA OPERANT, teol. Aquella en que la operació
pera la producció de algun efecte sols s' atribuheix
à Dèu, y en que Y enteniment del home es mogai
y no movent. Grada operante. Gratia operans.
GRÍCIA ORIGINAL. La que Dèu infundí à nostres
primers pares en V estat de la innocència. Grada
original. Originalis gratia.
GRÍCIA pREVBNiENT. teol. La quo causa en nòsaU
tres lo primer efecte. Gracia preveniente. Gratia
preveniens.
GRÍCIA suBSEQÜBNT. teol. La quo causa '1 segoa'
efecte respecte del la primer, qual fà que V hQvaà
Itl
fiRA
DtiCeiONARI
^M
•xeente lo q«e Tolía. Gracia ntbsieuimi. Sabse-
quens gratia.
grícià soBEiifATUEAL. teòl. La que ab Y hàbit ó
moció ajuda pera fér aquellas cosas qae excedeixen
las fòrsas de la naturalesa, com quant Dèu infun-
deix hàbit de fàó caritat. Gracia sobrehatural. Gra-
tia supernaluralis.
AB grícia. m. adv. Ab primor, fínura y elegàn-
cia. Con gràcia; galanamenu. Eleganler, vennstè.
I Ab naturalitat y donayre. Con gràcia, con chiite.
Scitulè.
CiüBBE DB LA 6RÍCIA, PÉBDRBE LAGRÍCIA DB ALGÚ.
ír. Pérdrer sòn valiment. Caer de la gràcia de al*
guno, Gratiam amittere.
ciuRBR BN grícia. fr. Agradar, complàurer.
Coir en gràcia. Alicujus gratiam iníre.
CONFIRMAT Bif Ofiicu. fr. Preservat del pecat.
Confirmado en grada. De seterna felicitate secu-
ros.
DB grJLcia. m. adv. Sons interès. De gràcia,
gratuitamenU, gradosamenU. Gratis.
DB SA BELLA GRÍCIA. m. adv. Dc sa plana volun-
tat. De tu bella grada, espontómeamenu, Spontè,
libenler, ultrò.
donír grícus. fr. Manifestar agrahiment ab pa-
raalas de bona criansa. Dar graciai, Gratias agere.
FER CAUEER k ALGÚ DB LA GRACIA DB ALTRE. fr.
Fèrli pérdrer sòn valiment, estimació ó dignitat
adquirida. Derribar, De gradu ejicere.
FÉR GRACIAS. fr. RUt. DONAR GRÀCIAS.
orAgias del plat, que la vianda es meva. loc.
fam. que per modèstia usa algú quant li donan las
gracias per haver fét un favor petit, majorment
quant se n* han rebut de més grossos. Mwhas gra-
dos BebolUdo, eogisteme por wn mes, pagdsUmepcr
wudio, Donum sanè exiguum.
POBARSE EN GRÍCIA. fr. Eixir de pecat. Poneraen
grada, Peccata expiaré.
QUINA GRÍCIA ! fr. irón. Denota un despropòsit.
Qiaé grada! qué chusco es un tuertol Bellè quideml
quam bellè 1
RÉTRBR grígias. fr. Agrahír, donar las gracias.
MBudir, dar gradas, Gratias agere.
TANTA DE GRÍCU, fr. TANTAS GRÀCUS.
TANTAS oaiciAS. fr. Muchas gradas. Gratias.
val mès gàurer en grícia que sér graciós, loc.
prov. Ensenya que de vegadas pót mès la fortuna
y dítxa de un subjecte que '1 mèrit de altre. Mas
vüU caer en grada que ser gratioso. Hagis fortuna
ppedest quam gratia.
GRACtAH. T. a. ant. Obsequiar ab regalos.
Festejar, obsequiar, regalar. Splendidè tractaré.
GRAGOTA. f. d. Gradidta, Parva gratia.
GRAGILLA. f. Goma del ginebre. Grasilla.
Yemix, icis. | Goma ab que 's prepara *1 paper
pera que no fooga. GrasUla, Yemix, icis.
GRACIOLA. f. Planta indígena que creix en
\m prata humits de Europa y pertany à la familia
àe las escrefulàriaa, U geot del eamp 9p serveix
de las fulias y brolets pera pnrgarw. gfcWi 4"
dnal. Gratiola officinalis.
GRACIÓS, A. adj. Herm^, prí morós, dekfti•
ble à la vista. Bello, grados^^ IMo. Lepidvs, gn-
tus. II Agut, xisiós. CAifíoio, §raeie90. Lepidus,^
cetus. II gratuït. || irón, GraeioMO, Insolsos, bji-
cundus. II m. Comediant que fà '1 paper xisto.
Gradoso, còmico, Mimus, i. | I>o que conté al^vi
gràcia ó privilegi. Privilegio, eédilm de prmkqi». \
Privilegium, ii. | ant. arundant, fíetil. | ant. n-
DIVÓS.
GRAGIOSABIENT. adv. m, Ab gràcia. Greol•
samente. Scitulè, festi^è. || Sèna interès. Gradm-
mente, gratuitamenU. Gratis, graiaitè.
GRAdOSETy A. adj. d. Greteiooito^ ilk, in.
Festivus.
GRAdOSlTAT. f. Hermosara, príoior. ^-
dosidad. Lepor, is, vennstas, aUs. | a»Acu. 1.
GRADA. f. Tarima del altar. Qtmim. Seské-
lum, i; altaris suppedaneum, I Eeglailò. Jlfeaifi,
graL•, peldaiio. Gradns, i. | La rehia y locatorí de
las monjas. Grada, Clathra, orum. | Baglahò qnt
hi ha en las rampas ó pendents. J^aurtlfroa. Gra-
dus, i.
GRADACIÓ, f. müs. Perfoéo arméRÍch q«
puja de grau en grau. Gradacion. Miiaioas giaéi
tio. n ret. Figura en que's col-locan las paraalasy
oracions segons sòn grau de forsa. Gntieirion. ^n-
datio, nis, climax, acis.
GRADAMENT. m. adv. ant. BivuiADimNT.
GRADATURGH. m. TeU semblaol al taM
però de mès cos. Grodetur. Textile serteoia.
GRADERIA, f. Sèrie de gradas. Greíéerim. Gfi-
duum ordo, series.
GRADETA. f. d. Gradilla. Parvoa gradas.
GRADIMENT. m. ant. AGRAHUfiifT.
GRADIR. V. n. ant. AORAnR.
GRADUACIÓ, f. Acte y efecte de gradoar.
Graduadon. Graduum dimensió. 1 Divjaléea grans.
Graduadon. Graduum divisió. || Dicfnilaly califica-
eió. Graduadon. Dignitas, atis, conditio, nia. | aiil.
GRAU.
GRADUAL, m. Vers de la missa entre la «pis-
tola y r evangeli. Gradual. Graduale, is» | adj.
Dividit en graus. Gradual. In gradua divisaa. |
Pertanyent al grau. Gradual. Gradartas , gradalia.
GRADUALaiENT. adv. m. Per graas, de graó
en grau. GradualmenU, por graiús. Gradatim.
GRADUANDO. m. Qui s* ha de gradflHir. «ra-
duando, laureando, Gmdu initiandaSi laauga*
randus.
GRADUAR. V. a. Regukpr per grana. Graia&r.
wSstimo, as. ( mil. Donar lo grau de capità» eero-
Bel, etc. Graduar. Ad gradum elevarà. | Coalarir
lo grau de doetor, batxiller, elc. an laa aaivarsi*
tats. Lawrear, graduar. Ad gradam io andieiiia
promovere.
GRADUAT, DA. p. p. 6fo*ia40• Jtatimataa
|adj. mlL Oicial que no té ea ypvpialal T
6RÀ CATAUL.
pleo que correspon al gran què gott. il•làmdú. Ad
gradum evectns.
GRAELLA0. f. pi. Reixat de ferro A peus pe-
ra rostir. Parrillai, Craticnla, omm. | Laè què*8
posan pera il-Inminar los carrers. Farcí. Linen^
inis, laminaré, is.
GrAfich, ca* adj. Evidentement escrit , re-
presentant per signes ó figaras. Grdfico. Graphictts.
GBAFÓBIETRO. m. Instrument matemàtich>
compost de an semicfrcul ab un regle dit alidada^
que dóna voltas sobre an eix fixo en lo centro de
ell, en los extrems del qual hi ha dos pinulas per-
pendiculars; té una brúixula, y serveix pera ami-
dar ànguls. Grafómetro. Oraphometrum, i.
GHAGE8. f. pi. ant. grada.
GRAHIR. V. a. y sos derivats, agrahu.
GRAHÓ. m. ESGLAHÓ.
GBAHQlfET. m. d. Gradilla. Parvus gradus.
GRAIXA. f. ant. greix.
GRALLA, f. Aucell mòlt semblant al corb, de
eolor violat negrench, lo bech y pota3 rojas, las
•nglas grans y negras. Grajo, graja, eomeja, Grac-
colas, i. II mos. Instrument de vent semblant al
clarí. Chirimia, Prsecentoria tuba.
GHALLAR. V. n. Lo crit del corb. CrMcilar,
erosciiar, graznar el cuervo, Crocire, crocitare.
GRAM. m. Herba medicinal de arrel rastrera,
fullas semblants à las del blat, però mòlt mès pe-
litas, las cametas com un pam de altas ab tres 6
cinch espiguetas prímas. Grama, Gramen, nis.
agafarsb com lo gram. fr. ter. met. Arrimarse à
algú ab pesades y molèstia. Pegarse como ladilla.
Molestissimum ese.
GRAMA. f. GRAM.
GRAMAL. m. Lloch de mòlt gram. Gramal.
Graminosus, gramineus. || adj. Pertanyent al gram.
GrafMl. Gramineus, graminosus.
GRAMALLA. f. Vestidura llarga fins al peus,
à manera de cota com la que portan los agustios.
Cramalla. Gramalla, m.
GRAMÀTICA, f. L' art de parlar y escríurer
correctament. Gramàtica. Grammalica, litteratura,
9; litterarum scientia, cognítio.
ceamItica parda. Coneixement natural degober-
narsecadahu. Gramàtica parda, Solertia, peri-
tia,ffi.
GRAMATICAL, adj. Lo que pertany à la gra-
màtica. Gramatical, Grammaticalis.
GRAMATICALMENT, adv. m. Conforme à
las reglas de la gramàtica. Gramatiealmente. Gram-
maticè.
GRAMATICASSO. m. aum. Presumit de gra-
màtich. Gramatican, gramatista, Grammatista, m,
GRAMÀTICH. m. Qui sab ò estudia gramàti-
ca. Gramàtico, Gramroaticus, i. || Sabi. LiteratOf
gramdtico, Grammaticus, i.
GRAMATIQUERIA. f. fam. Cosa de gramà-
tica. Gramatiqueria, Ad grammaticam pertinens.
GRAMINÓ8 Y GRAMÓ0, A. adj. Lo que
(HU 811
pertany al gram, y la terra que 1 cria. GraimMm
gramineo. Gramineus, graminosus.
GRAMS. adj. ant. trist, mblancòligh.
GRAN. adj. Lo que excedeix al regular. Gran-
de, Magnus. ) Il-lustre, magnífich. Grande, MagnuB
prasclarus. Q Mòlt, vehement. Grande, Impensus.
II Alt. Alto, grandCy crecido, Grandís, procems. f^
Magnífich, sumptuós. Grande. Dipatícus, dipalis.
[ m. Lo major dels germans. May or. Major, is. |
m. ant. capacitat, grandíru.
FÉRSB GRAN. fr. CRÉIXER.
GRANA. f. Llavor de las herbas. Simient$, greh
%a, semilla. Semen, inis. || La mòlt petita ; eem k
de naps, etc. Granilla. Semen, inis. || Lo gra que's
dóna à las cabalcaduras. Grano. Granum, i. | Pa-
nyo bermell. Grana, Coccineus panaus. | Ceixini-
lla, '1 color ab que 's tenyeix dit panyo. Coetmi-
Ua, graia. Murex, icis, coccus, i.
GRANAS DE VALÈNCIA. Géuero toixit. Gfanoi 4$
VaUncia, Textilis lintea tela
GRANADA, f. Bala de ferro, etc. que tíran los
granaders al enemicb. Granada. Igniaria, igilfera
glans.
ORABUDA REAL. La quc 's dispara ab morter ú
obús. Granada real, Ignifer globus grandior.
GRANADER. m. Lo soldat de major talla que
'Is fusellers, y servia pera tirar ab la ma graoa-
das al enemich. Granadero. Igniarium glandimu
vibrator. || met. Home alt y robust. Jayan. Pitic•-
rus homo. || ant. magraner.
GRANADERA. f. La bossa en que U graaader
portava las granadas. Granadera, Pera, sb.
GRANADty NA. adj. Natural de, ó perlanyeBi
à Granada ciutat de Espanya. Granadino. Gtaaar
tensis.
GRANADILLO. m. Arbre de Amèrica de fusta
mòlt macissa y encarnada obscura. Granadillo.
Arbor indicus.
GRANADINA, f. Moneda ó dobla que pagavan
en tribut los reys moros de Granada als de Caste-
lla. Granadina, Moneta sic dicta.
GRANADURA. f. Conjunt de grans de vidre,
gayeta, etc. pera fér rosaris y altras cosas. Mo9a-
lla. Glòbul i vitrei, etc.
GRANALLA. f. Llimaduras de plata u or pera
afinarlos mès fàcilment. Granalla. Auri argentí
ramenta.
GRANALLADA. f. Conjunt de grans. Gramoi.
Granorum copia.
GRANALLUT, DA. adj. Ple de grans. Gramu^
jado, granugientOf granuhso, granujoM^ grarnuo.
Granosus.
GRANAR, V. n. Umplirse de gra las planlas.
Granar, Grana accrescere.
GRANAT, DA. adj. Lo que té gra ben format.
Granado. Granosus. ) Gran. Granada. Magnus. |
Principal, il-lustre, escullit. Granado. Primapíus.
I m. Pedra preciosa mòlt encarnada, dita «ixi per
la semblansa en lo color ab )o gra d^ ta
ti« OBA. DICCIONARI
grana. Grimate. Carchedonias , ü, granatns , i.
GRANATt. m. Espècie de teixit. Oranatin,
Textí genns.
GBAif ATXA. f. Vi mòlt bo de Catalunya y
Aragó, que *s fa de un rahim negre del mateix
nom. Garnaeha, Yinum ex violaceis optimisque
Qvis expressum.
GBANBÉ8TIA. f. Animal quadrúpede de la
grandària de un mulat, que 's cria en la Amèrica
meridional ; té *1 cap gros ab una trompa elàstica,
y en sa extremitat lo nas, las orellas semblants à
las del porch, la ena mòlt curta, la pell mòlt du-
ra ; es negrencb, té quatre nnglas en las potas de
davant , y tres en las de delràs, s' amansa fàcil-
ment. Danta, a/ee, granbestia, tapia, orinae. Ta-
per americana.
GRANGÀNOIf. m. Entre estampers caràcter
de lletra mòlt gros. Gran eúnon. Littera typogra-
phica major.
GRANDA. adj. gran.
GRANDÀRIA, f. Capacitat, extensió. Grande-
sa. Magniludo, inis, granditas, atis. || m. Tamany.
TamaiiOf grandeza, magnitud, grandar. Magnítu-
do, inis, granditas, atis. | Major edat pera eixir
del poder de tutors. Mayoria, tnayoridad. Legiti-
ma sui regendi setas.
GRANDÀS Y GRA1VDAS8À8, 8A. adj. aum.
GrandiUtmf grandon, grandote, Yastissimus, per-
grandís.
GRANDE. m. Títol de honor, com: geàndb de
Espanya. Grande, Nobílitatis prínceps.
GRANDESA, f. Magestat., autoritat, poder,
excel•lència. Grandeza. Praestantia, excellenlia, se.
I Dignitat de grande de Espanya. Grandeza. Pro-
cerum dígnitas. || ant. grandària.
GRANDET, A. adj. Grandecito. Tantisper
grandis.
GRANDIÓS, A. adj. Gran, magnífich, sump-
tuós. Magnifico, grandiosa. Magnificus , splendidns.
GRANDÍMI1I| A. adj. sup. Grandisimo. Ma-
ximus.
GRÀNDOLA. f. nàut. 6RÓND0LA.
GRANEA Y GRANEJA. f. ant. magnitut,
geandjLria, extensió, grandesa.
GRANER, m. Depósít de grans. Panera, gra-
Mfo, càmara, troje. Horreum, ei.
GRANERA, f. ter. escomrra.
GRABTERADA. f. COP DE ESCOMBRA. || f. ter.
ENSOPEGADA. 2.
GRABIE8A. f. ant, grandària, grandesa.
GRANET. m. d. Granieo, illo, ito. Granulus,
acinus, acinum, i.
granrts fins. Genero de teixit. Granates finos.
Textilis lintea tela.
GRANGEAR. V. a. Adquirir, lograr, grangear.
Acquiro, is. || Guanyarse la volnnlad de altres ab
obsequis. Grangear, Concilio, capto, as.
GRANGER , A. m. y f. Qui cuyda de las
granjas. Granjero. VilUcuB, i.
GBA
GRANGERIA. f.l^íegòcí, ganàneia. Craageria,
Lucrum, i, compendium, ii.
GRANGUÀRDIA. f. mil. Tropa apostada à
mòlta distància de un exèrcit. Granguardia. Ante
exercitum excnbias agens turma.
GRANILLÓ8, A. adj. granàllut.
GRANÉS, m. CALAMARSA.
GRANISADA. f. CALAMARSADA.
GRANI8AT. m. Beguda mitj glasaada. èko-
do. Subgelidus potus.
GRANISOLAR. Y. n. ant. calamabsbjar.
GRANÍVOLA. f. ant. CALAMARSADA.
GRANJA, f. Casa de camp. Granja. Yílla, c,
suburbanum, arcanum, vicns, i.
GRANOBLE. f. Ciutatdel delfíoat, y la teladd
mateix nom. Grenohle. Grannopolís , gratianopo-
lis, is.
GRANOR. f. Sabó, maduresa dels grans. €ri-
nazon. Granatus, us.
GRANOT. m. ter. y
GRANOTA, f. Animal de dos 6 tres poloàs
de llarch que *s cria en la aygaa dolsa, té 1 U«r
yert mès ó mènos fort ab clapas negras que s* »-
mentan ab la edat, y tres rallas de color de pal•li
de cap à cap, la panxa blanca, '1 cap gran, alb
eixits ab la nina de color de or, las potas
doble mès llargas que '1 cos ; passa V ivem
mit y ocult davall del aygua ; té la veu desagra-
dable, y nada y camina à salts. Bana, Raaa, •,
balracbos, i.
GRANOTETA. f. d. Ranilla. Ranula, », »•
nnnculus, i.
GRAN8A. f. Roja, rúbia. Rubiaj granza. Wè*
bía, 9B, erylbrodanura, i.
GRANSA BORDA. f. Planta que fà mòltas camasè
la alsària de un peu ; las fnllas aínplas y aspm,
la llavor rodona : té un olor suaa y agradahh,
fortifica *1 cos, lleva las obstruccioos, eidla li
orina y la menstruació, y posada en infusió W-
lita *1 part. Aspérula. Asperula, sb, asperuge^m
GRANTMENT. adv. m. ant. Mòlt, sBèlIlà
Grandemente. Magnoperè, vehementer.
GRANULAGIÓ. f. Acció de reduhir k grau
Granulacion. In grana formalio.
GRAPA. f. Garra del animal. Zarpo, f«i&
Aduncus unguis. || La ma del home. Garra, hèth
ca manus. || Instrument de ferro compost dièi
claus y un travesser pera unir y assegurar éa
cosas. Grapa. Nexus, us; ferrea compages-flL
L•lagas en las juntas de lassufrajas de las eúikt
duras, que 'Is impideíx lo moviment. Grafas.lt
ticulare ulcus.
i QUATRE GRAPAs. loc. Tocaut los peus y 1
en terra. À gatas ; d cuatro pies. Pedibos ac
nibus incedere.
GÀURER EN LAS GRAPAS. fr. met. Càiirer fi fA I
de algú. Caer en las garras. In alicaf us maawr
cidere.
posAa LA GRAPI SOBRI. fr. Agafer à algll'
GRA.
CATALÀ.
ORA
«11
M zarpa ; echúrle d um la garra. Gomprehendo,
arripío, is.
. TftiUREE LAS GRAPAS. ff. TülURIR LAS UNGLA8.
GRAPADA. f. GRAPAT. 0 Arpada. Garfada, gar-
fiaia. Unguium ictus.
EN DOS GRAPADAs. iD. adv. Breoment, ea un ins-
tant. En dos paletas. Illicò.
. PEGAR GRAPADA. ff. PéndroF. Eckar la garra, la
zarpa. Arripio, is.
GRAPALT. m. ant. calípat.
GRAPAT, m. Lo qae cab en la ma. Punado.
Pngnus, pugillns, i. ( Porció de alguna cosa que
n' hi sól haver abundància. Punado, Exiguitas,
atis. II MULTITÜT.
i GRAPATS, m. adv. Abundantment. A punados,
Abundè, largè. || k estira cabells.
ANAR i grapats, fr. met. Agafarse 1s que 's ba-
rallan. Asirsé, agarrarse , agarrafarse, Fortiter
prehendi, leneri.
BON GRAPAT, loc. Bucn rato. Plurimúm.
FÉR i GRAPATS, fr. Fér depressa. Harbar, Nimis
festinanter aliquid efficere.
üN GRAPAT DE DiAS. loc. Muchoi dias, Hultum
tempus.
GRAPAUT. m. ant. calípat.
GRAPEIG. m. Obra de grapejar. Manouo,
Attrectatio, nis.
GRAPEJAR. V. a. Tocar repetidament alguna
cosa. Manosear. Confrico, as ; manibus tractaré.
II Donar cops ab las mans. Manotear, Manibus per-
culere.
GRAPEJATy DA. p. p. Manoseado. Gonfrica-
tus.
GRAPIALTESA. f. fam. Diner. Ungüenlo de
Méjico. Pecunía, sb.
GRAPIALTESA BLANCA, üngüinto de Agripa ó de
Brionia. Unguentum Agrippsc.
GRAPIALTESA NEGRA. UfigüenU) de Altea. Unguen-
tum Alteae.
GRAPINYAR. V. a. Glassar artificialment al-
gun liquil. Garapihar. Glacio, as.
GRAPINYAT. m. L' estat de líquit que 's
glàssa formant grums. Garapina. Gongelatus licor.
GRAPINYERA. f. Vas pera grapinyar. Gara-
piiiera. Vas ad congelandum.
GRAPONEJAR. V. a. fam. grapejar.
GRAS, SA. adj. Lo que té greix. Gordo. Cras-
sus, pinguis. II Qui té mòltas carns. Gordo. Pin-
guis. U PRovisT. II met. abundant.
GBAS COM UN PORCH. met. Se diu del home mòlt
gras. Estar de la bellotaf atoeinado, Crassus, obes-
sus.
ESTAR GRAS COM UNA POST. fr. Estar flach. Estar
coma un naipe. Nimis gracilem esse.
ESTAR MASSA GRAS. fr. met. ESTAR MASSA RIGH.
GRA8ALETA. f. Capseta ó ampolleta pera co-
sas de olor. Bujeta, bujetiUa. Olfactorium, ii.
GRA8ELLA. f. graella.
GRA80LA. f. ter. cassola.
TOMO I.
GRASSA, f. Cert caràcter de lletra francesa.
Pah gordo, Grassus character.
GRASSABIENT. adv. m. ant. abundantment.
II llastimosament.
GRASSÀS, SA. adj. aum. Gordifíon, gordazOy
gordon. Grassíssimus.
GRASSELL, A. adj. Mòlt gras y petit. Rechonr
ehOt gordiflon , regordete. Pnsillus et pinguis, cras-
sissimus.
GRASSESA. f. Qualitat de gras. Grasesa, gor-
dura, grosura. Grassitas, atis, crassiludo, i nis.
GRASSILLA. f. GRACILLA.
GRAT, A. adj. Gustós, agradable. Grato. Gra-
tus. II Acceple, ben rebut. Grato. Lastus. || m. ant.
AGRAHIMENT.
i GRAT CIENT. m. adv. EXPRESSAMENT.
DE GRAT, ó DE BON GRAT. m. adv. De boua volun-
tat. De grado. Spontè. || De barato, de valde. Grd-
It5, graiú^taf^enle. Gratis.
DONAT DE GRAT. fr. Donat de gràcia. Gratiidato.
Gratis datus.
MAL GRAT. m. adv. Malgrado. Invicte, coactè.
MAL NOSTRE GRAT. loc. A pesar nuestro, mal gra-'
do nuestro ó mal nuettro grado. ^gre.
NI GRAT NI GRIcIAS, FESTAS EV DIUMENGE. TCf.
Denota que las cosas que són de obligació no me-
reixen agrahiment. Pocas gracias; ni grado ni gror
cias. Quid beneficií? non est quod gralise aganlur.
SENTIR GRAT. fr. AGRAHIR.
GRATADURA. f. La acció y efecte de gratar.
Arano. Laceratio, nis.
GRATADURA DE piGOTA. Pintas ,* koyos dt viruelos.
Lacuna, e.
GRATAMENT, adv. m. agradablement, gus-
tosament.
GRATAPALLAS. ro. MOIXONET.
GRATAR. V. a. Refregar, frotar ab forsa la
pell ab cosa aguda ó aspra , comunment ab las
unglas. Rascar. Scabo, scalpo, is. Q Ari-ancar los
animals ab las grapas la terra ó altra cosa. Esear^
bar. Fodico, as. | Descalsar ó menjar la aygua la
terra per ahont passa. Derrubiar. Extedo, is. ||
Fregar, estregar. Pregar. Frico, as.
GRATAR Y MENJAR TOT ES coMENSAR. rcf. per ani-
mar à algú que comense à fér alguna cosa que li
repugna. El comer y rascar todo es empexar ;el
comer y rascar no quiere sinó empezar. Incceptum
opus ad illius fínem acuit.
LO MASSA GRATAR COU. ref. Dcnota que las cosas
no 's deuhen portar fins al extrem. Tanto pica la
pega en la raiz del tervisco, hasta que quebranta el
pico. Qui nimis emungit, sanguinem elicit.
QUI GRATA AHONT LI PRU, NO fi AGRAVI À NINGIL .
ref. Denota que algú té motiu de queixarse. Allà
va la lengua, do duele la muela. Übi quis dolet,
ibi et manum habet.
GRATARSE. v. r. Rasearse. Se scalpere. ||
Fregarse contra un arbre, paret, etc. Estregane.
Se refricare.
lOi
818
GRA
DICaONABI
OBE
GRATA8» f. pi. BOTXAS.
GRATELLA. f. ant. bonya.
GBATIFIGAGIÓ. f. Recompensa. Graiifica-
cion. Praemium, ii. || Sobresou. Gralificacion, so-
hresíuldo. Ultra pactam mercedem dooam.
GRATIFIGADOR, A. m. y f. Quí gratiüca.
Gralificador. Remuneraos.
GRATIFICAR. Y. a. Remnoerar, recompen-
sar. Gratificar, galardonar. Compenso, remunero,
as, retribuo, is.
GRATIL. m. nàut. Lo medi per ahont se lliga
la vela y arriba à la verga. GratiL Medium quo
velura adstringitqr.
GRATIS, adv. m. gratuïtament.
GRATI8DAT Y GRATI8DONAT, DA. adj.
Donat de gràcia. Gratisdato. Gratis datus.
GRATITÜT. f. Agrahiment. Gratitud. GralUu-
do, inis. II Proba, testimoni de agrahiment. Grati-
tud. Grati animi signiQcatio, testimonium.
gratuït, A. adj. Donat de grat, de valde,
sens interès. Gralúito. Gratuilus.
gratuïtament, adv. m. De grat, de val-
de, sens interès. Gralúitamentef gratis. Gratis, gra-
liosè, gratuitò.
GRATULAGIÓ. f. endobabona.
GRATULAR* V. a. Donar la enhorabona. Gra-
tular. Gratulor, aris. || congbatclab. || v. r. alb-
OBABSE.
GRATULATORI, A. adj. S' aplica al discurs
ó carta en que 's dóna la enhorabona. Gratulaio-
rio. Gratulatorius.
GRATU88A. f. esgr. Dos espècies de tretas
que 's fan per sota y per sobre de la espasa, una
de un modo y altra de altre. Gratuta. Gratusa, ae.
GRAU. m. Lo número de generacions que hi
ha en los parentius fins à cada un dels parents,
contant desde Tavi comú. Grado. Cognatíonis
gradus, ordo. || Lo títol ó graduació que en las
universitats se dóna al que 's gradua. Grado. Aca-
demicus gradus. || Classe, eslat. Grado. Locus,
gradus, i. || n. p. de home. Gerardo. Gerardus, i.
II Platja de desembarch. Graó. Angiportus, i. || La
cosla tallada que separa una planura de altra.
Graó. Angiportus, i. || ant. gbahó. || met. Excés ó
major intensiu que té alguna cosa respecte de si
mateixa en altre estat, ó respecte de altra. GraL•.
Gradus, us. || gram. Qualitat en la significació de
las veus, com: positiu, comparatiu, superlatiu.
Grado. Gradalio, nis, gradus, us. || mat. Qualse-
vol de las trescentas y seixanta parts en que 's di-
videix la circunferència del círcul. Grado. Gra-
dus, us.
EN GRAU DE APEL•LACIÓ, loc. for. En cada una
de las diferentas instàncías que pót tenir un plet.
En grado de apelaeion, Appellationis jure.
Ei\ GRAU SUPERLATIU, m. adv. mct. fam. Exces-
sivament. En grado superlativOy en sumo grado.
Superlativo gradu.
PER GRAUS ó DE GRAU EN GRAU. m. adv. Per parts,
successivament. Por gradoi ó de grado en grüà$,
Gradatim.
GRAVA. /. ter. Arena grossa. Cdiqmjo, graw.
Arena, s. || Brossa ó reble que *8 posa en lo lk>ch
que s* ha de enrajolar, pera que qvede pla. Àkà^
tifa. Solo squando jactala matèria.
GRAVÀMEN. m. Càrrech, obligació de pagar
alguna cosa. Gravómen. Onns, eris, obligatio, ois.
I Molèstia. Gravdmen. Gravameo, inis.
GRAVAR. V. a. Oprimir, subjectar, molestar.
Gravar. Onero, gravo, as.
GRAVATIU, VA Y GRAVATORI, A. tdj.
GEAVÓS. 2.
GRA VE. adj. Pesat, lo que naturalment s* íb-
clina al centro. Grave. Gravis. || Gran, de mòlta
entitat : se diu de las cosas no materials, com: oe-
goci, malaltia, etc. Grcme. Gravis ; noa levis. |
met. Serio. Serioy grave, severo. Censorios. | io-
lest, enfadós. Grave. Molestus. Q mús. Lo so baix y
retumbant. Grave. Tonns gravis, y Magestuós, cir-
cunspecte. Magestuoso, grave, cirewupecto. Gra-
vis. II Dit de un autor sabi y judiciós. Grave. Aru-
tus, gravis. || Dit dels pecats. Mortal, grave. Mor-
tale peccatum. || accent. || íbduo.
posABSE GBAVE. fr. Afectar gravedal. Panuru
grave, hacer del grave. Gravitatem aífectare.
GRA VEDAT. f. Pesadesa, la qualitat de pesat.
Gravedad. Gravitas, atis. || Modèstia , circnnspec-
ció. Gravedad. Gravitas, atis. || Constància, finne-
sa de animo. Gravedad. Coostantia, ». || Severitat,
austeritat. Gravedad. Trislitia, se. U Importància,
grandesa, excés de cosas inmaterials, com : de un
negoci, etc. Gravedad. Magnitudo, inis. Q OrgaÜ.
Orgullo, gravedad. Elalio, nis.
GRAVEMENT. adv. m. Ab pes y gravedat.
Gravemente. Enormiler, graviter.
GRA VESA. f. GBAVE DAT.
gravíssim, A. adj. sup. Mòlt grave. 6rari-
simo. Gravissimus.
GRAVITAGIÓ. f. Acció y efecte de gravitar.
Impendens gravitas.
GRAVITAR. V. n. Fér pes, carregar nncos
sobre altre. Gravitar, gravear. Impendeo, es, gra-
vito, as.
GRAVÓS, A. a4j. Pesat. CraiTOSo. Gravis. |
Molest, insufrible. Oneroso, gravoso. Laboriosu:$,
operosus, molestus.
GRÉBOL. m. GBEVOL.
GREGH, GA. adj. Natural y pertanyent à Grè-
cia. Griego, grecisco, greco, greciano. Gnccus, )
m. GBEGAL. II Llengua, idioma dels grechs. Griego.
Graïcum idioma.
ESTAR EN GRECH. fr. Sér de difícil intei-Iigèocía.
Estar en aràbiga. Obscurum esse.
MAR DEL GBBCH. Mar Jònico. Jonicus.
PABLAB EN GBEGH. fr. mot. Parlar de matèria su-
perior al coneixement dels oyents. Hablar en grii»
go. Gríjecè loqui.
GREGIÀi NA. adj. ÇEEGH.
GRE
GATÀIA.
GRE
819
GREGISAirr. m. Qoi usa de frases y vens gre-
ga» en 8òn modo comú de parlar. Greeisante. Qai
sermonem grecum cam proprio commiscet.
GRECISME. m. Frase ó modo de parlar à imi-
tació dels grechs. Helenismo, grecismo, Uellenis-
mas, graBcismus, i.
GREGOLLATÍ , NA. adj. MescIa de grech y
Ualí. Grecolatino, Gnecolalinus.
GREDA. f. Terra de parayre, espècie de argila
blanca y bitominosa, qne serveix pera (ràurer la-
cas, etc. Greda, Graeta, eretria, ». I mei. fam. Mo-
neda, diners. Mosca, monisesy lana, morusat güel-
tre. Pecunia, 8B.
GREDALTGREDAR. m. Terreno abundant de
greda. Gredal, buhedoy bkmquizar, hlanquizal, gre-
io9o, Lncus crseta abandans; craetifodina, se. || adj.
Se din de la terra gredosa. GredaL Graetosa terra.
GREDELli. m. Color de rosa seca. Gredelli.
Ros» aridsB color.
GREDOS, A. adj. Lo que participa de greda.
Gredoso. Gnetosus.
GREFIER. m. Oficial de la casa real de Bor*
gooya, que fa de secretari y majordom. GrefUr.
Tabularius^ ii.
GREGA. f. Adorno de Ifneas paralelas entre sí
per espays de igual amplària que ellas. Greca.
Quadratis et inler se aequaliter distantibus lineis
taenia.
k Là GREGA. m. adv. Fora de orde. Sin, fuedare.
trastes, Gonfusè, inordinatè.
GREGAL, m. Vent grech entre llevant y tra^
montana, segons la rosa nàutica usada en lo Medi-
terrani. Gregal f greco , griegoy galemo, galeno,
Gnecus, i.
GREGALISAR. T. a. nordestkjàe.
GREGARI, A. adj. Qui està en companyia de
altres sens distincció, com lo soldat ras. Gregario.
Gregarius, gregalis.
GREGORIANA, f. Pessa de la armadura antí-
gua que's posava en la cama dreta à modo de ge-
Dollera entre '1 boti y la mitja, y era de cer trem-
pat. Gregoriana, Gregoriana, ae.
GREGDEJAR. V. n. Afectar lo parlar grech,
usar veus de dit idioma. Grecisar, Graecisso, as.
I Imitar lo dialecte grech. Greguizar, Grsecisso, as.
GREGUES, f. pi. ant. grbvas.
GREGUESGH, CA. adj. ant. grech.
GREIX. m. Sagí, llart, grassesa dels animals.
GrasOf gordura, grosura, grasura, graso, gordo,
Adeps, ipis. I Lo que'ls aucells tenen en la ouera.
Enjundia, Arvína, sb, Q esperma de rallbna. | La
inmundicia que deixa '1 suor en los vestits. Ma-
gre, grasa, pringue. Sordes, ium. I Lo mòlt suau y
delicat, com lo de cabrit, etc. que s' usa pera sua-
visar las mans, etc. Sebilb. MoUe sebum. | Lo que
deixa *1 vidre en los forns. Natron, Yitri fel.
. bxbeutar ob gebix. fr. Engrasar, Pinguedine
fcBdare.
F094R QUBtX. fr. BrtGRSlXOSB.
TRJlURBR LO GREIX. fr. DESENGREIXAR.
GREIXIMÓNIA. f. fam. Diners; Unto de rana;
ungüento de Méjico, Pecunia, a;.
GREIXOL. m. GREJOL.
GREIXONERA. f. Yas de enyna pera arreglar
lo greix, y cóurcr aucells. Grasera, Adipi recipien-
do coqnínaria lanx.
GREIXÓS, A. adj. Lo que té greix. Gardo,
graso, Adipalus, crassus. || Untat, ple de kimnndf-
cia ó greix. Grasiento, erasienlo, mugriento, prt»-
go90, Sordidus.
GREIXUM. m. Porqueria. Mugre, Sordes, ium.
g GRASSÀS.
GREJOL. ro. Lliri blanch. Lirio eàrdeno. CoB-
ruleum lilíum.
GRELA. f. ter. gibrella.
GREIX. m. ant. grill. || Lo semen quel gall
posa en lo rovell del ou. Meaja, galladura, enga^
Uadura, Ovi sperina.
GREIXAR. V. n. ant. grillar.
GREMI. m. Reunió ó cos de personas que te-
nen un mateix exercici ú ordenansas. Gremtd. €oI-
legium, ii, sodalitas, atís.
GREMIAL, m. Panyo quadrat ab una creu al
mitj, que's posan los bisbes sobre Msgenolls pera al-
gunas ceremónias de pontifical. GremiaMnfula, ae.
GRENOYA. f. ant. granota.
GRENOTT. m. ant. cullereta, evbrió.
GRENYA, f. FLocH DE CABELLS. ] Cabellera des-
composta y embolicada. Grena, Soluta coma.
k SARPA LA GRENYA, fr. tCT. A ESTIRA CABELLS.
GRESAL. m. ter. plat.
GRESCA, f. Tabola, confusió de crits. Zamhra^
gresca, Riva, », jurgium, ii.
ESTAR DE GRESCA, fr. ESTAR BE FÍLIS.
GRESOL. m. Vas ahont se fonen los metalls.
Criiol, Liquatoriam, ii. || Vas de terra ó altra ma-
tèria, en que's posa llnm. Candileja, Lychnus, i. \
Lo del llnm de cnyna, en que's posa V oli. Candi^
leja. Interins lychni vas. || Lo de sola. CazoUta.
Catillus inferior.
EN FORMA DE GRESOL. AcatidUado. Lychui formam
referens.
GRESOLADA. f. La porció de metall qne eab
en lo gresol. Crisolada, Liquatum metallum in vas-
culo contentum. || La porció de oli que cap en uo
gresol. Crisolada, Qnod lychnus capit oleum.
GRESOLÀS. m. anm. Candilon, Grandior lych-
nus.
GRESOLET. m. d. Candileja, candilejo, candi*
Ullo, ilo, Parvns lychnus.
GREU. adj. ant. gra ve. || ant. fort, VBHEMBTCt.
II ant.GRAVós. I ant. cruel, y m.NosA, impedimbht.
II adv. m. ant. justament.
saber greu. fr. Saber mal. Pesar, sentir, saler
mal; repugnar. Doleo, es. |j Fér llàstima, dóldrer.
Doler ; dar Idstima, Doleo, es.
Sf T SAB GBEU, PÓSATHI tN BBBU. ref. B^ 8iB X1L|
PÓSATHI SAL,
82d
GRI
DICCIONARI
GRO
GREUGE, m. ant. agra vi. || contratemps.
GREUJAR. V. a. ant. agravar, oprimir. | agra-
VIAR.
GREUMEBIT. adv. m. ant. fortament, vehe-
MINTMENT. || DISGU8TADAMBNT, MALAMENT, DE MALA
GANA.
GREVANSA. f. ant. perjudici, dant.
GREVA8. f. pi. ant. gamrrra.
GREVEMENT. adv. m. ant. greument.
GRÉVIA. f. ant. GRAVEDAD.
GRÉVOL. m. Arbre de fulla espinosa, frnyt
bermeli y agre, la pell groguenca, de la qual se'n
fà vesch. Acebo, agrifolio. Acer, eris, agrüfolia, SB.
En alguns diccionaris li donan lo castellà liga,
muérdago, però es una planta enterament diferent,
com se pót véurer en vesch.
GREVOLAR. m. Lloch plantat degrévols. Ace-
Udo. Agrifoliis consitus ager.
GRIALA. f. ter. girrblla.
GRIAN8A8. f. pi. ant. ESPOROUERUS.
GRIDA. í. ant. crida.
GRIETA. f. Solució borísontal de continuitat
que's fà à las caballerias en parts carnosasab dolor
y un pocb de matèria. Respigon, Ulcus, eris.
GRIFANT. m. girfalch.
GRIFAT. adj. S' aplica al caràcter de lletra
inclinada à la esquerra, inventada per Sebastià
Grif. Sojornant lo pren per lletra majúscula. Gri-
fa, grifado. Characteres in levam inclinantes.
GRIFO. m. Animal íabulós de mitj en amunt
àliga, y de mitj en avall lleó: serveix de geroglí-
fich en los escuts de armas. Grifo, Griphus, i. ||
Aucetl efectiu semblant à la àliga. Grifo, Griphus,
i. y Se digué de una moneda antígua de Liejar, que
valia 20 florins. Grifo. Moneta sic dicta.
GRtrOL. m. Brot, lluch. PimpoUo. Pullutus, i.
Q Doll, erupció del aygua en la superfície de la
t«rra. BorboUon, horboton. Scaturigo, inis, ebulli-
tio, nis.
FÉR ó tríurer grífols. fr. y
GRIFOLAR. V. n. Brotar, trànrer brots las
plantas. Pimpolleeery eniaüecer, ahijar; echarpm-
pollos. Pullulo, germino, as.
GRIFOLL. m. ant. grill. 1.
GRIHER. m. ant. pedrer.
GRILL. m. Insecte negre, espècie de escarabat,
de una polzada de Uarch y quatre alas, las dos pri-
meras mès curtas, lo cap inclinat envers terra, '1
cos pardo rojench llustrós, y dos unglas en cada
pota ; ab las dos alas llargas forma un cant parti-
cular, expressant lo terme rich, rich, ógry, gry, de
ahontiia pres lo nom. Grillo. Grillus, i. | En las
magranas, taronjas, etc. cada una de las parts que
estan divididas per medi de una membrana. Casco.
Mali segmentum. || Lo de la nou. jPtema. Nucleus,
i. I La cama que trauhen las llavors quant fermen.
tan. Grillo. Caulís, is. | grillbt. 8.
<:antar los grills, fr. Grillar, Grillo, as.
?ÍR grills, fr. QRaLARSE.
NO puja un GRILL DE NOU. expr. feoB; qoe s* usa
pera despreciar alguna cosa, ó pera ponderar lo
sèu poch valor. No moala im eomino. Ne flocci qni-
dem babendum.
GRILLA, (fér la) frfam. péndrsr, fér còuei*
GRILLAR. V. n. Tràurer grills las llavors. H-
lular. Pullulo, germino, as.
GRILLAR8E. V. r. Tràurer grills las llavors,
fmytas de la terra, com : cebas, alls, eto. Butaüar-
<e, grillarse, naeerse. Pullulo, as.
GRILLET T GRILLO, m. Arch de ferro ab
una tanca, que's posa al coll de la cama dels pre-
sos. Grilleu j calceta. Ferrum, i. Q Espècie de for-
queta de ferro que assegura la barra en lo maura-
dor dels fidenbers. Arropea, gozne, y carma si es
de fusta. Compages, is. | pi. Dos archs de ferro
units ab una barreta pera asegurar als reos. Gri-
Uo$, grillones. Compedes ferrei.
GRILLO, m. ter. grill. t. 3.
GRIM. m. ter. y
GRIMA. f. Horror, feresa, esgarrifansa. Gtvm.
Horror, stupor, tremor, is.
CAUSAR GROfA. fr. Gausar temor ó espant. Dar,
fMter, poner grima. Terreo, es.
GRIP. f. med. Catarro pulmonar epidémich.
Grippe. Morbus sic dictus.
GRIPAU, m. calípat.
GRÍPRIA. f. MENJADORA.
GRIS, Ay T GRISENGHy CA. adj. Color mes-
clat de blanch, negre y blau. Gris. Leucopiuras
color.
GRIS DE CAiELLS. Mitj nogro y mitj blancb. Ai-
íreeoMo. Semicanus,
GRI8ETA. f . Tela de seda ó llana ab lo dibuix
de traball menut. Griseia. Floribos intexta tela
serica. | Nom pres del francès y que s^ aplica é las
noyas de pares artesans ó pobres, destinadas al ofi-
ci de modistas ó cusidoras. Grisela. Pauper ele-
gansque sarcinatrix.
GRI80. m. Ayre fret. Gris. Frigus, oris.
GRITA. f. fort. Espècie de torreta de fusta ó
altra matèria ab fínestretas, pera que Is centine-
llas pugan descubrir tot lo cainp, estant à cubert.
Garita. Specula, ae.
GRIVA. f. Aucell de passada, mòlt semblant al
tort, però un poquet mès gros. Zonral. Fí^edu-
la, ffi.
GRIVERET. m. Aucell mès petit que la gríva,
de pit roig: serveix pera cridar als altres aucells.
lorzal pequeno. Turdus viscivorus minor vel com-
munis.
GRÓ. m. com. Espècie de tela de seda mòlt
semblant al tafetà, però de mès cos. Gró. Tela sic
dicta.
GROGH, GA. adj. Lo color semblant al del or.
AvMrillOf gualdo. Pallidus.
tornarse groch. fr. Posarse descolorit. Enmri'
llecerse, palidecer. Pallesco, is.
GRODETUR. m. ORADATURCH.
GRO
dATAIA.
ORO
ni
GROFALLUT Ó^GROFOLLUT, DA. adj.
Bast, ordinari, mal fét. Zoqueludo, Inconcinnus,
impolilus, rudis.
GROGOR. f. Qualitat de groch. Amarillez. Pa-
llor, is.
GROGUEJAR. Y. n. Tirar al color groch. AíMr
rillear, Palleo, es, pallesco, is.
GROGUEIVGH, CA. adj. Lo que tira al color
groch. Amarillento. Pallidus. Q De color groch baix.
Amarillazo. Subpallidus, pallidulas.
GROGUE8A. f. ant. grogob.
GROGUET, A. adj. d. Amarillito, Pallidulas,
sobpallidus.
GROGURA. f. GROGOt. II ant. icterígií.
GROLLER, A. adj. Tosch, mal fét. Ckmlion,
zoquetudo. Incultus. || Bast, grosser, com: panyo
GEOLLER. Burdoy basto. Bardus, rudis, crassos.
GRÓNDOLA. f. nàut. Embarcació ab rems y
toldo à manera de una xalupa petita. Gòndola,
Cymbula, ».
GRONDOLER. m. Barquer de la gróndola.
Gondolero, Scaphae rector.
GRONXADOR, m. Biga 6 altra cosa pera gron-
xarse. Columpio, Oscillum, i.
GRONXAMENT. m. Obra de gronxar 6 gron-
xarse. Bamboleo, Nutatio, nis.
GRONXAR. V. a. Manejar, móurer de una part
à altra repetidas vegadas. Mecer, Moto, agito, as.
GRONXAR8E. V. r. Móurer lo cos de una part
k altra caminant per afectació ó costum. Colum-
fiarse, Àffeclato astu incendere. || Donar toms en
r ayre, posat sobre '1 coluropi. Columpiarsef gin-
glar. Oscillo, as. || met. Dormir, obrar ab poch
cuydado en algun negoci. Dormir, echdrselo d las
espaldas; aiuiar à las bonicas. Negligentius agere.
GRONY. m. URUNTIT.
GROP. m. Nus en los arbres. Nudo, Nudus, i.
I Tros que queda en V arbre quant se trenca al-
guna rama. Codillo, gancho. Rami truncus. || met.
Apreto, dificultat gran , en lo qual sentit se diu:
eixim de aqueix grop. Nadó, reventon, Arduitas,
atis. H glopada. 3. II La taca ó granet que destorba
1 diàfano en los vidres, cristalls y pedras precio-
sas. Pano. Umbra, ae. || Reunió de vàrias cosas à
an mateix temps. Riolada. Multitudo, inis.
GROP DE PLUJA. aut. XÀFACH.
GROP DE VENT. ant. GLOPADA. 6.
GROPA. f. Las ancas del caball. Grupa, gwru-
pa. Equí clunes. J ant. ciha.
GROPADA. f. Cop de mar. Golpe de mar, gra-
pada. Fluctus praeruplus. || glopada 3. 4.
GROPERA. f. Corretja que surt de la part pos-
terior de la sella, y s' afiansa en la cua de la ca-
balcadura. Gruptra, gurupera. Postilena, s.
GROS, SA. adj. Gruixut. Craso, grueso. Cras-
sus. B Corpulent. Gordo. Obessus. || Gran. Grande,
grueso. Magnus. jj Home de poch alcans ó capaci-
tat. Gofo, grosero. Haebes. | La part principal y
més forta de un tot, com de un exèrcit etc. Grtmo»
Pars validior. || m. Mone4a antígua que valia sobre
un vintidós, de modo que dinou feyan un doro, y
trenta vuyt un florí. També n' hi hagué de ménos
valor. Gros, grtuso. Grossus, i.
BN GROS ó OB GROS EN GROS. m. adv. Per migor.
En gruesOy por junlo, por mayor, Acervatim, cu-
mulatim.
ESTAR GROSSA, fr. Dit dc la dona estant prenyada.
Estar en cinta, preuada. Plenam, gravidam, praeg-
nantem foeminam esse.
ES UN GROS. loc. Expressa '1 gran cost de alguna
cosa. Es un dineral. Non nisi ingenti sumplu com*-
paratur. || Denota que hi ha molla abundància de
alguna cosa. Es cosa mayor, es una barbaridad, es
una bendicioh ó una bendicion de Dios. Iramani-
las, atis.
FERLA GROSSA, fr. Femc una mòlt coronada.
Echarla, jugaria de puào. Fallo, is.
FERSE GROS DE ALGUNA COSA. fr. GLORIABSB, JAG-
TARSE.
FBRSE ó TORNARSB GROS. fr. Posar cams. Embas"
tecer, embameeer, engrosar, engordar, tomar ear"
nes. Crassesco, is.
TANT GROS. cxpr. que desmostra la grandària de
algun objecte. Tamano. Tantus.
VENIR GROS. fr. Portar mòlta aygua ^1 riu, tor-
rent, etc. Venir crecido, alto. Flumina excrescere.
GR08GA. f. Espècie de serp mòlt verinosa.
Grosca. Serpens grosca.
GROSELLA. f. Arbust, riba. 3. || ribbb.
GROSSA, f. Lo número de doUe dotieaas.
Gruesa. Duodenarius in se ductus numems.
GROSSÀRIA. f. Corpulència, gruixària de al-
guna cosa. Espesor, gruesp, grosor. Crassamentam,
i. II Excés de carns. Crasitud, gordura. Pingaedo,
crassitudo, inis.
GROSSÀ8, SA. adj. aum. GorL•l. Grassos.
GROSSER, A. adj. Bast, tosch, mal fét. Gro^
sero. Rudis. y gros. 4. || Impolitich, descortés. fifro-
sero. iDurbanus.
GROS6ERAMENT. adv. m. Abgrosseria, sense
urbanitat. Groseramente, Rusticè, impolitè, iniír-
banè, inciviliter.
GROSSERIA. f. Descortesia. Groseria. Inurba-
nitas, ruslicitas, atis.
GROSSESA. f. grossíru, crassitut.
GROSSissiM, A. adj. sup. Lo que té mòU
gruix. Grosisimo, gruesisimo. Ingentissimos. || Lo
que es mòlt gran. Grandisimo. Maximus.
GAOSSITCJT. f.RESTIESA, grossbria.
GROSSO, m. Certa moneda: '1 de Roma vài
poch més de un ral de plata, 35 y mitj valen una
dobla de dos de Castella y dos quartos y mitj ; lo
de Inglaterra cosa de mitj vintidós; lo de Lorena
cosa de sis maravedissos, y '1 que fòu fér sant
Lluis en Fransa onze diners. Groso. Grossus, i.
GROSSURA. f. ant. grossària.
GROTESGH, CA. adj. arq. y pint. Adorno ca-
pritxós de animalots, quimeraiv y hillatges^ à imi-
S2I
GRU
DIGQONÀRI
GUÀ
tació dels de las grulas del palàcio de Tito. Grulesco.
Herbis, follis, scrnpis ornatas; encarpi, oram.
GRUA. f. Ancell de passada, de coll mòlt llarch;
volan en ramats formant una Y, y quant se paran
amagan una pota. Es símbol de la madaresa, figa-
rantla carregada ab una pedra y '1 lema « Juvat ó
firmat gravitate volatum.» Una que vetlla quant
las altras dormen, ab la lletra ccNihíl me stante ti-
mendum, » representa un príncep ó prelat que vi-
gila pel bè de sòs vasalls ó súbdits. Ab aquest
lema: «Alternis agmina ducunt. » es figura de una
república en que U gobern s' alterna, com entre
ellas. GruUa. Grus, uis. || Màquina pera alsar cosas
de mòlt pes. Grua. Trocblea, ae. Q Peix semblant à
dit aucell. Grulla, Gras marítima. || Encaballada
de canyas cuberta de paper, regularment quadra-
da, ab una espècie de cua de retalls de paper, etc.
serveix pera divertiment del noys avarantla en V
ayre ab fil de empalomar. Cometaj milocha, hirlo-
eha, Yolatilis, is. || Màquina pera tràurer aygua
^els pous. Cigüena, grua. Tolleno , nis. I Certa
constel-lació meridional. Grulla, Gras, uis.
GRUA MALLORQUINA. Aucell de dos peus y mitj de
llarch, té '1 llom blau cendrós, las plomas de las
alas las de sobre blancas y las Uargas encarnadas,
las de la cua unas negras y altras grogas, las potas
y bech negrenchs, y la part anterior del cap cu-
berta de plomas mòlt primas y de un negre fort, y
sobre '1 cap un hermós y llarch plomall de color
groch. Marlinete. Ardea pavonina.
GRUAR. v. n. S' usa regularment ab lo verb
FÉR, y significa ensenyar una cosa, y no donaria
-fins que s' ha fét desitjar mòlt. Hacer sudar ó ga~
%ar, Aliquid vebementi labore compararé.
GRUBEBíHARIS. m. pi. Sectaris dels protes-
tants, que ab lo pretext de matrimoni espiritual
fan las donas comuoas. Grubenharias. Grubeoha-
rií, orum.
- GRUIX. m. y
GRUIXÀRIA. f. grossíria.
GRULLIR. V. n. Cantar, formar las gruas sa
veu. (rftttf. Graó, is.
GRUM. m. Cera blanca y purificada, ab que '8
-dóna r última capa à las atxas, candelas, etc. Bru-
mo. Candidior cera. || grumull.
GRUMET, m. nàut. Lo mosso que serveix pe-
ra pujar à la gàbia y altres usos. Grumete, gahie-
Tò. Tirunculus nauticus.
GRUMULL. m. Terrós de sucre, farinetas, etc.
Grumo, gorullo, gurullo, gurujo, Globulus, gra-
aios, i. I La part del líquitque's coagula, com: un
CRtMüLL de llet, de sanch, etc. Grumo. Gramus, i.
GRUMULLAR8E. v. r. Férse grumulls en lo
líquit. Engrumecerse, In grumos coagular i.
GRUMULLAT , DA , Y GRUMULLÓ8, A.
adj. Lo que té grumulls. Grumoso, Grumis abun*
dans.
GRUNAa f. ant. ENGRUNA.
QRI7NYIDOR| A. m. y f. Lo que ^ny. Be-
ckinador, chillador, ehirriadiro, tkirriadar. Qui
stridet.
GRUNYIR. V. n. Formar lo porch sa veu. Cnh
nit. Grundio, is. I met. Rondinar. ÈifuMfwar,
grunir, Mussito, as. || Fér un soroll fort y desapi-
cible. Rugir. Rodo, is. || Fér on soroll desagrada-
ble la llima, serra, carro, etc. Btchinar, grwr,
ehirriar. Strideo, es. || Dit dels ferros, frontisias,
baldons, etc. que estan fluixos. Ceneemar. Obs-
trepo, strido, is, strideo, es.
GRUNYIT, m. La veu del porch. GrwMdo.
Grannitus, us. || Soroll desagradable dels baldons
y frontissas fluixas. Cencerreo. Stridor, is. | Lo de
la serra, llima, cordas, etc. Bechino. Serr», etc.
stridor.
GRUPIA. f. y
GRUPIAL. m. nàut. Tros de suro, que nadant
senyala ahont està V àncora. Boya. Anchore su-
ber, tigillum.
GRUPO. m. pint. Conjunt de figuras. Grupo.
Imaginum in pictura compositio.
GRUTA. f. Cova entre rocas y singles. GtmUi.
Spelunca, s. || Soterrani pera posar à refrescar.
Cueva^ cava. Crypta, ».
GSOLREÚT. m. mus. Lo primer dels sipes
de la música y un del tres que serveixen de clan.
Gesolreút. Primum signum músic».
GU.
GUAANYAR. V. a. ant. güantae.
GUAGABIAYO. m. Aucell de Amèrica, espè-
cie de lloro : ni ha de diferentas espècies y color».
Guacamayo. Pseudopsittacus, i.
GUADAGN. m. ant. gvai<it.
GUADAGNAR. V. a. ant. gvantae.
GUADAMAGIL. m. Cabreülla ab figuras e§-
tampadas en prempsa. GuadamaciL Picturatus,
inauratus pelliceus tapes.
GUAOABIAGILER, A. m. y f. Fabricant de
guadamacils. Guadamacilero. Elaborataram alata-
rum opifex.
GUADAMACILERIA. f. Ofici de fabricar gua-
damacils. Guadanuuileria. Elaboratanim alutanim
opificinm.
GUADÚA. f. CANTA DEL PERÚ.
GUAIX. m. GRILL. 4.
GUAIXAR. V. a. agr. Grillar lo blat. JíaíMr,
cuajar. Germino, as.
GUAL. m. Paratge ferm per ahont se pót passar
lo riu à peu. Vadoy vadera, esguazo. Yadnm, i. |
adj. ant. igual.
PASSAR i gual. fr. Passar alguo riu, etc. sèm
nadar. Vadear, esguazar ; posar d vado. Yado, as;
amnem vado transire.
GUALÀ. Exchimació àrabe. Guald. Eja.
GUALDRAPA. f. Manta de la sella sobre las
ancasdelacabalcadura. GuaUrapa. Ephippii strt*
gUlum. ] REB06TSR.
GUÀ
GàTAU.
6ÜA
8x3
GUALT. m. gual.
GUANAGH. m. Animal de Amèrica de la fign-
ra de un camell sens gèp, però mès petit, lo coll
llarch, lo cap petit y las orellas drelas com una
Ilebra ; lo pel es ana espècie de llana bastant fina.
Guanaco. Huanacus camelus.
GUANFANÓ. m. ant. gaicfanó.
GUANO. m. Planta de la Amèrica meridional,
semblant à la palmera baixa, '1 fruyt com lo gín-
jol. Guano. Pumia samia.
GUANOS, A. adj. Paratge del riu qaeté aygua
soma. Vadoto. Yadosas.
GUANT. m. Cuberta ajustada als dits y palmell
de la ma. GuanU. Ghírotbeca, a;.
GUANT DB FERRO. Pessa de la armadura antígua
que cubria la ma. Manopla, guantelete, Ferreacbl-
rotheca, manus.
AIXÍ 's TiRAN LOS GUANTS AL RET. loc. fam. pera
donar à entèndrer lo mal modo ab que algú entre-
ga alguna cosa à altre. Asi se dan los guanles al
rey. Modís indignis quiduquam alicui porrigere.
FÉR ó PASSAR UN GUANT. fr. Recullíf ontre cone-
guts algun diner pera un fi piadós. Echar un guan'
t€. Stipem per capità petere, obsecrare.
LLEVARSE 'ls GUANTS, fr. Tràurersels. Descalzar-
se los guantes, Manicas deponere.
PERA TU SÓN LOS GUANTS , SINO QUE 'T VENEN
GRANS. expr. fam. ab que 's prevé à algú que no
lograra lo que intenta ó pretén. No te verds en ese
espejo. Frustrà laboras ; operam perdis.
POSAR k ALGÚ COM UN GUANT. fr. Havcrlo reprès
de modo que li baja fét mòlta impressió. Poner d
uno camo un guante ó mas blando que un guants.
Coflvioco, is.
posARSE *Ls GUANTS, fr. Calzarss los guantes. Ma*
nicas manibus aptare.
SALVO 'l guant. loc. S' usa pera escusarse de
no baverse llevat lo guant al donar la ma à algú.
Salvo el guante. Salva cceremonia.
GUANTEB, A. m. y f. Qui fa ó vent guants.
Guantero, Manicarum opifex, sarlor, venditor.
GUABíTERA. f. berba. didalera.
GUANTERIA. f. Botiga, oficina ahont se fan ó
venen guants. Guanteria, Manicarum oíficina, ta-
berna. || Art y ofici de guanter. Guanteria. Sarto-
ria ars.
GUANY. m. Utilitat que resulta del empleo
del diner, elc. Logro, lucro. Lncrum, i. || Avantat-
ge, com: anar de guany. Llevar ventaja, PrsBSto,
as, praBcedo, is.
GUANY cessant, for. La ganància que podia pro-
duhir lo diner en lo temps que ba estat à emprès-
tit. Lucro cesante. Gessans lucrum.
PÉNDRER k GUANT. fr. Péudrcr alguna cosa à in-
terès. Tomar d logro, Pecuníam ab aliquo foene-
rari, foenore accipere.
POSAR ó DONAR i GUANY. fr. Donar alguna cosa
ab usura. Dar d logro, Faenero, as; pecuniam
uiiiris çccupare.
segons lo guant fIs lo despès, ref. que^coose*
lla no gastar mès de lo que permeten las facultats
de cada qual. Cual el ano tal el jarro : eada uno
estienda la piema como tiene la cubierta : andar
pié con bola. Pro ut sua res patitur quisque sump-
tus facíat.
GUANYADOR, A. m. y f. Qui guanya. Gana-"
dor, QusBstor, is, quaesluarius, ii.
GUANYAR. V. a. Adquirir béns ó riquesas.
Ganar, Comparo, as. || Péndrer, conquistar alguna
plassa. Conquistar j ganar, Expugno, as. | Aven*
tatjarse à altre. Vèncer ^ aventajar, ganar. Yinco,
is. y Merèixer per sòn traball. Ganar. Merito, as,
y Adquirir bon nom, fama, etc. Ganar. Concilio,
as. jl Portàrsen la palma. Llevar lo mejor ó llevarss
la palma. Primas fer re.
GUANYAR i CÓRRER, fr. Ganar en la carrera. Yin-
cere cursu.
GUANYAR LA CARA. fr. Auar ab cuydado en po-
sarse devant dels caps de bestiar. Ganar la cara*
Cautè, ante pecudem sistere.
GUANYAR PER MA. fr. met. Auticiparso à altre en
fér ó lograr alguna cosa. Ganar por la mano. AU-
quem prsvenire tempore.
NO sé QUANT LO GUANYO NI QUANT LO PERDO. lOC.
que s' aplica à certas personas, que usan de pa-
raulas tant ambíguas, que 's poden pèndrer en
bona y mala part. No sé si halaga, ni sé si ama^
Praestet noceatve noceo.
QUI k PRIMERIAS GUANYA k DARRBRIAS S* ESCANYA,
Ó QUI GUANYA PRIMER s' ESCANYA DARRER, fef. BeUO-
ta que regularment en lo joch lo qui al prínoipi
guanya al últim sól pérdrer. Nijuego primero^ ui
buey blanco. Posterioribus melioribus.
GUANYAT, DA. p. p. Ganado. Comparalus.
TANT GUANYAT, TANT DESPÈS. CXp. qUO s' USa pe~
ra donar à entèndrer lo curt producto de algun
ofici ó empleo. Comido por servido, Yictnj tantum
necessària lucrari ; parvi lucri munus.
GUAPAMENT. adv. m. Ab guapesa. Bizarror
mente, guapamentCf grandemente. Strenuè, bellè.
GUAPAS, SA. adj. aum. guapetó.
GUAPEftA. f. fam. Bisarria, animo y resolució
en los perills. Guapeza, Ornatus, us, vanitas, ati8>
jaclatio, nis.
GUAPETf A. adj. d. Guapete, guafiUOf ito.
fiellulus.
GUAPETÓ, NA. adj. aum. Guapeton. Strenuis-
simus.
GUAPÍ8SIM, A. adj. sup. Relindo. Perpolitus.
GUAPO, A. adj. Bonicb, galan, bell, perfet.
Lindo, guapo, bello, escelente. Elegans, pulcher. I
Valent, animós. Guapo, Strenuus, magnanimus,
II BO.
fír lo guapo. fr. Manifestar valentia y animo
en los perills. Guapear. Jactor, aris.
GUARA. m. BURRO eugassbr.
GUARAPÍ. m. Espècie de nau. Guarapi, f^m
guarapi.
%ti
GÜA
DIGGIONARI
GÜA
GUAHDÀ. amb. Qni té à sòn càrrech algnna
cosa, 6 cnyda de ella. Guarda, Custodia, se. || La
acció de guardar alguna cosa. Guarda. Custodia,
ffi. D Cumpliment , observància dels preceptes.
Guarda, Observantia , se. || Tropa que vigila ó
guarda algun llocb. Guarda , guardià. Custodia
inilitaris. || Lo de la seda. Asiz. Serici custos. Q
Llocb abont se fa la guarda. Guardia , cuerpo
de guardià. Excubítorium , ii. || ^xp. que adver-
teix guardarse del mal que amenassa. GuarL•.
Heus. II interj. de temor 6 recel. Guarda, guarL•
fuera, guarda, Pablo. Yae, absit. || f. pi. Ferrets
del pany que no deixan tancar ni obrir ab altra
clau que la pròpia, y també U vuyt de la clau
qneUs correspon. Guardas. Serse repagula. || guat-
TA.
GUARDA DE ciaCER ó PRESONIA. aut. ESCARCELLBR.
GUARDA DE coRPS. La tropa que guarda y acom-
panya sempre la persona del rey. Guardia de corps,
Scurra, ».
GUARDA DELS PORTALS. Los quo cuydau de cobrar
lo dret de portas. Portalero, Yectigalium in urbis
portis exactor.
GUARDA DE VISTA. Qui obscrva y guarda à algú
sens pérdrerlo de vista. Guarda, guardià de visla,
Stator, spectator, is.
ESTAR DE ó FÉR GUARDA, fr. Estar de ó hacer guar-
dià, Stationem, excubias agere.
PUJAR GUARDA ó DE GUARDA, fr. Entrar dc guarda.
Montar la guardià, entrar de guardià, Stationem,
àd excubias ingredi.
G1JARDAB06GH. m. Qui guarda 'Is boschs
majorment reals. Guardabosque, guarda de monie,
Silvarum custos.
GUARDABRÀ8. m. Part de la armadura que
defensa al bras. Guardabrazo, Brachii armalura.
GUARDAGAP. m. nàut. Anella de ferro ó fus-
ta, acanalada en sa circunferéncia exterior, à la
qual s' ajusta un cap; y serveix pera que passe un
altre per dins sens gastarse, ó pera enganxar un
aparell. Guardacabo. Finiculi fulcimentum.
GUARDAGARTUTX08. m. nàut. La caixa de
fusta abont se guardan los cartutxos. Quardaeartu-
ehos. Igniferorum telorum in navi tbeca.
GUARDAGÓS. m. ant. armilla.
GUARDAG08TA8. m. Nau y soldat pera im-
pedir que's desembarque contrabando. Guardacos-
tas, PraBsidiaria navis.
GUARDADAMA8. m. Empleo de la casa real, y
consistia en anar à caball al estrep del cotxo de las
damas pera que ningú pogués parlar ab ellas, en
lo dia es fér fér llocb en la sala de la reina en las
funcions. Guardadamas. Pedisequarum regina; cus-
tos.
GUAROADOR , A. m. y f. Qui guarda. G'uar-
dador. Custos, odis, servator, curalor, is.
GUARDAENGUNY8. m. Qui cuyda dels en-
cunys y demés instruments en la casa de la mone-
da. Guardacufios, Monetalium sigilorum castos.
GCARDAFREN8. m. L' empleat encarreigat de
apretar ó afluixar los frens de la màquina y tren
dels ferro-carrils. Guarda freno$, Custos frenomm.
GUARDAFRET. m. Roba ampla y llarga que
pera major resguart del íret se posa sobre 'Is de-
més vestits. Ropon. Amplior túnica.
GUARDAJOYA8. m. Qui las cnyda. Guarda-
joyas. Scrinarius, ii. || Capsa ó armari abont se
guardan. Guardajoyas. Scriniam, repositorium,
ii, cella, £.
GUARDAMÀ. m. La guarnició de la espasa
que cubre la ma. Guardamanie, guariamano. Ca<
pul i ensis ornamentnm. Q En las annas de focb,
pessa de ferro ó llauté en semicírcul pera defeoa
del gatillo ó desparador. Guardamonte. Catapolts
fibulse munimen.
GUARDAMONTE. m. guardamí. t.
GI7ARDAPOLVO. m. Resguart de la pols.
Guardapolvo. Operculum, i. || pi. Los ferros deb
cbtxos desdeU balancí fins al eix. Guardapoltiu,
Ferrese rbedam munientes virgae.
GUARDAROBA. m. Llocb destinat pera guar-
dar la roba. Guardaropa, Yeslíarium, ii. || Qui cuy-
da de ella. Guardaropa, Yestium custos.
GUARDARODAS. m. Pedra qué's posa ferma
y arrimada als costats de las portas y en los can-
tons pera resguart de las rodas dels carros. Mecan-
ton. Saxum ad janua munimen.
GUARDAR. V. a. Reservar, cuydar de alguna
cosa. Custodiar, guardar. Asservo, as. | Vigilar,
tenir cuydado. Vigilar, guardar. Curo, as. || Cum-
plir lo que's té obligació. Guardar, observar. Ob-
servo, as. II Conservar, mantenir, retenir, no gas-
tar. Guardar, Conservo, as. || Preservar alguna
cosa del dany que li podia sobrevenir. Guardar.
Caveo, es. || Amagar en llocb segur. Guardar, po-
ner d cubierto, en segwro. Abdo, is. P Defensar, es-
tar de guarnició. Guardar. Praesideo, as. Q Guiar,
condjibir bestiar. Guardar, Armenta, greges duce-
re. II ant. mirar, atíndrer. Q Mirar, estar una cosa
situada al enfront de altra. Mirar. Specto, as.
GUARDAR la rora. fr. mot. Evitar tot dany. Guar-
dar la ropa. Pericula fugere.
GUARDAR i HU LA CARA. loc. aut. Ocultar el rostre
A alguno, recatarse de alguien, Yereor , eris.
NO GUARDAR PONT NI PALAU. fr. aut. A'o reparar
en nada, no témer nada, no pararse en obstdcnlos.
Ne gradum sistere. | no tenir aturador.
GUARDATBHO. cxpr. Dcnota que no s' admet lo
que altre ofereix. Àrrebózate, arrópate con eUo. Ti-
bi habeas.
GUARDARI:N8. m. Gran pessa de la armado-
ra antígua composta de vàrias planxas que servia
pera defendrer los ronyons y tota la regió lumbar.
Guardarenes Renum munimen.
GUARDARSE. V. r. Apartarse dels perills. Bf-
eelarse, guardarse, precaotrse. Caveo, es. | Posar
cuydado en no fér cosa que no acomoda. Guardar-
se, Aliqua vel ab aliqua re abstinere, sibi (Mh
GVA
pflrare. | Dit de las frnyli
GDABDAT.DA. p. p.
eVAUIATIHÒ. n.
pera col-locar lo eand de i
ítleribas puppÍB feneslnj^
^ttiuNt. Bellica tormeala in poppis lateribas co-
llo» la.
GDABDAVELA-m. nàul. Cap ab qiies' anca-
deoa una vela ab la verga pera que qd fassa bossaa.
G»»riattia. Fanis vellam coDlioeoa.
GDÀBDIA. [. ocilD*.
SDABIHÀ. in. Qai gaards. CuardúiB. Coalos,
odis. I Lo de las viayas. Viiíadtro. Yinee cnsloa.
I Lo superior de cada conveni fraociscano. Gwir-
rfíott. Cmnobii Tratrani miDornm prssee. || aintl.
Qui cuyda de las armas y bodega. GHoriliaH. Ha-
vrs cnralor. || ant. nàul. Oficial de mar qne s' ele-
gia do enire 'Is mariners mèa esperiroentals y à
cirrwb de qai estava la custòdia de la eiiàruia,
vela.4 y demés foraimenls del buch, sa limpíesa y
rf^oneiiemenl y la direcció de cerias reyoas eco-
ndmiras de i bordo. Guardian. Gustos, odis.
SI 'l GuiiDii ivax i oiBTis, QCK r*aiN los al-
TKEB raiais? ref. Denota qne Is superiors deuhen
dooar bon exemple als súbdits. Cuando tl gvardia*
jmegaúlotnaipt», qM harúntoidtmdifrMleit Qnao-
do capul dolei, «etera membra dolent.
GOABDIAHIA. f. Dignitat de gnardÜ y 'I
temps que dura. GuariiaM, Prcreclura, a:.
QOAHIHN. m. uànt. Corda ab qoe's penjan las
portas de la arlilleria. Swardía. Feueslrarum fori-
bn snspendendis in navibus (unís. { pi. vinL Va
cap de cànem pera subjectar la canya del timú, y
donarli moviment al mateix temps, y en alguns ti-
mons de roda es de cadena. Guardi». Fnuíi ad na-
vis clavum gnbernandnm.
GOAHDtOLA. f. Yas de terrissa seus altre fo-
nt que un tall pera Scar diuers, y no poderlos
tràurçr. Alcaaeia, hitelta, ladroiura, hitrta dituroM.
Fictilis crumena, Iboca, capsella.
ODABDÓ. m. ant. ouliidò.
GDARDONAH. v. a. aní. G«LL*iDo:4ia.
GDARENCIA V GVABENTIA.f. ant. russk.
GDARENTIOI. adj. for. S' aplica al contracte
descriptora en qne's 'dóna poder i las jnsticias
peraqne '1 Tassan complir, fiuarfalt^ta. [>e aÜqna
re obeunda chirographuro.
GCABET. m. GOtlT.
GDABIBIEKT. m. CURi.
OOABIB. v. a. p. n. cnaita. || v. n. p. u. co-
li kse.
GDABIBHE. m. arit. Número ó números po-
sats en orde pera senyalar determinada quantitat.
Gmariímo. fíumeralis arilhmetica noia.
GDABUÓ T GDABUOif. aal. CDU, sinraiT.
GOABIT, DA. p. p. CDUT.
GOABTTA. r. ant. iKPAto, issiLO, iefdgi.
GUABNICIÒ. f. Adorno que's posa en los ves-
tits, robas y cusas semblants pera ferlas més ricas
TOMO i.
>{ y agraciadas. Gtuunieim. Fimbrta , n. | Dofansa
i_ qne's posa en la espasa y armas semblanla pert
^larda de la ma. Gwtntkün. Easis aentirií. ]
•Harcb dels cuadroa , mirulls, portas, elc. Mano,
Ora, s. I Tropa que guarueis nua plassa ó lorli-
ficaeió. i^iídío, guarnieion. Sabaidium , praai-
dium, ii.
ODAHmCIONEB. m. SILL».
OVABinciONEBlA. f. OSci y tenda del se-
ller. SuaTnieioiieria. Phalmramm ofilcina.
GDABNIHENT. m. Lo que Ruarueíx alguna
cosa y la adorna. Ovarnicioii. OmatBS, as. |pl.
Arreus de las cabalcaduras. Àftmjoi, y jut lo
delscaballs. Stratum, i.
GUABNIB. V. a. Adornar las robas ab guarni-
cions. Guanuetr. Orno, is. I met. Armar, Kroréu-
rer mentides. Bmbair, nii6aii«ir. PrEsligii deei-
pere. || Encastar alguna cosa en or, plata 6 altres
metalls. Giunuetr. Hnnio, is. | PoMr canyai pera
sostenir las planlas. fnrtiíïiir. Arundinea ciateva-
llare. || saivia, irioi*. || ant. nsut. ArMar para
«I eoM^ai; à la genU de d bordo. Armis iMtmare.
GUARNIT, DA. p. p. Iliiarnecido. ÜBuitos.
OHABT. exp. GDiíDi.
GOABTBI. eip. comminalória al últim dels
decrets que equival à : qui i guardar lia. À fmfe-
NM toque. Ad quos attiaeat.
GDASARDA. f. ant. ibgohrmsl.
GUASABDAB. v. a. ant. y
GOASABDONAB. V. a. ant. BKCMranua.
GDAAPA. f. La riralla qne's posa à l' flUrem
inferior del bastó, llaosa, vayna de la eaptn, elo.
Conttra. Confns, eitremnm, i.
GDABflAHTAB. V. a. ant. gcíht», ABoaian
Ol•IKOSàMRNT.
GOAMANTAT. p. p. euiNTAT.
GOAIT, A. p. p. ant. lULIltS, ISPITLL•IT.
ODASTAHENT. m. L' efecte de consumir.
CoMtmeioii, gmtamieiHo. Conaumptio, nis.
GDASTAB. v. a. ant. co^sciia, murtnia. |
GDA8TAT , DA. p. p. ant. viLHÍs, ■aHTLt.iT.
GCATLA. f. ter. ociTLLL. 1. 1.
GDATIXA. f. Aucell de passada semblant i la
penliu, però mís petit , de color pardo ab picba
obscurs. Codomíí. Ortyx, igis. I fam. Mentida. Pa-
jarota, gatapa, pajarolada. Fabnla, et.
GCATLLi UARESA. Aucell major que la guatlla, y
sols se distingeix en que las gnia quant estiu de
passada. Reg dt eodomiett; rateon, guio*. Ortygo-
metra, m.
Kixò ss GUATLLi. loc. fam. Denota que no's cr^
lo que's dín. Staa grilla. Nugas agis.
GDATXAPEii. m. Fusta de Amèrica. Guuka-
ftU, Liganm indicum.
GOAU. m. ant. gual.
GOAV. ra. ler. àr. ||ant. Gemech. finay*.
Planctus, ns. | ant. pesar, pena. C»ita,
bre. AGDictio, nis. <
826 GUE DIGCIOllAm
GUAYABA. f. Fruyt del guiyabo. GMyuba.
•Guayaba, e.
GUATABO. m. Arbre de lodias, de fallas ra-
Uadas y xalas, flor à semblansa de rosa, 1 fruyt
del tamany de una pera mitjana, blanch, dols, la
molsa granillosa: o' hi ha de vàrias espècies. Gwl•-
yaho, Guayaba, s; piriferum psidíum.
GUAYAGO. m. Arbre medicinal de las Anti-
llas, de fasta medicinal, rehinosa, aromàtica, un
poch amarga y agre. Guayaean, g}íayaeo, Oflicinale
guayacum.
GUAYAQUIL, adj. Lo que es deia provínciade
Guayaquil en lo Perú. Guayaquil. Gnayaqnilensis.
GUAYmENTAR. V. n. ant. Gemegar. Guayar.
Plango, is.
GUAYTA. f. ant. centinellà, guarda, atala»
TA. II Dret propi del castell termenat que anava
junt ab los de so, oorn, bada t ToaaATjB. Derecho de
atalaya, etc. Specala, sonus, cornu, bada, et opus
toraceum.
GUAYTAR. V. a. ant. aguaytae, atalatab.
GÚBIA. f. Enformador de mitja canya. Guhia.
Subtílius scalprum.
GUBIADA. f. Concurs abundant de algunas
cosas. Nubada, Copia, 8B.
GUBIADURA. f. nàut. Canal feta ab la gúbia.
Cubiada. Canalis,' is.
GÜELDRÉS, A. adj. Pertanyent al ducat de
Güéldres, y qui es natural de ell. Güeldrés. Güel-
dri» ducatus.
GÜELF08. m. pi. Partidaris del Papa en Ità-
lia , per oposició als gibelins , partidaris del em-
perador. Esta denominació vé de dos casas pode-
rosas quedividian la Alemània 'Is Hohen Houffen ó
Weiblingen y *ls Welfs, duchs de Baviera que 's
declarar en en favor dels papàs contra *lsemperadors
de la casa. Güelfos. Sectatoribus síc dictis. |j obdb
DELS. Orde de caballería instituida en 1815 en lo
regne de Uannóver pel príncep regent de Inglater-
ra. Orden de los güelfas, Equestris ordo.
GUENYO, A* m. y f. ter. gbrxo, boeni.
GUERAU. ant. n. p. de home. gbau.
GUERIMENT. m. ant. cüba.
GUERRA, f. Rompiment de pau entre las na-
cions. Guerra. Belluro, i, Mars, artis. | Art y pro-
fessió militar. Guerra. Militia, se. || desafio. || met.
Dissensió entre doméstichs. Guerra. Dissidium in-
ter domesticos. | met. Oposició y contrarietats,
com entre fret y calor. Guerra. Contrarietas, atis.
I PEBSECUCIÓ.
GUEBRA CAMPAL. Gucrra à camp dcscubert. Guer-
ra campal. Bellum apertum.
GUERRA, CASSERA T AMORS, PER CADA PLER MIL DO-
LORS, ó PER UN PLER CR.TT MIL DOLORS, ref. DCDOta
r afany y traball que hi ha en aqueixa espècie de
ocupació ó diversions. Guerra, caza y amares^ por
Muplacer mil dolores. Plura dolet quam gaudet
amor, Bellona, Diana.
GUEBRA CIVIL ó L^TBSTiNA. La que leueu entre sí
GÜE
Is tl•liUlaiis de un maieis poble, rq>üblica ó ngie.
Guerra citii. €ivile bellum.
MH^BRA DE BNTEinifBNT. Op08ÍCÍÓ de OpíoiooS.
üuerra ée €ule%dimiei9Uo. Dictamionm pugna.
GUCBUL GALANA. U^|K)ch empeuyada. Gierra
-galana, Yelitatio, nis. || nàut. La que 's fé ab lo
canó sens arribar al abordatge. GÜierra galma.
Prslium aavale levius.
«UEBBA, GUEBRBJADA, UOt. GÜBBmA YIVA.
GUEBRA PALESA, loc. ant. Guem oberta, decla-
rada, franca. Guerra abierla. Aperte bellom.
GUERRA VIVA. Saugreuta, sèos intermis8Í4. Gmr-
ra viva. Acerbum, fervens bellnm.
DECLARAR GUERRA, fr. met. Combàtrer ab rahoBs
alguna doctrina, costums, etc. Declarar guerra.
Oppugno, as.
FÉB GUEBBA. fr. Goerrejar. Hacer ^merra, ò U
guerra. Bellum gerere. jj met. Oposarse à altre ab
eficàcia pera impedirli algun intent ; anar contii
de algú. Hacer guerra. Insidior, aris. | met. Moles-
tar interiorment alguna passió, espècie, etc. Sa-
cer guerra. Ango, is.
píNDBEBSE EN GUBBBA. loc. ant. Armar gnerra,
buscar, móurer guerra. Armar guerra. Bellom ge*
rere.
QUI NO VA i LA GUEBRA, NO MOR EN ELLA. ref.
Denota que qui s' aparta dels perills evita sas re-
sultas. Quien nova Ala guerra, «o muere em ella.
Arma, procal bella remaoens, hostília vitat.
QUI NO VÓL VÉURER LLÍSTIMA8, NO VAJA i LA GUER-
RA, ref. QUI NO VÓL POLS, QUE NO VAJA i LA ERA.
GUERREJADOR, A. m. y f. Qui gaerrcja.
Guerreadar, guerrero. Proílíator, bellator, is.
GUERREJANT, m. Ocupat en la gnerra. Gacr-
rero. Miles, itis.
GUERREJAR. V. n. Pelear, fér guerra, estar
en ella. Guerrear. Bello, as.
GUERRER, A. adj. Inclinat à la gnerra. Omr*
rero. Bellicossus, mavortius.
GUERRILLA, f. Partida de tropa lleugera qie
fà las descuberlas y romp lo foch. GuirriUa. Teli-
tes, nm.
GUERXAR. V. a. Tòrcer, encorrar. C«Nkr.
Curvo, as, ioflecto, is.
GUERXAR8E. V. r. Tórcerse, enconrarse, do-
blegarse la fusta. Alabeane, eamharu, honeane.
Flecli, inflecti.
GUERXESA. f. Eocorvament, vici de la festa.
AlabéOy comba. Curvatura, ae. || Malaltia de la visU
per mala disposició dels muscles, lo que ft Biirar
malament. Estrabismo. Oculorum distortio.
FÉR NET DE GUERXESA, T TRÍURBR DM GUERXISi.
fr. Tràurer lo vici à la fusta guerxa. DesaUkar,
acozar. Curvatune vitium emmendare.
GUERXO, A. adj. La persona qne tors la visU-
Bisojo, bizco. Strabo, nis. Q borni, tort. | Pit de ii
fusta torta ó encorvada. Alabeado , c^mèMb.FVns.
MIRAR GUERXO, fr. Mirar de tort. Jítr«r bút», k
través. Obliquè iatuerí.
GüI
GÀTALi.
GÜI
827
GUERXÓ8. adj. Lo que es fàcil de lórcerse y
fér guerxesa. Bomeadizo. Flexibilis.
GUETO. m. fam. ybll, jato, avi, pari.
GUIA. f. Qui encamina y mostra à altre *1 ca«-
mi. Guia, YisB, itineris (Hi. || Qui acompanya al
cego. Gomectlh, lazarillo. Palpo, ois. || En los ar-
bres rama principal que trauhen al principi, j
serveix com de mare de las demés. Guia, Sureu-
los, i. I En cohets, minas, etc. metxa que dirigeix
lo foch ahont convé. Guia. Pulveris pirii linea di-
rectoria. || En los molins de vent, pessa gran de
fusta, que serveix pera dirigir y fér anar lo moli,
ordenant las aspas, conforme demana 'I vent.
Guia, Moletrinus clavus. || nàut. Aparell ó cap sen-
zill ab que 's dirigeix ó sosté alguna cosa en la si-
tuació convenient à sòn objecte. Guia, viento, y pa-
latraez, lo de las càbrias y malxínas. Directorius
funis. II En los cuixots de las prempsas de racó re-
gata que dirigeix un piló del mateix nom, pera
que no 's decanto lo que's prempsa. Guia. Linea
ductrix in prselum. || fr. Entre encuadernadors llis-
tó que s' acomoda à una mossa que té '1 cusidor, y
serveix pera que quede igual la superfície 4e la
taula. Regla, vareta. Regula, se. || En las serras las
dents inclinadas à un y altre costat pera obrir ca-
mí. Guia carrera. Serrae obtortae dentes. || Se diu
del caball capó que va devant de una eugassada ó
de una porció de potros pera cocduhirlos de un
paratge à altre. Guia. buctor, is. | En las prempsas
de lliura cada un dels dos montants situats quasi
al mitj de la llargària de la biga entre is quals
està col-locada aquesta, para que *s conservo sem-
pre en una mateixa direcció. Gwadera. Torcularis
praeli repagula lignea. | En las tahonas, cinias, etc.
barreta llarga que surt del cap del arbre, ahont se
lliga *l ronsal de la bèstia que las fà rodar. Guia,
guiadera. AntlisB gubernacuJi clavus. || Lo qui en
los jochs y exercicis de à caball condubeíx alguna
cuadrilla. Guia. Ductor, is. || Apoyo. Bordon. Sus-
tentaculum, i. || Cada una de las dos branillas gros-
sas en la part posterior de la cotilla. Guia. Prims
virg». II En las casas de moneda, pessa que puja y
baixa i qui talla la moneda. Guia. Dux, cis. || En
las minas la terra que senyala estar pròxima algu-
na veta, ó indica sa abundància. Guia. Metalli vena
indicium. || En general tot allò que serveix de di-
recció, exemple,, etc. Guia, norte. Dux, cis. || Des-
paig, albarà pera poder transportar generós. Guia.
Telonarii syngraph». || Qui ensenya ó inslruheix à
altre. Guia. Dux, cis. || mil. Lo sargento ó cabo,,
qjie's coi-loca à cap de Gla, pera guardar las dis-
tàncias, y que vaja ben alineada. Guia. Ductor, is.
I pi. Las mulas ó caballs que van inmediats à la»
llansa dels carruatjes. Guias. Bíjugi in rhaeda
proximiores equi.
GUIA DE FORASTBas. Llibre que's publica cada any
ab los noms dels que componen, los tribunals del
regne, ofioioasde la copi^ empleala en P exèrcit,
etc. Guia de forasteros. Libellus ductor.
GUIADOK, A. m. y f. Qui guia. Guiaéor. Dux,
cis, ductor, is.
GUIAR. V. a. Mostrar lo camí. Guiar. Duco, is.
Q met. Dirigir, ensenyar. Guiar. Dirigo, is. | Llas-
timar, embrutar, posar de mala manera. Pomer.
Multo, as. H GOBERXAR. || Eucamiuar las eosas in-
materials ahont se desitja. Guiar. Deduce, is.
GUIATGE, m. guia, salvoconducto.
GUIENÉ8, A. adj. (losa de Guiena. GtMnés. In
teiena natus.
GUIER. m. ter. pedrer. I.
GUILAPfDOS. m. pi. Regalo que 's dóna per
Nadal. Àguinaldo. Strena, sb. || Lo regalo que 's fi
à algú en lo dia que cumple anys. Cuelga. Munns-
culum, i.
GUILUfDAYNA. f. diversió.
GUILLA, f. guineu. II CULLITA, USUFRUTT.
GUILLEM Ó GUnXERM. n. p. de home.
Guillermo. Gulielmus, i.
GUILLERMITA8. m. pi. Indivfduos de la con-
gregació que fundà sant Guillem. Guilíemtítat. Mo-
nachi sancti Gulielmi.
GUILLEUMA. f. Ribot estret pera traballar
ahont no's pót ab la garlopa y altres. GwUlamé^
junlera. Angustíor runcina. || f. de GurftBM.
GUILLOT. A. adj. usufructuari.
GUILLOTINA, f. Suplici en que 's talla 'I cap.
Guillotina. Patibulum in quo caput absciditur. |
Màquina que per medi de un tallant que càuabiai-
xat se talla recte é igual lo paper, cartró, elc.
Gwillotina. Machina ad papyri secaodi.
GUIMBALBT. m. nàut. Pla de una cana posa^
en la bomba en disposició que à sòn moviment s»
trau r aygua de la nau. GuimhaUti. Naval is antliae
manubrium.
GUIMBARRO. m. Tros gros de pa. Mendmgo^
zoquete, tarugo. Panis frustutum.
GUINARDA. f. GUINEU.
GUINDA, f. Espècie de cirera roja, sabrosa
y sana. Guifda. Acidulum cerasum. || nàut. cüin-
DARs. II pi. Teixit de daus, regularment de cotó y
seda, ó de cotó sol. Guindas. Yersicoloribus tesselis
variagatum textile.
GUINDALESA. f. nàut. Corda de quaire ca-
mas y de cent brassas pera diferents usos en la
nau. Guindalesa. Rudens, tis.
CKmWAMATNA. f. nàut. Senyal de amistat
de una nau ó esquadra à altra, y consisteix en bà*
trer mútuament lo pabelló. Guindamaina. AmiciD
classis signum.
GUlNüAR. V. a. Fér pujar mès lo que està
penjant de alguna corda, ó pujar mès lo qoe ja
estava vertical. Guindar. Attollo. D v. n. nàut. Al-
sarse y tenir posició la arboladura, presentaria 'I
buch en ella ó manifestarse à la vista. Guindar.
Se oslendere.
aonmiMS. m. nàut JUsària dels pals y mà»*
ül». Guinda. Mali altitudo;-
GUINDA8TE. m. nàut.Godonml»depti»9nil^
828
GUI
DICCIONARI
6m
808 en que *8 posan las politjas y 's fican las cu-
bertas y llatas pera armar las vergas. OuindasU,
Quadrat» Irabès.
■ GUINDEE. m. QUiNDO.
GUINDETA. f. d. Guindilla, Gerasum parvum.
GUIBIDO. m. Cirerer, que fa 1 fruyt un poch
agre. Gui%dalf guindo. Prunus, i.
GUtNDOLA. f. nàut. Planxa triangular de tres
taulas ab ires cordas pera rébrer las càrregas y
altres usos. Guindola. Funibus inslructum ponde-
ribus levandis nauticum Iriangulum.
GUINEA. í. Moneda inglesa de or ; val 95 vin-
tídosos. Guinea» Britànica moneta.
GUINEU, f. Animal quadrúpede de tres peus
de Uarch y un y mitj de alt, lo cap rodó, la cua
matxucada, llarga y mòlt peluda, es mòlt astut,
8* alimenta de cassa y llensa un fetor mòlt repug-
nant. Zorra^ rapo$a , y zorro '1 mascle. Yulpes,
is, alopex ecis. || cau. 6.
LA CULPEU QUAN NO *N PÓT HAVÉ8, DIU QUE SÓN
VBiDAS. ref. Denota 'i despreci de lo que no ^s pót
conseguir encara que *s desitja. Agrillas eran. No*
k) acerbum sumere.
GUINYADA. f. y
GUINYAMENT. m. Senya que 's fà tancant ab
dissimulo qualsevol dels ulls. Guiiiaday guinadura,
guino, Niclus, us. y nàut. Girada ó decli nació de
la proa envers T un ó altre costat de la direcció que
déu seguir. Guiüada. Mavis deflexus à recta via.
GUINYAR. V. a. Fér senyas ab los ulls. Gui-
nar, Nieto, as. y nàut. Móurer la nau la proa à uo
costat y al altre obebint al timó. Guiüaf, Navem
buc ei illuc verti.
GUINYOy A. adj. ter. borni.
GUINYOL, m. Grunyit del gos y altres ani-
mals. Ganido, Gannitus, us.
GUINYOLAR. V. n. Udolar lo gos ab veu ron-
ca. Ganir. Nieto, gannio, is.
GUIÓ. m. müs. La nota ó senyal posada al fi
de la ralla, pera senyalar lo punt en que comensa
la següent. Guiou, Musícalis nota sequentem vo-
cem indicans. || gram. Guion, Yexillum, i.
GUIPAR. V. a. fam. Mirar ab cuydado ó dissi-
mulo. Avizorar, aiisbar. Clam speculari, exploraré.
GUnUGAY. m. Llenguatge obscur. Guirigay.
Obscurus, inlrincatus sermó.
GUIRLANDA Ó GUIRNALDA. f. GARLANDA.
1. y DONZELL. \\ Senzilla diadema ó cenyidor de or
ab una sivella en lo centro ab que *s coronavan à
vegadas los comtes de Barcelona en llocb de la co-
rona heràldica comtal. Guimalda» Laurea m.
GUISA. f. ant. MODO, MANERA.
DE BAIXA GUISA. CXp. DE BAIXA MA.
EN GUISA. m. adv. A manera. Morè.
GUISADO. m. Vianda composta y amanida.
Guisado, Obsonium, ii. Q Lo que 's fà ab carabas-
sons. Calabacinau. Edulium cucurbitis condikum.
y Lo que *s fà ab escarxofas. Alcachofaio. Ex ei-
pvis çondimentom.
GUI8ADOR, A. m. y f. Cuyuer, eoch. GiMm-
dero, Coquus, i.
GUISAR, y. a. Cuynar , amanir lo menjar.
Guisar. Condio, is.
GUIT, A. adj. S* aflka à la cabaleadora que
lira cossas. Paüoy ruin, zaino. Calcitrosa, infida
bèstia, y gossa.
GUITAGATA. jocb. ollas, ollas, btc.
GUITARRA, f. Instrument músich de cordas.
Guitarray vihuila. Chelys, is.
ALTRA COSA ES AB GUITARRA, loc. Deuota que las
cosas ab los instruments ó auxilis necessaris se
fan mès fàcilment y millor. Otr^ cosa es eim gw-
tarra, Aliud est.
ESGARBAPAR LA GUITARRA, fr. Tocarla malament.
Zangarrear. Male chelym pulsare.
NO ESTAR BEN TREMPADA LA GUITllRA. fr. NO ES-
TAR DB FÍLIS.
XAPAR LA GUITARRA, fr. met. Destorbar los pro-
jectes de algú. Cortar el revesino. Obsto, as.
GUITARRA8SA. f. aum. Guitarrmt, Magna
cbelys.
GUITARRERi A. m. y f. Qui tracta en gni-
tarras. Guitarrero. Citbararum faber.
GUITARRETA. f. d. Guilarrilla, Parva cbe-
lys.
GUITARRISTA, m. y f. Tocador de guitarra.
Guitarrista, Githarista, ae.
GUITARRÓ. m. Tiple de guitarra. CttífamV/a,
tiple, guitarro. Acutior clthara.
GunroNÀs, SA. adj. vag abundo.
GUm. m. ant. guia.
GUINZA. f. gossa.
GUIX. m. Espècie de pedra no mòlt dura, cre-
mada y preparada pera las fàbrícas. Yeso. Gyp-
snm, i. { La porció que *1 manobre dòoa de uoa
vegada al mestre. Pellada, Gypsi pars. || Pedra
blanca ab que *ls sastres senplan per ahont han
de tallar ó cnsir. Jaboncillo, jabon de sastre. Alba
petra. || parrell.
GUIX BLANCH. Pedra fòssil, espècie de guix trans-
parent. Espejuelo. Gypsum, i.
GUIX PRIM. Lo blanch amerat. Yeso mate, Candi-
dum gypsnm.
GUIXA. f. Llegum. Guija, tito, almorta ; mue-
.la, diente de muerto, Gicera, íe.
GUIXA YRE. m. Qui fabrica, ven ó tracta ab
guix. Yesiro. Gypsi fabricator.
GUIXER, A. adj. Pertanyent al guix. Yesera.
Gypsiarius.
GUIXERA, f. Terreno abont bí ba pedra de
guix y llocb ahont se fabrica. Yesal, yesar, gesers,
Gypsi fodina.
GUIXOT. m. Tros dé guix arrancat de la fi'
brica. Yeson. Gypsi fragmentum.
GUIXAR. V. a. ant. outAR.
GUIZARDÓ. m. ant. Gallardo.
GUIZARDONAR Y GUIZBRDONAH. T.l.
i ant. gallardonar.
OüS
GATÀLi.
GBT
GULÉBIüfl. m. fam. ter. fam, gaui. Gazuza.
Yehemens et molesta* fames.
PISSAE GULÉXUS. PASSAE GANA.
GÚBIERA. f. nàat. Corda grossa que serveix
pera lligar las àncoras y altres usos. Gúmena, Ru-
dens, tis.
gAmia. f. Arma que participa de daga y pu-
nyal. Gwnia. Pogionis geaus.
GURET. m. GORBT.
GUBETAR. V. a. ter. fér goebt.
GURIR. V. a. ter. guarir, curar.
GURRUBfi. m. fam. Marit massa condescen-
dent. Gurrumino. Uxorius, ii.
GURRUMINA. f. contemplació. 4.
GUSIÓ8, A. adj. ant. jotós.
GUSPIRA, f. ESPURNA, CENTELLA.
GUSPIRAR. V. n. ESPURNAR.
GUSPIREJAR. V« a. ESPURNEJAR, ESPÜENAE.
GUST. m. Un dels cincb sentits corporals ab
que 's percibeix y distingeix lo sabor de las cosas.
Gusto, Gustus, us. II Sabor de las viandas. Gusto,
Saliva, ce. || Deleyte , pler de alguna cosa. Gusto,
Protbymia, ». U Complaccncia , desitj de alguna
cosa. Gusto, Yoluptas, atis. || Arbitri, determina-
ció, voluntat pròpia. Gusto. Arbitrium, ii. y Deli-
cadesa, fínura, coneixement, crítica. Gmto. Pala-
lus, i. I Antoix, capritxo. Gusto, Oblectatio, nis. Q
pi. Los vicis en comú. Gustos, Yoluptates,' um.
AE gust. m. adv. De gana. Libenter.
i GUST OE QUI PAGA. loc. fam. Denota que las
cosas tant que estigan bè com que estigan mal s'
ban de fér al gust de qui las paga. A gusto di quien
paga, Sumplum facienli inserviendnm est.
. ALAio ó u ALABO 'l GUST. loc. iróu. DcnoCa *1
mal gust ó elecció de algú. Alabo el gusto, Per-
quam oplimè.
AL GUST ESTRAGAT, LO DOLS LI ES AM4RCH. ref.
que ensenya que es comunment eacusal ó en va
reconvenir ab suavitat al que està preocupat per
una passió vehement. Al gusto daiiado ó estragado,
lo dulee le es amargo, Quisque judicat prout est
affectos.
i ó PER BELL GUST. m. adv. i DRETAS.
DB GUSTOS NiNGü n' ba ESCRIT, ref. DcROta quo à
qui té declarat lo gust per alguna con no hi lia
que posarli rahons pel contrari. Sobre gustos no H
ha eserito, Trahit sua quemque voluptas.
DONAR GUST. fr. Complàurcr. Dar gusto, graUf"
car, Obsequor, eris.
MAL GUST i LA BOCA. DesaboT, lusulsitas.
MENJAR i GUST T VESTIR AL US. rcf. literal. Co-
mer & gusto y vestir al uso. Fercula det placitum,
sed vestes publicus usus.
MÈS VAL UN GUST QUE CENT LLIURAS. ref. DeUOta
que *s prefereix un capritxo al bè que pót resul-
tar. Mas vale un gusto que cien panderos, Gustus
quam divitiao multse praestat.
NO HI HA GUST SENSE DISGUST, fof. que enseuya
la inconstància y poca duració dels béns humans,
pus desprès de un succés favorable y felfs , ve re-
gularment altre trist y desgraciat. No hay miil
sin hiel; no L•y contento eumplido en esta vida,
Totam vitam miscent dolor et gaudium.
GUSTAGIÓ. f. Funció per medi de la qual los
animals distingeixen los sabors y las qualitats sa*
brosas dels cossos. Gustacion, Gustatio, nis.
GUSTABiENT. m. ant. tast.
GUSTAR. V. a. Percebir gust de las cosas.
Gustar. Delibo, as. || Tastar. Gustar,^ trobo, as. ||
V. n. Tenir complacéncia en alguna cosa, desíl"
jarla. Gustar, Cupio, is. || Agradar. Gustar, Pla.*
ceo, es.
GUSTET Y GUSTILLO. m. d. ustillo. Levís
gustus.
GUSTÓS, A..adj. Content de alguna cosa, Gm-
toso, LsBtus. II Agradable. Gustosa. Jucundus. |
Saborós. Gustoso. Sapídus.
GUSTOSABIENT. adv. m. Ab gust. Guil/osel•-
menti. Jucundè.
GUTAPERXA. f. Resíduo de la evaporació del
SBch Uetós que 's desprèn de las incisions pracli-
cadas en un arbre que 's troba en los boschs de
las islas de la Malésia y s' emplea pera diferents
usos. GutapercOf gutta-percL•, Gutta percba.
GUTIRLÓ. m. goll.
GUTURAL, adj. Gosa de la gargamella. Guhl•-
ral. Gutturalis.
^»c^
8se
BÀB
DIGCiONABI
HàB
H. Octava Ifetra det abecedari català y novena
del castellà, encara que segons los gramàtichs es
sols senyal ^ aspiració qae serveix pera donar
forsa a! so de la lletra à qae's junta: 1s anlichs la
tingueren per numeral y valia iOO, y ab una ra-
lleta sobra 200,000.
HA» itaterj . Explica *ls diferents afectes y accions
ab que s*' avíisa, anima ó aUaba. Ha, Hd, heu. ||
Tercera persona del verb hàvér. na, E&iy y si es
auxiliar, no té correspondència llatina.
BÀ,HA. interj. pera manifestar que's troba k
afgú en mafefei. Ai ax\ ha, ha. At, at.
HA,. HA, HA. interj. de rissa. Ha, ha, ha; hi, hi.
Hi. Ah, ha, ha.
HABANO, A. adj. cosa diB la Sabana, mthano,
y habanero dit de las personas. Rabanensis.
HÀBIL. adj. Intel•ligent, capàs, docte. Btíibil.
Habitis. I Apte, adequat, à propòsit. Bdbil'. Aptus.
II Viu, subtil, fi. Hàbil. Callidus.
HABILÍ8SIM , A. adj. sup. Habilisimo. Seien-
tissimus, peritissimus.
HABILITAGIÓ. f. Acció de habilitar. Habili-
tacion. Habilitatio, probatio, nis.
HABIUTADO. m. mil. Oficial recaudador dels
interessos del cos que 1' anomena. Habilitado. Re-
mm legionis procurator miles.
HABIUTADOR, A. m. y f. Qui habilita. Ha-
bilitador. Aplitudinis declarator. || m. pi. Los dl-
vuyt diputats nombrats nou per part del rey y nou
per part dels brassos que en las corts de Aragó de-
yian formar la comissió examinadora de las cir-
cunstàncias legals dels diputats y de si estavan en
regla 'Is poders que portavan, donant de això '1
degut dictamen. Habilitadores, comision de aclas.
A|»títadíni9 d^çUrator.
HABILITAB. V. a. Declarar à aTgü apte y ca-
pàs pera alguna cosa. Habilitar. Frobo, as. I Fér
hàbil ó capàsàalgü. JT&bi/ttor.Habílemreddere. |
Provehir à algú de lo necessari. Habilitar, Promp-
tum, expeditum aliquem fkcere. | LLEcrmrit.
HABpJTTARSE. V. r. APROPrrAisr.
HABILITAT, DA. p. p. HabiliUido. Pfobatas.
II f. Capacitat, talent, aptitut. Wtbilidad. Solertií,
i 2B. II Destresa, art, manya pera tèr alguna cosa.
Habilidad. Solertía , ae. || Snftcéncia. Habilüai.
Scfentia, s. || Lo primor d& una obra. HabüHni.
Manus, us. J pin. Propietat y acert en là semblaiH
sa de lo que*s pinta, perfecta imitació. VaknHa.
Yivida naturae smulatio.
VALERSE DE SAS HABILITATS, fr. VALEBST Dr S&f
MANT AS.
HABILtesiM, A. adj. sup. HabilUinu). Peri-
tissimus.
IfABILisSIMAMENT. adv. m. sup. Ab noltï
habilitat, fíabilisimaminte. Yalde scienter.
HÀBILMENT, adv. m. Ab habilitat. Bahil'
mente. Scinter.
HÀBIT. m. Testit peculiar dels ecclesiasticlis,
y mès comunment del frares. Habito. Habitus, os.
II Insígnia ab que's distingeixen los ordes mili-
tars. Habito. Insigne, is. Q Costum, facilitat adqui-
rida per la repetició de mòlts actes. Habito, habi-
tuacion. Habitus, us. || Túnica de monja. Monjii
Monialis vestis.
híbit sobrenatural. Lo que s" adquireix pel
exercici de las virtuts sobrenaturals ; també 's diu
de las virtuts infusas, fé, esperansa y caritat, per
rahó desér una qualitat permanent intrínseca eo la
knmík.Hdbito so^rmaturaí. Habitus supematnralis.
híLbits de cor. Aquells ab que'ls ecclesiàstichs
assisteixen al cor. Hdbitos de coro 6 eoraUs. Tes-
tes quibus ecclesiastici choro assistnnt.
hàbits ílaechs. La sotana y manteu que usto kv
HiG
ecclesiàstichs j estudiants. Hàhitos. Talirís vestís.
l' híbit no f1 'l monjo. ref. Ensenya que V eite-
rior no sempre es una senyal certa del interior. £l
habito no hace el monje. Barba non íiicit philoso-
phoni.
pÉNDaER L* HÀBIT. fr. Férso religiós. Tomar, ves-
tir el hdbito. Dare nomen religioni; religíoso habi-
ta insigniri.
PBNJàE LOS híbits. fr. Deixar la carrera eccle-
siàstica. Ahorcar, colgar los hàbilos. Deponere
scholaslicas ant religiosas vestes.
HABITABIX. adj. Lo que's pót habitar. Habi-
table, vividero, Habitabilis, quod freqnentari poCest
incolis.
HABITACIÓ, f. Casa ó paratge en que s' ha-
bita. Habitacion, habitdeulo, vimenda, morada. Ha-
bitaculum, i. || La part de la casa pròpia pera ha-
bilarse. Habitaeion. Habitacnlatio, nis. | Lo temps
que s' habita en alguna part. Habitaeion, residen-
eia, Domicilinm, ii. || Comuna de companys. Com-
tttbemio, Contubernium, ii. || La que es mòlt fre-
da. Nevera. Nimis frígida cella.
HABITACIÓ DE LA LLUNA, astrol. Certas parts del
zodíacb, en qae*ls astròlechs imaginan que la lluna
adopta las malas qualitats de las estrellas. Habita-
eion de la Itma. Tempestas lunae.
HABITADOR, A. m. y f. habitant.
HABITAMENT. m. ant. habitació, estada.
HABITABIT. p. a. Qui habita. Habitante. Ha-
bilans. || adj. Yehí de una casa ò poble. Habitanie,
kabitador, veeino, morador, HabiCans, tis. | Qui viu
en lo camp y no gosa '1 dret de ciutadà. Pagano.
Paganus.
HABITAR. V. a. y n. Residir, víurer en algun
lloch. Habitar, morar, vivir. Habito, as.
HABITAT, DA. p. p. Habitado. Habitatus.
HABITATOB Y HABITAT, m. ant. habi-
tació.
HABITET. m. dim. Habitillo. Parvus habitua.
HABITUAGIÓ. f. Híbit. 8.
HABITUAL, adj. Lo que*s ía, esdevé ó pateix
per hàbit, com: malaltia habitual. Habitual. Habi-
tualis.
HABITUALUENT. adv. m. Per hàbit, de un
modo habitual. Habitualmente. Morè consueto.
HABITUAR. V. a. Acostumar, fér que algú s'
acostumo à alguna cosa. Acostumbrar, habituar.
SueSCO, is. I DOMICILIABSE.
HABITUAR8E. v. r. Acostumarse à alguna
cosa. Habituarse. Assuefio, is.
HABITUAT, DA. p. p. Habituado, Consuetus.
HABITUT. f. Relació que té una cosa à altra.
Habitud. Relatio, ois.
HABUYRA. f. ant. descans, quietut. Q ant.
Temps irregular, hagué sa.
HABUYRAR. v. n. ant. beposae. | ant. abun-
dae. i ant. sobreixie.
HAGA. f. Caball petit de estatura. Haea, ja/ta,
Manni», i.
I
ۈTAlA. HAI . Mt
HAGANBA. f. Haca jnglesa major que la haoB
espanyola y menor que*l caball. Hacam^a y Sejor-
nan li diu kata doMe g taballo inglés ó foUuú.
Alurco, ois.
HAOELDAMA. f. Camp de sanch, y en parti-
cular lo que*s comprà prop de Jerusalem pera se-
pultura dels peregrios, pels trenta diners en que
fou venut lo Salvador. Haeeldama. Àger sangoiois.
HAGH. f. Pronunciació catalana de la lletra H.
Hache. H littera. || Aquel ha ó tiene. lUe habet. |
Hubo. Habuit.
HADULAMENT. m. ant. udol.
HAESM AR. V. a. ant. discóeseb, judigah.
HAGUT, DA. p. p. de havér. lía&tdo. Habitua.
HAHDfABIENT. m. AUNAIA.
HAHINAB. V. n. AHiNAa.
HAHIR. V. a. ant. Tenir odi. Abonteett odiar.
Odi, isti.
HAJAT8 T HAJAU. Temps del verb HAVte,
TINC au.
HAL. m. La aurèola ó círcal que rodeja *1 aiu-
gró de la dona. Halo. Papill» circuitns.
HALAGAR. V. a. ALHAGAB.
HALENAR. V. n. ant. albnab.
HÀLIT. m. Alé. Hdlito. Halitus, 18.
HALLA. ALFONDECH, MLTOL, GRANHE fÚWUOSi
HAL-LIKaif AR. V. a. AL4.ÜCUIAK.
HAM. m. Petit ganxo pera pescar. Anzuih.
Hamulus, hamus, i. || En lloch de haybii ó hi«.
Hemos. ( ant. Equival à «b au, com : ham donat
gran contento la vostra carta. Tu earla me MMiad
grani$ akgriA. Littere t«8B nihi magnam letitÍHii
attulenint
TiBAB l' ham al mab. fr. MOt. Pradícar totas \m
diligéncias pera conseguir algin fi. Kthmr la roà.
Retia mittere, tendere.
HAMAGA. f. Filat gran y clar assegurat ab
dos estacas, serveix de llit, columpi ó grouadar.
Hamaea. Pensi lis lectHS.
HAMADRÍADAB. f. pi. mit. Ninfas de las fc-
restas que naixian ab las carrascas , j eslavan
amagadas en sa escorxa, y moriao ab eUia. iaia-
driadas. Amadryades, um.
HANC. adv. ant. mat. || aot. i mís, mcaha,
ENCARA MiS , TAMBÉ. || Snt. JAMAT. | BOt. QUAÜT. |
ant. NI TAN SOLS.
HARAL m. Tribut periòdich que pagaa en
Turquia 'Is que no sòo DMhometans. Bairai. Yaoti-
gal, is.
HARDA. f. ant. ESQUUOL. | ant aliqqbta.
HARMONIA, f. Consonància de veas ó instm-
ments. Armonia, harmonia. Harmonia, e* | Com-
posició, conveniència de oosas semblants. Araio-
nia. Harmonia, e. | amistat, unió. | anat. CompiH
sició y orde dels ossos en línea recta. Jarmaiàa.
Harmonia, ». J mit. Diossa filla de Marte y YéBMS.
Armènia. Harmonia, sb. | ret. Combinació de dsc*-
cions de pausada é ràpida pronunciació, aostífig»-
da per articakoioiia fàcils y distíoelaa , qua fia
il32
HAV
DICCIONARI
HEG
r estil dols y agradable. Armonia, Harmonia, ».
cÓHRER AB BONA HABMONiA. fr. Tractarse amisto-
sameDt. Comr con buena armofUay amisUitamentB,
Amicè facere, vivere.
FÉR ó CAUSAR HARMONIA, fr. Canstr estranyesa,
dissonar à la rahó. Hactr armonia. Lsedere, offen-
dere.
HARMÓlflGH, GA T HARMONIÓS, A. adj.
Lo qae fà harmonia. Armonioso, armónite, ca-
noro. Harmonicus.
HARMONIOSAMENT, adv. m. Ab harmonia.
Armoniosamenle. Masicè.
HARPA. f. Instrument müsich de cordas, qua-
si triangular, que *s toca ab las unglas : es símbol
de Apolo à qui la regalà Mercuri sòn inventor.
Uarpa ó arpa. Gilbara, ». || grapa, garra.
TOCAR L* HARPA. fr. met. fam. robar.
HARPADA. f. Esgarrapada. Garfada, garfia-
da. Ungnium jactus, ictus.
HARRAR. V. a. ant. casar, desposar.
HARRIEJAR. V. a. ant. Avivar à las béstias
peraque caminen. Arrear, aguijar d las hesliat.
Bestias stimulare, agitaré.
HA8E. ant. Aoaece. Accidit.
> 9A8ENDAT, DA. adj. hisendat.
^^IHLASIENDA. f. hisenda.
HA8SANYA. f. Fet beróich, senyalat. Bazaiia.
Res gesta. || irón. Pillada, fet indigne. Eazana.
Tnrpe, indignum facinus.
HASTA. f. Lo mànech de la llansa, pica, ban-
dera, etc. Hasia. Hastile, is. \ També s* entén la
mateixa llansa 6 arma à que serveix de mànech.
Hasla. Lancea, te. || Branca ó tronch pera plantar.
%itata. Talea, se. || Lo pal superior de algunas He-
iràs, com lo de la b. d. 1. etc. Palo. Littern pro-
cidentia. || Lo gros que 's dóna en la part superior,
»l pal de algunas lletras, com la b. d. 1. etc. Ca-
heceado. Litterarum àpex. || banta. 1.
HAUGH Y AUGH. m. Alarido. Quiritatio, nis;
ejulatus, ús.
HAUNIR. V. a. ant. unir.
HAÜR. m. ant. or.
HÀURER8E. V. r. PORTARSE, obrar.
HAVT. p. p. ant. HAGUT. I adj. ant. Passat,
complert. Pa$ado, transeurrido. Transaclus. || m.
ant. AUTO, ACTE.
HAVEDOR, A. adj. Lo que s* ha de possefair,
6 percibir. Hahedero. Quod habendum est.
HAVENT, gerun. Habiendo. Cum. || ant. Te-
niendo. Habendo. || ant. Triensa. Bieldo. Ventila-
brum, i, pecten, inis.
HAVER. V. a. ALGANSAB, LOGRAR. || RUt. POS-
sehir, tenir, fíaber. Possideo, es. | Es auxiliar pera
conjugar altres verbs en los temps de activa. Ha-
her. II impers. Sobrevenir. Haber, acaecer. Accedit,
evenit. || Sér ó existir. Haber. Sum, es, esse. ||
€amp]irse '1 temps de alguna cosa., com: n' ha-
▼BM hagut. Haberf aUanzor. Obtingo, is.' || Sér cas-
tigat ó reprès, com : BAUftis cops. Llevar. Fero, ers.
HAVftR À CAMAS. fr. fam. AGONSBGUIB.
■AVÉR DE CAP DE DTTS. fr. mot. Tenir desilj de
castigar ó venjarse. Cojer en las wias ó enire Ua
wias. Apprebendo, is.
HAVERLAs. loc. TRACTAR. Q Queixarse ab algú,
com : de que las híus. Haberlas, é habérseUu cm
alguna. Cum aliquo contendere.
DE AHONT no'n HI HA no'n pót RAJAR. ref. ab qie
's dóna à enténdrer que no^spót tràurer mòltfni\l
de ahont no hi ha substància. De orugo esffimiéB
nunca mosto corrido. Nemo dat quod non habet.
DE Aixó LAS MAVEM. expr. coDcessíva. De h ^w
hablamos, predieamos. Doc ídem.
NO HI HA MÉS QUE VÉURER Ó MIRAR. CXp. Pondeil
la abundància ó perfecció de las cosas. Bt jMra
alabar d Dios. Deí laudes hoc excitat.
NO n' hi ha mès de cDrrAs, t tant ni ha t bon pes.
loc. fam. NO hi ha mes cera, etc
HAVER. m. Crèdits en alguns eropleos. Haber.
Ratio expensi scripto tradíla. ] pi. bens.
HAVERSE. V. r. Proc«hir, portarsc bè ó mal.
Porlarse. Se gerere.
HAVIRANSA. f. ant. BEN aventür ANSA.
HA VIRAT, DA. adj. ant. benaventurat, bit-
xos.
HAVITAR. y. a. HABITAR.
HAVORRIR. V. a. aborbir.
HAYR. adv. t. AHi. II ant. odiar , aborbir.
HATR AVOR. fr. Rut. El amor excita la ira. Amor
iram movet, acuit.
HAZANYA. f. ant. hassanta.
HEBDÓMADA. f. SETMANA. | Doma, 1* espay
de set anys, quals foren las setanta hebdómadas
de Daniel. Hebdómada. Hebdomas, s, hebdomada,
ÍB.
HEBDOMADARI, A. m. y f . Qui en lis co*
munitats ó capitals se destina pera oficiar rada
setmana, nebdomadario , semanero, Hebdomada-
rius, i.
HEBRÀIGH, GA. adj. Lo pertanyent als he-
breus. Hebrdico, kebreo. Hebraicus.
HEBRAiSME. m. La professió de la lley de
Moysés. nebraismo. Hebraismus, i. Q Idíotisme de
la llengua hebrea. Hebraismo. Hebraismus, i.
HEBREU, A. adj. hebraich. | m. y f. Qoi pro-
fessa la lley de Moysés. Hebrea. Hebreas, i. | Lo
idioma dels hebreus. Hebreo. Hebraica líogua.
HEGATOMBA. f. Sacrifici de cent tictiinas
de una mateixa espècie entre 'ts grecbs y romaos
que 's feyan en cent altars per cent sacerdots é un
mateix temps. Becatomba. Hecatombe, es.
HEDRA. f. ant. EURA.
HÈGIRA, f. Època dels anys entre Ms maho-
metans los que 's comensan à contar desde qahie
à setze de Juliol del 622 de Jesucrist, en que Vl•
BEN
boma fugi de la Meca à Medina, si bè Amasi dia
r any 630. Hègira. Egira, ae.
HELCNI8BIE. m. Idíolisme de la llengua gre-
ga, ò construcció de ella, usada en altra. HdeniS'
mOs Hellenismus, i.
HCLIAGH. m. astron. Se diu del astre que pre-
senta '1 fenómeno de sortirse y poudrerse al mateix
temps quel sol. astre. Beliaco. Heliacüs, i.
HÉLICH, CA. adj. geom. espiral.
HELIÓBIETRO. m. Instrument pera midar lo
diàmetro del sol. Heliómetro, Heliometrum, i.
HELI08G0PI. m. Ullera, instrument de vidres
de colors pera observar lo sol. Helio$copio. Helios-
. copium, ii.
HELIOTROPI. f. ant. planta, giràsol. Q Pedra
preciosa de color vert blavench y ab clapas en«
carnadas. Beliotropio. Helíotropinm, ii.
HEL-LÉBOR ( BLANCH. ) Planta que es mòlt
comuna en Espanya, forma una arrel en figura de
cono truncat, de dos ó tres polsadas de llareh y
una de espessor, y guarnida de numerosas arrele-
tas ; de dins es blanca, de fora negra y arrugada.
Eléboro, vedegambre hlanco, yerha de Ballesteros,
Helleborus albus.
HEL-LÉBOR XEGRE. Planta quc 's cria en lo Del-
finat y 's cultiva en Espanya, la seva arrel es com
k) dit petit, de dins grisa ó rojenca, y negreja al
exterior. EUboro negro. Helleborus niger.
HEL-LESPÓNTICH, GA. adj. Gosa de Uel-
lesponto. Belespóntico, Hellespontiacus.
HELMÍNTICHi ca. Remey que mata 'Is
cncbs. Helmintico. Helminticus.
HELVE8I, A, Y HELVÉTIGH, GA. adj. SUÍS.
HEMATINA. f. Substància animal de la sancb,
à la qual s' uneix V oxigeno. Bematina. Hematina,
s. II Matèria colorant que 's trau del campetxo, la
qual se pti^senta en petitas escatas de un blanch
sembrat de roig, de aspecte metàl-licb y de sabor
un poch astringent, amarch y acre. Bematina. He-
matina, se.
HEMATITES.f. Pedra mineral de ferro, ordinà-
riament de color de sanch.i7emaltl«5.H£matites,ffi.
HEMtPTERS. m. pi. Ordre de insectes, las
alas superiors dels quals són la meytat membra-
nosas y 1' altra meytat coriàceas, com en las ciga-
las, xinxas, etc. Bemipteros. Hemiptera.
HEMISFERI, m. La meytat de una] esfera.
Emisferio. Hemispheriuro, ii.
HEBIISFÉRIGH , GA. adj. Lo que té la figura
de mitja esfera. Bemisférico. Hemisphaericus.
HEBaSTIQUI. m. Part de un vers. Bemisti'
quio. Hemistichium, ii.
HEMORRÀGIA, f. Fluix de sancb, particu-
larment del nas. Bemorragia. Hemorràgia, ae.
HEMORROYDAL. adj. med. Cosa de morè-
nas. Hemorroidal. Haemorroidalis.
HENRIGH. n. p. de h. Enrique. Henricus, i.
HENRIQUET. d. de Henrich. Enriquito. Hen-
riculus, i.
TOMO I.
CATALÀ. HE& 83t
HEPÀTIGH, GA. med. Cosa del fetge y lo que
serveix pera curarlo. Bepitico. Uepaticus.
HEPTAGOROO. m. mú». La sóplima espècie
compresa en lo diapassó ú octava. Beptaeordo.
Heptachordos, i.
HEPTÀGONO, A. geom. adj. y m. Figura
de set costats y set knguls. Beptdgono. Heptago-
num, i.
HERAL. m. ant. Rey de armas. Beraldo. He-
raldicus, i.
HErAldigh, GA. adj. Lo que pertany al es-
cut de armas. Berdldico. Gentilitius, scutarius, fe*
cialis.
HERALT Y HERAU. m. hbral.
HERBA. f. Nom genérich de las plantas peti-
tas que moren cada any. Yerha. Herba , se. jj Lo
conjunt de diferentas herbas en un terreno. Ytrba.
Herba, se. || pi. La dels prats, etc. pera pasturar
lo bestiar. Yerbas, pastos. Pabulum, i.
HERBA ANGÈLICA. ANGÈLICA.
HERBA APEGALOSA, f. ler. ROJA. 8.
HERBA BOTERA. Planta perenne indígena, qve s*
usa en pol vos, en bemorràgias passi vas, flniíoe
mocosos crónicbs, y en gargarisme pera las infla-
macions. Alquimilay pie de leon. Alchemilla vulga-
ris.
HERBA CABALLERA. CUA DE GABALL.
HERBA CAIXALERA. HERBA DE LA MARE DE DÈU.
HERBA GANA. La quo en las apotecarias nediuhen
espàtula pudenla. Yerba cana, senecio. Spatula fo»-
tida ; senecio, nis.
UERMA CAPITAL. IrNICA.
HERBA COL ó COLERA. Los bril•ls que naixen de la
flor de la carxofa borda, que són blaus en sòn es-
tat fresch, bermellenchs quant estan sechs, y ser-
veixen pera coagular la llet. La mateixa virtut te-
nen los de la vera. Yerba de euajo. Hosculi cynar»
scolyms.
HERBA CDQUERA. Planta de camasaltasde doeà
tres peus, rodonas, ralladas, moIsudas;fullas llar-
gas, grans, retalladas, serradas, de color vert gro-
guencb; flors en corimbo terminal; calis comü,
emisféricb, de groch verdós; escatas llanceoladas,
agudas; corola composta de groch daurat, coo-
vexa; olor mòlt fort, y sabor aromàtích mòlt amarch
y un poch canforat. Te propietats tónicas, estimu-
lants, emenagogasy sobre tot antielmfnticas.T«r(Ki
lombriguera, tanaeeto, abrólano. Tanacetum, i ;
tanacelum vulgare.
HERBA CDQUERA DE MALLORCA. CORALINA.
HERBA DE BALLESTER. HEL-LÉBOR.
HERBA DE FLuxió. Herba de cama cilíndrica, ra-
mosa, ab fullas ovaladas, Uanceoladas, de color
vert baix, dentadas ó enteras, de las quals las in-
feriors s' estreteixen en pescíols per sa basa, y
las superiors sentadas y mès estrelas; las flors en
las cimas dels brots en ramellet, mòltas, petitas y
blancas, de sabor acre aromàtich semblant al del
pebre negre. Es estomacal, antiescorbutica, aolí-
83i HER
herpética y diurética. Ujniio, masluétxo silviHre
mayor. Lepidinm, íi, lepidiam lalifoliam.
HEBBA DE JARDÍ. Cé$p€d, CsespeS.
HEEBA DE LA PERiDDiA. Ferba de camas dretas,
quadrades, poch ramosas, y un poch peladas ; fu-
llas entre figura de cor y elípticas, retalladas y
rasposas; olor agradable, y sabor aromàlich. E9
excitant, vulneraria, etc. Yerba de la feridura ó de
laperlesia, Stachis recta.
HERBA DE LA MiRE DE DÉU. Planta que fà la cama
de un ó dos peus de alt, cilíndrica, ramosa, blana,
venosa, peluda; las fuUas alternas, sentadas y
sense cua, que abrassan la cama, grans y ovals, si-
nuosas y profundament retalladas, viseosas, pelu-
das y de un vert baix ; olor pudent y naoseàtich,
sabor fat y viscós; arrel fusiforme y blanquinosa;
flors quasi sense cua, en espiga terminal, grognen-
c-as, ab venaé purpúreas; calis tubulós; corola en
figura de embut, y las llavors cendrosas, ovals
comprimidas, inodoras, etc. Té virtut anodina, an-
tiespasmódica, narcótica, etc. Beleno negro. Hyos-
ciamus niger.
HERBA DE LA PRINCESA. MARIA LLUÏSA.
HERBA DE LAS SET SANGRiAs. Herba que té las camas
radicals Uenyosas y perennes, junt ab sas fullas;
las camas que floreixen són llargas de uns quatre
dits y un poch peludas; las fullas linears, llargas
y quasi fíliformes, estesas y rasposas; las flors
amontonadas, terminals, ab lo càlís la meylat mès
ourt que la corola ; inodora y de sabor herbàceo.
Es diurética y molt mès temperant que la sangui-
nària. Pulmonaria sufrulicoia, yerba de las siete
Bangrias. Pnlmonaria suffruticosa.
HERBA DEL CARAGOL. MORELLA ROQUERA.
HERBA DEL MAR. ALGA.
HERBA DEL MORO. Planta de mollas oamas, peti-
tas, plenas de nusos y raslreras; fullas molt peti-
tes, de la figura de las del serfull, y oposades de
^s en dos de un vert groch y de un sabor acre;
las flors mòlt petites y grogas. Es vulneraria, ape-
ritiva, remey contra la hèrnia y pròpia pera curar
lo mal de pedra; y '1 vi ab que 's bull calma *1 mal
de caixels. Herniaria, mil-en-grana, yerba turca,
hemaria. Hernyble, hernyaria, ae, empetrum, i,
herba cancri minor, millegrana.
HERBA DEL POBRE HOME. Planta de alguns peus de
alsària, ab fullas interpoladas, fuUetas aovadas,
pubescenls, semblants à las del olm, y la terminal
ab tres lòbuls; flors en panotxa terminal, estesas,
aromàticas y agredables. Es astringent y sudorífi-
ca. llimaria. Spirsea ulmaria, barba caprina.
HERBA DELS CANTORS. RAVE BOSCi Ò DE CABALL.
HERBA DELS LEPROSOS. Planta de cames* de la al-
sària de un peu, senzilles, dretes, nudosas, qua-
drangulars, un poch peludas, ab fullas oposades,
pescioladas, en figura de cor, mòlt prolongades, y
quasi arrodonides en le punta, arrugedas, un poch
rasposas, dentades y de color vert mès obscur per
sobre ; flors en espigas, de olor dèbil, de gust un
DICCIONARI HBl
poch aroarch, fat y càlit al mateix temps; f arrel
composta de mòltes fibras, llargas y adherides à un
centro comú. Es emenagoga , y ^\s polvos de las
fulles fan estomndar. Betóniea. Betonica officinalis.
HERBA DE MAL DE CàixALs. Planta oiigínàrte de la
Amèrica, de cames esteses, de la llargària de oa
peu, rodones, y un poch rasposas, teodras, y suoih
ses; les fulles quasi en figura de cor, obtusa»,
serrades, oposades, clepadas, y ab pesciol; las
flors solitàries, grogas, y ab lo pedúncol mòlt
Uarch : sabor semblant al del pebre negre, y olor
aromàlich. Té propietats estimulaots mòlt eoèrgi-
cas y antiesoorbútices, y T alcohotat de sas fulles,
com també elles mestegadas aliviao del mal de
caixels. Berros del Parà, e$pilanto de hortaliía,
Spilenthus oleracea.
HERBA DE MATAR MOSQUITS. OLIVAEDA.
HERBA DE MATAR POLLS. Planta, cspécíe de espaelt
de caballer, ab las fullas de sota grans, amples y
semblants à las de la figuera infernal ; las flon
blaves; las llavors grosses, triangulars, arrugades,
amergas y càusticas, y *ls polvos de elles fan fogir
y metan los polls. Yerba piojera 6 piojenta; albor"
raz, paparraZf estafisagria. Staphisagria, ».
HERBA DE ORANETAS. Planta mòlt comuna, las
seves fulles donen un such groch que serveix pera
irriter viVement le pell. Celidonia mayor. Chelido-
nium mejus.
HERBA DE SANT ANTON. Planta de nna cama alta
de 5 à 6 peus, rojenca, remosa; fullas obloogas,
estretas, punxegudes, compectas y semblants a las
del sàlzer; de sabor un poch acre y astringent. La
arrel que es rastrera, blanca, de gust viscòs é in-
sípit, seca té olor de vi ; es detersiva y vulneraria
y en algunes parts del nort se la menjan. EpilobiOf
yerba de san Aníonio, Epilobium spicatum.
HERBA LE SANT BENET. Plaute que fà la arrel llar-
ga, del gruix de una ploma, estreta per sòn coll y
errodonide, rodejede de mòltes arreletas de color
obscur rojench; de sabor astringent, y olor de cla-
vell de espècia quant la plante s' ha deserrollet en
terreno sech y celen t. Es astringent, cardíaca, ce-
làlica, y conté mòlt tanino, rehina, oli volàtil, etc.
Cariofilata, yerba de san Benito, Caryophyllata, s;
geum urbanum.
HERBA DR SAN CRISTÒFOL. Pleota que fà le arrel
bastant grossa, ab fibras, negra pel exterior,
groga pel interior, de gust acre, é interiorment es
verinosa, y exteriorment contra cuchs y contra la
ronya. Yerba de san Cristobal. Actea spícata.
HERBA DE SANT JAUME. Herba de corola ab ndi;
fullas entrepinnadas y en figura de lira ab ses la-
cínies pertidas eb el tres petites, varia ab las fullas
inferiors aovadas, serrades, y las restants piona-
das, ab las coroletas del radi crassas, curtes, es-
triedes, puntejedas y partides profundament eo
tres lòbuls. Es contra la erissipela. Yerké de s^è
Jaime, ó de SanUago, ó jacobea vulgar laevnúde.
Seneciojacobooa.
HER
CàTAU.
HER
8M
HBRBÀ DE SANT joàN. Plaola d6 camas altas de pea
y mitj, rodonas, fortas, rojencas, ramosas; follas
oblongas, nerviosas semblants à las de la centaura,
sentadas, oposadas, senyaladas ab una in&nital de
petits vasos plens de licor transparent; flors en ra-
mellet à la extremitat de las camas, rosàceas, gro-
gas, olorosas, y las fui las de sabor fat. iperieon,
yerka de san Juan. Ipericum perforatum.
HBEBA DE SANT ROBEETO. Planta de mòltas camas
de peu y mitj, nudosas, peludas, rojencas, ramo-
sas; f ni las qae ixen de la arrel, dels nusos de las
brancas y camas, són llargas pescioladas, rojen-
cas, peludas, divididas à poca diferència com las
de la matricària ; olor de cabró y de sabor salat
estfplich. Es astringent, antilàctea y vulneraria.
Roberciana, geranio robercianOf yerba de san Ao-
berto, Ruperliana, s.
HERBA DE SANTA BÀRBARA. Planta de móltas camas
altas dd peu y mitj, ramosas, vuydas, ab fnllas en
figura de lira, mès petitas que las del nap, un
poch semblants à las dels créixens, verdas, obseu-
ras, relluentas, inodoras y de sabor un poch acre.
Es antiescorbútica, vulneraria, y 's menja en en-
8Íam. Yerba de santa Bàrbara. Barbarea, », erysi-
mum barbarea.
HERBA DE SANTA MARIA. Planta ramosa de dos
peus de alta, y semblant à la orenga ab las camas
estriadas, peludas, de color groch clar; fuUas ao-
vadas, enteras y serradas, y en la cima forma una
copa ab certas flors à manera de bomboUas dau-
radas, que's conserva mòlt temps en sòn vigor. Es
de olor fort aromàtich y sabor amarch acre, anlil-
míntica, estomàtica, y facilita la menstruació. Yer-
ba de santa Maria, balsamtta. Tanacetum balsami-
ta, coslus hortensis, balsamita suave oleus.
HERBA DONZELLA. VINCAPBRVINCA. || DONZELLA.
HERBA FAM. ter. Plaola, de la arrel de la quaíl
naiieo vàrias fullas estretas y blanquinosas, y de
entre ellas la cama sense fullas, y de mitj en amunt
poblada de flors petitas. Àrta de monte, Plantago.
albícans.
HERBA FLATERA. Plauta de camas petitas, pelu-
das, raslreras, rodejadas de fullas parlidas en tres
parts, linears, enteríssimas, de vert que tira à
groch, un poch peludas, de olor y sabor de pi ó de
rehina, y tal vegada sabor de romaní ; flors ar-
rabimadas, petitas y grogas. Es aperitiva y vulne-
raria. Pinillo oloroso, camepilio, camepiteos, y ata-
mdntica es lo nom comú de la arrel. Teucrium
chamaepythis, iva arthritica. || V almescat se con-
sidera com varietat de la anterior y té las matei-
xas propietats ; sols se diferencia en que té las flors
purpúreasy mès grans; las camas mès primas;
las fullas quasi de tres puntas y blanquinosas; olor
mès fort, y gust amarch. Pinillo almizclado, tva, ó
iva almizclena, ayuga, Ayuga, se, iva moscata, ten-
orium iva.
MKUA OATERA. Planta que fa la cama de tres peus
d9 all} (quadrada, peluda, ramosa; fullas pesciola-
das, en figura de cor, entre dentadas y serradas
semblants à las de la torongina, peludas, blanqui-
nosas, de olor fort, y sabor acre amarch. Es antí-
estérica, nervina, excita la menstruació, y es afro-
disíaca pels gats. Yerba gatera, nébeda, Nepeta, e,
nepeta cataria.
HERRA LLETERA. Planta do diferentasespécies,qoe
són en general herbosas, pobladas de fullas, yple-
nas de un such acre, picant y blanch com la llet.
Fan los calis de las flors bermellas per la part in-
terior, y persistents ; y per fruyt una capsa rodona
de tres divisions ab una llavor en cada una de
ellas. Lechetreznaf tilimdlo. Tyttimalus, i.
HERBA MORELLA. MORELLA ROQUERA.
HERBA PUNTERA. Crespiuell, planta perenne que
's fa en las parets y teuladas vellas, té las fnllas
oblongas y quasi perfectament rodonas, llanceola"
das, crassas, grossas, molsndas, tendras, plenas de
such, sempre verdas, rojencas en ï àpice; del
mitj ix una cama dreta, de un peu de alta, revetr
tida de fullas semblants à las de la basa, però mès
estretas y punxagudas, y las flors en la estremilat
ab la llavor mòlt petita ; sens olor, y de sabor bei^
bàceo un poch acre. Es mòlt fresca, astringeof ,
cosmètica, bona pera las inflamacions, cremadora»
y talls. Yerla puntera, siempreviva mayor, yusbof'
ba, uvas de gato, Sedum ó sempervivum migus,
sempervivum tectorinm.
HERRA PUSSERA Ó DE PCSSA8. PDSSERA.
HERBA SABONERA. Plauta do mòltascamas altasdc
dos peus, primas, rodonas, nudosas, rojeneas,
trencadissas; fullas oposadas, entre aovadas y
llanceoladas, nerviosas, semblants à las del plao-
tatge, al doble llargas que amplas; las flors de
cinch pCMals ó fullelas , disposadas en cUvelLs,
purpúreas, rosadas ó blancas, oloroses y sostingu-
des per un calis oblongo. Sòn extractin, ó bè sòn
principi actiu, forma escuma en la aygua en que
s' agita, y presenta las propietats físicas de sabó.
La arrel es cilíndrica, del gruix de una ploma de
cisne, de sabor amarch, y té, com també las sami-
tats y fullas de la planta, propietats tónícas, anli-
herpéticas ; y també la recomanen en lo fel so-
breixit, poagre, reumatisme, sífilis constituciooaly
y malalties cutaneas. Jabonera, Sapooaria ofilcíoa-
lis, struthium, ii.
HERBA SANA. aut. MENTA.
HERBA SANGUINÍRIA. SANGCINJLrIA .
HERBA TAUPERA. FiguerR infernal borda, planta
de 2 à 4 peus, ramosa, fullas amplas, perfecciona-
das,alternas, ovals, sinuoses, anguloses, de un vert
obscur, de olor mòlt desegradable, de sebor emerch
y neoseàtich ; flors blances ó violedes, comunment
exilars ; lo fruyt dins de una capse espinose del
temany de una nou ab quatre ventalles, eh les lla-
vors un poch mès petitas que les llenties, negren^
ces, errugedes y comprimides. Té propietets nerr
cóticas. Estramonio, higuera hca, Stremonium^ ü|
eslramoníe herba.
«36
HER
DICGIONÀAI
HEB
HERBA TORÀ. Planta de iroQch cíiíndrich, pelut,
dret, de color de rovell, fràgil, fislulós; tràn fa-
Has mòlt primas que semblan bràcteas ó rudiments
de fullas, de figura de Uengüela estreta, esponjo-
sas que s' enmuslian prompte y un poch amargas.
Es aniicólica, esplentica, resolutiva, vulneraria,
y 's menja ab espàrrechs. Yerba tora, orobanque
mayor, Orobanche major.
caéixBR COM LA MALA HERBA. fr. fam. So diu dels
Doys que creixen mòlt y s' aplican poch. Crecer
como la mala yerba, iElate et socordia brevi ado-
lescere.
EN HERBA. m. adv. Se diu del blat y altres lla-
vors que estan encara verdas y tendres. En yerba,
Teber, immalurus.
MALA HERBA MAT MOR. fr.. So díu quaut se'u van
ó moren las personas bonàs, y quedan las dolen-
tas. Cosa ó yerba mala nunca maere; yerba mala
no la empece la helada ; vaso malo nunca eae de la
mano. Nulla pruína nocet non proQcienlibus herbis.
8BGAR LA HERBA SOTA DELS PEUS. fr. DeUOta la vi-
vesa de algú respecte de altre. Segar la yerba de-
Atajo de sus pies ; cortar el revesino, Àliquem secre-
ò praeoccupare.
HERBÀGEO, A. adj. De la naturalesa ó qua-
litats de la herba. Herbdceo. Herbaceus.
HERBADA. f. Beguda ingrata al paladar. Bre-
baj'e. Potioinjucunda. || met.ant.vENENO,HATziNAS.
HERBAJAR. V. n. Arrancar las herbas. Des-
herbar. Herbas avellere. || pasturar.
HERBARI, m. Golecció mès ó ménos conside-
rable de plantas diversas, dessecadas en la època
de sa fructifícació ab bastant cuydado, pera que^s
conserven sas formas y caràcters, col-locadas en-
-tre papers y arregladas per un sistema, de modo
que's pngan consultar quant convínga. Herbario,
Herbarium, ii.
HERBA88AR. m. Lloch de mòlta herba. Her-
hazaL Herbosus ager.
HERBATGE. m. Herba dels prats y devesas.
Berbaje, pasto. Pascua, orum. || Dret de herbas que
's cobra del bestiar foraster. Herbaje. É pascuis
tributum. || Tela aspra de herbas, semblant al xa-
mellot. Herbaje. Herbacea tela. || Tribut que en la
corona de Aragó 's pagava als reys al principi de
sòn regnat, per rahò y à proporció del bestiar que
cada hu possehia. Herbaje. Tributum %\ peco-
ribus.
PéR HERBATGE. RUt. FARRATJAR.
HERBATOER, A. m. y f. ant. farratja-
DOR.
HERBEJAR. v. a. ter. xarcolar. || pasturar.
HERBETA. f. d. Yerbecilla. Herbula, 8B.
ja't COüECH, HERBETA, QUE'T DIUS MORADUIX. OXp.
toet. fam. Denota que*s penetra la intenció de al-
gú. Ka tf veo besugo que tienes el ojo elaro ; ya te
eonozco por la pinta. Intus et incutè noví : ad alios
pbaleras.
JOERBtvOROi A. adJ. S' aplica als animals
que s' alimentan únicament de vegetals. Herhiiforo.
Herbivorus.
HERBOLARI, A. m. y f. Lo qui sense princi-
pis cientffichs recull herbas y plantas medicinals
pera véndrerlas. Herbolario. Herbarius, ii.
HERBÓ8, A. adj. Ple de herba. Herboso. Ces-
posus, herbosus.
HERGÚLEO, A. adj. Cosa de Hèrcules. Heretí-
leo. Herculeus, i.
HÈRCULES, m. astron. Constel-lació del hemis-
feri boreal. Hèrcules. Hercules.
HEREDITARI, A. m. y f. Pertanyent à la he-
rència, y lo que correspon per ella. Hereditario.
Ha^reditarius. || met. Lo que passa de pares à fills,
y 's continua en los descendents, com-: malaltias,
inclinacions, etc. Hereditario. Haereditarius.
HEREDITARI AMEBIT. adv. m. De un modo
hereditari. Hereditariamenle. Jure hsereditario.
HEREGIA. f. HERETGIA.
HEREMÍTIGH^ ca. adj. Cosa de hermita 6
solitari. Eremiíico. Eremiticus.
HERÈNCIA, f. Successió als béns y dre<s del
difunt. Herència. Haereditas, atis. y Los béns y
drets heretats. Herència, Hsereditas, atis, patrimo-
ninm, ii. '
ACEPTAR LA BERÉNCÍA AB BENEFICI DE DIVEXTAIL
loc. Admètrerla judicialment per medi de inventa-
ri, pera no quedar obligat à pagar mès de lo que
val la herència. Aceptar, recibir, tomar la herenài
conó d beneficio de inventario, l•laereditatem adqní-
rere, jure, nihil nisi possessa ex solvendi.
ADIR LA HERÈNCIA, fr. for. Acceptarla. Adirlahe-
rencia. Haereditatem adire, accipere.
HERE8IARGA. m. Autor, cap de una heret-
gia. Heresiarca. Hasresiarcha, s.
HERÈ8IDE8. f. pi. mit. Sacerdotissas de Jano
én Àrgos, y certas ninfas de Jnno Hera, que cuy-
davan principalment de disposar lo bany à la dío^
sa. Herésides. Hseresides, um.
HERESIÓLECH. m. Escriptor de alguna col-
lecció de heretgias. Heresiólogo. Heresiologus, i.
HERE8MARTEA. f. mit. Diossa de las beièn-
cias entre *ls romans. Heresmartea. Hsresmartea, c
HERETADETA. f. d. Heretat petita. Hereiai
pequena. Prflediolum, i.
HERETAMENT. m. ant. HBRéNCiA. || Insttta-
ció de hereu. Heredamiento. Haeredis institutio. |
Donació que en cartas matrimonials se fà per rabó
dél tractat de matrimoni y ab la mira de establir V
orde de succesió en la família. Són de tres classes:
PURS, CONDICIONALS T pRBLATius, segoos SÍ D0*s trac-
ta de altre matrimoni posterior ni de capcondifié;
si s* estableixen condicions, ó si's dia que en cas de
segon matrimoni seran hereus ó preferits los fills
del primer. HereL•miento. Hsredis institutio.
HERETANT, m. HIREU.
HERETAR, v. a. Succehir al universal dret
de algun difunt. Heredar. In alicujoa fortuoas hx-
reditario. jure venire, suocedere. | Dooar al^ el
%
HER
CATALÀ.
HER
ni
propietat heretats, béns ó possessions. Heredar,
Fundis, prffidiis aliquem donaré. || met. Contrau-
rer los fills las inclinacions ó propietats dels pa-
res. Heredar, Majoram moribas assimilari.
HERETAR k Hu DEL VENT. loc. ant. Donarli una
herència imaginària. Heredar ilusoriamente, Illu-
soribus prediis aliquem donaré.
HERETAT, DA. p. p. Heredado. A majoribus
acceplum jus. || f. Porció de lerreno cultivat. He-
redady predio, y fundo for. Hsereditas, atis, fun-
duS, i. II HISENDA. Q HERÈNCIA.
HERETATS DOTALS. Las possessions que 's donan
per dot à la dona. Heredades dotales, Praedia dota-
lia.
HERETERi A. adj. ant. hereu.
HERETGE, adj. Lo cristià que s' aparta dels
principis de la religió catòlica. Hereje, Hsereti-
cus, i.
HERETGE FORMAL. Lo qui sab qüo và contra la
fé. Hereje formal. Usereticus formalis.
HERETGE MATERIAL. Lo qui iguora que la heret-
gia que sosté es contra la decisió de la iglésia.
Hereje material. Hiereticus materialis.
HERETGIA, f. Dogma contrari als principis
de la religió catòlica. Herejia. Hieresis , is vel
eos. II met. Sentencia errónea contra 'Is principis
de alguna ciència ó art. Herejia. Lilterarius error.
y met. Paraula mòlt injuriosa. Herejia. Injuria, se.
HERETIGAL Y HERÉTIGH , CA. adj. Lo
que pertany à la heretgia. Herélico^ heretical. He-
terodoxus, híereticus.*
HERETIQUEJAR. V. n. Sostenir ab pertinà-
cia alguna heretgia. Herelicar. Qseresim pertiqaci-
ter tueri.
HERETJÀS, SA Y HERET JOT , A. adj.
aum. Herejote, herejazo, YiÜssímus hicreticus.
HEREU, VA. adj. Aquell à qui pertany una
herència. Heredero. Uaeres, dis.
HEREU DE CONFIANSA Ò FIDUCIARI. 'L qUÍ dèU dis-
tribuhir la herència segons la voluntat del testa-
dor, però sense que aquesta condició conste en lo
testament. Heredero fideicomisariOf heredero confi-
denciario ó fiduciario. Fideicommissarius haeres.
HEREU FORsós. Lo que no pót sér excluít de la
herència sense causa Uegítima. Heredero forzoso.
Hseres necessarius.
HEREU LLiRRE. 'L qui ho 08 seuse càrrech. Here-
dero libre. Hxres liber.
HEREU UNIVERSAL. Heredero universal ó en todo.
Omnium bonorum haeres.
FÉR HEREU. f. Nomeuar algú per hereu en lo tes-
tament. Instituir, nombrar heredero. Haeredem íns-
tituere.
HERM, A. adj. ERM.
HERMAFRODITA. adj. Animal ó planta que
rehuneix los dos sexos. Hermafrodita, hermafrodi^
lo, andrógino. Androginus, hermaphroditus.
fiERBIEAB. f. pi. Festas que*s feyan à Heronri
doraot las quals los senyors servian al eschms,
com feyan en Roma en las saturnals. Hermeas,
Uermse, arum.
HERMÈTICAMENT, adv. m. Junt ab lo verb
tancar significa tapar un pot per sa extremitat ab
la mateixa matèria de que ell es, ablanintse al
foch. Se diu per això de tot lo que està ben tapai.
Herméticamente. Uermeticè.
HÉRMIA. f. Fruyteta aromàtica y medicinal
de lodias. Hermia. Hcermia, ».
HERMIANA. f. Secta de heretges que deyao
que Dèu era corpóreo. Hermiana. Hermiana, m.
HERMITA. f. Capella, oratori dedicat à una
imatge en lo camp. Ermita. Sacellum, i ; sacra,
rusticana aedicula.
HERMItA, na. m. y f. Qui viu en la herml-
ta y la cuyda. Ermitano. Eremita, eremicula, se. I
Qui viu en soledat. Ermitano, santero. Eremicu-
la, £e.
HERMITATGE. m. Santuari, fremtfon'o, ermi-
torio. Coenobium, ii.
HERMODÀGTIL. f. Planta de arrel cebolluda.
HermoddciilOf cólquicoy mataperros, dedo de Mercu*
riOj bulbo silvestre. Colchidum, i. || Arrel semblani
à la del lliri, bermellenca en V exterior. Hermo^
ddctilo. Hermodactílus, i.
HERMÒSi A. adj. Vistós, bonich , graciós,
agradable. Hermoso. Pulcher. || Epiteto de carinyo
ab que s' afalaga à las crialuras. Hermoso, mono,
Yenuslus.
NI TANT UERMOSA QUE MATE, NI TANT LLETJA QUI
ESPANTE. ref. Denota que alguna dona no es mòlt
guapa, però tampoch fea, y també 's sòl dir de al-
tras cosas qne no són excel-lenls, ni despreciables.
iVt hermosa que mate, ni fea que espanle. Nec pul*
chro insignís, nec turpi fcemina vullu. Neque prn
mus, neque postumus.
HERM08AMENT. adv. m. Hermosamente, Pul•
chrè.
HERM08EJAD0R, A. m. y f. Qui ó cosa que
hermoseja. Hermosear, Exornans.
HERMOSEJAR. V. a. Adornar, embellir, po-
sar bocich. Hermosear. Decoro, as.
HERMOSETi A. adj. d. Hermosito, Bellulns.
HERMOSiSfilM, A. adj. sup. Hermosisimo.
Pulcherrimus.
HERMOSURA. f. Boniquesa , bellesa , bona
proporció de parts. Hermosura. Pulchritudo, inis.
II La persona hermosa. Hermosura. Pulcher. || Dit
del estil, elegància. |j Lo agradable de alguna co-
sa que recrea per amenitat ó altra causa. HermoiU"
ra. Pulchritudo, inis. || ret. adorno, ornato.
HERMOT. m. brmot.
HERNÀNDIA. f. Planta mòlt comuna en la Ja*
maica, islas Brabadas, y altres parts de Amèrica.
Hemàndia. Hernandia, m,
HÈRNIA, f. trbncadura.
HERNIÓS, A. adj. trencat.
HERNI8TA. m. Cirurgià que cura las hémiis.
Htmista. B»rüím medica^t^r^
#
B38
HET
DIDGIONÀRI
HID
HERODIÀ, NA. adj. Cosa de Herodes. Hero-
iiano. Ad Herodem pertinens.
HERODIANA. f. Certa secta del temps de He-
rodes. Herodiana. Herodiana, ae.
HÉROE.adj. Yaró il-lustre, digne per sas has-
aaoyas de memòria inmortal. Héroe, Heros, ois. Q
mit. Semidéu, só es, nat de hèn ò diossa y perso-
na humana, com Enéas de Venus y Anqufsses. Hé-
roe. Heros, ois. || Principal personatge de un poe-
ma ó fàbula. Héroe, Heros, ois.
HERÓFILA. f. mit. Nom de la Sibila Eritrea.
Herólila, Herophila, sb.
HEROGÓNIA. f. Generació dels héroes. Hero-
gonia. Herogonia, ae.
HEROICAMENT, adv. m. Ab heroïcitat. He-
róicamenle, Heroicè, strenuè.
HERÓIQH, CA. adj. Pertanyent al héroe y à
sos fels. Heróico, Heroicus. || S' aplica al poema
que descriu las accions del héroes, y per analogia
als que descriuhen alguna empresa extraordinà-
ria. Heróico, èpica. Heroicus. || S' aplica al vers
mès convenient pels poémas heróichs en cada llén-
gtia; en llatí són los exàmetros, y en espanyol los
de onze síl-labas. Heróieo, Heroicus, herous. Q Dit
del estil, sublime.
ílà heroica, m. adv. Al us dels temps heróich.
À la heroica. Secundum heroum tempora.
' heroïcitat, f. Caràcter y qualitat de lo he-
róich. Heroicidad. Heroicum factum, magnanimí-
tas, atis.
HERÓIDA. f. Una de las festas qne s' celebra-
van en Délfos cada nou anys. Heróida. Herois, odis.
II pi. S' aplica à las epfslolas deOvidi sobre vàrios
héroes ó heroinas de la fàbula. Heroidas. Heroi-
des, um.
heroïna, f. Dona il-lnstre, de gran virtut y
valor. Heroina. Heroina, 8b, herois, idis. || adj. he-
aóiCA.
HEROISME, m. Las qualitats y accions que
constiluheixen un héroe. Beroismo. Heroic» virtutes.
HERPES, m. pi. BRiArcs.
HERPÉTIGH, CA. adj. Qui pateix brians y lo
qüe'ls pertany. Herpélico. Herpeticus.
HESITACIÒ. f. Dubte, irresolnció. He$ilacion.
Haesitalio, nis.
HESITABíTS. m. pi. Los heretges jpntiqnians
y acéfals que quedaren suspensos sense rébrer lo
Concili Calcedonense. Als que'I reberen los anome-
naren Linodilas. Hesilantes. Haesitantes.
HESPERI, A. adj. Cosa de Hespéria. Hesperio.
Hesperius.
HE8PÉRIDO, A. adj. poét. Cosa de las Hespé-
ridas. Hezpérido. Ad Hesperides pertinens. || poét.
Occidental. Hespérido. Hesperidus.
HÉSPERO. m. astron. Lo planeta Yénus quant
ae véu en 1' occident desprès de post lo sol. Héspe-
ro. Hesperus, i.
HETERODOXO. adj. teol. Contrari à la reli-
gió catòlica. HeurodoxQ. Heierodoxiia.
HETERODROMO. adj. En la mecànica 's dia
de la palanca ó part de ella entre *1 lloch del coi
que's pesa. Heterodromo. Heterodromas, i.
HETEROGÉNEO, A. adj. Compost de parts
de diferenta naturalesa. Heterogéneo, Heterogeoeus.
HEIEROGENETTAT. f . La qnaliUt de heta-
rogéneo. Heterogeneidad. Helerogenei qnalitas.
HETERÓSCI8. m. pi. Los habitants de laaionas
trempadas, que à míij dia fan sombras sols al c»
lat del sèu polo. Heteróseis. Heteroscí, omm.
HÉTICH, CA. m. y f. Qui paleix febralra-
ta. Hétieo. Hecticus, i.
HETIQUE8A. f. Febra lenta que consum las
forsas y *1 cos. Ètica, hélica, hetiqviz. Hecticafebrís.
HETXURA. f. La acció y efecte de fér. UtoAa-
ra. Factura, se.
HEU. inter. ter. ep, et, es i dir.
HEURA. f. ECRA.
HEXACORDO. m. Lo conjnnt de sis cordas.
Hexacordo. Hexachordos, i.
HEXÀEDRO. m. geom. Gos de sis snperficies
planas. Hexdedro. Hexaedrum, i.
HEXAGONAL, adj. Se dia de la figura de sis
ànguls. Hexdgono, sexàngukf sexagonal. Sexago-
nalis.
HEXÀGONO. m. geom. Figura plana tennioa-
da per sis costats. Hexógono. Hexagonos, i.
HEXÀMETRO. m. Vers llatí de sis peos, lo
qnint dàctil, lo sisè espondeu y Us altres dàctils y
espondeus. Hexàmetro. Hexametrum carmen.
HEXÀPEDA. f. Toesa, mida que consta de sis
peus francesos. Hexdpeda. Hexapeda, se.
HEY. inter. usada pera cridar à algú. HeUy ii-
gOf L•la, oyes. Heus, o, oh, hem.
HI.
[. adv. AQUÍ, ALLÍ. I AT.
HÍADAS. f. pi. Set estrellas fixasen lo cap del
toro, de qui fingeixen que foren fillas de Atlant y
Etra, y que moriren de dolor plorant la mort de
sòn germà Hiant, despedassat per un lleó. Biaiot
ó hiades. Hyades, dum, snculae, arum. | Ninfos de
Dodona en Épiro, ayas de Bacó. Hiadiu, hiaies.
Hyades, um.
HIBERNÉS, A. adj. Cosa de Hibérnia. BUer-
nés, hihémico. Hibernns.
HIC. adv. 11. ant. aquí. Q ant. De aquí. Hinc.
HIDALGAMENT. adv. m. De un modo htdal-
go. GenerosamenU, hidalgamenU. Generosè.
HIDALGÀ8, BA. m. y f. aum. Hüàígim, hx-
dalgou. Yaldè nobilis.
HIDALGO, A. m. y f. Noble, distingit ensaoch
y llinatge. Hidalgo. Ingennus. || Persona de àaioo
generós y noble. Hidalgo. Generosos. | adj. Cosa
de hidalgo. Hidalgo. Prieclarus.
HIDALGO DE BRAGUETA. Qui per havér tingut set
fills varoos seguits gosa dels privilegia de hidaigo.
Hdalgo de òro^ki. Prolia toeundílate oobilis.
%
HID
HIDALGUIA. f. La qualitat de hidalgo. Hidal-
guia. Nobilis conditio, qaalitas. U generositat.
HIDÀSPES. m. Riu de la índia, niddspes. Hy-
daspes, is.
HIDATISME. m. med. Ruidoquefàla fluctua-
ció dels humors continguts en algun abscés exte-
rior, etc. Hidatismo. Hydatismus, i.
HIDASTOGÓPIA. f. Endevinació supersticio-
sa de cosas futuras y remotas que's fà per medi
del aygua. Hidatoscopia, Hydaslocopia, ce.
HIDBA. f. Serp de aygua que's cria en lo mar
pacfficb, y 's creya sér verinosa. Hidra. Hydra, «.
II poét. La serp de set caps que matà Hèrcules. Es
símbol dels plets, y en la moral se pren per las
sedicions populars y cosas semblants. Uidra, Hy-
dra, 8B. II Constel•lació celeste boreal. Hidra. An-
guis, is. U En la filosofia hermètica la pedra dels
sabis, perquè s* aumenta sa virtut déu graus ab
cada multiplicació. Hidra. Hydra, se.
HIDRÀULICA, f. Ciència que tracta del modo
de conduhir y elevar las ayguas. Hidràulica. Hy-
draulica ars.
HIDRÀULIGH. m. Professor de hidràulica. Hi-
dràulica. Hydraulicus, i. Q adj. Pertanyent à la hi-
dràulica, nidràulico. Hydraulicus.
HÍDRIA. f. GERRA, TfiNALLA.
HIDRIODAT DE POTASSA, m. Sal que*8
troba en las algas marinas, en las esponjas y en
algunas ayguas minerals. Hidriodato de potasa, yo-
duro de potasio. Hydriodas potasiaB, yoduretuus
potasii.
HIDRO CLORAT DE MORFINA. Un com-
post de dos sals mòlt solubles y amargas. Hidro-
clorato de morfina. Hydrocloras morphinse.
HIDROCLORAT DE OR. Una espècie de sal
producto del art, sòlida, crislal-lisada en agullas,
de sabor agre, un poch amarga, melàlica, soluble
en aygua, alcohol y èter. Hidroclorato ó clorato de
oro. Hydrochloras, chloraretum auri.
HIDRODINÀMICA. f. Ciència del movim^'n^
dels fluyts, de sa pressió y equilibri. Hidrodinàmi-
ca. Hydrodinamica. ür.
HIDROFILACI. m. Cavitat en la terra que^s
suposa plena de aygua. Hidrofilacio. Aquae in terra
depositum.
HIDROFÓBIA. f. Horror al aygua quesolen tenir
los animals rabiosos. Bidrofobia. Hydrophobia,
ae.
HIDRÓFOBO. m. Qui pateix hidrofóbia. ift-
drófobo. Hydrophobus ; hydrophobia laborans.
HIDRÓGENO. m. quím. Substància simple, y
un dels principals constitutius del aygua y ayre
atmosférich. Bidrógeno. Hydrogenus, i.
HIDROGÓGIA. f. Art de anivellar las ayguas.
Bidrogogia. Hydrogogia, ae.
HIDROGRAFIA, f. Descripció de las ayguas.
Hidrografia. Hydrographia, a;.
HIDROGRAFICH, CA. adj. Pertanyent à la
hidrografia. Hidrogràfico. Hydrographicus.
CATAIA. Hm 83t
HIDRÓGRAFO. m. Perit en la hidrografia. B^
drógrafo. Hydrographus, i.
HIDROMÀNCIA. f. Art superticiosa de ende*
vinar per observacions del aygua. Hidromancia,
Hydromanlia, a).
HIDROMÀNTICH. m. Qui professa la hidro-
mancia. Uid^omàntico. Hydromanlicus , i. || adj.
Pertanyent à la hidromancia. Bidromdntico. Hydro-
manlicus.
HIDROMEL. m. Aygua mesclada ab mel
Aguamiel. Melle mulsa aqua.
HIDROMETRIA. f. Ciència del modo de ami-
dar las diferentas propietats dels fluyts, y del us
dels hidrómetros. Uidrometria. Hydometria, ae.
HIDRÓMETRO. m. Instrument pera pesar los
líquits. Bidrómetro. Hydrometrum, i.
HIDROMISTA. m. En la litúrgia grega '1 qui
tenia cuydado de benehir la aygua, y fér asperges
al poble. Bidromista. Uydromisla, ae.
HIDROPARÀSTALOS. m. Espècie de mani-
queus. Bidroparàstalos, aquarios. Uydroparastali,
aquarii, orum.
HIDROPATIA. f. Sistema mèdich que's dife-.
rencia dels demés per emplear principal ó esclu-»
sivamenl la aygua comuna, freda pel regular, pera
curar las malallias. Bldropalia. Hidropalhia, se.
HIDROPESIA. f. Malaltia causada per un de-
posi t de ayguas que's fà en alguna part del cos.
Bidropesia. Hydropisis, is. || La del cap. Bidroc^fúr
lo. Hydrocephalon, i. || met. Ànsia de alguna cosa.
Bidropesia. Cupido, inis.
HIDROPESIA GENERAL. La que ostà estesa per toilo»
COS. Anasarca. Anasarca, 8B.
HIDRÓPICH, CA. adj. Qui pateix bidropesia.
Bidrópico. Timpanilicus. || met. insaciarlb. || La
que pertany à la bidropesia. Bidrópico. Ad bldro-
pisim pertinens.
HIDROPTALMIA. f. mèd. Hidropesia en los
ulls. Bidroplalmia. Hydroptalmia, se.
HIDROSCÓPIA. f. Art de endevinar per medi
del aygua, y pót sér natural y supersticiosa: na-
tural com si un navegant coneix pels vapors ó su-
perfície del mar, etc, que hi haurà tempestat, y
supersticiosa si 's proposa endevinar sense cap cau-
sa natural ; de modo que no hi ha proporció de la.
causa ab V efecte. Bidrogcopia, Hydroscopia, se.
HIDROSTÀTICA. f. Ciència de la pressió y
equilibri dels llquits y dels sólits sumergitsen
ells. Bidrostdtica. Hydrostatica, se.
HIDROSTÀTICH, CA. adj. Lo que pertany à
la hidrostàtica. Bidrostàtico. Hyd rosta ti cus.
HIDROTÉGNIA. f. L' art de fabricar artificis
pera móurer la aygua. Bidrotegnia. Hydrotecfa-
nia, se.
HIDRÓnCH I CA. adj. med. sudorípigh.
HIENA. f. Animal fer y cruel, semblant al
Uop, las potas mès curtas, lo pel més aspre, y la
pell pintada de diferents colors. Hiena. Hyena, ib.
HIERAQITA. f . SQcta de erslges, lo cap dels
840
HIE
DICCIONARI
HiP
quals era Hieracas : negavan la resurrecció de la
carn, y deyan que sols viuria la ànima, y que '1
matrimoni era il-licit. Hieracita, Hierascita, se.
HIERAPIGRA. f. Elecluari purgant. Giraplie-
ga. Híerapicra, aB.
• HIERARQUIA. f. geràrqüià.
HIEROGLÍFIGH. m. GEROGLÍFICH.
HIEROSGÓPIA. f. Endevinació superticiosa
en considerar las víctimas y lo que esdevenia du-
rant lo sacrifici de el las. Hieroscopia, armpieina.
Haruspicina, x, hyeroscopia, ae.
HIER080LIMITÀ, NA. adj. JEROSOLiMiTi.
HIGROMETRIA. f. Ciència pera conèixer la
quanlilat del aygna que hi ha en V ayre atmosfé-
rich. Higrometria. Hygrometria, se.
HIGRÓMETRO. m. Instrument pera medir
los graus de humitat y sequedat del ayre. Bigróme-
Iro. Hygrometrum, i.
HILARI, n. p. de home. Bilarion, Hilario, nis.
HILLAOA. f. ant. illada.
HIMNE. m. Cant en alabansa de Dèu ó dels
sants. També *s diu de una composició poètica que
alaba y pondera à un hèroe, à un grant personatge
6 esdeveniments maravellosos. Himno. Hymnus, i.
HINC. adv. 11. ant. aquí.
HINGLA. í. ANGONAL.
HIPÉRBATON. m. gram. Figura que consis-
teix en la transposició de paraulas. Bipérbalon,
Hyperbaton, i.
HIPÈRBOLA, f. mat. Figura curvilínea que
resulta de la secció ÍL^ta per un pla que talla 'Is
dos conos iguals oposats pel vértice. La Ggura
que resulta de la secció de cada cono, 's diu hipèr-
bola, y las dos, hipèrbolas conjugadas ú oposadas.
Hipèrbola, Hyperbola, sd.
HIPÈRBOLE, f. Figura de retòrica, que exa-
gera aumentant ó disminuhínt ab exès. Hipèrbole.
Hyperbole, es.
HIPERBÓLIGAMENT. adv. m. Ab hipèrbole.
Hiperbólicamente. Hyperbolicè.
HIPERBÓLIGH, GA. adj. Lo pertanyent à la
hipèrbola y à la hipèrbole. Hiperbólico, Hyperbo-
licus.
HIPERBOLISAR. V. n. Isar de hipèrboles.
Hiperbolizar, Hyperbolis uti.
HIPERBÓREO, A. adj. Exposat al vent tra-
montana, que corre per las parts septentrionals;
s' aplica als pobles y montanyas col-locadas en
ellas. Uiperbóreo. Hyperboreus.
HIPERGATALÉGTIGH. m. Vers grech ó llatí
que té una ó dos síl-labas ademés del regular. Hi-
piTcataléclicOy hipercataleclo. Hypercatalecticus.
HIPERDÚLIA. f. Lo cuito que's dóna à Maria
Santíssima. Hiperdulia. Hyperdulia, x.
HIPERMETRIA. f. Figura poètica que's comet
quant se divideix una dicció, acabant un vers en
la primera part, y comensant altre per la segona.
Hipermelria. Hy permetria, ae.
HIPERMETRO. m. S'aplica al vers al qual so-
bra una síl•laba. Hipermeiro, Hypermeter, hjpeT-
metrus versus.
HIPO. m. MALÍCIA.
HIPOGENTAURO. m. centauro.
HIPOGONDRE. m. Qualsevol de las dos parts
laterals de la regió epigàstrica situada sota las cos-
tellas falsas. Hipocóndrio. Hj^pocondrium, ii.
HIPOGONDRIA. f. Malaltia crònica que causa
mòlta melancolia y altres sínlomas. Hipocondrié,
Hypocondria, a;.
HIPOGÓNDRIGH, CA. adj. Qui pateix Ithi-
pocondria. Hipocondriaco, Hypocondriacns. | Per-
tanyent à la hipocondria ò als hipocóndrichs. ITí-
pocóndrico, Hypocondriacus, lagonoponicus. J ha-
NiATicH. H m. pi. Las parts dels costats de sola las
coslellas sobre U fetje y la melsa. Hipocondrm,
Hypocondria, orum.
HIPOGRÀS. m. Beguda de vi, canyella, sucre
y altres vàrios ingredients. Hipocrés, Submixtom,
aromàticum vinum.
HIPOGRÀTIGH, GA. adj. Pertanyent à Hip6-
crates ò à sa doctrina. Hipocrdlico. Hypocraticns.
HIPOGRÉNIDA8. f. pi. poét. Las musas del
Parnàs, així ditas de la font Hipocrene. Hipocré-
nidas. Hipocrenide^, dum.
HIPOGRE88IA. f. Virtut fingida, di^imulo y
ficció de costums y obras bonàs. Hipocresia, Hypo-
crissis, is, iseos.
HIPÓGRITA. m. y f. Qui dissimula y fingeix
sos costums. Hipócrila. Hypocrita, zb.
HIPÓGRITAMENT. adv. m. Ab hipocressit.
Bipócritamenle. Simulatè.
HIPOGRITÀ8, SA. adj. aum. Bipocrium, Hi-
pòcrita, 8B.
HIPOGRITETy A^ adj. dim.i7tpocrtlt//o. Hipò-
crita, a;.
HIPÓDROMO. m. y f. Lloch ahont s' ensen^aa
y fan las festas dels caballs. Bipódromo. Dippodro-
mos, i.
HIPOGÀ8TRICH, GA. adj. anat. Lo que per-
tany al baix \enire.Bipogastrico. Ad hypogastriam
perlinens
HIPÓGRIF Ó HIPÓGRAFO. m. Animal fa-
bulós ab alas, part caball y part grifo. Bipógrifo,
Hypogriphus, i, equivultur, uris.
HIPÒLIT, n. p. de home. Bipòlito. Hyppoli-
tus, i.
HIPÓMANE8.m. Verí celebrat entrels antirhs;
servia pera confeccions y begudas amatórías. Bi-
pómanes. ITyppomanes is.
HIPOMOGLI. m. Lo punt de apoyoenques'
afirma la palanca pera alsar pesos. Bepomoclio,
hipomoclion. Hypomochlium, i i.
HIPOPÓTAMO. m. Caball marí. Bipopóum.
Hippopotamus, i.
HIPÓSTASIS. f. teol. Supòsit ó persona. Bif»-
tasts. Hyppostasis, is, eos.
HIP08TÀTIGAMENT. adv. m. De un modo
hiposlàtich. BipostúticamenU, Hypostaticè.
HIP CATALÀ.
HIP08TÀTIGHt CA. adj. teol. Penonal, lo
pertanyent à la hipóstasís. S* aplica à la anió del
Verb ab la naturalesa hamana. Hipottétieo, Hypos-
taticus.
HIPOTECA, f. Ob'igació tàcita ó expressa dels
béns pera seguretat del crèdit. Hipouea, Hypolhe-
ca, ae. II Prenda, obligació civil ab que algú s* en-
iregava à la potestat de altre pera servirlu com à
esclau per cert temps per no poderlo pagar. fTtjK»-
teea, Noxum, i, nexus, us.
HiaoTiCA subsidiíria. for. La que s' estableix
pera *lcas en que no baste la principal. Hipoteca
gubsidiaria. Subsidiària.
HIPOTECA siMPLB. for. Laque no dóna al acreedor
pera reintegro de són crèdit altra preferència que
la de sa fetxa. HipoUca iimple, Simplex.
HIPOTBCA PRÒPIAMENT JUDICIAL, for. La qUO 'S fà
per medi de la via executiva regular, en virtut de
instrument que porta aparellada execució. Hipoteca
jtropiamenle juiieiaL Judicialis.
HIPOTECA PRIVILEGIADA, for. La que no segueix 1
orde de antiguetat ó de fetxas quant hi ha concur-
rència de acreedors hipotecaris, sinó que dóna
dret al acreedor pera sèr preferit als demés, encara
que sian anteriors. Hipoteca privilegiada. Privile-
gio data.
HIPOTECA PRINCIPAL, for. La que respon en primer
lloch à la seguritat de un contracte. Hipoteca prt'n-
eipal. Prima.
HIPOTECA PRETÒRIA, for. La que per contumàcia
del reo que no vól comparèixer dóna 'I juije al
acreedor entregantli 1s béns pera que *s reintegre
de són crèdit. Hipoteca pretoria. Pretòria.
HIPOTECA GENERAL, for. La que abrassa tots los
béns del deutor ab los fruyls. HipoUca general. Ge-
neralis.
HIPOTECA ESPECIAL, for. La que s* estableix sobre
alguna ó algunas cosas determinadas y no sobre
tots los béns. Hipoteca especial. Especialis.
HIPOTECABLE. adj. Lo que pót sér hipotecat.
Hipotecable. Pignorari potents.
HIPOTECAR, v. a. Empenyar, donar en pren-
da. Hipotecar. Pignero, oppígnero, as.
HIPOTECABI, A. adj. Pertanyent à la hipote-
ca. Hipotecaria. Hypothecarins, pignoratitins.
HIPOTEGÀRIABIENT. adv. m. Intervenint
hipoleca. Hipoteeariamente. Hypothecario modo.
HIPOTENUSA. f. geom. Lo costat magor de un
triàngul reclàngul, ó la linea oposada al àngul
recte. Hipotenwa. Hypotenasis.
HIPOTE8A Y HIPÒTESIS, f. Suposició de
una cosa possible ó impossible pera tràurer de
ella alguna conseqüència. Hipòtesi, hipòtesis. Hy-
pothesis, is. II ret. Qüestió particular ó definida
sobre personas ó accions particulars. Hipòtesis.
Hypothesis, is.
HIPOTÍtnCABIEBIT. adv. m. De un modo hi-
potètich. Hipoleticamente. Conditionaliter.
HIPOTÉTICH, CA. adj. Pertanyent à la hipó-
His sa
tesis ó que *8 funda en ella. Hipotétieo. Hypolhe-
ticus.
HIPOTIP088A ¥ HlPOIIPflfciÜ. f. ret.
Figura que descriu las cosas ab tanta exactitnt y
particularitat y ab uns colors tant vius, que sem-
bla tenirlas à la vista. HipotipòsiSj demosíraeum,
vision. Hypotyposis, is, ^emonstratio, nis.
HIRCÀ, NA. adj. Cosa de Hircània. Hireano,
Hy rea nus.
HISENDA, f. Las heretats y terras que algú
posseheix. Hacienda. PrsBdium, ii. | Los béns y rí-
quesas. Hacienda. Bona, orum.
FERSE HISENDA, fr. Compraria. Haeeniarse. Prs-
dia compararé.
QUI TÉ HISENDA Y NO LA VÉU, 's FÀ POBRE T NO S'
HO CRftu. ref. que indica 'Is considerables perjudi-
cis als que comunment està subjecte qui abandona
enterament sas cosas al cuidado de altre. HaMen-
da, tu dueno te vea. Curator dominus melior fit
semper agrorum.
HISENDAT, DA. adj. Qui té mòlta hisenda.
Hacendado, heredado. Divitiis, praediis, fundis
abundans. || m. Rich. Rico, ptdiente, heredado. Lo-
cuples, tis. II Pagès que traballa hisenda pròpia.
Cosechero. Messis dominus.
HISENDETA. f. d. Hac^ndeja. Parvum pre-
dium.
HISOP. m. Planta de un peu y mitj de alta, de
móltas brancas, de fullas llargas, estretas y llisas,
semblants à las de la sajulida, las flors en espiga
de un blauhermós. Hisopo. Hyssopus, hyssopnm,.
i. ||.Nom propi del millor fabulista grech. Esopo,
iEsopus, i. ï SALPACER. || Comediant amich de C(-
cero. Esopo. iEsopus, i.
HISTÉRICH. m. Mal de mare. Histéneo^ mal
de madre. Uistericus, i, matricis dolores.
HISTÒRIA, f. Narració, exposició de cosas pas-
I Cuento, fàbula. His-
TOMO I.
sadas. Historia. Historia, ».
Corta. Gabella, ». palórnia. U pint. La tapisseria ó
quadro que representa algun cas histórich. fliílo-
ria. Pictura històrica. | pi. rabons, cübntos.
HISTÒRIA NATURAL. Ciéucía que s' ocupa en rego-
néixer, distingir, classificar, y descríurer los sers
naturals. Historia natural. Natnralis historia.
DEixARSE DE HisTÓRiAs. fr. Auar direcUimeot à lo
substancial. Dejarse de historias, de rodeos ó cmtn^
tos. Supervacanea omittere; ad rem venire. | Dei-
xarse de rahons. Acabados sean cuentos; vaga el
diabh por ruin. Acta res est; hsc missa facias.
FiCARSE EN HisTÓRiAS. fr. Ficarse en cosas àr*
duas que no s* entenen ni poden desenredarse.
Meterse en historias. Obstrusa evolvere. .
HISTORIADOR, A. m. y f. Escriptor de hia-
tórias. Historiador, històrica Historicus, historio-
graphus, i.
HISTORIAL, adj. histórich.
HISTORIASSA. f. aum. Historion. Sermo pro-
lixior.
HISTORIALMENT Y HISTÓRICABIEIIT.
107
812
HOM
DICCIONARI
HOM
adv. m. De un modo hístórich. UistórieamenUy
kistorialmente. Hisloricè.
hístórich, ca. adj. Lo pertanyent à la his-
tòria. Hislórico, historial. Hístoricus. || m. histo-
RUDOR.
HISTORIETA, f. d. Historieta. Hísloriuncn-
]a, aB.
HISTORIÓGRAFO. na. BiSTORiJOtOR.
HÍULCH, ca. adj. S' aplica al eslil en que bi
ha aspre concurs de vocals y al vers fluix, poch
armoniós, ó que no té las cesuras convenients.
fliulco. Hiulca oratio ; carmen hiulcum.
HIVARSOSAMENT. m. adv. ant. ràpidament.
HIVERNAR. V. n. y derivats, ivernar.
HO.
HO. pron. com: ho diré. Lo. Illud, id. || ob!
HOC. adv. ant. Si. Etiam, ita. || pron. assó. Q
ENCARA.
Hoo CERT ES. m. adv. p. u. Certament, en veri-
tat. Si por cierto, cierlo. Yerè, quidem.
HOENTS. ant. oyents.
HOIL Y OIL. ant. hoy.
HOLA. inlerj. que denota novedat y estranye-
sa. Bola. Heus, eja. || adv. de cridar. Hola. Heus.
HOLANDA, f. BATISTA.
HOLANDÈS, A. adj. Cosa de Holanda. Holan-
dès. Hollandicus. U m. Idioma de Holanda. Holan-
dès. Batavicum idioma.
k LA HOLANDESA, m. adv. Al us de Holanda. A
la holandesa. Batavico morè.
HOLGASSÀ, NA. adj. Yagamundo. Holgazan,
vago. Ambro, nis.
HOLOCAUSTO. m. Sacrifici en que 's consu-
mia al foch tota la víctima. Holocausto. Holocaus-
tum, i. II La víctima que s' oferia en sacrifici. Ho-
locausto. Yictima, br. \\ met. sacrifici.
HOM. m. HOME. II JO. II adj. ant. humit. || ant.
RADICAL.
JOVE hom DE RIBERA. Mosso do platxB. Mozo de
playa ó de mar. Liltoris mancipium.
PITJOR ES HOM DBSLLENGUAT QDE CABALL DESEN-
FRENAT, ref. Manifesta que es preferible alguna
desditxa al descrèdit ó afront, perquè aquest es ir-
reparable, y aquell pót tenir cura. Quien la fama
haperdida, muerto anL•en la vida : sanan cuchilla-
dos, mas no matas palabras : mas hiere mala pala-
bra, que espada afilaL•. Ensis cbrantur vulnera,
non verbera linguae.
QUANT UN HOM SE PENSA BSTAR BÈ, 'lS POLLS LI
piCAN. ref^ Denota la inconstància y volubilitat de
las cosas terrenas. En este mundo cansado, ni hien
eumplido ni mal acabada. Nec brevis in vita dolor
est, nec plena voluplas: gaudia defíciunt cito,
mala verò díuturnè durant. || Se sól dir quant algú
ha millorat la condició de sòn estat y li dura poch.
A dias claros oscuros nuhlados. Nubila succedunt
niridis tenebrosa diebus.
HOME. ro. Animal racional. Homhre. HòmO)
inis; rationale, rationisetconsilii plennm animal.
II Lo varó. Hómhre, varon. Vír, i, homo, inis. |
Qui ha arribat à Ja edat viril, que regularment es
dels 25 als 45 ó 50 anys. Homhre. Confirmata eta-
te vír. |[ MARIT. II Joch de carlas de díferentas es-
pècies. Homhre. Ludus chartarum. B Qui té *ls re-
quisits convenients pera alguna cosa. Homhrt.
Idoneus, aptus. Q Junt ab alguns substantius, per
medi de la preposició de , qui posseheix las quali-
tats ó cosas significadas per ells, com : bomi de
valor, de honor, etc. Homhre. Homo, inis. Q s^
DIT, VASSALL.
HOMB ABONAT. Dc Crèdit. Homhre de crédito. Ho-
mo spectatae fidei.
BOMR k HOME. m. adv. CAP i CAP.
HOME APASSIONAT NO VÓL SÉR CONSOLAT, ref. De-
nota que qui està possehít de una vebeaeot aflic-
ció no admet consol. Homhre apasionado no qwert
ser consolado. Qualiacumqne animós solatia res-
puit aeger.
HOME BRUT. PLBBEO.
HOME CASAT, BUBBo ESPATLLAT, ref. fam. Denola
que r home quant se casa s' abat mòlt, perdent \è
llibertat de solter y entrant en novas obligacions.
Casado y mal dia todo en un dia. Qnemque pigere
solet, vix ducta uxore marito.
HOMB GOBART, NO TROBA DONA BONICA, ref. Denotl
que mòltas vegadas no's logra la cosa per no atre-
virse à demanaria. Al homhre osado, la fortuna h
da mano : quien no se aventura, no anda é c4ihaUo
ni d mula. Audaces fortuna juvat, limidosque re-
pel•lit.
HOME COMANAT AB SAS PBÓPIAS MANS. loC. anl.
Vassall que ha prestat jurament en rahó del feado
que té de sòn senyor que 's feya ab bes n Óscnl eo
las mans. Homhre juramentado. Servos jurejnratus.
HOME DE ABMAS. Qui auavB à la guerra ab coras-
sa, morrió, llansa y demés armas de ferro, així eo
sa persona com en los cabal Is. Homhre de armas.
Cataphractatus eques.
HOMB DE BAIX ESTAMBNT Ó DB BAIXA MA. Bomhrt
de baja esfera. Obscurus homo.
HOMB DE BARRARÀS. Dolent, peTvers. Bomhre ét
Barrabàs, del diahlo. Barabbas, protervus.
flOME DE BE. Home honrat que compleix pon-
tualment las sevas obligacions. Homhre de hien òét
hecho. yir bonus, probus.
HOME DB BE k TOTAS PASSADAS Ó DB TOTS QCATII
QUARTOs. Home de bè à més no poder. Homkrt de
hien 0 d maeha martillo. Yerè probus.
HOMB DE CBNTISrIAS Ó DB UN SIGLB. 'L qui CD SI
edat ha estat sobresalient. Homhre de un siglo. Vir
in suo saBCulo unicus.
HOMB DE CONSELL. CONSBLLBB.
HOMR DE CORATGE. Yaleut , animós , generós y
magnànim. Homhre de corazon ó de gran eora:m.
Magni animi vir.
HOMB DB DAGA, TOT SB QONGAGA. ref. Denota qne
HOM
CATALÀ
HOM
818
U por fà portar armns à alguns, no senl aquesta
sa professió. Cargado de hierro, cargado de miedo,
Corpora nti ferro, sic peclora plena timore.
HOMB DE DÈu. Benoyt. Hombre de Dios^ santó va-
ron, Vir bonus.
HOME DE DOS CARAS ó DE MALA FÉ. met. Fals, tray-
dor. Homhte de dos earas ó de tnteneúm. Sabdolns.
HOME DE ESGLEAS. aot. ECCLBSiiSTICH.
HOME DE ESTAT. Personatgo ú home de cort. Bonh
bre de earU ó de estado, Procer. || Polílich, cortesà.
Hombre de estado, Aülicus.
HOME DE EXPERIÈNCIA. Pràctich y versat en las
codU:>. Hombre de esperieneia, Usn peritas.
HOME DE FET. Quí ha procehít constantment ab
honrades y exaciitot. Hombre de heeho. Integer
homo.
HOME DE FONDO ó DE TALENT. Quí té gran capací-
tat. Hombre de fondo, Minerva plenns.
HOME DE FORMA. Jodiciós, enteníduenlat, pun-
tual, exacte. Hombre de forma ò de peso, Prndens,
gravis homo.
HOME DE FORTUNA. *L quí de curts principis arri-
ba à grans empleos ó riquesas. Hombre de fortuna,
Homo novQS.
HOME DE GRAN LECTURA. Líterato, Lítteratus. doc-
tus.
HOME DE GUST. Homo de bona elecció. Hombre de
gusto. Judicii homo. || Lo qui 's tracta bè. Hombre
de gusto. Lautus homo. || irón. De mal gust. Hom-
bre de gusto. Lautus homo.
HOME DE HUMOR. Homo alegre y de hulla. Hom-
bre de humor, Festivus.
HOME DE LA VIDA ATRADA. 'L de vída llicencíosa,
y 1 qui *s precia de guapo y valent. Hombre de la
mda airada, Perditus, balatro.
HOME DEL CAMP. Quí s' exei'cila en las feynasdel
camp. Hombre del campo. Rustícanus.
HOME DE LLETRAS. LLETRAT.
HOME DE ¥A MORTA. aut. Yassall dcl feudalisme,
que no tenia successió. Hombre de mano muerta,
Caducarice conditionis cliens.
HOME DE MANS, DE MUNTBCA, DE BRAHÓ, ETC. Qui
es robust, fort y valent. Hombre de punos ó de ma-
nos, St ren nus.
HOME DE MÒLTS OFICIS, POBRE SEGUR. FCf. Literal.
Quien muchos oficiós lt>fif , de hambre se muere. Qui
multis vacat officiis, necessitate premitur.
HOME DE NEGOCIS. Negociant. Hombre de negodos,
Ne^otiator, is.
HOME DE PALLA. X qui val pera poch. Hombre de
paja. Telluris inutile pondns. || met. Qui en nom
de altre empren algun negoci ó arrendament. Ca-
pa rota, cabeza ó testa de hierro. Simutalus emp-
lor.
HOME DE PARATJE. ant. VEHÍ. |{ ant. Tots aquells
de bons solars que ajudavan als soberans en sas
conquestas. Bmbre de paraje. Regí subditas, vas-
sallus.
■OMB DE PASSATJE. PASSATJER.
HOMB DE PIT. Valerós, constant, de gr^n sereni-
tat. Hombre de pecho. Magnanimus. || Fort y atre«
vit. Hombre de pelo en pecho. Ausus.
HOME DE PES. Lo soDSHt ó judíciós. Hombrs de
peso. Gravis homo.
HOME DE POCH MÈS Ó MÉNOS ó DE POCH SB MB *N DÓ-
NA. Home de nínguna importància. Hombre de poeo
mas ó menos, Trioboli homo.
HOME DE PRO. L' homo de bè, sabi ó ütil al pú-
blich. Hombre de pro, ó de provecho. Homo frugi.
HOME DESDIT NO VAL UN ARDIT. rof. ab qUO's UÓtR
al qui no cumple sa paraula ó se 'n retracta, ifom-
bre sin palabra, no vale nada, Cum tuam mihi fi-
dem obligaveris, quin prsslas ?
HOME DE UPA. *L de mòlta suposició ó de mòlta
autoritat. Hombre de eopete. Magnae auctoritatís
vir. II Qui es mòlt estimat y aplaudit per sas pren-
das naturals y obra ab cordura, ó està autorisat
ab gran empleo. Hombre de tamano, Pnevalens
homo.
HOME DE VERAS ó vBRÍDicH. Home uaturalmeot
serio y enemich de burlas. Hombre de veras. Yeri-
tatis sectator.
HOME DE VILA. Vehí do estamcut pla de alguna
vila ó aldea, à distincció del noble ó hidalgo. Vt-
llano, Plebejus.
HOME ENAMORAT MAT CASA AB SOBRAT, rof. DeDOla
que 'Is enamorats regularment són dissipadors, y
no procuran adelantar sos interessos. Hombre eiui-
morado, nnnca casa por sobrado. Nu lla levare va-
lent aedis fastigia amantes.
HOME ESCANYAT. Avaro, mesquf. Hombre menudo,
min. Sordidus.
HOME ESPIRITUAL. Lo dedícat à la virtut y con-
templació. Hombre espiritual. Spiritualis homo.
HOME FÉT. Qui ha arribat à la edat adulta. Hom-
bre hecho. Adultus. || met. Instruit ó versat en al-
guna facultat. Hombre hecho. Aliqua facultate pe-
ritus.
HOME FRANCH. Ingc^nuo, de veritat. Hombre Uso,
Apertus homo.
HOME MÈS VARIABLE QUE 'L VENT Ó QUE 'L CAMA-
LLEó. Mòlt inconstant. Mas mudable que el cama-
leon. Chamaleonte mutabilíor.
HOME PERA POCH. De poch esperït. Hombre para
poco, Pusilanimis.
HOME PERA TOT. Qui té aptitut ó sufíciéncia pera
desempenyar qualsevol cosa. Homhre de armas to-
mar. Homo qualibet arte peritus.
HOME PLE. met. Mòlt sabi. Hombre lleno, Yaldè
sapiens.
HOME POBRE, PLE DE TRASSAS Ó CARREGAT DE MAN-
TAs. ref. Ensenya que la pobresa es comunmeut
enginyosa, y posa en pràctica tots los medis pos-
sibles pera sòn alívio. Hombre pobre todo es trazas:
la necesidad hace maestro, Yívilur ingenio quid
non molitur egestas.
HOME pREViNGUT VAL PER DOS. rof. Ensooya quant
serveix la prevenció pera conseguir fàeilm«l|t lo
Sil
HOM
DICCIONARI
HOM
que 's desitja. Eomhre prevenido ó apereibido vaU
por dos. Qoisquis adesi promptus vires gerít ille
duoram. || Ensenya que qaí 's prevé en lemps per-
la vensudía la roeytat del perill. Hombre apereibi-
L•, medio eombatido. Uaud facilè invadas ad pras-
lie qaemqoe paralum.
HOME PBOPi. aot. Vassall possehíl en propietat, ó
la persona donada en senyoria juntament ab la
terra en qual virtut pagava al senyor certs tributs.
Collazo. Servus addiclus glevse.
HOME BOIG, NO *T FÀSSA GOIG; T HOME ROIG T GOS
PELCT PRIMER MORT QUE CONEGUT, ref. Denota que
dits animals solen tenir malas qualitats. La perso-
na sanguina y el perro lanudo, primero muerlo que
lo vea ninguno ; de este pelo ni gato ni perro. Tar-
tareum dic esse rubrum colorem. Cave libi ab ho-
roíne flavo, caneque villoso.
HOME VALENT T BÓTA DE BON VI LÜEGO s' ACABA,
ref. ACABARSE.
HOME XAPAT. De mòlt judici. Hombre de peso ó de
chapa. Vír prudens.
AL HOME BAJÀ DONÀULI 'l DIT, T SE 'N PENDBÍ LA
MA. ref. Aconsella que no 's tinga mòlta familiari-
tat ab los malcriats, pera que no 's prengan mès
confíansa de la que 'is correspon. Al villano dale
el pié y tomarà la mano. Nímia familiarilas licen-
liam parit.
AL HOME GELÓS DE UN MAL FERNI DOS. ref. DeUOta
que un gelós ab sas impertinéncias dóna motiu à
que se li sia infiel. Al hombre celoso el cuerno en el
ojo. Conjugem difBdentem merilò infidelitatispoena
mulctare.
AL HOME MAJOR, DONARLI HONOR. ref. DenotH '1
respecte que debem tenir als majors. Al hombre
mayor, darle honor. Grandaevo capiti seraper ha-
bendus honor.
AL HOME TOT LI ESTÀ BÈ. loc. fam. Deuota que 'Is
homes poden obrar ab mès llibertat que las donas,
y no Ms es tan vist. El hombre haga ciento, la mvh
ger no la loque el viento. Nou indecora viro mulla
quie fiemina sunl turpia.
AL HOME VELL MUDADLI L* AYRE Y DEI\ARÍ LA PELL.
ref. Adverteix quant perillós es en la vellesa '1
mudar de clima. El viejo múdale el aire , y darle
ha el pellejo : al buey vifjo múdale el pesebre, y de-
jarà el pellejo. Bos sènior, s!abuli mulata sede,
peribit.
RON HOME. met. Senzill. Buen hombre ^ buen Juan,
Juan de buen alma. Uomo facilis.
DEL HOME QUE DE TU FIA, FIA TU QUE ES CORTESIA.
ref. Adverteix que debem fér confiansa de qui *a
fa de nosaltres. En hombre que de ti fia, fiate que
es cortesia. Par pari refertur.
DELS HOMES ES ERRAR, DE BÉSTIAS PEBSEVBRAR EN
l' error. ref. Denota que 'Is homes han de sér dò-
cils à la correcció. De hombres es errar, de bestias
perseverar en el error. Yir procul, eslo tenax : cu-
jusvis hominis est erraré.
dels homes ha fét ausénçia, segons diuben, la i
PRÜOÉNCU. ref. Denota quant estesa està la impn-
déncia, ( qve Y obrar ab iropmdéocia es mòlt co-
mú. Todos somos locos, los uno^ y los otros ; si l§
locura fuese dolores, en cada casa habria toces.
Insaniunt omnes.
DE UN home ben CUTDAT n'hI HA PBRA MÒLT TEMPS.
loc. fam. Denota quant condabeix lo cuidarse y
tractarse bè pera allargar la vida. Como te ewras,
duras, ó el viejo que se cura, cien anos dura Qai
parcè et moderatè vivit ad longam seneclutem pro-
trahil vitam.
ENTBE HOME T DONA 'l DUBLB HI BALLA AL MITJ.
ref. NI DONA PROP OK VARONS, ETC.
ES HOME, ó ES TOT UN HOME. loc. Deoota quealgú
es sabí, gran en sa línea. Es hombre. Yir cgre-
gius.
ES HOME DE BIGOTIS. loC. BIGOTIS.
ES GRAN HOME DAMUNT DB UN BANCH. loC. fam.
HOME DB PALLA.
ES L* HOME MÈS BO QUB HI HA SOTA LA CAPA DEL
CEL, Ó ES LO MILLOB HOME DEL MON Ó QUE TREPITJA
LA TEBRA. loc. Mauifesta la mòlta bondat de algú.
Es el mejor que sustenta la tierra, ó que calienta el
sol. Quos terra sustínet oplímns.
ES UN BON HOMB, PBBÓ DB AQUÍ NO PASSA. loc. Ma-
nifesta que algú es bo, però que té poca habilitat,
ó alcans. Buen hombre, però mal sastre. Yir opti-
mos ille quidem, sed non ita eroditus.
FÉB l' home. fr. Yolerho parèixer, fér cosas
de home 'Is noys. Hombrear ; haeer del kombn.
Yiros graves semulari. || met. Yoler ignalarse ab
altres en saber ó en allras qualitats. Hombreer:
hombrearse. Parem se superioribus ostentaré.
FÉR MÈS QUE DE HOMB. fr. Fér algú mès de lo qoe
de ell s' esperava. Hactr mas que de hombre. Su-
pra hominem agere.
FÉRSE HOMB. So diu dcl fill de Dèa quant s'eo-
carnà. Hacerse hombre ; humanarse, humaniíarst.
Yerbum fieri carnem, hominem. |] Ferse rich algú.
Hacerse rico. Sese locupletare ; divitias compararé.
GRAN HOME, MÒLT HOMB, TOT UN HOME. lo de
grans prendas y qualitats. Hombron, granés hom-
bre. Yir praestans.
GUARDAT DE HOME MAL BARBAT T DK VENT ACANi-
LAT. ref. Denota que ditas cosas sóo de mala con-
dició, ó que hi ha perill en ellas. Guardeu di
hombre mal barbado y de viento aeanalado. Gla-
brum evade virum, venlumque perarcta meaniem.
JA ES HOME. loc. Dcuota que algú passa de la
edat de noy^ Es ya hombre. Jam ex ephaebts e\-
cessít.
l' home besa mans QUB voldria VÉURRR CRBIA-
DAS. ref. S* aplica à qui obsequia ó serveix à -altre
per necessitat ó per forsa. Manos besa el hom^
que quisiera ver quemadas ó cortadas. Qoas vellet
abscissas aliquis fert oscnla dextrís.
l' home de bé i TOT ABBBU ES MEK ARRIBAT, reí.
Significa que 1' home de bè, encara que esliga en
país estranger y lluoy de sa pàtria, troba anifb^
HOH
y lo que necessita. Al huen varon, tierroi aj$naM bu
pàtria le $on, Yir probns quocninqae commodè vi-
vil.
1/ HOIIE DEL MIL QUE H4 POR, DE IQUELL MOft.
ref. Significa '1 gran caydadoqae 's dén enir en la
elecció, pera que no cayga en ana cosa mala fu-
gi ntne. El hombre del mal que temé, de e$e muere:
huyendo del perejil le nació e% la frente, Cupiens
vitare damnum in íllo peribit.
l' HOME Oe sí CONFIAT, PREST ES PERDUT T ACABAT.
ref. Denota que qui viu massa confiat de sí ma-
teix, per no consultar ab qui sab mès que ell, co-
met errors que li causan grans perjudicis. No hay
quien yerre, sinó quien su parecer quiere. Errat is,
ante àlias sua quem sentenlia ducit.
l' home fí tot lo qce yól. loc. Denota que
quant algú té ganas de fér la cosa per difícil que
sia pót feria, encara que ab mès ó ménos perfec-
ció. No falte voluntad que no faltari lugar. Tem-
pora non deerunt, absit modo prona volunlas.
l* home ha de tenir deu ants mès que la dona.
loc. Aconsella que convé que V home tinga algun
temps mès que la dona ab qui 's casa. La muger
quincela y el hombre de treinta : d la moza con el
moco, y al mozo con el bozo. Ter quinos nova nup-
la, duplos vir compnlet annos.
l' home per l' enteniment se distingeix del ju-
MENT. ref. ab que 's reprèn als homes que no
obran confonne à la rahó. Bl fitteiuítmtfiiio (iisd'n-
gue al hombre del jumento. Ratione distinguilur
homo.
l' home per la paral'la y Y bou per la banta.
ref. Denola que 1s homes quedan lliga!s pera cum-
plír la paraula, com lo bou junyit per las banjas
pera llaurar, etc. Al hombre por la palabra, y al
buey por el cuerno ó asta. Yerba ligant homines,
laurorum cornua funes.
l' homk proposa, t déu disposa, ref. Ensenya
que la consecució de nostras determinacions de-
pendeix precisament de Deu. £l hombre propone,
y Dios dispone. Prsevertit ancora jaclum dens.
l' home quant vól y la dona quant pót. loc.
CASA ton fill, etc.
l' home que està enfangat busca li fassan cos-
tat, ref. Denota que qui està compromès en una
cosa, voldria ferhi entrar à altres. El que esld en
el Utdoy querria meter d otro. Haerens quisque Into,
ipse alius inducere vellet.
l* home que està ociós, no viu ab gatrb repòs.
ref. Manifesta que qui no té que fér, ell mateix
se'n busca eti propi dany, ó no viu tranquil, per-
què no té lo necesari. El hombre ociosOj no iiene
mucho reposo ; el hombre perezoso, siempre es me-
nesteroso. Quisquis tardus àgil , vitam Iraducil
egentem.
l' home que fí 'l valent es l' IJLTIM AL SOMA-
tent. ref. Reprèn als que prometen fér mòlt quant
no hi ha perill, y en arrilnint la ocasió s' acobar-
(leíxen y no fan res. Antes de la hora, gran denue-
CATALÀ. HOM 8IB
do, venidoi al punto mueho miedo. Blaleronum gar-
rulitas tamquam folium quod vento rapitur.
l' home que no sab sumar, mat sabrà multipli-
car, ref. Denota que totas las cosas exigeixen orde
y método, comensant pel principi. El que no sabi
sumar, no sabrd multiplicar ; priíuipio quieren las
cosas. Quidquid futurum est súmmum, ab imo naa-
cilur: singula quseque locum teneant sortilade-
center.
l' home que no Tft QUE FÉR, PRENGA BAIXELL Ó
MULLER, ref. y altres si estar mal vols à ton plbr,
VES PER MAR ó PREN MULLER, rcf. Deuota quo'l qoi
esliga ociós, en qualsevol de estàs dos cosas lindrà
mòlt en que ocuparse. Quiea no tuviese que hacer^
arme navio ó tome muger. Qui vacat, aut navim pa-
ret, aut connubia jungat.
l' home que rosega fel, no vomita dolsa mel.
ref. BOCA AMARGA, ETC.
l' home sia de rabassa MéNTRES LA VIDA 'TFASSA.
ref. Denota que à las donas pera casarse mès las
mou r interès que la qualitat del home. Dadme
marido rico, siquiera sea borrico. Dummodò sit di-
ves, barbarus ille placet.
l' home val tant com té. loc. prov. pera signi-
ficar que s fà mès ó ménos cas de una persona se-
gons que es mès ó ménos rica. Tanto vales como has,
Tanlum vales quantum habes; tanti quantum ha*
beas, fis.
l' home vól la TRAHICIÓ PERÒ NO AL TRATDOR. ref.
Ensenya, que encara que agrade la trahició, per-
què es útil al que la sol-licíta, s aborreix al tray-
dor; perquè ningú pót fiarse de ell. La traieion
aplace, mas no el que la hace. Prodílio placet ipsa
quidem, non ipsius auc'.or.
MAY SERÀS HOME PRUDENT, CONTRAPUNTANT i LA
GENT. ref. Denota que'l (fui posa xismes y embo-
líchs ò confusions entre las personas es abomina-
ble. Serd un solemne imprudente, quien desavenga d
la gente. Odio capilali est dignus quis(iuis serit si-
multates.
MÈS VAL MATAR UN HOME QUE POSAR UN MAL COS-
TUM, ref. Dóna à enti*ndrer quant mal es posar un
costum perjudicial. No ordenes, regla, que ponga
mal faero en la lierra. Indignos mores procul à
mortalibus arce.
MIL HOMES. met. Home mòlt petit. Arrancapinos,
giganle en tierra de enanos. Homunculus, i.
MiTj HOME. Mónstruo la meytat home. Semihonl•'
bre, medio hombre. Semíhomo, nis. | homenet.
NI HOME TipLE NI DONA BAixó. ref. quo Hiigulieix
per la irregularilat de las cosas los mals efectes de
ellas. Ni hombre tiple, ni muger bajon. Nisi quod
extraordinariè homini convenit, non convenit mn-
lieri.
NINGUN HOME PÓT SABER, SINÓ DÉU, LO QUE HA Dl
sÉR. ref. Manifesta que sols Déu sab lo que ha de
venir. Ninguno pueds saber, sinó Dios, lo que ha de
ser. Nemo praster Deus venturi proïcius.
NO HI HA BOME SENS HOME. ref. Deuota que esmèil
Ui
HÒM
DlCaONAW
109
diffcil fér fortona sense ningan protector. No ka^
hombresin homhre: aquellos wn ricos qve tienen m»-
chos amigos. Prssidio nullo sortem tentabis íni-
quam: ille opibns dives, qui non est pauper
amicís.
NO'S COÜBIX L* HOME PERDUT, FINS k TANT QUE ES
ABATUT, ref. Denota que quant tenim lo bè, no
procuram conservar lo, pensant qae may nos ha de
faltar, y voldriam remediarho quan ja no s' hi es à
temps. Nadie se ereeperdidOf hasta que se ve abati-
do; el bien no es conocido, hasta que es perdido. Res
bona cum perit, tunc pnlchrè novimns illaro.
NO ETsó NO serís HoME.loc. fam. ab qne's tracta
de cobarl à algú sinó executa lo que diu 6 se li
proposa. No eres ó no seràs hombre. Ineptus es.
NO TENIR HOME. fr. No icuir prolector. No tener
hombre, ó no tener brazo. Fautore ca rere.
POBRE HOME. Subjectc de poca habilitat ó espe-
rit, però de bon natural. Pobrete. Probns, sed inu-
tilis homo. n Miserable, escàs, y apocat. Hombre
menudo. Pusilli animi vir.'
PORTARSE COM UN HOME. fr. Obrar sabia y valero-
sament. Obrar como hombre ó como muy hombre.
Strenuè agere.
QUAL L* HOME TAL LA ORACIÓ, loc. Dcnola qoc cada
hn parla segons allò de que's troba afectat ó con-
forme al sèn coneixement y criansa. CaL• uno ha-
bla como quien es. Qualis vir talis oratio.
QUANT UN HOME 's VÓL CASAR, VIAPÓS HA DE CRIDAR.
ref. Cuando te quieras casar, d rebato has de to--
car. Uxorem ducere dum placeat hodierno dicit.
manè.
SéR UN HOME COM CAL. fr. GUMPLERT, RESPECTABLE.
SÉR HOME DE GRAN AFFER. fr. AFFER.
s6r home de COMPTE, fr. COMPTE.
séR HOME DE PARAULA, fr. Cumplirla. Seir hombre
de su palabra. Fidem praestare ; promissis slare.
SÉR HOME PERA QUALSEVOL GOSA. fr. pera denotar
que algú es capés de qualsevol atentat. Ser L•mbre
para qualquier cosa. Gujusvis facinoris capacem
esse.
TOT HOME QUE VÓL MENTIR, GRAN MEMÒRIA HA DE
TENIR. ref. LO MENTIDER HA DE TENIR MÒLTA MB-
MORIA.
TRES GOSAS FAN AL HOME NEDRAR, CIÈNCIA, MAR T
CASA REAL. ref. Tres C4)sas hacen al hombre medrar,
ciència, mar y casa real. Hsec tria res hominum
fortunae ad culmina tollunl ;
Doctrina et pelagus, regia deinde domus.
HOIIIENÀS. m. aum. Hombron , hombracho,
hombrachon, hombronazo. Homo vastus.
HOMENATGE, m. Jurament solemne de fide-
litat que déu fér tot vassall que posseheíx un feudo
al senyor de ell. Homenaje. Clientelaris oificii, ob-
seiiuii debitio. || met. Respecte, veneració, sumis-
siò. Homenaje. Venera lio, nis, honor, is.
HOMBNATGK PERSONAL. Aquell en que '1 qui'l pres-
ta s' obliga à servir personalment à sòn senyor. Ho-
minaje personal. Cl ien telaré mu nus adstrictius.
PAGAR HOMENATGE, fr. Servír algú personalment
à sòn senyor. Rendir homenaje, Clieotelare moDOf
reddere.
HOMENET, m. d. HombreeillOf hombrezuelo.
Homuncio, nis, homunculus, i.
HOMBNBT DE COÜRB, VESTIT DB PBRGAMÍ. loC. HOMB
DE PALLA.
HOMENIA. f. ant. virilitat, poiíncia. | ant.
VALENTIA. II ant. GRAVBDAT.
HOMENIGÓ. m. d. PasilàDime y de mala tras-
sa. Hominicaco. Homuncio, onis, abomioandossca-
rabffius.
HOMENIL. adj. ant. varonil, viril.
HOMENÍVOL. adj. ant. varonil.
HOMÉRIGH , CA. adj. Cosa de Homero. Home-
rico. Homericus.
HOMEY. m. ant. homicidi.
HOMEYER. V. a. matar. || m. aat. y
HOMIcniA. m. Assessíno. Homicida. Homici-
da, aB, sicarius, ii.
HOMICIDI, m. Mort injusta y violenta de al-
gun home. HomicidiOy asesinato. Homicidium, per-
duellio, nis.
HOMIGIDIARI. m. ant. homicida.
HOMILIA, f. Plàtica que explica las malérias
de religió. Homilia. Homiliarium, ii.
HOMILISTA. m. Predicador ó autor de homí-
lias. Homilista. Homiliastes, ae.
HOMINÍGOLA8. m. pi. Nom que'ls apoUoaris-
tas donaren als católichs, perquè adoravan à Je-
sucrisl Dèu fét home. Hominicola. Hominicolc,
arum.
HOMOFÀGIA. f. Us de viandas cruas. Hom-
fagia. Uomophagia, le.
HOMÓFAGO. m. Qui menja carn crua. Hom-
fago. Homophagus, i.
HOMOFONIA. f. Acció de cantar ab uo to aoi-
forme. Homo fonia. Homophonía« e.
HOMOGENEÏTAT, f. fil. La qualitat de bo-
mogéneo. Homogeneidad. Homogeneilas, atis.
HOMOGÉNEO, A. adj. fil. S' aplica als cossos
de una mateixa naturalesa y propietats. Homo^-
neo. Congener. || arit. Se diu de las quantitats de
una mateixa espècie, ó números irracionals qne
tenen un mateix signe radical. Homogéneo. Homo-
geneus.
HOMÓLEGH, GA. adj. geom. S* aplica tb
costats corresponents en figuras semblants. Honà-
logo. Consenlaneus. || log. bquívogh.
HOMÒNIM, m. lóg. Eqnlvoch. Bmmim.
^quivocus, homonymus.
HOMONÍMIA, f. lóg. Analogia, ó eqnfvoclide
alguna veu. Honumimia. Homonymia, », sqnívt^
catió, nis.
HOMOPATÓRIAS. f. pi. Festas antigmsdeb
pares los fills dels quals eran rebuts en la cüria.
Homopatorias. Homopatorta, orum.
HOMUNdONMTAS. m. pi. Nom qws Hòh
als heretges tocinians, perqae deyan que Jesocri^t
HON
GATAUL.
HOR
8i1
era sols home. Bomuncionistas. UomuncionísUe,
aruin. || m. pi. Hereljes que deyan que la imalje
fJe Dèu estava impresa en lo cos del bome , y
no en la ànima. HomuncioRistas. Homuncionist» ,
arum.
HON. adv. 11. AHONT.
HONEST, A. adj. I>ecorós, decent, Honesto,
Honesius. | Cast, virtuós, modest. Honesto. Pudi-
cus. II Parlant del preu, just, rahonable. Honesto,
justo, razonable, Justus.
HONESTAMENT, adv. m. Ab decoro, ab de-
cència. Honestamenle, Uonestè.
HONE8TAT. Y HONESTEDAT, f. Goinpos-
tnra, modèstia, decoro. Honestidad. Honestas, atis.
n Puresa contrària al vici de la luxúria. Honesti-
àady castidad. Pudicitia, x, pudor, is, caslitas,
atis.
HONOR. m. Respecte que*s déu à algú. Honor,
Honor, is. || Concepte, reputació, crèdit. Honor,
Glòria, se. || Estimació, fama. Honor, Fama, ae, ho-
nos, is. II Honestedat y re^^ato de las donas. Honor,
Pudor, is, pudicitia, %. || Aplauso, obsequi, cele-
britat de alguna cosa. Horu)r, Laus, dis, plausus,
us. II Valor en los homes. Honor, Fortitudo, inis. ||
mil. Divinitat dels anticbs romans. Honor, Honor,
is. II ant. pREDi, FINCA, PROPIETAT. || pi. Dignitats,
cirrechs ó empleos. Honores, Titulus, i. || Títol y
facultat de poderse algú anomenar en algun em-
pleo que no tè, com si'l tingués. Honores, Titu-
íus, i.
1 TOTA VOSTRA HONOR t COHPLACÉNGIA BÈ APARE-
LLAT, fr. ant. I>e V, atento seguro servidor, Tuo
obsequio pneslus sum.
FÉR HONOR. fr. Il-lustrar, fér memorable, com:
Virgili Fi HONOR al sígle de Auguslo. Hacer, dar
honor. Honorem afferre.
PORTAR HONOR. fr. Uourar, respectar. Honrar,
Hdtioro, as.
HONORABLE, adj. Digne, mereixedor de hon-
ra y respecte. Honorable, Honorabilis. || ant. Trac-
tament que *8 donava als mercaders. Honorable,
Honorabilis.
HONORABLEMENT, adv. m. Ab honor y llus-
tre. Honor ablemenle, honorificamentet honradamente,
Honorificè, honorabiliter, honoratè.
HONORAR. V. a. honrar.
HONORARI, A. adj. Lo que causa honor. Ho-
norario, Honorarius. P m. Sou de honor, paga, sa-
lari. Honorario, Stipendium, ii, mercès, edis.
HONORAT, n. p. de home. Bonorato, Honora-
tUS, i. II p. p. de HONORAR.
HONORÍFICAMENT. adv. m. Honradament,
ab honor, ab disti ncció. Honorificamenle,
HONORIFICAR, v. a. honrar.
HONORÍFIGH, ca. adj. Honorifico, Honori-
ficus.
HONRA. f. Llustre, esplendor, dignitat. Honra,
Glòria, ». II Estimació, apreci, obsequi. Honra, Ho-
nor, is. P CASTEDAT. || Bona opinió, fama. Honra,
kmor. Honor, is. y Mercè ó gràcia que's fa ó reb.
Honra, Munns honorifícum. P Pundonor. Honra»
Decus,orís. || utilitat, servey. || pi. Funerals. /fott-
ras, exequias. Justa, orum.
HONRA T PROFIT, NO CAREN EN IN ROLSICH. FCf. DO*
nota que1s empleos de honor y distíncció no porlaa
mòlta ganància. Bonra y provecho no caben en un
saco. Utile non semper fas est sociare decoro.
FÉR HONRAS. fr. Fór demostracions de apreci. Ai-
cer honras. Honore aificere. || Fér los funerals pera
'is difunts. Bacer honras, Parenlo, as.
ESDEVÉ LA HONRA À QDi NO LA MEREIX, ref. que ad-
verteix que las mès vegadas logran las forlunas y
bens de aquest mon los que menos ho mereixen.
Al mas ruin puerco la mejor belloía. Contigitet ma*
lis venatio; Hopso Nisa datur.
MES VAL HONRA QUE DINERS, ref. Deuo'a que la
bondat y la bona opinió són preferibles à las riqne-
sas. Mi hacienda me llevaràs, mi fama me dejarús,
Tolle facultates, et famam, qutTso, relinquè.
MES VAL MORIR AR HONRA, QUE VÍURER AB DESHON-
RA, ref. Denota quant mal es pcrdrer la bona opi-
nió ú honra. Quien la fama ha per dida, muerto «it-
da en la vida; mas vale morir con honra, que det-*
honrado vivir. Non vivit cui fama perit; moribun-
dus oberrat.
HONRADAMENT, adv. m. Honestament. Bon»
radamenle, Honoratè, honorificè.
HONRADESA, f. Bona conducta, rectítnt, bon-
dat. Bonradez, Probitas, atis.
HONRADÍSSIM, A. adj. sup. Bowroàúm•*
Honorificen tissimus.
HONRAMENT. m. REGONEIXEMEIVT, GRATIFI-
CACIÓ.
HONRAR. V. a. Respectar, reverenciar, ado-
rar. Honrar, Honoro, as. || Afavorir, manifestar
agrado envers los inferiors. Honrar. Favore, ho-
nore afiScere. || Antorisar, condecorar, donar crèdit
y estimació. Honrar. Aliqoemornate, honestare. ||
Exaltar ab alabansas. Honrar. Magnifico, as.
HONRAR8E. V. r. SERVIRSE, APROnTARSE.
HONRAT, DA. p. p. Honrado. Decoratus. |
adj. Qui mira per sa honra y reputació. Bonrado,
y honrudo ter. Probus. || fincat, acaudalat.
HONRÓ8, A. adj. Lo que fa honor. HonrosOy
honorifico, Honorus. || Honest, noble. Bonroso, Id-
genuus.
H0NR08AMENT. adv. m. HONRADAMENT.
HONR08Í88IM, A.adj. sup. Bonrosisimo, Ho-
norificen tissimus.
HONT. adv. 1. AHONT.
HONTA. f. ant. afront, vergonya, dbsastíb.
ANAR k HONTA. fr. aut. Anar avergouyit. Iraver^
gonzado, Yerecundia suffundi.
HONTAR. V. n. ant. deshonrar, avergontir.
HORA. f. Cada una de las 24 parts del dia
natural , ó espay de temps en que 1 sol pro-
jecta sobre 15 graus de la terra. Bora. Hora,
se. II Lo temps determinat y à propòsit pera
8Í8
HOR
DICCIONARI
HOR
alguna cosa. Hora. Hora, sb. || L' espay de 12 à 1
en que la Iglésia celebra '1 misteri de la Ascensió.
Hora. Meridiana in Ascensionis die hora. || V es-
pay de camí que's passa en ona hora. Hora. Hora,
IB. D Instant, com: à la hora de espirar. Hora. Tem-
poris panctum. || pi. Llibre del ofici de la Mare de
Dèu. Horas. Sacrarum horarum libellas. || La pri-
ma, tércia, sexta y nona en V ofici divi. Horas. Mi-
nores horse canònics. || mit. Dotze fillasde Júpiter
y Temis ó de la Ninfa Grónís y del Sol, à qui mòlt
dematí preparavan lo carro y obrian las portas del
dia; presideixen al estudi, als plahers, à las cilas
y à las esperansas. Boras. Horae, arum.
HORA DAURADA. La aforlunada. Horadorada, feliz.
Oportnnissimum tempns.
HORA DE BONA PARAULA, fr. aut. Al loque de ora-
eiones. Signnm cimbalorum prosalutatione angèli-
ca recitandaappetente nocte.
i HORA DE DESPERTADA, fr. Al despertar. Ad ex-
pergefatico.
HORA DEL SENT DEL AVE MARIA. fr. Al tOque del
Ave Maria. Saluiatio angèlica ; luminibus accensis.
HORA BAIXA. loc. Hora avanzada , adelanlada.
Provecla hora.
HORAS CANÓNICAS. Las dlfereutas partsenque està
dividit r ofici diví. Hiras canónicas. Canònic»
horsB.
HORAS MAJORS. Las matioos, làudes y vespres del
mateix ofici. Horas mayores. HoraB majores.
HORAS MENORS. La prima, tércia, sexta, nona y
completas. Htras menores. Minores bor».
HORA NONA. loc. aot. Las tres de la tardehoraen
que dínavan los reys de Aragó. Las tres. Terlia
hora.
HORA DELS PRIMERS POLLS. fr. aut. A la matinada.
Al primer canto del gallo, al apuntar el alba^ la al-
ba. Prima luce.
HORA DE COMPLETAS. Hora de completas. Comple-
lorium hora.
ABANS DE HORA. m. adv. lutempeslivament, abans
' de la ocasió oportuna. Antes con antes. Cilò, prse-
properè.
k BON HORA. m. adv. fam. met. Dejorn. a buen
hora. Tempore quidem opportuno.
À BON Ó A TAL HORA t' ISCA 'l SOL T i BON HORA
*T LLEVES, exp. Se reprèn al que arriba tari, ó
cambia las horas quant parla. A tal hora te ama-
nezca. Sic tibi aurora lucescal.
i LA HORA DEL SENT DEL LLADRE. loC. A la hora CU
que 's tocava la campana de avís pera que tothom
se recullis y tancàs casa. A la queda ó d hora de
la queda, ó de queda. Quietis teropus.
À LA BONA HORA. fr. Buenamente, en buen hora.
Bene.
k LA HORA. loc. Al temps assenyalat. A tiempo.
Assignato, condicto tempore.
k LAS HORAS. m. adv. En aquell temps, en aquella
ocasió. Entónces. Tunc.
A LAS HORAS DE ARA, Ó k AQUEST18 HORAS, Ó EN
AQUESTA HORA. m. adv. Eu aquesta hora. A la hen
de ahora. Nunc; in hac hora.
AL HORA. m. adv. Juntament, k un mateix temps,
à un plegat. A un tiempo, jwuamente. Parilèr.
ARA ES HORA, QUE 'l PASTOR DORM. ref. QUANT Là
MARE NO HI ES, etC.
ARRIBAR LA HORA. fr. Estar pera morir ó haver
mort. Llegar la L•ra ó la postrer hora. Postremum
vilae tempus adesse.
k TAL HORA. m. adv. Tart. A tal hora. Serò.
k TOT HORA ó i TOT AS HORAS. m. sdv. Conliniia-
ment. A toL•s horas; d eada hora. Semper; in horas.
CONTAR LAS HORAS. fr. Esp?rar ab ànsia l'instant
en que 's déu cumplir alguna cosa. Contar las ho-
ras, no ver la L•ra. Yehementer a líquid cupere.
DE HORA. loc. Ab temps, prompte, Inego. Tem-
prano; A buen Aora. Tempore ; tempori.
DESDE LAS HORAS. m. adv. Desde aquell temps.
Desde entonees. Ex iilo; jam tunc, jam inde.
DEU HORAS. Lo menjar que solen fér los traballa-
dors entre esmorsar y dinar. Bocadillo. Ante pran-
dium refrigerium.
GUANYAR HORAS. fr. Arribar los correu.s abans
de lo regular. Ganar L•ras. Yiam anticiparé.
EN BON HORA. Eslà bè , sia així. Enhorúkueta,
Bene.
FORA DE HORA, ó HORA INTEMPESTIVA. Desborl.
Fuera de hora. Intempestivè.
LA tLTiMA HORA. m. adv. La hora de la mort. La
última hora. Decreloria hora.
MATAR HORAS. fr. mct. Ocuparse en alguna cosa
'1 que està ociós, pera que '1 temps se li fassa ine?
curt. Enganar el tiempo. Tempus fallere.
NO DORM TOTAS LAS HORAS QUE TÉ SON. loC. DCDOta
que algú té cuydados de mòlta consideració. So
duerme cuundoquiere. Premitur curis.
NO SABER LA HORA. fr. Es'ar mòlt pròxim à soire-
hir alguna cosà. Esperar por momentos. Expectaré
continuo, in horas.
QUARANTA BORAS. Las demandas públicas qoe 's
fan exposant al Santíssim per quaranta horas eo
tres dias. Cuarenta L•ras. Horarum quadragiola
festum.
SIA EN HORA BONA. loc. ab quB 's C4>ncedeix ó 's
dóna per suposada alguna cosa. Sea en huena korú.
Sit ita.
TANTAS HORAS TANTS REMETS. FCf. ACOOSelU eS>
perar de Dèu '1 remey pera mòlts mals, puix do i
olvida de enviarlo prompte quant convé. De horü i
hora Dios me j ora, ó iHos me j ora las horas; iiko-
ras tiene el dia, y Dios las puede m^jorar; desputs
de la tempestad, sale el sol, y viene la sertniiai'
Gras melius, Luperce,fiet.
TOTA HORA. m. adv. Sempre. En udo tiemfo.
Semper.
VENIR LA HORA. fr. Cumplirse M plasso senyalat
ó 1 temps determinat y à propòsit pera algooa ro-
sa. Llegar ó llegaru la hora. Compositam boran
appropinquare.
BOR
GATAUL.
HOS
8i9
HOHACI. 0. p. Famós poeta lirích, que escri-
gué odas, sàtiras, epístolas, y la epístola als Pi-
8ons, [Boraeio, Horacios, ii.
HORARI, A. adj. Pertanyent à hora. Horario.
Horarius. [ m. La agulla que senjala las horas eo
los rellotges. Horario, Scíathera, m,
HORDA. f. Ti ibu errant, conjunt de famílias
nómadas. Horda. Tribus vaga.
H0RI80NT. m. Gírcul màxim que divideix la
part visible del cel de la que no bo es, y té per
pols lo zenit y nadir. Horizonte, Horizon, tis. ||
Cfrcul que termina nostra vista, y divideix la ter-
ra y Ms c«Is en dos parts desiguals, de las quals
la que 's véu es la menor. Horizonte sensible ó apa-
rente. Horizon, tis. H La part del cel que limita la
vista al entorn de nosaltres. Horizonte, Horizon,
tis.
HORISONTAL. adj. Pertanyent al horisont.
HorizontaL Horizontalis. H Paralelo al borisont.
Horizontal. Horizonti ad libellam respondens.
cÍRCUL HotisoNTàL. Circulo L•rizontal. Horizon-
tis circulus.
HORISONTALMENT. adv. m. De un modo
borisontal. Horizontalmenti, Horizontaliter.
HORLA. f. nàut. Las fustas que per fora del
costat de la nau atravessan de popa à proa pera
refors de las posts. Cinta. Transversa navis ligna.
HORBIINO. m. Herba medicinal, espècie de
sàlvia, ab las fullas romàs, que forman un festó
semblant à la cresta del gall ; té la cama angulo-
sa y de pam y mílj de alia, y la flor bermella.
Gallocresta. Sàlvia horminum.
HORÓPTER. m. ópt. Línea recta tirada pel
punt en que concorren los dos eixs óptíchs. Horop-
Ur, Linea horoptica.
HORÓ8GOPA. f. HORÓSCOPO.
HOROSGOPI. m. Instrument matemàtich en
forma de planisferi. Horoscopio, Horoscopium, ii.
HORÓ6GOPO. m. Astre que *s deixa véurer
sobre V horisont al temps del naixement de algú,
pel que judican los astrólecbs endevinar supersti-
ciosament los successos de sa vida. Horóscopo. Ho-
roscopus, i. II Pronóstich sobre '1 naixement de
algú per la inspecció del estat del cel en aquell
punt. Horóscopo. Genethliología, as; genethliace, es.
HORRENDABIENT. adv. m. horrorosamrnt.
HORREBIDO, A. adj. Lo que per sa grandesa
causa espant ú horror al véurerho ú ofrho. Hor^
rendo, horrifico. Horrendus, horrificus. | Estraor-
dinari, prodigiós. Horrendo, Nefas, horrendus.
HORRI. m. adv. i dojo.
E!« HORRI. lOC. adv. PER AQUÍ EN ALLÀ.
HORRIBLE, adj. Espantós, horrible, fort, hor-
rorós. Horrible, Horrendus. jj Feo, torpe. Horrible.
Teter. || Horrorós de aspecte. Horrible, Smerdaleus.
HORRIBLEMENT. adv. m. Espantosament.
Horriblemente, Horrendum, horrificè ; horrendum
in modum.
HÓRRIDOy A. adj. horrendo.
TOMO 1
HORROR, m. Aversió, aborrimeut. Horrw.
Odium, ii, horror, is. | Temor, espant. Horror,
Horror, is. || Abundància, multitut, com : horroi
degent. Horror. Multitudo, inis.
HORRORI8AR. V. a. Causar horror. També
8' usa com recfproch. Horrorizar, Horreo, es, hor-
rifico, as.
HORRORÓS, A. adj. Lo que causa horror.
Horroroso, HorriGcus. || Feíssim. Horrorosa. Te-
terrimus.
H0RR0R08AMENT. adv. Ab horror. Iforro-
rosamente. Horrendum in modum.
HORT. m. Tros de terra en que 's plantan ver-
duras, llegums y arbres fruyters. Huerto. Hortus,
i. II Lo de dins de casa. Horlal. Horlvs, i. •
HORT T YixYER OK RARCELONA. 'L territori de es-
ta ciutat que comprèn las fincas situadas en las
parróquias de la mateixa, y de St. Marti de Pro-
vensals, St. Vicens de Sarrià y Sta. Maria de Sans,
'sufragànea de la de Sia. Maria dels Reys ó del Pi.
Huerto y viiiedo de Barulona. Hortus Barchinonis
vinetumque.
MIRAR AL HORT T i LA VINT\. fr. MIRAl GUERXO.
II MIRAR AL PLAT T k LAS TALLADAS.
HORTA. f. Terreno de mòlts horts. HuerfiM.
Irrigus'ager.
HORTALISSA, f. Verdura dels horts. Hortali"
za, Olus, erís.
HORTET. m. d. Huerteeilloy tco, ito. Hortulus,
i. 0 Lo que 's forma en las faldas de las montanyas
de la terra que deixan las ayguas. Hocino, Hottu-
lus, i.
HORTELÀ. m. Qui cuyda dels horts. Horteh"
no. Olitor, is ; hortulanus, i. | Aucell pardo pel
llom, ab clapas negras, lo ventre rogench , y *l
cap negre. Horlelano, Cenchramus , i , olitorius
passer.
HOSGA. f. Mossa ó vuyt que 's fà en lo tall de
algun instrument. Mella, muesca, Crena, as. || ta
de la punta del fus. Haesca, muesca, Verticillum, i.
LA MÈS MALA UOSCA ES LA DEL MATEIX FIS. ref.
NO HI HA PITJOR CLAVILLA CtC.
HOSGAR. V. a. Fér hoscas. Mellar. Mínuo, di-
minuo, is.
HOSGAT, DA. p. p. Mellado, Diminulus.
HOSPEDAR. V. a. Recullir, donar hospedat-
ge. Hospedar, alojar. Hospitium pararé ; hospitio
excípere.
HOSPEDARSE. V. r. Allotjarse en casa de al-
tre. Hospedarse, Hospitor, diversor, aris.
HOSPEDAT, DA. p. p. Hospedado, Apud «li-
qüem diversatus.
HOSPEDATGE. m. Posada, acuUiment. Hos-
pedaje, hospitalidad, hospido^ kospedamiento, Hos-
pitium, ii, hospitalitas, atis.
HOSPEDER, A. m. y f. Qui hospeda. Hospede-
ro, hospedador, Uospitator, is ; hospitio praefectus.
HOSPEDERIA. f. Posada. Hospederia, hospe-
daje, Hospitium, diversorium, ii.
108
850
HOS
DICCIONARI
HOS
H06PICI. m. Casa ahont recullen y mantenen
als pobres. Hospicio. Hospitíum, ii. | ant. hospe-
DEIIA, HOSPEDATGE.
HOSPIClA, NA. m. y f. Pobre que viu en
hospici. Hosjiieiano, Pauper hospítii incola.
HOSPITAL. iD. Casa piadosa y caritativa ahont
admeten los malalts pobres pera curaries, etc.
Uospital, Nosocomium, plochodochium, ii. || mil.
Lloch ahont recullen los ferits. Hospital. Nosoco-
mium castrense. || Lo dels órfans. Hospital de huér-
fanos. Horphanotrophium, ii. || Lo de masells ó de
sant Llàtzer. Uospital de leprosos, Nosocomium le-
prosorum. || Lo dels peregrins. Hospital de pere^
grinoí, Xenodochium, ii ; xenon, is.
BOSPITAL Dl SANTA CEEU TAL HI VA QVE NO s' HO
PENSA, Ó TAL HI MOR QUE NO s' HO CREU. POf. NO DI-
GA8 DE AQUESTA ATGUA NO BEURÉ, ETC.
AL HOSPITAL PER DESFILAS Ó i BUSCAR DESFILA8.
loc. contra 'Is qui demanan à altre lo que li fà
falta. Al hospital por hilas ó mantas; tú que no
puedeSf llévame d cuestas. Nadó vestimenta mutna
pelere ; hospitio linamenta qnsrere conaris.
MÒLTS SE 'n van AL HOSPITAL PER NO VÉURER 8ÒN
CABAL. ref. que indica Is considerables perjudicis
à qae comnnment està subjecle 1 qui abandona
enterament sos interessos al cnydado de 'altres.
Hacienda, tu dueOo te vea. Cnrator domínns melior
fit semper agrorum.
SEMBLAR ó sÉR UN HOSPITAL, fr. So diu do la casa
que hi ha mòlts malalts. Estar hecko un hospital,
Infirmilatibus laboraré.
HOSPITALARI, A. adj. S' aplica al qui sòl
donar acullimentgrahíit y en especial à las reli-
gions que tenen per inslitul la hospitalitat, com la
de sant Juan de Dèu, de sant Llàtzer, etc. Hospr"
talaria, hospitalera, Xenius, i, hospitator, is.
HOSPITALER, A. m. y f. Qui cuyda del hos-
pital. Hospitalera, hospitalària. Nosocomio prsfec-
tns.
HOSPITALITAT, f. HOSPEDATGE.
HOSSA. f. ant. Gualdrapa. Equi stragulnm.
HOST. m. ant. exèrcit.
HOSTAL, m. Casa ahont pagant donan aculli-
ment y menjar als passatgers. Meson, posada, Aot-
teria, hostal. Diversorium, hospitium, ii.
DORMIR EN l' HOSTAL DE LA ESTRELLA, fp. met.
fam. dormir al ras.
EN HOSTAL T RODEGÓ PAGA k DISCRECIÓ, ref. qUB
denota la necessitat de pagar en aquestos paratges
lo que vól r hostaler ó bodegoner. £ii venta ó bo-
degon paga d discrecion. Caupo pretii arbiter esto.
EN L* HOSTAL DEL ARROPIT BEN PAGAT T MAL SER-
VIT, ref. QUI MÉS HI Fi, MÈS HI PERT.
HAVÉR MENJAT EN SET HOSTALS T REGUT EN DEU
TAVERNAS. loc. prov. fam. que pondera tenir mòlt
coneixement del mon, y obrar ab tota sagacitat y
beliaqueria. Saber de toda costura, ò haber eorrido
las siete partidas. Mores boiuinum callere, ac so-
crlein esse.
SEMRLAR UN HOSTAL, fr. Eslar la casa desarre*
glada ó haverhi massa concurrència. Estar la casa
como un meson. Propatulam esse domum.
HOSTALATGE, m. Preu que 's paga pel temps
que s' ha esiat en ï hostal. Hostalaje. Locarium,
11.
HOSTALER, A. m. y f. Qui té hostal. JíffOM-
rOf pcsadero, huésped, hostalera, y ventero si es en
algun camf ó despoblat. Slabularíus, ii.
HOSTALERA HERMOSA, MAL PERA LA ROSSA. ref. Sig-
nifica que 's repara poch en lo gasto en los hostals
en que la hostalera es hermosa. Huéspeda hermosa
mal para la bolsa. Decora hospitis facíes largiorem
solulionem postulat.
HOSTALERIA. f. ant. Paratge de mòlts hos-
tals. Mesonaje. Diversoriis distínctus vicus. | ant.
HOSTAL.
HOSTALET. m. d. Mesoncillo. Cauponula, c,
diversoriolum, i.
HOSTATGE, m. ant. penyora.
HOSTE. m. Qui s' hospeda ó es hospedat en casa
de altre per algun temps. Huésped. Hospes» itis.
HOSTE DE MÒLTS Dl AS CANSA. loC. L* HOSTI eS COM
LO PEIX, ETG.
HOSTES VINGUEREN QUE DE CASA 'NS TRAGUEREN Ó
HOSTES vindrín QUE DE CASA 'ns traurín. ref. Re-
prèn al qui vól manar en casa de altre. De fuera
vendrà quien de casa nos echard; tinieron puercos
del monte, y echdronnos de la corte. Audax nostris
in ffidibus hospes dominus revasit.
contar SENSE l' HOSTE. fr. Procehir ó fér càlculs
sobre alguna cosa, sense mirar ó aténdrer à las
circunslàncias de que depèn. Hacer las cuentas sin
la huéspeda, Depulare secúm rationes frustrà.
L' HOSTE ES COM LO PEIX MENUT, QUE AL CAP DE TRES
DiAs PUT. ref. Denota lo mòlt que cansan y fasti-
guejan los hostes quant estan temps considerable.
£l huésped y el pez dias tres, mal huele si mas et;
el huésped y el pez d tres dias huele. Piscis oe4|uam
nisi recens.
SÉR HOSTE EN CASA. fr. mct. Estarhi poch. Ser
huésped en casa, Uospitem in pròpia domo agere.
HOSTEJAR. V. a. ant. uostilisar.
HOSTERIA. f. HOSTAL, POSADA.
HOSTESSA, f. ant. Dona que està allotjada en
casa agena per algun temps. Huéspeda. Hospila, «.
HÒSTIA, f. Víctima, lo que s' ofereix en sacri-
fici. Hòstia. Hòstia, victima, ». || Forma de pa sen-
se llevat, pera 1 sacrifici de la missa. Hòstia. Hòs-
tia, ae. II Lo cos de Cristo Senyor nostre en lo sa-
crifici de la creu. Hòstia. Yictima, hòstia, c | Eo
lo sacrifici incruent del altar, lo cos de Cristo Sen-
yor nostre que està per un modo inefable baix las
espècies de pa.y de vi. Hòstia. Hòstia, ae. | La de
color pera clòurer cartas. ObUa. Obelias, k, hmch-
*eus panis.
HOSTIER, A. m. y f. Qui fà hóstias. Hostierp,
Hostiarum opifex. || pi. Lo motllo ab que íao las
bòstias. Hostiero. Ad hoslias ofliciendas ty pvs.
HUM
CATALÀ.
HUM
851
HOSTIGAR. V. a. Perseguir, molestar. Hosti-
gat, Yexo, exagito, as.
HOSTIL, adj. EneiDÍch, contrari. EotíiU Rosti-
lis. II Lo que pertany als eneroichs. tto»i\l, Hostilis.
H08TILI8AR. V. n. Fór dany als eoemichs.
Boftilizar. ilostília exercere. || S' usa lambe com
recíprooh.
HOSTILITAT, f. Dany que en temps de guer-
ra 's fà als enemichs à sas terras ó efectes. Hoslili•'
dad. Hoslilitas, atis; hostile factum.
HOSTILMENT. adv. m. Uostilmente, Hostili-
ter; infesto animo ; hoslili modo.
HOY. m. ant. hoeeor, aboreiment, aversió, odi.
I FiSTlCH, ASCO.
FÉR BOTS. fr. FÉR FÍSTICHS; FASTIGUEJAR.
HU.
HU, UNA. adj. Sol en sa espècie. Un, vno, línt-
eo. Lnus, primus. || La persona que's cita indeter-
minadament. Uno, Quidem. jj m. unitat.
TOT ES HU. exp. íron. S' usa pera denotar que
una cosa es totalment diversa y fora de propòsit.
Todo es uno; lo mismo es lo ímo que lo otro, Nihil
ad rem.
HUBERT. n. p. de home. nuberto. Hubertus, i.
HUBERTURA. f. OEERtura.
HUCA. f. ant. Espècie de capa. Capa. Glamys,
ídis.
HCGH. n. p. de home. Hugo, Hugo, nis.
HUDULAMENT. m. udol.
HUGO. m. nucD.
HDGONAU Y HUGONOT. m. Qui segueix la
secta de Cal vi no. HugonoUf calvinista, Calvin i sec-
tator. Q IRRELIGIÓS, IMPIO.
HUI. si.
HUIX. m. BOT.
HUJAR. V. a. fastiguejar.
HUJAT. p. p. CANSAT, fastiguejat.
HULE. m. e.ncerat. 4.
HUMÀ, NA. adj. Cosa de home. Humana. Hu-
manus. || mel. Tractabic, compassiu, cortès. Humà-
10. Humanus. || humanista.
MÈs QUE BUMA. loc. Lo que excedeix al humà.
Sobrehumana. Humanum excedens.
HUMANAL. adj. ni-uk.
HUMANAMENT, adv. m. Segons la condició
f naturalesa humana. Ilumanamente. Humanè. ||
afablement, benignament. Humanamente. Humanè.
[ I sal ab negació significa segons las forsas hu-
uanas; com: HUMANAMENT no's pól fér. Humana-
nente no puede ser, Humanilus contingere non
)otest.
HUMANAR. V. a. Fér humà. Uumanar. Huma-
lum reddere.
HUMANARSE. V. r. Férsc home. Se diu sols
lel Fill de Dèu. Humanarse, humanizarse, encar-
larse. Hominem fieri; incarnari.
HUMANISTA, m. Qui professa ó estudia las
lletras huroanas. Humanista. Humanista, fe, phílo-
logus, i. 0 Versat en las lletras humanas. ifvmaiiiV
ta. Philologus, i.
HUMANITARI, A. adj. filantrópicb, humíI. t.
HUMANITAT, f. La condició dels homes, la
naturalesa humana. Humanidad. filantropia. Phi-
lantropía, ic. Q Propensió à las delfcías carnals.
Humanidad. In voluptates et carn is delitias pro-
pensió. H Flaquesa, fragilitat del home. Humanidad.
Humana fragilílas, imbecillitas. | Afabilitat, be-
nignitat. Humanidad. Comitas, atis. || fam. Corpu-
lència en r home. Humanidad. Corporatura, ffi. |
pi. Lletras humanas; gramàtica, retòrica, història
y poesia. Letras humanas; humanidades; hellas le-
tras; buinas letras. Humanitas, atis; humaoíorei
littera).
HUMECTAR T HUMEDAR. V. a. ant. BUlfl-
TEJAR.
HUimDITAT. f. BUMITAT.
HUMIL. adj. Modest, sense supèrbia. Humilde.
Humilis. II Vil, despreciable. Humilde. Obscums. |
Ignoble. Humilde. Ignobílis, humilis.
AB TOTS BAS DE SÉR BUMIL, NOTANT, QUE*T TLXGAÜ
PER VIL. ref. Denota que la sumissió y humilitat no
han de degenerar en baixesa. Quien mucho se a6a-
j'a, el culo ensena. Injuries obnoxia nimia demis-
sio, est.
HUMILIACIÓ, f. Abatiment. Humillaeion, Hu-
mil iatio, submissió, nis.
HUMILIANT, p. a. Lo que humilia. Humilia'
dor, humillante. Humil ians, superbiam frangens.
HUMILIAR. V. a. Reprimir, subjectar. ITiimt-
llar, abatir. Frango, is, humilio, as.
HUMIUARSE. V. r. Fer actes de humilitat.
Hwnillarse. Sese conlemnere. |j Subjectarse à al-
tre. Humillarse. Se alicui submíttere.
HUMILIAT, DA. p. p. Humillado. Hnmiliatus.
HUMILtssiMy A. adj. sub. Humildisimo, Hu-
millimus.
J^UMILITAT. f. Virtut que'ns fà obrar confor-
me à la nostra poquedat. Humildad. Humilitas, atis.
n Baixesa de naixement. Humildad. Humilitas, atis.
i Sumissió, rendiment. Humildad. Vilitas, atis.
HUMILLADOR. m. Lloch de devoció ab algu-
na creu ó imatge en la eixida dels pobles. Ai•iiit7/a-
dero. Sacra sedicula suburbana.
HUMILMENT, adv. m. Modestament. J7ttmt7-
demente. Modeslè, humiliter. Q Ab sumissió Humil-
demente. Submissè. || En acció de suplicar. Humil-
demente. Supplíciter.
HUMIT, DA. adj. Moll, que té humitat. Hú-
medo. Humidus. || ant. humor.
HUMITAT, f. La qualitat de humit. Humedad.
Humidum, i.
HUMITEJAR. V. a. Fér que alguna cosa parti-
cipe de la humitat, arruixantla lleugerament ópo-
sanlla entre altras mulladas. Humedecer. Humec-
to, as.
HUMOR. m. Cos líquit y flúido. Humor. Hu-
852
HCM
DICCIONARI
HYM
1
mor, is. J nüMiTAT. || Geni, complexió natural. /ru-
mor. Ingcniuin, ii. || me(. Disposició en que alf^ú
's Iroba peni íòr alguna cosa. llvmnr, Facilitas,
atis. H pi. la sanch^ bilis, etc. que mantenen la
vida. Uumores. Humor, is.
HUMOR CRisTxi.i.i. opt. L' ospés que forma '1 f;lo-
bo dels ulls, y en que palei.xen la refracció *ls
raigs de la llum: y sa conGguraciú varia la vísia
en llarga ó curta, clara ú obscura. Ilumor cristali-
«0. Cristallinus luimor.
HiMoa SALAT. Malaltia del cúlis, que'l posa aspre
y encarnat, y causa mòlta picor. Empeiue, Impeti-
go, inis. II ter. uérpiüs.
ncMOR vÍTREO. ópt. Lo traspareut en los ulls. llu-
mor viireo. Vi treus humor. J Sucli viscós qne ix
de las planlas y animals. Aguaza. Àqualus humor.
HCMORS FRETS. Malaltia escrofulosa que's mani-
festa comunmenl en lo coll de la persona y en par-
ticular de las crialuras. líumorex ó tumores frios:
traperanos, lampnranes, sinfndenilis de ninos. Stru-
ma, scrophula, x.
AGAFAR ó TROBAR DE BON HUMOR. fr. Trobar à algii
en di.sposició de concedir lo que se li demana. Iln-
llar de huen humor ó de buen ge$lo, Aliquem comi-
lem invenire.
CARREGARSE DE HUMORS, fr. Acudir un humor es-
pies en las junturas de las camas de las cabalcadu-
ras, de modo que quasi perden lo moviment de
aquellas parts. Aporrillnrse, Pedibus intumesce-
re.
ESTAl DE MAL HUMOR, Ó NO ESTAR DE HUMOR. fr.
mel. No estar alegre, estar anguniós. Eiftar dima-
térkoy del humor, ò de mal gesto. Yapidè se habere.
GASTAR BON HUMOR. fr. Kstar mòlt alegre , con-
tent. Gastar buen humor, llilari animo esse.
REMÒüRER LOS HUMORS, fr. Altcrarlos, inquietar,
perturbar la pau. Remover los humores, llu mores
com mo ve re.
HUMORADA. f. (^as ó ditxo graciós. Humora-
da, Dictum vel factum lepidum. , -
HUMOR ÀQUEO. adj. ópt. Humor dels ulls.
que sembla aygua. Uumorúcueo, Aquosus humor.
HUMORAT, DA. adj. Qui Ió hamon.
do, Uumoribus afTectus.
ESTAR MAL HUMORAT. fr. ESTAR DE XAL BV»».
HÚNGARO. adj. Lo que pertany ó es del regM
de Hungria. líiingaro. Uungarus.
HURt. Hermosuras celestials entre 'Itmml••
mans, los (juals creutien que en lo paraís ealÉn fe»*
ra recompensar la fé, virtut y su missió dels wdfr>
ders creyenls. Iluri. lluris, ídis. | Dona herOMMi••
sima. Iluri. Formosissima fiem i na.
HURRA. f. ant. Carbuncle, mal gra del capu
Uurra. Furunculus, i. || Crit de alegria deb mri*
ners inglesòs en honor de sòn comandant 6 de al-
guna persona principal que puja à l>ordo. ArrüL
lleus. I Interjecció de alarma y entussiaaae bél-
lich que las tropas russas y especialment las eoHh
cas solen donar a! entrar en batalla al llensaneal
enemich. Hurra. Heus.
HURTA8. (k las) m. adv. i las palpbxtas.
HÚ8AR. m. Soldat de caballeria llengeraen la
milícia de Hungria, Polònia, Fransa, Espanya, yal-
tras nacions. Húsar. Uungarns, eques.
HU8SITA. m. Sectari, deixeble de JoaaliH»
que renovà 'Is errors de Wiclef. Entre mòlta allrai
deya que en la hòstia consagrada qnedava la
tància de pa. Fou condemnat en lo concili de
tància. IlusUay Uussita, O!^.
HUTIA. m. Animal de America, semblaotila
rata. Uutia, hulla. Cuniculus aroericanns.
HUTITA. f. Secta dels Hutilas. iTaltio. HaUi-
ta, ic.
HUnTAS. m. pi. Sectaris de Joaa Raloqaa
deya s' aproximava *i dia del judici, y que 's ka-
vian de preparar menjant mòlt y bo. BuiilMi. Hal-
tito;, arum.
HUY. adv. ant. avuv.
DE HUY AVANT. m. adv. ant. os avdt exavart.
HUYT. m. numeral ant. yutt.
HUYTANTA. m. numeral. ant. vdttahta.
HUYTAVA. f. ant. octava.
HUYTUBRI. m. ant. ociURaR.
HYMENEAT, DA. adj. casat.
FI DEL TOMO PRl.MEU.